<doc id="8860" title="Rosella" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="5000">


La rosella, (Papaver rhoeas) s una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. s herbcia,  de la famlia de les papavercies i es troba present gaireb per tot el Principat i el mn. A Catalunya, el Pas Valenci i les Illes s fora comuna fins als 1600 m d'altura.

Etimologia. 
Prov de l'rab vulgar hispnic hababur, alteraci del llat papaver. 
Rhoeas prov del grec i significa vermell, degut al color dels ptals.

Ecologia. 

Acostuma a trobar-se en camps de cereals, cultius, marges de les carreteres, rostolls, pastures, prats. L poca de floraci te lloc en primavera i estiu. Les flors neixen d'una poncella que fins la seva maduraci est com caigut.

Descripci.
Terfit, que pot arribar a fer 90 cm d'alada. D arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pls curts i fins  d'un color blanquins. Les fulles, compostes, es disposen alternades, sn 1-2 vegades pinnades i estan dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors sn peciolades mentre que les superiors sn sssils i presenten peduncle de 12 a 25 cm. Tamb sn molt piloses. 
Les flors sn hermafrodites, actinomorfes, dmeres i solitries, d'uns 5-8 cm de dimetre. Tenen una simetria bilateral. El calze est format per dos spals peluts que clouen la poncella i cauen amb la floraci. La corolla s dialiptala, formada per 4 grans ptals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Estan una mica arrugats a causa de la disposici corruguda en qu es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corolla passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. L androceu consta d'un gran nombre d'estams de maduraci centrpeta (de fora cap endins). Tenen els filaments filiformes de dehiscncia longitudinal. El gineceu d'ovari sper i unilocular, est format per la soldadura de dos o ms carpels. Te un disc estigmtic amb 8-12 estigmes radials.  El fruit s una petita cpsula (1-2 cm) d`un color verd pllid, arrodonida a la base, glabre i ms o menys estriada. S obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que cont a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.
 
La part utilitzada d'aquestes plantes (la droga) sn els ptals. 

 Composici qumica .
 Derivats d'antocians com el cianidol.
 Ltex ric en alcaloides isoquinolenics (0,12%): readina, reaginina, papaverina.
 Tamb cont muclags.

 Usos . 
La Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap s per a la rosella.
En usos tradicionals:
 Sedant, en afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavorint la expectoraci (ajuda a extreure les mucositats dels bronquis). Tamb calma diarrees infantils.
 T propietats colorants.
 Es cultiven com a plantes de jard.
 Les llavors s'utilitzen com a condiment.

 Accions farmacolgiques .
s antitussiu. Els muclags exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratria, actuant com a emollients i bquics (disminueixen la tos). 
S han fet assajos amb animals i s ha comprovat que la rosella produeix una depressi dels sistema nervis central, disminuint el perode d'inducci del son. Aquests efectes podrien ser deguts als alcaloides. 

 Toxicitat .
No presenta toxicitat ni efectes secundaris, tot i que s'ha de vigilar la concentraci en alcaloides. No es recomanable utilitzar-la durant l'embars, la lactncia o en nens petits. Les fulles sn txiques per als animals.
Es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s'ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.


 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8870" title="Adolf Hitler" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="5001">

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889   Berln, 30 d'abril del 1945) fou un dictador alemany d'origen austrac, i un dels dictadors ms poderosos del segle XX. Lider el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. Adolf Hitler s considerat un dels dictadors ms notoris i cruels del segle XX. L'objectiu principal de la dictadura de Hitler fou "purificar" el poble alemany de les "taques no ries", fent de Hitler el responsable principal de l'Holocaust que en result. El seu segon objectiu era recuperar (per la via militar, si era necessari) els territoris alemanys que s'havien perdut desprs de la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, tamb persegu una major expansi a l'est d'Europa (Lebensraum) i en ltima instncia el domini del mn. Amb la invasi de Polnia (1939), aix result en la Segona Guerra Mundial. Per tal d'evitar esdevenir presoner dels sovitics, se sucid el 30 d'abril del 1945.

Introducci.
El 1913, els sentiments pro-Gran Alemanya de Hitler l'empenyeren a viatjar a la ciutat alemanya de Munic (Baviera). Es diu que quan esclat la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s'ofer immediatament com a voluntari. Serv durant quatre anys com a soldat ras i com a Gefreiter (rang ms o menys equivalent al de caporal al 16 Regiment Bavars d'Infanteria de Reserva, lluitant, entre altres, a la Primera Batalla d'Ypres, la batalla del Somme, la batalla d'Arrs i la batalla de Passchendaele. Fou ferit diverses vegades. A Mesen, una bala li freg el front, i ms endavant amag la cicatriu resultant amb el serrell. Fou condecorat amb les dues versions de la Creu de Ferro per, per la seva frustraci, noms puj fins al rang de Gefreiter, car els seus superiors opinaven que mancava de qualitats de lideratge. Al novembre del 1918 decid entrar en la poltica, unint-se a una de les moltes formacions poltiques petites que existien: el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP), que ms tard esdevindria el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

Hitler arrib al poder en una poca en qu el poble alemany patia per l'atur, la pobresa i la humiliaci de la Primera Guerra Mundial. Sota el Tractat de Versalles, Alemanya fou obligada a compensar pels danys de la guerra. Aquesta obligaci pesava significativament sobre el pas. Quan a finals de l'octubre del 1929, quan Alemanya tot just comenava a recuperar-se, el crack de la borsa de Nova York feu collapsar l'economia alemanya, donant a Hitler la seva oportunitat. A travs d'una eficient maquinria propagandstica, aconsegu fer-se a si mateix i el seu partit molt populars i obtingu ms i ms escons al parlament.

Desprs de la seva victria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg el nomen finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, pos en marxa els seus plans ben planejats per a apropiar-se de tot el poder a Alemanya, allunyar els jueus de la vida pblica i preparar Alemanya per una guerra de conquesta.

El 1938 annex ustria (Anschluss), que a partir d'aleshores fou denominada Ostmark. El 28 de setembre del 1938, el Reich envi un ultimtum a Txecoslovquia per a recuperar els Sudets. A iniciativa de Mussolini, es conclogu apressadament l'Acord de Munic entre Hitler, Frana i Anglaterra per a intentar evitar la guerra imminent. El 30 de setembre, Txecoslovquia es veg obligada a concedir els Sudets.

El 1939, Hitler orden la caiguda de Polnia, provocant que el Regne Unit i Frana declaressin la guerra a Alemanya. Fou el principi de la Segona Guerra Mundial. Inicialment, Hitler fou capa d'ocupar gran part d'Europa per desprs de l'atac contra la Uni Sovitica el 1941, a partir del 1943, les seves possibilitats s'enfonsaren i el Tercer Reich qued contra les cordes. A l'hivern del 1944-1945, els aliats ja es trobaven a les fronteres d'Alemanya, i procediren vers Berln.

Desprs que esdevingus clar que els nazis havien perdut la Segona Guerra Mundial, a la tarda del 30 d'abril del 1945, se sucid juntament amb la seva esposa Eva Braun al seu bnquer de Berln. S'havien casat el dia abans al mateix bnquer. Ella s'enverin, mentre que Hitler es dispar al cap. Una mica ms tard foren trets a l'exterior, i sembla que foren coberts de benzina i cremats en un forat. Possiblement, els sovitics s'endugueren el crani de Hitler i les restes dels seus cossos a Moscou per una posterior investigaci. En la guerra desencadenada per Hitle, a Europa perderen la vida 39 milions de persones, entre els quals sis milions de jueus. Gran part d'Europa qued destruda durant l'atac de Hitler, i el continent perd la seva anterior hegemonia mundial davant dels Estats Units i la Uni Sovitica. Alemanya perd un territori considerable a les fronteres orientals amb Polnia i Rssia, els habitants del qual foren perseguits vers l'oest. El que restava d'Alemanya fou dividida en una part occidental i una d'oriental pel comenament imminent de la Guerra Freda. Europa i Alemanya romandrien dividides pel tel d'acer fins el 1990.

Infantesa i joventut.
Orgens familiars.

El pare d'Adolf Hitler, Alois Hitler sr., nasqu el 1837 com a fill illegtim de Maria Anna Schicklgruber, de manera que se li don el nom de sa mare. Cinc anys ms tard, Maria Anna es cas amb el moliner Johann Georh Hiedler, que probablement tamb era el pare biolgic d'Alois. El 23 de novembre del 1876, el cognom d'Alois Schicklgruber fou canviat a Hitler pel sacerdot de Dllersheim, desprs que Hitler l'hagus fet modificar pel notari Penkner de Weitra ms aviat el dia anterior. Aix doncs, el cognom Hitler no era un error d'ortografia sin una escriptura poc comuna d'un cognom que tamb es podia escriure Htler, Httler, Hetler, Hettler, Hiedler, Hietler o Hitler. Ms endavant, el seu fill Adolf mencionaria al seu llibre Mein Kampf ("La meva lluita") que aquest canvi de nom era l'nic motiu que tenia per estar agrat al seu pare: "desprs de tot, Heil Hitler sonava molt millor que Heil Schicklgruber!". La mare d'Adolf Hitler s'anomenava Klara Plzl i era vint-i-tres anys ms jove que el seu marit, havent nascut el 1860. Adolf Hitler tenia un lligam estret amb la seva mare per tenia conflictes constants amb el seu pare.

Tant de la banda del pare com de la mare, la famlia d'Adolf Hitler era originria del Waldviertel de l'Imperi Austrac, una regi entre el Danubi i l'actual Repblica Txeca. El nom Hitler derivava probablement de Huttler, que literalment vol dir "el que viu en una cabana".

Johann Georg Hiedler, considerat oficialment l'avi del Fhrer durant el Tercer Reich, possiblement no era el pare biolgic d'Alois. Un altre possible pare d'Alois era el germ de Johann Georg, anomenat Johann Nepomuk Hiedler, que vivia a l'Spital No. 36 i que fou el que cri Alois quan era un nen. En tots els respectes, Alois Hitler era un Hitler autntic i no un bastard o el fill d'un jueu. La investigaci del cromosoma Y permet demostrar si dues persones pertanyen al mateix llinatge mascul/patern, s a dir, si descendeixen d'un avantpassat com. Les anlisis de l'ADN dels rebesnts d'Alois Hitler es revelaren idntiques a les del material gentic dels parents de Hitler de la Baixa ustria, demostrant irrefutablement que Alois Hitler compartia un avantpassat mascul amb els Httler encara vivents del Waldviertel. En altres paraules, aix demostrava que Alois Hitler no era un bastard.

Adolf Hitler tenia tres germans, un germanastre, dues germanes i una germanastra, tots ells fills d'Alois Hitler. Els tres germans i una de les germanes moriren a una edat jove:

Alois Hitler jr. (germanastre), 13 de gener del 1882 - 20 de maig del 1956 ;
Angela Hitler (germanastra), 28 de juliol del 1883 - 30 d'octubre del 1949 ;
Gustav Hitler (germ), 10 de maig del 1885 - 8 de desembre del 1887 ;
Ida Hitler (germana), 23 de setembre del 1886 - 2 de gener del 1888  ;
Otto Hitler (germ),  1887 - 1887 ;
Edmund Hitler (germ), 24 de mar del 1894 - 28 de febrer del 1900 ;
Paula Hitler (germana), 21 de gener del 1896 - 1 de juny del 1960;

La germana de Hitler, Paula Hitler, dugu una vida reservada i mor a Berchtesgaden. La germanastra de Hitler, Angela Hitler, es cas amb Leo Raubal i tingu (que se spiga) un fill i dues filles. La filla ms gran d'Angela Hitler, que tenia ms o menys el mateix nom per que tenia l'lies Geli (Angelika (Geli) Raubal), tingu ms tard una relaci amb Adolf Hitler i el 18 de setembre del 1931 se sucid.

El germanastre de Hitler, Alois Hitler jr., esdevingu propietari d'un caf a Berln. Se'l descriug com un amable barman grassonet que no s'assemblava en res al seu germanastre. Alois Visqu amb l'angoixa que el seu clebre (i va) germanastre li retirs la llicncia a causa de la vergonya. Tanmateix, Adolf i Alois Hitler mantingueren un lligam molt estret.

Infantesa.
Adolf Hitler va nixer a Braunau am Inn, ciutat austraca fronterera amb Alemanya el 20 d'abril de 1889, i era fill d'un modest funcionari de duanes (Alois Schicklgruber, ms tard anomenat Hitler, cognom que fou l'usat pel fill) destinat a la ciutat i d'una camperola, Klara Plzl, amb qui el pare es cas amb segones npcies. Durant la seva infncia resid poc temps a la seva localitat natal, car els freqents canvis de destinaci del pare obligaven a la famlia a residir en diverses ciutats fronteres austraques. Estudi, entre d'altres establiments, a la Realschule de Linz, ciutat de la qual sempre n'apreci el seu conservadorisme, on va ser un estudiant mediocre i mai va arribar a acabar els seus estudis d'ensenyament secundari (els abandon als catorze anys, un cop el seu pare mor i la mare es despreocup per la manca de disciplina del jove Adolf). Tal volta aquesta deixadesa en la seva formaci intellectual expliqui el seu menyspreu cap en saber acadmic. A ms, tenia una actitud fora rebel i violenta. Klara Plzl mor de cncer el 1907, el que supos un cop moral terrible pel jove Hitler.


Pensant-se tenir un especial do pel dibuix, Hitler va sollicitar dos cops l'ingrs a l'Acadmia de Belles Arts de Viena el 1908 per no va ser adms perqu en una Viena on els nous estils avantguardistes eren cada cop ms presents, van considerar que la correcci en el seu estil no era suficient. Potser per aix, durant el seu pas pel poder es consider un gran amant de l'art, per rebutj l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. Aix i tot, la seva estada a Viena encara dur uns anys ms, per sempre es comport com a una persona convencional, conservadora i desarrelada, encara molt afectada per dos fets per a ell molt traumtics com sn la mort de la mare i el rebuig a l'Acadmia de Belles Arts. A ms, durant aquests anys no tingu una vida estable i econmicament confortable i segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera ms excntrica. Rebutjava qualsevol tipus de treball malgrat les greus conseqncies del que aix suposava, car ho considerava una claudicaci que l'impediria fer realitat les seves ambicions, i es mantenia quasi exclusivament grcies a una pensi estatal. De tota manera a Viena forj la seva concepci del mn, tal i com ms tard explicaria a Mein Kampf.

Primers contactes poltics.
El 1913, un cop se sent fracassat i marginat per la seva famlia i la societat, an per primer cop a Munic, que en aquells anys immediatament anteriors a la I Guerra Mundial era un punt de reuni d'intellectuals progressistes vinguts d'arreu d'Alemanya que volien fugir de l'ortodxia imperial que llavors estava installada a Berln. En aquesta ciutat comen a mostrar inters per les tesis racistes i pangermanistes d'alguns poltics alemanys com ara Guido von List, Lanz von Liebenfels, Karl Luger i George Schnerer. Fou all on es comen a convncer de la necessitat d'acabar amb la socialdemocrcia utilitzant els seus mecanismes d'agitaci de masses i de l'extermini d'altres tnies considerades inferiors, com ara la jueva i l'eslava. Tanmateix, tant durant aquesta etapa com durant l'estada a Viena mantingu relacions amb famlies jueves, el que fan pensar que el seu pensament ideolgic no es consolid fins a la fi de la I Guerra Mundial.

Primera Guerra Mundial.


Quan esclata la I Guerra Mundial el 1914 s'allist a l'exrcit imperial per a defensar l'absolutisme i el conservadorisme del II Reich. Fou ferit al camp de batalla i ingressat a l'hospital de Pasewalk, on pass els darrers mesos de la guerra. La derrota de l'Imperi Alemany, obligada a signar el Tractat de Versalles que el desmantellava i ell consider com un crim, li supos un altre cop molt fort. Malgrat tot, la crisi poltica i econmica desfermada a partir d'aquells fets li permeteren de desenvolupar les seves tesis feixistes i anant-se consolidant socialment.

Postguerra.
El 1918 torn a Baviera, una regi que en pocs anys s'havia convertit en feu del conservadorisme ms radical. All l'any 1919 es va afiliar al Partit dels Treballadors Alemany, que ms tard seria rebatejat com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (conegut vulgarment com a partit nazi) i l'any 1921 el van escollir per ser el seu president (Fhrer). D'aquesta manera, Hitler es convert en un gran lder carismtic i amb una gran capacitat d'oratria. (En aquesta poca, fou molt decisiva la seva amistat amb Ernst Hanfstaengl).

Desprs d'un intent de cop d'estat a Munic que el port a la pres (on escrigu una de les obres ms importants de la ideologia nacionalsocialista, Mein Kampf),  el 1932 per una banda el NSDAP guany per dos cops amb majoria relativa (ms gran en les eleccions de juliol que en les de novembre) les eleccions al Reichstag (parlament) i alhora Hitler perd l'elecci a president. Tanmateix, desprs que el canceller (equivalent a primer ministre) va ser cessat per voler dissoldre el parlament i convocar eleccions per tercer cop en menys d'un any, el crrec va passar a mans de Hitler.

Tercer Reich.



Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934 tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat.  

Va transformar Alemanya militaritzant completament la seva societat, sotmesa a una profunda crisi econmica i social desprs del crack del 29 i la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Va arrossegar el pas i la resta del mn a la II Guerra Mundial, desprs de l'annexi de Txecoslovquia, ustria i Polnia. Va utilitzar l'antisemitisme per a la seva propaganda i la seva poltica, per fer del partit nazi un moviment de masses.

Segona Guerra Mundial.


La major part d'Europa i del nord d'frica van estar sota el seu domini durant la guerra. Va ser el responsable de l'assassinat de milions de polonesos, jueus i de membres d'altres pobles, que ell considerava ssers inferiors, mitjanant l'assassinat sistemtic en camps de concentraci.

Quan es va adonar que havia perdut la guerra, es va sucidar al soterrani del seu despatx a Berln, el 30 d'abril de 1945. Pocs dies abans va dictar el seu testament poltic en el qual nombr un govern que havia d'sser presidit per Karl Dnitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicaci, encara que fos a costa de la destrucci d'Alemanya. El seu llegat ha estat un rastre de destrucci total i cap de les institucions o organitzacions que va crear han perdurat, essent actualment el NSDAP illegal a Alemanya, aix com qualsevol smbol nazi.

 Relacions exteriors .


Durant la seva dictadura, va donar suport al cop d'estat que es va realitzar a Espanya l'any 1936 i que es convert en guerra civil. Tingu molt bones relacions amb Franco, amb qui s'entrevist a Hendaia (Pas Basc Francs), al qual ajud amb l'aportaci al bndol feixista de nombrs material de guerra de darrera generaci i amb tropes (legi Cndor, responsable del bombardeig de Guernica). Tamb va mantenir estretes relacions amb el govern feixista de Benito Mussolini, amb el Jap, amb Grcia (a la que va ajudar donant suport amb crdits tous al rgim feixista de Metaxas en el seu programa de rearmament) i amb l'URSS d'Stalin fins a la invasi alemanya de Rssia el 1941 (signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop germano-sovitic on s'establia el repartiment de Polnia i altres pasos europeus entre les dues potncies). 

El 1940, desprs d'ocupar Frana, foment la delaci i facilit la persecuci i extradici a Espanya dels exiliats republicans, entre ells el president de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys, exiliat a Pars des de la fi de la Guerra Civil, que un cop a Espanya fou empresonat, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat al Castell de Montjuc de Barcelona.


 Pardies .

Malgrat l'horror que aquest home caus, ha estat molt parodiat. La imitaci ms genial va ser la que en fu Charles Chaplin en la pellcula El Gran Dictador (1940). Tamb cal destacar el film To be or not to be (Ser o no ser) d'Ernst Lubistch (1942).

 Referncies .




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8878" title="Galvanmetre" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="5002">

Els galvanmetres sn aparells que s'empren per indicar el pas del corrent elctric per un circuit i per a la mesura precisa de la seva intensitat. 

Solen estar basats en els efectes magntics o trmics causats pel pas del corrent. En el cas dels magntics poden ser d'imant mbil o de quadre mbil. 

A un galvanmetre d'imant mbil l'agulla indicadora est associada a un imant que es troba situat en l'interior d'una bobina per la qual circula el corrent que tractem d'amidar i que crea un camp magntic que, depenent del sentit de la mateixa, produeix una atracci o repulsi de l'imant proporcional a la intensitat d'aquest corrent. 
En el galvanmetre de quadre mbil l'efecte s similar, diferint nicament que en aquest cas l'agulla indicadora est associada a una petita bobina, per la qual circula el corrent a amidar i que es troba en el si del camp magntic produt per un imant fix. 

En el diagrama de la dreta est representat un galvanmetre de quadre mbil, en el qual en vermell s'aprecia la bobina o quadre mbil i en verd el ressort que fa que l'agulla indicadora torni a la posici de reps una vegada que cessa el pas de corrent. 

En el cas dels galvanmetres trmics, el que es posa de manifest s l'allargament produt, en escalfar-se per l'Efecte Joule al pas del corrent, un fil molt fi atropellat a un cilindre solidari amb l'agulla indicadora. Lgicament el major o menor allargament s proporcional a la intensitat del corrent.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8889" title="OpenOffice.org" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="5003">


Prpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), s un projecte comunitari per crear una paquet ofimtic basada en codi obert (amb llicncia LGPL), procedent d'una versi antiga de StarOffice de Sun Microsystems.

 Funcionalitats .

Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i a ms, i a diferncia d'aquest, permet fer servir els formats ODF, que sn estndard ISO, IEC i OASIS.

La mida dels fitxers desats en els formats ODF s fora menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.

Les versions ms recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma similar a la relaci existent entre Netscape Navigator i Mozilla).

 Competncia .

Est dissenyat per a competir amb el que fins ara s el nmero 1 del mercat, Microsoft Office, de manera que la seva interfcie permeti a qualsevol usuari de Microsoft Office fer servir OpenOffice.org des del primer moment i sense haver d'adquirir cap nou coneixement. Alguns estudis situen el percentatge d'usuaris de l'OpenOficce.org al 5%.

 Eines incloses .
 Writer, un processador de textos que es pot fer servir d'editor WYSIWYG.
 Calc, per treballar amb fulls de clcul.
 Draw, per dibuixos, amb la possibilitat d'exportar al format SVG.
 Impress, per fer presentacions visuals;
 Math, editor de frmules matemtiques.
 Base, un programa de bases de dades.

 Formats de fitxer utilitzats normalment.
OpenOffice.org usa els segents formats de fitxer:



 Vegeu tamb .

 Paquet ofimtic;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 OpenOffice.org ca Pgina de l'Openoffice en catal.
 Manuals i tutorials de l'OpenOffice.org en catal;
 Openoffice.org Pgina oficial. ;
 Pgina del projecte de traducci al catal de l'OpenOffice.org a Softcatal;
 Base de dades Adabas D, inclosa a OpenOffice.org.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8894" title="Elements del perode 3" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="5004">
Un element del perode 3 es un dels elements qumics de la tercera filera (o perode) de la taula peridica dels elements.

Aquests sn:






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8895" title="Elements del perode 4" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="5005">
Un element del perode 4 es un dels elements qumics de la quarta filera (o perode) de la taula peridica dels elements.

Aquests sn:


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8896" title="Elements del perode 5" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="5006">
Un element del perode 5 es un dels elements qumics de la cinquena filera (o perode) de la taula peridica dels elements.

Aquests sn:


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8897" title="Elements del perode 6" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="5007">
Un element del perode 6 es un dels elements qumics de la sisena filera (o perode) de la taula peridica dels elements, incloguent-hi els lantnids.

Aquests sn:


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8898" title="Elements del perode 7" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="5008">
Un element del perode 7 es un dels elements qumics de la setena filera (o perode) de la taula peridica dels elements, incloguent-hi els actnids.

Aquests sn:





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8908" title="Europa" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="5009">


Europa (d' Europa, una princesa fencia segrestada per Zeus) s un dels continents de la Terra. Comprn els territoris del continent eurasitic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'sia) fins a l'oce Atlntic, i al nord de les muntanyes ms meridionals del Caucas, ms enll de les quals es troba el continent asitic. Tamb inclou les illes ms properes (entre les quals destaquen les illes Froe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlntic, i Siclia, Sardenya, Crsega, Creta i les Balears a la Mediterrnia) i Islndia, malgrat que queda ms a prop d'Amrica. La mar Mediterrnia separa Europa d'frica, i les mars Egea, de Mrmara i Negra la separen d'sia.

Histria.
Article principal: Histria d'Europa;

Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, Europa va comenar un llarg perode de canvis comenant en all que els historiadors i pensadors renaixentistes van anomenar l'Edat fosca. Algunes comunitats monstiques allades aix com l'Al-ndalus van conservar i compilar els manuscrits i el coneixement de l'antiguitat. En aquest perode, la part occidental de l'Imperi Rom va "renixer", com el Sacre Imperi Rom, desprs conegut com el Sacre Imperi Romanogermnic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'Imperi Bizant. Els bizantins mateixos, tanmateix, encara deien que el seu imperi era                     , Basileia t n Romai n, "L'Imperi dels Romans". El 1453, l'Imperi Otom va conquerir la capital bizantina, Constantinoble, i l'Imperi Bizant va deixar d'existir, llevat del petit estat de Trebizond, que cauria el 1461. 

Amb el Renaixement va comenar un perode de descobriments, exploraci i l'augment del coneixement cientfic. En el segle XV, Portugal va obrir l'era dels descobriments seguit d'Espanya. Poc desprs se'ls van unir Frana, els Pasos Baixos, i Anglaterra, creant grans imperis colonials amb territoris a l'frica, Amrica i sia.

Desprs de l'era dels descobriments, els ideals democrtics van nixer a Europa, en especial a Frana on es desenvoluparia una revoluci transcendental que propagaria els ideals revolucionaris a tot arreu del continent. El naixement de la democrcia tamb va causar una major tensi dins Europa a ms de la tensi ja existent causada per la competncia del Nou Mn. Un dels conflictes ms famosos de l'poca van ser les conquestes de Napole Bonaparte, formant un imperi que poc desprs es collapsaria. Encara que desprs d'aquests conflictes Europa s'estabilitzaria, els fonaments antics ja comenaven a esfondrar-se. 

La Revoluci industrial va comenar al Regne Unit les ltimes dcades del segle XVIII, amb un aband gradual de l'agricultura cap a la indstria, amb un increment en la prosperitat general, aix com en la poblaci. Molts dels estats de l'Europa actual es van formar desprs de la Primera Guerra Mundial. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la fi de la Guerra Freda,. Europa va estar dividida en dos blocs econmics: les nacions comunistes de l'Europa oriental, i els pasos capitalistes del nord, sud i occident d'Europa. El bloc oriental es va desintegrar desprs de la caiguda del mur de Berln. 

La integraci europea ha estat un tema en les relacions europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial, i s'ha accelerat des de la fi de la Guerra Freda. La Uni Europea, successora de la Comunitat Europea, s'ha expandit dels sis membres originals a 27 en l'actualitat. La possible admissi de Turquia, encara s controvertible, ja que seria el primer pas transcontinental amb una poblaci predominantment musulmana. Xipre, n's membre, la qual cosa ha complicat les negociacions. La Uni Europea es va desenvolupar a partir d'una organitzaci de comer preferencial fins convertir-se gaireb en una confederaci en molts aspectes.

Geografia i geologia.

Europa est situada dins d'una zona temperada, entre els parallels 36 i 70 latitud nord. T una superfcie de 10.519.727 Km2. 

Geolgicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procs de transformaci. Europa s una part de l'antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos ms destacats sn els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb sia. Els rius ms importants sn el Volga, el Danubi, el Dniper, el Don, el Ptxora, el Vstula, el Dnister i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Cspia, el llac ms gran del mn, i altres llacs d'extensi considerable com el Ldoga i l'Onega.

Divisi poltica.





Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Uni Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els pasos membres, i un procs de convergncia social i econmica.



1 Armnia i Xipre estan situats geogrficament a sia, per es consideren part d'Europa per raons histriques i culturals.

2 L'Azerbaidjan i Gergia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisria d'aiges del Caucas.

3 El nom d'aquest estat s subjecte de discussi internacional, per les reclamacions de Grcia i Bulgria. A l'ONU s'empra la denominaci d'Antiga Repblica Iugoslava de Macednia'

4 Noms els territoris situats a l'oest dels Urals sn considerats part d'Europa.

5 La Turquia europea inclou els territoris a l'oest i nord de l'estret del Bsfor

Per ltim, cal assenyalar que l'estat asitic de Kazakhstan t una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, ra per la qual es troba dins del continent europeu

Demografia.

Alguns dels temes importants de la demografia europea actual sn l'emigraci religiosa, la immigraci illegal, les tensions racials, un decrement marcat de la taxa de natalitat i una poblaci envellida. En alguns estat, com ara la Repblica d'Irlanda i Polnia, l'accs a l'avortament encara s limitat, mentre que s'ha ests per la resta dels estats. Tres estats (els Pasos Baixos, Blgica i Sussa) han perms l'eutansia voluntria per algunes persones amb malalties terminals. 

El 2005 la poblaci d'Europa, estimada, era de 728 milions, d'acord amb les Nacions Unides, poc ms d'una novena part de la poblaci mundial. Fa un segle, Europa tenia gaireb el 25% de la poblaci mundial. La poblaci d'Europa, encara que ha crescut durant els ltims cent anys, ha crescut a taxes molt menors que a la resta del mn (en especial a l'frica i l'sia). D'acord amb la projecci poblacional de l'ONU, la poblaci d'Europa caur a 653 milions el 2050 i ser el 7% de la poblaci mundial.

Llenges d'Europa.
La majoria de llenges d'Europa pertanyen a la superfamlia indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongars, l'estoni el fins i el sami, que pertanyen a les llenges uralianes, les diverses llenges caucsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llenges dutes pels immigrants a les antigues grans potncies colonials del continent, el malts i el turc sn dos exemples de llenges parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Del grup indoeuropeu es parlen les llenges llatines, procedents del llat: aragons, asturi, catal, espanyol, francs, gallec, itali, llad, lleons, occit, sard, rumans, portugus i retroroman.
De les llenges germniques destanquen l'angls, l'holands, l'alemany, el fris, el suec, el dans, el noruec, l'islands i el feros.
De les llenges eslaves el bosni, el blgar, el rus, el polons, el txec, l'eslovac, el bielors, l'ucrains, el sorab, el serbi, l'eslov, el croata i el macedoni.
De les llenges cltiques es parlen l'irlands, el galic escocs, el gals, el bret, el crnic i el mans.
De les bltiques el let i litu i d'altres llenges indoeuropees cal destacar el grec, l'armeni i l'albans
Del gurp de llenges ugro-fins es parlen el fins, el lap, l'estoni i l'hngar.
Del grup de les turco-trtares el turc i l'azer.
I altres llenges, com la basca, sense saber cap altra llengua de la seva famlia i llenges planificades o artificials, com l'esperanto (a tots els pasos europeus), l'ido, l'interlingua i el volapk.

Les deu llenges ms parlades sn el rus, l'alemany, el turc, el francs, l'angls, l'espanyol, l'itali, el polons, l'ucrains i el serbocroata. Tot i aix, a Europa se'n parlen el 3% de totes les llenges del mn.

 

Referncies.


 Vegeu tamb .


Uni europea;
Clima d'Europa;
Estat;
Rius d'Europa;
Vegetaci d'Europa;

 Enllaos externs .
Evropa / Europa / Europe;










El nom del continent.
El nom del continent prov de la llegenda de la mitologia grega en qu Zeus, deu dels deus, es transforma en un brau blanc per seduir a Europa, una jove noia.











































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8911" title="Budapest" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="5010">



Budapest s la capital d'Hongria i el principal centre poltic, industrial i econmic del pas.

T una superfcie de 525 km. El seu punt ms alt es troba a Jnos Hegy o Mont de Joan, a uns 529 m sobre el nivell del mar. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la uni de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i buda i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera lnia de metro de l'Europa continental, s a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. T una poblaci de 1,7 milions d'habitants. s la sisena ciutat ms gran de la Uni Europea.

Histria.

La histria coneguda de Budapest es remunta a la ciutat romana d'Aquincum, fundada a les rodalies del 89 sobre d'un antic campament celta, prop del que desprs seria buda. De 106 fins al final del segle IV, fou la capital de la provncia de la Pannnia inferior (en llat Pannonia).

Cap a 896, els magiars, avantpassats del poble hongars actual, colonitzen la regi sota el comandament d'rpd, poblant la conca pannnia aix com el sector d'buda. Hongria es funda un segle ms tard, a l'any 1000, amb la coronaci del seu primer rei, Esteve I. Malgrat la seva destrucci gaireb total en resposta a una invasi mongola el 1241, i el desplaament de la residncia reial a Visegrd el 1308, la ciutat esdev la capital del pas el 1361.

La conquesta de la major part del pas al segle XVI per l'Imperi otom interromp el creixement de la ciutat. Pest cau en mans de l'invasor pel sud el 1526. Buda, defensada pel seu castell, t la mateixa sort 15 anys ms tard. Mentre que Buda es converteix en la seu d'un governador turc, Pest s desertada per una gran part dels seus habitants fins el moment de la seva reconquesta el 1686 pels Habsburg, que havien continuat sent reis d'Hongria des de 1526 malgrat la prdua de la majoria del pas.

En el transcurs dels segles XVII i XVIII, malgrat una inundaci devastadora el 1838 que va fer 70.000 morts, Pest coneix la taxa de creixement ms forta grcies a un comer molt actiu, contribuint molt majoritriament al creixement combinat de les tres ciutats. El 1900, la seva poblaci supera les de Buda i buda reunides. En el transcurs del segle segent, la poblaci de Pest es multiplicar per vint, mentre que les de Buda i buda seran quintuplicades. El 1780, l'alemany s introdut com a llengua oficial pels Habsburg.

La fusi de les tres ciutats sota una administraci comuna es va produir per primera vegada el 1849 sota la impulsi del govern revolucionari, abans de ser revocada desprs de la reconstituci de l'autoritat dels Habsburg. s ratificada definitivament el 1873 pel govern reial autnom hongars procedent del comproms austro-hongars de 1867. La poblaci total de la capital unificada es va multiplicar per set en el perode 1840-1900, amb 730.000 habitants.

En el transcurs del segle XX, la majoria de les indstries del pas s'installen  a la ciutat, i el creixement de la poblaci prossegueix. Aix, la poblaci d'jpest s ms que doblada en el perode 1890-1910, i la de Kispest s quintuplicada entre 1900 i 1920. Les prdues humanes vinculades a la Primera Guerra Mundial i la prdua conseqent de ms dels dos teros del territori de l'antic regne el 1920 no causen ms que un trastorn temporal: Budapest continua sent la capital d'un estat certament ms petit per d'ara en endavant sobir. El 1930, la ciutat compta amb un mili d'habitants, ms 400.000 a les rodalies.

En el moment de la Segona Guerra Mundial, els jueus sn reunits al gueto de Budapest. Aproximadament un ter dels 250.000 habitants jueus de Budapest van morir durant el genocidi nazi perpetrat durant l'ocupaci alemanya de 1944. Malgrat aquest fet, Budapest s actualment la capital europea que compta amb ms ciutadans jueus. El 1944, el diplomtic suec Raoul Wallenberg va salvar almenys 10.000 jueus hongaresos. A partir de 1950, l'aglomeraci de Budapest coneix una expansi significativa: es creen nous districtes a partir de les ciutats venes. Durant els anys 1950 i 1960, la ciutat es recupera de la setge sovitic de 1944, fent-se, en cert lmit, un aparador en matria de poltica pragmtica practicada pel govern comunista del pas (1947-1989). La democratitzaci s aturada per la insurrecci de Budapest del 1956 i la intervenci de l'URSS.

Divisi administrativa.


A banda de la divisi popular de Buda a l'oest del Danubi i Pest a l'est, la capital hongaresa es divideix en vint-i-tres districtes (6 a Buda, 16 a Pest i 1 a l'Illa de Csepel) numerats amb xifres romanes encara que solen ser coneguts pel nom del barri principal.

Budavr|Districte I (Budavr);
Districte II de Budapest|Districte II;
buda|Districte III (buda);
jpest|Districte IV (jpest);
Belvros|Districte V (Belvros);
Terzvros|Districte VI (Terzvros);
Erzsbetvros|Districte VII (Erzsbetvros);
Jzsefvros|Districte VIII (Jzsefvros);
Ferencvros|Districte IX (Ferencvros);
K bnya|Districte X (K bnya);
jbuda|Districte XI (jbuda);
Hegyvidk|Districte XII (Hegyvidek);
Districte XIII de Budapest|Districte XIII;
Zugl|Districte XIV (Zugl);
Rakospalota|Districte XV (Rakospalota);
Districte XVI de Budapest|Districte XVI;
Rakosmente|Districte XVII (Rakosmente);
Districte XVIII de Budapest|Districte XVIII;
Kispest|Districte XIX (Kispest);
Pesterzsbet|Districte XX (Pesterzsbet);
Csepel|Districte XXI (Csepel);
Budafok|Districte XXII (Budafok);
Soroksr|Districte XXIII (Soroksr);

Llocs d'inters.

 Castell de Buda;

Enllaos externs.	

 Informaci de Budapest ;
 Info Budapest;
 Portal informatiu sobre Budapest;
 Budapest public transport map;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8912" title="Occitnia" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="5011">


Occitnia (en occit Occitnia) s l'rea histrica de domini de la llengua occitana. Comprn bona part del ter sud de l'estat francs, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itlia) i Mnaco.

Aquesta designaci no s exempta de polmiques i no l'accepta tothom per raons poltiques, adduint l'absncia (relativa) de tradici histrica. En canvi l'adjectiu occit com a definici identitria ha assolit certa normalitat d's a tot l'mbit lingstic i tamb a la resta de l'estat francs. 

El territori d'Occitnia no t cap reconeixement oficial, noms lingstic (i amb graus molt variables en funci dels estats respectius). Els grups de nacionalistes occitans sn encara minoritaris avui per la qesti occitana est arrelant a les mentalitats, i fins i tot a la societat francesa com s'ha pogut veure arran de l'xit de les manifestacions de Carcassona (entre 8.000 i 12.000 manifestants el 22 d'octubre de 2005) i Besiers (al voltant o ms de 20.000 persones el 17 de mar de 2007). 

La llengua occitana noms s reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran. A l'estat itali se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat francs noms gaudeix d'una acceptaci a la xarxa educativa per careix de reconeixena legal. Cal afegir nogensmenys que, malgrat la seva posici social precria, l'occit va ser una de les llenges oficials dels Jocs Olmpics de Tor. 

La bandera occitana s la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i de les regions franceses de  Midi-Pyrnes; al costat de l'escut de Catalunya en la de la regi del Llenguadoc-Rossell, aix com a l'escut del departament dels Alts Alps. S'ha implantat amb xit a les Valls Occitanes del Piemont i tamb a la Val d'Aran on ha estat integrada a la bandera aranesa que noms ostentava abans la clau aranesa.

Histria d'Occitnia.



Occitnia, per mor de la seva posici geogrfica, sempre s'ha trobat a una crulla estratgica entre tota mena de corrents (essencialment grecs i llatins, orientals, nrdics i evidentment mediterranis). Hereva de la cultura llatina i d'una part d'elements celtes, arrib a convertir-se en un dels centres neurlgics de la cultura romnica a partir del segle IX. Va ser l'occit una de les llenges ms primerenques a substituir el llat en molts actes, documents, peces literries i obres cientfiques. Aix les primeres gramtiques anteriors a la de Nebrija sn occitanes (com per exemple les Leys d'Amors del segle XIV).   

Els segles XI, XII i XIII foren l'poca de major esplendor de la cultura i la poltica occitanes. El model d'occit escrit, grcies a la seva cultura refinada i brillant, se situ com una mena de llengua vehicular a tot Europa, culturalment amb els trobadors i tamb poltica a travs l'elaboraci dels Furs dels territoris aragonesos i navarresos, sense oblidar bviament la influncia que va exercir sobre l'escrit de les terres de llengua catalana fins a Ausis March.

Foren aquells segles l'poca d'or de la literatura occitana, amb el naixement de la literatura trobadoresca i la seva extensi per la major part d'Europa Occidental. Polticament per la independncia de fet i la prosperitat de molts dels territoris occitans (vegeu Comtat de Tolosa, Comtat de Foix, Vescomtat de Carcassona, Ducat d'Aquitnia i Comtat de Provena). Ara b, aquesta poca daurada aniria troncada rpidament ja que la unitat dels territoris occitans era de fet una unitat cultural i lingstica per no poltica. 

La invasi francesa .
Amb l'excusa de lluita contra l'heretgia ctara, el rei de Frana Felip II, aliat al papa Innocenci III, va encetar la croada albigesa, contra els senyors occitans. L'exrcit francs, liderat per Sim de Montfort, atac i saquej les principals ciutats d'Occitnia, envaint aix les terres del comte de Tolosa Ramon VI de Tolosa. El comte va reunir els seus aliats, entre els quals Pere el Catlic, per a lluitar contra les tropes franceses. La Batalla de Muret (13 de setembre de 1213) va significar el final de l'edat d'or de la cultura occitana amb la mort del rei catal per una banda i sobretot la desfeta de les tropes occitano-catalano-aragoneses, amb el final de l'expansi catalana i aragonesa. El Llenguadoc passava aix a esdevenir una dependncia de la corona francesa. Entre mitjans del segle XIII i principis del segle XVII gaireb tots els territoris occitans foren incorporats a la corona francesa.

 Provncies tradicionals o regions d'Occitnia .

Valls Occitanes (Valadas Occitanas);
Provena;
Llenguadoc (Lengadc);
Llemos (Lemosin), que inclou el Llemos histric, la Marca;
Borbons (Borbons/Barbons);
Guiana;
Gascunya (Gasconha) que inclou els territoris de Bearn, Vall d'Aran, Bigorra o Armanyac.
Delfinat (Daufinat/Dalfinat);
Alvrnia (Auvrnhe/Auvrnha);

 Orografia .

Occitnia es pot dividir en set zones orogrficament definides:
 Pirineus al sud, que fan de frontera amb la Pennsula Ibrica, amb alries com el Pic d'Aussau (2.885 m), la Vinhamala (3.298 m), Long (3.194 m), Miei de Bigorra (2.877 m), Monn (2.147 m), Mauberma (2.880 m), Valhir (2.839 m), Tres Senhors (2.199 m), Ger (2.612 m), Sent Bertomiu (2.349 m), Serrra (2.921 m), Pug de Bugarg (1.231 m), Campras (2.554 m), Pic de la Munia (3.194 m) i Neuvielba (3.092 m).
 El Masss Central, al centre-nord del pas, amb els subsistemes del Platu de Velai, el Platu de Miuvachas, el Platu de la Marcha, les Muntanyes del Vivars, que inclouen el Mesenc (1.754 m), el Cantal (1.858 m), Lo Puei de Doma (1.465 m), la Losra (1.702 m), les Cevnas (1.551 m), l'Aubrac (1.471 m), i el Puei de Sant circ (o Puei de la Crotz. francs : Sancy) (1.886 m).
 Els Alps, a l'Est, que el separen de la Pennsula Italiana, i que inclou el Planestu de Valensla, el Platu de Sant Cristu (amb els Clapier, 3.045 m; el Cheiron, 1.778 m; i La Cabrira, 1.130 m), el Pelvs (4.103 m), el Col de Tenda (1.908 m), el Mont Cens (2.083 m), el Vents (1.912 m), els Tres Bisbes (2.922 m), lo Mont Pelat (3.052 m), l'Aution (2.082 m), Masss de los Escrenhs (4.103 m), la Ramira (3.340 m), el Pic d'Olan (3.654 m), i els Aups Cotians, que inclou el Visol (3.841 m), el Peuve d'Euva (3.064 m), la Ronhosa (3.280 m), el Grum (2.366 m), i el Brc de Chambairon (3.400 m).
 La Plana de les Lanes, a la costa Atlntica.
 La conca del Rse o Roine, amb els rius Gardon, Ardescha, Isere i Droma.
 La conca de la Garona, amb els rius Dordonha, lt, Tarn, Ger, Avairon, Ciron i Corrsa.
 La conca del Loira, amb la Vinhana, Alier, Cruesa i Gartempa.

D altres rius del pas sn l'Ador, la Charenta, Aude, Arge, Var, Eira, Illa, Llui, Midosa, Midor i Sason. Pel que fa als estanys, els principals sn l'Airolha, el de Leucata o de Salses, Lacanau, Casau, Sijan, Biscarrossa, Carcanc, Taur (Thau en francs), Mauguu, Mar de Berra, l'rt (Etang de l'Or en francs), Charpal, Arcaishon, Leon i Sostons.

 Divisi administrativa .


Actualment, el territori lingstic occit es troba dividit entre l'estat francs (gaireb la totalitat de l'rea occitana), Itlia (les Valls Occitanes, o Valdeses i l'enclavament de La Grdia (itali : Guardia Piemontese) a Calbria), l'estat espanyol (la Vall d'Aran) i Mnaco. El territori sota administraci francesa s dividit en set regions administratives:
 Llenguadoc-Rossell;
 Provena-Alps-Costa Blava;
 Alvrnia;
 Llemos;
 Migdia-Pirineus;
 Aquitnia;
 Roine-Alps;

 Partits poltics nacionalistes occitans .

El nacionalisme occit noms va adquirir una expressi poltica a partir de 1959, amb la creaci per Francs Fontan del Partit Nacionalista Occit (actualment Partit de la Naci Occitana). Aquesta creaci era de fet la concreci de les teories sociopoltiques desenvolupades pels idelegs occitans i sobretot Robrt Lafont. Desprs seguiren moltes entitats poltiques de durada diversa entre els quals conv de destacar el moviment reivindicatiu Volm Viure al Pas (que va tenir una embranzida important el 1974 amb les manifestacions al Larzac) i el Partit Occit que s'ha presentat moltes vegades a les eleccions regionals i generals franceses. Ms recentment, al 2003, es va crear un partit nou de temtica altermondialista i occitana alhora: Gardarem la Trra.

-Altres moviments poltics occitans:

 Anaram Au Patac;
 Hartra;
 Iniciativa per Occitnia;
 Paratge;
 Occitnia Libertria;

- Moviments poltics occitans desapareguts:

 Lucha Occitana;
 Pble d'c;
 Corrent Revolucionari Occitan;

 Bandera Nacionalista .

Segons una part dels occitanistes, la bandera nacionalista, a ms de la creu occitana, ha de tenir un estel de set puntes al vol (que hi va ser afegit els anys 1970 desprs d'una proposici de Francs Fontan i del Partit Nacionalista Occitan). Simbolitza les set regions histriques occitanes (Alvrnia, Delfinat, Gascunya, Guiana, Llenguadoc, Llemos i Provena) i tamb representa el smbol del Felibritge: la Santa Estela. 

Tot i aix, la bandera amb estel tamb s'empra en alguns sectors del moviment occit que no son pas nacionalistes.

 Bibliografia .








 BALDIT, Joan-Pire (1982) Occitnia, trad. de Jordi Bols i Maria Dolors Duran, Edicions La Magrana, Collecci Alliberament, 14  Barcelona ;
 Pire Bec (1977) La llengua occitana Edicions 62, Collecci a l'Abast, 133  Barcelona.
 Robrt Lafont (1968) La revoluci regionalista Ed. Aportaci Catalana, Barcelona.
 Robrt Lafont (1969) Per una teoria de la naci Edicions 62, Collecci a l'Abast, 72 Barcelona.
 Robrt Lafont i ANATOLE, Christian (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona ;
  Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritries europees Selecta, Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Jess Mestre i Godes (1994) Els ctars. Problema religis, pretexte poltic Col. A l'Abast, 279  Barcelona.
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Xavier Lamuela(1987) Catal, occit i fril: llenges subordinades i planificaci lingstica Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
 Joan Grosclaude; Pire Lagarda; ALCOUFFE;  AMORS; Jordi Ventura i Subirats i Alem Surre-Garcia Occitnia. L ltima oportunitat El Temps  15 febrer de 1999;
 Aureli Argem i Roca i Ricard de Vargas Golarons Dossier Occitnia  Altres Nacions nm 2  1981;
 Jaume Figueres i Trull Ieu conessi un pas. Occitnia i l'occit del 1945 als nostres dies  Revista de Catalunya  nm 125  gener 1998. ;
  Jordi Ventura i Subirats L edicte de Villiers-Cottrets  Revista de Catalunya  nm. 58, desembre 1991;
  Jordi Ventura i Subirats La revoluci francesa i les llenges no oficials de l'Estat francs Revista de Catalunya  nm. 38  febrer 1990;
 Felip Gardy; Pire Lagarda; Henri Giordan  Gli Occitani  a Minoranze nm. 11-12, 3r-4rt trimestre 1978, Mil;
 Gaston Balzagues  Les organisations occitanes  a Les Temps Modernes nm. 324-326 agost-setembre 1973  Pars ;
 Pire Lagarda  Occitania e Occitanisme  dins I Jornades del CIEMEN del 22 al 29 d'agost del 1976   Relacions lingstiques Occitnia-Catalunya , publicat a Nationalia I;
 Pire Bec  A cuestin occitana: plantexamento histrico-cultural   a Grial nm 74, 1981.
 Gilles Rebull   Nationalit et Regionalisme en Provence de 1859  1893: Une interpretation de l'volution felibrenne au regard de l'exprience catalane  a LOU FELIBRIGE nm. 222 (nmero especial), primer trimestre 1997;
 FOURIE, J.   La premsa d'oc pendent la darrira guerra: l'exemple de Terra d'Oc  Lo Gai Saber;
 ROCH, Alain   Occitnia: ensenhament e mass-media  dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d'agost del 1980   Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicaci social, publicat a Nationalia VI;
 Felip Gardy  Occitnia: un enjc  dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d'agost del 1979   Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V.

Articles relacionats.
Iniciativa per Occitnia;

 Enllaos externs .
 Histries de Catalunya: L'expansi occitana;
 Cercle d'Agermanament Occitano Catal;
 Occitania.fr;
 Occitania.org;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8916" title="Dansa" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="5012">


La dansa s un art consistent en expressar-se mitjanant moviments del cos al ritme de la msica. Les danses populars estan enllaades amb  les arrels histriques dels pobles.

La dansa s una forma d'expressi, per tamb pot tenir un fort component social o religis. Totes les societats humanes han desenvolupat alguns tipus de dansa caracterstica. Per exemple, en el folklore dels Pasos Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota arreu l'estat espanyol. 

L'origen del ball es pot fer arribar a l'antiguitat quan es feien pantomimes i danses, i encara que no en queden testimonis escrits l'estudi dels pobles primitius contemporanis ens fa pensar que els homes ms primitius devien acompanyar els seus rituals amb algun tipus de moviment rtmic que es podria considerar una mena de ball o dansa molt elemental.

A l'edat mitjana es feien balls en ocasions importants, per el primer ballet que va mereixia tal nom va ser portat a Pars per Caterina de Medicis seguint la tradici escnica de Florncia. Llus XIV de Frana va crear l'Acadmia Real de Dansa (1661), que onze anys desprs esdevingu l'Acadmia Reial de Msica i Dansa. El segle XVIII Jean Georges Noverre donaria forma a un nou concepte de ball que encara avui perdura.

Dins d'un context normalitzat, podem distingir diferents tipus de dansa, independents dels tipus folklrics relatius a cada lloc geogrfic.

Els ms importants, per ni de lluny els nics son la dansa clssica, la dansa contempornia, la dansa jazz, i d'altres grups ms especfics o d'arrels folklriques com poden ser la dansa del ventre, dansa espanyola (modalitats circumscrites al folklore andals com la catxutxa, per exemple), la capoeira, el hip-hop, o algunes ja desaparegudes com el chuchumb.

A mode de curiositat, volen destacar la vinculaci quasi simbitica que existeix entre les diferents modalitats d'arts marcials i les danses prpies dels llocs d'origen de les mateixes, que presenten una estreta vinculaci entre les essncies prpies de cada disciplina.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8920" title="Hendecasllab" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="5013">
El vers hendecasllab s un vers d'onze sllabes.

Ha estat usat habitualment en els sonets, i tamb pels dramaturgs. Per exemple: Romeu i Julieta de William Shakespeare est escrita usant versos hendecasllabs.

En catal destaca el poema el Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra format per uns nou mil hendecasllabs.

Sn famosos, en castell, els sonets de Francisco de Quevedo y Villegas, i de Garcilaso de la Vega.









 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8922" title="Duresa Mohs" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="5014">
L'escala Mohs de la duresa caracteritza la resistncia al ratllat de diversos minerals mitjanant la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de ms tou. Fou creada pel minerleg alemany Friederich Mohs i s una de tantes definicions de duresa en la cincia dels materials.

Mohs va basar la seva escala en deu minerals de fcil obtenci. S'enfronten els materials amb els de la taula per veure quin s el material ms dur que poden ratllar.

La taula de baix mostra una comparaci amb la duresa absoluta obtinguda amb un esclermetre.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8923" title="Massa atmica" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="5015">

La massa atmica (tamb anomenat pes atmic per la confusi comuna del terme "pes" per "massa") d'un istop d'un element qumic s la massa d'un tom d'eixe istop, expresat en unes unitats (unitats de massa atmica, uma), en les quals l'istop Carboni-12 t un pes atmic de 12. El pes atmic d'un element qumic queda definit com el pes mitj atmic dels seus istops. En la mitja es t en compte l'abundncia dels istops de l'element.

Per exemple, es pot calcular la massa atmica del liti a partir de les segents dades;
El liti consta de dos istops estables;
El Li-6 (7,59% d'abundncia natural) i massa atmica 6,015 uma ;
El Li-7 (92,41% d'abundncia natural) i massa atmica 7,016 uma  ;
Aix doncs el clcul ser el segent:



El valor resultant, 6,94 uma s la massa atmica del Liti i s'acosta ms al valor del Li-7, ja que s el ms abundant (aproximadament 92 de cada 100 toms de liti que es troben a la terra sn de Li-7).

Una definici pareguda s'aplica a les molcules, llavors s'anomena massa molecular. Es pot calcular la massa molecular d'un component sumant les mases dels toms que la componen, tenint en compte les multiplicacions corresponents. Aquesta tcnica sols no t en compte l'energia qumica d'enlla, la qual sol ser negligible.

Un mol d'una substncia sempre pesa exactament la massa atmica o molecular d'eixa substncia expressada en grams. Per exemple, el pes atmic del ferro s 55,847, per tant un mol d'toms de ferro pesa 55,847 grams.

Articles relacionats.
 tom. ;
 Molcula. ;
 Mol;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8924" title="Unitat de massa atmica" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="5016">

Una Unitat de massa atmica (u) o Dalton (Da) (en honor del qumic John Dalton), correspon a una dotzena part de la massa de l'istop 12 del carboni. Aix s aproximadament la massa d'un prot o d'un neutr. Un kiloDalton (kDa) equival a 1000 Dalton i s'usa sobretot per macromolcules

Es pot calcular dividint un gram pel nombre d'Avogadro (NA).
1 u =  1/NA gram = 1/(1000 NA) kg   1.6605402 x 10-27 kg;


El Dalton (smbol Da) fou el predecessor immediat de la u. El nom s en honor de John Dalton, en reconeixement dels seus avenos en les hiptesis de l'estructura atmica. La u es va definir com la 1/12 part de la massa d'un tom de 12C i el Dalton es va definir com la 1/16 part de la massa d'un tom d'Oxigen. Aquesta definici comportava certs problemes, ja que l'oxigen s una barreja dels isotops 16O, 17O i 18O en una proporci 3150:1:5, que implica globalment un nombre atmic mitj de 16,0035. L'adopci de la nova unitat, la u va implicar una major exactitud.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8925" title="Radi atmic" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="5017">
El radi atmic s la distncia des del centre del nucli atmic a l'orbital electrnic ms extern d'un tom que estiga en equilibri. Se sol mesurar en picmetres (1 pm=10-12 m)  o en ngstroms (1 =10-10 m).

Al ser els nuclis i els electrons, partcules quntiques, sotmeses al principi d'indeterminaci de Heisenberg, les mesures directes de distncies no poden tenir sin un significat estadstic. Per tant, per convenci, es defineix el radi atmic, com la meitat de la distncia existent entre els centres de dos toms enllaats.

Depenent de com estiguin enllaats els toms, es distingeix entre;
Radi atmic, el radi d'un tom allat.
Radi covalent, el radi dels elements no metllics.
Radi metllic, el radi dels elements metllics.
Radi inic, el radi d'un tom que forma un enlla inic.
Radis de van der Waals, el radi d'una esfera slida imaginaria, usat per a modelar el comportament dels toms.

Variaci dins la taula peridica.
El radi atmic d'un element augmenta de dalt a baix i de dreta a esquerra en la taula peridica.

L'explicaci a aquest fenomen es troba que la fora d'atracci que el nucli de l'tom exerceix sobre els electrons s major al final de cada perode, degut a que hi han ms protons al nucli i ms electrons als orbitals, com que les carregues elctriques oposades s'atreuen, al haver-hi ms crrega, provoca ms atracci. Per tant, els electrons dels toms dels elements que es troben ms a la dreta es troben ms atrets pel nucli, de manera que, com el nombre de nivells en el qual s'enllacen els toms s el mateix, el radi disminux.

Parallelament a aix, en cada perode augmenta en una unitat el nombre de capes en el qual es distribuxen els electrons de l'tom, de manera que els toms dels elements de major perode tenen major radi.

Enllaos externs.
 Taula peridica amb el radi atmic (en ngstroms);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8926" title="Picmetre" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="5018">
El picmetre (smbol pm) s una unitat de longitud del SI que s igual a 10-12 metres. S'usa principalment per mesurar distncies a escala atmica. Els dimetres del toms van aproximadament dels 30 als 600 pm.

1 pm = 1 x 10-12 metres = 0,000 000 000 001 metres;
1 pm = 1000 femtmetres;
100 pm = 1 ngstrom;
1000 pm = 1 nanmetre;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8927" title="Hexmetre" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="5019">
Un hexmetre (del llat hexam trus, que ve del grec          ) s un vers format per sis peus dctils, cada peu dctil est format per una sllaba llarga, i dues breus. L'accent de les sllabes no s fonamental, el que s fonamental s la successi de sllabes llargues, i breus. A l'hexmetre els dctils poden ser substituts per dos espondeus. El cinqu dctil t tendncia a no ser substitut per un espondeu. La llarga inicial del dctil mai pot ser substituda. L'hexmetre dactlic t cesures, que fraccionen el vers desprs de la llarga (masculina), o de la breu (femenina). Segons la seva posici son heftemmeres (en el set semipeu), pentemmeres (cesura desprs del cinqu semipeu), triemmeres (al tercer semipeu); tamb hi ha la diresi buclica: cesura desprs del quart peu, no a l'interior com a les esmentades abans.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8929" title="Dalton" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="5020">


Unitat de mesura: un Dalton (smbol Da) equival a una Unitat de massa atmica.
Cincia: Llei de Dalton de les pressions parcials.

Geografia: Dalton(Pennsilvnia)
Onomstica:
qumic i fsic angls, vegeu John Dalton (1766-1844).
actor angls, el quart en la saga dels James Bond.Timothy Dalton(1946).
Els germans Dalton apareixen al cmic de Lucky Luke.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8936" title="Cromosoma" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="5021">

Un cromosoma s un material gentic hereditari organitzat amb la funci de conservar, transmetre i expressar la informaci gentica que cont.

Etimologia i descobriment.
El terme cromosoma prov del grec, cromos, color, i soma, cos i fou creat per Wilhelm von Waldeyer el 1889). 
Els cromosomes varen ser descoberts per Karl Wilhelm von Ngeli el 1842 quan en una preparaci microscpica de cllules observ petits corpuscles que es tenyien amb colorants bsics.
El 1910, Thomas Hunt Morgan va determinar que els cromosomes eren el suport fsic dels gens.

Ultraestructura i funci.
Els cromosomes sn petits cossos subcellulars amb forma de bastonets en nansa. Estan formats per ADN i protenes formant la cromatina del nucli cellular durant els processos de divisi cellular eucariota: la mitosi i la meiosi, cadascun dels quals es divideix longitudinalment, donant origen a dues nanses bessones iguals.
Aquest procs permet organitzar el repartiment de l'ADN nuclear entre les cllules filles mantenint estable la seva dotaci cromosmica.

Cromosoma regi p: Designaci del bra curt del cromosoma;
Cromosoma regi q: Designaci del bra llarg del cromosoma;

Cromosoma eucariota.

Figura 1: Diferents estats de l'ADN.;
(1) Cadena d'ADN  ;
(2) Fil de cromatina (ADN amb histones). ;
(3) Cromtida descondensada durant la interfase amb centrmer. ;
(4) Cromtida condensada durant la profase. ;
(5) Cromosoma durant la metafase.

Cromosoma procariota.
En un sentit estricte els procariotes no formen estructures de condensaci durant la divisi cellular. No obstant i per analogia amb el cromosoma eucariota s'ha anomenat cromosoma a la molcula d'ADN procariota. Aquesta molcula difereix tant en la seva longitud, com en la prctica inexistncia d'ADN no codificant, i en que la molcula d'ADN s circular i no linial com en els eucariotes.

Cromosomes sexuals.
S'anomenen cromosomes sexuals a aquells cromosomes que determinen el sexe dels individus. En el cas dels humans sn un parell de cromosomes dimrfics. En el cas de Drosophilla melanogaster el sexe s determinat per absncia o presncia d'un sol cromosoma sexual (monoplodia o aneuplodia del cromosoma sexual)

Constncia del nombre de cromosomes.
Totes les espcies eucariotes tenen un nombre de cromosomes constant i determinat que constitueixen el seu cariotip (llei de la constncia numrica dels cromosomes)

El nombre de cromosomes de les diferents espcies s molt variable, p. ex.:
 LAscaris megalocephala noms t 2 cromosomes.
 La ceba t 16 cromosomes.
 La mosca del vinagre Drosophila melanogaster t 8 cromosomes.
 L'sser hum Homo sapiens, 46.
 El gos Canis lupus en t 78.

 Vegeu tamb .
Genotip;
Genoma;
Citogentica;
Cariotip;
Aberraci cromosmica;
Glosari relacionat amb el genoma;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8948" title="Delta (lletra)" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="5022">

La delta s la quarta lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . Al sistema de numeraci Grec representa el nombre 4. Equival a la lletra D de l'alfabet llat

El terme delta de riu va apareixer desprs de la lletra i es deu la seva semblana amb la delta majscula

La delta majscula   s'usa com a smbol de:
 Un canvi macroscpic del valor d'una variable, en matemtiques o en la cincia en general.
 Qualsevol de les partcules delta en fsica de partcules.

Una delta minscula   es el smbol de:
 Un canvi infinitesimal en el valor d'una variable en matemtiques o en la cincia.
 La delta de Kronecker en matemtiques.
 Una marca per a indicar el que s'ha d'esborrar en una correcci de textos. Es diu que el seu s es remunta a temps antics.
 En L'AFI representa el so d'una aproximant dental sonora;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8949" title="Eta" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="5023">


L' Eta s la setena lletra de l'alfabet grec: en majscula:  ; en minscula:  .

La lletra minscula   s'usa com a smbol de:
 El rendiment d'un sistema, en enginyeria.
 diversos sons nasals en la representaci fontica (amb diacrtics per indicar palatalitzaci o velaritzaci);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8950" title="Rendiment" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="5024">
Al camp tecnolgic, el rendiment d'un sistema (mquina, dispositiu...) s la relaci entre l'energia aportada per al seu funcionament i la que realment s'aprofita. s adimensional, i es representa amb la lletra grega eta minscula ( ).

 = (Energia aprofitada) / (Energia suministrada)

Si es vol en percentatge, cal multiplicar el coeficient per 100. El rendiment sol ser sempre inferior al 100%, excepte en les mquines de refrigeraci, que s superior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8951" title="psilon" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="5025">

Cinquena lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . Al sistema de numeraci grec representa el nombre 5. s una E breu, ja que hi ha una vocal llarga equivalent.

La lletra minscula   s'usa com a smbol de:
 El smbol de Levi-Civita en matemtiques.
 La permitivitat d'un medi en fsica.
 Quantitats o parmetres petits o que tendeixen cap al zero;
 El smbol de pertenena en la teoria de conjunts (amb una variant grfica ms allargada);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8953" title="Digamma" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="5026">

Digamma s una lletra obsoleta de l'alfabet grec que t un valor numric de 6. Quan s'usa com a nombre, digamma s'escriu usant la stigma ( ), una fusi de sigma i tau. Quan s'usa com a lletra, la seva forma d'F recorda a dues gammes superposades (d'on surt el seu nom, tot i que originalment podria haver-se dit     /wau/) i t el valor d'una /w/.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8955" title="Zeta (lletra grega)" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="5027">





La zeta s la sisena lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . Al sistema de numeraci grec t un valor de 7.

La lletra minscula   s'usa com a smbol de:
 La funci zeta de Riemann i altres funcions zeta en el camp de les matemtiques.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8956" title="Theta" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="5028">

La theta s la vuitena lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . T un valor numric de 8.

La minscula s'usa com a smbol de:
 Un angle pla en geometria.
 El fonema fricatiu interdental sord a l'Alfabet Fontic Internacional (el so de la Z castellana en castell estndard, o del dgraf TH en angls en algunes paraules com thing, o de la   en grec modern);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8957" title="Iota" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="5029">

La iota s la novena lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . T un valor numric de 10. Es pronuncia com a /i/ en grec modern, en l'antic podia ser llarga o curta.

Prov de la [[ |iod]] hebrea i van derivar-ne la I i la J llatines.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8960" title="Elements del bloc p" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="5030">
Els elements del bloc p (de principal) sn aquells que estan als grups del 13 al 18 de la taula peridica. En aquestos elements el nivell energtic ms extern correspon a orbitals p (vejau la configuraci electrnica). La configuraci electrnica externa d'estos elements s:  ns2npx (x=1 a 6, siguent 1 per al grup del bor, 2 per al grup del carboni, ... i 6 per al grup dels gasos nobles).

Els elements d'aquest bloc, tant tendeixen a perdre algun electr per a tal de buidar l'orbital p, com tamb tenen tendncia a guanyar-lo per a omplir-lo i arribar a la configuraci electrnica de gas noble. Com que a l'orbital p, hi caben sis electrons, quan es queda mig ple amb tres electrons, tamb aconsegueix una certa estabilitat, fent que els elements d'aquest bloc tamb tendeixin a perdre o guanyar electrons per a tenir l'orbital p mig ple. 








Subgrups del bloc p.
13 (IIIB,IIIA): Grup del bor ;
14 (IVB,IVA): Grup del carboni ;
15 (VB,VA): Grup del nitrogen;
16 (VIB,VIA): Calcogens ;
17 (VIIB,VIIA): Halogens ;
18 (Grup 0): Gasos nobles;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8961" title="Ohm" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="5031">
L'ohm s la unitat del SI per a la resistncia elctrica. El seu smbol es la lletra grega omega majscula ( ). L'ohm reb el seu nom per George Ohm, el fsic alemany que va descobrir la relaci entre el voltatge i el corrent elctric, materialitzada a la llei d'Ohm.

Per definici a la llei d'Ohm, 1 ohm s igual a 1 volt dividit per 1 amper que circula directament en un corrent elctric respectant els seus electrons. En altres paraules, si a un dispositiu que tinga una resistncia d'1   se li aplica un voltage d'1 volt, circular per ell un corrent d'1 amper.

Un miler de ohms s'anomena un kilohm, un mili d'ohms s'anomena Megaohm

Una mesura en ohms es la recproca d'una .en siemens, la unitat en el SI de la conductncia elctrica.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8963" title="Selva Negra" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="5032">


La Selva Negra, en alemany Schwarzwald , s un masss muntanyenc al sud-oest d'Alemanya. 

El nom de Selva Negra alludeix als densos boscos d'avets de la zona que donen al paisatge una aparena fosca. Es diu en la zona, antigament anomenada Marciana Silva, que van ser els romans qui li van donar dit nom, inspirats en la foscor que caracteritza el pas per enmig dels boscos que la poblen.

El seu pic ms alt s el Feldberg, de 1.493 metres d'altitud. Alguns dels seus llacs sn el Titisee i el Mummelsee






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8966" title="Britnic" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="5033">


Britnic es tot el relatiu al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Vegeu Regne Unit;
Imperi Britnic, imperi colonial de la Gran Bretanya (segles XVII a XX);
Claudi Tiberi Germnic Britnic, fill de l'emperador Claudi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8968" title="Jordi Pujol (desambiguaci)" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="5034">


Jordi Pujol i Soley: poltic catal expresident de la Generalitat de Catalunya;
Jordi Pujol i Ferrussola: poltic catal, fill de l'anterior;

Jordi Pujol i Corts: msic del Grup de Folk;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8971" title="Vicent Andrs Estells" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="5035">

Vicent Andrs Estells (Burjassot, 1924 - Valncia, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el ms important poeta valenci del segle XX i dels ms reconeguts en la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempornia, d'ell s'ha dit que s el millor poeta valenci des de l'poca d'Ausis March i Ros de Corella.

 Biografia .

Vicent Andrs Estells va nixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una famlia de forners. Quan esclat la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant eixe perode va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, per tamb mecanografia. La guerra influ molt en la seua obra, en la qual la mort s un tema recurrent. 

Ms tard va passar la joventut a Valncia, on s'aficion a la literatura de forma autodidacta: els autors que ms li influren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en catal, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiol, Ausis March, Mrius Torres, Salvat-Papasseit i Rossell-Prcel.

El 1942, amb dhuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'an a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys desprs faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, torn a Valncia per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Mart Domnguez i Barber, on feia tot tipus de reportatges. All es fu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establ una relaci amb la seua futura muller Isabel, que tamb marcaria la seua obra literria.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: aix s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arrib a redactor en cap del peridic, crrec que va ostentar fins l'any 1978, en qu fou arbitrriament substitut sense la menor delicadesa.

Despatxar-lo del diari li supos una espcie de jubilaci anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se ntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 reb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa. 

En els ltims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Mor el 27 de mar de 1993 a Valncia.

 Obres .

Vicent Andrs Estells t una obra diversa i molt extensa. Encara que n's ms coneguda la poesia, tamb escrigu novelles, obres de teatre, guions de cinema i unes memries. Els temes centrals de la seua obra sn la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidi, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra s difcil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Canoner o Mural del Pas Valenci, dels quals noms en publicava fragments o aquells poemes que considerava ms adients.

Les primeres publicacions sn Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que noms sn un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment. 

A partir dels anys setanta, publica amb ms freqentment i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audici (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 public dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que cont Coral romput)  i el Llibre de meravelles, potser la seua obra ms coneguda.

A partir d'eixe moment comena a ser reconegut i es publica la seua obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'mfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balan de Mar (1978), Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organy (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).

De la seua prosa destaca la novella El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seues memries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).

 Palmars .

Els premis ms importants que va rebre sn:

 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978);
 Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990);
 Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a ttol pstum);

 Musicaci .

Estells s un dels poetes ms musicats en la nostra llengua, i Ovidi Montllor qui ms l'ha dit i cantat: seues sn les memorables adaptacions dEl vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.

Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat sn Paco Muoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon mat), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Llus Miquel, Els Pavesos, Llus el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu ofici s l'alegria), Carles Barranco (Jorns de festeig) i molts altres.

 Enllaos Externs .

 Pgina dedicada a Vicent Andrs Estells, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Mallorcaweb informaci biogrfica;
 Alguns poemes;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8972" title="Blau" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="5036">
El blau s un dels tres colors primaris additius. Es considera un color fred i oposat al taronja. El blau clar t la longitud d'ona ms xicoteta dels tres colors primaris (uns 470 nm).

Un cel clar un dia assoleiat est acolorit de blau per la dispersi Rayleigh de la llum del Sol. Les grans masses d'aigua (H2O) pareixen blaves perqu la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi s absorbida com un harmnic de la vibraci O-H. Curiosament, l'aigua pesant (D2O) s incolora, ja que la banda d'absorci s a una longitud d'ona ms llarga (~950 nm).

Un exemple del color blau en el espai de colors RGB t unes intensitats de 0, 255 en una escala de 0 a 255. El blau s el complementari del groc; els pigments blaus absorbeixen la llum groga.

 

En catal se sol usar el terme  blau  per referir-se a qualsevol color del blau al cian.







El nom de blau.
Moltes llenges usen la mateixa paraula per referir-se al blau i al verd, que consideren tonalitats del mateix color. El color turquesa seria un cas clar de la manca de fronteres ntides. El rus, en canvi, considera colors separats el blau fosc i el clar. 

s, simbolisme i expressions colloquials.


 En catal un blau s una marca blava o violcia sota la pell deguda a una petita hemorrgia interna produda per un cop.
 Al Pas Valenci un blaver (o blavero) s un partidari del seccessionisme lingstic entre les variants dialectals del Principat de Catalunya  i les variants valencianes, de la llengua catalana.
 En els pasos de parla anglesa, l'expressi  blau  s'usa per descriure tristesa o melancolia. Vegeu Blues.
 El blau s el color del uniformes de policia a molts pasos. La policia de la Repblica Popular de la Xina va canviar els seus uniformes de verd a blau a finals de 1990 per fer mfasi en el seu rol civil. El blau s el color de l'uniforme de moltes forces aries.
 La frase "de sang blava" equival a "de famlia aristocrtica", ja que una pell blanquinosa i sense pls permet distingir les venes blaves.
Una flor blava s un dels emblemes del romanticisme;
 Els usuaris de Microsoft Windows solen emprar el terme "pantalla blava" per descriure un ordinador que s'ha quedat bloquejat.
 A Austrlia vol dir una brega o discussi.
 A Alemanya anar blau vol dir anar begut.
 A Frana  les bleus  s la selecci francesa de futbol, o b els formatges blaus.
 Al Jap s sinnim un jove.
 A Rssia significa ser homosexual (argot). ;
 s el color dels barrufets;
 Als diagrames mdics, el blau s'empra per representar les venes que transporten sang sense oxigen de tornada al cor. La sang sense oxigen realment s violeta rogenca.
 Lazzurro (blau cel) s el color nacional d'Itlia.
 El "Gegant Blau" (Big Blue) s un malnom d'IBM.
 En la cultura anglosaxona, un llibre blau s qualsevol obra de referncia, com un diccionari;
 S'associa als nois i el rosa a les noies;
 El peix blau engloba espcies com la tonyina o la sardina;
 s el color de la puresa i per tant el de Maria, mare de Jess;
 En poltica de clau espanyola normalment representa l'opci conservadora. En els mapes electorals, el blau representa els segents partits poltics, normalment en oposici al roig:
 Estat espanyol: Partit Popular;
 Estats Units: Partit Demcrata;
 Regne Unit: Partit Conservador;
 S'associa a la calma, l'estabilitat i al fidelitat;
 Els cascos blaus sn les tropes militars que depenen de l'ONU;

Tonalitats del blau.
cel;
mar;
atzur;
anyil;
cobalt;
cian;
elctric;
de Prssia;
indi;



 Vegeu tamb .
 Llista de colors;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8973" title="Divisi territorial de Catalunya de 1936" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="5037">


La divisi territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya. La Ponncia encarregada va fer la definici el 1932, i va ser oficial del 1936 al 1939. Posteriorment es va mantenir en l'mbit acadmic. El 1987 es van restaurar les comarques, i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 recupera les vegueries, a hores d'ara pendent de concretar.

La Ponncia d'Estudi de la Divisi Territorial de Catalunya va ser creada per decret d'octubre del 1931, a iniciativa del conseller de Cultura, Ventura Gassol, i ms tard depenent de la Conselleria de Governaci. Estava integrada per Antoni Bergs, Pere Blasi, Antoni Esteve, Manuel Gals, Josep Iglsies, Antoni Rovira i Virgili, Miquel Santal, Felip Sol i Oliv i Pau Vila. La Presidncia de la Poncia era assumida pel Conseller, la Vice-presidncia per Pau Vila, i la Secretaria per Josep Iglsies.

La Ponncia es va fixar com a principis: a) establir el menor nombre possible de demarcacions; b) que des de cada poble es pogus anar i tornar en un dia a la seva capital; c) que les demarcacions fossin equilibrades en quant a nombre d'habitants, o b que l'extensi compenss les diferncies.

El novembre del 1931 es va adrear un qestionari a tots els ajuntaments amb tres preguntes:
 A quina comarca penseu  que pertany el vostre poble?
 A quin indret aneu principalment a mercat?
 Aneu tamb a algun altre mercat?

El mapa resultant de la primera pregunta mostrava una gran varietat de noms tradicionals amb una barreja de conceptes comarcals i de localismes. El mapa amb les rees de radiaci dels mercats mostrava les relacions funcionals, tant per la facilitat de comunicacions com per les relacions mercantils i tradicionals. Amb aquesta base, i amb les denominacions popular del primer mapa, es va fer un primer avantprojecte de vint-i-vuit comarques. Desprs de rectificacions i confirmacions sobre el terreny es va presentar el primer projecte el 13 de setembre del 1932.

El primer projecte tenia alguns vots particulars del ponents. El fet de mantenir un nombre redut de comarques provocava algunes artificiositats. De seguida la Ponncia es va posar a treballar en un segon projecte en base a una divisi en dos nivells fent agrupacions de supercomarques que facilitessin la relaci administrativa. El nou projecte va ser aprovat per unanimitat, el 12 d'octubre del 1932, en una sessi presidida pel Conseller de Governaci, Josep Tarradellas. Recuperant la denominaci histrica i popular de vegueria, la divisi de Catalunya quedava estructurada en trenta-vuit comarques i nou vegueries.

Acabats els treballs, la Ponncia va collaborar amb la Secci de Filologia de l'Institut d'Estudis Catalans que tenia l'encrrec de corregir ortogrficament i etimolgicament el nomencltor de municipis. Des d'un punt de vista geogrfic la Ponncia va participar en l'addici de determinatius per als noms homnims, b allusiu a la comarca, d'algun accident geogrfic distingidor, o b tradicional. La nova nomenclatura va ser publicada en Decret del 13 de febrer del 1933.

La publicaci i divulgaci de l'Informe de la Ponncia va tenir una gran acceptaci. Malgrat aix, no es va preparar un projecte de llei per presentar al Parlament fins al setembre del 1934. Per els fets del sis d'octubre van provocar la suspensi del govern de Catalunya. 

Restablert el febrer del 1936, l'inici de la guerra civil espanyola va precipitar que el govern aprovs el projecte per decret del 27 d'agost, a iniciativa del Conseller d'Economia, Josep Tarradellas. En la divisi aprovada, es va canviar la denominaci de vegueria per regions numerades, la Garrotxa va canviar de la regi de Vic a Girona, i es va eliminar la doble capitalitat de Tremp i la Seu d'Urgell en favor de la primera.

El Decret del 23 de desembre del 1936, on es confirmava la divisi i se'n detallaven els municipis, diu:
Signe de la submissi a un centralisme que repugnava a la nostra nima collectiva, les quatre provncies amb qu era dividida Catalunya d'en de l'any 1833, foren suprimides per a donar lloc a la reestructuraci de la unitat catalana  Per a governar Catalunya des de Barcelona calen unes divisions noves adaptades a les caracterstiques de la nostra autonomia i basades en les realitats naturals i econmiques de la terra.;

Referncies.
 Facsmil de l'edici Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
;

Vegeu tamb.
Comarques de Catalunya;
Vegueria;

Enllaos externs.
Collecci de mapes usats per la Ponncia, dels fons digitals de la Cartoteca de Catalunya. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8977" title="Groc" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="5038">
El groc s aquell color que t una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm, o  b una mescla de llum roja i verda, que aparenta ser el mateix color. El groc s el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.

El groc s tamb un dels pigments primaris.

 
















Connotacions del groc.

 Els groguets sn l'equip de futbol Vila-real CF (tamb referit als seus seguidors).
 En angls el groc s'associa amb la covardia. En altres llenges t a veure amb l'avarcia.
En alguns pasos els taxis sn de color groc. La prctica t el seu origen a Nova York, on un taxista pint el seu taxi de groc desprs de descobrir que s el color que ms fcilment es veu de lluny.
 La premsa groga s la sensacionalista de baixa qualitat.
 Els llapis tpics es pintaven de groc perqu el millor grafit venia de la Xina i aquest color s'associava als xinesos (pel seu emperador).
 Com que est associat a la monarquia, est present en molts escuts.
 Una targeta groga en futbol s un avs, a la segona es mostra la vermella i hi ha expulsi.
 El mallot groc simbolitza el lideratge en el Tour de Frana, prova reina del ciclisme.
 Un "riure groc" o fins i tot una "persona groga" en les cultures rab i francesa vol dir falsedat.
 A la platja, la bandera groga significa "bany amb precauci".
 En la cromoterpia s'usa per animar un pacient, ja que s el color del sol, de la llum i l'alegria.
 s el color de la mala sort en el teatre perqu Molire va morir a escena vestint d'aquest color.
 Com s el to de l'or, t a veure amb la riquesa.
 s el color dels contenidors per a reciclar el plstic.
 Les pgines grogues inclouen els telfons dels comerciants d'una localitat.
 L'hinduisme l'associa a l'activitat intellectual.
 A Itlia s el color de la novella de misteri .
 Les pgines grogues sn, a molts pasos, els directoris telefnics.
 En els semfors l'entramig entre el verd i el roig. Si est intermitent significa precauci.

Tonalitats del groc.
or;
or vell;
daurat;
llimona;
mostassa;
caqui;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8978" title="Cian" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="5039">
El cian s un color espectral pur, per la mateixa tonalitat pot generar-se mesclant idntiques quantitats de llum verda i blava. Com a complement del roig que s, els pigments del cian absorbeixen la llum roja. De vegades se li diu blau verds i no sol distingir-se del blau clar. El cian s un color primari.
Un exemple del color cian en l'espai de colors RGB t unes intensitats de 221, 221 en una escala del 0 al 255. 

 

El cian s una de les tintes comuns usades en la impressi de quatre colors, junt al magenta, groc i negre. A aquest conjunt de colors se li sol dir CMYK (de l'angls Cian, Magenta, Yellow i blacK).
















 Vegeu tamb .
 Llista de colors;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8979" title="Verd" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="5040">
El verd s un color frequent a la natura. Les plantes sn verdes perqu contenen clorofilla.

La llum verda t una longitud d'ona d'uns 550 nm i s un dels colors primaris aditius. El seu complementari s el vermell.


Una mostra de color verd:










El nom de verd.
En catal s fa una distinci entre el blau i el verd, per en alguns idiomes com el japons, el vietnamita o el tarahumara, no tenen una paraula independent per al verd i es refereixen a ell o b usant una paraula que pot voler dir groc, o una que inclou el blau. El xins sol distingir-los, per hi ha una paraula que pot emprar-se per referir-se al blau al verd o, fins i tot, al negre.

s, simbolisme i expressions colloquials.

 Els ecologistes uena el verd per ser un color frequent a la natura. Greenpeace, un grup ecologista, l'usa per la seua associaci amb la vida. Els partits poltics de caire ecologista s'anomenen  partits verds . Aquest tipus de partits existeixen en vora cent pasos de tot el mn.

 El verd s el color tradicional de l'Islam. Un hadit (el qual ha sigut atribut a Mahoma)  diu que  l'aigua, la verdor i una cara bonica  sn tres coses bones per a tothom.

 El verd simbolitza la preferncia de pas als semfors.

 En les borses nord-americanes, les xifres en verd simbolitzen una pujada en el preu d'una acci, metre que a l'est d'sia suposa una baixada en els preus.

 En zones amb vegetaci, el verd suposa un bon camuflatge, i s per aix que s'ha incorporat en molts uniformes militars.

 L'expressi  homenets verds  es refereix a l'estereotip dels extraterrestres de pell verda, antenes i cos atropomrfic.

 L'enveja, un dels set pecats capitals, sol relacionar-se amb el verd.

 Quan alg no t molta experincia en un camp, es sol dir que  est verd  en aquell assumpte.

 A l'edat mitjana s'associava al dimoni (ara el seu color s el roig).

 Es confon amb el vermell al daltonisme.

 s el color de l'esperana (i per tant de l'idioma esperanto).

 s el color per excellncia dels bitllets.

 s el color dels contenidors per a reciclar el vidre.

 Est lligat a determinats moviments nacionalistes com els irlandesos o taiwanesos.

 T connotacions de sexe, per aix es parla d'un vell verd o un acudit verd.

 s el color de Venus i del mes d'agost.

 A la platja, la bandera verda significa: bany lliure.

 Al cmic significa malaltia dels personatges.

 En l'argot casteller, el color verd s associat tradicionalment als Castellers de Vilafranca pel color de la seva camisa. Aix, la colla s tamb anomenada "els verds".

Tonalitats del verd.
llima;
ampolla;
celadont;
maragda;
jade;
oliva;
festuc;
verons;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8980" title="Kappa" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="5041">
Vegeu kappa (mitologia) per la criatura maligna de l'aigua en la mitologia japonesa.;


La Kappa s la desena lletra de l'alfabet grec. En majscula:  ; en minscula:  . T un valor numric de 20.

En matemtiques, la corba kappa pren el nom d'aquesta lletra. El primer que va calcular les tangents d'aquesta corba fou Barrow (segle XVII).
----
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8988" title="Llista de banderes estatals" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="5042">


 A .



 B .



 C .



 D .



 E .



 F .



 G .



 H .



 I .



 J .



 K .



 L .



 M .



 N .



 O .



 P .



 Q .



 R .



 S .



 T .



 U .



 V .



 X .



 Z .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8992" title="Deu manaments" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="5043">

Els Deu Manaments o el decleg sn un conjunt de lleis religioses i morals en el judaisme i el cristianisme. La paraula "decleg" prov del grec            o dekalogoi (deu paraules), la traducci de l'hebreu rabnic Aseret ha-Divrot             i de l'hebreu bblic Aseret ha-Dvarm            , que signifiquen deu pronunciacions.

Segons la Bblia, Du va revelar els Deu Manaments a Moiss en el Mont Sina, desprs de la fugida del poble d'Israel d'Egipte. Els manaments estan registrats en xode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. 

Text bblic dels Deu Manaments.
Aquest s el text d'xode 20:2-17: (de la versi catalana Bblia del 2000) 
Jo sc el Senyor Etern, el teu Du, que t he fet sortir de la terra d'Egipte, de la casa de servitud.No tindrs altres dus davant meu. No et fars escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aiges de sota de la terra. No et prosternars davant seu ni els prestars culte, perqu jo, el Senyor Etern, sc el teu Du, un Du gels, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generaci d'aquells qui m odien; per mantinc la misericrdia per a mil generacions amb aquells qui m estimen i guarden els meus manaments. No prendrs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Du; perqu el Senyor no tindr per innocent el qui pren el seu nom en fals. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte. Sis dies treballars per a dur a terme tota la teva feina, per el dia set s de descans, dedicat al Senyor, el teu Du. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de crrega, ni el foraster resident als teus dominis.Perqu el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s'hi mou, i va descansar el dia set. Per aix el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar. Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Du, et dna. No matars. No cometrs adulteri. No robars. No alars fals testimoni contra el teu prosme. No cobdiciars la casa del teu prosme, ni cobdiciars la muller del teu prosme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu prosme.;

Llista dels Deu manaments.
Resumits, els deus manaments sn:
Estimars Du sobre totes les coses i no tindrs dus aliens davant meu.
No et fars imatges de res que estigui als cels, ni a la terra, ni al mar, ni les adorars.
No et prendrs el nom de Du a la lleugera.
Descansars el set dia, dissabte.
Honrars el teu pare i la teva mare.
No matars.
No cometrs adulteri.
No robars ni furtars.
No donars fals testimoni.
No desitjars els bns del prosme;

Modificacions catliques dels Deu Manaments.
Encara que totes les traduccions jueves i cristianes (catliques, ortodoxes i protestants) de la Bblia conserven el decleg, en els ensenyaments del catecisme catlic es modifiquen els manaments. La principal modificaci que es fa s l'eliminaci del segon manament, i la divisi del des manament en dos, d'acord a la descripci dels bns del prosme.  Els deu manaments que s'ensenyen en el catecisme catlic sn:

Estimars Du sobre totes les coses.
No dirs el nom de Du en va.
Santificars les festes.
Honrars pare i mare.
No matars.
No fars accions impures.
No robars.
No dirs falsos testimonis ni mentirs.
No tindrs pensaments ni desitjos impurs;
No desitjars els bns del teu prosme;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8993" title="Isten, ldd meg a magyart" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="5044">
Isten, ldd meg a magyart s l'himne nacional d'Hongria. Adoptat el 1844, la msica s de Ferenc Erkel escrita en 1840 sobre un poema de Ferenc Klcsey. Tot i tenir vuit estrofes normalment noms se'n canta la primera.

Original de la primera estrofa en hongars.

Isten, ldd meg a magyart
J kedvvel, b sggel,
Nyjts felje vd  kart,
Ha kzd ellensggel;
Bal sors akit rgen tp,
Hozz r vg esztend t,
Megb nh dte mr e np
A mltat s jvend t!

Traducci al catal.

Beneeix l'Hongars, Senyor,
que la abundncia sia amb ell;
que trobi el teu bra protector 
quan s  enfronti a l'enemic;
que deixi enrere el seu advers dest,
i vegi el seu blat a la fi madur 
aquest poble que ja ha pagat 
pel seu passat i el seu futur.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8998" title="Bandera d'Andorra" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="5045">

La bandera nacional d'Andorra es va adoptar el 1866. El disseny de la bandera consisteix en una combinaci tricolor de blau, groc i vermell amb l'escut d'armes al centre.

Fins l'any 1866 doncs Andorra no va tenir una bandera oficial, generalment s'utilitzava una ensenya basada en els colors medievals catalans i  la casa de Foix, normalment franges verticals (si b de vegades tamb s'utilitzava en format horitzontal) de color groc i vermell. 

A partir del 1866 s'establir com oficial una bandera que barreja els colors de la bandera francesa i espanyola o catalana. Sembla ser que va ser Napole III qui va dotar oficialment el coprincipat d'una bandera.

Al convertir-se Andorra en un estat de dret (aprovaci de la Constituci el 1993) i ingressar a l'ONU (1994) el 1996 la bandera oficial va ser fixada amb franges verticals i amb l'escut del pas en el centre, es va haver d'incloure l'escut per evitar confusions amb la bandera del Txad que t els mateixos colors que la d'Andorra tot i que a Andorra es poden veure banderes sense escut perqu n'est perms el seu s a l'interior del pas.

Enllaos externs.
Histria i diverses banderes andorranes ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9000" title="Bandera de l'Afganistan" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="5046">
 
La bandera de l'Afganistan va ser adoptada pel govern de transici del 2002. La bandera s semblant a la que havia voleiat a l'Afganistan durant la monarquia, entre 1930 i 1973. La diferncia s l'afegit de la xahada al cim i al centre de l'escut d'armes.

Aquesta bandera est formada per tres franges de color negre, vermell i verd. Aquests colors han estat presents en totes les banderes de l'Afganistan en els ltims vint anys. Al centre hi ha el clssic emblema de l'Afganistan amb una mesquita.

L'era pre-talib i la bandera de l'Aliana del Nord posseen el mateix emblema, per amb els colors en franges horitzontals.

 Evoluci histrica de les banderes oficials d'Afganistan .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9004" title="Wiki" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="5047">

Un o una wiki (del hawai wikiwiki, rpid)  s un lloc web collaboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaar i esborrar el contingut d'una pgina web, de forma interactiva, fcil i rpida. Una de les wikis ms conegudes s la Wikipedia .

Les caracterstiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura collaborativa, i cada vegada sn ms usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econmiques i eficaces per a la gesti del coneixement. Molts projectes sn oberts al pblic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexi a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ. 

Ward Cunningham va crear, el 25 de mar del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prov del "wiki wiki bus", l'autobs llanadora de l'aeroport de Honolulu) i la descrigu com "la base de dades en lnia ms simple que probablement pot funcionar" .

Confiana en els continguts.
Els crtics dels sistemes wiki oberts, sostenen que aquests sistemes es poden manipular fcilment, mentre els defensors sostenen que la comunitat d'usuaris pot detectar el contingut falsejat i corregir-lo. Lars Aronsson, un especialista de sistemes, resumeix la controvrsia de la segent manera :

Moltes persones, quan primer s'assabenten del concepte wiki, creuen que un lloc web que pot ser editat per qualsevol es convertir aviat en un web intil degut a l'aportaci de dades destructives. s com si s'oferissin pots d'esprai gratuts prop d'una paret grisa. L'nic resultat probable serien grafits lletjos i marques simples, i els esforos artstics no arribarien gaire lluny. Tot i aix, sembla que funcioni molt b.

Referncies.


Vegeu tamb.

 MediaWiki - El programari de la Viquipdia;
 TiddlyWiki - El programari personal lliure pels teus wikis;
 TikiWiki - Sistema de gesti de continguts de carcter collaboratiu;

Enllaos externs.
WikiWikiWeb ;
TikiWiki  - El programari lliure pels teus wikis i moltes altres funcionalitats enllaades ms;
TiddlyWiki - Wiki porttil ;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9012" title="Article indefinit" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="5048">
Un article indefinit s un article, la funci del qual s determinar un nom que encara no es coneix i que es presenta per primera vegada en el discurs. Prpiament dit el determinat un noms s indefinit quan es troba amb flexi de gnere plural, a saber, uns, unes, car quan est en forma singular indica una quantitat concreta, tot i que sense especificar-ne cap de particular.

Exemple: 
Una vegada hi havia un rei. El rei tenia una filla. Aquesta filla es va enamorar dun prncep. ;

En tots aquests casos noms hi ha un de rei, de filla o de prncep(quantitat) per no especifica quin de tots els reis, filles o prnceps possibles s.

La primera vegada que apareix un concepte va amb un i la segona amb un altre determinant (un article: el, la, els, les, o un demostratiu: aquest, aquesta, aquests, aquestes).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9032" title="Bandera d'Albnia" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="5049">
 

La bandera estatal d'Albnia s una bandera roja amb una guila bicfala negra al centre. T l'origen en un segell semblant de Gjergj Kastriot Skanderbeg, un albans del segle XV que va dirigir la revolta contra l'Imperi Otom, i que va acabar en una breu independncia per a Albnia entre 1443 i 1478. La bandera actual va ser adoptada oficialment el 7 d'abril de 1992, per estats albanesos previs com el regne i l'estat comunista de la postguerra havien utilitzat profusament la mateixa bandera, encara que amb lleugeres modificacions: el "casc de Skanderbeg" sobre l'guila en el cas del regne, i una estrella roja amb marges grocs en el cas de l'estat comunista.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9033" title="Bandera d'Angola" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="5050">
 
La bandera d'Angola est dividida horitzontalment en dues meitats, una franja superior vermella i una part inferior negra. El color roig simbolitza la sang vessada pel poble durant la lluita per la independncia i el color negre simbolitza el continent afric. El smbol del centre est compost d'una roda dentada entrecreuada amb un matxet i una estrella, que suposadament representa els treballadors. S'assembla a la bandera de la l'extingida Uni Sovitica amb el martell i la fal, representatives del comunisme.

El 2003 es va proposar una nova bandera nacional, per encara no ha estat ratificada ni adoptada oficialment.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9036" title="Bandera d'Antigua i Barbuda" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="5051">

La bandera d'Antigua i Barbuda va ser adoptat el 27 de febrer de 1967 i fou dissenyada per un mestre d'escola anomenat Reginald Samuels. El sol simbolitza el naixement d'una nova era. Els colors tenen diferents significats, el negre s per l'origen afric de la gent, el blau per a l'esperana, el vermell per a l'energia. Els successius colors de groc, blau i blanc (de la caiguda del sol) representa el el mar i la platja donant un color creatiu a la bandera.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9043" title="Democrcia" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="5052">
La democrcia es una forma de govern en qu la sobirania recau en el poble, que s qui exerceix el govern, ja sigui directament, ja sigui mitjanant representants. 

Origen i caracterstiques bsiques.

El terme democrcia ve del grec (          )       ("poble") i       ("governar"). El seu sentit literal s, doncs, govern del poble. T el seu origen com a terme i com a sistema de govern a l'antiguitat grega. Concretament, la democrcia s'establ com a forma de govern a l'Atenes posterior a la Revoluci popular dirigida per Efialtes (462 a.C), que possibilit l'accs al poder per part dels pobres lliures. Aristtil, crtic de la democrcia, considerava que all caracterstic de la democrcia era precisament l'sser el govern dels pobres lliures, dhuc en el cas de qu aquests fossin minoria. Modernament, es considera democrtic tot aquell govern on la sobirania recau en la totalitat del poble. Per descomptat, podem observar graus al llarg de la Histria i en l'actualitat, de manera que un Estat pot barrejar l'extensi de la democrcia a un sector del poble amb la marginaci d'un altre: el sufragi universal, per exemple, esdevingu en un primer moment mascul, arribant a les dones noms arrel de les lluites sufragistes de finals del segle XIX i principis del XX.

Tipus de democrcia.

Existeixen diversos tipus ideals de democrcia, cadascun amb caracterstiques diferents. Concretament, podem dividir les democrcies seguint dos criteris: 1) segons la relaci del poble sobir amb el govern efectiu; i 2) segons el procediment emprat per a prendre les decisions. Cal entendre, per, que es tracta de models ideals i que cap d'ells s'ha donat de fet en puritat absoluta en cap moment de la Histria.

Tipus de democrcia segons la relaci entre el sobir i el govern.
Democrcia directa.

Es tracta de la democrcia en estat pur, tal com la van viure els seus fundador atenencs. Les decisions les prenen els membres del poble sobir reunits en assemblea. No existeixen representants del poble sin, en tot cas, agents fiduciaris del mateix, sotmesos als dictats de l'assemblea i revocables en qualsevol moment. Es tracta del tipus de democrcia preferit no noms pels demcrates de l'antiga Grcia, sino tamb per a molts pensadors moderns (Rousseau, per exemple) i per a una bona part del socialisme i l'anarquisme. Un exemple de democrcia directa ms conegut s el de l'Atenes clssica.

La creena de que la democrcia directa pot noms funcionar en aquelles comunitats poltiques on els seus membres poden establir-se en reuni amb una certa periodicitat, restringint la viabilitat d'aquest rgim a comunitats petites, com ara les tribus o les ciutats-Estat representa un argument desvirtuat, tot tenint en compte l'actual moment tcnic on aquest criteri emergeix com altament subjectiu i insignificant.

Democrcia representativa.

Es tracta del model com de democrcia moderna. A la democrcia representativa la sobirania continua en mans del poble, per aquest no exerceix directament el poder sin que delega aquesta tasca en representants escollits peridicament, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Aix fa que les democrcies representatives tendeixin sovint a ser rgims on la sobirania del poble es fa visible nicament durant els comicis, que solen esdevenir-se entre perodes relativament llargs de temps (4 o 5 anys, per exemple). Es tracta del rgim preferit per pensadors com James Madison o Karl Popper, que el contemplen principalment com el mitj ms adequat per a la selecci d'elits. Histricament, la democrcia representativa ha anat associada a grans Estats-naci, ms que no pas a comunitats petites on els ciutadans han pogut exercir la democrcia directa. s el tipus de democrcia predominant a l'actualitat.

Tipus de democrcies segons el procediment decisori.

Democrcia deliberativa.

Es tracta d'un tipus de democrcia on les assemblees legislatives i els consells executius prenen decisions basant-se nicament en raons de justcia i d'inters general. Les lleis i les decisions del govern no poden ser presses en base a raons privades ("a mi m'interessa"), ni en base a contrapartides ("si voteu aquesta llei us prometo donar-vos a canvi aquesta altra"), ni base al poder de pressi de torn ("millor ser que votem aquesta llei perqu si no aquell poder fctic ens pot fer molt de mal"). Enlloc d'aix, la democrcia deliberativa exigeix que aquells qui fan les lleis i prenen les decisions de govern defensin les seves opcions amb raons pbliques ("aquesta llei s justa perqu corregeix aquella injustcia"; "aquesta mesura de govern s d'inters general ats qu ens beneficia a tots i a totes"). Les preferncies dels ciutadans, es formin o no a l'mbit de la vida privada de cadasc, han de passar l'examen del debat pblic si volen veure's elevades a la categoria de lleis o de decisions executives i, per tant, son susceptibles de ser modificades atenent a bones raons. Aquesta frmula de presa de decisions s'ha donat a l'Atenes democrtica i en general a aquells Estats que han conegut la democrcia directa.

Democrcia de negociaci.

Es tracta d'un tipus de democrcia on les lleis i les decisions de govern es prenen en base a les preferncies i al poder de negociaci dels actors (collectius o individuals) de la comunitat poltica. Els individus, les diferents forces socials (sindicats, lobbies...) i els magistrats i/o representants del poble tenen preferncies determinades que estan donades i que en principi no tenen per qu modificar-se en base al debat pblic. Aquests actors negocien amb aquestes preferncies ja donades, i obtenen el que poden de la negociaci oferint al seu torn contrapartides. No s necessari que les decisions es prenguin per consens: n'hi ha prou amb que uns quants actors amb suficient poder com per a imposar-se a la resta pactin entre ells una soluci i l'executin. Es tracta de la forma preferida pels utilitaristes i la ms prpia de la democrcia moderna; sol estar lligada a frmules de representaci, no perqu la democrcia representativa impedeixi o dificulti la deliberaci per si mateixa, sin perqu histricament la democrcia representativa s'ha desenvolupat en comunitats poltiques grans i heterognies, on arribar a elaborar un corpus de criteris d'inters general s ms complicat que a una comunitat petita i on, per tant, s ms fcil que acabi desenvolupant-se el model de democrcia de negociaci.

La Democrcia contempornia.

La Democrcia contempornia sorg de les lluites de diferents forces demcrates populars (com el republicanisme d'esquerres, el moviment obrer socialista o el feminisme) contra els Estats absolutistes (primer) i contra els Estats liberals de sufragi censatari (desprs). Aquestes forces, a travs de diferents revoltes (com la jacobina de 1793 o les revolucions de 1848) i de la lluita poltica i social que precipitaren la caiguda del feudalisme i l'absolutisme i que alhora pressionaren els Estats liberals (com els EUA o el Regne Unit) per a que introdussin gradualment reformes que possibilitaren la conquesta de la democrcia poltica: dret de manifestaci, dret de vaga, sufragi universal...

Tanmateix, les democrcies contempornies van nixer de la reforma dels Estats liberals de sufragi censatari i retenen bona part del seu llegat poltic; s per aix que a les democrcies contempornies se les sol anomenar "democrcies liberals". Les seves caracterstiques habituals son les segents:

 Sn democrcies regides pel principi de la separaci de poders.

 Sn democrcies representatives on els membres del poder legislatiu i executiu (i, en alguns casos, tamb del poder judicial) sn escollits per sufragi universal en comicis amb una periodicitat que oscilla entre els 3 i els 6 anys. Als comicis es presenten llistes electorals, que poden ser obertes o tancades, i que normalment son presentades per partits poltics. Els representants es reuneixen en un parlament que pot ser bicameral o unicameral. El cap del Govern s escollit o b directament pel poble o b pel Parlament. En el primer cas, el poder executiu i el legislatiu romanen perfectament separats i el cap del Govern sol sser tamb el cap d'Estat (democrcies presidencialistes). En el segon cas, el poder executiu est sotms al legislatiu i les figures de cap d'Estat i de cap de Govern solen romandre separades, essent el primer una figura purament simblica.

 Sn democrcies de negociaci on existeixen diverses forces de pressi (des dels moviments socials fins als grans imperis meditics o les corporacions empresarials) que finalment determinen les propostes i els posicionaments dels partits poltics i dels membres dels diferents poders.

 Son democrcies on existeixen tota una srie de drets civils (llibertat d'expressi, habeas corpus...), poltics (sufragi universal) i socials (educaci pblica, subsidis condicionals...) que defineixen la condici de ciutad i per tant membre de ple dret de la comunitat poltica.

 Son democrcies que normalment es desenvolupen sota un rgim econmic capitalista o d'economia mixta.

Debats contemporanis sobre la democrcia.

Actualment, les democrcies contempornies son qestionades tant des de la dreta com des de l'esquerra. En particular, existeixen dues grans lnies de debat actuals sobre la democrcia: son els debats sobre la relaci entre la democrcia i el capitalisme, per un cant, i els debats sobre les possibilitats d'una democrcia participativa.

Democrcia i capitalisme.

Des de la dreta liberal, la democrcia es considera simplement com el menys dolent dels governs. Pel liberalisme, l'Estat s un mal menor que s'ha de reduir al mnim, i la democrcia no n's una excepci. En particular, la tradici liberal presenta una por atvica a que la democrcia directa acabi ofegant les llibertats individuals i, en especial, el dret a la propietat privada. Si la democrcia es prefereix als altres governs s simplement perqu possibilita un major control dels governants (un "canvi de govern sense vessament de sang", segons la idea de Popper), per noms si la prpia democrcia est constrenyida per un sistema de drets que garanteixi que el poder de decisi de la comunitat poltica interferir el mnim possible en l'mbit de la llibertat dels ciutadans.

Per l'esquerra, en canvi, el problema s diametralment oposat. La democrcia no s una amenaa per la llibertat sin la seva nica garantia. La gran amenaa per a la llibertat en el mn del capitalisme globalitzat no s l'Estat democrtic sin l'existncia d'enormes imperis privats (multinacionals, grups meditics...) amb un enorme poder que no est sotms a control democrtic. Aix, juntament amb la situaci de dependncia material en qu viuen aquells que han de treballar assalariadament per a sobreviure, sn els grans reptes de la democrcia moderna, segons l'esquerra. Aix, sorgeixen propostes de control sobre el poder de les grans forces econmiques (com ara la Taxa Tobin) i d'assegurament de la no-dependncia econmica del conjunt de la ciutadania envers aquelles (com ara la Renda Bsica).

Democrcia participativa.

Les democrcies contempornies se solen caracteritzar per un alt nivell d'abstenci electoral (que de vegades supera el 50%) i per un escs poder d'influncia de la ciutadania a travs dels mitjans estrictament electorals. Aquests dos fenmens (l'absentisme ciutad i l'escs poder del control democrtic) es retroalimenten. Per a les visions ms liberals de la democrcia aix no s en si mateix un problema, ja que la funci principal de la democrcia s posar fre als excessos de l'Estat ms que no pas garantir que aquest s governat efectivament pel poble. En canvi, per a aquelles visions ms intrnsecament partidries de la democrcia, aquests dos fenmens son preocupants i mostren l'escs contingut democrtic de les democrcies representatives modernes. Ats que la democrcia directa noms s possible en comunitats poltiques molt petites, es proposa una soluci intermdia: la democrcia participativa. Aquesta, que no exclou els mecanismes de representaci tradicionals de la democrcia moderna, exigeix tamb la presncia de mecanismes de participaci popular en les decisions democrtiques. Per b que no hi ha una proposta perfilada i clara del que hauria de ser una democrcia participativa, si que existeixen experincies prctiques (sobretot a nivell municipal) i propostes teriques sobre aspectes concrets de les democrcies modernes que podrien incorporar mecanismes participatius.










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9046" title="Picarol" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="5053">


 Josep Costa Ferrer (Eivissa 1876 - Palma de Mallorca 1971), dibuixant, que sign com a Picarol a lEsquella de la Torratxa i a altres revistes humorstiques;

 Picarol (revista), revista humorstica catalana publicada a Barcelona del 10 de febrer al 16 de mar de 1912;

 Esquella, cascavell, esquellerinc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9049" title="Bandera d'Algria" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="5054">

La bandera d'Algria s mig verda (per l'Islam) i mig blanca (per la puresa), i al centre s'hi troba una estrella dins un quart creixent, smbol de l'Islam d'en del seu s en la bandera de Turquia. La bandera va ser adoptada el 3 de juliol de 1962.  












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9051" title="Bandera de l'Argentina" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="5055">
 
La bandera de l'Argentina s obra de Manuel Belgrano que la va manar fer amb els colors de l'escarapella nacional, blau cel i blanca, i que va voleiar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer de 1812

Adoptada oficialment com a smbol de la Repblica Argentina el 29 de juliol de 1816.

La bandera, de proporcions 9 a 14, est dividida en tres franges horitzontals de la mateixa mida, de color blau cel la superior i inferior i de color blanc la central. En el centre d'aquesta ltima s'hi troba un sol figurat de color or groc amb trenta-dos rajos flamgers i rectes collocats alternativament, segons el disseny de la primera moneda argentina. Les mesures de la bandera oficial sn 1,40 m de llarg per 0,90 m d'alt (es dir, una proporci 9/14).

Dia de la Bandera: 20 de juny, aniversari de la mort de Manuel Belgrano.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9053" title="Bandera de les Bahames" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="5056">

La bandera de les Bahames va ser adoptada el 10 de juliol de 1973. 

La bandera consistia en tres franges horitzontals de blau mar, groc i blau mar; simbolitza la sorra de la naci i l'aigua que l'envolta. A l'extrem esquerre de la bandera hi ha un triangle negre que simbolitza la unitat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9057" title="Bandera d'Aruba" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="5057">
 
La Bandera d'Aruba va ser adoptada el 18 de mar del 1976. Les caracterstiques del seu diseny sn un blau cel com a base (simbolitzant els cels brillants i les aiges que es poden trobar a Aruba), amb dues franges grogues paralleles a la meitat inferior de la bandera, i una estrella de quatre puntes (simbolitzant l'illa en si mateix) amb una franja blanca a la punta esquerra superior.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9062" title="Senyera" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="5058">


Geografia:
Senyera (Ribera Alta) s un municipi de la Ribera Alta.
Vexillologia: Senyera s sinnim de bandera, especialment:
Senyera Reial, la senyera histrica del Casal de Barcelona i dels reis de la Corona d'Arag.
Bandera de Catalunya, o senyera per antonomsia a Catalunya.
Bandera del Pas Valenci, la Senyera Coronada que s la bandera tradicional i histrica de la Ciutat de Valncia, i actualment oficial del Pas Valenci . Tamb hom li diu popularment Senyera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9063" title="Bandera de Bangla Desh" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="5059">

La Bandera de Bangla Desh va ser adoptada oficialment el 17 de gener del 1972. Durant el 1971 i durant la guerra indo-paquistanesa del 1971 que s coneguda a Bangla Desh com la Guerra d'Alliberaci, s'hi va utilitzar una bandera semblant, la diferncia s que hi havia un mapa de Bangla Desh sobre el sol roig. Ms tard, el mapa es va eliminar de l'ensenya per tenir un disseny ms simple. La bandera fa pensar en la del Jap excepte en qu el fons s verd en lloc de blanc. Sobre el color verd hi ha un disc vermell representant el sol. El color vermell del sol tamb simbolitza la sang d'aquells que van morir en la independncia de Bangla Desh. El verd no representa a l'Islam com en altres pasos musulmans sin la terra de Bangla Desh.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9065" title="Bandera de Barbados" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="5060">

La bandera de Barbados va ser adoptada el 30 de novembre de 1966. Consisteix en una tricolor de dues bandes blaves separades per una de daurada al mig. La banda daurada t un trident, que simbolitza la independncia de Barbados del Regne Unit, i cada punta del trident representa una punta de la democrcia. Les bandes blaves simbolitzen l'oce i el blau del cel, i la daurada la sorra de l'illa de Barbados.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9068" title="Europa (satllit)" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="5061">

Europa s el quart satllit ms gran de Jpiter. Va ser descobert per Galileu Galilei l'any 1610. Pertany al grup dels satllits galileians, juntament amb Callisto, Ganimedes e I. 

 Nom .
Rep el seu nom d'una de les nombroses conquestes amoroses del du Zeus de la mitologia grega, Europa (en la mitologia romana Zeus est identificat amb Jpiter).

Simon Marius va suggerir el nom de "Europa" desprs del seu descobriment, per aquest nom, aix com el nom de les altres llunes galileianes van ser desaprovats durant molt de temps, no sent d's com fins mitjan segle XX. En gran part de la literatura astronmica primerenca, apareix mencionat per la seva designaci numeral romana, Jpiter II o com el "segon satllit de Jpiter".

 Caracterstiques  fsiques .

Europa s un cos esfric de mida una mica ms petita que la Lluna (3.122 i 3.475 km de dimetre, respectivament). La seva densitat s relativament alta (3.013 kg/m3) comparada amb la d'altres satllits i t una massa de 4,81022 kg. La composici d'Europa s similar a la dels planetes terrestres, estant composta principalment per roques silciques. T una capa externa d'aigua d'uns 100 km de gruix (part com a gel en la crosta i, possiblement part en forma d'oce lquid baix del gel). L'any 1998, la NASA va anunciar, a partir de les dades enviades per la sonda Galileu, que Europa genera un camp magntic interaccionant amb el camp magntic de Jpiter, el que suggereix la presncia d'una capa de fluid conductor baix la superfcie d'Europa, probablement un oce lquid d'aigua salada.Tamb t un petit nucli metllic de ferro i nquel.

 Superfcie .
La superfcie d'Europa s molt llisa. S'han observat pocs accidents geogrfics de ms d'uns pocs centenars de metres d'altura. Les vistoses franges fosques entrecreuades semblen ser principalment marques d'albedo amb molt poc relleu vertical. Hi ha pocs crters a Europa (tan sols tres sn majors de 5 km de dimetre), i el seu albedo s un dels majors de totes les llunes. A podria indicar una superfcie jove i activa; basant-se en estimacions sobre la freqncia del bombardeig de cometes que probablement suporta Europa, la seva superfcie no pot tenir ms de 30 milions d'anys. El poc relleu i les marques visibles en la superfcie d'Europa s'assemblen a les d'un oce gelat de la Terra, i es pensa que baix la superfcie gelada d'Europa hi ha un oce lquid que es mant calent grcies a la calor generada per les forces de marea de Jpiter. La temperatura de la superfcie d'Europa s de 110 K en l'equador i de noms 50 K en els pols, pel que l'aigua gelada de la superfcie s dura com una roca.  Els majors crters pareixen estar farcits de gel nou i pla; basant-se en a i en la quantitat de calor generada a Europa per les forces de marea, s'estima que la crosta de gel slid t un gruix aproximat d'entre 10 i 30 km, el que pot significar que l'oce lquid s'estn per davall fins a una profunditat de 90 km.

Les vetes fosques.

La caracterstica ms cridanera de la superfcie d'Europa sn una srie de vetes fosques que s'entrecreuen per tota la superfcie de la lluna. Algunes arriben a tenir fins a 3.000 km de llarg. Estes vetes s'assemblen a les esquerdes que es formen en el gel mar a la Terra. Un examen prxim mostra que les vores de la crosta d'Europa a cada costat de les esquerdes estan desplaades de la seva posici original. Les majors franges tenen uns 20 km d'amplada amb difuses vores externes, estriaments regulars, i una franja central de material ms clar, que es creu que s'ha originat per una srie d'erupcions volcniques d'aigua o guisers en obrir-se la crosta de gel i quedar exposades les capes ms clides de l'interior. L'efecte s semblant a l'observat a la Terra en les dorsals oceniques.

En trencar-se el gel, els guisers tamb expulsen material rocs que, en caure, deixen aquests rastres foscos. Les proves espectrogrfiques suggereixen que les zones rogenques fosques i altres caracterstiques de la superfcie d'Europa pareixen ser riques en sals com el sulfat de magnesi, dipositades per l'aigua que emergeix de l'interior a l'evaporar-se. Les sals habitualment sn incolores o blanques, pel que ha d'haver-hi una altra substncia present que contribusca a donar el color rogenc, es creu que siga sofre o compostos de ferro.

Es creu que estes fractures s'han produt en part per les forces de marea exercides per Jpiter; la superfcie d'Europa es desplaa fins a 30 metres entre la marea alta i baixa. Europa est ancorada per les forces de marea (en marea morta com la Lluna respecte a la Terra) amb Jpiter i sempre mant la mateixa orientaci cap al planeta, per tant els patrons de forces haurien de seguir un patr distintiu i predictible. Noms les fractures ms recents d'Europa pareixen ajustar-se a aquest patr predictible; altres fractures pareixen haver ocorregut en orientacions cada vegada ms diferents, com ms antigues sn. A podria explicar-se si la superfcie d'Europa girs lleugerament ms rpid que el seu interior, un efecte que s possible degut a qu l'oce desacobla la superfcie de la lluna del seu mantell rocs i tamb als efectes de la gravetat de Jpiter que tira de la crosta exterior de la lluna. Comparacions de les fotos de les Voyager i de la sonda Galileu suggereixen que la crosta d'Europa gira com a mxim una vegada cada 10.000 anys en relaci amb el seu interior.

Les "pigues".

Una altra caracterstica present en la superfcie d'Europa sn les lenticulae, (el nom llat per a "pigues")  de forma circular o ellptica. Moltes sn cpules, altres clots i altres taques fosques llises. Altres tenen unes textura desigual. La superfcie de les cpules pareix trossos de les plaques ms antigues que les rodegen que hagueren estat espentades cap amunt. Es pensa que es van formar a partir de blocs de gel ms calent que van ascendir respecte al gel ms fred de la crosta de forma semblant al que ocorre amb les cambres de magma en l'escora terrestre. Les taques fosques llises poden haver-se format per aigua lquida que haja escapat de l'interior quan es fractura la superfcie de gel. Les lenticulae irregulars (anomenades regions de "chaos"), per exemple Conamara Chaos, pareixen haver-se format a partir de molts xicotets fragments de crosta sobre taques fosques llises, com a icebergs en un mar congelat.

Atmosfera.
Recents observacions del Telescopi Espacial Hubble indiquen que Europa t una atmosfera molt tnue (~10-11 bars de pressi a la superfcie) composta d'oxigen. De les 61 llunes del sistema solar, noms cinc d'elles (I, Callisto, Ganimedes, Tit i Trit) se sap que tenen atmosfera. A diferncia de l'oxigen de l'atmosfera terrestre, el de l'atmosfera d'Europa s quasi amb tota seguretat d'origen no biolgic. Ms probablement es genera per la llum del Sol i les partcules carregades que xoquen amb la superfcie gelada d'Europa, produint vapor d'aigua que s posteriorment dividit en hidrogen i oxigen. L'hidrogen aconseguix escapar de la gravetat d'Europa, per no aix l'oxigen.

Camp magntic.
La sonda Galileu ha revelat que Europa t un camp magntic dbil (al voltant d'1/4 de la intensitat del camp magntic de Ganimedes i semblant al de Callisto) i, el que s ms interessant, que varia peridicament en travessar l'intens camp magntic de Jpiter.

Vida a Europa?.
S'ha imaginat que pot existir vida en l'oce baix el gel d'Europa, tal vegada sustentada en un entorn semblant al que en les profunditats dels oceans de la Terra sn les fumaroles hidrotermals o el llac Vostok a l'Antrtida. No hi ha evidncies que sustenten aqesta  hiptesi, no obstant s'han fet esforos per a evitar qualsevol possibilitat de contaminaci. La missi Galileu va concloure al setembre del 2003 amb la collisi provocada de l'astronau contra Jpiter. Si simplement s'haguera abandonat la nau, al no estar esterilitzada, en el futur podria haver xocat amb Europa contaminant-la amb microorganismes terrestres. La introducci d'aquests microorganismes hauria fet impossible determinar si Europa havia tingut la seva prpia vida i, en cas d'existir, fins i tot podria haver-la destrut.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9071" title="Bandera de Belize" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="5062">

La bandera oficial de Belize es va oficialitzar el 21 de setembre del 1981 amb motiu de la independncia del nou estat respecte del Regne Unit. La bandera s una continuaci de la bandera primerenca d'Hondures Britnica (nom amb qu era conegut abans Belize), que es va establir el 1950 quan Hondures Britnica va comenar el cam cap a la independncia. Les dues franges vermelles al cim i a baix es van afegir al disseny original amb motiu de la independncia. Al centre de la bandera hi ha l'escut d'armes de Belize.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9074" title="Bandera de Benn" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="5063">

La bandera oficial de Benn va ser originalment adoptada el 1959 i substituda el 1975. L'1 d'agost de 1990 el disseny actual es va reintroduir a ra de la fi del rgim marxista. Els colors sn els tradicionals panafricans, concretament: el verd simbolitza l'esperana, el groc simbolitza l'abundor i el vermell el coratge.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9076" title="Bandera de les Bermudes" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="5064">

La bandera oficial de les Bermudes es va adoptar el 4 d'octubre de 1910. s una ensenya vermella amb la Union Jack al rac esquerre superior i l'escut d'armes de les Bermudes al centre de la meitat del vol.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9078" title="Bandera de la Samoa Nord-americana" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="5065">

La bandera oficial de la Samoa Nord-americana va ser adoptada el 24 d'abril de 1960. L'guila present a la bandera representa les nacions relacionades amb els Estats Units. L'guila aguanta un smbol tradicional de poder dels xamans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9080" title="Jeconies" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="5066">
Segons la Bblia, Jeconies (en hebreu           -        Yehoyakhin ben Elyakhim) fou el dinov rei de Jud i regn sota el jou de Babilnia.

Era fill del rei Joiaquim i la jerusalemita Nehuixt. Pertanyia a la Casa de David i a la tribu de Jud. 

Quan tenia set anys, el seu avi Josies va plantar cara al fara Nec d'Egipte, que volia creuar el regne de Jud per anar a lluitar contra Babilnia, i result mort a la batalla de Meguid. Desprs de les exquies reials, el seu oncle Joahaz fou proclamat rei de Jud per poc desprs les tropes egpcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar. Aleshores el seu pare Eliaquim fou coronat rei pel fara Nec, qui li canvi el nom per Joiaquim. 

Als quinze anys, el regne fou ocupat per Nabucodonosor II de Babilnia. Tres anys ms tard, el seu pare Joiaquim va rebellar-se per fou capturat i mort. Al conixer-se la notcia de la mort del seu pare, Nabucodonosor II va oferir-li el tron a Jeconies qui s'humili pblicament i accept.

Tres mesos desprs d'accedir al tron, Nabucodonosor II decid saquejar els tresors del Temple de Jerusalem i ocupar la ciutat(16 de mar de 597 aC). Jeconies va queixar-se i va ser deportat a Babilnia, juntament amb disset mil jueus ms (la seva dona, el seu fill Salatiel, la resta de la famlia reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis). Tan sols a la gent ms pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

Nabucodonosor II va nomenar rei de Jud l'oncle de Jeconies, Matani, a qui va canviar el nom per Sedecies. Aquest per se sublevar i fou deportat tamb a Babilnia.

Uns anys ms tard, es va declarar una amnistia poltica a Babilnia durant les festes de coronaci del nou rei Evil-Merodac i Jeconies fou deixat en llibertat. Havia estat trenta-set anys tancat en una masmorra i ja no representava cap perill, fins i tot, com a mostra de bona voluntat del rei de l'imperi vers els pobles que el formaven, fou convidat a quedar-se al palau reial de Babilnia.

Els seus fills es deien:
Xealtiel, el primognit;
Malquiram;
Pedai;
Xenassar;
Jecami;
Oixam;
Nedabi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9081" title="Salatiel" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="5067">
Segons l'Antic Testament, Salatiel o Xealtiel (en hebreu                  -         Sh  alt  l ben Yehoyakhin) fou el fill primognit del rei de Jud Jeconies, que fou deportat a Babilnia per Nabucodonosor II. 

El seu avi Joiaquim era rei de Jud amb el perms de Babilnia, que havia ocupat el regne. Un dia es va rebellar per fou aplastat per l'exrcit de Nabucodonosor II.

Aleshores, el tron fou ofert al prncep hereu Jeconies a canvi d'una promesa de no-sublevaci. Les tropes babilniques van saquejar Jerusalem poc desprs i es van produir enfrentaments entre els soldats i la poblaci que acabaren quan Nabucodonosor II va decidir deportar a Babilnia disset mil jueus: el rei Jeconies i tota la famlia reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis. Tan sols a la gent ms pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

D'aquesta manera, Salatiel, prncep hereu del regne de Jud visqu a Babilnia en condicions pssimes durant els trenta-set anys que el seu pare Jeconies fou tancat al calabs.

Segons els Evangelis, Salatiel fou pare de Zorobabel. En canvi, en el Llibre de les Crniques, Zorobabel seria fill de Pedai i, per tant, nebot de Salatiel.

Alguns estudiosos de la Bblia opinen que la confusi prov del fet que, tal i com era costum en l'antiguitat, un home es casava amb la viuda el seu germ. Segons la Bblia, Pedai es va casar amb la vdua del seu germ Salatiel i adoptaria Zorobabel com a fill seu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9082" title="Zorobabel" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="5068">
Segons la Bblia, Zorobabel (en hebreu               -               Z rubb vel ben Sh  alt  l) fou el lder del poble jueu que va retornar a Jerusalem desprs de la deportaci a Babilnia per part de Nabucodonosor II.

En l'evangeli segons sant Mateu, Zorobabel s el fill de Salatiel i el pare d'Abihud. En canvi, Crniques (3:19) el fa fill de Pedai, germ de Salatiel. Alguns estudiosos de la Bblia opinen que la confusi prov d'un matrimoni levirat, tal i com era costum en l'antiguitat, un home es casava amb la viuda el seu germ. Aix, Pedai es casaria amb la viuda del seu germ Salatiel i adoptaria Zorobabel com a fill seu.

Sigui com sigui, Zorobabel era nt del rei de Jud Jeconies i va dirigir la tribu de Jud i la tribu de Benjam durant el seu retorn a Judea, desprs de la deportaci a Babilnia. Desprs d'installar-se a Jerusalem va comenar la direcci de les obres de reconstrucci del Temple de Jerusalem.

Els descendents de Zorobabel serien:
Meixullam;
Hanani, al seu torn pare de:
Pelati;
Jeixai;
Refai;
Arnan;
Obadi;
Xecani, que va tenir:
Xemai;
Hatuix;
Igal;
Barah;
Neari, pare de:
Elioenai, que fou pare de:
Odaviahu;
Eliaxib;
Pelai;
Acub;
Johanan;
Delai;
Anan;
Ezequies;
Azricam;
Xafat;
Haixub;
hel;
Berequi;
Hassadi;
Juixab-Hssed;
Xelomit, l'nica filla.
Abihud, no esmentat a l'Antic Testament per s a la Genealogia de Jess de l'Evangeli segons sant Mateu. Aix, sembla que Abihud seria un descendent de Zorobabel ms que no pas un fill seu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9083" title="Abihud" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="5069">
En la Genealogia de Jess de l'Evangeli segons sant Mateu, Abihud (en hebreu         Avihu) fou el fill de Zorobabel i el pare d'Eliaquim.

En canvi, a l'Antic Testament no s esmentat a la llista de fills de Zorobabel, el lder del poble jueu que va retornar a Jerusalem desprs de la deportaci a Babilnia per part de Nabucodonosor II. Aix, sembla que Abihud seria un descendent de Zorobabel ms que no pas un fill seu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9084" title="Eliaquim" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="5070">
A la Bblia, dos ancestres de Jess de Natzaret sn citats amb aquest nom:
En l'evangeli segons sant Mateu Eliaquim fou el fill d'Abihud i el pare d'Azor en la Genealogia de Jess. Era descendent de Zorobabel, el lder jueu durant el retorn a Jerusalem desprs de la deportaci a Babilnia i durant la reconstrucci del Temple de Jerusalem.
En l'Evangeli segons Lluc Eliaquim fou el fill de Mele i el pare de Jonam, en la Genealogia de Jess.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9085" title="Azor" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="5071">


En l'Evangeli segons sant Mateu Azor fou el fill d'Eliaquim i el pare de Sadoc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9086" title="Sadoc" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="5072">
A la Bblia apareixen tres personatges amb el nom de Sadoc:

Al Segon Llibre de Samuel, Sadoc, fill d'Ahitud, era sacerdot del rei David juntament amb Ahimlec, fill d'Abiatar. Acompany l'Arca de l'Aliana quan David la va fer portar a Jerusalem. Salom el nomenar Summe Sacerdot.

Copista a qui Nehemies pos a crrec dels magatzems dels levites (Nehemies 13:13);

En l'evangeli segons sant Mateu, Sadoc fou el fill d'Azor i el pare d'Aquim.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9087" title="Aquim" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="5073">
En l'evangeli segons sant Mateu Aquim fou el fill de Sadoc i el pare d'Elid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9088" title="Bandera de Bolvia" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="5074">

El Decret Suprem del 14 de juliol de 1888 de Bolvia, reglamenta i uniforma l's de l'escut i de la bandera nacional, disposant el seu article cinqu que "La bandera nacional consta de tres franges horitzontals de la mateixa amplada i dimensions, collocades en aquest ordre: una vermella en la part superior, una color or en el centre i una verda en la part inferior", repetint d'aquesta forma el disseny sancionat el 1851 durant el govern de Isidoro Belzu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9090" title="Elid" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="5075">
En l'evangeli segons sant Mateu Elid fou el fill d'Aquim i el pare d'Eleazar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9091" title="Eleazar" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="5076">

En la Bblia, apareixen dos personatges amb el nom d'Eleazar:

Elezazar, Summe Sacerdot d'Israel.
En l'Antic Testament, Eleazar (en hebreu             -        El z r ben Ah r n) s el tercer fill d'Aaron i Elixeba, filla d'Amminadab. Va succeir el seu pare com a Summe Sacerdot d'Israel, ja que els seus dos germans ms grans Nadab i Abih van morir prematurament com a conseqncia de desobeir la voluntat divina.

Segons es desprn del llibre de l'xode, Eleazar va nixer durant els quaranta anys de vida nmada pel desert del poble israelita. Eleazar fou investit Summe Sacerdot per Moiss just abans de la mort del seu pare Aaron.

Quan els hebreus havien comenat l'ocupaci de Canaan, result que al poble de Xitim, els israelites es prostituiren amb dones moabites. Moiss orden matar tots els homes impurs per ning volia donar el primer pas, ja que estaven espantats. Eleazar va agafar una llana, va entrar a casa d'un principal de la tribu de Sime i va matar-lo a ell i a la seva amant.

Desprs de l'ocupaci de Canaan, va ajudar Josu a administrar les terres d'Israel actuant sempre com a Summe Sacerdot. Quan va morir, ja anci, fou enterrat pels seus fills a Guibat-Pinhs i fou designat successor seu el primognit Pinhs.

Els descendents primognits d'Eleazar fins a la deportaci a Babilnia sn:
Eleazar fou el pare de Pinhs, pare d'Abixua, pare de Buqu, pare d'Uz, pare de Zerahi, pare de Meraiot, pare d'Amari, pare d'Ahitub, pare de Sadoc, pare d'Ahimaas, pare d'Azari, pare de Johanan, pare d'Azari, que va exercir el sacerdoci en el primer  Temple de Salom que es va construir a Jerusalem. Azari fou pare d'Amari, pare d'Ahitub, pare de Sadoc, pare de Xallum, pare d'Hilqui, pare d'Azari, pare de Serai, pare de Jossadac, que va anar a l'exili de Babilnia sota les ordres de Nabucodonosor II.

Eleazar, rebesavi de Jess.
En l'Evangeli segons sant Mateu, Eleazar fou el fill d'Elid i el pare de Matan, per tant, fou el rebesavi de Jess de Natzaret.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9092" title="Matan" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="5077">
En l'Evangeli segons sant Mateu (1:15-16) Matan fou el fill d'Eleazar i el pare de Jacob.














Vegeu.
Genealogia de Jess;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9096" title="Sant Josep" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="5078">

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu          -        Ys p ben Yah q b) conegut en catal com Sant Josep -o tamb com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jess- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria. Tot i que segons el Nou Testament noms fou una mena de pare adoptiu de Crist se'l reverencia com al seu pare.

En l'Evangeli segons Mateu, Josep era fill de Jacob, fill de Matan. La seva casa descendia del rei David.

Segons el Nou Testament, estava desposat amb Maria quan ella es va quedar embarassada i va tenir un moment de dubte, pensant si havia de repudiar-la. Un ngel se li aparegu en somnis per assegurar-li que la seva promesa no havia estat amb cap altre home i llavors no va dubtar ms (per aix s un dels patrons de la fe confiada). 

Desprs del naixement del seu fill Jess, va protegir la seva famlia emigrant a Egipte quan el rei Herodes volia matar el seu fill i es va encarregar dels primers ritus jueus del nen.

Els evangelis apcrifs afirmen que va tenir altres fills amb la seva esposa, que serien els germans de Crist, entre ells Jaume.

El dia del pare, 19 de mar, est dedicat a la seva figura.

Antigament era una festa molt popular a Catalunya i fins i tot tenia unes postres tpiques: la crema cremada o crema de sant Josep.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9097" title="Marroc" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="5079">


El Marroc (en rab:          "al-Maghrib"), oficialment el Regne del Marroc, s un Estat del nord d'frica. Limita amb l'oce Atlntic a l'oest, amb l'Estret de Gibraltar i les ciutats autnomes espanyoles de Ceuta i Melilla al nord, amb Algria a l'est i amb Mauritnia al sud.  El Marroc s l'nic pas afric que no pertany a la Uni Africana. Tanmateix, s membre de la Lliga rab, de la Uni del Magrib rab, de la Francofonia, de l'Organitzaci de la Conferncia Islmica, del Dileg Mediterrani, i del Grup dels 77.

Toponmia.
El nom complet rab del Marroc s Al-Mamlaka al-Maghribiya que es tradueix com "el Regne Occidental". Al-Maghrib significa "l'Oest". Els historiadors medievals rabs i els gegrafs histrics feien s del terme Al-Maghrib al Aq , "l'Oest Lluny" per diferenciar-lo de les regions histriques venes d'al-Maghrib al Awsat, "l'Oest Mitj" (Algria) i al-Maghrib al Adna, "l'Oest Proper" (Tunsia). 

El nom catal del Marroc, que prov de la forma llatina Morroch, feia referncia al nom de l'antiga capital almorvit i almohade de Marrqueix.

 Geografia fsica.

El Marroc s un pas del nord-oest de l'frica. La seva llarga costa que dna a l'oce Atlntic es perllonga ms enll de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.

Al sud del Marroc es troba el territori discutit el Shara Occidental, reivindicat i sota control en gran part pel Marroc, malgrat el no-reconeixement d'aquesta sobirania per la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc s limtrof d'Algria. A certa distncia de la costa Atlntica es troben les Illes Canries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar es troba Espanya.
 
Aproximadament una tercera part del territori marroqu s recobert de muntanyes que atenyen alades prou importants. El Marroc compta amb quatre serralades i s l'nic pas del Magrib que disposar d'una immensa serralada com l'Atles.

Al nord del pas, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani. El cim ms alt del Rif ateny 2.456 m i t per a nom djebel Tidighine. El Rif proposa superfcies variades segons les altituds de les seves regions. De fet, a l'oest, s'hi troba sobretot una vegetaci espinosa (avets, pins, cedres, etc.). Ms lluny de les ribes mediterrnies i ms endins del pas, sobresurten les tres altres immenses cadenes: l'Atles Mitj, l'Alt Atles i l'Antiatles, on trobem tamb una diversitat de paisatges.

Poltica.
Configuraci constitucional.

Segons la constituci del Marroc, l'Estat est organitzat com a monarquia constitucional parlamentria, en qu el rei del Marroc, actualment, Mohamed VI, s el cap d'Estat i en qu el primer ministre del Marroc s el cap de govern en un sistema multipardisita. El poder executiu s ostentat pel govern del Marroc, presidit pel primer ministre. El poder legislatiu s ostentant pel govern i per les dues cambres del parlament del Marroc: l'Assemblea de Representants i l'Assemblea de Consellers. L'Assemblea de Representants est integrada per 325 membres dels quals 295 s'hi elegeixen per sufragi universal directe en determinades circumscripcions; els altres 30 s'elegeixen de llistes de partit nacionals i noms estan integrades per dones. L'Assemblea de Consellers est integrada per 270 consellers elegits per sufragi indirecte a travs del Collegi d'Electors provinents de les collectivitats locals i de les Cambres Professionals a nivell de regions, i del Collegi d'Assalariats a nivell nacional, amb una proporci de 162 escons per a les collectivitats locals, 33 escons per a les Cambres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comer, indstria i de serveis, 21 escons per a les Cambres d'artesania, 3 escons per a les Cambres de Pesca Martima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Cambra de Consellers sn elegits per un mandat de 9 anys. La Cambra de Consellers es renova per teros cada tres anys. La renovaci d'escons del primer i segon ter es realitza per sorteig.  El poder judicial s ostentat per una judicatura independent.  L'actual president s Mustafa Oukacha (Agrupament Nacional dels Independents).

Partits poltics.
Alguns partits poltics del Marroc sn: 
L'Esquerra Socialista Unificada, La Gauche Socialiste Unifie (GSU) ;
El Moviment Popular, Le Mouvement Populaire;
Concentraci Nacional dels Independents, Rassemblement National des Indpendants (RNI);
Partit de la Justcia i del Desenvolupament, Parti de la Justice et du Dveloppement (PJD) ;
Partit d'Independncia, Parti d'Indpendance;
Aliana de les Llibertats, Alliance des Liberts  (ADL);
Uni Socialista de Forces Populars, Union Socialiste des Forces Populaires (USFP);

Subdivisi administrativa.

El Marroc es divideix en 16 regions, que, al seu torn i en total, se subdivideixen en 62 prefectures i provncies.

Les regions, creades com a part d'una llei de descentralitzaci/regionalitzaci de 1997, sn:



* Aquestes regions pertanyen al territori del Shara Occidental.

El Shara Occidental.
El govern del Marroc ha suggerit que una entitat autnoma, sota la Conselleria Reial pels Afers Saharians hauria de governar el territori. El projecte fou presentat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides l'abril del 2007. Sense assolir cap acord, l'ONU va demanar a les parts que comencessin negociacions directes i incondicionals per a acordar una soluci mtuament acceptable. El Front Polisario, que va lluitar en contra del domini colonial espanyol i per la independncia del Marroc, rebutja el pla d'autonomia dins el Marroc, i advoca per la conformaci d'una repblica independent amb el nom de Repblica rab Democrtica Sahrau.

Economia.

D'acord al Banc de Desenvolupament Afric, el Producte interior brut (PIB) del Marroc representa el 7% del PIB del continent afric. El Marroc s la cinquena economia ms gran de l'frica; el 2006 el seu PIB era de 125.300 milions de dlars nord-americans en paritat de poder adquisitiu. L'agricultura encara s la font de treball del 40% de la poblaci marroqu i contribueix al 14,5% del PIB. La indstria contribueix amb el 37,9% del PIB; la indstria ms gran s la mineria de fosfats. La segona font d'ingressos ms gran sn les remeses dels marroquins a l'estranger; la tercera s el turisme. S'estima que 7,5 milions de turistes van visitar el Marroc el 2007. El Marroc ha signat un tractat de lliure comer amb la Uni Europea que entrar en vigor el 2010, i un tractat d'obertura comercial per als productes industrials amb els Estats Units d'Amrica, que va entrar en vigor el 2006.

 Geografia humana i societat.

Demografia.
Amb 34 milions d'habitants, el Marroc s el tercer pas rab ms poblat, desprs d'Egipte i Sudan. El creixement poblacional ha estat molt rpid durant la segona meitat del segle XX; de 10 milions d'habitants el 1954 als actuals 34 el 2006. Amb una reducci de la taxa de natalitat i de les condicions de vida, la pirmide de poblaci ha canviat: el 1985, els menors de 15 anys representaven el 46% de la poblaci total, el 2006 noms el 30,5%. La major part de la poblaci viu a l'oest de la serralada de l'Atles, que separa el pas del desert del Shara. Casablanca s el centre comercial i industrial i el port ms important; t una poblaci superior als 3 milions d'habitants. Rabat s la seu de govern, i t una poblaci superior al mili d'habitants. 

Etnografia.
La poblaci marroqu est conformada per rabs i berbers, tot i que el comer i l'esclavatge van portar molts africans sub-saharians al Marroc, els descendents dels quals viuen als oasis del sud i a les ciutats ms gran. Tot i aix, un estudi gentic ha suggerit que no hi ha cap diferncia entre els rabs marroquins i els berbers, i que per tant, l'arabitzaci del Marroc va ser ms un procs cultural que no pas un de reemplaament tnic..

Llenges.
La llengua oficial del Marroc s l'rab clssic; el dialecte rab del pas es coneix com a rab marroqu. A prop de 12 milions (o el 40% de la poblaci total), la majoria dels quals viuen en rees rurals, parlen la llengua berber, que existeix al Marroc en tres dialectes diferents: el tarifit, el tashelhiyt i el tamazight. El francs, que s la segona llengua oficial de facto, s'ensenya universalment i s la llengua principal per al comer i l'economia; hom en fa s en l'educaci i el govern. S'estima que 20.000 marroquins al nord parlen el castell com a segona llengua. 

Religi.
L'islam s la religi majoritria; s'estima que el 98,8% de la poblaci es considera musulmana, i noms l'1,1% professa el cristianisme. Com que la casa reial marroquina de la dinastia Alauita, i que ha governat des del segle XVII, basa la legitimitat el seu govern com a descendents del profeta Mahoma mateix, la poblaci t una reverncia especial per la famlia reial.

Histria.

L'actual territori del Marroc ha estat poblat des de temps del neoltic, almenys des de l'any 8000 aC, testificat per trets de la cultura capsiana, en un temps en qu el Magrib era menys rid del que ho s actualment. Va rebre la penetraci comercial fencia. Form part de la Mauritnia Tingitana de l'imperi Rom. Va ser devastat pels vndals al segle V. Amb l'expedici de principis del segle VIII del general rab Mus ibn Nusayr, conqueridor de la pennsula Ibrica, es consolid la islamitzaci dels berbers del territori, a partir de la qual l'actual Marroc pass a formar part, polticament i culturalment, del mn musulm. A causa de l'heretgia kharigita, se separ, sota la dinastia idrssida (789-974), del califat de Damasc. En el Magrib, on va comptar amb un ampli recolzament per part de la poblaci autctona amaziga, s'arribaren a fundar diversos principats d'inspiraci kharigita

Dinasties.

A la segona meitat del segle XI, el pas va assolir el seu major poder quan una srie de dinasties berbers reemplaaren als idrssides rabs. Primer els almorvits (974-1147), desprs els almohades (1147-1248), i els benimerins (1248-1465), sorgits de les grans confederacions berbers sanhaja, masmuda i zenata, respectivament.  Governaren gran part del Magrib aix com grans territoris de la pennsula Ibrica o Al-Andalus. Petits estats de la regi, com Barghawata i Banu Isam, van ser conquerits. L'imperi es va ensorrar a causa d'un llarg perode de guerres civils.

Pressi colonial.

Amb la dinastia wattssida (1465-1555) tingu lloc la penetraci portuguesa a l'Atlntic i l'espanyola a la Mediterrnia, comportant la consegent reacci antieuropea, encapalada per la dinastia xerifiana sadita (1555-1659), amenaada, d'altra banda, per l'expansi turca des d'Algria. Els sadites tenen la pesada tasca de reunificar el Marroc i de combatre el poders exrcit portugus, gran potncia en aquell temps. El 1578 a Ksar el-Kbir (Batalla dels Tres Reis), l'exrcit portugus s completament aniquilat per l'exrcit sadita. Desprs d'aquesta batalla, la dinastia es concentra al nord-est del Marroc per tal de protegir el regne contra les velletats otomanes. Malgrat la seva oposici, els sadites organitzen el seu makhzen i el seu exrcit segons el model otom. La dinastia desapareix el 1659 amb la mort del sult Ahmed II.

Amb l'entronitzaci dels xerifs del Tafilelt, la dinastia alauita (1659-actualment), foren posades les bases del regne actual, malgrat que des de la fi del segle XVIII el govern efectiu del pas fou dictat pels interessos europeus sobretot amb tractats comercials amb la Gran Bretanya i Frana.  Un dels ms illustres alauites fou el sult Mulay Ismail, segon sobir de la dinastia. El seu regnat se situa entre 1672 i 1727, imposant l'autoritat del makhzen sobre el conjunt de l'imperi xerifenc, grcies al seu exrcit compost de milcies d'esclaus-soldats negres (els Abid al Bokhari) i de les tribus militars guich (Oudayas, Cherrardas, Cherragas). Ismail controlava el pas des de Mekns, nova capital imperial en substituci de Fes i de Marrqueix. Sota el regnat d'Ismail, Mekns es dota d'una veritable ciutat prohibida a la marroquina, amb els seus conjunts de palaus, fonts, mesquites, jardins i de fortaleses.   Ismail afront una guerra contnua contra les tribus de l'Atles (que acaba sotmetent) per tamb contra els enemics exteriors: els espanyols, els anglesos i els otomans. El sult estn la seva autoritat sobre Mauritnia i els oasis del Touat.

De 1727 a 1757 el Marroc coneix una greu crisi dinstica en el transcurs de la qual els Abid al Bokhari fan i desfan els sultans, mentre que les tribus guich ataquen i saquegen les ciutats imperials.

El 1904, un acord decidit entre els socis de l'Entente cordiale deixa a Frana el Marroc com a zona d'influncia, el Regne Unit es concentra a Egipte, i el nord del Marroc s concedit a Espanya. Amb la conferncia d'Algesires del 1906, Frana i Espanya controlaren el territori i el 1912 se'l repartiren amb la instauraci del protectorat francs (tractat de Fes) i l'establiment espanyol al Rif, Ifni i Tarfaya. El 1925, Primo de Rivera desembarca a Alhucemas i sufoca la insurrecci d'Abd el-Krim, substituint el protectorat per l'administraci directa.

Retorn de la monarquia.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, els partits nacionalistes exigiren la independncia i els desordres s'estengueren a tot el pas. El 1955 s reinstaurat Muhammad V del Marroc, assolint la independncia i l'abolici de l'estatut internacional de Tnger. L'any segent fou adms a l'ONU i el 1957 es proclam la monarquia constitucional i la futura successi del seu fill Hassan que es feu efectiva el 1961. El 1958 el Marroc entr a la Lliga rab, i reivindic els territoris del Shara que, juntament amb Ifni i les places de Ceuta i Melilla, encara pertanyien a l'estat espanyol, a Mauritnia i una part a Algria. El partit nacionalista Istiqlal havia sostingut el govern de Hassan II, per aviat aquest i l'UNFP, escissi liderada per Ben Barka, passaren a l'oposici. L'assassinat d'aquest darrer va afectar seriosament les relacions marroquines amb Frana.

Conflicte al Shara.

El 1963 les tropes nord-americanes i franceses surten del pas. El Marroc participa en les guerres araboisraelianes del 1967, amb repercussions antijueves a l'interior, i del 1973.  A la conferncia d'Agadir del 1974, el Marroc, Mauritnia i Algria, discutiren llurs problemes fronterers, sobretot pel que feia a la imminent descolonitzaci del Shara Occidental, ric en fosfats. El 1975, per tal d'exercir pressi i afavorir-ne l'annexi, Hassan II hi organitz una Marxa verda de ms de 300.000 colons i 25.000 soldats. Aquell mateix any, mitjanant l'acord de Madrid, el pas va rebre l'administraci del centre i el nord del Shara Occidental, i Mauritnia la del sud. 

El 26 de febrer de 1976, Espanya va finalitzar la seva presncia colonial al Shara. L'endem es va proclamar la Repblica rab Saharaui Democrtica (RASD), encarregada de l'organitzaci dels campaments de refugiats, la lluita al terreny, impedir que l'enemic avancs, treballar en el reconeixement internacional del Front Polisario, de la RASD, i dels drets del poble saharaui. A l'abril van comenar els enfrontaments entre el Marroc i el Front Polisario. Els saharauis van fugir dels bombardejos en direcci al desert d'Algria. El 1979 Mauritnia va renunciar a les seves reivindicacions sobre el territori i va firmar un acord de pau amb el Front Polisari.

A l'interior, el 1977 Hassan II va crear un govern d'unitat nacional desprs de fer dimitir el gabinet sorgit de les eleccions d'aquell any. Avalots recurrents fins al 1991 van provocar una forta recessi econmica, que fou dissimulada amb les reclamacions de Ceuta, Melilla i del Shara Occidental. En les eleccions del 1984 la Union Constitutionnelle va obtenir la majoria simple i form un govern de coalici amb els principals partits poltics, a excepci de l'Istiqlal i la Union Socialiste des Forces Populaires (USFP). Aquest govern inici una campanya contra el fonamentalisme islmic i contra organitzacions de l'oposici.

Tericament, el 1991 fou signada la pau entre el Marroc i el Front Plosario, acordant ambdues parts de celebrar un referndum d'autodeterminaci supervisat per l'ONU i l'antiga Organitzaci per a la Unitat Africana (OUA), posposada posteriorment per les dificultats en l'establiment del cens.

Els darrers temps, Marroc ha mantingut una posici clarament prooccidental, especialment el 1986, quan establ relacions amb Israel, la qual cosa li va provocar un cert allament en el mn rab. El 1988 restabl les relacions amb Algria, i el 1989 pact amb Espanya temes de defensa i d'uni martima a l'estret de Gibraltar.

El maig del 1990, Hassan II crea un Consell Consultiu sobre Drets Humans integrat per persones de diferent color poltic per apaivagar les denncies per les detencions d'estudiants a les facultats de Fes, Casablanca i Marrqueix. Tot i aix, es mantingu la prohibici sobre determinades organitzacions poltiques i religioses, aix com la censura.

Malgrat que el monopoli seguia sent un factor important pel poder de la monarquia, el 1992 s'inicien algunes privatitzacions d'empreses resultant afectat l'ndex de creixement i augmentada la inflaci. Aquell mateix any foren alliberats alguns presos poltics (com Abraham Sefarty) i es tanc la pres secreta de Tazmamart, per el frau electoral del 1993 consolid la marginaci de l'oposici.

Al novembre del 1995, la UE va signar un acord de lliure comer amb el Marroc grcies al qual l'economia marroquina mantenia una tendncia positiva dins la precarietat. El 23 de juliol de 1999 moria el rei Hassan II, desprs de 32 anys de monarquia, deixant el tron al seu fill Mohmmed VI. Els primers anys del nou regnat destacaren per l'inici del reconeixement de la cultura i la llengua berbers amb la creaci, el 2001, d'un institut oficial amazigh i, al setembre del 2003, el comenament de les primeres classes en aquesta llengua en algunes escoles.

Notes i referncies.


Vegeu tamb.
Harira;

Enllaos externs.

Plana del Ministeri de la comunicaci del Marroc  ;
La Wikitravel en catal disposa d'una entrada dedicada al Marroc;










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9101" title="Sri Lanka" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="5080">



Sri Lanka s un pas asitic de tradici millenria fams per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels pasos ms densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan.

 Histria .
El paleoltic hi presenta peces de carcter mosteri, i la tipologia arriba a incloure fulles de tosc aspecte aurinyaci. Durant el mesoltic es desenvolup una cultura amb micrlits. El neoltic fou portat a l'illa en un estadi avanat pels vedes, que, procedents probablement de l'ndia, hi introduren un einam de talla molt rudimentria. Els vedes actuals tenen una cultura molt endarrerida, empren eines de quarsites tallades, semblants a les trobades en diverses coves prehistriques de Sri Lanka, amb la qual cosa aquesta fase cultural pot sser comparada amb una mena de paleoltic inferior. Anomenada Lank  a les antigues obres snscrites, reb posteriorment el nom de Taprobane o Tambapanni. 

La seva histria es caracteritza per les freqents invasions de qu ha estat objecte. Durant l'antiguitat fou habitada pels vedes, i, segons el R m yana, fou conquerida per R ma i defensada per R vana. Al s VI aC fou envada per Viajya, prncep del nord de l'ndia, el qual es cas amb la filla del rei i inaugur una dinastia que dur vuit segles. El 307 aC, durant el regnat de Tissa, hom adopt el budisme com a religi nacional, i Sri Lanka arrib a sser un dels principals centres d'aquesta religi. Els tmils feren diverses incursions a l'illa durant els segles XI, XIII i XIV, i els xinesos, que n'utilitzaven el port per a comerciar amb els rabs, n'ocuparen una part, del 1408 al 1438. El 1505 hi fou iniciada la penetraci dels portuguesos amb Lorenzo de Almeida; el 1520 construren una fortalesa a Colombo.

El domini portugus s'expand el 1560 amb motiu de l'atac de la ciutat de Jaffna per part pel virrei de l'ndia Constant de Braganza, amb l'excusa que el rei perseguia els cristians. A partir del s XVII els holandesos substituren gradualment els portuguesos: el 1602 l'expedici de Joris de Spielberg desembarc a Batticaloa i s'ali amb el rei de Kandy, enemic dels portuguesos. A poc a poc passaren als holandesos totes les possessions portugueses: G lla, Negombo (1644), Colombo (1656), Manar i Jaffna (1658). El domini holands, que dur fins al segle XIX, noms respect l'independncia del regne de Kandy. Els britnics intentaren d'establir-s'hi a mitjan s XVIII, per no ho aconseguiren fins a la fi del segle: en 1795-96 Stewart ocup Trincomalee, Jaffna, Kalpitiya, Noganuva i Colombo. Per la pau d'Amiens (1802), Sri Lanka pass a la Gran Bretanya, que l'annex a la presidncia de Madrs. Kandy resist als anglesos i continu independent fins el 1815. La colonitzaci britnica foment l'agricultura de plantaci, de la qual la que ms prosper fou la del cautx. El 1931 fou aprovada una constituci en la qual hom feia electiu quasi tot el consell d'estat, i el 1946 hom arrib a una plena autonomia interior sota un gabinet responsable. 

El 1948 esdevingu un estat independent pertanyent al Commonwealth, amb el nom de Ceilan. L'any segent fou aprovada la llei que priv del dret de vot els tmils. El Front Unit del Poble, encapalat per Salomon Bandaranaike, amb idees socialistes fora moderades, guany les eleccions del 1956 enfront dels conservadors, que detenien el poder des del 1948.

Desprs de l'assassinat de Bandaranaike el 1959  i del curt govern de Wijayanada Dehanayake, les eleccions del juliol del 1960 donaren la victria al Partit de la Llibertat, dirigit per Sirimavo Bandaranaike, vdua de Salomon, la qual segu una poltica de tipus socialista similar a la del Front Unit del Poble; l'aliana amb el Partit Comunista (1964) fou una de les causes que Bandaranaike fos derrotada a les eleccions del 1965, per uns quants anys desprs (maig del 1970) Bandaranaike i el Front Unit (integrat pel Partit de la Llibertat, el Partit Lanka Sama Samaja, trotskista, i el Partit Comunista) aconseguiren novament la direcci del pas. El 1972 deix d'sser una monarquia dins el Commonwealth i es convert en repblica independent amb el nom actual. 

El govern de Bandaranaike limit la propietat privada i nacionalitz (1975) les empreses del pas i les estrangeres. Les eleccions del 1977 donaren el poder al Partit Nacional Unit, que tot seguit aprov una esmena constitucional que transform el rgim en presidencialista. J.R.Jayewardene es convert, l'any 1978, en el primer president de Sri Lanka (reelegit el 1982), crrec des del qual promogu una nova constituci (1978).

 Poltica .
Fins el 1970 Sri Lanka era un domini membre del Commonwealth amb un rgim parlamentari a l'anglesa. El 1972 es convert en repblica independent, tot i que continu dins el Commonwealth. Segons la constituci del 1978, s una repblica presidencialista. El poder executiu resideix en el cap de l'estat, elegit cada sis anys. El legislatiu l'exerceix un parlament unicameral, el qual es renova totalment cada sis anys. Sri Lanka s membre de l'ONU.

 Partits Poltics . 
Organitzacions tmils de Sri Lanka;
 All Ceylon Tamil Congress;
 Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam;
 Congrs Musulm de Sri Lanka;

 Geografia .

L'illa de Sri Lanka s separada de l'ndia pel golf de Mannar i l'estret de Palk, per resta enllaada al continent mitjanant un rosari d'esculls i bancs de sorra anomenat Pont d'Adams. L'estructura geolgica de l'illa s'emparenta estretament amb la del sotscontinent indi: el scol precambri, constitut de quarsites, gneis, esquists i calcries cristallines, s part integrant de l'escut araboindi i aflora per tota l'illa, amb l'excepci de la pennsula de Jaffna, al nord, on desapareix sota una cobertura sedimentria de calcries miocniques. El scol dna origen a un extens nucli muntanys en el sector meridional de l'illa, amb enrgiques crestes quarstiques (en constitueixen les mximes altituds: Pidurutalagala, 2 524 metres; Adams Peak, 2 243 metres) i valls profundament encaixades, on neixen els principals cursos d'aigua de l'illa. Entre aquest nucli muntanys del sud i l'rea Miocnica del nord, caracteritzada per un tipus de relleu crstic, es disposa un sector de transici, que ocupa tot el Sri Lanka central, amb un paisatge de petites planes i relleus residuals modests. Les planes costaneres sn especialment desenvolupades a l'oest i al sud, amb nombroses llacunes i cordons litorals; al nord i a l'est, la costa es fa ms abrupta. 

 Economia .
El sector primari ocupa prop de la meitat de la poblaci activa. Els principals productes agrcoles sn el te (del qual s el tercer productor mundial), l'arrs, el cautx i el cocoter, i en un segon nivell, conreus alimentaris, com ara el blat de moro, el mill, els llegums, el moniato, la patata, la mandioca, oleaginosos, com ara el cacauet, el ssam i el cot, productes colonials, com ara el caf, el tabac, el cacauet, la canya de sucre i les espcies de "les ndies" (canyella "de Ceilan", cardamom, citronella, pebre, nou moscada i l'areca), fruiters, com ara l'anans i el llimoner, i els productes d'horta. 

La ramaderia obt, sobretot, carn de bov, d'aviram i de bfal, llet de vaca, de bfal i de cabra, cuir de bov i de bfal, i energia de bfal, de bov i d'elefant. L'explotaci forestal t una certa importncia. El sector secundari noms ocupa un sis de la poblaci activa. Les indstries extractives principals sn el grafit (primer productor mundial), les pedres precioses de la regi de Radnapura i la sal comuna (Anayiravu, Puttalam, Palaviya). Ms inters econmic tenen la ilmenita i minerals afins, extrets de les sorres. Les indstries manufactureres sn poc desenvolupades, i la majoria deriven de les activitats agropecuries, com ara la producci de copra, de sucre, olis, de la pell, el cautx (pneumtics), de la fusta i el paper, la cervesa, el tabac i el cot. Altres indstries destacades sn les del ciment i la construcci, el refinatge de petroli i altres indstries qumiques (adobs, productes farmacutics), cermica i siderrgia, per es troben frenades per la manca d'energia. Les principals indstries sn localitzades a Colombo, Maha Nuwara i Jaffna. La xarxa de transports terrestres s formada per un sistema discret de ferrocarrils i un altre de carreteres, de les quals les tres quartes parts de les principals sn asfaltades. El 90 % del trfic interior es fa per carretera.

 Demografia .
La poblaci s repartida molt desigualment; les densitats ms elevades es registren a la meitat sud-occidental de l'illa, mentre que la meitat nord-oriental t unes densitats molt febles. Constitueixen el nucli de la poblaci els singalesos (74 %) i els tmils (18 %); uns altres grups tnics sn els descendents d'rabs, els burghers i els malais. Les principals religions practicades sn el budisme (que practica un 69 % de la poblaci, principalment singalesos), l'hinduisme (15 %, principalment tmils), l'islam (8 %) i el cristianisme (7 %). Les principals llenges parlades sn el singals, el tmil i l'angls.

Vegeu tamb.
Policia d'Sri Lanka;











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9108" title="ABBA" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="5081">

ABBA fou un grup suec de msica pop format per Bjrn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fltskog i Anni-Frid Lyngstad (Frida). La seva msica era plena i de gran qualitat i van interpretar grans xits com ara Mamma Mia, SOS, Dancing Queen, Voulez-Vous, Chiquitita o Thank you for the music, per citar-ne noms alguns. Van estar en actiu des del 1972 fins al 1982, tot i que sobretot van ser reconeguts mundialment a partir del 1974, any en qu van guanyar el XIX Festival d'Eurovisi amb el tema Waterloo. Comptant singles i lbums, han venut ms de 300 milions de cpies dels seus discs. ABBA fou el primer grup europeu en mantenir una carrera consistent en els territoris de parla anglesa (Estats Units, Gran Bretanya, Austrlia...)

Discografia.
lbums d'estudi.
1973 Ring Ring;
1974 Waterloo;
1975 ABBA;
1976 Arrival;
1977 The Album;
1979 Voulez-Vous;
1980 Super Trouper;
1981 The Visitors;

 lbums en directe .
1986 ABBA Live;

 Recopilatoris .
1975 Greatest Hits;
1979 Greatest Hits Vol. 2;
1980 Gracias Por La Msica;
1982 The Singles: The First Ten Years;
1992 ABBA Gold: Greatest Hits;
1993 ABBA Oro: Grandes Exitos;
1993 More ABBA Gold: More ABBA Hits;
2001 The Definitive Collection;
2006 Number Ones;

 Capses recopilatries .
1994 Thank You For The Music;
2005 The Complete Studio Recordings;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial d'ABBA ;
 The Hep Stars International Official website Benny Andersson before ABBA  ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9111" title="Tadjikistan" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="5082">



El Tadjikistan (en tadjik           , transcrit Tojikiston) s un estat de l'sia central. Limita al nord amb el Kirguizistan, a l'est amb la Repblica Popular de la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i el nord amb l'Uzbekistan.

Histria.
La terra que ara pertany al Tadjikistan ha pertangut a diversos imperis al llarg de la histria. En els anys abans de Crist, va ser part de l'Imperi Bactri. Els rabs van dur amb ells l'islam en el segle VII. L'imperi samnida va substituir als rabs, per va ser alhora substitut pels invasors turcs. Els mongols varen prendre posteriorment el control de la regi, i el Tadjikistan es va convertir en part de l'emirat de Bukhara.

En el segle XIX, l'Imperi Rus va encetar la seva expansi, i es va estendre cap a l'sia Central. Durant el Gran Joc, va passar a controlar el Tadjikistan. Desprs de la caiguda del Tsar el 1917, les guerrilles tadjikes es varen enfrontar en una guerra contra els exrcits bolxevics en un intent fallit de mantenir la seva independncia. Els bolxevics varen romandre-hi desprs d'una guerra de quatre anys, en qu mesquites i llogarrons varen ser cremats i la poblaci fortament reprimida.

Com a part de la Uni Sovitica, el Tadjikistan va ser unit al que avui en dia s l'Uzbekistan en les Repbliques Socialistes Sovitiques Autnomes, per posteriorment es va separar, formant per si sol la Repblica Socialista Sovitica del Tadjikistan.

s considerat membre de les Nacions Unides des del 2 de mar del 1992 i forma part de la Comunitat d'Estats Independents.

Poltica.
Just desprs de la independncia, el Tadjikistan es va veure immers en una ferotge guerra civil, on els dos bndols principals eren ajudats per Rssia i l'Iran. 25.000 dels 400.000 habitants de classe mitja i tnia russa van haver de fugir al seu pas d'origen. El 1997 la guerra ja s'havia acabat i va comenar a prendre forma el govern central, que va convocar eleccions democrtiques el 1999.

Oficialment, el Tadjikistan s una repblica on el poble tria el president i el parlament. Les ltimes eleccions van ser el 2005 i la majoria dels partits de l'oposici acusa el president Emomali Rahmonov d'haver-les manipulat.

Actualment, el Tadjikistan s l'nic estat de l'sia central que t una forta oposici al propi govern. Molt sovint l'oposici contribueix en les decisions de govern per, malgrat aix, encara no s'ha assolit un bon grau d'estabilitat.

Subdivisi administrativa.
El Tadjikistan se subdivideix en 3 provncies (singular: viloiat, plural: viloiatho) i una provncia autnoma (viloiati mukhtor). A ms; la capital, Duixanbe, t un estatus similar al d'una provncia.


Geografia.

El Tadjikistan no t cap sortida al mar, i s l'estat ms petit de l'sia Central en extensi. El Tadjikistan t nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan i el Pamir. Ms del 50% del pas es troba per sobre els 3.000 m sobre el nivell del mar, sent el Pic Ismail Samani (7.495 m) el ms alt del pas. Els rius Amu-Darya i Pyanj formen la frontera amb l'Afganistan.

Economia.
El Tadjikistan s l'estat ms pobre de la CEI i un dels ms pobres del mn. Com les inversions estrangeres depenen en gran mesura de l'exportaci del cot i l'alumini, l'economia s altament vulnerable a crisis externes. A finals del 2000, l'assistncia internacional va seguir sent una font essencial de recolzament per a programes de rehabilitaci que desenvolupessin als excombatents de la guerra civil a l'economia civil, contribuint-hi a mantenir la pau. L'assistncia internacional tamb va ser necessria degut a la caiguda de la producci alimentria com a conseqncia del segon any consecutiu de sequera.

Demografia.

El Tadjikistan t 6.440.732 habitants. El grup tnic ms nombrs s el tadjik, per hi ha una minoria considerable d'uzbeks i una petita poblaci de russos. La poblaci russa tendeix a caure degut a l'emigraci. De la mateixa forma, l'idioma oficial s el tadjik, mentre que el rus es parla en profusi en cercles empresarials i governamentals.

Tot i la seva pobresa, el Tadjikistan t una taxa alta d'alfabetitzaci: del voltant del 98% de la poblaci que pot llegir i escriure. La majoria de la poblaci segueix l'islam sunnita, encara que tamb existeix una poblaci xita considerable.

Cultura.
La cultura del Tadjikistan estava originalment compartida amb la de l'Uzbekistan, per durant l'era comunista, la fbrica cultural de la regi va ser interrompuda pel lideratge sovitic, que va imposar fronteres artificials i la noci destat-naci, que no existia fins a aquell moment. Aix no ha estat completament negatiu, ja que al Tadjikistan se l'ha conegut per la seva passi pel teatre i els seus novellistes famosos durant l'era sovitica. Entre aquests escriptors hi va haver individus que van tractar de purificar l'idioma tadjik lligant-lo ms amb el persa i eliminant les paraules provinents de l'rab. 

La major part dels ciutadans del Tadjikistan sn musulmans. L'impacte de l'islam ha crescut ltimament, i va ser un fort lligam durant els anys de la guerra contra la Uni Sovitica i durant la seva guerra civil. Histricament, molta de la cultura tadjika est lligada a la de Prsia, ja que durant molts segles segles, aquest imperi va ocupar la regi donant vida a escriptors, cientfics i poetes perses com Ibn Sina, Firdausi, Rudaki o Omar Khaiam. 

Notes.


Enllaos externs.

Viatgeteca ;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9117" title="Bandera del Tadjikistan" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="5083">

La bandera del Tadjikistan va ser adoptada el 24 de novembre del 1992.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9118" title="Bandera de Santa Helena" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="5084">

La bandera de Santa Helena va ser adoptada el 4 d'octubre del 1984.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9123" title="Democrcia orgnica" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="5085">
La democrcia orgnica va ser un rgim poltic pseudo-democrtic imposat pel general Franco des de l'any 1942, fins a l'poca de la transici democrtica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits poltics. Imposa un sindicat vertical nic, incloent als obrers, i als patrons, i a totes les rames de la producci. El poder poltic residia en el Cap d'Estat, mentre que les Corts, on hi estaven representats els municipis, els caps de famlia, i el anomenat sindicat vertical (en realitat, l'esmentat sindicat horitzontal), collaboraven en la elaboraci de les lleis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9129" title="Joan Riudavets Moll" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="5086">
Joan Riudavets Moll (15 de desembre de 1889 - 5 de mar de 2004) va esdevenir la persona ms vella d'Europa desprs de la mort de Maria Teresa Fumarola, al maig del 2003, i la persona ms vella del mn desprs de la mort de Yukichi Chuganji, al setembre de 2003. Va morir mesos desprs de complir els 114 anys d'edat.

Joan Riudavets va nixer i viure a es Migjorn Gran a Menorca, i va treballar en el negoci familiar del calat. Es va mantenir en un estat de salut excellent tota la seva vida. Com a ancdota, cal dir que als 110 anys encara anava amb bicicleta.

D'idees republicanes, Joan Riudavets havia estat regidor del seu poble, es Migjorn Gran. En els ltims anys, era una persona molt coneguda a Menorca, pel seu carcter obert i afable i la seva extraordinria longevitat.

Cal dir que alguns dels seus deu germans tamb han arribat a edats fora avanades. La seva mare, en canvi, va morir als 25 anys poc desprs de nixer ell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9130" title="Gitano" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="5087">

El poble gitano, poble rom, gitanos o romans s un  grup tnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitj, l'sia menor, als EUA i Amrica Llatina. Es creu que provenen la major part de les regions ndies de Punjab i el Rajasthan. Van emigrar cap a Europa i el nord d'frica per l'Iran al voltant del 1050. En el cas d'Espanya, s'usa tamb el terme cal per a referir-se a la persona, o cal per a referir-se a la variant lingstica prpia.

El terme "gitano" s majoritari a Espanya, encara que pot tindre connotacions pejoratives. Aquesta circumstncia ha originat a Espanya una proposta recent per a substituir aquest terme per roman o simplement "rom" (en roman: home o marit). A nivell internacional existeix tamb una proposta comuna per a utilitzar rrom, tant el nom del poble com l'idioma, si b no hi ha encara acord sobre l'existncia o no del doble fonema  r-r  en les llenges gitanes centreeuropees.

 Histria .


La paraula "gitano" procedeix d'"egiptano", perqu en el segle XV es pensava que els gitanos procedien d'all o, en tot cas, dEgipte Menor, una regi d'sia Menor, hui entre el Pelopons i Turquia. Quan van penetrar a Europa, molts grups de gitanos es presentaven a si mateixos com "nobles egipcians". La paraula "cal" pareix procedir de l'indostan "kl", que significa "negre".

Ats que es poden trobar en multitud d'estats de tot el mn, hi ha una gran varietat d'etnnims. Els principals sn els segents:

 Zngars : Terme derivat probablement del grec            (literalment intocable), nom atribut a una secta maniquea procedent de Frgia, encara que hi ha lingistes que la consideren una falsa etimologia. D'aquest terme provenen els derivats en alemany (Zigeuner), en hongars (cigny), en itali (zingar) i en portugus (cigano). En francs s'usa amb doble ortografia (tzigane o tsigane). Els romanes prefereixen la forma sense z, perqu aquesta lletra recorda al tatuatge emprat pels nazis als camps de concentraci per a identificar-los, malgrat aix s all que s'ha recomanat per l'Acadmia Francesa.
 Bohemis : Terme utilitzat en francs (bohmiens o boumians) per haver entrat els gitanos europeus en el segle XV mitjanant un salconduit del rei de Bohmia.

No obstant, continua sent un desafiament polmic per a l'antropologia, la histria i la sociologia a l'hora d'explicar els seus orgens, la seua evoluci en el temps i les seues estratgies de supervivncia en societats dins de les quals sempre sn minoritaris.

L'opini ms estesa afirma, a partir d'anlisis gentiques i lingstics i a la vista dels documents conservats, que procedeixen del Panjab, en qualsevol cas d'alguna zona compresa entre l'ndia i el Pakistan. Es desconeix si amb anterioritat havien vingut d'un altre lloc encara ms remot. Tamb es desconeixen les causes exactes de la seua migraci cap a l'oest, que es va produir entorn del segle X. Desprs d'una estada en Prsia, es van desplaar novament fins a sia Menor, on es van assentar durant el segle XIV. La inestabilitat poltica va provocar el primer xode fidelment documentat cap a l'oest: un branca del poble gitano es va internar en l'Europa Central i una altra va descendir fins al nord d'frica. L'entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle XV. A finals d'aqueix segle, la ruta del sud i la del nord ja s'haurien unit en algun punt del sud d'Europa (en Frana o Espanya). 

Les relacions entre la poblaci local i els gitanos van ser en general bones durant el segle XV, per es van deteriorar progressivament, de manera que en el segle XVI prcticament tots els estats havien ems ordes d'expulsi, repressi o assimilaci. Aquesta situaci de persecuci, unit al seu escs inters per l'agricultura o professions liberals, va accentuar el carcter itinerant dels gitanos. Durant els segles segents, i especialment durant el segle XIX, es va produir una segona migraci massiva de gitanos cap a Europa i tamb Amrica, aprofitant les rutes europees cap al nou continent. 

Els gitanos es van veure severament perseguits i fins i tot exterminats durant el segle XX . La inestabilitat poltica i econmica de l'est d'Europa van provocar, especialment a finals del segle, una altra de nova mobilitzaci en massa de la comunitat gitana, encara en curs, aquesta vegada en direcci a l'Europa central.

 Cultura .


Els gitanos han tingut des d'antic un estil de vida parcialment nmada que els ha influt notablement i des d'un principi han destacat per una important aportaci caracterstica en l'art i cultura popular, especialment la msica. Segueixen zelosament els seus costums, per tamb s'han adaptat i evolucionat en els distints pasos on s'han assentat. Aix va ser especialment manifest en Andalusia, on els gitanos van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de cantaors o bailaors a la cultura andalusa i espanyola.

Una mostra de frria identitat comuna s l's de la paraula paio, amb la que designen als que no sn gitanos, en contraposici als gitanos. Alguns gitanos usen aqueix apellatiu, generalment amb connotacions pejoratives. La seua etimologia, segons l'acadmia lingstica RAE, s  Pelayo  i no procedeix de la llengua gitana originria. 

Segons Juan de Dios Ramrez Heredia un altre terme ests entre els gitanos per a denominar als no gitanos s  gady . La seua forma escrita centreeuropea s  gae  o  gadj . D'aquest terme deriva  gach , paraula molt utilitzada al castell a Espanya per a referir-se a un individu qualsevol (equivalent a  bandarra ) i "gach" (per a referir-se a una dona).  Gady  s el substantiu mascul plural,  gady  s mascul singular i  gady  s femen singular . A Espanya, els gitanos tamb poden referir-se als no gitanos com "busn" i "lacr".

 Llengua roman .

La llengua gitanesa s el roman, una llengua d'origen indoari, segons pareix derivada del snscrit.

Un estudi de l'any 1859, publicat per la revista Nature  suggereix que el romantzaco estva relacionat amb el singls,de vert encara hui parlat en Sri Lanka. En l'actualitat, no obstant, la majoria dels gitanos del mn parla la llengua territori en qu habita, adaptant-la mitjanant el fenomen anomenat pidgin.

 Poblaci .
Sn una comunitat molt diversificada, a nivell internacional, sense territori propi definit, i en la prctica sense institucions poltiques o socials prpies fins a l'ltim segle. Idealment, es coneix al pas gitano com Romanestan, concepte o reclamaci semblant en certa manera al d'altres pobles o tnies sense naci, com els kurds i el seu Kurdistan o el del Poble Jueu abans de la creaci de Israel.

La llengua roman tampoc presenta una homogenetat o extensi que permeta parlar d'un nic idioma transnacional gitano, perqu les comunitats romanes dels distints estats solen adoptar o adaptar la llengua dominant del territori en qu es troben. Els romans de tot el mn presenten diferents caracterstiques antropomtriques, culturals i socials que dificulten la seua categoritzaci davall una sola famlia tnica, per la qual cosa sovint s difcil o tedis obtindre dades fiables d'un cens com.

S'estima que en tot el mn viuen entre 10 i 12 milions, distributs fins en quatre continents. Sn una gran minoria tnica dins de la Uni Europea, preveient-se un augment en la seua importncia percentual tant per futures ampliacions anunciades de pasos europeus de l'est (on es concentra la major poblaci de romans del continent), com per la seua estructura familiar (amb altes taxes de natalitat).

 Internacional .
La poblaci mundial de romans i la seua localitzaci geogrfica es desconeix amb exactitud. La xifra ms acceptada, procedent de dades agregades per pasos  podria rondar els 12 milions de persones, dels quals 10 es concentren a Europa. Algunes fonts (molt escasses) sumen un total de 40 milions , en agregar la suposada poblaci gitana de l'ndia. 

Hi ha diverses causes que expliquen la falta de dades sobre la quantitat exacta de gitanos. Alguns pasos no tenen un cens fiable d'aquesta comunitat. Aix es deu en alguns casos a la desconfiana dels gitanos cap a les institucions governamentals, a la seua mobilitat territorial, al deficient i problemtic plantejament del recompte , a la simple desdia de l'administraci (per exemple, l'any 2003 encara no existia un cens fiable de gitanos de La Rioja ) o a les condicions socioeconmiques de cada pas, que t dificultats tamb per a empadronar la poblaci no gitana. 

s revelador que l'ltim cens oficial complet de gitanos realitzat a nivell estatal a Espanya continue sent de fins del segle XVIII, en concret de l'any 1783.

El pas amb nombre ms gran de gitanos del mn s Turquia, on en viurien 2-5 milions. A data del juliol del 2006, el pas amb nombre ms gran de gitanos de l'actual Uni Europea s Espanya, on viuen uns 600.000 membres.

 Estat espanyol .


Tradicionalment s'han agrupat importants comunitats de gitanos a Espanya. Per comunitats autnomes, Andalusia compta amb la major poblaci de gitanos amb prop de 300.000, un 5% del total de la poblaci de la comunitat. La seua rellevncia all s tal que a l'octubre de 1996, el Parlament d'Andalusia va declarar el 22 de novembre Dia dels Gitanos d'Andalusia. Aqueix dia es commemora la seua arribada en 1462 a Andalusia.

Desprs d'aquesta, sn Catalunya, Madrid i el Pas Valenci les comunitats on es concentra la major part de la poblaci gitana.

La difcil inclusi social del poble gitano a Espanya continua sent un problema endmic. Per desprs de la mort de Franco, davall el mandat del qual van ser perseguits i assetjats, els successius governs democrtics han anat adoptant diverses mesures integradores amb major o menor xit, especialment en les rees de serveis socials i de benestar, intentant especialment fomentar la seua integraci i superar els problemes derivats de la pobresa i discriminaci. Des de 1983, per exemple, el govern va posar en marxa un programa especial per a promocionar el dret a l'educaci que incloa a les comunitats gitanes.

Alguns d'ells s'han organitzat en la Uni Roman, una federaci d'associacions dedicada a la defensa de la comunitat gitana. Persegueix el reconeixement de la cultura i desenvolupament social del poble gitano.

 Grups i subgrups .
Els propis romans s'agrupen en diferents divisions , en funci de diferncies territorials, dialectals i culturals. Les quatre grans famlies gitanes sn:

Kalderash: propis dels Balcans, i que van nodrir els grups d'emigrants a Amrica del Nord i Sud-amrica.
Cal o Gitanos, estesos en el nord d'frica, la pennsula Ibrica i el sud de Frana. ;
Manuches o Sintis, que es desplacen per les fronteres francoalemanyes i especialment per Alscia.
Romanichels, a Anglaterra i Estats Units.

Cada una d'aquestes famlies pot subdividir-se en dues o ms subgrups en virtut de la seua ocupaci o el territori d'origen. Aix, trobem els termes segents: Machvaya (Machwaya), Lovari, Churari, Sinti, Rudari, Boyash, Ludar, Luri, Xoraxai, Ungaritza, Bashald, Ursari i Romungro.

 La persecuci tnica .


La histria de persecuci dels gitanos, especialment a Europa, s quasi tan antiga com la de la seua presncia. L'acollida inicial durant el segle XV va ser relativament bona si la comparem amb la seua situaci en els segles posteriors. Els gitanos van ser rebuts amb curiositat i fins i tot amb respecte, i alguns prnceps i senyors oferien escorta a les seues comitives, que es presentaven com a pelegrins cristians. No obstant, el desencontre amb les comunitats receptores era quasi total en comenar el segle XVI. Per a llavors ja havien sigut expulsats o perseguits en quasi tot Europa.

La documentaci histrica conservada  arreplega una llarga srie d'expulsions en cadena prcticament des de la seua mateixa arribada. El 8 de setembre de 1427 sn expulsats de Pontoise i finalment de Pars en 1439, de tota Sussa en 1471, de tot Alemanya en 1500 i d'Anglaterra baix pena de mort en 1514. En 1540 de Blgica, tamb baix pena de mort. Per a llavors, tant a Espanya com a Frana ja se'ls envia a galeres. En el segle XVII, Portugal els deporta a Amrica. A Hongria i Romania van ser senzillament esclavitzats.

El nombre de lleis, pragmtiques, decrets, reglaments i mesures d'excepci especfiques contra els gitanos a tot arreu on van habitar i habiten s tal que seria impossible enumerar-les. Noms a Espanya es van promulgar, des de l'any 1499, ms de 280 pragmtiques contra el poble gitano . El mateix va ocrrer en la resta de pasos. A ttol d'exemple, en el tard any de 1998 es va derogar l'ltima llei que en l'estat de Nova Jersey (Estats Units)  contemplava vigilncia especial sobre la poblaci gitana  .

No obstant, cal assenyalar que la multiplicaci de mesures per a homogenetzar i assimilar l'tnia revela contnuament fracassos. No sols no desapareixen, ni se  assimilen , sin que s'han ests de manera constant i a ms han mantingut amb major o menor xit uns trets propis amb una certa fidelitat, un fenomen que alguns estudiosos han denominat com de "resistncia tnica".

 Causes .
Per a entendre una causa fonamental i decisiva en la persecuci o marginaci dels gitanos i d'altres minories tniques, s necessari tirar m dels processos de centralitzaci estatal a Europa a partir del segle XVI, fonamentats en una homogenetzaci cultural, lingstica i religiosa. Els primers decrets d'expulsi i assimilaci a Espanya van coincidir amb els de l'expulsi dels jueus en 1492 i els de persecuci o conversi dels musulmans espanyols. 

L'historiador Raul Hilberg recorda que la destrucci dels jueus europeus s'incrusta en el mateix centre del projecte de la modernitat europea i del model de civilitzaci occidental , Teresa Sant Rom  explica la persecuci contra els gitanos des d'aqueixa mateixa perspectiva: la construcci dels estats centralistes, primer, i de les identitats nacionals, desprs.

 Mesures de control .
Les formes de repressi de les autoritats i de la societat han sigut molt variades, des de la simple marginaci i criminalitzaci fins a la mort, passant per la sedentaritzaci forosa, la deportaci i el desterrament, el castic corporal i la mutilaci, l'esclavitud, els treballs forats en galeres, la pres o reclusi en barris, ghettos, anomenats a Espanya  gitanalles . Per a cada modalitat de persecuci, les comunitats gitanes de tot el mn han generat i continuen generant mecanismes i estratgies especfiques de supervivncia, ocultament, adaptaci o fugida.

Expulsi. Prcticament tots els estats europeus van promulgar, sense xit, decrets d'expulsi.

Deportaci. Portugal  i Anglaterra  van utilitzar el trasllat fors de poblaci gitana cap a les seues colnies americanes, la qual cosa contrasta amb la poltica restrictiva dels espanyols, que fins i tot van arribar a prohibir la seua partida i a obligar el retorn dels ja emigrats .

Esclavitzaci. Els gitanos van ser esclavitzats a Romania i Hongria. L'abolici de l'esclavitud gitana va tindre lloc en la segona mitat del segle XIX.

Assimilaci. La legislaci antigitana espanyola, per exemple, ha sigut per poques asimilacionista. Carles III en 1783 nacionalitza els gitanos mitjanant una pragmtica que declara als gitanos com a ciutadans espanyols i, per tant, el deure i dret dels xiquets a l'escolaritzaci als 4 anys, lliures de fixar la seua residncia, o d'emprar-se, treballar en qualsevol activitat, penalitzant-se als gremis que impedisquen l'entrada o s'oposen a la residncia dels gitanos. Per a costa que els gitanos abandonen la seua realitat tnica, com la forma de vestir, no usar el cal, assentar-se i abandonar la vida errant. En aqueixa mateixa pragmtica s'illegalitzar la paraula gitano (sic).

Reclusi. Un dels ms negres i oblidats episodis de la histria dels gitanos espanyols va ser  La Gran Batuda  o Pres General dels gitanos de 1749 . Durant el regnat de Ferran VI, i mitjanant un pla ordit en secret i organitzat pel Marqus de Cala, es va decidir  agarrar tots els gitanos veins i vagants en aquests regnes, sense excepci de sexe, estat ni edat, sense reservar cap refugi a qu s'hagen acollit . Van ser detinguts quasi tots els gitanos espanyols, uns 9.000 (altres 3.000 ja estaven a la pres), els hmens enviats als arsenals de la marina i les dones i els xiquets empresonats. Noms serien indultats 14 anys desprs pel rei Carles III, i alguns no seran alliberats definitivament fins a 1783.

Extermini. Durant la Segona Guerra Mundial, com altres tnies o minories, van ser objectes de persecuci i discriminaci, morint milers d'ells en distints camps de concentraci. El nombre de romanes europeus assassinats en el que es coneix com porrajms s encara desconegut.

 La marginalitat gitana .

La imatge social negativa d'aquesta comunitat s molt clara i majoritria, quasi prcticament des de la seua arribada, com es pot observar en molts idiomes. En angls la paraula  gyp  (de  gypsie , gitano) significa estafa o engany, i una etimologia popular alemanya fa creure que  Zigeuner  (gitano) procedeix de  Ziehende Gauner  (lladre itinerant). El mateix ocorre amb l'hongars, on la creena popular relaciona  cigny  amb la paraula "szegny" (pobre). Fins i tot en l'actual Diccionari de la RAE s'arreplega la segent accepci colloquial per a gitano:  Qui estafa o obra amb engany .

Les acusacions contra els gitanos es repeteixen d'una manera o d'una altra, sense canviar de manera essencial al llarg dels segles. Se'ls relaciona amb la delinqncia, se'ls acusa de promiscutat o al contrari d'un conservadorisme extrem; al ocultisme i les arts paganes, per exemple, de robar o forjar els claus de Crist, de tirar mal d'ull o de ser els portadors del Tarot a Europa; se'ls acusa d'explotaci infantil, de raptar xiquets, d'oficis deshonrosos, de vagncia..  una raa indomable, inescrutable, infatigable, inassimilable i inexterminable, tan temuda com odiada  . 

Certament, una part important de la realitat passada i actual t origen en l'exclusi social que va derivar i deriva de la prpia situaci general de la comunitat gitana, que en molts pasos estan prxims o immersos en llindars de pobresa. A irremeiablement deriva en problemes greus de analfabetisme, delinqncia o en el fenomen del xabolisme. El baix nivell educatiu general (a Espanya un 80% no acaba l'ESO) els impedeix sovint una correcta integraci laboral que refora encara ms els prejudicis socials contra ells.

 Una imatge pblica .
Tots aquests aspectes negatius han sigut arreplegats i fomentats en molt diversos mitjans.

La literatura ha contribut a arreplegar i engrandir el mite de la personalitat gitana. Cervantes escriu en la seua novella La Gitanilla:
Pareix que els gitanos i gitanes noms van nixer en el mn per a ser lladres: naixen de pares lladres, crien-se amb lladres, estudien per a lladres i, finalment, ixen de ser lladres corrents i moledors a tota arena, i les ganes del furtar i el furtar sn en ells com a accidents inseparables, que no es lleven sin amb la mort. ;

Algunes administracions estatals o locals tamb han apuntat en la mateixa direcci:
"el gitano, que amb la major naturalitat mostra un absolut  pasotisme  davant de la llei escrita, que incideix en una situaci de clandestinitat i illegalitat, alhora que comporta un grau de delinqncia  quasi  permanent, per la incitaci al robatori i al furt... No s menys cert, que en alguns casos, de tmids intents d'integraci en diverses rees, els membres de la comunitat gitana, quasi sempre ho van fer d'una forma diferent d'all que s'ha exigit pels principis ms elementals d'aquesta tica social" .

Fins i tot la criminologia, una disciplina en principi exempta de valors, redunda en els mateixos tpics. Cesare Lombroso, pare del positivisme criminolgic, afirmava que els gitanos sn "la imatge viva d'una raa sencera de delinqents que reprodueixen totes les passions i vicis". I un document de l'administraci penitenciria espanyola de l'any 1951 deia:
"Jo parle ac del gitano errant i lladre, enemic de la propietat; d'aqueix gitano que es crega en el dret de desvalisar. L'altre gitano, el gitano emancipat, el gitano elevat a la jerarquia de ciutad per haver entrat dins de la llei, aquest gitano ja no s gitano, ha perdut la seua gitanalla" .

D'acord amb tot a, s'han aprovat lleis dissenyades per a reforar el tpic ms que a un fi o una soluci als propis problemes de marginalitat i pobresa. A Espanya fins a 1978 figuraven en el reglament de la Gurdia Civil els articles segents:

Article 4. Es vigilar escrupolosament els gitanos, cuidant molt de reconixer tots els documents que tinguen, confrontar els seus senyals particulars, observar els seus vestits, esbrinar el seu forma de vida i quant condusca a formar una idea exacta dels seus moviments i ocupacions, indagant el punt a qu es dirigeixen en els seus viatges i l'objecte d'ells. ;

Article 5. Com aquesta classe de gent no t generalment residncia fixa, es trasllada amb molta freqncia d'un lloc a un altre, en els que sn desconeguts, conv prendre en ells totes les notcies necessries per a impedir que cometen robatoris de cavalleria o d'una altra espcie. ;

Article 6. Est manat que els gitanos i ramblers porten, a ms de la seua cdula personal, la Patent d'Hisenda que els autoritze per a exercir la indstria de tractant de cavalleries. Per cada una d'aquestes portaran una guia amb la classe, procedncia, edat, ferro i senyals, la qual s'entregar al comprador (...) Els que no vagen provets d'aquests documents o, els que del seu examen o comprovaci resulte que no estan en regla, seran detinguts per la Gurdia Civil i posats a disposici de l'Autoritat competent com a infractors de la Llei.

Com mostren alguns estudis, la criminalitzaci o encasellament (conegut en criminologia com targeting) ha sigut en tots els pasos el primer pas per a desacreditar a la comunitat gitana a fi de legitimar la seua marginaci i la seua persecuci:

 (La pobresa i l'exclusi) incideixen en la representaci social que tendeix a associar "el gitano" amb els pitjors trets de la marginalitat (drogues, delinqncia), perjudicant gravssimament molts d'ells i a les famlies que, encara estant en nivells de precarietat social, mai han realitzat actes delictius de cap orde" .

Els moderns estudis gitanolgics han desvelat aquest procs de criminalitzaci i han denunciat  all ms habitual que resulta aquest fenomen en tots els pasos, que porta a la gent a afirmar que l'estereotip "per alguna cosa ser", s a dir, que segurament tinga alguna base real. No obstant, aquestes mateixes persones mai afirmarien que l'antisemitisme, que prenia formes molt paregudes en els diversos pasos del mn, s el resultat de les prpies actituds dels jueus". 

Es denuncia aix que la criminalitat entre els gitanos no s una causa de la seua exclusi, sin una conseqncia, aix com  l'existncia de prejus arrelats i d'una profunda discriminaci cap a la comunitat gitana en la nostra societat  (i)  la negaci de la importncia i gravetat d'aquests prejus, encara ms quan es tracta de reconixer els nostres personals  

 El nomadisme .

Una de les causes que es relacionen amb l'exclusi i inadaptaci dels gitanos s la seua tendncia a la itinerncia, que no obstant, els moderns estudis gitanolgicos han desmitificat aqueix punt. La professora Teresa Sant Rom  ha estudiat les diferents mesures legislatives promulgades per les autoritats espanyoles i ha comprovat com va existir des del principi una contradicci interna en la lgica d'aqueixes disposicions:   la tendncia a l'assimilaci durant el segle XVII i la primera mitat del XVIII s creixent, per es limitaven els llocs on poder assentar-se, es restringeixen els oficis  . Els legalment veins eren expulsats l'una i l'altra vegada, i la lgica de sedentaritzaci forosa/expulsi se succeir en tots els pasos i en totes les poques. 

La sociloga Mara Helena Snchez  recorda que els castics cap a la comunitat gitana requeien tradicionalment sobre les poblacions sedentaritzades, la qual cosa feia poc atractiu l'assentament. Al mateix temps, la restricci en l'exercici d'oficis comporta l'exercici de professions itinerants i estacionals. El nomadisme, en certa manera, no s una causa, sin una conseqncia de la persecuci i la marginaci.

 Referncies .


 Bibliografia .

En castell
Teresa San Romn. La diferencia inquietante. Ed. Siglo XXI. Madrid, 1997. ISBN 84-323-0951-6;
Antonio Gmez Alfaro. La gran redada de gitanos: Espaa, prisin general de gitanos en 1749. Ed Presencia gitana, Madrid, 1993, ISBN 84-87347-09-6;
Angus Fraser, Los gitanos, ed Ariel, Barcelona, 2005, ISBN 84-344-6780-1.

En francs
 Claire Auzias, Les Funambules de l'Histoire. Les Tziganes entre prhistoire et modernit, ditions La digitale, 2002;
 J. Sigot, Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945, ditions Wallada, Bordeaux, 1983 (dition revue et enrichie publie en 1994, sous le titre Ces barbels oublis par l'histoire. Un camp pour les Tsiganes... et les autres. Montreuil-Bellay 1940-1945);

En angls
 Achim, Viorel (2004). "The Roma in Romanian History." Budapest: Central European University Press. ISBN 963-9241-84-9.
 De Soto, Hermine. Roma and Egyptians in Albania : From Social Exclusion to Social Inclusion. Washington, DC, USA: World Bank Publications, 2005.
 Fraser, Angus The Gypsies : Blackwell Publishers, Oxford UK, 1992 ISBN 0-631-15967-3 (v. trad al castellano, en bibliografa en castellano);
  Germany Reaches Deal to Deport Thousands of Gypsies to Romania,  Migration World Magazine, Nov-Dec 1992.
 Gray, RD; Atkinson, QD (2003). "Language-tree divergence times support the Anatolian theory of Indo-European origin." Nature.;
 Gresham, D; ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9131" title="Prefectures del Jap" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="5088">


El Jap est dividit en 47 jurisdiccions territorials: un districte metropolit, ( ; To), Tquio; un circuit o provncia ( ; Dou), Hokkaido; dues prefectures urbanes ( ; Fu), Osaka i Kyoto); i 43 prefectures rurals ( ; Ken). En japons, aquesta divisi territorial s'anomena de forma habitual com a Todoufuken (    ). 

Aquesta divisi va ser establerta pel govern Meiji el 1871 i es coneix com l'abolici del sistema Han. Tot i que inicialment foren creades unes 300 prefectures, aquest nombre va anar disminuint fins a un total de 47 l'any 1888. La Llei del Govern Local del 1947 atorg ms poder poltic a les prefectures, proveint-les de la capacitat d'escollir governadors mitjanant eleccions locals. El 2003, el Primer Ministre Junichiro Koizumi propos la uni de prefectures en 10 regions que posseirien ms autonomia que les actuals prefectures.

Segons la Llei abans esmentada cada prefectura se subdivideix en ciutats (  shi), viles (  ch ), i districtes rurals (  gun). Algunes prefectures tenen a ms delegacions (   shich ) que duen a terme funcions administratives de la prefectura fora de la capital. A Hokkaido, aquestes delegacions sn anomenades subprefectures.

 Llista de prefectures .




Notes: 1  2000. 2 km2. 3 per km2








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9134" title="Abat" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="5089">
L'abat (de l'arameu abba, que significa "pare" en relaci amb la paternitat de Jesucrist) s el ttol amb qu es designa al mestre de la vida espiritual d'una abadia. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d'abadessa.

Des dels inicis del monaquisme primitiu, es tractava d'un qualificatiu de respecte cap un monjo encara que, posteriorment d'en el segle V, amb l'aplicaci generalitzada de la Regla de Sant Benet es configura com una instituci jurdica eclesistica, de carcter vitalici normalment, en qu es demana l'ordenaci sacerdotal de l'abat. D'en aleshores, l'abat s la persona que t la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una collegiata. Duen insgnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bcul, l'anell, o la mitra. Tamb reben aquest ttol de manera honorfica els preveres triats per a presidir un consell catedralici.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9136" title="Priorat" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="5090">







El Priorat s una comarca a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barber.


Origen del nom.
Quan la Generalitat republicana va fer la divisi comarcal de 1936, es plantej la possibilitat de crear una comarca nica que aplegus les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp. Tanmateix, l'opci es desestim. 

Una vegada s'havien delimitat els actuals lmits geogrfics de la comarca, el segon problema que sorg va ser quin nom calia donar-li. Inicialment va prendre fora cos la possibilitat d'anomenar-la Conca del Siurana -atesa l'orografia de la contrada-, per b que finalment s'impos la memria popular que histricament havia identificat la contrada amb el monestir o priorat cartoix d'Escaladei (o Scala Dei). D'aquesta manera la comarca prenia d'aquest monestir d'origen medieval el nom de Priorat. Malgrat aix, encara avui s habitual sentir a parlar de l'Alt Priorat (o Priorat histric), del Baix Priorat i del Montsant.

 Caracterstiques de la comarca.

s situada entre la Serra de Montsant, al nord, i el conjunt format per la Mola de Colldejou, la Serra de Llaberia i la Serra de Santa Marina, al sud.

s una comarca de clima continental, sec i calors a l'estiu, i fred a l'hivern.

Es considera que la comarca est formada per tres sectors: el sector central, conegut com a Priorat histric; la rodalia de Falset (o Baix Priorat); i el sector nord, a l'entorn del Montsant, incloent-hi la baronia de Cabacs.

Al sector central de la comarca s'hi cultiva la vinya. El vi que en surt, de la Denominaci d'Origen Qualificada Priorat, s dels ms prestigiosos del mn. Els pobles que no sn DOQ Priorat (Falset-Mar, Capanes, etc.) produeixen vi que s Denominaci d'Origen Montsant.

El Priorat va perdre molta poblaci durant el segle XX. Amb tot, modernament es percep una certa recuperaci demogrfica, vinculada a la recuperaci econmica de la comarca.

 Demografia .


 Poltica .








 Vegeu tamb .
 Llista de banderes municipals del Priorat;

Enllaos externs.

Lloc web oficial del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9141" title="Riu" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="5091">



Un riu s un corrent natural d'aigua que flueix amb continutat. Possex un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu, en aquest cas es denomina afluent. Algunes vegades acaben en zones desrtiques on les seues aiges es perden per infiltraci i evaporaci.
Quan el riu s curt i estret rep el nom de riera o rierol. 

 Formaci d'un riu .
Els rius poden rebre aigua de diverses fonts. En ocasions aquestes fonts estan relacionades en forma directa o indirecta amb les precipitacions o pluges. Moltes vegades, la pluja descendix pels pendents formant un corrent superficial. Al concentrar-se pot formar un curs d'aigua. Aix ocorre quan la superfcie s impermeable, s a dir quan no es filtra pel sl, i succex amb determinats tipus de roques. Tamb ocorre quan el volum d'aigua que traginen en el llit s major que la que s'infiltra en el sl. Quan el terreny es troba saturat d'aigua, es produx una impermeabilitzaci transitria. 

Els rius tamb poden rebre aigua dels brolladors. L'aigua subterrnia s una important font fluvial, perqu aporta aigua molt desprs de la idea de precipitacions, mantenint un cabal relativament constant, a diferncia d'aquells rius que noms reben les aiges de pluja el rgim de les quals s molt ms irregular. Els rius que reben aiges subterrnies sn aquells que tenen una alimentaci fretica.

Una tercera font s el desgel. Els rius de les regions glaciars reben ms aigua durant els mesos d'estiu, quan es fonen les neus o el gel dels glaceres.

 Topografia .
Un riu est compost per diverses parts bsiques. L'inici i capalera del riu, o la font d'on prov l'aigua, s anomenat curs alt, que flux dins del llit principal.
Els corrents menors que s'unixen a un riu s'anomenen tributaris. L'aigua circula normalment confinada en un canal, amb un pis o llit entre els bancs o vores. La part final d'un riu s la seva desembocadura.

En les parts on el riu flueix en rees relativament planes, forma meandres: estableix corbes regulars, podent arribar a formar llacs. Al fluir el riu, tragina grans quantitats de sediments, els que poden donar origen a illes sedimentries, anomenades deltes. Aquells rius la desembocadura dels quals acaba en una boca molt ampla i profunda formen estuaris. Quan un riu descendeix rpidament sobre un terreny inclinat es formen els rpids, salts, trencades o cascades.

 Tipus de rius .
 Perennes .
Sn rius de zones temperades i de tropical humida, les precipitacions dels quals es troben repartides al llarg de l'any. Estan constantment reabastits, encara que poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, a causa de les fluctuacions de les precipitacions i a l'aportaci de cada tempestat.

 Estacionals .
Aquests rius i rambles sn de zones amb clima tipus mediterrani, on hi hi ha estacions molt diferenciades, amb hiverns humits i estius secs. 

 Transitoris .
Sn els rius de zones amb clima desrtic o sec, en els quals es pot estar sense precipitacions durant anys. A s a causa de la poca freqncia de les tempestats en el desert. Per quan hi ha descrregues de tempestat, que moltes vegades sn torrencials, els rius sorgixen rpidament i a gran velocitat. Reben el nom d'uadis, als llits quasi sempre secs de les zones desrtiques, que poden arribar a tindre crescudes violentes i molt breus.

 Conques dels rius .
Alguns rius curts i torrents poden fluir des de la seua capalera o inici fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'un altre major, ni rebre aigua d'altres rius. La resta dels rius, tal vegada la majoria, forma part d'un sistema fluvial ocupant una conca hidrogrfica. Algunes conques abracen pocs quilmetres quadrats, en canvi la conca del Amazones s'estn al llarg de 7 milions de km.

 Rius i paisatges .
Els rius erosionen roques i sediments, arribant a obrir llits i valls, modelant el paisatge. El llit profund del riu Colorado, en Estats Units, ha retallat en alguns llocs fins una profunditat d'1,5 km, formant el Gran Cany. I el can del riu Mages, en el Per, s encara ms profund, amb uns 3 km. de profunditat.

Les valls fluvials en general tenen forma de V, sobretot, en les zones muntanyoses d'alament recent, per esta forma es modifica al llarg del curs del riu, ampliant a ms la seva mida, s a dir, el perfil transversal.

 Rius navegables .
Certs rius tenen un paper important pel transport de mercaderies (com el Rin, el Danubi, el Mosa, l'Escalda, el Tmesi ). A Europa, des de 1992, aquests rius es classifiquen segons la classificaci CEMT que determina la mida, la capacitat i el calat de les embarcacions i de les rescloses eventuals.

 Biologia .
La flora i fauna dels rius sn molt diferents a la que es troba en els oceans perqu l'aigua s dola. Les espcies que habiten els rius s'han hagut d'adaptar als corrents. Alguns peixos d'aigua dola sn: 
 Anguila: naix en el Mar dels Sargazos. Les larves emigren cap als rius europeus i nord-africans, a on arriben als tres anys d'edat (angules). En els rius passaran entre 4 i 10 anys, moment en qu comencen la seua migraci reproductora cap al lloc en qu van nixer. Els adults moren desprs de reproduir-se.
 Bremen: viu en aiges de corrent suau;
 Carpa;
 Escardini: viu en aiges tranquilles i molt plenes de vegetaci;
 Gobi;
 Rodi;
 Rutile: s'adapta a les aiges fangoses encara que preferix les clares.
 Salm: naix en aiges de corrent rpid i fons pedregosos. Als tres anys migra cap al mar i torna al riu per a reproduir-se.
 Truita de riu: viu en aiges clares i fredes, riques en oxigen.
 Barb;

 Contaminaci .
L'aigua s un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ja abans d'arribar al sl rep la seua primera crrega contaminant, quan dissol substncies com a anhdrid carbnic, xid de sofre i de nitrogen que la convertixen en pluja cida. Ja en el sl, l'aigua discorre per la superfcie o s'infiltra cap a capes subterrnies. Al travessar els camps l'aigua del riu es carrega de pesticides i quan passa per ciutats arrossega productes com naftes, olis d'cotxe, metalls pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, per per a aix necessiten tindre d'un tram molt llarg en les quals les bacteris puguen realitzar el seu treball depurador. En un riu contaminat per matria orgnica es distingixen tres zones a partir del punt de contaminaci:
Zona polisaprbia: Molt contaminada. Elevada poblaci de bacteris.
Zona mesosaprbia: Contaminaci mitjana. Els bacteris ja han eliminat gran part de la contaminaci orgnica.
Zona oligosaprbia: L'aigua est en les mateixes condicions que abans del punt on s'ha produt la contaminaci.

 Rius ms llargs .
Resulta difcil mesurar la longitud exacta d'un riu a causa de les propietats del terreny per on flux. A continuaci es llisten els 10 majors rius del mn amb una longitud aproximada: 

Amazones (6.788 km) ;
Nil (6.695 km) ;
Iang-Ts (6.380 km) ;
Mississippi - Missouri (6.270 km) ;
Riu Groc o Huang He (5.464 km) ;
Obi (5.400 km) ;
Amur (4.410 km) ;
Congo (4.380 km o 4.670 km., segons es considere el lloc d'inici d'aquest riu) ;
Lena (4.260 km) ;
Mackenzie (4.240 km);

 El riu com a metfora .
El riu s una metfora habitual per representar la vida humana, ja que flueix (passa el temps), t accidents i depn de terreny i desemboca en el mar, on es queda en reps (la mort). s un tpic clssic grecollat que apareix en la literatura europea de diferents perodes, sovint associat a reflexions sobre la incertesa i el canvi de la vida o al tempus fugit.

 Vegeu tamb .

Cabal;
Inundaci;
Estiatge;
Crescuda;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9145" title="Falset" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="5092">


Falset s una vila i municipi, capital de la comarca del Priorat.

Est situat cap al centre de la meitat meridional de la comarca, i els seus lmits el formen al nord el terme de Porrera; a llevant, el de Pradell de la Teixeta; al sud, el de Mar; al sud-oest, el del Masroig, a ponent, els de Bellmunt del Priorat i del Lloar i just al nord-oest, i tocant-se noms en un punt, el de Gratallops.

 Etimologia .

Tot i que apareix documentat ja al segle XIII ("Falceth") s dels topnims catalans que encara avui dia no tenen una etimologia clarament establerta.

L'etimologia popular el fa derivar de fal (a l'escut de la vila n'hi ha un parell), cosa que faria que el nom de la vila s'hagus d'escriure amb c: Falcet. Es tracta, segurament, d'una de tantes etimologies populars sorgides de la imaginaci que fa que en els escuts dels nostres municipis apareguin smbols que no tenen res a veure amb el veritable origen del nom del poble (per exemple, la ceba de Sabadell, els tres sols de Castellterol, el guant de Guanta, l's en un camp de Campos, a Mallorca, etc.).

Val a dir que l'intellectual falset Salvador Estrem i Fa proposava d'escriure Falcet als anys 30 del segle XX, si b aquest autor es basava en la documentaci antiga per a fer tal proposta.

 Descripci geogrfica .

La meitat sud-oest del terme s una gran plana, mentre que a la meitat nord-est comencen els contraforts de les serres que marquen la complexa orografia de la meitat septentrional de la comarca. La plana es mou entre els 300 i els 380 metres d'altitud. La vila de Falset es troba a aquesta darrera alada. Aquesta part plana s tota la zona de confluncia del Barranc de la Vila -o de la Font Vella, tamb conegut per Barranc de Sant Gregori i Barranc Brut- i del Barranc de la Fona, en algun tram anomenat Barranc de la Parellada, que t a la capalera el Barranc dels Fontanals i rep, a prop de la vila, la Barrancada. Tots dos barrancs, ja ajuntats, marxen del terme de Falset cap al sud-oest, formant en Barranc de l'Anguera, ms endavant anomenat Barranc dels Molins. En aquesta zona hi ha encara, just al sud del tur de Coll de Mra, de 333 m. alt., el Barranc d'Aiguassals, que va a abocar-se en el Barranc dels Molins just al lmit del terme de Mar, amb Bellmunt del Priorat.

D'altra banda, la zona ms muntanyosa conforma la petita vall del Barranc de les Sentius, que marxa cap al nord de la comarca, per formar el Riu Cortiella ja a l'alada de Porrera. Al nord-oest del terme, zona tamb orogrficament molt accidentada, discorre el barranc de la Sardana, que t a la capalera el Barranc del Barretot i el Barranc dels Masos, i el seu afluent, el Barranc del Pistoles, que s'aboca al Riu de Siurana al lmit amb el Lloar.

Tot el lmit de llevant del terme, que el separa de Pradell de la Teixeta, s muntanys: comena al sud per la Muntanya de les Soleies, de 541 m., va a buscar el Coll del Guix, de 539 m., per on discorre la carretera principal del terme, la que ve de Reus, s'enfila cap a la Ppia, de 671 m., i continua en direcci nord, cap a Porrera, seguint una carena que va davallant progressivament.

El lmit septentrional, que el separa del terme de Porrera, s tamb accidentat: des de la carena descrita fa un moment, trenca cap a ponent i aproximadament seguint unes carenes, ateny lo Querol, de 602 m. d'alada, i poc desprs la Pedra del Terme, de 601, al lloc anomenat la Serra Alta. Desprs ja va baixant gradualment, ara en direcci de Gratallops, cap al Riu de Siurana, que entra en contacte amb el terme de Falset a uns 175 m. d'alria.

El lmit de ponent, amb Gratallops breument i desprs amb el Lloar, el forma el Riu de Siurana, per la qual cosa la lnia termenal s molt sinuosa. Va baixant progressivament fins els 125 m. d'altitud, just en trobar-se amb el termenal de Bellmunt del Priorat, moment en qu la lnia termenal deixa de ser el riu. S'enfila cap a la Serra d'Obagues, a uns 375 metres d'alada, i torna a baixar cap a la zona de les mines de Bellmunt (una de les mines s dins del terme de Falset) i dels molins: els Molins de la Vila, de Bellmunt, i el Mol de Falset, en el barranc ara anomenat de Molins, que s el de la Fona, amb l'adjunci de tota una srie de torrents complementaris. Un bon tros torna a ser el barranc qui fa de termenal, el qual torna a esdevenir sinus. El darrer tram del terme de ponent torna a ser muntanys: s el lmit amb el Masroig. Per anar-lo a trobar, la lnia de terme s'enfila sobtadament del barranc, a uns 215 m. d'altitud, de dret cap a l'Ereta de les Bruixes, de 337,5 m., tot i que no arriba a tocar el cim. Desprs, sempre cap al sud, va a buscar els tossals de lo Collroig, de 343 m., prop d'on tora ja cap a llevant.

El meridional, lmit amb els Guiamets i Mar, esdev rpidament pla, baixant des de lo Collroig, i s de carcter bastant arbitrari, tot i que va seguint aproximadament unes suaus carenes al voltant dels 350 metres d'altitud, anomenades els Colls de Mra. Cal dir que la lnia termenal passa a frec de la mateixa vila de Falset, just al seu sud, des d'on s'enfila suaument cap a la ja esmentada Muntanya de les Soleies seguint aproximadament una altra carena.

A l'interior del terme destaquen al sud-est de la vila els turons de Sant Cristfol, de 541 m., i les Torres d'Altafalla, que arriba als 633 (s on hi ha el repetidor de telecomunicacions). s aquesta una zona amb importants avencs, com el de les Torres i el de Sant Cristfol. Al nord-est destaca lo Morrot, de 681 m., que culmina una serra anomenada lo Morral. Al nord, hi ha el cim de los Masos, de 627 m. i de los Colls de Porrera, de 555, que constitueixen una mateixa serra. Al nord-oest, les Obagues, amb 432 m. d'alria.

 La vila .

Habitat des de la prehistria, a la zona de les ermites de Sant Gregori i Sant Cristfol, de les Torres d'Altafalla i de les Quimeres, el nucli actual es troba en una zona planera una mica a ponent del poblament primitiu. Tot i que l'orografia del terme de Falset s inclinada vers l'Ebre, la poblaci (com la majoria de la comarca) ha estat vinculada tradicionalment al Camp de Tarragona.


El nucli antic, creat entre l'esglsia i el castell, i conegut com Malanyet, va crixer amb una srie de carrers parallels, que uneixen el carrer de Dalt i el carrer de Baix (entre aquests carrers parallels cal comptar-hi la plaa de la Quartera). Es conserven fragments de les muralles medievals (Portal del Bou -nic que queda dels cinc que hi hagu-, Carrer del Vall de les Moreres i adjacents), aix com la fortificaci d'poca moderna que va engrandir la fortificaci medieval, de la qual prcticament noms es conservaven les dues torres que caracteritzen el Castell de Falset.

El castell de Falset era d'origen medieval. Va ser seu de la baronia d'Entena i desprs del comtat de Prades. Hi va nixer Margarida de Prades, reina de Catalunya i Arag en casar-se en segones npcies amb Mart l'Hum.


Al cim del castell es van conservar tamb altres estructures medievals, com l'esglsia romnica (en part destruda i convertida en pres), unes dependncies al seu costat, que formaven part del castell antic i la cisterna central del recinte. En el futur aquestes dependncies podrien ser la seu del Museu del Vi.

Durant molts anys el cim del Castell de Falset va romandre abandonat i clos, tot i que era possible entrar-hi per les mltiples escletxes que permetien el pas, amb el perill evident tant per la cisterna, que romania sense tapar, com pel mateix estat de les runes. Actualment est tot restaurat de no fa pas gaires anys, tot i que el 2008 encara no s possible la visita detallada al recinte. Hom pot entrar en el pati principal, on hi ha la cisterna, ara coberta, i les faanes de l'esglsia i del pavell annex, i accedir a l'Arxiu Comarcal del Priorat, situat en el reconstrut edifici annex a les torres de la muralla.


S'hi ha fet una notable feina de reconstrucci, que pot ser molt discutible per la mateixa forma com s'ha fet, per que no ha prets en cap moment fer passar el nou per vell: amb la simple observaci es pot veure perfectament qu s'havia conservat i qu ha estat refet, tant pels materials com pels colors que s'hi han fet servir.

s de destacar, dins del recinte clos del Falset antic, la plaa Vella (oficialment dita Plaa d'ngel Marqus i antigament dita Plaa de la Carnisseria). T poc inters arquitectnic, llevat del fet que s porxada i d'un parell d'edificis nobles al costat nord, per histricament t gran valor, ja que s'hi va fer la darrera execuci pblica a Catalunya amb el garrot vil, el 1892. Anteriorment s'havia fet servir tamb com a escenari d'execucions pbliques pel mtode de la forca. L'espai que ocupava el cadafal per a l'execuci est marcat en el terra de la plaa.


Cal esmentar tamb el petit barri jueu (carrer del Lluc i carrer de l'Escoleta -nom tradicional del carrer-), que fou molt destrut per les remodelacions urbanes de l'edat moderna. De la resta del Falset medieval a penes en queda res. Poden esmentar, tanmateix, Can Rull, en un carrer estret davant del Palau del Marqus d'Azara, que serva una finestra coronella gtica.

L'esglsia parroquial de Santa Maria de Falset s una obra de dimensions gegantines. De fet, la planta s gtica, per la seva lenta construcci va fer que anessin canviant les formes amb qu s'alava: hi ha elements barrocs i neoclssics, sobretot. Finalment es va consagrar el 1770. s la seu de l'Arxiprestat del Priorat, de l'Arquebisbat de Tarragona.

A part de l'esglsia parroquial i de la capella romnica del castell, a Falset hi ha algunes esglsies ms, la major part lligades a ordes religiosos i els seus convents i els serveis que atenen: l'oratori de la Mare de Du, del convent de les Filles de Sant Josep; la capella de Sant Josep de l'Hospital, ats pel mateix orde anterior; la capella de la Mare de Du del Carme, de les Germanes Carmelites de la Caritat; la capella de Sant Pau, del Collegi Menor que duu el nom d'aquest mateix sant; la capella de la Mare de Du del Roser de la casa Magriny (l'actual biblioteca); la capella de Santa Cndida i l'antiga capella del cementiri, dedicada a la Mare de Du de la Grcia, en runes actualment (noms en queden vestigis del mur meridional.

Entre els edificis notables de la vila hi ha diversos palaus senyorials, avui dia tots convertits en seus d'institucions pbliques:


El Palau dels Ducs de Medinaceli, del (segle XVI) s actualment la seu de l'Ajuntament de Falset. Aquest palau s del 1630, i obeeix a l'estil renaixentista. Fou primer palau dels Comtes de Prades, que emparentaren desprs amb els Ducs de Cardona i encara ms tard amb els Ducs de Medinaceli, que s el nom que n'ha perdurat. s al lloc ms alt de la Plaa de la Quartera, plaa porxada que era -i s- el lloc on es desenvolupa el mercat setmanal de Falset. Precisament pren el nom de la Quartera, una enorme pea tallada a la pedra que servia com a mesura estndard de la quartera de gra, que s al costat de l'entrada de la Casa de la Vila (tot i que la pedra actual s una reconstrucci moderna de l'antiga).

El Palau dels Comtes d'Azara, o Azahara, d'origen gtic amb molts elements d'aquella poca i d'altres de posteriors, sobretot del segle XVIII. Est construt seguint el model dels palaus catalans, amb una gran escala de volta catalana que puja a la planta noble des del pati d'entrada per als carruatges. El pati s coronat per una lluerna damunt d'una volta on estat pintats els escuts d'armes dels estadants originals del palau. Actualment s la seu del Consell Comarcal del Priorat.

Cal Magriny s una casa situada al capdamunt del Carrer de Baix, que incloa en els seus baixos la Font del Batlle i els safareigs pblics de la vila. Actualment la casa acull la Biblioteca Municipal Salvador Estrem i Fa, i encara t una srie d'espais sobrers que s'aprofiten per a exposicions i actes culturals. La part de la font i dels safareigs el 2008 est tancada, esperant una propera neteja i restauraci.

El poble va trigar a saltar muralles (creaci dels barris dels Corredors i de la Font Vella); al segle XX i, sobretot, al segle XXI, el poble ha experimentat un creixement lent per sostingut: urbanitzaci de la zona anomenada el Pont; creaci del barri de la Piscina i creixement del barri de la Font Vella; creaci del barri del Tancat, etc.


Ja en poques ms tirant a la nostra, s'han continuat construint edificis notables a la vila, com, per exemple, les escoles pbliques i el Sindicat.

El Celler Cooperatiu de Falset, projectat per Csar Martinell el (1919). s un notable edifici modernista, fet amb grans arcades de ma, com s caracterstic del modernisme. s un dels cellers cooperatius ms destacats de Catalunya, i per aix se l'inclou dins de la categoria de catedral del vi. Actualment s la seu principal de la Cooperativa Agrcola Falset-Mar.

Tamb als afores del poble, a la carretera de Porrera, s'han construt recentment edificis de carcter educatiu, com l'Institut d'Ensenyament Secundari i la nova Escola d'Enologia de Falset, que fou inaugurada el 1976 i el 2008 estrenar nova seu.

Pel que fa a la sanitat, un centre d assistncia primria cobreix, almenys en part, les necessitats dels falsetans, tot i que Reus i Tarragona han d'acollir els casos de ms envergadura.

 El terme .


 Altafalla .

Les Torres d'Altafalla sn un antic castell medieval, del qual en queden poques restes fsiques, per fora de documentals, situat dalt del serrat que es drea al nord-est del poble, al cim del qual hi ha les antenes dels repetidors i de telefonia. Durant tota l'edat mitjana fou un dels castells de referncia del Priorat, al costat i al mateix nivell que el de Falset.

Les torres i les muralles foren enderrocades pels francesos el 1808 com a revenja de les accions de resistncia dels falsetans contra la seva dominaci, entre les quals podria haver-hi l'acci que dna lloc a l'Encamisada.

 Les Quimeres .

s una partida situada a llevant del terme, al lmit amb Pradell de la Teixeta, i, tot i que actualment s un despoblat, en poques antigues degu ser almenys tan poblat com Altafalla i Sant Gregori. S'hi van trobar dos enterraments collectius, pertanyents a l'Eneoltic.

Es tracta d'un serrat, la Serra de les Quimeres, de 642 m. alt., que s continuaci cap al nord-est de les Torres d'Altafalla, al nord del Coll del Guix, per on passa la carretera N-420. Aquesta serra enllaa amb el Morrot, de 682 m. alt. Al voltant d'aquesta serra s'estn un territori amb unes quantes coves i avencs, repartides entre Falset i Pradell de la Teixeta, que devien contenir habitacles prehistrics.

Just al nord de les Quimeres, a ms, hi ha una partida anomena l'Ermita Vella, que, tot i no tenir-ne cap resta visible, fa pensar en un poblament eremtic, cosa que agermana aquesta partida amb la de Sant Gregori.

 Sant Cristfol .

L'ermita de Sant Cristfol, de la qual en queden noms unes runes, fou un temple medieval transformat cap al segle XVII i modernament abandonat. Resten algunes restes, com traces de la porta primitiva i una fotografia de mitjan segle XX que mostra que hi havia un finestral gtic, que fan versemblant aquest origen medieval.

Sota mateix de les runes, en una cavitat a l'interior de la roca, hi ha la cova del mateix nom, que degu ser, en poques remotes, l'habitacle de l'ermit de Sant Cristfol. Des de la mateixa boca de la cova, i sobretot des d'un mirador que hi ha al damunt seu, es pot veure de forma magnfica la vila i el terme de Falset.

 Sant Gregori .

L'ermita de Sant Gregori s a poc ms d'un quilmetre del poble. Est situada en un fons de vall, anomenat Pla del Castanyer, al peu de la Serra de les Soleies, i de les Torres d'Altafalla, on hi ha els repetidors de telecomunicacions.


La seva terra rogenca i les formes que el temps ha escolpit en les seves roques fan que sigui un lloc d'obligada visita, tant pel lloc on est situada l'ermita com pels seus entorns. s destacable, davant per davant de l'ermita, la roca del Gegant, que sembla ben b la cara de perfil d'un sser gegant.

L'ermita actual s reconstruda desprs del 1927, quan es desprengu una part del sostre de la balma on est situada i va destruir en part l'ermita anterior. Ara b, tant la mateixa ermita com l'habitacle troglodtic que t annex fa pensar en un poblament molt antic, que amb el temps s'ha anat renovant.

La visita a Sant Gregori, i, si pot ser, la pujada de primer a la gran creu que hi ha al damunt mateix i desprs cap a l'ermita de Sant Cristfol i la seva cova s una de les excursions obligades en el terme de Falset.

Quan s'arriba als peus del lloc on es troba l'ermita es troba de primer un parc pblic pensat com a zona d'esplai, i l'esquelet de l'esglsia inacabada de Sant Antoni. Davant seu s'ala una creu de ferro damunt d'un pedestal senzill. La tradici diu que hem de fer tres tombs a la creu per tal de quedar deslliurats de mals durant la nostra estada en aquell lloc.

 Histria .

En l'apartat dedicat a la descripci de la vila de Falset ja hem anat esbossant alguns detalls de la seva histria. Ara en farem un resum per poques, que qui vulgui pot ampliar amb els enllaos externs i la bibliografia esmentada en aquest article.

 Edat mitjana .

Comencem la part histrica documentada amb els rabs: el val de Siurana, que dominava gaireb tot el Priorat, va vendre el lloc de Falset al val de Garcia, poc abans que fos conquerit tot el territori de la comarca per Ramon Berenguer IV. El 1151 ja era castl del lloc de Falset Arbert de Castellvell, i la repoblaci del "loco deserto et heremo qui vocant Falseth" (lloc desert i despoblat que anomenen Falset) fou bastant rpida. Arbert de Castellvell havia donat el lloc, perqu en fes el repoblament, a Pere de Du, qui havia de construir-hi una fortalesa per a la defensa del lloc. Hi hagu, al llarg del segle XII, molts plets i confusi sobre la senyoria del lloc, que al final fou reconegut a favor del de Castellvell. El 1197 aquest en ced la meitat dels delmes i termes al Bisbe de Tarragona, i empenyor el castell, cosa que significa que l'administraci de les seves possessions no devien anar per gaire bons camins. Una nta d'Arbert de Castellvell, Alamanda, es cas el 1244 amb Guillem d'Entena, i d'aquesta manera el territori de Falset pass a mans d'aquella famlia, fins que el 1324, desprs d'una convinena feudal, retorn a la corona, amb Jaume II, juntament amb Tivissa, Mra i Altafalla, d'aquesta zona. Jaume II incorpor la baronia que fou dels Castellvell, dels Santmart i dels Entena al Comtat de Prades. D'aqu ve la construcci del Palau dels Comtes de Prades, que desprs pass als Cardona i als Medinaceli, seu actual de la Casa de la Vila.

Tota aquesta poca est marcada per diversos fets: la pobresa del pas, la seva situaci allunyada dels centres de poder, i les disputes per tenir-ne els drets, sobretot de cobrar-hi impostos. Hi pretenia exercir aquest dret el monestir de Santes Creus, a qui els els havia cedits el Bisbe de Tarragona. A instncies de Jaume de Prades, el 1405 el rei Mart I, l'Hum, exim els habitants de Falset, moros, jueus o cristians, de tot un seguit de tributs, alhora que permetia la creaci de tributs municipals. A mitjan segle XVI, hagueren de reconixer els drets de Santes Creus sobre Falset, desprs de molts plets, per en aquell moment la vila ja era, per llegat hereditari, administrada pel Duc de Cardona, qui traspass els drets de Santes Creus al com de Falset.

 Edat moderna .

Ja al segle XVII, a la Guerra dels Segadors, el 1647 ocupaven la vila Joan d'ustria primer, i poc desprs el Prncep de Cond, qui pos la vila i la comarca en poder dels francesos. Fou per pocs dies, ja que els castellans ocuparen de nou Falset, sense incidents destacables. Una assemblea de caps de casa decid per una gran majoria l'obedincia a la casa d'ustria, negant-se a continuar sota domini francs entre altres coses, segons est documentat, pel mal tracte rebut dels francesos. Tanmateix,aquests no es conformaren, i tornaren a atacar la vila, en una forta batalla de tres dies de durada. Davant de la impossibilitat de resistir ms, atesa la fora dels francesos, pactaren la sortida de tots els soldats castellans i de molts vilatans, i els francesos feren enderrocar les muralles de Falset, com a cstig per la seva resistncia.

Al cap d'uns seixanta anys es reproduren els incidents amb els francesos: el 1708 uns regiments francesos al servei del rei borb, Felip V de Castella, al cap de poc de comenar la Guerra de Successi, ocuparen amb 6.000 homes la vila de Falset. S'hi mantingueren durant tota la guerra, malgrat les accions del Carrasclet i del coronel austriacista Antoni Vidal, qui acab ocupant la vila el 30 d'agost del 1714, dotze dies justos abans de la caiguda de Barcelona. Un cop acabada la guerra, vers 1719, el Carrasclet, que continu en solitari la lluita contra els borbnics, hostig ms d'un cop Falset, provocant primer un increment de la guanici militar i desprs la creaci d'un destacament de mossos d'esquadra per tal de fer-li front. Cal destacar que en aquest moment el Castell de Falset ja devia estar tan malms que es consider enderrocat, i no fou incls entre els castells i fortificacions que Felip V man tirar a terra.

Els darrers anys del segle XVIII van portar canvis importants per a la vila i la comarca: els illustrats van introduir massivament el conreu de l'avellana, que s'exportava des de Salou, i Falset fou triat com a cap de cant per a reunir el sometent per a la Guerra Gran. Lliguem una cosa amb l'altra per un fet significatiu: el 1794 les autoritats falsetanes justificaren el retard en l'organitzaci del sometent precisament per la imperiosa necessitat de procedir a la collita de les avellanes.

La Guerra del Francs port enrenou i baralles internes a la vila. Hi hagu molta tensi social, i diverses vegades l'ajuntament hagu de dir que no podia pagar la contribuci perqu els francesos havien cremat les collites, i que l'emigraci provocada per la guerra els feia impossible d'aplicar el cadastre, per la qual cosa en demanaren la supressi. L'agost del 1810 Falset fou ocupada per l'exrcit francs, previ el seu abandonament pels falsetans. Els francesos saquejaren la vila, assassinaren els pocs habitants que s'hi havien quedat, calaren foc a moltes cases i convertiren l'esglsia en quadra per als seus cavalls. A finals del mateix mes el sometent del Priorat i les tropes regulars espanyoles recuperaren la vila, per encara s'hi van produir nous atacs el novembre del mateix any i el maig del 1811, i van tornar a prendre la vila. El 1812 reb un nou atac, ara dels espanyols, i el 1813 Falset fou designada cap de cant, en la seva aplicaci a Catalunya de la divisi departamental francesa, que no perdur acabada la guerra.

 Edat contempornia .

Els fets de la Guerra del Francs, sobretot la categoria reconeguda a Falset, feren que en la reorganitzaci de l'estat espanyol amb el Trienni Liberal, el 1821, Falset fou designada cap de partit, amb jutjat de primera instncia.

Les guerres civils del segle XIX no pararen de sacsejar altra vegada Falset: el 1822 els absolutistes s'hi havien fet forts, i fou atacada pels liberals, que els en foragitaren.

La Guerra dels Malcontents, va veure com un fill de la vila, l'advocat Albert Olives, capit retirat amb el grau de tinent coronel, encapalava la revolta i era executat a Tarragona el 1827. Tanmateix, Falset romania al costat del govern, en aquell moment. L'any segent, la vila era ascendida a Alcaldia Major, i el seu primer dignatari fou Lambert Casanova de Armedo i Roda. Aquesta anys visqueren la reconstrucci, grcies a l'Arquebisbe de Tarragona, de l'Hospital de la vila.

A la Primera Guerra Carlina, el cap carl Manuel Carnisser va ocupar el poble i afusell uns quants falsetans destacats. De seguida, per, fou derrotat pel liberal Llauder. El 1837 Falset fou ocupat pel carl Tell, que en fou foragitat per les milcies liberals del Priorat, i el 1838 fou el general Ramon Cabrera i Griny, el Tigre del Maestrat, qui intent ocupar Falset, per va fracassar.

En el moment de descans entre la primera i la segona guerres carlines, Falset reb les conseqncies d'un terratrmol, el 1845 i tot seguit una onada de forta religiositat s'empar de la vila, principalment a partir dels sermons del pare Claret.

A la Guerra dels Matiners, hi hagu ms sotragades: la rodalia de Falset era dominada pel cap car Josep Ferrer, lies el Tintoret d Igualat, i el 1848 un altre cap matiner, el Busquetes, entr a la Falset.

El nou perode d'entreguerres, carlines, port novetats i ms enrenou: el 1860 la vila va veure la partena d'un bon grapat de voluntaris a la Guerra d'frica, cosa que va portar noves divisions socials a la vila. A continuaci, durant el sexenni revolucionari es produren ms incidents, amb trets i tot, en ocasi de les eleccions a diputats provincials i a les posteriors eleccions generals dels anys 1871 i 1872. A les primeres van sortir elegits set regidors republicans i quatre de monrquics, cosa que va agreujar la crisi social que s'estava vivint. En aquell moment, Falset era una vila ja amb una certa solvncia econmica, i comptava amb quatre molins fariners, un trull o mol d oli, quatre fbriques d aiguardent i d altres de sab, terrissa, confits i xocolata. Ja s'havien abandonat, per, les indstries derivades del plom de les mines de Falset i Bellmunt, i les adoberies de pells.

L'nic conflicte que va passar de puntetes per la vila, com de fet per tot Catalunya, fou la Tercera Guerra Carlina, i va comenar una poca d'expansi econmica, sobretot grcies a l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Madrid el 1890, cosa que va comportar una revifada econmica de la comarca, que el 1919 culminava amb la creaci del Celler cooperatiu.

 Activitat econmica .

Tradicionalment, l'economia de Falset era del tot basada en l'agricultura, sobretot amb avellaners, vinya, oliveres, ametllers i, tot i que menys abundants, cirerers, que encara en l'actualitat sn els conreus principals.

Relacionada amb l'agricultura, tamb la ramaderia jugava un paper destacat: gallines, porcs i conills, sobretot.

El Celler Cooperatiu, creat el 1919, i la seva successora, la Cooperativa Agrcola Falset-Mar, des de la seva creaci s'ha dedicat a la comercialitzaci dels productes de l'agricultura, principalment, i a la seva transformaci. La indstria derivada de la vinya est sobretot representada per aquesta cooperativa, per tamb per diversos cellers privats. El vi es comercialitza, segons els cellers i els llocs on estiguin les vinyes, en la denominaci d'origen Priorat, Montsant o Tarragona, subzona de Falset.

El fet que Falset sigui cap de comarca ha perms que, en els darrers trenta anys, creixi el nombre d'indstries i de serveis, que representen ms de la meitat de les existents al Priorat, i s'hagi format un polgon industrial, anomenat Sort dels Capellans. Les empreses ms abundoses estan dedicades al sector agroalimentari, per tamb n'hi ha de txtils, d'arts grfiques i de fusteria i derivats del plstic. La construcci ha adquirit una forta presncia a la comarca i al mateix Falset.

El mercat se celebra el dimarts, i omple tota la Plaa de la Quartera i els carrers adjacents.

La Mostra de Vins de les denominacions d origen del Priorat se celebra el mes de maig, i t fora importncia en el comer local i comarcal, i tamb en t, tot i que en menys grau, la Fira de Sant Andreu, que se celebra el desembre i t un carcter multisectorial.

 Festes i tradicions .

La festa major se celebra per la Mare de Du d'Agost (dia 15), anomenada "l'Espgol", pel fet que els nens surten a les 9 del mat llanant espgol pels carrers per tal de perfumar-los.

Per Sant Antoni (mitjan gener) es fa la festa ms lluda de Falset: l'Encamisada. El 3 de febrer se celebra la Festa de Sant Blai, i des del 1989 se celebra el mes de mar la Diada de l'arbre, organitzada pel Centre d Estudis Falsetans, que inclou un esmorzar i un dinar populars de germanor.

Al mes de maig es fa la Fira del Vi, un certamen consolidat en qu es poden tastar els millors vins de les dues denominacions d'origen de la comarca d'on s capital, la denominaci d'origen Montsant i la denominaci d'origen qualificada Priorat, i al desembre la multisectorial de Sant Andreu. Tanmateix, aquestes dues darreres celebracions, tot i que contenen alguns actes festius, sn de carcter ms comercial.

El primer diumenge d agost se celebra l'Aplec del Priorat, i el 3 de setembre, la Festa de Santa Cndia, patrona del poble.

A darreries del segle XIX i comenaments del segle XX a Falset nasqueren dues societats culturals, que construren teatres propis: l'Artesana i la Illustraci Obrera. El teatre de l'Artesana ha estat recentment rehabilitat com a teatre municipal, amb una total reconstrucci i rehabilitaci de l'antic edifici.

Actualment, l'entitat cultural de ms relleu s el Centre d Estudis Falsetans. Creat el 1964, t diverses seccions: excursionisme i muntanyisme, de festes i tradicions (on s'organitza l Encamisada i la major part dels actes festius de Falset), i la colla de diables, acollida en un primer moment en el si d'aquesta entitat.

La colla de diables, que t els seus orgens en el segle XVIII, es constitu en entitat amb personalitat prpia el 1990, amb la intenci de consolidar, potenciar i fomentar una tradici que ja era bicentenria, a la vila, i de la qual es tenia constncia escrita d'intervenci en les festes falsetanes des del 1861. En aquell moment prengu el nom actual: Ball de diables de Falset, "Colla d'en Pere Botero".

El Museu de Falset i Comarca depn d'aquesta entitat: fou creat al mateix temps, i amb estrets lligams, amb el Centre d'Estudis Falsetans. El Museu cont peces d arqueologia prehistrica i ibrica, paleontologia, numismtica, documentaci histrica, mostres de la indstria i arts populars de Falset i de tot el Priorat.

L Arxiu Histric Comarcal de Falset, tamb creat el 1964 i lligat al Centre d'Estudis Falsetans, ha estat recentment remodelat, integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i dut a l'edifici de nova creaci situat damunt de les runes del Castell de Falset.

 Serveis turstics .

Segons la Guia de serveis turstics de l'Oficina Comarcal d'Informaci Turstica del Priorat, Falset compta amb l'Oficina de Turisme del Priorat, vuit restaurants, una llesqueria, dos hostals-restaurants, uns apartaments rurals, un apartament turstic i una casa de pags d'allotjament rural. Tamb compta amb nombrosos bars i cafeteries on es pot menjar entrepans, plats combinats o pizzes. A ms, t una vinateria, un comer dedicat a vins i olis del Priorat, una altra dedicada als productes de la terra, i l'Agrobotiga de la Cooperativa.

 Comunicacions .

Diverses carreteres creuen el terme. La principal s la N-420 (Tarragona-Crdova), que entra en el terme pel Coll del Guix. Del mateix Falset cap al nord surt la T-710 (Falset-la Vilella Baixa), i cap al sud la T-300 (Falset-Mar). Des del nord de la vila surt tamb la carretera T-740 (T-710, a Falset-Porrera), i des de l'extrem de ponent surt la carretera TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat).

El ferrocarril no trepitja el terme de Falset, per l'estaci de Mar-Falset s comuna a les dues poblacions. Mitja dotzena de trens diaris en cada direcci enllacen Mar amb la resta d'estacions, tot i que cadascun d'ells pot tenir un dest diferent en direcci ponent (Saragossa, Casp, Flix o Mra la Nova, sortint tots ells de Barcelona, passant per Reus i Tarragona), o un origen diferent en direcci llevant (tots, per, passen per les grans ciutats que acabem d'esmentar) i tenir parada o no a les estacions considerades secundries.

Tamb travessa el terme, de llevant a ponent, el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Porrera i Bellmunt del Priorat.

 Demografia .



 Bibliografia .

 GAVN, Josep Maria. Montsi, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavn, 1977 (Inventari d'esglsies, 1) ;

 GORT JUANPERE, Ezequiel. Histria de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003.

 Enllaos externs .


Web Ajuntament de Falset;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web sobre Falset, amb directori de pgines del poble i la comarca;
Collecci particular de postals antigues i actuals de Falset;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;
Oficina comarcal d'Informaci Turstica del Priorat;
Ball de diables de Falset;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9146" title="Cornudella de Montsant" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="5093">


Cornudella de Montsant s una vila i municipi de la comarca del Priorat. s el d'extensi ms gran de tota la comarca, tot i que no el ms poblat.

Est situat a la zona nord-est de la comarca. Just al nord limita amb la Conca de Barber: el terme de Vilanova de Prades. Per llevant, amb el Baix Camp: Prades, la Febr i Arbol, de nord a sud. Pel costat de ponent i sud limita amb altres termes del Priorat: Ulldemolins, la Morera de Montsant i Porrera. Aquest darrer n's el lmit meridional.

 Etimologia .

La primera part del topnim s una paraula collectiva romnica (s a dir, no directament derivada del llat, sin formada ja dins del catal antic) amb el significat de "conjunt o collectiu de cornets o corners". El corner, anomenat cornet en bastants llocs, s el nom d'un arbust de la famlia de les roscies de flors blanques i fruits petits de color blau negrs que recorden, per la seva forma, les pomes.

Montsant s el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religi que viu sola en un lloc erm). Per aix se la coneixia com "la muntanya santa".

Aix doncs, Cornudella de Montsant seria "el lloc abundosament poblat de corners al costat de la muntanya santa".

El topnim ja s documentat al segle XII.

 Descripci .

El terme municipal s molt complex, ats que agrupa tres antics municipis: el propi de Cornudella de Montsant, el d'Albarca, incorporat el 1857, i el de Siurana de Prades, agregat el 1940.






L'agricultura tradicional s de sec, hi predomina el cultiu de la vinya, fruits secs, cereals i l'olivera.

 Albarca .

L antic terme d Albarca s articula a l entorn d unes carenes que enllacen les serres del Montsant, de la Llena i de Prades, i de dues grans valls que s obren enmig d elles, una cap al nord-oest i l altra cap al sud-oest.

Els lmits el formen, al sud-oest, la mateixa Serra del Montsant, just al lloc on hi ha el santuari de la Mare de Du del Monsant, als 1025 m. d alt., en un fragment de la carena principal d aquesta serra, que discorre al voltant dels 1050 metres d alria. Desprs, cap al nord i nord-est, salta pel mig de la vall del barranc de la Bova per anar a buscar una carena que enllaa els contraforts de la Serra de la Llena amb la Serra de Prades, i oscilla a l entorn de poc menys dels 800 metres, per agafa tota la capalera del barranc dels Enllosats. Desprs, pel Coll del Mas de Pepet tora cap al sud-est, per anar a cercar la carena anteriorment descrita, i va conformant la capalera de la vall del barranc de la Salanca. Discorrent cap al sud-oest, el termenal va a buscar la Serra de la Gritella, al Grau d en Saura, a prop del cim anomenat lo Puntal, de 1006 m. D aqu ja trenca cap a ponent, lleugerament cap al nord, per anar a buscar els contraforts de la Serra del Montsant.

Aix es formen les tres valls que vertebren el terme: la del barranc de la Bova, que s adrea a Ulldemolins, on forma amb d altres barrancs el riuet del Teix, la del barranc dels Enllosats, cap al nord-oest, que anir a formar el riu de Prades, tamb amb altres barrancs que ja sn fora del terme que ara ens ocupa, i la del barranc de la Salanca, que s integra en la vall principal de tot el terme de Cornudella de Montsant. Aquest darrer barranc, a part de molts altres de curt recorregut, rep el de l Aubell, que baixa des del mateix poble d Albarca.
El punt ms alt s 1050 metres, a prop del santuari de la Mare de Du de Montsant, i el punt ms baix, al barranc de la Salanca en entrar a Cornudella de Montsant, una mica per sota dels 600. Es tracta, doncs, d un terme molt accidentat. Una part del terme, la que davalla del Montsant, est inclosa en el Parc Natural.

Albarca est situada a la carena que davalla de la Serra del Montsant, de la Roca Corbatera, i, a travs del Coll d Albarca, els Colls Alt el Serral del Mig i el Coll Blanc, s adrea cap a la carena que ellaa la Serra de la Llena amb la Serra de Prades. El poble est situat entre els 815 i els 825 metres d alria, allargassat dalt la serra.

s digna de visita l'ermita de la Mare de Du del Montsant, situada just al lmits dels termes de Cornudella de Montsant (antic terme d'Albarca) i de la Morera de Monsant.

Al mateix Albarca hi ha el refugi de muntanya del Montsant.

 Cornudella de Montsant .

El terme de Cornudella de Montsant s, en la major part de la seva extensi. El forma bsicament la vall del barranc de la Salanca, a la qual es van unint tot d altres barrancs (de la Moleta, de Carboneres, de Sant Joan) que conformen la capalera nord del Pant de Siurana. En aquest pant es troben amb el riu de Siurana, que baixa de l antic terme de Siurada de Prades. Esdevinguts ja riu de Siurana, continuen afluint barrancs (de les Comes, de les Obagues...), fins que a l nic indret pla del terme  el fons de la vall del Riu de Siurana, a les ventes- rep el riu d Arbol, que ve d aquell poble del Baix Camp. A l extrem sud del terme, tancant la vall, es troba la Serra del Moll i els seus contraforts. Aquesta serra s d entre 645 metres a l extrem sud-oest i els 915, al sud-est, a lo Moll.

El lmit occidental de la vall, que baixa de nord-est a sud-oest, el forma la mateixa Serra del Montsant, als Cingles de Sant Joan, entre la Roca Corbatera, de 1163 m., i el Grau de Montsant, a uns 1025 m. Des d all baixa cap al sud i sud-oest de dret i de forma bastant arbitrria, de vegades cercant carenes naturals, de vegades no. Travessa la vall del riu de Siurana, i s enfila cap al Coll de les Marrades, que s a 539 m. d alria. D aqu segueix la ja esmentada Serra del Moll, formant tot el lmit sud, fins que a lo Moll tora cap al nord i, ara s, seguint dues carenes, travessa la vall del riu d Arbol i va a buscar l antic terme de Siurana de Prades, just al damunt del Pant de Siurana.

El punt ms alt del terme s la Roca Corbatera, de 1163 m., i el ms baix, el riu de Siurana a lo Mas de Sant Marcell, a 375 m. d altitud.

El poble de Cornudella de Montsant s a la intersecci dels barrancs de Sant Joan i de les Obagues, a reds dels Cingles de Sant Joan, a 540 m. d alada. Constitueix l nica agrupaci d habitants destacable  a part dels pobles d Albarca i Siurana , tot i que el terme cont nombrosos masos, molts d ells actualment deshabitats.

Un dels llocs dignes de visita de l'entorn de Cornudella de Montsant s la zona de les ermites de Sant Joan Petit i, sobretot, Sant Joan del Codolar. Enmig del cam d'accs a la part alta de la Serra del Montsant, aquestes ermites sn en una zona de gran bellesa, entremig de cdols -d'aqu el nom de l'ermita- despresos dels Cingles de Sant Joan, en el vessant sud-oest de la Roca Corbatera.

 Siurana de Prades .

L antic terme de Siurada de Prades constitueix una unitat de territori un xic diferenciada: es tracta d una vall conformada per la Serra de Prades i una part d aquesta mateixa serra, concretament el seu extrem sud-oest. s un terme molt accidentat, amb elevacions considerables i uns fons de vall molt profunds. La part ms suau s la sud, a l entorn del riu Siurana. Aquest riu ve del terme ve de la Febr, del Baix Camp, on es forma per l adjunci de tot un conjunt de barrancs. El lmit sud d aquesta vall s el Serrat dels Colls, de 719 m.,  i les estribacions del Gallicant, que s dins del terme ve d Arbol. En aquest lloc el terme ateny els 811 m. Desprs de travessar el riu Siurana, el termenal s enfila cap a la Serra de Prades, pujant cap a la Moleta, de 1028 m. i el Coll de l Andreu, on trenca cap al nord-oest, fins arribar al cim de la Gritella, de 1089 m. En aquest lloc emprn una altra carena que, respecte de l anterior, va encloent la vall del barranc de la Noguera: Serra de la Gritella, amb lo Puntal, ja esmentat, i les Solanetes, de 1053 m., el Tossal Pelat, de 974 m., la Marmolina, de 968, i Cantacorbs, de 922. Aquesta mateixa carena es va suavitzant alhora que emprn la direcci sud-oest, fins arribar al poble de Siurana de Prades, que s a 744 m. d altitud. Dins d aquest sistema queden tancades les valls del barranc de l Estopiny, que baixa cap a la punta nord del Pant de Siurana, i el riu de la Gritella, format bsicament pel barranc de la Noguera abans esmentat. Nombrosos masos poblaven aquestes valls, per actualment, com el mateix poble de Siurana de Prades, est tot prcticament deshabitat. Hi ha, tanmateix, un refugi, dedicat a Cirac Bonet, per a excursionistes.

El punt ms elevat d aquesta part del terme s la Gritella, i el ms baix, el Pant de Siurana, a 470 m.

Al poble de Siurana hi ha el refugi de muntanya Cirac Bonet.

 Comunicacions .

Travessa el terme la carretera C-242 (C-12, a Torrebesses/Llardecans-N-420, a les Borges del Camp). D'Albarca surt cap al nord-est la T-701 (Albarca-Prades), de Cornudella de Montsant surt cap al nord-est la TV-7021 (La Morera de Montsant- Cornudella de Montsant), i del sud del terme surten en poc tros dues carreteres: la T-702 cap al nord-oest (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre), i la TP-7402 (Porrera-C-242, a Cornudella de Montsant). Siurana queda unida al seu cap de municipi per una carretera local asfaltada, i amb Prades per un cam rural.

Discorre pel terme el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Poboleda, Cornudella de Montsant i Albarca. Entre els dos darrers, presenta dues variants: una de directa, per sota del Montsant, i una altra que puja al cim de la serra i baixa a Albarca passant per la Mare de Du del Monsant. D'Albarca surt cap al nord-est, enllaant amb el GR-171.

Aix, per la zona d'Albarca passa tamb el GR-171 (Santuari de Pins-Refugi del Caro), en el seu tram entre Ulldemolins i Prades, que presenta una variant just a l'extrem nord del terme.

 Demografia .



 Enllaos externs .

Cornudella web, Revista electrnica cornudellenca;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Eniclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9147" title="Mar" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="5094">

Mar s un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca. Queda just al sud del cap de comarca, Falset, i, a ms est envoltat pels termes municipals de Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Colldejou (que pertany al Baix Camp), a l'est, Capanes i els Guiamets al sud, i el Masroig a l'oest.

 Etimologia .
Mart era el du rom de la guerra, i del seu nom deriven tot de noms en catal, tant propis com comuns; per exemple: marcial, Mart, Marci (nom de persona)...

Mar molt probablement s una evoluci d'aquest darrer, precisament. Apareix documentat, amb la forma semillatina de Maran, ja al segle XII.

El nom del tur que personalitza Mar, la Miloquera, pren el nom de la miloca, una espcie de mussol de muntanya, que actualment gaireb noms es troba al Pirineu. Aquesta au nocturna devia ser molt abundosa altre temps en aquest tur, i la presncia d'aquests animals, una realitat molt viva per als maralencs, que eren ben b a sota de l'hbitat de les miloques.

 Descripci geogrfica .
El terme municipal, amb una extensi de 16,08 Km, no s gaire accidentat. En efecte, la major part del terme s pla, entre els 200 i els 300 metres d'alada, per t algunes elevacions destacables. A l'extrem nord-oest hi ha el Collroig i el Coll de la Falsetana, de 343 i 329 metres, respectivament, i al sud-oest, la costa que puja cap a la Fosseta, de 305, i just al sud del poble hi ha la Miloquera, on hi havia hagut el castell de Mar, de 399 m. alt. L'nic sector que es pot considerar muntanys el formen els contraforts nord-occidentals de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou. Es tracta de la Cresta d'en Gall, contrafort de l'Enderrocada (de 762 m. alt.), que dins del terme de Mar arriba als 700 metres, just al sud-est del terme, i de la Muntanya de les Soleies, a llevant, de 551 m. alt.


s drenat per la Riera de Mar, afluent de capalera de la Riera de Capanes, que neix a la Serra de l Argentera. Aquesta riera t tot de barrancs subsidiaris, per noms val la pena destacar el Barranc dels Marmellans, afluent ja de la Riera de Capanes, que travessa tot el terme de Mar parallel pel nord-oest a la riera principal. Aquest barranc t l'origen en el Barrancs de les Pedrenyeres, que rep en el seu origen el del Xato. Pel costat de la Riera de Mar, a llevant del poble, noms hi ha de destacable el Barranc dels Ribassos, que tamb travessa de nord-est a sud-oest bona part del terme, venint des de prop de Falset.

El poble, a 315 m. d altitud, es troba al peu del tur de la Miloquera, lloc on de fet s'origin. La seva privilegiada ubicaci dins la comarca, permet desplaar-se en poc temps a Falset (5 min.), a Mra d'Ebre (10 min.), a Reus (30 min.), a Tarragona (45 min), a Lleida (60 min) i a la costa (30 min.).

 El poble .





Tercera poblaci del Priorat en nombre d'habitants i segona en activitat econmica, Mar se situa al pla, al peu d'un tur, anomenat la Miloquera, damunt del qual hi hagu un castell i la poblaci antiga, habitada des de temps prehistrics.

A part del poble, hi ha dues agrupacions de masos de certa importncia: el Verinxell, o els Verinxells (el Mas Gran, el Maset, etc.), que s tot el sector nord-oest del municipi, i les Comes (Mas dels sens, Mas d'en Robert Querol, etc.), al nord-est. Caldria afegir-hi la zona est del terme, amb masos importants com el Mas d'en Crusat, la Masia els Pins i el Mas del Mol Paperer, al costat de l'antic mol, en dess des de fa molt de temps. Alguns d'ells, el d'en Crusat i el dels sens, de prou importncia a l'edat moderna per tenir capella prpia, dedicada, respectivament, a Sant Mari i a la Immaculada.

Les edificacions del municipi bsicament estan construdes amb pedra treta del mateix peu de la Miloquera, i formen parets exteriors de considerable gruix. La majoria de cases sn de tres plantes, i n'hi ha algunes que tenen obertures amb arcada. Sn dignes de veure algunes de les cases del nucli urb, que daten del segle XVIII o principis del XIX, com, per exemple, Cal Montagut.

La Casa de la Vila s una construcci que data de l any 1888, i consta de tres plantes. Pel mal estat de l interior de l edifici, durant el 1998 es van fer obres de restauraci i nicament es conserven les parets de pedra exteriors. La resta, ha estat del tot renovat.

L Esglsia de Santa Maria, d'estil neoclssic, amb elements barrocs, data de mitjans del segle XVIII. El campanar disposa de 4 rellotges, que s de l'any 1930. L escultura de Sant Joan Baptista, ubicada a la forncula de la faana, damunt de la porta principal, s obra de l'escultor local Marcell Gin i Folch, "Mar-Gin".

Eclesisticament, Mar pertany al Bisbat de Tortosa, dins de la seva Zona Pastoral Nord.

La Cooperativa Agrcola combina la pedra amb el totxo masss vermell, i s de la primera meitat del segle XX.

El Museu Municipal s un edifici de 4 plantes, que data del 1891. L any 1996 es restaur i el 1997 es va inaugurar el Museu. En el seu interior es pot apreciar el tipus de construcci amb pedra amb qu estan construdes totes les parets exteriors. Est dedicat als escultors Mar-Gin i Lula Prez. A la tercera planta hi ha una exposici de restes arqueolgiques trobades a la zona per afeccionats del poble, i quadres del pintor Josep Sancho i Piqu, fill del poble (mort el 1959). Tamb hi ha una sala polivalent on es fan exposicions, conferncies i reunions.

Al Museu-Celler de Baltasar Vendrell, s'hi exposen estris relacionats amb la vida al camp.

Els rentadors pblics sn una edificaci de l any 1864, just a la vora de la font pblica. Des del 1864 sempre hi ha rajat aigua, nit i dia. Hi ha un abeurador per a animals.

 El terme .
 La Miloquera .
La Miloquera s un tur que s'ala uns 60 metres quasi en vertical sobre el poble, amb avencs de profunditats superiors als cent metres de traat vertical i de gran riquesa espeleolgica. Hi destaquen l'avenc de l Heura i el del Cireret. Per arribar-hi, s'ha de seguir el cam del Calvari, lloc idoni per passejar. Primer trobem la Bassa del Castell, lloc d esplai, i el Mirador. Al final del cam es troba la casa de l escultor Mar-Gin. I a dalt del cim, restes del castell i una miranda fantstica. La pujada per aquest cam, en el darrer tros, s fora sobtada.

Un altre cam, ms llarg per ms planer, surt de la mateixa Bassa del Castell i passa a ran mateix dels avencs esmentats, allunyant-se del poble cap a ponent i circuint tota la base de la Miloquera (hi ha rtols amb la indicaci "avencs"). Quan s'arriba al costat oposat del poble, un cam bastant senyalitzat remunta la Miloquera, que per aquest costat presenta una inclinaci bastant suau, fins al capdamunt. Quan s'hi s, el poble queda ben b sota els peus del caminant.

 Indrets interessants .
Els paratges naturals del terme sn dignes de veure. Es conserva una gran bosquina; hi destaca la zona de les Burgueres, on es poden fer excursions a travs del bosc cap a les Coves del Xollat, la Roca del Corb, l'Estret de Cat, la Mola, la Serra de Llaberia i altres indrets, sobretot de l'extrem sud-est del terme.

A l'extrem de llevant del terme, al lloc on coincideixen Capanes (antigament pertanyent al terme de Tivissa), Colldejou i Mar, hi ha la Font dels Tres Batlles, amb la Taula tamb anomenada dels Tres Batlles. s un paratge de gran bellesa, anomenat aix perqu antigament era lloc de reuni dels alcaldes dels tres municipis limtrofs, que s'hi reunien per tal de debatre temes poltics d'inters com.

Tamb en aquesta zona, una mica al nord de la Font dels Tres Batlles, al comenament de la Serra de les Soleies, a banda i banda del Barranc de les Trompetes (a prop del lloc per on entra el ferrocarrol, a travs d'un tnel, en terme de Mar) hi ha diversos llocs amb traces de la darrera guerra civil: hi havia emplaades unes bateries d'artilleria, i es conserven sobretot els caus per allotjar-les.

A prop del poble, a llevant, la Pallissa s un petit embassament natural de terra vermella, situat a la conca de la Riera de Mar. s un lloc idoni per anar-hi a menjar, des d'on es poden iniciar excursions.

Recomanem, en aquest sentit, un mapa del terme municipal de Mar, editat per l'ajuntament, que explica aquests indrets, i d'altres, i les excursions que es poden organitzar per anar-los a visitar.

Tamb recomanem, i molt, per tal de preparar la visita a Mar i qualsevol de les excursions que s'hi poden fer, visitar la pgina personal sobre Mar que hi ha esmentada en els enllaos externs.

 Histria .
La recerca i els estudis de l'historiador i arqueleg Salvador Vilaseca i Anguera van obrir la porta al coneixement de la nostra histria ms antiga. Tenim datades troballes des del Paleoltic Inferior.

S'han descobert restes en jaciments de superfcie i tamb en coves i balmes: les coves del Xollat, al bell mig de les Burgueres, el Cau del Mol Paperer, la Miloquera i Cal Montagut. El material ms abunds s la indstria ltica i la cermica, principalment la d'origen rom, que ens fa creure en l'existncia d'una villa romana.

Al cim de la Miloquera hi ha restes d'un castell que ens recorda la dominaci sarrana, probablement de mitjans del segle IX. Malgrat que els sarrans arribaren cap al 714, l'assentament fou dificults per l'orografia del Priorat. Tamb s hi troben restes d una esglsia de forma absidal que se situa a finals del romnic, segle XIII. Recerques posteriors han trobat, encara, al cim de la Miloquera, restes preromanes i romanes.

La parrquia de Mar ja s esmentada a la butlla del Papa Anastasi IV el 1154.

L any 1153 el castell de Mar surt esmentat per primera vegada per Ramon Berenguer IV. L'any 1174 el rei Alfons I infeud el castell a Guillem II de Castellvell. El 1241 la senyoria recaigu a Alamanda, casada amb Guillem d'Entena, i pass al domini de la baronia d Entena. L'any 1324 Jaume II dna el castell de Mar al seu fill Ramon Berenguer i entra a formar part del Comtat de Prades. A partir d'aqu, segueix les vicissituds del Comtat.

Al segle XV alguns habitants de Mar van baixar a viure al peu del tur. Els maralencs utilitzaren les pedres del poble vell per construir el nou. Finalment el poble s'ubic definitivament on s actualment durant el segle XVIII.


L any 1611, els frares servites fundaren el convent de Sant Maral als afores del poble. L'edifici fou abandonat durant les guerres de Successi, del Francs i el Trienni Liberal i, definitivament el 1835, fou incendiat i saquejat pels carlins, l'esglsia derruda, i les seves pedres emprades per a reparar i construir cases al poble. Avui en dia s un edifici runs, del qual sols es pot esmenar un fragment ornamental barroc a la faana.

La construcci d'aquest convent fou a l'inici d'un moment de creixement demogrfic i econmic, general a tot el pas. A Mar es concret en la construcci de diversos casals, al llarg dels segles XVIII i XIX, com el que ja hem esmentat de Cal Montagut, i algunes obres de carcter pblic, com la font, amb l'abeurador i els safareigs. L'esglsia tamb correspondria a aquesta poca.


Malgrat aix, amb l'entrada dels Borbons i la implantaci del cadastre el poble comen a tenir dificultats per pagar les contribucions, molt altes, sobretot a Catalunya. El guerriller Carrasclet, que visqu durant un temps a Mar juntament amb la seva esposa, que n era filla, inici la seva campanya bllica contra les forces del rei Felip V a ran dels alaments populars contra el cadastre; desprs s'afeg a l'exrcit catal partidari de la continutat de la Casa d'ustria, a travs de la persona de l'Arxiduc Carles.

A finals del segle XIX la plaga de la filloxera va fer estralls a la comarca. Mar, per, no en va sortir tan mal parat, ja que l'arribada del ferrocarril, l'any 1891, va esmorteir la crisi i es convert durant molts anys en porta d entrada i sortida de bona part dels productes agraris del Priorat. D'aix ve que l'estaci tingui una magnitud, per la quantitat de vies que cont, que no es correspon de cap manera amb l'activitat que t en l'actualitat.

 Activitat econmica .
Mar s un poble agrcola. La superfcie del terme no conreada s ocupada per pasturatges, garriga i bosc. L agricultura s de sec i el principal conreu s la vinya, seguida de l olivera, els avellaners i els ametllers. Tamb hi ha granges de pollastres, conills i porcs.

L any 1913 va ser fundat a Mar el Sindicat Vincola del Baix Priorat, i el 1919, el Sindicat Agrcola, que elaboraven cadascun els vins dels seus associats. L any 1936 es van fusionar els dos sindicats, i es va formar la Cooperativa Agrcola. El 1998, la Cooperativa Agrcola de Mar s ha unificat amb la Cooperativa Agrcola de Falset. La nova Cooperativa es dedica a l elaboraci i comercialitzaci de vins sota la denominaci d origen Tarragona, subzona de Falset, i de fruits secs.

La resta d activitats econmiques es distribueixen en el sector industrial : construcci, confecci, oficis tradicionals, etc., i en el sector terciari : comeros, serveis i turisme El bon emplaament geogrfic i la xarxa de comunicaci fa que part de la poblaci activa es traslladi a treballar a altres pobles de la comarca o tamb al Baix Camp i a la Ribera d'Ebre.

 Festes i tradicions .
La Festa Major d estiu se celebra el 15 d agost en honor a la Mare de Du i, entre altres actes, t lloc la desfilada de carrosses, el tpic espgol i la festa de la vellesa.

La Festa de Sant Joan, amb un sopar popular, t tamb molta personalitat, com a la resta dels Pasos Catalans.

La Diada de l'11 de setembre, Festa Nacional, se celebra amb un esmorzar popular a la Plaa de Les Arenes.

La Festa Major d Hivern se celebra el 27 de desembre, i s dedicada a la Mare de Du de les Malalties, patrona de Mar. Hi destaca la cantada de les "Completes" a la vetlla, que consisteix en peces musicals histriques, i la process de "L aurora," que comena quan just trenca l alba, i compta nicament amb la participaci dels homes. A aquesta process, n'hi segueixen dues ms: la del Rosari i la de Missa Major.

La Festa de Reis, com a tots els pobles catalans, s una festa lluda i esperada per una part de la poblaci, sobretot la de menys edat.

 Serveis turstics .
Segons la Guia de serveis turstics de l'Oficina Comarcal d'Informaci Turstica del Priorat, Mar compta amb tres restaurants, tres cases de pags dedicades a l'agroturisme i l'Agrobotiga de la Cooperativa.

 Comunicacions .

El terme de Mar t lnia de ferrocarril -la que des de Tarragona s'adrea a Mra la Nova i Saragossa- de la RENFE, on hi ha estaci compartida amb Falset, dins del terme de Mar.

Mitja dotzena de trens diaris en cada direcci enllacen Mar amb la resta d'estacions, tot i que cadascun d'ells pot tenir un dest diferent en direcci ponent (Saragossa, Casp, Flix o Mra la Nova, sortint tots ells de Barcelona, passant per Reus i Tarragona), o un origen diferent en direcci llevant (tots, per, passen per les grans ciutats que acabem d'esmentar) i tenir parada o no a les estacions considerades secundries.

A ms, la carretera T-300 enllaa Falset amb Mar, la TV-3001 Mar amb la Torre de Fontaubella, i la TV-3002, Mar amb Capanes. A part d'aquestes, travessa el terme la N-420 (Tarragona-Crdova), que passa una mica allunyada del poble. D'aquesta carretera, a l'extrem de ponent del terme, arrenca la T-734 (N-420, a Mar-el Masroig). Tamb hi ha la curta carretera T-363, de poc ms d'un quilmetre, que enllaa la N-420 amb el poble.

A l'interior del terme, i connectant amb els pobles vens, hi ha diversos camins rurals en fora bon estat, si b solen ser molt estrets.

Segons la Guia de mobilitat en transport pblic de la Generalitat de Catalunya, no hi ha cap servei pblic d'autobusos que tingui parada a Mar.

 Demografia .


 Bibliografia .
 ASENS, Joan, Guia del Priorat, Tarragona, Edicions de la Llibreria La Rambla, 1981.

 GAVN, Josep Maria, Inventari d'esglsies 1. Montsi, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya, Barcelona, Arxiu Gavn, 1977;

 GORT JUANPERE, Ezequiel, Histria de Falset, Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 2003.

 QUEIXALS I FUCHO, Rafel, Mar, reculls de la seva histria, Falset, Arts Grfiques Octavi, 1982.

 La Veu del Priorat, nm. 11, setembre-octubre 1991.

 Gran Geografia Comarcal de Catalunya.

 El Priorat. Anlisi d'una crisi productiva, Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1985.

 L'Arqueologia a Catalunya avui, Generalitat de Catalunya, 1983.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;
Web personal sobre Mar;
Oficina comarcal d'Informaci Turstica del Priorat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9154" title="La Vilella Baixa" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="5095">

La Vilella Baixa s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat a la meitat nord de la comarca, en una posici entre central i ponentina. Est del tot envoltat de termes del Priorat: Cabassers al nord, la Vilella Alta a llevant, Gratallops al sud-est, el Lloar al sud i la Figuera a ponent.

 Etimologia .

Coneguda al segle XVI com la Vilella Devall (la Vilella de Vall o d'Avall), el seu nom prov d'un diminutiu de la paraula "vila", acompanyat de l'adjectiu que en descriu la posici, en comparaci a la seva vena de llevant, la Vilella Alta.

Com s'indica a l'apartat d'histria, hi ha qui ha volgut veure un origen rab en el nom del poble. Sense volen en cap moment negar un origen arbic en la poblaci mateixa, les raons lingstiques que l'emparenten amb la llengua rab no semblen, ara per ara, prou consistents.

Es tracta, doncs, molt probablement, d'un topnim ja del tot romnic.

 Descripci .
Es tracta del segon terme ms petit del Priorat, a poca distncia del ms petit de tots: la Vilella Alta. De fet, entre les dues Vilelles sumarien un terme municipal de mida mitjana, en aquesta comarca.

Tot i que l'orografia en general al Priorat s molt accidentada, aquest terme s dels que ho s menys, ja que les muntanyes que l'envolten no sn gaire altes, i a la part central del terme, presenta una zona relativament plana.

Tot el lmit nord del terme est marcat pel darrer vessant de ponent de la Serra del Montsant, quan aquesta serra s'acosta al riu del mateix nom. Aix, el lmit nord-est es troba a uns 525 metres d'alada, just a la part de sota de la cua de la cinglera, al sud-oest del Grau de la Vilella. Va baixant gradualment, resseguint sempre per sota la sinuositat de la cinglera, i als Rogerets passa pels 465 m. alt., a les Planes ja est sobre els 350, i va baixant fins arribar a sota la presa del Pant de la Vilella Baixa, on ateny els 210 m. alt.

D'aqu, i ara cap al sud, ressegueix tamb per sota una altra cinglera, pujant fins, aproximadament, els 400 metres d'altitud, i per los Solans i los Socarrats arriba fins a sota de la Punta del Guixar, a dalt de la qual, per, no arriba: l'alada de la Punta s de 636, i el termenal arriba als 465 m. alt., com a molt.

Seguint ara cap al sud-est, per fent una mena de doble angle recte, el terme baixa de forma arbitrria a buscar el riu de Montsant, que troba a 168 m. alt., just al sud del Mas del Prunera. A partir d'aqu, el termenal remunta el riu de Montsant fins a tocar, prcticament, les portes meridionals del poble, on el Montsant s a 184 m. alt. D'aqu el termenal puja primer per un barranc i desprs s'enfila per un coster, sense seguir, per, cap carena marcada, fins assolir, ara s, els 356 metres als Canyerets. D'aqu torna a baixar per anar a trobar la llera del riuet d'Escaladei, als 230 m. alt., i s'enfila cap a la carena que separa les dues Vilelles, va pujant fins els 324 m., desprs fins els 460 a los Pics, i es va acostant fins als peus de la cinglera de la Serra del Montsant, al punt on hem comenat la descripci.

A l'interior del terme hi ha algunes elevacions destacades, sobretot pel seu valor paisatgstic, per cap d'elles no ateny grans elevacions: les del nord, estribacions encara de la Serra del Montsant, estan cap als 370 m. alt., i les de la resta del terme solen moure's entre els 300 i els 260 metres d'altitud.

La quasi totalitat del terme est vertebrat al voltant del riu de Montsant. Entra en el terme per l'extrem nord-oest, just a sota de la presa del Pant de la Vilella Baixa (pant que, curiosament, s tot ell en els termes de Cabassers i la Figuera, a 210 m. alt, i en surt pel sud-est, a ran de les cases ms meridionals del poble, a 184 m. alt. A part del Montsant, cal esmentar el riuet d'Escaladei, molt poc tram del qual discorre pel terme de la Vilella Baixa, per va a abocar-se en el Montsant just sota el poble mateix. Aquest riuet entre en el terme a 244 m. alt., i vessa en el Montsant a 192.

El Montsant, just a l'entrada en terme de la Vilella Baixa, rep el barranc del Rac, que baixa del terme de Cabassers, i no hem sabut trobar cap altre barranc destacable pel costat esquerre del riu. Per la dreta, encara menys: el nom de tots els barrancs que rep deuen quedar reservats, ara per ara, a la memria viva de les persones grans de la Vilella Baixa. Es tracta sempre, a ms, de barrancs de curt recorregut i que no marquen, cap d'ells, grans territoris.

 Comunicacions .

Travessa el terme pel nord la carretera T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Bisbal de Falset), i en el poble mateix se li uneix la T-710 (Falset-la Vilella Baixa).

Tot i que el Sender del Priorat, GR-174, fa quasi la volta sencera al terme de la Vilella Baixa, no hi entra en cap moment.

Des de Barcelona i Reus hi enllacen cotxes de lnia de La Hispnia. Tamb hi ha connexi diria amb Falset, aprofitant el transport escolar, des d'on es pot enllaar amb RENFE.

 Economia .

La Vilella Baixa es dedica principalment a l'agricultura, el vi, el comer, la construcci i, ltimament, el turisme. Ara b, la mateixa constituci del poble fa pensar en una activitat ms diversificada en temps anteriors, amb forta presncia de menestralia i de comer.

 Demografia .
La seva demografia ha passat dels ms de 1.000 habitants a finals del segle XIX, a un mnim de 150 habitants a mitjans dels anys 90 dels segle XX, desprs de la filloxera i la industrialitzaci, amb el consegent despoblament rural. En el tombant del nou segle s'ha aconseguit un cert repunt de la poblaci (molta de la qual treballa fora del municipi) i actualment hi ha censats ms de 200 habitants, notable increment en una comarca on la recessi de la poblaci encara s ben viva.

 Histria .
El seu origen se sol atribuir als rabs, que hi haurien fundat una alqueria depenent de Siurana amb un nom  derivat del mot rab velazha, que significa meandre de riu. Altres historiadors -sense negar-ne l'orgen rab- es refereixen al topnim com a derivat de vila. Antigament s'anomen Vilella Jussana o Vilella de Baix (nom encara usat per algunes persones). Amb el Decret de Nova Planta, el s. XVIII es castellanitz el nom com a Vilella Baja i actualment s oficial el topnim popular de La Vilella Baixa.  A diferncia del poble ve de La Vilella Alta, depenent del Priorat d'Escaladei, pertany a la jurisdicci eclesistica de Tortosa i a la Baronia de Cabassers.

 Llocs d'inters .

El poble el travessen el Riu de Montsant i el riuet d'Escaladei, i a l'aiguabarreig on s'ajunten hi ha l'impressionant pont romnic de dos arcs ms un tercer arc que es va afegir per sortejar el riuet el 1886 i que segueix l'estil arquitectnic dels altres dos. A part del pont gran, destaca com a monument l'esglsia de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, d'estil renaixentista amb tres naus. La caracterstica ms peculiar del poble s l'alada de les seves cases que donen al coster dels dos rius, que poden tenir 6 o ms plantes a la banda del riu, quan les mateixes cases a la banda del carrer poden ser noms d'una o dues plantes. L'escriptor Josep Maria Espins l'anomen en un dels seus primers llibres de viatges La Nova York del Priorat, apellatiu que ha fet fortuna. Tamb destaca el Carrer que no Passa, de fortes reminiscncies medievals i on se situa el nucli original del poble. Es passa per un porxo d'arcs apuntats i el carrer no t sortida. En el primer dels arcs encara s'hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d'incursions enemigues. s destacable, tamb, el Sindicat Agrcola, de factura modernista en no gaire bon estat i pendent de restauraci.

 Turisme .

El poble compta amb dues botigues on es poden comprar productes tpics i embotits, dos restaurants, un d'ells fonda amb habitacions, i multitud de cases rurals completament equipades.

El municipi s la porta d'entrada pel sud del parc Natural de de la Serra Montsant i compta amb un punt d'informaci turstica, aix com d'itineraris de senderisme i de natura ben senyalitzats que en formen part.

Compta, tamb, amb una rea poliesportiva i una zona de lleure per a fer dinars i costellades, situada a la zona dels Masets.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9156" title="La Vilella Alta" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="5096">

La Vilella Alta s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat al centre de la meitat nord de la comarca, juntament amb el seu mig homnim, la Vilella Baixa. Totalment envoltat de municipis del mateix Priorat, t al nord la Morera de Montsant, a l'est i sud-est Torroja del Priorat, al sud-oest Gratallops, a l'oest la Vilella Baixa i al nord-oest Cabassers.

 Etimologia .

Coneguda al segle XIII com la Vilella de Munt, el seu nom prov d'un diminutiu de la paraula "vila", acompanyat de l'adjectiu que en descriu la posici, en comparaci a la seva vena de ponent, la Vilella Baixa.

Es tracta, doncs, d'un topnim ja del tot romnic.

 Descripci .

s el terme municipal ms petit de tot el Priorat, tot i que a poca distncia del seu germ, la Vilella Baixa, que noms t 0,4 km ms. Est tot ell vertebrat per la vall del Riuet d'Escaladei, poc abans de la seva confluncia amb el Riu de Montsant. Tot el costat dret est conformat per la cinglera de la Serra del Montsant, anomenat aqu cingles dels Montalts, entre el Grau de la Vilella (645 m. alt.) i el Coll de la Guixera (635), pel costat occidental, i el Grau de la Font de l'liga, a 559 m. alt., a l'oriental, deixant al mig el Grau de la Guineu, d'uns 550. Aquests graus -etimolgicament, graons- sn els passos pels quals els antics camins de bast vencien la carena i creaven un pas enmig de la cinglera per on comenaven a baixar. Actualment la major part d'aquests camins sn perduts, i els passos, impracticables.

Pel costat nord-est, el termenal segueix el barranc dels Pouets, entre la cinglera i el riuet d'Escaladei, passant aix en poc recorregut dels 559 m. alt. del capdamunt als 310, per on discorre la llera del riuet esmentat, just a sota de lo Tormo, de 368 m. alt. Travessada aquesta llera, el termenal s'enfila cap a l'est, i va a buscar la Serra de la Creu Alta, que s'enfila fins els 656 m. alt. Tot seguit trenca cap al sud-oest, i emprn una serra parallela a la del Montsant, per de fora menys alada, que s la que tanca l'altre costat del Riuet d'Escaladei. Va baixant gradualment, cap a la Punta de les Bassetes, de 514 m. alt., i, sempre per la carena, per on passava el cam vell d'Escaladei, s'acosta fins molt a prop del poble, on la serra ateny els 438 m. alt., en el seu punt ms elevat. Continua encara carena avall, cap al sud, fins que a la zona de los Voltons, la carena inflexiona cap a ponent, i el terme tanca aix el seu extrem sud. Es tracta d'alades d'entre 420 i 380 metres d'alria.

A la partida d'Aigus, el termenal inflexiona cap al nord-est, i va a buscar una altra carena, d'entre 385 i 353 m. alt. Aix, arriba a les envistes de la Vilella Baixa, on, en direcci nord, el termenal va a buscar el riuet d'Escaladei, a 235 m. alt., i s'enfila cap al nord per la carena que s la que de fet separa les dues Vilelles, i aviat puja cap als 324 i 356 m. alt. Inflexiona llavors cap al nord-est, i va a buscar els vessants de la Serra del Montsant: 404 i 540 m. alt. a los Pics, i fins als 645 del Grau de la Vilella.

Una part important del terme, tot el que sn estribacions del Montsant, queda incls en el Parc Natural de la Serra del Montsant.

Com ja ha quedat dit, tot gira a l'entorn del Riuet d'Escaladei, que entra en el terme, procedent del molt proper antic priorat d'Escaladei, pertanyent a la Morera de Montsant, a 310 m. alt., i en surt, cap a la Vilella Baixa, a 235. Aquest riuet al cap de poc, just en el poble ve, aflueix en el Riu de Montsant. El Riuet d'Escaladei al seu pas per la Vilella Alta rep tot de barrancs afluents per un i altre costat. Els que vnen del nord-oest sn dreturers i de curt recorregut, els del sud-est, ms suaus i un xic ms llargs. Del Montsant vnen el barranc dels Pouets, ja esmentat, que fa de lmit amb la Morera de Montsant, i la resta no tenen noms coneguts ms que per les persones grans de la Vilella Alta. Quelcom de molt semblant passa amb els del sud, els noms dels quals no han arribat als mapes que fan servir els excursionistes de la zona.

El poble, situat dalt d'un tur, s l'nic nucli de poblaci del municipi. Els antics masos repartits per alguns indrets del terme han anat quedat deshabitats, i alguns d'ells, fins i tot rnecs.

 Comunicacions .

Travessa el terme la carretera T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Vilella Baixa), aix com el sender de gran recorregut GR-174, conegut com a Sender del Priorat, en un tram que enllaa Poboleda, Escaladei i Torroja del Priorat.

 Histria .

Histricament anomenada la Vilella d'Amunt, el poble ha rebut diversos noms al llarg de la histria com ara la Vilella de Dalt, la Vilella Sobirana i la Vilella Alta; aquesta darrera apellaci, i sobretot a partir del segle XVIII, s la que ha roms fins a l'actualitat.

Hi ha diverses llegendes sobre l'origen d'un primer poblament a l'indret. La tradici popular parla de dos germans que provenien d'un altre poble anomenat Vilella a prop de l'Arag, i que l'un fund la Vilella d'Avall i l'altre la Vilella d'Amunt. La mateixa tradici diu que la primera casa bastida al poble fou cal Quan (del cast. Juan), l'nica que t cisterna.

Avui per avui no se sap del cert de cap nucli de poblaci a l'indret tant de l'poca prehistrica i ibrica com de l'poca romana, visigtica i musulmana. Noms de l'poca en qu els sarrans s'establiren a la zona es pot suposar l'existncia d'alguns masos que indiquen que hi havia poblaci en el que aleshores fou el valiat Siurana.

Sense descartar la possibilitat d'algun nucli hum primitiu, sembla clar que els monjos de la Cartoixa d'Escaladei foren els qui fundaren el poble vers la segona meitat del segle XII, o si ms no els qui li donaren un impuls. Per motius estratgics, cap a la segona meitat del segle XIII els cartoixans donaren facilitats als habitants de Montalt, un poble situat a un dels contraforts de la Serralada del Montsant, perqu l'abandonessin i s'installessin a la Vilella d'Amunt. El poble form part dels dominis de la Cartoixa de Scala Dei.

Al llarg dels segles segents el poble prosper seguint la tendncia general catalana. Aquesta prosperitat en augment tanmateix es vei estroncada per l'entrada el 1884 de la filloxera a la comarca, una plaga que atacava la vinya i que arrun i arrosseg a la misria la Vilella Alta i tota la comarca. 

Des de principis fins a finals del segle XX la poblaci segu disminuint progressivament. A la darreria del segle XIX la Vilella Alta tenia uns 600 habitants; per contra, en l'ltima dcada del s. XX hi havia poc ms d'un centenar d'habitants. El canvi de millenni ha aturat si ms no aquesta drstica minva i es comena a percebre un tmid creixement.

L'activitat econmica per excellncia s l'agricultura, principalment el cultiu de la vinya, l'olivera i l'ametller. La Vilella Alta acull el Mol d'oli comarcal

 Demografia .


 Llocs d'inters .
Esglsia parroquial de Santa Llcia;
Antiga Fortificaci: lo Portalet, lo Portal de la Font, la Costeta i l'antic Fossar (conjunt monumental);
Mol d'oli;
la Font Vella (zona d'esbarjo equipada amb barbacoes);
l'Oliver vell (arbre monumental);
la Solcida (antics rentadors);
lo Dipsit (mirador);

 Festes i celebracions .
18 de febrer, Festa Major de Santa Prisca, patrona;
25 de juliol, Festes d'estiu;
15 d'agost, Aplec de sardanes;
13 de desembre, Festa Major de Santa Llcia, patrona;

 Referncies .
ANGUERA, Pere; ARAGONS i VIRGILI, M. El Priorat de la Cartoixa d'Escaladei. Prleg de J. Iglsies. Barcelona: Fundaci d'Histria i Art Roger de Belfort - Santes Creus, 1985.
ESCODA i BONET, Ramon. Memries d'un poble: la Vilella d'Amunt -Priorat-. Prleg de P. Anguera. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1996.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9157" title="Porrera" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="5097">


Porrera s una vila i municipi de la comarca del Priorat histric. Est situat a l'extrem de llevant de la zona central de la comarca administrativa, i limita al nord amb Torroja del Priorat i Poboleda, la Morera de Montsant, amb qui t un nic punt de contacte, al Coll de les Marrades, i Cornudella de Montsant. A llevant limita amb la comarca del Baix Camp, a travs del terme d'Alforja. Al sud, troba primer a llevant Pradell de la Teixeta, desprs Falset, i a ponent Gratallops.

 Etimologia .

Anomenat antigament Vallporrera (segle XII: Valporriera), es tracta d'un derivat de porro, amb un sentit collectiu. Evidentment, es tracta del porro comestible, conreat des de molt antic.

Es tracta, doncs, d'un topnim romnic, procedent del llat "porrum", que tindria el significat de "(vall) on el porro s abunds".

 Descripci .

El seu terme municipal s'estn per gaireb tota la vall del riu Cortiella, el qual neix al terme ve d'Alforja i corre de llevant a ponent pel mig del terme fins a desembocar al riu Siurana, el qual travessa la punta de ponent del terme de Porrera, a tocar de Gratallops.

L'extrem de ponent del terme de Porrera arriba a les mateixes portes de la vila de Gratallops. En efecte: arriba ran de l'extrem sud-oriental del nucli de poblaci de Gratallops, entre la Font Nova i la Font Vella. Des d'aquest indret, baixa per un barranc a trobar el riu de Siurana a una alada de 190 m. alt., i, un cop travessat, emprn la direcci nord-est. El termenal segueix una carena que va pujant gradualment cap als 342 m. alt. i els 370 a les Pereroles, desprs fins als 424 al Collet del Pere Joan, els 517 als Tossals, els 485 a la Roca del Cucut, els 664 a les Estosses, els 668 a la Pedra del Terme, els 734 a la Serra de l'Alari, baixant fins els 539 al Coll de les Marrades. Desprs torna a pujar, ara cap al Serrat del Moll: 614, 648, 668, 699, 764, 703, 783, 809, 837, 863, i, finalment, 915 al Moll, a l'extrem nord-oriental del terme.

Una carena que baixa gradualment cap als 800 m. alt. marca el lmit de llevant del terme, que desprs inflexiona cap a ponent, per, seguint carenes d'uns 700 metres d'altitud, menar a la Roca del Llamp, a 704. Des d'aquest punt, una carena baixa de dret fins al mateix mesclant del riu de Cortiella amb el barranc de la Garranxa, a 347 m. alt., des d'on es torna a enfilar cap al sud. Cal destacar que s aquest just el lloc on el terme d'Alforja forma un entrant bastant profund per sota del terme de Porrera. La carena que segueix el termenal duu a la Punta de la Peixera, de 622 m. alt.

A la Punta de la Peixera el lmit del terme se'n va cap al sud-oest, baixant per una carena fins el barranc de les Valls, a 390 m. alt., i s'enfila per l'esquerra d'aquest barranc per una altra carena, fins els 630 m. alt., a les Sentius. D'aqu, i sempre carenant, trenca cap al nord, fins a les Manyanes, on torna a baixar per la Costa de Sales cap a la vall del barranc de la Sentiu, passant pel Coll de la Sentiu, de 380 m. alt. Aix, arriba al barranc de les Sentius, a 325 m. alt., i es torna a enfilar per l'altra banda de la vall fins a trobar la carena que separa els termes de Porrera i Falset. Aquesta carena, en direcci ponent, passa per lo Querol, de 602 m. alt., arriba a la Pedra del Terme, de 601 m. alt., a la Serra Alta, des d'on baixa gradualment pels Obacs de Porrera i les Toloses, seguint encara en bona part serretes naturals, fins a trobar el riu de Siurana. El travessa a uns 180 m. alt., i arriba a les portes de Gratallops per l'Aubada, com ja hem expressat anteriorment, prcticament en el lloc on hi ha la fita quilomtrica nmero 9 de la carretera T-710.

A l'interior del terme hi ha algunes elevacions, entre 500 i 300 metres d'alria, que de fet sn els terminals de les serres que conformen les serres dels lmits municipals. 

Ja hem dit que el riu de Cortiella vertebra el terme municipal, per, a ms, cal destacar que del sector nord-est del terme rep el barranc de la Garranxa, que conforma una vall tancada en la qual hi havia hagut el poble d'aquell mateix nom, actualment deshabitat. El barranc de la Garranxa rep tot de barrancs curts, entre els quals destaquen els aqu anomenats comes o comellars, ja que conformen petits sectors plans enmig de les muntanyes: Coma d'en Cntir, Coma de l'Hort, Comellar del Xafat, del Llop, dels Escurons, del Figueres, del Catxot, de l'liga, el Comellar Major, el del Mosso, el de la Creu...

El riu de Cortiella ve del sud-est, d'Alforja, i just entra en el terme de Porrera en ajuntar-se-li el barranc de Garranxa. A partir d'aqu rebra pel nord el barranc de les Comes, el de les Escomelles, el Comellar de les Arenes, el barranc de les Morlandes, el de les Solanes i altres de menys importncia. Pel sud, se li ajunten el barranc de les Valls, a l'alada del poble, que constitueix una unitat de territori fora homognia: tot el sector sud del terme municipal. Rep el barranc de les Porreres i el Comellar de les Comes, i s'ajunta al riu de Cortiella just al sud-oest del nucli de Porrera. Desprs, aquest riu rep encara el barranc de les Sentius i tot un seguit de barrancs el nom dels quals ara per ara ens sn desconeguts.

Finalment, el riu de Siurana marca l'extrem de ponent del terme, que travessa de nord a sud. s just el tros que es troba entre el nucli de Gratallops i el mesclant d'aiges amb el riu de Cortiella.

Prcticament tot el terme est format per llicorella paleozoica, coberta abans de vinya, molt reduda d'en de l'aparici de la filloxera.

Des del despoblament del llogaret de la Garranxa, la vila s l'nic nucli de poblaci. La poblaci s agrcola, encara que noms s'aprofita un 40% del terme. La resta roman erma, dedicada a pasturatge, garriga o bosc. El regadiu no arriba ni a l'u per cent dels conreus. El conreu principal s la vinya, seguit de l'avellana i l'ametller. Hi ha jaciments abandonats de plom i barita. Al terme s'hi troben diverses fonts d'aigua ferruginosa.

La Cooperativa Agrcola fou fundada l'any 1932. Agermanat amb el municipi de Porreres (Mallorca). 

El cantautor i msic Llus Llach, que passa moltes temporades al poble, li va dedicar un dels seus treballs: Mn Porrera (1994) amb algunes lletres que va escriure el poeta Miquel Mart i Pol.

 Comunicacions .

A la vila de Porrera es produeix l'encreuament de les quatre carreters que travessen el terme: de sud-est a oest, la TP-7401 (Porrera-N-420, a Pradell de la Teixeta), la TP-7403 (Porrera-Torroja del Priorat), que de fet sn continutat una de l'altra, i de nord a sud la T-740 (Falset-Porrera) i la TP-7402 (Porrera-C-242, a Cornudella de Monsant), que tamb sn continutat una de l'altra. Trepitja la punta del terme, ran de Gratallops, la carretera T-710 (Falset-la Vilella Baixa), tot just en mig quilmetre de recorregut per dins del terme.

Tamb travessa un tros del terme de Porrera, entre Gratallops i Torroja del Priorat, el GR-174, anomenat Sender del Priorat. Aquest mateix sender torna a travessar el terme, passant per la mateixa vila, entre Falset i el Coll de la Teixeta.

 Festes i celebracions .
El 6 de maig t lloc la festa major en honor de Sant Joan Evangelista, amb ballades i danses populars.

El segon diumenge de novembre s la Festa Major, dedicada a Sant Francesc d'Asss. Va ser traslladada a aquesta data a causa de la verema. Durant la festa tenen lloc nombrosos actes tpics de festa major, com la trencada d'olla, repartiment de coques,...

Tamb s tradicional per Sant Blai anar a menjar "el rotllo", tortell fet amb pasta de coca i farcit amb menjar blanc.

 Histria .  

Originriament, form part del territori de Siurana fins al 1170, que pass a Albert de Castellvell, el qual el don, l'any 1171, al Priorat de Sant Vicen de Garraf, exceptuant de la donaci les mines de plom, estany i ferro.

El 1180, Alfons I don la vall a Pere de Du, junt amb les mines d'argent. Aix provoc un conflicte amb el Priorat de Garraf, el qual atorg carta de poblament el 1201. Aquest contencis es resolgu a favor d'aquest darrer l'any 1203. El 1263, el Priorat de Garraf ced el territori a la cartoixa d'Escaladei. La pertinena a la Cartoixa tamb fou conflictiva, ja que els porrerencs, davant de l'exigncia excessiva de delmes, es rebellaren i sabotejaren les propietats dels cartoixans.

Durant el s. XIII, la vila estava ben fortificada: tenia castell i muralles. El 1462 la Generalitat deman homes al poble per anar a combatre contra les tropes del rei. Durant la guerra de Successi, el poble opt pels austriacistes que, a les acaballes de la guerra, infligiren vora Porrera una important derrota als borbnics. Diversos homes del poble seguiren desprs Joan Barcel, Carrasclet en la seva activitat guerrillera de resistncia. El 1718, possiblement en part per aquest motiu, l'Audincia fu esventrar la muralla, juntament amb el castell. Durant la guerra napolenica, els francesos derrotaren el sometent i desprs ocuparen i saquejaren la vila. Aix provoc una nova embranzida de la guerrilla que aconsegueix derrotar-los l'any 1811.

Al segle XIX, la vila fou en tot moment liberal. Un dels episodis ms coneguts de la seva histria fou l'ocorregut l'any 1822, en ple Trienni Liberal, quan diversos pobles de la rodalia s'aixecaren en protesta per la mala situaci econmica del pas. La milcia de Porrera sort en defensa de la Constituci i es va enfrontar als revoltats, per en absncia de la milcia uns 1.500 homes dels pobles revoltats entraren a la vila i incendiaren totes les cases. Arran d'aix, les Corts Generals declararen Porrera, vila "eminentemente constitucional" i els seus defensors "benemritos de la Patria".

La seva histria dna ra a les paraules que se li aplicaven a principis del segle passat quan era coneguda com "poblacin ms revoltosa que ninguna otra en Catalua" per la seva histria ens ensenya tamb que ha estat, des de sempre, un poble comproms amb tot all que significa llibertat.

 Llocs d'inters .

 L'edifici ms notable s l'esglsia parroquial, dedicada a Sant Joan Evangelista, neoclssica, amb elements barrocs, construda entre els anys 1763 i 1771.

 Malgrat les contnues lluites que ha assolat la poblaci al llarg del temps, Porrera ha fet i refet els seus edificis, conservant sempre el seu aspecte senyorial i orgulls. Les cases, espaioses i sumptuoses, els carrers, el riu i les amples portalades, recorden el seu gloris passat. Destaquen sobre tot els rellotges de sol, datats entre els anys 1840 i 1880. Es poden trobar peces realment interessants, com ara el rellotge vertical declinant, anomenat rellotge de tarda, difcil de trobar arreu de Catalunya.

 Ermita de Sant Antoni Abat, del 1610, que est situada al cim d'un tur espadat.

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Emiclopdia Catalana en lnia;
Genealoga e historias (Porrera);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9158" title="El Lloar" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="5098">

El Lloar s un municipi de la comarca del Priorat. Fins el 1989 el nom del municipi responia a una ortografia castellanitzant, i constava com a Llo.

s un terme de la part central-occidental de la comarca, i est envoltat d'altres termes del Priorat: la Vilella Baixa al nord, Gratallops a l'est, el Molar al sud i la Figuera a l'oest.

 Etimologia .

Hom ha postulat fins ara dues teories sobre l'origen del topnim "el Lloar". Una, el fa d'origen rab. L'altra, que sembla ms versemblant, explica que ve de "llosar", s a dir, lloc on la llosa (pedres planes, de llicorella, per exemple) s molt abundant. s versemblant precisament perqu s'adiu molt a les caracterstiques del lloc on s emplaat el Lloar.

s un topnim bastant modern (no apareix fins al segle XVI), cosa que tamb el fa molt proper al moment d'inici de la prdua de la -s- intervoclica, dins de l'evoluci de la llengua.

 Descripci .

El terme t una forma curiosa: recorda una h minscula invertida. Est prcticament dividit en dues meitats, a ponent i llevant de la serra que, de sud a nord, va pujant des de la Cresta (450 m. alt.) cap al nord, fins assolir els 636 m. alt. a la Punta del Guixar. Aquesta serra pel costat de llevanr constitueix una cinglera que fa de reds de ponent al poble del Lloar.

La meitat ponentina del terme articula la vall del barranc dels Tortells, que neix prop de Coll del Rei, a la serralada abans esmentada, i des d'on baixa cap al sud-oest per transformar-se en el barranc de Santa Cndia, en terme del Masroig, i abocar-se en el riu Siurana. Aquesta meitat inclou un tram de la vall del barranc dels Llangossets (la resta pertany a la Figuera) i la vall del barranc del Trenc, que neix en terme de la Figuera a ponent de la serralada esmentada, per torar cap a llevant en angle recte, travessar-la de sobre i caure cap al Lloar i el riu Siurana. Aquesta meitat est delimitada a llevant per la serralada esmentada, al sud per la cua cap al sud-oest de la mateixa serralada, i a ponent i nord per unes carenes que van pujant suaument fins a trobar la serralada central ja explicada. Al seu interior hi ha dues elevacions destacables: els Comuns, de 473 m. d'alt, i un tur a llevant del Coll del Rei, de 392.

La meitat de llevant queda enclosa entre aquesta mateixa serralada i el riu Montsant. Aquest darrer riu a l'extrem sud-est del terme del Lloar s'aboca en el riu Siurana. Aflueixen en el Montsant tot de barrancs que baixen de la serralada esmentada: barrancs del Merla, del Cristfol, de la Perera i de les Ortigues (el primer a l'origen del segon), de la Font Vella (que baixa del poble), i del Trenc (abans esmentat). Aquesta meitat de llevant queda limita a ponent per la serralada ja descrita, al sud-oest i sud pel barranc del Trenc, al sud i llevant per riu Montsant i al nord per unes carenes que pugen cap a la Punta del Guixar.

El poble, a 219 m. alt., s a l'extrem sud-est del terme. A prop del poble hi ha el Tossalet, de 191 m., que constitueix un excellent mirador cap a la vall del riu Montsant.

 Comunicacions .

Travessa la part de llevant del terme -poc tros- la carretera T-712 (Gratallops-el Lloar), i la T-732 (El Molar-el Lloar) trepitja noms un trosset del terme, ran del Lloar.

Tamb passa pel terme el GR-171 (Santuari de Pins-Refugi del Caro), en el seu tram entre la Figuera i Garcia.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9159" title="Ulldemolins" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="5099">

Ulldemolins s un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre les vessants meridionals de la serra de la Llena i les septentrionals del masss del Montsant.

s a l'extrem nord de la comarca, al lmit amb la Conca de Barber i les Garrigues. Al nord, de ponent a llevant, troba els termes garriguencs de Juncosa i de la Pobla de Crvoles. A llevant, el terme de Vilanova de Prades, que pertany a la Conca de Barber. La resta de lmits ja pertanyen tots al Priorat: Cornudella de Montsant al sud-est, la Morera de Montsant al sud, i Margalef a ponent.

 Etimologia .

Al segle XII ja es parla del lloc d'"Oculo de molinis", que s exactament la construcci que, aglutinada, forma el nom actual del poble. Possiblement vol dir que s el centre (l'ull) d'un lloc ple de molins. Es tracta, doncs, d'un topnim romnic descriptiu.

 Descripci .

El terme municipal d'Ulldemolins est perfectament emmarcat per dues serres: al nord, la Serra de la Llena; al sud, la Serra del Montsant. El lmit ponent el marquen dues carenes que vnen a enllaar les dues serres principals, mentre que el de llevant s molt menys clar, ja que no segueix clarament cap element orogrfic important.

Al nord, tanmateix, en un lloc travessa el vessant de ponent de la Serra de la Llena, i abraa la capalera del que ser el riu d'Or: el barranc del Purgatori amb uns quants barrancs subsidiaris seus. Aix fa que el terme s'allargassi cap al nord-oest, formant una mena de banya que s'escapa de la regularitat relativa de la resta del terme. El poble d'Ulldemolins es troba ms o menys al centre del terme, en l'nica zona una mica plana del municipi.

Els lmits del terme.

La Serra de la Llena s el marc nord-est del terme d'Ulldemolins, des de la Punta del Moliner, al voltant de 885 metres d'altitud, fins a la Serra el Pujol, de 871, la Punta del Panto, de 912, i la Punta del General, de 923. D'aqu va davallant cap al sud-oest, fins a la Torre de la Llena, una antiga torre de comunicacions, que s a 851 m. alt. La torre, tanmateix, s dins del terme de la Pobla de Crvoles, de les Garrigues. Aquest sector forma una cinglera, tot i que no tan espectacular com la que, davant per davant forma la Serra del Montsant, i el lloc s conegut com a les Solanes. Destaca, completament dins del terme d'Ulldemolins, la Punta del Pags, de 741 m., que n's, de fet, una estribaci.

En aquest lloc s on el terme d'Ulldemolins inflexiona cap al nord, per formar el seu sector garriguenc: la vall del barranc del Purgatori. Els lmits de llevant i septentrional d'aquest sector sn un xic arbitraris, ja que no segueixen exactament una carena ni una sola vall, ja que de fet en fraccionen una (la del barranc de les Garrigues), mentre que el lmit ponent s que s una nica carena, que va a trobar la continuaci per ponent de la Serra de la Llena, amb el cim de la Venta, de 794 m. alt. Tanmateix, segueix poc tros aquesta carena, ja que aviat parteix cap al sud, per formar el lmit de ponent del terme. Pel nord, el termenal es mant tota l'estona entre 700 i 600 metres d'alada, llevat de la llera dels dos barrancs que acabem d'esmentar, que deixen Ulldemolins a 550 i 625 metres d'alada, respectivament. Dins d'aquesta vall destaca un tur que queda allat dels que formen el termenal: la Punta de l'Amig, de 673 m. alt.

El lmit de ponent, el constitueix una carena que baixa des de la Venta cap al riu de Montsant, on, de fet, enllaa amb una altra carena que puja cap a la Serra del Montsant, per ja fora del terme d'Ulldemolins. Des de la Venta, la carena baixa fins al riu, que abandona el terme a 445 m. alt. La zona per on discorre aquest termenal, tant pel vessant d'Ulldemolins com pel de Margalef, s la zona coneguda com Colldemnecs (s a dir, Coll de Monjos, atesa la gran quantitat de coves que en poques llunyanes serviren d'aixopluc a monjos eremites). Aquest paratge, dominat per una gran roca, fou fins i tot abans de la conquesta cristiana del lloc, l'escenari d'un asceteri, que degu ser el fonament de les posteriors asceteris de Bonreps i Escaladei.

El lmit sud-oest, durant un bon tros el marca el mateix riu de Montsant, cap als 450 m. alt. Quan se li ajunta el barranc del Vidalbar, sota mateix la Cova de l'Argamassa, el termenal emprn una carena cap a llevant, passa per los Ventadors, a 937 m. alt., i rpidament s'enfila fins els 1059 m. alt., a la Punta dels Pins Carrassers. Som ja en ple Montsant: Grau del Llop (1057 m. alt), Pi de la Carabasseta (1041), Roca del Llenol (1054), Grau del Parral (1026), Punta del Llurba (1103), lo Trenet (1917), Portella del Peret (998), Punta del Peret (1045), el Baixs del Belard (1044) i, quan ja s a les envistes de la Mare de Du del Montsant, al Grau del Belard (1024), s'acaba el terme d'Ulldemolins, que trenca cap al nord-est i baixa rpidament per tal de formar el lmit est. Cal afegir que en tota aquesta extensi, la Serra del Montsant forma una important cinglera que mira cap a la vall del poble d'Ulldemolins. Hi destaca el Cingle de Fontalba, format pels cims ms alts que acabem d'esmentar.

Un detall que no se'ns ha d'escapar, s que entre les elevacions que hem esmentat n'hi ha que s'anomenen Grau o Portella: sn els llocs per on discorrien els antics camins de bast. El significat de "portella" s clar (emparentat amb porta), el de "grau" potser no tant actualment: s la mateixa paraula que dna "gra", i, com "portella", indica lloc de pas per a un cam en una serralada ms o menys esquerpa. N'hi ha d'altres, encara, tot i que no sn termenals, com el Grau de la Cova del Corb, per on el cam davallava des de prop de la Punta del Llurba, cap a la Cova del Corb i, a la llarga, fins a Ulldemolins, procedent des de la Morera de Montsant.

Malgrat que el pends entre la Serra de Montsant i la plana on es troba el poble s fora sobtat, cal esmentar alguna de les elevacions que destaquen en aquest paisatge, com la Trona, cap a ponent i la Punta de la Galera, una mica al sud-oest d'Ulldemolins.

El lmit de llevant s molt menys fcil d'explicar, ja que baixa sobtadament a trobar el barranc de la Bova (un dels que formen el riu de Montsant), que travessa a uns 645 m. alt. al lloc de les Alzines del Xavo, i torna a pujar, sempre cap al nord-est, fins els 776, a prop del Mas del Pataco. All, ressegueix un tros el cam que passa per aquell lloc, i a mig cam del Collet Blanc es torna a enfilar, ara cap al nord, es va enfilant cap als 800 metres, passa prop del Corral de la Carraca (en terme de Cornudella de Montsant), cap al Corral del Llurba, a 809 m. alt., i segueix una carena cap al nord que baixa a buscar el riu de Prades, que travessa a uns 650 m. alt. Aquesta zona s anomenada les Mines, i pel costat del terme ve de Vilanova de Prades, de la Conca de Barber, cont antigues mines. D'aqu encara s'acaba d'enfilar, ara cap al nord-oest, fins a trobar la Serra de la Llena. Puja ran del mas de Moliner, per la Solana del Pau Sants, fins arribar a prop de la ja esmentada Punta del Moliner.

Ulldemolins.

Comparat amb el que acabem d'explicar, la zona on s el poble d'Ulldemolins sembla una zona plana, tot i que no s ben b aix. De fet, el poble s en un coll format per una carena ms suau que les que hem esmentat fins ara, que baixa dels 800 als 650 metres d'alada, aproximadament. s la carena que separa el riu de Prades, al nord, del riuet del Teix, al sud. La uni d'aquests dos rius, a prop i a ponent d'Ulldemolins, forma el riu de Montsant. El poble es troba lleugerament arrecerat a llevant per la serreta de lo Collet Blanc (al voltant dels 776 m. alt.), i a ponent pel Collet dels Arons, de 672.

El riu de Prades.

Tot el sector del nord-est del terme gira entorn del riu de Prades i els seus barrancs. D'aquests, destaquen pel nord el barranc dels Escarrocs, a prop del poble, i el del Maset, poc abans d'unir-se amb el riuet del Teix. Pel sud, l'important barranc del Rests, el barranc de la Font Bosqueta i el de l'Olla, que s'ajunten a prop i a llevant del poble.

El riuet del Teix.

El sud-est, s al voltant del riuet del Teix. Format pel barranc de la Bova i el de les Alzines, que s'uneixen just en entrar en terme d'Ulldemolins procedents del de Cornudella de Montsant, i el de les Comes, al cap de poc d'haver-se ajuntat els dos anteriors, el riu del Teix rep per l'esquerra tot de barrancs curts i de gran desnivell que davallen del Montsant, entre els quals cal esmentar l'anomenat Fontalba, que baixa de la cinglera i font homnimes, i el de Sant Antoni, que prov d'on hi ha l'ermita d'aquell nom.

El riu de Montsant.

Un cop ajuntats aquests dos rius, es forma el riu de Montsant, que entra en la zona ms ferstega de l'interior del terme. S'ajunten sota les Crestes del Blai, de la Serra de la Llena, i a prop del Mol de l'Espasa, i rpidament es fiquen en una congost al mig del qual, en l'nica zona on s'obre una mica la vall, hi ha l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. s una zona plena de coves que tamb foren escenari de vida eremtica (de fet, queda a prop, al sud-est, del Coll de Mnecs. Hi destaquen la Roca Balladora, la Cova dels Morts, les Coves Fortaleses, la Cova de l'Espardenya, la Cova del Blai, les Coves Roges, la Cova del Fem, la Cova de la Pastera, la Cova Llarga, les Coves del Moliner, les Coves del Francs, l'Avenc del Montlle... Tamb alguns antics molins, com lo Mol Nou.

Fraguerau.

A la zona de Sant Bartomeu de Fraguerau, les formacions geolgiques tenen noms curiosos que remeten o b a llegendes suggerents o, simplement, a meres descripcions de les formes que agafen. s dels trossos del terme d'Ulldemolins que, tot i la dificultat per arribar-hi, mereixen una visita. Estem parlant de la Roca Balladora, lo Cap de Mort, los Tres Jurats, los Tres Jurats Petits, el Pas de les Barretes, lo Camell, la Cadira, lo Pont Penjat per travessar el riu, els Pontarrons, el Bisbe, el Formatge, la Sella, les Cadolles Fondes...

L'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau s en un rac clos, anomenat Rac de Sant Bartomeu, pel qual discorre el barranc del mateix nom. s un indret on, amb una mica d'imaginaci, ens podem transportar a l'alta edat mitjana, i imaginar-nos tot d'ermitans, de vida absolutament asctica, traient el nas entre les roques, guaitant des dels seus amagatalls en les nombroses coves, el caminant agosarat que tenia el valor d'emprendre el cam per aquella vall, absolutament tancada, gosarem dir que tenebrosa. El to clar dels seus conglomerats oligocnics ofereix un viu contrast amb les llicorelles fosques del seu peu.

Passada la zona de Fraguerau, la vall s'eixampla paulatinament, per. sobretot, deixa de tenir a banda i banda roques i coves que evoquen fantsmes imaginaris, tot i que mant tota l'estona el seu aspecte de barreja de colors que hem explicat en el punt anterior.

El Congost de Fraguerau est solcat de moltes barranqueres de profund traat, que van obrint a banda i banda d'altres congostos subsidiaris, que contribueixen a augmentar l'espectacularitat del lloc. Dels que vnen del nord, pel costat dret del riu destaquen el Rac de la Pastera, el barranc de Sant Bartomeu i, ja a prop del lmit de ponent del terme, el barranc de Colldemnecs i lo Gall. Per l'esquerra, trobem com a dignes d'esment el Rac de la Palleria i la Canal del Descarregador. Sn, aquests darrers, barrancs de ms curt recorregut, que baixen ms a plom des de la Serra del Montsant.

El barranc del Purgatori.

De l'apndix del nord, marcat per la vall del barranc del Purgatori, cal destacar que es tracta de la vall principal, del barranc esmentat, i la del seu afluent per ponent, el barranc del Gris. Al costat de llevant, a ms pertany a Ulldemolins un fragment de la vall superior del barranc de les Garrigues, que ja hem esmentat. Com ja hem expressat anteriorment, aquesta vall pertany geogrficament a la comarca de les Garrigues.

Economia.

L'economia del poble es basa principalment en l'agricultura. Els conreus majoritaris sn l'olivera, l'ametller i la vinya.

La gran quantitat de molins fa pensar en una important activitat antiga de carcter preindustrial, basada en la mlta, tant de cereals, com d'oli i de vi.

 Histria .

Hi ha indicis que el lloc es trobava ja habitat durant la prehistria, encara que l'origen de l'actual vila data de l'poca islmica, quan era poblaci fortificada sota el domini del val de Siurana, encarregat de la defensa d'aquest lloc. Desprs de la Reconquesta, li s atorgada la Carta de Poblaci pel rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, el 31 de gener de 1166. Pass ms tard a formar part del Comtat de Prades, i la Cartoixa d'Escaladei exerc tamb domini i propietat sobre finques i ermites del terme. Cal destacar, com a aspecte histric interessant, la presncia d'ermitans a les muntanyes del Montsant, masss que deu el nom a l'existncia de nombroses ermites que s'aixequen al seu voltant.

Poblament.

Actualment, el poble d'Ulldemolins s l'nic poblament del municipi, per cal pensar en un poblament antic bastant repartit en masos, molins i fins i tot habitacles troglodtics. La major part avui sn deshabitats, alguns del tot rnecs, o, en tot cas, refets com a segona residncia. 

A part de la zona de Colldemnecs i Fraguerau, testimonis clars d'eremitisme, tamb se'n conserven restes a la del Montsant, on hi ha les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena. Aquesta darrera, que havia de ser la base d'una comunitat monstica frustrada per les autoritats locals, fou construda al segle XVI, i t unes proporcions que li permeten el sobrenom popular de Catedral del Montsant. Sant Antoni sempre va tenir unes dimensions ms modestes, per fou sempre seu d'ermitans anacoretes. Actualment hi ha una casa de colnies. Tamb en els vessants del Montsant hi ha l'ermita de Santa Brbara i, a tocar de la poblaci, la de la Mare de Du de Loreto.

Comunicacions.

Creuen el terme la carretera C-242 (C-12, a Torrebesses/Llardecans-N-420, a les Borges del Camp), que passa pel poble, la TV-7004 (C-242, a Ulldemolins-Vimbod), i tot just l'extrem de ponent de la carretera LP-7013 (N-240, a Vinaixa-C-242, a Ulldemolins).

Travessen el terme tamb dos senders de gran recorregut: l'anomenat Sender del Priorat, GR-171, i el GR-65-5, pertanyent al Cam de Sant Jaume, en el seu tram Tarragona-Mequinensa, que just a Ulldemolins t una variant per la Serra de la Llena.

Llocs d'inters.

Al nucli urb.

Esglsia de Sant Jaume: Esglsia renaixentista traada a les darreries del segle XVI (1583) ;
Santuari de la Mare de Du del Loreto: de finals del segle XVII, en agrament a la seva protecci sobre la vila de la plaga de la llagosta l'any 1685. Festivitat 10 de desembre. ;
Portal del Roser: s l'nic dels diferents portals de la vila que actualment es conserva. ;

Al terme.

La Font del Saquer (arbre monumental): El saquer est situat a l'esquerra del rierol del Teix, entre tres majestuosos xops i l'antiga font de la vila. Va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya l'any 1987. Te 5 troncs principals i una alria d'onze metres. ;
Ermita de Santa Magdalena: coneguda com la catedral del Montsant. Va ser fundada l'any 1558 per fra Lloren Juli, ermit que excav i visqu a la cova que va de la cripta al davant de la font de la plaa. Tamb hi sn presents unes interessants pintures murals de Josep Juncosa que daten del 1662.
Ermita de Sant Bartomeu: Es troba en una barrancada lateral del congost del Fraguerau. La fundaci de l'eremitori es troba vinculada a la figura d'un ermit del segle XII, a cavall entre la histria i la llegenda: fra Guerau. L'ermita es va bastir al segle XIII, potser, sobre un eremitori anterior i formava part del territori del monestir cistercenc de Bonreps. Amb la desaparici d'aquest monestir a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn, anomenat la Quadra de Fraguerau, van passar a ser propietat de la cartoixa d'Escaladei. L'edifici, d'estil romnic, est format per una nau rectangular.
Els Tres Jurats: Formacions monumentals de conglomerat, de ms de 30 metres d'altura. Sn unes de les moltes figures producte de l'erosi de l'aigua i el vent que es troben en el congost i a les quals la tradici popular dna nom.
Congost de Fraguerau: s la vall del riu Montsant compresa entre el final dels Eixarts i el mas del Solers (al terme de la Morera de Montsant). El riu passa entre les serres de Montsant i la Llena, entre uns grans encinglaments de roca conglomerada a banda i banda.

 Demografia .



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9160" title="Pradell de la Teixeta" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="5100">


Pradell de la Teixeta s un municipi de la comarca del Priorat, anomenat fins el 1989 simplement Pradell. Est situat a l'extrem oriental de la meitat meridional de la comarca, i limita bon tros amb el Baix Camp. Al nord, limita amb Porrera (meitat occidental) i amb Alforja, del Baix Camp (meitat oriental). A llevant, amb Duesaiges i l'Argentera, tamb del Baix Camp. Al sud, amb la Torre de Fontaubella, i a ponent, amb Mar. Falset i Porrera, de sud a nord.

 Etimologia .

Es tracta d'un topnim descriptiu de les caracterstiques del lloc on s la poblaci: un pradell (prat petit), a prop del Coll de la Teixeta. Es tracta, doncs, d'un topnim ja romnic, d'origen medieval.

L'afegit de "la Teixeta" s a causa del coll proper, per el mot "teixeta" ("teixeda") designa un bosc de teixos, que sn arbres sobretot centreuropeus que es donen aqu grcies a l'alada del lloc.

 Descripci .

s un terme majoritriament situat en un pla inclinat, que t les mximes elevacions a llevant, a la Serra de Pradell, que separa el Priorat del Baix Camp. La inclinaci va decantant el terme cap al Priorat, a la zona de Falset.

L'extrem nord-oriental del terme s a 616 m. alt., a l'extrem nord de la Serra de Pradell, i va discorrent per una carena que es mant al voltant dels 600 metres, i noms baixa al Coll de la Teixeta, a 541 m. alt. Desprs, ja seguint de ple la Serra de Pradell, passa pels 774, i va baixant gradualment, passant per los Enderrocs del Rovira, a 726, l'Enderrocada, a 676, i torna a pujar cap al Morral Blanc, a 718. Torna a baixar gradualment cap a la Punta de la Foradada, a 701, el Portell del Peir, a 685, on enllaa amb la Serra de l'Argentera, de la qual noms l'extrem nord s en terme de Pradell de la Teixeta. Quan s a 659 metres d'alria, el terme davalla cap al Priorat: per unes carenes a prop i al nord del poble de la Torre de Fontaubella, va a buscar una elevaci de 493, a l'Avenc, entre el poble que acabem d'esmentar i l'Estaci de ferrocarril de Pradell, i baixa fins a la llera del barranc del Pou, a uns 310 metres d'altitud.

El termenal continua des d'aqu pel barranc esmentat i poc desprs per la riera de Fontaubella, fins que aquesta, a 270 m. alt., rep per l'esquerra el barranc de la Font dels Tres Batlles, Des d'aqu agafa la direcci nord-est, cap a la Muntanya de les Soleies, i va pujant primer fins els 541 m. alt., i desprs fins als 610, a lo Grau, on hi ha el repetidor de telecomunicacions. Torna a baixa, sempre cap al NE., cap al Coll del Guix, per on passa la carretera, a 529 m. alt., segueix la Serra de les Quimeres pel vessant nord-oest (616 m. alt.), i puja cap a la Ppia (671 m.). Aquesta zona cont diversos avencs i coves destacats, aix com algunes antigues mines. Continua cap al nord per la mateixa carena, pujant fins 628 m. a la zona de les Sentius.

Trenca aleshores cap al nord-est, i baixa per una carena a buscar el barranc de les Valls, que s'adrea a Porrera, que travessa a uns 370 m. alt. Per l'altra banda d'aquest barranc, s'enfila carenant cap a prop de la Punta de la Peixera, a 623 m. alt. Aqu el terme tora cap al sud-est, sempre per una carena, baixant gradualment, fins als 616 m. alt., al lloc per on hem comenat la descripci.

A l'interior del terme noms cal destacar el Puig de la Font, de 678 m. alt., just al nord del poble, lo Puig, de 595, al sud, entre el poble i l'estaci, i les Muntanyetes i el Coll de l'Eudald, a l'extrem sud-oest del terme municipal, que ronden els 470 metres d'alria.

El sector nord del terme es vertebra a l'entorn del barranc de les Valls, que va cap a Porrera. Com a afluents importants rep el barranc de la Font Encantada i el de les Porreres. La resta del terme s un conjunt de barrancs que es van unint per anar a alimentar la riera de Fontaubella, a la qual s'uneixen just a l'extrem sud-occidental del terme. Fa de barranc central el que primer s'anomena Rasa del Teix, desprs es transforma en el barranc de les Basses, que rep el de la Font del Pel i es transforma en el barranc de la Forca, que rep des d'orient el barranc de la Coma Tornera i desprs pel nord, a l'alada de Pradell, el barranc del Puig de la Font, i tots junts formen el barranc del Pas, que encara rep el barranc dels Racons, el de les Cometes i el de les Comes Joanes abans d'abocar-se en la riera de Fontaubella.

 Comunicacions .

Travessa el nord-oest del terme la carretera N-420 (Tarragona-Crdova). Tamb, i de nord a sud, discorre la carretera TV-3223 (La Torre de Fontaubella-N-420, a Pradell de la Teixeta). Al nord tamb hi ha la carretera TP-7401 (Porrera-N-420, a Pradell de la Teixeta).

Tamb travessa el nord del terme la lnia de ferrocarril de Tarragona a Mra la Nova i Saragossa, que t estaci de ferrocarril a dins del terme. Aquesta estaci s just a la sortida de ponent del conegut tnel de l'Argentera.

El GR-174, el Sender del Priorat, noms toca una mica el terme pel seu extrem nord, ms amunt del Coll de la Teixeta.

Histria.
Havent pertangut al municipi de Garcia, aviat va passar a formar part del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. El 1195 fou entregat a Pere de Du amb la condici que s'ocuparia de la seva repoblaci i defensa. La repoblaci fou rpida i el poble va crixer en importncia.

Durant el segle XIV, Pradell es vei afectat per nombroses epidmies i per plagues que varen afectar l'agricultura. Per superar la crisi, la parrquia es va veure obligada a vendre algunes de les seves possessions, com la campana. Al segle XVI cess l'activitat monstica a Escornalbou i les seves possessions passaren a mans del seminari de Tarragona.

La poblaci fou ocupada per les tropes franceses durant la Guerra de la Independncia. L'esglsia va ser saquejada i hi moriren alguns habitants que s'havien refugiat al temple. La zona va tenir una forta activitat de bandolerisme durant el segle XIX.

Cultura.
L'esglsia parroquial est dedicada a Santa Maria Magdalena. Es tracta d'un edifici d'estil neoclssic, construt el 1774 sobre un antic temple romnic. T planta de creu amb capelles laterals i cor. No queda cap element artstic destacat al seu interior, ja que foren destruts durant la Guerra Civil Espanyola 1936.

A la zona es troben diversos jaciments prehistrics, com el sepulcre trobat el 1926, que contenia diverses eines i objectes. En l'anomenada cova de les Quimeres es trobaren sis sepulcres del perode neoltic.

Pradell celebra la seva festa major el mes de juliol, coincidint amb la festivitat de Santa Maria Magdalena. La segona Festa Major est dedicada a Sant Miquel Arcngel i se celebra el dissabte desprs de Sant Miquel, el 29 de setembre.

Economia.
La principal activitat econmica del municipi s l'agricultura. Hi destaquen els cultius de vinya, avellaners i oliveres. Antigament s'hi havien explotat un parell de pedreres de guix, que varen tancar per la seva baixa rendibilitat.

 Demografia .







 Enllaos externs .
Pgina web del Poble de Pradell de la Teixeta;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9162" title="Capanes" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="5101">

Capanes s el municipi ms meridional de la comarca del Priorat. Limita a l'oest amb els Guiamets, al nord i nord-est amb Mar, tots dos del Priorat. A llevant, limita amb Colldejou, del Baix Camp, i al sud i ponent amb el gran terme de Tivissa, de la Ribera d'Ebre.


s el poble natal del fams soldat i guerriller antiborbnic Pere Joan Barcel, ms conegut com a Carrasclet, que va participar activament en la Guerra de Successi i es va mantenir en la clandestinitat i en la resistncia un cop acabada aquesta guerra, fins que es va exiliar a Viena, on va romandre fins a la seva mort, servint l'emperador Carles.

Situaci geogrfica.

El terme municipal t 22'21 km d'extensi i aproximadament 450 habitants. Est situat al sud de la comarca del Priorat, en contacte amb Tivissa -(Ribera d'Ebre, SE) Colldejou -(Baix Camp, NE), Guiamets, Mar (N). El poble s a 223 metres d'alada en una vall encerclada per la serra de l'Espasa al N, Picotxa (496) i Montalt (760) al S, el Pinar dels Flares (349) al S i el cingle del Tor a llevant. Diversos barrancs com el de les Pedrenyeres, les Taules, de Lldriga, del Fondo, de la Vall, de Malella, i de Ricorb, tots de la conca del riu Siurana i que conflueixen en una bona part a la riera de Capanes o riera de la Vall.

En aquesta riera es troba l'avenc de la Fou, un brollador que d'entrada t un rpid pendent i, als quinze metres de profunditat, hi ha un estany, el qual en temps de pluges sobrex i dna una meravellosa vista al paisatge. s a dues hores a peu de la poblaci.



Es pot arribar a Capanes per:

La carretera N-420, que va de Reus a Mra, i des de Falset, d'on surt la carretera comarcal que passa per Mar i arriba a Capanes.
Des de Mra, per la mateixa N-420 a 8 km, en direcci a Falset, surt la carretera local que passa pels Guiamets i arriba a Capanes.
Tamb passa per la vila la lnia de ferrocarril Madrid-Barcelona on s'aturen sis trens en direcci Mra i sis trens en direcci Reus.

En equipaments: poliesportiu, piscina i Casal Cultural. Es pot menjar alguna cosa en els bars de la poblaci "Bar Neus" i "Casal


 Etimologia .

No es tracta dels topnims ms antigament documentats de la comarca, ja que aquest data noms del segle XV. Molt probablement s un derivat ja romnic de la paraula "cap" (del llat "caput").

En efecte, ja en catal tardomedieval existia el verb "capar", que, entre altres coses, significava -i significa encara- "Collocar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisries d'horts, de patis, etc)". s molt probable que el nom del poble tingui molt a veure amb aquest significat, atesa la seva situaci geogrfica.

 Descripci geogrfica .

El terme municipal es vertebra a partir de la Riera de Capanes i de tot un conjunt de torrents que en formen la capalera. Just a ponent del poble, aquesta riera forma la cua del pant dels Guiamets, des d'on s'adrea cap al nord-oest per afluir en el riu de Siurana. La Riera de Capanes neix dins del terme de Mar, ran mateix del termenal municipal, i de seguida que entra en el terme capanenc rep la riera de Mar. Un cop ja a dins de Capanes, tot de barrancs aflueixen per l'esquerre, des del sud i sud-oest: el de les Taules, el del Coc del Mas, el de la Lldriga, el dels Arcs, el del Tellino, el de la Vall, que en rep uns quants, en la seva ampla capalera (el del Jordi, el Fondo, el del Mas del Quels, el de la Fou, el de Portadeix, el del Ramer, el del Collet i el de la Canyera), i, finalment, el de les Malelles, que ja aboca en el pant dels Guiamets. Per la dreta, molt ms plana, noms rep el barranc de les Pedrenyeres, que s'ajunta amb el dels Marmellans.

La Riera de Capanes cont l'avenc de la Fou. Aquest avenc presenta un fort pendent a l'entrada i, a uns quinze metres de fondria, un estany, que en temps de pluges sobrex i crea un brollador que pot arribar a ser espectacular. s a unes dues hores a peu de la poblaci.

Tota la part meridional del terme s molt accidentada; el sector septentrional s ms pla. Aix, tanquen des de llevant a ponent i fent la volta pel sud una carena que puja des de la riera cap als Estrets de Cat, que es va enlairant fins als 560 metres d'alria. Desprs, ja cap al sud, emprn la cinglera de l'Enderrocada, que s'enfila fins els 710 metres; continua cap al sud-oest, sempre en cinglera, fins el Portell de la Punta, a 694 metres d'altitud. Sempre resseguint la cinglera cap al sud, fins que aquesta es va suavitzant a la zona del Pla de Gansens, a uns 510 metres, aproximadament. Desprs trenca cap a ponent, passant per Portadeix i les estribacions del Montalt, de 749 m., per el cim del qual pertany a Tivissa. Aleshores, ja cap al nord-oest, baixa per les Penyes, passa ran de la Picossa, de 490 m., i que s dins del terme de Capanes, i baixa per la Serra de Cavills i desprs per la Costa d'en Brull fins arribar al damunt del pant dels Guiamets.

Al costat nord, hi ha la Serra de l'Espasa, que arriba als 338 metres d'alria, i el petit altipl dels Marmellans, entre els 210 i els 294 metres d'altitud en el seu punt ms elevat, continuaci de la Serra de l'Espasa.

 El poble .


El poble de Capanes s l'nic nucli de poblaci del terme. Es tracta d'un poble aturonat, com molts del Priorat, de manera que des del punt ms alt tots els carrers salven un desnivell, algun d'ells considerable. La part antiga del poble no s en el punt ms alt, on modernament s'hi han bastit els dipsits de l'aigua, l'escola pblica i el consultori mdic, sin en el vessant de llevant del tur. Al centre de Capanes hi ha l'esglsia parroquial i la placeta amb la Casa de la Vila.

L'esglsia parroquial est dedicada a la Nativitat de la Mare de Du, i la primera pedra es va posar el 1791. s de tres naus amb creuer i cpula. Es tracta d'una obra del neoclssic.

L'esglsia i la plaa de l'ajuntament sn segurament els elements ms antics de l'actual nucli de Capanes, juntament amb el carrer circular que els mig envolta: el carrer de l'Abadia (que en terres tarragonines vol dir rectoria). s just en aquest sector on es troben els nics edificis destacables del poble. Cap d'ells, per, s gaire anterior a l'esglsia parroquial.

Eclesisticament, Capanes pertany al Bisbat de Tortosa, dins de la seva Zona Pastoral Nord.

Al centre de la vila destaca la font pblica, que ben b pot ser l'element ms antic conservat de tot el poble.


En equipaments, a ms de l'escola, centre d'assistncia primria i els de tota la vida (ajuntament, parrquia, cementiri), hi ha un poliesportiu, piscina i Casal Cultural amb sala polivalent. 

Hi ha nombroses masies disperses, per la majoria estan deshabitades, i algunes d'elles, rnegues.

A l'entrada del poble hi ha una zona enjardinada presidida per l'esttua dedicada a Pere Joan Barcel i Anguera, "Carrasclet" (1687-1741).

Un lloc digne de ser visitat sn les Fonts de Santa Rosalia o les Canals. s uns 300 metres del poble, cap al sud, i cont tota una rea de lleure. L'aigua d'aquestes fonts s medicinal: segons la tradici popular, millora les malalties relacionades amb el fetge i la fel. s una rea recreativa preparada per a passar un bon dia de camp. T aigua, taules, focs, tranquil.litat i un bon paisatge.

A la Serra de l'Espasa hi ha les restes d'un poblat, als seus vessants sud i oest. Pertany als segles del III a l'I abans de Crist, i les restes es conserven al Museu Municipal de Reus. Tamb a la mateixa serra, en el seu vessant sud-oest, hi ha una zona amb diverses barraques de vinya, com la que hi ha a la rotonda d'entrada al poble.

 Histria .

A poca distncia del poble, a uns 250 metres cap al nord, en els vessants de la Serra de l'Espasa es van fer nombroses troballes (cermica, monedes...) de les poques ibrica i romana, que demostren l'antiguitat del poblement del lloc de Capanes. Aquestes troballes sn actualment al Museu de Reus.

El poblat ibric, dels segles III a I aC, primera Edat del Ferro, ha estat molt destrut per les feines habituals del camp. s a la partida del Marmellar, vora el mas d'en Francisco. A partir d'aquestes troballes i d'altres de fetes en altres indrets, com la Cova del vescat, s'han organitzat activitats pedaggiques relacionades amb les eines de slex.

Al segle XII Capanes estava encara en territori dominat pels musulmans, juntament amb els seus pobles vens.

En el segle XIII ja consta l'esglsia de Capanes, tot i que estava inclosa en el gran terme parroquial de Tivissa.

Com molts altres pobles catalans, durant el segle XVI experiment un fort creixement, que fu possible la construcci d'una primera esglsia el 1583 i d'alguna de les poques cases que es conserven amb una certa antiguitat. L'emplaament de la primera esglsia era al lloc on ara hi ha la casa de la vila, davant per davant de l'esglsia actual.

Dels esdeveniments posteriors, encara poc estudiats actualment, destaca la figura del Carrasclet, que tenia el refugi principal en el terme de Capanes i a les serres que l'envolten, com la de Llaberia.

Al segle XIX les Guerres Carlines tingueren com a escenari aquest sector del Priorat, on dominaven els partidaris de Carles i, en canvi, els liberals hi entraven en ben comptades ocasions.

En la histria de l'esport comarcal, Capanes hi juga un cert paper: el primer i el segon classificats de la primera cursa ciclista del Priorat, el 1935, eren capanencs.

El final de la Guerra civil espanyola, malgrat la proximitat de la Batalla de l'Ebre, no fou especialment cruent, als Guiamets. El poble caigu en mans franquistes el 13 de gener del 1939, prcticament sense combat, tot i que els tres dies anteriors es van donar fortes batusses al nord del poble: a Bellmunt i a Falset. Ara b, de retruc, prou que havia rebut de les conseqncies de l'immediat Front de l'Ebre. Tanmateix, el fet que a les eleccions de la II Repblica guanyessin sempre les esquerres, a Capanes, va fer que la repressi de la postguerra hi fos ms dura que a d'altres pobles vens.

 Activitat econmica .

Tot i que les tres quartes parts del terme no es treballen, i sn bosc o erms, la vinya t un paper important: la meitat de la terra conreada. El regadiu s escs, per hi ha avellaners, ametllers, oliveres i alguns arbres fruiters.

Una part important de la poblaci treballa a la indstria -la major part als pobles vens de Mar i Falset, o ms enll- o combina aquesta activitat amb l'agricultura.

 Festes i tradicions .

L'ltim cap de setmana de juliol se celebra la Festa Major en honor dels copatrons, els sants Abdon i Senn, popularment coneguts com sant Nin i sant Non.

El setembre, com en molts pobles vitivincoles, se celebra la festa en honor de Santa Rosalia, conjuntament amb la "Festa del Ram i del Vi" (primera setmana del mes). Dna testimoni de la importncia de la collita en la vida del poble per un costat aquesta festa, i per l'altre, el mosaic de Francesc Carulla que illustra un poema de Mari Manent intitulat "Veremadores" que es troba en el vestbul de la Casa de la Vila.

El Casal Cultural, que participa activament en l'organitzaci de les festes populars, fa de dinamitzadora cultural del poble. Disposa de biblioteca, de gegants i d'un grup de grallers.

 Serveis turstics .

En el terme de Capanes hi ha un nic establiment turstic: l'Hotel-Restaurant Mas Collet, situat a quasi quatre quilemtres del poble, en direcci sud-est, en el cam de la Fou.

Tamb es pot menjar alguna cosa en els bars de la poblaci, Bar Neus i el Casal.

 Comunicacions .

Capanes t una sola carretera, amb final al poble: la TV-3002 (Capanes-Mar), de 4 quilmetres. A ms, una carretera local asfaltada l'uneix amb els Guiamets, i hi ha diversos camins rurals transitables.


Travessa el municipi la lnia de ferrocarril de la RENFE de la lnia de Barcelona a Madrid per Mra d'Ebre. T estaci de ferrocarril prpia; l'anterior s la de Mar-Falset, i la posterior, la dels Guiamets. En el tram que passa per aquest terme, la via frria s'obre pas en la terra a travs de nombrosos tnels i trinxeres. L'estaci s un simple baixador ms semblant a una precria parada d'autobs que no pas a una estaci de tren.

Cinc trens diaris en direcci Tarragona i sis cap a Mra la Nova enllacen Mar amb la resta d'estacions, tot i que cadascun d'ells pot tenir un dest diferent en direcci ponent (Saragossa, Casp, Flix o Mra la Nova, sortint tots ells de Barcelona, passant per Reus i Tarragona), o un origen diferent en direcci llevant (tots, per, passen per les grans ciutats que acabem d'esmentar) i tenir parada o no a les estacions considerades secundries.

Segons la Guia de mobilitat en transport pblic de la Generalitat de Catalunya, no hi ha cap servei pblic d'autobusos que tingui parada a Capanes.

Pel sud-est del terme passa el GR-7 (Andorra-Fredes), en el seu tram entre Llaberia i Tivissa.

 Demografia .


 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Montsi, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavn, 1977 (Inventari d'esglsies, 1);

 GORT I JUANPERE, Ezequiel. Histria de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2003.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;
Oficina comarcal d'Informaci Turstica del Priorat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9163" title="Els Guiamets" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="5102">

Els Guiamets s un municipi de la comarca del Priorat, situat al lmit sud-occidental de la comarca. El seu lmit de ponent s el terme de Garcia, i el meridional, el de Tivissa, a la zona del poble de la Serra d'Almos, tots dos de la Ribera d'Ebre. A la resta, limita amb municipis del Priorat: el Masroig al nord, Mar al nord-est i Capanes a llevant.

 Etimologia .

No s un topnim encara prou ben establert, ni gaire documentat, per tot fa pensar que es tracta d'un nom de lloc procedent d'un antropnim (nom de persona). Les primeres documentacions sn del segle XIII, per no n'aclareixen l'origen. Podria tractar-se del cognom dels primers possedors del lloc. Una teoria que es podria postular s que tingui alguna cosa a veure amb el nom Guillem, d'origen germnic.

 Descripci geogrfica .

No s un terme amb gaires elevacions importants, per est solcat per diversos rius i barrancs, delimitats per serres que passen poc dels 200 metres d'alria. El lmit nord corre parallel a la carretera N-420, mentre que el sud a la seva part occidental s la Riera de les Olles. A l'extrem sud-oriental el terme abraa una part de la vall del Barranc del Forcall, just al sud del Pant dels Guiamets, pant on es forma l'esmentada Riera de les Olles.

Aquesta riera i el canal del pant vertebren la meitat sud del terme dels Guiamets. Parallel a ella, ms al nord, discorre el Barranc de Marmellans, amb el seu afluent del Barranc del Coll de l'Egua. El Barranc de Marmellans prov de prop de Falset i travessa tot el terme de Mar.

 

Entre la Riera de les Olles i el Barranc dels Marmellans es troba la serreta del Coll de les Obagues, a l'extrem de llevant de la qual es drea el poble, i tanca l'altra banda d'aquest darrer barranc la serreta del Coll de l'Egua. Cap de les dues arriba als 200 m. alt.

Els punts ms alts del terme sn la Tosseta (on es van trobar les restes arqueolgiques), de 305 m. alt., a l'extrem nord-est del municipi, al lmit amb el Masroig, i lo Calvari, de 244, al costat de llevant del poble, que es troba a 226 m. alt.

L'element paisatgstic que destaca ms dels Guiamets s el pant, perfectament visible des del mateix poble, sobretot des del Calvari, on hi ha un mirador fet expressament per aquesta ra. El pant fou construt entre 1951 i 1971, en una llarga obra que va deixar senyal, tant des del punt de vista hum com del del seu paisatge, i  en el poble.

 El poble .

El poble que dna nom al municipi s l'nica agrupaci d'habitants de tot el territori municipal. Hi ha algunes masies habitades, per la majoria romanen del tot deshabitades o noms habitades els caps de setmana i les vacances.

El poble s'allargassa dalt de la carena que separa la Riera de les Olles del Barranc de Marmellans, a l'indret anomenat Clot d'en Cama. s un poble tot ell bastant nou, ats que cap casa mostra elements que vagin ms enll de finals del segle XVIII o principis del XIX.

 

Des el 1787 consta l'existncia de la parrquia, dedicada a Sant Llus, i des del 1784 consta com a vicaria depenent tamb de Tivissa. La data de construcci de l'esglsia s d'aquesta poca: es comen a construir el 1791, quan el Bisbe de Tortosa va donar el perms oport, ats l'estat en qu es trobava el temple anterior. s una construcci de planta renaixentista, amb tres naus i vuit altars laterals. La parrquia ultrapassava el terme municipal, i incloa alguns masos de Capanes.

Eclesisticament, els Guiamets pertany al Bisbat de Tortosa, dins de la seva Zona Pastoral Nord.

Tamb destaca per l'antiguitat el Celler cooperatiu, que data del 1917, tot i que l'edifici no ho s pas gaire, de destacable. Algunes cases del poble mostren una certa puixana econmica del poble entre darreries del segle XIX i principis del XX. Al poble hi ha, encara, un altre celler, familiar, que fou construt avanat el segle XX.

 Histria .

A la Tosseta dels Guiamets, s'hi va descobrir un centenar de talles de slex del Paleoltic superior, que diversos especialistes consideren de les ms importants de Catalunya.

Al segle XII era un dels pobles que estaven en territori musulm, i en la reconquesta fou annexat al territori de Tivissa, on va romandre fins al segle XIX.

Tot i aix, i tenir-se esments del lloc als segles XIII i XIV, a penes se sap res dels Guiamets antic, sobretot pel fet que el 1903 es va cremar l'arxiu municipal.

Se sap que va pertnyer al terme municipal de Tivissa, per es desconeix quan va assolir la seva independncia municipal: hi ha qui la situa a ran de la Guerra del Francs, i ha qui ho fa a mitjan segle XIX (1843). El que s segur, tanmateix, s que el darrer any que hem esmentat els Guiamets ja era tenia terme municipal propi.

La tradici oral explica que fou en bona part la tossuderia de l'alcalde d'aquell moment, Joaquim Gin, qui abill una mula amb guarniments magnfics i cavalc fins a Madrid, d'on torn amb l'ordre de segregaci i, per tant, de creaci del municipi dels Guiamets.

Durant les Guerres Carlines, els Guiamets era una de les zones per on es movien ms fcilment els partidaris de Carles, i gaireb mai va estar en mans dels liberals.

Els darrers anys del segle XIX suposaren una forta sotragada per a l'economia del poble: hi arrib la filloxera, atacant de ple tota la vinya del terme. Malgrat tot, es va refer del cop i aviat es constitua el Celler cooperatiu, que el 1933 es federava amb disset entitats agrcoles de la comarca.

El final de la Guerra civil espanyola, malgrat la proximitat de la Batalla de l'Ebre, no fou especialment cruent, als Guiamets. El poble caigu en mans franquistes el 13 de gener del 1939, prcticament sense combat, tot i que els tres dies anteriors es van donar fortes batusses al nord del poble: a Bellmunt i a Falset. Ara b, de retruc, prou que havia rebut de les conseqncies de l'immediat Front de l'Ebre. Tanmateix, el fet que a les eleccions de la II Repblica guanyessin sempre les dretes, als Guiamets, va fer que la repressi de la postguerra no hi fos especialment dura.

 Activitat econmica .

La principal activitat dels Guiamets s l'agricultura. El conreu principal s la vinya, per tamb hi ha oliveres, ametllers i cereals.

El Celler Cooperatiu, fundat el 1917, disposa de moderns aparells per a l'elaboraci del vi, principalment negre i blanc, i tamb una certa quantitat de mistela. Es conserven aparells antics, perduts en la majoria de cooperatives, que podrien ser la base per a un museu local. Alguns encara estan en s.

Tamb n'hi ha un de particular, de propietat familiar, amb quasi un segle d'antiguitat. Se'l coneix popularment com el celler "Rosa la Guapa".

La presncia de l'embassament, encara que ja fa a prop de quaranta anys que hi s, fa pensar que el sector turstic est per desenvolupar, en aquesta poblaci. Els paisatges, la pesca i esports relacionats amb l'aigua podrien obrir noves expectatives econmiques, sempre que es promoguin adequadament.

 Festes i tradicions .

Com a tot Catalunya, la festa de Sant Joan (24 de juny) s molt celebrada, amb l'arribada de la flama del Canig, focs artificials i ball de nit amb coca i sangria.

A la primera quinzena de juliol se celebra la Setmana Cultural amb activitats culturals, esportives, musicals, etc...

La Festa Major s entre el 20 i el 25 d'agost, amb l'esquema habitual de les festes majors del pas, on destaca la msica i el ball d'estils variats (sardanes, msica tradicional, ball de Festa Major, havaneres i rom cremat....).

El 28 de desembre se celebra la festa dels Sants Innocents, amb un esmorzar popular i altres actes, per a acabar amb el ball de nit.

 Serveis turstics .

Ara per ara, als Guiamets hi ha un sol restaurant, situat a la mateixa carretera, a l'alada del centre de la poblaci. No hi ha cap mena d'allotjament disponible, al poble mateix o en el seu terme.

 Comunicacions .

 
Tot i ser un terme no gaire gran, t diversos mitjans de comunicaci que el travessen. Per la part nord, la carretera N-420 (Tarragona-Crdova), i pel costat oriental, la carretera TV-3031 (C-44, a Tivissa-N-420, als Guiamets). En ser bastant pla, nombrosos camins rurals completen la xarxa de comunicacions dels Guiamets, a ms d'una carretera local que mena a la N-420 a prop del Masroig.

El ferrocarril, en la lnia de Tarragona a Mra la Nova, tamb s'estn per aquest terme, venint de Mar i baixant ja cap a la Ribera d'Ebre a travs del terme de Tivissa. Els Guiamets hi t estaci, un quilmetre al sud-oest del poble, tot i que, com moltes altres estacions de la lnia, est del tot abandonada, sense ni tan sols cap mena de rtol que indiqui al viatger on es troba. La distncia entre el poble i l'estaci la fa, a ms, fora desavinent, per la qual cosa la seva utilitzaci actual s molt baixa.

Al llarg del dia, a ms, noms un tren a mitja tarda l'enllaa amb les estacions en direcci a Tarragona i Barcelona, i un a mig mat i un altre a la nit hi para, en direcci a Mra la Nova i l'Arag.

Segons la Guia de mobilitat en transport pblic de la Generalitat de Catalunya, no hi ha cap servei pblic d'autobusos que tingui parada als Guiamets.

 Demografia .


 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Montsi, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavn, 1977 (Inventari d'esglsies, 1);

 GORT I JUANPERE, Ezequiel. Histria de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2003.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;
Oficina comarcal d'Informaci Turstica del Priorat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9164" title="El Molar" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="5103">


El Molar s un municipi de la comarca del Priorat, situat a l'extrem occidental de la comarca. s al lmit amb la Ribera d'Ebre, i limita al nord amb el terme de la Figuera, a llevant amb el Lloar, Bellmunt del Priorat i el Masroig, i al sud amb aquest mateix darrer terme, tots ells del Priorat. Pel costat de ponent t el terme de Garcia, pertanyent a la Ribera d'Ebre.

 Etimologia .

Es tracta d'un derivat de la paraula comuna "mola", de la qual deriva "mol". s, doncs, un topnim romnic, possiblement descriptiu d'una antiga realitat: la presncia de diversos molins en els seus entorns, o b que n'extraguessin pedres bones per fer les moles dels molins.

La paraula "mola" referida a una muntanya s una significaci ms moderna, obtinguda per metfora, de la mola que s la base dels molins.

 Descripci .

El terme del Molar, que t una forma que recorda una ve baixa, s fora accidentat. Tot el lmit de llevant est format per la llera del riu de Montsant, fins que s'uneix al riu Siurana. Aleshores s aquest qui marca el termenal, principalment el meridional. La resta del terme s un cmul de serretes i barrancs que van cap al Riu de Montsant procedents de les serres del nord del terme. El Riu de Montsant entra en el terme a 114 m. alt., i s'aboca en el Siurana, en el lloc conegut com los Dos Rius, a 95. Quan el Siurana abandona el Molar, es troba a uns 45 metres d'altitud.

Per contra, les serres del nord del terme assoleixen els 500 metres al nord-oest i els 461 al nord-est. Des del riu de Siurana, la lnia del terme s'enfila per una carena que delimita el Priorat i la Ribera d'Ebre, fins al Coll dels Romeus, a 248 m. alt., desprs al Coll de l'Estel, de 168, cap al Coll del Clot de l'Heura, a 388, i, finalment, a la Punta del Segarra, de 494, que s l'extrem nord-occidental del terme municipal. D'aqu, ja cap a llevant, va cap al Coll de la Garganta, de 500 metres, la Serra del Murallo, entre 475 i 425 m. alt., el Pedreny, de 406, des d'on trenca cap al sud-est. Va baixant fins a prop del nord del poble, al lloc anomenat Santa Teresa, de 295 m. alt., i torna a trencar cap a llevant primer, desprs cap al nord-est, seguint la serra anomenada la Cresta, que separa el Lloar del Molar. Aix, es va enfilant fins els 461. Aleshores, troba el barranc del Trenc, molt a prop del poble del Lloar, i ja va de dret cap al riu de Montsant.

A l'interior del terme hi ha alguns cims i serres destacats: al nord-oest, la Moleta, de 306 m. alt., i el Coll de l'liga, de 384. A la part de llevant, la Serra de Badaceli, d'uns 250 m. alt. Al sud, el Coll del Mol, de 173, i el Tossal d'en Plom, tamb de 173.

A part dels dos rius termenals ja esmentats, tot de barrancs solquen el terme municipal. s afluent del Montsant el barranc del Trenc, ja esmentat, termenal amb el Lloar, i del Siurana la resta: barranc dels Garranxons, del Mas del Metge, del Mas del Rasquer, de Badaceli, de Santa Cndia, del Bartol, dels Ginebrars i de Bocs, ja termenal amb Garcia.

Al sector nord-oest del terme es forma un barranc que va a abocar-se directament a l'Ebre, al nord de Garcia. s el barranc del Rec de Bas, format, dins del Molar, pels barrancs dels Comuns-que baixa de la Figuera-, el del Basili i, en la seva capalera, el barranc de les Terres Noves. 

A la Serra de Badaceli hi ha una mina mineralgica, la Mina del Tosquelles. Tamb hi ha altres mines, al costat de llevant del poble: Mina Llua, Mina del Mas de la Nadala...

 Comunicacions .

Travessen el terme quatre carreteres: T-730 (T-714, a la Torre de l'Espanyol-el Molar), T-731 (Garcia-el Molar), T-732 (El Molar-el Lloar) i T-734 (N-420, a Mar-el Molar).

 Histria .
Abans del nucli actual, van existir dos poblats en aquest terme. El ms antic data  dels segles VII i VI a.C. Els vestigis d'aquest nucli estan situats al cim de la muntanyeta anomenada Mont Calvari. S'han trobat urnes i estris de ferro que, segons sembla, sn els ms antics trobats a Catalunya.

L'altre poblat, situat en un repl molt a prop de la font, cap a la banda de ponent, era d'origen rom. S'hi han trobat restes de cermica i lloses que probablement pertanyien al cementiri.

Desprs de la destrucci d'aquest ltim poblat, el terme del Molar, integrat al de Garcia, qued convertit en un terreny ple de boscos.

L'actual poble va nixer a finals del segle XIII i principis del XIV, a l'ombra d'una casa de pags anomenada Mas d'en Bas, el primer en ser repoblat desprs de la Reconquesta. Fins a mitjan segle XIX, el Molar va estar vinculat al municipi de Garcia, com fa pals un document de 1156 en qu Ramon Berenguer IV cedia el territori al monestir de Poblet.

Durant el segle XIII el senyor de les terres fou Pere de Berga, que en vengu la senyoria a Mart de Vall-llebrer. El 1309 passaren a mans de Guillem d'Entena, incorporant-se aix a la baronia de Prades, que ms tard es convertiria en el comtat de Prades.

Durant la Guerra del Francs, les tropes napoleniques ocuparen el lloc en diverses ocasions. La primera el 1810, quan el poble fou objecte de pillatge. Entre 1833 i 1839 la poblaci es va veure afectada per una epidmia de clera.

El Molar fou bombardejat per avions alemanys durant la Guerra Civil. La Mina Lussa (Mina Llua) es va utilitzar com a hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Roc. Fou construda el 1788 i s d'estil neoclssic. s de nau nica amb cor i capelles laterals. El campanar s adossat. L'esglsia va quedar mig destruda durant un incendi fortut esdevingut el 1901.

El Molar celebra la seva festa major a mitjan agost, coincidint amb la festivitat de Sant Roc. El poble ha recuperat una antiga festa popular coneguda amb el nom de Les Xiques, que se celebra al desembre i en la qual l'acte principal consisteix en un ball de jotes.

Per Setmana Santa tamb se celebren unes Jornades Culturals, promogudes pel COR (Centre Obrer Recreatiu), durant les quals se celebren diferents esdeveniments de carcter cultural (conferncies, xerrades, exposicions, etc.).

 Economia .

La base econmica del municipi s l'agricultura, en el marc de la qual destaca el conreu de la vinya, l'olivera i l'ametller. Disposa de cooperativa agrcola des del 1950. Una part de les terres del poble pertanyen a la DOQ Priorat; la resta pertanyen a la DO Montsant.

Antigament, la principal activitat econmica era l'explotaci d'unes mines de galena. A causa de la seva baixa rendibilitat, l'explotaci qued abandonada. Moltes mines, de profunditat considerable, es troben plenes d'aigua. Una part d'aquesta aigua s'aprofita per a regar les terres del voltant.

 Demografia .

El 1860 es desagrega de Garcia.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9165" title="La Figuera" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="5104">


La Figuera s un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d'una privilegiada vista sobre la comarca des del Balc del Priorat, o Coll d'en Solans, i des de la Punta del Guixar, tamb anomenada l'Escambellet. A ms, des de l'ermita de Sant Pau es diu que es poden arribar a veure terres de set provncies.

El terme municipal s al centre de l'extrem occidental de la comarca. Limita al nord amb Cabassers, al nord-est amb la Vilella Baixa, a l'est i al sud-est amb el Lloar, i al sud i sud-oest amb el Molar, tots ells de la mateixa comarca del Priorat. El lmit de ponent, esbiaixat de sud-oest a nord-est, s amb la Torre de l'Espanyol, de la vena comarca de la Ribera d'Ebre.

 Etimologia .

s un dels topnims ms fcils d'explicar de tota la comarca, ats que el seu significat s exactament el del mot com "figuera" de la nostra llengua: l'arbre que dna figues.

Els arbres, per la seva abundor o per haver-n'hi un de destacat, han donat origen a nombrosos topnims tot al llarg dels territoris de parla catalana.

El nom de la poblaci ja apareix amb aquesta forma al segle XIV, i al llarg de la histria ha anat apareixent i desapareixent, segons les poques, l'afegit "de Falset".

 Descripci .

El poble de la Figuera -de vegades anomenat la Figuera de Falset- s a l'extrem nord del terme, el qual, com la major part dels de la comarca, s orogrficament molt accidentat. En efecte: el terme s un conjunt de valls separades per serres, obertes per tot de barrancs, que es van ajuntant per anar a formar, la majoria, el barranc de Rec de Bas, que s'aboca a l'Ebre just al nord de Garcia, ja a la Ribera d'Ebre.

Com acabem de dir, el poble s al nord del terme, i est situat dalt d'una carena, a 578 m. alt., que uneix la Serra de Sant Pau, a ponent, culminada pel tur de Sant Pau, de 628 m. alt., amb la Serra de Llangossets, a llevant, que t el Guixar, de 636 m. alt., com a punt ms elevat.

Al nord del poble queda un petit fragment del terme, constitut per la vall del barranc de l'Engollidor, afluent del riu de Montsant, emmarcada a ponent per la Pena Roja, de 458 m. alt., i la carena de los Plans i los Roquerols, a llevant. El nord del lmit, sinus, est format pel mateix riu Montsant, fins a la cua del Pant de la Vilella Baixa. Els voltants de la Pena Roja estan inclosos en el Parc Natural del Montsant.

La major part del terme est emmarcada per la Serra de Sant Pau i la seva continuaci cap al sud-oest, la Serra de les Obagues, unes serres interiors, com la dels Borrossos i la del Collet Red, que assoleixen els 502 i els 461 m. alt., respectivament, i la dels Llangossets a llevant, que des dels 500 metres va pujant fins al punt del Guixar, ja esmentat.

Enmig d'aquestes serres s'obren les valls dels barrancs de Marga, de les Comes, i de les Faixes, que s'ajunten, i ja en terme del Molar formen el barranc dels Comuns (desprs encara s'anir incrementant amb altres barrancs, fins abocar-se a l'Ebre). Ms a llevant discorre el barranc de Llangossets, en part dins del terme del Lloar a la zona central, que s'adrea cap al Molar, on anir a parar al riu Siurana, que tamb s'aboca a l'Ebre.

Aquesta complexa orografia omple el terme de valls, valletes i raconades que enclouen els antics masos, molt abundosos. La major part, per, romanen avui dia o b deshabitats o abandonats i rnecs.

L'extensi del terme s de 18.75 km, i hi predomina el conreu de la vinya i de l'olivera.

Tal com ja hem dit, un dels principals atractius del poble es la privilegiada vista sobre el seu entorn, a ms els esports d'aventura tenen en el terme un magnfic indret on establir-s'hi, com ara l'escalada, el parapent, el senderisme i l'espeleologia.

El poble data de l'poca de la dominaci rab. Amb la conquesta cristiana i la subsegent repoblaci s'incorpor, a la segona meitat del XII, al territori de Cabassers; el 1161 ja hi ha un esment de la Figuera. El lloc reb carta de poblaci del bisbe de Tortosa el 1182, amb el nom de Gibolhoder, nom que torna a sortir en d'altres documents d'aquella poca. Qued integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i captol de Tortosa. Els comtes de Prades hi tingueren drets senyorials.

 Comunicacions .

Creua el terme una sola carretera, la T-730 (T-714, a Cabassers-el Molar).

Entrant pel nord i sortint per llevant, travessa un tros del terme el GR-171 (Santuari de Pins-Refugi del Caro), en el seu tram entre Cabassers i el Molar.

 Demografia .


 Indrets turstics .
Els principals indrets turstics de la poblaci de La Figuera sn:
 El balc del Priorat( o Coll d'en Solans );
 La punta del Guixar ( o l'Escambellet );
 La Mola;
 L'ermita de Sant Pau;
 L'observatori;
 L'esglsia de Sant Mart;
 La Font Vella;

 Festes locals .
  Sant Pau (15 de gener);
 Sant Isidre (15 de maig);
 Festa Major d'Estiu (2n diumenge d'agost);
 Sant Mart (11 de novembre);

 La jota de la Figuera .
Contrriament al que moltes persones poden pensar, la sardana no s el ball o la dansa tpica d'aquestes contrades, sin que s importada de la Catalunya Vella.
El ball o dansa tpica s la jota. I concretament la Figuera t la seva prpia jota: "La jota de la Figuera".

 Enllaos externs .

Pgina web La Figuera On Line;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Jota de la Figuera, en format MIDI.
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Eniclopdia Catalana en lnia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9166" title="Poboleda" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="5105">

Poboleda s una vila i municipi de la comarca del Priorat. Est situat al sector nord-est del centre de la comarca, i est totalment envoltat per municipis de la mateixa comarca. La Morera de Montsant l'abraa completament pel nord i per llevant. Porrera en constitueix el lmit meridional, i Torroja del Priorat l'occidental. Noms t un punt de contacte amb Cornudella de Montsant, al Coll de les Marrades, on es troben els dos termes amb els de Porrera i la Morera de Montsant.

 Etimologia .

El nom de Poboleda t el mateix origen que el de Poblet: significa  pollancreda o albereda (bosc de pollancres o lbers) . Es tracta, doncs, d'un topnim ja romnic, tot i que es basa en el nom de l'arbre, d'origen llat: populetum.

Apareix documentat ja des del segle XII.

 Descripci .

El terme de Poboleda es vertebra al voltant del riu de Siurana i tot un seguit de barrancs que en sn afluents. El lmit nord s bastant arbitrari: tot i que va a buscar algunes carenes i cims com a punts referencials, el termenal passa en alguns trossos en lnia recta, sense respectar capaleres de valls ni cap altra mena de relleu. La resta de lmits s que van seguint en certa manera cims i carenes, de manera que queden dins del terme de Poboleda algunes valls completes.

El punt ms alt del terme, a l'extrem nord, s el cim de la Nevera, que assoleix els 682 m. alt. D'aqu va baixant en les dues direccions. Seguint cap a llevant, passa pel Coll de la Inglesa, de 449 metres, just al nord del poble, va a trobar el cam de la Morera, als 440 m. alt., i es torna a enfilar fins als 558 m. alt, a la zona de Collbeix. Travessa la vall subsidiria del barranc de Sant Blai, i es torna a enfilar, a prop de lo Coll de Conill, fins als 541. Llavors trenca cap al sud i puja al Tossal d'en Bou, de 506 m.

Del Tossal del Bou, que es troba a llevant del poble de Poboleda, una carena que va a buscar la vall del riu de Siurana marca el terme: en aquest punt el riu discorre a uns 340 m. alt. Sempre cap al sud, el terme segueix una lnia fora arbitrria, sense ser definit ni per cap carena ni per cap barranc, per a enfilar-se fins al Coll de les Marrades, que s a uns 530 m. alt.

Del Coll de les Marrades cap a ponent, el terme s que va a cercar, aproximadament, una carena: 679 m. alt., 734 al capdamunt de la Serra de l'Alari, 656, 668 a la Pedra del Terme, i 671. Des d'aquest darrer cim el terme ja emprn la direcci nord-oest i comena a baixar per anar a trobar altre cop la vall del Siurana. Baixa per les Estosses cap al Coll de Poboleda: 644 m. alt., 627, 594, 487, 523 (el Coll de Poboleda). D'aquest indret fa una giragonsa cap a ponent, per tornar cap al nord-oest i baixar cap el Siurana: 547 a la Roca de l'Eloi, i davallant per un coster i un barranc fins als 279 m. alt. on es troba la llera del riu de Siurana.

Un cop travessat el riu, el termenal s que agafa un relleu natural: una carena que des del mateix meandre del riu on es troba el Mas d'en Doix, s'enfila cap al nord, torant lleugerament cap al nord-est ms endavant. Va ascendint mentre s'allunya del fons de la vall: 328 m. alt. al tur que conforma el meandre del riu, 432,5 a los Castellets, 468 a prop de les Salanques, 474 en el punt ms elevat d'aquesta carena, i 544 al Coll de la Creueta. D'aqu el terme talla en lnia recta cap a la Nevera, ja esmentada, abandonant la carena, que queda ms al nord i ja tota en terme de la Morera de Montsant. A l'interior del terme hi ha alguns turons destacats, per tots sn la cua d'una serreta o carena que davalla dels cims que acabem d'esmentar.

Ja hem dit que el riu de Siurana s l'eix vertabrador del terme de Poboleda. Per nord, i de llevant a ponent, li aflueixen el barranc de les Foreses, el de Sant Blai o de la Morera, que ve del barranc del Mas del Rac (en terme de la Morera de Montsant), el de les Salanques... Pel sud, seguint el mateix ordre, trobem el barranc de les Esplugues, el de Comadecases, i tot de barrancs de curt recorregut el nom dels quals noms deu quedar en la memria dels ms grans del poble.

Poboleda t un sol nucli de poblaci, sobretot des dels anys en qu els masos dispesos es van anar abandonant.

 Comunicacions .

Noms travessa el terme de Poboleda una carreretera: la T-702 (C-242 a Cornudella de Montsant-la Vilella Baixa). Tamb el travessa, i bastant parallel a la carretera esmentada, el GR-174 (el Sender del Priorat).

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
`Eniclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9167" title="Torroja del Priorat" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="5106">

Torroja del Priorat s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat ben b al centre de la comarca, i est del tot envoltat d'altres termes del Priorat: la Morera de Montsant al nord, Poboleda a l'est, Porrera al sud-est i sud, Gratallops al sud-oest i la Vilella Alta a l'oest.

 Etimologia .
La primera part del topnim s l'aglutinaci de les paraules "torre" i "roja": aquesta Torre roja est prcticament desapareguda, per en queden algunes restes al carrer Major del poble.

La segona part del topnim senzillament aclareix a quina comarca pertany aquest poble de la torre roja, ats que hi ha altres pobles amb el mateix nom als Pasos Catalans.

 Descripci .
Com ja s habitual en els municipis d'aquesta comarca, es tracta d'un terme fora accidentat.

El punt ms alt del terme s a l'extrem sud-est: 664 m. alt., a les Estosses. Des d'aqu una carena que va baixant cap a ponent i lleugerament cap al sud marca el lmit termenal. Passa pels Tossals, on ateny els 513 m., passa pel Collet de Pere Joan, a 424 m., i al cap de poc baixa per una carena fins al riu de Siurana, que travessa a l'entorn dels 200 m. alt. Desprs, puja fins a prop del santuari de la Consolaci, a 447 m. i trenca cap al nord, seguint una altra carena cap al nord-oest, en direcci a la Vilella Baixa.

Quan ja s a les envistes d'aquesta poblaci i ateny els 421 m. alt., trenca cap a llevant i va a cercar una carena, cap al nord, que va a passar a prop del poble de la Vilella Alta, que queda a ponent. Aquesta carena, que va dels 375 als 425 m., va pujant fins que arriba a la Punta de les Bassetes, de 493 m. alt. Continua encara carenant cap al nord-est, fins que arriba a la Creu Alta, a 553 m. alt. Sempre per carenes, baixa a trobar el barranc dels Closos, per tornar-se a enfilar en direcci nord, cap al Coll de la Creueta, a 548 m. alt. En aquest lloc el terme segueix tota la capalera del barranc de les Comes, i marca un apndix del terme cap al nord, que arriba fins a l'alada d'Escaladei, i torna a baixar cap al sud, sempre per carenes. Passa per les Salanques, als 474 m. alt., i els Castellets, a 433. Baixa cap al riu de Siurana, a l'indret del Mas d'en Doix, a 277 m. Encara per carenes, puja fins a la Roca de l'Eloi, a 547 m. alt., el Coll de Poboleda, a 523, i continua pujant, cap al sud-est, fins arribar a les Estosses, on hem comenat el recorregut.

A l'interior del terme hi ha algunes petites elevacions d'uns 325 m. alt., entre les quals destaquen sobretot los Bessons, al nord-est de la vila, de 480 metres d'altitud.

El riu de Siurana travessa el terme de nord-est a sud-oest, per formant mltiples meandres, ja que la distncia que salta s relativament curta: entra en el terme als 277 metres i en surt als 200. Com que els lmits del terme sn gaireb sempre els serrats que tanquen la vall del Siurana, es pot dir que tot sencer, aquest terme municipal s un tram de la conca del riu de Siurana. Per la dreta (nord i ponent), va rebent nombrosos barrancs: barrancs de les Comes, dels Closos, dels Amitgers, dels Pardelases, de les Planes... Per l'esquerra (sud i llevant), en rep d'altres: barrans de Poboleda (que rep els de l'Arrabassada, del Viny i de l'Olla), i del Metge.

 Comunicacions .
Travessen el terme les carreteres TP-7403 (Porrera-Torroja del Priorat) i T-711 (T-710, a Gratallops-Torroja del Priorat), que sn una continutat de l'altra. Una carretera local, a ms, enllaa Torroja del Priorat amb Escaladei. Encara, l'apndix de la vall del barranc de les Comes s travessat per la carretera T-702 (C-242, Cornudella de Montsant-la Vilella Baixa).

Tamb passa per aquest terme el GR-174, anomenat Sender del Priorat.

 Personalitats .
A Torroja del Priorat viu i treballa la interessant artista plstica Montserrat Aixal i Blasco, filla del poble, autora d'una interessant obra escultrica i que ha ampliat la seva expressi artstica a d'altres tcniques: gravat, pintura, esmaltat, cermica... T l'obrador, dotat amb sala d'exposicions, en el mateix poble.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9168" title="La Torre de Fontaubella" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="5107">

La Torre de Fontaubella s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat en un rac de l'extrem sud-est de la comarca, amb la qual noms t contacte pel nord, a travs del terme de Pradell de la Teixeta. Per la resta de costats limita amb municipis del Baix Camp: l'Argentera a llevant, i Colldejou a migdia i a ponent.

 Etimologia .

La primera part del topnim s fcil d'interpretar: deu el nom a una torre de defensa, la Torre del Rafol, a l'entorn de la qual es va desenvolupar el poble.

La segona part del topnim, documentada ja al XII com a nom d'una serra (serram de Fonte Albella), ens remet a una de les serres que feien de talaia a la baronia d'Escornalbou, a la qual pertanyia. Aquesta "fonte albella" deu tractar-se d'una font blanca (alba), expressada en diminutiu. Tanmateix, hi ha qui ho ha relacionat amb l'ovella, tot i que sembla una interpretaci etimolgicament menys versemblant.
Histria.
Apareix esmentada per primera en 1170 sota el nom de serram de Fonte Albella. Va pertnyer al Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. En cessar l'activitat monacal en el cenobi el segle XVI, va passar a dependre del seminari de Tarragona

Cultura.

L'esglsia parroquial est dedicada a santa Maria. Es tracta d'un edifici en estil neoclssic construt el segle XVIII. s de nau nica, amb cor i capelles laterals que aprofiten els contraforts.

Al poble poden veure's les restes d'una torre, anomenada del Rafol, l'origen de la qual s'atribueix al perode d'ocupaci sarrana. Era un edifici de planta quadrada de 8 metres de costat amb una alria d'uns 10 metres.

El poble celebra en honor de la Nativitat de la Mare de Du, patrona del poble, la seva Festa Major d'estiu el 1r. dissabte i diumenge d'agost. L'explicaci d'aquesta data, ja que la Nativitat se celebra el 8 de setembre, es deguda a que durant el ms de setembre es porta a terme la collida de les avellanes i al ser molt dficil compaginar la feina amb la festa a mitjans dels anys 50 es va traslladar la celebraci a la data actual. Quant a la Festa Major d'hivern es realitza per cap any mitjanant un sopar de germanor.

Economia.

La principal activitat econmica s l'agricultura de sec. Destaca el cultiu d'avellaner, seguit de la vinya, oliveres i ametllers

 Descripci .

Es tracta d'un terme municipal dels ms petits de la comarca, per reflecteix les caracterstiques de la major part dels municipis dels entorns: orogrficament molt accidentat. Els lmits de ms relleu sn tot el circ que abraa ponent, migdia i llevant: es tracta dels vessants de la Mola de Colldejou, de 859 m. alt., tot i que el cim s dins del ve terme del mateix nom que la muntanya.

L'extrem de ponent del terme, i de la mitja lluna que el tanca pel sud, es troba a la riera de Fontaubella, just a l'aiguabarreig amb el barranc dels Estrets de Maanes, a 290 metres d'alria. D'aqu, el termenal segueix un tros el barranc esmentat, per aviat s'enfila per una carena que s el vessant de ponent de la Mola de Colldejou. Puja per aquesta carena fins, aproximadament, els 650 m. alt., i a partir d'aqu es mant ms o menys a la mateixa alada per tot el vessant nord de la Serra dels Coscolls, per sota del Cingle del Motarro i de la Mola de Colldejou. Des del vessant nord-est d'aquest darrer cim, baixa encara cap al nord-est, i s'adrea al Coll Roig, a 559 m. alt.

Del Coll Roig el terme va de dret fins al Portell del Trucafort, fins els 650 metres d'alada. En aquest punt el terme va a trobar la Serra de l'Argentera, ms o menys a la meitat del Parc Elic del Trucafort, la major part del qual, per, s dins del terme de l'Argentera. El termenal segueix cap al nord un breu tros la carena de la serra, per quan s a 659 m. alt., trenca sobtadament cap a ponent, va a cercar una carena en aquella direcci, i es va atansant al poble de la Torre de Fontaubella, prop del qual passa. Llavors puja a la serreta de los Avencs, al nord-oest del poble, a 493 m. alt., i en baixa per anar a trobar el barranc del Pas, afluent de la riera de Fontaubella, a uns 310 m. alt.

A l'interior del terme noms destaquen los Pigalls, de 571 m. alt., i la Serra de l'Aubaga, amb el cim de la Font del Pi, de 477.

La Riera de Fontaubella s'origina prpiament en el mateix poble, per l'adjunci de diversos barrancs, entre els quals destaca el barranc de les Castellanes, que prviament ha rebut la Rasa de les Teules. Pel nord, i poc tros a dins de la Torre de Fontaubella, arriba el barranc del Pas, i pel sud, el barranc de la Torre, que baixa dels vessants de la Mola de Colldejou.

 Comunicacions .

Travessa el terme des del sud-est la T-322 (Mont-roig del Camp la Torre de Fontaubella), aix com la seva continuaci cap a ponent: la TV-3001 (Mar la Torre de Fontaubella). A ms, del nucli de poblaci surt cap al nord la TV-3223 (La Torre de Fontaubella N-420, a Pradell de la Teixeta).

El ferrocarril passa a prop del terme, per no el trepitja, tot i que l'estaci de Pradell de la Teixeta s ben a prop de la Torre de Fontaubella.

Tamb passa uns metres pel terme el GR-7-3, que des de l'Argentera mena a Llaberia, ja en terme de Tivissa, a la Ribera d'Ebre.

 Demografia .

 Referncies .
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article en la Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9170" title="Bellmunt del Priorat" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="5108">



Bellmunt del Priorat s un municipi de la comarca del Priorat, situat a la part central de la comarca, lleugerament cap a ponent i migdia. Limita a llevant amb el de Falset, al sud amb el del Masroig, a ponent amb el del Molar, i al nord amb el del Lloar, tots ells pertanyents al Priorat.

 Etimologia .

Bellmunt del Priorat s un topnim compost. La primera part est formada per l'agrupaci de dues paraules ja romniques: "bell" i "munt", encara existents en catal actual i amb el mateix significat la primera; "munt" en catal antic volia dir "muntanya" (el significat de "munt" com a "grup", "pila" o "conjunt nombrs de" s un s metafric de l'anterior). Aix doncs, el seu significat s, senzillament, el de "muntanya bella". El complement del nom, "del Priorat" tamb s ben fcil d'entendre, ja que ens remet a la seva adscripci comarcal. El nom de Bellmunt per a aquesta poblaci ja est documentat en el segle XIII.

 Descripci .

El riu Siurana marca la seva delimitaci pel nord i nord-oest, i els altres torrents o barrancs que marquen les valls del terme sn tots afluents seus: el barranc Fondo i el barranc de les Calderetes, a ponent del terme, i el barranc del Torrent -un brancal anomenat simplement "lo Torrent"- al nord. Tamb travessa el terme, pel costat sud, el barranc dels Molins, que procedeix del barranc de la Fona, al terme de Falset; s on hi ha els antics Molins de la Vila.

El punt ms elevat del terme s el tur anomenat lo Sarra, de 356 m. d'alria, situat al sud-oest de la vila, per tot ell s molt accidentat, com la resta de la comarca, entre serrats que voregen els 350 metres d'alria i fons de valls a l'entorn dels 150. El Siurana discorre entre els 125 i els 80, dins d'aquest terme. A l'extrem sud del terme hi ha el Puig Roig, de 172 metres, en el qual es troba un antic poblat ibric. Tanmateix, la major part del jaciment s dins del terme ve del Masroig.

La vila, a 261 metres d'altitud, s l'nic nucli de poblaci del municipi. Les mines de Bellmunt, en tres indrets diferents del municipi (Mina Eugnia, Mina del Barranc Fondo, i Mina Rgia Antiga i Mina Rgia), i una desena de masies disperses, algunes abandonades i en runes, i antics molins completen el terme municipal: la Casa Gran, la Caseta del Cros, lo Mas del Mariano, lo mas del Sobirat (n'hi ha dos amb aquest nom), lo Mas d'en Gil, lo Mas d'en Pallej, los Molins de la Vila, los Palellets, entre els que es conserven fsicament o en memria.

 Comunicacions .

Una sola carretera arriba a Bellmunt: la TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat), de 5 quilmetres de recorregut. Hi ha, per, diversos camins rurals i locals transitables en vehicle.

Travessa el terme tamb el GR-174, conegut com a Sender del Priorat, venint de Falset per anar al Lloar.

 Mines .

Les mines de Bellmunt del Priorat ja s'explotaven a l'poca romana, i la producci cess el 1972. Foren el centre de la indstria minera del Priorat, ja que eren les ms extenses (14 km de galeries i 620 m de profunditat). De les mines se n'extreia galena, el mineral de plom.

A finals del segle XIX es constru una foneria, que permet el treball del plom tot just desprs de l'extracci.

L'any 2001 s'obr el museu. Actualment hom pot visitar part de la Mina Eugnia, que tenia aproximadament 14 km. en unes 20 plantes sota terra d'uns 40 m. d'alada cada una. La part visitable fa uns 700 m. de llargria i es troba a 35 m. de profunditat.

Prop de l'entrada a la mina, a la part ms baixa del poble, es troba la Casa de les Mines, un edifici d'estil modernista de l'any 1905 que serv d'oficines per a l'empresa explotadora de les mines i d'habitatge per als treballadors.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'Associaci de Joves de Bellmunt del Priorat;
Museu de les mines;
Museu de les Mines al Sistema Territorial de museus del mNACTEC;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9171" title="Gratallops" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="5109">

Gratallops s una vila i municipi de la comarca del Priorat situat al centre de la comarca (a l'anomenat Priorat histric), est envoltat, seguint la direcci de les agulles del rellotge i partint del nord, per la Vilella Alta, Torroja del Priorat, Porrera, Falset, Bellmunt del Priorat (ja al sud), el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa.

 Etimologia .

Contra el que l'etimologia popular ha cregut, la vila de Gratallops no s el lloc on ataqus als llops una estranya picor que els obligus a gratar-se o a gratar alguna cosa, sin que es tracta d'una altra cosa. Aix s: tamb relacionada amb els llops.

La llengua popular en algun moment de la histria va confondre dos verbs: el verb "glatir" (fer lladrucs aguts els gossos -i els llops-, udolar) amb el verb "gratar". Cal destacar que sn bastant abundants en catal els canvis de l en r, o a l'inrevs, per la proximitat del lloc on es pronuncien aquestes consonants.

Aix, Gratallops seria "el lloc des d'on se sent udolar els llops", interpretaci molt ms versemblant i que, a ms, concorda amb la gran presncia del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquests entorns. I cal destacar que el llop era un animal temut i odiat per la pagesia, com es demostra fins i tot en algunes obres literries (Terra baixa, per exemple) i en nombroses dites populars.

Tanmateix, hi ha diverses versions sobre l'etimologia del nom, originades totes elles per l'abundncia de llops als voltants (i de fet, el seu escut representa dos llops drets gratant un arbre).

 Descripci .


s un terme municipal, com molts del Priorat, orogrficament complex, amb tota una srie de barrancs afluents tots del riu Montsant i les carenes que delimiten les seves valls. Tot el lmit de ponent, molt sinus, est conformat pel mateix riu Montsant, mentre que el sud, el marca un altre riu prou sinus: el de Siurana, que tamb marca el tros sud del lmit de llevant. Un tros del de llevant s aparentment arbitrari, i arriba a tocar del mateix poble de Gratallops. Desprs, cap al nord-est, s'enfila per les Pereroles fins un tur de 424 m. alt., seguint grosso modo unes carenes. Des d'aquest tur, i seguint tamb aproximadament unes altres carenes emprn la direcci nord-oest, baixant primer fins el barranc del Metge i el riu Siurana, i desprs enfilant-se cap a la Consolaci, prop d'on ateny els 421 m. alt., i a les envistes de la Vilella Baixa davalla cap al riu Montsant, fent una volta cap a ponent per evitar el poble.

El poble s dalt la carena que separa les valls dels dos rius principals de la comarca: el de Montsant a ponent i el de Siurana a llevant. Aquests dos rius s'ajunten just a l'extrem sud-oest del terme de Gratallops. El Montsant s l'eix de la meitat occidental del terme. Entra procedent de la Vilella Baixa gaireb a l'extrem sud d'aquell poble, a uns 185 m. alt., i discorre sinus fins a l'aiguabarreig amb el de Siurana, que s a 95 m. alt., al lloc conegut com los Dos Rius. Al llarg del seu pas pel terme de Gratallops va rebent tot de barrancs, tots per l'esquerra, ja que la banda dreta del riu no pertany a aquest terme: barranc de l'Obaga, barranc dels Socarrats, barranc de la Font Nova, barranc de les Manyetes... Tots ells davallen de la serra on es troba situat el poble.

Pel costat de llevant, la vall del Siurana dins del terme de Gratallops tamb rep l'afluncia d'uns quants barrancs. El de ms al nord s el del Metge, que procedeix del terme de Torroja del Priorat, per s'uneix al Siurana dins del de Gratallops. El Siurana rep molts barrancs curts, que baixen de la serra on es troba el poble, i en el seu curs mitj surt del terme de Gratallops per tornar-hi a entrar al cap de poc. Aquesta incursi s dins del terme de Porrera. Justament all rep un afluent important: el riu de Cortiella. Dels afluents que baixen de Gratallops noms cal esmentar, ja a la part final, el barranc de les Guinarderes.

Gratallops s a 337 metres d'alria, i fora de les esmentades en parlar dels lmits del terme, no hi ha cap elevaci significativa, tot i ser un terme prou accidentat amb serretes i valls.

Al barranc de la Font Nova hi havia hagut mines.

 Comunicacions .

Travessa el terme de sud a nord la carretera T-710 (Falset-la Vilella Baixa), de la qual parteixen cap al nord-est, just al nord de Gratallops, la T-711 (T-710, a Gratallops-Torroja del Priorat) i cap a l'oest la T-712 (Gratallops-el Lloar).

Travessa el terme de Gratallops el GR-174, el Sender del Priorat, que enllaa les mateixes poblacions que les carreteres suara esmentades.

 Histria i indrets del terme .

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Lloren. s d'estil neoclssic i va ser construda al segle XVIII. T tres naus amb cor i cimbori. El campanar s adossat.

Un altre edifici destacat s el conegut com a Casa dels Frares. Era l'antiga residncia dels monjos d'Escaladei, i t una portalada decorada amb elements renaixentistes. Als afores de la poblaci hi ha l'ermita de la Mare de Du de la Consolaci. Conserva encara una part de la seva construcci original romnica. Al 1514 es realitz una ampliaci, finanada per Pere Domnec, s d'estil de transici del gtic al Renaixement. L'ermita va ser incendiada el 1936.

Gratallops celebra la Festa Major el 10 d'agost, festivitat de Sant Lloren; la Festa Major d'hivern s el 20 de gener, Sant Sebasti

Segons la tradici, la poblaci s'hauria anomenat Vilanova del Pi. El territori figur sota el nom de Siurana, fins al 1153, en qu els cristians reocuparen aquelles terres. La primera referncia documental s la Carta de Poblaci datada l'any 1258], en la qual el Convent d'Escaladei don a poblar el lloc i el terme de Gratallops. Va pertnyer al Comtat de Prades.

Des del segle XVIII l'activitat principal s el conreu de la vinya i l'olivera, aix com tamb ametllers. Al segle XIX tamb es conreen cnem, fruites i verdures. Des de 1917 disposa d'una cooperativa agrcola, encarregada d'elaborar vins sota la denominaci d'origen Priorat. Des de finals dels anys 80, els vins de Gratallops han adquirit molt de prestigi, i han arribat a assolir una celebritat a l'exterior. Una part important de la producci vincola s dedicada a l'exportaci.
 
El beat Pere Tarrs escriu diverses notes de "El meu diari de Guerra" a Gratallops, per on pass mentre servia com a metge de l'Exrcit Republic a la Guerra Civil Espanyola.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9172" title="Margalef" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="5110">



Margalef, de vegades anomenat Margalef de Montsant, s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat a l'extrem nord de la comarca, al lmit amb la Ribera d'Ebre i les Garrigues. Limita al nord amb una llenca del terme de Flix, a la Ribera d'Ebre, i amb els termes garriguencs de Bellaguarda i Juncosa, i la resta, amb municipis del Priorat: Ulldemolins i la Morera de Montsant a llevant, la mateixa Morera del Montsant i Cabassers pel sud, i la Bisbal de Falset, a ponent.

 Etimologia .
Topnim d'origen rab, dels ms clars de tot Catalunya (a les Illes Balears i al Pas Valenci n'hi ha molts ms, i encara ms clars). Al segle XII ja apareix escrit Margaleph, i molt probablement deriva de l'rab "marg Half" (el prat de Half). El darrer element s un antropnim rab.

 Descripci .
Es tracta d'un terme molt muntanys, ats que tota la meitat sud s en territori del masss del Montsant: aquesta meitat forma part del Parc Natural del Montsant. La meitat nord est composta per tot de contraforts de la Serra de la Llena. Enmig dels dos massissos discorre el riu Montsant, que forma un pant a la part oriental del terme.

Pel nord, com hem dit, el lmit del terme est constitut per contraforts de la Serra de la Llena. En efecte, a l'extrem nord-oest hi ha el Tur del Llecs, encara al lmit amb la Bisbal de Falset, de 591 m. alt., des d'on el termenal va seguint unes carenes cap al nord-est fins que, quan emprn la direcci nord, es troba ja un tur, a la zona de la Pileta, de 653 m. alt. Sempre cap al nord, es va enfilant fins als 699 m. alt., prop del poble de Bellaguarda, i llavors trenca cap al nord-est, per anar a parar al Coll del Grau, a 709 m. Desprs, inflexionant cap al sud-est, va seguint una altra carena, per la qual discorre la carretera de Reus a Fraga, que oscilla entre els 675 i els 700 metres d'altitud, fins que, a l'extrem nord-est del terme, arriba a la Venta, de 794 m. alt. Aquesta carena ms cap a llevant enllaa amb la Serra de la Llena. En aquest punt, el terme trenca cap al sud-oest, per baixar per la carena de Colldemnecs i la Fumanya cap al riu de Montsant, que discorre per aqu a 440 metres d'altitud, segueix un trosset cap a llevant pel mateix riu.

Al cap de poc s'enfila cap al sud-est en direcci al Montsant. Aquesta pujada, la fa pel Serrall del Sarra, fins el Moll Alt, de 1028 m. alt., primer, i la Cogulla, de 1063, desprs. Aquesta zona est plena de coves i avencs: cova de l'Ascla, cova del Teix... Encara cap al sud-oest, baixa cap al Portell de la Cova del Noguer, a 925 m. alt., i quan tora cap a ponent, passa per la Punta del Bep, de 896. Continua baixant per la carena, cap a la Punta del Salom, de 582. Des d'aqu, ja cap al nord-oest, baixa fins el riu Montsant pel Serrall dels Domenges, i ateny el riu a 369 m. alt.
Un cop travessat el riu, traa els lmits ponentins per una carena que puja per los Cdols cap a la Punta de l'liga, de 585 m. alt., el Tossal del Camps del Serena, de 577, per tancar en el Tur del Llecs, esmentat al comenament.

A l'interior del terme destaquen sobretot la Pileta, de 592 m. alt. i el Tossal de les Ganyes, de 665, al nord de Margalef, les Espadelles, de 656, al nord-est, el Tormo d'en Glora, de 570, al sud del poble, i el Tormo de l'Espantafrares, al sud-est, de 643. Ara b, la resta est solcat de tot de serres i carenes i, entremig, tot de barrancs.

Destacarem, entre les pertanyents als contraforts de la Serra de la Llena, la Serra del Comellar d'en Trulls, just al nord del terme, i, en direcci sud-est, la Serra dels Horts de Sec, la Serra dels Covarxos, el Serrall de les Espadelles, i el Cingle de les Solanes. Pel costat del Montsant cal destacar la Serra de l'Aufer, on hi havia hagut mines, la Rovellosa, el Serrall de la Bernarda, la Serra del Tossal Clos, lo Morral... Tot aquest sector est reblert de coves: del Gegant, de la Roba, del Benet, del Miracle, de la Coma Espatllada...

Des del punt de vista dels hidrnims, ja hem dit que el principal s el riu de Montsant, que travessa el terme aproximadament pel mig, de nord-est a sud-oest. A la part inicial del seu decurs per Margalef, forma el pant que rep el nom del poble, la cua del qual arriba just a l'entrada dels termes vens d'Ulldemolins i la Morera de Montsant. El Riu de Montsant rep per l'esquerra, procedents de la serra homnima, un bon grup de barrancs: de l'Aufer, de la Taverna, del Rac de la Coma Closa, del Rac de la Coma Negra, el de Sant Salvador...

Pel costat nord, a la dreta del riu, procedents dels contraforts de la Serra de la Llena, hi ha tot un altre grup de barrancs: el del Bromet, el de les Ganyes (amb el de la Boronada a la capalera), el de les Joveres, i molts altres de curts el nom dels quals noms deuen conixer el habitants de ms edat de Margalef.

El poble de Margalef s l'nic agrupament de poblaci existent en l'actualitat, sobretot d'en que els masos han anat sent abandonats.

Al sud del terme, en el vessant sud-oest de la Cogulla, destaca l'ermita de Sant Salvador.

 Comunicacions .
Pel lmit nord del municipi discorre la carretera C-242 (N-420, a les Borges del Camp-N-230, a Torrebesses), de la qual arrenca cap al sud, a Coll del Grau, la carretera T-713 (C-242, a Margalef-la Bisbal de Falset).

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9173" title="La Bisbal de Falset" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="5111">


La Bisbal de Falset s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat a la vall del riu Montsant, damunt d'una roca, com es diu popularment: "la Bisbal en una roca".

El terme municipal de la Bisbal de Falset s a l'extrem nord-oest de la comarca. Limita al nord amb el terme de Flix i a ponent amb el de la Palma d'Ebre, tots dos pertanyents a la Ribera d'Ebre, per el tros del terme de Flix s una estreta llenca de terreny rere la qual es troba el terme de Bellaguarda, de les Garrigues. Pel sud i per llevant limita amb altres termes del Priorat: Margalef i Cabassers, respectivament.

 Etimologia .

El nom de la Bisbal de Falset s compost. La segona part ens remet a la poblaci important ms propera, que li fa de referncia. "La Bisbal" significa "la del bisbe"; en efecte: ja al segle XIV apareix aquesta poblaci com a pertanyent a la jurisdicci del bisbe de Tortosa. s, per tant, com si digussim "la poblaci que pertany al bisbe i que s propera a Falset".

 Descripci .

De 14 km d'extensi, aquest terme s situat a la vall del riu de Montsant, que marca la profunda vall que conforma la meitat sud del terme, venint des de llevant. El Montsant discorre fent amples ziga-zagues, i va rebent al llarg del seu pas per la Bisbal de Falset diversos torrents, tant des del nord com des del sud. Hi destaca el torrent dels Colls Baixos, que baixa de la Serralada del Coll de la Manxa i de la Punta de l'Ereta i el de la Cova d'en Benet. El Montsant discorre entre els 340 metres d'alria, quan entre en el terme, i els 295, quan en surt.

D'altra banda, la meitat nord est formada per una vall en direcci de nord-est a sud-oest a l'entorn del barranc de les Coves Voltades i els seus afuents, com el barranc de les Parades, que, un cop tots ajuntats, s'anomenen lo Torrent. Aquest torrent neix a les Coves Voltades, al voltant dels 535 metres d'alria, i s'aboca en el Montsant, just al sud del poble, a 320 m. alt.

El relleu del terme s molt accidentat: al nord, el contraforts de ponent de la Serra de la Llena, entre la Sella, de 502 m., la Punta dels Tous, de 557, la Punta de les Coves Voltades, de 592, i el Tossal del Llics, de 591. A llevant, al lmit amb Margalef, s'estn un altres dels contraforts de la mateixa serra, amb l'esmentat Tossal del Llics, el Tossal del Camps del Serena i la Punta de l'liga, de 591, 576 i 585 metres d'altitud. Cap al sud, al costat esquerre del Montsant, es troben els contraforts de la Serra del Montsant: Punta del Salom, de 619 m., la Serralada del Coll de Manxa, entre 530 i 550 m., i la Serra de les Pinedes, al voltant dels 490 metres d'alria. Al costat de ponent, al lmit amb la Ribera d'Ebre, trobem uns serrats ms suaus, com la Serra de l'Ast, culminats pel Jonquet ("lo Junquet"), de 486 metres d'altitud i la Punta del Camp de Bovera, de 507. Els serralls del Grau, dels Clapers, de la Serrateixa i d'altres constitueixen les divisries internes de les valls del terme bisbalenc.

El poble de la Bisbal s l nic nucli de poblaci del municipi. A ms del poble, hi ha algunes masies (Mas de l'Asuncin, mas de l'Avenc, mas del Coix, mas del Gendret, lo Mol del Sas) i una ermita (Santa Llcia), per el poblament dispers s molt escadusser, sobretot actualment.

En molts llocs del terme hi ha coves i balmes, que fan pensar que en poques llunyanes podien hostatjar una part del poblament del territori. La mateixa ermita de Santa Llcia s troglodtica.

A la sortida del poble hi ha les restes dels antics trulls, o molins d'oli, anomenats aqu "molins de lliura".

 Comunicacions .

A la Bisbal de Falset es troben dues carreteres: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre) i la T-713 (C-242, al Coll del Grau, a Bellaguarda/Margalef-La Bisbal de Falset).

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9174" title="Cabacs" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="5112">


Cabacs s un municipi de la comarca del Priorat, situat al nord-oest de la comarca, al lmit amb la Ribera d'Ebre. Al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent s el que limita amb la Ribera d'Ebre: la Torre de l'Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l'oest i la Palma d'Ebre a l'oest i nord-oest.

 Etimologia .

Cabacs s el topnim oficial, per l'IEC ha defensat sempre la forma Cabassers, nom que va ser oficial fins el 1989. Aquesta s, de fet, l'nica forma correcta en catal.

Les raons per al manteniment de la forma Cabacs han de buscar-se en la voluntat del mateix ajuntament de la poblaci, que va preferir la forma grfica prpia d'una relativa tradici moderna, malgrat que aquesta fos la imposada pel govern franquista amb la seua poltica de desnaturalitzar la llengua catalana, ja fa unes quantes dcades.

Al segle XIII apareix, per a aquesta poblaci, la denominaci arbiga d'"Abincabacer". La primera part del mot arbig s clarament rab, i significa "fill de"; la segona part, segurament s l'arabitzaci d'una paraula llatina (la inexistncia en rab antic de cap arrel d'aquestes caracterstiques aixi ho fa pensar), que ens remetria a l'arrel que en catal donaria les paraules "cabassa" i "cabassers", tot i que en forma d'antropnim (nom de persona).

Una cabassa, en catal actual, i tamb en catal antic, s un cabs gros que servia per a contenir blat, ordi o altres cereals, o una estora d'espart rodona que es feia servir per a mesurar olives, o altres funcions semblants. Atesa la producci agrcola de la comarca, tant una com l'altra donarien peu al nom de l'ofici de qui teixia amb espart aquests estris. Era habitual en poques antigues que els noms d'ofici donessin els apellatius amb qu es coneixien les persones.

 Descripci .

Com altres termes del sector oriental del Priorat, Cabassers es vertebra a l'entorn del riu de Montsant. Tot el que queda al nord-est del riu Montsant constitueix la part ms muntanyosa del terme. Es tracta de quatre serralades principals que baixen de la Serra del Montsant i de les tres valls principals que enclouen. Aquesta meitat nord-oriental del terme es troba dins del Parc Natural del Montsant.

La meitat sud-occidental del terme est constituda per la plana a l'entorn del riu de Montsant i les serres, de menys alada, que separen les comarques del Priorat i de la Ribera d'Ebre.

El Riu de Montsant entra en el terme pel nord-oest, procedent de la Bisbal de Falset, i desprs de rebre per l'esquerra el torrent del Rac de les Pinedes, s'obre en una vall ms ampla, en el lloc conegut com el Mol de l'Estudiant, i entra en una zona on hi ha la majoria dels masos cabasserencs. Desprs d'un parell de meandres, el riu pren la direcci de llevant per adrear-se cap a la Vilella Baixa. Rep nombrosos torrents per la dreta i per l'esquerra, entre els quals podem destacar el torrent del Rac de la Coma, el barranc del Montsant, que baixa del poble de Cabassers, el barranc de la Cavaloca, amb el seu afluent del barranc del Rac del Cacarro, i el del Rac. El Montsant surt del terme pel seu sud-est.

La Vall del Barranc del Montsant s l'altra unitat de territori significativa del terme. Al bell mig es troba el poble de Cabassers, i s una vall prou marcada, que baixa directament de la Serra del Montsant. El Barranc del Montsant t l'origen, en plena Serra de Montsant, en el Barranc Tancat i al cap de poc rep els torrents del Rac de Boca d'Infern i del Rac del Ponet. El tram a ponent del poble rep el nom de l'Aubereda. Justament a ran del poble se li ajunta el torrent del Rac de les Valls.

Prop del Barranc Tancat discorre tamb el Barranc dels Colls Baixos, que s'adrea cap a la Bisbal de Falset, on s'aboca en el riu de Montsant.

L'orografia de Cabassers s complexa. Des del nord-est baixen les estribacions de la Serra del Montsant, amb la Punta del Salom (582 m.) i la Punta del Bep (896) (al lmit amb Margalef), aquesta darrera, la Punta del Llorito (881 m.), la Punta de la Canaleta (703) i el Grau de la Vilella, cinglera al damunt d'aquell poble (646) (al lmit amb la Morera de Montsant). El lmit amb la Vilella Baixa el forma la cinglera del Grau de la Vilella, que va baixant gradualment a buscar la plana del riu de Montsant. Durant un bon tros el mateix riu fa de lmit termenal, amb la Figuera, fins que s'ala en direcci sud-oest per anar a trobar el tur de Sant Pau, de 628 m. d'alria. Prop d'aquest darrer tur, a 528 m. d'altitud, comena el termenal amb la Torre de l'Espanyol, que discorre per un serrat al voltant de la cota 500. davallant progressivament. Quan ja s a prop dels 450, comena el lmit amb Vinebre, que discorre per una carena a la mateixa alada. Quan comena el termenal amb la Palma d'Ebre, ressegueix uns serrats cap al nord-est que van guanyant lleugerament d'alada.

El poble es troba a 357 metres d'alria.

A l'interior del terme es troben d'altres contraforts de la Serra del Montsant, entre les quals destaquen la Punta del Llebreta, de 859 m., el cim de l Aixaragall, de 627, a llevant del poble, la Serra de Cantacorbs, de 615 m, ms a migdia, i la Serra dels Solans, de 562. A ponent, la Punta del Lloro, de 464 m., la Serra de la Calada, entre 450 i 515 m., i la Punta de la Cogullada, de 447. Al nord, la Punta de Sant Roc, de 516 m., rere el qual hi ha l'ermita homnima i el Serrall de les Roques, de 618. La llera del Montsant s a l'entorn dels 300 metres. 

El poble de Cabassers s l'nic nucli de poblaci agrupada, per hi ha l ermita de la Foia, l ermita de Sant Roc i alguns masos, la major part abandonats. El terme municipal cont una srie de sectors i partides molt marcats, entre els quals destaquen les Forcades, el Mol de l'Estudiant, los Ponts (el Pont del Manescal i el Pont del Sents), lo Rac del Cuero, Emborrianes, les Vinyes, los Burgans, lo Rac de Mestre Jaume, Boixos, los Comellassos, los Esclots, les Pinedes, les Cavaloques... El cens de masos s important, tot i que la majoria sn avui dia deshabitats, i alguns rnecs.

 Comunicacions .

Dues sn les carreteres que solquen el terme de Cabassers: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre), i la T-714 (T-702 a Cabassers-Vinebre).

Discorre pel terme el GR-171 (Santuari de Pins-Refugi del Caro), en el tram entre Escaladei i la Figuera.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Inventari Arquitectnic de Cabassers;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9175" title="La Morera de Montsant" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="5113">


La Morera de Montsant s un municipi de la comarca del Priorat, situat ms o menys en el centre de la meitat nord de la comarca. Limita al nord amb el terme d'Ulldemolins, a llevant amb el de Cornudella de Montsant, al sud amb els de Poboleda, Torroja del Priorat i la Vilella Alta, i a ponent amb els de la Vilella Baixa i Cabassers (Cabacs).

 Etimologia .

Tot i que de lluny fa referncia als originaris de Mauritnia i, per extensi, de tot el Magrib, el cert s que el nom de la Morera de Montsant reflecteix el nom d'una planta molt abundosa en aquest lloc: la morera -arbust- que ens dna les mres, s a dir, l'esbarzer com. El nom d'aquesta planta s que t el seu origen en el nord d'frica...

Montsant s el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religi que viu sola en un lloc erm). Per aix se la coneixia com "la muntanya santa".

Aix doncs, la Morera de Montsant seria "el lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen mres al costat de la muntanya santa".

 Descripci .

Es tracta d'un dels termes ms accidentats geogrficament de tota la comarca, ats que inclou bona part del masss del Montsant, pel nord, i pel sud est ple de serres de fora elevaci. A ms, el terme t una forma molt particular, amb uns apndixs que allargassen el terme fins bastant ms lluny de les conques naturals que el vertebren.

La part nord del terme s un altipl muntanyenc, prpiament el masss del Montsant, incls entre la Serra del Montsant i la Serra Major, que s la que marca la cinglera espectacular tan caracterstica d'aquest masss pel costat sud. Comprn tot de cimals termenals i alguns de l'interior del terme, entre els quals destaquen els segents, de ponent a llevant: Punta del Llorito (880,5 m. alt.), damunt de la cinglera de la Martorella, lo Tossalot (899), la Califrnia (908,5), i lo Planassot (915), damunt del Grau de l'Enderrocada i de l'antic Mas de l'Extrem, el Portell de la Cova de l'Anoguer (918), damunt del Grau dels Bocs, la Punta Alta del Boter (1007), la Cogulla (1062), damunt de lo Cingle, el Moll Alt (1028), el Serrall del Sarra, amb la Punta de la Falconera (753), la serra de la Fumanya i Colldemnecs (700) i llavors davalla cap al riu Montsant, que segueix aiges amunt un petit trosset. Desprs, es torna a enfilar, cap a los Ventadors, la Punta dels Pins Carrassers (1059 m. alt.), el Roc del Llenol (1054,5), la Punta del Llurba (1103,5), la Punta del Peret (1042), l'ermita de la Mare de Du del Montsant (1025) i la Roca Corbatera (1163), que s l'extrem nord-est del terme.

Aqu el terme trenca cap al sud-oest, seguint pel capdamunt la Cinglera de Sant Joan, fins al Grau de Montsant (uns 1020), prop de la Roca de les Dotze (1110), des d'on el terme baixa cap al sud, abandonant el masss del Montsant.

Queden inclosos en el masss els cimals i les cingleres de la part central: el Pil dels Senyalets (de 1109 m. alt.), lo Graner (1040), la Mola (983), el Grau de Salfores, la Cingla Closa, el Grau de l'Anuet, la Falconera, el Grau del Carrasclet, el Grau del Carabassal, tots ells formant la cinglera de damunt del poble de la Morera de Montsant.

Alguns barrancs que s'originen en aquest sector emprenen la direcci nord, cap al riu Montsant: barranc de la Falconera, del Vidalbar, que t l'origen en el Comellar del Riu, el dels Plags, que s'origina en l'adjunci dels barrancs del Parral, de la Mare de Du, de les Pletes, de la Bruixa, de les Falles, de l'Eixaragall, i de la Cova de l's.

El barranc de l'Horta articula la vall on es drecen el poble de la Morera de Montsant i l'antica cartoixa d'Escaladei (Scala Dei: l'Escala de Du), del poble cap a ponent. Aquest barranc, que forma el riuet d'Escaladei, amb la contribuci del barranc de Pregona i del de Cabres, a la zona d'Escaladei. El barranc de Pregona es forma dalt del masss, en el barranc del Mir. El barranc dels Pouets, termenal amb la Vilella Alta, tanca les contribucions al ja nat riuet d'Escaladei. Aquest riuet s'adrea a la Vilella Alta i la Vilella Baixa, on s'aboca en el riu Montsant. 

El lmit sud del terme s bastant arbitrari: en alguns moments segueix carenes, per en la major part de casos talla pel mig diversos barrancs, de manera que la capalera s en terme de la Morera de Montsant, i la major part del curs en el de Poboleda o de Torroja del Priorat. Van cap a Poboleda, de llevant a ponent, els barrancs de Sant Blai, que est format a la capalera pel del Mas del Rac, i ms endavant rep el de les Vinyes i el dels Torrents, de manera que s'anomena barranc de la Morera quan ha rebut el darrer barranc dels esmentats, fins vessar en el riu Siurana a prop de Poboleda, i el de Salanques, que ja s'aboca directament en el riu Siurana. Al terme de Torroja del Priorat va a parar el barrancs dels Closos, afluent del Siurana.

L'apndix del sud-est del terme, que s'enfila fins al Coll de les Marrades, de 558 m. d'alt., est creuat pel riu Siurana. Aquest riu hi rep des del nord el barranc de les Comes del Morell, i des del sud, de llevant a ponent, el final del barranc de les Gibertes, el del de Comes Torneres, i el final del de les Esplugues.

El terme t un nucli de poblaci principal, el poble de la Morera de Montsant, i un petit poblament a Escaladei, a l'entorn d'una explotaci vitivincola.

 Comunicacions .

La principal carretera del terme s la TV-7021 (La Morera de Montsant, Cornudella de Montsant), que t continutat cap a Escaladei en forma de carretera local. Travessa dues vegades fragments del terme la carretera T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre). Tamb trepitja breument el terme, en el seu extrem sud-est, la carretera TP-7402 (Porrera-C-242, a Cornudella de Montsant).

Creua el terme, resseguint el masss del Montsant, el GR-174, anomenat Sender del Priorat.

 Demografia .






 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9176" title="Dia de la Dona Treballadora" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="5114">
El 8 de mar s actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora. s un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme.

 Histria .

La instauraci d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona s fruit d'un llarg procs. 
Sovint s'atribueix la celebraci de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fbrica txtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fbrica.
La realitat, per, s ms complexa. Els  fets de Nova York serien tres i no un nic incendi: la vaga de treballadores del txtil de 1857, l'incendi de la fbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de mar de 1911. En aquest ltim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.



Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferncia Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin propos l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femen, a ms de la pau i la llibertat. Aix doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de mar a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de mar de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitz per reivindicar principalment el dret al vot femen.

La celebraci de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, ssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

 Enllaos externs.
Article d'Ana Isabel lvarez Gonzalez, publicat originalment a Espai de Dones;
Dia de la dona treballadora, mite i histria.;
Dia de la dona treballadora. Pgina de CCOO- Secretaria de la Dona;
Origen del 8 de mar. Institut Catal de la Dona;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9177" title="Europa (filla d'Agnor)" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="5115">
Europa, segons la mitologia grega, fou una formosa princesa de Fencia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que tamb podria haver estat filla de Fnix.

Un dia, mentre collia flors, Zeus vei Europa i se n'enamor perdudament. Aleshores el du es transform en un brau blanc i s'hi acost. La princesa encurosida per aquell magnfic brau de pell extraordinriament blanca s'atans per acariciar-lo. Aleshores el brau la fu muntar al seu damunt i fug al mar. Finalment la retorn a la platja per en compte de les costes fencies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop all el du li revel la seva identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seva uni nasqueren Minos, Radamant i Sarped. Zeus la ced a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es cas i per la qual cosa obtingu la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia. 

El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspir el nom del continent europeu. En totes les llenges romniques, en les llenges germniques, hongars, i en les eslaves que utilitzen l'alfabet llat el continent s'anomena Europa, o un mot molt semblant, degut a petites diferncies en l'ortografia. Aquest tamb s el nom en llat i en grec.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 90.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9182" title="Otger Catal" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="5116">

L'Otger Catal (o Catalon) o Pare de la Ptria, s un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarrans. El nom de Catalunya derivaria del seu cognom.

Alguns asseguren que va ser un personatge real que va servir amb les seves armes a Carlemany, l'Emperador d'Europa. La seva vida exemplar ha estat enaltida fins a convertir-lo en llegenda mitolgica.

Segons la llegenda, la fundaci de Catalunya s'atribueix a l'Otger Catal, personatge llegendari convertit en mite, el qual va ser alimentat amb la llet d'una ovella i protegit per un gos gnguil enmig de la natura, a l'abric d'una cova.

La Llegenda.
Otger Catal, va sobreviure a l escomesa sarrana que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Noms ell en va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineu.
Sota la protecci de la seva tenda feta amb pell de cabra, ats per l afecte del seu gos gnguil, el qual, diriament li llepava les ferides. Otger , poc a poc, s anava recuperant alimentant-se de fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en qu s anaven guarint les seves ferides, Otger Catal es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Polia el seu escut i esmolava la seva daga.

El temps anava passant, i quan va ser arribat el dia en el que l Otger va considerar havia ja recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caa i la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que vol la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota el pais, convocant als seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.

El gos gnguil, interpretant la crida del seu amo, va emprendre velo i infatigable carrera fins que va trobar el primer home, i amb els seus boixits li va fer entendre que volia que el segus. L home tot seguint el gos, fou condut davant la presncia d Otger Catal el qual li va donar el missatge que comuniqus als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els sarrans havia arribat. El missatger va anar a donar la notcia a les persones ms principals del territori perqu agafessin les armes que tenien al seu abast.

Aix, de nou llocs diferents, van acudir amb les seves hosts, els ms aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers foren: Galceran de Cervell, Bernat Roger d Erill,  Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pins, Bernat d Anglesola, Gerau d Alemany i Hug de Mataplana. Nomenats com els Nou Barons de la Fama o Els nou Cavallers de la Terra.

Otger Catal els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist nixer fins alliberar-la del poder sarra.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony on juraren complir amb lleialtat la seva paraula.


Els cavallers i Otger , van partir cap al combat, cadasc cap un lloc diferent, aconseguint la victria ms rotunda. L'nic que va tornar a quedar ferit, fou l Otger Catal, en la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, aquesta vegada per, triomfador. Otger Catal, abans de morir, orden que el seu escut ports com a ornat, el smbol del gos gnguil perqu aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi.
 

Base histrica de la llegenda.
La llegenda es basa en fets succeits en tres generacions diferents. Otger coincideix amb nom i data de mort amb Otger (671-735), Arcomte de Catalanum (Chlons)(710-735),Duc d Aquitana, qui mor a la batalla per reconquerir Roses i fou enterrat al Monestir de l lla de R.
El primer cop que apareix publicada es en Les Histories e Conquestes del reyalme Darago e principat de Cathalunya de Tomic, escrita el 1438.

Enllaos externs.
Biografia d'Otger Catal;
El mite d'Otger Catal;
Auca de N'Otger Catal 2007, Text: Ramon Cullar i Sorribes Dibuixos: Jaume Gubianas i Escud ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9186" title="Asymmetric Digital Subscriber Line" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="5118">
Asymmetric Digital Subscriber Line (abreujat ADSL) s un protocol de la famlia DSL que permet la transmissi de dades a alta velocitat a travs de lnies telefniques de coure tradicionals, i que proporciona una major velocitat respecte les connexions amb mdem. Les dades poden viatjar a diferent velocitat a l'anar del servidor al client (velocitat de baixada) que del client al servidor (velocitat de pujada). Aquesta s la ra per la qual s'anomena asimtric. Aquesta tecnologia s especialment adequada per a navegar per Internet, ats que la quantitat de dades que el servidor envia a l'ordinador d'un usuari generalment s molt superior a les que l'ordinador envia cap a la xarxa.

LADSL arrib a Espanya durant el 1999, alguns dels provedors foren Telefnica, Terra Networks, Ya.com, Orange, Tiscali i Jazztel.

A inicis de l'any 2005 la velocitat mitjana era aproximadament de 512/128Kilobits/s, a un preu mitj d'uns 36 euros al mes. I la velocitat mxima contractable era de 8192/512 Kilobits/s.

Des de finals de 2005 s disponible la tecnologia ADSL2+ que permet un lmit teric de velocitat de 24Mbps/1Mbps, malgrat que tots els proveidors ofereixen velocitats de 20Mbps/1Mbps. El primer proveidor en oferir aquesta tecnologia va ser Jazztel, a qui l'han seguit Wanadoo i ya.com. En l'actualitat Telefnica tamb est a punt d'oferir aquest servei.


Enllaos externs.
 Comparativa de provedors ADSL a Espanya;
 Comunitat d'usuaris d'ADSL ;
 ADSL quick guide;
 Una de les proves de velocitat ms fiables Pujada i Baixada des de diversos punts;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9187" title="Niue" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="5119">



Niue s una illa de l'Oce Pacfic Sud, coneguda com a la Roca de la Polinsia. Encara que disposa d'autogovern, mant un estatus de lliure associaci amb Nova Zelanda. Est localitzada a 2.400 quilmetres al nordest de Nova Zelanda en un triangle entre Tonga, Samoa i les Illes Cook. 

Va ser descoberta el 1774 pel Capit James Cook que l'anomen illa Salvatge desprs de ser rebutjat pels atacs dels seus habitants. Annexionada el 1901 per Nova Zelanda s, des de 1974, l'estat autnom ms petit del mn i una de les illes corallines ms grans. T 2500 hectrees dels boscos ms verges, ja que eren tab i, durant segles, ning no hi podia entrar.



 Enllaos externs .

 Pgina del govern de Niue;
 Lloc de registre del domini .nu;
 Mapa de Niue;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9195" title="Estats Federats de Micronsia" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="5120">


Els Estats Federats de Micronsia (tamb coneguts simplements com a Micronsia) sn un estat federal d'Oceania, localitzats al nord de l'oce Pacfic. Estan situats al nord-est de Papua Nova Guinea, a l'est de Palau, al sud de les illes Mariannes Septentrionals, a l'oest de les illes Marshall i al nord-oest de Nauru. 

Els Estats Federats de Micronsia formaven part del Territori en Fidecoms de les Illes del Pacfic (en angls Trust Territory of the Pacific Islands), un territori en fidecoms de les Nacions Unides sota administraci nord-americana. El 1979 van adoptar una constituci i el 1986 van obtenir la independncia, sota la forma de lliure associaci amb els Estats Units. 

Els Estats Federats de Micronsia estan localitzats en una regi d'Oceania coneguda com la Micronsia, que consisteix en centenars de petites illes dividides en set territoris. El nom de Micronsia s utilitzat sovint tamb per referir-se als Estats Federats, tot i ser el nom de la regi sencera.

 Histria .
Article principal: Histria dels Estats Federats de Micronsia

Els ancestres dels micronesis s'hi varen establir fa ms de 4.000 anys. Un sistema de cabdills descentralitzat va evolucionar a un imperi econmic i religis ms centralitzat, basat a l'illa de Yap. Exploradors europeus (primer els portuguesos, a la recerca d'espcies, i desprs els espanyols) varen arribar a les Carolines en el segle XVI, amb els espanyols establint-s'hi soberanament. Els actuals Estats Federats de Micronsia varen passar a mans dels alemanys el 1899, desprs als japonesos el 1914, i finalment als Estats Units amb el suport de les Nacions Unides el 1947 com a part del territori fiduciari de les illes del Pacfic.

El 10 de maig de 1979, quatre dels districtes del territori fiduciari varen decretar una nova constituci, transformant-se en els Estats Federats de Micronsia. Els districtes vens de Palau, Illes Marshall i les Illes Marianes del Nord varen decidir no participar-hi. Els Estats Federats de Micronsia varen firmar un Pacte de lliure associaci amb els Estats Units d'Amrica, amb els quals varen entrar en conflicte el 3 de novembre de 1986, marcant la independncia de Micronsia.

 Subdivisi administrativa .
Els Estats Federats de Micronsia estan compostos per 607 illes, les quals es divideixen en quatre estats: Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae. La capital federal s Palikir, localitzada a l'illa de Pohnpei.

Poltica.
La vida poltica als Estats Federats de Micronsia est regida per la Constituci de 1979, que garantitza els drets humans fonamentals i institueix la separaci dels diferents poders de l'Estat. 

A diferncia del que sol ser habitual en una federaci, el parlament dels Estats Federats de Micronsia s unicameral. El Congrs dels EFM est format per catorze membres, que escullen el president i el vicepresident del pas per un perode de quatre anys. El president s alhora cap de l'Estat i de l'executiu.

 Geografia.	
Article principal: Geografia dels Estats Federats de Micronsia


Les 607 illes s'estenen al llarg de l'arxiplag de les illes Carolines, a l'est de les Filipines. Els quatre grups d'illes que els constitueixen sn Yap, Chuuk (anomenat Truk fins al gener de 1990), Pohnpei (anomenada Ponape fins al novembre de 1984), i Kosrae. La capital federal s Palikir, a Pohnpei.


Economia.
Article principal: Economia dels Estats Federats de Micronsia

Bibliografia.
REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al mn: per unes democrcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 110-112.

 Enllaos externs .

 Mapa de Micronsia;
 Moon Handbooks Micronesia;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9204" title="Pesca" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="5121">


La pesca s l'esport de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i tamb la indstria basada en la captura de peix o marisc. La pesca es pot dur a terme en el mar, rius, llacs o qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcaci, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.

El mtode de pesca artesanal ms habitual s la pesca amb canya. Tamb es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arp. Altres mtodes sn l's d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva s popular tant en aigua dola com salada.

Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mtode ms habitual s l's de xarxes per atrapar el peix. La pesca s una font de recursos importants en molts pasos, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservaci de recursos pesquers s un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals.

Pesca amb ham.
La pesca amb ham s la forma de pesca ms artesana que es coneix actualment, i tamb una de les ms antigues juntament amb la fletxa i les fitores. 

Actualment, existeix un tipus de pesca que s'anomena "anar a l'ham" en qu s'empra un ham que va entollat amb pl de cuc i una paneta de suro. 

Segons qu es vol pescar es fa servir un determinat tipus d'ham, que van numerats depenent de la grandria. Les carnades que s'hi usen sn l'avellarenc (una mena de caragol xiquetet), el gambos (un tipus de gamba menuda), la pota de calamar i el "meret de perot", aquest darrer sobretot per a pescar el llobarro.

 Enllaos externs .

Federaci Catalana de Pesca Esportiva i Csting;
APE Torredembarra (Associaci de Pesca Esportiva Torredembarra);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9205" title="Micronsia" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="5122">
Micronsia s el nom d'una regi de l'oce Pacfic i tamb el nom com pel qual es coneixen els Estats Federats de Micronsia.;

La Micronsia (del grec        = petit i      = illa) s una regi d'Oceania que limita a l'oest amb les Filipines, al sud-oest amb Indonsia, al sud amb Papua Nova Guinea i la Melansia, i al sud-est i a l'est amb la Polinsia. 

La regi consisteix en centenars de petites illes repartides sobre una mplia extensi del Pacfic occidental. Polticament, estan dividides en set territoris:

Els Estats Federats de Micronsia;
La repblica de les Illes Marshall;
La repblica de Palau;
El Commonwealth de les Illes Mariannes Septentrionals;
La repblica de Nauru;
La repblica de Kiribati;
El  territori de Guam;

(Els quatre primers constituen anteriorment el Fidecoms de les Illes del Pacfic, o Trust Territory of the Pacific Islands, administrat pels Estats Units.)

Tots els pobles micronesis parlen llenges austronsies, i gaireb totes aquestes pertanyen al subgrup ocenic de les llenges austronsies. Noms en trobem tres excepcions a la Micronsia occidental: el chamorro de les Mariannes, el iaps dels Estats Federats de Micronsia i el palaus; aquestes tres llenges pertanyen al subgrup malaiopolinsic occidental, que inclou unes poques llenges parlades avui dia a les Filipines i Indonsia. A l'extrem oriental dels Estats Federats de Micronsia, les llenges nukuoro i kapingamarangi representen una extensi occidental de les llenges polinsies.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9211" title="Deimos (satllit)" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="5123">

Deimos s el ms petit i el ms exterior dels dos satllits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 12 d'agost de 1877.

 Nom .
El seu nom prov de la mitologia grega i significa terror. Aquest nom va ser suggerit per l'astrnom Henry Madan que el va treure de la Ilada on Fobos i Deimos (el pnic i el terror) sn els dos acompanyants d'Ares, el du de la guerra. Ja que el nom rom d'Ares s Mart, s adequat que els seus dos satllits portin aquests noms.

 Caracterstiques fsiques .
Deimos s massa petit per tenir forma esfrica, les seves dimensions sn 15 x 12 x 10 km.

Est compost per roca rica en carboni i gel. La seva superfcie s plena de crters per ms suau que la de Fobos, a causa de qu alguns crters s'han omplert amb regolit. Els dos crters ms grossos sn el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de dimetre.

Probablement, Deimos sigui un asteroide que la gravetat de Jpiter en va modificar l'rbita fins que va poder ser capturat per la gravetat marciana. Per aquesta hiptesi no est confirmada i competeix amb la teoria que diu que tant Deimos com Fobos sn cossos formats entorn del planeta i al mateix temps que ell.

 Caracterstiques orbitals .
Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfcie marciana. A pesar de trobar-se tan prxim al planeta, noms s visible en el cel marci com un punt llumins molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de Venus vist des de la Terra.

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recrrer la seva rbita. La seva revoluci s, per consegent, un poc ms duradora que la rotaci del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satllit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'Est i la seva posta, per l'Oest. El ms curis s que durant eixe temps en qu roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta es pot observar el trnsit del satllit per davant del disc solar.

Una altra particularitat s que, al gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfcie d'aquest, s invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de ms amunt del parallel 82. De totes maneres, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poquet les tenebres de la nit marciana. I aix durant curts perodes de temps, ja que al gravitar tan a prop del planeta i en rbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga sense ser illuminat per la llum solar.

 Vegeu tamb .
 Fobos, l'altre satllit de Mart.
Programa Mars;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9217" title="Histria dels Estats Federats de Micronsia" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="5124">
Els Estats Federats de Micronsia es localitzen a les Illes Carolines, a la part oest de l'Oce Pacfic. Els ancestres dels micronesis s'hi varen establir fa ms de 4.000 anys. Un sistema de cabdills descentralitzat va evolucionar a un imperi econmic i religis ms centralitzat, basat a l'illa de Yap. Exploradors europeus (primer els portuguesos, a la recerca d'espcies, i desprs els espanyols) varen arribar a les Carolines en el segle XVI, amb els espanyols establint-s'hi soberanament. Els actuals Estats Federats de Micronsia varen passar a mans dels alemanys el 1899, desprs als japonesos el 1914, i finalment als Estats Units amb el recolzament de les Nacions Unides el 1947 com a part del territori fiduciari de les illes del Pacfic.

El 10 de maig de 1979, quatre dels districtes del territori fiduciari varen decretar una nova constituci, transformant-se en els Estats Federats de Micronsia. Els distrites vens de Palau, Illes Marshall i les Illes Marianes del Nord varen decidir no participar-hi. Els Estats Federats de Micronsia varen firmar un Pacte de lliure associaci amb els Estats Units d'Amrica, amb els quals varen entrar en conflicte el 3 de novembre de 1986, marcant la independncia de Micronsia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9225" title="Eleccions generals espanyoles de 1996" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="5125">

Les eleccions generals espanyoles de 1996 se celebraren el 3 de mar. El president del govern Felipe Gonzlez del PSOE va perdre les eleccions a favor del Partit Popular, liderat per Jos Mara Aznar, tot i que amb majoria relativa. 
 Els resultats foren:


 Dades .
Cens electoral: 32.531.833;
Votants: 77,38%;
Abstenci: 22,62%;
Vots vlids: 99,5%;
Vots nuls: 0,5%;
Vots a candidatures: 99,03%;
Vots blancs: 0,97%;
 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Narcs Serra i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Josep Borrell i Fontelles (PSC-PSOE) ;
 Jordi Sol i Tura (PSC-PSOE) ;
 Merc Aroz i Ibez (PSC-PSOE) ;
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE)  ;
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE)  ;
 Miquel Octavi Iceta i Llorens (PSC-PSOE) ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Anna Balletb i Puig (PSC-PSOE) ;
 Jordi Pedret i Grenzner (PSC-PSOE);
 Isabel Lpez i Chamosa (PSC-PSOE) ;
 Pere Jover i Presa (PSC-PSOE) ;
 Josep Corominas i Busqueta (PSC-PSOE) ;
 Joaquim Molins i Amat (CiU)  ;
 Francesc Homs i Ferret (CiU) ;
 Carme Laura Gil i Mir (CiU)  ;
 Josep Snchez i Llibre (CiU) ;
 Llus Miquel Recoder i Miralles (CiU);
 Carles Campuzano i Canads (CiU) ;
 Ignasi Guardans i Camb (CiU) ;
 Manuel Josep Silva i Snchez (CiU)  ;
 Carme Solsona i Piol (CiU);
 Josep Maria Trias de Bes i Serra (Partit Popular) ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular);
 Guillermo Gortzar Echevarra (Partit Popular);
 Jorge Tras Sagnier (Partit Popular);
 Reyes Montseny Masip (Partit Popular) ;
 Manuel Milin Mestre (Partit Popular)  ;
 Joan Saura i Laporta (Iniciativa per Catalunya)  ;
 Merc Rivadulla i Grcia (Iniciativa per Catalunya)  ;
 Pilar Rahola i Martnez (ERC)   ;
 Girona .
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU)   ;
 Zoila Riera i Ben (CiU)  ;
 Merc Amors i Sans (CiU)   ;
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Palma i Muoz (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Ricard Burballa i Campabadal  (CiU)   ;
 Ramon Companys i Sanfeliu (CiU)  ;
 Teresa Cunillera i Mestres (PSC-PSOE);
 Josep Ignasi Llorens i Torres (Partit Popular);
 Tarragona .
 Francesc Xavier Sabat i Ibarz (PSC-PSOE)  ;
 Llus Miquel Prez i Segura (PSC-PSOE)  ;
 Alfred Prez de Tudela i Molina (PSC-PSOE)  ;
 Salvador Sed i Marsal (CiU)  ;
 Joan Miquel Nadal i Mal (CiU)  ;
 Francesc Ricom de Castellarnau (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Enriqueta Seller Roca de Togores (Partit Popular)  ;
 Pedro Solbes Mira   (PSPV-PSOE);
 Isabel Daz de la Lastra Barbadillo  (Partit Popular);
 Antonio Mara Aragons Lloret (Partit Popular)  ;
 Josep Vicent Bevi Pastor (PSPV-PSOE);
 Alberto Javier Prez Farr (PSPV-PSOE)  ;
 Francisco Vicente Murcia Barcel (Partit Popular);
 Manuel Francisco Alcaraz Ramos (EUPV)  ;
 Josep Sanus Tormo (PSPV-PSOE);
 M Luisa Bartolom Nez (PSPV-PSOE);
 Castell de la Plana .
 M Carmen Pardo Raga (Partit Popular)  ;
 Juan Costa Climent (Partit Popular)  ;
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular)  ;
 Francisco Arnau Navarro  (PSPV-PSOE);
 Olga Mulet Torres (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Francisco Camps Ortiz  (Partit Popular)  ;
 Carme Alborch Bataller  (PSPV-PSOE);
 Margarita Pin Arboledas (PSPV-PSOE);
 Jos Ramn Pascual Monz  (Partit Popular)  ;
 Eva Mara Amador Guilln  (Partit Popular)  ;
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Joan Romero Gonzlez (PSPV-PSOE);
 Vicente Antonio Martnez-Pujalte Lpez  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular)  ;
 Guillermo Mara Martnez Casa (Partit Popular)  ;
 Gerardo Camps Devesa  (Partit Popular)  ;
 Javier Paniagua Fuentes (PSPV-PSOE);
 Alfred Boix Pastor  (PSPV-PSOE);
 Josep Maria Chiquillo Barber (UV);
 Ricardo Peralta Ortega  (EUPV])  ;
 Presentacin Urn Gonzlez (EUPV)  ;
 Illes Balears .
 Albert Moragues Gomila (PSIB-PSOE);
 Mara Luisa Cava de Llano y Carri  (Partit Popular);
 Teresa Riera Madurell (PSIB-PSOE);
 Antoni Costa Costa (PSIB-PSOE);
 Eduardo Gamero Mir (Partit Popular);
 Cristbal Juan Pons Franco  (Partit Popular);
 Pedro Cantarero Verger (Partit Popular);
 Senadors .
 Astries .
 ngel Fernndez Menndez (Partit Popular);
 Rafael Fernndez lvarez (PSOE);
 Isidro Manuel Martnez Oblanca (Partit Popular);
 Juan Lus de la Vallina Velarde (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Jordi Maragall i Noble (PSC-PSOE);
 substitut per Joan Oliart i Pons;
 Carme Virgili i Rodon (PSC-PSOE);
 Francesca Martn i Vigil (PSC-PSOE);
 Sixte Cambra i Snchez (CiU);
 Girona .
 Arseni Gibert i Bosch (PSC-PSOE);
 Salvador Capdevila i Bas (CiU);
 Salvador Carrera i Comes (CiU);
 Joaquim Vidal i Perpi (CiU);
 Lleida .
 Josep Ramon Mdol i Pifarr (PSC-PSOE);
 Joan Horaci Sim i Burgus (CiU);
 substitut per scar March i Llanes;
 Josep Varela i Serra (CiU);
 Jaume Cardona i Vila (CiU);
 Tarragona .
 Vicent Beguer i Oliveres (CiU);
 Helena Arribas i Esteve (PSC-PSOE);
 Ramon Aleu i Jornet (PSC-PSOE);
 Antonio Snchez Lucas (PSC-PSOE);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE);
 Laura Martnez Berenguer (Partit Popular);
 Mara Inmaculada de Espaa Moya (Partit Popular);
 substituda per Vicente Magro Servet;
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 Castell .
 Jos Antonio Beltrn Miralles (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (Partit Popular);
 Jos Mara Escun Monfort (Partit Popular);
 Miguel Prim Toms (Partit Popular);
 Valncia .
 Leopoldo Ortiz Climent (Partit Popular);
 Josefa Frau Ribes (PSPV-PSOE);
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular);
 Esteban Gonzlez Pons (Partit Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Jos Caellas Fons (Partit Popular);
 Antoni Garcas Coll (PSIB-PSOE);
 substitut per Ramon Antoni Socias Puig;
 Jaume Font Barcel (Partit Popular);
 substitut per Jos Manuel Ruiz Rivero;
 Menorca .
 Bernardo Llompart Diaz (Partit Popular);
 substitut per Lorenzo Cardona Segu;
 Eivissa-Formentera .
 Pilar Costa Serra (AE Eivissa i Formentera al Senat);
 substituda per Isidor Torres Cardona;
 Euskadi .
 laba .
 Carlos Mara de Urquijo Valdivieso (Partit Popular);
 substitut per Jos Manuel Barquero Vzquez;
 Ramn Rabanera Rivacoba (Partit Popular);
 substitut per Miguel ngel Echevarra Daubagna;
 Manuel Mara Uriarte Zulueta (Partit Popular);
 Francisco Javier Rojo Garca (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Pello Caballero Lasquibar (EAJ-PNB);
 Ramn Rubial Cavia (PSE-PSOE);
 substitut per Jess Mara Rodrguez Orranta;
 Jon Gangoiti Llaguno (EAJ-PNB);
 Ricardo Gatzagaetxebarra Bastida (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Mario Onainda Natxiondo (PSE-EE);
 Xabier Albistur Marn (EAJ-PNB);
 Ana Isabel Oyarzbal Uriarte (PSE-EE);
 Coral Rodrguez Fouz (PSE-EE);
 Galcia .
 La Corunya .
 Jess Fernndez Moreda (PSOE);
 Leopoldo Rubido Ramonde (PSOE);
 Mara do Carmo Pieiro (Partit Popular);
 lvaro Someso Salvadores (Partit Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (PP);
 Manuel Varela Flores (PSOE);
 Julio Manuel Yebra-Pimentel Blanco (PP);
 Csar Aja Mario (PP);
 Orense .
 Antonio Rodrguez Rodrguez (PSOE);
 Jorge Bermello Fernndez (Partit Popular);
 Manuel Prado Lpez (Partit Popular);
 Jos Luis Baltar Pumar (Partit Popular);
 Pontevedra .
 Jos Manuel Chapela Seijo  (Partit Popular);
 Csar Jos Mera Rodrguez  (Partit Popular);
 Carlos Alberto Gonzlez Prncipe (PSOE);
 Manuel Prez lvarez  (Partit Popular);
 substitut per Adriano Marqus de Magallanes;
 Navarra .
 Rosa Lpez Garnica (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Iribas Snchez de Boado (Uni del Poble Navarrs);
 Pedro Jos Ardaiz Egs (PSOE);
 Jos Ignacio Lpez Borderas (Uni del Poble Navarrs)   ;
 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1996;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9226" title="Eleccions generals espanyoles de 2000" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="5126">

Les eleccions generals espanyoles se celebraren el 12 de mar de l'any 2000. El Partit Popular va guanyar per majoria absoluta grcies a les davallades del PSOE i d'Izquierda Unida, i el seu candidat Jos Mara Aznar fou escollit president del govern.

Els resultats foren:


 Dades .
Cens electoral: 33.969.640;
Votants: 68,71%;
Abstenci: 31,29%;
Vots vlids: 99,32%;
Vots nuls: 0,68%;
Vots a candidatures: 98,42%;
Vots blancs: 1,58%;

 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Narcs Serra i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Josep Borrell i Fontelles (PSC-PSOE) ;
 Teresa Costa i Camp (PSC-PSOE) ;
 Raimon Martnez i Fraile (PSC-PSOE) ;
 Joan Marcet i Morera (PSC-PSOE) ;
 Francesca Martn i Vigil (PSC-PSOE) ;
 Salvador Clotas i Cierco (PSC-PSOE)  ;
 Isabel Lpez i Chamosa (PSC-PSOE)  ;
 Joan Oliart i Pons (PSC-PSOE) ;
 Carme Chacn i Piqueras (PSC-PSOE) ;
 Germ Bel i Queralt (PSC-PSOE) ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Xavier Tras i Vidal de Llobatera (CiU)  ;
 Heribert Padrol i Munt (CiU) ;
 Merc Pigem i Palms (CiU)  ;
 Josep Snchez i Llibre (CiU) ;
 Jordi Jan i Guasch (CiU)  ;
 Carles Campuzano i Canads (CiU) ;
 Ignasi Guardans i Camb (CiU) ;
 Manuel Josep Silva i Snchez (CiU)  ;
 Jordi Mart i Galbis (CiU);
 Josep Piqu i Camps (Partit Popular) ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular);
 Berta Rodrguez Callao (Partit Popular);
 Guillermo Gortzar Echevarra (Partit Popular);
 Sergio Gmez-Alba Ruiz (Partit Popular);
 Salvador Sanz Palacio (Partit Popular);
 Reyes Montseny Masip (Partit Popular) ;
 Gloria Martn Vivas (Partit Popular)  ;
 Joan Saura i Laporta (Iniciativa per Catalunya Verds)  ;
 Joan Puigcercs i Boixassa (ERC);
 Girona .
 Josep Lpez de Lerma i Lpez (CiU)   ;
 Zoila Riera i Ben (CiU)  ;
 Jordi de Juan i Casadevall (Partit Popular)   ;
 Llus Maria de Puig i Oliv (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Palma i Muoz (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Pere Grau i Buld  (CiU)   ;
 Ramon Companys i Sanfeliu (CiU)  ;
 Teresa Cunillera i Mestres (PSC-PSOE);
 Josep Ignasi Llorens i Torres (Partit Popular);
 Tarragona .
 Francesc Xavier Sabat i Ibarz (PSC-PSOE)  ;
 Maria del Carme Miralles i Guasch (PSC-PSOE)  ;
 Salvador Sed i Marsal (CiU)  ;
 Josep Maldonado i Gili (CiU)  ;
 Francesc Ricom de Castellarnau (Partit Popular)  ;
 Joan Bertomeu i Bertomeu (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Enriqueta Seller Roca de Togores (Partit Popular)  ;
 Leire Pajn Iraola   (PSPV-PSOE);
 Isabel Daz de la Lastra Barbadillo  (Partit Popular);
 Miguel Antonio Campoy Surez (Partit Popular)  ;
 Justo Gonzlez Serna (PSPV-PSOE);
 Amparo Ferrando Sendra (Partit Popular)  ;
 Francisco Vicente Murcia Barcel (Partit Popular);
 Iigo Herrera Martnez de Campos (Partit Popular)  ;
 Juana Serna Masi (PSPV-PSOE);
 Clemencia Torrado Rey (PSPV-PSOE);
 Castell de la Plana .
 Fernando Villalonga Campos (Partit Popular)  ;
 Juan Costa Climent (Partit Popular)  ;
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular)  ;
 Mario Edo Gil  (PSPV-PSOE);
 Jordi Sevilla Segura (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Francisco Camps Ortiz  (Partit Popular)  ;
 Carme Alborch Bataller  (PSPV-PSOE);
 Ricard Prez Casado (PSPV-PSOE);
 Susana Camarero Bentez  (Partit Popular)  ;
 Carmen Martorell Palls  (Partit Popular)  ;
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Gerardo Camps Devesa (PSPV-PSOE);
 Vicente Antonio Martnez-Pujalte Lpez  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular)  ;
 Guillermo Mara Martnez Casa (Partit Popular)  ;
 Jos Mara Michavila Nez  (Partit Popular)  ;
 Rosa Maria Peris Cervera (PSPV-PSOE);
 Francesc Joaquim Romeu i Mart  (PSPV-PSOE);
 Joan Ignasi Pla i Dur (PSPV-PSOE);
 Joaqun Calomarde Gramage  (Partit Popular)  ;
 Presentacin Urn Gonzlez (EUPV)  ;
 Illes Balears .
 Albert Moragues Gomila (PSIB-PSOE);
 Mara Luisa Cava de Llano y Carri  (Partit Popular);
 Teresa Riera Madurell (PSIB-PSOE);
 Joan Salord Torrent (Partit Popular);
 Miguel ngel Martn Soledad (Partit Popular);
 Antonia Febrer Santandreu  (Partit Popular);
 Mara Rosa Estars Ferragut (Partit Popular);
 
 Senadors .
 Astries .
 Javier Sopea Velasco (Partit Popular);
 Jos Antonio Alonso Garca (PSOE);
 Isidro Manuel Martnez Oblanca (Partit Popular);
 Juan Manuel Campos Ans (PSOE);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Merc Aroz i Ibez (Entesa Catalana de Progrs);
 Isidre Molas i Batllori (Entesa Catalana de Progrs);
 Jordi Sol Tura (Entesa Catalana de Progrs);
 Sixte Cambra i Snchez (CiU);
 Girona .
 Arseni Gibert i Bosch (Entesa Catalana de Progrs);
 Salvador Capdevila i Bas (CiU);
 Salvador Servi i Costa (CiU);
 Jordi Xucl i Costa (CiU);
 Lleida .
 Joan Ganyet i Sol (Entesa Catalana de Progrs);
 substitut per Josep Maria Batlle i Farran;
 Francesc Xavier Marimon i Sabat (CiU);
 Josep Varela i Serra (CiU);
 Jaume Cardona i Vila (CiU);
 substitut per Carles Enric Florensa i Toms;
 Tarragona .
 Vicent Beguer i Oliveres (CiU);
 Marta Cid i Paella (Entesa Catalana de Progrs);
 substituda per Josep Andreu i Domingo;
 Ramon Aleu i Jornet (Entesa Catalana de Progrs);
 Joan Sabat i Borrs (Entesa Catalana de Progrs);
 substitut per Francesc Subirats i Rosiol;

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Angel Antonio Franco Gutiez (PSPV-PSOE);
 substitut per Fernando Ruiz Garca;
 Miriam Blasco Soto (Partit Popular);
 Mara Inmaculada de Espaa Moya (Partit Popular);
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 Castell .
 Francisco Arnau Navarro (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (Partit Popular);
 Jos Mara Escun Monfort (Partit Popular);
 subsittut per Carlos Daniel Murria Climent;
 Mara del Carmen Pardo Raga (Partit Popular);
 Valncia .
 Mara Jos Mora Devis (Partit Popular);
 Segundo Bru Parra (PSPV-PSOE);
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular);
 Esteban Gonzlez Pons (Partit Popular);
 substitut per M ngeles Crespo Martnez;
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Eduardo Gamero Mir (Partit Popular);
 substitut per Bartolom Segu Prat;
 Ramon Antoni Socias Puig (PSIB-PSOE);
 Jos Manuel Ruiz Rivero (Partit Popular);
 Menorca .
 Jos Segu Daz (Partit Popular);
 Eivissa-Formentera .
 Enric Fajarns Ribas (Partit Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Jos Manuel Barquero Vzquez (Partit Popular);
 Eugenia Martn Mendizbal (Partit Popular);
 Manuel Mara Uriarte Zulueta (Partit Popular);
 Francisco Javier Rojo Garca (PSE-PSOE);
 Biscaia .
 Joseba Andoni Aurrekoetxea Bergara (EAJ-PNB);
 Pilar Aresti Victoria de Lecea (Partit Popular);
 Inmaculada Loroo Ormaetxea (EAJ-PNB);
 Ricardo Gatzagaetxebarra Bastida (EAJ-PNB);
 Gipscoa .
 Jos Ignacio Liceaga Sagarzazu (EAJ-PNB);
 substitut per Jokin Bildarratz Sorron;
 Xabier Albistur Marn (EAJ-PNB);
 Elena Etxegoyen Gaztelumendi (EAJ-PNB);
 Gonzalo Quiroga Churruca (Partit Popular);
 Galcia .
 La Corunya .
 Francisco Jos Vzquez Vzquez (PSOE);
 Miguel Ramn Pampn Ra (Partit Popular);
 Mara do Carmo Pieiro (Partit Popular);
 Ramn Rodrguez Ares (Partit Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (PP);
 Luis ngel Lago Lage (PSOE);
 Fernando Carlos Rodrguez Prez (PP);
 Csar Aja Mario (PP);
 Orense .
 Pilar Nvoa Carcaca (PSOE);
 Jorge Bermello Fernndez (Partit Popular);
 Manuel Prado Lpez (Partit Popular);
 Amador Vzquez Vzquez (Partit Popular);
 Pontevedra .
 Jos Manuel Cores Tours  (Partit Popular);
 Csar Jos Mera Rodrguez  (Partit Popular);
 Carlos Alberto Gonzlez Prncipe (PSOE);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee  (Partit Popular);
 Navarra .
 Rosa Lpez Garnica (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Iribas Snchez de Boado (Uni del Poble Navarrs);
 Carlos Chivite Cornago (PSOE);
 Luis Campoy Zueco (Uni del Poble Navarrs)   ;
 substitut per Carlos Casimiro Salvador Armendriz;
 Enllaos externs .

Dades completes del Ministeri de l'Interior;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9227" title="Eleccions generals espanyoles" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="5127">
Llista d'eleccions generals espanyoles abans del franquisme:
 Eleccions generals espanyoles (1931);
 Eleccions generals espanyoles (1933);
 Eleccions generals espanyoles (1936);
Llista d'eleccions generals espanyoles des del retorn de la democrcia:
Eleccions generals espanyoles (1977);
Eleccions generals espanyoles (1979);
Eleccions generals espanyoles (1982);
Eleccions generals espanyoles (1986);
Eleccions generals espanyoles (1989);
Eleccions generals espanyoles (1993);
Eleccions generals espanyoles (1996);
Eleccions generals espanyoles (2000);
Eleccions generals espanyoles (2004);
Eleccions generals espanyoles (2008);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9230" title="Quatre" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="5128">


El quatre s el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc. S'escriu 4 en xifres rabs, IV en les romanes i   en les xineses.

El 4 es el primer nombre compost, essent els seus divisors propis l'1 i el 2. Com la suma dels seus divisors s 3 < 4, es tracta d'un nombre defectiu. El segent nombre compost s el 6.

El 4 s el segon quadrat perfecte. L'anterior s l'u i el segent s el nou.



Un polgon de 4 costats s un quadrilter. Si no t dos costats parallels s'anomena trapezoide; si t dos costats parallels s'anomena trapezi; si t els costats parallels dos a dos s un romboide i si els angles que es formen entre els costats sn de 90 s'anomena rectangle. Finalment, el polgon regular de quatre costats iguals rep el nom de quadrat.

Un poliedre de 4 cares es un tetraedre. Les cares del tetraedre regular sn triangles equilters. Dintre d'un tetraedre regular s'hi pot inscriure un altre.

Si es divideix un nombre per quatre s'obt un quart del nombre inicial. Existeixen diversos prefixos que signifiquen quatre i participen en la construcci d'una gran quantitat de paraules d's quotidi: quadri- i tetra-, com en quadrilter i tetraedre.

Ocurrncies del quatre:
En la cultura xinesa, es considera al 4 ( , s) com a un nombre de mala sort degut a la seva similitud fonolgica amb la paraula que significa mort ( , s ). Aquesta superstici es dna tamb en la cultura japonesa on es mantenen els vocables xinesos com a paraules cultes. Al Jap, per exemple, es considera mal presagi rebre un regal compost de quatre parts o peces.

En la simbologia cristiana el nombre 4 t una gran importncia:
La planta de les esglsies es desenvolupa a partir del quadrat, figura geomtrica de 4 costats.
El Gnesi descriu la Terra com a un quadrat que sura a l'Univers i en el seu centre hi neixen 4 rius en direcci als 4 punts cardinals. Els 4 rius dibuixen una creu.
El 4 s'aplica simblicament als 4 Evangelistes i als 4 estacions que simbolitzen l'ordre csmic creat per Du. Tamb sn 4 els Pares de l'Esglsia.
En l'Apocalipsi de Joan Evangelista (4 6-7) es diu que eren 4 vivents plens d'ulls per davant i per darrere:
1 un lle.
2 un brau.
3 un home.
4 una guila.
Tradicionalment tamb sn 4 els elements: terra, aigua, aire, foc.
El nm. 4 guarda relaci amb les 4 parts de l'Univers.
s el nombre atmic del berilli.
s el pes atmic aproximat de l'heli.
Designa l'any 4 i el 4 aC.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9233" title="Cinc" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="5129">


El cinc (5) s el nombre natural que segueix el quatre i precedeix el sis. S'escriu 5 en xifres rabs, V en les romanes i   en les xineses.

El 5 s el tercer nombre primer, desprs del 3 i abans del 7. A ms, el 5 s el segon nombre primer de Fermat (n=1), desprs del 3 i abans del 17.

El 5 s el cinqu terme de la successi de Fibonacci, desprs del 3 i abans del 8.



El polgon de 5 costats rep el nom de pentgon. El pentgon regular t algunes propietats curioses conegudes pels antics grecs: per exemple, la ra entre la longitud de la seva diagonal i la longitud del seu costat s el nombre auri.

Si es divideix un nombre per cinc s'obt un cinqu o quint del nombre inicial. Per a la construcci de paraules amb el significat de cinc se sol emprar el prefix grec penta, como en pentgon.

Ocurrncies del cinc:

Les cinc oracions diries de l'Islam;
Segons la tradici oriental, hi ha cinc elements:aigua, foc, terra, fusta i metall;
L'hora tpica per prendre el te angls;
Els dits d'una m o un peu;
Els oceans sn cinc.
L'hipotenusa d'un triangle amb catets de longitud 3 i 4.
s el nombre atmic del bor.
El valor ms baix de bitllet d'euro;
La majoria d'estrelles de mar tenen cinc braos;
Els petits llops de la can infantil;
El nombre que s'ha de treure en un dau per treure una fitxa al parxs;
Hi ha cinc pasos amb dret a vet al Consell de Seguretat de l'ONU;
L'sser hum t cinc sentits: vista, oda, tacte, olfacte i gust;
Cinc lnies t un pentagrama;
L'estrella de cinc puntes est present a l'estelada. Invertida, s smbol del dimoni;
Als Jocs Olmpics hi ha cinc ars a la bandera oficial;
La duraci del mandat dels poltics a Frana;
Antigament, es consideraven cinc les estacions de l'any;
El pentmetre s un tipus de vers de base cinc;
Representa el signe del Lle en el zodac;
Simbolitza el "jo" a la numerologia xinesa;
Designa l'any 5 i el 5 aC;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9235" title="Sis" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="5130">
.




Sis (6) s el nombre natural que segueix al cinc i precedeix al set. S'escriu 6 en xifres rabs, VI en les romanes i   en les xineses.

Sis s el segon nombre compost ms petit que hi ha, els seus divisors sn 1, 2 i 3. El sis s un nombre perfecte ja que equival a la suma dels seus propis divisors. El segent nombre perfecte s el 28.
El sis tamb s un nombre divisor harmnic i un nombre altament compost. El segent nombre compost s el dotze.

El ms petit grup no-abeli s el grup simtric S3 que t 3! = 6 elements.



En codi binari s 110; en codi ternari s 20; en el quaternari s 12; en quinari 11; en senari 10; en septenari codi i tots els superior (com ara l'octal, el decimal i l'hexadecimal) sis s 6. En Nombre romans sis s VI. En la numeraci xinesa s  .

bviament, 6 s un nombre hexagonal.

En base 10, 6 s un 1-nombre automrfic.

Hexa en grec s "sis". Com per exemple en:
 Un hexgon s un polgon de sis costats.
 Un hexahedre s un poliedre amb sis cares, com ara un cub.
 A hexpode s an animal amb sis potes; aix inclou els insectes.
 Hexmetre s una forma potica consistent en sis peus per lnia.

El prefix "hexa-" tamb es fa servir en els noms sistemtics o diversos components qumics, com ara "hexametil".


Representaci de 6:
Evoluci grfica de la seva escriptura: ;
 Numeraci romana: VI;
 Numeraci xinesa:  ;
 Numeraci rab:  ;
 Numeraci occidental moderna, decimal: 6, que s d'origen rab com la resta de nombres que s'empren tant a Europa com a Amrica.

Ocurrncies del sis:
Smbol de perfecci a la cbala jueva (Tiferet).
Nombre atmic del carboni.
Els dies de la Creaci segons el Gnesi, tradici judeocristiana;
Repetit tres vegades (666) s el smbol del dimoni;
En molts jocs de tauler, amb un sis es torna a tirar el dau tenint aix un torn extra;
El nombre de jugadors de volei;
Hi ha sis continents a la Terra;
L'any d'inici de l'escolaritzaci obligatria a l'estat espanyol;
El nombre de puntes de l'estrella de David;
Sis cordes t la guitarra;
S'anomena sis sentit a la intuci;
Designa la mitja dotzena;
Una fonda de sisos s un allotjament modest;
Designa l'any 6 i el 6 aC;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9237" title="Set (Gnesi)" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="5131">
En el Gnesi captol quart Set (en hebreu   -             t ben Adam i en rab            Shays ibn Adam) s el tercer fill d'Adam i Eva engendrat desprs de la mort d'Abel. 

Set a la Bblia.
Desprs de la mort d'Abel i la fugida de Can, Adam i Eva van tenir un altre fill, Set. Aquest fou el nou hereu de la famlia i d'ell descendeix la humanitat ja que No s el seu descendent directe.

Fou el pare d'Enoix el qual engendr a l'edat de cent cinc anys. Desprs va viure uns altres vuit-cents set anys en qu va engendrar altres fills i filles.

Els Pilars dels fills de Set.
Vegeu l'article Pilars dels fills de Set

Flavi Josep, historiador rom del segle I, afirmava que uns descendents de Set van construir els anomenats Pilars dels fills de Set, dos pilars gegantins on s'inscribien tots els descobriments antics sobre cincia o invents, i especialment temes referents a l'astronomia. Al segle XVIII, William Whiston va traduir Flavi Josep a l'angls i, desprs de diversos estudis en histria antiga, va afirmar que creia que Josep va assimilar Set a Sesostris, un mtic rei d'Egipte que va construir uns pilars enormes.

Set a l'Edn.
Segons el Testament d'Adam (llibre apcrif del segle IV), poc abans de morir, Adam li va transmetre la Cbala a Set. L'anci, espantat per la seva propera mort (que esdevindria la primera de la histria tret de l'assassinat d'Abel), li va demanar al seu fill Set que torns al Jard de l'Edn i agafs el fuit de l'arbre de la Vida, que donava la immortalitat.

Set va seguir les indicacions del seu pare i va arribar a l'entrada del Jard de l'Edn. All va topar-se amb l'Arcngel Sant Miquel que feia gurdia. Set va explicar-li el motiu del seu viatge i l'ngel el va deixar passar. Quan va arribar a l'arbre de la Vida, Set va agafar tres fruits i va tornar a casa seva, on van comunicar-li que el seu pare acabava de morir. Immediatament, Set va cavar una fossa, va collocar els fruits de l'Edn a dins la boca del seu pare i el va enterrar.

Al cap d'un temps, en aquell indret van crixer tres arbres que no serien tallats fins a principis del segle I per fabricar les tres creus que apareixen en la Passi de Jesucrist.

Set en la histria.
Diversos historiadors del segle XIX van creure que la histria de Set es basava en adquisicions del judaisme del du Marduk de Babilnia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9239" title="Amimitl" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="5132">
En la mitologia asteca Amimitl era un Du que calmava les tempestes i protegia els pescadors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9240" title="Centeotl" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="5133">
En la mitologia asteca Centeotl (tamb anomenat Centeocihuatl o Cinteotl) era un du del blat de moro (originriament era una deessa) al que se li dedicava el quart mes del calendari asteca. Era fill de Tlazolteotl i marit de Xochiquetzal. Era la versi masculina de Chicomecoatl.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9241" title="Chalchitlicue" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="5134">
En la mitologia asteca Chalchitlicue s la deessa de l'aigua (companya de Tlloc). El seu nom significa "la que t una falda de pedra verda".




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9242" title="Coatlicue" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="5135">
En la mitologia asteca, Coatlicue s una deessa, mare de Huitzilopochtli i altres divinitats (va quedar embarassada d'una bola de plomes a un temple). El seu nom significa La que t una faldilla de serps. Porta un braalet fet d'rgans humans perqu exigia molts sacrificis per honorar-la.

s la creadora de la lluna i les estrelles i patrona de les dones que tenen fills que moren abans de nixer. s el smbol de la mare possessiva que ofega la vida per nsia. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9243" title="Coyolxauhqui" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="5136">
En la mitologia asteca Coyolxauhqui s una deessa smbol de la Lluna. Es representa com a una dona esquarterada, a causa del tracte del seu germ Huitzilopochtli ja que junt amb els seus 400 germans, va intentar matar a la seva mare Coatlicue quan aquesta qued embarassada de Huitzilopochtli (per mitj d'una ploma).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9244" title="Ehecatl" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="5137">
En la mitologia asteca Ehecatl s un du asteca del vent. s una de les representacions de Quetzalcoatl, sota la forma d'un nec o un mico. s la causa de tot moviment.

Va enamorar-se d'una dona humana i perqu ella pogus correspondre els seus sentiments va regalar als humans l'amor. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9246" title="Huehueteotl" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="5138">
En la mitologia asteca Huehueteotl s un du del foc (o du vell).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9247" title="Atemptats de Madrid de l'11 de mar de 2004" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="5139">


L'11 de mar de 2004, hi va haver un atemptat terrorista a Madrid, amb una srie de 10 explosions simultnies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del mat. Va ser coms, presuntament, per una cllula islamista local que pretenia emular accions de Al-Qaeda. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideraci, una de les quals encara avui continua en coma, i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac terrorista s un dels ms importants que han tingut lloc a Europa, i el ms important a Espanya. El grup va ser desarticulat per la policia poques setmanes desprs i alguns dels membres, entre ells Jamal Ahmidan "El Chino", es van sucidar en un pis de la ciutat de Legans en veure's envoltats. 

Inicialment, el govern espanyol va culpar ETA de l'atac, i va pressionar perqu l'ONU aproves la resoluci 1530, mencionant ETA com a autora de l'atemptat. Tot i aix, l'endem aquesta organitzaci va negar la seva participaci en els fets, i un diari britnic va publicar un correu electrnic d'un grup extremista anomenat per ell mateix islmic, les Brigades d'Abu Hafs al Nasri, fent-se responsable de l'atac.

El comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Masri (Al Qaida), diu que l'atac s en resposta als conflictes de l'Afganistan, l'Iraq, Palestina i Caixmir. Acusa Espanya de formar part d'una croada contra l'islam, juntament amb els Estats Units, el Regne Unit i altres pasos, i amenaa de continuar els seus atacs terroristes, llevat que s'aturi l'anomenada guerra global contra el terrorisme, que identifica amb una guerra contra l'Islam.

L'endem de l'atac es produren grans manifestacions de rebuig a tot arreu d'Espanya.

El 13 de mar, es van detenir tres marroquins i dos indis, per la seva presumpta participaci en la venda de la targeta SIM del telfon mbil, i del propi telfon, que feia d'activador, a una bossa bomba que no va explotar, trobada a la comissaria de Vallecas. El mateix dia, el Ministeri de l'Interior va trobar una cinta reclamant per Al Qaida l'autoria de l'atemptat de Madrid.

La Cadena de Rdio SER va informar que, segons fonts dels serveis secrets espanyols (CNI), ja feia temps que es treballava amb la hiptesi de que Al Qaida podia atemptar a Espanya. Segons la mateixa cadena, s la primera vegada que el govern espanyol es dirigeix als periodistes directament per telfon per dir que un atemptat s obra d'ETA. Segons investigacions posteriors el CNI no tenia coneixement d'aquests indicis, per faria temps que la policia espanyola hauria tingut confidents prxims a la xarxa terrorista.

La incertesa sobre l'autoria dels fets, i el fet que les eleccions generals espanyoles havien de tenir lloc tres dies desprs, va fer que alguns mitjans comencessin a qestionar la informaci donada pel govern, i a demanar ms transparncia. El vespre del 13 de mar,  es van produir manifestacions convocades a travs de SMS i Internet davant les seus del Partit Popular, que en aquells dies ocupava el govern, en varies localitats espanyoles. El fet que aquestes manifestacions es fessin en viglia de les eleccions, durant la jornada de reflexi, va ser criticat durament pel Partit Popular.

Les eleccions del 14 de mar van donar la victria al PSOE, amb una davallada important en el nombre d'escons del PP, tot i que el nombre de vots prcticament es va mantenir. Es creu que la controvrsia originada sobre la poltica informativa del govern desprs de l'atemptat aix com la sospita d'haver patit un atemptat islamista desprs d'haver enviat tropes a l'Iraq, va afectar negativament les expectatives de vot del PP i, sobre tot, va mobilitzar la part ms abstencionista de l'electorat, que va votar majoritriament al PSOE, ja que totes les enquestes prvies predeien una victria ms o menys clara del PP.  

Desprs de les eleccions, van seguir les detencions; el 26 de mar van trobar detonadors, explosius i petjades de ms de 20 persones en una casa de Chichn (Madrid). El dia 3 d'abril, set terroristes es van suicidar (immolaci) a la localitat madrilenya de Legans detonant una carga explosiva al veure's rodejats per la Polcia. En aquesta incursi mor el GEO Francisco Javier Torronteras, conviertint-se en la vctima 192 dels atemptats de Madrid.

 Cronologia dels fets .
 11 de mar .
 07.39: Sis motxilles carregades d'explosius exploten en dos trens diferents. Un es troba a l'estaci d'Atocha de Madrid, entrant al tnel que travessa la ciutat de sud a nord i arriba fins a l'estaci de Chamartn. L'altre est al carrer Tvez.
 07.41: Exploten dues motxilles ms a El Pozo, una zona obrera al sudest de Madrid.
 07.42: Explota una motxilla a l'estaci de santa Eugenia, a l'est de la capital. En total, 10 bombes en plena hora punta.
 08.00:(aprox) l'ajuntament organitza un hospital de campanya davant l'estaci d'Atocha.
 09.00:(aprox) l'ajuntament organitza un hospital de campanya davant l'estaci de Santa Eugenia.

 10.15: Suspensi dels serveis ferroviaris de Madrid i bloqueix de les sortides de la Capital. Primeres informacions del Govern que apunten cap a ETA.
 10.30: Arnaldo Otegi, portaveu de la illegalitzada Batasuna, convoca als mitjans de comunicaci per negar la responsabilitat dels terroristes bascs en l'atemptat.
 12.00:(aprox) Primeres xifres dels atemptats: 173 morts i ms de 600 ferits. Es creu que ha estat provocat per l'explosi de 13 bombes. Tots els grups poltics condemnen i suspenen les campanyes electorals, caiguda de la borsa (2,18%) i es reitera, per part del govern, l'autoria d'ETA dels atemptats.
 20.27: El Rei Juan Carlos I ofereix un missatge televisat demanant "unidad, firmeza i serenidad".
 20.30: El ministre d'Interior Angel Acebes informant de la localitzaci d'una furgoneta a Alcal de Henares, a l'est de Madrid des de la que van sortir els trens sinistrats, amb detonadors i una cinta amb verscles del Coran. Reiteren que la principal lnia d'investigaci de l'autora s ETA;
 21.00: El diari rab Al Quds al Arabi publica que un grup terrorista vinculat a Al Quaeda s'atribueix els fets. El govern no varia la seva postura.

 Dies posteriors .
 Dissabte 13 de mar: en plena jornada de reflexi s comencen a registrar concentracions davant la seu del Partit Popular convocades mitjanant el fams "Pasalo" a travs de mbils. Acusen al govern d'amagar dades.
 Nit del 13 de mar: Detenci de cinc persones: tres marroquns i dos hinds. Poc abans de la 1 de la matinada, ja en plena jornada electoral, el ministre d'interior, Angel Acebes, confirma que Al Quaeda ha reconegut l'autora dels atemptats.
 26 abril: es troben detonadors, explosius i petjades de ms de 20 persones a Chichn, Madrid.
 3 d'abril: set terroristes es suiciden (immolaci) a la localitat madrilenya de Legans. Mor un Geo.
 15 d'abril: apareix una gravaci de Bin Laden on diu que l'atemptat s una venjana per la intervenci espanyola a la invasi d'Irak.
 27 de maig: Es crea una comissi d'investigaci del que va passar durant els atemptats i l'actuaci de l'executiu.
 maig del 2005: El jutge Del Olmo dicta el processament de 29 dels 116 imputats en el sumari, d'ells 15 marroquns, 9 espanyols, 2 sris i un egipci, un argeli i un libans. Se soliciten 270.885 anys de pres per als processats.
 15 de febrer de 2007: comena el judici als responsables.

La Teoria de la Conspiraci.

Prcticament des de l'abril de 2004 existeixen versions totalment o parcialment alternatives a la que sostenen tant les conclusions de la Comissi d'Investigaci del Congrs com les del sumari, instrut pel jutge Juan del Olmo. Sn fruit, d'una banda, de la investigaci periodstica duta a terme pel diari El Mundo, el diari electrnic Libertad Digital i alguns mitjans radiofnics com la COPE, i de l'altra, de nombrosos internautes aglutinats a l'entorn del bloc de Luis del Pino i que es fan anomenar Peones Negros.

Moguts principalment per les conseqncies poltiques de l'atemptat de l'11 de Mar del 2004, dirigeixen les seves investigacions a intentar demostrar que existia una conspiraci per desallotjar al Partit Popular del govern mitjanant aquest atemptat. Les principals hiptesis suggereixen la participaci d'alguns membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com la Policia Nacional, la Gurdia Civil i el CNI que haurien controlat cadascuna de les accions dels implicats, ja que la majoria eren confidents policials, i haurien preparat un seguit de proves falses (la motxilla trobada a Vallecas, la furgoneta Kangoo, l'Skoda Fabia, etc) que condussin de forma rpida a la tesi de l'autoria islmica.

Tamb cerquen alguna vinculaci entre els presumptes implicats i ETA. Aquesta tesi recolza fonamentalment en el testimoni de l'acusat Suarez Trashorras a El Mundo el Setembre de 2006, i del confident Lavandera, que ha publicat un llibre titulat "A tumba abierta". 

Aquesta altra lnia d'investigaci va ms enll, i sovint troba relaci entre les negociacions entre el govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero i ETA desprs de l'alto el foc permament que la banda inici la primavera de 2006, i una possible implicaci en l'atemptat tant d'ETA com d'agents policials propers al PSOE: Snchez Manzano, cap dels TEDAX o Telesforo Rubio, excap de la Comissaria General d'Informaci, destitut del crrec pel Ministre de l'Interior Alfredo Prez Rubalcaba el setembre de 2006.

Judici.
El 31 d'octubre de 2007 es va fer pblica la sentncia per als acusats de perpetrar els atemptats. En aquesta es descartava totalment l'autoria d'ETA i es condemna a Jamal Zougam i a Otman el Gnaoui, entre d'altres, a ms de 40.000 anys de pres com a principals autors materials dels atemptats. La sentncia recull 191 assassinats, 2 aborts i 1856 assassinats en grau de temptativa.  

Vegeu tamb.
Bosc dels Absents;

Referncies.


Enllaos externs.

Comunicat de les Brigades d'Abu Hafs al Nasri-Al Qaida;
Resoluci 1530 de l'ONU ;
Fons documental sobre l'11M ;
Bloc de Luis del Pino ;
Lloc web de Peones Negros ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9248" title="Geografia dels Estats Federats de Micronsia" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="5140">



Els Estats Federats de Micronsia consten de 607 illes que s'estenen al llarg de l'arxiplag de les illes Carolines, l'est de les Filipines. Els quatre grups d'illes que els constitueixen sn Yap, Chuuk (anomenat Truk fins al gener de 1990), Pohnpei (anomenada Ponape fins al novembre de 1984), i Kosrae. La capital federal s Palikir, a Pohnpei.

Situaci: A Oceania, representa un grup d'illes al nord de l'Oce Pacfic, a uns dos teros de la distncia entre Hawaii i Indonsia.

Coordenades geogrfiques: 655' latitud nord, 15815' longitud est.

Superfcie:
total: 702 km2
sl: 702 km2
aigua: 0 km2
(s'hi inclouen Pohnpei (Ponape), Illes Chuuk (Truk), Illes Yap i Kosrae.

Extensi de costa: 6.112 km

Clima: tropical. Fortes pluges durant tot l'any, especialment a les illes orientals. Situades al lmit de la zona dels tifons, essent afectades ocasionalment amb gravetat.

Terreny: diversitat geolgica entre alts montanyosos, i baixos atols de corall; vulcanisme a Pohnpei, Kosrae i Chuuk.

Punt ms elevat. Totolom 791 m

Recursos naturals: boscos, productes martims, minerals dels fons marins.

Riscos naturals: Tifons (de juny a desembre).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9250" title="Maldives" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="5141">


La Repblica de les Maldives s un estat format per un grup d'atols a l'oce ndic, al sud-oest de l'ndia.

Histria.
Els primers pobladors de les illes eran de llenges dravdiques. A partir del segle XII, amb l'expansi ndia, va arribar el budisme al pas, amb un rei mtic anomenat Koimala. Entre  el 1153 i el 1958 va ser un soldanat islmic, tot i que des del 1887 fins el 1965 va ser un protectorat britnic. Des de 1958 l'estat va adoptar la forma d'una repblica.




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9253" title="Bandera de les Maldives" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="5142">

La bandera de les Maldives va ser adoptada el 25 de juliol del 1963.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9256" title="Illes Marshall" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="5143">

La Repblica de les Illes Marshall s un estat insular la independncia del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels pasos ms joves d' Oceania. Est composta per dos arxiplags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacfic. Est situada al nord-est d'Austrlia, especficament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.

 Histria .
Colonitzades pels micronesis al segon millenni aC, se sap ben poc de la histria antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, per romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capit angls, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.

El 1885 s'hi va installar una companyia comercial alemanya, i anys ms tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Jap va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fidecoms de les Illes del Pacfic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van comenar a fer experiments nuclears a les illes immediatament desprs de la guerra, i els van continuar fins a la dcada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de  radiaci arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.

El 1979 es va establir la Repblica de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associaci amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.

 Poltica .
El president marshalls s el cap d'estat i el cap de govern. El president, que s escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.

Les eleccions per al parlament, que t 33 escons, sn cada quatre anys.

Subdivisi administrativa.
Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:



Ailinginae;
Ailinglaplap;
Ailuk;
Arno;
Aur;
Bikar;
Bikini;
Bokak;
Ebon;
Enewetak;
Erikub;
Jabat;
Jaluit;
Jemo;
Kili;
Kwajalein;
Lae;
Lib;
Likiep;
Majuro;
Maloelap;
Mejit;
Mili;
Namorik;
Namu;
Rongelap;
Rongrik;
Toke;
Ujae;
Ujelang;
Utirik;
Wotho;
Wotje;

 Geografia.
L'arxiplag est format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (s a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos teros de la poblaci de l'estat viuen a Majuro (que tamb n's la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escs desenvolupament econmic.

El clima s clid i humit, amb una estaci plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.

 Economia.
Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units sn la principal font econmica de la feble economia illenca. La producci agrcola es concentra en petites granges, i els conreus de ms importncia per al comer sn el coco, el tomquet, el mel i l'arbre del pa. La indstria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indstria turstica, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la fora laboral, s la millor esperana de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Grcies al tractat de lliure associaci, els EUA aporten un 65 milions de dlars d'ajuda anual. El 1999 van comenar les negociacions per ampliar el tractat. 

 Demografia.
D'acord amb les estadstiques de l'any 2003, la poblaci de l'arxiplag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperana de vida s molt baixa en comparaci amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a ms de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la poblaci (el creixement anual de la qual s de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migraci cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amrica.

 Cultura .
Tot i que ara l'ofici est en certa decadncia, els marshallesos foren hbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegaci fetes amb bastonets i petxines. Tamb sn experts constructors de canoes.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9261" title="Bandera de les Illes Marshall" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="5144">


La bandera de les Illes Marshall va ser adoptada l'1 de maig del 1979.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9265" title="Nova" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="5145">
Una nova s una explosi termonuclear a la superfcie d'una nana blanca, causada per l'acreci d'hidrogen.

En un sistema binari format per una nana blanca i una estrella que ha deixat la seqncia principal, es produeix transferncia de matria des d'aquesta ltima, a causa de la seva transformaci en gegant vermella, la qual cosa implica la seva expansi i l'expulsi de les capes ms externes, que sn capturades gravitatriament per la nana blanca (fenomen conegut com acreci). El material acumulat, compost principalment per hidrogen i heli, s compactat a la superfcie de la nana blanca a causa de l'intens camp gravitatori. El material assoleix progressivament temperatures ms altes, a mesura que ms i ms material va caient cap a la superfcie de l'estrella, fins que, eventualment, assoleix la temperatura crtica per a la ignici de fusi nuclear. Aquesta explosi transforma grans quantitats d'hidrogen i heli en elements ms pesats.

L'enorme quantitat d'energia alliberada per aquest procs produeix una emissi intensa de radiaci electromagntica i de curta durada. Aquesta emissi, que es produeix en escales de temps de dies, va donar origen al nom de nova, que en llat significa precisament "nova": en ocrrer una nova, els astrnoms antics creien veure aparixer una nova estrella al cel nocturn. Curiosament, el terme va ser usat per primera vegada per l'astrnom Tycho Brahe en observar no una nova sin una supernova. Per no va ser fins 1885 quan es van establir diferncies entre les supernoves i les noves, fenmens energtics molt ms febles.

Una nana blanca pot generar mltiples noves mentre hi continu havent material disponible per a l'acreci procedent de l'estrella companya (Per exemple, s'ha registrat cinc explosions de RS Ophiuchi: 1898, 1933, 1958, 1967 i 1985). Progressivament, aquesta pot veure esgotat el seu material, o la nana blanca pot produir una nova prou poderosa com per destruir el sistema per complet. Aquest ltim cas s similar a una supernova tipus Ia. Tanmateix, les supernoves involucren processos diferents, aix com energies molt superiors, per la qual cosa no haurien de ser confoses amb les noves.

De vegades hi pot haver noves visibles a simple vista. Un dels casos ms recents seria el de Nova Cygni 1975. Aquesta nova va aparixer el 29 d'agost de 1975 en la constellaci del Cigne uns 5 graus al nord de Deneb i va assolir magnitud 2,0, quasi tan brillant com la prpia Deneb.


Noves detectades des de 1900.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9276" title="Regions d'Itlia" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="5146">
Administrativament, Itlia est dividida en 20 regions. Culturalment, aquestes regions es poden agrupar en tres grans regions: nord (Padnia), sud (antic Regne de les Dues Siclies) i centre.

Llista.





Nota: Els articles davant del topnim s'usen dintre d'un context. En una llista com aquesta no sn necessaris. Entre parntesis s'indiquen usos variables.

 Vegeu tamb .
 Eleccions regionals italianes de 1970;
 Eleccions regionals italianes de 1975;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9281" title="Mineria" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="5147">

La mineria s el procs d'extracci de minerals d'inters industrial del subsl.

Histria.

Les notcies ms antigues d'activitats mineres sn de l'antiga civilitzaci egpica. Tamb se sap de mines treballades per pobles americans pre-colombins.

Tcniques.

Minerals ms comuns.

Bauxita;
Pirita;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9282" title="Capital" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="5148">


En poltica una capital (tamb anomenada ciutat capital o capital poltica) s la ciutat o poble principal que est associada al govern d'una regi administrativa especfica del qual s la seu. La ciutat capital s, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben fsicament les oficines governamentals i els recintes de reuni segons all que estableixen les lleis respectives de les regions. La paraula "capital" prov del llat caput que significa "cap". 

Habitualment, la capital d'un estat, pas o regi sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, poltic, sanitari, etc. Tamb es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, pas o regi, o que la capitalitat sigui itinerant.

Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint sn anomenades "capitals", encara que aquest s el cas dels estats amb un grau relatiu de federalisme o regionalisme en qu les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Als estats unitaris es prefereix l's d'altres termes com ara "centre administratiu". 

Tot i que una capital sol ser la poblaci ms gran en la seva rea d'influncia, no sempre s aix. De fet, hi ha molts casos en qu una capital administra altres ciutats molt ms importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'aix sn Washington als Estats Units (que t diverses ciutats ms grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Sussa (on tant Ginebra com Zuric tenen ms poblaci). Exemples de gran centralisme demogrfic, financer i de serveis sn Londres respecte al Regne Unit, Pars respecte a Frana o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats  a l'rea metropolitana  concentra ms del 10% de la poblaci de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya s encara ms marcat: la ciutat concentra en l'rea metropolitana ms de la meitat de la poblaci catalana, amb prcticament la total concentraci de serveis.

Llistes de capitals.
 Llista de capitals d'estats independents;
 Llista de capitals de comarca dels Pasos Catalans;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9283" title="Fratelli d'Italia" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="5149">
Fratelli d'Italia (Germans d' Itlia) s l'himne nacional itali, la lletra del qual va ser composta per Goffredo Mameli i la msica s obra de Michele Novaro. Un cop proclamada la Repblica, el 12 d'octubre de 1946 va ser declarat oficial, en substituci de la Marcia Reale que fins aleshores havia estat l'himne oficial d'Itlia.

 Lletra .


Enllaos externs.
 ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9284" title="Lira italiana" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="5150">


La lira italiana (en itali lira, plural lire) va ser la unitat monetria oficial d'Itlia des del 1861 fins a la introducci de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002. La taxa de canvi era de 1.936,27 lires per cada euro.

Es dividia en 100 cntims (centesimi). El codi ISO 4217 de la lira italiana era ITL. El seu smbol era L, de vegades escrit tamb  . Era controlada pel Banc d'Itlia (Banca d'Italia) i emesa per l'Institut Poligrfic i Casa de la Moneda de l'Estat (Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato).

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 lires i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 50.000, 100.000 i 500.000 lires. A causa de l'escs valor de la lira italiana, la moneda fraccionria ja havia desaparegut de la circulaci feia temps.

Era equivalent a la lira vaticana i a la lira de San Marino i tenia valor legal en tots dos estats. 

Vegeu tamb.
 Lira (moneda);

Enllaos externs.

Banc d'Itlia  ;
Institut Poligrfic i Casa de la Moneda de l'Estat ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9287" title="Manresa" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="5151">

Manresa s la capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, just a l'angle on conflueixen el riu Llobregat i el Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del pas. Ha jugat sempre al llarg de la histria un paper destacat en l'organitzaci de la Catalunya central.

Geografia. 

Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. L'aigua s recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Squia fins al Parc de l'Agulla.

L'orografia urbana est clarament marcada per l'existncia de diversos turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterr, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons).

El territori, dins la conca d'erosi del centre de la comarca, s afaionat per una srie de turons  marginals de poca elevaci (Collbaix, 554 m; Bufalvent, 387 m; Montlle, 361 m), i s drenat, a ms del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

Clima.
La ciutat est ubicada a 238 m d'alada sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental, fora extrem. Es tracta d'un clima sec amb estius calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana calculada en base als ltims deu anys ha estat de 7,0 a l'hivern, 14,0 a la primavera, 15,1 a la tardor i 23,3 a l'estiu. La pluja al llarg de l'ltima dcada fou 590 l/m2 anuals de mitjana; es repartiren en 94 dies de pluja per any i es concentraren en la primavera i la tardor.

Histria.

Prehistria.
Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neoltic de quatre mil anys enrere. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de cermica i d'indstries ltiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, en testimonien el seu pas.
Edat antiga.
Tamb s'hi assent un poblat ibric al tur del Puigcardener. Recentment, s'han recuperat diversos materials, especialment cermics, que permeten identificar l'existncia d'un poblat ibric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsons, Anoia i Segarra.

El cnsol Marc Porci Cat va haver de conquerir aquesta zona cap a principis del segle II aC per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Els romans van batejar el primitiu nucli urb amb el nom de Minorisa, origen de l'actual. El topnim, per, sembla una llatinitzaci de Minoresa, d'origen ibric. Algunes restes arqueolgiques ens permeten saber que hi eren, per poca cosa ms.

Ptolomeu, gegraf grec del segle I parla d'una ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora d'un riu, sobre d'un tur suau per rocs. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.

Edat mitjana.
Destruccions dels rabs.
La presncia dels rabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terra de ning. Uns anys ms tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispnica. Per de nou fou destruda el 827, durant la revolta d'Aiss, un noble got que, ajudat pel fill de comte Ber de Barcelona, Guillem, i dels rabs (fins i tot de l'emir Abd al-Rahman II), va encendre una revolta contra els francs. La resistncia del comte franc de Barcelona Bernat de Septimnia la fu fracassar. La importncia d'aquest episodi s molt gran, ja que fou l'nic intent d'oposici de la poblaci indgena goda contra el nou domini franc. L any 841 o 842 els rabs tornen a destruir Manresa.

Comtat de Manresa.

La reconquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a finals del segle IX, a mans del comte Guifr el Pils que restaura el bisbat de Vic. El nou bisbe, Gotmar, demana l'ajut del seu collega de Girona, Ermemir, per elevar una petici al nou rei de Frana, Od I de Frana (Eudes): vol per a la seva seu les esglsies, i tot un seguit de drets fiscals que ara s'emporta el comte de la vall d'Arts i del lloc o pagus de Manresa. El rei va concedir-li-ho per mitj d'un tipus de document anomenat precepte o privilegi, que va signar el dia 24 de juny del 889 a la ciutat d'Orleans, s el que coneixem com el privilegi D'Od, on per primera vegada surt escrit el nom de la ciutat.

Posteriorment, a mitjan segle X, es troba la primera referncia de Manresa com a comtat responent a una finalitat militar i de repoblaci: les terres centrals havien esdevingut prcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida.

Desprs de l'ensima destrucci sarrana pels voltants de l'any 1000, el bisbe de Vic, que en aquell moment era l'Abat Oliba, acompanyat d'Ermessenda de Carcassona, el conseller Mir de Sria, i altres nobles, clergues, jutges i notaris es reuneixen i criden sis testimonis, amb bona fama d'honrats i de posici per refer els arxius i escriptures. Aquests homes vells van ser: els preveres Gausfred i Bonfill, Perna, Gidela, Honofred i Ennec. Aquest noms estranys sn els primers manresans que coneixem pel nom propi. El jutge comtal Pon Bonfill i el levita Guifr, jutge episcopal, els prengueren declaraci i estengueren l'acta corresponent, que fou signada pel comte, la comtessa i el bisbe, pels nobles Gombau de Besora, Bernat Guifr de Balsareny i Mir de Sria, i pels clergues Guillem, Guitard, Ermemir, Sunifred i Vini (tamb els primers canonges manresans que coneixem pel seu nom).

La fesomia de la petita ciutat del Puigcardener canvia radicalment, de manera que es fa una primera ampliaci de les muralles, eixamplant-les a fi que tamb protegissin el Puigmercadal, arribant fins a tocar de la petita esglsia de Sant Miquel, a l'actual carrer del mateix nom.

Manresa tenia una gran importncia militar com a seu d'un comtat sense comte, el comtat de Manresa, un territori molt extens que arribava fins a prop de Lleida, vigilat per les altes torres anomenades precisament manresanes. Abastava l'actual comarca de Bages, amb tot el Moians, i la conca d'dena amb una banya estirada fins a Santa Coloma de Queralt. Incloa Cardona per n'excloa els territoris dels termes actuals de Navs i de Sant Mateu els quals pertanyien al comtat de Berga.

El segle XII hi hagu un nou ensurt sarra, per la ciutat, ja millor organitzada, se'n ref de seguida. A partir d'aquest moment, Manresa comena a crixer, a organitzar-se, a enriquir-se, caminant cap al que ser el seu  gran segle , el segle XIV. El gran nivell de l'organitzaci gremial es palesa en les confraries, que ja apareixen en el segle XIII i que seran les grans mecenes de les obres del segle segent.

Aquest increment d'activitat es veu corroborat amb l'augment dels privilegis atorgats pels Reis a la ciutat. Se'n destaquen les dues fires que atorga a la ciutat: la de l' Ascensi (1283, Pere el Gran) i la de Sant Andreu (1311, Jaume el Just), unes fires que encara avui perduren.

El gran segle.

En aquestes circumstncies, la ciutat entra en un gran creixement demogrfic. La ciutat genera riquesa i treball i atreu excedents d'altres poblacions, els cavallers dels grans masos vnen a exercir-hi activitats industrials i comercials, i fins i tot la petita noblesa rural se sent atreta per la comoditat de la vida ciutadana i construeix els seus casals a Manresa. s en aquests moments que comena la vida de dos barris que seran molt importants, el de la Plana de Sant Miquel amb poblaci dedicada al comer i el barri de les Codines o Escodines de poblaci pagesa.

En aquest poca ja hi havia una important comunitat jueva, a l'actual Baixada dels Jueus, on tenien escola i sinagoga, i es dedicaven principalment a la usura i a professions liberals. Se'ls obligava a vestir d'una manera peculiar que permetia identificar-los. La seva presncia mai va ser problemtica ni s'ha trobat cap prova que mai hi hagus persecucions ni disturbis. Desapareixen com a comunitat a finals del segle XIV, restant-ne molts cognoms.

A la primera meitat del segle XIV, Manresa entra en una poca daurada que sovint se l'anomena el gran segle manres: el segle del gtic. Perode d'esplendor en els mbits demogrfic, econmic i urbanstic, amb obres religioses i civils de l'envergadura de la Seu, l'esglsia del Carme, de Sant Pere Mrtir, de Sant Miquel, de Sant Andreu, de Santa Llcia, el convent Sant Pau, el monestir de Santa Clara, i el de Valldaura,  el Pont Nou i l'obra cabdal de l'enginyeria hidrulica del segle XIV, la Squia de Manresa. Alguns historiadors han xifrat la poblaci de Manresa en aquesta poca en uns 3.000 habitants.

La collegiata de Santa Maria, coneguda com la Seu de Manresa, va comenar a construir-se l'any 1328 sota la direcci de Berenguer de Montagut. Pocs anys desprs, el 1371, ja hi havia culte. Malgrat aix, l'obra no es va acabar fins el 1486. El campanar fou enllestit el 1592, i la faana principal i el baptisteri van haver d'esperar a l'any 1934 per quedar acabats.

El rei Jaume II, en una visita a la ciutat feta el 1315 confirma el ttol de ciutat, que des del segle XI havia anat caient en dess. Tamb conced diversos privilegis referents al rgim municipal, que evolucionaria fins al Consell de Cent que acabaria el segle XIV. La visita de Jaume II no fou l'ltima visita reial, tamb vingueren Alfons III, Joan I i, sobretot, Pere III, que tenia una especial predilecci per Manresa per aix, s'hi hostatj el setembre de 1344, el juliol de 1375 i entremig, el 1351, quan es va trobar amb el seu cunyat Carles el Dolent, rei de Navarra, ambds reis es van allotjar a l'hostatgeria del convent de Predicadors.

L'Augment demogrfic es va veure frenat per la pesta de 1348, cosa que va fer que la poblaci disminus tant com per considerar-ho una crisi demogrfica. La prosperitat de Manresa comena a anar de baixa i es viu en un clima de perptua inseguretat i afavoreix l'aparici de bandositats. El fogatge de 1365-70 dna un cens d'uns 3.200 habitants.

Des del 1351 form part del ducat de Girona, institut per a l'hereu de la corona, Joan I, que el 1393 cre el Consell de Cent Jurats per al govern municipal.

Seguint la tendncia general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadncia respecte a altres terres peninsulars, els segles posteriors foren d'un creixement lent. Epidmies, problemes dinstics, i sobretot la Guerra Civil que enfrontava la Generalitat amb el rei Joan II durant el decenni 1462-1472.

Edat moderna.

Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una forta transcendncia per la ciutat: l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola. El pelegr guipusco fundador de l'orde dels jesutes, Iigo Lpez de Recalde y Loiola, visqu a Manresa durant ms de deu mesos. Hi arrib, procedent de Montserrat, el 25 de mar de 1522 i se'n an per embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ac, s monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoci. El principal dels santuaris ignasians s el de la Santa Cova, indret on segons la tradici Ignasi de Loiola va escriure els seus Exercicis Espirituals. L'esglsia s una notable construcci barroca.

El 1603 Felip III conced la creaci d'una taula de comuns dipsits.

Durant la guerra dels Segadors, Manresa va acollir dues vegades la Generalitat, els anys 1651 i 1652. Aquest acolliment li va proporcionar poder encunyar moneda prpia. Ms endavant, en la guerra de Successi, el 6 de setembre de 1714 la collegiata de la Seu va patir el primer incendi. El marcat carcter antiborbnic dels manresans va fer que l'exrcit filipista de Jos de Armendriz crems aquesta construcci i ataqus la ciutat.

Desprs del Decret de Nova Planta (1715), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris del Bages, Berga, el Lluans i el Moians. El corregiment va subsistir fins l'any 1839.

El 1793, amb motiu de la Guerra Gran, la ciutat dugu la iniciativa de constituci d'una junta general o assemblea del Principat.

Edat contempornia.

L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Desprs d'uns inicis de centria marcats per la Guerra del Francs, en qu Manresa hi tingu un paper destacat (crema del paper segellat i batalla del Bruc, 1808), i per la qual cosa el 30 de mar de 1811 va patir un incendi de ms de 700 cases ordenat per Macdonald, la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials txtils ms importants de Catalunya.

Durant l'aixecament reialista de la guerra dels Malcontents, 30.000 homes armats s'estableixen a Manresa, on el 29 d'agost de 1827 institueixen una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Cataln Realista i que tenia com a lema Visca el rei i mori el mal govern!.

La industrialitzaci fou el detonant del progrs de la ciutat al llarg del segle XIX, mitjanant l'aprofitament intensiu dels recursos hidrulics i l'aplicaci primerenca del vapor, la installaci del gas, la construcci de carreteres i, sobretot, la construcci del ferrocarril de Barcelona a Lleida que arrib a Manresa el 1859. El 1864 arribava el telgraf i el 1865 l'aigua potable. En benestar social tamb comport la creaci del Teatre Conservatori el 1878. El creixement demogrfic d'aquest segle triplica la poblaci, passant de 8.494 h. el 1803 a 25.121 el 1898.

Una altra conseqncia del desenvolupament fou la fundaci l'any 1865 de la Caixa d'Estalvis de Manresa i del Banc de Manresa el 1881. El 1883 es construa el ferrocarril de via estreta de Manresa a Berga, apropant encara ms Manresa a la seva comarca.

La ciutat es va eixamplar rpidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i tamb del nou Passeig de Pere III (1891). L'any 1892, l'Assemblea Catalanista aprov al sal de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primera plasmaci escrita dels objectius poltics del catalanisme.

Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilitzaci poltica i social a la ciutat. El primer decenni veu nixer fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecci extraciutadana: l'Orfe Manres (1901), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manres de Dansaires (1909). Durant el breu perode de la segona repblica (1931-36), es van construir importants obres pbliques de caire sanitari, educatiu i cultural.

L'any 1936 va ser un any negre per la histria monumental manresana, enderrocant-se les esglsies del Carme, dels predicadors i de Sant Miquel. 
Els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939, l'aviaci franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d'un mnim de 35 persones, tots civils. Exhausta, rebia les tropes feixistes el dia 24 de gener de 1939.

Desprs de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys difcils per va reprendre el cam del creixement econmic i va entrar en una llarga fase d'expansi urbanstica, causada en gran part per l'afluncia d'immigraci obrera del sud d'Espanya.

El motor d'aquesta expansi foren les fbriques txtils, per a partir dels anys seixanta entren en un llarg procs d'agonia que conclou l'any 1977 amb el tancament de la major de totes, la fbrica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i smbol d'una etapa que ja s historia. La fbrica Pirelli -inaugurada l'any 1924- va poder absorbir part d'aquesta m d'obra, aix com la indstria Lemmerz, ambdues relacionades amb el sector de l'autombil.

L'any 1989, Manresa va celebrar el milcentenari de la seva existncia com a ciutat.

En els anys 90, amb l'obertura de l'autopista Manresa - Terrassa, la construcci de l'eix transversal, i l'arribada d'una altra onada d'immigraci, aquesta vegada de ms enll de la pennsula (bsicament magrebina), han contribut al creixement poblacional de la ciutat.

Monuments i llocs d'inters.



Sn d'especial inters:
La ruta Medieval;
La Seu;
El Pont Vell;
El Pont Nou;
El Carrer del Bal;
La Muralla;
La ruta Barroca:
La Cova de Sant Ignasi;
El Museu Comarcal de Manresa;
El Palau de Justcia;
L'Ajuntament;
Ca l'Oller;
La Capella del Rapte;
La Capella de Sant Ignasi Malalt;
La ruta Modernista:
Cal Jorba;
El Casino;
Casa Lluvi;
Casa Torrents (La Buresa);
Convent de Santa Clara;
Farinera Albareda;
Farinera la Florinda;
Museu de la Tcnica;
Altres llocs i monuments:
Plana de l'Om;
Passeig de Pere III;
Teatre Kursaal;
Font de Nept;
Fbrica dels Panyos;

Economia.
Josep Pla va escriure: a Manresa les fbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fbriques. Ambds ja noms formen part de la histria.

Tot i que les activitats industrials i de serveis sn les ms destacables, el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la histrica squia de Manresa, s dedicat especialment a verdures, llegums i fruita, com tamb a cereals, blat de moro, patates i farratge. Al sec predominen els cereals i el farratge. La ramaderia se centra especialment en la producci de porc i bov. La tradici industrial es remunta als segles medievals.

Pel que fa al sector secundari, en els segles XIX i XX va proliferar la indstria txtil al llarg dels dos rius que la guarden. Aquesta indstria ha passat a ser testimonial i ara hi destaquen els sectors metallrgic, qumic i de la pell.

El sector terciari s fora important, com correspon a un cap de comarca de les seves dimensions. La seva condici de nucli radial de vies de comunicaci s un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa.

 Demografia .






















Administraci. 

L'Ajuntament, on tingu lloc l'any 1892 l'assemblea redactora de les Bases de Manresa, est situat en un edifici histric, del segle XVIII, a la Plaa Major, en ple nucli antic.

Tamb hi ha la seu del Consell Comarcal del Bages.













Manresans destacats.

 Bernat Oller (~1315 - ~1390);
 ngela Margarida Prat i Seraf (1543-1608);
 Llus de Peguera (1540-1610);
 Pere d'Amigant i Ferrer (1645-1705);
 Ramon Montany i Coca (1752-1811);
 Francesc Cots i Argullol (1819-1854);
 Maurici Carri i Serracanta (1779-1859);
 Anselm-Ignasi Cabanes i Pruns (1831-1873);
 Llus de Pons i de Fuster (1802-1873);
 Mag Pont i Ferrer (1815-1881);
 Joaquim Lluch i Garriga (1816-1882);
 Antoni Camps i Fabrs (1822-1882);
 Josep d'Argullol i Serra (1839-1886);
 Ignasi Pal i Mart (1829-1887);
 Maurici Serrahima i Pal (1834-1904);
 Joan Comes i Vidal (1844-1906);
 Manuel Oms i de Prat (1834-1907) ;
 Pere Armengou i Mans (1854-1909);
 Isidre Riera i Gal (1859-1942): notari i delegat a l'Assamblea de Manresa (1892).
 Ignasi Oms i Ponsa (1863-1914);
 Josep Algu i Sanlleh (1856-1930);
 Joan Jorba i Rius (1868-1938);
 Llus Argem i de Mart (1873-1950);
 Blai Padr i Obiols (1873-1934);
 Ignasi Puig i Simon (1887-1961);
 Antoni Esteve i Subirana (1902-1979);
 Joan Vilanova i Roset (1908-1990);
 Joaquim Amat-Piniella (1913-1974);
 Josep Maria Mestres i Quadreny (1929);
 Ramon Tosas Fuentes (1941-1993);
 Manel Camp i Oliveras (1947);
 Josep Huguet i Biosca (1951);
 Manel Estiarte i Duocastella (1961);
 Juan Ignacio Cirac Sasturain (1965);
 Manel Ribera i Torres (1974), compositor;

Fires i festes.

 21 de febrer:
Festa de la Llum. Festa major d'hivern en qu es commemora, segons la tradici, el misteri que narra l'arribada d'una llum des de Montserrat que va permetre que el bisbe de Vic aixequs l'excomuni que pesava sobre els manresans arran de la construcci de la Squia.
Fira de l'Aixada. Mercat medieval.
 Setmana Santa: Process;
 Maig:
 Expobages;
 Fira de l'Ascenci;
 Agost:
 Festa Major;
 Festa Major Alternativa.
 Octubre:
 Festival internacional de cinema negre de Manresa;
 Setmana solidria, fira d'ONGs;
 Ecoviure ;
 Novembre: ;
 Mediterrnia. Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional ;
Fira de Sant Andreu;

Referncies.


Enllaos externs.

 Ajuntament de Manresa;
 Consell Comarcal del Bages;
 Dades de la Generalitat;
 Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9288" title="Huitzilopochtli" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="5152">
En la mitologia asteca Huitzilopochtli s un dels dus originals dels asteques quan eren una tribu seminmada. En nauhatl el seu nom significa "el colibr esquerre", tanmateix, segons Laurette Sejourne, en l'idioma esotric nauhatl, el nombre tamb es pot traduir, com a "el que ve del sud".

Nota: en els mapes asteques, el sud s a l'esquerra, i s on s'hi trobava el parads.

Segons la tradici, Huitzilopochtli va nixer de Coatlicue, la mare terra, que es va embarassar amb una bola de plomes que va caure del cel. Els seus 400 germans en notar l'embars de la seva  i a instncies de la seva germana  Coyolxauhqui, varen decidir executar-la per amagar la seva deshonra, per Huitzilopochtli va nixer i en va matar a la majoria. Va vncer i matar a  Coyolxauhqui qui va quedar desmembrada en caure, per la seva mare el va reprendre de tal violncia, aix que Huitzilopochtli va agafar el cap de la seva germana i el va llanar al cel, convertint-se en la lluna, essent Huitzilopochtli el sol.

Com al du tribal de una tribu guerrera, era un du eminentment guerrer, quan els asteques varen prendre els dus de les altres cultures nahuas, com la Tolteca, varen elevar el seu ds al nivell dels grans dus de mesoamrica, com Tlloc, Quetzalcoatl i Tezcatlipoca.

Aix, en el centre de la seva ciutat, Tenochtitlan, varen construir un temple amb dos altars, un dedicat a Tlloc i l'altre a Huitzilopochtli. Sobre el petit temple primitiu, cada 52 anys se li afegia una altra construcci, cada vegada ms grossa. En les runes actuals s'hi poden veure les diferents etapes, com capes de ceba.

A aquests dus se'ls oferien sacrificis humans de captius presos en combat. Quatre sacerdots sostenien al captiu de cada extremitat i un cinqu feia una incisi amb el seu ganivet esmolat de obsidiana i extreia el cor. El presoner estava completament cobert de gris, que era el color del sacrifici, i potser estava drogat, ja que els crits es consideraven de mal gust en el cas del sacrifici a Huitzilopochtli.

El propsit dels sacrificis a Huitzilopochtli consistia en donar-li vigor, per a que pogus subsistir en la seva comtessa diria i aconseguir que el sol torns a sortir al dia segent.

En la mitologia asteca, els guerrers que morien en batalla, els que morien sacrificats i les dones que morien en el part, estaven destinats al parads, i possiblement (els relats no sn molt clars en aquests aspecte), renixer en aquesta terra com a papallones. Per a es considerava un honor ser sacrificat  per Huitzilopochtli.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9289" title="Ilamatecuhtli" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="5153">
En la mitologia asteca Ilamatecuhtli s de la deessa de la vellesa, mare d'altres divinitats. Se l'associa als dols i al foc, s la creadora de les estrelles. 

Sembla que els seus atributs van ser absorbits per una altra deessa ms coneguda, Chicomecal, la deessa del blat de moro. Els sacerdots asteques li sacrificaven noies joves cada tardor per assegurar una bona collita. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9290" title="Ixtlilton" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="5154">
En la mitologia asteca Ixtlilton o Tlaltetecuin era un du a qui se li feia un oratori de taules pintades, com a tabernacle, on hi havia la seva imatge. En aquest oratori o temple hi havia moltes gerres d'aigua, i totes estaven tapades amb taules; anomenaven aquesta aigua tllatl, el que vol dir aigua negra. Quan algun nen s'emmalaltia, el portaven al temple o tabernacle del du Ixtlilton, i obrien una de les gerres per donar-li  de beure d'aquella aigua amb la que es guaria; i quan alg volia fer la festa d'aquest du, per la seva devoci portava la seva imatge a casa. 
La seva imatge no era una pintura sin un dels strapes que vestia d'ornament d'aquest du.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9292" title="Eleccions generals espanyoles de 2004" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="5155">


Introducci.

Segons les respostes a una enquesta postelectoral del CIS, l'atemptat de l'11-M va influir personalment molt en la decisi de vot d'un 10,1% dels enquestats; bastant en un 11,4%; poc en un 7%; i no va tenir cap influncia en un 71,3% (un 0,2% no respon). Noms un 13,5% diuen que els va influir per canviar el vot. Un 83,6% diu que ja tenia el vot decidit abans de l'inici de la campanya electoral; un 5,4% ho decid durant la campanya, per abans de l'11-M; un 10,6 % desprs de l'atemptat; un 0,4% no respon. En l'enquesta preelectoral de gener-febrer del 2004, del CIS, a la pregunta:  Suposant que dem se celebressin eleccions generals, s a dir, al Parlament espanyol, quin partit o coalici votaria? , un 26,2% dels entrevistats respon el PP, mentre un 22,8% diu que votaria el PSOE. Un 40,0% en total diu que votaria en blanc, no votaria, no ho sap o no contesta, de tots aquests, els ms nombrosos, amb un 23,6% (quasi la quarta part dels enquestats) sn els que diuen que no ho saben encara. A la pregunta segent, feta als anteriors (un 40% de tota la mostra) els demanen:  En tot cas, per quin dels segents partits o coalicions sent ms simpatia o quin considera ms proper a les seves prpies idees? . En aquest cas, un 13,4% respon el PP, i un 18,5% el PSOE. A ambdues preguntes s'hi hauria d'afegir la resta de respostes, corresponents a altres partits. Per acabar, el total de respostes NS/NC (de fet, era com si ho fossin a les dues preguntes esmentades) arribava a un 26,1% dels que responen a la segona.

Candidats.
Principals aspirants a presidncia del govern.
Mariano Rajoy Brey, president del Partit Popular i successor de Jos Mara Aznar Lpez;
Jos Lus Rodrguez Zapatero, secretari general de Partit Socialista Obrer Espanyol;
Altres candidats amb representaci parlamentria.
Gaspar Llamazares, president d'Izquierda Unida;
Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de Convergncia i Uni i president d'Uni Democrtica de Catalunya;
Joan Puigcercs i Boixassa, secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Josu Iaki Erkoreka, pel Partit Nacionalista Basc.
Paulino Rivero Baute per Coalicin Canaria.
Francisco Rodrguez pel Bloc Nacionalista Gallec.
Jos Antonio Labordeta per la Chunta Aragonesista.
Begoa Lasagabaster per Eusko Alkartasuna.
Uxue Barkos per Nafarroa Bai.

Participaci.




(Font: Ministeri de l'Interior, escrutat el 99,99%)

Resultats.

Aquests sn els resultats de les eleccions generals a Espanya dutes a terme el 14 de mar de l'any 2004.

Congrs dels Diputats.

El Congrs dels Diputats espanyol s la cambra baixa del sistema legislatiu bicameral d'Espanya. T 350 diputats. En negreta, els partits de Govern



Resum Resultats Eleccions Generals Espanyoles 2004 a Catalunya 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 2004
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2004
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 2004

|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
|align="right" |1.586.748
|align="right" |39,47
|align="right" |21
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |835.471
|align="right" |20,78
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |638.902
|align="right" |15,89
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular (PP)
|align="right" |626.107
|align="right" |15,58
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)
|align="right" |234.790
|align="right" |5,84
|align="right" |2
|}


 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Josep Montilla i Aguilera (PSC-PSOE)  ;
 Carme Chacn i Piqueras (PSC-PSOE) ;
 Elisenda Malaret i Garcia (PSC-PSOE) ;
 Manuel Mas i Estela (PSC-PSOE) ;
 Lourdes Muoz i Santamaria (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Colldeforns i Sol (PSC-PSOE) ;
 Isabel Lpez i Chamosa (PSC-PSOE)  ;
 Daniel Fernndez i Gonzlez (PSC-PSOE)  ;
 Meritxell Batet i Lamanya (PSC-PSOE)  ;
 Jordi Pedret i Grenzner (PSC-PSOE) ;
 Jordi Marsal i Muntal (PSC-PSOE) ;
 Esperana Esteve i Ortega (PSC-PSOE) ;
 Juan Carlos Corcuera Plaza (PSC-PSOE) ;
 Dolors Puig i Gasol (PSC-PSOE) ;
 Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)  ;
 Jordi Vilajoana i Rovira (CiU) ;
 Merc Pigem i Palms (CiU)  ;
 Carles Campuzano i Canads (CiU) ;
 Josep Snchez i Llibre (CiU) ;
 Jordi Jan i Guasch (CiU)  ;
 Dolors Nadal i Aymerich (Partit Popular) ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular);
 Julia Garca-Valdecasas Salgado (Partit Popular);
 Alicia Snchez-Camacho Prez (Partit Popular);
 Jorge Moragas Snchez (Partit Popular);
 Josep Llus Carod-Rovira (ERC)   ;
 Joan Puigcercs i Boixassa (ERC)   ;
 Joan Tard i Coma (ERC)   ;
 Rosa Bons i Pahisa (ERC)   ;
 Joan Herrera i Torres (Iniciativa per Catalunya Verds)  ;
 Carme Garca i Surez (Iniciativa per Catalunya Verds)   ;
 Girona .
 Jordi Xucl i Costa (CiU)   ;
 Josep Maria Guinart i Sol (CiU)  ;
 Francesc Canet i Coma (Esquerra Republicana de Catalunya);
 Joan Puig i Cordon (Esquerra Republicana de Catalunya)   ;
 lex Sez i Jubero (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Palma i Muoz (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Pere Grau i Buld  (CiU)   ;
 Jordi Ramon i Torres (Esquerra Republicana de Catalunya)  ;
 Teresa Cunillera i Mestres (PSC-PSOE);
 Esperana Farrera i Granja (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Francesc Valls i Vives  (PSC-PSOE)  ;
 Llusa Lizarraga i Gisbert  (PSC-PSOE)  ;
 Ernest Benito i Serra (PSC-PSOE)  ;
 Josep Maldonado i Gili (CiU)  ;
 Josep Andreu i Domingo (Esquerra Republicana de Catalunya)  ;
 Francesc Ricom de Castellarnau (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Enriqueta Seller Roca de Togores (Partit Popular)  ;
 Leire Pajn Iraola   (PSPV-PSOE);
 Herick Manuel Campos Arteseros  (PSPV-PSOE);
 Miguel Antonio Campoy Surez (Partit Popular)  ;
 Carlos Gonzlez Serna (PSPV-PSOE);
 Macarena Montesinos de Miguel (Partit Popular)  ;
 Francisco Vicente Murcia Barcel (Partit Popular);
 Iigo Herrera Martnez de Campos (Partit Popular)  ;
 Juana Serna Masi (PSPV-PSOE);
 Agustn Jimnez Prez (PSPV-PSOE);
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Castell de la Plana .
 Miguel Barrachina Ros (Partit Popular)  ;
 Juan Costa Climent (Partit Popular)  ;
 Fernando Vicente Castell Boronat, (Partit Popular)  ;
 Antonia Garca Valls  (PSPV-PSOE);
 Jordi Sevilla Segura (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Eduardo Zaplana Hernndez-Soro  (Partit Popular)  ;
 Carme Alborch Bataller  (PSPV-PSOE);
 Ricard Torres Balaguer (PSPV-PSOE);
 Susana Camarero Bentez  (Partit Popular)  ;
 Maria ngels Ramn-Llin i Martnez  (Partit Popular)  ;
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Antnia de Armengol Criado (PSPV-PSOE);
 Vicente Antonio Martnez-Pujalte Lpez  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular)  ;
 Asuncin Oltra Torres (Partit Popular)  ;
 Jos Mara Michavila Nez  (Partit Popular)  ;
 Carmen Montn Gimnez (PSPV-PSOE);
 Margarita Pin Arboledas  (PSPV-PSOE);
 Josep Antoni Santamara i Mateo (PSPV-PSOE);
 Joaqun Calomarde Gramage  (Partit Popular)  ;
 Isaura Navarro Casillas (Bloc-Iniciativa-Verds)  ;
 Illes Balears .
 Francesc Antich Oliver (PSIB-PSOE);
 Enrique Fajarns Ribas  (Partit Popular);
 Jos Ramn Mateos Martn (PSIB-PSOE);
 Juan Salord Torrent (Partit Popular);
 Miguel ngel Martn Soledad (Partit Popular);
 Isabel Oliver Sagreras (PSIB-PSOE);
 Maria Grcia Muoz Salv  (PSIB-PSOE);
 Mara Salom Coll (Partit Popular);
 Senadors .
 Astries .
 Javier Sopea Velasco (Partit Popular);
 Jos Antonio Alonso Garca (PSOE);
 Jaime Reinares Fernndez (Partit Popular);
 Pilar Fernndez Pardo (Partit Popular);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Merc Aroz i Ibez (Entesa Catalana de Progrs);
 Isidre Molas i Batllori (Entesa Catalana de Progrs);
 Jordi Guillot i Miravet (Entesa Catalana de Progrs);
 Carles Gasliba i Bhm (CiU);
 Girona .
 Llus Maria de Puig i Oliv (Entesa Catalana de Progrs);
 Miquel Bofill i Abell (Entesa Catalana de Progrs);
 Rafel Bruguera i Batalla (Entesa Catalana de Progrs);
 Rosa Nria Aleixandre i Cerarols (CiU);
 Lleida .
 Josep Maria Batlle i Farran (Entesa Catalana de Progrs);
 Maria Burgus i Bargus (Entesa Catalana de Progrs);
 Josep Maria Esquerda i Segus (Entesa Catalana de Progrs);
 Ramon Companys i Sanfeliu (CiU);
 Tarragona .
 Llus Badia i Chancho (CiU);
 Llus Aragons i Delgado de Torres (Entesa Catalana de Progrs);
 Ramon Aleu i Jornet (Entesa Catalana de Progrs);
 Maria Jos Elices Marcos (Entesa Catalana de Progrs);

 Pas Valenci .
 Alacant .
 Juan Pascual Azorn Soriano (PSPV-PSOE);
 Miriam Blasco Soto (Partit Popular);
 Mara Inmaculada de Espaa Moya (Partit Popular);
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 Castell .
 Juan Bautista Cardona Prades (PSPV-PSOE);
 Gabriel Elorriaga Fernndez (Partit Popular);
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular);
 Carlos Daniel Murria Climent (Partit Popular);
 Valncia .
 Josep Maria Chiquillo Barber (Partit Popular);
 Segundo Bru Parra (PSPV-PSOE);
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular);
 Jos Luis Juan Sanz (Partit Popular);

 Illes Balears .
 Mallorca .
 Joan Fageda Aubert (Partit Popular);
 Joaqun Antonio Belln Martnez (PSIB-PSOE);
 Carlos Ripoll i Martnez de Bedoya (Partit Popular);
 Menorca .
 Jos Segu Daz (Partit Popular);
 Eivissa-Formentera .
 Antoni Mar Mar (Partit Popular);
 Euskadi .
 laba .
 Jos Manuel Barquero Vzquez (Partit Popular);
 Miguel ngel Urquiza Gonzlez (PSE-EE);
 Yolanda Vicente Gonzlez (PSE-EE);
 Francisco Javier Rojo Garca (PSE-EE);

 Biscaia .
 Iaki Anasagasti Olabeaga (EAJ-PNB);
 Francisco Javier Maqueda Lafuente (EAJ-PNB);
 Inmaculada Loroo Ormaetxea (EAJ-PNB);
 Lentxu Rubial Cachorro (PSE-EE);
 Gipscoa .
 Vctor Bravo Durn (EAJ-PNB);
 substitut per Ramn Azurza Aristeguieta;
 Xabier Albistur Marn (EAJ-PNB);
 Elena Etxegoyen Gaztelumendi (EAJ-PNB);
 Francisco Buen Lacambra (PSE-EE);
 Galcia .
 La Corunya .
 Francisco Jos Vzquez Vzquez (PSOE);
 substitut per Francisco Jos Losada de Azpiazu;
 Miguel Ramn Pampn Ra (Partit Popular);
 Mara do Carmo Pieiro (Partit Popular);
 Evaristo Nogueira Pol (Partit Popular);
 Lugo .
 Francisco Cacharro Pardo (PP);
 Luis ngel Lago Lage (PSOE);
 Fernando Carlos Rodrguez Prez (PP);
 Csar Aja Mario (PP);
 Orense .
 Cndido Rodrguez Losada (PSOE);
 Mercedes Gallego Esperanza (Partit Popular);
 Isaac Vila Rodrguez (Partit Popular);
 Amador Vzquez Vzquez (Partit Popular);
 Pontevedra .
 Jos Manuel Cores Tours  (Partit Popular);
 Csar Jos Mera Rodrguez  (Partit Popular);
 Enrique Curiel Alonso (PSOE);
 Vctor Manuel Vzquez Portomee  (Partit Popular);
 Navarra .
 Jos Cruz Prez Lapazaran (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Iribas Snchez de Boado (Uni del Poble Navarrs);
 Carlos Chivite Cornago (PSOE);
 Amelia Salanueva Murguialday (Uni del Poble Navarrs)   ;
 substitut per Marta Alicia Daz Garca;

 Enllaos externs .
 Resultats totals de les Eleccions de 2004;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9297" title="Claude Monet" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="5156">


Oscar-Claude Monet (Pars, 14 de novembre de 1840 - Giverny, 5 de desembre de 1926), va ser sens dubte el pintor ms important i obstinat representant de l'impressionisme francs.

Biografia.
Neix el 14 de novembre del 1840 en el 45 del carrer Lafitte de Pars al s d'una famlia de comerciants. El seu pare es deia Claude Adolphe i la seva mare Louise Justine Aubre, essent el segon fill del matrimoni. Els problemes econmics que travessava el pare del futur artista van motivar el trasllat a Le Havre, ja que all podia participar en el prsper negoci del seu cunyat.

Monet va rebre les seves primeres llions artstiques a l'escola, de la m de Franois-Charles Ochard, alumne del pintor neoclssic Jacques-Louis David. En aquests moments estaria ms interessat pels dibuixos graciosos i caricatures que per adquirir una formaci artstica. Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint una petita fortuna de 2.000 francs. Quan Monet t 17 anys mor la seva mare, l'nica persona amb cert talent artstic de la famlia. La prdua va suposar un dur cop per al jove qui establir una estreta relaci amb la seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya desprs d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier. Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura. Ha conegut a Boudin, amb qui s'inicia al paisatge i la pintura a l'aire lliure. El pare no admet la decisi del seu fill, per grcies a la persuasi de la tia Marie-Jeanne, ho accepta no massa convenut.

Perqu la seva formaci a Pars no signifiqui un pes per a l'economia familiar sollicita en dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre, per Monet empra els seus estalvis per a anar a la capital, a pesar de la negativa paterna. A principis d'abril de 1859 arriba a Pars on visita a Constant Troyon qui li aconsella que aprengui llions de dibuix i que vagi a copiar al Louvre. Tamb li va recomanar acudir al taller de Thomas Couture, per el jove artista va eludir l'ensenyament acadmic i va acudir a l'Acadmia Suisse, taller propietat de l'alumne de David, Charles Suisse, qui oferia als seus alumnes absoluta llibertat per a treballar davant de models vius.

Aqu coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambds una estreta amistat. Durant aquesta estada comena a prendre contacte amb els realistes en la "Brasserie dnes Martyrs" on Monet acudeix a realitzar caricatures per a guanyar-se la vida. S'interessar per Courbet, a qui poc desprs coneixer, sense renunciar als ensenyaments de Delacroix o Daubigny.

En 1861 li toca fer el servei militar a Algria, a la legi africana, durant un perode de set anys. La seva delicada salut - va emmalaltir de tifus al comenament de 1862 - va motivar la seva tornada a Le Havre per un perode de sis mesos. En aquesta temporada va continuar treballant amb Boudin i va conixer a Jongkind. La seva tia Marie-Jeanne va exonerar al jove del servei militar en pagar 3.000 francs per li va posar com a condici continuar els seus estudis pictrics a Pars. A la tardor de 1862 Monet tornava a Pars, acudint al taller d'Auguste Toulmouche per indicaci de la famlia.

Aquest li va aconsellar que acuds a l'estudi de Charles Gleyre on va romandre fins a 1864 quan el mestre va tancar el seu taller per una malaltia ocular. Aqu va conixer Monet a tres companys amb qu va entaular estreta amistat: Auguste Renoir, Alfred Sisley i Frdric Bazille, intimant especialment amb aquest ltim. Junt amb els seus companys d'estudis es dedicar a la pintura a l'aire lliure a Chailly, al bosc de Fontainebleau. Desprs d'una estada a Normandia junt amb Bazille, a l'estiu de 1864 visita la seva famlia a Saint-Adresse, i es veu desprovet de la manutenci.

L'xit obtingut per douard Manet al Sal dels Rebutjats amb el seu Desdejuni a l'herba motiva al jove Monet a realitzar una obra amb temtica semblant, per realitzada a l'aire lliure. No va arribar a concloure aquesta empresa per va treballar en diversos estudis on apareix Camille Doncieux, una jove de 19 anys amb qu comena a mantenir relacions. 

Envia les seves primeres obres al Sal oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb simpatia per la crtica. Tanmateix, la seva prxima experincia al Sal ser negativa. En 1867 envia Dones al jard que ser rebutjat i criticat negativament per Manet. A aquesta decepci Monet ha d'afegir l'embars de Camille, pel que es trasllada a Saint-Adresse per a comunicar-ho a la seva famlia, que rep la notcia amb disgust -a pesar que el pare del pintor tenia un fill d'una relaci amb la seva criada-. Durant aquest estiu, Camille tindr el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els problemes econmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868 intenta sucidar-se sense xit per aquesta ra, per a l'estiu les coses semblen anar millor i es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposici a Le Havre.


A l'any segent la penria econmica va continuar i durant l'estada en Bougival no tenie diners per a calefacci, llum o aliments per al beb. Renoir, que vivia als voltants els ajudava com podia. Curiosament, aquesta poca de penria ser en la que ambds artistes treballen amb major placidesa, treballant amb una pinzellada impressionista que descompon l'objecte en taques i traos de color. El 28 de mar de 1870 es casen Camille Doncieux i Claude Monet, comptant amb la presncia de Gustave Courbet com a testimoni.

Per a evitar ser cridat a files davant de la imminent guerra que s'acosta es trasllada a Trouville, des d'on van partir a Anglaterra en esclatar la Guerra francoprussiana. A Londres a penes van estar sis mesos, interessant-se ms per visitar els museus (on va poder contemplar les obres de Turner i John Constable) que per pintar. Durant la seva estada londinenca passar a formar part dels artistes protegits del galeriste Paul Durand-Ruel. El 17 de gener de 1871 mor el pare del pintor i al maig la Comuna francesa s sufocada sagnantment. Monet decideix traslladar-se a Holanda i installar-se a Zaandam, prop d'Amsterdam, on la seva situaci econmica s favorable grcies a l'herncia paterna rebuda i a les llions de francs impartides per Camille. S'interessar per la pintura paisatgstica del Barroc encapalada per Jacob Van Ruysdael i Maindert Hobbema, per la que tamb s'havia interessat l'escola de Barbizon. Adquirir alguns gravats japonesos durant una visita a Amsterdam. 

A la tardor de 1871 els Monet lloguen una casa a Argenteuil on passar una de les temporades ms felices de la seva vida. Comprar un bot per a convertir-lo en taller flotant i realitzar nombroses vistes al Sena en les que s'interessa per representar els efectes de la llum i el color als paisatges. Durant una de les seves estades en Le Havre pinta Impressi, sol naixent que es converteix en el manifest del nou moviment que est per sorgir. I s que els artistes independents que volen exposar fora de la influncia del Sal porten prou temps intentant organitzar una exposici a on presentar els seus treballs.

A finals de l'any 1873 es funda la "Societ Anonyme Cooperative d Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveurs" que t a Monet com a lder indiscutible. El 15 d'abril de 1874 inauguraven la primera mostra a les sales del fotgraf Nadar, participant, entre altres, Boudin, Czanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot. El grup rebr de manera irnica i despectiva el nom d'impressionistes a causa del ttol de l'obra de Monet, essent el crtic Louis Leroy el responsable d'aquesta denominaci. Els impressionistes realitzarien set exposicions ms de les que Monet participar en cinc.

La situaci econmica dels Monet torna a ser preocupant ja que Durand-Ruel t dificultats financeres i no pot comprar quadres. A la tardor de 1876 entaula amistat amb el magnat Ernest Hosched i la seva esposa Alice, sent invitat a passar una temporada al palau de Montgeron. Durant l'hivern, Monet torna a Pars per a treballar en la srie de l'estaci de Saint-Lazare on l'atmosfera es convertir en la principal protagonista. El 1878 els Monet abandonen Argenteuil per a passar una temporada a Pars on naixer el seu segon fill, Michel, el 17 de mar. Al setembre es traslladen a Vtheuil junt amb la famlia Hosched, vivint junts a pesar de les difcils posicions econmiques d'ambds. En aquests moments es comena a forjar una intensa relaci entre Claude i Alice.

L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor desprs d'una llarga convalescncia. Monet intenta evadir-se del dur cop pintant a pesar del llarg i fred hivern en qu fa els seus famosos desglaos. Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la llum a diferents hores del dia en un punt determinat.

Les primeres diferncies al s del grup impressionista apareixen en 1880 ja que Monet, Renoir i Sisley s'enfronten a Degas. Monet envia els seus quadres al Sal i no participa en la cinquena exposici del grup. Charpentier organitza una exposici individual amb 18 treballs de Monet, aconseguint un sensacional xit de pblic, crtica i vendes, la qual cosa permet millorar la seva situaci econmica. A la tardor es trasllada a la costa normanda a on tornar a l'any segent, ara en companyia d'Alice i els nens. Els deutes i la incomoda situaci familiar que no era admesa pels vens seran les raons de la marxa de Vtheuil. Entre 1881 i 1883 viur en diverses localitats de la costa normanda, interessant-se pels penya-segats i les escenes marines.

Al mar de 1883 Durand-Ruel organitza una exposici retrospectiva en la que es presenten 56 obres que sn ben acollides per la crtica per que es venen amb dificultat. A canvi rebr de Durand-Ruel l'encrrec de la decoraci de les portes del seu apartament de Pars. A l'abril de 1883 Monet es veu obligat a abandonar el seu domicili a Poissy a causa de les dificultats financeres. Es traslladar amb la seva famlia a Giverny, un poblet de 276 habitants entre Pars i Rouen, iniciant una nova fase en qu posar en marxa les obres mestres amb les que ha collit la fama que li correspon. Va llogar una casa de color rosa amb finestres blaves i va installar el taller al graner de la zona oest. Una gran horta i un jard eren els llocs favorits de l'artista i all s'inspirar per a l'execuci d'un bon nombre de treballs. A l'estiu havia acabat de realitzar les reformes necessries. A la recerca de nous motius d'inspiraci va emprendre al desembre de 1883 un viatge al sud, arribant fins a Marsella i Bordighera, en companyia de Renoir. A la seva tornada a Giverny ambds van visitar a Czanne a l Estaque per Monet va tornar a la costa italiana a l'any segent, en solitari, ja que va sentir una especial atracci cap als coloristes paisatges de l'entorn de Bordighera.

En els treballs que va realitzar podem trobar certa anticipaci a les obres de Van Gogh. A la seva arribada a Frana va oferir uns 50 quadres a Durand-Ruel que en aquells moments travessava problemes financers, per la qual cosa el pintor va haver d'acudir a altres marxants com Petit i Adolphe Portier. La situaci financera de Monet va millorar prou, si hem de creure a Gauguin qui deia a la seva dona que Monet guanyava uns 100.000 francs anuals. A l'estiu de 1884 el va passar a la costa normanda amb la seva famlia, tornant a Etrerat a la tardor per a realitzar una srie de marines de clara tendncia expressionista. A aquesta costa tornar en ms d'una ocasi interessat per la fora del mar i els impressionants penya-segats de la regi.

La fama de Monet va pujant igual que la seva cotitzaci. En 1886 ser l'ltima exposici impressionista (la vuitena) en la que Monet no va participar, presentant deu quadres en la mostra de "Els Vingt" a Brusselles. Gradualment va prenent part en nombre ms gran de mostres, (exposicions Internacionals, individuals, collectives) que augmenten tant la seva fama com la seva fortuna. Ser Theo van Gogh qui aconsegueix a l'octubre de 1889 el preu rcord d'una obra de Monet en obtenir ms de 10.000 francs.

El seu esperit viatger el porta a tornar a Holanda coneixent Haarlem i la Haia i a Londres, entre 1886 i 1888. Precisament a l'estiu d'enguany iniciar una de les seves sries ms importants: els pallers, srie en qu es mantindr ocupat fins a 1890, realitzant bona part del treball al taller. Els guanys obtinguts li permeten comprar la casa i el terreny en qu vivia en Giverny, interessant-se especialment en cuidar del jard. Anys ms tard comprar un terreny ms gran, amb un rierol i un estany que anir transformant en un jard aqutic infestat de nenfars, alant un pont d'estil japons. Les plantes i el pont es convertiran en important motiu d'inspiraci durant els seus ltims anys, iniciant les sries en 1899 per a continuar-les fins a la seva mort.

La mort d'Ernest Hosched al mar de 1891 posar fi a l'ambigua relaci existent entre Alice i Monet. El 16 de juliol de l'any segent contrauran matrimoni. Precisament al febrer de 1892 havia iniciat la famosa srie de la catedral de Rouen en la que estar embrancat fins a 1894. Llogar una casa enfront del temple gtic des de la finestra de la qual pintar els diferents efectes de llum sobre la seva portada i les seves torres. Els segents anys els passar recorrent les costes normandes i bretones per a continuar pintant les platges i penya-segats; viatjar a Noruega a visitar el seu fillastre o a Vencia on s'entusiasmar amb les postes de sol i els edificis; tornar a Londres per a realitzar interessants sries sobre el Parlament o els ponts de Charing Cross i Waterloo.

Bona part dels treballs realitzats en aquestes dates estan acabats al taller, quelcom al que sempre s'havia resistit, retocant-los i fins i tot destruint alguns d'ells. A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visi d'un ull. Nous problemes oculars apareixeran vuit anys ms tard quan se li diagnostiquen els primers smptomes de cataractes.

En 1909 Alice pateix una malaltia crnica i mor dos anys desprs, el 19 de maig de 1911. La prdua de l'esposa suposar per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memria. En la major part de les exposicions importants est present Monet i fins i tot l'estat compra alguns quadres per a exposar-los en el Palais de Luxembourg.

La culminaci de l'xit vindr amb el suggeriment, per part d'un grup encapalat per Clemenceau, de l'execuci d'una srie de pintures amb nenfars per a regalar-la a l'Estat. Des de 1914 fins al final de la seva vida es dedicar a treballar en aquestes obres que seran emplaades a l'hivernacle de tarongers de Tuileries, annex al Louvre, el 1927, ordenant-se en cercle de manera que l'espectador t la impressi d'estar al mig del jard aqutic. Aquest espai rep el nom de la Capella Sixtina de l'Impressionisme.

La vista de Monet empitjora des de 1919. T por d'operar-se ja que podria quedar-se cec. Quatre anys ms tard ser operat de dues cataractes i la seva vista es redueix considerablement, per continua pintant la srie dels nenfars, allat gaireb per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies ms tard sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat.

Sempre havia rebutjat la Legi d'Honor i l'ingrs en el Institut de France, la ms alta instituci francesa d'art i cincia.

 Obra .	 	

Cap pintor del grup s tan purament impressionista com Claude Monet. En la seva obra el factor dominant s un clar esfor per incorporar el nou mode de visi, sobretot el carcter de la llum, mentre que la composici de grans masses i superfcies serveix nicament per a establir certa coherncia. Per la seva banda, Renoir s el pintor que ens conven que l'esttica del Impressionisme va ser, sobretot, hedonista. El plaer sembla la qualitat ms evident de la seva obra, el plaer immediat i ardent que produeix en ell la pintura. Mai es va deixar aclaparar per problemes d'estil i va arribar a dir que l'objecte d'un quadre consisteix simplement a decorar una paret i que per aix era important que els colors foren agradables per si mateixos.

A Catalunya la seva pintura s present al Museu de Montserrat.

Algunes obres.

Bany a la Grenouillre, 1869;
Boulevard des Capucines a Pars, 1873;
El passeig, 1875;
La gare Saint-Lazare, 1877;

Enllaos externs.
 Claude Monet en catal;
 Claude Monet: Una Galeria d'Art Virtual;
 Claude Monet Galeria;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9301" title="Microsoft Windows" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="5157">


Windows ("finestres", en angls), s el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn grfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Parallelament, cre una versi professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versi personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura segu fent-se servir fins a l'aparici del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versi personal i la professional.

Actualment, Windows s el sistema operatiu ms utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i tamb t un sector important del mercat de servidors on el gran dominador sn els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edici grfica, l'entorn majoritari s el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.

Versions de Windows.
 Windows 1.0 .
El 1985 Microsoft va publicar la primera versi de windows, una interfcie grfica d'usuari (GUI) per al seu prpi sistema operatiu (MS-DOS) que havia estat incls en l'IBM PC i ordinadors compatibles desde 1981.

La primera versi de Microsoft Windows Premium mai va ser massa potent ni popular. Estava molt limitada a causa dels recursos legals d'Apple, que no permetia imitacions de les seves interfcies d'usuari. Per exemple, les finestres noms podien disposar-se en mosaic sobre la pantalla; exacte, mai podien solapar-se o ocultar-se unes a les altres. Tampoc hi havia "paperera de reciclatge" degut a que Apple creia que ells tenien la patent d'aquest concepte. Les dues limitacions van ser eliminades quan el recurs d'Apple va ser rebutjat en els tribunals. D'altra banda , elsprogrames inclosos en la primera versi eren aplicacions "de joguina" amb poc atractiu per als usuaris professionals.


 Windows 2.0 .
Va aparixer el 1987, i va ser una mica ms popular que la versi inicial. Gran part d'aquesta popularitat la va obtenir de la inclusi en forma de versi "run-time" de noves aplicacions grfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word per a Windows. Aquestes podien carregar-se des de MS-DOS, executant Windows alhora que el programa, i tancant Windows en sortir d'elles. Windows 2 encara usava el model de memria 8088 i per aix era limitat a 1 megabyte de memria; tanmateix, molta gent va aconseguir fer-ho funcionar sota sistemes multitasques com a DesqView. 


 Windows 3.0 .
 La primera versi realment popular de Windows va ser la versi 3.0, publicada el 1990. Aquesta es va beneficiar de les capacitats millorades grfiques per a PC d'aquesta poca, i tamb del microprocessador 80386, que permetia millores en les capacitats multitasca de les aplicacions Windows. Aix permetria executar en manera multitasca velles aplicacions basades en MS-DOS. Windows 3 va convertir la IBM PC en un seris competidor per a l'Apple Macintosh.



 Windows NT, pensada per a servidors.
 Windows 95, la primera versi personal que no necessitava DOS.
 Windows 98, fou una millora del Windows 95.
 Windows Me, una continuaci del Windows 98.
 Windows 2000, l'evoluci del Windows NT.
 Windows XP, en realitat una versi retallada de Windows 2000 en la versi home, en la professional, poca diferncia.
 Windows Vista, l'ltima versi del sistema operatiu.
 Windows viena, el nou windows.

 Versions mbils de Windows.
 Pocket PC 2002, (Windows CE 3.0).
 Windows Mobile 2003.  Basat en la plataforma Windows CE 4.20;
 Windows Mobile 2003 SE, Second Edition. (Windows CE 4.21);
 Windows Mobile 5.0. Basat en la plataforma Windows CE 5.0;
 Windows Mobile 6.0. Basat en la plataforma Windows CE 5.2. Previst pel 2006.

En desenvolupament.
 Windows Live, la versi de Windows per Internet.


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9303" title="Pesseta" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="5158">


La pesseta (en espanyol i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducci de l'euro el 1999 i la seva desaparici definitiva l'1 de mar del 2002. Va ser substuda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. Es dividia en 100 cntims, fracci que feia temps que no s'usava. El Principat d'Andorra tamb la utilitzava juntament amb el franc francs.

El Diccionario de Autoridades de 1737 defineix la pesseta com  la pea que val dos rals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona. s una veu modernament introduda  (en castell). El seu nom provindria del diminutiu de pea (nom amb qu es coneixien, des del segle XV, algunes monedes de plata) i del catal s'hauria ests a les altres llenges peninsulars.


La primera pea que s'hauria encunyat amb el logotip pesetas s una pea encunyada a Barcelona de "2 1/2 pesetas", el 1808, durant la dominaci napolenica. La pea d'una peseta es va encunyar l'any 1809.

El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laure Figuerola, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetria estatal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el sistema mtric decimal en el context de la Uni Monetria Llatina. La primera pesseta va ser encunyada el 1869.


Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 billets diferents.

La pesseta s'abreujava pta., pts., ptas., ptes., i amb el smbol PTA. En el si de les entitats financeres va ser abreujada amb el codi ISO 4217 ESP, seguint la norma de posar primer dues inicials que corresponien a l'estat on s'usava la moneda i desprs una lletra que corresponia a la inicial del nom de la moneda. Tamb es van fer servir els codis ESA o compte A, en l'poca en qu el govern espanyol controlava els canvis, i ESB o compte B, que eren les pessetes convertibles, procedents de dipsits efectuats per a no residents a Espanya. 

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 pessetes. Era controlat pel Banc d'Espanya (Banco de Espaa) i ems per la Fbrica Nacional de Moneda i Timbre   Reial Casa de la Moneda (Fbrica Nacional de Moneda y Timbre   Real Casa de la Moneda). 

Pesseta andorrana.
Andorra, tot i utilitzar els mateixos bitllets i monedes que l'Estat espanyol, tenia un codi ISO 4217 per a la "pesseta andorrana" (moneda fiduciria del Principat juntament amb el "franc andorr", paritari amb el franc francs): ADP, esdevingut obsolet amb l'adopci de l'euro. Se'n van emetre alguns bitllets especfics per al Principat durant la guerra civil espanyola. 

Pesseta sahrau.
La pesseta continua essent, si ms no en teoria, moneda de curs legal a l'autoproclamada Repblica rab Sahrau Democrtica, reconeguda per ms de 70 pasos tot i no ser membre de l'Organitzaci de les Nacions Unides.

L'ocupaci marroquina de l'excolnia espanyola fa que el seu s sigui molt redut. La moneda utilitzada habitualment en aquest territori s el drham marroqu, i en la RASD en l'exili el dinar algeri.

Pesseta guineana.
La Guinea Equatorial (abans Guinea Espanyola) tingu com a moneda oficial la pesseta guineana des del 1968, l'any de la seva independncia, fins al 1975, en qu fou substituda per l'ekuele. Des del 1985 ha adoptat com a unitat monetria el franc CFA.

Se'n van encunyar monedes d'1, 5, 25 i 50 pessetes guineanes, i bitllets de 100, 500 i 1.000.

Vegeu tamb.
Moneda andorrana;
Moneda catalana;

Enllaos externs.

Pgines amb la histria de la pesseta: ,  ;
Banc d'Espanya  ;
Fbrica Nacional de Moneda i Timbre   Reial Casa de la Moneda  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9312" title="Viquipdia" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="5159">


La Viquipdia (Wikipedia en angls, manlleu del hawai wikiwiki -pronunciat amb variaci lliure /vikiviki/ o /wikiwiki/- que vol dir rpid, i enciclopdia) s una enciclopdia lliure mantinguda per la Fundaci Wikimedia, una organitzaci sense nim de lucre. Els ms d'11 milions d'articles (dels quals 2,6 milions en angls;  en catal) han estat escrits collaborativament per usuaris d'arreu del mn, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment s l'obra de referncia ms gran i popular a Internet.

Les crtiques a la Viquipdia es centren en qu per sistema cont prejudicis i inconsistncies i la seva poltica d'afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procs editorial. Tamb se centren en la seva fiabilitat. Algunes altres crtiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s'hi afegeixi informaci no verificada. Els treballs escolars defensen que el vandalisme normalment es treu rpidament.

Jonathan Dee, del New York Times, i Andrew Lih, en el 5 Simposi Internacional sobre el Periodisme en Lnia, han citat la importncia de la Viquipdia, no noms com a referncia enciclopdica sin tamb com a font de notcies actualitzada freqentment.

Quan la revista Time va donar el premi "Persona de l'any 2006" a "You", va reconixer l'xit de la collaboraci en lnia, va citar la Viquipdia com un dels tres exemples dels serveis "Web 2.0", juntament amb el YouTube i MySpace.

La Viquipdia en catal o valenci fou la segona Viquipdia a fundar-se, el mar del 2001, desprs de l'anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipdia en ms de 250 llenges per noms 236 estan actives, i el conjunt de Viquipdies tenen ms de 10.000.000 articles (abril 2008) i reben ms de 50 milions de visites per dia (2005). 

Actualment la Viquipdia en catal t  articles. La versi anglesa en tenia 2.477.634 durant el juliol del 2008.

 Noms alternatius .
Aqu hi ha una llista de tots els noms que t la Viquipdia (Wikipedia) a les diferents llenges:

Bichipedia - ;
Biquipedia - ;
Uichipedia - ;
uikiPEdi,as - ;
Uikuepitiu - ;
Uiquipedia - ;
Vicipaedia - ;
Vicipid - ;
Vichipedie - ;
Vikiped j - ;
Vikipedio - ;
Vikipedi (en majscules V K PED ) - ;
Vikipedija - ;
Vikip dija - ;
Vikipediya (en majscules V K PED YA) - , . ;
Vikipeedia - ;
Vikipeedi - ;
Viquipdia - catal;
Vuiquipdia - ;
Vitipetia - ;
Vkiped - ;
Wicipdia - ;
Wicipedia - ;
Wikanpodia - ;
Wikiibdiiya - ;
Wikipdia - , , , , , ;
Wikipedia - , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ;
Wikipedija - , , , , , ;
Wikipdia - ;
Wkipedi (en majscules W K PED ) - ;
Wikipedie - , ;
Wikipedio - ;
Wkpediya - ;
Wikipediya - ;
Wikipediyaa - ;
Wikipedy - ;
Wikipedya - ;
Wikipesija - ;
wIqIpe'DIya - ;
Wikipediija - ;
Wikip dija - ;
Wikipedije - ;
Wikipi ia - ;
Wikipidiya - ;
Wikkipedija  - ;
            (Vikipaideia /viki p ia/) - ;
Waikipaidja ;
          (Vikipediia) ;
         - (Vikipjedi) , ;
        ja (Vikipedija) - , ;
          (Vikipiediya) - , ;
          /Vikipedija - ;
          (Vikipediya) - ;
          (Vikipiedia) - ;
          (Uikipediya) - , ;
          (vikipedia) - ;
          (vik'ipedia) - ;
          (w k b dy ) - ;
         (wikipdya) - ;
                 (wikipidya) - ;
        (w k pidy ) - ;
         (wikipdya) - ;
          (wikipedya) - ;
         (wikipidya) - ;
           (wikipidiya) - ;
           (vikip  iy ) ;
          (vikip  iy ) - ;
          - ;
             - ;
           (vikip  iy ) - , , ;
           (vikip  iy ) - ;
            (uikipi iy ) - , ;
             (vikkip  ia) - ;
          (w k pidiya) - ;
      (wigiquediya) - ;
        (uikipedeia) - ;
     (wikibaekgwa) - ;
          (wikip  i )- ;
     / Wij b ik  - ;
     - ;
     - ;


 Programari i maquinari .

El funcionament de la Viquipdia depn de MediaWiki, un programari wiki lliure i de codi obert escrit en PHP i construt sobre la base de dades MySQL. El programari incorpora caracterstiques de programaci com macros, variables, un sistema de transclusi de plantilles, i redirecci d'URLs. MediWiki est llicenciat sota la Llicncia Pblica General de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundaci Wikimedia, a part d'altres projectes wiki. Originalment, la Viquipdia s'executava en UseModWiki escrit en Perl per Clifford Adams (Fase I), que requeria inicialment CamelCase pels enllaos dels articles; el sistema actual de doble parntesi fou incorporat desprs. La fase II va comenar el gener del 2002, llavors la Viquipdia es va executar en un sistema de wiki PHP amb una base de dades MySQL; aquest programari va ser creat per la Viquipdia per Magnus Manske. Aquesta fase II es va modificar per incrementar el rendiment a causa de la demanda creixient. A la fase III, el juliol del 2002, la Viquipdia va canviar al programari MediaWiki, escrit originalment per Lee Daniel Crocker.

La Viquipdia funciona actualment grcies a clsters de servidors de Linux (principalment Ubuntu), amb alguns OpenSolaris per ZFS. El febrer del 2008, hi havia 300 servidors a Florida, 26 a Amsterdam, 23 en servidors de Yahoo! a Seoul. La Viquipdia utilitzava un sol servidor fins el 2004, quan es va ampliar el nombre de servidors. El gener del 2005, el projecte utilitzava 39 servidors dedicats de Florida.

La Viquipdia rep entre 25.000 i 60.000 peticions per segon, depenent de cada hora del dia. Dos clsters ms grans als Pasos Baixos i Corea actualment reben bona part del trnsit.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Viquipdia en catal ;
Jimmy Wales;
Nupedia;
Conservapedia;
WikiMiniAtlas;

Enllaos externs.

 La Viquipdia: l'enciclopdia lliure en catal;
 Portal multilinge;


















































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9314" title="Colmbia" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="5160">



La Repblica de Colmbia s un estat de l'Amrica del Sud. La seva costa nord i nord-est s al mar Carib, limita amb Veneuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb el Per i l'Equador al sud, i amb Panam i l'oce Pacfic a l'oest. 

 Histria .
Les cultures precolombines (cultures daurades).
El perode Preclssic, com s conegut el lapse de temps a Colmbia comprs entre 1200 i 1510, on es formaren les Cultures ms complexes a les quals els indgenes colombians arribaren abans de la intervenci cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura poltico-administrativa, monumentals ciutats, incomptables obres d'art, tradicions orals i immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d'aquestes veritables civilitzacions.

Els Quimbaies;

Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies sn famosos per la seva habilitat de construcci amb el Bamb Guadua, la seva exquisita orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regi de l'actual Eix Cafeter, en especial a l'actual departament del Quindo. Els Quimbaies, sn els creadors de potser la ms famosa pea d'or precolomb del Mn: el Poporo Quimbaia (Museu de l'Or), i una de les ms impressionants colleccions d'Art Prehispnic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d'Amrica - Madrid).

Els Quimbaies, es calcula que eren gaireb 1.000.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren pblics, i eren compartits per tres o quatre famlies cada un i estaven apart en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era com que cada poblat Quimbaia no supers tres famlies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats molt cordial i familiar.

La producci agrcola dels Quimbaies, no era tan eficient com en altres cultures, que ja coneixien i practicaven la rotaci de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l'any segent se n agafava una altra, i aix successivament. El seu mtode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses de cultiu en les zones ms pendents, d'aquesta forma evitaven l'erosi. Per aquests mtodes de crema eren compensats amb el sembrat de Bambs Guadues, que a ms de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restablien els nutrients de la terra. Els cultius ms comuns, eren els de blat de moro, arracatxa, frjol, fique i iuca.

Els Quimbaies desenvoluparen molt la recollecci sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, alvocats i caimits. Per la planta que ms usaren, fou la guadua. La guadua, es un bamb abundant en la regi de l'actual eix cafeter, i fou usada pels Quimbaies per fer des de joguines, armes fins cases.

La sal, fou una de les raons per la qual els Quimbaies no foren conquistats per pobles agressius com els Muzus i els Panzes, les fonts salades de Consota, Cori, Coinza i Caramanta foren monopolitzades pels Quimbaies, que controlaven el comer del mineral en la zona a l'occident del Sistema Central. En aquestes fonts salades, l'enginy Quimbaia dividia les aiges salades de les dolces i la salada portada per tubs de guadua als forns. on era evaporada i extreta. Els Quimbaies guardaven tota la sal en dipsits especials propietat de cada famlia. La sal era usada tan per pagar tribut al cacic com a les tribus venes.

Els Quimbaies foren de les ltimes cultures en desaparixer, dons les zones que habitaven eren quasi inaccessibles, rodejats a cada costat per pics nevats i amb dos taps de selva al nord o al sud. Tot i aix els espanyols arrivaren, al comandament de Jorge Robledo, que havia ja conquistat el Nord d'Antioquia. Robledo primer tract b als Quimbaies, per desprs comen a enviar-los a les encomiendas a treballar. Els Quimbaies s hi resistiren i les tropes de espanyoles els exterminaren. 

Els Tairones;

Habitaren la zona ms septentrional de Colmbia, exactament a la Serra nevada de Santa Marta. Ells arribaren a un nivell de desenvolupament envejable per altres cultures colombianes, com d'altres de foranes. Els seus coneixements d'arquitectura, agricultura i hidrulica ens donen la imatge d'una naci ben estructurada, avanada, i que en comparaci amb algunes nacions europees, molt ms avanades.

Els Muiscas;

Habitaren a la zona central de Colmbia, especficament l'Altipl Cundiboiacens foren la Cultura que ms va evolucionar en el qu es refereix a l'administraci i l'estructura poltico-administrativa de l'Estat; fins arribar a la conformaci oficial d'una Confederaci, amb un sistema uniforme de camins, llengua, impostos, religi i lleis.

Els Zens;

A les planes dels actuals departaments de Sucre i Crdoba, exist un poble conegut com els Zens. Els Zens foren l'nica cultura que va establir un govern centralitzat, concentrant els Zens en grans ciutats, i no en petits poblats independents.

Els Narinyo;

Habitaren el Marcs Colombi en la seva Zona Occidental, la seva orfebreria era propera als patrons artstics dels Inques. Foren exterminats per l'expedici de Sebastin de Belalczar.

Els Tumaco;

vens dels Narinyo, s'especialitzaren en cermica decorada.

Els Huitotos;

Important tribu que habita encara les selves de Colmbia.

La colonitzaci i la independncia.
Els exploradors espanyols hi varen arribar el 1510 i hi van trobar les tribus indgenes, anomenades genricament txibtxes, les quals foren exterminades o subjugades i conquerides.  Els espanyols hi varen construir diversos assentaments que finalment es varen convertir en les provncies que conformaren la Nova Granada, al principi com a Capitania General i des de 1717 com a Virregnat, incloent-hi diverses provncies que havien pertangut fins aquest moment a les jurisdiccions dels virregnats de Nova Espanya i Per. El moviment d'independncia, en gran part liderat per Simn Bolvar i Francisco de Paula Santander des de 1810, finalment va tenir xit el 1819 quan el territori ocupat pel virregnat de Nova Granada es va convertir en una repblica federal, la Gran Colmbia, desprs de la batalla de Boyac (7 d'agost de 1819) i el Congrs d'Angostura aquell mateix any.

Les divisions cabdillistes internes varen conduir el 1830 a la separaci dels departaments que componien la Gran Colmbia: Veneuela, Quito (actual Equador) i Cundinamarca el 1830. Cundinamarca es va anomenar Nova Granada fins al 1886, quan va prendre el seu nom actual: Repblica de Colmbia. Les divisions internes romanien, i de tant en tant encenien la guerra civil i van contribuir a la independncia de Panam el 1903 patrocinada pels Estats Units.

 Poltica .
Colmbia s una repblica en qu el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.

El parlament bicameral de Colmbia s el Congrs, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres sn decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la dcada dels noranta.

 Subdivisi administrativa .
Colmbia se subdivideix polticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(*), que depn administrativament del Departament de Cundinamarca:


 Geografia .

Els Andes dominen la meitat occidental de Colmbia, i es divideixen en tres grans serralades: l'Occidental, la Central i l'Oriental. Entre les serralades, els rius Magdalena i Cauca flueixen cap a les plancies baixes al llarg de la costa caribenya. En les parts ms altes de les serralades s'hi troben volcans, alguns dels quals encara sn actius. El punt ms alt s el Pico Cristbal Coln a la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una alada de 5.775 m per sobre del nivell del mar. 

La part oriental de l'estat es caracteritza per terres planes, en part densament arboritzades i amb molts de rius com el Putumayo, el Yapura, el Meta i el Guaviare, que flueixen al riu Orinoco o el riu Amazones. Colmbia tamb t diverses petites illes a l'oce Atlntic i al Pacfic.

El clima local s calent al llarg d'ambdues costes i a les plancies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden sser bastant fredes. La ciutat ms gran de Colmbia s la seva capital, Bogot. Altres ciutats importants sn Medelln, Cali, Cartagena, Barranquilla, Ibagu, Manizales, Pasto, Ccuta i Bucaramanga.


 Regions geogrfiques naturals i culturals de Colmbia .
Els departaments colombians estan agrupats en les segents regions geogrfiques naturals i culturals:
Andina;
Orinquia;
Amaznica;
Costa Pacfica ;
Insular;
Costa Nord;

(Enlla extern: Mapa de les regions geogrfiques naturals de Colmbia)

 Economia.
O Produto Interior Bruto (PIB) de Colombia ta l'ao 2006 esti alto u baxo de 371 billons de pesos ($371.653.000.000.000,oo), uns 190 mil millons de dlars (USD 190.900.000.000,oo). A destribuzin per autibid economica esti: 13,9% agricultura, 30,3% industria e 55,8% serbizios.

Ta 1999, a economa de Colombia rechistr lo suyo primer creximiento negatibo dende as aadas trenta, crepando un record de creximiento sostenito superior  lo d'altras economas de a rechin.

O gubierno autual (2002-2006) concara retos economicos, como reformar o sistema de pensions e achiquir o endize de desemplego.


Colmbia pertany a la Comunitat Andina de Nacions i al G-3.

 Demografia.
(Per a la poblaci nadiua, veure Amerindis de Colmbia)

La diversitat tnica a Colmbia s un resultat de la barreja d'amerindis indgenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produt una mescla de mestissos (el 48%), blancs (el 30%), mulats (el 14%), negres (el 4%) i una barreja negra-amerndia (el 3%). Avui, noms aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment amerndia sobre la base de llengua i costums. La religi predominant a Colmbia s el catolicisme rom. 

Colmbia s el tercer estat ms poblat de l'Amrica Llatina, desprs del Brasil i de Mxic. El moviment de poblaci rural a les rees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La poblaci urbana va augmentar del 57% de la poblaci total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una poblaci de 100.000 habitants o ms. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constitueixen aproximadament el 54% de l'rea de Colmbia, tenen menys del 3% de la poblaci i una densitat de menys d'una persona per quilmetre quadrat.

 Vegeu tamb.
 Colombians destacats;
 Comunicacions a Colmbia;
 Departaments i capitals;
 Dates importants;
 Idiomes;
 Ciutats de Colmbia;
 Exrcit;
 Poblaci;
 Relacions estrangeres;
 Bogot;
 Smbols patris;
 Sistema de govern;
 Transport de Colmbia;

 Enllaos externs .

 PEC - Portada oficial del govern;
 Casa de Nario - Lloc web oficial del president;














































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9319" title="Bandera de Colmbia" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="5161">

La bandera oficial de Colmbia va ser adoptada el 26 de novembre del 1861.

Es considera al general Francisco Miranda com al creador de la composici cromtica. La bandera simbolitza la ptria, la seva histria, i la nacionalitat de les seves gents.

La bandera colombiana est repartida en tres bandes horitzontals:
Groc: en la part superior, ocupa la meitat de la mida total; representa la riquesa del seu sl.
Blau: en el centre i simbolitza els mars que banyen el seu territori.
Vermell: a sota, significa la sang vessada pels herois en els camps de batalla per aconseguir ptria i llibertat.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9321" title="Bages" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="5162">


La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital s Manresa, t 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moians i el Lluans.

Limita al nord amb el Bergued; a l'est amb Osona; al sud amb el Valls Oriental, el Valls Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsons.

La poblaci ocupada segons dades de 2001 ho est en un 52% en el secor de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcci i en un 2% en l'agricultura. La indstria minera s molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Sria i a Sallent. Indstria molt diversificada i antigament de predomini txtil aprofiten la fora motriu del Llobregat i Cardener, els dos rius que reguen la comarca.

Clima.
El Bages est constitut per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversi trmica, no tant potent per com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mnimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17C i que a l'hivern s'hi formi generalment boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscillen a la plana entre els 4C de gener i els 24C al juliol amb uns 14C de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener per ms baixa al juliol (uns 21C). La pluviometria varia entre un mxim de 670 litres a l'any a Moi, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mnim pluviomtric s al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent ms acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana s poc vents per les zones elevades ho sn fora dominant el vent de ponent o Segarresa.

Agricultura.
Hi predomina el cultiu de sec per hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectrees fet des de temps medievals grcies a la construcci de la Squia de Manresa ; En el sec s'hi fan sobretot cereals ordi iblat principalment, alguns conreus industrials com el gira-sol o el cnem, la vinya, i  olivera encara que aquesta peridicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.

La ramaderia en rgim d'estabulaci ha esdevingut modernament ms important econmicament especialment en el sector del porc i bov.

La squia s una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa.  Datada al segle XIV t 26 quilmetres de llargada i noms 10 metres de desnivell.  Porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i desemboca al Parc de l'Agulla.  A ms d'aquesta ciutat, altres poblacions com Santpedor, St. Fruits, Pineda i St.  Joan de Vilatorrada pernen aigua de la squia.
 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Bages;

Enllaos externs .

Lloc oficial del Consell Comarcal del Bages;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Llegendes del Bages;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Diari digital de Manresa i del Bages;
Guia dels municipis del Bages i de la Catalunya Central;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9322" title="Himne nacional de Colmbia" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="5163">
Himno Nacional de la Repblica de Colombia (Himne Nacional dela Repblica de Colmbia) s l'himne nacional de Colmbia.

La lletra va ser escrita pel president Rafael Nez i la msica composta per Oreste Sindici. L'himne va ser tocat per primera vegada el 1887 i oficialment adoptat el 1920. 

Msica.
 Fitxer MIDI 

Lletra de l'himne de la Repblica de Colmbia.
Cor:

Oh gloria inmarcesible!
Oh jbilo inmortal!
En surcos de dolores
El bien germina ya

I

Ces la horrible noche
La libertad sublime 
Derrama las auroras 
De su invencible luz. 
La humanidad entera, 
Que entre cadenas gime, 
Comprende las palabras 
Del que muri en la cruz

II

"Independencia" grita
el mundo americano;
se baa en sangre de hroes
la tierra de Coln.
Pero este gran principio:
"el Rey no se soberano"
resuena y los que sufren
bendicen su pasin.

III

Del Orinoco el cauce
se colma de despojos;
de sangre y llanto un ro
se mira all correr.
En Brbula no saben
las almas ni los ojos
si admiracin o espanto
sentir o padecer.

IV

A orillas del Caribe
hambriento un pueblo lucha
Horrores prefiriendo
a prfida salud.
Oh, s! de Cartagena
la abnegacin es mucha,
y escombros de la muerte
desprecia su virtud.

V

De Boyac en los campos
el genio de la gloria
con cada espiga un hroe
invicto coron.
Soldados sin coraza
ganaron la victoria;
su varonil aliento
de escudo les sirvi.

VI

Bolvar cruza el Ande
que riegan dos ocanos,
espadas cual centellas
fulguran en Junn.
Centauros indomables
descienden a los llanos,
y empieza a presentirse
de la epopeya el fin.

VII

La trompa victoriosa
en Ayacucho truena,
que en cada triunfo crece
su formidable sn.
En su expansivo empuje
la libertad se estrena,
del cielo americano
formando un pabelln.

VIII

La virgen sus cabellos
arranca en agona
y de su amor viuda
los cuelga del ciprs.
Lamenta su esperanza
que cubre loza fra,
pero glorioso orgullo
circunda su alba tez.

IX

La patria as se forma
termpilas brotando;
constelacin de cclopes
su noche ilumin.
La flor estremecida
mortal el viento hallando,
debajo los laureles
seguridad busc.


X


Mas no es completa gloria
vencer en la batalla,
que el brazo que combate
lo anima la verdad.
La independencia sola
el gran clamor no acalla;
si el sol alumbra a todos,
justicia es libertad.


XI

Del hombre los derechos
Nario predicando,
el alma de la lucha
proftico ense.
Ricaurte en San Mateo
en tomos volando,
"deber antes que vida"
con llamas escribi.

Histria.

L'himne colombi va ser escrit per en Rafael Nez i musicalitzat per l'itali Oreste Sindici.

L'himne data de l'any 1887, quan va ser compost per celebrar la independncia de Cartagena, i va ser interpretat per primera vegada l'11 de novembre del mateix any, dia en qu se celebra.

La can va adquirir gran popularitat i va ser rpidament adoptada, encara que de manera espontnia, com a l'himne nacional de Colmbia.

La proclamaci oficial va arribar en la forma de la llei 33 del 28 d'octubre de 1920, la qual legisla els smbols estatals.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9325" title="Llista de primers ministres d'Itlia" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="5164">
Aquesta s una llista de les persones que han ocupat el crrec de primer ministre itali.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9328" title="Independentisme catal" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="5165">




	
L'Independentisme catal s la corrent poltica, derivada del nacionalisme catal, que propugna la independncia de Catalunya respecte a Espanya i la seva lliure i directa integraci a la Uni Europea. L'independentisme catal planteja les seves tesis sobre el principi que Catalunya s una naci, al  ludint bsicament a la seva histria, cultura, llengua prpia i al dret civil catal, i sobre l'afirmaci que Catalunya no assolir la seva mxima plenitud cultural, social ni econmica mentre formi part d'Espanya.
L'independentisme catal s el corrent poltic que propugna la independncia de Catalunya, o dels Pasos Catalans, d'Espanya i Frana. MCAN sn les inicials utilitzades per a designar el Moviment Catal d'Alliberament Nacional, per mimetisme amb moviments d'alliberament d'altres pasos com el basc, cors, irlands, timors, algeri, etc.

La bandera independentista catalana s l'Estelada.

 Histria .
Inicis.
Els primers antecedents histrics de l'independentisme poltic catal, sn incerts, des de l'abolici de les Constitucions catalanes, amb els Decrets de Nova Planta, desprs de la Guerra de Successi, hi hagueren diversos moviments populars que reivindicaren, de forma ms o menys explcita, una repblica catalana en els diversos alaments que sacsejarien Catalunya al llarg del segle XIX, per no ho feren encara amb un projecte poltic nacionalista modern.

L'independentisme o separatisme catal nasqu com a moviment poltic modern clarament a finals de la primera dcada del s. XX, inspirat pel nacionalisme irlands, que captava l'atenci internacional des de l'alament de Pasqua de 1916 i la seva lluita contra l'imperi britnic.

En aquest clima havien aparegut les primeres publicacions independentistes catalanes, l'any 1918. I els primers partits poltics independentistes. Des de principis de segle s'havien anat formant, a reds de la Uni Catalanista els primers moviments de tendncies separatistes que confluirien en la creaci de la Federaci Democrtica Nacionalista (1919) i d'on sorgiria el que seria el primer grup que es declararia separatista: Estat Catal, dirigit per Francesc Maci, un grup que en el primer temps emprengu activitats armades. La FDN tindria una vida efmera i, molt aviat, Estat Catal esdevindria una organitzaci poltica (1922) que comptar amb una branca militar, la suborganitzaci Bandera Negra (1926). La dictadura de Primo de Rivera, amb una ferotge repressi alhora contra les organiztacions catalanistes, incls l'incipient independentisme; i contra el moviment obrer, contribuiren a acostar-los. Dirigents obrers com Salvador Segu ja s'havien mostrat favorables a la independncia de Catalunya. 

L'any 1926 tindrien lloc els fets de Prats de Moll, en qu Francesc Maci encapal un intent fallit d'impulsar una insurrecci armada independentista, per la qual arrib a un aliana amb el sindicalisme de la CNT i les forces obreres per a convocar una vaga general. El fracs militar per, es convert en un xit de propaganda, i el judici a Maci aconsegu donar un gran ress a la reivindicaci d'independncia tant a dins del pas com a escala internacional, i convert Maci en una icona popular. Un cop a l'exili, Maci fundaria a Cuba el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, inspirat en el Partit Revolucionari Cub de Jos Mart i Maximo Gmez. Un fet clau fou la proclamaci de la Constituci de l'Havana, l'any 1928, que posava les bases de la Constituci provisional de la Repblica Catalana. El text de la Constituci de l'Havana tingu una important difusi.

Ja a la dcada dels 30 aparegueren altres partits independentistes com Nosaltres Sols! (1931), el Partit Nacionalista Catal (1932), o el Partit Catal Proletari (1932). L'any 1936 el darrer s'integraria al Partit Socialista Unificat de Catalunya i els dos primers s'integrarien novament a Estat Catal. En aquests anys l'independentisme en la prctica, noms actuava en l'mbit del Principat de Catalunya. El Partit Catal Proletari, liderat per Jaume Compte seria el primer precedent, d'independentisme socialista. Amb la caiguda de la Restauraci monrquica (Alfons XIII) i Primo de Rivera, i l'adveniment de la Repblica espanyola (1931), el republicanisme catal s'unir i formar Esquerra Republicana de Catalunya. Tamb s'hi unir gran part del "separatisme" liderat per Francesc Maci tot i mantenir certa estructura prpia (les JEREC). Maci esdevindr el cap de tot aquest moviment i, desprs de la proclamaci unilateral de la Repblica Catalana, s'aconseguir que Madrid concedeixi autogovern de Catalunya. Maci i, desprs, Llus Companys arribaran a presidents de la Generalitat republicana, amb gran suport del poble, per acceptant la Generalitat i renunciant de fet a un estat propi. 

Franquisme.
Desprs de la Guerra Civil espanyola, el Front Nacional de Catalunya n'esdev la principal referncia. El FNC emprendria una intensa activitat agitativa i de resistncia, arribant a collaborar amb les forces aliades durant la II Guerra Mundial amb l'esperana d'obtenir rdits per a la causa catalana amb la victria aliada contra el feixisme. La fi de la guerra i el suport de les potncies occidentals a Franco en el nou context de guerra freda frustr aquesta estratgia, per el Front prossegu les seves activitats al llarg dels segents anys. Fou a finals dels anys 60 que, a partir dels sectors univeritaris del Front, i desprs d'un intens per respectus debat ideolgic al si del FNC, aparegu el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, fundat l'any 1968, d'orientaci marxista. Amb aquest darrer, s'inicia el naixement de l'independentisme modern que reivindica els Pasos Catalans, amb un component ideolgic d'esquerra: l'Esquerra Independentista.

No obstant aix, a partir dels anys 70, aquest s'organitzaria en diferents faccions, mentre naixien altres grups, incloses organitzacions armades clandestines com EPOCA o Terra Lliure.

Transici.
El final del franquisme, amb la mort de Franco, a banda de les llibertats de democrcia formal assolides, els canvis que vingueren desprs en relaci a l'estructura de l'estat, que el discurs oficial ha qualificat de "Transici democrtica", suposaren un procs de reforma pactat entre les direccions dels partits majoritaris, front la Ruptura democrtica que reclamaven inicialment les instncies antifranquistes com l'Assemblea de Catalunya, que incloa entre els seus punts el dret a l'Autodeterminaci. Aix, des del punt de vista de l'independentisme en realitat el procs refor el pilar fonamental de la unitat indissoluble de la "naci espaola", i posava l'exrcit espanyol com a garant d'aquesta unitat, principis consagrats en els primers articles de la constituci espanyola de 1978. En aquest marc, per a l'independentisme les autonomies catalanes quedaren com a entitats subalternes sense poder poltic propi efectiu. L esquerra independentista denunci aleshores el que aix significava, quedant-se sola en la denncia del rgim autonmic. Durant 16 anys, de 1979 a 1995, desenvolup una estratgia de propaganda armada que permet l'aparici d'un incipient moviment social i poltic que aconsegu estendre socialment, per primera vegada en la histria de forma massiva, les posicions explcitament independentistes. 

Als anys 80, la creaci del Moviment de Defensa de la Terra aglutin majoritriament l'independentisme poltic, fins que a finals d'aquesta dcada es dividiria en diferents faccions, i l'any 1992 rebria una important sotragada repressiva. Mentrestant altres moviments com la Crida a la Solidaritat i, a principis dels 90, partits com Esquerra Republicana de Catalunya, evolucionaren cap a posicions independentistes. s a principis de la dcada dels 90 que Terra Lliure s'autodissl, tot i que un altre grup armat, els Escamots Autnoms d'Alliberament va actuar el 1994.

Actualitat.
En l'actualitat, l'nic partit amb representaci parlamentria que diu ser independentista s ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), encara que tamb a partits autonomistes amb representaci parlamentria com el PSM (Partit Socialista de Mallorca), ICV (Iniciativa per Catalunya - Verds), o CiU (Convergncia i Uni) hi ha sectors independentistes, sobretot entre les seves joventuts. A l'mbit local, les Candidatures d'Unitat Popular, impulsades per l'Esquerra Independentista, obtingueren 22 regidors a les eleccions locals del 27 de maig de 2007, arribant a  ser segona o tercera fora en capitals de comarca com Berga o Vilafranca , a ms d'una vintena ms de representants en candidatures ms amplies amb participaci independentista. 

L'Esquerra Independentista actual l'integren organitzacions i partits com Endavant, el PSAN, l'MDT o les candidatures municipals CUP, i les organitzacions juvenils Maulets i Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'esquerra independentista i el Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans, organitzaci estudiantil majoritria a les universitats dels Pasos Catalans.

Tamb hi ha altres grups independentistes com el Partit Republic Catal o Estat Catal, de caire ms testimonial.

 Estudis del suport social a la independncia de Catalunya .


(Dades nicament del Principat o Comunitat Autnoma de Catalunya);
Actualment existeixen poques estimacions riguroses sobre el suport social a la independncia de Catalunya. Les dues fonts ms rigoroses sn el Centro de Investigaciones Sociales (CIS), dependent del Ministeri de Presidncia espanyol, i l'Institut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS), associat a la Universitat Autnoma de Barcelona i la Diputaci de Barcelona.

El CIS realitz l'any 2001 una enquesta a Catalunya, incloent-hi una pregunta explcita sobre la seva independncia. Els resultats foren: 35,9% a favor, 48,1% en contra, 13,3% indecisos, 2,8% no contesten.

L'ICPS realitza sondeigs d'opini anuals des de l'any 1989, en els quals inclou un captol referit a la independncia de Catalunya. Els resultats pblics d'aquest captol, per any, sn els segents:


 La metodologia emprada per als sondejos del 2003 i el 2004 fou diferent de les altres (entrevista telefnica en lloc de presencial).;

El Centre d'Estudis d'Opini tamb realitza habitualment un estudi de l'opini poltica dels ciutadans. Els resultats respecte l'independentisme catal sn els segents:


 Imatges .


Vegeu tamb.
Nacionalisme catal;
Esquerra Independentista;
Plataforma Pel dret de decidir;
Sobirania i Progrs;
Jo tamb vull un estat propi;
Catalunya Acci;
Usatges de Barcelona;
Decrets de Nova Planta;
La Reixa;
Acci Catalana;
MDT;
Catalunya Lliure;
Endavant, Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional;
Maulets;
CAJEI;
Negres Tempestes;
Autodeterminaci;
Alternativa Estel;
CEPC;
SEPC;
Drets histrics;
Persecuci del catal;
Partits poltics.
Estat Catal;
Esquerra Republicana de Catalunya;
Front Nacional de Catalunya;
Partit Socialista d'Alliberament Nacional;
Uni Federal Nacionalista Republicana;
Candidatura d'Unitat Popular;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Independentisme. Enllaos relacionats a una secci del DMOZ.
 Histria de l'independentisme catal (PDF). Dossier de la revista El Temps.
 Institut de Cincies Poltiques i Socials, Universitat Autnoma de Barcelona/Diputaci de Barcelona.
 Centro de Investigaciones Sociales, Ministeri de Presidncia espanyol.
 La societat catalana de l'any 2001 davant la independncia de Catalunya. Dades del CIS espanyol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9334" title="Mandriva Linux" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="5166">

La Mandriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) s una distribuci comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estndard, amb pocs coneixements informtics. s per aix que disposa d'un procs d'installaci molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari. A ms s compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistema d'empaquetar el programari. Aquest sistema s'anomena RPM.

El conjunt d'assistents i eines de Mandriva sn tradudes a ms de 60 llenges, entre elles el catal. De la traducci al catal se n'encarregava Softcatal, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte est abandonat.

N'existeix una versi anomenada Mandriva One que no cal installar, sin que s'executa directament des del CD-ROM.

Actualment Mandriva Linux s una de les distribucions ms conegudes i est disponible en sis versions:

 Discovery/Lx: Un producte sorgit de la convergncia tecnolgica Mandriva-Lycoris, destinat a usuaris participants que migren de Windows a GNU/Linux.
 Powerpack: Producte que combina les tecnologies de Mandriva i Conectiva, ideat per a usos intensius d'aplicacions multimedia, oficina i Internet.
 Powerpack+: Producte que uneix al joc d'aplicacions Powerpack i que estan destinades a servidors. s un producte per a Oficines Petites i Casolanes.
 Download Edition (gratuta): Producte que es pot descarregar de la xarxa per que careix de les aplicacions de les versions anteriors i de controladors especfics. Aquesta ltima est disponible per les plataformes I586 (processadors de 32 bits Pentium de Intel i AMD, x86-64 (per 64 bits) i PowerPC (IBM).

 El canvi de nom: de Mandrake a Mandriva .

Mandrakesoft va anunciar en una nota de premsa el 31/3/2005 que comprava l'empresa de programari Conectiva. En una altra nota de premsa el 7/4/2005, l'empresa anunciava el seu canvi de nom i des d'aleshores s'anomena Mandriva.

Versions.
Des de 2007, Mandriva es publlica en un cicle de 6 mesos, d'una forma semblant a Ubuntu i Fedora. La primera versi de l'any simplement rep el nom de l'any, mentres que la segona versi de l'any es coneguda com Spring per tal de distingir-la de l'altra versi del mateix any.

ltima versi.
La ltima versi estable de Mandriva Linux s 2009 (2009.0), publicada el 9 d'octubre de 2008.

Versions en desenvolupament.
L'arbre de desenvolupament de Mandriva es conegut com a Cooker. Aquest arbre es directament publicat com una versi nova estable.

La versi estable actual s la 2009.0 i va ser publicada a l'octobre de 2008.

Taula de versions.


 Referncies .


Enllaos d'inters.


Mandrake a SoftCatal (Informaci, obtenci, installaci, ...);
Web Oficial de MandrivaLinux;
Estat de la traducci al catal;

Nota de premsa en la que s'anuncia l'adquisici de Conectiva ;
Nota de premsa en la que s'anuncia el canvi de nom ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9335" title="Naci sense estat" nonfiltered="168" processed="167" dbindex="5167">
Les nacions sense estat sn comunitats humanes que, tot i tenint les caracterstiques culturals o identitries associades habitualment amb una naci, no disposa d'un estat propi, i en molts casos, no est reconeguda oficialment com a comunitat diferenciada. Les nacions sense estat, per tant, estan incloses en estats on la naci predominant s una altra, o repartides entre diversos estats.

El reconeixement oficial de les nacions sense estat s molt variable. En alguns estats, es parla obertament de nacions, o nacionalitats, i en alguns casos aquestes han aconseguit estructures administratives o de govern prpies. En d'altres, la diversitat nacional no s ben vista, i des de l'estat es propugna una uniformitat nacional. 

La definici de qu s o no una naci sense estat s subjectiva. A ms, sovint conviuen en un mateix territori persones amb sentiments nacionals molt diferents. En d'altres, determinar quin s el territori exacte que correspon a una naci pot ser difcil. En general, les nacions que es llisten a sota compleixen al menys algun dels tres criteris segents:
 Reconeixement oficial per part de l'estat com a comunitat nacional, nacionalitat o semblant.
 Presncia de trets culturals o lingstics ben definits i diferenciats dels majoritaris en l'estat.
 Existncia d'un moviment cultural o poltic que en reivindiqui l'existncia.

 Europa .
 Pasos Catalans;
 Esccia ;
 Gales;
 Occitnia ;
 Bretanya ;
 Crsega;
 Txetxnia;
 Arag;
 Euskal Herria;
 Galcia;
 Sardenya;
 Flandes;
 Andalusia;

 frica .
 La prctica totalitat, ja que els estats es basen en les antigues fronteres colonials i no en criteris etnico-culturals. A la prctica, per, noms es reconegut a nivell internacional el cas del Shara i de Somalilndia, si b aquests dos "pobles" tampoc responen a criteris "nacionals".

 sia .
Kurdistan;
Tibet;
Palestina;
Caixmir;

 Amrica .
Puerto Rico;
Quebec;
nacions amerndies;

 Vegeu tamb .
 Moviment d'alliberament nacional;
 Autodeterminaci;
 Sobirania;
 Nacionalisme;
 Estat;

 Bibliografia .
 Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritries europees Selecta, Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua. ;
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Sntesis, Col. Historia Universal Contempornea, 26 Madrid.


 Enllaos externs .
 UNPO Unrepresented Nations and Peoples Organization .
 Pasos Catalans una naci sense estat Document entregat als parlamentaris i a la premsa a Brusselles;
 CIEMEN Centre Abat Escarr per a les minories tniques i les nacions.
 MnDivers Peridic digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes.
 Nationalia Diari digital, en catal i angls, sobre les nacions sense estat d'Europa i del mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9336" title="Collectiu de Transsexuals de Catalunya" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="5168">

El Collectiu de Transsexuals de Catalunya s una ONG fundada l'any 1992 que treballa per defensar els drets politics dels transsexuals, combatre la seva discriminaci social, ajudar la vida quotidiana dels transsexuals i contribuir al reconeixement i dignificaci de la transsexualitat.

Temes relacionats.
transsexualitat;
travestisme;
transgnere;

Enllaos externs.
 Pgina web del CTC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9339" title="Transsexualitat" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="5169">
La transsexualitat s un terme que es refereix a aquelles persones que se senten pertanyents a un gnere diferent del seu fisiolgic en nixer, desitjant l'aspecte fsic que es correspon al sexe sentit com a propi. Per aconseguir de viure d'una forma coherent amb el seu sentiment i per aconseguir l'aspecte del sexe que senten com a propi poden usar medicaments, hormones, -que masculinitzaran o feminitzaran el seu aspecte-, o sotmetre's a intervencions quirrgiques. 
Pot acompanyar-se o no de rebuig ms o menys gran a viure amb els rgans genitals de naixement, amb els que alguns/es senten conflicte, o del desig de posseir uns genitals que concordin amb la seva identitat sexual.


En realitat, la transsexualitat s un fenomen complex, ms encara si pensem que la seva forma de manifestar-se guarda relaci amb rols i comportaments socials, que sn quelcom cultural i per tant divers. Aix, pot semblar ms coherent parlar de comportament transsexual i ms arriscat de transsexualitat.

Tot i aix, una opini molt habitual s creure que deu haver-hi quelcom definitori i especfic que obligui als transsexuals a obrar com ho fan, quan mostren una gran perseverana en la transsexualitzaci, malgrat els greus perjudicis que sovint els representa.

Recentment determinats investigadors de neurocincia i gentica semblen haver trobat determinades pautes dels transsexuals en qu fsicament diferirien de la resta de la poblaci. Aix, un grup de 54 gens podrien ser la causa de qu el fetus rebs un bany d'hormones contrries a les del sexe gentic. Aquest bany seria el responsable de qu determinades zones del cervell del transsexual es desenvolupessin de la mateixa manera que en el sexe contrari, tal com s'ha acabat determinant experimentalment. 

No se sap com aix es tradueix en fets concrets, per aquestes dades semblen implicar que existiria una predisposici innata a ser transsexual. L'entorn familiar o social del nen no podria evitar-lo, sin noms modificar-ne la seva manifestaci o reprimir-lo. 

Hi ha transsexuals femenins, d'home a dona (HaD), i transsexuals masculins, de dona a home (DaH). La creena actual es que la proporci es del 50% per a cada grup. 

Les persones transsexuals sn tan diverses com la resta de poblaci. N'hi ha de totes les races, ocupacions professionals i classes socials. Tamb hi ha diversitat respecte de l'orientaci o preferncia sexual, de tal manera que hi ha transsexuals homosexuals i heterosexuals, asexuals, autoertics, etc. 

Les hormones s'usen per modificar l'aspecte extern del cos i aix provoca canvis prou visibles en l'aspecte del transsexual. Amb la (terpia hormonal - TH) s'aconsegueix un aspecte similar a les persones del sexe desitjat. Els resultats sn millors en les persones ms joves. 

La cirurgia s un recurs utilitzat en ocasions pels transsexuals per modificar el propi cos. Pot tenir un caire esttic, com els implants per arrodonir la figura o per donar volum al pit, les liposuccions, etc. La ms coneguda per la poblaci no transsexual i que ms s'associa amb la transsexualitat s l'anomenada "cirurgia de canvi de sexe", cirurgia de remodelaci genital, tot i que molts transsexuals no la realitzen mai a la seva vida, ni la desitgen. 

Els protocols mdics ms habituals exigeixen,  per tal de procedir a una intervenci quirrgica de canvi de sexe, que la persona transexual hagi viscut, de forma satisfactria, per un periode d'un a dos anys amb el rol sexual que concordi amb la identitat sexual sentida, si b a la practica aix s redueix a un seguiment de l'estabilitat del sentiment transsexual en un perode similar (Espanya). 

L'objectiu d'aquesta fase d'observaci professional s assegurar-se contra fracasos i desenganys posteriors a l'operaci. S'ha de tenir en compte que la cirurgia genital transsexual actua alterant organs sans, el que constitueix una prctica mdica gens ortodoxa. Malgrat tot, hi ha la creena de qu el resultat i el benestar posterior de les persones operades s prou satisfactori.

Molts pasos, Espanya inclosa, dificulten l'adopci d'un nom que es correspongui amb el gnere i sexe sentit com a propi perqu el canvi de nom legal est condicionat al canvi de sexe legal, una cirurgia que no tothom vol rebre, ni tothom pot pagar. 

La discriminaci dels transsexuals a Catalunya, a Espanya i al mn, s molt gran. Sn nombrosos els crims d'odi contra la poblaci transsexual, i molts dels transsexuals perviuen en condicions de pobresa en una societat que els menyst laboral i socialment. 

En el Parlament de Catalunya es va promoure per part d'ERC, ICV i el PSC diferents iniciatives per modificar l'estatus legal i social dels transsexuals, per fins el 2004 no hi ha hagut cap canvi, sobretot per la posici del PP i de CiU que s'hi han negat.

L'1 de Mar de 2007 el Congrs dels Diputats espanyol ha aprovat la Llei Espanyola d'Identitat de Gnere que tot i mantenir una criticada consideraci mdica i diagnstica de la transsexualitat (disfria de gnere), permet el canvi de sexe legal en un procs administratiu on no s obligatria la cirurgia genital, respectant per tant el principal element reivindicatiu dels collectius transsexuals espanyols. 

La comunitat transsexual encara haur d'esperar per a la universalitzaci a Espanya de l'assistncia mdica especialitzada tant a nivell de controls sanitaris regulars, com farmcia, tractaments hormonals i cirurgies de gnere. La important discriminaci laboral dels homes i dones transsexuals queda tamb sense ser abordada a l'espera de poltiques laborals i educatives especfiques.

Han crescut molt el nombre de grups transsexuals en els ltims 10 anys (1997-2007) i, sobretot, la presencia pblica de la transsexualitat masculina. Per altra banda, malgrat la creixent importancia  global de la FELGT (Federaci Espanyola de Lesbianes, Gais i Transsexuals) la major part dels grups prefereix mantenir la independncia envers la federaci, potser en veure-la com un satlit del PSOE o tal vegada per desconfiana del moviment trans envers els grups gais.

La Llei d'Identitat de Gnere s potser la ms avanada que es coneix (2007) i noms comparable amb la Llei Anglesa de Transsexualitat (2004) que va ser-ne un motor impulsor en no exigir tampoc la cirurgia genital pel canvi de sexe legal

Existeix a l'actualitat una intens sentiment i una forta corrent d'opini en el si de la comunitat transsexual per tal que la mateixa quedi fora dels diagnstics psiquitrics, deixant de ser considerada un trastorn o malaltia mdica. La qesti s quant t d'estigma i discriminaci social el ser sexualment diferent i, en canvi, realment que hi t d'inherent com a trastorn psquic o mdic. La mateixa consideraci psiquitrica de la transsexualitat s considerada un fet discriminatori.

Articles relacionats.
 Reivindicacions transsexuals;
 Transsexuals i presons;
 Transgnere, gnere;
 Transvestit.
 Intersexualitat;
 Associacionisme;
 Collectiu de Transsexuals de Catalunya;
 Grup de Transsexuals Masculins de Barcelona (GTMB);

Enllaos externs.
 Collectiu de Transsexuals de Catalunya;
 Grupo de Transexualidad de la Asociacin LGTB DecideT de Alicante;
 Grup d'Identitat de Gnere i Transsexualitat del Collectiu Lambda de Valencia;
 Fundacin para la Identidad de Gnero;
 www.elhombretransexual.net;
 Grup de Transsexuals Masculins de Barcelona (GTMB) ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9341" title="Distribuci de programari" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="5170">
Una distribuci de programari s el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la installaci, la configuraci i el manteniment d'un sistema informtic. Aquestes ltimes sn aportades pels desenvolupadors d'aquella distribuci i sn els que la diferencien de les altres. 
Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions sn potents empreses que competeixen entre s per incloure l'ltim programari, amb installacions grfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que installen un sistema sencer en uns quants minuts.

 Distribucions de GNU/Linux .


Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu sn les ms nombroses. Hi han ms de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia drsticament, des d'un disc floppy (1.44Mib) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins diversos DVDs (ms de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicncies de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribuci amb molt poques restriccions.

Entre les distribucions GNU/Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Ubuntu i  Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Sn els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntriament la distribuci de manera comunitria, incloses totes les seves estructures de decisi i funcionament. El seu objectiu s recopilar, difondre i promoure l's del programari lliure.

Altres distribucions GNU/Linux sn desenvolupades i distribudes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritriament en el suport tcnic, donat que gaireb la totalitat  del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva.

A ms de les distribucions installables de GNU/Linux, tamb existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'installaci. Sn les anomenades Live-CD
Knoppix (Basada en la Distribuci Debian);
Mandrake Move (Basada en la Distribuci Mandriva);

En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Ctix que inclou la majoria dels programes d's ms freqent traduts al catal.

La Junta d'Extremadura tamb t una distribuci prpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i est basada en el Debian.

La Generalitat Valenciana tamb ha creat una distribuci anomenada LliureX, totalment en catal i basada en Debian.

 Distribucions de BSD .
Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrnim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritriament en programari de codi obert (amb llicncies BSD) i moltes vegades noms distribueixen programari lliure (amb llicncies com la GPL) en cas de no tenir cap altre opci. Les ms importants sn:
 FreeBSD, el ms conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
 NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
 OpenBSD, que t l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.



 Enllaos relacionats amb les distribucions .
Web dedicada a l'actualitat de les distribucions;
linuxiso.org Linux ISO: Imatges de CD i LiveCDs;
Web de SUSE GNU/Linux;
Web de Gentoo GNU/Linux;
Web de Arch GNU/Linux;
Web de Debian GNU/Linux;
Web de MandrivaLinux;
Web de Catix;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9345" title="Oxigen" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="5171">

L'oxigen s un element qumic de nombre atmic 8. En la seua forma molecular, O2, s un gas a temperatura ambient. Representa aproximadament el 20% de la composici de l'atmosfera terrestre. s un dels elements ms importants de la qumica orgnica i participa de forma molt important en el cicle energtic dels ssers vius, essencial en la respiraci cellular dels organismes aerbics. s un gas incolor, inodor i inspid.  Existeix una forma molecular formada per tres toms d'oxigen, O3, denominada oz.

Un tom d'oxigen combinat amb dos de hidrogen formen una molcula d'aigua.

Caracterstiques de l'oxigen.
 Smbol: O;
 Grup: 16;
 Perode: 2;
 Massa atmica: 15.9994 uma;
 Punt de fusi: 54.8K (-218.3C/-360.9F);
 Punt d'ebullici: 90.2K (-182.9C/-297.2F);
 Densitat: 1429 kg/m3;

Caracterstiques principals.
Oxigen gas.
En condicions normals de pressi i temperatura, l'oxigen es troba en estat gass formant molcules diatmiques (O2) que a pesar de ser inestables es generen durant la fotosntesi de les plantes i sn posteriorment utilitzades pels animals en la respiraci (vegeu cicle de l'oxigen).

Aquestes molcules de gas oxigen, estan formades per dos toms units mitjanant un enlla qumic doble, aportant cada un els dos electrons desaparellats que t.

 Estructura del gas oxigen
 
           O = O

Oxigen lquid i slid.
L'oxigen lquid i slid t una lleugera coloraci blavosa i en aquests dos estats s molt paramagntic. L'oxigen lquid s'obt usualment mitjanant la destillaci fraccionada de l'aire lquid junt amb el nitrogen.

Reacciona amb la prctica totalitat dels metalls (exceptuant els metalls nobles) provocant la corrosi.

 Aplicacions .
La principal utilitzaci de l'oxigen s com oxidant ja que t una elevada electronegativitat, noms superada pel fluor, aix, per exemple, s'usa oxigen lquid en els motors de propulsi dels coets, mentre que en els processos industrials i en el transport l'oxigen per a la combusti es pren directament de l'aire. Altres aplicacions industrials sn la soldadura i la fabricaci d'acer i metanol.

La medicina tamb fa s de l'oxigen subministrant-lo com a suplement a pacients amb dificultats respiratries; i s'empren botelles d'oxigen en diverses prctiques esportives com el submarinisme o laborals, en el cas d'accedir a llocs tancats, o escassament ventilats, amb atmosferes contaminades (neteja interior de dipsits, treball en sales de pintura, etc.)

L'oxigen provoca una resposta d'eufria als qu l'inhalen,  pel que histricament ha estat usat com a divertiment, prctica que persisteix avui en dia. En el segle XIX tamb es va utilitzar, mesclat amb xid nitrs com analgsic.

 Histria . 
L'oxigen, del grec     , cid, i -gen, de l'arrel    , generar, , nom donat per Antoine L. Lavoisier al 1774 que a la fi s'ha demostrat inexacte en la mesura en qu hi ha nombrosos cids que no contenen oxigen, va ser descobert pel farmacutic suec Karl Wilhelm Scheele al 1771, per el seu treball no va obtenir reconeixement immediat i en ocasions s'atribueix a Joseph Priestley qui el va descobrir independentment l'1 d'agost de 1774.

 Abundncia i obtenci . 
s l'element ms abundant de l'escora terrestre (un 46,7% estimat), i dels ocens (entorn del 87% com a component de l'aigua) i el segon en l'atmosfera (20.947% en volum).

Els xids de metalls, silicats (SiO44-) i carbonats (CO32-) es troben amb freqncia en les roques del sl. En l'atmosfera es troba com a oxigen molecular, O2, dixid de carboni i en menor proporci com a monxid de carboni (CO), oz (O3), dixid de nitrogen (NO2), monxid de nitrogen (NO), dixid de sofre (SO2), etc.

En els planetes exteriors (ms allunyats del Sol) i en cometes es troba aigua congelada i altres compostos d'oxigen, per exemple, a Mart hi ha dixid de carboni congelat. L'espectre d'aquest element tamb s'aprecia sovint en les estrelles.

 Compostos . 
La seva alta electronegativitat el fa reaccionar amb gaireb qualsevol element qumic exceptuant els pocs gasos nobles. El compost ms notable de l'oxigen s l'aigua (H2O); altres compostos ben coneguts sn el dixid de carboni, els alcohols (R-OH), aldehids, (R-CHO), i cids carboxlics (R-COOH).

Els radicals clorat (ClO3-), perclorat (ClO4-), cromat (CrO42-), dicromat (Cr2O72-), permanganat (MnO4-) i nitrat (NO3-) sn forts agents oxidants. Els epxids sn ters en els que l'tom d'oxigen forma part d'un anell de tres toms.

L'Oz (O3) es forma mitjanant descrregues elctriques en presncia d'oxigen molecular (durant les tempestes elctriques per exemple), i s'acumula a l'atmosfera a la capa d'oz. S'ha trobat a l'oxigen lquid, en petites quantitats, una doble molcula d'oxigen (O2)2.

Rol biolgic.
L'oxigen respirat pels organismes aerobis, alliberat per les plantes mitjanant la fotosntesi, participa en la conversi de nutrients en energia (ATP). La seva disminuci provoca  hipoxmia i la falta total d'ell anxia podent provocar la mort de l'organisme.

 Istops .
L'oxigen t tres istops estables i deu de radioactius. Tots els radioistops tenen una vida mitja de menys de tres minuts.

 Precaucions .
L'oxigen pot ser txic a elevades pressions parcials.

Alguns compostos com l'oz, el perxid d'hidrogen i radicals hidroxil sn molt txics. El cos hum ha desenvolupat mecanismes de protecci contra aquestes espcies txiques. Per exemple el glutati actua com a antioxidant, igual que la bilirubina (un producte derivat del metabolisme de la hemoglobina).

Les atmosferes riques en oxigen en presncia de materials combustibles sn susceptibles de provocar incendis que es propaguen amb gran rapidesa aix com explosions. El mateix succeeix si les fonts d'oxigen sn clorats, perclorats, dicromats, etc.; aquests compostos amb alt poder oxidant, poden a ms provocar cremades qumiques.

Els derivats oxigenats, sn propensos a generar radicals lliures, especialment durant els processos metablics. Aquests radicals sn altament reactius, i sn capaos de danyar les cllules i el seu ADN, i per tant sn relacionats amb el cncer i l'envelliment.

 Vegeu tamb .
Anxia;
Cicle de l'oxigen;

 Referncies .

 Los Alamos National Laboratory - Oxigen ;
 WebElements.com - Oxigen ;
 EnvironmentalChemistry.com - Oxigen ;
 s Elemental - Oxigen ;
 Terpies amb oxigen ;
 Toxicitat de l'oxigen ;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9356" title="Algria" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="5172">



Algria (, Al Jaza'ir , Amazic:       , Dzayer  ), oficialment Repblica Democrtica Popular d'Algria, s un estat de localitzat al nord d'frica. s l'estat ms gran de la riba mediterrnia i el segon ms gran del continent afric, aix com l'onz estat ms gran del mn en termes de superfcie . Limita al nord, precisament, amb la mar Mediterrnia, a l'est amb Tunsia i Lbia, a l'oest amb el Marroc i el Shara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritnia, Mali i el Nger. La capital s Alger i les ciutats principals sn Or, Constantina i Annaba. Hi ha serralades importants que divideixen el pas entre la zona costanera i el desert del Shara.

Algeria s membre de les Nacions Unides, de la Uni Africana, de la Lliga rab i de l'OPEP. Tamb va contribuir en la creaci de la Uni del Magrib rab. Constitucionalment, Algria es defineix com a un pas rab i amazic (berber) .

 Etimologia . 
Al-jaz  ir s, per si mateix, una forma truncada de l'antic nom de la ciutat de jaz  ir ban  mazghann , "les illes de (la tribu) Ait Mazghanna", utilitzat pels gegrafs medievals com al-Idrisi i Yaqut al-Hamawi.

Histria.

Prehistria i histria antiga.

Les restes humanes ms antigues trobades a l'actual Algria sn les del jaciment de An El Ahnech, datades de fa 1,8 milions d'anys. Posteriorment hi apareixen diferents cultures paleoltiques fins que el neoltic s'hi introdueix amb la cultura capsiana, testimoniada des del 6800 aC i considerada antecessora dels actuals berbers. Sota la influncia i, en algunes poques, la dominaci de Cartago, es va formar al nord el regne de Numdia. Al 200 aC van passar a formar part de l'Imperi Rom. 

Al segle VIII va haver-hi una conversi massiva a l'islam, com a la majoria de pasos de la zona, si b els algerians van rebutjar el domini poltic rab amb una resistncia ferotge. 

Al Renaixement diverses ciutats costaneres van ser atacades per Espanya, per la qual cosa Algria va demanar ajuda a l'Imperi Otom, que la va annexionar. Diversos paixs i deis van regnar a la zona durant prop de dos segles

Llista de paixs i deis.

Paixs (1535-1700):

Muhammad Hassan 1535-1545;
Hassan I 1545-1552 (fill de Kheir ed Din, el germ de Barba-rossa);
Sahah Rais 1552-1556;
Hassan II 1556;
Muhammad Kurdogli 1556;
Yusuf I  1556;
Yahyia Paix 1557;
Hassan I (segona vegada) 1557-1561;
Ahmed Bostandji 1561-1562;
Hassan I (tercera vegada) 1562-1566;
Muhammad I Paix 1566-1568 (fill de Sahah Rais) 1566-1568;
Al I l'Apstata 1568-1571;
Arab Ahmed Paix 1571-1573;
Ramdan Paix 1573-1576;
Hassan III 1576-1580;
Djafar Paix 1580-1581;
Hassan III (segona vegada) 1581-1584;
Mam Muhammad Paix 1584-1586;
Dal Ahmed Paix 1586;
Hassan III (tercera vegada) 1586-1588;

Kader Paix 1588-1590;
Hadji Xaban Paix 1590-1593;
Mustaf Paix 1593-1594;
Kader Paix (segona vegada) 1594-1595;
Mustaf II Paix 1596-1599;
Dal Hassan Paix 1599-1601;
Somiman Paix 1601-1603;
Muhammad II l'Eunuc 1605-1607;
Mustaf III Paix 1607;
Redwan Paix 1607-1610;
Kussa Mustaf 1610-1614;
Hasan IV 1614-1616;
Mustaf IV Paix  1616-1619;
Kassan Kaid Kussa 1619-1621;
Kader Paix 1621-1626;
Hassan Khodja 1626-1634;
Yusuf II 1634-1645;
Ahmed I Paix 1645-1651;
Yusuf III Paix 1651;
Murad Paix 1651-1656;
Buzenak Muhammad 1656-1657;
Ahmed II Paix 1657;
Ibrahim Paix 1657-1659;
Ismal Paix 1659-1686;
Hadji Hussein 1686-1687;
Mustaf V Paix 1694 ;
Umar Paix 1694-1695;
Mussa Paix 1695-1698;
Umar Paix (segona vegada) 1698-1700;
paixs sense poder 1700-1711;
Xarkan Ibr 1711-1718;


Deis (1687-1718): 

Ahmed Xarban 1687-1695;
Hadji Ahmed ben al-Hadji 1696-1698;
Baba Hassan 1698-1700;
Hadji Mustaf 1700-1710;
Del Ibrahim 1710;
Al Xaux 1710-1718 (paix 1718);

Paixs Deis:

Muhammad III ben Hassan 1718-1724;
Abdi Paix 1724-1732;
Ibrahim ben Ramdan 1732-1745;
Kutxuk Ibrahim 1745-1748;
Muhammed IV Paix 1748-1754;
Al II Paix 1754-1766;
Muhammad V ben Othman 1766-1791;
Baba Hussein 1791-1799;
Mustaf VI ben Ibrahim 1799-1806;
Ahmed ben Al 1806-1808;
Al III ben Muhammad 1808;
Hadji Al ben Khrelil 1808-1815;
Hadji Muhammad 1815;
Umar ben Muhammad 1815-1817;
Al IV Paix 1817;
Muhammad VI ben Al 1817;
Al V ben Ahmed 1817-1818;
Hussein ben Hassan 1818-1830;

Histria moderna.

El 9 de juny de 1830 Frana va envair el pas, seguint els dictats de l'imperialisme de l'poca. De nou, la resistncia va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els lders locals, que clamaven contra una dominaci estrangera i a ms no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al pas afric i es van establir a les millors terres de conreu. El rgim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econmic i poltic.

El Front d'Alliberament Nacional va comenar una guerra de guerrilles per aconseguir la independncia, va proclamar  a Ferhat Abbas president del Govern Provisional de la Repblica Algeriana, el 3 de juliol de 1962 Algria  va aconseguir la independncia. Va comenar un perode de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme. Fins el 1988 no es va permetre la legalitzaci d'altres partits poltics diferents al que detentava el poder. 

El 1991 el Front Islmic de Salvaci (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergncia per impedir la seva arribada al govern, fet que va acabar en una violenta Guerra Civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins la pau i la consegent celebraci d'eleccions al 1997, on va ser escollit l'actual dirigent:Abdelaziz Bouteflika. La Cablia, zona desrtica, continua sent un focus de revoltes degut a la discriminaci de la cultura amazigh, majoritria en aquesta regi.

Altres partits.
Rassemblement pour la culture et la dmocratie;

Geografia.
 Divisi administrativa .

 Provncia d'Adrar;
 Provncia d'Ain Defla;
 Provncia d'Ain Temouchent;
 Provncia d'Alger;
 Provncia d'Annaba;
 Provncia de Batna (Batna);
 Provncia de Bechar;
 Provncia de Bejaia;
 Provncia de Biskra;
 Provncia de Blida;
 Provncia de Bordj Bou Arreridj;
 Provncia de Bouira;
 Provncia de Boumerdes;
 Provncia de Chlef (Tns);
 Provncia de Constantina;
 Provncia de Djelfa;
 Provncia d'El Bayadh;
 Provncia d'El Oued;
 Provncia d'El Tarf;
 Provncia de Ghardaia;
 Provncia de Guelma;
 Provncia d'Illizi;
 Provncia de Jijel;
 Provncia de Khenchela;
 Provncia de Laghouat;
 Provncia de Mascara;
 Provncia de Medea;
 Provncia de Mila;
 Provncia de Mostaganem;
 Provncia de M'Sila;
 Provncia de Naama;
 Provncia d'Or;
 Provncia d'Ouargla;
 Provncia d'Oum el Bouaghi;
 Provncia de Relizane;
 Provncia de Saida;
 Provncia de Setif;
 Provncia de Sidi Bel Abbes;
 Provncia de Skikda;
 Provncia de Souk Ahras;
 Provncia de Tamanghasset;
 Provncia de Tebessa;
 Provncia de Tiaret;
 Provncia de Tinduf;
 Provncia de Tipaza;
 Provncia de Tissemsilt;
 Provncia de Tizi Ouzou;
 Provncia de Tlemcen;
 Llenges .
La llengua nacional o oficial s l'rab estndard. A Algria hi ha un total de 18 llenges, totes elles vives a l'actualitat.  . 
Llengua de signes algeriana. Influenciada per la llengua de signes que s'utilitza a Oujda, al nord del Marroc.
rab, Algeric-sahari. Parlat a la frontera amb Marroc, a les muntanyes de l'Atles, al nord-est de Medea, al sud-est de Righ Wadi, i a la serralada de Tademait, incloent-hi la ciutat de Tamanrasset. s una llengua de la famlia de l'rab.
rab, Algeri: 20.400.000 a Algria. ;
rab estndard.
Chenoua: 4.764 parlants a Algria. Als pobles de Cherchell, Hamadia, Gouraya, Damous, Oued Damous, Larhat, Marceau, Sidi Amar, Nador (Algria), Tipaza, Sidi Mousa, Ain tagourit. s una llengua berber.
Francs: 110.600 parlants a Algria. ;
Cabili: 2.537.000 parlants a Algria. Parlat sobretot a la zona de la Cabilia occidental. Tamb s anomenat Tamazight. s una llengua berber.
Korandje: Parlat a la regi de l'oasis Tabelbala. s una llengua Songhai.
Tachawit: 1.400.000 parlants a Algria. Parlat al sud i sud-est de la Gran Cabilia, a les montanyes Aurs. s una llengua berber.
Tachelhit: Parlat al sud d'Algria, a prop de la frontera amb el Marroc, la voltant de Tabelbala. s una llengua berber.
Tagargrent: 5.000 parlants a Algria. Es parla al sud de Constantina, a prop de Mzab. Els seus principals centres sn Ouargla i Ngoua. Els Harat (esclaus dels Ouargli) parlen el Tarayit, un possible dialecte del Tagargrent. s una llengua berber.
Tamahaq o Tahaggart: 25.000 parlants a Algria. Es parla a Hoggar, Ghat, l'rea de la montanyosa rea al sud de Tamanghasset, a prop de la frontera amb el Nger. s una llengua berber.
Tamazight, Atles Central: Parlat a l'rea montanyosa de l'Algria occidental, i als valls de Taza, a prop de la frontera de Marroc. s una llengua berber.
Tamazight, Temacine: 6.000 parlants a Algria. Es parla a prop de Temacine, tamelhat, Ghomra i Meggarin. s una llengua berber.
Tamazight, Tidikelt: 9.000 parlants a Algria. Es parla a la zona al voltant de Salah i Tit, al sud d'Algria. ;
Tarifit: Parlat a la costa, a la zona entre Alteria i Arzeu. s una llengua berber.
Taznatit: 40.000 parlants a Algria. Llengua allada, al voltant de Timimoun, proper a la regi Touat i al sud-oest de Mzab. s una llengua berber.
Tumzabt: 70.000 parlants a Algria. Es parla a la regi de Mzab, a set oasis. La seva zona principal s Ghardaia. s una llengua berber.

A part d'aquestes llenges prpies, a Algria tamb es parlen les segents llenges:
Catal.
rab Hassaniyya: 150.000 parlants a Algria.
Kidal Tamasheq;
Tadaksahak: 1.800 parlants a Algria.

Economia.

La seva riquesa es basa en l'exportaci de gas (els segons del mn) i petroli (el 14 pas en importncia). La pesca abasteix d'aliments bsics la majoria de la poblaci. Un llast per al creixement s l'enorme deute extern, que diverses iniciatives internacionals miren de reduir, i l'atur, que ronda el 35% (tot i que les xifres oficials sn molt menors). s un pas d'emigraci i bsicament industrial. Els seus socis comercials principals sn Frana, Anglaterra, els Pasos Baixos i el Jap. Pertany a la Uni del Magrib rab

Referncies.


Enllaos externs.




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9359" title="Izquierda Unida" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="5173">

Izquierda Unida s una coalici espanyola, formada a partir dels anys vuitanta per partits, el ms important dels quals s el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Gaudeix de representaci institucional a diferents ajuntaments, parlaments autonmics, al senat i al congrs de diputats. Va obtenir els seus millors resultats en unes eleccions generals l'any 1996, quan va assolir 21 escons i ms de dos milions i mig de vots, sota la direcci de Julio Anguita. Des de la VI Assemblea del partit, el coordinador general s Gaspar Llamazares, qui va encapalar la candidatura de la formaci a les eleccions generals espanyoles (2004), on, en coalici amb ICV va obtenir una representaci de 5 diputats i 1.300.000 vots.

A Catalunya, el referent poltic d'Izquierda Unida s Esquerra Unida i Alternativa, de la qual s coordinador general el diputat del Parlament de Catalunya, Jordi Miralles.

Enllaos externs.
Web d'Izquierda Unida ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9360" title="Joc d'atzar" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="5174">
Dins els jocs d'atzar podem distingir els jocs que es fan amb les cartes, jocs de daus, loteria.

A la pennsula Ibrica sn molt populars els jocs d'atzar un dels ms populars s la loteria primitiva. S'han d'endevinar sis nombres de 49. Hi ha diferents varietats del mateix joc: la bonoloto, el Gordo de la primitiva, apart de l'esmentada. Aquest joc es promou per un organisme de l'Estat anomenat ONLAE. A Catalunya hi ha un joc similar el 6-49. 

Recentment s'ha posat en marxa un joc similar, internacional, promogut per Anglaterra, Frana, i Espanya.

L'ONLAE tamb promou travesses basades en el pronstic del resultat dels partits de futbol, i la loteria anomenada moderna, on els premis es donen a les butlletes que coincideixen amb un nmero tret de un bombo.

La ONCE promou un joc similar a la loteria moderna.

Enllaos externs.


Plana de la ONLAE;
Plana de la ONCE;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9367" title="Xochipilli" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="5175">
En la mitologia asteca Xochipilli("prncep de les flors") era el du de l'amor, els jocs, la bellesa, la dansa, les flors, el blat de moro i les canons. LA seva muller era Mayahuel i la seva bessona era Xochiquetzal.

Nom alternatiu: Macuilxochitl ("cinc flors")




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9369" title="Metztli" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="5176">
En la mitologia asteca Metztli era una deessa de la lluna que habitava en els 9 cels.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9370" title="Mictlan" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="5177">
En la mitologia asteca Mictlan era la terra dels morts.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9371" title="Mictlancihuatl" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="5178">
En la mitologia asteca Mictlancihuatl era una deessa asteca que juntament amb el seu marit Mictlantecuhtli, regia els inferns.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9372" title="Mictlantecuhtli" nonfiltered="180" processed="179" dbindex="5179">
En la mitologia asteca Mictlantecuhtli era el du dels inferns. Juntament amb la seva muller Mictlancihuatl, regia el mn subterrani. Exercien la seva sobirania sobre els "nou rius subterranis" i sobre les nimes dels morts. Estava relacionat amb les aranyes i rat-penats.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9373" title="Mixcatl" nonfiltered="181" processed="180" dbindex="5180">
En la mitologia asteca Mixcatl era el du asteca de les tempestes i de la caa. El seu nom significa "serp de nvols". El simbolitza la Via Lactia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9376" title="Poblaci" nonfiltered="182" processed="181" dbindex="5181">


En la sociologia i la biologia una poblaci s un grup de persones o organismes d'una espcie en particular que viuen en una rea o espai especfic el nombre dels quals es determina per mitj d'un cens. 

En la biologia s'estudien les poblacions animals i vegetals en una branca de l'ecologia coneguda com a biologia poblacional i en la gentica de poblacions. En la dinmica de poblaci, s'estudia la grandria, l'estructura d'edat i sexe, la mortalitat, el comportament reproductiu i la taxa de creixement. Una metapoblaci s una agrupaci de subpoblacions d'una rea especfica en qu els individus de les diverses subpoblacions poden creuar les rees inhabitables de la regi. La dispersi biolgica s un dels elements claus que afecten dites poblacions. 

La demografia s l'estudi de les poblacions humanes. Diversos aspectes del comportament hum en les poblacions s estudien en la sociologia, economia i geografia. L estudi de les poblacions fa s de les lleis de la probabilitat i estadstica i per tant les conclusions dels estudis sn representatives del grup en conjunt i no d'un individu en particular.

Conceptes demogrfics de la poblaci.



Densitat de poblaci.
Article principal: Densitat de poblaci.
La densitat de la poblaci s'amida dividint el nombre total de la poblaci entre l'rea de la regi en qu viuen. En la biologia aquest concepte s'utilitza en conjunci amb la poblaci absoluta per a determinar un possible vrtex d'extinci ats que les densitats baixes de poblaci duen a una fertilitat reduda en all que es coneix com a efecte Allee. En la demografia, la densitat de poblaci s el nombre d'individus per unitat d'rea (que pot incloure o excloure les rees agrcoles o productives), i es calcula per municipis, ciutats, pasos, territoris, estats o per al mn. 

Els estats amb la ms alta densitat de poblaci sn microestats: Mnaco, Singapur, la Ciutat del Vatic i Malta. Aix s degut a que sn ciutats-estat, en qu l'activitat agrcola s prcticament inexistent.

Pirmide poblacional.
La distribuci d'edat i sexe d'una poblaci d'una regi o naci sovint s representa per mitj d'una pirmide de poblaci o pirmide poblacional. Aquesta pirmide est formada per dos grfics, un per cada grup (un per a homes, i l'altre per a dones); l'eix X mostra el nombre de la poblaci, i l'eix Y mostra el cohorts (sovint agrupacions de 5 anys de la poblaci per edat; per exemple: 0-5 anys d'edat, 5-10 anys d'edat...).

Aquest tipus de grfic mostra el desenvolupament de la poblaci amb el pas del temps. Els pasos amb una taxa de mortalitat infantil baixa i una esperana de vida produiran una figura ms rectangular. Una figura prpiament piramidal s representativa d'un pas majoritriament jove (altes taxes de natalitat i alhora altes taxes de mortalitat adulta; la poblaci no envelleix). Les pirmides poblacionals poden ser classificades en:

 pirmides estacionries: un grfic en qu les taxes de mortalitat i fertilitat no canvien amb el temps;
 pirmides progressives: un grfic amb una alta taxa de natalitat i una alta taxa de mortalitat;
 pirmide regressiva: un grfic que mostra una taxa de natalitat baixa o negativa i alhora una baixa taxa de mortalitat (que es tradueix en una major esperana de vida). ;

Taxa de creixement poblacional.
En demografia, la taxa de creixement poblacional s el canvi percentual anual en la poblaci, com a resultat del balan entre naixements i morts d'un pas, aix com del balan entre immigrants i emigrants. Aquesta taxa pot ser positiva o negativa. En general, la taxa de creixement poblaci hum ha estat disminuint arreu del mn, per encara s elevat a l'Orient Prxim i l'frica. Altres pasos mostren una taxa de creixement negativa (es a dir, la poblaci disminueix amb el temps) especialment a l'Europa central i oriental (ats les baixes taxes de fertilitat) i a l'frica del Sud (ats el nombre elevat de morts relacionades amb la SIDA).

Poblaci mundial.
Vegeu l'article principal poblaci mundial;

D'acord amb les estimacions publicades per l'Oficina d'Estadstica dels Estats Units la poblaci del mn el febrer del 2006 era de 6.500 milions d'habitants. Aquestes estimacions projecten que el 18 d'octubre, 2010 la poblaci arribi als 7.000 milions de persones. La poblaci mundial ha crescut de manera sorprenent i sense precedents durant el segle XX, s'ha duplicat en noms 38 anys:

 El 1802 la poblaci era de 1.000 milions d'habitants;
 125 anys desprs (1927) era de 2.000 milions d'habitants;
 24 anys desprs (1961) era de 3.000 milions d'habitants;
 13 anys desprs (1974) era de 4.000 milions d'habitants;
 13 anys desprs (1987) era de 5.000 milions d'habitants ;
 12 anys desprs (1999) era de 6.000 milions d'habitants;

Articles relacionats.
Demografia;
Llista de pasos per poblaci;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9377" title="Municipi" nonfiltered="183" processed="182" dbindex="5182">


Un municipi s l'entitat local bsica de l'organitzaci territorial i element primari de participaci ciutadana en els assumptes pblics. 

El municipi gaudeix d'autonomia, t personalitat jurdica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions pbliques que t encomanades, per representar els interessos de la collectivitat respectiva i per gestionar els serveis pblics la titularitat dels quals assumeixen.

Est format per:
 El terme municipal, mbit territorial on l'Ajuntament exerceix les seves competncies.
 Els vens o habitants, persones residents en el municipi segons consta en el padr municipal d'habitants.
 L'organitzaci municipal, conjunt de persones i bns ordenats per a la consecuci dels objectius que es proposen.

A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves prpies lleis, tot i que els seus ciutadans gaudien del drets de la ciutadania romana.

En l'actualitat, la majoria dels pasos recullen el municipi com a entitat local bsica d'organitzaci. Per exemple, a Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Rgim local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).

Els municipis actuals poden tenir el seu origen en fets molt diversos, per els ms freqents sn els segents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una baronia); o b d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una vila nova, de vegades vila franca, en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicci d'un monestir, captol de canonges, etctera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi trobem un d'aquests elements territorials predecessors.

s important no confondre el concepte municipi amb els de ciutat, vila, poble, etctera. En l'actualitat, a causa de les reordenacions territorials dels dos darrers segles, algunes viles, antigament amb municipi propi, han estat afegides a termes municipals ms amplis, i n'han passat a ser el cap municipal, o a dependre de ciutats o altres viles, habitualment de ms importncia en el seu territori. Tanmateix, en ser el ttol de vila actualment ms honorfic que no pas prctic, aquestes viles no han perdut mai la seva categoria, encara que en alguns casos hom les anomeni exviles.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9380" title="Ku Klux Klan" nonfiltered="184" processed="183" dbindex="5183">

El Ku Klux Klan  (KKK) s una societat secreta estat-unidenca. 

Ku Klux Klan (KKK) s el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raa blanca,  l'antisemitisme, el racisme, l'anticatolicisme, l'anticomunisme, l'homofbia i el nativisme. Amb freqncia, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme, la violncia i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves vctimes.

La primera encarnaci del Klan fou fundada a finals de 1865 per veterans de l Exrcit dels Estat Confederats d Amrica que, desprs de la Guerra de Secessi, van voler resistir-se a la Reconstrucci. L organitzaci va adoptar rpidament mtodes violents per aconseguir les seves finalitats. Tot i aix, hi va haver una reacci que en poc temps va arrossegar l organitzaci al fracs, ja que els personatges d lite surenys veien el Klan como una excusa per tal que les tropes federals es mantinguessin actives als Estat del Sud. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republic Ulysses S. Grant, a travs de l Acta de drets civils de 1871 (coneguda com  l Acta Ku-Klux-Klan ).

El 1915 es va fundar una nova associaci que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicaci de masses. La pellcula El naixement d una naci, i l antisemitisme transms a les crniques periodstiques del judici del presumpte assass Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiraci. El segon KKK fou una organitzaci ms formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. EL nombre de membres arrib a xifres entre Quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va comenta a caure en el perode de la Gran depressi, el 1929, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres ms destacats del Klan van protagonitzar escndols per recolzar l Alemanya nazi.
D aleshores en, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent les que s oposaven a l Acta de Drets Civils i a la segregaci de les dcades de 1950 y 1960. Alguns membres d aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, els membres reals sn al voltant d uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats allades, sn considerats grups d odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicaci de masses i pels lders poltics i religiosos dels Estats Units.


El primer Ku Klux Klan.
Orgigen. Creaci.
El Ku Klux Klan va ser fundat a Pulaski (Tennessee) desprs del final de la Guerra civil dels Estats Units, el 24 de desembre de 1865 pel general Nathan Bedfortd Forrest, i altres veterans confederats, que pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que consideraven els sotmKu Klux Klan (KKK). El nom de Ku Klux Klan ve de la fusi del grec "Kuklos" (cercle). El capit Kennedy afeg Klan (clan) com a recordatori dels grups familiars ancestrals ja que tots tenien ascendncia escocesa. Els fundadors va decidir escriure clan amb K per a donar-li ms notorietat a l'organitzaci. Com els va agradar la sonoritat de la paraula, van optar per dividir el mot "Kuklos" en dues parts, canviant la "o" de Kuklos per una "u" i la "s" per una "x" per tal que queds ms impactant.

Als seus inicis, es tractava d'una organitzaci sarcstica que es dedicava a fer xerrades i rituals on ridiculitzaven i himiliaven 
les seves vctimes.El Ku Klux Klan fou concebut com un club social on els joves podien trobar diversi i una nova forma de passar l estona. Els membres feien excursions nocturnes pel poble de Pulaski, disfressats amb llenols i mscares, fingint ser fantasmes que espantaven (o divertien) la poblaci. En afrontar el perode de la Reconstrucci dels Estats Units desprs de la Guerra Civil, el KKK va endurar les seves activitats i es va dedicar a oprimir els carpetbaggers, Scalawag, i els nous esclaus lliures. El passat conservador i el recolzament a l esclavitzaci del Partit Demcrata va fer que mols dels seus membres busquessin la manera de pertnyer al KKK. Tamb, de manera informal, el KKK repudiava el Partit Republic. 

El Klan es va estendre rpidament per altres estats surenys, desencadenant un  regnat del terror  envers els lders republicans de totes les procedncies racials. Tal joc va desembocar en assassinats, incloent el del congressista d Arkansas: James M. Hinds, el de tres membres de la Legislatura de Carolina del Sud i els diversos homes que havien treballat en convencions constitucionals.
De 1866 a 1867, el Klan va irrompre en les sessions religioses de la comunitat negra, i va assaltar les llars d aquesta comunitat per a robar armes de foc, amb el pretext de desarmar els negres veterans de la Guerra Civil. Algunes d aquelles activitats imitaven les accions d altre grups de Tennesse com els Jaquetes Grogues o els Gorres Vermelles.

El 1867, en una reuni a Nashville, es va tractar d organitzar els grups dispersats afins del Klan, dins una agrupaci de captols locals que informessin els lders del comptat, els quals informarien els districtes, i alhora aquests ho farien els seus estat, els quals informarien el quarter general que agruparia tota la naci. Tal proposat fou redactada pel veter general brigadier George Gordon. Aquesta proposta va ser escrita en un llenguatge encs que discorria sobre les metes del KKK i que incloa un llistat de preguntes que els aspirants a pertnyer al Klan havien de respondre correctament. Les preguntes es centraven em la resistncia vers la Reconstrucci i el Partit Republic. El candidat havia de respondre si era republic, veter de l Exrcit de la Uni o membre de la Lliga de la Uni, a ms d especificar si s oposava a la igualtat dels negres tant social com polticament i si estava a favor d un Govern d  homes blancs  que  mantingus els drets constitucionals del Sud , l  emancipaci dels homes blancs del Sud, la restituci de tots els drets suruenys  i  el dret inalienable de la prpia supervivncia davant l exrcit arbitrari del poder . 

Per malgrat tot el treball de preparaci, la proposta de Gordon no fou acceptada. Les unitats del Klan seguirien treballant de manera independent, sense cap forma de jerarquia organitzada a nivell nacional, estatal o comtal. Gordon acud a Memphis per a visitar l antic comerciant d esclaus i veter general confederat Nathan Bedford Forrest, qui li parl de la nova organitzaci. La resposta de Forrest fou:    una idea excellent. Podem emprar-la per a posar els negres al lloc on els correspon . Forrest fou escollit lder nacional del Klan setmanes desprs, el 1867 quan es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud. Fou escollit com a "Great Wizard", epls membres del Klan, que es feien dir "vampyres" i els crrecs eren Gran Drac, Gran Tit i Gran Cclop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accions, per aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el grup. Per aix els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren espordicament alguns elements incontrolats. 
Val a dir, si ms no, que en totes les entrevistes posteriors que se li feren, ell neg haver estat mai lder del KKK i declar que mai tingu control sobre cap cllula de l organitzaci.

Fets.
El Ku Klux Klan busc el control poltico-social dels esclaus alliberats. En particular, va intentar desmillorar l educaci, el desenvolupament econmic, el dret a portar armes i els drets electorals dels negres.

Tot i aix, el Klan no es va limitar a actuar contra aquestes tnies ja que els republicans del Sud tamb foren el blanc de les seves tctiques intimidadores. Amb freqncia obtenien els seus propsits mitjanant la violncia. Per exemple, a les eleccions generals de  Georgia, l abril de 1868, el comtat de Columbia va registrar 1.222 vots per al candidat republic a governador d Estat Rufus Bullock. A les eleccions presidencials del novembre d aquell any, al mateix comtat noms hi va haver un vot a favor del candidat republic Ulysses S. Grant.

El Klan intimidava constantment mestres d escola i treballadors de l Oficina General de Refugiats, Alliberats i Terres Abandonades (Freedmen's Bureau), aix com a membres negres de les Lligues de la Uni. En relaci a la investigaci del Congrs feta durant un episodio al Misisipi:

"La senyoreta Allen, de Illinois, una d aquestes mestres, l escola de la qual es trobava a Cotton Gin Port (comtat de Monroe, Misisipi), va rebre una visita...entre la una i les dues de la nit el mar de 1871, d uns cinquanta homes muntats i disfressats. Cadascun vestia una llarga tnica blanca i portava la cara Roberta per una mscara solta de ratlles escarlates. Se li va ordenar que puges a vestir-se, la qual cosa va fer l acte. Desprs va rebre a la seva habitaci un capit i un tinent qui, a ms de la disfressa de tots, portaven un parell de banyes al cap i un objecte al front. El tinent tenia una pistola a la m i el capit es va asseure mentre vuit homes van entrar i van omplir el vestbul. Van tractar d una manera  galant i tranquilla  la mestra, per es queixaven de l impost per les escoles i li deien que havia de deixar l ensenyament immediatament i marxar per a no tornar mai. La van avisar que ells no donaven segones advertncies. La mestra va deixar el comtat."


Els membres del Klan asseguraren haver matat ms de cent cinquanta negres en un sol comtat de Florida, i cent ms a altre comtats. Una proclamaci feta per Gordon el 1868 resumeix alguns dels assumptes rere les violents actes del Klan:

Molts negres eren veterans de l Exrcit de la Uni i, per tant, anaven armats. Des del comenament, un dels principals objectius del Klan era confiscar les armes de foc als negres. A la proclama, Gordon afirma que s havia disparat sobre tres ocasions al Klan i que  si els negres ens volen fer la guerra, han d ajustar-se a les conseqncies . ;
Gordon defensava que el Klan era una organitzaci pacfica. Aquesta cita era un intent com del Klan per a evitar processos legals. Malgrat tot, un jutjat federal va determinar el 1868 que el KKK era una organitzaci terrorista. Centenars de processos per violncia i terririsme van seguir aquesta determinaci. Diversos membres del Klan van ser processats i molts van fugir de les jurisdiccions que els perseguien, principalment a Carolina del Sud.  ;
Gordon va anunciar que alguns havien portat a terme actes violents en nom del Klan. Hi havia una part vertadera, ja que algunes persones alienes a l organitzaci es disfressaven de membres del Klan per a ocultar la seva identitat. Per era ben clar tamb que als alts crrecs del KKK els convenia allunyar-se pblicament d aquells actes, i la natura secreta i descentralitzada del Klan feia que el conjunt de membres fos un concepte borrs. El Klan fou en moltes formes una fora paramilitar que servia als interessos del Partit Demcrata i aquells que desitjaven la restauraci de la supremacia blanca.

El segon Ku Klux Klan. Reorganitzaci.
Ms tard fou reorganitzat, per poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866. El KKK era tamb important a la provncia canadenca de Saskatchewan en els anys 20 i 30 del segle XX com a una organitzaci contra els catlics, els immigrants i els franco-canadencs. 

Actualment, el Ku Klux Klan s un de les moltes organitzacions per la supremacia dels blancs en els Estats Units d'Amrica. S'oposa als drets civils dels afro-americans, hebreus, i d'altres grups tnics, racials, socials o religiosos. S'oposen tamb al catolicisme, i als grups esquerrans.

Rituals.
Els membres de l'organitzaci empraven carotes i caputxes blanques, i com que comprovaven que aix esglaiava els supersticiosos negres, i que desprs de les seves accions esdevenien temporades de tranquillitat, s ho prengueren ms seriosament.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9383" title="Llista de presidents de Colmbia" nonfiltered="185" processed="184" dbindex="5184">

Segon la constituci colombiana de 1821, el president era el cap del poder executiu i su mandat era per tota la seva vida. El vicepresident assumia en cas de mort, destituci o malaltia del president. Abans de l'aprovaci de la constituci de 1821 pol Congrs de Villa del Rosario, el president de facto era Simn Bolvar, i el vicepresident era Francisco de Paula Santander, car el Congrs d'Angostura els va donar provisionalment aquells ttols fins que la constituci fos escrita.

La Repblica de la Gran Colmbia era composta per territoris del Virregnat de Nova Granada, de la Capitania General de Veneuela i de la Reial Audincia de Quito (avui Equador).

Desprs de la Guerra dels Suprems i del caos econmic del perode federal, el president Rafael Nez va decidir que una nova constituci hauria de ser feta. Per la Constituci de 1886, el president era el cap del poder executiu per 6 anys amb possibilitat de re-elecci infinita (aix va mudar el 1910 per a 4 anys, sense possibilitat de re-elecci en el perode immediatament segent) i el Senat indicava el designat que substitua el president en cas de mort, absncia o destituci.

La constituci de Colmbia de 1886 va ser una de les ms duradores de l'hemisferi  i, amb les reformes de 1910, 1936, 1958, 1968, 1973 i 1986, va anar la constituci de Colmbia fins al 1991, quan una nova va ser editada. La Constituci de 1991 encara s la constituci de la Repblica de Colmbia.

Aquesta s la llista dels presidents de Colmbia i tamb de la Gran Colmbia.

La Repblica de Gran Colmbia (1819-1831).
 Simn Bolvar (17 de desembre de 1819 - 4 de maig de 1830) (president libertador desprs de 19 d'agost de 1828);
 Domingo Caycedo (4 de maig - 13 de juny de 1830) (1.a vegada, de facto);
 Joaqun de Mosquera (13 de juny - 5 de setembre de 1830);
 Rafael Urdaneta (5 de setembre de 1830 - 3 de maig de 1831) (de facto);
 Domingo Caycedo (3 de maig - 21 de novembre de 1831) (2.a vegada, de facto);

Presidents de la Repblica de Nova Granada (1831-1858).
 Domingo Caycedo (21 de novembre - 23 de novembre de 1831) (1.a vegada, de facto);
 Jos Mara Obando (23 de novembre de 1831 - 10 de mar de 1832) (1.a vegada, de facto);
 Jos Ignacio de Mrquez (10 de mar - 7 d'octubre de 1832) (1.a vegada, de facto);
 Francisco de Paula Santander (7 d'octubre de 1832 - 1 d'abril de 1837);
 Jos Ignacio de Mrquez (1 d'abril de 1837 - 1 d'abril de 1841) (2.a vegada);
 Domingo Caycedo (1 d'abril - 2 de maig de 1841) (2.a vegada, de facto);
 Pedro Alcntara Herrn Zalda (2 de maig de 1841 - 1 d'abril de 1845);
 Toms Cipriano de Mosquera (1 d'abril de 1845 - 1 d'abril de 1849) (1.a vegada);
 Jos Hilario Lpez (1 d'abril de 1849   14 d'octubre de 1851);
 Jos de Obalda (14 d'octubre de 1851   22 de gener de 1852) (vicepresident, de facto com president);
 Jos Hilario Lpez (22 de gener de 1852 - 1 d'abril de 1853);
 Jos Mara Obando (1 d'abril de 1853 - 17 d'abril de 1854) (2.a vegada);
 Jos Mara Melo (17 d'abril - 4 de desembre de 1854) (Cap Suprem de l'Estat);
 Toms de Herrera (21 d'abril - 5 d'agost de 1854) (de facto, rebellat);
 Jos de Obalda (4 de desembre de 1854 - 1 d'abril de 1855) (de facto, rebellat desprs de 5 d'agost de 1854);
 Manuel Maria Mallarino (1 d'abril de 1855 - 1 d'abril de 1857) (de facto);
 Mariano Ospina Rodriguez (1 d'abril de 1857 - maig de 1858);

 Presidents de la Confederaci Granadina (1858-1863).
 Mariano Ospina Rodriguez (maig de 1858 - 1 d'abril de 1861);
 Bartolom Calvo (1 d'abril - 18 de juliol de 1861) (de facto);
 Toms Cipriano de Mosquera (18 de juliol de 1861 - 4 de febrer de 1863) (2.a vegada, inter);

Presidents dels Estats Units de Colmbia (1863-1886).
 Francisco Javier Zalda (4 de febrer - 9 de febrer de 1863) (president de la convenci);
 Eustorgio Salgar (9 de febrer - 14 de maig de 1863) (1.a vegada, President del Ministeri Executiu);
 Toms Cipriano de Mosquera (14 de maig de 1863 - 8 d'abril de 1864) (3.a vegada, de facto desprs de 1 d'abril de 1864);
 Manuel Murillo Toro (8 d'abril de 1864 - 1 d'abril de 1866) (1.a vegada);
 Jos Mara Rojas Garrido (1 d'abril - 22 de maig de 1866) (de facto);
 Toms Cipriano de Mosquera (22 de maig de 1866 - 1 de novembre de 1867) (4.a vegada);
 Joaqun Riascos (12 de maig - 28 de juny de 1867) (de facto, rebellat);
 Santos Acosta (23 de maig de 1867 - 1 d'abril de 1868) (de facto en nom de  Mosquera entre maig e 1 de novembre de 1867);
 Santos Gutirrez (1 d'abril de 1868 - 1 d'abril de 1870);
 Eustorgio Salgar (1 d'abril de 1870 - 1 d'abril de 1872) (2.a vegada);
 Manuel Murillo Toro (1 d'abril de 1872 - 1 d'abril de 1874) (2.a vegada);
 Santiago Prez (1 d'abril de 1874 - 1 d'abril de 1876);
 Aquileo Parra (1 d'abril de 1876 - 1 d'abril de 1878);
 Julian Trujillo Largacha (1 d'abril de 1878 - 8 d'abril de 1880) (de facto desprs de 1 d'abril de 1880);
 Rafael Nez (8 d'abril de 1880 - 1 d'abril de 1882) (1.a vegada);
 Francisco Javier Zaldua (1 d'abril - 21 de desembre de 1882);
 Clmaco Caldern (21 de desembre - 22 de desembre de 1882) (de facto);
 Jos Eusebio Otalora (22 de desembre de 1882 - 1 d'abril de 1884);
 Ezequiel Hurtado (1 d'abril - 11 d'agost de 1884) (de facto);
 Rafael Nez (11 d'agost de 1884 - 1 d'abril de 1886) (2.a vegada);

Presidents de la Repblica de Colmbia (1886-actualitat).
 Jos Mara Campo Serrano (1 d'abril - 7 d'agost de 1886) (de facto);
 Eliseo Payn (7 d'agost de 1886 - 4 de juny de 1887) (de facto);
 Rafael Nez (4 de juny de 1887 - 7 d'agost de 1892) (3.a vegada);
 Miguel Antonio Caro (7 d'agost - 29 de setembre de 1892) (1.a vegada, de facto);
 Rafael Nez (29 de setembre de 1892 - 18 de setembre de 1894) (4.a vegada);
 Miguel Antonio Caro (18 de setembre de 1894 - 7 d'agost de 1898) (2.a vegada, de facto);
 Manuel Antonio Sanclemente (7 d'agost de 1898 - 19 de mar de 1902);
 Jos Manuel Marroqun (31 de juliol de 1900 - 7 d'agost de 1904) (en nom de  Sanclemente entre 1900 e 19 de mar de 1902);
 Rafael Reyes (7 d'agost de 1904 - 27 de juliol de 1909);
 Jorge Holgun (27 de juliol - 4 d'agost de 1909) (1.a vegada, de facto);
 Ramn Gonzalez Valencia (4 d'agost de 1909 - 7 d'agost de 1910) (inter);
 Carlos E. Restrepo (7 d'agost de 1910 - 7 d'agost de 1914);
 Jos Vicente Concha (7 d'agost de 1914 - 7 d'agost de 1918);
 Marco Fidel Suarez (7 d'agost de 1918 - 7 d'agost de 1922);
 Jorge Holgun (11 de novembre de 1921 - 7 d'agost de 1922) (2.a vegada, en nom de  Suarez);
 Pedro Nel Ospina (7 d'agost de 1922 - 7 d'agost de 1926);
 Miguel Abadia Mendez (7 d'agost de 1926 - 7 d'agost de 1930);
 Enrique Olaya Herrera (7 d'agost de 1930 - 7 d'agost de 1934);
 Alfonso Lpez Pumarejo (7 d'agost de 1934 - 7 d'agost de 1938) (1.a vegada);
 Eduardo Santos Montejo (7 d'agost de 1938 - 7 d'agost de 1942);
 Alfonso Lpez Pumarejo (7 d'agost de 1942 - 7 d'agost de 1945) (2.a vegada);
 Alberto Lleras Camargo (7 d'agost de 1945 - 7 d'agost de 1946) (1.a vegada, de facto);
 Mariano Ospina Prez (7 d'agost de 1946 - 7 d'agost de 1950);
 Laureano Gmez Castro (7 d'agost de 1950 - 13 de juny de 1953);
 Roberto Urdaneta Arbelaez (5 de novembre de 1951 - 13 de juny de 1953) (en nom de  Gomez);
 Gustavo Rojas Pinilla (13 de juny de 1953 - 10 de maig de 1957);
 Gabriel Pars Gordillo (10 de maig de 1957 - 7 d'agost de 1958) (Cap de la Junta Militar de govern);
 Alberto Lleras Camargo (7 d'agost de 1958 - 7 d'agost de 1962) (2.a vegada);
 Guillermo Len Valencia (7 d'agost de 1962 - 7 d'agost de 1966);
 Carlos Lleras Restrepo (7 d'agost de 1966 - 7 d'agost de 1970);
 Misael Pastrana Borrero (7 d'agost de 1970 - 7 d'agost de 1974);
 Alfonso Lpez Michelsen (7 d'agost de 1974 - 7 d'agost de 1978);
 Julio Csar Turbay Ayala (7 d'agost de 1978 - 7 d'agost de 1982);
 Belisario Betancur Cuartas (7 d'agost de 1982 - 7 d'agost de 1986);
 Virgilio Barco Vargas (7 d'agost de 1986 - 7 d'agost de 1990);
 Csar Gaviria Trujillo (7 d'agost de 1990 - 7 d'agost de 1994);
 Ernesto Samper Pizano (7 d'agost de 1994 - 7 d'agost de 1998);
 Andrs Pastrana Arango (7 d'agost de 1998 - 7 d'agost de 2002);
 lvaro Uribe Vlez (7 d'agost de 2002 - actualitat);

Veure tamb:.
 Colmbia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9384" title="Gas" nonfiltered="186" processed="185" dbindex="5185">

Un gas s un estat de la matria en qu les forces interatmiques o intermoleculars entre els diferents toms o molcules d'una substncia sn tan petites que la substncia no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el cont. El nom ve d'una pronunciaci holandesa del mot grec "caos", que s'usava des del segle XVII per referir-se a l'aire.

A nivell microscpic un gas es caracteritza perqu les seues partcules estan molt separades i la interacci entre elles s molt baixa.

Una substncia gasosa pot liquar-se per refredament o per compressi, fins a una certa temperatura anomenada temperatura crtica, a partir de la qual obtindrem un fluid supercrtic.

 Lleis dels gasos.

L'estat d'un gas est determinat per tres propietats: la seva pressi, el seu volum i la seva temperatura. Aquestes propietats estan relacionades de manera que imposant-ne dues la tercera queda determinada, la equaci que les relaciona s'anomena equaci d'estat o llei del gas i existeixen diferents models (aproximacions) que s'utilitzen habitualment.

En una primera aproximaci, els gasos compleixen la llei dels gasos ideals: PV=nRT essent P la pressi, V el volum que ocupa el gas, n el nombre de mols de gas i T la temperatura donada en kelvin i R una constant (Constant dels gasos) que dependr de les unitats que estem utilitzant. Els valors ms habituals de R sn 0,082 atmL/molK i 8.314 J/molK.

La llei dels gasos ideals prediu que una quantitat donada de gas ocupara un volum cada vegada ms gran, a mida que es redueix la pressi. Per, en realitat, els gasos reals no s'expandeixen infinitament, sin que arribaria un moment en el qual no ocuparien ms volum. Aix s a causa que entre els seus toms o molcules s'estableixen unes forces bastant petites, degut als canvis aleatoris de les seves crregues electrosttiques, a les qual se'ls anomena forces de Van der Waals.

Aquestes forces d'atracci i altres aspectes, com el vlum que ocupa la prpia molcula o tom, es tenen en compte en models millorats de gasos. Un exemple s l'equaci del gas de Van der Waals: , on s'afegeixen els paramtres a i b que sn propis de cada gas. El parmetre b s una estimaci del vlum d'un mol de partcules (en l'estat ms comprimit possible).

 Altres propietats fsiques dels gasos.

La solubilitat d'un gas en un lquid, a l'inrevs que la d'un slid, augmenta amb la temperatura.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9386" title="Vacarisses" nonfiltered="187" processed="186" dbindex="5186">


Vacarisses  s un municipi de la comarca del Valls Occidental.
Amb una extensi de 40,54 km2 es troba en una petita depressi (l'altura mitja del terme s de 385 m) d'accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la Serralada Prelitoral (de 940 m al Castellsapera). Vacarisses enllaa amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Grcia a Manresa. A pocs kilmetres del nucli urb aquesta l'estaci de ferrocarril de RENFE (lnia de Barcelona a Saragossa) que, a ms, disposa d'un baixador a l'estaci de Torreblanca. 

El terreny accidentat i l'escassetat de fonts poden haver determinat la falta d'elements arqueolgics de la prehistria, les restes ms antigues sn de l'poca neoltica. El lloc de Vacarisses s'esmenta per primer cop en un document de l'esglsia de Sant Ferm (l'esglsia antiga de Rellinars) al segle X. Cal dir que Vacarisses va formar durant molts segles un sol municipi amb el terme de Rellinars.

Vora el poble, en un pujol hi ha la Torrota, una torre de planta circular que servia de punt de vigilncia, comunicada visualment amb la torrota de Monistrol i amb la de l'Obac. Cal relacionar el castell de Vacarisses amb Guillem de Montcada, ja que a la segona meitat del segle XI era posset per aquesta famlia, i a ms Guillem de Montcada s'anomena de Vacarrises o de Muntanyola en els primers documents en qu s esmentat, a finals segle X.

Tot i que el castell estava en mans dels Montcada i que a principis del segle XIV la castlania l'exercien els Castellet, sembla que la senyoria superior devia pertnyer al rei, ja que el 1358 Pere el Cerimonis el va vendre, juntament amb la jurisdicci, al seu conseller Jaume Desfar. El castell va ser propietat d'aquesta famlia fins finals del segle XVI, quan Isabel Desfar es va casar amb el capit Francesc Amat i la senyoria va passar a aquesta famlia.

A l'any 1670, el castell s en poder de Josep d'Amat i de Planella, que contreu matrimoni amb Marianna de Junyent. A aquest cavaller, Felip V li va atorgar el 1702 el ttol de primer marqus de Castellbell. Al castell de Vacarisses hi nasqu un fill seu, Manuel d'Amat i de Junyent, que va aconseguir per mrits de guerra, ser tinent general de l'exrcit i ms tard governador de Xile i virrei del Per. Essent virrei del Per, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal.

Encara que hi ha moltes fonts al terme, nicament sn notables pel seu cabal les fonts de Can Cdol, i per aix Vacarisses sempre ha estat terra de sec. Les caracterstiques fsiques dels sl no han perms una mecanitzaci industrial, i ara noms es treballen unes 25 ha de sec i uns quants horts familiars.

El bosc ocupa gran part del terme, i hi ha caa menor (conills i perdius) i algun senglar. Abans, els anys de pluges favorables, s'hi recollien excellents bolets. Els conreus que ocupaven bona part del terme han estat abandonats o s'ha urbanitzat el seu terreny, ja que ara l'economia es basa en la indstria i tamb en la construcci massiva d'habitatges.

La prosperitat agrria va fer que la poblaci augments durant el segle XIX: es va passar de 659 habitants l'any 1787 a 986 el 1860. A principis del segle XX, per, ja va comenar a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930 n'hi havia 507 i el 1960, 383. Desprs, al 1970 va augmentar fins a 410 habitants, el 1979 a 429 i el 1981 a 443. L'any 1989 tenia 745 habitants. Actualment t un padr municipal de 4.802 habitants, poblaci que augmenta considerablement els caps de setmana i els perodes estivals. Formen el municipi juntament amb el nucli urb o nucli antic les segents urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Colnia Gall, La Coma, L'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Pal (La Creu), El Pau Gran, Torreblanca I, Torreblanca II (La Carena Llarga) i El Ventaiol. Sense oblidar el Polgon Industrial de Can Torrella.

La festa local s el 26 de maig i el dijous sant.

 Demografia .





















 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Vacarisses;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Entitats de Vacarisses
Club Esportiu Vacarisses;
Centre Excursionista de Vacarisses;
Nucli de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) a Vacarisses;
Esglsia Evanglica de Vacarisses;

Partits poltics
PSC Vacarisses;
Uni Independent per Vacarisses;
Esquerra-Vacarisses;



 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9387" title="Ullastrell" nonfiltered="188" processed="187" dbindex="5187">

Ullastrell s un municipi de la comarca del Valls Occidental.
Es coneix tamb tradicionalment pel nom d'Ustrell. A ms de la capital municipal comprn els nuclis de Ca n'Amat, Can Cabassa i Urbanitzaci Can Palet.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Ullastrell bon dia!;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9388" title="Sabadell" nonfiltered="189" processed="188" dbindex="5188">

Sabadell s una ciutat de la comarca catalana del Valls Occidental, de la qual s actualment cocapital (juntament amb Terrassa). s la segona ciutat en poblaci de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007. L'existncia del nucli de poblaci en si es remunta com a mnim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueolgiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambs.

La ciutat va ser pionera en la revoluci industrial a Catalunya dins el sector txtil, i a mitjans del segle XIX es convert en la ciutat llanera ms important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'rea de Joventut. Aquesta herncia txtil va deixar un marcat carcter industrial a la ciutat que encara s present avui en dia. Al llarg de les ltimes dcades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparici i desenvolupament de diverses .

 Histria .

 Etimologia .
El nom Sabadell s atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referncia a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Valls. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topnims llatins com badallum (en referncia al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'esglsia de Sant Salvador (Salvadorell convertint-se en Salvadell i desprs Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.

Una altra hiptesi fa referncia a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Valls Oriental. El seu hostal hauria donat origen, ms endavant, al nucli habitat. Finalment, s possible que el topnim tingui el seu origen en el dia en qu tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum.

Escut i bandera.
L'actual escut de Sabadell, s un escut herldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992. s un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba alludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva poblaci i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertany a la Corona.

La bandera de Sabadell s la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual est travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecci fou de 2.750 pessetes de l'poca. 

 Sabadell antigament .

Restes arqueolgiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambs indiquen que el nucli que actualment s Sabadell ja era un dels poblats de pagesos i pastors ms importants d'Europa fa 3.800 anys. La presncia humana a la comarca del Valls Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va crixer a partir del que avui en dia s conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arrahona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caa i la pesca. En aquells temps, la regi es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva cermica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L'arribada dels romans l'any 218 aC encet un procs de romanitzaci en qu la cultura ibrica indgena an assimilant als costums romans. Els primers poblats romans al Valls Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la poblaci ibrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un perode ric en construccions de villes dedicades principalment a la producci de vi. La villa de La Salut ha estat tradicionalment associada a la mansi d'Arragonem, malgrat que aquest vincle no t suport arqueolgic. Aquesta mansi era un lloc d'avituallament pels viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis.

Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolup al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'esglsia de Sant Flix), documentada des de l'any 1076. Tamb s'hi bastiren molins fariners.  

Les primeres referncies al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reuni per pagesos de tot el Valls. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaa Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant ms de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'esglsia, el nucli urb es desenvolup, amb l'aparici dels primers carrerons.

Roger Bernat de Foix vengu la ciutat el 1366 a Elionor de Siclia, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconsegu privilegis que en revitalitzaren la vida social i econmica. El rei man reforar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca envis tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengu Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat torn definitivament a la Corona, per aix no imped que perds gaireb la meitat de la seva poblaci, quedant-se en aproximadament cinc-cents habitants.

L'edat moderna fou un perode de gran expansi territorial per Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la superfcie de Sabadell pass de 37.900 m a 78.272 m. La ciutat tamb comen a influir de manera important sobre nuclis que ms endavant hi quedarien incorporats, com Sant Juli. Tot i que la indstria txtil llanera fou dominant, tamb hi hagu una diversificaci de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indstria terrissera i paperera.

 Sabadell contempornia.

El segle XIX fou un perode d'expansi per la indstria txtil de la ciutat. La primera mquina de vapor fou installada el 1838, i Sabadell aviat s'ompl de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengu fins l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villarbias, i la poblaci es multiplic per onze al llarg del segle, grcies en part a la immigraci d'Alacant, Mrcia i Valncia. Per abastir aquesta poblaci creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugur la lnia de tren a Barcelona, s'install l'enllumenat pblic als carrers cntrics i s'installaren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingu el ttol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX tamb nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

Durant el segle XX, la poblaci es multiplic per deu. La ciutat s'expand amb la incorporaci d'alguns nuclis de poblaci com La Creu Alta. La indstria continua basant-se en els txtils i la metallrgia i cap a la segona meitat del segle comen a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigraci de les dcades del 1950, 1960 i principis del 1970 provoc l'aparici de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants sn d'origen immigrant.


Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democrtica en la transici. Als ltims anys del franquisme, la ciutat conegu una important crisi econmica que fu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per Sabadell.

Pel que fa al paisatge urbanstic, a la primera meitat del segle es construren emblemtics edificis modernistes com ara l'Hotel Sus (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessries. La incessant construcci de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguraci d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taul (1992). La incorporaci del nou barri de Can Llong i la creaci d'un parc fluvial a l'entorn del riu Ripoll sn altres fets destacables.

Actualment, el govern de la ciutat aposta per una terciaritzaci encara ms marcada de la ciutat, invertint en formaci i desenvolupament i inaugurant noves installacions dedicades essencialment al sector de serveis.

 Poltica .


El 1999 Antoni Farrs (IC) va deixar voluntriament el crrec desprs de 20 anys de govern, tot el perode de la transici democrtica.  Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos al capdavant, amb noms 99 vots de diferncia amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalici amb CiU i ERC, amb l'oposici de l'Entesa i el PP. Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. 
A les segents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, per es mant el govern de coalici quadripartit. El primer en abandonar-lo s CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Ms tard, una crrega policaca al bar Bemba i la detenci d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre d'altres, provoc una forta crisi a la ciutat que va culminar amb el trencament del govern de coalici amb els dos socis restants, ERC i ICV.
Des d'aleshores la tensi va disminuir, i a les segents eleccions el PSC va baixar de 40000 a 30000 vots, tot mantenint encara per una majoria simple que li permet continuar governant.

Mandats en el perode democrtic.


Darreres eleccions municipals.











 Geografia .

Sabadell se situa al centre de la comarca del Valls Occidental, a aproximadament vint quilmetres de Barcelona. Comenant pel nord i en la direcci de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Valls, Sentmenat, Poliny, Santa Perptua de Mogoda, Barber del Valls, Badia del Valls, Cerdanyola del Valls, Sant Quirze del Valls i Terrassa.

La ciutat ocupa 37,79 km i t una densitat de poblaci de 5.337,57 hab/km. L'altitud de la ciutat s d'uns 190 metres.

El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 quilmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torreromeu o Poblenou. La disposici del riu sobre terrenys alluvials ha provocat una erosi accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que t com a resultat un paisatge caracterstic i fcil de reconixer de talussos, cornises i terrasses.

Clima.
Sabadell t un clima mediterrani. Dins la situaci de Catalunya, forma part del subgrup de clima mediterrani Prelitoral Central. Els estius sn fora calurosos (mitjanes del juliol i l'agost de 23 C aprox.) i els hiverns suaus (gener, entre 7 i 8 C). La situaci de Sabadell en la Depressi Prelitoral provoca que se succeeixin forces dies de boira a l'hivern.
La precipitaci mitjana s d'uns 605 mm l'any, sent l'estaci ms plujosa la tardor i amb l'octubre com a mes ms plujs. El mar escalfat per les temperatures de l'estiu combinades amb els vents de llevant provoquen pluges intenses des de finals de setembre fins a principis de novembre. Aquest s un tret caracterstic de tota la zona est de la Pennsula Ibrica.
Les estacions en qu menys plou sn l'hivern i l'estiu. Tot i aix, no hi ha mesos extremadament secs.
La temperatura ms baixa mai enregistrada sn els -10.6 C l'any 1956. Les ms altes s'han arribat a acostar als 38 o 39 C en vries ocasions.


 Divisi administrativa .

La ciutat est dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o ms sectors, que a la vegada estan formats per un o ms barris.


 Evoluci demogrfica .

La immigraci, potenciada sobretot per l'expansi industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de poblaci les darreres dcades. La ms notable va comenar els anys 50 i va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Mrcia. La poblaci de la ciutat ha augmentat tamb en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigraci extracomunitria a Catalunya.


Llocs d'inters.
Torre de l'aigua.


Construda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la poblaci. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcci de formig armat. Obra de Llus Homs i Moncus i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. s un dels smbols de la ciutat.

Casa Duran.
Casa pairal construda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les caracterstiques d'una casa de pags, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original. s un b patrimonial protegit des del 1958 i s declarada B Cultural d'Inters Nacional. s propietat municipal des de l'any 2003.

Campanar de Sant Flix.

Es va comenar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliaci de l'esglsia, bastida el segle XV. D'estil barroc, disposa d'una planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, l'habitaci del rellotge i el terrat. A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.

Ajuntament de Sabadell.
L'edifici fou construt entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Pares Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va installar. Els fanals de l'entrada sn rpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

Edifici Caixa Sabadell.

Un exponent del modernisme catal de principis del segle XX. Construt el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la faana principal, el pati Turull i el sal d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.

Teatre Principal.

Teatre del 1866 recentment reformat, un dels ms antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.

Can Deu.
El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, est situat al parc periurb dels barris de Sant Juli i Can Deu.
Dins del bosc hi trobem la Masia de Can Deu de ms de cinc-cents anys d histria, l'any 1964 la Caixa d Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del mn rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservaci del medi natural. Tamb hi podem trobar les ermites de Sant Juli d Altura i la de Sant Vicen de Verders, aquesta ltima essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pant de Sau.

Can Feu.
Situada en el torme de Jonqueres hi ha la torre i el mas de Feu. Aquesta famlia l'adquir al s.XV, qui a les darreries del s.XVIII obtingu el ttol de noblesa, sent el primer en ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erig l'actual castell.
Actualment s el districte 5 de la ciutat.

Font Rosella.
Al segle XIV, concretament a l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell ms de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgony. En memria de la antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aiges de Sabadell, SA va fer una font al final del carrer de la Via Aurlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concrdia, part del que era el bosc de Can Borgony i a prop d'on era l'originria font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concrdia.

Altres.

Bosc de la Concrdia;
Ca la Daniela;
Can Garriga;
Can Pags;
Can Rull;
Can Roqueta;

Despatx Lluch;
Edifici del Gremi de Fabricants;
Horta de Can Puiggener o del Fruiterar;
Mol d en Font;
Mol de Mornau;
Parc de Catalunya;

Parc del Taul;
Squia Monar;
Torrent de Colobrers;
Vapor Buxeda;
La Creu de la Creu Alta;


Cultura i societat.
Vegeu tamb la Llista de gent de sabadell;

Museus.
Museu d'Histria de Sabadell;
Situat a un antic casal construt el 1859 pel fabricant local Antoni Casanovas, el 1931 va ser fundat amb el nom de Museu de la Ciutat. El seu primer fons eren colleccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. No ve ser fins el 1970 que es va constituir com a Museu d'Histria. Actualment t mostres de la histria de la ciutat des de la prehistria fins a l'actualitat.
Exposicions permanents: El poblament del territori de Sabadell, de la prehistria a l'antiguitat tardana dedicada a la histria ms antiga del territori, Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV) dedicada als primers anys de la ciutat actual, Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII dedicada als inicis de l'expansi industrial, Maquinria txtil, segles XIX i XX dedicada a l'poca daurada de la indstria a la ciutat i Del vapor a l'electricitat.

Museu d'Art de Sabadell;
Situat a l'antiga residncia de Pere Turull. La seva collecci mostra l'evoluci de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30.
Exposicions permanents: La Collecci, 1875   1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30 i La casa fbrica Turull: Estances pbliques i privades d'una famlia burgesa del segle XIX.



Institut Paleontolgic Dr. Miquel Crusafont;

Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusi de materials paleontolgics, especialment vertebrats fssils. L'Institut conserva la millor collecci de mamfers fssils de l'Estat i una de les ms importants del mn. Compta amb dues sales d'exposici permanent, una extensa biblioteca especialitzada i diversos laboratoris.

Observatori Astronmic de Sabadell;
L'Agrupaci Astronmica de Sabadell t la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilndrica on hi ha la cpula amb el telescopi.

Entitats culturals.

 Acadmia de Belles Arts de Sabadell ;
 Alliance Franaise ;
 Associaci Amics de la UNESCO de Sabadell;
 Associaci Amics de l'pera de Sabadell 
 Associaci Catalana d'Esperanto ;
 Associaci Cultural Nous Temps ;
 Associaci Cultural Ordint la Trama ;
 Cmera Club Sabadell ;
 Casal d'Europa de Sabadell;
 Centre Parroquial de Sant Vicen ;
 Cine Club Sabadell ;
 Fundaci Ars;

 Fundaci Bosch i Cardellach ;
 Fundaci La Mirada ;
 Fundaci Maria-Merc Marsal ;
 Joventut de La Farndula ;
 Joventuts Musicals de Sabadell;
 Orfe de Sabadell ;
 Omnium Cultural ;
 Orquestra Simfnica del Valls ;
 Papers de Verslia ;
 Sabadell, ms Msica ;
 Societat Coral i Recreativa El Ciervo ;
 Teatre del Sol ;


Entitats de cultura popular.


Bestiari festiu;
Drac de Sabadell;
Drac Baldomero;
Gegants i capgrossos;
Gegants de Sabadell;
Gegants de Grcia;
Gegants del Rodal;
Gegants de la Purssima;
Gegants de Covadonga;
Gegants de la Concrdia;
Diables;
Ball de Diables de Sabadell ;
Diables de la Creu Alta ;
Bruixes del Nord ;
Forques de Can Deu;
Danses tradicionals;
Esbart Sabadell Dansaire;
Bastoners de Sabadell;
Sabadell Sardanista;
Grup sardanista Mirant al cel;
Danses al Carrer;
Msica tradicional;
Cobla Sabadell;
Cobla Juvenvola;
Cobla Mediterrnia;
Acordionistes Diatnics del Valls La Vallesana;

Castellers;
Castellers de Sabadell;
Trabucaires;
Trabucaires de Sabadell;
Trabucaires de Grcia;
Puntaires;
Associaci de Puntaires de Sabadell;
Associaci de Puntaires Ribot i Serra;
Colles de Sant Antoni;
Joventut de Sant Antoni Abad, Colla Nova;
Germandat de Sant Antoni Abad, Colla Vella;
Corals;
Lieder Cmera;
Coral Belles Arts;
Orfe de Sabadell;
Coral Alleluia;
Escolania Coral Sant Agust de Sabadell;
Pessebres;
Agrupaci de pessebristes de Sabadell;
Pessebre Vivent del Casal Parroquial de Sant Salvador;
Federacions i collectius;
Grup Escolta Xaloc;
Grup Disbauxa;
Amics de la Creu Alta;
Teatre;
Teatre Municipal La Farndula;
Teatre de Sant Vicen (Creu Alta);


 Esports .

L'any 1992 va ser subseu olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona'92.

L'entitat esportiva ms rellevant s l'equip de futbol ms representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que tot i que actualment disputi a la 2a divisi B espanyola (3a categoria) t una important histria al darrera. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisi, 39 a 2a i fins i tot va participar en una edici de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va perdre una final de la Copa del Rei.

Altres entitats esportives rellevants de la ciutat sn el Club Nataci Sabadell (CNS), amb ms de 35.000 socis, i la Uni Excursionista de Sabadell (UES), amb gaireb 3.000. Un altre club important de la ciutat s el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'mbit del futbol sala i del bsquet. Tot i aix en el bsquet el club ms important de la ciutat s la Uni Bsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisi de la lliga espanyola de bsquet.

 Festes locals .
A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.
Dilluns desprs del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut;
Cap de setmana desprs del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball de la Bola;

 Noms populars de carrers .
La Riereta: oficialment, ronda de Ponent;
Carrer Fondo: oficialment, carrer de Sant Cugat;
Carrer dels Gitanos, oficialment carrer d'en Font ;
Plaa del Pi-pi, oficialment sense nom;
Carrer Ample, oficialment carrer del Papa Pius XI;

 El parlar sabadellenc .
A Sabadell i a tot el Valls es parla el catal central, per la ciutat es caracteritza per tenir alguns trets propis en el seu parlar.
 Els sabadellencs tamb sn coneguts com a "ceballuts".
 A Sabadell, el fuet tamb s conegut amb el nom de "petador".
 A Sabadell, la pega dola es coneix tamb amb el nom d"estrep".
 Als grans de blat de moro torrat i salat se'ls anomena "xurruques" (sn els "quicos" de Barcelona).
 L'adjectiu "xaix/xaixa" s propi del parlar de Sabadell. Significa brut, deixat, llards, i s'aplica especialment a les persones. El trobem documentat al poema Tirallonga de monosllabs, de Pere Quart.
 s molt usual l'incorrecte femen del color marr, per exemple: taula "marrona";
 Tamb se sol dir "a von" pel "on", ex. "a von vas?";

 Infraestructures .
 Carretera .
Per l'oest Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (tamb coneguda com "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barber i Cerdanyola. A l'est hi ha la C-155 que connecta amb Granollers. Al sud-est hi ha la carretera B-140 que comunica amb Santa Perptua de Mogoda. Al nord-est hi ha la Carretera de Prats de Lluans (B-124), que connecta amb Castellar del Valls. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248) que comunica amb aquesta poblaci.

 Tren .

A Sabadell hi arriba la lnia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a travs de Sant Cugat del Valls i t a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estaci (al barri de Grcia) i Sabadell - Rambla (al centre); i la lnia 4 de Rodalies de Renfe, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicen de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La lnia 4 de rodalies t tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.

La lnia dels FGC est pendent d'ampliaci els propers anys. L'estudi informatiu, presentat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encapalat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Maci (al barri de la Creu Alta), una a la plaa d'Espanya (nic node entre els FGC i la Renfe) i una al barri de Ca n'Oriac. Tamb preveu la substituci de l'actual estaci de Sabadell - Rambla per una nova estaci situada al passeig de la Plaa Major, a pocs metres de l'actual estaci. Darrerament, per, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associaci Sabadell Crulla i el collectiu Territoris que, amb uns costos similars, no noms permetria la construcci de 6 noves estacions (tres d'enlla), sin que el seu traat de dos ramals faria viable l'ampliaci cap al nord (Castellar del Valls) i cap a l'est (Poliny, Palau-solit i Plegamans, Lli de Vall, Lli d'Amunt i Granollers), a part de molts altres avantatges tcnics i d'estalvi de molsties als ciutadans en la seva construcci.

Aeroport.
Al sud trobem l'Aeroport de Sabadell. Destinat a l'aviaci general (vols no regulars) i a la formaci de pilots, amb volum d'unes 10000 operacions anuals.
Actualment s propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el trasps.

 Autobs .
Es pot arribar a Sabadell, entre altres poblacions, amb lnia interurbana des de les segents poblacions: Andorra la Vella, Barcelona, Badalona, Badia del Valls, Barber del Valls, Caldes de Montbui, Castellar del Valls, Cerdanyola del Valls - Campus Universitari, Granollers, Manresa, Martorell, Matadepera, Matar, Palau-solit i Plegamans, Poliny, Ripollet, Rub, Sentmenat, Sant Lloren Savall, Sant Quirze del Valls, Santa Perptua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Solsona i Terrassa.

 Autobs urb .
La ciutat compta amb 13 lnies urbanes d'autobs. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell:

Lnia 1: Can Deu - Estaci Sud;
Lnia 2: Can Deu - La Creu de Barber;
Lnia 3: Can Deu - La Romnica;
Lnia 4: Castellarnau - el Poblenou;
Lnia 5: Can Rull - Les Termes;
Lnia 6: Can Roqueta - Can Llong ;
Lnia 7: La Roureda - Can Deu;

Lnia 8: La Roureda - Zona Industrial;
Lnia 9: Castellarnau - Estaci Centre;
Lnia 10: Sant Juli - Plaa de Barcelona;
Lnia 11: Gran Via Sud - Hospital Taul;
Lnia 23: Can Roqueta - Sant Bernat;
Lnia 80: Plana del Pintor - Plaa de Picasso;


 Equipaments .
La ciutat compta amb 35 escoles pbliques d'educaci primria (CEIP) i amb dotze centres pblics d'educaci secundria: IES Agust Serra i Fontanet, IES Arraona, IES Escola Industrial, IES Ferran Casablancas, IES Joan Oliver, IES Jonqueres, IES Les Termes, IES Miquel Crusafont i Pair, IES Pau Vila, IES Ribot i Serra, IES Sabadell i IES Valls. Tamb hi ha dotze centres d'atenci primria (CAP) i l'Hospital de Sabadell.

Referncies.

 Enllaos externs .

Portal Municipal de Sabadell Ajuntament de Sabadell;
Rdio Sabadell - L'emissora Municipal;
Pobles de Catalunya Guia del patrimoni histrico-artstic de Sabadell;
Edici local de Vilaweb;
Uni Excursionista de Sabadell;
Informaci Sabadell;
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9389" title="Sant Quirze del Valls" nonfiltered="190" processed="189" dbindex="5189">

Sant Quirze del Valls s un municipi de la comarca del Valls Occidental. 

Municipis limtrofs: Sabadell, Rub, Terrassa, Sant Cugat del Valls, Cerdanyola. 

Segons les importants restes arqueolgiques trobades dins el terme municipal, Sant Quirze del Valls t una ocupaci poblacional de 6.000 anys d'antiguitat, xifra que ens transporta a l'poca del neoltic. Probablement, aquestes primeres societats es van assentar en aquest territori per aprofitar-ne els recursos naturals i el relleu suau de la zona que permetien l'agricultura i la ramaderia.

L'origen de Sant Quirze com a poble es remunta, per, a l'edat mitjana, primerament amb una poblaci disseminada en masos i viles, i posteriorment amb la construcci de les primeres cases al voltant de la Parrquia de Sant Quirze, tot i que aleshores la parrquia i el territori que l'envoltava depenien del terme del castell de Terrassa.

El municipi t una tradici eminentment agrcola. Els conreus de la vinya i els masos dispersos per tot el terme van dibuixar l'escenari de Sant Quirze fins no fa gaires anys. Al principi del segle XX, molta gent de Sant Quirze compaginava la feina a les fbriques de les ciutats venes amb el conreu de la terra. La proximitat de la ciutat de Sabadell, l'establiment de l'estaci del ferrocarril i la progressiva installaci d'indstries al voltant del municipi van provocar un canvi en aquest tarann agrcola, i Sant Quirze progressivament s'an transformant en un municipi de serveis i, sobretot, residencial. Sant Quirze t moltes entitats i serveis com la biblioteca municipal, el poliesportiu, el Casal d'Avis, el Canya Jove, el Club Excursionista de Sant Quirze del Valls (CESQV), el Grup d'Investigaci Histrica de Sant Quirze del Valls (GIHSQV), la Societat Coral Illustraci Artstica, la coral infantil l'Estel de Paper.

Sant Quirze t molts centres d'ensenyament:
el CEIP Onze de Setembre, el CEIP Turonet, el CEIP Purificaci Salas, el CEIP Pilarn Bays, el CEIP Taula Rodona, el CEIP Lola Anglada, l'IES Sant Quirze, l'Escola Municipal de Msica, l'Escola Municipal d'Adults.

Avui dia, encara s possible trobar pel nostre terme masos que han sobreviscut al pas del temps, com ara Can Feliu, Can Barra o Can Vinyals. 
















 Demografia .


 Enllaos externs .
;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal de Sant Quirze del Valls (Notcies, Frums, Enquestes, ...);
Fotos dels carrers i entitats de Sant Quirze del Valls (Moments i maneres de fer);
Engranatge Social, un mbit de reflexi i debat;
Federaci d'Associacions de Vens;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9390" title="Badia del Valls" nonfiltered="191" processed="190" dbindex="5190">

Badia del Valls s una vila i municipi de la comarca del Valls Occidental. Limita amb Cerdanyola del Valls, Barber del Valls i Sabadell. s un dels municipis amb la densitat de poblaci ms alta del pas i un dels municipis ms joves de Catalunya, el 14 d'abril de 1994, es va constituir per primera vegada el nou consistori amb el nom de Badia modificat l'any segent. Abans l'rea era coneguda com Ciutat Badia.

 Geografia .
El municipi est situat a la depressi prelitoral catalana. El Riu Sec limita el terme municipal amb Cerdanyola.

 Histria .
Badia es va crear als anys 70 durant les fortes migracions a Catalunya, mitjanant un pla de govern per crear habitatge a l'rea metropolitana de Barcelona.

El municipi t el seu inici en la dcada dels 60, mitjanant un pla del govern espanyol que pretenia crear una zona d'habitatges a l'extraradi de Barber del Valls. Havia de constar de 11.054 habitatges, i tots els serveis corresponents a aquest nombre d'habitants. Era una resposta de les autoritats d'aleshores a les fortes immigracions arribades a Catalunya des de la resta d'Espanya.

En l'any 1970 se n'inicia la primera fase, amb la construcci dels 4.156 primers habitatges, 98 locals i la urbanitzaci interior. Abans de l'inici de la construcci de la 2 fase, el Ministeri d'Obres Pbliques duu a terme la construcci de l'autopista Barcelona-Terrassa i el tercer cintur, ocupant tres quartes parts del terreny previst per a aquesta segona fase, per la qual cosa noms es poden construir 1.216 nous habitatges i 38 locals.

Les obres acaben l'any 1973, amb 5.372 habitatges edificats, per no s'inaugura fins a l'any 1975. L'acte d'inauguraci fou a crrec del llavors Prncep Joan Carles.

El 14 d'abril del 1994, es va constituir per primera vegada l'ajuntament de Badia del Valls, independitzant-se d'una mancomunitat formada per Barber i Cerdanyola, i deix de ser una barriada perifrica d'aquestes, creant-se aix la vila actual. 

La masia de Can Santfeliu, amb els seus terrenys corresponents i una zona de camp, propietat d'Emlia Badia, van ser convertits en una ciutat plena de blocs de pisos, la majoria d'ells prefabricats amb un sistema francs de construcci de peces modulars, al costat d'espais oberts enjardinats i mplies avingudes.

Aquest tipus d'habitatges eren la clara expressi del desarrollismo franquista que va voler crear un nou model de ciutat on convisqussin diferents classes socials. Per a aix es van distribuir el 66% d'aquesta habitatges entre funcionaris i empleats d'empreses pbliques i el restant 34% habitatges van ser atorgades a treballadors a travs de lObra Sindical del Hogar.

Les famlies a les quals se'ls havia atorgat l'habitatge tenien un termini d'un any per a traslladar-hi la seva residncia. Un nombre significatiu d'habitatges estaven desocupats. Transcorregut aquest termini, es va originar un procs d'ocupaci per part d'altres famlies coneixedores de la situaci.

La falta d'equipaments i serveis, exceptuant quatre collegis d'Ensenyament Primari, va donar pas a un moviment associatiu i venal potent. Quatre collegis d'Ensenyament Primari ms, un centre de Formaci Professional, un Institut de Batxillerat, tres guarderies pbliques, un mercat municipal, un nou Centre d'Assistncia Primria, un casal per a la gent gran i una biblioteca van ser els assoliments d'aquesta lluita venal, sent el Centre Cvic la demanda que ms anys va trigar a acomplir-se: catorze anys. No es va inaugurar fins a l'any 2002.

Una altra singularitat de Badia del Valls s que, igual que els habitatges, tots els equipaments existents en el municipi sn de titularitat pblica. Aquest moviment associatiu i venal, desprs dels assoliments reivindicatius inicials, es va organitzar entorn de la Federaci d'Entitats Culturals de Badia del Valls. Aquesta entitat va ser la primera federaci d'mbit territorial que es va constituir a Catalunya i serveix com a model organitzatiu. 

s un dels municipis ms petits de l'Estat Espanyol i amb una de les densitats de poblaci ms altes. La poblaci resideix en blocs de pisos, d'entre 5 i 16 plantes, envoltats de parcs i zones verdes. La curiositat s que la planta de Badia del Valls reprodueix el mapa d'Espanya.

 Indstria .
La indstria de la localitat s el comer, els serveis i l'hostaleria. Bars, restaurants, cafeteries, botigues, el mercat municipal i els serveis socials, culturals i esportius constituxen la major font d'ocupaci de la ciutat.

La majoria d'habitants treballen en localitats properes, com Cerdanyola del Valls, Sabadell o Barber del Valls, amb les quals limita, o b a Barcelona, situada a 18 km.

 Comunicacions .
Malgrat que dues autopistes la creuen (la C-58 Barcelona-Manresa i la AP-7 Valncia-La Jonquera), no disposa de cap sortida ni entrada per aquestes vies. Per a accedir al municipi cal fer-ho, o b mitjanant de la carretera de l'Aeroport de Sabadell (sortida Sabadell Sud de la C-58) o b per un carrer que connecta amb Barber del Valls i a la qual es pot accedir grcies a la N-150.

 Festivitats .
Festa Major - Tercer diumenge de juny.

Tots els habitatges sn de protecci oficial i tenen un preu mxim fixat per l'empresa pblica de la Generalitat de Catalunya, ADIGSA. 

 Curiositats .

El mapa de Badia del Valls reproduex el mapa de la pennsula Ibrica i les Illes Balears. Les vies pbliques tenen noms geogrfics (Av. Cantbric, Av. del Mediterrani, etc.) i es troben situades aproximadament en el lloc corresponent del citat mapa.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Visi aria via Google Maps;
Pgina web de l'escola La Jota;
Pgina web de l'IES Badia del Valls;
Pgina de Radio Badia, al Casal de Joves;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9391" title="Barber del Valls" nonfiltered="192" processed="191" dbindex="5191">



Barber del Valls s un municipi de la comarca del Valls Occidental. Situat a uns 15 minuts de Barcelona. Limita amb Sabadell, Badia del Valls, Cerdanyola del Valls, Montcada i Reixac i Santa Perptua de Mogoda.






 Geografia .

Situat a la plana del Valls, una antiga vall geogrfica, ms exactament Barber est situada entre el llindar del Riu Ripoll i del Riu Sec.
Provocant un clima suau amb l'nica incidncia de possibles boires matinals a diverses poques de l'any.

 Histria .

La ciutat va sser fundada com a urb romana i desprs convertida en marquessat amb els segles, ssent ciutat de descans per a viatgers. El nom de Barber apareix documentat per primera vegada el 985 en un text del monestir de Sant Cugat, on s'indiquen algunes propietats, concretament un alou. 

L'agricultura es va comenar a substituir rpidament primer per sector txtil i posteriorment pel sectors serveis, destacant el sector farmacutic (ex: industria Novartis, etc...) i el sector informtic (ex: Parc de central valls, centre tecnolgic,..).

Cal remarcar a Barber del Valls l'esglsia d'estil romnic que fou construda a principis del segle XI en honor de Santa Maria de Barber, i que conserva fins i tot els frescos originals del segle XI. Esglsia d'estil romnic reconeguda i declarada com a monument artstic d'inters nacional.

 Demografia .

El 1994 Badia del Valls s'independitza i constitueix el seu propi municipi.

 Comunicacions .

Es pot arribar a Barber per l'autopista AP-7, que est situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alada amb la C-58 que va de Barcelona a Terrassa, i per la carretera N-150, que travessa el municipi, aix com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria.
Tamb es pot arribar en Renfe Operadora per la lnia de Terrassa-Manresa

 Serveis .

El principal centre d'oci de la poblaci jove se situen entorn al centre de la ciutat,entorn les Carpes, aix com del sector d'Oci Baricentre,juntament amb el Parc Central del Valls. 
Barber tamb s una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la Generalitat de Catalunya. Conseqncia i prova d'aix s el seu nou teatre, que va suposar una despesa de 1.875.000  de l'poca, anomenat "La Cooperativa", construt amb un estil arquitectnic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.

Per la seva proximitat geogrfica a Barcelona, bona comunicaci amb altres ciutats i fcil accs, Barber del Valls segueix actualment un model, tant de societat com de creixement, tpic d'una ciutat dormitori.

 Enllaos externs .
Pgina Web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa topogrfic i ms dades al web de la Diputaci de Barcelona.
Mapa de Barber del Valls;
L'Independent de Barber;
Diari de Barber;
Rdio Barber;
Observatori meteorolgic de Barber;
Parc Central del Valls;
Pgina de les dues parrquies de Barber del Valls;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9392" title="Castellar del Valls" nonfiltered="193" processed="192" dbindex="5192">


Castellar del Valls s un municipi de la comarca del Valls Occidental.  

Es localitza a 7 km de Sabadell i 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Lloren Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat. El seu codi postal s 08211.

El terme municipal t una extensi de 44,9 km i una poblaci de 20.579 habitants distributs en diversos nuclis (densitat de poblaci 429,3 hab./km). El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la poblaci, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Rac, diverses urbanitzacions i masos disseminats.

 Toponmic .


Anomenada a la edat mitjana Castrum Kastellare, posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parrquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll, a on actualment es troba el poble, sorgeix un nucli de cases que  es va denominar Sagrera de les Fbregues. Sagrera possiblement per  estar ubicat a prop  de dos capelles, la de Sant Iscle i la de Santa Victria, i Fbregues, per la presncia a partir de la edat mitjana de petites indstries en el  terme municipal. En el segle XVIII apareix com a topnim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fbregues. A partir del trasllat de la parrquia de Sant Esteve a l'any 1773 a l'emplaament actual, el poble passa a  dir-se Sant Esteve de Castellar que es fa servir  indistintament que Castellar. Al 1933 per acord municipal passa a anomenar-se Castellar del Valls, aprovant-se el canvi pel Govern Civil  el 1954.


 Demografia .












 Histria .


Els primers indicis de presncia humana sn del 7000 aC. Tanmateix existeix evidncia d'activitat agrcola al neoltic, al voltant del 5000 aC. Es confirma la continuaci de presncia humana al terme municipal amb posteritat, per una petita necrpolis de l'edat del ferro, formada per una vintena d'urnes funerries datades en el segle VII aC, que van ser localitzades en el Pla de La Bruguera.

A l'any 2005, quan es feia la remodelaci del centre de Castellar van sorgir troballes arqueolgiques que confirmen la presncia de una ciutat d'poca romana tardana, amb restes funerries i altres relacionades amb l'activitat agrcola, en els segles IV i V, posteriorment substituda per un assentament visigtic en els segles VI al VIII.

Una part del poblat original de Castellar Vell, excavat entre 1995 i 2001  va ser datat en poca carolngia, entre els anys 800 i 1000. En aquest mateix lloc,  es va localitzar i excavar un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, aix com altres troballes que permeten afirmar que va haver activitat humana fins al seu abandonament en el segle XVIII.

El poble ha estat tradicionalment lligat als marquesos de Castellar, que en l'actualitat resideixen a Barcelona.

A nivell de catastrofes naturals, segons els registres disponibles, al llarg del perode 1968-2006 s han produt 181 incendis forestals o conats d incendi que han afectat el terme. Aix suposa una mitjana de 4,64 incendis anuals. La superfcie cremada en aquest perode s de 470,8 ha., una mitjana anual de 2,6 ha. cremades per incendis. El major incendi que ha afectat Castellar es va produir el juliol de 1983, que va cremar 75 hectrees al sector del Sabater Vell. En els darrers 10 anys, s han produt 23 incendis, cosa que significa una mitjana de 2,3 incendis anuals i una superfcie cremada en total de 5,7 ha. En tan sols dues ocasions, la superfcie ha estat superior a una hectrea, noms enterbolida per la proximitat al gran incendi forestal de Sant Lloren de Savall, ocorregut el mes d agost de 2003, on cremaren 2.953,85 ha. 

Les nevades ms recordades sn les ocorregudes el 1962, quan algunes carreteres i vials van quedar no transitables durant dies a causa de l acumulaci de neu, i la ms recent del 2001, amb vehicles travessats a les carreteres principals del municipi. Sobre les inundacions, cal destacar la histrica riuada de setembre de 1962, que va causar vctimes mortals i greus desperfectes a l antiga fbrica Tolr situada a Can Barba, sobre infraestructures  al pont del Brunet  i en diverses zones de conreu situades en terrasses del riu Ripoll i afluents.

 Economia .
Tradicionalment ha  estat l'agricultura la principal font econmica de Castellar del Valls. Es fonamentava en cultius mediterranis tpics (vi, olivera, blat, fruits secs) complementats per productes de l'hort. En algun moment s'introdueix el cultiu de fibres vegetals condicionat per l'aparici de les primeres manufactures en el marge del riu Ripoll a partir de la edat mitjana (lli i cnem).

A partir del segle XIX comena un procs imparable d'industrialitzaci aprofitant la fora de l'aigua del Ripoll, primer manufactures de la llana, desprs de cot i aix fins al segle XX en qu el desenvolupament industrial va convertint les terres de cultiu en zones edificades o polgons industrials, deixant a l'agricultura com activitat econmica residual. Sorgeix un  veritable sector terciari cada vegada  ms important, convertint l'economia de Castellar en la tpica d'una societat postindustrial.

El desenvolupament industrial de Castellar del Valls ha estat molt unit al de l'empresa txtil Tolr, tant pel nombre de llocs de treball com per les contribucions de mecenatge d'aquesta famlia a la localitat. El municipi compta amb dos polgons industrials a on treballen 5.000 persones (destacant les empreses del sector metallrgic i de la fusta). Altre sector important s el dels serveis.



 Transport .
Castellar est comunicat per dues carreteres: la C-1415a, que uneix la vila amb Sentmenat i Matadepera, i la B-124, que fa el mateix amb Sabadell i Sant Lloren Savall.
El transport pblic es compon actualment de lnies regulars d'autobusos. Existeix una lnia de la companyia Sagals que fa transports regulars a Sentmenat. La resta de recorreguts sn coberts per la companyia Sarbus, concretament tres lnies de transport urb (C4, C5 i C6), i les lnies de Sabadell (C1) i Sant Lloren (C3), popularment conegudes com La Vallessana degut al nom de la companyia que antigament cobria el trajecte.
Castellar ha estat tradicionalment mal comunicada amb les poblacions  del voltant i especialment amb les capaleres de comarca. El gran desenvolupament econmic i poblacional experimentat per la localitat, ha deixat insuficients les comunicacions per carretera amb Sentmenat, Terrassa i Sabadell. s possible que aquesta situaci pugui millorar prximament amb la construcci de la ronda oest de Sabadell, i  l'eix del Ripoll,  el que permetria a moltes castellarenques i castellarencs no  haver de passar per Sabadell per a dirigir-se a Barcelona o Terrassa. Tamb sembla prendre fora l'idea de l'arribada d'una lnia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a la localitat.

 Poltica .
Castellar del Valls ha tingut un alcalde de la coalici CIU fins el 2007, tot i que les primeres eleccions municipals des de la reinstauraci de la democrcia les havia guanyat una coalici entre el PSC i el PSUC. De totes maneres, durant la legislatura 1999-2003 i a pesar de comptar amb majoria absoluta, Llus Maria Corominas i Daz va arribar a un pacte amb ERC i PSC. Desprs de les eleccions de 2003 i amb la prdua de majoria absoluta, CIU governa durant la legislatura 2003-2007 amb ERC, primer amb Llus Maria Corominas i Daz i desprs amb Montse Gatell mentre que el PSC encapalava l'oposici. El 27 de maig de 2007, la llista del PSC encapalada per Ignasi Gimnez Renom guanyava les eleccions amb el 41,25% dels vots i 10 regidors formant govern en minoria. 

 Alcaldes de la Ciutat .

La segent llista correspon als sis alcaldes que ha tingut la vila des de la reinstauraci de la democrcia.

 Ignasi Gimnez Renom (PSC) (2007 - Actualitat);
 Montserrat Gatell Prez (CIU) (2004 - 2007);
 Llus Maria Corominas i Daz (CIU) (1992 - 2004);
 Albert Antonell Ribatallada (CIU) (1987 - 1992);
 Josep Arderius Casanovas (CIU) (1986 - 1987);
 Miquel Pont Alguersuari (CIU) (1979 - 1986);


 Eleccions Municipals .






















 Llocs d'inters .

Com a  patrimoni podem destacar alguns edificis religiosos com l'esglsia de Sant Esteve, l'esglsia de Sant Feliu, la capella de Montserrat, l'ermita de Can Sant Pere, l'esglsia de Santa Maria del Puig de la Creu i l'ermita de les Arenes. Tamb mereixen una visita el castell de Clasquer, el Palau Tolr (actual ajuntament), el Pont Vell, la Torre Balada (actualment escola de msica) i Can Turuguet.

 Personatges .

Llus Companys i Jover, poltic i president de la Generalitat de Catalunya, residia a algunes temporades a Castellar del Valls.
Joan Ars i Colomer, poeta catal, era fill de la vila.
Miquel Desclot, (Barcelona, 1952). Poeta, escriptor i traductor, tamb escriu llibrets d'pera.
Daniel Pedrosa, pilot de Moto GP i campi del mn de motociclisme en les cilindrades de 125 cc i 250 cc, s ve de Castellar del Valls.
Cristina Buenafuentes de la Mata, Filloga hispnica, s vena de Castellar del Valls.
Marc Masdeu Escuder, escriptor, s ve de Castellar del Valls.
Josep Gibert Clols, paleontleg, era ve de Castellar del Valls.

 Festes i Activitats .

 19 de mar: Sant Josep;
 Durant el mes de mar se celebra la Setmana del Pallasso.
 El segon diumenge de maig se celebra la Caminada Popular pels voltants del poble i L'aplec de Castellar Vell;
 El primer cap de setmana de setembre se sol fer la trobada de puntaires.
 El segon cap de setmana de setembre se celebra la festa major.
 26 de desembre: Sant Esteve patr de la vila.
 De comenaments de desembre fins a pasqua s'organitza la fira de pessebristes.
 L'any 2007, Castellar fou la ciutat del bsquet catal.

 Entitats esportives .

 Club Bsquet Castellar;
 Club Patinatge de Castellar del Valls;
 Club Atltic Castellar;
 Club Tennis Castellar del Valls;
 Uni Esportiva Castellar;
 Club Hoquei Castellar;
 Futbol Sala Castellar;

 Entitats d'educaci en el Lleure .
 Agrupament Escolta Flor Roja;
 Grup l'Esplai La Sargantana;
 Moviment de Colnies i Esplai;

 Centres educatius .


CEIP Sant Esteve;
CEIP Mestre Pl;
CEIP Emili Carles;
Collegi El Casal;
CEIP Bonavista;
CEIP Joan Blanquer;
CEIP El Sol i la Lluna;
Escola La Immaculada;
IES Castellar;
IES Puig de la Creu;

 Vegeu tamb .
Rdio Castellar;
Paper moneda de Castellar del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament de Castellar del Valls;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9393" title="Castellbisbal" nonfiltered="194" processed="193" dbindex="5193">

Castellbisbal s un municipi de la comarca del Valls Occidental. Es troba situat al marge esquerre del riu Llobregat, en la seva confluncia amb la riera de Rub. 

L'origen del terme Castellbisbal prov de la uni dels termes "castell" i "bisbe". 


 Entitats de Poblaci . 

 En tractar-se d'un municipi extens, en una rea geogrficament abrupta, de tradici agrcola i actualment industrials, situada prop de nuclis de comunicaci estratgics, s'ha afavorit l'aparici de nuclis poblaci dispersos, com urbanitzacions i nombrosos polgons industrials:






















 Demografia . 

 La proximitat a Barcelona i les bones comunicacions, unides a l'expansi territorial de l'rea Metropolitana de Barcelona han provocat un fort creixement demogrfic del municipi en els darrers anys, assolint la xifra d'11.272 el 2006.




 Histria . 

Les restes del Castell que don origen al terme poden contemplar-se en un tur proper al centre urb.
El terme, com a nucli de confluncia de la vall del Llobregat i Barcelona amb la Catalunya Central i la plana del Valls ha tingut vital importncia estratgica com a nucli de comunicacions.

Una bona mostra ho acrediten l'extensa quantitat de ponts que creuen a banda i banda del Llobregat, sent el ms notori de tots el Pont del Diable, reconstrucci realitzada l'any 1963 d'un pont gtic del 1289, sobre una base romana. Afegir-hi els nombrosos ponts ferroviaris i viaris (AVE, FGC, ADIF, AP-7, A-2, C-243-C...).

 Monuments destacats . 

Del municipi n's conegut el Pont del Diable, que travessa el riu Llobregat entre els termes de Castellbisbal i Martorell a l'altura del casc antic d'aquesta ltima localitat. L'actual s tracta d'una reconstrucci realitzada l'any 1963 d'un pont gtic del 1289 (d'un sol arc per evitar les riuades), sobre una base romana. Formava part del calat de la Via Augusta. 

L'esglsia de Sant Vicen, datada del segle S.XVI.

A Can Pedrerol de Baix hi ha la capella de Sant Quint (Castellbisbal)

 Transport i comunicacions . 

Per la poblaci hi travessen la autovia A-2 (Barcelona-Lleida) i la AP-7 (o Autopista del Mediterrani).

Per ferrocarril, hi ha dues opcions:

 Les lnies de Rodalies Renfe Operadora R4 (Sant Vicen de Calders - Manresa)i R7 (Barcelona-Sants - Martorell) tenen parada a l'estaci de Castellbisbal.

 La lnia de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) t una parada dins el terme municipal, Martorell-Vila. Aquesta estaci queda dins la ruta de les lnies S4 (Barcelona-Pl. Espanya) fins Olesa de Montserrat i la S8 Barcelona (Pl. Espanya) fins Martorell-Enlla.

Malgrat no est previst construir-hi cap estaci, l'AVE travessa el municipi, les obres del qual han causat la mort de diversos treballadors i aix mateix es varen originar esllavissades prop de l'entorn de l'urbanitzaci Costablanca.

 Vegeu tamb .


Gegants de Castellbisbal;
Esplai Gatzara;
Club Korfbal Castellbisbal;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la Parrquia de Sant Vicen;
http://www.paginadeinicio.com.mx/videotube/viewvideo.php?id=MqBLWvkm7kE Imatges de l'incendi que l'any 2005 va arrassar part de l'rea boscosa entre el terme i la urbanitzaci de Can Santeugini, afectant especialment a aquesta ltima.
http://premsa.gencat.net/wai/1017.26879.html Nota de premsa informant de la mort de treballadors dins el terme municipal durant la construcci de l'AVE.
Mapa, carrerer, guia urbana i ortofotografies de Castellbibal, aix com altra informaci territorial servida amb protocol WMS (Open Geospatial Consortium);

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9394" title="Cerdanyola del Valls" nonfiltered="195" processed="194" dbindex="5194">


Cerdanyola del Valls s un municipi de la comarca del Valls Occidental.
Es situa a uns 6 km al nord-est de Barcelona. Limita amb els municipis de Sant Cugat del Valls, Sant Quirze del Valls, Badia del Valls, Barber del Valls, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.

 Geografia .

Cerdanyola es troba a la part meridional de plana del Valls i dins del seu municipi hi comprn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona. Els dos cursos d'aigua ms importants sn el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.

El terme municipal est separat en dues grans unitats geomofolgiques. La meitat nord, pertany a la depressi del Valls i la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.

Barris de Cerdanyola.

 Can Antol;
 Bans;
 Bellaterra;
 Bonasort;
 Can Cerd;
 Can Fatj dels Aurons;
 Canaletes;
 Centre;
 Cordelles;
 Fontetes;
 Gorgs;
 Montflorit;
 Plana del Castell (en construcci);
 Serraparera;
 Terranova;
 Turonet;

 Comunicacions .
Es pot arribar a Cerdanyola:

En cotxe:
 per les autopistes AP-7 i C-58 ;
 per la carretera N-150 i per la carretera d'Horta BV-1415;

En tren:
 Renfe Operadora- lnies R4 i R7;
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- amb parades a  Bellaterra i a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Lnees internes d'autobs:
 Lnia Can Coll - Canaletes;
 Lnia urbana Can Cerd - Ajuntament - Bellaterra;

 Demografia .


Histria.
Durant la prehistria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caadors, recollectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caadors nmades de l'poca del paleoltic, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domnec i del Riu Sec. Poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neoltic i la primera edat del ferro. Al carrer Pars de la ciutat es van trobar restes de 50 persones inhumades.

Durant l'poca ibrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al Poblat Ibric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. Tamb s'han trobat jaciments ms petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.

Amb l'arribada de l'Imperi rom, els pobladors ibers desapareixen i comena la dominaci romana, que provoca la creaci de noves explotacions agrcoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producci de vi.

El nom de Cerdanyola s documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat. 

Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispnica, i els pobladors es dediquen bsicament a l'agricultura. Des d'aquesta poca, Cerdanyola esdevingu a poc a poc un cmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urb. La vila estava dividida en dues parrquies, la de les Feixes i la de Sant Mart, i dins la jurisdicci del Castell de Sant Maral. En aquesta poca la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals.

Durant el segle XVIII moltes famlies pageses es van enriquir grcies a la producci i comercialitzaci de vi.

El nucli urb es va comenar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es form arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcci del ferrocarril. En aquesta poca l'activitat econmica principal continua sent l'explotaci i producci del vi, tot i la crisis que va produir l'arribada de la filloxera. Era un municipi tradicionalment agrcola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingu un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. Poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parrquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells.  

A principis del segle XX el sector industrial va comenar a agafar certa importncia a la ciutat grcies a l'electrificaci de la mateixa i a la installaci de la fbrica Uralita (1907) o la fbrica de sifons Sarroca. 

Per no va ser fins els anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'rea metropolitana de Barcelona, grcies a la creaci de polgons com la Bvila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metalrgia, txtil, materials de construcci i en el sector qumic, que atreuen onades d'immigranta procedents d'altres zones ms deprimides de la pennsula i provoquen la creaci de nous barris a la ciutat, com el Barri Bans o Bonasort.

En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autnoma de Barcelona, el Parc Tecnolgic del Valls (1987), el polgon Polizur (una ampliaci de la Clota). Actualment s'est creant el nou Centre Direccional, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

Serveis.

Biblioteques: Biblioteca de Ca n'Altimira, amb 900 m2 d'espais de lectura i zona wi-fi;
Comer: Hi ha dos mercats municipals, un al barri de les Fontetes i l'altre a Serraparera. Els divendres es fa mercadal al costat d'ambds mercats.
Cultura: ;
Arxiu Municipal- Inaugurat el 2000.
Ateneu de Cerdanyola- Espai cultural polivalent.
Espai Enric Granados   Sala d'exposicions de 170m2 dedicada a l'art i a la cultura inaugurada el 2004.
Museu de Cerdanyola- Inaugurat el 1998, s un museu d'histria local ubicat en una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista, Ca n'Ortad, creada per l'arquitecte Joaquim Lloret el 1929.
Museu d'Art de Cerdanyola (en construcci a l'edifici de Can Domnech).
Centre Cvics- Existeixen diferents centres cvics a la ciutat a Bans-Bonasort, Bellaterra, Fontetes, Montflorit, Quatre Cantons, Sant Ramn, Serraparera, Tur de Sant Pau i Turonet.
Poblat Ibric del Tur de Ca n'Oliver   Jaciment arqueolgic situat en un tur del barri de Montflorit, data del segle VI aC.
 Festival internacional de Blues de Cerdanyola;
 Biennal de Poesia Cdols;
Esglsies: ;
Esglsia de Sant Mart (1908);
Esglsia de la Mare de Deu del Roser (1989);
Esglsia de Sant Iscle i Santa Victria de les Feixes- esglsia romnica del segle XII;
Esglsia vella de Sant Mart (segle XVII);
Esport:
 Camps de futbol (Montflorit, La Bbila, Santa Anna, Els Pinetons, Serraparera);
 Circuit Municipal de Radiocontrol de Cerdanyola del Valls;
 Piscina Municipal de Montflorit;
 Zones esportives de Can Xarau, Guiera i Fontetes;
Fires: S'organitzen diferents fires anuals, com el Firestoc i Firauto.
Salut: Hi ha dos centres d'atenci primria, un a Fontetes i l'altre a Serraparera, tots dos al costat dels respectius mercats municipals.

 Festes locals .
 Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presncia del rei Alfons IV.
 Sant Mart. Patr de la ciutat. 11 de novembre.
 Aplec de Sant Iscle. Tercer diumenge de novembre.

 Llocs d'inters .

A la ciutat destaca el Poblat Ibric de Ca n'Oliver, l'esglsia romnica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'esglsia vella de Sant Mart i el castell de Sant Maral, com tamb un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrcola.

La ciutat de Cerdanyola posseeix un ric patrimoni arquitectnic de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX degut al carcter de poblaci d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urb. Aquestes construccions seguien els estils arquitectnics dominants en aquell moment, especialment el modernisme i el noucentisme, com s el cas de Can Domnec, la Torre Vermella, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del Carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortad o la Casa Ma.

Al terme tamb hi trobem la Universitat Autnoma de Barcelona i el Parc Tecnolgic del Valls, on en un futur proper s'hi construir el sincrotr ALBA.

Tamb, com a part del municipi de Cerdanyola tenim la serra de Collserola (amb un total de ms 8.000 ha); bona part de la seva superfcie pertany al terme municipal de Cerdanyola.

Mitjans de comunicaci.

Cerdanyola t diversos mitjans de comunicaci local, entre els que hi ha:

 Cerdanyola al Dia;
 Tot Cerdanyola;
 A Fons Valls;
 Cerdanyola Rdio;
 Cerdanyola.info;
 Cerdanyola.tv;

Associacions importants.

 Afocer;
 Agrupaci Musical de Cerdanyola del Valls;
 Amics de Berenguer de Saltells;
 Amics dels Bonsais;
 Arriers de Sant Antoni Abat;
 Casa d'Andalusia;
 Casa d'Arag;
 Castellers de Cerdanyola;
 Cineclub Xiscnfils;
 Colla Gegantera de Cerdanyola del Valls;
 Diables de Cerdanyola;
 Dones per la Igualtat;
 Esbart Dansaire Sant Maral;
 Irmandade Galega;
 Cerdanyola Club Hoquei;
 Ramat de Pedres;

Fills illustres i fills adoptius.
Vegeu la categoria 

Fills illustres;
 Josep de Togores i Llach (1893-1970), pintor;
 Jaume Mim i Llobet (1893-1964), historiador;

Fills adoptius:
 Josep Maria Roviralta, fundador d'Indstrias Uralita;
 Gaiet Bugas i Monrav, arquitecte autor del monument a Colom a Barcelona i pare de Carles Bugas.
 Carles Bugas i Sans, enginyer luminotcnic;
 Josep Viladomat,(1899-1989), escultor;
 Vctor Catal, escriptora;
 Sebasti Garriga i Morera, escultor;

 Per a saber-ne ms .
Histria de Cerdanyola. Dels orgens al segle vint- Miquel Snchez i Gonzlez, historiador. (ISBN 84-95705-40-0);

 Vegeu tamb .
Ramon Saul: cantant;
Josep Rossell i Ramonet: sacerdot;

 Enllaos externs .

 Institucionals;
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Mitjans de Comunicaci;
 Portal d'informaci i notcies de Cerdanyola;
 Cerdanyola Radio;
 Notcies de Cerdanyola - Tot Cerdanyola;
 Cerdanyola al dia;
 Cerdanyola.tv - La televisi online de Cerdanyola del Valls;

Altres;
 Parc Tecnolgic del Valls;
 Parc de Collserola;
 Universitat Autnoma de Barcelona;
 Fotografies panormiques de Cerdanyola del Valls;
 Vista aria amb Google Maps;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9395" title="Gallifa" nonfiltered="196" processed="195" dbindex="5195">

Gallifa s un municipi de la comarca del Valls Occidental. 

Geografia.
Limita amb la muntanya de Sant Sadurn pel nord i el tur del castell pel sud, situant el poble en una vall natural, dins la conca del riu Bess. Limita al nord amb Granera, Castellterol i Sant Quirze Safaja, a l'oest amb Sant Lloren Savall, al sud amb Caldes de Montbui i a l'est amb Sant Feliu de Codines

Histria.
Hi ha constncia del poble des de fa ms de mil anys. Ho demostren les quatre ermites romniques encara existents, Sant Pere i Sant Feliu i de Santa Maria del Castell, aix com les restes del castell medieval sobre la muntanya del Farell. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9396" title="Matadepera" nonfiltered="197" processed="196" dbindex="5196">

Matadepera s un municipi de la part nord de la comarca del Valls Occidental. La vila est situada a 423 m d'altitud, als vessants meridionals de la muntanya de Sant Lloren del Munt, un conglomerat rocs que arriba, a la Mola, a una altura de 1.095 metres. Matadepera s al marge esquerre de la riera de les Arenes.  

Limita amb els termes municipals de Terrassa a l'oest i al sud, Castellar del Valls a l'est i Sant Lloren Savall i Mura (al Bages) al nord. Es comunica amb Terrassa a travs de la carretera BV-1275, amb Sabadell per la BV-1248 i amb Talamanca i Navarcles per la BV-1221.

Geografia.

La seva extensi s de 25,2 km, una part dels quals situats dins dels lmits del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1.745 hectrees de pinedes i 334 de matollar), i els seus conreus sn de sec, principalment de cereals, oliveres i vinya, amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera est situada a 6 km de Terrassa, a 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona.

Amb un cens que supera els 8.000 habitants, Matadepera ha articulat la seva poblaci en diversos barris i urbanitzacions (les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, els Rourets, el Pla de Sant Lloren, Drac Parc, Can Prat, Can Sol del Rac, Verge de Montserrat, el Mas Sot, Can Vinyers).

Histria.
Els primers elements documentals sobre la fundaci daten de l'any 959, quan es parla del "lloc de Matadepera", que pertanyia al terme del castell de Terrassa. Mig segle ms tard, el 1014, els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van dotar el monestir benedict de Sant Lloren del Munt amb l'alou de Matadepera; ms endavant va passar a ser de jurisdicci reial.

La primitiva esglsia de Sant Joan de Matadepera o de la Mata Xica, a la dreta de la riera de les Arenes, i l'antic Ajuntament, eren el nucli d'una poblaci de masies disperses per tot el terme municipal. Cal situar a mitjan segle XVIII (cap al 1768) l'origen del que seria el nou poble de Matadepera, entorn de l'antic hostal de la Llagosta o de la Marieta, a l'altra banda de la riera.

La primitiva economia estava basada en l'explotaci dels recursos naturals i agrcoles, bsicament oliverars i vinyes. Al comenament del segle XX, les indstries ms importants eren la del carb, la de la cal, la dels totxos i teules i la del vidre.

Actualment, Matadepera ha esdevingut, per la seva proximitat amb Sabadell i Terrassa, un important poble residencial, on el sector dels serveis, el comer i la construcci sn les principals activitats econmiques. Un dels seus trets ms caracterstics s l'important nivell associatiu i la intensa vitalitat cultural, com ho demostra l'existncia d'un gran nombre d'entitats culturals, esportives i associatives.

Govern municipal.
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:
 CiU 8 regidors (1.735 vots, 46,79%);
 ERC-AM 2 regidors (623 vots, 16,80%);
 PP 2 regidors (569 vots, 15,35%);
 PAM (Proposta Activa de Matadepera) 1 regidor (273 vots, 7,36%);

Forma el govern municipal la coalici CiU per majoria absoluta i l'alcaldessa n's Mireia Solsona i Garriga des del 16 de juny del 2007.



Edificis destacats.
 L'esglsia parroquial de la Degollaci de Sant Joan Baptista, al centre del poble, construda entre 1911 i 1917 per Bonaventura Bassegoda i Amig; ;
 L'antiga esglsia de Sant Joan de la Mata Xica, d'origen romnic tot i que l'edifici actual s una construcci dels segles XVI o XVII, situada prop del mas de Can Roure;
 Can Roure, una de les masies que formava el nucli primitiu, a la dreta de la riera de les Arenes; documentada des del segle XIII;
 La Torre de l'ngel, casa modernista de segona residncia dissenyada per l'arquitecte terrassenc Llus Muncunill el 1907, situada passat el km 7 de la carretera BV-1221;

 La Barata, conjunt format per la casa pairal homnima i la capella de Sant Roc, molt malms durant la Guerra Civil i restaurat a la dcada del 1940; el mas de la Barata es remunta al segle XIV, mentre que la capella s del 1622; tamb al peu de la carretera BV-1221, al km 9;
 Can Pobla, sota mateix de la Mola, masia del comenament del segle XX aixecada per Antoni de Quadras, aleshores propietari de la muntanya i del monestir i primer comte de Sant Lloren del Munt; la capella mant l'antic culte a  Sant Esteve;
 El monestir de Sant Lloren del Munt, al cim de la Mola, sens dubte el mxim exponent arquitectnic de tot el terme municipal, obra emblemtica del primer romnic (segle XI), declarat monument historicoartstic el 1931; ;
 La capella ermita de Santa Agns, de mitjan segle XIV, situada al pendent de la cova del Drac, dins el masss de Sant Lloren del Munt.

Ciutats agermanades.
  Mariapfarr (ustria), des del 1984.
  Lincoln (Massachusetts, Estats Units), des del 1989.

Personatges vinculats.
Entre altres personatges clebres, han passat temporades a Matadepera escriptors com ngel Guimer, que va escriure-hi la seva novella Maria Rosa, o mossn Ballarn, a ms de Manuel Azaa quan era president de la Repblica Espanyola i residia a la Torre Salvans. En l'actualitat compta entre els seus vens escriptors com en Vicen Villatoro o en Jaume Cabr, entre d'altres.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9397" title="Rellinars" nonfiltered="198" processed="197" dbindex="5197">


Rellinars s un municipi de la comarca del Valls Occidental. 







 Festa patronal .
La festa local se celebra el 8 d'abril.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Rellinars Motor Club;
Castell de Bocs;
El Paller de Tot l'Any;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9398" title="Montcada i Reixac" nonfiltered="199" processed="198" dbindex="5198">

Montcada i Reixac s una vila i municipi de la comarca del Valls Occidental, amb capital a Montcada Centre.

Antigament, especialment en el franquisme, era conegut com a Moncada y Reixach o Montcada y Reixach. Forma part de l'rea metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Cerdanyola del Valls, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Ripollet, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Valls i La Llagosta.

Est format pels segents barris: Terra Nostra, Can Cuis, Can Sant Joan (ms conegut com a  Bifurcaci), Montcada Centre i Mas Rampiny (Montcada Nova i Mas Duran).









L'economia tradicional de Montcada i Reixac s'havia basat sempre en l'agricultura: vinya, blat, patates, maduixa i arbres fruiters. El 1917 es produ una important industrialitzaci amb la installaci de diverses empreses, entre les que destac la fbrica de ciment Asland.


 Demografia .



 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 PSC Local;
 ICV Local;
 EUiA Local;
 Esquerra Local;


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9401" title="Ripollet" nonfiltered="200" processed="199" dbindex="5199">

Ripollet s una vila i municipi de la comarca del Valls Occidental. L'alcaldia est formada pel PSC i CIU. El 18 d'abril de 2008 el ple municipal de Ripollet va aprovar l'himne oficial Cant a Ripollet amb lletra de Josep Maria Brull i msica d'Antoni Oliva i Oliva, esdevenint el primer municipi de Catalunya amb himne oficial.

 Demografia .


 Fills illustres .
Joan Creus;
Josep Maria Brull;
Emma Maleras;

 Vegeu tamb .
Espai Vital;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Visi aria via Google Maps;
El fil de la memria: collecci de llibres d'histria local sobre Ripollet;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9402" title="Sentmenat" nonfiltered="201" processed="200" dbindex="5200">

Sentmenat s una vila i municipi de la comarca del Valls Occidental.

 Descripci .

Sentmenat s una petita vila situada en el Valls Occidental (Catalunya). El seu terme, de 28,6 km2 d'extensi, es divideix en dues parts fora diferenciades: la muntanya, amb boscos de pins i alzines, i la plana, amb camps de conreus.

El municipi t una poblaci d'uns 7.376 habitants (any 2007), repartida entre el nucli del poble i les urbanitzacions: Pedra Santa, Can Canyameres, Can Vinyals, Can Costa, i Can Fargues.

El creixement de la poblaci havia estat fins ara sostingut i regular, la qual cosa feia que conservs el caire tpic de poble, amb un tarann i una fesomia peculiar. Als darrers anys, per, ha experimentat un gran creixement amb diverses noves zones, abans agrcoles, i que ara s'estan urbanitzant.

El poble, format majoritriament per cases de planta baixa i pis, comen a crixer en el vessant d'una carena; aquesta s la causa dels seus caracterstics carrers de baixades pronunciades. Posteriorment s'an engrandint fins a ocupar una part de la plana (barri de Can Palau) i l'altre vessant de la carena (barri de can Baixeres).

El principal curs d'aigua del terme s la riera de Sentmenat, que recull les aiges del Puig de la Creu (664 m. alt.), la muntanya de Can Fruits, la vall d'Aiguasenosa i la Costa Llisa del Farell.

El terme t raconades de gran bellesa, com el Saltant de Guanta, la Cova del Comte, la vall de Can Senosa...

 Poblaci .







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Sentmenat.com;
Tota la informaci de Sentmenat;
Patrimoni histrico-artstic de Sentmenat;
Llista d'alcaldes de Sentmenat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9403" title="Rub" nonfiltered="202" processed="201" dbindex="5201">



Rub s un municipi millenari de Catalunya, situat a la comarca del Valls Occidental. Es troba situat a la vall de la riera de Rub, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Valls, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Valls, i al sud amb Castellbisbal.

El nom actual prov de la seva denominaci en llat, Rivo Rubeo, traduble per riera vermella en referncia a l'argila que arrossegava la riera que hi va donar nom. 

Histria de la ciutat.
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rub foren a Can Fatj i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar els seu poblat emmurallat i amb torres al tur de Can Fatj al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberorom. Durant la dominaci romana va ser un nucli estable de poblaci dedicat fonamentalment a l'agricultura i pass a ser progressivament important. El poblat ha desaparegut completament.

A partir de la mort de Guifr el Pils, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidaci d'una primera lnia de conquestes, per sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de poblaci. La primera referncia escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rub, data de l'any 986 al voltant del l'Esglsia de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Gens. 


L'any 1233 Berenguer de Rub obt una autoritzaci per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rub quedant el castell del tur de Sant Gens definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la famlia dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remena, l'eixrquia i la cugrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caador va vendre la jurisdicci del castell a Joan de Togores i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost collectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.

Entre el segle XVI i XVIII va seguir sent un petit nucli rural amb poca poblaci fins 1824 apareix la primera fbrica, i durant tot el segle XIX les fbriques txtils van continuar installant-se a la vora de la Riera de Rub, fins que  a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansi en plena revoluci industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcci d'indstries txtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardvol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Llus Muncunill, deixeble d'Antoni Gaud. El 1897 l'energia elctrica va arribar a Rub, i amb ella l'electrificaci de la seva indstria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina otorga el ttol honorfic de Vila de Rub.

L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la lnia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estaci. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Csar Martinell. 

La indstria, contrriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcci, txtils, del metall i l'electrnica, que s'agrupen en diversos polgons industrials (Cova Solera, Can Jard, La Llana, Can Ross,...). Aquesta industrialitzaci va anar acompanyada d'un vertigins creixement demogrfic a partir de la dcada dels seixanta, amb la immigraci massiva d'immigrants procedents del sud d'Espanya. Si a comenaments dels seixanta Rub amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000. 


Rub va perdre gaireb tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades , causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de vctimes i la conseqent destrucci dels barris construts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores noms subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.

L'arribada de poblaci d'altres ciutats catalanes i les onades immigratries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'frica i el sud i centre d'Amrica fan de Rub una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que noms un ter de la poblaci actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Valls Occidental 

 Medi fsic .
El clima del municipi correspon al Clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitaci d'estiu no s suficient per cobrir l'evapotranspiraci de les plantes. 

Rub est situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera. 


El municipi est creuat de nord a sud per la Riera de Rub, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el lmit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Mu, Can Ramoneda, i Can Sol. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traat la frontera entre Sant Cugat del Valls i Rub. Tant la riera com els torrents son tributaris del riu Llobregat.


Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecci especfica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'inters nacional, Paratge nacional d'inters natural i Reserva natural, per dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Lloren del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Mu i de Can Tpies. El terme cont altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Mu, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals. 

La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecci arrel de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biolgic de Can Carreras.

 Infraestructures.

 Educatives.
La ciutat compta amb onze escoles pbliques d'educaci primria, els CEIP 25 de Setembre, CEIP Ca n'Alzamora, CEIP Joan Maragall, CEIP Maria Montessori, CEIP Mossn Cinto Verdaguer, CEIP Pau Casals, CEIP Ramon Llull, CEIP Rivo Rubeo, CEIP Schola, CEIP Teresa Altet i CEIP Torre de la Llebre.

La ciutat compta amb quatre escoles pbliques d'educaci secundria, l'IES Duc de Montblanc. IES J. V. Foix, IES L'Estatut i l'IES La Serreta.

 Sanitries .
La ciutat compta amb tres Centre d'Atenci Primria (CAP), el CAP 1 Mtua de Terrassa, el CAP 2 Anton de Borja, el Centre d'Orientaci Sanitria (COS) i el CAP 3 de Sant Jordi Parc Ferran Salsas i Roig i un Centre de Dia en Salut Mental (CDSM). Est previst un hospital a Ca n'Oriol.

 Esportives .


 Camp de futbol de Can Fatj;
 Camp de futbol de gespa artificial (z.e. Can Ross);
 Camp de futbol del 25 de Setembre;
 Circuit de rdiocontrol;
 Circuit de trial;
 Espai ldic plaa Llus Companys;
 Estadi de petanca Cova Solera;
 Pavell Escola Montserrat (Pavell en el qual juga el CEB Sant Jordi;
 Pavell poliesportiu (zona esportiva Can Ross);
 Pavell Regina Carmeli;
 Piscina coberta i descoberta (z.e. Can Ross);

 Pista de frontennis Ca n'Oriol;
 Pista de frontennis Can Tapis;
 Pista esportiva Can Sol;
 Pista esportiva Centre Cvic el Pinar;
 Pista poliesportiva Can Vallhonrat;
 Pista poliesportiva Castellnou Sector A;
 Pista poliesportiva Castellnou Sector C;
 Pista poliesportiva Castellnou Sector D;
 Pista poliesportiva CEIP Maria Montessori;
 Pista poliesportiva CEIP Pau Casals;
 Pista poliesportiva CEIP Teresa Altet;

 Pista poliesportiva Centre Cvic Can Fatj;
 Pista poliesportiva de gespa (zona esportiva Can Ross);
 Pista poliesportiva Francesc Calvo;
 Pista poliesportiva IES La Serreta;
 Pista poliesportiva Les Torres;
 Pista poliesportiva Parc per la Pau i la Natura;
 Pista poliesportiva plaa de la Sardana;
 Pistes d'atletisme (zona esportiva Can Ross);
 Pistes de petanca Santa Rosa;
 Pistes de petanca Valls;
 Sportenis Rub (Club de tenis);


 Comunicaci viria .
El municipi de Rub est situat en un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya. Diversos eixos la creuen en totes direccions. Les xarxes de transport pblic estan incloses en el sistema tarifari integrat de transport de la regi metropolitana de Barcelona.

 Ferrocarril .

Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen lnies a Rub. 

Les lnies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, anomenades "Metro del Valls", uneixen Barcelona (Plaa Catalunya) amb Sabadell i Terrassa. Disposen d'una parada en la plaa Pearson i d'un Centre Operatiu. La lnia que passa per Rub s la S1 (Barcelona-Terrassa). Tamb hi ha trens amb origen a Rub i destinaci Barcelona amb el nom de lnia S5. 

Per part de Renfe, hi passa la lnia de rodalies R7/C7, en la que t una estaci a l'avinguda de l'Electricitat, a la vora del barri de Ca n'Alzamora. Aquesta lnia uneix Martorell amb Barcelona (Plaa de Sants), entrant-hi per la banda del riu Bess.

 Autobs .
Rub t a la disposici dels ciutadans una xarxa de quatre lnies d'autobusos pblics per a la ciutat, gestionada per l'empresa Corporacin Espaola del Transporte S.A (CTSA) que s'ampliar en dues lnies ms en els propers mesos. Aquests passen per tots el barris excepte pel de Sant Mu, actualment en obres.
 Lnia 1 - El Pinar - Castellnou;
 Lnia 1F (festius) - El Pinar - Castellnou;
 Lnia 2 - Can Ross - Can Jard;
 Lnia 3 - Can Sol - Castellnou;
 Lnia 4 - Can Ross - Mercat;

Sis lnies d'autobusos interurbans connecten la ciutat amb les del seu voltant:
 Autos Castellbisbal. SA: Rub - El Papiol - Molins de Rei (3 autobusos, noms els dies feiners);
 Autos Castellbisbal. SA: Rub - Castellbisbal (5 autobusos, noms els dies feiners);
 Autos Castellbisbal. SA: Sabadell - Sant Quirze del Valls - Rub - Hospital General (2 autobusos en cada sentit, noms els dissabtes);
 Autobs nocturn: Barcelona - Rub - Les Fonts (4 autobusos, cada nit);
 Sarbus A4: Barcelona: Cerdanyola - Sant Cugat del Valls - Rub - Terrassa;
 Transports Generals d'Olesa, S.A.: Ullastrell - Rub - Terrassa (6 autobusos en cada sentit, feiners i dissabtes);

 Autopistes i Carreteres.
Autopistes
 L'autopista AP-7 creua el en direcci est-oest. Cap a l'oest connecta la comarca amb Tarragona, Valncia i el sud de la pennsula Ibrica, aix com amb l'autovia A-2 i l'autopista AP-2 (sud de Barcelona, Lleida, Saragossa). Cap a l'est, comunica amb les comarques de Girona i Frana.
 L'autopista C-16 o dels Tnels de Vallvidrera, connecta al nord cap a Manresa, Terrassa i al sud amb Sant Cugat del Valls i Barcelona. T com accessos l'entrada nm. 11 (Sant Cugat-Rub Sud BP-1503) i la sortida nm. 17 (BP-1503 Rub Nord-Les Fonts);

Carreteres
 La B-30, la calada lateral de l'AP-7 s una de les principals vies d'accs a la ciutat, amb diverses entrades.
 La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2, la B-24 i l'autopista AP-2 (B-23), i passa, a ms de per Rub, per Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alada de Centelles.
 La BP-1503 connecta Rub, on dins de la ciutat es transforma en l'Avinguda de l'Estatut amb els municipis de Sant Cugat del Valls, Sant Quirze del Valls i Terrassa.

 Demografia .

La poblaci de la ciutat va anar creixent des dels 3.000 habitants amb qu comptava el 1860 fins els 6.000 amb que es va estabilitzar des dels anys 1930 fins els anys 1960, tret de la davallada produda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili. El creixement de poblaci en aquesta poca es basa en la immigraci procedent de Catalunya. Si a comenaments dels seixanta Rub amb prou feines superava els 9.000 habitants, en aquella dcada triplic la poblaci, i a finals del segle XX ja ultrapassava els 50.000. L'arribada de poblaci d'altres ciutats catalanes i les onades immigratries provinents del nord d'frica i el sud i centre d'Amrica fan de Rub una ciutat que ja supera els 70.000 habitants, composats en un 50,5% de poblaci masculina i un 49,4% de poblaci femenina.

Els immigrants espanyols (2001) representen encara el 32,61% de la poblaci, i els ciutadans no espanyols de Rub (2006), que representen el 10,6% de la poblaci son fonamentalment marroquins (28,7%), Equatorians (28,7%) i colombians (6,5%). La resta de procedncies son residuals.. 



La pirmide de poblaci s indicativa dels fluxos migratoris que rep la ciutat, car s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys, a les que pertanyen prcticament el doble que en les franges de gent ms jove. El decreixement de percentatges de poblaci adulta segueix un descens tradicional.

 Economia .
La poblaci de la ciutat treballa majoritriament en els sectors serveis (47,9%), bsicament en el subsector del comer al detall; i la indstria (40,1%), que est concentrada en els polgons industrials propers a la riera de Rub, car la indstria existent dins del nucli urb s'ha anat transformant en habitatges, i compta amb una taxa d'atur (2006) del 6,4%, superior a la mitjana de la provncia. 

Les feines agrcoles i ramaderes, que havien estat part fonamental de l'economia de la ciutat fins al segle XX, ocupant a finals del segle XIX el 92,6 de la superfcie conreable amb vinya, per la producci de vi i aiguardent actualment sn residuals, amb una crisi que es va iniciar el 1886 amb una plaga de filloxera.

 Divisi administrativa .
Al terme municipal es va annexionar el sector de Castellnou el 1904, que havia format part del municipi de Sant Pere de Terrassa, que es va annexionar a Terrassa. 

La ciutat es distribueix en diferents barris i tamb hi ha unes urbanitzacions. Cal destacar la Riera de Rub. coneguda com la Riera de les Arenes a Terrassa que passa a la vora de la ciutat.

Govern municipal.

Rub destaca per ser una de les ciutats amb el major ndex d'abstenci de Catalunya, i que compta a nivell local amb ms candidatures: a les darreres eleccions municipals s'hi van presentar 10 llistes, sis de les quals van obtenir representaci. Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:















Formen el govern municipal la coalici PSC-ERC, sent l'alcaldessa Carme Garca Lores, del PSC, que s'ha quedat a 21 vots d'obtenir la primera majoria absoluta per al seu partit en unes eleccions municipals a Rub. Tamb cal destacar a Jordi Peir Simon (PSC) com a primer tinent d'alcalde i Ars Tubau i Pomareda com a portaveu d'ERC, l'altra fora de govern.



En la darrera etapa democrtica, la poblaci de la ciutat s'ha mostrat com una ciutat d'esquerra i poc nacionalista catalana, fruit de la transformaci demogrfica de les darreres generacions, formades en bona part per persones d'origen humil, tant espanyoles, com africanes i sud-americanes, sumades a una poblaci autctona comparativament reduda, i visualitzat per les majories absolutes, entre els anys 1978 i 1999 del PSUC i la seva successora Iniciativa per Catalunya, i a partir de 1999 relativa d'Iniciativa per Catalunya i, des del 2003, relativa del PSC. Durant la legislatura 1999-2003, el PSC (10 regidors) va governar amb CiU (2 regidors) i ERC (2 regidors). 

Encara que amb grans diferncies de vots per cada partit segons el tipus d'elecci, el partit dominant en la ciutat s el PSC, que ha guanyat totes les eleccions des de les municipals del 1999, amb percentatges que oscillen entre el 33,62% a les autonmiques i el 50,40% de les eleccions generals. Iniciativa per Catalunya, la segona fora, aconsegueix els millors resultats en les locals (12,6%) i el Partido Popular, la tercera fora, aconsegueix els millors resultats en les generals (16,32%) es mantenen en posicions intermdies.

La suma de percentatges de les dues forces nacionalistes catalanes que es presenten a les eleccions locals, CiU i ERC se situa a l'entorn del 20%, amb una distncia que progressivament s'ha anat escurant amb els anys, i que ha fet que els independentistes gaudeixin lleugerament de ms suport en les eleccions locals. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el percentatge sumat de les dues forces s del 35%, rebent els conservadors el doble de vots que els d'esquerra, que mantenen un vot ms fidel.

En les eleccions de 2003 van sorgir diversos moviments en resposta a la gesti dels equips d'Iniciativa per Catalunya, que van fructificar en dues agrupacions que van aconseguir representaci, de les quals nicament Alternativa Ciutadana de Rub va aconseguir repetir representaci, mentre que Units per Rub va desaparixer.

 Llocs d'inters .

 Castell de Rub ;
 Celler Cooperatiu ;
 Esglsia de Sant Pere de Rub ;
 Jaciment rom de Ca n'Oriol ;
 Museu Etnogrfic Vallhonrat;
 Ermita de Sant Mu;
L'ajuntament ha editat un plnol amb informaci turstica en els que s'hi ubiquen els espais i edificis de ms rellevncia histrica i arquitectnica de la ciutat.

 Festes i tradicions .
 Festa Major de Sant Pere .
La Festa Major de Rub se celebra el cap de setmana ms proper al dia 29 de juny, dia de Sant Pere, patr de la ciutat. Els actes ms tradicionals de la festa sn el preg, la missa, cercavila, els balls d'envelat, les ballades de l'esbart i de l'escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Rub, la ballada de gitanes al carrer, concurs i audicions de sardanes, ballades dels Gegants de Rub, actuaci castellera, correfoc i piromusical, activitats per infants, actuacions de les agrupacions folklriques foranes, la fira d'atraccions, mercat artesanal, i espectacles musicals (concerts, orquestres per la joventut). 

 Festa Major de Sant Roc (festa major petita) .
Els rubinencs, que havien fet un vot de poble, celebraven una missa anual en honor de la festivitat de Sant Roc el darrer diumenge d'agost, ja des de mitjans del segle XVI. A mitjan segle XIX la Germandat de sant Roc de Socors Mutus va afegir una process i es celebraven balls. Avui en dia la festa l'organitzen les entitats que formen la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rub i l Ajuntament, i s'ha traslladat al segon cap de setmana de setembre. Els actes ms tradicionals de la festa sn la trobada de puntaires, la trobada de gegants, els Versots, la Tronada, audici de sardanes, la Xerricada (concurs de beure en porr), actuaci castellera, la cantada d havaneres, concert i activitats infantils.

 Festes del Carrer Sant Jaume .
Les Festes del Carrer Sant Jaume es celebren des del segle XIX durant 4 o 5 dies al voltant del 25 de juliol.

 Festa dels Xatos .

Els orgens de la Festa dels Xatos es remunten al segle XIX, quan l'agrupaci "Els xatos" de Barcelona anava en romiatge fins a l'ermita de Sant Mu, un sant molt popular, per la festivitat de la Pasqua Granada, i el ball de la tarda era molt celebrat a la ciutat. El romiatge va perdre fora a principis del segle XX i es va transformar en un aplec simblic.

L'Esbart Dansaire de Rub l'any 1986 amb motiu de la celebraci del l'Any del Millenari de Rub, recupera la festa, que actualment consisteix en anar de la Plaa del Doctor Guardiet, passant per la masia de Can Ramoneda fins a l'ermita de Sant Mu, on s'hi fa una arrossada popular, i durant les celebracions es ballen sardanes, la dansa dels xatos i altres balls tradicionals. Tamb hi participen moltes entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat: La Colla de Geganters de Rub i els gegantons del CEIP Teresa Altet, els Castellers de Rub, Diables de la Riera de Rub, Foment de la Sardana de Rub, la Coral Uni Rubinense.

 Fira de Sant Galderic .
La fira de Sant Galderic, impulsada per l'Associaci Sant Galderic, que es realitza a la plaa del Doctor Guardiet i els carrers del Casc Antic, inclou parades d'artistes i alimentaci, i al mateix temps es realitzen cursos de tast de vins, xerrades, exposicions, i una trobada de colleccionistes.

 Els Tres Tombs .
Anomenada com el "dia dels burros" per Sant Antoni Abat, patr dels animals. Es celebra als inicis de febrer. Consisteix en la cercavila d'una rua de carros, cavalls i altres animals domstics. Tots gaudeixen d'un esmorzar popular i a l'acabar la cercavila els animals participants sn batejats a l'Esglsia de Sant Pere de Rub.

Altres festivitats.
Compta tamb amb la festivitat de les reconegudes festes com ara Carnestoltes, la Cavalcada de reis, la fira de Santa Llcia, o Sant Jordi, a part de nombroses festes de barris i carrers.

Mitjans de comunicaci.
Rub edita mitjans de comunicaci d'mbit local:
 Diari de Rub Setmanari gratut d'informaci local editat per Imatge Blanch, SL amb una tirada de 15.000 exemplars, escrits parcialment en catal i en castell. Surt cada dijous i es troba en diferents punts de la ciutat. Disposa de pgina web i frum de participaci.
 Rdio Rub. Emissora de rdio municipal fundada el 20 de novembre de 1979, es troba al 99.7 de la freqncia modulada . ;
 Rub Notcies. Setmanari gratut d'informaci local a tot color editat per Premsa de Rub, SL, t una tirada d'11.000 exemplars, escrits parcialment en catal i en castell, i que es troben en diferents punts de la ciutat. Es va comenar a editar el 30 de setembre de 2005 i surt cada divendres. Disposa de pgina web.
 La Ciutat: Revista municipal gratut d'informaci local, repartida a les bsties de les cases.

Entitats ciutadanes.
Cultura tradicional i popular.

 Castellers de Rub. Prenent el nom de la colla que va existir a Rub durant l'any 1984, que va fer castells de 5 i un intent de 4 de 6 , es crea el 1996 l'actual agrupaci, que compta amb uns 90 membres i aixeca castells de sis, tot i haver arribat a aixecar castells de set (dificultat mitja).
 Colla de Trabucaires de Rub. Creada el 2007.
 Colla Gegantera del CEIP Teresa Altet de Rub. Entitat cultural nascuda a l'escola Teresa Altet, que t com a objectius desenvolupar una activitat cvica i ldica de coneixement de la cultura catalana i de donar a conixer Rub als pobles que visita, mitjanant l'activitat gegantera i musical.
 Coral Uni Rubinense;
 Diables de la Riera de Rub.
 Diables de Rub.
 Escola de Sardanes Flor de Neu.
 Esbart Dansaire de Rub: Fundat el 1923, s una entitat que treballa en els diferents mbits de la dansa catalana: l'ensenyament, producci i presentaci d'espectacles, i la conservaci i difusi de les tradicions catalanes. Compta amb una escola de dansa. Participa activament en l'Aplec de Sant Mu, la Festa dels Xatos, la Ballada de Gitanes al Carrer, i l'organitzaci del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rub (Rubifolk).
 Foment de la Sardana de Rub. Fundat el 23 d'octubre de 1927, les seves activitats es van interrompre el 1936, fins la seva refundaci com Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rub. El 1977 va recuperar el seu nom original en la celebraci del 50 aniversari. Ha editat 6 discs amb sardanes dedicades a Rub.

 Colla de Geganters de Rub. A Rub hi ha gegants des de 1956 En Roc i la Paula, els gegants de Rub, acompanyats de la gegantona Laia participen en les festesmajor, de Sant Pere, i els Xatos;
 Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rub;
 Obrador Coral de Rub;

Altres cultures.
 Hermandad Rociera de Rub;
 Irmandade Galega de Rub;
 Rub Solidari;

Clubs esportius.
 Atletisme: Uni Atltica Rub, fundada el 1993, t com a seu les installacions a les pistes d'atletisme de Can Ross i disposa d'una escola.
 Bsquet: El CEB Sant Jordi competeix en el grup quatre de la segona divisi catalana, mentre que el CIPSA Rub competeix en primera divisi masculina de Copa Catalunya, Grup 1.
 Futbol: Les entitats ms destacades sn la UE Rub, que ha descendit de categoria i la temporada vinent jugar en regional preferent i l'Olmpic Can Fatj, es mant en regional preferent. Altres clubs com la Penya Blaugrana Ramon Llorens fan esport de base.
 Futbol sala: Club Esportiu Rub Futbol Sala;
 Handbol: L'Handbol Rub s un club amb ms 20 anys de tradici que ha donat entreteniment a molts joves de la ciutat, i que actualment el seu equip senior milita a la segona divisi catalana. Un dels aspectes a destacar de l'entitat es la dedicaci a la seva escola, a la qual, amb pactes amb diferents escoles de la ciutat, t un equip a cada centre i organitza una lliga interescolar juntament amb equips de ciutats veines com Sant Cugat, Mira-sol o Valldoreix.
 Hoquei sobre patins en lnia: Cent Patins.
 Taekwondo: Gimns Seul.
 Waterpolo: El Club Nataci Rub t equip mascul, que participa en la segona divisi espanyola, i femen, que participa en  la divisi d'Honor. La seva seu s a la zona esportiva de Can Ross.

 Ciutadans illustres.
 Pere Aguilera i Garriga, alcalde (intermitentment) 1934-1938;
 Joan Manuel Tresserras i Gaju, conseller de la Generalitat 2006-.
 Joan Ridao i Martn, Secretari General d'ERC des de 2008-.
 Mari Ramoneda i Llunell (1849-1909): jutge municipal de Rub i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;
 Berenguer de Rub, fundador del Castell de Rub el 1233.

Ciutats agermanades.
  Boyeros;
  Clichy;
  Ocotal;
  Pudahuel;

Notes.


 Bibliografia .






 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Rub: la seva histria i el seu patrimoni;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Anuari de Cajaespaa;
Mapa de Rub en Google Maps;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9404" title="Sant Lloren Savall" nonfiltered="203" processed="202" dbindex="5202">

Sant Lloren Savall s una vila i municipi de la comarca del Valls Occidental, situat en la part septentrional d'aquesta en el lmit amb les del Bages i el Valls Oriental. Entre el seu patrimoni histric-artstic destaquen les runes del castell de Pera, el Marquet de les Roques i l'esglsia romnica de Sant Feliu de Vallcarca, aix com les restes d'un dolmen prehistric descobert recentment: el dolmen de Roca Sereny. 

Entitats del poble.
 Agrupament Escolta i Guia de Sant Lloren Savall;
 Centre d'Esports Lloren;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'equip de futbol del poble;
Pgina web amb rutes en BTT pels voltants de Sant Lloren.;
Pgina de l'Agrupament Escolta del poble;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9405" title="Sant Cugat del Valls" nonfiltered="204" processed="203" dbindex="5203">



Sant Cugat del Valls s un municipi de la comarca del Valls Occidental ests als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l'inici de la depressi vallesana. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes.









Ha crescut molt en els ltims anys a causa de la seva alta taxa de natalitat, una de les ms altes de Catalunya l'any 2004 i l'arribada de nouvinguts. El seu monument ms important i conegut s el monestir de Sant Cugat, antiga abadia benedictina construda entre els segles IX i XIV, que destaca pel seu impressionant claustre. Va ser el monestir de major importncia de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1931.

El patr de Sant Cugat s Sant Medir i se celebra el 3 de mar, festa local del municipi.

Histria.
Als voltants del segle IV al lloc on avui es troba el monestir de Sant Cugat ja hi havia una fortalesa romana   ms tard coneguda com a Castrum Octavianum   per protegir la propera creuada de la Via Augusta amb la via dEgara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). La llegenda diu que aqu s on a l'any 313 fou martiritzat Cucuphas o Cucufate (Cugat), vingut d'frica del nord per a predicar la fe cristiana a terres de l'Imperi Rom. Sant Cugat va passar de ser un poble rural a un poblaci amb diversos nuclis d'estiueig amb l'arribada de la lnia dels Ferrocarrils de Catalunya S.A.(actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) el 1917. L's generalitzat de l'autombil a la segona meitat del segle vint l'han convertit en una ciutat dormitori per a la classe mitjana i alta de l'rea metropolitana de Barcelona.

Des de 1999, l'alcalde s en Llus Recoder.

Dades climtiques.
Temperatura mitjana anual: 14,2 C 
Temperatura mitjana mensual de gener: 6,7 C 
Temperatura mitjana mensual d'agost: 22,9 C 
Pluviositat anual aproximada: 600 mm

Curiositats.
 Entre el 1936 i 1939 el nom oficial de la poblaci va ser Pins del Valls.
 s la localitat ms gran de tot Catalunya on governa CiU (o dit d'una altra manera, no governa el PSC).

Llocs d'inters.



 Arxiu Nacional de Catalunya;
 Casa Armet   Torre modernista construda a l'any 1899.
 Casa Lluch   Torre modernista construda a l'any 1906.
 Casa Generalife   Torre modernista construda a l'any 1919.
 Celler Cooperatiu   Edifici modernista constut a l'any 1921.
 Centre Borja;
 Centre d'Alt Rendiment Esportiu   Centre d'entrenament d'atletes d'elit.
 Ermita de Sant Medir   Ermita a la vall de Gausac documentada des del segle X.
 Ermita de Sant Adjutori   Ermita a la vall de Gausac documentada des del segle X.
 ETSAV   Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls (UPC).
 Hospital General de Catalunya;
 Mercat de Pere San   Mercat municipal projectat per Ferran Cels.
 Monestir de Sant Cugat;
 Pi d'en Xandri   Pi pinyoner monumental amb ms de 230 anys.
 Pont de Can Vernet   Aqeducte gtic construt en el segle XIV.
 Televisi Espanyola a Catalunya   Estudis de TVE a Catalunya.
 Torre Negra   Masia fortificada del segle XII.

 Ciutats agermanades .
Sant Cugat del Valls est agermanada amb:
Daira de l'Argub (Shara Occidental), 2002.
Alba, en la regi Piemont (Itlia), 2006.

 Santcugatencs destacats.
Llista d'abats del monestir de Sant Cugat;
Ferran Cels (?-1925), arquitecte;
Josep Murillo i Mombr (1881-1953), poltic i farmacutic;
Francesc Cabanas i Alibau (1909-1985), pintor i dramaturg;
Josep Puigvert i Arnaus (1911), periodista;
Miquel Cabanas i Alibau (1916-1995), pintor, dibuixant i dramaturg;
Josep Grau-Garriga (1929), artista que ha conreat diverses tcniques: la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural, l'escultura i sobretot el taps.
Emma Vilarasau Toms (1959), actriu de teatre, cinema i televisi;
Rubn Xaus (1978), pilot de motociclisme;
Marta Palau Barquero (1988), esquiadora.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de Sant Cugat del Valls;
Mapa de Sant Cugat del Valls;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Televisi local de Sant Cugat;
SantCugatOPINA.com: web d'opini de la ciutat;
Televisi de Sant Cugat 2.0, feta pels ciutadans;
, Assumirs la veu d'un poble- bloc d'informaci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9406" title="Santa Perptua de Mogoda" nonfiltered="205" processed="204" dbindex="5204">


Santa Perptua de Mogoda s un municipi de la comarca del Valls Occidental. Est situat a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.








Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle X, encara que s'han trobat restes de cultura ibera, i tamb d'una masia romana. L institut mes important del poble es diu IES Estela Ibrica per aquest motiu. El club de futbol que representa la poblaci porta com a nom Unificaci Club Futbol.

Sn d'inters les masies de Ca n'Oller, Can Bans, Can Miralpeix i Can Sabau. La Granja Soldevila (Mas Granollacs) s posterior, per emblemtica de la localitat.

A mitjan segle XIX s'installen les primeres fbriques txtils del municipi: El Vapor i Ca n'Andal.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de l'emissora municipal;
Pgina web del Patronat Granja Soldevila, Promoci Econmica;
deMogoda.cat Comunitat virtual de Santa Perptua de Mogoda;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Unificaci Club Futbol ;

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9409" title="Alt Peneds" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="5205">


L' Alt Peneds s una de les quatre comarques en qu va quedar dividit el Peneds en la divisi comarcal de 1936.

Limita amb l'Anoia pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Garraf pel sud, i amb el Baix Peneds i l'Alt Camp per l'oest.

Amb la recuperaci de les vegueries s'espera poder reagrupar tot l'mbit histric i social penedesenc , eliminant aix l'assignaci dels diversos nuclis de poblaci a demarcacions que els sn llunyanes.



 Demografia .


 Poltica .











Vegeu tamb.
Cuina del Peneds i el Garraf;
Santa Maria de Foix patrona del Peneds.
Llista de banderes municipals de l'Alt Peneds;

 Enllaos externs .

Lloc web del consell comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Plataforma a favor de la creaci d'una Vegueria per a la regi del Peneds;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9410" title="Alt Urgell" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="5206">


L'Alt Urgell s una comarca de Catalunya que es troba al Pirineu i la captal n's la Seu d'Urgell. Limita amb Andorra al nord i amb les comarques de la Baixa Cerdanya, Solsons, Noguera, Pallars Sobir i Pallars Juss. s una de les comarques que formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

s la segona comarca ms gran de Catalunya, desprs de la Noguera, i una de les que t menys poblaci. Tot i que tan sols t 19 municipis est formada per un gran nombre de pobles per que pel seu tamany es veuen agrupats en municipis que solen ser bastant extensos.

L'Alt Urgell est situat a la conca del Segre, s constituda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella (b que, fisiogrficament, s'acabi al grau d'Oliana), sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l'ample d'aquest riu i dels seus afluents. A l'aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d'uns 7 km de longitud envoltada d'altes serres; a la plana o ribera de la Seu, s situat l'agrupament hum ms important, la Seu d'Urgell. Aquesta plana, estesa entre la serra de Cad, que forma part del Parc Natural del Cad-Moixer, i la ratlla del Pirineu Axial, proporciona els trets ms peculiars de l'Alt Urgell.

La comarca est formada principalment per la comarca histrica de l'Urgellet, part de la subcomarca del Barid i el grau d'Oliana. El nom de la comarca t el seu origen en la regi de l'Urgellet on es va formar el Comtat d'Urgell per que amb l'extensi d'aquest cap al sud, va subdividir el comtat i es va crear un vescomtat de l'Alt Urgell.
	
La situaci privilegiada de la Seu d'Urgell en una de les crulles de comunicacions ms importants del Pirineu catal explica el seu paper histric excepcional i el del comtat d'Urgell com una de les claus de la reconquesta. Les petites planes o riberes obertes al voltant del Segre sn separades per congosts. 

En altitud se succeeixen com a clmaxs el carrascar, poc extens, les rouredes seques, el bosc de pi roig, que ocupa grans superfcies, i la vegetaci subalpina i alpina. Les muntanyes desforestades es cobreixen de boixedes i de pasturatges secs. 

Histria .

Cal remuntar-se fins el neoltic per a trobar els primers vestigis de poblaci apareguts fins ara en la comarca de l'Alt Urgell: gaireb un centenar de meglits, alguns dels quals han arribat fins els nostres dies en bon estat de conservaci. Per la densitat de jaciments esdev ms gran a les primeres edats dels metalls: sn coneguts ms d'una vintena de meglits repartits per tota la comarca, que sn part del grup occidental catal (amb els del Solsons i del Pallars), que s el ms tard del megalitisme catal, ja que bona part del qual sembla que correspon a l'edat del bronze. La ruta del Segre fou molt important a l'hora de les invasions dels pobles indoeuropeus (hallstttics), els quals han deixat pocs vestigis a la comarca, ja que tendiren a establir-se ms cap a les planes del sud. La fase immediatament anterior a l'ocupaci romana no s gaire ben documentada. La romanitzaci tampoc no ha deixat gaires vestigis, ja que la poblaci bascoide en fou molt impermeable.

El territori que forma l'Alt Urgell correspon, juntament amb Andorra, una gran part del Solsons i una petita zona fronterera a la Segarra i a la Noguera, al comtat d'Urgell tal com era al comenament del segle IX. Durant el segle XI i l'inici del XII el comtat s'ampli considerablement vers les terres meridionals (Guissona, Montmagastre, ger, Agramunt, Balaguer). A la fi del segle X consta ja l'existncia d'un vescomte al comtat d'Urgell; per en intentar el comte Ermengol V la conquesta de Balaguer, el 1094, cre el vescomtat del Baix Urgell (poc desprs anomenat d'ger) i limit l'antic vescomtat d'Urgell a vescomtat de l'Alt Urgell (ben aviat anomenat de Castellb). Ocupats en la conquesta de noves terres als musulmans, els comtes abandonaren l'Alt Urgell a mans de llurs vescomtes septentrionals i dels bisbes de la Seu, entre els quals es dividiren, de fet, el domini d'aquest territori. Les disputes entre els Caboet i llurs successors, els vescomtes de Castellb, amb els bisbes d'Urgell per la senyoria d'Andorra, que continuaren fins al segle XIII, quan el vescomtat pertanyia ja a la casa comtal de Foix, prepararen de fet la separaci de les valls d'Andorra de la resta del comtat d'Urgell, separaci que esdevingu definitiva a partir de la segona meitat del segle XVI. En la divisi del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, l'Alt Urgell rest excls d'aquestes demarcacions reials; cap al 1365, tanmateix, el territori era unit a la vegueria de Cervera. Una vegueria d'Urgell aparegu a la fi de l'edat mitjana, la qual incloa la part de l'antic comtat d'Urgell compresa a la vall del Segre aigua amunt de Rubi d'Agramunt. En crear-se ms endavant la vegueria d'Agramunt, l'Alt Urgell fou agregat a la vegueria de Puigcerd, que esdevingu desprs del 1716 corregiment de Puigcerd.

L'edat mitjana s, no obstant aix, l'poca que ens permet aprofundir en la histria d'aquest territori, formant part del comtat d'Urgell i ssent el centre histric d'aquest. D'entre les figures medievals ms excellents s necessari destacar a Sant Ermengol, bisbe d'Urgell de 1010 fins 1035, personatge clau en la histria de la Seu d'Urgell i les terres de la seva dicesi.
 Cab;
Des de mitjans del segle X, la vall pertanyia a la famlia dels Caboet, que posseen tamb extensos territoris, com les valls de Sant Joan i d'Andorra. Aquest llinatge es va unir amb el dels Castellb en el segle XII.
 Coll de Narg;
El comte d'Urgell havia estat senyor de l'actual municipi de Coll de Narg, una part del qual (els antics termes de Narg i Montanissell) van passar desprs als Caboet i, d' aquests, al vescomtat de Castellb. El territori de Gavarra, on tenia importants possessions el cavaller Arnau Mir de Tost, va arribar a les mans de la cabilda de la catedral d'Urgell.
 Estamariu;
La vila d'Estamariu apareix documentada des del segle IX. Va pertnyer al vescomtat de Castellb.
 Fgols i Aliny;
En la vall de Fgols, durant l'edat mitjana, tenien possessions els senyors de Caboet i tamb el bisbe d'Urgell i el priorat d'Organy. El Castell d'Aliny, en canvi, pertanyia als Cardona. A Fgols va nixer el poeta i divulgador cultural Josep Grau i Colell (1937-1995.)
 Josa i Tuixn;
Durant l'edat mitjana, Tuixent va pertnyer a la cabilda de la catedral d'Urgell. Per la seva banda, el castell de Josa va passar de mans de famlies nobles de Cerdanya als barons de Pins. El cavaller Ramon de Josa, aliat dels Castellb, va ser acusat, com aquests, de protegir i practicar la doctrina ctara. L'actual terme de Montferrer i Castellb va pertnyer al vescomtat de Castellb, que, amb el matrimoni del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet, va passar a posseir tamb la vall de Cab. Els seus dominis s'estenien pels termes d'Organy, Fgols, Coll de Narg, Adran i les valls de Sant Joan, a ms de les possessions Pallaresos de la vall d'sua, Vall Ferrera i Gerri de la Sal. El matrimoni de la filla d'Arnau, Ermessenda, amb el comte Roger Bernat II de Foix va unir ambdues cases senyorials. De l'enfrontament dels Foix i els Castellb amb el Bisbat d'Urgell van nixer els famosos pareages, origen de la independncia d'Andorra.
 Oliana;
El castell i la vila d' Oliana havien format part de les possessions del comtat d'Urgell i desprs va passar a les mans dels Cardona, qui, al comenament del segle XV, van cedir els drets a la cabilda de la catedral d'Urgell. Entre els fills il.lustres d' Oliana mereix un esment especial el pedagog, historiador, musicleg i sacerdot Albert Vives.
 Organy;
En poca medieval, es van disputar la vila el priorat d'Organy i els comtes de Foix, vescomtes de Castellb. Els dos bndols contendents van arribar finalment a un acord de condomini, segellat en l'any 1232 amb la signatura d'un pareage.
 Peramola;
En el segle XI, Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Ms endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicci que comprenia la gaireb totalitat de l'actual municipi.
 Pont de Bar;
Pont de Bar havia format part del comtat d'Urgell. Sant Ermengol, el bisbe sant, va morir en l' any 1035 al caure al Segre mentre visitava les obres del pont que ell mateix havia manat construir. Les inundacions de 1982 van destruir una gran part del poble, que seria reconstrut, uns anys desprs, en un paratge prxim.
 Ribera d'Urgellet;
La major part de l'actual terme de Ribera d'Urgellet havia pertanyut, durant l'poca medieval, a la cabilda de la catedral d'Urgell. Esment a part mereix el mtic cavaller Arnau Mir de Tost, que va conquistar als sarrans la vall d'ger.
 La Seu d'Urgell;
Seu episcopal des de principis del segle VI, La Seu d'Urgell va exercir un rol preeminent en la formaci de la denominada Catalunya antiga. Destruda pels sarrans en l'any 793, la vila, originriament emplaada a Castellciutat, va crear un raval en el pla, on en 839 es va consagrar la primera catedral. Els bisbes d'Urgell, que van liderar el creixement econmic i comercial de la ciutat i del conjunt de la dicesi, es van enfrontar amb els vescomtes de Castellb i comtes de Foix, que posseen Castellciutat.
 Les Valls d'Aguilar;
Durant l'poca medieval, l'actual terme dels Valls d'Aguilar va pertnyer al vescomat de Castellb.
 Les Valls de Valira;
En l'actual municipi de Les Valls de Valira van tenir extenses possessions els comtes d'Urgell, que van cedir a la cabilda de la catedral d'Urgell i aquest els va infeudar als senyors de Caboet, d' on van passar al vescomtat de Castellb.
 La Vansa i Frnols;
Durant l'poca medieval, La Vansa va pertnyer al comtat d'Urgell i als Pins i desprs va passar a la cabilda de la catedral d'Urgell, excepte l' antic terme de Adran, que pertanyia al vescomtat de Castellb.

Clima.
 
El clima de la comarca s del tipus mediterrani, transformat per la muntanya, per aix la a major part de la poblaci es concentra a les riberes.
	
Les precipitacions sn escasses, al voltant dels 700 mm anuals, b que augmenten considerablement amb l'altitud. A l'estiu, el mxim de pluges correspon a les muntanyes; el mnim s a l'hivern a tota la comarca. s un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i plujs a la primavera i comenament d'estiu, calors i sec al final d'estiu i comenament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetaci s continental, en gran part submediterrnia.

Conreu i ramaderia.
La Vinya dels Pirineus fou important i habitual durant molt segles fins que la filloxera a finals del segle XIX va provocar la desaparici d'aquest cultiu. Mentre a d'altres indrets de Catalunya es van recuperar, a l'Alt Urgell es va introduir la vaca de llet. La vaca de llet fou introduida per Josep de Zulueta que va impulsar el canvi agrari. Aix es van substituir les vinyes i els camps de cereals (conreu de sec) pels prat de dall. Es va crear la Cooperativa Lletera Cad coneguda per la mantega i els formatges de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

En sn proves les terrasses que encara es troben als pobles alt urgellencs del Pont de Bar i Calviny, a prop de la Seu d'Urgell, entre altres. El Pont de Bar s un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pujen encara des de la ribera del Segre fins els pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya.

Al Pont de Bar tamb es troba el Museu del vi de muntanya o Museu de la vinya i el vi de Pont de Bar ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstruit desprs dels aiguats de 1982. A dalt s'exposa tot all que fa referncia al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota est dedicat a l'elaboraci del vi.

Demografia.
Durant la segona meitat del segle XIV la poblaci tingu un brusc i acusat descens (uns deu mil habitants el 1380) a causa de la pesta negra i els seus efectes associats. Al llarg del segle XVIII el cens de la comarca experiment un notable creixement fins a 11.256 habitants el 1787.
	
El 1830 havia tornat a baixar, per rpidament augment de nou, fins el 1857, i assol 27 348 h. El s XIX acab amb una nova reculada (18 898 h el 1900). Al llarg del s XX la poblaci de l'Alt Urgell conegu petites oscillacions fins a assolir 20 211 h el 1930 i 21 574 el 1950. A partir d'aquest any mantingu un comportament decreixent: 19 335 h el 1981, 19 010 h el 1991 i 20 936 el 2005. 

El 2005 la Seu d'Urgell (12 317 h) concentrava prop del 58,8% de la poblaci comarcal, i noms un altre municipi, Oliana, amb 1 932 h. Organy, amb 960 h, era el tercer nucli ms poblat. En altres municipis com Cava, Coll de Narg, Noves de Segre, Als i Cerc, Cab i el Pont de Bar, la poblaci continua disminuint. El despoblament afecta principalment els municipis ms muntanyosos, que de fet agrupen noms el 30% de la poblaci total. 

El 2005 l'estructura demogrfica de la comarca destacava pel seu envelliment, ats que el 12,4% del cens tenia menys de 15 anys (l'any 1981 la xifra era del 20%), la poblaci adulta representava el 67,1% del total i el 20,5% sobrepassava els 65 anys. L'aband progressiu de les zones ms elevades i el despoblament dels nuclis menors ha fet reduir a ms de la meitat el nombre d'entitats municipals, que el 1960 arribaven a prop de la quarantena. 

Els pobles de l'Alt Urgell sn constituts per un nombre no gaire elevat de cases de pags d'agrupament poc compacte. Les activitats agrcoles i ramaderes continuen tenint un pes important en l'economia comarcal, encara que els serveis cada vegada tenen ms influncia. 

El 2005, la poblaci activa estava formada per 8 756 persones, amb una taxa d'atur del 6,2%. Per sectors d'activitat, la poblaci ocupada es distribua de la manera segent: el 9,3% treballava en l'agricultura (contra l'11,2% del 1996), el 13,9% en la indstria (19,8% el 1996), el 14,3% en la construcci (12% el 1996), i el 62,6% en els serveis (57% el 1996). El 2003, el total de terres conreades continuava minvant: 5 458 ha (3 636 ha de sec i 1 822 ha de regadiu), contra les 5 746 ha el 1999, i les 6 085 ha del 1989. Els conreus ms importants sn els farratges (1 954 ha) i els cereals, com ara l'ordi (1 109 ha), la civada (585 ha) i el blat (8 383 ha). A ms d'aquests conreus hi t una certa tradici el conreu de la patata. Dominen, per, les grans superfcies de pastures, amb una extensi de 36 567 ha (1999), que juntament amb els conreus abans esmentats sn la base alimentria de la ramaderia comarcal, el principal focus econmic del sector primari. 

Els regadius, que representen el 23,3% de les terres de conreu, s'estenen a les riberes fins als 740 m d'altitud, i assoleixen els 1 400 m en petites hortes de pobles. Els secans de blat arriben als 1 500 m; a ms altura es cull gaireb exclusivament sgol, ms resistent a la cruesa del clima. 

El bestiar gros constitueix la part principal del cabal ramader de l'Alt Urgell. El bestiar porc (34 525 caps el 2003, 36 156 caps el 1999) i l'aviram (244 593 caps el 1999), i l'ov (27 166 caps el 2003, 23 515 caps el 1999) i el cabr (1 621 caps) han experimentat un creixement important els darrers anys. El bestiar bov (25 167 caps el 2003, 21 698 caps el 1999), s destinat principalment a la producci principal lletera (el 2003 es produren a la comarca 64 270 tones de llet, xifra que suposa el 9,2% del total de Catalunya i la situa com a capdavantera al pas). El bestiar equ, tradicional abans a la comarca, gaireb ha desaparegut. 

La indstria comarcal s poca i molt concentrada a la Seu d'Urgell. Els principals sectors sn l'agroalimentari (indstries crnies i lleteres) i el metallrgic. Tamb es mant la tradici fustera de la comarca i l'aprofitament hidroelctric dels rius. L'aprofitament industrial intensiu de la llet s'inici l'any 1915 amb la fundaci de la Cooperativa del Cad, que d'una xifra inicial de 200 litres de llet diaris pass a la de 110 500 litres l'any 1984. L'any 1923 es fundaren les Lleteries de la Seu, que el 1972 produen 35 000 litres diaris i el 1984 passaren a 80 000 litres de llet diaris; l'empresa, per, tanc, al final dels anys vuitanta. Aquest sector constitu el veritable motor de la transformaci de la comarca, i totes les modificacions de l'agricultura han estat ocasionades pel ressorgiment ramader i per les seves necessitats. L'explotaci del bosc encara perdura a la comarca, si b ha perdut una bona part de la seva importncia econmica. 

El Segre constitua, en un principi, el cam de l'explotaci del bosc, el qual, fins al comenament del s XX, es feia mitjanant rais seguint el seu curs. La creaci de rescloses modific aquesta forma de transport i produ, al mateix temps, una baixa en els desboscaments, els quals foren represos amb nova intensitat i millors mitjans tcnics des del final de la guerra civil de 1936-39. L'aprofitament del bosc origin l'aparici de diverses serradores (la Seu d'Urgell, Adrall, Organy). 

El 1999 la superfcie total de boscs a l'Alt Urgell era de 48 715 ha. Des dels anys vuitanta el sector que ms s'ha desenvolupat ha estat el terciari, ja que ha augmentat considerablement el nombre i la qualitat de tots els serveis. Aquest augment es concentra sobretot a la Seu d'Urgell, grcies, sobretot, a la dedicaci al turisme i als esports relacionats amb la neu. Un dels factors que han incidit en el desenvolupament de la Seu ha estat la proximitat d'Andorra, que ha provocat el creixement de serveis turstics, duaners i de comer, a ms de constituir un important mercat de treball per a l'Alt Urgell. 

Els serveis turstics que darrerament han augmentat ms a la comarca sn els relacionats amb la neu i l'agroturisme. L'eix principal de comunicacions ha estat marcat sempre per la vall del Segre, i les carreteres ms importants sn la de Lleida a Puigcerd, la carretera d'accs a Andorra des de la Seu i tot un seguit de carreteres intercomarcals i pistes de muntanya. La inexistncia de ferrocarril ha estat un fre important en el desenvolupament de l'Alt Urgell, que t a Puigcerd l'estaci ms propera. 

El 1982 s'inaugur l'aeroport de la Seu d'Urgell-Andorra, catalogat com de tercer ordre, dins els termes municipals de Montferrer i el Ribera d'Urgellet. Tancat des del 1984, hom n'estudia la reobertura.



 Poltica .










Vegeu tamb .

Comtat d'Urgell;
Barid;
Urgellet;
Vinya dels Pirineus;
Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
Llista de banderes municipals de l'Alt Urgell;

 Enllaos externs .


Pgina oficial del Consell Comarcal de l'Alt Urgell;
Informaci dia a dia de la comarca;
Catalunya des del Palau Robert - Dades de la Generalitat sobre la comarca.
Dades de la comarca des de la Diputaci de Lleida ;
Informaci general sobre la comarca;
Alt Urgell;
Web de la comarca de l'Alt Urgell (en catal i castell);

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9412" title="Baix Ebre" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="5207">





El Baix Ebre s una comarca de Catalunya. Limita al nord amb el Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a l'est amb el Mar Mediterrani, al sud amb la comarca del Montsi i a l'oest amb la Terra Alta i el Matarranya. Forma part de l'mbit territorial de les Terres de l'Ebre.

Va ser creada el 1936 per la Generalitat de Catalunya, eliminada pel franquisme i restituda el 1987. L'any 1990 se'n va escindir el municipi de Sant Jaume d'Enveja (antiga pedania de Tortosa) a l'hemidelta dret.

T una extensi de 991,6 km2 i la seua poblaci (2006) s de 76.368 habitants. La formen 14 municipis i la seua capital administrativa s Tortosa.

Caracterstiques del paisatge d'aquesta comarca sn el curs baix del riu Ebre i el seu hemidelta, l'esquerre, aix com les serres de Card-Boix, Cavalls i Pndols i la dels Ports  amb el Mont Caro (1.447 m), el cim ms alt de la demarcaci .

Els pobles de l'interior de la comarca es caracteritzen pel seu nucli antic, dins del qual es conserva encara certa part de l'arquitectura popular. D'altra banda, els pobles situats a la vora del mar mantenen un cert aire mariner dins del nucli antic. I els pobles de creaci ms recent sn els que trobem en territori deltaic.

El Baix Ebre alberga dos parcs naturals: el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l'Ebre, dos paratges de gran riquesa paisatgstica, natural i animal.

 Economia .

Al ric sector primari (agrcola, ramader i pesquer) si uneix un teixit industrial i d'empreses de serveis que s'ubiquen en els diversos polgons industrials existents: el polgon industrial Baix Ebre (Campred-Tortosa); el polgon industrial Catalunya Sud (l'Aldea-Tortosa), de recent construcci, i el polgon industrial Venta Nova de Camarles a ms a ms d'altres com el polgon Pla de l'Estaci (Roquetes-Tortosa) o el de Deltebre. La ciutat de Tortosa, tercera ciutat en importncia de la provncia de Tarragona, constitueix un important nucli d'atracci comercial, turstica i cultural.

 Comunicacions .
Per carretera;
El Baix Ebre s un nexe entre Catalunya, Valncia i Arag.
La zona de la costa est molt ben comunicada amb l'autopista del Mediterrani (AP-7), de peatge, i la carretera N-340, que sn el nexe entre Frana i el sud de la Pennsula. Les comunicacions malgrat tot resten a l'espera de la millora que haur de suposar la construcci de l'autovia A-7. El tram entre Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant s'espera que sigui operatiu l'any 2009 per el tram la Jana-el Perell encara est pendent de l'estudi d'impacte ambiental.
Per facilitar els accessos entre Catalunya, l'Arag i Frana a travs de la zona interior, ms muntanyosa, trobem la C-230 (C-12), coneguda com l'Eix de l'Ebre, que agilita la circulaci.
Com a nexe entre les vies litorals i les interiors s'utilitza la C-237 (C-42) que comunica l'Aldea i Tortosa. En l'actualitat hi ha previstes les circumvallacions de la N-340 a l'Aldea i de l'Eix de l'Ebre a Tortosa.

En avi;
Aeroports ms propers (km respecte a Tortosa):
Barcelona (165 Km), Valncia (180 Km) o Reus (80 Km). Cal recordar que en l'actualitat est en construcci l'aeroport de Castell.

Amb tren;
Estacions de l'Ametlla de Mar, l'Ampolla/el Perell/Deltebre, Camarles/Deltebre, l'Aldea/Amposta/Tortosa (estaci de parada de trens de llarg recorregut), Campred i Tortosa (estaci terminal dels trens regionals de la lnia Barcelona-Tarragona-Tortosa i en connexions cap a Vinars i Valncia).

Amb bus;
Estaci d'autobusos de Tortosa: desplaaments tant per les Terres de l'Ebre i el Maestrat com direcci a grans ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Valncia i Saragossa, entre altres. 

Per mar;
Ports pesquers i esportius de l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Deltebre.
Cal esmentar el port de Sant Carles de la Rpita (a la comarca vena del Montsi) que s el gran port martim de les Terres de l'Ebre.

 Municipis i Habitants .


 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web del Consell Comarcal del Baix Ebre;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9414" title="Baix Llobregat" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="5208">

El Baix Llobregat s una comarca situada al sud de la provncia de Barcelona. Limita al N amb el Bages, a l'est amb el Valls Occidental, al sud-est amb el Barcelons, al sud amb la Mediterrnia, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Peneds i al nord-oest amb l'Anoia.
Amb 767.967 habitants (2006), s la tercera comarca ms poblada de Catalunya, i t una superfcie de 486,7 km2 (33ena, amb un 1,51% de la superfcie del Principat). La capital de la comarca s Sant Feliu de Llobregat.

s un potent motor industrial del pas, i encara conserva part del seu passat eminentment agrcola, quan era la primera zona agrcola i ramadera catalana.

Histria.

El poblament hum de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleoltic i es troben vestigis de les diferents etapes de la historia de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat ms o menys lluny.



Les mines de Can Tintorer (3400-2360 a.C.) constitueixen un dels llocs ms atractius de la comarca per apropar-se al neoltic. Per de jaciments d'aquella poca de la histria n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat. 

Des de mitjan segle 11 a.C. el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de villes romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gllies. 
El port des d'on es feia el comer dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distncia de l'actual lnia de la costa.  
El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnfic arc triomfal rom. 
A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes. 

A partir de l'any 801, en qu Llus el Piads conquer Barcelona, el riu Llobregat esdevingu frontera entre les terres carolngies de la riba esquerra i les sarranes de la riba dreta. Uns anys ms tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bast una lnia de castells entre els quals destaquen el de Casteliv de Rosanes, el d'Erampruny i el de Cervell. Va comenar la repoblaci i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats.
Els primers monestirs, com el de Sant Gens de Rocafort (Martorell) o el de Sant Pon de Corbera (Cervell) no es fundaren fins al segle XI. Pero els monestirs que tingueren ms influncia a la comarca foren el de Sant Cugat del Valls i el de Montserrat a la zona nord. 
El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicci reial. Sant Boi era un territori de jurisdicci compartida. Corbera, Collbat i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies. 
     
Tot i que podem trobar una semblana entre les masies i les villes romanes de les quals parlvem ms amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parrquies i monestirs s'escampaven els masos. 
Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Per al segle XV es decret l'emancipaci dels pagesos i aix genr noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. 
La masia era una unitat de producci on es cultivaven productes de sec, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformaci de primeres matries (elaboraci del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. 
Un contracte de propietat en qu el pags no era l'amo per disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una poltica matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la instituci de la figura de l'hereu com a nic propietari, van donar un moment d'esplendor econmic a la masia i al camp catal. 

La Revoluci Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres pasos d'Europa. Catalunya va tenir un fort procs d'industrialitzaci, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. 
Propera a Barcelona i al seu port, dotada -grcies al riu- de recursos hidrulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per installar-hi grans fbriques txtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van installar potents mquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carb. 
En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industriais anomenats colnies, com ara la colnia Bros (Martorell), la colnia Sed (Esparreguera) i la colnia Gell (Santa Coloma de Cervell). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indstries que avui potser estan abandonades o han canviat d's. 
Als inicis del segle XX es comena a utilitzar l'electricitat per a finalitats energtiques i aix dna una nova empenta a la indstria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metlliques, com ara Companyia Roca (Gav); de construccions elctriques, com ara Siemens (Cornell); de ciment, com ara Molins o Sanson, etc. 
De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara. 

Poltica.
El Baix Llobregat s un dels grans feus del PSC, i s la comarca on ICV obt ms vots de tota Catalunya.

Consell Comarcal.

PSC: 17 membres;
ICV: 8 membres;
CIU: 6 membres;
PP: 4 membres;
ERC: 4 membres;

Llocs d'inters.

Colnia Gell (d'Antoni Gaud, a Santa Coloma de Cervell.
Termes Romanes (a Sant Boi de Llobregat).
Platges: a Castelldefels, Gav, Viladecans i El Prat de Llobregat.
Delta del Llobregat.
Tomba de Rafael de Casanova a Sant Boi de Llobregat.
Catalunya en Miniatura, a Torrelles de Llobregat. ;

Municipis.


 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Baix Llobregat;

 Enllaos externs .

Consell Esportiu del Baix Llobregat;
Classificacions JJEE Baix Llobregat;
Lloc web del Consell Comarcal del Baix Llobregat;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Patrimoni histric-artstic del Baix Llobregat ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9415" title="Conca de Barber" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="5209">





La Conca de Barber s una comarca de Catalunya situada al nord de la provncia de Tarragona.

 Situaci .
Limita al N amb la Segarra, al NE amb l'Anoia, al SE amb l'Alt Camp, al S amb el Baix Camp, al SO amb el Priorat, a l'O amb les Garrigues i al NO amb l'Urgell .

 Superfcie .
La Conca de Barber abasta una superfcie de 650,2 quilometres quadrats, el que representa el 2 % del total de Catalunya.

 Geografia .
La Conca de Barber fou creada amb la Divisi comarcal de 1936 unint tres zones limtrofs per que pertanyen a tres comarques naturals diferents:
La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). s una depressi formada per les conques dels rius Francol i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc (capital), L'Espluga de Francol, Vimbod i Poblet, Blancafort, Pira, Barber de la Conca, Fors, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). s la zona sud de l'altipl de la Segarra, la diferent orografia i, sobretot, les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barber, han fet que aquesta zona demans la segregaci per formar una comarca. Comprn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant, Savall del Comtat, Llorac i Santa Coloma de Queralt (capital). Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogrfiques diferents: la de l'Ebre, a travs del riu Corb; la del Llobregat, a travs de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gai.
El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques venes, aix passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbod i Poblet, L'Espluga de Francol i Montblanc.
Casos a part sn els municipis de Senan, que pertany geogrficament a l'Urgell, per fou adherit a la Conca, i Vallfogona de Riucorb, que pertany a la conca del Riu Corb per fou adherit a la Baixa Segarra. ;

La comarca s una crulla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econmic i la gran concentraci d'infraestructures lineals en un espai limitat. Aix, a la comarca hi ha quatre lnies elctriques d'alta tensi, una autopista, una lnia de ferrocarril, una lnia de tren d'alta velocitat (TGV), una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d'autovia.

 Histria .

A la comarca es tenen dades que indiquen poblaments des del neoltic, aix hi ha tot un seguit de coves als vessants nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. Les del terme de Montblanc han estat declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a part de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica, i es poden visitar reproduccions, a mida natural, de les pintures al | Centre d'Interpretaci de l'Art Rupestre.

 Demografia .
La comarca pass de prdues demogrfiques constants i punyents durant la dictadura franquista a una poblaci que es mantenia per sobre de la ratlla dels divuit mil habitants durant la transici democrtica. Des de finals de segle apunta vers un augment progressiu i a principis de segle XXI tenia 18.806 habitants. En el conjunt de poblaci, hi ha un pes prou important dels grups d'edat superiors als seixanta anys degut a les millores en la qualitat de vida, la caiguda de la natalitat i el retard en la formaci de noves parelles, fet com a les societats avanades, per que a la Conca de Barber ha estat molt ms profund. 




 Economia i serveis .

 Activitat agrria .
L activitat agrria a la comarca est marcada per la seva varietat fsica. A l'extrem nord-oriental de la comarca, a l'altipl central que separa les conques de Barber i d'dena, hi ha la Baixa Segarra que constitueix una zona especialitzada en cereals, fonamentalment blat i ordi; mentre la Conca estricta, la cubeta d'erosi excavada per l'acci dels rius Anguera i Francol, s una rea de policultiu, on la vinya t relativa importncia, amb extensions de petita i mitjana dimensi. A la zona de les muntanyes de Prades, en els municipis de Vimbod i Vallclara, predomina l'avellaner i el castanyer. Finalment, una de les fesomies ms preuades de la comarca s la coexistncia d'aquests conreus amb les superfcies forestals arbrades i els boscos illa enmig de les zones de conreu. La superfcie agrcola de la comarca, a fi de segle XX, es distribueix entre terres llaurades (26.885 ha, el 56,8%), pastures permanents (2.830 ha, el 6%), terreny forestal (14.025 ha, el 29,6%) i altres (3.611 ha, el 7,6%).

 Activitat industrial .
Els canvis econmics foren esperonats per la indstria que prengu el relleu a una agricultura tradicional en crisi. En el decenni dels setanta, grcies a l'autopista AP-2, mud el teixit econmic i les fonts d'ocupaci i de renda dels ciutadans. Alhora, la industrialitzaci atur el degoteig de prdues demogrfiques. La Conca de Barber esdevenia una comarca industrialitzada i assalariada.

A la dcada dels vuitanta, l'estudi econmic La Conca de Barber, de Caixa de Catalunya (1991), valorava una situaci poc afalagadora: reduda dinmica industrial i constructiva, prdua de serveis, estancament demogrfic i crisi agrcola  llevat de la vinya. La Conca de Barber s estancava, sin reculava. Fou un decenni de baixa dinmica industrial i de serveis degut a la manca de planificaci i ordenaci territorial en el desplegament industrial, l'escassetat d'aigua i els baixos salaris d'una indstria auxiliar sense projecci de futur. 

A la dcada dels noranta canviaren les perspectives. El 18 de maig de 2001 s inaugurava la nova nau de Frape Behr, S.A., pertanyent a la multinacional alemanya Behr. El President de la Generalitat Jordi Pujol ho aprofit per fer un reps a l'actualitat de la comarca i recordar que la millora de la xarxa viria, la creaci de la subestaci elctrica i l'arribada del gas natural i del transvasament d'aigua de l'Ebre havien tornat a transformar la comarca. Si en el decenni dels setanta el motor econmic fou l'autopista, en els noranta els serveis a les empreses foren els catalitzadors de la revifalla econmica. Els casos ms destacats han estat l'empresa Frida, ubicada a Sarral l'any 1992 i dedicada a la fabricaci de brioixeria i pastisseria congelada; la multinacional Vidrieria de Montblanc que inici l'any 1998 la fabricaci d'ampolles de vidre; i les successives ampliacions de Frape Behr, fabricants de radiadors i altres equipaments de climatitzaci i refrigeraci per l'autombil. A la Baixa Segarra, les empreses vinculades a la construcci iniciaren una expansi notable.

 Activitat turstica .
L altre motor econmic s l'activitat turstica. Aquesta s una economia creixent i complexa que cada cop dna feina a ms famlies (a principis de segle XXI, representa el 40% de l'ocupaci), molt vinculada als visitants de cap de setmana, com s el cas de les cases de pags i les segones residncies. Finalment, el suport de la Uni Europea al desenvolupament de les zones rurals, mitjanant el Fons Feder i els programes Leader, han facilitat iniciatives generadores de riquesa econmica i social.

 El Consell Comarcal .
Els Consells Comarcals sn, fonamentalment, administracions de gesti de serveis municipals i mancomunals i ja formen part de la realitat institucional, cultural i social del pas. La tasca del Consell de la Conca de Barber, s ha centrat, sobretot, en grans temes supramunicipals, com l'abastament d'aiges; la gesti dels residus; tasques socials; formaci d'adults; el programa Feder per al desenvolupament del patrimoni dels municipis i el programa Leader de foment del sector privat en els mbits agrcoles, la restauraci, el turisme rural i la creaci de llocs de treball, el servei d'autoempresa, la preservaci del medi ambient i d'altres.

 El subministrament de l'aigua del riu Ebre .
Aquest projecte fou acordat pel Consell Comarcal l'estiu del 1988 i pretenia acabar amb els problemes estructurals de sequera i facilitar el desenvolupament industrial. Per la magnitud del projecte, es va dividir en parts. En una primera fase, l'aigua de l'Ebre arrib a la comarca per un ramal des del polgon de Valls fins al dipsit regulador de Montblanc (anys 1999-2000). Els municipis de Solivella i Blancafort acabaren els problemes tradicionals de sequera d'aigua amb un ramal que es dedic ntegrament al consum de boca i no es barrej amb la dels pous propis, de molt mala qualitat. El juny del 2002 entr en servei el subministrament a Sarral i es preveu la connexi de les canonades fins a Vilaverd, l'Espluga de Francol i Santa Coloma de Queralt.

 Llocs destacats .

 Principals festes .
Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (Montblanc);
 El catal de la Conca .
A la Conca de Barber hi ha moltes diferncies entre els parlars de pobles vens, ja que s una zona situada a la confluncia de 4 dialectes o dialectes de transici:
 el catal nord-occidental als municipis que limiten amb el Pla de Lleida.
 el catal central als pobles de la Baixa Segarra.
 el xipella a la zona central de la comarca.
 el catal tarragon als municipis situats ms propers al Camp de Tarragona.

A l'Espluga de Francol, fins a mitjans segle XX, es podia distingir si una persona era de la part nord del municipi (Espluga Sobirana) o de la part sud (Espluga Jussana), depenent del dialecte que parlava.

A continuaci apareix una taula on es pot apreciar les diferncies en els parlars de diferents pobles de la Conca:


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de la Conca de Barber;

Enllaos externs .


Pgina web del Consell comarcal de la Conca de Barber;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web cultural de la comarca;
Pgina web del Centre d'Interpretaci de l'Art Rupestre;
http://www.geocities.com/flint16es/flint1.html Prehistria de Sarral;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9416" title="Garrigues" nonfiltered="211" processed="210" dbindex="5210">



Articles relacionats.
SomGarrigues;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web del consell comarcal;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9418" title="Noguera" nonfiltered="212" processed="211" dbindex="5211">



La Noguera s la comarca ms extensa de Catalunya, tot i que en la seva delimitaci actual abasta una rea una mica ms petita que la de la divisi territorial de Catalunya de 1936, ja que se n'ha segregat tres municipis per formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell i dos ms han estat incorporats al Segri. La capital de la comarca s Balaguer. 

Els principals accidents orogrfics sn serres constitudes per encavalcaments formats amb l'orognia alpina que aixec els Pirineus, i que es disposen a la meitat nord de la comarca orientats d'est a oest; la ms important d'aquestes serres s el Montsec, que separa la conca de Tremp (al Pallars Juss) de la conca d'ger.


La comarca s travessada pels principals rius catalans de la conca del Segre: d'est a oest, el mateix Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana. Com que aquests rius van en direcci nord-sud, travessen perpendicularment les serres, formant estrets que s'han aprofitat per construir-hi embassaments.




 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de la Noguera;

 Enllaos externs .


Lloc web del Consell comarcal de la Noguera;
Informaci des de Lleida;
Informaci cultural de la Generalitat;
Dades de la Generalitat;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9419" title="Urgell" nonfiltered="213" processed="212" dbindex="5212">



L'Urgell s una comarca que es troba a la depressi central, a Catalunya. En la revisi de la divisi comarcal de l'any 1987 se'n va despendre una nova comarca anomenada Pla d'Urgell i el 1990 alguns municipis s'annexionaren a la Segarra. Es poden distingir quatre contrades amb caracterstiques prpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Si, la Conca del Riu d'Ondara i la Vall del Riu Corb.



Origen del topnim.
L'origen del topnim s un manlleu de l'antic comtat pirinenc d'Urgell que conquist el sector del nord de la comarca i van deixar aquest nom a una extens sector que inicialment era poc poblat i emprat com a terra de pasturatges. En fer-se la conquesta definitiva de Lleida al segle XI apareix ja totalment configurada en els nuclis i poblacions importants. 

Etimolgicament, el topnim Urgell, segons el lingista Joan Coromines, s d'origen pre-rom. Aquest mateix autor interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presncia d'aigua, cosa que s versemblant si es t present l'origen especficament pirinenc del topnim. En qualsevol cas, l'etimologia s irrellevant en relaci a la comarca, ja que aquest topnim hi arrib per trasllat.

 Histria .
Vegeu Comtat d'Urgell i Bisbat d'Urgell.

 Demografia .

Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals de l'Urgell;

 Enllaos externs .


Consell comarcal de l'Urgell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9420" title="Pallars Juss" nonfiltered="214" processed="213" dbindex="5213">


El Pallars Juss s una comarca pirinenca que comprn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dell. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobir, l'Alta Ribagora, l'Alt Urgell i Ribagora a l'Arag. s un dels dos fragments en qu qued subdividit el territori histric del Pallars. 

De fet, el Pallars Juss est format per quatre unitats geogrfiques: la Conca De o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dell, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre.



 Histria .
Desprs d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars s conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se aix la comarca histrica del Pallars, amb la instauraci del Comtat de Pallars.

El 872, desprs de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passa a mans de Ramon II, que funda la Casa de Pallars, acabant de definir la independncia del comtat respecte de la Casa de Tolosa i fent del Pallars un Comtat Independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer divideix el comtat en dos, el comtat de Pallars Juss per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobir, que queda en mans de Guillem II. A la mort d'aquest ltim, s'enceta una poca marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acaba el 1094 amb la separaci definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que sn els lmits comarcals actuals. La principal diferncia s que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Juss, havia pertangut al comtat de Pallars Sobir. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessi) i per tant els lmits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

 Demografia .


Bibliografia.
 CREUS, Jordi i GASA, Josep R.,El Pallars Juss a peu, Valls, Cossetnia, 2002;
 TUTUSAUS, Jordi, Caminant el Pallars Juss. Valls, Cossetnia, 2007;
 MARUGAN I VALLV, Carme Maria i RAPALINO, Vernica, "Histria del Pallars", Lleida, Pags editors, 2005.

 Enllaos externs .

Consell comarcal del Pallars Juss;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9421" title="Pallars Sobir" nonfiltered="215" processed="214" dbindex="5214">

El Pallars Sobir  s una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i comenant pel nord) amb Frana, Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Juss, l'Alta Ribagora i la Vall d'Aran. A l'edat mitjana el comtat de Pallars Sobir incloia tamb la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Juss. 

El seu relleu est vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al lmit de la comarca amb el Pallars Juss.

Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d'Estats.

La major part del seu territori est protegit. Cal ressenyar l'existncia de les segents rees :
 Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici;
 Parc Natural de l'Alt Pirineu;

 Municipis .


 Demografia .


Imatges.


 Vegeu tamb .
Comtat de Pallars Sobir;

 Enllaos externs .


Pgina web El Portal del Pallars Sobir;
Pgina web del Consell Comarcal del Pallars Sobir;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Geoportal del Pallars Sobir;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9422" title="Pla d'Urgell" nonfiltered="216" processed="215" dbindex="5215">

El Pla d'Urgell s una comarca de Catalunya, la capital de la qual s Mollerussa. Antigament integrada al Segri, fou creada per llei l'any 1987, juntament amb l'Alta Ribagora i el Pla de l'Estany. Antigament s'havia anomenat Mascan, l'origen del topnim actual s un manlleu de l'antic comtat pirinenc d'Urgell com la comarca de l'Urgell.

Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb l'Urgell, al sud amb les Garrigues i a l'oest amb el Segri. 




 Demografia .


Pgines relacionades .
Comtat d'Urgell;

 Enllaos externs .


Lloc web del Consell Comarcal del Pla d'Urgell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9427" title="Charles Babbage" nonfiltered="217" processed="216" dbindex="5216">

Charles Babbage (26 de desembre de 1791   18 d'octubre de 1871) fou un matemtic angls i proto-cientfic de la computaci.


Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Cincia de Londres. El 1991, treballant sobre els plans originals de Babbage, es va  fabricar una mquina, que funcionava perfectament. Fou construda segons les tolerncies que es podien aconseguir al segle XIX, indicant que la mquina de Babbage podria haver funcionat.

Context histric.


Un fet molt important va ser la Revoluci Francesa, que era el final de l'absolutisme monrquic i donava pas al sistema liberal. En aquest nou sistema la burgesia prenia poder i es redua el desajust social que hi havia hagut fins aquell moment entre la noblesa i el clergat, d'una banda, i la burgesia, de l'altra.

Un altre fet que va influir en Babbage s la Revoluci Industrial, deguda bsicament a la mquina de vapor de Watt. En aquesta poca es van comenar a automatitzar molts processos i a abaratir costos. Tot aix va donar a Babbage la idea que tamb es podia inventar alguna mquina a vapor que fes clculs.

Babbage va viure a l'poca victoriana, regida per valors com ara l'honestedat, la dignitat i les bones maneres. Tot aix xocava amb el caire innovador de Babbage i feia que no tingus molt bona relaci ni amb la burgesia ni amb la noblesa, fet que explica els problemes socials que va tenir Babbage durant la seva vida.

Primers anys.
Va nixer el 1791 a Teignmouth (Devonshire, Regne Unit) fill d'un banquer molt ric de Londres. Durant els seus anys com ha estudiant va ser alumne del Trinity College i de Peterhouse en Cambridge on va ser traslladat per estudiar matemtiques i qumica. El 1814 es llicenci en matemtiques, sent el primer del seu curs. 

En aquest mateix any es va casar amb Georgiana Whitmore sense el consentiment del seu pare i va ser desheretat. Van tenir 7 fills i una filla, noms 3 dels quals (Herschel, Dugald i en Henry) van sobreviure fins a l'edat adulta (la filla mor a l'edat adolescent). Babagge era un home molt obsessionat en el seu estudi cientfic, ra per la qual no va tenir mai inters en l'educaci dels seus fills. Aquests foren adoctrinats per la Georgiana. Quan aquesta mor a l'edat de 35 anys, la mare de Babbage pass a ser l'encarregada de cuidar els nens. Aquest any fou bastant trgic ja que tamb mor el seu pare i dos fills seus, per suplir aquestes desgrcies seguides decid fer una volta per l'Europa que ell coneixia. A ms els tres fills no tornaren mai al costat del seu pare i emigraren cap a altres bandes. El seu fill gran (Hershel), va anar al sud d'Austrlia i va ser un personatge important de la colnia d'all. En Henry, el ms jove, va ingressar a les milcies de la Companyia de les ndies Orientals. Finalment el tercer d'ells, en Dugald, era com l'ovella negra de la famlia, per la seva afecci a l'alcohol i a mesclar-se entre les classes socials ms baixes, a ms sabent que va anar a viure al sud d'Austrlia amb el seu germ Herschel, al qual sempre va avergonyir.

A continuaci, ingress a la Universitat de Cambridge de la que en tragu el ttol de professor el 1817. 

Babbage era un home genial, gandul i tmid, rigors i a la vegada totalment incoherent. Va viure la seva vida cobrint-se alternativament de ridcul i de glria.

A Londres va ser, durant almenys 20 anys, tot un personatge. Les seves reunions culturals eren freqentades per ms de dues-centes persones, entre les quals van destacar personalitats de l'art i de la cultura com Dickens i Darwin.

Disseny de computadors.
Mquina diferencial.
El 1812 Babbage va crear la Societat Analtica juntament amb l'astrnom John Herschel i amb el matemtic George Peacock. La van crear a causa de la frustraci que els hi creava veure que les matemtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que havia mort 200 anys abans. El seu objectiu era difondre a tota Anglaterra les teories de Leibniz, Euler o Lacroix sobre el clcul infinitesimal. En una d'aquestes reunions se li va ocrrer que podia dissenya una mquina capa de realitzar clculs. 
Ell mateix escriu (en el seu llibre "El passatges de la vida d'un filsof" ) en referncia a una tarda de 1812   Era assegut en una de les sales de la Societat Analtica, a Cambridge, amb el cap sobre la taula, adormint-me amb una taula de logaritmes davant meu. Un altre membre de la societat, entra a la sala i veient-me mig adormit, em pregunta en veu alta: "Eh, Babbage, en qu est somiant? I jo li vaig respondre: "Estic pensant que totes les taules poden ser calculades amb una mquina".

El 1819 es va comenar a dedicar plenament a la construcci de la mquina i va presentar el model del que anomenaria mquina diferencial a la Royal Astronomical Society el 1822. La seva idea era tabular polinomis utilitzant un mtode numric anomenat mtode de les diferncies. A la societat li va agradar la idea i li van donar la medalla d'or de la societat. Tamb se li va concedir un pressupost per construir-la. Amb la construcci d'aquesta mquina se substituiria la feina que realitzaven els anomenats "computers", un grup de persones car e inadequat.

Aquesta mquina mai no es va acabar de construir a causa de dos problemes bsics. Un estava relacionat amb els problemes de fricci, desgast i tremolors dels engranatges a causa de la baixa qualitat dels materials de construcci i les limitacions tecnolgiques d'aquella poca. L'altre problema era a causa que Babbage canviava constantment el disseny de la mquina. 

Durant la construcci d'aquesta mquina es va morir la seva esposa i dues filles seves. Com a conseqncia va caure malalt i va abandonar el projecte durant un any. Desprs va tornar a rebre suport del govern angls i va continuar el projecte. Com que el projecte no avanava va comenar a discutir amb el seu enginyer encarregat de la construcci fsica, Joseph Clement. Babbage es va arribar a pensar que el seu enginyer l'enganyava amb els problemes mecnics i el que volia era retardar indefinidament el seu projecte. 

El 1830 va rompre relacions amb el seu enginyer i va aturar definitivament la construcci de la mquina. Per no es va quedar all, la construcci d'aquesta mquina li va donar noves idees i el 1834 va comenar a realitzar els esbossos d'una nova mquina.

Mquina analtica.
Entre 1833 i 1842 Babbage va tornar a intentar de construir una nova mquina per amb la diferncia de qu fos capa de realitzar qualsevol tipus de clcul. Es va basar amb la idea utilitzada en els telers de Joseph Marie Jacquard. Aquesta consistia en utilitzar unes targetes perforades per escollir el que tenia que realitzar la mquina.

Babbage va anomenar aquesta mquina, la mquina analtica. Estava formada per dispositius d'entrada basats en les targetes perforades de Jacquard, un processador aritmtic que calculava nombres, una unitat de control que determinava que es tenia que realitzar, un mecanisme de sortida i una memria on els nombres podien ser emmagatzemats fins a utilitzar-los.

Aquesta vegada Babbage no va demanar fons al govern per a subvencionar el projecte. Ho va pagar tot de la seva butxaca.

Aquesta va ser considerada la primera computadora del mn per no va ser mai construda a causa de problemes similars als de l'anterior.

El 1840 Babbage va anar a visitar a en Turn i juntament amb altres matemtics italians va comentar el projecte que estava realitzant. Entre aquestos matemtics, el conde Menabrea va escriure unes memries que ms tard Ada Lovelace va traduir a l'angls i hi va incloure amplis comentaris.

Ada Lovelace es va interessar molt per aquesta mquina i va escriure tot un seguit de programes per a ella. A causa d'aix va ser considerada la primera programadora de la histria. Va ser la primera en utilitzar  instruccions condicionals i iteratives, que sn la base de la programaci actual.

La mort de l'inventor.

Per tal com la mquina analtica mai no es va acabar, i immergits en un somni impossible, Ada i Babbage van anar quedant cada vegada ms sols i isolats, fins al punt que van perdre el contacte amb la realitat.

Es van endeutar en intentar trobar mtodes matemtics per a les apostes de cavalls, i Babbage es va anar enfonsant cada vegada ms en l'extravagncia i la soledat.

El 1851 va morir Ada Lovelace, i Babbage va quedar completament sol. Per aix va comenar a estudiar els fenmens cientfics ms improbables i marginals. Mesurava la freqncia cardaca dels porcs, la respiraci dels xais, ... Tamb va comenar a publicar una srie de taules de tot el que li passava pel cap que es podia expressar en nombres, i el 1856 va proposar a la Smithsonian Institution de produir taules immenses que continuassin la tasca que ell havia comenada. Babbage concloa que "la taula pot ser til en molts aspectes", i desitjava poder "convncer  d'altra gent per tal que realitzin recopilacions ms amplies sobre fets similars o relacionats".

El 1864 va escriure un tractat quasi cientfic amb el ttol Observacions sobre el xivarri del carrer. Hi calculava que el 25 per 100 de les seves capacitats laborals s'havien perdudes a causa del soroll del carrer i concloa que "aquells les ments dels quals estan totalment ocioses reben la msica del carrer amb satisfacci, per tal com aix omple el buit del seu temps".

Va escriure un srie de cartes obsessives al Times, en qu proposava la creaci del "decret Babbage", que intents d'evitar qualsevol mena de disturbi de la tranquillitat pblica. Per aquest motiu, tothom va comenar a fer befa d'ell, i cada dia tenia gent picant i fent soroll a la porta de casa seva.

El 1871 va morir tot sol i desillusionat, als 80 anys. Just abans de morir, li va dir a un amic seu que l'acompanyava "no puc recordar ni tant sols un dia feli a la meva vida. Moro i me n'adono que odio la humanitat en general, els anglesos en particular, i, sobretot, el govern i les seves comparses".

El llegat de Charles.
De 1828 a 1839 Babbage va ser professor de matemtiques a Cambridge.

Va fundar La Societat Analtica com he comentat ms amunt, la Societat Britnica per al progrs de la cincia, la Societat Estadstica Londinense i va ser membre de la prestigiosa Royal Society on va guanyar la ctedra ms desitjada de les matemtiques. La Lucasiana de les matemtiques a Cambridge.

Va publicar tot un seguit de llibres i tamb articles dels quals destaco:

 A Comparative View of the Various Institutions for the Assurance of Lives (1826);
 Table of Logarithms of the Natural Numbers from 1 to 108, 000 (1827);
 Reflections on the Decline of Science in England (1830).
 The Ninth Bridgewater Treatise (1837): Cuestiona les bases teolgiques de la religi anglicana.
 Economy of machinery and manufactures (1832);
 Passages from live of a Philosopher (1864): Autobiografia cientfica.

Entre els seus invent i descobriments cal destacar:

 Mquina Diferencial.
 Mquina Analtica i la primera impressora. Aquesta impressora era molt sofisticada i era capa de fer coses com canviar l'interliniat o elegir entre dues tipografies.
 El dinammetre.
 Va tenir la idea de sincronitzar tots els rellotges amb la senyar horria de Greenwich.
 Codis xifrats. Va rompre la xifra auto clau de Vigenre i el codi de Vigenre (molt ms dbil). ;
 L'"oftalmoscopi heliogrfic".
 Va proposar el franqueig postal que s'utilitza avui dia. Abans els cost d'enviar una carta depenia de la distncia que tenia que recrrer i aquest clcul era ms costos que el propi franqueig.
 Va ser el primer en adonar-se'n que l'amplada dels anells d'un arbre depenia del temps que havia fet aquell any. A partir d'aqu era possible deduir el clima d'anys anteriors estudiant arbres antics.
 Va inventar l'avisador de vaques. Consisteix en un dispositiu que est subjecte a la part davantera de les locomotores de vapor perqu les vaques s'apartin quan passa el tren.
 Es va interessar per temes poltics i socials. Una de les seves excentricitats va ser iniciar una campanya per prohibir els msics de carrer de Londres. Rpidament aquestos van contestar posant-se a tocar a la porta de casa seva el ms fort possible.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9433" title="Ribera d'Ebre" nonfiltered="218" processed="217" dbindex="5217">


La Ribera d'Ebre s una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estn a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.

Limita al nord amb el Segri i les Garrigues, a l'est amb el Priorat i el Baix Camp, al sud amb el Baix Ebre i a l'oest amb la Terra Alta i la Matarranya.





 Demografia .


 Enllaos externs .


Lloc web del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre;
Lariberadebre.cat - Portal d'Informaci comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Llengua .
CUBELLS, Olga. Els parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingstic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9437" title="Solsons" nonfiltered="219" processed="218" dbindex="5218">

El Solsons s una comarca de Catalunya situada entre la Depressi Central i el Prepirineu. Est formada per les capaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altipl de la Segarra.



Relleu.
El ter nord de la comarca s part del Prepirineu, amb altituds que van dels 1.000 als 2.300 m. Les principals serralades que s'hi troben sn les del masss del Port del Comte, la serra d'Odn, la serra del Verd i la serra de Busa.

La resta de la comarca s un altipl que forma part de la Depressi Central i que es veu solcat per un seguit de serres, turons i valls fluvials. Les altitud d'aquest altipl estan entre els 600 i 800 m per b que a les serralades que el solquen s'hi troben altituds entre els 800 i els 1.000 m.  Les serralade ms importants d'aquests 2/3 de la part meridional de la comarca sn la serra de Pins i l'estribaci oriental de la Serra de Castelltallat, al sud, i un seguit de serres de direcci nord-sud que travessen la comarca a modus d'espina dorsal i entre les quals cal esmentar la Serra de Clar i la Serra de Llobera

Geologia.
Al N dominen els massissos calcaris, amb canals estrets de margues trisiques, aprofitades pels conreus de muntanya i pels camins de bast. Vers el centre dominen les pudingues oligocniques, erosionades que destaquen a la serra dels Bastets i impressionen a les fondalades de Vilamala; les valls fluvials hi resten ben encaixades. Al S de Solsona abunden els materials sedimentaris, amb predomini de gresos i margues.

Hidrografia.
El territori del Solsons pertany a dues conques hidrogrfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aiges de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental.

Els principals corrents fluvials de la meitat occidental sn la Ribera Salada, la riera de Madrona i la riera de Sanaja i els de la meitat oriental sn el riu Cardener i els seus afluents l'Aigua de Valls, l'Aigua d'Ora i el riu Negre.

A la comarca hi ha dos embassaments: el pant de Sant Pon i el pant de la Llosa del Cavall, tots dos al Cardener.

Clima.
El clima del Solsons s mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre dies de neu cada any) sn ms abundant a la primavera i a la tardor. Tot i aix, el ter nord de la comarca s ms humit que la resta (700 mm anuals que poden arribar a uns mxims de 900 mm front als 400-600 mm als dos teros meridionals.

A la franja ms septentrional, s on es troben les majors altituds de la comarca i el clima s d'alta muntanya.

Vegetaci.

L'any 2006 el 79,36 % de la superfcie de comarca era ocupada per la vegetaci natural (un 73,60 % per bosc, majoritriament pinedes), el 19,15 % havia estat roturada per a fer-la apta per al conreu (el 99,7 % de sec) i de la resta, un 1,42 % corresponia a terreny sense vegetaci natural i un altre 1,48 % era ocupat per rees urbanitzades o altres tipus d'infraestructures (carreteres, camins, etc)
 
 Demografia .




|align="center" colspan=4 | DISTRIBUCI EN GRUPS PER EDAT I SEXE
|-
! Any !! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|1981
|1.165 homes i 1.142 dones 
|3.731 homes i 3.423 dones
|634 homes i 754 dones
|-
|1986
|1.087 homes i 1.054 dones 
|3.680 homes i 3.366 dones
|749 homes i 833 dones
|-
|1991
|924 homes i 874 dones 
|3.649 homes i 3.420 dones
|931 homes i 994 dones
|-
|1996
|817 homes i 780 dones 
|3.823 homes i 3.582 dones
|1.047 homes i 1.122 dones
|-
|2001
|821 homes i 722 dones 
|3.917 homes i 3.598 dones
|1.101 homes i 1.307 dones
|-


 Economia .


|align="center" colspan=3 | PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB) (2001)
|-
! PIB(milions d') !! PIB / habitant(milers d') !! ndex(Catalunya = 100)
|-
|align="center" | 233,7
|align="center" | 19,9
|align="center" | 94,6
|-



|align="center" colspan=5 | % VALOR AFEGIT BRUT (VAB) PER SECTORS (2001)
|-
! mbitterritorial !!Agricultura !! Indstria !! Construcci !! Serveis 
|-
|Solsons
|align="center" | 13,9
|align="center" | 26,5
|align="center" |14,3
|align="center" | 45,2
|-
|Catalunya
|align="center" | 1,8
|align="center" | 27,2
|align="center" | 7,8
|align="center" | 63,1
|-



|align="center" colspan=4 | % VALOR AFEGIT BRUT (VAB) PER BRANQUES INDUSTRIALS (2001)
|-
! mbitterritorial !! Energia, qumicacautx, metallrgia !! Alimentaci, txtilfusta, paper i edici !! Maquinria, mat. elctrici de transport
|-
|Solsons
|align="center" | 33,4
|align="center" | 30,9
|align="center" | 35,7
|-
|Catalunya
|align="center" | 40,0
|align="center" | 30,0
|align="center" | 29,3
|-



|align="center" colspan=7 | % VALOR AFEGIT BRUT (VAB) PER BRANQUES DEL SECTOR SERVEIS (2001)
|-
! mbitterritorial !! Comer ireparacions !! Hoteleria !! Transport icomunicacions !! Mediacifinancera !! Serv. immobiliaris,de lloguer i empresarials !! Altresserveis
|-
|Solsons
|align="center" | 20,8
|align="center" | 14,6
|align="center" | 6,2
|align="center" | 6,3
|align="center" | 23,7
|align="center" | 28,4
|-
|Catalunya
|align="center" | 20,2
|align="center" | 10,5
|align="center" | 11,1
|align="center" | 7,7
|align="center" | 25,7
|align="center" | 24,7
|-



|align="center" colspan=5 | VEHICLES PER CADA MIL HABITANTS
|-
! mbitterritorial !! Any !! cotxes !! Motocicletes !!  Camions ifurgonetes 
|-
|Solsons
|align="center" | 1991
|align="center" | 412.44
|align="center" | 43,18
|align="center" | 141,31
|-
|Catalunya
|align="center" | 1991
|align="center" | 366,75
|align="center" | 54,31
|align="center" | 74,37
|-
|-
|Solsons
|align="center" | 2006
|align="center" | 530,80
|align="center" | 59,16
|align="center" | 198,54
|-
|Catalunya
|align="center" | 2006
|align="center" | 447,39
|align="center" | 74,61
|align="center" | 108,28
|-


 Eleccions .

Resultats comarcals 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Cap de llista
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Consellers
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Convergncia i Uni
|align="left" |Meliton Bajona Casals
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal
|align="left" |David Rodrguez Gonzlez
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Coordinadora Municipalista del Solsons
|align="left" |Jordi Fraxanet Nadal
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal
|align="left" |Josep Caelles
|align="right" |2
|}

Vegeu tamb.
Llista de banderes municipals del Solsons;

 Enllaos externs .


Lloc web del consell comarcal del Solsons i l'oficina de turisme;
Portal de recursos sobre la comarca, frums, enllaos i informaci. Agenda...;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Referncies.
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9440" title="Partit Socialista d'Alliberament Nacional" nonfiltered="220" processed="219" dbindex="5219">

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans (PSAN) s un partit independentista d'inspiraci comunista. Va ser creat l'any 1968 a conseqncia d'una escissi del sector ms esquerr del Front Nacional de Catalunya com a partit independentista i revolucionari catal d'orientaci marxista. Inicialment noms tingu implantaci al Principat, per posteriorment tamb a la Catalunya Nord (setembre de 1971), al Pas Valenci (juliol de 1974) i a les Illes (febrer de 1976). 

 Origen .
El mar del 1969 es va reunir l'Assemblea constituent amb dissidents del FNC (Carles Castellanos, Joan Josep Armet i Coma, Josep Ferrer i Ferrer), que acceptaren el document presentat al Consell Nacional com a base terico organitzativa, i decidiren prendre el nom de Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans o les sigles PSAN, amb connotacions tercermundistes. Josep Ferrer i Ferrer va treure el document Documents d'estudi i discusi, que sota la influncia de Joaquim Maurn (conscincia nacional burgesa), Jaume Vicens i Vives, Karl Marx i Nikolai Lenin es defineixen com a nacionalistes i socialistes. Es proposen com a objectius principals l'expulsi de les forces d'ocupaci, la unitat territorial dels Pasos Catalans, la creaci d'un Estat Socialista Catal i la constituci d'una societat socialista catalana dins una societat socialista internacional. Com a lnia estratgica per a aconseguir-ho es proposen:
 Conscienciaci de la doble opressi nacional i social;
 Organitzaci de la classe treballadora i d'altres sectors populars;
 Autonomia organitzativa i generalitzaci de la lluita;

Tanmateix van establir uns punts mnims per a pactar amb altres partits: llibertat sindical, dret de vaga, l'estatut de Nria de 1932 com a mnim assolible i tamb estatuts semblants per al Pas Valenci i les Illes Balears. Critiquen el FNC per estar encorat en el passat i estableixen un nou model organitzatiu:
 Bases d'Enquadrament, dividides en fronts (estudiants, sindical, ensenyament, comarques i barris) i un servei de propaganda i estudis, que s'encarrega de les publicacions, entre elles, de la seva revista, Lluita, apareguda des d'agost del 1969.
 Assemblea de representants, comit central del partit (15 a 20 membres);
 Consell Executiu, encarregat de la direcci poltica, la coordinaci del partit i l'aparell de propaganda. Els primers membres foren Josep Ferrer i Ferrer, Josep Joan Armet, Enric Padrosa, Blanca Serra i Puig, Teresa Alabrnia, Carles Castellanos, Rafael Castellanos, Salvador Casanovas, Pere Terrado i Josep Ribas.

Els seus militants eren concentrats a Barcelona, el Valls Oriental (Granollers i l'Ametlla del Valls), el Valls Occidental, el Maresme, Lleida, el Tarragons, l'Alt Camp i el Girons, malgrat els contactes que van mantenir a Mallorca i Valncia. Potser tenia entre 50 i 100 militants, principalment estudiants, alguns obrers autctons, botiguers, pagesos i alguns treballadors del sector terciari. Des de l'11 de setembre del 1969 participaren en la collocaci d'estelades (adoptada pel partit), pintades i papers, ra per la qual en foren detinguts Josep Serra Kiel, Josep Ribas i Joan Gallart. Alhora, cap a desembre de 1969 foren convidats a formar part del Consell de Forces Poltiques de Catalunya, per ho rebutjaren perqu no volien donar suport a la burgesia i perqu es conformaven amb l'estatut de 1932.

El setembre del 1970 es public el document intern El partit i les organitzacions de masses. Lnia poltica del PSAN en els diversos sectors on proposen aprofitar accions concretes per a reforar les bases, i criden els militants a afiliar-se a Comissions Obreres. Participaren en les manifestacions de l'1 de maig i organitzaren els Comits d'Acci d'Ensenyants, intent de constituir un sindicat en l'ensenyament que mant contactes amb el Moviment Socialista de Catalunya. Influts pel Procs de Burgos i ETA, es plantegen crear una secci d'acci directa i es manifesten en solidaritat amb els lluitadors bascs. Tamb s'hi integr l'Acci Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) de Flix Cucurull i Tey, grup petit per que aport militants experimentats. Tamb mantingueren contactes amb l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), el Partit Socialista Valenci (PSV), Germania Socialista i el Comit Rossellons d'Estudis i d'Acci (CREA).

El 16 de gener del 1971 convoc una manifestaci al carrer Rogent de Barcelona en solidaritat amb els jutjats en el Procs de Burgos, amb 200 participants. Alhora, es mostren partidaris de participar en l'Assemblea de Catalunya per tal de no quedar-se allats i perdre incidncia. Joan Josep Armet i Coma en ser el portantveu i es proposen enfortir-ne el carcter popular i paraticipatiu, i aprofundir en el seu carcter nacional. Tamb fan una crida a els forces democrtiques del Pas Valenci i de les Illes Balears per tal que facin el mateix.

El 1972 el partit entr en crisi perqu creix poc, sobretot el sector sindical, i alguns militants creuen que cal canviar moltes formes i hbits del partit per a dinamitzar les seccions. Tot i aix, entre 1972 i 1973 publiquen diverses revistes com Barris en Lluita, Valls en Lluita, Estudiants en lluita, Obrers en Lluita, El Camp en lluita o El Pla en Lluita. El juny del 1972 es forma la secci jovenil, Joventuts Revolucionries Catalanes (JRC) , i durant l'11 de setembre convocaren actes a Granollers i manifestacions a l'Hospitalet de Llobregat i pintades. En foren detinguts els militants Agust Viades i Joan Tarabal. Alhora, participen en la Concentraci a Ripoll pel Primer Aniversari de l'Assemblea de Catalunya i donaren suport als militants del FAC jutjats, tot i que critiquen la manca de contingut poltic de l'organitzaci.

Desprs de la Segona Sessi Plenria de l'Assemblea de Catalunya del 1973, s'enfronten polticament tant al PSUC com a Bandera Roja, acusant-los d'espanyolistes. Les JRC proposen constituir-se com a Moviment d'Alliberament Popular Catal amb diversos fronts, per la manca de consolidaci en el mn sindical i la defensa de la via insurreccionista per part d'alguns provoc els primers enfrontaments.

 L'escisi dels provis .

El mar de 1973 va patir una escissi d'un grup ms radical que don lloc al PSAN-provisional el 1974, qui l'acusava dideologisme, seguidisme i acomodament petit burgs. L'agost del 1973 va establir contactes a Prada de Conflent i el mar del 1974 organitz una cllula a Vedat de Torrent (Pas Valenci), on aconsegu captar militants de gran valua com Josep Guia, Gonal Castell o Manuel Tarn. Aix l'abril de 1975 el PSAN formar part del Consell Democrtic del Pas Valenci. El 1976 Antoni Serra i Joan Quetgles constituren una cllula del PSAN a les Illes Balears.

El gener de 1976 nomenar un nou comit central i el juny aprovar una nova Declaraci Poltica de Principis, on es declar comunista i va adoptar un model leninista estricte a favor de l'alliberament nacional i de classe. I en el terreny sindical, el 1977 patrocin els Collectius de Treballadors, mentre que el PSAN-Provisional ho feia amb el Collectiu d'Obrers en Lluita, per tal d'introduir-se en el terreny sindical.

El 1977 va partir una nova escissi de la corrent marxista nacionalista moderada. L'any 1979 es present a les eleccions generals espanyoles al Principat de Catalunya en coallici amb un grup d'independents encapalats per en Llus Maria Xirinacs i el Bloc Catal de Treballadors (BCT), dins el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Abandon la coallici amb el BEAN i l'any 1980 tingu una altra escissi. Gran part dels escindits convergeixen el 1980 en una nova organitzaci anomenada Nacionalistes d'Esquerra i Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, de vida efmera desprs d'uns resultats electorals inferiors al que estava previst, passant la majoria a Esquerra Republicana de Catalunya. 

El 1983 el PSAN es va convertir en l'eix del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creat el 1984 per mitja de l'uni amb Independentistes dels Pasos Catalans (IPC), nom adoptat pel PSAN-Provisional.


L'agost de 1987 la Coordinadora Nacional del MDT i la del PSAN, reunides a Vinars, aprovaren la teoria del Front Patritic. El desembre de 1987 les Joventuts del PSAN i els Joves del Front Patritic Catal (vinculades llavors del PSAN) se uneixen i formen els Maulets el maig de 1988. 

L abril de 1989 Terra Lliure propugna una candidatura nica a les eleccions europees. Aquesta candidatura, anomenada Catalunya Lliure, rep el suport del PSAN i MDT i dels Maulets. El Moviment de Defensa de la Terra es dissol en favor de Catalunya Lliure (agost de 1989). El PSAN va participar en l'organitzaci fins el 1996, quan va retirar els seus representants de la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure.

Des del 1996, el PSAN impulsa la prpia organitzaci, mitjanant treball de formaci amb diverses jornades formatives anuals, aplecs a l'Horta, el Baix Camp i el Vinalop Mitj i el manteniment continuat de la revista Lluita.

La seva publicaci s la revista Lluita i utilitza la senyera estelada amb el triangle groc i l'estrella vermella com a "senyera nacional".

Entre els seus lders histrics cal destacar a Josep Guia, Xavier Romeu i Juv i Joan Josep Armet i Coma.

 Bibliografia .
 Ferm Rubiralta Casas Orgens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974 (1988) Edicions La Magrana;

Enllaos externs.
 Blog del PSAN;
 Web del PSAN;
 Web de la revista Lluita;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9442" title="Terra Alta" nonfiltered="221" processed="220" dbindex="5220">

La Terra Alta s una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre i amb capital a Gandesa.

Limita al nord-est amb la Ribera d'Ebre, al sud-est amb el Baix Ebre i a l'oest amb la Matarranya.





 Demografia .


 Enllaos externs .


Lloc oficial del Consell Comarcal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9446" title="Agullana" nonfiltered="222" processed="221" dbindex="5221">


Agullana s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Geografia.
El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, s a uns 5 quilmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir (Frana), La Jonquera, Capmany, Darnius i la Vajol. A ms del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. 

El territori d'Agullana s'estn per la zona occidental de la serra de l'Albera, a la part nord hi ha suredes i alzinars amb presncia de castanyers a les zones de ms altura.






 Demografia .


Histria.
El territori del municipi d'Agullana va ser ocupat a la prehistria. Reflex d'aquesta ocupaci s la presncia de quatre monuments megaltics, dos dlmens i dos menhirs, i la necrpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i est datada entre els segles IX i VII aC.
 
La primera referncia documental d'Agullana es troba el 1019, sota el nom d' Aguliana, a un document al qual el bisbe Pere Rotger cedeix lEcclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Cannica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del Vescomtat de Rocabert.

A mitjans del segle XVIII es va comenar a desenvolupar la indstria del suro. En el moment de mxima esplendor, a principis del segle XX la vila comptava amb 40 fbriques que s'hi dedicaven. Avui noms en resta una.

Mostra del gran desenvolupament d'Agullana a l'poca sn una srie d'edificis modernistes com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l asil Gomis o el caf La Concrdia.

Agullana forma part del Consorci Salines Bassegoda, una associaci de municipis creada el 2007 per fomentar el desenvolupament econmic, la protecci del medi ambient, la coordinaci de les activitats econmiques i de lleure i la cooperaci interfroterera. A ms d'Agullana en formen part els municipis d'Albany, Avinyonet de Puigvents, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Cistella, Darnius, La Vajol, Llad, Llers, Maanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Sant Lloren de la Muga, Terrades, Vilafant i Vilanant.

 L'esglsia de Santa Maria .
L'esglsia de Santa Maria s un edifici de finals del segle XII/comenaments del XIII. L'esveltesa de la seva volta, les seves proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal sn elements representatius de l'etapa final de l'Art romnic a Catalunya.

El temple s d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola pea. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9447" title="Albany" nonfiltered="223" processed="222" dbindex="5222">


Albany s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, a 239 metres d'altitud. 

Forma part del consorci Salines-Bassegoda i del PEIN de l'Alta Garrotxa.
Estructura administrativa.













Histria.
La zona s habitada des de temps prehistrics. Ho demostren diferents vestigis arqueolgics, com ara el jaciment de la cova de la Plvora i la tomba megaltica o cista de la Creu de Principi.

En el primer milleni de la nostra era hi varen arribar els rabs, per no en queda cap rastre. s documentat per primera vegada amb el nom dAlbanianum el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l abat Dmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins ms antics de Catalunya: Sant Pere d Albany, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d Arles (Vallespir).

Patrimoni arquitectnic i artstic.
 Cista de la Creu de Principi, monument megaltic.
 St. Vicen de Principi, esglsia romnica en runes del segle IX.
 St. Pere d'Albany, esglsia parroquial d'estil romnic del segle X. Correspon a l'antic monestir benedict del segle IX, fundat pel monjo Dmul l'any 844.
 St. Miquel de Bassegoda, senzilla i elegant esglsia romnica del segle XII, restaurada recentment. s d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, faana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.
 St. Marti de Corsavell.
 Casal fortificat de Corsavell, segle XII.
 St. Joan de Baussols, segle XIV. Abandonada des del 1910, per la caiguda d'uns llamps.
 St. Feliu de Carbonills, segle XIV. Cal destacar del interior de l'esglsia el terra enllosat, l'ara, el tenant de l'altar , la pica baptismal i les restes de pintures romniques. D'aqu prov la lpida esculpida del segle XIII que hi ha a Sant Pere d'Albany.
 St. Cristfol dels Horts. Documentada l'any 990.
 St. Corneli de la Muga o de Ribelles. La nau es troba en runes i l'absis, sencer.
 St. Bartomeu de Pincar, segle XII;
 St. Andreu de Lliurona o Llorona, segle XII;
 Santuari de la Mare de Du del Mont. Remodelat el 2002, ofereix servei d'hostatgeria.
 Santuari de la Mare de Deu del Fau, Mare de Deu de les Formigues o de les Alades, segle XV. Conserva el retaule neoclssic.
 Monestir de Sant Lloren del Mont (o de Sous), segle XI. s al pla de Sous, en el faldar de la muntanya del Mont.
 Reserva natural de La Muga-Albany neix dins el terme municipal d'Albany;
 Rutes BTT G-05 Salines-Bassegoda;
 Vistes panormiques de l'Empord, el Pla de l'Estany i la Garrotxa;

 Demografia .


Economia.
Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econmiques de la zona. El principal recurs era la producci de carb vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparixer el gas but a mitjans del segle XX. En aquest moment va comenar un important descens de la poblaci, i el conseqent abandonament de masies i venats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, b perqu s'hi installen neorurals, b com a segones residncies. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caa o els bolets, mantenen indstries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet), comeros i fins i tot un cmping. Tamb es mant l'explotaci del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrcola, per la majoria de la gent treballa a Figueres o a altres llocs de la comarca.

Entitats culturals i associatives.
Jovent d'Albany;
Colla Gegantera d Albany. Compten amb cinc gegants;
Agrupaci de Defensa Forestal (ADF);
rea de caa Bassegoda - Riu Muga;
Comissi de Festes d Albany;

Vegeu tamb.
Alta Garrotxa;
Puig de Bassegoda;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Sant Pere;
 web del consorci Salines-Bassegoda;
 web del consorci de l'Alta Garrotxa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9448" title="L'Armentera" nonfiltered="224" processed="223" dbindex="5223">

L'Armentera s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord.

L'Armentera s un municipi catal situat a la comarca del Alt Empord, provincia de Girona. El terme municipal consta d'una extensi de 6km i es troba entre 2 i 7 metres d'altitud. Els lmits del municipi sn al nord amb Sant Pere Pescador, a l'est amb Sant Pere i la mar Mediterrnia, al sud amb Viladamat i a l'oest amb Torroella de Fluvi.

 Llocs d'inters .
El Mol de l'Armentera: s un edifici del s. XVIII, notablement ben conservat. A l'interior hi resten bona part dels elements antics del mol; es poden veure les entrades i sortides de l'aigua, d'arcs de mig punt, tamb en bon estat. ;
L'Esglsia de Sant Mart: L'actual esglsia parroquial de Sant Mart de l'Armentera s una construcci del s. XIX, d'estil neo-clssic presentant escasses restes de l'edifici anterior, romnic (s. XII-XIII). S'hi conserven unes pintures de Joan B. Pany que representen els quatre misteris del Rosari. Pany fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l'anomenada Escola d'Olot.
El riu Fluvi: Ja que el municipi est situat a la plana alluvial de la desembocadura del Fluvi.
El parc natural dels Aiguamolls de l'Empord: Situat a la franja costanera central de l'Alt Empord. Formen part d'aquest parc els municipis de l'Armentera, Castell d'Empries, l'Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marz, Peralada, Roses i Sant Pere Pescador.

Histria.
L'Armentera s citat per primer cop en un document l'any 822 amb el nom dArmentaria.

En la guerra del Francs fou ocupada per les tropes del duc de Noailles, el 1641.

L'any 1713 va ser atacada per les forces de Felip V.

Al segle XVIII hi hagueren greus inundacions per riuades del Fluvi.

L'any 1839 hi tingu lloc una batalla de la primera guerra carlina.

El 1855 els habitants de l'Armentera varen sofrir una epidmia de clera

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9449" title="Avinyonet de Puigvents" nonfiltered="225" processed="224" dbindex="5224">

Avinyonet de Puigvents s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.






 Histria .
Documentat el diminutiu Avinyonet des del segle XIV, es va comenar a utilitzar probablement per la l'envergadura que anava adquirint la ciutat occitana homnima seu papal. Algunes troballes arqueolgiques del voltant demostren que el lloc va estar habitat a l'poca romana, encara que la seva fundaci es va fer a la edat mitjana. La ciutat va crixer prop d'un castell pertanyent a l'orde militar de l'Hospital, aquesta fortalesa va estar a les mans dels hospitalers del segle XIII fins al 1804, la Casa de la vila, ocupa des de principis del segle XX l'antiga esglsia de Sant Joan d'aquesta orde.
 Demografia .

 Indrets d'inters .
Castell de la Orde de Sant Joan de Jerusalem.D'aquesta fortalesa solament es conserven vestigis, com restes de la muralla, una torre quadrangular, un antic fossar i un gran portal adovellat que es creu podria ser l'antiga entrada principal al castell.
Esglsia parroquial de Sant Esteve. Reconstruda sobre parts de l'edifici romnic anterior, al segle XV i posteriorment al segle XVIII, que se'n va capgirar l'orientaci, per la qual cosa la faana romnica va quedar com mur de la capalera amb un campanar de cadireta de quatre ulls.
Ermita de Santa Eugnia. D'origen romnic del segles XI-XII, es celebra un aplec cada Dilluns de Pasqua.
 Bibliografia .
Catalunya poble a poble, Barcelona, Edicions 62, vol. 2 (2005). ISBN 84-297-5790-2;
Josep M. Marqus, Josep Riera, "Avinyonet de Puigvents: poble, parrquia i castell", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 13 (1978), 11-66.
Altres estudis als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Comanda de Sant Joan;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9450" title="Biure" nonfiltered="226" processed="225" dbindex="5225">



Biure s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

 Demografia .


Govern municipal.
Resum Eleccions Municipals a Biure 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |3
|align="right" |39.26
|align="right" |64
|align="right" |2
|align="right" |28.99
|align="right" |49
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
|align="right" |2
|align="right" |34.36
|align="right" |56
|align="right" |2
|align="right" |36.09
|align="right" |61
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |0
|align="right" |26.38
|align="right" |43
|align="right" |1
|align="right" |31.36
|align="right" |53
|-
|}
Llocs d'inters.
Castell de Biure, del segle XV, en queden poques restes. ;
La Fonteta, paratge nuatural al voltant de la font que aboca al riu Ricardell, amb l'antic rentador com.
Cabanes de pedra seca, de les ms antigues de Catalunya.
Can Sans, antic trull i actual casa de la vila.
Riu Ricardell, paratge natural.
Riu Llobregat, paratge natural.
Esglsia de Sant Esteve de Biure, del segle XVIII.
Monument a Pierre Bayle, timbaler francs mort en la batalla de Montroig, a l edat d onze anys.

Referncies.


 Enllaos externs .

Informaci de l'Ajuntament de Biure;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9451" title="Boadella i les Escaules" nonfiltered="227" processed="226" dbindex="5226">

Boadella i les Escaules s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. T l'ajuntament a Boadella d'Empord.

El 27 de maig del 2004 es va canviar el nom de Boadella d'Empord per identificar millor els dos nuclis de poblaci que integren el municipi i per evitar possibles confusions amb la capital del municipi.






 Demografia .


Llocs d'inters.
Riu la Muga al pas per Boadella i les Escaules.
Nucli histric de Boadella;
Nucli histric de les Escaules;
Castell - Palau de Boadella del segle XII i reconstrut el segle XV.
Esglsia de Santa Ceclia, documentada el segle XIV (Boadella);
Passeig del Ginebre i la Societat (Boadella) ;
Placeta de l'Oli i passeig del Cord, paratge natural (Boadella);
Pou del gla del mas Bartol ( s.XVIII ) (Boadella);
Les Deus (Boadella);
Mol de les Puces, del segle IX o X. No s clar si era un mol o uns banys. T una forma estranya,a semblant a una naveta menorquina. (Les Escaules);
Cova de les Encantades (Les Escaules);
Salt de la Caula, de 30 metres.
Coves naturals. Habitades en temps prehistrics, s'hi han trobat restes de 60.000 anys d antiguitat. N'hi ha algunes exposades al Museu Arqueolgic de Sant Pere de Galligans de Girona. Les restes trobades van del Paleoltic Inferior a l Edat de Bronze (Les Escaules).
Pou del gla de les Escaules. En molt bon estat;
Castell de les Escaules. Del segle XIV, s un dels onze castells de Llers;
Esglsia de Sant Mart. Del segle XVIII (Les Escaules);
Embassament de Boadella;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9452" title="Borrass" nonfiltered="228" processed="227" dbindex="5227">

Borrass s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9453" title="Bscara" nonfiltered="229" processed="228" dbindex="5228">

Bscara s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.








 Demografia .


 Cronologia .

817. Primera aparici del nom de Villa Baschara en un document. s una declaraci jurada de testimonis sobre els lmits del domini episcopal del bisbe de Girona a la vila. S esmenten fets anteriors.

834-844. En diferents diplomes carolingis surten mencionats els diferents vilars o petits venats que formaven part del territori de Bscara: Espolla, Abderrama, Sant Miquel de Terrades, Admiton i Cassinyola.

1019. S esmenta per primer cop l esglsia de Sant Aciscle de Bscara. El document que en parla no ens aclareix si aleshores ja era parrquia.

1140. L esglsia de Sant Aciscle s citada com a parrquia.

1187. Privilegi de mercat atorgat pel rei Alfons el Cast al bisbe de Girona Guillem Guissall.

Vers 1200. En un capbreu episcopal  s esmenten 107 cases del terme de Bscara, 84 eren situades al nucli urb de la vila. Les 23 restants eren masos repartits per tot el terme.

1209. El bisbe Arnau de Creixell compra als seus parents Dalmau de Creixell i a la seva esposa tots els drets que tenien sobre la vila de Bscara i que els corresponien en qualitat de senyors de Ponts.

1220. Primera referncia documental d un pont sobre el Fluvi.

1236. El rei Jaume I atorga al bisbe Guillem de Cabanelles una fira per a Bscara que havia de durar vuit dies en les dates que tris el prelat.

1241. Concessi de perms per edificar muralles a la vila per part del rei Jaume I al bisbe Guillem de Cabanelles. Aques document s l origen del primer recinte emmurallat del qual formaven part la plaa Major, els carrers d en Gisperet, del Mig , Safontcella i el tram de carrer major ms proper a la plaa.

1302. El rei Jaume II cedeix plena jurisdicci sobre Bscara al bisbe de Girona.

1343-1346. S estava obrant de nou l esglsia parroquial de Bscara. Una bona part d aquest temple ha arribat a nosaltres.

1344-1369. Notcies documentals de la construcci del segon nucli emmurallat que ampliava per la part de ponent i de tramuntana el recinte primitiu fins el cingle del Fluvi.

1345. Primera notcia coneguda de l existncia de l hospital. La instituci estava assistida per un hospitaler i ja tenia rendes prpies.

1358. El rei Pere III dna perms perqu poguessin aixecar forques en senyal de jurisdicci en qualsevol part del terme municipal. Fins aleshores noms es podien plantar dins el nucli emmurallat.

1359. Un fogatge atribueix a Bscara la xifra de 39 llars habitades.

1379. L infant Joan atorga una fira que s havia de celebrar durant 15 dies per Sant Marc.

1407. Pere Oller fams imaginer de Girona fa l escut d armes del bisbe Berenguer d Anglesola que encara es conserva al castell de Bscara.

1414. Notcia de l existncia d una barca per travessar el Fluvi i la qual, per privilegi episcopal, els vens de Bscara podien utilitzar sense pagar barcatge.  

1427-1428. Es produren forts terratrmols que devastaren bona part del pas. A Bscara quedaren molt malms el palau episcopal i, segurament, una bona part de la vila.

1450. El bisbe de Girona Bernat de Pau renova el rgim municipal de la vila. A partir d aleshores Bscara tindria un o dos cnsols, un consell municipal format per quinze membres i a ms comptaria amb clavari, mostassaf (inspector de mercats) i odor de comptes. Els crrecs es renovarien cada any.

1454. Primer esment conegut de la capella de Sant Sebasti de l hospital, en un document en el qual el bisbe concedeix indulgncies als benefactors de l esglsia i de la instituci, ja que estaven molt empobrides.

1486. Es construeix la capella de Sant llop, situada fora i prop del portal de la Plaa, actualment desapareguda.

1497. Un fogatge dona per a Bscara la xifra de 57 llars o focs.

1594. Reestructuraci dels crrecs municipals. S estableix els sistema d elecci per insaculaci (sorteig).

1598. La vila tenia 70 cases segons un recompte del bisbat.

1619. Tres venes de la vila sn acusades de bruixeria i condemnades a mort.

1636. Els jurats de la vila es venen el palau episcopal a Miquel Vila, notari.

1652. la poblaci pateix una violenta epidmia de pesta.
[[
1656]]. Durant la guerra dels Segadors els francesos assetjaren la vila sense xit.

1684. El general Bellefonds atac Girona, en una incursi francesa sense aconseguir conquerir-la. El seu campament base estava situat a Bscara. Els invasors cometeren molts pillatges a la vila. Pocs dies desprs, l exrcit regular espanyol i els miquelets de Josep de la Trinxeria recuperaren la poblaci.

1688. El bisbe Miquel Pontich cedeix a la universitat dels homes de Bscara l usdefruit de totes les aiges de totes les fonts i torrents del poble a canvi del pagament d un cens anual de 25 sous, dels quals el prelat renunci a canvi de la parrquia de la vila.
[[
1696]]. Es construeix el retaule major de l esglsia parroquial, obra de Vicen Falc, Mateu Solivera i Jaume Tim, escultors de Girona. Aquesta obra d art va subsistir fins l any 1936.

1702. El rei Felip V, de pas per Bscara, s allotj a can Vila, antic Palau episcopal.

1705-1714. Guerra de Successi. La vila pateix l ocupaci, la depredaci i el pillatge dels dos bndols en conflicte.

1759. El rei Carles III autoritza el trasllat del mercat de Bscara dels dimecres als dilluns per tal d evitar la competncia dels de Banyoles que tamb se celebraven en dimecres.

1771. L escultor olot Jaume Div construeix el retaule del Roser per a l esglsia parroquial.

1787. Els censos encarregats pel comte Floridablanca atribueix a la vila 289 habitants.

1794. Guerra Gran. Les tropes en trnsit provocaren una epidmia de pesta que caus 35 morts en cinc mesos entre els vens de la poblaci. Els francesos ocupen tot l Empord fins el Fluvi. Bscara esdev una posici espanyola d'avantguarda.

1808-1814. Guerra del Francs que tingu efectes catastrfics per a la vila. Entre morts i exiliats Bscara va perdre ms de la meitat de la poblaci i gran part dels habitatges quedaren destruts.
[[
1812]]. Les autoritats napoleniques designen Bscara com a capital de districte del departament del Ter.

1814. Fi de la Guerra del Francs. Abans de retirar-se, les tropes napoleniques volen gran part de les fortificacions de la vila i incendiaren la barca per travessar el Fluvi. El rei Ferran VII, que estava presoner dels francesos, es lliurat a l exrcit espanyol a Bscara.

1823. Es produeix l entrada d un exrcit francs anomenat els Cent-mil fills de Sant Llus per donar suport als absolutistes espanyols i establiren una guarnici a Bscara.

1837. Supressi del districte electoral que tenia com a capital Bscara.

1845. Els pobles de Calabuig i Orriols s incorporen al terme municipal de Bscara.

En fer les obres de l'AP-7, que atravessa el terme, es trobaren restes romanes.
Llocs d'inters.
Esglsia parroquial de Sant Iscle;
Les Muralles;
Priorat de Sant Nicolau, actulament Can Pags (Calabuig);
Esglsia de Sant Feliu (Calabuig);
El mol de Calabuig;
Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII);
Bibliografia. 
BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bscara. Ajuntament de Bscara, 2002;
   

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);
El Pessebre de Bscara;
La Finestra digital de Bscara;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9454" title="Cabanelles" nonfiltered="230" processed="229" dbindex="5229">


Cabanelles s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Els seus pobles vens sn a l'est Cistella, Llad i Navata, al sud Crespi, a l'oest Beuda i Mai de Montcal i al nord Albany, Sant Lloren de la Muga i Terrades.

Forma part del Consorci Salines Bassegoda
 Demografia .









I els venats de Casamor, La Palma i La Cirera.

Llocs d'inters.
Esglsia de Santa Coloma. 

C est l glise paroissiale du village. Construite au XI S, elle fut profondment rforme fin du XII- dbut du XIII S.
C est un difice d une seule nef vote en plein-cintre lgrement bris, sans arc torique. L abside semi-circulaire s ouvre directement sur la nef. A la base des votes on aperoit une moulure simple.

Le portail comporte un linteau et un tympan surmonts de quatre archivoltes simples caractristiques de la rgion au XII S.


Esglsia de Santa Maria de l'Estela.

Cel.la monstica de Sant Cristfol de l'Estela.
segles X - XI.
Esglsia de Sant Mart Sesserres.

Il s agit d un difice de la seconde moiti du XII S, trs simple, sans ornement et construit  peu de frais.
L glise est constitue d une seule nef couverte d une vote en plein-cintre lgrement bris et dpourvu d arc torique. L abside semi-circulaire est vote en amande
Le portail  est surmont d un linteau et d un tympan qui ont conservs leur structure primitive.



Esglsia de Sant Mart de Queixs.
segles XI - XII.
Esglsia de Sant Mateu de Vilademires.
segles XII - XIII
Esglsia de Sant Miquel de la Cirera.
segle XI
Esglsia de Sant Miquel d'Espinavessa.
segle XVIII
Santuari de la Mare de Du del Mn.
terme de Bassagoda (Albany), per l'accs es per Cabanelles. 



 Pgines relacionades .
Baronia de Torr;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Sant Rom de Casamor;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9455" title="Cabanes" nonfiltered="231" processed="230" dbindex="5230">


Geografia:
municipi de l'Alt Empord. Vegeu Cabanes (Alt Empord).
municipi de la Plana Alta. Vegeu Cabanes (Plana Alta).
poble de Sant Gens de Fontanes. Vegeu Cabanes (Rossell).
Part de Cabanes s una estreta franja de terreny d'aiguamolls a Torreblanca.
municipi de l'Arieja: Vegeu Les Cabannes.
Esport:
Mario Cabanes fou un jugador del F C Barcelona, vegeu Temporada 1933-1934 del FC Barcelona.
Paco Cabanes Pastor, Genovs I, s un pilotari professional.
Jos Cabanes, Genovs II, s un pilotari professional.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9456" title="Cadaqus" nonfiltered="232" processed="231" dbindex="5231">


Cadaqus s un municipi de la comarca de l'Alt Empord

Geografia.
s el poble ms oriental de Catalunya i de la pennsula Ibrica. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la pennsula del cap de Creus. Allat per les muntanyes del Pen de la resta de l'Alt Empord, Cadaqus va viure de cara al mar i prcticament separat, per terra, de la resta de la comarca, fins a les acaballes del segle XIX.

Economia.
Les activitats de subsistncia van ser principalment la pesca i la vinya. Aquesta ltima va enriquir la comarca al segle XVIII, per tamb la va arrunar quan va arribar la plaga de la filloxera a comenaments del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notria la migraci cap a Amrica.


Aix no obstant, l'allament del poble es va convertir tamb en un factor de prosperitat: a l'inici del segle XX van comenar a arribar-hi turistes que es van anar disseminant entre les diferents zones de ms fcil accs. Mentrestant, n'ignoraven els paratges ms recndits i, com a conseqncia, en conservaven la virginitat urbanstica.

Cultura.
El poble, situat a la cala del mateix nom, s presidit per l'esglsia de Santa Maria, que cont un notable retaule barroc. 
Quan va tornar de Nova York, Salvador Dal es va installar a Portlligat, una de les cales del terme. Dal havia pensat situar el seu museu principal a Cadaqus en comptes de Figueres, on s actualment. La seva presncia va fer que hi arribessin personatges tan destacats com Garca Lorca, Picasso o Walt Disney. Molts altres artistes s'han vist seduts per la plasticitat de cases blanques al voltant de l'esglsia de Santa Maria: Eliseu Meifrn, Albert Rfols-Casamada, Roca-Sastre, ngel Planells (fill de Cadaqus), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Ramon Aguilar Mor, Marc Aleu, Jordi Curs, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscard, Josep Moscard, Francesc Tod, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel i molts altres.



 Demografia .


 Enllaos externs .

Cadaqus per CapCreus online;
Cadaqus, per Josep Pla;
Pgina web de l'Ajuntament;
 Recursos sobre Cadaqus;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Guia de Cadaques;
Mapa de Cadaqus i Port-Lligat;
Pobles de Catalunya: Cadaqus;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9457" title="Cantallops" nonfiltered="233" processed="232" dbindex="5232">


Cantallops s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera;
Dolmen de la Coma del Gall;
Dolmen del coll de Mads I;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pagina oficial paratge de l'Albera;
meglits de l'Albera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9458" title="Capmany" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="5233">



Capmany s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Geografia.
Amb aproximadament 500 habitants, el municipi de Capmany se situa al peu de la serra de l'Albera. Es troba dividit per una riera que neix en uns estanys al nord del terme. Est situat a 15 quilmetres de Figueres, capital i centre comercial de la comarca.

 Demografia .









Economia.
L'economia de Capmany s'havia basat en la indstria surotapera, per actualment es basa en la vinya. Cal destacar els aproximadament 20 cellers particulars que hi ha actualment sota la Denominaci d'Origen Empord. L'economia capmanyenca es basa tamb en el sector serveis, i es beneficia de la seva proximitat amb la Jonquera i l'autopista, i tamb de la importncia creixent del turisme rural.

 Llocs d'inters .
Capmany t l'origen en un fort de l'Edat Mitjana. Actualment, l' esglsia, l' Ajuntament i algunes residncies particulars estan dintre el recinte emmurallat. Fora del fort, cal destacar lermita de Sant Sebasti i les dues fonts que hi ha en el territori municipal.

Dintre del terme cal destacar el conjunt de Cases de la Vall, situades al sud del municipi, la gran quantitat de masos escampats i el vedat de caa.

Caminant pel terme podem trobar nombrosos menhirs i dlmens amagats pels boscos d'alzines sureres
 Monuments megaltics :
 Dolmen del Quer Afumat;
 Menhir del Quer Afumat;
 Dolmen del Mirgoler;
 Pedra dels Sacrificis;
Estanys de Capmany;

 L'esglsia.
L'esglsia de Santa gata s un edifici fortificat del segle XII o XIII, amb noms una nau i un absis semicircular. La faana principal no t cap porta, sin una finestra doble esqueixada, i arcs arrodonits. La supera un campanar-mur recobert d'una teulada de doble vessant. El portal s a la paret lateral de la part sud i est format per tres arcs en mal estat. Els batents de la porta de fusta estan decorats amb ferros forjats en forma d'espiral de tradici romnica. T una torre fortificada situada sobre l'absis, que data del segle XIV o XV.

Imatges de l'esglsia.


Bibliografia.
 Catalunya romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, pp. 439-440.

 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament de Capmany;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9459" title="Castell d'Empries" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="5234">


Castell d'Empries s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. El terme municipal est dividit en dues parts: el que originriament era el nucli del municipi, situat sobre un turonet a uns 17 metres d'alada, i un complex turstic arran de mar anomenat Empuriabrava. Empuriabrava disposa d'una llarga platja i s una de les marines residencials ms grans d'Europa. A l'estiu duplica i fins i tot triplica la poblaci a causa de la gran afluncia de turistes.

En els ltims anys ha sorgit tamb una altra urbanitzaci anomenada Castell Nou. s l'altre costat de la carretera de Roses, i queda separada del nucli antic.

Histria.
Originriament era on actualment hi ha les runes d'Empries, a prop de l'Escala. A causa de la proximitat del mar i, conseqentment, dels atacs dels pirates, a comenaments de l'edat mitjana van traslladar el poble a un lloc ms segur i ms elevat. Castell va continuar sent la capital del comtat d'Empries, i el lloc on el comte residia. Durant l'poca medieval va ser un dels nuclis urbans ms destacats de la zona. Per aix,  cada any, a mitjan setembre se celebra el festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i de teatre...

Castell i els jueus.

Al nucli medieval de Castell hi havia diverses comunitats que van tenir un paper crucial en el procs de convertir la vila en la important capital que va arribar a ser. Entre aquestes hi havia l'Aljama hebrea (administraci jueva), important comunitat jueva que s'estenia al districte de l'Empord, el qual regia amb lleis i costums propis.

Els primers documents sobre la presncia de la comunitat jueva al comtat d'Empries coincideixen amb la cronologia de la ciutat de Girona, en tractar-se d'un intercanvi entre les dues ciutats (segle IX). Es tornen a tenir notcies l'any 1293, en ple desenvolupament de la comunitat jueva. Parlen de l'existncia d'una sinagoga. L any 1321 es don perms als sndics jueus per eixamplar la sinagoga de Castell. L'any 1386, quan el rei Pere III va adquirir el comtat d'Empries, va incorporar la comunitat jueva al patrimoni reial, tot confirmant els privilegis concedits pels comtes. A partir de mitjan segle XIV es va produir una progressiva davallada de la comunitat, tot i els esforos de comtes i monarques per protegir-la i revitalitzar-la. En l'actualitat, Castell s el tercer lloc de Catalunya on ms esteles funerries (Matsewots) s han trobat. Encara avui es pot veure l'estructura de la Sinagoga Nova (Bet-Kenneshet).

Llocs d'inters.

Antiga capital del comtat d'Empries que encara conserva avui en dia importants elements medievals. Entre els edificis d'inters histric cal destacar: la baslica de Santa Maria, el palau dels comtes o convent de Sant Domnec, la Llotja o casa comunal, la pres medieval i els carrers i cases medievals.

La Baslica de Santa Maria, tamb coneguda com la Catedral de l'Empord o Catedral de Castell d'Empries, s una gran edifici gtic que va ser construt entre els segles XIV i XV. Tot i que parts del temple estan basades en un edifici romnic previ, com per exemple la torre del campanar. De la baslica cal destacar el prtic gtic, decorat amb escultures dels apstols i la Mare de Du amb el Nen i els tres Reis Mags en el timp. El retaule d'alabastre, d'estil flamger renaixentista, es considera una obra nica a Catalunya. Vicen Borrs va comenar la construcci del retaule el 1485, i hi ha esculpides escenes de la vida de Jess.

El palau dels comtes, fundat l'any 1317, es va situar extramurs, de manera similar als altres que hi havia llavors a Castell. Quan va morir, el comte Pere II va llegar el palau als frares dominics (1402), per fins a finals del segle XVII no es va fer el trasllat al palau ni es va comenar a edificar la nova casa. Aquestes obres es van iniciar l'any 1698, per es van suspendre per la Guerra de Successi. No es van reprendre fins el segle XVIII.

Tamb destaca la pres medieval (segle XIV), un dels pocs edificis penitenciaris de l'antic rgim que han sobreviscut fins als nostres dies. A l'interior de les celles s'han conservat uns quants grafits fets pels presoners.
A la Cria, a migdia, hi destaca la faana que dna a la plaa de Jaume I (antiga plaa del Gra), amb finestrals gtics que han estat restaurats; a l interior notables mnsules de talla.

La Pres, al nord, t portal adovellat i dues finestres reixades a la faana. A l interior, petites celles es distribueixen a l entorn del pati. S hi han conservat curiosos grafits fets pels presos en diferents poques.

Les closes o camps tancats, uns prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetaci formen un paisatge molt caracterstic a l'antic estany de Castell d'Empries drenat pel Rec Madral.

La sardana a Castell.

En la vida musical, i especialment sardanstica, Castell va tenir un moment brillant a partir del segle XIX i que malauradament es va estroncar a la postguerra. Emper, s'ha tornat a recuperar. Jaume Joan Lleys i Agramont (1803-1853), mestre de capella i compositor, va crear una escola musical que va continuar la famlia Frigola. Cndid Candi i Casanovas (1844-1911), compositor de msica sacra i organista. El fiscornaire Antoni Agramont i Quintana (1858-1905), compositor i fundador de la Cobla Empordanesa, ms coneguda com Els Agramonts, conegut per la seva sardana ms popular, El foc de Castell. Se'n va escindir el 1889 la Cobla dels Rossinyols, per iniciativa de Pau Guanter i Casadevall (1871-1944), tamb fiscornaire, conegut com el Rossinyol. D'aquesta en sortiren Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), compositor i director de la Cobla La Principal de Peralada, i el seu germ ngel Blanch i Reynalt (1907-1965), compositor, instrumentista de la cobla La Principal de la Bisbal i director de la Cobla Barcelona. Baldomer Pastells, el popular Avi Rau, mtic flabiolaire, que va fundar i dirigir la cobla infantil Els Rossinyolets (1925). Els germans Josep Riera i Bolasell (1877-1962) i Enric Riera i Bolasell (1879-1962), intrprets famosos de tenora i autors de sardanes populars, i la nissaga de msics de cobla dels Cervera, descendents de la Selva de Mar i Roses.

 Demografia .






 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Farinera de Castell a mnactec;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9460" title="Cistella" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="5235">

Cistella s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.









 Demografia .


Patrimoni arquitectnic i artstic.
Santuari de Nostra Senyora de Vida. 
s un edifici del segle XVII situat 1 km a les afores del poble.

 Esglsia de Santa Maria . 

Vegeu l'article principal Santa Maria de Cistella

s el temple parroquial de Cistella. La seva faana s del segle XII, per la resta del temple va ser reconstruda al segle XVIII.

 Esglsia de Sant Mart .
Edifici del segle XII, reconstrut posteriorment

 Castell de Vilarig .
i tot el poble de Vilarig

 Bibliografia .
 Catalunya romnica;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Comunitat virtual de vens de Cistella;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Poble a poble;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9461" title="Colera" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="5236">

Colera s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Es un poble de costa, i la seva indstria principal s el turisme. 

T tres hotels i una urbanitzaci, Sant Miquel. El centre neurlgic de la ciutat es la Plaa Pi i Margall, on hi ha l'ajuntament, les dues niques botigues, l'estanc, el bar "La Plaa" i el "Passi Passi".

Els dos carrers principals sn el dels Horts i el del Mar, que desemboquen a les platges de la vila.

 Histria .

El primer document conegut on apareix el topnim "COLERA" s l'acta de consagraci de l'Esglsia de Sant Quirze l'any 935, "Vallen quam vocant Colera". En els lliurament d'uns alous fets pel Comte Guspert d'Empries al cenobi de Sant Quirze, any 931, la vall de Colera s anomenada "Valle de Collera".

El topnim Colera, prov, possiblement del llat COLLIS, Coll, tur.
El dia 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangens, pags de Garriguella, i els seu dos germana Ramon i Josep Sangenis envi una sollicitud al Rei Carles III per a la fundaci de la nova vila de Colera de
50 cases amb els corresponent vens, en terrenys de la seva propietats. El 4 de juliol de 1770, arriba l'autoritzaci del Rei per a la constituci d'un nou poble que es dir San Miguel de Colera.

Sembla ser que la nova vila anava acompanya d'un plnol de com havia de construir-se el poble: on se situaria l'esglsia, l'ajuntament, els canons de defensa, ect., tot i que no s'ha pogut constatar mai amb un document real, per existeixen documents que sembla que seria aix.
A petici d'uns vens de Portbou i Molinars la Diputaci de Girona en data 10 d'abril de 1885 va dictar una ordre on el municipi de St. Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou, el dia 23 de maig de 1885, el vens de Colera en desacord amb aquesta ordre van cremar els arxius de l'ajuntament i l'endem 24 de maig en sessi plenria celebrada a l'ajuntament de Portbou es va fer efectiva la capitalitat del Portbou en front de Colera.

La Llei signada el dia 2 de juliol de 1934, pel President de la Generalitat de Catalunya Llus Companys va autoritzar la segregaci de Colera del terme municipal de Potbou. 

 Demografia .





En el cens del 1936 es desagrega Portbou amb 3.092 habitants.

 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9462" title="Vilar" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="5237">


Vilar s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Situat prop del riu Fluvi, els seus terrenys sn plans i amb suaus elevacions.La seva principal economia s l'agricultura i ramaderia, hi ha indstria fustera.

Encara que havia estat fins finals del segle XVII sota la baronia de Sant Mori, la seva primera documentaci s del segle XI, quan pertanyia al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Pels diversos jaciments arqueolgics del terme, es demostra que la zona ja estava habitada en temps prehistrics, preromans i romans.






 Demografia .

 Indrets d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Esteve. Romnica del segle XIII amb elements del segle XVI. ;
Can Puig. Masia de l'any 1786 ;
Can Pou. Masia del segle XVI-XVII.
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9463" title="Darnius" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="5238">

Darnius s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Destaca per la producci de vinya i per la ramaderia .










 Demografia .


 Histria .
Darnius pertanyia al comtat de Besal. Surt esmentat l'any 983, encara que ben segur que ja existia des de fora abans d'aquesta data. L'esglsia, dedicada a Santa Maria, apareix esmentada a la fi del segle X. s un poble de sagrera, creat al voltant de l'edifici eclesistic .

 L'esglsia .
L'esglsia de Santa Maria, del segle XIII, s un bonic exemple de l'arquitectura del romnic tard, molt semblant a les de Maanet de Cabrenys i d'Agullana. T una nau nica, coberta amb una volta de mig punt lleugerament apuntada. L'absis, semicircular, s'obre a la nau amb un doble plec en gradaci. Acaba amb una volta ametllada. El portal t un timp decorat amb un crism (del qual neixen vint-i-vuit rajos) i dos estels de vuit puntes.

 Imatges de l'esglsia .


Vegeu tamb.
Castell de Mont-roig;

 Bibliografia .
Collecci La Catalunya Romnica

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9464" title="L'Escala" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="5239">

L'Escala s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord.








Geografia.
La vila de l'Escala est situada al sud del Golf de Roses, entre l'antiga gola del Fluvi fins al tur de Montg, limitant al sud amb el terme municipal de Torroella de Montgr (Baix Empord).
El nucli antic de l'Escala s'ubica entre la Mar Mediterrnia i un conjunt de turons de les darreres estribacions del nord del masss del Montgr.

Geolgicament el terreny s eminentment calcari amb restes de llims i argilles ms superficials.

Histria.
La vila de l'Escala va nixer el segle XVII com a barri de pescadors de Sant Mart d'Empries, fins que al segle XVIII va esdevenir cap de municipi.

Economia.
Inicialment, l'economia de la vila es basava en la pesca. La platja de l'Escala era utilitzada com a port i la vida de tots els seus habitants hi girava al seu voltant. Ms modernament, es va construir un port pesquer i esportiu a la zona de Riells. Actualment, l'economia es basa en el turisme, com es pot comprovar per la gran quantitat de cases d'estiueig i hotels; a ms, s'aprofita a fons els paisatges naturals dels poble i les runes d'Empries.

El producte ms caracterstic de l'Escala sn les anxoves. s tanta la popularitat d'aquest peix que moltes botigues arreu del poble s'hi dediquen exclusivament.
.

Escalencs illustres.

 L'escriptora Caterina Albert (ms coneguda pel pseudnim Victor Catal).
 El cantautor Josep Tero.
 El compositor de sardanes Josep Vicens Xaxu (tamb conegut com lAvi Xaxu);
 Llus Albert i Rivas, musicleg, compositor de sardanes i estudis de l'obra de la seva tia Vctor Catal;
 Christian Payan, exjugador professional de futbol, avui agent FIFA .avui escalenc de l anys 1999;

Tradicions.

Festa Petita (29 de juny)  Sant Pere, patr de la poblaci.
Festa del Carme (16 de juliol) Arribada de la Mare de Du per mar a mans dels pescadors del poble.
Festa de l'Anxovai de la sal.
Festa Major (2 de setembre) Santa Mxima, patrona de la poblaci.
Triumvirat Mediterrani;

 Demografia .


 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament;
Guia de l'Escala;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Bateria de costa de Punta Mil;
 Club Nutic L'Escala;
 Confraria de Pescadors de L'Escala;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9466" title="El Far d'Empord" nonfiltered="242" processed="240" dbindex="5241">

El Far d'Empord s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

s esmentat per primer cop l'any 844 amb el nom llat de Farus. Durant el rgim borbnic es va oficialitzar imprpiament com Alfar. El 1979 va recuperar el nom actual (Far d'empord).






 Demografia .

L'any 1515 va incorporar l'Oliva, anomenat aleshores com les Olivas.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9467" title="Roses" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="5242">

Roses s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord que ocupa la meitat sud de la pennsula del cap de Creus. Est centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord del golf de Roses. 

s un gran centre turstic, amb urbanitzacions, hotels i altres equipaments, dos ports (pesquer i esportiu) i un lloc atractiu i de gran relleu en el sector septentrional de la Costa Brava.













El clima, que acusa la freqent acci de la tramuntana, s assuaujat per la mar. La costa del municipi de Roses inclou una llarga platja de sorra, a la faana martima de la poblaci (entre el Port Nou i el Canal de Riu Grau), i ms a l'est, un bon nombre de cales, entre les quals destaquen les de Canyelles Petites, l'Almadrava (o Canyelles Grosses), cap Norfeu, punta Falconera, Jncols i Montjoi.

Tot i que el turisme ofereix la font d'ingressos principal de l'economia rosinca, el sector primari tamb hi t presncia, amb l'agricultura (conreu de l'olivera i de la vinya), encara que reduda i minvant, i, sobretot, la pesca, ja que Roses compta amb el port pesquer ms destacat de la costa nord de Catalunya. 

Histria.
L'rea que ocupa el municipi de Roses t vestigis d'ocupaci humana des del neoltic. Escampats pel terme hi ha una quantitat important de monuments megaltics, entre els quals destaca el dolmen de la Creu d'en Cobertella, un dels ms grans de Catalunya, datable cap a l'any 3000 aC.

De la colonitzaci grega a l'Edat Mitjana.
Articles principals: Rhode i Santa Maria de Roses;

No obstant aix, la poblaci de Roses t el seu origen en la colnia grega de Rhode, fundada pels massaliotes al segon quart del segle IV aC i no pels rodis al segle VIII aC, com ha transms la tradici erudita. 

Des de l'edat mitjana fins a l'extinci de les senyories feudals al segle XIX, form part del comtat d'Empries, que hi tingu el port principal. Els comtes d'Empries patrocinaren el monestir de Roses,  bastit al segle X sobre les restes de la ciutat antiga, que acumul importants possessions i assol de fet un condomini de la poblaci. El nucli de poblaci format al voltant del monestir depenia incialment de la capital comtal, Castell d'Empries, per el creixement que experiment grcies a l'aprofitament econmic de la seva situaci geogrfica fu que se n'independitzs el 1402 i que obtingus una certa autonomia municipal.

La importncia econmica i estratgica que havia assolit explica que el lloc fos fortificat el mateix 1402 per protegir-se dels atacs pirtics per mar i de les invasions franceses per terra, tots dos una constant en la seva histria.

La primera d'aquestes invasions de la qual es t constncia fou la croada contra la Corona d'Arag de l'any 1285. L'exrcit francs, comandat pel mateix rei Felip l'Ardit, ocup la poblaci, que utilitz per avituallar per mar les forces que invadiren l'Empord i posaren setge a Girona. La desfeta de l'armada francesa, primer a la badia de Roses, davant l'estol de Ramon Marquet, i tot seguit a les illes Formigues, davant del de Roger de Llria, va forar la retirada dels invasors, que finalment serien derrotats a la batalla del coll de Panissars. Llria ocup Roses, prviament incendiada pels francesos.

El paper de Roses, que havia esdevingut una escala important en la navegaci d'altura cap a les illes Balears, Itlia i el nord d'frica, queda ben pals tamb en el fet que fos escollida per Pere el Cerimonis com a punt de concentraci i de partida de la seva expedici militar a Sardenya el 1354.

La plaa forta.
Article principal: Ciutadella de Roses;

La histria de Roses fu un tomb cabdal a mitjan segle XVI, en convertir-se, per iniciativa reial, en la plaa forta martima ms important de la Monarquia Hispnica al Mediterrani. Sobre les velles fortificacions medievals, es constru el fort o castell de la Trinitat i, sobretot, un ampli cintur de muralles abaluardades al voltant del monestir i de la poblaci, d'una importncia estratgica fonamental en la defensa de la frontera del Rossell i dels interessos dels ustries al nord d'Itlia. 

La decisi reial comport un conflicte jurisdiccional amb els comtes d'Empries, senyors del lloc (en el qual obtenien suculentes rendes per drets de pesa i del port), que acab amb un acord tcit del condomini (la jurisdicci en mans del comte, la gesti de la plaa forta en les dei rei), desprs de fracassar un intent de permuta del comtat. L'autoritat reial neg a Roses una excessiva llibertat municipal, que hauria entrar en contradicci amb el seu nou paper militar.

Les fortificacions renaixentistes, modernitzades durant els segles XVII i XVIII, van estar defensades majoritriament per catalans, si b els oficials solien ser castellans, tot i les indicacions en contra de les constitucions de Catalunya. Durant la seva vida militar til, van fer front als pirates barbarescos i als exrcits francesos. 

En la Guerra dels Segadors fou la darrera plaa del nord de Catalunya fidel a Felip IV que va caure en mans de les tropes franceses, desprs del setge dirigit per Cesar du Plessis-Praslin, tot i que el 1642 la major part dels soldats havien estat evacuats per via martima per reforar el front del sud a causa de les derrotes que havien patit les dues columnes que havien intentat socrrer el Rossell a la batalla de Montmel i la batalla de Lleida de 1642. Finalment, va tornar a la sobirania dels Habsburg en acabar la guerra i signar-se el Tractat dels Pirineus (1659).

El 1693, durant la Guerra dels Nou Anys, va caure de nou en mans franceses desprs de noms set dies de setge. La plaa fou rendida per Gabriel de Quiones a les tropes del mariscal Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles. Els francesos no la retornaren fins al Tractat de Ryswick de 1697.

El 1794, durant la Guerra Gran, fou de nou assetjada per les tropes franceses i, tot i ser abastida per mar de munici i queviures per la flota espanyola dirigida per Federico Gravina, la plaa, comandada pel mariscal de camp Domingo Izquierdo, va rebre l'ordre d'evaquar la guarnici per via martima el 3 de febrer de 1795. Els francesos la desempararen a finals de juliol de 1795 com a conseqncia de la Pau de Basilea. El 1808, durant la Guerra del Francs, fou novament assetjada i conquerida per les tropes franceses, que l'ocuparen fins 1814.

La vila nova extramurs.

El seu paper militar, abans tan important, havia quedat anullat per la modificaci de la frontera pirinenca i pel desmantellament de l'imperi hispnic a Europa, per tamb pels avenos en estratgia militar que convertiren en obsoletes les seves fortificacions, d'altra banda en molt mal estat. A causa de la seva obsolescncia i davant la impossibilitat de defensar-les, demostrada arran d'un cop de m fallit de la guerrilla el febrer de 1813, el comandament francs en decid la inutilitzaci intencionada, i foren volats el castell de la Trinitat i alguns punts de les muralles de la vila.  D'altra banda, el paper militar que havia exercit Roses ja havia estat transferit a Cartagena.

A finals del segle XVIII, en un moment d'expansi econmica afavorida per les exportacions efectuades pel port, es constru un nou raval extramurs, a NE de les antigues muralles, centrat en la nova esglsia de Santa Maria de Roses. La vila vella i les fortificacions foren abandonades desprs de l'ltima invasi francesa, i el raval es convert en el nou centre urb de la poblaci.

La irrupci del turisme, a partir de la dcada de 1960, ha canviat radicalment la fesomia de la poblaci i la seva economia.

Llocs d'inters.
Monuments
 Conjunt megaltic de Roses;
 Ciutat grega i romana de Rhode (o Rodes);
 Castrum visigtic del puig Rom;
 Castell de Bufalaranya;
 Monestir de Roses;
 Castell de la Trinitat (o de la Poncella);
 Ciutadella de Roses;
 Esglsia de Santa Maria de Roses;
 Casa Mallol;

Parcs naturals
 Parc natural del Cap de Creus;
 Parc natural dels Aiguamolls de l'Empord;

 Demografia .
Tot i que durant l'any Roses t censats aproximadament 15.000 habitants, la vila acull durant l'estiu un nombre de visitants proper als 120.000 turistes, que s'hostatgen en una extensa oferta d'hotels, cmpings i apartaments.


 Festivitats locals .
La Festa Major de Roses s el 15 d'agost. La msica clssica, les havaneres, les sardanes i els gegants hi sn sempre presents. El 15 d'agost se celebra la missa ecumnica Oikoumene.
 
Des del segle XVII, Roses celebra per carnestoltes el "Carnaval de Roses", un dels ms destacats del pas. s la festa ms esperada pels rosincs i l'ambient festiu s present als carrers i a les places de la vila. Comena el Dijous Gras i s'allarga durant quatre dies amb diverses activitats, tot i que la principal s la desfilada per l'Avinguda de Rhode, en la qual s'exhibeixen les disfresses ms originals preparades per a l'ocasi.

Bibliografia.
Pepita Barbar, Roses, Girona, Dalmau Carles Pla, 1984.
Josep M. Dacosta Oliveres, Roses: l'eleci natural, fotografies d'Antonio Espejo, Barcelona, Lunwerg, 1998.
Narciso Daz Romaach, Roses: una vila amb histria, Roses, Ajuntament de Roses, 1991.
Mariona Gir i Noguer et al., Roses, Barcelona, Columna, 1996 (selecci de fotografies).
Franois Jacques Jaubert de Passa, Recherches historiques et gographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus, Pars, Librairie Gide, 1833.
Pere de Palol, El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empord), Girona, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, 2004.
Marta Pi Vzquez, Anna Maria Puig Griessenberg i Estela Illa Bachs, El Cap de Creus: Cadaqus, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar, Girona, Diputaci de Girona, 2006.
Enriqueta Pons i Brun, Pobles de muntanya, pobles d'aigua al Pirineu Oriental (1100-650 aC): la necrpoli de Puig Alt (Roses), Figueres, Brau-Roses, Ajuntament de Roses, 2000.
Anna M. Puig i Griessenberger, Carme Carrascal i Pardo, Gemma Vieyra i Bosch i Mireia Teixidor i Murl, "L'evoluci urbana a l'antic solar de la vila medieval de Roses (dels segles V al XVII)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 28 (1995), 41-70.  	 ;
Marcel Pujol i Hamelink, La vila de Roses, segles XIV-XVI: aproximaci a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses, 1304-1565, Figueres, Brau, 1997.
Sebasti Roig, Roses, fotografies de Jordi Puig, Barcelona, Triangle Postals, 2006.
Jaume Santal (coord.), Roses (1875-1975): del model comercial a la revoluci turstica, Roses, Ajuntament de Roses, 2001.
Altres publicacions als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Vegeu tamb.
Rhode;
Monestir de Roses;
Ciutadella de Roses;
Setge de Roses (1645);
Setge de Roses (1693);
Setge de Roses (1794);
Setge de Roses (1808);
Escut de Roses;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Fundaci Roses Histria i Natura;
Guia de Roses;
Roses Digital;
Patrimoni histric i artstic de Roses;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9468" title="Forti" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="5243">


Forti s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

 Demografia .


 Vegeu tamb .
Forti (llinatge);
Sibilla de Forti;

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9469" title="Garriguella" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="5244">

Garriguella s un municipi de la comarca de l'Alt Empord,situat a la Serra de l'Albera.

El punt ms alt del seu terme s el puig de Sant Silvestre (304 m.) a la serra de la Baga d'en Ferran. La seva vegetaci es consta de pinedes, sureres i els camps de cultiu de sec amb cereals, oliveres i vinya. Juntament amb l'elaboraci de vins i licors sn la base de la seva economia.

Llocs d'inters.
Esglsia parroquial de Santa Eullia de Noves. Dels segles XVIII i XIX, conserva restes d'un antic temple preromnic del segle XI, que havia pertangut al monestir de Sant Pere de Rodes. ;
Centre de Reproducci de Tortugues de l'Albera (Al costat del Santuari de la Mare de Deu del Camp);
Masia de n'Horts. Segle XVI. Arquitectura popular. ;
Mol de Vent. Segle XVIII. ;
Santuari de la Mare de Deu del Camp. Antic priorat;

 Demografia .


Bibliografia.
Volum 2 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5569 1.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Santa Maria del Camp;
Pgina oficial del Paratge Natural de l'Albera;
Centre Reproducci Tortugues de l'Albera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9473" title="Garrigs" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="5245">

Garrigs s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, en el lmit entre la plana i el terraprim. T una extensi de 19 km2

Limita al nord amb Vilamalla, a l'est amb Siurana, Palau de Santa Eullia i Sant Mori, al sud amb Vilar i a l'oest amb Bscara, Ponts i Borrass.









 Demografia .


Llocs d'inters.
Esglsia de sant Miquel, Garrigs segles XII - XIII;
Nucli urb de Garrigs;
Castell d'Arenys, segles XIV - XV;
Torre Moxdernista, Arenys;
Esglsia de sant Sadurn, Arenys segle XI;
Venat del raval de l'esglsia - Arenys segles XVII - XVIII;
Paratge del riu Fluvi, Arenys amb la central hidroelctrica del segle XIX.
El Castell, Vilajoan segles XIV - XV;
Esglsia se Santa Maria, Vilajoan;
Ermita de Santa Llcia, Tony;
Esglsia se Santa Maria, Ermads;
Hipogeu, Ermads;
Camp de la qesti d'en Sol, jaciment consistent en 14 sitges;
Jaciment del puig Ferrer, on es trobaren unes sitges amb cermica indiqueta anterior al s. II aC.

 Enllaos externs .

Lloc web de l'Ajuntament de Garrigs;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9475" title="Llad" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="5246">

Llad, o Lled d'Empord,  s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.







 Llocs d'inters .
L'antic monestir de Santa Maria de Llad.

 Lladonencs illustres .
 Montserrat Vayreda i Trullol;
 Demografia .


 Enllaos externs .

Web de l'ajuntament;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9477" title="Llan" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="5247">


Llan s una vila i municipi dedicat al turisme de la Costa brava nord a la comarca de l'Alt Empord, est situat al nord del Cap de Creus.
Medi fsic.
Llana est envoltat dels parcs naturals: Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera i Parc Natural del Cap de Creus. Limita amb els pobles de Colera al nord, Vilamaniscle i Garriguella al oest, La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) al sud i amb el mar Mediterrani a l'est.
Platges.
Platja del Cap Gras;
Platja de Canyelles;
Platja de Grifeu;
Platja de Santa Creu;
Platja de l'Argilera;
Platja Sant Jordi;
Platja del Port;
Cala la Gola;
Platja de les Carboneres;
Platja de la Farella;
Platja del Cau del Llop;

Estructura administrativa.







Histria.
El territori del municipi de Llan s habitat des de temps prehistrics, com ho demostren diferents vestigis arqueolgics, com ara el Dolmen del Puig d'Esquers i el de la Tomba del Abat.

En la Segona Guerra Pnica les tropes de l'exercit rom comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipi van desembarcar a Empries i a Deciana (Llan), amb la finalitat estratgica de tallar el subministrament a l'exercit d'Annbal Barca que dominava Itlia, comenant aix la invasi de la pennsula Ibrica i conseqentment l'imperi rom.

El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa per oculta des del mar, on ara es troba la vila, per amagar-se dels pirates sarrans..

El 1344 El comte Ramon Berenguer I d'Empries va empresonar a Llan molts cavallers del Rossell, que donaven suport al rei d'Arag Pere el Cerimonis.

El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la Capella del Port.

En el segle XVIII hi ha un gran desenvolupament de l'economia amb la producci i exportaci de vi i oli. A mitjans de segle es construeix el temple parroquial de sant Vicen i s'urbanitza el poble al seu voltant, tal com el coneixem actualment.

Fins a l'arribada del turisme als anys 60, al port tan sols existien alguna barraca de pescadors.

El 1991 fou proclamada ciutat pubilla de la sardana.
Lananencs illustre.
Josep Coll i Ligora, intrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.
Maria Assumpta Escudero i Ribot, historiadora, musegrafa i crtica d'art.
Francesc Escudero i Ribot, arquitecte.

 Demografia .


Cultura i festes.
Museu de l'aquarella (Fundaci Martnez Lozano).
Festa major d'hivern de Sant Vicen, se celebra el 22 de gener.
Festa major d'estiu, se celebra a l'agost.
Festa del Port, se celebra per la mare de Du del Carme el 16 de juliol.
Carnaval;
Festa homenatge a la vellesa, al juny;

Patrimoni arquitectnic i artstic.
Esglsia de Sant Vicen, segle XVIII, construda sobre restes d'un temple romnic. ;
Sant Marti de Vallmala o de Fontanet, prerromnic.
Sant Silvestre de la Valleta, segle IX.
Capella de la Mare de Du del Port.
Sant Genis del Terrer;
Torre romnica, segle XIII;
Arbre de la Llibertat, plantat l 1870 a la plaa.
Illa del Castellar, dominat el Port, s el punt ms oriental del municipi, est unit a terra ferma per un vial artificial.
Dolmen del Puig d'Esquers;
Dolmen del Passatge o Tomba del Abat;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Empordguia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9480" title="Llers" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="5248">


La vila de Llers (pronunciat "lls") es troba a 5 km al nord-est de Figueres. El seu terme municipal s fora extens (21,21 km) i accidentat per turons i serralades de poca elevaci. Sn els darrers contraforts pre-pirinencs, de formaci calcria, que assenyalen el lmit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, que formen l'interfluvi entre les conques del Manol i la Muga. 

El riu la Muga passa per l'extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de limit amb el municipi de Pont de Molins.

A la banda de llevant hi han uns terrenys planers, ja en contacte amb la plana, on hi passava el cam de la Calada o via romana que durant l'Edat Mitjana fou anomenat cam del Francs i servia de lmit dels antics comtats de Besal i Empries-Peralada. Aquesta situaci de frontera durant l'Edat Mitjana convert Llers en la zona ms fortificada de l'Empord. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze ms. El terme del castell era molt ms extens que l'actual municipi. Fins al segle XVII el poble ve de les Escaules pertanyia a Llers i fins a mitjans del XVIII el lloc de Molins (actual Pont de Molins) tamb era de Llers.

El poeta empordans Carles Fages de Climent va publicar el 1924 el poemari Les bruixes de Llers, amb illustracions d'un encara desconegut Salvador Dal.

 Demografia .








Bibliografia.
Antoni Egea i Codina, "Llers, els homes i els fets", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 14 (1979-1980), 263-338.
Antoni Egea i Codina, "El recinte murallat de la Fora de Llers", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 359-380.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Llers.info - La Web NO OFICIAL del poble de Llers;
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9481" title="Masarac" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="5249">


Masarac s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat en un terreny pla amb relleus suaus, la seva altura mxima no supera els 200 metres, est travessat pel riu Anyet. Als seus camps es conrea majoritriament cereals, vinya i oliveres, sent aquesta la base econmica del municipi juntament amb les granges porcines.

 Demografia .







Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Mart de Masarac. Pre-romnica dels segles VIII-IX amb posteriors reformes especialment al segle XII. Consta d'una nau i un absis trapezodal. Solament les parets de la nau i l'extrem de l'absis sn originals. ;
Monestir de Santa Maria de l'Om. Segles XI-XII ;
Restes del castell de Vilarnadal;

Bibliografia.
Volum 2 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5569 1

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9482" title="Rabs" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="5250">

Rabs s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. En el seu terme s'hi troba el monestir de Sant Quirze de Colera,dins del Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera




Conegut tamb popularment amb el nom de Rabs de l'Empord, s un terme accidentat amb sureres. El poble est prop del riu Orlina, segons va apuntar en el segle XVII el gegraf  Pere Gil i Estalella, el nom d'aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partcules d'or. 

Segueix sent un municipi dedicat a l'agricultura, per les vinyes que havien estat majoritries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la filloxera, que les va assolar l'any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent.

Indrets d'inters.
 Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera;
 Esglsia parroquial de Sant Juli de Rabs. Romnica amb la data de 1313 en la porta de ponent. ;
 Esglsia de Santa Maria de Colera Segle XII ;
 Esglsia de San Roman de Delfi Segle XI ;
 Monuments megaltiques:
    Menhir del Mas Roquer;
    Dolmen de la Coma de Felis;
    Dolmen de les Comes Llobes dels Pils;
    Dolmen del Solar d'en Gibert;
    Dolmen de Dofines;
 Monestir de Sant Quirze de Colera. Segle X;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina oficial del Paratge Natural de l'Albera;
megalitisme a l'Albera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9483" title="Palau-saverdera" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="5251">

Palau-saverdera s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

 Esglsia de Sant Joan.
Vegeu l'article principal Sant Joan de Palau-saverdera

L'esglsia s'esmenta per primer cop a un document de l'any 1070 en qu s'especifica que havia estat donada al monestir de Santa Maria de Roses. Est formada per tres naus i tres absis. L'absis central t forma semi-circular, essent les altres dues ms irregulars; aquestes sn les niques parts de l'esglsia dotades de decoraci llombarda.

A l'interior de l'absis principal, sobre una cornisa bisellada, hi trobem un fris de doble arcada entre lesenes; a l'exterior, aquesta comporta tres sries de dobles arcades entre lesenes, mentre les absidioles no en comporten ms que dues. Estan cobertes per una volta de quart d'esfera i s'obren sobre les naus a un plec que marca la graduaci. La nau central est coberta per una volta de ple arc lleugerament sobrepassada.
Les naus laterals estan dividides en quatre travesses per uns arcs trics amb voltes de diferents tipologies.

 Demografia .








Bibliografia.
ngel Roig i Turr, "Inventari del castell de Palau-saverdera (1411)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 415-418.

 Enllaos externs .

Ajuntament de Palau-Saverdera;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Piscina Municipal "La Fresca";
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9485" title="Pedret i Marz" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="5252">

Pedret i Marz s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, amb capital a Marz.






Els dos nuclis que formen Pedret i Marz estan separats entri si per 1 quilmetre de distncia, Pedret est ms dispersat, mentre Marz t un conjunt de cases al voltant d'una plaa, amb restes del que va ser fortalesa medieval.

Est regat per la riera de Pedret, afluent de la Muga. 

La ramaderia, especialment la porcina s la base de la seva economia juntament amb el cultiu de sec.

Monuments d'inters.
 
Restes del castell de Marz.
Muralles i torre de guata.
Esglsia de Sant Esteve, romnica del segle XII.
Esglsia parroquial de Sant Isidre i Sant Antoni. De construcci recent fou beneda a l'any 1968.

 Demografia .

El primer cens s del 1936 amb 185 habitants, desprs de la desagregaci de l'antic municipi de Vilanova de la Muga, avui incorporat a Peralada.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9486" title="Ponts" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="5253">

Ponts s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Geografia.
El seu terme municipal est en la confluncia dels rius Muga i Fluvi, amb les rieres de Ponts, Santa Anna i de lguema. 

El poble situat en una petita vall, t cultius de regadiu i sec, i ramaderia. Indstries agropecuries. 

Histria.
El jaciment arqueolgic del Mas Castellar de Ponts s un dels ms fructfers dels ltims temps en les terres de l'Empord. S'han trobat importants peces dels segles VI aC i II aC, un poblat ibric i una vila romana .

A Ponts es va lliurar la batalla de Ponts el 11 de juny de 1795, on els espanyols, acompanyats de sometent i miquelets catalans va derrotar l'exrcit francs.

 Demografia .






Llocs d'inters. 
 Esglsia de San Mart. Segle XVIII ;
 Esglsia de Sant Emeteri (Medir) i Sant Celoni. Romnic Segle XII ;
 Ermita de Santa Anna de Ponts. Segle XVI-XVII ;
 Santuari de Nostra Senyora de Lorda.  En runes ;
 Jaciment arqueolgic del Mas Castellar;

Bibliografia.
Volum 3 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9487" title="Ordis" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="5254">

Ordis s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

s un poble voltat de grans camps de blat i altres cereals, entre ells l'ordi que ha donat nom al poble (del llat hordeis, plural de hordeum). Tamb hi ha forces oliveres, fruiters i alguna vinya, terra de sec. Hi ha reduts sectors d'horta al costat de les cases del poble. No hi ha cap curs fluvial d'importncia, la riera Alguema, afluent del Manol, passa a l'extrem meridional del terme, formant el lmit amb els municipis vens de Navata i Ponts.

La gent viu principalment de l'agricultura i la ramaderia (hi ha algunes explotacions ramaderes importants, sobretot de porc i bov). Alg tamb viu de la construcci o es desplaa a treballar a Figueres o altres pobles vens.

Les cases d'Ordis formen un nucli compacte, al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Juli, amb carrers estrets, humits i ombrvols. Les cases sn velles, alguna amb les faanes de pedra restaurades i ensenyant noblesa i antiguitat amb els seus portals adovellats i finestres de carreus (segles XVI, XVII, i XVIII).

L any 1017, segons una butlla del papa Benet VIII, el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia possessions a Ordis, dins el comtat de Besal. L any 1019 l'esglsia de Ordeis pertanyia a la Cannica de Girona. En el testament del comte de Besal Bernat Tallaferro, datat l'any 1020, hi surt documentat el nom Ordeos que deu referir-se a Ordis.

L any 1154 s enregistrava la renncia feta al bisbe i a la Cannica de Girona per Ramon de Cistella i Ramon Guerau de Santa Eullia i llurs germans, de la meitat del delme de la parrquia de sant Juli d'Ordis. Els anys 1279 i 1280, en els censos d'esglsies i monestirs que havien de recaptar la dcima o contribuci a les croades, es consigna l'esglsia d'Ordis (escrit Ordeis i Ordeys, respectivament).

El venat de Sant Nicolau est format per un conjunt de masos escampats. Es troba a uns 3 km. a migdia de la vila d'Ordis i vora la riba dreta de l'Alguema. L esglsia de Sant Nicolau, isolada i a prop del mas Pags s una petita ermita romnica d'una nau amb absis semicircular (segle XII-XIII).

El lloc de Pols es troba a 1 5 km. al nord-oest d'Ordis. s un venat format per unes sis masies i l'ermita de Santa Maria de Pols.

Ordis celebra la seva festa Major per Sant Juli (el 7 de gener) i se celebra tamb la Festa de Sant Isidre (15 de maig). El dilluns de Pasqua se celebra l'aplec de l'ermita de Sant Nicolau i per la candelera (el 2 de febrer) es fa l'aplec a l'ermita de Pols. 

Avui Ordis seria un poble menys fams si no fos pel seu sabater (personatge real), que va inmortalitzar el gran poeta Carles Fages de Climent en la seva obra "la balada del sabater d'Ordis", publicada el 1921 amb illustracions del seu amic Salvador Dal.

Ordis, petita aldea d'ombres brunes,

amb una torre i una esquella a dalt,

tres feixes d'hort de malves i cobalt,

roqus espectre de castell en runes. (C. Fages de Climent, la balada del sabater d'Ordis)






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);
Fages de Climent, el poeta de l'Empord;
Dal i Fages: aquella collaboraci intelligent i cordialssima;
Museu d'Histria de Catalunya: Carles Fages de Climent: potica i mtica de l'Empord;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9488" title="El Port de la Selva" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="5255">






















El Port de la Selva s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord. El terme municipal inclou la poblaci de la Vall de Santa Creu. La vila del Port de la Selva es troba situada al nord de la pennsula del cap de Creus, al sector septentrional de la Costa Brava.

La vila dista de Figueres 33 quilmetres, i 70 de la capital de la provincia, Girona. El terme municipal s dels ms extensos de la zona. T una extensi de 41,49 km2 i s'estn, per la costa, des del rec d'en Feliu a la cala de Portal. Per l'interior, fins als termes de Llan, Vilajuga, Pau, Palau-saverdera, Roses i Cadaqus.

En aquest entorn trobem gran riquesa de paisatges. S'hi combina la blavor del Mediterrani, la verdor de les vinyes i, aixecant-se arran de mar, les muntanyes de la serra de Rodes, que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera, amb cims d'alades destacades, com Sant Salvador Saverdera (670 m) i el puig de Queralbs (621 m).

La serra de Rodes, el contrafort ms oriental dels Pirineus als peus del qual s'assenta la vila, es va formar pels plegaments de l'era primria. Est constituda tant per roques metamrfiques, com filonianes i plutniques. La morfologia ha donat com a resultat unes costes escarpades com a conseqncia de l'acci erosiva del mar i del vent, amb abundants valls fluvials inundades pel mar, que originen una costa articulada amb nombroses cales pintoresques, caps elevats i promontoris abruptes, a ms d'illes que s'eleven per sobre d'una plataforma d'abrasi poc extensa.

Histria.

Inicis.

Les primeres referncies histriques del lloc que ocupa el Port de la Selva sn de l'any 974. En una donaci de Gausfred I d'Empries-Rossell efectuada aquell any al monestir de Sant Pere de Rodes se cita el portus quod dicunt Armi-rodas. Fins a principis del segle XVIII, per, no hi ha referncies a l'existncia d'un nucli de cases en aquest lloc. El 1725 es va iniciar la construcci de la primera esglsia. De bon comenament eren cases de pescadors que vivien a la Selva de Mar i altres pobles dels entorns.

En aquestes cases hi guardaven el peix i els estris de pesca. Aquest petit nucli va anar augmentant fins que l'any 1787 va independitzar-se de la Selva de Mar quan Carles III li va concedir la condici de vila reial.
 
Juntament amb la pesca, a mitjan segle XIX va anar prenent molta importncia el comer d'oli i vi, fins que nombroses plagues, especialment la filloxera, van atacar els conreus durant la segona meitat d'aquell segle. Aix va provocar un important daltabaix en l'economia del poble. Com a conseqncia, moltes famlies es van veure obligades a emigrar.

Desprs d'aquell desastre, noms les valls i les zones baixes de les muntanyes es van recuperar per al conreu, tot i que a partir dels anys 1960 aquesta activitat va anar minvant, i la pesca i el turisme es van convertir en els principals recursos del poble.

Histria recent.

Dels anys 1960 fins ara, l'explotaci turstica s'ha convertit en l'activitat econmica ms important del Port de la Selva. Els orgens de l'atracci turstica del poble es remunten als anys 1920, quan va deswcobrir-lo un grup d'intellectuals. La bellesa de la badia va convertir aquells primers turistes en propagadors fervents del Port de la Selva.

Entre aquells primers turistes i propagadors dels encants del Port de la Selva destaca l'escriptor Josep Maria de Sagarra, que hi va trobar inspiraci per a algunes de les seves obres d'ambient mariner, com ara La balada de Luard, el mariner o Canons de rem i de vela.

Amb l'increment del turisme s'han anat multiplicant les urbanitzacions, que donen una nova fesomia a la vila i als voltants. Tot i aix, el Port de la Selva conserva encara un caire de poble de pescadors.

Llocs d'inters.


El Port de la Selva ofereix la possibilitat de tranquils passeigs vora mar, pel port, el Club Nutic i el cam de ronda, en direcci a Llan, o b pel cam de les cales, fins a la Tamariua. 

El patrimoni cultural correspon a tots els perodes histrics, des de la prehistria fins a l'actualitat, amb vestigis de totes les poques, per destaquen, tant per qualitat com per quantitat, els monuments del perode medieval.

Dintre del nucli urb podem visitar l'esglsia parroquial de Santa Maria de les Neus. S'hi venera una imatge gtica de la Mare de Du que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes.

A la poblaci de la Vall de Santa Creu cal destacar l'esglsia de Sant Fruits i els carrers que menen cap a la font o cap al cam que puja al monestir de Sant Pere de Rodes que, majesttic, presideix l'entorn des de dalt la muntanya.

El megalitisme troba la seva plasmaci en quinze elements, dels quals destaquen els dlmens de les Mores Altes, al costat de la carretera que puja del Port de la Selva al monestir de Sant Pere de Rodes, i el paradolmen de la Pallera, just al costat de l'enlla de la carretera esmentada amb la carretera de Vilajuga a Sant Pere de Rodes.

El patrimoni cultural del municipi t com a joia ms preuada el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, declarat B Cultural d'Inters Nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 1997. Aquest conjunt est format pel monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera) i l'antic poble de Santa Creu de Rodes, centrat a l'esglsia de Santa Helena de Rodes.

A part d'aquest conjunt excepcional, al terme municipal tamb hi ha altres monuments d'origen medieval, com ara l'esglsia de Sant Baldiri de Tavellera, situada al masss del cap de Creus, arran del sender de llarg recorregut GR11, a uns 5 quilmetres del nucli del Port.

Escampades pel territori hi ha tamb interessants restes d'arquitectura popular que, dreant-se entre la vegetaci arbustiva que cobreix antigues zones de conreu, mostren un paisatge fortament humanitzat, amb nombroses parets seques. Altres elements visitables sn els forns de rajols de Canavall, al costat del mol de Canavall, un antic mol de gra, i del Corral de l'Almeda.

Activitats esportives.

El Port de la Selva ofereix la possibilitat d'efectuar un bon nombre d'activitats esportives tant a l'estiu com a l'hivern.

Per una banda, les nombroses alternatives que ofereix el mar:

La badia del Port de la Selva reuneix les condicions adequades per a la prctica de l'esqu aqutic, la nataci o el rem, amb un mar que a l'estiu es mostra habitualment tranquil. Es pot aprendre a practicar vela, nataci, kayac, etc.

Tamb s un lloc idoni per a la prctica del windsurf, sobretot quan bufa la tramuntana, que ofereix l'avantatge que sempre porta cap a la costa.

S'hi pot gaudir tamb de passejades amb vaixell, que permeten descobrir els meravellosos paratges que amaga el cap de Creus, b llogant una embarcaci, b fent s dels creuers que porten per les diferents cales.

A ms dels itineraris que hi ha al voltant del poble, el Port de la Selva presenta un terreny ideal per la prctica del ciclisme de muntanya (ms de 30 km de pistes forestals senyalitzades) i de carretera.

Una altra possibilitat s el parapent, que es practica des de la zona de Sant Salvador Saverdera, on hi ha diverses zones de sortida al voltant del castell. Com a zona d'aterratge s'utilitza la platja de la Ribera del Port de la Selva.

Platges.

Aquest petit rac del cap de Creus compta amb unes de les millors platges de la costa catalana. N'hi ha moltes que han estat destacades per la Generalitat de Catalunya amb el mxim reconeixement per la qualitat de les seves aiges i el seu acurat entorn. S'hi poden trobar des de platges de sorra fina fins a platges formades per pedres arrodonides per l'acci erosiva del mar i el vent, per totes tenen en com l'aigua cristallina que caracteritza la costa del cap de Creus, perfecta per practicar-hi qualsevol activitat martima.

Des de fa anys, la Generalitat inclou, en el programa de vigilncia i informaci de l'estat de les platges, quatre platges del terme municipal en categoria destacada: la platja del Port de la Vall, la de la Tamariua, la del Port de la Selva i la del Pas. Aquestes dues ltimes van ser guardonades per la Uni Europea amb la bandera blava l'any 1997. Sobresurt, en particular, la platja del Pas, que aquest any ha tornat a ser reconeguda com la millor platja de Catalunya.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Guia de Port de la Selva;
Pobles de Catalunya: el Port de la Selva;
Bunkers de Punta S'arnella;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9489" title="Vilafant" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="5256">

Vilafant s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

El municipi de Vilafant es troba quasi en el centre geogrfic de la comarca de l'Alt Empord.

El terme municipal, d'una extensi de 8,37 Km2, est situat al sud-oest de Figueres, capital de comarca, tamb limita amb els termes de Santa Llogaia d'lguema al sud, de Borrass al sud-oest i d'Avinyonet de Puigvents al nord-oest.

 Demografia .






La poblaci de Vilafant viu distribuda en el territori formant tres nuclis de poblaci diferenciats:

 Nucli antic: Aquest est format per les restes de l'antic poble medieval i els eixamples que es van construir posteriorment. Aquesta denominaci tamb abasta El Parc de Vilafant, la continuaci urbanstica ms nova del nucli antic.
 Les Forques: Aquesta urbanitzaci es va iniciar l'any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres.
 El Camp dels Enginyers, Les Closes d'en Clar i Les Arengades Aquestes urbanitzacions situades al nord-est i tamb properes a Figueres, van iniciar la seva construcci a principis dels anys 60.


Vilafant s un poble en continu creixement. Des de l'any 1991 fins l'any 2005 ha experimentat un increment de poblaci de ms d'un 69%.

 Centres educatius .
 CEIP Les Mlies situat al Camp dels Enginyers;
 CEIP Sol i Vent situat al nucli antic;
 CEE Mare de Du del Mont situat a Les Forques. Web de l'escola d'educaci especial.
 Llar d'infncia 7 Pometes situada al Camp dels Enginyers;
 Pel curs 2008-2009 est previst per ensenyament posar en marxa un IES a Vilafant situat a la zona de Poliesports de Les Forques - La Solana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Rdio Vilafant 107.3FM;
Mostra gastronmica del conill i Fira de l'Artesania de Vilafant;
 CEE Mare de Du del Mont;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci de Municipis M.A.T. (AMMAT);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9490" title="Riumors" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="5257">

Riumors s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

El terme s'estn per la plana de l'Empord, entre els cursos dels rius Fluvi i Muga. Antigament hi havia estanys i aiguamolls que, entre els segles XVII i XIX, van ser dessecats per guanyar terres de cultiu. 

Al municipi destaca l'esglsia de Sant Mamet, amb dades de l'any 1019, que es va consagrar el 1150, per la qual cosa es creu que ja llavors ja hi va haver una reconstrucci. La gran inundaci de l'any 1421 va arrasar el poble. Van reconstrur l'esglsia el segle XV o XVI, aprofitant elements de l'anterior. El resultat s una esglsia d'una sola nau, que ms tard va tornar a ser reformada i fortificada. 

En algunes cases i masies s'hi pot veure, a les faanes, plafons de cermica amb allusions als serveis que qui les habitaven tenien amb la casa Xamunar, marquesos de Riumors, propietaris del lloc juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Bibliografia.
Volum 3 (2005), El meu pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9491" title="Portbou" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="5258">

Portbou s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

El terme municipal de Portbou es troba a l'extrem nord-oriental de l'Alt Empord, a la costa, fronterer amb la comarca vena del Rossell i frontera estatal franco-espanyola desprs del Tractat dels Pirineus (1659).

s de terreny bastant accidentat i per la seva situaci, de cara al golf de Lle, sofreix forts vents de tramuntana. En la part central del seu municipi t la cala de Portbou, on es troba la major part de la seva poblaci. Recentment s'ha construt un port esportiu.

Histria .

Des de 1659, pel seu venatge amb el Rossell, es va convertir en zona fronterera entre Frana i Espanya. L'any 1872 es va inaugurar la lnia frria, amb una estaci internacional. Una nova estaci fou edificada l'any 1929, amb una gran marquesina de ferro i cristall, seguint la trajectria de les obres de Joan Torras i Guardiola de Sant Andreu de Palomar. Fins l'any 1934 va formar part del municipi de Colera.

La vall i la cala de Portbou eren paratges deshabitats de la parrquia de Sant Miquel de Colera, i el monestir de Sant Quirze de Colera gaudia del delme del peix d'aquest litoral, almenys des del segle X. Aquests drets passaren el 1592 al monestir de Sant Pere de Besal, cenobi que possea en aquesta poca els drets de les cales del terme: Portbou, les Portes, Freixa i Freixanet. Encara en el segle XVII el sector entre Sant Miquel de Colera i la frontera era totalment deshabitat i noms desprs del 1802 l'abat de Besal, Francesc Melcior de Rocabruna i de Taverner, conced beneficis a la famlia Budellers perqu pogus establir-se aqu (el mas Budellers es troba a la capalera de la riera de Portbou, tres quilmetres terra endins de la costa). Amb aquest primer establiment s possible que a la fi del segle XVII s'hagus construt ja a la platja alguna barraca de pescadors, afavorits aquests establiments pel pas del cam venal que de Llan, pel cap de Ras, menava cap a Frana.

En el dietari de Jeroni Pujades del segle XVII ens descriu un desembarcament de Moros de Biserta, que agafaren bestiar de les muntanyes de Cervera i Portbou. Aquesta zona era molt preuada pels pirates per l'abundor de bestiar i matries primeres com l'oli i el vi. Tant el castell de Querroig com el de Sant Salvador, entre d'altres, s'edificaren per mantenir els lmits dels senyors i vigilar la incursi de pirates.

A mitjans del segle XIX hi havia a la platja de Portbou 12 cases i 6 cabanyes, comptant-s'hi menys de 50 habitants i un petit destacament de carrabiners per vigilar la frontera. Pocs anys desprs es produir la gran expansi de Portbou, producte de la construcci del ferrocarril. El 1864 es fu pblic l'acord hispano-francs signat dos anys abans a Perpiny, segons el qual el punt d'enlla ferroviari havia de ser al coll de Belitres. Aquest acord afavoria els interessos francesos que volien potenciar Portvendres en establir el traat Perpiny-Cervera, mentre que l'opini de l'altra banda dels Pirineus s'inclinava pel traat Figueres-El Perts. Aquest ltim traat era menys costs car estalviava la construcci de tnels que s'hagueren de realitzar des de Vilajuga fins a la frontera.

El 10 de juliol de 1876 s'obr tan sols la comunicaci entre els dos trams ferroviaris dins el tnel internacional sota el coll de Belitres; el 28 d'octubre del 1877 s'inaugur la lnia ferroviria Girona-Figueres i, finalment el 20 de gener del 1878 el tren arribava a Portbou construt per TBF. La inauguraci del tram de Figueres a la frontera i l'enlla a Portbou amb els ferrocarrils francesos es va fer coincidir amb la data del casament d'Alfons XII amb Maria de la Merc d'Orleans.

Quan es van emplaar les vies, l'estaci i els diferents serveis ferroviaris i duaners, s'hagu de construir una gran esplanada artificial de ms de 22 m d'altura. Entre aquest terrapl i el mar va crixer de seguida una important poblaci, formada especialment pels treballadors del ferrocarril i la duana. Molt aviat tamb sorgiren tota mena de comeros relacionats amb el trnsit de passatgers i mercaderies.

Aquest augment de poblaci provoc que el 1885 Portbou aconsegus la capitalitat municipal a Colera, provocant grans protestes i enfrontaments amb la poblaci vena que arribaren a cremar els arxius municipals al bell mig de la plaa. Desprs del trasllat de capital, l'any 1934, en temps de la Segona Repblica, Colera aconsegu la segregaci de l'Ajuntament de Portbou, formant-se a partir d'aleshores dos municipis independents.

Portbou, degut al seu naixement en poca recent, gaud de cases de moderna construcci i la falta d'espai urbanitzable oblig a construir-les amb dos i tes pisos a ms de la planta baixa. El 1900 la poblaci del municipi de Portbou (amb Colera) era de 2.851 habitants (dels quals ja 1.845 es trobaven vivint a Portbou), nombre que augment a 3.796 el 1930. En aquests anys el dinamisme del poble era evident: la premsa es desenvolupava: l'any 1931 va veure nixer lAteneu de Portbou, Destellos peridic apoltic, quinzenal de Literatura, Avisos y Noticias, la Voz de Portbou; el Casino Espaa, el Gran Casino la Congesta, l'Orquestrina Many s Jazz, un sindicat d'oficis diversos CNT i un sindicat de classe Sociedad de Camareros, la Unin Seccin de Portbou.

Refugis de la guerra civil.

Aquest sn els refugis que s'utilitzaren durant la Guerra Civil construts per l'Ajuntament republic de cares a protegir la poblaci de Portbou davant els bombardejos de l'aviaci i vaixells franquistes.
Dos dels ms segurs eren els tnels ferroviaris, concretament el tnel sud en direcci a Colera i el que s'utilitzava per les maniobres dels trens d'ample de via francesa, parallel a l'anterior. Els ferroviaris hi van collocar vagons que eren utilitzats per molta gent per passar-hi la nit.
El tnel d'anar a Ribera Amunt. Mitjanant sacs de sorra tapaven les entrades i la gent tamb hi passava la nit en els matalassos que es portaven de casa.
El rec que passa per l'estaci de mercaderies i arriba a la ribera davant del camp de futbol, i l'altre que mor davant l'estaci depuradora, tamb van ser utilitzats per la poblaci. Davant d'un dels dos hi va haver una vctima mortal.
Al terreny que ocupa l'edifici de l'Ajuntament, prop de la secretaria del Dispensari, tot aprofitant el traat de la claveguera general, es va obrir un refugi protegit amb sacs de sorra. Aquest tnel travessa tota la muntanya martima i sortia a l'entrada de la platja de les Guiules, avui dia desapareguda amb la construcci del port esportiu. En el transcurs d'un bombardeig hi va morir una persona.
Un altre refugi pblic es trobava al carrer Pujada, abans de la corba que duu a la Plaa Major. En un principi noms tenia una boca d'entrada, desprs s'hi va afegir una altra entrada al costat de les escales.
Al carrer Nord, tot aprofitant una cova que travessava la muntanya i sortia on es trobava l'antic escorxador davant de la platja, avui en dia Passeig Llus Companys.

Algunes cases tenien refugis privats com el que comunicava Can Mil amb Can Cadeses o el que hi havia a la "Casa de l'Alemanya" al carrer Frederic Mars.

La gent, quan sentia la sirena corria a ficar-se a qualsevol d'aquests llocs o fins i tot, per manca de temps, en tenien prou amb la volta duna escala. Tot hi aix, segons diuen, els bombardejos a Portbou noms van produir 6 morts.

Geografia.

El territori municipal s'estn pels confins orientals de la serra de l'Albera, al punt de contacte d'aquesta serralada amb la mar. L'extrem septentrional, divisori amb Frana, s'inicia a ponent al coll de Tarabaus, segueix vers llevant pel coll dels Empedrats i de Rumpis, el Pla de Ras i el Puig de Querroig, des d'on davalla vers els colls de la Farella, dels Frares i de Belitres fins a tocar la mar per la punta del Falc (o de l'Ocell) al sud i constitueix el lmit de tramuntana de la costa empordanesa.

A migdia de la punta del Falc, entre el cap de Portbou i la punta del Claper, es forma la gran recolzada de la badia de Portbou, al fons de la qual hi ha el poble i on desemboca l'estreta vall solcada per la riera de Portbou, que neix prop del coll dels Empedrats. La franja que ocupa el municipi de Portbou limita pel nord amb Frana, per l'est amb la mar i pel sud amb el municipi de Colera.

Per la seva situaci geogrfica, encarada al golf de Lle, la poblaci s batuda amb una extraordinria violncia per la tramuntana i en algunes ocasions, el vent ha arribat a tombar vagons de tren. En alguns carrers del poble, com el del Pi, el de la Plaa, o el de l'Esglsia, a les parets de les cases, hi ha passamans de ferro on s'hi poden agafar els vianants. Si algun rcord t el poble de Portbou, aquest s el que es refereix a la velocitat del vent que hi bufa reflectit en les dades que dona el servei de meteorologia installat al Puig de l'Ocell.

Actualment Portbou compte amb el Full, publicaci trimestral que compte amb la collaboraci de l'Ajuntament i la Diputaci de Girona a ms de molts collaboradors forans i aliens al poble cosa que fa que sigui una acci molt ben acceptada pels seus lectors.

 Demografia .





El primer cens, desprs de la desagregaci de Colera, s del 1936 amb 3.092 habitants.

Logotip i Escut de Portbou.

----
Diverses versions del logotip de Portbou
Des de fa mes de 100 anys el logotip en el logotip de Portbou sempre han estat representats 2 "bous" en el mar



Indrets d'inters.

Al poble, s'hi accedeix per l'avinguda de Barcelona, venint de Colera. Molts dels carrers sn estrets i sovint costeruts. Hi destaquen la Rambla de Catalunya, sobre la riera que desemboca al mar, el Passeig de la Sardana, parallel a la platja, en un extrem del qual hi ha situat l'Ajuntament, l'antic edifici consistorial que presenta una elegant decoraci tot i que ara resta abandonat a l'espera de ser la futura seu de la fundaci Walter Benjamin i altres cases decorades d'estil modernista com la Casa Herrero, actual centre cvic que alberga una sala d'actes per exposicions temporals, la biblioteca de titularitat municipal amb ms de 7.000 llibres indexats, un actiu casal d'avis, i uns tallers ocupacionals.

Els principals llocs d'inters sn:

La parrquia de Santa Maria de Portbou.

Baixant de l'esglsia, a la Plaa Major, hi ha font de pedra datada el 1955 i decorada amb l'escut del poble: dues barques de bou al port i una corona.

Prop de l'esglsia, entre el carrer Colera i el carrer Mercat, hi ha una placeta decorada amb la Font dels Ninots, construda el 1922 per J. Albareda i E. Pastoret.

Davant mateix hi ha l'accs a l'Estaci de Portbou.

Dolmen del Coll de la Farella ;

Platja Clap ;

La Platja Gran;

Portbouencs destacats.
Vegeu la 

Fabi Estap;
Frederic Mars i Deulovol;
Maria Merc Roca i Perich;
Rafael Santos Torroella;
ngels Santos Torroella;

Sardanes dedicades a Portbou. 

Avant Foment de Portbou de Jaume Bonaterra ;

Encs Portbouenc de Jaume Bonaterra ;

Aplec a Portbou de Jaume Bonaterra;

Bibliografia.
Tomo 3 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci sobre el Logotip de portbou;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9492" title="Sant Mori" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="5259">


Sant Mori s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat a la dreta del riu Fluvi, limita al nord amb Sant Miquel de Fluvi, a l'est amb Ventall, al sud amb Saus, Camallera i Llampaies i a l'oest amb Palau de Santa Eullia. 

L'economia es basa en l'agricultura i la ramaderia, t una petita central elctrica i el turisme cada vegada ms en auge. 

Centre de la baronia de Sant Mori des de mitjan segle XV i del marquesat de Sant Mori des de l'any 1893. La reina regent, Joana Enrquez, i el seu fill, l'infant Ferran (Ferran II el Catlic), en plena Guerra civil catalana, van passar uns dies en el castell de Sant Mori, on va convocar i reunir un Parlament durant el mes d'octubre de 1466.

Indrets d'inters.
 Esglsia de Sant Maurici. Segle XVIII.La faana actual de l'esglsia s del segle XVIII,per s un edifici romnic del segle XIII (L'Art Romnic a Catalunya);
 Esglsia de Sant Juli. Preromnica. ;
 Castell de Sant Mori, sembla ms un palau que una fortalesa, edificat sobre runes anteriors. ;
 Jaciment arqueolgic. Poblat ibric.

 Demografia .


Bibliografia.
La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62, vol. 18 (2004). ISBN 84 297 5446 6;
El meu pas: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, vol. 3 (2005). ISBN 84 297 5570 5;
Enric Bassegoda i Pineda, "Els senyors del castell de Sant Mori al segle XV", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 38 (2005), 139-157.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9493" title="Vilanant" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="5260">


Vilanant s un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empord, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la que dista poc ms de 6 km.

Limita al N amb Llers, a l'E amb Avinyonet de Puigvents, al S amb Borrass i Navata i a l'O amb Cistella. Una bona part del terme municipal t una geografia accidentada per les serres de l'Illa i de Coll de Jou. El sector meridional del terme s travessat pel riu Manol, a la vora del qual s on t les terres de conreu.  El terme tamb s drenat pel Rissec, la riera del Mas Rodella i la de Cistella, tots afluents del Manol.

L'economia es fonamenta en l'agricultura (cereals, llegums, farratges per al bestiar, hotalisses), la ramaderia (porcs, vedells, ovelles, aviram) i, darrerament, tamb en el sector de la construcci. Hi ha pedreres de marbre roig a Mas Genover. Les antigues explotacions d'olivera (que alimentaven molts trulls) i de vinya s'han anat abandonant. El mercat principal s al cap de comarca, Figueres. Alguns masos ofereixen serveis de turisme rural i de restaurant.

Compta amb un collegi pblic, un dispensari mdic i un poliesportiu.

Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Entitats de poblaci.





Els dos antics termes municipals de Vilanant i de Taravaus, fusionats des de 1996 i representats com a conjunts a la taula anterior, integren una part de poblaci dispersa que habita als segents venats:

De Vilanant

Raval de les Cases Noves, al nord-est i molt a prop del poble, dels segles XIX-XX (27 h el 1991).
Venat de Coquells, de masies disperses, al nord-oest del terme (35 h el 1991).
Venat de Ca l'Almar, de masies disperses, al nord del poble (14 h el 1970).
Venat de Sant Jaume dels Solers (o dels Verders), al sud-oest, a la vall del riu Manol (23 h el 1991).
Venat de Can Nebot, al sud, a la vall del Manol (12 h el 1991).

De Taravaus

Venat de Mas Safont, al sud del terme.
Venat de Corts, al sud del terme.



Llocs d'inters.

Vilanant t un nucli antic de gran bellesa dels segles XVII i XVIII, amb cases reconstrudes i ben mantingudes. Al terme municipal destaquen els segents edificis i indrets singulars:

Esglsia de Santa Maria de Vilanant, d'origen preromnic, documentada l'any 1018, amb importants i interessants reformes posteriors.
Cal Llossaire, antic castell-palau dels senyors de Vilanant, del segle XVI.
Capella de Sant Sebasti, del segle XVII, actualment s la seu de l'Ajuntament.
Capella de Sant Jaume dels Verders (o dels Solers), originalment del segle XI i reconstruda totalment al Segle XVIII.
Ermita de Sant Salvador de Coquells, antic priorat, del segle XI.
Can Genover, gran masia del segle XVIII, amb una capella adossada dedicada a Sant Joan.
Castell d'Escales (o del Soler o Solers), dit popularment dels Moros, del segle XII.
Alzinar del mas Nebot, amb alzines monumentals centenries catalogades.
Esglsia de Sant Mart de Taravaus, del segle XIII i consagrada el 1321, d'un romnic popular tard amb modificacions posteriors.
Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles XVI-XVII.
Can Farigola, masia fortificada dels segles XVI-XVII.
Mas Safont, gran masia del segle XVI.

 Histria .

Vilanant va formar part del comtat de Besal (fins 1111), de la sotsvegueria de Besal (fins 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Del domini reial va passar als Palau (progressivament, entre 1359 i 1363) i als seus hereus successius (els Vallgornera, els Salb, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i els Silva, ducs d'Hxar) fins a l'extinci de les senyories feudals al segle XIX.

La filloxera provoc, en part, una greu crisi demogrfica a finals del segle XIX, que s'ha mantingut durant un segle. Des de finals del segle XX s'ha iniciat una lenta recuperaci, afavorida per la installaci de nous residents.

Cronologia.




2400-1800 aC. Dataci d'una destral plana de bronze, que s el testimoni ms antic de la presncia de l'espcie humana a l'actual terme de Vilanant.
966. Apareix escrit per primera vegada el nom de Vilanant (en llat, Villa Avondant) en el testament del comte Sunifred II de Besal. Deixa l'alou que hi tenia al monestir de Banyoles.
1017. El papa Benet VIII confirma les possessions del monestir de Banyoles, entre les quals l'alou de Vilanant.
1018. L'esglsia parroquial de Santa Maria s citada per primera vegada, en l'acta d'un judici celebrat a Besal davant del comte Bernat Tallaferro. Aquest mateix document tamb esmenta la capella de Sant Joan que estava situada davant de la faana del temple parroquial i en la qual es veneraven unes relquies del sant.
1289. El cavaller Bernat de Soler presta homenatge al bisbe de Girona per la tercera part del delme de la parrquia de Vilanant, que tenia per ell l'hereu de Bernat de Palau.
1290. El poble, que depenia directament de l'autoritat del rei, s incorporat a la batllia reial de Figueres, demarcaci que s'acabava de crear.
1314. Apareix citat el mas de Bernat Isarn, el primer de Vilanant que transcendeix a la documentaci conservada.
1359. Un fogatge atribueix a Vilanant 37 focs o llars, uns 141 habitants.
1359. El rei Pere III, mancat de diners, es ven una part de la jurisdicci de Vilanant (Vilahonant) a Berenguer de Palau, senyor del ve castell de Palau-surroca.
1363. El mateix rei es ven la resta dels drets senyorials sobre el poble a Ramon de Palau, fill de Berenguer de Palau. La corona perd definitivament el domini directe que tenia sobre la poblaci.
1497. El nombre de focs o llars havia baixat a 27.
1525. La senyoria del poble passa per dot matrimonial dels Palau als Vallgornera.
1561. Benet de Vallgornera fa edificar el castell-palau de la poblaci (actualment, Cal Llossaire).
1562. Sant Salvador de Coquells s citat com a priorat depenent del priorat de Santa Maria de Llad.
1594. Els vilanencs perderen un judici contra Cipi de Vallgornera referent a la dcima de les olives.
1682. El rei Carles II concedeix el ttol de marqus de Vilanant a Miquel de Salb i de Vallgornera.
1724. Reconstrucci de la capella de Sant Jaume dels Verders (o dels Solers).
1735. Construcci de Can Genover.
1771. Construcci de la capella de Sant Joan de Can Genover.
1782-1792. Es construeix la capella de Sant Narcs de l'esglsia de Sant Feliu de Girona amb les columnes i d'altres elements fets amb marbre roig de les pedreres del Mas Genover, de Vilanant.
1787. Segons els cens del comte de Floridablanca hi havia 391 habitants.
1794. Durant la Guerra Gran, el poble s saquejat pels francesos, moltes cases foren destrudes i moltes persones assassinades.
1864. Primer intent de constituir una associaci de socors mutus.
1870. Es crea l'"Associaci de  Caritat Recproca";
1870. Una forta tramuntanada fu caure l'Arbre de la Llibertat que hi havia a la plaa.
1872. Durant la Tercera Guerra Carlina fou construda una fortificaci que fou enderrocada en acabar el conflicte. Molts vens del poble lluitaren al costat de l'exrcit carl.
1879-1881. Es construeix l'actual campanar, sobre el qual s'install, l'any 1884, un dels primers parallamps que hi hagu a Catalunya.
1902. Fundaci de l'associaci de socors mutus "La Unin Cristiana".
1916. Constituci de l'entitat recreativa "L'Aurora Vilanenca";
1922. Primera festa d'homenatge a la vellesa amb assistncia d'Antoni Serrat, habitant al mas Rodella que tenia 106 anys.
1925. Installaci del corrent elctric.
1926. Inauguraci de l'actual edifici escolar.
1936. En els primers dies de la Guerra Civil l'esglsia parroquial s incendiada i el rector assassinat.
1956. Una forta glaada mata gaireb totes les oliveres del poble i deix erm el paratge de la Garriga.
1960. Installaci del telfon.
1969. Segona festa d'homenatge a la vellesa.
1970. Es comencen a posar al descobert els paraments preromnics de l'esglsia parroquial.
1978. Es construeix la xarxa d'aigua potable i de clavegueram.
1991. Inauguraci del nou enllumenat pblic.
1996. L'antic poble de Taravaus, que des del 1969 formava part del municipi de Navata, fou incorporat al de Vilanant.
1999. Inauguraci del local social del poble.

 Vilanencs illustres .

Flix Genover (Figueres, segle XVII - Poblet o Barcelona, c. 1748), abat de Poblet. Fou batejat a Vilanant, d'on procedia la famlia.
Pere Ricart (Vilanant, 1836 - 1921), missioner dominic.
Joan Sibecas i Caba (Vilanant, 1928 - Avinyonet de Puigvents, 1969), pintor i gravador.

 Escut d'armes .

El blas de Vilanant s un escut caironat truncat, amb el primer de sinople i el segon d'or. Per timbre porta una corona de marqus. Fou aprovat el 9 de juny de 1993.



 Demografia .


 Toponmia .

Orografia
Aiges Mortes
els Cardenals
Coma Forcada
les Garrigues
Pla de la Creu
Pla de Mas Palau
Pla d'en Vinyes
Pla de Taravaus
Serra de Coll de Jou
Serra de l'Illa
la Tribana


Hidrografia
el Manol
el Regar
el Reguissol
el Rissec
rec de Cistella
rec de Vilanant
riera de Mas Rodella

rees
Coquells
Ca l'Almar
Taravaus


Masos
Ca l'Almar
Ca l'Alegret
Ca l'Arrufat
Mas Canela
Mas Casals
Les Cases Noves de Baix
El Casot
Can Claveguera
La Cloquella
Mas Coquells
Cal Cuc
Can Farigola


Can Garcia Pajuelo
Can Garriga
Can Gelart
Can Genover
Can Guilla
Mas Jonquer
Can Llavanera
Mas Llobet
Can Mitgeres
Mas Molar
Mas Mol d'en Nebot
Can Nebot


Mas Nou
Can Palau
Can Piferrer
Can Prim
Mas Puig
Can Pujades
La Riba
Mas Ribalta
Mas Rodeja
Mas Rodella
Mas Sabater
Mas Safont


Mas Sastre
Can Tapioles
Can Tarasc
La Teulera
Can Valent
Mas Vermell
Mas Xibeques
Mas Gelat



 Publicacions .

Municipals

El Campaner: Butllet Municipal de Vilanant i Taravaus, quadrimestral (des de juliol de 2004).

Relacionades amb Vilanant

Lo Remediador,  sia copia de alguns remeis que usaba lo clebre seor Veh de la Pra, que la facilit al Sr. Genover de Vilanant. Se han anyadit molts altres remeis, y corretgit en esta impressi, Barcelona, Impr. de Valent Torras, 1845. La primera edici (perduda) sembla datar de la mateixa primera meitat del segle XIX. S'imprim novament durant la dcada de 1850, vers 1860 i el 1898.

Bibliografia.

Pere Borrat i Antoni Egea, Vilanant, Girona, Diputaci de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona), 2001.
El meu pas: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Vilanant" i "Navata".
Joan Rais, "El temple pre-romnic de Can Joan Genovs (Empord)", Diplomatari, 2(7) (1981), 18-19.
Joan Badia Homs, "Santa Maria de Vilanant: un nou monument pre-romnic", Canig, 194-195 (1979), 8-10 i 19.
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 441-450 i 630-632 (Vilanant) i II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284 (Taravaus).
Ramon Tubau i Maset, "Els gavatxos a Vilanant (1794-1795)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 171-200.

 Vegeu tamb .

Escut de Vilanant;
Marquesat de Vilanant;
Taravaus;

 Enllaos externs .

Oficials

Ajuntament de Vilanant;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Decret 348/1996, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova l'alteraci parcial dels termes municipals de Vilanant i de Navata (DOGC 2277 de 06-11-1996 p. 11321);
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Vilanant;

Informatius

Vilanant a l'Enciclopdia;
Vilanant a la Hiperenciclopdia;
Taravaus a la Hiperenciclopdia;
Consorci Salines Bassegoda: Vilanant;
Fototeca.cat (fotografies de Vilanant);
ZER La Garriga-CEIP Tramuntana (escoles);

Cartografia

Plnols de Vilanant i de Taravaus;
Mapa del terme municipal;
Institut Cartogrfic de Catalunya;

Turisme

Mas Coquells;
Mas Jonquer;
Mas Tarasc;
El Trull de Ca l'Arrufat;
El Trull de Ca l'Arrufat: passejades i excursions a cavall;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9494" title="Peralada" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="5261">

Peralada s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord.







Geografia.

Situat al nord de Figueres, est rodejada pels cursos fluvials dels rius Llobregat d'Empord i Orlina els quals l'encerclen pel sud-est i per l'est on ms tard conflueixen en el riu Muga desprs de la poble de Vilanova de la Muga, el Manol.

El municipi compren, apart de la vila de Peralada molts venats, alguns de molt antics, els venats que formen part de Peralada sn: Sant Bernat i el Mas sepulcre, Les Olives (Peralada), l'Estanyol, Montmajor i la Garriga, Sant Joan Sescloses i Vallgornera.

El terme de Peralada est ben comunicat, en l'antiguitat hi passava un cam medieval que traspassava el Pirineus pel coll de Banyuls, propiciant una poblaci considerable. Actualment, hi ha una carretera comarcal de la Bisbal d'Empord a Portbou i una altra carretera ms al sud-est  de Figueres a Vilajuga que enllaa amb l'anterior. Les altres carreteres locals uneixen Peralada amb Castell d'Empries, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes i Espolla i una altra amb Cabanes, i per Vilanova de la Muga hi passa una carretera que comena a Castell d'Empries que porta fins a Peralada i un altra fins a Vilatenim. Sn nombrosos els camins de carro antics que uneixen la vila amb els seus venats.

Economia. 

En l'economia de Peralada el sector primari s molt important, i una bona part de la seva poblaci es dedica a la ramaderia i a l'agricultura (aproximadament un 35% del total de la poblaci activa). La vila t unes terres planes, envoltades per rius, que fan que siguin terrenys de gran qualitat, especialment la zona dels estanys i aiguamolls de l'antic terme de Vilanova de la Muga. La majoria de conreus sn de sec, amb un bon sector de vinya i producci de cereals, blat de moro i farratge; per tamb hi ha una zona de regadiu amb una petita part d'horta. 

El sector secundari ocupa un 30% ms o menys de la poblaci activa (un 6,5 es dedica a la construcci i el 24,5 a la indstria), la indstria de ms importncia de Peralada s la del cava, que ha obtingut un cert prestigi dins el seu mn. El sector terciari o el dels serveis t la mateixa importncia que el sector primari en aquest municipi, ja que ocupa un altre 35%, el turisme s el ms important pel seu atractiu turstic.

Histria. 

T un origen molt antic, amb un poblat ibric datat en 500 aC. Es va originar el pagus de Peralada en poca dels romans; a l'edat mitjana el comtat de Peralada queda sota el domini del comtat d'Empries. En els seus carrers hi ha edificis del seu passat medieval. A la plaa major, amb reformes posteriors, encara existeix la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336).

Peralada va ser una de les primeres viles empordaneses, noble i antiga, amb una histria important, ja que en l'antiguitat Peralada va ser la capital d'un comptat i Figueres, la capital de l'Alt Empord era tan sols un petit poble de unes poques masies. La vila tenia el seu propi exrcit que defensava el seu territori davant els comptats de Besal i Empries. 

Des de l'Alta edat mitjana, Peralada tot i ser una de les poblacions amb ms habitants de la comarca va comenar a decaure coma potncia. El Comtat de Castell d'Empries es va enfortir i aix va provocar que el Comtat de Peralada es converts en un comptat supeditat al de Castell. El comtat va passar a ser un comptat sense comtes, que s'estenia des de la Serra de l'Albera (nord), fins ultrapassar el curs de la Muga (sud), i des de la mar (est) fins als lmits amb el comtat de Besal. Ms tard Figueres, es convert en ms important que Peralada i Castell d'Empries juntes. 

El comtat peraladenc va decaure poc desprs de l'any 1078, any en qu va morir Pon I d'Empries qui deix aquest comtat en herncia als seus dos fills Hug i Berenguer, aquest darrer es convertiria en senyor de Peralada. Ell va ser el fundador d'una dinastia de vescomtes que primer s'anomenaren vescomtes de Peralada, i ms tard de Querman, molt aviat van adoptar el nom definitiu, vescomtes de Rocabert. 

Els Rocabert van ser molt importants per l'historia del pas i per la de Peralada. El vescomte Jofre de Rocabert, el primer personatge qui utilitz aquest cognom, va lluitar contra el comte d'Empries Hug I per la possessi del castell de Requesens, aliat amb el comte de Rossell de qui s'hauria fet vassall. 

Els Rocabert van enfortir el seu domini l'any 1249 grcies al matrimoni de Dalmau III de Rocabert amb la pubilla de Navata, que tenia drets feudals importants sobre Navata. Dalmau va obtenir doncs el domini de les regions de Navata i Peralada, ell bast el palau de la vila, on Jaume I s'hostatj de cam a Li.

L'any 1285 l'exrcit invasor del francs Felip l'Ardit va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella poca era el quarter general del rei Pere II. Desprs d'una batalla a camp obert, quan el rei i el seu fill ja havien sortit de la vila, els almogvers calaren foc i destruren totes les cases. Per el que explica la primera versi que apareix en la crnica de Ramon Muntaner, no s el mateix que la que relata la de Bernat Desclot, ja que explica que qui va calar foc a Peralada va ser el bescompte Dalmau per evitar que els enemics se n'aprofitessin.

Desprs de la massacre de Peralada, els Rocabert feren restaurar la poblaci, edificaren un nou palau i feren el segon cercle de muralles, avui dia encara podem trobar les restes de les muralles del castell original pels carrers de la vila, de gran importncia ja que sn considerats BCIL per la Generalitat de Catalunya.

Posteriorment, Peralada continua essent una de les viles ms importants de l'Alt Empord a la baixa edat mitjana, amb distingits gremis menestrals, una gran activitat del seu mercat i el call o barri jueu. La vila tenia privilegis i lleis prpies recopilades en el Llibre de la Cadena. 

Els vescomtes de Peralada destacaren com a cortesans, diplomtics i militars en la cort dels comtes de Barcelona. L'any 1472 Peralada fou atacada per les tropes de Joan II. La casa vescomtal sort molt afectada d'aquella guerra. Aix doncs, a partir del segle XV la vila de Peralada va comenar a entrar en decadncia fins a finals del segle XIX, convertint-se poc a poc en una poblaci rural d'agricultura prospera, per en inferioritat davant els altres comtats com el de Castell d'Empries i el de Figueres, que es convertiria en la capital de la comarca ms tard.

Mentre, Peralada va patir una guerra rere una altra en estar situat tant aprop de les fronteres de Frana, que representaven les portes d'entrada d'aquell pas cap a Espanya, la primera va ser la dels Segadors, la segona la Gran Guerra i posteriorment la guerra contra Napole. Aquest fet va afectar bastant a la localitat i la va afeblir, ja que desprs d'una guerra sempre hi ha un perode de recuperaci, i tot el que havia guanyat en el perode anterior ho va perdre.

A finals de segle XIX els germans Antoni de Rocabert, comte de Savall, i Toms de Rocabert, comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada fent esment de la restauraci dels jardins del palau, ja que la vegetaci d'aquella poca s la que encara es conserva actualment. Els jardins i el castell sn d's privat, per tot i no poder-hi accedir d'una forma senzilla no perden el seu encant i inters per les persones que visiten la vila perqu s un espai de gran bellesa.

Antoni de Rocabert va establir les escoles gratutes de primer ensenyament, d'arts i oficis. Tamb va crear un cor i una escola de msica de la qual en sortirien els msics que formaren part de La Principal de Peralada, important cobla dins la histria de la sardana de Catalunya. Aquests fets van enriquir molt a la poblaci de Peralada culturalment, perqu poques localitats d'aquestes dimensions de la comarca es trobaven en un estat tant desenvolupat i avanat.

La successora dels germans Rocabert fou la seva germana Joana-Adelaida, que mor l'any 1899. Desprs el palau va estar uns anys sense habitar fins que fou comprat per Miquel Mateu i Pla l'any 1923, poders industrial barcelon, que hi apleg una notable collecci d'art (vidres, cermica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocin l'edici de llibres erudits Biblioteca de Peralada. Actualment pertany a la seva filla Carme Mateu Quintana.

 La sardana a Peralada .

En la vida musical dels darrers segles, centrada en el conreu de la sardana, comena amb els msics formats a l'escola de msica del castell de Peralada creada vers l'any 1875 per Antoni de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver i a la que Jaume Cervera i Marqus hi dedic 33 anys de la seva vida. Es distingiren extraordinriament els germans Serra, Miquel Serra i Bonal (1867-1922) fou director del cor local i compositor i Josep Serra i Bonal (1874-1930) fou, amb Miquel, fundador de la cobla La Principal de Peralada l'any 1890 i director seu fins el 1915, a ms de notable compositor de sardanes encara molt populars; fill de Josep fou Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), autor de ms de 50 sardanes d'una gran qualitat i tamb de msica simfnica i teric de la cobla. 

La cobla fins al 1936, tenint un paper important en la revitalitzaci de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894. Enric Morera sempre volgu que fos aquesta cobla qui estrens les seves sardanes. L'any 1914, l'Orfe Catal fu un memorable viatge a Pars i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perqu acompanys els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran xit.

Obtingu un gran nombre de premis i grav a Frana els primers discos de sardanes. La dirig des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), castellon, i hi actuaren com a membres destacats entre molts d'altres msics que en formaren part l'instrumentista de tenora Mari Calvet. Foren compositors i intrprets Josep Ferrer i Torres (1878-1952), pare del msic Rafael Ferrer i Fit (1911-1988), i Josep Lleons i Casanovas (1877-1949).

 Demografia .

Els darrers anys la poblaci ha augmentat molt degut a d'urbanitzaci del golf i el gran nombre de llocs de treball que ha generat l'hotel. Cal dir que tan sols el 68,8 dels residents sn Peraladencs autctons, el 23,3% procedeix de la comarca, el 2,9 de les comarques venes i el 12'4% sn estrangers; pot ser que durant els ltims anys els percentatges d'estrangers i gent procedent hagi augmentat a causa de l'existncia de l'Hotel-Golf Peralada.



Llocs d'inters.

El castell de Peralada, antiga residncia dels vescomtes de Rocabert i comtes de Peralada, fou restaurat a la fi del segle XIX a l'estil dels castells francesos. Cada estiu s'hi celebra el Festival Internacional de Msica de Peralada.
Esglsia parroquial de Sant Mart. Segle XVIII, per d'origen romnic;
Claustre de Sant Domnec. Segle XI de l'antic convent del Roser dels agustins;
Esglsia de Santa Eullia. Segle XV amb pintures murals romniques;
Convent del Carme. Any 1293 amb claustre gtic del Segle XIV  ;
Museu del vidre;
Museu del vi;

Bibliografia.
El meu pas: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 3 (2005). ISBN 84 297 5570 5;
Jordi Canal i Morell, "Els capitells del claustre romnic de Sant Domnec de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 19 (1986), 289-312.

Vegeu tamb.
 Comtat de Peralada;
 Rocabert;
 Vescomtat de Rocabert;
 Vescomtat de Peralada;
 Vilanova de la Muga;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9495" title="Pont de Molins" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="5262">


Pont de Molins s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Geografia.
Se situa a la vall mitjana del riu Muga. El municipi limita amb el de Biure pel nord, amb el de Cabanes per l'est, amb el de Llers pel sud i amb el de Boadella-Les Escaules per l'oest. 

Histria.
Botet i Sis descriu la troballa d'un petit tresoret de monedes emporitanes trobades a Pont de Molins, sense citar on es fu la descoberta. Tot i aix, el que s s segur s que anteriorment ja existia a Pont de Molins una vila romana d'origen republic. El pas de la Via Augusta al terme de Cabanes (palanca de les mules, al riu La Muga), era inviable en temps de pluges a causa de les inundacions, el pas alternatiu transcorria pel monestir del Roure i el nucli de Molins, va propiciar el desenvolupament dels primitius nuclis de poblaci i del seu desenvolupament posterior, per tamb va ser una de les causes dels constants passos pel terme, tan d'exercits invasors com de retirades d'exercits venuts. L antic tram de la Via Augusta es convert, en poca medieval, en el cam de calada, de gran importncia en l'edat mitjana i lnia fronterera entre els comtats de Besal i el d'Empries-Peralada. El municipi de Molins s citat en documents del segle X com a possessi de Sant Pere de Rodes. El Castell de Molins era un dels dotze castells que formaven part del terme o rodalia del castell de Llers. Aix mateix, va formar part de les defenses de la frontera del comptat de Besal enfront del d'Empries, igual que el castell de Montmar, que tamb es trobava en l'actual terme de Molins. 

Batalla del Roure.

En la Guerra Gran la batalla del Roure va ser lliurada del 17 al 20 de novembre de 1794, i va donar la victria francesa al generals Jacques Franois Dugommier, que va morir en la batalla i fou substitut per Catherine-Dominique de Prignon, contra l'exrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, comte de La Unin, que tamb mor en la batalla.

Demografia.
Pont de Molins va formar part del municipi de Llers fins a la segona meitat del segle XVIII i per aix manquen les dades demogrfiques. La xifra de 584 habitants de l'any 1860 s la ms alta registrada en la historia del municipi. A partir d'aquesta data la poblaci ha anat davallant contnuament. No obstant aix, en els ltims anys s observa un lleuger increment de la poblaci.


Serveis.

Escola municipal CEIP Tramuntana que pertany a la ZER Empord.
Consultori del partit mdic del CAP de la Jonquera.
Despatx de Farmaciola de la Farmcia de Cabanes.
Camp de futbol municipal.
Local per joves.
Dos parades de la lnia de autobs Figueres-La Jonquera.
Piscina de l'hotel La Masia, oberta al pblic.

Fauna.
Lldriga;
Esplugabous;

Flora.

 Marxant fi Amaranthus hybridus;
 Canya  Arundo donax;
 Bofnia perenne Bufonia perennis;
 Currai de flor blanca Cephalanthera longifolia;
 Cyperus fuscus;
 Clavell de bosc Dianthus seguieri var. requienii;
 Clavell del pastor Dianthus seguieri;
 Cua de cavall ramosa (Equisetum ramosissimum);
 Lletrera de squia Euphorbia esula var. saratoi;
 Euphorbia hirsuta;
 Llinet estricte Linum strictum;
 Melg bord Medicago suffruticosa;
 Myosotis arvensis;
 Myosotis discolor;
 Myosotis stricta;
 Abellera becada Ophrys scolopax;
 Abellera aranyosa Ophrys sphegodes;
 Rumex intermedius;
 Poliol de bosc Satureja nepeta;
 Sideritis endressii;
 Melandri blanc Silene latifolia;
 Solanum bonariense;
 Cua de rata Sporobolus indicus;
 Ortiga Urtica membranacea;
 Viola boscana Viola alba;

Govern municipal.
Resum Eleccions Municipals a Pont de Molins 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
|align="right" |3
|align="right" |41.71
|align="right" |146
|align="right" |4
|align="right" |52,1
|align="right" |149
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |3
|align="right" |33,43
|align="right" |117
|align="right" |3
|align="right" |46,5
|align="right" |133
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |1
|align="right" |21,43
|align="right" |75
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |-
|align="right" |1,71
|align="right" |6
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |-
|-
|}

 Vegeu tamb .
 Cannica de Santa Maria del Roure;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Anthos. Sistema de informaci de les plantes d'Espanya. Real Jardn Botnico, CSIC   Fundacin Biodiversidad;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9496" title="Pau (Alt Empord)" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="5263">


Pau s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

S'estn al costat de la conca del riu Muga, pels vessants meridionals de la serra de Rodes, la seva part ms accidentada s'inclou dintre del Parc Natural del Cap de Creus i la part ms plana pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord. 

Els seus cultius sn d'oliveres i especialment de vinya, es troba dintre de la zona vitivincola de l'Empord i els seus vins sn comercialitzats per tot el pas. 

Els monuments megaltics que es conserven en la zona dolmtica de la serra de Rodes demostren que la seva histria es remunta a molts milers d'anys enrere. El seu terme va pertnyer al monestir de Sant Pere de Rodes durant l'edat mitjana. 

Monuments d'inters. 
 Esglsia de Sant Mart. Romnic dels segles XI-XIII. Destaca la seva faana amb una portada formada per cinc arquivoltes de mig punt, les columnes sobre els quals descansen tenen uns capitells de tipus vegetal i zoomrfic.
 Cal Marqus. Segle XVII-XVIII. Emplaat sobre l'antic castell de Pau. ;
 Estany de Vilat. Lloc de nidada i de passada d'aus. ;
 Dolmen de la Burnaua ;
 Dolmen del Coll del Bosc de la Margalla ;
 Dolmen de la Creu Blanca;

 Demografia .







 Imatges de l'esglsia.


Bibliografia.
Volum 3 (2005), El Meu Pas, tots el pobles, viles i ciutats de Catalunya Barcelona: Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Pau;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9497" title="Saus, Camallera i Llampaies" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="5264">


Saus, Camallera i Llampaies s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Fins a l'octubre del 2006 el seu nom oficial era tan sols Saus. El cap del municipi s el poble de Camallera.

Situat en el lmit amb les comarques del Baix Empord i el Girons, entre els rius Ter i Fluvi, regat per l'afluent d'aquest ltim, la riera de Cotet. 

La seva economia es reparteix entre l'agricultura de sec, la ramaderia i indstries de materials de construcci, metall i confecci. 

En el seu terme hi ha diversos jaciments, de l'poca romana, es creu que passava la Via Augusta que unia Tarraco amb Roma, en els voltants de la qual s'han trobat multitud de peces de cermica romana. 







 Demografia .

 Indrets d'inters .
Esglsia de Sant Bartomeu de Camallera. Documentada del segle XIII ;
Ermita de Sant Sebasti. Any 1565 ;
Esglsia de Santa Eugnia. Portalada romnica, sobre la qual hi ha una creu de pedra de  l'orde dels Templers ;
Esglsia de Sant Martin de Llampaies. Romnica ;
Jaciments arqueolgics a Llampaies ;
Jaciments arqueolgics a Saus. poca romana;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9498" title="Navata" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="5265">

Navata s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Limita amb la comarca del Pla de l'Estany, entre els rius Manol i Fluvi. En els seus terrenys plans es conrea per damunt de tot el blat, t tamb ramaderia bovina, porcina i aviram. Se ha construt el camp de golf de Torremirona, amb gran incidncia en les activitats econmiques del poble, supusant un creixement del sector de serveis i de la construcci.






 Demografia .

En el cens del 1970 incorpora l'antic municipi de Taravaus.
 Indrets d'inters .
 Esglsia de Sant Pere de Navata..
Documentada l'any 1019, amb vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida.

Imatges.



 Castell de Navata.
Amb torre circular i un mur amb espitlleres.

 Esglsia de Sant Esteve de Canelles..
Romnica. Esmentada al 855 com a possessi del monestir de Santa Maria de la Grassa.

 Esglsia de Sant Mart de Taravaus..
Del segle XII amb reformes del segle XIV.

 Bibliografia .

 Enciclopdia Catalunya romnica;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9499" title="Maanet de Cabrenys" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="5266">

Maanet de Cabrenys s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord. 
Geografia.
El terme municipal es troba als peus del vessant oriental dels Pirineus. El travessen els rius Arnera i Rinadal i el sender GR-11. 












 Demografia .


Histria.
A prop de l'Arnera es van trobar en el segle passat algunes destrals neoltiques que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall de l'Arnera era poblada des d'poques prehistriques.

La primera cita documentada del lloc apareix al precepte de Llus I de l'any 878, on es diu que Ceret limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum.

L'any 954 el comte Guifr de Besal va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el Santuari de les Salines.

El 1440 s'hi afegeix al nom de Maanet l'afegit de Cabrenys, perqu passa a pertnyer a la baronia de Cabrenys, una lnia del llinatge dels Rocabert

El 1553 la pesta negra anorrea la meitat de la poblaci.

El juliol del 1675 el general Le Bret, amb 1.500 homes, saqueja la vila.

Monuments.
 Sant Mart de Maanet .
L'esglsia de Sant Mart, del segle XII o XIII, pertany al romnic tard. Est formada per una nica nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal est format per un timp volads llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, est decorada amb forjats caracterstics de l'poca.


Santuari de les Salines.
El santuari de la Mare de Du de les Salines s sota el puig d'aquest nom, situat a 1.100 metres d'altitud i a 15 quilmetres del nucli urb.

Va ser construt el 1271 i reformat durant el segle XVIII, tot respectant-ne l'estil romnic, per se'n t notcia des del 954.

Castell de Cabrera.
Vegeu Castell de Cabrera.

La Maa d'en Rotll.
El 1834 es va collocar al mig de la plaa la maa o vara d'en Rotll, l'heroi carolingi. s una vara de ferro gruixuda, de ms de 5 metres d'alada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi s. Va ser feta a l'antiga foneria que hi havia al costat de l'Arnera. Segons la llegenda, Rotll la va llenar un dia des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir), o segons altres des del pont de Ceret. Ja s massa net, va exclamar, convenut que ja havia expulsat tots els sarrans del Pirineu. Mentre la llenava va dir: All on la meva maa vara caur, Maanet de Cabrenys es dir ser.

La Pedra Dreta.
El menhir conegut com la Pedra Dreta o el Roc d'en Rotll s al pas de les Llebres, a poc ms de 2 quilmetres del nucli urb.

Economia.
A ms del clima, les nombroses fonts atrauen el turisme, que s la principal font d'ingressos econmics del municipi, juntament amb la construcci. S'hi envasa l'aigua de la font de les Creus, que actualment pertany al grup Vichy Cataln. Hi ha una gran oferta de restaurants, entre els quals cal destacar el Mol d'en Robert, la Central, Can Tenl, Els Caadors i Can Mach.

Hi havia una gran fbrica de pipes. Ara en queda algun petit taller.

L'agricultura de sec, la ramaderia i la indstria forestal han desaparegut.

Antigament hi havia hagut indstria txtil, del ferro i fbriques surotaperes.

Festes.
Celebra les festes el primer diumenge de juliol i l'11 de novembre, diada del patr Sant Mart.

El tercer cap de setmana de juliol s'hi celebra el festival MaArt, amb exposicions de pintura, fotografia i escultura, performances diverses, recitals de poesia, narrativa, msica popular i alternativa.

El primer diumenge d'agost se celebra l'aplec de les Salines.

El primer diumenge desprs de Sant Isidre hi ha una arrossada popular al Santuari de les Salines.

Maanetencs destacats.
 Bernat Hug de Rocabert (1415 - 1485).
 Emili Saguer i Olivet (1865 - 1939), jurista i escriptor.
 Enrique Moulines Salvatella (1913 - 2007), empresari.
 Jaume Ministral Masi (1914 - 1982), escriptor i mestre.
 Carlos Rojas (1928), escriptor.

 Enllaos externs .

Web oficial;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Articles i fotografies de Maanet de Cabrenys;

Bibliografia.
 VALLS, Carles. Diccionari de l'Alt Empord. Figueres: Art-3, 1984 386 p. ISBN 84-85874-17-10;
Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9500" title="Mollet de Peralada" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="5267">

Mollet de Peralada s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, anomenat Mollet d'Empord fins el 1984, est situat als peus de la serra de l'Albera, i es troba cobert de boscos de pins, alzines i matolls. 
 
 Histria.
Disposat sobre una petita elevaci de terreny, el poble est prop de l'esglsia romnica de Sant Cebri, antiga possessi del monestir de Santa Maria de Vilabertran, d'una nica nau amb absis i modificat posteriorment amb capelles laterals. El venat de les Costes s'hi destaca l'esglsia de Sant Joan Degollaci del segle XVIII.





 Demografia .

 Economia .
Els seus conreus sn de sec principalment la vinya, els vins de la qual estan sota la denominaci d'Origen Empord, sobresurten els vins blancs macabeus, la garnatxa, els rosats i els negres. La Cooperativa Agrcola Mollet va ser fundada l'any 1954. La ramaderia de bestiar bov i porc complementa la seva economia.
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9501" title="La Vajol" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="5268">

La Vajol s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. El terreny s accidentat per la proximitat amb els Pirineus. T boscos de suereres i castanyers. Amb 546 metres d'altitud s el poble ms alt de la comarca. Antigament s'hi explotava el suro dels boscos i les mines d'esteatita. La base de l'economia vajolenca s l'agricultura de petits terrenys de sec, la ramaderia bovina i les segones residncies.

 Histria .
Havia format part del comtat de Besal. Per ser poble fronterer amb Frana, van passar-hi personatges cap a l'exili, durant la guerra civil espanyola del 1936. Entre ells, Manuel Azaa, Juan Negrn, Llus Companys i Jos Antonio Aguirre.

 Demografia .


Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Mart de la Vajol.
L'esglsia de Sant Mart de la Vajol Romnica, dels segles XII-XIII, consta d'una sola nau coberta d'una volta i amb absis semicircular que s'obre sobre la nau per una simple gradaci. A la base de la volta es pot veure una cornisa en quart de cercle encorbat. L'edifici va ser construt en granit tallat. Una escala exterior porta a un mur de contenci.



El Coll de la Manrella.
El Coll de la Manrella. Monument a Llus Companys.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Estaci metereolgica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9503" title="Vilajuga" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="5269">

Vilajuga s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Situat en la plana de l'Empord entre les serres de Rodes i la Blanca. Als conreus dels seus camps cal destacar la vinya, matria prima per a l'elaboraci del vi a les seves cooperatives vincoles, sota la denominaci d'Origen Empord. Tamb representa una part important l'explotaci del jaciment d'aiges minerals, declarades d'utilitat pblica l'any 1904.











 Histria .
De gran valor histric sn els grups de dolmens megaltics que posseeix en el seu terme. Va pertnyer al comtat d'Empries i va ser possessi del monestir de Sant Pere de Rodes al segle X. 

Sobre un cim proper a la poblaci est situat el castell de Querman, documentat de l'any 1078, al testament del comte d'Empries Pon I. Al segle XV el castell va estar ocupat per les tropes de Joan II.

 Llocs d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Feliu. Romnica per reformada entre els segles XVIII i XIX. Del romnic conserva la pica baptismal i la nau. ;
Castell de Querman. Semirunes. ;
Ruta megaltica. Dolmen Caiguts, el de Runes, de la Talaia, Garrollar i el de la Vinya del Rei.

 Demografia .

Bibliografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9504" title="Ventall" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="5270">

Ventall s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.












 Demografia .


Bibliografia.
Enric Riera i Fontana, "Prolegmens de la Guerra dels Segadors a les comarques gironines: els fets de Montir", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 19 (1986), 115-142.

 Enllaos externs .
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9505" title="Viladamat" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="5271">


Viladamat s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, anomenat Vilademat fins el 1983.Te conreus de sec i de regadiu, que sn la activitat econmica principal del municipi juntament amb la ramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb la Costa Brava s'hi desenvolupen activitats de atenci als forasters com l'hostaleria. 






 Demografia .


Histria.
Es t constncia d'assentaments ibers, i a partir del segle I aC, es detecten els primers assentaments romans. 

El 21 de novembre de 1467 Joan Ramon Folc IV de Cardona s derrotat amb les tropes reialistes durant la Guerra Civil Catalana, i el princep Ferran d'Arag es veu obligat a refugiar-se en una casa del centre. Va pertnyer fins l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes.

 Indrets d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Segle XVI ;
Capella de Santa Eullia. Preromnica ;
Conjunt monumental de Sant Feliu de la Garriga, amb esglsia romnica i castell. ;
Diverses masies d'estil gtico-renaixentista en el centre de la poblaci de Viladamat. ;
Referncies.

 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9506" title="Vilamalla" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="5272">


Vilamalla s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

El terme est entre els rius Manol i Fluvi, en terreny pla, en el lloc conegut com "Terraprims" de suaus ondulacions. 
Amb el nom de Villa Dalmalia est documentada a l'any 974, com a possessi del monestir de Sant Pere de Rodes i dins de l'antic comtat d'Empries.
 
La proximitat amb Figueres i d'importants vies de comunicaci ha fet possible la installaci de nombroses indstries, creant-se polgons industrials, base de l'auge de la seva economia; encara que en menor quantia, existeix el cultiu de les seves terres, sobretot de blat i alguna part de regadiu amb hortalisses.

 Demografia .








 Llocs d'inters. 
 Esglsia de Sant Vicen. Romnic dels segles XII-XIII ;
 L'Abadia. Masia dels segles XVI-XVII;

 Cronologia . 
 974. Primera aparici en un document escrit del nom de Vilamalla.
 Entre 1051 i 1058. Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, retorna al bisbe de Girona (entre d altres) l esglsia de Vilamalla de la qual el seu marit s havia apropiat indegudament.
 1178. Es comena a formar l important patrimoni immobiliari del monestir de Sant Feliu de Cadins al poble.
 1242-1455. Notcies documentades sobre la famlia Fontcoberta com a senyors de Vilamalla, els quals estaven sotmesos a l autoritat superior dels comtes d Empries. ;
 1275. Els comtes d Empries renuncien a favor de l abadessa de Cadins als seus drets sobre la ferreria local.
 1352. Primera estimaci de poblaci coneguda. Hi havia ms de tres-cents habitants.
 1447. Per un privilegi de la reina Maria s autoritza els habitants de la batllia s autoritza els habitants de la batllia de Siurana a elegir cnsols i consellers en tots els pobles del territori. Fou l origen del rgim municipal que perdur fins a principi del segle XVIII. Aquest mateix document faculta a les noves autoritats locals a elegir batlles i altres crrecs comuns a tots els pobles de la batllia.
 1455. Una partida de pagesos de remensa ataca el donzell Fontcoberta, senyor del poble.
 1497. El fogatge efectuat aquest any atribueix a Vilamalla 26 focs o llars, poc ms de 100 habitants.
 1551. El conjunt del territori de la batllia passa del domini feudal de la famlia Senesterra a la jurisdicci directa del rei. Aquesta transacci fou finanada pels habitants del territori i els supos un fort endeutament que dur molts anys.
 1553. Nou fogatge segons el qual el poble comptava amb 25 llars o focs, uns 100 habitants.
 1585. Pels volts d aquesta data es traslladen de Siurana a Vilamalla la seu d algunes institucions de la batllia.
 1627. Es construeix una nova estructura arquitectnica de la font que en part ha arribat a nosaltres.
 1653. Una partida de tres-cents soldats francesos entra a Vilamalla i saqueja les cases i les collites.
 1694-1695. Els francesos que havien envat una vegada ms l Empord, exigiren als vilamallencs fortes contribucions de guerra. Tot i aix no pogueren evitar que una part dels camps fos devastada.
 1717-1718. Els censos realitzats en aquest perode atriburen a Vilamalla 93 habitants.
 1719. El rgim de cavalleria dit de Parra va ocupar el casal de la notaria per espai de cinc mesos.
 1721. El regiment de cavalleria d Oran es present a Vilamalla amb tres cartes de pagament de cadastre.
 1733. El tresor de l esglsia parroquial de Sant Vicen de Vilamalla incorpor les relquies de Sant Antoni de Pdua i Sant Vicen, mrtir.
 1734. El bisbe en la seva visita pastoral man iniciar tot un seguit d obres d adequaci de l interior de l esglsia.
 1735. Els obrers de l esglsia parroquial fan diversos establiments de terres situades a la Garriga.
 1736. Primer intent a Vilamalla de posar en conreu terres closes.
 1736. Es colloquen les noves campanes a l esglsia parroquial de Sant Vicen.
 1739. Es van dur a terme diverses obres de millora a l edifici de la rectoria.
 1757. Antoni de Calafell, prevere de Barcelona, pretn privar els pobles de la batllia de fer establiments a la Garriga.
 1775. Els regidors de les poblacions de la batllia reclamen el dret de disposar de les Garriga.
 1787. El cens del comte Floridablanca atribu a Vilamalla 162 habitants.
 1794-1795. Durant la Guerra Gran els francesos ocuparen la poblaci i la saquejaren. Molts vilatans es varen veure obligats a fugir.
 1832. Signatura del conveni entre els propietaris de la batllia de Siurana per repartir 948 vessanes de terra del com, destinades a potenciar el cultiu de la terra. ;
 1868-1869. Els desastres naturals, les sequeres i les pedregades malmeteren les collites, la qual cosa provoc atur i misria per als jornalers del camp. ;
 1872-1875. Tercera Guerra Carlina, durant la qual tingu lloc un atac al nucli del poble per part dels carlins. En els combats s enderroc el campanar i es destru una campana.
 1877. Es posa el funcionament la lnia de ferrocarril fins a Figueres.
 1881. Constituci d una comissi municipal destinada a cercar els diners per reconstruir el campanar i encarregar una nova campana.
 1904. Es constitueix l Associaci Mtua d obrers sota el patronatge de Sant Gil.
 1931. S inicien les obres de la carretera de Garrigs a Vilamalla, passant per Tony.
 1932. S acaba la construcci del cementiri actual.
 1935. Es constitueix l associaci recreativa El Cor del Poble.
 1936. Es crea l associaci recreativa L espiga. ;
 1936. El consell municipal de Vilamalla acord la incautaci de cinc finques urbanes, un mas, el local de la societat l Espiga, l esglsia i la rectoria.
 1956. Les temperatures extremadament hivernals va causar la mortalitat d'una part de les oliveres centenries del terme.
 1959. S instal la definitivament la lnia telefnica al municipi.
 1960. L esglsia parroquial es restaurada a fons.
 1960. Inauguraci del nou edifici escolar.
 1962. Unes inundacions molt fortes provocaren el desbordament del rec de l Ullal. La plaa i els carrers contigus quedaren coberts d aigua. El paviment asfltic que feia poc que s havia inaugurat s hagu de tornar a refer.
 1971. Un altre aiguat torna a colgar la plaa i els carrers dels voltants.
 1975. Inauguraci del polgon Empord Internacional.
 1977. S aprova el Pla parcial del polgon Pont del Prncep.

 Bibliografia	 . 
 Vilamalla. Mil anys d'histria: 974 - 1975 Egea i Codina, Antoni - Roig i Simon, Marisa - Serra i Perals, Joan. Ajuntament de Vilamalla. Diputaci de Girona. 245 p., any 1999 .

 Volum 4 (2006), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5571 3;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9507" title="Vilamaniscle" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="5273">


Vilamaniscle s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Situat a la part occidental de la serra de la Baga d'en Ferran, branca de la serra de l'Albera est cobert en bona part del seu territori amb boscos de pins. Conrea cereals, oliveres i vinya i t ramaderia bovina i porcina. El seu vi s apreciat a  tota la comarca. S'han creat nous serveis de restauraci degut al turisme creixent que t.
 Histria .
A una butlla del papa Benet VIII, de l'any 1017, s'anomena villare de Melandre com a possessi del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al segle XIV en un document de compra Ermessenda Taverner de Perelada ven el delme de Vilamniscle al canceller Guillem de Palau. 

A la part ms alta del poble, hi ha un casalot mitj en runes, anomenat castell de Vilamaniscle. Les cases antigues del poble sn del segle XVII al XIX i la seva esglsia parroquial de Sant Gil s petita d'una nica nau i datada entre els segles XVII i XVIII, es troba a uns 300 metres de la sortida de la poblaci.

 Llocs d'Inters .
 Esglsia de Sant Gil. Segles XVII i XVIII;
Menhir del Mas Roqu;


 Demografia .

 Bibliografia .
Volum 14, 2006,  Catalunya poble a poble, Barcelona, edicions 62 IBSN 84-297-5802-X;
 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9508" title="Terrades" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="5274">


Terrades s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Geografia.
Es troba a la Garrotxa d'Empord, una rea entre la plana de l'Empord i els contraforts de la Garrotxa. Limita amb els pobles de Boadella i les Escaules i Darnius, al nord; Llers, a l'est; Cistella i Vilanant, al sud; i Cabanelles i Sant Lloren de la Muga, a l'oest.

El poble queda encaixat al centre d'una vall reduda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la Serra de la Mare de Du del Mont (la Penya, 484m; Santa Magdalena, 527m; els Avalls, 347m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.

Histria.
La parrquia de Santa Ceclia de Terrades s esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guig) deixa dos masos situats en aquest lloc al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besal. L'esglsia romnica dedicada a Santa Ceclia, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora les propietats que tenia en aquesta parrquia a Dalmau de Montmar, tot i que va ser totalment destruda al final de la Guerra civil espanyola el febrer del 1939. L actual esglsia es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les runes del qual es troben a la Roca, fou lliurat per l'Infant Pere, en nom d'en Jaume I, als vescomtes de Rocabert el 1272.

 Demografia .







Art i arquitectura.
Terrades conta amb els segents monuments:
 El Santuari de la Mare de Du de la Salut, fundat pel Mossn Felip Olivet el 1681.
 L Ermita de Santa Magdalena (alt. 570 m).
 L'Esglsia parroquial de Santa Ceclia. Reconstruda el 1954 en substituci de l'antiga esglsia romnica, originalment construda el segle XII.
 L Ermita de Sant Sebasti, probablement del segle XVII i recentment restaurada.
 El Castell de Palau-Surroca. Fundat per Berenguer de Palau, s documentat el 1225. L'esglsia s, segurament, ms antiga encara, ja que en un document de l'any 1337 es descriu com a "vetustssima". Actualment forma part d'una explotaci agrcola, de propietat privada.
 El Castell de la Terrades o de la Roca. Documentat el 1272, sobreviuen algunes parets i la torre de l'homenatge o de guaita.

Tradicions i cultura.
Les festes de Terrades son:
 Festa Major de Terrades - 22 de novembre, per Santa Ceclia, patrona dels msics.
 Fira-Mercat de la Cirera - el primer cap de setmana de juny.
 Les Quines de Terrades - els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.

Fills i filles del poble.
Joan Bonal Grcia (1769-1829), capell, fundador el 1804 de la Congregaci de Germanes de la Caritat de Santa Anna a Saragossa.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9509" title="Vilamacolum" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="5275">


Vilamacolum s un municipi de la comarca de l'Alt Empord. Situat al marge esquerra del riu Fluvi, el seu territori s planer. Els seus conreus sn de cereals, blat de moro, farratges per al bestiar amb fruiters (pomeres) i ramaderia juntament amb serveis turstics. 

Fou el poble on visqu i mor l'escriptora catalana Maria ngels Anglada. A les novelles de l'autora, com ara Les Closes es descriu el poble i el seu entorn, els aiguamolls de l'Empord.

 Esglsia de Santa Maria .
La seva petita esglsia posseeix una sola nau i un absis semicircular; presenta l'estructura romnica dels segles XI al XIII.
Les parts ms antigues sn l'absis i una petita part oriental de la nau. Els murs de la resta de la nau corresponen a un perode posterior, van ser fora restaurats junt amb les capelles laterals durant els segles XVII i XVIII. 

A la faana principal es troba una portalada dels segles XVII i XVIII, un arc amb les dovelles ben tallades, sobre aquesta faana s'ala un campanar de cadireta format per tres pilastres, cobertes per una teulada a dues aiges. Els murs estan construts amb grans pedres ben tallades, que constrastan amb els de les parts ms antigues de l'absis i la nau que estan tallats ms petits i irregulars.

 Imatges de l'esglsia.


 Demografia .

 Bibliografia.
Enciclopdia "Catalunya Romnica";
Volum 14,2006,  Catalunya poble a poble, Barcelona, edicions 62 IBSN 84-297-5802-X;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9510" title="La Selva de Mar" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="5276">


La Selva de Mar s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord situat a 2 km de Port de la Selva, que l'any 1787 va independitzar-se de Selva de Mar mitjanant un privilegi de Villa Reial concedit per Carles III.

Geografia.

 Est situat en l'interior de la pennsula formada pel cap de Creus. Pel seu terme recorre la riera de la Selva que desemboca al mar desprs de passar pel mig de la poblaci.

Histria.

Gran part dels arxius locals van ser destruts durant la guerra civil, sent el ms antic que es conserva, una carta del Comte d'Empries dirigida al monestir de Sant Pere de Rodes en la que s'esmenta una capella que es trobava al nucli del poble i que va ser construda al segle VII, una poca en qu el bosc cobria els turons i la vall dels voltants el que donaria el nom de selva al poble.

Sota la influncia dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi desenvolup l'agricultura amb vinyes i oliveres importades pels primers colonitzadors romans. La pesca tamb fou un sustent primordial en aquells temps, i la platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants de Selva de Mar, aix com una torre de vigilncia que encara avui es conserva, fins que el Port de la Selva es convertiria en poblaci independent.

Al segle XIX l'agricultura constitua l'activitat econmica ms important. Per amb l'arribada de la filloxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, van minvar drsticament la producci.

Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comer i la construcci.

Llocs d'inters.

La Selva de Mar t edificis de tipus popular construts amb pissarra de la zona, amb petits ponts que serveixen per creuar la riera, un antic safareig pblic i s fcil veure en alguns dels seus murs restes procedents d'espolis efectuades del monestir de Sant Pere de Rodes.

 Esglsia de Sant Esteve. Segle XVII.
 Esglsia de San Sebasti. Segle XII-XIII. Fortificada a finals del segle XIV.
 Can Vives. Amb una torre adossada de defensa.
 La Font dels Lladoners;
 La Font de Mollor;

 Demografia .


Personatges destacats.

Josep Cervera i Rocalba (1830-1910), msic i primer conegut d'una nissaga de msics.
Joaquim Almeda i Roig (1844-?), catedrtic de Dret Rom a la Universitat de Barcelona i escriptor.
Carles Fages de Climent (1902-1968), poeta figuerenc molt lligat a La Selva de Mar per la seva familia materna, el Climent, antiga nissaga vinculada a la vila des del segle XIII.

Bibliografia.

Roig, Maurici - Quintana i Llauneta, Jaume - Barbar, Esteve: Genealogia aproximada de la Selva de Mar i anecdotari local, 1999 Figueres, 45 pgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referncies histriques de la Selva de Mar: Volum I, Diputaci de Girona, 1986, 80 pgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referncies histriques de la Selva de Mar: Volum II, Diputaci de Girona, 1989, 71 pgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referncies histriques de la Selva de Mar: Volum III, Diputaci de Girona, 1993, 80 pgines.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pobles de Catalunya: la Selva de Mar;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9511" title="Palau de Santa Eullia" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="5277">

Palau de Santa Eullia s un municipi de la comarca de l'Alt Empord, amb capital a Santa Eullia.

S'estn per l'extrem occidental de la plana de l'Alt Empord, a l'esquerra del riu Fluvi, el qual fa de lnia divisria amb el municipi ve de Sant Mori. Anys enrere era conegut amb el nom de Palau Sardiaca, topnim derivat del domini que van tenir els ardiaques  de la dicesi de Girona, senyors del castell. A partir del segle XIV apareixen com senyors els ardiaques de Besal. Palau que va ser abandonat durant la guerra civil catalana del segle XV.

El nucli ms gran de poblaci es troba en Santa Eullia, on es troba el centre administratiu, s un grup de cases amb elements dels segles XVI i XVIII, al voltant de l'esglsia parroquial de Santa Eullia






Indrets d'inters.
 Esglsia de Santa Eullia, Romnic tard Segle XIII ;
 Esglsia Sant Esteve. Capella que pertanyia al palau, al qual es adossada. ;
 Castell palau dels ardiaques. En runes;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9512" title="Sant Climent Sescebes" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="5278">


Sant Climent Sescebes s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.







El seu terme limita al nord amb la Jonquera i est en la vall de la riera de l'Anyet. T nombroses fonts d'aiges medicinals i itineraris megaltics importants .

Economia.
T agricultura de sec amb vinya i oliveres. Els seus vins sn de la denominaci d'Origen Empord. Existeix un centre de formaci militar dels ms importants a Catalunya, que ha donat al poble una font d'ingressos quant a l'establiments de serveis.

Llocs d'inters.  
Esglsia parroquial de Sant Climent. Segle XVII, construda sobre una altra documentada de l'any 882 ;
Restes de l'antiga muralla ;
Pont Vell sobre l'Anyet. Segle XV-XVI ;
Dolmen de la Gutina;
Dolmen del Prat Tancat;
Dolmen de Tires Llargues;
Dolmen de Fontanilles;
Dolmen del Salt d'en Pei;
Dolmen de les Closes;
Menhir de la Murtra. 3500 aC - 3000 aC. ;
Menhir de Vilartol;
Santa Fe dels Solers;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Bibliografia.
Volum 3 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9513" title="Gandesa" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="5279">


Gandesa s la capital de la comarca de la Terra Alta. El municipi destaca el Celler Cooperatiu de Gandesa, que fou nomenat una de les Set Meravelles de Catalunya el 2007. 

 Histria . 

Gandesa va ser l'escenari de combats de les guerres carlines, durant les quals va arribar a ser assetjada fins set vegades pel general Ramn Cabrera, i de la batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil Espanyola.
 Economia .
Una activitat econmica important del municipi s la producci vincola. La localitat s la seu del Consell Regulador de la denominaci d'origen Terra Alta. Tamb es conreen cereals de sec, ametllers i oliveres (l'oli de la Terra Alta gaudeix del reconeixement d'una denominaci d'origen protegida). Es pot destacar que avui en dia ha perdut importncia l'activitat agrcola, guanyant importncia la indstria, principalment la de manipulaci de paper i cartr.
 Llocs d'inters . 

 Jaciment arqueolgic del Coll del Moro. Es tracta d'un jaciment de la tribu ibrica dels ilercavones situat als afores de la poblaci.
 Esglsia de l'Asuncin, amb elements romnics.
 Palau del Castell, amb elements arquitectnics dels ss. XIII i XIV.
 Cooperativa agrcola. D'estil modernista, s una de les millors obres de l'arquitecte Csar Martinell al costat de la cooperativa agrcola del Pinell de Brai i ha estat declarada B d'Inters Cultural en la categoria de monument per la Generalitat de Catalunya.
 Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre.
 La Fontcalda, a 13 Km del poble. s un paratge natural de gran bellesa, a la vora del riu Canaletes.
 Serra de Pandols. Lloc des d'on d'ell es pot gaudir d'una magnifica vista i contemplar el Monument a la Pau que es va construir per recordar als combatents que van morir en aquests paratges durant la Batalla de l'Ebre de la Guerra Civil (1938-1939).

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Blog de Gandesa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9515" title="Arnes" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="5280">

Arnes s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. Situat a l'extrem sud de la comarca, el poble es troba sobre un petit tur a 508 m d'altura que domina el riu Algars. Per la banda sud el seu terme municipal s'endinsa en el masss dels Ports de Tortosa-Beseit, mentre que la banda nord del terme, ms plana, est dominada pels rius Algars i Estrets. Desprs d'una poca de depressi i despoblament, comuna a tota la comarca, en els darrers anys el poble ha desenvolupat amb fora l'oferta de turisme rural i excursionisme, grcies a la seva situaci propera als Ports.

Sembla que el lloc ocupat per Arnes fou inicialment una alqueria sarrana i posteriorment va ser conquerit per Alfons el Cast i aviat va passar a dependre de la comanda templera d'Horta de Sant Joan i, desprs de la desaparici dels templers, pass a dependre dels hospitalers.

Un dels punts d'inters del poble s l'edifici de l'ajuntament, una de les construccions civils ms importants del Renaixement catal, construt el 1584 per Joan Vilabona de Queretes, on destaquen el gran porxo de la planta baixa i les finestres de la planta noble. En els darrers anys s'han recuperat les restes de l'absis de l'antiga esglsia gtica, que es poden observar al costat de l'actual, construda al segle XVIII.

 Demografia .

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9518" title="Vila-sacra" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="5281">


Vila-sacra s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat a la dreta del riu Manol, en terreny pla empordans. 

La seva activitat agrcola es complementa amb granges porcines i bovines. 

El nucli urb s bastant redut amb cases antigues al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Esteve, a poca distncia d'ella es troba la Torre de l'Abat, que entre els segles XIV i XV l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes es va fer construir un palau gtic sobre una antiga fortalesa del segle XI.

Llocs d'inters.
Esglsia parroquial de Sant Esteve. Romnica del segle XIII. Construda sobre una anterior. ;

Castell de Vila-sacra o Torre de l'Abat. Fortalesa del segle XI.

Bibliografia.
Volum 4 (2006), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5571 3

 Demografia .


 Enllaos externs .
Ajuntament de Vila-sacra;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9520" title="Vilabertran" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="5282">


Vilabertran s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Es troba en la plana empordanesa. s molt a prop de Figueres, entre els cursos dels rius Muga al nord i, al sud, el Manol.
 
T canals que fan arribar l'aigua de l'embassament de Boadella per als camps de verdures i hortalisses que desprs es venen als mercats de Figueres.
 
El poble va nixer al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran. s una important abadia augustiniana que desprs seria collegiata l'any 1592, fins la desamortitzaci de Mendizbal l'any 1835.

Llocs d'inters.

Monestir de Santa Maria de Vilabertran. Romnic del segle XI. ;
Torre d'en Reig. Modernista del segle XIX i principis del XX. s l'edifici on hi ha l'Ajuntament.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9522" title="Torroella de Fluvi" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="5283">


Torroella de Fluvi s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.










 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9525" title="Sant Lloren de la Muga" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="5284">


Sant Lloren de la Muga s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat en la vall alta del riu Muga, envoltat de muntanyes on els boscos sn de pins, alzines i roures. S'hi conreen cereals, vinyes i oliveres.





Histria. 
En el segle X est documentat amb el nom Santi Laurenti de Sambuca, creient-se que estava sobre un assentament rom. 

De la seva poblaci fortificada del segle XIV - XV, encara es conserva el traat medieval, format per un recinte de forma gaireb triangular, amb quatre torres i tres portes d'entrada.

Sota el regnat de Carles III, en el segle XVIII, per ser terreny de mines de ferro i plom, es van fundar diverses farges. La ms famosa va ser la Farga Reial de Sant Sebasti, dedicada l'elaboraci de munici. Al maig de l'any 1794 va ser destruda pel general francs Pierre Franois Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Lloren de la Muga, durant la Guerra Gran. Les runes d'aquesta fosa estan cobertes ara pel pant de Boadella.

Indrets d'inters.
Esglsia de Sant Lloren. Romnica ;
Ermita de Sant Antoni. Any 1835 edificada sobre un antic oratorio dedicat a la Verge de Montserrat;
Castell de Sant Lloren. Segle XII-XIII;
El pont vell. Segle XIV-XV. Pont de tres arcs amb ms llum en el central;
 
 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Articles d'Histria de Sant Lloren de la Muga Escrits per Mari Baig i publicats a les pgines de La Llufa.
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9527" title="Sant Pere Pescador" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="5285">


Sant Pere Pescador s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

Situat en el centre del golf de Roses. El municipi est a la vora del riu Fluvi, posseeix una platja de set quilmetres de sorra fina, prop d'ella hi ha una zona que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord. Al nucli antic de la vila es conserva alguns trams del mur de l'antiga fortificaci i cases construdes entre els segles XVI i XIX.

 

Histria.
Com pertanyent al Monestir de Sant Pere de Rodes ja era conegut documentalment en l'any 974 amb el nom de Villa Militiano, dintre del comtat d'Empries. Al voltant del seu castell de Sant Pere gira la histria a l'edat mitjana; durant la guerra civil catalana, entre les forces de la Generalitat i Joan II, va residir-hi la reina Joana Enrquez. Al segle XVII i segle XVIII es va produir la dessecaci dels pantans afavorits per la desviaci del curs del riu Fluvi. 

La seva economia es reparteix entre l'agricultura, el turisme i la pesca. A Sant Pere Pescador funciona la Cooperativa Fructcola de l'Empord dedicada especialment a les pomes i en menor mesura el prssec i la pera.

 Demografia .







La demografia per, no reflexa l'increment de poblaci durant l'estiu donat que els set cmpings i part d'un vuit incrementen la poblaci en ms de 10.000 habitants.

Indrets d'inters.

 Esglsia de Sant Pere (segle XVIII), edificada sobre una d'anterior romnica;
 Castell de Sant Pere (segle XIV) ;
 Capella de Sant Sebasti (dels segles XVII-XVIII) ;
 Cortal Gran, masia del segle XVII ;
 Els Aiguamolls de l'Empord;

 Ciutat agermanada .
 Montastruc-la-Conseillre

Bibliografia.
Volum 18 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5446 6

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Casal Cultural de Sant Pere;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web amb molta informaci de Sant Pere Pescador;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9529" title="Sant Miquel de Fluvi" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="5286">


Sant Miquel de Fluvi s un municipi de la comarca de l'Alt Empord d'aproximadament 700 habitants. S'anomena aix perqu pel poble hi passa el riu Fluvi.

Els llocs ms importants sn: el forn rom, la font, el rentador, l'ermita i el monestir.

El poble es divideix en dues parts: la part antiga i la part nova. A la part moderna es troba l'escola que es diu CEIP Vallgarriga.

El monestir.
El monestir de Sant Miquel de Fluvi s romnic i data del segle XI. Est situat a la part antiga del poble, al mig de la plaa i al costat de l'ajuntament. Al costat t un petit poblet anomenat St. Toms.

L'alada de la torre s de 28 metres aproximadament. T tres naus. T forma de creu llatina. A la part est hi ha l'altar i a la part oest hi ha la porta d'entrada.
Hi ha dues voltes de creueria, un arc de migpunt i una volta de can.
A la part d'entrada hi ha una clau de l'arc i les finestres sn d'arc de mig punt.

 Demografia .


 Imatges de l'esglsia.


 Enllaos externs .

web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestir de Sant Miquel de Fluvi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9531" title="Santa Llogaia d'lguema" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="5287">

Santa Llogaia d'lguema s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.

El seu terreny s pla i amb la riera d'lguema que rega els seus camps.
 
Agricultura de cereals i hortalisses. Ramaderia bovina i porcina.
 
La seva tradici artesana era tota la qual es derivava del vmet i la canya, a causa de la gran abundncia de canyissars en la riera d'lguema.
 
En l'any 1020 s anomenat Horto Medio, en el testament del comte Bernat Tallaferro. L any 1105 es parla de Sanctae Leocadiae i s en el segle XII quan s afegeix al nom del poble lguema per la riera que el travessa. Va ser possesi del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Indrets d'inters.
 Esglsia de Santa Llogaia. Segle XVIII ;
 Font del Manol;


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Bibliografia.
Volum 3 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles y ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9533" title="Albons" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="5288">

Albons s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Histria.

L'origen del poble sn les fortificacions de l'antic castell i l'esglsia parroquial de Sant Cugat, on ms tard s'hi va formar un conjunt de cases agrupades a l'entorn del pujol.
El lloc i l'esglsia apareixen documentats a partir del segle XII amb les formes  Alburnos, Alburnis i Albornis . El castell de la poblaci est citat a documents del segle XIII. A comenaments del segle XIV el comte d'Empries Pon V va fer fortificar la poblaci.

 Economia . 
Agricultura de regadiu i de sec. Ramaderia de bestiar ov, bov i porc i activitat turstica. 
 Llocs d'inters . 
 Esglsia parroquial de Sant Cugat, d'estil romnic. ;
 Capella romnica de Sant Grau. ;
 Castell d'Albons, d'poca medieval, molt reformat.
 Demografia .

 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9536" title="Begur" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="5289">


Begur s una vila i  municipi de la comarca del Baix Empord.












Begur t 3.986 habitants (segons dades del 2005) i s un centre turstic important del Baix Empord. A l'estiu la poblaci supera els 40.000 habitants.

Malgrat el seu carcter turstic, mant un important passat histric que es remunta a la prehistria. En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament hum, important durant l'poca feudal. El Castell de Begur s el smbol ms emblemtic d'aquesta poca.

Un dels atractius ms interessants del municipi s el seu llegat patrimonial, entre el que es troben torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria mora. Construdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt caracterstic de l'actual paisatge urb de Begur. Aquest ha estat tamb significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indianos, begurencs que van creuar l'Atlntic per anar a fer fortuna al continent americ, sobretot a Cuba.

El municipi est vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que tamb inclou els nuclis d'Esclany  amb el seu nucli antic romnic  , Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben algunes de les platges ms prestigioses de la Costa Brava  Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres . 

Fills i filles illustres.
 Sebasti Pi i Pi (1847-1914): mestre d'obres i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Josep Elies i Bosquets (segle XIX): advocat, va participar a la guerra del Francs i va ser sndic de Barcelona (1821-1823).
 Josep Pella i Forgas (1852 - 1918): fou un historiador, jurista i poltic catal.
 Llus Puig i Ferriol (1932-   ): s un jurista catal.

 Demografia .


Galeria d'imatges.


Bibliografia.
Josep Vaquer i Cat, "La batalla de Begur contra els francesos", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 227-242.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web Rdio Begur;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9538" title="La Bisbal d'Empord" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="5290">

La Bisbal d'Empord s la capital de la comarca del Baix Empord i cap del partit judicial de la Bisbal a la provncia de Girona, Catalunya.

 Geografia .
El municipi es troba a la Plana de l'Empord, adjacent al masss de les Gavarres i regat pel riu Dar.





 Histria .

Per al seu origen caldria remuntar-se a la villa romana de Fontanetum. Posteriorment s'anomen Fontanet fins que reb el seu nom actual de La Bisbal, ja esmentat el 1019, desprs de la seva cessi al bisbe de Girona durant el domini carolingi.

La jurisdicci, que havia estat discutida pel llinatge dels Crulles, va ser cedida plenament al bisbe de Girona per Jaume I. Durant el segle XIII es t constncia de l'existncia d'un call jueu. El 1322 Jaume II li va concedir la celebraci de mercat setmanal els divendres, i encara subsisteix.

L'antic palau episcopal en forma de castell, va ser seu dels bisbes de Girona. Al segle XIV, la vila, que era regida per quatre cnsols i un consell electiu de 40 persones, va ser emmurallada. Pere el Conestable de Portugal ocupa la vila el 1465 desprs d'haver estat venudes les forces defensores de Pere de Torroella i li canvi el nom a la villa pel de Camp-reial, que dur molt poc.

A partir del segle XVI es produeix una expansi urbana amb l'establiment a la vila de senyors territorials de la comarca.

L'any 1906 reb per Reial Decret d'Alfons XIII el ttol de ciutat.

 Monuments i llocs d'inters .

 Castell-palau;
 Esglsia de Santa Maria;
 El Call jueu;
 Les Voltes;
 El Convent;
 El Pont Vell;
 El Passeig;
 Esglsia de la Pietat;

 Activitats econmiques .
Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A comenaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indstria del suro. Actualment la terrissa, la cermica industrial i artstica representen els puntals de l'economia bisbalenca.

 Gastronomia .
Sn molt populars els dolos de les seves pastisseries.

 Bisbalenc;
 Cntir;
 Rus;

 Demografia .




|}

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal; el 1975, Castell d'Empord.

 Poltica .









L'Alcalde s Llus Sais i Puigdemont (ERC) que governa grcies als vots d'ERC i CiU. El pacte de govern subscrit entre ambdues formacions es va trencar el gener de 2008 per desavinences en la redacci del pressupost municipal. Desprs de governar en minoria ERC vuit mesos,un nou acord  amb CiU de primers de setembre ha tornat a configurar una majoria de govern entre ERC i CiU.

 Festes, tradicions .
 1 de maig - Fira Mercat al carrer;
 Del 14 al 18 d'agost - Festa Major de la Bisbal d'Empord. ;

Fills i filles illustres.
Vegeu la 

 Florent Garcia i Fossas (1854-1918): farmacutic i metge.
 Narcs de Carreras (1805-1991): President del FC Barcelona.
 Mazoni (lies de Jaume Pla 1977): msic.
 Sanjosex (lies de Carles Sanjos 1977): msic.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Dracs de la Bisbal Associaci que realitza el Correfoc durant la Festa Major];
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal de la Federaci de comer de la Bisbal d'Empord ;
Totbisbal.com - Portal d'informaci i agenda de la Bisbal i rodalies.
Xarxa ciutadana de la Bisbal d'Empord;
Vilaweb la Bisbal d'Empord;
Mapa de La Bisbal;
Escena musical bisbalenca - MySpace;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9539" title="Calonge" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="5291">


Calonge s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord. La poblaci est dividida en dues parts, una vila medieval en un pujol i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urb principal i el poble original sn a uns 4 km de distncia terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. 

La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, s coneguda com Sant Antoni de Calonge i se situada entre Castell d'Aro i Palams.







|}
 Histria .
El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existncia de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans meglits catalans i un dels ms propers al mar, demostren la preferncia que van tenir les cultures prehistriques per aquests llocs. El poblat ibric de Castell Barri s un dels jaciments ms importants de l'poca. Les descobertes de cermica ibrica han demostrat que aquest poblat t un origen no posterior al segle IV AC. 

La civilitzaci romana va escollir aquest mateix indret per fer una vila d'estiueig. Les descobertes indiquen que als segles II i IV desprs de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, tamb una facto comercial d'importaci.

Al segle VIII es va comenar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses ms grans del Baix Empord, situat en el nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les rtzies sarranes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII s l'poca de mxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importncia va ser la concessi per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Ara com ara, el castell s meitat fortalesa i meitat palau. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya.

A la fi del segle XVIII, comena a industrialitzar-se amb fbriques de taps de suro. Aquesta incorporaci al mn industrial fa canviar radicalment i definitivament no solament l'economia, sin tamb la seva vida social. Amb aquesta esplendor econmica s'arriba al segle XX. A comenaments de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turstic. 
Llocs d'inters.
El castell de Calonge;
L'esglsia Sant Mart A mitjan segle XVIII es va construir l'esglsia parroquial de Sant Mart, al nucli antic de Calonge. s un dels temples ms grans de la dicesi gironina. Originriament, l'esglsia es va decorar amb un estil barroc neoclssic molt carregat.
La Biblioteca municipal Pere Caner;
El Dolmen de Puigsesforques;
La Cala de Roques Planes;
El Passeig de mar de Sant Antoni;

Calongins destacats.
Isabel Vil i Pujol (1843   1886) ;
Pere Caner i Estrany (1922-1982);
Pere Rossell i Blanch (1897-1970);
Ricard Viladesau i Caner (1918-2005);
Enric Vil i Armengol (1911-2007);
Llus Vilar i Subirana (1926-2001);
 Demografia .


Hidrografia.
Vegeu hidrografia de Calonge

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9545" title="Colomers" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="5292">

Colomers s un municipi de la comarca del Baix Empord. s regat per les aiges del Ter, riu del qual el nucli es trobava separat fins fa ben poc per un canal construt en temps del franquisme .

El poble limita amb els termes municipals de Vilopriu i Garrigoles al nord, Foix al sud, Jafre de Ter a l est i Sant Jordi Desvalls a l oest, i al seu lmit sud hi trobem el riu Ter. Colomers t una extensi de 4,30 km  i aix el converteix en el ms petit del Baix Empord.

L'escut de Colomers t el segent blasonament,escut caironat d'argent, un colom contornat d'atzur perxat sobre una branca de color sinople movent del cant sinistre de la punta finalment per timbre t una corona mural de poble.


 Equip de Govern .
L'Ajuntament de Colomers est governat pel partit ICV, la composici dels seu organ de govern a ra de les eleccions municipals realitzades l'any 2007 s:

 Alcalde: Josep Manel Lopez Gifreu;
 Regidor: Rosa Punt Garriga;
 Regidor: Carlos Domenech Massot;
 Regidor: Joan Bonany Prim;
 Regidor: Xavier Pau Coll;

 Demografia .


 Dates Importants .
Gener
Sant Sebasti: Festa petita del poble (dia 20), amb el tradicional encantament (subhasta) dels pans, que se celebra el cap de setmana anterior o posterior al 20 de gener

Febrer
El Ball de la gitana: El dimarts de carnaval anteriorment la gent recorria el poble cantant i ballant El ball de la gitana, i recollint ous i botifarres amb els quals feia una gran truitada. Actualment, tot i que aquesta tradici ha desaparegut, durant els ltims anys, coincidint amb l'inaguraci del Centre cvic, la Comissi de festes organitza un dinar durant el cap de setmana de carnaval.

Juliol
Estiu a la Fresca: Durant els dissabtes del mes de Juliol l'Ajuntament organitza un conjunt d'actes culturals (cinema al carrer, cant, teatre, etc..) de forma gratuta.

Setembre
Sant Llen: Festa major del poble (dia 12), que se celebra el primer cap de setmana del mes de setembre

 Inversions al Municipi .

 2008;
-L'Institut Catal del Sl (Incasol) ha tret a licitaci el projecte de adecuaci de la plaa de l'esglesia, que est pressupostada en 191.974 euros i que permetr remodelar-la totalment. Les obres han d'estar finalitzades al final del 2008 segons les previsions 

 2009;
-Es preveu que la iniciativa Parc del Ter sorgida arran de la consulta popular realitzada a finals del 2007 es dugui a terme, aquesta inclouria projectes per dinamitzar el poble al voltant del riu Ter i en la consulta popular van sorguir propostes com: un punt de trobada-berenador, un circut de salut, un observatori ornitolgic, una pista esportiva o un mbit de plantes remeires autctones, per altre banda tamb es preveuen facilitar que les empreses es puguin intallar a les ribes del Ter amb projectes com el piragisme i l'enlairament de globus aeroesttics. 
 
-Es preveu que l'ACA posi en funcionament la presa de Colomers, amb relaci amb el decret de l'aigua, amb aquesta mesura s'espera que la presa pugui acumular uns quatre hectmetres cbics d'aigua 

 2011;
-Emmarcat en la recuperaci del nucli antic de Colomers, est previst que l'any 2011 es comenci a rehabilitar l'edifici de l'Ajuntament, un projecte amb un cost aproximat de 203.062 euros i que el Puosc subvencionar amb 153.062  

 Associacions .

El municipi de Colomers forma part de les segents associacions:

 Associaci de Micropobles de Catalunya (AMC) ;
 Federaci de Municipis de Catalunya (FMC) ;
 Consorci Localret ;
 Consorci Alba-Ter ;
 CILMA ;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9546" title="Cor" nonfiltered="294" processed="292" dbindex="5293">


Cor s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord. s format pel nucli principal de Cor i els de Casavells, Cass de Pelrs i Matajudaica.

 Geografia .

Cor s troba a la plana empordanesa i el seu centre histric s proper a la riba del Rissec. El territori del municipi limita al nord amb els termes de Rupi i Parlav; al sud amb el terme de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura; a l'est amb els termes d'Ullastret i La Bisbal d'Empord; i a l'oest amb els termes de La Pera i Madremanya. 

 Demografia .





|}

El 1857 incorpora Matajudaica i Cass de Pelrs; i el 1975, Casavells.

 Enllaos externs .

Web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9548" title="Castell-Platja d'Aro" nonfiltered="295" processed="293" dbindex="5294">

Castell-Platja d'Aro s un municipi de la comarca del Baix Empord, amb capital a Platja d'Aro.

Demografia.




|}

El 1717 incorpora Vall d'Aro; el 1857 es desagrega de Santa Cristina d'Aro incorporant els antics municipis de Fanals d'Aro, Fanals de Munt i s'Agar.

El terme de Castell-Platja d'Aro-s'Agar, es caracteritza pel sector turstic, especialment a la poblaci de Platja d'Aro.



Colors=
  id:a value:gray(0.9)
  id:b value:gray(0.7)
  id:c value:rgb(1,1,1)
  id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:600 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:10000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:1250 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:250 start:0
BackgroundColors = canvas:c

BarData=
  bar:1857 text:1857
  bar:1860 text:1860
  bar:1877 text:1877
  bar:1887 text:1887
  bar:1897 text:1897
  bar:1900 text:1900
  bar:1910 text:1910
  bar:1920 text:1920
  bar:1930 text:1930
  bar:1940 text:1940
  bar:1950 text:1950
  bar:1960 text:1960
  bar:1970 text:1970
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001
  bar:2007 text:2007
  
PlotData=
  color:d width:20 align:left

  bar:1857 from:0 till: 2801
  bar:1860 from:0 till: 1453
  bar:1877 from:0 till: 1170
  bar:1887 from:0 till: 1197
  bar:1897 from:0 till: 1161
  bar:1900 from:0 till: 1185
  bar:1910 from:0 till: 1208
  bar:1920 from:0 till: 1182
  bar:1930 from:0 till: 1128
  bar:1940 from:0 till: 1088
  bar:1950 from:0 till: 1125
  bar:1960 from:0 till: 1358
  bar:1970 from:0 till: 2473
  bar:1981 from:0 till: 3774
  bar:1991 from:0 till: 4785
  bar:2001 from:0 till: 7112
  bar:2007 from:0 till: 9766
  
PlotData=

  bar:1857 at: 2801 fontsize:s text: 2801 shift:(-10,5)
  bar:1860 at: 1453 fontsize:s text: 1453 shift:(-10,5)
  bar:1877 at: 1170 fontsize:s text: 1170 shift:(-10,5)
  bar:1887 at: 1197 fontsize:s text: 1197 shift:(-10,5)
  bar:1897 at: 1161 fontsize:s text: 1161 shift:(-10,5)
  bar:1900 at: 1185 fontsize:s text: 1185 shift:(-10,5)
  bar:1910 at: 1208 fontsize:s text: 1208 shift:(-10,5)
  bar:1920 at: 1182 fontsize:s text: 1182 shift:(-10,5)
  bar:1930 at: 1128 fontsize:s text: 1128 shift:(-10,5)
  bar:1940 at: 1088 fontsize:S text: 1088 shift:(-10,5)
  bar:1950 at: 1125 fontsize:S text: 1125 shift:(-10,5)
  bar:1960 at: 1358 fontsize:S text: 1358 shift:(-10,5)
  bar:1970 at: 2473 fontsize:S text: 2473 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 3774 fontsize:S text: 3774 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 4785 fontsize:S text: 4785 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 7112 fontsize:S text: 7112 shift:(-10,5)
  bar:2007 at: 9766 fontsize:S text: 9766 shift:(-10,5)
  


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9549" title="Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura" nonfiltered="296" processed="294" dbindex="5295">

Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura s un municipi de la comarca del Baix Empord, format el 1973 mitjanant la uni dels municipis de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura. La capital del municipi s a Sant Sadurn.

s el municipi amb el topnim catal ms llarg, amb 43 carcters.



















|}
 Llocs d'inters .
Esglsia de Sant Sadurn de l'Heura. Any 1773/1777  ;
Esglsia de Santa Eulalia de Crulles. Romnica del segle XI. ;
Torre del homenatge en Crulles. Segles XII-XIII. ;
Esglsia de Sant Gens en Monells. Documentada a l'any 1019. ;
Esglsia de Sant Joan de Salelles. Romnica;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web no oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9555" title="Foix" nonfiltered="297" processed="295" dbindex="5296">


Foix s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord.

 Geografia .

La comtal vila de Foix s al Baix Empord, estesa a la dreta del Ter que Josep Pla qualific de delcia recndita, pura meravella. Es divideix en dos nuclis principals: la Vila, a l'entorn de l'antic castell de Foix del segle XIII al cim d'un tur, i l'Esglsia, vora l'esglsia parroquial, de poblaci menys compacte. Malgrat el ttol de vila, el volum d'aquesta poblaci s'assembla ms a un poble que no pas a la imatge que tenim d'una vila.

La riera de Foix rega el municipi i desemboca al Dar al terme de Fontanilles, deixant enrere Ultramort i Serra de Dar. Els boscos que l'envolten (unes 1000 ha) estan ocupats sobretot per roures i pins.

 Histria .

La primera documentaci que s'ha trobat s de l'any 1019, quan pertanyia al comtat d'Empries, just a l'extrem occidental i enfront del comtat de Girona. Aquest fet va comportar molts fets d'armes. Foix tamb pat les desavinences entre els comtes d'Empries i la corona catalano-aragonesa mentre regnaven Jaume II el Dissortat i de Pere III el Cerimonis. Es t constncia que el 1359 possea el lloc Bernat Alemany d'Orriols, cos de la reina Sibilla de Forti, que entr en discrdia amb el comte Joan I d'Empries establint-se una guerra oberta fins al punt que el comte va assetjar el castell. Aleshores hi intervingu Pere III a favor del parent de la seva muller. Joan I d'Empries hagu de firmar una treva humiliant en el seu palau de Bellcaire.

Diu la llegenda que Joan I anomenat el Caador va morir sobtadament el 19 de maig de 1396 mentre caava als boscos de Foix. Al cam que porta del castell a l'esglsia hi ha un monument en forma de creu que ho testimonia.

 Llocs d'inters . 

 L'esglsia parroquial de Sant Joan de Foix;
 El castell de Foix;
 Esglsia de Sant Lloren de les Arenes;
 Sant Rom de les Arenes;
 Sant Sebasti de les Arenes;

 Activitats econmiques .

L'agricultura s bsicament de sec: cereals (26 ha), gra, patates i vinyes. La terra de regadiu ocupa noms 10 ha de verdures. La ramaderia, porc, la cria d'ovelles i aviram complementen l'economia de la regi.

Foix disposa d'un petit camp de vol privat anomenat Serres de Foix.

 Festes, tradicions .

Festes locals: 17 de gener i 29 d'agost.

 Gastronomia .

Georgina Regs va publicar l'any 1986 un llibre titulat La cuina de festa major i altres plats de la Lola de Foix, amb dibuixos d'Opisso, que ens explica com cuinava aquesta coquessa, cuinera ambulant, que anava de casa en casa i de festa en festa, elaborant menjars. Hi trobareu uns farcits de pomes, uns colls de pollastre farcits, platillos, oca amb naps, brunyols (tal com s'anomenen els bunyols a la comarca)...

 Demografia .






|}

El 1857 incorpora Sant Lloren de les Arenes i la Sala; el 1877 incorpora Ultramort que es desagrega el 1930.

 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9556" title="Fontanilles" nonfiltered="298" processed="296" dbindex="5297">

Fontanilles s un municipi de la comarca del Baix Empord.




|}

 Demografia .

 Llocs d'inters .
Castell de Fontanilles. Segle XI;
Esglsia de Sant Mart de Fontanilles. Segle XII;
 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9557" title="Forallac" nonfiltered="299" processed="297" dbindex="5298">


Forallac s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Es constitu formalment el 10 de mar del 1977 fruit de la uni dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac. 

El terme s'estn per la plana de l'Empord en bona part de la conca del Dar fins al venat de Fitor, al masss de les Gavarres.

Encara que cada mucli conserva el seu edifici municipal, la seu adminstrativa roman a Vulpellac, on el 1998 es va inaugurar la nova casa de la vila.

El nom del nou municipi sorgeix a partir de la combinaci del nom dels tres nuclis agregats, segons van acordar els responsables municipals que van promoure l'agregaci. Forallac pren la primera, la segona i la tercera sllaba de Fonteta, Peratallada i Vulpellac, desprs de collocar els seus noms per ordre alfabtic.














 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9558" title="Garrigoles" nonfiltered="300" processed="298" dbindex="5299">

Garrigoles s un municipi de la comarca del Baix Empord.




|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9559" title="Gualta" nonfiltered="301" processed="299" dbindex="5300">


Gualta s un municipi de la comarca del Baix Empord.Limita al nord amb Ull, al nord-est amb Torroella de Montgr, al sud amb Fontanilles i a l'oest amb Serra de Dar.
 Histria .
Els primers vestigis de poblaci s'han trobat a un poblat ibric al puig de la Font Pasquala. L'any 879 la poblaci apareix documentada per primera vegada amb la denominaci de Aqualta, mstard, al segle XIV ja tenia construt un castell. 
Indrets d'inters .
 Esglsia parroquial de Santa Maria.
 El Mol, Restes de carcter defensiu, amb muralla i unes espitlleres.
 Pont del Dar de cinc arcades.Segles XVI-XVII;

 Demografia .

 Econmia .
Predomina l'agricultura amb hortalisses i arbres fruiters i a la part de sec sobretot el blat. La ramaderia i l'explotaci del bosc junt a les instalacions per la prctica del golf son altres de les activitats econmiques de la poblaci.
 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9560" title="Jafre" nonfiltered="302" processed="300" dbindex="5301">




Jafre s un municipi de la comarca del Baix Empord.Limita al nord amb el municipi de Garrigoles, a l'est amb Verges, al sud, mitjanant el riu Ter, amb Foix, i a l'oest amb Colomers. 
 Histria .
Es data l'existncia del castell durant el segle X, que va ser abandonat durant el segle XVII i anomenat al 1716 com edifici espatllat. Les seves restes van ser declarats b d'inters cultural al 1949. Dins i fora del nucli urb de Jafre es troben cases i masies amb histria, algunes de les de fora vila, tenen el seu origen en antigues viles romanes com el mas Seguer. Altre indret amb llegenda s el Pou de les Goges, que segons expliquen hi habitaven uns ssers d'aparena femenina que sortien per les nits a cantar i a dansar.

 Demografia .

 Econmia .
Eminenment agricola, als voltans del curs del riu Ter es troben els conreus de regadiu, fruiters, blat de moro i hortalisses, que juntament amb els camps de sec de cerelas sn la base de la seva econmia.
 Indrets d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Mart, del segle XVIII sobre un edifici anterior del segle X.
Santuari de la Fontsanta del segle XV. Hi ha unes aiges que hom creu amb poders cuatius miraculosos.
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Web oficial de l'Ajuntament;
Web de la Uni Esportiva Jafre ;
Web de Jafre ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9561" title="Palafrugell" nonfiltered="303" processed="301" dbindex="5302">

Palafrugell s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord. T algunes cales molt representatives de la Costa Brava i disposa d'una tradici gastronmica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor Josep Pla. 











|}

Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la indstria surera, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta indstria havia estat enfocada en bona part a l'exportaci de taps de suro arreu del mn.

La vila de Palafrugell s el centre del municipi, on tamb hi trobem els nuclis rurals de Santa Margarida, Ermeds, Vilaseca i el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importncia del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i econmic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turstic i de serveis plenament consolidat. 

Palafrugell s actualment una de les destinacions turstiques i de segona residncies ms important de les comarques gironines. Aix fa que la poblaci al pic de l'estiu se situ al voltant dels 60.000 habitants, quan a l'hivern hi ha prop de 22.000 habitants. La franja litoral abarca 12 km de retallades cales i petites platges.

El Far de Sant Sebasti , i el seu mirador, estan situats a dalt de la muntanya de Sant Sebasti (165 m), que separa Llafranc de Tamariu.

Histria.

L'any 1673, 300 homes de l'exercit castell mancats de paga i indisciplinats s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1271 i es dediquen al pillatge, maltracte i vexaci desenfrenada. Aquesta situaci provoca la crispaci dels palafrugellencs. La vila es revolt el 20 de juliol de 1638 contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la poblaci. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represlia foren enviades a la vila tres o deu companyies de cstig, i la poblaci fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglsies, incloent la de la vila de Llofriu, en el que es considera el precedent del Corpus de Sang, que va iniciar la Guerra dels Segadors.

 Poltica .

 Alcaldes de Palafrugell .





Festes.
D es del 1966 cada primer dissabte de juliol se celebra la Cantada d'Havaneres a la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell;
 Les Festes de Primavera s una celebraci carnavalesca del municipi que va nixer l'any 1962 desprs de la prohibici de celebrar el carnaval a tot l'Estat espanyol. Per evitar la prohibici, van traslladar la festa a la primavera amb l'excusa de celebrar l'arribada d'aquesta estaci. Hi participen colles carrossaires de tota la Costa Brava;
 La setmana del 20 de juliol se celebra la Festa Major, en motiu del dia de Santa Margarida, patrona del municipi;

 Demografia .


 Entitats .
 AEiG Indika;

Referncies.


 Enllaos externs .

Palafrugell a ViquiPalafrugell;
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Guia de Palafrugell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de Palafrugell;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9562" title="Mont-ras" nonfiltered="304" processed="302" dbindex="5303">


Mont-ras s un municipi de la comarca del Baix Empord.







|}

 Histria .
Per un edicte de la Generalitat de Catalunya del 28 de febrer del 2007, les Illes Formigues, que eren d's compartit amb Palams, passen a dependre exclusivament d'aquell municipi. Les illes del Cap de Planes passen a estar exclusivament situades en el terme de Mont-ras.

 Demografia .


 Enllaos externs .
web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9563" title="Palams" nonfiltered="305" processed="303" dbindex="5304">

Palams s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord. Limita amb la Mar Mediterrnia i els termes municipals de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i Forallac. 

 Els 8 barris .









|}





 Festes de Palams .
La festa major de Palams se celebra cada any pels vols de sant Joan (24 de juny).



 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Ajuntament;
PalamosDigital.Cat -> Portal digital, fotografes, vdeos, horaris dels cines, i molt ms...;
Rdio Palams -> Pgina oficial de la Rdio del municipi;
Museu de la Pesca.
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9573" title="Palau-sator" nonfiltered="306" processed="304" dbindex="5305">


Palau-sator s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Histria.
El municipi de Palau-sator, segons demostren els descobriments arqueolgics dels seus voltants, s d'origen rom. s anomenat Palatii Murorum en un document de l'any 878. El castell va pertnyer al secretari de Pere el Cerimonis, Bernat Miquel, i els seus descendents, des de l'any 1380 fins a finals del 1600. Conserva un ambient medieval als seus carrers, amb restes de muralles i una torre (dita de les Hores perqu t a la part alta de la seva faana un rellotge) que sobresurt per sobre de la resta de les seves edificacions i s obligat el seu pas per a entrar a la poblaci.

 Demografia .





|}


Llocs d'inters. 

 Esglsia Sant Pere .
Esglsia parroquial de Sant Pere. Segle XII-XIII. ;
Castell de Palau-sator. Segles X i XI, declarat B Cultural d'Inters Nacional.

 Sant Pau de Fontclara .

Monestir de Sant Pau de Fontclara. Segle XI, vinculat a un cenobi benedict, al seu interior hi ha unes pintures murals del segle XIII, restaurades recentment.

 Sant Feliu de Palau-sator.
Esglsia de Sant Feliu. Segle XVI, antiga possessi del monestir de Sant Esteve de Banyoles, d'estil gtic tard, consta d'una sola nau, amb volta de creueria i un absis poligonal.

 Esglsia de Sant Juli de Boada.

L'esglsia de Sant Juli de Boada s una esglsia mossrab de Sant Juli de Boada a Palau-sator, una de les ms antigues de tota la regi, testificada per un document de 934. Declarada monument histric artstic el 1931 i b cultural d'inters nacional.

Bibliografia.
 El Meu Pas. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, volum 3. Edicions 62, Barcelona, 2005. ISBN 84 297 5570 5;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9574" title="Pals" nonfiltered="307" processed="305" dbindex="5306">


Pals s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord. Limita amb els municipis de Torroella de Montgr, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencs i Begur.

 Vegetaci .
La vegetaci del municipi de Pals s dominada per les pinedes de Pi pinyer i de Pi blanc principalment, que s'estenen als vessants del Masss de Begur, al sud del municipi.

D'altra banda, tamb sn destacables la vegetaci de l'entorn de les Basses d'en Coll. Al voltant de la llacuna d'aigua dola hi apareixen canyissars, mentre que a les dunes de la platja  es pot trobar una de les mostres de vegetaci psamfila ms importants de Catalunya.

 Economia .
Per la seva situaci entre aiguamolls i per la concentraci de la propietat en poques mans, el poble fou considerat insalubre, caciquil i pobre durant segles. L'arrs constitueix un dels signes d'identitat del poble. El seu conreu est documentat des del segle XIV.  Fou impulsat molt decididament a inicis del segle XX per la nissaga dindianos descendents de Pere Coll i Rigau (1853-1918) i del seu fill Pere Coll Llach, poltic i empresari, amic del president Companys, i que tot i haver militat a la Unin Patritica de Primo de Ribera, fou mecenes del diari La Humanitat i Comisari d'Ordre Pblic de la Generalitat de Catalunya fins als fets d'octubre. 

L'arrs de Pals, fou tamb causa que Josep Pla nasqus a Palafrugell, perqu el domicili del seu pare a Torroella de Montgr fou cremat pels homes del Marqus de Torroella contraris a dessecar les terres pel suposat perill de febres paldiques.

Fins el segle XVII, el terme de Pals pat atacs corsaris, ra per la qual moltes antigues masies sn encara almenades.

Actualment Pals s un municipi eminentment dedicat al turisme familiar, tot i que per les caracterstiques de la seva estratgia de creixement urbanstic, la construcci s encara un dels puntals de la seva activitat econmica.

Malgrat tot, bona part del territori s dedicat encara a l'agricultura, amb importants conreus de sec i arrossars.









 


|}

 Demografia .


Llocs d'inters.
 Les Basses d'en Coll;
 Museu- Casa de Cultura Ca la Pruna;
 Les 4 torres de la muralla;
 Castell de Pals;
 Torre de l'homenatge;
 Esglsia de Sant Pere;
 Tombes del Carrer major;

 Cientfics i escriptors a Pals .

Pals t una mplia tradici cultural. Entre els cientfics que provenen o han nascut a la localitat destaquen els metges de la nissaga Pi-Figueras (que deriva de Jaume Pi i Figueras (1900-1991), deixeble del doctor Manuel Corachan).

Entre els cientfics socials, destaquen el gegraf Joan Carandell Pericay (1893-1937), l'historiador de la literatura i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Eduard Valent i Fiol (1910-1971), el novellista i historiador Agust Alcoberro i Pericay (1958) i el filsof Ramon Alcoberro i Pericay (1957).

Entre els escriptors, el poeta surrealista  Ventura Ametller (1933-2008), pseudnim del veterinari Bonaventura Claveguera, fou amic i confident de Josep Pla el qual va deixar escrita la frase: 'Pals mereix no una sin cent visites' i dedic a la vila un seguit de planes ja clssiques.

Tamb viuen habitualment a Pals, la poetessa Montserrat Abell, la dibuixant Nria Pompeya i l'assagista i editor Salvador Pniker.

 Bibliografia .

 Jordi CORTS - Roser SERRA: Pals. Quaderns de la Revista de Girona, n 136 (2008).
 Joan CARANDELL PERICAY: El Bajo Ampurdn (ed. original 1940, 2 ed. 1978).
 Miquel OLIVA PRAT: La villa medieval de Pals Separata de Revista de Gerona, n66 (1974).
 Baltasar PARERA i COLL: L'arrs de Pals: del camp a la cassola (1993).
 Josep PLA i CASADEVALL: El meu pas, dins Obra Completa, v. 7.
 Joaquim ROGLN: Golf, natura i paisatge: 40 anys de golf a Pals (2004).

 Enllaos externs .

Lloc web de Pals;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Atles Literari de les terres de Girona - Pals;
Article en qu l'Eva Sans anuncia la trobada de documents que confirmen l'existncia de port al Pals medieval;
Guia de Pals;
Enric Calpena entrevista l'Eva Sans a Catalunya Rdio sobre la constncia documental del port medieval de Pals;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9575" title="Parlav" nonfiltered="308" processed="306" dbindex="5307">


Parlav s un municipi de la comarca del Baix Empord. 

 Geografia .

Se situa al peu del tur anomenat Montori (84 m), formant una plana regada pels rius Ter i Dar; aquest darrer travessa el municipi de sud a nord en el sector oriental. A la part occidental, altres petits turons de formes suaus, com els del pla dels Moros, fan el paisatge desigual.

Des del cim del Montori, per tamb des del poble mateix o des de la rodalia ms immediata, s'albira un panorama magnfic sobre la plana baix-empordanesa, des de les Gavarres a Montgr, amb la mar al fons.

Dins del terme hi han dues planes conreades, les Mascarades i els Estanyols, que forma part del Pla de Parlav.

Uns 341 habitants (any 2005) viuen en una estructura urbana no gaire clara: tan sols a l'entorn de l'esglsia hi ha una agrupaci d'edificis distributs en carrerons estrets i curts, que semblarien assenyalar un antic recinte murat del qual no en resta cap vestigi. Fora d'aquest nucli el poble s allarga vers llevant i tramuntana en petits venats poc definits. Destaquen els venats de la Rutlla i de Matabou. El municipi tamb compren la poblaci de Fonolleres.

 Histria .

Al cim del Montori, s'ha assenyalat l'existncia d'un jaciment iberorom.

L'origen del seu nom en la documentaci antiga seria Palatio Rabano (segle X), compost de Palau i l'antropnim medieval Hraban, d'origen germnic. Tamb s'ha trobat documentaci on s'anomena Palatio Rabani i Palatio Rafano. Aix, en una compilaci de donacions atorgades el 1018 per dur a terme la canongia de la seu de Girona, s'hi esmenta la parrquia de Sancti Felicis de Palatio Rabani. En un apartat de la donaci que en fa Ermessenda junt amb el seu fill Berenguer Ramon, s'hi esmenta Sancti Felicis de Palatio Rafano.

L'any 1314 passa a formar part del terme del castell de Rupi, castell aleshores posset pels bisbes de Girona. La seva dependncia va durar molts segles, car tamb es t constncia que en el segle XVII, conjuntament amb Ultramort, formava part d'una batllia encapalada per Rupi. Aix, un exemple de la uni la trobem el 28 de febrer de 1554 quan el procurador general del bisbe nomena Benet Micalet batlle de Parlav i Ultramort.

En un document del 7 de gener de 1385 adreat al capit del castell de Rupi, Ramon de Torroella, el bisbe de Girona li man informar sobre la possibilitat de fortificar l'esglsia de Parlav, per tant possiblement fou en aquesta poca en qu s'hi dugueren a terme les obres de fortificaci.

La poblaci de Parlav es mantingu amb escasses alteracions des del segle XVI fins la primera meitat del segle XIX en qu es produeix un fort creixement fins arribar al cens del 1860 a tenir 547 h, el ms elevat que mai hagi tingut.

La crisi agrria i l'inici de l'atracci dels centres industrials, fren aquest creixement fins arribar a noms 372 h el 1877. A partir d'aqu s'inicia una lenta, per continuada, recuperaci, que perdura fins a la meitat del segle XX, arribant a 430 h l'any 1950. Tornant aleshores a produir-se una lent descens per estabilitzar-se al voltant de 340 h des de l'any 1990.

 Llocs d'inters .

L'esglsia romnica de Sant Feliu de Parlav corona la silueta del municipi. Des del punt de vista arquitectnic, tamb sn particularment interessants algunes masies distribudes pel nucli.

Els masos de Parlav.

Es conserven uns quants masos dels segles XVI al XVIII, conjunt que s un dels ms notables de la comarca.

 Cal Corder (XVI-XVII): Masia de grans dimensions. A les llindes de les finestres hi ha llargues inscripcions de caire devot en llat. A la faana de ponent es conserva una finestra renaixentista decorada. El rfec de teulada est decorat i, a l'interior, hi ha espaioses estances a la planta noble, amb voltes en forma de mitja lluna.
 Can Bronsoms (XVI): Casal amb una elegant faana gtico-renaixentista que cont un portal adovellat, una finestra geminada que no conserva el mainell i una altra d'arc conopial.
 Mas Cros (XVI): Cont un portal adovellat i un magnfic finestral d'arc conopial decorat amb arabescs i relleus, amb les testes d'un cavaller i una dama a les impostes. Algunes finestres interiors tenen ornamentaci.
 Mas Majora (XVI-XVII): Amb un gran portal adovellat, i finestres gtico-renaixentistes, algunes amb decoracions florals. ;
 Mas Puig (XVII-XVIII): Mas fortificat amb una torreta cilndrica, amb coberta cnica coronada per un penell forjat. Al portal conserva l'escut. ;
 Mas Solers (XVII-XVIII): Tamb t una elegant garita amb penell. A les cartelles que la sostenen hi ha esculpit en relleu, entre altres detalls, la representaci del sol, tema que es repeteix a la llinda d'una finestra i que alludeix al cognom de la famlia.

 Activitats econmiques .

El terme s gaireb tot conreat, sobretot amb cereals, blat de moro i farratge, i arbres fruiters (pomeres) a la zona de regadiu. Coexisteixen amb la cria de bestiar, bov, porc i aviram. Tamb trobem petita indstria ramadera secundria (formatges), i petites empreses de la construcci.

Comunicacions.
Dues carreteres travessen el poble de nord (Figueres) a sud (La Bisbal d'Empord) i d'est (Torroella de Montgr) a oest (Girona).

 Demografia .



|}


 Festes i tradicions .
 Festa Major: 1 d'agost, per Sant Feliu, amb 3 dies de celebraci.
 Festa Petita: 20 de gener, per Sant Sebasti, se celebra el diumenge ms proper al dia assenyalat.

 Altres .
L'any 1974 es funda el grup d'havaneres Les veus de Parlav. ;
L'any 1991, el poeta catal Miquel Mart i Pol hi escriu Suite de Parlav a casa del seu amic Llus Llach. ;
Des de l'any 2000 es publica semestralment El Montori. ;
Hi funcion una escola anomenada CEIP El Montori fins l'any 2000.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9576" title="La Pera" nonfiltered="309" processed="307" dbindex="5308">


La Pera s un municipi de la comarca del Baix Empord.






|}

 Demografia .


 Enllaos externs .

Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9577" title="Regencs" nonfiltered="310" processed="308" dbindex="5309">


Regencs s un municipi de la comarca del Baix Empord.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9578" title="Rupi" nonfiltered="311" processed="309" dbindex="5310">

Rupi s un municipi de la comarca del Baix Empord.





|}

Histria.
En el terme de Rupi, al puig Montori, s'han localitzat materials d'un poblat indgena, freqentat fins el segle I. En el paratge de Brancs, al voltant del Mas Llor, que conserva elements anteriors del segle XVI, s'han trobat abundants restes d'poca romana.

En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupi, del llinatge que posse el domini feudal del lloc. L'esglsia parroquial de Sant Vicen s d'estil gtic i renaixentista, encara que ja s esmentada el 1139. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano.

Durant molts segles Rupi va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. Est documentat que el 5 de desembre de 1268 Guillema de Rupi ven al bisbe Pere de Castellnou, parent seu, els castells de Rupi i Fonolleres pel preu de 34.000 sous barcelonesos.

La presncia del bisbe ha deixat la seva empremta al castell, d'estil gtic civil, de planta rectangular i construt amb carreuada. Tamb en el nom d'alguns dels carrers i places de la poblaci, i a la casa palau gtica, restaurada i modificada modernament, que estatja la casa del com.

El 1314 li fou agregat el terme de Parlav i el 1316 el d'Ultramort, passant a ser al segle XVII el cap d'una batllia del bisbat.

Actualment encara sn visibles les restes de les muralles construdes a la fi del segle XV que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues niques vies d'accs al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila.

Llocs d'inters.

Castell de Rupi;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9579" title="Sant Feliu de Guxols" nonfiltered="312" processed="310" dbindex="5311">

Sant Feliu de Guxols s una ciutat de la comarca del Baix Empord i cap del partit judicial de Sant Feliu a la provncia de Girona, Catalunya.

Situaci i clima.
La ciutat de Sant Feliu de Guxols se situa a la Costa Brava centre, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agull la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. Es troba a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima s mediterrani i les temperatures sn suaus tot l'any.

Estructura administrativa.


La ciutat de Sant Feliu de Guxols es compon pels barris  i les entitats de poblaci segents:
 Barris .
 Centre Histric;
 Raval de Tueda o Tueda de Baix;
 Tueda de Dalt;
 Mol de Vent;
 Vilartagues;
 El Poble Nou;
 Lotus;
 Sants Boada;
 Eixample;
 Barri del Mig;
 Mol de les Forques;

 Entitats de poblaci .










|}

 Demografia .


Histria.

Etimologia.
Segons Joan Corominas, la paraula que usarien els ibers per designar el lloc on estaven s Kuiksalos. D'aquest mot ber del qual en desconeixem el significat, n'han derivat Jecsalis, Guessalis, Guissalis i, finalment, l'actual Guxols.

Prehistria.
Les dades ms antigues que hi ha que parlen de l existncia d un sser primitiu a Sant Feliu o rodalies sn de fa ms de 12000 anys. Pels volts de l actual mas Ribot s han trobat un conjunt d estris treballats amb pedra que datarien d aquella poca, al paleoltic. La segona referncia que trobem sobre comunitats humanes pertany al neoltic. S han trobat sepultures i algunes peces de slex a la zona de Vilartagues. Cap a final del neoltic i durant el Calcoltic (2200-1800 a.C) visqueren a les muntanyes venes algunes comunitats humanes. Se n han conservat diversos monuments funeraris (dlmens i menhirs, el ms fams dels quals s la cova d en Daina, a Romany de la Selva).

Edat Antiga.

La histria de Sant Feliu de Guxols es remunta al s.V a. C. Un poblar iber es va installar a la punta dels Guxols (Tamb anomenat Fortim o Salvament), un promontori que divideix a la badia en dues parts. Evidentment, fa 2500 anys el mar entrava molt ms endins, per tant la situaci estratgica del poblat esdevenia ptima per a la defensa i la supervivncia.

Amb l arribada de la romanitzaci, cap a final del s.I a.C., progressivament la poblaci va anar abandonant la muntanya i installant-se al pla, prop de la riera de les Comes (actualment encara descoberta en alguns trams), un lloc frtil i estable que permetia possibles expansions, i que continu habitat fins al s.VII, l poca de les invasions. De fet, el lloc de Guxols mai va estar deshabitat del tot perqu geogrfiques afavorien l establiment de poblaci fixa (prop de la riera, a tocar dels dos ports naturals que ofereix la badia, en un lloc arrecerat i prop dels camps de conreu), encara que va baixar espectacularment la densitat de poblaci.
En aquella poca (s.VII) es form la llegenda de Sant Feliu l Afric, segons la qual el mrtir cristi va ser llanat al mar des del cim de la punta dels Guxols. D aqu neix la popular tradici del jovent ganx de llanar-se des d all al crit de "Valga ns Sant Feliu!" i creuar nedant l esquerda natural de sota el penya-segat des de la platja de Calassan a la platja de ponent. Tamb sn coneguts arreu els goigs del gloris mrtir Sant Feliu l Afric: "Des dels Guxols sou llanat / al mar, amb una gran mola. / Un ngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassan des d aquell dia."

Cap a l any 940 s fundat el monestir benedict a l altra cant de la riera de les Comes, sota l advocaci del mrtir Sant Feliu l Afric. D aquesta manera, doncs, s uniren per sempre els dos noms (Sant Feliu i Guxols). En destaquen les dues torres que el flanquegen (la del Fum i la del Corn) i la Porta Ferrada, un llen de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cilndriques, del qual encara no se n sap ben b la funci que tenia dins el monestir. Mentrestant la vila s anava formant: una petita comunitat de camperols i petits propietaris.

Edat Mitjana.
L any 968 el rei franc Lotari lliura a l abat Sunyer el diploma que ratifica el bns del monestir guixolenc: els llocs de Guxols, Fenals, Biert-Romany, la Vall del Ridaura, Bell-lloc i part de Calonge. Els temps, per no eren fcils i l any 985 el monestir reb tamb els efectes de l atac d Almansor a Barcelona. Els conflictes interns entre els monjos i la poblaci van portar a una segona ratificaci dels bns del monestir per part de la Comtessa Ermessenda de Carcassona. 
A Sant Feliu, de fet, l alta edat mitjana es va caracteritzar pel que actualment anomenarem conflictes de competncies, disputes entre els monestir de la zona per diferents possessions. Tamb va ser molt important en aquella poca l incipient vocaci de la poblaci ganxona cap al mar. S han trobat diversos documents referents a viatges a Mallorca i Eivissa.
La, llavors gaireb nica, via de comunicaci de Sant Feliu, la mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comer de l poca i tamb en l atac i conquesta de Mallorca dirigit pel rei Jaume I. A partir del s. XIII la poblaci guixolenca comen a prendre conscincia ciutadana davant el poder feudal que retenia el Monestir, i aix aparegu el mot universitat per a designar l associaci de poblaci. L any 1258 l abat Gerald conced a la Universitat el privilegi de construir unes drassanes, que serien molt productives, amb el temps, per a la poblaci. De tota manera l estabilitat no va durar gaire i, a causa de l enfrontament entre catalans i francesos pel domini de l illa de Siclia, l exrcit gal va cremar gaireb totes les cases de la vila. Sant Feliu, les seves drassanes i la seva orientaci inequvocament martima esdevenien punt estratgic en les expansions territorials dutes a terme per Jaume I el conqueridor i per Pere II el Gran i, evidentment en rebia les conseqncies.
Tot i que la invasi dels francesos de 1285 va deixar una marca molt profunda en la conscincia collectiva dels guixolencs, es rehabilit de nou la ciutat i augment tant el nombre dels seus habitants que al comenament del s.XIV la poblaci de Sant Feliu de Guxols ja comptava amb una organitzaci jurdica a l estil de les principals ciutats catalanes.

Pel que fa al creixement urb de la vila, sabem que l any 1360 la vila tenia 230 focs, pel cap baix uns 1200 habitants. El rac de la riera de les Comes es va anar fent petit i la vila va crixer, en direcci al mar i cap a llevant.

Edat Moderna.
Durant els segles XVI i XVII la recuperaci de la vila va ser lenta i costosa i la poblaci va patir greus problemes de fam, sequera i pesta. La vila va seguir creixent, per fora fora muralles, cap a la riera de Tueda, a llevant. Es va construir un nou hospital a la banda de tramuntana, i una nova capella a la zona de Sant Aman. L economia bsica de l poca, a part de la pesca tradicional era el comer martim amb altres ports de la Corona. Els conflictes bllics eren els principals successos en aquests segles. Els ms greus es van produir desprs d un atac de Felip IV a la flota catalana que s estava reunint a Sant Feliu per auxiliar Barcelona en el marc de la guerra dels Segadors. Tamb van tenir molta influncia els bandolers. A la zona de Sant Feliu van tenir-hi presncia el fams Perot Rocaguinarda i d altres. 
Durant el segle XVIII la vila evolucion fora. A les darreries de segle ja comptava amb ms de 5000 habitants i era la segona ciutat de la regi darrera Girona (8000). La caiguda de les muralles a principi de segle hi va tenir molt a veure. Pel que fa a la indstria, hi va haver una petita "revoluci" amb la manufactura i comer del suro. La vila va viure anys, fins i tot dcades d esplendor econmic grcies a la descoberta d aquest material, especialment en la fabricaci de taps de suro. Continuaven, per les repressions socials del monestir i els problemes de seguretat.

Edat Contempornia.
A la primera meitat del s. XIX la poblaci ganxona va seguir creixent per va tenir una davallada i una posterior recuperaci a causa dels problemes sanitaris. Les epidmies no acabaven de marxar del tot. La poblaci es mantingu durant dcades al voltant dels 6000 habitants. Aquesta tamb va ser una poca marcada sobretot pels canvis de mentalitat, un anticlericalisme en augment. Especial fou la figura de Pere Caim, un federal, que en arribar a l alcaldia de la vila, instaur un seguit de decrets clarament progressistes i republicans. Aix li va comportar disputes amb el general Prim i va estar uns anys exiliat.
Anys ms tard, els poltics locals, s anaren separant en dos blocs, republicans i conservadors, fet de qu destaca l any 1910 la victria electoral en el districte de La Bisbal d'Empord del guixolenc republic Salvador Albert vers Francesc Camb, el lder de la dreta catalana a tot el pas. La victria la decantaren els vots a Sant Feliu, que aleshores era la ciutat ms gran de la comarca. La majoria republicana local no era perqu s: a la vila hi havia un ampli moviment obrer. D aquests anys tamb sn de destacar la inauguraci de dos avenos en el transport i la comunicaci: l estaci del carrilet que unia Sant Feliu i Girona, passant per la Vall d Aro (1892) i el port martim (1904).
A partir d aquesta poca, per, les coses anaren a pitjor: la poblaci que havia superat els 12.000 habitants a principis de segle, veia com l any 1940 n hi havia poc ms de 7000. Hi va haver una pau relativa durant les primeres dcades, per amb l esclat de la guerra civil, tot va decaure. Sant Feliu, no cal dir-ho es va decantar cap al cant republic gaireb sense excepcions. El poble treballador va organitzar el Comit local de les Milcies Antifeixistes. Hi va haver uns primers mesos de repressi cap a tot aquell sospits de pertnyer o collaborar amb el bndol franquista. L esclat revolucionari dur poc, per, i aviat els bombardeigs i l atac per mar de l exrcit franquista, molt ms poders, van fer desistir els combatents. El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada pels "nacionals".
La postguerra va ser lenta, aqu com a tot arreu, per a partir de 1955 ja presenta clars smptomes de millora, de manera que l any 1975 la poblaci ja sobrepassa el llindar dels 14000 habitants.
Durant la primera meitat de la postguerra va viure a Frana (exiliat) el president de la Generalitat de Catalunya que no era altre que Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu, sens dubte el personatge ms important en els tres millenis de vida de la vila. Mai ms, desprs de l any 1939 va poder tornar a casa seva.
Mentrestant, a la ciutat la vida va transcrrer sense sobresalts, amb uns poltics-titella i amb un desenvolupament del sectors serveis que es materialitz a partir de l any 1955 amb la inauguraci de diversos hotels i el boom turstic generalitzat a tota la Costa Brava.

Llocs d'inters.
Pedralta;

Es tracta de la pedra basculant ms gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu.
El monestir;

Fundat sota l'advocaci de Sant Feliu l'Afric  sant martiritzat a Girona  per l'orde dels benedictins al segle IX, el monestir de Sant Feliu s la construcci ms important de la ciutat i que acumula ms estils arquitectnics, comenant al preromnic i acabant al barroc. Fins al segle XIX el monestir fou la instituci ms poderosa de la ciutat i aix es tradu en un immoble imponent, fortificat i allat de la ciutat. El complex emmurallat arrib a tenir tretze torres, de les quals solament se'n conserven dues en l'actualitat. El cos principal del monestir data del segle XVIII i fou alat en un barroc tard, sobri per amb elements sumptuosos, com les dues portalades d'accs al complex. Avui, la part ms valorada s una porxada adossada a l'esglsia del recinte: la porta ferrada. Es tracta d'un tros d'un claustre del segle IX del qual en resten tres arcs de ferradura. Finalment, l'esglsia fou construda al segle IX i ampliada successivament, sobretot als segles XIV i XV, en estil gtic. En l'actualitat el monestir acull el museu histric de la ciutat.
El passeig del Mar i dels Guxols;
Obert al 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, poc a poc aquest gran espai urb organitzat en forma de passeig arbrat de pltans s'an omplint de cases senyorials que substituen les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulaci immobiliria ha destrut la majoria de les antigues mansions i la configuraci d'un passeig eminentment burgs s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una ciutat costanera turstica qualsevol.
El "Casino dels nois";

Oficialment Nou Casino "la Constncia", aquesta instituci allotjada en un immoble modernista mossrab s ms coneguda pel sobrenom de casino dels nois, en oposici a l'entitat rival, ms aburgesada del casino dels senyors (oficialment el Casino Guixolenc). L'edifici del casino fou bastit per l'arquitecte General Guitart i Lostal el 1888.
La Casa Patxot;

Situada al nmero 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganx Rafael Patxot fou aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner. Es tracta de la casa senyorial conservada ms rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acoll un observatori astronmic del mateix Patxot. Actualment acull la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Sant Feliu de Guxols.
Cases senyorials;
En tant que ciutat industrial amb una puixant burgesia dedicada al sector surotaper, Sant Feliu vei aparixer grans cases senyorials als indrets amb ms encant de la ciutat. D'entre aquestes construccions, hom destaca la casa Albert (final del segle XIX), la casa de la Campana (1911), la casa Gaziel (1880), la casa Girbau (1910), la casa Maynegre (1898), la casa Maruny (1909), la casa Pecher (1894), la casa Ribot (1904), la casa Sala (1904) o la casa Sibils (1892).
L'ajuntament;

Construt al 1547 en un estil sobri i que adoptava un gtic molt tard com a estil de la construcci en un moment en el qual es construa amb cnons renaixentistes, l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions blliques i a l'especulaci immobiliria. L'edifici actual t afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliaci posterior dels anys 40 i 50 del segle XX.
L'antiga estaci de tren;

Aquesta estaci termini de la lnia ferroviria de Sant Feliu a Girona fou construda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclssic industrial auster. Smbol del progrs durant molt de temps, serv fins al 1969, any en el qual es clausur la lnia. Avui serveix d'escola pblica.
L'Ermita de Sant Elm;

Ermita amb capella (1723) dedicada a Sant Elm, situada a un promontori del qual hi ha una vista panormica a les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar.

Economia.
La ciutat de Sant Feliu fou un dels centres ms importants de la indstria surotapera baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX fou l'activitat econmica dominant. Amb l'inici del desarrollismo franquista, Sant Feliu no s'incorpor de ple al turisme de masses, tal com feren les seves poblacions venes de Platja d'Aro o Tossa de Mar. Aix signific que la ciutat, que sempre actu amb una certa capitalitat dins la zona, no tingus cap projecte econmic definit i estable. Per contra, aix ajud a mantenir el carcter mariner i tradicional de la ciutat. A la llarga, la indstria que hi rest ha anat tancant i finalment, Sant Feliu s'ha encarat al turisme com a activitat econmica principal.

Comunicacions.
El principal accs a la ciutat s per carretera. La carretera general C-65 permet l'enlla a l'autovia C-31 per desprs connectar amb l'autopista del Mediterrani, l'eix viari principal de Catalunya. Igualment, la carretera C-253 facilita la comunicaci de la ciutat amb les viles venes, com s'Agar, Platja d'Aro o Palams, de la mateixa manera que la GI-682 connecta Sant Feliu amb Tossa de Mar. Amb tot, per la seva rapidesa, l'autovia C-31 s la via ms freqent tamb en els desplaaments curts.

Un altre sistema de comunicaci del qual disposa Sant Feliu s el port, per b que s'hi registra poca activitat. A causa de la poca profunditat de la badia, el port ganx s'ha convertit ms en un port esportiu que de crrega o de grans navilis de passatgers. La vila de Palams s la que realitza aquesta funci a la comarca.

Finalment, fins al 1969 Sant Feliu dispos de connexi ferroviria amb Girona per mitj d'un ferrocarril de via estreta construt al 1892 i que discorria per la plana selvatana del Girons i la Vall d'Aro.

Com arribar a Sant Feliu de Guxols.
Malgrat les histriques reivindicacions, el ferrocarril no ha tornat a la ciutat. De manera que, ara per ara, l'nica opci per arribar o per marxar a la ciutat amb transport pblic s l'autobs.

Les dues companyies que operen a Sant Feliu sn la TEISA i la SARFA. Podeu consultar els horaris de les lnies a les respectives pgines web.

TEISA: teisa-bus.com

SARFA: sarfa.com

Poltica.

Eleccions.

Les darreres eleccions municipals a Sant Feliu de Guxols van suposar un canvi de govern propiciat per un gran trasps de vot. L'enorme majoria absoluta de CiU es va desfer i el PSC li va arrebatar l'alcaldia. Pere Alb va ser proclamat alcalde grcies a un pacte amb el Tots per Sant Feliu de Joaquim Valls, l'altra sorpresa electoral, ERC i ICV. Una altra de les novetats dels comicis del 2007 a Sant Feliu ha estat la presentaci de dues noves llistes, l'ecologista d'Alternativa Verda fent coalici amb la CUP, i una agrupaci d'electors amb un rerefons poc clar encapalada pel constructor Pere Luque, Amics. Aquesta darrera formaci va aconseguir un regidor (el propi Luque) grcies a una campanya populista i demaggica. Falta per veure quina ser l'evoluci d'aquest grup, que al seu programa electoral duia propostes tan sorprenents com irrealitzables.












Base histrica de resultats electorals.



























































Alcaldes.
 1947 - 1960 Robert Pall i Rovira;
 1979 - 1980 Manuel Monfort  (PSC-PSOE);
 1980 - 1990 Josep Vicente Rom (PSC-PSOE);
 1990 - 1999  Antoni Juanals  (PSC-PSOE);
 1999 - 2004  Joan-Alfons Alb (CiU);
 2004 - 2007  Miquel Lobato (CiU);
 2007 - actualitat Pere Alb i Marls (PSC-PSOE);

Serveis.

Centres educatius.

Centre 0-3 anys.

Escola Bressol Municipal (Centre 0-3 anys)
c/ Crdova, 43

Centres de Primria.

Centres Pblics.

CEIP Mn. Baldiri Reixach
C/ Corunya, s/n

CEIP Ardenya
Cra. Sant Aman s/n

CEIP L'Estaci
c/ Santa Teresa, 49

CEIP Gaziel
c/ del Mall, 98  - 

Centres Concertats.

Collegi Cor de Maria
c/ Creu, 69      -             '          .'

Collegi Sant Josep
c/ Ferran Romaguera, 20  

Centres de secundria.

Centres Pblics.

IES Sant Elm
c/Abat Sunyer, 83 - 

IES Sant Feliu de Guxols
c/Canig, 41 -  
 
UEC (Unitat d'Escolaritzaci Compartida)
c/ Llibertat, 12 (edifici Les Vetlladores)

Centres Concertats.
  
Collegi Sant Josep
c/ Ferran Romaguera, 20 

Centres Esportius.

CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL DE VILARTAGUES
Zona Esportiva de Vilartagues C/Canig s/n

CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL  MASCANADA  "JOSEP SUER i ARXER"
Zona Esportiva de Mascanada Ronda Narcs Massanas s/n

PAVELL MUNICIPAL D ESPORTS "LA CORCHERA"
Zona Esportiva la Corxera C/Callao s/n

PAVELL MUNICIPAL D ESPORTS "CARLES NADAL i COSP"
Zona Esportiva de Vilartagues Av. Catalunya s/n

PISCINA COBERTA MUNICIPAL
Zona Pavell Municipal d'Esports C/Callao s/n

 Esports .
L'equip de futbol de Sant Feliu s l'Ateneu Deportiu Guxols que es troba situat a Primera Catalana de la lliga de futbol.

L'equip de bsquet de Sant Feliu s el CB Sant Feliu que actualment juga la Tercera Catalana de bsquet. Disputa els seus partits al Pavell de La Corxera. 

L'equip de Futbol Sala de la ciutat, s el Club Futbol Sala Sant Feliu de Guxols, actualment juga a Preferent catalana de la Federaci Catalana de Futbol. La seva pista de joc es troba al pavell municipal Carles Nadal i Cosp.

Tamb hi ha un equip de tennis, el Club Tennis Guxols.

Festes.
El Carnaval;
La ciutat de Sant Feliu es troba enclavada en una zona coneguda per les seves celebracions del carnaval, que se celebren al mes de febrer. Juntament amb Platja d'Aro i Palams, el carnaval de Sant Feliu s un dels ms prestigiosos.
Festival Internacional de la Porta Ferrada;
Institut al 1958, aquest festival celebrat al monestir de la ciutat ha anat prenent importncia internacional amb el temps i s un dels principals festivals de Catalunya. Engloba el teatre, la msica i la dansa. Se sol realitzar a l'estiu.
Festa Major;
Festa tradicional de les poblacions catalanes celebrada, en aquest cas, a l'agost. s la festa popular principal de Sant Feliu

Mitjans de comunicaci.
 Setmanari ncora;
 Rdio Sant Feliu;

Fills illustres.
Ferran Agull i Vidal (1863 - 1933), poeta, periodista i comedigraf.
Agust Calvet "Gaziel" (1887 - 1964), periodista i escriptor.
Juli Garreta (1875 - 1925), compositor.
Josep Irla (1874 - 1958), 124 President de la Generalitat de Catalunya;
Rafael Aixada (segle XVI), tinent general de les galeres de l'emperador Carles I.

Ciutats agermanades.
Sant Feliu es troba agermanada amb les ciutats segents:



 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya ;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya ;
Portal web de la ciutat ;
Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Sant Feliu de Guxols ;
Setmanari ganx ncora ;
Mapa del municipi  ;
Informaci sobre el port de Sant Feliu ;
Web oficial del Festival Internacional de la Porta Ferrada ;
Senderisme pels voltants de Sant Feliu de Guxols ;
Monestirs de Catalunya. Sant Feliu de Guxols;
Rdio Sant Feliu (107.0 FM);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9580" title="Santa Cristina d'Aro" nonfiltered="313" processed="311" dbindex="5312">


Santa Cristina d'Aro s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Histria.
Depenent tradicionalment de la vila de Castell d'Aro, al 1858 es form el municipi de Santa Cristina d'Aro a partir de la segregaci de quatre parrquies adscrites fins aleshores a Castell d'Aro: Bell-lloc, Santa Cristina, Solius i Romany de la Selva. La parrquia de Santa Cristina, per la seva situaci al centre de la Vall d'Aro i prop de les vies de comunicaci amb Sant Feliu de Guxols i Girona fou escollida cap de municipi.

Entitats de poblaci.











|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9581" title="Serra de Dar" nonfiltered="314" processed="312" dbindex="5313">

Serra de Dar s un municipi catal de la comarca del Baix Empord. 




|}

Ja s documentat l'any 1017 amb el nom de Serra. Les cases estan distribudes entorn de l'esglsia parroquial sense una disposici urbanstica clara. Est emplaat a tocar una crulla de carreteres direcci Parlav, Torroella i La Bisbal.

S'extn just a l'esquerra del riu Dar, damunt d'un turonet el suficient elevat per evitar les freqents pujades del cabdal del riu en poques de pluja. De fet, fins a la segona meitat del segle passat aquest riu tenia un curs molt ms allunyat, cap al sud, i buidava les seves aiges a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat.

El principal edifici, l'esglsia parroquial de Santa Maria, s de l'any 1096. Va ser totalment reconstruda a partir de 1881, data que figura a la faana, i consagrada pel bisbe Toms Sivilla el 1884. s un gran edifici, d'un estil poc definit per amb detalls decorats neoclssics. El seu campanar, del segle XVII, s l'nic que en resta d'poca anterior; la seva coberta, en forma de pirmide, no sobrepassa l'alada que t la teulada del temple. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9585" title="Bellcaire d'Empord" nonfiltered="315" processed="313" dbindex="5314">

Bellcaire d'Empord s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Bellcaire d'Empord ja s citat en un document de l'any 881 amb el nom de: Bedenga. Ms tard va pertnyer al comtat d'Empries i fou residncia habitual dels comtes des de finals del segle XIII i principis del XIV.

De la mateixa manera que la majoria dels pobles de la plana empordanesa, Bellcaire est enfilat a dalt d'un petit tur des del qual es domina la plana, que, en direcci nord, havia estat ocupada per l'estany de Bellcaire. Aquest estany, com molts altres de la zona, va ser dessecat a mitjan segle XVIII a fi d'aprofitar les terres per al conreu.

El poble s travessat pel rec del Mol que avui dia s'aprofita per regar per que, antigament, servia per proporcionar energia hidrulica als diversos molins de la zona i, en particular, al de Bellcaire.

 Llocs d'inters .

Castell dels Comtes d'Empries, fortalesa situada en la part alta del poble, avui en dia s utilitzat per l'Ajuntament i l'esglsia parroquial.

Esglsia de Sant Joan de Bellcaire, temple romnic del segle XI i amb elements posteriors dels segles XII i XIII.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de Bellcaire d'Empord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9589" title="Torroella de Montgr" nonfiltered="316" processed="314" dbindex="5315">

Torroella de Montgr s una vila i municipi de la comarca del Baix Empord.




|}

 Geografia .

El nucli de Torroella es troba a la plana empordanesa, al peu del masss del Montgr a la riba nord del riu Ter. La plana que pertany al municipi havia format fins al segle XVIII l'estany de Torroella fins que fou dessecat.

Al nord-oest del seu territori es troba el nucli de Sobrestany. El seu nom recorda l'antic pas del riu Ter pel nord del masss del Montgr.

El nucli de l'Estartit, poble agregat administrativament a Torroella, ha sollicitat la independncia administrativa de Torroella en els darrers anys essent denegat, solluci no exempta de controvrsia. L'origen etimolgic de l'Estartit probablement prov de la contracci de Es Ter Petit, i encara avui es conserva un petit rec que desemboca al mar prop de la platja dels Griells.

Histria.
El traat de carrers de la vila recorda l'estructura en creu i una plaa central tpica dels nuclis originats a partir de campaments fortificats de l'poca romana.
L'enclavament guany importancia durant l'edat mitjana cobrant fora l'enfrontament entre el comtat de Barcelona i el d'Empries;
La batalla de Torroella succe el 27 de maig de 1694 en el decurs de la Guerra dels Nou Anys;

Llocs d'inters.

Castell del Montgr, al cim del masss del Montgr.
Esglsia parroquial de Sant Gens, notable edifici gtic.
Castell o palau de Torroella.
Illes Medes.
Pont sobre el Ter.
Restes ben conservades de les muralles medievals.
Les dunes continentals de sorra al sud-oest del Montpl.
Cala Pedrosa i cala Ferriola situades entre l'Estartit i l'Escala.

Festes i tradicions.

Hi ha mercat setmanal al carrer tots els dilluns.

La festa major i patronal de Sant Gens s el 26 d'agost. 

La Fira de Sant Andreu se celebra l'ltim cap de setmana de novembre, i s una de les fires ms antigues de Catalunya amb ms de 600 anys d'histria.

Fills i filles illustres.
(Ordenats per data de naixement)
 Guillem de Montgr (~1200-1273), arquebisbe.
 Pere de Torroella (?-d 1475), poeta (no s segur que nasqus a Torroella de Montgr).
 Narcs Juli (1657-1705).
 Benet Juli i Juli (1726-1787) monjo de Montserrat, organista i compositor.
 Anselm Viola i Valent (1738 1798), monjo de Montserrat, organista i compositor.
 Pere Casellas i Coll (?-1863).
 Josep Costa i Hugas (1827-1881).
 Joan Baptista Ferrer i Esteve (1832-1895), advocat i escriptor.
 Albert de Quintana i Combis (1834-1907), poltic i escriptor.
Primitiu Artigas i Teixidor (1846-1910), enginyer.
 Pere Coll i Rigau (1853-1918).
 Pere Rigau i Poch (1868-1909), anomenat Barret, flabiolaire, director de cobla i compositor de sardanes.
 Vicen Bou i Geli (1885 1962), compositor de sardanes.
 Joaquim Vallesp i Plit (1885-1961), tromb i compositor de sardanes.
 Albert de Quintana i de Len (1890-1932).
 Josep Maria Boix i Rissech (1908-1980), instrumentista, compositor de sardanes i director de cobla.
 Joan Turr i Cabratosa, metge i naturalista.
 Josep Vert i Planas, historiador local;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de Torroella de Montgr;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9590" title="Ull" nonfiltered="317" processed="315" dbindex="5316">

Ull s un municipi de la comarca del Baix Empord. Pels seus terrenys corre el riu Ter i amb un sector muntanys pel Masss del Montgr.





 Histria .
Va pertnyer als comtes d'Empries i desprs va passar al bisbat de Girona. En el seu carrers conserva antics edificis gtics i renaixentistes del seu passat medieval. 

L'esglsia de Santa Maria s neoclssica sobre una altra edificaci anterior romnica de 1362, amb l'advocaci de Sant Andreu, de la qual es conserva una petita part de l'absis. En el seu interior es pot venerar la talla policromada de la Verge de la Fossa, romnica provinent de l'antic monestir de Santa Maria d'Ull.
 Economia .
Conreu de cereals, hortalisses i arbres fruiters, sobre tot de pomers i presseguers que ha fet fundar en la poblaci la Cooperativa dels Fructicultores de la Costa Brava. 
 Demografia .

 Festes locals .
A mitjan juliol, Festa Major ;
10 septembre, Festa Petita;
 Bibliografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9591" title="Ullastret" nonfiltered="318" processed="316" dbindex="5317">


Ullastret s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Se situa a la riba dreta del Dar, que travessa el terme en direcci nord-sud al seu sector occidental. Al damunt d'una suau elevaci, es va edificar amb una estructura clarament medieval. Unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobir d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaa gtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.

Antigament, a la part oriental, alimentat per les aiges del Dar, hi havia hagut l'estany d'Ullastret que fou dessecat al segle XIX. Encara avui, en poques de fortes pluges, es torna a omplir d'aigua.
 Indrets d'inters .

L'esglsia romnica de Sant Pere d'Ullastret s existent a l'any 899. El temple basilical de tres naus i tres absis s dels segles X-XI.
Dins del municipi, al tur de Sant Andreu, hi trobem el jaciment arqueolgic de la ciutat ibrica d'Ullastret.
Castell d'Ullastret;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9592" title="Ultramort" nonfiltered="319" processed="317" dbindex="5318">


Ultramort s un poble del Baix Empord, provncia de Girona. L'etimologia del topnim s incerta. El 1062 apareix escrit com Vulturis mortuii, i el 1123 com Vulture mortuo.

 Geografia .

Est situat en un turonet allargassat de nord a sud a 29 m d'altitud, al marge dret del riu Ter i dominant una mplia extensi de frtils terres de conreu guanyades a les aiges que antigament ocupaven la zona. De fet, havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el nom del pla de l'Estanyol, al sud-est del terme al lmit amb Parlav.

El terme municipal limita al nord amb Verges; a migdia amb Parlav; a llevant amb Serra de Dar, i a ponent, amb Foix. Arran del nucli urb passa la carretera de la Bisbal a Figueres.

Una caracterstica del poble d'Ultramort s que no t poblament disseminat. La seva poblaci s'aplega a l'entorn de l'esglsia i es perllonga amb dos ravals direcci nord que porten el nom de cap on s'adrecen, Torroella i Figueres.

 Histria .

Ultramort est documentat des de l'any 1046 amb el nom de Ultramorte. L'any 1316 passa a formar part del terme del castell de Rupi, castell que aleshores estava posset pels bisbes de Girona. La seva dependncia va durar molts segles, doncs tamb es t constncia que en el segle XVII, conjuntament amb Parlav, formava part d'una batllia encapalada per Rupi.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaa, entre el raval del carrer de Figueres i del carrer de Torroella, damunt un pujol de formes suaus. Es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, i que t una histria fora desconeguda.

Com molts altres pobles rurals de l'Empord, Ultramort comena a augmentar la poblaci al llarg del segle XVIII i continu fins a mitjans del segle XIX en qu assol els 340 habitants l'any 1857. Malgrat aconseguir una certa importncia demogrfica, s precisament en aquests anys quan Ultramort perd la seva independncia municipal i resta agregat al municipi de Foix, independncia que veuria recuperada en la dcada del 1920.

Tanmateix, des que assol la seva independncia la prdua de poblaci ha estat constant al llarg de tot el segle seguint la tnica de despoblaci dels pobles rurals en favor de l'expansi de les viles ms industrials i turstiques. Entre els habitants ms significatius del poble conv esmentar el poeta Jaime Gil de Biedma que dedic a la poblaci un important poema

 Economia .

Ultramort encara avui t una poblaci dedicada totalment a l'agricultura i la ramaderia. La cria de bestiar bov i porc ha esdevingut una activitat primordial. Actualment, amb la pagesia en decadncia, noms queden unes 8 famlies que persisteixen en la tasca de la cria de bestiar.

La reduda extensi municipal noms permet conrear unes 300 hectrees, essent els cultius ms extensos el farratge, la userda, el blat de moro, el blat i actualment tamb algunes parcelles d'arbres fruiters, majoritriament pomeres.

 Llocs d'inters .

Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectnics interessants en algunes de les seves cases.

Els edificis ms notables sn:

 L'esglsia de Santa Eullia;
 El castell de Finestres;

 Demografia .

El 1857 s'incorpora a Foix i es torna a desagregar el 1930.

 Enllaos externs .

Web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9593" title="Vilopriu" nonfiltered="320" processed="318" dbindex="5319">










Vilopriu s un municipi de la comarca del Baix Empord, situat al noroest de la comarca en el lmit amb les del Girons i l'Alt Empord. Inclou els agregats de Gases, Pins i Valldevi

Actualment l'ajuntament est governat per CiU (3 regidors) i la oposici la forma ERC (2 regidors).

El poble t com a equipaments una piscina municipal i un dispensari als pobles de Vilopriu i Gases. El poble t 4 esglsies, St. Bartomeu a Valldavi, Sta. Maria, a Gases, St. Roc, a mig del bosc de Gases, i la parrquia de St. Pere, a Vilopriu. Al terme de Vilopriu trobem un restaurant, dalt del carrer Nou, i una casa de colnies a la Plaa Major.


 Demografia .


 Histria .
La primera notcia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del noble Riculf. 
Per un altre document de l any 1216, sabem que el comte Hug IV d Empries man edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D aquesta data n s visible, entre d altres restes, la torre de l homenatge. Ben aviat el castell pass a mans dels Palol que era una famlia de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseen tamb altres castells com el de Palol d Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt ms importants, per aix gaireb mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i tamb s hi allotj un cos de gurdia.

A principis del segle XVI es cobr el pati d armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnfiques finestres gtiques geminades. Els descendents de la famlia Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle XX en que el castell pass a mans de l ajuntament.

Trobem documentada la Parrquia de Sant Pere de Vilopriu l any 1078. Molt probablement fou construda a recs de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l extrema decadncia que pat l esglsia durant segles degut a l aband de la noblesa que administrava el castell noms interessada pel rendiment de les seves terres, aix provoc una molt precria situaci dels seus feligresos sobretot durant els segles XIV i XV. No va ser fins el segle XVII, desprs de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp catal, experiment una notable reviflla de la que en sn testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els ms importants.

El rector Joan Rotllan emprengu la reforma del temple de Vilopriu l any 1683 que no acab fins el 1693. D aquestes dates sn tamb les pintures que han aparegut sota la decoraci que es va fer al S.XVIII per installar-hi un magnfic retaule barroc que fou cremat al comenament de la Guerra Civil.

 Bibliografia .




 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web Escola Snion ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9594" title="Vall-llobrega" nonfiltered="321" processed="319" dbindex="5320">

Vall-llobrega s un municipi de la comarca del Baix Empord.






Histria.

El 1992, es localitzaren les restes d'una villa romana a un polgon industrial del municipi, pels treballs duts a terme s'ha datat del segle I i va estar habitada fins el segle VI. S'han descobert forns i unes tombes aix com restes de murs.

Geografia.

Est situat als contraforts ms orientals del masss de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d'Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palams). El punt ms alt del municipi s Montagut amb 263 m d'altura.

Els lmits del terme municipal sn al nord amb Forallac i Mont-ras, a l'est amb Palafrugell i Mont-ras, al sud i a l'oest amb Palams.

 Economia .
s un poble eminentment agrcola, els seus conreus sn de sec amb un petit sector dedicat al regadiu, amb ramaderia bovina, porcina i aviram. S'han desenvolupat activitats relacionades amb el turisme per la proximitat a la Costa Brava.

 Llocs d'inters .
Esglsia parroquial de Sant Mateu de Vall-llobrega. Segle XVII amb campanar d'espadanya de dos arcs.
Esglsia vella de Sant Mateu. Romnic del segle XI.
Can Menci. Casal del segle XVII.
Dolmen de Montagut;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9595" title="Torrent (Baix Empord)" nonfiltered="322" processed="320" dbindex="5321">


Torrent s un municipi de la comarca del Baix Empord.

Tamb dins del municipi s'hi troba un nucli ms petit que es diu Torrent, en semblana a ser, un diminutiu de Torrent. 
El terme de Torrent t un extensi de gaireb 8 km2 i s'hi troba una ermita, la de Sant llop, d'un estil barroc molt peculiar.

 Demografia .


 Enllaos externs .
web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9608" title="Edifici bioclimtic" nonfiltered="323" processed="321" dbindex="5322">
Un edifici bioclimtic, o construcci bioclimtica, s una edificaci que per les seues caracterstiques especfiques de disseny i orientaci faciliten un nivell adequat de confort amb una aportaci mnima o nulla d'energia suplementria.

Aquests disseny prenen en consideraci aspectes com la radiaci solar incident sobre l'edificaci, corrents d'aire, vegetaci de l'entorn, etc., aix com l'evoluci d'aquests factors al llarg de les distintes situacions climtiques a que es veu sotmesa la construcci.

La concepci bioclimtica de l'edificaci facilita l'eficincia energtica i per tant l'estalvi energtic.

Vegeu tamb.
Arquitectura solar;
Arquitectura bioclimtica;
Energia solar passiva.

Enllaos externs.
Materials docents sobre bioconstrucci a la UdG (en castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9610" title="La Jonquera" nonfiltered="324" processed="322" dbindex="5323">









La Jonquera s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empord.

 Geografia .

Est situat a l'extrem nord de l'Alt Empord, en el lmit amb la comarca nord-catalana del Vallespir, actual frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francs. Accidentat per la serra de l'Albera. Hi predominen els boscos d'alzina surera.

L'antic terme de Requesens (a l'est del municipi) forma part, des de 1986, del Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera.

La carretera N-II i l'autopista AP-7 (sortida d'accs nmero 2) comuniquen el municipi amb la resta de la comarca i de Catalunya, i li donen accs a una de les principals vies de comunicaci internacional entre els estats espanyol i francs.

 Economia .

L'agricultura de sec i la manipulaci del suro van ser tradicionalment les activitats econmiques ms importants. En l'actualitat la base de l'economia municipal s l'activitat derivada de la duana d'el Ports  denominaci empordanesa del poble d'el Perts, part del qual (el barri d'els Lmits) pertany a la Jonquera.

 Histria .
Des del segle XIII i fins a la fi del rgim senyorial, a mitjan segle XIX, va ser possessi dels Rocabert.
El Tractat dels Pirineus (1659) va situar la nova frontera entre les monarquies hispnica i francesa a la serra de l'Albera, fet que va marcar, per b i per mal, la histria posterior de la Jonquera.

 Llocs d'inters .

Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera;
Estanys de la Jonquera;

Esglsia parroquial de Santa Maria, de finals del segle XVIII (faana del segle XV). ;
Al coll de Panissars hi ha les restes d'un priorat benedict medieval, Santa Maria de Panissars i els basaments d'una gran edificaci romana, identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta) i els Trofeus que Pompeu erig desprs de vncer Sertori. ;
L'antic poble de Requesens, accessible per Cantallops, compta amb el Santuari de la Mare de Du de Requesens i el castell de Requesens, reconstrut a finals del segle XIX. ;
Runes de l'antic castell de Rocabert, antiga seu del vescomtat del mateix nom.
El castell de Canadal ;
Ermites  romniques:
Sant Jaume de Canadal del segle IX;
Sant Pere del Pla de l'Arca;
Sant Mart del Forn del Vidre del segle X;
Santa Llcia de la Jonquera ;
Sant Miquel de Solans;
Sant Juli dels Torts del segle XII.
El casal de Ca l'Armet, al carrer Major, d'poca moderna, amb salons decorats amb pintures i un important arxiu familiar.
La Porta Catalana (construda per Josep Llus Sert el 1982), a l'rea de servei de la Jonquera, a la autopista AP7.

Monuments megaltics:
Dolmen del Canadal;
Dolmens del Mas Baleta I - II - III;
Dolmens dels Estanys I - II - III;
Dolmens del Coll de Mads I - II;
Dolmen dels Mesclants;
Dolmen del Pla de l'Arca;
Menhirs dels Estanys I - II;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina oficial del Paratge Natural de l'Albera;
meglits de l'Albera;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9622" title="Colbrid" nonfiltered="325" processed="323" dbindex="5324">

Un Colbrid s una serp membre de la famlia de les Colubridae. s una ampla classificaci de serps que inclou fora ms de la meitat de totes les espcies de serp que hi ha a la Terra.
Els colbrids no sn verinosos (o b el seu ver no es perills per als ssers humans) i normalment sn inofensius, tot i que alguns poden fer mossegades fora fortes.

Descripci.

 Posseeixen grans plaques al cap.
 L'ull s de pupilla rodona i t contacte amb les escates labials.
 La cua s relativament llarga.
 El musell s arrodonit.

Gneres.

Ahaetulla;
Arizona;
Bogertophis;
Boiga;
Cemophora;
Chilomeniscus;
Chironius;
Coelognathus;
Coluber;
Coronella;
Crotaphopeltis;
Cyclophiops;
Dasypeltis;
Dendrelaphis;
Dinodon;
Dipsadoboa;
Dispholidus;
Drymarchon;
Eirenis;
Elaphe;
Euprepiophis;
Gastropyxis;
Gonyosoma;
Hapsidophrys;
Hierophis;
Lampropeltis;
Lycodon;
Lytorhynchus;
Masticophis;
Mastigodryas;
Oligodon;
Oocatochus;
Opheodrys;
Oreophis;
Orthriophis;
Oxybelis;
Pantherophis;
Philothamnus;
Phyllorhynchus;
Prosymna;
Pseudelaphe;
Ptyas;
Rhinechis;
Rhinobothryum;
Rhinocheilus;
Rhynchophis;
Salvadora;
Senticolis;
Sonora;
Spilotes;
Stilosoma;
Tantilla;
Telescopus;
Thelotornis;
Thrasops;
Toxicodryas;
Zamenis;

Referncies.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9627" title="WYSIWYG" nonfiltered="326" processed="324" dbindex="5325">
WYSIWYG s l'acrnim de la frase anglesa "What You See Is What You Get" (el que veus s el que obtens). En l'mbit de la programaci i el disseny es refereix a la tecnologia informtica que permet que el que es veu durant l'edici o programaci es correspongui ms o menys acuradament amb el resultat final (imprs o en pantalla).

Els processadors de textos, actualment, utilitzen aquesta tecnologia, i sn minoritaris els que no; en el cas dels editors d'HTML, els programes s'ocupen d'escriure el codi, i l'usuari noms ha d'editar una pgina semblant a la d'un editor de text. Una altra filosofia semblant s WYSIWYM: What You See Is What You Mean, utilitzada en els processadors de text de l'estil de LaTeX, com per exemple LyX.

Programes.
Alguns exemples de programes sn: Dreamweaver, NVU, Amaya, Microsoft Frontpage, Writer, Microsoft Word, les versions de Composer de Netscape i Mozilla.

Vegeu tamb.
 Autoedici;
 WYSIWYM;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9629" title="Batea" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="5326">

Batea s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9630" title="Bot (Terra Alta)" nonfiltered="328" processed="326" dbindex="5327">

Bot s un municipi de la comarca de la Terra Alta.


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9631" title="Caseres" nonfiltered="329" processed="327" dbindex="5328">

Caseres s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
 Histria .
Caseres, d'acord amb el diccionari Alcover-Moll es el plural de casera, o sigui el cau on viu una persona o un animal. D'acord amb l'etimologia popular, l'origen del topnim es troba en la gran quantitat de caa que hi ha al poble, aquest tradici es troba recollida en l'escut del municipi on figura un gos de caa.

El poble de caseres, segons la documentaci de l'any 1153 que delimitava el castell de Miravet pertanyia al terme d'Horta de Sant Joan.  Aquests mateixos documents afirmen que el castell, en mans del templers possea a ms de caseres el poble de Bot.  La documentaci posterior permet afirmar que el lloc pertanyia a la comanda templera d'Horta de Sant Joan. Amb la dissoluci dels templers va passar a mans  de l'Ordre de l'Hospital on apareix incls el 1359.

 Demografia .


Referncies.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9632" title="Corbera d'Ebre" nonfiltered="330" processed="328" dbindex="5329">

Corbera d'Ebre s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. 

La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'alada, a la vora de la Serra de Cavalls i la Serra de Pndols. L'esglsia del poble est dedicada a Sant Pere Apstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil Espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqncia d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruda i els seus habitants es van anar traslladant a la part baixa del tur, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada s coneguda popularment com la Muntera.

El "Poble Vell", declarat B d'Inters Cultural, com a Lloc Histric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra histria a travs d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.


A prop del poble hi ha l'ermita de Santa Madrona, amb una font d'aigua i zona de pic-nic, i des d'on es pot recrrer la Serra de Cavalls. A la vora del riu Sec hi ha la Font Vella, amb uns antics rentadors pblics; des d'all es pot continuar pels anomenats Gironesos, una zona de muntanya que porta fins a Gandesa. s molt aconsellable seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet realitzar un recorregut pels indrets ms significatius on s'esdevingu la batalla de l'Ebre i que tamb, pels seus camins, es poden veure peces d'una altra mostra artstica, Art al Ras.

La festa major se celebra del 15 al 19 d'agost. La festa del patr de la parrquia, Sant Pere, s'acostuma a celebrar el dissabte segent al 29 de juny. Hi han romeries a l'ermita per Santa Madrona, el tercer diumenge de mar, i per Sant Marc, el diumenge segent al 25 d'abril, amb una gran paella popular. El segon cap de setmana de juliol se celebra la festa de Sant Cristfol. Al mes d'octubre es recrea la festa de la Verema. Hi ha mercat els dilluns i dimecres al mat.

Fill illustre del poble fou el doctor Jaume Ferran i Clua. Hom li dedic un carrer, un passeig amb una font artstica i una plaa amb un bust seu, on tamb s'hi va construir l'Ajuntament nou.



 Histria .
Es creu que te un origen ibric, per un castell apareix esmentat per primer cop el 1153 a la carta de donaci del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV  als templers. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnfica galeria templera. Desprs de ser part dels dominis del temple, el 1317 el terme va passar als hospitalers i depenia de la Castellania d'Amposta.

El 1463, a la guerra contra Joan II, l'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Urrea, va sotmetre Corbera, Asc, Vilalba, Batea i La Fatarella, enemigues del rei. Durant la Guerra de Successi les tropes franceses i castellanes van ocupar-la el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser favorable als carlins com la resta de la comarca (menys Gandesa)

Durant la Guerra Civil Espanyola va tenir lloc a la zona la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destrut.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web del Poble Vell;
Bloc del Poble Vell;
Exposici de materials i peces autntiques de la batalla de l'Ebre;
Associaci cultural i lloc d'art;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9633" title="Horta de Sant Joan" nonfiltered="331" processed="329" dbindex="5330">

Horta de Sant Joan, alguna vegada anomenada Orta, s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

 Demografia .






 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci y Blog de Horta de Sant Joan;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Blog La Plataforma en Defensa de la Terra Alta Horta de Sant Joan;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9636" title="Prat de Comte" nonfiltered="332" processed="330" dbindex="5331">

Prat de Comte s un municipi de la comarca de la Terra Alta.

El topnim t el seu origen en "el prat donat pel comte" desprs de la seva conquesta en la baixa edat mitjana. Es va anomenar imprpiament Prat de Compte fins el 1983.

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9639" title="Vilalba dels Arcs" nonfiltered="333" processed="331" dbindex="5332">

Vilalba dels Arcs s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

 Situaci i poblaci .

El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km d'extensi, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Limita a l'est amb el terme de la Fatarella, al sud-est amb Gandesa, al sud-oest amb Batea, al nord-oest amb La Pobla de Massaluca i al nord amb el municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). S'estn entre la vall de Voravall i una srie d'elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot el territori s molt trencat i solcat pel barranc de les Capades i d'altres que porten les aiges a l'Ebre a travs de la vall de Voravall i la vall de les Comes. 

Actualment, Vilalba dels Arcs t una poblaci de 750 habitants aproximadament. 



El gentilici s vilalb, vilalbina, tot i que colloquialment tamb se'ls anomena catxaps i catxapes.

 Economia .

Actualment la principal base econmica s l'agricultura amb un predomini de la producci vincola, tamb s hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrcola de la Germandat fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins blancs, varietat garnatxa blanca i macabeu de la denominaci d'origen Terra Alta, i olis. D'altra banda hi ha una incipient economia basada en la producci de tallers de confecci.

 Histria .

El municipi de Vilalba dels Arcs form part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorg la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els bns de l'extingit orde del Temple als hospitalers, el 1317, continu sota el domini d'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Asc.

La despoblaci del segle XIV provocada per les epidmies fu perdre la condici d'universitats o municipis autnoms. Al final del segle XV hom cre la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Catal (1787), encara que la comanda deix de tenir vigncia efectiva amb la desamortitzaci. La comanda represent una poca d'esplendor per a la poblaci que es pales en la construcci de la nova esglsia, el segle XVII.

En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins el 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaa pblica.

Durant la Guerra de Successi, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria d'Engrcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bndol. El 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la poblaci, que no pogu ser recuperada per la Generalitat. Fins el 1759 hi hagu una tropa d'ocupaci de 50 soldats.

En les guerres carlines, la vila es fortific; la poblaci era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de Gandesa.

En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitz el front republic en la durssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comport la destrucci d'una bona part de la vila.

 Llocs d'inters .
 Els Porxos de la Plaa, tot i que antigament tot el carrer major estava travessat per porxos, sobre els quals s'hi alaven les vivendes; en l'actualitat, tan sols es conserven els de la Plaa de la Vila. Tamb sn mostra d'una interessant arquitectura popular Casa Martell i Casa Coll, entre d'altres.

 L'Esglsia Parroquial de Sant Lloren comen a construir-se el segle XVI i es finalitz l'any 1705,  segons consta a la faana principal. s un edifici molt interessant perqu combina elements gtics amb altres renaixentistes i barrocs. D'aquest estil destaquen la faana principal i l'esvelt campanar de 40 metres d'alada. s obra de l'arquitecte Francisco Ibarguenz.

 La Capella de la Mare de Du de Grcia era la primitiva esglsia i fou construda en poca templera. Originriament era d'estil romnic, de transici al gtic, tot i que sofr modificacions posteriors. Actualment es troba fora de culte.

 El Calvari, al qual s'accedeix per un cam empinat i serpentejat, vorejat per altius xipres, on s'hi troben la Capella de la Mare de Du dels Dolors, d'estil barroc, i la Capella de la Mare de Du de Montserrat. No molt lluny d'aqu estan els antics rentadors pblics, anomenats " La Font ", mostra d'arquitectura popular.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9654" title="Esplugues de Llobregat" nonfiltered="334" processed="332" dbindex="5333">


Esplugues de Llobregat s un municipi de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins el 1990 pertanyia al Barcelons.

Limita amb els municipis de Barcelona, Cornell de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp i l'Hospitalet de Llobregat. 

Els barris del municipi sn: Can Vidalet (14.569 hab.), la Plana (9.346), el Centre (7.681), el Gall (4.005), Can Clota (3.747), Montesa (3.381), la Mallola (1.297), Finestrelles (831), la Miranda (757), Ciutat Diagonal (682).

Poltica.

El govern municipal d'Esplugues est format per un govern en solitari del PSC-PSOE. Els portaveus dels grups municipals representats sn Enric Giner (PSC-PSOE 12 regidors), Luis E. Ortega (PP 3 regidors), Isabel Puertas (ICV-EUIA 3 regidors), Roger Pons (CIU 2 regidors) i Jordi Figueras (ERC 1 regidor). Pilar Daz s l'alcaldessa.

Vivenda.

En les ltimes dcades Esplugues ha passat de ser un poble industrial a ser una ciutat de serveis, que destaca per la seva proximitat a Barcelona, cosa que ha fet que el preu de l'habitatge s'hagi convertit, de mitja, en un dels ms cars de l'estat.

Indrets singulars.

Esplugues destaca pel seu casc antic, nic al Baix Llobregat, amb indrets tan pintorescs com el Carrer Montserrat o masies com Can Cortada on va viure el Bar de Mald, autor de l'obra clau de la literatura catalana de finals del segle XVIII, El Calaix de Sastre. La muntanya de Sant Pere Martir s el mirador del municipi

Centres d'ensenyament.
IES Joanot Martorell;
IES La Mallola;
IES Severo Ochoa;
Escola Garbi;
CEE Col.legi Alemany;
CEE Col.legi Americ;
CEIP Can Vidalet;
CEIP Folch i Torres;
CEIP Gras Soler ;
CEIP Isidre Marti;
CEIP Joan Maragall;
CEIP Lola Anglada;
CEIP Matilde Ordua;
CEIP Prat de la Riba;
Col.legi Utmar;
Escola Oficial d'Idiomes d'Esplugues;
IES S.E.S. Joaquim Blume;
Isabel de Villena - Fundaci Privada Carme Serrallonga;

Festivitats.

21 de setembre, Sant Mateu.
2 de mar, Santa Susana Jorques.

Agermanaments.

 Macael, Almeria;
 Ahrensburg, Alemanya;

 Demografia .



Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic d'Esplugues de Llobregat;
Museu de la Rajoleta al Sistema Territorial de museus del mNACTEC;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9656" title="Santa Coloma de Gramenet" nonfiltered="335" processed="333" dbindex="5334">


Santa Coloma de Gramenet s un municipi de la comarca del Barcelons, dins l'rea metropolitana de Barcelona.

Situaci geogrfica.

Santa Coloma de Gramenet es troba situada a l'Est del riu Bess, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona.

Limita al Nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'Est amb el de Barcelona, a l'Oest amb el de Badalona i al Sud amb el de Sant Adri de Bess.

La topografia del municipi s bastant accidentada. Perpendicularment al riu Bess corren tres serralades de Nord a Sud: la Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serra de Marina), la Serralada de les Mosques d'Ase (tamb anomenada Montserrat dels Pobres), i la Serralada de Sistrells (o d'en Mena). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls (on discorrien antigament llurs rieres): la vall de Carcerenya (o vall Pallaresa) i la vall de Sistrells.

El punt ms alt del municipi s el Tur del Pollo o Puig Castellar, amb 302 m.

 Histria .
A finals del segle XIX diverses famlies de la burgesia barcelonina van posar de moda estiuejar a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador Ferran de Sagarra, propietari de la torre Balldovina i pare del clebre poeta Josep Maria de Sagarra.

L'entorn geogrfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migraci que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre. 

Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila. 

Algunes d'aquestes finques van desaparixer en l'efervescncia especulativa de la dcada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntll, can Sister, can Franquesa o can Mariner, una antiga masia del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residncia dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dcada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperaci de la masia i la plaa adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).

L'edifici ms emblemtic d'aquella etapa s can Roig i Torres. Avui convertida en escola municipal de msica, aquesta mansi, una de les ms boniques de la ciutat, barreja de forma harmnica els estils noucentista i modernista. Va ser construda entre 1906 i 1912 per Rafael Roig i Torres, un home adinerat que, entre d'altres crrecs, va ocupar els de cnsol de l'Uruguai a Barcelona i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barcelon. 

La influncia de la colnia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre estiuejants i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jard i, com mxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.

La presncia temporal d'aquestes famlies adinerades va suposar una millora econmica per a un sector de la poblaci colomenca. A petici dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan illustres personatges. No obstant aix, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.

En contrast amb aquestes anades i vingudes de famlies riques, es produeixen les dues primeres onades migratries modernes, encara que de molt redudes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'Arag, que es va conixer popularment amb l'apellatiu dels maos. En els dos casos les dificultats d'integraci van ser mnimes. Es tractava de jornalers, m d'obra agrcola.

 Demografia .




Distribuci de la poblaci per Comunitats Autnomes.





Economia.
Comer i serveis:
Els eixos comercials;
L'Expocoloma;

Barris.

El Centre;
El Fondo;
El Raval;
Santa Rosa;
Els Safaretjos;
El Riu Nord;
El Riu Sud;
Can Mariner;
Singuerln;
Can Franquesa;
La Guinardera;
El Llat;
Les Oliveres;
El Cementiri Vell;
La Riera Alta;

Poltica.

Resultats de les eleccions municipals des de 1979.





Alcaldes del municipi des de 1979



Llocs d'inters.

L'Ajuntament i la Plaa de la Vila;

La Plaa de la Vila , amb la seva corresponent urbanitzaci, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali. El primer nucli d'edificis, conegut com Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l'any 1886 i constava de les dependncies del govern municipal, juntament amb el jutjat-pres, una escola i unes quantes cases. Des de la seva constituci ha sofert nombroses transformacions. El 1915 es va urbanitzar la plaa pblica i un any ms tard, el 1916, es va construir el campanar. A finals del anys 80 del segle XX es duu a terme l'ltima transformaci de la plaa, on destaquen la cascada, la marquesina metllica i les dues torres de llum.

En quant a l'Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original. L'edifici, de planta i pis, presenta una faana sbria, decorada noms amb el joc d'arcades del portal i del balc, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la faana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix-relleu de l'escut del municipi.


Esglsia major de Santa Coloma;

Va ser construda entre els anys 1912 1 1915 grcies a la iniciativa i donaci de Mossn Jaume Gordi i Valls. Situada a l'eixample de la ciutat, va substituir l'antic temple barroc destrut l'any 1936. L'edifici fou signat per Miquel Pascual i Tintorer, per fou dirigit i projectat per Francesc Berenguer i  Mestres dins d'un estil neogtic, amb tocs del modernisme catal.

L'esglsia s d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals. La faana principal amb la portada d'arcs ogivals, el gran finestral vidrat i el campanar octogonal coronat amb una agulla cnica dna una gran sensaci de verticalitat.

Al costat de l'esglsia trobem l'edifici de la rectoria, d'estil Modernista, del mateix autor que l'esglsia, Francesc Berenguer. L'edifici destaca per l'exterior de pedra irregular i les finestres estretes com espitlleres.


La Torre Balldovina;

L'element ms antic i significatiu s la torre central circular de pedra irregular, amb una alria de 19 m. Fou construda entre els segles X i XI amb la finalitat de vigilncia i protecci del territori. Apareix documentada l'any 1020 com a Turris Baldovin.

Entre els segles XIII i XIV va perdre el carcter militar i s'hi afegeixen noves dependncies de caire residencial i agrcola. No obstant la gran transformaci de l'edifici es va dur a terme al segle XVIII a mans de la famlia Segarra. Va esdevenir residncia noble de planta baixa i dos pisos, amb una ala perpendicular d'estil modernista afegida entre 1914 i 1918.

L'edifici va ser adquirit el 1972 per l'Ajuntament i  a partir de l'any 1986 ha esdevingut el Museu Municipal i Arxiu Histric de la Ciutat. El museu comprn diverses colleccions, entre les quals destaca el conjunt de troballes arqueolgiques del poblat ibric del Puig Castellar.


El Poblat Ibric del Puig Castellar;

El poblat ibric s'ubica al cim del Puig Castellar (o Tur del Pollo), de 302 m d'altitud. Es tracta de les restes d'un llogarret d'una tribu laietana, fundada als volts del segle VI aC i que va perdurar fins els segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.

El poblat era de mida mitjana, dedicat bsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa.

L'estructura del poblat s ellptica, amb tres carrers longitudinals i una superfcie d'uns 4000 m2, la qual cosa s'estimava uns trenta edificis i una poblaci d'uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.

El poblat va ser redescobert el 1902 per Ferran de Sagarra, el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l'Institut d'Estudis Catalans. Els treballs van ser continuats per Serra-Rfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar. Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al Museu Torre Balldovina.

Per tal de recuperar el patrimoni histric, l'any 2007 es va celebrar la primera Festa Ibera a la ciutat. Entre les activitats, pensades per a tota la famlia, van destacar les representacions de la vida quotidiana dels ibers.


La Torre Pallaresa;

La Torre Pallaresa s un dels edificis ms representatius de l'aquitectura catalana del segle XVI, declarada monument histrico-artstic d'inters nacional el 1931. Es troba situada als afores de la ciutat, en plena vall Carcerenya.

Els historiadors daten els seus orgens pels volts de l'alta Edat Mitjana. Posteriorment, a finals del segle XIV, va passar de la famlia Carcereny a mans de Jaume Pallars (d'on li v el nom). No obstant aix, el 1520 la vdua de Pallars va vendre-la als Cardona. Aquests ltims van transformar el vell casal donant-lo l'aparena actual.

L'estructura de l'edifici s d'una planta gtica amb una galeria de solana damunt i dues torres laterals d'alria desigual coronades tamb amb una galeria. La decoraci de l'edifici barreja elements gtics amb renaixentistes (bustos, medallons, motius florals, etc), on destaca la portada principal i el pati interior.


Can Roig i Torres;

Situada al nucli antic, s considerada l'edifici ms emblemtic de totes les construccions colomenques de principis de segle. Fou construda entre el 1910 i el 1913 per iniciativa de Rafael Roig i Torres i va  guanyar el premi de l'Ajuntament i la Diputaci de Barcelona.L'estructura de la casa s en forma de V i al centre s'aixeca una torre central ms alta coronada amb un pinacle. L'edifici mescla elements modernistes i noucentistes.

Durant anys ha tingut diversos usos: hospital durant la Guerra Civil Espanyola, seu de la Falange, escola i, un cop adquirida pel consistori, seu de l'Escola Municipal de Msica.

L'any 2007 es va inaugurar al subsl de l'edifici el nou Auditori de la ciutat.


Can Mariner;

Can Mariner s una masia pagesa del segle XVIII amb afegits posteriors. El seu nom prov del seu propietari del segle XIX, Francesc Salvatella, anomenat el Mariner.

Est formada per un cos central de planta baixa i primer pis i una torre de tres pisos, amb finestres distribudes de forma asimtrica.

L'any 1985 va ser restaurada per Xavier Valls i al seu entorn es va urbanitzar una plaa. Actualment es la seu del Centre Cvic del barri del mateix nom.


El Mas Fonollar;

Aquesta masia va ser construda abans del segle XIV i era el centre d'una heretat agrcola. El seu nom prov dels seus amos del segle XIX, el Funull o Fonollar. L'edifici s la tipica masia catalana de planta baixa i pis superior amb teulat de doble vessant.

La masia fou reformada el 1982 i transformada en el Centre de Recursos per a Joves. El 2005 sofr un dissortat incendi, amb la qual cosa fou tancada i tornada a reformar un any ms tard.


Can Sister;

Casal edificat al segle XIX com a residncia d'estiueig seguint la tipologia de torre residencial allada i envoltada d'un jard. A l'actualitat s un centre cultural.

El Recinte Torribera;

El conjunt est situat als terrenys de la masia de Torribera, situada a la vall Carcerenya. El 1916 la Diputaci de Barcelona va adquirir aquest terrenys per construir-hi un sanatori mental, encara vigent. 

El projecte va ser dut a terme pels arquitectes Josep Maria Pericas i Rafael Mas d'acord amb els valors noucentistes. Est format per cinc pavellons allats, la porteria i la casa del director. El conjunt est ideat com una ciutat jard estructurat en funci de la topografia del terreny. Posteriorment s'hi han afegit d'altres pavellons d'estil completament diferents.

L'antic hospital de l'Esperit Sant;

El recinte va ser construt el 1917 com a sanatori antituberculs, sobre la muntanya del Puig Fred. El projecte fou promogut per Mossn Josep Pons i Rabada, que junt a d'altres institucions van adquirir i reformar l'antic mas de la Torre Roja.

Festa patronal.
S'hi celebren dues festes majors. La d'estiu s el primer cap de setmana de setembre. La d'hivern t com a dia central el 31 de desembre, festivitat de Santa Coloma.

 Entitats esportives .
Cal destacar a la Uni Deportiva Atltica Gramenet que ha portat el nom de la ciutat des dels anys 50 en el terreny del futbol. Aix mateix, Santa Coloma ha estat la seu de diverses activitats relacionades amb el jorkyball. Tanmateix assenyalar al C.E. Puig Castellar en rugbi o el Gramenet Hoquei Patins en hoquei patins.Tambe esta el arraval que juga al camp municipal de canzam 2.

Transports.

Transport urb.

Metro;

Santa Coloma est connectada a la xarxa de metro de Barcelona a travs de la lnia 1 de TMB. La ciutat disposa de dues parades: Santa Coloma i Fondo.

Un dels projectes ms ambiciosos de la ciutat s la construcci de la lnia 9 de metro. El municipi disposar de sis noves parades: Can Zam, Singuerln, Esglsia Major, Fondo (amb enlla amb la lnia 1), Santa Rosa i Can Peixauet.

Autobusos;

La ciutat disposa de serveis regulars dirns i nocturns (NitBus) d'autobusos de les empreses TMB i TUSGSAL, que connecten amb Barcelona, Badalona i altres municipis de l'rea Metropolitana de Barcelona. A partir de 2003, l'empresa TUSGSAL ha creat un nou servei de microbusos (lnies 800) que connecten els extrems de la ciutat millorant la mobilitat interna d'aquesta.



Xarxa viria.

La ciutat va restar quasi incomunicada durant el Franquisme amb Barcelona, per la xarxa de comunicacions ha millorat molt notriament des de llavors.

La ciutat queda comunicada amb la capital mitjanant quatre ponts:

El pont de Can Zam, que fa d'uni entre la B-20 i el Nus de la Trinitat.
El pont de Santa Coloma, el ms antic, que comunica amb el Passeig de Santa Coloma.
El pont de Can Peixauet, obra de Juan Jos Arenas que enllaa amb el carrer Potos i la sortida 30 de la Ronda Litoral.
El pont del Molinet, que comunica el carrer de Santander de Barcelona amb el barri de Llefi de Badalona, passant per l'Hospital de l'Esperit Sant.

En quant a autopistes i carreteres, per la ciutat hi passa la B-20 de forma subterrnia a l'altura del Parc d'Europa. A ms, la ciutat s'uneix amb Montcada i Reixach a travs de la BV-5001, popularment anomenada Carretera de la Roca.

Ciutats agermanades.
Ciutats agermanades amb Santa Coloma de Gramenet:

A ms, participa a la Xarxa Columba, agermanament multilateral amb les Santes Colomes. 

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Santa Coloma de Gramenet;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal no-oficial de Santa Coloma de Gramenet;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9657" title="Sant Just Desvern" nonfiltered="336" processed="334" dbindex="5335">

Sant Just Desvern s un municipi que es troba situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, abastant el seu terme municipal una extensi de 7,81 quilmetres quadrats. Quan la Generalitat de Catalunya fu l any 1936 la seva divisi territorial en comarques, el va integrar dins del Barcelons, juntament amb la vena poblaci d Esplugues de Llobregat. Atenent a la tradicional vocaci d'ambdues poblacions, el Parlament de Catalunya les va incloure en la comarca del Baix Llobregat el 12 de desembre de 1989.

 El medi fsic .
 Situaci i lmits .
El terme municipal de Sant Just Desvern es troba comprs entre les latituds 4580763 i 4584788 i les longituds 420832 i 425157 (Coordenades UTM, datum Europeu), presentant una forma sensiblement rectangular, en la que l eix major est orientat de sud-oest a nord-est. La seva mxima cota es troba situada a 405 metres sobre el nivell del mar, gaireb al cim del Tur de Merls (416 m), mentre que el punt ms baix del terme ho est a uns 40 m, dins del parc de la Torreblanca. Limita al nord amb Barcelona (antic terme de Vallvidrera), a l oest amb Sant Feliu de Llobregat (en part, antic terme de Santa Creu d Olorda), al sud amb Sant Joan Desp i Esplugues de Llobregat, i a l est amb Esplugues de Llobregat i Barcelona (en part, antic terme de Sant Vicen de Sarri).

 Orografia .
Les muntanyes de Sant Just Desvern sn les que envolten la conca hidrogrfica de la riera de Sant Just, la qual forma una vall que s obre al pla del Llobregat entre els turons de la Penya del Moro i Sant Pere Mrtir. Seguint la lnia de carenes entre un i altre tur, trobem que les diferents elevacions que configuren el terme municipal sn: l abans esmentada Penya del Moro (276 m), el coll de Can Solanes (223 m), el tur de ca n Oliveres (258 m), els dos cims de la Coscollera (361 i 372 m), el coll de les Torres (347 m), el tur de Merls (416 m, el cim del qual es troba en terme de Barcelona), el coll de can Cuis (312 m), el tur de Llevallol (377 m), el tur de l Espinagosa (353 m), el tur d en Cors o Puig Aguilar (389 m), la Muntanya Pelada (356 m), el cim de l entrecanal dels torrents de la Font del Rector i de la Font del Ferro (351 m), el coll del Portell (337 m) i la muntanya de Sant Pere Mrtir, antigament anomenada Puig d Ossa, on el cim fa parti entre Esplugues de Llobregat i Barcelona, i en la que el terme de Sant Just Desvern arriba fins a la cota 367 m. Des de Sant Pere Mrtir, la lnia de muntanyes baixa rpidament cap al pla per la plaa Mireia (227 m), tur del Temple (264 m, el cim del qual est en terme d Esplugues de Llobregat), tur de n Ramoneda (197 m) i Creu del Padr (175 m), essent el Serral (130 m) el seu darrer contrafort.

 Hidrografia .
L mbit definit per les muntanyes esmentades a l apartat anterior constitueix principalment el tram superior de la conca de la riera de Sant Just. Aquesta riera t el seu origen a la part septentrional del terme, i, desprs d un recorregut de 6,8 quilmetres, aboca les aiges al riu Llobregat, ja en terme de Sant Feliu, on s anomenada riera Pahissa. En el seu inici est formada per la uni del torrent de les Fatjones amb el de la Font del Rector. Els seus afluents per la dreta sn el torrent de can Cuis, situat al curs superior, el de can Solanes, i el torrent del Pou Nou, aquest darrer quan la riera ja s obre al pla. La resta sn curtes torrenteres en fort pendent que davallen dels vessants de la Coscollera i de la Penya del Moro. Els afluents per l esquerra, generalment de major recorregut que els anteriors, sn el torrent de la Font del Ferro, el Torrent Bo i el de can Biosca, amb el subafluent de can Corts. Emmascarat pel nucli urb hi ha un darrer afluent que segueix aproximadament els carrers Batista i Roca, Salut i Baixada del Mas. A ms de la conca de la riera de Sant Just, en el terme hi ha d altres torrents i rieres. Aix, en el sector sud-oriental del terme es troba la riera de la Fontsanta, que fa parti amb la vena localitat d Esplugues, i que actualment queda oculta pel carrer de Sant Ferran, plaa de Maragall i avinguda del Doctor Ribalta. Aquesta riera desguassa en el riu Llobregat en terme de Sant Joan Desp. Un altre torrent s el del Pont Reixat, afluent de l anterior, que tamb queda desfigurat pel nucli urb. Aquest torrent t el seu origen entre el Serral i la Creu del Padr, presenta un curs sensiblement parallel al de la riera de Sant Just, i s ajunta a la riera de la Fontsanta ja en terme de Sant Joan Desp. Al sud-oest de Sant Just Desvern, i confrontant amb Sant Feliu de Llobregat, es troba el torrent de Matsens, que t el seu origen als vessants de la Penya del Moro, creua el Mas Llu i desemboca en el riu Llobregat en terme d aquesta darrera poblaci.

 Histria de Sant Just Desvern  .

 Edat Mitjana .
 Els primers documents sobre Sant Just Desvern .
La primera menci escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l any 965 (una vintena d anys abans de la terrible falconada d Al-Man  r sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Valls, que es custodia a l Arxiu de la Corona d Arag. Es tracta d una carta de donaci relativa a un llegat efectuat per un prevere anomenat Joan, i en ella el que desprs ser Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce.

Els segents documents ja corresponen al perode immediatament posterior a l atac sarra de l'any 985, i fan referncia a dues de les seves vctimes. Es tracta del testament sacramental d un home dit Moci, datat el 26 de juny de 987 i que es conserva a l Arxiu Dioces de Barcelona, i d'una carta escrita per una dona anomenada Dadil, sense datar, per pressumiblement coetnia al document anterior, continguda en el Liber Antiquitatum nmero 4 de l Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Les denominacions que figuren en aquests dos documents sn, respectivament, Berce i Vercio.

Els documents successius, cada cop ms freqents, aniran mostrant, de mica en mica, la transici d'aquest topnim des de la forma original Birce fins l'actual Desvern.

 Llocs d'inters .

 Esglsia dels sants Just i Pastor   esglsia parroquial documentada des de l'any 987.
 Can Ginestar   antiga masia documentada des de l'any 1403, transformada en estil modernista a partir de l'any 1904. Lloc d'exposici dels Gegants de Sant Just Desvern.
 Walden 7   edifici singular del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill.
 Penya del Moro   tur de la serra de Collserola amb el jaciment d'un poblat ibric i d'una fortificaci medieval.

 Santjustencs rellevants . 
 Poltica: Daniel Cardona i Civit, Antoni Malaret i Amig, Ferran Mascarell i Canalda, Josep Maria Ra i Blasco.
 Literatura: Joan Margarit i Consarnau ;
 Msica: Lleonard Balada Ibaez;
 Teatre i cinema: Clara Segura;

 Demografia .


Referncies.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Just Desvern;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9658" title="L'Hospitalet de Llobregat" nonfiltered="337" processed="335" dbindex="5336">

L'Hospitalet de Llobregat s un municipi de la comarca del Barcelons, dins l'rea metropolitana de Barcelona.

Dna continutat a la trama urbana de Barcelona cap al sud. Est situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornell de Llobregat i El Prat de Llobregat, i al marge esquerre del riu Llobregat. Amb una poblaci de 253.782 habitants (2008) s la segona ciutat de Catalunya per habitants. 

 Medi fsic .
L'Hospitalet est dividit geolgicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samont. Est formada per argiles, llims i concrecions calcries i cdols. Data del Plioc i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Est formada per sorres i llims d'origen alluvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superfcie de 12'5 kilmetres quadrats, per el 1920 va perdre 900 hectrees de la zona de la Marina que van ser annexionades per Barcelona i que actualment formen part de la Zona Franca.


 A: Argiles i llims, amb concrecions calcries i cdols. Data del Plioc i el Quaternari antic.
 B: Sorres i llims d'origen alluvial (delta del riu Llobregat) Quaternari.

 Histria  .
 Prehistria .
Les primeres restes materials de certa importncia trobades a l'Hospitalet daten del segle IV aC i es corresponen a la cultura ibrica, encara que s'han trobat proves de presncia humana durant el paleoltic i el neoltic al vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una pea de cermica datada aproximadament al 3000 aC.Trobar d'altres restes prehistriques pot ser difcil degut al procs de suburbialitzaci del territori que ha pogut destruir-les. A aquesta poca la part del municipi anomenada la Marina encara era sota el mar.
 Iberorom .
A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el Cap de Medusa, una pea d's funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueolgic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presencia romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eullia de Provenana. A aquesta poca i fins el segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.

 L'Edat Mitjana .
Per no s fins al 908 quan el terme de Provenana en apareix documents escrits. El nom original del municipi es deu a que es desenvolupava a l'entorn de la parrquia de Santa Eulllia de Provenana. En aquella poca, els lmits del territori dibuixaven una superfcie que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarri, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'esglsia de Santa Eullia, per la la poblaci estava dispersa per tota la zona.

Els orgens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'esglsia de Santa Eullia de Provenana (barri de Santa Eullia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'ltim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'ordre religiosomilitar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracci de poblaci. Es tractava d'un hospital de pobres, s a dir, un alberg on es practicava la beneficncia. 

El 1375 es demana una concessi reial per construir un nou hospital que faria ms les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referncia a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens degut a diverses epidmies i conflictes bllics.

 L'Edat Moderna .

La poblaci es mant estable durant el segle XVI. A aquesta poca es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat ms edificis histrics.

Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona es baix ja que la major part sn immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants. 

Cap l'any 1787 s'especula que hi havien 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de la esperana de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.

L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrcola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'installen les primeres fbriques txtils.

 Segle XX .

A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogrfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el ttol de ciutat.

Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva poblaci a causa de la immigraci d'altres parts d'Espanya, per aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondicionament necessari, fet que va provocar la mobilitzaci dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democrcia que la ciutat va comenar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformaci, una modernitzaci per ser un municipi de pes dintre de l'rea metropolitana de Barcelona.




 Administraci .


 Districtes .
Districte I: Centre, Sant Josep, Sanfeliu;
Districte II: Collblanc i La Torrassa;
Districte III: Santa Eullia i Granvia Sud;
Districte IV: La Florida i Les Planes;
Districte V: Can Serra i Pubilla Cases;
Districte VI: Bellvitge i Gornal;

El Centre.

Situaci.
El Centre s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona. La seva classificaci territorial est dins del Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu. s el nucli histric de la ciutat, el barri antic, on estan ubicats l'Ajuntament, el Centre d'Activitats La Farga i la major part dels equipaments culturals: el Museu d'Histria, Can Sumarro, el Centre Cultural Barradas i d'altres. Limita amb els barris de Sanfeliu i Can Serra al nord, amb Bellvitge pel sud, amb Sant Josep a l'est, i t Cornell de Llobregat a l'oest. Malgrat el seu nom, no s al centre de la ciutat, es tracta d'un barri geogrficament perifric, a l'extrem ms occidental.

Caracterstiques.
La Rambla de Just Oliveras s un dels espais pblics que ms destaquen del barri i de tota la ciutat de l'Hospitalet. s punt d'encontre i una de les principals zones d'oci. Aquest passeig, que creua el barri de nord a sud, t oferta diversa: cinema, prendre la fresca a les terrasses dels bars, anar amb bicicleta pel bici-carril, assistir a la temporada musical de l'Auditori Barradas o, simplement, gaudir de la contemplaci del smbol de la ciutat: l'Acollidora.
Altres espais d'esbarjo del barri sn el majestus parc de Can Boixeres, coronat per un palauet del segle XVIII, la plaa de Llus Companys, inaugurada l'any 1998 i al lmit de la Rambla de Just Oliveras pel sud, o tamb la plaa de l'Ajuntament, un des principal escenaris dels grans esdeveniments ciutadans i de la Festa Major, que se celebra pes voltants de la revetlla de Sant Joan. A l'entorn d'aquest plaa es troba el Mercat del Centre, l'Esglsia de Santa Eullia, el collegi Tecla Sala i la Biblioteca Can Sumarro,aix com l Museu d'Histria, el CarrerMajo, i d'altres edificis senyes i vies principals de la histria particular del barri i ms general de la ciutat.

Transport Pblic.
s un barri perfectament comunicat amb la resta d l'rea metropolitana. A ms de la xarxa d'autobusos urbans i interurbans que recorren la ciutat, compta amb l'estaci central de RENFE a la ciutat de l'Hospitalet i amb es parades de metro. Rambla de Just Oliveras i Av.Carrilet; aquesta ltima fa enlla amb els FF Catalans

Dades del barri.
Superfcie 0,85 km2
Poblaci 24.752 habitants
Densitat demogrfica 32.568 hab/km2
(dades extretes al gener del 2006)

Collblanc.

Situaci i caracterstiques.
Collblanc, antigament Berrida o Terrers Blancs, per la blancor del sl, s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelons. La seva classificaci territorial el situa dins del Districte II, juntament amb la Torrassa, barri amb el qual forma una unitat en diversos aspectes, tant de tipus administratiu com de vida ciutadana.
Limita amb la ciutat d'Esplugues de Llobregat al nord, amb els barris barcelonins de les Corts i de Sants (Barcelona) al nord-est i a l'est, amb la Torrassa al sud-est i la Florida al sud-oest. 
El distingeix el seu marcat carcter comercial. Avui, la plaa del Mercat i els voltants sn es principals nuclis de vida ciutadana. Destacarem com edificis o espais remarcables el parc de la Marquesa (actualment en remodelaci), el teatre Joventut o el mateix mercat.
El futur del barri est marcat pel projecte urbanstic conegut com la Porta Nord, previst per a l'any 2010,  que el consolidar com una autntica porta d'entrada a la ciutat de l'Hospitalet.
Aquest barri de sempre ha estat molt lligat a les antigues viles venes de Sants i Les Corts de Sarri. Encara avui la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet es desdibuixa i es comparteixen multitud de serveis. La parrquia de Collblanc, Sant Ramon Nonat es troba dins el barri de les Corts. El club esportiu mediterrani a la banda de Barcelona s usat per molts collblanencs. I molts sn els marrecs que van a escola a la capital de la comarca.

Transport Pblic.
L'estaci de metro de Collblanc -de la lnia 5- i la xarxa d'autobusos, que comuniquen el barri amb el centre de la ciutat, sn dels ms utilitzats.

Dades del barri.
Superficie 0,50km2
Poblaci 24.141 habitants
Densitat demogrfica 47.041 hab/k2
(dades del 2006)

La Torrassa.

Situaci i caracterstiques.
La Torrassa s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona. Classificat territorialment dins del Districte II, forma amb Collblanc una unitat en diversos aspectes, tant administratius com de vida ciutadana en generals.
Limita amb els barris de Santa Eullia i Sant Josep pel sud, amb Collblanc al nord, i amb la Florida per l'oest.
La seva estreta vinculaci amb Collblanc ha fet que el desenvolupament de la histria i esdeveniments d'ambds siguin difcils de destriar. Avui, la plaa Espanyola i el nou parc de la Torrassa sn el cor d'aquest barri, i s on s'articula la festa major a principis de cada estiu.

Transport Pblic.
Bsicament, a ms de les lnies d'autobusos urbans i interurbans que la recorren, La Torrassa queda comunicada amb la resta de la ciutat i l'rea metropolitana pel metro, amb l'estaci del mateix nom de la lnia 1.

Dades del barri.
Superficie 0,47 km2
Poblaci 25.968 habitants
Densitat demogrfica 59.476 hab/km2
(dades del 2006)

Pubilla Casas.

Situaci i Caracterstiques.
Pubilla Casas s un dels barris ms populosos de l'Hospitalet de Llobregat, situat a  l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat dins del Districte V, amb Can Serra. Limita amb les ciutat de Barcelona i Esplugues de Llobregat i amb els barris de Collblanc, La Florida i Can Serra.
El barri t un dels edificis ms emblemtics del municipi, la casa senyorial de Pubilla Casas, construda l'any 1771, d'estil neoclssic, i per encrrec de Josefa Casas i Clavell; aquesta finca avui acull el centre educatiu Sant Josep Obrer, regentat per les Serventes del Sagrat Cor de Jess. 
Aix mateix, els principals nuclis d'activitats sn les avingudes de Severo Ochoa i Toms Gimnez.
El Complex Esportiu de l'Hospitalet Nord s un gran equipament esportiu del barri, i l'Hospital de la Creu Roja un dels principals centres sanitaris de la ciutat. Recentment s'han inaugurat nous espai pblics com ara la plaa de la Bbila, on hi ha allotjada una moderna biblioteca.
La seva histria s la d'un barri obrer i degradat, que va patir el catic urbanisme de l'poca franquista, i que s'havia quedat vell, necessitat en conseqncia  d'urgent intervenci. I en aquesta lnia s principal focus d'atenci la situaci de Can Rigalt. Edifici, aquest, del 1741 resultat de le reconstrucci d'un edifici anterior i situat al peu de la carretera oberta per Carles III en aquella poca. L'heretat de can Rigalt, dedicada a la vinya i el vi, es repartia amb la vena finca de la Pubilla Casas la major part del terreny de l'actual barri. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. Els beneficis de la seva capitalitzaci serviran per a rehabilitar un dels barris ms degradats de L'Hospitalet, malgrat en el procs molten sn les veus qestionant-lo.

Transport Pblic. 
Pubilla Casas compta amb lnia de metro (lnia 5, estacions de Pubilla Cases i Can Vidalet), de tramvia (Trambaix, parada de Can Rigalt, de les lnies T1, T2 i T3) i diversitat d'autobusos urbans i interurbans que comuniquen el barri amb la resta de la ciutat, amb Barcelona i el Baix Llobregat.

Dades del barri.
Superficie 0,73 km2

Poblaci 29.793 habitants

Densitat demogrfica 47.793 hab/km
(dades del 2006)

Barri de Sant Josep.

Situaci i Caracterstiques.
Sant Josep s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, en l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat territorialment dins del Districte I, juntament amb El Centre i Sanfeliu. Est situat al centre del terme municipal, ja que limita amb el barris de El Centre, Can Serra, la Florida, la Torrassa i Santa Eullia.
Sant Josep queda emmarcat pel quadre que formen l'avinguda de la Fabregada i la d'Isabel la Catlica per la part de ponent, el torrent Gornal per llevant, al nord la barrera de les vies de la RENFE i al sud l'avinguda del Carrilet. En aquest marc espacial es poden trobar les empremtes que al llarg del temps han deixat tots els sectors industrials que han tingut alguna activitat important a l'Hospitalet: des dels molins fariners i les destilleries, fins els diversos aprofitaments energtics dels salts d'aigua del canal de la Infanta, o tamb les indstries cermiques, txtils, metallrgiques i qumiques. De fet, Sant Josep es configur com un raval industrial, per la posterior desaparici de moltes fbriques, aix com la densificaci de la poblaci, li han donat un carcter residencial.
Actualment, el barri viu una revitalitzaci urbanstica amb la construcci de noves zones d'habitatges, com les que s'estan edificant. El Centre Cultural Tecla Sala, que acull la Biblioteca Central de l'Hospitalet, potencia tamb aquest nou espai ciutad. Edificis com l'esmentat centre cultural, o d'altres com Vilumara o Cosme Toda, sn una bona mostra del patrimoni histric hospitalenc i recorden el passat industrial del barri. Sant Josep compta, a ms, amb monuments urbans destacats com una escultura de Josep Guinovart al Parc de la Serp, escenari aquest de la festa major del barri, la primera que s del calendari festiu de la ciutat, ja que t lloc a principis de maig.

Transport Pblic. 
La estaci de Sant Josep dels FFCC i la xarxa d'autobusos urbans i interurbans sn els principals mitjans de transport dels que disposa.

Dades del barri.
Superficie 0,63 km2
Poblaci 20.207 habitants
Densitat demogrfica 35.256 hab/km
(dades del 2006)

 Santa Eullia. 



 Situaci. 
Santa Eullia s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, dins l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat territorialment dins del Districte III, juntament amb el de Gran Via Sud.
Limita a l'est amb la ciutat de Barcelona, amb la que comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el barri de la Torrassa, a l'oest amb els barris de Sant Josep i el Centre, i al sud amb el Gornal, Gran Via Sud i el Districte Econmic.

 Caracterstiques. 

Aquest barri es pot considerar el nucli fundacional de l'Hospitalet car es troba situat sobre l'antic poblament de Provenana.
El barri experimenta des dels anys noranta una gran transformaci urbanstica amb la construcci d'equipament urb aprofitant terrenys abans dedicats a l'activitat industrial. El carrer de Santa Eullia i l'avinguda del Carrilet sn els centres neurlgics i de comunicaci.
El barri compta amb una escultura de l'artista Josep M Subirachs, coneguda popularment com  la Pina , degut a la seva peculiar forma, i que dna la benvinguda a la ciutat quan s'entra per la carretera de la Bordeta. En realitat representa la creu del martiri que va patir la santa (Santa Eullia de Provenana). Existeix tamb una esglsia d'estil romnic del segle XII, que porta el nom de la santa que identifica el barri, i que fou restaurada en el segle XVIII;al seu voltant se situen els orgens de tota ciutat. Aquesta esglsia est situada a l'extrem occidental del barri.

 Transport Pblic. 
El barri t  parades de metro -Santa Eullia- i de FF Catalans -Ildefons Cerd i Europa/Fira-, a ms de la xarxa d'autobusos urbans i interurbans que circulen pels seus carrers. En un futur passar tamb pel barri la L9 amb diverses estacions.

 Dades del barri. 
Superfcie 1,19 km2

Poblaci 40.776 habitants

Densitat demogrfica 29.754 hab/km2

 Les Planes. 

 Situaci i caracterstiques. 
Les Planes s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat territorialment dins del Districte IV, amb la Florida. Limita amb el barris de La Florida, Collblanc, la Torrassa, Pubilla Cases, Can Serra  i Sant Josep.
s un barri que va nixer a partir de les migracions arribades al llarg de la dcada dels anys seixanta, i que es caracteritza per l'activitat comercial, com les avingudes del Masnou i Miraflores, i les zones de bars i tapes al voltant del tradicional mercat dels Pajaritos. Tamb la plaa d'Eivissa s un altre important espai d'encontre venal, i el parc metropolit de Les Planes s el ms extens de la ciutat. s precisament aquesta zona verda la que dna nom al barri que creix  a l'entorn, malgrat mantinguin diferncies de carcter administratiu.

 Transport Pblic. 
El barri est comunicat amb la resta de la ciutat grcies als autobusos i amb la estaci de metro Florida -lnia 1-. 

 Dades del barri. 
Superficie 0,39 km2
Poblaci 16.277 habitants
Densitat demogrfica 38.545 hab/km2
(dades del 2006)

 Gran Via Sud. 

 Situaci i caracterstiques. 
Gran Via Sud s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona. Classificat territorialment al Districte III, juntament amb Santa Eullia i el nou Districte Econmic.
Ara per ara, s el barri ms petit de la ciutat, tant per la seva extensi com per nombre d'habitants. L'integren els habitatges que es troben al sud de l'avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Limita amb Barcelona, El Gornal i Santa Eullia.
La vida ciutadana es mou al voltant de la plaa dels Vens, un nou espai urb on s'ubiquen l'oficina municipal dependent de la Regidoria del Districte, aix com  tamb la Comissi de Festes i l'Associaci de Vens, entitats amb objectius ambiciosos: dinamitzaci del barri, defensa i reivindicaci de la millora de la qualitat de vida del barri i dels que en ell hi viuen. Aquesta tasca ha donat els seus fruts, i avui la reivindicaci s'ha materialitzat en un barri ben estructurat i amb protagonisme progressiu dins la xarxa ciutadana de l'Hospitalet.
Malgrat tot sn moltes les veus que s'aixequen contra els projectes que s'estan desenvolupant en aquesta rea, dins del Pla Estratgic l'Hospitalet-2010. De fet argumenten que mentre s'est reconvertint la zona en un rea d'alta tecnologia, molt dels problemes de l'obscur passat de misria continuen encara amagats darrera la pantalla dels nous edificis i urbanismes.
La reforma promoguda des de la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament costar 86 milions d'euros i vol convertir-la en un passeig de quasi 3 km i amb la gran plaa d'Europa, un  centre direccional  de 335.000 m2 de sostre en les confluncies dels carrers Amadeu Torner i Gran Via. Finalment, als antics aquarteraments de Lepant s'aixeca el macro-projecte de la Ciutat judicial, amb onze edificis de vidre reflectant.
Com indica la prpia Generalitat:

El Conveni estableix un seguit de criteris que han de guiar la reordenaci d'aquesta rea, entre els quals cal remarcar:  
Prolongar la transformaci de l'avinguda de la Gran Via continuant amb la pauta bsica d'intervenci actual aplicada al primer tram entre els carrers de l'Escultura i de Miguel Hernndez.
Permeabilitzar l'avinguda de la Gran Via en sentit nord/sud i fer possibles nous desenvolupaments urbanstics a les seves faanes, amb la incorporaci d'usos i parmetres d'edificaci ms d'acord amb el carcter urb previst per a aquesta via.
Preservar una reserva suficient d'espai lliure per constituir un corredor paisatgstic i amb capacitat de connector natural al llarg del riu Llobregat.
Atorgar una rellevncia en l'ordenaci proposada a les masies existents que formen part del catleg del Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic de l'Hospitalet de Llobregat (PEPPAL H). ;
 Introduir nous usos, en especial pel que fa a l activitat econmica. ;
 Procurar que els projectes de les infraestructures continguin mesures per a la seva integraci paisatgstica i minimitzar els impactes ambientals actuals i futurs.

 Transport Pblic. 
De moment el barri, a ms de connexi amb l'autobs compta amb l'estaci dels FF Catalans de Ildefons Cerd; amb el temps gaudir tamb de la lnia 9 del metro.

 Enllaos. 
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/europa.jsp

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/ciutat.jsp

http://www.consorcigvhospitalet.com/

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/remodelacions/granvia/index.jsp

 Can Serra. 

 Situaci i caracterstiques. 

Can Serra s un barri de l'Hospitalet de Llobregat, dins de l'rea metropolitana de Barcelona. Est classificat territorialment dins del Districte V, juntament amb Pubilla Cases. Limita al sud amb el barri del Centre, a l'oest amb Sanfeliu, al nord amb Pubilla Cases i el municipi d'Esplugues de Llobregat i a l'est amb el barri de la Florida.
s una de les zones de l'Hospitalet de Llobregat ms elevades respecte del nivell del mar. Els seus gratacels d'habitatges li donen una silueta urbana singular que s'aprecia des de diversos indrets de la ciutat. La vida ciutadana s'aglutina al voltant de la plaa de la Carpa, del mercat i de la Casa de la Reconciliaci, parrquia del barri on a ms tenen lloc una gran part de les activitats de les entitats del barri. Tamb hi ha espais verds com els jardins d'Antonio Machado, el parc metropolit de Les Planes o el parc de Can Boixeres.
Una millor situaci de l'economia en els ltims anys ha fet tamb de Can Serra una ciutat amb gran varietat d'tnies i cultures. Les aules dels seus centres docents compten amb una gran majoria d'alumnat estranger.

 Transport Pblic. 
L'estaci de metro de Can Serra -de la lnia I- i l'estaci central de RENFE, situada a la intersecci amb el barri del Centre, sn els principals serveis de transport a ms, clar, de la xarxa d'autobusos urbans.

 Dades del barri. 
Superficie 0,32 km2
Poblaci 10.685 habitants
Densitat demogrfica 37.202 hab/km2
(dades del 2006)

 Esports .
El club de futbol ms important de la ciutat s el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisi B. La resta de clubs sn el Pubilla Casas, la Florida, la Unificaci Bellvitge, el Santa Eullia, el Can Buixeres, l'Atltico Huelva, el Gornal, l'Hospitalense i el Xaloc.

L'Hospitalet tamb t clubs de bsquet. El ms important, el CB L'Hospitalet, milita actualment a la lliga LEB, 2a divisi estatal.

Tamb s molt important l'ISS, equip  d'atletisme d'mbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme. En futbol americ destaca L'Hospitalet Pioners.

Centre d'Esports l'Hospitalet.

Histria d'un club.
Aquell nou club que sorg al 1957 competiria a la Tercera Divisi, grup VI. El seu primer terreny de joc fou el de Torre Melina, que ja havia estat ampliat prviament i es va creure, aix, que seria el ms apropiat per a la nova entitat.

Malgrat tot, les clusules de la fusi que dona com a resultat el nou equip mantenien la necessitat d'un nou camp de futbol, promesa municipal que fou complida just a l'any. L'actual camp d'esports municipal fou inaugurat al 1958, i amb un enfrontament amb el F.C.Barcelona.

La temporada segent, i degut als bons oficis del nou entrenador, Zronimir Monsider, els bons resultats no es varen fer esperar; a punt va estar de la promoci.

Al 1960 van ser campions de grup. Per l'poca dorada del club no arribar fins al 1963, quan desprs d'una promoci d'infart s'aconsegueix entrar a la 2 divisi. Nous entrenadors i quasi nou equip i un total de tres temporades per endavant de permanncia a segona.

La crisi de joc, resultats, i de tota l'entitat arribar a partir de 1967. A 3 divisi i a Regional, entre aquests dos escenaris esportius es mantindr el nostre equip un bon grapat d'anys, fins que al 1982 tornaven a 2. Aqu es mantindr, amb alts i baixos, fins que al 1985 es guanya el trofeu Nostra Catalunya; els anys vuitanta la histria de l'Hospi remunta fent molt bones temporades, donant incls algun jugador, com Jaime Quesada, que fitxaria per equips de 1 divisi.

L'any 1999 el C.E.l'Hospitalet es traslladar a l'estadi de beisbol, dels Jocs Olmpics del 92, que desprs de ser remodelat es convert en l'Estadi Municipal del C.E.l'Hospitalet. En les ltimes temporades ha estat en varies ocasions a punt d'ascendir a 2 A.

 Hospitalencs famosos .
 Quico Sabat, anarquista i lluitador antifranquista.
 Ferran Adri: Fams cuiner catal.
 Antoni Ros-Marb, director d'orquestra.
 Vctor Valds: Porter del Bara.
 Antonio Chavarras: Director de cinema.
 Marc Recha: Director de cinema.
 Josep Duran, Director de cinema.
 Joan Saura: Poltic.
 Nria Espert: Actriu.
 Amparo Moreno: Actriu;
 Jose Corbacho: Actor;

 Demografia .


Vegeu tamb.
IES Llobregat;
Carrer Xipreret;
Eleccions municipals a l'Hospitalet de Llobregat (2007);

 Notes .




 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Hospi.Cat-Diari Digital de la Ciutat de L'Hospitalet;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de l'Hospitalet de Llobregat;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9670" title="Macintosh" nonfiltered="338" processed="336" dbindex="5337">


Agricultura: existeix una varietat de poma McIntosh.
Arquitectura: Charles Rennie Mackintosh (1868 - 1928), fou un arquitecte escocs.
Informtica: lnia d'ordinadors personals. Vegeu Apple Macintosh.
Tecnologia: L'escocs Charles Macintosh (1766 - 1843) fou l'inventor de l'impermeable Mackintosh. En la llengua anglesa, el terme Macintosh, o Mackintosh, s'utilitza precisament per referir-se a aquest tipus de pea de vestir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9675" title="Begues" nonfiltered="339" processed="337" dbindex="5338">

Begues s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.





|}

 Demografia .


 Llocs d'inters.

Ermita de santa Eullia: petita ermita del poble de Begues dedicada a santa Eullia. s situada sobre un petit turonet i dna nom al barri que hi ha als seus peus. La capella, que podria ser d'origen ms antic -segons la tradici popular s'hi trobaren tombes-, s documentada al segle XVIII. De planta rectangular, la porta s amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant. Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eullia. Cada any per santa Eullia (al febrer) i per la Festa del most (tercer diumenge d'octubre) s'hi celebra missa i es reparteixen les tradicionals "coques de santa Eullia".

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina Web Oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Ms Begues;
Patrimoni histric i artstic de Begues;
Asteroid Begues;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9676" title="Castelldefels" nonfiltered="340" processed="338" dbindex="5339">

Castelldefels s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. La seva poblaci s de 58.955 habitants (2007). 

Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix. Una forma romanitzada, Castello de Feels (Castell de Fidels), servir com a llavor per al nom actual de la poblaci.

Castelldefels va ser en principi una poblaci formada per una srie de masies disperses. Fins el segle XX no va tenir una autntica estructura urbana. Amb el desenvolupament econmic de la ciutat de Barcelona, Castelldefels es va convertir en un lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia ms de 40 urbanitzacions en construcci.

 Histria de Castelldefels .
 Prehistria i antiguitat .
A Castelldefels no es compta de moment amb restes molt antigues de presncia humana, per si molt a prop. L'agost del 2005 es van trobar eines de pedra del Paleoltic inferior al Parc de Vallparads (Terrassa, Barcelona) d'un mili d'anys d'antiguitat aproximadament. Una troballa ms propera s la mandbula de la Cova del Gegant (Sitges) que te entre 100.000 i 40.000 anys, recuperada el 1952, per no identificada com a pertanyent a l'Homo neandertalensis fins l'any 2001.

El que si s'ha trobat sn restes de fauna pleistocnica.  Dos sn els jaciments importants: coneguda des de temps immemorial s la Cova Fumada, situada al lmit entre Castelldefels i Les Botigues, cavitat explorada pel seu propietari al comenament dels anys 1960, on s'han trobat restes animals i s'ha pogut confirmar que havia estat habitada diverses vegades per grups humans des del Paleoltic Mitj (100.000   30.000 aC). L'altre jaciment s la Cova del Rinoceront de la pedrera de Ca n'Aymerich, que es troba en estudi des de l'octubre de 2002, malgrat que ja havia estat identificat a finals de segle XIX.  Aqu s'han trobat importants restes de fauna de fa 500.000 anys (rinoceronts, felins, crvids, tortugues) i dos fragments de slex que, de confirmar-se, situarien la presncia humana a Castelldefels al voltant dels 100.000 anys d'antiguitat.

Tamb s'han trobat a Castelldefels restes de l'Edat del Bronze (2.000   800 aC).  Es te constncia de la presncia d'un grup hum que va viure a prop de l'actual Can Baixeres.

Amb el desenvolupament de la cultura ibrica, ens troben diferents assentaments a llocs estratgics com sn la Muntanyeta i els turons del Castell, de Cal Tiesso, de la Torre Barona i de la Serra d'en Llopart. Les excavacions realitzades entre 1989-1995 al tur del Castell mostren dues etapes de construccions ibriques entre els segles III i II aC, malgrat que s'han trobat cermiques que indicarien l'ocupaci des del segle IV, coincidint amb la dataci del poblat ibric del tur del Calamot (Gav). Aquest poblat possiblement controlava una petita rada situada a peu del tur. Els ocupants d'aquests assentaments eren ibers laietans, establerts des del Maresme fins a una part del Baix Llobregat.

Amb l'arribada del romans, el poblat ibric fou transformat en una villa romana, dedicada a l'explotaci agrria amb el cultiu predominant de la vinya. El vi produt s'envasava en mfores, que podien ser produdes als forns de Gav o Sant Boi de Llobregat.  Coneixem el nom d'un dels seus propietaris per una inscripci que es conserva a la capella del Castell, Gaius Trocina Synecdemus, i el de la seva dona, Valeria Halin.

La lnia de costa es trobava molt a prop d'all que avui s l'avinguda Constituci (carretera simbolitzada com a C-245 de Barcelona a Santa Creu de Calafell) i constitua un port natural molt adient per les naus romanes que es dedicaven al comer. s molt probable l'existncia d'aquest port comercial entre els termes de Gav i Castelldefels ja des del segle IV aC per les troballes que s'han fet sota la sorra, com a mnim nou jaciments: gran nombre d'mfores, lingots de plom, ncores, teules i vaixells.

L'activitat d'aquest port va decaure des del segle II dC i aix continu fins a la caiguda de l'Imperi Rom al segle V dC  La causa pot ser les noves sorres aportades pel Llobregat dificultessin la navegaci o la crisi de l'estat rom que port a una ruralitzaci de l'economia i la societat. Aquesta tendncia darrera port a l'aband de les villes al Baix Llobregat i el retorn a les coves.

 Edat Mitjana .

Hi ha un buit important d'informaci directa fins al segle X, noms disposem de generalitats.  El 415 el rei visigot Atalf pass els Pirineus i s establ a Barcelona, per el seu germ Vlia prov primer d establir-se a l frica (416) i desprs (418) sign un tractat amb Roma pel qual posava les seves tropes al servei de l Imperi en canvi del reconeixement de la possessi de terres a Aquitnia, constituint-se el regne visigot de Tolosa (418-507).  Per aquest reialme fou desbaratat pels francs dirigits pel seu rei Clodoveu, que obligaren als visigots a retirar-se cap a la Pennsula.  Fou llavors quan Barcelona es convert en capital del regne visigot (511-517 i 531-549), abans del seu establiment definitiu a Toledo (vers 554-711).

L estat visigtic tenia importants mancances, debilitat augmentada per les lluites internes, una economia poc estructurada que no permetia disposar d un exrcit poders ni una administraci permanent.  Les ciutat continuaren el seu procs d estancament o de retrocs, la xarxa comercial romana perd l activitat de segles passats, els camins esdevingueren insegurs i la costa perillosa.

La poblaci del territori de l Erampruny visqu d esquena al mar durant tota l edat mitjana.  La poblaci d aquesta regi sofr un important daltabaix amb l empitjorament del nivell de vida i l increment de la inseguretat, per es mantingu la presncia humana al territori com es desprenc dels jaciments ms ben coneguts:  Santa Maria de Sales (Viladecans), Santa Maria de Castelldefels i Sant Pere de Gav.

Poc desprs de qu els musulmans travessaren l estret de Gibraltar (711), arribaren a terres catalanes (713/714) i, uns anys desprs, controlaren definitivament Barcelona (717/718).  El seu control sobre el territori que aqu ens interessa no arrib a la centria, per ens ha arribat la seva petjada a la toponmia: Garraf, Almafar (nom de l actual Sant Climent de Llobregat), Alcal (nom de Sant Boi de Llobregat entre els segles VII i XII), Calamot (a Gav), Jafre (a Sitges), Rafaguera (a Castelldefels) i, possiblement, Begues.  En aquesta darrera poblaci, tamb s ha trobat un tresoret de dirhems cordovesos a la cova de Can Sadurn.  El territori era controlat, possiblement, des de Sant Boi (Alcal = castell), on hi hauria una guarnici que controlava l estratgic pas del riu Llobregat.

Desprs de la conquesta de Barcelona el 801 pels francs, el riu Llobregat i el masss del Garraf eren dos punts estratgics en la defensa de la ciutat, i d'aqu sorgeix l'actual nucli de poblaci que avui es coneix per Castelldefels.

Al principi, s organitz el control dels principals turons del masss del Garraf-Ordal amb unes senzilles torres de fusta que serviren per vigilar les freqents i perilloses incursions dels sarrans.  El primer castell que s esmenta al sud del riu Llobregat s el de Cervell, documentat a partir del 904, que controlava l accs al pas de l Ordal.  El castell d Erampruny s esmentat el 957.

Abans del 966, al territori dins del terme d'Erampruny, el comte Mir I de Barcelona don les terres baixes del delta del Llobregat no gaire poblades i amenaades pels sarrans per a la fundaci d'un monestir a Castelldefels, conegut com al monestir de Santa Maria, amb possessions a Gav i Viladecans. El 972 reb terres a la Sentiu, i tamb reb terres i possessions de particulars a Begues, Sant Boi i El Prat de Llobregat. Aix qued controlada des de Castelldefels l organitzaci eclesistica del territori amb domus (esglsies amb comunitat) dedicades a Santa Maria (de Castelldefels), Sant Miquel (de la Sentiu o potser de l Erampruny), Sant Pere (de Gav?), Sant Joan (de Viladecans?), Sant Cristfol (de Begues), Sant Pau (del Prat?) i Sant Climent.  Per les rtzies d'Almansor acabaren amb la prosperitat d'aquest monestir, quedant redut a Castelldefels i a la seva esglsia de Santa Maria. Pel 985, el comte Borrell II de Barcelona sembla que l'agreg al monestir de Sant Cugat, un poders monestir benedict de Catalunya. Castelldefels s'alliberava del senyor feudal d'Erampruny en ser propietat d'un senyor eclesistic tan poders.

Mentre el nucli de poblaci es consolidava, cap al 1176-1178, l'abat de Sant Cugat decideix infeudar les seves possessions a Castelldefels cedint el seu domini a la famlia Tici de Gav a canvi del pagament d'unes quantitats. A aquesta els succeeixen els Relat de Guimer, que des del 1323 comencen a tenir problemes amb la famlia Marc (o March), propietria del castell d'Erampruny, decidits a unificar les seves anteriors possessions. El 1427 Gispert Relat ced els seus drets a Castelldefels a Llus Marc.

En aquesta poca, segles XIV i XV, davant l'amenaa de la pirateria musulmana i genovesa, s'inici la construcci d'un sistema visual de prevenci. Es construeix la torre Barona, que juntament amb la de Sant Salvador dels Arenys a l'actual barri de Bellamar, el Castell d'Erampruny i altres edificacions distribudes per la comarca, donaven l'avs encenen fogueres. D'aquesta poca tamb sn les restes ms antigues de la fortificaci al costat de l esglsia de Santa Maria, que ms endavant donaria lloc al castell de Castelldefels, smbol de la ciutat.

Un tema a part s el nom de la localitat que t origen amb la reconquesta cristiana.  Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l poca medieval, per els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topnims de transmissi oral que l eclesistic o notari de torn tractava de reflect en llat.  I aix ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393).  Possiblement el nom prov del nom de persona Flix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l indret, sota l autoritat del comtat de Barcelona.



 Administraci .




 Curiositats .
 L'abril de 2007, es converteix en la primera platja catalana amb accs wifi a Internet.
 Personatges residents a Castelldefels: Carles Benavent, msic; David Fernndez, actor. Leo Messi, futbolista;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Castelldefels Web, informaci des de 1.996;
Patrimoni histric i artstic de Castelldefels;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9677" title="Castellv de Rosanes" nonfiltered="341" processed="339" dbindex="5340">

Castellv de Rosanes s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

 (2005)






|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
web oficial de l'Auntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Castellv de Rosanes;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9678" title="Cervell" nonfiltered="342" processed="340" dbindex="5341">

Cervell s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

 (2005)
















|}
 Llocs d'inters .
Dins el terme cal destacar l'esglsia parroquial de Sant Esteve, les runes del castell de Cervell, l'antiga esglsia parroquial de Santa Maria i el priorat benedict de Sant Pon de Corbera, entre d'altres. 

 Demografia .

El 1787 incorpora Sant Pon i es desagrega Vallirana; el 1857 incorpora la Palma, i el 1998 es desagrega la Palma de Cervell.

 Enllaos externs .

Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artistic del municipi;
Blog digital de Cervello;
WEB del AMPA del nou CEIP de Cervello;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9679" title="Collbat" nonfiltered="343" processed="341" dbindex="5342">

Collbat s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

 (2005)










|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Auntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Collbat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9680" title="Corbera de Llobregat" nonfiltered="344" processed="342" dbindex="5343">


Corbera de Llobregat s un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat. s situat al marge dret del riu Llobregat, a uns 342 metres d'alada sobre el nivell del mar i a uns 24 quilmetres al sud de la capital Barcelona, t una superfcie de 18,44 quilmetres quadrats estenent-se des del Puig d'Agulles i la Creu de l'Aragall fins aiges avall de la riera de Sant Joan o Corbera quan va cap el riu Llobregat a l'indret de la Roca del Droc. 

Geografia.
El terme municipal de Corbera est envoltat per les segents poblacions: Gelida, Castellbisbal, Castellv de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Pallej, La Palma de Cervell i Cervell.

Trenta una urbanitzacions resten repartides per tot el terme municipal de Corbera: Nucli Urb, Ca n'Armengol, Can Canonge, Can Coll, Can Llopard, Can Llus, Can Margarit, Can Montmany, Can Moriscot, Can Palet, Can Planes, Can Rigol, El Bonreps, El Mirador, Els Herbatges, Els Carsos, Els Guixots, L'Amunt, La Casa Cremada, La Creu de L'Aragall, La Creu de L'Aragall Jnior, La Creu Nova, La Creu Sussalba, La Servera, La Soleia, Les Cases Pairals, Les Parretes, Mas d'en Puig, Sant Cristfol, Santa Maria de la Vall i Socies.

Un fet cabdal per Nadal son les representacions del Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat , el primer Pessebre Vivent de Catalunya documentat, que des del 1962 es representa grcies a l'associaci Amics de Corbera. Les representacions tenen lloc al Paratge del Corb des del primer cap setmana de desembre fins el segon cap de setmana de gener.

 Demografia .
 (2005)



|}


 Administraci .




Histria.

 Corbera millenria .
Les primeres referncies a Corbera son de l'any 992 en documents referents als lmits del castell de Cervell, tot i aix, trobem els primers documents sobre el castell de Corbera al testament de Guillem de Mediona, propietari i senyor (any 1032).

De la capella de Santa Maria Magdalena en tenim constncia des de l'any 1295. 

El Monestir de Sant Pon, tot ser-hi situat a Cervell ha estat lligat socioeconmicament i parroquialment a Corbera data del segle XVI.

 Corbera de Llobregat segle XIX i XX .
Al segle XIX totes les muntanyes de Corbera eren plantades de vinya, aprop dels cims encara es poden veure les marges de pedra i les barraques de pags.

A finals del segle XIX vingu la filloxera i es converteix en boscos i terrenys erms.
Es conserven els horts i els sembrats a les valls, i les masies. Prospera la fabricaci de cal i apareixen moltes fbriques de guix, la llenya per fer funcionar els forns deixen els boscos nets.

A finals del segle XX s'abandonen els conreus i para la producci de guix, torna a proliferar el bosc, per ara bruts i intransitables.
Les masies i els seus terrenys es converteixen en urbanitzacions.

 Festes Majors .
 Sant Antoni Abat 17 de gener.
  Santa Magdalena 22 de juliol.

 Enllaos externs .

Portal Web de Corbera de Llobregat Informaci cultural, turstica i comercial del municipi;
Patrimoni histric i artstic de Corbera de Llobregat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Ajuntament de Corbera de Llobregat;
El primer pessebre vivent de Catalunya;
Speleocorb Agrupac Pro Natura;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9681" title="Cornell de Llobregat" nonfiltered="345" processed="343" dbindex="5344">

Cornell de Llobregat s un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

Est situat al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Desp a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.







|}

 Histria .

Cornell de Llobregat t una histria definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies de entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presncia del riu Llobregat. El seu nom fa referncia a un origen rom (Cornelianus) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'esglsia parroquial de Santa Maria i el Castell.

Tamb hi ha restes visigtiques, i la primera referncia escrita data del 980. Ja existia una esglsia, i una torre de defensa contra els sarrans al mateix lloc que l actual Castell (construt el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertnyer a les Franqueses del Llobregat. Cornell era una important zona agrcola, dominada pels masos fins al segle XVIII.

L'any 1716 la ciutat se separ de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L any 1819 t lloc un canvi important amb la inauguraci del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procs d industrialitzaci. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector txtil esdev la base econmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de poblaci separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedr, la Gavarra).

A partir de 1950, es multiplica l arribada de nous habitants i el procs industrialitzador i urbanstic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornell de Llobregat persones de diverses procedncies, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva histria a la prpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.

En els darrers vint-i-cinc anys, l Ajuntament democrtic ha portat a terme un procs de lenta recuperaci del municipi en tots els ordres. S ha racionalitzat l expansi urbanstica i s han fet arribar els serveis i equipaments a tota la poblaci. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera. Avui el teixit econmic de Cornell est molt ms equilibrat, acull nombroses empreses de logstica i tamb de vinculades a la nova economia.

Barris.

La ciutat de Cornell de Llobregat es pot dividir en set barris, que es poden separar en dos blocs: els que es troben al sud de la lnia frria de Rodalies Renfe (Centre, Riera, Almeda i Fontsanta-Fatj), i els que es troben al nord d'aquesta (el Pedr, la Gavarra i Sant Ildefons). 

Part Sud.
A la part sud trobem en primer terme el barri Centre que s on es troba el casc antic i gran part de les institucions de Cornell, entre les que destaquen l'Ajuntament, el Castell de Cornell, l'esglsia de Santa Maria i l'antic cinema Titan, entre altres. 

Al sud de l'anterior trobem el barri Riera, que es situa al sud del passeig dels Ferrocarrils Catalans, i tota la seva extensi transcorre per sobre de la zona deltaica del Delta del Llobregat. Al sud d'aquest barri s'han construt recentment nous equipaments esportius com el nou Estadi Municipal de Cornell o el Parc Esportiu Llobregat, a ms a la part sud-est del barri s'est construint el nou estadi del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

A l'est del barri Centre trobem el barri Almeda que s la zona de negocis e industrial de Cornell, ja que hi ha el WTC Almeda Park, la Fira de Cornell, el Corte Ingls i moltes ms empreses e industries. A ms el barri s un dels que ha crescut ms els ltims anys i en aquest es troba el Parc de Can Mercader.

A l'oest del barri Centre trobem el barri de Fontsanta-Fatj que est format per dos barris, el de Fatj i el de la Fontsanta, aquests dos es troben separats pel Parc de la Infanta. A prop de Fontsanta es troba el Citilab, a l'antiga fbrica de Can Suris, que s un centre de noves tecnologies obert al pblic.

Part Nord.

A la part sud trobem en primer terme el barri de la Gavarra, que s el barri central de la part nord. En aquest podem trobar la Biblioteca Central de Cornell, els metges especialistes a l'ABS Cornell de Llobregat i el Mercat Marsans.

A l'est del barri de la Gavarra trobem el barri de Sant Ildefons que s un barri que es va crear als anys 60, amb el boom de la immigraci. En aquest barri podem trobar el Mercat de sant Ildefons, l'EAP de Sant Ildefons on hi ha el servei d'urgncies, la Comissaria dels Mossos i la de la Policia Nacional.

Per ltim a l'oest del barri de la Gavarra trobem el barri del Pedr, que est limitat al nord i al sud per polgons industrial, i s on s'ubica el Cementiri Municipal.

 Administraci . 
Segons les darreres eleccions municipals (2007), el PSC va tornar a assolir la majoria absoluta que havia aconseguit en algunes legislatures anteriors i la composici de l'Ajuntament s la segent:

 PSC 16 regidors (17.382 vots, 56,63%);
 PP 3 regidors (3.742 vots, 12,19%);
 ICV-EUiA-EPM 3 regidors (3.521 vots, 11,47%);
 CiU 2 regidors (2.161 vots, 7,04%);
 ERC 1 regidor (1.778 vots, 4,54%);

Encara que el PSC tingui majoria absoluta, aquest governa en coalici amb ICV i CiU i l'alcalde s Antonio Balmn Arvalo, del PSC, des del 2004 quan va substiuir a Jos Montilla i Aguilera.




Comunicacions.
Per carretera.
Cornell est molt ben comunicada per carretera amb Barcelona, el sud i l'est de Catalunya, ja que aquesta es troba lmitada per la C-32 que la connecta amb Barcelona per una banda i Castelldefels, Vilanova i la Geltr i Tarragona per l'altra. Tamb es troba limitada per l'A-2 que tamb la comunica amb Barcelona per una banda i per l'altra la connecta amb el centre i el nord del Baix Llobregat, Igualada i Lleida. A ms les connexions d'aquestes dues autopistes amb d'altres permet una connexi rpida entre Cornell i molts ms punts de Catalunya.

Tamb t una rpida connexi amb l'Aeroport de Barcelona grcies a la seva proximitat.

Per ferrocarril.

En qesti de transport ferroviari el municipi compta amb:

Tres estacions de la L5 del Metro de Barcelona de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): Cornell Centre, Gavarra i Sant Ildefons.
Dues estacions de les lnies L8, S33, S4, S8, R5 i R6 de la lnia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): Cornell-Riera i Almeda.
Una estaci de l'Adif : Cornell (lnies R1 i R4 de rodalies de Renfe Operadora). Fa uns anys hi havia hagut un baixador a Sant Ildefons, a la mateixa lnia.
Cinc estacions de les lnies T1 i T2 del Trambaix (TRAM): Fontsanta-Fatj, Les Aiges, Cornell Centre, Ignasi Iglsias i El Pedr.

Per autobs.
Per la poblaci circulen diferents lnies de bus que la comuniquen amb diferents parts de Barcelona i diferents municipis del Baix Llobregat, entre les que tenim:

13 lnies dirnes:
- 57 Barcelona (Passeig Martim)   Cornell (Est. Autobusos)

- 67 Barcelona (Plaa Catalunya)   Cornell (Est. Autobusos) (via Sant Ildefons i Avinguda Diagonal)

- 68 Barcelona (Plaa Catalunya)   Cornell (Est. Autobusos) (via Pedralbes i Via Augusta)

- 95 Barri Almeda   Barri Fontsanta (Bus urb de Cornell)

- L10 El Prat (Sant Cosme)   Sant Just (Plaa Parador) 

- L12: Barcelona (Plaa Reina Maria Cristina) - Cornella (Almeda, Avinguda Pablo Picasso)

- L46 Cornell (Ambulatori)   Sant Just (Plaa Parador) (Bus urb de Sant Joan Desp)

- L52 L'Hospitalet (Santa Eullia)   Sant Feliu (Plaa Pere Dot)

- L74 Cornell (Sant Ildefons)   Sant Boi (Plaa Assemblea de Catalunya)

- L75 Cornell (Sant Ildefons)   Sant Boi (Plaa Assemblea de Catalunya) 

- L77 Sant Joan Desp (Centre)   Aeroport

- L82 L'Hospitalet (Santa Eullia)   Gav (Avinguda l Erampruny) (Per Almeda)

- L85 L'Hospitalet (Santa Eullia)   Gav (Avinguda l Erampruny) (Per Sant Ildefons)

3 lnies nocturnes:
- N13 Barcelona (Plaa Catalunya)   San Boi (Ciutat Cooperativa)

- N14 Barcelona (Plaa Catalunya)   Castelldefels (Centre) 

- N15 Barcelona (Plaa Portal de la Pau - Plaa Catalunya)   Sant Joan Desp (Torreblanca)

 Demografia .


Cornellanencs destacats.
Jaume Vil i Mlich Javimel, compositor de sardanes;
Estopa;
Jordi vole;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Cornell de Llobregat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9682" title="Gav" nonfiltered="346" processed="344" dbindex="5345">

Gav s una ciutat del sud del Baix Llobregat. Situada prop de Barcelona, entre el masss del Garraf i el delta del riu Llobregat, viuen 44.678 habitants (2007). El seu terme municipal s de 30,76 km.

Geografia. 
Gav t un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urb. La seva economia principal s la de serveis, seguida de la indstria. Encara mant activitat agrcola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Esprrecs de Gav, producte de la terra de gran qualitat.

A aquesta ciutat es pot arribar a travs de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-31 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estaci de RENFE, de la lnia de rodalia i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats venes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels. 

La ciutat. 
 Nucli urb . 

En el seu nucli urb cal destacar les Mines Prehistriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, amb el Jard Botnic del Museu de Gav, o la Casa Gran (segle XVII), que s un equipament per a joves, estan enclavats en el centre histric, part del mateix disposa d'una Illa de Vianants, conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i trobada. Tamb destaca la seva Rambla, de finals del segle XIX i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli urb (com el popular barri de Colomeres), en Gav existeixen els barris de Gav Mar, Ausis March, Can Trias, la Sentiu, Ca n'Espins, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bbiles, ngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.

 Zona litoral i parc agrari . 

Els quatre quilmetres del litoral martim i les seves 3.500 hores de sol a l'any sn un dels seus principals atractius turstics. La zona litoral tamb disposa d'una pineda nica, de 400 metres d'ample, que arriba fins a la primera lnia de mar. Cal destacar el seu passeig martim, premi FAD que ha recuperat el sistema de dunes litorals. En la zona litoral se situa el barri de Gav Mar. Entre el litoral i el nucli urb estan els camps de regadiu, enclavats en la zona del municipi pertanyent al Delta del Llobregat.

 Zona de muntanya . 
Gav tamb gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf. La zona de Bruguers, a 3 quilmetres del nucli urb i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Du de Bruguers, originria del segle XII, i les runes del castell d'Erampruny, documentat ja en el segle X, aix com restaurants de muntanya. En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb restaurant.

  Alcaldes de Gav des de la democrcia .


Llocs d'inters.

Jard Botnic del Museu de Gav;
Bosc del Calamot (abans que el PSC ho deforesti amb el Pla de Ponent);

 Demografia .


Personatges illustres.
ngel Edo Alsina, ciclista (1970);
Xavier Pascual, entrenador del primer equip de la Secci de bsquet del Futbol Club Barcelona (1972);
Candela Pea, actriu (1973);
Vctor Valds, futbolista (1982);

Centres pblics d'ensenyament secundari.
IES Bruguers;
IES El Calamot;

Altres centres d'ensenyament.
;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
El Portal de Gav;
Patrimoni histric i artstic de Gav;
Web de l'Associaci de vens de Gav Mar;
Web de l'Associaci de vens Diagonal Balmes Bbiles;
Web de l'Associaci de vens de La Sentiu;
Web del Grup Ecologista Les Agulles;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9683" title="Martorell" nonfiltered="347" processed="345" dbindex="5346">

Martorell s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, situat a la confluncia dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importncia per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Valls i el Peneds, i, per extensi l'interior del pas i de la pennsula amb Barcelona. Per aquest punt hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE.

L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundaci, en el barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha ests a la plana entre els dos rius, on hi ha tamb les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polgons industrials, amb la planta de la SEAT.

 Demografia .





|}


 Histria .



 Esports .
Entre les entitats esportives ms destacades de la ciutat podem esmentar les segents: Agrupaci Excursionista Martorell, Associaci Esportiva Martorell, Bsquet Club Martorell, Club de Rugby Martorell, Club de Tir Esportiu Martorell, Club Escacs Martorell, Club Handbol Martorell, Club Nataci Martorell, Club Voleibol Martorell, Futbol Sala Martorell i Club de Futbol Martorell.

 Serveis .

 Escoles de Primria .
C.E.I.P Jos Echegaray: Aquesta escola es va obrir per primera vegada l'any 1978-79. Imparteix formaci en les modalitats d'Educaci Infantil i Primria i tamb t una aula d'acollida per a nens que sn de altres pasos, en el centre hi ha 25-26 professors. El centre est ubicat a la pl. Doctor Fleming. ;
C.E.I.P Juan Ramon Jimnez: Aquesta escola es va obrir l'any 1975-76. Imparteix formaci preescolar i Primaria. Tamb t una aula d'acollida. Hi ha uns 22 o 23 professors a l'escola. Ubicada a Avda. Mancomunitats Comarcals;
C.E.I.P Els Convents: Els Convents s una escola que imparteix formaci infantil i primaria. Va ser fundada al 1943. ;
C.E.I.P Vicente Aleixandre: Centre que imparteix formaci en les modalitats d' Educaci infantil i Primria. El cente est situat a Av. Mancomunitats Comarcal. Hi ha de 20 a 21 professors al centre.
C.E.I.P Merc Rodoreda: Imparteix formaci a les modalitats Educaci Infantil i Primria. El centre esta situat a l'av. Cam Fons;
Collegi La Merc: Imparteix formaci en les modalitats: Educaci Infantil, Primria, ESO, Baxillerat.
C.E.I.P Lola Anglada: Imparteix formaci en les modalitats: Educaci Infantil i Primria. El centre esta situat: C/ Josep Tarradellas;

 El Centre Cultural .

 Centre Cultural i Recreatiu "El Progrs" .

El Progrs de Martorell, situat al carrer del Mur, s un dels testimonis vius ms importants de Martorell, ja que ha viscut des que el poble es dedicava a l'agricultura fins ara.
Va ser fundat el 1906, coincidint amb l apogeu de les societats recreatives durant el primer quart de segle. Molta gent ha anat passant per aquest centre ldic i cultural a prendre un caf, xerrar, passar la tarda, ballar, veure teatre, cinema...
Tots els socis han hagut de posar una mica de la seva part, des de la construcci fins a reconstruir-lo desprs de la Guerra Civil. Aquest esperit dels primers fundadors ha arribat fins els nostres dies i les obres portades a terme fins ara per l'arranjament de la Sala Teatre han estat fetes pels mateixos socis i scies que han collaborat posant el seu treball i la seva illusi.
Podrem dir que s el centre republic ms important de Martorell. Est compost per una sala teatre amb dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa hi ha llotges ventrudes amb motllures ellptiques decorades que envolten la pista de ball. El conjunt compta tamb, amb dues sales difanes al vestbul on a l'actualitat s'hi duen a terme diferents activitats i tallers, una sala d'exposicions, pista de ball d estiu i a la part posterior d uns jardins.

 Centres Mdics .
Martorell, en els ltims anys ha crescut d'una manera considerable. Per aix s'han hagut de construt nous centres mdics, per a poder assegurar la salut de tots els habitants del poble, considerat per  alguns quasi ciutat.
Martorell, t actualment : L'Hospital Sant Joan de Du , a l'avinguda Mancomunitats Comarcals 1-3, el hospital-centre neuropsiquitric, a les afores de Martorell, l'ambulatori (CAP), el Centre d'Especialistes de Martorell, el  Centre Mdic de la Vila, i el Centre Mdic de Martorell, com a ms importants.
Tamb hi haur un hospital, al futur barri de la Snia de Martorell.
Aix podem dir que els serveis mdics de Martorell han millorat notablement els seus serveis en els ltims anys.

 Fonts.

El municipi de Martorell t 19 fonts ben identificades, per la majoria d'elles no porten aigua durant tot l'any, i si en porten no s aigua potable. Noms 8 fonts funcionen correctament, ja que es troben allunyades del focus de contaminaci, i adems tenen un seguiment continu que duu a terme "Aiges de Martorell" i la "Delegaci Territorial de Sanitat de la Generalitat de Catalunya".

Les fonts sn:
 Font de Can Cases ;
 Font del Picot;
 Font de la Mina de Can Cases;
 Font del Mamut;
 Font del Mol;
 Font de Can Bros;
 Font Can Serra;
 Font de la Mina;

 Entitats Culturals .

 Grup de teatre Els Hereus.
El grup de teatre Els Hereus es va iniciar al 1994, per desenvolupar teatre amateur al municipi. Apart de l'assaig i representaci d'obres en sala, tamb han intervingut en l'animaci al carrer , "performance" per events, com les "12 hores de cinema de terror", programes de televisi, etc...

 Amics de Sant Antoni Abat.
385 socis reforcen el carcter d'aquesta entitat dedicada a la preservaci del patrimoni cultural de Martorell. Des de 1648 en qu sn registrats els primers tres tombs cada any passegen per els nostres carrers centenars de cavalls i molts carruatges de tota mena.
A part dels Tres Tombs, cada ltim diumenge d'abril i amb motiu de la fira, s'organitza un mercat ramader, concurs d'arrossegament i exhibicions d'oficis relacionats en el mn del cavall.
A l'octubre, pel Roser, els Carruatges hi tornen, aquest cop amb la festa del Most.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Auntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Martorell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9684" title="Molins de Rei" nonfiltered="348" processed="346" dbindex="5347">

Molins de Rei s una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat,Provncia de Barcelona.
Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estn des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la Serra de Collserola (Serralada Litoral). Limita al nord amb El Papiol i Sant Cugat del Valls, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a  l'oest amb Sant Vicen dels Horts.

El nom del municipi deriva dels seus inicis quan el rei Alfons II inici la construcci d'uns molins.

El 1937 el municipi canvi el seu nom, transitriament, pel de Molins de Llobregat.

 Histria .

Hi ha testimonis de l'existncia d'un poblament prehistric continuat, que s'inicia al perode paleoltic. A la riba del Llobregat s'han descobert eines de la indstria de cdols que hi pertanyen. A la cova de l'Or de Santa Creu d'Olorda (ja dins el terme de Sant Feliu de Llobregat) es troben restes neoltiques i s evident un hbitat continuat fins a l'edat del ferro. D'poca ibrica sn els poblats del puig d'Olorda, de la Plaa de les Bruixes i de les Argiles, amb origen al segle IV aC.

La vila de Molins de Rei neix l'any 1188 quan Alfons II, rei d'Arag i comte de Barcelona, confia la construcci d'uns molins a un tal Joan dit "dels molins". Una vegada construts, i per decisi reial, els molins queden sota la responsabilitat de Bernat el Ferrer. Una de les condicions que se li imposa s que ha de viure all i tenir cura de l'edifici de nova construcci. Aix se sembra la llavor d'un nou municipi.

L'any 1208 adopt el ttol de Vila i se li atorg llicencia per a tenir esglsia i cementiri en el lloc on hi havia la capella de Sant Miquel.

En el Transcurs dels anys la vila fou venuda o hipotecada en diverses ocasions. El rei Jaume II va fer-ho a Ramon Fiveller per 92.000 sous i posteriorment, l'any 1309, a Sibilla de Pallars, comtessa de Pallars. Dels descendents de Sibilla van vendre als germans Francesc i Guillem Bastida, per compte del jutge d'Arborea , i a continuaci al gran jutge Hug I d'Arborea, vescomte de Bas. 
Finalment, el 1366 Berenguer de Relat ( conseller del rei i Maestre Racional de la cort) adquir la senyoria de la vila de Molins de Rei, del castell d'Olorda i del Castellciur

L any 1430, el rei Alfons V el Magnnim cedeix la vila a Galceran de Requesens, que la converteix en baronia i hi fa construir un magnfic palau on la famlia passar llargues temporades i rebr personatges notables. El 1493 ho fan els Reis Catlics i Cristfor Colom, i posteriorment, en diverses ocasions, l'emperador Carles V. El 1532 s'hi hostatjaren l'emperadriu Isabel de Portugal i el seu fill, el futur Felip II de Castella  . Cap a final del segle XV, la famlia Requesens emparenta amb la noblesa castellana (marquesos de Los Vlez i de Vilafranca, els ducs d'Alba i els comtes de Sobradiel) i es distancia de la vila. A la meitat d'aquest mateix segle, la baronia ja havia cedit competncies als seus habitants autoritzant l'obertura d'establiments, alhora que arrendava els molins i tots aquells serveis que fins llavors controlaven directament, com la carnisseria. 

Ms endavant, amb la construcci del Pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya importncia estratgica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Aix afavor la construcci d'hostals i l'obertura de nous comeros. La vila es converteix en un centre neurlgic per als pobles de la comarca.

La importncia estratgica del Pont propici que la vila sofrs diverses batalles en el transcurs de la Guerra del Francs. El dia 7 de juny de 1808 les tropes franceses del general Schwartz  derrotades al Bruc (vegeu Batalla del Bruc)  la saquejaren i incendiaren per primera vegada. El dia 30 del mateix mes, desprs d'una forta batalla prop de la vila, aquesta torna a ser incendiada per la tropa francesa. Finalment el general Saint-Cyr, amb un nombrs exrcit, ocupa tota la zona compresa de Molins de Rei a Vilafranca. Aquests esdeveniments bllics van provocar baixes a la poblaci i van fer destrosses a l'estructura urbana i al Palau dels Requesens, cosa que va donar pas a la posterior parcellaci dels terrenys d'aquest palau, propietat dels marquesos de Vilafranca y de los Vlez com a descendents de la famlia Requesens. La parcellaci d'aquests terrenys va propiciar la configuraci de l'actual carrer Major.

Les guerres no van ser l'nic esdeveniment que va trasbalsar l'economia local; tamb hi van influir les vagues a la incipient indstria i la filloxera, que arribava al municipi a final de segle, desprs de fer estralls a les vinyes franceses i del nord de Catalunya. Aquesta plaga va acabar amb la vinya del municipi i va suposar un daltabaix per a l'agricultura local.  

Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector ms important de l'economia local. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la indstria, amb una certa migradesa, s'anava imposant.
La construcci del Canal de la Infanta, l'any 1819, amb noves xarxes de regadiu, i la inauguraci del ferrocarril l'any 1855 van suposar un pas endavant en la consolidaci d'un municipi que comenava a comptar amb una xarxa d'infraestructures que n'afavorien el desenvolupament.
L'impuls que van rebre les hortalisses i els arbres fruiters, i l'annexi de part del terme de Santa Creu d'Olorda l'any 1916 van donar una nova empenta a l'agricultura, que va arribar a altes cotes d'exportaci durant els anys 30. 

El desenvolupament industrial catal de final del XIX tamb es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una poblaci de 2.935 habitants, hi havia 52 comeros i 12 indstries. La branca ms important d'aquesta indstria era el txtil de capital forani. A final de segle, la fbrica Ferrer i Mora, present a la vila des de 1858, installava la primera mquina de vapor. 

Parallelament al creixement econmic, la vila no era aliena a l'embranzida de l'associacionisme que es manifestava arreu de Catalunya. La creaci de noves associacions  algunes, dotades de patrimoni  ajuden a enriquir l'oferta cultural i a canalitzar les reivindicacions socials dels seus associats i algunes de les ofertes culturals de la vila. El 1851 s'organitza per primera vegada la Fira de la Candelera. 
 
Aquestes associacions, avui encara tenen un paper destacat en l'oferta cultural: l'any 1918 es crea la Federaci Obrera, hereva del sindicat Les Tres Classes de Vapor, per s expoliada pel franquisme i retornada finalment al municipi; la Joventut Catlica es constitueix l'any 1879 i el 1921 s'aixeca un nou local  els seus socis sn majoritriament de tendncia catlica  i el Foment Agrcola, Industrial i Comercial (ara Foment Cultural i Artstic) neix el 1920 i el 1923 inaugura un nou edifici patrocinat en part per la burgesia de procedncia agrria. 

A la primera meitat del segle XX, publicacions com Enll, Festa, Camins, Germanor o Espartacus  algunes, plenes de contingut ideolgic i d'altres, actuant de portaveu d'entitats  omplen el ventall cultural de la vila. La Guerra Civil provocar un tall profund en la vida social i quotidiana de la vila que costar de curar.

Els canvis en l'estructura urbana cap a noves zones a l'altre costat de la via del tren  propiciats pel trasllat del cementiri l'any 1898, la construcci de la fbrica de conserves al barri que avui porta el mateix nom, la construcci del nou Mercat l'any 1935 i la nova escola pblica Alfons XIII  van permetre l'expansi de la vila i annexar nous barris al nucli histric, el primer dels quals va ser la carretera. 

A la Guerra Civil espanyola, les tropes franquistes entraren a Molins de Rei el 25 de gener de 1939, i el 4 de febrer van establir una gestora municipal que instaurava el franquisme a la vila.

Els anys foscos de la postguerra van anar acompanyats d'una revifada de la indstria. Fbriques com Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari i Balanz van aconseguir altes cotes de producci i van donar feina a la poblaci immigrada que arribava d'Andalusia, Mrcia i Extremadura. El creixement demogrfic dels anys 60 i 70 va provocar un augment de la poblaci, que va passar de tenir 7.364 habitants l'any 1936 a tenir-ne 14.460 l'any 1970. 

En aquells anys, les manifestacions culturals van seguir la pauta de la ideologia dominant: les publicacions d'aquells anys estaven sota el control de l'esglsia o del rgim. La recuperaci de la democrcia va anar acompanyada de noves iniciatives de participaci. A Molins de Rei, la recuperaci de El Camell, bstia popular del segle XIX, la celebraci del Carnestoltes i la participaci popular a la Festa Major van aportar un aire fresc a les manifestacions festives i culturals, i van potenciar el ric teixit associatiu de la vila. 

El creixement demogrfic registrat en la primera meitat de segle XX, que va generar la formaci de barris, no es va tornar a produir fins desprs de la Guerra Civil. La ubicaci de fortes onades migratries a zones de nova construcci crea una nova estructura urbana configurada per la suma de barris. Can Graner, Riera de Bonet, l'ngel i el Canal completen una etapa de creixement urb. Aquest creixement no es tornar a reprendre fins als anys 80 i 90 amb el desenvolupament del planejament urbanstic contemplat en el Pla General Metropolit de 1976.

 El pont de les quinze arcades .


Per a la histria de Molins de Rei s una pgina trista la desaparici del monumental pont sobre el Llobregat. Bastit entre els anys 1763 i 1768, en temps del rei Carles III, era obra de l'enginyer militar Pedro Martn Cermeo. Tenia 15 arcades, feia 334 metres de llargada i era construt amb pedra de gres rogenc, procedent de les properes muntanyes de Cervell i Sant Andreu de la Barca.
Havia estat testimoni de la guerra del Francs i fou bombardejat per l'aviaci en la guerra civil de 1936-39, en qu don prova de solidesa. Fou destrut a causa de la incontrolada extracci d'rids del llit del riu que en min els fonaments. El 6 de desembre de 1971, en enderrocar-se un pilar, arrosseg dues arcades. 
Si b la gran mobilitzaci que es produ per a salvar el pont no aconsegu el seu objectiu, podem dir almenys que va ser la primera manifestaci d'un estat de conscincia collectiu contra una decisi de poder no compartida.

Les restes del pont foren derrudes i s'hi constru, en el mateix lloc, un de nou.

 Medi fsic .
El clima del municipi correspon al Clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitaci d'estiu no s suficient per cobrir l'evapotranspiraci de les plantes.

S'hi distingeixen dues grans unitats morfolgiques: el pla i la muntanya.

El pla , al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se gradualment de nord a sud; es mant a una altitud mitjana de 20-30 m. Al lmit del pla amb els primers relleus muntanyosos es troba el nucli antic de la vila de Molins de Rei. 

L'altra gran unitat morfolgica s la muntanya (ocupa el 88% del municipi i forma part de la serra de Collserola). Formada per materials esquists i calcries de l'edat paleozoica, s a dir, molt antics (excepte als sectors ms baixos, en contacte amb el pla, on el rocam es transforma en materials ms recents, d'edat pliocnica, molt tous i fcilment erosionables).
El paisatge ens s donat per la presncia d'uns relleus madurs, amb serrats de formes suaus (puig d'Olorda, 434 m; Mulei, 226 m; penyes d'en Castellv, 237 m; serra de Can Juli, 236 m), separats per valls on actualment circulen nombrosos torrents i rieres de rgim torrencial.

La riera de Vallvidrera, de cabal quasi permanent, corre en direcci NE-SW, i drena els serrats ms septentrionals del municipi. La riera de Sant Bartomeu neix sota el puig d'Olorda i recull les aiges del vessant del nord d'aquesta muntanya i els vessants de migjorn de les penyes d'en Castellv ; hi desguassen els torrents de Can Ribes i de Can Tintorer ; encara, als vessants meridionals del puig d'Olorda trobem la riera de Bonet i el torrent de Can Miano.

A la zona alta de la muntanya hi trobem grans pinedes (pi blanc i de pinyons) i petites extensions d'alzinar (que degut a l'explotaci ha estat substitut per les pinedes). A les fondalades hi ha racons d'una gran bellesa i riquesa botnica.

 Demografia .







El 1553 incorpora Sant Bartomeu, i el 1920, part de Santa Creu d'Olorda.

 Barris i entitats poblaci .

Can Graner.
El barri de Can Graner se situa, a l'ombra de les runes de castellciur, en els antics terrenys de la masia de Can Graner. Els edificis d'aquest barri es comenaren a construir els primers anys de postguerra ( inicis de la dcada de 1940) per part dels immigrants que arribaven a la vila. Inicialment es tractava d'un barri on l'autoconstrucci es convert en la tnica dominant i configurava edificacions que mai pretenien una connexi amb els carrers de la vila. Durant fora anys Can graner es va desenvolupar al marge d'altres sectors ms o menys urbanitzats. Davant la poltica de fets consumats, L'Ajuntament va decidir numerar les cases per tal de posar un cert ordre urbanstic. En el transcurs dels anys el creixement urbanstic ha fet que el barri deixs d'estar allat, les successives obres de millora, rehabilitaci i urbanitzaci fan que l'aspecte actual de barri tingui poc a veure amb la barriada que nasque durant els anys quaranta.

Actualment sn ms de 200 molinencs els qui viuen.
   
El Canal.
El barri del canal est compres entre la carretera N-340, que travessa la vila, i l'autopista A-2. Les primeres edificacions daten de la dcada del 1960. Inicialment en el "Proyecto de Ordenacin General de la villa de Molins de Rey" de 1957 a la zona es preveia una urbanitzaci residencial amb un parc pblic amb una extensi de 7.120 m2. No obstant aquests propsits, la realitat va imposar un tipus de barri diferent, el barri esdevingu un altre smbol de la construcci rpida dels anys seixanta. El creixement demografic de Molins entre la decada dels 60 fou molt important (vora unes 4.000 persones), aquest augment propicia el creixement del barri mitjanant blocs de pisos. Una de les empreses constructores ms actives fou Incresa. De fet l'activitat de l'empresa te com a consequencia que la part surt del barri fos coneguda amb el seu nom: l'Incresa. L'any 1976 es crea l'associaci de veins del barri, el club Esportiu recreatiu Incresa, que l'octubre inagura un camp de futbol propi i el club de petanca Incresa.

la Riera de Bonet.
Les primeres cases d'aquest barri daten del any 1953. Es van aixecar a llindar de Santa Creu d'Olorda i a tocar de Sant Pere de Roman i la font del Rajol. El barri deu el seu nom a la riera que el traspassava ( i que l'amenaava amb inundacions quan plovia molt) i al cognom d'un propietari de la zona. Actualment al barri resideixen ms de mil persones. L'associaci de vens, amb vora 300 socis, es fora activa i sol organitzar actes socials. Tamb hi son presents un Centre cvic, un casal d'avis i l'ineludible club de petanca. El barri no te centre escolar propi, reparteix els seus collegials entre l'escola Castell ciur, del barri de l'ngel, i les escoles Pont de la Cadena i Ferran Agull, del Barri del Canal.

l'ngel .
El nom del barri prov del fraccionament de la finca propietat de Joan ngel Gens- Les primeres llicncies d'obres daten dels anys 20. No ser fins la dcada de 1960 que, amb la construcci dels pisos promoguts per Constructora Molinense, es don forma al barri. Els forts desnivells de la zona el converteixen en un barri esglaonat, connectat amb el barri de les Conserves, cap el pla, i connecta amb el barri de Can Graner. En el barri hi trobem l'escola Castell Ciur i l'escola Estel, aix com el IES Bernat el Ferrer (antic Institut de formaci professional). Altres equipaments del barri son el Centre cvic, L'associaci de vens, el casal d'avis i el club de petanca federat amb el del barri del canal.

 Bonavista .
La histria del barri ve d'antic. a principis del segle XX apareix el primer projecte d'urbanitzaci de l'rea compresa entre la via del tren fins al peu de Collserola. Aviat es comenaren a bastir les primeres cases, la majoria unifamiliars i amb jard. Moltes propietat de barcelonins que les utilitzaven per a l'estiueig i els caps de setmana. Entre les dcades de 1950 i 1960 amb la promoci de vivendes de renda limitada per part del Patronato Local de la vivienda , el barri prengu volada. Amb  els pisos es dona pas a la construcci d'una escola, inicialment es dir Gual Villab, desprs canviar el nom pel de L'Alzina.

L'alternana de les cases senyorvoles de primers de segle i els blocs de pisos configuren un barri peculiar. Pel que fa als equipaments, a banda de la mencionada escola L'Alzina, hi trobem l'associaci de veins i, com no, el club de petanca

Entitats de poblaci.  
Sant Bartomeu de la Quadra;
Vallpineda;
la Rierada;

 Festes i tradicions .
 La Fira de la Candelera .

Cada any, Molins de Rei obre les portes simbliques de bat a bat i convida ufanosa vilatans i forasters a gaudir d'una fira secular: la Fira de la Candelera. El primer dissabte i diumenge del mes de febrer -llevat de causes de fora major- la cita s obligada: Molins de Rei us espera a tots per oferir-vos una de les mostres agrcoles, industrials, comercials, ldiques i culturals ms arrelades a la comarca i al nostre pas.

La Fira de la Candelera va ser declarada Festa Tradicional d Inters Nacional el 24 de desembre de 2002 per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, en considerar-la una celebraci integrada per un conjunt estructurat de manifestacions de la cultura tradicional catalana d especial arrelament i rellevncia tant local com nacional.

Historia de la Fira ;

A partir d'una petici de l'Ajuntament de Molins de Rei, la primera Fira de la Candelera s'organitza l'any 1851. En els orgens, l'activitat firal es concentrava en mostres agrcoles i de bestiar. Posteriorment, a partir dels anys 1920, la Fira pren noves dimensions i en coincidir amb el seu centenari, l'any 1951, es convoca la Primera Exposici Industrial, Comercial i Agrcola. ;

Posteriorment, la Fira s'ha anat adaptant als nous sectors econmics i, sense perdre ni una espurna dels seus orgens agrcoles, ha incls uns altres sectors d'importncia, el darrer d'ells, l'any 2005, el de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (la CiberFir@). A ms, a l'aixopluc de la Fira, nombroses activitats culturals i recreatives s'han desenvolupat els darrers anys. ;

La Fira de la Candelera de Molins de Rei s, potser, una de les fires populars amb ms participaci, tant pel que fa a expositors, com pel que es refereix a visitants. En un recinte firal de ms de 50.000 m2 (que suposen gaireb 8.000 metres lineals d'exposici), el nombre d'expositors ultrapassa els 750. Ateses les caracterstiques particulars, la Fira de la Candelera s visitada per un nombre de persones que, any rere any, augmenta.



 Festa Major de Sant Miquel .

La Festa Major de Sant Miquel Arcngel se celebra, anualment, el dia del patr de Molins de Rei, el 29 de setembre. 

Cal destacar-ne l'alt grau d'implicaci de les entitats en el desenvolupament de la festa com sn la colla castellera els Matossers de Molins de Rei, els Bastoners, l'Esbart Dansaire, El Cuc o el drac l'Entxuscat.

No obstant aix, els principals dinamitzadors de la festa sn la bstia de foc local el Camell, els orgens del qual procedeixen del segle XIX i fou recuperada l'any 1981, i els gegants de Molins de Rei, dels quals n'hi ha dos parelles, els Gegants Vells Miquel i Montserrat datats de 1913 i els Gegants Nous Bernat i Candelera datats de 1988.

Llocs d'inters .
Castellciur Castell del segle X al XII situat al cam de Santa Creu d'Olorda d'estil Romnic declarat b cultural d'inters nacional.
Sant Pere del Roman Esglsia documentada des del 1001, situada al cam Riera Bonet d'estil Romnic . B Cultural d'inters nacional;
Federaci Obrera. Edifici d'estil Modernista situat al Carrer Jacint Verdaguer n48;
Joventut Catlica. Edifici d'estil Noucentista situat a la Plaa Merc Rodoreda.
Foment Cultural i Artstic. Edifici d'estil Noucentista (de fet son 2 edificis: el teatre i el Bar) situat Passeig del Terrapl, 46.
Ca N'Atmeller. Casa Pairal del segle XIX Situada a la Plaa de Catalunya. destaca pels seus esgrafiats geomtrics;
Casa de comportes del Canal de la Infanta. Edifici del segle XIX situat a l'Avinguda de Valncia, 2;
Can Tarrag. Casa modernista situat al Carrer Jacint Verdaguer n65. De composici original es potser l'edifici modernista ms interessant de Molins.
Casa Bofill. Edifici Modernista del 1905, Decoraci de la faana amb esgrafiats d'estuc i Baranes de forja. Actualment seu de l'Escola municipal de msica;
Casa dels Mestres. Edifici plurifamiliar del 1927 construt com habitatge per als mestres. Destaca pels seus esgrafiats de motius florals;
Mercat Municipal. D'estil Neobarroc situat a la plaa del mercat;

Estaci de Tren. Edifici d'estil Neoclssic del 1855 situat a la Plaa de L'Estaci;
Esglsia Parroquial de Sant Miquel Arcngel. Temple de 3 naus, amb absis semicircular. Cal destacar el campanar amb creus a les quatre cares (que s'ha convertit en un smbol de molins). Edificat l'any 1942 per a substituir l'edifici destrut el 1936.
Escola Alfons XIII. Edifici Noucentista.
Edificis Industrials;
Fbrica Ferrer i Mora, ("el Mol") segle XIX, situada al passeig del Terrapl Antiga filadora installada el 1858, inicialment aprofitava l'energia hidrulica del Rec Vell. Va deixar de produir als anys 60. Actualment es propietat del ajuntament hi hi ha un pla de re ordenament i restauraci del edifici, amb la finalitat d'installar-hi les dependncies municipals;
Fbrica Samaranch, principis segle XX, Fabrica Txtil. La faana es de 1933. Actualment s un restaurant;
Magatzem Figueras, Creus i Sol. D'estil Modernista, situat a l'avinguda Valncia n84;
Masies;
Can Campmany, Segle XVI-XVII, situada a la carretera de Molins a Santa creu d'Olorda. actualment s un restaurant;
Can Tintorer, Segle XVI-XVII, situada al cam de Can Tintorer. actualment s un restaurant;
Can Vilagut, Segle XVIII, situada al Antic cam d'Olorda, prop de castellciur;
Can Portell, Casa pairal del 1917 d'estil Noucentista, situada a la Carretera de Vallvidrera a Molins, Km.6;
Cases;
Casa Josep Mas. Modernista, 1904. Jacint Verdaguer, 135;
Casa Josep Badia. Modernista, 1916. Pintor Carbonell, 5;
Casa Joaquim Ballv. Modernista, 1911, Carrer Major, 81;
Casa de l'avinguda Barcelona. Modernista . Avinguda Barcelona, 63-65;
Casa del carrer Carme Galceran. Noucentista, 1925. Carrer Carme Galceran, 1;
Casa del carrer Pi i Margall. Modernista, dcada 1920. Carrer Pi i Margall, 8;
Casa Fbrega. 1928 . Passeig Terrapl cant. Rubi i Ors;
Casa Mas Barber. Modernista, 1911 . Passatge de la Pau, 3;
Casa Pere Gay. Modernista, 1925. Avinguda Barcelona, 25;
Cases modernistes carrer Onze de Setembre. dels nmeros 19 al 23 d'aquest carrer hi ha 3 cases modernistes dels anys vint del segle XX.
Casa Asensi. Modernista, 1913. Plaa Pasos Catalans, 7;
Casa Mir. Modernista, 1913. Plaa Pasos Catalans, 5;

 Molinencs illustres .
Vegeu tamb la categoria ;
 Nobles;
Leonor d'Arborea, (1340-1403), Regent de Sardenya;
Galceran de Requesens i de Santacoloma(? - 1465),Lloctinent de Catalunya;
Llus de Requesens i Joan de Soler (? ~1435 - 1509);
Estefania de Requesens i Ros de Liori (? - 1549);
Llus de Requesens i Ziga, (1528-1576), Militar i Administrador Reial;
Artistes i Escriptors;
Miquel Carbonell i Selva, (1855-1896), Pintor;
Josep Marti i Bofarull, (1965), Pintor;
Margarida Xirgu, (1888-1969), Actriu;
Leandre Amig i Batllori, (1906-2005), Escriptor;
Josep Maria Madorell i Muntan, (1923-2004), Dibuixant;
Joan Monn Bonillo (1968), Msic.
Miquel Blanch i Roig, Msic;
 Fundador de l'Orfe Patria. Compositor de Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera, l'Himne a la Creu i de la msica dels Pastorets de la Joventut Catlica, amb lletra de Seraf Pitarra;
Aleix Ildefons Civil i Castellv (1899-1936) fou monjo de Montserrat i hi introdu l'escola de viol;
Josep Civil i Castellv (1876-1956), fou professor d'harmonia a la Schola Cantorum de Pars;
Francesc Civil i Castellv (1895), organista de la catedral de Girona;
Sebasti Mestres, Msic;
destacar una srie d'obres musicals i peres ( Plany, Garid i Francina, Amlia, la princesa i La filla del rei Amand);
Josep M. Roglan, compositor de sardanes.
Mateu Jans i Duran (1896-1974), Poeta;
Public La vida a contrallum (1926), Pels camins del mn (1928) i Murmuris de corn mar (1936), lrica treballada i espontnia alhora i amb un deix de melangia. Estren i public l'obra dramtica La sacra passi del Natzar (1953) Poema per a teatre. L obra fou estrenada l 1 de mar de 1953, als escenaris de Joventut Catlica, al Foment i la Federaci Obrera, tots ells de Molins de Rei, i no va ser recobrada fins quatre dcades desprs per l Associaci Impuls de la referida vila de Molins de Rei, on actualment es representa per setmana santa al teatre del Foment Cultural.
Montse Rib (1972), Maquilladora. L'any 2006 guany un Oscar pel seu treball a la pellcula El laberinto del fauno;

Poltics ;
 Carme Figueras i Siol (1955), va ser regidora del PSC a Molins de Rei i consellera de Benestar i famlia, actualment diputada al Parlament.
Esportistes;
 Josep Raich Garriga (1913-1994), futbolista;
Marc Mart (1966), Copilot Rallis;
Sergi Pedrerol i Cavall (1969), Waterpolista;
Jordi Molet i Canal (1977), Jugador d'Hoquei Patins;
Agust Roc (1971), esquiador de muntanya i corredor de llarga distncia en alada;
Enginiers i Industrials;
Felip Canalias i Nicolau (1839-1930) va introduir a la vila l'enllumenat pblic, l'electricitat i la installaci de l'aigua corrent;
Agust Castellv . El 1859 invent un fre de m per al ferrocarril, encara utilitzat actualment.

 Entitats de Molins de Rei .


 Amics del Camell;
 Colla Gegantera de Molins de Rei;
 Esbart Dansaire de Molins de Rei ;
 Bastoners de Molins de Rei;
 El Cuc de Molins de Rei;
 L'Entxuscat de Molins de Rei;
 Diables de Molins de Rei;
 Agrupaci Cultural Folklrica de Molins de Rei;
 Centre Excursionista de Molins de Rei;
 Joventut Catlica de Molins de Rei ;
 Pastorets de Molins de Rei;
 Colla Castellera Matossers de Molins de Rei;
 Esplai l'Agrupa;
 Grallers de Molins de Rei;
 CAL Molins de Rei;

Vegeu tamb.
;
;

 Enllaos externs .

Lloc web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Guia de patrimoni, Poblesdecatalunya.cat;

 Notes i referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9685" title="Viladecans" nonfiltered="349" processed="347" dbindex="5348">


Viladecans s un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 
Aquesta ciutat s vena de Sant Climent de Llobregat ,  Sant Boi de Llobregat i Gav.

Histria.
El nom de "Viladecans" prov de un lloc anomenat "canis vallis" cap a l'any 1000. Ms endavant esdevendria "Villa de Canibus".

 Administraci .



 Demografia .


Viladecans ha estat durant finals del segle XX una poblaci que ha rebut migraci. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle XX amb un major creixement de poblaci.

Principals entitats esportives.
 Club Beisbol Viladecans;
 UD Viladecans;
 Club Atletisme Viladecans;
 Club Basquetbol Viladecans;
 Club Atltic Albarrosa;
 Rugbi Sales de Viladecans;
 Club Ciclista de Viladecans;
 CUD Sector Montserratina;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Auntament;
Portal de Viladecans;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Viladecans;
Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Sales;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9686" title="El Papiol" nonfiltered="350" processed="348" dbindex="5349">

El Papiol s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estn entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rub. La major part del terme s accidentat, amb el punt ms alt al cim Puig Madrona, de 336 m, i una gran part forma part del parc de Collserola.

El poble es va formar sobre un tur de 160 m d'altura al voltant del castell, que es troba documentat des del 1115. El 1315 la poblaci havia crescut prou com perqu la parrquia fos traslladada de l'ermita de la Salut (aleshores anomenada Santa Eullia de Madrona) fins al poble.

Topnims del municipi .
Nota: en aquesta llista hi poden mancar alguns topnims compartits amb d'altres termes municipals


Ca n'Amigonet (edif.);
Can Canals (edif.);
Can Domnec (edif.);
Can Mas (edif.);
Can Tintorer (edif.);
el Papiol (cap);
el Pi del Bal (cim);
Ermita de la Salut (edif. hist.);
les Escletxes (indr.);
Peu de la Costa (orogr.);
Pla del Colomer (orogr.);
Puigmadrona (diss.);
Coll de Ca n'Amigonet (orogr.);
Puig del Rossinyol (cim);
Puig Madrona (cim);
Serra de Roques Blanques (serra);
Tur de la Pineda (cim);

 Demografia .


Referncies.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament del Papiol;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic del Papiol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9687" title="Vallirana" nonfiltered="351" processed="349" dbindex="5350">


Vallirana s un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i est situat al vessant interior del Masss del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervell. El creixement d'aquest poble durant l'ltima dcada, ha fet que es converteixi en zona residencial que va creixent dia a dia. Actualment
compta amb ms de 13.000 habitants.

























|}

 Demografia .

El 1787 es desagrega de Cervell.

 Histria .
.

 Festes i tradicions .
Festa Major de Sant Mateu (21 de Setembre).
Sant Sebasti, que juntament amb Sant Mateu, s patr de Vallirana.
Festa dels Tres Tombs.
L'aplec de Sant Francesc.
Caminada Popular del Centre Excursionista.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Vallirana;
Foro no oficial per parlar del poble;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9688" title="SATTS" nonfiltered="352" processed="350" dbindex="5351">


El SATTS (Standard Arabic Technical Transliteration System - Sistema de transliteraci tcnica de l'rab estndar) s un estndard que utilitza l'exrcit dels EUA per transcriure l'alfabet rab amb lletres de l'alfabet llat. 

 Lletres primries .


Altres lletres .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9698" title="Pallej" nonfiltered="353" processed="351" dbindex="5352">


Pallej s un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

Est format per dos nuclis de poblaci: Pallej i Fontpineda i est emplaada a la banda dreta del riu, que fa divisria amb els termes de Molins de Rei i el Papiol, situats a l'esquerra del Llobregat i en l'actualitat hi viuen 10.192 habitants. 

Barris.
Pallej.
La vall de la que forma part Pallej s al curs baix del riu, encaixat, a aquesta alada, a la serralada Litoral grcies a un sistema de fractures que van crear aquesta vall per la que passa el Llobregat en el seu tram final. 

El terme municipal ocupa la plana alluvial, propera al riu, i part del masss de les Planes o Montmany, un dels contraforts ms orientals del masss del Garraf-Ordal pertanyents a la Serralada Litoral. Les altituds ms destacades sn les Planes (269 m), el Guixar (322 m), el Cucut (328 m), el Cuix (302 m) i altres de menors com el Puig de Gratallops. 

El lmit nord-occidental del terme s amb el de Corbera de Llobregat seguint la carena de Montmany, ja que noms el puig de Socies resta dins de Corbera, fins a la part ms propera al Llobregat, en fan parti el tur del Bori (188 m) i la roca de Droc (156 m). 

A mig dia el terme limita amb el de Cervell, per sota les Planes, i amb el de Sant Vicen dels Horts per la riera del Many. 

El terme municipal de Pallej es creuat per l'autovia N-II, per la N-340 i per la lnia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

Els materials geolgics que trobem dins el terme tenen unes edats molt variades entre els cinc-cents setanta milions d'anys els ms antics del Paleozoic i els temps actuals per les roques de formaci quaternria. A prop de la zona que ocupava antigament la bbila d'en Roca, afloren materials rocosos dels ms antics del terme i s'estenen fins arribar quasi b a la riera Fonda. Les roques segents que apareixen per ordre d'antiguitat sn les del mesozoic amb uns dos-cents vint-i-cinc milions d'anys i ocupen una bona part del terme. Aix, a la part alta de la plana alluvial apareixen els materials basalts del Trisic, o sigui les primeres roques que van formar-se en aquesta edat geolgica, i que sn conglomerats i gresos silicis de color vermells. Al peu del cingle de Montmany hi han materials calcaris (calcries i dolomies) explotats, en altres temps, per l'empresa Ciments Molins. 

A prop de la zona on est situada la fbrica de Ciments Molins, per sota de la zona d'explotaci dels gresos vermells, en una zona entre els termes de Cervell, Sant Vicen dels Horts i Pallej, afloren gresos blaus i groguencs amb fora restes de fssils. Sn roques, aquestes, que pertanyen al Cenozoic, concretament al Mioc i que tenen aproximadament una antiguitat d'uns vint milions d'anys. 

El quaternari, o roques de formaci molt recent o actual, ocupa la plana alluvial i algunes petites zones enlairades, com per exemple darrera de l'esglsia, en les que podem observar restes de les terrasses fluvials que en temps passats construireu el mateix riu Llobregat. 

La plana alluvial es ocupada per cultius, encara que cada cop hi veiem ms construccions i, per tant, menys conreus. Avui dia els pagesos de Pallej ja no poden guanyar-se la vida tan sols del camp, car aquest ja ha estat redut a la mnima expressi. 

La vegetaci natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la tpica vegetaci mediterrnia amb sotabosc abundant. Aix vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessi. 

Si a ms tenim present que la zona t un tpic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetaci es calcari, el que vol dir que el sl es de molt lenta evoluci i per tant petit l'espai que tenen les arrels per crixer, es clar que la vegetaci que trobarem ser de fulla petita i dura per evitar les prdues d'aigua en les poques de sequera, i que desprs d'un incendi sigui molt lenta la recuperaci de la vegetaci. 

Aix, el ms fcil es observar petites zones boscoses de pi i una vegetaci de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el roman, l'estepa, la gatosa, el margall, el garric, el ginebr, ... que ocupa gran part de les Planes desprs dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.

Fontpineda.
s conseqncia del Pla Parcial d'Ordenaci Urbana de la finca Montmany de Sobrerroca, aprovat pel Consell Ple de la Corporaci Metropolitana de Barcelona el 26-04-1968, que cre un sector residencial permanent i de temporada de vivendes allades, situat a l'Oest del nucli urb de Pallej. 

En la seva major part abasta la finca denominada "Can Montmany de Sobrerroca, la seva superfcie s de 207 Has. i l'accs rodat es fa per La Palma de Cervell, si b actualment hi ha un cam rural que l'enllaa amb Pallej. 

Aquest Pla va adaptar-se al Pla General Metropolit en la seva redacci de 1976. 

Actualment es troba prcticament consolidada la seva edificaci, si b hi resten alguns solars sense construir. 

Disposa dels serveis d'abastament d'aigua potable, enllumenat pblic, recollida selectiva de deixalles i xarxa de clavegueram. 

El nombre d'habitants censats al barri actualment s de 1.146, si b cal considerar una poblaci addicional no determinada que correspon als habitatges de 2a residncia.

 Demografia .




|}


Entitats del poble.

Agrupament Escolta i Guia Gratallops;
Fundat l'any 1996. L'any 2006 celebren el 10 aniversari de l'Agrupament amb la inauguraci d'un nou Cau situat al Parc de la Molinada, al centre del poble. Forma part de la Demarcaci del Baix Llobregat - Garraf - Alt Peneds dins del moviment Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.

Amics del Museu;
Coral Pau Casals;
Bastoners de Pallej;
Dimonis de Pallej i la Cabra de Pallej ;
Gegants de Pallej;

Alcaldes.
2003-2007: Josep Jordana i Grau.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Pallej;
Coral Pau Casals de Pallej;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9699" title="La Palma de Cervell" nonfiltered="354" processed="352" dbindex="5353">


La Palma de Cervell s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

 Demografia .





|}

El 1857 es va integrar a Cervell, va constituir un municipi entre 1937 i 1939, i definitivament des del 1998.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Auntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de La Palma de Cervell;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9700" title="El Prat de Llobregat" nonfiltered="355" processed="353" dbindex="5354">

El Prat de Llobregat s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Geografia.

El clima del Prat s el caracterstic del domini martim mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats i relativament humits. 
La temperatura mitjana: 
anual s de 15,6 C.
de les mximes s de 19,8 C
de les mnimes s d'11,3 C

Precipitacions
- dos punts mnims: 
a l'hivern (febrer)
a l'estiu (juliol)
- dos punts mxims:
a la primavera (maig)
a la tardor (setembre-octubre).

La precipitaci anual se situa al voltant del 600 mm, per les oscillacions sn notables.

Masies.

 Ca l'Arana;
 Cal Bitxot;
 Ca l'Ixo;
 Cal Donyanna;
 Cal Misses;
 Cal Monjo;
 Cal Peixo Vell;
 Cal Puig;
 Cal Pus;
 Cases d'en Puig;
 El Semfor (la casa dels Senyals);
 Torre Balcells;
 Mas Blau;
Cal Salom;
Cal Sap;
Cal Tibis;
Torre de la Ricarda;
Torre Muntadas;
 Teatre Modern;

 Demografia .
La poblaci del Prat s de 63.111 habitants, segons les dades del padr d'habitants a 1 de gener de 2006. Desprs de viure forts augments demogrfics a partir de mitjans segle XX, la poblaci del Prat resta ms o menys estable des de 1980. s el tercer municipi en poblaci del Baix Llobregat, desprs de Cornell i Sant Boi


 Administraci .





Ciutats germanes.
Garrovillas de Alcontar (Cceres, Espanya);
Gibara (Cuba);
Kukra Hill (Nicaragua);
Fingal (Irlanda);

Intallacions esportives.
Poliesportiu Municipal Sagnier;

Vegeu tamb.
 Delta del Llobregat;
 Aeroport Internacional de Barcelona (El Prat);
 K.O.P.;

 Enllaos externs .
Patrimoni histric i artstic del Prat de Llobregat;
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Opina sobre el Prat;
La Capsa,Centre de Cultura Contempornia del Prat;
Casal Okupat del Prat de Llobregat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9701" title="Sant Andreu de la Barca" nonfiltered="356" processed="354" dbindex="5355">

Sant Andreu de la Barca s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Magazine Online de noticies de Sant Andreu de la Barca i el Baix llobregat principalment;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Andreu de la Barca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9702" title="Sant Boi de Llobregat" nonfiltered="357" processed="355" dbindex="5356">


Sant Boi de Llobregat s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. Des de comenaments del segle XXI la poblaci supera els 80.000 habitants

Situat a l'inici del delta, a l'est de la localitat s'hi troba el riu Llobregat, que el separa de Sant Joan Desp i Cornell de Llobregat, al nord-oest la muntanya de Sant Ramon i el poble de Sant Climent de Llobregat, al sud el Prat de Llobregat i a l'oest el terme de Viladecans.





 Histria .
 Orgens .

Sant Boi de Llobregat fou fundat abans de l'arribada dels romans, com ho demostren les restes ms antigues que daten d'abans de Crist.

A l'poca romana, Sant Boi va crixer i es van fer les termes romanes.

Durant la presncia dels musulmans Sant Boi s'anomenava Alcal que en rab significa castell.  El nom de Sant Boi () prov de la denominaci popular de Sant Baldiri, titular de la parrquia.

 La repressi franquista desprs de la Guerra Civil espanyola .

La fi de la guerra i, per tant, la victria d uns i la derrota d uns altres, va esdevenir un canvi radical en tots els ordres de la vida en aquella Catalunya republicana que, poc a poc i amb la repressi franquista, va desaparixer.
La condici de zona de rereguarda va estalviar a Sant Boi de Llobregat i globalment a tot el Baix Llobregat, episodis violents de la Guerra, com les que es van produir amb l ocupaci de Lleida o la batalla de l Ebre .

Es tractava per als vencedors de seguir demostrant, quan gaireb no hi havia resistncia, que la seva victria havia estat absoluta i "exemplar". 

Un parell de dies abans de l arribada de les tropes franquistes, les persones ms compromeses en la militncia de les idees esquerranes marxaven cap a l exili, cosa que va suposar la separaci de famlies. Aix doncs, l entrada de l exrcit franquista tenia com a conseqncia un trencament total en la vida quotidiana, que l administraci local va haver d afrontar amb un gran buit, degut a la fugida republicana.

En els ltims anys la ciutat ha crescut molt, en especial des del 1960 quan es van construir nous barris per acollir als immigrants que venien en busca de feina, especialment des d'Andalusia, Extremadura i Arag.

 Poltica .
Sant Boi es una vila on hi ha majoria votant del centre-esquerra (local, regional, estatal o europeu). 

Resultats de les eleccions municipals de 2003:





El PSC-PSOE va ser en aquella legislatura la primera fora de l'Ajuntament (liderat per Jaume Bosch, l'alcalde), la segona es ICV (que governa amb el PSC-PSOE), la tercera s el Partit Popular (que lidera l'oposici), la quarta s ERC (que per primera vegada des de la guerra civil t regidors a l'Ajuntament d'aquesta ciutat). L'ltima fora poltica de l'Ajuntament s Convergncia i Uni, per no per aix s la fora menys votada, car a les ltimes eleccions municipals el Centre Demcrata Europeu tragu menys d'un 1% dels vots, restant sense representaci a l'ajuntament.

Resultats de les eleccions municipals de 2007:




Histria, cultura i societat.

 Termes romanes: Els banys romans pertanyents a una propietat privada ms ben conservats de Catalunya.;
 Museu de Sant Boi;
 Fira de la Purssima, des de l'any 1947;
 Coral Renaixena;
 Tomba de Rafael de Casanova, a l'Esglsia de Sant Baldiri.
 Teatre Cal Ninyo;
 Colla Castellera de Sant Boi;
 Ateneu Santboi i Ateneu Familiar;
 Imatges de Sant Boi (Imatges antigues, actuals, vdeos i histria);

 Santboians .

Santboians famosos.

Albert Malo;
Manel Esteller;

Santboians adoptius famosos.
Pau Gasol;
Marc Gasol;
Daniel Jarque;
Oriol Ripol;

 Fills predilectes .
 Paulina Rods i Mas. 1991;
 Jaume Vil i Tous. 1996;
 Pere Pujadas i Farrs. 1997 ;
 Maria Rosa Palau i Oll, i Jos Morales Garrido. 1998 ;
 Josep Sanz i Soldevila i Cristfor Rebull i Capdevila. 1999 ;
 Jenaro Sancho Martnez de Vrgala. 2000 ;
 Albert Malo i Navo. 2001 ;
 Manel Esteller. 2002;
 Mossn Llus Alonso Cmara. 2003 ;
 Joan Mart i Llad. 2008 ;

Esports.

 Uni Esportiva Santboiana: Primer club de rugbi de la Pennsula Ibrica.
 Futbol Club Santboi ;
 Club de Beisbol i Softbol Sant Boi;

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Boi de Llobregat;
Vilaweb-Sant Boi Notcies;
Xarxa Santboiana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9703" title="Sant Climent de Llobregat" nonfiltered="358" processed="356" dbindex="5357">


Sant Climent de Llobregat s un municipi del Baix Llobregat que t uns 12 km2 de superfcie i prop de 3.400 habitants. 

La vila de Sant Climent de Llobregat es troba situada a la vall de les rieres de Les Comes, del Querol i de Salom, a noms 15 km. de Barcelona, i envoltada per les muntanyes de Sant Ramon, Pedres Blanques, Costa Fustera, Coll de la Creu i el Padr.

T els seus accessos per dues carreteres comarcals (BV. 2003 i BV. 2004), les quals s'uneixen al mig del poble, una procedent de Viladecans i l'altra de Sant Boi. Tamb els camins rurals i les pistes forestals ens comuniquen amb Gav, Begues i Torrelles. 

La millor poca per visitar Sant Climent s la primavera, car s quan la cirera, fruit identificatiu del poble, creix en les anomenades vinyes (parcelles de terra reconvertides), les quals proporcionen excellents cireres, que donen a aquest poble anomenada arreu. El primer cap de setmana de juny se celebra la Exposici de Cireres, una festa molt coneguda, en la qual es pot, entre altres coses, degustar el fruit. Durant la temporada de recollecta, els diumenges al mat se celebra el mercat pags en el qual es poden comprar i comparar les diferents varietats de cireres.

L'Esglsia en honor al patr de la vila va ser construda al s.X, i reformada en diverses ocasions, essent l'ltima al s.XVIII. A l'esglsia es troba l'nic campanar romnic que resta sencer a la comarca del Baix Llobregat. El Museu d'Eines del Pags, situat als baixos de la rectoria, ofereix la possibilitat de veure les eines i instruments que donen a conixer les formes de vida i treball tradicionals de la vila rural de Sant Climent.

Els prefixos telefnics de Sant Climent sn el 93658, 93659 i el 93637. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Climent de Llobregat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9704" title="Sant Esteve Sesrovires" nonfiltered="359" processed="357" dbindex="5358">

Sant Esteve Sesrovires s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.












 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patromoni histric i artstic de Sant Esteve Sesrovires;
Escola La Roureda;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9705" title="Sant Joan Desp" nonfiltered="360" processed="358" dbindex="5359">


Sant Joan Desp s un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.

El municipi confronta amb els de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Cornell de Llobregat, Sant Boi i Santa Coloma de Cervell. 

El cens de poblaci consta de 32118 habitants a data 1 de gener de 2008. 

L'extensi del municipi s de 6,39 km

Sant Joan Desp consta de quatre barris ben diferenciats: el barri Centre (15.301 hab), el barri de les Planes (10.151 hab), el barri de Pla del Vent   Torreblanca (3.965 hab) i el barri Residencial Sant Joan (2.627 hab).

A Sant Joan Desp hi ha nombrosos edificis modernistes aixecats a principi del segle XX, entre els que destaquen dues obres de Josep Maria Jujol: la torre de la Creu, projectada el 1913 i ms coneguda com a "torre dels Ous" per les cpules ovoides que la coronen, i can Negre, que s una antiga masia reformada per Jujol entre 1915 i 1930.

 Ciutat verda .

Sant Joan Desp t quasi 200.000 metres quadrats de parcs i jardins. El gran pulm verd de Sant Joan s el parc de la Fontsanta, un dels ms grans de l'entorn de Barcelona.

Parcs i zones verdes.

Barri Centre, en total 54.142 m:
Parc de Sant Pancra, 14.862 m;
Zona verda Femsa, 5.608 m ;
Plaa de l'Ermita, 3.787 m ;
Plaa de Catalunya, 2.588 m;
Plaa de Llus Companys, 2.112 m ;
Plaa de la Sardana, 1.909 m ;
Plaa de la Constituci, 823 m;
Parc del Millenari, 15.058 m;
Plaa Merc Rodoreda, 5.488 m ;
Plaa de Rosa Sensat, 1.907 m;

Barri les Planes, en total 9.580 m:
Plaa del Mercat, 3.298 m ;
Plaa de Sant Joan, 1.718 m ;
Plaa d'Espanya, 1.252 m ;
Plaa Antonio Machado, 1.211 m;
Plaa de Sant Francesc Sales, 528 m ;
Plaa del Carme, 603 m ;
Plaa Miguel Hernndez, 970 m ;
 
Barri Pla del Vent - Torreblanca, en total 67.019 m:
Parc de Torreblanca (zona Sant Joan), 40.509m;
Zona verda edificis Torreblanca, 10.553 m;
Plaa de Montserrat Roig, 3.266 m;
Plaa de Maria Aurlia Capmany, 3.056 m;
Zona verda Pla del Vent - Llus Companys, 2.977 m;
Zona d'esbarjo Pla del Vent, 1.881 m;
Zona d'esbarjo la Mossota, 1.551 m;
Zona verda Baixador, 988 m ;
Plaa de la Pau, 2.238 m;

Barri Polgon Residencial Sant Joan, en total 93.364 m:
Parc de la Fontsanta, 90.000 m;
Plaa de l'Estatut, 3.364 m;

En total a Sant Joan Desp sn 224.105 m.

 Ajuntament .
L'actual Ajuntament de Sant Joan Desp est format per 21 regidors i regidores. El partit poltic que hi governa s el PSC, com a la majoria dels Ajuntaments de la comarca. El PSC t 13 regidors, la segona fora poltica s ICV-EUiA amb tres regidors. Desprs venen el PP i CIU amb dos regidors els dos i per ltim ERC amb un regidor.
Alcalde: Antoni Poveda Zapata PSC
Primera tinent d' alcalde: Beln Garcia Criado PSC

 Com arribar a Sant Joan Desp .
 Sant Joan Desp t vuit lnies d'autobusos interurbanes, sis de dirnes (78, 157, 63, L10, L46 i L52) i dues de nocturnes (N12 i N15), que inclouen Sant Joan Desp com a punt de pas i parada en els seus itineraris. La comunicaci entre els quatre barris del municipi queda coberta amb la lnia L46, que a ms connecta amb el metro de Cornell (Sant Ildefons). Parallelament el municipi disposa de la lnia de Rodalies de RENFE R4, que uneix el municipi amb Barcelona en amb prou feines deu minuts, i el TRAM Trambaix (T1, T2 i T3), que en mitja hora porta fins a la Diagonal.

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Xavier Vendrell i Segura, poltic;
 Vctor Montserrat, jugador de raquetbol;
 Antonio Ugalde, jugador d'handbol;
 Cristian Ugalde, jugador d'handbol;

Referncies.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Joan Desp;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9706" title="Sant Vicen dels Horts" nonfiltered="361" processed="359" dbindex="5360">


Sant Vicen dels Horts s un municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la ciutat comtal. Forma part de l'rea metropolitana de Barcelona. Es troba situat a la riba dreta del Llobregat. Limita al sud amb les poblacions de Santa Coloma de Cervell i Torrelles de Llobregat, al nord amb Pallej, a l'oest amb Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei i a l'est amb Torrelles de Llobregat. 

El nucli de poblaci es troba entre les rieres de Cervell i de Torrelles que desemboquen al riu Llobregat. A l'oest trobem la Serralada Litoral. 

El municipi, amb una extensi de 9,14 km, t un total de 26.676 hab., INE 2005. La densitat de poblaci s de 2.918 hab./km.
Es troba prxim a una important xarxa viria: la BV-2002 que comunica el municipi amb Sant Boi de Llobregat; la N-340, que enllaa amb Quatre Camins cap a la AP-2 i l'Autova del Baix Llobregat (A-2). 

Transport pblic.

 T 3 estacions de ferrocarril (FGC) de la lnia Llobregat-Anoia: Sant Vicen, Can Ros i Quatre Camins (enlla amb autobusos i aparcament dissuasori). Els trens que fan parada en aquestes estacions sn el S8 (Martorell-Enlla), S33 (Can Ros), S4 (Olesa de Montserrat)i els que van a Igualada i Manresa.
 Els autobusos L61 (Sant Vicen - Francesc Maci (Barcelona) i L62 (Torrelles - Collblanc) proporcionen comunicaci amb Barcelona i la riba esquerra del Llobregat.
 L'autobs N51 (Barcelona - Esparreguera) del servei de NitBus t dos parades a Sant Vicen: a les proximitats de la Policia Local i del CEIP Juncadella. Les parades a Barcelona es troben a la Ronda Universitat (entre pl. Catalunya i pl. Universitat) i a pl. Espanya (a la Gran Via a l'alada del nmero 371). ;
 T parada de taxis propera a l'Ajuntament.
Tamb dispon de un Bus urba el Santvi bus-

Histria.

Aquest petit poble t els seus primers signes de civilitzaci al finals del perode rom. L'any 2007 es van troba unes mfores i un forn rom. El signes posteriors sn de principis del millenni passat on es veu el nom del poble Sant Vicen dels ortis. On es veu clarament que la vall del Llobregat ha estat plegada de camps de conreu. Hi ha un edifici que s del segle XIV, el mol dels frares que es de l'any 1315. El segent signe s la construcci de Can Pujador i de l'esglsia barroca de Sant Vicen mrtir a comenaments del segle XVII. El segent signe sn els mapes i fotografies del segle XIX de Sant Vicen dels Horts en qu la poblaci no superava els mil habitants per molt poc. Durant els primers anys del segle XX, aquest poblet va patir la primera gran onada de gent barcelonina rica que hi construa les seves cases. En aquell moment els estils que van ser projectats pels arquitectes eren el modernisme i el noucentisme que va fer que s'aixequessin molts edificis com: Can Comamala, Can Roca, Can Trian, Societat La Vicentina, Centre Catlic... El segent canvi demogrfic es produ als anys 60 quan l'xode de gent de les comunitats autnomes ms pobres es trasllad cap a les grans ciutats i rodalies.

Poltica.

L'Ajuntament est en mans del PSC amb l'alcaldessa Amparo Piqueras, la qual guany les eleccions municipals de 2007. El PSC va tornar a pactar amb el PP, com en la legislatura anterior. Les votacions de 2007 es van caracteritzar per un fort increment en el nombre de vots del grup socialista encapalat per Amparo Piqueras, i la davallada dels altres grups municipals a excepci d'ERC-SVH que tamb va experimentar un gran augment de votants.

Societat.

La immigraci, primerament d'altres regions d'Espanya i darrerament de l'estranger, ha estat causa del gran augment de la poblaci del municipi en l'ltim segle.

Economia.

L'economia es basava en els conreus de regadiu per per culpa de l'avan de la urbanitzaci al final ha estat substitut pel sector de serveis.


 Demografia .



Llocs d'inters cultural.

 Esglsia parroquial de Sant Vicen recontruda entre els anys 1718 i 1725;
 Ajuntament o casa del com obra de l'arquitecte municipal Melcior Vinyals i Muoz;
 El mol dels Frares, edifici amb molt valor histric, conserva part de l'edifici original, tot i que va estar reconstrut seguint una esttica modernista.

Cultura.
 A finals d'quest any 2008 s'inaugurar una Bibliotca Municipal.
 Aquest any 2008 ha estat ciutat Gegantera i ha tingut una gran participaci ciutadana.

 Enllaos externs .


Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Vicen dels Horts;
 Carrerer de Sant Vicen dels Horts;
 Guia urbana i comercial de Sant Vicen dels Horts;
 Bloc de Participaci Ciudatana de Sant Vicen dels Horts;
 Radio Sant Vicen;
 Reporteducacio s el portal del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya amb seu a Sant Vicen dels Horts;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9707" title="Santa Coloma de Cervell" nonfiltered="362" processed="360" dbindex="5361">

Santa Coloma de Cervell s un municipi de la comarca del Baix Llobregat. T una poblaci de 7.319 habitants (any 2006). El municipi est format pel nucli antic, amb les barriades de Ca Lluch i Pla de les Vinyes; la Colnia Gell, formada pel recinte industrial i la zona residencial fundades a principis de segle passat per l'empresari Eusebi Gell; les urbanitzacions de Can Via, Cesalpina, Sant Roc i el barri de Can Colomer. Santa Coloma de Cervell limita amb els municipis de Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Vicen dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Desp.

El municipi de Santa Coloma de Cervell est situat a la ribera dreta del riu Llobregat, al peu de la muntanya de Montpedrs (tamb anomenada Sant Antoni pel sant al qui est dedicada l'ermita que hi ha), i s'estn fins als contraforts orientals del masss del Garraf.

El municipi comprn una part plana, la ms propera al riu Llobregat, ocupada per collites de regadiu que es provexen del Canal de la Dreta del Llobregat. El costat de ponent comprn una part muntanyenca amb boscos que s'alternen amb cultius de sec.
 Histria . 
Al terme de Santa Coloma hi hagu un poblat ibric, el primer document del lloc data de mitjan segle X. Al voltant de l'esglsia parroquial de Santa Coloma va anar creixent el nucli de poblaci medieval, des del segle XVII es van construir la majoria de les masies. L'any 1323 era conegut el lloc amb el nom de Santa Coloma de Montpedrs, que s l'elevaci ms alta del terme, el fet de pertnyer a la baronia de Cervell explica el canvi de nom.
 Economia .
Avui Santa Coloma de Cervell basa l'economia en una variada indstria amb sectors com la metallrgia, la qumica i tamb la construcci, encara que s'orienta cap al sector de serveis, amb un increment important del comer. L'agricultura, encara trobant-se en una situaci de regressi, s encara important. 



|}
 Llocs d'inters .
Cripta de la Colnia Gell.
Torre Salbana. Construcci dels segles X i XI.

 Demografia .

Vegeu tamb.
Escut de Santa Coloma de Cervell;
 Bibliografia .

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Auntament;
PROGRS Sant Coloma de Cervell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Santa Coloma de Cervell;
SiFaSol Centre Musical: Concerts y esdeveniments culturals relacionats amb la msica (tamb cursos);

Centres educatius:
CEIP Pl de les Vinyes;
CEIP Colnia Gell;
CEIP Montpedrs;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9708" title="Torrelles de Llobregat" nonfiltered="363" processed="361" dbindex="5362">

Torrelles de Llobregat s un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Se situa a uns 20 Km de Barcelona. El centre urb est enmig d'unes valls de pinedes on hi ha moltes vinyes (com s'anomenen en la contrada) de cirerers. Hi ha 4.604 habitants, la majoria dels quals treballen a fora del municipi. El poble s'estructura a l'entorn d'un nucli al qual s'ha adossat un eixample de gran extensi composat de
 els ravals histrics: Raval Mas i Torrelletes separats del poble, i Raval Padr, Raval Javer, Raval Parruca i Raval Roig, ajuntats al nucli, i ;
 tres grans urbanitzacions: Can Gell, Can Guey i Cesalpina.

Histria.

La primera menci del nom de Torrelles s del 964 (referit a una donaci de terres recollida al Cartulari de Sant Cugat del Valls). El primer torrellenc de nom conegut s en Geofred Tassio, del segle X.
La quadra de Torrelles va pertnyer als senyors de Torrelles fins l'edat moderna. Al segle XVIII, els senyors jurisdiccionals eren els marquesos de la Manresana.

Turisme.

 Catalunya en Miniatura;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Auntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Torrelles de Llobregat;
Lloc web de Catalunya en Miniatura;
Lloc web de l'AcTA, Associaci cap a un Torrelles Actiu;
Lloc web sobre Torrelles amb enllaos a fotografies histriques del poble;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9709" title="Abrera" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="5363">

Abrera s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. Es troba situat a l'extrem nord de la comarca, a banda i banda del riu Llobregat. Limita al nord amb Olesa de Montserrat i Esparreguera; a l'est amb Castellbisbal, Ullastrell i Viladecavalls; al sud amb Martorell i Sant Esteve Sesrovires;  a l oest amb Hostalets de Pierola. Els habitants estan distributs entre el nucli urb (que inclou la zona histrica del Rebato o La Font) i les urbanitzacions de la vila: Can Vilalba, Ca n Amat, Les Carpes, Santa Maria i Can Torres i Sant Miquel.

Quan a la demografia, Abrera ha experimentat canvis molt significatius en el nombre d'habitants durant la seva existncia. Un primer canvi significatiu en la demografia es don al segle XVI amb la rebuda de gran quantitat d'immigrants occitans que provoc que la poblaci creixs. El segon canvi important en la demografia es produeix cap a 1950 amb la rebuda de la immigraci, quasi tota del sud d'Espanya, en busca de la feina que proporciona la industrialitzaci del territori catal. Des de l'any 1936 i fins al 1965 la poblaci s estanca; durant 30 anys gira entorn els 800 habitants; entre 1965 i 1970, noms en 5 anys, es duplica; i entre 1965 i 2006, 40 anys, augmenta quasi un 1.200%, passant a 10.352 habitants.

En relaci a l'economia sn destacables les transformacions sofertes en la seva forma de subsistncia. Abrera ha estat durant anys, econmicament, una poblaci basada en l'agricultura. Els conreus principals han estat l'olivera, els ametllers i de forma molt especial la vinya. Aquest conreu i mitj de subsistncia es vei redut en l'extensi cultivada cap el 1930, pensant que no era rendible, en favor de les plantacions d'arbres fruiters. El constant augment de la industrialitzaci i la febre constructiva d'habitatges ha comportat que cada vegada hi hagi menys terreny dedicat al conreu de la vinya i a d'altres cultius. Cap a 1950 s'inici el procs d'industrialitzaci i Abrera pass de ser un poble agrcola per transformar-se progressivament en un d'industrial. Als anys setanta les empreses txtils i especialment l'escorxador Purlom influren el creixement demogrfic: incls en el cas d aquesta empresa s'arribaren a fer habitatges pels seus treballadors i aquest fet comport una empenta inicial pel comer, inexistent aleshores. Des de la construcci de la planta SEAT de Martorell i fins a l'actualitat, el teixit industrial d'Abrera s ha convertit prcticament en un conjunt d empreses dedicades en un tant per cent molt elevat a l'automoci.

Festa major: 29 de juny, per Sant Pere.

Accessos:

 Carretera C-55 d'Abrera a Manresa. Enllaa amb la A-II (antigament N-II) a Abrera.        ;
 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, lnia Llobregat-Anoia.



 Histria .


Abrera t una histria antiga i plena de canvis importants. Els primers assentaments de la vila sn ibers i s ha descobert un camp de sitges d aquesta poca. Del perode rom exist un poblament, anomenat amb molta probabilitat Villa Alba, que depenia de la ciutat de Martorell o Ad Fines. Un dels primers grans canvis succe quan Martorell, durant l Alta Edat Mitjana, es qued sense habitants per la inseguretat de la zona i la poblaci d Abrera esdeven lentament una petita aglomeraci rudimentria al voltant de l esglsia preromnica de Sant Hilari, aixecada probablement al segle IX. s en aquesta poca quan a l altra banda del riu Llobregat, que separa el territori d Abrera, s edifica el Castell de Voltrera com a element de la lnia defensiva del Comtat de Barcelona contra el domini rab de Al-Andalus. Un altre gran canvi que experiment la vila fou a partir del segle XI amb el trasllat del poble de la zona fluvial a una zona ms elevada al voltant de l'esglsia de Sant Pere d Abrera. All, s establiren masies al voltant de l edifici romnic i esdevingu l emplaament actual del nucli de la poblaci. Al segle XVI s urbanitz el carrer Major i al XIX els barris de La Font, El Rebato, Les Mates i Santa Maria de Vilalba  (aquesta ltima allunyada del centre i coneguda tamb pel nom de El Suro). Un dels ltims canvis important i significatius succe a l any 1922 amb la inauguraci de la via ferroviria que un Abrera amb Barcelona.

Llegendes (realitat o ficci?)

Altres aspectes culturals importants sn els fets histrics no conservats en paper i quasi convertits en llegenda. La tradici oral afirma que durant la guerra contra Napole (1808-1814) les tropes franceses van patir la prdua d una pea d artilleria en  travessar probablement el torrent Gran pel "Pont dels Francesos", degut a un acte de sabotatge de la gent de la poblaci. Tamb s remarcable la histria del Rebato: un bandoler del segle XVIII que fou mort i esquarterat.El seu cap el collocaren dins una gbia al lloc que actualment ocupa el barri que pren el nom del bandoler (antigament cam real).

 Cultura .

Frases, dites...

 Con una mano bebers, tu fuerza probars y nada pagars (Els dos porrons);
 Cmeme! (Purlom) ;
 Si vas per Abrera a la festa major et donaran garsa;
 Per tots cantons, mongetes i botifarres als tres porrons;

Smbols

A Abrera els smbols han estat una font identificadora del municipi, curiosament els dos ms importants han estat relacionats amb l hostaleria i la indstria. Per una banda, Abrera era coneguda pels porrons ats que els hostals de l'antiga Nacional-II al pas pel Rebato oferien gratutament vi al viatger que pogus i volgus aixecar uns porrons de gran pes. Per l altra banda, l'escorxador de la Purlom amb un edifici convertit exteriorment en cartell gegant, visible a kilmetres i a prop de la carretera de Manresa, ha estat una referncia pel viatger. Altres smbols importants han estat els arbres fruiters o el riu Llobregat, representats respectivament a l escut i a l bandera de la vila, o la gara


Entitats culturals 

 Esplai Voltrera d'Abrera;
 Patges d'Abrera;
 Grup de diables Bram de Foc;
 Geganters d'Abrera:

Llocs d'inters.
 Restes del castell de Voltrera.
 Esglsia de Sant Pere;
 Ermita de Sant Hilari;
 Ermita de Sant Ermengol;
 Zona d'aus del riu LLobregat;

 Demografia .


 Poltica .




}




 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic d'Abrera Cont altres enllaos sobre histria local.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9710" title="Esparreguera" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="5364">


Esparreguera s una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

Limita amb Olesa de Montserrat, Abrera, Pierola, Monistrol de Montserrat i Collbat i s propera al Masss de Montserrat.

Hi ha un dels campanars ms alts de Catalunya.

Durant 10 diumenges, de febrer a l'1 de maig, s'hi representa "La Passi", una obra de teatre popular amb molta anomenada. A  La Passi d'Esparreguera l'organitzaci, la realitzaci i els actors sn gent del poble o sigui, tothom qui hi collabora, aproximadament unes 600 persones,  ho fan de manera amateur. El seu origen data de 1600. El text s de Ramon Torruella i actualment la dirigeix Victria A. Martnez. 
D'octubre a desembre, durant 2 mesos, t lloc un altre esdeveniment teatral: el festival LOLA, mostra de teatre de petit format. El festival recull teatre professional de joves creadors i noves dramatrgies. Tamb dins el festival t lloc la convocatria de Teatre Sonor, un concurs que pretn potenciar les dramatrgies sonores. El concurs es realitza amb la collaboraci de Rdio Esparreguera.

La festa major d'hivern s el 12 de febrer Santa Eullia i la d'estiu el segon dilluns de juliol.

Histria.

El nom d Esparreguera va apareixer per primera vegada el segle X . L any 985, el comte Borrell II va haver d'abandonar Barcelona per l'amenaa dels sarranes comandats per Almanor, i es refugi a les muntanyes de Manresa.

D'all va cridar als homes d armes per expulsar els invasors, i entre els cavallers que van acudir a la crida figura En Guillem d Esparreguera.

Borrell  va aconsegu recobrar tota la terra fins als voltants de Lleida, terra que va repartir entre els Barons, i per prevenir futures escomeses de l enemic, que possiblement voldria venjar-se de la vergonyosa derrota, encoman a la gent noble que bastissin i fornissin els castells que els lliur com a premi de l ajut que li havien donat.

Aquest cavaller va construir el Castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarrans del cant del Peneds.

No fou el castell d Esparreguera la primera edificaci de la contrada. Troballes de l home prehistric, en una cova situada a la cinglera del marge esquerra del Llobregat, davant mateix del Balneari de la Puda, han tret a la llum cermica llisa i decorada. Punxons, fragments de slex, destral de pedre, etc.

Aiges amunt del riu, al punt del Cairat, es troben vestigis de l poca romana. A l poca del Comte Borrell II, Esparreguera ja es trobava poblada al lloc anomenat La Gorgonana, i a l extrem N.E. del terme ja hi deuria haver el Castell, que ms tard s anomen de les Espases.

Al segle XVI, els documents parlen ja de decrets signats per l Abat de Montserrat com a Senyor de la Vila i del terme d Esparreguera.

Cal esmentar que des de l any 985 fins el 1298, s a dir, durant poc ms de 300 anys, els Castells d Esparreguera i de les Espases foren patrimoni de la famlia d Esparreguera.

Les guerres carlines de la centria dinovena deixaren exhausta la poblaci: la indstria llanera, principal factor de la riquesa d Esparreguera els segles XVI i XVIII havia quedat destruida. La poblaci, que durant el segle XVIII s havia mantingut al voltant del 2.500 habitants,

Amb la industrialitzaci diverses fbriques van installar-se al municipi, la ms important la colnia Sed, l any 1887 puja el cens a 4.015 habitants, per arribar l any 1930 als 5.211 habitants, i a finals de segle als 17.000 habitants.

Llocs d'inters.
Esglsia de Santa Eullia.
Colnia Sed.
Can Comelles.
Parc de la vila.
Ermita del Puig.
La Puda.

 Demografia .
 (2005)




|}


 Enllaos externs .

Ajuntament d'Esparreguera;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Sistema Territorial de Museus de mNACTEC;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9711" title="Olesa de Montserrat" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="5365">


Olesa de Montserrat s una vila i municipi situat al nord de la comarca del Baix Llobregat. El seu terme t una superfcie de 16,75 Km2. D'aquests, noms 2,752 Km2 corresponen al sl urb i industrial.

El terme municipal limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Viladecavalls a l'oest amb el riu Llobregat i Esparreguera i al sud amb el terme municipal d'Abrera. 






Clima.
Per la situaci geogrfica i la seva altitud, Olesa es troba dins el que anomenem clima mediterrani, caracteritzat per hiverns moderats i estius no excessivament calorosos. A l'hivern les temperatures mnimes oscillen entre 5 C i 6 C. L'estiu s sec amb una temperatura mitjana de 24 C. La mitjana de precipitacions anuals oscilla entre 500 i 600 L/m2.


Cultura.
Olesa de Montserrat s coneguda arreu per les representacions de la Passi d'Olesa de Montserrat, obra teatral en la que s'hi representa la vida, mort i resurrecci de Jesucrist. Aquest espectacle s dut a terme any rere any durant els mesos de febrer, mar i abril. 

El document ms antic referent a les representacions de La Passi data del segle XVI, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'esglsia parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passi", s a dir, el text per a representar la passi.

s important l'activitat de l'Esbart Oles fundat l'any 1929 pel folklorista Aureli Campmany. Entre les seves obres podem destacar el muntatge de "La Moixiganga d'Olesa" basada en els quadres  i la msica de "La Passi d'Olesa".


Economia.
L'oli d'Olesa.
El cultiu de l'olivera ha estat de sempre molt lligat a la vida olesana puix se n'extreu l'apreciat oli d'Olesa, de notables qualitats diettiques i farmacolgiques. L'adaptaci de l'olivera a les caracterstiques abruptes del terreny oles n'ha acabat conformant una varietat autctona: la palomar o olesana. 


Petrus de Marca o el Bar de Mald, entre d'altres, n'han escrit amb admiraci. Pierre Vilar parla aix de l'oli d'Olesa: 

L'arbre t (...) els seus llocs preferits, respecte a la superioritat ben establerta de l'oli d'Olesa, als peus de Montserrat, hom no sap qu cal atribuir a les qualitats del terreny o a les tradicions d'una bona refinaci
En Frederic Soler (a) Seraf Pitarra en recit la segent estrofa:


Per olors o per ximplesa

pot haver-n'hi amb ms reclam,

mes per amanir l'enciam

no hi ha com oli d'Olesa..

La indstria txtil.
La indstria txtil va tenir un paper molt important en l'economia olesana a partir del segle XVI amb la creaci del Gremi de Paraires. Els anys de mxima prosperitat del txtil oles va ser la dcada de 1950-1960 i s a partir de 1975 quan la crisi general va fer tancar moltes fbriques.

Llocs d'inters.


Entorn urb.
 Nucli antic;
 Torre del Rellotge;
 Porxo de Santa Oliva;
 Convent de les Mares Escolpies;
 Esglsia de Santa Maria;
 Plaa de les Fonts;
 Hotel Gori (actual edifici de l'ajuntament);
 Escorxador;
 Escoles Nacionals;
 Mercat municipal;
 Cal Margarit;
 Cal Perpiny;
 Cal Vador Bruixa;
 El Mol d'Oli;
 Teatre Olesa (Els Salistes);
 Nou Teatre de la Passi;


Entorn rural.
 Balneari de La Puda;
 Runes de Mas Vilar;
 Masia de Can Llimona;
 Masia de Can Puigvents;
 Masia de Sant Jaume;
 Sant Jaume de Castell;
 Sant Pere Sacama;
 Sant Salvador de les Espases;


Espais naturals d'inters.
 Puigvents;
 Puigcendrs;
 Creu de Saba;
 Creu de Beca;
 Sant Salvador de les Espases;
 Coll de les Espases;
 Pla de Can Llimona;
 Torrent de Reganer;
 Torrent de Sant Jaume;
 L'Areny del Mol;
 Bosc del Gavatx;
 Ribes Blaves;
 Font dels encantats;


Rutes i camins d'inters.
 Cam del Samper;
 Cam vell d'Olesa a Vacarisses;

Festes i tradicions.

 Festa de Sant Antoni Abat, els Tres Tombs.
 La Passi d'Olesa de Montserrat: durant els mesos de febrer, mar i abril.
 Els Misteris d'Olesa: Dijous Sant.
 Festa de Santa Oliva, patrona d'Olesa: 10 de juny.
 Festa major, Sant Joan: 24 de juny.
 Aplec a l'ermita de Sant Salvador de les Espases: Primer diumenge de setembre.
 Les Llcies i els Nicolaus : 6 de desembre i 13 de desembre.

Comunicacions.







Per carretera.

 C-55  / A-2 : Carretera C-55 d'Abrera a Manresa. Enlla a Abrera amb la A-2.  ;
 C-1414 / A-2 : Carretera C-1414 d'Olesa a Esparreguera. Enlla a Esparreguera amb la A-2.
 BV-1201 / C-243: Carretera BV-1201 d'Olesa a Martorell. Enlla amb la comarcal C-243 vers Terrassa.
 B-120: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa passant per Viladecavalls. ;
 B-120 (BV-121 / BV-1211) BP-1213: Carretera B-120 d'Olesa a Terrassa passant per Viladecavalls. Enllaa amb la BV-121 i la BV-1211 vers Vacarisses i d'all amb la BP-1213 de Terrassa a Manresa.

Ferrocarril.


Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolit).
   Estaci d'Olesa de Montserrat: FGC, lnia Llobregat-Anoia Barcelona (Plaa Espanya) - Olesa de Montserrat. ;
   Estaci d'Olesa de Montserrat: FGC, lnia Llobregat-Anoia   Barcelona (Plaa Espanya) - Manresa. ;
   Estaci d'Olesa de Montserrat: FGC, Telefric d'Olesa a Esparreguera. ;

   Estaci del Nord d'Olesa, Rodales: Clausurada.

Autobs.


Serveis adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolit).
 Transports Generals d'Olesa (TGO): Fa el servei entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera i Terrassa.
 Juli Autocars: Fa el servei Olesa-Barcelona i Olesa-Manresa. ;
 Servei de transport pblic nocturn: Lnia N51.

Fills illustres i adoptius.

 Marc de Vilalba (? - Olesa de Montserrat, 1439): Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
 Paula Montal i Forns (Arenys de Mar, Maresme, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889): Religiosa. ;
 Jaume Baltasar i Matas (Olesa de Montserrat, 1850 - Barcelona, 1922): Metge i delegat de la Uni Catalanista.
 Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 1965): Enginyer txtil i musicleg. ;
 Cebri Montserrat (Olesa de Montserrat, 1886 - Barcelona, 1962): Eclesistic i humanista. Canonge de la seu de Barcelona.
 Joan Povill i Adser (Vilalba dels Arcs, 1903 - Olesa de Montserrat, 1985): Crtic, escriptor i dramaturg oles.
 Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, 1923 - Tarragona, 2004): Eclesistic i ecumenista.

Olesans destacats.

 Joan Segura i Gotsens (Olesa de Montserrat, 1936): Msic.
 Joan Font i Pujol (Olesa de Montserrat, 1949): Actor i director teatral.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic d'Olesa de Montserrat;
Fundaci Escola Municipal d'arts i oficis d'Olesa de Montserrat;
Informaci Ferrocarrils Generalitat de Catalunya;
Pgina web de la Passi d'Olesa de Montserrat;
Pgina web del Club Atletisme Olesa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9738" title="Gea" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="5366">
Gea o Gaia, en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra. 

Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendr Pontos i Ur. De la uni de Gea amb Ur, nasqueren els titans, els ciclops i els Hecatonquirs. Mutilat Ur, Gea es va unir amb altres dus, engendrant les divinitats terrestres com les ourea.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9740" title="Aikidoka" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="5367">
Els aikidokes (del japons,     ) sn els qui practiquen l'aikido.

Es poden distingir diferents grups d'aikidokes.


 Famlia Ueshiba .
Morihei Ueshiba O Sensei (1883 - 1969);
Kishomaru Ueshiba 2n Doshu (1921 - 1999);
Moriteru Ueshiba 3r Doshu (1951);

 Alts graus japonesos .

10 dan.
Seiseki Abe (1915);
Gozo Shioda  (1915 - 1994), fundador del Yoshinkan;
Koichi Tohei (1920);
Hikitsuchi Michio (1923 - 2004);

9 dan.
Ikkusai Iwata (1909);
Kisaburo Osawa  (1911 - 1991);
Rinjiro Shirata  (1912 - 1993);
Shigenobu Okumura (1922);
Kanshu Sunadomari (1923), fundador del Manseikan;
Morihiro Saito  (1928 - 2002);
Hiroshi Tada  (1929) ;
Sadateru Arikawa (1930 - 2003);

8 dan .
Kenji Tomiki (1900 - 1979), fundador del Shodokan;
Minoru Mochizuki (1907 - 2003), fundador del Yoseikan;
Seigo Yamaguchi  (1924 - 1996);
Shoji Nishio  (1927 - 2005);
Masando Sasaki (1929);
Hirokazu Kobayashi (1929 - 1998);
Akira Tohei  (1929);
Nobuyuki Watanabe   (1930);
Reishin Kawai       (1931);
Motomichi Anno   (1931);
Nobuyoshi Tamura (1933);
Hiroshi Kato  (1934);
Seijuro Masuda    (1936);
Yasuo Kobayashi   (1936);
Hiroshi Isoyama   (1937);
Mitsugi Saotome   (1937);
Masatake Fujita   (1937);
Seiji Tomita, (1937), fundador del Bansenjuku;
Yoshimitsu Yamada (1938);
Mitsunari Kanai (1939 - 2004);
Seiichi Sugano  (1939);
Norihiko Ichihashi  (1940 - 2001);
Kazuo Chiba  (1940);
Takeji Tomita, (1942);
Katsuaki Asai  (1942);
Seichiro Endo   (1942);
Morito Suganuma  (1942);
Tomio Ishimoto;

 Altres japonesos .
Mutsuro Nakazono (1918);
Motokazu Yanase, (1931);
Masamichi Noro (1935);
Minoru Kanetsuka (1939);
Kenji Shimizu (1940) ;
Masatomi Ikeda (1940) ;
Hideki Hosokawa  (1942) ;
Juan Yamada, (1944);
Kazuo Higarashi (1946);
Ichitami Shikanai (1947);
Masatoshi Yasuno (1948);
Yoji Fujimoto  (1948) ;
Hiroshi Ikeda  (1950) ;
Ishiro Shibata (1952);
Tsuruzo Miyamoto (1953);
Yasunari Kitaura ;
Iwamoto;
Motohiro Fukakusa;
Hitoiro Saito (1957);

 No japonesos .

8 dan .
Andre Nocquet (1914 - 1999);

7 dan .
Frank Doran, (1932);
Wiliam Witt, (1938);
Robert Nadeau, (1940);
Robert Frager, (1940);
Grard Blaize  (1946);
Christian Tissier  (1951);
Steven Seagal (1951);
Frank Noel;
Jacques Muguruza;
M'barek Alaoui;
Robert Aoyagi;
Claude Berthiaume;
Eddie Hagihara;
Richard Hirao;
Harvey Konigsberg;
Robert Kubo;
Paul CN Lee;
Donald Moriyama;
Clyde Takeuchi;

Altres no japonesos .
Alain Guerrier;
Jo Counaris ;
Stephane Benedetti ;
Claude Schrayder;
Paolo Corallini;
Ulf Evenas;
Bernart Bleyer;
Peter Bernath;
Joel Chemin;
Daniel Toutain;
Salvador Chaves Miranda;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9761" title="Vila-rodona" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="5368">

Vila-rodona s un municipi de l'Alt Camp situat a l'extrem est de la Serra del Montmell. Limita amb Ali, Montferri, Aiguamrcia, El Pla de Santa Maria, Brfim, Rodony i el Montmell (Baix Peneds).







 Demografia .


Llocs d'inters.
El columbari rom, que s'utilitzava per a dipositar les cendres dels difunts, actualment totalment restaurat.
El castell, amb la Torre de l'Homenatge, totalment restaurada i avui dia habitada.
Les restes del Convent dels Dolors, situat als afores, i del qual destaca el seu absis circular.

 Personatges illustres .
 El futbolista Ramon Maria Calder i Rey;

 Enllaos externs .
Pgina web de Vila-rodona;
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Convent dels Dolors;
El columbari de Vila-rodona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9771" title="Transistor" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="5369">

El transistor s un dispositiu semiconductor d'estat-slid que s'utilitza per a l'amplificaci i la commutaci, i t tres terminals: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor s el component principal de tota l'electrnica moderna

En els circuits digitals, el transistor s'utilitza com un interruptor elctric molt rpid, i l'organitzaci sistemtica dels transistors permet que funcionin com a portes lgiques, memries tipus RAM i microprocessadors.

Als circuits analgics els transistors s'usen com a amplificadors. Els amplificadors d'audio, les fonts d'alimentaci estabilitzades i els amplificadors de freqncia sn circuits analgics que duen transistors. 

 Invenci .

El transistor s'invent als Laboratoris Bell en desembre de 1947 (demostrat per primera vegada el 23 de desembre) per John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford Shockley, als quals es va concedir el premi Nobel de Fsica el 1956. Irnicament, s'havien proposat crear un transistor d'efecte camp (FET) predit per Julius Edgar Lilienfeld ja en 1925 per al final descobriren l'amplificaci de corrent en el transistor amb punts d'uni que posteriorment evolucion fins convertir-se en el transistor bipolar (BJT).

 Tipus .

En termes generals, els transistors discrets es classifiquen segons els segents parmetres: tipus (transistor, FET), potncia (baixa, mitjana, alta), freqncia (baixa, mitjana, alta) i funci (amplificaci, conmutaci). D'aquesta manera, per exemple, un transistor en concret pot ser classificat com a bipolar, de baixa potncia i altra freqncia de conmutaci.

Els transistors van en una amplia gama de encapsulats, normalment de vidre, metall, cermica o plstic. Els transistors de potncia tenen un encapsulat relativament gran que pot ser montat sobre un dissipador de calor per evitar que es cremen. En l'extrem oposat, alguns transistors d'alta freqncia i de montatge superficial son tan menuts com un gra de pols. Hi ha molts transistors, especialment els de potncia que tenen un terminal (normalment el collector o el drenador) conectat internament amb l'encapsulat per facilitar dissipaci del calor.


Els primers transistors estaven fets de germani (Ge) per ara la majoria estan fets de silici (Si). Alguns dels de major rendiment es fabriquen amb arseniur de galli (GaAs).

 Com funcionen els transistors? .

Hi ha dos tipus bsics de transistors, els bipolars (BJT) i els d'efecte camp (FET), i cadascun funciona de forma diferent. El transistor bipolar s'anomena aix perqu el canal de conducci principal usa tant electrons com buits per a transportar el corrent elctric principal. Els d'efecte camp (tamb anomenats unipolars) noms utilitzen un dels dos tipus de transportador (o buits, o electrons, segons el subtipus de FET). Vejau els articles de cada tipus de dispositiu per a ms informaci.

 Zones de treball  .

Zona de tall : El fet de fer nulla el corrent de base, s equivalent a mantenir el circuit basi emissor obert, en aquestes circumstncies el corrent de collector s prcticament nulla i per aix es pot considerar el transistor en el seu circuit  com un interruptor obert.

Zona de saturacio : El dode collector est polaritzat directament i el transistor es comporta com una petita resistncia. En aquesta zona un augment del corrent de base no provoca un augment del corrent de collector, aquesta depn exclusivament de la tensi entre emissor i collector. El transistor s'assembla en el seu circuit emissor-collector a un interruptor tancat. 

Zona activa directa: Correspon a una polaritzaci directa de la uni emissor-base i a una polaritzaci inversa de la uni collector-base. Aquesta s la regi d'operaci normal del transistor per a amplificaci.

 Sensibilitat a la llum .
Els transistors bipolars poden ser activats amb llum a ms d'amb electricitat. Els dispositius dissenyats per a aquest propsit s'anomenen fototransistors, per no sn ms que transistors estndards amb un encapsulat transparent.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9772" title="Informaci" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="5370">



El concepte informaci s avui en dia usat en mbits molt diversos passant per la fsica, la tecnologia, les cincies de la comunicaci i el comportament hum. En cada un d'aquests mbits la paraula t unes connotacions diferents fet que fa que sovint s'usi la paraula informaci sense conixer exactament a quin dels significats adquirits ens estem referint.

D'una forma poc rigorosa podem definir informaci com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaixin desordre.

En canvi en termes humans i en un sentit ms ampli es defineix informaci com tot all que un ser hum s capa de percebre passant doncs per les comunicacions escrites i orals, les fotografes, l'art o la msica. 

Com a concepte matemtic.
Matemticament la informaci s un dels parmetres d'un missatge i es relaciona directament amb la quantitat d'incertesa que el missatge estudiat s capa de resoldre.

Les primeres intencions de calcular la quantitat d'informaci d'un missatge apareixen a principis del segle XX tot i que les primeres passes importants es donen quan Claude E. Shannon, un dels pares de la la Teoria de la Informaci, publica  A Mathematical Theory of Communication. Les afirmacions de Shannon han tingut una gran repercussi ja que la seva forma de quantificar la informaci s la que s'usa habitualment en les telecomunicacions i l'arquitectura de computadors.

Per a visualitzar d'una forma ms clara la relaci entre informaci i incertesa que planteja Shannon podem usar la segent abstracci:

Si el missatge d'una predicci meteorolgica, un exemple de missatge sense informaci s: "Avui a la nit el cel estar fosc fins que s'aixequi el sol". Per a Shannon aix es deu a que aquest missatge no cont cap mena de desordre a la realitat habitual i per tant s d'entropia (o desordre) zero.  En canvi si la previsi fos que "avui a la nit nevar a la costa catalana", aquest missatge s que cont informaci, el motiu s que s'est produint un fenomen poc habitual (un desordre) i per tant el coneixement d'aquesta predicci s ens aporta una certa informaci.

Al desenvolupar aquest concepte tamb apareixen les segents idees fonamentals de la Teoria de la Informaci:

 La entropia i la redundncia d'una font d'informaci.
 La informaci mutua i la definici de la capacitat d'un canal de comunicacions.
 La Llei de Shannon Hartley que estableix una cota superior a la capacitat d'un canal Gaussi.
 El bit, que esdevindr la unitat fonamental per a mesurar la informaci.


Matemticament es defineix la informaci que cont un missatge com:

 ;

Definida d'aquesta forma la informaci es mesura en bits tot i que tamb es poden usar nats o hartleys.

Aix, en l'abstracci plantejada, la probabilitat de qu nevi a la costa Catalana s baixa i per tant si substitussim  pel valor de la probabilitat que nevi a la costa catalana en 1 dels 365 dies de l'any veuriem que el missatge cont una certa quantitat d'informaci.

Per tant la entropia de Shannon s una mesura del desordre que t un missatge i s la clau per a quantificar la informaci d'un missatge. En l'exemple,  si l'home del temps s'esplaies molt ms del necessari per a dir-nos que nevar la quantitat de desordre del missatge es reduir ja que ens esta donant dades redundants i que no aporten informaci.

Per tant Shannon defineix la entropia d'un missatge com:


;


Aquesta definici d'entropia a ms va establir una de les cotes fonamentals de les telecomunicacions ja que el nombre mnim de bits que cal per a transmetre un cert missatge entre emissor i receptor sense perdre informaci s el valor de la entropia de Shannon del missatge. En l'abstracci presentada aquesta cota seria dir en el mnim de paraules que avui a la nit nevar al litoral.

Com a concepte fsic.

En la fsica quntica es defineix la informaci a partir del fenomen d'entrellaament quntic. Aquest entrellaament s realitzat per conjunts de partcules que interactuen sense referncies a la seva separaci.  Definida d'aquesta manera la informaci mai pot viatjar ms rpid que la llum malgrat que la transmetem de forma indirecta.  Un enunciat bsic que es deriva d'aquest fet s que no s possible destruir informaci d'un sistema sense incrementar el desordre (o entropia) d'aquest. A ms, quan s'estudia un sistema sota aquests parmetres cal reformular  els postulats de Shannon plantejats a la Teoria de la Informaci i usar els presentats en la Teoria de la Informaci Quntica.

La informaci vista com a quntum s un concepte bsic en les investigacions teriques sobre computadors quntics.

Com a percepci sensorial. 
En cincies naturals una forma de classificar les entrades d'un sistema s separar-les entre les que sn bsiques per al funcionament d'un organisme o dispositiu (per exemple els aliments per als sers vius o l'energia per als dispositius) que en aquest mbit s'anomenen entrades causals  i unes altres entrades, no causals, i que anomenem informaci ja que ajuden a augmentar el coneixement de l'entorn i a poder fer prediccions a partir de l'associaci de diferents informacions.

Aix les dades percebudes mitjanant els sentits  interaccionen generant ms informaci (el que alguns autors anomenem com a coneixement) que s el que permet finalment al organisme o dispositiu prendre decisions.

Cal notar que el que sn entrades causals per a un sistema poden no ser-ho per a un altre, aix per exemple la llum s una entrada causal per a les plantes ja que s necessria per a la fotosntesi i en canvi per als animals s una font d'informaci ja que els permet veure el seu entorn.

Com a recurs periodstic.
En les cincies de la comunicaci es considera que existeix una relaci indissoluble entre les dades, la informaci, el coneixement, el pensament i el llenguatge pel que una millor comprensi dels conceptes sobre la informaci implicar un augment del coneixement elevant les possibilitats del pensament hum. 

Ja dins de l'mbit del periodisme s'entn per informaci a la forma ms caracterstica de la comunicaci en massa o de difusi, per exemple els diaris busquen la informaci del pblic a travs de les notcies d'inters. En l'actualitat l'excs d'informaci esta portant la societat a l'anomenada infoxicaci.

Com a document jurdic.
En l'mbit jurdic una informaci s una prova consistent a presentar els documents o testimonis davant del tribunal realitzant una constataci jurdica i legal d'un fet o d'un delicte.

Referncies.



Enllaos externs.
Anlisi semntic de la paraula informaci 

What is Information? The Flow of Bits and the Control of Chaos 

What Is Information? How Is It Organized? 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9774" title="Mont-ral" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="5371">


Mont-ral s un municipi de la comarca de l'Alt Camp.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Tota la informaci sobre aquest municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9795" title="Gelida" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="5372">

Gelida s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 (2005)










 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Gelida, genealogia i histria;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9797" title="Font-rub" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="5373">

Font-rub s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, amb capital a Guardiola de Font-rub.




















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9798" title="Pontons" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="5374">

Pontons s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 (2006)













 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina Web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9799" title="Subirats" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="5375">

Subirats s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.



















 Demografia .


Fills i filles illustres.

 Salvador Mata del Rac i Puig (1859-1933): farmacutic i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Pere-Grau Maristany i Oliver (1863-1926) Hisendat, poltic i mecenes, de famlia enriquida amb el comer amb Amrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el ttol de Compte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelons per donar pas a en Pompeu Fabra. Enterrat al Masnou en un magnfic pante obra de Josep Llimona.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la Companyia de Teatre Amateur de Lavern;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9800" title="Puigdlber" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="5376">


Puigdlber s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds. 

Amb noms 0,40 km2, s el municipi ms petit de Catalunya. Situat a la fossa del Peneds, s drenat per les rieres del Roman i de la Serra, afluent de la riera de Sant Sebasti dels Gorgs.

Pertanyen al seu nucli urb els barris de l'Emplame, Bellavista i de Mas Morer -actualment segregat del municipi del Pla del Peneds i annexat definitivament a Puigdlber- aix com les cases del Gorner.

L'extensi del conreu de la vinya al Peneds en va afavorir el creixement. T la tradici l'elaboraci de canys a partir de canyes i bruc.

 Demografia .







Fonts.
 L'Alt Peneds: guia turstica  	 ;
 Consell Comarcal de l'Alt Peneds;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Bloc del Grup Independents Units per Puigdlber;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9801" title="Torrelavit" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="5377">

Torrelavit s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.














 Demografia .

El primer cens s del 1920 desprs de formar-se el municipi per la uni de Terrassola i Lavit. Les dades anteriors sn la suma dels dos antics municipis.

 Enllaos externs .
Web del Municipi;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9802" title="Torrelles de Foix" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="5378">

Torrelles de Foix s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.
s un poble envoltat sobretot per l'entorn natural, a l'oest hi trobem la riera de Pontons, afluent del riu Foix que passa per la localitat. Tamb hi trobem Les Dous, unes fonts amb 35 dolls envoltats per dues grans cascades i un berenador on poder dinar i passar el dia. El punt ms alt del terme s el Tur dels Quatre Termes on cada 11 de setembre s'hi renova una senyera.

Al municipi s'hi troba el Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Peneds.

Festes i tradicions.
Festa major (25-29) d'agost.
Fira de l'artesania (23-24-25) d'octubre depenent l'any.
 













 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9803" title="Castellet i la Gornal" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="5379">

Castellet i la Gornal s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Situaci .



El terme municipal s al sud de la comarca, entre el Garraf i el Baix Peneds. La capital del municipi s la Gornal. En la divisi provincial del 1833, la Gornal va ser inicialment inscrita a la provncia de Tarragona, per estar al marge dret del riu de Foix. Per aleshores la capital municipal era Castellet, que va quedar a la provncia de Barcelona, i es va modificar el lmit provincial per mantenir la integritat del municipi.


 (2005)













 Demografia .


Referncies.


Articles relacionats.
Parc del Foix;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Castellet i la Gornal;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9804" title="Vilob del Peneds" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="5380">

Vilob del Peneds s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9805" title="Vilafranca del Peneds" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="5381">


Vilafranca del Peneds s una vila i municipi, capital de la comarca de l'Alt Peneds.

 Emplaament .
Es troba situada en un terreny pla, al centre de la depressi del Peneds.

El clima s eminentment mediterrani. La temperatura mitjana al gener s de 7C, i al juliol de 23C.
Pluviometria: 500 litres/m2 

Limita al nord amb les Cabanyes, a l'est amb Sant Cugat Sesgarrigues, al sud amb Olrdola, i a l'oest ab Santa Margarida i els Monjos i Pacs del Peneds.

 Histria .
Hom creu que Vilafranca del Peneds fou fundada cap a mitjan del segle XII com a conseqncia de la decadncia d'Olrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila.
A l'actualitat es poden trobar diversos edificis de l'edat mitjana com ara la Baslica de Santa Maria, el Palau dels Comtes Reis i el Palau Balt. L'any 1218 el Rei Jaume I hi va celebrar Corts.

Al centre de la ciutat es poden trobar algunes esglsies gtiques, edificis modernistes, un ampli centre comercial a l'aire lliure, una gran oferta i cultura gastronmica, aix com la visita al Museu de Vilafranca (on tamb es troba el Museu del vi), i on s'explica al visitant el procs d'elaboraci del cava, aix com la seva histria i la seva relaci amb el municipi. Tamb hi ha edificis modernistes de finals del segle XIX i inicis del XX al llarg de les rambles de la vila. Un altre exemple d'arquitectura modernista s la faana de l'ajuntament de la Plaa de la Vila.

Gastronomia.

Entre altres menjars caracterstics de Vilafranca es troben:
 La Coca garlanda, ellaborada amb matafaluga.
 Les Catnies de Vilafranca, dolos preparats amb ametlles.
 El xat de Vilafranca, elaborat amb escarola, bacall, tonyina, anxoves i olives arbequines;
Salsa: all, pebre dol, bitxo(opcional), oli d'oliva, vinagre i sal.

Festes i tradicions.

Del calendari festiu es poden destacar les Fires de Maig, les festes de barri durant els mesos de juliol i agost, la Festa Major a finals d'agost declarada d'inters nacional (29, 30 i 31 d'Agost i 1 i 2 de setembre), i la Festa de la Verema del Peneds.

Durant aquesta festa es poden veure moltes tradicions catalanes com ara falcons, ball de gitanes, ball de bastons, per cal destacar l'actuaci castellera que s'hi realitza el dia 30 per la diada de Sant Flix. Tamb cal destacar-ne el ball de la Moixiganga recuperat el 1985.

Aix mateix, Vilafranca s possedora de la figura de bestiar catal ms antic de Catalunya, d'Espanya i d'Europa; un drac datat oficialment de principis del 1600, segle XV tot i que uns estudis recents de la pintura del cap de la figura el data del s.XII. Actualment compta amb dues rpliques exactes: una a Vilafranca (2006) i una a Alemanya.

 Demografia .









Municipis agermanats.
 Bhl;
 Novo Mesto;
 Puerto Cabezas;

Galeria fotogrfica.




Vegeu tamb.
Acadmia Tastavins Sant Humbert;
AEiG Pere II i Santa Maria de Foix;
Ball de les Gitanes de Vilafranca del Peneds;
Bodegas Torres;
Casal dels Amics del Vi i de la Bona Taula;
Castellers de Vilafranca;
Club Pat Vilafranca;
Falcons de Vilafranca;
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya;
Xicots de Vilafranca;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de l'Escola Pau Boada;
Guia urbana de l'Ajuntament de Vilafranca del Peneds;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Festa Major;
Agrupament Escolta i Guia de Vilafranca del Peneds;
Castellers de Vilafranca;
Taulell d'anuncis gratuts;
Informaci gastronmica de Vilafranca del Peneds;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9806" title="Santa Margarida i els Monjos" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="5382">

Sant Margarida i els Monjos s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

Hi ha una petita esglsia als Monjos i una altra de ms petita a la Rpita. Tamb hi ha una petita mesquita al barri de Mas Catarro.







 Demografia .


 Administraci .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9807" title="Santa Fe del Peneds" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="5383">

Santa Fe del Peneds s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9808" title="Sant Sadurn d'Anoia" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="5384">

Sant Sadurn d'Anoia s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Peneds.









Festes.
 Festa Major de Sant Sadurn d'Anoia: a finals de novembre;
 Setmana del Cava: segona setmana d'octubre;
 Fires i Festes: del 5 al 10 de setembre;

Llocs d'inters.

 L'Escola de Viticultura Merc Rossell i Domnech;

 Demografia .



Sadurninencs destacats.
Vegeu, a ms, 

 Antonio Llopart Rovira;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9809" title="Sant Quint de Mediona" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="5385">


Sant Quint de Mediona s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina d'actualitat sobre Sant Quint de Mediona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del Drac de Sant Quint de Mediona;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9810" title="Sant Mart Sarroca" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="5386">

Sant Mart Sarroca s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, a la vall del riu de Foix. Drena tamb el terme la riera de Pontons, que desguassa al Foix prop de Rovellats. 

El municipi comprn tamb els venats i caseries de la Rovira Roja, el Roman (Sant Mart Sarroca), els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, el Pla de la Bleda, Brugueres, Can Croset de la Carrera i, entre altres, la gran masia de Samunt.




















Territori i economia.

El territori s accidentat pels darrers contraforts de la serra del Montmell (la Talaia, 484 m alt) i cobert en part per bosc de pins i algunes alzines (940 ha) i prats i pasturatges (321 ha). Predomina l'agricultura de sec, dedicada sobretot al conreu de la vinya (890 ha) i els cereals (602 ha), i tamb llegums, farratge, patates, cebes i alls, arbres fruiters; el regadiu ocupa 28 ha (hortalisses i farratge). La cria de bestiar (ov i porc) i l'avicultura complementen les activitats agrcoles.

Entre les indstries derivades de l'agricultura destaquen la molineria, els trulls d'oli, destilleries d'alcohol i l'elaboraci de vins i cava; s'aprofiten algunes pedreres o sauloneres. Modernament s'han establert algunes indstries (txtils, de materials per a la construcci, metallrgiques) i ha pres importncia la funci de lloc de residncia i estiueig. 

Histria.
El poble (341 m alt), centrat per l'antic castell de Sant Mart i per l'esglsia parroquial de Santa Maria, s enlairat a l'esquerra de la riera de Pontons, i domina pel sud les Casesnoves, raval prxim a la carretera (el nucli vell s anomenat popularment la Roca). El castell, que era arrunat des de la Primera Guerra Carlina, quan fou incendiat, fou comenat a reconstruir sota la direcci del Servei de Conservaci de Monuments de la diputaci provincial de Barcelona el 1963. D'origen islmic, molt probablement, fou conquerit per Gal, estirp del llinatge Santmart, que fou un dels repobladors del Peneds, i que entronc amb el fams Mir Geribert d'Olrdola. L'esglsia del castell (Santa Maria), desprs parroquial, fou bastida (segle XII) per Arnau de Santmart, i conserva bona part de l'estructura romnica, amb una nica nau i un extraordinari absis, encara que reformada posteriorment. El 1906 Puig i Cadafalch en dirig les obres de restauraci i fou descoberta una notable imatge romnica, la Mare de Du de Sarroca o del Castell, destruda posteriorment (1936). Conserva un retaule de Jaume Cabrera (segle XIV-XV). El domini del castell pass als Entena a mitjan segle XIII. Al segle XIV en tingueren la senyoria la reina Elionor i l'Mart l'Hum, i el 1381 l'adquir Bernat de Forti, que s'hi refugi amb la reina Sibilla de Forti en ocasi de la malaltia i la mort del rei Pere III el Cerimonis (1386-87). Pass als Cervell, senyors de Montagut i de Querol (desprs de la Llacuna) i vers el 1481 pass a la pia almoina de la catedral de Barcelona, que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingu el mer i mixt imperi. El 1831 apareix com a senyor el marqus de Dosaiges.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9811" title="Sant Pere de Riudebitlles" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="5387">

Sant Pere de Riudebitlles s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Peneds, popularment tamb anomenat simplement Riudebitlles.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 http://www.geocities.com/flint16es/riude.html Paleoltc de la vall del Riudebitlles;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9812" title="Sant Lloren d'Hortons" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="5388">

Sant Lloren d'Hortons s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.












 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de Sant Lloren d'Hortons a la pgina de la Diputaci de Barcelona;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9813" title="Sant Cugat Sesgarrigues" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="5389">

Sant Cugat Sesgarrigues s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


 Entitats .
 L'AEK Sant Cugat s el club de futbol sala del poble. Fou fundat l'any 1989;
 Associaci de Mares i Pares de l'Escola i la Llar d'infants;
 Club de Futbol Sant Cugat Sesgarrigues;
 El Forn exposici rural;
 Associaci teatral i d'esbarjo "El Sac";
 Esbart Dansaire Sant Cugatenc;
 Amics de la font del Cusc;
 Casal Municipal de la Gent Gran;
 Societat Coral "El Ram";
 Grup de Joves Peluts i Pelats;
 Associaci d'Assistncia Social Sant Adjutori;
 Ball de Diables "Sexes Foc";
 Colla gegantera "Els Titots";
 Casal de la dona;
 Patronat pro-biblioteca del Centre Parroquial;

 Enllaos externs .
 Plana de l'ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9814" title="El Pla del Peneds" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="5390">

El Pla del Peneds s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9815" title="Mediona" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="5391">

Mediona s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, amb capital a Sant Joan de Mediona.













 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9816" title="Pacs del Peneds" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="5392">

Pacs del Peneds s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9817" title="Castellv de la Marca" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="5393">


Castellv de la Marca s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, amb capital a la Mnia.

Est situat al lmit sud de la comarca, des de la Serralada Prelitoral cap al centre de la depressi del Peneds. A la part de muntanya hi destaca la muntanya del Castellot, coronada pel castell que es coneix amb aquest nom.

 (2005)

















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9818" title="Les Cabanyes" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="5394">

Les Cabanyes s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9819" title="La Granada" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="5395">

La Granada s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.

 Demografia .


Histria.
Batalla de la Granada: el 31 de mar de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exrcit castell que havia de socrrer el Rossell i que havia estat derrotat a la batalla de Montmel es retirava a Tarragona i fou encalat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Motte Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exrcit.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la televisi local;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9820" title="Avinyonet del Peneds" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="5396">

Avinyonet del Peneds s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, amb capital a Aviny Nou.













 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9821" title="Olrdola" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="5397">

Olrdola s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds, amb capital a Sant Miquel d'Olrdola.












 Demografia .


 Administraci .


* ApO - Alternativa per Olrdola


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de l'Asoc.Voluntaris Protecci Civil;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni arquitectnic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9822" title="Olesa de Bonesvalls" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="5398">

Olesa de Bonesvalls s un municipi de la comarca de l'Alt Peneds.










 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9828" title="Eleccions al Parlament de Catalunya" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="5399">
Les eleccions al Parlament de Catalunya sn la frmula de participaci democrtica dels ciudadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, rgan de representaci popular que, amb 135 diputats, s el poder legislatiu de Catalunya.

Les eleccions es celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatoria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es mant una representaci dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern. 
Amb el resultat de les eleccions, es constitueix el Parlament i els diputats elegeixen entre ells qui ser el President de la Generalitat. El cap de llista que compta amb ms suport dels diferents grups, s el candidat a la investidura.

Una vegada nomenat i investit el President, aquest forma govern o consell executiu.

Las primeres eleccions de 1932.

A l'abril de 1931 s'havia re-instaurat la repblica a Espanya i, a Catalunya, es va constituir una Generalitat provisional presidida per Francesc Maci, amb l'objectiu de redactar un estatut que defins el marc i els instruments d'autogovern de Catalunya que s'havia acordat al pacte de Sant Sebasti.

Desprs de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de 1932, en qu aparexia el Parlament de Catalunya com a organ de representaci, es celebraren les primeres eleccions al parlament catal el 20 de novembre de 1932, en el marc de la Segona Repblica Espanyola.

En aquelles eleccions noms podien votar els homes de ms de 25 anys  , amb nacionalitat espanyola, i residncia a Catalunya, i escollien a un total de 85 diputats representants de cinc circumscripcions electorals.

Varen ser les primeres i les ltimes d'aquell perode degut a l'inici de la Guerra Civil espanyola, en 1936, i la posterior abolici de les institucions catalanes d'autogovern, el 4 d'abril de 1938, per part del rgim franquista.

Les eleccions des de 1980.

En 1979, recuperada la democrcia a Espanya, s'aprov un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les seves institucions d'autogovern. 

Aix, en 1980 es varen celebrar les segones eleccions al Parlament de Catalunya de la histria, primeres del perode democrtic actual.

Per al Parlament actual se elegeixen 135 diputats amb un sistema de llistes tancades de partits poltics. L'assignaci d'escons es realitza segons la llei d'Hont.

Una vegada constituit el Parlament, el President de la cambra, propossa al candidat amb ms suport (nombre de parlamentaris que -previsiblement- li votarien a favor) que faci el discurs d'investidura a President de la Generalitat. En aquest acte presenta la seva proposta de govern, s votat pels diputats i, si obt majoria suficient, s nomenat President. La seva primera funci i responsabilitat s formar govern.

A les eleccions celebrades des de 1980 han obtingut representaci parlamentaria els segents partits poltics:

Convergncia i Uni;
Partit dels Socialistes de Catalunya;
Partit Popular de Catalunya;
Esquerra Republicana de Catalunya;
Iniciativa per Catalunya Verds. Com a federaci de partits d'esquerra, s'ha presentat amb diferents configuracions: ;
IC al 1988 i 1992 ;
ICV al 1995 i 1999;
ICV-EV al 2003 ;
ICV-EUiA al 2006.
Partido Socialista de Andaluca, 2 diputats al 1980.
Centristes de Catalunya-UCD, 18 diputats al 1980.
Centro Democrtico y Social, 3 diputats al 1988.
Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb representaci en 1980 i 1984, va ser l'embri de la federaci Iniciativa per Catalunya i d'Esquerra Unida i Alternativa que es presentarien a les eleccions de 1988. ;
Ciutadans - Partit de la Ciutadania;

Historial de les eleccions.



 Grfics d'evoluci .

Notes sobre el grfic:
Amb la intenci de poder analitzar l'evoluci de la corrent poltica de les esquerres catalanistes, s'ha unificat sota l'epgraf d'ICV els resultats del PSUC al 1980 i 1984 i de les diferents composicions i socis de la federaci Iniciativa per Catalunya des de 1988.
D'igual forma, els resultats d'Alianza Popular del 1980, 1984 i 1992 estn recollides juntes amb el Partido Popular (PP).
Sota l'epgraf "Altres" estan els partits que noms han tingut reresentaci en unes eleccions i no permet el seu anlisi evolutiu. Es tracta de:
1980 Partido Socialista de Andaluca;
1980 Centristes de Catalunya-UCD;
1988 Centre Democrtic i Social;
2006 Ciutadans-Partido de la Ciudadania;

Particularitats de la poltica catalana.
Respecte a les eleccions a altres comuniats espanyoles, els votants catalans presenten caracterstiques distintives
la polaritzaci de partits no s sols entre dreta-esquerra sin que interv el nacionalisme (com passa a Euskadi i altres zones per no al centre d'Espanya);
els electors poden canviar sensiblement el vot segons es tracti d'eleccions al parlament catal, les corts generals, les municipals o les europees, mentre que a altres indrets no hi ha tanta oscillaci;
hi ha una major varietat de partits amb representaci parlamentria;

Notes.
  
Enllaos externs.
 Web del Parlament de Catalunya;
 Totes les dades de les eleccions al Parlament de Catalunya des de 1980;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9829" title="Eleccions al Parlament de Catalunya (2003)" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="5400">
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VII legislatura del perode democrtic van estar convocades el 23 de setembre i es van cellebrar el dia 16 de novembre de 2003. 

 Van ser unes eleccions importants, que van registrar una participaci superior al 62 per cent, en ser les primeres eleccions catalanes en les quals no es presentava Jordi Pujol com a candidat a la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. 

 Campanya electoral .
 Lemes .
Els lemes en aquestes eleccions es caracteritzaven per una orientaci per Catalunya i tamb per una orientaci al canvi, referit al fet de la trajectria de 23 anys de govern de CIU.

CIU: S a Catalunya

ERC: + a prop

ICV: Un canvi de deb

PP : Jo crec en Catalunya

PSC: El canvi per Catalunya

 Resultats .
Malgrat que el candidat de Convergncia i Uni, Artur Mas, va aconseguir el mxim nombre d'escons per a la seva formaci, no va obtenir la majoria necessria per formar govern.

Per contra, es produeix un acord, anomenat Pacte del Tinell, per formar un Govern Catalanista i d'Esquerres entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Una altra de les dades destacables d'aquestes eleccions va ser el gran ascens d'Esquerra Republicana de Catalunya que, amb un 16,5 per cent dels vots, va obtenir 23 escons i es va convertir en la tercera fora poltica del Parlament. 

Investidura del President.
El 16 de desembre de 2003 es va realitzar el debat d'investidura a President. Pasqual Maragall va ser el candidat amb suport suficient per a presentar-se al haver obtingut el suport del PSC, ERC, ICV-EUiA.

Pasqual Maragall va ser investit com a 127e. President de la Generalitat de Catalunya, amb un resultat de 74 vots a favor, 61 en contra i cap abstenci, acabant un perode de 23 anys de govern de Convergncia i Uni. 

Amb la presa de possessi del crrec es constitueix el govern de la VII legislatura del perode democrtic.

Fitxa.



 Escons : 135;
 Electors: 5.307.837, dels que 279.530 ho feien per primera vegada en unes eleccions al Parlament.
 Vots finals: 3.319.276 (62.54%).
 A candidatures: 3.280.271;
 En blanc : 30.212;
 Nuls     : 8.793;
-----





Resultats per candidatura.

Noms es presenten les candidatures amb ms de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 2003 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Parl. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots 1999
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 1999
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Parl. 1999
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC)
|align="right" |1.031.454
|align="right" |31,16
|align="right" |42
|align="right" |1.183.299
|align="right" |37,85
|align="right" |52
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |1.024.425
|align="right" |30,94
|align="right" |46
|align="right" |1.178.420
|align="right" |37,70
|align="right" |56
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |544.324
|align="right" |16,44
|align="right" |23
|align="right" |271.173
|align="right" |8,67
|align="right" |12
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |393.399
|align="right" |11,89
|align="right" |15
|align="right" |297.265
|align="right" |9,51
|align="right" |12
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
|align="right" |241.163
|align="right" |7,28
|align="right" |9
|align="right" |78.441
|align="right" |2,51
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#228B22"|
|align=left| Els Verds-Alternativa Ecologista (EV-AE)
|align="right" |18.470
|align="right" |0,56
|align="right" |0
|align="right" |8.254
|align="right" |0,13
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#808080"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |4.892
|align="right" |0,15
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#F08080"|
|align=left| Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
|align="right" |4.226
|align="right" |0,13
|align="right" |0
|align="right" | 2.784
|align="right" | 0,09
|align="right" | 0
|-
|bgcolor="8B0000"|
|align=left| Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
|align="right" |2.580
|align="right" |0,08
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF1493"|
|align=left| Escons Insubmisos (EI-ADD)
|align="right" |2.220
|align="right" |0,07
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left| Estat Catal (EC)
|align="right" |1.890
|align="right" |0,06
|align="right" |0
|align="right" |1.774
|align="right" |0,06 
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#GGA3Z1"|
|align=left| Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV)
|align="right" |1.886
|align="right" |0,06
|align="right" |0
|align="right" |8.254
|align="right" |0,13
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#C71585"|
|align=left| Izquierda Republicana-Partit Republic d'Esquerres (IR-PRE)
|align="right" |1.714
|align="right" |0,05
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF7F50"|
|align=left| Partit Humanista de Catalunya (PHC)
|align="right" |1.647
|align="right" |0,05
|align="right" |0
|align="right" |1.327
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#ALDE07"|
|align=left| Una Altra Democrcia s Possible (UADP)
|align="right" |1.386
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#98FB98"|
|align=left| Centro Democrtico y Social (CDS)
|align="right" |1.073
|align="right" |0,03
|align="right" |0
|align="right" |1.161
|align="right" |0,04
|align="right" |0
|}


Diputats escollits.


Enllaos externs.
 Resultats globals de les eleccions del 2003;
 Resultats per circumscripcions de les elecccions del 2003;
 Totes les dades de les eleccions de 2003;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9830" title="BCN" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="5401">

 Aeroports: L'Aeroport Internacional de Barcelona (El Prat).
 Ciutats: La ciutat de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9841" title="Teoria de la xarxa d'espn" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="5402">
Segons la teoria de la xarxa d'espn o gravitaci quntica de llaos (en angls, loop quantum gravity) l'espai-temps estaria quantitzat de forma que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck. Segons aquesta teoria l'espai-temps forma una xarxa canviant on la matria ocupa els nusos de xarxa esmentada.

Per un altre costat les longituds, i els temps, serien mltiples sencers dels esmentats longitud de Planck, i temps de Planck.

Aquesta teoria seria una versi quntica de la teoria de la relativitat d'Einstein, i per tant de la gravetat.

Val a dir que, d'una banda, aquesta teoria no ha estat comprovada per cap experiment, o observaci, car els toms de l'espai-temps estn un 16 ordres de magnitud per sobre les energies aconseguides amb els actuals acceleradors de partcules, i, d'altra banda, la teoria de xarxa d'espn s avui per avui una teoria incompleta. 


Vegeu tamb.

Unitats de Planck;
Gravit;
Teoria de cordes;


Bibliografia.

Investigacin y ciencia (Scientific American), mar 2004  Atomos del Espacio y del Tiempo , per Lee Smolin, pgina 58, Prensa cientfica, S. A., Muntaner, 339 pral. 1 08021 Barcelona (Espaa).

Enllaos externs.

Plana sobre Lee Smolin;
Gravetat quntica;
Laboratori de Los lamos (en aquesta plana hi esta prohibit cercar informaci en robots. Plana en angls);
Plana en angls;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9842" title="Longitud de Planck" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="5403">
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espn, s la longitud mnima que pot existir. S'anomena aix en honor del fsic Max Planck.

s igual a:
 metres;

on:
 s la constant de Dirac (la constant de Planck dividida per 2 );
G s la constant gravitacional;
c s la velocitat de la llum en el buit;

 Vegeu tamb .
Unitats de Planck;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9862" title="Llista de municipis de la provncia de Barcelona" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="5404">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9864" title="Llista de municipis d'laba" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="5405">
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9868" title="Llista de municipis d'Almeria" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="5406">
TOTAL PROVINCIAL		611.037

Abla		          1.501;
Abrucena	   	  1.418;
Adra	                 21.983;
Albnchez		    738;
Alboloduy		    768;
Albox                  	  9.795;
Alcolea		            923;
Alcntar		    611;
Alcudia de Monteagud	    173;
Alhabia	                    673;
Alhama de Almeria	  3.199;
Alicn	                    237;
Almeria	                166.328;
Almcita	            166;
Alsodux	                    108;
Antas	                  2.965;
Arboleas	          1.727;
Armua de Almanzora	    308;
Bacares	                    284;
Bayrcal	            341;
Bayarque	            221;
Bdar	                    659;
Beires	                    137;
Benahadux	          2.844;
Benitagla	             82;
Benizaln	            301;
Bentarique	            293;
Berja	                 13.312;
Canjyar	          1.586;
Cantoria	          3.206;
Carboneras	          6.823;
Castro de Filabres	    174;
Chercos	                    294;
Chirivel	          1.782;
Cbdar	                    214;
Cuevas del Almanzora	 10.517;
Dalas	                  3.625;
El Ejido	         57.877;
Enix	                    261;
Felix	                    573;
Fines	                  1.858;
Fiana	                  2.489;
Fondn	                    951;
Gdor	                  2.686;
Los Gallardos	          2.052;
Garrucha	          5.514;
Grgal	                    979;
Hucija	                    553;
Hurcal de Almeria	  8.278;
Hurcal-Overa	         14.850;
Illar	                    431;
Instincin	            541;
Laroya	                    107;
Lujar de Andarax	  1.836;
Ljar	                    521;
Lubrn	                  1.670;
Lucainena de las Torres	    603;
Lcar	                    803;
Macael	                  5.814;
Mara	                  1.580;
Mojcar	                  4.291;
La Mojonera	          7.586;
Nacimiento	            487;
Njar	                 17.824;
Ohanes	                    843;
Olula de Castro	            169;
Olula del Ro	          6.101;
Oria	                  2.197;
Padules	                    458;
Partaloa	            434;
Paterna del Ro	            375;
Pechina	                  2.898;
Pulp	                  6.908;
Purchena	          1.630;
Rgol	                    375;
Rioja	                  1.199;
Roquetas de Mar	         50.096;
Santa Cruz de Marchena	    199;
Santa Fe de Mondjar	    448;
Sens	                    311;
Sern	                  2.467;
Sierro	                    452;
Somontn	            515;
Sorbas	                  2.701;
Sufl	                    246;
Tabernas	          3.020;
Taberno	                    991;
Tahal	                    387;
Terque	                    478;
Tjola	                  3.777;
Las Tres Villas		    591;
Turre	                  2.513;
Turrillas	            204;
Uleila del Campo	  1.010;
Urrcal	                    340;
Velefique	            319;
Vlez-Blanco	          2.093;
Vlez-Rubio	          6.622;
Vera	                  7.664;
Viator	                  3.697;
Vcar	                 16.784;
Zurgena	                  2.070;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9870" title="Llista de municipis d'Espanya" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="5408">
Llista de municipis per provncies.





A.
 Municipis de la Corunya;
 Municipis d'laba;
 Municipis d'Albacete;
 Municipis d'Alacant;
 Municipis d'Almeria;
 Municipis d'Astries;
 Municipis d'vila;

B.
 Municipis de Badajoz;
 Municipis de les Illes Balears;
 Municipis de Barcelona;
 Municipis de Biscaia;
 Municipis de Burgos;

C.
 Municipis de Cceres;
 Municipis de Cadis;
 Municipis de Cantbria;
 Municipis de Castell;
 Municipis de Ciutat Reial;
 Municipis de Conca;
 Municipis de Crdova;

G.
 Municipis de Girona;
 Municipis de Granada;
 Municipis de Guadalajara;
 Municipis de Guipscoa;

H.
 Municipis de Huelva;

J.
 Municipis de Jan;

L.
 Municipis de las Palmas;
 Municipis de Lle;
 Municipis de Lleida;
 Municipis de Lugo;

M.
 Municipis de Madrid;
 Municipis de Mlaga;
 Municipis de Mrcia;

N.
 Municipis de Navarra;

O.
 Municipis d'Orense;
 Municipis d'Osca;

P.
 Municipis de Palncia;
 Municipis de Pontevedra;

R.
 Municipis de la Rioja;

S.
 Municipis de Salamanca;
 Municipis de Santa Cruz de Tenerife;
 Municipis de Saragossa;
 Municipis de Segvia;
 Municipis de Sevilla;
 Municipis de Sria;

T.
 Municipis de Tarragona;
 Municipis de Terol;
 Municipis de Toledo;

V.
 Municipis de Valncia;
 Municipis de Valladolid;

Z.
 Municipis de Zamora;

Llistes de municipis per comunitats autnomes.
 Municipis d'Andalusia;
 Municipis de l'Arag;
 Municipis del Principat d'Astries;
 Municipis de les Illes Balears;
 Municipis de la Comunitat Autnoma de Canries;
 Municipis de Cantbria;
 Municipis de Castella - la Manxa;
 Municipis de Castella i Lle;
 Municipis de Catalunya;
 Municipis d'Extremadura;
 Municipis de Galcia;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Regi de Mrcia;
 Municipis de la Comunitat Foral de Navarra;
 Municipis del Pas Basc;
 Municipis de la Rioja;
 Municipis de la Comunitat Valenciana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9871" title="Jiddisch" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="5409">

El jiddisch s una llengua germnica, parlada originriament pels jueus establerts a Alemanya i altres pasos de l'Europa central i oriental. Avui en dia, queden relativament pocs parlants de jiddisch en el territori original, per n'hi ha comunitats de parlants en molts altres pasos del mn.

La seva filiaci s: llengua indoeuropea, germnica, germnica occidental.

Histria.
L'tim jiddisch vol dir jueu (adjectiu) i hi ha qui considera que com a nom de la llengua prov de la transformaci de jdisch-deutsch, s a dir, judeoalemany. Salvant les distncies es podria comparar la situaci del jiddisch envers l'alemany amb la del sefardita envers el castell. Els mecanismes d'allament d'ambdues comunitats van operar en el mateix sentit, conservant una llengua en l'mbit familiar i transformant-la ms o menys segons els casos.
Quan en el segle X els jueus installats a Frana s'estenen cap a Alscia adopten com a llengua una varietat alemanya que rpidament es transforma, influenciada sobretot per l'hebreu, llengua que la comunitat jueva ja no parlava, per que era present en la litrgia.

Els primers textos en jiddisch sn del segle XIV. Les posteriors migracions jueves cap a l'est d'Europa estenen la llengua, la qual s molt parlada a Bielorssia, Ucrana, Litunia, Polnia i Hongria.

Va sser una de les moltes llenges oficials de la Uni Sovitica. Desprs de la Segona Guerra Mundial els parlants de jiddisch van patir la dispora, la qual cosa va fer que s'estengus cap als Estats Units i Llatinoamrica, particularment a l'Argentina.
s una llengua literria i el seu mxim exponent s l'escriptor estat-unidenc Isaac Singer, premi Nobel el 1978.

Avui en dia el jiddisch i l'alemany sn inintelligibles. S'estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. s una de les llenges oficials de Rssia i Bielorssia, per no ho s, sorprenentment, a Israel.

S'escriu principalment amb l'alfabet hebreu, encara que assenyalant les vocals. Tamb s'escriu amb alfabet llat, segons la pronunciaci del jiddisch de Litunia. La modalitat actualment normativitzada es basa en el jiddisch d'Ucrana.


Varietats i dialectes.
Quan parlem del jiddisch ens referim habitualment a l'anomenat jiddisch oriental, tot i que existeix tamb una altra varietat, el jiddisch occidental, que correspondria a la poblaci jueva que no va emigrar d'Alemanya. Es parlava abans de l'holocaust a Alemanya, Holanda, Sussa, Alscia, Txquia, Eslovquia i l'oest d'Hongria. Ambdues varietats sn inintelligibles entre elles. El jiddisch occidental s considerat avui en dia una llengua en vies d'extinci o ja extinta, a causa l'extermini nazi. Abans de la Segona Guerra Mundial era una llengua parlada per milers de persones.

Dialectes:
Per al jiddisch occidental:
jiddisch sud-occidental (sud d'Alemanya, Sussa i Alscia);
jiddisch mig-occidental (centre d'Alemanya i parts de l'antiga Txecoslovquia);
jiddisch nord-occidental (nord d'Alemanya i Holanda);
Per al jiddisch o jiddisch oriental:
jiddisch sud-oriental (Ucrana i Romania);
jiddisch mig-oriental (Polnia i Hongria);
jiddisch nord-oriental (Litunia i Bielorssia);

Nombre de parlants.
Les estimacions per al jiddisch occidental van de entre uns centenars de parlants a llengua extinta.
Les estimacions per al jiddisch sn d'uns 4 milions per a l'Europa de l'Est, 250.000 per a Israel i els Estats Units, i 500.000 a la resta del mn.

Hi ha comunitats importants de jiddisch-parlants a: Ucrana, Romania, Polnia, Hongria, Litunia, Bielorssia, l'Argentina, Austrlia, Blgica, el Canad, Estnia, Letnia, Moldvia, Panam, Puerto Rico, Rssia, Sud-frica, Uruguai i els Estats Units. Les ciutats amb ms percentatge de jiddisch-parlants sn: Cracvia, Wroclaw, Varsvia, Vlnius, Lvov, Chernotsky, Odessa i Kev
S'estima que prcticament el 100% dels jiddisch-parlants sn bilinges amb altres llenges (angls, rus, hebreu, etc.)

Gramtica.

El jiddisch s bsicament alemany antic amb prstecs eslaus, anglesos i semtics. Presenta respecte de l'alemany un sistema gramatical simplificat.
Les vocals alemanyes "a" sn en jiddisch "o".
T tres gneres i dos nombres.
Poseeix la declinaci genitiva, amb el morfema "-s".
El verb mant l'estructura de l'alemany.
Hi ha un article definit ("der" mascul, "di" femen i "dos" neutre) i un d'indefinit ("a/an").

Lxic.
(Com que el jiddisch s'escriu en alfabet hebreu, aqu utilitzarem tamb la transcripci fontica de les paraules en alfabet llat).
A continuaci donem la correspondncia en jiddisch de diverses paraules catalanes, utilitzant una transcripci fontica de les paraules jiddisch en l'alfabet llat:
on vu    ;
saber visn     ;
jueu  yid     ;
noi yingl       ;
vi vayn     ;
no neyn    ;
hora sho    ;
porta tir    ;
molt zeyer     ;
un eyns     ;
dos tsvey    ;
tres dray     ;
quatre fir     ;
cinc finf      ;
sis zeks     ;
set zibn     ;
vuit akht     ;
nou nayn     ;
deu tsen    ;

Vegeu tamb.
klezmer, gnere de msica jiddisch.
Alfabet hebreu emprat en jiddisch;

 Bibliografia .
Baumgarten, Jean (transl. and ed. Jerold C. Frakes), Introduction to Old Yiddish Literature, Oxford University Press, Oxford, 2005, ISBN 0-19-927633-1.;
Cohen, David (Rabbi), Yiddish: A Holy Language, Mesorah Publications, New York, 2004 (in Hebrew).
Estraikh, Gennady, Soviet Yiddish: Language Planning and Linguistic Development, Clarendon Press, Oxford, 1999, ISBN 0-19-818479-4.
Fishman, David E., The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, 2005, ISBN 0-8229-4272-0.
Fishman, Joshua A. (ed.), Never Say Die: A Thousand Years of Yiddish in Jewish Life and Letters, Mouton Publishers, The Hague, 1981, ISBN 90-279-7978-2 (in Yiddish and English).
Frakes, Jerold C., Early Yiddish Texts 1100-1750, Oxford University Press, Oxford, 2004, ISBN 0-19-926614-X.;
Jacobs, Neil G., Yiddish: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2005, ISBN 0-521-77215-X.
Katz, Dovid, Grammar of the Yiddish Language, Duckworth, London, 1987, ISBN 0-7156-2161-0.
Katz, Dovid, Words on Fire: The Unfinished Story of Yiddish, Basic Books, New York, 2004, ISBN 0-465-03728-3.;
Kriwaczek, Paul, Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation, Weidenfeld & Nicolson, London, 2005, ISBN 0-297-82941-6.
Lansky, Aaron, Outwitting History: How a Young Man Rescued a Million Books and Saved a Vanishing Civilisation, Algonquin Books, Chapel Hill, 2004, ISBN 1-565-12429-4.
Liptzin, Sol, A History of Yiddish Literature, Jonathan David Publishers, Middle Village, NY, 1972, ISBN 0-8246-0124-6.
Schaechter, Mordkhe, The Standardized Yiddish Orthography: Rules of Yiddish Spelling, 6th ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-25-0 (in Yiddish and English).;
Shandler, Jeffrey, Adventures in Yiddishland: Postvernacular Language and Culture, University of California Press, Berkeley, 2006, ISBN 0-520-24416-8.
Weinreich, Uriel.  College Yiddish: an Introduction to the Yiddish language and to Jewish Life and Culture, 6th revised ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914-51226-9 (in Yiddish and English).
Weinstein, Miriam, Yiddish: A Nation of Words, Ballentine Books, New York, 2001, ISBN 0-345-44730-1.
Wex, Michael, Born to Kvetch: Yiddish Language and Culture in All Its Moods, St. Martin's Press, New York, 2005, ISBN 0-312-30741-1.
Wexler, Paul, Two-Tiered Relexification in Yiddish: Jews, Sorbs, Khazars, and the Kiev-Polessian Dialect, Berlin, New York, Mouton de Gruyter, 2002, ISBN 3-11-017258-5.

Enllaos externs.

 Di Velt fun Yidish: Audio Stories;
Pgina de Recerca de la Llengua Jueva: Yiddish;
Diccionari jiddisch on-line;
Internationale Medienhilfe (IMH)   Federaci de Mdia Jiddish i germano-alemanys d'arreu del mn;
 Judaeo-German - Jewish Encyclopedia;
Shtetl;
 Yugntruf-Joventut pel Jiddisch;
;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9877" title="rea" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="5410">
L' rea s una quantitat que expressa la mida d'una regi de l'espai. L' rea de superfcie es refereix a la suma de tots els costats d'un objecte. L' rea s la derivada del volum i l'antiderivada de la longitud.

L' rea tamb s una unitat de mesura (vegeu ms avall).

De fet, tot i que el concepte d'rea s bsic en geometria, la seva definici no s trivial, i es dona com a evident en la majoria de textos.

 Unitats .

Algunes de les unitats ms utilitzades per mesurar l'rea son:
metre quadrat (m2) - s una unitat derivada del SI;
rea - 100 m2;
hectrea - 10.000 m2;
>
fanecada - 833,33 m2;

Clcul d'rees.
Frmules pel clcul de l'rea de diferents figures senzilles:

Quadrat: A=l on l s el costat del quadrat.
Rectangle: A=ba on a i b sn els dos costats del rectangle.
Rombe: A=Dd/2 on d i D sn les diagonals del rombe.
Triangle: A=bh/2 on l s la base i h l'altura del triangle.
Polgon regular: A=Pa/2 on P s el permetre i a l'apotema del polgon. ;
Cercle: A=[[ ]]r on r s el radi del cercle. Noteu que aquesta frmula es dedueix de l'anterior substituint P pel permetre d'un cercle, que s 2 r;

Articles relacionats.
Llista de pasos per superfcie;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9882" title="La Vall d'Uix" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="5411">


La Vall d'Uix, tamb coneguda com Vall-Llarga, Vall del Duc o, rnegament, La Vall, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espad. La Vall d'Uix est situada al sud de la provncia de Castell, a 25 km de Castell de la Plana i a 45 km de Valncia. Aquesta ciutat compta, segons el cens de l'any 2005, amb 32.000 habitants, i s la tercera ciutat ms gran de la provncia desprs de Castell de la Plana i Vila-Real.

Actualment, la Vall d'Uix, s governada pel Partit Popular i l'alcaldessa s na Isabel Bonig Trigueros. En la legislatura anterior (2003-2007) l'alcalde va ser en Josep Tur, del PSPV qui governava amb aliana amb Esquerra Unida i Els Verds.

 Geografia .
La Vall d'Uix es troba situada a 8 kilmetres del Mar Mediterrnia, enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espad i a 118 metres sobre el nivell del mar, el que la fa gaudir d'unes condicions climtiques tpiques d'aquesta costa amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura mxima s'aproxima als 35 C mentre que la mnima se situa entorn als 3 C. La taxa pluviomtrica mitjana s de 509,51 m3. La Vall d'Uix s rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, La Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca tamb amb el terme municipal de Sagunt, ja en la provncia de Valncia.

 Histria .
La seua histria es remunta a la dominaci romana, com ho demostren lpides i canals d'aquesta poca. Durant la dominaci musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus rabs, procedents del nord d'frica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritnia) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebelli dels musulmans, assolint amb aix una carta de poblaci que respectava la religi, els usos i els costums islmics. La vall pass, en part, a l'infant Jaume d'Arag i la resta a jurisdicci directa de la Corona. Va pertnyer posteriorment a successius senyorius fins arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l'abolici dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de poblaci. El primer format per l'Alcdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsi morisca es produ una despoblaci de la vall, que obligaria a realitzar una repoblaci del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successi es va inclinar pel partit de Felip V, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bllics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambds comptaven amb parrquia prpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el ttol de ciutat.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracci turstica. S'hi conserva l'aqeducte rom, situat en l'interior de l'urbs, reformat pels rabs. Tamb cal destacar-hi l'esglsia arxiprestal de l'Assumpci -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indstria ms important es la del calcer, que a partir del 1920 potenci la famlia Segarra. Quant a la seua demografia, romangu prcticament deshabitat rere l'expulsi dels moriscos, no recuperant-se la seua poblaci fins el segle XVIII (1.895 habitants (vallers) el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigraci: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme s de 68,2 km.

 Administraci .


Demografia.
;



 Monuments .
Monuments civils.
Torre de Benizahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpci). s l'nica torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urb. Va ser construda en poca medieval, segurament islmica.
Necrpolis romanovisigtica (barri de la Uni). s una necrpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
Ciutat Ibrica de la Punta d'Orley (a la partida la Punta). Sn les restes d'una ciutat, la denominaci antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis pblics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses poques.
Conjunt d'Aqeductes de Sant Josep i l'Alcdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urb). L'aqeducte de Sant Josep va ser construt en poca romana i utilitzat fins a mitjan del segle XX. Va patir diverses reparacions en poca medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqeducte d'poca medieval, forma un conjunt hdric que mou dos molins contigus.

Monuments religiosos.
Esglsia de la Mare de Du de l'Assumpci (plaa de la Mare de Du de l'Assumpci). ;
Esglsia del Sant ngel (plaa del Sant ngel Custodi).
Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII (plaa Sant Vicent). Construda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
Ermita de La Sagrada Famlia, del segle XVIII (paratge de Sant Josep). Junt amb ella es trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informaci i exposicions.
Ermita de Sant Antoni, finals del segle XVII (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle XVIII (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de L'Alcor d'eixa poca, en la seua faana.
Ermita de la Mare de Du del Rosari (barri del Roser, en la part central d'un dels cascos histrics). s una de les ermites ms antigues de la ciutat. Restaurada recentment.

Ciutats agermanades.



Vegeu tamb.
Falles de la Vall d'Uix;

Bibliografia.
Josep-Joaquim Esteve Vaquer C.I.aC Msica, cultura i societat a la Vall d'Uix;

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Centre Instructiu d'Art i Cultura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9883" title="Densitat de poblaci" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="5412">
La densitat de poblaci es pot fer servir per mesurar qualsevol cosa tangible, per s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'rea.

Definici de la densitat de poblaci.
D'acord amb la definici establerta, la densitat de poblaci depn de l'escala de l'rea de mostreig utilitzada. Aix fa que sigui difcil de definir-la com una funci continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la poblaci com a punts discrets, la densitat de poblaci oscillar cap amunt o cap avall a mida que el lmit de l'rea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar aix, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensi finita, per aix tamb portaria problemes, sobretot si l'escala de l'rea de mostreig s semblant a l'extensi dels individus.

Normalment es considera la densitat de poblaci com a quantitat fractal, que depn de l'escala.

Densitat de poblaci en biologia.
La densitat de poblaci s una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. S'utilitza, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espcie podria estar en perill d'extinci. Cal tenir en compte per, que la densitat de poblaci ptima depn molt de l'espcie i de l'ecosistema en consideraci.

Densitat de poblaci humana.


En el cas dels humans, la densitat de poblaci s el nombre de persones per unitat d'rea (aix pot incloure o no llacs, rius i embassaments). Tamb s habitual calcular-la respecte la unitat d'rea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilmetre quadrat o per hectrea.

Les densitats de poblaci es poden calcular per a ciutats, regions, estats o per a tot el mn. La densitat de poblaci humana de la Terra s de 42 persones per km, per s molt variable segons els pasos i regions.

Els pasos (o unitats administrativament autnomes) ms densament poblats sn:
Macau;
Mnaco;
Hong Kong;
Singapur;
Gibraltar;

Tots aquests sn estats molt petits i molt urbanitzats. El pas gran amb ms densitat de poblaci s Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km. A Europa, els Pasos Baixos sn l'estat gran ms densament poblat amb gaireb 400 persones/km.

En contrast, hi ha grans rees del planeta (l'Antrtida, els grans deserts, etc.) prcticament despoblades, amb densitats de poblaci molt properes a zero.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9885" title="GLAST" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="5413">

GLAST (Gamma-ray Large Area Space Telescope) s un telescopi en rbita terrestre de 550 km d'alada. Va ser llanat pel cohet Delta 7920-H el 11 de juny de 2008. Aquest observatori de la banda mes energetica de l'espectre electromagntic, els raigs gamma, tindria la precisi necessria per comprovar els clculs dels estudiosos de la gravetat quntica de bucles. Rodolfo Gambini, de la Universitat de la Repblica (Uruguay), Jorge Pullin, de la Universitat estatal de Louisiana i d'altres. Segons aquests clculs els fotons de diferent energies podrien viatjar a diferent velocitat.

Aquesta verificaci noms es pot fer amb els raigs gamma, calen fotons d'energies molt elevades per que la magnitud d'aquests efectes s proporcional al quocient entre la longitud de Planck, i la longitud d'ona.

La primera detecci en ferm de raigs gamma celestials va obtenir-se amb el satl.lit Orbiting Solar Observatory (OSO-3, la darrera transmissi del qual va tenir lloc el 10 de Novembre de 1969), quan es va descobrir que el pla de la galxia era una font de fotons amb energies E>70 MeV. Estudis amb una major resoluci angular van ser duts a terme pel satl.lit SAS-2, llanat al 1972, que va revelar una font de raigs gamma al plsar Vela, i confirm l emissi d alta energia provinent de la nebulosa del cranc, Crab. Finalment, la llarga vida del satl.lit de la ESA COS-B (1975-1982) produ un notable aven: per primera vegada es detectaren un nombre significatiu de fonts que no podien identificar-se amb objectes coneguts a altres freqncies. El difcil problema d entendre all que origina  les fonts de raigs gamma, i particularment aquelles que romanen encara sense identificar, s a dir, sense una contrapartida  coneguda a una altra freqncia, es perllongaria i empitjoraria des de llavors en.

El successor de COS-B fou el satl.lit Compton de raigs gamma, el qual contenia una srie d instruments per detectar fotons amb energies en el rang de les desenes de keV a GeV. Un significatiu esfor europeu emmarc tamb aquest satl.lit. La figura superior mostra el darrer mapa obtingut amb EGRET (Energetic gamma-ray Telescope), incloent-hi les fonts contingudes en el seu tercer i ltim catleg. El tercer catleg EGRET cont 271 deteccions d elevada significaci, incloent 5 plsars, 1 erupci solar, ~70 blazars, 1 rdiogalaxia (Cen A), 1 galxia normal (LMC), i ~200 fonts no identificades (2/3 de totes les deteccions!), assenyalades amb punts verds.

Qu s GLAST?

El  Gamma-ray Large Area Telescope , GLAST s una missi de la NASA amb data de llanament al Juny de 2008. GLAST explorar el rang d energies des de ~30 MeV a ~100 GeV amb un 10% de resoluci. 

El LAT (acrnim de Large Area Telescope, l instrument principal a bord de GLAST) t un camp visual dos cops ms gran (ms de 2.5 esteroradiants) i una sensibilitat ms de 50 cops superior a la d EGRET a 100 MeV, l experiment que el preced (i que va deixar d operar fa gaireb una dcada), una comparaci que millora com ms gran s l energia. El lmit de detecci de fonts en dos anys d observacions en el mode d escombrat del cel s ~2.4 x 10-9 photons cm-2 s-1 (a energies> 100 MeV), s a dir, entre unes 50 i 100 vegades millor que la dels seus predecessors. GLAST ser capa de localitzar fonts amb una precisi des de 30 segons d arc fins a 5 minuts, donat que posseeix una molt millor PSF, la que es mostra qualitativament al diagrama adjunt, que mostra la resposta de l instrument a fonts simulades a la regi de Cygnus. Aix permetr una millor cerca de contrapartides a altres freqncies. 

El pla d observaci habitual de GLAST ser el mode d escombrat, al qual l apuntat de LAT es troba desviat 35 graus des del zenit perpendicular al pla de l rbita; un cop per rbita l apuntat es mou cap al costat oposat del pla orbital (operaci coneguda com a  rocking). Entre el rocking i el periode de ~55 dies de precessi de la prpia rbita, el cel s observar uniformement. El mode d escombrat satisfar la major part de les necessitats cientfiques. La figura mostrada a dalt a la dreta es una simulaci del cel que observar GLAST desprs d un any d escombrat: s espera detectar diversos milers de fonts de raigs gamma amb una resoluci angular sense precedents. 

En un sol dia d observacions de LAT es detectaran les fonts EGRET ms febles amb un nivell de confiana de 5 . Desprs d una setmana d observacions, GLAST haur aconseguit el mateix nivell de sensibilitat i recobriment del cel que la dcada completa d observacions amb EGRET, les dades del qual seran oficialment obsoletes. Aquest estat de la qesti es representa a la figura adjunta, a on es mostra la sensibilitat com a funci del temps d observaci (de 100 segons, a 1 rbita, a 1 dia) juntament amb el flux de diverses de les fonts de raigs gamma conegudes. Amb una vida nominal de 5 anys i una esperada de 10, GLAST est destinat a canviar la perspectiva de l astrofisica d altes energies al segle XXI. 

Catalunya a GLAST

Formalment, GLAST s una col.laboraci liderada per USA (NASA i DOE) i amb participaci d Alemanya, Itlia, Frana, Jap i Sucia per a la construcci, llanament i operaci d un satl.lit d observaci astronmica d altes energies com el descrit. 

L Institut de Cincies de l Espai (IEEC-CSIC, Barcelona) s l nic institut membre de GLAST fora dels passos socis anteriorment esmentats, i per tant, l nic a Espanya. 

 Bibliografia.
 Investigacin i Ciencia (Scientific American), tomos del Espacio y del Tiempo, plana 58, per Lee Smolin, mar 2004, Prensa Cientfica, S. A., Muntaner, 339 pral 1, 08021, Barcelona;

 Enllaos externs.
llista de les institucions involucrades amb GLAST, angls;
INSTITUT DE CINCIES DE L'ESPAI, IEEC-CSIC;
MAP: IEEC-CSIC Research Group member of GLAST;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9896" title="Alberic" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="5414">


Alberic s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Benimuslem, Massalavs, Antella, Gavarda, Castell de la Ribera, Benimodo, Alzira i Carcaixent.

 Geografia .
Situat entre el riu Xquer i el riu Verd. La superfcie del terme s plana, llevat de un petit sector a l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila es troba en la plana, entre la marge esquerra del Xquer i la Squia Real, al peu d'una petita elevaci del terreny de 50 m. d'altitud i 40 hectrees d'extensi, on s'ha format un petit bosc mediterrani.

El clima s mediterrani, amb hiverns suaus i estius clids.

 Histria .
S'ignora el nom que tenien aquestes terres abans de la reconquesta, el que s sabem s que estigueren poblades a l'edat del bronze i pels romans.
No s fins la reconquesta (Octubre de 1238) quan Alberic passa a formar part dels territoris de Jaume I, qui mantingu la poblaci ntegrament musulmana que hi havia en eixe moment, imposant a Lope Ferreinch de Lurcenich com a senyor feudal.
Es de suposar que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situaci econmica, donat que els impostos i crregues imposades pel rei moro Zayen eren tants que es feia difcil empitjorar-los. Les relacions entre els repobladors que anaven aplegant i els moros era delicada, donat que aquestos ltims, amb una major capacitat de sacrifici i un major rendiment que obtenien de la terra, feia que tingueren millor "qualitat de vida".

El senyoriu pass per diverses mans a travs de compres, (inclosa la de Jaume II, qui la compr amb carcter personal) fins aplegar a ser de Jaume de Roman.
Aquest prengu part molt activa en la insurrecci contra el rei Pere IV El Cerimonis, qui en guanyar el decapit, i ajustici als plebeus que prengueren part en la revolta a beure el lquid resultant de fondre les campanes en qu eren convocats. Alberic i tots els seus habitants retornaren al Rei.

El que sn les casualitats de la vida, la filla de Jaume de Roman recuper el senyoriu desprs de qu sa mare el re-comprara al rei, per aix i tot ella no podia heretar-lo.
Finalment sa mare vengu el senyoriu, i cas a la filla amb el germ del comprador. Un any ms tard, mor el propietari i 3 anys desprs el fill, passant el senyoriu a mans del matrimoni.

Desprs de diverses compres i vendes, recal en mans de Llus Cornell, qui mantenia una gran amistat amb l'escriptor Joanot Martorell (Tirant lo Blanch). Es conserva la carta que Joanot Martorell signa en Alberic i on repta a dol a mort a D. Gonalbo d'Ixer.
Entre d'altres, form part del patrimoni del Cardenal Mendoza, qui compr Alberic per mitj de la intervenci del financer Lus de Santngel. El Cardenal mantingu durant tota sa vida que era descendent directe de Rodrigo Daz de Vivar (El Cid). Al seu fill li pos el nom de Rodrigo Daz de Vivar y Mendoza i canvi el nom del Castell de Jadraque pel de Cid, per a que el seu primognit tinguera el nom de Conde del Cid.

El Cardenal foment l'arribada de musulmans provinents de Granada, construint ms de 100 cases noves al poble. Als pocs anys, desprs de qu Ferran el Catlic legitimara als seus 3 fills, deix el poble en mans del Primognit.

Les Germanies.
Hem comentat abans la millor adaptaci dels musulmans, aquesta feia que els propis senyors (Alberic estava ara en mans del Marqus de Zenete) tingueren ms ben considerats a aquestos, donat que eren ms submisos i donaven ms riqueses al noble. Per l'altra part l'Esglsia era ms recelosa dels seus drets i de la seua doctrina anhelant la conversi dels musulmans al Cristianisme. En eixe context es trobava Alberic, qui encara contava amb la majoria de poblaci musulmana. Durant la primera revolta del poble cristi front als senyors feudals, els agermanats vinguts d'Alzira i Xtiva atacaren Alberic, qui fou defensat pels vassalls musulmans.

Quan aquestos agermanats obtingueren avantatge en la guerra decidiren batejar (eren expulsats els que es negaven) als musulmans amb l'objectiu de restar fora als exrcits dels nobles. A Alberic, els musulmans s'alaren en armes per evitar el baptisme, el senyor feudal tingu que intervindre i per temor a les represlies dels Agermanats deman als musulmans que es batejaren, convertint la mesquita del poble en esglsia dedicada a Sant Lloren.

Expulsi dels moriscs (1609).
Finalment el Rei Felip III, cedeix a les pretensions de l'esglsia i desterra als moriscs, no sense que estos oposaren resistncia. El 22 d'Octubre per mitj del port de Dnia, eixiren cap a Or 3.406 musulmans d'Alberic (important quantitat de gent per a l'poca), mentre un altre quantitat es queda per a defensar les seues pertinences.

Per compensar als nobles, el Rei els entreg noves possessions, en concret en Alberic al Duc de l'Infantat. Aquest per a nodrir de nou al poble d'habitants emet una carta pobla, enumerant les condicions que oferia per a tots aquells que volgueren vindre a Alberic.

Les condicions imposades pel Duc foren molt dures, i prompte sorgiren les queixes del poble, aquestes condicions, sumades a les males collites i les constants avingudes del riu Xquer que ens assolen feren que la gent s'empobrira, perguera les propietats i tinguera que anar-se'n del poble. El duc de l'Infantat, que veia com perdien valor les seues possessions (sbdits) es vei obligat a reduir els impostos.

Segles XVIII, XIX i XX.
Manifest s el desig del poble de lliurar-se de les "urpes" de l'Infantat qui mant al poble en la pobresa, imposant-los condicions molt ms dures que en la resta de municipis, ms concretament en aquells que estan a l'auspici de la corona. Es mantingueren diversos pleits judicials contra el noble, i finalment desprs de molts esforos i rebujos (foren desterrats de la Cort dos enviats d'Alberic, i s'impos perpetu silenci a l'Ajuntament), grcies a la constncia, la publicitat que don el nostre pais Antoni Lloret a les Corts de Cadis i l'enfrontament que el Rei mantingu amb l'infantat s'aconsegu la reincorporaci a la Corona en 1802, (no sense abonar una important quantitat de diners) i confirmada en 1835, desprs del procs comenat en 1764 .

Com a colof en 1854, l'Ajuntament enderroca la casa palau que hi havia a la plaa, hui ocupada per un jard, varies cases i la Casa de la Cultura.

Fins el moment de la reincorporaci es produren continus altercats contra el duc, i en varies ocasions, ataquen la casa palau i es pica l'escut d'armes.

Destacable tamb sn els enfrontaments en la Guerra Carlina, que junt a les pestes, aconsellaren la construcci d'una muralla.

Ja finalment, destaca el alt carcter socialista que hi hagu en la Guerra Civil. A Alberic, existia una fbrica d'armes, on es feia el fusell "Naranjero", fbrica que no es reconvert a la indstria per por a que al camp faltaren jornalers disposats a treballar la terra dels grans propietaris.

 Demografia .

 Economia .
Actualment, l'activitat econmica ms important s l'agricultura (els tarongers han desplaat a l'arrs), per la indstria s cada vegada ms important des que en 1997 es va inaugurar un polgon industrial que est en plena expansi.

 Administraci .


 Monuments .

 Esglsia de Sant Lloren Mrtir. Es troba en la Plaa de la Constituci i va ser rehabilitat fa poc. Fou construt el 1695 damunt d'una mesquita, per no s'acab fins 1701. Destaca la Capella de la Comuni d'estil barroc.
 L'ajuntament, de 1798, antiga casa del comte del Infantat.
 Convent de Nostra Senyora dels ngels, de finals del segle XVII. Allotja frecos en el sostre i una capella. En la faana s'ha descobert un retaule de cermica pintada.
 L'Ermita de Santa Brbara, edifici de les darreries del segle XVIII.

Festes.
 La nit del mel amb motiu de la festa de Sant Lloren Mrtir (Patr d'Alberic), el 8 d'agost. Quan les campanes volten les dotze de la nit es menja mel d'Alger.
 Festa de l'encisam, cada Diumenge de Rams que aplega cada any a la Muntanyeta milers i milers de persones vingudes de tota la comarca i de ms enll. Pel mat se celebra el concurs de l'encisam i a poqueta nit la baix dels sants, qu s una provess religiosa, on es Baixen els Passos de la Passi de Jess al poble, per a la celebraci de la Setmana Santa, gran festa a Alberic.
 Fira de Sant Joan. Al segle XV es dedicava al comer de la seda, desprs als cavalls i, en la actualitat, es fan paelles, verbenes, espectacles, etc. Sol fer-se al voltant del dia de Sant Joan, el 24 de juny.
 Falles, amb aproximadament 1000 fallers i 8 monuments.
 Festes de barri.
 Sant Antoni, on es fan fogueres el 17 de gener.
 Verge dels Desemparats, a primers de maig.
 Nostra Senyora del Rosari (Patrona d'Alberic), el 7 d'octubre.
 Nostra Senyora d'Agost, el 15 d'octubre.
 Sant Blai, el 3 de febrer.
 Sant Miquel, el 29 de setembre.
 Santa Ceclia, cap a finals de novembre, la Societat Uni Musical d'Alberic li dedica les Festes a la Patrona dels msics.
 La Milagrosa, Verge situada a la Capella del Collegi amb el mateix nom, que se celebra al 27 de novembre.
 Filles de Maria, que es celebr el 8 de desembre, festa organitzada per xiques joves i fadrines del poble.

Gastronomia.
Cal destacar la tradicional Mona de Pasqua, acompanyada de xocolate, ou dur i llonganissa seca, una de les ms famoses del Pas, tot i que la podem trobar durant tot l'any.

Enllaos Externs.
 Alberic.com, Inclou fotografies i una ampla ampliaci histrica dels monuments.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament del municipi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9899" title="Velocitat de la llum" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="5415">

La velocitat de la llum en el buit s per definici una constant universal de valor 299.792.458 m/s (aproximadament (1.079.252.848,8 km/h). Es denota amb la lletra c, provinent del llat celrit s (velocitat), i tamb s coneguda com la constant d'Einstein. La velocitat de la llum fou inclosa oficialment en el Sistema Internacional d'Unitats com a constant el 21 d'octubre de 1983, passant el metre a sser una unitat donada en funci d'aquesta constant i el temps. La velocitat de la llum en l'espai, on existeixen vertaderes rutes en equilibri gravitatori, pot arribar als 5.000.000 km/s.

La velocitat a travs d'un medi que no sigui el buit s sempre menor a c (segons l'ndex de refracci del medi). En angls la velocitat de la llum s'abrevia SOL (Speed Of Light).

 Descripci .
D'acord amb la fsica moderna estndard, tota radiaci electromagntica (inclosa la llum visible) es propaga o mou a una velocitat constant en el buit, coneguda comunament com velocitat de la llum, que s una constant fsica denotada com c. Aquesta velocitat c s tamb la velocitat de la propagaci de la gravetat en la Teoria general de la relativitat.

Una conseqncia en las lleis de l'electromagnetisme (com les equacions de Maxwell) s que la velocitat c de radiaci electromagntica no depn de la velocitat de l'objecte que emet la radiaci. Aix, per exemple, la llum emesa d'una font de llum que es mou rpidament viatjaria a la velocitat de la llum provinent d'una font estacionria (tot i que  el color, la freqncia, l'energia i el momentum de la llum canviaran, fenmen que se coneix com a efecte Doppler).

 Vegeu tamb .
Llum;

 Referncies .

 Referncies histriques .
 Fizeau, H. L., Sur une experience relative a la vitesse de propogation de la lumiere, Comptes Rendus 29, 90-92, 132, 1849 (en francs).
 Foucault, J. L., Determination experimentale de la vitesse de la lumiere: parallaxe du Soleil, a Comptes Rendus 55, 501-503, 792-796, 1862 (en francs).
 Halley, Edmund, Monsieur Cassini, his New and Exact Tables for the Eclipses of the First Satellite of Jupiter, reduced to the Julian Stile and Meridian of London, a Philosophical Transactions 18, no. 214, pg. 237-256, desembre de 1694 (en angls).
 Michelson, A. A., Experimental Determination of the Velocity of Light, Proceedings of the American Association for the Advancement of Science 27, 71-77, 1878 (en angls).
 Michelson, A.A., F. G. Pease y F. Pearson, Measurement Of The Velocity Of Light In A Partial Vacuum, Astrophysical Journal 82, 26-61, 1935 (en angls).
 Newcomb, Simon, The Velocity of Light, a la revista Nature, pg. 29-32, 13 de maig de 1886 (en angls).
 Perrotin, Joseph, Sur la vitesse de la lumiere, a Comptes Rendus 131, 731-734, 1900 (en francs).
 Rmer, Ole, Dmonstration touchant le mouvement de la lumire, a Journal des Savans, 7 de diciembre de 1676, pg. 223-236 (disponible en francs com a text a: astro.campus.ecp.fr), tradut com A Demonstration concerning the Motion of Light, a Philosophical Transactions of the Royal Society, n. 136, pg. 893-894; 25 de junio de 1677, disponible en francs como a text a: astro.campus.ecp.fr).

 Referncies modernes .
 Jackson, John David, Classical electrodynamics, ISBN 047130932X, John Wiley & Sons, 2a edici, 1975; 3a edici, 1998 (en angls).
 Kak, Subhash, The Speed of Light and Pur nic Cosmology, en T. R. N. Rao y Subhash Kak, Computing Science in Ancient India (pg. 80-90), disponible en e-print physics/9804020 en l'arXiv, USL Press, Lafayette, 1998 (en angls).
 MacKay, R. J., y R. W. Oldford, Scientific Method, Statistical Method and the Speed of Light, disponible en ), en Statistical Science 15(3), pg. 254-278, 2000 (en angls).

 Enllaos externs .

AstroMa.com (informaci sobre la velocitat de la llum). ;
Maloka.org (velocitat de la llum). ;
INAOEP.mx (Instituto Nacional de Astrofisca, ptica y Electrnica). ;
Experiment casol (Microones, pegadola i  la velocitat de la llum). ;
Portalciencia.com.ar - Informe sobre la velocitat de la llum ;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9914" title="Missatgeria instantnia" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="5418">
La missatgeria instantnia (IM) s un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o ms persones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com Internet.

El funcionament s molt senzill: tenim una llista de contactes (adreces de correu vlides), als que hem autoritzat que spiguen el nostre estat (connectat, desconnectat, ocupat, enfeinat, ...), encara que podem falsejar-lo. Llavors en aquesta llista de contactes podem obrir una finestra de conversa amb els que estiguin disponibles.

L'ltima generaci dels programes de missatgeria ens permet fer coses com ara fer servir webcam, micrfon, o compartir jocs i aplicacions.


Algunes de les xarxes de missatgeria instantnia que existeixen sn:

MSN Messenger;
Jabber;
ICQ;
Google Talk (compatible amb Jabber);
Yahoo Messenger;
AOL Instant Messenger;

Normalment cada xarxa propietria t un programa per utilitzar-la, per hi ha tamb programes que permeten utilitzar-les totes a la vegada, com ara:

Pidgin;
Kopete;
Trillian;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9917" title="Llista de municipis de la Provncia d'Alacant" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="5419">



------------

Significat de cada camp de dades:

 Oficial: Topnim oficial segons la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 Catal: Topnim en catal.;
 Castell: Topnim en castell.;
 Pob: Nombre d'habitants, segons padr d'1 de gener de 2004 del Instuto Nacional de Estadstica d'Espanya.;
 Ext: Superfcie de l'rea del municipi en kms.2, segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 Den: Nombre d'habitants per cada km.2 del municipi (densitat). Es calcula amb la divisi Pob/Ext.;
 C.Lon: Possici geogrfica per coordenada de longintud. En graus, minuts, i segons. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 C.Lat: Possici geogrfica per coordenada de latitud. En graus, minuts, i segons. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 Alt: Altitud mxima del nucli urb ms important. En metres. Dades de 1996 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 Ent: Nombre d'entitats de poblaci. Dades de 1998 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 P.Ling: Predomini lingstic. Segons la Llei d's i Ensenyament del Valenci 4/1983 del 23 de noveembre de 1983.;
 Com: Comarca a la qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 Cap: Capital de comarca.;
 P.Jud: Partit judicial al qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 Regi: Regi natural valenciana a la qual pertany.;


 Enllaos relacionats .

 Comarques del Pas Valenci;
 Llista de municipis del Pas Valenci;
 Llista de municipis de Castell;
 Llista de municipis de Valncia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9919" title="Llista de municipis de l'Arag" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="5420">


 Municipis d'Osca;
 Municipis de Terol;
 Municipis de Saragossa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9920" title="Llista de municipis d'vila" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="5421">


A.
Adanero;
Adrada (La);
Albornos;
Aldeanueva de Santa Cruz;
Aldeaseca;
Aldehuela (La);
Amavida;
Arenal (El);
Arenas de San Pedro;
Arevalillo;
Arvalo;
Aveinte;
Avellaneda;
vila;

B.
Barco de vila (El);
Barraco (El);
Barromn;
Becedas;
Becedillas;
Bercial de Zapardiel;
Berlanas (Las);
Bernuy-Zapardiel;
Berrocalejo de Aragona;
Blascomilln;
Blasconuo de Matacabras;
Blascosancho;
Bohodn (El);
Bohoyo;
Bonilla de la Sierra;
Brabos;
Bularros;
Burgohondo;
C.
Cabezas de Alambre;
Cabezas del Pozo;
Cabezas del Villar;
Cabizuela;
Canales;
Candeleda;
Cantiveros;
Cardeosa;
Carrera (La);
Casas del Puerto de Villatoro;
Casasola;
Casavieja ;
Casillas;
Castellanos de Zapardiel;
Cebreros;
Cepeda la Mora;
Cilln;
Cisla;
Colilla (La);
Collado de Contreras;
Collado del Mirn;
Constanzana;
Crespos;
Cuevas del Valle;
Chamartn;
D.
Diego del Carpio;
Donjimeno;
Donvidas;
E:.
Espinosa de los Caballeros;
F.
Flores de vila;
Fontiveros;
Fresnedilla;
Fresno (El);
Fuente el Sauz;
Fuentes de Ao;

G.
Gallegos de Altamiros;
Gallegos de Sobrinos;
Garganta del Villar;
Gavilanes;
Gemuo;
Gilbuena;
Gil Garca;
Gimialcn;
Gotarrendura;
Grandes y San Martn;
Guisando;
Gutierre-Muoz;
H.
Hernansancho;
Herradn de Pinares;
Herreros de Suso;
Higuera de las Dueas;
Hija de Dios (La);
Horcajada (La);
Horcajo de las Torres;
Hornillo (El);
Hoyocasero;
Hoyo de Pinares (El);
Hoyorredondo;
Hoyos del Collado;
Hoyos del Espino;
Hoyos de Miguel Muoz;
Hurtumpascual;
I.
(buit) 
J.
Junciana;
K.
(buit) 
L.
Langa;
Lanzahta;
Losar del Barco (El);
Llanos de Tormes (Los);
M.
Madrigal de las Altas Torres;
Maello;
Malpartida de Corneja;
Mamblas;
Mancera de Arriba;
Manjablago;
Marln;
Martiherrero;
Martnez;
Mediana de Voltoya;
Medinilla;
Mengamuoz;
Mesegar de Corneja;
Mijares;
Mingorra;
Mirn (El);
Mironcillo;
Miruea de los Infanzones;
Mombeltrn;
Monsalupe;
Moraleja de Matacabras;
Muana;
Muico;
Muogalindo;
Muogrande;
Muomer del Peco;
Muopepe;
Muosancho;
Muotello;
N.
Narrillos del lamo;
Narrillos del Rebollar;
Narros del Castillo;
Narros del Puerto;
Narros de Salduea;
Navacepedilla de Corneja;
Nava de Arvalo;
Nava del Barco;
Navadijos;
Navaescurial;
Navahondilla;
Navalacruz;
Navalmoral;
Navalonguilla;
Navalosa;
Navalperal de Pinares;
Navalperal de Tormes;
Navaluenga;
Navaquesera;
Navarredonda de Gredos;
Navarredondilla;
Navarrevisca;
Navas del Marqus (Las);

Navatalgordo;
Navatejares;
Neila de San Miguel;
Niharra;
O.
Ojos-Albos;
Orbita;
Oso (El);
P.
Padiernos;
Pajares de Adaja;
Palacios de Goda;
Papatrigo;
Parral (El);
Pascualcobo;
Pedro Bernardo;
Pedro-Rodrguez;
Peguerinos;
Pealba de vila;
Piedrahta;
Piedralaves;
Poveda;
Poyales del Hoyo;
Pozanco;
Pradosegar;
Puerto Castilla;
Q.
(buit) 
R.
Rasueros;
Riocabado;
Riofro;
Rivilla de Barajas;
S.
Salobral;
Salvadis;
San Bartolom de Bjar;
San Bartolom de Corneja;
San Bartolom de Pinares;
Sanchidrin;
Sanchorreja;
San Esteban de los Patos;
San Esteban del Valle;
San Esteban de Zapardiel;
San Garca de Ingelmos;
San Juan de Gredos;
San Juan de la Encinilla;
San Juan de la Nava;
San Juan del Molinillo;
San Juan del Olmo;
San Lorenzo de Tormes;
San Martn de la Vega del Alberche;
San Martn del Pimpollar;
San Miguel de Corneja;
San Miguel de Serrezuela;
San Pascual;
San Pedro del Arroyo;
Santa Cruz del Valle;
Santa Cruz de Pinares;
Santa Mara del Arroyo;
Santa Mara del Berrocal;
Santa Mara del Cubillo;
Santa Mara de los Caballeros;
Santa Mara del Titar;
Santiago del Collado;
Santiago de Tormes;
Santo Domingo de las Posadas;
Santo Tom de Zabarcos;
San Vicente de Arvalo;
Serrada (La);
Serranillos;
Sigeres;
Sinlabajos;
Solana de vila;
Solana de Rioalmar;
Solosancho;
Sotalvo;
Sotillo de la Adrada;
T.
Tiemblo (El);
Tiosillos;
Tolbaos;
Tormellas;
Tornadizos de vila;
Trtoles;
Torre (La);
U.
Umbras;
V:.
Vadillo de la Sierra;
Valdecasa;
Vega de Santa Mara;
Velayos;
Villaflor;
Villafranca de la Sierra;
Villanueva de vila;
Villanueva de Gmez;
Villanueva del Aceral;
Villanueva del Campillo;
Villar de Corneja;
Villarejo del Valle;
Villatoro;
Viegra de Moraa;
Vita;
W.
(buit) 
X.
(buit) 
Y.
(buit) 
Z.
Zapardiel de la Caada;
Zapardiel de la Ribera;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9921" title="Llista de municipis de Badajoz" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="5422">

Aquesta provncia t 496 municipis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9922" title="Llista de municipis de Burgos" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="5423">
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9923" title="Llista de municipis de Cceres" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="5424">


En aquesta provncia hi ha 440 municipis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9924" title="Llista de municipis de Cadis" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="5425">
Alcal de los Gazules;
Alcal del Valle;
Algar;
Algesires (Algeciras);
Algodonales;
Arcos de la Frontera;
Barbate;
Los Barrios ;
Benalup-Casas Viejas;
Benaocaz;
Bornos ;
El Bosque;
Cadis (Cdiz);
Castellar de la Frontera;
Chiclana de la Frontera;
Chipiona;
Conil de la Frontera;
Espera ;
El Gastor ;
Grazalema;
Jerez de la Frontera;
Jimena de la Frontera;
La Lnea de la Concepcin;
Medina-Sidonia ;
Olvera ;
Paterna de Rivera ;
Prado del Rey;
Puerto Real;
El Puerto de Santa Mara;
Puerto Serrano ;
Rota ;
San Fernando;
San Jos del Valle;
San Roque;
Sanlcar de Barrameda;
Setenil de las Bodegas;
Tarifa;
Torre Alhquime;
Trebujena;
Ubrique;
Vejer de la Frontera;
Villaluenga del Rosario;
Villamartn;
Zahara de la Sierra;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9926" title="Llista de municipis de Cantbria" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="5426">


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9929" title="Llista de municipis de la Provncia de Castell" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="5427">



--------------


Significat de cada camp de dades:

 Catal: Topnim en catal.;
 Castell: Topnim en castell.;
 Oficial: Topnim oficial segons la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 POB: Nombre d'habitants, segons padr d'1 de gener de 2004 del Instuto Nacional de Estadstica d'Espanya.;
 EXT: Superfcie de l'rea del municipi en km2, segons el Instituto Nacional de Estadstica (INE), "Renovacin del Padrn Municipal de Habitantes a 1 de Mayo de 1996. Nomenclator de las Ciudades, Villas, Lugares, Aldeas y dems Entidades de Poblacin con especificacin de sus Ncleos: Alicante, Castelln y Valencia".;
 DEN: Nombre d'habitants per cada km2 del municipi (densitat). Es calcula amb la divisi Pob/Ext.;
 COORLON: Possici geogrfica per coordenada de longintud. En graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 COORLAT: Possici geogrfica per coordenada de latitud. En graus, minuts, i segonsEn graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 ALT: Altitud mxima del nucli urb ms important. En metres. Dades de 1996 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 ENT: Nombre d'entitats de poblaci. Dades de 1998 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 PL: Predomini lingstic. Castell (C) o Valenci (V). Segons la Llei d's i Ensenyament del Valenci 4/1983 del 23 de noveembre de 1983.;
 COMARCA: Comarca a la qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 PARTJUD: Partit judicial al qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;


 Enllaos relacionats .

 Comarques del Pas Valenci;
 Municipis del Pas Valenci;
 Llista de municipis d'Alacant;
 Llista de municipis de Valncia;
 ;
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9930" title="Llista de municipis de Catalunya" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="5428">
Llista dels municipis de Catalunya ordenats per ordre alfabtic.









Referncies.
 
 Font: Municipis i comarques de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9933" title="Llista de municipis de Crdova" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="5429">
Adamuz;
Aguilar de la Frontera;
Alcaracejos;
Almedinilla;
Almodovar del Ro;
Aora;
Baena;
Belalcazar;
Belmez;
Benamej;
Bujalance;
Cabra;
Caete de las Torres;
Carcabuey;
Cardea;
Castro del Ro;
Conquista;
Crdova;
Doa Mencia;
Dos Torres;
El Carpio;
El Guijo;
El Viso;
Encinarejo;
Encinas Reales;
Espejo;
Espiel;
Fernn Nez;
Fuente Lancha;
Fuente Obejuna;
Fuente Palmera;
Fuente Tjar;
Guadalczar;
Hinojosa;
Hornachuelos;
Iznajar;
La Carlota;
La Granjuela;
La Rambla;
La Victoria;
Los Bzquez;
Lucena;
Luque;
Montalbn de Crdoba;
Montemayor;
Montilla;
Montoro;
Monturque;
Moriles;
Nueva Carteya;
Obejo;
Palenciana;
Palma del Ro;
Pedro Abad;
Pedroche;
Pearroya-Pueblonuevo;
Posadas;
Pozoblanco;
Priego de Crdova;
Puente Genil;
Rute;
Santa Eufemia;
Santaella;
San Sebastin de los Ballesteros;
Torrecampo;
Valenzuela;
Valsequillo;
Villa del Ro;
Villafranca;
Villahalta;
Villaralto;
Villaviciosa;
Villanueva de Crdova;
Villanueva del Duque;
Villanueva del Rey;
Zuheros;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9934" title="Llista de municipis de Galcia" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="5430">
 Municipis de la Corunya;
 Municipis de Lugo;
 Municipis d'Orense;
 Municipis de Pontevedra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9935" title="Llista de municipis de la provncia de Girona" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="5431">
 

Referncia.
INE;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9936" title="Llista de municipis de Granada" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="5432">

Aquesta s la Llista de Municipis de la provncia de Granada. En total hi ha 168:






 Font .

 Institut Nacional d'Estadstica (INE).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9937" title="Llista de municipis de Guadalajara" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="5433">
Llista de municipis de la provncia de Guadalajara, a Castella - la Manxa (Espanya).



 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9938" title="Llista de municipis de Guipscoa" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="5434">























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9939" title="Llista de municipis de Huelva" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="5435">



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9940" title="Llista de municipis de Jan" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="5436">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9942" title="Llista de municipis de la Corunya" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="5437">





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9943" title="Llista de municipis de la Rioja" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="5438">
balos;
Agoncillo;
Aguilar del Ro Alhama;
Ajamil;
Albelda de Iregua;
Alberite ;
Alcanadre ;
Aldeanueva de Ebro ;
Alesanco ;
Alesn ;
Alfaro ;
Almarza de Cameros ;
Anguciana ;
Anguiano ;
Arenzana de Abajo ;
Arenzana de Arriba;
Arnedillo ;
Arnedo;
Arrbal;
Ausejo;
Autol;
Azofra;
Badarn;
Baares;
Baos de Rioja;
Baos de Ro Toba ;
Berceo;
Bergasa ;
Bergasillas Bajera ;
Bezares ;
Bobadilla ;
Brieva de Cameros;
Brias;
Briones;
Cabezn de Cameros;
Calahorra;
Camprovn;
Canales de la Sierra;
Canillas de Ro Tuerto;
Caas;
Crdenas;
Casalarreina;
Castaares de Rioja;
Castroviejo;
Cellorigo;
Cenicero;
Cervera del Ro Alhama;
Cidamn;
Cihuri;
Ciruea;
Clavijo;
Cordovn;
Corera;
Cornago;
Corporales;
Cuzcurrita de Ro Tirn ;
Daroca de Rioja;
Enciso;
Entrena;
Estollo;
Ezcaray;
Foncea;
Fonzaleche;
Fuenmayor;
Galbrruli;
Galilea;
Gallinero de Cameros;
Gimileo;
Gran;
Grvalos;
Haro;
Herce;
Herramlluri;
Hervas;
Hormilla;
Hormilleja;
Hornillos de Cameros;
Hornos de Moncalvillo;
Hurcanos;
Igea;
Jaln de Cameros;
Laguna de Cameros;
Lagunilla del Jubera;
Lardero;
Ledesma de la Cogolla;
Leiva;
Leza de Ro Leza;
Lumbreras;
Manjarrs;
Mansilla de la Sierra;
Manzanares de Rioja;
Matute;
Medrano;
Munilla;
Murillo de Ro Leza;
Muro de Aguas;
Muro en Cameros;
Njera;
Nalda;
Navajn;
Navarrete;
Nestares;
Nieva de Cameros;
Ocn;
Ochnduri;
Ojacastro;
Ollauri;
Ortigosa de Cameros ;
Pazuengos;
Pedroso;
Pinillos;
Pradejn;
Pradillo;
Prjano;
Quel;
Rabanera;
El Rasillo de Cameros ;
El Redal;
Ribafrecha;
Rincn de Soto;
Robres del Castillo;
Rodezno;
Sajazarra;
San Asensio;
San Milln de la Cogolla;
San Milln de Ycora;
San Romn de Cameros;
Santa Coloma;
Santa Engracia del Jubera;
Santa Eulalia Bajera;
Santo Domingo de la Calzada;
San Torcuato;
Santurde de Rioja;
Santurdejo;
San Vicente de la Sonsierra ;
Sojuela;
Sorzano;
Sots;
Soto en Cameros;
Terroba;
Tirgo;
Toba;
Tormantos;
Torrecilla en Cameros ;
Torrecilla sobre Alesanco ;
Torre en Cameros;
Torremontalbo;
Treviana;
Tricio;
Tudelilla;
Uruuela;
Valdemadera;
Valgan;
Ventosa;
Ventrosa;
Viguera;
Villalba de Rioja;
Villalobar de Rioja;
Villamediana de Iregua;
Villanueva de Cameros;
El Villar de Arnedo;
Villar de Torre;
Villarejo;
Villarroya;
Villarta-Quintana;
Villavelayo;
Villaverde de Rioja;
Villoslada de Cameros;
Viniegra de Abajo;
Viniegra de Arriba;
Zarratn;
Zarzosa;
Zorraqun;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9944" title="Llista de municipis de Las Palmas" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="5439">





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9945" title="Llista de municipis d'Osca" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="5440">























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9947" title="Llista de municipis de Lugo" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="5441">


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9949" title="Llista de municipis de Lle" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="5442">


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9950" title="Llista de municipis de la Comunitat de Madrid" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="5443">

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9951" title="Llista de municipis de Mlaga" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="5444">
Llista de municipis de la provncia de Mlaga:

  Alameda;
  Alcaucn;
  Alfarnate ;
  Alfarnatejo;
  Algarrobo ;
  Algatocn;
  Alhaurn de la Torre ;
  Alhaurn el Grande;
  Almchar;
  Almargen;
  Almoga;
  lora ;
  Alozaina;
  Alpandeire ;
  Antequera;
  rchez;
  Archidona;
  Ardales;
  Arenas;
  Arriate ;
  Atajate;
  Benadalid;
  Benahavs;
  Benalaura;
  Benalmdena ;
  Benamargosa;
  Benamocarra ;
  Benaojn;
  Benarrab;
  Campillos;
  Canillas de Aceituno ;
  Canillas de Albaida ;
  Caete la Real;
  Carratraca;
  Cartajima;
  Crtama;
  Casabermeja;
  Casarabonela;
  Casares;
  Con ;
  Colmenar;
  Comares;
  Cmpeta  ;
  Cortes de la Frontera;
  Cuevas Bajas;
  Cuevas de San Marcos ;
  Cuevas del Becerro;
  Ctar ;
  El Borge;
  El Burgo;
  Estepona ;
  Farajn;
  Frigiliana;
  Fuengirola;
  Fuente de Piedra;
  Gaucn ;
  Genalguacil;
  Guaro;
  Humilladero;
  Igualeja;
  Istn;
  Iznate;
  Jimena de Lbar;
  Jubrique;
  Juzcar;
  Macharaviaya;
  Mlaga (Mlaga);
  Manilva;
  Marbella ;
  Mijas;
  Moclinejo;
  Mollina ;
  Monda;
  Montejaque;
  Nerja ;
  Ojn;
  Parauta;
  Periana ;
  Pizarra;
  Pujerra;
  Rincn de la Victoria;
  Rio Gordo;
  Ronda;
  Salares;
  Sayalonga;
  Sedella ;
  Sierra de Yeguas;
  Teba;
  Tolox;
  Torremolinos ;
  Torrox;
  Totaln;
  Valle de Abdalajs;
  Vlez-Mlaga;
  Villanueva de Algaidas;
  Villanueva de Tapia ;
  Villanueva del Rosario;
  Villanueva del Trabuco;
  Viuela;
  Yunquera;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9952" title="Llista de municipis de Mrcia" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="5445">


La Regi de Mrcia compta amb 45 municipis.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9953" title="Llista de municipis de Navarra" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="5446">























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9955" title="Llista de municipis d'Ourense" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="5447">

Llista de municipis de la provncia d'Ourense:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9957" title="Llista de municipis de Pontevedra" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="5448">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9958" title="Llista de municipis de Salamanca" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="5449">


A.


B.



C.


D.


E.


F.


G.


H.



I.


J.


L.


M.



N.


O.


P.


R.


S.


T.


V.



Y.


Z.




Enllaos externs.
Llistat de municipis de la Diputaci de Salamanca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9959" title="Llista de municipis de Palncia" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="5450">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9960" title="Llista de municipis de Santa Cruz de Tenerife" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="5451">



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9961" title="Llista de municipis de Saragossa" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="5452">





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9962" title="Llista de municipis de Segvia" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="5453">



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9963" title="Llista de municipis de la provncia de Tarragona" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="5454">


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9964" title="Llista de municipis de Sria" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="5455">





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9965" title="Llista de municipis de Sevilla" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="5456">
 Aguadulce;
 Alans;
 Albaida del Aljarafe;
 Alcal de Guadara;
 Alcal del Ro;
 Alcolea del Ro;
 La Algaba ;
 Algmitas;
 Almadn de la Plata;
 Almensilla;
 El Arahal;
 Aznalczar;
 Aznalcllar;
 Badolatosa;
 Benacazn;
 Bollullos de la Mitacin;
 Bormujos;
 Brenes;
 Burguillos;
 Las Cabezas de San Juan ;
 Camas;
 La Campana;
 Cantillana;
 Caada Rosal;
 Carmona;
 Carrin de los Cspedes;
 Casariche;
 Castilblanco de los Arroyos;
 Castilleja de Guzmn;
 Castilleja de la Cuesta;
 Castilleja del Campo;
 El Castillo de las Guardas;
 Cazalla de la Sierra;
 Constantina;
 Coria del Ro;
 Coripe;
 El Coronil;
 Los Corrales;
 El Cuervo de Sevilla;
 Dos Hermanas;
 cija;
 Espartinas;
 Estepa;
 Fuentes de Andaluca;
 El Garrobo;
 Gelves;
 Gerena;
 Gilena;
 Gines;
 Guadalcanal;
 Guillena;
 Herrera;
 Huvar del Aljarafe;
 Isla Mayor;
 La Lantejuela;
 Lebrija;
 Lora de Estepa;
 Lora del Ro;
 La Luisiana;
 El Madroo;
 Mairena del Alcor;
 Mairena del Aljarafe;
 Marchena;
 Marinaleda;
 Martn de la Jara;
 Los Molares;
 Montellano;
 Morn de la Frontera;
 Las Navas de la Concepcin;
 Olivares ;
 Osuna;
 Los Palacios y Villafranca;
 Palomares del Ro;
 Paradas;
 Pedrera;
 El Pedroso;
 Peaflor;
 Pilas;
 Pruna;
 La Puebla de Cazalla;
 La Puebla de los Infantes;
 La Puebla del Ro;
 El Real de la Jara;
 La Rinconada;
 La Roda de Andaluca;
 El Ronquillo;
 El Rubio;
 Salteras;
 San Juan de Aznalfarache;
 San Nicols del Puerto;
 Sanlcar la Mayor;
 Santiponce;
 El Saucejo;
 Sevilla;
 Tocina;
 Tomares;
 Umbrete;
 Utrera;
 Valencina de la Concepcin;
 Villamanrique de la Condesa;
 Villanueva de San Juan;
 Villanueva del Ariscal;
 Villanueva del Ro y Minas;
 Villaverde del Ro;
 El Viso del Alcor;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9966" title="Llista de municipis de Terol" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="5457">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9967" title="Llista de municipis de Toledo" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="5458">




 Vegeu tamb .

 Llista de municipis de Castella - la Manxa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9968" title="Llista de municipis de la Provncia de Valncia" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="5459">


--------------


Significat de cada camp de dades:

 Catal: Topnim en catal.;
 Castell: Topnim en castell.;
 Oficial: Topnim oficial segons la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 POB: Nombre d'habitants, segons padr d'1 de gener de 2004 del Instuto Nacional de Estadstica d'Espanya.;
 EXT: Superfcie de l'rea del municipi en kms.2, segons el Instituto Nacional de Estadstica (INE), "Renovacin del Padrn Municipal de Habitantes a 1 de Mayo de 1996. Nomenclator de las Ciudades, Villas, Lugares, Aldeas y dems Entidades de Poblacin con especificacin de sus Ncleos: Alicante, Castelln y Valencia".;
 DEN: Nombre d'habitants per cada km.2 del municipi (densitat). Es calcula amb la divisi Pob/Ext.;
 COORLON: Possici geogrfica per coordenada de longintud. En graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 COORLAT: Possici geogrfica per coordenada de latitud. En graus, minuts, i segonsEn graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 ALT: Altitud mxima del nucli urb ms important. En metres. Dades de 1996 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 ENT: Nombre d'entitats de poblaci. Dades de 1998 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 PL: Predomini lingstic. Castell (C) o Valenci (V). Segons la Llei d's i Ensenyament del Valenci 4/1983 del 23 de novembre de 1983.;
 COMARCA: Comarca a la qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 PARTJUD: Partit judicial al qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;


 Enllaos relacionats .

 Comarques del Pas Valenci;
 Municipis del Pas Valenci;
 Llista de municipis d'Alacant;
 Llista de municipis de Castell;
 ;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9969" title="Llista de municipis de Valladolid" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="5460">





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9970" title="Llista de municipis de Biscaia" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="5461">
 Abadio;
 Abanto y Cirvana;
 Ajangiz;
 Alonsotegi;
 Amorebieta;
 Amoroto;
 Arakaldo;
 Arantzazu;
 Areatza;
 Arrankudiaga;
 Arratzu;
 Arrieta;
 Arrigorriaga;
 Artea;
 Artzentales;
 Atxondo;
 Aulesti;
 Bakio;
 Balmaseda;
 Baracaldo;
 Barrika;
 Basauri;
 Bedia;
 Berango;
 Bermeo;
 Berriatua;
 Berriz;
 Bilbao;
 Busturia;
 Derio;
 Dima;
 Durango;
 Ea;
 Elantxobe;
 Elorrio;
 Erandio;
 Ereo;
 Ermua;
 Errigoiti;
 Etxebarri, Anteiglesia de San Esteban-Etxebarri Doneztebeko Elizatea;
 Etxebarria;
 Forua;
 Fruiz;
 Galdakao;
 Galdames;
 Gamiz-Fika;
 Garay;
 Gatika;
 Gautegiz Arteaga;
 Gernika-Lumo;
 Getxo;
 Lequeitio;
 Mundaka;
 Ondarroa;
 Portugalete;
 Santurce;
 Sestao;
 Valmaseda;
 Zalla;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9971" title="Llista de municipis de Zamora" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="5462">


Abezames;
Alcaices;
Alcubilla de Nogales ;
Alfaraz de Sayago;
Algodre;
Almaraz de Duero;
Almeida de Sayago;
Andavas;
Arcenillas;
Arcos de la Polvorosa ;
Argan;
Argujillo;
Arquillinos ;
Arrabalde;
Aspariegos;
Asturianos;
Ayo de Vidriales;
Barcial del Barco;
Belver de los Montes;
Benavente;
Benegiles;
Bermillo de Sayago;
La Bveda de Toro;
Bret;
Bretocino;
Brime de Sog;
Brime de Urz;
Burganes de Valverde;
Bustillo del Oro;
Cabaas de Sayago;
Calzadilla de Tera;
Camarzana de Tera;
Caizal;
Caizo;
Carbajales de Alba;
Carbellino;
Casaseca de Campen;
Casaseca de las Chanas;
Castrillo de la Guarea;
Castrogonzalo;
Castronuevo;
Castroverde de Campos;
Cazurra;
Cerecinos de Campos;
Cerecinos del Carrizal;
Cernadilla;
Cobreros;
Coomonte;
Coreses;
Corrales del Vino;
Cotanes del Monte;
Cubillos;
Cubo de Benavente;
El Cubo de Tierra del Vino;
Cuelgamures;
Entrala;
Espadaedo;
Faramontanos de Tbara;
Fariza;
Fermoselle;
Ferreras de Abajo;
Ferreras de Arriba;
Ferreruela;
Figueruela de Arriba;
Fonfra;
Fresno de la Polvorosa;
Fresno de la Ribera;
Fresno de Sayago;
Friera de Valverde;
Fuente Encalada;
Fuentelapea;
Fuentesaco;
Fuentes de Ropel;
Fuentesecas;
Fuentespreadas;
Galende;
Gallegos del Pan;
Gallegos del Ro;
Gamones;
Gema;
Granja de Moreruela;
Granucillo;
Guarrate;
Hermisende;
La Hiniesta;
Jambrina;
Justel;
Losacino;
Losacio;
Lubin;
Luelmo;
El Maderal;
Madridanos;
Mahide;
Maire de Castroponce;
Malva;
Manganeses de la Lampreana;
Manganeses de la Polvorosa;
Manzanal de Arriba;
Manzanal del Barco;
Manzanal de los Infantes;
Matilla de Arzn;
Matilla la Seca;
Mayalde;
Melgar de Tera;
Micereces de Tera;
Milles de la Polvorosa;
Molacillos;
Molezuelas de la Carballeda;
Mombuey;
Monfarracinos;
Montamarta;
Moral de Sayago;
Moraleja del Vino;
Moraleja de Sayago;
Morales del Vino;
Morales de Rey;
Morales de Toro;
Morales de Valverde;
Moralina;
Moreruela de los Infanzones;
Moreruela de Tbara;
Muelas de los Caballeros;
Muelas del Pan;
Muga de Sayago;
Navianos de Valverde;
Olmillos de Castro;
Otero de Bodas;
Pajares de la Lampreana;
Palacios del Pan;
Palacios de Sanabria;
Pedralba de la Pradera;
El Pego;
Peleagonzalo;
Peleas de Abajo;
Peausende;
Peque;
El Perdign;
Pereruela;
Perilla de Castro;
Pas;
Piedrahita de Castro;
Pinilla de Toro;
Pino del Oro;
El Piero;
Pobladura del Valle;
Pobladura de Valderaduey;
Porto;
Pozoantiguo;
Pozuelo de Tbara;
Prado;
Puebla de Sanabria;
Pueblica de Valverde;
Quintanilla del Monte;
Quintanilla del Olmo;
Quintanilla de Urz;
Quiruelas de Vidriales;
Rabanales;
Rbano de Aliste;
Requejo;
Revellinos;
Riofro de Aliste;
Rionegro del Puente;
Roales;
Robleda-Cervantes ;
Roelos de Sayago;
Rosinos de la Requejada;
Salce;
Samir de los Caos;
San Agustn del Pozo;
San Cebrin de Castro;
San Cristbal de Entrevias;
San Esteban del Molar;
San Justo;
San Martn de Valderaduey;
San Miguel de la Ribera;
San Miguel del Valle;
San Pedro de Ceque;
San Pedro de la Nave-Almendra;
Santa Clara de Avedillo;
Santa Colomba de las Monjas;
Santa Cristina de la Polvorosa;
Santa Croya de Tera;
Santa Eufemia del Barco;
Santa Mara de la Vega;
Santa Mara de Valverde;
Santibez de Tera;
Santibez de Vidriales;
Santovenia;
San Vicente de la Cabeza;
San Vitero;
Sanzoles;
Tbara;
Tapioles;
Toro;
La Torre del Valle;
Torregamones;
Torres del Carrizal;
Trabazos;
Trefacio;
Ua de Quintana;
Vadillo de la Guarea;
Valcabado;
Valdefinjas;
Valdescorriel;
Vallesa de la Guarea;
Vega de Tera;
Vega de Villalobos;
Vegalatrave;
Venialbo;
Vezdemarbn;
Vidayanes;
Videmala;
Villabrzaro;
Villabuena del Puente;
Villadepera;
Villaescusa;
Villaffila;
Villaferruea;
Villageriz;
Villalazn;
Villalba de la Lampreana;
Villalcampo;
Villalobos;
Villalonso;
Villalpando;
Villalube;
Villamayor de Campos;
Villamor de los Escuderos;
Villanzar;
Villanueva de Azoague;
Villanueva de Campen;
Villanueva de las Peras;
Villanueva del Campo;
Villaralbo;
Villardeciervos;
Villar de Fallaves;
Villar del Buey;
Villardiegua de la Ribera;
Villrdiga;
Villardondiego;
Villarrn de Campos;
Villaseco del Pan;
Villavendimio;
Villaveza del Agua;
Villaveza de Valverde;
Vias;
Zamora;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9972" title="Llista de municipis d'Astries" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="5463">























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9973" title="Llista de municipis d'Andalusia" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="5464">
 Municipis d'Almeria;
 Municipis de Cadis;
 Municipis de Crdova;
 Municipis de Granada;
 Municipis de Huelva;
 Municipis de Jan;
 Municipis de Mlaga;
 Municipis de Sevilla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9976" title="Sant Miquel de Campmajor" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="5465">

Sant Miquel de Campmajor s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9978" title="CMS" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="5466">


Programari: Sistema de gesti de continguts (en angls, Content Management System), sistema per a gestionar continguts i donar-los diferents formats, utilitzat principalment per a pgines web.
Fsica de partcules: Solenoid Compacte per a Muons (en angls, Compact Muon Solenoid), detector de partcules d'un dels experiments vinculats al LHC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9998" title="Constant de la gravitaci" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="5468">
La constant de la gravitaci G (tamb anomenada constant gravitacional,constant de la gravitaci universal o constant de Newton) s una constant fsica fonamental. s la constant de proporcionalitat que apareix a la llei de la gravitaci universal de Isaac Newton i a la teoria de la relativitat general d'Einstein, i no s'ha de confondre amb g, que s l'acceleraci causada per la gravetat a la superfcie de la Terra a nivell del mar i que t un valor de 9.80665 m/s2.

Segons la llei de Newton, la fora d'atracci entre dues masses m1 i m2 s

,

on G es la constant de la gravitaci i d s la distancia entre llurs centres de massa.

A les equacions d'Einstein de la gravitaci, l'atracci gravitacional es dna no noms entre masses, sin que totes les formes d'energia s'atrauen. Aix s conseqncia del Principi de Relativitat, on es postula que massa i energia sn de la mateixa naturalesa. s important remarcar que sn la font del camp gravitacional (atrauen) i l'objecte d'aquest (sn atretes).

En termes de les unitats del SI, el valor de la constant de la gravitaci s:
;

Aix vol dir que dues masses de 1 kilogram cada una, posades a una distancia de 1 metre, s'atreuen l'una amb l'altre amb una fora gravitacional aproximada de 6,67  10 -11  newtons.

La incertesa de 150 parts per mili d'aquest valor posa a la constant gravitacional entre les constants fsiques ms poc precisament mesurades. (Val a dir que les darreres mesures han disminuit la precisi del valor de G acceptat.) Amb igual incertesa s coneix per tant la massa del Sol. La posici dels planetes s coneguda molt ms acuradament, i tamb el producte de G per la massa del Sol. Per tant els clculs de la mecnica celeste poder ser efectuats usant la massa solar ms b que amb les unitats del SI (kilogram). En aquest cas usam la constant gaussiana gravitacional:

k = 0,01720209895 A3 D-2S-1;

G fou implcitament mesurada per primera vegada per Henry Cavendish (Philosophical transactions de 1798). Va usar un balanc horitzontal de torsi amb esferes de plom de les quals midava la inrcia (amb relaci a la constant de torsi), cronometrant la oscillaci de les esferes. La seva feble atracci cap a altres esferes collocades al costat del balanc es podia determinar per la desviaci que causaven. Vegeu: experiment de la torsi de barres. Tanmateix, val la pena esmentar que Cavendish es treballaba amb proporcions, i en els seus articles no fa esment de la constant de la gravitaci: objectiu de Cavendish era determinar amb precisi la massa de la Terra a travs del coneixement de la intensitat de l'atracci gravitatria. Dels seus experiments hom pot extreure a posteriori, per, el valor de la constant de la gravitaci.

Combinant la constant gravitacional amb la constant de Planck i la velocitat de la llum en el buit, es possible crear un sistema de unitat conegut com a unitats de Planck. En aquest sistema la constant gravitacional, la constant de Planck, i la velocitat de la llum prenen un valor numric igual a 1.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="9999" title="Llei de la gravitaci universal" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="5469">

La llei de la gravitaci universal de Newton ens diu que la fora d'atracci entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, s proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distncia que separa els dos cossos. Matemticament s'expressa com:

;

on F s el mdul de la fora de la gravetat, G es la constant gravitacional, m1 i m2 son les masses dels dos objectes que originen la fora, i r s la distncia entre el dos centres de gravetat les dues masses, que es consideren concentrades en un punt.

El valor de G en el SI, Sistema internacional d'unitats s:


;

Amb la llei de la gravitaci universal Newton va aconseguir reproduir les lleis de Kepler donant aix una explicaci ms fonamental de les tres lleis, que fins llavors noms s'havien pogut derivar empricament. 

Per exemple, a la superfcie terrestre on hom pot considerar que la distncia al centre de la Terra s la mateixa en tots els punts (s una aproximaci: la diferncia de les distancies entre el centre de la terra al pic d'una muntanya de 1.000m i a un punt al nivell del mar s menys d'un 10%).

 on .

Aqu M s la massa de la Terra i R el seu radi mig. Generalment s una bona aproximaci considerar g com una constant. De fet g s l'acceleraci que els cossos experimenten a la superfcie terrestre i que s la mateixa per tots els cossos independent de la seva massa (com es pot deduir de la derivaci anterior) i que va ser demostrat empricament per Galileo Galilei.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10000" title="Diumenge de Rams" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="5470">
En el cristianisme el dia de Rams conmemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua Jueva.

Segons l'Evangeli, Jess va ser rebut amb alegria, alant branques de llor i de palmes per donar-li la benvinguda. 

Als Pasos Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'esglsia a beneir el palm (pels nens) o la palma (per les nenes), o un brot de llor. s tradici a les comarques gironines, que el padr i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.

Per tota la geografia catalana es representa La Passi, sent les ms famoses les d'Esparreguera i Olesa.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10001" title="Memria d'ordinador" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="5471">

La memria s l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informaci en un ordinador o en dispositius electrnics en general. s un dels elements del maquinari d'un ordinador.

Actualment, quan es parla de memria a seques ens referim a la memria RAM, un tipus de memria basada en els semiconductors caracteritzada per un accs rpid per d'emmagatzemament temporal. Igualment, quan parlem demmagatzemament normalment ens referim a dispositius d'emmagatzemament massiu, dispositius ms lents que la memria RAM per d'una naturalesa ms permanent. Per exemple, dispositius magntics com els discs durs, discs ptics, etc. Histricament, a memria i emmagatzemament se'ls anomenava respectivament emmagatzemament primari i emmagatzemament secundari.

La memria primria la gestiona el sistema operatiu mitjanant la Gesti de la memria.

Tipus de memria.

 Segons la perdurabilitat de les dades.
Voltil: aquella que perd la seva informaci quan no rep corrent elctric. Normalment, sn memries basades en semiconductors (RAM).
No voltil: no perd la seva informaci. Poden ser memries magntiques (disquet, disc dur, etc...) , ptiques (CD-ROM,DVD, etc...) , o electrniques (Memria flaix).

Segons el tipus d'accs.
Noms lectura: ROM (Read Only Memory).
Lectura / escriptura: RAM (Random Acces Memory);

Segons el tipus d's.
Primria o Principal: accs rpid per emmagatzemament temporal, mitjanant elements electrnics semiconductors (xips) Memria RAM.
Secundria: accs ms lent que el primari per de naturalesa permanent (sense necessitat d'alimentaci). La que hi ha als discs d'emmagatzemament massiu (disc dur, discs ptics, etc).

Segons la forma d'accs.
Accs seqencial: per a accedir a una porci d'informaci, s'ha de passar per totes les anteriors (per exemple, cinta VHS).
Accs aleatori: es pot accedir a una posici sense passar per les anteriors (RAM).

Histria.

Principals tecnologies usades;
Dcada del 1930; targes perforades o rels electromagntics.
Dcada del 1940; Lmpades de buit, Resistncies;
Dcada del 1950; Lnies de retard de mercuri , Tub catdic Williams, Memries magntiques, Memria de ferrita, molt popular fins als 70;
Dcada del 1960; Primer xip comercial de memria semiconductora;
Dcada del 1970; Substituci de les memries de ferrita per les semiconductores.
Dcada del 1980; Aparici de la memria EEPROM (usada en la tecnologia FLASH);
Dcada del 1990; Generalitzaci memria SDRAM;
Dcada del 2000; Generalitzaci memria DDR SDRAM;

Jerarquitzaci.
La memria est jerarquitzada, s a dir situada a diferents nivells  des del punt de vista del processador. Les raons per les quals existeix la jerarquia de memries sn les segents:

Velocitat dels processadors i les memries.
La velocitat dels processadors s molt ms gran que la velocitat de les memries:

Processadors;





 Memries;




La diferncia entre les dues velocitats va en augment constant.

Propietats de les memries.
 Velocitat;
Latncia: temps d'accs a memria (el que es triga en accedir a la informaci de la memria).
Ample de banda: quantitat d'informaci obtinguda per unitat de temps.
 Capacitat: nombre de Kbits, Mbits, Gbits, ... que pot emmagatzemar la memria.
 Cost per unitat d'emmagatzemament:  / Kbit,  / Mbit,  / Gbit...



(* Preus del 2002)

Propietats dels programes.

Regla del 90/10: del 90% de les referncies a memria, el 10% es realitzen al codi.
Localitat temporal: quan realitzem un accs a una posici de memria, s molt probable que en un futur proper tornem a accedir a la mateixa adrea.
Localitat espacial: quan realitzem un accs a una posici de memria, s molt probable que en un futur proper accedim a una posici molt propera a l'accedida.

Jerarquia de memries.


                       -------------
                       |   Memria  |
                       | Secundria |
                       --------------
                             |
                       -------------
                       |   Memria  |
                       |  Principal |
                       --------------
                             |
                   ______________________
                   |         |          |   
                   |   -------------    |   
                   |   |  Memria   |   |   
                   |   |  Cau 2     |   |   
                   |   -------------    |   
                   |         |          |   
                   |   -------------    |    CPU
                   |   |  Memria   |   |   
                   |   |  Cau 1     |   |   
                   |   -------------    |   
                   |                    |   
                   |   -------------    |   
                   |   | Banc de    |   |   
                   |   | registres  |   |   
                   |   -------------    |   
                   ----------------------


 Conceptes Bsics de memria principal.
La memria principal s una matriu lineal de bytes.

              byte M

La memria rep dues operacions bsiques:

              lectura      : M 
</doc>
<doc id="10002" title="Memria" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="5472">


 Fisiologia:
 Memria humana, s la capacitat per recordar una cosa.
 Histria:
 Memria histrica, un concepte historiogrfic.
 Informtica:
 Memria d'ordinador, component d'un ordinador on s'emmagatzema informaci.
 Literatura:
 Memria escrita, subgnere literari didctic.
 Cincia:
 Memria de materials, propietat dels materials per tornar al seu estat original.
memria (document), part d'un document tcnic, com potser un projecte arquitectnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10062" title="Escut de la Segarra" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="5473">


L'escut oficial de la Segarra t el segent blasonament:

El seu blasonament s: Escut caironat: de sinople, una espiga d'ordi d'or esfullada en pal amb tants grans com municipis tingui la comarca; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.
Histria.
Va ser aprovat el 19 de novembre de 1990.

L'espiga alludeix als cereals com a conreu omnipresent a la comarca, amb un gra per cadascun dels seus municipis. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10063" title="Torrefeta i Florejacs" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="5474">

Torrefeta i Florejacs s un municipi de la comarca de la Segarra. El 1972 es van fusionar els antics municipis de Torrefeta i de Florejacs adoptant el nom impropi de Torrefl, modificat a Torreflor el 1983. El 1994 es va fixar el nom actual.














 




 Demografia .


Les dades anteriors al 1972 sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Torrefeta i Florejacs;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10064" title="Vallferosa" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="5475">


Vallferosa s una entitat de poblaci del terme de Tor.

El terme de Vallferosa, que comprn l'antiga Vallis Frauosa i les costes de Santa Maria (per on passa la carretera a Tor), s la zona ms agresta i rida del municipi formada per masos disseminats: Piteu de Munt, ca l'Aranya, cal Pla, cal Jordi, mas Pallars, Comabella, Socarrats (d'poca medieval), Clavells (paradigma de mas post-remena), cal Cristfol i Bellera. Cal Cristfol ha estat transformada en casa-residncia de pags, coneguda amb el nom La Collita. 

De l'antic castell de Vallferosa, resta l'enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d'uns 30-32 m alt, molt ben conservada. Al costat hi ha l'antiga esglsia parroquial de Sant Pere de Vallferosa, construda de nou el 1698. El 1940 fou adoptada com a temple parroquial l'esglsia de Santa Maria (o de sa Serra), situada al peu de la carretera de Solsona a Tor, que continua essent el centre de les poques cases habitades de Vallferosa i de la propera barriada de Puig-redon.

 Histria .
L'alt domini del castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052) fou dels comtes d'Urgell i desprs del comtat i ducat de Cardona, on s'integr posteriorment a la batllia de Tor. En foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de Ribelles (1166), que la vengu a Bernat de Granyena (durant alguns anys la comanda templera de Granyena en reb els fruits). Al segle XIV s'hi establ la nissaga dels Brull (es conserva un sarcfag de Bernat del Brull al Museu Dioces de Solsona). La baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep de Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristfol de Gironella, ciutad honrat de Barcelona.

L'esglsia fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per Guerau Pon i Ramon Rotllan, amb la seva muller Adalgars, amb els delmes i serveis que havien de fer els homes. L'esglsia i les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell (desprs de Solsona). Els jesutes de Betlem de Barcelona feren alar, el 1698, l'esglsia que actualment es troba en runes.

 Etimologia .
Coneguda com a Vallefrausa (1052) o Vallfraosa (fins al s. XIII-XIV), l'origen etimolgic cal cercar-lo en el topnim que procedeix del nom com frau (ferstec) adjectivat. Una segona versi el situa com a derivat d'afrau (congost).

 Enllaos externs .
Pgina web de Tor, secci Vallferosa;
Pgina web de Vallferosa;
Pgina web de de la subcomarca del llobregs amb informaci de la torre de Vallferosa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10066" title="Biosca" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="5476">

Biosca s un municipi de la comarca de la Segarra, almenys fins que no es cre la comarca de l'Alta Segarra, a la qual segurament passar a pertnyer. Est situat al centre de l'extrem nord de la Segarra, i limita a ponent amb Sanaja, al nord amb Pinell de Solsons, terme municipal de la vena comarca del Solsons, a llevant amb Tor, i al sud amb Massoteres. Antigament, limitava al nord-est amb el terme de Llobera, pertanyent al Solsons, per aquest terme desaparegu, quedant integrat en el de Tor.

 Etimologia .

Es tracta d'un topnim d'origen prerom; es tracta, doncs, d'un dels molts elements iberobascos existents en la toponmia catalana. Est documentat des del segle XI, amb la forma Bioscha en els textos en llat.

 Descripci .

No s un municipi dels tpics de la Segarra; ms aviat s'assembla, per la seva tipologia orogrfica, als del Solsons. En tot el terme hi ha un sol sector pla: el que hi ha al sud de la vila, entre el Llobregs i el sistema muntanys que comena a ran de la vila de Biosca.

El terme s realment complex. Consta, bsicament, de tres unitats diferenciades: al nord, la vall on es troba Lloberola. Al mig, la vall on es troba Biosca. I a l'extrem sud, la llera del Llobregs. 

Aquest darrer s l'nic pla, i s'estn des del mateix riu Llobregs, que fa de lmit meridional, inclinat de nord-oest a sud-est, fins als primers contraforts de les serres de la part nord del terme, que s bsicament la Serra de l'Aguda i la de les Valls. Per la banda de llevant el lmit el marca, com a punt de referncia, la Guixera, de 478 m. alt. A l'altra banda, fan d'extrem del terme dos turons, de 507 i 508 m. alt., al lloc anomenat Cap del Terme. L'alada mitjana d'aquest sector s de 450, amb l'excepci del turonet dels Quadrons, que en fa 478. La carretera C-1512a discorre per l'extrem septentrional d'aquest sector.





 Biosca .

La part central del terme s on es troba el poble de Biosca, tot i que en el seu extrem meridional. De fet, el poble es troba en un pas estret entre dues serres (la de l'Aguda cap a llevant i la de les Valls cap a ponent), just al lloc on s'ajunten diversos torrents: el Torrent de Pasterola, el Barranc de Granell i la Riera de Biosca, que s el principal, que vertebra tot aquest sector del terme.

Aquest conjunt de valls est tancat a ponent per la Serra de les Valls, ja esmentada, que assoleix els 589 m. alt., el Pedrafita, de 675, part del Serrat dels Ametllers -d'on ja tora cap a llevant-, part de les Serres de la Melgosa, que van dels 656 als 681 m. alt., fins a la Collada, de 714 m. alt. Per la Collada passa precisament el cam que uneix Biosca amb Lloberola. Acaba de pujar al Tossal del Ginebre, de 716, que s el punt ms al nord d'aquest sector, i continua cap al Tossal de la Bassa, de 728, i el lloc on es troba Sant Pere Sasserra, de 765 i, ms a llevant, la Costa del Roure, on s'arriba als 807 m. alt. D'aqu trenca cap al sud, seguint ms o menys la carena que separa la Riera de Biosca de la Rasa de Padollers, i va baixant gradualment: 692, 673, 665, 668 a la Pinyora, 652, 635, 624 i 657 al Tossal de la Creu. D'aqu continua cap al sud, per quan arriba a les envistes de l'Aguda, a les Masies de l'Homenet, trenca de nou cap a ponent i va baixant cap al sud-oest evitant la masia de Renyers. Aix, arriba a la Serra de l'Aguda, de 609 m. alt., que ja agafa cap al nord-oest per seguir aquesta serra fins a trobar el poble.

A l'interior del terme noms es pot esmentar com a destacat les Comasses, de 590 m. alt., per la resta del terme est tota formada per carenes que davallen del relleu que acabem d'esplicar, formant les valls interiors que conformen el sector de Biosca.

Es tracta de la vall de la Riera de Biosca, que es forma a sota -sud-oest- de Sant Pere Sasserra i Padollers. La Riera de Sant Miquel rep per la dreta el barranc del Clot de Sant Miquel, el Barranc de l'Estany, el de Lloren, i per l'esquerra, el Torrent de Manonelles i el de Cabirols, a ms d'alguns barrancs i torrents ms, a banda i banda. Tots i cadascun d'ells marquen petites valls que es van unint a la vall principal, de la Riera de Biosca. A l'extrem nord-est del poble rep encara en Barranc de Granell, i al nord-oest, el Torrent de Pasterola, que marquen encara dues valls ms.

Biosca tanca pel sud aquest sector: just a l'extrem sud del poble s'obra la plana per on discorre el Llobregs.

 Lloberola .

L'antic terme de Lloberola s una unitat geogrfica molt diferent de la de Biosca, malgrat que formin part del mateix terme municipal. Est format per una vall i mitja.

La meitat sud s la vall, sencera, de la Riera de Lloberola. La meitat nord s el costat meridional de la vall de la Riera de Sallent; precisament el lmit septentrional del terme municipal de Biosca s el curs d'aquesta riera.

El contnuum de serres i tossals que hem explicat com a lmit nord del sector de Biosca conformen el lmit sud del de Lloberola. El lmit de ponent, des del Pedrafita, de 675 m. alt., s bastant arbitrari, per segueix -de vegades de lluny- el Serrat dels Ametllers -582 m. alt.-, la Serra del Tossal, el Serrat de Coma d'liga, i va a buscar el lloc on s'ajunten les rieres de Lloberola i de Sallent per formar la Riera de Sanaja.

Des d'aqu, el termenal segueix sempre la riera de Sallent, que queda aix dividida entre Biosca, de la Segarra, i Pinell de Solsons, d'aquesta darrera comarca. Quan la Riera de Sallent, passat el Mas d'en Forn, arriba al sud de la masia de Lloren, el terme inflexiona cap al sud-est, abandona la riera i emprn per una carena cap a les Planes de Lluc, entre Lluc i el Cas, i torna a baixar cap a una altra vall: la de la Riera de Lloberola. Segueix un tros cap a llevant aquesta riera, i llavors es torna a enfilar carena amunt, cap a Miravalls i Folc, fins que arriba als 815 m. alt., dalt d'un tur proper al Coll del Piteu. Aqu ja s'uneix a la carena que va a raure a Sant Pere Sasserra, on va a trobar el lmit ja explicat anteriorment.

Al mig, just al nord de Lloberola, comena, al Cap de la Serra i Costa de les Ginebres, el serrat que separa les dues rieres que hem estat esmentant, i que rep el nom, senzillament, de la Serra. Va pujant des dels 500 als 801 m. alt., aquesta darrera alada entre els ja esmentats Lluc i el Cas. La resta, s un altre conjunt de carenes que davallen d'aquests serrats que fan de marc del terme.

La Riera de Lloberola s el resultat d'aquesta orografia. De fet, aquesta riera es forma fora del terme, de la uni de tot de torrents al termenal entre Llobera i Pinell de Solsons, per a prop de Povia entra ja en terme de Biosca, que no deixar fins al mateix moment de fondre's en la Riera de Sanaja. La Riera de Lloberola va rebent tot de petites valls afluents, entre les quals destaquen, per la profunditat del seu relleu, les del Barranc de la Vila, que prviament ja ha rebut el Torrent de Montconill.

La vall de la Riera de Sallent -la meitat meridional que pertany a Biosca- s bsicament el vessant nord de la Serra, i cont tamb tot de valls secundries, entre les quals destaquen el Barranc de Lluc i el del Mas d'en Forn.

 La Vall del Llobregs .

De Biosca cap al sud i l'oest s'estn el sector del terme de Biosca que est incls a la vall del Llobregs. Es tracta d'un sector pla, limitat al nord-est per la lnia formada per les serres de les Valls i de l'Aguda i al sud-oest pel mateix Riu Llobregs.

El lmit sud-est el constitueix el cim de la Guixera, de 478 m. alt., i el del nord-oest, el Tossal Gros, de 546. El Llobregs discorre entre 390 i 420 m. alt. Cal, potser, recordar, que aquest riu s'aboca en el Segre, a Ponts, i que va de sud-est a nord-oest.

En aquest sector, a prop del poble de Taltell, cal destacar el Puig Castellar, de 507 m. alt., tot ell dins del terme de Biosca.

Per aquest pla discorre la carretera comarcal 1412, que s el cam ms habitual per anar de Barcelona a Andorra, a ms de quatre importants lnies d'electricitat.

 Comunicacions .

A l'extrem sud del poble de Biosca es troba la crulla de les quatre carreteres principals que travessen el terme: de nord-oest a sud-est, la C-1412a (Ponts-Tor); de nord-est a sud-oest, la C-451 (C-1412a, a Biosca-Solsona), i de sud-oest a nord-oest, fent de continutat, fins i tot numrica, de l'anterior, la LV-3113 (Guissona-C-1412a, a Biosca). Cap altra carretera solca el terme, per s nombrosos camins rurals, molts d'ells en bon estat per a circular amb tota mena de vehicles; d'altres, noms aptes per a tractors i vehicles tot terreny.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Descripci de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre l'ajuntament;
Dades sobre l'ajuntament de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10067" title="Escut de Biosca" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="5477">


L'escut oficial de Biosca t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un gos contornat de sable acompanyat al cap d' una estrella de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'abril de 1994.

El gos, o ca, s un element parlant i remet a la part final del nom del poble. L'estrella s un senyal tradicional de l'escut del municipi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10068" title="Escut de Cervera" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="5478">


L'escut oficial de Cervera t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: al primer i quart, d'argent, un crvol de gules; al segon i tercer, d'or, quatre pals de gules. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 25 d'abril de 1990.

Cervera va ser el centre d'un comtat, atorgat per Pere III el Cerimonis. Per aix les armes de la vila mostren el crvol de gules sobre camper d'argent (escut parlant dels Cervera, els comtes senyors de la vila) i els quatre pals reials. Com a curiositat, les armes se'ns mostren duplicades, fet que tamb es dna en altres municipis com ara Vic, Prades o Figueres. Les armories de Cervera sn un dels emblemes ms antics dels documentats a Catalunya: el crvol, com a senyal distintiu de la localitat, ja es troba en un segell de 1288.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10069" title="Estars" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="5479">

Estars s un municipi de la comarca de la Segarra.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Estars;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10070" title="Escut d'Estars" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="5480">


L'escut oficial d'Estars t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, tres garbes de blat lligades d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de desembre de 1989.

Les garbes de blat simbolitzen la fertilitat de les terres del poble. El seu nombre evoca les tres senyories de dins el municipi, cadascuna amb el seu propi castell: Vergs Guerrejat, Alta-riba i Estars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10071" title="Granyanella" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="5481">

Granyanella s un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a la Curullada.









 Demografia .




 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades de la Diputaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10072" title="Escut de Granyanella" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="5482">


L'escut oficial de Granyanella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mn de gules cintrat d'or i creuat d'una creu llatina potenada de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 18 de febrer de 1992.

El mn s l'atribut del Crist Salvador, patr del poble.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10073" title="Granyena de Segarra" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="5483">

Granyena de Segarra s una vila i municipi de la comarca de la Segarra.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Granyena de Segarra;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10074" title="Escut de Granyena de Segarra" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="5484">


L'escut oficial de Granyena de Segarra t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una garba d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de novembre de 1987.

La garba de blat simbolitza el conreu principal d'aquesta vila agrcola, i tamb s un senyal parlant: el nom de Granyena recorda el gra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10075" title="Guissona" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="5485">

Guissona s una vila i municipi de la comarca de la Segarra. Situada al nord de Cervera, s el municipi ms poblat de la comarca desprs de la capital. Inclou el petit ncli de Guarda-si-venes.






 Breu histria .

Les restes arqueolgiques ms antigues del passat de Guissona sn el poblat situat a l'actual plaa del Vell Pla i potser a Capdevila. La dataci d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII a. C.) Posteriorment es transform en ciutat romana, amb la denominaci de Iesso. D'aquesta poca han estat trobades diverses lpides, prou explcites per evidenciar el carcter de ciutat de Iesso. 

El jaciment arqueolgic de l'antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clssics Plini el Vell i Ptolemeu, enclavat a la part nord de la vila, ha estat considerat un dels ms importants de la Catalunya interior. Ocupa uns 20.000 m2. Hi ha restes romanes com la conducci d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble i una srie de lpides com la de Servilla Praepusa, s.II-III dC Tamb s representativa l'escultura del genet rom i la necrpoli situada a la zona de "Cal Mines". 

Amb la crisi de l' Imperi Rom i la seva gradual desaparici es produeix un buit en la histria de la vila, fins l'any 975 dC quan el comte Borrell reconquer Guissona per va ser derrotat, posteriorment, pels rabs l'any 1015. El comte Ermengol IV va tornar a fer seva la poblaci l'any 1072 i va iniciar la construcci de l'esglsia de Santa Maria de Guissona, en l'estil romnic, per hi han poques dades ja que es va enderrocar per construir la que ara presideix la vila, d'estil neoclssic. 

A un quilmetre al nord-est de Guissona, prop d'on neix el torrent de Fluvi que desguassa al Si, la jurisdicci del lloc fou adquirida pel bisbe d'Urgell i el 1505 hi comen una residncia per als bisbes que qued interrompuda l'any 1514. La construcci coneguda amb el nom d'Obra de Fluvi o de Santa Llcia s un conjunt de planta quadrada entorn d'un pati central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental de tradici del gtic tard proper al classicisme.

Durant el barroc, segles XVII i XVIII, es construeix la nova esglsia ja presenta diverses fases d'aquest estil com els altars, l'orgue i el cor. La nova esglsia fou inaugurada l'any 1800. 

La guerra civil va destruir l'orgue i tots els retaules, per no l'altar del claustre. La decoraci actual s molt semblant a la de la catedral nova de Lleida.

Actualment Guissona t amb una gran activitat econmica, especialment en l'mbit cooperatiu ja que  la Cooperativa Agropecuria de Guissona, s una de les indstries crniques ms importants del pas.  

 Demografia .


Vegeu tamb.
Margeners de Guissona;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Guissona;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10076" title="Escut de Guissona" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="5486">

L'escut oficial de Guissona (Segarra) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'or, tres faixes ondades abaixades d'atzur acompanyades al cap d'una creu grega patent de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat l'1 de juny de 1983.

Herldica.
Guissona s considerada "la deu de la Segarra", una comarca eminentment seca. Les tres faixes ondades representen les principals fonts de la localitat (originriament n'eren quatre): la font de l'Estany, la font de la Vila i la font de la Salut. L'esmalt daurat de l'escut recorda la sequedat del terreny. La vila fou reconquerida als musulmans pels bisbes d'Urgell l'any 1024, i des de llavors l'Esglsia sempre hi ha tingut una importncia remarcable; la creu de sable alludeix a santa Maria, patrona de la vila, i tamb a la collegiata de Santa Maria de Guissona.

La corona mural de vila recorda que Guissona fou una poblaci emmurallada. Tenia un castell i tres grans torres: Portal de l'ngel, Sant Roc i Sant Sebasti.

Bandera.
La bandera oficial de Guissona s d'origen herldic i t la segent descripci:
D'or, tres faixes ondades abaixades d'atzur acompanyades al cap esquerre d'una creu grega patent de sable.

Va ser aprovat el 1 de juny de 1983.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10078" title="Ivorra" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="5487">


Ivorra s un municipi de la comarca de la Segarra situat a l'extrem de llevant de la meitat nord de la comarca. s un dels municipis susceptibles d'sser englobat en la nova comarca de l'Alta Segarra, per ara per ara tot sembla indicar que romandr dins de la Segarra estricta. Tot el seu lmit de ponent i nord s el terme de Tor, de la Segarra, que s un dels que podria integrar l'Alta Segarra; a llevant, t el de Castellfollit de Riubregs, actualment pertanyent a l'Anoia, per que podria passar a l'Alta Segarra. Al sud t el terme segarrenc de Sant Ramon, i al sud-oest el de Sant Guim de la Plana, tots dos de la Segarra estricta.

 Etimologia .

El topnim Ivorra ja surt documentat al segle XI amb la mateixa forma actual. Es deu tractar d'un nom d'origen prerom, potser iberobasc.

 Descripci .

s un dels municipis petits de la comarca, i la poblaci actual d'Ivorra, quasi del tot circumscrita al nucli urb, s bastant minsa. En altres poques, per, l'aspecte que presentava era ben diferent. Conegut tamb com les Ivorres, era dels pocs pobles segarrencs que tenia dues parrquies en el mateix nucli. Aix sol ja fa veure la importncia del lloc. Per un cant hi havia el nucli a l'entorn del castell, a llevant, amb la parrquia de Sant Cugat d'Ivorra, i per un altre el nucli de Santa Maria, a prop i a ponent, amb la parrquia dedicada a la Mare de Du. Actualment aquesta segona esglsia, perduda la categoria de parroquial, ha esdevingut santuari: el Santuari del Sant Dubte, o de la Mare de Du d'Ivorra.

El terme s'estn des del riu Llobregs, al nord, tot i que noms el toca en un punt, ja que s una punxa del terme que s'hi allargassa, fins els plans a tocar del Portell i de Viver de Segarra, al sud, on hi ha la Serra d'Hostalets i les Costes, que formen un gra dins de la plana de la Segarra, separant la vall del Llobregs de la plana on es troba Sant Ramon. Est bsicament organitzat a l'entorn del Torrent de la Garganta, que s'origina al nord del poble en ajuntar-s'hi diversos torrents, entre ells el Torrent d'Ivorra. Al tram final, el Torrent de la Garganta rep encara el Torrent del Rigolar i la Rasa dels Millars.

Podrem explicar l'orografia del terme dient que s un esglaonat de dues planes, al voltant dels 570 m. alt. la del nord, propera al Llobregs, i els 625-650 la del sud, mirant ms cap a Cervera. Aquesta plana est solcada, en alguns llocs de forma prou marcada, pels torrents a qu ens hem referit abans. A la meitat nord destaca, a l'est, l'elevaci de la Pineda, de 619 m. alt., que forma una petita serreta que s la que separa Ivorra del terme ve de Tor, a la qual pertany tamb el Cabalot, de 469. Pel costat oest, aquesta part t les elevacions que separen Ivorra tamb de Tor: la Serra de Palous, de 554 m. alt., i el Tossal de la Morera, de 472. Cal destacar que el lloc on el Torrent de la Garganta s'aboca en el Llobregs s a 430 m. alt., i el poble d'Ivorra, a 555.

A l'interior del terme destaquen la Serreta, de 523 m. alt., que s de fet continutat del tur on es drea el poble d'Ivorra. el Tossal del Borrs, de 538, a ponent del nucli, i el Tossal de les Forques, al sud, de 574, al vessant del qual es troba el Santuari del Sant Dubte i el segon nucli del poble. Aquest darrer tossal, pel seu nom evoca els vells temps en qu el batlle jurisdiccional del lloc podia dictar justcia i, en poques convulses, passaren per la forca tota mena de condemnats, de lladres a bruixes, d'innocents a culpables... A llevant el Coll de Mar, de 600 m. alt., dna pas cap al terme de Castellfollit de Riubregs.

Entre les planes que conformen aquesta meitat del terme destaquen una part dels Plans d'Ivorra, els Plans de Santa Maria, el Pla de Castellanes, els Plans de Fontanet, i, al nord-est del poble d'Ivorra dos sectors coneguts, senzillament, com els Plans i les Planes.

La Serra d'Hostalets, que arriba als 643 m. alt., i les Costes, de 662, donen pas al gra superior del terme, on trobem l'altra part dels Plans d'Ivorra, els Plans d'Hostalets, els Plans de Madern i els Plans de Coletes, que pugen suaument i gradual cap als pobles vens, ja esmentats.

A part del nucli d'Ivorra amb els seus dos nuclis, cal destacar algunes masies que, per la seva situaci, histria o activitat mereixen ser esmentades. Prop del poble hi ha Cal Meix i Cal Prat, i Cal Closa a Santa Maria; al sector nord, Cal Mundons, Cal Fontanella, Cal Torroella (o Masia Torroella, grafiat al llarg dels anys de moltes maneres: Torruella, Tarruella...), les Granges Canet i la Morera. Al voltant del poble, sobretot pel costat de ponent, hi ha tot un seguit de granges, que constitueixen la principal activitat econmica del terme, avui dia. Al sud del poble, un cop dalt del gra alt de qu hem parlat anteriorment, hi ha la Masia d'Hostalets, que agrupa un parell ms de construccions rurals, i que antigament fou un lloc de pas obligat per a viatjants, traginers, etctera. Encara avui dia constitueix una crulla que devia ser important en el trag de mercaderies a bast d'aquelles poques. La Masia d'Hostalets dna nom a tota aquesta zona: serra, plans, etctera.

Just al nord del poble, a la serreta que s'eleva a l'altra banda del Torrent d'Ivorra, hi ha l'antiga pedrera de guix, o guixera, encara en explotaci.

Creua el terme ms o menys de sud a nord la carretera LV-3003 (N-141a, a Sant Ramon-C-1412, a Tor), i just a ran de poble, surt per enllaar amb el nucli principal la carretereta LV-3004 (LV-3003, a Ivorra-Ivorra). Ara b, pel terme discorren d'altres carreteres locals i pistes rurals que enllacen amb la resta de pobles de l'entorn: Vicfred, Viver de Segarra, Sant Guim de la Plana...

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Ivorra;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10079" title="Massoteres" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="5488">


Massoteres s un municipi de la comarca de la Segarra, situat al centre de la meitat nord de la comarca.

Limita al nord amb els termes municipals de Torrefeta i Florejacs, Sanaja, Biosca i Tor (de ponent a llevant). A llevant, limita, de nord a sud, amb Tor i Sant Guim de la Plana, i a ponent, amb Sant Guim de la Plana, Guissona, i altre cop Torrefeta i Florejacs. La forma de triangle que t aquest terme municipal fa que el front sud sigui la punxa del triangle, que queda inserida en el terme de Sant Guim de la Plana.

En el moment que es cre la comarca de l'Alta Segarra, com reivindiquen els ajuntaments que hi pertanyerien, Sanaja, Biosca i Tor en passarien a formar part, per la qual cosa Massoteres quedaria com a lmit nord de la comarca de la Segarra.

Etimologia.

L'origen del topnim s incert. Documentat ja al segle XI, sota la forma de Maoteras, llatinitzada, hi ha qui hi vol veure l'tim rab "mazal", que significa "alberg" o "hostal" a la primera part del nom. No es pot descartar del tot, per cal tenir en compte que tots els pobles que s'ha comprovat que tenen un nom que vingui d'aquella paraula rab mantenen com a segona vocal una a (Massali, Massalcoreig, Massalfassar, Massanassa...).

Descripci.

Massoteres i els altres pobles que formen el municipi pertanyen a la plana de Guissona. A ms, el poble de Massoteres n's noms a dos quilmetres.

Els altres pobles que formen el municipi, amb els quals ha compartit unitat administrativa i parroquial des de molt antic, sn Palou de Tor, comunament anomenat Palouet i en algunes poques Palou de Massoteres, i Taltell. A ms, cont antics termes, ara masies, com Espona, i masies amb cert aspecte de poble agrupat, com, sobretot, Cornudella, a ms del Mas de Farell, les Pletes i alguna altra.







Per tot el terme hi ha repartides unes quantes masies, la major part habitades i en s com a explotaci agrria o ramadera, com ara les Cabanes i la Torreta prop de Massoteres (a ms de les ja esmentades de Cornudella i el Mas de Farell), el Mas d'en Torres, Senillosa, Solibernat, que t capella, dedicada a la Mare de Du del Roser i la Torreta (a ms de les ja esmentades d'Espona i les Pletes) prop de Palouet, i la Caseta, Cal Codina, lo Corralot, el Mas de les Mates i la Masuca pel costat de Taltell. Nombroses cabanes, pallisses i coberts completen les construccions que es poden veure en el terme. Tanmateix, alguna de les masies histriques del terme, com Solibernat, fa anys que romanen deshabitades i rnegues.

La Casa del com del municipi de Massoteres (de vegades esmentat com a Massoteres, Palouet i Taltell) havia estat en una posici central dins del terme: al costat del santuari de la Mare de Du de Camp-real, a mig cam entre Massoteres i Taltell, i al peu d'una carretera local que tamb va a enllaar amb Palouet, que queda ms allunyat. Actualment, per, s en el mateix nucli urb de Massoteres, al nmero 1 del carrer de la Font.

L'esglsia parroquial del terme, que pertany al bisbat de Solsona, en un origen era la de Sant Jaume de Taltell, de la mateixa manera que el castell de Taltell era el senyoriu del qual depenia tot el terme. Amb el pas del temps, per, els papers han anat canviant, i tant Sant Jaume de Palou de Tor com Sant Salvador de Massoteres han adquirit rang de parrquia, mentre que Taltell ha quedat com a sufragnia de Palouet. Tanmateix, des de darreries del segle XX cap de les dues parrquies, ni la sufragnia, no t adscrit capell en exclusivitat, i sn menades pel rector de Tor, que resideix en aquella poblaci.

El terme s aparentment pla, per dins de la Segarra, s dels que presenta ondulacions ms ostensibles, que fan que els diferents pobles i masies que el formen quedin poc a la vista des de les carreteres que solquen el terme, i des d'ells mateixos, un de l'altre. Tot el costat nord del municipi segueix la vall del Llobregs: la mateixa llera del riu fa de lmit municipal. Aquest riu, que es forma per la uni de diversos torrents a Enfesta, del terme de Castellfollit de Riubregs, va abocar-se en el Segre a Ponts. s un riu, per tant, d'un recorregut fora llarg i, en canvi, de poc desnivell, per la qual cosa discorre per les planes segarrenques i noguerenques en un traat molt sinus. Entra en el terme a 417 m. alt., i en surt a 398. I aix en una distpancia de poc ms de 5 quilmetres...

El poble de Palou de Tor, a Palouet, s en una vall subsidiria del Llobregs: la del Torrent de Palou, que va a unir-se al riu principal a mig cam entre Palouet i Taltell. El Torrent de Palou rep alguns altres torrents ms petits, entre els quals destaquen l'anomenat la Rasa, que ve de Vicfred i, de fet, n's l'origen, i la Rasa Llobina poc abans d'aiguavessar en el Llobregs. Aquest torrent en t un altre de parallel, la Riera dels Horts, que s'hi uneix al nord del poble; entre el torrent i la riera esmentats es troba, en una suau carena, el poble de Palou de Tor, a 495 m. alt.

Aquest torrent discorre de sud-est a nord-oest, i deixa entre ell i el Llobregs tota una zona, pertanyent tamb a Palouet, per on baixen alguns torrents directament cap al Llobregs, deixant unes valls ben marcades, sobretot en el tram final, que contenen paratges d'inters. Sn els torrents que hi ha a la banda de Solibernat i Senillosa, sobretot. En aquest punt aquests torrents conformen unes serretes d'una certa presncia paisatgstica, com la Costa de Sant Domnec, que t al Guixar el seu punt ms alt, de 518 m. alt., o la serra que tanca el terme municipal pel nord-est, a migdia de Solibernat, que assoleix els 572 m. alt.

Al sud-oest de Palou de Tor hi ha unes altres costes, fora pronunciades, que tanquen la seva vall: les Costes de Palou, que assoleixen els 630 m. alt. (punt ms alt del municipi), i el Tossal de la Vella, de 601.

Aquestes costes cap a ponent formen un altipl que davalla suaument fins els 550 metres a l'extrem nord, per que es mant fora pla a la resta, i forma el triangle inferior del terme municipal: el Pla de les Quadres, que fa un entrant bastant profund en el terme de Sant Guim de la Plana, just enmig dels dos principals nuclis de poblaci d'aquest terme: Sant Guim i Vicfred. La  continutat cap al nord-oest d'aquest pla, davallant sempre suaument, inclou la plana on es troba Massoteres, que s a 500 metres d'altitud.

Aquest pla est tancat pel Serrat del Mig, al nord, a prop del Mas de Farell i de Cornudella, i altres carenes paralleles, que assoleixen el punt ms alt, just al lmit del terme municipal, en els 544 m. alt.

Al mateix poble de Massoteres s'origina el torrent que porta el nom del poble i marxa cap al nord-est. Se li ajunta al cap de poc amb el Torrent de Cornudella, i el Torrent de Massoteres marca una altra vall cap al Llobregs, al mig de la qual hi ha el poble de Taltell, prop del qual, i procedent de ponent, encara rep la Mala Rasa. La vall del Torrent de Massoteres torna a ser bastant marcada, dins de les ondulacions generals del paisatge d'aquest tros de Segarra. Just al nord del terme hi ha el Tossal del Mas de Nadal, de 527 m. alt., tamb al lmit del terme, que s, de fet, un contnuum amb el Serrat del Mig. En aquest lloc, el Torrent de Massoteres, a l'alada de Taltell, discorre entre els 400 i els 395 m. alt.

Taltell s dalt d'un dels diversos turons que treuen el cap en aquesta orografia suau, per bastant accidentada. Es troba a 484 m. alt., per per tots costats, llevat del del sud, marca un desnivell notable sobre la vall que t a sota: un desnivell d'uns 25 metres en una inclinaci fora acusada. Al sud-est del poble, la serreta continua, dividint la vall del Torrent de Massoteres de la del de Palou, i assoleix els 510 al lloc conegut com la Serra del Pedr, perqu contenia el pedr des d'on antigament es benea el terme un cop a l'any, i els 498 al Tossal del Xe, tossal abocat directament a la vall del Llobregs.

Travessen el terme bsicament dues carreteres: la LV-3113 (Guissona-Biosca), que passa per Massoteres i prop de Taltell, de sud-oest a nord-est, i la LV-3114 (Massoteres-Palouet), de ponent a llevant. A ms, per, hi ha diverses carreteres locals, i molts camins rurals, tant dins del terme, com enllaant amb els pobles de l'entorn.

 Elements destacats del terme .

A Massoteres, queda un portal de l'antic clos murat, que era fet per les mateixes cases del poble. L'esglsia de Sant Salvador s neoclssica (tombant del XVIII al XIX), i t aproximadament la mateixa edat i origen que el creixement que experiment el poble al llarg del segle XVIII, en qu es va formar el raval de davant de l'esglsia parroquial. A dins del que seria el poble vell hi ha dues cases destacables: Can Soler i Cal Pintor. La primera t un portal adovellat i una llotgeta a la cantonada, i totes dues presenten elements herldics a la faana. Un altre element destacable s la creu de terme, renaixentista.

Del Castell de Massoteres no en queda absolutament res. Est documentat ja el 1040, com a castell depenent de Taltell, i la seva histria va sempre lligada a aquell castell, que descriurem desprs.

Palou de Tor t orgens medievals, que es testimonien en el mateix traat del poble i en els murs, portes i finestres de les cases que el formen. Tot i que prou transformada, l'esglsia de Sant Jaume tamb t elements romnics, perfectament reconeixibles malgrat les reformes posteriors. T un campanar d'espadanya senzill damunt de la faana de ponent.

Hi ha constncia d'un altre castell, el de Palouet. Documentat el 1116 en el testament de Pere Pon de Cervera, el 1257 era senyor del castell el mateix que a Taltell, i la seva histria a partir d'aquell moment s la mateixa que ja hem relatat. No se sap, ara per ara, del cert on era, per  hom conjectura que es pot tractar de les velles estructures que formen la masia de Can Quadros, en el mateix nucli de Palouet, actualment convertida en casa de turisme rural.

L'element ms antic de tot el terme, per, s el Castell de Taltell, seu de la baronia que dominava tot l'actual terme municipal. Esmentat des del 1014, pertangu als Pins: a principis del segle XIII consten Galceran de Pins el Vell i Galceran de Pins el Jove, pare i fill, com a senyors, i fins el 1377 s'hi mantingu aquella famlia. Aquell any Pere Galceran de Pins el vengu a Arnau III d'Erill i de Pallars, vescomte de Pallars. Els Erill el traspassaren, ja al segle XV, als Camporrells, i continu sota domini senyorial fins a la desamortitzaci. s al bell mig del poble, coronant el tur on s'ala aquest, i s ben visible des de l'exterior. Est, per, molt malms i no t l'interior accessible.

L'esglsia de Sant Pere de Taltell no s gaire ms moderna: fou consagrada el 1077 i pertany al romnic de la primera poca, amb influncia lombarda. s de tres naus, amb capalera triabsidal. En l'actualitat, el lloc que hauria d'ocupar l'absidiola sud s buida, i, en canvi, s'hi troba la porta d'accs actual al temple. La coberta de les naus i dels dos absis que subsisteixen s l'original romnica, basada en l'arc de mig punt (o rod). Tamb s de mig punt, amb dovelles, la porta d'entrada, per sense cap mena de dubte correspon a les successives reformes fetes a partir del segle XIV. Aquestes reformes cegaren la porta primitiva, que mirava al sud. De fet, a la base de l'actual sagristia es poden veure algunes estructures que pertanyen a l'obra primitiva, entre les quals hi deu haver les restes d'aquella porta original. Damunt de la sagristia hi ha un campanar d'espadanya de dos cossos, tamb fruit de les reformes que ha anat sofrint l'edifici. Cal destacar que s un temple destacat, dins del romnic, i mereix una visita acurada.

Tot el poble de Taltell, a ms, conserva aquell aire medieval que el fu possible, encara que la majoria de cases hagin estat reformades diverses vegades al llarg dels segles. El mateix traat dels carrers, per, aix ho evidencia. Es pot resseguir bona part de l'antic clos, format pel castell, les cases i la mateixa esglsia, i en molts racons del poble es poden veure portes i finestres i elements diversos que ens remeten a aquella poca.

El santuari de la Mare de Du de Camp-real s un edifici de poc valor artstic. Construt molt a darreries del segle XVII, no t cap element que puguem destacar, fora del seu valor com a lloc de trobada del municipi, sobretot en poques anteriors a l'actual, tant per l'aplec que s'hi celebrava, com pel fet que a prop seu es reun el consistori de Massoteres fins el 1929.

A part d'aquest santuari, l'nica capella del terme s la de la Mare de Du del Roser de Solibernat, prcticament abandonada del tot.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Massoteres;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10080" title="Escut de Massoteres" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="5489">


L'escut oficial de Massoteres t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una salamandra de sable tacada d'or, lampassada de gules, dins el seu braser d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre del 1984.

Les armes mostren tradicionalment una salamandra herldica, cremant dins el seu braser sense arribar a consumir-se mai (pot ser una allusi a sant Salvador, el patr del poble). Massoteres va pertnyer al castell de Taltell, del comtat d'Urgell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10081" title="Montoliu de Segarra" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="5490">


Montoliu de Segarra s un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat Montoliu de Cervera fins el 1984.









 Demografia .


 Enllaos externs .
web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Montoliu de Segarra;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10082" title="Escut de Montoliu de Segarra" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="5491">


L'escut oficial de Montoliu de Segarra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta arborat d'una olivera de sinople fruitada de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 8 d'octubre de 1998.

Tant el mont com l'olivera sn senyals parlants que alludeixen al nom del poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10083" title="Montorns de Segarra" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="5492">


Montorns de Segarra s un municipi de la comarca de la Segarra.






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Montorns de Segarra;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10084" title="Les Oluges" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="5493">

Les Oluges s un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Si.

Els conreus de sec ocupen gaireb tot el terme, predominant (ordi i civada), seguits per les oliveres, els ametllers i la vinya, la qual havia tingut gran importncia abans de la crisi de la filloxera. La ramaderia i l'avicultura complementen l'economia.

El poble est coronat pel castell d'Oluja que form part al segle XI de la marca de Berga, dins el comtat de Cerdanya. Al segle XIV els senyors del castell eren la famlia Oluja. El 1433 pass a sser del venatge de Cervera. 

Hom hi parla la modalitat del catal dita xipella.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre les Oluges;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;
Pgina de gent del municipi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10085" title="Escut de les Oluges" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="5494">


L'escut oficial de les Oluges t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una creu plena d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988.

La creu d'or sobre camper de sinople sn les armes dels Oluja, senyors del castell del poble fins al segle XIV. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10086" title="Els Plans de Si" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="5495">

Els Plans de Si s un municipi de la comarca de la Segarra, amb capital a les Pallargues. El 1985 va afegir l'article a l'anterior nom de Plans de Si.















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre els Plans de Si;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10087" title="Escut dels Plans de Si" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="5496">


L'escut oficial dels Plans de Si t el segent blasonament:

Escut caironat partit: primer de sinople, tres palles d'or posades en pal i en barra i en banda; segon d'or. Un arany de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 6 de setembre de 1994.

El municipi dels Plans de Si es va formar el 1974 amb la uni de les Pallargues (la capital actual) i l'Arany. Les armes (les palles i l'arany) sn parlants i fan referncia als dos pobles esmentats. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10088" title="Ribera d'Ondara" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="5497">


La Ribera d'Ondara s un municipi de la comarca de la Segarra.

Est situat al sud-est de Cervera. s un municipi de gran extensi, format per la uni dels termes de Sant Pere dels Arquells i de Sant Antol i Vilanova el 1972. La capital del municipi s a Sant Antol i Vilanova.

L'economia municipal compta amb els segents recursos: agricultura de sec (cereals, ametllers, oliveres), ramaderia porcina i d'aviram.

 Demografia .

















 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Ribera d'Ondana;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10089" title="Sanaja" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="5498">


Sanaja s una vila i municipi de la la vall del riu Llobregs, als extrems de la Segarra. s un dels municipis que postula la nova comarca de l'Alta Segarra. T una poblaci de 462 habitants. El clima s tpicament mediterrani, amb els estius secs i calorosos, i els hiverns freds i humits. Encara que Sanaja no s una vila gaire turstica, est carregada d'elements histrics, com el castell, que data del segle XI, o el pont medieval, que trobem a l'entrada de la vila. Per segurament el ms espectacular de tot sn els antics portals situats al centre del nucli vell.

Forma part del terme l'antic llogaret de Sallent de Sanaja ().

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web del municipi;
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Sanaja;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10091" title="Escut de Sanaja" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="5499">

L'escut oficial de Sanaja (Segarra) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'argent, tres faixes viperades de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 23 d'octubre de 1997.

Herldica.
Sn les armes dels Sanaja, senyors del castell de la vila, originari del segle XI.

Bandera.
La bandera oficial de Sanaja s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera d'argent amb tres faixes viperades de gules.

Va ser aprovat el 23 d'octubre de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10092" title="Sant Guim de Freixenet" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="5500">

Sant Guim de Freixenet s un municipi de la comarca de la Segarra.















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Sant Guim de Freixenet;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10093" title="Escut de Sant Guim de Freixenet" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="5501">

L'escut oficial de Sant Guim de Freixenet (Segarra) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'or, un freixe fruitat de sinople, acompanyat a la punta d'un geminat en faixa de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1989.

Herldica.
El freixe s un senyal parlant allusiu al nom de Freixenet. A sota hi ha la representaci del ferrocarril, ja que el poble de Sant Guim va nixer a comenament del segle XX al voltant de l'estaci de tren de la lnia Barcelona-Lleida.

Bandera.
La bandera oficial de Sant Guim de Freixenet s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga amb el freixe verd centrat enmig del drap i dues estretes faixes negres a la base, tal i com apareixen a l'escut.

Va ser aprovat el 7 de setembre de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10095" title="Sant Guim de la Plana" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="5502">

Sant Guim de la Plana s un municipi de la comarca de la Segarra. Est situat a la part central, decantat cap a llevant, de la meitat nord de la comarca. Limita del tot amb termes segarrencs: Massoteres al nord, Tor al nord-est, Ivorra a l'est, Sant Ramon al sud-est i al sud, Torrefeta i Florejacs al sud-oest, i Guissona al nord-oest. El terme municipal, que no s gaire gran, t una curiosa forma que recorda una v.

 Etimologia .

De Sant Guillem, que fou el patr medieval de la parrquia, i de la Plana, descriptiu del lloc on s situat.

 Descripci .

Es tracta d'un municipi quasi del tot dins de la plana de la Segarra, a la zona de Guissona. Noms l'extrem nord-est del poble, a prop de Vicfred, un tros del terme davalla el gra de la vall del Llobregs.

No hi ha gaire diferncia entre els punts ms elevats del terme i els ms baixos: a tot estirar, una setantena de metres d'altitud els separen. Ara b, com que l'orografia est organitzada a partir d'unes serretes i d'uns barrancs, tot el terme de Sant Guim de la Plana t l'aspecte d'una ampla plana amb ondulacions suaus i desnivells que quasi mai no sn sobtats.

Podem dividir el terme en tres unitats, coincidents amb les tres unitats de poblaci i, tamb, amb tres antics termes separats que des del segle XIX estan units en el mateix municipi.






 Sant Guim de la Plana .

Antigament anomenat Sant Guim del Llor, s el nucli de poblaci ms gran, i exerceix de cap de municipi. Est situat al centre de la meitat de ponent del terme, a 587 m. alt. Aquest sector del municipi est vertebrat pel Fondo de la Comallarga, que ve del sud del poble de Vicfred i s'aboca en el Torrent de Terrauba ja fora de terme, a prop del poble de Bellve, del terme de Torrefeta i Florejacs. Bona part dels lmits del terme municipal sn arbitraris, per en aquest sector a trossos segueixen alguns relleus. El lmit nord del terme, que s una punxa que penetra entre els termes de Guissona i de Massoteres, est marcat, al nord-est, per la continutat de tres turons d'uns 600 mestres d'alria: de nord-oest a sud-est, un tur de 605 m. alt. a la zona de Fregotes, un de 577 a la de les Quadres, i el Tossal Gros, de 612, prop d'on donarem per tancat aquest tros del terme. Paralleles a aquestes elevacions, per dins del terme de Sant Guim de la Plana, hi ha encara el Tossal del Gom, de 601, i el Tossal del Punt-rodon, de 592.

Al lmit de ponent, i de nord-est a sud-oest, trobem la Serra de l'Horta (de fet sn els seus vessants de ponent, ja que la serra s dins del terme de Sant Guim de la Plana), que va entre els 550 i els 570 m. alt., i el Tossal del Companys, de 528 m. alt., a l'extrem sud-oest. El lmit sud el forma sobretot la llera del Clot dels Arenals, que ve del nord del poble de Portell i a prop de Bellve es transforma en el Torrent de l'Or.

Hem dit que Sant Guim de la Plana s al centre d'aquest sector. Entre el Tossal del Fuster, de 582 m. alt., a tocar i al nord-est del poble, i dues planries d'una certa extensi: el Pla de la Peixera al nord-oest i, sobretot, els Plans del Far al sud. A part del poble, no hi ha habitacles dispersos; en aquest sentit noms podem esmentar la Cabana del Ferrer, al nord i a poca distncia de Sant Guim. S que hi ha, per, diversos naus que sustenten una de les principals activitats econmiques del poble: la ramaderia.

Destacar el Pessebre Vivent dels Oficis Perduts que es realitza a l'interior de les cases i pels carrers del poble. Declarat d'inters turstic per la Generalitat de Catalunya.

 Comabella .

Com el seu nom indica, el sector de Comabella s l'nic que es pot considerar una mica muntanys. En efecte, una coma s una zona plana entre turons, i bella es refereix a la qualitat del paisatge del lloc on es troba. Aix doncs, Comabella s en una petita plana emmarcada per turons: el Tossal Gran, de 617 m. alt. al nord, i el Tossal Llarg, de 626 al nord-est. El mateix poble s en una serreta, que en marxa cap a ponent, que assoleix els 617 m. (la coma bella s segurament la que queda als peus del poble, al seu nord-est, entre les tres elevacions que acabem d'esmentar).

El lmit sud del terme i del sector de Comabella est format pel curs del Clot de la Font, un barranc sec gaireb sempre que es forma al sud-est del poble de Viver de Segarra, que pertany a Sant Ramon, i va a abocar-se en el Clot dels Arenals a ponent del Far, del terme ve de Torrefeta i Florejacs. El de llevant s del tot arbitrari, ja que no segueix cap mena d'accident orogrfic. Noms cal destacar que el terme de Sant Guim de la Plana per aquest cant arriba a tocar el poble de Viver de Segarra.

Pel nord, separa Comabella de Vicfred el Tossal Blit o del Beli, de 618 m. alt., i el curs del Clot dels Arenals, al lloc anomenat Fondo de Madern.

A part del poble de Comabella, no hi ha masies disperses. S que hi ha algun cobert i naus dedicades a la ramaderia.

 Vicfred .

Vicfred tant pot indicar un poble fred (del llat "vicum", poblaci petita) i de l'adjectiu que tots coneixem, com podria procedir "vicum fractum" (poble trencat), en allusi a algun fet bllic de l'antiguitat. Caldria veure qu en diu la documentaci medieval, per trobar l'origen etimolgic real. De tota manera, un o altre origen faria variar la grafia del topnim: amb la primera, s Vicfred; amb la segona, hauria de ser Vicfret.

El sector de Vicfred s una mena rectangle inclinat, delimitat al sud pel que acabem d'esmentar com a lmit nord de Comabella, dos lmits pocs clars a llevant i a ponent, ja que no segueixen gaires accidents orogrfics, i un lmit nord molt definit: les elevacions de la Serreta, de 567 m. alt., i de Cap de Terme, de 590, darrere de les quals ja hi ha la vall del Llobregs. El poble de Vicfred, a 636 m. alt., s just damunt del gra que separa en dues meitats aquest sector del terme. A l'interior d'aquest sector, prop del lmit sud-oest, destaca, encara, el Puig Valler, de 604 m. alt.

La meitat nord, la ms baixa, est vertebrada a l'entorn de la Rasa, que a Palouet forma el Torrent de Palou, i la meitat sud, els Plans de Vicfred, per dos clots parallels que s'originen a prop de Vicfred: el Fondo de la Comallarga i el Clot dels Arenals.

A part del poble de Vicfred, com en els dos anteriors, no hi ha masies disperses. S que hi trobem algun cobert i naus dedicades a la ramaderia.

 Comunicacions .

No hi ha cap carretera que travessi tot el terme. Des de Guissona, comunica amb Sant Guim de la Plana la carretera LV-3201 (Guissona-Sant Guim de la Plana). A part d'aquesta, per, hi ha diverses carreters locals en bon estat, asfaltades, si b un xic estretes, sense numeraci: la que des de la carretera LV-3201 duu a Vicfred i enllaa amb les carreters de l'est de la comarca, la que de Sant Guim de la Plana duu al Llor, la que mena al Far i a Comabella des de la darrera que hem esmentat, i, a ms, nombrosos camins rurals sense asfaltar, per la major part d'ells perfectament transitables.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Sant Guim de la Plana;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;
Pgina web de l'Associaci Cultural La Marinada organitzadora del Pessebre Vivent;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10096" title="Escut de Sant Guim de la Plana" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="5503">


L'escut oficial de Sant Guim de la Plana t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, vuit rodelles de sable, una abismada i set en orla rodona. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

Les vuit rodelles de sable sobre camper d'or n les armes dels Sacirera, senyors del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10097" title="Sant Ramon" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="5504">

Sant Ramon s un municipi de la comarca de la Segarra.









 Histria .

El poble i el municipi es crearen el 1940 de la fusi dels antics municipis de la Manresana i de Portell. El municipi de la Manresana, englobava tres entitats de poblaci: la Manresana, Gosp i Mont-ros, aquesta ltima actualment deshabitada. El municipi de Portell, englobava tres altres entitats de poblaci: Portell, Viver i el barri de Sant Ramon, aquesta ltima situada dins el terme de Portell, al lmit amb el de la Manresana, poble amb el qual formava prcticament una conurbaci. Amb la fusi dels antics municipis, la Manresana desaparegu com a poble, passant a ser juntament amb el barri de Sant Ramon, l'actual poble de Sant Ramon. Tot i aix, actualment el poble encara conserva dues esglsies: l'esglsia de Sant Jaume de la Manresana i la del convent de Sant Ramon de Portell i dos cementiris: el cementiri de la Manresana i, el cementiri de Sant Ramon.

 Demografia .


 Personatges clebres .
Ferran Roig Villalta (1906-1936), aviador militar nascut el 05/04/1906 a La Manresana, a la casa coneguda com a Cal Melit. Desprs de ser destinat a Tetun el 1930, en esclatar la guerra civil es trobava a Barcelona i va participar en accions a la mateixa ciutat, desprs va passar a estar destinat a Arag i posteriorment a Albacete, per acabar a Madrid.

Va morir en el setge de Madrid en ser abatut a Alcal de Henares per les tropes feixistes el 16 de novembre del 1936. Fou ascendit a capit pstumament el 31 de gener del 1938.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Sant Ramon;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10098" title="Talavera" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="5505">


Talavera s un municipi de la comarca de la Segarra.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Talavera;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10099" title="Tarroja de Segarra" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="5506">


Tarroja de Segarra s un municipi de la comarca de la Segarra.


Fills i filles illustres.

 Antoni Capell i Boneu (1852-1922): hisendat i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Arnau de Torroja (1181-1183)Nov Gran Mestre de l'Orde del temple del Rei Salom. Nascut a Solsona pos a Torroja ( avui, Tarroja) el seu castell.

 Demografia .


Masies.
 Cal Talet s un mas situat al municipi;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Dades de la Generalitat sobre Tarroja de Segarra;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de l'ajuntament;
Pgina d'habitants del municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10100" title="Escut de Tarroja de Segarra" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="5507">


L'escut oficial de Tarroja de Segarra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una torre de gules oberta acompanyada de dos cards de tres flors de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat l'1 de juny de 1983.

La torre roja s un senyal parlant referit al nom del poble, i est agafada de les armes del Tarroja (o Torroja), antics senyors del poble. Aquests es van emparentar amb els vescomtes de Cardona, que van esdevenir els nous senyors del lloc: els dos cards vnen precisament de les armes parlants dels Cardona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10109" title="Comarques gironines" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="5508">

Les Comarques Gironines s un dels set mbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya. 

Inclou les comarques a l'entorn de la ciutat de Girona: el Girons, la Selva, el Pla de l'Estany, la Garrotxa, el Ripolls, l'Alt Empord i el Baix Empord. A vegades tamb s empra el terme comarques gironines per a referir-se a la provncia de Girona: de fet, l'nica diferncia s que la provncia de Girona inclou tamb la comarca del Ripolls i una part de la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Les poblacions ms importants sn Girona, Olot i Figueres, seguides de Sant Feliu de Guxols, Blanes, la Bisbal d'Empord, Palafrugell, Banyoles i Ripoll. L'economia s molt diversificada: agricultura, ramaderia, indstria, serveis (administratius, turstics de platja, turstics culturals, logstics), etc.









|}






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10111" title="Constant de Dirac" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="5509">
La constant de Dirac (smbol  ), en honor del fsic britnic Paul Dirac, anomenada tamb h tallada (per que est tallada en 2  parts) i de vegades h-barra s:

;

Si consideram J el moment angular total d'un sistema amb invarincia rotacional, i Jz el moment angular segons una direcci donada, aquestes quantitats noms poden tenir un dels valors



Aix,   pot ser anomenat el  quntum de moment angular .

Tamb apareix en el principi d'incertesa de Heisenberg. La incertesa en qualsevol posici mesurada,  x, i la incertesa en el moment mesurat al llarg de la mateixa direcci,  p, compleix l'equaci:

;


Hi ha un cert nombre d'altres parells com aquests de valors fsics mesurables que segueixen la mateixa regla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10115" title="Perxid d'hidrogen" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="5510">
L'aigua oxigenada o perxid d'hidrogen (H2O2), s un compost qumic lleugerament diferent a l'aigua (H2O). Ja que cont un oxigen extra en cada molcula.

La seva estructura simplificada s;  H-O-O-H

Aquest fet la converteix en una substncia bastant inestable, que t tendncia a perdre aquests toms d'oxigen extres per a convertir-se en aigua, alliberant oxigen pur. 

2 * H2O2 -
</doc>
<doc id="10116" title="Temple Expiatori de la Sagrada Famlia" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="5511">



El Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, conegut simplement com la Sagrada Famlia, s un dels ms coneguts exemples del modernisme catal i que ha esdevingut tot un smbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte Antoni Gaud, est situada al barri de la Sagrada Famlia, al districte de l'Eixample de la ciutat.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema mstic amb grans audcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parablic o catenria, tamb anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultric naturalista amb l'abstracci de les torres.  Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Famlia s el monument ms visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre ms de 2,7 milions de visitants. L'obra realitzada per Antoni Gaud, s a dir, la cripta i la faana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva realitzaci s'efectu a partir d'almoines, el que feia que de vegades s'haguessin de paralitzar les obres; des de la dcada dels noranta l'afluncia de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situaci econmica. 

La Sagrada Famlia s una esglsia catlica, per no s pas la catedral; la Catedral de Barcelona s la catedral de Santa Eullia, un edifici gtic de l'edat mitjana.

Histria.


El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provena i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts per almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Famlia (sant Josep, la Verge Maria i Jess). A ms del temple, el projecte comprenia la construcci d'escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traar un projecte neogtic amb una esglsia de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona, coincidint amb la proclamaci al Concili Vatic I de Sant Josep com a patr de l'Esglsia Universal. Francesc de Paula del Villar,  va idear un conjunt neogtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rplica del Santuari de Loreto que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.  Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaud passs a encarregar-se de les obres -per recomanaci del propi Martorell, amb qui Gaud havia collaborat com a ajudant seu-, amb un nou projecte molt ms ambicis. 

El projecte presentat per Gaud, de trenta-un anys, canviant tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat prpia de tendncia naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres, dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referncies mstico-religioses tenen gran importncia en l'obra de Gaud, tant en el vessant estrictament iconogrfic com tamb en el simblic.

Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze ltims anys abans de la seva mort. 

Al desembre de 1884, Gaud signa el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que s'inaugura el 19 de mar de 1885, on tamb intervingueren els seus deixebles Lloren Matamala i Piol i Carles Mani.  Se sap que en aquest any treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.

El 1891 es van comenar les obres de la faana del Naixement.

Gaud va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat de que, a la seva mort, el projecte es retalls per manca de finanament o inters. Pensava que si construa la nau central (dins la qual consagrar l'esglsia) per desprs ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les faanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funci de culte. Per aquest motiu, decid aixecar fins a la seva mxima alada una part prou significativa de les parts ms exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapament de l'alada prevista, les parts construdes eren intils sense acabar totalment el temple i, el ms important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servs de guia quan ell falts. Del temple, Gaud va poder veure'n construda una part del costat de l'Epstola amb la faana del Naixement, de la qual noms la torre de Sant Bernab estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l'absis.

A partir de l'encrrec de la casa Mil de l'any 1906, Gaud prcticament es concentraria noms en l'obra de la Sagrada Famlia, que de fet ocuparia tota la seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcci, i es moriria fent-ho, tot i aix el temple noms quedava embastat.



Antoni Gaud fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Du del Carme, el 12 de juny de 1926.

A la mort de Gaud se'n va fer crrec de les obres el seu ajudant Domnec Sugraes i Gras, durant els anys 1926-1936, acabant les tres torres que quedaven en la faana del  Naixement. Durant la Guerra civil espanyola va quedar destrut a la seva ms gran part el taller en el qual Gaud havia treballat, i on es trobaven els seus esbossos, maquetes i models. Per aquesta causa i per la particular manera de treballar Gaud, no van quedar plans ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per aix, quan al 1944 es va reprendre la construcci de la Sagrada Famlia, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se, per edificar el temple de la forma ms fidel a les idees de Gaud.  

L'any 1954 es van reprendre les obres, en qu van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Llus Bonet i Gar, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcci de l'obra fins a l'any 1981, en qu prengu el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, des del 1985, forma part de l'equip que dirigeix les obres del temple.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Famlia respecten el projecte original de Gaud en el seu conjunt, per no en els detalls, que estan adaptats a l'esttica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domnech i Montaner d'investigaci arquitectnica convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.

L'obra est encara en procs de construcci i empra les noves tecnologies com el disseny assistit per ordinador. La data prevista de finalitzaci de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026 .
 La plaa estelada .


A La Veu de Catalunya, va sortir publicat al 1902 un dibuix del Temple realitzat per Joan Rubi i Bellver, collaborador de Gaud, amb el nom el somni realitzat que es va completar amb la presentaci a l'Exposici de Pars al 1910 entre el 15 d'abril fins al 30 de juny a la planta baixa del Grand Palais, amb una maqueta a escala 1:25 de la faana del Naixement, policromada per Josep M. Jujol i uns dibuixos d'una plaa estelada que Antoni Gaud havia proposat a l'ajuntament de Barcelona. En el seu projecte demostrava les distncies necessries des d'un angle de 30 graus horitzontal i vertical per a la perfecta visi del temple, doncs aix sempre permetia veure dues faanes. La seva proposta no va ser acceptada. 

A l'arxiu municipal es conserven uns plans de l'any 1916 presentats per Gaud, davant la vista de l'aprovaci municipal d'un nou pla per a l'entorn del temple. Finalment aquesta aprovaci no recoll cap de les proposicions fetes per l'arquitecte. Aquests plans van ser publicats l'any 1928 a Gaud de Josep Francesc Rfols i Fontanals.

Arquitectura.

La planta de l'edifici sobre la cripta s basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que t set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis. Gaud tenia slids coneixements litrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions a definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa, les capelles seran consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'esglsia hi aniran les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitncia i les virtuts teologals: fe, esperana i caritat.

Gaud va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condici de temple catlic i en el culte religis, adaptant tots els elements als ritus litrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment a L'Any Litrgic de Prosper Guranger, recopilaci de tots els cultes i festivitats religioses produts al cap de l'any, aix com al  Missal Rom i el Cerimonial de bisbes. Per a Gaud, la Sagrada Famlia era un himne de lloana a Du, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Esglsia, a travs dels apstols, els evangelistes, la Verge i Jess, la torre principal del qual simbolitza el triomf de l'Esglsia; l'interior alludeix a l'Esglsia universal, i el creuer  a la Jerusalem Celestial, smbol mstic de la pau.


 Columnes . 
La nau central t l'estructura arborescent a on els pilars sn inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior s geomtric i s'aconsegueix per interseccions successives de polgons estellats. El capitell t la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes ms primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis sn fetes amb Prfid, un material procedent de l'Iran i considerat ms resistent.

El precedent de la construcci de les columnes de suport de la plaa del Parc Gell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'alada, amb trencads per decoraci,s el mateix sistema amb qu s'han construt les columnes de suport de les naus de la Sagrada Famlia amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons la columna es fa amb pedra de Montjuc, granit, basalt i prfid. Gaud havia fet l's del formig armat al Parc Gell i en els terminals dels campanars de la faana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l's del ciment porland. 

Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer van dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpiny) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, Valncia, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada dicesi.

 Les voltes .



Les voltes sn perforades a les claus, amb forma hiperbolodal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaud un element clau en la seva forma de concebre l'estructura s l'arc parablic o catenria, tamb anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element ms adequat per a suportar les pressions. Mitjanant la simulaci de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma ptima de l'estructura per a suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colnia Gell i desprs a la Sagrada Famlia. Aix, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, aix determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de crregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idnia de l'estructura, que ell va anomenar "estereosttica", que reprodua l'estructura ptima per a treballar a tracci i que, a l'invertir-la, s'aconseguia l'estructura idnia per a treballar a compressi.(Veure maqueta funicular de Rainer Grfe).
Segons Gaudi: L'estructura que tindr la Sagrada Famlia, la vaig provar primer a la Colnia Gell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adaptar-la per al temple.

Las naus laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el 1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central s'utilitzen voltes catalanes de ma pla a una alada de 45 metres, ocupant unes peces triangulars de vidre veneci verd i daurat, a manera de trencads, els espais intermedis per representar les fulles de palmera.

Gaud va anar modificant la seva concepci del temple al llarg dels anys, ja que les interrupcions de les obres per falta de recursos econmics li van donar temps per cercar noves solucions estructurals. Aix mateix, va aprofitar la seva experimentaci en altres projectes per incorporar a la Sagrada Famlia les seves innovacions ms reeixides: la cripta de la Colnia Gell, aix com les galeries i viaductes del Parc Gell, li van servir per adoptar noves solucions arquitectniques basades en hiperboloides i paraboloides, aix com en columnes helicodals. Igualment, les torres de la Sagrada Famlia estaven inspirades en un projecte no realitzat per a unes Missions Catliques Franciscanes a Tnger (1892), encarregat pel marqus de Comillas.

A l'igual de l'exterior, l'interior tindr un gran significat religis: la cpula de l'absis estar coberta amb un mosaic representant les vestidures de Du cobrint la volta del cel, i del trifori ms alt de l'absis penjar un llum de set braos que simbolitzar l'Esperit Sant. L'altar quedar emmarcat per un arc de triomf amb el Calvari de Jess, completant aix la Santssima Trinitat. L'arc de triomf portar el cant del Glria de l'Ordinari de la Missa, aix com un baldaqu coronat per una creu, de la que sortir una parra que teixeix amb els seus pmpols tot el baldaqu, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del Later.

 Torres i cimboris .
Les torres seran 18, tenen perfil parablic i disposen d'unes escales helicodals. Una, sobre l'absis, simbolitzar la Verge i ser coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haur tamb una per cada apstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d alria, coronaran els pinacles els smbols de l'home per Sant Mateu, el lle per Sant Marc,el brau per Sant Lluc i l'liga per Sant Joan. La torre central estar dedicada a Crist i se situar sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; ser coronada per la creu gaudiniana tridimensional. Definit per Gaud com : "El cimbori s l'exaltament del temple.T vida exterior i interior, ha de donar llum a l'altar; ja que el creuer s el lloc ms fosc del temple, damunt d'ell ha d'haver-hi el coronament de l'edifici per accentuar la forma piramidal."

Tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels apstols estan rematades per pinacles de mosaic veneci policromat amb escuts amb la creu i unes esferes blanques, que simbolitzen la mitra episcopal; tamb figuren l'anell i el bcul episcopal, aix com les inscripcions Hosanna, Excelsis i Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la Santssima Trinitat (la del Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell, smbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja, sntesi dels altres dos). Aix mateix, cada torre porta inscrit el nom en llat i la paraula Apostolus junt amb una escultura de l'apstol que representa. Tamb es poden apreciar d'altres inscripcions com: Jesus, Maria, Joseph; Sursum corda; Gratia plena; Ora pro nobis; i les sries aurum, thus, myrrham (en llat, or,encens i mirra) i oraci, sacrifici, almoina en catal.

Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la fora del vent.
Gaud va realitzar profunds estudis acstics i lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i illuminaci a l'interior del temple.

Aix mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litrgics de la Sagrada Famlia: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, ciris pasquals, etc.

Tot aquest conjunt s'encerclava amb tres faanes, dedicades al Naixement, la Passi i mort, i la Resurrecci o la Glria, totes les quals tenen una mplia iconografia.

L'artista Joan Vila i Grau s l'encarregat del disseny dels vitralls, dels que es poden veure alguns ja collocats en diverses capelles de l'absis.




A l'exterior, darrere els murs del claustre s'observen altres murs pertanyents a les naus laterals del temple, amb un basament de quatre metres comenant a sobre uns finestrals de vint metres d'alada, i sobre aquests una srie nova de vitralls de deu metres d'alada, al mainell sobre cada finestral hi sn els Sants Fundadors: Ignasi de Loiola, Josep de Calassan, Domnec de Guzman, Pere Nolasc, Ramon de Penyafort, Francesc de Paula, Teresa de Jess, Joaquima de Vedruna, Antoni Maria Claret, Felip Neri, Joan Bosco i Josep Manyanet i Vives. Els frontons exteriors, estan coronats amb pinacles de cistells de fruita de cermica de colors. 
 Finestrals .
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaud de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogtic original del primer espai i l'ltim pas cap a la seva plena concepci de l'arquitectura del seu projecte final. 

Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria sn de tipus neogtic amb les motllures clssiques ja substitudes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaud els que van realitzar els dibuixos. Els que que sn sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals l'element principal s un hiperboloide e lptic, envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelands Mark Burry, que havia estat com a becari de la ctedra Gaud durant els anys 1979-1980, i va fer un estudi a travs de la informtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un front terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondncia amb la nau central s semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide e lptic, per noms amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.

 Mides interiors .
Les mides sn, a l'interior, noranta metres de llargada de la faana de la Gloria a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les faanes de la Passi i la del Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que s la suma dels quinze metres de la nau central ms els set i mig de cada nau lateral.

Les dimensions principals del temple sn mltiples de la mesura d'intereix de les columnes, s a dir, mltiples de 7,5 metres: 
 7,5 metres s l'ample de les naus laterals.
 15 metres: l'ample de la nau central i alada cantoria. ;
 30 metres: l'ample del creuer i l'alada de les naus laterals. ;
 45 metres: l'ample de la nau principal i l'alada de la nau central 10/24. ;
 60 metres: la longitud del creuer i l'alada de la volta al centre del creuer.
 75 metres: alada volta de l'absis   ;
 90 metres: la longitud de la nau amb l'absis del Temple.

La cripta.

S'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciaci, de l'escultor Joan Flotats i Lluci, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor i a familiars de Jess, amb la de Sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep s de Maxim Sala Snchez i va ser policromada pel pintor Guix. 

Enfrontades hi ha cinc capelles ms, la central s l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Famlia de l'escultor Josep Llimona; als seus costats es troben la de la Mare de Du de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que cont la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaud. La cripta est circumdada per un mosaic rom on estan representats la vinya i el blat, smbols de l'Eucaristia, obra del mosacista Mario Maragliano.

A causa de l'incendi provocat per la guerra civil espanyola del 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauraci a crrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana. 

L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. La cripta est funcionat normalment com a esglsia parroquial.

L'absis i les sagristies .

L'absis ocupa la capalera del temple, entre les faanes del Naixement i la Passi; en el seu centre se situar la capella de l'Assumpci, i tindr dues sagristies als laterals, intercomunicades pel claustre, que envoltar tot el recinte. Gaud va dedicar el conjunt de l'absis a la Verge Maria, de la que era gran devot.
 
L'absis s una de les parts de la Sagrada Famlia que mant un cert estil neogtic, ja que junt a la cripta (sobre la qual est construt) va ser realitzat en les primeres fases de construcci entre 1890 i el 1893; a l'exterior es poden veure els vitralls, corresponent tres a cada una de les set capelles que consta l'absis. Es troben als pinacles dels pilars, a mitja alada, les figures d'unes grgoles amb figures d'animals, principalment rptils. A les terminacions de les llanternes de les capelles hi seran simbolitzades les invocacions al Messies. A la part interior es construir rodejant el presbiteri una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor infantil; estar cobert per la torre dedicada a la Verge Maria, de 120 metres d'alada.

Cont una profusa decoraci escultrica on destaquen les esttues dedicades a Sants fundadors d'ordes religiosos (Sant Antoni Abat, Sant Benet de Nrsia, Santa Escolstica, Sant Bru, Sant Francesc d'Asss, Santa Clara i Sant Elies), aix com els anagrames de Jess (la inicial del seu nom envoltada per una corona d'espines), de la Verge, (la seva inicial amb la corona de Reina dels Cels i la Terra) i Sant Josep  (la seva inicial acompanyada de narcissos, flors que evoquen la puresa i castedat). Aix mateix, es troben nombrosos elements de la natura com a herbes (principalment el blat, com a smbol de l'Eucaristia) i animals (serp, camale, cargol, sargantana, granota, salamandra, etc.). 

Les baranes altes de les capelles portaran decoraci floral de l'antfona del Petit Ofici de la Benaurada Verge Maria : cedre, palma, xiprer, cnamom , rosa, olivera i blsam. Les llanternes de les capelles tindran els smbols de les antfones de l'ltima setmana d'Advent, conegudes com "antfones de l'O":  

O Sapientia: saviesa, amb un lle i un anyell com a uni de la fora i la mansuetud. ;
O Adonai: invocaci hebraica de Du (corona ducal i ceptre). ;
O Radix Jesse: vara de Jess. ;
O Clavis David: clau com a signe de domini. ;
O Oriens: sol com a smbol de justcia. ;
O Rex Gentium: pedra angular (pedra amb l'anagrama de Jess i corona reial). ;
O Emmanuel rex: rei i legislador (mantell reial, espasa i taules de la Llei). ;

A ambds costats de l'absis es construiran les dues sagristies, d'una alada de 46 metres, amb una cpula de dotze cares, ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrar la llum exterior.

 Claustre .

El claustre, iniciat a l'any 1895, est dissenyat per a fer el recorregut al voltant del temple com una espcie de deambulatori; per ser Gaud un fervent devot del rosari ho va disposar aix per a resar-lo en process. Les voltes sn d'aresta i entre elles es troba una rosassa de tres ogives. 

A les interseccions amb cada faana hi haur una porta dedicada a la Verge: la Verge de Montserrat i la del Roser a la del Naixement, i la Verge de la Merc i la dels Dolors a la faana de la Passi. La del Roser la va dissenyar Gaud i la va realitzar l'escultor Lloren Matamala i Piol, amb la imatge central de la Verge amb el Nen, flanquejada per Sant Domnec i Santa Caterina, al costat esquerra de la porta es troben representats els reis David i Salom, i al costat dret els profetes Isaac i Jacob, s'acab aquest portal l'any 1899.

A cada cantonada del claustre, a la part exterior, hi haur un monument amb tres obeliscs, ms gran el central, cada grup amb un punt cardinal amb les seves representacions i smbols:




Estan construdes les parts de la faana del Naixement i una part de la faana de la Glria amb gran profusi de decoracions escultriques i de la faana de la Passi.
 Capella de l'Assumpci .
Situada a la part nord-oest es trobar la capella de l'Assumpci, de planta quadrada; tindr dues entrades directes des del carrer, estar coberta amb una volta hiperboloide i amb un cimbori de 30 metres d'alada, la cpula representar la misericrdia i ser com un mantell sostingut pels ngels dels pinacles i la inscripci Salve, Regina, Mater misericordiae. La capella tindr forma de llitera de pedra, evocant la llitera amb la qual es treia en process l'anomenada Verge d'Agost de la Catedral de Girona; Gaud es va inspirar a l'obra de Llus Bonifa de la seu gironina, reproduint a la capella detalls com els cortinatges, la corona, els pilars i els ngels.   
A la galeria hi haur 12 ngels -per les 12 estrelles de la corona de la Verge - amb els fruits de l'Esperit Sant; sota la galeria estar la mort de la Verge, la de Sant Josep, la presentaci de Maria al temple per Sant Joaquim i Santa Anna i les bodes de Canaan. Als portals estaran els sants d'advocacions barcelonines, Sant Roc i Sant Josep Oriol. Aquesta capella actuar com a uni amb el claustre en ambds costats.

Faana del Naixement.



La faana del Naixement, tamb dita de Llevant, s l'nica construda en vida de Gaud, i el procs de construcci va continuar per aquesta porta, perqu, tal com ell mateix va dir:... si en lloc de fer aquesta faana decorada, ornamentada, turgent, hagus comenat per La Passi, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret. s situada al carrer de la Marina i t tres grans portals, que sn, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperana, la caritat i la fe.Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau), simbolitzant Du Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que s la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en allusi a l'Esperit Sant.

Porta de l'Esperana.
S'hi representen escultricament a la part central les noces de Josep i Maria emmarcades en forma de gruta, l'anagrama de sant Josep, Jess a l'obrador de Natzaret, el degollament dels Innocents, la fugida a Egipte, la flora de Palestina i una representaci de la muntanya de Montserrat.

Tamb podem observar la collocaci d'animals domstics com ara oques, o necs com a allusi a la fauna del Nil, aix com flora d'Egipte. El prtic est rematat per un gran pinacle semblant als penyals de Montserrat, amb la inscripci Salvanos.

Porta de la Caritat.
s la porta central, amb columnes flanquejant-la que representen la Mare de Du i sant Josep, tal com podem veure a les inscripcions a mitja alada. A la base hi ha dues tortugues, una de mar (a la banda litoral) i una terrestre (a la banda de muntanya): a l'Edat mitjana solia haver-hi una torre damunt de la tortuga representant la ciutat de Jerusalem; al renaixement fou substituda la torre per una Fama trompetera, com es pot veure al parc Orsini de Bomarzo (Itlia). 

La forma superior de les columnes representa fulles de palmera simbolitzant l'arbre genealgic de Crist, amb els noms dels seus avantpassats. 
El grup escultric de la Nativitat s obra de Jaume Busquets de l'any 1959, aix com tamb el grup de l'Anunciaci, de l'any 1966. El Cor d'ngels nens, destrut a la Guerra Civil, ha estat realitzat novament per Etsuro Sotoo. Els ngels sostenen una inscripci que diu: Jesus est natus. Venite, adoremus, davant el missatge els ocells van al peu del bressol, segons la nadala popular catalana El cant dels ocells.

S'hi representa tamb el pessebre, l'estel de Betlem, l'eucaristia, la coronaci de la Verge i, com a pinacle, el xiprer cermic amb coloms de color dissenyat per Gaud i realitzat per Domnec Sugraes.

Porta de la Fe.
Representa la Visitaci de la Verge, Jess entre els doctors del Temple, la presentaci de Jess al Temple (emmarcada per un relleu en forma de gruta), la Immaculada Concepci, la Santssima Trinitat, la vegetaci de Palestina i Jess fuster.

Altres elements d'ornamentaci que hi ha a totes tres portes sn animals com ara rptils, una sargantana, petxines, gallines, ocells, necs, guiles, cargols, tortugues, etc. Pel que fa a la flora, hi ha esculpides ms de trenta espcies corresponents a plantes de Terra Santa, una flora mediterrnia semblant a la de Catalunya: roses, ametllers, tarongers, xiprers, algues, molsa, etc. Els ngels trompeters representen un smbol de l'anunciaci del naixement de Jess. Foren realitzats per l'escultor Lloren Matamala i Piol. Hi ha tamb inscripcions significatives com Sanctus, Sanctus, Sanctus sobre els campanars, i el Salva-nos sobre la barca de sant Pere..

Tamb trobem les figures de Sant Joan Baptista i Sant Zacaries, el Cor de Jess, cobert d'espines i d'abelles mstiques que liben la seva sang, la Providncia, en forma de m amb l'ull que tot ho veu, rams i espigues com a smbol de l'Eucaristia. 

A l'escultura varen collaborar Carles Mani i Joan Matamala i Flotats; moltes de les peces es varen fer sobre el buidat dels models veritables, tant humans com animals. L'escultor japons Etsuro Sotoo ha fet algunes de les escultures collocades a la faana del Naixement. 

Les quatre torres campanars iniciades al 1903, sn dedicades a sant Bernab, sant Sim, sant Judes Tadeu i sant Maties, i als terminals hi ha els atributs dels bisbes: el bcul, la mitra, l'anell i la creu, realitzats amb trencads de colors. L'acabament de la torre de sant Bernab es de l'any 1925 i de la resta dels campanars el 1930 aix com del xiprer central.



Faana de la Passi.
La faana consta de tres portals d'entrada, tamb dedicats a les virtuts teologals, com a la faana del Naixement. El porxo t sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes.


Per a la faana de la Passi o de Ponent, situada al carrer de Sardenya, Antoni Gaud el 1917 project un dibuix on es veu tamb un esbs per a un monument en memria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El propi Gaud descrivia la seva concepci de la faana de la Passi de la segent manera: 

"Alg trobar aquesta porta massa extravagant; per jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo  no estalviar el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de ms ttric efecte. s ms, estic disposat a sacrificar la mateixa construcci, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici".

S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat construda de manera molt semblant al disseny de Gaud, amb alguns canvis sobre tot en el treball escultric, que ha contribut a una gran polmica sobre la continuaci de les obres. Al 1976 s'acaben els campanars d'aquesta faana, torres que sn dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Toms i sant Felip, amb escultures que els representen collocats a un ter de l'alada de les torres corresponents, amb unes mides les centrals de 112 metres i les dues restants de 107 metres.

Ha estat decorada per Josep Maria Subirachs, que va signar el contracte amb la junta d'obres del temple el 10 de juny de 1986.

D'esquerra a dreta, les escultures de Subirachs sn les segents:

Primer pis
El Sant Sopar;
L'hort de Getseman;
La traci de Judes;
La flagellaci;
La negaci de sant Pere;
Jess davant del gran sacerdot;
Segon pis
El centuri Longinus;
Jess parla amb les dones de Jerusalem;
Sim Cireneu;
Tercer pis
Els soldats es juguen les vestidures;
La crucifixi;
L'enterrament;

L'any 2005 es va collocar l'escultura de l'Ascensi del Senyor, en bronze, a una alada de seixanta metres. El 22 d'abril de 2007 es va installar una escultura de Sant Jordi,en bronze, de tres metres d'alada, obra de Subirachs, a la barana del Jub, al costat interior de la faana de la Passi, a 8,5 metres d'alada, coincidint amb la proclamaci del 550 aniversari del sant com a patr de Catalunya i dins dels actes de celebraci del 125 aniversari de la collocaci de la primera pedra del temple. 

 La Flagellaci .
La primera escultura  collocada a la faana de la Passi, va ser La Flagellaci i com les tradicionalment esculpides al mainell est situada enfront del pilar central del portal. Realitzada en pedra calcria travertnica procedent del municipi de Vlez de Benaudalla (Granada), t cinc metres d'altura i  la imatge 2,60 metres sent enllestida l'any 1987. Segons Subirachs la simbologia d'aquesta obra s: ... els tres graons representen els tres dies del pas cap a la resurrecci a travs de la passi i la mort. Dos elements molt destacats sn la canya i el nus que ens recorda l'encarni i la tortura que sofr. La columna est formada de quatre tambors (que simbolitzen els quatre braos de la creu) i a la vegada representa el mn antic que Crist ve a trencar.

Ell canvia el signe de la histria i per aix, si b la columna s l'instrument del seu martiri, Ell (com un nou Sams) desencaixa i trenca la columna.

On correspondria el capitell del mainell del portal a la seva trobada amb la llinda hi ha una pea representant l'Alfa com a smbol del principi, que junt amb l'Omega, que s smbol de la fi, representa en el cristianisme -molt habitual en el romnic- que Du no t fi.

 La Crucifixi .
La representaci de La Crucifixi se situa en la part ms alta de l'atri; a la part central est la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la creu formada per unes jsseres de ferro al tra del perfil el dibuix de la I, la primera lletra del rtol INRI (Iesvus Nazarevs rex Ivdaerorvm). Als seus peus, en un costat est el grup de Sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena, i a l'altre costat com nic element un crani o calavera en representaci de la mort. Com un baldaqu que cobreix el conjunt, es troba el vel del Temple de Jerusalem que significa la histria de la humanitat dividida entre l'era anterior i la posterior a Jesucrist.



Sobre la creu central figura la inscripci Veritas, a l'arquivolta Crux fidelis i Mors et Vita, i al front Jesus Nazarenus, rex Judeorum. Sobre l'arquivolta figuren creus de tots els ritus i pasos, i al front esttues dels profetes (Isaes, Jeremies, Zacaries, Ezequiel, Daniel, Jons i Joan Baptista) i els patriarques (Adam, No, Abraham, Isaac, Jacob, Josep, Moiss, Samuel, David i Sant Josep). Als acroteris del front, dues prefiguracions bbliques de Jess: el lle de Jud i l'anyell del sacrifici d'Isaac. Sobre el front, Resurrecci de Jess amb l'ngel de la guarda, Maria Magdalena i Maria Salom. Finalitzen el cicle de la Passi de Crist ressuscitat, al finestral del creuer, i l'Ascensi de Jess, entre els campanars.
 Portes .



Tamb l'escultor Subirachs s'ha encarregat de la realitzaci de les portes en bronze de la faana de la Passi. 

La porta Central la constitueixen dues grans portes, cadascuna de les quals tenen dos batents coberts de dalt a baix per deu mil lletres esculpides en relleu, reproduint fragments de l'evangeli de Mateu la part esquerra i de l'evangeli de Joan la part dreta. Els relleus de les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta formulada per Pon Pilat: I qu s la veritat?.

La porta Nord representa l'hort de Getseman amb Jess pregant i els apstols Joan, Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l'evangeli relatiu a aquest passatge, a la part superior la Lluna i a la inferior un poliedre extret del gravat La Malenconia d'Albrecht Drer.

La porta Sud est dedicada a la coronaci d'espines. Es representa Jess coronat i bufetejat, a la part central la mateixa escena invertida com un joc de miralls, que fan veure Jess davant d'Herodes a l'esquerra i la dreta davant de Pilat. Els textes sn del passatge de l'evangeli que descriuen la coronaci, a ms d'un fragment de La Divina Comdia de Dant i un altre fragment del poema de La pell de brau de Salvador Espriu.

Faana de la Glria.

La faana de la Glria, que simbolitzar la Resurrecci de Crist, se situar sobre el carrer de Mallorca, de cara al mar, i per construir-la caldr enderrocar les cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer.

En aquesta faana Gaud va situar una gran escalinata,que crear un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern, i estaria decorat amb dimonis, dols i falsos dus, cismes, heretgies, etc. Al repl hi ha d'haver un brollador amb un raig d'aigua de 20 metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santssim, una teiera on cremi el foc de l'Eucaristia; tot aix s exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al prtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representar el lema A travs de la Redempci fins a la Glria.

Les torres campanars estaran dedicades a sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Jaume el Major.

El prtic tindr set grans columnes dedicades als set dons de l'Esperit Sant; a les seves bases apareixeran els set pecats capitals, i als capitells les set virtuts: 
Dons: Pietat, Fortalesa, Intelligncia, Saviesa, Consell, Cincia, Temor de Du. ;
Pecats: Avarcia, Peresa, Ira, Enveja, Gola, Suprbia, Luxria. ;
Virtuts: Generositat, Diligncia, Pacincia, Caritat, Temprana, Humilitat, Castedat.

Aquesta faana tindr cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central, triple, que donar entrada a la nau principal del temple, total set portes representant els sagraments:
Baptisme.
Confirmaci.
Eucaristia.
Penitncia.
Orde sacerdotal.
Matrimoni.
Unci dels malalts.

Figuraran tamb les Benaurances i les Obres de Misericrdia corporals i espirituals. 

A la faana estaran representats: Adam i Eva, com a origen de l'sser hum; Sant Josep a la seva feina de fuster; la Fe, l'Esperana i la Caritat representades per l'Arca de l'Aliana, l'Arca de No i la Casa de Natzaret; la Verge Maria ; les jerarquies angliques; i Jess al Judici Final, amb l'Esperit Sant en forma de rosassa i  Du Pare, formant la Trinitat augusta. 

La faana es completar amb uns grans nvols illuminats que contindran en grans lletres el Credo (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae) i el Gnesi.

 Collaboradors principals .

A l'poca de Gaud van collaborar amb el arquitecte molts dels seus deixebles i ajudants, com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Rfols, Csar Martinell, Joan Bergs, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubi. A la seva mort, se'n va fer crrec de les obres un altre dels seus deixebles, Domnec Sugraes, que va finalitzar la construcci de les tres torres de la faana del Naixement que quedaven pendents. 

Desprs d'un perode en qu les obres van estar aturades, al 1944 van ser represes per un equip dirigit per Francesc Quintana, Isidre Puig i Boada, Llus Bonet i Gar i Francesc Cardoner, que va assumir la direcci al 1983. Aquest equip es va encarregar principalment de la construcci de la faana de la Passi, seguint els plans i maquetes deixats per Gaud, procurant de continuar de la forma ms fidel possible l'estil personal i nic de Gaud. 

Finalment, al 1985 va ser anomenat director Jordi Bonet i Armengol, amb un equip on figuren Carles Buxad, Joan Margarit i Jordi Faul i Oller. Aquest equip s'ha encarregat principalment de la part interior del temple, aconseguint fins avui cobrir les voltes de les naus centrals i laterals. Novament s'han seguit els criteris marcats per Gaud, encara que amb petites innovacions, sobretot en l's de nous materials com el formig i en l'aplicaci de noves tecnologies com el disseny en CAD i les projeccions en 3D.
Arquitectes directors d'obra: ;
 1882-1883 - Francesc de Paula Villar.
 1883-1926 - Antoni Gaud i Cornet.
 1926-1936 - Domnec Sugraes i Gras.
 1939-1966 - Francesc de Paula Quintana i Vidal.
 1966-1974 - Isidre Puig i Boada.
 1971-1983 - Llus Bonet i Gar.
 1983-1985 - Francesc Cardoner i Blanch.
 1985-(   )- Jordi Bonet i Armengol.

 Museu .

La Sagrada Famlia disposa d'un espai habilitat com a museu, situat al soterrani del temple, a l'espai inferior corresponent al creuer, on antigament es trobaven els tallers de l'obra. Es va inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai oferit per les Escoles de la Sagrada Famlia, desprs de la seva collocaci l'any 2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la faana de la Passi. 

Al museu es poden veure maquetes, plnols, dibuixos antics originals i fotografies sobre l'evoluci de les obres i el disseny utilitzat per Gaud per a l'estructura de la Sagrada Famlia, compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats per la cripta de la Colnia Gell, aix com les maquetes de les escultures de la faana de la Passi de Josep Maria Subirachs i Sitjar. 

Tamb s'ofereix un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen distintes exposicions temporals sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.

 Observacions .
 
A la faana de la Passi, al costat de la representaci de la traci de Judes, s'ha collocat al mur, realitzat per l'escultor Subirachs, un (Quadrat mgic) d'ordre quatre, es tracta d'una reestructuraci del quadrat mgic d'Albrecht Drer, que sumant quatre xifres en qualsevol sentit donen com a resultat l'edat que tenia Jesucrist a la seva mort: 33, s'aconsegueixen fins 310 combinacions.;
Al 1981 es va obrir la plaa Gaud enfront de la Sagrada Famlia, amb un projecte de jardins de Nicolau Maria Rubi i Tudur, on hi destaca l'estany, a les aiges del qual queda reflectit el temple. ;
Unes certes estimacions d'acord amb els avenos tcnics moderns i el creixent nombre de donacions preveuen que la seva construcci podria finalitzar l'any 2026, coincidint amb la data del centenari de la defunci de Gaud.;
Al 2005 la part construda per Gaud a la Sagrada Famlia (cripta i faana del Naixement) va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.;
Al 18 de mar de 2007, es va commemorar el 125 aniversari de la collocaci de la primera pedra del temple amb una festa, concerts i ballant una sardana (concretament La Santa Espina) prop de tot el temple.;
Tretze seran els ascensors finals de la Sagrada Famlia, sent el de ms alada el del cimbori central del creuer dedicat a Crist.;

 Tren de gran velocitat .
El Ministeri de Foment de l'Estat espanyol ha projectat la construcci d'un tnel pel carrer de Mallorca, just per sota d'on hi ha d'haver la faana principal de l'edifici, per tal de fer-hi passar el tren de gran velocitat. Tot i que el ministeri de foment espanyol assegura que el projecte no presenta cap risc a l'estructura del temple, experts d'universitats de tot el mn, el Patronat de la Sagrada Famlia, el Collectiu per un bon traat del TGV i la plataforma venal AVE pel litoral s'oposen al projecte. La desconfiana envers el projecte es va agreujar desprs de l'esfondrament del Carmel.

Tanmateix, un recent estudi del Collegi de Gelegs de Catalunya ha arribat a la conclusi que les obres no presenten risc pel temple, encara que descarten el risc nul.

Referncies.


Bibliografia consultada.



















Vegeu tamb.
Antoni Gaud;
Modernisme catal;
Escoles de la Sagrada Famlia;

 Enllaos externs .

El temple de la Sagrada Famlia, explicacions, vdeos i visita virtual.;
El Temple de la Sagrada Famlia;
Cronologia de les obres de la Sagrada Famlia. ;
Gaud la busca de la forma.;
SOS Sagrada Famlia - Pgina web que s'oposa a la construcci d'un tnel per al tren d'alta velocitat (TAV) per sota de la Sagrada Famlia;





 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10117" title="gara" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="5512">

gara (del llat Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa. 

 L'Egosa ibrica .
Segurament el Municipi Flavi d'gara s la continuaci de l'assentament ibric anomenat Egosa, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, del qual s'han trobat algunes peces de cermica amb inscripcions ibriques a la confluncia dels torrents de Vallparads i Montner, al subsl de les esglsies de Sant Pere. Tamb hi ha hagut troballes allades de monedes ibriques fora del barri de Sant Pere. En realitat el nom Egosa caldria posar-lo en dubte ats que es pot tractar d'un error en la transmissi del text de Claudi Ptolomeu al llarg de l'edat mitjana. Molt probablement el nom d'gara s el vlid ja en poca ibrica.

 L'gara romana .
Arran de la romanitzaci de la Pennsula desenvolupada entre els segles II i I aC es crea una xarxa de vies de comunicaci que relliguen les diverses ciutats de nova creaci i les explotacions rurals anomenades villes (villae), precursores dels posteriors masos. Pel que fa als assentaments de tipus rural, es t constncia material o documental de la creaci de diverses villes romanes pels volts de Terrassa, concretament a Ca n'Amat, l'Aiguacuit, Ca n'Anglada, Can Fatj, Can Poal, les Martines, Sant Pere, Can Jofresa i Can Bosch de Basea. Els dos darrers jaciments arqueolgics han estat objecte de diverses campanyes d'excavaci. 

Pel que fa al poblat ibric d'Egosa/gara, s'ha dit que fou abandonat i que els seus habitants es van traslladar a l'altra banda del torrent de Vallparads, concretament a la part mitjana de l'actual carrer de Sant Antoni, on hi ha hagut al llarg del segle XX troballes d'objectes i cermica. Tanmateix, a l'actualitat, i a la llum de les diverses excavacions realitzades a les esglsies de Sant Pere, s'ha descartat aquesta possibilitat gaireb de forma absoluta. L'gara romana, entesa com a municipi, fou fundada a l'poca de l'emperador Vespasi (69-79 dC) a l'esper de les esglsies de Sant Pere. Destacable s un topnim d'poca altmedieval, Parietes Antiquas, ubicat aproximadament a l'actual Pla del Bonaire o fins i tot al Pla del Garrot (a la carretera de Matadepera). Seria raonable relacionar aquest topnim amb l'antiga gara?

Les institucions centrals del municipi rom es trobaven on actualment hi ha el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, element provat grcies a l'existncia de dos pedestals epigrfics reaprofitats per a la reconstrucci de l'esglsia de Santa Maria. En aquest recinte s'han trobat tamb diversos enterraments que fan pensar en l'existncia d'una necrpoli, i les restes d'una villa romana. Ms restes de tombes s'han trobat tamb al carrer de la Font Vella, en ple centre de la Terrassa actual, on devia haver-hi una altra necrpoli. 

gara devia ser un municipi rom important, que va arribar a la mxima esplendor amb la creaci de la seu episcopal, per a la qual es va construir el conjunt visigtic de les esglsies de Sant Pere. Al segle VIII, en parallel a la invasi sarrana, el bisbat es perllong almenys fins el 778, per acabar desapareixent amb la invasi carolngia del 801 al territori de Barcelona i la restauraci de la seu barcelonina el 810.

 Altres usos del topnim rom .
De l'antic topnim llat gara, mot que sembla que es pronunciava esdrixol si b la pronncia popular s plana ja que tradicionalment s'ha escrit sense accentuar  la grafia amb accent s d'origen relativament recent , deriva el gentilici egarenc / egarenca, usat conjuntament amb el patrimonial, i ms habitual, terrassenc / terrassenca.

gara s tamb el nom d'un dels actuals barris de Terrassa, al sector est de la ciutat, tocant a la riera de les Arenes, que tot i que est situat ben lluny de l'antic emplaament d'gara rep aquesta denominaci per tal de recordar els orgens romans de la ciutat. El barri va sorgir al voltant d'un grup de cases amb pati construdes per l'Obra Sindical del Hogar l'any 1952.

Dins el nomencltor oficial de la ciutat, tamb porten el topnim rom: ;
la rambla d'gara (popularment coneguda com la Rambla, ras i curt), l'artria principal de la ciutat, que segueix el curs de l'antic llit de la riera del Palau. Separa els barris del Centre i de Ca n'Aurell, i durant el franquisme fou anomenada oficialment Avenida del Caudillo.
el carrer d'gara, al barri de Sant Pere.
el passeig del Comte d'gara (popularment el Passeig), al Centre, als extrems del qual es troben el carrer de la Font Vella i la plaa del Doctor Robert. ;

El ttol de comte d'gara fou concedit pel rei Alfons XIII, el 1926, a Alfons Sala i Argem, industrial i poltic monrquic i president de la Mancomunitat de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Un dels clubs d'hoquei histrics de la ciutat s el Club Egara (sense accent).

L'empresa municipal de transports de Terrassa es diu Transports Municipals d'gara, S.A. (TMESA).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10118" title="Sant Lloren del Munt" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="5513">


Sant Lloren del Munt s un masss situat entre les comarques catalanes del Valls Occidental i el Bages. Els seus cims principals sn el Montcau (1.056,8 m) i la Mola (1.104 m), on es troba el monestir de Sant Lloren del Munt. Juntament amb la serra de l'Obac, conforma el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, gestionat per la Diputaci de Barcelona. 

El monestir de Sant Lloren del Munt s un edifici romnic del segle XI. Els orgens de l'edifici els trobem cap a mitjan segle X, al voltant del 958, quan apareix la primera menci documental d'una casa eclesistica amb uns altars dedicats a Santa Maria, Sant Miquel i Sant Lloren, situades al cim de la muntanya.

Enllaos externs.
Pgina del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac de la Diputaci de Barcelona.
santllorencdelmunt.com - Inventari d'indrets del parc, amb fotografies, coordenades i informaci diversa.
Digitalitzaci el llibre Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider, de mossn Anton Vergs i Mirass, publicat a Barcelona l'any 1871 sent el primer llibre monogrfic sobre la muntanya i la seva histria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10123" title="Constant de Boltzmann" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="5514">
La constant de Boltzmann (k o kB) s la constant fsica que relaciona la temperatura i l'energia. S'anomena aix pel fsic austrac Ludwig Boltzmann, que va fer contribucions importants a la teoria de la mecnica estadstica, en la qual kB juga un paper crucial. El seu valor experimentalment determinat s (en unitats del SI):

kB = 1,3805503(24)10-23 JK-1;

Les xifres entre parntesi sn la incertesa (desviaci estndard) en els darrers dos dgits del valor mesurat.

En principi la constant de Boltzmann s una constant fsica derivada, per tant el seu valor s determinat per altres constants fsiques. Sigui com sigui, calcular la constant de Boltzmann des de primers principis s de lluny massa complex pels coneixements a l's.

La constant dels gasos R s simplement la constant de Boltzmann multiplicada pel Nombre d'Avogadro. La constant dels gasos s ms til quan es calculen nombres de partcules en mols.

Donat un sistema termodinmic , a una temperatura absoluta T, la constant de Boltzmann defineix una energia E=kBT, que correspon, aproximadament, a la quantitat tpica d'energia trmica portada per cada partcula microscpica del sistema. Per exemple, un tom en un gas ideal clssic t una energia cintica de 1,5 kBT. L'energia kBT associada a la temperatura d'una habitaci, 300 K (27 C, o 80 F, s 4,1410 -21  J (25,9 meV).

 Paper d'aquesta constant en l'entropia .

En mecnica estadstica, la constant de Boltzmann apareix en l'equaci que defineix l'entropia d'un sistema, S, en funci del logaritme natural d' , que s el nombre d'estats microscpics disponibles al sistema donades unes certes restriccions macroscpiques (per exemple, energia total constant)

;

La constant de proporcionalitat kB s la constant de Boltzmann. Aquesta equaci, que relaciona els detalls microscpics del sistema ( ) amb els seu estat macroscpic (l'entropia S), s la idea central de la mecnica estadstica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10188" title="Escut de l'Alt Urgell" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="5515">


L'escut oficial de l'Alt Urgell t el segent blasonament:

Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot una banda d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 10 de juliol de 1991.

L'escacat d'or i de sable sn les armes del comtat d'Urgell, que s'estenia per la comarca i ms enll dels seus lmits; precisament la banda d'argent s un element distintiu per diferenciar l'escut d'aquesta comarca del d'altres com la Noguera, l'Urgell o el Pla d'Urgell, que tamb tenen el seu territori en els dominis de l'antic comtat. La bordura alludeix als quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10189" title="Als i Cerc" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="5516">

Als i Cerc s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, creat el 1970, que es troba al llevant del pla de la Seu.

El poble d'Als s el cap de municipi, per el terme comprn tamb els pobles de Torres d'Als, Cerc, Arted, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret despoblat de Llet, el santuari de les Peces, el de Sags, i diverses ermites i masies esparsos arreu, com l'ermita de Sant Antoni del Tossal, la capella i mas de Sant Miquel, i la masia de la Molina de Llet. 









 

 Situaci .
El municipi s situat a l'est del cap comarcal, a la riba esquerra del Segre. Limita al nord amb Estamariu, a l'est amb Arsguel i Cava (Alt Urgell), al sud amb La Vansa i Frnols, a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Als i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que s situat als primers contraforts de la Serra del Cad.

El Segre li fa de lmit natural pel nord; nicament a la dreta del riu hi ha un petit boc de terres que correspon a l'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle XIX al d'Als. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra del Cad, que fa de lmit per migdia des de ponent de la Torre de Cad passant pel portell de Cad i el cap de la Fesa (2.391 m). 

Les terres d'Als i Cerc s'estenen al peu de la serra del Cad i els seus contraforts septentrionals; bona part del sud del municipi s integrat al Parc Natural del Cad-Moixer. 

 Histria .

Cerc (escrit antigament Serc), en la documentaci antiga (segle IX) apareix com a Cerco que prov del llat Quercu que significa alzina o roure.

Segons Coromines, el topnim Als prov d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que s probable que derivi d'un nom gentilici cltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagraci de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso (segle IX). Una altra citaci antiga s la del 878, any que s'efectu una permuta de terres  subtus villa Elasso .

Les altres mencions d'Als documentades al segle X en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germ del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Esglsia d'Urgell l'alou que el dit vescomte tenia a la vila d'Als. L'esglsia de Sant Esteve d'Als, amb les esglsies sufragnies i els alous que possea, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. Tamb el bisbe Salla d'Urgell, pel seu testament del 1003, deix a Santa Maria d'Urgell un alou a Als. Totes aquestes donacions sn a l'origen de la senyoria que el bisbe i el captol d'Urgell posseren a Als, senyoria i jurisdicci que conservaren fins a la desamortitzaci del segle XIX.

Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Arted foren del captol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellb, dins el quarter de Castellciutat, per pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al captol, per posteriorment pervingu a la corona (ho era ja a la primeria del segle XVIII). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pins.

 Cultura .
Festes majors.
Als: tercer diumenge de juliol;
Cerc: segon diumenge de juny;
Arted: primer diumenge d'octubre;
Torres: tercer diumenge de setembre;
Vilanova: segon diumenge d'agost;

 Aplecs .
Les Peces: dilluns de Pasqua
Segars: diumenge desprs de Pasqua

 Demografia .

El primer cens s del 1970, desprs de la fusi dels antics municipis d'Als i de Cerc.

 Vegeu tamb .
Seubs;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals des del Consell Comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10190" title="Escut d'Als i Cerc" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="5517">


L'escut oficial d'Als i Cerc t el segent blasonament:

El seu blasonament s: Escut caironat truncat: primer de sinople, una esglsia de sable; segon d'or, un trifoli de roure en perla amb 2 glans en xebr de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 d'agost de 1993.

L'escut mostra una combinaci d'elements dels dos antics municipis, que es van unir l'any 1970. Als s simbolitzat per Santa Maria de les Peces, una esglsia romnica del segle XI, i Cerc per una branca de roure. El roure es deriva de l'etimologia del poble, ja que el nom de Cerc es creu que prov del llat vulgar cercos (i aquest del llat clssic quercus), "roures". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10191" title="Arsguel" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="5518">


Arsguel s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El Segre s travessat per un pont de pedra de dos ulls, bastit a la primeria del segle XX al lloc del pont antic, que s'endugu un aiguat el 1872. Aquest primer pont fou substitut aleshores per una palanca, que s'endugu una riuada el 1892. Vora seu hi ha la caseria del Pont d'Arsguel. Diu Pascual Madoz que vora el pont hi havia una font termal, les aiges de la qual duien cid carbnic, magnesi, ferro i sulfat de calci. Hi ha, ms enll, aigua amunt del Segre, per ja dins el terme ve del Pont de Bar, els antics banys sulfurosos de Sant Vicen. Madoz esmenta tamb al terme la cabana de pastors de l'Isern, el Maset de Carcolze, el de Planes, el de Sana, la Masia de la Casota, la Bollera i el Mol de l'Isern. Hi ha tamb l'ermita de la Mare de Du del Carme.






 Situaci .
s situat al nord-est de la comarca, majoritriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d'Arsguel, dit tamb Riu Sobir o de Cad, que es forma a la serra d'aquest ltim nom, situada a migdia del terme.

Fora accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar. A tramuntana, comprn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d'Arsguel. Al sector nord-oest confronta amb l'enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d'Anserall. El lmit de ponent amb el d'Als i Cerc segueix un traat pels vessants muntanyosos que van des de la riba esquerra del Segre i fins al roc de la Gralla. A migdia, el termenal amb Cava passa pels vessants septentrionals de lo Grau i coincideix en part amb el torrent del Sol, que desguassa per la dreta al riu de Cad, dit tamb Riu Sobir.

Hom accedeix al poble d'Arsguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d'Arsguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d'Arsguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme ve de Cava.

 Histria .
El nom d'Arsguel, que apareix mencionat en l'acta de consagraci de la catedral d'Urgell com a Arcegal, s d'origen prerom pirinenc.

El 1365 el lloc pertanyia a la famlia Cadell, de la qual era castl Berenguer d'Oms i de Mura, que fou tamb conseller de Pere III. A la fi del segle XVI el castell d'Arsguel tingu un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resist diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya fu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gsol, Saldes i Bag, comandats per mossn Lloren; finalment el castell es ret i fou destrut. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d'Arsguel continu en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en qu la senyoria pass a altres mans (la jurisdicci, ja de fora anys abans, pertanyia al rei).

Cultura.
 Anualment se celebra la Trobada d'acordionistes del Pirineu;
 Museu de l'Acordi;
 Fbrica de llanes;

Festivitats.
 1r cap de setmana d'agost - Festa Major;
 ltim dissabte de juliol - Trobada d'acordionistes del Pirineu, que es fa des de 1976.


 Demografia .


Vegeu tamb.
El Pont d'Arcals;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci turstica d'Arsguel;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10192" title="Escut d'Arsguel" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="5519">

L'escut oficial d'Arsguel t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta, somat d'un castell obert de sable acostat i acompanyat al cap i acostat de tres cadells de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de juliol de 1993.

Al segle XVI, la noblesa del pas es trobava dividida en dues faccions rivals, els Nyerros i els Cadells, que mantenien una lluita constant. Es diu que els Nyerros defensaven els drets dels senyors, mentre que els Cadells eren partidaris dels drets de camperols i ciutadans. El 1592, el rei espanyol Felip II va enviar l'exrcit contra el castell d'Arsguel, propietat de Joan Cadell, lder dels Cadells; el castell fou assetjat i destrut.

L'escut mostra l'antic castell d'Arsguel dalt d'un tur (ara en runes) i tres cadells de gos al voltant, un senyal parlant referida als esmentats senyors del castell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10193" title="Bassella" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="5520">

Bassella s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.













 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa del municipi;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10195" title="Cab" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="5521">


Cab s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. 





|}

 Geografia fsica i humana .
Cab s un municipi que s'estn al llarg de la vall del riu Cab. La vall de Cab s molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. s orientada d'oest a est, amb una forma que denota la seva formaci glacial i amb el riu formant un profund solc amb secci en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Juss), pel nord el Sol (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Narg). L'alada mitjana de la zona poblada o conreada s d'uns 600 m.

 El municipi i la Vall de Cab .
El municipi comprn diversos nuclis habitats i alguns altres d'abandonats que es disposen prop del riu, per sempre amunt, a la zona del con d'origen glacial, i no avall a la vora del riu, ocupant llocs estratgics prop dels camps.

 Poble de Cab .
La principal poblaci s Cab, ubicada en la confluncia del riu de Cab (que neix al "Cap de la Vall") i la Llau de l'Inglada (que neix a Prat Montaner, molt a prop del Boumort). Aquesta s la poblaci on esta ubicat el consistori de la vall. Esta dividida en dos part pel riu de Cab. La poblaci al principi ocupava la part nord del riu, i al sud estenien els camps qu no eren habitables per culpa de les esllavissades freqents de la zona. Degut a l'augment demogrfic dels s. XVI-XIX la poblaci s va establir al sud.

 Poble del Vilar de Cab .
El segent nucli en importncia s el Vilar de Cab, situat a la part central de la vall, on aquesta s ms ampla i plana, i amb ms terreny conreable. Tamb hi ha una esglsia de estil romnic i vinyes a la part solana del Poble.

 Poble del Pujal d'Organy .
Ms avall, prop ja d'Organy, i molt amunt respecte al nivell del riu, trobem l'ltim nucli d'importncia: el Pujal d'Organy. Est situat a sobre de un pujol, d'aqu deriva el nom de Pujal, des d'on s domina tota la desembocadura del riu de Cab. Aqu tamb es pot destacar la font pblica feta amb un bloc de formig en forma de engranatge. L'aigua de aquesta poblaci no s'extreu del riu sin de la Font Bodonera de Organy.

 Altres pobles .
Molt ms amunt, pujant pel riu de Senys trobem dos nuclis ms, ara deshabitats: Senys, sobre un tallant entre els dos rius, i les Escales, un conjunt de bordes i aixoplucs pel bestiar i els pastors.

 Economia .
Per la Serra de Boumort (a l'extrem oest de la vall) hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumncia usada des de l'poca medieval per a portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus (a la primavera) i vice-versa (a la tardor). En aquesta serra hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, usat els pastors per a poder comptar les ovelles que guiaven i comprovar que no n'havien perdut gaires. Quan els ramats tornaven a la tardor dels prats del Pirineu, podien optar per fer estada a Tas (pocs quilmetres ms al nord, un important centre de compra i venda de ramats) o baixar a vendre'ls a la Fira de Sant Andreu a Organy. Aquesta situaci privilegiada i el Pas Comptador donaven a Cab una gran importncia estratgica i econmica. Molt a prop del pas Comptador s'hi troba tamb un pou de gel, que contribua tamb a l'activitat econmica de la zona.

 Histria .
Hi ha diverses bordes i masos al llarg del riu: l'Anell, el Fav, cal Miquel, la Boixidera, la Borda, l'Oliva i l'Ametlla. D'entre totes aquestes destaca l'Oliva, que molt probablement fou segles enrere la casa dels Senyors de Caboet, rica nissaga de terratinents que en l'poca medieval competien en poder econmic i influncia poltica amb els propis bisbes d'Urgell, i que posteriorment van arribar a la noblesa pel matrimoni amb Arnaldeta, filla del compte Arnau. La casa, difcil de datar, t una situaci estratgica, amb unes vistes imponents de la vall fins a Organy, i en la part inferior de la casa encara s'hi conserva una preciosa capella, possiblement del temps dels senyors de Caboet.

La carretera "nova" uneix els nuclis principals anteriorment esmentats aix com la majoria de les bordes, per hi ha tamb un cam vell (anomenat el cam del bosc) que passa uns cent metres ms amunt i ms al sud que l'actual carretera, molt a la vora de quatre dels set dlmens que hi ha a la vall. Un d'ells, prop del Fav, va ser desgraciadament destrut fa uns anys, per la resta es conserva fora b, i alguns (com el de l'Oliva) sn d'una mida considerable. L'existncia d'aquests monuments megaltics demostra l'existncia de pobladors a la Vall des d'poques prehistriques. Aix no s d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensi i que s poc elevada en comparaci amb les valls pre-pirinenques dels voltants, i per tant menys freda.

Possiblement per aquesta mateixa ra, la reduda elevaci de la vall, la vall cont nombroses restes fssils, corresponents principalment a animals marins: trilobits, estrelles i molluscs.

 D'inters turstic .
El cam del bosc, poc transitat, ha tornat a tenir nova vida grcies a rutes en bicicleta que visiten els esmentats dlmens i a la presncia molt nombrosa de boletaires tota la tardor i primavera. A l'extrem est de la vall, al terme del Pujal hi ha una zona amb una excellent reputaci entre els amants del parapent, que de vegades l'anomenen la catedral d'aquest esport. Ms amunt de Cab es pot ascendir fins l'ermita de Sant Serni, romnica, que mereix una visita tot i trobar-se en un estat de conservaci fora deplorable.

Per als amants de les caminades a peu, s molt recomanable una ruta d'un parell de dies a travs del Parc Natural de Boumort. s un cam senzill, que comena a Cab i puja per Senys cap a Prat Montaner, molt a prop de Pas Comptador; passa ben a la vora del Roc dels Quatre Alcaldes (que fa de frontera de 4 municipis) i baixa cap a Cuberes (al Pallars), per tornar a pujar suaument cap als Castells (municipi de les Valls d'Aguilar) planant cap a Tas, i finalment arribant a la Gurdia d'Ares. Des de la Gurdia hi ha un cam ben conservat que baixa novament fins a la Vall de Cab. Apart de l'inters paisatgstic de la ruta, s molt freqent trobar-hi senglars ("porc fer" en la parla local), crvols i exemplars de trencals (Gypaetus barbatus). Amb una mica de fortuna podreu sentir el cant del gall fer i veure-hi porcellades de 20 i ms exemplars a la vora mateixa del cam cap a Cuberes.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals de la Diputaci de Lleida;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10196" title="Escut de Cab" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="5522">


L'escut oficial de Cab t el segent blasonament:

El seu blasonament s: Escut caironat: de sinople, un cap d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de juny de 1988.

Armes parlants: el cap fa referncia tradicionalment al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10197" title="Cava (Alt Urgell)" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="5523">

Cava s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprn, a ms del poble de Cava, cap de municipi, el d'Ansovell, el del Querforadat, el venat de Can Pubill, l'esglsia de Sant Cristfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.

El municipi forma part del territori histric de l'Urgellet, actualment correspon a bona part de la comarca de l'Alt Urgell, menys la poblaci del Querforadat que pertany al territori histric el Barid (Alt Urgell i Baixa Cerdanya)







 Situaci .
s situat al lmit de la comarca amb la Baixa Cerdanya. Limita al nord amb els termes del Pont de Bar i Arsguel, a l'oest amb Als i Cerc, al sud amb La Vansa i Frnols i amb Josa i Tuixn, i a l'est amb el terme cerd de Montell i Martinet.

El terme s'estn als vessants de tramuntana de la serra del Cad, i arriba fins a la mateixa carena: la Torre de Cad (2.561 m), roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltor o puig de la Canal Baridana (2.648 m) i el coll del Llitze. Aquests cims formen el lmit meridional del municipi amb el termes de La Vansa i Frnols i Josa i Tuixn, i estan integrats al Parc Natural del Cad-Moixer, com bona part del territori municipal.

Altres accidents que podem destacar dins el terme sn el tur de les Llongaderes (1.503 m), el de Boscal (1.507 m), el tossal de la Mata, el dels Jugadors i el del Puig (1.878 m).

Per a arribar als nuclis d'Ansovell i Cava cal prendre la carretera local que des de la N-260 va en direcci a Arsguel. Passat aquest nucli hi ha una pista asfaltada que remunta el curs del riu d'Arsguel o de Cad, que poc abans de la confluncia del torrent de Sant Climen amb el riu de Cad es bifurca i mena a la dreta cap al poble d'Ansovell i a l'esquerra al poble de Cava. Uns quilmetres abans hi ha un brancal a la dreta que porta al santuari de Sant Cristfol de Vinyoles.

Tamb des de la carretera N-260 hi ha una pista que mena cap a Toloriu vorejant el tossal del Quer arriba al poble del Querforadat.
Els tres nuclis i el santuari de Boscal queden connectats per un cam de gran recorregut (GR-3) que travessa la serra de Cad, a mig vessant per la banda septentrional.

 Histria .
Ja apareix al segle XI amb la forma Cava, probablement prov del llat cava que significa (roca) buida, cova.

Segons la tradici, el poble antic de Cava era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor; fou cremat i llavors la poblaci es trasllad a l'indret actual. Del castell noms resten part dels paraments. Situat dins el comtat de Cerdanya i desprs al d'Urgell, la primera vegada que apareix documentat el castell s el 1277 en el testament de Galceran III de Pins. Sembla que la senyoria d'aquest castell anava lligada a la del castell de Sant Cristfol, a la mateixa vall de Cava. A la primeria del segle XVII el lloc de Cava era de Josep Brera i el 1787, en el cens de Floridablanca, consta que era de jurisdicci reial.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de la Diputaci de Lleida;
Dades generals del consell comarcal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10198" title="Escut de Cava" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="5524">


L'escut oficial de Cava t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell d'atzur obert sobremuntat d'una ncora de porpra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de maig del 2000.

El castell, present als segells municipals del poble des de 1789 fins a 1816, representa el castell de Cava, del segle XIII, avui en runes. L'ncora s un atribut de sant Climent, patr del poble; la figura del sant figurava a l'escut del municipi des de 1876.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10199" title="Coll de Narg" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="5525">

Coll de Narg s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.Situat a la dreta del riu Segre i junt al pant d'Oliana, passen pel seu terme tamb els rius de Perles i Sallent.









 Histria .
El terme est documentat des de l'any 988 i el poble de Narg el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Narg. Des de 1278 la jurisdicci del lloc va passar completament als vescomtes de Castellb grcies a la renncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseen sobre aquestes terres.

Coll de Narg celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.  Durant el mes d'agost t lloc un descens de raiers pel Segre.
 Economia . 
La seva economia s abans de tot agrcola i de ramaderia de bestiar bov. T abundants recursos forestals i indstria lctia. Alguns dels seus habitants viuen dels rovellons i les tfones. 

 Llocs d'inters .
Prop del cementiri es troba l'esglsia de Sant Climent de Coll de Narg, un edifici romnic de nau nica amb coberta de volta de can. Del segle X o principi del segle XI, s d'arquitectura romnic- llombarda, amb una nica nau i coberta a dues aiges; a la faana de la part exterior est adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influncia islmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romnic amb finestrals trifrums i petits arcs cecs llombards.
A Montanissell es troba el temple romnic de Sant Joan. s d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La faana est decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites. ;
A Gavarra es troben les restes d'una altra esglsia romnica dedicada a Sant Sadurn. nicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle XVII durant unes obres d'ampliaci i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.

 Demografia .

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organy; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Raiers de Coll de Narg;
 Bibliografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10200" title="Escut de Coll de Narg" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="5526">


L'escut oficial de Coll de Narg t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un coll de sinople movent de la punta sobremuntat d'una ncora de propra i d'una ganxa de raier de d'atzur passades en sautor, l'ncora en banda per damunt de la ganxa en barra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 25 d'octubre de 1985.

Armes parlants: el coll fa referncia al nom del poble. L'ncora del damunt s el smbol de sant Climent, patr local, i la ganxa de raier alludeix al fet que Coll de Narg ha estat un indret important per al transport de fusta Segre avall.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10201" title="Estamariu" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="5527">


El terme municipal dEstamariu, de 21 km2, s situat a la part nord-oriental de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins el 1983.

El nom d'Estamariu apareix documentat en l'acta de consagraci de la catedral d'Urgell (Stamariz) s d'arrel bascoide. La vila d'Estamariu s documentada el 893.

Dins del terme hi ha les restes de l'antic monestir de Sant Vicen de Pinsent, l'esglsia del qual fou construda sota una balma. Als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescaran, trobarem l'esglsia romnica de Sant Vicen, un interessantssim exemple de la implantaci a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte i actualment esta en fase de reconstrucci.

 Demografia .


Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10203" title="Escut d'Estamariu" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="5528">


L'escut oficial d'Estamariu (Alt Urgell) t el segent blasonament:
Escut caironat: de sable, un lle coronat d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Herldica.
El lle coronat s un senyal tradicional de l'escut del poble. Estamariu pertanyia al vescomtat de Castellb, anomenat Castell-lle fins a mitjan segle XI (probablement, doncs, les armes del poble sn tretes de les armes parlants del vescomtat de Castell-lle). 

Bandera.
La bandera oficial d'Estamariu s d'origen herldic i t la segent descripci:
De sable, un lle coronat d'or.

L'escut i la bandera van ser aprovats el 9 d'octubre de 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10204" title="Fgols i Aliny" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="5529">

Fgols i Aliny s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Fgols.









 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi d'Aliny i de Fgols d'Organy. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals de la Diputaci de Lleida;
Dades generals del consell comarcal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10205" title="Josa i Tuixn" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="5530">

Josa i Tuixn s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal s Tuixent i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Josa de Cad i l'estaci d'esqu de Tuixent - la Vansa.






 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi de Josa de Cad i Tuixn. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Llocs d'inters.
 Estaci d'esqu nrdic Tuixent - la Vansa;
 Museu de les Trementinaires;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la vila des de SeuDigital.net;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10206" title="Escut de Fgols i Aliny" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="5531">


L'escut oficial de Fgols i Aliny t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: primer d'or, una figuera de sinople; segon de gules, una vall d'argent sobremuntada d'un card de tres flors d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de maig de 1993.

Els pobles de Fgols i Aliny es van unir en un nou municipi el 1972. L'escut mostra aquesta dualitat: la primera partici correspon a Fgols, amb la figuera com a senyal parlant. La segona partici mostra la vall d'Aliny (d'argent perqu hi passa el riu Perles) i el card d'or sobre camper de gules tret de les armes parlants dels ducs de Cardona, a qui pertanyia el poble en temps medievals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10207" title="Montferrer i Castellb" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="5532">



Montferrer i Castellb s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El cap municipal s el poble de Montferrer. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellb, que incloa l'antiga vila de Castellb, amb el seu terme.

El 1989 va canviar, sense cap mena de justificaci filolgica, l'accent del nom de Montferrer i Castellb.

El municipi de Montferrer i Castellb s el resultat de l'annexi a l'antic terme d'Aravell d'altres tres antics termes municipals. El 1970 hom annex a Aravell l'antic municipi de Castellb. La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellb. A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cant i Guils del Cant.































 Situaci .
El terme municipal de Montferrer i Castellb afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d'Anserall. A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d'Urgell, al sud i sud-est amb el Pla de Sant Tirs (Ribera d'Urgellet) i al sud-oest amb el de Noves de Segre (Les Valls d'Aguilar). A ponent termeneja amb Soriguera i Llavors, i al nord amb Farrera, tots ells del Pallars Sobir.

El municipi, a banda del seu cap, Montferrer de Segre, comprn els pobles d'Aravell, Bellestar, Sallent, Seix, Albet, Turbis, Santa Creu, Sant Andreu, Carmeniu, Cercdol, Avellanet, Vilamitjana, Pallerols del Cant, Cassovall, Canturri, Guils del Cant i Vila-rubla, i els despoblats de les Eres, Sendes, Solanell, Campmajor i Castellnovet. Tamb integren la vila de Castellb els llogarets de Saulet i Solans, la urbanitzaci del Balc del Pirineu, Sant Joan de l'Erm  on hi ha una estaci d'esqu  i l'enclavament dels Castellins, situat entre el Pla de Sant Tirs i Noves de Segre, al sud-oest del terme de Montferrer i Castellb.

El terme de Montferrer i Castellb s integrat a la depressi del Segre. En realitat, els nuclis de poblament es reparteixen en tres valls que aboquen les aiges b al Segre, b a alguna vall subsidiria. La vall principal, centre histric del vescomtat de Castellb, s la vall del riu de Castellb, la ms mplia, que aboca les aiges directament al Segre. Ms petites sn les valls del riu de Pallerols (que desguassa al riu de la Gurdia, dins el terme de Noves de Segre) i la vall del riu de Guils, subsidiria del riu de Castells, que a la vegada ho s del riu de la Gurdia i la vall del riu de Mare de Du de la Trobada (Bellestar).

El terme de Montferrer i Castellb s integrat al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

 Histria .
La histria de la vall de Castellb va ntimament lligada a la del vescomtat a qu va donar nom. En la documentaci ms antiga s anomenada vall de Castell-lle (Castro Leonis), nom que va conservar fins a mitjans segle XI, en qu apareix documentada la forma actual, Castellb (Castriboni o Castrobono). A part la vila de Castellb, cap i centre de la vall, el poblament era distribut en els nuclis segents, habitats almenys des de l'edat mitjana: Sallent, Seix, Albet, Turbis, Solanell, Santa Creu, les Eres, Sant Andreu, Carmeniu, Cercdol, Avellaner, Castellnou, Vilamitjana i Sendes. Alguns d'ells sn ja esmentats en l'acta de consagraci de la catedral d'Urgell, entre les parrquies pertanyents al bisbat: Vilamitjana (Vilamediana), Carmeniu (Kasamuniz), Santa Creu (Sancta Cruce cum Stacione) i Solanell (Solanello).

 Demografia .

El primer cens s del 1970 desprs de la fusi de Vila i Vall de Castellb (creat el 1920 per fusi de Castellb i Vall de Castellb), Guils del Cant, Pallarols del Cant i Aravell. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.
 Llocs d'inters .
Monestir de Santa Ceclia d'Elins;
Refugis de muntanya.
Refugi Pallerols;

 Vegeu tamb .
Seubs;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la vila des de SeuDigital.net;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10208" title="Escut de Montferrer i Castellb" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="5533">


L'escut oficial de Montferrer i Castellb t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta sobremuntat d'una ferradura de sable clavetejada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de gener de 1993.

Armes parlants: tant el mont com la ferradura fan referncia al topnim Montferrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10209" title="Oliana" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="5534">

Oliana s una vila i municipi, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estn entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra del Turp i el congost dels Espluvins. Oliana s el segon municipi en nombre d'habitants de l'Alt Urgell. El nucli antic s assentat dalt d'un tur, al marge esquerre de l'ampla vall i al peu mateix dels primers contraforts del Pirineu: el masss de Sant Honorat i les Serres de les Canals, d'Oliana, d'Auben i de Turp. La vila d'Oliana es travessada per la carretera C-14, que uneix (pel sud) amb Ponts i amb la Seu d'Urgell (pel Nord).

El principal motor econmic de la poblaci ha estat, durant els darrers anys, el fet d'acollir la seu central de la fbrica d'electrodomstics Taurus, que ha patrocinat la construcci de diverses infraestructures, com per exemple, el pavell poliesportiu. El municipi tamb s'ha beneficiat econmicament de la seva proximitat a Andorra.

El poble s conegut pel fet d'acollir el pant que porta el mateix nom.

La vall on est ubicat Oliana est habitada des de la prehistria. El curs del riu Segre sempre ha estat una via natural de comunicaci de la poblaci. En molts indrets s'ha trobat restes d'antics pobladors, entre ells, una colnia romana que s'establ, probablement, a les rodalies de l'actual nucli d'El Castell.









 Demografia .


Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la vila des de SeuDigital.cat;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web no oficial del municipi;
Web del blog del municipi, el diari interactiu d'Oliana;
Frum d'actualitat d'Oliana;
Web de notcies de la publicaci mensual Viure als Pirineus;
Pgina web de l'IES Auben;
El web del Grup Excursionista d'Oliana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10210" title="Escut d'Oliana" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="5535">


L'escut oficial d'Oliana t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una olivera de sinople amb un sautoret d'argent travessat al tronc. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de maig de 1991.

L'olivera s un senyal parlant que fa referncia al nom de la vila. El sautor, o creu de Sant Andreu, s el smbol del patr d'Oliana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10211" title="Organy" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="5536">

Organy s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Localitzaci.

El terme municipal d'Organy s situat a la ribera del mateix nom, entre el congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. A l'est, el terme limita amb el riu Segre i a l'oest amb la muntanya de Santa Fe (1.207 m), que domina la vila. Dins del terme d'Organy, a migdia, hi ha l'enclavament de Fontanet, que pertany al municipi de Cab. Reguen el terme el riu Segre, el riu de Cab, poc abans de la seva confluncia amb aquest, i el riuet de Fontanet. La vila s'abasta de l'aigua de la Font Bordonera.



Homilies d'Organy.

Vegeu l'article principal sobre les Homilies d'Organy. ;
L'any 1904 es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses ms antigues escrites en catal. El responsable d'aquesta troballa va ser l'historiador Joaquim Miret i Sans. El text, conegut com les Homilies d'Organy, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epstoles. La seva dataci cal situar-la entre finals del segle XII i principis del XIII. Actualment el manuscrit es troba a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

 Demografia .


Festa Major i Fires.

La festa major d'Organy s el dia 15 d'agost;
Fira del dibuix el 2n. diumenge d'agost;
Fira de Sant Andreu ltim cap de setmana de novembre;
Aplec a la Font Bordonera el dilluns de Pasqua;
Aplec de Santa Fe dilluns de segona Pasqua;
Fira del llibre del Pirineu i premis literaris "Homilies d'Organy";
Cremada del carro i actuaci de "Lo cavallot i la balladora" al sortir de la missa del gall;

Vegeu tamb.
Club de Futbol Organy;
Club Parapent Pirenaic;
Homilies d'Organy;
Escut d'Organy;
Bandera d'Organy;

Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la vila des de SeuDigital.net;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del club de futbol Organy;
Pgina web d'ERC a Organy;
Agrupaci sardanista d'Organy;
Lo Banyut;
Parapent pirenaic;
Fira de Sant Andreu;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10212" title="Escut d'Organy" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="5537">


L'escut oficial d'Organy t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un orgue d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar de 1996.

L'orgue s un senyal parlant tradicional de l'escut de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10213" title="Bandera d'Organy" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="5538">


Blasonament.

De sinople, un orgue d'or.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10214" title="Peramola" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="5539">


Peramola s una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.









 Demografia .


Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la vila des de SeuDigital.cat;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10215" title="Escut de Peramola" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="5540">


L'escut oficial de Peramola t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una mola d'argent. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'agost de 1985.

El castell local va ser el centre d'una baronia, originriament pertanyent als Peramola. L'escut de la vila ha adoptat les armes parlants dels barons: una mola, o roda de mol. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10216" title="El Pont de Bar" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="5541">


El Pont de Bar s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Aristot i Toloriu fins el 1989. La capital del municipi s el Pont de Bar un poble que fins el 1982 es trobava situat dins el congost del riu Segre per els aiguats de 1982 van destruir l'antic poble i es va reconstruir una mica ms avall del curs del Segre i a una altura superior perqu cap aiguat ms el pogus destruir.

El Pont de Bar s un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pujaven des de la ribera del Segre fins els pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya. Els bancals del Pont de Bar sn, sense cap mena de dubte, un interessantssim exemple de la enginyeria popular aplicada a les activitats per a la subsistncia.

Al Pont de Bar tamb es troba el Museu del vi de muntanya o Museu de la vinya i el vi del Pont de Bar ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstrut desprs dels aiguats del 1982). A dalt s'exposa tot all que fa referncia al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota est dedicat a l'elaboraci del vi.

Per la oferta ldica i cultural del Pont de Bar no s'acaba aqu. Des del museu es pot agafar l'antic cam ral de Cerdanya que ens portar, tot passejant, cap a l'antic poble, destrut per les greus inundacions de l'any 1982.












 Demografia .

El primer cens s del 1970 desprs de la fusi d'Aristot i Toloriu. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Aiguats del 1982;
 Vinya dels Pirineus;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10217" title="Escut del Pont de Bar" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="5542">


L'escut oficial del Pont de Bar t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pont de cinc ulls d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 10 de gener de 1996.

El pont s un senyal parlant que fa referncia al nom del municipi. De fet, per, l'antic pont de Bar (del segle XI) noms tenia un arc, i se'l van endur els aiguats del Segre el novembre de 1982; els cinc arcs del pont que figuren a l'escut simbolitzen Aristot, els Banys de Sant Vicen, Bar, Castellnou de Carcolze i Toloriu, els cinc pobles principals del municipi, creat el 1970 amb la uni dels d'Aristot i Toloriu.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10218" title="Ribera d'Urgellet" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="5543">


Ribera d'Urgellet s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a la vila del Pla de Sant Tirs.




















 Demografia .

El primer cens s del 1970 desprs de la creaci del municipi per la uni d'Arfa, la Parrquia d'Hort, el Pla de Sant Tirs i Tost. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Vegeu tamb .
Lnia d'autobs;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10219" title="Escut de Ribera d'Urgellet" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="5544">


L'escut oficial de Ribera d'Urgellet t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: primer. de sinople; segon. escacat d'or i de sable; ressaltant sobre la partici una faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de mar de 1991.

Municipi pirinenc creat el 1968 quan els anteriors d'Arfa, la Parrquia d'Hort i Tost es van agregar al Pla de Sant Tirs, l'actual capital; tots aquests pobles estan situats a la vall del Segre, i pertanyien des de l'edat mitjana al comtat d'Urgell. 

Les armes sn parlants: mostren la ribera del Segre entre la primera partici de sinople (allusiva als boscos i camps del municipi) i la segona corresponent a les armes dels comtes d'Urgell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10220" title="Bandera de Ribera d'Urgellet" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="5545">

La bandera oficial de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell) t el segent blasonament:
Bandera truncada dividida horitzontalment en dues parts iguals, la superior de color verd i la inferior escacada de 12 peces, la primera i superior groga i la segona negra, tot seguint alternativament la srie. Damunt la lnia de separaci de les dues meitats una faixa ondada de 3 ones, d'amplada d'1/6 de l'altura del drap, de color blanc.

s una bandera herldica pura, amb els mateixos smbols i la mateixa distribuci que l'escut. El verd simbolitza els boscos i els prats del municipi. L'escacat d'Urgell s per l'antiga pertinena a aquest comtat, i la faixa recorda el nom del poble: la Ribera.

Est relacionada per l'escacat d'Urgell amb els smbols comarcals de l'Urgell, la Noguera, el Pla d'Urgell, i els municipis de Linyola, Olius, entre altres.

Va ser aprovada el 13 de mar de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10221" title="La Seu d'Urgell" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="5546">


La Seu d'Urgell (antigament Urgell) s una ciutat situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l'Alt Urgell, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell i seu del Bisbat d'Urgell. Es troba dins de l'mbit funcional de l'Alt Pirineu i Aran, n's la poblaci amb ms habitants concentrant el 17'4%. Juntament amb Puigcerd, concentren fins al trenta per cent de la poblaci de l'mbit.

s situada a l'interfluvi del Segre i la Valira, poc abans de la seva confluncia damunt una petita terrassa fluvial que s continuaci del pla de les Forques. La ciutat forma part de l'Urgellet, comarca natural pirinenca formada per 16 municipis de l'Alt Urgell i que juntament amb Andorra corresponia al territori originari del Comtat d'Urgell amb capital a la Seu d'Urgell fins a l'expansi al sud.

L'Alt Urgell s la porta a l'estat d'Andorra i no escapa a ning que bona part de la puixana de la ciutat de la Seu d'Urgell dins l'mbit de l'Alt Pirineu i Aran es deu a la seva proximitat a aquest important pol demogrfic i d'activitat econmica que s Andorra. 

Els patrons de la ciutat sn: Sant Ot d'Urgell, Sant Sebasti i la Mare de Du d'Urgell. Mentre que la Mare de Du de Nria i Sant Ermengol sn els principals patrons de la dicesi d'Urgell, per en el cas de Sant Ermengol t una presncia ms destacada a la ciutat que la resta de patrons. Probablement per aix hi ha varis esdeveniments al llarg de l'any dedicats a Sant Ermengol com la Fira de Sant Ermengol, una de les ms antigues de Catalunya, i el Retaule de Sant Ermengol.









|}

Orgen del topnim.
El topnim la Seu d'Urgell est format per dos paraules diferents, Seu d'origen llat i Urgell que segons el lingista Joan Coromines, s d'origen pre-rom. Aquest mateix autor interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presncia d'aigua, cosa que s versemblant si es t present l'origen especficament pirinenc del topnim..

El poblat ibric d'Arse-durgui (o Arse d'Urgui) es trobava sobre el tur de Castellciutat, en aquella poca el tur era anomenat Puiolo Urgelli. On hi hagu el poblat d'Arse-durgui s'hi constru la civitas Orgellia i d'aqu rau l'orgen del nom Castellciutat, que fins el segle XVIII era simplement conegut com ciutat i posteriorment se li afeg castell per l'existncia d'un antic castell, antiga residncia dels comtes d'Urgell. 

Poc desprs de la destrucci de l'antiga Orgellia es va crear un nou barri, nova seu del Bisbat d'Urgell, anomenat vicus Sedes Urgelli: vicus del llat que significa barri, com la ciutat de Vic; Sedes del llat: seu que significa ctedra o tron d'un bisbe que exerceix una jurisdicci, esglsia catedral i capital d'una dicesi. Amb el temps la Sedes Urgelli prengu importncia i perd el mot vicus mentre que la civitas Orgellia va perdre el mot Orgellia i pass a dir-se simplement Civitas o Ciutat fins al segle XVIII.

Geografia i clima.


La ciutat s'estn al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluncia amb la Valira. La clotada, on s situat el municipi, s producte de l'enfonsament d'una dovella pirinenca, terraplenada posteriorment per dipsits lacustres miocnics. La ribera de la Seu s voltada d'altes muntanyes i serralades, la ms vistosa de les quals s la serra del Cad, coronada de roca blanca, important escarpament de falla que limita pel sud la fossa tectnica.

A la plana, arran de la Valira, hi ha un serrat allargassat, parallel al riu. La part ponentina del terme s accidentada pels contraforts que davallen del tossal d'Estelareny i del roc de l'liga i que atenyen els 817 m al tur del Corb. Per l'esquerra del Segre el territori s fora ms ample, regat per diverses squies i canals que prenen les aiges del mateix riu.

El clima de la comarca s del tipus mediterrani, transformat per la muntanya, per aix la major part de la poblaci es concentra a les riberes.
	
Les precipitacions sn escasses, al voltant dels 700 mm anuals, b que augmenten considerablement amb l'altitud. A l'estiu, el mxim de pluges correspon a les muntanyes; el mnim s a l'hivern a tota la comarca. s un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i plujs a la primavera i comenament d'estiu, calors i sec al final d'estiu i comenament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetaci s continental, en gran part submediterrnia.

Rius. 


Una de les caracterstiques principals del paisatge urgellenc s la presncia de rius. La Seu d'Urgell es troba enmig de dos rius: la Valira que ve d'Andorra i el Segre de l'Alta Cerdanya:
El Segre s un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La seva conca comprn territoris de tres estats: Frana o Catalunya Nord, Andorra i Espanya. Neix a Frana, al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, a l'Alta Cerdanya, i desemboca, desprs de recrrer 265 quilmetres, al riu Ebre, en Arag, al seu pas per Mequinensa, (Baix Cinca). ;
La Valira s un riu andorr i urgellenc, afluent del Segre per la dreta. T un recorregut curt de 44 km, neix a Andorra i desemboca al Segre al terme municipal de la Seu d'Urgell.

Al terme de la Seu d'Urgell hi ha diversos recs, entre els quals els ms importants i antics sn tres: el de l'Olla i Segalers, el del Pla i el del Salit. Altres recs importants sn el de Sant Pere, el del Mol (de la Valira) i el d'Aucata. La majoria prenen les aiges del Segre.

Per desgrcia el 1982 van haver-hi uns aiguats que va inundar la poblaci, per aix el 1987 es va canlitzar el riu Segre. El 1992 la Seu s va convertir en subseu olmpica i a la vora del Segre s va construir el Parc Olmpic del Segre.

Aiguats del 1982.
Un fet trgic va passar el 7 de novembre del 1982, els aiguats del 1982, no noms per la Seu d'Urgell i les comarques de l'Alt Urgell i Cerdanya sin en general per a totes les comarques de Lleida i tamb Andorra.

A Alp, els aiguats es van endur la carretera de la Molina. A Martinet se n'hi va endur cinc o sis cases. Al Pont de Bar, segurament l'emblema d'aquests aiguats: mig poble va quedar colgat pel despreniment d'una muntanya i l'aigua va destrossar tamb bastantes cases; va acabar d'emportar-se les restes del pont millenari de Sant Ermengol. Fgols es va quedar sense pont. A la Seu d'Urgell s va endur el pont de la Palanca. Pont de Bar, grcies a ajuts de la Generalitat, s va refer el nou poble en un tur de la vora.

Cims.
Amb noms 691 metres d'altitud, la plana de 7 km on es troba la Seu d'Urgell contrasta amb els pics, cims i serres del voltant i del conjunt de la comarca. Des de la Seu s pot veure la serra del Cad que separa la vall del Segre de la capalera del riu Llobregat.

 Pic de Salria 2.789 m.
 Monturull 2.761 m. ;
 Torreta de Cad 2.562 m.
 Cap del Verd que es troba a l'Alt Urgell i al Solsons 2.282 m. ;
 El Coscollet 1.610 m.

Histria.
Orgens.
Segons la tradici la Seu d'Urgell fou fundada per Hrcules l'Egipci el 1699 aC, mentre passava unes vacances als Pirineus. Les excavacions fetes a la Seu van dibuixant mica a mica aquest moment de transici entre el mn antic i l'edat mitja. S'ha descobert una necrpoli paleocristiana a on avui hi ha el claustre de la catedral, i uns potents murs que podrien formar part del primitiu recinte urb. Tamb un altar de tradici paleocristiana que potser presidiria la primera catedral.

La ciutat del tur: Orgellia.
Segons Plini i Estrab, la primitiva ciutat romana Orgellia (la Seu d'Urgell), ocupada anteriorment pel poblat prehistric dArse-durgui, era situada damunt el tur de Castellciutat, cam obligat de Julia Lybica (Llvia) a Ilerda, i per tant de gran importncia estratgica. La ciutat romana hauria estat capital dels Ceretans augustans o segons Ptolomeu dels ilergets.

No se sap res del cert sobre el canvi a la cristianitzaci, atribuda a un deixeble de Sant Jaume i de l'erecci d'un bisbat. En realitat, uns quants anys desprs de l'evangelitzaci devia ser erigit el bisbat; potser entre l'any 516, data del concili de Tarragona, on no consta cap bisbe d'Urgell, i el 527, quan ja n'hi ha un.

D'aquest any data la primera notcia escrita, i per tant histrica segura, sobre la ciutat del tur que ens parla de la seva importncia, perqu es una seu episcopal amb un prelat illustre, del qual coneixem la famlia i alguns escrits religiosos. Just, primer bisbe i venerat desprs com a sant, que assist als dos concilis de l'Espanya visigtica els anys 527 i 546. En una data tan primerenca ja trobem la caracterstica essencial de la ciutat medieval i que li donar nom: la seu episcopal.

Del tur a la vall: vicus Sedis Urgelli.
Poc desprs d'sser alliberats pels francs del domini musulm, la ciutat d'Urgell fou destruda pels sarrans i en crisi per la repressi de l'heretgi adopcionista defensada pel bisbe Flix d'Urgell. Aquestes dos foren les causes que provocaren el trasllat de la seu episcopal a una nova localitzaci. Del tur baix a la vall, on va nixer el vicus Urgelli, s a dir un barri de la ciutat. A la plana es vastir la primera catedral de Santa Maria, segons el document conservat encara a l'arxiu de la mateixa seu, mentre l'antiga ciutat, un cop reconstruda, quedava com a fortalesa. 

La fundaci del vicus Sedis Urgelli es port a terme sobre una terrassa del Segre que permetia la seva defensa i un fcil abastament d'aigua, potser amb el complement d'una mota fortificada, el record de la qual trobem al segle XV. Mentre que l'antiga ciutat del tur, Castellciutat, passava a ser la residncia dels comtes urgellencs fins a la conquesta d'Agramunt i Balaguer (1105).

El poder del bisbat, basat en una permuta de bns amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell (988), an en augment i es manifest en les construccions del bisbe Ermengol (1010-35): la nova catedral a l'indret de l'actual, l'esglsia dedicada a Sant Pere i Sant Andreu, la de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira, tot finanat amb l'or musulm aconseguit en la conquesta del baix Urgell. Potser en el seu origen el nucli va tenir forma rodona, per es va estendre al llarg del riu i qued com un triangle limitat pel Segre i el rec de Santa Maria (un antic torrent) i tancat pel cam de Cerdanya, enmig d'horts, camps i vinyes.

Sant Ermengol va dirigir un pla ambicis de renovaci d'infraestructures, amb l'obertura del cam de Tres Ponts i la construcci d'un sistema de ponts sobre el riu Segre que facilitaria els intercanvis nord-sud. Ermengol tamb va iniciar la reconstrucci d'una nova catedral. La seva mort per accident, escaiguda mentre dirigia en les obres del pont de Bar, el 3 de novembre de 1035, li va privar de veure acabada la seva obra, que va consagrar el seu successor, Eribau.

Al segle X ja anomenada Seu pels eclesistics era afavorida per l'existncia d'un mercat setmanal, esmentat el 1029, i d'una fira coneguda el 1048, que manifesten la importncia del nucli amb relaci a la comarca i a les rutes internacionals del comer. Fruit d'aquesta prosperitat s la construcci d'una nova catedral, l'actual, iniciada pel bisbe Sant Ot (1095-1122) i inacabada per causa de les lluites entre la mitra i els seus poderosos vens, el vescomte de Castellb i el comte de Foix, que eren protectors de l'heretgia albigesa. La vila arrib a patir un setge i un posterior saqueig (1195), i qued alliberada desprs de pagar un elevat rescat de 30.000 sous entre clericat i poble (encara no un miler de persones).

En aquestes circumstncies la catedral romnica, que s una veritable fortalesa, fou la gran defensa de la vila, desguarnida i mancada d'un bon recinte emmurallat, encara que les portes d'entrada devien estar ben fortificades (com ho demostra l'arc de Santa Maria, tot i haver sofert reformes) i tenia la protecci del riu i del torrent. Al segle segent s'inici l'obra de fortificaci destinada a encerclar els barris de recent formaci amb els anomenats mur i vall nous, tot i conservar-ne els vells.

La vila nova.
Tot i els conflictes bllics a la vila nova, vicus Sedis Urgelli, s'accentu el desenvolupament de la poblaci durant el segle XII i tot i que la paraula civitas havia quedat reservada per l'antiga ciutat del tur (Castellciutat), els primers anys del segle XIII ja es troba una distinci clara entre la vila vella i la nova. La vila nova atragu un servei pblic molt important en una comarca rural com la bladeria, s a dir la utilitzaci obligatria de les mesures oficials del blat i altres grans, mitjanant el pagament d'un cnon al representant del senyor. Encara que les mesures que es conserven sota el Carrer Major daten del 1379, podrien trobar-se a la situaci original. La vila nova en poc temps es va convertir en un centre dedicat a la producci menestral i al comer.

La ciutat.
A mitjans del segle XIII seguia la utilitzaci del mot vila amb la distinci entre la vella (Castellciutat) i la nova, per aviat es despla pel de ciutat. Es troba la forma civitas Sedis Urgellensis en la titulaci del notari pblic que exercia a la poblaci i confer a la Seu una categoria ms elevada, la corresponent a una seu episcopal.

La construcci de murs i valls fou una obra d'envergadura costejada pel poble, que aleshores devia obtenir un major protagonisme per mitj dels seus prohoms. Ells hagueren de preocupar-se de la distribuci equitativa de les crregues fiscals entre tots els vens, de vigilar els pesos i mesures utilitzats en el mercat i de regular els preus i altres aspectes del treball dels diversos oficis.

Malgrat les lluites dels bisbes amb els comtes de Foix, acabades amb els pariatges (1278), la ciutat va viure una poca de desenvolupament que s'allarg fins el 1348, data de la terrible epidmia de la Pesta Negra, tan mortfera a la Seu com a la resta de Catalunya. 

La muralla tenia un recorregut bastant ampli amb nombroses torres, dotze a mitjans del segle XV, que encerclava la "gran Seu", amb unes dues-centes cases i uns lmits que no ultrapass fins al segle XIX: des del portal d'Andorra, a Capdevila, seguia el carrer encara anomenat de la Muralla i, vorejant el Carrer Major, arribava al de Trasdors, on hi havia un altre portal i una barbacana per a protegir-lo, en un recorregut que s en direcci de nord a sud. Del barri de Soldevila, s a dir, l'oposat a Capdevila, on hi havia un altre portal al final del carrer de Santa Maria i un esper, el mur seguia el curs del Segre, parallel al carrer de l'Escorxador fins al Palau Episcopal, que, juntament amb la catedral, formava part del sistema defensiu; desprs arribava al portal de Cerdanya, a l'est, des del qual enllaava amb l'esglsia de Sant Miquel, o sia, el convent dels predicadors, cap a l'esglsia de Sant Nicolau i el carrer de les Eres, que portava al portal del nord o d'Andorra.

De l'edat mitjana a l'actualitat.
Per la importncia de la Seu com a plaa forta per si mateixa i en connexi amb els tres turons fortificats de Castellciutat, la Ciutadella i la torre de Solsona, totes les guerres ocorregudes al pas hi han tingut molta repercussi.

El 1466 es produ una reducci del permetre del recinte emmurallat com a conseqncia de la lluita contra el rei Joan II que empobr i perjudic molt la ciutat i els murs.

Seguiren les incursions dels hugonots des de l'altre costat dels Pirineus i amb l'establiment de molts d'ells es produ la introducci del calvinisme al Principat. L'ambient es torn hostil als eclesistics urgellesos, que es queixaven dels atacs soferts per ells en el moment d'acudir a la catedral per a resar matines, quan a l'empara de la fosca eren bastonejats, ferits i fins i tot morts.

La inseguretat s'aguditz amb el bandolerisme, mal endmic durant els segles XVI i XVII, per especialment greus foren les lluites entre nyerros i cadells, puix que els primers eren senyors de Nyer a la Cerdanya i els darrers ho eren del castell d'Arsguel a l'Alt Urgell.

Cal remarcar les ocupacions franceses, la primera de les quals va tenir lloc durant la guerra dels Segadors, en qu es va destacar el canonge urgellenc Pau Claris, mentre el bisbe Duran era partidari del rei Felip I de Castella. Va seguir l'ocupaci del 1691 per l'exrcit del duc de Noailles, que aconsegu conquerir tota la zona del nord del Principat, on actu com a lloctinent del rei francs. En la guerra de Successi la Seu fou partidria del rei arxiduc d'ustria, al servei del qual es disting el sacerdot Lloren de Toms i Costa, per el bisbe Julin Cano fug perqu era partidari de Felip V, que el trasllad a vila el 1714. 

En l'anomenada guerra del Francs, i en ser Catalunya incorporada a l'imperi napolenic, la comarca de la Seu fou inclosa en el departament francs del Segre (1812-14). Un cop alliberada, la ciutat va manifestar signes evidents d'un predomini de la facci absolutista, com les altres viles muntanyenques contrries al liberalisme de la franja costanera catalana. Durant el Trienni Liberal, a l'estiu del 1822, caigu en mans de les partides absolutistes de Romagosa i d'Antonio Maran, el trapense, i aix els reialistes pogueren constituir-hi la Regncia d'Urgell, mxima manifestaci de la ideologia dominant a la zona.

La Regncia d'Urgell.

El captol catedralici, amb el bisbe Bernardo Francs al davant, i l'ajuntament, comptant amb el suport d'una gran part dels urgellencs, facilitaren la tasca als reialistes per establir la Junta Suprema Provincial de Catalunya, que prepar l'establiment de la Regncia el 15 d'agost de 1822), commemorada per la collocaci d'una lpida a la paret de l'edifici del Deganat el 1969.

Constituren aquest govern parallel al de Madrid tres persones: Bernardo Mozo de Rosales, marqus de Mataflorida, Jaume Creus i Mart, bisbe de Tarragona, i el bar d'Eroles, que era del Pallars. El darrer personatge, que fou el vertader protagonista de l'aventura, reb el comandament suprem de les forces reialistes i com a tal public un manifest, on consta el programa poltic de la Regncia, que tamb public un document similar. No hi hagu temps de portar a terme cap programa per la desfeta de l'exrcit del bar i la fugida dels seus collegues a Puigcerd i cap a Frana, mentre la ciutat era recuperada pel brigadier Zarroquin.

La Seu ser un dels centres carlins. Ja a l'abril del 1837 el pretendent Carles preparava l'entrada a la ciutat, que fou avortada, i resultaren detinguts alguns urgellencs, entre ells el sagrist de la catedral, Bonaventura Casas. Encara fou pitjor durant la tercera guerra, en caure per sorpresa en mans de Rafael Tristany a mitjan agost del 1874 per la divisi interna de la poblaci, en gran part carlina i en part liberal; el nom despectiu donat als liberals era el de sipaios. Els primers tenien l'ajuda del bisbe Josep Caixal i Estrad, vicari general castrense de l'exrcit de D. Carles; arribat a la ciutat el 14 de setembre segent, es convert en nima de la resistncia, juntament amb Francesc Savalls, durant el setge del capit general de Catalunya, Arsenio Martnez Campos, que dur fins a la rendici del 27 d'agost de 1875. Aix va caure un dels darrers reductes carlins del Principat, i el fill del general victoris fou recompensat amb el ttol de duc de la Seu d'Urgell.

Segle XX.
A principis del segle passat, un cop superada la filloxera (1893) que mat totes les vinyes, la Seu d'Urgell visqu uns anys de prosperitat i expansi, es canvi el conreu i la base d'agricultura per la ramaderia. L'artfex fou Josep Zulueta, que import vaques susses per a l'elaboraci de llet i formatges i cre la Cooperativa Lletera del Cad el 1915. 

El paisatge es modific per la necessitat de farratge i s'introduiren els prats artificials, vorejats de pomeres i pereres, que ocupen tots els regadius, on pastura el bestiar bov. La carretera comarcal d'Urgell fou construda a la primeria de segle i ampliada cap a Andorra i la Cerdanya per obra del bisbe Joan Benlloch (1907-19), cosa que va afavorir la funci comercial de la ciutat.

Pascual Sanz Barrera i Josep Puig i Cadafalch van comenar a estudiar la catedral i a realitzar-ne les primeres restauracions. El 1923, l'ajuntament va encarregar a l'arquitecte Joan Bergs la redacci d'un pla d'ordenaci urbana, que posaria els fonaments al creixement de la ciutat cap a ponent, amb l'establiment d'una malla ortogonal que encara s vigent avui.

La vitalitat cultural dels temps de la repblica es manifesta amb l'existncia de dos setmanaris de gran qualitat, "El Cad" i "L'Alt Urgell".

L'ombra de la guerra civil, amb la seva gran fractura, va dominar, com a arreu del pas, un llarg perode de recessi econmica i moral. Als anys seixanta, la Seu d'Urgell va comenar a experimentar un cert creixement econmic, al que l'impuls comercial andorr no va ser ali. s l'poca de l'urbanitzaci de l'eixample i de certes barriades perifriques, i tamb de certes intervencions culturals, com el gruix de les restauracions de la catedral i tot el seu entorn urb, i la posta en escena del Retaule de Sant Ermengol als claustres.

El pla general d'ordenaci urbana, del 1979, va reprendre la tradici Bergs per racionalitzar el creixement de la ciutat i preveure les expansions futures. Actualment est en fase d'aprovaci un nou pla d'ordenaci.

Els aiguats del novembre del 1982, a ms del seu impacte dramtic per la prdua de vides humanes i pel daltabaix econmic, van propiciar la canalitzaci del Segre, una aspiraci centenria, i una de les fites de la Seu d'Urgell contempornia: la construcci del parc del Segre i la participaci de la Seu d'Urgell als Jocs Olmpics de Barcelona 1992, com a subseu de l'especialitat de piragisme d'aiges braves.

Eleccions.








 Demografia .

El 1857 incorpor l'antic municipi de les Torres, i el 1975 el de Castellciutat.

Economia.
L'agricultura i la ramaderia.

Tradicionalment la Seu ha estat una regi agrcola de subsistncia familiar. Fins al segle XVIII els pagesos vivien bastantes penuries per amb la introducci del regadiu, l'economia local canvia fora. Pasqual Madoz, vers la meitat del segle XIX, elogia la feritilitat de la plana de la Seu.

S'hi solia cultivar blat, ordi, civada, pans (blat de moro), i des del segle XVII una mplia varietat de llegums com les faves i els fesols, de fruita, sobretot de tardor, i, tamb, alguns productes txtils com el cnem. A ms d'hortalisses, oli, pastures per al bestiar i vi, que s'exportava a Andorra i d'altres llocs de muntanya. 

La ramaderia fou una activitat secundria, si b a l'edat mitjana el porc havia estat fora nombrs. Tradicionalment predominava el bestiar ov, per la llana, mules per a les feins del camp, i bestiar capr.

La plaga de la filloxera (1893) acab amb la vinya dels Pirineus, entre altres, i fou un determinant pel canvi d'economia per a la Seu, bona part de l'Urgellet i tamb dels Pirineus. A la Seu el canvi fou impulsat per Josep Zulueta i Gomis, que transform les terres de regadiu en prats artificials per al manteniment de vaques lleteres que ell mateix import de Sussa. Es cre la Cooperativa Lletera del Cad. 

A la Seu es produeix el Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya (DOP) i Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya (DOP), de la Cad, llet que s'extreu de les vaques d'amds comarques. A la seu tamb es troba el Consell Regulador de la Vaca bruna dels Pirineus.

La indstria.
La comarca no ha estat un territori caracteritzat per la industrialitzaci, si b al segle XIX hi havia indstria txtil, que filava i teixia el lli, la llana i el cnem del pas. N'hi havia tamb de derivada del ferro. Es fabricaven ganivets i tota mena d'estris i ferramenta.

En l'actualitat la indstria ms important s la lctia, tamb s important el sector de la fusta, metall, energia i els materials de construcci. La Cooperativa Lletera del Cad fou fundada el 1915 per Josep Zulueta. El 1969 tenia uns 1.000 socis, recollia uns 60.000 litres diaris de llet i ocupava ms de 100 treballadors. Actualment son uns 375 socis, elabora uns 65 milions de litres de llet anualment, assoleix un volum de negoci anual de 5.500 milions i la indstria dna feina a uns 120 treballadors. 

El 1942 es cre la Cooperativa del Camp per ajudar al manteniment i la millora de l'agricultura. El 1972 es fund, a partir d'una empresa anterior, el Grup Sindical de Colonitzaci, o Lleteries de la Seu, com era coneguda popularment, actualment tancada.

El comer i les finances.
El comer, don carcter a la ciutat ja antigament. De la primera meitat del segle XI data la fira de la Seu, que conegu molts alts i baixos. 

Aquesta fira i el mercat setmanal han afavorit els intercanvis entre les terres d'una banda i altra dels Pirineus. Als protocols notarials hom registra diversitat d'operacions de comer de diverses branques. I al segle XIII ja es cre el servei de la bladeria, amb mesures oficials per a la ciutat i comarca per a tot tipus de cereals. Als porxos del Carrer Major encara es poden veure les antigues mesures per al gra, renovades el 1379, que s'usaren fins al segle XIX.

L'activitat bancria de la ciutat s fora elevada, respecte del nombre d'habitants: hi ha 9 oficines bancries i 10 oficines de caixes d'estalvis.

Situaci.


La ciutat es troba a l'aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, situada a una plana d'uns 7 km de longitud i a tan sols 691 m d'altitud s envoltada d'altes serres. La plana anomenada plana de la Seu o ribera de la Seu est formada pel Segre.

La situaci privilegiada de la Seu d'Urgell en una de les crulles de comunicacions ms importants del Pirineu catal explica el seu paper histric excepcional i el del comtat d'Urgell com una de les claus de la reconquesta. Car domina l'encreuament dels camins d'Andorra, la Cerdanya i el baix Segre. Parallelament a la Valira s'ala un serrat, on s'alcen les restes de dues grans fortaleses, la ciutadella i el castell (a Castellciutat), de gran importncia en la histria de la vila.

Les petites planes o riberes obertes al voltant del Segre sn separades per congosts. Al nord limita amb el municipi de les Valls de Valira, a l'oest amb Montferrer i Castellb on es troba l'aeroport de la Seu d'Urgell o Andorra-Pirineus, al sud-oest amb Ribera d'Urgellet i a sud-est amb Als i Cerc i a nord-est amb Estamariu.



Barris i indrets.
Entre ambds rius es drea l'antiga ciutat episcopal de la Seu d'Urgell i a les afores de la ciutat s'hi pot trobar els ravals del Poble-sec, Sant Pere i la urbanitzaci de Sant Antoni, unitats de poblaci compartides administrativament amb el terme de les Valls de Valira. 

A ms el terme comprn la vila de Castellciutat des del 3 de juny 1975, a la dreta del riu Valira. El venat de les Torres (incorporat el 1857) i Bell-lloc, ambds al marge esquerre del riu Segre.

La ciutat de la Seu d'Urgell es pot dividir en sis barris: la Seu d'Urgell, Santa Magdalena, el Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere i el Serrat de la Capella. La Seu i Santa Magdalena formen un sol nucli mentre que el Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere sn barris separats del nucli principal.

Des del creixement de la ciutat cap a llevant el Poble Sec i la Seu es troben separats noms per la carretera N-260, que actualment es pot creuar per sota un pont. 

Al seu torn dins de la Seu d'Urgell s pot distingir entre el casc antic o centre histric i l'eixample Bergs. El Passeig de Joan Brudieu, la plaa de Catalunya i el carrer de Sant Ot (els tres sn la continuaci d'un mateix carrer de nord a sud) divideixen el casc antic de l'eixample Bergs. 

Actualment s'est construint el sector residencial de l'Horta del Valira o Horta de la Valira. Aquesta nova rea de la ciutat se situa a l'oest o ponent de la Seu, al final de l'eixample Bergs. Concretament entre l'eixample, el Parc de la Valira, el riu Valira (amb Castellciutat a l'altre cant), Santa Magdalena i l'antic cam de Santa Magdalena on s'acaba la conca del Segre. La nova rea aportar a la ciutat parcelles de sl pblic de mida considerable: unes amb la finalitat de formar part del Parc Territorial del riu Valira i d'altres per a un nou institut i un collegi. Tamb s'ampliar el sector del Serrat de la Capella.



Altres indrets del terme.
El venat de les Torres s situat al marge esquerre del Segre. Originriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Amb el temps, per, aquesta zona agrcola s'ha anat poblant ms. La gent del pas divideix el terme del venat en dos sectors, la partida de les Torres i la de l'Olla i Segalers.

L'enclavament de Bell-lloc s situat a llevant del terme de la Seu d'Urgell, rodejat pel municipi d'Als i Cerc, als vessants del Tur Rod, dels primers contraforts del Cad, en contacte amb la plana regada. Hi ha la casa i santuari de la Mare de Du de la Salut. Fins a la darreria del segle XVIII fou residncia d'estiu dels jesutes de la Seu d'Urgell. Quan aquests foren expulsats, el lloc pass a mans privades.

Folklore.

Al llarg de l'any sn diverses les manifestacions de carcter folklric. Per Nadal hom fa els actes tradicionals com la Missa del Gall (s documentat que el 1548 es representava Cant de la Sibilla). Des del 2003, durant les festes de Nadal, t lloc el Mn Mgic de les Muntanyes i el Ti de la Freita (Ti de Nadal) n's un dels protagonistes.

El 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, es fa la cavalcada dels Tres Tombs i una escudellada popular, la Calderada, al Passeig de Joan Brudieu i es finalitza amb la "Pujada al pal", que consisteix en que els participants arribin dalt de tot d'un pal ensabonat per aconseguir aix el gall que hi ha al capdamunt dins un cabs, com a recompensa. El 20 de gener se celebra la festivitat de Sant Sebasti. Durant la Setmana Santa t lloc la process del Sant Enterrament, els orgens de la qual es remunten a l'any 1603 amb la fundaci de la Confraria de la Preciosssima Sang i les caramelles. 

El dilluns de Pasqua, la gent de la Seu i rodalies celebra la Trobada, aplec que es fa en varis camps de Bellestar i desprs la gent es dirigieix a l'ermita de la Mare de Du de la Trobada (Montferrer i Castellb).

El 7 de juliol hom celebra la festivitat de Sant Ot, patr de la ciutat. Les representacions del Retaule de Sant Ermengol, a l'agost, es comenaren a fer el 1957 i el 1998 van quedar interrompudes a causa de la restauraci del claustre; s un espectacle teatral basat en diferents escenes de la vida del sant, amb un text escrit per Esteve Albert i que tenia lloc al claustre de la catedral. 

El darrer cap de setmana d'agost, se celebra la festa major, en la qual destaca el ball Cerd, que s ballat per ms de cent parelles (entre petits i grans) el diumenge al mat. 

A l'arxiu municipial de la Casa de la Ciutat, al casc antic, es troba el Llibre verd o Llibre de privilegis de la ciutat d'Urgell del 1470; t la coberta de fusta folrada amb pell, i s'hi esmenten els usos i costums de la ciutat d'aquella poca. 


Hi ha una dita popular que diu:  	 
A la cadireta de la Seu, qui se n'ala no s'hi asseu.
A la Seu, si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu.
Quan a la Seu repique, senyal de misteri.
Valen ms cinc filles cosidores, que un fill canonge.
L'hbit no fa el monjo, ni camussa, canonge.
O b monja o b canonge.

Fires, mercats i festivals.
Tot i la baixa elevada densitat de poblaci a l'Alt Pirineu, la zona acull el 6'6% de l'activitat firal de Catalunya. A la Seu sn nombroses les concentracions firals i de mercats al llarg de l'any:
 El Mercat tradicional t lloc cada dimarts i dissabte al Carrer Major, la Plaa del Mercat, la Plaa de la Catedral i el Carrer dels Canonges.
 La Fira de Sant Ermengol, una de les fires ms antigues de Catalunya, i la fira documentada ms antiga de la Pennsula Ibrica, t lloc el tercer cap de setmana d'octubre. El nom li dna un dels patrons de la ciutat: Sant Ermengol.
 La Fira de Formatges Artesans del Pirineu dins del marc de la Fira de Sant Ermengol.
 La Fira de Primavera se celebra a l'abril i inclou una exposici dels millors exemplars de vaca de raa bruna dels Pirineus de l'Alt Urgell i la Cerdanya. ;
 La Fira d'Art, el 2007 tingu lloc la primera edici.
 El Mercat Medieval dels Canonges hi ha msica al carrer, teatre, circ, falconers i mostres d'oficis antics.
 El Mercat de les oportunitats se celebra dos cops a l'any. La majoria de les botigues de la Seu hi collaboren amb una paradeta on hi venen els seus productes rebaixats.
 El Festival Internacional de Msica Joan Brudieu s'inici el 1969 i se celebra als mesos de juliol i d'agost.

Llocs d'inters.

 Monuments eclesistics:
 Santa Maria d'Urgell, catedral de la Seu d'Urgell, a la plaa dels Oms.
 Claustres de la catedral d'Urgell.
 El Museu Dioces d'Urgell, edifici annex als claustres. S'hi exposa el Beatus de la Seu d'Urgell.
 El Palau Episcopal, al pati de Palau.
 La Biblioteca de Sant Agust, actual biblioteca municipal on hi havia l'antic convent de Sant Agust.
 L'Esglsia de Sant Miquel junt al claustre de Santa Maria d'Urgell, s l'nic edifici que queda del complex catedralici que constru Sant Ermengol que data de l'any 1035.
 L'esglsia de Santa Immaculada i futura sala de conferncies.
 Antiga esglsia de Sant Domnec edifici de caracterstiques plenament gtiques. Avui en dia sala de conferncies i exposicions.
 L'esglsia de Santa Magdalena, l'esglsia ms important des del punt de vista social.
 Seminari conciliar de la Seu d'Urgell. A la zona nord de la ciutat, envoltat d un ampli pati trobem aquest edifici, presidit per una monumental faana de caracterstiques neoromniques. Fou construt l any 1860 per Rom Sams.

 Casc antic o centre histric, on destaquen el carrer dels Canonges, el ms antic, i el Carrer Major, ambds d'alt valor arquitectnic, a ms del pati de Palau i la plaa dels Oms on hi ha la Casa de la Ciutat. El Passeig de Joan Brudieu, al centre de la seu, s un dels carrers ms importants i s la divisoria del casc antic i l'eixample.
 El poble de Castellciutat: a ms del centre del poble, destaca la Torre de Solsona, el Castell de Ciutat i la Ciutadella.
Centres educatius i/o culturals:
 Centre cultural "Les Monges", hi ha les escoles municipals de dansa, msica i d'art plstiques a ms de la guarderia municipal, un centre associat de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED), l'Escola Oficial d'Idiomes i l'antiga esglsia de Santa Immaculada. ;
 IES Joan Brudieu: Institut d'estudis secundaris, batxillerat, i seu de l'universitat d'estiu organitzada per la Universitat de Lleida.
 Punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Consell Comarcal de l'Alt Urgell, al Passeig de Joan Brudieu.

L'esqu.

La Seu d'Urgell juntament amb els municipis de Josa i Tuixn, Lles de Cerdanya i Montferrer i Castellb van crear l'any 1985 la Mancomunitat per la promoci de l'Esqu Nrdic. La finalitat de la Mancomunitat s promocionar les estacions d'esqu nrdic propietat dels municipis que la integren i dotar les seves installacions de les infraestructures necessries i dels mitjans suficients per al desenvolupament de la prctica de l'esqu nrdic. El 27 de febrer de 2008 es va arribar un acord per incorporar totes les estacions d'esqu nrdic de Catalunya i actualment est format per set estacions.

La ciutat s seu del Club d'esqu de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC), club que fund un grup de pares l'any 1975. Fins fa poc va sser un dels pocs clubs a Espanya dedicat noms a l'esqu de fons. D'aquest club han sortit bona part dels corredors i tcnics que han destacat tant a nivell catal com espanyol i, fins i tot, molts d'ells han format i formen part de l'equip de la Real Federacin Espaola de Deportes de Invierno, essent Olmpics varies vegades.

Prop de la Seu d'Urgell hi ha quatre estacions d'esqu de fons de la Mancomunitat de Municipis per la Promoci de l'Esqu Nrdic:
Estaci de Sant Joan de l'Erm al municipi de Montferrer i Castellb. Al juny per Sant Joan la gent de la comarca es troba a Sant Joan de l'Erm per celebrar la festivitat dinant a la muntanya. A ms cada any hi t lloc la cursa Patufet.
Estaci de Tuixent - la Vansa a la vall de la Vansa. Se celebra la Marxa de l'Arp als volts del mes de febrer.
Estaci de Lles a Lles de Cerdanya. A Lles s'inicia la Marxa Pirineu que t lloc cada any a principis d'any i finalitza la marxa a l'estaci d'Aransa.
Estaci d'Aransa a Aransa (Lles de Cerdanya).

Parcs.


Parcs urbans:
 Parc del Segre o Parc Olmpic del Segre fou construt pels Jocs Olmpics de Barcelona 92 per acollir el piragisme en la disciplina d'esllom i que va convertir la ciutat en subseu olmpica. Est situat vora el riu Segre mitjanant un canal artificial parallel de 800 metres i que aquest es bifurca en dos canals d'aiges braves d'un total de 500 metres de llarg. El desnivell d'aquests canals d aiges braves s de 6,5 metres amb un cabal de fins a 15 m3. El Parc del Segre disposa d'una mini central hidroelctrica reversible, que per una banda, produeix electricitat, i per l'altra, en poques de sequera garanteix el suficient cabal d'aigua per la seva utilitzaci. Tamb t un sistema de remuntadors mecnics que t estalvia de baixar de l'embarcaci i pujar de nou a peu. Actualment, a ms a ms, de celebrar diverses competicions d'esllom, s'explota per al turisme de la zona amb diverses activitats d aventura com el rfting, l'hidrotrineu, bicicleta tot terreny o btt, nrdic walking i d'altres. ;
 Parc de la Valira a tocar de la Valira, riu que separa la ciutat de la Seu del poble de Castellciutat que forma part del mateix municipi. Dins del parc s'hi pot trobar el Claustre Modern de la Seu d'Urgell obra de l'escultor nat a la Seu, Llus Racionero. Als capitells apareixen personatges contemporanis com Mussolini, Marilyn Monroe, Schuster, Hitler...);

Parcs naturals:
Parc Natural de l'Alt Pirineu creat el 2003 entre les comarques del Pallars Sobir i l Alt Urgell s el ms gran de Catalunya amb una extensi que supera les seixanta mil hectrees. ;
Parc Natural del Cad-Moixer comprn el conjunt de serres prepirinenques del Cad, Moixer, el masss del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllanada. T una superfcie de 41.342 ha i est situat en lmit de les comarques del Bergued, l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. Les seves altituds se situen entre els 900 m a les valls i els 2.648,6 m del cim ms alt, el Vultur. Les serres del Cad i del Moixer unides en el port de Tancalaporta formen una barrera d'impressionant alada que separa la vall del Segre de la capalera del riu Llobregat. ;




Per a un inventari complet dels parcs i reserves dels Pirineus, vegeu la llista de zones de protecci dels Pirineus;

Transport.

El transport del Pirineu t una dificultat i s la seva geografia: s un masss de roca que divideix netament la pennsula ibrica de la resta d'Europa; i cal superar-lo. Tot el transport comercial, public i privat que passa entre Ibria i el centre d'Europa ha de passar pel Pirineu, si no vol anar en vaixell que moltes vegades s car i poc convenient. 

Per carretera.

L'eix principal de comunicacions ha estat marcat sempre per la vall del Segre, i les carreteres ms importants sn la de Lleida a Puigcerd, la carretera d'accs a Andorra des de la Seu i tot un seguit de carreteres intercomarcals i pistes de muntanya. La inexistncia de ferrocarril ha estat un fre important en el desenvolupament de l'Alt Urgell, que t a Puigcerd l'estaci ms propera. En tota la comarca no hi ha cap autopista. Les carreteres ms importants sn la C-14 i la N-260, tamb t molta importncia la E-9 o eix del llobregat desde que van fer el Tnel del Cad a la Cerdanya.

 La carretera C-14 o Eix Tarragona-Andorra s una carretera de la Xarxa Bsica Primria de Catalunya que uneix el Camp de Tarragona amb La Seu d'Urgell. Amb una longitud de 177,4 km, comena a Salou, i finalitza al poble d'Adrall, al municipi alt-urgellenc de Ribera d'Urgellet, on enllaa amb la N-260.
 La carretera N-260 o Eix Pirinenc que enllaa Figueres, Olot, Ripoll, Puigcerd, la Seu d'Urgell, la Pobla de Segur, el Pont de Suert i Viella, en projecte de desdoblar.
 La ruta europea E09, E9 o E-9, amb un traat de 967 km, uneix Barcelona amb Orleans (Frana) passant per Tolosa. A Catalunya, el seu traat coincideix amb l'Eix del Llobregat (C-16) fins a prop de Bellver de Cerdanya; desprs coincideix amb la carretera N-260 fins a Puigcerd i la frontera francesa.

Serveis de transport pblic.
A l'estaci d'autobusos de la Seu d'Urgell hi paren diriament autobusos que fan el recorregut Andorra-Barcelona, Lleida, Tarragona i cada hora hi ha un autobs la Seu d'Urgell-Andorra. A ms tamb hi ha una flota de taxis que fan varis viatges a Barcelona, entre altres.

Des del 24 de novembre de 2008 hi ha una lnia d'autobs interurb, anomenat Seubs, i s la primera lnia d'autobs de l'Urgellet (i de l'Alt Pirineu). La lnia va d'Als a Arfa passant pels barris allats de la Seu i algunes parades a l'interior com l'institut, l'Hospital, correus, entre altres.

Per ferrocarril.
A la resta de Pirineus hi han diferentes lnes de ferrocarril per no n'hi ha cap que estigui suficientment a prop de la Seu d'Urgell per ser operativament bona. Les dues estacions ms properes sn les estacions de Puigcerd, lnia de Barcelona-Vic-Puigcerd i la de Pobla de Segur, lnia Lleida - la Pobla de Segur per aix s'han fet diferents propostes:

El projecte de la lnia ferroviria de Barcelona-Andorra s una antiga reivindicaci, de fer arribar el tren a Andorra, tan d'Andorra com d'altres poblacions catalanes afectades com la Seu d'Urgell, Puigcerd, la zona de la lnia Lleida - la Pobla de Segur i actualment s'hi han afegit el Ripolls i Osona.

Hi ha tres propostes: una, allargar la lnia Lleida - la Pobla de Segur fins a Andorra, passant per Sort i la Seu d'Urgell per la ms defensada per les comarques d'Osona, el Ripolls, la Cerdanya i l'Alt Urgell s la de perllongar la lnia de Barcelona-Vic-Puigcerd fins la Seu d'Urgell i desprs fins Andorra, una variant d'aquesta ltima s fer una bifurcaci a prop de Toses evitant el sinus pas per la Cerdanya.

Fins i tot el cap de Govern d'Andorra, Albert Pintat, ha transms a les autoritats espanyoles la petici que arribi l alta velocitat a la capital alturgellenca, per connectar l eix pirinenc.

Per l'aire.
L'Aeroport de la Seu d'Urgell o Aeroport Andorra-Pirineus s un aerdrom situat entre Aravell, Adrall i Montferrer a la part baixa del terme municipal de Montferrer i Castellb, a 5 km de la capital urgellenca. Actualment el seu s est enfocat a l'aviaci esportiva, encara que s'ha iniciat un projecte que impulsar la seva modernitzaci. Aix permetr adeqar-lo als estndards de l'aviaci comercial (a una escala regional), convertint-lo aix en una nova installaci aeroporturia que permetr enllaar el Pirineu catal i Andorra amb altres punts de la geografia catalana.

Vegeu tamb.
 La Gallinaire;
 Vinya dels Pirineus;
 Vaca bruna dels Pirineus;
 Mitologia dels Pirineus;
 Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus;
 Llista de valls dels Pirineus;
 Llista de zones de protecci dels Pirineus;

Enllaos externs.
Pgina web oficial de l'Ajuntament.;
Turisme de La Seu d'Urgell.;
Pgina web de la Seu d'Urgell, des de la Diputaci de Lleida.;
Dades generals del municipi.;
Dades generals des del consell comarcal.;
Dades generals des de Lleida.;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya.;
Dades generals des de la Generalitat.;
Seu Digital, recull de notcies de la Seu d'Urgell.;
RdioSeu, la radio oficial de la Seu d'Urgell.;
Centre Associat de la UNED la Seu d'Urgell.;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10222" title="Escut de la Seu d'Urgell" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="5547">
L'escut oficis de la Seu d'Urgell t el segent blasonament:

Escut caironat: atzur, una mare de Du d'argent sobre un mur d'or. Decoraci d'or no reglamentria al voltant de l'escut.

Histria.

De fet, la Seu d'Urgell no t escut oficial, ja que l'actual desobeeix la normativa oficial, per s l'utilitzat per l'ajuntament. 

S'hi pot veure la Mare de Du, patrona local, asseguda amb l'infant Jess damunt una muralla que representa la ciutat. En realitat, la poblaci actual es va desenvolupar entorn de la catedral romnica de Santa Maria, consagrada l'any 839, que ha estat el centre del bisbat d'Urgell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10223" title="Les Valls d'Aguilar" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="5548">

Les Valls d'Aguilar s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Comprn dues entitats municipals descentralitzades: la Gurdia d'Ares i Tas. La capital del municipi s el poble de Noves de Segre. El 1984 va modificar el nom per incloure l'article a Valls d'Aguilar.

















 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi de la Gurdia d'Ares, Noves de Segre, Tas i Castells. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Enllaos externs.
Pgina web de la Diputaci de Lleida;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10228" title="La Vansa i Frnols" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="5550">

La Vansa i Frnols, tamb conegut com Lavansa i Frnols, s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. La capital s el poble de Sorribes de la Vansa. La Vansa o Lavansa, antigament documentat Labancia (segle IX), s d'origen incert probablement prerom pirinenc. Frnols, antigament Furnols (segle XII), prov del llat Furnulos diminutiu de furnos "forns", potser en el sentit de coves en forma de forn.

El municipi de Lavansa i Frnols comprn, a ms del poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, els pobles de Frnols de Cad, Adran, Cornellana i Ossera, i les caseries, venats o llogarets, alguns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrins i Sant Juli de Pera. El 1860 hi havia els masos habitats de la Masia del Coll de Creus, la del Janet, la de Jetdrag, la de la Patraca, la de l'Ester, la del Sanso i Cal Valent.
















 Situaci .
s al peu dels vessants meridionals de la serra del Cad, a la vall del riu de la Vansa. El terme tradicional de Lavansa tenia una extensi de 57,1 km, fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Frnols de Cad, de 48,98 km, i reb el nom oficial de la Vansa i Frnols.

Administrativament el municipi limita al nord amb Als i Cerc i amb Cava, a l'est amb Josa i Tuixn, i amb la Coma i la Pedra (Solsons), al sud contacta noms puntualment amb el terme d'Odn (Solsons), i continua vers el sud-oest amb Fgols i Aliny, i a l'oest amb el Pla de Sant Tirs (Ribera d'Urgellet).

 Geografia i histria.
El terme municipal de la Vansa i Frnols s'estn des del carener occidental de la serra del Cad fins als contraforts de la serra del Port del Comte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori s drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a ms del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Mol de Frnols.

El municipi es configura com una petita conca que comprn el tram mitj del riu de la Vansa. Des de la Torre de Cad (2.561 m) el terme continua en direcci a llevant pel portell de Cad, el cap de la Fesa (2.391 m) i el coll de Pradell  que separa la serra del Cad de la de Sant Salvador, on hi ha l'ermita de Sant Salvador d'Adran . A migdia el terme s accidentat pels darrers contraforts de la serra de Port del Comte: cap de la Gurdia, el Pedr dels Quatre Batlles (2.382 m) i la Tossa Pelada (2.378 m). Una bona part del sector nord del terme es troba integrat al Parc Natural del Cad-Moixer.

El riu de Lavansa s l'eix vertebrador del municipi. El riu es forma aiges avall del nucli de Tuixent, on es troba la confluncia del riu de Mola i del riu de Josa, i desprs de travessar l'estret de la Farga, encara al terme de Josa i Tuixn, el riu penetra per llevant al municipi de Lavansa i Frnols. 

Es pot arribar a la vall de la Vansa des de la Seu d'Urgell i des de Solsona per carreteres asfaltades. Tamb des de Berga per Gsol i Josa del Cad i des d'Organy per Montan de Tost fins a Sorribes de la Vansa, amb trams de pista de muntanya. Durant l'poca medieval, la Vansa va pertnyer al comtat d'Urgell i als Pins i desprs va passar al captol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'Adran, que era del vescomtat de Castellb.
L'agricultura i la ramaderia havien constitut la principal activitat econmica del municipi. Encara es mantenen alguns conreus tradicionals, com el de patates, i hi ha petites explotacions de bestiar bov i alguns ramats d'ovelles. ltimament es comencen a introduir els cultius biolgics i 'herbes medicinals i aromtiques, amb uns pocs allotjaments rurals. Al terme hi trobem els pobles de Sorribes (cap  del municipi), Adran, la Barceloneta, Cornellana, Frnols, Ossera, Padrins, Sant Pere i Sisquer.
 
 Artesania .
El poble d'Ossera s en si mateix un petit mercat d'artesania. A cal Nogu hi trobareu el Peter i la Suzzette, que es dediquen a la recollecci d'herbes aromtiques i medicinals i han comenat a muntar un jard botnic de muntanya. A cal Codina, l'Eullia Torras elabora el formatge de cabra curat "Serrat Gros". A cal Peret, l'escultor Nico Winter treballa la pedra per convertir-la en objectes d'art i en peces molt diverses de caire funcional.

 Art .
 El romnic .
El monument romnic ms interessant del municipi s l'esglsia de Sant Juli dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauraci. Tamb sn d'origen romnic les esglsies de Sant Pere de la Vansa, Sant Vicen de Banyeres i Sant Rom de Sisquer, a ms de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les runes de Sant Andreu de Cornellana.

 Sant Pere de la Vansa .
L'esglsia de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici s d'una sola nau coberta amb volta de can i capada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta caracterstiques d'una poca ms tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la faana de ponent, s rematada per un arc de mig punt. De la construcci original es conserva noms una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegit per a una tercera campana. Aquesta esglsia s un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII. 

 Sant Juli del Garrics .
La Vall de la Vansa (Labancia) s esmentada en l'Acta de Consagraci de la Catedral d'Urgell i l'advocaci a Sant Juli del Garrics, en aquesta contrada, s documentada des de l'any 1031. L'esglsia, situada en un indret despoblat al costat del riu Bona, s un edifici d'una nau, una part de la qual est coberta amb una volta de can de perfil semicircular, mentre que la resta s de volta de can de perfil apuntat amb reforament de dos arcs torals. L'absis, de planta semicircular, s ornamentat amb arcuacions llombardes, la mateixa decoraci que apareix a la faana sud. La porta d'entrada, situada al mur de ponent, es clou amb un arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestres de doble esqueixada, una a l'absis i les altres dues, paredades, al mur de migdia.

Llocs d'inters.
 Estaci d'esqu nrdic Tuixent - la Vansa;

 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi de la Vansa i Frnols de Cad, que el 1857 havia incorporat Adran i Cornellana. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Dades generals des de Lleida;
Dades generals del municipi;
Dades generals des del consell comarcal;
Dades generals des de la Generalitat;
Dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10229" title="Escut de la Vansa i Frnols" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="5551">


L'escut oficial de la Vansa i Frnols t el segent blasonament:

Escut caironat partit: primer de sinople, una espasa d'or i un bcul episcopal d'argent passats en sautor; segon d'or, una ncora de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

Escut compost, on es veuen les armes dels dos pobles principals del municipi, que es van unir l'any 1973. La Vansa, capital municipal, s representada per una espasa i un bcul episcopal, els atributs de sant Mart, soldat i bisbe, patr de la localitat; l'altra partici correspon a Frnols de Cad, simbolitzat per una ncora, l'atribut del patr del poble, sant Climent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10230" title="Escut de les Valls d'Aguilar" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="5552">


L'escut oficial de les Valls d'Aguilar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una guila de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Aprovat el 6 d'abril de 1999.

Les armes sn parlants: tant la vall com l'guila fan referncia al nom del municipi, creat el 1972 amb la uni de Noves de Segre (la capital), Tas, la Gurdia d'Ares i Castells.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10232" title="Bandera de les Valls d'Aguilar" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="5553">


Blasonament.

D'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una guila de sable.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10238" title="Escut de les Valls de Valira" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="5554">


L'escut oficial de les Valls de Valira t el segent blasonament:

Escut caironat:d'or, una vall de sinople carregada d' una faixa ondada d'argent, i sobremuntada d'un brau de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Aprovat el 31 de mar del 2000.

Les armes sn parlants: tant la vall com la faixa ondada (que representa el riu Valira) fan referncia al nom del municipi, creat el 1970 amb la uni d'Anserall (la capital), Ars, Civs, Arcavell i Bescaran. El brau de sable s el smbol de sant Sadurn, patr d'Anserall, i alhora fa allusi al monestir de Sant Serni de Tavrnoles, situat dins el municipi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10241" title="Escut de la Diputaci de Lleida" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="5555">


L'escut oficial de la Diputaci de Lleida t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules amb un escuss caironat de sinople amb un ram de lliri de sable movent de la punta i amb tres flors de lis nodrides, d'argent, a cada extrem; la bordura d'or carregada de quatre rodelles de gules. Per timbre una corona mural de provncia.

Histria.

Va ser aprovat el 10 d'octubre del 2002.

El ram de lliris de l'escuss central s el senyal tradicional de la ciutat de Lleida des del segle XIII, capital de la provncia. No se sap amb seguretat d'on provenen aquests lliris, per es diu que estan relacionats amb la fertilitat de la plana lleidatana, regada pel Segre. Completen l'escut els quatre pals de les armes reials de Catalunya i quatre rodelles distintives. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10246" title="Mn" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="5556">

En un sentit general, el mn s tot all que existeix, l'Univers. En un sentit ms restringit, mn es refereix a la Terra, i fins i tot s'utilitza com a sinnim de planeta. Tamb s'utilitza molt sovint per referir-se a mbits del coneixement, la cultura o l'experincia humana: el mn cristi, el mn de la informtica, el mn rab, etc. Tamb sovint per parlar de creacions fictcies; per exemple, el mn de Tolkien.

En el cristianisme, mn s'utilitza de vegades per referir-se al mn corrupte i pecamins fora de la comunitat dels creients. El mn, el dimoni i la carn sn les fonts clssiques de temptaci pels cristians.

En poltica, els termes primer mn, segon mn i tercer mn s'utilitzaven fa uns anys per dividir els pasos en grans grups. El primer mn comprenia els pasos capitalistes; el segon mn, els comunistes, i el tercer mn agrupava la resta de pasos, la majoria en vies de desenvolupament. Avui, desapareguts la majoria de rgims comunistes, se solen utilitzar noms els termes primer mn, per referir-se a pasos rics o desenvolupats, i tercer mn, per referir-se a pasos subdesenvolupats, o en vies de desenvolupament. A ms, s'utilitza quart mn per referir-se a les bosses de pobresa extrema que es troben enmig de les societats desenvolupades.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10249" title="Altitud" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="5557">
L altitud s la distncia vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat com nivell zero. En termes geogrfics, com a nivell zero es pren el nivell mitj del mar.

En aviaci, el terme altitud s'utilitza per a descriure l'elevaci sobre el nivell mitj del mar, a diferncia de l'altura que es refereix a l'elevaci sobre un punt de referncia de la superfcie; i el nivell de vol que s l'elevaci segons la pressi estndard mitjana, mesurada amb un altmetre.

A l'Europa continental, a gaireb tota Iberoamrica i en altres pasos del mn, l'altitud es mesura en metres. A Amrica del Nord i el Regne Unit, generalment es mesura en peus (1 peu = 0,3048 metres). En aviaci, generalment s'utilitzen els peus a tot el mn.

Termes relacionats.
Alada - Quan es parla de persones ;
Altura - Terme aplicat en geometria, geografia i acstica;

Enllaos externs.
Altitud de les ciutats del mn;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10252" title="Lletra (desambiguaci)" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="5558">


 lletra (grafia) s cadascun dels smbols de l'alfabet ;
 s un sinnim de carta (comunicaci);
 en plural, sinnim d'humanitats;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10274" title="Escut d'Arnes" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="5559">


L'escut oficial d'Arnes t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 arnes d'or posades en faixa, acompanyades al cap d'una creu de Malta d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 10 d'abril de 1984.

Les dues arnes sn un senyal parlant tradicional relatiu al nom de la vila. La creu de Malta hi apareix perqu Arnes va pertnyer a la comanda templera (i ms tard hospitalera) d'Horta de Sant Joan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10275" title="Escut de Batea" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="5560">


L'escut oficial de Batea t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sinistrogir nu d'argent empunyant una destral d'or, en actitud de batre un soc d'argent posat en pal. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de juny de 1991.

El bra abatent el tronc s un senyal parlant tradicional referent al nom de la vila.

Es coneix que el castell i el terme de Batea apareixen el 1153 en la donaci de Ramon Berenguer IV als templers de Miravet. Els inicis de la vila de Batea es produeix el 1181, mitjanant dues cartes (una de poblament i una altra de donaci), atorgades pel rei Alfons el Cast. L'autoritat del sector va estar en mans del cavaller Bernat Granell, passant desprs a l'Orde del Temple i ms tard als Hospitalers.Els llocs d'Algars i Pinyeres varen tenir certa importncia fins als segles XVIII- XIX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10276" title="Escut de Caseres" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="5561">


L'escut oficial de Caseres t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un gos passant d'or acompanyat d'una creu de Malta al cap. Per timbre una corona de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 15 d'abril de 1982.

El gos, o ca, s un senyal parlant tradicional relatiu al nom de la vila (tamb fa referncia al mot "caceres"). La creu de Malta hi apareix perqu Caseres va pertnyer a la comanda templera (i ms tard hospitalera) d'Horta de Sant Joan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10277" title="Escut de Corbera d'Ebre" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="5562">


L'escut oficial de Corbera d'Ebre t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un corb de sable acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'atzur. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de novembre de 1995.

El corb s un senyal parlant referent al nom de la vila. La faixa ondada representa el riu Ebre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10278" title="Escut d'Horta de Sant Joan" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="5563">


L'escut oficial d'Horta de Sant Joan t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una figuera d'argent; el peu d'argent, una creu plena patent de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 31 de maig de 1996.

La figuera s el senyal tradicional de les armes del municipi; de fet, l'arbre pot ser una allusi al nom d'Horta. El castell de la vila, originriament islmic, fou concedit als cavallers del Temple el 1177 i va esdevenir el centre d'una comanda templera, i ms tard hospitalera (a partir de 1317); la creu simbolitza aquests fets histrics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10279" title="Escut del Pinell de Brai" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="5564">


L'escut oficial del Pinell de Brai t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un pi arrencat de sinople; el cap quarterat: al primer, de gules, un castell d'or tancat d'atzur; al segon, d'argent, un lle de porpra; al tercer, d'or, quart pals de gules, una cadena d'or passada en creu, en sautor i en orla carregada en abisme d'un caboix de sinople; gaiat curvilini a la punta i abaixat d'argent, una magrana tijada i fullada de sinople i oberta de gules; sobre el tot un escuss ovalat d'atzur amb tres flors de lis d'or i la bordura de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de novembre de 1999.

El pi s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat. Les armes del regne d'Espanya que apareixen al cap de l'escut hi sn per un privilegi reial de Carles III, que va nomenar el Pinell de Brai "vila fidelssima" en gratitud per la seva lleialtat a Felip V en la guerra de Successi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10280" title="Escut de Prat de Comte" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="5565">


L'escut oficial de Prat de Comte t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una ovella pasturant d'argent acompanyada al cap d'un sol d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar de 1991.

Tant l'ovella pasturant en camp de sinople, en allusi al prat, com el sol sn senyals tradicionals de les armes del poble, i sn senyals parlants, allusius al nom del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10281" title="Bandera de Prat de Comte" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="5566">

La bandera oficial de Prat de Comte (Terra Alta) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una faixa superior groga i una inferior blanca, de gruix 1/6 de l'alria del drap, situades a 1/6 de la vora superior i inferior respectivament.

El sol i l'ovella de l'escut s'ha transformat en les faixes de la bandera.

Es va publicar en el DOGC el 22 de juliol del 1992.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10282" title="Escut de Vilalba dels Arcs" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="5567">


L'escut oficial de Vilalba dels Arcs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una muralla de dues torres oberta d'argent acompanyada al cap d'una estrella de 8 puntes d'argent i sostinguda sobre un peu de gules amb una creu plena d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 10 de juliol de 1991.

Vilalba (que significa "vila blanca") va obtenir la carta de poblament dels templers de Miravet el 1224. Des de 1359 va pertnyer als cavallers hospitalers d'Asc, i al final del segle XV va esdevenir el centre d'una comanda de Sant Joan de l'Hospital. L'escut ostenta una muralla torrejada d'argent amb una porta oberta que simbolitza la "vila blanca", amb una estrella que s un senyal tradicional. Al peu hi ha la creu dels templers i els hospitalers. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10287" title="Bellver de Cerdanya" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="5568">

Bellver de Cerdanya s una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi. 

El municipi s un conglomerat de diferents pobles, masies allades i llogarrets diversos que conformen un dels ms grans municipis de la comarca. Bellver s el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que tamb inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porci sudenca de la comarca tamb l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la provncia de Lleida, encara que els lligams histrics i geogrfics la vinculen estretament a Puigcerd, capital de la comarca,  a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic, ms enll de la Collada de Tosses. Bellver es troba a mig cam de Puigcerd i la Seu d'Urgell.

 Geografia i clima .

Amb una orientaci dirna fantstica, la poblaci es beneficia d'una radiaci solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerd.

Morfolgicament el municipi es divideix en dues parts clarament distingibles: la plana, part propera a la llera del riu Segre i la muntanya, que sovint s'enlaira fins acaronar els 3.000 metres. Al nord, pertanyent al Pirineu Axial es troba la Solana, molt seca degut a la forta i constant insolaci i als materials geolgics poc frtils. A la banda oposada, ja al Pre-Pirineu s'hi troba l'Obaga, ms ombrvola i fresca, mirant al sud, separant Bellver de la comarca del Bergued, muntanyes ms modestes pel que a alada fa referncia (rarament ultrapassen els 2.500 metres) per amb grans pinedes i avetoses, verdes tot l'any.

La Serra del Cad esdev una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magnfics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat. 

La plana cerdana s composada per prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pags: Bor, Beders, Pi, Baltarga, Coborriu, Misserpi, Tall, Vilella, Oli, Pedra, Santa Eugnia, Cal Manxot, la Torre de Cadell, Corcs... 

 Histria .




















|}
Fundat el 1225 per Nun San sobre el puig de Bello Vedere (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu Segre, la poblaci rpidament prengu embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Barid. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca don l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicaci era estratgica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del cam Ral (avui Cam de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerd, i ms enll el Pla de Lleida amb el Rossell i el Comtat de Foix. D'aquesta poca tardomitjanenca en queda l'esglsia gtica en honor de Sant Jaume, patr de la vila, la torre de la pres del Portal, aix com un barri antic, que situarem entre els segles XVI i XVIII, destacant-ne la Plaa Major, porxada, i el seu entorn urbanstic.

Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francs foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles XV i XVIII. La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de Frana, sota el regnat dels borbons. Les incursions eren freqents. D'aquesta poca ens queda l'actual muralla. s una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'aix sn els plnols de la forteresa bellverenca, construda pels militars gals, que es troben a Pars.

Foren tamb notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle XVI i la primera part del XVII, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presncia cadell al municipi, en queda una casa de pags fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell. 
El 1665 el polvor del castell explot i com a conseqncia el castell fou destrut. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueolgic municipal).

El segle XVII tamb deix una histria llegendria, la de l'Aldona Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envi a la Vila (Puigcerd) a vendre una gallina. Pel cam aprengu de dues dones les arts de la bruixeria, aix com la de guarir malalties com el xarampi o les galteres. En tornar al poble, es dedic a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisici, se la jutj i se li prohib continuar la prctica de les seves "arts ocultes".

A mitjan segle XIX, Bellver reb la visita perllongada d'un illustre personatge, en Gustavo Adolfo Bcquer, que visqu a l'antiga fonda de cal Patan durant mesos. All, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redact una coneguda histria, La cruz del diablo, en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Mart dels Castells.

La guerra civil de 1936 tingu un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, data en qu diversos joves de Bellver, en plena revoluci anarquista de la Comuna de Puigcerd, s'enfrontaren als piquets de la CNT-FAI, comandats pel Cojo de Mlaga, Antonio Martn, un malagueny que els dirigia. Des d'algun punt elevat del poble, dispararen al cabdill llibertari i li provocaren la mort, evitant aix que el poble pats els abusos d'aquestes faccions anarquistes. Aquest fet forma part ja de l'imaginari popular.

 Llocs d'inters . 

 Les muralles;
 El barri antic;
 L'esglsia de Santa Maria i Sant Jaume;
 Santa Maria de Tall;
 La Torre de Cadell;
 L'esglsia de Sant Juli de Pedra;
L'esglsia de Sant Iscle i Santa Victria de Talltendre;
L'esglsia de Sant Policarp de Corts;
 L'esglsia de Santa Eullia d'ller;

 Demografia .

El 1553 incorpora Nas i Ordn; el 1717, Bor i Nfol; el 1787, Beders i Santa Eugnia de Nerell; el 1857, Baltarga, Corts, Oli, Pi, Pedra i Coborriu de Bellver; el 1965, ller i Talltendre; el 1975, Riu de Pends; i el 1997 es desagrega Riu de Pends que pren el nom oficial de Riu de Cerdanya.

La poblaci del municipi, a gener de 2006, era de 1.906 habitants, 1.002 homes i 904 dones, comptant els habitants del nucli urb de Bellver i el de tots els agregats.

L'obertura del Tnel del Cad a principis de la dcada dels 80 supos el final d'una etapa d'allament histric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del pas es va anar substituint per activitats turstiques o per la construcci i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pags i no es produeix un relleu generacional de les explotacions.

 Festes .

De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de Pasqua t lloc a la Font de Tall, a la vessant sud de Monterrs. s una tradici secular en qu els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Tall. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el 13 de juny. Tamb sn tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, a finals de juny, on els vens s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume (25 de juliol), patr de la poblaci, tamb s tradicional fer el ball a la Plaa 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies ms tard, per Sant Lloren, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les ms importants del pas (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del mn de l'esqu, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i tamb material d'ocasi.

Altres contrades.
Anes;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Bellver de Cerdanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10292" title="Eugeni d'Ors i Rovira" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="5569">


Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona,1881   Vilanova i la Geltr el 1954), escriptor i filsof catal.

Biografia.
Estudi dret a Barcelona i es doctor a Madrid el 1905 amb Genealoga ideal del imperialismo.

Empr el pseudnim Xnius per escriure a la secci Glosari de La Veu de Catalunya i all pos en circulaci el concepte de Noucentisme.

El 1923 s'establ a Madrid. Durant la Guerra Civil fou nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern de Burgos i es convert en un dels ms destacats intellectuals del rgim dictatorial del General Franco. 

A Vilanova i la Geltr hi ha un Institut que porta el seu nom.

Obra.
Narracions.
 La fi d'Isidre Nonell, 1902;
Glosses.
 Gloses de quaresma, 1911;
 La ben plantada, 1911;
 Gualba la de mil veus, 1915;
 Oceanografia del tedi, 1918 ;
 La vall de Josafat, 1918;
 Gloses de la vaga, 1919;

Obres en castell.
 Introduccin a la vida anglica. Cartas a una soledad, 1939;
 El secreto de la filosofa, 1947;
 La verdadera historia de Lidia de Cadaqus, 1954, una mena de rectificaci de La ben plantada.


Enllaos externs.
Pgina dedicada a Eugeni d'Ors, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Eugeni d'Ors a Escriptors.cat;

Articles sobre Eugeni d'Ors:
Eugeni d'Ors i les biblioteques: una aproximaci a partir del Glosari, de Mnica Bar i Teresa Ma.
Eugeni d'Ors, el Glosari i un breu apunt a Gualba, d'Adri Chavarria;
La reducci a l'absurd de la reflexi occidental entorn de l'amor. Una lectura de Gualba, la de mil veus, de Ral Garrigasait.
Classicisme i cinema: Eugeni d'Ors, el noucentisme i les arts industrials, de Joan M. Minguet Batllori;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10295" title="Escut d'Alcover" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="5570">


L'escut oficial d'Alcover t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mig vol abaixat d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 17 de desembre de 1984.

L'ala s el senyal parlant tradicional referent al nom de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10319" title="Escut d'Ali" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="5571">

L'escut oficial d'Ali (alt Camp) t el segent blasonament:
Escut caironat partit: primer d'argent, un mig vol d'atzur; segon d'or, d'una creu de tau o de Santa Tecla de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 27 de desembre del 2000.

Herldica.
L'ala s un senyal parlant relatiu al nom del poble. La creu de tau, o creu de Santa Tecla, fa referncia al fet que els senyors d'Ali eren els arquebisbes de Tarragona, els quals sn representats pel smbol de la patrona de la ciutat. 

Bandera.
La bandera oficial d'Ali s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical blanca i groga, amb un mig vol de color blau clar d'altura 5/6 de la del drap i amplada 7/18 de la llargria del mateix drap, al centre de la primera meitat; i una creu de santa Tecla negra, de la mateixa altura i d'amplada 4/9 de la llargria del drap, al centre de la segona meitat.

Va ser publicada al DOGC el 4 d'abril del 2002.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10320" title="Bandera d'Ali" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="5572">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical blanca i groga, amb un mig vol de color blau clar d'altura 5/6 de la del drap i amplada 7/18 de la llargria del mateix drap, al centre de la primera meitat; i una creu de santa Tecla negra, de la mateixa altura i d'amplada 4/9 de la llargria del drap, al centre de la segona meitat.
Histria.
Va ser publicada al DOGC el 4 d'abril del 2002.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10322" title="Escut de Brfim" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="5573">


L'escut oficial de Brfim t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una ermita de sable tancada d'argent ressaltant sobre un bord de pelegr d'or posat en barra amb la carabassa ataronjada. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 15 d'abril del 2003.

L'ermita s un senyal tradicional de Brfim, possiblement una referncia al santuari de Santa Maria de Loreto, que es troba al municipi. El bord de pelegr i la carbassa sn els atributs de sant Jaume, patr de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10323" title="Castella" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="5574">


Castella s un pas de la Pennsula Ibrica, i antigament regne. Castella s el lloc d'origen de la llengua castellana o espanyola.

Geografia.
Hi ha infinitat de versions sobre quins sn els lmits exactes de Castella. Les niques provncies que apareixen a totes les versions son vila, Burgos, Segvia, Sria, Conca i Guadalajara.

El territori de Castella es correspon tradicionalment a les regions histriques de Castella la Nova i Castella la Vella, i estaria format aproximadament per les actuals provncies espanyoles:

 vila, Burgos, Palncia, Segvia, Sria i Valladolid a Castella i Lle;

Albacete (amb observacions), Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo a Castella-La Manxa;

Cantbria (antiga provncia de Santander);

La Rioja (antiga provncia de Logronyo);

Comunitat de Madrid;

No formen part de Castella les tres provncies del regne de Lle: Lle, Salamanca i Zamora. Les terres de les provncies de Palncia i Valladolid van ser zona fronterera entre els Regnes de Lle i Castella, ra pel la qual unes vegades van pertnyer a Castella la Vella i unes altres al Regne de Lle. Actualment aquestes provncies formen part de la Comunitat Autnoma de Castella i Lle.

La provncia d'Albacete histricament havia format part de Castella la Nova (Mapa histric),per tamb del Regne de Mrcia, on va pertnyer en els darrers anys fins l'organitzaci autonmica actual, en qu es va incorporar a Castella-La Manxa.

Histria.
Comtat de Castella. Castella va sorgir com a comtat vassall del Regne de Lle. El nom es deu a la gran quantitat de castells en aquella zona. Al segle X, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lle, ms tard seria conquerit pel Regne de Navarra, per posteriorment, San III el Major la deixaria en herncia al seu fill Ferran com a Regne.

Regne de Castella. El Regne de Castella es va anar expandint cap al Sud i conquer el Regne de Toledo que pass a ser una provncia del Regne de Castella, (a diferncia del Regne de Valncia, estat confederat a Catalunya i Arag) i que posteriorment s'anomenaria Castella la Nova, a diferncia del Regne de Castella que s'anomenaria Castella la Vella.

Corona de Castella. La primera Corona de Castella (resultant de la conquesta del Regne de Toledo per part de Castella) s'uniria definitivament a la Corona de Lle (Regnes de Lle, Astries i Galcia) l'any 1230 desprs de dos intents fallits, el que donaria com a resultat la definitiva Corona de Castella (conjunt de regnes-nacions sobre els quals s'havia imposat el Regne de Castella), sobre la qual regnaria Isabel I la Catlica.

Castella dins Espanya. En l'poca moderna, malgrat que Espanya era una monarquia confederal, la Corona de Castella va esdevenir la naci hegemnica culturalment i econmicament. Desprs de la Guerra de Successi Espanyola, Felip V de Castella va annexionar-se a la Corona de Castella els estats de la Corona confederal d'Arag com a cstig per haver donat suport a l'Arxiduc Carles (Carles III d'Arag) i mitjanant els Decrets de Nova Planta va imposar-los les lleis, institucions i llengua de Castella, el que don a llum a Espanya com a estat-naci, el primer Rei de la qual fou Felip V. D'aquest primer procs centralista de caire absolutista, se salvarien noms la Vall d'Aran, el Regne de Navarra i el Pas Basc, que igualment acabarien sucumbint durant el centralisme liberal del Regnat d'Isabel II.

Quan es van crear les comunitats autnomes Castella la Vella va perdre les dues provncies de fora de la Meseta: La Rioja i Cantbria, i es va unir amb Lle, formant Castella i Lle. Castella la Nova es va dividir en la Comunitat de Madrid que abastava nicament la provncia de Madrid, i Castella-La Manxa que guanyava la provncia d'Albacete fins aquell moment murciana, tot i que histricament tamb havia format part de Castella la Nova.(Mapa histric)

En l'actualitat, hi ha alguns partits castellanistes minoritaris, com Tierra Comunera (TC) o Izquierda Castellana (Iz-Ca) que defensen la uni de totes les comunitats autnomes segons ells castellanes. Cap d'aquests partits t actualment representaci en cap parlament autonmic encara que Tierra Comunera va arribar a treure un diputat per Burgos.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10329" title="Escut de la Mas" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="5576">

L'escut oficial de la Mas (Alt Camp) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'argent, una creu patent plena de gules; ressaltant sobre el tot una domus oberta de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 18 de novembre de 1998.

Herldica.
La creu dels templers fa referncia als antics senyors de la Mas, igual com la domus (o "mes"), senyal parlant relatiu al nom de la localitat que representa la residncia que els cavallers del Temple tenien al poble. 

Bandera.
La bandera oficial de la Mas s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb una patent plena vermella amb els braos de gruix 1/6 de l'alria del drap al llur centre i de 3/10 de la mateixa alria als extrems; i la domus de l'escut negra d'altura 5/18 de la del drap i amplada 5/27 de la llargria del mateix drap, al centre del primer cant.

Va ser publicat en el DOGC el 26 d'abril del 2000.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10330" title="Bandera de la Mas" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="5577">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb una patent plena vermella amb els braos de gruix 1/6 de l'alria del drap al llur centre i de 3/10 de la mateixa alria als extrems; i la domus de l'escut negra d'altura 5/18 de la del drap i amplada 5/27 de la llargria del mateix drap, al centre del primer cant.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 26 d'abril del 2000.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10332" title="Escut del Mil" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="5578">


L'escut oficial del Mil t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un mil d'or aferrant una fletxa de sable. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 de maig del 2003.

El mil s un senyal parlant relatiu al nom del poble. La fletxa que agafa s l'atribut de santa rsula, patrona de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10334" title="Escut de Montferri" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="5579">


L'escut oficial de Montferri t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont creuat d'una creu patriarcal patent de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de setembre del 2000.

El municipi es va anomenar Puigtinys fins al 1917, quan va canviar la denominaci oficial per Montferri, nom d'un petit poble proper, avui deshabitat. El mont de sable amb la creu patriarcal, que apareix a l'escut des de 1803, s un senyal parlant referent a l'antic nom del poble, i tamb a l'actual. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10336" title="Escut de Nulles" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="5580">


L'escut oficial de Nulles t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un anyell pasqual reguardant d'argent nimbat d'or, portant la bandera de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de juny de 1988 i publicat al DOGC el 15 de juliol del mateix any.

L'Agnus Dei, o anyell pasqual, s l'atribut de sant Joan Baptista, patr del poble.
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10339" title="Escut del Pla de Santa Maria" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="5581">

L'escut oficial del Pla de Santa Maria (Alt Camp) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, una muralla entre dues torres obertes d'argent somades d'una creu llatina d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 5 de setembre de 1995.

Herldica.
La muralla torrejada amb les dues creus s un senyal tradicional de les armes de la localitat, amb la muralla que probablement alludeix a la vila i les creus relatives a les seves dues esglsies, Sant Ramon (segle XIII) i Santa Maria (segle XVIII). 

Bandera.
La bandera oficial del Pla de Santa Maria s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau fosca, amb la muralla amb les torres obertes blanca i les creus grogues de l'escut, tot el conjunt disposat en faixa, com el mateix escut amb la base de la muralla a 3/12 de la vora inferior del drap, i els caps de les creus a 1/12 de la vora superior.

Va ser aprovat el 7 de maig de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10340" title="Bandera del Pla de Santa Maria" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="5582">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau fosca, amb la muralla amb les torres obertes blanca i les creus grogues de l'escut, tot el conjunt disposat en faixa, com el mateix escut amb la base de la muralla a 3/12 de la vora inferior del drap, i els caps de les creus a 1/12 de la vora superior.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de maig de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10342" title="Escut del Pont d'Armentera" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="5583">

L'escut oficial del Pont d'Armentera (Alt Camp) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, un pont d'or de tres ulls sobremuntat d'una creu patent d'or i acostat de dos bculs d'abat d'or en pal. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 6 d'agost del 2001 i al DOGC el 25 de setembre del 2001.

Herldica.
El pont s un senyal parlant tradicional relatiu al nom de la vila, que va pertnyer des del segle XV al monestir de Santes Creus, simbolitzat pels bculs d'abat a banda i banda del pont i per la creu de dalt, un senyal parlant. 

Bandera.
La bandera oficial del Pont d'Armentera s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb el pont de tres ulls groc de l'escut, d'alria 5/12 de la del drap i amplria 4/9 de la llargria del mateix drap, posat al centre i a 1/6 de la vora inferior, amb una creu grega patent, tamb groga, d'alria 1/6 de la del drap, posada al centre i a 1/8 de la vora superior, i amb dos pals igualment grocs, cadascun de gruix 1/18, posats, un a 1/9 de la vora de l'asta, i l'altre, a 1/9 de la del vol.

Va ser publicada en el DOGC el 16 de setembre del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10344" title="Escut de Querol" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="5584">


L'escut oficial de Querol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de gules obert acostat de dos crvols d'atzur. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'abril de 1999.

El castell de Querol (segle X), present a l'escut, fou el centre d'una baronia des del segle XIII; va pertnyer als Cervell, representats aqu per duplicat per les seves armes parlants: un crvol d'atzur sobre camper d'or. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10346" title="Escut de la Riba" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="5585">


L'escut oficial de la Riba t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mol paperer d'or acompanyat al peu d'un geminat ondat d'argent en faixa. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 d'octubre de 1996.

El poble, situat vora el Francol, ha fet servir de sempre l'energia de l'aigua del riu per fer moure els molins txtils emplaats al costat del riu, avui transformats en fbriques de paper. L'escut mostra un d'aquests molins tradicionals i el riu Francol. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10348" title="Escut de Rodony" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="5586">


L'escut oficial de Rodony t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta carregat d'un agnus Dei ajagut reguardant d'argent, nimbat d'or, portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or, i somat d'un castell d'atzur obert. Per timbre una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 18 d'octubre de 1999.

El castell dalt del tur s el de la localitat, que fou el centre de la baronia de Rodony. L'anyell pasqual, o agnusdei, s l'atribut de sant Joan baptista, patr de la poblaci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10351" title="Escut de l'Alt Empord" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="5587">


L'escut oficial de l'Alt Empord t el segent blasonament:

Escut caironat: faixat d'or i de gules; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.
El faixat d'or i de gules sn les armes del comtat d'Empries, el territori del qual (amb capital a Castell d'Empries) abraava gran part de l'Alt Empord. La bordura alludeix als quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10352" title="Bandera de l'Alt Empord" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="5588">

La bandera oficial de l'Alt Empord t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, amb sis faixes alternades, tres de grogues i tres de vermelles; tot el conjunt emmarcat per una bordura de trenta-sis peces quadrades, grogues i vermelles.;

Va ser aprovada en el ple del Consell Comarcal de l'1 d octubre de 2001, i publicat en el DOGC el 4 de gener de 2002.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10358" title="Escut de Vallmoll" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="5589">


L'escut oficial de Vallmoll t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, tres molls de gules ullats d'or nedant; el del centre contornat. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de febrer de 1994.

Els tres molls sn un senyal parlant tradicional relatiu al nom de la poblaci. El castell de la localitat va esdevenir, al segle XV, el centre de la baronia de Vallmoll, i aix s representat per la corona de bar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10360" title="Escut de Valls" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="5590">


L'escut oficial de Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una faixa d'argent. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Histria.

Tot i que l'escut de la ciutat s, pel que fa a les particions i els esmalts, el tradicional de sempre, no va ser aprovat oficialment fins el 12 de maig de 1983.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10385" title="Escut de la Noguera" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="5591">


L'escut oficial de la Noguera t el segent blasonament:

Escut caironat: escacat d'or i de sable; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 25 de setembre de 1989.

L'escacat d'or i de sable sn les armes de l'antic comtat d'Urgell, amb capital a Balaguer, que s'estenia molt ms enll dels lmits de l'actual comarca de la Noguera. La bordura alludeix als quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10386" title="Timbre (desambiguaci)" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="5592">

En herldica, s un smbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin s el grau de noblesa de la famlia o de la poblaci. Vegeu Timbre (herldica).
En acstica o msica, s la qualitat d'un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idntica natura i intensitat. Vegeu Timbre musical.
A l'administraci pblica, s un segell que estampa l'estat en un document i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Aparell emprat a les cases com a avisador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10388" title="Escut del Pla d'Urgell" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="5593">

L'escut oficial del Pla d'Urgell t el segent blasonament:
Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot una faixa de sinople; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1990.

Herldica.
L'escacat or i sable sn les armes del comtat d'Urgell, que s'estenia per la comarca i ms enll. Com a element identificador s'hi ha afegit una faixa de sinople parlant, que alludeix al "pla". La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Bandera.
La bandera oficial del Pla d'Urgell s d'origen herldic i t la segent descripci:
Escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot una faixa de sinople; la bordura componada d'or i de gules.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10406" title="3xl.cat" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="5594">
3xl.cat s un programa de televisi, portal d'Internet i de Televisi Digital Terrestre creat per Televisi de Catalunya. S'emet els migdies i els vespres dins del canal K3. Els seus continguts sn sries juvenils (amb especial atenci a l'animaci japonesa) i reportatges d'actualitat per a gent jove. Entre les sries destaquen One Piece, el detectiu Conan i Inuyasha.

En la vessant web s'amplia el contingut ofert al programa televisiu i en destaquen la creaci de jocs com el del Shin-Chan o el joc multijugador online Espai8. La pgina t ms de 600.000 registres d'usuaris i se situa entre les webs ms vistes escrites en catal.

Enllaos.
Pgina del 3xl.cat;
Pgina de Televisi de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10407" title="Albert Einstein" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="5595">


Albert Einstein ( Ulm, Alemanya 1879 - Princeton, EUA 1955 ) fou un fsic alemany, nacionalitzat posteriorment sus i nord-americ, guardonat l'any 1921 amb el Premi Nobel de Fsica per la seva explicaci de l'efecte fotoelctric. 

Einstein s el primer a postular la teoria de la relativitat, que va deduir de l'electrodinmica de James Clerk Maxwell. Si b es considera, popularment, que va posar les bases de la utilitzaci de l'energia atmica i la fabricaci de l'bomba atmica, la veritat s que la seva aportaci es redueix a la publicaci de la clebre frmula E=mc, d'equivalncia entre la massa, en reps, i l'energia, i a la signatura d'una carta, a petici de Lo Szilrd, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt en la que es recomanava la investigaci sobre armes nuclears.

Biografia.

Einstein va nixer a Ulm (Baden-Wrttemberg) el 14 de mar de 1879. Va crixer a Munic i ms tard a Itlia. 

Encara que arribaria a ser un dels ms importants fsics terics, un mestre va dir al seu pare:  Mai far res de profit . Interessat en matemtiques als 12 anys, va interessar-se als 15 per l'lgebra i la geometria i finalment pel clcul infinitesimal. I tot i havent-se graduat a l'Escola Politcnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemtiques i fsica, no va poder obtenir una plaa a la universitat. L'any 1896 renunci a la seva ciutadania alemanya per aconseguir la nacionalitat sussa l'any 1901. Sense poder accedir a la universitat cerc una feina temporal a Berna i posteriorment una d'indefinida a l'Oficina de Patents susses l'any 1904. 

El 1895 als 16 anys escriu el seu primer assaig cientfic: Sobre la investigaci de l'estat de l'ter en un camp magntic. Segu la formaci superior a Sussa, a l'ETHZ. All conegu als seus companys d'estudis: Marcel Grossman i Mileva Mari  (amb la qual es casaria), i Michele A. Besso, un enginyer sus que desprs seria el seu millor amic. Es va doctorar el 1905, al ETH (com era conegut el Eidgenssische Technische Hochschule de Zuric) iniciant llavors els seus primers estudis terics en tres articles importants: el primer, on explica l'efecte fotoelctric; el segon introdueix la teoria de la relativitat restringida, i al darrer hi explica el moviment browni. 

El 1914, just abans de la Primera Guerra Mundial, torna a Alemanya i s'estableix a Berln un bon nombre d'anys. El seu pacifisme i activitats poltiques per, especialment, els seus orgens jueus, irritaven als nacionalistes alemanys, iniciant-se aix una campanya de descrdit contra ell i les seves teories.

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler l'any 1933 fou acusat pel rgim nazi de crear una "Fsica jueva" en contraposici de la "Fsica alemanya" o "Fsica ria", arribant a patir atacs de fsics tant importants com Johannes Stark i Philipp Lenard. Aquell mateix any abandon Alemanya per establir-se als Estats Units, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1940.

Albert Einstein mor a Princeton, estat nord-americ de Nova Jersey el 18 d'abril de 1955.

Trajectria cientfica.

Els articles de 1905 . 
El 1905 va finalitzar el seu doctorat presentant una tesi titulada Una nova determinaci de les dimensions moleculars. Aquest mateix any va escriure quatre articles fonamentals sobre la fsica a petita i gran escala. En ells explicava el moviment browni, l'efecte fotoelctric i desenvolupava la relativitat especial i l'equivalncia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelctric li proporcionaria el Premi Nobel de Fsica l'any 1921.

Aquests articles van ser enviats a la revista "Annalen der Physik" i sn coneguts generalment com els articles del "Annus Mirabilis" (del Llat: Any extraordinari). 

Moviment browni. 
 
El primer dels seus articles de 1905, titulat Sobre el moviment requerit per la teoria cintica molecular de la calor de petites partcules suspeses en un lquid estacionari, cobria els seus estudis sobre el moviment browni. 

L'article explicava el fenomen fent s de les estadstiques del moviment trmic dels toms individuals que formen un fluid. El moviment browni havia desconcertat a la comunitat cientfica des del seu descobriment per Robert Brown l'any 1827. L'explicaci d'Einstein proporcionava una evidncia experimental incontestable sobre l'existncia real dels toms. L'article tamb aportava un fort impuls a la mecnica estadstica i la teoria cintica dels fluids, dos camps que en aquella poca romanien controvertits. 

Abans d'aquest treball els toms es consideraven un concepte til en fsica i qumica, per la majoria dels cientfics no es posaven d'acord sobre la seva existncia real. L'article d'Einstein sobre el moviment atmic lliurava als experimentalistes un mtode senzill per a contar toms mirant a travs d'un microscopi ordinari. 

El fsic alemany Wilhelm Ostwald, un dels lders de l'escola antiatmica, va comunicar a Arnold Sommerfeld que havia estat transformat en un creient en els toms per l'explicaci d'Einstein sobre el moviment browni. 

Efecte fotoelctric. 
 

El segon article es titulava Un punt de vista heurstic sobre la producci i transformaci de llum. En ell Einstein proposava la idea de "quntum" de llum, ara anomenat fot, i mostrava com es podia utilitzar aquest concepte per a explicar l'efecte fotoelctric. 

La teoria dels quntums de llum va ser un fort indici de la dualitat ona-corpuscle i que els sistemes fsics poden mostrar tant propietats ondulatries com corpusculars. Aquest article va constituir un dels pilars bsics de la mecnica quntica. Una explicaci completa de l'efecte fotoelctric solament va poder ser elaborada quan la teoria quntica va estar ms avanada. Per aquest treball, i per les seves contribucions a la fsica terica, Einstein va rebre el Premi Nobel de Fsica l'any 1921. 

Relativitat especial. 
 
El tercer article d'instein d'aquest any es titulava Zur Elektrodynamik bewegter Krper (Sobre l'electrodinmica de cossos en moviment). En aquest article Einstein introdua la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i l'electromagnetisme en absncia de la fora de gravetat. 

La relativitat especial resolia els problemes oberts per l'experiment de Michelson-Morley en el qual s'havia demostrat que les ones electromagntiques que formen la llum es movien en absncia d'un mitj. La velocitat de la llum s, per tant, constant i no relativa al moviment. Ja el 1894 George Fitzgerald havia estudiat aquesta qesti demostrant que l'experiment de Michelson-Morley podia ser explicat si els cossos es contreuen en la direcci del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'article d'Einstein havien estat introdudes anteriorment (1903) per Hendrik Lorentz, fsic holands, donant forma matemtica a la conjectura de Fitzgerald. 

Aquesta famosa publicaci est qestionada com a treball original d'Einstein, degut al fet que en ella va ometre citar tota referncia a les idees o conceptes desenvolupades per aquests autors aix com els treballs d'Henri Poincar. En realitat *Einstein desenvolupava la seva teoria d'una manera totalment diferent a aquests autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicaci fenomenolgica a observacions desconcertants. El mrit d'Einstein radicava, per tant, en explicar el succet en l'experiment Michelson-Morley com a conseqncia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicaci ad-hoc o fenomenolgica d'un fenomen observat. 

El seu raonament es va basar en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultanetat, introdut per Galileu Galilei segles abans, pel qual les lleis de la fsica han de ser invariants per a tots els observadors que es mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum s constant per a qualsevol observador. Aquest segon axioma, revolucionari, va ms enll de les conseqncies previstes per Lorentz o Poincar que simplement relataven un mecanisme per a explicar la ressoluci d'uns dels braos de l'experiment de Michelson-Morley. Aquest postulat implica que si un centelleig de llum es llana al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, ambds veuran allunyar-se la llum produint un cercle perfecte amb cadascun d'ells al centre. Si a banda i banda dels observadors es poss un detector, cap dels observadors es posaria d'acord en quin detector es va activar primer , perdent-se aix els conceptes de temps absolut i simultanetat. 

La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restringida de la relativitat" per a distingir-la de la Teoria general de la relativitat, que va ser introduda per Einstein el 1915 i en la qual es consideren els efectes de la gravetat i l'acceleraci. 

Equivalncia massa-energia. 
 
El quart article d'aquell any es titulava Ist die Trgheit eines Krpers von seinem Energieinhalt abhngig? ("Depn la inrcia d'un cos del seu contingut d'energia?") i mostrava una deducci de l'equaci de la relativitat que relaciona massa i energia. 

En aquest article es deia que "la variaci de massa d'un objecte que emet una energia L s L/V", on V era la notaci per a la velocitat de la llum usada per Einstein el 1905. Aquesta equaci implica que l'energia E d'un cos en reps s igual a la seva massa m multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat: E=mc.

Mostra com una partcula amb massa possex un tipus d'energia, "energia en reps", diferent de les clssiques energia cintica i energia potencial. La relaci massa-energia s'utilitza comunament per a explicar com es produex l'energia nuclear; amidant la massa de nuclis atmics i dividint pel nombre atmic es pot calcular l'energia d'enlla atrapada en els nuclis atmics. Parallelament, la quantitat d'energia produda en la fissi d'un nucli atmic es calcula com la diferncia de massa entre el nucli inicial i els productes de la seva desintegraci multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat. 

Teoria General de la Relativitat.
 
Al novembre de 1915 Einstein va presentar una srie de conferncies a l'Acadmia de Cincies de Prssia en les quals va descriure la teoria de la relativitat general. L'ltima d'aquestes xerrades va concloure amb la presentaci de l'equaci que reemplaa a la llei de gravetat d'Isaac Newton. En aquesta teoria tots els observadors sn considerats equivalents i no nicament aquells que es mouen amb una velocitat uniforme. La gravetat no s ja una fora o acci a distncia, com era en la gravetat de Newton, sin una conseqncia de la curvatura de l'espai-temps. La teoria proporcionava les bases per a l'estudi de la cosmologia i permetia comprendre caracterstiques essencials de l'Univers, moltes de les quals no serien descobertes sin amb posterioritat a la mort d'Einstein. 

La relativitat general va ser obtinguda per Einstein a partir de raonaments matemtics, experiments hipottics Gedanken experiment i rigorosa deducci matemtica sense contar realment amb una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat principi d'equivalncia. A pesar de l'abstracci matemtica de la teoria, les equacions permetien deduir fenmens comprovables. El 1919 Arthur Eddington va ser capa d'amidar, durant un eclipsi, la desviaci de la llum d'una estrella passant prop del Sol, una de les prediccions de la relativitat general. Quan es va fer pblica aquesta confirmaci la fama d'Einstein es va incrementar enormement i es va considerar un pas revolucionari en la fsica. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cadascun dels experiments i verificacions realitzats fins al moment. 

A pesar de la seva popularitat, o potser precisament per ella, la teoria va comptar amb importants detractors entre la comunitat cientfica que no podien acceptar una fsica sense un sistema de referncia absolut.

Estadstiques Bose-Einstein . 
 
El 1924 Einstein va rebre un article d'un jove fsic indi, Satyendra Nath Bose, descrivint la llum com un gas de fotons i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seva publicaci. Einstein es va adonar que el mateix tipus d'estadstiques podien aplicar-se a grups d'toms i va publicar l'article, conjuntament amb Bose. Les estadstiques de Bose-Einstein expliquen el comportament de grups de partcules indistingibles entre si i conegudes com bosons.

Activitat poltica. 
Albert Einstein va tenir sempre una inclinaci cap a la poltica i al comproms social com a cientfic, interessant-se profundament per les relacions entre cincia i societat. Va ser cofundador del Partit Liberal Democrtic Alemany. 


Amb l'auge del moviment nacional socialista a Alemanya Einstein va deixar el seu pas i es va nacionalizar nord-americ. En plena Segona Guerra Mundial va donar suport a una iniciativa de Robert Oppenheimer per a iniciar el programa de desenvolupament d'armes nuclears conegut com a Projecte Manhattan, ja que va considerar aquesta l'nica forma de reduir els governs alemany i japons. Einstein, per, sempre va voler que aquestes armes nuclears no fossin utilitzades.

Al maig de 1949 la revista Monthly Review va publicar a Nova York un article seu sota el ttol de Per qu el socialisme? en el qual reflexiona sobre la histria, les conquestes i les conseqncies de l'"anarquia econmica de la societat capitalista", article que avui segueix tenint vigncia. Cal tenir en compte que Einstein fou un enardit activista poltic molt perseguit durant la caa de bruixes del senador anticomunista Joseph McCarthy per manifestar opinions de carcter antimperialistes, encara que es va salvar per aportar grans avanos cientfics dels quals el govern nord-americ es va valer per a la seva expansi armamentstica. 

Originari d'una famlia jueva assimilada va advocar per la causa sionista, encara que fins el 1947 s'havia mostrat ms partidari d'un estat com entre rabs i jueus. L'Estat d'Israel es va crear l'any 1948, quan Chaim Weizmann, el primer president d'Israel i vell amic d'Einstein, va morir l'any 1952, Abba Eban, ambaixador israeli als Estats Units, li va oferir la presidncia. Einstein va rebutjar l'oferiment dient "Estic profundament commogut per l'oferiment de l'Estat d'Israel i alhora tan entristit que m's impossible acceptar-lo". 

En els seus ltims anys va ser un pacifista convenut i es va dedicar a l'establiment d'un utpic Govern Mundial que permetria a les nacions treballar juntes i abolir la guerra. En aquesta poca va llanar el conegut Manifest Russell-Einstein que feia un cridat als cientfics per a unir-se en favor de la desaparici de les armes nuclears. Aquest document va servir d'inspiraci per a la posterior fundaci de les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials que el 1995 foren guardonades amb el Premi Nobel de la Pau. 

 Einstein a Barcelona .
Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, formant part dels Cursos Monogrfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans, com a resultat de la invitaci del cientfic catal Esteban Terradas i Illa.

Bibliografia.

Investigacin y Ciencia. Edicin espaola de Scientific American. Novembre 2004. Prensa Cientfica, S. A. Muntaner, 339 pral. 1. 08021. Barcelona (Espanya).
A Hombros de Gigantes. Stephen Hawking. 2003. Crtica, S. L. Diagonal, 662-664. 08034. Barcelona.
i es axo

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1921;
  La casa d'Einstein a Berna;
  Einstein y Barcelona Nmero especial de la revista Quark;
  El sopar d'Einstein amb Rafael de Campalans, article  al Pas Universidad;
  El sopar d'Einstein amb Rafael de Campalans, article al Centro Virtual de Divulgacin de las Matemticas;




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10414" title="Escut de l'Hospitalet de Llobregat" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="5596">


L'escut oficial de l'Hospitalet de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: primer. d'argent, un sautor o creu de Santa Eullia plena de gules; segon. d'or, quatre pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de setembre de 1986.

L'Hospitalet es va desenvolupar durant el segle XIII al voltant d'un "hospital" (un hostal per als viatgers que anaven a Barcelona), a l'antiga parrquia de Santa Eullia de Provenana; de fet, el sautor de gules sobre camper d'argent (el senyal tradicional de la ciutat) s l'atribut de santa Eullia, la patrona de la localitat. La vida i la histria de l'Hospitalet sempre ha estat lligada a Barcelona, i l'escut presenta les armes reials de Catalunya, que sn tamb les armes dels comtes de Barcelona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10416" title="Escut de Sant Adri de Bess" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="5597">

L'escut oficial de Sant Adri de Bess (Barcelons) t el segent blasonament:
Escut caironat: de porpra, una enclusa d'or acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona de bar i acoblat darrera l'escut un bcul de bisbe d'or posat en pal.

Va ser aprovat el 4 de setembre de 1987.

Herldica.
L'enclusa s l'atribut de sant Adri, patr de la ciutat, que va ser martiritzat a cop de destral sobre una enclusa; l'enclusa tamb representa la indstria de la ciutat, lligada des d'antic al riu Bess, que parteix la localitat; el riu s simbolitzat per la faixa ondada sota l'enclusa. La corona de bar i el bcul de bisbe recorden que la poblaci fou el centre de la baronia de Sant Adri, que pertanyia als bisbes de Barcelona.

Bandera.
La bandera oficial de Sant Adri de Bess s d'origen herldic i t la segent descripci:
De porpra, una enclusa d'or al cap esquerra acompanyada al peu d'una faixa ondada d'argent.

Va ser aprovat el 4 de setembre de 1987.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10417" title="Sant Adri de Bess" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="5598">


La vila de Sant Adri del Bess s un municipi de la comarca del Barcelons, dins l'rea metropolitana de Barcelona

 Histria .
L 'origen de la poblaci s l'esglsia parroquial de Sant Adri, esmentada ja l'any 1012. En els seus orgens el municipi noms era un conjunt de molins prop del riu Bess, i tota la seva activitat es resumia en residncia dels bisbes o notables de l'Esglsia en temps de pesta en Barcelona.

Als segles segents Sant Adri va ser cremada i destruda per musulmans (1114) o els francesos (1697), aix i les continues riuades van propiciar una despoblaci quasi b total. No obstant aix, en el segle XVIII grcies a la ms estable situaci poltica, es van anar creant tot un seguit de masies sobretot una expansi molt important de l'agricultura en la zona.

Ja en el segle XIX i XX Sant Adri es va convertir en un joc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dna actualment nom a un dels barris ms conegut del municipi. El propi Ildefons Cerd en el seu projecte del eixample de Barcelona reservava a Sant Adri com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.

No obstant aix, durant els anys 20 i 30 Sant Adri va conixer una immigraci masiva, amb formaci de barris de murcians, andalusos i gallecs, triplicant la poblaci i formant nous barris. La Catalana, amb la central elctrica que donaria el nom al barri, s un d'aquests exemples. La fabrica de cartr, a la zona alta de Sant Adri o indstries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de poblaci i de la implantaci de la indstria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.

Durant la Repblica el poble va passar a ser anomenat Pla de Bess i va ser agregat a Barcelona i Badalona . A la guerra civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. D'igual forma la poblaci civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elctriques i a l'industrial local.

Als anys 50 es va desatar un veritable creixement demogrfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creaci de barris dormitoris en la lnia de la resta de ciutats del cintur de Barcelona: urbanitzaci forosos, destrucci d'antigues masies, ordenaci irregular, nulla planificaci, etc.

Actualment, amb 33.075 habitants (a l'any 2000), la fins el moment vila va passar a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en t el ttol, i continua sent una vila. Hi predomina el sector terciari, i un diversificat sector secundari. Als greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s estan intentant solucionar.

Entre els plans urbanstics ms importants de la vila hi ha la reconstrucci de l'antic barri de La Catalana, on s'estan construint habitatges nous.

En els darrers anys, grcies al Frum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, aix com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissi Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educaci d'Entorn) s'ha iniciat tot un procs de reurbanitzaci i reconversi de la vila. Aquestes iniciatives han topat en alguns moments amb l'oposici d'alguns ciutadans i ciutadanes, per malgrat aix s'est transformant al municipi.

 Esports .
En els darrers anys, l'esport est sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcci de la Ciutat Esportiva Sant Adri de Bess per part del Reial Club Deportiu Espanyol. Per altre banda s'est potenciant un bon grapat d'esports, per exemple el Club de Tennis Sant Adri o en futbol Club Esportiu Sant Gabriel  amb la seva secci de futbol femen. Tamb destacar en bsquet al CB Sant Gabriel. El ms noveds s el korfbal de la m de la Uni Korfbalera Sant Adri de Bess. Tamb cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Du, i sota la direcci de l'exjugador de rugbi i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs.

Galeria fotogrfica.


 Demografia .


Vegeu tamb.
Canvis en la toponmia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola;

 Enllaos externs .

Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Lloc web de l'ajuntament;
Consorci del barri de la Mina;
Agenda informativa del barri de la Mina;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10425" title="Bandera d'Albany" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="5599">


Blasonament.

De gules, un barra de plata per sota d'una banda d'or passada en sautor i totes dues passades per sobre d'un escuss d'atzur.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10426" title="Escut d'Albany" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="5600">


L'escut oficial d'Albany t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra cantonades al cap d'un besant d'or amb un roc d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de mar de 1992.

Les claus de sant Pere sn l'atribut del patr de la localitat. Al damunt hi ha el roc d'atzur sobre camper d'or extret de les armes parlants dels Rocabert, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10434" title="Escut del Baix Camp" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="5601">


L'escut oficial del Baix Camp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una avellaner de sinople; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de desembre de 1994.

L'avellaner s un dels arbres fruiters ms caracterstics de la comarca, i una de les fonts principals de riquesa. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Vegeu tamb.
Bandera del Baix Camp;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10436" title="Set i mig" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="5602">
El set i mig s un joc de cartes molt senzill que es juga amb la baralla espanyola, treient els 8 i 9s. Es tracta de aconseguir apropar-se al 7 i 1/2, sense sobrepassar-lo. Els valors de les cartes sn:

 de l'1 al 7, els seu valor.
 la sota, el cavall i el rei valen 1/2.

S'anomena banca a la persona encarregada de repartir les cartes; ell haur de competir amb els altres jugadors al final. Seguint l'ordre de les agulles del rellotge, la banca va donant una carta a cada jugador; cada jugador noms podr amagar-ne una, la resta estar cap amunt. Sempre que vulgui es podr plantar i passar el torn. Si al anar demanat cartes supers el 7 i 1/2 quedaria eliminat. Si un dels jugadors fa el 7 i 1/2 pasa a ser la banca i s'emporta el doble del que ha apostat, si aquesta no aconsegueix fer el mateix. 

Exemple de joc de dues persones;
Els jugadors fan l'aposta mnima d'entrada;
La banca situa davant del jugador una carta cap per avall.
El jugador mira la carta i escull si es planta o si vol seguir amb una nova. Si vol pujar l'aposta ho ha de fer abans de veure la nova carta.
Si segus el jugador hauria d'escollir quina carta quedaria cap per avall (la que li dona la banca o la que li que li havia donat al principi).  ;
Seguit de l'entrega d'aquesta carta el jugador tornaria a escollir si es planta o segueix.
Ara es el torn de la banca. La banca mira la carta que tenia sobre la taula i escull si es planta o segueix (es seguiria apartir d'aqui el mateix procs que el jugador l'nic que canviaria seria qui li donava la carta).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10443" title="Disc compacte" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="5603">



Un disc compacte o CD s un disc ptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades. Va ser originriament creat per a emmagatzemar udio, per posteriorment va ser usat per a emmagatzemar dades (CD-ROM). El disc compacte va ser desenvolupat per Sony i Philips el 1980. El 1982 es va iniciar la seva producci en massa i va anar desplaant progressivament el disc de vinil com a suport d'udio. Posteriorment tamb va desplaar els disquets d'ordinador com a suport per a la distribuci de programari. L'aparici de les gravadores de CDs el va convertir en una eina d'all ms til en el mn de la informtica, per a fer cpies de seguretat i per a transportar arxius. Posteriorment aparegu el DVD, amb ms capacitat grcies a la major densitat de dades i a la possibilitat d'escriure fins a dues capes en la mateixa cara del disc. A inicis del 2007 aparegueren els primers aparells de Blu-Ray i HD-DVD al mercat, amb encara ms capacitat d'emmagatzematge.


En un disc compacte s'hi pot desar:
udio; ;
Vdeo; Vdeo CD (VCD) o Sper Vdeo CD (SVCD);
Dades CD-ROM (noms lectura), CD-R (gravable), CD-RW (regravable);


Un CD estndard t un dimetre de 12 cm i un gruix d'1,2 mm. Hi caben 74 minuts de msica o 650 Megaoctets de dades. Est format per una capa de policarbonat plstic, recobert per una capa d'Alumini (on s'emmagatzema la informaci) i recoberta per una capa protectora. Les unitats lectores/gravadores de CD utilitzen un lser per a llegir/escriure les dades a la superfcie d'alumini.

El disc compacte s un sistema digital d'enregistrament, a diferncia del casset i el disc de vinil, que sn sistemes analgics. Aix vol dir que les ones sonores han estat descrites usant una codificaci numrica, que s el que s'enregistra en el disc. L'aparell reproductor crear el so a partir d'aquesta informaci enregistrada en el disc.

Principals formats;
8 cm - 215 Mb o 21 min;
12 cm - 650 Mb o 74 min;
12 cm - 700 Mb o 80 min;
12 cm - 800 Mb o 90 min;
12 cm - 875 Mb o 100 min;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10445" title="Constant fsica" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="5604">
En cincia, una constant fsica s una magnitud fsica que t un valor numric fix, que no canvia a mesura que passa el temps. Aix contrasta amb les constants matemtiques, que son nombres que no estan directament implicats en la mesura de magnituds fsiques. Les constants fsiques poden ser adimensionals, es a dir, nombres en el seu sentit estricte, per en la majoria d'ocasions les constants, en fsica, s'expressen com un nombre lligat a unes dimensions.

Hi ha moltes constants fsiques, algunes de les ms famoses sn: la constant de Planck, la constant gravitacional i la constant d'Avogadro, (ms coneguda com a nombre d'Avogadro). Les constants prenen moltes formes: la longitud de Planck representa una distancia fsica fonamental; la velocitat de la llum en el buit significa el lmit mxim de velocitat a l'Univers i la constant  , o constant d'estructura fina, caracteritza la interacci entre els electrons i els fotons i s adimensional. 

Paul Adrien Maurice Dirac, el 1937 va ser el primer que va especular amb el fet que certes constants poden haver disminut de valor amb el temps. Les cotes mximes de variaci anual resulten, en qualsevol cas, molt petites, sent de 10-5 per a l'estructura fina i 10-11 per a la constant de gravitaci. Fins avui no hi ha cap conclusi definitiva en aquest aspecte, car les proves que es presenten d'aquest fet estan dins els lmits estadstics de les mesures.

Les constants fsiques sn les segents:



 Vegeu tamb .
Sistema internacional d'unitats;
Unitats atmiques;
Unitats de Planck;

 Enllaos externs .
 Oficina internacional de pesos i mesures;
 Valors recomanats CODATA 2002;
 CODATA (Committee on Data for Science and Technology);
 ICSU (International Council for Science);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10451" title="Escut del Bergued" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="5605">


L'escut oficial del Bergued t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont de 2 cims d'argent movent de la punta; bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

El mont de dos cims s una representaci estilitzada del cim bess del Pedraforca, que domina la part septentrional de la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10452" title="Bandera del Bergued" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="5606">


Blasonament.

De sinople, un mont de 2 cims d'argent movent de la punta; bordura componada d'or i de gules.

Histria.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10504" title="Escut de Castellv de Rosanes" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="5607">


L'escut oficial de Castellv de Rosanes t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'argent tancat d'atzur, acostat de dues roses d'argent botonades i barbades d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Aprovat el 4 d'abril del 2001.

El poble va ser el centre de la baronia de Castellvell: el castell d'argent sobre camper de gules sn les armes parlants dels barons. Les dues roses tamb sn un senyal parlant allusiu al nom de Rosanes. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10505" title="Escut de Cervell" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="5608">


L'escut oficial de Cervell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un crvol d'atzur. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de novembre de 1984.

El crvol d'atzur sobre camper d'or sn les armes parlants dels barons de Cervell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10506" title="Escut de Collbat" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="5609">


L'escut oficial de Collbat t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: primer d'atzur, una tiara d'argent coronada i creuada d'or amb les nfules d'argent franjades d'or; la filiera d'or; segon. de gules, un mont de 7 penyes d'or somat d'una serra tamb d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

La mitra papal de la primera partici s l'atribut del patr del poble, sant Corneli, papa i mrtir del segle III. La segona partici reprodueix les armes parlants del monestir de Montserrat; els seus abats foren els senyors de Collbat fins al 1377.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10507" title="Escut de Corbera de Llobregat" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="5610">


L'escut oficial de Corbera de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un corb de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988.

El corb de sable sobre camper d'or sn les armes parlants dels barons de Corbera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10508" title="Escut de Cornell de Llobregat" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="5611">


L'escut oficial de Cornell de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules; ressaltant sobre el tot un corn de caa d'atzur cordonat de sable. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988.

El corn s el senyal parlant tradicional de la ciutat. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden que Cornell estigu sota jurisdicci reial des del segle XIII, i de fet fou incorporat al territori de la ciutat de Barcelona, centre de la Cort. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10509" title="Escut d'Esparreguera" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="5612">


L'escut oficial d'Esparreguera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una esparreguera arrencada de sinople amb cinc esprrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eullia d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de maig de 1996. 

La mata d'esparreguera s un element parlant que fa referncia al nom de la vila i la creu de Santa Eullia alludeix a la seva patrona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10510" title="Escut d'Esplugues de Llobregat" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="5613">


L'escut oficial d'Esplugues de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una m d'argent una m destra palmellada d'argent; el peu d'or, quatre pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

La m s el senyal tradicional identificatiu de la poblaci, que podria estar relacionat amb les armes parlants del bar de Mald, Rafael Amat i de Cortada (1746-1818), propietari de Can Cortada, la residncia ms important de la localitat. Esplugues es trobava situada al territori de Barcelona, i pertanyia a la Corona: s per aix que l'escut ostenta els quatre pals reials de Catalunya i Arag.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10511" title="Escut de Martorell" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="5614">


L'escut oficial de Martorell t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mar en forma de peu ondat d'argent, carregat de dues faixes ondades d'atzur, sostenint una torre d'or oberta acostada d'una m d'or, de la destra, i d'un martell d'or, sinistra. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de juny de 1992.

Tots els elements de l'escut sn senyals tradicionals i parlants relatius al nom de la poblaci: tant el mar, com la m, la torre i el martell. Martorell va ser centre d'un marquesat des de 1637, d'aqu la corona de marqus. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10512" title="Bandera de Martorell" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="5615">


Blasonament.

Tres pals de sinople, plata i atzur. Sobre el primer, al cap, una torre d'or oberta.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10513" title="Escut d'Olesa de Montserrat" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="5616">


L'escut oficial d'Olesa de Montserrat t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: primer d'or, una olivera arrencada de sinople fruitada de sable; segon de gules, un mont de 7 penyes d'or movent de la punta somat d'una serra tamb d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

En el segle XVIII, l'ajuntament ja utilitzava segells arrodonits on apareixia una olivera i la paraula olesa. Les oliveres estan associades a l'entitat d'Olesa a causa de la varietat d'aquesta planta (olesana) que s'hi conrea pels voltants.

Hi ha versions posteriors dels segles XIX i XX en qu apareixen escuts ovalats quarterats amb els quatre pals al segon i tercer, una olivera arrencada al primer i un mont amb penyes al quart.

Els quatre pals es van haver de treure perqu mai havia estat un municipi de jurisdicci reial. Es va caironar per fer notar que era un municipi i es va canviar la corona no fixa de llavors per una de vila.

Com que el primer smbol de distinci era l'olivera s'havia de posar en primer lloc, i en segon un mont i una serra d'or (segons la llegenda el tipus de serra amb qu els ngels tallaren Montserrat) per representar que la seva jurisdicci era la del monestir de Montserrat.

Va aprovar-se el 9 de maig de 1986 i publicar-se en el DOGC el 30 de juliol del mateix any.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10514" title="Escut de la Palma de Cervell" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="5617">


L'escut oficial de la Palma de Cervell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una palma de sinople en pal. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Aprovat el 6 de febrer del 2001.

Armes parlants relatives al nom del poble; l'esmalt d'or recorda l'escut de Cervell, municipi del qual va formar part fins al 1998.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10515" title="Escut del Papiol" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="5618">


L'escut oficial del Papiol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una creu de Santa Eullia en forma de sautor ple de sinople. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de desembre de 1992.

El sautor o creu de Santa Eullia s l'atribut de la patrona de la localitat. Els colors or i sinople provenen de les armes de la baronia del Papiol, concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10516" title="Bandera del Papiol" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="5619">

La bandera oficial del Papiol (Baix Llobregat) t el segent blasonament:
Groga, amb una creu de Santa Eullia plena amb braos d'amplada d'1/6 de l'alt del drap, de color verd.

s una variaci de les armes del llinatge Papiol per a adaptar-les a un primitiu senyal del poble.

Va ser aprovada el 12 de maig de 1994.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10517" title="Escut del Prat de Llobregat" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="5620">


L'escut oficial del Prat de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una espasa d'argent guarnida d'or i una clau d'or amb la dent al cap i mirant cap endins passades en sautor. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Aprovat el 23 d'abril del 2001.

Els senyals tradicionals de l'escut de la ciutat sn la clau i l'espasa, atributs respectius dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10518" title="Escut de Sant Boi de Llobregat" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="5621">


L'escut oficial de Sant Boi de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una campana d'argent batallada de gules. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 10 de desembre de 1985.

La campana s el senyal tradicional de la localitat, i no va lligada a cap esdeveniment histric particular; es diu que simbolitza la campana que cridava els vens a aplegar-se a la plaa. Sant Just Desvern, un municipi proper, tamb t una campana al seu escut. La corona recorda la baronia de Sant Boi, creada el 1523 per Antoni de Cardona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10519" title="Escut de Sant Climent de Llobregat" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="5622">


L'escut oficial de Sant Climent de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una ncora d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Fou aprovat el 16 de juny de 1983.

L'ncora s l'atribut del papa sant Climent, patr del poble, que fou martiritzat pels soldats romans lligant-li el coll a una ncora i llanant-lo al mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10520" title="Escut de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="5623">


L'escut oficial de Sant Feliu de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una graella de sable i una palma d'or passades en sautor la graella en banda per damunt de la palma en barra. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Aprovat l'1 de desembre de 1999.

L'escut tradicional mostra una palma i una graella, els atributs del mrtir sant Lloren, patr de la ciutat des de 1524, quan es va crear la parrquia de Sant Lloren que va reemplaar l'antiga capella de Sant Feliu, que es remuntava al segle XI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10521" title="Escut de Sant Joan Desp" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="5624">


L'escut oficial de Sant Joan Desp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un pi arrencat de sinople amb un anyell pasqual d'argent (portant la banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent, amb l'asta creuada d'argent) reguardant travessat al tronc. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 10 d'abril de 1984.

L'anyell pasqual s l'atribut de sant Joan Baptista, patr de la poblaci, que es va desenvolupar al voltant de l'antiga capella de Sant Joan (esmentada ja l'any 1002), la qual fou construda vora un gran pi, que s el que don nom a la localitat (Sant Joan del Pi). El pi, doncs, s el senyal parlant tradicional, ja esmentat per primera vegada en una descripci de l'escut de 1789, el qual no representava encara l'anyell pasqual. A la porta de l'esglsia, a ms, hi havia una imatge de l'escut amb sant Joan i un pi a banda i banda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10522" title="Escut de Sant Just Desvern" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="5625">


L'escut oficial de Sant Just Desvern t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una campana d'atzur, batallada d'argent. Si s'escau per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de juliol de 1984.

La campana s el senyal tradicional de l'escut del poble, i no est lligat amb cap esdeveniment histric particular; es diu que podria simbolitzar la campana que cridava els vens a aplegar-se a la plaa. Sant Boi de Llobregat, un municipi proper, tamb t una campana al seu escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10523" title="Escut de Santa Coloma de Cervell" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="5626">


L'escut oficial de Santa Coloma de Cervell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una coloma d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 11 d'abril de 1989.

El colom s un senyal parlant i s l'atribut de santa Coloma, la patrona del poble. Els colors, or i atzur, provenen de les armes dels barons de Cervell, senyors de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10524" title="Bandera de Santa Coloma de Cervell" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="5627">

La Bandera de Santa Coloma de Cervell s de color groc or, amb una coloma d'atzur al seu centre, i va ser aprovada l'11 d'abril de 1989.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10525" title="Escut de Torrelles de Llobregat" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="5628">


L'escut oficial de Torrelles de Llobregat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 3 torres d'atzur obertes. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de maig de 1982.

Les tres torres sn el senyal parlant tradicional. Les armes vnen de la famlia Torrelles, senyors del poble, que pertanyia a la baronia de Cervell, de les armes de la qual provenen els colors or i atzur. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10526" title="Escut de Vallirana" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="5629">


L'escut oficial de Vallirana t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un crvol passant d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de febrer de 1989.

El crvol s el senyal tradicional del poble. Vallirana pertanyia a la baronia de Cervell, de la qual va agafar les armes, intercanviant-ne els colors. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10527" title="Escut de Viladecans" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="5630">


L'escut oficial de Viladecans t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un agnus Dei d'argent contornat i reguardant, nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de juny de 1994.

L'agnusdei, o anyell pasqual, s l'atribut de sant Joan Baptista, el patr de la ciutat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10528" title="Bandera de Viladecans" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="5631">


Blasonament.

De sinople, quatr al cap a la sinestra de gules amb una creu plena d'argent.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10532" title="Escut d'Albons" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="5632">


L'escut oficial d'Albons t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell obert d'argent, acostat de 2 estrelles de 8 puntes d'argent, una a cada costat, i sobremuntat d'una espasa d'argent guarnida d'or i d'una palma d'or passades en sautor, l'espasa en banda i per damunt de la palma en barra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 30 d'octubre de 1992.

L'element central s l'antic castell medieval del poble, les dues estrelles a banda i banda sn un senyal tradicional i la palma i l'espasa sn els atributs del martiri de sant Cugat, patr de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10533" title="Bandera d'Albons" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="5633">


Blasonament.
La bandera oficial d'Albons  (Baix Empord) t el segent blasonament:

Bandera   apasada, de  proporcions  dos  d'alt  per  tres d'ample, verda  amb un pal central blanc de gruix 2/9 de la llargada del  drap. Al  centre  de  cada  part  verda, una  estrella  de vuit puntes blanca, de dimetre 1/3 de l'alada del mateix drap.

Histria.
Va ser aprovada en el Ple de l'ajuntament el 28  de  novembre  de  1994 i publicada en el DOGC el 25 de gener de 1995.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10539" title="Escut de Begur" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="5634">


L'escut oficial de Begur t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, un castell obert de sable sostingut sobre un mar en forma de peu d'atzur carregat de 2 faixes ondades d'argent; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 3 de setembre de 1993 i publicat en el DOGC el 17 de setembre del mateix any.

L'escut mostra el castell de Begur al costat del mar i les armes reials de Catalunya (els quatre pals), perqu la vila estava sota la jurisdicci de la Corona.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10540" title="Bandera de Begur" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="5635">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt pre tres de llarg dividida en creu en quatre parts, les dues del pal quadrades separades entre si per una lnia ondada de dues ones, la superior blanca i carregada amb el castell negre de l'escut, d'altura 1/3 del total de l'alt del drap, i la inferior blava; les dues parts del vol, vermella la superior i groga la inferior.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 6 de setembre de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10547" title="Escut de la Bisbal d'Empord" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="5636">


L'escut oficial de la Bisbal d'Empord t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una creu tripomejada d'argent. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992.

La creu tripomejada s el senyal tradicional de la ciutat, possiblement una referncia als bisbes de Girona, senyors de la Bisbal.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10548" title="Bandera de la Bisbal d'Empord" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="5637">

La bandera oficial de la Bisbal d'Empord t el segent blasonament:

De gules, una creu tripomejada d'argent.

La creu t una alada de 7/9 del drap, i els braos tenen una amplada d'1/18.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10551" title="Escut de Calonge" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="5638">


L'escut oficial de Calonge t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: al 1r. d'argent, una col de caluix llarg arrencada de sinople; al 2n. d'atzur, un roc d'or; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

La col s el senyal parlant tradicional referit al nom de la localitat, que popularment es pronuncia "colonge". La vila fou el centre d'una baronia al segle XV: el roc d'or sobre camper d'atzur prov de les armes dels Requesens, barons de Calonge. Els quatre pals recorden la jurisdicci reial sobre la vila.

Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10553" title="Serralada" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="5639">
Una serralada s un conjunt de muntanyes que t una formaci comuna i caracterstiques semblants. Generalment s ms llarg que ample. 

A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i la Serralada Costanera i al Pas Valenci el Masss del Penyagolosa. La serralada amb els cims ms alts s la de l'Himlaia i la ms llarga la dels Andes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10557" title="Escut de Colomers" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="5640">


L'escut oficial de Colomers t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un colom contornat d'atzur perxat sobre una branca de sinople movent del cant sinistre de la punta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

El colom damunt la branca d'arbre s un senyal parlant tradicional referent al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10560" title="Escut de Cor" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="5641">


L'escut oficial de Cor t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un cor de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Aprovat el 19 de setembre del 2000.

El gran cor de gules s un senyal parlant, un "cor sa", referit al nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10561" title="cid desoxiribonucleic" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="5642">


L'cid desoxiribonucleic (ADN o DNA) s un cid nucleic que cont les instruccions gentiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els ssers vius coneguts, aix com en alguns virus. La funci principal de les molcules d'ADN s l'emmagatzemament d'informaci a llarg termini. L'ADN s sovint comparat a un conjunt de plantilles, una recepta, o un codi, car cont les instruccions requerides per a produir altres components de les cllules, com ara protenes i molcules d'cid ribonucleic (ARN). Els segments d'ADN que porten aquesta informaci gentica reben el nom de gen, per altres seqncies d'ADN tenen una funci estructural o estan implicats en la regulaci de l's d'aquesta informaci gentica.

Des d'un punt de vista qumic, l'ADN es compon de dos llargs polmers d'unitats simples anomenades nucletids, amb un tronc compost de sucres i grups fosfats units per enllaos ster. Aquestes dues cadenes s'estenen en direccions oposades l'una de l'altra, i per tant sn antiparalleles. Cada sucre est unit a una d'entre quatre tipus de molcules anomenades bases. s la seqncia d'aquestes quatre bases al llarg de la cadena la que codifica la informaci. La informaci s interpretada utilitzant el codi gentic, que especifica la seqncia dels aminocids en les protenes. El codi s llegit per mitj de la cpia de segments d'ADN en l'cid nucleic relacionat ARN, en un procs anomenat transcripci.

Dins de les cllules, l'ADN s'organitza en estructures anomenades cromosomes. Aquests cromosomes sn duplicats abans que les cllules es divideixin, en un procs anomenat replicaci de l'ADN. Els organismes eucariotes (animals, plantes, fongs i protists) emmagatzemen l'ADN dins del nucli cellular, mentre que els procariotes (eubacteris i arqueobacteris), es troba dins del citoplasma de la cllula. Dins dels cromosomes, protenes cromatines com ara les histones compacten i organitzen l'ADN. Aquestes estructures compactes guien la interacci entre l'ADN i altres protenes, ajudant a controlar quines parts de l'ADN sn transcrites.

Propietats.

L'ADN s un polmer llarg compost d'unitats que es repeteixen anomenats nucletid. La cadena d'ADN t una amplada d'entre 22 i 26 ngstrms (2,2-2,6 nanmetres), i un nucletid t una llargada de 3,3  (0,33 nm). Tot i que cada unitat repetitiva individual s molt petita, els polmers d'ADN poden ser molcules enormes que contenen milions de nucletids. Per exemple, el cromosoma hum ms gran, el cromosoma nmero 1, t una llargada d'aproximadament 220 milions de parells de bases.

En els organismes vius, l'ADN no sol existir en forma de molcula nica, sin com un parell de molcules estretament associades. Aquestes dues cadenes s'entrellacen com lianes, formant una doble hlix. Els nucletids repetits contenen tant el segment del tronc de la molcula, que mant la cadena unida, i una bae, que interactua amb l'altra cadena d'ADN de l'hlix. En general, una base unida a un sucre s anomenada nuclesid, i una base unida a un sucre i un o ms grups fosfat rep el nom de nucletid. Si diversos nucletids estan units, com en el cas de l'ADN, el polmer rep el nom de polinucletid.

El tronc de la cadena d'ADN es compon de residus de fosfats i de sucres que es van alternant. El sucre de l'ADN s la 2-desoxiribosa, que s una pentosa (amb cinc toms de carboni). Els sucres sn units per grups fosfat que formen enllaos fosfodister entre el tercer i el cinqu tom de carboni dels anells de sucres adjacents. Aquests enllaos asimtrics signifiquen que una cadena d'ADN t una direcci. En una doble hlix la direcci dels nucletids en una cadena s la inversa de la direcci de l'altra cadena. Aquest arranjament de les cadenes d'ADN s denominat antiparallel. Els extrems asimtrics de les cadenes sn denominats extrems 5  ("cinc primer") i 3  ("tres primer"); el 5  s el que t un grup fosfat terminal i el 3  s el que t un grup hidroxil terminal. Una de les diferncies principals entre l'ADN i l'ARN s el sucre; en l'ARN, la 2-desoxiribosa s substituda pel sucre pentosa alternatiu ribosa.

Histria.
Tot va comenar quan Mendel, en el seu hort de psols, va fer els coneguts experiments comparant els seus colors; de qualsevol manera, Mendel desconeixia l'existncia de l'ADN i dels gens. Ac s'hi far un reps del que sn els esdeveniments cronolgics sobre l'ADN.

Segle XIX - Miescher; alla i descobreix la nuclena.
Segle XX - Griffith; investiga sobre malalties respiratries humanes, les quals quasi totes estan provocades pel bacteri Diplococcus pneumoniae.
Experiment de la transformaci bacteriana: de bacteris D. pneumaoniae hi ha de dos tipus de soques que es diferencien pels marges que fan les seves colnies allades en cultiu en placa de Petri: la soca S (de l'angls smooth, suau) i R (rough). Introduint aquests bacteris en una rata, observ que si inoculava una rata amb soca R aquesta vivia, mentre que si inoculava rates amb bacteris de la soca S llavors morien. Si l'incul S estava mort i s'inoculava les rates sobrevivien. En canvi, amb bacteris S morts i bacteris R vius inoculats alhora produen la mort de les rates, i de la sang s'allaven bacteris S vius. Aix no vol dir que els bacteris S hagin ressuscitat, sin que els bacteris R han agafat un component dels S que Griffith no sabia, i s'han tornat S.
1944 - Avery, MacLeod, MacCarty; descobreixen que el que provoca el canvi d'R vius a S vius s l'ADN, ja que combinant bacteris R amb els glcids, lpids, protenes, algun ADN i l'ARN segueixen ssent R, mentre que en una part que s'ha combinat amb l'ADN es tornen bacteris S.
1952 - Hersey i Chase van fer treballs sobre els bacterifags. El ms conegut consistia en cultivar bacteris amb substrats marcats amb fsfor i nitrogen radioactiu. ;
1953 - Rosalind Franklin, Maurice Wilkins, James Watson, Francis Crick; co-descobreixen l'estructura de l'ADN interpretant imatges de difracci de raigs X. Els dos primers treballaven separats, mentre els dos ltims treballaven conjuntament a la universitat de Cambridge. Tots sn premis nobel menys Franklin, ja que va morir abans que l'hi concedissin.

Estructura molecular.

L'ADN s un polmer orgnic no ramificat format per unitats de nucletids. La uni dels nucletids es realitza entre el carboni 5' (cinc prima) d'un nucletid amb el carboni 3' del segent, mitjanant un enlla covalent. Sempre est format per nucletids de timina (T), adenina (A), guanina (G) i citosina (C).

Les molcules de desoxiribosa i de fosfat queden a la part externa de l'ADN, actuant com a columna vertebral de l'ADN, i a l'interior queden les bases nitrogenades unides cadascuna amb la seva complementria.

L'ADN inactiu est conformat per dues cadenes complementaries i antiparalleles. Es complementen a travs de les unions no covalents com sn l'stacking o apilament de les bases nitrogenades, forces electrosttiques de l'exterior de la cadena i la ms important des del punt de vista gentic les unions per pont d'hidrogen.

La uni de pont d'hidrogen s'estableix entre una base nitrogenada d'una cadena i l'oposada a ella. Aquesta uni sempre es produeix entre timina i adenina; i guanina i citosina, ja que mant l'amplada de la fibra d'ADN estable. Aquesta norma explica perqu es diu que les dues cadenes sn complementaries.

Funci de l'ADN.
Estructura fsica dels gens. L'ADN conforma la matria bsica dels gens. s, amb excepci de l'ARN en alguns virus, el material gentic per excellncia. s estable i la seva doble cadena permet correccions, ja que cont dues seqncies complementaries i per tant redunda informaci. La transmissi de gens al llarg de les generacions s per transmissi de l'ADN. Tamb s'estructura per a formar els cromosomes durant la divisi cellular en els organismes eucariotes.
Replicaci. L'ADN s una estructura capa de replicar-se. s a dir, pot duplicar-se amb l'ajuda de la maquinria bioqumica d'una cllula.
Expressi gnica. La funci de l'ADN que forma els gens s expressar-se. L'expressi de l'ADN es realitza a travs d'una cpia a ARNm (ARN missatger o mRNA en angls). Sobre aquesta cpia d'ARNm operaran els ribosomes que fabricaran protenes, que presenten ms plasticitat de funci. La seqncia de l'ADN cont ja la informaci codificada de la protena. s rar, per hi ha ARN que tenen capacitat cataltica per ells mateixos.

Caracterstiques de la doble-hlix.

Les dues cadenes sn antiparalleles: si una s 5'   3', l'altra s 3'   5'.
Les dues cadenes sn complementries: una A comporta una T, una C comporta una G i viceversa.
Les dues cadenes tenen un plegament plectonmic: com el d'una trena.
T capacitat autoreplicativa: pot fer cpies d'ella mateixa.
No varia ni amb l'edat ni amb l'alimentaci, per pot mutar.

Referncies.


Vegeu tamb.
Efecte hipercrmic;
Cinetoplast;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10562" title="Carlads" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="5643">
El Carlads (en occit Carlads, en francs Carladez o Carlads) s un territori histric occit, a l'Alvrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal. 

Conform a l'Alta edat mitjana el vescomtat de Carlat, que en el segle X fou incorporat en part als dominis del Casal de Provena. Arran del matrimoni de Dola de Provena amb el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, el vescomtat pass ms tard als dominis d'en Ramon Berenguer IV. Dins dels dominis del rei trobador Alfons I el Cast, constitua el territori ms septentrional i fou donat en feu als vescomtes de Rods, que en posseen l'altra part. Desprs de la batalla de Muret (1213), el Carlads romangu sota els dominis del Casal d'Arag. El 1276 s'incorpor als dominis del segon fill de Jaume I de Catalunya-Arag, Jaume II de Mallorca, juntament amb Montpeller, Rods i Rossell-Cerdanya. El rei Jaume III de Mallorca els ced el 1349 a la Corona de Frana per sufragar la campanya per recuperar el regne de Mallorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10563" title="Guerra dels Segadors" nonfiltered="640" processed="637" dbindex="5644">






La Guerra dels Segadors s el conflicte bllic que afect bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingu com a efecte ms perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i Frana, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rossell, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren aix a mans franceses.

Causes.
Els Estats monrquics absolutistes i el rgim senyorial sobre el qual es basaven, provoc un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII.

A Catalunya es vei agreujat pel malestar que gener a diferents contrades catalanes la presncia de tropes castellanes durant les guerres entre Frana i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rossell van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exrcit d'ocupaci.

Un altre detonant fou la crisi de relacions poltiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispnica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en qu estava immersa.

El comte duc d'Olivares, primer ministre o favorit, de Felip IV de Castella i III d'Arag, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front a la poltica expansionista dels ustria a Europa, propos el 1626 un programa encaminat a obtenir dels regnes no castellans de la monarquia la mateixa contribuci, tant en homes com en diners. Era l'anomenada Uni d'armes, que atemptava contra el rgim constitucional catal i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hispniques.

El 1638, el canonge de la Seu d'Urgell Pau Claris, conegut per la seva lluita contra els bisbes no catalans que sempre collaboraven amb la corona, fou elegit diputat pel bra eclesistic i president de la Generalitat, mentre que Francesc de Tamarit era elegit diputat pel bra militar i Josep Miquel Quintana pel bra popular.

Al voltant del 1639, les dues causes s'entroncaren i es produ la natural identificaci i solidaritat dels pagesos amb l'actitud de recel poltic de les autoritats i s'an configurant la doctrina poltica de l'aixecament i la ideologia popular de la revolta. Per la gran aristocrcia catalana i la cada vegada ms important burgesia urbana tenien unes actituds poltiques ms moderades envers la monarquia.

El mateix any, la caiguda d'pol i Salses en mans dels francesos i governades per alcaids no catalans, que es rendiren, sembla, per suborn, accentu la tensi entre la cort i el Principat. Encara que la campanya del Rossell acab amb la posterior recuperaci de Salses el 28 de gener del 1640. El rei, temors de nous atacs francesos, orden que l'exrcit mercenari rests sobre el pas, fet que produ greus incidents a petits nuclis camperols com Sant Esteve de Palautordera, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Palafrugell, etc.

Desenvolupament del conflicte.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu crrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.

El Corpus de Sang.


El 7 de juny del mateix any, en el que es coneix com el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i s'origina un mot, en el qual fou assassinat (no del tot aclarit) el comte de Queralt i virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Aquest fet marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autntica revolta social. Fou succet per l'anterior virrei Enric III d'Empries que tot i gaudir de molt mala salut, va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prest jurament com a virrei de Catalunya el mat del 19 de juny de 1640. Desprs d'arrestar els dos comandants ms impopulars de l'exrcit castell, la seva malaltia s'agreuj i moria el 22 de juliol. Catalunya estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les niques figures d'autoritat en un territori escombrat per la revoluci.

El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya Francesc de Tamarit, Ramon de Guimer i Francesc de Vilaplana van signar el Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besanon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representaci de Llus XIII de Frana, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la Monarquia Hispnica i quedaria constituda com a repblica lliure sota la protecci del rei francs.

La invasi castellana.
El setembre, l'exrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Pedro Fajardo, el marqus de Los Vlez, va ocupar Tortosa, que tenia una guarnici castellana al Castell de la Suda, amb un exrcit de 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons i la va convertir en el port de sortida de tropa i municions a Itlia i el Rossell. Avanant en direcci a Barcelona i desprs de les batalles del coll de Balaguer (10 de desembre) i de Cambrils, el 24 de desembre pren la ciutat de Tarragona, que Roger de Bossost, bar d'Espenan, va rendir sense combatre, fugint a Frana en lloc de defensar Martorell, on van anar les tropes catalanes de la ciutat, mentre Josep Margarit i de Biure atacava la rereguarda a Constant. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat.

Proclamaci de la Repblica.
El 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetraci de l'exrcit castell desprs de la derrota a la batalla de Martorell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam finalment la Repblica Catalana, ara amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politico-militar amb Frana. 

Catalunya, francesa.

Amb les tropes castellanes ja a Sants, per tal d'obtenir l'ajuda necessria, sota les disposicions de la Junta de Guerra que es constitu a la ciutat de Barcelona i de la que formaren part, entre d'altres Francesc de Tamarit i Joan Pere Fontanella, Catalunya es posava finalment sota l'obedincia de Llus XIII de Frana el 23 de gener de 1641 i la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641) obligant a l'exrcit castell del marqus de Los Vlez a retirar-se a Tarragona on qued assetjat durant mesos i fou rellevat com a virrei per Federico Colonna. 

Pocs dies desprs de la victria de Barcelona, el 14 de febrer arribava l'ajuda de l'exrcit francs de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maill-Brz. El 25 de febrer es forma el Batall del Principat d'exrcit regular que lluitar al costat de l'exrcit francs, amb 5.000 soldats d'infanteria dirigits per Josep Sacosta i 500 de cavalleria comandats per Josep d'Ardena, que es pagaran amb l'impost del batall. Tanmateix, el 27 de febrer moria Pau Claris.

El setge de Tarragona.
La campanya de Tarragona comena a l'abril de 1641 i s'estableix el setge el 4 de maig, mentre que el bloqueig de la ciutat per mar s efectiu el 5 de maig. Es tanca el cercle a l'interior per Constant i Salou, per el setge s aixecat quan en el segon intent, un gran estol espanyol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza va lliurar provisions a la ciutat, derrotant l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis.

Les campanyes militars.
Els castellans envien dues columnes el 1642, la primera de 20.000 homes des de Fraga atacant Lleida i la segona de 4.500 homes des de Tarragona cap al Rossell, sent interceptats i derrotats a la batalla de Montmel i la batalla de la Granada. Els espanyols retiren bona part de l'exrcit que es troba a Roses per via martima i Frana aconsegueix, durant l'estiu del 1642, l'ocupaci de Cotlliure, Perpiny i de Salses i amb aix el control dels comtats de Rossell i de Cerdanya, i les tropes situades al sud van atacar Monts i Tamarit de Llitera. L'any segent, queden en mans espanyoles nicament Tarragona, Tortosa i Roses. 

El Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i d'aquesta manera els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succeir el seu fill Llus XIV, conegut com el rei sol, fins el 1652, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

El 1644 Felip IV aconseguia recuperar Lleida i mantenir Tarragona de l'assalt franco-catal provocant la substituci de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena. A partir de 1645 els francesos ocupen Roses, i recuperen terreny al sud, alliberant Agramunt, Cervera i Mollerussa, sense poder travessar el Segre envaint l'Empord, i assetjant Girona, escometent el Valls, i ocupant temporalment Cadaqus, Castell d'Empries, Solsona i Berga. Tortosa es mantingu sota sobirania castellana fins al 1648, en qu fou conquerida pels francesos, que s hi mantingueren fins al 1650. La guerra de la Fronda, una guerra civil francesa durant la minoria d'edat de Llus XIV de Frana va afeblir les possibilitats militars franceses a Catalunya, amb la retirada de gran part de la tropa francesa i va provocar l'avan de les tropes castellanes. 

Durant la major part de la guerra, la lnia divisria entre les dues sobiranies seguiria aproximadament el Llobregat amunt, trencaria vers Igualada i Cervera i la Seu d'Urgell, totes tres de la banda francesa. Incursions des d'una i altra banda feren oscillar aquesta lnia. Amb el Tractat dels Pirineus, Frana renunciava al Principat de Catalunya per s'annexionava el Rossell, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya conservava les seves institucions i les seves constitucions, per Frana abolia totes les dels territoris controlats.

El final de la guerra.
El conflicte s'allarg ms enll de la Pau de Westflia (1648). Per durant la guerra, els mateixos conflictes anteriors amb els castellans es repetien ara amb els francesos. Les tropes franceses tamb provocaren malestar i entraren en lluita amb la poblaci rural. De la mateixa manera, l'administraci poltica francesa a Catalunya, tingu greus topades amb els organismes poltics i eclesistics catalans per no respectar les constitucions.

La campanya espanyola de 1649 va partir de Lleida de 6.000 homes i 3.000 cavallers comandats per Juan de Garay Otaez, avanava des de Lleida, passant per Vimbod, Poblet, Cabra del Camp, Montblanc, Valls, Constant, Tarragona, on es van rebre reforos, Torredembarra, Vilanova i la Geltr i Sitges, deixant tropes en ella, i tornant cap a Lleida, va abandonar la costa i va vncer en la batalla de Vilafranca el 17 d'octubre i Montblanc el 14 de novembre.  

Cap al 1650 el recolzament que inicialment s'havia donat al domini francs s'ensorrava mentre l'exrcit espanyol, Francisco de Orozco, el marqus de Mortara, avanava de nou des de Lleida i posava setge a Barcelona l'agost de 1651. El 1652 Barcelona, desprs d'un any de setge i l'entrada de la pesta, queia en mans de l'exrcit de Felip IV comandat per Joan Josep d'ustria. D'aquesta manera es posava fi al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obedincia del rei castell. 

Els intents de recuperar el territori.
Les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys fins la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, i el 1653 el general francs Philippe de La Mothe-Houdancourt amb els catalans liderats per Josep Margarit i de Biure, un total de catorze mil homes i quatre mil cavalls entrava per el Perts. La conferncia de Ceret i el tractat de Llvia (1660) van conformar la frontera entre les dues corones.

 Cronologia .
1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.
1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposici a la Uni d'armes.
1639. Els francesos ocupen Salses i pol.
1640. Revoluci popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny). Revoluci poltica. Inici de la Guerra dels Segadors. Pacte de Ceret.
1640. Revolta i independncia de Portugal.
1640 -1641. Campanya espanyola. Ocupaci de Tortosa, Batalla de Cambrils, ocupaci de Tarragona i Batalla de Martorell.
1641. Llus XIII s proclamat comte de Barcelona.
1641. Batalla de Montjuc. Retirada espanyola a Tarragona;
1641. Fracs del Setge de Tarragona. Batalles de Constant, El Catllar, Naval de Tarragona i 2a Naval de Tarragona;
1642. Ocupaci francesa de Monts, Perpiny i Salses. Atacs infructuosos espanyol a Lleida i francs a Tortosa.
1643. Llus XIV s proclamat comte de Barcelona.
1645. Setge de Roses i ocupaci francesa.
1648. Setge de Tortosa i ocupaci francesa.
1649. Campanya espanyola: Lleida, Vimbod, Poblet, Cabra del Camp, Montblanc, Valls, Constant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltr, Sitges, batalla de Vilafranca, batalla de Montblanc.

1650. Guerra de la Fronda. Retirada de bona part de les tropes franceses per lluitar en la guerra civil francesa.
1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.
1659. Tractat dels Pirineus.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Els Segadors - Himne nacional de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Histries de Catalunya: La Guerra dels Segadors;
 Els segadors en mp3;
 La Guerra dels Segadors al Museu d'Histria de Catalunya;
  Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua en tiempo de Felipe IV Francisco Manuel de Melo (1608-1666) ;
  La rebelin de Barcelona ni es por el gevo ni es por el fuero. 1641, pamflet de Quevedo contra la revolta catalana de 1640;
  La rebelin de Barcelona ni es por el gevo ni es por el fuero panflet citat a Wikisource.
  Armas de papel. Quevedo y sus contemporneos ante la guerra de Catalua Estudi detallat;
 ngela Serrano, Josep Margarit, un patriota catal a la revolta dels Segadors ;

Bibliografia.
 Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Histria de Catalunya;
 Joan-F. Cabestany i Enric Bagu, Histria de Catalunya ISBN 84-390-0125-8;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
 J.H. Elliott, La Revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya traducci catalana de Josep Vallverd. Barcelona: Vicens-Vives, 1966. ;
 J.H. Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya, Publ. Universitat de Valencia, 2006 ISBN 84-370-6344-2 ;
  Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cdiz. ISBN 84-7786-021-1. ;
  Fernando Snchez Marcos, Catalua y el gobierno central tras la guerra de los segadores, 1652-1679 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10565" title="Arans" nonfiltered="641" processed="638" dbindex="5645">


L' arans (en occit: arans) s una varietat de l'occit, del dialecte gasc, af a les varietats de Comenge. s llengua prpia de la Vall d'Aran (era Val d'Aran). s llengua oficial a tota la Comunitat Autnoma de Catalunya conjuntament amb el castell i el catal des de l'aplicaci del nou estatut  el 9 d'agost del 2006. A la Vall s la llengua vehicular de l'ensenyament des de 1984.
 s de la Llengua .




Gaireb el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situaci de minoritzaci en relaci al castell i al catal.

 Gramtica .
Alguns trets de l'arans;
o, : es pronuncia com la "u" del castell o catal, Arr.
: amb accent greu es pronncia "o" oberta, com en catal, Vilams. ;
u, : es pronuncia com la "u" del francs: Salard. En posici del diftong, es pronuncia "u" del castell o catal, mau. ;
: amb accent greu es pronuncia "e" oberta com en catal o francs: Aubrt. ;
lh: es pronuncia com la "ll" del catal o castell: Vielha. ;
nh: es pronuncia com la "ny" en catal, "" en castell o "gn" en francs i itali: Unha. ;
sh, ish: es pronuncia com en catal "x/ix" o en francs "ch": peish. ;
th: es pronuncia sempre com una "t".
h: s muda, per en qualques pobles es pronuncia aspirada: hum. ;
n: s muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular: camins. ;

Quadre comparatiu amb altres llenges romniques



Normativitzaci de l'arans.

L'arans est normativitzat segons la norma clssica i unitria de l'occit, definida inicialment per Los Alibrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO son reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Arans) des del 1999.

Per alguns detalls de l'adaptaci d'aquesta normativa a l'arans sn diferents de l's preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses sn en teoria possibles tamb en altres varietats de gasc, per en prctica s'usen noms en arans, ja que la resta del gasc prefereix solucions ms unitries. Essencialment es tracta:
 de la forma de plural femen en -es en comptes de la grafia -as que s ms unitria i englobant (podent pronunciar-se  segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").
 de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que s ms unitria i englobant (podent pronunciar-se  segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").
Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'arans utilitzi les formes grfiques ms unitries com ara -as i v.

La normativa de l'occit, aplicada a l'arans i a alguns parlars gascons vens, nota certes peculiaritats morfolgiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre ms coses.

Hispanitzaci de l'arans.
Degut a la seva pertinena a l'Estat espanyol, l'arans s sotms a influncies pesants de la llengua castellana i alhora del catal. Aix l'arans ha incorporat aquestes darreres dcades una allau de neologismes "hispnics" com actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), laborau, matrcula (vs. inscripcion), oficina (vs. buru) o sollicitud al seu vocabulari tcnic. 

Un problema similar ocorre amb l'occit de l'estat francs que rep un allau de gallicismes, i l'occit de les Valls Occitanes (estat itali) que rep una muni d'italianismes.

Enllaos externs.
Traductor catal-arans i arans-catal;
Curs i enllaos sobre l'arans;
Curs d'arans;
Pgina de la Generalitat de Catalunya sobre l'arans;
Pgina sobre l'arans, amb diccionari incls;
Diccionari infantil catal-arans;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10566" title="Gasc" nonfiltered="642" processed="639" dbindex="5646">



El gasc (en occit: gascon) s el dialecte ms occidental de l'occit, prou diferenciat per ra d'un substrat basc. L'arans s un subdialecte del gasc pirinenc.


Etimologia.
Els mots  gascon  et  basc  tenen el mateix origen etimolgic : vascon.
Gasc s una adaptaci aquitano-romana de la pronncia germnica Waskon.

Trets propis del gasc.
Aquesta varietat occitana t una forta personalitat i s fora diferenciada de la resta dels dialectes d'oc i per aix alguns lingistes afirmaren que es tractava d'una llengua diferent. Aquesta opini s molt minoritria avui i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'occitanisme.
El gasc es divideix en diversos subdialectes entre els quals domina en el camp normatiu la varietat bearnesa (que en molts aspectes presenta ms peculiaritats que l'allunyen del llenguadoci).
Els parlars pirinencs presenten tendncies peculiars com l'article pirinenc eth (femen era), la conservaci possible del s  final ton pel grafema -a final i, ms localment, uns plurals femenins en  (l'arans transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia -es en lloc de -as).

Pire Bc, un dels estudiosos ms valuosos del gasc, va proposar de canviar la divisi supradialectal tradicional de l'occit (dos grups: nord-occit i sud-occit) separant el gasc del sud-occit, formant aix una nova entitat ms marcada. Tamb se sol adjuntar el gasc al llenguadoci meridional per a formar una entitat dita aquitanopirinenca. 

Algunes de les caracterstiques particulars del gasc sn:

 Canvi de f a h (que en alguns indrets no es pronuncia) -> Huec (foc). Heugura (falguera).
 Caiguda de n intervoclica -> Haria (farina), Lua (lluna).
 Transformaci de ll llatina en th en posici final i en r en posici intervoclica -> Castth (castell), bth bra (bell bella).
 Conservaci de QUA i GUA llatins (a la resta de l'occit passen a  i ) -> Guardar (guardar);
 Reducci de -MB- i -ND- llatins a  i  com en catal i en part del llenguadoci meridional.

 Codi escrit .

El gasc fa servir algunes grafies particulars com h-, -th, -sh i nh (com a inhrn per a evitar una possible confusi amb -nh-). 

Regions.
Dins l'estat francs.
Departaments dins la zona d'influncia del gasc:

 Alts Pirineus (Bigorra);
 Landes;
 Gers;
 Gironde (expte una part que comprn la zona de l'antic parlar del saintongs i del Llenguadoci);
 Una part dels Pirineus Atlntics: (Bearn i les zones d'influncia de Baiona, Anglet, Birritz, Bidaxune, La Bastida).
 Olt i Garona, parcialment en zona llenguadociana;
 Alta Garona, parcialment en zona llenguadociana;
 Arieja, parcialment en zona llenguadociana;
 Tarn i Garona, (Lomanya).

Dins l'estat espanyol.
 Vall d'Aran.
 Antigament havien existit colnies gascones dins del Pas Basc espanyol: Donosti, Hondarribia, Pasaia (Article que n'explica la histria).

Cartografia.
Aquestes imatges ens mostren la situaci geogrfica del gasc en relaci amb el conjunt occit i els diferents dialectes francesos.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10569" title="Prenom hebreu" nonfiltered="643" processed="640" dbindex="5647">
El prenom hebreu s el nom propi usat per designar una persina a les societats antigues que s'obtenia habilitant un nom com, un adjectiu o una expressi allusius a alguna caracterstica de la persona a qui s'aplicava, o b al que es desitjava que fos el nen o la nena quan fos gran, perqu el nom se li imposa quan encara s petit.

 Llista d'alguns prenoms d'origen hebreu .

 Eva, vol dir, segons el Gnesi "mare de la Humanitat", tot i que potser s ms probable que vingui de l'expressi "donar vida", en hebreu;
 Adam, "tret de l'argila" o "terra vermella", ja que -segons el Gnesi- Du el va fer d'argila;
 Abel, "efmer, de poca durada", puix que va ser molt aviat assassinat per son germ Cam (tot i que tamb podria venir de l'assiri i significar simplement "fill").
 Abraham significava "pare de multituds".
 Sara, "princesa".
 Jacob, "el segon" (perqu era el segon dels dos bessons). Jacob s'ha convertit en diversos prenoms moderns: Iacob (hebreu) > Iacobus (llat) > Jacme (catal antic) > Jaume (catal modern); Sanctus Iacobus (sant Jaume, en llat) > Santiago, Tiago i Diego, formes castellanes; hom considera que la forma catalana corresponent a Diego s Ddac, per podria venir del grec i significar "instrut" (del mateix mot grec que origina "didctic"); i encara una altra variant de Jaume s Iago. ;
 Jud, Judes i Judit -com a forma femenina- probablement significa "elegit". ;
 Lia, "vaca".
 Raquel, "ovella".
 Benjam, "fill de la dreta" o "fill petit".
 Moiss significava en egipci, segons la tradici, "salvat de les aiges", fent referncia al rescat, per la filla del fara, de les aiges del Nil on sa mare el diposit (tot i que podria venir de l'hebreu i significar "nen" o "fill").
 Sams, "fort" o, potser "destructor".
 Dalila, "onda, ris ondulat";
 Ester, "estel" o potser ve del nom de la deessa babilnica Istar.
 David, "estimat".
 Salom, "pacfic" (de scialom, "pau").
 Jons, "colom".
 Adina, "simptica", "gentil";
 Maria (en hebreu Mriam) s un nom d'origen desconegut, per que podria significar "rebel", "corpulenta" o venir de l'egipci i voler dir "estimada d'Amm" (Amm era un dels dus egipcis);
 Magdalena era el cognom de Maria, la deixeble ms destacada de Jess: feia allusi a Migdal, "torre", que era el lloc d'on procedia. ;
 Toms vol dir "bess" (per aix alguns autors el fan germ bess de Jess);
 Marta, "senyora".
 Bartomeu, "fill de Ptolemeu" o b "vell arrugat". ;
 Sant Pau portava el nom del primer rei del poble d'Israel, Sal (llatinitzat Saulus), que significa "desitjat"; en fer-se cristi -per simbolitzar el canvi radical de la seva vida- va decidir de canviar la inicial S del nom per una P: va passar a dir-se Paulus, d'on vnen Pau, Paula, Pol, Pola i Paul, Paulina (i el diminutiu Paul). ;
 Tamb s un nom hebreu el del riu Jord, que vol dir "el qui baixa", i que a l'edat mitjana esdevindr un nom de persona (Jord, Jordana): hom imposava aquest prenom (desprs esdevingut un cognom en gaireb totes les llenges europees als infants batejats amb aigua (portada per algun croat) del mateix riu en qu Joan Baptista va batejar Jesucrist.
 Rubn, "du ha vist la meva aflicci".

Val a dir que molts dels prenoms d'origen hebreu eren tefors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10585" title="President dels Estats Units" nonfiltered="644" processed="641" dbindex="5648">

El president dels Estats Units s el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amrica i s el funcionari polltic amb el rang ms elevat del pas. El president encapala la branca executiva del govern amb la funci d'aplicar les lleis nacionals segons la constituci dels Estats Units escrita pel Congrs. L'article segon de la constituci estableix que el president s ahora el comandant en cap de les forces armades i enumera els poders especfics del president, com ara la facultat per a sancionar o vetar una llei aprovada per les dues cambres del Congrs. El President tamb t la facultat de crear un gabinet de consellers i d'atorgar indults als condemants. Finalment, amb el "consell i el consentiment" del senat, el president t la facultat d'elaborar i signar tractats i de designar funcionaris federals, ambaixadros, jutges federals, entre els quals, els jutges de la Suprema Cort de Justcia. 

El president dels Estats Units s'elegeix de manera indirecta mitjanant el Collegi Electoral dels Estats Units per un mandat de quatre anys, i amb la possibilitat d'una sola reelecci, segons la 22a esmena de la constituci, ratificada el 1851. Sota el sistema indirecte, cada estat s assignat un nombre de vots electorals igual al nombre total de la delegaci de representants i senadors al Congrs. El Districte de Columbia, des de la 23a esmena de la constituci, tamb ha estat assignat vots electorals. Els electors en gaireb tots els estats dels Estats Units elegeixen, per mitj d'un sistema electoral uninominal majoritari, un candidat presidencial. El candidat que guanya les eleccions a l'estat en qesti, rep tots els vots electorals de l'estat, tot i que n'hi ha poques excepcions, d'alguns estats que distribueixen els vots electorals segons les preferncies electorals. El candidat que aconsegueix la majoria simple dels vots electorals de tots els estats es converteix en el president electe. Si cap candidat l'aconsegueix, la Cambra de Representants elegeix al president en formar-s'hi delegacions per estat. 

Des de la fi de la guerra d'independncia dels Estats Units fins la ratificaci de la constituci el 1788 no existia cap crrec similar amb autoritat executiva que governs les Tretze Colnies, encara que els individus que van presidir el Congrs Continental durant la guerra i durant la postguerra, i que sota els Articles de la Confederaci, eren coneguts com a "Presidents dels Estats Units d'Amrica en el Congrs Reunit". L'autoritat executiva del president, limitada amb les balances de poder amb les branques legislativa i judicial, va ser creada per resoldre els problemes poltics als que es va afrontar la nova naci i per anticipar els reptes del futur i prevenint l'aixecament d'un autcrata. Els Estats Units va ser la primera naci a crear el crrec de President com a cap d'Estat d'una repblica moderna, i en l'actualitat el sistema presidencial de govern s'utilitza en nombrosos pasos del mn.

Des de l'adopci de la constituci dels Estats Units, quaranta-dos persones han estat elegides o han assumit la presidncia, en cinquanta-cinc mandats de quatre anys. Grover Cleveland va ser president en dues ocasions no consecutives, i per tant, es considerat el 22 i el 24 president dels Estats Units aix doncs hi ha hagut quaranta-quatre "presidents" fins el 2009. Actualment, el president dels Estats Units s Barack Obama, el 44 president, que va assumir el crrec el 20 de gener de 2009.  

La Casa Blanca a Washington, D.C. s la seu residencial oficial del president; t la facultat de fer s de les installacions. Un dels dos Boeing VC-25, versions modificades del Boing 747-200B, est a la disposici del president, per viatges llargs, i es coneixen en angls com Air Force One si el president hi viatja. El salari del president s de US$400.000, a ms d'altres beneficis. 

Llista de Presidents dels Estats Units.


ImageSize = width:250 height:1100
PlotArea  = width:30 height:880 left:45 bottom:160
Legend    = columns:1 left:40 top:100
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:1789 till:2010
TimeAxis   = orientation:vertical order:reverse
ScaleMajor = unit:year increment:20 start:1789

Colors=

  id:Dem  value:blue      legend:Demcrata
  id:Rep  value:pink       legend:Republic
  id:Fed  value: rgb(0.86,0.84,0)  legend:Federalista
  id:DR   value:rgb(0.8,1,0.8)legend:Demcrata-Republic
  id:Wh   value:rgb(1,1,0.8) legend:Whig
  id:np   value:gray(0.8)  legend:Independent

PlotData=
  bar:Leaders width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:S shift:(25,-5) anchor:middle

  from:start till:1797 color:np  link:George_Washington text:1789-1797 George Washington

  from:1797  till:1801 color:Fed  link: John_Adams  text:"1797-1801_John Adams"
  from:1801  till:1809 color:DR   link: Thomas_Jefferson  text:"1801-1809_Thomas Jefferson"
  from:1809  till:1817 color:DR   link: James_Madison  text:"1809-1817_James Madison"
  from:1817  till:1825 color:DR   link: James_Monroe  text:"1817-1825_James Monroe"
  from:1825  till:1829 color:DR   link: John_Quincy_Adams  text:"1825-1829_John Quincy Adams"
  from:1829  till:1837 color:Dem  link: Andrew_Jackson  text:"1829-1837_Andrew Jackson"
  from:1837  till:1841 color:Dem  link: Martin_Van_Buren  text:"1837-1841_Martin Van Buren"    shift:(25,-2)
  from:1841  till:1841 color:Wh   link: William_Henry_Harrison  text:"1841-1841_William H. Harrison"
  from:1841  till:1845 color:Wh   link: John_Tyler  text:"1841-1845_John Tyler"          shift:(25,-6)
  from:1845  till:1849 color:Dem  link: James_Knox_Polk  text:"1845-1849_James K. Polk"
  from:1849  till:1850 color:Wh   link: Zachary_Taylor  text:"1849-1850_Zachary Taylor"      shift:(25,-6)
  from:1850  till:1853 color:Wh   link: Millard_Fillmore  text:"1850-1853_Millard Fillmore"    shift:(25,-7)
  from:1853  till:1857 color:Dem  link: Franklin_Pierce text:"1853-1857_Franklin Pierce"
  from:1857  till:1861 color:Dem  link: James_Buchanan  text:"1857-1861_James Buchanan"
  from:1861  till:1865 color:Rep  link: Abraham_Lincoln  text:"1861-1865_Abraham Lincoln"
  from:1865  till:1869 color:Rep  link: Andrew_Johnson  text:"1865-1869_Andrew Johnson"
  from:1869  till:1877 color:Rep  link: Ulysses_S._Grant  text:"1869-1877_Ulysses S. Grant"
  from:1877  till:1881 color:Rep  link: Rutherford_B._Hayes  text:"1877-1881_Rutherford B. Hayes" shift:(25,-4)
  from:1881  till:1881 color:Rep  link: James_Garfield  text:"1881-1881_James A. Garfield"
  from:1881  till:1885 color:Rep  link: Chester_A._Arthur  text:"1881-1885_Chester A. Arthur"   shift:(25,-6)
  from:1885  till:1889 color:Dem  link: Grover_Cleveland  text:"1885-1889_Grover Cleveland"
  from:1889  till:1893 color:Rep  link: Benjamin_Harrison  text:"1889-1893_Benjamin Harrison"
  from:1893  till:1897 color:Dem  link: Grover_Cleveland  text:"1893-1897_Grover Cleveland"
  from:1897  till:1901 color:Rep  link: William_McKinley text:"1897-1901_William McKinley"
  from:1901  till:1909 color:Rep  link: Theodore_Roosevelt  text:"1901-1909_Theodore Roosevelt"
  from:1909  till:1913 color:Rep  link: William_Howard_Taft  text:"1909-1913_William H. Taft"
  from:1913  till:1921 color:Dem  link: Woodrow_Wilson  text:"1913-1921_Woodrow Wilson"
  from:1921  till:1923 color:Rep  link: Warren_G._Harding  text:"1921-1923_Warren G. Harding"
  from:1923  till:1929 color:Rep  link: Calvin_Coolidge  text:"1923-1929_Calvin Coolidge"
  from:1929  till:1933 color:Rep  link: Herbert_Hoover  text:"1929-1933_Herbert Hoover"
  from:1933  till:1945 color:Dem  link: Franklin_Delano_Roosevelt  text:"1933-1945_Franklin D. Roosevelt"
  from:1945  till:1953 color:Dem  link: Harry_S._Truman  text:"1945-1953_Harry Truman"
  from:1953  till:1961 color:Rep  link: Dwight_David_Eisenhower  text:"1953-1961_Dwight D. Eisenhower"
  from:1961  till:1963 color:Dem  link: John_F._Kennedy  text:"1961-1963_John F. Kennedy"
  from:1963  till:1969 color:Dem  link: Lyndon_Johnson  text:"1963-1969_Lyndon B. Johnson"
  from:1969  till:1974 color:Rep  link: Richard_Nixon  text:"1969-1974_Richard Nixon"
  from:1974  till:1977 color:Rep  link: Gerald_R._Ford  text:"1974-1977_Gerald Ford"
  from:1977  till:1981 color:Dem  link: Jimmy_Carter  text:"1977-1981_Jimmy Carter"
  from:1981  till:1989 color:Rep  link: Ronald_Reagan  text:"1981-1989_Ronald Reagan"
  from:1989  till:1993 color:Rep  link: George_H._W._Bush  text:"1989-1993_George Bush"
  from:1993  till:2001 color:Dem  link: Bill_Clinton  text:"1993-2001_Bill Clinton"
  from:2001  till:2009 color:Rep  link: George_Walker_Bush  text:"2001-2009_George W. Bush"
  from:2009  till:end  color:Dem  link: Barack_Obama  text:"2009-actualitat_Barack Obama"








* Demcrata que es present amb els whigs
** Demcrata que es present amb els republicans

Galeria d'imatges.



Fitxer:Johnadamsvp.flipped.jpg|2.John Adams1797 1801
Fitxer:Thomas Jefferson rev.jpg|3.Thomas Jefferson1801 1809
Fitxer:Jm4.gif|4.James Madison1809 1817
Fitxer:Jamesmonroe-npgallery.jpg|5.James Monroe1817 1825
Fitxer:John Quincy Adams.jpg|6.John Quincy Adams1825 1829
Fitxer:Andrew jackson head.gif|7.Andrew Jackson1829 1837
Fitxer:Martin Van Buren.jpg|8.Martin Van Buren1837 1841

Fitxer:John Tyler.jpg|10.John Tyler1841 1845
Fitxer:Polkpolk.jpg|11.James K. Polk1845 1849

Fitxer:Millard Fillmore.jpg|13.Millard Fillmore1850 1853
Fitxer:Franklin Pierce.jpg|14.Franklin Pierce1853 1857
Fitxer:James Buchanan.jpg|15.James Buchanan1857 1861
Fitxer:Abraham Lincoln head on shoulders photo portrait.jpg|16.Abraham Lincoln1861 1865
Fitxer:Andrew Johnson.jpg|17.Andrew Johnson1865 1869
Fitxer:Ulysses Grant 1870-1880.jpg|18.Ulysses S. Grant1869 1877
Fitxer:President Rutherford Hayes 1870 - 1880.jpg|19.Rutherford B. Hayes1877 1881
Fitxer:James a garfield illustration.3.jpg|20.James A. Garfield1881
Fitxer:Chester Alan Arthur.jpg|21.Chester A. Arthur1881 1885
Fitxer:Grover Cleveland Portrait.jpg|22.Grover Cleveland1885 1889
Fitxer:Benjamin harrison.jpg|23.Benjamin Harrison1889 1893
Fitxer:Grover Cleveland Portrait.jpg|24.Grover Cleveland1893 1897
Fitxer:Mckinley.jpg|25.William McKinley1897 1901
Fitxer:T Roosevelt.jpg|26.Theodore Roosevelt1901 1909
Fitxer:William Howard Taft.jpg|27.William Howard Taft1909 1913
Fitxer:Wilson.jpg|28.Woodrow Wilson1913 1921
Fitxer:Warren G Harding portrait as senator June 1920.jpg|29.Warren G. Harding1921 1923
Fitxer:Calvin_Coolidge_photo_portrait_head_and_shoulders.jpg|30.Calvin Coolidge1923 1929
Fitxer:HerbertHoover.jpg|31.Herbert Hoover1929 1933
Fitxer:FDR in 1933.jpg|32.Franklin Delano Roosevelt1933 1945
Fitxer:Harry-truman.jpg|33.Harry S. Truman1945 1953
Fitxer:Eisenhower official.jpg|34.Dwight D. Eisenhower1953 1961
Fitxer:John F Kennedy.jpg|35.John F. Kennedy1961 1963
Fitxer:Lbj2.jpg|36.Lyndon B. Johnson1963 1969
Fitxer:Nixon 30-0316a.jpg|37.Richard Nixon1969 1974
Fitxer:Gerald R. Ford, Official White House photograph 1974 (2).jpg|38.Gerald R. Ford1974 1977
Fitxer:Jimmy Carter.jpg|39.Jimmy Carter1977 1981
Fitxer:Official Portrait of President Reagan 1981.jpg|40.Ronald Reagan1981 1989
Fitxer:George H. W. Bush, President of the United States, 1989 official portrait.jpg|41.George H. W. Bush1989 1993
Fitxer:Bill Clinton.jpg|42.Bill Clinton1993 2001
Fitxer:George-W-Bush.jpeg|43.George W. Bush2001 2009
Fitxer:Official portrait of Barack Obama.jpg|44.Barack Hussein Obama Jr.2009 actualitat

*Nota: Cleveland va ser elegit dues vegades no consecutives, alterant la numeraci de tots els presidents que el succeiexen, comenant per McKinley. Aix, George W. Bush s el 43 president mentre que noms s la 42a persona que ostenta el crrec.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10590" title="Televisi" nonfiltered="645" processed="642" dbindex="5650">


La televisi (abreujat TV) s un sistema de telecomunicaci per a l'emissi i per a la recepci de sons i d'imatges en moviment a distncia. El terme tamb ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programaci televisiva. La paraula "televisi" s un mot hbrid, provinent del grec i del llat.  "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visi" ve del llat "visi", que significa "veure" o "vista".

La televisi comercial va comenar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomstics ms comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i ms tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinnim de cultura post moderna.

L'aparell usat per rebre la televisi s el televisor. Internament t mltiples circuits electrnics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisi analgica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisi digital, o televisi d'alta definici (HDTV).

Histria.
Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecnic de televisi el 1884.

A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisi electrnica utilitzant el tub de raigs catdics inventat per Karl Ferdinand Braun.

Un sistema semi-mecnic de televisi analgica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissi a llarga distncia de televisi pblica es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americ de Comer Herbert Hoover. Un sistema completament electrnic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.

Fets rellevants.


 1860 : Primera transmissi d'imatges (fixes) per vegi elctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.

 1884 : L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, s collocat a una distncia decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge lnia per lnia. La imatge s llavors composta de tantes lnies com el disc s perforat de forats.
 Una cllula fotoelctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elctric;
 A la recepci, un sistema idntic, un tub en el ne que reemplaa la cllula fotoelctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges.

Per sn els progressos en electrnica que permetran la transmissi d'imatges de qualitat.

 1905 : Invenci per Lee de Forest del primer tub electrnic, el trode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrnic sofisticat.

 1907 : El rus Boris Rosing inventa el tub catdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfcie fosforescent.

 1923 : El rus Wladimir Kosma Zworykin inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrnica que permet una alta definici. Aquesta classe de captador ha estat utilitzat fins a la generalitzaci del captador CCD.

 1926 : el 26 de gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostraci pblica de televisi en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definici s de 30 lnies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centmetres. L'inventor escocs havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'octubre de 1925.

 1928 : John Logie Baird efectua les primeres proves de televisi en color.

 1929 : Primeres emissions regulars de televisi a Anglaterra.

 1930 : Primeres emissions regulars de televisi a Alemanya sobre 30 lnies.

 1934 : Hi ha 400 a 500 receptors de televisi a Frana.

 1935 : Primera emissi en 180 lnies des de la torre Eiffel.

 1936 : Primer receptor de televisi a tub catdic.

 1937 : Emissions regulars de televisi des de la torre Eiffel.

 1938 : Emissions en 445 lnies des de la Torre Eiffel.

 1944 : Primer sistema experimental de televisi en color.

 1948 : Comenament de les emissions en 819 lnies des de la torre Eiffel.

 1951 : Primera emissi de televisi en color pblic a Nova York en NTSC.

 1954 : Primer receptor de televisi color El CT-100, sortit el 25 de mar de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.

 1956 : Primers aparells professionals de gravaci de vdeo.
Comencen les emissions de Televisi Espanyola.

 1962 : Llanament del satllit Telstar 1 permetent retransmissions TV transatlntiques.

 1965 : Primeres emissions de televisi a Tunsia.

 1967 : Primeres emissions de televisi en color SECAM a Frana.

 1976 : Primers magnetoscopis a cassets.

 1977 : Experimentacions del sistema de teletext Antiope.

 1978 : Succeda dels magnetoscopis a Frana.

 1980 : Creaci de la norma MAC pels britnics.

 1983 : 10 de setembre: Primera emissi de TV3.

 1989 : Adopci del format d'imatge 16/9.
S'aprova la llei de televisi privada a Espanya i s'atorguen tres llicncies: una per a Telecinco, una per a Antena 3 i una per a Canal Plus.
Primera emissi de Canal 9.

 1990 : Primers receptors D2-MAC per al gran pblic.

 1991 : Difusi dels JO d'Albertville en HD-MAC.

 1993 : Primer ram de TV digital per satllit als EUA.

 1996 : Televisi digital per satllit a Frana.

 2000 : Entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya Quiero TV;

 2002 : Tv3 emet en TDT, la primera cadena pblica de l'estat espanyol que emet en en TDT a ms de l'analgic;
 2004 : Televisi digital per ADSL.

 2005 : Funcionament de la Televisi digital terrestre (TDT) a Frana.
El 31 de mar de 2005 : Un 35 % de la poblaci francesa s coberta.
Primera emissi d'IB3.

Gneres televisius.

Els gneres televisius inclouen un ampli ventall de programes que entretenen, informen i eduquen els espectadors. Els gneres ms cars de produir normalment sn els drames i les minisries dramtiques. Tot i aix, altres gneres com els Westerns histrics tamb poden tenir alts costs de producci.

De gneres populars d'entreteniment orientats a l'acci hi ha les sries policials, de crim, de detectius, d'horror, o thrillers. No orientades a l'acci hi podem trobar les sries mdiques. La cincia-ficci pot ser d'acci o dramtic, depenent de si emfatitzen les qestions filosfiques o les aventures. La comdia s un gnere popular que inclou la comdia de situaci (sitcom) i els shows animats per a poblaci adulta com ara Family Guy.

Altres: Telenotcies, dibuixos animats, Info show, Talk show, Meta-televisi, Reality show,Programa de debats, Programa infantil, Programa d'entrevistes, Programa del cor, Late Show, Concursos, Televisi educativa.

Formes de recepci.

La primera televisi en desenvolupar-se fou l'analgica, primer en blanc i negre i desprs en color. Hi ha varis formats per representar el color, desenvolupats per diferents pasos i que s'usen en funci de cada continent: el PAL, el SECAM i el NTSC. Una vegada s'ha codificat la informaci en color, aquesta es modula sobre una ona portadora amb diferent freqncia segons el canal, per sempre dins el rang UHF o VHF de l'espectre electromagntic. Desprs el senyal transmet per una antena.

Ms tard es desenvolup la televisi digital, que mitjanant estndards de video com MPEG-2 comprimeixen la informaci aprofitant aix ample de banda i permetent ms canals i noves funcionalitats en un mateix espai radio-elctric. Hi ha varies maneres de rebre televisi digital: de forma terrestre com anteriorment amb l'analgica (Televisi digital terrestre o TDT), via satllit, o tot i que menys popular a Catalunya, via cable.

Formes ms noves de rebre continguts multimdia sn el IPTV a travs d'internet, com serien Imagenio de la companyia Telefnica.

Algunes rees d'investigaci sn la televisi en 3D, com ara el sistema Free viewpoint television.

Cadenes i canals de televisi.
Vegeu tamb Freqncies dels canals de televisi;
Canals de televisi.
A Europa i a parts de Amrica, no s aix als EUA, la televisi es defineix com un servei pblic i t el monopoli de la seva gesti i producci a l'Estat o a les institucions educatives com les universitats. Als EUA des de els seus inicis es va definir com una empresa particular.

Cadenes de televisi.
Canals que emeten majoritriament en catal:
Vegeu tamb la Llista de canals de televisi en catal;
 Principat - De la CCMA, TV3, 33, K3-300, 3/24, Canal Catal, Flaix TV;
 Pas Valenci - Punt 2, Info TV;
 Illes Balears - IB3, TV Mallorca;

 Altres: Andorra Televisi, Bara TV, Canal Nord, TDCAT, Teletaxi TV, Televisi de Girona, Xarxa de Televisions Locals. ;

 Televisions per internet en catal:
 Tramuntana TV, la primera TV supracomarcal (Alt Empord);
 Sies.TV Televisi cultural catalana per Intrnet ;
 VilaWeb TV: Enlla a la web de Vilaweb TV;
 Info TV Cadena de televisi valenciana;

Canals que emeten puntualment en catal:
8tv (Principat) , Perpiny TV (Catalunya Nord), Canal 9 (Pas Valenci), Catalan TV a la poblaci sarda de l'Alguer.

Canals internacionals:
 Euronews, Eurosport, MTV, CNN, AXN, BBC, RAI, RTL, TVCi, ZDF, TV5;
 Canals espanyols: TVE 1, TVE 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco, laSexta;
 Canals espanyols noms en TDT: Clan TVE, Teledeporte, Canal 24 horas, Intereconoma, Disney Channel,Veo TV, Sony Entertainment Television en Veo, CNN+, 40 Latino, Telecinco 2, Factora de Ficcin Telecinco, Antena.Neox, Antena.Nova.

Pgines relacionades.
Mitj de comunicaci;
Teletext;
Carta d'ajust;

Enllaos externs.

 Consell udiovisual de Catalunya.
 FUNDACC. El Barmetre de la Comunicaci i la Cultura;
 Televisi Digital Terrestre a Catalunya;
 Campanya a la Catalunya Nord per tenir la TDT catalana;
 Una de les mltiples campanyes contra la prohibici de TV3 al Pas Valenci;
 Blog on es reivindica l'emissi de TV3 al Pas Valenci, fet des del Baix Vinalop;
 TV Mallorca;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10593" title="Alain de Botton" nonfiltered="646" processed="643" dbindex="5651">
Alain de Botton s un escriptor establert a Londres nascut a Sussa l'any 1969. Entre les seves obres, podem destacar Essays in Love (1993), The Romantic Movement (1994), Kiss and Tell (1995), How Proust can change your life (1997), The Art of Travel (2002), Status Anxiety (2004). De The Consolations of Philosophy (publicat al 2000), tamb se n ha fet una srie de televisi al Regne Unit desprs emesa tamb pel Canal33.

Enllaos externs.
 Alain de Botton;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10597" title="Palma" nonfiltered="647" processed="644" dbindex="5652">



Palma (tamb Ciutat de Mallorca i per antonomsia, Ciutat), s la capital de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomen Palma. Durant el perode islmic s'anomen Madina Mayurqa. Amb el rei Jaume I s'anomen Mallorca. Amb el Decret de Nova Planta es recuper oficialment el nom rom, que, tamb oficialment, al segle XIX es transform en Palma de Mallorca; des de 1998 i oficialment noms s Palma.

Geografia.
El terme municipal de Palma t una superfcie de 21.355,844 hectrees i limita amb els termes de Calvi, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratx, Santa Eugnia, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrnia.

Correspon al terme municipal de Palma l'arxiplag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, els Estells, l'Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.



Nuclis de poblaci.

Aquests sn els nuclis de poblaci presents a Palma:




















El juliol de 2008, Palma tenia una poblaci empadronada de 413.781 habitants. L'rea metropolitana (Palma i voltants) tenia un any abans 517.285 habitants (2007).

Districtes.
A causa de l'aplicaci de la "Llei de grans ciutats" des de mar de 2005 Palma est dividida en cinc districtes, regit per un regidor responsable, popularment anomenat "batlle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha installat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gesti amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes sn els segents:

Nord;
Centre;
Ponent;
Llevant;
Platja de Palma;

Barris.
Vegeu la llista de barris de Palma;

Clima.
Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17C i amb una mitjana anual de precipitacions de 450 l/m2.

Poltica i administraci.









Actualment governa la candidata del PSIB, Aina Calvo amb el suport de Bloc per Mallorca i Uni Mallorquina.




 Vegeu tamb: Llista de batles de Palma.

Histria.




Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionriament per un poblat talaitic amb forta vinculaci amb la mar. Posteriorment va ser envada pels romans, que portaren colons des d'Ibria, ms tard pels vndals, pels bizantins i desprs pels rabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es conserven restes de les muralles romana i arbiga, l'emplaament del frum rom, part de la trama urbana romana, restes de la presncia ibrica, al jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'poca arbiga com el palau de l'Almudaina, els banys rabs, part de la trama urbana, en part destruda recentment al barri de la Gerreria, l'arc de la Gabella Vella de la Sal i part del Pont Pis (s.X), del jaciment arqueolgic de l'avinguda Antoni Maura.

El 1115 fou saquejada i desprs abandonada per l'expedici comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provena, que apleg sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provena, Crsega i Sardenya contra la pirateria almorvit. D'aquesta expedici, se n'han trobat restes tamb a l'avinguda Antoni Maura.

El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomen Mallorca, la mantingu com a capital del Regne de Mallorca i li atorg una municipalitat que abraava tota l'illa (per aix el seu rgan de govern s'anomen Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).

Des de la mort de Jaume I, Palma compart la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpiny. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogu alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglsies conventuals de Santa Clara de Palma,Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara, reform el palau de l'Almudaina i comen la seu de Mallorca.

L'especial distribuci de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la histria, don lloc, des de l'poca musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de poblaci urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sort de mare diverses vegades durant la histria, amb la qual cosa provoc milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informaci, per s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura. 

La seva privilegiada situaci geogrfica va permetre a Palma un intens comer sobretot amb Catalunya i el Pas Valenci, per tamb amb Provena, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractaci i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comer martim.

A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducci de les activitats comercials i importants despeses de fortificaci. Com a conseqncia d'aix, la ciutat entr en una poca de decadncia que s'allarg fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es constru el basti poligonal del Moll i la murada renaixentista substitu la medieval al costat de terra. Tamb es constru un collector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destrut al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del basti del Moll.

El segle XVII es caracteritz a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat qued dividida en els bndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econmiques. El port de la ciutat tingu una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansi del corsarisme mallorqu. El darrer quart del segle es produ a la ciutat un agreujament de la persecuci per la Inquisici dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.

Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Arag en la Guerra de Successi, o d'Ocupaci, es plasm en l'ocupaci militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modific el rgim de govern de l'illa i el separ del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es torn denominar oficialment Palma i, al darrer quart del segle XIX, es generalitz, noms per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castell). En el segle XVIII Carles III liberalitz el comer amb Amrica i cresqu l'activitat comercial i porturia de la ciutat.

Al comenament del segle XIX, Palma esdevingu refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupaci napolenica de Catalunya i el Pas Valenci; en aquest perode hi flor la llibertat d'expressi fins a la restauraci absolutista. Amb la creaci de l'estat-naci espanyol, Palma es convert (1833) en la capital de la nova provncia de les Balears. L'ocupaci francesa d'Algria al segle XIX va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavor l'expansi de les lnies martimes i navilieres i, per tant, el creixement econmic de la ciutat, que es va veure demogrficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de poblaci.

Des del comenament de la segona meitat del segle XX l'aparici del turisme de masses canvi radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transform en centre d'atracci de visitants i atragu una important immigraci d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcci, i tot plegat produ una gran transformaci en els costums, en el mapa sociolingstic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.

A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i tamb les seves repercussions en la immigraci: dels 500.000 visitants que reb Mallorca l'any 1960 pass a ms de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies martimes.

En el canvi de segle, les reformes urbanstiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversi pblica en obres pbliques, atragueren una important immigraci de fora de la Uni Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogrfics feren palesa la insuficincia del finanament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per cpita a la ciutat.

Transports.

Aire.

La ciutat compta amb un aeroport destinat a l's civil de passatgers situat a uns 5km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, i tamb amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon dels Pasos Catalans, noms per darrere del de Barcelona. Aquest aeroport t connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa i Ma) aix com amb ciutats continentals com ara Barcelona, Madrid i diverses d'Alemanya, aquestes ltimes a travs de la companyia Air Berlin que hi t la base. Igualment un bon nombre de vols xrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb dest al Regne Unit i Alemanya.

Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratx.

Mar.

El Port de Palma s el port ms gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa lnia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portop). Fan s del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions martimes en servei al Moll de Peraires. Des d'all operen els vaixells regulars de passatgers en dest a Barcelona, Valncia, Eivissa i Ma.

La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estaci Martima.

Carretera.

Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esfor per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment collapsats a les hores punta. A ms, el 1990 es cre la Via de Cintura, autovia de circumvallaci que desvia el trnsit fora del casc urb. Actualment, s'est considerant l'opci de construir el segon cintur que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposici social que hi veu interessos especulatius immobiliaris. 

Les lnies regulars d'autobusos amb destinaci a tots els pobles de Mallorca sn operades per companyies privades d'adjudicaci pblica a travs del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen des de l'Estaci d'autobusos oberta al carrer Eusebi Estada, i en pocs mesos ser l'estaci intermodal de la Plaa d'Espanya, ara en construcci, que utilitzar aquest servei.


Ferrocarril.

Palma disposa de dues Estacions de ferrocarril operades per dues companyies diferents i ambdues situades a la plaa d'Espanya.

SFM.
Els trens amb destinaci a Marratx, Inca, la Pobla i Manacor operen des de l'Estaci Intermodal de Palma. Les lnies sn operades per la companyia pblica SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). 
L'estaci, inaugurada dia 1 de mar del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, es el punt de sortida de les lnies de tren de SFM, dels autobusos interurbans i de la L1 del Metro de Palma.

Ferrocarril de Sller.
L'Estaci del ferrocarril de Sller s operada per la companyia privada Ferrocarril de Sller SA. La utilitza el ferrocarril de la lnia Palma-Bunyola-Sller. El tren de Sller est en funcionament des de l'any 1912. s utilitzat sobretot pels turistes.

Transports urbans.

Autobusos urbans.
Les lnies d'autobusos urbans sn operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos sn identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.

Taxis.
Existeix una flota de 1246 taxis, dels quals ms de la meitat posseeixen Radio-telfon, essent sis les companyies existents en l actualitat. Fins el canvi de color que es va produir pel Decret Municipal n  19985 de 15 d octubre de 1999, els taxis de Palma, des de feia 50 anys havien estat del caracterstic color marfil i negre. Actualment sn de color blanc.

Metro.
El 25 d'abril de 2007 entr en servei la primera lnia del Metro de Palma, que uneix l'Estaci Intermodal-Plaa d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polgon de Son Castell i el nucli perifric de Son Sardina.

Tramvia.
Igualment est en estudi la implantaci d'un tramvia que uneixin l'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma. Per la qual Cort (Ajuntament de Pama) pensa en l idea de tallar el transit de la avinguda en direcci al Passeig Mairitim.
L'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears asseguraren el passat 12 de desembre que Palma comptaria amb tramvia abans de l'any 2012.

Palmesans illustres.

Han nascut a la ciutat els segents personatges:

Ramon Llull, filsof i escriptor.
Anselm Turmeda, escriptor.
Jafud Cresques, cartgraf.
Abraham Cresques, cartgraf.
Valeri Weyler, militar.
Antoni Barcel, capit de marina.
Antoni Maura Montaner, poltic.
Lloren Villalonga, escriptor.
Carme Riera Guilera, escriptora.
Eusebi Estada, enginyer.
Joan Torrendell, escriptor, periodista.
Joan Alcover i Maspons, poeta.
Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor i poltic.
Mari Aguil i Fuster, escriptor i filleg.
Bartomeu Rossell-Prcel, poeta.
Joan Cresp Fiol, missioner francisc i explorador en el Sud-oest nord-americ.
Bartomeu Ferr i Perell, arquitecte, periodista, poeta.
Miquel Ferr i Juan, poeta, crtic, traductor.
Ferran Valent, llatinista, diplomtic, traductor.
Guillem Roca i Segu, poeta i autor dramtic.
Toms Forteza i Corts, poeta i filleg.
Jeroni Rossell, poeta i editor de textos.
Josep Maria Llompart de la Pea, crtic i poeta.
Gabriel Llompart i Moragues, historiador, folklorista.
Josep Massot i Muntaner, historiador.
Llus Mart i Xamena, poltic.
Emili Darder i Cnaves, poltic.
Joan Maria Thoms, msic.
Antoni Pons i Pastor, historiador.
Mateu Malferit, humanista.
Arnau Descs, humanista.
Gregori Genovard, lullista, humanista.
Nicolau de Pacs i Sureda, lullista i poeta.
Isabel Cifre, pedagoga.
Agns de Pacs, lullista, mecenes.
Esperandu Espanyol, humanista.
Guillem de Torrella, poeta.
Pere Joan Campins i Barcel, bisbe.
Vicen Cuys i Bors, compositor.
Angy Fernndez, cantant.
Francesc Mateu i Nicolau 'Uetam', cantant d'pera.
Guillem Rossell Bordoy, historiador (1932);
Joan Miquel Oliver Ripoll, escriptor, cantant, guitarrista i membre d'Antnia Font;
Maria del Mar Bonet, cantautora (1947);
Raphel Pherrer, artista polifactic (1955);
Gaspar Valero Mart, historiador (1958);

Referncies.


Articles relacionats .
Catedral de Palma;
Castell de Bellver;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
"El nom de Palma" (Gabriel Bibiloni);
;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10600" title="cid nucleic" nonfiltered="648" processed="645" dbindex="5653">
Els cids nucleics sn biomolcules orgniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informaci gentica. Hi ha dos tipus fonamentals d'cids nucleics, l'cid desoxiribonucleic (ADN), i l'cid ribonucleic (ARN). 

L'ADN i l'ARN es caracteritzen per la seva natura polimrica, i estan compostos de desoxinucletids o nucletids, respectivament, units mitjanant enllaos fosfodister. Els (desoxi)nucletids al seu torn estan formats per un (desoxi)nuclesid que pot presentar diferents graus de fosforilaci, monofosfat, difosfat o trifosfat. El (desoxi)nuclesid es composa d'un sucre (desoxiribosa per a l'ADN, ribosa per l'ARN) i una base nitrogenada. 

Existeixen cinc bases nitrogenades estndard, 
 Dues purines:
 Adenina (A);
 Guanina (G);
 Tres pirimidnies: ;
 Citosina (C);
 Timina (T);
 Uracil (U);

La timina s present noms en els deoxinucletids i per tant en l'ADN, i l'uracil en els ribonucletids que dnen lloc a l'ARN.

El nom prov de la seva natura cida (revelada en els inicis de la microscopia per tcniques de tinci) i de la seva presncia en l'interior del nucli cellular (eucariota) on l'ADN s'organitza formant cromosomes. El nuclol, que tamb es pot observar amb un microscopi ptic, esta format principalment per conglomeracions d'ARN.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10601" title="cid ribonucleic" nonfiltered="649" processed="646" dbindex="5654">


L'cid ribonucleic (ARN o, en angls, RNA) s un cid nucleic consistent en una llarga cadena de nucletids units amb enllaos covalents. Els nucletids sn molcules formades per un grup ribosa, s a dir, un tipus de sucre, un grup fosfat i una base nitrogenada. Es distingeix de l'altre cid nucleic, l'ADN, per la presncia d'un grup hidroxil addicional, enllaat a cada anell de pentosa (s a dir, per estar compost per una ribosa enlloc d'una desoxiribosa, aix com per la presncia de la base nitrogenada uracil en lloc de la timina i pel fet que l'ARN acostuma a estar format per una sola cadena (s monocatenari), mentre que l'ADN es troba gaireb sempre aparellat a una altra cadena que n's complementari (s bicatenari). 

L'ARN s transcrit des de l'ADN mitjanant un enzim anomenat RNA Polimerasa i processat posteriorment per altres enzims. L'ARN, dins la cllula, es troba formant diversos tipus de molcules amb particularitats estructurals i funcionals que en determinen diverses intervencions en el procs de sntesi de les protenes, convertint-lo en un agent fonamental d'aquest procs.

Aquests sn els diversos tipus d'ARN fins ara coneguts:
ARN missatger (ARNm);
ARN de transferncia (ARNt);
ARN nucleolar (ARNn);
ARN ribosmic (ARNr);
microARN ;

Estructura.
Cada nucletid de l'ARN cont un sucre anomenat ribosa, amb carbonis numerats de l'1' al 5'. Cada ribosa est unida, en la posici 1', a una base nitrogenada, generalment adenina (A), citosina (C), guanina (G) o uracil (U). L'Adenina i la Guanina sn purines, mentre que la citosina i l'uracil sn pirimidines. Un grup fosfat s el darrer element de l'ARN, que s'uneix a aquesta mateixa ribosa per la posici 3' i, a la ribosa segent, per la posici 5', de manera que serveix d'uni de la cadena. Els grups fosfat tenen crrega negativa a pH fisiolgic, convertint l'ARN en una molcula carregada (poliani). Les bases poden formar ponts d'hidrogen entre citosina i guanina, entre adenina i uracil i entre guanina i uracil. De totes maneres, sn possibles altres interaccions, com la de dues adenines en un bucle,
o el GNRA tetraloping, que t un parell de bases de guanina-adenina.


Un tret important de l'ARN que el distingeix de l'ADN s la presncia d'un grup hidroxil a la posici 2' de la ribosa. La presncia d'aquest grup funcional s la causa que l'hlix adopti la geometria A (hlix  ) ms sovint que la forma B (hlix  ), ms habitual en l'ADN. Una segona conseqncia de la presncia del 2'-hidroxil s que, en zones conformalment flexibles de l'ARN (s a dir, no involucrades en la formaci d'una doble hlix), pot assaltar qumicament el pont fosfodister adjacent per tal de clavar-se al pilar.


L'ARN s transcrit noms amb quatre bases (adenina, guanina, citosina i uracil), per hi ha nombroses bases i sucres modificats a l'ARN madur. La pseudouridina ( ), en la qual la uni entre l'uracil i la ribosa s modificada d'un pont C-N a un pont C-C, i la ribotimidina (T) es localitzen en diversos llocs (el ms important, la volta T C de l'ARNt). Una altra base modificada notable s la inosina (I). La inosina t un paper clau en el codi gentic. Hi ha prop de 100 altres nuclesids espontniament modificats, dels quals la pseudouridina i els nuclesids amb 2'-O-metilribosa en sn el ms comuns. Els papers especfics de moltes d'aquestes modificacions de l'ARN no estan encara del tot esbrinats. De totes maneres, cal remarcar que en l'ARN ribosmic, moltes d'aquestes modificacions post-transcripcionals ocorren en regions altament funcionals, com ara el centre i la subunitat interfsica de la peptidiltransferasa, suggerint un paper important en la funcionalitat normal.

La forma funcional d'una molcula d'ARN monocatenria, igual que les protenes, requereix freqentment una estructura terciria especfica. La bastida per a aquesta estructura s proporcionada pels elements de l'estructura secundria, s a dir, els ponts d'hidrogen de dins la molcula. Aix dirigeix diversos dominis reconoscibles, fulles plegades, llaos, bucles i altres formes. pel fet que l'ARN s una molcula carregada calen certs ions metllics com el Mg2+ per a estabilitzar moltes estructures secundries.

Flux d'informaci gentica.
En la majoria dels organismes, el cicle d'informaci gentica comena a l'ADN i es bifurca en dos possibles camins: la replicaci (que bviament produeix un nou ADN idntic) i la transcripci, que produeix l'ARN. Aquest ARN pot sser convertit en protenes mitjanant un procs anomenat traducci. 


Pgines relacionades.
Monstre de Spiegelman;

Referncies.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10609" title="Homnid" nonfiltered="650" processed="647" dbindex="5655">

Els homnids o pngids (Hominidae o Pongidae) sn una famlia de primats que inclou l'sser hum i les espcies fssils emparentades que presentaven locomoci bpeda, aix com els grans micos: gorilles, ximpanzs i orangutans. 

Originalment, la famlia es restringia als humans i els seus parents extingits. Aix feia de la famlia  Pongidae un grup parafiltic. En l'actualitat la tendncia s la de fer grups monofiltics, per la qual cosa hi havia dues solucions: incluir la famlia dels pngids dintre dels homnids, o b conservar-la com a famlia separada per sense els gneres Gorilla i Pan. El que s'ha fet s considerar-los taxons sinnims.

 Classificaci .
 Famlia Hominidae: grans simis i humans;
 Subfamlia Ponginae;
 Gnere Dryopithecus  ;
 Gnere Sivapithecus  ;
 Gnere Gigantopithecus  ;
 Gnere Pongo;
 Orangutan de Borneo, Pongo pygmaeus;
 Orangutan de Sumatra, Pongo abelii;
 Subfamlia Homininae;
 Gnere Gorilla;
 Gorilla occidental, Gorilla gorilla ;
 Gorilla oriental, Gorilla beringei ;
 Gnere Pan;
 Ximpanz, Pan troglodytes;
 Bonobo o Ximpanz pigmeu, Pan paniscus;
 Gnere Homo;
 Hum, Homo sapiens;
 Gnere Ardipithecus  ;
 Gnere Australopithecus  ;
 Gnere Paranthropus  ;
 Gnere Kenyanthropus  ;

( ) Extingit



 Membres extingits .
Dintre de la famlia trobem els segents gneres extingits:
 Sahelanthropus, l'ltim gnere descobert al 2002, amb una espcie, ;
 Sahelanthropus tchadensis, de sobrenom "Toumai", possiblement el fssil d'hominid ms antic (7 milions d'anys) mai trobat. Estaria molt a prop de l'ancestre com entre ximpanzs i homes.
 Orrorin, possiblement emparentat amb el linatge hum, amb una espcie, ;
 Orrorin tugenensis, conegut tamb per "l'home del millenni", fssils amb 6 milions d'anys d'antiguitat.
 Ardipithecus, possible antepassat dels Australopitecs, amb una nica espcie, ;
 Ardipithecus ramidus, fssils de 4,4 milions d'anys a l'frica de l'est;
 El grup dels Australopitecs (lit. "mona del sud");
 Els Australopithecus "grcils", amb cinc espcies;
 Australopithecus anamensis, 4,3 a 2,9 milions d'anys, frica de l'est;
 Australopithecus afarensis, la famosa "Lucy", 3,9 a 3,0 milions d'anys, a l'frica de l'est;
 Australopithecus africanus, 2,8 a 2,4 milions d'anys, a l'frica del sud;
 Australopithecus bahrelghazali, 3,5 a 3,0 milions d'anys, l'nic australopitec trobat al nord de l'Africa Central;
 Australopithecus garhi, arpox. entre 3 i 2 milions d'anys, a l'frica de l'est.
 Els Australopithecus robustos o Paranthropus, amb tres espcies;
 Paranthropus aethiopicus (o A. aethiopicus), 2,7 a 1,9 milions d'anys, a l'frica de l'est; ;
 Paranthropus boisei (o A. boisei), 2,3 a 1,4 milions d'anys, a l'frica de l'est; ;
 Paranthropus robustus (o A. robustus), 1,9 a 1,0 milions d'anys, frica del sud.
 Kenyanthropus, gnere controvertit amb una nica espcie, ;
 Kenyanthropus platyops, "home de Kenya de cara plana";

Alguns autors consideren els gneres Australopithecus i Paranthropus com una mateixa cosa (Australopithecus). Tots dos gneres s'anomenen collectivament com a Australopithecines.
L' Australopithecus sensu stricto inclou les espcies d'australopitec conegut com a "grcil", mentre que Paranthropus inclou l'australopitec conegut com a "robust". 

Kenyanthropus s un gnere controvertit, descrit al 2001, per alguns autors un nou gnere relacionat amb els australopitecs, per a d'altres un australopitec.

 Referncies .
 Wildman DE, Uddin M, Liu G, Grossman LI, Goodman M. (2003). Implications of natural selection in shaping 99.4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo. Proc Natl Acad Sci USA 100(12), 7181 8. ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10616" title="Permeabilitat" nonfiltered="651" processed="648" dbindex="5656">
Per a altres sentits, vegeu Permeabilitat (hidrulica)

En electromagnetisme, la permeabilitat magntica s el grau de magnetitzaci d'un material en resposta a un camp magntic. La permeabilitat es representa per mitj de la lletra grega Mi. El terme permeabilitat magntica fou encunyat per Oliver Heaviside el setembre de 1885.

En el SI d'unitats es mesura en henrys per metre, o en newtons per ampere quadrat. El valor de la constant  s conegut com a constant magntica o permeabilitat del buit, i el seu valor s  = 4 10 7 NA 2.

Ferromagnetisme.

Alguns materials denominats ferromagntics sn fora magntics per la seva natura. Sn composats per un gran nombre de petites unitats magntiques anomenades dominis magntics. Aquests dominis no sempre estan alineats i sovint interactuen entre si per reduir la fora del camp magntic.

Si els materials ferromagntics es posen dintre del radi d'acci d'un camp magntic extern, els dominis tendiran a alinear-se, de manera que la suma dels camps del material ferromagntic i del camp magntic exterior ser ms gran que el camp magntic extern tot sol.

La permeabilitat en materials lineals deu la seva existncia a la segent aproximaci:

;

on  s un escalar adimensional anomenat susceptibilitat magntica.

D'acord amb la definici del camp auxiliar , H

;

on
  s la permeabilitat del material, mesurada en henrys per metre.
B s el camp magntic (tamb anomenat densitat de flux magntic o inducci magntica) del material, mesurat en tesles;
H s el camp magntic auxiliar, mesurat en amperes per metre;
M s la magnetitzaci del material, mesurada en amperes per metre;

La permitivitat i la permeabilitat del buit sn relacionades amb la velocitat de la llum (c) per mitj de la segent equaci:

;

Permeabilitat relativa.
La permeabilitat relativa, per a la qual de vegades s'utilitza la notaci  r, s la relaci entre la permeabilitat d'un medi especfic respecte de la permeabilitat del buit  0:

;

L'expressi de la susceptibilitat magntica en funci de la permeabilitat relativa s:

;

 m, s un valor adimensional, de vegades anomenat susceptibilitat volumtrica per diferenciar-la de  p (susceptibilitat especfica) i de  M (susceptibilitat molar).



La permeabilitat varia amb el camp magntic, els valors que s'indiquen a la taula anterior sn aproximats i vlids noms per al camp magntic indicat. A ms, a la prctica, la permeabilitat acostuma a ser funci de la freqncia, els valors anteriors corresponen a una freqncia zero.

Noteu que la permeabilitat magntica  t un valor exacte al SI d'unitats, aix s relacionat amb la segent frmula: 
;
(La velocitat de la llum, c, s exactament  299.792.458 metres/segon)

Les definicions i la determinaci del valor de les constants fsiques fonamentals al SI sn donades pel CODATA (Committee on Data for Science and Technology).

 Referncies .


Vegeu tamb.
Ferromagnetisme;
Antiferromagnetisme ;
Diamagnetisme;
Paramagnetisme;
Electroimant;
Permitivitat;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10617" title="Permitivitat" nonfiltered="652" processed="649" dbindex="5657">
En electromagnetisme, la permitivitat ( ) d'un medi es la proporci  D / E,  on D s el desplaament elctric en coulombs per metre quadrat (C/m2) i E es la fora del camp elctric en volts per metre (V/m). En el cas com de un medi istrop, D i E sn parallels i   s un escalar, per en un medi anistrop, ms general, aquest no s el cas i   es un tensor de rang 2 (causa de birefringncia).

La permitivitat es mesura en farads per metre (F/m). Tamb pot ser definida com  una adimensional permitivitat relativa, o constant dielctrica, normalitzada segons la permitivitat del buit  0 = 8,85419 10-12F/m.

On s'aplica un camp elctric corre un corrent elctric. El corrent total que corre per un medi real est compost de dues parts: un corrent de conducci, i un de desplaament. El corrent de desplaament pot ser vist com una resposta elstica que t el material pel camp elctric aplicat. A mesura que augmenta el camp elctric, el corrent de desplaament s'emmagatzema en el material, i quan el camp elctric disminueix el material allibera el corrent de desplaament. Un dielctric perfecte s  un material que mostra noms un corrent de desplaament, que emmagatzema i retorna energia elctrica con si fos una 'bateria' ideal.

La permitivitat   i la permeabilitat magntica   d'un medi determinen, totes dues juntes,  la velocitat de la radiaci electromagntica dins aquest medi.

;

In vacuo, aix ve donat per

;

on  0 s la constat magntica, o permeabilitat de l'espai buit, igual a 4    10-7 N A-2,  i c s la velocitat de la llum: 299.792.458 m/s.

En alguns medis, per exemple si els corrents de conducci no son menyspreables, la densitat total del corrent s:



on ,    s la conductivitat (responsable del corrent de conducci) del medi, i  d  s la permitivitat relativa (responsable del corrent de desplaament).

Dins d'aquest formalisme la permitivitat complexa  *  es defineix com:

;

Per els materials reals, tant la part real, com la imaginria de la permitivitat, sn funcions ms complicades de freqncia   per tant aix porta a la dispersi ptica dels senyals que contenen freqncies mltiples, aquest materials sn anomenats dispersius. Aquesta dependncia de la  freqncia reflexa el fet de qu la polaritzaci del material no respon instantniament a un camp aplicat perque la resposta ha de ser sempre causal ( ve desprs del camp aplicat), la funci dielctrica   ( ) ha de tenir pols noms per   amb parts imaginries positives, i  ( ) per tant satisf la relaci de Karmers-Kronig. Sigui com sigui, en el rang de freqncies redut que s'estudia ms sovint, les constants dielctriques es poden aproximar com a independents de la freqncia.

Per una certa  freqncia, la part imaginria de   condueix a la prdua d'absorci, si s negativa, ( en l'esmentada convenci per la freqncia), o al seu augment, si s positiva. (Ms generalment, es miren les parts imaginaris dels valors propis del tensor dielctric anistrop.)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10621" title="Basc" nonfiltered="653" processed="650" dbindex="5658">





El basc, o uscar (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o skara), s una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part de la Comunitat autnoma del Pas Basc i part de Navarra, a Espanya, i al Pas Basc del Nord (departament de Pirineus Atlntics, Aquitnia, a Frana). Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap famlia lingstica coneguda, i antigament el seu mbit lingstic abast tota Aquitnia, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. 
Alguns creuen que algunes de les paraules que li sn prpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz "pedra", per exemple:
aizto o ainzto "ganivet";
aizkora "destral";
D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple del mot aizkora sol ser contestat amb el fet que tamb s probable que provingui del llat asciola 'destral petita'.

Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) s anterior a l'aparici de les llenges indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la Pennsula Ibrica, i per tot Europa. 

Encara que fins no fa molt es trobava en una situaci crtica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta milloria. No obstant aix, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals est en regressi.

Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relaci, tant lingustica com gentica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort allament d'aquestes dues poblacions. El ms probable s poder relacionar el basc amb el grup de les llenges ibriques, per comparaci fontica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibric d'Ullastret. 

 Aspectes histrics, socials i culturals .
 Origen i histria de la llengua .
 Desenvolupament del basc a la Pennsula Ibrica .
El basc s una llengua de tipologia aglutinant i genticament allada, s a dir, no mostra un origen com clar amb altres llenges, la qual cosa ha portat a diverses hiptesis, algunes cientfiques i d'altres ms aviat fantstiques.

Estesa inicialment ms enll dels territoris que ocupa avui, ha anat retrocedint per la pressi inicial del llat a l'poca romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el gasc i el navarro-aragons, i posteriorment per l'empenta del castell i del francs.

Per exemple, el 1349, a la ciutat d'Osca es promulga un decret que sanciona els qui parlen en el mercat en rab, hebreu o "basquen" amb 30 sols de multa. 

 La unificaci del basc .


Leuskara batua (en catal "basc unificat") va ser creat a partir de l'any 1968, impulsat per la necessitat de proporcionar als parlants una norma unificada per al registre culte, atesa la inviabilitat de publicar en cada un dels dialectes. s una barreja de tots el dialectes, especialment el de Guipscoa, el ms central. 

Tot i que s'havia estat discutint sobre la normalitzaci gaireb des dels inicis de la literatura basca, va ser en la dcada del 1950 quan hom va voler abordar la qesti definitivament, en considerar aix necessari si es volia garantir la supervivncia de l'idioma.

Al Congrs d'Arantzazu, celebrat el 1968 i convocat per lEuskaltzaindia (Reial Acadmia de la Llengua Basca), es van establir les lnies mestres d'all que desprs seria leuskara batua, que actualment s la versi normalitzada de l'idioma, la ms usada en l'ensenyament, l'administraci pblica, els mitjans de comunicaci i en la major part de la producci escrita en aquesta llengua. 

 Primers escrits .
Els textos ms antics d'aquesta llengua trobats fins ara sn diverses paraules aparegudes en epitafis del segle II dC a Aquitnia, investigades per primera vegada per Achille Luchaire, desprs per Julio Caro Baroja i Koldo Mitxelena, i en poques ms recents per Joaqun Gorrotxategi. Al municipi navarrs de Lerga (Estela de Lerga) es va trobar una estela funerria hispano-romana amb antropnims indgenes, datada en el segle I. Mitxelena troba coincidncies entre la inscripci de Lerga i alguns noms trobats a Aquitnia.

Recentment han aparegut unes polmiques inscripcions suposadament datades entre els segles III i V al jaciment alavs d'Irua-Veleia. Els arquelegs del jaciment van anunciar el descobriment de les que podrien ser les primeres paraules comunes documentades en basc. Entre elles hi ha "zuri urdin gori" (els colors blanc, blau i roig); "urdin isar" (gris/blau estrella), encara que els fillegs creuen que probablement les paraules no anirien juntes sin separades (gris i estrella); "edan ian lo" (beure, menjar, dormir); "ian ta edan" (menjar i beure), i "iaun" (senyor). Unes altres que sn religioses: "geure ata zutan" (el nostre pare en vosaltres), que s la salutaci que utilitzaven els antics cristians, i "iehsus, ioshe ata ta mirian ama" (Jess, el pare Josep i la mare Maria, la qual cosa s'interpreta com la Sagrada Famlia). A l'espera de la publicaci oficial, fonts aparentement ben informades han revelat ms detalls sobre les inscripcions amb paraules difcils que en els comunicats haurien estat suprimides: ian ta edan deno, veleian iaun, beta zuri urdin gori; aix com una menci a una altra inscripci, marcus lagun.

 Literatura clssica .
Deixant de banda aquests antecedents, juntament amb altres manuscrits trobats al segle XX, el que hom podria considerar el primer clssic de la literatura en basc va ser l'obra asctica Gero (Desprs) del tamb sacerdot Pedro de Agerre Azpilikueta, impresa per primera vegada l'any 1643 a Pau. La seua prosa es va prendre com a exemple del bon escriure entre els escriptors tant al nord com al sud del Pirineu. Manuel de Larramendi es refereix a Axular com a mestre i en el segle XX es va proposar el dialecte en qu es va escriure (labort clssic) com a model per a l'euskara batua o basc unificat, per la qual cosa el labort compliria la mateixa funci que el tosc en la unificaci de la llengua italiana. A les dcades de 1950 i 1960, Federico Krutwig va ser el principal defensor d'aquest model i va ser seguit per persones com Gabriel Aresti i Luis Villasante. Per b que en els inicios va guanyar suports, finalment la proposta va acabar sent rebutjada per la majoria dels escriptors i estudiosos perqu es trobava massa allunyada de la base sociolgica de la llengua.

Fins a molt tard els escriptors laics van ser una excepci i la majoria de les obres publicades van ser de temtica religiosa, limitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teologicofilosfics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gramtiques, apologies (que pretenien demostrar la puresa i perfecci de la llengua dels bascos, per b que quasi totes les obres d'aquest tipus van ser escrites en castell), antologies de refranys i poemes, a ms d'obres del teatre tradicional basc o pastorals. 

En el segle XVIII, un dels grans dinamitzadors culturals i poltics de Bascnia va ser el pare jesuta Manuel Larramendi (1690-1766), qui va ser l'autor d'una gramtica i d'un diccionari bascongat. La seua influncia va marcar un abans i un desprs en la literatura basca. S'ocupava de corregir els manuscrits de molts escriptors de la seua poca abans d'imprimir-los, i hom el pot considerar un dels lders o referents del seu temps.

 poca moderna .
En la segona meitat del segle XIX, la derrota en les Guerres Carlistes i els canvis que s'estaven donant en la societat van originar una certa preocupaci sobre el futur de la llengua, la qual cosa va motivar la fundaci d'associacions com la Sociedad Euskara de Navarra, la celebraci de certmens literaris i jocs florals i l'aparici de les primeres publicacions en basc. La lingstica europea va comenar a interessar-se per ella i va es comenar a estudiar la llengua de manera cientfica. Van florir la literatura i els folkloristes i musiclegs es van interessar per recuperar la tradici oral. El 1918 es va fundar l'Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascos) amb el patrocini de les quatre diputacions basconavarres i un any desprs l'Euskaltzaindia (Acadmia de la Llengua Basca).

Per contra, alguns intellectuals bascos de l'poca com Miguel de Unamuno cridaven a acceptar amb dolor i resignaci la mort del basc, llengua amb la qual -segons ell- no podien transmetre's idees abstractes. El filsof arribava a afirmar en moments de pessimismo depressiu ntim que els bascos havien d'abandonar la seua llengua i tradicions per tal de poder entrar, aix, en la modernitat espanyola. 
Essent aquesta postura, amb algunes excepcions, la majoritria entre l'esquerra i el liberalisme bascos d'aquell moment, tant a Espanya com a Frana, els majors defensors de la llengua van ser els sectors furistes, tradicionalistes i nacionalistes.

Entre el 1848 i el 1936 es va produir l'anomenat euskal pizkundea o renaixement basc, quan hom troba la poesia cultista d'autors com Nicols Ormaetxea Orixe, Xabier Lizardi o Esteban Urkiaga Lauaxeta, impregnada de l'estil dels poetes simbolistes. Tanmateix, la Guerra d'Espanya i el seu desenlla van posposar aquella etapa de maduraci literria i social.  

La identificaci del basc amb la vida rural i per tant amb una idealitzada Arcdia basca, tan atractiva per a molts bascos, va haver de durar fins al relleu generacional dels anys cinquanta i seixanta. s llavors quan, en un ambient d'efervescncia cultural i poltica, el basc es va comenar a escoltar a la boca dels joves universitaris i ambients urbans.

Nombres.
Cardinals;


Ordinals;
1r: lehena, o aurrena;
2n: bigarrena;
3r: hirugarrena;
4t: laugarrena;
...: nombre+garrena;

Distributius;
1 per cadascun: bana;
2 per cadascun: bina;
3 per cadascun: hiruna;
... per cadascun: nombre+na;

El substrat  basc a Catalunya.

Segons el filleg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup lingstic bascoide, es conserv parlada a l'Alt Pallars fins els volts de l'any 1000.

La toponmia del Pirineu catal s'explica fcilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven dherri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules  bizi berri amb el significat de vida nova. 

Urgell s possiblement derivat dur (aigua), com el municipi d'Ur.

Un cas molt clar s el de la Vall d'Aran  (aran en el basc actual vol dir 'vall', Aran Harana).

A ms la llengua aranesa s un subdialecte del gasc dins la llengua occitana, el qual, (com el castell) per haver-se originat en contacte amb el basc, t algunes caracterstiques on ha influt un substrat basc. Aquest s el cas de la fontica, en especial el vocalisme, en les cinc vocals bsiques i l'emmudiment de la "f". Aix, en arans, "festa" es diu hsta i "farina" haria. El basc, en no tenir el fonema "f", o l'emmudia o el convertia en una altra lletra; aix la "figa", en llat clssic ficus, passa a figo en llat vulgar i en basc a pigo.

La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra.

Tamb la samarra o samarreta s una paraula d'origen basc. 

Una de les maneres de dir ganivet en basc s precisament ganibet, per en aquest cas tant en catal com en basc s tracta d'una derivaci de la paraula germnica. Com en angls knife amb transformaci de les consonants k,n,f en g,n,b.

 s i distribuci .
 Distribuci geogrfica .
Dins l'estat espanyol es parla a les tres provncies del Pas Basc (laba, Biscaia i Guipscoa) i a la Comunitat Foral de Navarra. Dins l'estat francs es parla en una zona integrada dintre del departament de Pirineus Atlntics, als territoris de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa; aquests tres ltims habitualment hom els denomina Pas Basc francs (Iparralde en basc, "Nord"). 

El basc era parlat per la majoria dels habitants de les zones bascoparlants histriques abans de la industrialitzaci. Segons les dades del 1867 que maneja Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipscoa, 149.000 dels 183.000 biscans (dels quals 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien al districte de Balmaseda-Encartaciones, on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alabesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del Pas Basc francs.

 Euskaltzaindia (Reial Acadmia de la Llengua Basca) .

Creada el 1919. Des de la dcada del 1960 coordina un esfor de normalitzaci basant-se en la tradici escrita d'aquest idioma i en els elements comuns als diversos dialectes, donant com a resultat l'euskara batua (basc unificat). El seu lema s Ekin eta jarrai ("Comenar i continuar").

Llengua cooficial des del 1982 al Pas Basc. A Navarra, la seva situaci est regulada per la Llei del Basc, que divideix la Comunitat Foral en tres regions (bascfona, on s oficial, no bascfona i mixta). A Frana, el basc, com altres llenges minoritries, no ha estat mai reconegut de manera oficial.

 Vocabulari i frases.
dreta: eskuin, eskuma, eskubi;
esquerra: ezker;
sota: behera (cap a baix), behean (a sota);
pedra: harri;
b: ongi, ondo, hunki, ontsa;
mal: gaizki, txarto, txar (dolent), gaizto (mala persona);
al costat: ondoan;
Hola: Kaixo!. Tamb es fan servir de manera colloquial Apa!, Epa!, Aupa! o Ieup!;
Bon dia: Egun on;
Bona tarda: Arratsalde on, Arrasti on;
Bona nit: Gabon;
Adu: Agur, Aio, Arillo, Adio (dialectes del nord);
saludar / acomiadar-se: agurtu, ;
A reveure!: Hurren arte!, Hurrengoa arte!, Ikusi arte! ;
Fins desprs!: gero arte!;
Per favor: mesedez, arren, otoi, faborez;
Com va?: Zer moduz?. Tamb s'usa vulgarment zelan?;
Com ests?: Nola zira?, Nola zaude?, Zelan zagoz? ;
B, i tu?: Ongi / Ondo, eta zu?;
Em sap greu, perd: Barkatu, Sentitzen dut;
Quina hora s?: Zer ordu da?, Zer oren da? ;
Ets molt guapo/guapa: Oso polita zara;
Moltes grcies: Eskerrik asko, Milesker, Esker mila, Esker aunitz;
De res: Ez horregatik, Ez dago zergatik, Ez da deus ;
T'estimo: Maite zaitut;
feli: pozik, alai, kontent ;
trist: goibel, triste;
enutjat/da: haserre;
avorrit/a: aspertuta, asperturik;
s: bai;
no: ez;
No entenc: Ez dut ulertzen / Eztet ulertzen, eztet entenditzen (guipusco) / Eztot ulertuten, Eztot entenditzen (bisca) / Eztot entenditzen (altnavarrs)  / Ez dut entelegatzen (baixnavarrs) / Eztt konprenitzen (sulet);
No fumeu: Ez erre;
forat: zulo;
caseriu: baserri;
ratolinet: sagutxo, sagutxu (bisca);
gos: txakur, zakur (perro grande);
gat: katu;
bascoparlant: euskaldun;
bascoparlant de bressol: euskaldun zahar;
bascoparlant que ha aprs aquesta llengua d'adult: euskaldun berri;
no bascoparlant: erdaldun;
pa: ogi;
forn de pa: okindegi;
dinar: jaki, janari;
desdejuni: gosari;
esmorzar: bazkari, berendu ;
berenar: askari;
sopar: afari;
carrer: kale, karrika;
llibertat: askatasuna;
festa: jai, festa, besta;
boina: txapel;
Enhorabona!: Zorionak!;
amic / amiga: lagun, adiskide;
mare: ama;
pare: aita;
pares: gurasoak;
avi: aitona, aitaita, aititxa, aitxitxe, aitite,atxuna;
via: amona, amama, amatxi, amuna;
fill: seme;
hija: alaba;
germ (respecte del seu germ): anaia;
germana (respecte del seu germ): arreba;
germ (respecte de la seva germana): neba;
germana (respecte de la seva germana): ahizpa;
oncle: osaba;
tia: izeko, izeba;
cos: lehengusu;
cosina: lehengusina;
casa: etxe;
diners: diru, sos (colloquialment, en plural diruak/diruk);
esports: kirol;
nou: berri, barri;
vell / anci: zahar;
nom: izen;
cognom: deitura, abizen;
pas - poble: herri;
ciutat: hiri, uri;
muntanya: mendi, bort;
planria: lautada, ordoki ;
vall: haran, ibar;
ribera: erribera, ibar;
mar: itsaso;
riu: ibai, erreka (riachuelo);
sol: eguzki, eki;
nvol: hodei;
vent: haize;
cel: zeru, ortzi;
estrella: izar;
Mart: Marte, Martitz;
Venus: Artizar;
Lluna: Ilargi;
pluja: euri, ebi;
neu: elur;
calamarsa: txingor, kazkabar, abasuse;
flor: lore, lora, lili;
dilluns: astelehen;
dimarts: astearte (en vizcano: martitzen);
dimecres: asteazken (en vizcano: eguezten);
dijous: ostegun (en vizcano: eguen);
divendres: ostiral (en los dialectos orientales ortziral y en vizcano: bariku);
dissabte: larunbata(en vizcano zapatu; en suletino neskenegn);
diumenge: igande (en vizcano: domeka);
setmana: aste;
mes: hilabete, hil;
gener: urtarril;
febrer: otsail;
mar: martxo;
abril: apiril;
maig: maiatz;
juny: ekain;
juliol: uztail;
agost: abuztu;
setembre: irail;
octubre: urri;
novembre: azaro;
desembre: abendu;
primavera: udaberri;
estiu: uda;
tardor: udazken;
hivern: negu;

Articles relacionats.
Solet o zuberera, el dialecte de Zuberoa;
Llengua aquitana;
Protobasc;
Bai euskarari;
Korrika;
Llista de mots catalans d'origen basc;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10622" title="Newton (unitat)" nonfiltered="654" processed="651" dbindex="5659">
El newton s una unitat derivada de fora del SI.  El seu smbol s N i va rebre el seu nom en honor d'Isaac Newton, en reconeixement als seus treballs en mecnica clssica.

Definici.
El newton s la unitat de fora del SI, s una unitat derivada ats que es defineix en funci d'altres unitats. Un newton s igual a la quantitat de fora necessria per a donar a una massa d'un quilogram una acceleraci d'un metre per segon cada segon.

Aix es pot expressar matemticament com:



Ats que el pes s una mesura de la fora entre dos objectes deguda a la gravetat, el newton s tamb una mesura del pes, vlida en un punt donat. Una massa d'un quilogram t un pes aproximat de 9,81 newtons. La llegenda explica que Isaac Newton es va inspirar en la caiguda d'una poma per desenvolupar la seva teoria de la gravitaci i per una coincidncia curiosa el pes d'una poma petita s aproximadament un newton: un objecte d'una massa de 101,94 grams pesa 1 newton a la superfcie de la Terra.

Al llenguatge com, no cientfic, s'acostuma a confondre la massa, que es mesura en quilograms, amb el pes, que s'ha de mesurar en newtons. Sabent que una massa d'un quilogram pesa aproximadament 10 N a la superfcie de la Terra (9,81 N s el valor que s'utilitza habitualment si es considera que l'acceleraci de la gravetat, g, s de 9,81 m/s2), es pot admetre que 1 quilogram-fora o quilopond (una antiga unitat de pes que participa d'aquesta confusi) s prcticament equivalent a 10 N.

Mltiples.




Vegeu tamb.
Joule, una unitat d'energia que mesura la quantitat de treball fet per una fora d'un newton al llarg d'un metre.
Pascal, una unitat de pressi equivalent a un newton per metre quadrat.

Notes i referncies.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10623" title="Vilaller" nonfiltered="655" processed="652" dbindex="5660">


Vilaller s una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagora. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Senet.

L'alcalde de Vilaller s Jaume Mons i Als del IV-AM (ERC).

 Demografia .





El cens del 1857 incorpora Cierco i Senet. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

Histria
---------------------------
Les primeres dades de poblaci d'aquesta localitat daten de l'any 1381, en el qual estaven censades 11 cases. El municipi est dividit en dues parts diferenciades, una a cada costat del riu Noguera Ribagorana; d'una banda, el nucli antic, situat a la muntanya i per un altre, el barri nou que s'ha desenvolupat a l'abric del turisme, prop de la carretera que la uneix amb la Val d'Aran.

Cultura 
----------------------------
L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Climent. Es tracta d'un edifici barroc, del segle XVIII, compost per tres naus i campanar de forma octogonal. Es conserva tamb un pont gtic sobre el Noguera Ribagorana. En l'agregat de Senet de Barravs es troba l'esglsia de Santa Cecilia, d'estil romnic, amb absis i dues absidioles. Vilaller celebra la seva festa major a mitjan mes d'agost. Durant el mes d'octubre celebra la Fira de Tots els Sants i del Cep. 



 Enllaos externs .
Lloc web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10626" title="Escut de Vilaller" nonfiltered="656" processed="653" dbindex="5661">


L'escut oficial de Vilaller t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un crvol rampant d'argent acostat de 2 flors de lis d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 21 d'octubre de 1991.

El crvol rampant s un senyal tradicional de la vila, situada en una regi de muntanya en qu aquesta mena d'animals abunda. Tamb les flors de lis sn un senyal tradicional i una referncia a la Mare de Du, patrona local. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10627" title="La Vall de Bo" nonfiltered="657" processed="654" dbindex="5662">


La Vall de Bo s un municipi de la comarca de l'Alta Ribagora. s un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n'es el municipi ms extens, entre la Vall de Barravs i la Vall Fosca. El cap del municipi s Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saras. 

L'alcalde s des de 1995, Joan Perelada Ramon, actualment i des de l'any 2003 de CiU, per entre 1995 i 1999 va ser independent, i de 1999 a 2003 d'UDC. En les segents eleccions del 27 de maig de 2007 torn a guanyar amb el 60% dels vots, per aquest cop per una candidatura recolzada pel PSC.

L'any 2000 la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt d'esglsies romniques de la vall.

 Demografia .














El 1787 incorpora Erill la Vall (abans Erilavall); el 1857, Bo, Cardet, Cll, Saras i Tall; i el 1965, Durro. Les dades estan homogenetzades amb la suma dels antics municipis.

Municipis agermanats.

 Montanera (Provncia de Cuneo),  (Itlia) (des del 2005);

Vegeu tamb.
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2003);
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2007);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de la Vall de Bo;
Dades de la Generalitat de Catalunya;
Pgina turstica de la Vall de Bo;
Patrimoni de la Humanitat de la Vall de Bo;
El romnic a Sant Climent de Tall;
Dades generals des de Lleida;
El romnic de la Vall de Bo;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya;
Pgina web de les cases de pags de l'Alta Ribagora ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10628" title="El Pont de Suert" nonfiltered="658" processed="655" dbindex="5663">


El Pont de Suert s una vila i municipi, capital de la comarca de l'Alta Ribagora.

L'alcalde del Pont de Suert s Albert Alins des de l'any 1999, de CiU.  

 Geografia .
El Pont de Suert s una localitat que es troba a poca distncia de la frontera administrativa amb l'Arag. T aproximadament 2.500 habitants, s a 838 m. d'alada i s la capital de comarca ms petita de Catalunya. El riu que hi passa s el Noguera Ribagorana. Est situada en una vall entre el Pirineu axial i les serres interiors.

 Economia .
L'economia del Pont de Suert es basa en l'agricultura de prats, farratges, cereals i patates. En ramaderia, ovina i bovina. En el sector secundari hi hauria la indstria hidroelctrica (centrals del Pont de Suert i el pant d'Escales, construda al segle XX per l'antiga empresa ENHER). Tamb hi participen els sectors del metall i la fusta. Pel que fa al sector terciari, el Pont de Suert s molt important en serveis de comer i turstics de la comarca (cinemes, bars i restaurants, pubs, benzinera, botigues de tot tipus...).

 Histria .
T l'origen en el nom de l'actual despoblat de Suert (el pont, en basc antic: aix doncs, el nom actual de la vila significa, de fet, el pont del pont), donat pels comtes de Ribagora cap a l'any 1000 al monestir de Lavaix i ratificat pels comtes de Pallars el 1018. El lloc del Pont es va desenvolupar a partir del segle Xll i es va traslladar a l'indret actual. El domini jurisdiccional fou del monestir de Lavaix fins a la fi de l'antic rgim. El monestir de Lavaix est parcialment negat per les aiges del pant d'Escales i noms es conserven vestigis dels murs de l'esglsia. Es mantenen restes del mur angle nord-est del creuer i l'arrencada de l'arc presbiteral de l'absidiola sud, juntament amb un fragment de la part baixa del mur. Agafant la N-260, just haver passat el primer tnel, a m dreta s on estan situades les runes del monestir.

 Situaci .
Al Pont de Suert s'arriba de dues formes: per la N-230 o la N-260. Des de la ciutat de Lleida s'agafa la N-230, que va de la mateixa ciutat a Vielha. La N-230 arriba directament al Pont de Suert, passant per les principals poblacions de Alfarrs i Benavarri.

 Llocs d'inters .




























|}
 Vilatge de Suert;
 Castell de Lavaix;
 Sant Esteve de Ventol;
 Castell de Castell de Tor;
 Santa Maria de Sarroqueta;
 Castell de Viuet;
 Sant Esteve d'Igerri;
 Mare de Du de les Neus d'Irgo;
 Sant Salvador d'Irgo;
 Sant Climent d'Iran;
 Sant Rom de Cass;
 Santa Maria d'Erillcastell;
 Santa Margarida de Peranera;
 Sant Mart de Castellars;
 Sant Bartomeu d'Erta;
 Castell de Viu de Llevata;
 Santa Maria de Corroncui;
 Sant Fruits de Perves;
 Santa Maria de Viu de Llevata;
 Sant Vicen d'Adons;
 Santa Cecla d'Abella d'Adons;
 Sant Roc de la Beguda d'Adons;

 Demografia .

El 1717 incorpora Abella d'Adons; el 1787, Erillcastell; el 1857, Adons, Cass, Castill de Tor, Corroncui, Iran, Erta, Esperan, Gironella, Gotarta, Igerri, Castellars, Irgo, Massivert, Peranera, Perves, Pinyana, Raons, Sarroqueta, Ventol i Vivet; el 1970, Llesp, Malps i Viu de Llevata. Les dades sn la suma dels antics municipis.

Festivitats.
Fira de la Girella;
Festa de Sant Sebasti;
Segon dijous d'agost - Festa Major;
Vgila de Sant Joan - Festa de les Falles;
Confrria de Sant Sebasti;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Lleida;
Informaci del web de Lleida;
Informaci des de la Generalitat de Catalunya;
Guia Turstica del Pont de Suert (monuments, fires, festes...);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10629" title="Farad" nonfiltered="659" processed="656" dbindex="5664">


El farad (smbol F) s la unitat de capacitncia elctrica del Sistema Internacional d'Unitats (anomenada aix en honor del fsic britnic Michael Faraday.

 Definici .

El farad es defineix com la capacitncia d'un dielctric que produeix una diferncia de potencial d'un volt en el cas d'una crrega elctrica esttica d'un coulomb. En unitats del SI es pot representar com s4   A2   m-2   kg-1. Com l'ampere s una relaci entre el flux de corrent elctric d'un coulomb per segon, una definici alternativa del farad seria la d'un ampere-segon de crrega a un volt. Aix tenim:



 Explicaci .

Degut a que el farad s una unitat molt gran, en comparaci als requeriments habituals dels dispositius electrnics, el valor d'un condensador s'expressa sovint en microfards ( F), nanofarads (nF), o picofarads (pF). El millifarad no s'acostuma a utilitzar a la prctica, per exemple a una capacitncia de 4,7 3 F s'acostuma a representar com 4700  F. Les capacitncies molt petites, com les utilitzades als circuits integrats s'acostumen a expressar en femtofarads, un femtofarad s igual a 1 15 F. En el cas dels supercondensadors la capacitncia s de l'ordre dels quilofarads. 

No s'ha de confondre el farad amb el faraday, una antiga unitat de crrega desplaada actualment pel coulomb.

La inversa de la capacitncia s'anomena elastncia, que en unitats del SI s'expressa en F-1, que de manera no estndard de vegades rep el nom de daraf (farad escrit a la inversa).

Un condensador consisteix en dues superfcies conductores, habitualment anomenades plaques, separades per una capa allant, habitualment anomenada dielctric. El primer condensador fou l'ampolla de Leyden al segle XVIII. L'acumulaci de crrega entre les plaques constitueix la capacitncia. Els condensadors moderns es fabriquen utilitzant una gran varietat de materials i tcniques per tal d'oferir una gran varietat de valors de capacitncia. En els ginys electrnics s'utilitzen condensadors amb valors que van dels femtofarads fins el farads amb valors de voltatge entre pocs volts fins a diversos quilovolts.

 Mltiples .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10636" title="Bellprat" nonfiltered="660" processed="657" dbindex="5665">


Bellprat s un municipi de la comarca de l'Anoia.

 Demografia .

Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10639" title="Escut de Bellprat" nonfiltered="661" processed="658" dbindex="5666">


L'escut oficial de Bellprat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un lleopard lleonat coronat d'or; el peu de sinople sostenint una faixa d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de gener del 2000.

El lle d'or coronat sobre camper de gules sn les armes dels comtes de Queralt, senyors de Bellprat. Els colors de l'escut sn parlants, en referncia al nom del poble: el lle es troba damunt un peu de sinople que representa un prat, embellit d'or. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10641" title="Cabrera d'Anoia" nonfiltered="662" processed="659" dbindex="5667">


Cabrera d'Anoia s un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Canaletes.

El 4 de febrer de 2007 va canviar el nom de Cabrera d'Igualada recuperant l'antic nom del municipi que fa referncia a la comarca i a la conca del riu Anoia.

 Demografia .
 (2005)













|}


Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10642" title="Calaf" nonfiltered="663" processed="660" dbindex="5668">

Calaf s una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. El municipi consta de 3.435 hab. (2007) i t una extensi de 9,22 km . El terme municipal est delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: 
Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Els Prats de Rei, Sant Mart Sesgueioles i Pujalt.

 Medi Fsic .
 Estructura administrativa .
 (2005)


|}

 Histria .
La Batalla de Calaf fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana tingu lloc el 28 de febrer del 1465 entre l'exrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabert i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Crulles contra els partidaris de Joan el Gran comandats per l'aragons Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona, i que acab amb victria reial.

 Cultura .

Al llarg de tot l'any es presenten diverses festivitats en els diversos nuclis de poblaci (Calaf i La Pineda):

 Cada dissabte de l'any hi ha el Mercat de Calaf.
 Hi ha la 'Festa Major d'Hivern al febrer (per Santa Calamanda).
 Es celebra la Festa Major el primer cap de setmana de setembre. El mateix cap de setmana se celebra la Fira de l'Eix on hi ha una mostra de productes de caire artes i tradicionals de les comarques per on passa l'Eix Transversal.
 El dia 1 de novembre hi ha la Fira de Tots Sants.
 L'ltim cap de setmana de juny hi ha el Festival de Msica Tradicional. ;
 Des del dia 25 de desembre fins a finals de gener hi ha la representaci dels Pastores de Calaf".

 Patrimoni arquitectnic i artstic .


 Esglsia parroquial de Sant Jaume .

L'esglsia parroquial de Sant Jaume est situada en una dels extrems de la plaa Gran. L'esglsia s d'estil renaixentista per de tradici gtica. L'esglsia est formada per un nica gran nau coberta amb volta de creueria. La nau t annexionades capelles laterals obertes entre els contraforts.

La construcci d'aquesta esglsia comen l'any 1603, i s'erig en el mateix lloc on s'havia alat la capella de sant Miquel l'any 1356. L'any 1720 les obres de construcci abacaren per ja havia estat obert el culte molt abans, l'any 1639. L'any 1899 es va afegir un portal neogtic. Aquesta esglsia compte amb un campanar amb forma octogonal de 52 m d'alada que va ser comenat l'any 1670 per no va ser acabat fins el 1889. Aquest campanar s'ha convertit en una dels smbols d'aquesta localitat.

Una de les curiositats d'aquesta esglsia s que en la cripta de l'esglsia finalitzada l'any 1649 i que es troba sota el prebiteri, hi ha les restes de la patrona de Calaf que s Santa Calamanda.

 Convent de Sant Francesc .
 Ermita de Sant Sebasti .

L'Ermita de Sant Sebasti est situat al tur de Sant Sebasti i s un edifici construt a finals del segle XVII pels jurats de Calaf en agrament a la poblaci que s'havia deslliurat de la pesta negra.

 Escultures de les trobades internacionals d'escultors .

 Castell .

El Castell de Calaf s una fortificaci que es troba a la part alta de Calaf en un estat de semi-runes. Aquest emplaament s un punt estratgic de control perqu es troba entre dues vies de comunicaci ja existents en poca romana. Aquesta fortificaci t un permetre poligonal amb els angles arrodonits. Tot i que es troba en un estat de semi-runa encara es conserva dos portals a dins del recinte de les muralles que sn: el de Xurriguera i el de l'Hospital. L'any 1781, el castell acab enrunant-se fins arribar avui dia que s'han aplicat diverses feines de recuperaci.

 Hospital .

L'Hospital est situat a la part ms alta Calaf a l'alada dels peus de castell. Actualment aquest hospital s'ha reconvertit en un Centre Cvic de Calaf tot i que la seva fundaci original s del  segle XIX. Primerament, aquesta edificaci tenia com a objectiu el donar acollida als viatgers que   visitaven la zona. Ms tard, va ser la seu de les monges carmelites, i posteriorment de les monges dominiques.

 Poltica i govern .
Resultats municipals 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Convergncia i Uni (CIU)
|align="right" |942
|align="right" |53,74
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya   Progrs Municipal (PSC-PM)
|align="right" |549
|align="right" |31,32
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC-AM)
|align="right" |176
|align="right" |10,04
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |53
|align="right" |3,02
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left|vot en blanc
|align="right" |33
|align="right" |1,87
|align="right" |-


Font: Departament de governaci i administracions pbliques - Les eleccions municipals 2007


 Demografia .

 Economia i relleu . 
 Serveis .
Centres d'ensenyament.
IES Alexandre de Riquer;
 Comunicacions .

Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accs tant per via ferroviria com per turismes, i sn les segents:

 Per l'autovia A-2 que va de Barcelona a Lleida.
 Per la carretera comarcal C-25 que va de Girona a Lleida.
 Per la carretera comarcal C-1412 que va d'Igualada fins a Ponts.
 A travs de la lnia ferroviria de RENFE que va des de Manresa fins a Lleida.

 Calafins Illustres .

Alguns personatges illustres provinents d'aquesta municipi sn:

 Laure Figuerola va ser un dels instauradors de la pesseta, ministre de finances i tamb va ser un defensor de les teories lliurecanvistes del moment.
 Pere Jorba i Gasc va ser el fundador dels magatzems Jorba que podem trobar a Manresa i Barcelona.
 Alexandre de Riquer i Inglada artista modernista polifactic.
 Apelles Metres , que va escriure una rondalla que reflexa alguns dels trets caracterstics de la vila i que va donar lloc a la coneguda dita que s utilitza per definir una situaci de molt rebombori que no permet que la gent s entengui: "Aix sembla el mercat de Calaf";
 Celdoni Fonoll s un cantautor.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de l'Ajuntament de Calaf;
Webcams de TVC;

 Esdeveniments .
Els Pastorets de Calaf;
Casal de Calaf;
Festival de Msica Tradicional de Calaf;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10643" title="Calonge de Segarra" nonfiltered="664" processed="661" dbindex="5669">


Calonge de Segarra s un municipi de l'Alta Segarra situat a l'extrem nord de la comarca de l'Anoia, amb capital administrativa a Dusfort.

Geografia.

Al seu terme hi neix el riu Llobregs.

Histria.

La seva histria documentada es remunta al segle II aC quan es t constncia d'una poblaci habitada per forasters o propis d'una colnia, tal com etimolgicament indica el seu nom:  colonicus , provinent del llat.

Conserva tamb l'afegit de la comarca, la Segarra, territori que significa centre o lloc on se separava el Ramat. De fet, el municipi de Calonge de Segarra est situat en una zona tradicionalment transhumant, creuat per importants carrerades i en el qual, des d'antic, els ramats provinents de la provncia tarraconense feien aturada abans de distribuir-se cap al Pirineu i a l'inrevs.

 Demografia .







|}

El 1717 incorpora Aleny i Dusfort; i el 1857, Sampassals (o Sant Pessela) i Mirambell.

 Llocs d'inters .

Runes del castell de Calonge.
Esglsia romnica de Santa Fe de Calonge.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10644" title="Capellades" nonfiltered="665" processed="662" dbindex="5670">


Capellades s un municipi de la comarca de l'Anoia. 

 Demografia .


Fills illustres.
 Aleix Caball i Tort (1840-1908): motller i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;

Llocs d'inters.
 Museu Mol Paperer de Capellades;
 La Bassa;
 Abric Roman- Parc Prehistric de Capelaldes;
 Rec del Corronaire;
 Mol Paperer Munn;

 Enllaos externs .
Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;
Associaci Cultural La Miranda;
Portal Capellades.net;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10645" title="Carme" nonfiltered="666" processed="663" dbindex="5671">



Carme s un municipi de la comarca de l'Anoia.

 (2005)



|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10646" title="Castellfollit de Riubregs" nonfiltered="667" processed="664" dbindex="5672">


Castellfollit de Riubregs s un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Torre Bassols;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10647" title="Castellol" nonfiltered="668" processed="665" dbindex="5673">


Castellol s un municipi de la comarca de l'Anoia.








Visitar Castellol s seguir el cam d'un riu que ha estat l'eix vertebrador de l'activitat humana d'un conjunt de pobles.

Un paisatge d'imponents boscos i conreus de sec, envoltat d'un mn rural de slides masies on han deixat marca les diferents cultures que l'han poblat gran tradici i histria.

Es poden fer rutes a peu molt interessants pels seus voltants. Hi ha dos itineraris marcats que segueixen les ms de dues-centes barraques de pedra seca que conformen el paisatge. Hi ha l'itinerari de la ruta vermella i el de la ruta blava.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;
Muntanya Blava, grup de gralles i tabals de Castellol;
Fleca artesanal ecolgica Tasc;
Caramelles de Quaresma a Castellol;
 Josep Guix, pintor de Castellol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10648" title="Copons" nonfiltered="669" processed="666" dbindex="5674">

Copons s un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

 Demografia .


Articles relacionats.
 El Morinyol;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de l'Alta Anoia;
Fotos del poble;
Blog d'opini;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10649" title="Jorba" nonfiltered="670" processed="667" dbindex="5675">

Jorba s un municipi de la comarca de l'Anoia. T diversos nuclis, entre els que destaquen la mateixa Jorba i Sant Gens.
L'Ajuntament est situat a Jorba i actualment el governa Esquerra Republicana de Catalunya, amb Josep Ma. Palau al capdavant.

Sant Gens t una junta on es prenen les decisions que afecten al nucli i on es porta la caixa i totes les activitats que s'hi realitzen. A Sant Gens hi ha, com a bestiari, una geganta (Filomena), un gegant (Gens), un gall (Crestes), una capgrs (Torrada) i un grup de petits diables. Tot el bestiari est fet per la gent del poble. Prximament es far un capgrs (Setrill) per fer parella amb la Torrada.




|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10651" title="Masquefa" nonfiltered="671" processed="668" dbindex="5676">


Masquefa s una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.








|}
Festes: Sant Isidre i Santa Magdalena.

Breu histria.
La histria del poble es remonta al 3 de mar del 963 quan Mir, Comte de Barcelona, va vendre a Enyec Bonfill, el "castrum Machicepfa", per la quantitat de 1.000 sous. Amb el castell tamb es posava en venda el seu terme, la jurisdicci parroquial i la primitiva esglsia de Sant Pere. Amb tot aix, la conseqncia ms immediata es que s'acabava el domini directe dels Comtes de Barcelona sobre el "castrum" i tota la seva jurisdicci. Segons paraules de Joan Coromines, en el seu Onomasticon Catalonie, Masquefa s un derivat de l'arrel pan-arbiga qef, que significava "viure alegrement", aix era signe de la presncia rab a Barcelona en el s.VIII. 

En el marc del feudalisme que s'implant a Catalunya durant l'poca, el Monestir de Sant Cugat hi va anar adquirint, progressivament, la prctica totalitat del territori, que s'inici l'any 975 quan Mambertus va fer donaci de diferents cases i terre, propietats seves. 

L'actual "Cementiri Vell", l'esglsia romnica de Sant Pere, smbol emblemtic del poble i un dels edificis ms caracterstics de finals del s.XII, principis del s.XIII, durant el regnat de Jaume I, es va construir coincidint amb la transici del romnic al gtic. 

Actualment, el territori del municipi est equilibrat, quasi la meitat est dedicat a l'activitat agrcola, dominant-hi la vinya, amb demonicaci d'origen Peneds, i a ms compta amb el polgon industrial de La Pedrosa. Una altra part molt important s l'activitat industrial, on destaca la de Rogelio Rojo, originaria de Barcelona, que es va instalar al poble l'any 1910 amb la particularitat de fabricar sivelles. A partir dels anys 50 hi va haver una revifalla industrial que va generar en un creixement econmic de la zona, amb l'obertura de noves fbriques com la Todomold, dedicada al revestiment interior de cotxes, Isart-Miln, dedicada a la indstria del cartr, Facesa, dedicada a les cpsules d'alumini, i Dismol, als complements pel cava.

Una de les particularitats del poble es la distribuci de les vivendes, entre el nucli urb, la Beguda Alta i les zones residencials de Can Parellada, El Maset, Can Quiser i Can Valls, aquesta darrera zona habitual de segones residncies per que, paulatinament, es va anar transformant en primera, a causa de la seva xarxa de comunicacions en transports pblics, urb i metropolit, cada cop ms cmode i fcil, aix com la comunicaci viria amb l'autopista A-7 i l'autovia, que l'apropen als centres industrials, i la progressiva dotaci de serveis esencials al poble, com els centres d'ensenyament secundari i universitari del Baix Llobregat. 

Per acabar, sens dubte un dels atractius ms recomanables de visitar s el COMAM, el Centre de Recuperaci de Rptils i Anfibis de Catalunya, que es dedica a la cria en captivitat de la tortuga autctona Hermmam per a la seva reintroducci al Medi Natural i Escola de Natura.

Festes i celebracions del poble.

Aplec al Cementiri vell: Es celebra el dilluns de Pasqua. Normalment es fan sardanes i una costellada. 

Festa Major petita: Es celebra el 15 de maig per San isidre, patr dels pagesos. Les festes comencen el divendres a la tarda i acaben el diumenge a la nit. es fa una cercavila amb els gegants i els cap-grossos. Es fan jocs infantils, teatre, cinema, una xocolatada, sopar de faves, ball, el correfoc i, per acabar la festa, la cantada d'havaneres.
 
Festa Major gran: Es celebra el 22 de juliol, per Santa Magdalena, patrona del poble. Sn quatre o cinc dies. Tamb hi ha els gegants i cap-grossos, grallers, i bastoners durant la cercavila, normalment es fa la festa de l'escuma. Tamb es fan exposicions on podem veure les obres dels artistes locals i mostres d'artesania.

Festa del ram: Es celebra el setembre, es fa la popular trepitjada de ram i s'organitza un sopar de carmanyola. 

Festa dels avis: Es celebra el setembre. L'acte consisteix en una paella acompanyada amb msica. 

Festa de Sant Jordi: Es donen els premis Sant Jordi a tots aquells que han promocionat el municipi de Masquefa arreu del mn

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Visiteu el foro de Masquefa si teniu algun comentari o dubte;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Masquefa. Pieraedicions;
Patrimoni histric i artstic de Masquefa;
Escola CEIP el Tur;
Diari de Masquefa;
Actualitat i Entitats de Masquefa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10652" title="Montmaneu" nonfiltered="672" processed="669" dbindex="5677">


Montmaneu s un municipi de la comarca de l'Anoia.




|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10653" title="Piera" nonfiltered="673" processed="670" dbindex="5678">


Piera s una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

 Poblaci .
Piera forma part de la comarca de l'Anoia i s el terme municipal ms extens. Limita al nord amb Castellol i el Bruc, al sud amb Sant Sadurn d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Lloren d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit.

T una superfcie de 57 3 km2 i una altitud mitjana de 324 7 metres. Piera t ms de 13.000 habitants. Aquesta poblaci augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residncies.

La seva situaci al sud-est de la comarca de l'Anoia est al costat de l'Alt Peneds, les terres del sud del terme tenen les mateixes caracterstiques que les penedessenques. Juntament amb el nucli urb, Piera el formen, segons l'inventari de 1981, 74 caserius i 18 barris, assumits per l'Ajuntament.

El municipi es comunica amb altres poblacions a travs dels FGC, la Hispano Igualadina, la Hispano Llacunense i amb vehicle propi s'hi pot arribar per 5 carreteres.

Fills i filles illustres.
 Joan Orp i del Pou (1593 1645): explorador, conqueridor i administrador; fundador de Barcelona (Veneuela).
 Pere Cucurella i Ubach (1829-1897): hisendat i delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Josep Vidal i Munn  (1896-1958): veterinari, investigador, bacterileg pioner de la penicillina.























|}

 Demografia .



 Imatges .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Vila de Piera;
Xarxa Virtual de Piera;
Plnol de Piera;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10655" title="Pujalt" nonfiltered="674" processed="671" dbindex="5679">


Pujalt s un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.
El nom deriva de "Puig Alt", tur on es recolza el poble, a 773 m. d'alada. El poble creix al solell del Castell de la Mota, que corona el poble. 

Histria.
El municipi actual de Pujalt el formen cinc pobles: Pujalt, L'Astor, Conill, La Gurdia Pilosa i Vilamajor.
Pujalt i els seus nuclis conserven de l'poca medieval portals de muralla, passos coberts, esglsies romniques i gtiques, carrers costeruts i restes de castells.
De la nostra histria recent trobem importants vestigis del Campament d'Instrucci de l'Exrcit Popular de 1938.

 Demografia .






|}


Llocs d'inters.
Capella gtica de la Immaculada Concepci;
Portal de muralla;
Retaule barroc;
Nucli medieval;

Activitats turstiques i culturals.
Observatori de Pujalt;
Centre d'Interpretaci del Campament Militar de l'Exrcit Popular;
Vols en globus;
Turisme rural;

Fires, festes i tradicons.
Fira de Transhumnia de Pujalt (ltim diumenge de maig);
Festival de Jazz a la Palla de La Gurdia Pilosa (primer divendres i dissabte d'agost);
Trobada d'artistes i Pagesos de La Gurdia Pilosa (primer dissabte d'agost (bianual - anys imparells));
Festa Major de Pujalt (tercer cap de setmana d'agost);
Festa Major de L'Astor (quart cap de setmana d'agost);
Festa Major de Conill (segon cap de setmana de setembre);
Festa Major de La Gurdia Pilosa (cap de setmana Segona Pasqua);
Festa Major de Vilamajor (primer cap de setmana de juny);

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Centre d'Interpretaci del Campament Militar de l'Exrcit Popular;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10657" title="Sant Mart Sesgueioles" nonfiltered="676" processed="672" dbindex="5681">


Sant Mart Sesgueioles s un municipi de la comarca de l'Anoia dins de la subcomarca de l'Alta Segarra.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci sobre l'Alta Segarra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10658" title="Sant Mart de Tous" nonfiltered="677" processed="673" dbindex="5682">


Sant Mart de Tous s un dels trenta-tres pobles de la comarca de l Anoia i compta amb 1.101 habitants. Est situat al lmit de la Conca de Barber i a deu quilmetres de la capital, Igualada.


El nom del poble va ser Tous des de les primeres mencions del 960 fins al 1916, quan es va canviar perqu no coincids amb el de Tous, a la Ribera Alta.

El poble continua creixent al voltant del seu castell, com ha fet durant ms de mil anys. Encara es respira aquell ambient de poble, sense deixar de banda l evoluci tecnolgica dels darrers temps.

La cultura popular i el folklore perduren grcies a l esperit de la nostra gent. Aix, es mantenen tradicions com el ball de faixes, les caramelles per la diada de Pasqua, els aplecs a Sentfores, les ballades de sardanes i sopars de germanor entre els vens del poble.

 Demografia .










|}


Referncies.



 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Pgina de la Secci Local d'ERC;
CEIP Crvola Blanca;
CEIP Crvola Blanca, AnoiaGuapa;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10659" title="Sant Pere Sallavinera" nonfiltered="678" processed="674" dbindex="5683">


Sant Pere Sallavinera s un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra. S'anomenava Sallavinera fins el 1984.







|}

 Demografia .


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10660" title="Santa Margarida de Montbui" nonfiltered="679" processed="675" dbindex="5684">

Santa Margarida de Montbui s un municipi de la comarca de l'Anoia.










 Demografia .


 Geografia .
El municipi de Santa Margarida de Montbui t una superfcie de 27,60km , i s'estn pel centre de la conca d'dena, per l'extrem dret del riu Anoia. La muntanya ms alta, la Tossa de Montbui. El cim d'aquesta s un excellent mirador des d'on es pot contemplar tota la conca d'dena. A ms a ms, s'hi l'esglsia romnica de Santa Maria i el Castell de Montbui. El relleu del municipi s suau en general, encara que t zones ms elevades a la vessant sud occidental del municipi. Aquest municipi rep moltes influncies de la capital de comarca Igualada, amb la que delimita pel nord.

 Festes .
Festa Major de Santa Margarida de Montbui. Es celebra el 20 de juliol.
Festa Major d'Hivern. Es celebra el 15 de gener. ;
Carnaval. Es celebra 40 dies abans de Pasqua.
Correllengua. Es celebra en el mes de setembre.
Diada Nacional de Catalunya. 11 de setembre.
Setmana de l'avi. Es celebra la primera setmana d'octubre. Dedicada sobretot a la tercera edat. ;
Setmana de la juventut. Es celebra el primer cap de setmana de juliol. ;
Festa de l'esport. Es celebra l'ltim dissabte de setembre. ;
Festa del Roser a La Tossa. Es celebra el tercer diumenge de maig. ;
Festa Major de Vista Alegre. Es celebra el tercer cap de setmana de juny. ;
Festa Major de Sant Joan del Pi. Es celebra el 24 de juny.

 La Tossa de Montbui .

Esglsia anomenada "Santa Maria de la Tossa de Montbui", es un edifici contrut al final del segle X i comenament del XI.
Les primeres notcies d'aquesta esglsia son dels anys 972 i 993, quan l'obispe Frui va aixecar, un nou castell i una esglsia, pero aquesta es va quedar inacavada a causa de la forta sequia que obligava a emigrar als repobladors de la comarca. L'any 1023 es va repoblar definitivament el terme, es va restaurar el castell i finalement es va acabar l'esgsia.
Aquesta es de planta basilical de tres naus, amb bsides semicirculars, cobertes amb bvedes de quatre de esfera.
Molt aprop es conserven les restes del castell del segle X. De planta rectangular amb angles rodons. L'interior bastant modificat, s'organitza a partir d'una planta baixa, desdoblegada en un revedor i una sala coberta amb una bveda de mig punt. La planta superior noms conserva els murs. La porta d'entrada original es troba mes adalt, a nivell del primer pis.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci del Consell Comarcal de l'Anoia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10661" title="Santa Maria de Miralles" nonfiltered="680" processed="676" dbindex="5685">

Santa Maria de Miralles s un municipi de la comarca de l'Anoia.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci del Consell Comarcal de l'Anoia;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10663" title="Vallbona d'Anoia" nonfiltered="681" processed="677" dbindex="5686">


Vallbona d'Anoia s un municipi de la comarca de l'Anoia que compta amb gaireb 1300 habitants.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Dades generals, histria, festes, llocs d'inters, etc...;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10664" title="Veciana" nonfiltered="682" processed="678" dbindex="5687">


Veciana s un municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.








|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10665" title="Vilanova del Cam" nonfiltered="683" processed="679" dbindex="5688">

Vilanova del Cam s un municipi situat a la Conca d'dena a la comarca de l'Anoia, a la dreta del riu Anoia formant prcticament un continu urb amb Igualada. La major part de la poblaci es troba al nucli del municipi, per existeixen dos nuclis separats a Can Tit i els Moletons.

 Demografia .
La proximitat amb Igualada ha afavorit un espectacular augment demogrfic (de 626h el 1950 a 5367 el 1970 i 12039 al 2006). S'han format extensos barris obrers com els de St. Hilari, Can Riba, La Pau i Santa Llcia.


 Histria .
Vilanova del Cam neix al costat de l'antic cam ral que unia Barcelona amb Lleida i que anys ms tard va unir Catalunya amb l'Arag. El nucli es va formar proper a Igualada. La histria de Vilanova s recent, ja que la unificaci dels dos nuclis de poblaci que originaren l'actual Vilanova no es va produir fins al 1830. Els dos nuclis eren: el de la Quadra de Vilanova, que jurisdiccionalment pertanyia a Santa Margarida de Montbui, i el de Vilanova del Cam que era dels Claramunt. Les primeres cases es construren al costat d'un casal fortificat que actuava de torre d'avanada del castell de Claramunt. El 1206 trobem per primera vegada citat aquest castell, per no s fins al 1324 (s. XIV) que apareix el nom de Vilanova del Cam en un document. En aquest mateix segle tenim notcies d'una comunitat jueva i es comena a fer referncia a l'esglsia de sant Hilari. A partir del s. XVIII la poblaci de Vilanova comena a crixer. L'economia que fins aleshores estava basada en l'agricultura es diversifica amb la construcci de molins. L'any 1727 el duc de Medinaceli atorga a Vilanova la segregaci de la Pobla de Claramunt i el 1779 l'esglsia de Sant Hilari passa a ser parrquia independent de la Pobla.

La crisi industrial igualadina influeix en una important davallada demogrfica que situa la poblaci de Vilanova en 450 habitants a principis del segle XIX. Aquesta evoluci demogrfica demostra, altra vegada, la dependncia del municipi de les indstries igualadines. A finals de segle la tendncia comena a trencar-se amb l'arribada del tren, que comportar la installaci de guixeres i bbiles a prop del ferrocarril.

L'evoluci del segle XX continua anant a remolc d'Igualada. La indstria del gnere de punt atrau una forta immigraci als anys 60 i 70 que troba a Vilanova sl econmic per als seus habitatges. La poblaci vilanovina va augmentar de forma espectacular i van crixer nous barris, sovint mancats de les mnimes infraestructures.

 Mitjans de Comunicaci local .
 Rdio Nova (Rdio Municipal de Vilanova del Cam);
 Butllet mensual Vilanova Informaci;
 Televisi Vilanova (analgica sense concessi TDT);
 Web de l'ajuntament de Vilanova del Cam;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diputaci / Vilanova del Cam Mapa topogrfic;
Biblioteca de Vilanova del Cam;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10667" title="Argenola" nonfiltered="684" processed="680" dbindex="5689">




Argenola s un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a la Vegueria del Peneds.

 Ajuntament .
Adrea: Major, sn;
Codi Postal: 08717;
NIF: P-0800800-E;


 Histria .
El poble d'Argenola es troba a 768 m d'altitud, ubicat al vessant del cim, des d'on es gaudeix d'una magnfica panormica i on encara reposen restes del castell (segle XI) que va donar nom al municipi.

Extens municipi, de 47,10 km2, situat a ponent de la comarca, al lmit amb les terres de la Segarra i la Conca de Barber. Els seus 190 habitants es reparteixen entre els venats de Carbas, Clariana, els Plans de Ferran, Porquerises, Rocamora d'Argenola. Tamb hi ha els venats d'Albarells i la Goda practicament deshabitats (noms segones residncies)

Formen el nucli un petit grup de cases i l'esglsia de St. Lloren d'Argenola, d'estil neoclssic (s. XIX), construda prop e la primitiva del s XI.
El Castell d'Argenola s esmentat des del s. XI (1031, en motiu de lamort del seu senyor Mger, qui va ser un agent molt important del repoblament de la comarca.
El 1032 els sarrans devastaren el terme d'Argenola, i posteriorment va estar en mans de diversos senyors, els Queralt, la famlia Argenola, ...

Dels altres nuclis de poblaci, cal esmentar: Clariana, segon centre histric del terme, al fons de la vall de la riera de Clariana. De poblaci dispersa, t el centre a l'esglsia de Sta. Maria de Clariana. Encara es conserva algun mur i part d'una torre rodona del castell, situat a la vessant oposada de la vall. Aquest lloc fou repoblar a finals del s. X. Albarells, situat al Nord del terme, tot i que est practicament despoblat, conserva l'esglsia de St. Mart d'Albarells, (s XI), renovada el 1615. T una nau i dues capelles laterals i el campanar que s'ala al costat esquerre. A la bora la riera del Mol hi hagu el mol paperer dels Albarells, del qual en resten els murs de la resclosa i els fonaments, datat del 1113, un dels ms antics documentats al pas.

Contrast, nucli format per algunes masies presidides per una torre medieval rodona (s. XII i XIII) molt ben conservada, unida a la masia de Cal Corts. Tambs es conserva la petita esglsia de Sant Maure de Contrast, romnica, que tot i que fou reformada posteriorment, encara conserva els murs, la volta l'arc triomfal i l'absis de pedra treballada. S'hi conserva tamb la imatge gtica de Sant Maure (s. XV). I la caseria dels Plans de Ferran, a porp de la qual s'ala un dolmen.

 Patr i Festa Major .
Sant Lloren, pel segon diumenge d'agost

 Administraci .
predomini lingstic = catal;
administraci = espanyola;

 Demografia .
 2006







|}

El 1857 incorpora Albarells, Carbas, Clariana, Porquerisses i Rocamora. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10669" title="Igualada" nonfiltered="685" processed="681" dbindex="5690">


Igualada s la capital de la comarca de l'Anoia.

El municipi est situat a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estn a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitj. La seva activitat principal era la indstria txtil, paperera i de la pell. No obstant aix, durant els ltims anys, el sector del txtil est patint una forta crisi. Tamb es caracteritza per tenir l'unica fbrica de globus aerosttics que existeix a Espanya: Ultramagic.


 Histria .
Inicialment era un petit nucli de poblaci datat de l'any 1003, del qual destacava una esglsia dedicada a Santa Maria, relacionada amb el Monestir de Sant Cugat. Tot i aix, Igualada es va delimitar en els lmits del domini feudal d'dena i dels senyors de Montbui i Claramunt, on es creuaven els antics camins de Barcelona i Lleida.

Les primeres muralles que es coneixen daten, probablement, del segle XII. Igualada va anar engrandint els seus lmits durant el segle XIV per incloure-hi les construccions del sector del sol ponent, el Raval de Capdevila. Aquestes muralles van arribar fins al segle XVIII, havent patit la seva tercera ampliaci al segle XV.

Cap a finals del segle XVIII s'edifiquen els Barris de Sant Agust i de la Soledat (a l'exterior de les muralles). Tamb en aquest segle es construeixen les noves adoberies.

L'any 1925 Igualada amplia el seu terme municipal comprant terrenys a dena, fet que va permetre la seva posterior expansi. La immigraci peninsular durant el franquisme va provocar la creaci de barris obrers com el de Ftima, el del Sant Crist i el de Montserrat.

L'any 1984 es va aprovar el Pla Especial de Millora Urbana 'Les Comes II', que va oferir una zona residencial a la ciutat, de la qual se'n va aprovar l'ampliaci l'any 1988.

Agermanaments.

Igualada est agermanada, entre d'altres, amb Guimares (Portugal), Lecco (Itlia), Nueva Esperanza (El Salvador) i Alcntara.

Arquitectura.
Entre 1985 i 1994 es construeix el cementiri nou que va guanyar el premi FAD d'Arquitectura l'any 1996. El cementiri va ser obra del despatx de la parella d'arquitectes Enric Miralles i Carme Pins. Enric Miralles va morir l'any 2003 a causa d'un tumor cerebral i fou enterrat, seguint la seva voluntat, al mateix cementiri que ell mateix disseny.

 Llocs d'inters .

Museu Comarcal.
El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creaci d'una infraestructura musestica per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguraci del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va installar al Grup Escolar Garcia Fosses i les seves seccions o temtiques eren: cincies naturals, arqueologia, art antic i modern, histria i folklore local i cartografia comarcal.

L'any 1954 es va obrir al pblic el Museu monogrfic de la Pell, nic a la Pennsula i tercer d'Europa. Les sales txtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, a base de maquinria industrial, matries i fibres txtils, teixits, miniatures i diorames i documentaci tcnica.

Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creaci, l'any 1982, de la Fundaci Pblica Municipal "Museu Comarcal de l'Anoia", regida per un patronat autnom presidit per l'Alcalde d'Igualada.

El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secci del Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situaci musestica del pas, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominaci pel de "Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia".

Les temtiques a desenvolupar en el conjunt del museu sn bsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnolgic i comprenen un mbit de carcter nacional per la seva temtica: sn la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al pblic, s una sntesi comarcal, un breu recorregut histric pel medi hum i fsic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogrfic ms restringit.

Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de "Cal Granotes" i "L'Home i l'Aigua".

El Museu de la Pell
Constitueix el pilar fonamental del plantejament museogrfic. Per les seves caracterstiques i estructuraci s un conjunt nic i capdavanter, un dels tres d'aquesta especialitat existents a Europa.

Tres mbits configuren el seu discurs expositiu: la pell en la histria, un univers de pell i la industrialitzaci. El primer mbit presenta aspectes de la producci, la utilitat i la significaci cultural de la pell en la nostra civilitzaci mediterrnia, des del passat ms remot a poques recents. Hi podem contemplar temtiques com: la pell en la prehistria, l'adoberia entra en la histria, de cap a cap de la mediterrnia amb els mns grec i llat, els pergaminers i enquadernadors monstics i cordovaners i guadamassilers cortesans, i dos oficis tradicionals com el sabater i el guarnicioner.

El segon mbit, "Un univers de pell" presenta temes monogrfics relacionats amb la pell: l'esport, fent la guerra, de viatge, els nmades, sons de sempre que tracta la pell i la msica, imatges a flor de pell i temptacions tctils. A ms dels corresponents vdeos, presenta cinc mduls interactius que mostren algunes de les propietats de la pell: el tacte, el so, la resistncia, la impermeabilitat i el trepant.

El tercer espai tracta sobre la recent evoluci tcnica de la producci de cuir, denominada industrialitzaci de la pell o tamb "dels clots als bombos". Aquesta zona d'exposici vol ser la continuaci natural de l'itinerari histric partint de "Cal Granotes" i alhora la f del trajecte pel museu. Comprn tres moments: com s'adobava a Igualada l'any 1890, que s la connexi amb "Cal Granotes" o la fase artesanal; els inicis d'una especialitzaci amb la primera generaci de mquines; i finalment la fase industrial de la pell per a sola que representa la definitiva implantaci de la mecanitzaci a l'adoberia i pret illustrar la seva evoluci, fonamentalment des d'un punt de vista tcnic, fent patent els processos de producci, amb la substituci dels procediments antics d'adobat en clots per les modernes btes d'adobar, i el pas d'un sistema rudimentari de treball, recolzat en l'habilitat individual i l'esfor manual, a un sistema avanat de mecanitzaci, basat en l's de l'energia elctrica.

L'adoberia de "Cal Granotes"
s una realitat pionera en el seu gnere. Fou oberta al pblic el desembre de 1990. S'ha rehabilitat un edifici industrial que data de principis del segle XVIII, situat en ple barri adober, a frec del rec o squia i que conserva la seva distribuci primitiva per tal de mostrar a la manera d'un "muse site" els tres sistemes totalment manuals i artesanals d'adob de pells per a sola (pell grossa de bou, vaca, ) corresponents a abans de la mecanitzaci: l'adob pel sistema de cosir els cuirs, el sistema marroqu antic especialment i el marroqu modern. De totes maneres cal entendre la rehabilitaci d'aquest conjunt des d'una perspectiva ms mplia, ja que, a part de l'inters purament musestic i de patrimoni cultural, rehabilitem un edifici del "nucli antic industrial d'Igualada" localitzat en el seu context i, al mateix temps, s recuperada per a la ciutat una zona degradada urbansticament com s el rec. A un centenar de metres hi ha la fbrica txtil de "Cal Boyer" (seu central de museu) tot plegat determina una remarcable intervenci urbanstica en l'esmentat nucli industrial de la ciutat.

Mostra al visitant les dues plantes tpiques d'una adoberia: la planta baixa o ribera, on tenien lloc les operacions de preparaci i adob de les pells; i l'estenedor, on els cuirs perdien la humitat penjats de les caracterstiques barrades. La seva producci anava destinada fonamentalment a l'elaboraci de la sola per a sabates. Tamb es podia emprar per a la confecci de: guarniments de cuir per als animals i carruatges tirats per cavalleries; respatllers i seients de les cadires; i per a la fabricaci de les corretges dels embarrats de les fbriques.

Els adobers d'Igualada, a principis del segle XVIII, abandonen el clos de les muralles medievals i establiren les noves indstries a frec d'una canalitzaci d'aigua anomenada rec o squia, documentada ja en el segle XII, emprada originriament per a fer funcionar molins fariners. El rec t una longitud de 3.049 metres i recull l'aigua del riu Anoia per mitj d'una resclosa.

"L'Home i l'Aigua"
Exposici inaugurada el 6 de juliol de 1991. Pretn donar una visi de diversos aspectes del mn de l'aigua relacionats amb la nostra societat. La temtica es presenta en diversos apartats: l'elevaci de l'aigua; transport, distribuci i utilitzaci domstica de l'aigua; qu s l'aigua?; l'aigua i la salut; i l'aprofitament econmic de l'aigua.

En aquest espai perimetral de la sala s'exposa el discurs histric. A l'espai central, es pot contemplar el canal d'aigua de caracterstiques ldico-didctiques amb uns elements que, collocats en el mateix canal, els poden fer funcionar els mateixos visitants. El canal tamb serveix per fer present el compost que dna el ttol de la sala. El muntatge s flexible i permet d'ampliar el nombre d'objectes exposats, que segons el seu format i temtica s'han exposat en una vitrina perimetral, en una tarima sota la vitrina i els ms grans a l'espai central i a l'entorn del canal.

La construcci museogrfica s novedosa tant pel que fa referncia a la seva estructura i disseny com per la seva finalitat didctica i ldica. L'any 1992 aquesta secci fou guardonada amb el primer premi FAD d'interiorisme, que va represetar competir amb ms de dos-cents projectes. Per el que caldria remarcar d'aquesta distinci sn els comentaris que alguns mitjans de comunicaci han fet pel que fa referncia a la relaci entre el seu baix cost de realitzaci i el nivell de qualitat i de comunicaci assolits en l'esmentada secci, que s una de les condicions ms importants per a l'atorgament del premi: "destaca por su sobriedad y por la economia de medios con que ha sido realizada" (La Vanguardia, 12.06.1992), i "se ha terminado por premiar una buena instalacin museogrfica de la Seccin "l'Home i l'Aigua" del Museo Comarcal del Anoia, que ana los avances tecnolgicos con la vocacin didctica. Por tanto, dos grandes premios al sentido comn y a la inversin de los caudales pblicos en proyectos razonables" (El Pas, 12.06.1992).

La mquina de vapor i la snia, amb la installaci de la mquina de vapor del "Cilindro" d'Igualada, muntatge museogrfic dotat de moviment, s'aconsegueix ampliar un dels temes desenvolupats a la secci "L'Home i l'Aigua" d'aquest museu, concretament el de la transformaci de l'aigua en energia i al mateix temps explicar la funci d'un dels espais de l'antiga fbrica txtil cotonera de "Cal Boyer", la sala de la mquina de vapor que disposava aquesta indstria.

S'ha recuperat una snia de fang que funcionava a frec de rec, emprada per elevar l'aigua a un nivell superior. Restava en estat d'aband, i a causa de les obres d'acondicionament urbanstic del sector exterior de museu, fou recuperada i restaurada

Esglsia de Santa Maria.
Vegeu l'article principal a Santa Maria d'Igualada

L'esglsia de Santa Maria, coneguda tamb com l'Esglsia Gran, s el conjunt historico-artstic ms important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'rea on hi ha l'actual baslica, on es trobava la crulla de camins que unien Barcelona amb Arag i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orgens de l'esglsia de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la guerra civil espanyola, l'esglsia de Santa Maria va ser restaurada desprs del conflicte, sota la direcci de l'arquitecte Csar Martinell. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el ttol de baslica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'esglsia sn el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influncies esttiques.

Asil del Sant Crist.

Situaci i histria.
L'asil del Sant Crist s emplaat al Pla de sant Agust, una de les rees d'expansi urbana, situada a l'oest del nucli antic d'Igualada. Ocupa una illa sencera, entre els carrers de Mil i Fontanals, Prat de la Riba i Sor Rita Mercader. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberncia arquitectnica, s un dels elements ms singulars de la capital anoienca. La construcci de l'edifici va comenar l'any 1931, a partir d'una donaci efectuada per les germanes Magdalena, Dolors i Concepci Castells, membres d'una influent famlia de mecenes locals, relacionada amb la corona. Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. El 1943 els representants de les legatries van emprendre les gestions destinades a convertir el conjunt arquitectnic en residncia per a la tercera edat. Actualment n'es titular l'orde de les Germentes dels Ancians Desemparats. L'edifici de l'asil respon a un projecte de Joan Rubi i Bellver, Deixeble d'Antoni Gaud. Tot i que les lnies bsiques sn prpies del modernisme, es tracta d'una construcci tardana i eclctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

Faana i torre-campanar.
L'Asil est format per dos cossos laterals. A la part del davant, aquests estan units per la faana i el vestbul; a la part del darrere, per l'esglsia; i a la part del centre, per un claustre interior. Tot aquest conjunt de quatre plantes t adossada una torre-campanar en un dels extrems, que li dna un cert aire mediaval. El material d'obra que predomina a l'edifici s la pedra, la major part de la qual va ser extreta del Pla del Magre (Jorba). Aquesta hi s utilitzada no tant sols com a element constructiu, sin tamb coma a recurs decoratiu. Tant a dins com a fora, la diversitat de tractaments i de formes de qu s objecte converteixen la pedra en l'element que dna personalitat a l'edifici de l'asil.
Malgrat els materials amb qu s construda, la faana de la llar del Sant Crist s d'aspecte lleuger. Aquesta sensaci s'obt grcies a les obertures que hi descriuen tres galeries exteriors, que estan inspirades en l'arquitectura de les tradicionals masies catalanes. A ms a ms, un conjunt d'arcs hi don un ritme ascendent, que s completament per un seguit de pinacles. La faana s completada per una torrassa de secci quadrangular que, situada al costat dret, evoca la tradicional silueta d'un campanar. De tota manera, les seves formes mediavalitzants -els merlets, per exemple- tamb fan pensar en les torres de l'homenatge prpies dels castells. L'estructura del pati, obra de J. Puigdollers, representa santa Teresa Jornet, fundadora de la congregaci. Damunt la porta d'entrada hi ha tamb una altra escultura, d'Ernest Marco, que representa la Mare de Du dels Desamparats.

Esglsia.
s l'element de l'edifici que representa una arquitectura ms gaudiniana i, per tant. ms espectacular, sobretot pel valor expresiu que hi assoleix la pedra, tant des d'un punt de vista constructiu, com tamb decoratiu. Situada a la part posterior, la capella de la Llar del Sant Crist t una planta de dreu grega. El creuer -s a dir, ll'espai central- es cobert per un cimbori, que es recolza sobre un tambor poligonal amb un sostre de falsa cpula, format per l'aproximaci progressiva de les filades, una tcnica de cobriment prpia de l'arquitectura rural. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parablics, entre els quals es defineixen una mena de triangles esfrics, anomenats petxines. Al seu torn, aquests arcs parablics se sostenen sobre quatre columnes de pedra d'una sola pea, procedents de Girona. Tot plegat dna com a resultat un conjunt en qu predomina el sentit ascendent, que est en consonncia amb els paraments exteriors de l'edifici, especialment la faana. En una de les columnes que sostenen els arcs de l'esglsia, situada a la dreta de l'altar, es pot apreciar la signatura de l'arquitecte, efectuada amb carcters modernistes. Els vitralls de la capella representen els sants corresponents als noms de l'arquitecte, les legatries -s a dir, les germanes Castells- i els seus hereus.

Claustre.
Tot i que uneix les dues ales de l'edifici en els trams centrals, per les redudes dimensions, el claustre de la Llar del Sant Crist no est destinat a ordenar les diferents dependncies de l'asil, sin que ha estat concebut com un element de tipus simblic, que evoca la tradicional arquitectura monstica catalana. Aquesta intencionalitat simblica ms que no pas funcional hi s reforada per la decoraci neoromnica, l'austeritat de la qual dna identitat al claustre. Aquest es configura, per tant, com una galeria de passadissos coberts i tancats; que es diferencia deliberadament de la resta de l'edifici, on predomina l'exuberncia de formes.
La llar del Sant Crist s un conjunt arquitectnic gaireb nic a Igualada, tant per la seva monumentalitat -que de vegades est en contradicci amb la seva funcionalitat- com per la riquesa d'elements que integra, que van des del modernisme fins als recursos populars i tradicionals.

 Mitjans de comunicaci de la ciutat d'Igualada .
 Regi 7 - Diari d'Igualada;
 La Veu de l'Anoia;
 L'Enlla dels anoiencs;
 L'Extra comarcal;
-
 Conca TV;
 Canal Taronja;
 Televisi Igualada;
-
 Anoia Diari anoiadiari.cat;
 La Veu Digital;
-
 Rdio Igualada ;
-
 Revista d'Igualada;

 Igualadins destacats .
Vegeu 

Esport
 Eduard Fernndez, jugador d'hoquei (Campi del mn 2005);
 Jordi Viladoms, pilot de motos de Repsol al Dakar;

Histria natural
 Antonio Adrian, naturalista de les Illes Galpagos i escritor;

Msica i teatre
 Jordi Savall, msic i compositor;
 Lloll Bertran, actriu;
 Teresa Gimpera, actriu;
 David Fernndez, cmic (Buenafuente, La cubana);
 Diana Gmez, actriu (La Via Augusta, Atlas de Geografia Humana, Salvador Puig-Antich);
 Neus Snz, actriu (Los hombres de paco, Volver);
 Joan Just i Bertran, msic i compositor;

Mitjans de comunicaci
 Xavier Dvila, (Rdio Igualada i Conca TV) ;
 Quique Santano, productor de TV (Televisi Espanyola);
 Jordi Cuadras, locutor de rdio (Rdio Flaixbac);
 Kilian Sebri, periodista (Catalunya Rdio);
 Montse Gen, periodista (TV3, Catalunya Rdio) ;
 Joan Maria Morros, cap d'Informatius de RAC1 i RAC 105;

Poltica
 Pere Grifell i Gum (1860-1931): delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Antoni Dalmau i Ribalta, ex-poltic i escriptor (president de la Diputaci de Barcelona).
 Marina Llansana, poltic (portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya).
 Manuel Miserachs i Pelfort (1844-1898): fabricant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Jos Mara Llad Bausili: batlle (1939-1941 i 1955-1956). ;

Altres
 Carlos i Bartolom God, comtes i fundadors de "La Vanguardia";
 Maci Vil (1811, 1866), empresari.
 Sita Murt, dissenyadora de roba;
 Frederich Homs, dissenyador de roba;
 David Valls, dissenyador de roba;
 Pere Vives Vich (1858-1936): militar i ministre;
 Joan Mercader i Riba (1917-1989), historiador;

 Demografia .



Referncies.


Vegeu tamb.
Agrupament Escolta Torxa d'Igualada;

 Enllaos externs .

Web oficial de l'Ajuntament;
Guia urbana de la ciutat d'Igualada;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10670" title="dena" nonfiltered="686" processed="682" dbindex="5691">


dena s un municipi de la comarca de l'Anoia.

Histria.
El 982, una campanya d'Almansor el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el Castell del Far)   Llinars del Valls, de cam a Girona, i de retorn va conquerir Wutina (dena).












|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Guia turstica d'dena (monuments, fires, festes...);

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10671" title="Orp" nonfiltered="687" processed="683" dbindex="5692">


Orp s un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou.






|}
 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10711" title="Escut d'Argenola" nonfiltered="688" processed="684" dbindex="5693">


L'escut oficial d'Argenola t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 3 pinyes d'or. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 17 de gener de 1997.

Les tres pinyes d'or sobre camper de gules sn les armes tradicionals dels Argenola, senyors del poble. La corona fa referncia al marquesat d'Argenola, obtingut el 1702 per Jeroni de Rocabert i Argenola. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10715" title="Escut de Calaf" nonfiltered="689" processed="685" dbindex="5694">


L'escut oficial de Calaf t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un gos passant d'or acompanyat al cap d'un card de 3 flors d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 15 de novembre de 1991.

El gos, o ca, s el senyal parlant tradicional que fa referncia al nom de la poblaci. El card d'or sobre camper de gules prov de les armes parlants dels comtes de Cardona, senyors de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10718" title="Escut de Calonge de Segarra" nonfiltered="690" processed="686" dbindex="5695">


L'escut oficial de Calonge de Segarra t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una custdia d'or amb l'hstia d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Fou aprovat el 2 de maig de 1988.

La custdia simbolitza la fe, i fa referncia a l'esglsia del poble, dedicada a la Santa Fe. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10721" title="Escut de Capellades" nonfiltered="691" processed="687" dbindex="5696">


L'escut oficial de Capellades t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 capelles formades per 2 arcs sostinguts sobre una repeu per 3 columnes d'argent. Dins la de la destra una creu llatina d'or i dins la de la sinistra una corona reial d'or ressaltant sobre un ceptre flordelisat d'or en banda; les capelles acompanyades al cap d'un capell de capell de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de gener de 1989.

L'escut presenta tradicionalment diversos senyals parlants referits al nom de la vila: un capell de capell i dues capelles, simbolitzades pels dos arcs, dins les quals hi ha una creu i una corona reial amb ceptre florit, en allusi, respectivament, al Crist i a la Mare de Du. 

Controvrsia.
El 17 de novembre de 2007, l'Assemblea de Joves de Capellades (AJC) va presentar una campanya, emmarcada dins la campanya de CAJEI "Subversi per la llibertat", per la reivindicaci de l'escut escollit democrticament durant la 2a Repblica espanyola. L'AJC denunci que l'usat actualment era fruit dels canvis imposats pel franquisme, i que el Consistori local no havia actuat per tal de restaurar l'escut anterior un cop havia finalitzat la dictadura. Abans de la cita en pblic, el 3 de novembre de 2007, l'AJC va substituir tots els escuts que apareixien a les plaques dels noms dels carrers, per adhesius amb l'escut republic .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10724" title="Escut de Carme" nonfiltered="692" processed="688" dbindex="5697">


L'escut oficial de Carme t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una gaia curvilnia i alada de sinople a la punta, i 4 estrelles de l'un a l'altre posades 1,2,1. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.

Va ser aprovat el 9 de maig del 2001.

L'escut s parlant, i prov de les armes de l'orde carmelit, o del Carme. De fet, el poble no t res a veure amb aquest orde, tan sols nominalment, ja que el topnim sembla derivar de l'rab QASMA, "mas, granja".  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10733" title="Escut de Jorba" nonfiltered="693" processed="689" dbindex="5698">

L'escut oficial de Jorba t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t de gules, un cometa d'argent; 2n i 3r d'atzur, un castell d'or obert. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de novembre de 1995.

El castell de Jorba (que surt duplicat a l'escut) ha estat el centre d'una baronia des del segle XII, i d'aqu prov la corona de bar. El cometa d'argent sobre camper de gules, que tamb apareix duplicat, sn les armes parlants dels Rajadell, barons de Jorba al segle XV. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10737" title="Escut de la Llacuna" nonfiltered="694" processed="690" dbindex="5699">

L'escut oficial de la Llacuna t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un crvol d'atzur contornat. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de gener de 1992.

La vila fou fundada al peu del castell de Vilademger, centre d'una baronia encapalada pels Cervell al segle XIV. L'escut presenta la corona de bar i unes armes basades en les dels barons de Cervell, amb la diferncia que el crvol d'aquests no s contornat com el de la Llacuna. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10739" title="Hctor" nonfiltered="695" processed="691" dbindex="5700">
En la mitologia grega, Hctor era prncep de Troia i un dels herois que van lluitar a la Guerra de Troia. La seva esposa era Andrmaca i els seus pares Pram i Hcuba.

Els primers anys de la guerra, Aquilles va matar el seu sogre i set dels seus cunyats. Un dia va rebre una carta de l'heroi grec on li demanava la m de la seva germana Polxena. Hctor la hi conced a canvi de traicionar els seus per Aquilles refus l'oferiment.

Durant una batalla, Hctor va matar en Patrocle, l'amic i amant d'Aquilles, i per aix, aquest va matar en Hctor. Com a venjana, el seu germ petit, Paris, va matar a Aquilles disparant-li al tal, que era l'nica part del cos en la que Aquilles no era immortal.

Imatges.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10740" title="Impedncia" nonfiltered="696" processed="692" dbindex="5701">

La impedncia s una mesura de la manera i el grau en qu un circuit resisteix el flux del corrent elctric si s'hi aplica un determinat voltatge. El seu smbol s Z i es mesura en ohms. 

Si el voltatge aplicat s constant, els condensadors sn allants i els inductors actuen com els conductors; la impedncia s  noms a causa de les resistncies i s un nombre real igual a la resistncia del component R.

Si el voltatge aplicat canvia amb el temps (com en un circuit de corrent altern), llavors el component pot afectar tant a la fase com a l'amplitud del corrent, a causa dels inductors i condensadors del circuit. En aquest cas, la impedncia s un nombre complex (aix s una manera convenient de descriure l'amplitud i la diferent fase conjuntament en un sol nombre). Est composta de la resistncia R, la reactncia inductiva XL i la reactncia capacitativa XC d'acord amb la frmula

;

on j s la unitat imaginria, l'arrel quadrada de -1. La reactncia inductiva i la reactncia capacitativa poden ser agrupades en una nica quantitat anomenada reactncia, X = XL - XC, d'aquesta manera tenim

.

Cal tenir en compte que la reactncia depn de la freqncia f del voltatge aplicat.

Si el voltatge aplicat canvia peridicament  amb una freqncia fixa f, segons una corba sinusodal, s representada com la part real de una funci de la forma

;

on u s un nombre complex que representa la fase i l'amplitud (vegeu la frmula d'Euler). Si el corrent es representa de forma anloga com el valor real de una funci i(t), llavors la relaci entre corrent i voltatge ve donada per

;

una equaci molt similar la Llei d'Ohm.

Si el voltatge no s una corba sinusodal de freqncia fixa, llavors primer s'ha de dur a terme un anlisi de Fourier per trobar els components del senyal en diferents freqncies. Cada un s llavors representat per la part real d'una funci complexa com l'esmentada i dividida per la impedncia a la freqncia respectiva. Afegint als camps component del corrent resultant una funci i(t), de la que la part real s el corrent.

La noci d'impedncia pot ser til quan el voltatge/corrent s constant (com en molts de circuits de corrent continu), per tal d'estudiar el que pot passar en l'instant en qu el voltatge constant es connecta, o desconnecta: generalment, els inductors causen que el canvi en el corrent sia  gradual, mentre els condensadors poden causar grans puntes en el corrent.

Si l'estructura interna d'un component s coneguda, la seva impedncia es pot  calcular usant les mateixes lleis que s'utilitzen per a les resistncies: la impedncia total dels subcomponents connectats en srie s la suma de la impedncia dels subcomponents; el recproc del total de la impedncia dels subcomponents connectats en parallel s la suma  dels recprocs de les impedncies dels subcomponents. Aquestes regles simples sn el motiu principal per usar el formalisme dels nombres complexos.

Sovint, per conixer la magnitud de la impedncia hi ha prou amb:

;

Aix s igual a la proporci entre el voltage RMS (VRMS) i el corrent RMS (IRMS):
;

El mot impedncia s sovint usat per anomenar aquesta magnitud; sigui com sigui, s important fer aix per calcular-la, es calcula com s'ha esmentat i desprs es pren el resultat. No hi ha regles simples per calcular |Z| directament.

Quan ajuntam components per portar senyals electromagntics, s important tenir en compte la impedncia; el contrari pot donar per resultat la prdua del senyal.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10792" title="Escut de Masquefa" nonfiltered="697" processed="693" dbindex="5702">


L'escut oficial de Masquefa t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de porpra, una m d'argent; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de febrer de 1996.

La m s el senyal parlant tradicional referit al nom de la poblaci. Els quatre pals de Catalunya recorden que la vila va estar sota jurisdicci reial des del segle XVI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10793" title="Escut d'dena" nonfiltered="698" processed="694" dbindex="5703">


L'escut oficial d'dena t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, sembrat de creuetes d'argent; ressaltant sobre el tot, una banda d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988.

El castell de la localitat, del segle X, era propietat dels dena, que el 1287 el van vendre als vescomtes de Cardona, els quals ms tard van esdevenir barons de Conca d'dena. L'escut del municipi porta les armories dels dena i la corona de bar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10794" title="Bandera d'dena" nonfiltered="699" processed="695" dbindex="5704">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb un sembrat de creus blanques amb els braos d'amplada d'1/31 parts de l'alt del drap i de llargria de 5/21 parts, i separades entre si per 3/21 parts; sobre el tot una banda groga d'amplada d'1/15 parts de la diagonal del drap.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 28 d'abril de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10795" title="Escut d'Orp" nonfiltered="700" processed="696" dbindex="5705">


L'escut oficial d'Orp t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pi d'or acostat de 2 espases flamejades d'argent guarnides d'or, en banda la de la destra i en barra la de la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Armes parlants: el pi va referncia al nom de la localitat. Les espases flamejants a banda i banda sn l'atribut de l'arcngel sant Miquel, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10796" title="Escut de la Pobla de Claramunt" nonfiltered="701" processed="697" dbindex="5706">


L'escut oficial de la Pobla de Claramunt t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r. i 4t. d'or, un mont floronat de gules; 2n. i 3r. de gules, un card de 3 flors arrencat d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'agost de 1985.

El poble s situat a la confluncia de dos rius, sota el tur on s'aixeca el castell de Claramunt. El castell va pertnyer, fins a mitjan segle XIII, als vescomtes de Cardona, representats al poble pels Claramunt. L'escut presenta les armes parlants d'aquestes dues famlies, duplicades: al primer i quart quarters, el mont floronat dels Claramunt; al segon i el tercer, el card dels Cardona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10797" title="Bandera de la Pobla de Claramunt" nonfiltered="702" processed="698" dbindex="5707">


Blasonament.

1r. i 4t. d'or, un mont floronat de gules; 2n. i 3r. de gules, un card de 3 flors arrencat d'or.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'agost de 1985.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10798" title="Escut dels Prats de Rei" nonfiltered="703" processed="699" dbindex="5708">


L'escut oficial dels Prats de Rei t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r i 4t. d'argent, 3 roses de gules; 2n. i 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

Armes parlants: les roses sn un senyal referit al nom de Prats, i els reis estan representats per les quatre barres de Catalunya. La vila reial de Prats va rebre la carta de poblaci d'Alfons I el 1188.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10799" title="Escut de Pujalt" nonfiltered="704" processed="700" dbindex="5709">


L'escut oficial de Pujalt t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent; ressaltant sobre el tot un mont de 4 penyes floronat de porpra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 d'abril de 1995.

El mont floronat que sobresurt sobre els altres s un senyal parlant referit al nom de la localitat, derivat de "puig alt". El sautor s la creu de Sant Andreu, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10800" title="Escut de Rubi" nonfiltered="705" processed="701" dbindex="5710">


L'escut oficial de Rubi t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un castell de gules obert sobremuntat d'un muntant d'argent acompanyat al cap d'una flor de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de febrer de 1996.

L'escut porta el castell del poble (del segle XI) i un muntant i la flor de lis, atributs de la Verge Maria, patrona de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10801" title="Escut de Sant Mart de Tous" nonfiltered="706" processed="702" dbindex="5711">

L'escut oficial de Sant Mart de Tous t el segent blasonament:

Escut caironat: faixat d'argent i d'atzur en sis peces. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de febrer de 1990.

Sn les armories dels Tous, senyors del castell del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10802" title="Bandera de Sant Mart de Tous" nonfiltered="707" processed="703" dbindex="5712">

Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, faixada amb sis faixes platejades i blaves.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 21 de maig de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10806" title="Escut de Sant Mart Sesgueioles" nonfiltered="708" processed="704" dbindex="5713">


L'escut oficial de Sant Mart Sesgueioles t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un cavall d'argent. Per timbre una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 27 d'octubre del 2000.

El cavall s el senyal tradicional d'aquesta localitat agrcola, i s l'atribut de sant Mart, patr del poble. La poblaci, que es va desenvolupar entorn de l'esglsia de Sant Mart al segle XIII, pertanyia als reis, i va esdevenir el centre d'un comtat, simbolitzat per la corona dalt de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10808" title="Escut de Sant Pere Sallavinera" nonfiltered="709" processed="705" dbindex="5714">


L'escut oficial de Sant Pere Sallavinera t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra, acompanyades al cap d'una crvola passant d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de maig de 1985.

Les claus de sant Pere sn l'atribut del patr de la localitat. La crvola d'argent sobre camper de gules prov de les armes dels Boixadors, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10809" title="Escut de Santa Margarida de Montbui" nonfiltered="710" processed="706" dbindex="5715">

L'escut oficial de Santa Margarida de Montbui t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont d'or movent de la punta somat d'un bou passant d'argent. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 7 d'abril de 1989.

El mont i el bou sn senyals parlants i sn les armes dels Montbui, senyors de la baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10810" title="Bandera de Santa Margarida de Montbui" nonfiltered="711" processed="707" dbindex="5716">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida horitzontalment en tres faixes iguals, blaves la superior i la inferior i blanca la del mig. Al pal, un triangle, d'altura 1/3 de l'ample del drap de color groc.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10811" title="Escut de la Torre de Claramunt" nonfiltered="712" processed="708" dbindex="5717">


L'escut oficial de la Torre de Claramunt t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una torre d'atzur oberta acostada de 2 monts floronats de gules. Per timbre, una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 3 de setembre de 1998.

El poble es va desenvolupar entorn d'una torre construda pels senyors de Claramunt el 1070; ms tard la famlia va deixar el seu castell i la torre fou transformada en la seva residncia. La corona recorda que la Torre va esdevenir el casal del comtat de Claramunt el 1708. L'escut presenta senyals parlants referents al nom del poble: la torre i les armes dels Claramunt, un mont floronat de gules sobre camper d'or. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10812" title="Escut de Vallbona d'Anoia" nonfiltered="713" processed="709" dbindex="5718">


L'escut oficial de Vallbona d'Anoia t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una palma d'or en pal i un ganivet d'atzur manegat de sable en faixa passats en creu llatina revessada, el ganivet per damunt de la palma, acompanyats a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de novembre de 1993.

La palma i el ganivet sn els atributs del martiri de sant Bartomeu, patr del poble, que fou escorxat i decapitat. La faixa ondada representa el riu Anoia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10813" title="Escut de Veciana" nonfiltered="714" processed="710" dbindex="5719">


L'escut oficial de Veciana t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mont de sable movent de la punta somat d'un falc d'or i acostat de 2 calderes d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de juliol de 1996.

La histria de Veciana ha estat lligada des dels seus orgens als quatre castells de dins el municipi: Veciana, Miralles, Segur i Montfalc el Gros. El castell de Veciana (segle XI), desprs d'haver pertangut als bisbes de Vic i a la Corona, va passar a dependre de la baronia de Segur; els primers barons en foren els Calders, simbolitzats per les calderes d'or sobre camper de gules, provinents de les seves armes parlants. El falc sobre el mont s una allusi parlant al castell de Montfalc, esmentat abans. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10814" title="Escut de Vilanova del Cam" nonfiltered="715" processed="711" dbindex="5720">


L'escut oficial de Vilanova del Cam t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una vila d'argent sostinguda sobre una faixa abaixada d'or i acompanyada al cap d'una mitra d'argent embellida d'or, folrada de gules i amb les nfules d'or ressaltant sobre un bcul de bisbe d'or posat en pal. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 10 d'abril de 1984 i publicat en el DOGC el 8 de juny del mateix any.

Escut parlant referent al nom del poble: s'hi veu una vila damunt un cam daurat. Al damunt hi ha els atributs de sant Hilari, patr de Vilanova, que fou bisbe de Poitiers: una mitra i un bcul. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10815" title="Bandera de Vilanova del Cam" nonfiltered="716" processed="712" dbindex="5721">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb dues faixes centrals blanca i groga de gruix 0'33 i 0'99 respectivament de l'alria del drap cadascuna que divideixen el camper en dues parts d'alria cadascuna 2'34 de la del drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 2 de juny de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10832" title="Paul Adrien Maurice Dirac" nonfiltered="717" processed="713" dbindex="5722">


Paul Adrien Maurice Dirac ( Bristol, Anglaterra 1902 - Tallahassee, EUA 1984 ) fou un enginyer i matemtic angls, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Fsica.

Biografia. 
Nascut el 8 d'agost de 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant sus, del qual conserv la seva nacionalitat fins el 1919. Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una instituci de la universitat de Bristol, que emfatitzava les cincies modernes, una cosa inusual a l'poca, i a la qual Dirac estaria sempre agrat. 

Graduat en enginyeria elctrica a la universitat de Bristol l'any 1921. Desprs de treballar poc temps com enginyer, Dirac va decantar la seva vocaci vers les matemtiques. Va completar la llicenciatura de matemtiques a Bristol el 1923, entrant a treballar a la Universitat de Cambridge, on desenvoluparia la major part de la seva carrera. 

Recerca cientfica.

Va comenar a interessar-se per la Teoria de la relativitat i el naixent camp de la fsica quntica, treballant sota la supervisi de Ralph Fowler. 

El 1926 va desenvolupar una versi de la mecnica quntica en la qual unia el treball previ de Werner Heisenberg i el d'Erwin Schrdinger en un nic model matemtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en l'espai vectorial de Hilbert i ens descriu l'estat fsic del sistema.

L'any 1928 treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar l'anomenada equaci de Dirac, una equaci relativista que descriu a l'electr. Aquest treball va permetre Dirac predir l'existncia del positr, l'antipartcula de l'electr, que va interpretar per a formular el mar de Dirac. El positr va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.

El Principi de la Mecnica Quntica de Dirac, publicat el 1930, es va convertir en un dels llibres de text ms comuns en la matria i encara avui dia s utilitzat. Va introduir la notaci de Bra-ket i la funci Delta de Dirac. 

El 1931 va mostrar que l'existncia d'un nic monopol magntic a l'univers seria suficient per a explicar la quantificaci de la crrega elctrica. Aquesta proposta va rebre molta atenci per fins a la data no hi ha cap prova convincent de l'existncia del monopol. 

Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Fsica amb Erwin Schrdinger pel descobriment de noves teories atmiques productives.  

Dirac va obtenir la ctedra Lucasiana de matemtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de 1932 a 1969. Dirac va passar els ltims anys de la seva vida a la Universitat Estatal de Florida als Estats Units, morint el 20 d'octubre de 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.

Ideologia. 
Dirac fou un ateu reconegut. Desprs de parlar amb ell Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves crniques: "Si entenc correctament a Dirac, ell diu: no hi ha Du, i Dirac s el seu profeta". 

Dirac fou conegut entre els seus collegues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article cientfic, Dirac li va replicar: Al mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de comenar una frase sense saber el final de la mateixa. Quan va visitar la Uni Sovitica va ser convidat a una conferncia que versava sobre la filosofia de la fsica. Ell simplement es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis fsiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemtiques". 

Quan en una ocasi li van preguntar sobre poesia, va contestar: en cincia un intenta dir a la gent, en una manera que tots ho puguin entendre, una mica que mai ning va saber abans. La poesia s exactament el contrari. 

Dirac fou tamb reconegut per la seva modstia. Va anomenar a l'equaci de l'evoluci temporal d'un operador mecanico-quntic, l'equaci de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer en escriure-la. Per a referir-se a l'estadstica de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadstica de Fermi. 

Vegeu tamb.
 Constant de Dirac;
 Equaci de Dirac;
 Delta de Dirac;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (5997) Dirac desocobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonn Mrkos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1933;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10834" title="Joule" nonfiltered="718" processed="714" dbindex="5723">
El Joule (J) s la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el SI.  Va ser anomenat aix en honor del fsic angls James Prescott Joule.

Es defineix com el treball d'una fora d'un Newton quan el punt on s'aplica es desplaa un metre en la direcci de la fora.



L'expressi del joule en unitats bsiques seria el quilogram metre quadrat per segon al quadrat.

Un joule tamb es:
El treball necessari per moure una crrega elctrica d'un coulomb a llarg d'una diferncia de potencial d'un volt.
El treball necessari per produir la potncia d'un watt durant un segon. (Un quilowatt-hora serien 3.600.000 joules o 3,6 megajoules);

 Conversions .
1 joule s igual a:
1 Nm (newton metre) ;
1 Ws (Watt segon);
 2.7778  watt hora;
0,000 000 278 quilowatt-hora;
6.24150974  1018 eV (electr volts);
0,239 calories;
 1 pascal-metre cbic.

Unitats definides en termes del joule:
 1 watt hora = 3600 J;
 1 kilowatt hora = 3,6 x 106 J (o 3,6 MJ);
 1 tona TNT = 4,184 GJ;

 Mltiples del Joule .





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10837" title="Quanta" nonfiltered="719" processed="715" dbindex="5724">

Fsica: unitat elemental i invisible. Vegeu Quntum.
Informtica: aplicaci de desenvolupament web del KDE. Vegeu Quanta+.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10838" title="Josep Irla i Bosch" nonfiltered="720" processed="716" dbindex="5725">


Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guxols, 24 d'octubre de 1874- Saint Rafael, Provena, 19 de setembre de 1958) fou un poltic catal, i President de la Generalitat de Catalunya en l'exili.

Nascut en una famlia d'hostalers, el ms gran de tres germans, cre una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la Repblica s'incorpor a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui fou diputat al Congrs espanyol. 

Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s'exili a Frana, i desprs de l'afusellament de Llus Companys (1940) assum la presidncia de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provena (Frana).

El 1981 les seves despulles foren traslladades i inhumades a Sant Feliu de Guxols, desprs de rebre honors oficials.

Avui dia, la Fundaci Josep Irla ha assumit la tasca de retre honor al president i de conservar-ne el llegat ideolgic.

Enllaos externs.
Fundaci Josep Irla;


Referncies.








Enllaos externs.
Fundaci Josep Irla;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10852" title="Krav Mag" nonfiltered="721" processed="717" dbindex="5726">
Krav Mag o kravmag (de l'hebreu        : "combat de contacte") s una art marcial desenvolupat originalment a Txecoslovquia en els anys 30 del segle XX. El desenvolupador va ser Imi Lichtenfeld. Quan Lichtenfeld va arribar a Palestina abans de la creaci de l'estat d'Israel, va comenar a ensenyar el combat m a m a la Haganh, l'Exrcit clandest jueu. Desprs de la creaci d'Israel, el Krav Mag va ser adoptat per les forces armades i la policia israelianes com art marcial preferent. Quan Lichtenfeld es va retirar desprs d'una llarga carrera com instructor de combat en les Forces de Defensa d'Israel (FDI), va comenar a ensenyar el Krav Mag a la poblaci civil. D'aquesta manera va sorgir una versi civil basada en els principis de la defensa personal.

En sntesi, els principis fonamentals de combat dicten que tota resposta de defensa personal deu complir amb tots els criteris segents:
En una situaci donada, la defensa o atac deu ser:
els ms rpids;
els ms forts;
els ms curts;
els ms naturals;
i al gra (per exemple, si hom vol escapar, cal escapar; si hom vol copejar, cal copejar).

La idea bsica consisteix en ocupar-se primer de l'amenaa immediata, impedir que l'agressor torni a atacar, desprs neutralitzar al contrari. Es fa mfasi en llevar-li immediatament la iniciativa a l'agressor. Es val sortir corrent (retir tctic), si la situaci ho dicta. El Krav Mag serveix davant contraris armats i davant contraris mltiples. Tamb permet combatre en rees tancades, com els avions. El Krav Mag compte amb moltes tcniques de desarmament, i en la seva prctica se subratlla el combat en circumstncies fora del com. Abans de 1985, els experts del Krav Mag estaven a Israel. Pocs estrangers anaven a Israel a estudiar el Krav Mag, i cap israeli b entrenat sortia d'Israel per a dirigir escoles de Krav Mag. La primera persona no israeli i no jueva que se sap dirigeix una escola on s'imparteix exclusivament el Krav Mag s el nord-americ Darren Levine, qui ensenya Krav Mag a Los ngeles. La primera persona no israeli i no jueva certificada com expert i instructor va ser James Keenan, tamb nord-americ. Des de la mort de Lichtenfeld, han sorgit diverses escoles i associacions de Krav Mag.

Cap assenyalar que el Krav Mag no s un esport i manca d'aspecte competitiu.

A tall de nota histrica, el nom original del Krav Mag va ser Kapap, sigles de Krav Panim el Panim, combat cara a cara. 

Vegeu tamb.
Krav Maga Maor;

Enllaos externs.

Plana web oficial del Krav Mag;
Web oficial de la Federacio Europea de Krav Mag;
Krav Maga Japan - JAPAN;
Belgium - BELGIUM;
Web oficial de Operational Krav Mag;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10857" title="Massa de Planck" nonfiltered="722" processed="718" dbindex="5727">
Segons la teoria quntica de la gravitaci, la massa de Planck seria una de les unitats fonamentals de la fsica:

(c / G)1/2   2,1   10-8 kilograms

A diferncia de les altres unitats de Planck, la massa de Planck es d'una escala ms o menys humana, ja que ve a ser el pes d'una pua. La relativitat general prediu que poden existir forats negres ms menuts en un horitz d'esdeveniments de radi inferior a la longitud de Planck, mentre que la mecnica quntica prediu que la massa probablement estiga fora de l'horitz d'esdeveniments.

Vegeu tamb.
Unitats de Planck;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10862" title="Eixample" nonfiltered="723" processed="719" dbindex="5728">


Arquitectura: Eixample (urbanisme).
Geografia:
Districte municipal de la ciutat de Barcelona. Vegeu Eixample de Barcelona que comprn, entre d'altres, els barris de:
L'Esquerra de l'Eixample: Barri de Barcelona del districte de l'Eixample;
La Dreta de l'Eixample: Barri de Barcelona del districte de l'Eixample;
Districte municipal de la ciutat de Valncia. Vegeu L'Eixample de Valncia;
nucli de poblaci del municipi de Sant Cugat del Valls. Vegeu Eixample Sud;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10865" title="hmad Yassn" nonfiltered="724" processed="720" dbindex="5729">
El xeic hmad Yassn, (          , en rab; (circa 1937   22 de mar de 2004) va ser el dirigent espiritual del grup islamista palest Hams. Yassn va fundar Hams en 1987, i originalment ho va anomenar Ala Palestina de la Germanor Musulmana. A ms de ser gaireb cec, era tetraplgic i estava confinat en una cadira de rodes des dels 12 anys quan va rebre un cop en la columna vertebral jugant al futbol en el campament de refugiats de Xatti, en la franja de Gaza. 

 Inicis .

Yassn va nixer prop de la ciutat d'Axkeln, per es va mudar a Gaza desprs que el seu poble fora destrut en la guerra rab-israeliana de 1948.

Va estudiar en la Universitat del-Azhar del Caire, Egipte, desprs d'acabar l'educaci mitjana, a pesar de la seva parlisi. No va assistir a una madrassa tradicional, el que li hauria donat el ttol autntic de "xeic", sin que el ttol li van donar els seus seguidors honorficament. La Germanor Musulmana va ser fundada en al-Azhar, i la universitat era un formiguer de nacionalisme islamista i rab. Yassn es va unir a la Germanor en algun moment durant els seus estudis en al-Azhar.

Yassn va declarar en repetides ocasions que la terra d'Israel est "consagrada per a generacions musulmanes futures fins el Dia del Judici" i que "la suposada pau no s pau i no s substitut del jihad i la resistncia." 

En 1989 Yassn suposadament va ordenar matar a palestins que, segons ell creia, havien collaborat amb les Forces de Defensa d'Israel (FDI). Tamb va ser declarat culpable d'ordenar el segrest i assassinat de dos soldats de les FDI. Va ser arrestat a Israel per aquests crims i sentenciat a cadena perptua per un tribunal israeli. 

 Alliberament i prominncia .

En 1997 Yassn va sortir lliure del sistema penal israeli com part d'un arranjament amb Jordnia desprs d'un fallit intent d'assassinat de Khlid Mashal realitzat pel Mossad israeli a Jordnia. Yassn va ser alliberat a Israel a canvi de dos agents del Mossad que havien estat arrestats per autoritats jordanes.

Desprs del seu alliberament, Yassn va tornar al seu paper de dirigent espiritual de Hams. Immediatament, va continuar exhortant els seus seguidors a la resistncia a l'ocupaci israeliana, mitjanant tctiques com les bombes sucides contra objectius israelians, tant militars com civils.

Durant les diverses etapes del "procs de pau" entre Israel i l'Autoritat Palestina (AP), Yassn va ser collocat sovint sota arrest domiciliari per l'AP. Cada vegada que aix passava, Yassn era posat en llibertat a la llarga, sovint desprs de manifestacions perllongades dels seus simpatitzants.

El 13 de juny de 2003, unes fonts israelianes van anunciar que Yassn "no s immune" a l'assassinat conforme a la doctrina israeliana d'assassinat selectiu.

Tres mesos desprs, el 6 de setembre de 2003, un F-16 de la Fora Aria d'Israel (FAI) va soltar una bomba d'un quart de tona sobre un edifici de la ciutat de Gaza, a la Franja de Gaza. Yassn estava a l'edifici en el moment de l'atac, i va sofrir ferides lleus en l'intent d'assassinat. Posteriorment, les autoritats israelianes van confirmar que Yassn era l'objectiu de l'atac. Yassn va ser ats per les lesions sofertes en l'atac en l'Hospital Shifa de la Ciutat de Gaza.

Desprs de l'intent d'assassinat, Yassn va declarar davant reporters que "Els dies provaran que la poltica d'assassinats no acabar amb Hams. Els dirigents de Hams desitgen ser mrtirs i no els espanta la mort. El jihad continuar i la resistncia continuar fins que aconseguim la victria o siguem mrtirs."

Yassn va advertir, ms encara, que Hams ensenyaria a Israel una "lli inoblidable" amb motiu de l'intent d'assassinat. 

Mort.

Yassn va morir en altre atemptat israeli el 22 de mar de 2004; mentre el treien en la seva cadira de rodes d'una sessi d'oraci de matinada, va ser arribat a per mssils disparats des d'helicpters. Yassn va morir en l'acte, juntament amb altres set persones. Ms d'una dotzena de persones van resultar ferides en l'atac, inclosos dos dels seus fills. L'atac, que va formar part d'una represlia israeliana en peus contra els atemptats sucides patrocinats per Hams, va ocrrer desprs que Yassn es vants que la resposta israeliana als atemptats sucides d'Axdod era feble, i que Hams noms cobraria fora a causa de la resposta feble d'Israel.

Ismal Haniyeh, funcionari de Hams, va comentar: "Aquest s el moment que somiava el xeic Yassn". El comandament de Hams ha declarat que Ariel Sharon ha "obert les portes de l'infern."

La majoria dels pasos, amb la notable excepci d'Estats Units, ha condemnat fermament l'assassinat de Yassn, criticant el seu carcter extrajudicial. Vegi's tamb: bdel Aziz ar-Rantisi, l'altre fundador de Hams. Israel ha replicat a aquests arguments dient que Yassn no era noms un lder espiritual, sino tambe un cap terrorista. Els mitjans israelians han comparat sovint hmad Yassn amb Osama Ben Laden.

Cites.
"Vam escollir aquest cam, i acabarem amb martiri o victria.";



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10871" title="Tetraplegia" nonfiltered="725" processed="721" dbindex="5730">

La tetraplegia s la prdua de sensibilitat i/o moviment a braos i cames causada per un mal a la medulla espinal (mal neurolgic). En rars casos, grcies a una rehabilitaci intensiva, es pot recuperar una mica de moviment, com en el cas de l'actor nord-americ Christopher Reeve. Un patiment similar s la paraplegia.

 Vegeu tamb .
Llista de tetraplgics;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10872" title="Kaguya" nonfiltered="726" processed="722" dbindex="5731">


Mitologia: personatge d'una llegenda japonesa. Vegeu Kaguya (princesa).
Cincia: nom d'un ratol nascut mitjanant partenognesi artificial, sense participaci de mascle. Vegeu Kaguya (ratol).
Astronutica: la sonda Kaguya per a l'exploraci de la lluna; vegeu Kaguya (sonda).

Homfons.
Vegeu Cayuga.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10878" title="Haploiditzaci" nonfiltered="727" processed="723" dbindex="5732">
La haploiditzaci s el procs de crear una cllula haploide a partir d'una cllula diploide. Es tracta d'un procediment de laboratori que fora a una cllula normal a rebutjar la meitat del seu contingut cromosmic i quedar-se amb un sol conjunt de cromosomes. Una cllula sotmesa a aquest tractament s equivalent, en els mamfers, a un espermatozoide o vul. 

Aquest va ser un dels procediments emprats per uns investigadors japonesos per a obtenir al ratol femella Kaguya, que no t pare.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10879" title="Gentilici" nonfiltered="728" processed="724" dbindex="5733">
Els gentilicis sn els noms amb qu designem les persones i els objectes en relaci amb el lloc de procedncia (pas, regi, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivaci a partir del cornim o del topnim corresponent, per n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estoni; Deutsch, alemany; suomi, finlands), sovint rebuts dels vens, aix com hi ha cornims procedents del nom de la llengua (Bangla Desh, 'pas dels qui parlen bengal'; el polons Niemcy i el txec N mecko 'pas dels muts', s a dir 'pas dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'pas dels qui parlen barbotejant', de brbar, onomatopeia del grec clssic) (). Els noms dels idiomes poden formar-se tamb partint del nom d'una comunitat sense cornim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni cornim (jiddisch).

La majoria dels gentilicis sn prpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formaci dels gentilicis de l'mbit catal (endotopnims) no sn tots els mateixos que s'apliquen en la formaci dels gentilics de fora d'aquest mbit, o exotopnims, per motius extralingstics.

Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogrfics per raons de fontica morfolgica o de tradici idiomtica. Aix, en catal, la formaci de gentilici s gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.

 Gentilicis de topnims catalans .
Les formes de sufixos ms productius per a formar gentilicis de topnims de l'mbit lingstic catal sn:

 -, -ana;
 Andorra: andorr, andorrana (andorrans, andorranes).
 Valncia: valenci, valenciana (valencians, valencianes).
 Manresa: manres, manresana (manresans, manresanes).

 -, -ina;
 Alacant: alacant, alacantina (alacantins, alacantines).
 Barcelona: barcelon, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
 Cervera: cerver, cerverina (cerverins, cerverines).
 Tortosa: tortos, tortosina (tortosins. tortosines).
 -enc, -enca;
 Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
 Martorell: martorellenc, martorellenca (martorellencs, martorellenques).
 Peneds: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
 Perpiny: perpinyanenc,perpinyanenca.
 Terrassa: egarenc,egarenca.

 -s, -esa;
 Ma: maons, maonesa (maonesos, maoneses).
 Perpiny: perpinyans, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
 Ripoll: ripolls, ripollesa (ripollesos, ripolleses).

 -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
 Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
 Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
 Manises: maniser, manisera (manisers, maniseres).

Altres sufixos d's menys freqent:

 -aire (-aires). (potser solament nordcatal). Exemple:
 Canet de Rossell: canetaire (canetaires);
 Campome: campomaire;
 Castell: castellaire;
 Fillols: Fillolaire;
 Mentet: mentetaire;
 Molig: molitjaire;
 Noedes: noedaire ;

 -ard (-arda). (potser solament nordcatal). Exemple:
 Cnoes: canoard, canoarda;

 -s -assa. (potser solament nordcatal). Exemple:
 Millars: mills, millassa;

 -at, -ada. (potser solament nordcatal). Exemple:
 Aiguatbia: Aiguatebiat, aiguatebiada;
 Bolquera: bolquerat, bolquerada;
 Canavelles: canavellat, canavellada;
 Font-rabiosa: font-rabiosat,font-rabiosada;
 Fontpedrosa: fontpedrosat , fontpedrosada;
 Jjols: jujolat, jujolada;
 La Llaguna: llagunat, llagunada;

 -at, -atana (-atans, -atanes). Exemples:
 Lleida: lleidat, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
 la Pobla de Segur: poblat, poblatana (poblatans, poblatanes).

 -eny, -enya (-enys, -enyes).
 Alzira: alzireny, alzirenya (alzirenys, alzirenyes). ;
 Almussafes: almussafeny, almussafenya (almussafenys, almussafenyes).

 -ense (-enses). Cultisme poc emprat en catal al contrari de l'espanyol. Exemple:
 Ilerda: ilerdense (ilerdenses), i ilerdenc quan es refereix a la Lleida actual. Noms referit als habitants de les poblacions del temps de l'Imperi Rom. Tamb: egarense (de l'antiga gara, per egarenc, de la Terrassa moderna), tarraconense (Trraco), gerundense (Gerunda), dertusense (Dertosa), ilurense (de l'antiga Iluro, per ilurenc, de la Matar moderna). Altres gentilicis de topnims romans: auset (Ausona), illicit (Illici), contest (Cocentaina), emporit (Emprion).

 -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
 Sller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).

 -inyol, -inyola. (molt rar, potser solament nordcatal). Exemple:
 Montferrer: montferrinyol, montferrinyola;

 -oi, -oia. (molt rar, potser solament nordcatal). Exemple:
 Angostrina: angostrinoi, angostrinoia;

 -ot, -ota. (potser solament nordcatal).  Exemple:
 Salses: salsairot, salsairota;

 -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
 Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
 Castalla: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).
 Benicssim: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).

Tamb trobem rarament el nom del poble sense canvi que fa el gentilici : Nyer : nyer

 Gentilicis d'exotopnims .
Sufixos catalans aplicats en la formaci de gentilicis referits a indrets de fora de l'mbit lingstic catal, a part dels ja esmentats abans, alguns dels quals tamb sn productius en els exotopnims (com ara -: afric, de l'frica; -: niger, del Nger; -enc: londinenc, de Londres; -s: neozelands, de Nova Zelanda; -er: brasiler, del Brasil):

 -, -a (-s, -es). Exemple:
 Alemanya: alemany, alemanya (alemanys, alemanyes).
 Tamb: rab/arbic (Arbia), escandinau (Escandinvia), eslov (Eslovnia), eslovac (Eslovquia), indi (ndia),  iugoslau (Iugoslvia), litu (Litunia), let (Letnia), moldau (Moldvia), mongol (Monglia), noruec (Noruega), grec (Grcia), rus (Rssia), suabi (Subia); andals (Andalusia), palest (Palestina), sus (Sussa), turc (Turquia), etc.
 Per a la formaci del gentilici es parteix del tpnim sense la desinncia tona -a o -ia amb i tona o tnica. El mascul no t, doncs, desinncia. Hi ha irregularitat fontica en suec (Sucia). Hi ha alternana entre c i t i entre c pronunciat  o , per motius etimolgics en: croat (Crocia), dlmata (Dalmcia), florent (Florncia); suec (Sucia), llenguadoci (Llenguadoc). ;

 -eta (-etes). Exemple:
 Lisboa: lisboeta (lisboetes).

 -it, -itana (-itans, itanes). Exemple:
 Jerusalem: jerosolimit, jerosolimitana (jerosolimitans, jerosolimitanes).  ;
 Tamb: napolit (Npols), palermit (Palerm), salernit (Salern).

 -ita (-ites). Exemple:
 Moscou: moscovita (moscovites). ;
 Tamb: betlemita (Betlem), iemenita (Iemen), omanita (Oman), saudita (Arbia Saudita).

 -i, -ia (-is, -ies). Exemple:
 Armnia: armeni, armnia (armenis, armnies). ;
 Tamb: bohemi (Bohmia), indonesi (Indonsia), libi (Lbia), macedoni (Macednia), melanesi (Melansia), polinesi (Polinsia), somali (Somlia).

 -i, -iana (-ians, -ianes). Exemple:
 Llenguadoc: llenguadoci, llenguadociana (llenguadocians, llenguadocianes).
 Tamb: caucasi (Caucas), equatori (Equador), irani (Iran), iraqui (Iraq), kaixmiri (Kaixmir), kuwaiti (Kuwait), laosi (Laos), maldivi (Maldives), nigeri (Nigria), qatari (Qatar), sahari (Shara, Shara Occidental), tunisi (Tunsia).

 -ota (-otes). Exemple:
 el Caire: cairota (cairotes). ;
 Tamb: epirota (Epir), massaliota (Masslia), rumeliota (Rumlia), xipriota (Xipre).

 -eny, -enya (-enys, -enyes). Exemple:
 Extremadura: extremeny, extremenya (extremenys, extremenyes). ;
 Tamb: madrileny (Madrid). En els altres casos corresponents als espanyols en -eo s millor -enc: costa-ricenc (Costa Rica), hondurenc (Hondures), nicaragenc (Nicaragua), panamenc (Panam), porto-ricenc (Puerto Rico), rifenc (Rif); per tamb -s: angols (Angola), moambiqus (Moambic), malagus (Mlaga). ;

 -asc, -asca (-ascs o -ascos, -asques). Exemple:
 Mnaco: monegasc, monegasca (monegascs, monegasques). ;
 Tamb: bergamasc (Brgam).

 -eu, -ea (-eus, -ees). Exemple:
 Europa: europeu, europea (europeus, europees). ;
 Tamb: aqueu (Acaia),  caldeu (Caldea), foceu (Focea).

 -u, -a (-us, -ees). Exemple:
 Eritrea: eritreu, eritrea (eritreus, eritrees).

 -, -ona (-ons, -ones). Exemple:
 Bretanya: bret, bretona (bretons, bretones). ;
 Tamb: borgony (Borgonya), fris (Frsia), gasc (Gascunya), lap (Lapnia), let (Letnia), patag (Patagnia).

 -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
 Gran Bretanya: britnic, britnica (britnics, britniques).  ;
 Tamb: daguestnic (Daguestan), indostnic/hindustnic (Hindustan), etipic/etop (Etipia), malabric (Malabar), niltic (Nil).

 Els acabats en -(i)stan perden la terminaci: afg/afgans (Afganistan), balutxi (Balutxistan), kurd/curd (Kurdistan), kazakh (Kazakhstan), tadjik (Tadjikistan), turcman (Turkmenistan); per: hindustnic/indostnic (Hindustan), daguestnic (Daguestan), pakistans (Pakistan), o l'afgans esmentat abans.

 Gentilicis amb ms d'una forma .
Hi ha casos en qu s'admeten dues terminacions: barcelons/barcelon, manacorer/manacor; assiri/assiri, caixmiri/caixmiri, germ/germnic, malabar/malabric, egipci/egipci, palest/palestinenc, persa/pers, salvadorenc/salvadoreny, siri/siri, siri/sirac.

En altres casos, hi ha ms d'una forma perqu hi ha ms d'una arrel, una de les quals sovint s culta, o tot el gentilici: etrusc/tirr (Etrria), furl/frils (Fril), helveci/sus (Sussa), espanyol/hisp/hispnic (Espanya), otom/turc (Turquia), lusit/portugus (Portugal), nip/japons (Jap), partenopeu/napolit (Npols), pnic/cartagins (Cartago), sami/lap (Lapnia), sino-/xins (Xina) (el primer noms en paraules compostes, escrit, per, sense gui).

 Gentilicis irregulars .
Hi ha gentilicis que no afegeixen directament el sufix sobre l'arrel, sin que presenten diferncies amb el topnim originari: angev (Angers), angls (Anglaterra), aqueu (Acaia),  aret (Arezzo), argiu (Argos/Arglida), asitic (sia), atlant (Atlntida), basc (Bascnia, Pas Basc), bavars (Baviera), belga (Blgica),  berrix (Berry), bederrs (Besiers), bigord (Bigorra), carioca (Rio de Janeiro), cartagins (Cartago), constantinopolit (Constantinoble), monegasc (Mnaco), biarns (Bearn), bordels (Bordeus), congols (Congo), crnic (Cornualla), cors (Crsega), dans (Dinamarca), delfins (Delfinat), egipci (Egipte), equatori (Equador), escocs (Esccia), etop (Etipia), etrusc (Etrria), flamenc (Flandes), fins (Finlndia), gallec (Galcia), gasc (Gascunya), hongars (Hongria), jueu (Judea), jurassi (Jura), llemos (Lemotges), londinenc (Londres), milesi (Milet), peitav/peitov/piteu (Poitou), persa (Prsia), niverns (Nevers), rodi (Rodes), sard (Sardenya), singals (Sri Lanka), tex (Texas), togols (Togo), trident (Trento), valentins (Valena), valds (Vaud), valdost (Vall d'Aosta).

D'altres gentilicis de formaci irregular de l'mbit catal (Mallorca) sn: Andritxol i andratxol Andratx (com carcinol, de Carc, Occitnia); bugerr Bger; campaner Campos; conquerr Cas Concos; esporler Esporles; estellenquer Estellencs; gabell Capdepera; llorenc Sant Lloren des Cardassar; mariando Maria de la Salut; selvatg Selva; tauj Santa Eugnia.

Els gentilicis ms irregulars sn els segents: 
 Gentilici igual al cornim o topnim: dakota (Dakota), malabar (i malabric) (Malabar).
 Gentilici semblant al cornim i topnim: austrac (ustria), malgaix (Madagascar), kosovar/kosovs/kosovenc (Kosovo).

Hi ha gentilicis que no es corresponen amb cap cornim ni topnim: amazic, zeri, bantu, copte, squim o inuit, navaho, qutxua, sami, soux, zulu.

En algun cas cal no confondre el significat del gentilici amb el d'un altre semblant: jueu (regne de Judea) i jueu a la dispora, israeli (estat d'Israel) i israelita (regne d'Israel). Cal distingir indi (de l'ndia) i hind (de religi hind).

Histricament no s'han aplicat sempre els mateixos sufixos, per exemple: catalanesc, catalunys (Catalunya), corsesc (Crsega), pavs (Pavia), turqus (Turquia).

Nocions fontiques.
Les arrels acabades en vocal tnica prpiament acaben en una n que no es pronuncia a final de mot (mascul singular) i s abans del morfema de gnere femen i de nombre plural (-, -ana; -ans, -anes).
En les arrels acabades en v, aquesta es transforma en u, fonticament , en posici final, s a dir, quan el mascul s'identifica perqu no t sufix (Escandinvia, escandinau). La grafia  representa els sons  o el que normalment s'escriu , segons el dialecte.

Nocions ortogrfiques.
No s propi de l'ortografia catalana escriure amb majscula els gentilicis. Potser per influncia de l'angls trobem freqentment casos incorrectes de l's de les majscules.

Gentilicis dels planetes del sistema solar.
Mercuri: mercuri.
Venus: venusi.
la Terra: terrcola.
la Lluna: selenita.
Mart: marci.
Jpiter: jupiteri.
Saturn: saturni.
Nept: neptuni.
Plut: plutoni.
Nota: De manera genrica, de tot el referent a fora de la Terra en podem dir extraterrestre.

Bibliografia.
 August Bover i Font, Diccionari dels gentilicis catalans, El Cangur, Edicions 62, Barcelona, 1996.
M. Magdalena Ramon Andreu & Carolina Rigo Guasch, Recull de gentilicis, Universitat de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, Palma, 2002. ;

Vegeu tamb.
Llista de gentilicis dels municipis de les Illes Balears;
Portal lingstic de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10881" title="Terres de l'Ebre" nonfiltered="729" processed="725" dbindex="5734">

Les Terres de l'Ebre sn una regi de Catalunya que aplega les seves comarques meridionals: el Baix Ebre, el Montsi, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogrfic ms caracterstic s el curs baix del riu Ebre. En el Pla territorial general de Catalunya est definit com un dels set mbits funcionals territorials.

Les localitats amb ms habitants sn (per nombre): Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Rpita, Deltebre i Alcanar. Tenen un pes representatiu, tamb, Gandesa i Mra d'Ebre, com a capitals de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, respectivament, que sn.






|}

 El nom .

El nom Terres de l'Ebre es va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebasti Juan i Arb, titulat tamb Terres de l'Ebre. Arb pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta.

L'expressi, ms tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per la Ribera l'Ebre (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre). La idea va sorgir a les jornades realitzades en el marc del Congrs de Cultura Catalana a Tortosa (1977) i es va consolidar definitivament durant el moviment cvic en contra del Pla Hidrolgic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre articulat a travs de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

 Caracterstiques socials .


Una fixaci estricta de criteris de geografia humana reduiria les Terres de l'Ebre potser a les comarques del Baix Ebre i del Montsi.

Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d'Ebre, lligada ms a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, sobretot grcies a la lnia ferroviria que enllaa directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta tamb un fort carcter de transici entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisria.

El cas de la Terra Alta s diferent. s una zona encara mal comunicada amb l'eix Tortosa-Amposta, per no pot tenir altre lligam administratiu dins de Catalunya que no sigui amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Cal fer referncia, s clar, al nexe d'aquesta comarca amb les del Matarranya i el Baix Arag-Casp, ja a la comunitat autnoma de l'Arag.

 La situaci de frontera .
Les Terres de l'Ebre, juntament amb les zones del Maestrat i del Matarranya (entenent tamb com a tal els pobles catalanfons de les comarques del Baix Arag i del Baix Arag-Casp), sn zones de frontera amb un particular intercanvi hum.

 Enllaos externs .
 IDECE. Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre;
 Terresdelebre.org. Patronat de Turisme de la Diputaci de Tarragona - Terres de l'Ebre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10883" title="Lingstica clnica" nonfiltered="730" processed="726" dbindex="5735">
La lingstica clnica s una disciplina aplicada dins del camp de la lingstica que tracta de la descripci i modelatge lingstic dels trastorns del llenguatge en adults i infants. T un enfocament interdisciplinari; des d'una perspectiva terica, la metodologia de la lingstica clnica s'apropa a la de la psicologia (psicolingstica) i t en compte premises i categories lingstiques (veurellenguatge) i t implicacions i influncies de la neurologia; la idea s arribar al desenvolupament de millors programes de tractament dels trastorns centrals del llenguatge tenint en compte les cincies de la terpia i de la rehabilitaci del llenguatge.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10889" title="El Pinell de Brai" nonfiltered="732" processed="727" dbindex="5737">

El Pinell de Brai s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Geografia.
El terme municipal t una forma rectangular amb base parallela a la direcci del riu Ebre. Forma una submeseta prvia a la resta de la comarca de la Terra Alta. El costat sud-est el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia; aquestes serres drenen directament a l Ebre. El costat nord-oest est conformat per les serres de Pndols i Cavalls. Aquestes dues serres separen el terme de la resta de la comarca. Parallel al costat sud-oest flueix el riu Canaletes creuant la serra de Pndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita amb el terme municipal de Miravet (comarca de la Ribera d Ebre).


Nucli urb.
El nucli originari es troba ubicat en un cim rocalls i formava part de l antic castell del Pinell, del qual es troben vestigis en algunes cases. Posteriorment, i sense que es pugui precisar cap dataci, es va efectuar una ampliaci en qu s inclou l actual esglsia parroquial. Actualment les edificacions noves es construeixen en direcci nord. 


Histria.
La primera referncia al lloc del Pinell es remunta a l acta de donaci de Ramon Berenguer IV a l'orde dels Templers, on es nomena el castell del Pinell, dita acta est datada en 1150.

Posteriorment, es concedeixen sengles cartes de poblaci els anys 1198 i 1207. Les caracterstiques lingstiques dels habitants del Pinell i altres pobles de la comarca de la Terra Alta sn molt semblants a la parla de les comarques centrals de Lleida i aix fa pensar que les repoblacions foren efectuades, majoritriament per habitants d aquelles terres.

Per trobar una altra fita histrica hem de saltar en el temps fins la Guerra de Successi espanyola. La villa del Pinell es va alinear amb la causa borbnica, en contra de l opci majoritria de tota Catalunya. En reconeixement, el rei Carles III d'Espanya va estendre el ttol de  Fidelsima Villa .

En el passat segle, la Guerra civil espanyola va tenir el darrer episodi bllic a la batalla de l'Ebre. Com en molts pobles d Espanya, cal lamentar moltes vctimes per motius poltics, de soldats que lluitaren en ambds bndols i malalties derivades de les condicions de vida. Les serres de Pndols i Cavalls varen marcar la lnia del front, i quan les forces franquistes varen rompre les defenses de Cavalls es va desmoronar l exrcit republic. El nucli urb del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l aviaci franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destrudes 72 cases el poble.

Economia.
Fins principis del segle XX l economia del municipi estava basada en el cultiu de l olivera, l ametller i els cereals. Posteriorment es varen realitzar extenses plantacions de vinya. Parallelament es va comenar l explotaci de mines d argila a la depressi del riu Canaletes. Aquestes mines es van esgotar gradualment per han continuat fins l actualitat les bviles de maons i materials refractaris. Fins la dcada dels 70 les dones ajudaven en les tasques agrcoles i, algunes d elles, es dedicaven a l artesania de treballs de palma, com srries i cabassos. Al voltant d aquests anys es va produir una important emigraci estacional a la Costa Brava i Costa Daurada en el sector hoteler. A la dcada dels 80 es varen obrir tallers de confecci de roba, conseqncia de la deslocalitzaci de les fbriques txtils dels voltants de Barcelona. Actualment hi ha molt vens que es desplacen diriament a treballar a les localitats dels voltants (Tortosa, Mra, Gandesa...)

Personatges.
 Arnal Llop, David. Monjo teleg i erudit que es va nomenar Pare Lloren. ;
 Martnez Montagut, Daniel. Estudis de la histria del Pinell.
 Serres Llop, Francisco. Artes picapedrer que realitz, d entre altres obres, la pila baptismal de l Esglsia.

Llocs de inters.
 Celler cooperatiu de Pinell de Brai. Insigne obra modernista de Csar Martinell i Brunet. Amb fris de Xavier Nogus.
 Escalinata i faana de l'Esglsia Parroquial de Sant Lloren.
 Casa pairal a la plaa de l'Esglsia, amb un porxo al carrer de la Font.
 Dos altres perxes: el del Llop i el de Valls.
 Mirador al barranc del Pinell, des de les  cases penjades . La vista millor s la inversa: el penya-segat en el qual es fonamenten les  cases penjades  vist des de la carretera que ve de Tortosa-Gandesa.

Paratges d inters.
 Monlit commemoratiu de la Batalla de l Ebre. Situat a la cota 705 de Pndols amb un mirador amb vista panormica des de la serra del Montsant fins la comarca aragonesa del Matarranya passant per la Ribera d Ebre i pel Baix Ebre. S hi accedeix des de la carretera Pinell-Gandesa per un desviament a 2 kms de Gandesa.
 Ermita de Santa Maria Magdalena, molt a prop de l anterior paratge.
 Via Verda sobre l antiga via del ferrocarril de la Val de Zafn que corre parallela al riu Canaletes.
 Casa del Broi, a 4 kms per cam venal.
 Talaia, en runes. L accs requereix alg que conegui la seva ubicaci.

Festes locals.
 Sant Lloren, festes majors. El 10 d'agost.
 Sant Antoni Abat. Se sol celebrar el dissabte ms proper al 18 de gener.
 Romeria a l'ermita de Santa Maria Magdalena. Segon dissabte desprs de Setmana Santa.
 Durant el mes de juliol se sol celebrar Sant Cristfol, Santa gata i els  quintos  en dissabtes que es determinen prviament.
 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci Cultural Pi del Broi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10890" title="La Pobla de Massaluca" nonfiltered="733" processed="728" dbindex="5738">

La Pobla de Massaluca s un municipi de la comarca de la Terra Alta.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10894" title="Turkmenistan" nonfiltered="734" processed="729" dbindex="5739">



La Repblica del Turkmenistan o el Turkmenistan s un estat de l'sia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Cspia. Va ser una de les repbliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de Repblica Socialista Sovitica del Turkmenistan.

Histria.
El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la criana de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Prsia, Sria i Anatlia. 

L'exrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dcades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la presncia russa amb la creaci del districte militar de Transcspia. Annexionat per l'Imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet. 

El 1917 van arribar aires de revoluci, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan tamb va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Uni Sovitica, el territori de Transcspia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan) es va establir com a una repblica autnoma, per a passar aquell mateix any a ser una de les repbliques constituents de la Uni. 

Durant aquella poca, es van fixar les fronteres de la repblica sovitica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Uni Sovitica. Tamb es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producci de cot i petroli es va convertir en una de les activitats econmiques principals. 

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertit president Saparmurat Niyazov ha dominat la vida poltica del pas des de llavors. 

Poltica.
El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, ha dominat el pas des del 1985. Ell exerceix el control absolut sobre el pas i no s tolerat cap moviment d'oposici. L'nic partit legal s el del mateix president i s'anomena Partit Democrtic

El poder del president s tan absolut que el seu rostre est imprs en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, s el logo de la televisi del pas.

El 21 de desembre de 2006 el president Saparmurat Niyazov va morir, el va succer provisionalment Gurbanguly Berdimuhammedow. L'11 de febrer de 2007 es van celebrar les primeres eleccions presidencials des de la caiguda del rgim sovitic l'any 1991, les eleccions van donar la victria a Gurbanguly Berdimuhammedow amb un 89,23% dels vots.

Subdivisi administrativa.
El Turkmenistan se subdivideix en 5 provncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (A gabat):



Geografia.

El Turkmenistan t una superfcie de 488.100 km dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum. 

El clima s subtropical desrtic amb poca pluja. Els vents sn clids i secs, i la major part de la precipitaci es concentre entre el gener i el maig.

Demografia.
La poblaci, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i tamb majoritria s el turkmen que es parlat per un 72% de la poblaci, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que s la llengua del 9%. Tamb existeix varietat de religions, donat que un 89% sn musulmans, i un 9% sn membres de l'esglsia ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehov pateixen la manca de llibertat religiosa.

Enllaos externs.

 Mapa de Peters  (dades del Turkmenistan);
 Govern del Turkmenistan   ;



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10897" title="Aeronau" nonfiltered="735" processed="730" dbindex="5740">
Una aeronau s una mquina capa de volar per l'atmosfera.

Les podem classificar de la segent manera;
 Ms pesades que l'aire (aerodines): ;
 Avi, vola grcies a la propulsi del motor i a la sustentaci de les ales.
 Planador, vola grcies a la sustentaci de les ales.
 Helicpter, vola grcies a la impulsi de les hlixs;
 Nau espacial, vehicle que viatja per l'espai. ;
 Ms lleugeres que l'aire (aerstats): Volen, ja que la densitat de l'aparell s menor que la de l'aire grcies a un dipsit d'un gas ms lleuger que l'aire (hidrogen, heli o aire calent).
 Globus, dirigit pel vent;
 Dirigible, cont algun mecanisme de control de direcci.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10898" title="La Torre de Claramunt" nonfiltered="736" processed="731" dbindex="5741">


La Torre de Claramunt s un municipi de la comarca de l'Anoia.
Descripci fsica.
La Torre de Claramunt s un poble ben orientat vers la sortida del sol, amb una densitat de poblaci de 3.532 habitants, amb una extensi de 14,80 Km2 i pertanyent a la  Comarca de l Anoia (provncia de Barcelona). 
El nucli antic es troba a 364 metres d altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la vall baixa de la riera de Carme, a d indret de la seva confluncia amb el Riu d Agost, que travessa el terme del sector oriental a l occidental. La meitat del terme s ocupat per bosc de pins amb algunes alzines i roures. A l altre meitat del terme, hi predominen els conreus de sec.


Nuclis urbans del municipi.










|}

 Demografia .


Breu histria.
L any 1070 els senyors del castell de Claramunt varen construir una torre de guaita en una contrada propera a l'actual castell que corona el poble vell, amb la finalitat de vigilncia de la vall. Amb el temps, es va formar el poble de la Torre de Claramunt al voltant d aquella torre. La saga dels Claramunt, procedents de Frana (originriament Clairmont,) van ser-ne propietaris fins que, el 1318, va passar a mans de la casa dels Cardona (vescomtat de Cardona). No obstant, els Claramunt continuaren residint-hi i el 1556 en recuperaren la jurisdicci.
Carles III els atorg el ttol de Comptat de Claramunt fins que Felip V (s.XVIII) confisc tots els seus bns i els desterr. No va ser fins al 1721 que els Claramunt van poder recuperar definitivament la senyoria que, l any 1773, pass als Marquesos de Gironella.

El 1708 el rei-arxiduc Carles III nomen Compte de Claramunt a Josep Ribera i Claramunt; ms tard, Felip V el desterr a Burgos (Castella) fins al 1721.
L any 1725 se li van retornar els bns, reconeixent-li la baronia, per no pas el ttol de Compte que possea des de feia 17 anys.
El Marqus de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt i el Marqus de Gironella es va construir un nou gran casal, que s conegut avui com la Torre Nova i que el 1930 va sser venut a particulars. L any 2007 aquesta propietat va ser adquirida per un empresari holands per tal de construir-hi un hotel-resort.


Llocs d inters.
- Castell (La Torre de Claramunt) (s.XI-XII)
- Esglsia romnica de Sant Joan Baptista (La Torre de Claramunt) (s.XI-XII)
- A Vilanova d Espoia, Esglsia Romnica de Sant Salvador; principis del segle XII
- El Pla de les Sitges, a Camar. Sitges i restes d un antic poblat iber (s.VIII i IX) 

Festes, fires i tradicions.
- Festa Major, per Sant Joan Baptista, el 24 de Juny. 
- Festa Major d'hivern, Sant Joan Evangelista, el 27 de desembre. 
- Festa Major del nucli Pinedes de l'Armengol, segon cap de setmana d agost. 
- Festa Major de Vilanova d Espoia, a l'agost, per Sant Salvador.
- Festa Major d hivern de Vilanova d'Espoia, al gener, per Sant Antoni. 

- Fira Medieval de l'Anoia, el diumenge ms proper a Sant Joan de juny.

- Festa  d homenatge a  La Gent Gran, al maig. 
- Cavalcada de Reis, 5 de gener per tot el municipi.
- Carnestoltes, concurs de disfresses.
- Botifarrada popular, a l abril. 


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Hotel-resort: La Torre Nova;






Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10899" title="Balsareny" nonfiltered="737" processed="732" dbindex="5742">


Balsareny s un municipi situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages. 

(2005)







Situat en un terreny ondulat on predominen els boscos de pi blanc, el terme est molt ben comunicat per carretera en ser travessat per l'Eix del Llobregat i per la carretera BP-4313, que enllaa Balsareny amb Sria i Aviny.

 Economia .

Una activitat econmica important s l'explotaci de sals potssiques, que va comenar el 1945. 

El sector txtil, durant molt de temps la primera activitat econmica, s'ha redut notablement, mentre que ha augmentat la producci industrial en diversos polgons, sobretot amb la installaci d'una multinacional del sector de l'automoci.

L'agricultura s poc rellevant i en la ramaderia destaca especialment el sector porc.

 Llocs d'inters .

Prop de la poblaci destaca el Castell, gtic, ben conservat, dalt d'un tur ben visible, i la capella romnica de la Mare de Du del Castell. Sota el Castell hi ha la resclosa on comena la squia de Manresa, del segle XIV.

 Festes i tradicions .

S'hi celebra la Festa dels Traginers de Balsareny, festivitat declarada Festa tradicional d'inters nacional, que recorda la importncia que hi tenia el transport a bast, abans que fos possible la circulaci rodada.

 Demografia .


 Personalitats .
Pere Casaldliga;

 Entitats .
 AEiG Guillem de Balsareny;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Balsareny;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10900" title="Calls" nonfiltered="738" processed="733" dbindex="5743">


Calls s un municipi de la comarca del Bages.

 (2005)








Calls est situat a l'esquerra de la vall mitjana del riu Cardener, al nord-oest del pla de Bages. La riera de les Freixes (o de Bellver, o de Vallverd) forma el lmit oriental del municipi.

La indstria txtil hi va tenir una gran tradici, i les filatures de cot havien atret treballadors d'altres municipis. La crisi d'aquesta indstria ha produt el fenomen invers.

 Llocs d'inters .

El poble actual es troba situat al peu de l'antic castell de Calls, anomenat castell Gotmar.
L'antiga esglsia parroquial romnica de Sant Sadurn.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Web de l'Ajuntament de Calls;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10901" title="Calders" nonfiltered="739" processed="734" dbindex="5744">



Calders s un municipi de la comarca natural del Moians, oficialment adscrit a la del Bages.

 (2005)





El poble de Calders, situat en una carena que separa les valls de les rieres de Malrub i de Calders, s el principal nucli de poblaci del municipi, que compta tamb amb notables masies escampades per tot el terme, situat en el punt de contacte entre les terres planes del Bages i l'altipl del Moians.

Situat en la via directa de les comunicacions entre Manresa i Vic, Calders t tamb carretera que l'uneix amb Arts i, a travs de Monistrol de Calders (municipi que va segregar-se de Calders l'any 1934) amb el Valls Occidental.  

Els conreus principals sn els propis del sec: cereals i vinya. En la ramaderia destaca el sector porc i ov.

 Llocs d'inters .

Prop del poble hi ha el castell de Calders, arrunat, bastit damunt un tur encerclat per un antic meandre de la riera de Calders.

El municipi comprn, a ms, el poble de Viladecavalls de Calders, la masia i esglsia de la Grossa, i l'esglsia romnica de Sant Salvador del Canadell. Prop del poble hi ha la urbanitzaci la Gurdia, un centre turstic de vacances i caps de setmana, al voltant del mas de la Gurdia.

A la vora del poble, al peus de la riera de Calders, hi ha la colnia Jorba, una colnia industrial construda l'any 1892 per l'empresari manres Pere Jorba i Gass.

Dins del terme es troba el dolmen de Sant Aman.

El paratge de la Font de les Tpies.

 Demografia .

El 1787 incorpora Monistrol de Calders que es desagrega el 1936; el 1857 incorpora Viladecavalls.

 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament de Calders;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10902" title="Cardona" nonfiltered="740" processed="735" dbindex="5745">



Cardona s una vila i municipi de la comarca del Bages. 
                              


 Histria .

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la  Vall Salina, Cardona t una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986,  dia en qu el Comte Borrell II atorg la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu histric de la vila. 
Cardona, comena veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins el segle XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament histric i social de Catalunya. Molts factors com la situaci del tur del castell, la muntanya salina i la via estratgica on confluen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importncia a la histria de Catalunya. 

Aix mateix, amb l'arribada de la famlia vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la poblaci va prendre importncia poltica. Aquesta famlia fou enormement important durant les segents generacions fins que al segle XV va ser la ms decisiva desprs de la famlia reial. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 21 castells, 272 llocs i 4 ports de mar. Tenien doncs jurisdicci sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogrfic va crixer espectacularment. 

Els nobles van arribar de xic en xic a la vila, aix com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el segle XVI, quan la famlia Cardona van marxar per installar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistncia contra la ocupaci de Catalunya per part de les tropes castellanes de Felip V al 1714. 

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuria, que acompanyava l'explotaci salinera. 

Durant els segles XIX i XX van reemprendre l'activitat social i econmica de la vila, amb l'arribada d'indstries, especialment txtils, i l'explotaci de les mines de potassa des de l'any 1929 fins el 1991. 

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets ms atractius, grcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets nics.



 Evoluci demogrfica.


 Cardonins illustres .
Vegeu la 

 Joan Ramon Folc I de Cardona (1375-1441). Comte de Cardona. ;
 Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471). Comte de Cardona.
 Jaume de Cardona i de Gandia (1405-1466). Va ser el vint-i-dos President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 11 de novembre de 1443.
 Pere de Cardona. Va ser el trenta-sis President de la Generalitat de Catalunya de 1482 a 1485.
 Llus de Cardona. Va ser el cinquanta-un  President de la Generalitat de Catalunya de 1524 a 1527.
 Joan Serra i Vilar (1879-1969): historiador i arqueleg.

(*) Bibliografia: Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

 Llocs d'inters .   




Com a principals atraccions t:
 el conjunt medieval del castell de Cardona que inclou la collegiata romnica de Sant Vicen de Cardona construda entre el 1029 i  el 1040.

 Parc cultural de la Muntanya de sal, formaci geolgica que ja era explotada en temps dels romans. Desprs del tancament de la mina, les installacions  han estat arranjades per poder visitar-les tursticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.

 Centre Cardona Medieval: exposici permanent grfica i audiovisual de l'inici i evoluci de la vila fins a la construcci de les seves muralles.
 
 El casc antic del poble, que conserva el seu encant millenari a llocs com la Plaa del mercat amb l'esglsia gtica de San Miquel (1397), el Portal de Graells (1421), l'esglsia de Santa Eullia (1348), etc.

 El mai acabat Pont del Diable (s. XIV), que es troba a les rodalies de la vila.

 El Museu de la Sal Josep Arnau. Collecci d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.

 La Torre del botx, edificaci medieval.

 Festes locals .

 Tots els diumenges al mat hi ha mercat.
 Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comeros treuen les seves gangues al carrer.
 Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a crrec de varies colles de la vila i venat.
 Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes diversos i mercat medieval amb artesans.
 Capvuitada de Corpus. Festes populars per barris a partir de Corpus. ;
 Festa Major de la Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
 Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoraci de la mort de San Ramon al castell.
 Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taur pel qual es construeix una plaa desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves del poble proven de fer crrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que s un cistell de vmet on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A ms dels braus hi tenen lloc actes diversos (balls, concerts, audicions, castell de foc,...).
 Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendici de l'ltim basti catal.
 Fira de la Llenega. Darrer cap de setmana d'octubre. Exposici boletaire. Degustaci de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants del poble.

 Comunicacions .

Per carretera:
Sortint de Barcelona agafem la A - 18 fins Manresa. Enllacem amb la carretera C-55 (antiga C - 1410) que va fins Solsona,  i passa per Cardona.

Sortint de  Lleida  s'agafa la C   1313 en direcci a La Seu d'Urgell, i es deixa en direcci a Solsona. Arribats aqu se segueix  la C - 55 fins a Cardona.
Des de Lleida tamb es pot agafar la  C   25 (Eix transversal) fins Manresa i seguir per la C - 55 fins a Cardona.

Amb tren:
Des de Barcelona, tren de RENFE o dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a Manresa.

Autobs:
Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa.  
Des d'Andorra i passant per Solsona tamb hi ha lnia regular que va en direcci a Barcelona.

 Enllaos externs .

 Plana oficial de Cardona;
 Dades de la Generalitat;
 Parc de la muntanya de sal;
 El Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10903" title="Moi" nonfiltered="741" processed="736" dbindex="5746">

Moi s una vila i municipi oficialment adscrit a la comarca del Bages, i s el cap de la comarca natural del Moians. L'any 1983 tenia un cens de 3140 habitants. El maig de 2008 ja arriba a 5740 habitants (creixement d'un 82,8 % en un quart de segle). La seva economia es basa en la ramaderia, l'agricultura, el comer, la construcci, el lleure, la indstria txtil i l'alimentria.

s la poblaci ms important de l'altipl del Moians, el qual configura una comarca natural integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders,L'Estany,Moi,Monistrol de Calders iSanta Maria d'Ol), al Valls Oriental (Castellcir,Castellterol,Granera i Sant Quirze Safaja) i a Osona (Collsuspina). Aquests municipis comparteixen serveis mancomunats a travs del Consorci per a la promoci dels municipis del Moians i confien poder obtenir en el futur el reconeixement de comarca administrativa.

Afegit al seu entorn natural, amb els seus boscos, camins, masos i cases rurals d'acollida, com a llocs d'inters s'hi poden trobar les Coves del Toll, la Casa-Museu de Rafel Casanova, el Parc Municipal, el Mol Nou, la casa del tenor Francesc Vias i el Castell de Clar.

 Histria .
La primera constncia escrita amb el nom del poble es remunta als anys 912 i 914. L'esglsia parroquial, de l'any 939, encara conserva l'acta de consagraci, amb la qual se sap que existia un petit nucli de poblaci en l'poca de Guifr el Pils. La fira i el mercat es van establir en l'any 1151 pel comte Ramon Berenguer I.

La vila de Moi, on els comtes de Barcelona hi tenien una residncia o palau comtal, iniciava ja en el segle X la seva indiscutible capitalitat de tota la contrada. La subjecci de Moi a l'Estany fou feta pel comte Ramon Berenguer III. El 1194, per, una mena de carta de poblament concedia a la vila la immunitat o alliberament de la subjecci als castlans del castell de Clar i li confirmava la fira i mercat. El 1260 el bisbe de Vic recuper la parroquialitat de la possessi de Moi que pertanyia als abats de l'Estany. Aix doncs, en endavant, la vila qued com a possessi civil reial, eclesisticament dependent dels bisbes de Vic i amb l'obligaci de donar un cens fora crescut al monestir de l'Estany.

Els reis concediren privilegis i franqueses a Moi els anys 1266 i 1279, per tamb empenyoraren la vila el 1288 i el 1298, per b que la recuperaren poc desprs.

El 1381 hi hagu una venda del terme a Pere de Planella que estigu a punt de fer passar la vila al domini feudal. El 1384 els moianesos es redimiren, per Pere de Planella qued senyor d'una bona part del terme i cre Castellnou de la Plana com a centre dels seus dominis.

A partir del 1384 i per solemne privilegi firmat per Pere III, la vila de Moi fou en endavant unida i incorporada a Barcelona i declarada carrer de Barcelona.

 Equipaments culturals i festes populars .
La Biblioteca Municipal, Can Carner i l'Ateneu sn els centres que aglutinen l'activitat cultural. Peridicament es publiquen les revistes La Tosca i Modilianum.

Un dels grans temes pendents del poble s la recuperaci d'El Casal com a gran espai cultural pblic (cinema, msica, teatre...), tancat l'any 2003 per deficincies en la seguretat arquitectnica i que implica la Diputaci de Barcelona, el Bisbat de Vic, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Moi.

La festa major d'estiu se celebra per Santa Maria, el 15 d'agost i la d'hivern per Sant Sebasti, el 20 de gener. Com a cites anuals tamb destaquen el prestigis Festival Internacional de Msica Francesc Vias, anomenat el "Festival de la Catalunya Central" el qual es programa al llarg del mesos d'estiu, la Festa de l'Arbre Fruiter el 17 d'agost i la Festa Barroca dels dies 10 i 11 de setembre.


Alguns dels elements lligats a les festes tradicionals sn: la Colla de Bastoners, el Ball dels Garrofins, la Colla de Geganters, el Pollo i els Armats.

 Moianesos illustres .
Moi s el poble d'origen d'en Rafael Casanova (1660-1743) Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de 1714, de l'industrial d'indianes Erasme de Gnima i Pasarell  (1746 - 1821), del tenor Francesc Vias i Dordal (1863-1933), del filleg Josep Ruaix i Vinyet (1940), del dibuixant Picanyol (1948) autor del personatge Ot el Bruixot, i del grup teatral La Fura dels Baus (1979).

 Administraci .



 Eleccions .







 



 Demografia .


 Enllaos externs .

 Web de l'Alcalde;
 Web de CiU - Moi;
 Web de l'Ajuntament de Moi;
 Web de l'Associaci Modilianum;
 Web de la revista La Tosca;
 Web de la Fura dels Baus;
 Web de les Coves del Toll i del Patronat de Museus de Moi;
 Web de Moians.net -Informatiu de la comarca natural de Moians;
 Web de ABIC Moi - Associaci de Botiguers i Comerciants de Moi;
 Web de CAAD Moians - Centre d'Acollida d'Animals Domstics;
 Web de Moi Alternativa de Progrs (MAP);
 Web del PSC - Moi;
 Web de Joventuts d'ERC - Moi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10904" title="Talamanca" nonfiltered="742" processed="737" dbindex="5747">



Talamanca s un municipi de la comarca del Bages. Poble antic, amb carrers estrets i en pendent, i cases velles ben restaurades. Situat dalt d'un tur a 552 m d'alada i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

 Histria .
Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibric, la primera notcia documentada s de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, fu donaci d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca. Amb les invasions sarranes (711-715), el Bages s'havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifr el Pels (878-897) que camperols provinents del nord s'installaren al voltant de castells i esglsies buscant la doble protecci militar i espiritual.
	
Aquesta devia ser tamb la funci del castell de Talamanca i de l'esglsia de Santa Maria de Talamanca, que s esmentada ja el 1038. Entre l'esglsia i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.

A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca pass a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la histria del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inici amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dola (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no noms de la terra sin tamb dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.

Ms tard, els Talamanca comenaren a establir relacions amb la petita noblesa bagenca i les castlanies dels voltants, i aix s'emparentaren amb els Santa Coloma o els Llavinera. Un exemple del prototipus de senyor i cavaller feudal fou Berenguer de Talamanca. Aquest conced honors, fu donacions i particip en actes de violncia contra Guillem de Calders, en els quals fins i tot hagu d'intervenir el rei Jaume II. El 1325 la seva muller Blanca li erig un sarcfag que encara ara podem admirar en l'interior de l'esglsia de Santa Maria. El mausoleu t un cavaller jacent, vestit de cota de malla amb un gos als peus i una inscripci funerria entre sis escuts del llinatge, amb herldica de losanges d'argent i sinople. En aquells anys, la famlia Calders entr en crisi i el 1336 es vengu el castell de Calders a la famlia Talamanca.
			
A partir de mitjan segle XIV, amb la gran crisi del feudalisme, comen la decadncia dels Talamanca, coincidint amb els estralls que caus la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb d'altres famlies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell pass a mans dels marquesos de Castellbell.

A l'rea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingu lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marqus del Poal, i els borbnics, dirigits pel Conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successi fou l'ltim xit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre segent.

 Demografia .


 Llocs d'inters .
 Esglsia de Santa Maria;
 Capella de Santa Magdalena;
 Castell de Talamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10905" title="Navs" nonfiltered="743" processed="738" dbindex="5748">


Navs s un poble situat en un extens pla, al marge dret del riu Llobregat, a l'extrem est del municipi del mateix nom i a una distncia de 23 km respecte al centre de Manresa i de 25 km respecte al centre de Berga. El poble t una configuraci urbana moderna i espaiosa amb una  trama urbana reticular i quadriculada.

 Municipi .

El municipi de Navs s el segon ms gran en extensi de la comarca del Bages. La seva extensi total sn de 81,79 km2 i es troba delimitant pel sud amb els termes municipals de Balsareny, Castellnou de Bages, Sria i Sant Mateu de Bages, a l'est amb el municipi de Gai, al nord amb els termes municipals de Viver i Serrateix i Puig-reig (ambds ja al Bergued) i a l'oest amb Cardona i Sant Mateu de Bages. L'altitud mxima del municipi s de 711 m. 

Els nuclis que s'inclouen dins del municipi sn Navs (cap de municipi), El Mojal, Sant Cugat del Rac, Castelladral, Valldeperes, El Pal de Torroella i Sant Salvador de Torroella. Fins al 2002, la Colnia Valls de Torroella tamb formava part del municipi de Navs.












 Demografia .

El 2002 es va segregar la Colnia Valls per agregar-se a Sant Mateu de Bages.

 Vegeu tamb .
 Canal N;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Navs;
 Dades de la Generalitat de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10906" title="Sallent" nonfiltered="744" processed="739" dbindex="5749">



Sallent s una vila i municipi de la comarca del Bages.













Sallent compta amb explotacions de sals potssiques, diferents fbriques i tallers i un extens polgon industrial a l'entrada sud de la poblaci.

Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibric del Cogull.

Llocs d'inters.

La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'esglsia annexa de Sant Sebasti, que s la rotonda romnica ms gran de Catalunya. El municipi s ric en monuments romnics com Sant Pere i Sant Mart de Serrama, Sant Miquel de Serra-san, i Santa Maria de Cornet, una bonica esglsia del segle XII.

Al nucli antic destaca el magnfic edifici gtic denominat la Casa Gran, la casa pairal Torres Amat, l'esglsia moderna de Sant Antoni M. Claret, aix com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya.


Festes i tradicions.

Destaca la festa de les Enramades, declarades Festa tradicional d'inters nacional.

 Demografia .


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Sallent;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10907" title="Mura" nonfiltered="745" processed="740" dbindex="5750">


Mura s un municipi al sud de la comarca del Bages ja en contacte amb el Valls. Situat a 454 m d'altitud, s la capital del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac i una de les seves principals portes d'entrada.
 
El municipi de Mura t un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La poblaci s'agrupa majoritriament en el poble de Mura, presidit per l'esglsia de Sant Mart, romnica i ben restaurada, de la qual destaquen els absis per les seves arcuacions ornades amb capitells.
 
Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'inters de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'inslit paratge del Puig de la Balma, amb edificis construts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturstic.

Festes.


 11 de novembre, festa major. ;
 25 de mar, Sant Marc.
 ltim dissabte d'agost, concurs de disfresses.
 Primer dissabte desprs de la Mare de Du de Montserrat: Caminada Popular Mura-Montserrat;

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10908" title="Gai" nonfiltered="746" processed="741" dbindex="5751">



Gai s un municipi de la comarca del Bages.

Situat als contraforts meridionals de la serra de Pins, tocant al Bergued, a l'esquerra del Llobregat. El terme tamb s drenat pels seus afluents, les rieres de Merls i de Cornet i la riera de Gai.

El bosc s absolutament predominant en el terme, de masies escampades i pocs nuclis de poblaci, on destaquen noms Galera, a prop del Llobregat.

 Demografia .






Llocs d'inters.
Destaca l'antiga rectoria barroca avui convertida en hostal, que conserva una faana esgrafiada. Tamb s notable l'esglsia romnica restaurada de Sant Jordi de Lloberes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10909" title="Castellgal" nonfiltered="747" processed="742" dbindex="5752">


Castellgal s un municipi de la comarca del Bages.

 (2005)










Situat a l'extrem meridional del pla de Bages, en una elevaci que domina la confluncia dels rius Cardener i Llobregat, al nord-oest dels contraforts del masss de Montserrat. El terme s drenat tamb per la riera de Guardiola, que fa de lmit amb el terme de Manresa i afluent del Cardener per la dreta.

Histria.

Els primers indicis de poblaci es troben a la Torre del Breny, un sepulcre rom monumental en forma de temple, desmuntat en part el 1870 per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera. L'altra sn les restes de la villa romana de Les Boades. El material extret de l'excavaci s al Museu Comarcal de Manresa.

La histria dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 867 apareix citat el Castelo de Galindo ("castell de Gal") que demostra l'origen del topnim. Se sap poc de la histria d'aquest castell, avui desaparegut. El 1178 va ser venut al rei Alfons I que el va lliurar a uns feudataris.

El 1350, Pere el Cerimonis el va vendre a Bernat Satorres i el 1413 va ser adquirit per Llus de Rajadell. Va ser cedit de forma momentnia al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II. Els seus ltims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola. Es creu que va quedar destrut entre 1462 i 1472.

 Demografia .


Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament de Castellgal















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10910" title="Sria" nonfiltered="748" processed="743" dbindex="5753">


Sria s una vila i municipi de la comarca del Bages.






Geografia.

Se situa a uns 15 km de Manresa, capital de la comarca, a la vall del Cardener, que travessa la poblaci deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part ms antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell, edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos.

Accidentat pels contraforts de les serres de Castelltallat (601 m), a l'oest, i de Castelladral (515 m), al nord. Tamb drenen el terme el torrent de Coaner, afluent del Cardener per la dreta, i la riera de Tordell i la d'Hortons, afluents per l'esquerra.

Histria.

El nom de Sria podria provenir d'poca romana com a Sorisa. 

Els orgens del nucli urb de Sria cal buscar-los al final de l'poca medieval, tot i que no va ser fins als segles XVII i XVIII que va experimentar el seu major creixement i Sria es va convertir en una vila fortificada, aprofitant-ne l'emplaament natural.

El 1932 fou un dels principals centres de l'aixecament de l'alt Llobregat i la vila es mantingu allada durant quatre dies, desprs de la proclamaci del comunisme llibertari.

Economia.

Desprs de la crisi de la filloxera, la indstria txtil (filatures de cot) va prendre el relleu des de mitjan segle XIX, amb una notable immigraci procedent de les zones rurals i muntanyoses venes. Per el factor ms important d'increment demogrfic fou la descoberta el 1912 dels jaciments de sals potssiques (silvinita i carnallita) que transformaren la fesomia fsica, humana i social de Sria. L'explotaci va consolidar-se entre el 1918 i 1925 i es va convertir en la principal activitat econmica del poble. Un ferrocarril especial porta el material fins a Manresa.

Esports.

D'entre les seves entitats ms importants, destaca el club de futbol, el Centre d'Esports Sria, i el de bsquet, la Societat Atltica de Sria.

Llocs d'inters.

Ermita de Sant Salvador de Sria;
El castell;
Esglsia del Roser;
Santa Maria de Cererols;

Suriencs destacats.

 Josep Quinquer i Corts (1851-1905): fabricant i delegat en l'Assemblea de Manresa (1892).
 Beth, cantant.
 Salvador Perarnau, Poeta. (barri del Fusteret);
 Alejandro Guerra Manzanares. Apreciat militar.
 Demografia .


 Administraci .


 Enllaos externs .

 Pgina de l'Ajuntament de Sria;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10911" title="Navarcles" nonfiltered="749" processed="744" dbindex="5754">


Navarcles s un municipi de la comarca del Bages, situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.

L'edifici romnic ms emblemtic de la comarca del Bages, Sant Benet de Bages, es troba situat a 1 km del centre de la poblaci ja en el terme municipal de Sant Fruits de Bages.

Geografia.
El terme s molt redut i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aiges de la riera de Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicen, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lle i la Font Nova, entre altres.

El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruits de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a lmit; Calders (a l'est i al nord), essent els lmits el tur de l'Angla, la riera de Calders i el torrent de la Du i la muntanya del Golobart; i Talamanca (al  sud), per la serra del Cap de la Serra.

El nucli urb de Navarcles es divideix en els segents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de poblaci ms: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta tamb amb la masia de Solervicen, el mas del Galobart, la granja del Tur i la granja del Singla.

Histria.
L'antecedent de l'actual Navarcles seria Navarculas, que etimolgicament significa petites comes o replans, que fou una antiga masia documentada des de l'any 940. 32 anys desprs es va consagrar el Monestir de Sant Benet.

La delimitaci de la rodalia de Santa Maria de Manresa, la seu, del 1020, parla d'un gual del Llobregat situat a l'indret actual de la ciutat i la seva parrquia. Poc temps desprs, el 1023, est documentat que el clergue de Vic Radulf llega en testament un ase perqu, venent-lo, el seu import servs per a refer una campana d'un temple avui.

L'any 1050 eren nomenades les cases que hi havia encerclant l'esglsia i, tamb, dels masos a l'entorn de la sagrera. El 1093 pertanyia al cavaller Hug Dalmau, que en el seu testament reparteix els seus dominis entre els seus fills, deixant l'esglsia de Sant Pere de Vic a Pere, canonge de la seu de Vic, i el monestir de Sant Benet de Bages a Benet, monjo del propi monestir. Sembla doncs que Hug Dalmau ho havia ben premeditat.

Des de mitjan segle XII fins al segle XIX en qu s'exting la comunitat monstica, l'abat de Sant Benet  i desprs de l'any 1593, l'abat de Montserrat, que l'absorb  fou senyor civil del terme de Navarcles.

El 1626, desprs de la crisi dels segles XIV i XV ja hi havia 38 cases i el 1687, 72. El 1769 es va construir l'anomenat Pont Vell, eix principal de comunicacions i el 1857 el pont sobre el riu Llobregat. Malgrat tot, fins a principis del segle XIX la vila era noms un carrer i la plaa.

Al llarg d'aquest segle, comena un creixement progressiu per convertir-se en un petit nucli amb nous carrers. Aix, el 1853 ja existien 299 cases. Amb la industrialitzaci, aprofitant l'aigua del riu hi comencen a aparixer noves fbriques. Durant el segle XX la vila experimenta un fort creixement, especialment notori amb l'allau d'immigraci provinent del sud d'Espanya durant les dcades dels 50 i 60.

Dos clergues navarclins han escrit la histria de la ciutat. El 1910, un antic vicari de la parrquia, el Dr. Forti Sol, va escriure la primera histria cientfica d'una poblaci bagenca. El rector Vctor Masans tamb fou autor d'una monografia del monestir de Sant Benet.

Els vint anys de democrcia, i, per tant, d'alcaldia democrtica a Navarcles, han portat fora canvis al poble. Remodelacions de l'ajuntament, enllumenament, innovaci, turisme, reestructuraci del campanar i rehabilitaci de tota l'esglsia i un nou cementiri. Una manifestaci molt coneguda pels habitants fou la demanda d'un collegi pblic que va concedir la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol.

Poltica.
Actualment est governat pel PSC (amb 7 regidors) i per ICV (amb 1), essent l'alcalde Albert Brunet "Calder", del PSC. Els altres partits representats en el ple municipal sn nicament CiU (amb 5 escons). En la anterior legislatura (2003-2007) l'alcaldessa  fou de CiU, Maria Carme Als Pint. Les dues anteriors legislatures a la de CiU fou governat per la coalici PSC i ICV, encapalats tamb per Albert Brunet.

 Demografia .








Festes, tradicions i festival.
El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebra durant tres setmanes d'abril i maig al municipi. Ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l'objectiu de sensibilitzar la poblaci sobre els problemes del nostre mn i promoure el debat en la societat.

En el mateix festival es fa un concurs de filmets i curtmetratges que els espectadors voten. Una altra iniciativa del festival s "el Premi Pere Casaldliga a la Solidaritat", que es concedeix a la persona o entitat que s'hagi significat ms o especialment en la defensa dels principis que inspiren el Festival.

Llocs d'inters.
 L'esglsia parroquial de Santa Maria de Navarcles del segle XVIII, construda sobre una anterior esglsia romnica, amb un imponent campanar barroc;
 L'ajuntament, modernista;
 El pont vell, de 1796;
 La capella de Sant Bartomeu del segle X, construda sobre una antiga villa romana;
 L'anomenada platja de Navarcles, un llac molt concorregut pels seus habitants;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament;
 Histria de Navarcles;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10912" title="Marganell" nonfiltered="750" processed="745" dbindex="5755">


Marganell s un municipi de la comarca del Bages, anomenat Santa Ceclia de Montserrat fins el 1982.










 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10913" title="Santpedor" nonfiltered="751" processed="746" dbindex="5756">

Santpedor s una vila i municipi de la comarca del Bages.

Se situa al nord de Manresa i en el sector ms pla del Bages, dedica la major part del seu terme als conreus per tamb disposa d'rees industrials en ple desenvolupament. Avui Santpedor s una de les poblacions de la comarca amb major creixement urbanstic i mant una activa vida cultural i esportiva. Fa temps que es treballa en la recuperaci i condicionament dels aiguamolls del sud de la vila, on s'ha constatat l'existncia d'espcies ornitolgiques interessants. 

Santpedor conserva alguns portals del seu antic recinte emmurallat, que donen al barri antic de la vila un atractiu carcter medieval. L'esglsia de Sant Pere, d'origen romnic per actualment de bonica factura gtica, ha estat restaurada fa poc. A l'entorn de la vila destaca l'ermita de Sant Francesc, bon mirador sobre el pla de Bages, i Santa Anna de Claret, un indret agradable amb dues esglesioles: la romnica de Santa Maria i la barroca de Santa Anna.

Histria.

El nom deriva de la construcci l'esglsia de Sant Pere a l'indret conegut antigament pel lloc d'Or, anomenant-se Sant Pere d'Or. D'aquest nom prov la contracci Santpedor. La documentaci escrita ms antiga que fa referncia al lloc d'Or s de l'any 937 i l'esglsia est documentada des del 996. El 1082, Ramon Berenguer II va cedir la meitat el seu alou al monestir de Sant Benet de Bages.

Als segles segents, XI a XIII, Santpedor experimenta un creixement progressiu que culmina durant la primera meitat del segle XIV fins que la pesta negra castig durament la poblaci l'any 1348. D'aquest perode en resten valuosos testimonis arquitectnics. Durant aquest perode, Santpedor fou vila reial, s a dir, que no depenia de cap senyor feudal, sin directament de la corona.

El rei Pere el Cerimonis vengu Santpedor a un noble anomenat Francesc de Perells, per els santpedorencs aconseguiren reunir 5.000 florins d'or per recuperar els drets sobre el municipi i retornar-lo a la protecci reial. L'any 1400, el rei Mart l'Hum premiaria aquest esfor atorgant a vila el ttol de "carrer de Barcelona". Santpedor tenia el privilegi d'enviar representants a les corts catalanes.

Malgrat que l'agricultura continu essent la principal activitat econmica del poble entre els segles XVI i XVIII, es desenvoluparen algunes activitats manufactureres que tingueren certa significaci en l'economia local com la dels paraires (filadors, cardadors i teixidors de llana) i la producci d'aiguardent, que fins i tot s'exportava a altres comarques. Santpedor fou durant molts segles la segona poblaci del Bages i tingu fortes rivalitats amb Manresa.

Santpedor particip activament a la Guerra del Francs (1808-1814). La memria popular feu llegenda de la intervenci del jove Isidre Llu i Casanoves, conegut com el timbaler del Bruc, en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808.

Desprs de la guerra hi hagu una forta regressi econmica agreujada per la competncia de les noves indstries que anaven creixent al voltant dels rius Llobregat i Cardener, ja que a Santpedor encara es teixia a m. Les tres Guerres Carlines i la plaga de filloxera que assol les vinyes tancaren el segle XIX no gaire afortunat per al poble.

La recuperaci arrib al primer quart del segle XX amb l'arribada del ferrocarril (1884), la creaci de la Cooperativa Agrcola (1905), l'arribada de l'electricitat (1911) i la portada de l'aigua (1932). Com a la resta de Catalunya, el creixement s'estronc amb la Guerra Civil. 

El txtil fou prcticament l'nica indstria que subsist fins que tamb entr en crisi a la dcada del 1960, provocant el sorgiment d'altres activitats, que com a la resta de la comarca, va comportar l'arribada de nombroses famlies procedents d'altres comunitats de l'estat, atretes per les possibilitats de feina. El poble va crixer sense gaire planificaci, amb un notable desgavell urbanstic, fruit de l'especulaci.

 Demografia .







El doblament de la poblaci (dels 3.158 habitants de l'any 1975 s'ha passat a 6.263 el 2006) dels darrers 30 anys s fruit de la immigraci i la consideraci de Santpedor com a alternativa d'habitatge de tranquillitat i qualitat a la vora de Manresa.



Festes.
2a setmana de juny, Festa Major;
2 i 3 d'octubre, Fira de Sant Miquel ;

Referncies.



 Enllaos externs .
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Fitxa del web del Consell Comarcal;
 Informaci sobre Santpedor;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10914" title="Rajadell" nonfiltered="752" processed="747" dbindex="5757">


Rajadell s un municipi de la comarca del Bages.









Rajadell est situat a la vall mitjana de la riera de Rajadell, afluent per la dreta del riu Cardener. Bona part del terme s ple de bosc (pins, alzines, roures) o cobert de matoll i ja s'ha recuperat del gran incendi de l'any 1980.

Hi havia hagut una fbrica de galetes i una de teixits. Darrerament ha esdevingut prcticament un poble d'estiueig i de segona residncia.

El poble ha crescut al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga esglsia parroquial de Sant Iscle, dalt d'un tur a la vora dreta de la riera. Modernament, la poblaci s'ha desplaat vora l'estaci del ferrocarril de Barcelona a Lleida, al barri de les Casetes.

Tamb comprn bona part de la vella demarcaci de Vallformosa i la sufragnia de Sant Aman.

Histria.

Es coneixen dues balmes sepulcrals coma a restes arqueolgiques corresponents al perode prehistric: la balma dels Moros (a prop de cal Vilaseca i cal Comallonga) i la balma de mas Bosch (al costat del cam vell de Manresa a Rajadell). Aquest tipus d'enterrament s el que es practicava durant el perode que va del neoltic a l'edat de bronze.

El conjunt arqueolgic de Sant Aman de Vilads est integrat per unes restes d'poca ibrica, una villa d'poca romana, i un assentament altmedieval. Tot el jaciment s situat al vessant sud d'un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que malauradament divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.

D'altres indrets on s'han trobat restes romanes serien a l'esglsia de Santa Maria de Monistrol (al nucli de Monistrolet de Rajadell) i al jaciment de can Balard, amb l'aparici d'un pondus, del qual no hi ha prou dades.

L'indret s conegut des del 1025 i el castell des del 1063.  Rajadell pertanyia des del segle XII al XVI a la famlia Rajadell; pass als Crulles i per successi als Aimeric i Pignatelli, marquesos de Sant Vicen i d'Argenola. Des del segle XIV tenia un monestir de canongesses i augustinianes, fundat primer a Sant Miquel de Maana del mateix terme i traslladat al mateix segle a Santa Llcia de Rajadell. El terme inclou, encara, l'esglsia de Valldria i l'antiga quadra de la Cirera.

 Demografia .


 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10915" title="Fonollosa" nonfiltered="753" processed="748" dbindex="5758">


Fonollosa s un municipi de la comarca del Bages.

 (2005)






 Geografia .

Est situat a la vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del Riu Cardener.

La vegetaci predominant sn pinars i alzinars.

 Economia .

L'agricultura de sec (cereals, vinyes, oliveres i ametllers) predomina sobre la de regadiu. La ramaderia ha experimentat un gran impuls amb la installaci de granges de ramat porc, bov i d'aviram.

 Demografia .


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Fonollosa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10916" title="El Pont de Vilomara i Rocafort" nonfiltered="754" processed="749" dbindex="5759">


El Pont de Vilomara i Rocafort s un municipi de la comarca del Bages.

Se situa al sud-est de Manresa, a l'esquerra del Llobregat.

Histria.

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, el pont de Vila Amara i el Cam Ral que va del Bages a Barcino, passant per la muntanya de Sant Lloren i per la comarca del Valls. Amara en llat significa submergit. En el segle V, durant la invasi de l'Imperi Rom, el Cam Ral probablement seria un dels camins de penetraci dels invasors.

Se'n coneixen les primeres dades fiables de poblament al voltant del segle IX com un lloc a prop del pont. El 983 el lloc de Vilomara surt documentat en una donaci de la capella romnica de Santa Magdalena del Pla, al recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estar sota la seva jurisdicci i haur de pagar un cens.

Una carta del rei Jaume II, datada el 25 d'octubre de 1326, esmenta que Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, va destruir i enderrocar una casa i dos molins que el monestir possea al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d'octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Matadars, els dos molins, l'un draper i l'altre blader, que tenia prop del pont de Vilomara, dins dels termes del seu castell de Rocafort.

L'epidmia de Pesta Negra del 1348 va fer estralls entre la poblaci, per es va refer en els anys segents. Les contnues guerres i epidmies dels segles posteriors van inestabilitzar el cens poblacional.

El 1623, Can Vilomara (la casa al costat del pont) s habitada pels jesutes i dependr fins el 1767 del Collegi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la famlia txtil.

L'actual nucli del Pont de Vilomara, actual cap del municipi, va nixer al costat del pont medieval, que es va construir en el cam ral. Al final del segle XIX s'hi construeixen diverses fbriques txtils que van fer engrandir la poblaci, primer provinents de la comarca i desprs d'immigracions espanyoles. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fbriques han patit crisis freqents fins a arribar a tancar als anys 80 i 90 del segle XX. De fa poc, la indstria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperaci i reciclatge de piles i aparells domstics.

Rocafort, el nucli inicial del municipi, est situat a 7 km del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes. Moltes cases del poble han estat condicionades per a estades de vacances i caps de setmana.

Molt recentment, s'ha agregat al municipi del Pont de Vilomara la partida del Marquet, fins ara pertanyent a Mura, que comprn una urbanitzaci i l'antiga esglsia preromnica del Marquet o de Santa Maria de Matadars, considerada un dels edificis ms antics del Bages.

 Llocs d'inters cultural .

 L'esglsia parroquial de la Mare de Du de la Divina Grcia, d'estil neogtic, situada a la plaa Major del Pont de Vilomara.
 L'ermita romnica de Santa Magdalena del Pla, situada al recinte del cementiri del Pont de Vilomara, de mitjan segle XII.
 L'ermita preromnica de Santa Maria de Matadars, situada a la carretera de Sant Vicen de Castellet, de mitjan segle X.
 El pont sobre el Llobregat, obra de tradici romnica, situada a l'antiga carretera de Barcelona a Manresa, amb una longitud de 130 metres.
 L'esglsia de Santa Maria de Rocafort, situada a la plaa de l'Esglsia de Rocafort, edifici de planta de creu llatina.
 El Museu de Rocafort, situat al nm. 18 del carrer Major de Rocafort, amb objectes d'etnologia catalana i altres restes arqueolgiques.

 Demografia .






 Altres .
L'any 1911 hi va nixer l'empresari Jess Serra i Santamans, fundador de la companyia d'assegurances Grup Catalana Occident.

 Festes .
15 de maig, Festa Major del Pont de Vilomara.
15 d'agost, Festa Major de Rocafort.

 Articles relacionats .
Oristrell;

 Enllaos externs .
 Web de l'escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10917" title="Monistrol de Calders" nonfiltered="755" processed="750" dbindex="5760">


Monistrol de Calders s un municipi de la comarca natural del Moians, adscrit oficialment a la del Bages. Se situa entre el Pla de Bages, la serra de Sant Lloren del Munt i l'altipl del Moians.

Ocupa un territori muntanys, amb abundants rieres i serrats. La vegetaci predominant est formada per pinedes, alzinars i matolls. En el terme municipal, s'hi poden trobar nombroses fonts, antigament ms d'una trentena, que brollen en diversos indrets. La confluncia de la riera Golarda o de Marf amb la riera de Sant Joan, que prviament ha rebut la riera de l'Om, al nord del poble forma la riera de Calders.

Els efectes de l'erosi a travs dels anys ha creat un paisatge nic, amb grans balmes i els anomenats "codros" (evoluci local de la paraula "cdol") que sn grans pedres que han adquirit formes singulars i atractives. Sn de destacar el Codro Barret, el Codro Bolet, el Codro Bressol, el Codro Gros o el Codro Llampat, entre altres.

Dins el terme municipal es troba tamb el dolmen del Pla de Trullars, restaurat a principis de l'any 2005. Des d'aquest indret s possible gaudir d'unes vistes espectaculars.

Tamb s'hi pot trobar restes d'arquitectura romnica, entre elles part de l'Esglsia de Sant Feliu, sepultures ibriques, nombroses cases amb llindes datades entre finals del segle XVII i comenaments del XIX, dues antigues fassines (petites fbriques d'aiguardent) i ms de 600 barraques de vinya.

Sn de destacar els nombrosos gorgs i baumes excavats per les rieres. Destaquen entre els primers l'indret anomenat "els Gorgs Blaus" i entre els segons les balmes de la Coma i Freda o de l'Ermit, aquesta darrera prxima a una sepultura altmedieval excavada a la roca viva.

 Demografia .

En el cens del 1787 s agregat a Calders, per es constitueix en municipi independent el 1934.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10918" title="Monistrol de Montserrat" nonfiltered="756" processed="751" dbindex="5761">

Monistrol de Montserrat s una vila i municipi de la comarca del Bages.

Es troba situat sota mateix de Montserrat i formant part de la muntanya. El Riu Llobregat travessa el municipi i el divideix en 2, ubicant-se el poblat original a la riba dreta i els nous desenvolupaments urbanstics recents (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera...) al marge esquerre. Venint del sud, Monistrol s el primer poble de la comarca del Bages, a 15 km de la capital de comarca, Manresa.

Limita al nord amb Castellbell i el Vilar, a l'est amb Vacarisses, a l'oest amb Marganell i al sud amb Esparreguera i Collbat.

 Histria .
Les primeres notcies del municipi es remunten a l'any 888 quan el comte Guifr el Pils  fa una donaci al monestir de Ripoll que inclou algunes esglsies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monasteriolum (Monistrol), per, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Ceclia.

El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l'entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s'inici la construcci del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L'acabament de les obres coincideix amb l'arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminuci important de la poblaci: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se'n surt al segle segent, sobretot grcies a la febre constructora d'aquest perode. Al segle XVII, Monistrol viu un notable creixement urb, que t com a punts culminants la creaci de la Plaa Pblica, la Casa de la Vila i la Font Gran.
 
Durant el segle XVIII, Monistrol experimenta un creixement demogrfic grcies al desenvolupament agrcola, urbanstic i industrial de la vila. L'any 1787 s'arriba a la xifra de 1.341 habitants. La industrialitzaci del segle XIX arriba tamb amb fora a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la poblaci que se situa en 2.332 habitants a finals de segle. L'increment de l'activitat txtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dna una nova empenta a la vila que arriba als 3.497 habitants l'any 1935. Aviat, per, els estralls de la guerra fa abaixar el nombre d'habitants fins a 2.299 l'any 1950. La represa de l'activitat industrial, l'arribada a finals dels cinquanta d'una onada immigratria procedent del sud d'Espanya, la installaci de noves indstries i les necessitats sorgides a l'entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d'activitat, que obre bones perspectives de cara al futur ms immediat.

 Comunicacions .

La poblaci de Monistrol de Montserrat est molt ben comunicada amb l'rea de Barcelona a travs de l'Eix del Llobregat (C-55) i l'autopista A-2 i de la carretera de Terrassa i el nus d'autopistes del Valls. Si hom opta pel ferrocarril, la lnia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya comunica Monistrol amb el centre de Barcelona amb un tren cada hora. 

Cap al nord, s l'Eix del Llobregat la via que comunica Monistrol amb la resta de la comarca. La proximitat amb l'Eix Transversal tamb fa ptimes les comunicacions amb altres comarques com Osona o el Solsons.

 Demografia .









 Festivitats d'inters .  

Monistrol de Montserrat celebra dues festes senyalades a l'any. La Festa Major d'Hivern, festa votiva a Sant Sebasti i que se celebra el 20 de gener. I la Festa Major d'Estiu que se celebra per Sant Jaume el dia 25 de juliol.
Durant els mesos de juny i juliol es celebren les diverses Festes del carrer .
El darrer cap de setmana d'octubre se celebra al poble la fira de la coca i el mat. Es reuneixen productors i ellaboradors d'aquests productes, amb gran afluncia de pblic, coneixedors de la nombrada Coca de Vidre de Montserrat i del mat i mel propis dels paratges del Bages i la Catalunya Central.

 Enllaos externs .

 Web oficial de Monistrol de Montserrat;
 Guia de Monistrol de Montserrat;
 Mapa interactiu de Monistrol de Montserrat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10919" title="Castellnou de Bages" nonfiltered="757" processed="752" dbindex="5762">


Castellnou de Bages s un municipi de la comarca del Bages.

 (2005)







El poble est situat entre el Llobregat i el Cardener, al nord de Manresa, la capital. Limita al nord amb els termes de Navars i Balsareny, a l'est amb el de Sallent, al sud amb el de Santpedor i Calls i a l'oest amb el de Sria. El lmit ms meridional, al cim de la Costa de la Vila (493 m), s un esplndid balc natural del des del qual hom pot contemplar el Pla de Bages, amb la silueta de Montserrat com a tel de fons.

Es form al voltant de l'antic castell de Castellnou i l'esglsia parroquial de Sant Andreu, romnica basilical que data del segle XI. Al terme hi ha d'altres esglsies romniques com Santa Margarida de Viladepost i Santa Eullia d'Argenola.

El 1966 el poble va ser venut a un collegi barcelon dels salesians, transformat-lo en un centre de colnies de vacances i un lloc de reuni per als seus alumnes i altres collegis i entitats.

Al terme hi ha varies esglsies romniques

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10920" title="Castellbell i el Vilar" nonfiltered="758" processed="753" dbindex="5763">


Castellbell i el Vilar s un municipi del sud de la comarca del Bages, al lmit amb el Valls Occidental, amb capital al Borrs.

Geografia.
Situat a la vall del Llobregat, on el riu travessa de nord a sud la Serralada Prelitoral formant dos pronunciats meandres als congosts de Castellbell i de la Bauma, pel terme discorren tamb les rieres de Marganell i de Rellinars, que conflueixen al Llobregat prop del Burs, i la riera de Mer, que ho fa vora la Bauma. El sector occidental s accidentat pels contraforts septentrionals de Montserrat, que culmina al tur de Comellats (575 m), mentre que l'oriental est format pels estreps que davallen de la serra de l'Obac. Limita al nord amb Sant Vicen de Castellet, a l'est amb Rellinars, al sud amb Vacarisses i Monistrol de Montserrat i a l'oest amb Marganell.

El terme est creuat per una complicada xarxa de vials de comunicaci que ressegueixen el Llobregat: a la dreta del riu, la carretera C-55 Abrera-Solsona i el ferrocarril de la lnia R5 (Llobregat-Anoia) dels Ferrocarrils de la Generalitat, que t una parada a l'alada del Burs. A l'esquerra del Llobregat, l'autopista C-16 Sant Cugat del Valls-Manresa (amb un accs vora Can Serra i Pedr), la carretera C-58 en direcci a Terrassa, la carretera BP-1121 que connecta els diversos nuclis de poblaci vora el riu, i la via de la RENFE Barcelona-Lleida, que tamb hi t una estaci al Borrs (Castellbell i el Vilar   Monistrol de Montserrat). Tamb t connexi, a travs de diverses carreteres locals, amb els pobles vens: la BV-1123 que enllaa amb Marganell, la BV-1122 cap a Monistrol a travs de Montserrat, la B-122 cap a Rellinars i la BV-1212 cap a Vacarisses.

La base econmica del municipi fou l'aprofitament del riu amb la indstria ja gaireb desapareguda de teixits i filats de cot. Les antigues colnies industrials vora el riu agrupen la major part de la poblaci: el Borrs (cap del municipi), la Bauma i el Burs; juntament amb l'antic poble del Vilar, conformen el nucli central del municipi. Al sud, la poblaci es concentra a les urbanitzacions del Mas Astarrs, el Prat i el Gall Pigat. Altres nuclis de poblaci sn, a la banda occidental, el poble disseminat de Sant Cristfol i les urbanitzacions del Mas Enric i Can Prat i, vora la riera de Rellinars, el venat de les Comes, a part d'altres petits ravals, venats i nuclis disseminats.

 (2005)






















Histria.

El municipi, histricament constitut per una gran quantitat de masies molt escampades pel territori, es va formar per la uni de Castellbell, que tenia un extens terme dominat pel seu castell, i la seva parrquia sufragnia del Vilar. El castell de Castellbell, ja documentat l'any 979, s'emplaa dalt d'un tur al primer meandre del Llobregat, i va pertnyer successivament als Montcada i als Amat, que foren proclamats marquesos de Castellbell l'any 1702. Arran de l'arribada del tren el 1859, sota el tur del Vilar van anar apareixent les colnies txtils que aprofitaven la fora de l'aigua del riu: el Burs, el Borrs i la Bauma; ms amunt, dins la plana de Sant Vicen, la de Can Serra. La creaci d'aquestes fbriques va atreure nous habitants i va provocar la millora de la xarxa de comunicacions. Al segle XX els nuclis del sector central es van anar agrupant i van experimentar un gran creixement de poblaci amb l'allau d'immigrants provinents del sud d'Espanya als anys 50 i 60. Les diverses crisis del txtil han afectat la localitat, de les quals s'ha anat recuperant de mica en mica (vegeu ms avall l'apartat sobre Demografia).

 Govern i administraci .
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:
 PSC-PM - 5 regidors (693 vots, 41,55%);
 GIPCV - 3 regidors (392 vots, 23,50%);
 CiU - 3 regidors (383 vots, 22,96%);

Formen el govern municipal la coalici GIPCV (Grup Independent per Castellbell i el Vilar) - CiU i l'alcalde s Josep Torres i Gibert, de CiU.

Llocs d'inters.
Edificis.

 El raval de Castellbell, amb el castell, el Pont Vell sobre el Llobregat (segle XV) i l'esglsia de Sant Vicen.
 L'esglsia parroquial de Sant Cristfol, romnica del segle XII.
 L'esglsia de Sant Jaume de Castellbell, tamb romnica, dins el terme de Sant Cristfol.
 L'esglsia de la Sagrada Famlia a la Bauma (1908), de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March.
Espais naturals.
 El corredor natural del meandre de Castellbell, incls dins el PEIN, que connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Lloren del Munt i l'Obac. Inclou el meandre de Castellbell i la vall de la riera de Marganell i destaca pels seus elements paisatgstics i naturals.

 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Castellbell;
 Castell de Castellbell;
 Marqus de Castellbell;

Enllaos externs.

 Pgina web de l'Ajuntament;
 El Brogit, revista digital de Castellbell i el Vilar;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci d'IDESCAT;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10921" title="Castellfollit del Boix" nonfiltered="759" processed="754" dbindex="5764">


Castellfollit del Boix s un municipi de la comarca del Bages.










Es troba entre Manresa i Igualada, carretera local a la C-241, al lmit amb l'Anoia. Ocupa un conjunt de relleus que formen la divisria entre les conques del Llobregat i de l'Anoia. Hi ha boscs de pins i tamb de roures i d'alzines, que s'han recuperat de l'incendi de l'any 1980.

Llocs d'inters.

Sobre un tur, vestigis del castell.
Esglsia romnica de Sant Pere, del segle XI, amb l'ornamentaci tpica del primer romnic.
Runes de l'esglsia preromnica de sant Miquel de Grevalosa, del segle X.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10922" title="Sant Feliu Sasserra" nonfiltered="760" processed="755" dbindex="5765">


Sant Feliu Sasserra s un municipi a l'extrem nord-oest de la comarca del Bages. Histricament s'ha emplaat dins la comarca natural del Lluans.

L'origen del nom del poble s'atribueix al fet que la primitiva esglsia fou edificada damunt d'una roca anomenada la roca d'en Feliu, i que el seu carrer major s'ubic en una corba del terreny en forma de serra. Aquest carrer formava part d'una antiga carrerada molt utilitzada pel bestiar que es desplaava de les terres del Lluans cap al Bages i per sobre de la carretera que va d'Arts a Prats de Lluans, amb bones vistes de l'entorn. 

Les activitats ms remarcables del poble sn la fira de les bruixes (31 d'octubre al vespre i 1 de novembre), el pessebre vivent (25 de desembre), la festa major (segon diumenge de setembre).


 Demografia .


 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament;
 Sant Feliu a l'Hiperenciclopdia;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10923" title="Sant Fruits de Bages" nonfiltered="761" processed="756" dbindex="5766">


Sant Fruits de Bages s un municipi de la comarca del Bages.












Geografia.

El municipi s'estn a la dreta del Llobregat, al voltant del riu d'Or, afluent del primer, a 4 km al nord-est de Manresa. El terreny s predominantment pla noms accidentat per la serra de les Brucardes, al sud-est, amb el Montpeit o puig de Sant Valent (363 m). El nucli histric del poble conserva la seva disposici genuna medieval, amb concentraci de les cases al voltant del temple, formant una sagrera. Les darreres dcades s'ha produt un important eixamplament del nucli urb cap a noves zones urbanitzades, aix com un creixement del sl industrial i comercial al costat de l'eix del Llobregat.

El municipi s'ha convertit en un autntic nus de comunicacions. Al terme municipal hi conflueixen l'autopista provinent de Barcelona, l'eix del Llobregat en direcci a la Cerdanya i l'eix Transversal que uneix Girona i les comarques de ponent. Aquesta situaci suposa que Sant Fruits de Bages es troba en una situaci equidistant de les principals poblacions i ciutats de Catalunya i, a ms, amb accessos directes a les grans vies de comunicaci per carretera.

Histria.

L'indret i l'esglsia de Sant Fruits de Bages sn documentats des d'abans de mitjan segle X. La dedicaci de l'esglsia a Sant Fruits deriva de la presncia d'unes relquies d'aquest bisbe i mrtir tarragon en aquesta poblaci.

El municipi fou el resultat de l'agregaci de les parrquies d'Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruits de Bages i Claret, que tenien en com el seu venatge i la seva dependncia del monestir de Sant Benet de Bages.

Economia.

Potenciada per la proximitat amb Manresa, Sant Fruits s un important centre industrial i poble dormitori per a molts treballadors ocupats en la indstria, comer i serveis de la ciutat. s tamb centre d'estiueig i de segona residncia amb els nuclis de Pineda de Bages, les Brucardes i la Rosaleda.

Llocs d'inters.

Sant Benet de Bages;
Parc de la Squia;
Esglsia Parroquial de Sant Fruits de Bages;
Sant Sebasti de Les Brucardes;
Sant Jaume d'Olzinelles;
Santa Anna i Santa Maria de Claret;
Sant Iscle i Santa Victria;
Sant Valent;

 Festa patronal .
La festa local se celebra el 21 de gener.

 Ciutats agermanades .

 Alcal del Valle,  Andalusia;

 Demografia .

El destacat creixement de l'activitat econmica del municipi i de la comarca en general ha estat decisiu per al seu desenvolupament demogrfic, havent ms que quatriplicat la seva poblaci en els darrers 50 anys, passant dels 1.674 habitants del 1940, als 7.199 de 2006.



Enllaos externs.

Pgina de l'ajuntament;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10924" title="Sant Joan de Vilatorrada" nonfiltered="762" processed="757" dbindex="5767">


Sant Joan de Vilatorrada s un municipi de la comarca del Bages. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Sant Mart de Torroella. Actualment t ms de 10.000 habitants.

S'anomenava Sant Mart de Torroella, el nucli originari. El 1937 va canviar oficialment a Vilatorrada de Cardener i desprs de la guerra es va recuperar el nom de Sant Mart. El 1962 va canviar a Sant Joan de Torroella, modificat el 1981 a Sant Joan de Vilatorrada.







Es troba situat a 3 km. de Manresa. L altitud de la poblaci s de 240 m sobre el nivell del mar i els lmits municipals sn al nord amb les poblacions de Sant Mateu de Bages i Calls, al nord-est amb Santpedor; a l'est amb Sant Fruits de Bages, al sud-est amb Manresa i a l'oest amb Fonollosa. 

Monuments.
Esglsia de Sant Joan de Vilatorrada;
Sant Daniel de Palou;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament ;
Estaci meteorolgica de Sant Joan de Vilatorrada ;
Trilogy Rock, programa de Rdio Sant Joan ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10925" title="Sant Mateu de Bages" nonfiltered="763" processed="758" dbindex="5768">


Sant Mateu de Bages s un municipi de la comarca del Bages.









s el municipi ms gran de la comarca i se situa a la dreta del riu Cardener fins al lmit amb el Solsons i l'Anoia. Est format per diverses entitats de poblaci: Castelltallat, Salo, Coaner i Valls de Torroella. N'eren molt reconegudes les llenegues que es podien collir dins del terme en el gran patrimoni natural i forestal que hi havia a la zona fins que l'any 1994 s produ un gran incendi que afect gaireb tota la comarca.

Histria.

El lloc de Sant Mateu est documentat des del segle X en l'acta de consagraci del monestir bergued de Sant Lloren prop de Bag, quan  l'any 983 hi figura la dotaci de casas, terras et vineas in Sancto Matheo. Aix tamb consta en un rtol a l'esglsia.

En el segle XI, un personatge anomenat 'Guadaldo Sancti Mathei', surt citat en el testament del bisbe de Vic Arnulf, aix tamb Seniofredus Sancti Mathei signa el 1021 en una donaci feta per la vescomtessa Engncia i el seu fill Bremon.

El castell s esmentat per primera vegada l'any 1018.


Llocs d'inters.

Abunden els indrets d'inters, alguns dels quals, com el dolmen de Castelltallat i diversos enterraments dels segles VII al X, sn testimoni de l'antiga ocupaci humana d'aquest territori. 

Un altre patrimoni sn les monumentals pagesies, algunes d'elles fortificades i els abundants monuments romnics:

 Esglsia de Sant Mateu de Bages;
 Sant Mart de Bertrans;
 Santa Margarida de Bonve, en runes.
 Sant Joan dels Cans;
 Sant Miquel de Castelltallat;
 Sant Pere de Claret dels Cavallers;
 Santa Maria de Coaner;
 Sant Mart de les Feixes;
 Sant Cristfol de Figuera;
 Santa Eugnia de Goberna, en runes.
 Sant Mart de les Planes, en runes.
 Sant Miquel de les Planes;
 Santa Maria de la Sala;

Festes.

 3r diumenge de setembre (Sant Mateu);
 3r diumenge d'agost (Salo);
 4t diumenge de setembre (Castelltallat);
 Caramelles per Pasqua (Sant Mateu i Castelltallat);

 Demografia .

El 1997 es va agregar la Colnia Valls, segregada de Navs.

Enllaos externs.
Dades de la Generalitat de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10927" title="Sant Vicen de Castellet" nonfiltered="765" processed="759" dbindex="5770">


Sant Vicen de Castellet s un municipi de la comarca del Bages.

Geografia.
Situat a la vall del Llobregat, que travessa el terme, una mica ms avall de la confluncia d'aquest amb el Cardener i fins poc abans del congost de Castellbell. A la vesant dreta del riu, el municipi inclou la vall de la riera de Castellet, que solca els contraforts septentrionals de Montserrat; a l'esquerra, ms enll de la serra de Vallhonesta (puig Soler, 523 m), comprn la vall de la riera de Vallhonesta i el vessant esquerre de la de Santa Creu, que desaigen tamb al Llobregat. 

La festa local se celebra el 22 de gener.










 Entitats .
 Club Bsquet Castellet;

 Demografia .


 Enllaos externs .
 Guia de Sant Vicen de Castellet;
 Informaci i notcies del municipi de Sant Vicen de Castellet;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10928" title="Santa Maria d'Ol" nonfiltered="766" processed="760" dbindex="5771">


Santa Maria d'Ol s un municipi de la comarca del Bages.












 Demografia .


 Enllaos externs .

 Guia de Santa Maria d'Ol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10929" title="Aguilar de Segarra" nonfiltered="767" processed="761" dbindex="5772">


Aguilar de Segarra s un municipi situat al lmit oriental de la comarca del Bages a l'alta conca de la riera de Rajadell. Pertanyent a l'Alta Segarra, en contacte amb la Segarra i l'Anoia.







Limita al nord amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l'est amb Rajadell, al sud-est amb Castellfollit del Boix, al sud amb Rubi i els Prats de Rei, i a l'oest amb Sant Pere Sallavinera, aquests tres ltims termes de la comarca de l'Anoia.

El nucli d'Aguilar, est rodejant el barri de l'estaci. Altres barris sn el de Sant Miquel, el nucli de les Coromines i el Raval, a ms de nombroses masies disseminades.

El terme est ben comunicat, tant per carretera (hi passa l'Eix Transversal), com per ferrocarril, on compta amb una estaci del trajecte Barcelona-Lleida.

Economia.

L'activitat principal sn els conreus de sec (blat, llegums, patates, oli, ametlla) i el bestiar (ov i porc). Antigament es feia carbonet.

Llocs d'inters.

Hi ha notables masies, algunes de les quals amb esglsies i capelles d'origen romnic o gtic.

Entre els edificis d'importncia arquitectnica es poden esmentar el castell d'Aguilar, avui fora malms; el castell de Castellar, que havia estat habitat fins fa poques dcades; i les capelles o esglsies de Sant Andreu d'Aguilar, Sant Miquel de Castellar, Santa Magdalena de Cdol-rodon, Santa Maria de les Coromines i Santa Maria del Grauet.

Festes i tradicions. 

A l'ermita de Sant Miquel, cada any, pels volts de Sant Miquel, s'hi celebra la festa del panellet, on una famlia del poble porta panets que es beneeixen i es reparteixen entre els assistents.

La festa major se celebra durant el primer cap de setmana de setembre.

 Demografia .


 Poltica .






 Enllaos externs .
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10930" title="Arts" nonfiltered="768" processed="762" dbindex="5773">



 Geografia .

 Situaci i Caracterstiques del terreny . 

El municipi d'Arts est situat a l'extrem oriental del Pla de Bages, dins la zona natural de la Vall de la Gavarresa, de la qual n's la principal poblaci. 
 
Administrativament, Arts forma part de la comarca del Bages i, per tant, queda englobat a la vegueria de la Catalunya Central. Distant aproximadament 15km de Manresa i 30km de Vic, s el nucli de poblaci ms important situat entre ambdues ciutats al llarg de l'Eix Transversal.
 
El terme est banyat principalment per la riera Gavarresa i el seu afluent, la riera de Malrub, aix com per altres torrents de menor importncia.
El riu Llobregat, on desemboca la riera Gavarresa, marca el lmit occidental del terme.
 
Encara que es conserven unes 200 ha de bosc -alzinars i pinedes-, el terme s conreat quasi en la seva totalitat: hi ha unes 90 ha de regadiu (cereals, patates, hortalisses, alfals, llegums, presseguers i pereres) i unes 1.000 ha de sec, predominantment dedicades a la vinya, cereals, oliveres i farratge.
 
A nivell geolgic cal destacar sobretot la presncia de la Formaci Arts, estratotipus nic que deu el seu nom a la proximitat amb la poblaci.

 Terme Municipal . 

Malgrat que antigament ms extens, actualment el terme ocupa nicament 17,90km i limita:

 Al nord, amb els municipis de Sallent i Aviny.
 Al sud, amb Calders.
 Al sud-oest, en una petita franja, amb Sant Fruits de Bages, just en el lmit amb el riu Llobregat i a prop del terme municipal de Navarcles.


 
 
La delimitaci del terme original, incloent els histrics dominis de la parrquia de Santa Maria d'Horta -que no pass a formar part del municipi d'Aviny fins els inicis del segle XIX-, est perfectament descrita en el primer document escrit sobre la vila, de l'any 889 i que detallava el segent:

 
"Aix s, partint del riu Ol, que desguassa al Relat (avui Riera Gavarresa), i pujant per la costa ms amunt de la vila de Torc fins al Bal-rub (avui Riera de Malrub), continuant cap a la Serrallonga per l'aiguavs i seguint-la per sobre de la vila de Matacans, per anar a parar a una fita i baixar al Llobregat, i remuntant el curs del riu fins a l'aiguabarreig amb el Relat (Gavarresa), per aquest arribar al riu Ol." 
  
 
 Evoluci dels nuclis de poblaci . 
 
El nucli original de la vila d'Arts va comenar a desenvolupar-se al cim d'un tur (343m d'altitud) situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera Malrub. s en aquest indret on hi ha les restes de l'antic castell, que protegia el cam entre Manresa i el Lluans.

Aquest castell, transformat posteriorment en masia particular, formava part del recinte emmurallat original, que protegia durant l'Edat Mitjana el poble nascut dalt del puig.
La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu d'aquest tur, en direcci a llevant i en terreny pla.
 
Pel que fa a l'Urbanitzaci Vista Pirineu, aquesta est situada al llarg de la carretera B-431; al capdamunt de la Serra de Calders i a una altitud de 470m.
  
 Vies de Comunicaci . 

Les principals vies de comunicaci que travessen el poble sn:

 B-431, que comunica, pel sud, amb l'Urbanitzaci Vista Pirineu i amb Calders per acabar a la N-141 i, pel nord, amb Horta d'Aviny i Aviny i la subcomarca del Lluans.
 B-430, que enllaa amb Cabrianes i Sallent.
 BV-4512, que comunica amb Manresa.
 C-25 (Eix Transversal), que discorre a travs del terme d'Oest a Est, i compta amb una connexi amb Arts en direcci Girona i dues en direcci Lleida.

L'Autopista Terrassa-Manresa / Eix del Llobregat (C-16) es troba a escassos quilmetres de la poblaci, enllaant-s'hi des de la sortida 57 a travs de l'Eix Transversal.
  

D'altra banda, dins el terme municipal hi transcorren dos senders: el PR-C 135 i el PR-C 136, ambds amb itineraris amb sortida i arribada dins el poble.

 Clima .

El clima d'Arts queda establert principalment per la seva situaci dins la Depressi Central catalana i per la seva altitud mitjana, al voltant dels 315m.

Seguint la classificaci climtica de Kppen se'l defineix com a "temperat humit amb estius calorosos" i, seguint la divisi realitzada pel Servei Meteorolgic de Catalunya, queda definit com a "mediterrani continental sub-humit".  

Tanmateix, s de destacar que el fet de trobar-se en el lmit oriental del Pla de Bages -en una vall considerable envoltada pels massissos del Montcogul i de la Serra de Calders- fa que es produeixin sovint destacables inversions trmiques respecte les localitats properes ms elevades.
 
D'altra banda, com a caracterstica tpica del clima d'interior, es presenten tamb notables diferncies entre les temperatures a estiu i hivern, no sent extraordinries temperatures mnimes de -10C a ple hivern i mximes de 40C al bell mig de l'estiu; provocant una gran amplitud trmica.
 
Des del 16 de febrer de l'any 2006, Arts disposa d'una Estaci Meteorolgica Automtica (EMA) que, formant part de la Xarxa d'Equipaments Meteorolgics de la Generalitat de Catalunya, mesura les magnituds de temperatura, humitat relativa i precipitaci.

 Toponmia .

Hi ha hagut diverses opinions, expressades per diferents especialistes en etimologies, respecte l'origen i significat del topnim d'Arts.

Pel que fa als basats exclusivament en el camp de la filologia, destaquen les segents:

En el Diccionari Catal-Valenci-Balear es considera el nom d'Arts com d'etimologia incerta, "possiblement derivat del cognom Artus amb el sufix pre-rom -esse". Aquesta proposici havia estat feta per J. Hubschmied.

Joan Corominas, en canvi, rebutj la teoria anterior per decantar-se per una procedncia de l'arbust ar, encara que no esmenta com se'n derivaria el nom final d'Arts.

Pere Bala i Abadia, interpretant de manera incorrecta a Corominas, es decant per una procedncia "de l'indoeuropeu, potser Artea, af del basc arte: "alzina"".
 
 
Finalment, per, es considera vlida l'explicaci histrico-geogrfica, tamb aquesta amb una base filolgica.

Amb aquesta explicaci, el nom d'Arts es creu que prov del llat Artium, que significa "puig fortificat". Aquest fet es fonamenta en les proves de l'existncia ja al segle VI d'una esglsia fortificada al capdamunt del puig d'Arts, petit tur on es van assentar els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall.

Artesa de Segre, amb un castell al capdamunt d'un puig que en domina la vall, no cal dubtar que t el mateix origen etimolgic que Arts.


Aix, el nom d'Arts va anar variant al llarg dels primers anys:
Artesse (889), d'Artes (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991).
 
Durant el segle XI la forma Artes es va acabar imposant, fins que a principis del segle XII es comena a esmentar el "Puig d'Arts", forma redundant etimolgicament i que perduraria fins a finals del segle XV.

Desprs d'un curt perode en el qual la forma utilitzada fou "sagrera", a mitjans segle XVI es pass definitivament a usar la forma de vila d'Arts, encara que l'accent normatiu tard a imposar-se completament. 

 Demografia .
 2005


|}


En l'ltim padr municipal, a data de gener del 2007, la poblaci d'Arts era de 5.179 habitants, fet que mostra l'elevat creixement demogrfic del poble en els ltims anys.

 Poltica .

 Eleccions a Arts fins a la II Repblica .

Des de mitjan segle XIX, almenys, Arts formava part de la circumscripci electoral de Castellterol, on el caciquisme era la norma recurrent en aquest perode.

Durant la II Repblica, les llistes d'ERC els anys 1931 (Corts) i 1932 (Parlament), i el Front d'Esquerres l'any 1936 (Corts), van derrotar respectivament a la Lliga Regionalista, primer, i al Front d'Ordre, desprs.
A nivell municipal hi havia ms alternana: una llista de dretes va guanyar el 1931, una d'esquerres el 1934, una de dretes el mateix octubre i, finalment, el 1936 una altra llista d'esquerres va guanyar el poder municipal.

En esclatar la Guerra Civil, el consistori artesenc era format per les segents persones:
 
 
Regidors de l'Ajuntament d'Arts el juliol de 1936



 Eleccions Municipals des de 1979 .


  


Les primeres eleccions municipals desprs de la Restauraci de 1979 van ser guanyades pel Grup Independent d'Esquerra, amb noms 8 vots de marge sobre la llista de Convergncia i Uni, fet que va suposar una gran sorpresa en la poblaci i que es degu, en bona part, a l'xit de la creaci de l'Assemblea Popular d'Arts l'any 1977.

En les eleccions municipals de 1983 es produ una nova sorpresa, i s que una llista formada per un grup de gent molt jove, l'anomenat Grup Unitari d'esquerra (hereu del Grup Independent d'Esquerra), guany per mplia majoria novament a la llista de CiU.

Les eleccions de 1987 no deparen grans canvis, tret de l'entrada d'un regidor guanyat pel Grup Independent, partit creat entorn de l'ex-carter de la localitat.

En les eleccions de l'any 1991, guanyades novament pel Grup Unitari d'esquerra, els resultats s'ajusten, i s finalment a les eleccions municipals de 1995 quan CiU aconsegueix guanyar l'alcaldia per primera vegada, que repetiria posteriorment en les eleccions de 1999.

L'any 2003 es produeix l'entrada del PSC a les eleccions municipals, aconseguint 2 regidors i formant un pacte de govern amb el Grup Unitari d'Arts-Acord Municipal, que n'havia aconseguit 4, desplaant d'aquesta manera Convergncia i Uni, que es qued amb 5.

En les ltimes eleccions municipals, celebrades l'any 2007, el nombre de regidors electes augmenta d'11 a 13 per l'augment poblacional, i suposa una mplia victria de Convergncia i Uni, que se sobreposa d'aquesta manera al bipartit que havia governat els ltims quatre anys.

La participaci en les eleccions municipals artesenques per part del Partit Popular ha resultat testimonial en les dues ocasions on hi ha concorregut, presentant llistes sense cap artesenc i no aconseguint cap regidor. 



 Referndums a Arts .

 Reforma Poltica, 15/12/1976: Aprovat amb un 92,6% de vots favorables.
 Constituci Espanyola, 6/11/1978: Aprovat amb un 82,3% de vots favorables.
 Estatut d'Autonomia, Octubre 1979: Aprovat amb un 90,3% de vots favorables.
 Permanncia a l'OTAN, 12/03/1986: Rebutjat amb un 56,7% de vots contraris a la permanncia.
 Constituci Europea, 20/02/2005: Aprovat amb un 53,4% de vots favorables.
 Estatut d'Autonomia, 18/06/2006: Aprovat amb un 74,0% de vots favorables.

 Histria .

 Prehistria i poca Clssica . 

 Edat Mitjana i poca Moderna . 

 Del Segle XIX a l'Actualitat . 

Grcies a un document de l'any 938 sabem que havien existit tres dlmens, i prop de la masia de Salabernada han estat trobades restes de cermica ibrica.

Les restes de l'poca clssica sn nombroses i permeten confirmar l'existncia d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existncia d'una villa romana, i la plaa Vella on s'hi van trobar tres inscripcions romanes dels segles II i III, una necrpoli i una antiga esglsia paleocristiana que podem datar entre els segles VI i VII. Per tant, des del segle I fins el VII no hi ha segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la villa de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.

D'entre les poblacions del Bages, el nom d'Arts s dels primers que apareix en un document escrit. Concretament s una donaci datada el 24 de juny del 889, per la qual el rei Od concedia a l'esglsia de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos bns i drets, entre els quals hi figurava la vall d'Arts, com a confirmaci, probablement, d'una donaci anterior del comte Guifr de Barcelona.

Poc desprs de la permuta, l'any 1246, realitzada entre el Bisbe de Vic Bernat de Mur i el Rei Jaume I dels alous del Regne de Valncia pels castells de Sallent i Castellnou, i fins el segle XV, Arts formava amb Sallent i Castellnou de Bages una sola baronia episcopal, governada per un batlle general amb jurisdicci en els tres termes, d'on Arts en possea la pres pels tres termes.



 Economia .
Actualment l'activitat fonamental del municipi s la indstria, que compta amb algunes importants empreses multinacionals establertes al poble. Encara que la tradicional indstria local als segles XIX i XX havia estat la txtil, actualment ha estat desbancada per la de transformaci de metalls, sobretot per la fbrica d'esqus i les empreses relacionades i pels tallers mecnics. Altres sectors industrials importants sn la indstria crnia i del moble.

L'any 1973 es va inaugurar el polgon industrial Santa Maria d'Arts i l'any 1991 es va fer una important ampliaci del mateix, tot i que actualment ja est arribant als seus lmits de sl utilitzable.

D'altra banda Arts s molt conegut per la seva producci de vins i caves. L'any 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, Arts va aconseguir la Denominaci d'Origen Pla de Bages pels seus vins i, al mateix temps, va celebrar el des aniversari de la denominaci del cava d'Arts.

Llocs d'inters.

Dalt d'un tur, on t el nucli antic la poblaci, hi ha restes de l'antic castell i de les muralles i encara hi sn conservats l'absis romnic, part de la nau gtica i el campanar de l'antiga esglsia parroquial de Santa Maria. A la part moderna de la vila hi ha la nova esglsia, de considerable fbrica -s la segona ms gran del Bages-, acabada el 1912.

Tamb al nucli antic, al costat de l'antic castell i de les muralles, hi podem trobar el museu Pare Faura on podem veure mquines de les fbriques antigues del poble, eines de treball, etc; i tamb podem trobar petites restes de la geologia de l'entorn, com per exemple algunes restes fssils i minerals. A ms a ms es pot pujar fins a dalt del campanar antic, on hi ha unes espectaculars vistes del poble.

Entre les masies del terme destaca les Torres, antiga residncia dels bisbes de Vic que conserva una torre, una sala coberta amb volta del segle XIII i una faana gtico-renaixentista.

El Jaciment de Matacans, situat al sud-oest del terme i proper al lmit municipal amb Calders, cont restes d'una vila ibero-romana fundada probablement entre els segles III i II aC.

A nivell natural destaca l'Alzina del Pujol -el nom cientfic de la qual s quercus ilex subsp ilex-; catalogada per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental i situada al nord del terme municipal.

 Cultura i Esport .

 Entitats Culturals .

Sn de destacar dues entitats que marcaren profundament la vida poltica local a comenaments del segle XX:

 Casino Artesenc: Creat prop de 1907 i polticament associat a la Lliga, l'entitat s'organitzava entorn d'un caf i una sala d'espectacles amb teatre i cinema. El Casino va desaparixer el 1936, quan fou saquejat i la seva biblioteca cremada en comenar la Guerra Civil, pel seu lligam amb la dreta. Es convert en la seu del Comit Antifeixista i desprs de la Guerra fou el local de la Falange Espaola Tradicionalista. La seva identificaci poltica amb una part del poble, la que va controlar l'Ajuntament fins a l'Avalot dels Burots de 1917, fou el ms rellevant d'aquesta organitzaci.
 El Caf Nou i l'Orfe Artesenc: Resultaven entitats intensament lligades, creades pels vols de 1905, i ben aviat es convertiren en el principal focus d'oposici a l'ajuntament i al control de Can Berenguer sobre el poble. Es visqueren moments de gran rivalitat amb el Casino Artesenc, amb acusacions creuades arran de la bomba que esclat al Casino poc desprs de 1917. ;
El Caf disposava de sala de ball i projector de cinema, entre altres activitats. El poder local va passar a les seves mans desprs de l'Avalot dels Burots i s a partir de l'any 1945 quan comena a passar per diversos propietaris fins el seu tancament l'any 1964.
 
 
Actualment, les entitats culturals del poble sn:

 Amics de la Sardana d'Arts;
 Assemblea Revolucionria d'Arts;
 Associaci Cultural Femenina Artesenca;
 Associaci cultural per la recerca i la difusi de la histria d'Arts (REDIART);
 Associaci Sant Antoni;
 Ateneu Popular la Fal;
 Bastoners d'Arts;
 Casa d'Andalusia d'Arts;
 Casal Artesenc;
 Casal de Joves El Kanal;
 Colla de Gegants d'Arts;
 Esplai El Cep;
 Grallers d'Arts;
 Grup Ecologista Formaci Arts;
 ONG Atitln 03;

 Cinemes i sales d'espectacles .

 Cinema: La notcia ms antiga de projeccions de pellcules a Arts data del 12 de setembre de 1909. ;

A Arts hi havien arribat a operar simultniament tres cinemes; tanmateix, a mesura que s'avanava en els anys setanta el cinema entra en decadncia i el nmero d'espectadors comena a disminuir, fins que l'abril de 1982 tanca les portes el darrer cine que resistia: el Casal.
 Teatre: Actualment es disposa de dues sales habilitades com a teatre: el Teatre del Casal Artesenc i la sala Dos de Gener, dins el Complex Cultural Cal Sitges.

 Rdio i Televisi .

 Rdio Municipal d'Arts: El 17 d'abril de 1982, dissabte de la Fira, a dos quarts de 10 del mat s'emet el primer programa de la Rdio Municipal d'Arts.
 Televisi Arts: Les seves emissions comencen a finals de 1987 i forma, conjuntament amb la Rdio, l'entitat anomenada Rdio-televisi Arts.

 Publicacions escrites .

Al llarg del segle passat han estat vries les publicacions centrades en l'activitat del poble, encara que actualment noms mant l'activitat la revista de L'Artesenc.

 El dos de janer: s la primera revista de la qual es t notcies a Arts. Va comenar a sortir el gener de 1918 com a commemoraci de l'aniversari de la Revolta dels Burots i desaparegu desprs de publicar 11 nmeros de tirada quinzenal.
 Ptria Nova: de lnia poltica semblant a la de El dos de janer, la seva primera publicaci sort el 7 de mar de 1920, tot i que es desconeix quan van acabar-se les publicacions.
 Gavarresa: Vinculat a l'Esglsia i amb tirada tamb als pobles al voltant d'Arts, sorg el 1932 i el darrer nmero consultable fou el 21, que va sortir el 14 de mar de 1933.
 Vincit: Nasqu el novembre de 1961 i es deix de publicar desprs de 77 nmeros, l'any 1972.
 Tot d'Aqu: La publicaci va nixer lligada a la reobertura del Casal, en van sortir 14 nmeros des de l'octubre de 1985 fins al final del 1986.
 L'Artesenc: El primer nmero va sortir el maig de 1987, desprs de la desaparici del Tot d'Aqu. s la nica publicaci que es mant fins a l'actualitat, i la de ms longevitat de totes.

 Esport .

La prctica de l'esport a Arts comena a principis de segle, amb partits de futbol ocasionals i fins i tot amb una primera penya atltica, que desaparegu poc desprs. Tamb havien existit clubs de tennis i de tennis de taula, ara desapareguts. 

Actualment, les principals entitats esportives sn:

 Club Bsquet Arts: Encara que la prctica del bsquet federat es remunta a 1968, l'actual Club Bsquet Arts s fundat l'any 1984. Actualment el primer equip juga a la categoria de Copa Catalunya i disposa de 17 equips masculins, femenins i mixtes. ;
El Pavell Municipal, on disputa el club els seus partits com a local, t una capacitat de 400 espectadors i fou inaugurat l'any 1991.
 Futbol Club Arts: La primera referncia documentada sobre futbol al poble es remunta al juliol de 1913, on el cronista del Pla de Bages escriu: "Entre alguns joves aficionats al fut-bol regna l'entussiasme per organitzar un partit en aquesta poblaci, pro es dupta que's puga portar a cap, puig entre'ls inconvenients que hi ha, el principal s la falta de camp".

Finalment, el febrer de 1922 es funda el F.C. Artesenc, que canviaria anys ms tard el nom per l'actual. El mes de setembre es disputa el primer partit oficial, entre el Racing de Badalona i el F.C. Artesenc. 

A Arts s'ha jugat a futbol a tres camps diferents al llarg de la histria, i no s fins el 1961 que es trasllada el Camp Municipal a la zona esportiva actual, on el setembre de 2008 s'hi installa la gespa artificial.
Actualment el primer equip juga a la categoria de Segona Territorial i disposa de 10 equips masculins, femenins i mixtes.
 Club Petanca Arts;
 Club Nataci Arts;
 Club Esportiu Amics de la Cursa d'Arts;
 Centre Excursionista d'Arts;

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Arts;
 Informaci d'Arts del Consell comarcal del Bages.
 Club Bsquet Arts;
 Futbol Club Arts;
 Dades estadstiques d'Arts de l'Idescat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10931" title="Aviny" nonfiltered="769" processed="763" dbindex="5774">


Aviny s un municipi de la comarca del Bages.



El terme s situat a la dreta de la vall mitjana de la riera Gavarresa, tocant el Lluans, i s drenat per la riera de Relat.

Aviny va pertnyer al monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, per pass ms tard a la jurisdicci reial.

Histria.

Aviny ha estat habitat des de temps prehistrics com ho demostra els sepulcres megaltics trobats a Sant Maral, que donen constncia d'un poblat ibric del segle VI aC.

En l'poca feudal el poble tenia un castell que donava unitat al terme i que al llarg dels anys va anar canviant de propietaris. L'any 1803 fou venut a la Casa Verdaguer. Avui d'aquest castell no en queda rastre per se sap que es trobava a un centenar de metres de l'actual cementiri.

L'any 1427 un terratrmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell.

El 16 d'agost de 1714, evoca un record trist de l'escomesa que el poble lliur contra les tropes franceses acabdillades per Felip d'Anjou. En l'alament dels catalans contra les tropes de Felip V, el poble d'Aviny va resistir heroicament en el pla on ara hi ha edificada la fbrica de cal Morera. Desprs els francesos desfogaren el seu odi, sobre la casa de la Vila i l'Esglsia Parroquial.

El 16 de novembre de 1848, en el curs de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina), Rafael Tristany, guerriller carlista,  va derrotar i fer presoner a Aviny el brigadier isabel Manzano junt amb 700 soldats ms. El general Tristany fou recompensat amb el ttol de comte d'Aviny. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telgraf o torre dels Soldats.

Llocs d'inters.
L'esglsia parroquial de Sant Joan guarda algunes restes del seu origen romnic.
Prop d'Aviny hi tenim l'esglsia de Santa Eugnia de Relat amb el seu campanar caracterstic d'origen romnic del s XI.

La Torre dels Soldats que havia estat una torre de telegrafia ptica. El nom de Torre dels Soldats ve de que la torre estava ocupada per militars que feien funcionar el telgraf i la protegien. La torre formava part de la xarxa catalana de telegrafia ptica militar construda els anys 1848-1849 durant la Guerra dels matiners (2ona guerra carlina. La torre forma part de la lnia lnia que comenava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a Barcelona era:
Montjuc (Barcelona) / Sant Pere Mrtir / Molins de Rei / Martorell / Esparreguera / Collbat / Can Maana (bifurcaci cap a Lleida) / Sant Salvador de Guardiola / Manresa (bifurcaci cap a Solsona) / Sant Fruits / Arts / Aviny / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluans / Perafita / Santuari dels Munts / Ors / Sant Hiplit de Voltreg / Vic (bifurcaci cap a Olot) / Tona / Centelles / Puig-gracis / Granollers / Montorns / Sabadell / Montcada / Barcelona.

No es disposa, de moment, de cap document de l poca que de manera directa mencioni la data de construcci de la Torre dels Soldats. El ms probable s que fos construida en la primera meitat de l any 1849. 
Hi ha les dates de construcci d'algunes torres de la mateixa lnia que la d'Aviny: el telgraf d'Ors va ser instal.lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de mar del mateix any.La Generalitat de Catalunya la t catalogada amb data de 1854. Una data tamb possible si es t en compte que la xarxa no es desmantell fins el 1862 i que durant aquest perode s anaren fent algunes ampliacions.Tampoc hi ha hi ha documentaci sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la xarxa catalana de telgraf ptic militar, ni, en  particular, de la Torre dels Soldats. 
El cert s que a l estiu de 1849 un cop acabada la construcci de la xarxa es va acabar tamb la Guerra dels Matiners. Tot i aix la xarxa no fou desmuntada fins l any 1862. Es de suposar que durant aquests anys en els que la pacificaci no era total hagus continuat funcionant.
Alguns historiadors mencionen que durant la tercera guerra carlina algunes d'aquestes torres foren re-utilitzades com a punt de vigia i control. Hi ha torres que mostren modificacions posteriors per a reforar la seva defensa.

Festes locals.
Aviny celebra la seva Festa major el tercer cap de setmana de setembre. Tamb es fa la Fira   Festa el segon diumenge de maig i consisteix en parades dels comeros i botigues del municipi. Per potser la festa que ha donat ms nom a Aviny ha estat el seu Carnestoltes que es celebra el cap de setmana desprs de la Quaresma.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10933" title="Ordres de magnitud de massa" nonfiltered="770" processed="764" dbindex="5775">
Aquesta s una llista de ordres de magnitud de massa. Altres llistes es poden trobar pel temps, l'rea, el volum, la longitud, els nombres adimensionals, tamb podeu veure l'article: ordre de magnitud.

 10-31 kg;
 massa en reps de l'electr: 510,99906(15) 1 keV/c  = 9,1093897(54)   10-31 kg;
 10-30 kg;
 10-29 kg;
 10-28 kg ;
 massa en reps del  mu: 105,658389(34) MeV/c = 1,8835327(11)  10-28 kg;
 10-27 kg = 1 yoctogram (yg);
1 Unitat de massa atmica (u) o Dalton (Da)   massa de l'tom d'hidrogen    1,6605402 yg;
 massa del  prot: 938 MeV/c  = 1,6726231   10-27 kg -un neutr t una massa similar;
 10-26 kg;
 massa de una molcula d'aigua   30 yg;
6,941 amu   massa atmica del liti;
47.867 amu --  massa atmica del titani;
 10-25 kg;
107,8682 amu -- massa atmica de la plata;
  amu -- massa atmica del nobeli;
 10-24 kg = 1 zeptogram (zg);
 1 kilodalton (kDa) = 1,6605402 zg;
 10-23 kg;
 10-22 kg;
 10-21 kg = 1 attogram (ag);
 10-20 kg;
 massa de un petitl virus = 10 ag;
 10-19 kg;
 10-18 kg = 1 femtogram (fg);
 10-17 kg;
 massa equivalncia d'un Joule: 1,1   10-17 kg;
 augment de la massa per escalfament  de 1 g d'aigua 1  C: 4.6   10-17 kg;
 10-16 kg;
 E. coli bacteri: 6,65 10-16 kg (665 fg);
 10-15 kg = 1 picogram (pg);
 10 pg;
 100 pg;
 10-12 kg = 1 nanogram (ng);
 10 ng;
Dosi letal de toxina botulnica en torn a 1 ng/kg, la substncia ms mortfera coneguda, tant que uns 80 ng matarien a la majoria.  ;
 100 ng;
 10-9 kg = 1 microgram ( g);
 Incertesa en la massa del prototip quilogram: 2  g;
 10  g;
 La massa de Planck: 2.2   10-8 kg;
 Augment de massa per escalfament 1 tona d'aigua a 100  C: 4,6   10-8 kg;
 100  g;
 pes per dosi d'una ratlla de LSD: 100 g;
 pes de una dosi letal de ric: 200  g;
 10-6 kg = 1 milligram (mg);
 massa d'un gra d'arena   0,3-13 mg;
 massa tpica d'un moscard: 1-2 mg;
 10 mg;
 Dosi de Dextromethorf. L'etiquetatge a la majoria de productes s 10-30 mg.  ;
 El contingut de cafena a la majoria de begudes sense cafena s pel baix la meitat d'aquest rang.  ;
 100 mg;
 Cafena en una tassa de caf.
 1 quirat mtric: 0,2 g;
 Pndola mxima legal de cafena als Estats Units s de 200 mg, la de 100 tamb es comuna;
 Dosi allucingena mitjana de mescalina: 0,3 g;
 dosi tpica (usat com a estupefaent) de DXM  0,5 g,  esdev significativament psicoactiu voltant els 150 mg;
 10-3 kg = 1 gram (g);
 1 millilitre de aigua a 4C: 1 g;
 Una moneda de 10 cntims de dolar dels Estats Units: ~1,5 g, 25 cntims: ~7 g, les altres monedes comunes son entremig;
mxima dosi  usat com a estupefaent  DXM per un adult mitj ~2 g   la toxicitat comena  abans d'arribar als 30 mg/kg.  ;
 10 g;
 dosi letal aproximada de cafena per un adult: 10 g;
 pes aproximat d'un ratol: 17 g;
 quantitat d'etanol en un got de beguda: 24 g;
 1 una (avoirdupois)   28,35 g;
 100 g;
 pes mig del rony d'un adult hum : 150 g;
 1 lliura (avoirdupois)   454 g;
 1 kg;
 1 litre d'aigua a 4C: 1 kg;
 un nad acabat de neixer: 2-6 kg, 3 tpic;
 pes d'atletisme per dones: 4.0 kg ;
 un gat domstic tpic: 5-7 kg;
 un coat: 5-9 kg ;
 pes d'atletisme per homes: 7,3 kg;
 10 kg;
 un  monitor: 10-30 kg;
 un gos de raa mitjana est dins un rang de 15-20 kg;
 massa d'un hum per terme mitj: 70 kg;
 100 kg;
 quintal: 100 kg (principalment a Estats Units   Altres pasos tenen diferents definicions);
 massa aproximada d'un lle: 250 kg;
 massa aproximada d'una vaca lletera: 700 kg;
 1 tona curta (Estats Units): 910 kg;
 103 kg = 1 mtrica tona (t);
 1 metre cbic d'aigua lquida;
 1 tona llarga (Britnica) = 1,016.047 kg;
 un autombil de turisme tpic: 0,8-1,6 t;
 un elefant adult: 3-7 t;
 10 t;
 Telecopi espacial Hubble = 11 t;
 l'elefant ms gran (record) = 12 t;
 campana del Big Ben = 14 t;
 Concorde (buit) = 78,7 t;
 Els dinosaures ms grans.
 100 t;
 massa del animal ms gran, Balaenoptera musculus: 100 t per terme mitj;
 Concorde mxima massa en enlairer-se: 185 t;
 106 kg;
massa de cada porta del Thames Barrier = 1,5   106 kg;
 massa en el moment de l'aixecament del Space Shuttle = 2,041   106 kg;
 107 kg;
 producci anual estimada de te darjeeling = 1,1   107 kg;
 massa del Titnic = 2,6   107 kg;
 108 kg;
 massa del vaixell ms gran, Jahre Viking, completament carregat: 6,5   108 kg;
 109 kg;
 massa de la Gran Pirmide de Giza: about 6   109 kg;
 1010 kg;
 massa de formig a la Presa de les Tres Gorgues, l'estructura ms gran del mon de formig = 6   1010 kg;
 1011 kg;
 Massa d'aigua en reserva a Londres  = 2   1011 kg;
 Massa Total dels humans del mn = 4-5   1011 kg;
 Massa estimada total del krill de l'Antrtida, Euphausia superba, es creu que s la ms copiosa criatura del planeta, = 1-8   1011 kg;
 1012 kg;
Producci de petroli el 2001 = 3,91   1012 kg;
 1013 kg;
 1014 kg;
 Massa estimada de roca en explosi a l'erupci de Mont Tomboro volc el 1815 = 2-3   1014 kg;
 1015 kg;
 1016 kg;
 1017 kg;
 Massa d'un asteroide tpic  = 1.23   1017 kg;
 1018 kg;
 Massa de l'atmosfera de la Terra = 5   1018 kg;
 1019 kg;
 1020 kg;
 Massa de 1 Ceres = 8,7   1020 kg;
 1021 kg;
 Massa total dels oceans de la Terra = 1,35 1021 kg;
 Massa de Caront = 1,6 1021 kg;
 Massa total de l'Asteroide Belt = 2,3 1021 kg;
 1022 kg;
 Massa de Plut = 1,2   1022 kg;
 Massa de la Lluna = 7,349   1022 kg;
 1023 kg;
 Massa de Tit = 1,2 1023 kg;
 Massa de Trit = 1,5 1023 kg;
 Massa de Ganimedes = 1,5 1023 kg;
 Massa de Mercuri = 3,2 1023 kg;
 Massa de Mars = 6,4 1023 kg;
 1024 kg;
 Massa de Venus = 4,9   1024 kg;
 Massa de la  Terra = 6,0 x 1024 kg;
 1025 kg;
 Massa de Ur = 8,7   1025 kg;
 1026 kg;
 Massa de Nept = 1,0   1026 kg;
 Massa de Saturn = 5,7   1026 kg;
 1027 kg;
 Massa de Jpiter = 1,9   1027 kg;
 1028 kg;
 1029 kg;
 1030 kg;
 Massa del Sol = 2   1030 kg;
 lmit de Chandrasekhar  aproximadament 3   1030 kg;
 1031 kg;
 Massa de Betelgeuse = 4   1031 kg;
 1032 kg;
 1033 kg;
 1034 kg;
 1035 kg;
 1036 kg;
 1037 kg;
 1038 kg;
 Massa tpica d'un cmul globular;
 1039 kg;
 1040 kg;
 1041 kg;
 Massa visible de la Via Lctia = 3,6   1041 kg;
 1042 kg;
 Massa total de la Via Lctia = 2   1042 kg;
 1052 kg;
 Massa d'un Univers de densitat crtica  = 2 1052 kg;
 Massa de l'univers observable = 3   1052 kg;

Vegeu.
 SI;
 SI prefixos;
 SI unitats base;
 Unitats Fsiques;
 Massa;
 Ordres de magnitud;
 Conversi d'unitats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10934" title="El Bruc" nonfiltered="771" processed="765" dbindex="5776">



El Bruc s un municipi de la comarca de l'Anoia.

 Demografia .
 (2005)




|}

El 1717 incorpora la Gurdia del Bruc (abans la Gurdia de Montserrat), i el 1857, la Gurdia.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;
Patrimoni histric i artstic del Bruc;
El monument del Timbaler del Bruc;
Commemoraci del Timbaler del Bruc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10935" title="La Llacuna" nonfiltered="772" processed="766" dbindex="5777">


La Llacuna s un municipi de la comarca de l'Anoia.





|}

Llocs d'inters.

La font Cuitora s la ms popular, per n'hi han d'altres com la font dels Horts, la font de les Granotes o la font del Pla Novell.  

Des del castell de Vilademger hi ha una magnfica vista de la zona.

Festes i tradicions.

Diables - El Ball de diables s un ball tradicional catal, representat per un grup de Dimonis amb pirotcnia i petards.

Tamb cal destacar alguns esdeveniments especials:
Fira de Sant Andreu: el primer diumenge de desembre.
Potada: al mes d'abril o maig es fa un esmorzar/dinar popular a base de peus de porc.
Aplec del Castell: el darrer diumenge de maig se celebra l'aplec del Castell, on es ballen sardanes i es fa una paella popular.
El pessebre vivent.

 Demografia .


Enllaos externs.

La Llacuna Website;
Comunitat Virtual de La Llacuna;
Moltapor Club d'oci de la llacuna;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
El pessebre vivent;
;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10936" title="Els Hostalets de Pierola" nonfiltered="773" processed="767" dbindex="5778">

Els Hostalets de Pierola s un municipi de la comarca de l'Anoia, anomenat Pierola fins el 1987.

El 1286 fou donat per Alfons el Franc a Asbert de Mediona.











|}

 Demografia .


 Histria .

 Pierola

 Hostalets 

El barri dels Hostalets s'esmenta per primera vegada en el segle XVI, en qu en un encreuament de camins hi havia un hostal, anomenat Hostal d'en Valls, concretament l'any 1595.
L'encreuament de camins era a on es form un espai ms ample del cam, anomenat la Plaa. Entre dos camins, el Cam Ral que anava d'Igualada a Barcelona i el Cam Romeu que des de Vilafranca del Peneds condua al Monestir de Montserrat.

Ben aviat s'hi construren ms Hostals (entre els segles XVII i XVIII). I el poble s'an consolidant a reds dels dos seus camins. 

El cam que duia ms trnsit era el Cam Romeu, degut al gran flux de pelegrins que des del sud de Catalunya (Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Peneds...) condua cap al cenobi montserrat. A ms, a aquest trnsit se li ha de sumar la condici que tenia el cam de ser una carrerada que anava des del sud de Catalunya fins als Pirineus. I els ramats d'ovelles, a la primavera anaven a les muntanyes a cercar pastures abundoses, i a la tardor, quan la neu ho cobria tot, feien el trajecte a la inversa, i retornaven al seu lloc d'origen.

Tamb cal fer avinent, que el Cam Ral que anava des d'Igualada fins a Barcelona, no era el principal, era una variant del Cam Ral que es bifurcava a l'altura de la Pobla de Claramunt i retornava al cam original ms avall dels Hostalets.
Era una drecera que evitava el Congost de Capellades, i era coneguda amb el nom de la drecera del Coll del Bosc, que avui correspon a l'actual carrer Esglsia.

 Poltica .
 Alcaldes .

 Democrcia 

 Jordi Calpe i Carbonell (Esquerra) (2007 - Actualitat);
 Pedro Barbado Mariscal (PSC) (2001 - 2007);
 Sebasti Sorolla i Subirana (PSC) (1987 - 2001);
 Josep Isart i Isart (CIU) (1979 - 1987);

 Transici Democrtica 

 Josep Torres i Tort (1975 - 1979);

 Franquisme 

 Josep Torres i Tort (1972 - 1975);
 Joan Casanovas i Cursellas (1971 - 1972);
 Josep Torres i Tort (1955 - 1971);
 Isidre Valls i Huguet (1953 - 1955);
 Joan Parcerisas i Valls (1946 - 1953);
 Josep Jorba Damn (1942 - 1946);
 Joan Valls i Llopart (1940 - 1942);
 Joan Blanch i Dobn (1939 - 1940);

 Segona Repblica i Guerra Civil

 Joan Valls Pujol (1936 - 1939);
 Jaume Valls i Sagrist (1935 - 1936);
 Joan Valls Pujol (1934 - 1935);
 Jaume Valls i Sagrist (1933 - 1934);
 Josep Pujol i Pons (1931 - 1933);

 Composici actual del Ple Municipal .
- Des de Juny de 2007 -

Alcalde: 

Jordi Calpe i Carbonell (ERC)........ Alcaldia

Regidors del govern:

Joan Ravents i Millaret (CiU)......... Tinncia d'Alcaldia, Medi Ambient i Sostenibilitat ;
 Gemma Fabrs i Casals (ERC)............ Educaci, Joventut, Esports;
 Jaume Trias i Cambra (CiU)............. Hisenda i Governaci;
 Joan Raldiris i Pujol (ERC)............ Urbanisme i Urbanitzacions;
 Jaume Fl Costa (CiU).................. Benestar Social i Sanitat;

Regidors de l'oposici:

 Perdro Barbado Masical (PSC);
 Antoni Abad Lluss (PSC);
 Antoni Gasulla Torres (PSC) ;
 Julin Garca Blzquez ;
 Montserrat Feixes Soteres (PSC);

 Edificis d'inters .

Torre del Senyor Enric (Ajuntament)

Ubicada al Carrer Mestre Joan Llads (Antiga Rambla Sant Antoni), n 1. s al costat de l altre torre d'estiueig "Torre Maristany", amb la qual compartint jard, formen el conjunt modernista anomenat  Les Torres 

Fou manada edificar el 1903, per un adinerat empresari fuster, natural del poble, que havia fet fortuna amb aquest ofici al Marroc.

La torre va ser dissenyada com a casa d estiueig. El seu propietari, Enric Cucurella i Vidal va pensar-la per allotjar la seva famlia i el seu servei. 

L any 1903, com s observava a la faana, es va edificar la torre, per l any 1920, l amo decid engrandir-la (amb un pis ms i una torre), anullant l nica planta que tenia. 

La casa s de planta quadrada, amb un element clssic del modernisme, la simetria. A la planta baixa comptava amb el menjador, la cuina, l entrada, i les dependncies del servei. Al primer pis, les habitacions de la famlia, i al segon una espectacular terrassa, adornada amb merlets i ferro forjat, i culminant una torre   mirador amb teulada de rajola vidriada verda, que acabava d arrodonir luxosament l edifici. La torre - mirador, va dotar la casa un autntic ambient de la burgesia catalana d aquella poca. 

L any 1983, l ajuntament convergent d aleshores va comprar l edifici per a passar a ser seu la Casa de la Vila. 


Torre Maristany

Ubicada al Carrer Mestre Llads (Antiga Rambla Sant Antoni), n 3,  al costat de l altre Torre compartint jard, formen el conjunt modernista anomenat  Les Torres 

Fou manada edificar el 1913, per l autor tamb de la casa del costat: l empresari Enric Cucurella Vidal, home del qual va voler edificar tres torres, per al dia de dem, deixar-les per a les seves tres filles.

La pubilla es quedaria amb la torre del seu pare (Torre del Senyor Enric), l altre filla amb la Casa Cucurella, i la filla casada amb el Maristany amb aquesta torre. 

La casa era de mida de les altres normals del poble, per aquesta tenia obertura cap a tramuntana (faana lateral) que donava al jard com i era la faana ms decorada modernistament parlant. 

Comptava amb 3 plantes, la primera tenia l entrada, el menjador, la cuina, les sales d estar, la segona: les habitacions, i la tercera unes golfes arrecerades i terrat per davant i darrere. 

Cap a inicis del segle XXI, l'ajuntament socialista va adquirir aquest immoble per a oficines de la Casa de la Vila.


Antigues Escoles Nacionals

L any 1919, els Hostalets se n orgullia d  haver bastit una de les escoles pbliques ms ben equipades de la comarca, uns locals amples i  perfectament equipats tenien la funci d espai on educar els infants del poble.  

L'estructura interior era: a la banda esquerra les noies i al dret els nois, i al pis superior els habitatges dels mestres, a l esquerra la mestra i al dret el mestre, completament separats interiorment. 

Les Escoles, amb gran orgull, de seguida varen ser fitxades com a unes de les millors respecte a les dels altres pobles vens: per exemple Piera, Masquefa, Castellol, Vallbona... pobles on encra anaven amb petits locals disseminats per acomplir aquesta tasca educativa. en canvia als Hostalets ja comptavem amb uns locals expressos per a l'ensenyana. Sn catalogades com una petita joia de l arquitectura modernista local. 

Amb trets propis d aquest estil, les obertures rematades amb ma vist, rajola vidriada, simetria,  

Ubicada al Carrer Mestre Llads (Antiga Rambla Sant Antoni), n 5 i 7, l any 2005 va veure com se li treia la funci d escola degut al gran nobre d escolaritzats actuals. 

L edifici de les antigues escoles, consecutiu amb les torres del  Senyor Enric i d en Maristany  forma un conjunt de tres edificis modernistes catalogats com a b d inters comarcal. 

Avui s seu provisional de l'Arxiu Municipal, un local d'esplai i l'escola de msica.

La faana s acabada amb l escut marquesal de la vila, de pedra.


Casa Pons

Edificada pels volts de l any 1915, per un  indi  natural del poble; que era empresari al Paraguai d una empresa comercialitzadora de vins catalans. L amo de la qual era, en Pau Pons Pujol  de Cal Pau Ponset .
Al retornar del seu fortuns viatge de  Fer les Amriques   va deixar entre nosaltres un llegat immoble fora important, entre ells la Casa Pons. 

Est situada al Carrer Mestre Llads (Antiga Rambla Sant Antoni),  n 33, cantonada amb el Carrer Pi i Maragall.

Als anys  20 del segle XX, la casa va ser llogada o comprada pels germans Palomas, els quals, procedents d una famlia del Bages van installar una de les primeres fbriques txtils del poble, concretament era la Fbrica de Llenols d en Marcell Palomas, que va perdurar fins l any 1946, data en la fbrica es va traslladar a una de ms gran. 

La casa ocupa dos casals, i t els baixos, ocupats per l antiga fbrica (avui un taller mecnic), el primer pis dedicat a les vivendes (ja que n hi ha una d igual a cada banda). I el darrer pis sn les golfes i un terrat davanter. 

La casa t tots els trets del modernisme; simetria, obertures rematades amb totxo vist, i una cornisa del terrat ornamentada amb ma vist esglaonat i ferro forjat. 


Torre Solanes

Edifici modernista d estiueig edificat vers l any 1911, amb domicili al Carrer Major n 44. 

L habitatge va ser edificat amb motiu de segona residncia, per una famlia acomodada barcelonina dedicada al sector immobiliari.

L estructura s clarament modernista: simetria, merlets al terrat superior, balc de ferro forjat...


L estructura interior tamb s clar de l poca i l estil, a la planta baixa hi ha cuina, menjador, despatxos, i habitaci del servei, al pis superior hi ha les habitacions de la famlia Solanes, a l ltim pis hi trobem el terrat - mirador, amb la xemeneia modernista, i la caseta de l escala amb un ltim terradet tamb rematat amb merlets. 


Ajuntament Vell, Torre del Rellotge o Pres

L any 1886, l Ajuntament passa a ubicar-se al nucli dels Hostalets i esdev capital del terme, que des del segle X ostentava la Pierola medieval. 

Ams de ser ajuntament i rellotge de la vila, era la Pres, en substituci de la de Pierola, tamb medieval.

No se sap amb certesa on es va ubicar primerament la casa de la vila al segle XIX, tanmateix es creu a la o les cases que ocupaven el solar on avui hi trobem aquest edifici modernista.

Sigui com sigui, el que sabem que cap als anys  10 del segle XX, el competent mestre d obres local: Miquel Casals Isart  el Baptista  va encarregar-se d aquesta obra. 

La seva faana modernista destaca per la simetria i els elements de cermica vidriada, ams dels relleus de les obertures. Al cos superior hi destaca la Torre - Campanar, amb un rellotge   campana que data del 1916, data en la qual consta que el nou rellotge es munta al lloc de l antic.  
Allotj el consistori des del segle XIX fins el 1983. 


Escorxador Pblic

L any 1933, l Ajuntament republic, una vegada ms, va voler proporcionar als vilatans una millora del servei, en aquest cas la millora de la sanitat animal en forma d un espai adient en aquells anys per a dur a terme el sacrifici dels animals de casa per a l'alimentaci. 

Est ubicat al Carrer de l Escorxador.

Va tenir gran explandor durant la seva poca de funcionament, que es va prolongar fins als anys  90 del segle XX.


Panificadora Hostaletense

Amb aquest nom, naixia l any 1922, aquesta entitat panificadora de pa, impulsada pel govern local d aquells temps. 

Per fer realitat aquesta societat, es constru un petit local al final del Carrer Major, concretament al n 67. 

El seu perode de mxim esplendor fou als anys  30 del s. XX.

Durant el perode de la Guerra Civil Espenyola (1936-1939) s habilit com ha Hospital de Campanya per l exrcit roig que mica en mica anava perdent posicions. 

Malgrat la senzillesa del local, al ser bastit en poca  modernista no hi manc l estil com s observa en les obertures rematades en totxo vist, la empreaci de cermica vidriada, etc. Avui tapades per la construcci d'un bloc de pisos adjunt al local.


Casal Catal  El Casino 

L any 1925, a l antiga era del poble, la de Cal Figueres (avui Placeta) s hi installava un gran envelat gentilesa de l Ajuntament d aleshores i dels mltiples collaboradors sense nim de lucre entusiastes a participar en els actes de la Gran FESTA MAJOR. 

Com diem, el Sr. Pujol  el Figueres  deixava any rere any l espai de la seva era de batre per muntar-hi aquella  carpa . 

Dit aix, l any 1925 en la Festa Major un cop comenada la tant popular obra de l poca  Terra Baixa  va comenar a llampegar i tronar, ploure i a bufar un vent tempestus, amb tot l obra es va haver de suspendre. 
A causa d aquest fet aquell mateix dia, a la Torre del Senyor Enric (just al costat de l era), van reunir-se els quatre homes ms potents del poble, econmicament parlant, que eren els Senyors Enric Cucurella Vidal (el Sr. Enric de la Torre), el Cassimir Orriols (el Cassimiro de Cal Carboner), el Joan Valls Llopart (el Joan de Can Valls) i en Joan Subirats (amo de Can Mata de la Garriga i Marqus de Camps). 

El motiu de la reuni no va ser altre que el de buscar remei a la situaci, i mai ms, mai, tornar-se haver de substituir la tant popular Festa Major. Aix va ser, van acordar edificar un local, un gran local.

L objectiu de la reuni va ser ben rebut per part de la poblaci (sobretot pel de tendncia dretana), el que no s esperava es que el local fos de la magnitud que va ser: un gran local comparable amb els que es bastien a pobles ms grans,  a viles i fins i tot ciutats d arreu de Catalunya. El que tamb va ajudar a que el projecte de l edificaci del Casal de la Uni Regionalista (els de dretes del poble) fos el que va ser,  s que els seus adversaris poltics (els d esquerres) ja havien bastit o estaven acabant de fer-ho, el seu propi local (la Cooperativa Agrcola) tamb un magnfic edifici. 
Motiu pel qual, els de la Uni Regionalista, tamb van voler elaborar molt el projecte d aquest edifici, tenint en compte que el local dels d esquerres ja tenia el llist posat molt amunt. 

Un any, van durar, les obres de construcci. Fet, gaireb miraculs, que noms correspon a l ajuda proporcionada per part de la majoria del venatge del poble.
Infants, pagesos i camperols, gent gran, joves manobres, carreters, dones; tots contriburen a fer realitat el somni d aquells quatre homes i que l encomanaren a tot el poble. 
Materials de construcci, viatges de saul amb carro, jornals, pintures, altres materials ... coses i coses, enlloc comptabilitzades, tant senzilles com vulgueu, per sense elles hauria sigut impossible la seva realitzaci.

Tamb cal fer notar el sl de la sala, tot de melis, aquesta fusta noble, proporcionada per l empresari   fuster d origen local Sr. Enric Cucurella Vidal, una superfcie de fusta que deba ascendir a un preu astronmic: enlloc se n conserva factura, s a dir, que fou gentilesa d en Cucurella sense veure cap recompensa econmica.

El 25 de Juliol, en la Festa Major del 1926 (just un any desprs de la tempesta) l Ajuntament va tornar a recrrer a l s de l envelat, aquesta vegada per que guarns l interior de la Sala que restava sense enguixar i sense arrodonir els ltims detalls que faltaven.

Aquell dia fou especial; la gent hostaletenca i forana restaven embadalits a l  entrar a la sala. Sorprenia per la grandria, l espaiositat, la llum... tot l esfor d un poble reflexat en la magnfica sala i caf adjunt. 

Cal fer constar que aquella Festa Major fou especial, la quantitat de gent forastera que visit el poble fou molt gran. Era com de sentir (- Anem  als Hostalets, que pel que es veu han estrenat una Sala gran i maca!-).
El Casal era pler de gom a gom, la gent extremament mudada, rics i pobres lluen els  millor de l armari , el ball va comenar entrada ja la nit, i no va acabar fins al mat del dia segent. 

L estructura del Casal en s era i s; El Caf   Bar format pel  Sal   Caf  ample i confortable on s hi localitzava el bar, la barra. Adjunt a l'entrada hi ha el  Sal   Billar  una sala en s hi localitzava el billar. La vivenda del cafeter era a dalt i les cuines a l'interior. 
A l altre banda hi havia la  Sala   Teatre  amb el magnfic escenari i tal de vellut vermell. 
 El Jard  tamb entranyable pels 6 tillers al centre duts des d Holanda. 

Senzillament sempre s'ha anomenat el  Casal , com se l ha anomenat sempre popularment i familiarment, amb antonomsia  La Societat  i amb un xic de irona  El Casino . Per els noms que ha hagut de portar no sn pas pocs, degut a l inevitable pas del temps i els canvis politicosocials soferts des de la seva fundaci.  El llistat s:

L any 1926 rep el nom de la societat que el mana construir: Uni Regionalista Hostaletenca, l any 1928 amb la dictadura primoriverista al cap damunt fa retolar l entitat com a  Unin Regionalista de Pierola  com a exponent de l anticatalanisme del moment. Un cop acabat el perode de Primo de Rivera (1930) amb la vinguda de la II Repblica es retola de nou amb el nom de Uni Regionalista Hostaletenca per tamb el trobem anomenat en alguns papers oficials com a  Casal Catal . Aquesta nomenclatura la mant fins l inici de la trgica Guerra Civil, en qu el 1936, el Casal resta clausurat pel motiu de ser  el local dels de les dretes . Una clausura que no fou gens desapropiada degut a les circumstncies anmales de l poca, que si ms no garantien la salvaguarda de l edifici i n evitaven possibles represlies. 

De nou, passat el conflicte bllic, els nacionals havent  Alliberat  el poble, el Casal es troba en les condicions de retornar al pblic. Aix si amb el nom una mica capgirat: la Dictadura franquista s imposava i d aix en queda constncia en el rtol, que ara ensenyava ostents:  Centro Recreativo de la Falange Espaola de las JONS  , aquest mot fou substitut aviat (1940) degut a que aquesta entitat es canvi de domicili, i pass a nomenar-se  Casino Nacional  aquest dur 18 anys, fins el 1958, any en qu les autoritats demandaren que el eptet  Nacional  s havia usat amb desmesura i pass a nomenar-se  Centro Cultural Recreativo  que te aquest perdur amb ms insistncia fins l any 1988 en qu el govern democrtic donava pas al canvi de nom que l edifici es mereixia  Casal Catal 

Uni Regionalista Hostaletenca = (1926   1928)|Unin Regionalista de Pierola = (1928   1931)|  Uni Regionalista Hostaletenca o Casal Catal = (1931   1936)| Clausura = (1936   1939)| Centro Recreativo de la Falange Espaola = (1939   1949)|Casino Nacional = (1940   1958)|Centro Cultural Recreativo = (1958   1988)|Casal Catal = (1988    ... )


Casa Cucurella

Vivenda situada al Carrer Isidre Valls, n 28, edificada en conjunt amb el Casal Catal el mateix 1926. De la faana en destaquem el magnfic rfec de fusta i el scol de pedra amb elements de terra cuita. Amb tota seguretat per, l element ms significatiu sn els esgrafiats, obra tamb del conegut artista Ferdinandus Serra i Sala. Autor de diversos edificis al poble. Aquesta casa la man edificar l empresari Senyor Enric Cucurella Vidal, per una de les seves tres filles. Recordem que cada filla va rebre d herncia una casa, la gran va rebre  La Torre del Senyor Enric  s a dir, del seu pare, la mitjana i la petita, la Torre Maristany i Cal Cucurella respectivament. 


Cal Xic Carboner o Cal Carboner

Aquesta casa est ubicada al Carrer Esglsia n 12, deu de ser de la primera meitat del segle XIX, el rellevant de la casa, s que en poca noucentista s hi feren uns bonics esgrafiats, fets per l artista esgrafiador Ferran Serra i Sala, cap a l any 1933. 
Els amos de la casa eren els Srs. Orriols. Cap a inicis del segle XX, l hereu marx a fer  les Amriques , era el jove Cassimir Orriols, cap als anys  20 del segle XX, va collaborar entusiastament a la construcci del Casal Catal, i cap als any  30, ams, va decorar la seva casa amb aquests esgrafiats. 


 Hostal d en Jep

Aquesta casa est situada al Carrer Baix de Sant Antoni n 3, del seu origen (una mica incert) en sabem que deba comenar-se a construir al segle XVII i va acabar-se l any 1702, com mostra la dovella del celler. El Portal s adovellat amb pedres de la zona. 

s segurament l hostal dels Hostalets ms ben conservat, ja que mant, (gaireb), la majoria dels elements d un hostal de l poca: gran entrada, pati o baluard, cavalleries, estables, pallisses, cellers, varies sales, diversos menjadors, les habitacions, les golfes, el corrals, les corts, els galliners, la premsa de vi...



 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Lloc web sobre el poble;
Patrimoni histric i monumental d'Hostalets de Pierola;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informac de la Diputaci de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10938" title="La Pobla de Claramunt" nonfiltered="774" processed="768" dbindex="5779">


La Pobla de Claramunt s un municipi de la comarca de l'Anoia.









|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10939" title="Els Prats de Rei" nonfiltered="775" processed="769" dbindex="5780">


Els Prats de Rei s una vila i municipi situat oficialment a la comarca de l'Anoia, per histricament pertanyent a l'Alta Segarra.

L'esglsia parroquial, dedicada a santa Maria s d'estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713.

El 1711, durant la Guerra de Successi Espanyola, Guido Starhemberg prengu la decisi de replegar les seves tropes fins a l'interior de Catalunya desprs de la fallida presa de Madrid, car Lleida continuava sota control borbnic des de 1707 i mantenir-se a l'Arag suposava deixar la reraguarda descoberta. Les tropes es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia, i les operacions van guanyant d intensitat fins al enfrontament de Prats de Rei, en qu els aliats aguanten les posicions i l'exrcit de Lluis Josep de Vendme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada per resist en la fortalesa.

Tamb dins del nucli antic, hi ha el santuari de la Mare de Du del Portal (construt entre 1765 i 1787) en el lloc on hi havia hagut un portal de la muralla amb una capelleta on es venerava la mateixa imatge de la Mare de Du.

Des del 1971 es representa cada any als carrers del centre del poble el pessebre vivent, que t un acompanyament musical composat per Valent Miserachs. A l'escena de l'adoraci dels pastors s'hi incorpora la dansa dels quatre cantons, que s un ball tradicional local.


 Demografia .





|}


Referncies.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10940" title="La Fatarella" nonfiltered="776" processed="770" dbindex="5781">

La Fatarella s una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

 Histria .
La histria de la vila va lligada al seu entorn, se sap que llevat dels primers assentaments de l'era prehistrica, les primeres dades corresponen al segle X, quan els romans i els ibers van poblar el terme.

Durant el segles segents es van succeir nombroses guerres i canvis de propietat, essent l'poca medieval un temps de conflictes que patia la poblaci, la qual tendia a concentrar-se en el nucli que envoltava el castell i l'esglsia, fet que era habitual en la gran majoria de poblacions de Catalunya.

No fou fins el segle XIX, desprs de les guerres de Successi i la del Francs, i amb l'arribada de la indstria i les noves vies de comunicaci, quan la vila va poder gaudir d'estabilitat i avui en dia, ja sobrepassat el segle XX, mant encara el concepte de vila tradicional que la fa molt atractiva pel visitant.

 Demografia .






 Municipi ecolgic .
La Fatarella s un municipi de la Terra Alta situat al nord-est de la comarca, prop la vall de l Ebre. El seu terme es troba a cavall entre la Serra de la Fatarella (Coll de les Paumeres, 565 metres) i la plana de les Camposines, i presenta una acusada orografia, amb marcat relleu solcat per nombrosos barrancs i les seves valls. Des dels punts alts de la serra es tenen unes magnfiques panormiques de les planes que l envolten, del riu Ebre, de les serres de Cavalls i Pndols, dels Ports o fins i tot en dies especialment clars dels Pirineus.

El poble t al voltant de 1.200 habitants i destaca per l encant del seu conjunt arquitectnic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del casc antic remunta al visitant a l poca medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjanant embigats, observa la muralla que es form aprofitant les parets de les prpies cases i creua els portals d'accs a la vila. En alguns edificis es fa ben palesa la construcci amb la pedra del terreny, per per observar l abast i atractiu de les construccions de pedra seca cal donar un tomb per pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines o basses.  

La poblaci, eminentment agrcola, s acollidora i amb un singular tarann, que l ha portat a buscar un nou model de desenvolupament econmic desprs de la crisi que implic l xode rural cap a la ciutat. Aix l any 1992, el consistori estableix com a objectiu treballar per la imatge de la Fatarella com a "Municipi Ecolgic" i busca en la sostenibilitat i el turisme un nou mitj de progrs que complementi l agricultura, aprofitant el ric patrimoni natural i cultural que t, tot mirant de conservar l entorn que els garanteix la seva qualitat de vida. 

S impulsen poltiques de sostenibilitat en tots els mbits de la gesti municipal i es potencia l elaboraci de l Agenda 21 local. Des del 2004 s implanta el "Pla d Acci Local cap a la Sostenibilitat" com a pla estratgic de desenvolupament socioeconmic, buscant un model de progrs que no hipotequi les generacions futures.

 Medi natural i paisatge .
El clima de la Fatarella s mediterrani amb una tendncia a la continentalitat, caracteritzat per un perode d eixutesa estival i una baixa humitat relativa. Aix determina el medi natural present, amb plantes amb fulles petites i endurides per evitar la prdua d aigua a l estiu. La vegetaci consisteix majoritriament en conjunts arbustius baixos, les brolles i garrigues, on abunden plantes com el garric, el roman i el bruc d hivern, i en denses pinedes de pi blanc. De tant en tant, apareix alguna alzina o roure de fulla petita, vestigi de la vegetaci existent en temps llunyans.

La interacci de l activitat humana amb el medi natural original ha anat configurant al llarg dels segles una diversitat de paisatges rurals fora harmoniosos. Aix, l aprofitament agrcola fa que una bona part del  terme, la que se situa en les planes i vessants de les muntanyes, es correspongui amb camps de conreu de sec d avellaners, oliveres, ametllers i vinya. En els fons de valls i rieres, on s hi troba aigua disponible per regar, hi trobem petits horts. 

Aquest excellent paisatge en forma de mosaic, barreja a ms una gran quantitat de construccions de pedra seca i algunes taques de vegetaci natural entre els camps de conreus. Tot aix dna lloc a un atractiu paisatge agrcola que es complementa amb el paisatge agrest dels sistemes forestals presents en les zones ms abruptes de la serra de la Fatarella.

 Histria i patrimoni cultural.
Es diu que els inicis del poblament a la Fatarella es vinculen a l existncia d'una torre de vigilncia musulmana, i que el seu nom podria derivar de "fatorella" ("torre" en rab). Malgrat aquesta dita, hi ha indicis de pobladors en l poca dels ibers i s han trobat a la zona de les Camposines restes de l edat de bronze. 

El segle XII, amb la reconquesta, el territori passa a ser domini de l Orde del Temple. Llavors es quan es concedeixen les cartes de poblament: el 1208 la de les Camposines (vila independent fins el 1842 que, desprs de les guerres carlines, s annexionada) i posteriorment, el 1228, la de la Fatarella. Aix la poblaci es constitueix com a tal durant l edat mitjana, sent la vila un recinte emmurallat que ofereix protecci als seus habitants. El gran creixement de la poblaci en el segle XVII oblig a ultrapassar aquest recinte i configurar el poble actual.

En comenar el segle XX es viu una poca d esplendor del sector agrcola, i l any 1920 s arriba a una poblaci mxima: 2497 habitants. Amb la crisi de la filloxera primer i desprs amb la guerra civil espanyola, es comena una davallada econmica i demogrfica. I s que la Fatarella fou un dels escenaris de la cruenta Batalla de l Ebre, el darrer intent de les tropes de la Repblica per parar l alament nacional. Avui en dia la poblaci es caracteritza per la seva decidida aposta per un nou model econmic i social.

 Les festes i  les tradicions .
Qualsevol moment de l any s bo per visitar la Fatarella, per en les segents dates teniu un motiu ms per acudir-hi: 

 Festes de Sant Blai (Festes Majors d Hivern): primer cap de setmana de febrer. Subhasta de la llenya pels Majorals. Ballada de la jota de la Fatarella. Tortada de Sant Blai. Festa de quintos i cursa de rucs. Diada de Santa gueda.
 Festes Majors d Estiu: primer cap de setmana d agost. Diversos actes populars: ball, cursa de rucs, exposicions, concerts.
 Romeria de Sant Francisco: primer dissabte desprs de pasqua. Romeria a l ermita de Sant Francisco amb una tradici de ms de 300 anys. Ballada de la dansa de la Clavellinera. Arribada al poble amb els bordons.
 Festa de la Mare de Du de la Misericrdia: festa local que se celebra el 8 de setembre. Cant de l'Aurora, celebraci de missa, ballada de jota de la Fatarella, cantada dels Goigs de la Mare de Du.
 Festa de l'Oli: quinzena de desembre. Festa de recent implantaci que gaudeix d una gran participaci popular. Degustaci d oli nou, amb un esmorzar popular. Jornada de portes obertes a la Cooperativa agrcola. Mostra de productes artesanals i tradicionals.

 Els productes . 
Els productes ms caracterstics de la poblaci sn els segents:

 Oli d oliva: Oli d oliva verge d excellent qualitat. Incls en la DO Terra Alta. Oli produt majoritriament amb olives de la varietat empeltre, caracterstica d aquesta zona. ;
 Vi: Es troba incls en la DO Terra Alta. Les varietats blanques emprades en la seva producci sn la garnatxa, la macabeu i la parellada, i les negres la garnatxa peluda, ull de llebre, garnatxa i carinyena. Sn especialment apreciats els vins rancis.
 Avellana: Producte de gran qualitat i element essencial de la seva gastronomia. Es troba inclosa en la DOP Avellana de Reus.
 Pastes: La pasta ms caracterstica del poble s la coca d avellanes, per tamb cal mencionar els deliciosos panadons, les capsetes, els muntets, els corassons, la coca fina, els ganxets i els pastissets entre d altres.
 Embotits: Cal destacar l elevada qualitat dels derivats del porc degut a la seva conservaci, donat que la Fatarella est a 500 metres d altitud i les condicions per la conservaci d aquests productes sn molt favorables. Entre els derivats del porc destaca la llonganissa que s un dels ms reconeguts, amb un gust lleugerament picant, la botifarra de ceba i la botifarra blanca.

 La gastronomia .
La gastronomia de la Fatarella s rica i variada. Podem ressaltar els plats tpics segents:

 Clotxa: Pa de pags que s omple amb arengada o sardina a la brasa, alls i tomquets escalivats, tamb s hi pot posar botifarra de ceba.
 Romesco: Fetge de porc i cansalada amb una picada i fesols.
 Truita en suc: truita de patata i ceba guisada amb una picada i farina.
 Sardina en suc: Sardina guisada amb ceba i tomquet.

 Llocs d inters turstic .
 Esglsia Parroquial de Sant Andreu;
 Capella de la Mare de Du de la Misericrdia i Mirador de la Terra Alta;
 Ermita de Sant Francisco;
 Ermita de Sant Bertomeu;
 Construccions de pedra en sec (perxes, cabanes, snies, masos, marges);
 La Casa Ecolgica;
 Patrimoni de la Guerra Civil: La Fatarella fou un enclau estratgic localitzat a la rereguarda d un dels principals fronts de la Guerra Civil, per tant podem trobar diferents vestigis de la guerra com ara trinxeres, refugis i diverses construccions situats en diverses zones del terme municipal (Trinxeres de les Devees, Memorial de les Camposines, etc.).

 Rutes turstiques .
 Ruta de Sant Francisco i Ruta dels Miradors;
 Ruta dels perxes;
 Ruta de la Pau. Variant local per la Fatarella;
 Ruta de Sant Bartomeu;
 Ruta de les Snies;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10954" title="L'Estany" nonfiltered="777" processed="771" dbindex="5782">

L'Estany s un municipi de la comarca natural del Moians, oficialment adscrit a la del Bages.

 (2005)




Histria.

La histria del municipi va associada al monestir de Santa Maria de l'Estany. La primera referncia de l'existncia de l'Estany s a un document de l'any 927. El 990 el noble Sendred de Gurb dna l'esglsia de l'Estany a la seu de Vic per s el 1080 quan s'hi fund la congregaci de clergues o canonges de Sant Agust.
El 3 de novembre de 1133 consagra l'esglsia l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer acompanyat del bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el de Girona, Berenguer de Dalmau. El 1264 el monestir s erigit abadia i en va ser el primer abat Ferrer de Calaf. El 1375 la comunitat constava de dotze canonges i dotze beneficiats. Com en molts llocs de Catalunya, l'Estany tamb fou sacsejat pel terratrmol de Catalunya de 1448 que enderroc les voltes de l'esglsia i el campanar. El 1451 en feren les obres de restauraci.

El 1554 l'abat Carles de Cardona man construir la Mina per tal de dessecar l'estany, ja que si era bo per a la caa, l'aigua estancada feia que els insectes escampessin el paludisme. El 1595, per ordre de Felip II, el papa Climent VIII extingeix les "canniques agustinianes" a Espanya i el 1603 la comunitat torna a l'Estany amb carcter de collegiata. El 1775 es produeix l'extinci de la comunitat i l'esglsia passa a ser parrquia, tot i que fins ben modernament ha conservat un carcter especial, amb el ttol d'arxiprestat.

El poble nasqu prop del monestir i, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, tenint la capella de Santa Ceclia pel seu servei religis. La seva dedicaci fou l'agricultura i la ramaderia fins que a principis del segle XX comenaren a arribar petites indstries txtils.

A l'Estany van nixer Josep Tresserras i Molera i Joan Codina Puigsaulens, ambds historiadors locals. Tamb Felip Graugs i Camprodon (1889-1973), insigne poeta mestre en Gai Saber, i Josep Roig i Ginests (1898-1993), notable ceramista.

El 3 de juny de 1931 el monestir s declarat Monument Nacional i el 1966 comencen les obres de restauraci, que s'inauguren el 9 i el 12 d'abril de 1970.

 Demografia .


 ACR Associaci Cultural i Recreativa de l'Estany .

L'ACR es una entitat sense nim de lucre. Organitza la festa dels Patges i Reis, el foc de Sant Joan, la Caminada Popular, i altres activitats durant tot l'any, com una Calotada Popular a l'hivern, i a l'estiu espectacles a la Plaa del Monestir i al Claustre.

 Enllaos  .

L'Estany ACR Associaci Cultural i Recreativa de l'Estany;
L'Estany Club d'Escacs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10989" title="Bandera d'Arts" nonfiltered="778" processed="772" dbindex="5783">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quarterada, els quarters primer i quart vermells i, els segon i tercer grocs, amb la creu negra plena de l'escut de braos de gruix 1/6 de l'alria del drap, al centre.

Histria.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1994.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10991" title="Bandera d'Aviny" nonfiltered="779" processed="773" dbindex="5784">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una creu patent escandinava, i agusada en el vol, groga, amb els braos d'amplada, a la seva part ms estreta, d'1/6 de l'alt de l a bandera.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de gener de 1998.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10993" title="Bandera de Calders" nonfiltered="780" processed="774" dbindex="5785">


La bandera oficial de Calders t el segent blasonament:

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb els tres calders grocs de l'escut disposats simtricament sobre el ter de l'asta; cada calder va inscrit en un quadrat invisible d'1/3 de l'alt de la bandera, i es troben separats per 1/6.

Les figures van desplaades al pal per a que siguin ms visibles.

Histria.
s una bandera herldica amb les armes dels senyors de Calders.

Va ser aprovat el 23 de juliol de 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10995" title="Bandera de Gai" nonfiltered="781" processed="775" dbindex="5786">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor en barra blava clara i groga amb la flor de lisi el muntant blancs de l'escut, tot el conjunt d'altura una meitat de la del drap, a 1/8 de la vora superior i a 1/2 de l'asta; la part inferior amb quatre barres vermelles.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 6 d'abril de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10997" title="Bandera de Monistrol de Calders" nonfiltered="782" processed="776" dbindex="5787">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, la meitat superior groga i la inferior vermella i verda,amb una faixa ondulada blanca, de tres crestes de gruix 1/12 de l'alria del drap, entre les parts vermella i verda.

Histria.

Va ser aprovada el 27 d'octubre de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="10999" title="Bandera de Monistrol de Montserrat" nonfiltered="783" processed="777" dbindex="5788">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb el ter inferior format per dues faixes juxtaposades, blava fosca la primera i groga la segona, i amb tres estrelles blanques de sis puntes, cadascuna de dimetre 1/6 de l'alria del drap; la de dalt a 1/12 de la vora superior i a 1/6 de l'asta, i les de baix a 1/12 de la faixa blava, la primera a 1/18 de l'asta i la segona a 1/9 de la primera.

Histria.

Va ser publicada en el DOGC 23 d'octubre de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11001" title="Bandera de Sant Feliu Sasserra" nonfiltered="784" processed="778" dbindex="5789">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, partida per una faixa angular, primer blanc i segon blau.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11003" title="Bandera de Sria" nonfiltered="785" processed="779" dbindex="5790">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb tres xebrons negres mirant amunt cada un d'amplada 1/6 de l'alt del drap, i separats entre si per 1/12. El primer xebr neix del ter inferior del drapi la punta acaba a una distncia d'1/9 de la part superior del drap.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de novembre de 1991.

Els xebrons representen el Mig Mn, accident geogrfic de la zona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11052" title="Escut d'Arts" nonfiltered="786" processed="780" dbindex="5791">


L'escut oficial d'Arts t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r. i 4t. de gules, una clau d'or posada en pal amb la dent a baix i mirant cap endins la del 1r. quarter i cap enfora la del 4t.; 2n. i 3r. d'or, un bcul de bisbe de porpra posat en pal; ressaltant sobre el tot de la partici una creu plena de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 19 d'octubre de 1993.

La creu central s el senyal tradicional de la vila, i les claus i els bculs alludeixen al fet que Arts va pertnyer als bisbes de Sant Pere de Vic. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11053" title="Escut d'Aviny" nonfiltered="787" processed="781" dbindex="5792">


L'escut oficial d'Aviny t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una creu llatina patent amb el peu agusat d'or de l'extrem dels braos de la qual pengen una Alfa al destre i una Omega al sinistra ambdues d'or, acostades de dos rams d'or al seu peu. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de juliol de 1997.

La creu s el senyal tradicional del poble, juntament amb l'alfa i l'omega que simbolitzen Crist com l'origen i el final de tot. El ram s un element parlant que alludeix al nom del poble en una etimologia popular, que deriva Aviny de "vinya".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11054" title="Escut de Balsareny" nonfiltered="788" processed="782" dbindex="5793">


L'escut oficial de Balsareny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un riu d'atzur en forma de cinta ondada sostenint un mont de sable somat d'un castell obert de sinople, i acompanyat d'un lle de gules coronat a l'antiga d'or i armat de sable a cada costat. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

S'hi veu el castell de Balsareny, damunt d'un tur vora el Llobregat. El poble fou el centre d'una baronia, adquirida el 1281 per Ramon de Peguera (les armes dels Peguera, un lle coronat de gules damunt camper d'argent, apareixen a banda i banda del castell). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11057" title="Escut de Calders" nonfiltered="789" processed="783" dbindex="5794">


L'escut oficial de Calders t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 3 calderes d'or posades 2.1. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de desembre de 1985.

Armes parlants allusives al nom de la localitat: les tres calderes sn tamb les armes dels Calders, senyors del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11058" title="Escut de Calls" nonfiltered="790" processed="784" dbindex="5795">


L'escut oficial de Calls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell obert d'or somat d'una creu llatina de gules perfilada d'or. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de desembre de 1997.

S'hi veu el castell Gotmar (tamb anomenat el Castellet), que es remunta a l'any 883; la corona recorda que els senyors del castell van esdevenir marquesos el 1708. La creu s un senyal religis tradicional del poble, i est situada damunt el castell perqu recorda l'antic penell que hi havia sobre la torre. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11059" title="Escut de Castellgal" nonfiltered="791" processed="785" dbindex="5796">


L'escut oficial de Castellgal t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'argent obert somat d'un gall d'or. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.

Va ser aprovat el 3 d'octubre del 2002.

Armes parlants relatives al nom del poble: s'hi representen el castell de Castellgal (segle IX), que pertanyia a la Corona, i un gall. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11060" title="Escut de Castellnou de Bages" nonfiltered="792" processed="786" dbindex="5797">


L'escut oficial de Castellnou de Bages t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un lle d'or lampassat i armat de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 d'abril de 1989.

El lle s un senyal tradicional que ja apareix en els escuts del poble almenys des de 1876, per es desconeix quina relaci t amb la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11061" title="Escut de Fonollosa" nonfiltered="793" processed="787" dbindex="5798">


L'escut oficial de Fonollosa t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una creu del Calvari angulada de 4 claus s'or, acompanyada de 2 cards de 3 flors d'or, un a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de desembre de 1986.

La creu s un senyal tradicional i fa referncia a la Santa Creu, a qui el poble t dedicada l'esglsia parroquial. Els cards d'or sobre camper de gules provenen de les armes parlants dels Cardona, senyors del castell de Fals, dins el municipi de Fonollosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11062" title="Escut de Gai" nonfiltered="794" processed="788" dbindex="5799">


L'escut oficial de Gai t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un muntant d'argent sobremuntat d'una flor de lis d'argent; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de maig de 1997 i publicat en el DOGC el 18 de juny del mateix any.

El muntant i la flor de lis sn un dels atributs de la Verge Maria, patrona del poble, i els quatre pals recorden la jurisdicci comtal-reial sobre la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11063" title="Escut de Marganell" nonfiltered="795" processed="789" dbindex="5800">


L'escut oficial de Marganell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una arpa d'or acompanyada de 3 cdols malordenats d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de juliol de 1996.

L'arpa simbolitza Santa Ceclia de Montserrat, abadia que ha estat el centre tradicional del municipi; de fet, aquest era l'antic nom oficial de Marganell. Els cdols alludeixen al martiri de sant Esteve, patr del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11064" title="Escut de Monistrol de Montserrat" nonfiltered="796" processed="790" dbindex="5801">


L'escut oficial de Monistrol de Montserrat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mont de 7 penyes d'or movent de la punta carregat d'un mn d'atzur creuat de sable i cintrat d'argent, somat d'una serra d'or i sobremuntat de 3 estrelles de 6 puntes d'argent malordenades. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 11 de febrer de 1988.

El mn i el mont serrat sn senyals parlants relatius al nom de la vila; les estrelles sn un senyal tradicional. La presncia de les armes de Montserrat s'explica perqu els abats del monestir van ser senyors de la vila fins a 1363; a ms, el monestir mateix s'aixeca al terme municipal de Monistrol. 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11065" title="Escut de Monistrol de Calders" nonfiltered="797" processed="791" dbindex="5802">


L'escut oficial de Monistrol de Calders t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta somat d'un sol ixent de gules i carregat d'una faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de setembre de 1996.

La faixa ondada representa la riera de Calders, i el mont s un senyal parlant allusiu a una part del nom del poble. Monistrol va pertnyer a Calders fins a 1934, any en qu va obtenir l'autonomia municipal, i el sol simbolitza "l'alba en la llibertat del municipi".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11066" title="Escut de Navs" nonfiltered="798" processed="792" dbindex="5803">


L'escut oficial de Navs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una custdia amb l'hostia d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 25 d'abril de 1997.

La custdia s un senyal tradicional i fa referncia al Sant Sagrament, venerat amb devoci a l'esglsia de Castelladral, que fou el cap del municipi al segle XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11067" title="Escut de Sallent" nonfiltered="799" processed="793" dbindex="5804">


L'escut oficial de Sallent t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un pont gtic de 5 ulls d'or movent de la punta acompanyat al cap de 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent en barra, sobremuntades d'una mitra d'argent creuada d'or amb les nfules tamb d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 15 de mar de 1984.

El senyal tradicional ha estat sempre el pont de la Vila, gtic, sobre el Llobregat. El castell de Sallent va pertnyer als bisbes de Sant Pere de Vic de 1246 a 1812, i aix s simbolitzat per la mitra i les claus. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11068" title="Escut de Sant Joan de Vilatorrada" nonfiltered="800" processed="794" dbindex="5805">


L'escut oficial de Sant Joan de Vilatorrada t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 torres, la de la dreta d'or tancada de gules, i la de la sinistra d'argent tancada de sable, acompanyades en cap d'una corona reial d'or ressaltant sobre un ceptre tamb d'or posat en barra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 de febrer de 1984.

El poble va nixer a la frontera de la Catalunya Vella amb les terres musulmanes, per aix aquest territori era ple de torres de guaita. Aquest s el significat de Vilatorrada: vila torrejada. Per tant, les armes sn parlants. Les torres sn dues, simbolitzant les principals localitats del municipi: Sant Joan de Vilatorrada (la capital actual) i Sant Mart de Torroella (la capital anterior i tradicional, amb el nom Torroella que tamb vol dir torre petita). La corona reial i el ceptre sn els atributs de la Verge Maria, patrona de Joncadella, l'altre poble principal del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11069" title="Escut de Sant Feliu Sasserra" nonfiltered="801" processed="795" dbindex="5806">


L'escut oficial de Sant Feliu Sasserra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una serra d'or amb la fulla d'argent; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 d'octubre de 1990.

La serra s un senyal parlant relatiu al nom del poble. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden la jurisdicci de la Corona sobre la sots-vegueria del Lluans, la capital de la qual fou Sant Feliu Sasserra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11070" title="Escut de Sant Mateu de Bages" nonfiltered="802" processed="796" dbindex="5807">


L'escut oficial de Sant Mateu de Bages t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un cap de jove d'argent nimbat d'or ixent d'un vol abaixat d'argent i un llibre obert d'or carregat de les lletres L i G de sable, una a cada pgina, ressaltant de sota del cap, acompanyat a la punta d'un card de 3 flors d'or i d'una crvola d'argent posats en faixa: el peu d'argent, un lle de gules coronat d'or i armat de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de novembre de 1985.

L'ngel amb el llibre simbolitza sant Mateu evangelista, patr del poble, com a autor de la Sagrada Escriptura (amb les lletres L i G, inicials de "Liber Generationis"). El castell de la localitat, del segle XI, va pertnyer des del segle XIII als Boixadors (famlia representada per les seves armes, una crvola d'argent en camper de gules), i ms tard als Cardona (representats pel card d'or en camper de gules tret de les seves armes parlants) i als Peguera (simbolitzats per les seves armes, un lle coronat de gules sobre camper d'argent). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11071" title="Escut de Sant Salvador de Guardiola" nonfiltered="803" processed="797" dbindex="5808">


L'escut oficial de Sant Salvador de Guardiola t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mn d'or cintrat de gules i creuat d'una creu grega patent d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de maig de 1983.

El mn s l'atribut de sant Salvador, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11072" title="Escut de Santa Maria d'Ol" nonfiltered="804" processed="798" dbindex="5809">


L'escut oficial de Santa Maria d'Ol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una rosa de gules botonada d'or, barbada, tijada i fullada de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de desembre de 1991.

La rosa s el senyal tradicional de les armes del poble, i s un senyal parlant (pel que fa a la seva "olor") relatiu al nom Ol. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11073" title="Escut de Santpedor" nonfiltered="805" processed="799" dbindex="5810">


L'escut oficial de Santpedor t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de sinople, 2 claus en pal amb les dents a dalt i adossades, la de la destra d'or i la de la sinistra d'argent; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila..

Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1995.

Les claus sn l'atribut de  sant Pere, patr de la vila; el nom de Santpedor s una evoluci de Sant Pere d'Or (per la localitat hi passa el riu d'Or). Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la poblaci, que tenia el privilegi d'enviar un delegat al Parlament i era un "carrer de Barcelona", per concessi de Mart I l'any 1400.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11074" title="Escut de Sria" nonfiltered="806" processed="800" dbindex="5811">


L'escut oficial de Sria t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una palmera de sinople ixent del superior de 3 xebrons de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de maig de 1990.

La palmera s l'atribut de sant Cristfol, patr de la vila, i els tres xebrons simbolitzen l'indret anomenat el Mig-mn, terreny excavat pel Cardener al nord-oest de la poblaci, que va fer aflorar la falla de Sria i va posar al descobert el guix i la sal potssica del subsl, recursos encara molt importants per a l'economia del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11075" title="Escut de Talamanca" nonfiltered="807" processed="801" dbindex="5812">


L'escut oficial de Talamanca t el segent blasonament:

Escut caironat: losanjat d'argent i de sinople. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 22 d'octubre de 1993.

El losanjat d'argent i de sinople sn les armes dels Talamanca, senyors del castell del poble (segle X, ara en runes), que va esdevenir el centre d'una baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11076" title="Escut del Pont de Vilomara i Rocafort" nonfiltered="808" processed="802" dbindex="5813">


L'escut oficial del Pont de Vilomara i Rocafort t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'argent, 3 rocs d'atzur malordenats; 2n. de gules, un pont gtic d'or de 9 arcs movent de la punta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de maig de 1984.

La primera partici correspon a les armes parlants dels Rocafort, senyors del poble que tradicionalment ha estat el cap del municipi, per que actualment s'ha vist mpliament superat pel Pont de Vilomara, poblaci industrial creada al final del segle XIX prop de l'antic pont gtic (segle XIII) sobre el Llobregat. T nou arcs i es veu representat a la segona partici de l'escut, on simbolitza la nova capital del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11081" title="Magnitud fsica" nonfiltered="809" processed="803" dbindex="5814">
Una magnitud fsica s qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del clcul matemtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nmero i, generalment, una unitat de mesura.

Per exemple, la massa i la longitud sn magnituds que s'expressen respectivament en quilograms i metres (o en mltiples d'aquestes unitats de base), per tamb hi ha magnituds com l'ndex de refracci que sn adimensionals. Altres exemples de magnituds fsiques serien: el volum, la temperatura, la fora, la pressi, la resistncia elctrica, la la densitat de corrent, la capacitncia o la intensitat lluminosa, etc. Les magnituds fsiques poden ser escalars (com la massa) , vectorials (com una fora) o tensorials (com el camp electromagntic a la relativitat especial). 

Hi ha una srie de magnituds fsiques de base que sn definides sense l'ajut d'altres magnituds, seria el cas de les unitats de base del Sistema Internacional:
 Longitud: metre;
 Massa: quilogram;
 Temps: segon;
 Corrent elctric: ampere;
 Temperatura: kelvin;
 Quantitat de matria: mol;
 Intensitat lluminosa: candela;

A partir d'aquestes unitats de base es defineixen altres de derivades, alguns exemples d'unitats derivades del Sistema Internacional serien:

 Fora: newton =  ;
 Crrega elctrica: coulomb = ampere x segon =;
 Temperatura = Grau Celsius = ;

La suma o resta de valors noms s possible si es refereixen a la mateixa magnitud, per s possible multiplicar i dividir magnituds diferents, i en aquest cas s'obtindr una nova magnitud derivada de les altres dues. Per exemple, la velocitat surt de la divisi de la longitud pel temps. Tericament existiria un nombre illimitat de magnituds per a la prctica noms s'en utilitza un nombre redut. El domini de la fsica que tracta de les relacions entre les magnituds fsiques s l'anlisi dimensional.

 Vegeu tamb.
 Mesura;
 Unitat de mesura;
 Sistema Internacional d'Unitats;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11082" title="Anlisi dimensional" nonfiltered="810" processed="804" dbindex="5815">
L' anlisi dimensional s una eina matemtica, utilitzada sovint en fsica, qumica i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mnim de parmetres essencials. Dos sistemes que tinguin els mateixos parmetres essencials es poden considerar similars, i es poden estudiar conjuntament.

La dimensi o magnitud d'una quantitat fsica s el tipus d'unitat necessria per expressar aquesta quantitat. Per exemple, la dimensi de la velocitat lineal s distancia/temps, i la dimensi de la fora s massadistancia/temps. En mecnica, qualsevol dimensi es pot expressar en termes de longitud (o distncia), temps i massa, o b en termes de fora, longitud i massa. La tria d'un o altre conjunt d'unitats fonamentals dependr del sistema que s'estudi. En ambds casos, qualsevol unitat s expressable en funcio d'un producte de potncies (que poden ser fraccionals) de les unitats fonamentals, i el conjunt d'unitats forma un grup multiplicatiu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11088" title="Bruc" nonfiltered="811" processed="805" dbindex="5816">


El bruc (Erica) s un tipus d'arbust de les ericcies.

Els ms comuns als Pasos Catalans sn:
bruc d'hivern o xiprell, com sobre sls calcaris.
bruc boal, com sobre sols silcics.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11090" title="Llacuna (desambiguaci)" nonfiltered="812" processed="806" dbindex="5817">


 La Llacuna, municipi de la comarca de l'Anoia.
 Llacuna, extensi natural d'aigua estancada.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11101" title="Radi covalent" nonfiltered="813" processed="807" dbindex="5818">
En qumica, es denomina radi covalent a la meitat de la distncia entre dos toms iguals que formen un enlla covalent. Normalment s'expressa en picmetres (pm) o ngstroms ().

Articles relacionats.
Radi inic;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11102" title="Triti" nonfiltered="814" processed="808" dbindex="5819">


El triti, T o 3H  es un dels istops de l'hidrogen. A diferencia de la resta d'elements qumics, els istops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera especfica: aix es parla de proti (H), fent referncia a l'istop ms com, compost per un sol prot; de deuteri (D), istop que cont un prot, i un neutr; o de triti, que t un prot i dos neutrons.

Aix doncs, com que cada prot pesa aproximadament una uma (Unitat de massa atmica), el triti t una massa d'unes tres uma.

Origen.
El triti es forma de manera natural, per l'efecte dels raigs csmics sobre l'atmosfera. La reacci ms important d'aquest procs natural, es dona quan un neutr rpid interacciona amb el nitrogen atmosfric:

;

Degut a que el triti t un perode de semidesintegraci relativament curt, el triti produit a l'atmosfera no s'acumula durant perodes geolgics i la seva abundncia natural s negligible. Tamb se sintetitza de manera industrial, en reactors nuclears per activaci neutrnica del liti-6.

;

Tamb es genera triti en reactors moderats per aigua pesada, quan el deuteri captura un neutr, per s un procs minoritari que noms s til industrialment en reactors amb un gran flux de neutrons. El triti tamb es pot produir per captura neutrnica del bor-10.

Aplicacions.
 El triti, produt en reactors nuclears, s'utilitza per a construir bombes d'hidrogen. Tamb s sovint usat com a marcador qumic en laboratoris, i com a font de radiaci en pintures lluminoses.

Els electrons emesos per petites quantitats de Triti, provoquen que el fsfor brilli en la foscor. Aix permet la construcci de dispositius auto illuminats (trasers) utilitzats en rellotges i senyals d'emergncia. En alguns pasos, s'usa per a fabricar clauers que brillen en la foscor. Tamb s'utilitza en l'industria armamentstica, per a millorar la visibilitat en visors per a rifles, on abans s'utilitzava el radi, actualment prohibit, per a provocar cncer d's.

La timidina amb triti, s'usa en assaigs de proliferaci cellular. Aquest nuclesid s'incorpora en l'ADN de les cllules a mesura que es replica durant la divisi cellular. L'xit de la proliferaci cellular, es pot determinar per la radioactivitat de la mostra.

Histria.
El triti, va ser predit a finals de la dcada del 1920 per Walter Russell, usant la seva taula peridica "espiral". El 1934, Ernest Rutherford, treballant amb Mark Oliphant i Paul Harteck foren els primers a obtenir-lo a partir del deuteri, tot i que foren incapaos d'allar-lo. El primer a allar-lo fou Luis Alvarez, qui dedu tamb que el triti havia de ser radioactiu. W.F. Libby descobr que el triti es podia usar per a la dataci isotpica de l'aigua, i per extensi de mostres geolgiques i de vins.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11105" title="Mancor de la Vall" nonfiltered="815" processed="809" dbindex="5820">


Mancor de la Vall s una vila i municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb els municipis d'Alar, Escorca, Selva i Lloseta.

Enllaos externs.

Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina de l'Ajuntament;
L'altra pgina de l'ajuntament;
Guia de Mallorca: Mancor de la Vall;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11109" title="Forja" nonfiltered="816" processed="810" dbindex="5821">


La forja s la tcnica emprada pel forjador, o ferrer, consistent en donar forma al metall per mitj del foc i del martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga.

Bsicament una forja cont una llar, (fornal), per escalfar els metalls (normalment acer o ferro), una enclusa, i  un cossi (en el qual es pot refredar rpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per agafar el metall calent, i martells per colpejar-lo. Normalment es realitza treballant els metalls en calent, car en calent solen ser ms plstics, s a dir ms deformables.



La forja treballa el metall per deformaci plstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc. ),  i del procs pel que es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fundici).

Antigament aquesta tcnica era realitzada a cops de martell. El metall, era escalfat en la fornal, agafat amb ajut de tenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpejat pel ferrer.

Les operacions ms comuns que es realitzaven, eren:
Adrear o aplanar peces deformades.
Estirar peces: A partir d'un material de certes dimensions, aquest s aprimat a cops.
Reblar: Consisteix en fer cabotes a objectes o a unir peces per mitj dels reblons.
Foradar: s fer forats de mides considerables, amb ajut de punxons o motlles simples.
Doblegar: s conformar una pea en angle.
Corbar: Converteix una pea recta, en una corba. Per exemple una ferradura de cavall.
Soldar: Antigament dues peces a soldar, eren escalfades juntes fins a temperatures suficientment altes per a que tornessin el metall pasts. S'ajuntaven sobre l'enclusa i es colpejaven suaument, quedant soldades.

Ms modernament, el forjat lleuger es fa amb ajut de mquines. La ms emprada s el martinet o martell mecnic, mogut generalment amb motor elctric, encara que tamb poden ser moguts amb energia pneumtica.

Quan el forjat s de grans peces, s'empren premses hidruliques i les peces sn mogudes amb ajut de grues de pont.

Si el forjat s'aplica a peces de srie, es realitza amb estampes. L'estampaci es pot realitzar en fred o en calent i consisteix en deformar una pea entre dos motlles complementaris que sn comprimits l'un vers l'altre amb la pea a estampar collocada al mig. Aquesta operaci, es fa sempre amb premses.

Enllaos externs.
 Animaci que mostra el procs de forjat.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11111" title="Punt de fusi" nonfiltered="817" processed="811" dbindex="5822">
El punt de fusi d'un material s la temperatura a la qual aquest material comena a canviar el seu estat de slid a lquid; s a dir, s el punt en qu les seves molcules  adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elctrics i s'escampen lliurement.

Quan considerem la temperatura del canvi invers, de lquid a slid, ens referim al "punt de congelaci". 

A diferncia del punt d'ebullici, el punt de fusi s fins a cert punt independent de la pressi.

 Exemples .
 Aigua: 273 K (0 C);
 Mercuri: 234,32 K (-38,83 C);
 Grafit: 4.241 K (3.948 C) (s el material amb el punt de fusi ms alt);
 Coure: 1.357,6 K (1.081,45 C);

 Vegeu tamb .
 Congelaci;
 Estat de la matria;
 Punt triple;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11119" title="Nyu" nonfiltered="818" processed="812" dbindex="5824">


El nyu s un antlop d'frica del Sud. Pertanyen al gnere Connochaetes, que noms inclou dues espcies, el nyu negre Connochaetes gnou i el nyu blau Connochaetes gnou. El gnere pertany a la famlia dels bvids.

 Enllaos Externs .

Imatges del nyu;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11121" title="Poledre regular" nonfiltered="819" processed="813" dbindex="5825">
Un poledre regular, poledre platnic o slid platnic s un poledre, les cares del qual sn polgons regulars iguals i que formen entre elles angles diedres iguals. Aix, totes les seves arestes mesuren igual. L'adjectiu platnic es deu al fet de qu el matemtic Plat en desxifrs algunes caracterstiques.

N hi ha 5 de diferents:
Tetredre, amb quatre cares triangulars i quatre vrtexs.
Cub o hexedre, amb sis cares quadrades i vuit vrtexs.
Octedre, amb vuit cares triangulars i sis vrtexs.
Dodecedre, amb dotze cares pentagonals i vint vrtexs.
Icosedre, amb vint cares triangulars i dotze vrtexs.

Els grecs ja els coneixien i els van associar amb elements de la natura. El tetredre era el foc, per la seva forma i pel fet que fos el ms lleuger i simple de tots els poledres. El cub o hexedre era la terra per la seva estabilitat i rigidesa. L'octedre era l'aire. L'icosedre era l'aigua, per la seva forma quasi rodona que simbolitzs la fludesa quan rods. I el que restava, el dodecedre l'element del cosmos, l'univers, per la ra que era l'element dels dus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11126" title="Superfcie" nonfiltered="820" processed="814" dbindex="5826">

Aquest article tracta de la superfcie com a concepte matemtic; vegeu rea sobre la mesura de superfcies.
----
En matemtica, una superfcie s una varietat diferenciable en dues dimensions. En l'espai tridimensional, les superfcies tenen sentit com a fronteres entre objectes tridimensionals slids. Alguns tipus de superfcies amb diferents propietats matemtiques sn:
 pla ;
 esfera ;
 superfcie cnica;
 superfcie cilndrica;

Parlar de la superfcie d'un objecte fluid, com una gota de pluja o una bombolla de sab, es una idealitzaci. Per parlar de la superfcie d'un floc de neu, que t una estructura molt intricada, s'ha d'anar ms enll de la simple definici matemtica. Per conixer la natura de superfcies reals consulteu tensi superficial, qumica superficial i energia superficial.

Articles relacionats.
Llista de pasos per superfcie;

Enllaos externs.
 Galeria de superfcies matemtiques ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11128" title="Diner" nonfiltered="821" processed="815" dbindex="5827">

Pel que fa a l'antiga moneda d'aquest nom, vegeu Diner (moneda).;

El diner s un mitj d'intercanvi de mercaderies. s a dir, el diner, o diners, es pot intercanviar per qualsevol tipus de b material o servei. En general, cal que all que es fa servir com a diner sigui escs, b perqu s'utilitza un b naturalment escs, com l'or o d'altres metalls preciosos, o b perqu es fa artificialment escs, com seria el cas de les monedes i bitllets de banc.

En l'actualitat, el diner s una abstracci, almenys en les societats industrialitzades. La major part de la reserva monetria d'un pas no existeix fsicament, sin com a entitat comptable. Les monedes i els bitllets (el diner en efectiu) sn el tipus de diner fsic ms habitual avui en dia, tot i que materials com l'or o l'argent encara mantenen les propietats essencials del diner. A principis del segle XXI, l'us de diner electrnic (targetes de crdit o dbit) s cada vegada ms freqent als pasos industrialitzats.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11148" title="Electr volt" nonfiltered="822" processed="816" dbindex="5828">
Un electr volt (smbol: eV)  a vegades electronvolt, que tamb s correcte  s la quantitat d'energia adquirida per un electr lliure en travessar un camp electrosttic amb una diferncia de potencial d'un volt. s una unitat d'energia.

 1 eV = 1.602176462   10-19 J.

No s una unitat del SI, per est acceptada per ser utilitzada amb unitats del SI.
 
Com que l'electr volt s una quantitat molt petita, sovint s'utilitzen els seus mltiples que sn:

El quiloelectr volt: 1 keV = 103 eV;
El megaeletr volt: 1 MeV = 106 eV;
El gigaelectr volt: 1 GeV = 109 eV;
El teraelectr volt: 1 TeV = 1012 eV;

 Utilitzar l'electr volt per a mesurar massa .
Albert Einstein descobr que l'energia s equivalent a la massa, i ho express en la famosa frmula: E = m c . Per aix, la fsica de partcules usa l'eV/c  com a unitat de massa, amb l'avantatge que la conversi entre massa i energia s trivial.

Per exemple, un electr i un positr, cadascun amb una massa de 511 keV/c  (aquesta massa no s la mateixa que la del prot), poden aniquilar-se generant una energia de 1,022 MeV. 

1 eV/c  = 1.783   10-36 kg;
1 keV/c  = 1.783   10-33 kg;
1 MeV/c  = 1.783   10-30 kg;
1 GeV/c  = 1.783   10-27 kg;

 Electr volts i energia cintica .
Una tpica molcula atmosfrica, t una energia d'aproximadament 0,03 eV, i les partcules en una explosi nuclear tenen energies d'entre 0,3 a 3 MeV.

Per a saber la temperatura d'una partcula en Kelvins, a partir de la seva energia en electr volts, cal multiplicar-la per 11,605 (veure la Constant de Boltzmann).

Bibliografia.
Diccionari de la llengua catalana, dirigit per Jess Giralt i Radigales, Enciclopdia Catalana, Barcelona 2002.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11153" title="Observaci" nonfiltered="823" processed="817" dbindex="5829">
L'observaci s una de les manifestacions, junt amb l'experimentaci del mtode cientfic, o verificaci emprica. Ambdues sn complementries, encara que hi ha cincies basades en una d'aquestes dues nicament. Aix, l'astronomia s el paradigma de les cincies basades en l'observaci, car l'objecte dels seus estudis no pot ser dut a un laboratori.

L'observaci consisteix en la mesura i el registre dels fets observables, segons el mtode cientfic i, per tant, per mitj d'instruments cientfics.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11154" title="Experimentaci" nonfiltered="824" processed="818" dbindex="5830">
L' experimentaci, s l'aplicaci del mtode cientfic a la comprovaci de les hiptesis de treball, en les condicions controlades del laboratori. D'aquesta manera canviant la presncia, o  la intensitat d'aquells fenmens que es consideren causes, es pot verificar que produeixen els efectes prevists en una hiptesi. El registre i la mesura de les causes, i dels efectes, per mitj d'instruments cientfics donen lloc a la verificaci de una hiptesi, i per tant als teoremes. Mentre que l'observaci ha d'esperar la producci espontnia d'un fenomen, l'experimentaci permet reproduir els efectes, produint les causes adients al laboratori, la qual cosa posa a l'abast de tothom la verificaci dels teoremes. Aquesta  proposici s la base del mtode empric: aix s, un teorema pot ser comprovat per tothom si se segueix, en els experiments, el  mtode cientfic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11155" title="Acci" nonfiltered="825" processed="819" dbindex="5831">

En Economia, les accions sn ttols de propietat d'una part del capital d'una empresa. El tipus d'empreses que tenen el seu capital representat per accions sn les anomenades Societats Annimes.

La possessi d'una acci dna drets poltics i econmics. Els drets poltics sn aquells que permeten influir en la empresa (dret de vot a les juntes generals quan el nombre d'accions es correspon amb la quantitat mnima estipulada en els estatuts, i dret preferent per participar d'ampliacions de capital). Els drets econmics sn bsicament la percepci de dividends i el dret a rebre part del patrimoni de la societat en cas de liquidaci.

Tipus d'accions:

 Ordinria: les que s'emeten regularment;
 Preferent: s'emeten amb privilegis o limitacions especfiques;
 Nominativa: inclouen el nom del titular;
 Al portador: el portador de l'acci es considerat el titular;
 Accions noves: accions que s'han ems recentment (gaudeixen dels drets politics per no dels econmics);
 Accions velles: accions que tenen accions noves per davant (gaudeixen dels drets politics i econmics);

Es parla del valor comptable, nominal, liquidatiu i la cotitzaci d'una acci.

Enllaos externs. 	 
L'acci ms antiga conservada;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11156" title="Estat de la matria" nonfiltered="826" processed="820" dbindex="5832">


En fsica i en Qumica, un estat de la matria, o fases, correspon de fet a una srie d'estats macroscpics, que tenen un conjunt de propietats fsiques i qumiques relativament uniformes (densitat, estructura cristallina, index de refracci, ...). 


Estat slid.

Mantenint constant la pressi, a baixa temperatura els cossos es presenten en forma slida de manera que els toms es troben entrellaats formant generalment estructures cristallines, aix confereix al cos la capacitat de suportar forces sense deformaci aparent. Sn, per tant, agregats generalment rgids, durs i resistents. L'estat slid presenta les segents caracterstiques:

 Fora de cohesi (atracci).

 Vibraci.

 T forma prpia.

 Els slids no es poden comprimir.

 Resistents a fragmentar-se.

 Volum definit.

 Pot ser orgnic o inorgnic.

 Tenen una densitat alta;

Estat lquid.

Incrementant la temperatura el slid es va "descomponent" fins a desaparixer l'estructura cristallina arribant a l'estat lquid, la caracterstica principal del qual s la capacitat de fluir i adaptar-se a la forma del recipient que el cont. En aquest cas, encara existeix un cert lligam entre els toms del cos, encara que de molta menor intensitat que en el cas dels slids. L'estat lquid presenta les segents caracterstiques:

 Fora de cohesi menor (regular);

 Moviment-energia cintica.

 Sense forma definida.

 Pren el volum de l'envs que el cont.

 En fred es comprimeix, exceptuant l'aigua.

 Possex fludesa.

 Pot presentar fenomen de difusi.

Estat gass.

Finalment, incrementant encara ms la temperatura s'arriba a l'estat gass. Els toms o molcules del gas es troben virtualment lliures de manera que sn capaos d'ocupar tot l'espai del recipient que el cont, encara que seria millor dir que es distribux o reparteix per tot l'espai disponible. L'estat gass presenta les segents caracterstiques:

 Fora de cohesi gaireb nulla.

 Sense forma definida.

 Sense volum definit.

 Es pot comprimir fcilment.

 Exerceix pressi sobre les parets del recipient que els cont.

 Els gasos es mouen amb llibertat.

Plasma.

Al plasma se l'anomena tamb "el quart estat de la matria", a ms dels tres "clssics", slid, lquid i gas. s un gas en el qual els toms s'han trencat, i que est format per electrons negatius i per ions positius, toms que han perdut electrons i han quedat amb una crrega elctrica positiva i que estan movent-se lliurement.

A diferncia dels gasos freds (p.e. l'aire a la temperatura ambient), els plasmes conduxen l'electricitat i sn fortament influts pels camps magntics. El llum fluorescent, molt utilitzat en la llar i en el treball, cont plasma (el seu component principal s el vapor de mercuri) que escalfa i agita l'electricitat, mitjanant la lnia de fora a la qual est connectada el llum. La lnia fa positiu elctricament a un extrem i l'altre negatiu causa que els ions (+) s'accelerin cap a l'extrem (-), i que els electrons (-) vagin cap a l'extrem (+). Les partcules accelerades guanyen energia, collideixen amb els toms, expulsen electrons addicionals i aix mantenen el plasma, fins i tot encara que es recombinin partcules. Les collisions tamb fan que els toms emetin llum i, de fet, aquesta forma de llum s ms eficient que els llums tradicionals. Els rtols de ne i les llums urbanes funcionen per un principi similar i tamb s'usen en electrnica.

Condensat de Bose-Einstein.

Un altre estat de la matria s el condensat de Bose-Einstein (CBE), predit en 1924 per Satyendra Nath Bose i Albert Einstein, i obtingut en 1995 (els fsics Eric A. Cornell, Carl I. Wieman i Wolfgang Ketterle van compartir el Premi Nobel de Fsica de l'any 2001 per aquest fet). Aquest estat s'aconsegueix a temperatures properes al zero absolut i es caracteritza perqu tots els toms es troben en el mateix lloc, formant un supertom.

Altres estats de la matria.

Existeixen altres possibles estats de la matria; alguns d'aquests noms existeixen sota condicions extremes, com en l'interior d'estrelles mortes, o al comenament de l'Univers, desprs del Big Bang:

 Fluids supercrtics;

 Superfluid;

 Superslid;

 Matria degenerada;

 Matria fortament simtrica;

 Matria feblement simtrica;

 Condensat ferminic;

 Plasma quark-glu;

 Matria estranya o matria de quarks ;

Canvis d'estat.

Per a cada element o compost qumic existeixen unes determinades condicions de pressi i temperatura a les quals es produxen els canvis d'estat, havent d'interpretar-se, quan es fa referncia nicament a la temperatura de canvi d'estat, que aquesta es refereix a la pressi de 1 atm (la pressi atmosfrica). D'aquesta manera, en condicions normals (pressi atmosfrica i 20 C) hi ha composts tant en estat slid com lquid i gass.



Vegeu tamb.
 Punt triple;
 Punt crtic;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11158" title="Nature" nonfiltered="827" processed="821" dbindex="5833">

Nature s una de les revistes cientfiques ms antigues i famoses. El seu primer nmero va sortir el 4 de novembre de 1869. A diferncia d'altres revistes, no est especialitzada en cap camp en concret, i publica articles de temes molt diversos, encara que la seva principal rea s la biologia. El seu principal competidor s la revista Science.

Amb una periodicitat setmanal, Nature s una publicaci de la companyia Nature Publishing Group subsidiria de Macmillan Puiblishers, al Regne Unit. Nature t oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tquio, Pars, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels pasos industrialitzats. L'editorial publica tamb diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods, Nature Structural i Molecular Biology entre d'altres.

La revista s llegida per cientfics i investigadors de tot el mn sent la major part dels articles exposicions de treballs d'investigaci molt tcnics. No obstant aix tamb inclou editorials i notcies cientfiques de carcter general aix com articles sobre poltica cientfica en diferents pasos crtiques de llibres tcnics i de divulgaci i articles sobre la histria i el futur d'algunes disciplines cientfiques.

Per a la majoria dels cientfics publicar a Nature constitux una marca de prestigi. La revista rebutja entorn del 95% dels articles que li sn enviats ("peer review"). Els articles publicats apareixen en ocasions ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en primera lnia de la investigaci cientfica. Alguns articles famosos publicats a Nature han estat:
El descobriment de l'estructura de doble hlix de l'ADN per James Watson i Francis Crick el 1953.
El descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi per Major i Queloz el 1995.

Els articles publicats a Nature se sotmeten a un rigors sistema d'arbitratge per experts internacionals en l'rea als quals la revista demana la seva opini sobre els articles enviats. En casos dubtosos alguns dels experiments sn repetits per altres cientfics confidencialment abans de la publicaci. Els editors de la revista realitzen tamb una important filtraci determinant si l'article s o no d'inters general i si est o no entre els temes d'inters cientfics superior. Tot i tots aquests filtres alguns articles publicats per la revista van constituir famosos escndols en demostrar-se la falsedat dels resultats presentats. Alguns exemples sn els casos de la memria de l'aigua o la fusi freda.

L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats juntament amb la revista "Science".

Enllaos externs.
 Pgina web de Nature  ;
Nature Clinical Practice Oncology ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11159" title="Lgica" nonfiltered="828" processed="822" dbindex="5834">
En general,  la Lgica (terme que prov del grec clssic       logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicaci, ra o principi) s l'estudi dels sistemes de raonament correcte, s a dir, dels sistemes de raonament que un sser racional podria utilitzar per raonar. La Lgica s'ocupa de determinar quines formes d'inferncia i de demostraci sn vlides i quines no, i per tal de fer-ho la noci central que estudia s la de conseqncia lgica.

Com a cincia formal, la Lgica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a travs de l'estudi de sistemes formals d'inferncia com a travs de l'estudi directe del raonament en llenguatge natural. Els temes involucrats en aquests estudis inclouen les fallcies, les paradoxes, la inducci, la causalitat, el raonament amb probabilitat, el raonament amb vaguetat i imprecisi, entre d'altres.
Tradicionalment, la Lgica s'ha considerat una branca de la Filosofia. Sota el nom de Dialctica i juntament amb la Gramtica i la Retrica, configurava el trivi en el sistema d'estudis medievals. Des de mitjans del segle XIX, la Lgica formal ha esdevingut una disciplina matemtica per un doble motiu: perqu s'ha estudiat amb eines matemtiques i perqu s'ha desenvolupat amb la intenci d'establir una fonamentaci per a les Matemtiques. En aquest context, la disciplina s'ha conegut com a Lgica Simblica o Lgica Matemtica. Finalment, el destacat paper de la Lgica formal en el desenvolupament de les cincies de la computaci, i la implementaci informtica dels sistemes de raonament estudiats per la Lgica (sobretot en el marc de la Intelligncia Artificial) han fet que la Lgica tamb es pugui considerar en certa manera una subdisciplina de la Informtica.

La naturalesa de la Lgica.

Hem dit que el concepte central que estudia la Lgica s la relaci de conseqncia lgica. Informalment ho podem expressar de diverses maneres. Donat un conjunt de proposicions (les premisses) i una proposici (la conclusi) podem dir que les premisses tenen com a conseqncia lgica la conclusi  si aquesta se segueix de les premisses, o si les premisses constitueixen una bona justificaci per la conclusi, o el raonament que comena amb les premisses i acaba amb la conclusi s lgicament vlid. Aquesta relaci s'ha explicat de diverses maneres que, generalment, parteixen d'una mateixa idea bsica: entre unes premisses i una conclusi hi ha relaci de conseqncia lgica si, i noms si, no s possible que les premisses siguin vertaderes i en canvi la conclusi sigui falsa.

La forma tamb s una noci central per la Lgica perqu permet estudiar la conseqncia lgica. Ha rebut diversos tractaments. En particular, la Lgica Simblica ho ha fet a travs de llenguatges simblics, mentre que la lgica tradicional aristotlico-medieval ho ha fet a travs de la sillogstica.

 La Lgica informal o Dialctica estudia el raonament fet en llenguatge natural sense fer-ne una formalitzaci. Una branca molt significativa s la que es dedica a les fallcies.  Els dilegs de Plat  en sn un exemple clssic.

 La Lgica formal estudia la inferncia a travs de sistemes formals que fan abstracci del contingut de les proposicions i es fixen noms en llur forma. Les primeres regles de lgica formal foren descrites per Aristtil.  A grans trets, podem dir que a tot sistema formal li correspon determinar un llenguatge (natural o artificial) en qu es formulen les proposicions, uns enunciats que es consideren vertaders i que no cal demostrar (els axiomes) i unes regles d'inferncia que permeten obtenir nous enunciats a partir d'enunciats ja justificats. Aquells enunciats que es poden demostrar simplement a partir dels axiomes i les regles d'inferncia (s a dir, sense l's de premisses suplementries) sn els teoremes del sistema.

 La Lgica Simblica s la part de la Lgica formal que opera noms amb llenguatges simblics artificials especialment dissenyats per captar noms els aspectes formals de la inferncia. Normalment la Lgica Simblica es divideix en dues branques: lgica proposicional o sentencial i lgica de predicats.

 La Lgica Matemtica s l'extensi de la Lgica Simblica a rees que, sia perqu tenen una voluntat de fonamentaci o sia perqu n'usen mtodes i resultats, sn d'inters per (o dhuc pertanyen a) les Matemtiques o la Informtica, com ara la Teoria de Models, la Teoria de la Prova, la Teoria de Conjunts, i la Teoria de la Recursi o Teoria de la Computabilitat.

Consistncia, correcci i completesa.
Algunes de les propietats ms importants que pot tenir un sistema formal sn les segents:

 Consistncia: el sistema s lliure de contradiccions, s a dir, les proposicions que permet justificar sn lgicament compatibles entre si i no s possible derivar cap contradicci.

 Correcci: el sistema noms permet derivar proposicions que sn conseqncia lgica de les premisses que s'han usat en la derivaci, s a dir, no permet derivar una proposici falsa a partir de premisses vertaderes. Per tant, si un sistema s correcte i t axiomes vertaders, aleshores tots els teoremes que permet demostrar sn tamb vertaders, i totes les conseqncies que permet derivar de premisses vertaderes tamb sn vertaderes. D'aquesta manera la relaci de derivabilitat en un sistema formal correcte s una relaci de conseqncia lgica.

 Completesa: donat qualsevol conjunt de premisses el sistema permet derivar totes les proposicions que en sn conseqncia lgica.

Val a dir que no tots els sistemes formals gaudeixen d'aquestes tres bones propietats. De fet, els cllebres treballs de Kurt Gdel mostraren que no hi ha cap sistema til per l'Aritmtica que sigui a la vegada consistent i complet.

Raonament deductiu i inductiu.

En tot el que hem dit fins aqu fiem referncia noms al raonament deductiu, s a dir, a aquell que estudia la relaci de conseqncia lgica entre un conjunt de premisses i una conclusi. Tanmateix, cal tenir en compte que tradicionalment tamb s'ha considerat un altre tipus de raonament, el raonament inductiu, que tpicament deriva generalitzacions acceptables a partir d'observacions empriques. Aquest altre tipus de raonament tamb ha estat objecte d'estudi per la Lgica. Per tant, cal distingir curosament entre la validesa deductiva i la validesa inductiva. Hem dit que una inferncia s deductivament vlida si, i noms si, no s possible que les premisses siguin vertaderes i la conclusi sigui falsa. Aix, la inferncia deductiva o conseqncia lgica rep un tractament purament semntic. La validesa inductiva, en canvi, requereix aclarir qu s una generalitzaci acceptable a partir d'un conjunt d'observacions empriques. Aquest concepte s'ha intentat elucidar des de diversos punts de vista, alguns ms formals que d'altres, i de vegades han donat lloc a definicions que involucren models probabilstics.

Histria.

L'origen de la Lgica, en la tradici filosfica occidental, es remunta al segle IV aC, quan Aristtil la posa com a base del seu sistema filosfic, per ser una matria indispensable per qualsevol altre cincia. Encara que tal com va ser concebuda pel savi grec era bastant rgida, i de poc abast, va romandre inalterada fins el segle XIX. Encara que Leibniz (1646 - 1716) li don un cert impuls, dins una postura conservadora, va ser Boole (nat el 2 de novembre de 1815 a Lincoln, Lincolnshire, Anglaterra-mort el 8 de desembre de 1864 a Ballintemple, County Cork, Irlanda) qui, amb alguns altres, comen a relacionar-la directament amb les matemtiques.

La lgica contempornia, tal com s'entn avui, va sorgir dels treballs de Frege (nat el 8 de novembre de 1848 a Wismar, Mecklenburg-Schwerin (actualment Alemanya)-mort el 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Alemanya) i Peano (nat el 27 d'agost de 1858 a Cuneo, Piemonte, Itlia - mort el 20 d'abril de 1932 a Turin, Italia). Aquests treballs es veieren com la culminaci del procs de formalitzaci de les Matemtiques, comenada per Isaac Newton i Leibnitz, creadors del clcul infinitesimal, que desprs desenvoluparien Cauchy (nat el 21 d'agost de 1789 a Pars, Frana   mort el 23 de maig de 1857 a Sceaux, aprop de Pars), i Gauss (nat el 30 d'abril de 1777 a Brunswick, Ducat de Brunswick, actualment Alemanya   mort el 23 de febrer de 1855 a Gttingen, Hanover, avui Alemanya), entre d'altres, que cada vegada abastava conceptes ms generals i abstractes.

Dedekind (nat el 6 d'octubre de 1831 a Braunschweig, Ducat de Braunschweig, avui Alemanya   mort el 12 de febrer de 1916 a Braunschweig), Riemann (nat el 17 de setembre de 1826 a Breselenz, Hanover, avui Alemanya   mort el 20 de juliol de 1866 a Selasca, Itlia), Weierstrass (nat el 31 d'octubre de 1815 a Ostenfeide, Westflia, actual Alemanya   mort el 19 de febrer de 1897 a Berln, Alemanya) sistematitzaren les Matemtiques fins el punt de mostrar que es podien construr essencialment a partir dels nombres naturals, i els conceptes fonamentals de la teoria de conjunts.

L'obra de Frege i Peano havia de ser la culminaci d'aquest procs: provaren de donar regles precises per determinar completament la labor del matemtic, bo i explicitant tant els punts de partida com els mtodes per deduir nous resultats. Si noms hagus estat aix la Lgica seguiria essent una curiositat reservada als matemtics amb inclinacions filosfiques, per a finals del segle XIX Georg Cantor cre i desenvolup la part ms general i abstracta de la matemtica moderna: la teoria de conjunts.

No va passar gaire temps fins que el mateix Cantor, i d'altres, descobriren contradiccions a la teoria de conjunts. L'exemple ms simple fou trobat per Bertrand Russell: segons la teoria de Cantor es pot parlar de qualsevol conjunt de objectes si s'especifiquen els seus elements sens ambigitat. Per tant podem considerar el conjunt R, els elements del qual sn exactament aquells conjunts que no sn elements d'ells mateixos. Per tant si R s un element d'ell mateix, per definici, no podria ser-ho, i viceversa. Resulta que R no pot pertnyer a ell mateix com a element ni no fer-ho. Tot aix contradiu la lgica ms elemental. Es podria pensar que aix no s ms que una ximpleria, per el que passa s que contradiccions similars afecten a conjunts no tan artificials i recercats com el conjunt R.

La primera mostra de la importncia de la Lgica fou un fracs estrepits. Frege havia creat un sistema que pretenia regular qualsevol raonament matemtic. Russell observ que la paradoxa esmentada podia ser provada seguint el sistema de Frege, aix com qualsevol afirmaci, la qual cosa tornava aquestes regles totalment intils. Amb el temps sorgiren substituts als treballs de Frege. El primer va ser els Principia Mathematica de Whitehead (nat el 15 de febrer de 1861 a Ramsgate, Isla de Thanet, Kent, Anglaterra   mort el 30 de desembre de 1947 a Cambridge, Massachusetts, Estats Units) i Russell, de gran complexitat lgica. Desprs vindrien les teories de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZF), i de von Neumann-Bernays-Gdel (NBG). Amdues permeten deduir tots els teoremes matemtics a partir dels seus principis bsics (axiomes), sens que, fins ara, s'hagi trobat cap contradicci.

Referncies.


Bibliografia.
 Brookshear, J. Glenn (1989), Theory of computation : formal languages, automata, and complexity, Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0805301437;
 Cohen, R.S, and Wartofsky, M.W. (1974), Logical and Epistemological Studies in Contemporary Physics, Boston Studies in the Philosophy of Science, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Netherlands.  ISBN 90-277-0377-9.
 Finkelstein, D. (1969), "Matter, Space, and Logic", in R.S. Cohen and M.W. Wartofsky (eds. 1974).
 Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (eds., 2001-2005), Handbook of Philosophical Logic, 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
 Vincent F. Hendricks, Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression, New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
 Hilbert, D., and Ackermann, W. (1928), Grundzge der theoretischen Logik (Principles of Theoretical Logic), Springer-Verlag. OCLC 2085765;
 Hodges, W. (2001), Logic.  An introduction to Elementary Logic, Penguin Books.
 Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.), Eprint.
 Hughes, R.I.G. (ed., 1993), A Philosophical Companion to First-Order Logic, Hackett Publishing.
 Kneale, William, and Kneale, Martha, (1962), The Development of Logic, Oxford University Press, London, UK.
 Mendelson, Elliott (1964), Introduction to Mathematical Logic, Wadsworth & Brooks/Cole Advanced Books & Software, Monterey, Calif. OCLC 13580200;
 Smith, B. (1989), "Logic and the Sachverhalt", The Monist 72(1), 52 69.
 Whitehead, Alfred North and Bertrand Russell (1910), Principia Mathematica, The University Press, Cambridge, England. OCLC 1041146;

Enllaos externs.
Plana de Carlos Ivorra Castillo ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11163" title="Francesc Camb i Batlle" nonfiltered="829" processed="823" dbindex="5835">

Francesc Camb i Batlle (Verges, 2 de setembre de 1876, Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un poltic catal  conservador, fundador i lder de la Lliga Regionalista, i ministre en diversos governs espanyols.

Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner.

Francesc Camb va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1901, va fundar la Lliga Regionalista de Catalunya, i fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser elegit diputat per Barcelona el 1907, per va ser derrotat el 1910.

Camb va propugnar l'Estatut d'autonomia per resoldre el problema catal, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a soluci de comproms.

Desprs de la mort d'Enric Prat de la Riba, Camb va esdevenir el principal lder de la Lliga Regionalista. Va arribar a ser ministre en dos governs espanyols conservadors: el 1918 va ser nomenat ministre de Foment, i el 1921 de Finances, en ambds casos amb Antoni Maura com a president del govern.

No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de 1931, que van donar lloc a la Segona Repblica Espanyola, i va marxar a l'estranger. Va entrar altre cop al parlament el 1933, per no el 1936. En esclatar la Guerra civil espanyola, es trobava a l'estranger. Inicialment, no estava a favor dels militars revoltats, per els va acabar ajudant, pel temor que s'establs una Repblica d'esquerres si guanyaven la guerra els republicans.

Desprs de la guerra, va viure a Sussa, els Estats Units i l'Argentina, on va morir el 1947.

Camb tamb va fer de mecenes de nombroses activitats artstiques i culturals. Destaca la creaci, el 1922, de la Fundaci Bernat Metge, que ha tradut al catal nombrosos textos clssics grecs i llatins, i la Fundaci Bblica Catalana, que va traduir la Bblia completa al catal, a partir dels textos originals.

Enllaos externs.

  Institut Camb;
  Article de Camb al Dayly Telegraph el desembre de 1936;
  Presidents de la Diputaci de Barcelona;
  Article de Josep Coll en contra la poltica de Camb durant el govern Lerroux;
  Article de la GEC;
  Fitxa de Francesc Camb al Congrs dels Diputats;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11168" title="Gottfried Wilhelm Leibniz" nonfiltered="830" processed="824" dbindex="5836">


Gottfried Wilhelm Leibniz, o Leibnitz (Leipzig (Alemanya), 21 de juny de 1646 - Hanover, 14 de novembre de 1716), fou un filsof, cientfic, matemtic, diplomtic, bibliotecari, i advocat alemany de llinatge srab.

El 1676 va descobrir el clcul diferencial i integral, independentment d'Isaac Newton. Fund l'Acadmia de les Cincies de Berln.

Leibniz ocupa un lloc rellevant tant en la histria de la filosofia com en la histria de les matemtiques. Va inventar el clcul infinitesimal paralellament a Newton, i la seva notaci s utilitza des de llavors. Tamb va inventar el sistema binari, base tecnolgica dels ordinadors actuals. La seva aportaci ms important en filosofia va ser per l optimisme, i.e. la seva conclusi de que el nostre univers s, en un sentit restringut, el millor possible que Du podia haver creat. Leibniz va ser, juntament amb Ren Descartes i Baruch Spinoza, un dels tres racionalistes ms importants del segle XVII. De totes maneres la seva filosofia tamb es basa en la tradici escolstica i anticipa la lgica moderna i l anlisi. Leibniz tamb va fer moltes contribucions a la fsica i a la tecnologia, i va avanar nocions que van aparixer molt ms tard en biologia, medicina, geologia, probabilitat, psicologia, lingstica, i cincia de la informaci ?  (pot ser TIC - Tecnologia de la informaci i el coneixement o TAC - Tecnologia de l'aprenentatge i el coneixement ? ). Tamb va escriure sobre poltica, dret, tica, teologia, histria, i filologia, incls ocasionalment en poesia. Les seves contribucions en aquest ampli ventall de temes van ser escampades en diaris, milers de cartes i manuscrits no publicats. Encara no hi ha una edici completa dels treballs de Leibniz.
Matemtic.
Malgrat que la noci matemtica de  funci portava implcita l s de taules logartmiques i trigonomtriques, Leibniz va ser el primer el 1692 i 1694 que va emprar-la explcitament per denotar qualsevol dels molts conceptes matemtics derivats d una corba com per exemple abscissa, ordenada, tangent, corda, i la perpendicular. In the 18th century, "function" lost these geometrical associations.

Leigniz va ser el primer en veure que els coeficients d un sistema d equacions lineals es podia escriure d una manera que ara anomenem matriu, que pot ser manipulada per trobar la soluci del sistema, si s que en t. Aquest procediment es va anomenar mtode de Gauss. Els descobriments de Leibniz sobre lgebra booleana i sobre lgica simblica, que tamb sn rellevants per les matemtiques, han estat exposats en la secci anterior. Encara no s ha escrit un llibre que faci un tractament profund sobre els treballs matemtics de Leibniz.

Clcul.
El descobriment del clcul infinitesimal s atribueix a Leibniz is credited, juntament amb Isaac Newton. Segons les anotacions de Leibniz, un aven molt important va tenir lloc l 11 de Novembre de 1675, quan va utilitzar per primera vegada el clcul integral per trobar l rea sota una funci y =  (x). Va introduir diferents notacions que encara s utilitzen avui en dia, per exemple el signe de la integral   que representa una S allargada. La utilitzaci de la lletra S prov de la paraula llatina summa i la d utilitzada per les derivades prov de la paraula llatina differentia. Aquesta notaci tant enginyosa pel clcul s probablement el seu llegat matemtic ms perdurable. Leibniz no va publicar cap resultat sobre el seu clcul fins el 1684. La regla del producte del clcul diferencial encara s anomena "llei de Leibniz". El teorema que enuncia com i quan derivar sota el signe integral s anomena la regla integral de Leibniz.

L enfoc que va donar Leibniz al clcul no seguia gaire els ltims estndards de rigurositat de l poca (el mateix que l enfoc de Newton sobre el tema). Ara podem constatar que la major part d una "prova"  heurstica  de Leibniz era realment una barreja estranya i confusa basada en la intuici geomtrica. Leibniz tamb va inventar uns conceptes que va anomena infinitesimals. Treballant amb ells d una manera que semblava que tingussin propietats lgebraiques paradoxals el. George Berkeley va ridiculitzar aquest i altres aspectes del clcul incipient en un tractat anomenat The Analyst, posant de manifest que la cincia basada en el clcul requeria un act de fe tan gran com la teologia basada en les revelacions Cristianes .

Des del 1711 fins a la seva mort, la vida de Leibniz va ser durament criticada per una llarga disputa amb John Keill, Newton, i altres. Es posava en dubte que Leibniz hagus inventat el clcul independentment de Newton, o fins i tot si havia inventat alguna altre notaci per conceptes que eren principalment de Newton.

Un clcul rigors i modern  va sorgir el segle XIX grcies als esforos d Augustin Louis Cauchy, Bernhard Riemann, Karl Weierstrass, i d altres que van basar el seu treball en la definici de lmit i en un coneixement acurat dels nombres reals. El seu treball va desacreditar l s dels infinitesimals per justificar el clcul. Els infinitesimals encara s utilitzen en cincia i enginyeria i, fins i tot, en matemtiques rigoroses via el concepte fonamental de clcul conegut com diferencial. L any Abraham Robinson va treballar en unes bases rigoroses pels infinitesimals de Leibniz utilitzant  teoria de models. L analisi no-standard es pot pendre com una justificaci tardia del raonament matemtic de Leibinz.

Topologia.
Leibniz va ser el primer en utilitzar el terme analysis situs, 
utilitzat posteriorment el segle XIX per referir-se a el que ara s anomena topologia. Hi ha dues visions sobre aquest fet. Per una banda, Mates, suggereix en una cita feta en una publicaci escrita en alemany per Jacob Freudenthal:

Euler profundament a Leibniz. Malgrat aix Euler no va estar d acord en algun concepte de Leibniz. Euler va utilitzar el terme  geometria situs en el fams treball on va resoldre el problema dels ponts de Knigsberg i les seves generalitzacions. Va utilitzar el terme geometria situs de tal manera que els llocs restaven sense modificar quan se ls aplicaven deformacions topolgiqus. En canvi Leibniz pensava que el lloc d una seqncia de punts est completament determinat per la distncia entre ells i que si s alteren aquestes distncies aquesta seqncia de punts tamb queda alterada. Va entendre  malament el concepte de Leibniz... a vegades no s adonava que Leibniz utilitzava el terme amb un sentit completament diferent i per tant es pot considerarel fundador d aquesta part de les matemtiques.

Per Hirano pensa diferent, citant a Mandelbrot:

 Provar els treballs cientfics de Leibniz s una experincia seriosa. A part del clcul i d altres temes, la quantitat i varietat d idees incipients s aclaparadora. Veiem exemples en l 'empaquetament'... La meva obsessi per Leibniz es va reforar quan vaig descobrir que, per un moment, el seu protagonisme creixia d una manera geomtica .A "Euclidis Prota"..., que va ser un intent de reforar els axiomes d Euclides, va afirmar,...: 'tinc diferents definicions per lnia recta. La lnia recta s una corba on qualsevol part s igual a tot el conjunt, i que t la propietat, no noms dins de les propietats de les corbes sin tamb dins les propietats dels conjunts. Aquesta afirmaci s ha provat avui en dia.

Per tant la geometria fractal proposada per Mandelbrot  es basa en les nocions d autosemblana i en el principi de continutat natura non facit saltus de Leibniz. Tamb podem observar en els escrits de Leibniz, de caire metafsic, que "la lnia recta s una corba on totes les seves parts sn similars a la seva totalitat" que estava posant les bases de la topologia fa ms de dos segles. Quan parla d "emmagatzematge", Leibniz va proposar al seu amic Des Bosses que s imagins un cercle, llavors que hi inscrivs tres cercles congruents de radi mxim; els segons cercles menors  es podien omplir amb tres cercles encara menors utilitzant el mateix procediment. Aix es pot continuar infinitament, del que es dedueix una gona idea de l autosemblana. L aven de Leibniz dels axiomes d Euclides cont el mateix concepte.

 Cientfic i enginyer .
S estan debatent els escrits de Leibniz no noms per les seves anticipacions i possibles descobriments que encara no li han estat reconeguts, sin com vies d aven en el coneixement actual. Molts dels seus escrits de fsica estan inclosos en els Mathematical Writings de Gerhardt.

Fisica.
Leibniz va contribuir molt tant  a l esttica com a la cinemtica, moltes vegades  en desacord amb Descartes i Newton. Va inventar una nova teoria del moviment(Dinmica) basada en l energia cintica i energia potencial, va postular que l espai era relatiu, mentre que  Newton creia que l espai era absolut. Un exemple important de la maduresa de pensament sobre la fsica de Leibniz s el seu Specimen Dynamicum de 1695.

Fins  el descobriment de les partcules subatmiques i de la mecnica quntica que les governa, moltes de les idees de Leibniz sobre aspectes de la natura no tenien gaire sentit. No eren aplicables a la dinmica i la esttica. Per exemple, es va avana a Albert Einstein en algunes idees. Per exemple, en les discussions amb Newton sobre si l espai, el temps i el moviment sn relatius i no absoluts. La regla de Leibniz dins les teories d interacci juga un paper molt important en la supersimetria i en les retcules de la mecnica quntica. El principi de ra suficient s ha portat a la llum en els ltims avenos de cosmologia, i la seva identitat d indiscernibles a la  mecnica quntica,  un camp en el que, d alguna manera, tamb sembla que s hagi anticipat a la seva era. Hi ha alguns que aposten per fet que la filosofia digital, una branca recent de la cosmologia, t tamb a Leibniz com a precursor.

El vis viva.

El vis viva de Leibniz (Latin for living force) s mv2, el doble de la moderna energia cintica. Es va adonar que de en determinats sistemes mecnics l energia total es conserva. Leibniz ho consideva  un motor innat caracterstic de la matria. Aqu tamb el seu pensament va donar peu a una altre lamentable disputa nacionalista. El seu vis viva es veia com un rival a la conservaci del momentum defensat per Newton a Anglaterra i per Descartes a France; per tant acadmics d aquests pasos tendien a obviar aquesta idea. Per una altra banda els enginyers van trobar la idea de vis viva til. Conseqentment les dues aproximacions es van veure com a complementries.

Altres cincies.
La proposta de que la Terra era un nucli fos va ser una anticipaci de la geologia moderna. En el camp de l embriologia, Leibniz va ser un preformacionista, per tamb va proposar que els organismes sn el resultat de la combinaci d un nombre infinit de microestructures i de le seves potencialitats. En  cincies naturals i paleontologia, va mostrar una extraordinria intuici transformista, potenciada pel seu estudi d anatomia comparativa i fssils. Un dels seus treballs ms importants en aquest tema, Protogaea , que es va publicar desprs de la seva mort, s ha publicat recentment en Angls per primera vegada. Va treballar sobre una teoria dels organisme (psicologia). En medicina, Leibniz demanava amb insistncia als metges  de la seva poca  with some results  que fonamentssin les seves teories en observacions comparatives i detallades i en experiments verificats, i que distingissin clarament el punt de vista cientfic i metafsicsints de view.

Cincies socials .
En psicologia, Leibniz va anticipar la diferncia entre el els estats de conscincia i inconscincia.  En salut pblica va proposar l establiment d una autoritat administrativa mdica, amb responsabilitats sobre epidemiologia i veterinria. Va treballar per crear un programa de formaci mdica coherent, orientat cap a la salut pblica i mesures preventives. En poltica econmica, va proposar reformes dels impostos i un esquema de seguretat social nacional, i va discutir l equilibri del mercat. Fins i tot  va comenar a tractar un tema que ms tard es va convertir en la teoria de jocs. En sociologia va posar les bases de la teoria de la comunicaci.

Tecnologia.
El 1906, Garland va publicar un volum d escrits de Leibniz que tractava de les mltiples invencions i treball d enginyeria. Fins a la actualiat no s han tradut a l angls ms que uns pocs escrits. Malgrat aix se sap que Leibniz va ser un gran inventor, enginyer i cientfic aplicat. Seguint el lema theoria cum praxis, exigia que la teoria havia de ser combinada amb aplicaci prctica, i per tant se li dna el ttol de pare de les cincies aplicades. Va dissenyar les hlixs, una bomba d aigua, mquines per extreure mineral, premses hidruliques, lmpares, submarins, rellotges, etc. amb Denis Papin, va inventar el motor de vapor. Fins i tot va proposar un mtode per desalinitzar aigua. Del 1680 al 1685, va lluitar per superar les inundacions peridiques que afectaven a les mines de plata del ducat a les muntanyes Harz, per no se n va ensortir.

Obres.
L any referenciat s l any en que es va acabar l obra I no el de la seva publicaci.

 1666. De Arte Combinatoria (De l Art de la Combinatria); parcialment traduit a Loemker 1 i Parkinson (1966).
 1671. Hypothesis Physica Nova (Nove  hiptesis fsiques); Loemker 8.I (partial).
 1673  (La confessi d un filsof); es pot trobar una . ;
 1684. Nova methodus pro maximis et minimis (Nou mtode per mxims i mnims ); tradut per Struik, D. J., 1969. A Source Book in Mathematics, 1200 1800. Harvard University Press: 271 81.
 1686. Discours de mtaphysique; Martin and Brown (1988), Ariew and Garber 35, Loemker 35, Wiener III.3, Woolhouse and Francks 1. Es pot trobar una traducci de Jonathan Bennett a online translation ;
 1703. Explication de l'Arithmtique Binaire (Explicaci de l aritmtica binaria); Gerhardt, Mathematical Writings VII.223. Es pot trobar una traducci de Lloyd Strickland a online translation ]. ;
 1710. Thodice; Farrer, A.M., and Huggard, E.M., trans., 1985 (1952). Wiener III.11 (part). Es pot trobar una traducci a at Project Gutenberg en la pgina online translation.
 1714. Monadologie; tradut per Nicholas Rescher, 1991. The Monadology: An Edition for Students. University of Pittsburg Press. Ariew and Garber 213, Loemker 67, Wiener III.13, Woolhouse and Francks 19. Traduccions en lnia: Jonathan Bennett's translation; Latta's translation; French, Latin and Spanish edition, with facsimile of Leibniz's manuscript.;
 1765. Nouveaux essais sur l'entendement humain; completat el 1704. Remnant, Peter, i Bennett, Jonathan, trans., 1996. New Essays on Human Understanding. Cambridge University Press. Wiener III.6 (part). Una traducci feta per Jonathan Bennett  es pot trobar a online translation ;


El coneixement.
Arran de l'estreta relaci que veu entre realitat i llenguatge, cerca el fonament de la veritat en l'estructura lgica de les proposicions, d'on dedueix que hi ha dues veritats:
Les de ra: que es fonamenten en el principi de no contradicci.
Les de fet: que es fonamenten en el principi de ra suficient.

Els axiomes de la matemtica i de la lgica sn veritats de ra i els postulats de les cincies empriques sn veritats de fet.

La realitat.
La definici de realitat o substncia que donen Descartes i Spinoza no permet explicar les diferncies individuals entre les moltes coses que hi ha al mn.

Leibniz afirma que la realitat es composa de substncia individual, que anomena mnades i les descriu com a substncies simples, inalterables, immortals, que "noms poden comenar per creaci i acabar per aniquilaci" de la mnada suprema (Du). Cada mnada s diferent de les altres, cada una cont un principi intern de canvi (programa) que determina la seva evoluci.

Aquest canvi parcial i continu constitueix la percepci que segons cada tipus de mnada s ms clara o menys.

Entellquies: mnada amb percepcions fosques, s a dir sense conscincia (coses).
nimes: mnada amb percepcions ms clares, acompanyades de conscincia i memria (animals).
Esperits: mnada amb percepcions, conscincia i memria, que a ms sn raonables (persones).

Cada sser de la naturalesa s un agregat de mnades, una de les quals representa els fenmens de forma ms clara i s la mnada activa.

Les mnades no poden actuar les unes sobre les altres per com que cada una segueix el seu programa el desenvolupament s harmnic i tot s'esdev com si hi hagus comunicaci entre elles (Harmonia).


 Colleccions .
Existeixen quatre colleccions de traduccions a l angls de les obres de Leibniz. Wiener (1951), Loemker (1969), Ariew and Garber (1989), and Woolhouse and Francks (1998). L edici ms crtica de totes sobre els escrits de Leibniz s Smtliche Schriften und Briefe.

Cites famoses .
Realment no hi ha res a l intellecte que no sigui en els sentits llevat del propi intellecte.

 Vegeu tamb .
Controversia sobre el clcul de Newton v. Leibniz;
Leibniz-Gemeinschaft;
Frmula de Leibniz;
Regla integral de Leibniz per derivar sota el signe integral.
Prova de Leibniz;
Triangle harmonic de Leibniz;
Revoluci cientfica;



 Notes .


 Referncies .
Aiton, Eric J., 1985. Leibniz: A Biography. Hilger (UK).
Ariew, R & D Garber, 1989. Leibniz: Philosophical Essays. Hackett.
John D. Barrow|Barrow, John D. and Frank J. Tipler, 1986. The Anthropic Cosmological Principle. Oxford Univ. Press.
Cook, Daniel, and Rosemont, Henry Jr., 1994. Leibniz: Writings on China. Open Court.
Louis Couturat|Couturat, Louis, 1901. La Logique de Leibniz. Paris: Felix Alcan.
Martin Davis|Davis, Martin, 2000. The Universal Computer: The Road from Leibniz to Turing. WW Norton.
Paul du Bois-Reymond|Du Bois-Reymond, Paul, 18nn. "Leibnizian Thoughts in Modern Science".;
Ivor Grattan-Guinness|Grattan-Guinness, Ivor, 1997. The Norton History of the Mathematical Sciences. W W Norton.
Hall, A. R., 1980. Philosophers at War: The Quarrel between Newton and Leibniz. Cambridge Univ. Press.
Hirano, Hideaki, 1997. "Cultural Pluralism And Natural Law." Unpublished.
Hostler, J., 1975. Leibniz's Moral Philosophy. UK: Duckworth.
Finster, Reinhard & Gerd van den Heuvel. Gottfried Wilhelm Leibniz. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten. 4. Auflage. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 2000 (Rowohlts Monographien, 50481), ISBN 3-499-50481-2.
Jolley, Nicholas, ed., 1995. The Cambridge Companion to Leibniz. Cambridge Univ. Press.
LeClerc, Ivor, ed., 1973. The Philosophy of Leibniz and the Modern World. Vanderbilt Univ. Press.
Loemker, Leroy, 1969 (1956). Leibniz: Philosophical Papers and Letters. Reidel.
Lovejoy, Arthur O., 1957 (1936). "Plenitude and Sufficient Reason in Leibniz and Spinoza" in his The Great Chain of Being. Harvard Uni. Press: 144 82. Reprinted in Frankfurt, H. G., ed., 1972. Leibniz: A Collection of Critical Essays. Anchor Books.
Mandelbrot, Benot, 1977. The Fractal Geometry of Nature. Freeman.
Mates, Benson, 1986. The Philosophy of Leibniz: Metaphysics and Language. Oxford Univ. Press.
Mercer, Christia, 2001. Leibniz's metaphysics: Its Origins and Development. Cambridge Univ. Press.
Simon Conway Morris|Morris, Simon Conway, 2003. Life's Solution: Inevitable Humans in a Lonely Universe. Cambridge Uni. Press.
Perkins, Franklin, 2004. Leibniz and China: A Commerce of Light. Cambridge Univ. Press.
Riley, Patrick, 1996. Leibniz's Universal Jurisprudence: Justice as the Charity of the Wise. Harvard Univ. Press.
Rutherford, Donald, 1998. Leibniz and the Rational Order of Nature. Cambridge Univ. Press.
Peter Ward (paleontologist)|Ward, P. D., and Brownlee, D., 2000. Rare Earth: Why Complex Life is Uncommon in the Universe. Springer Verlag.
Struik, D. J., 1969. A Source Book in Mathematics, 1200 1800. Harvard Uni. Press.
Wiener, Philip, 1951. Leibniz: Selections. Scribner.
Wilson, Catherine, 1989. 'Leibniz's Metaphysics. Princeton Univ. Press.
Woolhouse, R.S., and Francks, R., 1998. Leibniz: Philosophical Texts. Oxford Uni. Press.
Zalta, E. N., 2000. "A (Leibnizian) Theory of Concepts", Philosophiegeschichte und logische Analyse / Logical Analysis and History of Philosophy 3: 137 183.


 Enllaos externs .
 Internet Encyclopedia of Philosophy: "Leibniz" Douglas Burnham.
 Stanford Encyclopedia of Philosophy. Articles on Leibniz.
 ;
 ;
Online translations by Jonathan Bennett, of the New Essays, the correspondence with Clarke, and much else.
Leibnitiana Gregory Brown.
Leibniz-translations.com Scroll down for many Leibniz links.
 Leibniz Prize.;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11172" title="Kaguya (ratol)" nonfiltered="831" processed="825" dbindex="5837">
Kaguya (    o tamb   ) s un ratol femella real que t dues progenitores del mateix sexe. El nom, que significa Llum Brillant, el va rebre en honor d'una princesa del folklore japons.

Els investigadors encapalats per Tomohiro Kono a la Universitat d'Agricultura de Tquio, Jap es van valer de cllules de dos ratolins femelles distintes per a obtenir un animal nou. Mitjanant un procs anomenat haploiditzaci, a algunes cllules se'ls lleva un dels seus dos conjunts de cromosomes, deixant-les amb noms un, com si fossin espermatozoides o vuls. 

No es tracta d'una clonaci, ats que s'usen les cllules de dos individus, sin ms aviat d'una partenognesi. 

Podr utilitzar-se aquest procs en ssers humans? Sembla remot, ja que almenys un dels progenitors emprats s fruit ad hoc de la enginyeria gentica. 

El ratol Kaguya ja ha parit criatures concebudes de la manera tradicional.

Enllaos externs.
 La partenognesi en mamfers: la histria de na Kaguya.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11176" title="Duesaiges" nonfiltered="832" processed="826" dbindex="5838">


Duesaiges s un municipi de la comarca del Baix Camp.

Es troba al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, de 773 m, aprop de Puigcerver i a tocar del Puigmar, de 658 m metres abans d'sser anivellat el seu cim per l'empresa "Canteras La Ponderosa", i per les Freixes, de 788 m i que s el punt ms alt del terme, a tocar del d'Alforja .

Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortiells i alguns altres.  

L'esglsia parroquial s d'estil renaixentista, i est dedicada a Santa Maria. Est documentat que ja existia al segle XIV, per va ser renovada sobre l'antiga amb el perms de l'arquebisbe i beneda el 26 de setembre de 1753, diada dels patrons sant Cosme i sant Dami. La festa major se celebra el 15 d'agost en honor a l'Assumpci de la Mare de Du (val a dir que fins fa trenta anys enrere se celebrava per sant Cosme i sant Dami, els 26 i 27 de setembre, diada dels Sants Metges, que sn els patrons del poble, festa que ara est essent recuperada pel poble.)

El terme de Duesaiges s travessat per la lnia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Mra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte ms llarg (viaducte dels Masos) t una alada mxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la passada contesa civil, Duesaiges fou bombardejat per l'aviaci nacional del general Garca-Morato, ja que aquests ponts eren un important objectiu militar. Al final de la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938 el pont gran fou dinamitat pels propis republicans. Reconstrut en finir la guerra, encara hi podem veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta.

Dins la mateixa lnia, i ja en els termes de l'Argentera i de Pradell de la Teixeta fou perforat en els mateixos anys, el que fou el tnel de ferrocarril ms llarg de la pennsula ibrica. En aquestes obres, hi treballaren molts fills de Duesaiges i val a dir que dos  d'ells, hi trobaren la mort. Durant la  Batalla de l'Ebre, aquest tnel fou utilitzat com a Hospital de Sang.

Actualment, al capdavant de l'Ajuntament hi ha l'alcalde que ms anys ho ha estat, Sebasti Bondia Borrs. Un antic alcalde, Josep Maria Aragons Mestre, va publicar un recull de fets, usos i costums civils i religioses del poble, cosa que enriqueix el seu patrimoni cultural, ara en perill de desaparici amb el pas dels anys.

 Histria .
En el punt de confluncia del terme amb el de l'Argentera i el de Riudecanyes hi devia haver l'antic lloc de Vilamanya, integrat a la baronia d'Escornalbou, que segons Toda era d'origen rom, cosa que no ha estat demostrada per troballes arqueolgiques. Vilamanya fou comprada juntament amb el mas de la Trilla i el castell d'Escornalbou pel vicecnsol britnic a Tarragona, Joan Bridgman, el 1843.

Duesaiges form part des finals del segle XII de la baronia d'Escornalbou, que ms tard, al segle XIII, pass a pertnyer a l'arquebisbat de Tarragona. Durant la guerra contra Joan II, el maig de 1461, el poble va ser escenari d'una entrevista entre l'arquebisbe Pere d'Urrea i el comte de Prades, que volien reclutar gent per a lluitar a favor del rei. Tamb va formar part de la Comuna del Camp, de la qual era membre el 1563 i probablement abans. El 1710 es va declarar a favor de l'arxiduc. El 1810 la vila fou saquejada per l'exrcit napolenic sota el comandament del general Abb.

Amb la revoluci de 1868 encapalada pel general Riego i anomenada La Gloriosa, en la que tamb s'hi varen afegir d'altres militars, entre els quals el general Prim, es va constituir al poble una Junta Revolucionria i els federals hi van guanyar les segents eleccions de 1869. El 1925 el filntrop Eduard Toda i Gell va regalar al poble les aiges de la font de Vilamanya, motiu pel qual fou nomenat fill illustre de la vila. Des de primers del segle XX s'hi explotaren pedreres de granit, i mines de galena. I fins els anys 1970 tamb mines de barita. Actualment disposa de parcs elics (Feixos, Teixeta i el futur del Vedat del Pany compartit amb Riudecols).

 Turisme .
Amb el pas dels anys, aquesta localitat ha esdevingut un important centre d'estiueig, ja que compta amb una  climatologia idnia, proximitat al mar, lnia d'autobs amb Reus, i ferrocarril. A ms, a 15 Km, a Cambrils hi ha un  enlla amb l'A-7. Com a equipaments cal esmentar un gran camp de futbol, i una piscina olmpica. 

Al seu entorn, s'hi poden fer interessants excursions, com poden ser la de la font del Barranc, l'ascensi al Castell d'Escornalbou, la visita al carrilet de Vilamanya i a l'embassament de Riudecanyes, l'ascensi a la Serra de l'Argentera i Pradell, la visita al Mas d'en Mestre, o b la visita a l'anomenat Canal del riu Siurana resseguint la preciosa vall del barranc dels Masos.

Al mes de maig de 2008, l'editorial Piolet va publicar un mapa excursionista "Vall de Cortiella", on hom hi pot trobar tota mena d'informaci del terme de Duesaiges. Cont topnims actuals i antics, ja en dess.

 Entitats .
Al poble, hi funcionen unes actives entitats de caire social, com sn: l'Associaci de Dones, la colla de Grallers, la de Gegants i Capgrossos, i la Societat de Caadors. Al recull publicat com a llibre de la Diputaci Provincial de Tarragona, on hi figuren els antics balls populars del folklore de cada poble, on encara es conserven i coneixen, hi ha els de Duesaiges, com tamb els balls de Coques i les Caramelles.

La Societat Recreativa Uni Esportiva Duesaiges disposa de 10 equips de futbol: 2 equips Prebenjamins, 2 Benjamins, 2 equips Alevins (un dels quals a Preferent, que va aconseguir l'ascens la temporada 2006-2007), 1 equip infantil, 1 equip Cadet i 2 Amateurs. Durant els mesos de setembre-octubre es va procedir al plantament de gespa natural i collocaci d'enllumenat artificial al camp municipal de Duesaiges. 

 Demografia .


 Bibliografia .
 Vall de Cortiella: mapa excursionista 1:15.000 Editorial Piolet. Maig de 2008.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11178" title="Riudecanyes" nonfiltered="833" processed="827" dbindex="5839">

Riudecanyes s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
 Histria .

Sembla ser que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de poblaci lliurada per Ramn Berenguer IV a Cambrils el 1152 ja qu all es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. L'historiador Eduard Toda indica que al 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no es conserven restes.

En 1185, el rei Alfons II d'Arag va lliurar algunes terres a Berenguer de Cambrils encara que es va reservar part dels drets. Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. En origen, el crrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i ms endavant en un advocat; ms tard, en quedar la baronia a les mans de l'esglsia, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors.

 La baronia d'Escornalbou .

La baronia d'Escornalbou va nixer quan, entre 1162 i 1170, el rei Alfons II va lliurar a Albert de Castellvell el paratge deshabitat d'Escornalbou. La concessi del rei era que Castellvell fortifiqus el lloc, s'encarregus de la seva poblaci i construs un convent de canonges que estaria dedicat a Sant Miquel i que quedaria a les ordres de la cria de Tarragona. El conjunt de la baronia incloa els termes de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaiges, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rif de Peu, la Torre de Rafell i l'Arbocet.

 Cultura .

L'edifici ms destacable del terme municipal s el Monestir d'Escornalbou. Malgrat les nombroses reformes, encara pot veure's traces de l'edifici romnic com l'esglsia o la portalada.

L'esglsia parroquial de Riudecanyes est dedicada a Sant Mateu. Les obres de construcci les va iniciar el 1582 Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es van concloure el 1598. El temple va ser reformat en part entre 1680 i 1698. s d'estil renaixentista i t annex un campanar de dos cossos i amb una alria de 25 metres. El 1936 es va destruir el retaule major, datat el 1602.

El poble es troba situat molt a prop del pant de Riudecanyes la construcci del qual es va proposar ja a finals del segle XIX. El 1903, es va aprovar el projecte dissenyat per Gaiet beda i Sarrachaga i a l'any segent es va collocar la primera pedra. Les obres es van paralitzar el 1907 i no es van acabar fins el 1919.

Tenia una capacitat de 3.381.750 m i l'alria de presa s de 34,5 metres. El 1930 es va decidir realitzar un transvasament a la presa de les aiges del riu Siurana mitjanant un canal que es va construir el 1951. El 1965 es va construir un altre pant al Siurana per a poder ampliar les terres regades. El 1989 van comenar unes noves obres d'ampliaci del pant fins als 5,2 Hm que van finalitzar el 1991.

Riudecanyes celebra la seva festa major l'ltim cap de setmana de juliol.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura, encara que l'orografia del terreny provoca que siguin poques les hectrees conreades. Els principals cultius sn les oliveres, avellaners i ametllers






 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11179" title="Vandells i l'Hospitalet de l'Infant" nonfiltered="834" processed="828" dbindex="5840">


Vandells i l'Hospitalet de l'Infant s un municipi de la comarca del Baix Camp, anomenat fins el 1990 Vandells. 

Histria.

Vandells apareix esmentat ja en 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi i el 1460 com Vall de Llorer. Va formar part del terme municipal de Tivissa i va quedar integrat a la baronia de Castellvell. A partir de 1241, la baronia va comenar a ser coneguda com a baronia d'Entena en casar una nta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entena. En 1324, Guillem d'Entena va cedir la baronia al rei Jaume II i va quedar integrada dins del comtat de Prades.

El 1813, les tropes del mariscal Suchet van saquejar la ciutat. El 1835 la poblaci va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrmol.

L'Hospitalet de l'Infant.

L'Hospitalet va ser fundada per l'infant Pere, fill de Jaume II i de Blanca de Npols, el 8 de novembre de 1344. Pere va aixecar un edifici que van anomenar Hospital del Coll de Balaguer; l'hospital era un edifici de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre en cada un dels seus angles de 18,5 metres. L'intent de repoblaci per part de Pere va fracassar fins que en 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir ms terrenys per a l'hospital. Aquest nou edifici va ser destrut el segle XV.

Prehistria.

Dins del terme municipal de Vandells es van trobar en la dcada dels anys 20 pintures rupestres de l'Estil Valenci, nic a Europa i declarat Patrimoni Mundial per l'UNESCO, des de l'any 1998, en reconeixement al seu valor inestimable com a testimoni de la capacitat intellectual humana. Es coneixen els santuaris pintats de: Cova de l Escoda, en la qual es troben les pintures ms ben conservades, com la d'un bell exemplar de crvol; la Cova del Rac d en Perdig, amb un fris en el qual apareixen pintats cinc caadors brandint els seus arcs, l'arma identificativa; Cova de Carles, en la qual, malgrat el seu estat de conservaci, es poden veure encara fragments de figures i algun motiu abstracte -exemples de l'anomenat "art esquemtic"- que demostren la presncia tamb dels grups neoltics i, finalment, la Balma del Roc que conserva un delicat cap de cabra. La cronologia per a aquestes manifestacions creencials oscilla entre 10.000 i 6.600 anys d'antiguitat, en l'etapa epipaleoltica dels grups caadors-recollectors del sector oriental peninsular i entre 6.500 i 3.500 anys per a les pintures dels grups productors. Pintures semblants sn presents a Cogul, Os de Balaguer, Albi.. i a Tivissa, El Perell, Rasquera i Ulldecona, segons l'Associaci Catalana d Art Prehistric.

Monuments i festes .

 L'esglsia parroquial de Vandells est dedicada a Sant Andreu. s un edifici de tres naus amb cpula, d'estil renaixentista, construda el 1773.
 Tamb queden restes de les antigues fortificacions de l'Edat Mitja. Tamb es conserven algunes arcades de l'hospital del Coll de Balaguer, aix com una de les seves torres i un antic pou.

 La festa major de Vandells se celebra el 26 de setembre, festivitat de Sant Cosme i Sant Dami. L'Hospitalet de l'Infant celebra les seves festes el 16 d'Agost (Sant Roc).

Economia .

El turisme s'ha convertit en una de les principals fonts d'ingressos del municipi. S'han construt diversos equipaments com a hotels i urbanitzacions. En l'Hospitalet de l'Infant es troba un port esportiu que disposa de 575 amarratges.

L'agricultura va ser durant molt temps la base econmica de la ciutat. Activitat que va canviar a partir de la construcci de la central nuclear de Vandells el 1972. Els cultius que encara romanen sn principalment avellaners, ametllers i cereals.

 Demografia .








El 1818 es va desagregar de Tivissa.



Referncies.
 Anna Alonso i Tejada, Alexandre Grimal (1989) Els pintors prehistrics de Vandells Ajuntament de Vandells-L Hospitalet de l'Infant;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11180" title="Xerta" nonfiltered="835" processed="829" dbindex="5841">


Xerta s una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. Es troba assentada en un pronunciat meandre, a la dreta del riu Ebre, a uns 12 km riu amunt de la ciutat de Tortosa.

 Context geogrfic.
El terme municipal comprn 33,55 km. El riu Ebre fa de lnia divisria amb els municipis de Tivenys i Benifallet, a l'est. A ponent, el terme s accidentat, i all es troben els darrers contraforts orientals del sistema Ibric. De tramuntana a migdia, llinda amb el coll del Musso, amb Pals, els colls d'en Grcia i el tossal de la Cova del Bou, que el divideix amb Alfara de Carles, a l'oest. Al sud coincideix en un tram amb el barranc de la Conca i desprs tor en diagonal vers el nord, per la dreta i a prop del barranc del Llop, amb Aldover. Els barrancs que drenen el terme sn el dels Ullals de la Vall o de les Fonts de Pals, el barranc dels Fornets i la Vall Orega.

Xerta t una bona comunicaci amb Tortosa i Mra d'Ebre, a travs de la carretera comarcal (C-12) coneguda amb el nom d'Eix de l'Ebre. Des de Xerta surten camins que s'enfilen cap als Ports de Tortosa-Beseit: les Collades de Bar, les Taraioles i el Pedregal Negre que passa pel Mol del Pont. Antigament tenia connexi ferroviria amb Saragossa per la lnia del Val de Zafn, clausurada el setembre de 1973 i actualment reconvertida en via verda (110 Km des del Baix Arag i fins a Tortosa).

 Demografia .


 Histria .
L'antic nom del poble era Osikerda, el qual segons els historiadors, pertany a la famlia dels noms de la Btica, els primitius habitants de la qual eren els ilercavons i segons algun descobriment arqueolgic aquesta estava situada en una partida anomenada actualment  els Arenalets, al nord de l'actual nucli urb. El nom d'Osikerda a portat a diverses hiptesis, una d'elles la relaciona amb l'antiga ciutat romana d'Osicerda, que encunyava moneda i que no se sap exactament on estava ubicada, es creu que a la part dreta de l'Ebre, entre Catalunya i Arag.

Tamb existeix informaci que durant les excavacions per a la construcci del canal de la Dreta de l'Ebre, a mitjans segle XIX,  van aparixer jaciments arqueolgics d'una granja iberoromana per, com que l'obra portava pressa i els constructors no estaven disposats a paralitzar-la, la major part de les restes van ser llenades al riu per les mquines excavadores. L'nic que es va conservar van ser insignificants fragments i uns quants esbossos que actualment es conserven al museu de Tortosa per, la majoria van desaparixer durant la guerra civil espanyola.

Amb tot, s molt probable que en l'poca romana s'hi ubiqus una villa qu, amb el domini dels rabs, va esdevenir una granja comunal anomenada Ossera, dedicada a l'agricultura i administrada pel taifa tortos. 

Durant l'edat mitjana, Xerta fou reconquerida, juntament amb Tortosa, per Ramon Berenguer IV. Concretament, la trobem documentada a la carta de franqueses que el comte va atorgar als jueus l'any 1149.

Fins l'any 1625, el poble encara depenia de Tortosa a efectes d'impostos. Desprs d'una srie de plets a la cort Reial amb aquesta ciutat, Xerta va aconseguir esdevenir per reial decret una vila independent el 1628. En aquest conflicte va destacar el paper del bisbe de Barcelona Joan Sents i Sunyer, fill natal de Xerta que arrib a ser virrei de Catalunya entre 1622 i 1626, en defensa de les aspiracions del seu poble. 

La vila va patir amb molta intensitat les conseqncies de la guerra dels Segadors (1640- 1652), essent saquejada en diverses ocasions. Aquests fets es varen repetir dos segles ms tard, a la guerra del Francs (1808- 1814). Durant aquest ltim enfrontament, les tropes franceses destruiren la histrica ermita de Sant Mart, que estava ubicada al pla de Sant Mart. La situaci estratgica a la vora de l'Ebre, explica la principal causa dels continus saquejos que ha patit la poblaci durant els diversos conflictes histrics. 

En la Primera Guerra Carlina, al juny del 1837, s'havien fet forts a la poblaci els carlins Ramon Cabrera i Forcadell. Foragitades pel liberal Borso, les forces de Cabrera reocuparen la vila. El 1840 aquest militar carl hi celebr una junta amb els seus oficials, per mirar de prolongar la resistncia.

A mitjan segle XIX, per, la vila possea diferents recursos. Hi havia, segons Madoz, dos hostals i un forn de pa; diversos molins fariners (segons el cens del 1860 eren el Mol de l'Assut, el de Baix, el de Dalt, el de Joana i el del Mig), i dues adoberies. Tamb havia, aix mateix, una bassa per a la fabricaci de cnem i un forn de guix. Les plantacions d'oliveres, garrofers, tarongers i altres fruiters eren importants, per el camp produa tamb blat, ordi, blat de moro, cnem, vi, oli, llegums i fruites de tota mena; es criava bestiar de llana i capr; hi havia poca caa i fora pesca de sabogues, llamprees i altres peixos de riu. Com a indstria, funcionaven els dits molins i factories, i hi havia navegaci i traginers per l'Ebre. Les manufactures de la vila i fruits sobrants s'exportaven.

A finals del segle XIX i principis del XX, van existir dos societats que s'encarregaven d'organitzar diferents actuacions per als seus associats i poble en general, s el cas del "Crculo Xertense", anomenat popularment  casino dels rics , vinculat als  propietaris que formaven part de les classes benestants i, en contraposici, el "Centre Obrer Xertenc", fundat el 1915 que tenia com a principal objectiu formar i ajudar a la classe treballadora de la vila. Les dues societats van desaparixer al finalitzar la guerra civil. El desenlla del Centre Obrer fou fora dramtic ja que el local va ser cremat durant el conflicte i, posteriorment, confiscat pel comit de la Falange Espaola de las JONS. 

Xerta t tota l'abundncia de l'aigua de l'Ebre, que ha inundat peridicament les seves hortes i les ha fecundades amb els seus llims per, encara que sembli una paradoxa, l'horta de Xerta s regada per l'aigua que corre des de la muntanya i es canalitza per les squies que travessen el poble i es distribueixen a dojo pels horts. Els sarrans foren els primers que canalitzaren l'aigua de les Fonts dels Ullals. Varen construir una squia per conduir les aiges des d'aquest lloc fins al poble, i al voltant d'aquesta, a partir del segle XV, van anar sorgint diferents molins que aprofitaven la fora de l'aigua per a moldre farina i regalssia, com s el cas dels tres molins escalonats (el mol de Dalt datat de l'any 1600, el del Mig i, el de Baix del segle XV) que van ser propietat de la destacada familia Oliver de Boteller fins a principis del segle XIX. A partir de l'any 1918 es va installar fins i tot, una central hidroelctrica que amb part de l'aigua de la squia generava energia elctrica per als municipis de Xerta i Aldover.

En el plet sostingut entre Xerta i Pals sobre el dret de Xerta a usar les aiges de les Fonts, el rei Pere III el Cerimonis don sentencia favorable a Xerta, l'any 1383. El motiu era perqu l's venia des de temps immemorials. Aquesta aigua rega unes 172 hectrees de terra, dividida en Horta de Dalt i Horta de Baix. El conreu principal s el taronger, arbre que s representat simblicament en l'escut de Xerta.

El principal conreu de sec s l'olivera, amb unes 1.235 hectrees, els garrofers amb 380 h i els ametllers amb 21 h. Endems, t 679 h de garriga, 444h de pasturatges i actualment s'han deixat de conrear els cereals per no sser rendibles. Algunes terres de sec han quedat ermes, conseqncia lgica del desplaament del treball del camp a la industria i serveis.

 Llocs d'inters . 

 L'Assut . 


L'Assut s un monument important d'enginyeria hidrulica declarat B Cultural d'Inters Nacional en la categoria de Monument Histric per la Generalitat de Catalunya l'any 2002.
Es troba situat a tres quilmetres riu amunt de la vila. Es tracta d'una presa construda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funci s la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.

Hi ha qui fixa els primers intents de desviar l'aigua de l'Ebre en plena dominaci islmica, que la iniciativa fou continuada a mitjan segle XII i que no es consolid fins el 1411, sota la direcci del morisc Muss Alam.

s a partir del 1440 quan se'n t notcia ms certa. Encara que ja inicialment es preveia que servs per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, aix no s'aconsegu fins a quatre-cents anys desprs. Durant aquest temps l'Assut noms serv per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i aix, en aquestos segles va esdevenir un important centre econmic controlat per la ciutat de Tortosa.

El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requer una primera regularitzaci i elevaci de la cresta de l'Assut mentre que el de l'esquerra s'inaugura l'any 1912. Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li don la imatge que t actualment, amb la intervenci que realitz el senyor Jules Carballo, el qual treballava per a la Real Compaia de Canalizacin y Riegos del Ebro. El 1855-57, a l'inici del canal de la dreta es va construir una resclosa per facilitar la navegaci del riu, principalment de mercaderies. Aquesta s la mateixa resclosa que es fa servir actualment per a la navegaci turstica. Cal esmentar entre les mercaderies transportades per l'Ebre, els rais carregats de fusta que baixaven des dels Pirineus fins les serreries de Tortosa o els llaguts carregats de prtland i guix provinents de les fbriques de ciment de l'Assut.

Al marge dret destaca l'important mol fariner de Regolf, d'poca renaixentista, que fou construt per la ciutat de Tortosa l'any 1575. s de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya. A principis del segle XX s'install una fbrica d'electricitat en aquest mol, la qual fou modernitzada l'any 1918. Prcticament noms subministrava electricitat a Xerta i Aldover.

En l'actualitat s'hi ha installat una central hidroelctrica que ha provocat un fort impacte visual a tot l'entorn de l'Assut. La companyia concessionria de l'aprofitament elctric interposar recurs contencis administratiu contra la primera decisi del Govern de la Generalitat de declarar l'Assut b cultural d'inters nacional el 1995. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya va deixar-ne la declaraci sense efecte. L'any 2008 es va construir vora l'assut el punt de captaci d'aiges per al canal de reg Xerta-Snia i una  torre d'equilibri de 50 metres d'alada.

 L'esglsia de l'Assumpci i Sant Mart . 



El primer temple va ser fundat l'any 1325 al emancipar-se la parrquia de Xerta del Castell de Pals. L'edifici actual per, es va comenar a construir com una ampliaci de la primitva esglsia l'any 1580 i s'acab el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la faana lateral que dna al carrer de Santa Anna. La consagraci del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sents l'any 1628. La faana principal que dna a la Plaa Major va ser reconstruida l'any 1858 i cont elements clssics renaixentistes, amb dues forncules simtriques que guarden les esttues de sant Pere i sant Pau; al centre hi ha  un finestral quadrat de pedra i sobre d'aquest un altre circular. La part superior de la faana est coronada per una escultura. L'interior, consta de dos cossos, la nau central amb vuit capelles laterals (dues donen pas al segon cos) i la capella del santssim, un petita esglesiola amb un important cimbori. En aquesta capella es creu que estava ubicada la primitiva construcci. A la nau central hi trobem l'altar major, dedicat a la Mare de Du de l'Assumpci, imatge que figura al centre del retaule principal. La coberta est formada per voltes de creuer unides amb claus decorades, en una hi apareix l'escut de la vila, el taronger. Dalt de la porta principal hi ha el cor, on abans de la guerra civil hi havia un magnfic rgan de tubs. Tamb durant la guerra del 1936 va ser despullada de tots els altars que tenia d'un gran valor artstic. A l'esquerra de la nau central destaca la capella de Sant Mart, amb un altar amb el sant muntat a cavall i al fons una pintura al fresc, feta el 1981 per Pere Falc, que representa, entre altres temes, la "riuada gran" de l'any 1787.

El campanar actual d'estil neoromnic i coronat amb quatre escultures de gossos, una a cada cant i un parallamps modernista, fou  reconstruit l'any 1910 amb la contribuci del xertol absent Fernando Mart. L'anterior construcci datava del segle XVI.

A la faana principal de l'esglsia destaca el limograf de rajoles que senyala les riuades ms importants que ha patit la poblaci, la ms forta arrib a superar els 10 metres i va succeir l'any 1787.

 Cases senyorials . 


Al carrer Major es conserven restes arquitectniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sents.(S.XVI -XVII).
 
La burgesia del poble tamb va deixar uns edificis dignes d'admirar, amb elements tpics de l'poca de la seva construcci. Els ms ben conservats sn casa Ravanals, casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, datades dels segles XVIII i XIX. Fora del nucli urb hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la Torre del millonari", edifici d'estil modernista-colonial, encarregat construir pel comerciant xertol Jaime Mart i Toms, que es va enriquir exportant productes a sud Amrica. L'obra data de finals del segle XIX i l'arquitecte fou Josep Fontser i Mestre, mestre de Gaud. Actualment s'hi troba ubicat un hotel de cinc estrelles.

 Els molins . 

Al llarg de la squia que condueix l'aigua del ullals de les Fonts de Pals a la vila van anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la fora de l'aigua per a moldre farina i regalssia, els ms importants foren els que formaven part de l'anomenada fbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'ltim tram de la squia de les Fonts:

El mol de Dalt, construt el 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, construcci d'poca medieval.

El mol del Mig, construt a principis de segle XVIII. Actualment es troba en runes.

El mol de Baix, l'edifici principal data del segle XV i s d'estil gtic, el qual conserva nombrosos elements arquitectnics de l'poca com s el cas de l'arc apuntat. Tamb s fora important un edifici annex a finals del segle XIX.

 Gastronomia .

 Plats .
 Arrs de plana ;
 Freginat;
 La fogasseta (entrep tradicional que es menja el dijous llarder);

 Dolos .
 Els famosos Torrons de Xerta. ;
 Ametllats;
 Casquetes (les tradicionals sn de cabell d'ngel);
 Coquetes de seg. ;
 Coca de masana. ;
 Coc dorat.

Ciutats agermanades.
Xerta mant una relaci d'agermanament amb:
  Coronel Charlone (Argentina), 2008.

 Enllaos externs i referncies .

Frum xertol;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Hiking Xerta;
Festes de Xerta;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11181" title="Tortosa" nonfiltered="836" processed="830" dbindex="5842">

Tortosa s la ciutat capital de la comarca del Baix Ebre.
s seu episcopal i constitueix un important centre agrcola, comercial i industrial. El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jess (constituda en entitat municipal descentralitzada des del 1994), Btem, els Reguers, Campred i Vinallop. Tortosa s cap de partit judicial (fins el 1923 fou districte electoral, juntament amb Roquetes i Gandesa, escollint 1 diputat a Corts des del 1846) i en l'actualitat hi tenen la seva seu la major part dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre en configurar-se el seu territori com una vegueria.
La ciutat de Tortosa es troba situada a la vall baixa del riu Ebre i cal destacar-ne la seva gran riquesa en monuments histrics que sn testimoni de la seva importncia per a les diferents civilitzacions que l'han cobejada i en especial per a la Corona d'Arag.

 Demografia .









Tortosa s en l'actualitat un dels set municipis ms extensos de Catalunya malgrat les diferents segregacions que ha patit el seu terme que havia arribat als 584 quilmetres quadrats al segle XIX (el 1850 es desagrega la vena localitat de Roquetes; el 1977 Deltebre, el 1978 Sant Jaume d'Enveja i Camarles i el 1983 la localitat de l'Aldea).

 Poltica .










 Smbols de la ciutat .


 Llocs d'inters .
 Potencial turstic .

El terme municipal de Tortosa compta o l'envolten espais diversos: el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit (creat el 2001) i la Reserva Nacional de Caa, la via verda de la Val de Zafan que connectar la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre, els espais naturals de la serra de Card, les coves de Benifallet, els conjunts histrics d'Horta de Sant Joan, Miravet o Arnes, els espais de la Batalla de l'Ebre, les activitats i el paisatge fluvial (Mequinensa-Deltebre), la diversitat de les platges de la Costa de l'Ebre (roca o arena, grans o petites platges i pobles de turisme familiar com l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Sant Carles de la Rpita, les Cases d'Alcanar, etc), les pintures rupestres de l'art llevant (Patrimoni de la Humanitat) del Perell o Ulldecona, el poblat ibric de Tivissa, la proximitat amb Morella, etc.

La ciutat de Tortosa posseeix un conjunt histric de notables dimensions (declarat com a tal el 1976) que ms enll del seu recinte fortificat i dels seus 3 monuments nacionals se troba esquitxada per tot tipus de construccions o restes arquitectniques d'especial inters (no tot s visitable; com per exemple els banys rabs vells redescoberts l'any 2005). Malgrat tot el nucli antic est sotms a un profund i llarg procs de recuperaci integral amb projectes tan espectaculars com obrir la catedral al riu Ebre mitjanant una gran plaa. En l'actualitat per existeixen zones molt degradades i en obres que no sn obstacle per al turista cultural ms preparat que t molt a veure a la ciutat bimillenria.

 Castell de Sant Joan o de la Suda .

s una impressionant fortalesa, elevada 59 metres sobre el nivell del mar que domina la ciutat i el riu Ebre constituint un excepcional mirador. Els romans aixecaren les primeres estructures emmurallades per foren els musulmans, sota el califat d'Abderraman III, els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcci que pren modernament el nom de la Suda, un pou de gran dimetre i profunditat. Al voltant d'ell s'articulen unes galeries subterrnies que conserven restes d'un antic mol i dos forns.

Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (1147), el castell passa a ser residncia dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.

Des del 1294, quan Tortosa passa a dominis de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial, afegint-s'hi noves
sales i elements defensius. De llavors l'actual Parador de Turisme encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals caracterstics del millor gtic catal.

Durant l'edat mitjana, el castell fou seu del Tribunal de Justcia de l'poca. Les construccions medievals romanen molt
emmascarades per les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII, al fortificar les dos elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa. El rei Jaume I el va escollir com la seva residncia favorita i des de aqu es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Penscola i Borriana.

A l'accs al castell se pot contemplar un cementeri musulm. D'aquest se'n va extreure, el 1972, un epitafi (s. X) amb referncies a un governador, conservat al propi Parador. Tamb se va recuper dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerria, d'escriptura cfica, en la que se citen versos de l'Alcor, avui conservada en la collecci de l'Ajuntament de Tortosa.   


Altres fortificacions: 
 Fort de Tenaces, s. XVII. Situat al nord de la ciutat i sense connexi amb els seu traat fortificat. s de de propietat privada.
 Fortificacions del Sitjar, s. XVII. Protegeixen l'elevaci on s'ubicaven els quarters de Sant Francesc, espai que ocupa l'Hospital Verge de la Cinta en l'actualitat. Aqu s'hi troben tres fortins amb una gran fossada. El baluard del Carm connecta amb el fort extern de Bonete que exhibeix en el parament exterior un gran escut herldic d'una gran personalitat no identificada.
 Fortins d'Orleans, s. XVII. Enfront les fortificacions del Sitjar reben el nom del duc d'Orleans que desprs d'un setge d'un mes prengu la ciutat el juliol de 1708 per a Felip V (vegeu tamb el Setge de Tortosa de 1708).
 Trams de muralla. Destaca la muralla de Remolins, accessible des de les avanades del castell de Sant Joan, culmina actualment en la torre del Celio. L'altra gran muralla s la del del barri del Rastre (s.XIV) accessible des del Sitjar. ;
 Torres. N'existeixen diverses en el terme municipal. Dues d'elles, la dels Corder i la del Prior, reben al visitant que accedeix a la ciutat des del nord per l'Eix de l'Ebre (C-12). Una tercera s la torre de Campred o de Font de Quinto, al sud, que complementa l'espectacular torre de la Carrova (Amposta). A l'est de cam als parcs elics i a l'ermita del Coll de l'Alba se localitzen Torre Gassia i ms enll la torre de Fullola.

 Catedral de Santa Maria .

La catedral de Santa Maria s'inici l'any 1347, quan el bisbe Arnau de Llordat colloca solemnement la primera pedra al bell mig de l'absis el 21 de maig d'aquell any. El 1597, el bisbe morell Gaspar Punter consagr el temple. L'absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus de cinc trams amb les seves claus de volta destaquen clarament pel seu estil gtic elegant i refinat.

A l'altar major se pot observar el retaule de Santa Maria de l'Estrella (s. XIV), de fusta policromada, amb escenes del Nou Testament i de la Verge. s una obra escepcional realitzada per a la catedral romnica. De totes les seves capelles destaca la dedicada a la Verge de la Cinta, el millor exemple d'arquitectura barroca de Catalunya, i la capella de la Mare de Du del Roser on se troba el sepulcre d'alabastre de Joan de Girona (s. XV), el ms espectacular de la catedral. Dels antics retaules medievals de la catedral destaca el que Pere Serra pint per a la Seu tortosina; conegut com a retaule de la Mare de Du de la cadernera la seva taula central i la predela formen part de la collecci de pintura gtica del Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona. La catedral  conserva el retaule de la Transfiguraci (s. XV), obra de Jaume Huguet, exposada a la collecci musestica oberta el desembre de 2007.

El claustre de la catedral (restaurat entre 1999 i el 2000), presenta una forma trapezodal i acull una valuosa representaci epigrfica als seus murs a ms a ms de 6 curiosos rellotges de sol. A ell s'accedeix, des de l'exterior, pel portal d'estil barroc dit de l'Olivera (1705) i des de la porta de palau. Al voltant del claustre s'articula l'antiga cannica. Se conserva el refectori (menjador), l'Aula Major, el dormitori canonical i l'Aula Minor (on s'ubica l'Arxiu Capitular) aix com altres dependncies menors. Sota el claustre se conserva un gran refugi antiaeri construt el 1937.

D'entre les seves obres d'art sobresurt la collecci d'orfebreria barroca i renaixentista aix com la gtica. Cal anotar que desprs del trasllat de bns artstics realitzat per las autoritats republicanes algunes desenes de peces d'alt valor artstic, embarcades a Frana a bord del Vita a finals de febrer de 1939, encara avui estan desaparegudes. Destaquen tamb 5 pintures de Vicente Lpez (1 de elles perduda), 1 quadre de Sant Josep amb el Nen atribut a Antoni Viladomat, 1 quadre atribut a Jos de Ribera (l'enterrament de Crist), 1 arqueta rab (i una altra d'elles tamb desapareguda), el cor renaixentista obra de Cristbal de Salamanca, reinstallat al dormitori canonical desprs de la guerra civil, i tapissos com el que representa l'ltim sopar entre altres obres d'art. La catedral tamb conserva, des del 1944, els originals de la lpida trilinge (la ms famosa de tota l'epigrafia hebreo-espanyola), la lpida rab de la construcci de les drassanes (944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc), inscripcions romanes i antics capitells visitables al soterrani del refectori.

L'Esglsia Catedral ostenta el ttol de Baslica. El 1931 fou declarada Monument Histric Artstic d'inters nacional juntament amb el palau episcopal.

 Convent de Santa Clara .

s un  dels convents ms antics de la ciutat, ja que fou fundat l'any 1283. Se troba situat al barri del mateix nom limitant a la vegada amb la muralla medieval del barri del Rastre (primer eixample de la ciutat-plaa forta). El convent de clausura va patir danys molt greus durant la guerra civil espanyola.

T un claustre d'estil gtic espanyol, del qual sols se conserven dos ales, la nord i l'oest, amb arcs lobulats i trilobulats. Els fusts estaven molt malmesos i la majoria foren substituts en la restauraci feta entre 1997-1998. De l'esglsia, que havia estat dels templers, sols se conserven les cinc arcades d'arc apuntat ben visibles des del mirador que constitueix el castell de Sant Joan.

 Llotja Medieval (gtica).
De l'antic recinte nicament se conserva la porxada del blat (s. XIV) que el 1933 fou traslladada des de la seva ubicaci original al parc municipal Teodoro Gonzlez, on se troba encara avui en dia. Malgrat no tenir l'espectacularitat monumental de les llotges de Mallorca o Valncia s la ms antiga de les conservades en l'antic territori de la Corona d'Arag.

 Museus i arxius histrics  .
En l'actualitat (2009) la ciutat no disposa de cap instituci musestica constituda malgrat el seu pes patrimonial. Com a dada, el catleg de fons de l'Ajuntament de Tortosa supera els 4000 registres (arqueologia, belles arts, etc). Des de desembre de 2007 la catedral compta amb una collecci museogrfica oberta on s'exposen bona part dels seus importants fons artstics. La notable tradici arxivstica de la ciutat s'ha tradut en l'existncia de diferents arxius histrics dels que cal diferenciar-ne tres:
 Arxiu Histric Comarcal de les Terres de l'Ebre (AHCTE). Situat al Collegi de Sant Jaume i de Sant Maties (un dels edificis renaixentistes del conjunt dels Reials Collegis) al carrer de sant Domnec. El nucli dels seus fons est format per l'arxiu histric de la ciutat de Tortosa (arxiu fotogrfic, hemeroteca, fons histric i biblioteca).
 Arxiu Capitular (ACT). Situat en las dependncies annexes de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Reuneix una important collecci de cdexs medievals, pergamins i alguns incunables.
 Arxiu Histric Dioces (AHDTo) Situat al palau episcopal, enfront de la catedral.

Cal destacar a ms a ms el parc d'escultures "Jardins del Prncep" inaugurats el 1991. s una mostra d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago situada en el bell marc dels antics jardins del balneari de Manel Porcar al barri de Remolins (call jueu) i als peus de les muralles del castell de Sant Joan (o de la Suda).

 Palau Episcopal .
Se troba enfront de la catedral. L'edifici fou construt entre els segles XIII i XIV tot i que a sofert alteracions al llarg del temps com l'ampliaci realitzada el segle XVIII (amb un edifici adjacent) i el segle XIX. El seu promotor principal fou el bisbe Berenguer Prats (1316-1340). Antigament el palau limitava amb el mateix riu Ebre per des de la construcci dels murs de contenci de l'Ebre i de la carretera durant el franquisme ja no s aix. Malgrat els canvis i malgrat la necessitat de ms actuacions de restauraci continua sent el palau episcopal ms bell de Catalunya. El 1931 fou declarat Monument Histric Artstic d'inters nacional.

El pati constitueix el nucli principal de la construcci des del qual, una mplia escala voladissa permet l'accs al primer pis on se conserven dos galeries, formades por arcs ogivals sobre esveltes columnes de fust cuadrilobulat i capitells amb decoraci vegetal. En aquest mateix primer pis s'hi localitza la capella del Palau, l'element ms destacable del conjunt, a la que s'accedeix a travs d'una espaiosa sala gtica. La faana interior de la capella presenta un imponent conjunt escultric amb restes de la policromia original. L'interior de la capella el complementa una magnfica volta de mitja estrella que s'aixeca sobre petites voltes laterals.

Al palau s'hi troba l'Arxiu Histric Dioces.

Ms informaci a la web de l'Ajuntament de Tortosa

 Palaus .

La guerra civil espanyola de 1936-1939 i las actuacions desafortunades han fet desaparixer palaus i cases nobles de la ciutat. En l'actualitat en el Conjunt Histric Artstic (CHA-1976) se conserven els segents:
 Palau Montagut. Situat al carrer de Santa Anna nmero 3-5 des del 1982 s la seu de la Comunitat de Regants del Canal de l'Esquerra. El seu aspecte actual s fruit de la reforma realitzada per Na Carme Nogus, vdua del segon comte de la Torre de l'Espanyol, a finals del s. XIX (l'arquitecte August Font Carreras firm el projecte).
 Palau episcopal romnic (no visitable). Situat enfront al palau episcopal gtic sols conserva elements estructurals (contraforts, arcs i columnes interiors).
 Palau Despuig (desprs de la famlia dels Corder), s. XV .Ubicat al costat del palau Oriol fou restaurat parcialment entre 1952-1956. Destaca la gran escala del pati interior, la galeria gtica i les bigues polcromes del seus sostres restaurades el 1993.
 Palau Oriol. Situat al carrer de la Rosa s l'antic palau dels Marco, desprs del marqus de Bellet i de Mianes i finalment de Damin de Oriol, marqus de Santa Coloma. El 1969 fou adquirit per la Diputaci de Tarragona que el va recuper entre 1971-1974. Presenta embigats polcroms i un pati de cert inters.
 Palau Campmany. Situat al carrer de la Rosa fou el palau de la comtessa de Vallcabra. Des del 1967 s propietat del Sr. Jos Celma Prieto. Destaca la faana encoixinada (s. XVIII), la barbacana (o rfec) amb cassetons del seu sostre i el pati interior.
 Casa palau Abria-Aldana. Desprs de la polmica sorgida el 1998 respecte a la seva conservaci o el seu enderrocament l'edifici fou cedit a la Generalitat de Catalunya que el va reobrar entre els anys 2003-2005. Situat al carrer Montcada, enfront del convent de la Purssima (s. XVIII; exclaustrat el 2007), s la seu territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya. Al seu costat, formant part d'una plaa, se troben les restes de l'antiga esglsia dels Dolors destruda durant la guerra civil espanyola. Al mateix carrer se troben encara avui altres cases nobles com el nmero 9 i el nmero 18 que fou palau del marqus d'Als (anteriorment palau dels Miravall) i actualment en obres.
 Palau Francesc Oliver de Boteller (o Casa Villria), s. XV. Declarat B d'Inters Cultural, s la seu territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (entre el 2008 i el 2010 hi ha previstes profundes obres de remodelaci de l'edifici per). La seva faana fou traslladada pedra a pedra des del seu emplaament original enfront al riu Ebre. En un dels angles es va installar (encara que parcialment) una antiga font gtica monumental del segle XV que fins el 1879 estigu situada en l'actual plaa d'Agust Querol.

 Reials Collegis (renaixentistes).

s el nom que reben el conjunt de 3 edificacions de l'ordre dels dominics situades al carrer de Sant Domnec declarat Monument Nacional el 1974.
 Collegi de Sant Jaume i de Sant Maties. Cedit per l'Esglsia a la Generalitat de Catalunya per a albergar l'arxiu histric de la ciutat des del 1997. s l'edifici renaixentista ms reeixit del Principat de Catalunya i compta amb un pati interior amb un espectacular fris.
 Collegi de Sant Jordi i de Sant Domnec (1578). Arrasat pels bombardejos franquistes (1937-1939) tan sols se conserva la portalada renaixentista de dos cossos. Sota l'escut imperial de Felip II es pot llegir la inscripci DOMUS SAPIENTIAE, s a dir, casa de la saviesa doncs fou l'antiga universitat. Propietat de la Generalitat des del 2001 el maig de 2003 es va convert en la seu dels serveis territorials del Departament d'Educaci i de l'Escola Oficial d'Idiomes (2004).
 Esglsia de Sant Domnec. Amb portalada renaixentista i interior de cnons gtics. Data de l'any 1585 i la seva portalada est presidida per l'escut del bisbe Izquierdo. El temple fou un dels bns desamortitzats el s. XIX convertint-se en installaci militar. El 1906 fou cedit a l'Ajuntament i entre el 1910 i el 1997 acoll l'antic Museu-Arxiu Municipal. Des del 2007 est destinat a sal noble de la ciutat, acullint alhora, des d'octubre del 2008, el Centre d'Interpretaci del Renaixement.

Durant les excavacions arqueolgiques (2007) del carrer de Sant Domnec van aparixer les restes d'una muralla ibrica (s. III a.C.) aix com cermica i mfores fencies del s. VII a.C. que constitueixen el nivell arqueolgic ms antic localitzat a la ciutat.

 Edificis modernistes, historicistes, eclctics ....
La varietat de las edificacions ofereix un ampli i interessant panorama especialment apte per als amants de la histria de l'arquitectura. Entre altres se poden trobar:

 Escorxador Pblic. Obra de Pau Mongui Segura projectada el 1905 i construda entre 1906 i 1908. Se troba al barri de Sant Jaume.
 Palau Montagut. Al carrer de Santa Anna. L'arquitecte August Font firm el projecte de reforma a finals del segle XIX.
 Pasatje Franquet, 1877. Al carrer de la ciutat.
 Mercat Municipal. Obra dels arquitectes Joan Torras i Guardiola i Joan Abril (1886-1887) s un dels mercats ms imponents de Catalunya, a l'alada dels grans mercats de Barcelona.
 Casa Pilar Fontanet (popularment casa Grego), 1908. Al costat del portal dels Romeus (portal interior de la ciutat) i davant d'un dels accessos al claustre de la catedral. La seva transformaci en hotel i la restauraci de la faana i del vestbul d'entrada s imminent.
 Temple de la Reparaci. Obra de Joan Abril i Guanyabens  inaugurada el 1903. Situada al carrer de la Merc ressalta la seva cpula de colors ben visibles des de diversos llocs de la ciutat. El seu interior b mereix una visita.
 Casa Ricard Climent. Se troba enfront del palau Abria al carrer Montcada. Ressalta la seva faana esgrafiada i el seu mirador de diversos pisos.
 Casa Ramon Sech. Situada a la plaa Agust Querol nmero 4. Al seu costat se pot veure una antiga farmcia.
 Magatzems J. Benet Piana. Situats a l'avinguda Generalitat nmero 3, molt a prop del pont de l'Estat.
 Hotel Siboni. Al carrer de l'ngel nmero 6 aquest antic hotel est ocupat per oficines. Destaca com en la majoria de casos la seva faana.
 Casa Jos Bau Vergs. Situada al carrer Berenguer IV nmero 26.
 Casa Facundo Segarra (o casa Matheu).
 Casa Salvador Brunet Sala. Situada al carrer Cervantes s la seu de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Tortosa.
 Villa Mercedes (popularment casa de les torretes). Construda al carrer Cervantes. Les reformes patides al llarg del temps han fet perdre les cpules cniques dels seus dos torreons i el seu jard convertit en establiment comercial.
 Casa Bernardo Grego. Situada al carrer Repblica Argentina.
 Clnica Sabat. Situada a la plaa Alfons XII s un exemple historicista poc freqent reflexat en la temtica egpcia.
 Casa Piana, 1923. Situada a l'avinguda Generalitat nmero 105 enfront del parc Teodoro Gonzlez. s una construcci de la segona etapa de l'arquitecte Pau Mongui a la ciutat.
 Casa xalet Pallars (Villa Alicia), 1906. Eclipsada per construccions modernes destaca pels colors de la seva faana i del seu torre. Recentment restaurada (2005) s la seu d'una empresa de construcci. El seu arquitecte fou Pau Mongui.
 Casa Manuel Cams. Situada a la rambla de Catalunya, al barri de Ferreries, s obra de Pau Mongui Segura (1904).
 Casa doctor Antoni Llorca. Situada al passeig de l'Ebre xamfr amb la rambla de Catalunya, a Ferreries, enfront al riu Ebre.

 Parc Teodoro Gonzlez .

s la zona verda ms emblemtica de la ciutat i ha estat ben b fins a finals del segle XX l'nic parc urb fins a la construcci del parc riberenc dels barris de Sant Jaume-Remolins (parc de la Fira). Tot i en aix encara avui s la zona verda de referncia de Tortosa.

Conegut inicialment amb el nom de passeig del Temple el parc municipal s el parc de l'eixample i de l'expansi urbana de la ciutat al s. XIX. S'hi pot trobar un passeig central de plataners d'ndies de grans dimensions, palmeres datileres, palmeres xilenes, magnlies grandiflora, pins, plataners, algun cedre, algunes carrasques, etc. Des del 1933 s'hi localitza el porxo del blat (s. XIV) traslladat des del seu emplaament original.

Ms informaci disponible a la web de l' Ajuntament de Tortosa

 Fires i festes .
 ExpoEbre .

s la fira multisectorial ms rellevant del sud de Catalunya. Des de l'any 2007 (63 edici) ha passat a celebrar-se en el recinte existent al barri de Remolins on disposa d'un pavell multifuncional dissenyat per l'arquitecte argent Mario Corea amb 5000 metres quadrats coberts. En la 64 edici Fira de Tortosa ha ofert a expositors i visitants un total de 15.000 metres quadrats tils i novament un servei de bus gratut d'accs al recinte.

 Festa del Renaixement .

Se celebra des del 1996 i ostenta el reconeixement d'haver estat declarada Fiesta de Inters Turstico Nacional i Festa d'Inters Turstic de Catalunya.

Desenes d'actors i espectacles, centenars de ciutadans i comerciants vestits d'poca i les tavernes de la Ruta de la Saboga omplen els carrers del nucli antic de festa, msica, alegria i color durant 4 dies de la segona quinzena de juliol. 

Amb el subttol L'esplendor d'una ciutat al segle XVI, la Festa rememora, a travs d'una mplia oferta d'activitats de tipus ldic i cultural, el perode histric del segle XVI, un dels moments ms interessants de l'existncia de la ciutat.


Es representa en tota la seva esplendor la desfilada i parada d'Armes en honor a les banderes de la Vegueria de Tortosa i de la ciutat, en la que participen: el govern de la ciutat, les milcies de defensa, els representants dels barris i dels oficis, els comerciants i mercaders, la ciutadania, i els comediants arribats de totes bandes per a la celebraci.

Ms informaci disponible a la web de la Festa del Renaixement/ Fiesta del Renacimiento

 Festes Majors .

Tenen lloc la primera setmana de setembre, en honor a la Mare de Du de la Cinta, patrona de la ciutat des de 1863.


 Personatges illustres .
Cristfor Despuig (1508-1574): escriptor i humanista. Va fer servir el catal mentre la majoria de contemporanis escrivien en llengua castellana o llatina.
 Pere d Albern i Teixidor (1747-1802): soldat i conqueridor del Viregnat de Nueva Espaa i dels territoris nord occidentals nord-americans i Governador Inter de Las Californias.
 Ramon Cabrera i Griny (Tortosa 1806-Wentworth 1877): General carlista conegut com el "tigre del Maestrat".
 Manel Domingo i Sol (1836-1909), Sacerdot, fundador dels Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jess, declarat Sant Apstol de las Vocacions per Pau VI.
 Felip Pedrell Sabat (Tortosa 1841-Barcelona 1922): Compositor i musicleg.
 Antoni Casanova Estorach (Tortosa 1847-Pars 1896): Pintor;
 Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre 1851-Barcelona 1929): Metge;
 Francesc Gimeno Arasa (Tortosa 1858-Barcelona 1927): Pintor;
 Agustn Querol Subirats (Tortosa 1860-Madrid 1909): Escultor;
Josep Maria Marqus Garca (Tortosa 1861-Barcelona 1938): Pintor.
Vctor Beltri i Roqueta (Tortosa 1862-Cartagena 1935): Arquitecte.
Marcell Domingo i Sanjuan (Tarragona 1884-Tolosa de Llenguadoc 1939): Poltic, periodista i mestre.
Rafael Vidiella i Rubio (Tortosa 1890-Barcelona 1982): Poltic.
Josep Subirats Piana (Tortosa 1920): Poltic.
Josep Benet Espuny (Tortosa 1920): Pintor.

 Ciutats agermanades .

Des del 1968 Tortosa s'ha agermanat amb cinc ciutats europees i estrangeres. A continuaci s'ofereix la llista d'aquestes localitats:


Vegeu tamb.
Dertosa;
Bisbat de Tortosa;
Llista dels emirs de Tortosa;
Catedral de Tortosa;
Club Deportiu Tortosa;
Centre d'Esports Tortosa;
Escut de Tortosa;
Bandera de Tortosa;
Eixaric;
Remolins;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament de Tortosa;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci sobre la Festa del Renaixement de Tortosa;
Monestirs de Catalunya. Tortosa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11182" title="Tivenys" nonfiltered="837" processed="831" dbindex="5843">


Tivenys s una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.  

 Situaci .
Tivenys est situat al marge esquerre del riu Ebre, al sector nord de la comarca, entre la serra de Card i el riu Ebre.

El terme municipal limita al nord amb Benifallet per les crestes que emmarquen la vall de Card; al sud, amb Btem (Tortosa), separat pel barranc de la Buinaca; a l'est, del Perell, estenent-se per l'espai que va des del riu fins a la serra del Boix. A l'oest, i fent de parti el riu Ebre, queden els termes de Xerta i d'Aldover.

El terme t la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les muntanyes de Card (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.

 Economia .
La principal activitat s l'agricultura. Al sec s'hi cultiven oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha); s molt important la producci d'oli d'oliva (el cultiu de l'olivera ocupa la major part del terme). Tot i aix, els conreus principals sn a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot prssecs i ctrics, que sn exportats a l'interior i a l'estranger.

En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indstria i al sector dels serveis al voltant de l'rea de Tortosa.

 Llocs d'inters .
 L'Assut .
La paraula Assut vol dir presa, contenci. Existeix la hiptesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l'Assut (entre els termes municipals de Xerta i Tivenys) per dificultar el trfec fluvial per l'Ebre. Per el primer assut, la primera temptativa d'elevaci de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a squies de reg, tot i que fet rudimentriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominaci rab.

L'Assut tal com la coneixem avui es va comenar a construir l'any 1402. Fa 375 m de llarg i 3,5 m d'ample a la coronaci, 24 m d'ample al tals o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons.
A meitant segle XIX l'assut va ser condicionat per als dos canals de regadiu existents. El canal de la part de Tivenys (el de l'esquerra) es va comenar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII. L'any 2002 l'Assut fou declarat B Cultural d'Inters Nacional en la categoria de Monument histric per la Generalitat de Catalunya.

Vora l'assut, sobre una elevaci del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueolgiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia nica a Catalunya, probablement destruida cap a l'any 200 aC amb l'ocupaci romana.

 El parc municipal .
El parc municipal s un dels llocs ms pintorescos del poble per la seua situaci, entre el canal de l'esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetaci que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infantil. 

Tamb s'hi pot trobar el Punt Rod amb 228 metres sobre el nivell del mar.

 L'esglsia .
El temple parroquial va comenar a ser construt l'any 1770 i es va acabar el 1794. Est dedicat a Sant Benet, Sant Miquel i a Sant Antoni Abat.

L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gtic i bizant; la faana s d'estil neoclssic. Fins al 1936 tenia un notable retaule gtic procedent de Card. Durant la Guerra Civil va perdre els seus antics retaules i imatges.

 La capella .
A una mitja hora del poble hi ha una antiga capella dedicada a la Mare de Du del Carme, documentada ja des del 1760 i feta per influncia dels frares carmelitans de Card, divulgadors a la comarca de la seua devoci.

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Josep Alcoverro i Amors (Tivenys 1835-Madrid 1908): escultor.

 Enllaos externs .
 Pgina web amb mplia informaci sobre Tivenys. Informaci que l'autor ha donat perms per incorporar a la Viquipdia.
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11183" title="Benifallet" nonfiltered="838" processed="832" dbindex="5844">

Benifallet s una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre,
situada en una rea muntanyosa,la serra de Card, rica en pins. 
 Histria .

El nom de Benifallet apareix per primera vegada en documents de 1153. En 1208 el rei Pere el Catlic va lliurar el castell a Guillem de Cervera qui, en 1215, el va lliurar al seu torn als cavallers de l'ordre del Tremp. En data desconeguda el castell va tornar a les mans de la corona.
 Cultura .
L'esglsia parroquial aquesta dedicada a la Nativitat de la Verge. Es va construir el 1635 i va ser reconstruda per complet en finalitzar la Guerra Civil espanyola. En la part alta de la ciutat es troba l'antic temple parroquial, tamb sota l'advocaci de la Verge, construt el segle XIII. s d'estil romnic i en el seu interior es conserven dues sepultures dates en 1298 i 1300 aix com diverses pintures al fresc.

Al masss de Card es troba l'antic convent de Sant Hilari de Cardo, fundat el 1605 per monjos carmelites. Va arribar a tenir una comunitat composta per 30 persones, entre monjos i eremites. El 1835, desprs de l'exclaustraci, el convent va quedar suprimit. L'antiga esglsia, una construcci del segle XVIII, funciona actualment com a museu. Queden dempeus algunes de les 13 ermites que formaven el conjunt del convent, encara que la majoria d'elles es troben en runes.

Molt a prop de l'antic convent es va construir, el 1866 un balneari que aprofitava les aiges medicinals del riu Card. El 1938 va servir com a hospital de les tropes republicanes. Va funcionar activament com a balneari fins el 1967.

Dins del terme municipal es troben diverses coves naturals. Destaca la cova Meravelles, amb abundants estalactites i estalagmites.

Benifallet celebra la seva festa major el mes de setembre. El desembre es continua celebrant la festa dels "quintos"; antigament aquesta celebraci servia perqu els joves que marxaven al servei militar recollissin fons. Encara que el servei militar ha deixat de ser obligatori, la tradici continua amb algunes revetlles populars.

 Economia .

La base de l'economia s l'agricultura. Destaca el cultiu de tarongers i, en menor mesura, oliveres i ametllers. Disposa de cooperativa agrcola.
 Demografia .


Vegeu tamb.
Valldenpons;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11184" title="Pals" nonfiltered="839" processed="833" dbindex="5845">


Pals s un municipi de la comarca del Baix Ebre. Se situa al Parc Natural dels Ports.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Associacions .
Informaci sobre la banda municipal de Pals;
Informaci sobre la xaranga Tal com sona, de Pals;
Bloc de l'Associaci de mestresses de casa de Pals;

 Altres enllaos .
Notcies, fotos i enllaos sobre Pals;
Intervenci arqueolgica en l'esglsia de Santa Maria de Pals;
Bloc sobre excursionisme pel terme de Pals;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11185" title="Perell" nonfiltered="840" processed="834" dbindex="5846">

Biografies:;
Carles Perell i Valls, matemtic i enginyer catal.
Ferran Perell i Santandreu, economista i diplomtic mallorqu.
Francesc Perell  i Picchi, directiu esportiu catal.
Joan Perell i Masllorens, poltic i industrial catal.
Marcell Perell i Domingo, guerriller, poltic i periodista catal.
Marcell Perell i Valls, matemtic i periodista catalanomexic.
Merc Perell i Valls, revolucionria i activista catalanomexicana.

Geografia:;
El Perell, municipi del Baix Ebre.
El Perell, entitat local menor del municipi de Sueca, a la Ribera Baixa.
El Perell, entitat de poblaci del municipi de Vilablareix, al Girons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11186" title="Roquetes" nonfiltered="841" processed="835" dbindex="5847">





Roquetes s un municipi de la comarca del Baix Ebre. 

 Entitats de poblaci .



|}

 Demografia .

El 14 d abril de 1850 es va desagregar de Tortosa.

Cultura.
L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Antoni de Pdua. Fou construda en 1836 i t un campanari de planta quadrada.

Al 1904, els jesutes van fundar l'Observatori de l'Ebre, dedicat a estudiar les relacions existents entre l'activitat del sol i els fenmens geofsics. 

Roquetes celebra les festes majors a la primera setmana del mes de juliol, festivitat de Sant Gregori, patr de la ciutat.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11187" title="Deltebre" nonfiltered="842" processed="836" dbindex="5848">

Deltebre s un municipi de la comarca del Baix Ebre. s el municipi ms extens del delta de l'Ebre. Est format per l'agregaci de les poblacions de Jess i Maria i la Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 1977.

Dins dels lmits del seu terme municipal es troben tres espais d'inters natural: la punta del Fangar  amb el port i la platja homnims , la llacuna del Canal Vell i el Garxal.

Deltebre s el punt ms proper a la desembocadura de l'Ebre on es pot travessar el riu amb autombil, grcies al transbordador que uneix aquesta poblaci amb Sant Jaume d'Enveja. Actualment existeix un pla per construir un pont que uneixi ambds municipis.

Deltebre est agermanat amb el municipi de Reinosa (Cantbria), localitat situada a tres quilmetres d'on naix el riu Ebre, a Fontibre.

Deltebre es un municipi extens i pla. Per aquest motiu s habitual que gent de totes les edats utilitzi la bicicleta com a mitj de transport. A principi del segle XX, s'utilitz com a lnia entre Tortosa i Deltebre Lo Carrilet de la Cava.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Parc de natura a Deltebre;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11188" title="Camarles" nonfiltered="843" processed="837" dbindex="5849">

Camarles s un municipi de la comarca del Baix Ebre. 

 Entitats de poblaci .




|}

 Demografia .

El primer cens s del 1981 desprs de la desagregaci de Tortosa.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11190" title="Aldover" nonfiltered="844" processed="838" dbindex="5850">

Aldover s una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre. 

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11191" title="Ampolla" nonfiltered="845" processed="839" dbindex="5851">

Tecnologia: recipient usat normalment per a contenir lquids.  Vegeu Botella (envs).
Geografia: municipi catal a la comarca del Baix Ebre. Vegeu L'Ampolla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11192" title="Alfara de Carles" nonfiltered="846" processed="840" dbindex="5852">

Alfara de Carles s un municipi de la comarca del Baix Ebre.


 Imatges d'Alfara .

Fitxer:Alfara de Carles3.jpg|Correbou pels carrers d'Alfara. Els correbous sn una festa fora estesa a les Terres de l'Ebre; se cellebren durant les festes majors de molts pobles.


 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11194" title="L'Ametlla de Mar" nonfiltered="847" processed="841" dbindex="5853">



L'Ametlla de Mar, anomenat tamb la Cala, s un municipi de la comarca del Baix Ebre.

 Situaci .
Est situat a la zona costanera entre el Cap de Terme al nord i el barranc de l'liga al sud. Limita al sud amb el terme del Perell, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al nord-est amb el de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).

Pels 14 km de costa que s'estn el terme de l'Ametlla de Mar hi ha diferents nuclis dispersos de poblaci:
(De nord a sud, seguint la costa)
Calafat;
Sant Jordi d'Alfama;
Les Tres Cales;
L'Ametlla de Mar (Nucli Urb);
Roques Daurades (abans Roques Dorades);

 Administraci .


 Histria .
Realment hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l'Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan  a conseqncia de l'impuls de poblament de Carles III  sorg el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perell.

Coincidint amb l'arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedncia Benidorm i el Grau de Valncia), l'Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconsegu comenar el segle XX amb 2.500 habitants.

Els anys trenta foren una mala passada per als habitants del poble. Es produren importants moviments migratoris a Palams i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins la dcada dels seixanta, en qu els corrents incipients d'immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble. 

 Economia .
La pesca continua sent una de les principals activitats del poble. El recinte portuari de l'Ametlla compta amb un ampli estol de barques que es dediquen a les arts de l'arrossegament, l'encerclament, el trasmall, etc., i que compta tamb amb la primera flota de tonyinaires del Principat. 

L'altra activitat econmicament potent del poble s el turisme i el sector serveis, que impulsen, conjuntament, la creaci de nous establiments locals per donar un millor servei a tots els turistes de l'Ametlla de Mar.

 Demografia .

El primer cens desprs de la segregaci del Perell s del 1897 amb 2.589 habitants. Estimacions de la poblaci anterior sn: 


 Activitats .
 El 2 de febrer, la Mare de Du de la Candelera, patrona del poble. Es realitzen diversos actes durant uns quatre dies de contingut cultural, esportiu i religis.
 Mar-Abril: se celebra la Fira Alternativa i de Productes Naturals, acompanyada de la Mostra d'oficis antics. Tot un seguit de parades amb productes artesanals i naturals (tallats de fusta, espcies, penjolls, etc.) formen aquesta fira que tradicionalment se munta a la Plaa Nova.
 L'1 de maig, la bicicletada popular. Els participants se desplacen des de davant de l'Ajuntament (Avgda. Batlle Josep Pijoan) fins al Mas Plat escortats per les autoritats, a les 9 del mat. Un cop all es fan diverses competicions (jocs esportius infantils, curses) acompanyades d'una botifarrada i sardines per tothom.
 La Diada al castell de Sant Jordi d'Alfama. Es realitzen activitats de caire esportiu i gastronmic; sardinada popular, concurs de paelles i diversos tornejos de futbol platja i voleibol.
 El 25 de maig, Corpus. Es decoren els carrers amb elements naturals, que formen les famoses "catifes de Corpus".
 El 29 de juny, Sant Pere, patr dels pescadors. Es passeja el patr "a bord" d'una embarcaci escollida i es realitzen diverses exposicions i competicions esportives (torneig 12h futbol sala, curses d'atletisme, curses de muletes).

 Serveis .

 Serveis educatius .
 IES "Mare de Du de la Candelera" ;
 Llar d'infants "Xerinola";
 CEIP "Sant Jordi" ;
 Escola de Capacitaci Nauticopesquera de Catalunya;

 Serveis sanitaris i de seguretat ciutadana .
 CAP Ametlla de Mar "Dr. J. Merino";
 Bombers;
 Policia Local;
 Gurdia Civil;
 Tanatori;

 Serveis d'oci, cultura i esports .
 Club Nutic (255 amarratges de capacitat);
 Biblioteca Municipal "Dr. Frias" (;
 Sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa de l'Ametlla de Mar (SCER);
 Telecentre;
 Circuit de Calafat;
 Zona esportiva municipal (Camp de futbol, pistes de tennis, piscina i  pista poliesportiva (aquestes 2 ltimes, en construcci));
 Poliesportiu Municipal "Galetet";

 Comunicacions .
Es pot arribar a l'Ametlla de Mar per:
 Autopista AP-7 (Sortida 39);
 Carretera N-340;
 Lnia ferroviria Barcelona-Valncia (Renfe);
 Mar: Club Nutic L'Ametlla de Mar (977457240), Port de Calafat (977486181), Port Esportiu de Sant Jordi d'Alfama (977486189);

 Gastronomia .

 Plats .
 Arrossejat;
 Fideuada (o fideus rossejats; tamb, per analogia, fideus arrossejats i, per ultracorrecci, fideus sejats);
 Suquet de peix calero (propi del poble);

 Dolos .
 Coraons;
 Farinosa;
 Pastissets (de cabell d'ngel o de crema);
 Panellets;


 Curiositats .
L'actual carrer d'Andreu Llambrich, en un perode anterior a la Guerra Civil Espanyola, portava el nom del rei Amadeu de Savoia. Se'l va batejar aix en una visita que el monarca va fer a la poblaci, en la qual va demanar que li ensenyessin la mar, i el van conduir per este carrer fins a vora mar, a la punta de Bugarr. ;
s usual entre els vens de la vila de referir-se a aquesta via com lo carrer Amadeo o carrer Madeo, i cal a dir que en plnols de la poblaci dels anys 90 s'hi mostrava amb aquest nom.

Al Coll de Balaguer s'hi collocava un bandoler, anomenat "el Vell Pistol", que atracava les diligncies que feien pas per aquesta formaci muntanyosa del nord del Baix Ebre. De dia era pescador en una petita embarcaci del poble, on residia, i de nit feia la seua funci de lladre.

L'abril del 1947 un gran temporal va apallissar la Cala. Els pescadors ja feia estona que havien sortit a la feina, i les seues famlies patien pel que els haguera pogut passar. Passaven les hores i els mariners encara no havien tornat. La desesperaci era tan gran que el mossn va fer treure la Verge de la Candelera fins al moll. Llavors la foscor es va convertir en claretat i van arribar els pescadors a port. Des d'aquest dia la veterania de la Cala sent una forta devoci per la Verge.

Corrien els anys 1919 quan un vaixell grec, el Theotocos ("Mare de Du") que anava fora de rumb, va topar al port de l'Ametlla de Mar. Els seus tripulants van ser acollits pels caleros, que els van donar hostatge en cases particulars, i van desmuntar les fustes del vaixell per aprofitar-les com a bigues a les cases.

En un principi, la nova urbanitzaci de la zona sud del municipi havia estat nomenada com a "Roques Dorades", fins que un ve va fer pblica la seua queixa per aquest castellanisme i es van canviar tots els rtols per "Roques Daurades". Es pot comprobar  consultant el Google Maps, que ens mostra "Urbanitzaci Rocas Doradas" en aquest espai.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Escut de l'Ametlla de Mar;
 Bandera de l'Ametlla de Mar;
 Rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi;
 Castell de Sant Jordi d'Alfama;

 Enllaos externs .
 Webs Oficials .
l'Ametlla de Mar ;
Ajuntament ;
Patronat de Turisme;
Patronat Municipal d'Esports ;
ADLAM, Associaci per la Defensa del Litoral de l'Ametlla de Mar ;

 Relacionats .
Web personal amb contingut sobre l'Ametlla de Mar ;
Els caleros de Palams  (Youtube);

 Cmeres web en directe .
Port pesquer de l'Ametlla de Mar;
Platja de l'Alguer;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11195" title="L'Ampolla" nonfiltered="848" processed="842" dbindex="5854">

L'Ampolla s un municipi de la comarca del Baix Ebre. 

 Demografia .

El primer cens s del 1991 desprs de la segregaci del Perell.

 Vegeu tamb .
 Escut de l'Ampolla;
 Bandera de l'Ampolla;
 Rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de Turisme de l'Ampolla;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11196" title="El Perell" nonfiltered="849" processed="843" dbindex="5855">





El Perell, antigament anomenat la Font del Perell, s un municipi de la comarca del Baix Ebre.

 Demografia .

El cens del 1900 disminueix per la segregaci de l'Ametlla de Mar (2.537 hab), i en el del 1992 per l'Ampolla (1.593 hab).

 Vegeu tamb .
 Escut del Perell;
 Bandera del Perell;
 Rieres de Calafat-Golf de Sant Jordi;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11197" title="L'Aldea" nonfiltered="850" processed="844" dbindex="5856">

L'Aldea s un municipi del Baix Ebre. Est situat al sud de Catalunya a la base del triangle format pel Delta de l'Ebre, a l'extrem meridional de la Serralada del Boix. 

La seva situaci equidista de les dues ciutats ms importants dels Pasos Catalans: Barcelona (175 km) i Valncia (180 km), i la seva ubicaci a l'eix que les comunica, la N-340, l'autopista A-7 i el ferrocarril, fan d'aquest municipi un dels ms importants nusos de comunicacions de Catalunya, i el ms important del Delta de l'Ebre.

 Histria .
Les troballes ms antigues de l'Aldea corresponen a una necrpolis de la darrera etapa del Neoltic, situada al mas de la Palma, mas de Benita, els anys 1957-1966, i que demostren l'existncia de tribus installades en aquella terrassa fluvial.

De l'poca de les colonitzacions dels grans pobles mediterranis, fenicis i grecs, sn les peces arqueolgiques trobades a la necrpolis paleoibrica (s.VII a. C.) del mas de Mussols, a la finca de La Palma, a uns tres Km amunt del Pont Penjat. All el 1996, es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls, cadenes, sivelles, fbules, cermica fencia i grega..., les quals es poden contemplar, la major part, al Museu del Montsi.

De l'poca romana cal esmentar un milliari que es trobava a l'interior de l'ermita de la Mare de Du de l'Aldea, avui desaparegut. Aix fa suposar l'existncia d'una ruta romana litoral, parallela al suposat trajecte interior de la Via Augusta. 

De la invasi visigtica i la posterior dominaci rab, ha quedat el nostre nom ALDEA, originari de l'rab al-di'a, que significa llogaret, granja. A l'Aldea, hi havia un primitiu nucli de poblaci al lloc on es troba l'ermita, que, el 1148 caigu en mans del comte Ramon Berenguer IV. Per ja abans, el 1146, el comte en fu donaci a priori a Bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est in prato Tortuose que vocatus Aldea. El 1161 ja es coneix l'existncia d'una esglsia dedicada a Santa Maria.

Al S. XVIII comenaren els romiatges a l'ermita per demanar pluja, els quals s'han conservat fins l'actualitat i gaudeixen d'una gran popularitat.

A part de la torre de l'ermita, smbol del nostre municipi, hi ha a l'Aldea la torre de la Candela, situada al sud del terme municipal, en lnia recta amb la de l'ermita, i, al mig, la de Burjassnia; sense oblidar, les runes de la torre de Vinaixarop, situada al nord del municipi, en zona de sec, des d'on es pot fruir d'una meravellosa panormica del Delta. 

L'Aldea, com a poble ha viscut una evoluci molt recent, i sempre lligada a la de Tortosa, a la qual va pertnyer com a pedania fins el 21 d'abril de 1983, data en qu aconsegu la seva independncia municipal.

 Festes i actes populars .
Festa de la Mare de Du de l'Aldea. Se celebra el dilluns de Pasqua Granada amb una romeria, process i correbous.

Festes Majors. Al voltant del 15 d'agost hi ha actes populars com el correfocs, el correbous, ball a l'aire lliure, bou capllaat.

Festa de la Carxofa. De mitjan gener a mitjan febrer, rostida de carxofes i mostra de gastronomia popular. Els restaurants la tenen com a plat preferent;


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del Casal de Joves;
Pgina web de l'Ermita de l'Aldea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11198" title="La Selva del Camp" nonfiltered="851" processed="845" dbindex="5857">

La Selva del Camp s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp situat entre la plana del Camp i els primers contraforts de la serra de la Mussara. El terme limita amb l'Albiol al nord, l'Aleixar a l'oest, Almoster al sud-oest, Reus al sud,  Vilallonga del Camp al sud-est i Alcover a l'est. El terme est creuat per la Riera de la Selva, afluent del Francol. La seva altura mxima es el Puig de la Cama de 712 metres. Est unida per carretera a Almoster i a Reus i Alcover. T estaci de tren. s un terme agrcola amb l'avellana com a principal producte, seguit de la vinya, l'olivera, les verdures, el sembrat, els ametllers i els fruiters.

El poble est construt a la dreta de la Riera i al peu del tur de Sant Pere del Puig (246 metres).

 Monuments .

Esglsia parroquial de Sant Andreu (construida entre 1562 i 1686).
Castell del segle XII.
Convent de Sant Rafael, construt desprs de 1635 amb el llegat de Rafael Ripolls (1575-1635).
Portal de Sant Antoni;
Convent de Sant Agust, construt entre 1598 i 1632.
Pont Alt (documentat al segle XIII i refet el 1523).
Esglsia de Sant Pau (esmentada el 1235).
Capella de Santa Llcia i Sant Jaume (1331).
Ermita de Sant Pere del Puig (segle XII).
Ermita de Santa Maria de Paretdelgada.
Capella de Sant Nicolau.
Mas de Prats (al sud del poble) seu d'una senyoria fundada al segle XIV per Eimeric de Prats.
Mas de Serra, que es la resta de l'antic terme de la Font de l'Astor.

 Histria .

Fragments de dues escultures romanes s'han trobat a les partides dels Vilars, una a la font de l'Abello i l'altra al Mas Bertran. Recentment s'han fet troballes al Barranc de Sales.

A la donaci dels Montgons de 1149 la Silva Constantina apareix com a lmit. La carta de poblaci es de 13 de maig de 1164 i fou concedida per l'arquebisbe Hug de Cervell, amb subjecci a la justcia i senyoria de l'esglsia de Tarragona. El 1169 apareix com a senyor el paborde Ramon de Bages, i encara que a un document de 1174 s'esmenta com a senyoria de l'esglsia tarragonina, una butlla de 1194 confirma la senyoria del paborde. Al segle XIII es va traspassar el clos morat i es va forma el raval de Vilanova. El 1215 es documenten molins de blat, entre ells el de Mas de Moix del que encara es veuen les restes. El 1218 els vilatans van deixar els diners al paborde per comprar l'Albiol, on els vilatans van obtenir drets i empriu. El 1237 el paborde Ferrer Pallars va garantir que noms els vilatans podrien pasturar els ramats en el terme selvat.





El 1280 o 1282 els pobles del Camp es van reunir a la Selva per lluitar contra el veguer reial Bernat Bolla; el castell reial a Tarragona fou atacat i saquejat aix com les cases i bens del veguer. Aix va portar dures represlies del rei al poble de la Selva, pero tot i aix el 1285 es va tornar a enfrontar als oficials del rei pel cobrament dels impostos.

El juliol de 1313 el cavaller selvat Ramon de Vilanova i el senyor del Morell van estoquejar al batlle del paborde, el que va portar a una lluita entre aquest (Guerau de Rocabert des del 1324) i l'arquebisbe Joan d'Arag, que casi be va portar a una guerra civil a Catalunya, per el 1334 va morir l'infant Joan i el 1336 el tribunal de La Rota va fallar en favor del paborde, i el conflicte es va acabar.  El 1327 els vens de la part alta i els de la baixa es van enfrontar per l'aigua de la squia, fins que el paborde Guerau de Rocabert va imposar la concrdia el juliol de 1337. El 1363 es van reforar les muralles per ordre de Pere el Cerimonis; en el plet de 1374 entre el rei i l'arquebisbe, es va posar al costat del darrer i el 1378 no va voler comprar el perd reial com van fer altres pobles del Camp i el governador de Catalunya, Ramon Alemany de Cervell, va engarjolar a 30 selvatans. El 1344 la Selva va acollir al arquebisbe Sano Lopes d'Ayerbe foragitat pels reusencs, per finalment el paborde el va expulsar cap a l'Albiol. Al segle XIV tenia nou molins, tres forns de pa, una carnisseria, i una taverna i el conreu de la vinya prenia volada, per la pesta del 1350 va fer molt de mal. S'esmenten tamb un metge, un cirurgi, un apotecari, una escola, i una companya comercial. La jueria, activa durant dos segles i dedicada a la usura, fou assaltada el 1391.

Vers el 1400 tenia un hospital, batia moneda, tenia escut propi, i era considerada capalera de la comuna del Camp. El 1409 hi va predicar Sant Vicent Ferrer. El 1410 es va anullar la pabordia, que tenia jurisdicci civil, i la senyoria va passar al l'ardiaca de Vila-seca fins el 1412 quant Benet XIII d'Aviny la va incorporar a la mitra. En aquest segle va prendre volada el conreu de l'avellana. El 1438 es va incorporar al seu terme el Burgar i el Burgaret. El 1462 es va declarar per la Generalitat i fou sotmesa al rei l'any segent. El 1475 el poble va comprar a Pedro d'Urrea el dret de formar una terna per escollir el batlle.

El privilegi de mercat als dijous i de fira el dia de Sant Sim i Sant Judes fou concedit el 1503. El 1508 es va cedir una torre de la muralla a Joan Boada per que hi basts el bordell. El 1594 l'arquebisbe Fernndez de Heredia va reduir el consell general a 11 representants per cada bra que junt amb els 30 jurats van formar el consell dels 60. En el segle XVI es va desenvolupar el cultiu de moreres per alimentar als cucs de seda. 

El segle XVII va viure l'enfrontament de dues faccions locals, els morells i els volors, versi selvatana dels nyerros i els cadells. El jurat en cap i el batlle foren assassinats el 1609; el 1616 l'arquebisbe va fer enderrocar els porxos on les faccions es reunien, i el consell es va ampliar a 100 membres. El 1640 les tropes franceses sota el general Montsuar es van tancar a la Selva, per la vila es va entregar als castellans sense lluita pel que el 16 de desembre d'aquell mateix any fou declarada enemiga de la ptria i els bns dels seus vens foren confiscats per finanar la guerra. El maig del 1641 el general La Mothe va ocupar la vila i hi va deixar guarnici. Aquestes lluites van deixar reduda la poblaci de la vila a la meitat. El 1651 Sant Andreu fou nomenat patr de la vila suposadament per haver salvat al poble d'una pesta.

L'agost de 1705, la Selva es va declarar per l'arxiduc. El juliol de 1713 el consell de la vila va optar per sotmetre's a Felip V.

El 1809 es va installar a la vila un hospital militar. El febrer de 1811 el poble, sota instigaci del pare Coris, es declar pel marqus de Campoverde. La pabordia fou dissolta el 1823 i l'arquebisbe n'assum el domini directe; el procurador de l'arquebisbe va prendre possessi de la vila com a senyor jurisdiccional.

El setembre de 1827 el comte d'Espanya foragit de les serres de les rodalies a uns tres-cents malcontents, que desprs foren indultats. L'1 d'octubre de 1869 va formar junta revolucionria que el 9 del mateix mes es va adherir al programa de la junta de Reus. Els monrquics van guanyar a les eleccions del gener de 1869, els federalistes ho van fer a les eleccions de l'abril de 1869 i els monrquics altre cop a l'abril de 1872. El juliol de 1872 fou ocupada pels carlins, i altre cop el juny de 1873 i dos dies el juliol de 1873, sempre sota Cercs. El 10 de juliol el ferrocarril fou atacat per Cercs, que el dia 20 va enderrocar el fort i el 29 va entrar a la ciutat i va cobrar la contribuci.

El segle XIX la poblaci va oscillar entre tres mil i quatre mil habitants, fins el mxim de 3.894 el 1860 quan va iniciar la davallada que la va portar a menys de 3000 el 1897 (2941 el 1900).

Durant la primera meitat del segle XX va tenir poca importncia, i la poblaci es va anar reduint. El 1950 era de 2.599 habitants. Desprs dels anys seixanta es va anar recuperant, per fer un creixement notable al final del segle, amb la installaci d'un polgon industrial (La Drecera) i nombroses urbanitzacions. El 1903 es va crear la Societat Agrcola que el 1911 es va fusionar amb el Sindicat Agrcola Catal de Sant Isidre i don origen a l'Associaci Agrcola de la Selva del Camp. La terrissa va tenir una certa importncia (el carrer dels ollers s esmentat des el segle XIII) per desaparixer a la segona meitat del segle.

 Pabordes coneguts .

1169    Ramon Bages;
1193    Joan de Sant Boi;
1199    Ramon de Barber;
1207    Ramon de Sant Lloren;
1217    Ferrer Pallars (bisbe de Valncia);
1239    Guillem de Banyeres;
1264    Pere Bernat Gibot;
1277    Guillem de Banyeres;
1307    Guillem de Rocabert;
1309    Jofre de Crulles;
1318    Ramon d'Aviny;
1324    Guerau de Rocabert;
 ?      Bertran de Catanetto, procurador;
1350    Romeu Cescomes;
1361    Maci Alany;
1364    Guillem Cescomes;
1389    Guillem Gramatge;
1412    al arquebisbat;

 Personatges famosos .

Pere Aguil ;
Joan de la Creu Baiget i Pmies;
Josep Batlle i Jover ;
Josep Batlle i Mateu;
Ramon Blasi i Rabassa ;
Josep Maria Cogul i Monn ;
Francesc Crusats ;
Joan de la Creu Ferrater i Pmies ;
Eufemi Fort i Cogul ;
Bonaventura Gassol i Rovira ;
Joaquim Guitert i Fontser ;
Rafael Joan i Gili ;
Onofre Manescal ;
Joan Masdeu i Babot ;
Cosme de Montserrat ;
Ramon Muntanyola ;
Jaume Pallars ;
Joan Pi i Faidella ;
Joan Puig i Ferreter ;
Rafael Ripolls;
Sim Salvador;
Eduard Torrents i Boqu ;
Dions Vergonys ;
Pere Voltas i Montserrat ;

 Alcaldes del perode democrtic .

Llus Segura i Masdeu 1976-1979;
Josep Masdeu Vives 1979-1983;
Camil Ferrater Estivill 1983-1989;
Ignasi Carnicer Barrufet 1989-2007;
Josep Masdeu Isern 2007-;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11199" title="La Febr" nonfiltered="852" processed="846" dbindex="5858">

La Febr s un municipi de la comarca del Baix Camp.Segons dades de 2006 la seva poblaci era de 58 habitants.
 Histria .

Apareix esmentada el 1153 dins de la carta de poblaci concedida a Siurana. El nom del municipi apareix ja el 1163 dins del Llibre Blanc de Santes Creus.

A partir de 1324 va formar part del comtat de Prades. En 1327, el comte Ramn Berenguer I va lliurar a aquesta poblaci al costat d'altres a la seva dona, Blanca, com a part del dot. T alcalde propi des de 1406.

Durant la dcada de 1940 va ser escenari d'activitats dels maquis la qual cosa va provocar l'abandonament de nombroses masies del terme municipal.

 Cultura .

La Febr s un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Esteve i manca d'inters arquitectnic.

A prop del poble es van trobar diverses restes arqueolgiques pertanyents a l'Edat de Bronze. S'han trobat tamb alguns sepulcres del neoltic.

La Febr celebra la seva festa major l'ltim cap de setmana del mes d'agost.

 Economia .

La principal activitat econmica del municipi s l'agricultura. Destaquen els cultius de vinya, oliveres, ametllers i avellaners



 Demografia .

 Bibliografa .
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Artcle en la Gran Enciclopdia Catalana ;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11200" title="Les Borges del Camp" nonfiltered="853" processed="847" dbindex="5859">

Les Borges del Camp s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.Segons dades de 2006 la seva poblaci era de 1.914 habitants.

 Histria .

Apareix citat per primera vegada en 1154 en una butlla pronunciada per Anastasi IV. Formaba part de la vall d'Alforja les terres de la qual havien estat lliurades en 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Gavagou. Ms tard, en 1243, va quedar en possessi del monestir de Bonreps.

Va ser un dels municipis en qu es va iniciar la Comuna del Camp a comenaments del segle XIV. Pere III va ordenar que la ciutat s'emmuralls, muralles que seguien dempeus el 1774. Encara que durant l'Edat Mitja va intentar independitzar-se d'Alforja, les Borges del Camp no va aconseguir la independncia administrativa fins al 1835.

A partir del segle XVI el municipi va sofrir contnues crisis econmiques, agreujades per la Guerra dels Segadors i una epidmia de pesta que va assolar la poblaci el 1650.

Va estar ocupat per les tropes franceses el 1810. El 1873 l'ocupaci va ser per part de les tropes carlistes i el 1874 es va produir en el seu terme municipal una enfrontament entre aquests i les tropes liberals. El poble va ser bombardejat per l'aviaci alemanya durant la Guerra Civil.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a l'Asunci de la Verge. La seva construcci es va iniciar el 1773 i la seva faana s d'estil neoclasic senzill. T tres naus i cor d'estil barroc i un campanar de 27 metres d'alaria.

A prop del poble es troba l'ermita de la Mare de Du de la Riera, en la qual es venera una talla policromada del segle XIII. L'edifici original, obra de Francesc Berenguer i Mestres, va ser construt el 1904 per es va destruir per complet el 1936. L'actual s de 1954.

El municipi celebra la seva festa major el 8 de setembre. El mes d'octubre se celebra una process simblica en la qual es torna la imatge de la Mare de Du de la Riera a la seva ermita.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura, destacant el cultiu d'avellaners, oliveres i ametllers. L'oli que es produeix t denominaci d'origen Siurana. Tamb hi ha plantacions d'arbres fruiters i horts.

El municipi disposa d'un polgon industrial.

 Demografia .

Llocs d'Inters.
 Ermita de la Mare de Du de la Riera;
 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11201" title="L'Argentera" nonfiltered="854" processed="848" dbindex="5860">

L'Argentera s un municipi de la comarca del Baix Camp.






Lloc d'estiueig de gent de Reus,Barcelona i  altres llocs, se situa a sota mateix del puig d'Escornalbou on est situat el Castell d'Escornalbou.

El seu terme s molt redut ( 9,83 km2) i es troba en el vessant oriental de la Serra de l'Argentera. El creuen els Barrancs de la Serra i el de les Valls, que en confluir formen el Barranc de l'Argentera, que va a parar, per la dreta, a la Riera de Riudecanyes. Probablement aquesta riera s l'antigament anomenat Torrent de l'Argentera, esmentat el 1164. L'antic terme de La Trilla es creu que era un magatzem i lloc de treball metallrgic (Trilla o Tries), pertanyia a l'arquebisbat i probablement s un mas donat a un Pere i la seva dona Joana el 1195, i que s'esmenta com a masia amb forn el 1296, propietat de Ramon Jujol; el 1412 Pere Sagarriga va donar el mas a Pere i Ferrer Monter, de Pradell; el 1586 era part de la Comuna del Camp; apareix esmentat fins el 1845, noms amb un ve; el mas encara existeix. L'antic llogaret de Vilamanya, al llindar del terme amb el de Duesaiges i Riudecanyes, va quedar integrat en el terme de Duesaiges.

El terreny s principalment de garriga, i el 22% s de conreu, principalment avellaner, olivera i vinya.

s molt coneguda la Font del Ferro, que es troba al poble.

Es creu que va ser fundat pels romans, que hi van explotar la galena. Abandonat ms tard, fou part de les terres donades vers el 1162 a Albert de Castellvell, senyor de Siurana (des del 1153), el qual les va infeudar al monestir de Sant Vicen de Pedrabona, al Garraf. El 1180 un ter de les terres de Sant Marcel i la Vall de Porrera, que incloen les terres de l'Argentera, va ser donat pel rei a Pere de Deu, i llavors se l'anomena "Illas Argentera", confirmant a ms la cessi d'Albert de Castellvell al monestir de Sant Vicen. Aquesta dualitat de cessions va provocar diferncies resoltes el 1203: el monestir en va restar propietari (i ms tard va cedir el terme a la Cartoixa d'Escaladei) i Pere de Deu en va fer renncia. El poble existia ja el 1178, i s'havia construt una esglsia romnica que amb el temps va quedar al mig del poble i fou abandonada, quedant rodejada pel cementiri. Fou redescoberta el 1918 per Eduard Toda i Gell, que la va comprar per a utilitzar els materials per a la restauraci del castell d'Escornalbou. El segle XIII va quedar integrat dins la baronia d'Escornalbou. El 1339 va passar a formar part de la comuna del Camp.

El 1348 l'arquebisbe de Tarragona San Lpez, bar d'Escornalbou, va contractar l'explotaci de plom i argent al Puig Rod, i durant uns 50 anys les mines van estar en explotaci. En aquesta poca les esglsies de Duesaiges i Les Valls eren sufragnies de l'Argentera.

A finals del segle XVIII va arribar als 219 habitants i es va construir vers el 1750 l'esglsia de Sant Bartomeu, abandonant-se l'anterior, que fou finanada amb el quinz de les collites de la gent de l'Argentera, Vilamanya i La Trilla. La primera pedra es va posar el 1751 i fou inaugurada el 1753.

Al segle XIX la poblaci va baixar inicialment, per es va recuperar desprs i va arribar a ms de 300 habitants el 1857Desprs va patir una baixada (260 habitants el 1877), i es va recuperar altre cop fins els 476 habitants de 1887; desprs d'aix la poblaci va anar a la baixa. En aquest segle es va construir un tnel de ferrocarril, anomenat La Torreta, de ms de 4 kilmetres. El seu constructor, l'enginyer Eduard Maristany i Gibert (Barcelona 1855-1941) va rebre del rei Alfons XIII el ttol de Marqus de l'Argentera el 1918. El reusenc Eduard Toda va beneficiar el poble amb restauracions i construccions com la de Casa Cabrer, el Nou cementiri, la casa del com, les escoles i altres, i va enjardinar carrers; el 1950 se li va aixecar un monument amb un bust de l'escultor tamb reusenc Modest Gen Roig. El 1965 es va fundar la Cooperativa Agrcola.

 Demografia .

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya ;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11202" title="L'Aleixar" nonfiltered="855" processed="849" dbindex="5861">


L'Aleixar s una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Segons dades de 2007 la seva poblaci era de 862 habitants.

 Histria .

Es creu que el municipi estava incls a la carta de poblaci concedida en 1153 a Siurana. En 1184, el rei Alfons I va lliurar part de les terres a Ferran d'Aleixar, que va donar nom al topnim del poble. Des de la seva fundaci, el municipi va formar part del comtat de Prades. En 1391, Joan I va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra.

El 1875 es va produir un enfrontament entre carlistes i lliberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests ltims. Desprs de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Mart. Encara que apareix en documents de 1194 la construcci actual s del segle XVIII. La portalada s d'estil barroc i en el seu interior conserva un orgue del mateix estil. s de planta rectangular i t adossat el campanar.

Als afores del poble es troba una ermita dedicada a Sant Blai. Encara que apareix documentada en 1341 no queden restes d'aquest edifici romnic. Va ser enderrocat i reconstrut per complet el segle XVIII. Es tracta d'un edifici de nau nica i d'estil gtic. Va ser destrut el 1936. A partir de la dcada de 1980 s'han anat realitzant obres de millora a l'ermita.


En el Mas de Borb es troba una alzina considerada com una de les ms antigues de Catalunya. El 1989 va ser declarada "arbre monumental". T onze metres d'alda i el dimetre a la zona de les arrels s de 9,45 metres.

L'Aleixar celebra festes el febrer, el maig i el novembre.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura, destacant el cultiu d'avellaners. Tamb hi ha camps de vinyes i oliveres. Disposa de Cooperativa agrcola des de 1957
 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11204" title="Arbo" nonfiltered="856" processed="850" dbindex="5862">

Botnica: Arbust (Arbutus unedo). Vegeu Arbocer.
Geografia: Municipi del Baix Peneds. Vegeu L'Arbo.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11212" title="Antonio Vivaldi" nonfiltered="857" processed="851" dbindex="5863">

Antonio Lucio Vivaldi (Vencia, 4 de mar de 1678   Viena, 28 de juliol de 1741),  va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a viol anomenats Les quatre estacions sn de les composicions ms populars del repertori de msica clssica.

Biografia.
 Infantesa .

Va nixer a Vencia, en aquell temps capital de la Repblica de Vencia, un 4 de mar de 1678. Aquell dia hi hagu un terratrmol. Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perqu estava en perill de mort. El seu pare Giovanni Battista Vivaldi, barber, era un violinista amb talent i participava activament de la vida musical de la ciutat. s ell qui inici Antonio en la carrera musical i qui ms tard el va fer entrar a l'orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio n'era el primognit.

Reb les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pl-roig, l'anomenaven Il Prete Rosso (el Capell Roig). A causa d'una malaltia respiratria crnica, probablement asma, al cap d'un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandon el sacerdoci actiu. 

Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l'pera i all va conixer Anna Giraud (o Gir), una jove cantant d'pera que estaria sempre amb ell i per a la que va escriure la major part dels primers rols en les seves peres. Abans d'Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d'altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisi de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts pasos i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.

 Ospedale della Piet .
L'1 de desembre de 1703 va ser contractat com a professor de viol en un orfenat per a nenes, el Pio Ospedale della Piet de Vencia. En aquella poca, a la ciutat, hi havia 4 institucions d'aquest tipus finanats amb diners de la Repblica, que recollien infants orfes, fills illegtims o abandonats pels pares. A l'orfenat els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educaci musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment ms avanades esdevenien membres de l'orquestra i el cor de l'Ospedale, que era una formaci d'un gran prestigi.  

A l'Ospedale Vivaldi va anar desenvolupant diversos crrecs. El 1709 va tenir problemes amb la direcci de la instituci i el van acomiadar, per ms endavant van haver de rectificar i el van tornar a contractar el 1711, i el van fer responsable de les activitats musicals com a mestre de capella i mestre de cor, i ms endavant, al 1716, el van nomenar mestre de concerts. Aquests crrecs el va anar compaginant amb els seus viatges, sobretot a partir de 1718, i amb la seva feina com a empresari al teatre de Sant'Angelo de Vencia on, entre altres coses, s'ocupava dels contractes.

La major part dels seus concerts, cantates i msica sacra va ser composta per a l'orquestra i el cor de l'Ospedale. En algunes transcripcions modernes de les seves obres poden llegir-se encara els noms de les joves a qui dedicava l'obra corresponent. Per aquestes composicions rebia els seus pagaments corresponents i als documents de l'Ospedale es detallen pagaments per 140 concerts, entre 1723 i 1729.

 Una carrera reeixida .
Vivaldi podia cobrar per les seves obres perqu era un compositor reconegut. L'any 1711 a partir de la publicaci a Amsterdam dels seus concerts "L'Estro Armonico" (op. 3) la seva fama s'escamp per tota Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'mbit de l'pera era lucrativa ja que es desenvolupava en el que era el principal entreteniment musical de l'poca. Aix t ms transcendncia si pensem que Vencia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gnere artstic i on existien diferents teatres que competien entre ells per atraure el nombrs pblic.

Cap el 1717 o 1718 van oferir a Vivaldi un altre crrec de prestigi: ser mestre de capella a la cort del governador de Mntua, el prncep Felip de Hessen-Darmstadt.  I l'any 1722, la fama de Vivaldi, especialment com a compositor d'un nou estil d'pera, el va portar a Roma convidat pel Papa Benet XIII. 

Retorn a Vencia el 1725. I aquest anys, a ms de 4 peres, va compondre els concerts per a viol anomenats Les Quatre Estacions que descriuen escenes de la natura amb recursos musicals.

Al llarg de la seva vida va rebre encrrecs molt importants, com l'oratori "Juditha triumphans" (RV 644), una de les seves grans obres, que va compondre el 1716. El motiu era la celebraci de la victria de la Repblica de Vencia davant els turcs, que els va servir per recuperar l'illa de Corf. Pel casament del rei francs Louis XV va escriure la cantata nupcial "Gloria e Imeneo" (RV 687). 

Els concerts "La Cetra", del 1727, estaven dedicats a l'emperador austrac Carles VI, el qual admirava Vivaldi i amb el que en una ocasi van tenir una trobada a Trieste, Itlia. L'emperador va comentar que aquell dia havia parlat ms amb Vivaldi que en dos anys amb els seus ministres. Li conced el ttol de cavaller, una medalla d'or i una invitaci per anar a Viena.Li deien el capella roig (Prete rosso) 

El seu prestigi el permet compondre peres comptant amb la collaboraci dels millors llibretistes del moment com eren el fams Pietro Metastasio, poeta de la cort de Viena, que elabor el llibret de "L'Olimpiade" (1734); i amb el jove Carlo Goldoni a Griselda (1735]

 Darrers anys .
Com en tants i tants casos d'altres artistes, tots els xits que acompanyaren en vida a Vivaldi no evitaren que mors ben pobre. Els enemics de Vivaldi pressionaren al cardenal de Ferrara perqu prohibs per immoral la temporada d'pera que aquest havia de realitzar. Aquest fet va fer decidir Vivaldi a marxar cap a Viena on regnava Carles VI, per aconseguir el lloc de compositor de la cort.

Malauradament Vivaldi arrib en el pitjor moment. Carles VI mor; la seva filla, la nova reina, va haver de fugir i els hongaresos s'havien aixecat en armes. Estaven en guerra i amb aquest panorama Vivaldi qued sense protecci i va haver d'anar malvenent manuscrits fins a la seva mort. Va morir a casa de la vdua d'un fabricant de selles el 27 o 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat al dia 28 de juliol en una fossa comuna. Amb la seva mort la seva msica restaria oblidada fins la seva redescoberta ja avanat el segle XX.

 La recuperaci de la seva obra .
La influncia que va tenir en el panorama musical del Barroc s d'una gran transcendncia. Consolid el concert per a solista, forma musical que encara avui en dia s vigent. El seu estil s brillant, amb una gran fora rtmica, contrastos sonors molt clars i harmonies simples per suggestives. Va ser un model molt imitat pels seus contemporanis i, entre tots, destaca amb llum prpia el nom de J. S. Bach.

Bach admirava l'obra de Vivaldi i va inspirar-se en el seu model de concert. Va transcriure per a orgue i tamb per a clavec alguns dels concerts de l'opus 3, lEstro Armonico.

Quan Bach tamb va caure en un cert oblit, a mesura que la seva producci musical era redescoberta i tornava a ser interpretada, tamb es feia visible tot el que tenia relaci amb la seva obra. Com a conseqncia, es va comenar a investigar sobre Vivaldi. I grcies sobretot a la tasca d'Alfredo Casella, l'obra de Vivaldi ocupa el lloc que li correspon en la histria de la msica. Casella organitz el 1939 la "Settimana di Vivaldi" que va representar l'impuls definitiu a la posterior divulgaci discogrfica de la msica de Vivaldi.

 Obra . 
 Obra publicada en vida .
 12 Sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (1705);
 12 Sonates per a viol i baix continu, op. 2 (1709);
 L'estro armonico, 12 concerts per a diverses combinacions, op. 3 (1711). Destaquen el n 6 en la menor per a viol; el nm. 8 en la menor per a 2 violins; el nm. 10 en si menor per a 4 violins.
 La stravaganza, 12 concerts per a viol, op. 4 (c. 1714);
 4 sonates per a viol i 2 sonates per a 2 violins i baix continu, op. 5 (1716);
 6 concerts per a viol, op. 6 (1716-21);
 2 concerts per a obo i 10 concerts per a viol, op. 7 (1716-21);
 Il cimento dell'armonia e dell'invenzione, 12 concerts per a viol, op. 8 (1725). Els n 1 a 4 sn els de Les Quatre Estacions.;
 La cetra, 12 concerts (11 per a corda i 1 per a 2 violins i corda), op. 9 (1727);
 6 concerts per a flauta, op. 10 (c. 1728);
 5 concerts per a viol, 1 concert per a obo, op 11 (1729);
 5 concerts per a viol i 1 no determinat, op. 12 (1729);
 Il pastor fido, 6 sonates per a musette, viola, flauta, obo o viol i baix continu, op. 13 (1737);
 4 sonates per a violoncel i baix continu (1740);

 peres .
 Ottone in villa (1713);
 Orlando finto pazzo (1714);
 Arsilda, regina di Ponto (1716);
 Nerone fatto Cesare (1715);
 L'incoronazione di Dario (1716);
 La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii (1716);
 Tieteberga (1717);
 Artabano, r de' Parti (1718);
 Scanderbeg (1718);
 Armida nel campo d'Egitto (1718);
 Teuzzone (1719);
 Tito Manlio (1719);
 Gli inganni per vendetta (1720);
 La Candace o siano li veri amici (1720);
 Tito Manlio (1720);
 La verit in cimento (1720);
 Filippo, r di Macedonia (1721);
 La Silvia (1721);
 Ercole sul Termodonte (1723);
 Il Giustino (1724);
 La virt trionfante dell'amore e dell'odio ovvero il Tigrane (1724);
 Griselda (1725);
 L'inganno trionfante in amore (1725);
 La fede tradita e vendicata (1726);
 Cunegonda (1726);
 Dorilla in Tempe (1726);
 Farnace (1727);
 Orlando furioso (1727);
 Siroe, r di Persia (1727);
 Ipermestra (1727);
 Rosilena ed Oronta (1728);
 Atenaide (1729);
 Argippo (1730);
 Alvilda, regina de' Goti (1731);
 Doriclea (1732);
 Semiramide (1732);
 La fida ninfa (1732);
 Motezuma (1733);
 L'Olimpiade (1734);
 L'Adelaide (1735);
 Aristide (1735);
 Bajazet o Tamerlano (1735);
 Griselda (1735);
 Ginevra, principessa di Scozia (1736);
 Catone in Utica (1737);
 Rosmira (1738);
 L'oracolo in Messenia (1738);
 Feraspe (1739);

 Msica Instrumental .
 1 concert per a dos violoncels;
 1 concert per a dues mandolines;
 1 concert per a mandolina;
 1 concert per a dues flautes travesseres;
 1 concert per a dues trompetes;
 2 concerts per a dues trompes;
 2 concerts per a flauta de bec;
 3 concerts per a flaut;
 3 concerts per a dos obos;
 4 concerts per a dues orquestres de corda i solista;
 7 concerts per a viola d'amor;
 13 concerts per a flauta travessera;
 11 doble concerts;
 19 concerts per a obo;
 22 concerts de cambra;
 25 concerts per a dos violins;
 27 concerts per a violoncel;
 34 concerts de grup;
 37 concerts per a fagot;
 44 concerts per a orquestra de corda i continu;
 220 concerts per a viol;
 1 sonata per a flauta de bec;
 1 sonata per a obo;
 1 sonata per a viol, obo, orgue obligat i chalumeau;
 1 sonata per a dues flautes travesseres;
 1 sonata per a dos obos;
 2 sonates per a dos violins, viola i baix;
 4 sonates per a flauta travessera;
 5 sonates per a dos instruments diversos;
 6 sonates per a musette;
 9 sonates per a violoncel;
 20 sonates per a dos violins;
   
 Obra sacra .
 Kyrie, RV 587;
 Gloria, RV 588;
 Gloria, RV 589;
 Credo, RV 591;
 Domine ad adiuvandum me, RV 593;
 Dixit Dominus, RV 594;
 Beatus vir, RV 597;
 Credidi propter quod, RV 605 (RV Anh. 35b);
 Laetatus sum, RV 607;
 Magnificat, RV 610;
 Stabat Mater, RV 621;
 Introduzione al Gloria RV 588, RV 639;
 Oratorio Juditha triumphans, RV 644;
 Nisi Dominus, RV 803;
 Dixit Dominus, RV 807;

Referncies.


 Bukofzer, Manfred (1947). Music in the Baroque Era. New York, W. W. Norton & Co. ISBN 0-393-09745-5.
Cross, Eric (1984). Review of I libretti vivaldiani: recensione e collazione dei testimoni a stampa by Anna Laura Bellina; Bruno Brizi; Maria Grazia Pensa in Music & Letters, Vol. 65, No. 1 (Jan., 1984), pp. 62-64;
Formichetti, Gianfranco Venezia e il prete col violino. Vita di Antonio Vivaldi, Bompiani (2006), ISBN 88-452-5640-5.
Heller, Karl Antonio Vivaldi: The Red Priest of Venice, Amadeus Press (1997), ISBN 1-57467-015-8;
Kolneder, Walter Antonio Vivaldi: Documents of His Life and Works, C F Peters Corp (1983), ISBN 3-7959-0338-6;
 Barbara Quick, Vivaldi's Virgins (novel), HarperCollins (2007), ISBN 978-0-06-089052-0.
 Andr Romijn. Hidden Harmonies: The Secret Life of Antonio Vivaldi, 2007 ISBN 978-0-9554100-1-7;
 Eleanor Selfridge-Field (1994). Venetian Instrumental Music, from Gabrieli to Vivaldi. New York, Dover Publications. ISBN 0-486-28151-5.
 Michael Talbot, Antonio Vivaldi, Insel Verlag (1998), ISBN 3-458-33917-5;
 Michael Talbot: "Antonio Vivaldi", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accessed August 26, 2006), (subscription access);
Vivaldi: Voice of the Baroque, H. C. Robbins Landon, 1996 University of Chicago Press, ISBN-10: 0226468429;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11213" title="Compositor" nonfiltered="858" processed="852" dbindex="5864">
Un compositor s alg que compon msica, s a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals. El terme es refereix particularment a alg que usa algun tipus de notaci musical, perqu ell mateix o b d'altres la interpretin. Aix distingeix el compositor d'aquell que improvisa. Tanmateix, una persona tamb pot ser considerada un compositor sense que necessriament hagi de convertir la msica en un document, ja que no tots els gneres requereixen de la notaci escrita. En aquest context, el compositor s el creador de la msica, i usualment el primer intrpret. En aquest cas, altres msics repetiran la composici musical desprs d'escoltar-la.

Al llarg de la histria de la msica clssica, la funci de compondre msica ha variat i en els inicis el que realment importava era l'execuci musical. El conservar les composicions escrites rebia poca atenci, i els msics generalment no tenien objeccions en modificar les seves obres en el moment de l'execuci. Amb el temps, tanmateix, les indicacions del compositor han arribat a donar instruccions molt estrictes, que els intrprets no poden obviar sense uns bons arguments. Aquest criteri, d'altra banda, podria considerar-se en alguns casos com a molt "purista". Per aix, el paper del compositor ha sigut cada vegada ms important, sovint acompanyant al seu prestigi com a intrpret. Si durant el classicisme va anar adquirint una creixent importncia, en el romanticisme el compositor es va convertir en un personatge gaireb mtic, com s el cas de Ludwig van Beethoven.

El terme "compositor" s usat molt especficament en msica clssica. En la msica popular, al compositor molt ms sovint se l'anomena autor o b, ms especficament cantautor quan s a la vegada l'autor i l'intrpret de les seves obres, sobretot i aquestes sn canons.

Per a una llista mplia de compositors de diferents estils, vegeu Llista de compositors.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11237" title="Biografia" nonfiltered="859" processed="853" dbindex="5865">
Una biografia (del grec bios ("vida") i graphein ("escriure"), s un gnere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) basat en la narraci escrita d'algun personatge. Generalment, s'utilitza el terme biografia per narracions sobre personatges no ficticis. Una biografia escrita pel mateix personatge s una autobiografia.

Una biografia s ms que una colleci de dades (naixement, educaci, treball, etc.)  o un curriculum vitae. Normalment, tamb tracta de les emocions i sentiments de la persona respecte a les experincies de la seva vida.

Les biografies ms antigues que es coneixen sn les produdes pels escribes de l'antiguitat (Antic Egipte, Mesopotmia, diverses biografies de l'Antic Testament i, ms endavant, les biografies de la Grcia Antiga i els evangelis, que narraven la vida de Jess de Natzaret. En general, el rigor histric d'aquestes biografies es fora baix.

Durant l'edat mitjana, els principals escriptors de biografies sn els monjos, que escriuen sobretot sobre personatges religiosos. s al segle XVII que es comencen a escriure biografies modernes sobre personatges notables. Avui en dia, s un gnere molt popular, tant en literatura com en cinema.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11238" title="Georges Bizet" nonfiltered="860" processed="854" dbindex="5866">

Georges Bizet (Pars, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francs d'peres.

Molt exigent amb si mateix, la seva producci s relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i noms recuperades pstumament, com s el cas de la Simfonia en do major (1855). 

 La seva Vida.
Nasqu dins una famlia de msics a Pars. Amb tan sols nou anys entr al Conservatori de Pars . Als 18 anys compongu el seu primer xit, la Simfonia en Do Major. 

La consecuci el 1857 del prestigis Gran Prix de Rome de composici li va permetre prosseguir la seva formaci a Itlia durant dos anys. La seva pera Don Procopio data d'aquella poca. 

Al seu retorn a Frana, va compondre les peres Les pcheurs de perles (1863) i La bella noia de Perth (1867), ambdues acollides amb fredor pel pblic. No van crrer millor sort les dues obres que ms han contribut a la fama del compositor: la msica d'escena per al drama L Arlsienne (1872), d'Alphonse Daudet, i sobretot la considerada obra mestra del teatre lric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que mor a Bougival el 3 de juny de 1875 , d'un cncer de gola.

 Obres .
 pera i msica per a l'escena .
 Le Docteur miracle, opra-bouffe (1856);
 Don Procopio, opra-bouffe (1858-9);
 La Prtresse, opereta (?1861);
 Les pcheurs de perles, pera (1863);
 L'andalousie pera (1864);
 Ivan IV, (?1864-5; revisada entre 1864 i 1865);
 La Jolie fille de Perth, pera (1866) ;
 No, pera de Jacques Fromental Halvy conclosa per Georges Bizet (1869);
 Djamileh, pera en un acte (1871);
 L'Arlsienne, msica incidental (1872);
 Carmen, pera (1873-4), estrenada l'any 1875, acollida amb fredor pel pblic i la crtica, actualment una de les peres ms representades arreu del mn.

 Orquestra .
 Simfonia en do major (1855);
 Obertura (c.1855);
 Scherzo i Marxa fnebre (1860-1);
 Sis cants del Rin (1865);
 Marxa fnebre (1868-9);
 Souvenirs de Rome ( Roma ) (1860-8 rev. 1871);
 Jeux d'enfants, Orquestraci de les peces per a piano a quatre mans nms. 2, 3, 6, 11 i 12 (1871);
 L'Arlsienne, suite No.1 (1872; La suite No.2 s de Guiraud);
 Patrie, obertura simfnica (1873);

 Msica per a piano .
 Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854);
 Nocturn en Fa major (1854);
 3 Esbossos Musicals (1858);
 Cants del Rin (1865);
 Variacions Cromtiques de Concert (1868);
 Nocturn en Re major (1868);
 Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos o piano a quatre mans (1871);

 Coral .
 Vals en Sol major per a quatre veus i orquestra (1855);
 La Chanson du Rouet per a un solista i quatre veus (1857);
 Clovis et Clotilde, cantata (1857);
 Te Deum, soprano, tenor, quatre veus i orquestra (1858);
 Vasco de Gama, oda-simfonia (1859-60);
 La Mort s'avance, quatre veus i orquestra (1869) ;
 
 Canons .
 Vieille Chanson (1865);
 Aprs l'hiver (1866);
 Feuilles d'Album, 6 canons (1866);
 Chants des Pyrnees, 6 canons folklriques(1867);
 Berceuse (1868);
 La Coccinelle (1868);
 Srnade: O, quand je dors (1870);
 Absence (1872);
 Chant d'Amour (1872);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11239" title="Paris de Troia" nonfiltered="861" processed="855" dbindex="5867">
Segons la mitologia grega, Paris fou un prncep de la Trade que provoc la guerra de Troia al segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirig una expedici contra Troia per tal de recuperar-la.

 Naixement .
La reina de Troia Hcuba estava embarassada. Una nit somi que el nin que esperava es convertia en un incendi. Consultaren un oracle i aquest contest que el fill que tindrien seria la perdici de Troia. El rei Pram no tenia valor per matar-lo i orden a un pastor que l'abandons al mont Ida. Al cap d'uns dies, el pastor pass per all i vei el nin viu, encara, se'n pened i l'adopt com a fill seu.

 Infncia i adolescncia .
Cresqu robust, forms, intelligent, i s'enamor d'una nimfa anomenada Enone amb qui es cas i amb qui tingu un nin:
Crit;

Al cap d'un temps, Hermes el propos com a rbitre per decidir sobre la bellesa de les deesses; Eris, la discrdia, l'nica no convidada a les noces de Peleu i Tetis, havia llenat una poma d'or   destinada a la ms bella . Zeus es neg a donar aquest ttol a cap de les aspirants: Hera, Atena, i Afrodita, per la qual cosa demanaren a Paris, prncep de Troia, que decids. Per subornar-lo Hera li ofer ser un governant poders, Atena fama militar, i Afrodita li promet la dona ms formosa de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta.

 Paris de Troia .
L'endem, Paris an per primer cop a Troia i es feu fams als jocs, per la qual cosa el rei Pram el reconegu i recobr la seva famlia real, tot abandonant la seva esposa Enone i el seu fill Crit al Mont Ida. 

Per aquells dies, el rei d'Esparta Menelau fu una visita amistosa a Troia i convid Pram a visitar la seva ciutat. El rei envi enlloc seu a Paris. Arrib amb un gran vaixell i fou rebut com un rei. Don les atencions i paraules ms afectuoses a Helena. Passat un temps, Menelau va haver de marxar a Creta als funerals del seu pare Atreu, la qual cosa fou aprofitada per guanyar l'amor d'Helena, la qual abjur de la seva ptria i l'acompany a Troia. 

Durant el retorn, es van amagar de Menelau durant uns mesos a Xipre. Des d'all, Paris va participar en l'expedici de saqueig contra Sid a Palestina. En arribar a Troia, Pram accept Helena per jove per Cassandra i Heleno, fills seus i germans de Paris, escamparen el temor de la destrucci de la ciutat entre tots els habitants.

Ofs, Menelau part amb els aqueus a fer la guerra a Troia. Paris lluit de forma covarda i fou ajudat diferents vegades per Afrodita. Va matar Aquilles per darrere en clavar-li una fletxa al tal dret durant una cerimnia a Apollo.

Mort de Paris.
El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomriques (al Llibre X, pgs 259-489) relata com en el nov any de la guerra de Troia el prncep Paris fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llen Filoctetes. Paris an a visitar Enone tot pregant-li que li salvs la vida amb alguna planta medicinal per aquesta, enutjada per l'abandonament d'uns anys abans, va negar-li l'ajuda.

Aleshores Paris torn al costat d'Helena, que, encara enamorada, intent curar-lo; malgrat aix mor en pocs dies. Fou enterrat a Troia amb Enone, que se sucid de tristesa al cap de poc temps.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11240" title="La Traviata" nonfiltered="862" processed="856" dbindex="5868">

La Traviata s una pera en quatre actes de Giuseppe Verdi basada en un llibret de Francesco Maria Piave. Est inspirat en la novella d'Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camlies, publicada l'any 1848.

L'pera va ser estrenada el 6 de mar de 1853, al Teatro la Fenice de Vencia.

Sinopsi.


Violeta, una noble, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Per la germana d'Alfredo no podr casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, s l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus ssers estimats.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11241" title="El cor de la ciutat" nonfiltered="863" processed="857" dbindex="5869">

El cor de la ciutat s una telenovella produda i emesa per Televisi de Catalunya, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona.  L'emissi va iniciar-se l'11 de setembre de 2000.

La srie t com a objectiu explicar el dia a dia dels vens d'un barri de Barcelona. Histries quotidianes identificables en qualsevol indret de la societat catalana.

Fins el juliol de 2008 s'han ems 8 temporades completes, superant a la xifra dels 1.700 captols, el que la converteix en la srie ms llarga de la histria de TVC. Tamb ha estat la ms vista, arribant a puntes de 800.000 espectadors (gaireb el 50% de la quota de pantalla a Catalunya) i superant el mili d'espectadors en els seus captols especials de final de temporada, de major durada que l'habitual, i que van seguits d'una gala anomenada La nit del cor.

Els interiors sn gravats al centre de producci que TVC t a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelons).

Les msiques d'inici, final aix com les que ambienten la srie sn compostes per l'Albert Guinovart.

Trama.
Degut a l'allargada de la srie la trama ha estat canviant constantment. Normalment s'aposta per trames que es tanquin la mateixa temporada, per les seves conseqncies poden fer allargar trames entre temporades.


Primera temporada (2000-01).

La srie comena quan la Clara Bosch surt de la pres i vol recuperar el temps perdut amb la seva filla, la Nria.

Segona temporada (2001-02).


Tercera temporada (2002-03).


Quarta temporada (2003-04).


Cinquena temporada (2004-05).


Sisena temporada (2005-06).

La sisena temporada (2005-2006) va comportar un canvi d'era (en paraules dels guionistes) a la srie, car aquesta va passar d'estar ambientada a Sant Andreu a tenir Sants com a escenari, barri on es van haver de traslladar els Peris, desprs que s'arrunessin per salvar al David de tornar a la pres, aquest cop per no poder pagar la indemnitzaci que la vdua d'un dels passatgers morts a l'accident del creuer del Quim enfront a les costes de Menorca, on ell treballava de cuiner, els reclamava. Malgrat la renovaci dels personatges que ha suposat el canvi de barri, molts dels de l'antiga etapa han seguit apareixent en alguns captols de la temporada i fins i tot alguns s'han traslladat al barri mesos desprs que els Peris com, per exemple, en Francisco o la Remei. Durant l'etapa a Sants, els espectadors s'han fet seves rpidament les histries de personatges com els Galiana, la Merc o els professors de l'institut. 

Setena temporada (2006-07).

Entre els nous actors que han passat per la veterana srie hi ha grans noms com els de Joan Pera i ngels Gonyalons, que van fer dues collaboracions especials durant la setena temporada.

Vuitena temporada (2007-08).

Dos anys desprs de deixar Sant Andreu, la vida dels Peris ha canviat molt. La Cinta, malalta i amb una esperana de vida molt baixa, decideix fer tot el possible per a que el Peris recuperi el seu bar a Sant Andreu. La mort de la seva dona fa que el Peris faci un pensament i decideixi comenar de nou al seu barri de tota la vida amb la seva nova parella, l'ngela, i amb la seva filla, la Carolina. Aquest retorn obre la porta a una nova etapa. A partir del 12 de setembre de 2007, la srie estrena director, careta de presentaci, passa a estar rodada en alta definici, incorpora una desena de nous actors i recupera la majoria de personatges de Sant Andreu mantenint alguns dels protagonistes de Sants amb ms tirada popular (en Fidel, en Beni, les 3 germanes, la Trini o els Benjumea).

Canvi de format.
La vuitena temporada tamb incorpora novetats d'estil, ja que canvia totalment la imatge grfica i tamb es passa de rodar del format tradicional (4:3) a rodar-se en panormic ().

Novena temporada (2008-09).

Iniciada el dia dilluns 8 de setembre de 2008, incorpora algunes novetats. 

Personatges.

Es calcula que per la srie ja han passat centenars de personatges. s habitual que al llarg de la temporada vagin disminuint el nombre d'actors per que aquests es renovin en comenar una de nova. Aix vol dir que el repartiment sempre est en constant canvi. No hi ha personatges principals, sin que la srie s coral. Durant les primeres temporades va tenir un gran pes la famlia Bosch-Vidal-Balaguer, per desprs el centre d'atenci es va posar en la famlia Peris, cosa que es va fer ms evident quan varen canviar de barri.

Hi ha dues menes de nuclis de relacions humanes que serveixen perpresentar personatges amb les seves histries, les famlies, i els llocs tals com els bars, perruqueries o pensions.

Directors argumentals.
El cor de la ciutat va ser creada l'any 2000 per Jordi Galceran i Lluis Arcarazo, per en aquests anys el director argumental (cap de l'equip de guionistes i mxim responsable del que passa a la srie) ha anat canviant, conferint a cada temporada un caire personal que les diferencia de les altres. 
Temporades 1 a 3 - Lluis Arcarazo
Temporada 4 - Maria Jan
Temporada 5 - Manel Bonany
Temporada 6 - Lluis Arcarazo, Maria Jan, Guillem Clua
Temporada 7 - Maria Jan, Carmen Abarca, Jordi Falguera
Temporada 8 - Guillem Clua

La nit del cor.
La nit del cor s un captol especial que es fa al final de cada temporada el diumenge a la nit, la qual la seva duraci s ms llarga (una hora aproximadament), per en el que es resolen molts dels problemes i embolics de la srie, per tamb se n'obra algun d'interessat en el que deixa a l'espectador tot intrigat (punt culminant) fins a la propera temporada. Tot seguit desprs del captol es fa una gala al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) on hi assisteixen tots els actors i actrius d'"El cor de la ciutat", ms alguns que sortiran a la temporada segent. Tamb s'entreguen premis als actors, actrius, guionistes, etc.

Els presentadors sn diferents cada any, excepte un parell de vegades: l'any 2005 i 2006 van ser presentades per Albert Om, Cristina Puig i Mbel Mart, del programa de TV3 "El Club".

Enllaos externs.
Web del Cor de la Ciutat (oficial);
La Web del Cor;
La noia del Cor;
Especial Captol 1500;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11242" title="Giuseppe Verdi" nonfiltered="864" processed="858" dbindex="5870">


Giuseppe Fortunino Francesco Verdi (Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Mil, 27 de gener de 1901, va ser un compositor d'pera itali. 

Primers anys.
Va nixer al poble de Roncole, en el departament de Taro, llavors sota la dominaci napolenica, i l'any 1824 va traslladar-se a Busseto, on va comenar els seus estudis musicals amb Ferdinando Provesi. Va compondre una simfonia a partir de l'obertura de El barber de Sevilla de Gioacchino Rossini, i es va traslladar a Mil, on no va ser acceptat al Conservatori. Va assistir a classes privades amb Vincenzo Lavigna, compositor d'peres i repetidor de l'Scala de Mil.

Els Anys de galeres.
La seua primera pera va ser Oberto, Conte di San Bonifacio (Mil, 17 de novembre de 1839), seguida d' Un giorno di regno (el seu nic intent en la comdia fins a Falstaff, al final de la seua carrera). Verdi havia treballat en aquesta pera cmica malgrat el dolor causat per la malaltia i mort de la seua esposa i els seus fills. No havia tingut massa xit amb aquestes primeres obres, quan Temistocle Solera li va presentar el llibret de Nabucco, que va quedar obert per la part on deia Va pensiero..., Va el pensament sobre ales daurades, aquella mateixa nit va llegir tot el llibret, poc temps desprs va compondre l'pera, que fou el seu primer xit. Nabucco es va estrenar a La Scala l'any 1842, amb la soprano Giuseppina Strepponi, en el paper d'Abigaille. La Strepponi va esdevir l'amant de Verdi, i passat molt de temps des de la mort de la seua primera esposa, l'any 1859, va casar-se amb ella.

Desprs de l'xit de I Lombardi alla prima crociata (Mil, 11 de febrer de 1843), en part motivat per certs aspectes de la situaci poltica, va triomfar amb Ernani al Teatre de La Fenice a Vencia. Va estrenar un gran nombre d'peres en la dcada posterior a 1843, un perode que el mateix Verdi va anomenar Els anys de galeres.

L'any segent, Giovanna d'Arco va refermar la seua celebritat. Per discrepncies amb el Teatre de La Scala, va estrenar Attila, Alzira i d'altres obres en diferents ciutats italianes. I Masnadieri es va estrenar a Londres. 

Per a molts, la ms important i original de entre les peres del primer perode de Verdi s Machbet (1847). Per primera vegada, Verdi escomet l'adaptaci d'una obra del seu dramaturg preferit: William Shakespeare, creant una pera sense histria d'amor, el que va trencar una de les convencions de l'pera italiana del Segle XIX.

L'any 1847, I Lombardi, revisada i rebatejada com Jerusalem, va ser presentada a Pars. El pblic parisenc, acostumat a la grand-opra exigia certs convencionalismes (incloent-hi llargs ballets) que van fer necessria una completa adaptaci de l'pera. Aquest va ser el primer intent de Verdi amb la grand-opra francesa.

La maduresa: la trilogia popular i els anys de Sant'Agata.


Al final dels anys de galeres, Luisa Miller (Npols, Teatro San Carlo, 8 de desembre de 1849) i Stiffelio (Teatro Grande de Trieste, 16 de novembre de 1850) va marcar un moment fonamental en l'evoluci estilstica de Verdi. El seu pensament musical va fer-se ms refinat i la seua dramatrgia gira vers un noble lirisme que exalta l'aprofundiment psicolgic dels personatges. Verdi havia assolit la plena maduresa artstica, que va confirmar amb els tres ttols de la considerada trilogia popular, un trptic d'obres d'arguments diversos i molt estimades pel pblic: Rigoletto, Il trovatore i La Traviata, tres peres destinades a obtenir un xit aclaparador.

Mentrestant Verdi havia adquirit la villa de Sant'Agata, al municipi de Villanova sull'Arda a la provncia de Piacenza i no massa lluny de Busseto. Ac es va establir a la primavera de l'any 1851 junt a la seua companya sentimental Giuseppina Strepponi. A Sant'Agata Verdi es va dedicar amb passi a l'agricultura, i va conrear els seus interessos en l'art, la poesia, l'economia i la poltica. Va ser elegit conseller comunal de Villanova i conseller provincial.

Desprs de la trilogia popular Verdi va cercar de nou la fortuna a Pars. No obstant aix, la seua relaci amb el pblic francs no va ser fcil, i les peres compostes per a Pars van trobar un menor ress que a Itlia. Van ser anys de treball: Verdi podia finalment compondre sense presses, per el mn musical estava canviant lentament, fins i tot a Itlia. Aquest perode d'experimentaci va culminar l'any 1871 amb Ada, pera ambientada en l'antic Egipte, comanda del kediv Ismail Patx per a la inauguraci del Canal de Suez.

Els darrers anys.
Desprs d' Ada Verdi, aclaparat per l'xit internacional i ms aviat crtic amb l'evoluci musical contempornia decideix retirar-se a la vida privada. A fer-lo eixir de l'allament va anar Arrigo Boito, el poeta i compositor scapigliato qui l'havia ofs pblicament l'any 1863 acusant-lo de ser la causa del provincianisme i l'estancament de la msica italiana del seu temps. Per amb els anys, Boito havia comprs que noms Verdi havia estat capa de portar a la Itlia musical al mateix pas que Europa. Amb l'ajut fonamental de l'editor Giulio Ricordi, el 1879 va reeixir convncer Verdi a collaborar en un nou gran projecte operstic, escrivint per a ell el llibret d' Otello, un drama decadent basat en l'obra homnima de Shakespeare, escriptor que apassionava d'igual manera el madur compositor i el jove llibretista. Desprs de vuit anys de treball, intercalant-hi la revisi de Simon Boccanegra, Otello va ser estrenada el 1887 sent acollida amb un gran xit. L'any 1893, de nou, Verdi va estrenar una nova pera: Falstaff, una comdia que el poeta scapigliato va derivar tamb d'una obra teatral de Shakespeare. Sense Boito probablement no haurien existit aquestes dues darreres obres mestres de Verdi, perqu noms en el literat veneci Verdi va poder trobar un collaborador a la seua altura, un dramaturg de profunda preparaci cultural, gran ductilitat de versificaci i alhora msic, s a dir, capa de pensar la poesia en funci de la msica.

Les dues peres, estrenades a La Scala, van obtenir un xit divers. Si Otello va connectar immediatament amb el gust del pblic, afermant-se de seguida en el repertori, Falstaff va decebre als melmans italians, fins i tot als ms aferrissats verdians. En primer lloc, el vell Verdi s'atrevia amb una comdia, la seua segona comdia desprs de la jovenvola i desafortunada Un giorno di regno, i en segon lloc s'atrevia a trencar d'un sol colp totes les convencions formals de l'pera italiana, mostrant una vitalitat artstica, un esperit de modernitat i una energia creativa sorprenents. 

La vida de Giuseppe Verdi pot dividir-se en dos perodes: el jovenil, farcit de tribulacions i lluites, i el de maduresa, pletric de serenitat i inspiraci. Va passar els seus darrers anys entre Sant'Agata i Mil. El 16 de desembre de 1899 va instituir l' Opera Pia - Casa di Riposo per i Musicisti: volia assegurar el manteniment d'aquells que han dedicat la vida a l'Art Musical i que es trobaren en condicions precries. Segons la seua voluntat, el primer hoste de l'asil va ser acceptat desprs de la mort del compositor.

El el seu testament, fet el 14 de maig de 1900, Verdi va designar com hereva universal una cosina de Busseto, Maria Verdi. No obstant aix, va deixar molts llegats a diverses entitats socials, entre les quals es trobava bviament la "Casa di riposo per musicisti", a l'oratori de la qual va ser soterrat al costat de la seua esposa Giuseppina, el 27 de febrer de 1901.

Verdi i la poltica.
Gran suport del moviment del Risorgimento, entre els anys 1861 i 1865 Verdi va ser diputat del primer Parlament del Regne d'Itlia. L'any 1874, tot i que profundament decebut s'havia allunyat de la poltica, va ser nomenat senador.

L'obra de Verdi es va assimilar sovint al moviment nacionalista itali, i a la reunificaci del regne. Per exemple, el cor dels esclaus de Nabucco es considera com un himne itali no oficial.

Curiosament, alg va descobrir que el nom de Verdi era l'acrnim de Vittorio Emanuele Re D'Italia (Vittorio Emmanuel Rei d'Itlia), quan Mil (aleshores sota l'ocupaci austraca) comenava a donar suport als esforos de Vctor Manuel per a la reunificaci italiana. Van sorgir partidaris de qu l'aleshores rei de Sardenya conquers Mil i, a causa de la severa censura austraca, aquesta campanya va ser convencionalment anomenada  Viva VERDI . El compositor estava assabentat d'aquest s del seu nom i sembla que no li va importar massa.

Les peres de Verdi.
Oberto, Conte di San Bonifacio - Teatro alla Scala, 1839;
Un Giorno di Regno - Teatro alla Scala, 1840;
Nabucco - Teatro alla Scala, 1842;
I Lombardi - Teatro alla Scala, 1843;
Ernani - Teatro alla Scala, 1844;
I due Foscari - Teatro alla Scala, 1844;
Giovanna d'Arco - Teatro alla Scala, 1845;
Alzira - Teatro San Carlo, 1845;
Attila - Teatro La Fenice, 1846;
Macbeth - Teatro della Pergola, 1847;
I Masnadieri - Her Majesty's Theatre, 1847;
Il corsaro - Teatro Grande, 1848;
La battaglia di Legnano - Teatro Argentina de Roma, 1849;
Luisa Miller - Teatro San Carlo, 1849;
Stiffelio - Teatro Grande, 1850;
Rigoletto - Teatro La Fenice, 1851;
Il trovatore - Teatro Apollo de Roma, 1853;
La Traviata - Teatro La Fenice, 1853;
I vespri siciliani - Opra Garnier, Pars, 1855;
Simon Boccanegra - Teatro La Fenice, 1857;
Un ballo in maschera - Teatro Apollo, 1859;
La forza del destino - Teatre Imperial de Sant Petersburg, 1862;
Don Carlos - Opra Garnier Pars, 1867;
Ada - Opera Theater El Caire, 1871;
Otello - Teatro alla Scala, 1887;
Falstaff - Teatro alla Scala, 1893;

Fragments d'obres.
;
Vegeu tamb.
;

Enllaos externs.

 Web oficial de Giuseppe Verdi  i ;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11244" title="Quint Cecili Metel Baleric" nonfiltered="865" processed="859" dbindex="5871">
Quint Cecili Metel Baleric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) fou un magistrat rom, fill de Quint Cecili Metel Macednic (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Macedonicus).

Fou cnsol rom l'any 123 aC junt amb Tit Quint Flamin i durant el seu perode i l'any segent, va fer la guerra contra els habitants de les illes Balears acusats de pirateria; deu el seu sobrenom a aquesta campanya a les illes Balears.

Era membre d'una de les ms importants famlies romanes del final de la repblica. El seu mandat com a procnsol va ser sobre una de les dues provncies de Hispania, segurament la Citerior. Aquest mandat es perllong fins l'any 121 aC quan retorn a Roma i li fou dedicat un triomf i el sobrenom Baleric. Aquests fets se succeiren gaireb al mateix moment que les reformes dels germans Grac contra qui es posicion el senat. La famlia dels Metels va ser una de les que s'hi enfrontaren encara que el Baleric va ser fora com a procnsol durant la major part dels alderulls.

Segons les fonts clssiques, desprs de la conquesta de les Balears fund les ciutats de Palma (l'actual Palma), i Pollentia (l'actual Alcdia), i port 3.000 colons d'entre els "romans d'Ibria" per colonitzar l'illa. Donades les troballes arqueolgiques que denoten una minvada entitat material pels dos assentaments entre el 123 i el 70 aC, s'ha proposat que Palma i Pollentia fossen campaments romans en aquesta fase, desprs de la qual s'inici una monumentalitzaci important, com s'ha pogut documentar a l'rea del frum de Pollentia. 

Fou censor el 120 aC junt amb Luci Calpurni Pis















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11245" title="Districte de Sant Andreu" nonfiltered="866" processed="860" dbindex="5872">


El districte de Sant Andreu s el tercer dels districtes de Barcelona en extensi, amb una superfcie de 653 hectrees i amb una poblaci de 142.598 habitants (2005). 


Situaci geogrfica.
Es troba situat al nord de la ciutat, est limitat pel riu Bess, que fa de frontera entre Barcelona, i els pobles vens: Sant Adri de Bess i Santa Coloma de Gramenet, i els districtes barcelonins: Nou Barris, Horta-Guinard i Sant Mart.

La configuraci d'aquest districte data de l'any 1984, quan la ciutat de Barcelona va aprovar la divisi territorial actual en 10 districtes. Arran d'aquesta divisi, el districte de Sant Andreu va tornar a recuperar els barris de la Trinitat Vella i el Congrs.

Actualment, est format per 7 barris d'origen histric molt divers: 
Sant Andreu de Palomar;
la Sagrera;
Trinitat Vella;
Bar de Viver;
Navas;
Congrs;
Bon Pastor.



 Histria .
El nucli ms antic del districte es Sant Andreu de Palomar, del que pren el seu nom. Aquesta zona va ser habitada durant l'poca neoltica com demostren las restes arqueolgiques trobades en diversos indrets.

Desprs de l'any 218 a.c. darrera el desembarcament del exrcits de Roma a Empries, les terres que posteriorment es dirien Sant Andreu, van ser creuades per la xarxa viria que unia Barcino amb el Valls i amb la Via Augusta. Igualment l'aigua d'aquestes contrades van servir per abastir Barcino, com demostra l'aqeducte rom trobat recentment al Barri de Tramuntana.    

El topnim Palomar es descriu per primera vegada a una escriptura de l'any 991 i podria ben b ser un lloc escaient per a la cacera de coloms silvestres, els tudons. Durant aquest segle ja existia un temple a Sant Andreu, del qual, la menci ms antiga que s'en t constncia data de l'any 966. La menci de 'Sant Andreu de Palomar' no apareix fins ben entrat el segle XI.  

La canalitzaci d'aigua derivada del riu Bess prop de Montcada i Reixac i que es dirigia cap a Barcelona tot seguint una lnia de mnim pendent, travessant els termes de Sant Andreu de Palomar i de Sant Mart de Provenals, era el Rec Comtal, que regava cultius i feia anar molins (encara avui es conserven els fonaments de l'antic Mol de Sant Andreu, a tocar de les ja eliminades casernes  militars). A ms a ms del de moliner, a la vila es varen anar desenvolupat diversos oficis durant la Baixa Edat Mitjana: flequers, carnissers, ferrers, boters,... convertint Sant Andreu de Palomar en un destacat nucli urb.

La Revolta dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els sometents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del Comte-duc d'Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francs i que saquejaven poblacions i violaven drets bsics dels seus habitants. S'enfilaren cap a Barcelona, on van alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Vergs i Serra, donant mort al Comte de Santa Coloma Virrey de Catalua i tingueren la ciutat a merc seva. 

Al llarg del segle XIX, Sant Andreu de Palomar va anar deixant d'sser un poble agrcola i es va anar industrialitzant. Fbriques txtils com El Vapor de Fil (posteriorment Fabra i Coats, i  Coats Fabra) i d'altres com la Industrial Harinera Barcelonesa, La Maquinista Terrestre i Martima, la Fbrica de Gas... juntament amb el primer tramvia interurb a vapor, l'anometat Tramvia de Foc' (1879), van anar canviant la fesomia i la densitat demogrfica del poble. 

El 20 d'abril de 1897 la reina d'Espanya, sign el "Decreto de Agregacin" que va annexionar, Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del Pla de Barcelona (Grcia, Sants,Les Corts, Horta, Sant Mart, Sant Gervasi, posteriorment Sarri) a la creixent metrpoli. Posteriorment l'antic terme municipal va ser esquarterat i repartit per els districtes d'Horta-Guinard, Sant Mart, Nou Barris, i el propi de Sant Andreu va rebre parts de Sant Mart.

A la insurrecci de 1936 van haver collectivitzacions i control de nombroses empreses, represlies, i canvi de nom, Sant Andreu de Palomar passa a anomenar-se, per les forces republicanes, L'Harmonia de Palomar (per all de allunyar-se de l'Esglsia). A l'acabament de la guerra, va tornar al seu nom tradicional.

L'antiga fbrica de camions i autocars Pegaso (abans Hispano Suiza) va estar installada en el districte de Sant Andreu. Actualment, els terrenys de la citada fbrica, estan ocupats pel Parc de la Pegaso.

Entitats.
 Entitats a Sant Andreu Palomar;
 Entitats a Bon Pastor;
 Entitats a Trinitat Vella;
 Entitats a La Sagrera;

Enllaos externs .
Uni Esportiva Sant Andreu;
El web de Sant Andreu de Palomar;
L'Eix comercial de Sant Andreu;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11246" title="Pollntia" nonfiltered="867" processed="861" dbindex="5873">


Po lntia (en llat Pollentia) fou una ciutat fundada al nord de Mallorca pel general rom Quint Cecili Metel Baleric a l actual ciutat d Alcdia, l any 123 aC. Com l altre ciutat romana fundada pel cnsol Metel, Pollentia va ser un campament rom fins la dcada dels 70 del segle I aC. Va ser llavors que, segons les excavacions al frum, es va reorganitzar l urbanisme de la ciutat i es va monumentalitzar. Po lntia fou una ciutat rica i prspera, l rea conservada de la qual est al voltant de les 15 hectrees. Aquesta rea pat un devastador incendi al segle III dC per la ciutat no es despobl, ja que s ha documentat al mateix frum la construcci d una fortificaci cap el segle V dC. Tanmateix el solar de Pollentia va quedar parcialment o total despoblat i la poblaci medieval cristiana va establir-se un poc ms al nord, on s ara el nucli urb d Alcdia. Aquesta circumstncia ha fet possible que avui, la prctica totalitat de la ciutat antiga estigui sota camps de conreu i solars sense edificar, fet que fa possible la seva excavaci i documentaci. Les excavacions, des del segle XVI, per molt especialment des de principis del segle XX s'han succet principalment a la zona de Sa Portella (un barri residencial), Camp d en Frana (el frum de la ciutat i l rea de les tabernae) i el teatre.

Arquelegs relacionats amb Po lntia.
Antoni Arribas Palau;
Guillem Rossell Bordoy;
Margalida Orfila Pons;

Enllaos externs.

 Web Oficial de l Ajuntament d'Alcdia;
 http://www.pollentia.net;
 http://www.mallorcaweb.com/reportatges/jaciments-arqueologics/la-ciutat-romana-de-pollentia;
 http://www.dartmouth.edu/~classics/PollentiaNet/PollentiaNet.html ;
 http://www.phistoria.net/content/view/56/39 ;
http://fabian.balearweb.net/post/28265;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11247" title="Alcdia" nonfiltered="868" processed="862" dbindex="5874">




Alcdia s un municipi situat al nord de Mallorca, entre les badies de Pollena i la d'Alcdia. T una extensi de 60 quilmetres quadrats, i t ms de 19.000 habitants. La ciutat t un traat urbanstic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers sn estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements caracterstics de l poca d'esplendor de la ciutat i sn de gran valor arquitectnic.

El relleu d'Alcdia s ms aviat escs. El seu puig ms alt, S'Atalaia, fa 445 metres. L'rea protegida de la Victria t una extensi d'uns 1198 ha.  En la vegetaci local dominen els pinars, garrigues, ullastres, romanins, ciprells, garballons i algunes palmeres.

Per la costa alcudienca podem observar gavines, corbs marins i aus marines. Es poden veure de vegades les guiles peixateres (Pandion Haliaetus), una espcie amenaada de desapareixer.

A s'Atalaia d'Alcdia, de cam, trobam l'Ermita de la Mare de Du de la Victria, on es guarda la patrona de la ciutat d'Alcdia. La seva festa se celebra cada 2 de juliol.  Aquesta ermita fou restaurada en el segle XVII i grcies a l'associaci "Obreria Amics de la Victria" es fan restauracions tant de l'arquitectura com de les peces religioses i artstiques de l'ermita.  Durant l'estiu del 2008 la Verge de la Victria fou traslladada des de Palma a Alcdia, on ha passat un temps en restauraci.

A dalt de la Penya Rotja o des Migdia, trobam l'nic can que s'emplaava en una torre de vigilncia construda el 1603 i que fou restaurat a principis del segle XXI.

Muntanyes i Puigs d'Alcdia.
S'Atalaia 445 metres.
Sa Talaia Vella 349 metres;
Puig de Romani 387 metres.
Penya Rotja o des Migdia 355 metres.
Puig de Sant Mart 250 metres.

Platges i Cales d'Alcdia.
Platja d'Alcdia (Port d'Alcdia);
Platja de Sa Marina (Baha de Pollena);
Platges de Sant Joan i de Sant Pere (Bonaire-Baha de Pollena);

Cala de S'Illot (Baha de Pollena);
Cala d'Alcanada o d'Aucanada (Baha d'Alcdia);
Cala des Coll Baix (Baha d'Alcdia);
Cala des Clot (Bahia de Pollena);



Poblaci.









2008:
Darrer padr municipal (21/06/08): 19.047 habitants.

Associacions culturals, fundacions i entidats.
Fundaci Biblioteca d'Alcdia "Ca'n Torr";
Fundaci Mateu Torrens Salort.
Fundaci Ben Jakober.

Associacions de la Tercera Edat d'Alcdia i Port.
Associaci Club de la Segona Edat d'Alcdia.
Associaci cultural S'Atalaia.
Associaci Amics dels Cavalls d'Alcdia;
Entidat de la Coral Ciutat d'Alcdia.

 Histria .
L'ocupaci humana d Alcdia es va produir en el perode pretalaitic (2000-1200 aC). Els talaiots, construccions megaltiques que donen nom a la cultura talaitica (1200  123 aC), sn abundants en el municipi. Dels que se conserven en l actualitat podem destacar el Poblat de Son Sim.

El cnsol rom Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la Repblica de Roma l'any 123 aC i fund la ciutat de Pollntia -actual Alcdia- que ser la capital de les Balears (des del segle II a.C fins que els rabs la canviesin per Palma en el segle X) i la vila de Palma.

Les restes arqueolgiques de la ciutat de Pollntia, (actualment situada al davant de la esglsia de Sant Jaume i del recinte amurallat medieval d'Alcdia) demostren la prosperitat econmica que feu crixer la ciutat: cases senyorials, un teatre, botigues i d altres edificis pblics i privats en sn bona mostra. Les invasions dels Vndals en el segle V fan que Pollntia entri en procs de decadncia i destrucci. Els Vndals saquejaren la ciutat entre 425 i el 455, fet que est evidenciat en les excavacions arqueolgiques. 

L'any 859 l'arxipilag balear reben les incursions de normands, els quals incursaren a Mallorca durant un temps.

L'any 902, els rabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l'Emirat de Crdova. L'any 1015 entr a formar part de la Taifa de Dnia.

Durant la dominaci musulmana (902-1229) Alcdia fou una alqueria. El seu nom rab significa el pujol.  Al municipi trobam alguns topnims com Guinyent, Biniatria, Gatamoix o Alcanada, que sn fidels testimonis de la dominaci musulmana d'aquella poca.

Desprs de la incorporaci de Mallorca a la Corona d Arag l'any 1229, el rei Jaume I d'Arag va dividir l'illa en 8 parts. Quatre quedaren en mans del propi monarca i les quatre restants foren per als nobles que havien ajudat en la conquesta. Alcdia qued dins els territoris que pertanyien a Jaume I. 
El monarca otorg plaa als cavallers de l'ordre de Temple a Pollena i unes terres a les afores d'Alcdia (per el puig de St. Mart).

El primer nucli de poblaci musulmana d'Alcdia neix entorn a l'alqueria de musulmana de la vila amb una petita poblaci.  Jaume I va canviar el nom d'Alcdia pel de Sant Jaume de Guinyent. Vist
que era millor utilitzar el nom musulm, tornar a dir-se Alcdia, tal com ara la coneixem.

En 1298, el rei Jaume II de Mallorca va determinar la construcci de la vila d'Alcdia i la va declarar cap del terme parroquial. Per aquest motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l'esglsia, la rectoria i el cementiri.   A partir d'aquell any, es va iniciar- per ordre del rei Jaume II de Mallorca- la construcci del primer recinte de muralles, que s'acab l'any 1362 per ordre del rei Pere IV d'Arag. Les muralles serviren per a la protecci no noms de la vila, sin tamb del nord de l'illa.

Al segle XIV ( a partir de 1301, any que el rei Jaume II de Mallorca, compr un terreny) es constru l'hospital militar d'Alcdia, just al davant de l'esglsia parroquial de Sant Jaume.  Posteriorment i en poca actual servei com a Museu Monogrfic de Pollntia.  

Entre 1348-1350 poca de la Pesta Negra a Europa, tamb la malaltia arrib al port d'Alcdia mitjanant les rates que anaven amb els vaixells.  S'inicia aix la propagaci per l'illa.  El primer alcudienc que cau d'aquesta malaltia era Guillem Brassa.
Era capit d'Alcdia Guillem de Mosqueroles i el batlle en Bernat Moror.

En 1450 amb la Revolta Forana dels Agermanats, els alcudiencs s'enfrontaren contra els germans de la Part Forana, en contra de la  revolta esclatada.  Va haver un grup que va voler estar de part dels agermanats encapalats per Miquel Renovard que eren partidaris de la revolta contra Palma.

El 21 de febrer de 1507 el Sant Crist d'Alcdia logra el seu primer miracle.  Temps de penria, sequera i fam a Mallorca.  A partir que el Sant Crist comen a suar sang i aigua, comen les pluges i una bona poca de collites.  Ms andavant s'establ que cada 26 de juliol de cada tres anys es celebri a Alcdia la coneguda process del Sant Crist d'Alcdia.

En novembre de 1521 Alcdia s assetjada pels agermanats.  Darreres de les murades molta gent es refugi, sobre tot nobles i rics homes de Mallorca.  Carles I d'Espanya declar als agermanats rebels a la seva autoritat.  Pagesia i menestrals intentaren entrar per la fora dins les murades d'Alcdia.

Al 1522 resist diversos setges dels agermanats, comandats per en Joanot Colom.

El 18 de juliol de 1523 Carles I d'Espanya (Emperador Carles V del Sacre Imperi Rom) atorg a Alcdia de titol de: "Ciutat Fidelissima al emperador".  El 4 de juny de 1535 arrib a Alcdia amb ms de 1.500 galeons quan anava a participar en la Guerra de Tunsia.  En 1542 el rei visit Palma i historiadors diuen que el rei va visitar tamb aquesta localitat.
(La visita del emperador a Alcdia)

En 1551 desembarcaren els turcs al Cap des Pinar d'Alcdia, D. Bartomeu Maura, capit alcudienc s'enfront als turcs amb 150 alcudiencs conseguint la victria.  Posteriorment el 18 de maig de 1558 els pirates turcs tornaren a Alcdia i D. Felip Fuster, nou capit alcudienc, acompanyat pel capit Mateu de Pachs lluitaren per fer-los enfora.  Moriren a conseqncia d'aquella lluita.

En 1567 es fund a Alcdia el convent de Sant Francesc i de la Nostra Senyora de Jess de la ciutat d'Alcdia. Destruit a partir de 1835. El fundador del convent fou el conegut religs relacionat amb l'emperador Carles V, Mn. Joan Cresp.  El monarca l'encoman que ajuds en diferents focs de rebeldia d'aquella poca.

En 1715 amb la guerra de successi, Alcdia intenta pactar una capitulaci, davant el seu delegat del rei, el cavaller Dasfeld o D'Asfeld, ja que el nou rei Felip V de Borb s nombrat rei d'Espanya davant el seu opositor, l'emperadorCarles VI d'Habsburg.

A partir de 1717 es va nombrar nou governador d'Alcdia, D. Josep de Mariconda, un fet que va agreujar encara ms la situaci per la que passava Alcdia en temps de la guerra de Successi Espanyola.  Mariconda pass a la histria pel seu comportament autoritari i orgulls principalment.  Aquest home va fer moltes injusticies a Alcdia.

Entre 1815 i 1820 arrib a Alcdia el conegut poltic espanyol, Agustn Argelles lvarez, un lliberal i diputat a les Corts.  A Alcdia estar confinat amb altres prisioners poltics per orde del rei Ferran VII que en 1814 imposar el poder absolutista.  Argelles va participar en la Constituci de Cadis de 1812.

En 1870 arriba a Mallorca la febre groga.  El foc comen a la ciutat de Palma i aviat s'extend pel reste de l'illa.  Alcdia se salvaguard de la pidemia grcies a les seves murades i al tancament de totes les portes principals de la ciutat, llevat de la porta de Mallorca que quedaria custodiat per dos homes nombrats pel municipi alcudienc, per controlar a totes les persones que havien d'entrar a Alcdia i havien de presentar una butlleta de sanitat en la qual deia si havien passat les inspeccions sanitaries per viatjar.

En 1940 comena l'esbucament de les murades.  El batlle d'aleshores decideix esbucar les murades desprs de la guerra civil espanyola.
La gent es moria de fam i no tenien treball, causant molts aturats.
El batlle fou ms tard enjegat d'Alcdia.  Amb el temps tornar a Alcdia per poder morir a casa seva.

A la decada dels 60 del segle XX, arriben els primers turistes a Alcdia.

 Alcudiencs destacats .
Fr.Jaume Capdebou-Frare visionari(Mor entre 1348 i 1350);
Pere Pont-Frare trinitari, bisbe de Cluny, comte del Palatino, vice gerent de Roma i inquisidor de Mallorca (1485-1545);
Mn. Toms Serra i Domench-Capell del palau del emperador Carles V.(S.XVI);
Fr. Bertran, Fr. Capdebou i Fr. Ventayol(m.1582) Martirs a Jap.
Leonard Capdebou-Notari, batlle, delegat, secretari i sndic d'Alcdia (Mor en 1603);
Joan Reyns i Ferrer, metge i batlle (1801-82);
Pere Ventayol Suau, farmacutic, historiador i Fill Predilecte d'Alcdia (1873-1945);
Lloren Bisbal i Barcel, poltic (PSOE) (1876-1935);
Antoni Maria Ques Ventayol, poltic i empresari mallorqu (1889-1937);
Bartolomeu Ventayol Vanrell, metge i Fill Predilecte d'Alcdia.(1922);
Bartolomeu Serra Mart, historiador i Fill Predilecte d'Alcdia(1922?-2006);
Rafael Bordoy Pomar, escriptor i historiador(1936);
Joan Darder Brotat canceller i president del Captol de la Seu de Mallorca.(1944);
Bartomeu Ventayol Cifre, escultor i pintor (1945);
Pere Adrover Baixeras, exbatle i mestre (1946);
Antoni Vallespir Llompart, exprior del Monestir de la Real de Palma.(1948);
Bartomeu Jaume Serra Cifre, Fsic (1954);
Francisca Maria Serra Cifre, historiadora.(1958);

Miquel ngel Ramis Socias, exbatlle, membre destacat del PP Balear.(1958);
Antoni Domingo Pons, arquitecte i historiador.(1962);
Vicen Ochoa Truyols, artista (1963) ;
Miquel Ferrer Viver, batlle i Secretari General d'UM (1967);
Llum Barrera San Juan, actriu (1968);
Miquel ngel Llompart Hernndez, poltic i Jugador de bsquet. (1969);
Josep Meli Ques, poltic i membre destacat d'UM (1972);
Pilar A. Argenter, historiadora (1972);
Antoni Mayol Llompart, historiador (1973);
Francesca Rebassa Truyols, Miss Balears 2007 (1982);

Alcudiencs d'adopci.

Antoni Arribas Palau,Historiador i arqueleg (1926-2002) ;
Ben Jakober, Escultor (1930);
Yannick Vu, Pintora i escultora (1942);
Peter Widman, Pintor i Escultor (1949);

Alcudienc d'honor.
Quint Cecili Metel Baleric- Conquistador de les Balears per la Repblica deRoma a l'any 123 aC i fundador de la ciutat romana d'Alcdia: Pollentia (Pollntia). Nascut vers l'any 170aC;

Llinatges tradicionals d'Alcdia.
Aguil, Alear,Amors, Bertran,Bisbal,Cnaves, Capdebou,Cap, Castell,Domench, Domingo, Fanals, Ferragut, Ferrer, Fuster, Guayta, Gelabert, Jofre, Marqus,Mart,Martorell,Mascar, Maura, Moragues, Morey, Oliver,Palou, Pont, Ques o Qus, Rebassa, Reyns, Renovard, Riera, Rotger, Salort, Serra, Soliveres o Soliverets,Sureda, Torrens,Ventayol,Vidal, Vilanova, Viver i Vich o Vic.

Els dems que a partir del segle XIX i XX s'extendiren a Alcdia sn llinatges mallorquins com Bordoy, Brotat, Cifre, Darder, Ginard, Llompart, Meli, Mir, Perics, Pic, Riutort o Riutord, Rocamir, Serra, Verger, Vives, entre altres.

Els Ca'ns o mal noms familiars ms tradicionals d'Alcdia.
Ca'n Amors,Ca'n Barraxet,Ca'n Canta, Ca'n Cap, Ca's Castell, Ca's Comte, Ca'n Corr, Ca'n Costa, Ca'n Domench, Ca'n Florent o Ca'n Florent Vell, Ca'n Fanals, Ca'n Florit,Ca'n Fondo, Ca's Frare, Ca'n Fuat, Ca's Gerrer, Ca'n Ginard, Ca'n Jaques, Ca'n Roter, Ca'n Rovet, Ca'n Salom, Ca'n Soliveret, Ca'n Torr, Ca'n Vich, Ca'n Viver, entre altres

Festes i actes ms importants de l'any a Alcdia.

5 i 6 de gener: Arribada dels Reis d'Orient al port i ciutat d'Alcdia.- Tradicional concert dels Reis amb la banda de msica i Coral Ciutat d'Alcdia.

16 i 17 de gener: Festes de Sant Antoni Abat- Foguerons i sortida dels dimonis des de l'ajuntament d'Alcdia.  Beneda dels animals davant l'esglsia de Sant Jaume.

Febrer: Festa de Carnaval.
21 de febrer: Sant Maci- Dia que el St. Crist d'Alcdia va fer el primer miracle a la Cova de Sant Mart.  Visita a la venerada imatge a la parrquia de Sant Jaume.

Mar / Abril: Setmana Santa;

23 d'abril: Dia del Llibre- Venta de llibres als carrers del centre de la ciutat.

29 de juny: Festa de Sant Pere.  Tradicional process martima amb les barques engalanades que surten acompanyant la imatge de Sant Pere, patr des Port d'Alcdia.

 1 i 2 de juliol: Festes de la Mare de Du de la Victria.  Les festes de la patrona d'Alcdia reuneix a l'ermita de la Victria a tots els alcudiencs i alcudienques per seguir amb la tradicional ancestral de pujar en familia per venerar la imatge.

Juliol i Agost: Via Fora- "Una nova visi de les murades"- Programa de visites guiades dramatitzades pel voltant del cam de Ronda que envolta dins les murades de Jaume II de Mallorca.

 25 de juliol: Festa de Sant Jaume, patr de la ciutat d'Alcdia.
Durant una setmana anterior a aquesta festivitat, els habitants de la ciutat disfruten d'actes ldiques i esportives que acaben amb un gran foc artificial a la plaa de Carles V.

26 de juliol: La Triennal o la Process del Sant Crist.- Cada tres anys, Alcdia es mou amb illusi i alegria per seguir amb la tradici de dur en process el seu Sant Crist per els carrers principals de la ciutat cada migdia del 26 de juliol de cada tres anys.  El darrer fou el passat any 2007, durant el V centenari del primer miracle, amb un pl total de participaci.  La gran devoci pel Sant Crist d'Alcdia ha traspassat fronteres.  ;

24 d'agost: Festa de St. Bartomeu o Festa de les Llinternes.
Aquesta tradici es remonta a 1983 quan el grup musical local, Sarau Alcudienc, capitanetjat per Antoni Bibiloni Riera, inaguraren aquest acte de cloenda del estiu alcudienc amb la process infantil de llinternes fetes a casa amb melons o sndries.  Sempre parteix de l'ajuntament d'Alcdia cap a les 21 h.  Durant la process es canten canons mallorquines tradicionals.

Agost: Agost a la Fresca- Cicle de mostra de teatre en catal dins l'incomparable teatre rom del segle I aC.

Setembre: Festival de Jazz d'Alcdia entre l'Auditorium d'Alcdia i;
la biblioteca de Ca'n Torr.

Mitjans de setembre: Festa de la Mare de Du de Santa Anna.
Coneguda per les seves famoses carreres de cavalls dins la finca de Sa Pilota, a prop de la esglsia d'Alcdia, per demat.  Aquesta tradici s molt antigua a Alcdia.

Primer cap de setmana d'Octubre: Fira d'Alcdia.
Des del primer divendres del mes i al diumenge, Alcdia s'envolta d'actes ldics i esportives a ms de comptar amb una de les principals fires de l'arxipilag. Mostres industrials, ramader, agricola, gastronmics i de motos i cotxes antics.

20 d'octubre: Festa de les Verges- Santa Ursula.  Les tradicionals serenates a les fadrines, dones i nines de la ciutat.  Es mengen els famosos bunyols.

Festes de nadal: Recull mostres de nadales, concurs de betlems i diferents actes ldiques.  Es pod sentir el cant de la Sibilla la nit del 24 de desembre a la parrquia de Sant Jaume d'Alcdia.

Enllaos externs sobre festes i actes.
http://www.alcudia.net/wms/ofo/imgdb//archivo_adj24591960.pdf;
http://www.alcudia.net/municipi/festes/tradicions.ct.html;

Pgines relacionades.
Parc Natural de l'Albufera;
Cap de Menorca;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
rea de Participaci Ciutadana de l'Ajuntament;
rea de Normalitzaci Lingstica de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Consorci de Promoci Exterior d'Alcdia;
- Pgina de la ciutat romana d'Alcdia.
http://www.mallorcaweb.net/salbufera/introcast.html;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11249" title="Ea" nonfiltered="869" processed="863" dbindex="5875">
En la mitologia babilnica, Ea s el Du de les aiges dolces. Ha estat associada a Enki. Fou tamb du de la saviesa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11250" title="Regne" nonfiltered="870" processed="864" dbindex="5876">


Poltica: Un regne s un estat o territori governat per un rei (vegeu monarquia).
Biologia: En taxonomia, el regne s la categoria ms mplia utilitzada en la classificaci dels ssers vius (vegeu regne (biologia)).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11251" title="Govern" nonfiltered="871" processed="865" dbindex="5877">
Un govern s un cos que t l'autoritat per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organitzaci civil, corporativa, religiosa o acadmica. En un sentit ampli, "governar" significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius. La paraula catalana "govern" es deriva del grec            (kyvernites).  El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder poltic sobre una societat. 

Encara que en la poltica moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organitzaci del poder pblic de la societat, es divideix en tres branques (executiva, legislativa i judicial), als pasos la forma de govern dels quals s el parlamentarisme, la paraula "govern" sovint es refereix noms a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (p. ex. "El Govern de Rodguez Zapatero"), all que als estats presidencialistes s'anomena l'"administraci" o "gesti", (p. ex. "l'Administraci del president Bush").

Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat s l'habilitat per a compellir a l'obedincia. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacci fsica en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat s l'atribut que motiva al poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a travs de l'adquisici i l'aplicaci del poder d'acord als principis i estndards establerts. 

Branques del govern.
Vegeu tamb l'article: "Separaci de poders";
En la teoria poltica moderna, el govern est dividit en tres branques o poders principals: el poder legislatiu (poder per a fer les lleis), el poder executiu (poder per a implementar les lleis) i el poder judicial (el poder per a jutjar i castigar l'incompliment de les lleis). En les democrcies la nominaci i l'elecci del govern s el dret dels ciutadans, ja sigui de manera directa (un sufragi universal directe) o indirecta (per mitj d'un collegi electoral o per llistes de diputats per partits poltics en la representaci proporcional). 

Sota les formes tradicionals de govern comunes fins a fa poc segles, com ara la monarquia i l'oligarquia, aquests poders eren representants o concentrats en mans d'una sola persona o un grup petit de persones. Una de les innovacions de la democrcia s la separaci dels poders en aquestes tres distintes branques de govern que operen independentment en un sistema de balan i verificaci l'una de l'altra. Aquesta separaci prev la concentraci excessiva de poder de manera autoritria o desptica per una persona o un grup de persones. 

Formes de govern.
Article principal: "Formes de govern";
Una forma de govern s un terme colloquial per referir-se al conjunt de les institucions poltiques per mitj de les quals un estat s'organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat poltica. Cal notar que aquesta definici s vlida encara que el govern sigui illegtim o si est incapacitat per a exercir els seus poders.

Classificaci de les formes de govern.
Les formes de govern es poden classificar d'acord amb el nombre de persones sobre les quals recauen els poders de govern:

 Autocrcia: govern en qu un individu t tot el poder. Aquesta categoria inclou les monarquies absolutes i les dictadures republicanes;
 Oligarquia: govern en qu el poder poltic resideix en un grup petit d'individus amb interessos similars. Un tipus d'oligarquia s la plutocrcia, en qu un grup petit de persones poderoses est integrat pels membres ms rics de la societat;
 Democrcia: govern en qu el poder resideix en tot el poble ;

Una altra classificaci es basa en l'organitzaci o rgim poltic:

 Formes republicanes:
 sistemes parlamentaris: sistemes en qu la branca executiva del govern es deriva i depn de la branca legislativa;
 sistemes presidencialistes: sistemes en qu la branca executiva del govern s independent de la branca legislativa;
 sistemes semipresidencialistes: sistemes en qu la branca executiva s encapalada per un membre de la branca legislativa per la majoria dels afers interns, i per un president electe de manera independent encarregat d'altres afers de competncia general o fins i tot amb poders merament simblics;

 Formes monrquiques:
 monarquia parlamentria: monarquia en la qual el poder executiu recau sobre un monarca no electe amb poders limitats o cerimonials; el monarca governa per mitj d'un primer ministre (o president de govern) que prov de la branca legislativa; en tots els aspectes, llevat de l'existncia d'un monarca, les monarquies parlamentries sn idntiques als sistemes parlamentaris;
 monarquia absoluta: monarquia en la qual tot el poder del govern recau sobre un monarca no electe amb poders illimitats ;

 Teocrcia: organitzaci d'un estat no democrtic basat en la religi d'estat en qu el cap d'estat hi s elegit de la jerarquia religiosa i sovint s considerat el representant mxim de la religi en qesti;

 Sistemes unipartidistes o apartidistes: estats no democrtics en qu el poder poltic recau de manera absoluta sobre un partit poltic nic (o organitzaci o grup no definit com a partit poltic per se) les operacions del qual estan fusionades amb la jerarquia governamental;

 Juntes militars i estats sota control militar: estats en qu les forces armades controllen tots els rgans del govern i en qu tots els principals funcionaris pblics tamb sn membres de l'exrcit ;

 Estats en transici: estats la forma de govern dels quals no pot ser determinada amb precisi;

Organitzaci interna del govern.
Independentment del sistema de govern estatal en funci, l'organitzaci interna de l'estat es pot classificar en:

 estat unitari pur: estat sense cap divisi administrativa interna; el govern estatal s l'nica divisi governamental;
 estat unitari o centralitzat: estat dividit en regions administratives els governants de les quals hi sn designats pel govern estatal de manera unilateral;
 estat regional: estat amb passat centralista que progressivament ha delegat molts poders administratius a les regions internes les quals eligeixen un govern autnom i democrtic la qual cosa el converteix en un estat quasi federat en qu el govern central encara conserva prerrogatives i la capacitat de reorganitzar l'estat; depenent del grau de devoluci de poders els estats regionals poden ser classificats fins i tot com a estats federats de facto ;
 estat federat: estat format per entitats sobiranes i autnomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central per formar una uni; les entitats o estats que s'uneixen a una federaci perden el dret a la secessi;
 estat confederat: uni de dos o ms estats o entitats sobiranes i autnomes que han cedit algunes de llurs atribucions i poders a un govern central; a diferncia dels estats federats, sovint els integrants d'una confederaci conserven el dret a la secessi;

 Enllaos relacionats .
 Govern de Catalunya;
 Govern i poltica d'Espanya;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11252" title="Barroc" nonfiltered="872" processed="866" dbindex="5878">

 
L art Barroc, a ms d un perode de la histria de l art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la msica des del 1600 fins 1750 aproximadament.
L estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, desprs del Concili de Trent (1545-1563)  a Itlia. D ac es va estendre cap a la major part d Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artstic que es dirigs no noms a les elits, sin al poble illetrat. Ax, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendncia a una abundncia d ornamentaci.
Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme  barroc  va tenir un sentit pejoratiu, sinnim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX per Jacob Burckhardt i desprs per Benedetto Croce i Eugeni d'Ors.



 El terme barroc .
La paraula  barroc  com la majoria de les designacions d un perode, poca o d un estil, fou inventada pels crtics posteriors, i no pas pels practicants de l art als segles XVII i principis del segle XVIII. El terme  barroc  prov de la paraula portuguesa barroco, amb el significat de  perla imprefecta  o, per extensi de joia falsa. Benvenuto Cellini l aplic per primera vegada com a sinnim d extravagant. La literatura francesa i la italiana del segle XVIII l emprenen per a qualificar el que s enfarfegat, afectat, ridcul. 
Aquest s despectiu es feia per a posar en evidncia l excs d mfasi i abundncia d ornamentaci, a diferncia de la racionalitat clara i sbria de la Illustraci (segle XVIII). Finalment el terme fou rehabilitat pel historiador alemany d art Heinrich Wlfflin (1864-1945), qui va identificar al barroc com oponent al Renaixement i com un tipus diferent dins de l art  elaborat .
El perode del Barroc se situa entre els perodes del Renaixement i el Neoclssic. S emmarca dins d un temps al qual l esglsia Catlica va haver de reaccionar contra els nombrosos  moviments revolucionaris culturals que van produir una nova cincia i noves formes de religi com la reforma protestant.

poca barroca.
Histricament, el Barroc t l'origen a la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econmica, poltica, social i cultural. En mig de la crisi, per, s'inici un procs de transformaci: 
 En l'mbit de l'Esglsia Catlica, es produ la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).
 El triomf de la   cincia nova   (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) signific l'esfondrament complet de la filosofia i de la cincia aristotliques. ;
 En el pla internacional, la concrdia superficial de la Pau de Vervins (1598) i l'edicte de Nantes (1598), fou seguida per la Guerra dels Trenta Anys (1618). En el 1619 el barroc va arribar a una gran crisi, una crisi on tots gaireb van tenir una mort.

Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengu trets fora semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, per des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i Frana aparegueren com a grans potncies colonials. Per contra, l'absolutisme triomf a Frana, que proporcion un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experiment l'atracci de Pars i dels salons burgesos. 

 El barroc com moviment cultural .
El Barroc realment va expressar nous valors; a la literatura es molt abundant l s de la metfora i la allegoria. Representa un estat d nim diferent, ms prop del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns pasos.

El dolor psicolgic de l home, que busca ancoratges slids, es pot encontrar a l art barroc en general. La virtuositat fou investigada pels artistes d aquesta poca juntament amb el realisme. La fantasia i la imaginaci foren evocades entorn de l Home individual, com una relaci directa entre l artista i el seu client. Llavors, l art es feia menys distant de les persones perqu solucion el buit cultural que abans guardava.

Totes les arts tenen representants a aquest moviment:

 A la msica poden ser: Antonio Vivaldi i Johann Sebastian Bach.
 A la literatura espanyola trobem a Luis de Gngora i Francismo de Quevedo y Villegas.
 De la literatura mexicana d aquesta poca cal mencionar a Sor Juana Ins de la Cruz.
 Dels pintors italians destaquem Pietro da Cortona, Caravaggio i els Carracci.
 A l escultura italiana trobem l exponent ms clebre del barroc: Bernini.
 L escultura mexicana est representada per Jernimo Balbs.

Desprs del recel que hi va haver al Renaixement, i del retorciment esttic del Manierisme, a la Roma dels papes s adverteix la necessitat d un art nou. La independncia de les repbliques italianes no s la mateixa a la d antany, desprs de dos segles de lluites entre les potncies europees per controlar el seu mercat en expansi i centrat a la mar Mediterrnia. D un altre costat, el descobriment de Amrica va augmentar les zones de comer, les quals hi eren dominades per espanyols, portuguesos i anglesos. A provoc que les repbliques italianes s agruparen a les ordres d'un poder fort perqu sin queien al control estranger (Espanya i Frana) se sotmetrien a la influncia majoritria de Roma, s a dir els Estats Vaticans, a l estil d una teocrcia.

 Arquitectura .


L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos teros del segle XVIII. En aquesta ltima etapa es denomina estil rococ. Es manifesta a gaireb tots els pasos europeus i, en el que eren en aquell temps, les colnies d'Espanya i Portugal a Amrica, avui pasos independents. El Barroc es dna tamb en altres arts, com Msica, Literatura, Pintura i Escultura.

 Escultura .

L'escultura barroca continua el cam traat al Renaixement. Utilitza la fusta policromada i hi domina el tema religis amb la realitzaci de retaules per a esglsies i imatges per a les processons. El realisme aconsegueix en la imatgeria proporcions veritablement dramtiques: cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment.

Msica.


La msica barroca s un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.

Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la msica barroca la melodia es feu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per msica, o pera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultiv tamb la suite, altres modalitats d'pera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert. 

A la segent etapa, anomenada Barroc mitj (1650-1700), hi predominava l'pera i la cantata. L'ltima etapa anomenada Barroc tard (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la msica instrumental sobre la msica vocal. Tamb era un poca del concert i d'obres ms llargues quan a dimensi. 

Al llarg de tot el perode l'expressi prevalgu sobre la forma. Sn distintius del Barroc:
 la riquesa d'ornamentaci, ;
 la tendncia a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental, ;
l'aplicaci de la tcnica del baix continu als instruments de teclat ;
 l'aparici de noves formes organstiques.

 Pintura . 



Les caracterstiques bsiques de l'art barroc sn les segents:
 Us de la lnia corba.
 Gran decoraci.
 Grandiositat de les construccions.
 Gest exaltat i gran moviment.
 Predomini del color sobre el dibuix.
 Lnies en diagonal.
 L'obra continua ms enll del quadre.
 Importncia de la llum;
 En pintura, aparici de nous temes, i noves obres.  ;
 Paisatge.
 Bodeg;


Artsticament, el Barroc constitu una reacci contra la serenitat i l'equilibri dels cnons del Renaixement, els quals ja havien estat superats per l'expressivitat del manierisme. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per b que no tingu uniformitat, ats que al segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats en el que es refereix a la producci artstica: la cria romana, la cort reial de Versalles, l'Holanda calvinista i burgesa.... 

Hom assenyala dues mentalitats contraposades: 
 Una basada en el lliurecanvisme, representada per la societat burgesa, comerciant i prspera que promogu un art basat en temes seculars, en la pintura de costums, en el retrat i que tingu com a seus principals Npols, Gnova, Valncia, Sevilla, Amsterdam i Londres.
 I una altra basada en el mercantilisme, es caracteritz per un fort ideal absolutista que maldava per la centralitzaci i que gener un art de jardins geomtrics, urbanisme rgid de grans avingudes i places subordinades sempre a un punt de concentraci i que tenia com a centre dos nuclis diferenciats, Roma, on la renovaci de la iconografia religiosa i el gust per les composicions triomfalistes responien als ideals de l'Esglsia Catlica de la Contrareforma i Versalles, on l'orgull d'esplendor Cesarista era pals en la magnificncia de les decoracions.

A Frana, potncia poltica i cultural dominant a Europa, es dictaren durant aquesta poca els cnons d'un nou corrent esttic, el Classicisme francs, antiindividualista i regit pels principis de la monarquia absolutista de Llus XIV. A Flandes es produ un art ms espontani que el francs i ms alegre que el rom. Mentrestant, als pasos alemanys, la societat protestant es refugi sobretot en la msica com a mitj ideal d'expressi. 

L'antecedent ms immediat del Barroc s la portada, bastida per G. della Porta (1575), de l'esglsia renaixentista del Ges, a Roma. A travs de Carlo Maderno s'arriba a la generaci de Bernini, Borromini i Pietro da Cortona que fu triomfar l'art barroc a Roma. A Tor assol gran originalitat l'obra de Guarino Guarini. L'escola pictrica flamenca excell en Rubens i l'holandesa en Rembrandt, Franz Hals i Veermer.

El Barroc s'estengu per l'rea catlica ms addicta a Roma (Baviera, ustria, Bohmia, Flandes, els Pasos Catalans, Castella, Portugal, etc) i, a travs dels pasos ibrics, a Amrica i a sia on es conjug amb l'art autcton i don lloc a variants especfiques. Arrib tamb a Alemanya, on marc el trnsit vers el Rococ. D'altra banda, l'ascetisme de la Contrareforma promogu un realisme que, en pintura, fou difs pel tenebrisme de Caravaggio. Durant el Barroc s constant, per, la interrelaci de diversos estils, de la qual sn bons exemples els Carracci, el Barroc austrac i figures com Velzquez, Valds Leal o Murillo.

El Barroc als Pasos Catalans.

Als Pasos Catalans l'poca barroca fou un perode d'irregular desenvolupament cultural, sota el signe, sobretot, de la influncia castellana. s el temps de la Guerra dels Segadors (1640) al Principat (fet que convert Valncia en el gran port de la Corona catalanoaragonesa). L'expulsi dels moriscs (1609) a Valncia, la proliferaci del bandolerisme arreu i les accions de la monarquia per reduir l'autonomia dels territoris de la corona catalanoaragonesa marquen aquesta poca.

L'art barroc als Pasos Catalans prengu les caracterstiques dels nuclis mediterranis de domini burgs. Es manifesta en arquitectura als cambrils de la Mare de Du dels Desemparats, de Valncia (1652) i de la capella de la Cinta, a Tortosa, a les esglsies de Sant Nicolau (1673) de Valncia i a la de Betlem (1680-1730) de Barcelona, a les faanes de Sant Francesc i de la Seu de Palma de Mallorca, a les catedrals de Girona i Tortosa i a la Seu de Valncia entre altres obres. Pel que fa a l'escultura, excelliren Agust Pujol, Llus Bonifa, els Tramulles i Josep Sim Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serv per a denominar el Barroc castell (xoriguerisme). Dins el tenebrisme (pintura) destac sobretot Josep Ribera, un dels pintors ms importants del segle XVI europeu, per la pintura catalana barroca conre, sobretot, l'idealisme eclctic.

La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del pas. La influncia dels temes castellans comport tamb una considerable influncia en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comedigraf Francesc Vicen Garcia, d'obra molt desigual; Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'inters de les seves dues peces teatrals; i Josep Romaguera, autor de l'nic llibre d'emblemes en catal, l'Atheneo de grandesa.

Als Pasos Catalans, el Barroc musical t un caire exclusivament religis, destacant l'Abadia de Montserrat, la Seu de Valncia i el collegi del Patriarca, com a centres de formaci musical.

 Enllaos externs .

Teoria literria al Barroc Web del projecte de recerca Mimesi. El pensament literari catal durant l'edat moderna a la Universitat de Barcelona;


 Vegeu tamb .

Pintura barroca;
Escultura barroca;
Arquitectura barroca;
Literatura barroca;
Msica barroca;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11254" title="Absolutisme" nonfiltered="873" processed="867" dbindex="5879">
L'absolutisme s un corrent poltic caracterstic de l'Europa d'poca moderna, generalment associat a la monarquia, en el qual el cap d'estat t poder absolut, s a dir, sense lmits. L'oraci "Tot pel poble per sense el poble" n's un bon resum. El monarca absolut per excellncia fou Llus XIV, anomenat el Rei Sol. Alguns pensadors sostenien que, com que el rei s escollit per Du, el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos lmits que la divinitat, s a dir, cap.

 Particularitats de l'absolutisme poltic .

L'absolutisme -un dels pals de paller de la societat d'antic rgim- don nom al concepte de Monarquia absoluta (o autoritria) que va ser la forma de govern caracterstica de les monarquies europees dels segles XVI, XVII i XVIII. Els trets caracterstics i fonamentals de tota monarquia absoluta sn dos:

 La creena en una monarquia de dret div. Els defensors de l'absolutisme sostenien que el rei havia rebut el poder directament de Du, ra per la qual ning no podia contradir la seva voluntat. Oposar-se als designis del monarca era una ofensa directa a Du i era noms a ell a qui el rei havia de retre comptes.
 L'existncia d'un poder illimitat dels reis, pel qual els monarques concentraven els tres poders: el legislatiu (fer lleis), l'executiu (dirigir el govern) i el judicial (aplicar justcia).

Per tot plegat s habitual que els historiadors es refereixin a aquestes monarquies com a Monarquies absolutes de dret div ats que amb aquesta designaci es recullen alhora les dues caracterstiques bsiques que acabem de citar.

La complexitat organitzativa de les monarquies absolutes fu del tot necessria la creaci d'una complexa xarxa diplomtica i burocrtica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11258" title="Versalles" nonfiltered="874" processed="868" dbindex="5880">


Versalles s un municipi francs, situat al departament de Yvelines i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 85.726 habitants. s molt coneguda pel fet que hi ha el fams palau de Versalles.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11259" title="Dictadura" nonfiltered="875" processed="869" dbindex="5881">

La dictadura (del llat dictatra) s una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a travs de la consolidaci d'un govern de facto, que es caracteritza per una absncia de divisi de poders, una propensi a exercitar arbitrriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistncia de cap consentiment per part dels governats i la la impossibilitat que a travs d'un procediment institucionalitzat l'oposici arribi al poder.

Histricament, el terme dictadura tamb fa referncia a la magistratura extraordinria de l'Antiga repblica romana, d'on deriva el seu origen. El senat rom en casos de guerra o estats d'emergncia dotava un home de poders absoluts durant un perode de temps determinat sense que per aix queds derogada l'ordenaci poltica i jurdica existent. D'aquesta manera, actualment, s freqent que s'apelli a una situaci extraordinria per legitimar la durada, normalment vitalcia, d'una dictadura (guerra, confrontaci, perill, crisi...). Igualment se sol enaltir el dictador com a alg sacrificat capa de lliurar la seva prpia vida pel seu poble, i sovint se l'envolta d'una certa sobrenaturalitat de carcter militar i religiosa; i especialment en aquests casos es pretn la successi en un altre dictador. Segons les caracterstiques que presenti pot una ser dictadura autoritria o totalitria.

En l'actualitat, algunes constitucions democrtiques com l'alemanya de Weimar preveuen situacions excepcionals que la justifiquen, com excepcions a la utilitzaci del terme com forma de govern contraposat a la democrcia. En l'extrem oposat, trobem dictadures encobertes sota formes de govern aparentment democrtiques mitjanant plebiscits, eufemismes i altres mitjans.

 Etimologia i histria .

 La dictadura romana .



La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difcils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nixer, pel que sembla a proposta de Tito Larci, qui va ser a ms el primer en exercir el crrec. El dictador era nomenat per un dels cnsols en virtut d'una ordre del Senat que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el crrec. Al principi, noms els patricis podien ser nomenats dictadors, per l'any 356 aC se'ls va reconixer aquest mateix dret als plebeus.

El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (dictator, magister populi) i exercia la seva autoritat per espai de sis mesos pel cap alt, perode en qu quedaven en suspens tots els procediments ordinaris, els magistrats, fins i tot els tribuns de la plebs s'abstenien a l'exercici de la seva jurisdicci. Ning no podia criticar, censurar ni discutir les ordres del dictador. Per demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 lctors, davant els 12 que acompanyaven als cnsols.

De la traducci del ttol de "magister populi" com a capit d'infanteria, per analogia amb el magister equitum que el dictador nomenava com el seu lloctinent per capitanejar la cavalleria, sembla inferir-se que al principi el crrec estava destinat a fer front a crisis militars que difcilment no podien abordar-se amb el comandament conjunt dels dos cnsols anuals. No obstant aix, posteriorment afirmen tant Cicer com Claudi que la repressi de revoltes civils tamb va poder ser una de les causes per les quals es va instituir la dictadura, i encara que aquesta no fos en el seu origen, va arribar a ser funci del crrec com testifica, per exemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licnies (367 aC). Tamb sembla que es van nomenar dictadors per a assumptes menors amb ocasi, per exemple, de la celebraci de jocs o festivals o l'organitzaci de les eleccions al senat.

Encara que al llarg del temps les atribucions del dictador es van anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condemnar a mort sense possibilitat d'apellaci. No podia, tanmateix, disposar del Tresor Pblic sense l'autoritzaci prvia del poble, ni abandonar Itlia, i estava obligat a retre comptes dels seus actes tan aviat acabava a l'exercici de la seva autoritat. A ms, durant el seu mandat es trobava sota la vigilncia dels tribuns de la plebs que conservava tota la seva autoritat i que, es pot esperar, s'ocuparien amb cura i escrupolositat en la tasca de posar vedat a l'ambici i prepotncia dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrs a les seves mans tots els poders.

Ja que la dictadura representava l'autoritat suprema de Roma, era el mecanisme natural mitjanant el qual es podien fundar les monarquies. Amb l'ostensible propsit d'evitar-ho, Marc Antoni va promulgar una llei abolint aquesta forma de govern.

 Diferncies entre models dictatorials .

Existeix certa confusi entre la conceptualitzaci autoritarista, totalitarista i feixista, tpiques dels rgims dictatorials. Si b ambds conceptes estan summament interrelacionats, guarden suficient independncia semntica entre si. Tanmateix, al llarg d'un perode un govern pot i sol prendre mesures prpies dels tres, i fins i tot evolucionar i configurar-se d'una forma a una altra pel que determinar estrictament les diferncies per a un cas concret pot resultar summament complicat.

 Dictadures autoritria i totalitria .



El terme autoritarisme es consolida com a oposat a totalitarisme (que s el que reivindicava per a si el feixisme), en les anlisis posteriors al perode d'entreguerras, sobre tot el de Juan Jos Linz. La dictadura autoritria es diferncia de la dictadura totalitria perqu la autoritria:

 No t una ideologia tan elaborada, l'exalament del lder es fa de forma merament propagandstica.
 No busca el suport de les masses, noms sotmetre-les.
 La seva meta ltima no s realitzar grans canvis en la societat sin nicament imposar el seu poder sobre la mateixa.

El totalitarisme es diferencia de l'autoritarisme en el grau d'intensitat en la qual es manifesten alguns dels seus elements comuns:

 Concentraci de poder en una sola persona o grup molt redut, usualment un partit poltic o moviment, que pot fins i tot conduir al culte a la personalitat del lder.
 Justificaci de l'actuaci poltica mitjanant una doctrina global que es manifesta en totes les esferes de l'actuaci humana: economia, cultura, famlia, religi.
 s sistemtic del terror, per mitj d'una policia secreta per eliminar la dissidncia o oposici.
 s dels camps de concentraci per allar l'oposici i enemics del rgim.
 Mentre l'autoritarisme busca apaivagar els dissidents i evitar les seves expressions en pblic, el totalitarisme en canvi buscar no sol apaivagar sin tamb extirpar les formes de pensament oposades, mitjanant l'adoctrinament i la remodelaci de les mentalitats.

L'element essencial que comparteixen les dictadures totalitries s la voluntat de convertir la poltica estatal en un mecanisme per controlar totes les esferes de l'activitat humana i ocupar tot l'espai social.

 Dictadura feixista .


El concepte de rgim feixista pot aplicar-se a alguns rgims poltics dictatorials, ja fossin totalitaris o Autoritarisme 1autoritaris de l'Europa d'entreguerras i a prcticament tots els que es van imposar per les potncies de l'Eix durant la seva ocupaci del continent durant la Segona Guerra Mundial. D'una manera destacada i en primer lloc a la Itlia de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i encunya el terme; seguida per l'Alemanya d'Adolf Hitler (1933) que el porta a les seves ltimes conseqncies; i tancant el cicle, l'Espanya de Francisco Franco que es prolonga molt ms temps i evoluciona ans del perode (des de 1936 fins a 1975). Les diferncies de plantejaments ideolgics i trajectries histriques entre cada un d'aquests rgims sn notables.

 La dictadura en l'actualitat .

 Obtenci del poder .

El dictador pot arribar al poder desprs d'un cop d'estat efectuat per una coalici cvic-militar o per les forces armades. D'aquesta forma es crea una dictadura, sostinguda grcies al poder de l'aparell militar.

Els dictadors tamb poden arribar al poder sent elegits en votacions populars, designats per un partit nic o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder desprs de la mort del parent que l'ostentava. Guarda connexi amb els totalitarismes a travs de la implantaci d'un sistema de legitimaci del poder mitjanant un sistema poltic de fora i jerarquia; i mitjanant la ideologia del moviment o partit.

 Dictadura constitucional .

La dictadura constitucional s la forma de govern en la qual, encara que aparentment es respecta la Constituci, en realitat el poder es concentra de manera absoluta a les mans d'un dictador (i en ocasions, a les mans dels seus cmplices), controlant aquest, directament o indirectament, els poders legislatiu, executiu i judicial. El mecanisme mitjanant el qual es mant l'aparent respecte a la Constituci es denomina frau constitucional: un exemple s el frau electoral.

 Pasos amb antics govern dictatorials .


Alemanya amb Adolf Hitler (1933-1945);
Argentina (Jorge Videla) (1976-1981);
Algria (Houari Boumdienne (1965-1978);
Brasil (Getlio Vargas) (1930-1946);
Bangla Desh (Khandakar Mushtaq 1975-1983, Hossein Muhammad Ershad 1983-1990);
Bolvia (Hugo Banzer 1981-1978, Pereda 1978-1980);
Cuba (Fulgencio Batista (1952-1959);
Espanya (Felip V 1707-1716, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco Bahamonde);
Filipines Emilio Aguinaldo (1899-1901), Ferdinand Marcos (1965-1986);
Frana (Llus XIII amb el cardenal Richelieu, Napole Bonaparte 1799-1814);
Grcia (Metaxs, 1967-1974);
Guatemala (Manuel Estrada Cabrera 1898-1920);
Hait (Duvalier 1957-1986);
Itlia (Benito Mussolini) (1922-1943);
Mxic (Antonio Lpez de Santa Anna) ;
Nepal (Famlia Rana 1846-1951);
Nicaragua (Anastasio Somoza 1936-1979);
Panam Omar Torrijos (1968-1989);
Paraguai (Jos Gaspar Rodrguez de Francia 1814-1840, Solano Lpez, Alfredo Stroessner 1954-1989);
Portugal (Antonio de Oliveira Salazar) (1926-1974);
Repblica Dominicana (Estats Units d'Amrica 1916-1924, Rafael Lenidas Trujillo 1930-1961);
Repblica Centreafricana Andr Kolingba (1981-1985);
Romania (Nicolae Ceaucescu) (1967-1989);
Uganda (Bazilio Olara-Okello (1985-1986);
Uni Sovitica (Lenin, Stalin) (1922-1953);
Uruguai (Gregorio Conrado lvarez (1972-1985);
Veneuela (Julin Castro 1858-1859), (Jos Antonio Pez 1861-1863), (Juan Crisstomo Falcn 1863-1865), (Jos Ruperto Monagas 1869-1870), (Antonio Guzmn Blanco 1870-1877), (Joaqun Sinforiano de Jess Crespo 1892-1898), (Cipriano Castro Ruz 1899-1908), (Juan Vicente Gmez 1908-1935), (Carlos Delgado Chalbaud 1948-1950), (Marcos Prez Gimnez 1952-1958), (Wolfgang Larrazbal 1958-1959), (Pedro Carmona 2002-2002) ;
Xile (Augusto Pinochet Ugarte) (1974-1990);
Zmbia (Kenneth Kaunda) (1964-1991);

 Dictadures actuals .

Corea del Nord (Kim Jong-il des de 1994.
Cuba amb Fidel Castro des de 1976;
Guinea Equatorial on Teodoro Obiang Nguema va aconseguir el poder derrocant en Francisco Macas Nguema, des de 1979.
Lbia amb Muammar el Gaddafi des de 1969;
Repblica Popular de la Xina amb Hu Jintao des de 2002.

 Bibliografia .

 Diccionari Enciclopdic Hisp-Americ, nm. 6. Montaner i Simn, Editores (1880).
 Encyclopdia Britannica, 11a edici (1911).

 Referncies .



 Vegeu tamb .

 Monarquia absoluta;
 Dictablanda;
 Forma de govern;
 Teocrcia;
 Totalitarisme;
 Llista de dictadors;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11260" title="Miguel Primo de Rivera Orbaneja" nonfiltered="876" processed="870" dbindex="5882">



Miguel Primo de Rivera, (Jerez de la Frontera, Cadis, 8 de gener de 1870 - Pars, 16 de mar de 1930), militar que exerc una dictadura a Espanya (Dictadura de Primo de Rivera) des de 1923 fins al 1930, 3r marqus d'Estella i 7 de Sobremonte. President del govern espanyol (1923-1930).


Orgens.
Venia d'una famlia de militars illustres, en la qual havia destacat el seu oncle Fernando Primo de Rivera, marqus d'Estella (1831-1921), heroi de l'ltima guerra carlista, governador de Filipines i diverses vegades ministre de la Guerra. Va ingressar a l'exrcit als 14 anys i va desenvolupar la major part de la seva carrera en destinacions colonials: Marroc, Cuba i Filipines (on va acompanyar el seu oncle) van ser els escenaris que li van permetre ascendre rpidament per mrits de guerra, de manera que el 1912 ja era general.

Tot i estar vinculat  al grup de militars africanistes, va defensar l'aband de les colnies nord-africanes, motiu pel qual va patir represlies poltiques.

Dest: La Pennsula.
Des del 1919 va passar a destinacions peninsulars, que li van permetre posar-se en contacte amb els aguts problemes socials i poltics de l'poca: Va ser Capit General de Valncia, de Madrid i de Barcelona. Des d'aquest ltim lloc, al qual va accedir el 1922, es va veure confrontat als problemes d'ordre pblic de la ciutat en l'poca del terrorisme anarquista, del pistolerisme patronal, de l'auge del catalanisme, de la inestabilitat ministerial i de la descomposici del sistema de partits.

Com a reacci, Primo de Rivera va enarborar els seus ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris per fer un cop d'Estat el 13 de setembre de 1923, que suspengu la Constituci, dissolgu el Parlament i implant una dictadura.

El directori militar.
Amb la connivncia del rei Alfons XIII i la aquiescncia de bona part de la patronal, del clergat, de l'exrcit i de les forces conservadores, Primo de Rivera encapal un directori militar que va concentrar tots els poders de l'Estat excloent als poltics professionals. Inicialment trob una certa acceptaci, en la mesura que venia a substituir un rgim desprestigiat i en qu prometia una dictadura transitria inspirada en els ideals dels generacionistes de principis de segle (com Joaqun Costa), per tal de restaurar l'ordre i desarrelar la influncia caciquil de la vida poltica. Fins i tot els socialistes mostraren envers ell una benvola neutralitat. Tot i que formalment s'inspir en el model feixista de Mussolini, la seva dictadura fou ms moderada i conservadora.

Durant els anys del Directori Militar (1923-1926) va perseguir els anarquistes, el sindicat dels quals (CNT) fou declarat illegal. Va liquidar la Mancomunitat de Catalunya, desterr de la vida poltica els partits i institucions representatives (substitudes per tecncrates conservadors, agrupats a partir de 1924 en la Uni Patritica), refor el proteccionisme estatal en favor de la indstria estatal i foment la construcci de grans obres pbliques. Un dels seus xits va consistir en consolidar la presncia espanyola al Marroc mitjanant una victria militar que va posar fi a anys de permanents guerres i dificultats, com el Desastre d'Annual de 1921, pel qual s'havien demanat responsabilitats als militars i al propi rei i que havia propiciat el cop d'Estat de 1923.

El desembarcament d'Alhucemas (1925) va formar part d'una operaci combinada amb l'exrcit francs per acabar amb la rebelli de les tribus de beduns o berbers del Rif. Tot i que aix contradeia les idees anteriors del dictador, fou un xit tan significatiu que anim a Primo de Rivera a institucionalitzar la seva dictadura de forma duradora. El Directori Militar don lloc a un Directori Civil (1926-1930) i es va reunir una Assemblea Nacional (1927) que elabor un avantprojecte de Constituci (1929). Aquell simulacre de Parlament no democrtic, no obstant, va mostrar la diversitat de posicions poltiques que hi havia entre els seguidors de la dictadura, entre catlics conservadors i corporativistes autoritaris atrets pel feixisme.

Campanya contra la dictadura.
Dividits els primorriveristes i enrarides les relacions del dictador amb el rei, no van ser capaos d'afrontar l'auge de l'oposici, creixentment unida i mobilitzada davant l'amenaa de veure perpetuar-se el rgim. Socialistes i republicans s'uniren en campanya contra la dictadura, que amenaava amb arrossegar tamb la Monarquia que l'havia recolzat; estudiants, obrers i intelectuals es manifestaren en contra del rgim; i els propis militars conspiraren contra Primo de Rivera.

Finalment, desautoritzat per alts crrecs militars i pel rei, Primo de Rivera present la seva dimissi el  1930 i s'exili a Pars, no sense haver recomanat a Alfons XIII alguns noms de militars que podrien succeir-li (entre ells el General Berenguer, que assum la presidncia). Dos mesos ms tard, mor a Paris sumit en una gran decepci per les ingratituds rebudes. El seu fill gran, Jos Antonio Primo de Rivera entraria en la poltica poc desprs per, segons ell, reivindicar la memria del seu pare.

Primo de Rivera a Catalunya.

A ms de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemticament tots els smbols pblics del catalanisme.

L'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuc (Barcelona), de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels smbols del catalanisme, per tal que aquest no tingus el ress que li podia donar l'Exposici Internacional de 1929 de Montjuc. Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Plaa d'Espanya, collocant-hi tamb dues torres venecianes.








 Fonts .
Biografiasyvidas, respectant les condicions;

 Enllaos externs .

Histries de Catalunya: La dictadura de Primo de Rivera;
Sant Lloren de la Muga sota la dictadura de Primo de Rivera;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11261" title="Felanitx" nonfiltered="877" processed="871" dbindex="5883">


Felanitx s un municipi situat al sud-est de Mallorca a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Santany, Campos, Porreres, Vilafranca de Bonany i Manacor.

Poblaci.














 Personalitats .
Cultura;
Miquel Barcel Artigues;
Miquel Barcel Perell;
Miquel Bau Rossell;
Nadal Batle Nicolau;
Pere Xamena i Fiol;

Msica;
Joan Aul;
Bernat Juli;
Antoni Piz Prohens;
Josep Prohens;

Esport;
Sim Febrer;
Guillem Timoner;
Antoni Pea;
Poltica;
Antoni Coll Prohens;
Joan Mesquida Ferrando;
Pere Oliver Domenge;

 Entitats .
Fundaci Museu Cosme Bau;

 Fires .
A Felanitx:
 Fira de Maig: Segon diumenge de maig.
 Fira de Sant Agust: El diumenge abans del 28 d'agost (Sant Agust). O el mateix dia 28 si aquest s en diumenge.
 Fira de Sant Miquel: El diumenge abans del 29 de setembre (Sants Arcngels);
 Fira del Pebre Bord: El diumenge desprs del 18 d'octubre (Sant Lluc);
A s Horta:
 Fira de s Horta: el diumenge anterior a la cinquagesma;

 Festes .
A Felanitx:
 20 de juliol: Santa Margalida.
 28 d'agost: Sant Agust.
A Portocolom:
 16 de juliol: Mare de Du del Carme.
 25 de juliol: Sant Jaume.
A s Horta:
 15 de maig: Sant Isidre.
A Ca's Concos:
 10 de setembre: Sant Nicolau.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Municipi de Felanitx;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11262" title="Actor" nonfiltered="878" processed="872" dbindex="5884">
Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu Actor (mitologia);
Un actor o actriu s una persona que actua en una producci artstica. Aquest mot es refereix normalment a alg que treballa a una pellcula, televisi, teatre, o la rdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramtics els actor poden tamb cantar o dansar. 

En el segle XX, els actors sn tots professionals de la seva materia, estudiants d'art dramtic. Amb l'aparici del cinema, els actors famosos s'han multiplicat (vegeu actor de cinema).

D'entre els actors catalans cal esmentar Joan Capri, Mary Santpere, Nria Espert, Montserrat Carulla, Merc Bruquetas, Pau Garsaball. Entre les noves generacions destaquen Ramon Madaula, Emma Vilarasau, Pep Anton Muoz, Viqui Penya, etc.
 
Alguns famosos actors de teatre espanyols sn Fernando Fernn-Gmez i Lola Herrera entre altres. Degut a les regles de l'economia actual, i a la gran promoci publicitria de les pellcules d'aquest pas, els actors ms coneguts solen ser nord-americans Charlot, Marilyn Monroe o Tom Cruise. Entre els europeus es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victria Abril, Penlope Cruz, Antonio Banderas, l'itali Alberto Sordi, etc.

Histria.

Sembla ser que el primer actor que registre la histria, el 534 a C (probablement el 23 de novembre, degut als canvis en el calendari, durant la histria, fa difcil de determinar-ho exactament) quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dions, i va ser el primer que va dir paraules com a una representaci. Abans de la representaci de Tespis les histries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referncia a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a tespis. El mite teatral mantn fins avui que Tespis, existeix com a un esperit malicis, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenci del seu fantasme. En la Grcia clssica, noms els homes podien ser actors. s tapaven la cara amb mscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'Imperi Rom. 

A l'edat mitjana, el teatre decaigu. Els joglars sn considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les canons dels trobadors.

El teatre modern va comenar amb els Autos Sacramentals, com a mostra aquestes obres podem citar el Misteri d'Elx que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.

Durants el Renaixement i el Barroc el teatre, juntament amb els actors, torn a crixer. Els actors es comenaren a convertir en professionals. A ms, quan aparegu l'pera, es necessitaren actors i cantants alhora.

El mot.

En el passat el mot  actor  es referia noms als homes. Les dones no participaren a les representacions fins el segle XVII. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgrcies que una dona pugs a l'escenari. Aix va seguir fins al segle XVII, quan a Vencia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o allots, si b hi ha evidncies que suggereixen que dones disfressades d'home tamb (legalment) haurien actuat.

Un actor usualment representa un personatge de ficci. En el cas d'una histria real (o una ficci que involucra un personatge real) els actors poden representar una persona existent (o una versi fictcia d'aquesta), possiblement la seva prpia persona.

Les modernes tecnologies permeten fer actors virtuals, cada vegada ms convincents, de forma que alguns personatges de la ficci del teatre, o del cinema, que en un altre temps s'obtenien mitjanant altres procediments avui es poden obtenir per mitjans electrnics.

Actrius en papers masculins.

Algunes actrius, algunes vegades han representat papers de preadolescents, per que des de certs punts de vista una dona es ms semblant a un allot que un home. El paper de Peter Pan, per exemple, es representat tradicionalment per una dona. La tradici d'un noi principal a una pantomima pot ser comparable. Un adult representant un jove es ms freqent en el teatre que en el cinema. Una excepci a tot aix que s'ha dit s la veu dels actors als films d'animaci on la veu dels nois es generalment posada per una dona.

Mary Pickford represent el paper del Jove Lord Fauntleroy a la primera versi del llibre. Linda Hunt guany un premi de la Acadmia a la millor actriu secundria per la seva actuaci a The Year of Living Dangerously, pellcula en  la que representava un home.

s freqent que els actors representin el sexe contrari amb efectes cmics tant al teatre com al cinema. La majoria de comdies de William Shakespeare inclouen personatges transvestits, i tant Dustin Hoffmann, com Robin Williams apareixen en comdies flmiques puntualment vestits de dona.

Premis als actors.

scar de l'Acadmia (films);
Premis Goya (films);
Golden Globe Awards (films);
Premis Emmy (televisi);
British Academy of Film and Television Arts Award (films);
Tony Awards (teatre);
European Theatre Awards (teatre);
Laurence Olivier Awards (teatre);






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11263" title="Partit Popular" nonfiltered="879" processed="873" dbindex="5885">

  

El Partit Popular (PP) (Partido Popular, en castell) s un partit poltic espanyol. S'autodefineix com a partit d'ideologia de centre reformista i democristiana, tot i que polticament pot ser considerat de dreta si es compara amb altres partits poltics com ara el PSOE, IU, UPyD, entre d'altres.
El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb Jos Mara Alfredo Aznar Lpez com a president. La primera legislatura, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CIU, CC i el PNB (PNV en castell). La segona legislatura, a partir del 2000, va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment s el principal partit de l'oposici amb Mariano Rajoy Brey de lder, i governa diverses comunitats autnomes, entre elles el Comunitat Valenciana o Comunitat de Madrid. Forma part del Partit Popular Europeu.

Histria.
Aliana Popular (Alianza Popular), s uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el perode de la transici democrtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne. Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del rgim franquista:
Reforma Democrtica, liderada per Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informaci i Turisme entre 1962 i 1969, i vicepresident del Govern i ministre de la Governaci entre 1975 i 1976. ;
Unin del Pueblo Espaol, liderada per Cruz Martnez Esteruelas, ministre de Planificaci de Desenvolupament entre 1973 i 1974 i ministre d'Educaci i Cincia entre 1974 i 1976. ;
Accin Democrtica Espaola, liderada per Federico Silva Muoz, ministre d'Obres Pbliques entre 1965 i 1970. ;
Democracia Social, liderada per Licinio de la Fuente y de la Fuente, ministre de Treball entre 1969 i 1975, aix com vicepresident del Govern entre 1974 i 1975 ;
 Accin Regional, liderada per Laure Lpez Rod, ministre sense cartera entre 1965 i 1967, ministre del  Plan de Desarrollo entre 1967 i 1973 i ministre d'Afers exteriors entre 1973 i 1974. ;
Unin Social Popular, liderada per Enrique Thomas de Carranza. ;
Unin Nacional Espaola, liderada per Gonzalo Fernndez de la Mora, ministre d'Obres Pbliques entre 1970 i 1974. ;
 Altres petits partits de centredreta ;

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2 % dels vots. Durant els anys 80, va formar coalici amb el PDP, i reb el nom de Coalici Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.


El Partit Popular va sorgir de la refundaci d'Alianza Popular, un partit dirigit per Manuel Fraga Iribarne, d'ideologia conservadora, i que incorporava molts antics partidaris del rgim franquista (com ell mateix, ex-ministre d'Interior). Com a conseqncia de la refundaci, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Aix fa que sigui considerat com un partit democristi i no conservador.
Dirigit per Jos Mara Aznar, el PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, desprs de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidncia del govern amb el suport de CiU i el PNV. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. 

Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econmics i uns notables xits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposici se'l va acusar de manca de dileg amb els altres partits poltics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNV). Aznar tamb va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003. 

El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004, perdent aix el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc noms tres dies desprs de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organitzaci integrista islmica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA.

Des de l'oposici del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya, tamb en l'actualitat. S'ha oposat enrgicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Frum de la famlia. A Galcia, Fraga qued primer en les autonmiques, per no pogu impedir que un pacte PSG-BNG li tragus el govern.

 Noves Generacions .

La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)







 Partit Popular de la Comunitat Valenciana .


La secci del Pas Valenci del Partit, coneguda com Partit Popular de la Comunitat Valenciana, est dirigida actualment per Francisco Enrique Camps Ortiz. s la segona secci ms forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrs dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa al govern autonmic i les capitals de les tres provncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Uni Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de Valncia a 1991 i el de la Comunitat al 1995 i desprs ha ocupat l'espai poltic d'aquesta formaci. A banda del president sn figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barber i els controvertis Carlos Fabra i Luis Daz Alperi.

El partit popular, a la Comunitat Valenciana, ha estat acusat de facilitar la destrucci del territori facilitant la reqalificaci de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'a seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigaci que la comissi europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.  L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al Pas Valenci, allegant que emetien de forma allegal, utilitzant freqncies sense assignar propietat del Govern d'Espanya. .

En els ltims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven coses tan evidents com la unitat de la llengua catalana, com s el cas d'Esteban Gonzlez Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir:  Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el cataln no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrn su lengua en la Comunitat Valenciana , contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca tamb la subvenci que reben les escoles privades en front a l'abandonament de l'ensenyament pblic, sobretot a les ciutats de Valncia i Alacant , la construcci d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de pblics com el de Sant Joan s una altra caracterstica, aquesta de poltica sanitria. Per ltim destaca la promoci d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa Amrica de vela  o la Volvo Ocean Race  . Altre xit de la poltica popular de portar esdeveniments de fama mundial al Pas Valenci va ser el Gran Premi d'Europa de Frmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a Valncia l'any 2008. 

 Partit Popular de Catalunya .


La secci catalana del Partit, coneguda com Partit Popular de Catalunya, est dirigida actualment (2008) per Alicia Snchez Camacho. Anteriorment els caps regionals foren Daniel Sirera, Josep Piqu, Alberto Fernndez Daz i Aleix Vidal-Quadras.

El Partit Popular de Catalunya ha donat en ocasions suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i forms govern al Principat (quan la federaci nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si b sempre sense incorporar-se prpiament al govern. Ha estat aix fins al 2003, quan aquesta combinaci no tenia majoria i en canvi es form un govern tripartit d'esquerres.

 Partit Popular de Balears .


El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, UM, PSM-eV i Eivissa pel Canvi desprs de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques (Govern Balear, Consell de Mallorca, Consell de Menorca, Consell d'Eivissa, Consell de Formentera i Cort (Ajuntament de Palma), provocant la partida del seu president Jaume Matas, que deix la poltica i se n'an al sector privat dels Estats Units. Rosa Estars fou nombrada coordinadora a l'espera del prxim Congrs, per el buit de poder feu sorgir veus que demanaven un lder clar. Rosa Estars fou anomenada presidenta fins el Congrs.
 Referncies .


 Enllaos .

Plana web del Partit Popular ;
Plana web del Partit Popular de Catalunya ;
Plana web de les Noves Generacions del Partit Popular ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11268" title="George Walker Bush" nonfiltered="880" processed="874" dbindex="5886">


George Walker Bush (), nat el 6 de juliol de 1946, s el 43 President dels Estats Units, successor de Bill Clinton el 2001, i predeccessor de Barack Obama el 2009. El seu primer mandat acab el 20 de gener de 2005, i ha fou reelegit per a un segon mandat que acab el 20 de gener de 2009.

Bush fou el 47. Governador de Texas des de 1995 fins a 2000. s membre del Partit Republic, i generalment s considerat conservador.

Vida i educaci.
George W. Bush va nixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush; i va crixer a Midland i Houston, Texas. T quatre germans ms joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana ms jove, Robin, morta de leucmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadmia Philips (Andover) (Setembre de 1961   Juny de 1964) i a la Universitat de Yale (Setembre de 1964   Maig de 1968). Est casat amb Laura Welch Bush.

Poltica Interior i Internacional.
George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de Setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.

Com a resposta als atacs, l'administraci nord-americana inici una poltica d'atac contra Afganistan. Aquesta poltica port a l'invasi de l'Afganistan (i la guerra al mateix pas) al 2002 i la de l'Iraq al 2003. S'inici una campanya meditica per a convncer la poblaci nord-americana de la vinculaci entre terroristes integristes islamistes i el rgim dictatorial laic d'en Saddam Hussein a l'Iraq.

Es va procedir a una retallada de les llibertats individuals (veure Patriot Act) i l'aprovaci de messures de vigilncia electrnica a tot el mn. 

Iraq era acusat pels Estats Units de possessi d'armes de destrucci massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agncia Internacional de l'Energa Atmica, amb inspectors a l'Iraq, negava les acusacions de possesi d'armes de destrucci massiva i va demanar sempre ms temps per a poder demostrar l'inexistncia d'aquestes. La pressi dels Estats Units no va ser prou com per a guanyar la votaci en el consell de seguretat de l'ONU i va comenar a enviar tropes a la zona amb l'intenci d'atacar Iraq fra de la legalitat internacional mitjanant acords amb pasos de la polinsia, ex-repbliques sovitiques i petits estats centre-americans i del carib. En aquests pactes tamb va incloure Regne Unit, Espanya i Portugal.

Entretant, milers de persones en tot el mn vren iniciar campanyes per a la movilitzaci social de tot el mn en contra de l'atac ilegtim dels Estats Units a l'Iraq i que culmin en la primera manifestaci simultnia a tot el mn, la manifestaci de l'11 de Mar del 2003. A Barcelona la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.

Sense suport de les nacions unides, Estats Units va iniciar l'atac a l'Iraq el 21 de mar del 2003 i va acabar l'invasi el 1 de Maig del 2003. Des d'en, les tropes d'ocupaci encapalades per Estats Units han estat objectiu de l'insurgncia pro-Saddam i de la islamista. Ms de 2000 soldats nord-americans han mort des del final de la guerra i no s'ha trobat ni rastre d'un arma de destrucci massiva. La credibilitat i popularitat del president Bush va caigut fins als mnims del seu mandat.

Lloc en la histria.
George W. Bush era poc popular durant els ltims dies del seu mandat. A causa de l'invasi d'Iraq, la crisi econmica (atribuda per alguns a les poltiques econmiques de Bush), i la debilitaci dels drets constitucionals, els ciutadans d'Estats Units, segons alguns sondejos, han opinat que Bush s el pitjor president d'Estats Units de tota la histria; un sondeig d'historiadors ha trobat el mateix resultat. Molts comentaristes estaven d'acord. Tant pobre era l'opini pblica de Bush que fins la seva esposa (junt amb la seva Secretria d'Estat, Condoleezza Rice) el defens, declarant especficament que Bush no era el pitjor president de la histria d'Estats Units.

Enllaos.


Blog extraoficial de suport a Bush;
Web de crtica a George Bush;
Especial Telenotcies sobre l'Invasi de l'Iraq;
Bush War Blues, can de Billy Bragg;

Referncies.









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11269" title="Primo de Rivera (desambiguaci)" nonfiltered="881" processed="875" dbindex="5887">

Biografies:
 Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, militar espanyol.
 Miguel Primo de Rivera Orbaneja (n. 1870 -   1930), dictador espanyol. Era nebot de Fernando.
 Jos Antonio Primo de Rivera y Senz de Heredia, fundador de la Falange Espaola. Era fill de Miguel.

Histria:
 Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), durant el segle XX a Espanya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11273" title="Liti" nonfiltered="882" processed="876" dbindex="5888">

El Liti s un element qumic de smbol Li i nombre atmic 3. En la taula peridica, es troba en el grup 1, entre els elements alcals. En la seua forma pura, s un metall, de color blanc plata, que s'oxida rpidament en l'aire o l'aigua. s l'element slid ms lleuger i s'empra especialment en aliatges conductors del calor, en bateries elctriques i, les seves sals, en el tractament de certs tipus de depressions.

 Caracterstiques principals .
s el metall ms lleuger, la seva densitat s tan sols la meitat de la de l'aigua. Igual que els altres metalls alcalins s univalent i molt reactiu, encara que menys que el sodi, per la qual cosa no es troba lliure en la naturalesa. Acostat a una flama la torna carmes per si la combusti s violenta la flama en adquireix un color blanc brillant.

 Aplicacions .
Per la seva elevada calor especfica, el major de tots els slids, s'empra en aplicacions de transferncia de calor i pel seu elevat potencial electroqumic constitueix un node adequat per a les bateries elctriques. A ms t altres usos:

Les sals de liti, particularment el carbonat de liti (Li2CO3) i el citrat de liti, s'empren en el tractament de la mania i la depressi bipolar, encara que ltimament, s'ha ests el seu s a la depressi unipolar.

El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat pel que sn excellents assecants. El segon s'empra en bombes de calor de absorci, entre altres compostos com el nitrat de liti.

L'estearat de liti s un lubricant de propsit general en aplicacions a alta temperatura.
El liti s un agent aliant emprat en la sntesi de compostos orgnics.

L'hidrxid de liti s'usa en les naus espacials i submarns per a depurar el aire extraient el dixid de carboni.
s component com de les aliatges d'alumini, cadmi, coure i mangans empleades en la construcci aeronutica, i s'ha emprat amb xit en la fabricaci de cermica i lents, com la del telescopi de 0,5 m de l'Observatori Palomar.

Tamb t aplicacions en nuclears.

 Histria .
El liti (del grec    o , pedra) va ser descobert per Johann Arfvedson en 1817. Arfvedson va trobar el nou element en l'espodumena i lepidolita d'una mena de petalita, LiAl(Si2O5)2, de l'illa Ut (Sucia) que estava analitzant. En 1818 CG Gmelin va ser el primer a observar que les sals de liti tornen la flama d'un color roig brillant. Estos dos van intentar, sense xit, allar l'element de les seues sals, la qual cosa finalment van aconseguir W.T. Brande i Sir Humphrey Davy mitjanant electrlisi de l'xid de liti.
El nom de l'element prov del fet d'haver sigut descobert en un mineral, mentre que la resta dels metalls alcals van ser descoberts en teixits de plantes.

En 1923 l'empresa alemanya Metallgesellschaft AG va comenar a produir liti mitjanant l'electrlisi del clorur de liti i clorur de potassi fosos.

 Abundncia i obtenci .

s un metall escs en l'escora terrestre que es troba dispers en certes roques, per mai lliure, donada la seua gran reactivitat. Es troba en petita proporci en roques volcniques i sals naturals.

Des de la Segona Guerra Mundial, la producci de liti s'ha incrementat enormement, separant-lo de les roques de qu forma part i de les aiges minerals. Els principals minerals dels que s'extrau sn lepidolita, petalita, espodumena i ambligonita. En els Estats Units s'obt de les salines de Califrnia i Nevada principalment.

 Istops .
Els istops estables del liti sn dos, Li-6 i Li-7, sent aquest ltim el ms abundant (92,5%). S'han caracteritzat sis radioistops sent els ms estables el Li-8 amb un perode de semidesintegraci de 838 milisegons i el Li-9 amb 178,3 ms de vida mitja. La resta d'istops radioactius tenen vides mitges menors de 8,5 ms.

Els pesos atmics del liti varien entre 4,027 i 11,0348 uma del Li-4 i el Li-11 respectivament. El mode de desintegraci principal dels istops, ms lleugers que l'istop estable ms abundant (Li-7), s la emissi protnica (en un cas de desintegraci alfa). Obtenint-se istops d'heli. Mentre que en els istops ms pesats el mode ms habitual s la desintegraci beta, (amb algun cas de emissi neutrnica) resultant istops de berilli.

El Li-7 s un dels elements primordials, produts per sntesi nuclear desprs del big bang. Els istops de liti es fraccionen substancialment en una gran varietat de processos naturals, incloent la precipitaci qumica en la formaci de minerals, processos metablics, i la substituci del magnesi i el ferro en xrxes cristallines de minerals argilosos en qu el Li-6 s preferit enfront del Li-7, etc.

 Precaucions .
Igual que altres metalls alcalins, el liti pur s altament inflamable i  lleugerament explosiu quan s'exposa a l'aire i especialment a l'aigua. s a ms corrosiu pel que requereix l's de medis adequats de manipulaci per a evitar el contacte amb la pell. S'ha d'emmagatzemar en un lquid hidrocarbur inflamable com nafta. El liti es considera lleugerament txic.

 Rol biolgic .
Les sals de liti s'empren en el tractament de la depressi i encara que es desconeix el mecanisme concret d'actuaci es creu que s per desplaament del sodi. El rol biolgic del liti no est clar i no hi hi ha acord sobre la seva essencialitat.

 Enllaos externs .

 webelements.com - Liti ;
 environmentalchemistry.com - Liti ;
 s Elemental - Liti ;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11274" title="Ageu" nonfiltered="883" processed="877" dbindex="5889">
Segons la Bblia, Ageu va ser un profeta jueu, en els anys de la dominaci persa, que critic durament el pessimisme del grup.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11275" title="La Planeta" nonfiltered="884" processed="878" dbindex="5890">


Geografia: la Planeta s un barri del Pont d'Armentera, a l'Alt Camp. Situat a la riba esquerra del Gai, es va segregar d'Aiguamrcia el 1981, municipi en qu tamb hi queden encara algunes de les edificacions d'aquest nucli de poblaci. Aquell any comptava amb 57 habitants.

Teatre: La Planeta s una sala independent de teatre de Girona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11284" title="Berilli" nonfiltered="885" processed="879" dbindex="5891">

El berilli s un element qumic de smbol Be i nombre atmic 4. s un element alcalinoterri bivalent, txic, de color gris, dur, lleuger i trencads. S'empra principalment com a enduridor en aliatges, (especialment de coure).

 Caracterstiques principals .

El berilli t un dels punts de fusi ms alts entre els metalls lleugers. El seu mdul elstic s aproximadament un 33% major que el de l'acer. T una conductivitat trmica excellent, s no magntic i resisteix l'atac amb cid ntric. s molt permeable als rajos X i igual que el radi i el poloni allibera neutrons quan s bombardejat amb particules alfa (de l'orde de 30 neutrons per mili de partcules alfa). En condicions normals de pressi i temperatura el berilli resisteix l'oxidaci de l'aire, encara que la propietat de ratllar al vidre es deu probablement a la formaci d'un prima capa d'xid.

 Aplicacions .

Element d'aliatge, en aliatges coure-berilli amb una gran varietat d'aplicacions.
En el diagnstic amb rajos X s'usen primes lmines de berilli per a filtrar la radiaci visible, aix com en la litografia de rajos X per a la reproducci de circuits integrats.

Moderador de neutrons en reactors nuclears.
Per la seva rigidesa, lleugeresa i estabilitat dimensional, s'empra en la construcci de diversos dispositius com giroscopis, equips informtics, molles de rellotgeria i instrumental divers.

L'xid de berilli s'empra quan s necessria una elevada conductivitat trmica i propietats mecniques, punt de fusi elevat i allament elctric.
Antuvi es van emprar compostos de berilli en tubs fluorescents, s abandonat per la berilliosi.

 Histria .

El berilli (del grec       o  berille) o glucini (de l'angls glucinium i aquest del grec       , dol) pel sabor de les seves sals, va ser descobert per Louis Nicolas Vauquelin en 1798 en forma d'xid en el berille i la maragda. Friedrich Whler i A A. Bussy de forma independent van allar el metall en 1828 mitjanant reacci de potassi amb clorur de berilli.

 Abundncia i obtenci .

El berilli es troba en 30 minerals diferents, sent els ms importants berille i bertrandita, principals fonts del berilli comercial, i crisoberil i fenaquita. Actualment la majoria del metall s'obt mitjanant reducci de fluorur de berilli amb magnesi. Les formes precioses del berille sn l'aiguamarina i la maragda.

Geogrficament, les majors reserves es troben als Estats Units, que lidera tamb la producci mundial de berilli (65%), seguit de Rssia (40%) i Xina (15%). Les reserves mundials se estima que superen les 80.000 tones.

 Istops .

El Be-9 s l'nic istop estable. El Be-10 es produeix en la atmosfera terrestre en bombardejar la radiaci csmica l'oxigen i nitrogen. Ats que el berilli tendeix a existir en dissoluci aquosa amb nivells de pH menors de 5,5, aquest berilli atmosfric format s arrossegat per l'aigua de pluja (el pH de la qual sol ser inferior a 5,5); una vegada al terra, la soluci es torna alcalina precipitant el berilli que queda emmagatzemat en el sl durant molt de temps (vida mitja d'1,5 milions d'anys) fins a la seva desintegraci en B-10. El Be-10 i els seus productes derivats s'han emprat per a l'estudi dels processos d'erosi, formaci a partir de regolit i desenvolupament de sls latertics, aix com les variacions en l'activitat solar i l'edat de masses gelades.

El fet que el Be-7 i el Be-8 siguen inestables t profundes conseqncies cosmolgiques, ja que aix significa que elements ms pesats que el berilli no van poder produir-se per fusi nuclear en el big bang. Ms encara, els nivells energtics nuclears del Be-8 sn tals (veure procs triple alfa) que possibiliten la formaci de carboni i amb aix la formaci de la vida basada en el carboni.

 Precaucions .

El berilli i les seves sals sn txiques i potencialment carcinogenes. La berilliosi crnica s una afecci pulmonar causada per exposici a la pols de berilli catalogada com  a malaltia professional. Els primers casos de pneumonitis qumica aguda per exposici al berilli es van produir el 1933 a Europa i al 1943 als Estats Units; el 1946 es van descriure els primers casos de berilliosi entre els treballadors d'una planta de fabricaci de tubs fluorescents a Massachusetts. La berilliosi s'assembla a la sarcoidosis en molts aspectes, la qual cosa dificulta en ocasions el diagnstic.

Encara que la utilitzaci de compostos de berilli en llums fluorescents es va interrompre en 1949, l'exposici professional es produeix en les indstries nuclear i aeroespacial, en el refinat del metall i en la fusi dels aliatges que el contenen, en la fabricaci de dispositius electrnics i en la manipulaci d'altres materials que contenen berilli.

El berilli i els seus compostos han de manipular-se amb molta atenci, extremant les precaucions quan durant l'activitat es pugui generar pols de berilli, ja que l'exposici prolongada a la pols de berilli pot causar cncer de pulm. La substncia pot manipular-se amb seguretat sempre que se segueixin certs procediments. Si aquests es desconeixen no ha d'intentar-se la manipulaci del berilli.

 Efectes sobre la salut .

Els efectes depenen del nivell i de la duraci de l'exposici. Si el nivell s prou alt, per damunt de 1000  g/m3 en l'aire respirat, pot provocar una malaltia aguda per berilli o berilliosi aguda; en general, els valors lmits per al berilli atmosfric contemplats en la legislaci de higiene industrial que fixen els nivells mxims d'exposici laboral, permeten controlar de forma efectiva aquest risc.

Entre l'1 i el 15% de la poblaci exposada desenvolupa sensibilitzaci al berilli. Aquestes persones poden desenvolupar processos inflamatoris de l'aparell respiratori (enfermetat crnica per berilli o berilliosi crnica) que poden manifestar-se anys desprs de l'exposici laboral quan aquesta ha superat els nivells d'exposici recomanats (0,2  g/m3). El risc de la poblaci general a contraure aquestes malalties s molt baix ja que els nivells de berilli en entorns no laborals sn molt baixos (0,00003-0,0002  g/m3).

La intoxicaci per ingesti de berilli no es coneix ja que la quantitat de berilli absorbida per l'organisme per aqueixa via s molt petita, encara que han pogut observar-se lceres en gossos desprs de la ingesta de berilli. El contacte del berilli amb la pell desprs d'una esgarrapada o tall, pot causar czema i lceres cutnies.

L'exposici prolongada incrementa el risc de contraure cncer de pulm. L'Agncia Internacional per a la Investigaci del Cncer han determinat que el berilli s un carcinogen hum.

 Enllaos externs .

 webelements.com - berilli ;
 environmentalchemistry.com - berilli ;
 s Elemental - berilli ;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11288" title="Depressi atmosfrica" nonfiltered="886" processed="880" dbindex="5892">

Una depressi atmosfrica s una zona amb la pressi atmosfrica ms baixa que les zones del voltant. 

A l'hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi a l'hemisferi sud giren en sentit contrari en ambds casos aix ho motiva l'efecte de Coriolis.

Les depressions s'originen a la Zona de convergncia intertropical formant part de la circulaci de la cllula de Hadley.

Les depressions, s'associen normalment amb vents forts i elevaci atmosfrica. Aquesta elevaci sol produir cel  cobert, a causa del gradient trmic quan l'aire es collapsa. Aix, les depressions solen portar cels ennuvolats o coberts, que poden minimitzar la temperatura dirna tant a l'estiu com a l'hivern. Aix es produeix per l'entrada de menys radiaci solar d'ona curta i temperatures ms baixes, ja que els nvols reflecteixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorci dels nvols en la radiaci d'ona llarga, com la calor de la superfcie, permet que les temperatures dirnes siguin ms fresques en totes les estacions de l'any. 

Les depressions frontals sn un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars com resultat de la interacci entre el masses d'aire fred i calent. Les depressions trmiques tamb es formen en zones com Death Valley com a resultat de la intensa calor acomiadat des de la superfcie; sn molt ms petites en extensi geogrfica que els fronts de convergncia o les depressions frontals. Els sistemes de baixes pressions en superfcie tendiran a ser petits en area i tenir vents en superfcie ms fortes que un sistema anticiclnic, a causa de la suma de fricci en superfcie per fora del gradient de pressi, fora centrfuga i l'efecte Coriolis que controlen la circulaci. 
 
Als deserts, l'absncia d'humitat i plantes en superfcie que normalment proporcionarien refrigeraci per evaporaci pot dur a un augment rpid i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire. L'aire calent s menys dens que l'aire fred d'al voltant. Aix, combinat amb l'elevaci d'aire calent, resulta en una depressi allada, anomenada baixa termal.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11289" title="Parlament de Catalunya" nonfiltered="887" processed="881" dbindex="5893">


El Parlament de Catalunya s una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidncia de la Generalitat de Catalunya i el Consell Executiu o Govern. Representa el poble de Catalunya, i actualment est format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal.

Histria.



Les Corts Catalanes fins al 1714.
Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval.

Els primers antecedents de la instituci parlamentria catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transform en les Corts Generals de Catalunya, instituci que es consolid en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braos: el bra militar, que reunia els representants de la noblesa; el bra eclesistic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el bra reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la poblaci no hi eren representats.

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputaci del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta instituci va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'ustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, desprs de la Guerra de Successi, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol instituci catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un rgan d'autogovern catal, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939).
El 1931, es reinstitu la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessi constitutiva s'escaigu el 6 de desembre del mateix any. Tenia 84 diputats repartit entre els partits:
 Esquerra Republicana de Catalunya   49 escons;
 Lliga Regionalista de Catalunya         15 escons;
 Uni Socialista de Catalunya     5 escons;
 Partit Nacionalista Republic d'Esquerra   5 escons;
 Partit Republic Autonomista   4 escons;
 Uni Catalanista    1 esc;
 Uni Democrtica de Catalunya  1 esc;
 Acci Catalana Republicana    1 esc;
 Partit Republic Democrtic Federal  1 esc;

La guerra civil espanyola signific altre cop la fi del parlament, el 1939.

De l'exili al restabliment (1939-1980).
A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqu noms en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forat desprs de l'abolici per la fora militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democrtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes itali i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democrcia i participaci (1980-2005).
El Parlament actual es constitu desprs de la restauraci de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de mar de 1980 i la sessi constitutiva s'escaigu el 10 d'abril del mateix any.

 Composici del Parlament de Catalunya .

Durant el perode republic el Parlament de Catalunya estava constitut per 85 diputats. Des de la seva restauraci el 1980 est constitut per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composici ha estat la segent (en negreta les majories absolutes):

 VIII Legislatura .

Eleccions celebrades el 1 de novembre de 2006.... Vegeu article especfic

 CiU: 48 escons (35,56%);
 PSC - CpC: 37 escons (27,41%);
 ERC: 21 escons (15,56%);
 PP: 14 escons (10,37%);
 ICV-EUiA: 12 escons (8,89%);
 C's: 3 escons (2,22%);
Total: 135 escons (Vegeu la Llista Completa dels Diputats)

 VII Legislatura .

Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003.... Vegeu article especfic

 CiU: 46 escons (34,07%);
 PSC - CpC: 42 escons (31,11%);
 ERC: 23 escons (17,04%);
 PP: 15 escons (11,11%);
 ICV-EUiA: 9 escons (6,67%);
Total: 135 escons

 VI Legislatura .

Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999.... Vegeu article especfic

 CiU: 56 escons (41,48%);
 PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (26,67%);
 PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (11,85%);
 PP: 12 escons (8,89%);
 ERC: 12 escons (8,89%);
 IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,22%);
Total: 135 escons

 V Legislatura .

Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995.... Vegeu article especfic

 CiU: 60 escons (44,44%);
 PSC: 34 escons (25,19%);
 PP: 17 escons (12,59%);
 ERC: 13 escons (9,63%);
 IC-EV: 11 escons (8,15%);
Total: 135 escons

 IV Legislatura .

Eleccions celebrades el 15 de mar de 1992.

 CiU: 70 escons (51,85%);
 PSC: 40 escons (29,63%);
 ERC: 11 escons (8,15%);
 IC: 7 escons(5,19%);
 PP: 7 escons (5,19%);
Total: 135 escons

 III Legislatura .

Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.

 CiU: 69 escons (51,11%);
 PSC: 42 escons (31,11%);
 IC: 9 escons (6,67%);
 AP: 6 escons (4,44%);
 ERC: 6 escons (4,44%);
 CDS: 3 escons (2,22%);
Total: 135 escons

 II Legislatura .

Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.

 CiU: 72 escons (53,33%);
 PSC: 41 escons (30,37%);
 AP: 11 escons (8,15%);
 PSUC: 6 escons (4,44%);
 ERC: 5 escons (3,70%);
Total: 135 escons

 I Legislatura .

Eleccions celebrades el 20 de mar de 1980.

 CiU: 43 escons (31,85%);
 PSC: 33 escons (24,44%);
 PSUC: 25 escons (18,52%);
 CC: 18 escons (13,33%);
 ERC: 14 escons (10,37%);
 PSA: 2 escons (1,48%);
Total: 135 escons

 Legislatura republicana .

Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932.... Vegeu article especfic

 ERC: 56 escons (65,88%);
 LR: 16 escons (18,82%);
 USC: 5 escons (5,88%);
 PRAT: 4 escons (4,71%);
 UDC: 1 esc (1,18%);
 UC: 1 esc (1,18%);
 PRF: 1 esc (1,18%);
 PCR: 1 esc (1,18%);
Total: 85 escons

Llista de Presidents del Parlament de Catalunya.

Llus Companys i Jover (1932-1933);
Joan Casanovas i Maristany (1933-1938);
Josep Irla i Bosch (1938-1940);
Antoni Rovira i Virgili (1940-1949);
Manuel Serra i Moret (1949-1954);
Francesc Farreres i Duran (1954-1980);
Heribert Barrera i Costa (1980-1984);
Miquel Coll i Alentorn (1984-1988);
Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988-1995);
Joan Revents i Carner (1995-1999);
Joan Rigol i Roig (1999-2003);
Ernest Benach i Pascual (2003-...);

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Histria del Dret catal;

Enllaos externs.

 Plana web del Parlament de Catalunya;
 Visita virtual al Parlament de Catalunya;
 Exemplars de les constitucions catalanes al Parlament de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11296" title="Reiki" nonfiltered="888" processed="882" dbindex="5894">

El Reiki (  ,   , o    ) s una tcnica de medicina alternativa, desenvolupada (o redescoberta) durant la segona meitat del segle XIX per Mikao Usui al Jap.  Primer va guanyar gran popularitat fora del Jap, particularment a Europa i als Estats Units.

El nom Reiki ve del japons rei ( , que vol dir esperit/nima) i ki ( , energia/energia vital, vegeu qi). D'aqu tamb es pot derivar un verb. Altres definicions comunes sn "fora energtica vital universal" o "energia guaridora de l'univers".

Els practicants creuen que sn capaos de redirigir l'energia Reiki, que flueix de l'univers a travs dels seus cossos i del palmell de les seves mans, a parts especfiques del seu propi cos o b a altres amb la finalitat de facilitar el guariment. 
Molts cientfics posen en dubte l'efectivitat del Reiki, adduint que l'energia Reiki no es pot mesurar mitjanant cap tcnica observacional coneguda. No hi ha evidncia cientfica concloent dels resultats positius d'aquesta mena de terpia.

 Funcionament teric .

En algunes tradicions es creu que l'energia Reiki entra en l'iniciat pel seu 7 txakra (corona), omple la seva aura i flueix a travs de les seves mans en el cas dels recipients. En altres tradicions, entra pel seu 1er txacra (arrel) , omple l'aura, se centra al 4t txacra (cor), i flueix cap a fora a travs de les mans. L'energia Reiki es creu que cont alguna forma d'intelligncia, i "sap qu fer". Aix, si el cos del recipient la necessita i est preparat per a guarir-se, pot usar l'energia Reiki per fer-ho. Si el cos no sent que l'energia sigui necessria, no l'absorbir. Algunes tradicions ensenyen que els esperits Reiki vigilen l'energia Reiki per prevenir que es pugui corrompre i no pugui fer mal.

El tractament s tradicionalment similar al contacte de mans. Es demana al pacient que s'estiri i es relaxi. Llavors el practicant obre el seu canal Reiki i aplica les seves mans a diverses parts del cos del pacient. Alguns practicants toquen el cos i altres simplement suspenen les mans per sobre. Els pacients afirmen sentir sensacions vries: calor, fred, pressi i similars. Aix s'atribuieix a l'energia Reiki omplint el cos i l'aura del recipient i actuant: omplint les deficincies d'energia energia, reparant i obrint els canals d'energia (meridians), extraient la negativitat, i activant l'energia estancada. 

Reiki s una forma oriental de medicina que defineix la salut total com la total harmonia del cos, ment i esperit, aix que l'energia Reiki guareix totes les parts esmentades de l sser hum. Algunes tradicions les etiqueten com Cos, Emoci, i Esperit i ensenyen una tcnica per a cadascuna en aquest ordre: Reiki I, Reiki II, i Reiki III. Un mestre Reiki les coneix totes tres i est qualificat per a ensenyar i afinar altres persones a la prctica. Practicants de Reiki afirmen que pot ajudar a alleujar o guarir moltes afeccions. A la prctica, de tota manera, sembla que les malalties difcils per a la medicina convencional tamb sn difcils de tractar pel Reiki. La medicina convencional pot ser ms adequada per a emergncies, i sovint funciona de manera subtil. De tota manera, el mrit del Reiki s que noms usa energia   no s'usa medicaci amb efectes secundaris. De tota manera, es creu que el Reiki s especialment bo per a millorar la vitalitat i reduir l'estrs.

 Histria .

El Reiki va ser redescobert per un home japons anomenat Mikao Usui. Desprs de llargues meditacions i oracions, va afirmar que havia guanyat consagraci sobre la manera com despertar i aplicar l'energia Reiki per a guarir. Els creients de Reiki afirmen que l'accs a aquesta energia est limitat per a la  majoria de persones. Mikao Usui deia que podia permetre que els seus alumnes milloressin l'accs a aquesta energia a travs de certes iniciacions. El 'flux' d'energia desprs de la millora en l'accs esdev una qualitat guaridora. Millora la funci de les txakras, aportant energia.

Es diu que Mikao Usui perseguia activament l'art del guariment, i que abans de desenvolupar el mtode Reiki va estudiar la Medicina Xinesa, Ayurveda, algunes arts marcials internel com el Qigong i fins i tot Ioga de Curaci. De tota manera, va dir que el despertar del Reiki i el desenvolupament del conjunt de tcniques acompanyants s una cosa totalment diferent.

Desprs de desenvolupar el mtode Reiki, Usui va anar als ravals de Tquio a curar els pobres. De tota manera, desprs d'alguns anys va aprendre que era la seva ment la que els mantenia malalts encara que fossin guarits un cop i un altre. Aix que es va embrancar en estudis filosfics que van revelar alguns textos de l'Emperador Groc. Llavors ho va resumir tot en cinc principis tics: 
Noms per avui, no et preocupis.
Noms per avui, no t'enutgis.
Honora els teus pares, professors, i grans.
Guanya't la vida honestament.
Mostra gratitud per tot.


Mikao Usui tenia disposicions ms aviat mstiques cap al Reiki i va entrenar diversos deixebles en aquest esperit. De tota manera, un dels seus deixebles, el metge militar Sr. Txujiro Haiaxi va representar un corrent ms racional. Simplement va posar l'accent en la salut fsica i en un comportament codificat, com el sistema de collocar les mans en posicions prefixades. Usui preferia a una manera ms mstica de diagnosticar els problemes dels pacients.

Aix no hauria dut cap conseqncia important si no fos per la iniciaci i arribada fins al nivell de mestra de la Srta. Havaio Takata, que va portar el Reiki als EUA. Els Estats Units van demostrar ser un terreny molt frtil, ja que Takata ho va aplicar a l'esperit Americ d'empresa. Ara el Reiki est gaireb extingit al Jap, per est floreixent als EUA. S'estan desenvolupant altres camins del nucli del Reiki que es fusionen amb el Cristianisme, xamanisme, canalitzaci d'energia i aix. Tamb, s'afegeixen smbols nous. Alguna gent diu que aquests canvis sn artificiosos, perqu el Reiki ja era un sistema complet i, fins i tot, alguns smbols eren aliens a la tradici Reiki i possiblement fins i tot nocius.

 Cursos .

Aquest mtode desenvolupat per Mikao Usui es va extendre pel mn, i ara s possible anar a cursos de Reiki a gaireb tot el mn. Per arribar a una completa educaci en Reiki Usui Shiki Ryoho (lnia Takata), 3 cursos sn necessaris: el 1er grau, el 2on grau i el curs de mestre. 

En el 1er grau de Reiki, s'ensenya com treballar amb energia Reiki. El 'canal' per on passa l'energia Reiki al 7 txacra s'ha d'eixamplar a travs d'una iniciaci amb el mestre, per a que l'energia Reiki sigui prou forta per a curar. Els estudiants aprenen la manera de posar les seves mans al cos de la persona recipient per a que el procs de curaci sigui ms exists. 

En el curs de 2on grau de Reiki, s'ensenyen tcniques de curaci mental, permetent als practicants tractar problemes profunds com pors, depressions, adiccions, etc. S'ensenya tamb com dirigir l'energia a un punt concret en el temps, a una persona especfica o un tema especfic. El 'tema' pot ser un problema de salut particular d'un individu, o pot ser un tema ms abstracte i general com la pau mundial. Aix s possible mitjanant tres smbols que s'ensenyen a la segona iniciaci. Aix, el 'canal' s'eixampla encara ms. 

En el curs de mestre, els estudiants aprenen a ensenyar cursos de Reiki, i esdevenen mestres de Reiki a travs de la 3a iniciaci, que eixampla el canal amb el smbol de mestre. 

Els estudiants decideixen a quants cursos volen assistir. Els cursos sn seqencials, de manera que no s possible assistir, per exemple, al curs de mestre desprs de completar el primer curs.

 Comunitat Reiki .

Com que no hi ha cadena de comandament i no hi ha vot de obedincia, i els practicants practiquen com volen, alguns practicants tenen la noci de formar comunitats Reiki que es poden extendre. Aquesta noci probablement va comenar quan els mestres van comenar a organitzar els cercles Reiki per a guarir conjuntament i afinar les seves. De tota manera, la veritable revoluci de les comunitats Reiki va comenar amb Internet i els forums de discussi. Hom ha introdut iniciatives globals (com guarir el planeta o la pau global) i molts serveis en xarxa (com entrenament i curaci).

 Controvrsies .

Alguns cientfics sostenen que, degut a que els investigadors no han demostrat amb certesa l'existncia de l'energia Reiki, no es pot descriure com una prctica mdica. Defensors del Reiki sostenen que poden detectar i manipular aquesta energia, per alguns cientfics afirmen que si un fenomen fsic o mdic t efectes en el mn real, ha de ser mesurable i observable en estudis rigorosament estructurats. Com que pocs cientfics senten que els efectes del Reiki s'hagin demostrat en un grau significatiu, molts argumenten que les sensacions que els practicants de Reiki senten sn psicolgiques o b que s'enganyen ells mateixos amb pensament mgic.

Hi ha tamb altres cercles que s'oposen activament al Reiki - generalment per les mateixes raons que a qualsevol forma alternativa de medicina. Per exemple, molts metges, acadmics, i advocats troben potencialment perills que pacients amb malalties serioses com cncer escullin 'xamans' de reiki abans que doctors. s raonable que els pacients cerquin remeis alternatius quan les opcions convencionals semblen poc efectives, i alguns doctors diuen que el Reiki, com moltes formes de medicina alternativa, est explotant senzillament la por i l'esperana de la gent greument malalta sense oferir ajut real. Els practicants de Reiki argumenten que el Reiki s un tractament efectiu i digne de confiana, que est sent relegat injustament pels metges conservadors occidentals, presentant alguns casos de curacions com a evidncia.

Hi ha varis grups religiosos que s'oposen al Reiki. Condemnen el Reiki per promocionar prctiques satniques o paganes. Un d'aquests grups s la Unification Church, que avisa els seus fidels contra el Reiki ja que creu que es canalitza l'energia d'esperits malignes. L'Esglsia Catlica Romana generalment es refrena d'acusar de Satanisme en temps recents, per s com que els catlics trobin el Reiki sospits en el millor dels casos, i alguns individus i grups (com els Dominics) adverteixen activament els creients contra ell. Alguns arriben a definir Reiki com una secta, la qual cosa s injusta ja que no hi ha una estructura real, gur o cadena de comandament a la comunitat Reiki. Molts practicants cristians de Reiki creuen que la font de poder que es canalitza a travs seu s divina, possiblement de l'Esperit Sant.  


 Enllaos externs .

 Gale Encyclopedia of Medicine on "Reiki";

 Abstract of "Reiki Healing:  A Physiologic Perspective". Journal of Holistic Nursing 7(1), 47-54, 1989 (by Wendy Wetzel);

 Secrets of Reiki and Reijutsu in multilingual (Some Untold Facts and Links, Pro & Con);

 Reiki Experts (Alguns Fets i Links poc coneguts, Pro & Con);

 L'energia Reiki accelera l'habilitat natural del cos per a curar-se, i sovint ofereix pistes sobre la causa del problema. A un nivell fsic pot produir canvis en el cos ajudant a equilibrar els rgans i regenerar teixits, reduir el dolor i la inflamaci. Sigui quin sigui el nivell d'energia treballat, pot conferir un profund estat de relaxaci i sensaci de pau i sadollament.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11299" title="Presidncia de la Generalitat" nonfiltered="889" processed="883" dbindex="5895">


Catalunya: Presidncia de la Generalitat de Catalunya;
Pas Valenci: Presidncia de la Generalitat Valenciana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11301" title="Generalitat" nonfiltered="890" processed="884" dbindex="5896">
La Generalitat s el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del Pas Valenci (oficialment Comunitat Valenciana). Ambdues tenen el seu origen en la Diputaci del General, una instituci emanada de les Corts per recollir els tributs aprovats per aquestes, anomenats generalitats. En el cas catal va adquirir entitat jurdica prpia amb la "restauraci" de l'autogovern, el 18 d'octubre de 1931, sota el nom de Generalitat de Catalunya. El 1982 es va crear tamb la Generalitat Valenciana.

Histricament, el nom de generalitat tamb ha existit en altres pasos, relacionat amb els impostos generals o el govern general.

Les Generalitats franceses.
A Frana, sota l'antic rgim reial entre el 1542 i el 1789, les gnralits eren les circumscripcions tributries a crrec de tresorers generals que controlaven la recaptaci dels impostos estatals. A partir del segle XVII es creen les figures d'intendents adscrits a les Generalitats. Amb el paper de control de finances i de policia, els intendents van adquirir un paper de control poltic convertint-se en un element de la poltica centralitzadora dels reis de Frana en els Estats Generals de Frana.

La Generalitat neerlandesa.
Amb l'abdicaci del rei, a les set Provncies Unides dels Pasos Baixos, els Estats Generals van adquirir la funci de govern central. Les seves actuacions eren anomenades com "de la Generalitat" (en neerlands Generaliteit), en contrast amb els estats provincials que funcionaven com a governs regionals. Al voltant d'un 20% del territori de les Provncies Unides no estava incls en cap estat provincial i era governat directament pels Estats Generals. Eren conegudes com les Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden).

Vegeu tamb.
Generalitat de Catalunya;
Generalitat Valenciana;
Generalitat Francesa;
Generalitat de Perpiny;
Terres de la Generalitat;
Generalitat republicana;
Estats Generals dels Pasos Baixos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11302" title="Generalitat Valenciana" nonfiltered="891" processed="885" dbindex="5897">


La Generalitat del Pas Valenci s el conjunt d'institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana, que fins la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment hui dia. En formen part les Corts, el President i el Consell.

T la seu oficial al Palau de la Generalitat de la ciutat de Valncia, on est la presidncia, per les seues institucions es poden reunir a qualsevol lloc del Pas Valenci. Les Corts tenen la seu al Palau de Benicarl o dels Borja, en la mateixa ciutat.

 Histria .
Les Corts de Valncia de l'any 1418 crearen la Diputaci del General o Generalitat, amb una duraci dels crrecs per tres anys, tenint una funci purament de recaptaci fiscal dels subsidis aprobats per les Corts a la monarquia. Les corts de 1510 reorganitzaren la designaci dels crrecs de la Generalitat, en un sentit ms automtic i menys electiu. Amb aquesta estructura s institucionalitz aquest organisme durant l'edat moderna, fins l'abolici en 1707 pel Decret de Nova Planta.

La Generalitat actual es va instaurar el 1982, desprs d'aprovar-se el corresponent Estatut d'Autonomia, prenent el nom de l'antiga instituci foral.

Institucions de la Generalitat.
Segons s'estableix l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci, formen part de la Generalitat les segents institucions:

 Les Corts.
 La Presidncia de la Generalitat.
 El Consell o Govern valenci, i les seues conselleries.
 El Sndic de Greuges.
 La Sindicatura de Comptes.
 El Consell Jurdic Consultiu.
 El Comit Econmic i Social de la Comunitat Valenciana.
 El Consell Valenci de Cultura.
 L'Acadmia Valenciana de la Llengua.

Referncies.


Enllaos externs.
Portal de la Generalitat Valenciana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11305" title="Romeu i Julieta" nonfiltered="892" processed="886" dbindex="5898">


Romeu i Julieta s una tragdia escrita per William Shakespeare en quasi-sonets, s a dir, en versos hendecasllabs. Conta els amors de Romeu i Julieta, contraris a l'enemistat dels seus pares, de les famlies Montagu i Capulet. Fou escrita per Shakespeare en una relativament primerenca conjuntura de la seva carrera literria, molt probablement el 1594 o el 1595. Durant la major part del segle XX, el crtics tendiren a menyprear aquesta obra en comparaci amb les quatre grans tragdies que Shakespeare escrigu en la primera dcada del segle XIV (Hamlet, El Rei Lear, Macbeth i Otello). Segons alguns crtics, en Romeu i Julieta hi mancava la profunditat psicolgica i la complexitat estructural de les tragdies posteriors de Shakespeare. Per en les ltimes tres dcades aquest punt de vista s'ha revisat.
Mirat des d'una nova perspectiva, la tragdia dels joves enamorats pot ser vista com una
obra extraordinria, en efecte, en la tragdia es fonen l'amor i la mort i s comparada amb
"una tempesta de sang" on aquesta obsessi mai no havia estat tan bellament descrita. 

Personatges.
Escalus. Prncep de Verona;
Paris. noble, parent del Prncep i pretenent de Julieta;
Montagut. cap de la casa rival de Capulet;
Capulet. cap de la casa rival de Montagut;
Un vell. oncle de Capulet;
Romeu. fill de Montagut;
Mercutio. parent del Prncep i amic de Romeu;
Benvolio. nebot de Montagut i amic de Romeu;
Tibald. nebot de la senyora Capulet;
Fra Lloren. francisc;
Fra Joan. francisc;
Baltasar. criat de Romeu;
Sams. servent de Capulet;
Gregori. servent de Capulet;
La dida de Julieta.
Pere. criat de la dida de Julieta;
Abraham. servent de Montagut;
Un apotecari.
Tres msics.
Patge de Mercuri; Patge de Paris; Un altre patge; Agutzil;
Senyora Montagut. muller de Montagut;
Senyora Capulet. muller de Capulet;
Julieta, filla  de Capulet;

Ciutadans de Verona; homes i dones del parentiu de les dues cases; disfresses, guardians, vigilans de nit i gent de servei.

Bibliografia.
 William Shakespeare, Romeo i Julieta, Ed. Vicens Vives: Barcelona 1984. Traducci de Salvador Oliva.
 William Shakesperare, Romeo and Juliet, Edited by Jill L. Leverson, Osford University Press. Imprs a Espanya per: Book Print, S. L. Barcelona.

Enllaos externs.
Romeo & Juliet;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11308" title="PH" nonfiltered="893" processed="887" dbindex="5899">



El pH s una mesura de l'activitat dels ions d'hidrogen en una soluci (H+). Per tant, s una mesura d'acidesa o alcalinitat. Per a les dissolucions el pH mesura la concentraci d'aquests ions.

El concepte fou introdut pel cientfic dans Srensen el 1909, del llat pondus hydrogenii, potencial d'hidrgen, si b la majoria de fonts ho atribueixen al terme francs pouvoir hydrogne.

El pH es defineix amb l'equaci segent,

;

on  s la concentraci d'ions H+. mesurada en mols per litre. Alternativament, es pot mesurar la concentraci d'ions , que s equivalent en dissoluci aquosa ja que, donada la inestabilitat de l'i , aquest s'associa rpidament a l'aigua, formant l'i .

Generalment, l'escala de valors de pH per dissolucions aquoses est en el rang de 0 a 14. Un pH de 7 correspon a una dissoluci neutra; valors ms grans corresponen a dissolucions bsiques o alcalines, i valors ms petits a dissolucions cides.

Cal tenir en compte que el pH segueix una escala logartmica, s a dir que mentre per tenir un pH=3 cal una =10-3, per tenir un pH=4 cal una =10-4 que s 10 vegades ms gran.

En algunes dissolucions en equilibri, com el cas entre el CO2 i el HCO3- que es dna a la sang, el pH varia segons una corba de tamponament, de manera que si s'afegeix 1 ml d'una base qualsevol ( NaOH) el pH augmentar lleugerament, i ho anir fent lleugerament fins que tot el CO2 reaccioni amb l'aigua ( grcies a l'anhidrassa carbnica) i no es pugui neutralitzar ms molcules de OH-, moment en qu el pH augmentar molt amb molt poca quantitat de NaOH. La reacci s la segent:

CO2 + H2O <
</doc>
<doc id="11313" title="Gtic" nonfiltered="894" processed="888" dbindex="5900">


 Histria: all referent al poble got, un dels pobles germnics europeus.
Lingstica: llengua germnica oriental extingida, vegeu llengua gtica;
Art: ;
Estil que va sorgir a Europa durant l'Edat Mitjana. Vegeu art gtic;
Gtic catal;
Arquitectura: estil arquitectnic caracterstic de l'Edat Mitjana, especialment en la construccio de catedrals. Vegeu arquitectura gtica;
Moda: tendncia que afecta a literatura, vestit i msica s un estil caracteritzat per la foscor, vegeu gtic (tendncia);
Msica: designa un gnere musical derivat del punk, vegeu rock gtic o gothic metal;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11319" title="Silla" nonfiltered="895" processed="889" dbindex="5901">



Silla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Topnim.

El nom Silla mostra unes arrels contradictories, a hores d ara no massa consensuades entre els fillegs, ja que cadasc procura justificar els indicis ms favorables a la seua especialitat acadmica. 

Per una banda tenim la teoria llatina, respecte de la qual, sabem que els primers documents redactats en aquesta llengua la descriuen amb el mot Silva, en referncia a un bosc atapet o una zona verda de certa importncia, que de resultar certa l assignaci, s explicaria per les nombroses pinedes i alzines silvestres que abans l envoltaven pel sud-oest, concretament a les partides de l Algudor i Sant Roc, a les que haurem d afegir els bovalars adjacents a l Albufera per on pasturaven els ramats de la rodalia.   Destacarem per la seua antiguitat l anomenada Hitacin de Wamba, un acord de dependncia feudal que delimitava els bisbats de la Hispnia visigtica del segle VII, on per descriure la nostra dicesi, diu: ... Termini Valencia tenet de Silva usque Murvetrum ...   - el terme de Valncia comprn des de Silla fins a Morvedre (Sagunt) -.      

Ms endavant tenim noves opcions antropnimes a l estil de:  ... Fund esta villa SILBA, capitan romano, 79 aos antes de nuestra Redencin,    ms o menys en la lnia de l informe aparegut a un reportatge periodstic que afirmava:  ... del examen del archivo hemos podido averiguar que en tiempo del procnsul SILA Romano edificose una alqueria llamada Cilla ,    un personatge histric que en el idioma llat i en el itali actual casualment s escriu SILLA.   D aquesta manera ho veiem en la correspondncia privada del rei conqueridor (Montpeller, any 1262, juny 10), qui tamb utilitza el terme SILLAM quan situava geogrficament l esglsia de Sant Vicent de la Roqueta: ... in via quo vadit ad Sillam    - al cam que condueix a Silla -.   
Aquesta teoria defensada pels romanistes, pren ms fora en relacionar el topnim amb la indstria vinatera, aix succeeix amb altres llocs d arrels romanes que encara mantenen el mateix vocable fssil, grcies precisament a la nombrosa presncia de bodegues en temps passats.   
Podem citar:  Cilla (Burgos), Cillas (Guadalajara), Cillamayor (Palencia), Cillanueva (Valladolid), Cillarga (Palencia), Cillero (Orense), Cillero de Mariaos (Lugo), Santiago del Cillero (Lugo), Cilleros (Cceres), San Salvador de Cilleros (Orense), Cilleros de la Bastida (Salamanca), Cillerero (Orense), Cilleruelo (Albacete), Cilleruelo de Abajo (Burgos), Cilleruelo de Bezania (Burgos), Cilleruelo de Bricia (Burgos), Cilleruelo de San Manuel (Segovia)...
A la dicesi de Tarragona tamb apareix Centumcelli, referit a un poblament ja documentat a les  Rationes Decimarum  del segle XIII. I en el context de la parla aragonesa, l any 1260 trobem una allusi semblant en la persona de Pedro de Cillas, que al traduir-lo al catal no dubten en convalidar per Pere de Celles.
Recordem al respecte la cita de Gaspar Escolano feta al segle XVII, qui opta per la forma CELLA derivada de CENTUMCELLAE en allusi a la gran quantitat de cellers que havia antigament al poble: ... Y pienso que es Silla la que en escrituras de aquel tiempo hallamos en ese paraje con nombre de Centumcellas, que es decir cien bodegas ...  

L investigador Nicolau Primitiu ens parla del topnim SILLUS, vinculant el poblament a un barranc anomenat aix en poca dels romans (que indubtablement seria la Rambleta).   Per tant, sembla que la majoria de referncies antigues es manifesten amb la forma llatina, una opini avalada a l obra:  Estudio Toponmico de la Regin Valenciana  de Cabanes  Pecourt  M.  et alii.   Universitat de Valncia. 1981.   Encara que a no deuria entendres com una prova irrefutable, ja que les traduccions escrites i les transmissions orals durant el perode medieval serien del tot variades i fora subjectives.

L altra hiptesi la aporta el filleg Joan Coromines a l obra  Onomsticon Cataloniae, on amb una contundncia que no admet dubtes, afirma de Silla que es tracta de l etimologia arbiga zhyla, que significa  terreny fcil de trepitjar  en contraposici als peudemonts on s enclavaven els pobles de voltant.  Mentre que als seus  Estudis de Toponmia Catalana  publicats amb anterioritat, a l apartat de noms catalans d origen rab, refereix que s un nom enregistrat als textos mossrabs, no arbic original, suggerint per que s molt anterior a la conquesta cristiana. 
Aquesta opci est recolzada, entre altres, per l arabista Carme Barcel en la  Toponmia arbiga del Pas Valenci , per sobretot, crida l atenci la decidida postura dels fillegs i estudiosos locals que unnimement el relacionen amb un context cultural islmic. Una etapa indita de la nostra l alqueria, on no coneguem ni tan sols la seua denominaci oficial, ja que abans del fams  pacte d Alcanyis  de l any 1233, no apareix a les fonts cristianes cap document, ni a les campanyes depredadores del Cid recaptant diners per l horta (1080), ni a l expedici d Alfons el Bataller cam d Alzira en 1124...  
Noms hi ha dues referncies islmiques que l anomenen de passada: la primera es de l historiador Ben al-Abar, qui parla de Silla i Cullera, per amb una greu errada al situar Shyla al bi-garb Balansiya, s a dir, a l occident de la ciutat.  
I tamb una altra noticia que caldr prendre amb totes les precaucions pensant en l autenticitat de la seua traducci: es tracta d un poemari del segle XI anomenat  Las Casidas , a cura de l escriptor de Xtiva Abu-el-alh-Arr, on inclou uns versos cantant-li a  ... la moza de Sila que sus ojos lloran al pie de la torre .  

No obstant aix, cas de voler acceptar una connotaci fontica rab, sempre caldria relacionar-la amb SIHLA o SYHLA (arena, sorra) o SUHAILA (planura), per mai amb un antropnim sarra com afirma mossn Pedro Sucias:  "antiguamente esta poblacin era conocida como CILA, que es nombre rabe de persona .    

Un altre exemple per a justificar aquest topnim, el tenim en una expressi colloquial que el illustre D. Elas Olmos Canalda pos en boca de Felip II quan vingu a Valncia. Ens conta, que el rei estava tan extasiat travessant la nostra poblaci, que va exclamar emocionat:  - Aqu pondria yo mi silla !!. Encara que sembla una fantasia literria recollida d una crnica reial, ms que l opini d un cientfic de tanta solvncia com era el canonge Olmos, no deixa de ser un intent de relacionar el topnim SILLA amb l equivalncia castellana del moble  cadira , una confusi que es dona fcilment fora de l mbit geogrfic valenci, i malauradament tamb en alguns programes informtics de traducci de textos, que malgrat les advertncies fetes en el seu dia, ning es preocupa d esmenar.

Independentment dels arrels fontics, els documents demostren que la seqncia grfica ha anat evolucionant de CILAM > CIYLA > ILA > CYLA (utilitzat a la "Crnica" del rei Jaume), i posteriorment CILLAM > CILLA > ILLA (a les llistes del Mestre Racional i els Protocols notarials del segles XV i XVI). Tamb l he vist grafiada "SSILLA" a un relat de la Germania, fins normalitzar-se definitivament SILLA a les darreries del segle XVI.   
Malgrat les divergncies semntiques i el fet d aparixer escrit amb diverses modalitats ortogrfiques, dependent del segle i de l escola dels escrivents, aquest topnim s ha mantingut inalterable al llarg del temps, sense tenir constncia de cap intent de modificaci o substituci per un altre nom. Com era de costum, en cada poca li anteposaven prefixes qualificatius en funci del rang poblacional que assolia, havent-la localitzat desprs de:  loci ,  parrquia ,  universitat ,  lloch ,  encomienda ,  poblado ,   lugar ,  villa ...  i a hores d ara  ciutat .

Per a ms dels orgens histrics del topnim, tampoc tenim molt clar el gentilici, s a dir, el nom que reben els naturals o vens d una localitat o d un pas determinat.  En alguns reportatges periodstics del segle XIX asseguren qu:   a sus habitantes se les conoce como sillanos ..., una forma mantinguda tamb per Sarthou Carreres en la Gran Enciclopedia de la Regin Valenciana, encara que la manera ms usual i acceptada d anomenar-nos ha estat sillenses, totes dues en llengua castellana.

El problema esdev en fer-ho en valenci, perqu com que mai s havia normalitzat, a hores d ara no queda gens clar. En el llenguatge colloquial sempre hem dit vulgarment: silleros i silleres, de la mateixa manera que per als pobles de la rodalia diguem: beniparrelleros, alcasseros, picassenteros o almussaferos. Tamb hem utilitzat el terme sillers en un intent de refinar el mot, per: quina de totes s la forma correcta?

Segons el Servei de Normalitzaci Lingstica de la Conselleria d Educaci de la Generalitat Valenciana, del tot coincident en la Gran Enciclopdia Catalana, hem de reclinar-nos de la segent manera: sill, sillana per al singular, i sillans, sillanes per al plural. 

ltimament, per, en la llista que ha publicat l'Acadmia Valenciana de la Llengua, el gentilici ha quedat fixat en la forma siller.

 Enllaos externs .

Ajuntament de Silla;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal web del Collectiu Local del BLOC NACIONALISTA VALENCI.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11323" title="Enginyeria de telecomunicacions" nonfiltered="896" processed="890" dbindex="5902">
Conjunt de coneixements de caire cientfico-tecnolgic que s'apliquen en temes relacionats amb la telemtica, les radiocomunicacions i l'electrnica. Altrament esdev el substrat tecnolgic de les Tecnologies de la Informaci  i de la Comunicaci (TIC).

Enllaos.
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona;
 Escola Politcnica Superior de Castelldefels;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de la UPV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11325" title="Allotropia" nonfiltered="897" processed="891" dbindex="5903">
L allotropia, s la facultat que tenen certes substncies d'existir amb propietats fsiques diferents. Aquestes formes diferents sn conegudes com alltrops.

Els exemples clssics d'elements qumics que presentes allotropia, sn el fsfor (en les seves formes "vermell", "blanc" i "violeta") i el carboni en forma de grafit, diamant o fuller. Es pot trobar alltrops en qualsevol estat; gas, lquid o slid.

El terme alltrop, tamb se sol aplicar a les diferents formes moleculars d'un element (com un gas ditomic), tot i que noms hi hagi una forma d'aquest.

L'allotropia, es refereix a l'estructura dels enllaos qumics entre toms del mateix tipus, i no s'ha de confondre amb l'existncia de diferents estats de la matria, com s l'aigua (lquid), el gel (slid) i el vapor d'aigua (gas). Aquests canvis sn deguts al diferent arranjament entre les molcules, per no als canvis dels tipus d'enlla dins de cada molcula. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11329" title="Llista d'elements qumics per perodes" nonfiltered="898" processed="892" dbindex="5904">
 Elements del perode 1 ;
 1 Hidrogen (H);
 2 Heli (He);

 Elements del perode 2 ;
 3 Liti (Li);
 4 Berilli (Be);
 5 Bor (B);
 6 Carboni (C);
 7 Nitrogen (N);
 8 Oxigen (O);
 9 Fluor (F);
 10 Ne (Ne);

 Elements del perode 3  ;
 11 Sodi (Na);
 12 Magnesi (Mg);
 13 Alumini (Al);
 14 Silici (Si);
 15 Fsfor (P);
 16 Sofre (S);
 17 Clor (Cl);
 18 Arg (Ar);

 Elements del perode 4 ;
 19 Potassi (K);
 20 Calci (Ca);
 21 Escandi (Sc);
 22 Titani (Ti);
 23 Vanadi (V);
 24 Crom (Cr);
 25 Mangans (Mn);
 26 Ferro (Fe);
 27 Cobalt (Co);
 28 Nquel (Ni);
 29 Coure (Cu);
 30 Zinc (Zn);
 31 Galli (Ga);
 32 Germani (Ge);
 33 Arsnic (As);
 34 Seleni (Se);
 35 Brom (Br);
 36 Cript (Kr);

  Elements del perode 5 ;
 37 Rubidi (Rb);
 38 Estronci (Sr);
 39 Itri (Y);
 40 Zirconi (Zr);
 41 Niobi (Nb);
 42 Molibd (Mo);
 43 Tecneci (Tc);
 44 Ruteni (Ru);
 45 Rodi (Rh);
 46 Palladi (Pd);
 47 Argent (Ag);
 48 Cadmi (Cd);
 49 Indi (In);
 50 Estany (Sn);
 51 Antimoni (Sb);
 52 Telluri (Te);
 53 Iode (I);
 54 Xen (Xe);

 Elements del perode 6  (1a part);
 55 Cesi (Cs);
 56 Bari (Ba);

  Lantnids;
 57 Lantani (La);
 58 Ceri (Ce);
 59 Praseodimi (Pr);
 60 Neodimi (Nd);
 61 Prometi (Pm);
 62 Samari (Sm);
 63 Europi (Eu);
 64 Gadolini (Gd);
 65 Terbi (Tb);
 66 Disprosi (Dy);
 67 Holmi (Ho);
 68 Erbi (Er);
 69 Tuli (Tm);
 70 Iterbi (Yb);

 Elements del perode 6  (continuaci);
 71 Luteci (Lu);
 72 Hafni (Hf);
 73 Tntal (Ta);
 74 Tungst (W);
 75 Reni (Re);
 76 Osmi (Os);
 77 Iridi (Ir);
 78 Plat (Pt);
 79 Or (Au);
 80 Mercuri (element) (Hg);
 81 Talli (Tl);
 82 Plom (Pb);
 83 Bismut (Bi);
 84 Poloni (Po);
 85 stat (At);
 86 Rad (Rn);

 Elements del perode 7  (1a part);
 87  Franci (Fr);
 88 Radi (Ra);

  Actnids;
 89 Actini (Ac);
 90 Tori (Th);
 91 Protactini (Pa);
 92 Urani (U);
 93 Neptuni (Np);
 94 Plutoni (Pu);
 95 Americi (Am);
 96 Curi (Cm);
 97 Berkeli (Bk);
 98 Californi (Cf);
 99 Einsteini (Es);
 100 Fermi (Fm);
 101 Mendelevi (Md);
 102 Nobeli (No);

 Elements del perode 7  (continuaci);
 103 Laurenci (Lr);
 104 Rutherfordi (Rf);
 105 Dubni (Db);
 106 Seaborgi (Sg);
 107 Bohri (Bh);
 108 Hassi (Hs);
 109 Meitneri (Mt);
 110 Darmstadi (Ds);
 111 Unununi (Uuu);
 112 Ununbi (Uub);
 113 Ununtri (Uut);
 114 Ununquadi (Uuq);
 115 Ununpenti (Uup);
 116 Ununhexi (Uuh);
 117 Ununsepti (Uus);
 118 Ununocti (Uuo);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11332" title="Nitrogen" nonfiltered="899" processed="893" dbindex="5905">



El nitrogen s l'element qumic de nombre atmic 7, amb smbol N, tamb anomenat azot (antigament es va usar tamb Az com a smbol del nitrogen) i que en condicions normals forma un gas diatmic que constitueix de l'orde del 78% del aire atmosfric.

 Caracterstiques principals .
s un gas inert, no metall, incolor, inodor i inspid que constitueix aproximadament les quatre cinquenes parts del aire atmosfric, si b no interv en la combusti ni en la respiraci. T una elevada electronegativitat (3 en la escala de Pauling) i 5 electrons en el nivell ms extern comportant-se com trivalent en la majoria dels compostos que forma. Condensa a 77 K i solidifica a 63 K emprant-se comunament en aplicacions criogeniques.

En estat gass, el nitrogen s un gas diatmic, format per dos toms de nitrogen units mitjanant un enlla qumic triple, aportant cada un els tres electrons desaparellats que t. Aquest triple enlla dna una gran estabilitat a la molcula, ja que trencar els tres enllaos, implica una despesa d'energia considerable. Aquesta caracterstica, converteix el nitrogen en un gas gaireb inert.

 Estructura del gas nitrogen 
   
           N   N

 Aplicacions .
Les molcules de nitrogen atmosfric sn molt poc reactives, per alguns processos naturals el transformen lentament en compostos tils des del punt de vista biolgic (i industrial). La capacitat de fixar el nitrogen, s una de les pedres angulars de l'industria qumica actual, on el nitrogen s convertit en amonac amb el procs Haber. L'amonac s'empra amb posterioritat en la fabricaci de fertilitzants, o com a percussor de molts d'altres materials, incloent molts explosius, principalment a travs de l'obtenci d'cid ntric (HNO3) amb el Procs Ostwald.

Les sals del cid ntric inclouen importants compostos com el nitrat de potassi (nitro o salnitre emprat en la fabricaci de plvora) i el nitrat d'amoni fertilitzant. El nitrat de plata t aplicacions mdiques. Alguns compostos orgnics nitrogenats, sn usats com a explosius, com la nitroglicerina i el trinitrotolu (TNT).  La hidrazina i els seus derivats s'usen com a combustible en coets.

El nitrogen gas, tamb s'usa, per la seva baixa reactivitat, com a atmosfera inert;
 En tancs d'emmagatzemament de lquids explosius;
 Durant la fabricaci de components electrnics (transistors, dodes, circuits integrats, etc.);
 En la fabricaci de l'acer inoxidable;
 Alguns aliments, tamb s'empaqueten en atmosfera de nitrogen per ralentitzar la degradaci d'aquests.
 Es pot usar per a inflar els neumtics dels autombils, i reduir aix l'oxidaci d'aquests.
 S'usa tamb per a pressuritzar bidons de cervesa, ja que produeix bombolles ms petites que el dixid de carboni.
 En laboratoris qumics.


El nitrogen lquid, produt per destillaci de l'aire lquid, s'usa en criognia, ja que a pressi atmosfrica condensa a -195,8 C. Quan s'alla suficientment, es pot usar com a font de nitrogen gass, sense requerir tancs pressuritzats. Les seves principals aplicacions sn;
 Refrigerant, per a la congelaci i el transport de menjar;
 Tamb per a la conservaci de cossos i cllules reproductives (semen i vuls) o qualsevol altra mostra biolgica.
 Per l'estudi de fenmens criognics.
 En dermatologia per a tractar alguns tipus de cncer de pell.

 Histria . 
El nitrogen (del llat nitrum i aquest del grec       , nitre, i -gen, de l'arrel grega     generar) es considera que va ser descobert formalment per Daniel Rutherford al 1772 en donar a conixer algunes de les seves propietats, no obstant, per la mateixa poca tamb es van dedicar al seu estudi Scheele que el va allar, Cavendish, i Priestley. El nitrogen s una gas tan inert que Antoine L. Lavoisier es referia a ell com assot (azot) que significa sense vida. Es va classificar entre els gasos permanents, sobretot des que Faraday no aconsegus veure'l lquid a 50 atm i -110C, fins als experiments de Pictet i Cailletet que en 1877 van aconseguir liquar-lo.

Els compostos de nitrogen ja es coneixien en la edat mitjana; aix, els alquimistes anomenaven aqua fortis a l'cid ntric i aqua rgia (aigua rgia)a la mescla d'cid ntric i clorhdric, coneguda per la seva capacitat de dissoldre l'or.

 Abundncia i obtenci . 
El nitrogen s el component principal de l'atmosfera terrestre (78,1% en volum) i s'obt per a usos industrials de la destillaci de l'aire lquid. Est present tamb en les restes d'animals, per exemple el guano, usualment en la forma de urea, cid ric i compostos d'aquests.

S'han observat compostos que contenen nitrogen en l'espai exterior i l'istop Nitrogen-14 es crea en els processos de fusi nuclear a les estrelles.

 Compostos . 
Amb l'hidrogen forma el amonac (NH3) i la hidrazina (N2H4). L'amonac lquid (amfter com l'aigua) actua com una base en una dissoluci aquosa formant cations amoni (NH4+) i es comporta com un cid en absncia d'aigua cedint un prot a una base i donant lloc a l'ani amida (NH2-). Tamb es coneixen llargues cadenes i compostos cclics de nitrogen, per sn molt inestables.

Amb l'oxigen forma diversos xids com el nitrs (N2O) o gas del riure, l'xid ntric (NO) i el dixid de nitrogen (NO2), aquests dos ltims es coneixen conjuntament com NOx i sn producte de processos de combusti contribuint a l'aparici d'episodis contaminants de boira fotoqumica. Altres xids sn el trixid de dinitrogen (N2O3) i el pentxid de dinitrogen (N2O5), estos dos molt inestables i explosius i els oxocids respectius sn l'cid nitrs (HNO2) i l'cid ntric (HNO3) que formen, al seu torn, nitrits i nitrats.

Rol biolgic . 

El nitrogen s component essencial dels aminocids i els cids nucleics, vitals per a la vida. Les llegums i algunes altres plantes anomenades fixadores de nitrogen sn capaos d'absorbir el nitrogen directament de l'aire, sent aquest transformat en amonac i desprs en nitrat per bacteris que viuen en simbiosi amb la planta en les seves arrels. El nitrat s posteriorment utilitzat per la planta per a formar el grup amino dels aminocids de les protenes que finalment s'incorporen a la cadena trfica (vegi's cicle del nitrogen).

Per a la determinaci de la quantitat de nitrogen que present en una mostra el mtode ms utilitzat s l'anomenat Nitrogen Total Kjeldhal (NTK).

 Istops . 
Hi ha dos istops estables del nitrogen, N-14 i N-15, sent el primer (que es produeix en el cicle carboni-nitrogen de les estrelles) el ms com sense cap dubte (99,634%). Dels deu istops que s'han sintetitzat un t un perode de semidesintegraci de nou minuts i la resta de segons o menys.

Les reaccions biolgiques de nitrificaci i desnitrificaci influeixen de manera determinant en la dinmica del nitrogen en el sl, quasi sempre produint un enriquiment en N-15 del substrat.

 Precaucions .
Els fertilitzants nitrogenats sn una important font de contaminaci del sl i de les aiges. Els compostos que contenen l'i cianur formen sals  extremadament txiques i sn mortals per a nombrosos animals, entre ells els mamfers.

 Referncies Externes .

 Enciclopedia Libre ;
 WebElements.com - Nitrogen ;
 EnvironmentalChemistry.com - Nitrogen ;
 It's Elemental - Nitrogen ;
 Schenectady County Community College - Nitrogen ;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11333" title="Radical qumic" nonfiltered="900" processed="894" dbindex="5906">

En la qumica, histricament s'ha anomenat radical a un conjunt d'toms que actuen com una sola entitat en una reacci. Quan no representen cap conjunt concret d'toms, se solen representar amb una R a les formules qumiques.

Cal no confondre el terme amb un radical lliure, que s un molcula que cont un electr desaparellat.

Per exemple el cati amoni: NH4+ s un radical (per no un radical lliure) que pot reaccionar com una entitat simple. Durant la segent reacci, canvia l'ani al qual est unit, per l'estructura interna de l'amoni resta intacta.
 NH4OH + NaHSO4   Na(NH4)SO4 + H2O;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11338" title="Andrmeda (mitologia)" nonfiltered="901" processed="895" dbindex="5907">

Andrmeda era la filla de Cefeu i Cassiopea, que van ser castigats perqu Cassiopea es creia la ms bella de les Nereides, la qual cosa caus la ira de Posid, qui assol amb inundacions, i envi la Balena (Cetus) a Etipia, la qual atacava contnuament. Segons l'oracle d'Ammon, Andrmeda havia de ser sacrificada per evitar el cstig del qual era vctima el poble d'Etipia. El sacrifici era la mort per la Balena, Cetus. Andrmeda, encadenada a una roca vora mar, fou salvada per Perseu, qui duia el cap de Medusa: quan la Balena mir els ulls de Medusa es va petrificar. Perseu i Andrmeda es casaren, i foren collocats dalt del cel com a les constellacions de Perseu i Andrmeda per Atena.

Heleu fou un dels seus fills amb Perseu.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11347" title="Sufragi" nonfiltered="902" processed="896" dbindex="5908">
El sufragi s el sistema d'eleccions als crrecs pblics amb la participaci directe o indirecte dels ciutadans.

En el sistema directe els propis ciutadans voten als seus representants poltics.

Tamb, segons el sistema estipulat, es poden elegir compromissaris, que son els que elegeixen als crrecs. En alguns casos, determinats crrecs votats pels ciutadans directament, elegeixen altres crrecs.

En la Constituci Espanyola de 1978 el parlament s bicameral. El Congrs dels diputats est format per 350 diputats elegits per sufragi directe, en llistes tancades, s a dir, els partits poltics proposen una llista de candidats que no pot ser alterada pel vot dels ciutadans, els crrecs es distribueixen entre les distintes candidatures per la Llei D'Hondt. Les eleccions al Senat es fan donant el vot directament a cada senador.

El President del Govern, el poder executiu, es vota pels diputats. s un sistema de sufragi indirecte.

Mentre el Congrs de diputats hi ha una norma no escrita segons la qual, fins el dia d'avui, el President del Govern s el  primer  candidat del partit ms votat, als ajuntaments s freqent que es facin pactes postelectorals que sovint donen el crrec a una coalici de partits minoritaris.

Vegeu:

Eleccions europees;
Eleccions generals espanyoles;
Eleccions autonmiques catalanes;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11349" title="Kaguya (princesa)" nonfiltered="903" processed="897" dbindex="5909">
Kaguya (    o tamb   , Llum Brillant) o Kaguya Hime (   , Princesa Llum Brillant) s el nom d'una princesa del folclor japons que provenia de la lluna i va nixer dintre un tronc de bamb per a satisfer la necessitat filial d'una parella d'ancians que ja no podien tenir fills.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11352" title="Mitologia romana" nonfiltered="904" processed="898" dbindex="5910">



La mitologia romana representa el conjunt de dus i creences de procedncia diversa que conformaven el pensament religis a l'Antiga Roma. Inicialment consistia en la creena en una srie de dus amb funcions especfiques, i clergues associats, per sense les narracions llegendries caracterstiques de la mitologia grega. Ms endavant, a la darrera part de la Repblica, els romans escrigueren histries sobre els seus dus equivalents a la Titanomquia grega.

 La Roma primitiva .
En la Roma ms primitiva, els habitants vivien en un mn de dus. Davant la manca d'un altre tipus de creences, expressaven a travs de l'explicaci divina qualsevol tipus d'ideal. El poble mesclava les tradicions autctones amb tradicions d'altres pobles, grecs, etruscs, sabins, i divinitzaven qualsevol element del seu entorn, fos de la natura o de la societat. Progressivament alguns d'aquests elements divinitzats (numina) esdevindrien els principals dus.

Els manes, esperits dels morts, o d'un mort en particular van ser dels primers dus romans. Aquests dus es confongueren amb els lars i penats, dus de les cases. Cada casa tenia un lar i els habitants d'una casa donaven culte als seus propis dus; quan una noia es casava havia de deixar de donar culte als dus de la casa dels seus pares i adoptar els de la casa del seu esps. 

Tamb hi havia els dus dels camps i dels camins que protegien els camperols i els caminants. Protegien tamb els pobles i ciutats, els districtes, i les viae. Els hi retien culte en les crulles dels camins, fent una festa anual. 

 Principals divinitats .

Algunes de les divinitats de la Roma arcaica eren:
 Jpiter o Jovis, du principal del cel resplendent ;
 Juno, esposa de Jpiter i deessa del naixement i de la prole ;
 Mart, du de la guerra;
 Janus, du de l'accs a la casa;
 Vesta, deessa de la llar;
 Silv, du dels boscos i dels ramats;
 Penats, dus del rebost;
 Lars, genis de la casa;
 Hrcules Itlic, du de l'alqueria cultivada en pau, ms tard du de la bona fe ;
 Vertumne, du de l'any i les seves estacions;
 Saturn, du de la sementera;
 Ops (du dels camps);
 Flora, deessa de les flors;
 Bellona, deessa de la guerra;
 Terminus, du dels lmits;
 Juventus, du de la joventut;
 Salus, deessa de la salut;
 Fides, deessa de la fi;
 Concordia, deessa de la concrdia;
 Fors, deessa de la fortuna;
 Camenes, nimfes de les fonts;
 Dea o Ceres, deessa de la fecunditat.

El primer rei rom, Rmul, va ser elevat a la categoria de du, amb el nom de Quir i aquest du era un dels ms importants, al costat de Jpiter i Mart. Ms tard foren substituts per la triada Jpiter, Janus i Minerva, que eren els dus de llatins, etruscs i sabins respectivament. Aix succe quan s'integraren influncies d'altres cultures.

Per a les activitats humanes existien dus molt especfics. Aix el pags invocava al du del guaret (Vervactor), al que prepara la terra (Reparator), al dels solcs (Imporcitor), al de la sembra de les llavors (Insitor), o al de tancar el blat en els graners (Conditor), per posar alguns exemples. Entre els dus agrcoles es pot destacar a Runcina, Messia, Tutulina, Terensis, Tellumo. 

Els ramaders disposaven tamb de divinitats prpies. Els ms destacats eren:
 Bubona, que vetllava pels ramats de bous;
 Epona, que vetllava per les eugues;
 Pales, que ho feia pels ramats de moltons;
 Flora i Silv, els dus que vetllaven pels pastors;
 Puta i Pomona, que vetllaven pels jardiners i hortolans.

Tamb tenien dus especfics pel matrimoni, el naixement i altres actes importants de la vida. Alguns dels ms destacats eren:
 Numina, dus o genis protectors del naixement i desenvolupament de l'home;
 Educa i Pontina, dus del menjar i del beure;
 Cuba, el du de guardar el bressol;
 Ossipago, el du de l'enfortiment dels ossos;
 Carna, la deessa que enfortia la carn;
 Statanus, el que ensenyava a tenir-se dempeus;
 Abeona i Adeona, deesses que ensenyaven a caminar;
 Fabulinus, Farinus i Locutius, els que ensenyaven a parlar;
 Terduca, el du de l'escola;
 Domiduca, la deessa que el portava a casa sense perill;
 Mens, Catius, Consus i Sentia, dus de la comprensi;
 Voleta i Stimula, dus de la voluntat;
 Pollentia, Peragenor, Praestrana i Strenia, els dus que donaven fora per executar els actes.

Els numina ms importants de l'habitatge familiar eren els Forculus, que guardaven les portes, els Limentinus, que guardaven els llindars i Cardea, la deessa de les frontisses.

Existien a ms dus negatius com Vejovis o Laverna, la deessa dels lladres; tamb dus de l'aire pestilent, de la febre, de les malalties, i molts d'altres. Els romans creien en els Lmurs o fantasmes, i que les nimes dels morts, les ragis, baixaven com ombres on estava el cos del difunt, i desprs tornaven al fons dels abismes, sense comunicaci amb el mn dels vius. Tamb existien uns fantasmes malfics anomenats Larves, que havien tingut una vida mereixedora de cstig, que eren capaos de tornar a la terra per turmentar als vius. En general els romans eren molt supersticiosos i subsistia la maledicci religiosa o sacer i l'anatema pblic. Al morir eren incinerats.

 Organitzacions religioses i festivitats .

Existien diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots.

Al du Mart corresponia el Flamen Martialis, el sacerdot de Mart, mentre que els joves que ballaven i cantaven la dansa de les armes eren els Salis o saltadors. El du Quir tenia tamb el seu sacerdot (Flamen Quirinalis) i un grup de joves dansaires (Salis Colini). Hi havia tamb els germans dels Camps (Frates Arvales) encarregats de demanar en el mes de maig els favors de la deessa de la fecunditat, Dea o Ceres, i els sacerdots encarregats de la vigilncia dels focs sagrats de cada cria, els (Flamines curialis). I molts d'altres.

Es celebraven diverses festivitats, destacant:
 La Lupercalia o festa del llop, en honor del du dels socors, Faunus; els dansaires eren els Luperci, un du pastoral dels tals. La festa se celebrava el 15 de febrer a la cova del Lupercal al mont Palat, on se suposava que una lloba havia donat de mamar als llegendaris fundadors de Roma, els bessons Rmul i Rem. ;
 La festa d'Hrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians;
 La festa de Jpiter Capitoli que tenia per sacerdot el Flamen Dialis i tnia carcter vitalici.
 Les Festes Saturnals se celebraven durant set dies, del 17 al 23 de desembre, durant l'inici del solstici d'hivern. Tota l'activitat econmica s'aturava, els esclaus recuperaven momentniament la seva llibertat, hi havia intercanvi de regals i es respirava per tot arreu un ambient d'alegria. ;
 Les Festes equiria era un festival en honor a Mart. Se celebrava el 27 de febrer i el 14 de mar, tradicionalment l'poca de l'any en qu es preparaven noves campanyes militars. Al Camp de Mart es feien curses de cavalls, element que definia la celebraci.

Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades Vestals.  La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani, Ludi maximi o Ludi Magni), costum importat de Etrria. Per dates podem destacar:
 La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de mar;
 Fordicida o la festa de Tellus, deessa dels camps sembrats, que era el 15 d'abril;
 Cerialia o festes de Ceres, el 19 d'abril;
 Parilia, dedicada al du dels ramats Pales, que se celebrava el 21 d'abril ;
 Altres festes eren les Vinalia (23 d'abril), les Robigalia (25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre) i les Compitalia.

 Incorporaci de divinitats estrangeres .

A la religi romana dels primers temps se'n van anar afegint cultes i dus estrangers. Aix entre altres destaquen: 
 Els Lascivus, genis bons, d'origen etrusc;
 Minerva, deessa de la memria, la ra, el clcul i la invenci, tamb d'origen etrusc ;
 Cstor i Pllux, dus dels navegants;
 Esculapi, du de la salut;
 Mercuri, du del comer;
 Lber, divinitat itlica de carcter agrari.
 Plut, du dels abismes;
 Prosrpina, la que fa germinar;
 Diana, deessa de la caa;
 Nept, du del mar;
 Vulc, du dels llamps;
 Apollo o Aperta, du benefactor que cura les malalties.

Amb el pas dels anys nous dus s'uneixen al culte rom. Entre ells:
 Argentins, du de la plata, que era fill de Aesculanus du del bronze, el culte del qual era ms antic;
 Castors, d'origen grec;
 Venus, versi romana de la deessa grega Afrodita;
 Esculapi, d'origen grec;
 Aruspides, d'origen etrusc.

 La Roma Imperial .

 El culte a l'Emperador . 
A l'poca imperial Jpiter, Juno i Minerva eren els dus principals. Per es va popularitzar extraordinriament el culte als Genius, una fora divina engendradora d'abundncia, alegria i prosperitat, ja que s'adaptava a les diverses collectivitats i tamb va ser un tipus de culte vers els emperadors. Havia genis propis per a les ciutats, colnies, municipis, gremis, classes, comunitats, pobles, aldees, castes (esclaus i lliberts), oficis i professions, i tamb de carrers, places, fonts, portes, etc. Va anar creixent el culte als emperadors i al principi de cada menjar es feien libacions pel genius de l'emperador, i es va generalitzar a nivell popular el jurament per l'emperador.

En aquesta poca els emperadors es van convertir en dus, i fins i tot en parents de dus, com Domici que es va titular fill de Minerva, o Calgula que es feia anomenar germ de Jpiter. Aquest culte imperial, associat al de la deessa Roma, va portar a la formaci en ciutats i municipis de collegis sacerdotals consagrats a l'emperador en les Augustals, unes dates especials en el ms d'octubre. La participaci en el culte va arribar a ser smbol de la lleialtat a l'Imperi.

 Aparici de les religions orientals . 
La superficialitat del culte, que no cobria els desitjos populars de devoci, purificaci, expiaci, uni a la divinitat i misticisme en general, va motivar un espectacular creixement de les religions orientals: 
 Judaisme.
 Creences egpcies, principalment a Isis i Osiris.
 Creences d'sia Menor com Cibeles, Bellona i Atis, el du Pastor de Frgia que simbolitza la mort i la resurrecci.
 El culte a Mitra, d'origen persa i hind, du de la veritat i de l'amistat, assimilat desprs al Sol. ;

Precisament el culte a Mitra es va difondre en el nord-oest de la Tarraconense, segurament a causa de la permanncia de la VII Legi Gemina a l'actual Lle i a la difusi realitzada per legionaris que tornaven desprs de servir a la zona danubiana on el culte estava ms ests. Les seves similituds amb el cristianisme van poder afavorir l'extensi d'aquest.

 Temples i representants religiosos . 

Als dus se'ls dedicaven santuaris (aedicula) i temples (templum), i en alguns d'ells es trobava l'esttua del du corresponent. Van aparixer tamb diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots, o flamines, encarregats del culte.

Els banquets sagrats estaven en mans dels epulons, que van arribar a ser-ne deu amb Csar i mes tard es van reduir a set. Les seves atribucions es van estendre als banquets pblics que s'organitzaven durant els festivals.

Tamb tenien un carcter religis els auguris, que interpretaven diversos signes o auspicia, com el vol de les aus, el seu cant, els seus esgarips, la seva gana i les posicions i actituds de certs mamfers. Els harspexs o haruspex (de haruga, vctima i de spicere, mirar) interpretaven les vsceres dels animals, el llamp, el tro i altres fenmens de la naturalesa com eclipsis, meteorits, aerlits o erupcions), i els esdeveniments imprevistos. I finalment els pontfexs, que determinaven els dies propicis i altres actes i eren els guardians suprems del culte. 

El crrec de Pontfex, abans electiu, va recaure en l'Emperador, i els seus familiars solien ser membres del Collegi de Pontfexs, encara que per a les altres vacants es va mantenir el sistema d'elecci, tot i que a partir dels candidats proposats per l'Emperador que en la prctica no podien ser rebutjats. A ms, l'Emperador podia augmentar el nombre de places del Collegi o crear supernumeraris, que nominalment tamb eren elegits.

Els oracles, d'origen oriental, van ser populars a Roma. En els primers temps de l'Imperi l'oracle de Ammon a Egipte estava en decadncia i gaudia de ms predicament l'oracle de les Sibilles de Roma. August va ordenar la confiscaci dels llibres sibillins, molts dels quals eren cpies partidistes que interpretaven els oracles a favor d'una tendncia determinada. Amb major o menor acceptaci van persistir durant tot l'Imperi. Amb l'Emperador Vitelli van ser expulsats d'Itlia, per no cal dubtar que ho van tornar o no van arribar a marxar.

L'ltima instituci vinculada a la religi era la dels feciales o missatgers de l'Estat, encarregats de les declaracions de guerra i dels tractats de pau; quan se signava la pau havien d'estar presents dos feciales. Aquests perpetuaven, per transmissi oral, els tractats concertats amb altres ciutats i emetien dictmens sobre violacions i sobre drets relatius als tractats. Ms endavant, en temps dels emperadors, van perdre les seves facultats sobre guerra i pau i segurament noms van mantenir algunes decisions relatives a ambaixades i extradicions, si b Marc Terenci Varr afirma que solament van subsistir de nom.

 Bibliografia .
 Alan Cameron: Greek Mythography in the Roman World (2005) OUP, Oxford (reviewed by T. P. Wiseman in Times Literary Supplement 13 May 2005 page 29);
 Ramsay MacMullen, 1984. Paganism in the Roman Empire;
 Ramsay MacMullen, 1997. Christianity and Paganism in the Fourth to Eighth Centuries ISBN 0-3000-8077-8;

 Enllaos externs .
La Bibliothque des Mythes Grecs et Romains de l'Amour Masculin - Projet Androphile;
 Les divinits sur les monnaies de l'empire romain;
 Romans on line;
 Timeless Myths - Classical Mythology;
 Role of the Roman Imperial Cult During the Augustan Age;
 Cumont, The Mysteries Of Mithra s de domini pblic;
 Una altra web amb Cumont, The Mysteries Of Mithra;
 L'Ecole Initiative. Alison Griffith, 1996. "Mithraism". Article breu amb bibliografia;
Cross-references to Mithras in classical works;
The Chaldean Magi. The Complete Online Library of Ancient Sources. Inclou l'article "Their Cult, Doctrines and Influence.";
Third-century mithraeum in the Circus Maximus, Rome. Article introductori illustrat.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11353" title="Sant Joan (Mallorca)" nonfiltered="905" processed="899" dbindex="5911">


Sant Joan (abans coneguda com a Sant Joan de Sineu) s una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300. Confronta amb els termes municipals de Petra, Vilafranca de Bonany, Porreres, Monturi, Lloret de Vistalegre i Sineu.

Poblaci.
La poblaci s de 1.853 habitants, 938 homes, i 915 dones, segons dades de l'INE per l'any 2006, coneguts com "santjoaners".

Histria.
Les terres de Sant Joan estaven integrades en el moment de la conquesta de Jaume I en el districte musulm de Yiynau-Bitra i en el repartiment anaren a la part reial. De facto assoleix la independncia al 1298 quan l'ermita de Consolaci esdev parrquia, de la relaci amb Sineu en quedar constncia al nom. L'any 1300 es crear una pobla segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

Festes.
Celebra la festa patronal el dia de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost. El 24 de juny se celebra la festa del Sol que Balla, coincidint amb el solstici d'estiu. Altres festes sn el Quart Diumenge o del Pa i el Peix (el quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarr, a principis d'octubre.

Poltica.
Les eleccions de 2007 donaren la segent composici de l'Ajuntament: 3 PP, 3 AxSJ (Assemblea per Sant Joan), 2 UM, 1 PSIB-PSOE. Sant Joan fou un dels municipis en qu PP i UM materialitzaren un pacte de governabilitat, de la qual fou elegida batlessa Maria Teresa Munar, d'UM.

Cultura.
A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, d'aparici mensual i escrites ntegrament en catal. Anteriorment, es va editar la revista Sant Joan. Durant la dcada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la histria local, redactada sobretot en castell, per en collaboracions en catal, cosa que la va convertir en una de les primeres publicacions de la postguerra on s'empr aquesta llengua. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir "El cas de Sant Joan s notabilssim, s un cas nic i digne de vertadera admiraci...".

El grup de Documenta era conegut popularment com "Ses Teranyines", en referncia a la seva afici a "llevar les teranyines" als papers vells. A la dcada de 1990 va aparixer a Sant Joan el Collectiu Teranyines, dedicat a la recerca sobre la histria i la cultura santjoaneres. La seva principal activitat ha estat la publicaci de la collecci Monografies Santjoaneres, que compta (el 2006) amb 17 nmeros. Tamb organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard, folklorista, autor del monumental Canoner Popular de Mallorca, fill de Sant Joan. El Collectiu publica anualment el Pronstic Santjoaner.

Himne al poble de Sant Joan.
Josep Rossell Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A ms de la tasca pedaggica, va ser msic, geleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre lHimne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost. Comena aix:

Al bell mig de l'illa aimada,
on la calma i ditxa estan,
seus, oh terra consagrada,
oh vila de Sant Joan!

Santjoaners illustres.
L'Ajuntament de Sant Joan ha nomenat al llarg del temps diversos Fills Predilectes:
 Fra Llus Jaume Vallespir: missioner francisc, protomrtir de Califrnia.
 L'honor Antoni Oliver "dels Calderers": impulsor de l'agricultura moderna.
 Francesc Mas "el Mestre Mas": primer mestre nacional.
 Mossn Francesc Mas: rector de Sant Joan i constructor del Centre Catlic i de l'esglsia parroquial.
 Pare Rafel Ginard Bau: folklorista i poeta.
 Joan Mas Matas "el Mestre Pags": mestre dels anys 50 als 90.
 Miquel Gay i Sitjar: poeta.

Educaci.
Sant Joan t un Collegi Pblic anomenat Son Juny. s un centre d'educaci infantil i primria. Est situat a l'entrada del poble, dalt del tur de Son Juny, al Passeig Joan Mas i Mates. Consta de 2 edificis, un d'educaci primria, inaugurat el gener de 1985 i un d'educaci infantil, inaugurat l'any 2004.

Des del curs 2006-2007 t una nova pgina web.

Les classes d'educaci fsica sn facilitades grcies a que hi ha el poliesportiu del poble just a devora, i igualment el camp de tennis. Tamb hi ha un hort per a les classes de medi, un galliner per fer compost amb el que sobra del menjador, dues estacions meteorolgiques (una d'elles s digital) i un estany.

Publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema de l'any. L'any 2008 public el nmero 7.

El nombre d'alumnes matriculats el curs 2007-2008 s de 140 alumnes. La plantilla s de 13 mestres amb horari complet, un mestre de religi, un d'educaci compensatria i un d'atenci a la diversitat. El director s Josep Roig Bauz, la secretria s Francisca Barcel Costa, i la cap d'estudis s Magdalena Bibiloni Jaume.

Teatre.
A Sant Joan hi ha dos grups de teatre, un infantil i l'altre per a adults (anomenat Biaixos i Capgirons); ambds dirigits per Antoni Bonet (conegut com Toni "Sndic").
Cada any, es fan diverses obres de teatre, entre elles dues fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient (dia 6 de gener) i una de la crucificaci de Jess de Natzaret (Divendres Sant). Ambdues es dirigeixen per Toni "Sndic", tamb.

Anecdotari.
Una llegenda diu que la ra perqu Sineu tingui el campanar separat de l'esglsia els santjoaners estiraven el campanar amb una corda per tenir-ne dos. Finalment no se l'emportaren.
Un cop, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en noms 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 g, incls alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80 g. I amb aquest pssim temps es varen perjudicar els pallers, a ms de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica (Atenci: dades mesclades amb el municipi Sant Joan de Labritja d'Eivissa);
Web del CP Son Juny;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11363" title="Monarca" nonfiltered="906" processed="900" dbindex="5912">


Un monarca s un governador o cap d'estat. La majoria dels monarques hereten els seus ttols i sn governants vitalicis. Histricament els monarques han estat governants absoluts. La majoria dels monarques actuals, per, sn figures d'estat amb poder limitat. Els monarques provenen d'un sistema complex amb regles i costums de successi. Una naci governada per un monarca s una monarquia. 

La paraula "monarca" prov del grec monos archein que significa "un governant" i faia referncia al governant absolut de l'Antiga Grcia. Amb el temps la paraula ha adoptat altres significats com ara autcrata o dictador, i avui dia es refereix al sistema tradicional de govern hereditari. 

Definici de monarca.
Algunes caracterstiques dels monarques sn: 
 La majoria dels monarques ostenten el ttol de manera vitalcia ; un monarca pot renunciar al seu ttol abdicant ; algunes excepcions sn : el Coprncep francs d'Andorra (el president de Frana, encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de Malisia s considerat un monarca encara que noms per un perode cinc anys. D'altra banda els dictadors vitalicis no sn considerats com a monarques. ;
 Els monarques provenen d'una famlia reial i reben ensenyament de les seves futures tasques ; sn succets desprs de la seva mort o abdicaci per un altre membre de llurs prpies famlies (sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies ms estables han tingut una lnia de sang que ha perdurat per molts segles. Algunes excepcions sn : el rei de Malisia, el papa (com a monarca del Vatic). D'altra banda la successi familiar tamb ha ocorregut en les dictadures militars. ;
 La majoria dels monarques ostenten ttols que sn tradicionals en referncia a una monarquia : rei, prncep, duc, comte, emperador, etc.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Ttols dels monarques tradicionals d'Europa.
Existeixen, a Europa diversos ttols que els monarques poden ostentar. Els ttols femenins s'utilitzen si el monarca s una dona, o si s esposa d'un monarca, i per tant cal distingir entre els dos casos (per exemple: reina consort o reina regnant).  El ttol normal d'un monarca a Europa, si no ostenta un crrec superior, es el ttol de prncep (o princessa) per convenci. Aquest ttol (i altres) eren atorgats per un emperador, mentre que els monarques dels estats sobirans escollien el ttol a discreci (la majoria del temps escollien el ttol de rei o reina).



Protocol. 
Hi ha complexes regles de protocol per a relacionar-se amb els reis. En alguns pasos cal fer una reverncia o besa la m si s una dona, en altres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alada superior. Tamb hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, essent Majestat i Altesa les frmules ms comunes.







...







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11370" title="Sant Joan" nonfiltered="907" processed="901" dbindex="5913">


Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Joan:

Sant Joan apstol;
Sant Joan Evangelista, o Sant Joan Ante Portam Latinam.
Sant Joan Baptista, tamb conegut com a Sant Joan ante Portam Latinam;
Sant Joan Baptista de la Salle, religis francs del segle XVII;
Sant Joan d'vila;
Sant Joan de les Almoines, vegeu Joan de les Almoines ;
Sant Joan Berchmans, jesuita flamenc del segle XVI;
Sant Joan Bosco;
Sant Joan de Brito;
Sant Joan Calibita, monjo  grec del segle V;
Sant Joan de Capistrano, religis itali del segle XV;
Sant Joan de Ctaros, abat grec del segle IX;
Sant Joan Clmac, monjo grec del segle VI;
Sant Joan Colombini, religis de Siena del segle XIV;
Sant Joan de Colnia, religis alemany del segle XVI;
Sant Joan de Crdova, mrtir d'Hispnia;
Sant Joan de la Creu, religis castella del segle XVI;
Sant Joan Crisstom, eclesistic grec;
Sant Joan Damasc, eclesistic siri del segle VIII;
Sant Joan de Du, fundador dels hospitalaris del segle XVI;
Sant Joan Ermit, ermit  castell del segle XII;
Sant Joan de Gant;
Sant Joan de Goto, religis japons del segle XVI;
Sant Joan Gradenigo, dux veneci monjo vers l'any 1000;
Sant Joan Gualbert, abat florent del segle XI;
Sant Joan de Kanty, sacerdot polons del segle XIV;
Sant Joan Kinzuya, mrtir japons del segle XVI;
Sant Joan Lici, religis sicili del segle XV;
Sant Joan de Mata, religis de Provena del segle XII;
Sant Joan de Matera, religis itali dels segles XI-XII;
Sant Joan de Meda, frare dels humiliats del segle XII;
Sant Joan Nepomuc, sacerdot de Bohmia del segle XIV;
Sant Joan Ortega, vegeu Sant Joan Ermit;
Sant Joan de Parma, ermita parmes del segle X;
Sant Joan de Prado, religis castell del segle XVII;
Sant Joan de Ravenna, tres arquebisbes i sants de Ravenna, dos del segle V i un del VI;
Sant Joan de Ribera;
Sant Joan de Salern, religis salernit del segle XIII;
Sant Joan de Saragossa, bisbe de Saragossa i germ de Sant Brauli;
Sant Joan el Silenciari, bisbe armeni del segle V;
Sant Joan de Sordi Cacciafronte, monjo de Cremona del segle XII;
Sant Joan el Terrissaire, abat basili calabrs del segle XII;
Sant Joan de Veneri, benedict itali del segle VIII;
Sant Joan de Vercelli, dominic de Vercelli del segle XIII;
Sant Joan Baptista de Rossi, religis genovs del segle XVIII;
Sant Joan Baptista Vianney;
Sant Joan Francesc de Regis, religis francs del segle XVII;
Sant Joan Josep de la Creu, francisc itali dels segles XVII i XVIII;
Sant Joan Maria Vianney, religios francs del segle XVIII;
Sant Joan i Sant Pau, mrtirs romans del segle IV;
Tamb foren sants els papes: Papa Joan I, Papa Joan II, Papa Joan V.

Geografia: tamb hi ha molts noms toponmics que inclouen el terme Sant Joan, entre els quals:
Sant Joan, municipi de Mallorca, tamb conegut com a Sant Joan de Sineu.
Sant Joan, nucli de poblaci del municipi de Reus, al Baix Camp.
Sant Joan, nucli de poblaci del municipi de Subirats, a l'Alt Peneds.
Sant Joan d'Alacant, municipi de l'Alacant.
Sant Joan dels Arcs, nucli de poblaci del municipi de Vinyols i els Arcs, al Baix Camp.
Sant Joan Baptista, nom amb qu tamb s conegut el municipi eivissenc de Sant Joan de Labritja.
Sant Joan de les Abadesses, municipi del Ripolls.
Sant Joan la Cella, municipi del Rossell.
Sant Joan Desp, municipi del Baix Llobregat.
Sant Joan de l'nova, municipi de la Ribera Alta.
Sant Joan de l'Erm, estaci d'esqu nrdic al municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell.
Sant Joan les Fonts, municipi de la Garrotxa.
Sant Joan Fumat, nucli de poblaci del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Sant Joan de Labritja, municipi d'Eivissa, tamb conegut com a Sant Joan Baptista.
Sant Joan Lohitzune, ciutat de Lapurdi, al Pas Basc (en basc Donibane Lohizune, en francs Saint-Jean-de-Luz).
Sant Joan de Mediona, cap del municipi de Mediona, a l'Alt Peneds.
Sant Joan de Mollet, municipi del Girons.
Sant Joan de Montdarn, nucli de poblaci del municipi de Viver i Serrateix, al Bergued.
Sant Joan de Mor, municipi de la Plana Alta.
Sant Joan d'Ol, nucli de poblaci del municipi de Santa Maria d'Ol, al Bages.
Sant Joan de Palams, nucli de poblaci del municipi de Palams, al Baix Empord.
Sant Joan del Pas, nucli de poblaci del municipi d'Ulldecona, al Montsi.
Sant Joan de Pladecorts, municipi del Vallespir.
Sant Joan de Salelles, nucli de poblaci del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, al Baix Empord.
Sant Joan Samora, nucli de poblaci del municipi de Sant Lloren d'Hortons, a l'Alt Peneds.
Sant Joan de Sineu, nom amb qu tamb s conegut el municipi mallorqu de Sant Joan.
Sant Joan de Toran, nucli de poblaci del municipi de Canejan, a la Vall d'Aran.
Sant Joan de Vilassar, antic nom de Vilassar de Mar.
Sant Joan de Vilatorrada, municipi del Bages.
Sant Joan de Vinyafrescal, nucli de poblaci del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Juss. ;
Venat de Sant Joan, nucli de poblaci del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, al Baix Empord.

Esglsies:
Sant Joan de Berga, esglsia romnica del centre de Berga (Bergued).
Sant Joan de Fbregues, esglsia romnica del municipi de Rupit i Pruit, a Osona.
Sant Joan del Later, gran baslica de la ciutat de Roma.
Sant Joan de la Muntanya, ermita de Montblanc, a la Conca de Barber.
Sant Joan de la Penya, abadia benedictina de Boltanya, al nord d'Arag (en castell San Juan de la Pea).
Sant Joan Sescloses, esglsia romnica del municipi de Castell d'Empries, a l'Alt Empord.
Sant Joan del Mercat, esglsia barroca del municipi de Valncia, a l'Horta.
Sant Joan de l'Hospital, esglsia gtica del municipi de Valncia, a l'Horta.
Altres temes:
Hospital Sant Joan de Du, hospital universitari d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) especialitzat en pediatria, ginecologia i obstetrcia.
Nit de Sant Joan, o Revetlla de Sant Joan, celebraci del solstici d'estiu la nit del 23 de juny, coneguda pels focs que s'hi encenen. ;
Fogueres de Sant Joan a la ciutat d'Alacant.
Sant Joan de Jerusalem, o Sant Joan de l'Hospital, nom amb qu es coneix l'orde militar hospitaler.
Festes de Sant Joan, festes eqestres medievals celebrades a Ciutadella de Menorca.

Vegeu tamb.
San Juan;
Saint John's;
Saint-Jean;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11378" title="Txakra" nonfiltered="908" processed="902" dbindex="5914">


Un txakra s un nus d'energia al cos hum tal com s'ensenya a l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga i altres cultures relacionades. El cos hum t 7 txakres principals i incomptables de menors. Els canals o camins per on flueix l'energia vital, o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadirs.
La medicina tradicional xinesa veu, o modelitza, el cos hum com un sistema d'energia. Els afins a la New Age tamb creuen en les txakres. Txakra vol dir "roda" en snscrit.

Informaci general .

Un txakra s un punt d'energia vital. Hi ha set txakres en el cos -cadascn s una interfase pel fluxe d'energia vital. Un txakra vitalitza un cos fsic i est associat amb les interaccions de natura fsicomental. La tecnologia existent no s capa de mesurar energia vital o txakres.

Els set txakres principals es descriuen en una columna ascendent des de la base de la columna a la crisma (el cap). Cada txakra est associat amb un color, mltiples funcions especfiques, un aspecte de la conscincia, un element clssic i altres correspondncies.




Origen.
La menci ms antiga dels txakres es troba a les Upanishads tardanes (que inclouen, especficament, la Upanishad Brama i la Upanishad Yogatattva). 
Aquests models vdics van ser adaptats pel Budisme Tibet  com la teoria Vajrayana i la teoria dels txakres en el Shakta tntric.

Models i variants .
La txakrologia (del snscrit txakra "roda" i del grec logos "tractat") s un neologisme, usat de vegades en les medicines alternatives i els practicants de filosofies esotriques, per l'estudi de txakres.

Hi ha moltes txakrologies diferents algunes basades en antigues tradicions esotriques tntriques hinds, interpretacions New Age, ocultisme occidental, etc... Tamb hi ha algunes referncies per a txakrologies antigues gregues i tamb cristianes. 

Com el filsof esotric i metge croat Arvan Harvat diu, s molt difcil desenvolupar una cincia txakra unificada que integri tots els elements de les txakrologies actuals. 

Els txakres tntrics .
El tantra (shakta o shaktisme) descriu set txakres primries internes:
 Muladhara;
 Swadhisthana;
 Manipura;
 Anahata;
 Vishuddha;
 Ajna;
 Sahasrara;

Centres de pregria Hesixstics .
La mstica moderna Hesixstica afirma que els centres de pregria sn punts de concentraci o meditaci en el cos, que s'usen durant la pregria hesixstica. Comparar amb les txakres tntriques i doctrines similars en el budisme tibet. Aquesta terminologia no s usada en el cristianisme ortodox i no s part de l'hesixasme tal com es practica a les esglsies ortodoxes.

S'especifiquen quatre centres ):
 Centre cerebrofrontal: Ubicat entre les celles (comparar amb ajna).
 Centre bucolaringi.
 Centre pectoral: Situat a la regi mitja i superior del pit.
 Centre cardac: Ubicat prop de la part superior del cor (comparar amb Anahata).

s interessant referir-se aqu al budisme tibet on la seqncia de centres s molt similar a l'hesixstica. La seqncia comena amb les celles i arriba al cor, que simbolitza la conscincia ms alta.

Articles relacionats.
 Ioga;
 Hinduisme;
 Tantra;
 Qi;
 Qigong;
 Prana;
 Aura;
 Kundalini;

Referncies.


Enllaos Externs .
 Introduction to Chakras from Kheper.net ;
 Early chakrologies from Kheper.net ;
 The Hesychastic centres of prayer ;
 The difficulty of a unified chakra science by Arvan Harvat from Kheper.net ;
 Hesychastic centres of prayer ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11383" title="Xile" nonfiltered="909" processed="903" dbindex="5915">

Xile, oficialment la Repblica de Xile (Repblica de Chile, en castell), s un Estat de l'Amrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oce Pacfic i els Andes. Limita amb el Per al nord, Bolvia al nord-est, l'Argentina a l'est, l'oce Pacfic a l'oest i el passatge de Drake al sud. s un de dos pasos sud-americans que no limiten amb el Brasil. El territori xil inclou a ms les illes pacfiques Juan Fernndez, Sala i Gmez, les illes Desventuradas i l'Illa de Pasqua. A ms, reclama una porci de l'Antrtida.  La forma inusual de Xile, amb 4.300 km de nord a sud, per noms una mitjana de 175 d'est a oest, l'ha donat una gran varietat de climes i ecosistemes, que inclouen el desert d'Atacama al nord, a les glaceres del sud. 

Xile s un dels pasos ms estables i prspers de Sud-amrica, amb nivells elevats de competitivitat, qualitat de vida, llibertat econmica i nivells baixos de corrupci i pobresa. Tot i tenir un dels PIBs ms elevats de la regi, l'economia encara mostra greus nivells de desigualtat.

Etimologia.
Hi ha diverses teories quant a l'origen de la paraula Xile. Una suggereix que els inques del Per, que no havien pogut conquerir els araucans, anomenaren la vall de l'Aconcagua, Xili, una corrupci del nom del cacic Tili, que govern l'rea durant aquesta poca. Una altra teoria suggereix que les similituds entre la vall de l'Aconcagua i la vall de Casma al Per, on es trobava el poble de Xili. Altres teories indiquen que Xile es deriva de la paraula maputxe Chilli, que podria significar "on termina la terra", el "punt ms profund de la Terra", o "gavines"; o del qutxua chin, "fred", o de l'aimara tchili, "neu".

Un altre significat de chilli s el mot onomatopeic chili-chili, la imitaci maputxe d'un ocell piulant. Els conqueridors espanyols van aprendre el nom del territori dels inques i dels pocs sobrevivents de la primera expedici de Diego de Almagro cap al sud des del Per, que es presentaven com a "homes de Xili". 

Geografia fsica.
Relleu.
Xile t la forma d'una franja estreta que s'estn de nord a sud 4.200 km entre la Serralada dels Andes i la costa de l'oce Pacfic. L'amplria mxima del pas s de 440 km i la mnima s de noms 90 km. s situat sobre una zona d'alt risc ssmic i volcnic, del cintur del Pacfic, sobre la subducci de la Placa de Nazca sota la Placa Sud-americana. 




El relleu xil est integrat per una depressi intermdia que creua el pas de forma longitudinal i delimitada per dues serralades: la serralada dels Andes, a l'est, que serveix com a frontera natural amb Bolvia i l'Argentina el punt ms alt del qual s Ojos de Salado a 6.893 msnm i la serralada de la Costa a l'oest, amb altituds molt menors. Entre la serralada costanera i el Pacfic hi ha una srie de planes litorals, d'extensi variable i que han perms l'establiment de pobles i ports. Algunes rees de Xile s'estenen sobre els altiplans a l'est dels Andes, com ara l'Altipl and. 

El Norte Grande ("Gran Nord") s l'rea compresa entre el lmit septentrional de Xile i el parallel 26 S, i compren les primeres tres regions del pas. S'hi troba el Desert d'Atacama. La serralada de la costa s massissa i cau abruptament formant el Farall Costaner que reemplaa les planes litorals. La Serralada dels Andes es divideix en dues branques. 
Petit Nord) s'estn fins al riu Aconcagua. Els Andes disminueixen en altitud cap al sud i s'acosten a la costa, a una distncia mnima de 95 km a prop d'Illapel, la zona ms angosta del territori xil. Els dos sistemes muntanyencs s'hi creuen, eliminant la depressi intermdia. L'existncia de rius que travessen el territori permet la formaci de valls transversals on s'ha desenvolupat l'agricultura recentment. 

La Vall Central s la zona ms habitada del pas. Les planes litorals sn mplies i permeten l'establiment de ciutats i ports a la costa del Pacfic, mentre que la serralada dels Andes encara descendeix ms en altitud, amb mitjanes que disminueixen de 6.000 a 4.000 msnm. La depressi intermdia reapareix formant una vall molt frtil que ha perms el desenvolupament de l'agricultura atesa l'acumulaci de sediments. Cap al sud, la serralada de la costa reapareix i es coneix com la serralada de Nahuelbuta. Sobre la zona de La Frontera les antigues glaceres han format una srie de llacs. 

La Patagnia s'estn des del Seno de Reloncav (el parallel 41 S), cap al sud. Durant l'ltima glaciaci, aquesta zona estava coberta de gels que erosionaren les estructures del relleu xil. Com a resultat d'aix, la depressi intermdia s'enfonsa dins el mar, mentre que la serralada de la costa es converteix en una srie d'arxiplags, com ara l'arxiplag de Chilo i l'arxiplag de Chonos fins desaparixer en la pennsula de Taitao en el parallel  47 S. La serralada dels Andes disminueix en altitud i l'erosi produda per l'acci de les glaceres formaren fjords. Als Andes patagnics hi ha grans masses de gel conegudes com a Camps de Gel que sn una de les majors reserves d'aigua del mn. A l'oest de la serralada s'hi troben zones relativament planes, especialment la zona de l'estret de Magallanes i la Terra del Foc. 

La Serralada dels Andes s'enfonsa dins el mar al sud i aix s'originen un gran nombre d'illes i illots i finalment desapareix en el cap d'Hornos; torna a reaparixer a l'Arc de les Antilles del Sud i en la pennsula Antrtica. 

Al mig de l'oce Pacfic, Xile t la sobirania de nombroses illes, conegudes com el Xile insular, entre elles l'arxiplag de Juan Fernndez i l'Illa de Pasqua.

Hidrografia.

El territori xil est creuat per diversos rius, molts dels quals corren des de la serralada dels Andes cap a l'oce Pacfic; atesa la forma del territori, sn rius de poca longitud. A l'atipl es troben els rius Lauca i Lluta, que comparteixen Bolvia i Xile, i que no superen els 100 km de longitud. Al centre-nord hi ha ms rius que formen valls de gran importncia agrcola, com ara el riu Elqui amb 170 km d'extensi i el Maule de 240 km. Aquest riu procedeix del desgla de les serralades durant els estius i de les pluges durant l'hivern.

Cap al sud el riu Biobo a la regi homnima comena des de la serralada andina de la Regi de l'Araucania i, amb 380 km de longitud, recorre diversos poblats i alimenta les centrals hidroelctriques que s'hi troben. Altres rius importants de la regio sn el riu Imperial, i el riu Toltn. 

El Villarrica s el primer de molts llacs que hi ha a la regi de l'Araucania i a la regi de Los Lagos ("Els Llacs"). Alguns dels llacs ms importants sn el Sistema de los Siete Lagos, el llac Ranco, el llac Puyehue i el llac Llanquihue entre altres.

A la Patagnia els rius ms importants sn el Futalef, el Palena, el Baker i el Pascua. El llac General Carrera, s el ms gran del pas; es troba a la Terra de Foc.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.


La Repblica de Xile s un estat unitari presidencialista, el govern del qual s integrat per diverses institucions autnomes segons un esquema constitucional que determina llurs funcions i competncies, que difereix de la doctrina tradicional de la separaci de poders. La constituci Poltica de la Repblica de Xile fou aprovada l'11 de setembre, 1980 i entr en vigor l'11 de mar, 1981; ha estat reformada diverses vegades, una de les ms importants, la reforma del 26 d'agost, 2005 que canvi alguns aspectes formals de la democrcia xilena, per no pas les bases fonamentals de l'Estat.

El poder executiu, anomenat el "govern i l'administraci pblica" est encapalat pel President de la Repblica, cap d'Estat i cap de govern. Des del 2006, aquest crrec s ostentat per Michelle Bachelet, membre del Partit Socialista, partit integrant de la Concertaci de Partits per la Democrcia. El president s electe per sufragi universal directe per un perode de quatre anys sense la possibilitat de reelecci immediata. El President designa als ministres d'Estat, els intendents, encarregats del govern de cadascuna de les regions que integren l'Estat, els governadors de les provncies. 

El poder judicial est constitut per tribunals autnoms i independents; la Cort Suprema de Justcia n's la instituci ms alta. Hi ha un Tribunal Constitucional, autnom i independent, encarregat de la constitucionalitat dels projectes de llei i els decrets. 

El poder legislatiu s ostentat pel President de la Repblica i alhora pel Congrs Nacional, bicameral, integrat per:
 el Senat, constitut per 38 senadors electes per votaci popular, per un mandat de vuit anys, amb la possibilitat de reelecci. Cada circumscripci elegeix dos senadors; cada quatre anys es renova la meitat de la cambra en les eleccions regulars.
 la Cambra de Diputats, constituda per 120 membres electes per vot popular per un mandat de quatre anys, amb la possibilitat de reelecci en llurs districtes; cada districte elegeix dos diputats; la cambra es renova totalment cada quatre anys. ;

Les eleccions parlamentries fan s del sistema binominal, la qual cosa permet l'establiment de dos blocs polticament majoritaris, actualment la Concertaci i l'Aliana per Xile, i exclou els partits poltics minoritaris. Aquest sistema, instaurat en la constituci de 1980. 

Subdivisi administrativa.

Xile est dividit en tretze regions governades per un intendent designat pel president de la repblica. Cada regi est dividida en provncies. Les regions es designen amb un nombre rom, de nord a sud del pas. L'nica excepci n's Santiago, que es designa amb les lletres RM, que volen dir "Regi Metropolitana"

I Regi de Tarapac (capital Iquique);
II Regi d'Antofagasta (capital Antofagasta);
III Regi d'Atacama (capital Copiap);
IV Regi de Coquimbo (capital La Serena);
V Regi de Valparaso (capital Valparaso);
Regi Metropolitana (capital Santiago);
VI Regi del Libertador General Bernardo O'Higgins (capital Rancagua);
VII Regi del Maule (capital Talca);
VIII Regi del Bo-Bo (capital Concepcin);
IX Regi de l'Araucnia (capital Temuco);
X Regi de Los Lagos (capital Puerto Montt) ;
XI Regi d'Aysn del General Carlos Ibez del Campo (capital Coyhaique);
XII Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena (capital Punta Arenas);

Economia.
Article principal: Economia de Xile;
 
Desprs d'una dcada d'altes taxes de creixement, Xile va comenar a experimentar una desacceleraci el 1999, a causa de diverses condicions globals desfavorables relacionades amb la crisi financera asitica de 1997. L'economia va continuar amb taxes relativament ms lentes fins el 2003, i aleshores va mostrar signes de recuperaci, concurrents amb el creixement dels seus vens sud-americans. El 2005 el Producte interior brut (PIB) real va crixer 5,7% el 2005 i 4.0% el 2006. Els preus creixents de l'energia aix com una disminuci en la demanda van afectar l'economia el 2006, malgrat l'augment de les despeses governamentals i de les condicions externes ms favorables, com ara l'increment dels preus del coure, les exportacions del qual representen a prop del 30% del total, i una font substancial dels recursos del govern. 

El govern militar de 1973-1990 va vendre la majoria de les companyies estatals i els tres governs democrtics des de 1990 han continuat amb el procs de privatitzaci, per a un pas ms lent. El paper del govern en l'economia s de regulaci, tot i que la companyia d'extracci de coure, CODELCO, encara s una empresa estatal. Xile s un dels pasos ms oberts al comer lliure. El pas ha signat tractats de lliure comer amb molts pasos, incloent-hi els Estats Units, el Mercosur, la Uni Europea, el Jap i Corea del Sud. L'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) ha convidat Xile, i altres tres pasos, a comenar discussions sobre una possible adhesi del pas a l'organitzaci.
Els estalvis interns i les taxes d'inversi van impulsar el creixement de l'economia a taxes del 9% durant la dcada de 1990. El sistema privatitzat de pensions de Xile, l'AFP, va impulsar la inversi interna i la taxa d'estalvis va arribar al 21% del PIB. Tanmateix, l'AFP no ha estat lliure de crtiques, entre elles, que noms el 55% de la poblaci treballadora hi participa, i els treballadors independents no estan protegits. A ms, el sistema ha estat criticat per la seva ineficincia i els seus alts costos atesa la falta de competncia entre diversos fons de pensi. 

La taxa d'atur se situava al voltant del 10% durant la desacceleraci de 1999, sobre la mitjana de 7% durant la dcada. El 2006 i el 2007 se situava al voltant del 7%. Durant l'poca de creixement, els salaris es van incrementar ms rpidament que no pas la inflaci a causa de l'augment de la productivitat. El percentatge de xilens sota el llindar de la pobresa va disminuir drsticament del 45,1% el 1987 a 13.7% el 2006, segons les enquestes governamentals, tot i que aquest mesurament fa s d'un pressupost familiar de 1987; els crtics suggereixen que en actualitzar-lo amb dades de 1997, la taxa de pobresa s'elevaria al 29%, xifra similar si s'utilitzassin els clculs europeus.
Malgrat tenir un dels PIB per cpita ms alts i una de les economies ms robustes de l'Amrica Llatina, la distribuci de la riquesa s una de les ms desiguals de la regi, fins i tot superior a algunes nacions africanes sub-saharianes. El percentil 10 ms ric possex el 47% de la riquesa del pas.
El Banc Central de Xile ha establert una meta d'inflaci entre la banda del 2 al 4% anual. La inflaci no havia excedit el 5% des de 1998; tanmateix, atesos els increments de l'energia i els aliments, entre altes causes, la inflaci el juny del 2008 va arribar al 9,5%. La inversi estrangera directa (IED) va ser de 3.400 milions de USD el 2006, 54% ms que el 2005. Tanmateix, el 80% es dirigeix noms a quatre sectors: electricitat, gas, aigua i mineria; a ms, l'increment en la inversi s'ha degut a les adquisicions i unions entre empreses.

Geografia humana i societat.
Demografia.

Segons el cens del 2002, la poblaci de Xile era de 15.116.435 habitants. El creixement ha estat decreixent des de la dcada de 1990, a causa d'una taxa de natalitat menor. S'estima que el 2050, la poblaci xilena ser de 20,2 milions de persones. La taxa de creixement poblacional intercensal va ser de l'1,24% anual entre 1992 i el 2002, que s'espera continu disminuint els prxims anys. Ateses les millores en les condicions de vida de la poblaci, l'esperana de vida dels xilens s una de les ms altes d'Amrica Llatina; el 2005 era de 77,7 anys.  El 2003, la taxa de natalitat va arribar a un mnim histric de 15,6  i la taxa de mortalitat al 5,4 , amb una taxa de creixement natural del 10 . La mortalitat infantil ha decrescut al 7,8 .

Religi.

Segons l'ltim cens del 2002, el 70% de la poblaci total es va declar catlic, un percentatge inferior al 1992, que havia estat del 76,4%. El 15% dels xilens es va declarar protestant, l'1,06% Testimoni de Jehov, el 0.92% morm i el 0,13 jueu. El 8,3% es va declarar ateu o agnstic, i el 4,3% confessava una altra religi.

Des de 1925 es va realitzar una separaci constitucional entre l'Esglsia i l'Estat, per mitj d'un acord entre el president Arturo Alessandri i l'arquebisbe Crescente Errzuriz. La constituci de 1925 ja no reconeixia cap religi d'Estat i el govern renunciava al "dret de patronatge" que havia heretat des de la independncia i atorgant la llibertat de culte, amb l'oposici de la Santa Seu. Tot i aix, el catolicisme encara s la religi predominant del pas.

Etnografia.

La composici tnica de Xile s fora homognia, al voltant 90% de la poblaci s mestissa, descendents dels colonitzadors i immigrants espanyols i els amerindis xilens, com ara els acatamenys, els picuntxes, els araucans o maputxes, els huilliches, els pehuenches i els cuncos. Els immigrants europeus van arribar principalment d'Espanya, i en quantitats molt menors, d'Itlia i Alemanya. 

Segons el cens de 1992, el 10,5% de la poblaci total es van declarar amerindis xilens: el 9,7% maputxes, el 0,6% aimara i el 0,2% rapanui. Tot i aix, segons el cens del 2002, noms el 4,6% de la poblaci parlava una llengua amerndia caracterstica exclusiva per classificar els amerindis en aquest cens; d'aquest percentatge el 87,3% eren maputxes.

 Cultura i oci.


 Literatura .
Xile s un pas que ha produt molts poetes en llengua castellana, entre ells Nicanor Parra, Vicente Huidoboro, Jorge Teillier, Enrique Lihn, Gonzalo Rojas, Pablo de Rokha, i el guanyadors del Premi Nobel Gabriela Mistral i Pablo Neruda. En la narrativa destaquen Francisco Coloane, Manuel Rojas, Luis Seplveda, Alberto Blest Gana, Isabel Allende, Jorge Edwards, Jos Donoso, Roberto Bolao i Marcela Paz, coneguda pel seu personatge Papelucho. Un dels principals smbols de la cultura popular s Condorito, cmic reat per "Pepo" durant la dcada de 1950.

Msica.
La msica folklrica de Xile es caracteritza per la mescla de sons tradicionals aborgens amb els espanyols. La cueca, la dansa tradicional xilena, n's un exemple: t caracterstiques prpies que depenen de la regi del pas que representa. Durant la dcada de 1970 es va produir un resorgiment de la msica folklrica xilena grcies a la "Nova Can Xilena, amb artistes que van investigar les arrels musicals del pas i van compondre i van interpretar temes originals inspirats en els seus descobriments. En aquest moviment cultural destaquen Vctor Jara, Violeta Parra, Patricio Manns, Los Jaivas, Illapu, Quilapayn i Inti-Illimani. Quant a la msica clssica acadmica destaquen els compositors Alfonso Leng, Pedro Humberto Allende Sarn, Vicente Bianchi, entre altres. 

Identitat i tradicions.

Tot i la homogenetat tnica del pas, les expressions culturals varien en les regions del pas. A la zona nord del pas hi ha manifestacions culturals que combinen les influncies indgenes andines i la dels conqueridors espanyols. Les tradicions religioses hi sn molt importants, com ara les diablades i els carnavals com el de la Fiesta de la Tirana. Al centre, es destaquen les tradicions rurals i la cultura huasa, que abasta les regions IV i la VIII. Ja que la major part de la poblaci xilena viu en aquestes regions, es considera la principal identitat cultural del pas. La cultura maputxe i les tradicions de les hisendes sn presents a la region IX, mentre que a prop de Valdivia i Llanquihue, la influncia dels immigrants alemanys s notria. Ats el seu allament de la resta del pas, a l'arxiplag de Chilo hi ha una cultura i mitologia niques. Les regions ms meridionals tamb tenen identitats culturals niques, influenciades principalment pels immigrants nacionals i estrangers. Sens dubte, la identitat cultural de la Illa de Pasqua es diferencia de la resta del pas, en ser polinsia i haver estat allada per molts segles de la resta del mn.

 Gastronoma .

Com s el cas de l'art, i de la resta del pasos llatinoamericans, la gastronomia xilena sorgeix de la combinaci de la gastronomia colonial espanyola i la indgena, amb elements inques i maputxes. Els elements principals de la cuina xilena sn propis de la regi: la patata, el tomquet i el blat de moro. Els menjars ms tradicionals de la cuina xilena sn la cazuela, la carbonada, l'asado, el curanto, la coca de blat de moro (pastel de choclo), el dol de llet (conegut a xile come l manjar blanco i els alfajor. 

El vi xil s conegut internacionalment pels seus ceps carmnre, cabernet sauvignon i merlot. Altres begudes tradicionals, tanmateix, sn la chicha i el pisco.

Esports.

Els esports xilens comencen des de temps indgenes amb la chueca i el liano, practicats pels indgenes maputxes. A les zones dels pagesos xilens es practica el rodeo, des de 1962, l'esport nacional de Xile. Xile va aconseguir la seva primera medalla d'or en els Jocs Olmpics d'Atenes el 2004, amb la victria del tennista Nicols Mass en singles i dobles.

Des del segle XIX els immigrants britnics van portar el futbol que es va convertir en l'esport ms important i popular del pas. El 1933 es va crear la primera divisi de futbol xil. El 1962, Xile va ser seu de la Copa Mundial de Futbol; la selecci nacional xilena en va aconseguir la tercera posici. 

Histria.
Article principal: Histria de Xile;
Diversos estudis situan l'epoca del poblament original de l'actual territori de Xile al voltant de l'any 10.500 aC, a finals del Paleoltic Superior. El Xile prehispnic era poblat per una diversitat de cultures aborgens que es localitzaven en les franjes longitudinals i els Andes. Al nord, els aimares, els acatamenys i els diaguites, a partir del segle XI, establiren cultures agrcoles fora influenciades per l'Imperi Inca, que des del segle XVI domin gran part del territori actual de Xile del nord fins al riu Maule. Al sud, al riu Aconcagua, s'establiren distintes comunitats seminmades dels maputxes, la principal tnia amerndia del pas. Als canals autrals hi habitaren diversos grups indgenes com ara els chonos, ymanas, alacalufes i ona. A l'illa de Pasqua es desenvolup una cultura polinsia avanada.


Ferno de Magalhes fou el primer explorador europeu a reconixer el territori xil, en recrrer, el 1520, l'estret de Magallanes, que avui dia porta el seu nom. el 1535, els conqueridors espanyols intentaren prendre les terres de la vall de Xile desprs de conquerir l'Imperi Inca. La primera expedici, encapalada per Diego De Almagro, tanmateix, fracass. Pedro de Valdivia intent, una vegada ms, conquerir les terres del sud, creuant el desert d'Atacama. Valdivia fund una srie d'assentaments, el primer i el ms important, el 12 de febrer, 1541, Santiago de Nueva Extremadura, avui dia Santiago de Xile. Valdivia inici posteriorment una campanya militar cap al sud, enfrontant-se a les tribus maputxes en la Guerra d'Arauco, que Alfonso de Ercilla relataria en la seva obra La Araucana, el 1576. Aquest enfrontament bllic, que duraria tres sigles, amb perodes intercalats de pau amb la creaci de "parlaments"; un d'ells, el Parlament de Quiln, el 1641, establ el lmit entre el govern colonial i les tribus indgenes al llarg del riu Biobo; des d'aleshores, la zona es coneix com "La Frontera". 

La Capitania General de Xile, (coneguda abans com el Regne de Xile), seria una de les colnies administratives australs de l'Imperi Espanyol. Atesa la seva posici allunyada dels grans centres i rutes comercials imperials i els conflictes amb els maputxes, Xile fou una provncia pobre que depenia del Virregnat del Per; la seva economia era destinada a sustentar el virregnat amb primeres matries i als pocs colonitzadors del territori.


El 1810 comen la guerra d'Independncia de Xile, amb l'establiment de la Primera Junta de Govern. Aquest perode, conegut en la histria xilena com la Ptria Vella, duraria fins el Desastre de Rancagua, el 1814, data en qu les tropes reialistes reconqueririen el territori. Les tropes independentistes, refugiades a Mendoza, formaren, amb les tropes argentines, l'Exrcit dels Andes, encapalat pel general en cap Jos de San Martn que alliberaria Xile en la batalla de Chacabuco, el 12 de febrer, 1817. L'any segent, Xile declar la seva independncia, durant el govern del dictador suprem Bernardo O'Higgins. 

O'Higgins inici un perode de reformes que provocaren l'oposici de la majoria de l'oligarquia, i abdic el 1823. Durant els segents set anys, Xile sou sotms a una srie de processos amb la intenci de reorganitzar el pas. Desprs d'alguns fracassos, i la victria del Partit Conservador en la revoluci de 1829, comen un perode conegut com la Repblica Conservadora. Diego Portales pos les bases de l'organitzaci del pas amb la promulgaci de la constituci poltica de 1833.

Xile comen a expandir la seva influncia i a establir les seves fronteres. L'economia comen a experimentar un auge, gracies al descobriment de plata de Chaarcillo i al comer creixent del port de Valparaso, causant un conflicte amb el Per per la supremacia martima de l'oce Pacfic. La formaci de la Confederaci Perboliviana fou considerada com una amenaa per a l'estabilitat del pas, i Portales declar la guerra. Xile aconsegi la victria i prengu els territoris de l'Araucania. La regi de Magallanes fou incorporada el 1843. 


Desprs de trenta anys de govern conservador, el 1861, comen el perode la Repblica Liberal, que es caracteritz per l'explotaci de salnitre a Antofagasta, territori que Bolvia considerava seu. El 1865, Xile declar la guerra a Espanya. El 31 de mar, 1866, els espanyols, encapalats per Casto Mndez Nez bombardejaren per tres hores el port de Valparaso. El conflicte, exclusivament martim, acab formalment el 1883, amb la firma del Tractat de Pau i Amistat entre ambds pasos.

Tot i que Xile i Bolvia signaren tractats de lmits territorials el 1866 i el 1874, no es resolgueren les disputes, i el 14 de febrer, 1879, Xile desembarc les seves tropes al port d'Antofagasta, iniciant aix les accions militars contra Bolvia. Per havia signat anteriorment un Tractat d'aliana amb Bolvia, per la qual cosa, Xile li declar la guerra el 5 d'abril del mateix any, comenant aix la Guerra del Pacfic que finalitzaria amb la victria xilena en la batalla de Huamachuco, el 10 de juliol, 1883, i la signatura del Tractat d'Ancn amb el Per i el Pacte de Treva amb Bolvia el 1884. Xile aconsegu el control dels departaments d'Antofagasta i les provncies de Tarapac, Arica i Tacna (aquesta darrera provncia es retornaria el 1929). Xile resolgu els conflictes limtrofs amb l'Argentina en relaci a la Patagnia i la Puna d'Atacama en aquella poca. L'illa de Pasqua s'incorpor a Xile el 1888. 


El 1891, el conflicte entre el president Jos Manuel Balmaceda i el Congrs don inici a la Guerra Civil de 1891. Els congressistes aconseguiren la victria i implantaren el sistema parlamentari de govern, iniciant aix el perode conegut com la Repblica Parlamentria. Tot i l'auge econmic, hi hagu inestabilitat poltica i social atesa la desigual distribuci de la riquesa. El president Arturo Alessandri intent ser un pont d'uni entre l'oligarquia i el proletariat. La crisi s'agreuj; Alessandr renunci desprs de la promulgaci de la constituci de 1925 que don inici al perode conegut com la Repblica Presidencial. 

Carlos Ibez del Campo form el govern el 1927, amb el suport popular, per els efectes de la Primera Guerra Mundial en l'economia mundial i la Gran Depressi posterior, i la dolenta administraci dels recursos i l'extracci de salnitre, produren una greu crisi econmica. Ibez renunci el 1932. Un cop militar form la Repblica Socialista de Xile, que duraria noms 12 dies. Alessandr reprengu el poder i estabilitz l'economia, per no aconsegu aplacar la tensi entre els partits poltics. La crisi poltica tamb era social; nous actors socials exigien transformacions del pas. Pedro Aguirre Cerda s elegit com a president el 1938 en una aliana que s'oposava als governs tradicionals de l'elit xilena.

El govern d'Aguirre de Cerda don inici al perode dels Governs Radicals. En aquest perode Xile s'idustrialitz.  El president prov de resoldre els conflictes socials i reclam el Territori Xil Antrtic. Aguirre de Cerda mor a la meitat del seu mandat. El seu successor s'enfront a l'oposici i a les pressions dels Estats Units per declarar la guerra a l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Xile trenc les relacions diplomtiques amb els pasos de l'Eix el 1943 i declar la guerra al Jap el 1945.  Amb el suport del Partit Comunista de Xile, el radical Gabriel Gonzlez Videla fou elegit com a president el 1946. Tanmateix, amb el comenament de la Guerra Freda, es prohib el comunisme en la "Llei de la Defensa de la Democrcia" coneguda popularment com la "Maleda Llei". 

El 1958, fou electe el candidat independent de dreta Jorge Alessandri, amb el 31,6% dels vots, per ratificat pel Congrs. El 1960, el president s'agu d'enfrontar al caos produt pel terratrmol de Valdivia de 1960, el ms fort de la histria xilena. El 1962 se celebr la Copa Mundial de Futbol. L'administraci d'Alessandri establ un sistema poltic conegut com el sistema dels "tres teros", composat per la dreta, la democrcia cristiana i la Unitat Popular (UP) d'esquerra. Amb por d'una victria de la UP, la dreta don el seu suport al demcrata cristi Eduardo Frei Montalva que fou electe el 1964. Tot i que intent governar amb un programa de Revoluci en Llibertat i de realitzar una reforma agrria i la "xilenitzaci del coure, la tensi poltica dugu a una srie d'enfrontaments entre les forces principals del pas. 


El 1970 Salvador Allende fou elegit com a president amb el suport de la UP, aconseguint el 36,3% dels vots, que requerien la ratificaci del conrs. El seu govern s'enfront a diversos problemes econmics interns i externs. Les altres forces poltiques i els Estats Units s'oposaren al seu govern. El coure finalment fou nacionalitzat, per el pas, encara aix, caigu en una grue crisi econmica, i la inflaci arrib al 600-800% anual. Els enfrontaments entre els opositors i adherents a la Unitat Popular als carrers eren freqents i fins i tot violents. Allende, que creia en una revoluci democrtica, perd el suport del Partit Socialista, que creia en la legitimitat d'un aixecament popular armat per a retenir el poder. Finalment, l'11 de setembre, 1973, es produ un cop d'Estat. Allende se sucid desprs del bombardeig del Palau de la Moneda. 

El cop d'Estat instaur una dictadura militar encapalada per Augusto Pinochet, comandant en cap de l'Exrcit. En aquest perode s'establ una dura repressi contra l'oposici, amb greus violacions als drets humans, amb 3.000 assassinats, 35.000 torturats, ms de 1.000 desapareguts i 200.000 exiliats. Pinochet comen la reestructuraci econmica segons un projecte neoliberal que produ un sorprenent creixement econmic conegut com el Miracle de Xile. 

El 1978, Xile i l'Argentina s'enfronten en el conflicte del Beagle pel control de les illes Picton, Lennox i Nueva. La intervenci del papa, Joan Pau II aconsegu prevenir la guerra. El 1980, Pinochet aconsegu l'aprovaci d'una nova constituci en un plebiscit qestionat per diversos organismes internacionals. La crisi econmica de 1982 produ una `serie de protestes contra el govern i el seu model econmic. El 1985, l'economia es recuper en el Segon Miracle, i la privatitzaci de la majoria de les empreses estatals i la reducci de les despeses socials. Tot i l'explosiu creixement econmic, la pobresa i la desigualtat augmentaren. 

A finals de la dcada de 1980, Pinochet decid iniciar el procs de retorn a la democrcia que culmin amb el Plebiscit Nacional del 5 d'octubre, 1988, i la victria del "No" a la continuaci del seu govern amb el 56% dels vots. Pinochet deix el poder l'11 de mar, 1990, i Patricio Aylwin assumeix el poder com el primer president del perode de Transici a la democrcia. El seu successor Eduardo Frei Ruiz-Table assumeix el poder. Ambds governs es caracteritzaren pel creixement econmic sostingut i l'obertura del mercat xil a l'exterior. Al final de la seva administraci, tanmateix, es produ una nova crisi econmica. La detenci de Pinochet a Londres aviv les diferncies poltiques entre els opositors i els adherents. En les eleccions de 1999, Ricardo Lagos assumeix el poder com el tercer president de la Concentraci de Partits per la Democrcia, enmig d'un ambient econmic inestable. El 2006, Michelle Bachelet, la quarta presidenta de la Concentraci, assumeix el poder, la primera dona a ser elegida per a aquest crrec poltic.

Notes i referncies.


Enllaos externs.

Govern de Xile. ;
Ministeri de l'Interior. ;
Centre Catal de Santiago de Xile. ;


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11396" title="Artur Mas i Gavarr" nonfiltered="910" processed="904" dbindex="5916">


Artur Mas i Gavarr (Barcelona, 1956), president de la federaci de Convergncia i Uni i secretari general de Convergncia Democrtica de Catalunya, s l'actual Cap de l'Oposici des del maig de 2004. Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003. 

Llicenciat en Econmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i s diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.

Aquest ltim any va sser nomenat conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, crrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.

El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, crrec que va ostentar fins el desembre de 2003. 

El 2003 la federaci de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, per va quedar a la oposici a causa de la formaci del pacte tripartit.

El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposici pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.

L'any 2006 es torn a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, per, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC, ICV i ERC, va quedar excls de nou de la presidncia.

El 20 de novembre de 2007 pronuncia la conferncia El catalanisme, energia i esperana per a un pas millor, on exposa les lnies per l'anomenada refundaci del catalanisme.









 

 Enllaos externs .

 Pgina oficial d'Artur Mas;
 Videobloc oficial d'Artur Mas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11398" title="Josep Bargall i Valls" nonfiltered="911" processed="905" dbindex="5917">


Josep Bargall i Valls (Torredembarra, 1958) s l'actual president de l'Institut Ramon Llull (des del 13 de desembre de 2006). Va ser conseller d'Ensenyament des del 20 de desembre de 2003 fins el 20 de febrer de 2004, quan va ser nomenat conseller en cap, crrec que des del 17 de mar de 2005 es coneix com a "Conseller Primer" i que va ocupar fins l'11 de maig de 2006.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya l'any 1995.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya d'aquesta formaci des de 1992 fins l'any 2003. En la darrera legislatura va ser portaveu adjunt del grup d'Esquerra.

Entre altres crrecs institucionals, ha estat primer tinent alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra (1999-2003) i, durant el segon semestre de 2003, vicepresident del Consell Comarcal del Tarragons.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11401" title="Escut de les Garrigues" nonfiltered="912" processed="906" dbindex="5918">


L'escut oficial de les Garrigues t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un ram d'olivera d'or fruitat de sable, en pal; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de maig de 1993.

L'olivera s el principal recurs agrcola de la comarca; l'oli de les Garrigues t una denominaci d'origen protegida que n'avala la qualitat. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11403" title="Bandera de les Garrigues" nonfiltered="913" processed="907" dbindex="5919">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg,  de sinople, un ram d'olivera d'or fruitat de sable, en banda; la bordura componada d'or i de gules.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de maig de 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11408" title="Rovell" nonfiltered="914" processed="908" dbindex="5920">



El rovell, esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus,  del llat lactarius: que t llet; sanguifluus: que raja sang.), s un bolet de la famlia de les russulcies, dels ms apreciats gastronmicament. Sovint s'anomena rovell un altre bolet del mateix gnere: el pinetell (Lactarius deliciosus), tamb molt apreciat gastronmicament. Alhora a vegades tamb es diu pinetell a aquest bolet. Ambdos sn, sens dubte, els bolets de bosc comestibles ms coneguts a Catalunya.

No s'han de confondre amb la lletraga, esclata-sang de llet o lleterola (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovell per ms petit i amb un color ms clar i que quan es trenca en surt llet blanca.

El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de lquid de color vins que podria semblar sang o xid (rovell) que en poc temps es torna de color verds. D'aqu el nom amb que se'l coneix. Els bolets ms joves tenen el barret convex, per a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les lmines sn fines, atapedes i decurrents pel peu. El ltex, si se n'han menjat forces, pot acolorir l'orina per no t cap efecte nociu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Es fa en pinedes sobretot a la regi mediterrnia, mentre que el pinetell s fa a tota Europa. Vol la calor i s propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent ms rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus s ms freqent a terra baixa i a les obagues. La dependncia que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) s total perqu el seu sistema radicular amb una ramificaci fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Les rovelloneres sn llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Quan el bolet ha estat envat pel parsit Hypomyces lateritius i quedat desprovet de lmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovell.

Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovell:
Rovell de cabra (Lactarius torminosus);
Rovell de roure;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11413" title="Escut del Maresme" nonfiltered="915" processed="909" dbindex="5921">


L'escut oficial del Maresme t el segent blasonament:

Escut caironat truncat ondat: 1r. d'argent; 2n. d'atzur, 2 faixes ondades d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de desembre de 1995.

Armes parlants: les ondes representen el mar i fan allusi al nom de la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11418" title="Escut d'Osona" nonfiltered="916" processed="910" dbindex="5922">


L'escut oficial d'Osona t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de novembre de 1995.

La figura de l'escut s una reproducci de la que es podia veure al revers d'una moneda ibrica dels ausetans (s. IV, III i II aC) encunyada a Osona. Portava a l'anvers el perfil del cap d'un jove acompanyat d'un smbol, sovint un porc senglar, i en el revers un genet que porta una palma i a sota la llegenda en escriptura ibrica AUSESKEN: dels ausetans.

La bordura simbolitza els quatre pals de l'escut de Catalunya. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11419" title="Bandera d'Osona" nonfiltered="917" processed="911" dbindex="5923">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de sinople, un jove, nu, portant sobre l'espatlla una palma, sobre un cavall corrent, tot d'or; la bordura componada d'or i de gules.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de novembre de 1995.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11424" title="Escut del Pallars Sobir" nonfiltered="918" processed="912" dbindex="5924">


L'escut oficial del Pallars Sobir t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 3 palles d'or posades en banda; bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 28 d'abril del 1989.

La comarca ha agafat com a smbol les tres palles d'or sobre camper de gules de les armes parlants dels comtes de Pallars. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11427" title="Bandera del Pallars Sobir" nonfiltered="919" processed="913" dbindex="5925">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de gules, 3 palles d'or posades en banda; bordura componada d'or i de gules.

Histria.
Va ser aprovat el 28 d'abril del 1989.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11432" title="Escut de la Ribera d'Ebre" nonfiltered="920" processed="914" dbindex="5926">


L'escut oficial de la Ribera d'Ebre t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una faixa ondada d'atzur ribetada d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre del 1989.

La faixa ondada d'atzur simbolitza el riu Ebre en el seu pas per la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11435" title="Escut del Segri" nonfiltered="921" processed="915" dbindex="5927">


L'escut oficial del Segri t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un sol d'or sinistrat acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de gener del 1991.

La faixa ondada alludeix al riu Segre, que dna nom a la comarca; el sol est representat ponent-se, en referncia parlant a les Terres de Ponent, la capital de les quals s Lleida, el cap de la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11436" title="Bandera del Segri" nonfiltered="922" processed="916" dbindex="5928">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de sinople, un sol d'or sinistrat acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'argent; la bordura componada d'or i de gules.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de gener del 1991.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11439" title="Escut de l'Urgell" nonfiltered="923" processed="917" dbindex="5929">


L'escut oficial de l'Urgell t el segent blasonament:

Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot un pal ondat de sinople; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de gener del 1990.

L'escacat d'or i de sable sn les armes de l'antic comtat d'Urgell, que s'estenia per la comarca i ms enll. El pal ondat s un senyal distintiu per diferenciar-lo d'altres escuts comarcals amb les mateixes armes dels comtes d'Urgell, com la Noguera, el Pla d'Urgell o l'Alt Urgell, i es pot referir als rius que travessen la comarca, com el Si o el Corb. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11440" title="Bandera de l'Urgell" nonfiltered="924" processed="918" dbindex="5930">


La bandera oficial de la comarca de l'Urgell t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot un pal ondat de sinople; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca.

L'escacat negre i groc sn les armes tradicionals del Comtat d'Urgell. La bordura identifica les banderes comarcals de Catalunya. La franja verda ondada representa el Canal d'Urgell que rega tota la comarca.

Est relacionada, pels escacs d'Urgell, amb les banderes comarcals de la Noguera i el Pla d'Urgell, i amb les banderes municipals de Ribera d'Urgellet i Olius.

Va ser aprovat el 18 de maig del 1993.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11448" title="Bandera de Barcelona" nonfiltered="925" processed="919" dbindex="5931">

La bandera de Barcelona s l'ensenya que identifica actualment l'Ajuntament de Barcelona i per extensi a la ciutadania barcelonina. El seu blasonament es remunta com a mnim des del segle XVI. Aquesta ha patit diverses modificacions les darreres no exemptes de controvrsia. 

Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, 1r i 4t quarters, d'argent, una creu plena de gules; 2n i 3r d'or, quatre pals de gules.

Histria.
La Bandera de Santa Eullia fou la bandera de la ciutat de Barcelona des del segle XV o XVI.

Des de l'edat mitjana, la bandera de la ciutat era la tradicional bandera quarterada de creus i pals, la qual era l'estendard enarborat per la host de Barcelona per encapalar les mobilitzacions armades ofensives o defensives de la ciutat.

Sembla que entre els segle XV i XVI la Bandera de Santa Eullia substitu la tradicional bandera quarterada com a bandera de Barcelona, integrant el tradicional escut quarterat de la ciutat com un element ms de la bandera.

A partir d'aleshores doncs, fou la Bandera de Santa Eullia la que presid les mobilitzacions militars de la Coronela de Barcelona i la que va liderar les tropes en la Batalla de Montjuc de 1641, en la que es va mobilitzar el Ter de Santa Eullia, en la Batalla de Montjuc de 1706, i en la Batalla de l'11 de setembre de 1714.

El blasonament actual va aparixer per primera vegada el 1329. El 1335, Pere III el Cerimonis va donar perms al Consell de Cent a utilitzar el seu senyal reial (els quatre pals). Tot i que el 1344 ja s'havien fixat els pals en 4 per decret, el nombre va oscillar llargament entre els 4 i els 2 pals. El 1996 el ple de l'ajuntament de Barcelona va decidir d'optar per un model de bandera blas ahistric, que gener un contencis amb la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria, que va guanyar al 2004. La versi histrica de quatre pals per quarter s actualment la versi emprada.

 Banderes del perode 1996-2004 .


 Vegeu tamb .
 Escut de Barcelona;

 Enllaos externs .
 Bandera de Santa Eullia - www.11setembre1714.org;
  Sebasti Herreros i Ag, La Bandera de Barcelona 1991-2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11450" title="Llista d'elements per smbol" nonfiltered="926" processed="920" dbindex="5932">
Llista d'elements qumics ordenats alfabticament segons el seu smbol











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11452" title="Valncia (qumica)" nonfiltered="927" processed="921" dbindex="5933">
Es defineix com a valncia d'un tom el nombre d'toms d'hidrogen que poden enllaar-se amb un tom d'aquest o ser substituts per ell. La valncia s un concepte senzill per a racionalitzar les proporcions de reactius que es consumeixen en una reacci qumica (la estequiometria), o les proporcions d'elements que es troben en un compost qumic.
 
Un concepte relacionat, per una mica ms avanat, s el d'estat d'oxidaci.

A continuaci trobareu el llistat d'elements ms comuns amb la seva valncia. La valncia s'indica amb nmeros romans.

 Valncia I: .
H - Hidrgen

Li - Liti

Na - Sodi

K - Potassi

Cs - Cesi

Fr - Franci

F - Fluor

Ag - Plata

Rb - rubidi

 Valncia II: .
Be - Berilli

Mg - Magnesi

Ca - Calci

Sr - Estronci

Ba - Bari

Ra - Radi

O - Oxigen

Zn - Zinc

Cd - Cadmi

 Valncia III: .
B - Bor

Al - Alumini

 Valncia IV: .
C - Carboni (*)

Si - Silici

 Valncia III i V: .
N - Nitrogen

P - Fsfor

As - Arsnic

Sb - Antimoni

Bi - Bismut

 Valncia II , IV i VI: .
S - Sofre

Se - Seleni

Te - Telluri

 Valncia I , III , V i VII: .
Cl - Clor

Br - Brom

 Valncia II i III: .
Fe - Ferro

Ni - Nquel

Co - Cobalt

 Valncia I , II: .
Cu - Coure

Hg - Mercuri

 Valncia II, IV: .
Pd - Pal.ladi

Pt - Plat

Ge - Germani

Sn - Estany

Pb - Plom

 Valncia I i III: .
Au - Or

 Valncia II , III i VI: .
Cr - Crom

 Valncia II , III , IV , VI i VII: .
Mn - Mangans

 (*)NOTA .
El Carboni (C) actua amb valncia IV per el podem trobar tamb en valncia II en un nic cas: el compost CO.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11459" title="Proti" nonfiltered="928" processed="922" dbindex="5934">




El proti, o 1H, s un tom de l'element hidrogen. s l'istop ms com de l'hidrogen. s estable. Est compost d'un nic electr amb crrega negativa voltant el nucli, amb una sola crrega positiva, de l'tom d'hidrogen. A diferncia de la resta d'elements qumics, els istops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera especfica: aix es parla de proti (H), fent referncia a l'istop ms com, compost per un sol prot; de deuteri , istop que cont un prot, i un neutr; o de triti, que t un neutr ms que el deuteri. El nucli de l'hidrogen-1 noms t un nic prot. Tamb pot contenir un o ms neutrons (en aquest cas parlarem de deuteri, triti, o altres istops). L'electr est lligat al nucli per la fora de Coulomb.

L'tom d'hidrogen t una significaci especial en mecnica quntica i teoria de camps quntics com a un sistema fsic que forma un problema de dos cossos simple en el que ha produt moltes solucions simples analtiques en forma tancada.

L'any 1913, Niels Bohr obtingu les freqncies espectrals de l'tom d'hidrogen desprs de fer una srie de suposicions simplificadores. Aquestes suposicions no eren completament correctes, per donaren per resposta l'energia correcta (vegeu: El Model de Bohr). Els resultats de Bohr per les freqncies i els valors de les energies subjacents fou confirmat per a completa anlisi mecnica-quntica que usa l'equaci de Schrdinger, com es mostra en el bienni 1925/26. La soluci de l'equaci de Schrdinger per l'hidrogen s analtica. A partir d'aquesta soluci, es poden calcular els nivells d'energia de l'hidrogen i per tant les freqncies de les lnies espectrals de l'hidrogen. La soluci de l'equaci de Schrdinger va ms enll que el model de Bohr de totes maneres, perqu proporciona la forma de la funci d'ona ( rbita ) de l'electr per els diferents estats mecnics quntics possibles per tant explica el carcter anisotrpic dels lligams atmics.

L'equaci de Schrdinger tamb s'aplica a toms ms complicats i molcules, de totes maneres, en la majoria d'aquests casos la soluci no s analtica i o b s necessari fer clculs amb un ordinador, o b assumir solucions simplificades.

La soluci de l'equaci de Schrdinger: revisi dels resultats.

La soluci de l'equaci de Schrdinger per l'tom d'hidrogen parteix del fet de qu el potencial de Coulomb produt pel nucli s isotrpic (s radialment simtric en l'espai i noms depn de la distncia al nucli). De totes maneres les funcions prpies de l'energia (els  orbitals ) no sn necessriament isotrpiques per elles mateixes, La seva dependncia de les coordenades angulars depn completament i en la seva generalitat de la isotropia del potencial subjacent: Els estats propis del hamiltoni (=energia dels estats propis) poden ser escollits com a estats propis simultanis de l'operador de moment angular.

Aix correspon al fet de qu el moment angular es conserva en el moviment orbital de l'electr en torn al nucli. Per consegent, l'energia dels estats propis pot ser classificada segons dos nombres quntics de moment angular, l i m (nombres enters). El nombre quntic del  moment angular  l = 0, 1, 2, ... determina la magnitud del moment angular. El nombre quntic  magntic  m =  l, .., +l determina la projecci del moment angular sobre un l'eix z (escollit arbitrriament).

Per afegiment a les expressions matemtiques pel moment angular i la projecci del moment angular de funcions d'ona, es pot trobar una expressi per la dependncia radial de les funcions d'ona. s noms aqu que els detalls de potencial de Coulomb 1/r entren (portant als polinomials de Laguerre en r). Aix porta a un tercer nombre quntic, el nombre quntic principal n = 1, 2, 3, ... El nombre quntic principal de l'hidrogen est relacionat amb l'energia total de l'tom.

El valor mxim del nombre quntic del moment angular est limitat pel nombre quntic principal: noms pot arribar fins a n   1, i. e. 1 = 0, 1, ..., n   1.

A causa de la conservaci del moment angular, els estats del mateix l per diferent m t la mateix energia (aix s vlid per tots els problemes amb simetria rotacional). A ms a ms, per l'tom d'hidrogen, els estats del mateix n per diferent l sn tamb degenerats (aix s, poden tenir la mateixa energia). De totes maneres aix s una propietat especfica de l'hidrogen i no es manifesta en els toms ms complicats que tenen un potencial (efectiu) diferent de la forma 1/r (a causa de la presncia dels electrons interiors que apantallen el potencial del nucli).

Tenint en compte l'espn de l'electr afegit al darrer nombre quntic, la projecci del moment angular de l'espn de l'electr al llarg de l'eix z, pot prendre dos valors.

Per tant, qualsevol estat propi de l'electr en l'tom d'hidrogen es pot descriure per quatre nombres quntics. D'acord amb les normes usuals de la mecnica quntica, l'estat real de l'electr pot ser qualsevol superposici d'aquests estats. Aix explica tamb perqu l'elecci de l'eix z per la quantitzaci direccional del vector del moment angular s insignificant: Un orbital dat l i m' obtingut per un altre eix z' preferit pot sempre ser representat com a superposici apropiada dels diferents estats de diferents m (per el mateix l) que han estat obtinguts per z.

Sumari matemtic dels estats propis de l'tom d'hidrogen.



Els nivells d'energia de l'hidrogen, incloent l'estructura fina venen donats per

;

on

 s la constant d'estructura fina;
j s un enter que s el valor propi del moment angular;
El valor de -13,6 eV pot ser trobat de simple model de Bohr, i est relacionat amb la massa, m, i la crrega de l'electr, q:
;
incls de forma ms elegant est connectat amb la constant d'estructura fina
;

Funci d'ona.

La funci d'ona de posici normalitzada, donada en coordenades esfriques s:
;

on:

;
 s el radi de Bohr.
 sn els polinomials de Laguerre generalitzats de grau n-l-1.
 s un harmnic esfric.

Moment angular.

Els valors propis de l'operador de moment angular:
 ;
 ;

Visualitzant els orbital de l'electr de l'hidrogen.


La imatge de le dreta mostra els primers orbitals de l'tom de l'hidrogen (funcions prpies d'energia). Sn representacions de la densitat de probabilitat que han estar codificades per colors (negre=zero densitat, blanc=mxima densitat). El nombre quntic de moment angular l es mostra a cada columna, usant el codi de lletres usual en espectroscpia ("s" significa l = 0; "p": l = 1; "d": l = 2). El nombre quntic principal n (=1, 2, 3, ...) est marcat a la dreta de cada filera. Per tots el dibuixos el nombre quntic magntic m ha estat posat a 0, i el pla de la secci s el pla- xz (z s l'eix vertical). La densitat de probabilitat en un espai de tres dimensions es pot obtenir rotant la imatge mostrada aqu al voltant de l'eix- z. 

Lestat fonamental, s a dir, l'estat de ms baixa energia, en el que l'electr es troba usualment, s el primer, el "1s" estat (n = 1, l = 0).

Es pot aconseguir  (fins als nombres n i l ms alts).

s de destacar el nombre de lnies negres que es produeixen en cada fila, per no en el primer orbital. Aix sn  lnies nodals  (que sn realment superfcies nodals  en tres dimensions). El seu nombre total s sempre igual a n-1, que s la suma del nombre de nodes radials (igual a n-l-1) i el nombre de nodes angular (igual a l).

Ms enll de la soluci de Schrndinger.

Hi ha molts d'efectes importats que no han s'han tingut en compte per l'equaci de Schrdinger i que sn responsables de certes petites per mesurables desviacions de les lnies espectrals reals respecte a les prediccions.

Si b la rapidesa de l'electr a l'hidrogen s noms 1/137 de la rapidesa de la llum hi ha un augment del moment de l'electr que no s completament lineal amb la velocitat, com es prediu per la relativitat especial. La massa relativista de l'electr es pot dir que augmenta. Com que la longitud d'ona de l'electr es determina pel seu moment, els orbitals que contenen electrons que abasten altes rapideses mostren contraccions diferencials a causa d'una longitud d'ona ms curta. Per elements amb nombre atmic Z ms elevat, aquest efecte s ms pronunciat, i especialment pels electrons s, que es mouen a velocitats relativistes ja que es fan endins els electrons que apantallen el nucli dels toms de Z elevat. Aquesta massa relativista posada en marxa pels electrons causa una contracci dels orbitals 6s relativa als orbitals 5d (en comparaci als corresponents electrons s i d dels elements ms lleugers en la mateixa columna de la taula peridica); aix dona per resultat que els electrons de valncia 6s esdevenen d'energia menor. Exemples de resultats fsics significatius d'aquest efecte poden ser la baixa temperatura de fusi del mercuri (que s el resultat de qu els electrons 6s no que estan disponibles per fer slid el metall) i el color daurat de l'or i del cesi (per causa de l'angosta transici de l'energia dels 6s als 5d fins el punt que la llum visible s absorbida). Vegeu  i ).

Incls quan no hi ha un camp magntic extern, en el sistema inercial de l'electr que es mou, el camp electromagntic del nucli t un component magntic. L'espn de l'electr t un moment magntic associat que interacciona amb el camp magntic. Aquest efecte s'explica tamb per la relativitat especial, i porta a l'anomenat acoblament espn-rbita, aix s, una interacci entre els moviments orbitals de l'electr voltant el nucli, i el seu espn.

Aquests dos fets (i altres) han estat incorporats per l'equaci de Dirac, 	amb prediccions molt prximes als resultats dels experiments. Tamb l'equaci de Dirac pot ser resolta analticament en el cas especial del sistema de dos cossos, com en el cas de l'tom d'hidrogen. Els estats quntics de la soluci resultant ara poden ser classificats pel nombre de moment angular total j (que prov de l'acoblament entre l'espn de l'electr i el moment angular orbital). Els estats del mateix j i el mateix n sn encara degenerats.

 Hi ha sempre les fluctuacions del buit del camp electromagntic, d'acord amb la mecnica quntica. Degut en aquestes fluctuacions de degeneraci entre estats del mateix j per diferent l s eliminat, donant-los energies lleugerament diferents. Aix ha est demostrat en el fams experiment de Lamb-Retherford i fou el punt de comenament del desenvolupament de la teoria de l'electrodinmica quntica (que s capa de tractar amb aquestes fluctuacions del buit i utilitza els famosos diagrames de Feynman per fer aproximacions usant la teoria pertorbativa). Aquest efecte s'anomena avui desplaament de Lamb.

Per aquest desenvolupaments, s essencial que la soluci de l'equaci de Dirac per l'tom d'hidrogen pugui donar resultats exactes, car qualsevol desviaci experimental observada hauria de ser presa com a un senyal seris de fallada de la teoria.

A causa de l'alta precisi de la teoria tamb es necessita una alta precisi dels experiments, que usen una pinta de freqncia. 

Vegeu.
Hidrogen;
mecnica quntica;
Qmica quntica;
Teoria dels camps quntics;
Estat quntic;
Justificaci terica i experimental de l'equaci de Schrdinger;



Referncies.

Section 4.2 deals with the hydrogen atom specifically, but all of Chapter 4 is relevant.


Enllaos externs.
L'espectre de l'tom d'hidrogen ;
El model de Bohr ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11462" title="Das" nonfiltered="929" processed="923" dbindex="5935">

Das s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. La seva poblaci ha augmentat molt els darrers anys, especialment per l'arribada de persones que installen al poble la seva segons residncia.

La fortificaci de la Torreta data de l'poca romana. A ms, hi ha un assentament prehistric. Al segle X, Das, en els documents escrits en llat, era anomenat Villa Adatio.

Al sud del municipi (i a la part ms alta del mateix) hi ha situada part de l'estaci d'esqu de Masella. 







|}
 Economia .
L'agricultura i la ramaderia, principalment bovina, era la base de la seva economia fins que l'estaci d'esqu de la Masella ha fet de Das un centre important turstic residencial.
 Demografia .

 Llocs d'inters .
Esglsia de Sant Lloren. Neogtic;
Esglsia de Santa Maria de Mosoll. Romnic;
Esglsia de Sant Iscle i Sant Victria de Sanavastre. Romnic;
Esglsia de Sant Juli de Tartera. Romnic.
Museu Etnolgic de Das;
Pistes d'esqu de la Masella.
Festes.
A l'hivern la Festa petita de Das el dia 4 de desembre per Santa Brbara.
A l'estiu la Festa Major de Das el dia 10 i 11 d'agost per Sant Lloren.
Biliografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11463" title="Bolvir" nonfiltered="930" processed="924" dbindex="5936">

Bolvir s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Est situat a 1.148 m. d'altitud respecte el nivell del mar Mediterrani, molt a prop de la frontera francesa i sobre terrenys que corresponent a vessants de les estribacions pirenaiques, en una zona molt assolellada anomenada La Solana. Ms al sud, cap el riu Segre i en terrenys ms suaus, radica un altre petita part del municipi anomenada Talltorta. A ms a ms hi predominen les segones residncies amb acabats de pedra i fusta.







|}

Llocs d'inters.
 Esglsia Parroquial de Santa Ceclia, d'estil romnic amb retaule gtic.
 Ermita del Remei;
Festivitats.
 15 de maig- Festa Major de Sant Isidre;
 24 de juny- Aplec del Remei;


 Demografia .


 Enllaos externs .
Web oficial del ajuntament.;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11464" title="Ger" nonfiltered="931" processed="925" dbindex="5937">


Ger (pronunciat ) s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

 Llocs d'inters .
Esglsia de Santa Coloma de Ger;
Esglsia de Santa Eugnia de Saga;
Esglsia de Sant Climent de Grixer;

Festa Local: 31 de desembre.









|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11465" title="Llvia" nonfiltered="932" processed="926" dbindex="5938">

Llvia s una vila i municipi de la Cerdanya. Administrativament s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la Comunitat autnoma de Catalunya. T la particularitat d'estar completament envoltat per l'actual territori francs (Catalunya del Nord) formant un enclavament.

El municipi est integrat, a ms de Llvia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita  mas de Travis  i el mas Jonquer. A ms, s'hi troba l'esglsia de Sant Guillem de la Prada.

 Geografia .




|}

La vila de Llvia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la vall de la Cerdanya. Est situada al peu del Tur del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. 

Est limitat pels termes de la Guingueta d'Ix  zona de Cldegues  i de Santa Llocaia  Serra de Concellabre , a migdia; d'Ur i d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, per tramuntana; i d'Estavar i de Sallagosa, a llevant.

El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llvia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i guet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, ms propera i situada a la petita vall d'Estaja, i de la font del Ferro, a la confluncia del torrent del Tud amb la riera de les Valls o de Targasona.

Al seu territori destaquen el Puig de Llvia (1.357,5 m)  tamb dit Tur del Castell , el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tud (1.403 m), a ms de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra prolongada en direcci al caos de Targasona i d'Angostrina, i sobresortint de la frtil plana que envolta la vila.


 Histria .
L'origen de la seva peculiar situaci es troba en el tractat dels Pirineus.

Noms que ha tingut la Vila de Llvia al llarg dels segles:

Cere / Ilibikain / Lybica / Lybisoca / (poca pre-romana);
Iulia Lybica (poca romana);
Castrum Libyae (s. VII);
Medinet el Bab de la porta (poca rab);
Libia (s. IX - XVI);
Llvia (actualment);

Prehistria.
Llvia s documentalment l'agrupaci humana ms antiga de la Cerdanya.
La primera ocupaci del territori correspon a la fi de l'edat del bronze, localitzada tant a dalt del castell com a rampeu. La poblaci indgena reb les influncies del mn ibric i poc temps desprs, cap al darrer quart del segle I aC, la colonitzaci romana.
S ha especulat amb que la poblaci anomenada Brachile, capital dels karretans, ceretans o ceretes, podia haver estat la Llvia preromana.

Ocupaci Romana.

Com a conseqncia de la II Guerra Pnica, l'rea catalana va restar sota dominaci romana cap al 200 aC. Els romans varen avanar vers la Cerdanya a travs de la vall del Tet (Conflent i Rossell), procedents de Narbona.

Els romans van construir la Strata Confletana que perllongaren cap a Lleida seguint el curs del Segre. A aquest tram se'l va anomenar Strata Ceretana i data del 250 aC, aproximadament.
Els romans no van poder ocupar amb molta facilitat els territoris controlats pels ceretans, ja que aquests hi van oposar resistncia. En una data tan tardana com l'any 50 aC, el general Caius Fabius va expulsar del Pirineu oriental als seguidors de Pompeu, que s'hi havia establert i rebut suport local. Cap al 39 aC, Domicius Calvinus, tractava de pacificar els natius, ja que 200 anys de romanitzaci no havien estat suficients.

Els romans van fortificar un castrum (campament rom) a Iulia Lybica, l'actual Llvia, amb la qual cosa esdevingu la capital de la Cerdanya durant molts segles i rivalitz en importncia amb la Seu d'Urgell. s poc probable que Iulia Lybica fos de fundaci exclusivament romana i molt ms probable que ja hi hagus aqu un nucli de poblaci ceretana fora antic i d'una certa importncia.
La fundaci o l'elecci de l'indret no s casual. Iulia Lybica es trobava a un tur molt estratgic, que servia per vigilar els passos del port del Pimorent a travs de la vall del Querol, el pas del Coll de la Perxa i era un bon punt d'observaci dels passos de Toses i del Pends. Tanmateix, molt a prop de Llvia s'hi trobaven aquae calidae (fonts termals), que encara es conserven a Dorres i a altres punts de les rodalies, a les quals els romans eren molt afeccionats.

Segons l'historiador Ptolomeu, Iulia Lybica va ser un nom concedit per Juli Csar al poble que probablement hi havia a Llvia abans de l'ocupaci romana i que probablement s'anomenava Kerre o Ker.

La presncia romana a Llvia no noms s documental, ja que s'han trobat moltes restes d'origen rom: mosaics, cermiques, denaris (monedes), restes d'edificacions, murs, etc.

La probable concessi del ttol de municipi per part de l'emperador Juli Csar  i d'aqu, possiblement, el seu nom de Iulia Lybica  i el fet d'erigir-se en capital s reflex de la seva importncia en el marc pirinenc. Juli Csar tamb li atorg el dret llat, privilegi que es concedia a poques ciutats i que feia que Iulia Lybica estigus regida per les mateixes lleis que Roma i no es tracts com una simple possessi conquerida. s a dir, el dret rom i la ciutadania.

L any 116 fou destruda per una rebelli i ms tard repoblada sota l'Emperador Adri, qui envi una colnia per restaurar el nucli de poblaci sota la seva protecci.

poca Visigtica.
El rei visigot Wamba (Toledo), va haver de sufocar l'aixecament del Duc de Pau (a Narbona), per la qual cosa envi exrcits a travs de la strata ceretana des d'Ilerda (Lleida) fins a Iulia Lybica, lloc on el bisbe de la Seu: Jacint  que s'havia fortificat al castell de Llvia  hi va oposar resistncia.

Finalment, fou derrotat juntament amb el general god Araujiste.

La influncia visigoda a la Cerdanya no va ser pas massa forta, ja que la romanitzaci, que tant va costar d'imposar-se, un cop establerta va esborrar tot rastre de la cultura anterior i amb aix va deixar una petjada molt difcil d'esborrar, si b es va mantenir un substrat pre-rom que va tornar a reaparixer amb moderaci quan el domini rom va decaure.

poca Musulmana.
L'any 720, desprs de la invasi sarrana de la pennsula ibrica, la Cerdanya va restar sota domini musulm, no abans d'importants vessaments de sang.

El vali o governador musulm Munusa va fortificar el castrum libyae cap el 731 i all hi passava molt de temps.

Segons conta la llegenda, el govern de Munusa es va caracteritzar per un domini molt dur fins que es va enamorar de Lampgia, filla del duc d'Aquitnia. Varen viure en pau i tranquilitat a Llvia. Munusa es va convertir al cristianisme i va fer construir una ermita. Aix va arribar a odes de l'emir de Crdova: Abd-al-Rahman I, qui va enviar un exrcit que ho va arrasar tot al seu pas al llarg del Segre fins a Llvia.

Munusa i Lampgia van poder escapar fins els boscos d'Odell, a la Perxa. All, hi amagaren la imatge de la Verge que s'havien endut per tal que no la destruissin. Finalment, Munusa va ser capturat i decaptitat, mentre que Lampgia va ser portada a Abd-el-Rahman, qui s'enamor d'ella.

La realitat histrica no s ben b aquesta. Cap el 731, el dereber Munusa, vali de Septimnia, d'acord amb el Duc cristi Eudes d'Aquitnia, es va rebellar contra els rabs de Crdoba. Va lluitar en contra dels seus germans islmics de Cerdanya i va perseguir als cristians aliats amb els rabs, fent cremar a la foguera a Nambad, bisbe de la Seu d'Urgell. Munusa va ser derrotat a Llvia pel vali cordobs Abd-el-Rahman ibn 'Abd-Allah al Gafiqi, que va proseguir la seva ofensiva fins a Poitiers, on va ser derrotat pel fams Carles Martel l'any 732. Aquest va ser el punt on els musulmans van ser derrotats i on va comenar la reconquesta dels francs. La Septimnia i el Rossell van ser alliberats dels musulmans cap al 759.

Edat Moderna.
Mancada Llvia del seu castell, va ser posada immediatament sota protecci reial ("Lloc Reial"), essent regida per un Alcalde i un Conseller Municipal, si b aquest sistema no va ser plenament estable fins el segle XVI. Per a l'elecci dels crrecs pblics s'instaur un sistema d'insaculaci l'any 1574.

A la segona meitat del segle XVI es van recollir els antics privilegis al Llibre Ferrat, al qual se li afegiren alguns textos el 1579 i uns altres ms al segle XVII.

El 1528, l'emperador Carles V va concedir a Llvia el ttol de Vila. Potser aquest va ser el ttol ms determinant de tota la histria de Llvia, ja que va ser el que van fer servir els lliviencs un segle ms tard, amb el Tractat dels Pirineus a la m per oposar-se a formar part de Frana.

El fet ms destacat, per, d'aquesta Era per a Llvia va ser el Tractat dels Pirineus. Entre el 1659 i el 1660 i en el marc del Tractat dels Pirineus, els francesos, aconseguiren tot el Rossell, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Per a aquesta comarca, la discussi fou llarga, ja que tots hi tenien presents els avantatges estratgics que comportava la seva possessi, per la qual cosa hi hagu fora discusions entre els comissionats espanyols i francesos. Els darrers arribaren a acceptar de deixar Bellver a Espanya i fins i tot Puigcerd, mentre es garantiren l'annexi de 33 pobles cerdans, dels quals se salv Llvia, de formar-ne part, en allegar Miquel de Salb i de Vallgornera, comissionat espanyol, que el tractat parlava de villages o "pobles" i que Llvia no era altra cosa que una "Vila" i, per tant, no podia formar part de la zona segregada.

Els francesos, per, pogueren marcar un nou "gol" en introduir-hi una darrera clusula: mai ms no podria fortificar-se aquesta poblaci, cosa que fou mig autojustificada pel Consell d'Arag en argumentar que els francesos no retindran Llvia i, per tant, la condici de no fortificar Llvia no era important ja que s havia comenat la fortificaci de Puigcerd. A canvi, el cam que uniria Llvia de Puigcerd seria el cam reial, lliure de peatge.

El Tractat de Llvia (1660) va ser l'acord complementari que en consumava la separaci. Fins al 1716 va pertnyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerd, excepte en el perode 1812-13, en qu fou del departament del Segre, francs. Per no s fins el 1868, sota el definitiu Tractat de Baiona, que s estableixen les fites que separen els territoris estatals de Frana i Espanya, amb els agregats de Gorguja i Cereja, aix com els camins que havia de seguir el bestiar per pasturar als comunals del Carlit i els drets de reg.

Cal tenir present que el concepte de sobirania estatal i el d'estat mateix no era el mateix a l'poca en qu es va signar el Tractat dels Pirineus que el que tenim des del segle XIX i, molt ms acusadament, des del segle XX. El canvi de sobirania dels municipis cerdans no va ser inicialment traumtica, ja que representava poc ms que passar de dependre d'un senyor a passar a dependre d'un altre. Per a partir de la Revoluci Francesa es detecta un canvi molt ms acusat. La llengua francesa s imposar com a nica oficial  tal com passa encara avui dia  i l'estat francs tractar d'esborrar tot rastre de l'antiga pertenyena a Catalunya. Tot i aix, els matrimonis mixtos entre cerdans d'un i l'altre costat de la ratlla han estat freqents sempre, a l'igual que molts propietaris que tenen camps i masies a un i altre costat, protegits pel mateix Tractat dels Pirineus.

Edat Contempornia.
Llvia s actualment un municipi de la provncia de Girona, i pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerd.

En els darrers segles, la poblaci ha estat canviant, oscillant entre els 700 i els 1.200 habitants, aproximadament, amb un mnim vers el 1940. Actualment, el municipi compta amb 903 habitants i la seva superfcie s de 12,84 Km .

La superfcie conreada representa al voltant del 60% del terme, i resulta ser la de major volum de la Baixa Cerdanya. A ms, quasi una tercera part s de regadiu. Hi predomina el conreu de patates per sobre del de cereals (quasi exclusivament blat), els prats i els farratges. Contrriament, la superfcie destinada a horta i fruiters  pereres  s molt reduda. T per mercat agrcola principal i rea comercial Puigcerd.

Al segle XIX hi hagu una important activitat txtil, amb diverses fbriques, aix com dos molins fariners i altres indstries. Actualment, a ms de l'agricultura, la poblaci viu del comer  rams de l'alimentaci i del vestit, sobretot  i de serveis en general, aix com de l'hoteleria.

Llocs d'inters.


 Farmcia Esteve de Llvia;
 El castell;
 L'esglsia parroquial;
 Torre Bernat de So;
 Creu de Toret;

El Barri Vell.

Podem passejar pel seu barri vell, declarat d'inters cultural, format per cases tpiques cerdanes, moltes d'elles restaurades.
Algunes d'elles sn de la tpica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau grantica, faana de pedra picada i balconades i porticons de fusta.

Al Barri Vell trobem tamb l'edifici de la Rectoria, l'Esglsia de la Mare de Du dels ngels, la Torre Bernat de So, la creu de Toret i el Museu de l'antiga Farmcia de Llvia.

Festes i activitats de projecci exterior.

Festa Major. Es celebra el 14 de febrer, dia de Sant Valent.

Festcat, Escola de la festa. T lloc la segona setmana completa del mes de juliol. Cursos i tallers sobre cultura d'arrel vehiculen els diferents mbits de la festa tradicional i popular dels Pasos Catalans, alhora que es complementen amb espectacles i activitats obertes a tota la poblaci i a la comarca, amb destacats artistes i tertulians.

Festival de msica de Llvia;

Hostaleria i Gastronomia.
Llvia s una poblaci amb una gran abundncia de restaurants, tant de qualitat com assequibles.

Pel que fa a l'allotjament, hi ha diversos hotels, apartahotels, hostals i fondes, a ms d'un alberg.

Esports.
Llvia disposa d'un Pavell Poliesportiu Municipal, un camp de futbol, una piscina municipal i un skatepark.
Els esports ms practicats entre els lliviencs sn el bsquet i el futbol. A l'estiu la piscina s'omple de turistes.

D'altra banda, al poble hi ha la Penya Barcelonista de Llvia.

Accessos.
N-152 des de Puigcerd i C.D. 68 francesa fins enllaar amb el segon tram de la N-152 dins el terme municipal de l'enclavament. (lliure circulaci, d'acord amb l'article 21 del Tractat de Lmits del 26-VI-1.866) ;
Accessos des de Llvia per la N-152 a les carreteres franceses d'Estavar-Font Romeu i Sallagosa.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Histria del Rossell ;
Patrimoni histric i artstic de Llvia;
Castell de Llvia ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11466" title="Riu de Cerdanya" nonfiltered="933" processed="927" dbindex="5939">


Riu de Cerdanya s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

Histria.
Antigament anomenat Riu de Pedra, formava part de l'antic municipi d'Urs i Riu. En la divisi provincial del 1833, l'antic municipi va resultar partit pel mig: Urs a la provncia de Girona i Riu a la provncia de Lleida. Va formar un municipi independent, amb el nom de Riu de Pends, fins que el 1973 va ser agregat a Bellver de Cerdanya. El 1997 se'n va segregar juntament amb el poble de Canals.

 Demografia .

El primer cens s del 1997 desprs de la desagregaci de Bellver de Cerdanya.

Referncies.


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11467" title="Puigcerd" nonfiltered="934" processed="928" dbindex="5940">


Puigcerd s la vila capital histrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a ms de ser cap del partit judicial de Puigcerd. Es troba a la provncia de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, La Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Histria.
La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Arag que va manar construir una ciutat sobre una muntanya  anomenada Cerd, va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuix, traspasant la capital de la Cerdanya des d'Ix. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. 
Als anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, el 1428 va tenir lloc un gran terratrmol que va destruir novament part de la ciutat. 
T un gran estany artificial que va donar la concessi per construir-ho el rei San I de Mallorca l'any 1310, el seu dest era per al regadiu de les terres del seu terme.

Economia.
La seva economia es basa en el turisme i en sector txtil. Disposa d'un aeroport esportiu. Els mercats hi sn multitudinaris. s un centre important d'esports nrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esqu a pocs quilmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i la Molina).

Llocs d'inters.

 Estany de Puigcerd.
 Torre del Campanar, del segle XII. Sn les restes d'una parrquia que fou destruda l'any 1936.
Esglsia de Sant Toms de Ventajola. Romnica.

Festivitats.
16-19 de juliol- Festa Major;
25 de juliol- Aplec de Sant Jaume;
Primer cap de setmana de novembre- fira de bestiar;


 Demografia .
Al llarg dels segles XIII i XIV es produ una eclosi demogrfica provocada per una economia en ala, fet que dugu la Vila a convertir-se en una de les principals de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El perode que avasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessi; per a partir del segle XVIII s'observa una recuperaci que perduraria fins a les primeres dcades del segle XIX. Desprs de la guerra civil espanyola s'observa una nova davallada. Els darrers anys la poblaci ha augmentat significativament lligat al fenomen de la construcci.










   

El 1857 incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.

 Poltica .










En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcci de Terra Lliure per forces policials espanyoles.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Puigcerd;
Pgina web de serveis;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11468" title="Prullans" nonfiltered="935" processed="929" dbindex="5941">
Per a la caseria de Tremp vegeu Prullans (Tremp).


Prullans s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. El patr s Sant Esteve.

Festa Local: 15 de gener.












|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11469" title="Meranges" nonfiltered="936" processed="930" dbindex="5942">

Meranges s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.




|}

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Serni de Meranges, d'estil romnic.

Festivitats.
 15 i 16 de juny: Festa Major;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11470" title="Guils de Cerdanya" nonfiltered="937" processed="931" dbindex="5943">

Guils de Cerdanya s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Acull dins el seu terme municipal l'estaci d'esqu nrdic de Guils Fontanera.

La festa local se celebra el 22 de gener.

Llocs d'inters.
Esglsia romnica de Sant Esteve de Guils.

 Demografia .





|}


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11471" title="Prats i Sansor" nonfiltered="938" processed="932" dbindex="5944">


Prats i Sansor s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, amb capital a Prats.






|}

 Demografia .

Llocs d'inters .
Esglsia  de Sant Serni. Romnica amb un campanar de doble espadanya;
Ermita de Sant Salvador de Predanies. Romnica.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11472" title="Fontanals de Cerdanya" nonfiltered="939" processed="933" dbindex="5945">

Fontanals de Cerdanya s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Es va formar com a fusi dels antics municipis de Queixans i d'Urtx. L'ajuntament est situat al nucli del Vilar d'Urtx.

 Demografia .










El primer cens s del 1970 desprs de la fusi de Queixans i d'Urtx i el Vilar. Les dades anterior sn la suma dels antics municipis.
 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Mart d'Urtx. Romnica.
 Esglsia de Sant Miquel de Soriguerola. Romnica del segle XI.
 Esglsia de Santa Eullia d'Estoll. Romnica. Consagrada pel bisbe Nantigis l'any 913.
Esglsia de Sant Esteve de les Pereres.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11473" title="Lles de Cerdanya" nonfiltered="940" processed="934" dbindex="5946">


Lles de Cerdanya (abans Lles) s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arnser.

Disposa de dues estacions d'esqu de fons: l'Estaci de Lles i l'Estaci d'Arnser.

 Demografia .








El 1553 incorpora Embret; el 1717, el Vilar de Lles i Viliella; el 1857, Coborriu de la Llosa i Travesseres; el 1970, Msser i Arnser.
 Llocs d'inters .
Esglsia de Sant Fructus de Msser . Romnica del segle XI-XII;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11474" title="Montell i Martinet" nonfiltered="941" processed="935" dbindex="5947">


Montell i Martinet s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, amb capital a Martinet i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vllec i Estana.

En les darreres eleccions municipals (maig de 2007), Esquerra Republicana de Catalunya-AM ha aconseguit 5 regidors i Convergncia i Uni  2. Abans s'aquests comicis, Convergncia era l'nic partit del consistori i el governava amb majoria absoluta (set regidors).

 Demografia .








El 1857 incorpora Bixec; el 1970, Vllec i Estana.

 Indrets d'inters .
Esglsia de Sant Gens de Montell;
Esglsia de Sant Mart de Vllec;
Santuari de Santa Maria de Bastanist;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11475" title="Isvol" nonfiltered="942" processed="936" dbindex="5948">

Isvol s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.





|}

 Demografia .

 Llocs d'inters .
Esglsia de Sant Miquel, romnica, a Isvol. ;
Esglsia de Santa Maria d'All. Romnica ;
Esglsia de Sant Pere d'Olopte. Romnica.
 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament.;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11476" title="Urs" nonfiltered="943" processed="937" dbindex="5949">

Urs (o, com es diu popularment i es va escriure de manera oficial als anys 30 del segle XX, Grus) s un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

 Entitats de poblaci .



|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11477" title="Vilada" nonfiltered="944" processed="938" dbindex="5950">

Vilada s un municipi de la comarca del Bergued. T uns 500 habitants.

Est documentat al segle IX com Villalata amb el significat de 'vila ampla'.

 Administraci .
Llista d'alcaldes:
Agost 2003-Agost 2005: Carme Cirera Artigas (PSC) ;
Agost 2005-Juny 2007: Ramon Comellas Serrat (Independent (PP)) ;
Des de juny de 2007: Pere Farre Capel (CiU);

 Observacions . 
L'actual alcalde de Vilada, Pere Farr i Capel, te interposats diversos recursos de tipus contencis per corrupci urbanstica i per amenaces de mort a l'ex-alcaldessa i actual regidora Carme Cirera. 
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11478" title="Bag" nonfiltered="945" processed="939" dbindex="5951">


Bag s un municipi de la comarca del Bergued. Histricament pertanyia a la Baronia de Pins.

La vila es troba a 20 km de Berga i a 28 km de Puigcerd, on es pot arribar a travs del Tnel del Cad (la boca sud del qual es troba a 6 km de Bag).

Al sud de Bag, a uns 2 km de distncia, es troba el barri de Terradelles (que forma part del municipi de Bag). 

Economia.

La seva  economia es centrava en la industria txtil i en la mineria durant els segles XVIII, XIX i XX, per la crisi d'aquests sectors ha orientat la seva economia al turisme rural i al turisme d'hivern atesa la seva situaci privilegiada en el Prepirineu, a prop d'importants installacions d'esports d'hivern a travs del tnel del Cad que dona pas cap a la comarca de la Cerdanya.

 Demografia .


Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Esteve gtica de Sant Esteve, del segle XV;
 Centre Medieval i dels Ctars (CMC) - Centre d'interpretaci del catarisme.
 Plaa Porxada de Galceran de Pins.
 Oficina central del Parc Natural del Cad-Moixer;
 Estaci d'esqu Coll de Pal;
 Santuari de la Mare de Du de Paller;
 Palau dels Pins;
 Pont de la Vila;

Festivitats.
 2n diumenge de febrer- Festa de l'Arrs;
 Juliol - Festes de la Baronia: Mercat artesanal medieval, Sopar Medieval, Visites nocturnes guiades, ...
 3 d'agost- Festa Major;
 Nit de Nadal- Festa de la Fia Faia;

 Enllaos externs .
Pgina de l'ajuntament de Bag ;
Pgina local sobre meteorologia ;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci sobre Bag;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11479" title="Borred" nonfiltered="946" processed="940" dbindex="5952">


Borred s un municipi de la comarca del Bergued, originat entorn de l'esglsia de Santa Maria, bastida el 856 i cedida al Monestir de Santa Maria de Ripoll per Guifr el Pils. 

Hi ha un servei d'autobusos que uneixen Borred amb Berga, Ripoll i d'altres poblacions venes.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Horari d'autobusos;
Fotografia;
Vista de Borred;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11480" title="Capolat" nonfiltered="947" processed="941" dbindex="5953">

Capolat s un municipi de la comarca del Bergued.

 (2004)





|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11481" title="Casserres" nonfiltered="948" processed="942" dbindex="5954">


Casserres s una vila i municipi de la comarca del Bergued.

Situat a 12 Km. de la capital de la comarca Berga, pel seu municipi passen les rieres de Clar i Merola i a la vora del seu terme el riu Llobregat. Agricultura de sec de cereals i patates. Ramaderia. 

Guifr el Pils va fortificar el seu castell, en l'any 798, anomenat Castrum Serris d'on li ve el nom a la poblaci de Casserres.

Llocs d'inters. 
 Esglsia parroquial de la Mare de Du dels ngels, originalment del segle XIV, t un retaule barroc de l'any 1704;
 Esglsia de Sant Pau de Casserres, del segle XII amb pintures murals conservades en el Museu Dioces de Solsona;
 Esglsia de l'Ametlla de Casserres, neogtica;
 Ermita de Sant Miquel de Fonogadell, romnica;
 Jaciment d'un poblat ibric (el Serrat dels Tres Hereus);




Masies.
La Sala de Fonollet;

Fills illustres.
 Valent Comellas i Santamaria (Casserres, 1861-Solsona, 1945), eclesistic, bisbe de Solsona;

 Demografia .
 (2005)



|}


 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11482" title="Cercs" nonfiltered="949" processed="943" dbindex="5955">


Cercs (antigament Pont de Rabent) s una vila i municipi de la comarca del Bergued a Catalunya. Situat al nord de la ciutat de Berga, s'estn des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la dreta del riu Llobregat i a la riba de l'embassament de Cercs. El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llat).

 Nuclis de poblaci .
 (2004)







 Histria .
Format antigament per un grup de cases disseminades i conegudes amb el nom de Pont de Rabent. s a partir de finals del segle XIX quan va comenar a crixer espectacularment a causa de l'auge de la indstria txtil i a l'explotaci del carb, que va fer aparixer en els anys 1910/1920 les colnies de cases prop de les mines, com Sant Corneli i Sant Josep. A mitjan segle XX es va comenar a construir la Rodonella. Sant Jordi s el nucli ms nou, es va inaugurar el 1976 quan el Monestir de Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per la construcci del pant de La Baells.

 Llocs d'inters .


 Sant Quirze de Pedret, esglsia preromnica del segle IX;
 Esglsia parroquial de Santa Maria de Cercs;
 Pont de Pedret. Pont gtic documentat l'any 1286;
 Capella de Sant Jordi, romnica;
 Santuari de la Mare de Deu de la Consolaci, d'estil barroc;
 Esglsia de Sant Corneli i Sant Cebri, del segle XI;
 Museu de les Mines de Cercs, inaugurat el 1999;


 Demografia .

El 1857 incorpora Pedret i Sant Salvador de Vedella; i el 1945, la Baells.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11483" title="Gironella" nonfiltered="950" processed="944" dbindex="5956">


Gironella s una vila i municipi de la comarca del Bergued, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sags i Puig-reig.

Segons indiquen algunes troballes en diferents excavacions, se suposa que el poblament de Gironella fou fora antic. En les ltimes realitzades es troben elements d'hbitat rom. Per excavacions fetes anteriorment ens posen al descobert signes de vida estable ms antics, com restes de cermica ibrica datada al segle III abans de Crist. La vila s'estn per les dues ribes del Llobregat. El nucli original, situat a la riba esquerra, s documentat des del 839. Durant l'edat mitjana fou centre de la baronia de Gironella, i, a partir de la Guerra de Successi, a causa de la seva collaboraci amb Felip V; del marquesat de Gironella. Fou incendiada durant la Primera Guerra Carlina. A partir de la segona meitat del s.XIX es desenvolup el que seria la base econmica de la vila fins a finals del s.XX: el sector txtil del cot, amb diverses colnies industrials com Cal Metre, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou o Cal Bassacs. Aquest desenvolupament fou el detonant del creixement que experiment el poble, construint a la riba dreta la part moderna de la vila. A finals del s.XX la vila sofr dos grans cops a nivell econmic: la crisi del txtil i la retirada del carrilet, eix de comunicaci amb Manresa i Barcelona.
Actualment la indstria no t un pes tan important en l'economia, ms dedicada als serveis (comer, construcci, i turisme rural), per mant indstries txtils i de planxisteria. El poble est ben comunicat, situat prop de la carretera C-16. A Gironella hi va a parar tamb la carretera C-154, que ve de Vic, probablement antic cam ral. 


 Demografia .

 (2007)





|}




 Folklore, costums i tradicions .




 Festa Major: se celebra el diumenge desprs del dia 16 d'agost, Sant Roc, patr de la vila.

 Fira de Sant Josep: s una mostra comercial amb especial mfasi en sectors automobilstics. Se celebra el diumenge desprs de Sant Josep (19 de mar);

 Fira de la Purssima: mostra d'artesania, embotits i productes naturals amb tast del plat de fira, el Blat de Moro escairat. Se celebra cada 8 de desembre.

 Ball de l'Almorratxa: segons Joan Amades al Costumari Catal, el ball de l'Almorratxa o ball de la Torratxa s una variant del ball cerd, tot i que possiblement la msica actual s vuitcentista. Algunes fonts daten l'origen del ball als segles XV-XVI i vinculen el seu significat als mals usos de l'poca feudal i al ball festiu en qu el senyor confraternitzava amb el poble. Aquesta s una bona interpretaci del ball, en el qual hi interv el senyor feudal tot fent un pas de dansa amb totes les noies, que sn remullades amb perfum de l'Almorratxa. Es balla per la Festa Major en el festival de dansa folklrica ().

 Can de Roseta de Gironella: hi ha una can popular catalana que s molt coneguda pels vilatans de Gironella. Se'n pot consultar la lletra i la partitura a la pgina web de l'Ajuntament ().

 Vot de poble a Sant Marc: cada 25 d'abril el poble va en romeria a l'ermita de Sant Marc de Cal Bassacs. S'hi diu una missa en honor del Sant evangelista i es fa un esmorzar popular a base de coca, xocolata i una taronja.

L'onze de setembre i Gironella: els dies 10 i 11 de setembre al vespre es fa una representaci teatral que commemora la derrota soferta pels catalans l'11 de setembre de 1714.

El pubillatge est arrelat al municipi des del 1994 i l'any 2007 l'Hereu de Gironella 2006 va sser escollit Hereu de Catalunya 2007.



Enllaos interns.
Escuderia Gironella;
Esglsia vella;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web oficial de l'espectacle 'L'onze de setembre i Gironella';

Bibliografia.
 Gironella, notes histriques de J. Busquets, B. Monta, J. Pujol i R. Serra. Edicions de l'Associaci Cultural El Vilat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11484" title="Fgols" nonfiltered="951" processed="945" dbindex="5957">


Fgols s un municipi de la comarca del Bergued, anomenat Fgols de les Mines fins el 1989.

L'edifici ms important s l'esglsia romnica de Santa Ceclia.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11485" title="Sags" nonfiltered="952" processed="946" dbindex="5958">

Sags s un municipi de la comarca del Bergued.




|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11486" title="La Quar" nonfiltered="953" processed="947" dbindex="5959">


La Quar s un municipi de la comarca del Bergued. Centre histric de l'antiga baronia de la Portella. El seu nucli s Santa Maria de la Quar, al peu de la mola rocosa on es troba el santuari de la Quar, si b les dependncies de l'ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar. En el seu terme municipal es troba el monestir romnic de la Portella. 





 Demografia .


La poblaci ha estat sempre relativament escassa: el 1370, ja superada la Pesta Negra tenia 11 famlies i al segle XVIII no arribava als 200 h. Desprs de la xifra mxima assolida el 1857 (578 h), la poblaci comen a davallar. Al llarg del segle XX aquest municipi ha patit un despoblament crnic (279 h el 1910, 142 h el 1960, 30 h el 1985 , 43 el 1991 i 61 el 2006).
Les causes d'aquesta situaci de despoblament progressiu sn la manca de serveis de la poblaci, ja que bona part dels masos no tenen llum elctrica ni telfon, i els serveis sanitaris i educatius es troben en alguns casos bastant llunyans (ms de 20 km. de distncia).Santa Maria de la Quar, al peu de la mola rocosa on es troba el santuari de la Quar, ha estat considerada tradicionalment cap de terme, si b les dependncies de l'ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11487" title="Saldes" nonfiltered="954" processed="948" dbindex="5960">


Saldes s un municipi del nord de la comarca del Bergued, situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, en mig de les Serres del Cad i d'Ensija.

Limita, al nord amb l'enclavament dels Cortils de Bag i amb el terme de Gisclareny; a l'est amb Gisclareny i Vallcebre; al Sud amb Fgols Vell i Gsol; a l'oest amb Gsol i per la banda Nord Oest amb Josa de Cad i Tuixent (Alt Urgell).

 Medi fsic .
El terme municipal abraa el vessant sud de les serres del Cad i de Pedregosa, per la banda occidental limita amb el Pedraforca i pel sud limita amb vessant nord de la serra d'Ensija i els cingles de Costafreda. La part central es la vall que formen aquestes vessants. S'hi forma tamb el riu Saldes (tamb conegut com riu d'Eina) per la confluncia de la Riera Salada , que recull les aiges provinents de la serra d'Ensija i el torrent de Gresolet que recull les de la serra del Cad i del Pedraforca. El riu s'uneix al Llobregat ms avall de Guardiola de Bergued.

 Demografia .




|}


 Histria .

Entre Maaners i Saldes prop de Molers s'hi troba un dolmen com a testimoni de la presncia d'humans en la zona des de la prehistria.

El nom del municipi apareix documentat per primer cop l'any 839 en l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell.

Al segle XII els senyors del castell de Saldes eren el barons de Pins. Posteriorment, durant el segle XVI el municipi pass a mans del duc d'Alba.

Amb el descobriment d'un gran jaciment de carb a finals del segle XIX comena l'activitat minaire. Aquesta activitat es convert en la activitat econmica ms important del poble i provoc l'explosi demogrfica d'aquest. Durant el franquisme arribaren al poble molts minaires, i les seves famlies, provinents de les mines d'Astries degut, sobretot, a que el regim franquista "desterrava" a aquests minaires per la seva ideologia Sindicalista i per les vages que s'hi havien provocat. Aquest fet provoc la construcci d'un quarter de la Guardia Civil en el poble (l'nic dels voltants).

La activitat minera del poble s'ha mantingut fins l'any 2008 en qu la mina, explotada per l'empresa Carbones Pedraforca,s.a. s'ha clausurat.

L'any 1982 el masss del Pedraforca fou declarat Paratge natural d'inters nacional.

 Nuclis de Poblaci .

El terme municipal compte amb dos nuclis de poblaci importants, a banda del nucli de Saldes, i masies i cases disperses pel terme.

Maaners.
Nucli  situat a 1.240 m d'alada, situat poc abans d'arribar a Saldes (si ens dirigim des de Guardiola cap a Saldes). Des d'aquest indret hi ha una bellssima perspectiva del Pedraforca. Als seus voltants es troben nombroses fonts com la de Ca la Pona, la Clavellina, Sussenc, Freda, la Guia, el Prat de la Quera, Vella, el Sull, etc.

El segon diumenge de juliol, des del 1985, Maaners organitza una trobada d'acordionistes vinguts d'arreu (catalans, andorrans, gallecs, occitans i bascos) i amb gran xit de public.

La festa major de Maaners se celebra el diumenge ms prxim al 18 de juliol.

L'Esp.
El Nucli l'Esp es form al entorn de l'esglsia de Sant Andreu. Aquesta esglsia, construda cap al segle XII i d'estil romnic, conserva pocs elements d'aquest temps, amagats per les estructures afegides posteriorment. La porta d'entrada, a migjorn, s l'element romnic ms interessant.

L'Esp era punt de partida d'un cable telefric que transportava a Guardiola de Bergued el Carb extret de les mines.
El dia 13 de juny, festivitat de Sant Antoni de Pdua, se celebra un aplec. Entre els actes de la festa es reciten els Miracles de sant Antoni, goigs en els quals es recorden fets miraculosos del sant. I el tercer diumenge de setembre se celebra la festa major.

En la mina Clara, situada prop del nucli, hi esdevingu, el 10 d'Abril de 1944, l'accident ms important de la mineria catalana i espanyola : degut a una explosi de gris hi moriren 34 minaires.

Feners.
Caseria del municipi, al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls, aigua avall de l'Esp, de la qual parrquia depn. Al s XIII pertanyia als Pins (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.

Molers.
Llogaret situat a 1 163 m alt en un planell que domina, per la dreta, l'engorjat riu de Saldes. Cal destacar l'esglsia de Sant Pon  (romnica).

Venats.
Prop del nucli de Saldes, a l'oest del poble, hi trobem el barri de Cardina i el venatge del Coll de la Trapa  situat al vessant oriental del coll del mateix nom.

Llocs d'inters .


Santuari de Gresolet. Esglsia romnica del segle XIII, remodelada el segle XVII.
Castell de Saldes. Les primeres notcies d'aquesta construcci sn del segle XI. Cal destacar-ne l'edifici fortificat i l'esglsia del castell, dedicada a santa Maria. Tamb hi ha restes de muralles, marges de pedra i fonaments d'altres construccions.
Santa Maria del Castell (segle XII). Construda just al costat del castell, d'estil romnic. Cal dir que la verge romnica que restava en l'esglsia desaparegu duarant la Guerra Civil.
Sant Mart de Saldes (segle IX). Situada en el centre de la poblaci. Es conserva en el seu interior la verge romnica del santuari de Gresolet (segle XIII) i l'altar barroconeoclssic (s. XVIII).
Sant Andreu de l'Esp (segle X). Ha estat molt modificada.
Sant Pon de Molers (segle XI o XII) Esglsia petita no documentada fins el 1632. s d'una sola nau i ha estat restaurada darrerament.
Sant Sebasti de Sull (segle IX). Antic monestir, actualment en estat runs.
Dolmen de Molers.
Refugi Llus Estasen situat al lloc conegut com la llaa dels prats, al peu del Pedraforca.
Mirador de Gresolet, situat prop del refugi i des d'on es te una vista de la vall de Gresolet des d'una alada considerable.
Refugi de Pleta de la Vila;

Excursionisme.

Donada la proximitat amb el masss del Pedraforca l'activitat excursionista al voltant de Saldes s fora important. Des de finals del segle XIX, es t constncia de l'inters del masss del Pedraforca com a fita muntanyenca. Les dues bases principals d'ascensi al Pedraforca sn els pobles de Gsol (vessant occidental) i Saldes (vessant oriental).

Senderisme.

Pedraforca ;
Si b les rutes ms senzilles d'accs al Polleg superior sn les que hi arriben passant per l'enforcadura, la ms utilitzada s la que surt del refugi Llus Estasen i travessa per sota la paret nord fins a la balma de les Orenetes i el coll del Verdet. Des del coll del Verdet, l'itinerari puja la canal del Verdet i segueix, amb una grimpada, l'esmolada cresta oest fins al cim del Polleg superior.
El descens ms freqentat s per la tartera que baixa cap al refugi Llus Estasen.

Si en comptes d ascendir al cim, el que es vol s tenir una visi del Pedraforca per tots els seus vessants, es pot fer l'itinerari conegut com a Pedraforca 360.

Altres senders:
 GR 150: Dna la volta al Parc Natural del Cad-Moixer, passant prop del Paratge.
 GR 107 o Cam dels Bons Homes: Va de Berga a Montsegur, passant per Gsol.
 PR-C 124 que forma part del cam dels Segadors: Va de Saldes a Oli travessant el Paratge.
 Un gran nombre de senders locals (SL).

Escalada.


BTT i 4x4.

Una altra activitat que es pot fer pels voltats s el circuit amb BTT tamb apte per a vehicles 4x4 que va de Saldes a Gresolet, passant pel mirador de Gresolet, el Collell i coll de Bauma. Amb aquest circuit es gaudeix de bones vistes del Pedraforca i la serra del Cad, dels magnfics boscos de la vall de Gresolet i la possibilitat de veure algun ramat d isards pasturant pels prats de la zona.

Festes i Dates del poble.
El 25 de mar, Santa Maria del Castell.
2on. Dissabte de Juliol Trobada d'Acordionistes de Maaners.
3er. Diumenge de Juliol Festa major d'estiu de Maaners.
Segent Diumenge de la mare de deu dels Dolors Festa Major de L'Esp.
El 26 d'agost, Santa Severina patrona de Saldes, s la Festa Major d'estiu.
El 8 de setembre Mare de Du de Gresolet. Els Saldencs ho celebren fent un aplec al Santuari de Gresolet.
El 1 de novembre, Tots Sants se celebra la Fira medieval a Saldes;
El 11 de novembre, Sant Mart, se celebra la Festa Major D'hivern de Saldes;
El 30 de novembre, Sant Serni, se celebra la Festa Major D'hivern de Maaners;
El 4 de desembre se celebra Santa Brbara patrona dels minaires;

 Vegeu Tamb .
 Mines de Saldes;
 Riu de Saldes;
 Pedraforca;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci del Departament de Medi Ambient i Habitatje;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11488" title="Viver i Serrateix" nonfiltered="955" processed="949" dbindex="5961">

Viver i Serrateix s un municipi de la comarca del Bergued.





|}

 Demografia .


Llocs d'inters.

 Castell de Viver.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11489" title="Vallcebre" nonfiltered="956" processed="950" dbindex="5962">

Vallcebre s un municipi de la comarca del Bergued.




|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11490" title="Gisclareny" nonfiltered="957" processed="951" dbindex="5963">

Gisclareny s un municipi de la comarca del Bergued.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11491" title="Montclar" nonfiltered="958" processed="952" dbindex="5964">


Montclar s un municipi de la comarca del Bergued

 Demografia .




|}


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11492" title="Puig-reig" nonfiltered="959" processed="953" dbindex="5965">

Puig-reig s un municipi de la comarca del Bergued. El nom significa "muntanya gran": est situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet divisar-hi un bon tram del riu.









|}

Festivitats.
 20 de Gener - La Corrida;
 16-19 de maig- Festa Major;
 15 d'agost- Trobada d'acordionistes;
 Setembre- Festival Internacional de Cant Coral;
 Octubre- Festa Major de Cal Pons;
 11 de novembre- Festa de Sant Mart;

Masies.
La Serra de Cap de Costa.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'ajuntament;
Pgina web la festa de La Corrida de Puig-reig;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11493" title="La Pobla de Lillet" nonfiltered="960" processed="954" dbindex="5966">

La Pobla de Lillet s un municipi de la comarca del Bergued. 
 Situaci .
s situada a la Vall de Lillet, en ple vessant pre-pirinenc, a 10 km de les fonts del Llobregat. Est situat a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Ms enll, les serres del Cad i el Moixer. A l'oest confronta amb Sant Juli de Cerdanyola i Guardiola de Bergued i les cingleres del Banyad de Cerdanyola. Al sud hi t el Catllars i la serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Maranges i els Rasos de Tubau.

 Demografia .


Llocs d'inters.
 Jardins Artigas, dissenyats per Antoni Gaud;
 Monestir de Santa Maria de Lillet;
Santuari de Falgars;

Festivitats.
 Dilluns de Pasqua-  Dansa de Falgars i festa Major de Cinquagesma;
 1r diumenge d'octubre- Festa Major;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal Obert Independent de la Pobla de Lillet;
El temps a la Pobla de Lillet;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11494" title="Montmajor" nonfiltered="961" processed="955" dbindex="5967">

Montmajor s un municipi de la comarca del Bergued.

Geografia.
El terme municipal est format per quatre sectors fora allunyats. En el sector principal hi ha un entrant pronunciat del municipi solsonenc de Navs. L'enclavament de Catllar (5,45 km ) s al nord, entre Fgols, Castellar del Riu i Guixers. L'enclavament de Comesposades (8,01 km ) est separat del sector principal per l'Espunyola. Valielles (3,20 km ) s un enclavament al Solsons i a la provncia de Lleida.







|}



 Enllaos externs .
Ajuntament de Montmajor;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11495" title="La Nou de Bergued" nonfiltered="962" processed="956" dbindex="5968">


La Nou de Bergued s un municipi de la comarca del Bergued. Situat dins de la Serrallada del Catllars, el poble s punt de partida d'excursions, una de les quals culmina al Sobrepuny, cim caracterstic i visible des de bona part de Catalunya. En dies clars la seva vista abasta fins el mar mirant al sud i bona part de la serralada pirinenca. 

Dues fondes permeten els visitants establir-s'hi.
El Santuari de Lourdes de La Nou de principis del XIX s un altre dels atractius del poble.

Prop de La Nou, hi trobem Malanyeu, un llogaret amb vistes sobre el Pedraforca i el propi circ de Malanyeu, punt tamb de partida de bones excursions, algunes de curtes per interessants com la de la Font de les Travesses, emmarcada dins d'una excepcional fageda.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina particular d'un ve;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11496" title="Castell de l'Areny" nonfiltered="963" processed="957" dbindex="5969">

Castell de l'Areny s un municipi de la comarca del Bergued.

En el seu terme hi ha les restes de l'antic poble de Sant Rom de la Clusa.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11497" title="Sant Jaume de Frontany" nonfiltered="964" processed="958" dbindex="5970">

Sant Jaume de Frontany s un municipi de la comarca del Bergued.

El seu terme s muntanyenc i escassament poblat, amb boscos de pins i pastures per a la ramaderia que juntament amb l'agricultura de cereals i el turisme s la base de la seva economia. Regat per afluents de la riera de Merls.

s el municipi menys poblat de Catalunya, format al voltant de la seva esglsia Sant Jaume de Frontany, tots els censats sn regidors de l'ajuntament amb un alcalde com representant.

La seva primera notcia documentada consta de l'any 905, quan es va fer la consagraci de la seva antiga esglsia de Sant Jaume Vell.
Llocs d'inters. 

Monestir de Sant Jaume de Frontany. Segle XI ;
Ermita de Sant Esteve de Tubau. Origen pre-romnic. ;
Santuari de la Verge dels Oms. Segle XVIII;

 Demografia .


Festivitats.
 1 de maig- Festa del Pa;
 dilluns de Pasqua- Aplec del Santuari dels Oms;
 25 de juliol- Festa Major de Sant Jaume;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Sant Jaume de Frontany Vdeo a http://www.edu3.cat/;

Bibliografia.
Volum 18 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5446 6














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11498" title="Sant Juli de Cerdanyola" nonfiltered="965" processed="959" dbindex="5971">


Sant Juli de Cerdanyola s un municipi de la comarca del Bergued.

Festa Local: 5 de desembre.

 Demografia .

El 1945 el municipi es va fusionar per formar Guardiola de Bergued del que es va desagregar el 1993.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Comissi de Festes;
Pedalada La Catllars;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11499" title="Santa Maria de Merls" nonfiltered="966" processed="960" dbindex="5972">

Santa Maria de Merls s un municipi de la comarca del Bergued.







|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11500" title="Castellar de n'Hug" nonfiltered="967" processed="961" dbindex="5973">


Castellar de n'Hug s un municipi de la comarca del Bergued. s on hi neix el riu Llobregat.

Llocs d'inters.
Fonts del Llobregat;
Esglsia de Santa Maria de Castellar de n'Hug;
Esglsia de Sant Vicen de Rus;

 Demografia .


Festivitats.

 29 de setembre- Festa Major de Sant Miquel.
 ltim diumenge d'agost- Concurs de gossos d'atura.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11501" title="Castellar del Riu" nonfiltered="968" processed="962" dbindex="5974">

Castellar del Riu s un municipi de la comarca del Bergued, amb capital a Llinars.

 Demografia .
 (2004)




|}


 Enllaos externs .
web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11502" title="Guardiola de Bergued" nonfiltered="969" processed="963" dbindex="5975">

Guardiola de Bergued s un municipi de la comarca del Bergued, situat entre els rius Llobregat i Bastareny. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

 Demografia .
 (2005)


|}

El primer cens s del 1945 desprs de la fusi de Broc i de Sant Juli de Cerdanyola que es va desagregar el 1996.

Llocs d'inters.
 Monestir benedict de Sant Lloren, romnic;
 Mina de Petroli de Riutort;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal de notcies independents de Guardiola de Bergued;
Televisi local de Guardiola de Bergued;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11503" title="Avi" nonfiltered="970" processed="964" dbindex="5976">



Avi s un municipi de la comarca del Bergued.

 2005





|}

 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Vicen d'Obiols. Pre-romnica ;
 Esglsia de Santa Maria d'Avi. Romnica;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11504" title="L'Espunyola" nonfiltered="971" processed="965" dbindex="5977">

L'Espunyola s un municipi de la comarca del Bergued. El 1983 es va modificar el nom per incorporar l'article a Espunyola.

 (2005)






|}

 Demografia .


Llocs d'inters.
Castell de l'Espunyola, edifici dels segles XIII i XVI, declarat B Cultural d'Inters Nacional el 1949.
Sant Climent de l'Espunyola, esglsia parroquial dels segles XI-XII i XVII-XVIII.

 Enllaos externs .
web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11505" title="Olvan" nonfiltered="972" processed="966" dbindex="5978">

Olvan s un municipi de la comarca del Bergued.

 Demografia .


 Histria . 
Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentat en la dotalia o acta de consagraci de l'any 905. L'esglsia parroquial de Santa Maria fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigs. Va pertnyer a la barona de la Portella i desprs del 1369 va passar a formar part dels dominis de la famlia Pins. Hi tingu importants drets el monestir benedict de Sant Pere de la Portella.

 Cultura .
En aquest terme municipal trobem l'antic monestir cistercenc femen de Santa Maria de Valldaura, fundat l'any 1231, on encara hi podem trobar la seva esglsia monacal.

L'esglsia de l'Assumpci de la Mare de Du, temple parroquial d'Olvan, amb prou feines conserva restes de l'estructura original romnica, a causa del fet que ha estat restaurada diversos cops.

Olvan celebra la festa major el dia 20 de gener, festa de Sant Sebasti.

 Economa .
L'activitat econmica ms important s l'agricultura. Hi trobem sobretot el conreu dels cereals i les patates. Hi ha algunes granges de bestiar porc.

Molta gent del seu terme treballava a la fbrica de la colnia de Cal Rosal, fins que l'any 1991 va tancar les portes. Aquest mateix any, plegaren dues indstries ms que es dedicaven a la filatura.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11506" title="Pira" nonfiltered="973" processed="967" dbindex="5979">

Pira s un municipi de la comarca de la Conca de Barber.

 Histria .
La vila apareix documentada el 1067 quan Berenguer Ramon II va fer donaci del castell al comte Ermengol IV d Urgell. L any 1068 es conced a Arnau Pere de Ponts la missi de repoblar el territori, per en una incursi sarrana fou ferit de mort. En la part ms alta es construren les primeres cases a principis del segle XI, a reds del castell (ara desaparegut).

Temporalment el monestir de Poblet va dominar el terme a partir de 1164. Tanmateix, el 1181 fou tornat a Pere de Puigverd, per passar desprs (1248) a mans de l ordre del Temple fins a la seva dissoluci el 1312. A partir de aquesta data se n va fer crrec l Ordre de Malta.

Durant el segle XIX, el vi i l'aiguardent de la vila eren exportats arreu, situaci que canvi radicalment amb l'extensi de la fi loxera a finals del segle XIX.

A la darrera dcada del segle XX, Pira, i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicaci catalans per una decisi poltica de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, encapalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al ve terme de Fors i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisi va generar un rebuig fora generalitzat a la Conca de Barber i a l'Alt Camp, i es desenvolup un fort moviment ciutad d'oposici al projecte. La contestaci al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensus entre la majoria dels grups poltics del Parlament de Catalunya una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicaci dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessries. Una altra de les conseqncies fou la creaci del partit comarcal Uni d'independents Conca de Barber que des del 1991 ha governat la vila de Pira.

 Demografia .

Seguint l'evoluci econmica de la vinya a la comarca, durant el segle XVIII tingu un important creixement demogrfic que culmin l'any 1860 amb 610 habitants, el seu mxim histric. Tanmateix a partir de la dcada dels noranta del segle passat, una poltica urbanstica encertada ha fet crixer la poblaci amb nous habitants.



 Economia .

Domina el conreu de la vinya, seguida dels cereals. En menor mesura hi ha les oliveres i els ametllers. 

A nivell industrial, durant molts anys hi hagu una activitat de molins de guix.

 Cultura .

L esglsia parroquial est dedicada a Sant Salvador i va ser construda durant el segle XIX. Destaca tamb la cooperativa modernista , obra de l arquitecte Csar Martinell i Brunet, inaugurada l any 1919. L'edifici de dues naus s un bell exemple de l'arquitectura agrria modernista. Finalment, el casc antic de Pira, de bella estructura i contingut, conserva diverses cases pairals entre les qual destaquen cal Poblet i cal Celdoni.

Pira celebra la seva Festa Major durant el primer dissabte del mes d agost, per  Sant Salvador. 

 Referncies .

Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994;
Article de l'Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11507" title="Les Piles" nonfiltered="974" processed="968" dbindex="5980">

Les Piles s un municipi de la comarca de la Conca de Barber. Es troba a la banda nord-est de la comarca. Molt accidentat, s drenat per nombrosos torrents i barrancs que van a parar al riu Gai.

El terme fou conquerit als sarrans a les acaballes del segle X. Es forma a reds del seu castell, actualment amb molts afegits i reformes. s un municipi on el turisme d'interior t especial importncia grcies a la casa de colnies i la residncia-casa de pags, al castell de Biure i als nombrosos monuments d'art romnic.

Es travessat per la carretera comarcal Montblanc a Santa Coloma de Queralt. Aplega els nuclis de Biure de Gai, Guialmons i Sant Gallard, aix com el despoblat de  Figuerola.






|}

 Demografia .


 Economia .
El turisme d'interior i l'agricultura, especialment els cereals, sn els pilars econmics. 

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11508" title="Conesa" nonfiltered="975" processed="969" dbindex="5981">

Conesa s un municipi de la comarca de la Conca de Barber. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.

El municipi est situat plenament en l'altipl segarrenc de la comarca. La seva carta de poblaci data de 1043. La vila s emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambds del segle XIV; sn els dos nics accessos al seu interior. Als baixos de l'ajuntament hi ha un dels do forns de pa que es conserven a la vila. El primer escrit que en fa referncia s de l'any 1340 i va funcionar fins el 1924.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11509" title="Llorac" nonfiltered="976" processed="970" dbindex="5982">

Llorac s un municipi ubicat a l'extrem septentrional de la comarca de la Conca de Barber. El seu terme s fora accidentat. Ocupa el primer tram del riu Corb, que neix al terme de Rauric. El poble de Llorac est ubica al peu d'un petit tossalet, a la vora del riu Corb. L'esglsia, d'origen romnic, est dedicada a Sant Joan i fou refeta a finals del segle XVIII.

A ms de la poblaci de Llorac, comprn les pedanies de Rauric, La Cirera, Albi i el despoblat de Montargull.






|}

Les obagues del riu Corb s un paratge d'especial bellesa que travessa el terme.

 Demografia .


 Economia .
Principalment viuen de l'agricultura cerealista i la ramaderia.

 Festes .
La Festa Major de Llorac se celebra el darrer cap de setmana d'agost.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11510" title="Fors" nonfiltered="977" processed="971" dbindex="5983">

Fors s un petit municipi, estratgicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barber. 

 Geografia .
Fors s situat a la part nord de la Conca de Barber. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un tur, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases ms modernes, est situat al peu del tur, a la crulla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

s, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residncies.

Fors t una privilegiada elevaci que en fa un mirador natural de la Conca de Barber i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida. 

 Demografia .


 Histria  .

Fou vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representaci a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressi dels senyorius l'any 1835.

L'any 1990, dins del Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, encpaalat per Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Fors i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisi va generar un rebuig fora generalitzat a la Conca de Barber i a l'Alt Camp, i es desenvolup un fort moviment ciutad d'oposici al projecte. La contestaci al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i, posteriorment, es consensus entre la majoria dels grups poltics del Parlament de Catalunya una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicaci dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessries. Una altra de les conseqncies fou la creaci del partit comarcal Uni d'independents Conca de Barber.



 Esglsia romnica de Fors .
Tamb, destaca l'esglsia parroquial dedicada a Sant Miquel. s un edifici romnic, de la segona meitat del segle XII, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. El segle XIV s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. T dues portes, les dues a migdia. La ms antiga, emprada per les dones, est decorada amb quatre columnes per banda, timp esculpit i semicercle d'amples dovelles. Est ms d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, s la porta dels homes. s ms sbria i a sobre seu s'ala el campanar, bastit sobre la prpia volta de creuer. El campanar s de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruda en poca barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducci policromada d'una imatge gtica (1324) de la Mare de Du de la Salut, dipositada al Museu Dioces de Tarragona.

 Creus de terme .
Resten dues creus de terme, una situada a la crulla dels camins a Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa, ambdues sn de tronc octogonal amb capitell esculpit. (A sota a la galeria de fotografies es pot veure la creu de terme al peu de la Bassa).

 Festes .
 La Festa Major s el darrer dissabte de setembre.
 La Festa del Sagrat Cor s el primer divendres de setembre;
 La Festa de la Mare de Du de la Salut s el 7 de desembre.

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11511" title="Sarral" nonfiltered="978" processed="972" dbindex="5984">


Sarral s una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barber. 

 Demografia .






El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbri de la Marca.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la revista local El Baluard;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
http://www.geocities.com/flint16es/flint1.html - Prehistria de Sarral;
http://www.geocities.com/flint16es/CRONO.htmlCronologa de la Prehistria de Sarral;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11512" title="Senan" nonfiltered="979" processed="973" dbindex="5985">

Senan s un municipi de la comarca de la Conca de Barber, al lmit amb la comarca de les Garrigues, anomenat Senant fins el 1983.

La seva poblaci segons dades del 2006 era de 46 habitants. Encara que geogrficament pertany a la comarca de les Garrigues, amb la divisi comarcal de 1936 va quedar integrada a la de la Conca de Barber.

Almenys durant els segles XVIII i XIX hi va haver un forn de vidre que va tenir relaci amb el de la limtrofa Fulleda.

 Histria .

Segons documents de l'any 1139, la poblaci pertanyia al senyor Guerau de Granyena que el va cedir en 1167 al monestir de Montserrat. El monjos van construir all una esglsia i es van encarregar de repoblar la zona a finals del segle XII. Tanmateix, Senan quedava molt lluny del monestir benedict el que complicava la seva administraci.

Per aix, el 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran va vendre el terreny a Arnau de Preixens, abat del monestir de Poblet. El domini de Poblet sobre el poble va finalitzar el 1811 desprs d'un decret ems per les Corts de Cadis.

 Cultura .

L'esglsia parroquial de Santa Maria s d'estil romnic. Va ser construda entre els segles XII-XIII grcies a la influncia de Montserrat. La portalada est formada per tornades en degradaci. L'edifici ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles.

La festa major de Senan se celebra els dies 15 i 16 d'agost.

 Economia .

La principal activitat econmica s l'agricultura de sec. Destaquen el cultiu d'ordi, oliveres i ametllers.
 Demografia .

 Referncies .
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article a l'Enciclopedia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11513" title="Montblanc" nonfiltered="980" processed="974" dbindex="5986">


Montblanc s la capital de la comarca de la Conca de Barber. T el ttol de Vila Ducal des de 1387. 

El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artstic el 1947. 

El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica.

 Situaci .

Montblanc est ubicada al sud de la comarca, al centre de la depressi formada pels rius Anguera i Francol. El terme municipal est delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.
 
El terme municipal de Montblanc limita:
Al Nord amb els termes de Pira, Barber de la Conca i Blancafort.
Al Sud amb Vilaverd.
A l'Est amb la comarca de l'Alt Camp.
A l'Oest amb els municipis de l'Espluga de Francol i el de Vimbod i Poblet.

 Geografia .

Montblanc est situada als peus del tur de Santa Brbara, prop de l'aiguabarreig dels rius Francol i Anguera.

El nucli antic est situat a uns 350 m sobre el nivell del mar, per el punt ms alt del terme municipal s la Mola d'Estat (1.126 m).

Apart de la vila de Montblanc i les pedanies, al terme municipal tamb s'hi troben els despoblats de la Barceloneta (580 m d'alada), la Bartra, els Cogullons (1.042 m d'alada), Montorns, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.

El territori del terme municipal de Montblanc est format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al lmit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francol que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme. 

Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Inters Natural), protegides per la legislaci catalana pel seu alt valor natural.

 Climatologia .
La situaci de la vila, al peu de les muntanyes de Prades i de la serra de Miramar i la proximitat al mar, li dna un clima caracterstic, a cavall del rigors clima continental de la Plana d'Urgell i de l'humit i temperat de la costa. Per tant, els hiverns sn freds i els estius suaus. La temperatura mitjana s de 14,3 C. Els mesos ms calurosos sn els de juliol i agost (mitjanes de 26,2 i 24,9 C). Els ms freds sn desembre i gener (mitjanes de 5,5  i 6,5 C respectivament).

La mitjana de pluja s de 572 l/m. Els rius Francol i Anguera tenen un rgim d'aigua molt pobre. Els vents dominants sn el ser (vent del nord) i la marinada. El ser acostuma a bufar els mesos d'hivern. La marinada, en canvi, s l'aire d'estiu i fa la calor molt ms suportable. Excepcionalment, els dies de tempesta, bufa el vent de llevant. Cap a la tardor s quan els vents solen estar ms en calma i cedeix la marinada i torna el ser a mesura que avana l'hivern.

 Origen del topnim .
La vila deu el nom al tur que est situat al centre del nucli antic, conegut com al Pla de Santa Brbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en catal medieval). Aix va sorgir el topnim de Montis Albis que origin el de Montblanc.

 Demografia .
Els fogatges del segle XIV atribueixen a la Vila Ducal un poblament de gaireb cinc-cents focs, fet que la converteix en la setena poblaci de Catalunya. Desprs de la guerra civil de Joan el Gran va comenar l estancament primer i el descens demogrfic desprs. En el segle XVII va sorgir les seqeles de la Guerra dels Segadors, amb tres assalts i allotjaments de tropes. El juny de 1687 una plaga de llagostes va portar el municipi a la bancarrota. En conseqncia, la poblaci minvava. 

En els inicis dels vuit-cents es parteix d uns nivells demogrfics molt baixos (unes 275 cases). Desprs de la Guerra de Successi la vila va tornar a tenir prdues poblacionals. Desprs arribar la recuperaci demogrfica i en la segona meitat del segle XVIII la poblaci va iniciar un augment vertigins, para lel al creixement agrcola i urbanstic, basat en una forta immigraci. Per la Guerra del Francs va tornar a causar estralls i, el 1812, va motivar una fam terrible. Per els beneficis de la vinya donaran lloc a una rpida recuperaci. En els anys de la Febre d'or, amb preus alts del vi provocats per l anorreament de les vinyes franceses, Montblanc assoleix els 6.628 habitants. Per la inevitable arribada de la fi loxera el 1893 va iniciar una nova etapa de depressi, agreujat per la Guerra Civil espanyola. El punt mxim d inflexi va ser el 1950, amb 4.421 habitants. A partir del decenni dels seixanta s inverteix el corrent negatiu i als setanta, amb l arribada de l autopista de peatge i la relocalitzaci d indstries foranes, creixer per la immigraci de la resta de l Estat espanyol. D aleshores en la poblaci ha anat creixent de forma lenta per sostinguda i de forma rpida, per la immigraci bsicament del Magrib i de l est d Europa, a principis del segle XXI.


El 1787 incorpora Cogullons; el 1857, Prenafeta i Miramar; el 1887, la Gurdia dels Prats i Lilla; i el 1940, Rojals.

 Histria .
Prehistria.
S'han trobat pintures i restes paleoltiques a la zona de muntanya del terme municipal. En total sn 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturista i esquemtic (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998), gravats rupestres i jaciments paleoltics, neoltics i de l'edat del bronze.

Edat Antiga.
Entre els segle IV aC i el II aC hi havia un poblat de la tribu bera dels cossetans al Pla de Santa Brbara, el tur que dna nom a Montblanc. Tamb s'han trobat assentaments romans (villes) dels segles posteriors.

Edat Mitjana.
Les restes del perode visigot i dels sarrans sn molt escasses. Des de mitjans segle IX fins a principis de segle XI la zona nord de la provncia de Tarragona es converteix en terra de ning, frontera entre rabs i cristians. D'aquesta manera, la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt temps.


El 978, el cabdill sarra Almansor fa una rtzia contra el Comtat de Barcelona. Segons les crniques, el primer enfrontament es va produir al castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al lmit dels termes de Montblanc i Valls. L'aven cristi continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II va ordenar crear el poblat de Duesaiges a l'aiguabarreig dels rius Anguera i Francol. 

Per tal d'afavorir la repoblaci de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos (no pagar usatges, ni cens, ni taxes de llenys ni d'aiges) a algunes poblacions, entre elles Duesaiges. Aleshores, el 1155, la poblaci va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).

Les contnues inundacions i la necessitat d'installar una plaa forta a mig cam de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la poblaci a un petit tur erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de poblaci a Pere Berenguer de Vilafranca. Aix nasqu Montblanc el febrer de 1163.

La vila va crixer rpidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del tur i una esglsia romnica dedicada a Santa Maria. Va aparixer el barri del Mercadal, amb activitats comercials.

Al segle XIII Montblanc va crixer grcies a nous privilegis reials i a la concessi de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major. 

L'escut de Montblanc ms antic que es coneix data del 1287 i, juntament amb els escuts de Barcelona, Girona, Lleida i Cervera, constitueixen els primers escuts cvics catalans coneguts fins ara. Foren utilitzats pels consells de les diferents viles per ratificar el tractat d'Oloron i el pergam est custodiat als Arxius Departamentals de Marsella.

La vila adquireix importncia dins el Principat. Sn d'aquest temps les obres de l'esglsia de Sant Miquel, el call jueu, el convent de Sant Francesc, el convent i Santuari de la Serra, el Merc, i l'hospital-esglsia de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. D'aquest perode tamb destaquem alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

A Valncia hi ha un carrer anomenat de Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agrament a un grup de nobles montblanquins que van anar a la conquesta del Regne de Valncia.


La mxima esplendor montblanquina s'assoleix al segle XIV quan va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerd, i una vila amb un important pes econmic. El rei Joan el Caador atorga al seu germ (i futur rei) Mart el ttol de Duc de Montblanc. 

Es van celebrar Corts Catalanes a Montblanc diverses vegades;
 El 1307 pel rei Jaume II.
 El 1333 pel rei Alfons III.
 El 1370-71 pel rei Pere III.
 El 1410 s'hi va reunir el Parlament General de Catalunya.
 El 1414 pel rei Ferran I.
 El 1640, Felip IV va projectar-ne unes que no es van arribar a celebrar.

Es construeixen les obres ms importants de la vila; el recinte emmurallat (amb 31 torres i 5 portals), l'esglsia de Santa Maria, l'esglsia-hospital Sant Maral i el Palau dels Aleny. Es va cobrir el Torrent del Riuot, que passa pel bell mig de la vila i es van edificar molins, ponts, la pres, etc.

Des de principis de segle XV el rector de la parrquia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de pleb. Actualment noms n existeixen dos ms: a Oliva (la Safor) i Ontinyent (la Vall d'Albaida).

A finals de segle, Montblanc va patir un seguit d'anys de males collites, epidmies i la Guerra civil catalana que van acabar amb el creixement espectacular de la Vila Ducal. Les muralles van resultar afectades, aix com moltes cases i ponts.

Edat Moderna.
Al segle XVI i XVII es va produir una lleu revifalla per la Guerra dels Segadors va significar un cop durssim per la poblaci; es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i, durant la retirada de les tropes castellanes, el General Palavicino va fer manar bombardejar la faana de l'esglsia gtica de Santa Maria. Es van patir mltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes poltic i tamb econmic. Aquest episodi es coneix com La General Crema.

Amb la Guerra de Successi la vila va perdre molts privilegis, aix com la vegueria, que es transform en Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona. La Guerra del Francs i les lluites entre liberals i absolutistes van fer la resta.

Edat Contempornia.
La poblaci es va anar recuperant a grans passes a mitjan segle XIX amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una explosi demogrfica i comercial quan es van millorar les comunicacions (carreteres a Valls -1821- i a Reus -1843-) i, sobretot, amb l'arribada del ferrocarril el 1863. Per tal de poder-hi transitar els carros, de major crrega cada vegada entre els anys 1855 i 1865 es destruren els arcs que cobrien part del carrer Major, ja que en dificultaven el trnsit. Tamb s enderrocarien els dos portals situats a cada extrem del carrer Major (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni).

Per la plaga de la filloxera va arrunar les vinyes completament. No ser fins a la segona meitat del segle XX quan es va comenar a dinamitzar la vila, amb la creaci del Casal Montblanqu (que va arribar a tenir seccions de futbol sala, hoquei sobre patins, bsquet, ciclisme, patinatge,...), i l'arribada d'indstries foranes (especialment la fbrica de radiadors del grup Behr amb la construcci de l'autopista de peatge AP2 els anys setanta del segle passat. En els ltims anys, la vila ha gaudit de la transformaci urbanstica ms gran de la seva histria superant la barrera dels 6.500 habitants.

 Llocs d'inters .

La vila de Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artstic el 1947, s una vila medieval de referncia pel nombre d'edificis conservats d'aquest perode (segles XIII i XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli histric. Les obres es poden agrupar en construccions d'arquitectura religiosa i civil, ja sigui privada o pblica, amb palaus i casals significatius.

L'arquitectura religiososa
 L'esglsia de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada degut a l'epidmia de la Pesta Negra), s l'edifici ms representatiu de la vila. s d'estil gtic ogival amb interior d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentaci d'estil barroc, va substituir a la primitiva gtica que va ser destruda l'any 1651.
 El convent de Sant Francesc de Montblanc va ser dels ms antics de Catalunya i hi va pernoctar Sant Francesc d'Asss. L'esglsia del convent s un edifici del primitiu gtic catal, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creuaria. L'any 1414 es reuniren les Corts Catalanes. El convent va ser destrut al segle XIX. En una capella barroca lateral a l'esglsia hi ha l'oficina de turisme de la vila.
 L' esglsia de Sant Miquel, on s'hi van celebrar les Corts Catalanes. L'entexinat policromat del segle XIV s d'un gran valor artstic.
 L' esglsia-hospital Sant Maral, del segle XIV, destaca per la seva coberta de fusta damunt d'arcs diafragmtics.

 L'antic Hospital de Santa Magdalena, fora murs, s un edifici on coexisteixen els models de la darrera arquitectura gtica amb els renaixentistes.
 El convent i santuari de la Serra molt lligat a la devoci i peregrinaci dels montblanquins ja que serva la imatge de la patrona de la vila, de gran valor artstic.
 El santuari de la Mare de Du dels Prats, popularment conegut com l' ermita dels Prats, a la pedania de La Gurdia dels Prats.
 El convent de la Merc.
 Les ermites de Sant Joan, la de Sant Josep i la de Santa Anna, aquesta darrera a la pedania de Prenafeta);

L'arquitectura civil i les obres pbliques
 El Recinte emmurallat va ser construt en temps del rei Pere el Cerimonis, a partir de l'any 1366. T un permetre de 1.500 m amb els portals de St. Francesc -enderrocat-, el de Sant Jordi, el de Sant Antoni -reconstrut-, el de Bov i del Castl; els portalets de St. Maral i del Foradot; i 28 torres.
 En el nucli histric destaquen diversos casals o immobles. Els ms representatius son la casa senyorial del Palau Reial (residncia ocasional del reis de la Corona d'Arag); els Palaus dels Josa, dels Castellv, dels Aleny i del Castl; el Casal dels Desclergue i la Casa de la Vila.
 El Call jueu de Montblanc va tenir cementiri i sinagoga, per avui noms queden restes de la trama urbana.
 La plaa major, amb la Font major (construcci monumental de l'any 1804) i els Porxos de cal Malet on s'han ubicat les antigues quarteres de pedra per mesurar el gra. Per sota la plaa passa el Torrent cobert del Riuot.
 El Pont vell romnic (segle XII) mant la seva estructura romnica dels pilars-contraforts, cos central i arcs.

 Els Museus
 Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca;
 Museu d'Art Frederic Mars;
 Museu d'Art Palau Ferr;
 Museu Molins de la Vila;
 Museu d'Histria Natural;
 Centre d'Histria Natural de la Conca de Barber;
 Arxiu Histric Comarcal de la Conca de Barber;

 Barris i entitats de poblaci .








Actualment, dins la trama urbana, es poden distinguir dues zones: la del centre histric, emplaada dins del clos del recinte emmurallat de Montblanc, i l'eixample ubicat extramurs i edificat a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, i que ha rebut un fort impuls amb el canvi de segle. 

Tradicionalment, la vila ha estat dividida en set barris: el de Sant Miquel, el de Sant Domnec, el dels ngels, el de Sant Roc, el de Sant Cristfol, el de Santa Anna i el de Santa Tecla. En la dcada dels vint del segle passat s'hi va afegir el barri del Carme. Fora muralles hi ha el barri de Montserrat, el de Santa Clara, el de Sant Maties, la urbanitzaci de les Arcades, el Sant Joan, el de Nial i el d'Horta de Vinyols. 

La Vila Ducal comprn a ms els agregats de la Gurdia dels Prats, Lilla, el Pinetell, Prenafeta i Rojals.

 Cultura i tradicions .
El folklore montblanqu s un dels punters a Catalunya per tradicionals. Els vilatans comenten que les festes sempre han estat iguals. S'hi pot trobar:
Gegants. Construts el 1864 a Barcelona amb aires senyorials. El Gegant sost la carta fundacional de la Vila i duu corona ducal mentre que la Geganta va vestida de noble i llueix un pentinat diferent cada any fet amb cabells tallats a les perruqueries de la Vila. El 1992 se'n constru una rplica de menys pes. Sn l'estrella dels actes tradicionals i fan vibrar a tota la plaa, sobretot amb el popular pasdoble Amparito Roca. ;

Nanos. Acompanyen els gegants. Se sap que l'any 1911 necessitaven una reforma. Els homes duen tricorni i les dones cfies de colors i eren controlats per un diable vermell. Van reaparixer el 1981.

Ball de bastons. Al ritme de la melodia d'una flauta dola, piquen fortament amb radis de rodes de carro. La primera referncia escrita data del 1734, quan van participar al Corpus de Barcelona, tot i que es considera d'origen baixmedieval. L'actual colla data de 1964.

Colla Infantil del Ball de Bastons. Garanteixen la continutat de la colla gran. Es cre el 1979.

Mulassa. Data del 1381 (la ms antiga de Catalunya). Hi havia un cavaller que la muntava i el cap era d'un esquelet autntic. L'actual s de 1981 i s portada per quatre persones.

liga. Documentada el 1579. Ballava juntament amb els aligots, que l'acompanyaren fins la Guerra dels Segadors, quan foren cremats. L'liga corregu la mateixa sort el 1811, quan fou cremada pels francesos. Es recuper el 1981.

Drac. Autntic protagonista dels correfocs, tamb actua a la sortida d'ofici per la Festa Major. El que es crem durant la Guerra dels Segadors era de 1586. Un nou drac fou elaborat el 1981.

Grallers. Antigament hi havien diversos grups de grallers. La msica de les gralles, el bombo i la caixa de percussi fa ballar l'liga, la Mulassa, el Drac, l'liga Infantil, el Drac Infantil i acompanya els Torraires.

Dimonis. Surten durant els correfocs acompanyant el Drac. La primera actuaci fou el 3 de Mar de 1984.

Macers  i Abanderat. Les maces daten del 1693. Porten gramalla vermella i gorgera blanca. Acompanyen a l'Ajuntament en les sortides oficials i, antigament, oferien aigua a l'entrar a l'esglsia a les autoritats municipals.

Torraires. A mitjans de segle XIX ja existia una colla castellera, que posteriorment es divid en dues colles; Nova i Vella, que van arribar a competir amb els Xiquets de Valls. Desaparegueren amb la filloxera i foren refundats el 1994.

Banda de Msica Verge de la Serra. Formada (1996) amb msics procedents de la Banda Municipal i la Banda de Cornetes i Tambors. Sn els encarregats de fer ballar els Gegants a ritme de pasdobles. En diades assenyalades, la banda de msica tamb ofereix concerts a la poblaci, ja que no noms toquen els pasdobles dels Gegants.

Timbales. Com els macers acompanyen l'Ajuntament, per van a cavall i porten una capa vermella i una boina amb tira de passamaneria. L'any 1981 van fer l'ltima sortida i es van recuperar novament el 1999.

Armats. Sn els soldats romans que surten el Divendres Sant acompanyant en tot moment la imatge del Sant Crist de la Congregaci de la Purssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. N'hi ha 33 (com els anys de Crist); cornetes, timbals i llancers, amb els seus respectius capitans.

Durant les festes de la Serra de 2006 es van estrenar els nous elements folklrics de la Vila, els Nanos Infantils,el Drac Petit i l'Aligot.
Banda de Cornetes i Tambors Verge de la Serra -desapareguda-;
Majorettes -desaparegudes-;
Diables -desapareguts-;

Llegendes
 Llegenda de Sant Jordi. La tradici catalana situa la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc. Existeix el Portal de Sant Jordi on conta la tradici que davant mateix, Sant Jordi va matar el drac.
 Arribada de la Mare de Du de la Serra. La llegenda conta la fundaci del Santuari de la Serra.

Principals festes
GENER: Reis Mags i Festa de Sant Antoni (Matana del Porc i Tres Tombs).
FEBRER: Fira de la Ganga i Carnaval.
MAR: Calotades;
ABRIL: Festa dels Traginers, Processons de Setmana Santa i Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.
MAIG: Festes de Sant Maties.
JUNY: Process de Corpus, Nit de Sant Joan i Aplec de Sardanes.
JULIOL i AGOST: Cada cap de setmana hi ha la festa d'algun barri i/o pedania.
SETEMBRE: Festa Major en honor a la Mare de Du de la Serra.
OCTUBRE: Fira Internacional d'Escultura Terrnia.
NOVEMBRE: Fires de Sant Mart.
DESEMBRE: Festes de Nadal.

 Esport .
Destaquen els segents clubs esportius i seccions:
 Club Tennis Montblanc;
 U.E.Montblanc;
 Club Escacs Montblanc;
 Club Atltic Montblanc;

 Personatges i fills i lustres de Montblanc .
Vegeu 

Edat mitjana
Ramon Desllor (s. XIII) Cavaller.
Arnau d'Oliola  (s. XIII - Poblet, 1276) Abat de Poblet (1267-76) .
Pere de Prenafeta (s. XIII   Lleida, 1285) Bar de Prenafeta i mestre d'obres.
Sant Pere Ermengol (1238-1304) Noble, bandoler, mercedari i mrtir santificat.
Reinard des Fonoll (Anglaterra, s. XIV - 1362) Mestre d'obres i picapedrer.
Jaume Conesa (1320   Barcelona, 1390) Funcionari reial.
Guillem Timor (s. XIV) Escultor gtic.
Elionor d'Urgell (1378-1430) Noble de la famlia dels comtes d'Urgell i ermitana de Sant Joan.
Miquel Sadurn (s. XIV   Barcelona, 1446) Brodador.
Berenguer Roig (s. XV - Escaladei, 1476) Monjo cartoix.
Pere Dagu (?-1500) Filsof lullista.

Edat Moderna
Jeroni de Torres (s. XVI - ? , 1611) Escriptor i religis jesuta.
Francesc Aguil (s. XVI   s. XVII) Jurista.
Cristfor Hortoneda (s. XVI   s. XVII) Pintor actiu entre 1586-1624.
Josep Folch i Gener (s. XVII - s. XVIII) Teleg.
Francesc de Castellv (1682-1757) Militar austriacista i historiador.
Josep Castellv i Ferran (s. XVIII) Escriptor i corregidor.
Albert Vidal (s. XVIII) Eclesistic francisc;
Fra Mag Catal (1761-1830) Missioner francisc a la costa oest d'Amrica del Nord.
Ramon Belart i Miquel (1789   1840) Escultor.

Edat contempornia

s bonic d'sser fidel al poble on s'ha nascut i a la llengua apresa dels llavis de la mare.
]]
Salvador Magriny (s. XVIII - ? , s. XIX) Fsic i militar.
Ramon Bluch (s. XIX - 1901) Eclesistic.
Maties Miquel i Torruella (s. XIX   1903) Pianista.
Mari Pedrol i Balart (1852-1918): farmacutic i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Antoni Palau i Dulcet (1867   Barcelona, 1954) Llibreter.
Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965) Poltic, assagista i poeta.
Ramon Sabater i Balcells (1877   Tarragona, 1933) Eclesistic.
Josep Gaya i Cendra (1881   Lleida, 1922) Eclesistic i publicista.
Rafael Folch i Andreu (1881-1960) Catedrtic de Farmcia.
Pere Sanahuja i Vallverd (1882   Lleida, 1959) Historiador i frare francisc.
Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965). Llicenciat en dret, poltic, literat i publicista d'obres en prosa i en vers.
Josep Folch i Folch (1897 - ?) Poltic i agricultor.
Josep Maria Poblet i Guarro (1897 1980) Escriptor i poltic.
Josep Porter i Rovira (1901   Barcelona, 1999) Llibreter i biblifil.
Llus Farr i Magre (1902 - ?) Filsof.
Josep Andreu i Abell (1906-1993) Advocat i poltic.
Joan Iborra i Farr (1907 - ?) Escriptor.
Jaume Llecha i Sans (1916   Barcelona, 1970) Violinista.
Maties Palau i Ferr (1921-2000) Pintor i escultor.
Ismael Balany i Moix (1921 - 2000) Pintor i gravador.
Carles Andreu i Abell (1924-2008) Poltic.
Josep Gomis i Mart (1934 - ). Poltic.
Francesc Bonastre i Beltran (1944 - ) Musicleg i compositor.

 Ciutats agermanades .
Montblanc est agermanada amb la poblaci:
 Montblanc, del departament d'Erau (Hrault) a la regi de Llenguadoc-Rossell (Lengadc-Rosselhon, en occit) de Frana.

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Montblanc Medieval. Web turstic de Montblanc;
Monestirs de Catalunya. Montblanc;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11514" title="Blancafort" nonfiltered="981" processed="975" dbindex="5987">




Blancafort s un municipi de la comarca de la Conca de Barber.

El poble es troba a la part central de la Conca de Barber, a 428 metres d'alada, en el vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme s fora accidentat, i est drenat per nombrosos torrents que discorren en direcci nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n's la vinya.

 Histria .

Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle XII a reds del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topnim del tossalet on estava situat.  

Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castl i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificncia i construcci la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle XVII), on apareix, a la seva faana, l'escut nobiliari de la famlia.

 Demografia .
El seu procs demogrfic denota que fou un poble important durant l'edat mitjana, amb uns 400 habitants; desprs de les epidmies que assolaren Europa al segle XV, la poblaci es va reduir a la meitat. Seguint la incidncia econmica de la vinya, durant el segle XVIII tingu un important creixement que culmin l'any 1860 amb 1.291 habitants, el seu mxim histric. 



 Economia .

Avui dia, la economia prpia s bsicament agrcola i ramadera. Tanmateix, el jovent va, majoritriament, a treballar a la indstria de Montblanc.

 Cultura i festes .

La festa major s'escau el darrer diumenge d'agost. Una setmana abans d'aquesta festa se celebra la Setmana de la Joventut, i el 22 de juliol es fa la festa major petita de Santa Magdalena. 

Ha estat molt tradicional la devoci dels seus habitants al santuari de la Mare de Du del Tallat (Vallbona de les Monges). Celebrava romiatge al santuari per Pasqua Florida, juntament amb Fors i Solivella.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11515" title="Pontils" nonfiltered="982" processed="976" dbindex="5988">

Pontils s un municipi de la comarca de la Conca de Barber, fins el 1995 anomenat Santa Perptua de Gai. El poble de Pontils est situat en plena vall del riu Gai, a la crulla de les carreteres locals de Santa Coloma de Queralt a Esblada i de Pontils a la Llacuna.

La seva poblaci s molt baixa degut a la despoblaci per a l'epoca estival augmenta bastant degut a les segones residncies. Les poblacions venes ms importants sn Santa Coloma de Queralt, Querol i la Llacuna. 

La seva festa major s el primer cap de setmana d'agost i els edificis d'inters sn l'esglsia de Pontils amb una portalada romnica i interior gtic i el castell de Pontils que esta en runes, i a la serra del Montclar hi ha l'ermita de Sant Miquel de Montclar, a prop de les restes del castell de Montclar des d'on es gaudeix d'una vista panormica.

A ms de Pontils, est format pels agregats de Santa Perptua de Gai, Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegres. El municipi tamb comprn el santuari de Sant Mag de la Brufaganya, objecte de romiatge de devots.









|}
 Demografia .


Vegeu tamb.
 Castells del Gai;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11516" title="Solivella" nonfiltered="983" processed="977" dbindex="5989">

Solivella s un municipi de la comarca de la Conca de Barber, situat a la vessant meridional de la serra del Tallat. 

s el municipi on s ms mpliament parlat el subdialecte catal xipella.

 Histria .

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig de Solivella. El 1191 va comenar a repoblar-se mercs 
a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb qui construir un petit castell. 

En el segle XIII va passar a mans de la famlia Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessi al monestir de Santes Creus, tanmateix poc desprs van recuperar les seves possessions. 

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es troba a la part ms alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d una gran edificaci del gtic florit catal. Actualment en el seu emplaament es pot observar les restes d un gran mur i la porta d entrada al castell. El pati d armes es troba gaireb derrut. Al mig del pati d armes hi ha l antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipsit d aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.

El 1599 es cre la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Sim Berenguer de Llorac i Castell. A mitjans del segle XVIII va pertnyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingu una gran expansi durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.

 Economia .

Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

 Cultura .

L esglsia parroquial, d estil barroc, est dedicada a l Assumpci de la Mare de Du. Fou construda el 1769 aprofitant la pedra de l anterior esglsia romnica.

Les joies ms preuades del patrimoni de la vila es troben fora de la poblaci. Aix, el retaule gtic de la Mare de Du  obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- s a la catedral de Tarragona. L arcngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella esttua gtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d una collecci privada. Altrament una bella talla romnica de la Verge, procedent d una antiga esglsia romnica que hi havia a la vora del castell s al Museu Dioces de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Aix, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Du del Tallat. Ferran II encarreg al noble Ramon Berenguer de Llorac l edificaci del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presncia dels reis Catlics.

 Festes .

La festa Major s el 15 d agost. I cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artstica i religiosa. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases s engalanen de diverses representacions de la vida de Jess.
 Demografia .


 Referncies .
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994;
Article de l'Enciclopedia Catalana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Centre d'Estudis Solivellencs;
Postals de Solivella;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11517" title="Savall del Comtat" nonfiltered="984" processed="978" dbindex="5990">


Savall del Comtat s un municipi de la comarca de la Conca de Barber. Es troba ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. s principalment una vila d'estiueig i de segona residncia.

Les obagues del riu Corb s un paratge d'especial bellesa que travessa el terme.




|}

 Histria .
Savall s una vila sorgida en comenar el mi leni. situat en un enclavament estratgic, als vessant d'un tossal coronat pel castell dels comtes de Savall, avui fora deteriorat. L'edifici fou bastit a la fi del segle XV i durant el XVI, tal com ho palesen els seus finestrals de gtic florit i renaixentistes. Era la residncia habitual dels Boixadors, comtes de Savall, fins al segle XVII.

L'esglsia s d'estil barroc i dedicada a Sant Pere. Est ubicada damunt d'una romnica. 

 Demografia .


 Economia .
Principalment agrcola i ramadera.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11518" title="Passanant i Belltall" nonfiltered="985" processed="979" dbindex="5991">


Passanant i Belltall s un municipi de la comarca de la Conca de Barber, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.








|}

 Demografia .


Vegeu tamb.
Parc Elic Serra del Tallat;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de l'Associaci de Vens i Amics de Belltall;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11519" title="Rocafort de Queralt" nonfiltered="986" processed="980" dbindex="5992">

Rocafort de Queralt s un municipi situat al nord-est de la part central de la comarca de la Conca de Barber, i constitueix la separaci fsica entre la Conca estricta i la zona de la Baixa Segarra, en el coll de Deogrcies.

Molt a prop de la poblaci neix el riu Anguera, afluent del Francol.

 Histria .

El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perptua, que el repobl i hi trob la mort a mans dels sarrans. Al segle XIII pertanyia als Queralt de Santa Coloma; Dalmau de Queralt compr el 1370 la jurisdicci del lloc a Pere el Cerimonis i es form aix la baronia de Rocafort de Queralt, que per successi pass als Centelles, comtes d'Oliva. Al segle XIV constava com a castl de Rocafort Berenguer de Llorac, senyor de Solivella. Al segle segent la castlania pass als Biure. Des de 1515 i fins a l'extinci de les senyories, la baronia de Rocafort fou de la famlia d'Armengol. 

Un dels trets caracterstics va ser la forta emigraci que tingu la poblaci de la vila, principalment a Cuba. De retruc, al poble hi ha diverses cases construdes pels rocafortins que van anar a Cuba, "cubanos", com cal Claret d'estil purament colonial.

A la darrera dcada del segle XX, Rocafort de Queralt va destacar als mitjans de comunicaci catalans per una decisi poltica de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, encapalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al ve terme de Fors i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisi va generar un rebuig fora generalitzat a la Conca de Barber i a l'Alt Camp, i es desenvolup un fort moviment ciutad d'oposici al projecte. La contestaci al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensus entre la majoria dels grups poltics del Parlament de Catalunya una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicaci dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessries. Una altra de les conseqncies fou la creaci del partit comarcal Uni d'independents Conca de Barber que des del maig de 1991 governa la vila de Rocafort de Queralt.


 Demografia .

La poblaci  tenia 33 focs el 1497. Va fer un salt important al llarg del segle XVIII (204 habitants el 1717 i 290 el 1787), per va minvar a la primera meitat del segle XIX. Tingu una important recuperaci a partir del 1845, fins aconseguir el mxim histric el 1887 amb 813 habitants. Al segle XX la incidncia de la filloxera va provocar una notable emigraci, sobretot a Amrica; les prdues de la guerra civil i l emigraci poltica arran de la desfeta republicana afligiren la vila. Amb posterioritat, la manca d indstria i d empreses del sector serveis van provocar una minva progressiva que arriba fins a l actualitat.



 Economia .

Rocafort de Queralt s un municipi bsicament agrcola i on  jovent marxa a treballar a les indstries dels voltants, principalment a Montblanc, a Sarral i a Valls. Cada cop ms, l'agricultura s una activitat econmica complementria del municipi. 

Els conreus principals sn la vinya, els cereals i, molt ms secundriament, els ametllers. El regadiu, que aprofita les aiges del riu de Vallverd, ocupa un 2% del terme. No es documenten activitats ramaderes ni industrials. S que hi resta una empresa dedicada al safr i a les espcies car el safr fou un dels eixos vertebradors de l'economia del poble des de la baixa edat mitjana (segle XIII) fins ben entrat el segle XX.

Actualment est comenant a tenir incidncia el turisme d'interior, atret per la seva gastronomia i la cooperativa, una de les anomenades catedrals del vi. s un dels ms bells exponents dels cellers de Catalunya. Fou construt per Csar Martinell, el 1918. Destaca el seu interior per l'arc de diafragma. Tot l'edifici fou bastit amb parets de maoneria i ma vist donada l'escassetat de fusta que hi hagu en temps de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

La vila disposa al municipi d'una oficina bancria, d'una escola pblica (integrada en una ZER) , una pista poliesportiva descoberta i un camp de futbol i un altre de tir.

 Festes .

 Festes Majors el 15 de maig i el 6 d'agost.
 Festa de Sant Roc i Nit del Cava, el 16 d'agost.

 Referncies .

Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article de l Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11520" title="Santa Coloma de Queralt" nonfiltered="987" processed="981" dbindex="5993">

Santa Coloma de Queralt s una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barber. Est situat a la dreta del riu Gai, protegit per la serra d'Aguil (811 m) i del Codony (789 m). T diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme. 

 Nuclis de poblaci .





|}

 Histria .




Els orgens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecci del castell de Queralt, es comena a reconquerir la regi. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, Santa Coloma es form a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpa. Sembla que durant el segle XIII s'emmurall. La baronia de Queralt va pertnyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertnyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt. 

Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I s que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es disting per la producci i comercialitzaci de safr. El comer d'aquesta espcie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safr a regir a tot el pas. S'exportava arreu de la Mediterrnia fins a Antioquia i sia Menor a travs del port de Barcelona.

Una altra etapa de l'expansi urbanstica de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en qu s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaa de Poblet.

 Demografia .

El creixement demogrfic de la vila t dos punts clau: els anys trenta del segle XX i principis del segle XXI fins l'actualitat. El motiu del primer creixement demogrfic cal situar-lo en relaci a la indstria txtil, amb fbriques de filats i teixits de cot i llana. Una d'elles, Ferrer i Cia, arrib a tenir ms de 300 treballadors. L'any 1926 la vila era el tercer centre txtil del Camp de Tarragona, noms superat per Valls i Reus. En canvi, el creixement experimentat a cavall del segle XXI s degut a la importncia de les empreses del sector del formig.



 Economia .

La base econmica de la poblaci tradicionalment s'ha fonamentat en els conreus de sec; bsicament de cereal. Per el sector agrari no s l'nic: la ramaderia ha estat des de sempre un factor parallel a la vida agrria. La Cooperativa n'ha estat un clar exponent.

El fet que Santa Coloma es localitzi a l'eix viari Montblanc-Igualada, caracteritzat per un dinamisme escs i per les deficincies, i al s d'un interfluvi entre la conca de l'Anoia i la de Barber, ha contribut en el retrocs que hi ha experimentat la seva funci tradicional: la indstria txtil que als anys seixanta del segle XX pass una gran crisi.

Actualment els prefabricats de formig sn la indstria predominant. Sn diverses les empreses d'abast estatal que hi tenen ubicada la seva casa central.

 Santa Coloma de Queralt i l'entorn .

Santa Coloma de Queralt presumeix de pertnyer a una comarca prpia i diferenciada de la Conca de Barber: la Baixa Segarra. Aquesta s una subcomarca natural situada a l altipl segarrenc, a l extrem nord-est de la comarca, que histricament sempre va dependre de la Segarra fins que, per emmotllar-se millor a la divisi provincial, a principi del segle vint es va optar per la seva incorporaci a la Conca. La subcomarca la formen vuit municipis i quatre mil habitants. Sn Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savall del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac i Passanant, si b algunes veus hi afegeixen Fors. Santa Coloma s el centre agrcola, ramader, comercial i industrial de la subcomarca; ms proper a Cervera o Igualada que a Montblanc. Santa Coloma de Queralt compta amb un entorn que li aporta vida comercial, disposa d una xarxa de serveis equiparable a la de la capital administrativa de la comarca, Montblanc, a la qual, per cal acudir per poder fer s d alguns serveis pblics. 

Les raons d aquesta tendncia radiquen, segons Dolors Toms, en  el fet de patir un dficit en comunicacions per carretera fora evident, juntament amb la situaci geogrfica  a l extrem nord-est de la comarca, mentre que Montblanc s a l extrem sud- fan que Santa Coloma sigui un centre de poblaci fora allat de la resta de la comarca, amb unes necessitats bsiques (educaci, salut, ...) que s han de cobrir forosament en l mbit del seu terme .

 Edificis d'inters .

Esglsia parroquial gtica de Santa Maria (s. XIV), amb el retaule d'alabastre dedicat a sant Lloren, de l'any 1386, realitzat per l'escultor Jordi de Du. T un alt campanar quadrat del s. XVII. ;
Antic palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI.
Plaa de l'Esglsia i plaa Major, porticades.
Font de les Canelles o dels Comtes, construda per Dalmau III de Queralt el 1614, just en el punt de naixena del riu Gai.
Portals de l'antiga muralla: el de Cervera (o del Sanou), el de Santa Coloma (el Portal), el del Vicari i el d'en Mart. El portal de Sant Antoni (Forat Mic) dna entrada, des de la plaa de l'Esglsia, a l'antic call. En 1294 hi havia tres portals que es van ampliar a sis en l'any 1471.
Als afores de la poblaci hi ha l'esglsia de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII-XIV), gtica, amb portal romnic. A l'interior es conserva el sepulcre gtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabert, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar.
Capelleta de Sant Mag (reconstruda);
Runes del castell de Queralt i ermita de sant Jaume;
Runes del Castell d'Aguil.

 Persones i lustres .


 Maria Albareda Vidal (Sabadell, 1919 - Santa Coloma de Queralt, 2007);
 Agust Altisent Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004), monjo de Poblet, historiador i escriptor;
 Joan Corbella (Santa Coloma de Queralt, 1945), metge psiquiatra i divulgador mdic;
 Antoni Lamich i Governa (Santa Coloma de Queralt, 1862 - 1912), farmacetic i catalanista;
 Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador;
 Vidal Sime, jueu, ltim rab de la comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt (1473-1492);
 Llus Sol Padr (Santa Coloma de Queralt, 1891 - Tarragona, 1939), alcalde (1931-1934) i fill predilecte de la vila (3 d'octubre de 1992);
 Francesc Valls-Calada  (Santa Coloma de Queralt, 1956), periodista i escriptor;

 Festes .

 Festa de Sant Antoni (el gener).
 Festa Major (el diumenge desprs de la Mare de Du d'agost).
 Gegants de Santa Coloma de Queralt;

 Referncies .


Bibliografia.


J.M. Carreras Tarrag, Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i histrica. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associaci Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 1997.
J.M. Carreras Tarrag, Llus Sol i Padr. Batlle de Santa Coloma (1931-1934).  La Segarra  145(1991), p. 6.
J. Segura i Valls, Histria de Santa Coloma de Queralt, refosa i ordenada en la seva ampliaci per Joaquim Segura Lamich. Santa Coloma de Queralt, 1953.
G. Secall i Gell, La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Edita: Diputaci Provincial de Tarragona, Tarragona, 1986.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Santa Maria de Bell-lloc;
Artcle molt complert de la Gran Enciclopdia Comarcal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11521" title="Vallclara" nonfiltered="988" processed="982" dbindex="5994">
Per a l'edifici de Vilanova de Sau vegeu Vallclara;

Vallclara s un municipi de la comarca de la Conca de Barber.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11522" title="Vilaverd" nonfiltered="989" processed="983" dbindex="5995">

Vilaverd s una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barber, anomenat Vilavert fins el 1983.

 Histria .
El nom de Vilaverd s (probablement) d'etimologia romana. En l'poca sarrana va ser un enclavament estratgic grcies al seu castell (del segle XI). La "Reconquesta" arrib a Vilaverd a l'any 848. Poc desprs (segle XII) esdevingu propietat de l'arquebisbe de Tarragona.

Edificacions d'inters de Vilaverd sn l'esglsia parroquial de sant Mart, del segle XII, l'ermita de la Mare de Du de Montgoi, del XIII, i diversos pous de gel.

Fills illustres de la poblaci han estat el bisbe de Girona entre 1934 i 1963, Josep Carta i Ingls, i el professor i historiador Francesc Cortiella i dena.

Celebra la festa major per Sant Cristfol, el 10 de juliol, i per Sant Mart, l'11 de novembre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11523" title="Vimbod" nonfiltered="990" processed="984" dbindex="5996">
Vimbod s la vila que fa de capital del terme municipal de Vimbod i Poblet, a la Conca de Barber. Fins l'any 2006 el terme municipal era anomenat senzillament Vimbod. Desprs d'un ple municipal i la publicaci al DOGC, ha passat a anomenar-se Vimbod i Poblet, a causa dels lligams amb el monestir cistercenc de Poblet, quatre quilmetres al sud-est del nucli urb de Vimbod.

L'entitat de poblaci de Vimbod est situada al peu de la carretera N-240 entre l'Espluga de Francol i Vinaixa. T accs a l'autopista AP-2 i est comunicada per carreteres locals amb Vallclara i Poblet.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11524" title="Vallfogona de Riucorb" nonfiltered="991" processed="985" dbindex="5997">


Vallfogona de Riucorb s un municipi de la comarca de la Conca de Barber, situat prop del riu Corb i al lmit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat Vallfogona de Lorda o de Corbell o de Comalats, o de Riucorp.

Els seus boscos sn de pi i roure. Encara que t terra de regadiu, predomina l'agricultura de sec principalment d'oliveres. La seva economia tamb creix a causa de les aiges mineromedicinals que posseeix, explotades en un balneari.

s una ciutat que encara conserva el seu carcter medieval, fou repoblada pels comtes de Queralt. Es conserva les runes del castell del temps dels templers de 1190. Ms tard, al 1312 va passar als hospitalers. Hi ha restes d'un antic Priorat benedict de Sant Pere dels Bigats del segle XIII.
 
Esglsia gtica amb elements romnics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Du.
 
Un dels personatges ms famosos de la poblaci va ser Francesc Garca i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor potic d'estil humorstic, tenia relaci amb poetes de l'poca com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme.

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11525" title="Vilanova de Prades" nonfiltered="992" processed="986" dbindex="5998">

Vilanova de Prades s un municipi de la comarca de la Conca de Barber.

 Historia .
El 1159 Vilanova apareix citada a la carta de poblaci de Prades com a lmit d'aquest terme. A mitjans del segle XII, Ramon Berenguer IV va cedir el lloc al capell de l'Espluga de Francol, Pere de Pins. Quatre anys desprs, el rei Alfons el Cast va donar-lo a un nebot del capell, Pere de Savall. Li va imposar com a condici que contrus una fortalesa i que s'encarregus de la seva repoblaci. El 1324 Vilanova va quedar integrada dins del comtat de Prades.

 Demografia .


 Cultura .
L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Salvador. Va ser construda al segle XVIII en estil barroc. Al seu interior s'hi trobava un retaule barroc que va ser destrut durant la Guerra Civil. Algunes de les cases del poble daten dels segles XVI, XVII i XVIII, i han conservat les portalades adovellades.

L'ermita dedicada a Sant Antoni de Pdua, del segle XIX, es troba prop al costat del cementiri. Segons la tradici, tres dones que es van salvar de la pesta van costejar-ne la construcci. Durant la guerra civil va ser saquejada per encara s'hi poden veure alguns elements decoratius originals.

La festa major se celebra el primer cap de setmana del mes d'agost, en honor a la Transfiguraci del Senyor. L'ltim cap de setmana d'octubre s'hi celebra la festa i mercat de la castanya.

 Economia .
La principal activitat econmica s l'agricultura. Destaquen el cultiu d'avellaners, castanyers i atmetllers. Al llarg del curs del riu de Prades (afluent del riu de Montsant) s'hi poden veure antics molins d'aigua, avui dia inactius.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11526" title="Barber de la Conca" nonfiltered="993" processed="987" dbindex="5999">



Barber de la Conca s un municipi de la comarca de la Conca de Barber a la qual dna nom. El seu terme s travessat pel riu Anguera, afluent del riu Francol. El municipi comprn l'agregat d'Ollers.




|}

Histria.
La primera vegada que apareix el nom de Barber s a l'any 945, en la donaci feta pel comte Borrell de l'esglsia de Sant Pere d'Ambigats al monestir de Santa Ceclia de Montserrat.

Entre 1131 i 1133, els comtes de Barcelona i l'Urgell cediren el castell de Barber i altres llocs a l'Orde del Temple a fi d'implicar-lo en la tasca de la reconquesta. Vers el 1170, els templers s'installaren a  la comanda de Barber. El 1317 Berber, com la major part dels bns templers, pass a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, els quals en foren senyors fins a la desamortitzaci. Del castell, actualment, romanen en peu una torre-habitaci, part de la capella i part del recinte murallat.

A mitjans del s. XIX, els pagesos conegueren una poca econmica brillant que, per l'aparici de la fi loxera, pocs anys ms tard, caigu en una forta crisi. Aquest fou un dels motius pels quals els pagesos pobres intentessin, mitjanant l'associacionisme, salvar-se de la davallada; amb aquest esperit es fund a Barber, l'any 1894, "La Sociedad de Trabajadores Agrcolas del Pueblo de Barber", anomenada "La societat". Aquest va ser l'inici del cooperativisme agrari de Catalunya i l'Estat espanyol. 

Anys desprs, els terratinents i petits propietaris del poble manaren construir a l'arquitecte modernista Csar Martinell, una nova cooperativa anomenada popularment "El Sindicat". Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es produeix la unificaci de les dues cooperatives. Actualment la cooperativa de Barber est integrada dins de la "Societat Cooperativa Catalana de Barber Vincola".

Festes.
 La festa del Roser se celebra el primer dissabte del mes de maig, en honor de la Mare de Du del Roser, Patrona de Barber de la Conca.
 La Festa Major se celebra el penltim dissabte d'agost.

Fills i filles illustres.
 Pere Poblet i Andreu (1850-1929): metge i delegat en l'Assemblea de Manresa (1892).

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11527" title="L'Espluga de Francol" nonfiltered="994" processed="988" dbindex="6000">


L'Espluga de Francol s una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barber.

El nom de la vila prov del llat spelunca ("espluga, cova"), mot amb qu ja era coneguda al segle XI, en referncia a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francol, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s'hi ha installat. s la mxima atracci turstica de l'Espluga.

Geografia.
Se situa a l'extrem sud-oriental de la comarca, entre la serra del Tallat al nord, al lmit amb les Garrigues i l'Urgell, i les cingleres del bosc de Poblet i la Pena, de les muntanyes de Prades, al sud; entremig, la plana i el barranc del Reguer, amb camps de conreu i vinyes. Limita al nord amb Fulleda, Senan i Vallbona de les Monges, a l'est amb Blancafort i Montblanc (que tamb hi limita pel sud) i a l'oest amb Vimbod i Poblet. 

El terme s travessat pel Francol, que s'origina a la Font Major de l'Espluga, a la confluncia dels rius Sec i Milans. S'hi pot accedir per la carretera N-240 i per l'autopista AP-2, amb sortida a Montblanc; tamb t connexi, a travs de diverses carreteres locals, amb els pobles vens. Hi ha estaci de ferrocarril (lnia Lleida-Reus) i hi passa la lnia de l'AVE.

La majoria de la poblaci es concentra a la vila de l'Espluga de Francol. Tamb cal destacar el nucli balneari de les Masies, a 2 km al sud de l'Espluga, prop del monestir de Poblet, ja al terme de Vimbod i Poblet. A l'extrem sud del municipi es troba el santuari de la Santssima Trinitat.

Histria.
La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Pon de Cervera va bastir damunt un tur al segle XI. Ms endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicci dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francol i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinci de l'orde del Temple

Llocs d'inters.




 La Cova de la Font Major i a la resta de Coves de l'Espluga permeten una visita museogrfica, de formaci i/o d'aventura.
 L'Antic Hospital de l'orde de Sant Joan, fundat pels cavallers hospitalers tot i que l'edifici actual, gtic, data del segle XIV. Actualment s un edifici d'equipaments pblics com l'emissora municipal L'Espluga FM Rdio, la biblioteca Mossn Ramon Muntanyola, el Centre Telemtic de la Conca de Barber, el Punt d'Informaci Juvenil Francol, l'Arxiu Histric Municipal, el Club d'Escacs de l'Espluga de Francol, el Centre de Formaci d'Adults Municipals, els Tallers d'Ocupaci, i la seu de diverses entitats socials, esportives i culturals com l'Associaci de Vens de la Urbanitzaci Carreras, el Motoclub Francol o la UE L'Espluga; ;
 L'esglsia vella de Sant Miquel, del segle XIII, molt austera, de transici entre el romnic i el gtic. El 1837, sota les escales de l'esglsia, s'hi van amagar les restes dels reis catalans que havien estat profanades al monestir de Poblet. Incendiada el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina, es va construir a la mateixa plaa l'esglsia nova, d'estil neoclssic, aprofitant les pedres de l'antic castell;
 El Museu de la Vida Rural, installat a la casa pairal de la famlia Carulla, del segle XVII, i creat el 1988 a instncies de Llus Carulla i Canals, industrial i mecenes, promotor de la Fundaci Jaume I actualment anomenada Fundaci Llus Carulla;
 L'impressionant Celler Cooperatiu modernista, el ms antic de Catalunya, obra de 1913 de Pere Domnech i Roura, que va seguir el projecte de son pare, Llus Domnech i Montaner, basat en el gtic catal. Actualment s'hi allotja el Museu del Vi;
 El Casal de l'Espluga, obert el 1962, tamb sota el mecenatge de Llus Carulla. s el centre de tot un conjunt de serveis com ara hotel, parc infantil, pavell poliesportiu, discoteca, escola de msica, auditori, cinema, etc.

Economia.
L'activitat econmica del municipi depn de l'agricultura, el comer, el turisme i la indstria. Els conreus ms importants sn la vinya, els cereals (blat i ordi), l'ametller i l'olivera, i tamb hi ha algunes granges d'aviram i porc. El reclam turstic del ve monestir de Poblet ha fet de l'Espluga un important nucli de serveis culturals, d'hostaleria, de restauraci i de lleure, que complementen els atractius propis del terme. S'hi fa mercat els dilluns i els divendres al mat. La fira de la vila (que hi t lloc el darrer diumenge de gener), documentada des del 1565, aglutina l'oferta comarcal, i ha derivat dels seus orgens agrcoles i ramaders a aspectes ms comercials i de serveis. Tamb s remarcable la mostra vitcola i de productes agraris que hi ha al setembre, durant la Festa de la Verema. Tenen molta anomenada les galetes ("vanos") i carquinyolis tpics de la vila.

 Govern i administraci .
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:
 CiU - 6 regidors (907 vots, 46,51%);
 ERC-AM - 4 regidors (701 vots, 35,95%);
 L'Espluga Viva - 1 regidor (290 vots, 14,87%);

L'alcalde s David Rovira i Minguella, de CiU.

 Medi ambient .
En el terme municipal de l'Espluga de Francol hi ha ubicat el Centre de tractament de residus de la Conca de Barber, on s'hi duu la brossa de rebuig de tots els municipis de la comarca. A ms hi ha una planta de compostatge, on es transforma la matria orgnica recollida en compost i s'hi realitzen tallers d'educaci ambiental.

 Demografia .








 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11529" title="Olivella" nonfiltered="995" processed="989" dbindex="6001">


Olivella s un municipi de la comarca del Garraf. En el seu terme es troba l'antic poble de Jafre, actualment abandonat.

 Demografia .



|}


 Histria .
El primer petit nucli habitat d'Olivella sorg del Castell Vell cap a l'any 992, damunt del tur del Puig Mol. La seva poblaci era sostinguda per l'agricultura de sec.

Desprs d'aquests inicis va haber-hi una disminuci de la poblaci deguda al mal funcionament de les collites i la devastaci per la pesta negra.

A partir del segle XIV la poblaci va tornar a crixer i es va anar consolidant per l'aparici de diferents masies als voltants del municipi: Can Suriol, les Piques del Masseguer, Mas Liona, Mas Bargall, la Crivillera, Can Grau, la Masia del Rector i Can Mart.

Actualment el municipi el composen gran part d'aquestes masies, que encara es conserven, el nucli urb, on es troba l'Ajuntament i l'Esglsia Nova i sis urbanitzacions on es concentra la major part de la poblaci.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Guia turstica d'Olivella (monuments, fires, festes...);
Patrimoni histric i artstic d'Olivella;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11530" title="Canyelles" nonfiltered="996" processed="990" dbindex="6002">

Canyelles s un municipi de la comarca del Garraf. Limita al nord amb Castellet i la Gornal i Olrdola, municipis de l'Alt Peneds. A l'est limita amb Olivella, al sud amb Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltr i a l'oest, de nou, amb Castellet i la Gornal. 

 Demografia .


 (2006)









|}

 Vegeu tamb .
 Castell de Canyelles;
 Fira de Santa Llcia de Canyelles;

 Enllaos externs .

Canyelles a la Web;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Canyelles;
Guia turstica de Canyelles (monuments, fires, festes...);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11531" title="Cubelles" nonfiltered="997" processed="991" dbindex="6003">

Cubelles s una vila i municipi de la comarca del Garraf. Hi passa el 
Riu Foix.



Democracia.



 Demografia .


 (2004)




 Personatges illustres .
 Josep Andreu i Lasserre, Charlie Rivel, pallasso d'anomenada.

 Els gegants de Cubelles .
Els gegants sn els elements ms significatius de la cultura popular de Catalunya. Tenen dues funcions: la de representar una poblacin o un barri i la d originar per ells mateixos la festa. 

Els gegants provenen d una tradici molt antiga que ha anat variant al llarg dels segles.
La creena es remunta fins a la mitologa grega i des de llavors totes les cultures han deixat constancia de l existncia d aquestes enormes figures.

L any 1945 Cubelles va celebrar un cercavila er primera vegada, amenitzada amb grallers i amb motiu de l estrena d uns capgrossos que l Ajuntament de la vila acabava d adquirir. Aquest va contractar els gegants de Sant Pere de Ribes a falta d uns de propis perqu acompanyssin els capgrossos. Aquest fet va fer que augments la curiositat per aquestes figures tan simbliques entre els vilatans, que van comenar a comentar en els punts de reuni del poble, els cafs existents aleshores, l Armengol i l Aliana, la possibilitat que Cubelles pogus disposar d aquests entremesos que, en moltes poblacions catalanes enriquien les celebracions populars. L anhel de tenir uns gegants a la vila era latent en determinats sectors, especialmente el joven.
Finalment, el 1957, l Ajuntament va obtener un supervit de 13.000ptes en uns ingresos que van permetre, juntament amb el finanament de vilatans, industrials i botiguers la confecci dels gegants de Cubelles.
Es formaren diversos grups de treball, uns per contactar amb la prestigiosa botiga El Ingenio de Barcelona, dedicada a la construccin de gegants, i d altres per encarregar-se del disseny dels vestits, de trobar accessoris adients de bijuteria, anells, arracades 

Com que Cubelles era un poble agrcola, amb bon criteri es v aoptar per dues figures d aspecte senyorial que vindrien a ser la versi de l hereu i la pubilla, s a dir, gegants que solen anar abillats de pags, en el aquest cas amb la roba tradicional de les benestants de la pagesia catalana.
El nom dels gegants va ser d Abdon , un sels sants patrons de Cubelles i Assumpta, la Mare de Du de l Assumpci, en honor a la qual cada 15 d agost els cubellencs celebren la Festa Major.
La indumentria de l Abdon, pea d abric de vellut, llarga i de coor blau mar, valona sobreposada i barret de copalta negre, s una adaptaci de la moda que s impos a Europa a finals del s XVIII i principis del s XIX com a vestit de gala de la socetat catalana.  En l abillament de l Abdon hi ha un aspecto, el pergam que du a una m, que no pertany a la seva condici de  pais de la terra .
Pel que fa al vestuari de la geganta, l Assumpta llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba s un brocat de l poca, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d una tira blava, igual que els extrems de les mnigues. El vestit est guarnit, aix mateix, amb una pitrera negra que t uns llaos blaus al damunt. El davantal i la mantellina sn de color blanc, tot al contrari de la ret i le smitenes, que sn negres. En l aspecte ornamental, la gentil dama exhibeix unes arracades i un penjoll, mentre que a la m dreta hi porta una toia i a l esquerra, un mocador blanc.

Els vilatans de Cubelles van preparar el momento de l estrena dels gegants la diada de la Mare de Du d Agost, la patrona de la vila.
La simblica arribada dels gegants va tenir lloc a l estaci, a les  10h del mat del 15 d agost de 1958, que s esqueia en divendres. All s hi concentr una muni de gent, sobretot nens, que els van rebre amb gran entusiasme i curiositat. Juntament amb altres grups la comitiva s adre pe passeig de Narcs Bardaj, Rambla amunt, fins a l esglsia de Santa Maria de Cubelles, on mossn Jordi Fort Gaud, acompanyat de tots els escolans i autoritats, realitz la benedicci dels gegants.
L Abdon i l Assumpta es van convertir, a partir d aquella inoblidable diada, fins a dia d avui, en sant i senya de la Festa Major, en smbol d identitat dels cubellencs amants de les tradicions i de la cultura popular. El 15 d agost del 1958 quedava com una de les dates ms brillants, si m son, en l aspecte festiu de la historia recent de Cubelles.
Aviat van comenar a fer sortides fora de la vila, com s el cas del primer viatge a Barcelona, per participar en la reconeguda cercavila de la Merc, amb motiu de la seva Festa Major, el 24 de setembre de 1959.

L agost de 1963 l Ajuntament va dedicar un carrer al pallasso universal Charlie Rivel, nascut a Cubelles.
A principis dels anys 80, en plena recuperaci de la cultura popular es va produir el ressorgiment de l activitat gegantera a nivel de tot Catalunya. El punt de partida d aquest nou moviment va ser el 29 d agost de 1982, en una trovada de gegants a Matadepera. La Primera Trobada Internacional de Gegants.
Aquest fet va fer encendre els motors als gegants i el nombre d aparicions va augmentar. L Abdon i l Assumpta van pasar a tenir un acompanyant de luxe a partir del 26 d abril de 1987, amb l estrena del gegant Charlie Rivel.
Dins del marc de la Setmana Cultural daquell any, celebrada com ssmpre coincidint amb Sant Jordi, es va estrenar un gegant dedicat i inspirat en la figura del cubellenc ms universal i il lustre Josep Andreu Charlie Rivel. Des de la seva inauguraci el gegant ha acompanyat Abdon i Assumpta en gaireb totes les sortides que han anat fent, convertint-se en una pea que ha aixecat gran curiositat i expectaci, fins l any 2008.

Durant la Festa Major petita del 2007, una colla de joves cubellencs que es movien en l mbit de les entitats juvenils El Peix Agulla i El Cubell van decidir agafar el relleu dels geganters que dcada rere dcada s havia anat modificant i van organitzar una colla de geganters amb la intenci de reprendre l activitat gegantera dins i fora de la vila de Cubelles, amb Jordi Mir com a cap de colla.
El 29 de juliol de 2007 es va realizar la Primera sortida de la nova colla de geganters en la XXIII Trobada de Gegants de Cubelles.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Cubelles;
Guia turstica de Cubelles (monuments, fires, festes...);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11532" title="Sitges" nonfiltered="998" processed="992" dbindex="6004">

Sitges s una vila i municipi de Catalunya ubicat a la comarca del Garraf. Sovint s anomenat Blanca Subur   .

El municipi limita amb Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gav i Castelldefels.
Aquesta vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint ms de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinaci per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turstiques l'ha convertit en una destinaci de primera classe per a congressos, conferncies, seminaris i reunions empresarials i s la ciutat espanyola que n'acull ms si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autnomes.

Histria.

Les referncies als primers sitgetans es remunten a abans del neoltic i ms modernament est documentat  un assentament ibric al voltant del segle IV AC. A ms hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de poblaci, un al voltant del tur de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olrdola romana, el port de la Blanca Subur serv d'intercanvi entre els productes del Peneds i els d'altres indrets de la Mediterrnia romana.

A l'era medieval s'aixec el castell, situat dalt del tur de la punta all on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construt l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el ced al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la famlia Sitges (adoptaren  el topnim de la vila com a cognom); aquesta famlia est documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agns de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Desprs de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisi successria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigu fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'esglsia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del tur del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, tamb, l'existncia de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui sn representades a l'escut de Sitges. Tamb cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.

La principal activitat econmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. Tamb es conreava blat, horta, garrofers i el bargall o margall, smbol del Garraf. Des del 1345 quan Vilafranca deman una autoritzaci per a tenir un port a Sitges la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Peneds. 

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) mald per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliber definitivament i s'incorpor a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat porturia que cresqu a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingu el perms per poder comerciar directament amb Amrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establ un constant comer amb les colnies americanes. 


Al segle XIX arrib un dels captols ms trgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment histric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig per posteriorment es restaur el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonana econmica, iniciada a finals del XVIII dur fins a principis del XIX. El comer es basava en l'exportaci de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon ter del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (poca dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilaci dels americanos sitgetans.  

Abans de convertir-se en una vila plenament turstica, a Sitges s'obriren amb capital americ diverses fbriques (entre elles la fbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fbriques on hi treballava ms del 80% de la poblaci.

Malgrat aquest desenvolupament industrial els orgens del turisme es troben al 1879 quan ja es practicaven els banys com a terpia medicinal, i que ms endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difcil accs des de Barcelona per l'arribada del ferrocarril afavor la comunicaci amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiol al 1891 Sitges es convert en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la m de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visit Sitges Charles Deering, un milionari nord-americ que transform el carrer de Fonollar, de tpiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiol) esdevingueren dos pols d'atracci cultural i llanaren Sitges a la fama turstica. L'any 1918 l'industrial Francesc Armengol va projectar la ciutat-jard Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autdrom de Terramar  (en el ve municipi de Sant Pere de Ribes).

 Esdeveniments .
 1041: S'aixeca el Castell de Sitges. En el seu indret s'ala actualment l'Ajuntament;
 1306: El poble passa a mans de Bernat de Fonollar;
 1326: A causa de la mort de Bernat el poble torna a la Corona de Jaume II;
 1385: Jaume II cedeix a Bernat de Forti Sitges, Garraf i Miralpeix;
 1390: La Pia Almoina acumula tots els drets dominicals i jurisdiccionals del poble;
 1814: La poblaci deixa de formar part de la Pia Almoina i torna a la Corona;
 1838: L'1 de maig es produeix l'atac de les tropes carlines;
 1853: Primera actuaci del Ball de diables de Sitges a la Festa Major;
 1881: Arribada del ferrocarril a la poblaci (estacions de Sitges, de Garraf i baixador de Vallcarca);
 1886: Es publica el primer exemplar de lEco de Sitges;
 1896: Primera referncia escrita del Xat a lEco de Sitges;
 1899: Construcci del Mercat;
 1958: Primera edici del Ralli Internacional de cotxes d'poca Barcelona-Sitges;
 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha;
 1967: Primera edici de la Setmana del Cinema Fantstic i del Terror (actualment anomenada Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya);
 1991: La Festa Major de Sitges s declarada Esdeveniment d'Inters Nacional;
 1994: Primera edici del Rally de motocicletes d'poca Barcelona-Sitges;
 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes;
 2007: Any Rusiol que commemora el 75 aniversari de la mort de l'artista;

Demografia.





|}


 Festes i festivals .

 Festa Major: Sant Bartomeu (24 d'agost);
 Carnaval;
 Festa Major Petita: Santa Tecla (23 de setembre);
 Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya;
 Corpus Christi;
 Ralli Internacional de cotxes d'poca Barcelona-Sitges;
 Festival Internacional de Tango de Sitges;

 Gastronomia .
 Xat de Sitges;
 Malvasia de Sitges;

 Museus .
Cau Ferrat;
Museu Romntic;
Maricel;

Fills i filles illustres.
Vegeu tamb 

 Bartomeu Carbonell i Batlle (1843-1929): Comerciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Antoni Catal i Vidal (1891-1978): Compositor, entre d'altres obres, de la Process de Sant Bartomeu, msic i crtic musical.

 Ciutats agermanades .
 Banhras de Luishon,  (Frana)

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Llista d'alcaldes de Sitges;

 Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Patronat de Turisme;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sitges;
Les Festes de Sitges;
Guia turstica de Sitges (monuments, fires, festes...);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11533" title="Sant Pere de Ribes" nonfiltered="999" processed="993" dbindex="6005">


Sant Pere de Ribes s un municipi de la comarca del Garraf. T una extensi de 40,71 km. Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, tamb amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrnia; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltr. Dels 26 km de costa que t la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

Geografia.
Relleu.
Sant Pere de Ribes es troba situat a la part meridional del masss del Garraf, que a la vegada representa l'extrem sud de la Serralada Litoral, en una zona on el relleu se suavitza i forma una depressi de sediments quaternaris, amb una srie de pujols i elevacions que configuren el paissatge: el Pedrell (75 m), el puig de les Prubelles (168 m), la penya del Bisbe (200 m), el pujol de les Codines (206 m), el Fons de l'Infern (211 m), la Savina (215 m), el puig de la Llebreta (238 m), el pla de Jorba (250 m), el puig de Sumidors (285 m), la penya Riscla (308 m) i el Montgrs (elevaci mxima del terme municipal amb 359,2 m), situat al nord-oest, el qual fa de lnia divisria amb Canyelles.

El terreny del terme de Sant Pere de Ribes s bsicament argils, format per la descomposici d les roques calcries dels pujols de les rodalies, sobretot del Montgrs. La riera de Ribes ha anat escavant aquest terreny argils i ha format les anomenades timbes, entre les quals destaquen les de Sant Pau, can Fontanals, can Coll, can Quadres de la Timba, ca l'Escol i el Ralet.

A la zona de ponent, entre el nucli de Sota-Ribes i la masia de can Climent, hi ha sorra del Mioc, anomenada saul, una de les riqueses naturals del municipi, que s'utilitza per la fabricaci de vidre, cermica, ciment i foneria en general, entre altres aplicacions.

Rieres i torrents.





















Els cursos d'aigua que recorren el municipi no porten aigua de manera permanent, sin que depenen del rgim de pluges caracterstic de la Mediterrnia.

Pel terme municipal transcorre la riera de Ribes, formada per la confluncia de diversos torrents i rieres, entre les ms destacades la riera de Vilafranca, que s el tram superior de la riera de Ribes, o sigui, des del seu naixement a les Cabanyes fins arribar a Sant Pere de Ribes; la riera de Begues, que t el seu origen a la poblaci de Begues i rep bona part de les aiges del masss del Garraf; la riera de Jafre, que rep tamb bona part de les aiges del masss del Garraf; el torrent de l'Espluga, que rep les aiges procedents del Montgrs, mxima elevaci del municipi.

Al lmit dels termes de Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltr, neix el torrent de la Piera que, abans de desembocar a la platja de Sant Cristfol de Vilanova i la Geltr rep, entre altres, les aiges del torrent de la Terrosa, que al seu torn recull les de Solers, Xoriguera i la Serra.

Clima.

La comarca del Garraf pertany a la zona del clima mediterrani litoral. Aquest clima es caracteritza pels estius secs i clids, i els hiverns humits i temperats. s un clima sua, en el qual influeixen dos factors molt importants: el mar, que suavitza les temperatures, i les muntanyes del masss, que allen la zona de la influncia de les temperatures ms baixes i fredes de l'interior.

Malgrat aix, entre els municipis de la comarca es pot fer una diferenciaci entre els termes costaners (Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltr i Cubelles) i els de l'interior (Olivella i Canyelles), a causa de la diferncia d'altitud, que fa que els municipis d'interior tinguin temperatures ms baixes, entre 20 C i 3 0 C menys, i una major pluviositat.

El fet que els estius siguin secs s caracterstic d'aquest clima i s degut a la presncia, en aquesta poca de l'any, d'altes pressions subtropicals. Les pluges es concentren, normalment, en els mesos de primavera i tardor. La mitjana anual de la comarca s de 533 l/m2 i els dies de pluja sn aproximadament uns 70. Aquestes pluges sovint sn torrencials i ocasionalment provoquen riuades. Encara que els estius acostumen a ser secs, sn caracterstiques d'aquest clima les tempestes sobtades d'estiu, molt violentes i, a vegades, acompanyades de pedregades, llamps i trons.

El vents predominants a la zona sn el migjorn (S) i el garb (SW), que sn vents de mar, amb una important concentraci d'humitat, encara que tamb bufen vents de terra com el mestral (NW). L alternana d'aquests vents eviten que s acumulin substncies contaminants a l'ambient.

 Demografia .


Festes.
El nucli de Ribes celebra la festa major de Sant Pau o d'Hivern el 25 de gener (festivitat de la Conversi de Sant Pau apstol) i la de Sant Pere o d'Estiu el dia 29 de juny (festivitat de Sant Pere i Sant Pau). La festa d'estiu est documentada al segle XVII i la d'hivern al segle XIX.  Els actes principals de la festa es concentren en la viglia i el mateix dia. Durant els caps de setmana anterior i posterior hi ha actes culturals parallels. Ambdues celebracions sn considerades festa local, que es traslladen a l'endem en cas de coincidncia amb el cap de setmana; el trasllat de la festa local no comporta el trasllat de la festa major. L'endem de la festa major est dedicat tradicionalment als difunts. El dia posterior a l'endem de la Festa Major s denominat dia del gos. 

El nucli de Puigmolt celebra la seva festa major durant el cap de setmana ms proper a Sant Jaume (25 de juliol).

El nucli de les Roquetes celebra la festa major de Santa Eullia o d'Hivern el 12 de febrer i la de Sant Joan o d'estiu el 24 de juny. El 12 de febrer s festa local, que es trasllada a dies propers en cas de coincidncia amb el cap de setmana. En el cas de la festa d'estiu, es fixa com a festa local el 24 de juny quan no s festiu arreu del pas; si s festiu arreu del pas o si coincideix amb el cap de setmana, la festa local es trasllada a una data prxima.

Diverses urbanitzacions del terme celebren les seves prpies festes a l'agost. El barri del Palou, pertanyent al nucli de Ribes, celebra la seva festa prpia pels volts de Santa Maria (15 d'agost).

Histria.
Toponmia.


L esment ms antic sobre el topnim Ribes, es documenta en la carta de franqueses i poblament d'aquest terme, datada el 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: ...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas..., que en catal s ...castell anomenat Bell-lloc que t tamb el nom de Ribes....

Pel que fa a l'origen del nom Ribes, Josep Balari i Jovany, en el seu treball Orgenes histricos de Catalua (1897), relaciona el nom de riba amb el llat RIPA, que vol dir 'vora', 'costa' i que en catal, a ms d'aquests significats, tamb vol dir marge, cinglera o 'lloc escarpat', cosa que el fa sinnim de timba. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del Papa Silvestre II en qu amenaava d'excomuni Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat, es parla del castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.

Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes sn el mateix, es pot deduir que el castell de Ribes es deia aix per la seva situaci sobre les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l'Espluga. El nom de Sota-ribes indica, segons aix, que aquest nucli est situat sota les timbes.

En el text en llat de la carta de franqueses de Ribes, apareix aquest mot amb la terminaci plural  as, grafia que reapareix l'any 1039 en el document en qu Folc Geribert, fill de Geribert, va retornar al bisbe de Barcelona el castell de Ribes. La terminaci  es ja es constata l'any 1057 en el document pel qual es bisbe Guislabert i Mir Geribert infeuden el castell de Miralpeix a Arnau Arluv i en qu es parla del castro Ribes.

Pel que fa a l'actual topnim de Sant Pere de Ribes, cal esmentar que en la carta de franqueses de Puigmolt i Llop San de l'any 1333 es diu literalment: Castrum Vetus de Rippis, eclesie Sancti Petri di Rippis i villa de Rippis, i s aqu on per primera vegada es parla de l'esglsia de Sant Pere de Ribes.

A partir de l'any 1714, un cop finalitzada la Guerra de Successi, Ribes va passar a ser oficialment San Pedro de Ribas, i va continuar amb aquest nom fins l'any 1936, en qu la Generalitat de Catalunya va declarar que el terme s'havia de dir Sant Pere de RIBES, recalcant que Ribes s la part ms important del topnim i que Sant Pere s'hi afegeix per diferenciar-lo de Ribes de Freser. El 1937 la Generalitat va aprovar, a petici de l'Ajuntament, que el poble s anomens Ribes del Peneds. Desprs de la Guerra Civil el nom de Ribes va tornar a ser San Pedro de Ribas, fins que arribada la democrcia es va normalitzar la denominaci vigent.

Ciutats agermanades.
 Puerto Cabezas  ;

Fills i filles illustres.

 Pere Cuadras i Feixes (1834-1902): batlle entre 1890 i 1894.

 Vegeu tamb .
Llista d'alcaldes de Sant Pere de Ribes;
Ball de Diables de Ribes;
Drac de tres caps;

 Entitats i associacions .
GER Entitat Cultural i Esportiva;
Els Xulius - Centre Social Ribet;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci i notcies de Sant Pere de Ribes;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Pere de Ribes;
Guia turstica de Sant Pere de Ribes (monuments, fires, festes...);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11534" title="El Cogul" nonfiltered="1000" processed="994" dbindex="6006">


El Cogul s un municipi de la comarca de les Garrigues.

El Cogul s fams per les seves pintures rupestres de la Roca dels Moros, on es pot veure un grup de dones ballant i algunes escenes de cacera.

 Demografia .



Prehistria.
El jaciment de la Roca dels Moros del Cogul presenta mostres de les creences de dos grups humans. L'anomenat Art llevant, una expressi figurativa dels darrers caadors-recol.lectors epipaleoltics (10.000-6.5000 anys abans del present)que fonamenta la seva iconografia en els ssers humans (home i dona) i certs animals (cabra,crvol, toro, cavall, porc senglar..) amb un estil absolutament singular i nic. L'altra, conegut amb el nom d'Art esquemtic, s una expressi abstracte dels grups productors (6.500-3.500 anys abans del presente)que es fonamenta en el gestualisme expressionista, per tant, de sorprenent modernitat; punts digitals, traos, mcules, geomtrics, entre d'altres, conformen un repertori ample d'abstraccions. Des de 1998 aquest i tots els santuaris amb art prehistric de Lleida han estat considerats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, el mxim guard que pot ostentar una obra humana.Cal assenyalar, no obstant, que dels 26 jaciments amb art que es coneixen enguany a les terres de Lleida,  el 88,45% d'aquestes estacions amb art no disposen de cap mena de protecci el que representa un enorme perill per a la seva conservaci. Fonts: Associaci Catalana d'Art Prehistric

Referncies.



 Bibliografia.

 Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): "L'art rupestre prehistric a la comarca de les Garrigues , III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervi de les Garrigues (Lleida), pp. 17-25.
ALONSO TEJADA, Anna; GRIMAL NAVARRO, Alexandre (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pags Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
 Alexandre GRIMAL y Anna ALONSO (2007):  Catlogo de Catalua, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andaluca , Catlogo del Arte Rupestre Prehistrico de la Pennsula Ibrica y de la Espaa Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueolgica, n 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11535" title="Fulleda" nonfiltered="1001" processed="995" dbindex="6007">


Fulleda s un municipi catal de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra histrica, fronterer amb la Conca de Barber. El poblament s agrupat en el nucli urb (560 m) a l'interfluvi de les valls o "fondos" de la Granada i els Escortals (antigament anomenats "Cortals").
A la localitat hi ha un monument a Agustina Saragossa i Domnech, Agustina d'Arag, els pares de la qual eren de la poblaci, on tamb hi van nixer diferents germans seus.
La base econmica del poble s l'agricultura de sec, basada fonamentalment en la vinya, l'olivera i l'ametller, amb alguna presncia que sembla minvar del cereal, tot hi que tamb hi ha un parell de granges i alguna petita indstria (fusteria i productes qumics, recentment tancada).

El territori fulledenc, incls llavors sembla dins del de Tarrs, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. Les terres dels Boixadors i d'altres propietaris per diverses donacions van anar passant al monestir de Poblet. En el perode dels segles XIII-XV es va consolidar progressivament el domini de Poblet sobre la localitat que s'allargaria fins a principis del segle XIX.

Amb motiu de la Guerra de Successi, la minva general de la poblaci es deix sentir a Fulleda, que baix a 20 cases, i al conjunt comarcal que baix fins a 790 cases l'any 1718.

L'any 1719, el nombre de cases a Fulleda s idntic al de 1718 i el nombre d'habitants s de 155, mentre que la comarca t 961 cases amb 3.681 persones.

A partir d'aquesta data es manifesten signes de recuperaci i la poblaci fulledenca i garriguenca continuen un procs d'increment que es mantindr al llarg del segle XVIII i XIX, amb una petita paralitzaci a mitjans d'aquest darrer segle, i que arribar ja molt atenuat fins a l'any 1936, en qu comena la davallada rural que ens porta al moment present.

L'edicte del marqus de Castel-Rodrigo, del 2 de gener de 1719, cre el corregiment de Lleida al qual pass a pertnyer Fulleda; seixanta-sis anys ms tard, l'any 1787, segons el cens de Floridablanca hi ha 428 habitants. Podem observar, doncs, un augment del 176%. Es pot deduir que aquest augment va ser degut al valor agrcola de les terres abans no conreades, les quals en el moment de ser desermades van demanar braos forasters. Aquest increment fou molt general a totes les terres que formen la comarca de les Garrigues, on la poblaci puj un 257%. s clar que no fou un simple creixement vegetatiu, i que les causes cal cercar-les en unes circumstncies econmiques favorables, les quals exigien aportacions humanes exteriors: noves plantacions d'olivera, arbre que es va multiplicar extraordinriament i en el cas de Fulleda, a ms a ms, cal pensar en una major activitat del forn del vidre.

La poblaci va obtenir el mxim a mitjans del XIX, amb uns 500-600 habitants, i ha anat decreixent a partir d'aquell moment. El perode dels anys 60 d'aquest segle va ser d'una forta emigraci que a hores d'ara sembla haver-se estroncat, amb una demografia ms o menys estabilitzada i amb una forta tendncia a l'envelliment.  

L'any 2006 hi havia projectat entre els termes municipals de Fulleda i de Tarrs els parcs elics de Serra de Vilob (33 aerogeneradors), en funcionament des de principis de 2008, Rfols (14 aer.), que finalment no es construir, i Pla de Tossalets (19 aer.). Aquestes installacions comptaven amb el recolzament dels tres regidors de CiU de l'Ajuntament de Fulleda, fonamentalment per les compensacions econmiques que obtindria el consistori. D'altra banda els dos edils d'ERC s'hi oposaven, juntament amb la Plataforma de Fulleda, argumentant el gran impacte paisagstic i ecolgic que representa la implantaci de tot aquest conjunt nombrs d'aerogeneradors. Les eleccions municipals del maig de 2007 van donar la victria per majoria absoluta a l'Associaci Progressista de Fulleda, formaci af a ERC, per 4 regidors a 1 (CiU), i el consistori negocia amb l'empresa Acciona Energa la reducci o eliminaci del parc del Pla de Tossalets.

Respecte a la llengua, el parlar de Fulleda pertany al catal occidental, no lleidat, de transici cap a l'oriental, ms concretament, cap al subdialecte tarragon.

Cultura.
Al peu del can va ser una revista local editada pels elements ms joves de l'Associaci Cultural Recreativa el Forn de Fulleda (Garrigues), en un perode dels anys 80 i 90 del segle XX.

 Demografia .


Bibliografia.
CONTINENTE CUEVAS, Juan-Antonio & ARBS GABARR, Santiago (1986). Fulleda i Agustina d'Arag. Fulleda: Ajuntament de Fulleda.
CONTINENTE CUEVAS, Juan-Antonio & ARBS GABARR, Santi(1993). Fulleda. Un poble de les Garrigues. Lleida: Diputaci de Lleida & Ajuntament de Fulleda. ;
ARBS i GABARR, Santi (2003). Onomstica de Fulleda (Garrigues). Barcelona: Societat d'Onomstica & Institut Cartogrfic de Catalunya.
ARBS GABARR, Montse & ARBS PALAU, Ramon M. (2006). Les carboneres a Fulleda (les Garrigues). Les Borges Blanques & Fulleda: Centre d'Estudis de les Garrigues & Associaci de Dones Marinada de Fulleda. ;
PASCUAL GASULL, Josep (1999). Memries d'un fill de Fulleda. Valls: autor.
ARBS GABARR, Montse (2000). "Lo forn del vidre de Fulleda" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrs: Ajuntament de Tarrs & Institut d'Estudis Ilerdencs.
ARBS GABARR, Santi (2000). "Vocabulari fulledenc" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrs: Ajuntament de Tarrs & Institut d'Estudis Ilerdencs.
ARBS GABARR, Santi (2000). "Qestions de toponmia fulledenca" dins II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Tarrs: Ajuntament de Tarrs & Institut d'Estudis Ilerdencs.
ARBS GABARR, Montse (2003). "Lo forn del vidre de Fulleda. II part" dins III Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Cervi de les Garrigues: Ajuntament. ;
ARBS GABARR, Santi (2003). "Llengua i fet religis a la Fulleda dels segles XIX i XX" dins III Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues. Cervi de les Garrigues: Ajuntament. ;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Vocabulari fulledenc;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11536" title="Bellaguarda" nonfiltered="1002" processed="996" dbindex="6008">

Bellaguarda s un municipi de la comarca de les Garrigues. 

Antigament es coneixia amb els noms de Pobla (o Pobleta) de Bellaguarda o Pobla (o Pobleta) de la Granadella. L'any 1937 canvi el nom per Bellaguarda. Entre 1939 i 1984 pass a anomenar-se Pobla de la Granadella i el 1984 adopt una altra vegada el nom actual.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11537" title="Vinaixa" nonfiltered="1003" processed="997" dbindex="6009">


Vinaixa s un municipi de la comarca de les Garrigues, en la provncia de Lleida. Disposa d'un coto de caa, i la indstria de la pedra s l'activitat ecnomica principal. En el seu terme municipal hi ha nombrosos boscos de pins.


 Histria .
Sorgeix el nucli de Vinaixa en el segle VIII, a partir d un enclavament rab al voltant d un castell.
El Castell de Vinaixa, tamb denominat Cal Tarrag, situat al carrer del Calvari, davant de la plaa del Millenari, s un antic guistan rab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'orden el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment s de propietat particular.. 
Amb l avan dels cristians el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Trrega.
Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicci total.
La Casa de Poblet s una antiga propietat dels capellans de Poblet i havia estat durant uns quants segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. A l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gtic, cada pedra d'aquesta casa t la seva histria. Coneguda tamb com "Cal Panxa", s actualment de propietat particular.
L'Ermita de Sant Bonifaci est situada a uns 7 quilmetres del nucli urb. Dedicada a Sant Bonifaci, al qual Vinaixa professa una gran devoci des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construda, aquesta no posse la relquia del sant fins al 13 de maig de 1682.

 Demografia .


 Economia .
L'economia de Vinaixa se sustenta per les fbriques de pedra. Moltes empreses familiars elaboren pedra, marbre i granit per a la construcci. Altres es dediquen a la extracci i l'elaboraci de pedra natural. Sn artesans de la pedra que es dediquen a la construcci, la restauraci i la decoraci.
L'agricultura te un paper menys significatiu amb el cultiu d'olives, vinya i ametlla. 

 Festes i tradicions .
 El dia 5 de gener a la tarda es passegen els reis per tot el poble amb la carrossa i desprs tot seguit l'alcalde un prego i tothom es dirigeix a la Sala Vinaixenca, on els reis reparteixen el regals per a tothom.
 El primer cap de setmana de maig, el dissabte a la nit fan un concert  Sant Bonifaci Rock  fins la matinada. L'endem fan una missa a l'Ermita de San bonifaci amb una ballada de Sardanes i desprs un dinar de germanor.
 La Fira de l'Oli i la Pedra es fa entre l ltim cap de setmana de maig i el primer d abril, a la plaa del Arbres, tot seguit fan un dinar a l'hostal.
 La Festa Major de Primavera destaca pel ball dels grans i la disco mbil de la matinada.
 La Festa Major d'estiu s el moment culminant de les festes municipals de la localitat. Sempre t lloc el darrer cap de setmana d'agost. Balls, concerts, activitats infantils, havaneres, etc, conformen els actes ms importants de la Festa. Cal destacar tamb la Txaranga que recorre els carrers de la localitat el diumenge al mat un cop acabada la discombil. Aquesta Txaranga acostuma a ser Suc d'Anguila i s l'acte ms festiu de tota la Festa Major. Els carrers de Vinaixa s'omplen de jovent ballant sense parar mentre surt el sol i despertant als vens del municipi els quals obsequien els assitents a la txaranga amb begudes i menjar. Un any fins i tot el metge del poble va fer un petit "streaptease" des de dalt del balc de casa seva.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11538" title="El Vilosell" nonfiltered="1004" processed="998" dbindex="6010">

El Vilosell s un municipi de la comarca de les Garrigues, al lmit de la Conca de Barber i del Priorat. Dins el terme municipal hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i el Crucifici.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Centre d'Estudis Locals del Vilosell;
El Vilosell, el poble dels llops de les Garrigues;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11539" title="Puiggrs" nonfiltered="1005" processed="999" dbindex="6011">


Puiggrs s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11540" title="Els Torms" nonfiltered="1006" processed="1000" dbindex="6012">

Els Torms s un municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11541" title="Tarrs" nonfiltered="1007" processed="1001" dbindex="6013">

Tarrs s un municipi de la comarca de les Garrigues. 

El terme municipal est situat a l'est de la comarca, en una perllongaci de la serra del Tallat i la serra de Vilob. Limita al N amb el municipi de Fulleda, a l'O amb Vinaixa, i a l'E i al S amb Vimbod i Poblet.

Els conreus predominants sn de sec: cereals, ametllers, oliveres i vinya. La meitat del terme s superfcie forestal. S'hi accedeix des de la carretera N-240 (Tarragona-Lleida), a travs d'un enlla amb la carretera local LV-2014.

 Histria .
Abans de la reconquesta, Tarrs form part del valiat rab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donaci del terme de Tarrs a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condici que hi construssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrs pass a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, de l'rbita de la qual no se'n separaria fins al primer ter del segle XIX.

Com altres pobles rurals, experiment un decreixement demogrfic al llarg del segle XX. L'agricultura deix de ser la font principal d'ingressos dels seus habitants, que majoritriament treballen fora del municipi. L'any 2008 entr en funcionament el parc elic Serra de Vilob, emplaat entre els termes de Tarrs i Fulleda, i que compta amb 27 aerogeneradors.

 Llocs d'inters .
L'esglsia parroquial de Santa Maria, de faana neoclssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple. El poble est format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca com la Casa de la Vila (1695), amb una gran arcada, o "els Perxis", amb una magnfica faana porxada. Als afores, hi ha l'eremitori de la Santa Creu (1977), format per antigues pallisses habilitades com a ermita i casa de colnies. Disseminades pel terme, hi ha nombroses cabanes de volta i forns de cal, que es poden visitar a peu o en bicicleta, seguint les rutes senyalitzades.

 Festes .
Festa major d'estiu:
Mare de Du d'Agost (15 d'agost) i Sant Roc (16 d'agost);

Festa major d'hivern:
Sant Isidre (15 de maig);

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11542" title="El Solers" nonfiltered="1008" processed="1002" dbindex="6014">

El Solers s un municipi de la comarca de les Garrigues. L'economia del poble est fortament basada en l'agricultura i la ramaderia. 
La festa de la patrona del municipi se celebra el 15 d'Agost.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Radiografia del poble. Centre de recursos pedaggics de les Garrigues (pgina fora completa);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11547" title="L'Albi" nonfiltered="1009" processed="1003" dbindex="6015">



L'Albi s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

 Histria.
Els testimonis ms importants de la primera presncia humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre. L'anomenat "Vall de la Coma", descobert per l'arqueleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, es troba situat a uns 5 km de la poblaci. L'altre santuari prehistric, "la Balma dels Punts", descobert per uns caadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neoltics (art esquemtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleoltics (art llevant de fa 10.000 a 6.500 anys); no est preparat per a la visita. Degut al seu inters, aquests conjunts estan declarats Bien de Inters Cultural del Patrimonio Histrico Espaol i B Cultural d'Inters Nacional del Patrimoni Cultural Catal, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El castell de l'Albi, d'origen medieval, fou substitut, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial es pot veure un portal de mig punt, una gran nau destinada a celler i la pres. Pot ser visitat tots els dies de l'any.

L'esglsia de Santa Maria data del segle XVIII, d'estil renaixentista i de faana barroca. L'ermita dels Sants Cosme i Dami data del segle XVIII, s d'una sola nau i en l'interior es guarden les pintures dels Sants Abdon i Senn i Sant Antoni de Pdua.

Sn molt abundants dins del terme municipal les cabanes de volta, originries del segle XVIII.

 Bibliografia.
 Anna ALONSO TEJADA i Alexandre MIR LLAURADOR (1986): El conjunt rupestre de la Vall de la Coma (L'Albi, Les Garrigues), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 Anna ALONSO, Alexandre GRIMAL i Rosa DAZ (2003):  L'art prehistric de la Balma dels Punts (L'Albi, Lleida): un mateix espai per a dues creences diferents , IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 21-28. ISBN 84-609-2745-8.
 Alexandre GRIMAL, Anna ALONSO i Rosa DAZ (2003):  Una aproximaci als graffiti i gravats de  la Balma dels Punts i del seu entorn (l'Albi, Lleida), IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 29-33. ISBN 84-609-2745-8.
Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pags Editors, 2007, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.

 Situaci .
El terme municipal de l'Albi s'estn pel sector sud-oriental de la comarca de les Garrigues.

Es pot arribar a l'Albi per l'autopista de l'Ebre A-2 (sortida nmero 8), o per la carretera local LP 7032, que enllaa a Vinaixa amb la carretera nacional N-240 de Tarragona a Sant Sebasti.

 Festes .
 Festes de maig (15 de maig), ;
 Festes d'estiu (el segon cap de setmana del mes d'agost), ;
 Festa de Sant Cosme i Dami (26 de setembre);
 Festa de Sant Jordi '08;

La diada cultural del nostre pas omple cada any els carrers i racons dels pobles i ciutats de llibres i roses. I l Albi no poda ser una excepci. Per aquest motiu, enguany, s ha volgut impulsar aquesta festa i envoltar-la d activitats culturals de tota mena. Aquesta va ser una diada cvica, amb un clar component de reivindicaci de la nostra llengua, el catal. Per aix, es van veure tantes senyeres penjades als balcons i finestres de les cases. 
D entre els actes que es van dur a terme cal destacar les jornades dels Estudiosos de Les Garrigues sobre patrimoni arquitectnic, que van tenir una gran acollida. 

Programa d activitats:

18/04: Contacontes per als infants a la Biblioteca. Els follets i el Sabater.
19/04: Jornades de Patrimoni al Casal de la Gent Gran.
	Tarda de lectura: es va llegir entre els assistents en veu alta el llibre de Maria Barbal Pedra de Tartera.
20/04: Obra de Teatre: Les Falses Confidncies al Casal.
23/04: Presentaci del llibre en angls The land of the olive tres, escrit per una colla d alumnes de l IES Josep Vallverd.
	Venda de llibres i roses a crrec de l AMPA.
26/04: Jornades de Patrimoni al Casal de la Gent Gran.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Baronia de l'Albi;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11548" title="L'Albags" nonfiltered="1010" processed="1004" dbindex="6016">


L'Albags s un municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 es va modificar el nom per incorporar l'article a Albags.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11549" title="Juneda" nonfiltered="1011" processed="1005" dbindex="6017">


Juneda s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .

Personatges clebres.
Robert Bonet, pianista i compositor.
Joel lvarez Oliv, futbolista.
 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11550" title="Juncosa" nonfiltered="1012" processed="1006" dbindex="6018">



Juncosa s un municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Llegendes .
Hi ha una creena tradicional que diu que Juncosa es troba situada al mig del mn, ja que Du nostre Senyor va clavar la punta fixa del comps per tal de traar l'esfera terrestre en un punt situat sota un dels porxos que hi ha davant de l'esglsia, on avui dia encara es pot veure el forat.

s per aquest motiu que hi ha records de Juncosa on hi ha escrit: "I Juncosa al mig del mn ".

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Cooperativa Agrcola Sant Isidre de Juncosa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11551" title="Granyena de les Garrigues" nonfiltered="1013" processed="1007" dbindex="6019">

Granyena de les Garrigues s un municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11552" title="Bovera" nonfiltered="1014" processed="1008" dbindex="6020">

Bovera s un municipi de la comarca de les Garrigues.



 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11553" title="Castelldans" nonfiltered="1015" processed="1009" dbindex="6021">

Castelldans s un municipi de la comarca de les Garrigues.

Medi fsic.
El Tossal dels Gramenals s una muntanya de 416 metres que es troba al municipi.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Histria de Castelldans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11554" title="Les Borges Blanques" nonfiltered="1016" processed="1010" dbindex="6022">

Les Borges Blanques s la capital de la comarca de les Garrigues. Est situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressi Central. Disposa d'una excellent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista de l'Ebre, diverses carreteres locals i la lnia ferroviria Barcelona-Lleida, amb parada prpia al Municipi.

Arquitectura.
La plaa Major destaca per les seves amplies porxades i alguns casals notables, amb certs elements arquitectnics renaixentistes.

L'actual esglsia parroquial de l'Assumpci s un temple neoclssic, dotat de campanar amb un gran balc que l'envolta, fent la funci de mirador de les Borges Blanques.

La capelleta, d'estil barroc, data de l'any 1743.

L'ermita de Sant Salvador, situada a 3,5 km de la ciutat, a la carretera que uneix les Borges Blanques amb Cervi, s un edifici senzill, de base romnica, d'una sola nau acabada en una capalera rectangular.

A 2 km de la ciutat hi ha el parc de la Font Vella, amb l'ermita moderna de Sant Cristfol.

Al passeig del Terrall, al cor de la ciutat, s'hi troben dues basses amb cignes, necs, oques i un gran jard en el que es troba una gran varietat de plantes i arbres i una premsa d'oli del segle XVIII.

El Palau del Marqus d'Olivart s ara l'actual ajuntament. Est molt cntric al poble, vora la plaa Major.

Economia.
Les Borges Blanques s una poblaci activa que treballa principalment en el sector de serveis i un 8% es dedica a l'agricultura. En els darrers anys ha experimentat un impuls important del sector industrial afavorit per la creaci de dos polgons industrials: el polgon de "Les Verdunes" i el polgon de grans indstries "Castellots".

L'oli s el comer ms important de l'agricultura, i un dels trets caracterstics de la comarca de Les Garrigues i el poble. Est fet a partir de la varietat d'oliva arbequina, i est reconegut munidalment. A mitjans del segle XX, l'oli s'exportava casi totalment a Itlia, i all era venut com d'origen itali o el feien anar per a millorar els seus olis propis.

Comunicacions.
Carreteres.
La N-240, que fins fa pocs any creuava el poble, ara el voreja grcies a la construci d'una variant. Aquesta carretera comunica Borges amb Lleida i Tarragona.
Tamb voreja la poblaci la carretera C-233, que uneix Borges amb Castelldans, l'Albags, la Granadella...
Disposa d'un accs a l'autopista AP-2, que la comunica amb Barcelona.
La carretera LV-2013 comunica la poblaci amb Cervi de les Garrigues.
Les Borges marca l'inici de la carretera LV-2013, que inclou en el seu recorregut la Floresta, els Omellons, l'Espluga Calba, Fulleda i Tarrs. La carretera acaba a l'altura d'aquest ltim, enllaant-se a la N-240.

Ferrocarril.
Borges disposa de la lnia de ferrocarril Lleida-Tarragona-Barcelona
 
Patrimoni histric.
Aquest municipi conserva, com el Cogul i d'altres indrets de Lleida, mostres artstiques pictriques - l anomenat Art esquemtic - dels grups productors neoltics en el jaciment de les Roques Gurdies II (6.500 anys abans del present), descobertes per Anna Alonso al 1985, i declarades PATRIMONI MUNDIAL com tot l art rupestre de Catalunya, des del 1998.

Bibliografia.
 Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL: "La pintura rupestre de les Borges Blanques. Art prehistric i Art contemporani", Conferncies i Relats. 800 Aniversari de les Borges Blanques, les Borges Blanques, 2006, pp. 13-21.
 Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO: L Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pags Editors, Lleida, 2007, (ISBN 978-84-9779-593-7);

Festes.


Festa major. Primer cap de setmana de Setembre.
Cavalcada del tres tombs. El cap de setmana de la Fira de les Garrigues. Pels voltants dels jardins del Terrall.
Festival Internacional de Msica. Els caps de setmana de mar.
Concurs de paelles d'arrs. Primer diumenge de juny. Al passeig de Terrall.
Aplec de l'Ermita de Sant Cristfol. 10 de juliol. Benedicci de vehicles i festa tot el dia.
Borges Crema. 2n o 3r dissabte de juliol. Festival musical amb formacions locals i comarcals. Al recinte de les piscines.
Aplec de l'Ermita de Sant Salvador. 6 d'agost. Anada a peu i missa matinal. Festa el dissabte amb missa, sardanes i pat.
Aplec de la Sardana. Dissabte ms proper al 10 d'agost. Al passeig del Terrall.
Sardanadal. Dissabte tarda i nit anterior al dia de Nadal. Al Poliesportiu Francesc Maci.

Associacions.
 Associaci d'Amics del Terrall;
Club Tennis Taula Borges;
Diables del Grup Recerca;

Demografia.




Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del Borges en Curt, Festival Internacional de Curtmetratges de les Terres de Ponent;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11555" title="Cervi de les Garrigues" nonfiltered="1017" processed="1011" dbindex="6023">

Cervi de les Garrigues s un municipi de la comarca de les Garrigues.

Des del 1973 es publica la revista El Crvol
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11556" title="La Pobla de Crvoles" nonfiltered="1018" processed="1012" dbindex="6024">


La Pobla de Crvoles s un municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11557" title="La Granadella" nonfiltered="1019" processed="1013" dbindex="6025">

La Granadella s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11558" title="La Floresta" nonfiltered="1020" processed="1014" dbindex="6026">


La Floresta s un municipi de la comarca de les Garrigues. Se situa a 5 km de les Borges Blanques. El poble de la Floresta es form desprs de la Guerra de Successi, aproximadament al lloc on anteriorment hi havia hagut el nucli dels Castellots.

 Demografia .

El primer cens s del 1897, desprs de la desagregaci dels Omellons.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la associaci Amics dels Gats de la Floresta, nica en tota la comarca de les Garrigues;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11559" title="L'Espluga Calba" nonfiltered="1021" processed="1015" dbindex="6027">

L'Espluga Calba s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11560" title="Arbeca" nonfiltered="1022" processed="1016" dbindex="6028">

Arbeca s una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El patr d'Arbeca s Sant Jaume i la festa major s el 15 d'agost.

 Localitzaci .
Situada a l'extrem ms oriental de la comarca de les Garrigues, pertany geogrficament, de la mateixa manera que bona part dels municipis de les Garrigues orientals, a l'Urgell. La seva inclusi a la comarca de les Garrigues es deu a criteris socio-econmics i d'extensi comarcal duts a terme durant l'ltima organitzaci territorial de Catalunya, l'any 1936. 

Limita al nord amb Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), a l'est amb Belianes i Mald (Urgell), a l'oest amb Puiggrs (Garrigues) i pel sud amb la Floresta i els Omellons (Garrigues).-- (discussi) 23:04, 23 gen 2009 (CET)


 Geomorfologia .
Arbeca s'engloba dins la Depressi Central Catalana, ms concretament a la banda esquerra del riu Segre. El terme municipal queda dividit per dos grans unitats geomorfolgiques. Al nord la plana d'Urgell i al sud les primeres vessants de la Serralada Pre-litoral Catalana (Serra del Vilob i Serra del Correg). De fet el municipi es troba situat en un dels ltims turons testimoni d'aquestes serralades cap a ponenet, una esplndida atalaia del pla d'Urgell, els Pirineus o les Muntanyes de Prades. 

El terme municipal va des dels 171 metres a la plana fins els 460 metres a la partida del Mont-ros a l'extrem sud del municipi. Destaquen turons com el Puig del Corb de 456 metres a l'extrem sud-est, el tur de la Pleta de 426 metres a l'est, el mateix tur d'Arbeca a 332 metres i finalment el Tossal Gros, homnim del tur d'Arbeca, de 342 metres.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

 Climatologia .
Arbeca presenta un clima mediterrani continental sec, es caracteritza per una forta secada estival, dficit hdric bona part de l any i gran amplitud trmica. Les temperatures sn molt elevades als mesos d estiu i baixes a l hivern. La presncia de boires n s una de les seves caracterstiques principals. La mitjana de precipitaci, segons les dades de l estaci pluviomtrica d Arbeca, ronda els 389 mm (2006). La precipitaci que es concentra principalment a la tardor i en menor mesura a la primavera es reparteix de forma irregular al llarg de l any.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

Font:  (Article: La Robinada de 1994 a Arbeca)

 Xarxa hidrogrfica .
Les aiges del terme municipal d Arbeca sn canalitzades per dos subconques hidrogrfiques que desemboquen al riu Segre a l altura de Lleida. Els curs ms important correspon al riu Corb que transcorre pel nord del terme municipal, dins la plana d Urgell, avui en dia el llit natural del riu no existeix, aquest desapareix al terme municipal de Belianes, a causa dels diferents anivellaments del terreny i com a conseqncia del desenvolupament de l agricultura. En segon terme destaca el Torrent de la Femosa, que transcorre pel sud del terme municipal i drena les aiges de les Garrigues orientals, la seva conca delimita la frontera geogrfica entre l Urgell i les Garrigues. Finalment, cal assenyalar el barranc la Squia de la Moradilla que neix al terme municipal de Mald. Transcorre pel centre del terme municipal i passa molt a prop de la vila. Es subsidiari  del riu Corb. Tots ells sn cursos intermitents i d en els ltims perodes humits que no hi circula aigua superficial.

Els anys 1994, 1995 i 1996 donaren peu al perode humit ms important des de que es tenen dades pluviomtriques a la vila. La precipitaci anual sobrepass amb escreix la mitjana pluviomtrica, s per aquest motiu que durant aquests anys era fcil trobar encara fils d aigua circulant pels cursos fluvials abans esmentats. Aquest fet ve marcat principalment per episodis puntuals de pluges intenses, normals en el clima mediterrani marcat per la variabilitat, que s anaren repetint al llarg d aquests anys i que foren capaos de recarregar les capes fretiques.

A finals del mes de juliol de 1994 s enregistr l episodi ms rellevant, una forta tempesta d'estiu feu baixar amb fora tots els cursos fluvials del terme. S obria aix l ltim perode humit de la vila d Arbeca. La robinada, caus desperfectes als camps de conreu, danys materials al mobiliari urb i propietats privades, deix incomunicades certs vials i carreteres i desafortunadament una vctima mortal.-- (discussi) 23:11, 23 gen 2009 (CET)

Font: (Article: La Robinada de 1994 a Arbeca)

 Demografia .
Durant l'ltim decenni del segle XIX el municipi d'Arbeca an perdent poblaci de forma sostinguda arrel de la crisi del camp catal. No obstant, durant l'ltim decenni el municipi ha vist incrementar progressivament la seva poblaci arrel de la immigraci de l'Europa de l'Est. Arbeca representa un punt important de recepci i difusi de ciutadans romanesos a la plana de Lleida. Aix a banda d'augmentar considerablement la poblaci ha fet que les activitats econmiques tradicionals lligades a l'agricultura es puguessin mantenir, fins al punt que l'agricultura encara t un pes important dins els sectors d'activitats del municipi.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)



 Economia .
El municipi sempre ha tingut una vocaci agrria important, tenint encara un cert pes especfic el sector agrari. 

El sector serveis avui s el predominant i de la mateixa manera que la construcci es troba en expansi. La indstria, aquella relacionada amb l'activitat agrria es mant, mentre que aquella lligada al sector txtil ha patit una davallada important, al tancar-se darrerament, a causa de la ja existent crisis del txtil catal, una de les empreses txtils ms importants del municipi. 

Destaquen altres empreses de serveis relacionades amb els prefabricats de ciment, el parquet o la indstria agroalimentria. 

Tamb cal assenylar, la indstria extractiva (graveres) que desde fa anys que es troben disperses arreu del terme municipal, algunes d'elles amb un fort impacte visual i paisatgstic i malmetedores d'espais naturals, com s el cas de la zona humida avui ja inexistent a la partida de les Masies del Pla.

Actualment, s'est pontenciant el turisme, el qual pot convertir-se en una font econmica complementria al municipi en un futur mitj, al trobar-se encara la infraestructura turstica poc desenvolupada i al diposar de recursos turstics amb una elevada jerarquia i avui poc aprofitats.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

 Urbanitzaci .
Tan sols compta amb un nucli de poblaci. Per amb dos nuclis abandonats i en runes, les Borgetes de Salena, la qual encara conserva la seva capella i Castellots. 

Sense Pla d'Ordenaci Urbana Municipal.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)
 Comunicacions .
Pel que fa a les comunicacions, la carretera ms important s la C-233 que uneix Flix amb Bellpuig, i que connecta el municipi amb la capital comarcal, les Borges Blanques. Existeixen altres dos carreteres secundries la L-201 que uneix el municipi amb Belianes i la TV-2012 que transcorra allunyada del nucli de poblaci. Tamb cal assenyalar diferents camins pavimentats, un a nivell comarcal que va desde Torregrossa a Vinaixa passant pel municipi, el cam de Mollerussa que s la segona via ms utilitzada del municipi, i finalment el cam que condueix a la Floresta.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

 Unitats paisatgstiques .
El seu terme municipal es extens i es distingeixen tres grans unitats paisatgstiques: la plana d'Urgell al nord, els secans de l'Urgell a l'est, i el Baix Urgell al sud.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

 TURISME Llocs d'inters .

El municipi d'Arbeca compta amb un bon nombre de recursos turstics donades les seves dimensions demogrfiques i d'extensi territorial. El patrimoni s ric i, a grans trets, es pot dividir en diferents temtiques: 

Pre-histrics (bers) -poblat ibric els Vilars- ;

Patrimoni cultural: Medieval (moriscos, cristians) -conjunt histric i artstic, Castellots, les Borgetes de Salena, Ermita de Santa Caterina. Modernista -ajuntament, cooperativa- ;

Gastronmics (productes artesans, plats tpics)-oli, fruits secs, mel, cassola de tros, orelletes-;

Patrimoni de l'aigua (sec, regadiu) -canal d'Urgell, molins fariners, squies, Font de la Juliana-;

Patrimoni etnolgic: construccions de pedra seca -marges, cabanes, aljubs, molins d'oli-;

Espais naturals -secans de l'Urgell, Torrent de la Femosa, bosc del Popa, pla d'Urgell- ;

Punts d'observaci paisatgstica -miradors-. ;

Foklore, festes i esdeveniments programats -Fira de Santa Caterina, Festa Major, Grallers la Revolta, Arbequ de Ferro-;

Actualment pocs recursos es troben valoritzats i aptes per a ser visitats. Tan sols el Mol d'Oli de cal Argils, el Castell d'Arbeca i el casc histric, i la Fortalesa ibrica dels Vilars es poden visitar de forma guiada. La resta de recursos sn visitables de forma lliure i gratuta, en la majoria dels casos des del seu exterior.

L'oli, s el recurs artesanal ms notable i el que marca la identitat arbequina, aquest de la mateixa manera que la resta de productes artesanals propis del municipi es poden adquirir a l'Agrobotiga.

Pel que fa a la infraestructura turstica relacionada amb l'activitat, el municipi compta amb dos itineraris senyalitzats per Turisme de Catalunya (banderoles verdes) aptes per a fer-se a peu o b en bicicleta. Els seus punts d'iniciaci coincideixen amb els ponts del canal d'Urgell a la perifria de la vila.-- (discussi) 23:08, 23 gen 2009 (CET)

La Font de la Juliana;
Ermita de Santa Caterina;
Les Borgetes de Salena, la capella;
Esglsia Parroquial de Sant Jaume;

 Restes del Castell.

Les primeres notcies que tenim del Castell d'Arbeca sn de l'any 1158, quan el Vescomte Ramon Folch de Cardona, fa escriptura d enfeudaci a un cavaller anomenat Ramon de Santa-Fe, del dcim d'Arbeca i de l'aigua que baixava de Mald i feia cap a Arbeca ( riu Corb ). 

L'Any 1196 a 6 de mar, el Senyor Pons d'Erill i la Senyora Sibila d'Arbeca  ( dels Santa-Fe ) fan escriptura de donaci a Guillem de Timor i la Senyora Sancha d'una casa forta al Puig d'Arbeca, i per confirmar-ho el 6 d'abril d'aquell any la Senyora Sibila que fou la muller de Ramon de Santa-Fe, fa donaci dels castells de Trrega i d'Arbeca a la seva tia la Senyora Agns de Torroja. 

L'any 1273 es feu un bescanvi entre el Vescomte de Cardona, Senyor Ramon Folch, en nom de la seva filla, la Senyora Berenguera i de la seva muller la Senyora Sibila, amb Bernat d'Anglesola, del Castell, llocs i termes d'Arbeca, Borgetes de alena i la meitat de Castellots. 

Aquests llocs no tornaren a la casa de Cardona fins el 1388. Durant aquests 100 anys llargs, el Castell fou dels Cornel d'Arag i de la Casa de Pallars. 

L'any 1386, essent Senyor d'Arbeca Jaume de Pallars, el Rei Joan I, el Caador, pass pel nostre castell. Aquest rei fou qui autoritz la venda del Castell d'Arbeca a Hug II Compte de Cardona. 

Una tarda de desembre de 1388, la gent d'aquestes contrades es congreg al repl de l'esglsia d'Arbeca, on acudiren tamb els nobles cavallers Jaume Roger de Pallars, senyor d'Arbeca, i Hug, comte de Cardona. 


Detall del castell

Jaume Roger, dirigint-se al batlle  que era Pere Artigues  i als jurats i, en general, a tots els presents, els assabent com he venuda la mia part al Senyor Comte de Cardona, qui ac es present, per qu us dic, amones e us man que vosatres de aqui avant tingats de fer amb ell segons a que a mi havets fet e que obescats e fassats tots sos manaments segons que vassalls deuen fer. Els prohoms arbequins li respongueren que aix ho farien, si ell els absolia de l'homenatge que li tenien jurat. Conseqentment el rector d'Arbeca redact el document d'aquest trmit. 

Joan Ramon Folch de Cardona, nasqu al nostre Castell l'any 1400 i mor a Cardona el 1471. El succeeix el seu fill, Joan Ramon Foch III de Cardona, el qual a la mort del seu pare pren possessi del Comptat de Cardona. Essent nomenat Almirall d'Arag i Capit General de Catalunya, fou sens dubte la figura ms brillant de la Casa dels Cardona. 

Joan Ramon Folc III fou qui engeg la restauraci del Castell, amb una emprenedora volada que fa que, pel 1475, hi hagi, residint a Arbeca el mestre d'obres Joan Poderoses i els pedrapiquers Joan Peris i Joan Bureu 

Joan Ramon Folch IV, primer Duc de Cardona, ( fill de Joan Ramon Folch III i de Joana d'Urgell) i la seva muller, Aldonza Enriquez, en el seu palau d'Arbeca, foren amfitrions, a comenaments 1503, del prncep que la histria d'Espanya coneix com Felipe el  Hermoso . Felip el Bell, que per ra del seu casament amb Joana la Boja   filla dels Reis Catlics   heretaria l'imperi espanyol 

s clar que la conjuntura histrica significava un enlairament de l'nic ducat llavors entranyat a Catalunya, el de Cardona. 

L'historiador mossn Segura assenyala que el castell d'Arbeca era certament un dels ms bells de Catalunya. 

Segn la leyenda, la Duquesa de Cardona mand emparedar a su constructor, para que jams pudiera levantar otra semejante maravilla. De todos los castillos de Catalua, ste fue considerado como el de mayor belleza. ...Aparte de sus cinco grandes torres, tenia 365 ventanas, cada una con su reja dorada 
Pot dir-se que durant una centria i mitja  els anys que, a grosso modo, van des de l'acabament de la guerra de la Generalitat contra Joan II fins a la guerra dels Segadors , Arbeca, residncia esdevinguda ducal i de l'nic titular   Grande de Espaa  radicat a Catalunya, assol la mxima categoria palauenca del nostre pas, llavors tan atrotinat i convuls. 

El 1553, quan Arbeca sumava 153 focs, el seu palau contenia muni d'estances i disposava de quatre torres cantoneres  sabem el nom de tres d'elles: del Porgador, dels Vents, de les Dones  i d'una torre central, anomenada de l'Homenatge. s fama que el palau  de planta quadrangular  comptava amb tantes finestres com dies t l'any. L'accs al vast edifici, allat per un gran fossar, es feia pel portal dit deis Tres Reis, mitjanant un pont llevads, a la part de ponent, del qual tenia cura de posar i treure un porter especial. 

Ferran I de Cardona i Enriquez, segon Duc de Cardona, fou ascendit a Gran d'Espanya en la coronaci de Carles I. Els seus germans Enric i Llus tamb nasqueren al Castell d'Arbeca. Enric fou Bisbe de Barcelona i Cardenal amb el ttol de Sant Marcelo i el seu germ Llus fou President de la Generalitat ( 1521-1527 ) Bisbe de Barcelona ( 1530-1531 ) i Arquebisbe de Tarragona (1531-1532) i juntament amb el seu oncle Pere de Cardona, foren els promotors del moviment cultural barcelon. 


Escut dels Ducs de Cardona

Com a visita regia, Enric Cock, notari apostlic i arquer de la gurdia reial, es refereix, com a acompanyant, el pas de Felip II d'Espanya per Arbeca; el monarca venia de Lleida i anava cap a Barcelona, passant pel monestir de Poblet. Arriba a Arbeca el 10 d'abril del 1585 i l'acompanyaven el duc de Savoia i la infanta Caterina, amb seguici d'unes cinc-centes persones, de les ms distingides del regne. El carruatge del rei era arrossegat per 30 cavalls i el del prncep i la infanta per 44 eges. 

A Arbeca i de forma exepcional sn encunyats dinerets de coure que duen impresa una guila, amb la llegenda DE ARBECA. Sembla ser que cap altre Gran d'Espanya no podia encunyar moneda, llevat del duc de Cardona. 

Entre els anys 1618 a 1620 va sser quan, pel que es desprn d'alguns albarans, el duc Enric feu enreixar les moltes finestres del palau; no ens arrisquem pas a assegurar que fossin les 365 que el poble vol. Amb un punt d'ironia, afegim que Serra Vilar parla de, noms, 345!. 

El Duc Enric d'Arag Folch de Cardona, fou qui ms s'esmer en fer del Castell d'Arbeca el punt principal de la seva cort. I trasllad la major part del patrimoni artstic que tenia escampat per tots els seus dominis. A partir del 1620 desprs de fer-hi unes reformes que li costaren uns 34.000 ducats d'or, comen cap Arbeca el viatge de tot el patrimoni escampat arreu dels seus diferents castells i edificis que tenia a Catalunya i Valncia. El que tenia a Andalusia, al marquesat de Camres ( Crdova ), no hi ha documentaci que testimoni haver prestat res a Arbeca. 

El primer ter segle XVII, el duc Enric va fer installar el ric arxiu familiar al palau d'Arbeca, encarregant-ne la cura, amb el ttol d'arxiver major, al notari Joan Busquets. 

Fou al castell d'Arbeca on s'inici la tasca d'ordenaci i catalogaci dels protocols. El notari Busquets ho vetll durant divuit anys. 

En l'inventari que es feu en la mort del Duc Enric, consta, al castell d'Arbeca, unes 366 pintures, la major part de contingut religis, i d'altres de papes, de reis i retrats familiars. Algunes d'aquestes pintures procedien d'Itlia. Cont tamb 175 tapissos, amb contingut mitolgic, de catifes n'hi havia unes 30 que eren de grans mides ja que entre totes elles cobrien 1800 metres quadrats, 60 bufets, 31 escriptoris amb fustes de noguera i caoba amb aplicacions d'or. Els objectes d'or i plata sn quantiosos. Els cortinatges bordats d'or fi omplien la major part de les estances. 

Amb la guerra dels Segadors, Arbeca fou declarada plaa forta. 


Muralla del castell

El Duc Enric mor el 1640 a Perpiny. El seu fill Llus d'Arag i Cardona, en veure com anaven els aldarulls a Catalunya i tement que la Guerra estava molt propera, va voler salvar tot el de valor que hi havia al Castell i comen pel seu grandis arxiu, traslladat tot a Lucena ( Crdoba ). Els tapissos i mobles principals amb els seus cortinatges tamb se'ls va endur; no pogu fer el mateix amb tots els quadres, els quals va posar a subhasta. Se n vengueren 208. Tamb es subhastaren mobles i objectes diversos que els compraren famlies d'Arbeca. 

La guerra dur 12 llargs anys durant els quals la Vila d'Arbeca fou diverses vegades assetjada per part dels catalans-francesos i altres per les tropes de Carles IV fins arribar al punt que la gent d'Arbeca se n'anaren a viure a les cabanes i el poble qued a merc dels soldats d'un i altre costat. Acabada la guerra, els habitants d'Arbeca, havient quedat a la meitat, unes 500 persones, la pesta tan freqent en aquells anys, tamb hi tingu molt a veure en aquesta davallada. 

Quan encara no s'havia refet dels estralls de la guerra, al principi del segle XVIII, comen la guerra contra Felip V. Aquesta fou fatal pel nostre Castell, ja que una vegada acabada, la repressi fou brutal. 

Tots els castells que d'una manera o una altra s'havien aixecat contra Felip V foren manats sser enderrocats i el d'Arbeca fou un d'ells.
Tots els castells que d'una manera o una altra s'havien aixecat contra Felip V foren manats sser enderrocats i el d'Arbeca fou un d'ells. Es collocaren sis mines o "fornillos" que feren volar tot el castell. L'esglsia Parroquial, que estava a dins, qued completament arrasada, sols es va poder salvar de les runes l'altar del Sant Sepulcre que uns anys ms tard, es trasllad a l'esglsia nova. 

Tots els estats cardonins passaren a pertnyer a la casa dels Medinaceli i, en conseqncia, tamb la baronia d'Arbeca pass a ser governada des de Castella i ho fou fins a mitjan segle XIX, quan la desamortitzaci i la caiguda del feudalisme motivaren que el soberbio castillo feudal propio del seor duque de Medinaceli  fou venut en subhasta. 

Els Medinaceli, aix s, impulsaren les plantacions d'oliveres, amb promeses per part dels ducs, que pagarien un ral per olivera plantada, paraula que desprs no compliren, originant-se aix, una srie de litigis entre el com de la vila i l'administraci de la casa dels Medinaceli. 

L'any 1786 s'acab de fer el mol nou, construt tot amb pedra del Castell ( per fer-se una idea de la quantitat de pedra extreta cal dir que hi havia tres parets de 80 metres de llarg per uns 5 o 6 metres d'alt i uns 70cm de gruix). 


Torre del castell

Bona part de la pedra de l'esglsia procedia del Castell i un bon nombre de cases de pedra del poble tamb. 

El 17 de mar de 1851, al Boletn Oficial de la Provncia apareixia l'anunci de la venta en subasta privada del castillo y terreno que ocupa, de propiedad del Exmo. Sr. Duque de Medinaceli y Santiesteban, sita en la villa de Arbeca; bajo el concepto que no se admitir postura que baje de 20.000 reales al contado o a plazos y al propio tiempo sin que recaiga en su caso la aprobacin de S. E.. 

L'adjudicaci fou feta a Antoni Gairoles, d'Arbeca, el 25 de maig del mateix any. Li fou venut, per 22.700 reales velln, entregando la primera cantidad de 11.350 reales el 5 de julio de 1851, todo el castillo de la misma villa de Arbeca, con el terreno que ocupa, con su palacio que fue de los antiguos barones de Arbeca y con todos sus edificios circuito de murallas y de ninguna manera el territorio exterior; este castillo, con su terreno, pertenece al Excmo. Sor. Duque de Medinaceli como marques de Aitona i baron de Arbeca por legtma sucesin de sus mayores i por sus ciertos y legtimos ttulos. 

Al final del segle XVIII, entre un 60 o 70% del Castell, havia desaparegut. A finals del segle XIX es contrueixen els dipsits de l'aigua aprofitant un tro de muralla. 

El 1945 es contrueixen les escoles d'alt del Castell i es desmunta el que quedava de la torre de les dames i un tros que encara hi havia de la torre de l'Homenatge.

 Fortalesa berica de Els Vilars .

Als voltants del poble pot veure's tamb la fortalesa iberica de Els Vilars(750 a.de C.). A l'any 1998 fou declarat B Cultural d'Inters Nacional, a la categoria de Zona Arqueolgica, per la Generalitat de Catalunya. Els Vilars s un jaciment protohistric situat a l'extrem nord-oest del terme d'Arbeca, a la comarca lleidatana de les Garrigues. Es tracta d'una fortalesa ja que el 75 per cent de la superfcie construda correspon a un sistema defensiu compost per dotze torres. Els treballs al jaciment tenen per objectiu la recuperaci de la fossa que embolica la fortalesa i les seves escarpades. La intervenci, de gran envergadura i complexitat, implica diferents fases. D'una banda, l'excavaci de restes romanes. Per altra banda, es procedir al buidatge de la cavitat i la restauraci dels escarpes. Finalment, s'actuar sobre el sistema de drenatge en el fons de la cavitat per a donar sortida a l'aigua. La intervenci subvencionada pel ministeri de Cultura contribuir a realar la fortificaci i a exhibir al pblic visitant la fossa, el parmetre intern i les estructures adossades al mateix. A ms, l'acondicionament de la fossa s igualment vital per a la conservaci i la posada en valor de les restes arqueolgiques. La restauraci persegueix que el poblat de Els Vilars es consolidi com un punt de referncia del turisme cultural i l'estudi de l'poca ibrica.

Festes i tradicions.

Fira de Santa Caterina;

Pgines relacionades.
La Borrassa;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














-- (discussi) 21:49, 23 gen 2009 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11561" title="Els Omellons" nonfiltered="1023" processed="1017" dbindex="6029">

Els Omellons s un municipi de la comarca de les Garrigues.

 Demografia .

El 1897 es desagrega la Floresta.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11562" title="Acadmia Valenciana de la Llengua" nonfiltered="1024" processed="1018" dbindex="6030">

L'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ser creada per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre, de Creaci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. 

s la instituci que t per funci determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingstica del valenci, aix com vetlar pel valenci partint de la tradici lexicogrfica, literria, i la realitat lingstica genuna valenciana, aix com la normativitzaci consolidada, a partir de les denominades Normes de Castell.

L'AVL s una Instituci de la Generalitat Valenciana, de carcter pblic, adscrita a la Presidncia de la Generalitat, que gaudix de personalitat jurdica prpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgnica, funcional i pressupostria per a garantir la seua objectivitat i independncia.

L'AVL t seu a l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, als afores de Valncia, on tamb hi ha la Biblioteca Valenciana.

 Normativa constituent i competncies .

Els principis i criteris que han d'inspirar l'actuaci de l'Acadmia sn els que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valenci de Cultura el 13 de juliol de 1998 i que figura en el prembul de la Llei 7/1998.

Les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que li corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Pblics, per la resta d'Administracions Pbliques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicaci, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pblica o que compten amb finanament pblic.

L'AVL tindr la seua seu en la ciutat de Valncia, sense perju que puga tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi del Pas Valenci.

Seran competncies de l'AVL:

 Determinar la normativa oficial del valenci en tots els seus aspectes;
 Fixar, a sollicitud de la Generalitat, les formes lingsticament correctes de la toponmia i l'onomstica oficial del Pas Valenci, per a la seua aprovaci oficial;
 Emetre i difondre informes o dictmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomstica oficial valenciana, ja siga a iniciativa prpia o a requeriment de les Institucions Pbliques de la Comunitat Valenciana;
 Vetlar per l's normal del valenci i defendre la seua denominaci i entitat;
 Informar sobre l'adequaci a la normativa lingstica de la AVL dels textos produts per les Institucions Pbliques o que requerisquen l'aprovaci oficial, aix com de la producci audiovisual del Pas Valenci;
 Elaborar i elevar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes una Memria Anual en la qual, a ms d'exposar les seues activitats durant l'exercici, es recullen les observacions i consells pertinents per a l's normal del valenci en qualsevol de les seues manifestacions;
 Aquelles que, dins de l'mbit de les seues competncies, li encarreguen el President de la Generalitat, les Corts Valencianes o el Govern Valenci.

L'AVL est formada per vint-i-un acadmics que han de reunir els segents requisits:
 Tindre la condici poltica de valenci;
 Ser experts en valenci amb una acreditada competncia cientfica i acadmica o destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament en matria lingstica o una producci reconeguda en el camp del valenci o la cultura valenciana.

Dels primers vint-i-un acadmics, almenys dos terceres parts seran experts en valenci amb una acreditada competncia cientfica i acadmica, segons criteris d'avaluaci objectiva, i la resta seran destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament amb una competncia lingstica o una producci reconeguda en el camp del valenci.

Als quinze anys de l'elecci per primera vegada dels membres de l'Acadmia, l'AVL procedir per cooptaci dels vint-i-un membres, a la renovaci d'un ter dels acadmics. Es determinaran els set acadmics a substituir pel sistema d'insaculaci.

Als cinc anys de la renovaci anterior es procedir, de la mateixa manera, a la renovaci d'un altre ter dels inicialment elegits o els seus substituts. El ter restant es renovar cinc anys desprs de la segona renovaci pel mateix procediment.

Cada cinc anys, i pel mateix sistema, es procedir a la renovaci d'un ter dels acadmics que hagen complit el perode de quinze anys.

Els rgans de Govern de l'AVL sn:

 rgans collegiats:
 El Ple de l'AVL;
 La Junta de Govern;
 rgans unipersonals: ;
 La presidenta de l'AVL.

Quant al valenci i a la seua naturalesa, l'AVL proclama que el valenci, idioma histric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingstic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispnics de l'antiga Corona d'Arag reconeixen com a llengua prpia. Amb este circumloqui es reconeix la unitat de la llengua que parlen catalans, valencians i balears.

 Acords i resolucions ms importants .

Inicialment, per a partir d'una base fins que l'acadmia acabe gramtiques, diccionaris i d'altres normes, el referent normatiu oficial del valenci va ser aprovat en els acords plenaris del 25 de mar i del 20 de maig del 2002. D'acord amb estos acords, el referent normatiu oficial del valenci s, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogrfics, gramaticals i lxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicaci i desplegament de la Llei d's i Ensenyament del Valenci des de l'aprovaci d'esta llei (1983) fins al 25 de mar del 2002. s a dir, que indirectament es fa oficial la normativa establerta per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), i, per tant, la de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). 

Ms tard, sobre el nom de la llengua, l'AVL ha declarat el desembre de 2003 que la denominaci de valenci s tradicional, histrica, legal, estatutria i, per tant, la ms adequada al marc institucional. A ms, esta denominaci no s incompatible ni ha d'entrar en contradicci amb altres denominacions tamb tradicionals, histriques i legals, que rep la llengua prpia dels valencians. El nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polmiques intils ni de cap classe d'instrumentalitzaci cultural, social ni poltica, ja que aix noms contribux a fomentar la desuni entre els parlants, a dificultar la promoci del seu s i a obstaculitzar la seua normalitat plena. La diversitat onomstica del valenci no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingstic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders pblics per a difondre el valenci fora del nostre mbit lingstic tenen tot el reconeixement de l'AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusi de la nostra peculiaritat idiomtica i s'han d'ajustar a criteris conceptuals i onomstics de carcter integrador.

A finals de 2004 i a principis de 2005 va esclatar una important polmica meditica per la ingerncia del govern valenci en un ple de desembre de 2004 en el que es volia aprovar un dictamen sobre el nom i l'entitat de la llengua, en la qual es ratificava amb ms claredat la unitat de la llengua i es proposava la denominaci valenci/catal per a fora de les fronteres del Pas Valenci. Aquest dictamen, que tenia el suport de gran part dels acadmics, per no tots, va ser retirat. Finalment, el 9 de febrer de 2005, l'acadmia va refer el dictamen  sense la proposta sobre el nom de la llengua, reiterant-se en la unitat de la llengua que comparteix amb Catalunya, les Illes Balears i d'altres territoris, tot i que la considera una llengua policntrica, en qu l'AVL s'autoproclama com ens normatiu, al mateix nivell que d'altres de la mateixa llengua, com l'IEC o la Universitat de les Illes Balears. Aquest darrer dictamen s'aprov per unanimitat.

L'Acadmia Valenciana de la Llengua, mitjanant la publicaci el 2006 de la Gramtica Normativa Valenciana i el Diccionari Ortogrfic i de Pronunciaci del Valenci, ha complert dos dels principals objectius fixats en la seua Llei de creaci. Encara que mant la codificaci normativa procedent de l'evoluci de les Normes de Castell i no ha acceptat cap de les variants ortogrfiques de les Normes del Puig, s n'ha acceptat alguns dels usos gramaticals i lxics ms significatius, donant fins i tot preferncia a alguns d'ells (com l's de este, eixe front a aquest, aqueix; dos tant per al mascul com per al femen; mentres front a mentre; o mitat front a meitat). Fins i tot s'han acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ja existents en la llengua clssica, per no acceptades fins ara per la normativa oficial) junt a bellesa, pobresa, riquesa; o l's de la variaci mascul-femen en el sufix -iste/-ista, aix com una gran quantitat de vocabulari no acceptat en diccionaris normatius anteriors. Les esmentades "concessions" han mogut a alguns sectors culturals i del professorat, partidaris de la unitat de la llengua, a acusar l'Acadmia Valenciana de la Llengua de "promoure la disgregaci de la llengua" (diari Levante-EMV 14/12/2006).

 Acadmics .
 Acadmics actuals .


Artur Ahui i Lpez;
Rafael Alemany Ferrer;
Ramon Arnau i Garcia;
Ricard Bellveser Icardo ;
ngel Vicent Calpe Climent;
Vernica Cant Domnech;
Emili Casanova Herrero;
Jordi Colomina i Castanyer;
Josep Llus Domnech Zornoza;
Antoni Ferrando Francs;
Ramn Ferrer Navarro;

Ascensi Figueres Grriz;
Joan Alfons Gil Albors;
Marisol Gonzlez Felip;
Albert-Guillem Hauf i Valls;
Llus Bartomeu Meseguer Pallars;
Pere Maria Orts i Bosch;
Josep Palomero Almela;
Manuel Prez Saldanya;
Honorat Ros i Pardo;
Alfons Vila Moreno;


 Antics acadmics .



Alfred Ayza Roca;
Carme Barcel Torres;

Francesc Xavier Casp Vercher;
Vicent Gascon i Pelegr;


Enllaos externs.


 Plana web de l'Acadmia Valenciana de la Llengua;
 Llei de creaci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua;
 Dictamen de l'AVL sobre els principis per a la defensa de la denominaci i l'entitat del valenci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11563" title="Bauxita" nonfiltered="1025" processed="1019" dbindex="6031">

La bauxita s una mena de l'alumini, que prov de la lixiviaci de roques volcniques. Bsicament, s xid hidratat d'alumini ( Al2O3, 2H2 O), no t estructura cristallina, i va acompanyada de slex i hidrxid de ferro, en proporcions variables. s una roca formada essencialment per tres minerals: hidragillita, dispor i alumogen. El seu nom prov de Baus o Baux en francs (Provena) que s el primer lloc on es va trobar. Apart de, prcticament l'nica mena de l'alumini, la bauxita s usada per a la fabricaci de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenci de ciments especials. 

Freqentment es presenta en forma de pudinga de nduls vermellosos, constituts per hidrxid frric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per almina hidratada. Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des del roig, fins al blanc.

Es presenta en diferents varietats: pisoltica, formada per grans de la tossa d'un psol; vesicular, amb pislits (del llat pisum) farcits de pols; en cdols, aglomerats majors que un psol, en ciment escs; i compacta quan la massa s homognia.

Enllaos externs.
Alumini;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11577" title="Pere Gimferrer i Torrens" nonfiltered="1026" processed="1020" dbindex="6032">
Pere Gimferrer i Torrens ( Barcelona 1945 ) s un poeta, traductor i crtic literari catal.

Biografia.
Va nixer el 22 de juny de 1945 a la ciutat de Barcelona el 1945. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en literatura.

s membre de la Real Academia Espaola des de l'any 1985.

Obra literria.
Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana, sent crtic habitual dEl ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicaci de la seva obra Mensaje de Tretarca, observant durant les seves obres de les dcades del 1960 i 1970 una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexi metapotica sn tamb elements constants. Tot aix li va valer el reconeixement unnime com un dels poetes ms originals nascuts desprs de la Guerra Civil Espanyola i que ms havia modificat el panorama literari espanyol per la innovaci de les seves propostes. En aquella poca reivindicava les influncies d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, aix com les obres de Federico Garca Lorca o Wallace Stevens. 

L'any 1970 inici la seva literatura en catal amb la publicaci de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en catal mostra una poesia discursiva, metaliterria, que assaja enllaar el Barroc i les avantguardes, explorant aix mateix les tnues fronteres entre realitat real i realitat artstica. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) s un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referncies literries), insisteix en temes de l'experincia amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocaci. A L'agent provocador (1998) les proses potiques sn una reflexi sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogrfics. 

Com a prosista s autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Cataln. Hi ha una srie de temes recurrents: l'actitud de refs i de silenci que caracteritza als intellectuals en determinats moments de la histria; la crtica del poder i la poltica; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural catal; i les evocacions personals literries, artstiques i cinematogrfiques. 

Premis.
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i guardons:
1978: Premi Lletra d'Or per L'espai desert;
1983: Premi Ramon Llull de novella per Fortuny;
1983: Premi de la Crtica de narrativa catalana per Fortuny;
1983: Premi Joan Crexells de narrativa per Fortuny;
1988: Premi de la Crtica de poesia catalana per El vendaval;
1988: Creu de Sant Jordi;
1989: Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per El vendaval;
1997: Premi Nacional de Literatura;
1998: Premi Nacional de les Lletres Espanyoles;
2007: Premis Internacionals Terenci Moix, trajectria literria;

Obra.


Poesia.
1963: Mensaje del Tretarca;
1966: Arde el mar;
1968: La muerte en Beverly Hills;
1969: Extraa fruta y otros poemas;
1970: Els miralls;
1972: Hora foscant;
1973: Foc cec;
1977: L'espai desert;
1981: Mirall, espai, aparicions : poesia (1970-1980);
1988: El vendaval;
1991: La llum;
1996: Mascarada;
1997: Obra catalana completa, 1: poesia;
1999: Antologia potica;
2000: Poemas (1962-1969);
2001: El diamant dins l'aigua;
2006: Amor en vilo;

Narrativa.
1983: Fortuny;
1996: Obra catalana completa, 4: figures d'art;
2001: La calle de la guardia prusiana;


Assaig.
1974: La poesia de J.V. Foix;
1974: Antoni Tpies i l'esperit catal;
1977: Max Ernst o la dissoluci de la identitat;
1978: Mir: colpir sense nafrar;
1981: Dietari (1979-1980);
1982: Segon dietari (1980-1982);
1983: Lecturas de Octavio Paz;
1985: Los raros;
1985: Cine y literatura;
1986: Perfil de Vicente Aleixandre;
1988: Giorgio De Chirico;
1993: Valncies;
1993: Les arrels de Mir;
1996: L'obrador del poema;
1996: Obra catalana completa, 3: dietari complet, 2;
1997: Obra catalana completa, 2: dietari complet, 1;
1997: Obra catalana completa, 5: assaigs crtics;
1998: L'agent provocador;
2006: Interludio azul;


Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Pere Gimferrer, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11584" title="Fluor" nonfiltered="1027" processed="1021" dbindex="6033">

El fluor s un element qumic de nombre atmic 9 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula peridica . El seu smbol s F.

s un gas a temperatura ambient, de color groc pllid, format per molcules diatmiques F2. s el ms electronegatiu i reactiu de tots els elements. En forma pura s altament perills, causant greus cremades qumiques en contacte amb la pell.

 Caracterstiques principals .
El fluor s un gas corrosiu de color groc pllid, fortament oxidant. s l'element ms electronegatiu i reactiu i forma compostos amb prcticament tot la resta d'elements, incloent els gasos nobles xen i rad. Fins i tot en absncia de llum i a baixes temperatures, el fluor reacciona explosivament amb l'hidrogen. Sota un raig de fluor en estat gass, el vidre, metalls, aigua i altres substncies, cremen en una flama brillant. Sempre es troba en la natura combinat i t tal afinitat per altres elements, incls el silici, que no es pot guardar en recipients de vidre, ja que reacciona amb ell malmetent el recipient.

En dissoluci aquosa, el fluor es presenta normalment en forma de i fluorur, F-. Altres formes sn fluorocomplexes com el -, o el H2F+.

Els fluorurs sn compostos en els que l'i fluorur es combina amb algun i carregat positivament.

El fluor s un element qumic essencial per al ser hum.

 Aplicacions .
El politetrafluoroetil (PTFE), tamb denominat tefl, s'obt a travs de la polimeritzaci de clorodifluoromet, el qual s'obt a partir de la fluoraci del corresponent derivat halogenat amb fluorur d'hidrogen, HF.
Tamb a partir de HF s'obtenen clorofluorocarburs (CFCs) (prohibits per la seva contribuci en el forat de la capa d'oz), hidroclorofluorocarburs (HCFCs) e hidrofluorocarburs (HFCs).
S'empra fluor en la sntesi de l'hexafluorur d'urani, UF6, que s'empra en l'enriquiment en 235U, usat en apliacions d'energia nuclear.
El fluorur d'hidrogen s'empra en l'obtenci de criolita sinttica, Na3AlF6, la qual s'usa en el procs d'obtenci d'alumini.
Hi han distintes sals de fluor amb variades aplicacions. El fluorur de sodi, NaF, s'empra com a agent fluorant; el difluorur d'amoni, NH4HF2, s'empra en el tractament de superfcies, anoditzat de l'alumini, o en la indstria del vidre; el trifluorur de bor, BF3, s'empra com a catalitzador; etc.
Alguns fluorurs s'afegeixen a la pasta de dents i a l'aigua potable per a la prevenci de la cries.
S'empra fluor monoatmic en la fabricaci de semiconductors.
L'hexafluorur de sofre, SF6, s un gas dielctric amb aplicacions electrniques. Aquest gas contribueix a l'efecte hivernacle i est incls en el Protocol de Kioto.

 Histria .

El fluor (del llat fluere, que significa "fluir") formant part del mineral fluorita, CaF2, va ser descrit en 1529 per Georgius Agricola pel seu s com fundent, empleat per a aconseguir la fusi de metalls o minerals. En 1670 Schwandhard va observar que s'aconseguia gravar el vidre, quan aquest era exposat a fluorita que havia sigut tractada amb cid. Karl Scheele i molts investigadors  posteriors, per exemple Humphry Davy, Gay-Lussac, Antoine L. Lavoisier o Louis J. Thnard, van realitzar experiments amb l'cid fluorhdric (alguns d'aquests van acabar en tragdia).

No es va aconseguir allar-lo fins a molts anys desprs, pel fet que quan se separava d'algun dels seus compostos, immediatament reaccionava amb altres substncies. Finalment, en 1886, el qumic francs Henri Moissan el va aconseguir allar.

La primera producci comercial de fluor va ser per a la bomba atmica del Projecte Manhattan, en l'obtenci d'hexafluorur d'urani, UF6, empleat per a la separaci d'istops d'urani. Aquest procs es continua emprant per a apliacions d'energia nuclear.

 Abundncia i obtenci .
El fluor s l'halogen ms abundant en l'escora terrestre, amb una concentraci de 950 ppm. En l'aigua de mar est es troba en una proporci d'aproximadament 1,3 ppm. Els minerals ms importants en els que est present sn la fluorita, CaF2, la fluorapatita, Ca5(PO4)3F i la criolita, Na3AlF6.

El fluor s'obt mitjanant electrlisi d'una mescla de HF i KF. Es produeix l'oxidaci dels fluorurs:
2F- - 2e-   F2;
En el ctode es descarrega hidrogen, per la qual cosa s necessari evitar que entrin en contacte aquests dos gasos perqu no hi hagi risc d'explosi.

 Compostos .
S'empren nombrosos compostos orgnics en els que s'han substitut formalment toms d'hidrogen per toms de fluor. Hi ha distintes formes d'obtenir-los, per exemple mitjanant reaccions de substituci d'altres halgens: CHCl3 + 2HF   CHClF2 + 2HCl;
Els CFCs s'han emprat en una mplia varietat d'aplicacions, per exemple com a refrigerants, propellents, agents espumants, allants, etc., per pel fet que contribueixen a la destrucci de la capa d'oz s'han anat substituint per altres compostos qumics, com els HCFs. Els HCFCs tamb s'empren com a substituts, per tamb destrueixen la capa d'oz, encara que en menor mesura a llarg termini.
El politetrafluoroetil (PTFE), s un polmer denominat comunment tefl.
L'cid fluorhdric s una dissoluci de fluorur d'hidrogen en aigua. s un cid dbil, per molt ms perills que cids forts com el clorhdric.
L'hexafluorur d'urani, UF6, s un gas a temperatura ambient que s'empra per a la separaci d'istops d'urani.
El fluor forma compostos amb altres halgens presentant l'estat d'oxidaci -1, per exemple, IF7, BrF5, BrF3, ClF, etctera.
La criolita natural, Na3AlF6, s un mineral que cont florurs. S'extreia en Groenlndia, per ara est prcticament esgotada, per la qual cosa s'obt sintticament per a ser empleada en l'obtenci d'alumini.

 Paper biolgic .
El fluor s un oligoelement en mamfers en la seva forma de fluorur. S'acumula en ossos i dents donant-los una major resistncia. S'afegeixen fluorurs en petites quantitats en pastes dentals i en aiges de consum per a evitar l'aparici de cries.

 Istops .
El fluor t un nic istop natural, el 19F. Aquest istop t un nombre quntic de spin nuclear d'1/2 i es pot emprar en espectroscpia de ressonncia magntica nuclear. Se sol emprar com compost de referncia el triclorofluoromet, CFCl3.

 Precaucions .
El fluor i el HF han de ser manejats amb gran atenci i cal evitar totalment qualsevol contacte amb la pell o amb els ulls.

Tant el fluor com els ions fluorur sn altament txics. El fluor presenta una caracterstica olor acre i s detectable en unes concentracions tan baixes com 0,02 ppm, valor inferior als lmits d'exposici recomanats en el treball.

 Enllaos externs .

 WebElements.com - Fluor ;
 EnvironmentalChemistry.com - Fluor ;
 s Elemental - Fluor ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11588" title="Josep Pla i Casadevall" nonfiltered="1028" processed="1022" dbindex="6034">

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell 1897 - Llofriu 1981) fou un escriptor i periodista catal.

La seva original i extensssima obra literria, que abasta de forma ininterrompuda sis dcades i ms de 30.000 pgines, va ser essencial en la modernitzaci de la llengua catalana i en la divulgaci dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opini, les seves crniques periodstiques i els seus reportatges socials de nombrosos pasos constituxen tamb un singular testimoniatge de la histria del segle XX. Tot aix, unit al fet de seguir sent l'autor ms llegit de la literatura en catal 25 anys desprs de la seva mort, l'ha consagrat de forma unnime com el prosista ms important de la literatura catalana contempornia. 

Biografia.
Infncia i adolescncia.

Va nixer el 8 de mar de 1897 a la ciutat de Palafrugell, poblaci situada a la comarca del Baix Empord. Fill d'una famlia de modests propietaris rurals, el ms gran de quatre germans. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner, i ms tard va cursar el batxillerat a la ciutat de Girona, on va estar internat des de 1909 al Collegi dels Maristes. L'ltim curs el fu per lliure, ja que va ser expulsat de l'internat. El 1913 es va matricular en Cincies a la Universitat de Barcelona i va iniciar estudis de medicina, per a la meitat de curs va canviar d'idea i es va matricular en dret sense gaire entusiasme, amb la idea de convertir-se en notari. 

Installat en pensions i apassionat per la lectura i l'observaci des de molt jove, el buit que percebia en la vida universitria no li va privar d'adaptar-se a un altre ambient que canalitzaria la seva desorientaci intellectual de joventut: la Penya de l'Ateneu Barcelons, amb la biblioteca i sobretot la tertlia diria que hi tenia lloc amb personatges com Josep Maria de Sagarra, Eugeni d'Ors o Francesc Pujols. D'aquesta poca juvenil prov la seva admiraci per Po Baroja  una referncia constant per a la seva generaci  i la influncia d'Alexandre Plana, amic i mestre de joventut, al qual va atribuir la decisi d'allunyar-se del noucentisme i apostar definitivament per "una literatura per a tot el mn" basada en "la claredat i la senzillesa", idees que serien la seva divisa estilstica al llarg de la seva carrera literria.

Primers escrits. 
El 1919 es llicencia en Dret i comena a treballar professionalment en el periodisme, primer al diari Les Notcies i al poc temps en l'edici nocturna de La Publicitat, comenant el seu periple com corresponsal en diferents destinacions: Pars, Madrid, Portugal, Itlia i Berln.

Catalanista moderat, l'any 1921 s escollit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista a la seva comarca natal. 

L'any 1924, a causa d'un article crtic amb la poltica militar en el Protectorat Espanyol al Marroc, sofreix un procs militar que li impedeix retornar a Espanya durant els anys segents. Durant el seu exili a Pars, va tractar  i va conspirar  amb alguns dels principals opositors catalanistes a la dictadura de Primo de Rivera, com Francesc Maci. Continu viatjant per Europa, entre d'altres pasos per la Uni Sovitica i el Regne Unit, i l'any 1925 publica el seu primer llibre, Coses Vistes  una recopilaci de descripcions paisatgstiques, narracions breus, retrats literaris i evocacions autobiogrfiques  amb el qual va obtenir un gran xit de crtica i pblic, i que es va esgotar en una setmana. Es tractava d'una bona bestreta de la seva esttica: escriure sobre les coses que he vist. A finals de 1925 es va publicar la seva segona obra  Rssia , escrita a partir del viatge de sis setmanes a la URSS en companyia d'Eugeni Xammar i acollit a casa d'Andreu Nin. Finalment el 1927 va poder retornar a Espanya, va deixar el diari La Publicitat, de lnia progressista prxima a Acci Catalana, i va fitxar per La Veu de Catalunya, el peridic de la Lliga Regionalista, de tendncia liberal-conservadora. Va iniciar llavors una relaci de mecenatge amb Francesc Camb  lder del catalanisme moderat , les famoses tertlies del qual va freqentar assduament i del qual va publicar poc desprs una biografia poltica molt favorable al personatge, en aquells dies enfrontat als sectors republicans i esquerrans. 

La Repblica i la guerra civil.
A l'abril de 1931, el mateix mat de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, s enviat a Madrid per Camb com a corresponsal parlamentari de La Veu de Catalunya i es converteix en observador directe dels primers dies del nou rgim. El dietari madrileny d'aquests mesos, de gran valor histric, est recollit en la seva obra Madrid. L'adveniment de la Repblica. Va romandre a la capital d'Espanya durant gaireb tot el perode republic (1931-1936), exercint de cronista parlamentari, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb les elits poltiques i culturals espanyoles. Pla, que no era ni anti-republic ni antimonrquic, sin un pragmtic que buscava la modernitzaci de l'Estat, va manifestar en un primer moment certa simpatia per la Repblica, creient que el nou sistema poltic podia quallar a Espanya si es consolidava seguint el model de la Repblica Francesa, encara que a poc a poc es va desencantant amb el curs que prenen els esdeveniments fins a considerar-lo una completa "bogeria frentica i destructora". 

Allegant raons de salut, abandon un Madrid convuls i molt perills pocs mesos abans de comenar la Guerra Civil Espanyola. Per tampoc Barcelona li sembl segur i fug amb un vaixell de la Catalunya republicana en direcci a Marsella, el setembre de 1936, en companyia d'Adi Enberg, ciutadana noruega nascuda a Barcelona amb la qual mantenia una relaci formal des d'anys enrere. Adi Enberg treballava per a SIFNE, el Servei d'Informaci de la Frontera Nord-est, un servei d'espionatge franquista finanat per Francesc Camb, tasques en les quals, segons algunes fonts, va collaborar tamb Pla durant la seva estada a Marsella.

Continu el seu exili a Roma, on escriu per encrrec de Francesc Camb bona part de la monumental Histria de la Segona Repblica Espanyola, publicat el 1939, i que Pla es neg a reeditar i a incloure-la en les seves Obres Completes. La tardor de 1938, Adi Enberg i Pla es desplacen a Biarritz i des d'aqu aconsegueixen arribar a Sant Sebasti i incorporar-se a l'Espanya franquista.

El gener de 1939 entra a Barcelona integrat en les tropes franquistes, al costat de Manuel Aznar i altres periodistes. Entre febrer i abril d'aquell any es converteix en sotsdirector de La Vanguardia, sota la direcci d'Aznar.

Elaborant les obres completes. 
A partir de la segona meitat de la dcada del 1950 continu viatjant i inici la preparaci de les seves obres completes, tasca a la qual es dedicar de ple tamb durant la dcada segent. s una etapa crucial en la seva trajectria ja que suposa una reescriptura gaireb total de la seva obra i la construcci del programa estilstic plani, amb el qual transcendir el periodisme i consolidar el seu estil. Mentrestant, ressorgeix a poc a poc la cultura en llengua catalana.

L'any 1951 li s concedit el Premi Joanot Martorell de novella per El carrer estret, inspirada en el carrer de Palafrugell que rep aquest sobrenom (oficialment, carrer de Sant Antoni). Al mateix temps, l'oposici nacionalista al franquisme el va marginant, malgrat ser, ja llavors, l'escriptor ms llegit en llengua catalana. Els nacionalistes no li perdonen el seu suport als franquistes durant la guerra civil, ni la seva convivncia, aparentment no conflictiva amb el rgim (Pla confia en una evoluci pacfica i ordenada cap a la democrcia). Ni tan sols li perdonen el seu desdeny cap al conreu de les formes literries de ficci. No obstant aix, com ha observat Xavier Pericay, traductor i especialista de l'obra de Pla, la seva correspondncia amb el seu editor Josep Maria Cruzet demostra el rellevant paper que va tenir Pla en la resistncia cultural contra el rgim. 

L'any 1957 aconsegu el Premi Lletra d'Or per la seva obra Barcelona. Amb tot, la seva actitud cap a l'esquerra poltica i cap a algunes figures poltiques i culturals catalanistes va fer que, igual com va passar amb Salvador Dal, la cultura "progressista" li negus el pa i la sal, manifestats en forma de premis. Fou especialment controvertida la negativa a concedir-li el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la mxima distinci poltica concedida als escriptors en catal. La venda de Destino a Banca Catalana, encapalada en aquells moments per Jordi Pujol,que li va censurar un article crtic amb la Portugal revolucionria, va fer que Pla abandons la revista l'any 1976, desprs de 36 anys de collaboraci setmanal ininterrompuda i que no se li reconegus completament la seva vlua fins a diversos anys desprs. 

No obstant aix, a pesar del buit que molts li feien, i ja amb vuitanta anys, no va deixar d'expressar la seva opini en els primers anys de la Transici, en la seva obra Notes del capvesprol de 1979, per la qual fou guardonat amb el Premi de la Crtica de narrativa catalana: 

L'esquerra ha fet sempre el mateix: la seva averraci de la realitat del pas la mant, com sempre, en la seva ignorncia antediluviana. Parlen molt, per no diuen res.  Volen abans de res guanyar les eleccions i, una vegada asseguts en les seves poltrones, fer tot el contrari del que han proms. 



Final.
L'any 1980, ja en el tram final de la seva vida, Josep Tarradellas li va imposar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 

Pla mor el 23 d'abril de 1981 al nucli de Llofriu, situat al municipi de Palafrugell, deixant publicats 38 volums de lObra Completa i bastants papers indits, que han estat publicats de forma progressiva desprs de la seva mort.

Obra.
Pla s un dels escriptors de la literatura catalana ms destacats del segle XX. La seva obra oferix una visi completa de la societat del seu temps. La major part la va escriure en catal, idioma en el qual se sentia ms cmode, i solament circumstancialment ho va fer en castell (per raons de censura o per poder subsistir), de forma tamb brillant, gaireb sempre en collaboracions de premsa, com les crniques italianes, balcniques i nrdiques de la dcada del 1920 al diari madrileny El Sol. 

 

Pla va viure completament dedicat a l'escriptura. La magnitud de la seva Obra Completa (47 volums i ms de trenta mil pgines), que recull tots els seus dietaris, reportatges, articles, assajos, biografies, novelles i alguns poemes, tot procedent d'uns 120 llibres diferents, dna una idea de la seva formidable capacitat de treball al mateix temps que dificulta la seva classificaci cronolgica. Moltes d'aquestes pgines sn el fruit d'un continu procs de reescriptura d'originals no indits de joventut i de la reelaboraci i traducci dels articles setmanals que durant gaireb quaranta anys va publicar en castell en la revista Destino, a ms de centenars d'articles publicats en peridics dispersos i d'una abundant correspondncia. 

 Classificaci . 
La classificaci temtica tampoc s fcil, ja que molts articles apareixen en diferents llocs amb algunes variants, el seu repertori temtic s molt extens i, sobretot, les fronteres entre els gneres que va conrear no sempre sn clares. No obstant aix, es pot fer un intent d'ordenaci segons gneres (els anys ressenyats corresponen a la publicaci original, no a la traducci ni a la reedici en l'Obra Completa): 

 Narraci: Coses Vistes (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927) sn llibres en els quals predomina la narraci per que prefiguren i esbossen altres gneres que posteriorment seran essencials en la seva obra. El carrer estret (1951, i premi Joanot Martorell), Nocturn de Primavera (1953) i L'herncia (1972) sn prpiament novelles, malgrat la poca consideraci que Pla tenia pel gnere de ficci. ;

 Els dietaris: el dietari s probablement el format plani ms valorat per la crtica. Es tracta d'una forma literria poc conreada en la literatura catalana, constituda per anotacions, observacions i reflexions diries o peridiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l's combinat de gneres diferents: el diari personal, la descripci, la narraci, el dileg, les reflexions personals, el consell al lector, el retrat i l'anlisi dels costums de la gent i dels pobles. El quadern gris s el dietari que el va consagrar. No es tracta d'un diari autntic, sin d'unes memries amb forma de diari. Els temes centrals del dietari sn el paisatge i la geografia empordanesa, la descripci de la vida quotidiana i l'obsessi per l'escriptura del narrador-autor. Els elements autobiogrfics, si apareixen, solen ser recreats i poc fiables. Va publicar uns altres quatre dietaris: Notes disperses, Notes per a Slvia, Notes del capvesprol (1979, Premi de la Crtica de narrativa catalana) i Notes per a un diari (publicat pstumament). ;

 L'assaig antropolgic i costumista: Els pagesos (1952), El pags i el seu mn i Les hores (1953). Algunes de les pgines ms belles escrites per Pla es refereixen al poble de Cadaqus (Alt Empord). Pla fou un gran descriptor de la vida marinera, per en els seus escrits sobre Cadaqus aflora tamb el coneixement precs del paisatge rural i de les arquitectures de pedra seca que predominen en el lloc. ;

 La biografia: Vida de Manolo (1928), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Francesc Camb (1928-1930), Homenots, Retrats de passaport i Tres senyors. ;

 Els viatges: Les illes, Viatge a la Catalunya Vella, Itlia i el Mediterrani, Les Amriques, Sobre Pars i Frana, Cartes de lluny (1947) i Israel, 1957 (1958). ;

 Reportatges poltics: Polmica. Crniques parlamentries (1929-1932), Madrid. L'adveniment de la Repblica (1933) i Crniques parlamentries (1933-1934) i (1934-1936). ;

En total, 21 volums, gaireb la meitat de la seva Obra Completa, sn articles periodstics publicats a Destino, a La Publicitat i a La Veu de Catalunya.

Postguerra en castell. 
Durant els primers anys del rgim franquista, i a causa de la gaireb total limitaci per a l'edici en catal, va publicar en castell les segents obres: Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942)  considerada una de les seves grans obres, i que prova el seu brillant domini del castell , Rusiol y su tiempo  (1942), El pintor Joaqun Mir (1944), Un seor de Barcelona (1945) i La huida del tiempo (1945). El 1946 va reeditar amb Destino (actualitzant-les) les seves dues primeres obres en catal desprs de la guerra civil (Cartes de lluny i Viatge a Catalunya).

Novament en catal. 
L'any 1947, quan la censura l'hi va permetre, va reprendre les seves publicacions en catal amb Cadaqus, un dels seus llibres ms reeixits, publicat per l'editorial Joventut. El 1949, i durant tota la dcada segent, inici una etapa fonamental de collaboraci amb l'editorial Selecta de Josep Maria Cruzet, durant la qual publica algunes de les seves obres ms conegudes com El vent de garb, El carrer estret (avui considerada una de les novelles ms importants de la literatura catalana de postguerra), Girona (un llibre de records), Els pagesos (del prleg del qual procedeix el mite autoconstrut del "Pla pags") i Cartes d'Itlia.

Obres Completes. 
A partir de 1956 va iniciar amb l'editorial de Cruzet la primera srie de les seves Obres Completes, que va arribar a 29 volums i en les quals va comenar a publicar els seus extraordinaris retrats titulats Homenots. El 1962 es va truncar la publicaci amb Selecta a causa del sucidi de Cruzet que va paralitzar l'editorial i, desprs d'uns anys sense editor, el 1966 reprn el projecte de lObra Completa aquesta vegada amb Edicions Destino, que estava dirigida pel seu pais i amic Josep Vergs, i en la qual ja collaborava com periodista des de molt abans. 


El primer volum d'aquesta nova edici "definitiva" de la seva Obra Completa va ser una obra indita, El quadern gris, un dietari iniciat amb poc ms de vint anys, si b reescrit i substancialment ampliat amb posterioritat, tradut al castell amb el ttol El cuaderno gris per Dionisio Ridruejo. El fams dietari plani va suposar un abans i un desprs en la consideraci literria de Pla, al qual, des de llavors, es va passar a considerar com el millor narrador de la literatura catalana contempornia. La publicaci de lObra Completa va continuar en els anys segents i va arribar el volum 38 en vida de l'autor. Desprs de la seva mort, ocorreguda el 1981, l'editor de Destino va continuar preparant ms volums fins a arribar als 47, incloent-hi manuscrits indits no exempts de polmica, com les seves Notes per a un diari, escrites a mitjans de la dcada del 1960), per les esmenes, censures i manipulacions a les quals els va anar sotmetent el propi Vergs (pel que sembla, per a suprimir certs passatges obscens). Els nombrosos manuscrits i cartes que van quedar indits -una part en mans de l'editor Vergs i una altra dividida entre les dues branques d'hereus- han estat objecte d'una interminable disputa  encara oberta  per a aconseguir que es posessin a disposici de la Fundaci Josep Pla de Palafrugell, i per tant accessibles als investigadors. Aquestes cartes, publicades amb comptagotes -com la correspondncia amb el seu germ Pere o amb el seu editor Cruzet-, sn crucials per aclarir nombrosos passatges de la biografia de l'escriptor.

Teatre inspirat en Pla. 
Encara que no va escriure teatre, la seva vida i obra van inspirar, desprs de la seva mort, diverses obres significatives, entre les quals destaquen: Ara que els ametllers ja estan batuts, estrenada el 1990, en la qual Josep Maria Flotats va elaborar un retrat de Pla a travs d'un collage dels seus textos. 

La increble histria del Dr. Flot & Mr. Pla, una producci de Els Joglars estrenada l'any 1997, recrea els personatges de Stevenson, on els particulars Dr. Jekyll i Mr. Hyde sn, respectivament, un industrial catalanista obsessionat per la riquesa i perfectament reconeixible que, en ingerir la crema d'afaitar Floid, es converteix en un escriptor culte, sensible i intelligent, que s Josep Pla i que encarna els valors oposats a l'empresari.

Estil literari. 
Les caracterstiques ms importants de l'estil plani sn la senzillesa, la ironia i la claredat. Extremadament pudors i sensible al ridcul, detestava els artificis i la retrica buida. Durant tota la seva vida literria, va romandre fidel a "la necessitat d'una escriptura clara, precisa i sbria" i al seu desinters per la ficci literria, conreant un estil sec, aparentment senzill, pragmtic i arrelat a les coses reals. 

Va ser un observador agut de la realitat i dels ms petits detalls, i va donar un fidel testimoniatge de la societat del seu temps. Les seves obres mostren una visi subjectiva i colloquial, "antiliterria", en la qual destaca, malgrat tot, un enorme treball estilstic per anomenar les coses pel seu nom i "matisar-les amb l'adjectiu precs", una de les seves obsessions literries ms persistents.

Carcter i singularitat de Pla. 
Pla va haver de viure durant gran part de la seva vida sota la censura: en la dictadura de Primo de Rivera, desprs a Itlia i Alemanya (on va treballar com a corresponsal en l'poca d'ascens dels feixismes europeus) i, per descomptat, durant el franquisme. Encara que al principi va simpatitzar amb el rgim franquista (el 1940 va escriure que aquest coincidia "amb l'inters general"), noms van ser uns mesos. Rpidament es va mostrar escptic, especialment per la impossibilitat de seguir publicant en catal. Encara que installat sempre en una mena de possibilisme que li permetia publicar, la incansable censura franquista l'incomodava profundament (va deixar escrit en un dels seus diaris que era "la pitjor que havia conegut", exercida per "funcionaris del fanatisme"). Detestava el menyspreu del rgim autoritari per la llengua i la cultura catalanes i la seva obstinada incapacitat per a convertir-se en una democrcia, ni que fos "tutelada". 

Escriptor incansable, home d'ordre encara que de tarann liberal, segons la seva manera de veure, la vida s catica, irracional, injusta, i les nsies d'igualtat i de revolucions sn un "deliri" que provoca mals pitjors que els que pretn eliminar.

Conservador i racional, no sent l'acci, encara que s la sensualitat. Bon conversador, bon menjador i millor bevedor (ja anci, el whisky constitua encara bona part de la seva dieta), fumador empedret d'Ideals. Abillat de jove amb un barret tou i ms tard amb la seva inseparable boina de pags, detestava la banalitat, l'afectaci cultural (rares vegades inclou cites en les seves obres, malgrat ser un gran lector dels clssics) i "aquells que parlen escoltant-se". Per aix va deixar escrit: "s molt ms difcil descriure que opinar. Infinitament ms. En vista de la qual cosa tothom opina".

Obra seleccionada.


 1925: Coses vistes;
 1925: Rssia;
 1926: Llanterna mgica;
 1927: Relacions;
 1928: Vida de Manolo;
 1928: Cartes de lluny;
 1929: Cartes meridionals;
 1929: Madrid (Un dietari);
 1928-1930: Francesc Camb;
 1931: Vint-i-cinc anys de poltica catalanista;
 1931: Madrid (L'adveniment de la Repblica);
 1934: Viatge a Catalunya;
 1947: Cadaqus;
 1950: Bodeg amb peixos;
 1951: L'illa dels castanyers;
 1951: Pa i ram;
 1951: Un senyor de Barcelona;

 1952: El carrer estret;
 1952: Llagosta i pollastre;
 1952: El vent garb;
 1952: Girona;
 1952: Els pagesos;
 1953: Nocturn de primavera ;
 1953: Els anys;
 1953: Les hores ;
 1954: Contraban;
 1954: Peix fregit;
 1954: L'Empordanet;
 1955: Cartes d'Itlia;
 1955: Santiago Rusiol i el seu temps;
 1955: Els moments;
 1955: Week-end d'estiu a Nova York;
 1956: De l'Empordanet a Barcelona;

A partir de 1956 inici la primera srie d' Obres Completes amb l'editorial Selecta, que arrib a 29 volums i en les quals comen a publicar els seus extraordinaris retrats intitulats Homenots. La mort sobtada de l'editor de Selecta, Josep Maria Cruzet, va interrompre el projecte de publicaci el 1962. A partir de l'any 1966, per, Edicions Destino inici de bell nou la publicaci de lObra Completa definitiva -inclou tots els diaris, reportatges, articles, assaigs, biografies, novelles i alguns poemes- que a l'actualitat ha arribat ja al volum 46.

En el perode de total prohibici per editar en llengua catalana public en castell les segents obres: 
1941: Gua de la Costa Brava;
1942: Las ciudades del mar;
1942: Viaje en autobs;
1942: Rusiol y su tiempo;
1944: El pintor Joaqun Mir;
1945: Un seor de Barcelona;
1945: La huida del tiempo;

Referncies.


Enllaos externs.


  Pgina Oficial de la Fundaci Josep Pla;
  Pgina monogrfica;
  Auca de Josep Pla;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11591" title="Acetil" nonfiltered="1029" processed="1023" dbindex="6035">

L'acetil, o et, s l'alqu ms senzill. s un gas, altament inflamable, una mica ms lleuger que l'aire, incolor i que poseeix una olor caracterstica d'all. 

El principal s de l'acetil es realitza en el tall i la soldadura de metalls en combusti amb l'oxigen.

Frmula de l'acetil: H-C C-H o C2H2

Nom de la IUPAC: et

 Vegeu tamb .
Et;
Etil;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11806" title="Ornitologia" nonfiltered="1030" processed="1024" dbindex="6036">

L'ornitologia s la branca de la zoologia dedicada a l'estudi cientfic  dels ocells. A part dels cientfics que els estudien, existeixen milions d'aficionats a tot el mn que observen ocells com a afici i collaboren de forma altruista amb els centres d'investigaci per aportar dades sobre llur biologia.

A Catalunya, l'Institut Catal d'Ornitologia coordina el treball de ms d'un miler d'ornitlegs que treballen en la confecci d'Atles ornitolgics, informes i projectes de seguiment d'avifauna.

Ornitlegs famosos.
John James Audubon;
Alexander Wilson;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11807" title="Alqu" nonfiltered="1031" processed="1025" dbindex="6037">

Els alquins sn hidrocarburs aliftics amb almenys un triple enlla entre dos toms de carboni. Es tracta de compostos metastables a causa de l'alta energia del triple enlla carboni-carboni.

 Nomenclatura .
En la nomenclatura, se substitux la terminaci -a del alc corresponent per -i i s'indica, si fa falta, el nombre corresponent al primer dels carbonis que t un triple enlla (per exemple, si hi ha enlla triple entre el segon i el tercer carboni, el nombre s 2). Aix, el nom sistemtic de l'acetil s et.

 Reaccions .
Els alquins poden ser hidrogenats per a donar els cis-alquens corresponents amb hidrogen en presncia d'un catalitzador de palladi sobre sulfat de Bari o sobre carbonat clcic parcialment mesclat amb xid de plom. Si s'utilitza palladi sobre carb actiu el producte obtingut sol ser l'alc corresponent.

Encara que la densitat d'electrons i amb aix de crrega negativa en el triple enlla s elevada poden ser atacats per nuclefils. La ra es troba en la relativa estabilitat de l'ani de vinil que es forma.

Enfront de bases fortes com el sodi en dissoluci amoniacal, el bromomagnesi d'etil, etc. reaccionen com a cids febles. Al dissoldre les sals resultants amb aigua, s'hidrolitzen per a donar de nou l'alqu lliure.

 Sntesi .
L'acetil es genera per reacci de termlisis a temperatures elevades i amb quenching (refredament sobtat) amb olis d'elevat punt d'ebullici. A ms s el producte de la reacci de carbur de calci amb aigua.

Els alquins ms complexes poden obtenir-se per exemple a partir de l'alqu corresponent desprs de l'addici de brom i doble eliminaci d'cid bromhdric (HBr).

El mtode ms modern per a obtenir els alquens aromtics s d'introducci de l'alqu mitjanant substituci nucleoflica sobre l'halur corresponent en presncia d'un catalitzador (generalment compostos organometllics de nquel o palladi).

 Aplicacions .
La major part dels alquins es fabrica en forma d'acetil. Al seu torn, una bona part de l'acetil s'utilitza com a combustible en la soldadura a gas a causa de les elevades temperatures que s'obtenen al cremar-se.

En la indstria qumica els alquins sn productes importants de partida, per exemple en la sntesi del PVC (addici d'cid clorhidirc) de cautx artificial etc.

El grup alqu est present en alguns frmacs citosttics.

Els polmers generats a partir dels alquins, els polialquin, sn semiconductors orgnics i tenen propietats semblants al silici tot i que es tracta de materials flexibles.

 Analtica .
Els alquins descoloreixen una soluci cida de permanganat de potassi i l'aigua de brom. Si es tracta d'alquins terminals (amb el triple enlla en un dels carbonis finals de la molcula) formen sals amb solucions amoniacals de plata o de coure. (Atenci! Aquestes sals sn explosives)

 Estructura electrnica .
El triple enlla entre els carbonis s format per dos orbitals sp i quatre orbitals p. Els enllaos cap a la resta de la molcula es realitzen a travs dels orbitals sp restants.

La distncia entre els dos toms de carboni s de tpicament de 120 pm. La geometria dels carbonis del triple enlla i els seus substituents s lineal.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11808" title="Hidrocarbur aliftic" nonfiltered="1032" processed="1026" dbindex="6038">
Els hidrocarburs aliftics sn aquells hidrocarburs en qu els toms de carboni s'uneixen en cadenes obertes, podent esser lineals o ramificades.

Poden ser:
Alcans;
Alquens;
Alquins;

Si la cadena aliftica es tanca formant una anella, s'anomena hidrocarbur alicclic o hidrocarbur aliftic cclic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11809" title="Alqu" nonfiltered="1033" processed="1027" dbindex="6039">

Els alquens sn hidrocarburs aliftics que tenen algun doble enlla entre els toms de carboni i per aix sn anomenats insaturats. La frmula genrica dels alquens s;  CnH2n i l'alqu ms simple s l'etil:

 Introducci .
Igual que en altres compostos orgnics, alguns alquens es coneixen encara pels seus noms no sistemtics, en aquest cas se substitux la terminaci -- sistemtica per -il, com s el cas de l'et que en ocasions s'anomena etil, o el prop que tamb se'l anomena propil

Els alquens cclics reben el nom de cicloalquens.

 Estructura electrnica: l'enlla   .
El doble enlla present en els alquens t caracterstiques especials a nivell estructural i electrnic. Per a aix utilitzarem com exemple l'et.

El doble enlla t dos components: la   i la  . Els dos toms de carboni tenen una hibridaci sp2, hibridaci resultant de la barreja d'un orbital 2s i dos orbitals 2p, la qual cosa condux a la formaci de tres orbitales sp2 de geometria trigonal plana. Aquests orbitals sp2 poden combinar-se per a formar un enlla  , entre ambds carbonis. En aquest tipus d'enlla, els electrons estan deslocalitzats al voltant dels carbonis, per damunt i per sota del plnol molecular.

Energticament, s'observa que el doble enlla es forma mitjanant la combinaci de dos tipus d'enlla, el   i el  . L'energia d'aquests enllaos s'obt a partir del clcul del solapament dels dos orbitals constituents, i en aquest cas el solapament dels orbitals sp2 s molt major que els orbitales p (el primer crea l'enlla   i el segon el  ) i per tant la component   s bastant ms energtica que la  .

El fet que el doble enlla sigui rgid (en contraposici a l'enlla simple, format per un sol enlla  , que pot*rotar lliurement al llarg del seu eix) es deu a la presncia dels orbitals  , aix, si volem que existeixi una rotaci, s necessari trencar els enllaos   i tornar a formar-los. L'energia necessria per a trencar aquests enllaos no s massa elevada, de l'ordre dels 65 kcalmol-1, la qual cosa correspon a temperatures d'entre 400 i 500C . Aix significa que per sota d'aquestes temperatures els dobles enllaos romanen rgids i, per tant, la molcula s configuracionalment estable, per per damunt l'enlla   pot trencar-se i tornar-se a formar i apareix una rotaci lliure.

 Propietats fsiques .
La presncia del doble enlla modifica lleugerament les propietats fsiques dels alquens enfront dels alcans . D'aquestes, la temperatura d'ebullici s la qual menys es modifica. La presncia del doble enlla es nota ms en aspectes com la polaritat i l'acidesa.

 Polaritat .
Depenent de l'estructura, pot aparixer un moment dipolar feble. L'enlla alquil-alquenil est polaritzat en la direcci de l'tom amb orbital sp2, ja que la component s d'un orbital sp2 s major que en un sp3 (aix podria interpretar-se com la proporci de s a p en la molcula, sent 1:2 en sp2 i 1:3 en sp3, encara que aquesta idea s simplement intutiva). Aix s degut al fet que els electrons situats en orbitals hbrids amb major component s estan ms lligats al nucli que els p, per tant l'orbital sp2 s lleugerament captador d'electrons i apareix una polaritzaci neta cap a ell. Una vegada que tenim polaritat en l'enlla neta, la geometria de la molcula ha de permetre que aparegui un moment dipolar net en la molcula.

 Acidesa .
El carboni alquenlic t major acidesa enfront dels alcans, degut tamb a la polaritat de l'enlla. Aix, l'et (un alc) t un pKa de 50 (o un Ka de 10-50) enfront del pKa = 44 de l'et. Aquest fet s'explica fcilment considerant que, al desprendre's un prot de la molcula, queda una crrega negativa romanent que en el cas de l'et es deslocaliza ms fcilment en l'enlla   i   que en l'enlla   simple que existeix en un alc. De totes maneres, la seva acidesa s molt menor que la dels alcohols o els cids carboxlics.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11811" title="Califrnia" nonfiltered="1034" processed="1028" dbindex="6040">

Califrnia s un dels estats dels Estats Units d'Amrica. Est situat a la costa oest, vorejant l'Oce Pacfic. s l'estat ms ric i ms poblat dels Estats Units, i el tercer en extensi (desprs d'Alaska i Texas). El seu sobrenom oficial es "l'Estat Daurat" (The Golden State), que fa referncia a la febre de l'or del segle XIX. La poblaci es concentra sobretot al centre i sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa.

Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador catal Gaspar de Portol, i el frare mallorqu Junper Serra; que exploraren aquestes terres a mitjants del segle XVIII en nom de la Corona Espanyola. 

La seva gran extensi li proporciona una gran varietat geogrfica, comprenent des de zones desrtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets molt inferiors al nivell del mar (Death Valley, -86 m), fins a la muntanya ms alta dels EUA fora d'Alaska (Mount Whitney, 4421 m). 

La riquesa i bellesa naturals d'aquest estat es concentra en coneguts parcs naturals, com sn la costa de Big Sur, les Channel Islands, Death Valley, Joshua Tree, Kings Canyon, la zona volcnica de Lassen, Lava Beds, Yosemite, i el Sequoia.  

Califrnia t fronteres amb els estats americans d'Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baixa Califrnia de Mxic.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 653.093 amerindis nord-americans (1,8 %). Les principals tribus sn els cherokee (97.838), apatxe (21.599), choctaw (21.011), navaho (14.348), blackfoot (14.322), sioux (12.428), pueblo (7.552), yaqui (7.304), chippewa (7.166), pomo (6.912), iroquesos (5.975), chumash (5.794), creek (5.416), paiute (4.979), luiseo (4.748), yurok (4.413), miwok (4.407), chickasaw (4.154), yokut (3.905), karok (3.283), maidu (3.233), wintun (3.109), kumeyaay (3.076), comanxe (2.948), seminola (2.855), juaneo (2.834), potawatomi (2.640), hupa (2.593), cahuilla (2.514), mono (2.289), osage (2.213), costano (2.134), xoixon (2.118), ppago (1.909), atsugewi i achonawi (1.863), pima (1.772), quechan (1.692), tongva (1.611), wailaki (1.432), indis de la missi (1.365), lenape (1.331), cree (1,268), tribus californianes (1.233, entre ells 427 yuki i 43 yana), xeienne (1.668), shawnee (995), ute (993), washo (757), tolowa (653), mohave (590), nomlaki (559), wiyot (531), shasta (442), klamath (406), serrano (384), modoc (363), esselen (190), cocopa (143), umpqua (136), maricopa (113), yavapai (76), i canadencs i llatinoamericans (65.008).

 Enllaos externs .
 Casal dels Pasos Catalans a Califrnia;
 Casal dels Catalans de Califrnia;



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11812" title="Etil" nonfiltered="1035" processed="1029" dbindex="6041">

L' etil o et s un compost qumic orgnic consistent en dos toms de carboni enllaats mitjanant un doble enlla. s un dels productes qumics ms importants de la indstria qumica. Pertany als anomenats hidrocarburs aliftics de la famlia dels alquens

Estructura.
La molcula no pot rotar sobre el doble enlla i tots els toms sn en el mateix pla. L'angle entre dos enllaos carboni-hidrogen s de 117, molt prxim als 120 corresponents a una hibridaci sp2.

Reactivitat qumica.
La regi del doble enlla s relativament rica en densitat electrnica (s un centre nuclefil) i pot reaccionar amb electrfils (amb deficincia d'electrons) a travs de reaccions d'adici. Mitjanant aquest tipus de reaccions es poden sintetitzar derivats halogenats.

Tamb es pot addicionar aigua (reacci d'hidrataci) per donar etanol; s'empra un cid com l'cid sulfric o l'cid fosfric com a catalitzador. La reacci s reversible. 

A altes pressions i amb un catalitzador metllic (plat, rodi, nquel) es pot fer reaccionar amb hidrogen molecular per donar et.

Obtenci.
La indstria petroqumica obt l'etil a partir de la desintegraci cataltica de naftes o gas natural.

Aplicacions.
La major part de l'etil s'utilitza per a l'obtenci de polmers. Mitjanant reaccions de polimeritzaci s'obt el polietil d'alta densitat i el de baixa densitat. Tamb s'obt dicloroetil, intermedi per a la sntesi de clorur de vinil, que es polimeritza a clorur de polivinil, i altres hidrocarburs clorats. A ms es pot fer reaccionar amb benz per donar etilbenz, que es pot polimeritzar donant lloc a poliestir.

S'empra com a producte de partida d'altres polmers, com la sntesi del monmer acetat de vinil per a l'obtenci d'acetat de polivinil o la sntesi d'etilenglicol (a travs de l'intermedi xid d'etil) que amb cid tereftlic dna tereftalat de polietil.

L'etilenglicol tamb serveix com a anticongelant, i l'xid d'etil es pot fer servir per a la sntesi d'alguns ters gliclics (per pintures o tensioactius) i altres productes.

L'etanol es pot obtenir mitjanant la hidrataci de l'etil i s'utilitza com a combustible o en la sntesi d'sters etlics, dissolvents, i altres productes. Tamb es poden obtenir, a travs de la sntesi de propionaldehid, cid propinic i alcohol n-proplic. Per oxidaci de l'etil s'obt acetaldehid, el qual s'utilitza en la sntesi de n-butanol i cid actic.

L'etil tamb es fa servir per provocar la maduraci de la fruita, ja que s una hormona relacionada amb el creixement utilitzada per les plantes vasculars. Quan la poma podrida fa malb el cove es deu a les emanacions d'etil de la poma podrida que tamb afecta a la descomposici de la resta.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11819" title="Et" nonfiltered="1036" processed="1030" dbindex="6042">


L' et s un hidrocarbur aliftic alc amb dos toms de carboni. La seva forma qumica s:
C2H6 o b:
      H   H
      |   |
  H - C - C - H
      |   |
      H   H

s un gas a temperatura ambient i un excelent combustible. El seu punt d'ebullici es troba a -88C.

Es troba en una quantitat apreciable en el gas natural.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11820" title="Gas natural" nonfiltered="1037" processed="1031" dbindex="6043">
El gas natural s un tipus de gas compost principalment per met en quantitats que comunament superen el 90 o 95%, barrejat amb altres gasoscom ara l'et, el prop i el but en proporcions variables. Es troba formant bosses, sol o associat amb el petroli, cobertes per capes impermeables que n'inpedeixen la propagaci.

 Transport i distribuci .
El gas, abans del transport, s processat per eliminar les impureses (pols, sorra, aigua..) per poder obtenir prcticament met pur. El transport es realitza mitjanant gasoductes o vaixells metaners.
En els gasoductes es transporta en estat gass fins a les plantes de distribuci. Aquest sistema de transport resulta el ms econmic.
Els vaixells metaners s'utilitzen quan les dificultats d'installaci d'un gasoducte sn molt grans. Per tal que aquest sistema resulti econmic, s'ha de reduir el volum del gas mitjanant un procs de refredament en diverses etapes fins a obtenir gas natural liquat (GNL).

 Aplicacions . 
S'empra com a combustible en aplicacions tant industrials com domstiques; considerant-se una font d'energia alternativa per la seva combusti neta, a diferncia dels derivats del petroli i el carboni, si b collabora en l'alliberament de carboni fssil i per tant en l'efecte hivernacle.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11822" title="Grup amino" nonfiltered="1038" processed="1032" dbindex="6044">
En la qumica orgnica, un grup amino s un grup funcional derivat de l'amonac o algun dels seus derivats alquilats per eliminaci d'un dels seus toms d'hidrogen. Es formula segons la seva procedncia com -NH2, -NRH o -NR2.

Un compost que cont un grup amino s una amina. Els grups amino, i les amines, es classifiquen segons la quantitat de substituients diferents al hidrogen en amines primries (RNH2), secundries(R2NH), terciries (NR3) i quaternaris ( (NR4 ).

El grup amino, ats el parell d'electrons no compartit del nitrogen t un comportament bsic. Quan una amina es protona (o s'uneix a un carbocati) es crea una sal d'amoni. 

En qumica aromtica el grup amino s caracteritza per ser un grup molt activant, atesa la possibilitat de parell d'electrons no compartit, d'entrar en ressonncia dins l'anell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11823" title="Grup funcional" nonfiltered="1039" processed="1033" dbindex="6045">
En qumica, sobretot en qumica orgnica, els grups funcionals sn estructures submoleculars, caracteritzades per una conectivitat i composici especfica elemental, que confereix reactivitat a la molcula que els cont.

La combinaci dels noms dels grups funcionals amb els noms dels alcans dels que procedeixin genera una nomenclatura sistemtica per a denominar als composts orgnics.
   

Comuns.
Els grups funcionals ms comuns sn:



Amb nitrogen.
Hi ha bastants grups funcionals, a part d'amides i amines, que contenen toms de nitrogen:




Amb sofre.
Altres grups funcionals que contenen toms de sofre:




Altres.
Altres grups funcionals:










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11824" title="Polmer" nonfiltered="1040" processed="1034" dbindex="6046">

Els polmers sn macromolcules (generalment orgniques) formades per la uni de molcules ms petites anomenades monmers.

 Classificaci .
Els polmers es poden classificar segons el procs d'obtenci:
Polmers naturals. Existeixen a la natura molts polmers i les biomolcules que formen els ssers vius sn macromolcules de polmers. Per exemple, les protenes, la cellulosa, el cautx natural, etc.
Polmers semisinttics. S'obtenen per transformaci de polmers naturals. Per exemple, la nitrocellulosa, el cautx vulcanitzat, etc.
Polmers sinttics. Molts polmers s'obtenen industrialment a partir dels monmers. Per exemple, el nil, el poliestir, el policlorur de vinil (PVC), el polietil, etc.

Segons la seva estructura o propietats es poden dividir de la segent forma:
Plstics. Normalment s'inclouen dintre del terme genric de "plstics" els termoplstics, que sn polmers que no presenten entrecreuaments, lineals o ramificats, i els termostables, polmers que presenten un alt grau de entrecreuament.
Elastmers. Sn polmers amb un baix grau d'entrecreuament.
Fibres, recobriments, adhesius;

 Polimeritzaci i estructura .

La reacci per la qual se sintetitza un polmer a partir dels seus monmers s'anomena polimeritzaci. Segons el mecanisme pel qual es produeix la reacci de polimeritzaci per donar lloc al polmer, aquest es classifica com a polimeritzaci per passes o como polimeritzaci en cadena. En qualsevol cas, les molcules obtingudes en la sntesi artificial de polmers sn de diferent mida entre s, i per tant de diferent pes molecular.



Per un altra part, els polmers poden ser lineals, formats per una nica cadena de monmers, o b aquesta cadena pot presentar ramificacions de ms o menys mida. Tamb es poden formar entrecreuaments provocats per l'enlla entre toms de diferents cadenes.

La naturalesa qumica dels monmers, el seu pes molecular i altres propietats fsiques, aix com l'estructura que presenten determinen diferents caracterstiques per a cada polmer. Per exemple, si un polmer presenta un alt grau d'entrecreuaments, el material ser molt ms difcil de fondre que si no en presents cap.


En el cas de qu el polmer provingui d'un nic tipus de monmer s'anomena homopolmer i si prov de diversos monmers s'anomena copolmer. Per exemple, el poliestir s un homopolmer ja que prov de un nic tipus de monmer, l'estir, mentre que si es parteix d'estir i acrilonitril es pot obtenir un copolmer d'aquests dos monmers.

En un copolmer els monmers se situen en diferents posicions. Poden estar alternant-se, amb una disposici aleatria, havent-hi parts de la cadena ocupades per monmers d'un nic tipus, etc.

Finalment, els extrems dels polmers sn diferents als de la resta de la cadena polimrica, tanmateix s molt ms important la resta de la cadena que aquests extrems degut a qu la cadena s d'una gran extensi comparada amb els extrems.

 Histria .
Els polmers naturals, per exemple la llana, la seda, la cellulosa, etc., s'han fet servir profusament i han tingut molta importncia al llarg de la histria. Tanmateix, fins a finals del segle XIX no varen aparixer els primers polmers sinttics, com per exemple el celluloide.

Els primers polmers que es varen sintetitzar s'obtingueren a travs de transformacions de polmers naturals. El 1839 Charles Goodyear realitz el vulcanitzat del cautx. El nitrat de cellulosa es va sintetitzar accidentalment el 1846 pel qumic Christian Friedrich Schnbein i el 1868, John W. Hyatt va sintetitzar el celluloide a partir de nitrat de cellulosa.

El primer polmer totalment sinttic es va obtenir el 1909, quan el qumic belga Leo Hendrik Baekeland va fabricar la baquelita a partir de formaldehid i fenol.

El 1922, el qumic alemany Hermann Staudinger va comenar a estudiar els polmers i el 1926 va exposar la seva hiptesi de qu es tracta de llargues cadenes d'unitats petites unides per enllaos covalents. El 1953 va rebre el Premi Nobel de Qumica per la seva feina.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11827" title="Scrates" nonfiltered="1041" processed="1035" dbindex="6047">



Scrates (Grec:         , Atenes, c. 470 aC - 399 aC) fou un filsof grec, fill d'un escultor i d'una llevadora, i a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Plat s la font d'informaci ms fiable sobre Scrates de la qu es disposa, no obstant, els estudiosos de l'antiguitat estan en desacord sobre si es pot obtenir o no una descripci exacte a partir d'aquestes fonts. Fins i tot acusen a Plat de fer una descripci incompatible de Scrates: en els seus dilegs descriu a Scrates com a un mestre qu nega tenir disciplina, com un home de ra que obeix una veu divina dins el seu cap i com a un home devot a qui l'estat executa per la seua propia convenincia; Scrates menosprecia els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa; es consagra a l'educaci dels ciutadans d'Atenes, per es indiferent amb els seus propis fills. 

 Biografia .
sofistes a les places d'Atenes en un poca inestable marcada per la Guerra del Pelopons (431 aC-403 aC) i la dictadura dels 30 tirans (404 aC). Segons alguns historiadors i deixebles, des de jove va cridar l'atenci dels que l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la seva facilitat de paraula. Tamb destacava la ironia que utilitzava en els discursos (apreciada per alguns, per que caus el malestar que facilit la seva condemna a mort). Als ciutadans joves aristocrtics d'Atenes els preguntava sobre la seva confiana en opinions populars, encara que ell sempre afirmava que no els oferia cap ensenyament, que "les seves preguntes noms ajudaven a trobar veritats al seu interior" (tractava la tica i les emocions, fins a cert punt, com un sistema al qual s'hi arribava amb el seu sistema de dialctica: la maiutica). S'oposava (en paraules de Plat a lApologia de Scrates) a "la ignorncia popular i al coneixement dels que es deien savis" (incloa en la seva crtica governants, savis, sofistes i fins erudits en escultura i art). Ell no s'anomenava a si mateix savi, ni quan l'oracle de Delfos li va respondre que "Scrates s el ms savi dels mortals".

Scrates com esementen Plat, Xenofont i Aristtil, va crear la maiutica, un mtode inductiu que li permetia portar els alumnes a la resoluci dels problemes que es plantejaven per mitj de preguntes, la lgica de les quals arribava a un coneixement innat (com asseguraria desprs Descartes en el racionalisme). Pensava que el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relaci entre l'sser hum i la naturalesa (afirmava, a diferncia dels sofistes, que hi havia poques diferncies entre la divinitat, les convencions socials, la felicitat, la virtut i el concepte de veritat).

No va deixar res escrit i els seus pensaments es coneixen grcies sobretot a Plat, per tamb a Antstenes d'Atenes, Xenofont i Esquimes, a ms d'alguns apunts d'Aristtil (tamb se sap de l'existncia d'una literatura socrtica, avui perduda i coneguda noms indirectament). Malgrat aix, Scrates s un personatge important en la cultura europea, com a mestre de Plat i com a pioner d'algunes idees bsiques del pensament.


Va morir als 70 anys d'edat, l'any 399 aC, acceptant sucidar-se i ingerir la cicuta, metzina a la qual l'havia condemnat el tribunal que el va jutjar per no reconixer els dus atenencs i per, segons ells, "corrompre la joventut" (segons Xenofont, Scrates era practicant de la religi tradicional de Zeus i Atenea). Plat descriu els darrers moments de Scrates en tres dels seus dilegs (Apologia de Socrates, Crit i Fed); en els darrers moments de la seva vida assistiren Crit i d'altres; tamb, algun temps abans de la seva condemna, sembla que es trob amb el jove Eutifr. A la seva mort sorgeixen les escoles socrtiques, l'Acadmia Platnica, les dues menors de moral i dues de dialctica, que van tenir en com la recerca de la virtut a travs del coneixement del que s bo.

En contra, hi hagu Protgores, membre de la sofstica. Tot i que no s segur que Protgores conegus personalment Scrates, s un fet que Plat, com a deixeble del filsof de la maiutica, polemitz durament contra el pensament de Protgores i dels sofistes en general en els seus dilegs i escrits. El cmic Aristfanes escrigu, en polmica amb Scrates, la seva obra Els nvols, on parodia el savi atenenc en una metfora improbable on li associa caracterstiques prpies ms aviat dels sofistes (l'obra d'Aristfanes, tot i que fou un fracs i atragu poc pblic, al llarg dels anys an augmentant els rumors i la impopularitat de Scrates, fins al punt que pogu ser una motivaci parcial del transfons de la seva condemna de mort, tal i com menciona Plat en lApologia).

Independentment de les teories filosfiques, Scrates destaca per la longevitat, en una poca on l'esperana de vida rondava amb prou feines els 40 anys, sobretot en gent de classe baixa. El filsof visqu en total 70 anys; igualment Demcrit, vora de 100 i Grgies de Leontins, vora 109.

 El mtode socrtic (o mtode maiutic) . 

Partint de la inscripci de l'oracle de Delfos que deia Coneix-te a tu mateix, Scrates remarca, com els sofistes, l'aspecte subjectiu de la reflexi filosfica, en la qual fa servir dos instruments:
El raonament inductiu;
Les definicions universals;
El procediment que fa servir s la pregunta "qu s?", que configura el fonament de la cincia. Per la seva forma de preguntar el que fa s examinar el que creu saber el seu interlocutor mitjanant:
La ironia, que consisteix en mostrar a qui parla la ignorncia que s'amaga darrera el seu suposat saber.
La maiutica, que conmpleta el procs irnic en portar al descobriment de la veritat a travs d'una colla de preguntes orientades a aquesta finalitat. Aix, la ment humana genera el concepte que es concreta en la definici i que constitueix el moment essencial del saber.

La finalitat de la ironia i de la maiutica no era cap altra que l'educaci de l'home en la recerca del b, identificat en la ciutat (polis) amb el b collectiu i la justcia. Conixer el b s el mateix que fer el b, segons Scrates (definici molt optimista de la naturalesa humana i de la capacitat del coneixement intellectual a l'hora de tenir efectes sobre la moral). Aquesta recerca del coneixement s el principi del plaer i de la felicitat ats que ning obra malament, en contra del seu propi profit (doncs, segons Scrates, no hi ha cap benefici que sigui malvat, excepte si l'sser hum s'enganya a s mateix).

Aquesta tica, que t com a punt de sortida la intimitat de l'sser hum, pren una dimensi collectiva en acceptar cada sser hum la veritat en la qual se sustenta la comunitat a la qual pertany i que es manifesta en les lleis. Aix implica l'acceptaci, per part de Scrates, de la llei que el condemn a mort, ja que s preferible patir una injustcia que cometre-la (segons lApologia de Scrates de Xenofont, el tab d'Atenes accept la mort, no com una acceptaci dels seus deures, sin com un deslliurament dels dolors i problemes de la vellesa).

D'altra banda, no s'ha d'oblidar com el pensament socrtic t, influncies d'altres pensaments antecessors o contemporanis: el pensament religis i metafsic dels pitagrics i l'orfisme, la dialctica sobre l'sser nic de Parmnides, la moral hedonista de Demcrit, el relativisme moderat de Protgores i l'aparent nihilisme de Grgies, entre d'altres, podrien ben b haver estat, alguns d'ells o tots, l'escenari en qu Scrates feu la seva doctrina.

La ironia socrtica est present en la seva famosa frase "noms s que no s res", que utilitzava sovint quan conversava amb gent fingint saber menys que ells, per fer notar els seus errors.

Plat recoll la seva particular visi de les doctrines de Scrates, per tamb ho feren Antstenes d'Atenes (escola cnica), Aristip de Cirene (escola cirenaica) i Euclides (escola de Megara). Els quatre mencionats sn, tots ells, deixebles directes de Scrates, tot i que en donaren visions diferents.

 Les escoles Socrtiques .
Acadmia, escola socrtica major 
</doc>
<doc id="11829" title="Maiutica" nonfiltered="1042" processed="1036" dbindex="6048">
La maiutica (del grec maieutikos, "llevadora"), s el mtode socrtic de carcter inductiu, basat en la dialctica.

La maiutica es basa en la idea que la veritat est latent en la ment humana, i que noms cal aconseguir fer-la aflorar, de manera semblant a un naixement (d'aqu el nom). La manera d'aconseguir-ho s interrogant l'interlocutor sobre alguna cosa i desprs, rebatent aquesta resposta per mitj de l'establiment de conceptes generals, demostrant-li l'error que hi havia. D'aquesta manera s'arriba a un concepte nou, diferent de l'anterior, el qual era erroni.

 Procs de la maiutica .
La maiutica, que es basa en el dileg, segueix una srie de passos per aconseguir fer arribar l'interlocutor a la veritat:

 Es planteja una qesti que, en el cas de Scrates, acostumava a ser del tipus "qu s la virtud?", "qu  e la cincia?", "en qu consisteix la bellesa?"...
 L'interlocutor dna una resposta, que immediatament ser discutida o rebatuda pel mestre.
A continuaci se segueix una discussi sobre el tema que confn l'interlocutor. Aquest moment de confusi i incomoditat (la apria) per no veure clar quelcom que abans del dileg es creia saber perfectament s una condici necessria per aprendre. Scrates ho identifica amb els mals de cap que t una dona abans de tenir un fill.
 Desprs d'aquest moment de confusi, la intenci del mtode maiutic s elevar-se progressivament a definicions cada vegada ms generals i precisses de la qesti que s'investiga (la virtud, la cincia, la bellesa...).
La discussi conclou quan l'alumne, grcies a l'ajuda del mestre, consegueix assolir el coneixement precs, universal i estricte de la realitat que s'investiga (tot i que en molts dilegs de Plat no s'arriba a aquest ideal i la discussi queda oberta i inconclusa, o en epokh.

La idea bsica del mtode socrtic d'ensenyament consisteix en qu el mestre no inculca a l'alumne el coneixement, ja que refusa considerar la seva ment un lloc buit on s'hi poden introduir diverses veritats; per Scrates, s el deixeble qui extreu de si mateix el coneixement.
Aquest mtode entra en contraposici amb el dels sofistes: els sofistes feien discursos i a partir d'ells esperaven que els deixebles aprenguessin. Scrates, mitjanant el dileg i un tracte ms individualitzat amb el deixeble, l'ajudava a aconseguir per ell mateix el saber.

Actualment.

La maiutica segueix utilitzant-se com a mtode educatiu, de fet s el mtode educatiu per excellncia si s'entn l'etimologia llatina de la paraula educaci: mtode educatiu que funciona fent preguntes a l'alumne perqu aquest arribi ell sol a les conclusions, en aquest sentit, la maiutica s la mxima expressi de l'etimologia del mot "educaci" i s'oposa a la instrucci.

El segle XX Jacques Lacan va entendre la psicoanlisis com un metode maiutic mitjanant el qual l'analista (psicoanalista) t la funci de afavorir l'analitzant (pacient) que considera que s qui s el que en veritat t (inconscientment) el saber d'all que l'afecta; en aquest cas l'analista ajuda, o ms aviat estimula, incita, el pacient perqu pugui fer conscincia del qu s inconscient.

 Vegeu tamb .
Web dedicada a Scrates i al seu mtode: Academia Scrates: mtodo socrtico 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11833" title="Monmer" nonfiltered="1043" processed="1037" dbindex="6049">
Un monmer s una molcula de petita massa molecular que unida a altres monmers, de vegades cents o milers, mitjanant enllaos qumics, generalment covalents, formen macromolcules anomenades polmers.

La paraula monmer procedeix del grec -mono (un) i mer (part).

La uni de pocs monmers, generalment menys de 10, formen els oligmers, que poden ser dmers, trmers, tetrmers, pentmers...

Exemples de monmers:
 La glucosa s el monmer del mid.
 Els aminocids sn els monmers de les protenes.
 Els nucletids sn els monmers dels cids nucleics.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11836" title="Alc" nonfiltered="1044" processed="1038" dbindex="6050">
Els alcans sn hidrocarburs aliftics saturats. No contenen cap grup funcional ni cap doble enlla o triple enlla. s a dir que noms tenen toms de carboni i hidrogen. La frmula general s CnH2n+2.

Els alcans sn molcules orgniques formades nicament per toms de carboni i hidrogen, sense cap mena de funcionalitzaci, s dir, sense la presncia de grups funcionals com el carbonil, carboxil, amida, etc. Aix fa que la seva reactivitat sigui molt reduida en comparaci amb altres compostos orgnics, i s la causa del seu nom no sistemtic: parafines (del llat, poca afinitat). La relaci C/H s de CnH2n+2 essent n el nombre d'toms de carboni de la molcula (aquesta relaci noms es compleix en alcans lineals o ramificats no cclics, per exemple el ciclobut, on la relaci s CnH2n). Tots els enllaos dintre de les molcules d'alc sn de tipus simple o sigma, s dir, covalents per compartici d'un parell d'electrons en un orbital s, de manera que l'estructura d'un alc seria de la forma:

     H   H         H   H
     |   |         |   |
 H - C - C -  - C - C - H
     |   |         |   |
     H   H         H   H

on cada lnia representa un enlla covalent. L'alc ms senzill s el met amb un sol tom de carboni. Altres alcans coneguts sn l'et, prop i el but amb dos, tres i quatre toms de carboni respectivament. A partir de cinc carbonis, els noms es deriven de numerals grecs: pent, hex, hept, oct...

Els alcans s'obtenen majoritriament del petroli, ja sigui directament o mitjanant cracking o pirlisi, que s la ruptura trmica de molcules grosses.  Sn els productes base per a l'obtenci d'altres compostos orgnics.

Els alcans es presenten en estat gass, lquid o slid segons la mida de la cadena de carbonis.  Fins a 4 o 5 carbonis sn gasos (met, et, prop, but i pent), de sis a 12 son lquids i de 12 i superiors es presenten com a slids oliosos (parafines).
Tots els alcans sn combustibles, en ser una forma reduda del carboni, i alliberen grans quantitats d'energia durant la combusti.

Quant a la reactivitat, els alcans pateixen les segents reaccions bsiques:
Ruptura homoltica: A partir d'una molcula neutra obtenim dos radicals que poden reaccionar amb altres espcies o entre ells tornant a la molcula original.
Halogenaci radicalria: Introducci d'un o ms toms d'halgens (fluor, clor, brom i iode) per substituci d'un tom d'hidrogen mitjanant un procs radicalari, iniciat per fotons o trmicament.  L'energia alliberada descendeix des del fluor (explosiva) fins al iode (endotrmica).
Combusti: Procs d'oxidaci dels alcans, desprenent una gran quantitat d'energia i obtenint-se aigua i dixid de carboni. Per a una molcula de n carbonis cal (3n+1)/2 molcules d'oxigen (O2).

Els alcans presenten una propietat denominada isomeria, consistent en les diferents formes d'ordenar-se els toms geomtricament i topolgica dintre de la molcula, de forma que dues molcules amb la mateixa frmula poden presentar estructures i per tant propietats fsiques i qumiques diferents.  La isomeria pot ser geomtrica o ptica, cas en el que es parla d'enantimers i esteremers (molcules no superposables i que sn reflex especular una de l'altra).

Sn el producte base de partida per altres molcules ms complexes.

Els alcans cclics, en els quals els dos toms de carboni dels extrems de la cadena s'han enllaat, formant una molcula tancada, sn anomenats cicloalcans. Com s el cas del cicloprop, ciclobut, ciclopent, ciclohex,...



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11837" title="Prop" nonfiltered="1045" processed="1039" dbindex="6051">



























El prop en condicions normals s un gas inodor i incolor. s un hidrocarbur aliftic de frmula qumica C3H8:

CH3 - CH2 - CH3;

El prop se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produts en les installacions petroqumiques.

El principal s del prop s l'aprofitament energtic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullici que el but i el major valor energtic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza prop en comptes de but. En la indstria qumica s un dels productes de partida en la sntesi del prop, tamb s'utilitza com a gas refrigerant (R290) o com a gas propulsor en aerosols.

Enllaos externs.
fitxa de perillositat del prop ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11842" title="Hidrocarbur" nonfiltered="1046" processed="1040" dbindex="6052">

Els hidrocarburs sn compostos qumics formats nicament per carboni i hidrogen. Consisteixen en una base de carboni a la que se li uneixen toms d'hidrogen. Formen l'esquelet de la matria orgnica.

Existeixen tres tipus bsics d'hidrocarburs:
Hidrocarburs saturats, que no tenen enllaos dobles, triples, ni aromtics. Per exemple els alcans.
Hidrocarburs insaturats, que tenen un o ms enllaos dobles o triples entre els seus toms de carboni. Per exemple els alquens i els alquins.
Hidrocarburs aromtics, que poseixen al menys un anell aromtic a ms d'altres tipus d'enlaos que puguin tenir. Per exemple el benz.

Els hidrocarburs extrets directament de formacions geolgiques en estat lquid es coneixen comunament amb el nom de petroli, mentre que els que es troben en estat gass se'ls coneix com a gas natural.

Els hidrocarburs constituixen una activitat econmica de primera importncia, car formen part dels principals combustibles fssils (petroli i gas natural), aix com de tota mena de plstics, ceres i lubricants.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11843" title="Met" nonfiltered="1047" processed="1041" dbindex="6053">


El met  s l'hidrocarbur alc ms senzill possible. La seva frmula qumica s:

CH4;

o tamb:

     H
     |
 H - C - H
     |
     H

Cadascun dels toms d'hidrogen s'uneix al carboni per mitj d'un enlla covalent. s una substncia no polar que es presenta en forma de gas a temperatures i pressions ordinries. s incolor i no gaire soluble en aigua en la seva fase lquida.

A la natura es produeix com a producte final de la descomposici anaerbica de la matria orgnica. Molts microorganismes anaerbics el generen utilitzant el CO2 com a acceptor final d'electrons. 

Constitueix fins el 97% del gas natural. A les mines de carb se l'anomena gris i es molt perills ja que s fcilment inflamable i explosiu.

El met s un gas hivernacle relativament potent que contribueix a l'escalfament global del planeta Terra ja qu t  un potencial d'escalfament global potencial de 23. Aix significa que en una mitjana de temps de 100 anys cada kg de CH4 escalfa la Terra 23 vegades ms que la mateixa massa de CO2, tanmateix hi ha aproximadament 220 vegades ms dixid de carboni a l'atmosfera de la Terra que met per la qual cosa el met contribueix de manera menys important a l'efecte hivernacle.

 Propietats .
El met es el el component majoritari del gas natural, aproximadament un 97% en volum  a temperatura ambient i pressi estndard, el met es un gas incolor i inodor. Com a mesura de seguretat s'hi afegeix un odorant, habitualment metanotiol o etanotiol. el met te un punt d'ebullici de -161,5C a una atmosfera i un punt de fusi de -183C. Com a gas es noms inflamable en un estret interval de concentracions a l'aire (5-15%). El met lquid no es combustible.

Riscos potencials sobre la salut .

El met no s txic. El seu principal perill per a la salut sn les cremades que pot provocar si entra en ignici. Es altament inflamable i pot formar barreges explosives amb l'aire. El met reacciona violentament amb oxidants, halgens i alguns compostos halogenats. El met es tamb un asfixiant i pot desplaar l'oxigen en un espai tancat. L'asfixia pot sobrevindr si la concentraci d'oxigen es reduda per sota el 19,5 % per desplaament. Les concentracions a les quals es formen les barreixes explosives o inflamables sn molt ms petites  que les concentracions a les quals el risc d'asfxia se significatiu. Si hi ha  estructures construdes al damunt o a prop d'abocadors, el meta desprs pot penetrar a l'interior dels edificis i exposar els ocupants a nivells significatius de met. Alguns edificis tenen sistemes per sota els seus fonaments per capturar aquest gas i expulsar-lo de l'edifici. Un exemple d'aquest tipus de sistema es troba en l'edifici Dakin, Brisbane, Califrnia.

 Reaccions .
Les principals reaccions del met sn: combusti, reformaci amb vapor (steam reforming) per donar gas de sntesi (syngas), i halogenaci. En general, les reaccions del met sn dificultoses de controlar. Per exemple, l'oxidaci parcials fins a metanol es difcil d'aconseguir; la reacci normalment segueix fins a donar dixid de carboni i aigua.

 Combusti .
En la combusti del met hi ha involucrats una srie de passos:
Es creu que el met reacciona en primer lloc amb l'oxigen per formar formaldehid (HCHO or ). Tot seguit  el formaldehid es descomposa en el radical  formil, el qual a continuaci dna monxid de carboni i hidrogen. Aquest procs es conegut en el seu conjunt com pirlisi oxidativa.
 ;
Seguint la pirolisis oxidativa, l' s'oxida formant , reomplint les especies actives i desprenent calor. Aquest procs es molt rpid, sent la seva durada habitual inferior a un milisegon.
 ;
Finalment el CO s'oxida, formant  i alliberant ms calor. Aquest procs es generalment ms lent que la resta de passos, i requereix uns quants milisegons per produir-se.
 ;

 Reformaci .
La fora de l'enlla covalent carboni-hidrogen es troba entre els ms forts de tots els hidrocarburs, i per tant el seu us com a matria primera s limitat. Malgrat la alta energia d'activaci per trencar l'enlla C-H , el met es encara el principal material de partida per fabricar hidrogen mitjanant reformaci amb vapor. La recerca de catalitzadors que puguin facilitar l'activaci de l'enlla C-H  en el met i altres alcans lleugers es un rea d'investigaci de gran importncia industrial.

 Halogenaci .
El met reacciona amb els halogens sota condicions adequades. La reacci te lloc de la segent manera.
 ;

A on X es un halogen: fluor(F), Clor (Cl), Brom (Br) i a vegades Iode (I). El mecanisme d'aquesta reacci es el d'halogenaci per radicals lliures.

 Usos .
 Combustible .
Per a mes informaci de l's del met com a combustible, consulteu: gas natural.

El met s important per a la generaci elctrica ja que s'empra com a combustible en les turbines de gas o en els generadors de vapor. En comparaci amb altres hidrocarburs, la combusti del met produeix menys dixid de carboni per cada unitat de calor produda.
Si b el seu calor de combusti,d'uns 802 kJ/mol, s el ms petit de tots els hidrocarburs, si es divideix per la seva massa molecular (16 g/mol) es troba que el met, el ms simple dels hidrocarburs, produeix ms quantitat de calor per unitat de massa que altres hidrocarburs ms complexos. En moltes ciutats, el met es transporta en canonades fins a les cases per a ser emprat com a combustible per a la calefacci i per cuinar. En aquest context se l'anomena gas natural. Un peu cbic de met produeix aproximadament 1.000 BTU (1.06 MJ = 293 W.hr d'energia)

Usos industrials .
El met s  emprat en processos  qumics industrials i pot ser transportat com a lquid refrigerat (gas natural liquat, or GNL ). Mentre que les fuites d'un contenidor refrigerat sn inicialment ms pesants que l'aire degut a l'alta densitat del gas fred, a temperatura ambient el gas es ms lleuger que l'aire. Els gasoductes  transporten grans quantitats de gas natural, del qual el met es el principal component.
A la industria qumica, el met es la matria primera elegida per a la producci d'hidrogen, metanol, cid actic i anhidre actic. Quan s'empra per a produir qualsevol d'aquests productes qumics, el met es transforma primer en gas de sntesi, una barreja de monxid de carboni i hidrogen, mitjanant reformaci per vapor. En aquest procs, el met i el vapor reaccionen amb l'ajuda d'un catalitzador de nquel a altes temperatures (700 -1100C)
 ;
La proporci de monxid de carboni en front de l'hidrogen pot ser ajustada mitjanant la reacci de desplaament de gas d'aigua al valor desitjat.
 ;
Altres productes qumics menys importants derivats del met inclouen l'acetil obtingut fent passar met a traves d'un arc elctric, i els clorometans (cloromet, dicloromet, cloroform, y tetraclorur de carboni), produts per  mitj de la recci del met amb gas de clor. Tanmateix, l's d'aquests productes est disminuint, l'acetil essent reemplaat per substituts ms econmics i els clorometans degut a motius de salut i mediambientals.

Fonts.
Fonts naturals.
La major font de met es la seva extracci dels dipsits geolgics coneguts com camps de gas natural. Es troba associat a altres hidrocarburs combustibles i a vegades acompanyat per heli i nitrogen. El gas, especialment el situat en formacions poc profundes (baixa pressi), es forma per la descomposici anaerbica de la matria orgnica i la resta es creu que prov de la lenta desgasificaci del materials primordials situats a les parts ms profundes del  planeta, tal como demostra la presencia de fins a un 7 % d'heli en certs jaciments de gas natural. En termes generals, els dipsits de gas es generen en sediments enterrats a major profunditat i ms altes temperatures  que els que donen lloc al petroli.
Tamb es pot extreure met dels dipsits de carb (CMB sn les seves sigles en angls) mitjanant la perforaci de pous en les capes de carb, bombejant a continuaci l'aigua de la veta per produir una despressuritzaci la qual cosa permet la desabsorci del met i la seva pujada pel pou fins a la superfcie. Amb aquesta tcnica es produeix el 7 % del gas natural dels Estats Units, si b pot haver-hi problemes mediambientals degut a la baixada del nivell dels aqfers i a la presncia de contaminants en l'aigua extreta.
Els hidrats de met, o clatrats (combinacions de gel i met en el fons mar) sn una futura font potencial de met, si b fins ara no existeix cap explotaci  comercial de la mateixa.

Fonts alternatives.
A ms dels camps de gas natural una forma alternativa per obtenir met es mitjanant el biogs generat per la fermentaci de la matria orgnica que es troba en els fems, en els llots de les aiges residuals, en la brossa domestica, o  qualsevol altre matria primera biodegradable, sota condicions anaerbiques.
El met tamb es por obtenir industrialment emprant com a matries primeres l'hidrogen (el qual es pot obtenir mitjanant electrlisi)  i el dixid de carboni mitjanant el procs Sabatier. 
 ;

Met a l'atmosfera de la Terra.

El met es un gas d'hivernacle molt important a l'atmosfera de la Terra amb un potencial d'escalfament de 23 sobre un perode de 100 anys. Aix implica que l'emissi d'una tona  de meta tindr 23 vegades l'impacte de l'emissi d'una  tona de dixid de carboni durant els segents cent anys. El met te un gran efecte per un breu perode (aproximadament 10 anys), mentre que el dixid de carboni te un petit efecte per un perode perllongat (sobre els 100 anys). Degut a aquesta diferencia en l'efecte i el perode, el potencial d'escalfament global del met en un termini de 20 anys es de 63. La concentraci de met s'ha incrementat un 150 % des de 1750 i es responsable del 20 % del forant radiatiu total de tots els gasos hivernacles de llarga vida i distribuci global.
La concentraci mitjana de met en la superfcie de la terra l'any 1998 era de 1.745 ppmm.  La seva concentraci s mes alta a l'hemisferi nord perqu la majoria de les fonts (naturals i antropogniques) sn ms grans en aquell hemisferi. Les concentracions varien estacionalment amb un mnim a finals de l'estiu.

El met es forma prop de la superfcie, i es transportat a l'estratosfera per l'aire ascendent dels trpics. L'augment incontrolat de met a l'atmosfera de la Terra es controlat naturalment  encara que la influencia humana pot interferir en aquesta regulaci   per la reacci del met amb el radical hidroxil, una molcula formada per la reacci de l'oxigen atmic amb l'aigua.

Al principi de l'historia de la Terra   aproximadament fa 3.500 milions d'anys  hi havia 1.000 vegades ms met a l'atmosfera que a l'actualitat. El met primordial va sser alliberat per l'activitat volcnica. Va ser durant aquesta poca quan va aparixer la vida a la Terra. Entre les primeres formes de vida es trobaven bacteris metangenes que mitjanant l'hidrogen i el dixid de carboni generaven met i aigua.

L'oxigen no va ser un component majoritari de l'atmosfera fins que els organismes fotosinttics aparegueren ms tard en l'historia de la Terra. Sense oxigen el meta podia romandre a l'atmosfera ms temps i  a ms altres concentracions que en les actuals condicions.


Emissions de  met.
Houweling i cols. (1999) donen els segents valors  per a les emissions  de  met  (Tg/a: teragrams per any):


Gaireb la meitat de l'emissi total es deguda a l'activitat humana. Les plantes (p. ex. els boscs) han sigut recentment identificades com una important font de met. Un article recent ha calculat unes emissions anuals de 62-236  milions de tones  i que aquesta nova font pot tenir implicacions importants. Tanmateix, els autors tamb senyalen que els seus descobriments sn preliminars respecte a la importncia exacta d'aquesta  emissi de met. Les mesures a llarg termini del met per la NOAA mostren que l'augment de met a l'atmosfera ha disminut de manera drstica, desprs de gaireb triplicar-se des de l'poca preindustrial. Es creu que aquesta reducci es deu a la disminuci de les emissions industrials i a la sequera en les zones d'aiguamolls.

Alliberament sobtat dels clatrats de met.
A altes pressions com les que es troben al fons de l'oce, el met forma un clatrat slid amb l'aigua, conegut com hidrat de met. La  quantitat de met  que es troba atrapada amb aquesta forma en els sediments ocenics s desconeguda per possiblement sigui molt gran, de l'ordre del bili de tones. 
La hiptesi del "fusell de clatrats" es una teoria que suggereix que si l'escalfament global  produeix un augment de la temperatura suficient  d'aquests dipsits, tot aquest met es podria alliberar sobtadament a l'atmosfera. Degut a que el met es vint-i-tres vegades ms potent (per al mateix pes, en un perode de 100 anys) que  el dixid de carboni com a gas hivernacle, s'amplificaria de manera immensa l'efecte hivernacle, escalfant la Terra fins a nivells imprecedents.  Aquesta teoria serviria tamb per explicar la  causa de esdeveniments de rpid escalfament global en el passat llunya de la Terra, com el mxim trmic del Paleoc-Eoc de fa 55 milions d'anys.

Emissi de met des de torberes.
Encara que menys dramtiques que les dels clatrats, per ja produint-se, s un augment en les emissions de met per part de les torberes mentre el pergelisl es fon. Encara que els registres del pergelisl sn limitats, en anys recents (1999 i 2001) s'han batut els rcords de desgel al pergelisl a Alaska i Sibria.
Les mesures recents a Sibria tamb mostren que el met alliberat s cinc vegades ms gran que les estimacions prvies.

Mecanismes d'eliminaci.
El principal mecanisme d'eliminaci de met de l'atmosfera es mitjanant la reacci amb el radical hidroxil, el qual es forma pel bombardeig dels raigs csmics sobre les  molcules de vapor d'aigua.
 ;
Aquesta reacci a la troposfera dona al met una vida de 9,6 anys. Dos embornals ms sn el sl (160 anys de vida) i la prdua estratosfrica per la  reacci amb les especies qumiques OH, Cl i O(D) a l'estratosfera (120 anys vida), donant lloc a a una vida neta de 8,4 anys.

El met a Mart.

Vegeu l'article complet Met a Mart


La presncia demostrada de met a Mart constitueix encara un misteri i s un possible signe de vida a Mart. La variaci d'aquest gas en l'atmosfera marciana suggereix que hi ha una font activa d'origen geolgic o biolgic. 

Syrtis Major s una de las regions del planeta roig on s'origina el met. 

 Referncies .






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11844" title="But" nonfiltered="1048" processed="1042" dbindex="6054">

El but s un hidrocarbur saturat, parafnic o aliftic, inflamable, gass que es liqua a pressi atmosfrica a -0,5 graus centgrads, format per quatre toms de carboni i per deu d'hidrogen, la frmula qumica del qual s C4H10. El but present dos ismers l' n-but i l'isobut o metilprop.

Como s un gas incolor i inodor, en la seva elaboraci se li afegeix un odoritzant que li confereix olor desagradable perqu pugui ser detectat en cas de fuga.

En cas d'extinci d'un foc per gas but s'empra dixid de carboni (CO2), pols qumica o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors.

El but comercial s un gas liquat, obtingut per destillaci del petroli, compost principalment per but normal (60%), prop (9%), isobut (30%) i et (1%). 

La principal aplicaci del gas but s la de combustible en llars per a la cuina i aigua calenta, ja que degut a les seves limitacions de transport i emmagatzematge no sol consumir-se en grans quantitats. 
 
A l'estat espanyol el gas but es transporta en la tpica bombona de but, que s un envs cilndric, de parets d'acer, de color taronja i que cont 12,5 quilograms de but. Tamb existeixen noves bombones de but ms lleugeres, fabricades amb altres materials com l'alumini.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11848" title="Montagut i Oix" nonfiltered="1049" processed="1043" dbindex="6055">


Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvi) s un municipi de la comarca de la Garrotxa, al sector de l'Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut.

El 1972 l'antic i extens terme municipal d'Oix fou agregat al municipi de Montagut de Fluvi. El nou municipi adopt la nova denominaci de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l'any 2002.

Limita al N amb els termes municipals d'Albany i Camprodon i amb l'actual frontera francesa, a l'O amb el de la Vall de Bianya, al S amb els de Sant Jaume de Llierca i Sant Joan les Fonts i a l'E amb els d'Argelaguer i Tortell. 

El terme municipal ocupa un sector molt muntanys de la vall alta del Fluvi, principalment les valls de les rieres d'Oix, d'Escales i de Sant Aniol. Els cims ms destatacats sn el Comanegra (1.558 m), el puig de Bassegoda (1.373 m), els cingles de Gitarriu (1.196 m), el Montpetit (898 m) i la muntanya del Cs (612 m).

Entitats de poblaci .


















 Llocs d'inters .
Al seu terme es troben abundants esglsies, la majoria romniques, algunes de les quals declarades monuments histric-artstics: 
Sant Pere de Montagut, del segle X, molt modificada (parroquial de Montagut);
Sant Lloren d'Oix,del segle X, molt modificada (parroquial d'Oix);
Sant Aniol d'Aguja, seu d'un antic monestir fundat l'any 859;
Mare de Du del Cs, antiga capella del castell de Montagut i actualment santuari;
Mare de Du de la Devesa, romnica, renovada al segle XVI (santuari);
Sant Eudald de Jou, ja esmentada al segle XIV;
Santa Brbara de Pruneres;
Sant Feliu del Riu;
Sant Mart de Talaix, ja esmentada al segle X, molt modificada;
Sant Mart de Toralles, esmentada al segle X;
Sant Miquel d'Hortmoier, ja esmentada al segle X;
Sant Miquel de Pera ;
Mare de Du d'Escales, del segle XII, antiga parrquia i actualment santuari;
Mare de Du de les Agulles (o de les Aguges), santuari;

Altres:
Castell de Montagut (o castell del Cs), ja esmentat al segle XI;
Castell d'Oix, del segle XV, antic centre de la baronia de Bestrac;
Castell de Toralles, esmentat a mitjan segle XI;

 Demografia .

El cens del 1553 incorpora Nostra Senyora d'Escales; el 1717, Talaix; el 1857, Monars, Sant Miquel de Pera i Toralles; i el 1975, Oix.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Preservaci d'un bosc amb espcies extiques;

 Bibliografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11850" title="Sant Joan les Fonts" nonfiltered="1050" processed="1044" dbindex="6056">

Sant Joan les Fonts s un municipi de la comarca de la Garrotxa, sent el segon municipi ms habitat de la comarca (desprs d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es troba en el punt de confluncia que uneix Girona amb Olot, Figueres i Camprodon. La indstria s el sector ms desenvolupat en el municipi.

 Situaci .
El municipi, de 32 km2, est compost per tres nuclis principals que sn Sant Joan les Fonts, la Canya i Begud. El terme est situat a 342 metres sobre el nivell del mar i est a 4 quilmetres d'Olot, la capital de la comarca. Un quilmetre ms amunt es troba la Canya. Aquest nucli est dividit en tres termes municipals. La zona de la Canya de Baix pertany a Sant Joan, la Canya de Dalt a la Vall de Bianya i Olot posseeix la zona industrial situada a occident. Begud, per la seva part, queda separat d'aquests dos nuclis pels volcans d'Aiguanegra, Reps, Repassot i el Cairat.



 Geografia i sectors econmics.
El municipi es troba a la vall del Fluvi, que inclou el sector final de la vall de Bianya, accidentat per les serres de Sant Juli del Mont (903 m), de la Cau (824 m) i del Bosc (733 m) i el Mont-ros (672 m), on hi ha alguns antics volcans de la regi d'Olot (puig de l'estany, de Tries, Aiguanegra i la gredera de Claperols) i a 342 m d'alt. S'hi troben boscos de faig i alzines. 

En quan a conreus, predominen els de sec (farratges, moresc, cereals i patates) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderina s principalment bovina i porcina. Les indstries sn txtils, d'embotits, de paper, de metall, de materials de construcci, de fusta i de cermica.

 Histria .
El primer nucli es va constituir al segle IX. Els terratrmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis. Tot i aix, es va comenar una recuperaci de la zona, amb petits nuclis poblacionals. Aquesta recuperaci va ser frenada per la guerra civil del segle XV.

Durant el segle XVII es va viure una poca de crisi, i la guerra de successi la va agreujar.

No hi va haver un creixement demogrfic fins al segle XVIII, amb la incorporaci de nouvinguts al terme d'Olot i rodalies.

La guerra gran va significar una altre descens de la poblaci, que es va anar fent progressiu durant el segle XIX i l'epidmia de clera (1854) va fer estralls.

Durant el segle XX hi va haver una revifada social i  econmica, malgrat la guerra civil de 1936 i la dictadura franquista.

 Demografia .










 Poltica  .
 Resultats eleccions del 2007 .





 Resultat eleccions del 2003 .





 Divisi administrativa .
El municipi es divideix en tres pobles.

 Sant Joan les Fonts .
Poble ms gran (aplega ms de la meitat de la poblaci del municipi), on hi ha l'ajuntament i des de mitjans del segle XX s la capital administrativa del municipi i li dna el nom.

 La Canya .
Poble administrat per tres municipis: La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot. Els dos primers en posseeixen el poble, mentre que Olot t la zona industrial situada a l'oest.

 Begud .
Poble al seu torn dividit en tres zones: el propi Begud, Sant Cosme i Aiguanegra. Antigament era la capital administrativa del municipi fins que a mitjans del segle XX el substitu Sant Joan les Fonts. Va perdre part de la poblaci degut a l'abandonament de la pagesia i no la recuper perqu s'hi empla un polgon industrial.

 Llocs d'inters .
 Monestir de Sant Joan les Fonts .

Era un antic priorat dependent de l'abadia de Sant Vctor de Marsella, desprs de Sant Pere de Besal fins al 1592 i fins a 1835 depengu de Sant Pere de Camprodon.
Declarada monument nacional, l'esglsia s un edifici romnic de tres naus, la central amb volta de can lleugerament apuntada i les laterals de quart de cercle, sense transsepte. La sagristia i el campanar daten del segle XVIII. Destaca pel color vermells de la pedra amb qu est construda.
A l'interior destaquen els capitells decorats, la pica baptismal d'immersi amb relleus i la reproducci de la Majestat de Sant Joan les Fonts. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposici permanent constituda per cinc mduls on s'explica l'evoluci del monestir romnic.
Es pot visitar tots els caps de setmana i festius d'11 a 14h i de 16 a 18 (horari d'hivern) i d'11 a 14 i de 16 a 19 (horari d'estiu). L'entrada s combinada amb el Castell Medieval Estada Juviny que acull el Centre d'Interpretaci del Territori de Sant Joan les Fonts (general 3 i reduda 1,5.

 Pont medieval de Sant Joan les Fonts .

El pont medieval, construt amb pedra volcnica, travessa el riu Fluvi i uneix el nucli de la vila amb l'actual esglsia i amb el barri de Castanyer.

 Torre de Canadell .
Fortificaci situada a la serra de Vivers. Des d'aquest punt es domina tota la plana de la Garrotxa, passant per Besal, la vall d'Olot i la Vall de Bianya.
La Torre de Canadell s un edifici quadrat de quatre pisos, amb espitlleres per les quatre cares i terrat. Antigament estava envoltat d'una muralla.

 Estada de Juviny .

s l'edifici romnic civil ms antic de Catalunya. Est situat vora el riu Fluvi. s una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. Declarat monument provincial l'any 1972. Situat a l'emplaament on, durant el segle XIII, hi va haver un mol fariner.
Les obres de restauraci de l'edifici van finalitzar al maig del 2003. A principis de desembre del 2005 es va dur a terme l'obertura del castell com a Centre d'Interpretaci del Territori de Sant Joan les Fonts. Aquest s un espai d'inters per conixer l'entorn i el patrimoni municipal i comarcal.
Es pot visitar tots els caps de setmana i festius d'11 a 14h i de 16 a 18h (horari d'hivern) i d'11 a 14h i de 16 a 19h (horari d'estiu) i tamb de dilluns a divendres de 10 a 13h. L'entrada s combinada amb la del Monestir Romnic (general 3 i reduda 1,5). Gratut l'ltim diumenge de cada mes.
Les persones amb fills d'entre 3 a 5 anys i de 6 a 10 anys poden demanar les activitats infantils amb les quals els seus fills aprendran els continguts del Centre d'Interpretaci de Territori tot passant-s'ho molt b.

 Mol Fondo .
Espai d'inters per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa la Reformada.

 Cultura .
 Festes i celebracions .
 Festa Major .
Fins fa poc, se celebrava la festa major cada primer diumenge d'agost. De fet, l'any 1921 es va decidir aquesta data perqu, quan la festivitat de Sant Joan queia entre setmana, les fbriques s'havien d'aturar i, a ms, els pagesos estaven en plena feina del segar.

Aquesta decisi es va prendre en una reuni de vens en qu estava present Francesc Caula, i ell va proposar celebrar-la el primer diumenge d'agost, dies abans o desprs de la Invenci del cos de Sant Esteve. Caula, abans de dir res, va consultar-ho amb les autoritats eclesistiques i li van donar el vist-i-plau.

L'historiador va demostrar amb documents de l'arxiu que Sant Esteve s tant patr del poble com Sant Joan Baptista. Un cop l'Ajuntament va tenir constncia de la decisi dels vens, va organitzar una reuni amb els comerciants. La va presidir l'alcalde Miquel Torras, que era el director de la fbrica Torras. Tots els presents a la reuni van estar d'acord amb el canvi de dates, i d'una manera consensuada la festa va passar a celebrar-se el primer diumenge d'agost.

L'any 1922 la festa ja es va celebrar el primer diumenge d'agost i aix va continuar fins a l'arribada del primer ajuntament de Convergncia i Uni, el qual, basant-se en el fet que la primera setmana d'agost es fan vacances, va decidir, amb un referndum amb poca participaci, tornar la festa a la diada de Sant Joan. I, ara, Sant Joan celebra el Roser a final d'abril i la Festa Major a final de juny.

Les festes i celebracions dels barris.
La festa de Sant Sebasti.
La festa ms antiga que se celebrava al poble a comenament del segle XX era la de Sant Sebasti i recordava la terrible pesta negra o foc de Sant Antoni que tant de mal va causar a la Catalunya del segle XV.

Per tal d'agrair la finalitzaci de l'epidmia els santjoanencs van ergir la capella de Sant Sebasti, un petit temple situat a l'entrada de l'avinguda Rafel Torras. La gent de Sant Joan va complir el vot any rere any fins que a la dcada dels trenta, i amb el perms de la Generalitat Republicana, l'Ajuntament va decidir enderrocar-la, per permetre el pas dels camions que es dirigien a l'antiga fbrica Torras. El temple acollia l'excellent retaule gtic dedicat a Sant Sebasti, el qual va ser traslladat a l'esglsia monacal i desprs de la Guerra Civil, al Museu Dioces de Girona.

La festa del Roser.
En temps del frare Pere de Mena, penltim prior que va residir al monestir de Sant Joan, es va intentar fundar a l'esglsia parroquial una confraria del Roser, devoci molt estesa desprs del triomf naval de Lepant l'any 1571. Per aix, el prior va encarregar un retaule que havia de presidir l'altar de la Verge. Aquest retaule, datat del 1583, s el del Roser, que va ser traslladat, tamb, a Girona. Un cop obtingut el perms de fundaci de la confraria el 1588, la Festa del Roser, que es va celebrant d'aleshores en, cada segon diumenge desprs de la Pasqua de Resurrecci. s la festa ms antiga que perdura.

Festa de Sant Antoni.
Es celebra cada 13 de juny, grcies a Catarina Bofill, que va recuperar-la a principis dels 90, desprs de moltes dcades sense fer-se. Quan aquest carrer estava en plena vitalitat, en els anys trenta, s'engalanava amb banderetes, fetes amb paper de la fbrica Torras i retallades a la guillotina en un taller del carrer Major de Santa Magdalena, conegut com a Ca les Paperinaires. A vegades, els vens enramaven el carrer i en una ocasi es va fer un arc de boix davant la botiga de cal Senn.

Festa del carrer de Sant Pere.
Era el 29 de juny i consistia, ms o menys, en un programa d'actes similar a la festa de Sant Antoni. Per Sant Joan se celebrava la festa del carrer amb aquest nom. Ara porta el de carrer Rafel Torras.

Festa del carrer de Santa Magdalena.
Es celebrava el 22 de juliol. Es ballaven sardanes davant la capella de la santa, situada davant de can Portabella, llavors la sabateria de Josep Portabella. Tots els balls es feien a cal Rei, bar fundat el 1919 per Pere Mass, en "Pere de cal Rei".

Altres festes.
 Festa de Sant Abd i Sant Senn: aquesta festa tenia lloc cada 30 de juliol i era la festa patronal dels pagesos.
 Festa del barri de Castanyer: se celebrava al 16 d'agost. Consistia en un animat ball, amenitzat per un acordionista a l'era de la masia.
 Festa de la Colnia de la Sebastiana: aquesta colnia tamb celebrava festa i n'eren famosos els seus balls, amenitzats amb manubri, a l'era de la Canova.
 Festa del barri dels Torrents: festa que se celebra actualment al nou barri dels Torrents, i consisteix en un sopar popular i un animat ball.

Esport.
Inicis.
Existeix constncia de competicions velocipdiques al poble abans de la guerra. L'any 1935 es va organitzar una cursa que des de Sant Joan les Fonts voltava per Castellfollit, Besal, Can Vil, Esponell, Banyoles, Besal, Castellfollit i Sant Joan. Una altra modalitat de l'poca eren les curses de cintes, en qu es provava, sobretot, l'habilitat. En els anys quaranta, el ciclisme, com a esport, va quedar una mica apagat, per com a mitj de transport era massiu.

En els primers seixanta, els joves Miquel Corominas, Jordi Juanola i Emili March participaven, amb bons resultats, a les proves de competici que es feien a les comarques gironines.

El ciclisme.
Al final dels setanta Llus Tarrs es va convertir en un dels millors ciclistes gironins. En aquella poca s'entrenava al circuit de Cisteller amb Pere Muoz (campi professional i millor ciclista giron de tots els temps), Cassi Nieto (gran escalador) i Francesc Sancho (gran esprnter).

Els xits de Pere Muoz al Tour de Frana, Giro d'Itlia, Pars, Nia i Vuelta a Espaa creaven afici i engrescaven a la gent de manera que, el 1984, es va crear una secci de ciclisme al Club Poliesportiu, des d'on, amb la collaboraci de l'Associaci de Pares, es va crear una cursa escolar, d'on va sorgir Carles Torrent.

El futbol.
El futbol es va iniciar als prats de can Xerbanda, on els militars d'Olot van comenar a disputar algun partit, davant la mirada incrdula dels pagesos. Els costava molt comprendre que l'esfor fsic pogus servir per alguna cosa ms que guanyar-se la vida. El 1931 ja es celebraven campionats escolars en qu els nois en la fase escolar final competien amb els pobles vens. Tanmateix, a final de la dcada dels vint es va fundar la Unin Deportiva Sanjuanense, amb un equip que jugava al pla del Cisteller. Ms tard es va fer un camp anomenat el Pla. En aquell temps el mxim rival era el Castellfollit i els derbis eren molt virulents.

Desprs es va jugar en un camp prop de la masia del Plan i ms tard en els terrenys on ara hi ha l'antiga fbrica de Hilados Fluvi. Desprs de la guerra, el primer camp va ser al costat del cinema Iris. Durant un temps es van aprofitar les obres d'aplanament dels terrenys per a la nova caserna de la Gurdia Civil, i finalment es va fer un camp de difcil accs sota la fbrica Torras. Llavors es va crear el Club Poliesportiu Santjoanenc, que va absorbir l'antiga UD Sanjuanense, i van construir l'actual camp amb gespa, enllumenat i vestidors moderns.

El bsquet.
El bsquet va arribar al poble de la m de les Mares del Div Pastor, que a finals dels seixanta van improvisar una pista rere el pati de l'escola. Les noietes de les Monges hi jugaven amb gran afici i competien amb noies d'altres escoles. Les seves mximes rivals eren les del Cor de Maria, i aquells partits que es celebraven desprs de la missa tenien una gran expectaci.

Quan les germanes van dedicar-se noms als prvuls es va acabar el bsquet femen i Albert Bramon, que coneixia aquest esport perqu anava als Escolapis d'Olot, va crear un equip amb els alumnes de l'escola pblica. Quan es va poder disposar de pavell, alguns dels que havien aprs el bsquet a les monges van crear la secci de bsquet del Club Poliesportiu Santjoanenc, d'on va sorgir el professional Josep Cargol.

El tennis.
El tennis tamb va comenar a can Xerbanda, on Jordi Planella, que vivia a la masia, va installar una xarxa i va marcar una pista. S'hi feien grans partits, amb mainada i jubilats que els portaven a passeig com a espectadors.

Ben aviat es va inaugurar una pista de tennis al Club Poliesportiu, i un front.

 Bibliografia i referncies.
Volum 102 (2002) Xavier Valeri, Quaderns de la Revista de Girona, Monografies locals (Nm. 62), "Sant Joan les Fonts", Diputaci de Girona/Caixa de Girona. ISBN 84 951 8743 4


 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11852" title="Tei" nonfiltered="1051" processed="1045" dbindex="6057">


Tei s una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom t el seu origen en la veu romana Taiano.
Es troba situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premi de Dalt.

Ha estat histricament un nucli tradicional d'estiueig i en les ultimes dcades ha crescut considerablement per absorbir poblaci establerta des de Barcelona.

Emplaament.
El municipi de Tei se troba al costat de la riera de Tei, en el centre d'una petita vall i al peu de la Serralada Litoral. Queda separat de Premi de Dalt pel petits turons de Salve Regina i Lled. 

En la seva zona agrcola els conreus de sec (cereals i vinya) dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Desprs de les plagues de la filloxera, la vinya original desaparegu i fou replantada amb ceps americans. A finals del segle XX, ja quedaven pocs camps de conreu. L'ofensiva immobiliria va anar urbanitzant noves zones com la Molassa, Vallvellida, la Vinya o Sant Berger.


Histria.
Les restes arqueolgiques trobades al jaciment de Vallmora semblen confirmar que en temps dels romans Tei fou un dels centres principals de producci vitivincola dels voltants de la Barcino romana.  

El document ms antic que fa referncia a Tei, s datat del 958,  i tracta de la venda d'una vinya on apareix el toponmic Vila Taliano. Aquest document s clau en la teoria de l'origen rom del nom Tei, que defensa que a partir del gentilici Talius o Talianum s evolucion cap a formes com Taliano, Tayano Taya o Teya i Tai o Tei. 

La menci ms antiga de la parrquia de Tei la trobem a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Es tracta del testament del comte Mir II de Besal, datat del 965, en el que els almoiners del comte fan lliurana a la Santa Creu de la Seu de Barcelona de les parrquies de Premiliano(Premi) i Taliano (Tei) amb els seus delmes i primcies, i altres esglsies, masos, alous, etc. A l'Arxiu Dioces trobem unes notes de 1173 i 1174, que referint-se a la parrquia de Tei, assenyalen que no es coneix quan fou construda, per que no hi ha dubte que s una de les ms antigues. L'actual temple parroquial, d'estil gtic-renaixement, fou construt el 1574 pel mestre d'obres Antoni Mateu. Curiosament en el contracte de construcci s'estipula que l'obra ha de tenir la forma i proporcions de l'esglsia del Convent dels ngels de Barcelona.










Un altre punt del contracte fa referncia a la construcci d'un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Llus Gaudin que facin referncia a la vida de Sant Mart. Malauradament, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola, a l'any 1936, el retaule i l'orgue installat posteriorment foren destruts; noms se salvaren els quadres i les figures de pedra que suportaven el retaule.

En el 1283 les cases i terres de Tei eren sota sota el domini feudal dels senyors del Castell de Burriac. Ms tard, l'any 1362, Pere III el Cerimonis va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Tei, per els teianencs agrupats en universitat i emparant-se en el dret de fadiga compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous. A canvi el rei atorga als teianencs uns privilegis que prometien la inseparabilitat del terme de Tei del poder reial. Per un segle ms tard es trenc l'esmentada promesa i un castell anomenat Fernando de Rebolledo obtingu els drets feudals sobre Tei. 
El rei Ferran el Catlic, s'hagu d'enfrontar amb el fort ressorgiment de la qesti remena (lluita dels pagesos contra el domini feudal). La pau s'aconsegu amb la Sentncia de Guadalupe (1486), en la que s'aboliren totes les formes de domini feudal i es prepar el cam cap a l'acumulaci de poder per part del monarca. A partir de la Sentncia, a Tei, com a molts altres pobles, es forma una universitat de vens amb la finalitat d'aconseguir la seva llibertat.

Els Privilegis de Tei  foren signats pel rei Ferran i pels vens ms destacats del poble a la Cort Reial de Salamanca el 21 de novembre de 1505. Els punts principals d'aquests privilegis eren: Declaraci de la inseparabilitat perptua de la jurisdicci reial, reglament d'instauraci dels crrecs municipals, dependncia jurdica de la Vegueria de Barcelona i potestat d'imposar impostos municipals. Pere Noguera fou elegit primer batlle i encet una forma de govern municipal que dur fins el Decret de Nova Planta (1714).

L'any 1769 es van comenar els trmits de la construcci de l'esglsia al barri martim del Masnou, el 1817 es va crear la Vicaria Perptua, separada de la de Tei, i fou finalment el 1825 quan el Masnou es va segregar de Tei formant un municipi independent.

Gastronomia.
s tpic de Tei el relleno, un plat de Festa Major (l'11 de novembre, Sant Mart) es un plat confitat de pomes farcides amb carn picada.

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11853" title="Cabrera de Mar" nonfiltered="1052" processed="1046" dbindex="6058">

Cabrera de Mar s un municipi de la comarca del Maresme.

 Geografia .

El municipi de Cabrera de Mar es troba ubicat en el litoral de la comarca del Maresme, entre les localitats de Vilassar de Mar i Matar, tot i que el seu nucli urb principal es troba a uns 2,5 km del mar, en una petita vall entre els turons de Burriac (on es troba el castell del mateix nom) i de Montcabrer. A part dels dos municipis citats anteriorment, Cabrera de Mar tamb limita amb Cabrils i Argentona.


La poblaci est bastant dispersa en diversos nuclis, d'orgens molt diferents. A l'interior es troba el casc antic o centre urb del municipi i els nuclis d'Agell (tamb conegut com Santa Helena d'Agell), Sant Joan de Munt i Mas Terrillo. En el litoral es troben els nuclis del Pla de l'Avell (en el lmit amb Vilassar), Costamar i Bonamar.

L'rea ms propera al mar (fins a aproximadament uns 2 km de la costa) presenta un perfil pla. La lnia de costa est formada per una platja de sorra, continuaci de la platja de Vilassar. Per contra, l'rea interior presenta un relleu molt accidentat, degut a la presncia de la Serra de Sant Mateu, part de la Serralada Litoral.

Un aspecte caracterstic de la comarca del Maresme i de Cabrera de Mar s la presncia de nombroses rieres (o rambles), degut a la proximitat de Serralada Litoral respecte el mar. Aquests torrents, generalment de poca longitud, romanen secs la major part de l'any per presenten perilloses crescudes quan es produeixen pluges intenses. Les rieres ms importants del municipi sn (de sud a nord) la de Cabrera, la d'Agell i la d'Argentona (aquesta ltima separa els termes municipals de Cabrera de Mar i Matar).

 Economia .

L'economia del municipi es fonamenta l'agricultura de flors i plantes ornamentals, la industria, a la zona que limita amb Matar, i els serveis turstics.

 Llocs d'inters .

Restes de l'antic Castell de Sant Vicen de Burriac.
Museu parroquial, amb importants colleccions arqueolgiques.
Criptoprtic de Can  Modolell, jaciment rom-medieval.

La festa local se celebra el 22 de gener.



 Poltica .

 Govern municipal .

Els resultats electorals del 27 de maig de 2007 van significar la prdua de majoria absoluta de ERC (partit de govern durant la legislatura 2003-2007) i van obrir les portes a un pacte entre GxC (Gent per Cabrera) i CiU (segona i tercera llistes ms votades, respectivament). L'acord, signat l'1 de juny de 2007, inclou compartir l'alcaldia del municipi. Aix doncs, Jaume Borrs i Ferr  (CiU), ser batlle fins el 2009, i el cap de llista de GxC, Joan Vil, ho ser des d'aleshores i fins el 2011. El fins aleshores alcalde, el republic Carles Rocabert, passar a l'oposici.

Resultats electorals.

Cabrera de Mar (Maresme) - 11 regidors (majoria absoluta: 6)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |31.0
|align="right" |4
|align="right" |45.4
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Gent per Cabrera (GxC)
|align="right" |24.4
|align="right" |3
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |24.0
|align="right" |3
|align="right" |28.5
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya-Pacte Municipal (PSC-PM)
|align="right" |6.3
|align="right" |1
|align="right" |6.8
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |4.6
|align="right" |-
|align="right" |16.8
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Uni Municipal de Cabrera de Mar (UMDC)
|align="right" |4.6
|align="right" |-
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" | 3.1
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.1
|align="right" |-
|align="right" |ND
|align="right" |-
|}

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Cabrera de Mar;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Municipi adherit a la campanya Un pas, una bandera;
 Jaciment de Can Modolell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11854" title="Cabrils" nonfiltered="1053" processed="1047" dbindex="6059">


Cabrils s un municipi de la comarca del Maresme.

Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, rrius, Argentona i Cabrera de Mar, i a uns deu quilmetres de Matar, capital de la comarca.


Cabrils est envoltat pels turons d'en Cirers i de Montcabrer, entre abundants boscos de pins i alzines. Predomina la funci residencial amb una quantitat considerable d'urbanitzacions. 

 Economia .

L'economia tradicional de Cabrils es basava en l'agricultura (tarongers i hortalisses). Actualment ja no hi ha taronges i els conreus hortcoles han anat tamb desapareguent, en benefici de les floricultura (clavells i roses especialment).
Pel que fa  a la indstria, la construcci s el sector econmic ms important. Des del anys vuitanta en el creixement de Cabrils ha estat notable fins esdevenir una important ciutat dormitori. L'edificaci d'urbanitzacions de xalets d'estiueig ha canviat el paisatge del municipi tot augmentant la funci comercial y de serveis.

 Clima .

El clima de Cabrils s del tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l'hivern i clides a l'estiu, un rgim de precipitacions irregular, amb un perode de sequera als mesos de juliol i agost i un mxim de precipitaci a la tardor, especialment als mesos de setembre i octubre.

La mitjana de precipitaci anual pel perode 1981-2004 va ser de 632 mm/any, mentre que la temperatura mitjana del mes ms clid (agost) va ser de 23,6C i la del mes ms fred (gener), de 9,2C.

Les precipitacions de rgim torrencial sn freqents a la tardor, havent assolit els en ocasions valors superiors a 150 mm en un sol dia (una quarta part de la precipitaci mitjana anual).

 Vegetaci .
La vegetaci de Cabrils s aparentment dominada per les pinedes de Pi pinyer (Pinus pinea), que s'estenen als vessants saulonencs de la Serra de Marina. No obstant aix, no s estrany trobar-hi clapes de pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis) i alguna pineda de Pinastre (Pinus pinaster). Totes aquestes pinedes sn d'origen antrpic.
De forma espontnia i natural, l'alzinar apareix gaireb arreu, en els estrats inferiors d'aquestes pinedes. Es tracta d'un fenomen de substituci natural, ats que aquests alzinars sn les comunitats prpies del territori de Cabrils. En alguns sectors, creixents, aquests alzinars ja formen un bosc ms o menys dens.
En alguns sectors de pinedes degradades, o simplement de conreus recentment abandonats, les brolles siliccoles ocupen una petita part del territori.
D'altra banda, la Riera de Cabrils seria el domini potencial de l'alocar, per la urbanitzaci de la llera tan sols permet una presncia fragmentada, escassa i ruderalitzada d'aquesta comunitat vegetal, substituda generalment pel canyar.



 Histria .
El lloc de Cabrils s'esmenta des del 1037, com a part de la jurisdicci del ve castell de Vilassar de Dalt fins al 1820, quan aconsegu ser municipi independent amb administraci prpia.

Eclesisticament depenia de Sant Gens de Vilassar fins al 1779, quan lesglsia de la Santa Creu assol la categoria de parrquia.

La poblaci havia estat estacionaria des del segle XIX i fins als anys seixanta, quan la funci d'estiueig i l'augment de la construcci de segones residncies, fan crixer notablement la seva poblaci.

El 16 de juny de 2007 per primera vegada a la histria, el municipi va tenir com a alcaldesa a una dona. 1

 Demografia .


 Festes .

 Festa Major de la Santa Creu: 3 de maig i de Santa Helena: 18 d'agost;
 Els Tres Tombs, per Sant Antoni;
 Catifes de flors per Corpus;
 Mostra gastronmica, comercial i d'artesans a l'agost;

 Gegants .
Els Gegants de Cabrils es diuen Esteve i Eullia, fan 3,5 metres d'alada i van ser estrenats el maig del 2004. Els anteriors gegants es deien Cristfol i Helena.

 Construccions singulars .




 Ermita de Sant Cristfol, d'estil pre-romnic, a la vora del venat del Sant Crist, prxim al terme de Vilassar de Mar, una part de la qual s anterior al segle VIII, amb nau rectangular, absis quadrat i portalada de mig punt .
 Torre de Can Vehils del segle XVI, amb una important torre de defensa, considerada B Cultural d'Inters Nacional.
 Ca l'Amat del segle XIV. Gtic Popular, considerada B Cultural d'Inters Nacional .
 Can Carbonell: segles XVI-XVIII a prop del qual es troben les restes d'una vila romana.
 Can Vives, dels segles XVI, XVII .
 Mas de Baix, edificat el 1648, actualment seu d'un hotel de luxe .
 Castell de Can Jaumar, edificat per en Jaume Bofarull, el 1923) .

 Serveis i equipaments .
  Biblioteca Pblica de Cabrils ;
 Museu de Ca l'Arr Municipal. Museu rural. Masia del segle VIII. Obert des del 18 d'agost de 1984.
 Arboretum de Catalunya Mostra tots els arbres autctons de Catalunya;
 Centre cvic La Fbrica;
 Camp municipal de futbol;
 Piscines municipals;
 Casal d'avis;
 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA);

 Centres Educatius .
 Escola Bressol Germana Rosa Aymerich (Primer cicle);
 CEIP l'Olivera ;
 CEIP Mas Maria ;

 Comunicacions .
Cabrils est comunicat per la carretera BV-5022 amb Vilassar de Mar, i amb Vilassar de Dalt.

L'estaci de ferrocarril ms propera s la de Vilassar de Mar, a la lnia R1 de Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada), (Hospitalet de Llobregat-Maanet/Massanes) que es troba a 4 quilmetres .

Per arribar a l'estaci de ferrocarril de Vilassar de Mar, hi ha un servei d'autobusos (C-12) que fa el trajecte Vilassar de Mar - Cabrils cada 30 minuts els dies feiners .

L'autopista C-32, Corredor del Mediterrani, voreja el municipi, tot i que no hi t cap enlla. Les sortides ms properes sn la 92 (a 3,5 quilmetres)  i la 95 (a 4,5 quilmetres) .

 Entitats .
Associaci de Voluntaris Bona Terra;
Dones d'avui.cat;
Amics de Cabrils;
Societat La Concrdia. Fundada el maig de 1891;

 Llista d'alcaldes des de 1979 .


 Imatges .


 Referncies .


 Enllaos .

 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Els gegants de Cabrils a Sarandaca.com;
 Municipi adherit a la campanya Un pas, una bandera;
 Elements d'inters histric i artstic a http://poblesdecatalunya.cat;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Mapa de Cabrils a http://www.noetperdis.com/;
 Cabrils Gastronmic Bloc Gastronmic;
 C.I.U. Cabrils Informatiu digital;
 E.R.C. Cabrils Informatiu digital;
 E.R.C.-ConsensxCabrils "Tu ets Cabrils" Informatiu digital ;
 E.R.C. Cabrils Blog personal d'en Francesc Ponsa;
 G.P.C. Informatiu digital;
 P.S.C. Cabrils Informatiu digital;
 P.S.C Cabrils Blog personal d'en Joaquim Colomer;
 P.P. Cabrils Informatiu digital;
 V.I.C. Informatiu digital;
 V.I.C. "Cabrils Integral" Blog personal d'en Xavier Albella;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11855" title="Caldes d'Estrac" nonfiltered="1054" processed="1048" dbindex="6060">


Caldes d'Estrac s una vila i municipi de la comarca del Maresme.

 Situaci .

Est situat entre Sant Vicen de Montalt i Arenys de Mar. La riera de Caldetes rega les terres del municipi, tamb conegut amb el nom de Caldetes.


 Economia .
L'economia municipal depn totalment del turisme d'estiu. La major part de les construccions sn segones residncies.

 Comunicacions .
La carretera N-II comunica el terme amb la resta de municipis de la costa, i una carretera local el relaciona amb Sant Vicen de Montalt. T una estaci de Rodalies de Renfe Operadora R1.

 Llocs d'inters .
 Vila Vella, a la part alta del poble.
 Dues torres de defensa del segle XVI.
 El Passeig de Mar i el Passeig dels Anglesos, amb edificis noucentistes i modernistes.

 Festes .
 Festa Local: 1r o 2n cap de setmana de setembre.
 Festa Petita: 13 de desembre.

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11856" title="Calella" nonfiltered="1055" processed="1049" dbindex="6061">

Calella s un municipi de la comarca del Maresme. Tamb se l'anomena Calella de la Costa per diferenciar-la de Calella de Palafrugell.
 (2006)








Geografia.
El terme municipal de Calella limita amb:


 Demografia .


Festes i tradicions. 
 Festa Major de la Minerva;
 Fira de Calella i l'Alt Maresme;
 Fes-te la Festa a la Platja;
 Exposici de Roses de Catalunya;
 Aplec de la Sardana ;
 Festivals Internacionals de Bandes de Msica;
 Festa de la Cervesa (Oktoberfest);

 Personatges illustres .
Vegeu la 

 Imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Calella;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11858" title="Canet de Mar" nonfiltered="1056" processed="1050" dbindex="6062">




Canet de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Est situat a uns 40 km al nord-est de Barcelona, en la costa del Maresme. De gran tradici marinera i turstica, s un important centre cultural per les seves esglsies de Sant Pere (segle XVI), de la Mare de Du de la Misericrdia (d'estil neogtic), i les seves cases modernistes de Domnech i Montaner. En els ltims anys, la poblaci ha augmentat considerablement, sobretot arran de l'impacte econmic del turisme. Altres activitats econmiques d'importncia per la localitat sn la indstria txtil, la floricultura i el cultiu de maduixes. El seu nom, Canet (del llat cannetum) significa lloc de canyes.


 Histria .
Canet va nixer el segle XI com a petit poblat. Ja des del seu origen es cita com la Vall de Canet i Romaguera.

Canet es va basar en el sector martim fins que la navegaci i les grans construccions veleres deixaren de ser rentables, moment en qu comena l'activitat industrial. Des del segle XI, Canet s'ha reconegut com a nucli destacat cultural, artstic i social. El modernisme tamb deix empremta grcies a Llus Domnech i Montaner (1850-1923) amb la casa Roura, la Casa Museu Domnech i Montaner, l'Ateneu Canetenc i la reforma del castell de Santa Florentina -antiga masia fortificada restaurada en el segle XIX-.

 Les Sis Hores de Can .
Aix es coneixen els concerts que es van celebrar a Canet a la dcada dels 70. Llus Llach, Maria del Mar Bonet o Pere Tpies, son alguns dels msics que varen desfilar per l'escenari del mtic festival, un dels fets ms importants al camp de la mobilitzaci popular que es va produir durant els ltims anys de la dictadura. Aix, les concentracions, a ms d'actes musicals, es van convertir en un lloc idoni per a repartir pamflets poltics informatius.

El grup musical, teatral i ms tard televisiu, La Trinca, va organitzar el primer festival el 1974 i es van ocupar d'ell fins la ltima edici l'any 1978. L'any que ms xit va tindre fou el 1976, en el que unes 60.000 persones van acudir al festival.

Recentment, el 2002, Canet va celebrar una nova edici del festival amb el fi de recordar aquells anys i el que va suposar per a Catalunya.

 Demografia .


 Llocs d'inters .
A Canet de Mar es poden trobar interessants construccions modernistes de Puig i Cadafalch, Calvet, Pere Domnech i Roura i Llus Domnech i Montaner, entre d'altres. Edificis d'aquest perode sn la Casa Roura, la casa Domnech i Montaner, l'Ateneu Canetenc el Castell de Santa Florentina i alguns panteons del cementiri com ara el de la famlia Montaner Malatt, el de la famlia Font Montaner i el del mateix Llus Domnech i Montaner. De fet, s arran d'aquesta vinculaci de Domnech amb Canet de Mar que escultors com Josep Llimona, Carles Flotats i Eusebi Arnau tamb han deixat obra seva al municipi. 
Serveis.
A Canet hi ha 4 escoles d'educaci primria: Mare de Du de la Misericrdia, Santa Rosa de Lima, la Iglesias i Turr del Drac; tres guarderies: Els Aneguets, Les Abelles i el Palauet; i un institut d'educaci secundria, l'IES Llus Domnech i Montaner.

Fills i filles illustres.
 Jaume Ars i Font (1840-1899): notari i delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Referncies i bibliografia.

Carles Siz i Xiqus. Llus Domnech i Montaner 1849-1923: el llegat arquitectnic, poltic i cultural a Canet de Mar. Edicions els 2 pins. ISBN 978-84-923967-8-8. ;



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Canet de Mar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11859" title="Dosrius" nonfiltered="1057" processed="1051" dbindex="6063">


Dosrius s un municipi de la comarca del Maresme.

Est situat a la capalera de la riera d'Argentona (dita all de Dosrius), en el lmit amb el Valls Oriental. El municipi est format pels nuclis dels Dosrius, Canyamars i Can Massuet-El Far. 

 (2004)






 Histria .
Si b el topnim del municipi apareix documentat per primer cop el 963 com a Duos Rios, diversos descobriments arqueolgics ja han demostrat presncia de poblaci durant el paleoltic, aix com posteriorment de nuclis ibers. Tamb hi ha constncia arqueolgica de la presncia romana (sitges i tombes),i que a l'ermita de Sant Llop hi acamparen durant les incursions carolngies. El Castell de Dosrius, un del ms antics de Catalunya, esdev un enclavament estratgic a l'Edat mitjana, i allotja la dinastia dels Dosrius.

L'Arxiu Histric Municipal publica la revista Duos Rios.


Geografia.
Els lmits del terme municipal sn:


 Demografia .


 Edificis i espais d'inters .
Castell de Dosrius;
Ermita de Sant Llop (segle XVI);
Esglsia de Sant Andreu el Far (segle XVII);
Esglsia de Sant Esteve de Canyamars, gtic (segle X);
Esglsia de Sant Iscle i Santa Victria (segle XVI), d'estil gtic i campanar de torre quadrada.
Pou de Gla.
Santuari del Corredor (segle XVI);
Torre de les Aiges.



 Poltica municipal .
Des de les eleccions municipals de l'any 1999, l'alcalde de Dosrius s Josep Jo i Munn , del PSC, formaci que en l'actualitat t 7 regidors. Convergncia i Uni t dos regidors i els independents Progrs Municipal i el Partit Popular un cadascun.

 Dosriuencs clebres .
Esteve Albert i Corp (Escriptor i poltic).
Joan de Canyamars (Pags remena que atempt contra Ferran el Catlic a Barcelona).



 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la colla gegantera de Dosrius;
Patrimoni histric i artstic de Dosrius;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11860" title="Malgrat de Mar" nonfiltered="1058" processed="1052" dbindex="6064">

Malgrat de Mar s una vila i el municipi ms oriental del Maresme, fent frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera. s una poblaci dedicada al turisme de platja.

En el seu centre histric destaca l'esglsia de Sant Nicolau, amb faana d'estil neoclssic i campanar de base octogonal; coneguda com a "La Catedral de la Costa". Tamb te edificis de l'poca medieval com la biblioteca, la cooperativa i l'antic hospital, i de estil modernista com Ca l'Arnau o Torre de l'Esquena.

Destaca l'elevaci del tur del Castell, el parc Francesc Maci, el parc de Can Campassol, antic jard de la casa natal de Zenbia Camprub, esposa del Premi Nobel de Literatura Juan Ramn Jimnez.

Geografia.
Situaci.
Malgrat de Mar es troba a l'extrem oriental de les comarques barcelonines. Limita amb Blanes (la Selva) a l'est, Palafolls al nord, Santa Susanna a l'oest i la Mar Mediterrnia al sud. La Tordera marca el lmit amb el terme de Blanes, separa les provncies de Barcelona i Girona i desemboca prop de la punta de la Tordera.


 Demografia .

El desenvolupament del municipi ha sigut molt rpid en els ltims 40 anys, amb un augment progressiu de la poblaci, ja que el 1958 tenia una poblaci d'uns 5.500 habitants, mentre que a 1 de gener del 2006 la seva poblaci era de 19.923 habitants.



En els anys 1998 i 1999 predominava lleugerament la poblaci femenina, mentre que a partir del 2002 va comenar a predominar la poblaci masculina, amb una diferncia creixent de ms de 200 persones en el 2006 (8.869 homes i 8.662 dones), amb un ndex de 102 homes per 100 dones. Las raons d'aquesta diferncia es troben en el rpid creixement de la poblaci, sobretot poblaci jove en la edat de tenir fills, i en la major natalitat masculina.

 Clima .
El poble est situat a 4 metres d'altitud sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima mediterrani litoral. Es tracta d'un clima humit amb estius suaus i els hiverns tamb suaus. La pluja mitjana, al llarg de l'ltima dcada, s d'uns 600 litres per m anuals.

Orografia.
El territori s pla, trencat per alguns turons. Al nord del terme municipal es troben els darrers contraforts de la Serralada del Montnegre, amb els turons de Montagut (punt ms alt del poble, amb 218,2 m d'altitud), d'en Serra (190,2 m), de'n Dent, d'en Gelat, del Mas Aragall, del Mas Joer, del Castell, de Santa Rita i de Can Palomeres. En aquest ltim, durant el primer quart del segle XX, s'hi explotaren unes mines de carb i ferro, que actualment acullen la colnia de rat-penats ms extensa d'Europa.

A l'est s'estn el Pla de Grau, zona agrcola per excellncia, on s'hi cultiva verdura de gran qualitat. Destaquen les diferents varietats de fesols, com ara el ganxet, sastre, genoll de Crist, carall, menut o bitxo.

Dins del mar, a mig quilmetre de la costa, s'hi troba la Pilona, vestigi de l'explotaci minera de Can Palomeres. Era la terminal d'un aeri que transportava les vagonetes carregades de mineral des de la muntanya a dins de mar.

 Histria .

Malgrat de Mar va formar part de la baronia de Palafolls. Al voltant de la capella de Sant Antoni Abat, a la riba esquerra de la riera de Malgrat de Mar, es van bastir les primeres cases de pescadors. El 1373 es va atorgar una carta de poblament fundacional de l'anomenada Vilanova de Palafolls. El 1559 va assolir la independncia parroquial de Sant Gens de Palafolls.

Des d'el segle XIV, Malgrat de Mar s'ha reconegut com nucli destacat cultural, artstic i social.
El modernisme a Malgrat de Mar tamb va deixar rastre.

El nom de Malgrat apareix al segle XIX, encara que el topnim ja es troba documentat al segle XIII. L'etimologia s discutida. Podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador. Existeix una interpretaci popular recollida en el Libre dels Feyts d'armes de Catalunya (segle XV). Els soldats francesos fets presoners a Hostalric durant la Croada contra la Corona d'Arag eren portats a treballar "de mal grat":
los fahia anar a treballar en una gran torre que'n fa prop la mar, e com ells hi anauen de mal grat, per o qu'ells quant anauen de Palafolls a treballar en aquella terra dehien que anauen a mal grat, aquel loch s's appellat Malgrat.

Llocs d'inters.
El nucli antic.

Esglsia de Sant Nicolau. Tal com es coneix avui s del segle XVIII, encara que s'hi conserven restes d'poques anteriors. La faana s d'estil neoclssic dedicada a Sant Nicolau de Bari.

Peixateries Velles. Inicialment l'espai central no era cobert. A la banda sud hi havia les carnisseries i a la banda nord les peixateries. Actualment encara s'hi conserva la pedra on es collocava el peix.

L'ajuntament. D'estil modernista, va ser inaugurat el 15 d'agost de 1913. El seu interior s'ha remodelat completament.

Edifici de la Cooperativa. Inicialment era una casa senyorial construda a finals del segle XVI. Hi habit la famlia noble dels Clapers. Posteriorment, va complir moltes altres funcions: hospital de sang (segle XVIII), seu del Casino Malgratenc (segle XIX), seu d'una cooperativa obrera de consum (segle XX). En l'actualitat s'ha reformat totalment i alberga la biblioteca popular.

Torre de ca l'Arnau. D'estil modernista, construda l'any 1914, s'ha restaurat i acull l'Escola de Msica.

Antic Hospital i Capella. L'any 1441 Hug Descolomer va fer donaci dels seus bns a fi que es construs un hospital per als pobres de Jesucrist. Actualment, l'Hospital fa funcions de centre teraputic, i la capella adjunta remodelada serveix per a fer-hi actes culturals (exposicions, conferncies...).

El castell. Pel carrer dels Arcs i el d'Hug Descolomer s'arriba al parc del Castell, on es troba una torre de guaita que domina tot el poble.

Eixample.

Torre d'en Riera. Est molt deteriorada. Data de 1909.

Can Campassol. Autntic pulm i espai verd privilegiat, alberg una casa colonial on Zenbia Camprub, dona del premi nobel de literatura Juan Ramon Jimnez, pass alguns estius dels primers anys de la seva vida. Zenbia hi t una esttua dedicada.

La Pilona. Des del nou passeig martim, en direcci sud, al bell mig del mar, hi ha una pedra anomenada la Pilona. Es tracta d'una plataforma artificial que servia, al comenament del segle XX, com a punt d'embarcament del mineral de ferro de les mines de can Palomeres que, des de la muntanya, arribava al mar a travs d'unes torres metlliques o d'un sistema de vagonetes.

Torre de l'Esquena. Inicialment propietat d'Emili Ragull. Es tracta d'un edifici singular, nic exemplar d'una arquitectura senyorial del 1885.
 
Plaa de Mari Cub. Inaugurada el 18 de juliol de 1956, t un monument dedicat a l'illustre malgratenc, frenleg i lingista, Mari Cub i Soler.

Escoles Montserrat. Inaugurades l'agost de 1927, sn obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas, autor de diverses cases modernistes a Barcelona. La faana ha estat restaurada recentment.

Espais agrcoles, naturals i parcs.

Pla de Pineda. Tot i la pressi urbanstica, rere els grans hotels encara es pot trobar un espai agrcola que en un altre temps va ser de gran qualitat.

Pla de Grau. s un gran espai agrcola protegit on es conreen sobretot productes d'horta (enciams, tomquets, patates...). s un autntic delta que l'esfor hum ha anat adaptant per al conreu agrcola.

Desembocadura de La Tordera. A l'estiu, el Tordera baixa relativament sec.

Parc de Can Campassol. ;

Parc del Castell.

Platges.

Platja de l'Astillero. Davant la zona hotelera, s la ms concorreguda a l'estiu. ;
 
Platja de Malgrat. Davant el casc antic de la poblaci.

Platja del Pla de Grau. Molt extensa i envoltada d'espais agrcoles i naturals. Acaba a la desembocadura de La Tordera.

Casc urb.
El casc urb destaca per la manca de desnivells en la majoria de barris. Al barri antic s'hi troba l'Esglsia de Sant Nicolau, coneguda com la catedral de la costa, per les seves grans dimensions. Tamb l'edifici de la Cooperativa, que actualment acull la biblioteca popular.

Fills illustres.
Vegeu la 

 Mart Casas i Rabiol (1845-1924), batlle entre 1887 i 1889;
 Ramon Turr i Darder (1854-1926), bileg i filsof;
 Zenbia Camprub i Aymar (1887-1956), escriptora i traductora;
 Josep Vicens i Mornau (L'Escala, 1895 - Malgrat, 1987), msic sardanista;
 Flix Cardona Puig;
 Mart Rimbau i Saldes (1852-1912), notari;

Vegeu tamb.
Som-hi;

 Referncies .


Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Malgrat de Mar;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Som-hi! - Revista de Malgrat de Mar;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11861" title="Montgat" nonfiltered="1059" processed="1053" dbindex="6065">


Montgat s un municipi de la comarca del Maresme. El seu nom prov del llat monte katum (mont dels gats), que era el nom amb que se'l coneixia popularment durant l'Imperi Rom.

s la localitat ms meridional de la comarca del Maresme, situada a la costa al lmit amb la comarca del Barcelons, entre Badalona i el Masnou.

Emplaament.
El nucli antic es troba situat al voltant del tur de Montgat, un petit penya-segat davant del mar, creuat per la carretera i un tnel per on passa la via del tren de la costa. El terme municipal es troba accidentat pels contraforts de la serralada litoral amb d'altres turons com Les Guixeres (112 metres) o la marquesa (64 metres). A la sortida de la localitat cap al nord en direcci al Masnou es troba el petit nucli de Montsols. La part ms antiga del poble, vora de la platja, encara conserva construccions arcaiques, si b als darrers anys hi proliferen noves construccions, sobretot de gent que s'hi ha mudat donat les bones comunicacions i les bones connexions amb Barcelona.
Dues platges configuren el litoral de Montgat: la dels antics Banys de Sant Gerard i la platja de Montsols, separades per l'esmentat tur.


Histria.

En els seus orgens, Montgat fou un petit poblat ibric. Les excavacions que s'hi han fet demostren l'existncia d'assentaments neoltics al terme aproximadament uns 3.500 anys abans de Crist. 
A l'poca romana trobem documentat el Tur de Montgat amb el nom de Promonturium Lunarium. El terme era aleshores travessat per la Via Augusta. Posteriorment va esdevenir una zona de vinyes, de les que encara se'n conserven certa extensi a la perifria del municipi.

A l'edat mitjana hi havia un castell que vigilava tot el nord de la costa, per Felip V desprs de la Guerra de Successi el va fer enderrocar. Sobre les seves runes els fundadors de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques hi feien sovint trobades al segle XIX.
 
Montgat tingu el primer tnel ferroviari de Catalunya i Espanya quan el 1848 es pos en funcionament la lnia del tren Barcelona-Matar. L'any 1867 s'hi va establir una parrquia.

Fins a l'any 1933 va pertnyer al terme municipal ve de Tiana. S'hi va separar per Decret de la Generalitat de Catalunya de 6 de juliol d'aquell any, que dictava la segregaci del districte II i la constituci d'un municipi independent.

A partir dels anys setanta la poblaci va crixer considerablement arrel de la construcci d'urbanitzacions de blocs de pisos, alguns de gran alada (Tur del Mar).
 
Avui l'agricultura i la pesca, que en el passat foren activitats principals, han desaparegut gaireb totalment de la vida montgatina. Hi ha indstries de materials de la construcci (ciment), productes qumics i farmacutics i metallrgia. El seu principal barri industrial Les Mallorquines s com una prolongaci de Badalona.

Gran part de la seva poblaci activa treballa al Barcelons.

Festa Major.

La poblaci de Montgat fa coincidir la seva festa popular amb la Diada de Sant Jordi.

Edificis d'inters.
 Torre de defensa de Ca l'Alzina. ;
 Esglsia romnica de Sant Mart (segle XI) ;
 Biblioteca Pblica "Tirant lo Blanc";
 Casa senyorial dels marquesos de Montsols;

 Demografia .

El primer cens s del 1936 desprs de la desagregaci de Tiana.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci sobre diferents indrets d'inters de Montgat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11862" title="Palafolls" nonfiltered="1060" processed="1054" dbindex="6066">

Palafolls s un municipi de la comarca del Maresme. El 2004 tenia 5.856 habitants.

El nom t el seu origen en la veu romana Palatiolo.

El terme municipal limita amb:










 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Palafolls;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11863" title="Pineda de Mar" nonfiltered="1061" processed="1055" dbindex="6067">

Pineda de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme.







El terme municipal de Pineda limita amb:

 Geografia .
 Demografia .

 Geologia .
 Botnica .
Els boscos i la vegetaci de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans que intervingus l home,  podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara  noms queden les restes d'aquesta vegetaci.
Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera sn poc fondes perqu no necessiten anar a buscar l aigua molt en sota. Aquestes arrels que sn superficials eviten l arrossegament de la terra i l erosi i tamb fan que l aigua baixi ms lentament minvant el perill de les rierades, tamb al baixar ms lentament, major quantitat d  aigua es filtra  als aqfers. Per l altre banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin  ms fcils de tombar quan hi ha una ventada forta.
Aquesta vegetaci protegeix els marges contra l erosi, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensaci de frescor i mant la humitat i el paisatge natural.
 La riera de Pineda .
La riera de Pineda neix a uns 500 metres d'alada, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsaviny i el coll de les Planes, en un rac sempre humit i envoltat de saquers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix grvol, alzines, etc.

Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt - , al igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu. Al seu pas per Sant Pere de Riu, ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capit, mant aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava fora ms aigua i aix permetia que durant alguns mesos les aiges arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com el mol fariner de can Marqus o el Pont del Diable.  La disminuci de les pluges, l'aprofitament hum ms intens de les aiges i unes muntanyes molt ms poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.

La conca de la riera de Pineda t 11 km de llargada i recull les aiges dels vessants martims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres. 

Els afluents ms importants sn: 

Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom. 
Torrent de Canyamars, que neix sota el tur de la Grimola . 
Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. s el ms llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gaireb tot l'any. 
Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom.. 
Sot de can Riu, que neix sota coll de Port. 
Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.

 Histria .
Diversos vestigis d'poca ibrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al tur de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'poques ben remotes. Els assentaments ibrics sn fora nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa.
L'intens procs de romanitzaci de la comarca a partir del segle I aC condu a la progressiva ocupaci de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil.les, ben comunicades a travs del brancal de la Via Augusta, que condua fins a Brcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil.la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqeducte rom de Can Cua, quatre arcades del qual sn encara prou visibles.
 L'alta edat mitjana .
Desprs de l'ocupaci rab, a partir del segle IX, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcaci que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle XI apareix en la documentaci el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicci de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parrquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebri de Vallalta, Horsaviny, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle XII, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa famlia dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle XVI.
Pel que fa a la parrquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui sn Calella i Santa Susanna, sabem que l'esglsia de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella poca no existia encara un nucli agrupat de poblament, noms alguns masos dispersos al sector interior del terme.
 L'edat Moderna .
El creixement de Pineda continuar lentament durant el segle XVI, quan s'edificar l'actual plaa de Catalunya i un tram del cam del Mar, obert poc abans de comenar la centria. En aquella poca hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcci de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, aix com la fortificaci de l'esglsia parroquial, construda de bell nou pocs anys abans. Una inscripci a la llinda del portal de l'esglsia fa referncia al cruent atac sofert per la poblaci l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel fams Dragut.
El decurs del segle XVII hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agrries. Dos factors influren negativament en el desenvolupament normal de la poblaci: d'una banda, les guerres entre Espanya i Frana a partir de 1635, i alhora, les epidmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle.
A partir del segle XVIII, un cop acabada la guerra de Successi el 1714, Pineda, com tota la resta del pas, assoleix un notable creixement demogrfic. Segons el censos de l'poca, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella poca l'activitat econmica es trobava ja ms diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visit la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecci de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de ms de 27.000 lliures). L'activitat bsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producci de vi i en el blat.

 Referncies .

Materials elaborats pel grup de treball sobre la Riera de Pineda (PFZ 2004/05)

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Pineda de Mar;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11864" title="Premi de Dalt" nonfiltered="1062" processed="1056" dbindex="6068">



Premi de Dalt s una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom t el seu origen en la veu romana Praemiliano, conegut tamb pel nom parroquial de Sant Pere de Premi, canviat el 1980.

Se situa al vessant meridional de la serra de Marina entre Premi de Mar, Vilassar de Dalt i Tei.


Economia.
El sector agrcola s'ha especialitzat en flors i plantes ornamentals que es conreen en hivernacles. 

L'activitat principal s la txtil i la fabricaci de materials per la construcci.

La localitat ha crescut notablement a partir de la dcada dels 90 en sl urbanitzat 

Histria.
Es calcula que Premi es va fundar cap a finals del segle V aC, poblat per la tribu dels laietans. Actualment es conserven les restes d'un poblat Ibric al Tur de la Cadira del Bisbe dels segles V al I aC.

L'origen del nom actual de Premi prov possiblement de la villa romana anomenada Primiliani. 














En principi el terme municipal de Premi arribava fins al mar, per degut a l'augment de poblaci i major seguretat, l'any 1836 el seu Barri Martim es va independitzar formant l'actual poblaci de Premi de Mar. 

El creixement de la poblaci es va produir entorn de l'esglsia i les proximitats de la Riera de Sant Pere, formant nuclis i creant agrupacions d'edificis en forma de carrers amb vials perpendiculars a les vies inicials. 

A l'Edat Moderna Premi de Dalt va tenir un fort impuls degut a l'activitat marinera del seu venat del mar i a l'aparici de la indstria. I als anys 60 es va comenar a construir habitatges d'estiueig; aix va ser com es van formar les urbanitzacions que uneixen els diferents nuclis que formen el poble. 

Als anys 80 es va iniciar la construcci de nous habitatges als antics terrenys agrcoles situats entre Can Figueres i Can Balet, formant l'anomenat eixample de Premi de Dalt.

 Edificis histrics d'inters .
 La casa del ter .

La casa del ter, o Casa de les Monges, Escola de les Nenes (1890), avui Casal Parroquial. L'origen de la paraula Ter es troba en la tercera part de l'impost que a l'edat mitjana es lliurava a l'esglsia, i que es dipositava al temple, al clergat i a la seu episcopal. L'edifici va ser destrut per una torrentada; l'any 1740 va ser reconstrut pel prevere Gabriel Mart.

Al segle XIX, amb la desamortitzaci, l'ajuntament de Premi de Dalt va prendre possessi de la casa del ter, tot i que el Ministeri d'Hisenda va resoldre que la propietat queds en mans eclesistiques : El 31 d'agost de 1890 va ser beneda com a Escola de les Nenes que fins llavors no anaven a l'escola, a crrec de cinc monges mercedries, situaci que va continuar fins al 1920.


 Can Moles, masia gtica del segle XVI, considerada B Cultural d'Inters Nacional.
 Esglsia de Sant Pere, d'estil gtic tard (segle XIV);
 Capelles:
 Capella de Santa Anna, esmentada per primera vegada l'any 987.
 Capella i ermita romnica de Sant Mateu, documentada des de l'any 993.
 Capella del Santuari de la Mare de Du de La Cisa, imatge del segle XV, protectora d'aquest indret del Baix Maresme, al lmit amb Vilassar de Dalt;
 Capella de Sant Sebasti, erigida al segle XVI;

Serveis i equipaments.

 Centres educatius .
 Pblics;
 Escola Bressol Cristfor Ferrer;
 Escola Bressol Santa Anna-Ti;
 CEIP Mari Manent, d'educaci infantil;
 CEIP Santa Anna, d'educaci infantil;
 IES Valeri Pujol i Bosch, d'educaci secundria, inaugurat l'any 2001.
 Escola de Msica Municipal;
 Privats;
 Escoles Betlem;

 Comunicacions .
Premi de Dalt est comunicat per carretera amb Premi de Mar i Vilassar de Dalt, servides per lnies regulars d'autobs, i per autopista de peatge per la C-32 El Vendrell - Blanes.

 Cultura .
 Biblioteca Jaume Perich i Escala;
 Societat Cultural Sant Jaume, amb les seccions d'Arts i Lletres, de la Sardana i d'Escacs, entre d'altres.
 Museu de Premi de Dalt;
 Cau l'Espolsada, Associaci de lleure i dinamitzaci socio cultural;
 Divertit, Associaci de Serveis a la Joventut;

Vilatans illustres.
 Valeri Pujol i Bosch, escriptor, poeta i professor (1952-1992);

 Llista d'alcaldes des de 1979 .

 Demografia .


 Festes i celebracions .
 Aplec de la Cisa, i fira d'artesans, al mes de maig;
 Aplec de Sant Mateu, al mes de setembre;

 Imatges .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Premi de Dalt;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11865" title="Premi de Mar" nonfiltered="1063" processed="1057" dbindex="6069">


Premi de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme. 
Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premi de Dalt, a uns vint quilmetres al nord de la ciutat de Barcelona. 

Histria.


L'actual Premi de Mar era antigament un petit barri mariner de Premi que se segreg de l'actual Premi de Dalt (aleshores Sant Pere de Premi, o simplement Premi), l'any 1836. Sant Cristfol fou el patr de la nova vila. La inauguraci de la primera via frria entre Barcelona i Matar, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.

El nucli urb inicial s'estengu al llarg de la carretera de Matar (Cam Ral)i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaa de l'ajuntament i l'esglsia de Sant Cristfol.
Les antigues cases tpiques premianenques (de les que avui se'n conserven encara moltes) al casc antic) sn construccions de faana blanca, de planta baixa i pis, amb una mplia finestra amb reixa que dna al carrer i generalment amb pati al darrera.  

Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premi de Mar va patir la temuda plaga de la filloxera, que va fer desaparixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, comen a  desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors txtil, metallrgic i de la construcci, amb la implantaci al poble d'algunes fbriques importants (Li, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell).

Desprs de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premi de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estaci de RENFE) fou durant molt de temps l'nic edifici que s'aixec entre les vies i el mar. Era un local de restauraci amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A comenaments de la dcada dels 90 fou enderrocat ja que violava la Llei de Costes. Avui noms se'n conserva el nom de la platja.

A partir de finals dels anys seixanta comen una extensi rpida de la superfcie urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins enllaar amb els barris perifrics de Premi de Dalt al lmit de l'autopista Barcelona-Matar. Tamb s'urbanitz la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construren edificis d'apartaments i de ms d'alada. Parallelament en les zones ms perifriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars.

Actualment el poble (ja considerat ciutat) s'ha fusionat amb els lmits de Premi de Dalt, del Masnou i de Vilassar de Mar, degut a l'increble expansi que la ciutat est experimentant, amb la immigraci massiva que arriba a Premi. Compta amb 27.860 habitants, dels quals com a mnim 1000 sn immigrants, tant magribins, com sud-americans, com asitics. Per edificar nous habitatges els constructors s'estan veient obligats a enderrocar antics edificis i en aquests petits espais aixecar edificis de cinc plantes o ms. Avui dia totes les torres anteriorment d'estiueig estan ocupades com a primer habitatge, per la majoria de gent que treballa del poble treballa a les rodalies, entre Matar i Barcelona, o fins i tot per la zona del Valls, convertint a Premi en una ciutat-dormitori. 
Els immigrants nouvinguts estan treballant sobretot en petits negocis comercials i en la floricultura, pujant el nivell de la ciutat.
L'estiu del 2006 el poble pat una plaga de meduses de l'espcie Rizhostoma pulmo, que va afectar el turisme i la pesca local.

 Immigraci .
Premi de Mar s una de les ciutats de Catalunya que ms immigrants ha rebut en l'ltima dcada. Prrovenen, sobretot, del Marroc i de l'frica subsahariana, cosa que ha provocat un auge de l'islamisme a tot Premi, amb una polmica sobre la hipottica construcci d'una gran mesquita que finalment no es va dur a terme. Tamb destaca el contingent d'immigrants arribats de Llatinoamrica. La immigraci ha provocat certs conflictes entre les diverses comunitats d'immigrants (diverses baralles entre bandes llatines, entre les quals PdM t molt de pes, i enfrontaments entre llatins i islmics) i entre nouvinguts i premianencs nadius, fets que es limiten a robatoris i alguna esbatussada. Aquest ltim factor ha provocat un augment de la ultradreta i de grups neonazis que surten de "cacera". Els immigrants, per, tamb han aportat beneficis i han potenciat fora l'economia. Tamb cal dir que, a Premi, els immigarnts estan ms ben integrats que a altres localitats.

Economia.




L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indstria (construcci i txtil) i en el sector serveis. 
La Gran Via de Llus Companys constitueix l'eix bsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comeros.

Geografia.
Els lmits del terme municipal sn:


 Demografia .
Durant el primer ter del segle XX fou una petita poblaci marinera, txtil (estampaci) i un lloc tradicional d'estiueig. La poblaci va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment t un important contingent d'immigraci procedent del Magrib i de l'frica subsahariana. El terme municipal s un dels ms petits de Catalunya i est urbanitzat en un 90% de la seva superfcie.
El codi postal de la poblaci de Premi de Mar s el 08330.


Medi ambient.
La platja s arenosa i pateix una forta regressi marina, el que oblig a construir espigons. En els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportaci artificial de sorra del fons mar. La construcci del Port de Premi, encara avui inacabat, tamb ha contribut a alterar els volums de sorra de les platges.

La Fundaci per la Conservaci i Recuperaci d'Animals Marins (CRAM) de Premi, s una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espcies de la Mediterrnia. Les seves installacions es troben en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al lmit amb el terme municipal de Vilassar de Mar i es pot visitar concertant cita prvia.

Cultura.
Un dels equipaments culturals ms importants s el Museu de l'Estampaci Txtil installat inicialment a Can Manent i desprs traslladat a l'Antiga Fbrica del Gas

Entre les entitats socials i culturals ms arrelades a la histria de Premi de Mar cal destacar:
 El Patronat Social Premianenc, amb seu a un edifici entre modernista i art dco, de 1888.
 El Centre L'Amistat;
 Coordinadora de colles d'arrel tradicional De Blit;

Edificis histrics d'inters.
 Masia Can Manent (Cam Ral 54. Acull la biblioteca municipal) ;
 Escola d'Asss;
 Fbrica La Li (edifici industrial avui convertit en escola. Interessant porxo);
 L'Antiga Fbrica del Gas de Premi de Mar, d'estil modernista i neoclssic, construda el 1884. s l'nica fbrica de gas d'hulla conservada a Catalunya. Ha estat rehabilitada per l'arquitecte Rafael de Cceres.
 El Collegi La Salle Premi;
 Esglsia de Sant Cristfol, iniciada el 1798 i acabada el 1854 (altar i prtic barrocs amb motius mariners i campanar octogonal);
 Can Roure (noucentista, acull el Jutjat de Pau de la poblaci);
 Masia Ribas (1881);
 Can Maristany (seu de l'Escola Municipal de Msica);

Esports.
Entre les societats esportives localitzades a Premi de Mar cal destacar-ne:
 Club Esportiu Premi (futbol) ;
 Club Nutic Premi;
 Club Tennis Premi;
 Agrupaci Bsquet Premi;
 Club Nataci Premi;
 Club Voleibol Santa Maria Premi de Mar;

 Crrecs poltics .
 Alcalde:Miquel Buch i Moya  (2007). ;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Guia turstica de Premi de Mar (monuments, fires, festes...);
Patrimoni histric i artstic de Premi de Mar;
Meteorologia i dades actuals del temps a Premi de Mar;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11866" title="Sant Pol de Mar" nonfiltered="1064" processed="1058" dbindex="6070">




Sant Pol de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme. Deu el seu origen, aix com el nom, al Monestir de Sant Pau del segle X.


















Els lmits del terme municipal sn:


 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni arquitectnic de Sant Pol de Mar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11867" title="Sant Andreu de Llavaneres" nonfiltered="1065" processed="1059" dbindex="6071">


Sant Andreu de Llavaneres s una vila i municipi situat a 36 km al nord de Barcelona (Catalunya), a la vora de la costa mediterrnia. Pertany a la comarca del Maresme. Llavaneres est entre el mar situat a l'est i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor a l'oest.

La poblaci t bones comunicacions amb Barcelona grcies a una lnia 1 de rodalies de Renfe Operadora aix com l'autopista C-32 i la carretera N-II.

 Histria .
Les roques de Sant Mag (Serralada Montalt) indiquen la presncia de poblaci en el neoltic. Antigament entre la Riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes estava Cal San. Cal San era una villa rural que des de la romanitzaci s'havia desplaat des de zones iberes. All es cultivaven vinyes i oliveres. Ms tard, Llavaneres fou part de Matar i cap a la meitat del segle XVI va assolir la independncia. All que un inici era una poblaci dispersa es va anar desenvolupant i es van anar formant barris com el de Cal San, on la gent s'ajuntava mica en mica. Ms endavant, Llavaneres va resultar ser tamb un bon rac per molts barcelonins que buscaven fugir temporalment del nucli urb. D'aqu la gran quantitat d'edificis modernistes de Sant Andreu de Llavaneres. Actualment es tracta d'un focus residencial i turstic.

Origen del nom.
Sant Andreu s un topnim usat a diferents municipis catalans. Segons la llegenda, el nom de Llavaneres a l'inrevs, Serena Vall, indica la vall situada enmig de dues muntanyes. Una altra explicaci el fa provenir d'Heras de Llevant, nom que li van posar els primers pagesos que van treballar la terra de la zona. En tot cas, l'origen del nom resta incert. s esmentat l'any 968 com Levandarias, i el 988 com Labandarias.

Geografia.
Els lmits del terme municipal sn:


 Demografia .


 Poblaci i activitat econmica .
En temps llunyans, com Matar i d'altres municipis, aquest s'encarrega de la qesti merament agrcola i centrava el seu inters en el cultiu d'hort. Per ara Llavaneres enfoca l'activitat econmica cap a un nou sector: el turisme. Tradicionalment, no hi havia els moviments migratoris que succeeixen actualment, ni la gent disposava generalment de diners per permetre's una segona residncia. En quan als estrangers, comentar que mai ha estat un poble a qui li hagi costat acollir forasters. Per de la mateixa manera direm que s de fa poc temps que el municipi agafa aquest sector com a econmic.

 Monuments i curiositats .
Com s'ha comentat, Sant Andreu de Llavaneres compta d'una gran quantitat de cases com la torre Gran, la del Sot, Cal Mates, Ca l'Alfaro, Cal Toms i d'altres. Las tres darreres pertanyen a l'ltim gtic. L'esglsia del cementiri (s. XII) t en el centre un temple neoclssic singular, del segle XIII. El torrent de les Bruixes ens recorda el pas llegendari de la figura de les 'bruixes' que ha tingut en terres del Maresme. El club de golf (a ms de dos camps ms de pitch&putt) i el port esportiu del Bals collaboren a donar un aire elitista a Llavaneres. La poblaci s tamb coneguda actualment pel seu psol dol (es realitza una festa del psol anualment a la poblaci vena de Sant Vicen de Montalt) i per la seva coca anomenada Coca de Llavaneres de forma aplanada i molt tova al tacte.

 Festes .
Festa Major: Se celebra el cap de setmana ms proper al 30 de novembre. ;
Festa Major de la Minerva: 3r diumenge de juliol;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Patrimoni histric i artstic de Sant Andreu de Llavaneres;
Lugoca ofereix les activitats de la Vila de Sant Andreu de Llavaneres, obrint un nou canal de comunicaci: www.lugoca.com;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Llavaneres TV - El canal d'informaci ms popular del municipi, i la primera televisi de Llavaneres per Internet: www.llavaneres.tv;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11868" title="Tiana" nonfiltered="1066" processed="1060" dbindex="6072">


Tiana s un municipi de la comarca del Maresme.








 Situaci .
El municipi de Tiana es troba situat als vessants martims de la Serralada Litoral, des del tur d'en Galceran o de Mates al nord-est, fins al Coll de Montalegre al nord-oest, pel que passa la carretera de La Conreria que dna accs al Valls Oriental, per Sant Fost de Campsentelles. Davalla cap a la costa fins el terme municipal de Montgat. El territori s drenat per diverses rieres, com la Riera de Tiana i la Riera d'en Font, que desguassen al mar passant per Montgat. T un microclima, una orientaci i un sl molt similars als d'Alella.


Confina al nord amb els municipis vens de Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, a llevant amb el Masnou i Alella, a migdia amb Montgat, antiga barriada marinera de Tiana fins la seva independncia l'any 1933, i a ponent amb Badalona.


Tiana est situada a la Serralada de Marina i a la costa de llevant de Catalunya, a la part ms meridional de la comarca del Maresme, a 15 Km de Barcelona i a 20 de Matar.

Distncies amb els vens, des de la plaa de la Vila:

 Sant Fost de Campsentelles: 7Km;
 Santa Maria de Martorelles: 11 Km;
 Alella: 10 Km;
 Montgat: 2 Km;
 Badalona: 7 Km;

Tiana t una extensi de 7,90 km2, la major part de bosc, vinya i matoll.

 Demografia .
Tiana t 7.413 habitants (gener, 2007), situant-se encara per sota dels municipis del seu entorn com Badalona, Montgat, el Masnou o Alella, que superen en el menor dels casos els set mil habitants.

L'escassetat de sl declarat urbanitzable i la tipologia constructiva del municipi no ha perms que el creixement del municipi fos espectacular, tot i la seva situaci en el contorn barcelon.

La densitat residencial al municipi s de 60 hab/ha de sl urb, molt per sota de les densitats que es donen en el municipis propers del continu urb de Barcelona, amb densitats que superen els 300 hab/ha, per per sobre d'altres municipis de l'entorn com Alella (30 hab/ha) caracteritzats per un creixement dispers.

El creixement demogrfic de Tiana s'ha donat bsicament a partir dels anys vuitanta. En els darrers anys aquest procs s'ha estabilitzat, tot i que el municipi segueix creixent en quant a nombre d'habitants.

El procs de consolidaci de les primeres residncies ha estat el factor clau del creixement demogrfic del municipi. En poc ms de quinze anys, el percentatge de primeres residncies ha augmentat des del 62,6 % l'any 1981, fins el 92,9 % a principis de l'any 2000 sobre el total de residncies del municipi.



 Llocs d'inters .
 Restes arqueolgiques de la villa de Can Sant-rom.;

 Crrecs poltics .
 Alcalde: Emili Muoz i Martnez (Gent pel Progrs de Tiana-Entesa pel Progrs Municipal) (2007).
 1r Tinent d Alcalde - Coordinador rea de Serveis Centrals - Regidor de Promoci Econmica i Organitzaci municipal, i de Serveis municipals i Espai pblic: Enric Nolis i Fbrega (CiU);
 2n Tinent d Alcalde - Coordinador de l rea de Serveis Territorials, Habitatge i Medi Ambient - Regidor d Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient: Joan Pau Hernndez Roura (Gent pel Progrs de Tiana-Entesa pel Progrs Municipal);
 3r Tinent d Alcalde - Coordinador de l rea de Serveis Personals i de la Comunitat - Regidor d Esports, Joventut i Salut: Jordi Monturiol Llorden (CiU);
 4rt Tinent d Alcalde - Regidor de Cultura: Ferran Pascual Berghaenel * (Gent pel Progrs de Tiana-Entesa pel Progrs Municipal);
 Regidor d Hisenda i Governaci: Miquel Doutres Blanch (CiU);
 Regidora de Promoci Social i Educaci: Maria Antnia Fort Marrugat (Gent pel Progrs de Tiana-Entesa pel Progrs Municipal);
 Altres regidors dels consistori sense crrec:
 Ferran Vallespins Riera (Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal (PSC-PM));
 Esther Pujol Mart (Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal (PSC-PM));
 Ferran Almeida Villanueva (Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal (PSC-PM));
 Hctor Gonzlez Guijarro (Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal (PSC-PM));
 Carme Cervera Cervera (Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrs Municipal (PSC-PM));
 Jordi Gost Rosquellas (Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (Esquerra - AM));

* En substituci, per la renuncia del Sr. Abel Queralt Fras

 Vegeu tamb .
Grup d'Astronomia de Tiana

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Tiana;
Regidors Electes de Tiana;
Presupost Municipal;
Grup d'Astronomia de Tiana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11869" title="Santa Susanna" nonfiltered="1067" processed="1061" dbindex="6073">




Santa Susanna s un municipi de la comarca del Maresme. Es situa arran de costa, entre els municipis de Malgrat de Mar i de Pineda de Mar, seguint la carretera N-II que els travessa. Al nord, tamb limita amb els termes de Tordera i de Palafolls.











 Demografia .


 Histria de Santa Susanna .

Es tenen dades de la vila des de l'any 1024. Per la seva histria comena, pel que sabem, a les terres de la vall situada entre el tur de Grcia i el tur de la Gurdia, quan els pagesos de la zona van decidir poblar-les. Sembla que els antics habitants, pagesos, van decidir poblar primerament la zona superior de la riera, la part alta de Santa Susanna, per protegir-se dels perills del mar. Per poc a poc es van anar poblant les zones ms properes a la costa. Va nixer Can Rats, Can Jord, Can Mestres...

 El consistori .

Actualment el consistori el formen 11 regidors de diferent forces poltiques, en concret trobem a convergncia i uni amb 8 regidors que actualment t la majoria absoluta al consistori, el partit popular de Catalunya amb 1 regidor i el PSC amb 2 regidors. L'alcaldia de Santa Susanna ha estat sempre en mans convergents, primerament amb Joan Campolier d'alcalde que va haver de dimitir forat per l'Audincia de Barcelona, que el desembre de 2006 li va ordenar que deixs el crrec en compliment de la condemna de quatre anys d'inhabilitaci per un delicte continuat de prevaricaci 
(Ref: (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2581_6_181033__Catalunya-LAudincia-fora-dimitir-lalcalde-Santa-Susanna),(http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=373842&idseccio_PK=1022), (http://noticias.ya.com/local/cataluna/23/01/2007/santasusanna-dimision-prevalicacion.html),  
i posteriorment amb Josep Monreal que dirigeix l'alcaldia actualment. Actualment s'estan duent accions socials, mediambientals...per tal de millorar els serveis al poble. Pel que fa a l'oposici destaquem l'arribada del PP al consistori i l'obtenci d'un nou regidor per part del PSC-CpC.
Les eleccions del maig del 2007, van estar marcades per la incertesa per part dels susanencs, per l'arribada de nous partits tals com ERC i ICV-EUiA, aix com per l'arribada del nou lder de l'agrupaci local de CiU Josep Monreal. Malgrat tot, CiU va conservar la majoria absoluta i va resistir a les noves formacions que s'hi van presentar, malgrat que la formaci va perdre dos regidors. La gran novetat, com ja hem dit abans ha sigut l'arribada del PPC al consistori, que va suposar l'entrada de la dreta al consistori i la representaci de la ideologia de dretes.En quant al PSC-CpC, destaquem l'entrada d'un nou regidor que va suposar una major presncia de l'esquerra.

 L'economia .
Actualment, la vila t un sistema econmic basat en el turisme i en menor grau en l'agricultura.
El desenvolupament d'una zona hotelera i turstica propera a la costa ha perms a la poblaci del Maresme poder donar-se a conixer a nivell internacional i ha perms una gran millora en tot l'mbit de la poblaci. La bona gesti del sol ha perms una construcci endreada. Per altre banda trobem el sector agrcola que ha perdut importncia tot hi ser un sector de qualitat i innovaci. Actualment s'estan duent a terme nous projectes tals com la construcci d'hotels i prquings per autocars per garantir un aparcament endreat.

 Centre Comercial Illegal .

L'Ajuntament de Santa Susanna, El Maresme, amb la connivncia de la Direcci General de Comer de la Generalitat de Catalunya, ha perms la installaci al municipi d'un nou Centre Comercial, vulnerant les disposicions del Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (PTSEC) que regula les implantacions dels establiments comercials subjectes a llicncia de la Generalitat de Catalunya. El subterfugi utilitzat per l'empresa promotora, Margall Immobles Comercials S.L., propietat de la famlia Margall de Malgrat, (dels coneguts ex-jugadors de bsquet Narcs i Josep Maria Margall i altres membres d'aquesta famlia), amb l'ajut de l'Ajuntament ha estat la de presentar el Centre Comercial com un conjunt de Locals Independents, quan, tant a la vista del projecte, com del mateix edifici ja construt, es desprn que es tracta d'un edifici com, amb serveis comuns d'accs, escales mecniques, ascensor, centralitzat d'escomeses i sales de comptadors d'aigua, llum i telfon, etc... 
La veritable situaci era que en cap moment es va tramitar cap llicncia per part de Margall Immobles Comercials s.l., per construir un Centre Comercial, tot i haver-lo construt amb el consentiment de les administracions local i autonmica, ja que no era possible legalment, la veritat s que la llei en aquest sentit no va canviar l'octubre de 2006 (que es el que confiaven els promotors i l'Ajuntament) denegant aix, novament, l'apertura d'establiments d'aquesta mena. 
El juny de 2008 el Departament de Comer de la Generalitat, va remetre una comunicaci a l'Ajuntament per que fs tancar les botigues illegals.
Ref: (http://www.3cat24.cat/noticia/321898/catalunya/El-centre-comercial-Santa-Susanna-continua-obert-tot-i-lordre-de-tancament), (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3022192), (http://www.adn.es/local/barcelona/20070810/NWS-2157-Arrendatarios-Susanna-Santa-denunciaran-comercial.html)

Referncies .

Panareda Clops, Josep Maria; Rios Calvet, Jaume; Rabella Vives, Josep Maria (1989). Guia de Catalunya, Barcelona:Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-02-1.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Santa Susanna;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11870" title="Tordera" nonfiltered="1068" processed="1062" dbindex="6074">



Tordera s una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es composa d'un nucli histric situat al costat de la Tordera, en un tur. Hi ha diverses urbanitzacions disperses pel terme municipal (Sant Andreu, Sant Pere, Sant Daniel, Niagara Park, Agora Park...). s el municipi amb ms superfcie de tot el Maresme. El terme municipal limita amb els segents municipis:


 Demografia .
Tordera tendeix el 2007 al creixement demogrfic, i pateix una gran transformaci en diversos mbits. Aix doncs, s'est treballant en una piscina coberta que ser oberta a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tot i aix aquest creixement ha generat certa controvrsia, ja que aquesta expansi del nucli urb es desenvolupa prop de la plana d'inundaci de la Tordera.

El 1717 incorpora Roca Rossa; el 1857, Sant Pere de Riu i Vallmanya; i el 1930, Hortsaviny.

 Esdeveniments .
Com a esdeveniments culturals, cal destacar la seva Festa Major (24 d'agost), l'aplec de Sant Pon (11 de maig) i la Fira del ram.

El mercat setmanal al carrer s'organitza el diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats venes, aix com turistes.

 Equipaments municipals .
Tordera t centres d'educaci primria, secundria i batxillerat, aix com pavellons esportius i una biblioteca municipal. Actualment la poblaci tamb disposa de recollida selectiva de brossa. S'ha dut a terme la reconstrucci del Pont de Ferro, un emblemtic pont destrut durant una riuada unes dcades enrere, i que t una histria especial.

 Entitats .
El Club de Bsquet Tordera, es va fundar l'any 1992. Durant la temporada 2007/2008 formen el club 23 equips.

El Club Pat Tordera es troba ubicat en aquest municipi, i hi ha una forta afici als esports de patinatge, especialment hoquei sobre rodes i patinatge artstic. S'han aconseguit ttols estatals i europeus.

El Club d'Escacs Tordera s un dels de ms nivell de tot Catalunya.

La Colla de Diables de Tordera organitza cada any des de la seva creaci, el 1993 el correfoc de Tordera, que se celebra durant la Festa Major el 23 d'agost.

Les JERC Tordera s una entitat poltica i juvenil del poble, creada el 2 de desembre de 2006. T una participaci molt activa, i cada vegada ms, dins del poble,. Destaca sobretot la Festa Major (agost) i les Jornades Contra la Hispanitat (12 octubre), entre altres.

El Cercle d'Histria de Tordera s l'entitat que t cura de la divulgaci i preservaci del patrimoni histric i cultural de la vila.

La Colla Sardanista Antaviana es dedica a promoure la cultura sardanista participant activament en concursos i aplecs.

Tordera compta amb un important patrimoni arquitectnic d'poca medieval, del qual destaquen la parrquia, amb el seu campanar romnic amb elements gtics, l'ermita de Sant Andreu, el monestir de Santa Maria de Roca Rossa (segle XII), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins...

Quant a activitats tradicionals, a mitjans del segle XIX va ser molt important al poble la producci de taps de suro , amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important collectiu de tapers.

 Crrecs poltics .
 Alcalde: Joan Carles Garca i Caizares (2007). ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Guia urbana de Tordera;
Planejament urbanstic de Tordera;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Colla de Diables de Tordera;
Xarxa sense fils de Tordera;
Esquerra Republicana de Catalunya - Tordera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11871" title="Vilassar de Dalt" nonfiltered="1069" processed="1063" dbindex="6075">

Vilassar de Dalt s una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom t el seu origen en la veu romana Villa Azari.

Se situa entre els municipis de Vilassar de Mar, Premi de Dalt, Cabrils, rrius i la comarca del Valls Oriental, situat a uns dotze quilmetres de Matar, capital de la comarca.


Carrers costeruts i estrets a la part antiga, el mantenen fidel al seu orgen medieval. El primer document que fa menci del lloc s de l'any 978. La parrquia s coneguda al segle XI. El Castell de Vilassar, amb la torre circular i ampliacions fins al segle XVI, declarat monument histrico-artstic. Cap a la muntanya, a la zona de Can Boquet, hi ha importants jaciments prehistrics, com el dolmen de la Roca d'en Toni, les cambres sepulcrals de la Cova d'en Pau, la Cova de la Granota, i la Cova d'en Joan.

El dolmen de la Roca d'en Toni .
Es troba a cavall entre el Valls Oriental i el Maresme. Josep Colomines i Josep de C. Serra-Rfols ja el citen en publicacions de 1930.

El va publicar per, per primera vegada, l'any 1904, Francesc Carreras i Candi, el qual diu: Concenlo en el pas por "la roca d'en Toni", y es tan completo, est situado en lugar tan visible y llama de tal modo la atencin a los labriegos de aquellos sitios, que parece imposible no haya sido an dado a conocer.

 Serveis i equipaments .

 Centres d'educaci .
 Pblics;
 Escola d'adults;
 IES Jaume Almera;
 CEIP Francesc Maci;
 Escola Bressol Can Roura;
 Escola Bressol Mare de Du de Montserrat;

 Privats;
 Escola de La Immaculada;
 Escola Sant Jordi;

 Comunicacions .
Vilassar de Dalt est comunicat per la carretera BV-5023  amb Premi de Mar i Premi de Dalt, i amb  Cabrils. Per lnies regulars d'autobs, i per autopista de peatge per la C-32 El Vendrell - Blanes.

Altres llocs destacables.
Esglsia de Sant Gens: segle XX. Construda sobre l'anterior del segle XIV.
Teatre de La Massa, de 1881, construt per Rafael Guastavino, i restaurat l'any 2002 per Ignasi de Sol-Morales, Llus Dilm i Xavier Fabr. ;
Torre de Can Maians, torre fortificada, edificada el 1551 (segle XVI), amb el perms de Felip II, considerada B Cultural d'Inters Nacional.
Ermita de Can Boquet documentada ja l'any 1303 i inclosa al Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Conreria-Sant-Mateu-Cllecs.
Castell de Vilassar del segle XII, seu de l'Arxiu Patrimonial del Marqus de Barber (Consulta de referncies), considerat B Cultural d'Inters Nacional.
Ermita de Sant Sebasti;

Museu Municipal, situat a la Masia de Can Bans, que ens recorda l'economia tradicional del poble, dedicada a la indstria txtil.
Museu de conquilles del Cau del Cargol, collecci privada de ms de 16.000 espcies de conquilles de molluscs, cargols i petxines, procedents de tot el mn.
Jaciment neoltic de la Roca d'en Toni;
Necrpolis medieval, molt a prop de la Roca d'en Toni.
Forns romans de la Fornaca. Inclou tres forns romans dedicats a la producci industrial de material cermic de gran format, dels segles I i II desprs desprs de Crist.

Festes locals.
29 d'abril: Festa Major dels Sants Mrtirs;
25 d'agost: Festa Major dels Sants Gens (sant Gens Notari i sant Gens Comediant).

Gegants.
Els Gegants de Vilassar de Dalt es diuen Llus i Maria, en honor de la parella que els va fer construir, l'any 1912. Sn dels pocs gegants antics amb el cos original. L'any 2000 es va construir una nova parella (Pere Mrtir i Genisa), que representen els vilassarencs de principis del segle XX. Van ser creats per la Colla de Geganters per tal de poder conservar els gegants antics. A part d'aquests gegants, Vilassar de Dalt t tres gegantons, 2 representen la gent gran del poble i 1 els nens i nenes de Vilassar.

La Colla de Geganters de Vilassar de Dalt custodia els gegants des de l'any 1983, any de la seva fundaci.

Poblacions agermanades.
 Jusa (Frana);

Crrecs poltics.
 Alcaldes;
 Lloren Artigas i Planas (GEVD) (2007).
 Lloren Artigas i Planas (GEVD-EPM), 2003.

 Demografia .


 Imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
 Passejada virtual per Vilassar de Dalt;
 Elements d'inters histric i artstic a http://poblesdecatalunya.cat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Colla de Geganters de Vilassar de Dalt;
 Municipi adherit a la campanya Un pas, una bandera;
 Tots els edificis catalogats de Vilassar de Dalt;
 Guia Turstica de Vilassar de Dalt (monuments, fires, festes...);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11872" title="Vilassar de Mar" nonfiltered="1070" processed="1064" dbindex="6076">


Vilassar de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Se situa entre Premi de Mar i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura, l'horticultura i els serveis. 



Histria.
Vilassar de Mar sorgeix com a venat de pescadors de Vilassar de Dalt i fins l'any 1784 no es constitueix com a municipi. De tradici marinera, durant el segle XIX es dedicava a la construcci de vaixells de vela. Va tenir una escola privada de pilots, l'anomenat "Collegi Nutic Mercantil". Al llarg de la histria, aquell nucli urb, que en aquells temps responia a un grup molt selecte que hi tenien la seva residncia temporal, s'ha anat transformant en un centre urb transitat per fora gent, amb terrenys temptadors on ms tard s'han edificat cases.

El municipi de Vilassar de Mar ha viscut grans canvis des del punt de vista del paisatge i de l activitat econmica.

Vilassar de Mar era un poble mariner, i ms tard es va convertir en una vila on es vivia bsicament de la floricultura. Hi destaca el cultiu del clavell, desprs que el Sr Beniamino Farina ports el primer esqueix d aquesta flor.

Ms endavant l'agricultura, i concretament la floricultura, va anar perdent fora i molts pagesos propietaris van recrrer a l opci de vendre els terrenys a grans constructores, les quals edificant han acabat convertint molt de part de sl agrcola en sl urbanitzat.
A causa d aix el poble ha crescut i ha acollit molts nouvinguts.en l'historia....vilasar?

Geografia.
Lmits del terme municipal:


 Demografia .


Festes populars i tradicions.
La Festa Major de Vilassar de Mar es celebra anualment la setmana del 24 de Juny, per Sant Joan Baptista, patr de Vilassar de Mar. Durant aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com les esttues humanes, que es posen al Carrer Sant Joan; la nit de Bruixes; els diferents concert, que es fan durant tres nits del cap de setmana ms proper al dia 24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans, capgrossos i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a crrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una xocolatada per tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables amb els Ssstrpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar. Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers, en una cercavila que va de la plaa de l'ajuntament fins el centre cvic i desprs fins la plaa de l'esglsia on es celebra la missa i, a la sortida, els Gegants, Cap-grossos i la Gegantona mostren els seus balls propis.

Museus.

Museu de la Marina: Cont colleccions d'arts de pesca, instruments nutics, etc, que expliquen els origens i la histria de Vilassar. Tamb hi ha una exposici sobre la necrpolis romana que es va trobar el 1999.
Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal, construt l'any 1762. Cont una collecci de l'obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a Vilassar.
Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un antic mol hidrulic del segle XIX i explica la histria de la companyia d'aiges Mina Vella, de ms de 150 anys d'antiguitat.
Parc de les Aus;

 Centres educatius .

CEIP Vaixell de Burriach, de nova construcci.
CEIP Escola del Mar.
IES Vilatzara, de nova construcci.

Edificis histrics d'inters.

 Torre de defensa d'en Nadal (segle XVI), considerada B Cultural d'Inters Nacional.
 Casal de Curaci (Noucentista) ;
 Can l'Amat (segle XIX, estil neorab);
 Can Bassa (segle XIX, estil modernista obra de l'arquitecte Eduard Ferrs i Puig);
 Can Vicent (segle XIX, estil colonial);
 Escola Nutica (segle XIX, influncia neoclssica de l'arquitecte Riera i Freginals);
 La Snia del Rellotge (segle XIX, estil modernista obra de l'arquitecte Eduard Ferrs i Puig);
 Antic Hostal i Casa Consistorial (segle XVIII, amb esgrafiats modernistes d'Eduard Ferrs i Puig) ;
 Edifici Porxat de l'antic Casino del Foment a la plaa de l'Ajuntament;
 Casa Torre del pintor Torres Garcia ;
 Casa d'estil colonial de la famlia Bisa ;
 Esglsia de Sant Joan de Vilassar, (segle XVIII. Portalada i campanar barrocs). La resta del temple s del segle XX. Traada per l'arquitecte Josep Maria Ribas i Casas i decorada per artistes com Obiols, Vila Rufas, Leonci Quera, Darios Vils, Manel Mart i Cabr... El seu orgue s una pea exepcional i data de 1936.

 Poltica .
 Crrecs poltics .
 Alcalde: Joaquim Ferrer i Tamayo (2007).;

Resultats electorals.

Vilassar de Mar (Maresme) - 17 regidors (majoria absoluta: 9)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |41.0
|align="right" |9
|align="right" |33.7
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya-Pacte Municipal (PSC-PM)
|align="right" |20.5
|align="right" |4
|align="right" |30.1
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |10.2
|align="right" |2
|align="right" |13.9
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrs Municipal (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |8.0
|align="right" |1
|align="right" |6.2
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |7.5
|align="right" |1
|align="right" |8.1
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |4.6
|align="right" |-
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |5.7
|align="right" |-
|align="right" |ND
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.8
|align="right" |-
|align="right" |ND
|align="right" |-
|}

Esports.

 Uni Esportiva Vilassar de Mar.(futbol);
 Club de voleibol Vilassar de Mar.(voleibol);

 Imatges .



 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Elements d'inters histric i artstic;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Vilaweb Vilassar de Mar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11873" title="Sant Cebri de Vallalta" nonfiltered="1071" processed="1065" dbindex="6077">

Sant Cebri de Vallalta s un municipi de la comarca del Maresme.










Els lmits del terme municipal sn:


 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11874" title="Sant Iscle de Vallalta" nonfiltered="1072" processed="1066" dbindex="6078">

Sant Iscle de Vallalta s un municipi de la comarca del Maresme.








 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11875" title="Sant Vicen de Montalt" nonfiltered="1073" processed="1067" dbindex="6079">




Municipi de la comarca del Maresme que s'estn, de Nord-Oest a Sud-Est, des dels contraforts de la serralada Litoral catalana fins a les aiges del mar Mediterrani. Histricament ha estat anomenat Sant Vicen de Llavaneres en relaci al municipi ve, Sant Andreu de Llavaneres, ja que en depenia administrativament. L'any 1935 la Generalitat de Catalunya n'aprov el nom actual, desprs d'una breu etapa en qu s'anomen Llavaneres del Montalt. Actualment t 5.486 habitants i una extensi de terreny de 8,1 km , per tant, la densitat de poblaci s de 666 h/km . La poblaci s'ha triplicat en els ltims 20 anys, passant dels 1.516 h. l'any 1986 als 5.486 de l'actualitat. El gentilici dels habitants s santvicent/ina, i sn coneguts popularment com a xurravins/ines.

Motiu dels santvicentins.

Als habitants de Sant Vicen de Montalt se'ls coneix popularment amb el nom de xurravins amb motiu de la presncia tradicional de l'ocell passeriforme anomenat gafarr. L'orgen d'aquesta atribuci s incerta, encara que sembla ser que l'activitat agrcola tradicional dedicada al conreu de vinyes n'ha fet propcia la seva presncia. Ocell amic de la pagesia, acostuma a acostar-se als sanals o portadores, que sn els cubells que serveixen per transportar el ram del camp a la masia, i un cop all menjar els grans del ram sobrants. 

Avui en dia no se'n veuen tants com abans, tenint en compte que els usos majoritaris del sl han transormant les antigues vinyes en zones residencials. Tot i aix els vilatans l'han incorporat a la cultura popular amb el motiu dels vilatans i d'algunes entitats, el Casal d'Avis Els Xurravins i l'assoc. de ciclistes de muntanya Xurribikers.




Geografia.

Limita administrativament amb Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar i Caldes d'Estrac. A diferncia de moltes altres viles del Maresme que han patit amb els anys una segregaci del nucli residencial martim, Sant Vicen es caracteritza per conservar ambds nuclis, l'histric o de dalt, i el martim o de baix. D'aquesta manera ocupa una franja del terrritori comarcal que va des del mar Mediterrani fins a la serralada Litoral.



El Montalt s el tur s el punt ms alt del poble, a 594 m. sobre el nivell del mar. En aquest cim neixen dues rieres que delimiten el terme al costat de llevant, la riera de Torrentb, i la de Caldetes. 

s la riera de Caldetes la que arriba fins al mar, limitant histricament els bisbats de Barcelona i Girona, aix com les jurisdiccions del castell de Mata i del vescomtat de Cabrera. Per l'altre costat, el de ponent, la riera que limita el terme s la del Bals, que neix del tur de l'Oriola, a 435 m. d'alcria. Dins el terme hi ha tres rieres principals, el torrent de La Gironella, la riera de St. Vicen i la del Gorg.

La importncia de les rieres.

Al Maresme la riera s una de les xarxes naturals de comunicaci ms antigues i caractersiques, degut a que la morfologia de la comarca. Els contraforts de la serralada Litoral corren parallels al llarg de la costa, fet que obliga els maresmencs a utilitzar les rieres de les diferents viles per arribar als nuclis enclavats en alades diferents de la carena. En l'actualitat l'aprofitament hum dels recursos naturals les ha convertit en camins i carreteres, sovint sense respectar el seu medi natural que les fa saludables. Tamb s molt habitual veure-hi l'agressi humana en forma d'abocador furtiu de deixalles, o b la construcci de murs de contenci o carreteres que la fan malb. L'aloc s un arbust caracterstic de les rieres del Maresme, la presncia del qual est ameada per la degradaci que han anat patint les espcies autctones.

Les comunicacions.

Els romans van fer passar pel Maresme un tram de la Via Augusta, a ms de disposar d'una xarxa de carreteres locals que enllaaven la depressi del Valls amb la costa mediterrnia. A l'poca medieval es reconvert la via romana en Cam Reial, que ha acabat convertint-se en carretera nacional de l'Estat. 

L'actual xarxa de comunicacions est formada per dues carreteres locals, una carretera nacional, la NII, una autopista, la C32, i una lnia de ferrocarril, les Rodalies de Barcelona de la RENFE. El mitj de transport ms utilitzat s l'autombil, i en segon lloc la motocicleta, juntament amb els camions i furgonetes. Hi ha transport pblic d'autobs que enllaa diferents punts del poble amb l'estaci de tren de Caldes d'Estrac.

 Poblaci .

La poblaci es concentra fonamentalment en dues grans rees dividides per l'autopista, el recorregut de la qual va d'Est a Oest. L'rea septentrional cont el centre histric de St. Vicen, a una altitud de 143 m. Ms amunt, a tocar del parc natural del Montnegre i Corredor, hi trobem les urbanitzacions residencials del Supermaresme i La Ferrera. D'altra banda, l'rea meridional est articulada al llarg de la carretera nacional i del passeig martim, anomenat, a St. Vicen, Pg. del Marqus de Casa Riera, i, a Caldes, Pg. dels Anglesos.  Aqu hi conviuen paisatgsticament grans blocs d'apartaments juntament amb cases d'estil modernista i noucentista.














 Activitat econmica .

Actualment l'ocupaci majoritria sn els serveis, que ocupen el 68% de la poblaci activa; en segon lloc, la indstria ocupa el 22%, i, en tercer lloc, la construcci n'ocupa el 8%. L'agricultura, que ha estat l'activitat tradicional juntament amb l'artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.

Antigament l'agricultura era una de les principals activitats del territori, per avui s'ha vist reduda a causa de la conversi del municipi en lloc de segones residncies i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen productes com les maduixes o algunes hortalisses. 

La tradici de les punteres -puntes de coix- va comportar la creaci d'una indstria txtil. La indstria de la construcci tampoc va massa malament dhuc havent patit diverses crisis.



Agricultura.



Indstria.

Construcci.

Serveis.

 Patrimoni arquitectnic.

Esglsia parroquial.

Creaci de la Parrquia (1557-1620).

Existeixen testimonis sobre l'antigor de la parrquia, en carcter autnom, que remunten fins al segle XII, abans de l'any 1174; ms tard, concorrent encara aquesta condici, l'any 1230, un noble militar barcelon, en Pere Gruny, terratinent i degudament facultat, decid erigir una capella a la Mare de Du i un hospital per a peregrins en el lloc anomenat call de Starach i, per a realitzar el seu propsit, li calgu l'assentiment dels rectors de Sant Andreu i de Sant Vicen, per tal com el lloc de Caldes d'Estrach figurava dintre el terme de les esmentades parrquies, que a la vegada eren compreses dintre el terme i domini del castell de Mata.
Certament, ms tard, la Parrquia de Sant Vicen perd la seva independncia i pass a dependre de la de Sant Andreu (any 1230), per l'esglsia conser una activitat evident: hi celebrava missa el vicari de Sant Andreu el tercer diumenge de cada mes i, ms endavant ho fu cada diumenge.

Retaule.

Actualment, i a causa de la Guerra Civil, noms es conserva el basament, que es pot observar en la part exterior, a la intemprie. El 29 de juny de 1614 se sign el contracte de la seva creaci. El temps de realitzaci previst fou de cinc anys i el preu acordat 800 lliures barcelonines. Es fabric el retaule seguint "lo modello i trassa" que els mestres d'obra presentaren i signaren, "conforme lo matex de Sant Andreu de Llavaneras". Entre els seus trets s'hi trobava un clar concepte en els volums de les figures, l'elegncia en els plecs de le robes i una encertada expressi en les imatges.

Casal del Delme.

L'autor del projecte fou l'arquitecte Francesc Albanell, molt vinculat al poble. L'edifici ha petit molts canvis, no fa pas gaires anys es feia servir per fer teatre i cinema, el qual fou construit als anys 1939-1940. Fins i tot tenia pista esportiva on jugava el CB Santvicen. 

Actualment el bar El Casinet ocupa el que havia estat la biblioteca. El Museu del Pessebre n'ocupa la planta baixa, la sala ms transformada on hi havia la sala d'espectacles; inicialment era plana i amb una capacitat d'unes tres quartes parts de la que t ara. A la primera planta, a la gran sala davantera, hi havia l'escola parroquial. I la segona planta era l'hostatge del mossn Lluis Grabalosa, mestre d'aquella escola. 



Les cases pairals.

Can Mora.

Can Mora de Dalt.

s una masia del segle XVIII,situada a la part alta de la vila,davant un panorama precis del poble i del mar.A la faana principal hi trobem dos balcons, un portal d'arc rebaixat i blocs de pedra grantica,que demostren la bona qualitat de la construcci.Al costat d'una finestra de la planta baixa hi trobem l'escut,amb un petit bou,de la famlia Boet,de Can Mora De Baix. 
Al costat de la masia hi ha el celler i l'estable on fa anys que cuidaven vaques. Un altre activitat anterior important havia estat el conreu de la patata.
Avui Can Mora de Dalt ha estat restaurada, i dna servei com a hotel rural de gran qualitat per famlies i convencions. Tot i que conserva encara alguns animals com conills o gallines, on abans hi creixien patates, ara hi trobem una meravellosa piscina, i on abans hi munyien vaques, ara ballen nuvis i convidats.

Can Saur.

Era una casa on vivien pagesos,la  familia Brunet.
La casa era molt antiga i s'ha reformat fa 15 anys.
Aquesta masia s del segle XV i ha donat un batlle a Sant Vicen de Montalt, Josep Saur entre 1801 i 1803.
T la teulada a dues vessants amb dues finestres gtiques a la primera planta, i al cant esquerra t una torre quadrada de tres plantes.Aquesta torre no es conserva integrament, per conserva les mnsules.

Can Milans del Bosch.

Va ser propietat de Francesc Milans del Bosch (Sant Vicen de Montalt 1769 - Sant Vicen de Montalt 1834), militar catal, que destaca per la seva lluita en la guerra del Francs, comandant els miquelets durant el bloqueig de Barcelona i en la defensa del territori del Maresme.

Can Miss.

Torres de defensa i guaita.

A Sant Vicen de Montalt hi ha diverses torres de defensa i guaita, algunes integrades en masies. La seva construcci fou conseqncia de la pirateria que va existir a la comarca del Maresme des de l'antiguitat, per arrib al seu punt culminant als segles XVI, XVII i XVIII. D'aquesta poca es conserven les torres de defensa i guaita segents:

Can Saur -Can Brunet-.

La Mongia.

Can Rams -Sastre Coll-.

La Torre del Bar de Can Valls, al parc del Germans Gabrielistes.

Passeig del Marqus de Casa Riera.

Al llarg d'aquest passeig s'estenen un seguit d'apartaments i hotels, que han anat sustituint les cases del segle passat.



Castell del Montalt.

Estat de conservaci: enderrocat. Situaci: estava situat al cim de Montalt a 580 metres d'alada. S'hi pot arribar des del terme de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicen de Montalt i sant Andreu de Llavaneres, ja que aquest cim est en el vrtex d'aquestes poblacions. Historia: surt documentat per primer cop en una venda d'un senyoriu el 8 de desembre de 1016. Aquest document que esmenta els lmits del terreny venut ens fa saber de l'existncia d'una torre en el cim de Montalt.



Indrets del nucli histric.

Baixada de La Riera.



El Carrer de Baix i l'entorn de l'esglsia.



El Carrer de Dalt.


El Carrer Major i el Carrer de Sant Antoni.




L'entorn de Can Gasull.




L'entorn del pont de la carretera.



La plaa del Poble.



Cultura i tradicions.

Festivitats.

Festa major.
A la nostra poblaci celebrem dues festivitats,una d'estiu el 15 d'agost,festivitat de l'Assumpci i una altre a l'hivern el 22 de gener,on celebrem la festivitat del nostre patr,St. Vicen.

A nosaltres els santvicentins,la d'estiu ens agrada molt perqu podem celebrar-ho tot a l'aire lliure.El que ms ens agrada s el cinema a la fresca,el ball de festa major,la repicada de campanes,la cantada d'havaneres,la bibliopiscina i el correfoc.
En canvi a la d'hivern tenim la festa del nostre patr amb un mercat medieval,amb la trobada de gegants,la pedalejada popular,la baixada de carretons,la bibliogimcana i la gran escudellada.

Es molt important participar a la nostra festa Major,perqu ens trobem els vens,veiem els nostres amics i deixem de banda les preocupacions,els deures i les obligacions per uns dies.

Entre tots volem fer de Sant Vicen un poble acullidor i us animem a tothom a participar-hi.

Grup "Festa Major" de la bibliogimcana 2009.

Xavi,Marcel,Eva,Manel,Andrea,Maria Jos i Paqui.

L'11 de setembre.




Gegants i capgrossos.

Gastronomia.

Vells oficis.

Les puntaires.

El Maresme s conegut per les puntaires. Avui en dia es continua fent, com a molts altres pobles de la zona. Abans les puntaires s'asseien a la porta de casa seva a fer puntes de coix. Tenien un coix en forma allargada on hi clavaven agulles i amb fils teixien puntes pels coixins, llenols i comisoles.

Entitats.

Agrupaci teatral EMLED.

Futbol Club Santvicent.

Orfe parroquial El Delme.

Xurribikers.

Santvicentins illustres.

Francesc Milans del Bosch.

Toni Sors.
Antoni Sors

Antoni Sors i Ferrer, nascut a Sant Vicen de Montalt el 1949, era membre de l'Agrupaci Cientfico-Excusionista de Matar. El 1981 fou el cap de la primera expedici catalana que assol el Broad Peak (8.047 m), al masss del Karakoram.
Tamb encapal l'expedici que el 1984 hagu d'abandonar als 7 300 m d'altitud la conquesta del Lhotse (8 400 m), a l'Himlaia. Particip en les expedicions catalanes a l'Everest del 1983 i el 1985.
Fou un dels alpinistes catalans que a l'agost de 1.985 va fer el cim de l'Everest de 8.848m conjuntament amb Oscar Cadiach de Tarragona i Oscar valls de Barcelona, acompanyats dels sherpas Shambu, Ang Karmay i Narayan.
Al 1.987, mor vctima d'una allau quan intentava l'ascensi al Lhotse. En el mateix accident van morir tamb els alpinistes mataronins Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiones.

De petit s'entrenava pujant al cim del Montalt amb una motxila carregada de pedres.
La seva vila natal com hometatge li va posar el seu nom a una avinguda, al pavell poliesportiu, aix com un monlit a l'entrada del pavell que porta el seu nom.
La colla de gegants de Sant Vicen passeja un gegant amb la seva figura per totes les viles de Catalunya.

Carme Mart de Miss.

Va nixer a Sant Quirze de Besora, el 24 de juny de 1872. Als 7 anys va comenar els estudis al Col.legi de les Sagramentries de Vic, on va madurar la idea de crear una instituci per tallar i confeccionar vestits diferents a les formes arcaiques que s'utilitzaven en aquella poca. El primer llibre de Carme Mart de Miss va ser Mtode o sistema de tallar patrons.

Josep Cornudella i Capdevila.

Esteve Albert i Corp.

Antoni Buch i Esteban.

Antoni Buch va neixer a Sant Vicen de Montalt l'any 1921, de jove feia de pags, per la seva vocaci era la pintura i es per aix que s decorador i pintor. Va ser nomenat cronista oficial de la localitat. Entre les seves obres hi ha Sant Vicen de Montalt, Narraci histrica, editat l'any 1984, i Sant Vicen de Montalt Imatges d'ahir. 1900-1970. El primer s un recull d'informaci de la localitat, i el seu contingut va des dels primers pobladors, passant per l'artesania, les festes majors, carnaval, caramelles.... Tot amb moltes fotografies on surt el Tur de Montalt, que dna nom a la localitat. L'altre s una reportatge fotogrfic la mar d'interessant.

Max Cahner.



 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sant Vicen de Montalt;

 Bibliografia .

 AMAT I TEIXID, J. Un temps, dues viles (1931-1939...) Repblica, Guerra Civil i Primer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicen de Montalt;
 BARRAL, Xavier (Dir.). Guia del Patrimoni Monumental i artstic de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000.
 BRUNET I EZQUERRO, J. Sant Vicen de Montalt. Imatges d'ahir. 1900-1970. Sant Vicen de Montalt: Ajuntament de Sant Vicen de Montalt.
 BUCH I ESTEBAN, A. Sant Vicen de Montalt. Narraci histrica. Barcelona: Curial;
 El meu pas. Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. Vol. 3. Barcelona: 62, 2005;
 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Suplement. Vol. 2. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004;
 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11876" title="rrius" nonfiltered="1074" processed="1068" dbindex="6080">


rrius s un municipi de la comarca del Maresme. 

s un poble del Maresme interior localitzat entre els municipis de Cabrils, Vilassar de Dalt, Argentona i la comarca del Valls Oriental, situat a uns nou quilmetres de Matar, capital de la comarca.


Festa Local: 30 de novembre.

 Edificis i espais d'inters .
Esglsia de Sant Andreu (segle XVI), d'estil gtic.
Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, d'estil romnic.
Priorat de Sant Pere de Clar.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
 Elements d'inters histric i artstic a http://poblesdecatalunya.cat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Municipi adherit a la campanya Un pas, una bandera;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11877" title="Alella" nonfiltered="1075" processed="1069" dbindex="6081">



Alella s un municipi de la comarca del Maresme.

Histria.

 Edat Mitjana .

L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premi, marcant-ne els lmits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la Parrquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Valls.

La jurisdicci del poble d'Alella va ser propietat dels comptes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caire reial. En algunes ocasions, per, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Despl per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II.

Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parrquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella tamb era anomenada Casa del Ter o de les Quatre Torres, i est documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

 Edat Moderna .

A partir del decret de Nova Planta, Alella va passar de ser una parrquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es fan ja a l'ajuntament. Durant la Guerra de Successi les propietats de les famlies d'Alella van ser confiscades, donada la tendncia que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

 Edat Contempornia .

L'any 1934 s'edifiquen les escoles Fabra, grcies al suport del Marqus d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'esglsia s destruda. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, Alella va viure 40 anys de dictadura, i va evolucionar en mesura del que permetia el rgim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en catal. Poc ms tard, es construeix la sortida de l'autopista Barcelona-Matar., que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Millenari, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arrs.

Geografia.
Lmits del terme municipal:


 Demografia .


La producci vincola.
L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producci vitcola. Hi ha una important producci de vi, preferentment blanc, amb denominaci d'origen prpia. La cooperativa Alella Vincola, fundada el 1906, n's la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominaci d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la prpia localitat d'Alella per tamb als termes municipals vens de Tiana, Montgat, El Masnou, Tei i altres. 

 Eleccions 2007 .

 Crrecs poltics .
 Alcalde: Andreu Francisco i Roger (2007). ;

Alella (Maresme) - 13 regidors
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003


|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya / La Garnatxa (ERC-AM)
|align="right" |37.29
|align="right" |6
|align="right" |25.9
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |18.97
|align="right" |3
|align="right" |24.48
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |10.35
|align="right" |1
|align="right" |15.34
|align="right" |2
|-
|bgcolor="white"|
|align=left| C.O.R. (COR)
|align="right" | 9.81
|align="right" | 1
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |8.89
|align="right" |1
|align="right" |14.44
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Gent d'Alella (GA)
|align="right" | 6.83
|align="right" | 1
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |3.9
|align="right" | -
|align="right" |10.25
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.96
|align="right" |-
|align="right" |N/D
|align="right" |-
|}

Edificis d'inters.
 Esglsia de Sant Feliu d'Alella, construcci romnica ;
 Cal Marqus, edifici classicista. ;
 Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici ecltic (segle XIX). ;
 Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclssic-historicista (segle XIX) ;
 Masia Museu Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.
 
 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'Agrupaci d'Astronomia d'Alella;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11878" title="Arenys de Mar" nonfiltered="1076" processed="1070" dbindex="6082">

Arenys de Mar s una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme

Geografia.

Arenys s a 40 km de Barcelona per la carretera N-II o l'autopista A-19. Tamb s'hi pot arribar amb el tren de rodalies (lnia C-1), de manera que es pot arribar des del centre de Barcelona (Plaa de Catalunya) a Arenys en 50 minuts. 



Les platges emmarcades pels turons que arriben fins arran de mar sn un anunci de la vena Costa Brava. Girona es troba a 60 km d'Arenys.

 Demografia .


 Histria .
Santa Maria d'Arenys, avui Arenys de Mar, s un municipi jove si el comparem amb moltes poblacions de Catalunya: noms t 400 anys. Ara b, sn anys plens d histria. 
Arenys de Mar s vila des de l'any 1599 i tingu una gran importncia martima durant els segles XVIII i XIX. 
El port d'Arenys, durant molts anys l'nic existent a tota la costa nord de Barcelona, s l'exemple ms evident de la llarga histria i tradici marinera de la vila.



La poblaci primitiva.

Fa mil anys, Arenys era una badia tancada a llevant per les roques del Portinyol, que formaven un port natural. Els voltants eren coberts de boscos d alzines i roures. La zona era deshabitada a causa dels perills de la costa: rtzies militars, pirateria... 

Al final del segle IX, ja hi havia un nucli de poblaci al voltant de l esglsia de Sant Mart, que ms tard s anomenaria Sant Mart d Arenys, ja que areny vol dir sorral de riera. s l actual Arenys de Munt. 

A partir del segle XIII alguns habitants de Sant Mart s estableixen a la costa per dur-hi a terme activitats relacionades amb el mar: pesca, construcci de barques i transport martim a diversos ports del Mediterrani occidental. Tres-cents anys desprs, el venat de la ribera ja t ms de cent cases, s han obert diversos carrers i s ha construt la capella de Sant Elm, prop d on hi ha l esglsia actual. Poc desprs s edifiquen les ermites de la Pietat i del Calvari. 

Pirates i torres de defensa.

D altra banda, el barri martim ha adquirit ms seguretat, ja que s hi ha alat diverses torres fortificades. Aquestes torres, que amb el temps arribaran a ser tretze, sn defensades per la poblaci civil,  i serveixen per alertar la poblaci de la presncia de naus pirates, per refugiar-s hi i per fustigar-los durant l atac, amb tota mena d armes.

El segle XVI.

Una esglsia prpia.

El 1574, el Governador General del Vescomtat de Cabrera, concedeix perms als habitants de la Ribera, per reunir-se separadament dels de Sant Mart. S elegeixen dos sndics que, l any segent, el 1575, obtenen llicncia del bisbe de Girona per edificar una esglsia prpia. El nou temple s dedicat a Santa Maria. 

El nou municipi. 

El 1599, Gast de Montcada, vescomte de Cabrera, fixa el terme de la parrquia de mar i li concedeix un rgim municipal. Aquell mateix any, el barri de la ribera elegeix per primera vegada el seu Consell. S ha constitut, doncs, el Consell Municipal de Santa Maria d Arenys. La bandereta que s hissa al campanar el primer diumenge de maig de cada any s smbol del nou municipi. 

Els nous smbols.

Santa Maria d Arenys necessita smbols. Aix, fixa en el seu escut: un aranyoner damunt del mar, ja que Arenys sonava molt semblant a l arbust conegut com a aranyoner. Tamb li cal un patr. Arenys possea relquies del cos de Sant Zenon, militar rom martiritzat el segle III. El 1664 el poble declara Sant Zenon el seu patr i celebra per primera vegada la seva festa. Arenys ha acomplert amb esplendor aquell lluny Vot de Vila, fins a l actualitat.

El segle XVII.

En el curs del segle XVII, s incrementa la construcci naval i la navegaci. Com a conseqncia creix el poble, que s estructura entorn dels quatre carrers principals: el d Amunt, avui Andreu Guri; el d Avall, conegut tamb com a carrer dels Senyors, perqu hi vivien les famlies ms distingides; el carrer Ample, actualment Josep Anselm Clav; i el de la Perera, ara Bisbe Catal. 

La vida social gira entorn de dues poderoses confraries. La Confraria de Sant Elm, dita dels mariners, i la de Sant Joan, que aplega pagesos i artesans. Aquestes institucions, competeixen entre si i arriben a barallar-se alguna vegada amb armes de foc.

Es millora el sistema de protecci contra els pirates. El 13 de febrer de 1624, una nau d Arenys captura un vaixell pirata turc. Atrets pel progrs d Arenys, s hi estableixen els Pares Caputxins, el 1618. 

Entretant, s acaba la construcci de l esglsia i s embelleixen les capelles laterals amb bonics retaules. El prestigis artista arenyenc, Antoni Joan Riera, projecta el retaule de l altar major, d estil renaixentista. Per un cop acabat el scol els treballs queden interromputs. L esglsia s consagrada el 1686, pel bisbe de Vic, fill d Arenys, Antoni Pasqual i Llu. Per commemorar la consagraci es crema una bta cada 29 de juny.

El Vot de Vila a Sant Roc. 

La puixana d Arenys quedava interrompuda peridicament per les epidmies que assolaven el pas. A la darreria del segle XVI, el poble fu un Vot de Vila a Sant Roc, gran advocat contra la pesta, i des de llavors celebra la diada del sant amb solemnitat. Per Sant Roc, els administradors de la Confraria feien el recapte pel poble, ajudats pels macips o joves treballadors. Al segle XIX se ls afegiren les captadores. Sant Roc ha esdevingut el segon patr d Arenys i la seva diada encara s molt popular. Des de l any 1949 s ha recuperat l antiga Dansa d Arenys, que es balla la tarda de Sant Roc.

El segle XVIII.

El retaule major.

Al tombant del segle XVIII, Arenys s una de les localitats ms florents de la costa. Aix, de 1706 a 1711, en plena Guerra de Successi, es construeix el retaule major, una de les joies del barroc catal. Obra de l escultor de Vic, Pau Costa, s dedicat a l Assumpci de la Mare de Du. Fou costejat en gran part pel poble i va ser daurat amb fines lmines d or i, desprs, policromat pels mestres barcelonins Erasme i Flix Vials. La pea mostra diversos passatges de la vida de Maria, envoltats de sants i ngels. En un lloc preeminent, hi trobem Sant Zenon. 

El creixement del poble.

El 1714, la Guerra de Successi s endureix i el poble s objecte de saqueig i d atacs dels borbnics. Per tal de no ser incendiat, Arenys paga una contribuci. Els borbnics passen de llarg i cremen Sant Pol de Mar. 

En el curs del segle XVIII, el poble segueix una progressi ascendent i s inicia la indstria txtil. A ms, experimenta una gran transformaci urbanstica. La Riera, fins llavors abocador d escombraries, passa a ser l eix principal de la poblaci, on s hi estableixen diverses cases senyorials i l ajuntament. A finals de segle, s alcen ms de tres-centes cases i s obren nous carrers. 

L'edat d'or de la navegaci.

Aquest floriment t com a causa principal l esclat de la navegaci a ultramar. Diverses disposicions de Carles III, que culminen el 1778, permeten a Catalunya de comerciar directament amb les colnies americanes. S inicia una etapa gloriosa de la navegaci catalana, que durar gaireb cent anys. 

Amb les seves cinc drassanes, Arenys esdev durant quasi un segle el centre ms important de la costa en construcci de vaixells de gran tonatge. Hi ha nissagues arenyenques de constructors navals, entre les quals destaca la dels Caldes, al segle XIX. Aix mateix, nombrosos mariners i patrons arenyencs es llancen a les grans rutes oceniques.  Per tal d instruir tcnicament oficials i capitans, el vilat Josep Baralt i Torres funda, el 1779, l'Estudi de Pilots, que esdevindr l escola nutica ms prestigiosa de Catalunya. 

Molts vilatans s estableixen a Amrica i alguns hi deixen empremtes remarcables. Cal destacar Josep Xifr i Casas que, amb els seus negocis a Cuba i als Estats Units, fu una immensa fortuna. I Jaume Partags, creador de la Real Fbrica de Tabacos Partags a L'Havana.

Els vaixells arenyencs viatgen a les mars del nord d Europa, al Carib, a les Antilles, a l estuari del Plata. Transporten aiguardent, suro, fusta, terrissa, sangoneres, etc. Alguns es dediquen al trfic d esclaus que recullen a les costes del Golf de Guinea.

Les puntes al coix.

Entre els productes arenyencs ms exportats hi ha les puntes de coix. Les puntes fetes a Arenys gaudien de gran prestigi per la delicadesa de la confecci i la perfecci dels acabats.  En un poble d aproximadament 4.500 habitants hi arrib a haver ms de 1.200 puntaires. Tamb existeixen diverses cases de comerciants de puntes, entre les quals destaca Can Castells, fundada el 1862.

El segle XIX.

La Guerra del Francs, iniciada el 1808, va representar una frenada a aquest progrs. En caure Girona en mans de Napole, Arenys es converteix en cap del corregiment giron i esdev el nucli estratgic de primer ordre per a les tropes del pas, que mantenen la poblaci lliure del domini francs durant quasi tota la guerra.  

Diversificaci econmica i cultural.

El 1834, Arenys es converteix en cap del districte judicial i administratiu d una extensa zona (Alt Maresme i part del Valls Oriental i la Selva). 

A mitjan segle XIX, la vila t uns 5.000 habitants, i s hi edifiquen cases benestants: moltes d estil isabel. La Riera passa a ser l eix de la poblaci. El 1865, s embellida per pltans trasplantats de la Devesa de Girona. A ms, s alcen diversos edificis de serveis pblics, costejats per americanos del poble. Per exemple, l Hospital Xifr pagat per Josep Xifr, avui dia convertit en escola taller. I l Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats, fet construir per Antoni Torrent. Aix mateix, s obre el collegi de les Mares Escolpies, orde fundat per l arenyenca Paula Montalt, canonitzada el 2001. Tamb s estableixen a la vila, les monges de la Presentaci que crearan una escola internat de gran prestigi, sobretot durant el segle XX. 

El 1865, el cementiri que fins llavors es trobava al voltant de l esglsia es trasllada als dos primers replans de l indret actual. Aix mateix, s ha anat desenvolupant la indstria tapera (taps de suro) que ser una de les ms fortes de l Arenys vuitcentista. 

Tamb es produeix una creixent activitat cultural. El 1863, es funda la Societat Coral l Esperana, adherida als Cors de Clav. I el 1885 es crea l Ateneu Arenyenc, que aplega l activitat artstica i intellectual de la poblaci. Poc desprs neix la Societat Cultural i Recreativa Gran Casino, desapareguda actualment. 

Decadncia.

El 1857, arriba el tren a Arenys. El transport per ferrocarril, la progressiva prdua de les colnies d ultramar i l aparici dels vaixells de vapor, produeixen la decadncia de la navegaci de vela. Les mestrances d Arenys desapareixen o queden redudes a la construcci de barques de poc tonatge.  El 1874, tanca definitivament les portes l Estudi de Pilots.

Grans personalitats.

L Arenys vuitcentista tingu diversos fills illustres. Despuntant especialment, el comedigraf Josep Maria Arnau, pioner de la Renaixena catalana, i el pedagog Francesc Flos i Calcat; el jesuta Fidel Fita, arqueleg i historiador; Francesc de Pol, bisbe de Girona; i Jaume Catal, bisbe de Barcelona. I el pintor Joan Colom, acaball entre els dos segles.

El segle XX.

La represa econmica.

En entrar al segle XX, l activitat econmica es revifa. El 1896, Mag Mollfulleda crea la fbrica de licor Calisay, que aviat gaudir de renom mundial. L edifici, adquirit per l ajuntament el 1996, est destinat a centre cvic i cultural.  El mateix any, el zoleg Salvador Castell, funda a la seva granja El Paraso, la Reial Escola d Avicultura, primera a l estat espanyol, i que ha format nombrosos alumnes d arreu d Espanya i de l estranger. El rei Alfons XIII la visit dues vegades. Amb la vinguda de la Primera Guerra Mundial, s espandeix la indstria del gnere de punt. Hi ha ms de vuit fbriques a la vila que exporten a arreu del mn. 

Fruit d aquest progrs, s l edificaci de cases burgeses, i de sumptuosos mausoleus al cementiri, amb obres d escultors de prestigi com Josep Llimona, Venanci Vallmitjana i Frederic Mars. Tamb s edifiquen habitatges socials. 

D altra banda, el 1906, els Pares Caputxins han creat Joventut Serfica, que influir en amplis sectors de la poblaci durant tot el segle XX. 

El 1922, es comena la construcci del port damunt les roques del Portinyol. Per uns anys desprs les obres queden interrompudes amb l escullera de llevant a mig fer. El Mercat, que tradicionalment tenia lloc al mig de la Riera, va ser traslladat a l edifici actual construt entre 1925 i 1928. 

Polticament parlant, Arenys es polaritza en dos nuclis que polemitzen durament: els monrquics i la Lliga Regionalista. A partir de 1919 la Lliga guanya totes les eleccions municipals. D altra banda, les fbriques van esdevenint plataformes per a la lluita social amb molts afiliats a la CNT i a la FAI. S intensifiquen les vagues i els incidents de reivindicaci laboral. 

La guerra civil.

El 1936, esclata la guerra civil. En el descontrol dels primers moments es produeixen alguns assassinats i saquejos d edificis religiosos amb la prdua de moltes obres d art. Es cremen els retaules de l esglsia i es mutila el retaule major. 

Durant la guerra, es collectivitzen les indstries i algunes es reconverteixen el factories blliques. Per aix, la vila s castigada amb bombardejos. El 30 de gener de 1939, les tropes franquistes s apoderen de la poblaci. 

La postguerra i el franquisme.

La penria econmica i cultural domina els anys de la postguerra. Propiciada pel Nacional-catolicisme la tradicional vida pietosa d Arenys s incrementa.   

Diversos temporals, de finals dels anys 40, posen de manifest la desprotecci del litoral arenyenc. El 1947, es continua la construcci de la zona porturia i s acaba l escullera de ponent.  El port es destina a activitats esportives i, sobretot, pesqueres. Nombrosos pescadors, la majoria de Sant Carles de la Rpita s estableixen a la poblaci. 

A principis dels anys 60, Arenys pateix una profunda transformaci. L afluncia del turisme europeu desencadena una forta especulaci urbanstica i un creixement anrquic de la poblaci, que canvia completament d aspecte. A ms, augmenta el nombre d immigrants provinents de la resta d Espanya. 

A partir dels anys 70, l activitat econmica de la vila se centra en el comer i en les professions derivades de la seva capitalitat judicial i administrativa. D altra banda, s amplia el port i s incrementa la flota pesquera que ha esdevingut una de les ms importants de Catalunya, tant per la diversitat com per la qualitat del peix capturat, molt apreciat gastronmicament.

Escriptors de renom. El mite de Sinera. 

Malgrat la repressi franquista contra la cultura catalana, alguns arenyencs, com l escriptor i poltic Flix Cucurull, destaquen en el conreu de les llengua catalana. Cal destacar un dels millors novellistes de la postguerra, Llus Ferran de Pol. 

L escriptor Salvador Espriu, fill adoptiu d Arenys, ha elevat la seva geografia i la seva histria a la categoria de mite. Amb el nom de Sinera, la poblaci ha transcendit al mn de la literatura catalana i universal.

L'Arenys actual.

Els nous ajuntaments democrtics, sorgits del desmantellament de la dictadura del general Franco, afavoreixen les activitats cviques i culturals. El 1979, es crea Rdio Arenys, degana de les emissores municipals de Catalunya. Tamb, l historiador Josep Maria Pons i Guri dna un fort impuls a l Arxiu Histric Fidel Fita, que guarda els fons documentals ms antics conservats a la comarca. S obren dues seccions del Museu municipal: la de Puntes, amb una de les millors colleccions d Europa, iniciada amb una donaci de Frederic Mars; i la de Mineralogia, donaci de Joaquim Mollfulleda. El 17 de novembre de 1996, s inaugura la nova seu de la Biblioteca Pare Fidel Fita. 

En el curs dels anys 90, la poblaci s ha vist afectada per l execuci de dues grans obres d enginyeria. El perllongament de l autopista A-19 (ara C-32) i la canalitzaci i cobriment de la Riera. Amb aquesta darrera obra s ha intentat solucionar el problema de les rierades que peridicament castiguen el poble. 

Amb ms de 14.000 habitants, l Arenys actual s una poblaci arrelada a les seves tradicions i amb un elevat grau d identitat. Est, per, oberta a tots els nouvinguts que tinguin la voluntat d integrar-s hi.

 Serveis .

Arenys s capital del seu partit judicial i t establerts a la vila els principals serveis de l'administraci pblica. Hi ha una rea Bsica de Salut, una Escola Superior d'Avicultura, una Escola de Msica i diverses escoles de puntaires que ara sn espai d'oci i record de la florent indstria que va existir fa un segle.

Arenys de Mar t l'orgull d'haver creat la primera emissora de rdio municipal de Catalunya i tamb est treballant per ser un dels municipis destacats en l'mbit de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci. En un termini breu s previst que els arenyencs i les empreses locals puguin gaudir de les ltimes tecnologies de banda ampla a travs del cable.

Arenys de Mar t diversos centres escolars: 

El CEIP Joan Maragall i el CEIP Sinera sn els dos centres pblics de primria.  

L'IES Els Tres Turons, amb uns 500 alumnes i 60 professors, ofereix els estudis de secundria, batxillerat i cicles formatius, ha estat reconegut pel Minsiteri d'Educaci com el millor centre educatiu d'Espanya. I s que els seus estudiants han recollit molts premis arreu de Catalunya, Espanya i Europa per les seves investigacions en els treballs de recerca de Batxillerat. 

En l'mbit privat trobem La Presentaci que engloba primria, secundria, batxillerat i CF.

La vila tamb compta amb una escola bressol municipal, distribuides en dos edificis (Cass i Raureta), i una escola bressol concertada(Maricel).

 Economia .


El port d'Arenys s un dels ms importants de la costa catalana i del Maresme. s l'exemple ms evident de la llarga histria i tradici marinera de la vila.  La pesca i tota la indstria que es crea a l'entorn del port mouen gran part de l'activitat econmica de la poblaci. El port concentra gaireb tota la flota pesquera de la comarca. La subhasta del peix que t lloc cada tarda quan tornen els quillats i les barques s un espectacle pintoresc que atrau molts visitants. El peix que surt de la llotja d'Arenys s valorat a tot Catalunya, sobretot les gambes. Els restauradors locals i el consistori celebren, durant la tardor, un certamen gastronmic, el Calamarenys, que t com a principal protagonista el calamar d'Arenys.

El port t un gran espai dedicat a les embarcacions esportives. Durant l'estiu molts velers hi fan estada en les seves singladures mediterrnies. Les drassanes continuen sent una important indstria local.

La Riera s el centre comercial i eix de tota l'activitat local. Dos rengles de plataners centenaris ombregen les voreres i li donen una imatge nica. Aquests arbres sn els discrets testimonis d'una de les activitats preferides dels arenyencs, sobretot en diades festives, passejar Riera amunt, Riera avall.

A mitja Riera, a uns quants metres de la placeta de l'Esglsia, hi ha el Mercat, un esplndid i funcional edifici modernista. s obert tots els matins i algunes tardes. A l'interior el batibull de gent i l'activitat sn constants. Els matins de dissabte el trfec comercial es trasllada a tota la Riera, on s'installa el mercat setmanal.

El Calisay s un altre d'aquests edificis insignes de la vila. L'edifici de l'antiga destilleria del licor d'herbes, que va arribar ser reconegut arreu, ara s un centre cultural de propietat municipal i allotja tota mena de serveis culturals.

Hi ha dues importants zones industrials de promoci pblica i privada en desenvolupament. L'agricultura ha perdut cultius els ltims anys per encara es mant una producci d'horta.

 Turisme .

L'oferta turstica est diversificada. Hi ha campings, cases de colnies, hostals i pensions, per, sobretot, durant la temporada d'estiu hi ha la possibilitat de llogar apartaments a bon preu. Hi ha una quantitat important d'habitatges de segona residncia. Els Banys de Can Titus, amb ms de dos-cents anys d'histria, sn  un modern balneari amb aiges minero-medicinals de composici clorada sdica i els ltims serveis, tractaments i installacions termals.

Arenys rep diriament la visita de centenars d'escolars i nombroses excursions de gent gran. Els atractius artstics i monumentals, els museus, el port, i tot el que envolta el mite de Sinera creat per Salvador Espriu sn bons arguments per arribar-se a Arenys. Els caps de setmana sn molts els qui vnen a la vila senzillament per fer un bon pat als restaurants del port o als establiments de dins el nucli urb.



L'atractiu de les platges d'Arenys rau en la seva extensi i en la sorra gruixuda que les cobreix (Platja del Cabai). Pels qui prefereixen les estades ombrejades, la vila ofereix el Parc de Lourdes i la possibilitat de passejar pels nombrosos camins i rials que t el municipi.

A dins el nucli urb hi ha un seguit d'indrets de visita obligada. L'esglsia de Santa Maria d'Arenys, del segle XVIII, t un dels retaules barrocs ms importants i ben conservats de Catalunya, obra de l'escultor Pau Costa. Al capdamunt del carrer de l'Esglsia hi ha el Museu Mars de la Punta, amb el contingut de randes dels segles XVI-XIX ms important d'Europa, i a l'edifici de l'antic Estudi de Pilots, fundat per Josep Baralt, ara s'hi allotja el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que t una de les millors i ms completes colleccions de minerals de Catalunya.

A banda i banda de la part baixa de la Riera, s'hi amaguen un seguit d'indrets urbans i cases de notable bellesa. El recorregut per aquest entramat de carrers porta agradables recompenses. Es conserven encara algunes de les torres de defensa construdes contra la pirateria berber. L'Arxiu Histric Fidel Fita ha recuperat i guarda important documentaci histrica d'Arenys i tota la comarca. El seu treball ha estat cabdal per preservar la memria histrica arenyenca.

Al capdamunt del Tur de la Pietat, a ponent de la poblaci, hi ha el cementiri d'Arenys. s un exemple caracterstic dels cementiris mariners mediterranis. Salvador Espriu va convertir-lo en mite literari amb l'obra potica Cementiri de Sinera. A l'interior hi ha alguns treballs escultrics de notable bellesa,  obra  d'artistes  modernistes de renom com Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.

La vista des del cementiri s esplndida i s'hi poden veure els principals elements i smbols de la geografia arenyenca. A ponent, la silueta de la Torre dels Encantats, vigilant els lmits entre els bisbats de Girona i Barcelona. Ms a l'interior contemplen l'escena els omnipresents Tres Turons. La vista cap a llevant l'acapara el port, on destaca l'antic edifici del Montcalvari. Un cop d'ull, des d'aquesta balconada privilegiada ens permet identificar l'esglsia de Santa Maria, els diversos convents d'ordes religiosos, el casalot neoclssic donat pel fill de la vila Josep Xifr i a l'horitz, amunt, la gran massa muntanyosa del Montnegre

Oci Nocturn

En aquesta vila s'hi cou una cultura d'oci nocturn, podem trobar-hi el PrincipalPub o la Discoteca Johnnys, fundada el 1969.

 Eleccions municipals .

 Resultats electorals .
 Alcalde: Ramon Vinyes i Vil (2007). ;

Resultats electorals de les eleccions municipals del 2007.


Alcaldes d'Arenys de Mar.

Fins a la dissoluci de les jurisdiccions feudals els batlles naturals d'Arenys foren Antic Tries i els seus descendents per concessi del vescomte de Cabrera, Bernat IV. 

Alcaldes constitucionals;
 ...
 ...

Alcaldes republicans;
 ...
 ...

Alcaldes designats sota el govern de Franco;
Jaime Ferrer-Calbet i Ferrer 1939-1952 ;
Josep Maria Pons i Guri 1952-1958 ;
Joaquim Doy i Guri 1958-1972 ;
Mariano Salmern i Lpez 1972-1979 ;
 
Alcaldes electes;
Joan Enric Garcia i Ferrer 1979-1983 ;
Fidel Soler i Mas 1983-1987;
Ignasi Moreno i Marcos 1987-1995;
Miquel Rubirola i Torrent 1995-1999 ;
Santiago Fontbona i Arbs 1999-2001;
Joaquim Ponsarnau i Cardels 2001-2003;
Miquel Rubirola i Torrent 2003-2007 (2n perode);
Ramon Vinyes i Vil 2007-;

Personalitats destacades relacionades amb Arenys.

Artistes.
 Antoni Joan Riera i Pasqual, escultor renaixentista. ;
 Pau Costa, escultor barroc. ;
 Isidre Nonell i Monturiol, pintor. ;
 Carles Gumersind Vidiella i Esteba, pianista.
 Joan Colom i Agust, pintor impressionista.

Cientfics i tcnics.
 Josep Baralt i Torres, cosmgraf, navegant i fundador de la Reial Escola Nutica.
 Joan Monjo i Pons, enginyer mecnic i pedagog. ;
 Doctor Jaume Calbet i Baralt, qumic i farmacutic. Alcalde. ;
 Professor Salvador Castell i Carreras, zoleg, enginyer agrnom i fundador de la Reial Escola d'Avicultura.
 Csar Martinell i Brunet, arquitecte entre el modernisme i el noucentisme.

Cronistes i periodistes.
 Fra Pere d'Arenys, cronista medieval.
 Josep Pasqual i Soler, periodista i crtic d'art.
 Cinto Arxer i Bussalleu, cronista i mestre.

Escriptors.
 Josep Maria Arnau i Pascual, comedigraf pioner en la Reniaxena.
 Joaquim Ruyra i Oms, contista i president dels Jocs Florals.
 Josep Maria Miquel i Vergs, literat especialitzat en la Renaixena i la histria de Mxic.  ;
 Salvador Espriu i Castell, poeta. ;
 Flix Cucurull i Tey, escriptor, poltic i historiador expert en el nacionalisme catal. ;
 Llus Ferran de Pol, novellista. ;
 Esyllt T. Lawrence, gallesa d'origen, traductora.
 Josep Maria Gironella i Pous, escriptor.
 Cristina Fernndez Cubas, escriptora.

Esportistes.
 Cesc Fbregas;

Historiadors. 
 Fidel Fita i Colomer, jesuta i director de la Real Academia de la Historia d'Espanya. ;
 Josep Maria Pons i Guri, deg dels arivers catalans. ;
 Jordi Bilbeny, filleg i historiador expert en la censura de l'Edat Moderna.  ;
 Mn. Ramon Roca i Puig, papirleg. ;
 Mn. Josep Palomer i Alsina, expert en els monestirs de Poblet i Santes Creus.

Industrials i empresaris.
 Josep Xifr i Casas, home de negocis, fou el catal ms ric del segle XIX.
 Andreu Guri i Sala, industrial i benefactor, Creu d'Isabel la Catlica.

Militars, cavallers i nobles.
 Bernat IV de Cabrera, almirall del regne d'Arag, comte de Mdica i vescomte de Cabrera i de Bas.
 Jaume Borrell i Pla, militar conegut com a Cabdill de la Independncia catalana. ;
 Bernat Antoni Pasqual, militar, cavaller i home de Cort.

Pedagogs i acadmics.
 Pare Joaquim Forn i Roget, acadmic i teleg consultor al Concili Vatic I.
 Francesc Flos i Calcat, pedagog i fundador de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana.

Religiosos.
 Santa Paula Montal i Forns, fundadora de les MM. Escolpies.
 Beata Teresa Vives i Miss, adoratriu mrtir del segle XX a Espanya.  ;
 Jaume Catal i Albosa, bisbe de Canries, Cadis i Barcelona. ;
 Francesc de Pol i Baralt, bisbe de Girona.
 Antoni Pasqual i Llu, bisbe de Vic.
 Francesc Xavier Vil i Mateu, bisbe d'Adra i vicari apostlic de Guam (Illes Mariannes).
 Anna Maria Ravell i Barrera, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepci.

Referncies.


 Enllaos externs .

Webs arenyencs;
Ajuntament d'Arenys de Mar;
Informaci i imatges antigues d'Arenys;
Arenys.Org: Comunitat digital arenyenca;
Arenys.Cat;
Rdio Arenys, 91.2 fm;
Vilaweb Arenys;
Webs generals;
Patrimoni histric i artstic d'Arenys de Mar;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11879" title="Argentona" nonfiltered="1077" processed="1071" dbindex="6083">

Argentona s una vila i municipi de la comarca del Maresme. Est situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins gaireb la costa. Limita amb Dosrius i la Roca del Valls al nord, amb Matar a l'est, amb rrius a l'oest i amb Cabrera de Mar al sud.


 Llocs d'inters .
Museu del Cntir, dedicat especialment a la cermica i terrissa tradicional per a l'aigua. La major part dels objectes de les seves collecions sn cntirs, cnters i altres atuells per a l'aigua, des de l'Edat del Bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso.
Castell de Burriac: Situat al terme de Cabrera de Mar, per amb accs directe des d'Argentona i molt vinculat a aquesta vila;
Casa Gar:  Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Casa Puig i Cadafalch: Modernista, de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Masia de Can Cabanyes (s.XVI), amb faana d'estil plateresc ;
Esglsia de Sant Juli (s.XVI).

 Fills illustres .
 Manuel de Llauder i de Camn (1789-1851) fou un militar i poltic.
 Jaume Nonell i Mas (1844-1922). Autor de treballs per la llengua catalana.
 Josep Puig i Cadafalch. Arquitecte modernista i poltic. Vinculat a la vila.
 Francesc Carreras i Candi. Historiador i gegraf. Vinculat a la vila.
 Enric Granados. Msic. Vinculat a la vila.
 Eugeni d'Ors. Escriptor. Vinculat a la vila.
 Na Lina Casanovas i Berenguer. Poetessa.
 Dr. Gonal Calvo. Metge. Se'l declar fill adoptiu de la vila i es constru un gegant amb la seva figura.

 Celebracions destacables .

La Festa Major d'Argentona se celebra coincidint amb Sant Domnec, el 4 d'agost, i t el seu orgen en un aplec d'agrament al sant per haver sanat les aiges de la vila i en una antiga fira de cntirs. Durant aquestes dates tamb se celebra la Festa del Cntir i Fira Internacional de Cermica i Terrissa, coneguda com la Fira del Cntir (del 3 d'agost al 9 d'agost en l'edici de 2009). Tamb durant la Festa Major se celebra la Garrinada, la festa major del jovent d'Argentona i molts altres actes propies d'una festa major: balls, activitats per la mainada, gegants, correfoc, etc.

El segon cap de setmana de genera se celebra la Festa Major de Sant Juli o d'hivern. Coincidint amb la Festa Major d'hivern es realitzen cada any les "12 hores contra el racisme i la xenofbia".

s important tamb la festa del Corpus, en qu els carrers i entitats diverses realitzen catifes de flors pels carrers de la vila.

Des de fa molt temps se celebra el Carnestoltes. Organitzat pel jovent del poble, consta d'un preg molt crtic amb els poltics d'Argentona, l'Esglsia i el capell de la vila, etc. aix com d'un concert amb concurs de disfresses.

S'organitza des de fa certs anys tamb el Correllengua, actes i concerts per reivindicar la llengua catalana a la nostra naci. A Argentona s'estructura en base a un sopar i un concert. El 2006 va consistir en un concert de Cesk Freixas i La Carrau. Ho organitza una comissi molt diversa, per hi collabora activament Maulets, la CAL, Garrinada i l'Ajuntament d'Argentona.

 Demografia .
 2004






















 Galeria d'imatges .


Articles relacionats.
Declaraci de la Riera d'Argentona;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Museu del Cntir d'Argentona;
Patrimoni monumental d'Argentona;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Municipi adherit a la campanya Un pas, una bandera;
El parlament argenton;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11880" title="Arenys de Munt" nonfiltered="1078" processed="1072" dbindex="6084">

Arenys de Munt s un municipi de la comarca del Maresme.




















 Geografia .

Est situat a la zona interior de la comarca, limitant amb el Valls Oriental. Mostra un relleu molt accidentat degut a la presncia de les serres del Montnegre i del Corredor. Les rieres de Sant Pol i de Caldetes travessen el terme municipal. La flora que hi predomina sn els pinars, els castanyers, i les alzines.


 Economia .

L'agricultura tradicional del municipi s la vinya, per sobretot el conreu de cirerers (varietat cirerer d'en Roca) i de les maduixes i maduixots del Maresme.
Les industries ms importants sn la txtil, especialitzada en la producci de tovalloles i la dedicada als licors.

 Llocs d'inters .
 Restes arqueolgics de Ca n'Aiguaviva i de Can Cat de Dalt;
 L'esglsia de Sant Mart d'Arenys, d'estil gtic, on es troba un retaule gtic-renaixentista del segle XVI, obra de Pere Seraf i Joan de Tours.
 Les masies de Can Sala de Dalt, Can Borrell, Ca l'Arquer, Ca l'Amar de la torre, Can Bellsolell, Can Maiol de la Torre, Can Corbera i la de can Rossell.
 El Castell de Can Jalp, el parc i el roure de Guernika.

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de l'Ajuntament d'Arenys de Munt;
Patrimoni histric i artstic d'Arenys de Munt;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11881" title="El Masnou" nonfiltered="1079" processed="1073" dbindex="6085">


El Masnou s una vila i municipi de la comarca del Maresme.

 Geografia .

Est situat a la costa, entre Montgat i Premi de Mar. T un relleu molt accidentat degut a la proximitat de la Serralada Litoral.


 Histria .
L'actual terme municipal del Masnou va pertnyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Mart de Tei, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva poblaci vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors. 

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamaci de la Constituci Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant aix, la segregaci i independncia del Masnou respecte de Tei no es produ fins el 1825. El nou municipi va incorporar el barri d'Ocata i posteriorment (1846) el barri d'Alella del Mar, tamb anomenat Cases de Mar.

El Masnou, conserva fins a l'actualitat els ttols de  Vila Benfica  concedit l'any 1902 pel rei d'Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcci d'un asil benfic (la Casa Benfica) i el d' Illustrssima Vila, concedit l'any 1909 -tamb per Alfons XIII- per la construcci sense cap ajut de l'Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A finals del s.XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingu escollit per moltes famlies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.

Posteriorment es constru el port, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democrtics. Actualment a ms de l'allotjament de les embarcacions s un important punt d'oci nocturn, no noms de caire municipal, sin tamb comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges ms amples del Meresme, on sobresurt el Club Nutic El Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya en quan a competicions i medalles.

Festa patronal.
La festa local se celebra per Sant Pere, dia 29 de juny.

Economia.
L'agricultura masnovina t com a principal i gaireb nic actiu el conreu de la flor, especialment del clavell. La indstria s ms important amb predomini de la txtil (gneres de punt), per tamb hi ha indstria de la construcci, cermica, vidre i productes farmacutics.

 Edificis histrics d'inters .


 Casa de la Vila, d'estil neoclssic.
 Casa del Marqus del Masnou.
 El Casino, edifici modernista amb elements eclctics.
 Casa Benfica;
 Casa de Cultura, edifici d'estil arabesc.
 Cementiri del poble. Conservat un important llegat escultric, amb una important escultura de Josep Llimona i Bruguera.

Fills i filles illustres.
 Antoni Llampallas i Alsina (1855-1923): notari i delegat per la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Ricard Rubio i Vives (1990): jugador de bsquet del Joventut de Badalona. s el jugador ms jove que ha disputat un partit d'ACB (rcord establit el 20 d'octubre de 2005 contra el C.B. Granada, amb 14 anys, 11 mesos i 24 dies).
 Jordi Pagans i Monsalvatje (1932): Un dels pintors figuratius contemporanis catalans ms importants. Cos del reconegut compositor de msica clssica Xavier Montsalvatge i Bassols. En la seva pintura es pot veure clarament la influncia de les costes empordaneses, especialment, del poble de Cadaqus.

Entitats i Associacions.

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Portal Social;
Patrimoni histric i artstic del Masnou;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11891" title="La Galera" nonfiltered="1080" processed="1074" dbindex="6086">


La Galera s una vila i municipi de la comarca del Montsi. 
 Histria . 
Encara que no ha pogut provar-se d'una manera documental, alguns historiadors creuen que la Galera t un origen rom.
Tanmateix, les primeres notcies documentals sobre la vila sn de 1320 quan el rei Jaume II d'Arag va autoritzar el control del poble conegut com Pobla de la Galera a l'arquebisbe de Tortosa. Es creu que la poblaci ja havia comenat a establir-se al lloc des de 1303.

 Cultura . 

L'edifici ms destacat s el de la torre de la Galera. Es va construir el 1340 com a torre de guaita i la seva construcci va ser sufragada per la vila de Tortosa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i amb una altura considerable. El 1684 es va reformar el seu interior per convertir-la en l'esglsia parroquial, dedicada a Sant Lloren. Les obres de reforma del temple van quedar en suspens durant la Guerra de Successi espanyola, perode durant el qual la torre va servir com a caserna militar. La benedicci de la nova esglsia va tenir lloc el 15 d'agost de 1711.

Des del segle XVII es van installar a la Galera mestres terrissers amb qu aquest ofici s'ha convertit en una tradici a la localitat. El poble compta amb un museu en el qual s'explica l'elaboraci de les peces de fang. Durant el mes de maig se celebra una fira d'artesania terrissera.

La Galera celebra la seva festa major el mes d'agost.

 Economia . 

La principal activitat econmica s l'agricultura. Destaca el cultiu d'oliveres seguit del de garrofers, vinyes i ametllers.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11892" title="Godall" nonfiltered="1081" processed="1075" dbindex="6087">

Godall s un municipi de la comarca del Montsi. 

 Demografia .


 Enllaos externs .

Godall a Municat;
Godall a l'Idescat;
Pgina web no oficial de Godall, amb notcies actuals;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11895" title="Freginals" nonfiltered="1082" processed="1076" dbindex="6088">

Freginals s un municipi de la comarca del Montsi. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11896" title="La Snia" nonfiltered="1083" processed="1077" dbindex="6089">

La Snia s una vila i municipi de la comarca del Montsi situat al lmit amb el Pas Valenci. Segons dades de 2006 la seua poblaci era de 5.976 habitants.

Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la Snia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fbriques del moble.
 
Etimologia. 
El nom prov de l'idioma rab saniya (mol fariner), passat a la forma roman azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Snia, que travessa el municipi.

Histria.
Mitjanant restes materials d'poques prehistriques s'ha documentat la presncia de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla sn els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes pintures llevantines s'observa la fauna de l'poca, es distingeixen tipus socials (bruixots, caadors, ballarins), i elements de la indumentria masculina i femenina, aix com escenes d'activitats recollectores de mel, de prctiques propiciatries per a la cacera i de selecci d'animals.

Es reconeix la Snia amb la carta de poblaci del 17 d'abril de 1232. El 13 de setembre de 1233, Pere Montcada va fer concessi feudal de la vila de la Snia al senyor Guillem de Moragues (nascut a Tortosa) per a la seua repoblaci. El 25 de gener de 1336, Guillem de Moragues va fer lliurament de la Carta de poblament a vint-i-un vens i d'aquesta forma, la vila de la Snia va quedar establida dins la jurisdicci del castell d'Ulldecona.

Al 1462, durant la Guerra Civil catalana, la Snia va prendre part activa contra Joan II i la poblaci va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. L'any 1536 va ser incorporada a la comanda de Mirambel. L'any 1716, la poblaci va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats aconseguides en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V. A la Guerra de la Independncia, el poble de la Snia va aportar grans contribucions i, quan va ser conquistada juntament amb la resta del Montsi i el  Sota Ebre , va romandre inclosa en el departament francs de les Boques de l'Ebre. Durant aquest perode de temps la Snia va adquirir importncia per la seua indstria de construcci naval.

Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupaci del general Cabrera va provocar un setge constant a la poblaci per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Ramon Cabrera. El 1907 va quedar installada l'electricitat en la poblaci. Al 1937 es va construir un camp d'aviaci a la partida d'els Plans amb finalitats militars. En aquest aeroport primer van pilotar aviadors republicans i ms tard els de la Legi Cndor.

 Entitats de poblaci .





 Demografia .


Vegeu tamb.
Manjoia;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11897" title="Mas de Barberans" nonfiltered="1084" processed="1078" dbindex="6090">

Mas de Barberans s un municipi de la comarca del Montsi. Est situat al peu del masss dels Ports.

 Histria .

Pocs sn els primers referents a Mas de Barberans que es troben a l'hemeroteca, podem assegurar que el primer document data del segle XII i fa referncia a la donaci del Comte Berenguer a l'esglsia, ms concretament al bisbe Gaufred i a la seva comunitat canonical de la poblaci de Favarius. En aquell temps ja es delimitava entre el barranc de Vall de Bous i fins el cam d'Asens i muntanyes de Tres-eres, baixant pel torrent de Lloret fins el cam d'Olzinella.

En documents posteriors, el nom del poble canvia a Vilar de Santa Maria. Ja a l'any 1680 passa a dir-se Los Masos dels Barberans.

Aigua.
El poble compta amb servei domiciliari d'aigua potable des de principis de segle, i tot grcies a l'esfor de tot un poble, encapalat pel seu alcalde, en Dami Lleix i Bertomeu. El 13 de mar de 1871 van aconseguir la concessi del Govern de la Provncia de les Fonts del Bosc, del Nofre, del Boix, Cendrosa i d'Aliau, i el 27 de Setembre de 1873, es constitu una agrupaci de vens mitjanant escriptura atorgada pel Notari de La Snia i ratificada la concessi amb efectes retroactius el 25 d'Agost de 1944 per part de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre.

La conducci de l'aigua des de les fonts mencionades fins a la poblaci fou una tasca prou difcil, s'hagu de fer una squia de prop d'11 km., per un terreny molt escabrs, s'hagueren de fer ponts, per travessar els barrancs, en total s'hagu de treballar molt i amb pocs recursos. De tota l'obra, potser el tram ms difcil fou travessar el barranc de la Roca de l'guila, primer es va fer un pont, que es va ensorrar, desprs es va construir un altre pont Lo Pont de les Canals.

Avui, el subministrament de l'aigua s totalment independent de l'Ajuntament, est funcionant de manera autnoma per la Societat d'Aiges Potables, que s l'encarregada de fer el subministrament i d'arranjar la conducci.

Electricitat.
Noms fa 80 anys que el poble disposa de llum elctrica, i tot grcies a Jos Subirats Bel "Lo Fino". Tot va comenar quan va arrendar un salt d'aigua a Alfara de Carles, la Fbrica Gran, va efectuar les reformes necessries per adaptar-lo i comen els treballs de l'estesa del cable i collocaci de postes des d'Alfara de Carles als Reguers i desprs al Mas. Total, 90.000 metres de fil, uns 900 pals, per cobrir els quasi 30 km que hi ha des d'Alfara de Carles al Mas de Barberans. Travessant muntanyes i tot perqu el 18 de febrer de 1926, el poble de Mas de Barberans pogus tenir la llum. 

 Demografia .


Llocs d'inters.

L'Esglsia.
L'Esglsia s d'un estil neoclssic (segle XVII), fou acabada l'any 1731. Tot i qu, es troben documents que diuen que l'any 1565 es va donar perms a Miquel Lleixar, per tallar la fusta per a l'esglsia. El presbiteri estava fet amb fusta, les imatges eren tamb de fusta, les campanes se sentien per tot el terme. De tot aix ara no en queda res, tot ha anat desapareixent.

Amb les guerres carlines, fou caserna de les tropes del General Cabrera, amb altres revoltes serv d'hospital, de pres, etc. En cadascuna d'aquestes actuacions, l'Esglsia s'anava deteriorant. Fins que l'any 1971 es va voler fer una reforma i aqu es pot dir que es va acabar de destruir. Es va eliminar un altar que es va fer a la dcada dels 40, es va tirar el campanar antic i es va substituir per una torre que no t res a veure amb l'estructura original, es va tirar la teulada que era prou digna i es va substituir per unes planxes de ferro.

A principis del 1995, comen una nova reforma per substituir la teulada i arranjar un poc l'interior.

Biblioteca.
La Biblioteca municipal de Mas de Barberans s una biblioteca menuda per en una base prou important per la poblaci. Hi ha un fons bibliotecari aproximat d'uns 2500 llibres. Molts d'ells sn novella en catal i en castell, poesia i teatre. Tamb una secci infantil de contes molt mplia i actualitzada.


 Cultura i tradicions .

 La Pauma .
Fins l'any 1970 aproximadament, un altra font d'ingressos fou l'artesania del Margall. Els homes anaven durant la primavera i l'estiu a fer "les paumes", aix s, a collir les paumes sortides de l'any als margallons, desprs les deixaven secar al sol, procurant que no es mullessin, fins que quedaven d'un color beig.

Una vegada la pauma estava seca, venia el procs d'elaboraci de la mateixa. En primer lloc s'havien de separar tots els 'brins' d'un en un, desprs amb un 'tallant' (normalment era una fal, clavada amb una fusta, per poder-hi recolzar el peu, que tot plegat tenia forma de 2 (se'ls segava 'l'alcoell' i es deixaven els 'brins' solts. Es posaven al damunt d'un sac un poc humit i s'enrolaven fins al moment que s'escomenava a 'llatar' (fer una trena amb els brins). Aquesta era una feina que feien les dones. Els home per la nit i la mainada per les tardes, tamb collaboraven fent cordills, que servien per cosir la 'llata'. Es feien moltes eines com cabassos, sarions, senalles, sarrons, cabasses, saries, ventads, graneres, etc.

La venta d'aquests productes, normalment, es feia canviant els mateixos per pataques, pans, o algun altre producte de la terra, a les poblacions venes, com podien ser Santa Brbara, Godall, La Snia, Ulldecona, n'hi havia tamb que arribaven a pobles del Baix Maestrat, com Sant Rafel del Riu, Traiguera, etc.

 Fires i festes .

 Festes de Sant Marc. Es celebren l'ltima setmana d'abril. El dia 25 d'abril s la festa major. El co-patr s Sant Gregori, que se celebra el 26 d'abril. Sant Marc s el patr titular i Sant Gregori el protector dels camps, per aix el dia que es fa la seva celebraci es beneeix el terme, per demanar la seva protecci contra les plagues i la pedra. En alguns temps la gent s'emportava cntirs d'aigua beneda i la repartien pels camps d'oliveres demanant la seva protecci.

 Festes d'Agost. Durant aquest mes es celebren les Jornades Culturals. Dins aquesta festivitat destaca la fira el Rac dels Artesans que se celebra pels carrers ms cntrics del poble, i amb diferents actes durant la iniciativa d'intercanvi cultural amb la comunitat autnoma invitada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11898" title="Galera" nonfiltered="1085" processed="1079" dbindex="6091">


Una galera s qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjanant rems, tot i que moltes galeres tamb tenien veles per aprofitar el vent.

Las galeres eren molt maniobrables i especialment aptes per operacions amfbies al Mediterrani, car el seu baix calat les feia fcil aproximar-se a las platges i desembarcar tropa i crrega.

Les galeres foren el principal tipus de vaixell de guerra en el Mediterrani des de l'poca clssica fins al desenvolupament de vaixells amb armes de foc, en els segles XV i XVI. Les galeres foren utilitzades en les batalles de l'Antiga Grcia i dels imperis Persa i Rom (on una condemna era precisament servir a galeres durant un perode de temps). Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, l's de les galeres va anar de baixa, per l'Imperi Bizant i d'altres potncies en mantingueren l's. Comparades amb els galions de mida mtjana, que tenien de dotze a vint canons de ms calibre i abast, eren d'estructura frgil poc resistent al foc enemic, disposant de cinc canons a proa. El combat era a distncia de tret de mosquet o pistola i a l'abordatge, la baixa estructura de les galeres era sobrepassada per las altes bordes dels galions, mentre que la seva tripulaci disparava des de les cobertes, ms altes.

En l'poca medieval, les utilitzaren sobretot les repbliques martimes italianes (Repblica de Pisa, Repblica de Gnova, Repblica de Vencia...). La Batalla de Lepant (1571) fou una de les ms grans batalles navals amb galeres. Ms endavant, van perdre importncia a partir del segle XV, i desapareixeren completament amb la propulsi a vapor.

Vegeu tamb.
 Galiot (mariner);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11899" title="Snia" nonfiltered="1086" processed="1080" dbindex="6092">


 Geografia:
Municipi de la comarca del Montsi. Vegeu: La Snia.
Riu que pren el nom de l'esmentat municipi, que serveix de frontera entre Catalunya i el Pas Valenci. Vegeu: riu de la Snia.
Indret de Benifallet anomenat Mas de la Snia.
Indret de Vilalba dels Arcs anomenat Snia del Perxe.
Vall de la Snia a Horta de Sant Joan.
 Enginyeria agrnoma:
Mquina d'elevar aigua, generalment per a regar. Vegeu Snia.
Tros de terra per a conrear-hi hortalisses regat artificialment. Vegeu Snia (hort).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11900" title="Sant Carles de la Rpita" nonfiltered="1087" processed="1081" dbindex="6093">

Sant Carles de la Rpita s un municipi de la comarca del Montsi. Antigament el poble era anomenat la Rpita dels Alfacs, i a dia d'avui s general anomenar-lo la Rpita. Es mir de castellanitzar-lo en San Carlos.



 Histria .
La presncia humana al terme de Sant Carles de la Rpita es remunta al paleoltic, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posici vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura s la ms antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.

Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creaci de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria sser Amposta o la Rpita. Musulmans i romans foren altres dels que tamb habitaren la zona. Durant la invasi musulmana es constru al terme rapitenc una rpita, s a dir, una torre defensiva, i d'ac el nom de la poblaci.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el Monestir benedict de Sant Cugat del Valls, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume II, les monges Sanjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori pblic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova poblaci fent honor a Carles III.

Anys ms tard es va anar fortificant el port i la Rpita obr comer amb Amrica.

A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III project la construcci d un gran port al Delta de l'Ebre, i orden que al lloc de pescadors de la Rpita fos construda una gran ciutat, que en honor seu s anomen Sant Carles de la Rpita. Es constru el canal de navegaci d Amposta a la Rpita, perqu el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels ms importants de la Mediterrnia. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia Borbnica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la histria de la Rpita s el desembarcament de Carles VI (Carles Llus de Borb i de Bragana) i Ferran de Borb i de Bragana per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls fu renunciar als seus drets.

 Economia .

El port de Sant Carles de la Rpita s un dels ms importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Sn molt importants les captures de llagost i de marisc.

El cultiu d'arrs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconsegu la seua mxima producci durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arrs s el principal cultiu, tamb es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou tamb durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotaci de les salines de la Trinitat per a la producci i exportaci de sal.

Sant Carles de la Rpita s un centre destacat turstic grcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localitzaci a prop del Delta de l'Ebre.

 Entitats de poblaci .






 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Accident dels Alfacs;
 Ibera;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11901" title="Santa Brbara" nonfiltered="1088" processed="1082" dbindex="6094">



Santa Brbara, antigament anomenat la Plana de Montsi, s una vila i municipi de la comarca del Montsi. Situat en terreny pla, a la dreta del riu Ebre, les seves terres sn conegudes com camp de Tortosa. El cultiu majoritari sn les  oliveres, en el poble existeixen dues cooperatives que s'encarreguen d'elaborar i distribuir l'oli que produeixen. La seva indstria ms important s la fabricaci de mobles.

Els seus primers habitants sn a partir de la Guerra de Successi de 1714, a l'entorn de l'ermita de santa Brbara. En 1828 es va independitzar del municipi de la Galera, per reial decret de Ferran VII.

Els origens d un poble.
Tot i el testimoni de vestigis prehistrics, la formaci de Santa Brbara va lligada a la colonitzaci de les terres ermes del terme de Tortosa, que un cop passades les primeres dcades del segle XVIII van fer famlies provinents, principalment, d aquesta ciutat.
Aquests primers habitants van transformar els terrenys erms de les Planes de la Galera en camps d oliveres, territori que va comenar a ser conegut com les Planes de Santa Brbara (d aqu el gentilici de planers) desprs de construr una capella dedicada, i que va provocar un augment constant dels seus habitants a finals del segle XVIII.
El 9 de maig de 1828, dia de Sant Gregori i desprs de molts anys de lluita per aconseguir-ho, el rei Ferran VII va sancionar el reial privilegi que permetia a Santa Brbara ser municipi independent a tots els efectes.

Al bell mig de la plana.
Santa Brbara presenta una atractiva situaci geogrfica. Situada al bell mig de la plana del Montsi i rodejada d espais de gran inters natural, els Ports i el Delta de l Ebre, aix com les serres interiors del Montsi i Godall, i amb unes caracterstiques prpies d un paisatge nic.
L entorn de Santa Brbara s la mostra d un paisatge viu, del pas de la histria i del treball dels avantpassats en transformar un territori erm en una combinaci de formes, aromes i colors. Els grans camps d oliveres, llegat dels primers pobladors, les varietats de ctrics, les masies i casetes de camp, testimoni del treball dels nostres pagesos, els camins inesgotables que s entrellacen entre ells o les encara presents barraques de caa tradicional, conformen un territori ple de vida i d armonia.

Una mirada al passat.
La histria de Santa Brbara va lligada a la colonitzaci de la plana i a la construcci de grans masades que, des del segle XVIII van ocupar gran part del territori planer. Al segle XIX, la situaci allada d aquests masos i la intensitat de les guerres carlines
a aquestes terres, van esdevenir en uns trets constructius nics i caracterstics.
A Santa Brbara destaquen masos (masades) de grans dimensions, com el mol de Valls, la masada de Gironet, la masada de Pepet o de
Camps, la de l Alto, la de Bret o el mas de Mart.
Sn dignes de visitar tamb per la seva histria l esglsia de Santa Brbara, l edifici de l Ajuntament o el parc municipal.

Un gran aparador cultural.
I s que l activitat a Santa Brbara no s atura on durant tot l any. Per una banda, les jornades culturals,que es celebren durant la segona quinzena d abril i primera de maig, i on es recull una gran part de la mostra cultural local. I per l altra, les jornades esportives setmana dedicada exclusivament a la celebraci de tota mena d activitats esportives que s han convertit en un aparador important de l esport a les nostres terres.
Tanmateix, a Santa Brbara es poden visitar dues exposicions permanents que s han convertit en referents a les nostres terres: la collecci d histria natural  Josep Antoni Valls , situada al Centre Cultural i dedicada a la vida al planeta, destacant-hi una
important collecci paleontolgica i de mineralls, i la casa- museu del pags  ngel Fibla , collecci privada situada al carrer Aire i dedicada a la vida tradicional dels pagesos.

Xalar a Santa Brbara.
Santa Brbara s un municipi on es respira vitalitat. La seva gran dotaci de serveis i equipaments de lleure garanteixen diversi i entreteniment.
Destaquen les grans installacions esportives que hi ha presents, amb dos camps de futbol, una pista de futbol sala, una pista coberta, un front, dues pistes de tennis i les piscines.
Tamb el nou pavell municipal, un equipament amb de ms de mil metres quadrats i amb capacitat per dos-cents espectadors.
Ressaltar en aquest sentit les piscines municipals, les quals esdevenen un dels principals atractius de Santa Brbara, un oasi enmig de la plana on cada estiu s omple de banyistes que gaudeixen durant els dies ms calororos.

Les festes i les tradicions.
El segon cap de setmana de juliol comena la festa gran de Santa Brbara. Les festes majors esdevenen el moment principal de gresca del municipi, deu dies sense interrupci on s hi congrega tota la  xalera  del nostre poble. Destacar els correbous, tradici arrelada a les Terres de l Ebre, els pats populars i les nits de ball, entre altres molts actes que no deixen indiferent a ning.
Tradicionalment per, les festes de Santa Brbara es celebraven el dia 9 de maig, dia de Sant Gregori patr del nostre municipi. Tot i el canvi de data, durant els mateixos dies la festa i la tradici segueixen marcant el rumb. La petici tradicional de
les pubilles recupera les arrels de la festa al nostre municipi. Les pubilles, els carros, l ofrena al patr, els balls tpics i el mercat al carrer, recuperen l esperit de la festa ms tradicional de Santa Brbara.
Tamb destacar la diada de la patrona, Santa Brbara el dia 4 de desembre.

L oli d oliva, l or lquid del nostre poble.
El conreu de l olivera i la producci d oli han estat la base de l economia al llarg de la histria. El municipi va crixer al voltant de la seva producci i fou la garantia de desenvolupament durant molts anys.
Ning discuteix la qualitat de l oli d oliva que es produeix a les dues cooperatives del municipi, les seves diferents varietats, amb denominaci d origen i d una qualitat contrastada.
La seva elaboraci combina les noves tcniques de producci amb les formes tradicionals d extracci, fet que li dna al producte una qualitat excellent.
En els darrers anys, la fira de l oli novell, ctrics i comer, a finals del mes de novembre, s ha convertit en el principal apardor de l oli d oliva de Santa Brbara. Una mostra anual dels millors olis, d on es poden degustar les millors varietats i on es
recupera l essncia ms viva de la tradici del nostre poble. Tanmateix, la fira esdev tamb el principal aparador del comer local i regional, convertint-se en un dels principals esdeveniments que es celebren anualment a Santa Brbara.

Per als paladars ms exigents.
Santa Brbara s reconeguda enlloc per la seva exquisita gastronomia, per la varietat i qualitat dels seus productes i per la seva restauraci.
L oli d oliva s, per excellncia, el producte de qualitat contrastada; tanmateix, arreu s reconeguda la qualitat dels ctrics, les baldanes o de la seva reposteria, destacant-hi el panoli i el pastisset.
En els diferents locals de restauraci del municipi, es poden degustar els plats ms tpics de la terra, amb una bona mostra de cuina de mar i muntanya, regat sempre amb oli d oliva de producci prpia. Durant les jornades gastronmiques de la cuina de l oli d oliva, que es celebren al novembre, en els diferents restaurants del nostre poble es pot fer un tast de la nostra rica i elaborada
cuina.

Llocs d'inters.
Museu d'ngel Fibla, amb collecci d'estris antics de treball del camp i dels mitjans de transport utilitzats en aquesta poca.
Sala d'Exposici permanent d'Histria Natural, es mostren unes 1.500 peces de les 3.200 que t de fons, sobretot de mineralogia i paleontologia.

 Demografia .
 

Bibliografia.




 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11902" title="Sant Jaume d'Enveja" nonfiltered="1089" processed="1083" dbindex="6095">

Sant Jaume d'Enveja, antigament anomenat l'Enveja, s un municipi de la comarca del Montsi. Inclou l'entitat municipal descentralitzada dels Muntells i part del nucli de Balada.







Limita amb els municipis d'Amposta, a l'oest, i Deltebre al nord. Els prinicipals accidents geogrfics sn el riu Ebre, al nord, i el ventall fluvial del Delta de l'Ebre, on est situat.



La histria de Sant Jaume d'Enveja, malgrat l'existncia prvia de certs assentaments, s relativament moderna, ja que la poblaci no s'estableix com a tal fins als anys 60 del segle XIX. Aix es deu en bona part al procs recent de formaci del Delta, format nicament en els ltims segles per l'aportaci sedimentria del riu. L'assentament primitiu del poble estava situat a la zona de les Salines, abandonat al finalitzar l'explotaci econmica d'aquestes, a mitjan segle XIX.

El naixement del poble es configura, precisament, amb el drenatge del que fins llavors eren uns aiguamolls, pel seu aprofitament com a zona d'horta i arrossaire. Encara avui, el teixit econmic del poble s'articula al voltant de l'agricultura, juntament amb una potent indstria turstica.
Aquesta oferta turstica, en expansi durant els ltims deu anys, es basa en l'atractiu paisatgstic del Delta (Parc Natural del Delta), i particularment de la biodiversitat de la seva fauna i la seva flora. Aquest turisme de qualitat es complementa amb la indstria restauradora. 

Tamb fou un factor important al desenvolupament del poble, l'explotaci de les salines de la zona, fins a mitjan segle XIX. Sant Jaume va formar part del municipi de Tortosa fins a la seva segregaci, l'any 1978. El 1990 el municipi, situat a l'hemidelta dret, deixa d'adscriure's a la comarca del Baix Ebre passant a la vena comarca del Montsi.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11903" title="Alcanar" nonfiltered="1090" processed="1084" dbindex="6096">



Alcanar s un municipi del Montsi, situat a l'extrem sud de la comarca, al lmit amb el Pas Valenci. 

El nom d'Alcanar sembla que prov del llat canabae, que eren assentaments civils sorgits a recer d'establiments militars permanents o estacionals .

Geografia.
Des de la creaci del Regne de Valncia Alcanar sempre ha estat el municipi ms meridional del Principat de Catalunya, situat al final del marge esquerre del riu de la Snia. Malgrat aix aquesta frontera mai no ha existit en la vida quotidiana, tenint Vinars com a capital de l'arxiprestat, social, econmica i comercial. 
Limita al nord amb Sant Carles de la Rpita, pel Barranc de la Granja, per l'interior amb Ulldecona, pel sud amb Vinars i per l'oest, la Badia dels Alfacs i el mar obert de la Mediterrnia. Degut a les antigues prctiques i lleis que afectaven la pastura, tamb t un punt de contacte, a l'extrem ms nord-occidental, anomenat La Foradada , amb Freginals.

El seu punt ms elevat s La Torreta del Montsi, al lmit amb Ulldecona, amb 764 metres d'alada.

Representa, aix, una franja parallela a la costa, de 47 kilmetres quadrats, 16 de longitud i quasi 3 d'amplada, entre la part sud de la serralada del Montsi i la platja, cosa que li atorga un microclima propi i caracterstic, ms comparable al de la Marina Alta que al de les terres del voltant.

Dins del terme hi ha el nucli de les Cases d'Alcanar, una muni de cases anomenada la Selleta i un llarg nombre d'urbanitzacions principalment vacacionals.

Des de certs punts elevats del nucli principal s possible albirar Vinars, Benicarl, Penscola i Sant Jordi del Maestrat. Tamb s possible veure els focs artificials quan es fan a Cervera del Maestrat.

Demografia.









Histria.
Els bers.
Hi ha trobats dos importants jaciments arqueolgics al municipi : la Moleta del Remei, en un avanat estat de prospecci (iniciada al primer quart del segle XX) i que va ser un assentament permanent des del segle VII aC al segle II aC i els Sant Jaume-Mas d'en Serr, amb unes excavacions iniciades el 1997 i que es considera un punt important del comer de la ilercavnia central amb els fenicis al voltant del segle VIII abans de Crist. 

 Els romans .
Se'ls atribueix el paper de fundadors del nucli principal i els qui van batejar el poble. Tot i aix hi ha poca informaci d'aquesta poca, reduda a unes poques troballes de monedes de bronze de l'poca de Claudi.

 Els musulmans .
Alcanar va ser habitat per poblaci musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi han deixat empremta evident en el lxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necrpolis trobades i dues alqueries.

 Els catalans .
Les darreres setmanes de 1237, quan Vinars, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1238, havent portat unes poques desenes de pobladors i els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona. Per la condici de massa proper a la frontera amb el mn islmic, per ser un llogarret, no va permetre que la poblaci es consolids prou com per explotar les terres, de manera que l'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de poblaci, amb diferents condicions, com l'obligaci de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsons, Bergued, Osona, Rossell, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagora van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.

Els primers segles.
El poble, d'uns 150 habitants, emergia econmicament per la seva proximitat al mar va forar les autoritats a aixecar torres de protecci i vigilncia de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia prpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.

La Guerra de Successi.
L'any 1709 les autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successi per negociar certs privilegis, de manera que es van aliniar amb el bndol felipista. A partir d'aqu el poble va obtenir el ttol de "Fidelsima ciudad de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lle, els castells (de Castella i Lle) i la flor borbnica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. Les quatre barres hi eren absents.
El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvat, es fund el nucli de pescadors de Les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.

Les Guerres Carlistes.
Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carl) i Vinars (isabel) i era un poble prets per ambds, fins al punt que encara ara s popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinars lo Capit, Penscola la bandera i Alcanar nostre ser", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Per el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provoc incendis i saquejos.

poca moderna.
L'expansi urbana del ve poble de Sant Carles de la Rpita i la poblaci de l'anomenat Barri Espaol (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelria Espaol que aquesta va vendre en petites parcelles) per part de rapitencs, va impulsar la segregaci d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper tamb al nucli i que s on abasta avui en dia.

Economia.
Desprs de les gelades de meitat dels anys 50, que van malmetre l'agricultura d'olivera i amb la proliferaci de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de ctrics i vivers de ctrics. Aix va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adri Gil de Ferrana, d'una nova espcie: la navelate, valorada al mercat per ser dola i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sollicitaven. Aquesta font econmica ha estat slida fins els anys 2000, quan la crisi dels ctrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producci, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis.

A les Cases els restaurants gaudeixen d'un elevat reconeixement, fet que els fa tenir durant tot l'any un volum estable de clients de qualitat. Durant els mesos d'estiu gaudeixen d'un ple de cap de setmana quasi constant. L'activitat turstica recupera l'activitat del sectors de la distribuci i serveis del municipi.

 Costums .
 Per Sant Antoni se celebra el Ball de Sant Antoni, una jota que aplega un nombrs grup de canareus.
 El dia 15 de maig se celebra la festivitat del patr, en el marc de les festes bous. Aquest dia, en honor al patr, no es fan bous.
 El 29 de juny, a Les Cases se celebra la festivitat del patr dels pescadors i s'hi fan processons. Tradicionalment era un dia de festa sagrada, tot i que l'abandonament de l'activitat pesquera ha acompanyat tamb un abandonament de la festa.
 El 16 de juliol, els pescadors fan una process de vaixells i altres activitats festives, en honor a la Mare de Du del Carme.
 El 15 d'agost s la festa major de Les Cases.
 El 29 de setembre a Alcanar es torna a fer festa, en honor a la patrona de la parrquia. Les festes tenen una vessant ms cultural que les de bous.
 Quinquennals les festes en honor a la patrona, un cop cada cinc anys, multipliquen les activitats, es baixa la Mare de Du del Remei de la seva ermita i se celebra un novenari amb processons per tots els carrers del poble, els quals competeixen en guarniment, amb catifes de serradura com a eix de l'ornamentaci;
 La vespra de l'1 de novembre se celebra la castanyada, una festa per la joventut, que es troba en magatzems per menjar panellets i castanyes, abans de voltar pel poble per trobar-se amb les altres colles.
 El 22 de novembre se celebra Santa Ceclia, amb la Banda Municipal de Msica i l'Agrupaci Musical Canareva oferint cercaviles i concerts.
 La Nit de Nadal, s tradici fer matines, amb una tradici semblant a la de la Castanyada.

Indrets.
 Moleta del Remei : poblat ber, preparat per les visites i amb visites guiades.
 Casa O'Connor : uns dels darrers exemples que queden del barroc valenci, propietat de l'Ajuntament, avui dia s'hi celebren exposicions.
 Cisterna del Vall : cisterna de 35 metres de llargria, 5 d'amplada i 7 de profunditat, on avui dia se celebren casaments civils i exposicions.
 Torre del carrer Nou: tamb dita Torre del Moro, s un reducte de la protecci de la ciutat.
 Pont dels estretets : per on durant segles es travessava el riu Snia, nic reducte arquitectnic de l'poca romana.
 Palau del Marqus : situat a la plaa i propietat de Caixa de Catalunya.
 El Rocall : barri molt caracterstic del nucli principal, producte del primer eixamplament extramurs del poble i format per cases entre mitgeres.
 Esglsia de Sant Miquel : renaixentista/neoclssica.
 Esglsia de Sant Pere : a Les Cases, situada al costat del port.
 Port esportiu pesquer : a Les Cases;

 Publicacions .
 Butllet informatiu Alcanar : butllet d'informaci local editat per l'ajuntament;
 Lo Rafal : revista trimestral, publicada per l'associaci cultural Lo Rafal;

 Vegeu tamb .
 Escut d'Alcanar;
 Bandera d'Alcanar;
 Himne d'Alcanar;
 Centre d'Estudis Lingstics i Literaris de les comarques centrals dels Pasos Catalans;


Referncies.


 Bibliografia .
 Agust Bel i Beltran Alcanar Edicions Cossetnia, 2000. ISBN 84-89890-64-1;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci general;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11904" title="Amposta" nonfiltered="1091" processed="1085" dbindex="6097">

Amposta s una ciutat del sud del Principat de Catalunya i capital de la comarca del Montsi. 

 Geografia .
La ciutat est situada al marge dret del riu Ebre, al lmit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre; de fet, la part situada ms a l'est de la ciutat es troba construda sobre aiguamolls. El terme municipal, el ms gran de la comarca del Montsi, limita al nord amb el riu Ebre, a l'est amb Sant Jaume d'Enveja i amb el mar Mediterrani, al sud tamb amb el mar i amb el de Sant Carles de la Rpita i a l'oest amb els de Freginals, Masdenverge i Tortosa.

Dins el terme estan inclosos els nuclis de Balada i Poblenou del Delta i les urbanitzacions de l'Eucaliptus i Favaret.










 Histria .

 poca antiga: ibers i romans .
Hi ha abundants indicis arqueolgics, entre els quals un poblat ibric amb set sitges de gra a la zona del castell, un altre a la zona del pla d'Empries i una necrpolis a l'Oriola, que podrien evidenciar que Amposta s'assenta sobre l'antiga ciutat d'Ibera, gran assentament ibric a la pennsula Ibrica i ciutat ms important del territori dels Ilercavons; teoria recolzada per historiadors com Esteve, Schulten i Bosch.

Durant la Segona Guerra Pnica, es va produir la batalla d'Ibera (215 aC) entre romans i cartaginesos, la ciutat, aliada d'aquests darrers, va ser destruda pels romans, provocant la fugida dels seus habitants.

En una terrassa sobre el riu, al nucli antic d'Amposta, els romans van establir-hi un punt de vigilncia. D'aquest assentament derivaria el nucli modern de la ciutat. De fet, el nom Amposta deriva del llat ab posta o amni imposita, que significa 'posada sobre el riu'. Els romans tamb es van establir en una villa a la vora del tur de la torre de la Carrova.

 Edat Mitjana .

Durant l'poca musulmana, pel que sembla els rabs van establir una important fortificaci de vigilncia del riu, sobre l'antic poblat ibric.

El 1095 i el 1097, Ramon Berenguer III fracassa en l'intent d'apoderar-se d'Amposta, per aix no obstant fa infeudaci del terme d'Amposta al monestir de Sant Cugat l'any 1097, i desprs el 1098 es fa infeudaci a favor d'Artal de Pallars amb la voluntat que hi construs un castell.
L'any 1149 (el 1150 segons el calendari actual), Ramon Berenguer IV, fill de l'anterior, va fer la donaci del castell d'Amposta i el seu terme a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, com a recompensa per la seva ajuda en la conquesta de la zona. Aquests convertiran la castellania d'Amposta en el centre de les seves possessions a la Corona d'Arag. El castell d'Amposta ser a la vegada el representant del gran mestre de l'orde hospitaler a la Corona d'Arag i davant el rei, com fou el cas de Joan II de Ribagora.

L'any 1280 el rei canvia el castell d'Amposta als hospitalers per les viles d'Onda i Gallur i la ciutat torna a mans del rei, i ordena que la vila passi a regir-se pels usatges de Barcelona.

El 1461 comena la guerra civil catalana. Amposta pren partit pel fill del rei Joan II d'Arag, Carles de Viana, i per aquest motiu el castell s posat a setge el 2 d'octubre de 1465, i no va ser fins vuit mesos desprs, el 21 de juny de 1466, que el castell no fou capturat per les tropes reials, comandades pel futur rei Ferran el Catlic. Com a conseqncia de la destrucci del castell, Amposta desapareix com a punt estratgic militar.

 Edat Moderna .
L'Edat Moderna s un perode de decadncia. Desprs de la destrucci del castell, la ciutat va ser saquejada i destruda repetides vegades durant el segle XVI, a mans de pirates turcs i berberescs. Ja durant l'edat mitjana havia sofert atacs pirtics, per amb la protecci del castells eren infreqents. Fins al segle XVII la poblaci no es comena a recuperar al comenar l'explotaci econmica i comercial del Delta i del port dels Alfacs.

 Edat Contempornia .
Durant el segle XIX comena el creixement urb i demogrfic de la ciutat. El 1860 s'acorda comenar a cultivar la zona deltaica i plantar cultius d'arrs. Amposta tamb comptava amb diverses indstries com molins d'oli i d'arrs i de construcci aprofitant les matries primeres del delta com la sosa i la canya.

Ja a principis del segle XX, amb el delta sanejat i dedicat al cultiu de l'arrs, Amposta comptava amb uns 4.000 habitants. L'any 1908, sent batlle Juan Palau Miralles, Amposta obt el ttol de ciutat d'acord amb un Reial Decret signat pel rei Alfons XIII i el creixement de la ciutat es comena a intensificar: construcci del pont penjant, de les escoles pbliques i de la xarxa d'aigua, d'electricitat i d'enllumenat. A ms, Amposta ser escollida capital del Montsi, amb la implantaci de les comarques per la Generalitat republicana.

El creixement de la ciutat noms va ser aturat per la guerra civil, que com a conseqncia ms important que va tenir sobre la ciutat va ser la destrucci el dia 10 de Mar de 1938 del pont penjant per l'aviaci italiana al servei de l'exrcit nacional. El dia 18 d'Abril de 1938 la ciutat s ocupada per l'exrcit nacional, comandat pel general Garca Valio.

D'en el final de la guerra, la ciutat va continuar amb el seu creixement fins arribar als nostres dies havent superat els 20.000 habitants i havent estat reconegut el seu pes al territori amb l'ubicaci de diverses delegacions de la Generalitat de la futura vegueria de l'Ebre.

 Economia .
El principal sector de l'economia de la poblaci era fins fa poc l'agricultura, sobretot el cultiu de l'arrs i els regadius i activitats relacionades amb aquestes com la maquinria.

Actualment l'economia es troba ms diversificada, el sector agrcola continua existint, per la prdua de la rendibilitat i la mecanitzaci del camp han fet reduir el nombre de persones ocupades. La Cambra Arrossera del Montsi s una de les cooperatives ms grans d'Espanya i la ms gran de Catalunya, s a ms tamb una de les principals empreses de la ciutat.

La indstria ha passat a ocupar un lloc ms important en l'economia. La indstria tradicional era la dels tallers de maquinria, la industria paperera i l'alimentria per en els ltims anys aquests sectors s'han desenvolupat enormement i apart han aparegut noves indstries com la del moble, la del metall i la construcci.

El sector terciari est molt desenvolupat, i la ciutat s un centre important de serveis no noms per al Montsi, sin que abraa altres poblacions de fora de la comarca. T els serveis propis d'una capital de comarca i cap de partit judicial, algunes delegacions de la Generalitat i apart s centre comercial i t un creixent sector turstic relacionat amb el Delta, el parc natural i la costa.

 Cultura .
 Arquitectura i art .
 
 Pont penjant: Un dels trets ms caracterstics de la poblaci, es va construir entre 1915 i 1921. Va ser el segon pont penjant del mn fet de formig armat, i en el seu moment ostent el rcord mundial de fonaments a major profunditat (25 m) i el d'illuminaci de l'estructura.

Edificis religiosos:
Esglsies: L'esglsia principal del poble s l'Arxiprestal de l'Assumpci, que es va iniciar a mitjan segle XVIII, i no es va acabar fins un segle desprs. Altres esglsies sn la de Sant Josep, al barri del Grau, i la del Sagrat Cor al barri de Valletes.

 Ermites: L'ermita de la Mare de Du del Montsi, de recent construcci, es troba situada en un tur petit sota el Montsianell, des d'on hi ha una gran vista panormica.

Museus:
 Museu del Montsi: Est situat a l'antic edifici de les escoles pbliques, al parc municipal. Cont diverses exposicions permanents sobre arqueologia del Montsi i de la fauna i la flora del Delta de l'Ebre. A ms, t altres sales amb exposicions temporals.

 Casa de Fusta: Es un antic refugi de caadors, d'estil canadenc i totalment pintada de verd, i cont una exposici sobre les llacunes i la fauna del Delta.

 Msica .
Amposta es distingeix per tenir un gran nombre de societats culturals i cviques, per en destaquen les societats musicals La Lira Ampostina (del 1916) i La Societat Musical Uni Filharmnica (del 1917), conegudes per La Lira i La Filha respectivament. Ambdues tenen bandes de gran nivell, escoles de msica, i unes seus socials que organitzen contnuament actes oberts a la poblaci; les dues, tamb, han rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Pastisseria de les festes populars a Amposta;

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web d'Amposta Org: la xarxa ciutadana;
Pgina web d'Amposta Info: un portal de la ciutat;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Amposta 2006, Capital de la Cultura Catalana;

 Agrupacions musicals .
La Uni Filharmnica;
La Lira Ampostina;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11905" title="Balaguer" nonfiltered="1092" processed="1086" dbindex="6098">

Balaguer s la capital de la comarca de la Noguera  i cap del partit judicial de Balaguer, a la provncia de Lleida, Catalunya.

s el segon municipi ms poblat de la provncia. La ciutat est comunicada per la C-13 i compta amb una estaci de la lnia ferroviria Lleida - la Pobla de Segur.

 Histria .
 Origens confusos .

Segurament provinent d'un poblet iber o rom (s'han trobat fragments de terra sigillata romana, i part de les fortificacions sn dels segles III i IV), la primera menci de la ciutat s del segle IX. s possible que originalment fos una fortalesa que guardava un pont, i al voltant de la qual va anar creixent la ciutat que la provea de diferents bens i serveis. El Pare Sanahuja cita un text de 864, en el que uns monjos d'Albi (Llenguadoc), anant de Saragossa a Frana, reposaren a Balagium per seguir cap a Berga.

 poca rab .

Diu el cronista Ab  Ahmad Ibn que la importncia de Balaguer comen en temps dels Banu Qasi, que el castell s'al l'any 877 per Llop Ibn Ahmad, senyor de l'Emirat de Larida, que ja el 862 constru la Suda. Un altre escrit de la mesquita de Tunis datat l'any 1003 parla de la batalla d'Albesa, prop de "Balagu".

Un text d'Al-'Udr  explica que Llop Ibn Muhammad, que el 897 havia ferit mortalment a Guifr el Pels, assetj els castells de Monts, Balagay o Balaguer i Barbastre. Cal tenir en compte que en aquells temps els castells i pobles de la frontera est dels musulmans es rebellaven sovint, com ho demostra l'alament dels balaguerins el 927 contra Llop, encara que la ciutat seguiria en mans dels Ban  H d lleidatans.

La ciutat de Balaguer no es van rendir davant d'Arnau Mir de Tost, tot i les seves incursions pels Aspres, de Montcls a Montmagastre. En canvi, el seu nt Guerau II de Cabrera, seguint les ordres del seu senyor Ermengol V va conquerir la ciutat breument l'any 1100 o 1101, i definitivament el 1105, abans que Ermengol VI fos major d'edat. En aquest ltim atac van ajudar-lo Ramon Berenguer III de Barcelona i Pedro Ansrez. En el repartiment posterior el comte d'Urgell seguiria sent vassall del de Barcelona, i el vescomte d'ger obtingu una part de la ciutat i un dret a l'antiga Suda, ara Castell Forms i residncia dels comtes d'Urgell. El 7 de juny de 1111 don a la catedral d'Urgell i al bisbe Ot un quart de la Suda, i ciutat i termes seus es van incorporar a aquesta dicesi.

 Sobirania catalana .
Els successius atacs dels moros de Lleida van alentir la repoblaci amb cristians de la zona, comenada per Guerau II de Cabrera el 13 d'abril de 1106 amb la subinfeudaci a Arnau Berenguer d'Anglesola  els seus drets sobre la Suda i el quart de ciutat que tenia. Un altre exemple el trobem al febrer de 1113, amb la concessi d'alguns drets al bisbe d'Urgell i al cavaller Bernat Eixard.

Les primeres repoblacions serioses, per, es produeixen els anys 1118 (aquesta carta donava en propietat les terres dels dos marges del riu als que hi habitessin, com els Guadall, Guirt, Bernat, Forts, Isarn, Mir, Arnau i fins a vint-i-set famlies) i 1174, fetes amb gents de les valls d'ger i de Mei, seguides per altres procedents de la Ribagora, la Gascunya i el Llenguadoc. En una ampliaci de drets posterior els balaguerins van quedar exempts de passar mai per les ordalies del ferro al roig i l'aigua calenta i freda, els lliurava dels mals usos i permetia el mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu.

Durant la guerra que enfront la noblesa contra Jaume el Conqueridor i el seu fill Pere II la ciutat fou una plaa important del bndol revoltat, fins al setge i conquesta de 1228, narrada a la Crnica de Bernat Desclot. Per retenir el comtat, Ermengol X es fu vassall del rei, i per herncies les seves terres acabaren en mans del futur Alfons III el Benigne], ms tard tornaren a mans dels comtes d'Urgell.

La ciutat es va incorporar al patrimoni reial de Ferran d'Antequera dels nous reis Trastmara desprs del setge de la ciutat que va tenir lloc durant la Revolta del comte d'Urgell com a conseqncia de la decisi del Comproms de Casp. El nou rei deix en testament la ciutat al rei Joan II de Navarra, que en prengu possessi l'any 1418.

En la Guerra civil catalana contra Joan II (1462) el rei munt la seva base d'operacions a la ciutat, fins a la caiguda de Lleida el 1464. En morir aquest, la senyoria de la ciutat pass al seu fill Ferran II, per quedar-se definitivament incorporada a la corona.

 Dinastia dels ustria .
Durant aquesta poca la ciutat tenia relacions fluides amb les poblacions venes. Carles V li conced la fira de Sant Pere, i a petici dels paers li conced el privilegi de no poder ser mai ms separada de la corona. Durant tot el segle XVI la pesta primer i ms tard el bandolerisme van ser grans problemes per la ciutat. Alguns bandolers famosos eren de la Noguera, com el Batlle d'Als, Arnau Escuder, que el 1589 arrib a assetjar al castell de Cubells molts nobles de la comarca.
 Les grans guerres .

Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la ciutat (1642) per considerar-la plena d'enemics. Quan es rend dos anys ms tard a l'exrcit castell passa a ser atacada des d'Arag diverses vegades pels francesos , fins a reconquerir-la. La conquesta definitiva fou el 1652.

En la Guerra de Successi la ciutat accept el govern de Carles III el 1706, per va haver de capitular l'any 1711 desprs de la Batalla d'Almenar. Pel decret de Nova Planta fou castigada passant de cap de vegueria a alcaldia major del corregiment de Lleida.

En el temps de la invasi napolenica un Balaguer desert fou ocupat per mariscal Louis Gabriel Suchet el 4 d'abril de 1810, que tamb conquer Lleida el 10 de maig. Molts vens de la comarca es veieren obligats a aixecar de nou les muralles de la ciutat, que resistir fins el 1814.

A la Primera Guerra Carlina (1833-40) Balaguer tornar a ser fortificada, per el 1894 les muralles i dos portals sn enderrocats.

Durant la Guerra civil espanyola tingu lloc la Batalla de Balaguer, del 22 al 28 de maig de 1938, en forma d'un contraatac de la Repblica per eliminar un cap de pont franquista. Dos cops van atacar, amb xit la segona.

Llocs d'inters.

Esglsia gtica de Santa Maria;

 Esglsia del Sant Crist;

 Composici del Consistori Municipal .
 PSC .
Miquel Aguil i Barril;
Francesc Ferrer i Moreno;
Mar Roldn;
Juanjo Tenorio;
M. ngels Miss;
Montserrat Serra;
Miquel Qulez;
Miquel Mateos;
 CiU .
Josep Maria Roig (CDC);
Eva Barallat (CDC);
Josep Vendrell (CDC);
Meritxell Colilles (CDC);
Felipe Serrano (UDC), en substituci de Glria Pall (UDC);
 ICV .
 Anna Torres Tobea;
 Gregori Garcia Ruiz;
 ERC .    
Josep Maria Escoda. Nascut a Menrguens el 8 de novembre de 1960. Va ser regidor al govern durant la legislatura 2003-07. Actualment, s a l'oposici.

 PP .
Joan Maria Molins;

 Composici de l'Equip de Govern .
Alcalde: Miquel Aguil i Barril

Regidors:
Regim intern, Urbanisme, Serveis Generals, Festes i Medi Ambient: Francesc Ferrer;
Promoci econmica, Comer, Turisme i Comunicaci: Mar Roldn;
Cultura i Educaci: M. ngels Miss;
Esports i Joventut: Juanjo Tenorio;
Salut, Serveis socials, Participaci Ciutadana i rea de la Dona: Montse Serra;
Via Pblica i seguretat: Miquel Qulez;

 Tinents d'Alcalde .

 Primer .

Francesc Ferrer
PSC-PM

Regidor d'Urbanisme, Serveis Generals i Festes i Medi Ambient;
Secretari d'Organitzaci de la Comissi Executiva Local del PSC;
Conseller de la Federaci del PSC;
Conseller Nacional del PSC;
Vicepresident Segon de l'IMPIC;

 Segona .

Mar Roldn
PSC-PM

Regidora de Promoci Econmica, Comer i Turisme;

 Tercera .

Maria ngels Miss
PSC-PM

Regidora d'Educaci i Cultura;

 Cinqu .
Juanjo Tenorio
PSC-PM

Regidor d'Esport i Joventut;

 IMPIC .

President: Miquel Aguil;
Vicepresidenta executiva: Mar Roldn;
Vicepresidenta Segona: M. ngels Miss ;
Vicepresident Tercer: Francesc Ferrer ;
Representant Grup PSC: Montse Serra;
Representant Grup CiU : Josep Maria Roig ;
Representant Grup ICV: Gregori Garca ;
Representant Grup ERC: Josep Maria Escoda;
Representant Grup PPC: Joan Maria Molins ;

Pgines relacionades.

 Modest Puig i Bellera (1858-1900): advocat i batlle de Balaguer.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de Balaguer al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;
Diferents fotos de la Ciutat de Balaguer;
Institut Municipal Progrs i Cultura;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11906" title="Bellcaire d'Urgell" nonfiltered="1093" processed="1087" dbindex="6099">

Bellcaire d'Urgell s un municipi de la comarca de la Noguera.

Les festes majors del poble sn el 19 de maig i el segon dissabte de setembre. La festa major del Pedrs s l'ltim diumenge d'abril.

 Demografia .





El 1857 incorpora el Pedrs, i el 1930 es desagrega la Sentiu de Si.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11907" title="Bellmunt d'Urgell" nonfiltered="1094" processed="1088" dbindex="6100">


Bellmunt d'Urgell s un municipi de la comarca de la Noguera.

s un poble situat entre Montgai, les Penelles i Bellcaire, dalt d un tur a 379 m d altitud. Forma part de la serra de Bellmunt, al lmit amb la comarca de l Urgell. S hi pot accedir des de la carretera local de Bellcaire, per la carretera local de Montgai o per la carretera local de  Penelles.
Bellmunt d Urgell s conegut en tota la terra ponentina com  l Espia d Urgell  o el  Balc d Urgell .  
Per la cara nord pot contemplar-se  una gran perspectiva dels Pirineus i per la cara Sud s albira la Plana d  Urgell.
El terme s accidentat amb petites elevacions que formen en conjunt la serra de Bellmunt, inclosa al Pla d Espais d Inters Natural. 
 
 L'escola . 

Les escoles del poble de Bellmunt no es trobaven ubicades on estan les actuals, al carrer Domnec Cardenal. L escola de nens estaven a la plaa Major, damunt del forn de pa i la de nenes es trobava a la placeta a ca l'Amans, que actualment s la casa del Ramon Regu de cal Pinxo.

L'actual escola de Bellmunt es va construir en temps del peneral Primo de Rivera i constava de dues classes, una pels nens amb un mestre i l altra per les nenes amb una mestra.  

El 10 de gener de 1929 es va inaugurar l'escola juntament amb la font del poble i la carretera de Penelles. Van venir per la inauguraci el Governador Civil, el Governador militar, el bisbe de Lleida, el president de la Diputaci provincial, el president de la Uni Patritica, el Cap-Delegat Governatiu, l'enginyer en cap de la Diputaci i l'inspector en cap de Primer Ensenyament. 
 
Com a curiositat cal destacar que pels voltants de l any 1956, els mestres es desplaaven i llavors no feien classe el dilluns al mat. A la tarda, els nens i nenes anaven a esperar la senyoreta a Penelles i venien cap a Bellmunt a peu. Per recuperar aquest mat, feien classe  el dissabte. Pel demat, a la classe de les nenes es feia lavors i a la tarda les dues classes deien el rosari. En acabar es netejaven les classes per torns. 

Al Centre de Bellmunt d'Urgell es va atribuir la denominaci especfica de  Sant Bartomeu  l any 1993. El collegi compta amb tres aules: Una pels nens d Educaci Infantil i Cicle Inicial, l altra pels nens de Cicle Mitj i Cicle Superior i una tercera classe per als mestres itinerants. 

El dia 15 de maig del 2004 es celebr el 75 aniversari de la inauguraci de les escoles.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11908" title="Cabanabona" nonfiltered="1095" processed="1089" dbindex="6101">

Cabanabona s un municipi de la comarca de la Noguera.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11909" title="Camarasa" nonfiltered="1096" processed="1090" dbindex="6102">

Camarasa s una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Fontllonga i Ametlla. Fontllonga fou municipi independent fins el 1970.

 Demografia .










El 1857 incorpora Sant Lloren de Montgai, i el 1970, Fontllonga junt amb la Baronia de Sant Oisme i Figuerola de Mei.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11910" title="Cubells" nonfiltered="1097" processed="1091" dbindex="6103">

Cubells s una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Marquesat.






El municipi s'estn des de l'alineaci muntanyosa que formen les serres Carbonera i de Boada, al nord, fins a la ribera del Si, al sud, riu que en constitueix en gran part el lmit meridional.

El castell de Cubells fou adquirit el 1050, juntament amb el de Camarasa, per Ramon Berenguer I al rei al-Mud ffar de Lleida i pass a formar part de la marca de Camarasa.

Des de Cubells, Ramon Cabrera redact el 5 de novembre de 1848 un escrit anomenat , que es public en el diari L'Unin de Paris, en que explica la situaci de la guerra dels Matiners.

Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Santa Maria del Castell, t una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques del segle XIII.
Capella romnica de Sant Miquel (segle XII).
Esglsia parroquial de Sant Pere, romnica amb elements gtics (segles XII-XIV), conserva el notable retaule de pedra de Santa rsula de la segona meitat del segle XIV, de l'escola de Lleida i una marededu del segle XIII.
Castell de Cubells, se'n conserven restes al carrer de la Muralla.

Festes i tradicions.

Festa Major: Primer cap de setmana desprs del 15 d'agost.
 Festa de Sant Marc, el dia 25 d abri, tot el poble en process va cap al santuari de Salgar. L ajuntament va en silenci. Aquesta tradici ve de temps molt lluny, hi va ser per donar grcies per una epidemia que va haver-hi.

 Demografia .


 Bibliografia .
 Jaume Camps Poch Cubells. El Castell. El tresor artstic. Costumari antic i modern Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs - Ajuntament de Cubells, 1993;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Pgina dedicada al poble;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11911" title="Penelles" nonfiltered="1098" processed="1092" dbindex="6104">


Penelles s un municipi de la comarca de la Noguera.
S'esmenta per primer cop l'any 1079 com a propietat d'Ermengol IV d'Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsnit, al qual estar vinculat fins el 1186 en qu Guillem de Mei, amb l'aprovaci del Comte d'Urgell, donava a l'ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) pass al de l'Hospital , que integr a la comanda de Barbens fins arribar la desamortitzaci del segle XIX.  
 










 Demografia .


 Festes populars .
 Festa Major: Darrer dissabte i diumenge d'agost.
 Festa del Roser: primer diumenge de maig. Es fa un dinar popular i ball.
 Festivitat de Santa gueda. Es organitzada per l'associaci de dones "Illusi". S'acostuma a fer un esmorzar popular a la Plaa Major, dinar i ball.
 Diada de l'Onze de Setembre. Cada entitat del municipi elabora un plat tpic del qual se'n fan degustacions a la Plaa Major, seguit d'una  sessi de ball.
 
 Activitats culturals . 
 Carnaval. L'organitza l'Esplai amb disfresses elaborades pels infants i es fa una rua amb carrosses. S'acaba amb un sopar a base d'entrepans i ball.
 Sant Jordi. L'AMPA de l'escola s'encarrega de la venda de plantes, roses i llibres.
 Colnies d'estiu. Organitzades per l'esplai, duren quinze dies i s'acostumen a fer la segona quinzena del mes de juliol.
 Castanyada. Els alumnes de l'escola elaboren els panellets pels vens del poble i l'AMPA s'encarrega de la venda de castanyes torrades. Es complementa amb activitats ldiques dirigides a la mainada.
 El Pessebre Vivent. Es representa des de l'any 1997 i els actors sn infants i joves.

Escola de Msica amb una coral per a joves i adults.

 L'escola . 
Segons consta, l'any 1861, l'Ajuntament va crear una escola municipal a crrec de mossn Pau Anguerri amb l'obligaci de fer estudi cada dia. El 1862 el seu lloc fou ocupat pel vicari de Cubells, Mn Ramon Carabassa. Les classes eren impartides en pisos de lloguer. En aquest darrer any, en una reuni de l'Ajuntament es pren l'acord de construir les Escoles Municipals. Tot deuria quedar en bons desitjos perqu consta que en 1868 es llog la rectoria per a Escola Municipal. En un altre acord del Consistori l any 1870 tamb hi ha constncia de la necessitat d'un edifici escolar.

Per  no s fins el 28 d'abril de 1923 que l'ajuntament obt d'Enriqueta Puig i Bold la venda d'una porci de terreny per a la construcci de la casa consistorial, escoles i habitatges per al secretari i mestres, que es corresponen amb les actuals. Per fi Penelles tindria una digna casa d'Escoles doncs la construcci i inauguraci tindria lloc poc temps desprs.

Passada la Guerra Civil hi funcionaven dues aules- nens i nenes- i a finals dels anys 50 s'autoritz l'aula de prvuls  4 i 5 anys- que va estar oberta fins a mitjans dels 80, que torn a estar tancada per manca d'alumnes, fins que l'any 1992 se'n torn a autoritzar de nou el funcionament- ja es poden matricular nens de 3 anys- que encara dura ara.
L'any 1974 es va formalitzar l'educaci mixta a Primria.

A les darreries dels anys 70 es constitu l'APA i els primers estatuts van ser aprovats a comenaments de l'any 1980. En l'actualitat es nomena AMPA per raons d'igualtat de sexes i per seguir la normativa.

El curs 1978-79 s'introdu el Catal com a assignatura i al 1981 es va iniciar l'ensenyament en catal d'una altra, en concret de les Matemtiques.
Poc a poc es va anar normalitzant el que podem ensenyar en la nostra llengua i tamb el Consell Escolar va poder elegir el nom del centre. Es decid posar-li  Ramon Gombal , car va ser aquest noble del comtat d'Urgell el que sign l'acta de la fundaci del poble de Penelles l'any 1084.

A mitjans dels anys 90 l'escola  va comenar a funcionar com agrupament funcional amb Bellcaire, Bellmunt i La Rpita. Bellcaire es despenj de l'agrupament pel seu suficient nombre d'alumnes i mestres, i La Rpita fou requerida a formar part conjunta amb les escoles del seu municipi de Vallfogona de Balaguer. Aleshores per necessitat de venatge, tot i no pertnyer a la mateixa comarca, s'hi afeg Castellser.

Des de l'any 1996 els tres pobles-Bellmunt, Castellser i Penelles- comenaren a organitzar-se fins arribar a constituir-se en la Zona Escolar Rural Espernallac.

L'any 2000 es va restaurar i pintar la faana de l'edifici de l'Escola i l'Ajuntament.

Aquest curs 2006-07 s'ha estrenat una escola nova. Est ubicada al costat de la zona esportiva del poble.

L'escola, actualment s gran i molt illuminada, i est dotada de totes les installacions.

Consta de dues plantes: 

La planta baixa on hi ha la cuina-menjador, la biblioteca, la sala de professors i direcci, la classe d'Educaci Especial i la classe d'Educaci Infantil
La primera planta on hi ha l'aula d'informtica, la classe d'angls i msica i les dues classes: 1r-2n-3r, i 4t-5-6.
A partir del 2 d'octubre ha entrat en funcionament el menjador escolar amb una mitjana de 8 alumnes diaris. s l'AMPA del centre qui gestiona el servei de menjador i hi ha una monitora qui atn els alumnes de les 12 a les 15 hores.

Com a novetat, en la nova escola hi ha un pati propi que era una de les mancances de l'antiga escola.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11912" title="Foradada" nonfiltered="1099" processed="1093" dbindex="6105">


Foradada s un municipi de la comarca de la Noguera.

 Demografia .










 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11913" title="Menrguens" nonfiltered="1100" processed="1094" dbindex="6106">


Menrguens s una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Situat al marge dret del riu Segre. Limita amb els termes municipals de Castell de Farfanya, Trmens, Balaguer, Vilanova de la Barca i Torrelameu

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11914" title="Castell de Farfanya" nonfiltered="1101" processed="1095" dbindex="6107">


La vila i municipi de Castell de Farfanya s situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarrs. A ms de la vila de Castell de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torred.

Histria.

L'origen de Castell cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el seu propi nom deixa veure. El castell de Castell de Farfanya formava part de la lnia defensiva sarrana que protegia la plana de les empreses militars comtals.

El lloc fou conquerit entre els anys 1116 i 1130 i el territori disputat entre la noblesa. El 1190 s reconeguda la sobirania d'Alfons el Cast (1154-1196).

Castell va gaudir d'una important puixana poltica i econmica; es bastiren les esglsies de Santa Maria, al castell, i de Sant Miquel a la vila baixa.

El castell es va malmetre a la Guerra dels Segadors i ms endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a comenament del segle XIX.

La vila.

A ms de les esglsies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila t diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'esglsia de Sant Miquel. Procedeix de Castell el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predella del mateix autor per procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.

 Demografia .





Bibliografia.
 Josep Lladonosa i Pujol. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1983. ISBN 84-85194-40-3;
 Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gtica catalana. Edicions Polgrafa, Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0;

Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11915" title="Montgai" nonfiltered="1102" processed="1096" dbindex="6108">


Montgai s un municipi de la comarca de la Noguera.

Se situa al sud-est de la comarca, al lmit amb la d'Urgell, a la riba del riu Si. La seva estructura econmica s agropecuria. Els cultius de regadiu aprofiten les aiges de les squies del canal d'Urgell.

Montgai est format per dues entitats o nuclis de poblaci separats entre ells uns 2 quilmetres.







 Histria .
Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, reb el castell de Montgai el 1050. El 1330, va crear el Marquesat de Camarasa, al qual Montgai hi pass a formar part. El 1414, Ferran d'Antequera va donar a Jofre de Becerola (secretari de la reina) Montgai, Cubells i Camarasa, els quals pertanyien a Ramon Berenguer de Fluvi (lloc tinent de Jaume el Dissortat). Fins al 1721, Montgai formava part del corregiment de Lleida per passar desprs a l'alcaldia major de Balaguer.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11916" title="Preixens" nonfiltered="1103" processed="1097" dbindex="6109">


Preixens s un municipi de la comarca de la Noguera.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11917" title="Tiurana" nonfiltered="1104" processed="1098" dbindex="6110">


Tiurana era una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Oficialment inaugurat el 2007, el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundaci del pant de Rialb.

 Demografia .






Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web sobre l'antiga Tiurana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11918" title="Torrelameu" nonfiltered="1105" processed="1099" dbindex="6111">


Torrelameu s un municipi de la comarca de la Noguera.

Festes majors: 20 de gener
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11919" title="Trmens" nonfiltered="1106" processed="1100" dbindex="6112">

Trmens s un municipi de la comarca de la Noguera.

 Geografia .

Trmens s una vila i municipi situat a la comarca de la Noguera, a 208 metres d'altitud, ests a l'esquerra del Riu Segre i limitant pel sud amb el Segri i per l'est amb el Pla d'Urgell. 

Trmens es troba ben b al mig de la plana d'Urgell, i el seu terme est format per les partides segents: la Coma, la Plana, la Sitjota, Barret Picat, el Tossal del Roig, la Roca d'Ambou, Pous, l'Horta Vella, el Vedat, l'Eral, el Sot del Fust, el Tossal de la Bassa, la Boga, l'Horta Nova, el Com, l'Estanyot, el Cap del Terme, el Paradet, la Figuera, el Tossal del Moreno, el Miralb, la Bovera i la Gabernera.

La plana del terme s travessada per alguns vells camins, entre els quals destaquen el de Barret Picat, el cam vell de Bellcaire, el dels Arcs i el de Linyola. 

El casc urb est situat gaireb tot entre el riu i la carretera comarcal C-13, encara que una bona part del terme estigui situat a l'altra banda d'aquesta carretera.

A part de la carretera comarcal de Lleida a Puigcerd, tamb hi ha la carretera local de Mollerussa a Trmens i la lnia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

L'important canal de FECSA, per a usos elctrics, travessa el nucli urb de la vila.

 Histria .

L'poca romana est representada en aquesta zona pels vestigis d'un establiment rom, situat a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Trmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguil. Sobre les construccions romanes sembla que n'hi ha de medievals.

El castell sarra de Trmens s esmentat el 1106 com la primera conquesta d'Ermengol VI, desprs de la de Balaguer. Desprs de la batalla de Corbins (1126), el lloc es torn a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix compte, amb anterioritat al 1147, any que inici la campanya del Segri.

Aix, el 1143 apareix com a castl d'aquest territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompany aquest comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d'Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in Cechia de Trmens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condici que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Trmens.

Anys desprs, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d'Anglesola. Aquest, vers el 1278, ced el seu feu a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera. L'any 1283 era comanador de l'Hospital Joan Guillem de Clarmont, data en qu la comanda de Trmens era ben consolidada; a la primeria del segle XIV, el comanador era G. d'Anglesola (1316), i el 1359 ho era Bernat d'ger. El temps del comandador Josep de Copons(1782-1789), visit el lloc Francisco de Zamora, que n'elogi el curat. La comanda de Trmens perdur fins l'any 1835.

El fort de Trmens era un baluard francocatal que durant la guerra dels Segadors amenaava les posicions castellanes a Lleida. El portugus Gregorio de Brito e Carvalho aconsegu d'apoderar-se del fort de Trmens; aquest general tamb es disting en el setge de Santa Ceclia de Lleida. Per aquestes gestes li fou concedit el ttol de vescomte de Trmens, que desprs pass als Gimnez i als Von Schnieterlow.

 Administraci .
Composici de l'Ajuntament;
 Francesc Sangr i Pascual: Alcalde-president; Sanitat; Promoci Econmica. ;
 Francesc Gardees i Pons: 1r Tinent d'alcalde; Urbanisme; Esports. ;
 Josep M Salvany i Pascual: 2n Tinent d'alcalde; Agricultura i camins; Medi Ambient. ;
 Isabel Cases i Baldom: Cultura i festes; Ensenyament. ;
 Montse Sarret i Torrades: Joventut; Noves Tecnologies. ;
 Concepci Caadell i Salvia. ;
 Rosa Ana Espinola i Martn. ;
 Antonio Barios i Ser. ;
 Manuel Pascual i Bernaus. ;


Llistat de regidors i regidores des de l'any 1983;
 Sebasti Altisent i Mirada ;
 Josep M Barios i Casals ;
 Carme Cam i Puig ;
 Josep M Casals i Campabadal ;
 Josep Casals i Prats ;
 Maria Teresa Clua i Miquel ;
 Maria Dolors Escol i Canales ;
 Josep Gardees i Pons ;
 Manuel Gardees i Pujol ;
 Rosa Maria Gardees i Sangr ;
 Domnec Huguet i Castany ;
 Josep Llovera i Pascual ;
 Ramon Miralles i Sol ;
 Ramon Monter i Sol ;
 Antoni Mota i Segura ;
 Jordi Oronich i Ruiz ;
 Jaume Oronich i Sangr ;
 Francisco Pons i Mayals ;
 Fidel Pascual i Bernaus ;
 Miquel Plana i Parrot ;
 Francisco Plana i Roca ;
 Manuel Ribera i Sol ;
 Esteve Roca i Escol ;
 Albert Rocaspana i Bastida ;
 Joan Sangr i Estany ;
 Ramon Sobrevals i Josa ;
 Sebasti Verg i Torreguitart ;
 Manuel Vidal i Curi ;
 Vicen Voltes i Bell ;

 Atractius histrics .

Centre Cultural Sant Joan

Aquest temple santjoanista, convertit recentment en Centre Cultural, s el principal atractiu de la vila, degut al seu gran inters, tan histric com monumental. Grcies a la restauraci iniciada a principis dels anys 80, actualment es troba en un envejable estat de conservaci.

Aquesta esglsia medieval (s.XVII) est formada majoritriament per elements d'estil gtic, com la porta principal (gtica plateresca) o tota la nau en si. D'altra banda, les voltes de les capelles laterals sn d'influncia mudjar aragonesa i el campanar s d'estil barroc, fet que demostra la varietat d'estils i les diferents poques de construcci d'aquest temple.

En les diferents excavacions arqueolgiques que s'han anat fent tant al seu interior com a la zona del costat, on es trobava l'antic castell de la comanda de Trmens, s'han trobat restes d'objectes de l'poca ibera, romana i rab a part de cermica renaixentista i sepultures de Comandadors.

Des de dalt del campanar, es t una excellent vista, tant del poble com de tota la plana alluvial del Segre. Una excellent vista que era fonamental per raons estratgiques durant les diferents guerres que l'edifici ha viscut.

Tamb s'ha de destacar la impressionant campana que penja dels arcs del campanar, ja que s un dels elements ms destacables del conjunt, encara que noms es faci repicar per les festes majors i algunes ocasions especials.


Safareig

A Trmens encara es conserva l'antic safareig, utilitzat en les poques en que no hi havia aigua corrent a les cases.

Aquesta relquia, situada a la dreta de la carretera que va cap a Menrguens, just abans d'entrar al pont.

Actualment encara est ple d'aigua, que procedeix d'una petita squia i l'aigua que es buida del safareig s'envia cap al riu, situat a molts pocs metres.


Pont de Ferro

Aquest pont, va ser construt a l'any 1906, a causa de que la fbrica de sucre recentment establida entre Trmens i Menrguens, necessitava comunicaci amb l'altre costat del riu.

Per aquesta ra es va construir un pont amb bones columnes emparellades sobre uns slids fonaments, amb el paviment i les voreres de fusta sobre una carcassa de ferro, pel qual passaria el tren, tamb anomenat "el carrilet".

Per aquest pont va ser destrut per la Guerra Civil (1936-1939), quan la part de Trmens era republicana i la de Menrguens franquista.

I d'aquest fet en deriva l'imponent pont de ferro actual, que encara que actualment s'ha quedat una mica obsolet degut a que noms t un sol carril de circulaci, continua essent molt bonic grcies al seu arc superior, que encara resisteix al constant trnsit de camions de gran tonatge que van a les cooperatives de Trmens i Menrguens.

Entre les famoses riuades que ha aguantat aquest pont, podrem destacar la de 1907 o la de 1982.


Pou de les bruixes

Aquest s un lloc molt peculiar, ja que diuen les llegendes que all s on es reunien les bruixes de Trmens en l'poca en que eren tan perseguides pels vilatans.

Aquest s un recinte en forma de cpula, i s'hi accedeix per una petita entrada que actualment est a la vista, per podria ser fcilment camuflable.

El pou de les bruixes est situat a la part dreta del carrer Lleida, gaireb a dintre del casc urb, per que anteriorment era una zona bastant als afores.

 
La mina

Aquesta squia de reg t un inters especial degut a la seva antiguitat, ja que el seu origen s medieval, i la superfcie que encara rega s una de les zones de reg ms antigues de Catalunya i tamb d'Espanya.

Histricament, aquesta zona de reg t origen en la invasi romana i posteriorment rab, per a accionar els molins existents i regar els horts en les terrasses del riu Segre.

Hi ha documents que daten de 1190 i 1206 pels quals ja s'establia la utilitzaci de l'aigua per al reg a l'horta de Trmens, i al llarg de la histria hi ha ms documents que reflexen l'extensi de regadiu en totes les hortes, la reparaci i reconstrucci de les squies i la inquietud per portar l'aigua a zones de menor cota mitjanant la construcci de mines.

Quan a l'any 1504, el rei Ferran II va redactar un decret pel qual el comendador de Trmens i els seus successors obtenen perms per poder regar tota l'extensi del terme, la inquietud per portar l'aigua a altres zones salvant el desnivell existent va continuar creixent i es va construir una mina per abarcar el mxim de superfcie regable.

L'aigua per a regar s'agafava d'una presa construda al riu Segre, anomenada "La Peixera", que estava situada al terme de Balaguer i que actualment ja noms en queden algunes restes.

En canvi, la mina, un tnel esculpit a la pedra i la contramina, tamb esculpida sobre pedra per a diferncia de la mina, descoberta. Actualment encara s'utilitzen per a regar l'horta de Trmens, encara que ara l'aigua s'agafi del canal de FECSA.

Aquestes dues relquies de squies, sn administrades per la Comunitat de Regants de les Hortes de Trmens.

A part de les squies i "la peixera", tamb hi ha algun pont origen medieval interessantssim de veure, ja que, tant les squies com la resta d'infrastructures, mostren l'inters d'un poble per l'aigua i la riquesa que aquesta va aportar en tan llunyanes poques.

 
Antic mol de farina

Aquest antic mol, situat al costat del Riu Segre, i del qual ja noms en queden les restes, va servir entre el 1800 i el 1920 per a fer la farina a partir del gra utilitzant la fora hidrulica del riu.

Actualment, tot i que ja no s'hi pot veure gran cosa, s un lloc interessant de visitar.

 Festes i tradicions .

 Festa Major d'Hivern: 20 de gener (Sant Sebasti);
 Festa Major d'Estiu: 12 de setembre (Dol nom de Maria);

 Smbols oficials .

 Blasonament: Escut caironat partit: 1r d'atzur, 4 besants d'or posats dos i dos; 2n d'or, un ram de llorer de sinople posat en pal; el peu del tot de gules amb una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.


 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de la Xarxa Sense Fils del municipi;
Pgina web de la Cursa de la Diada Vila de Trmens;
Pgina web del Pessebre Vivent del municipi;
Pgina web de la Trmens Lan Party;
Pgina web d'Esquerra a Trmens;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11920" title="Vallfogona de Balaguer" nonfiltered="1107" processed="1101" dbindex="6113">


Vallfogona de Balaguer s un municipi de la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre. 

Geografia.
El terme de Vallfogona limita amb el dels municipis segents: Trmens, Bellvs, Bellcaire d'Urgell, Linyola, la Sentiu de Si i Balaguer.

El municipi de Vallfogona t dues esglsies parroquials i dues escoles de primria (Vallfogona i La Rpita), una guarderia municipal, una escola de dansa i una emissora municipal de rdio. Tamb una escola de capacitaci agrria i un centre primari de socors de la Creu Roja. L'agricultura i la ramaderia sn els principals sectors econmics del municipi, destacant el bestiar bov, amb un gran volum de producci lletera. Hi ha installades vries indstries on s'hi fabriquen tubs, guix o mobles i cal destacar tamb els restaurants La Dida i Cal Farr. Com a poble est molt ben comunicat, situat al costat de la comarcal C-1313 i de la C-148 sense oblidar l'estaci que t en la lnia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 Histria .
Al sud del terme es va descobrir al 1958, durant les obres de la central hidroelctrica de Trmens, un important poblat (que s'estn per terres de Trmens) prerom, conegut per la Pedrera de Vallfogona, excavat per Maluquer de Motes. Els estrats ms profunds corresponen al perode hallsttic o de camps d'urnes, i els ms superficials, a l'poca ibrica. Probablement va ser destrut en poca romana. Durant l'poca ibrica, era un cas excepcional d'un mateix hbitat continuat en un mateix lloc de ms d'un miler d'anys; la Pedrera va existir fins al segle III aC.

A l'poca romana, hi ha documentada una vila rstica a la partida de l'Hostal Nou. La seva utilitzaci va des del segle I dC fins a la fi de l'imperi rom (segle V dC). Fins al 714 no va arribar la islamitzaci de la totalitat del territori d'Al-Andalus, mostra de la qual sn els topnims de la Rpita, la Saida o Al-Carbona.

Al segle XI, s'inicia la conquesta cristiana, que acaba l'any 1105, moment en qu es constaten termes com Vallfogona o la Rpita, que segueixen camins diferents fins al segle XIX. Aquell mateix any  Vallfogona va ser conquerida pel Comte Ermengol VI. L'esglsia qued repartida e integrada entre les de Sant Salvador de Balaguer i Santa Maria de Solsona. L'any 1413 la poblaci de Vallfogona de Balaguer comptava amb 12 cases poblades. Posteriorment l'any 1640 el poble qued despoblat a causa de la guerra dels Segadors i un seguit de males collites; no va ser fins el 1665 que en finalitzar la guerra torn a repoblar-se. Finalment la Cannica de Lleida al voltant del 1788 aconsegu mantenir estable el nombre d'habitants grcies en part al Timonal d'on tamb en vingueren habitants j que formava part de la senyora de la Cannica.

 Demografia .







 Govern .




 Agenda cultural .

A Vallfogona s'hi celebren dues festes majors, una en honor a Sant Miquel el dia 29 de Setembre i l'altra en honor a la Mare de Du del Roser el segon diumenge de maig. Com a tradici en la Festa Major de Maig, els habitants del poble van a buscar un xop a la riba del riu Segre, el planten a la plaa de Sant Miquel i uns mesos desprs el retiren.

 Bibliografa .

Memria oficial de l'ajuntament de Vallfogona de Balaguer (1984) 

 Enllaos externs .

 http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2524020002;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11921" title="Vilanova de Mei" nonfiltered="1108" processed="1102" dbindex="6114">


Vilanova de Mei s una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al vessant sud de la serra del Montsec de Mei. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Santa Maria de Mei, que fou un municipi independent fins el 1926.


 Histria .
Vilanova de Mei ha estat el centre administratiu i sobretot econmic de la Coma de Mei durant els ltims vuit-cents anys. La poblaci s una vila nova fundada a finals del segle XI o principis del segle XII per Ramon de Mei, que va crixer al voltant del castell de la Mota i de l'esglsia de Sant Salvador. La famlia Mei van exercir la jurisdicci civil i criminal sobre la seva gent i terme fins a finals del segle XII, que va passar als Cervera per matrimoni d'Ermessenda de Mei amb Guillem de Cervera. Fins a principis del segle XIV va pertnyer a la famlia Cervera, destacant entre les seus membres Jaume de Cervera, notable personatge dins el comtat d'Urgell i la Corona d'Arag en temps del rei Jaume I, i que est enterrat a l'esglsia del priorat Santa Maria de Mei. El 1312 va passar a ser una vila reial i Jaume II li concedeix una carta de poblament. Alfons el Benigne l'integra al Marquesat que crea pel seu fill Ferran (1330), el centre del qual s Camarasa, per aix en el segle XIV, Vilanova era cap de la sots-vegueria de Mei, dins de la vegueria de Camarasa. Desprs s integr dins la vegueria de Lleida i, a partir de la Nova Planta, del seu corregiment. El 1374, el rei Pere el Cerimonis li va concedir el privilegi de realitzar una fira el dia de Sant Mart (actual Fira de la Perdiu). A finals del segle XIV Vilanova tenia 99 focs o cases habitades (cap als 500 habitants). El 1426 el rei Alfons el Magnnim va empenyorar Vilanova al Captol de Canonges de la Seu d'Urgell els quals en van exercir la jurisdicci, en nom del rei. Tenia administraci municipal autnoma (paeria) des del segle XIV i va tenir notaria fins a finals del segle XIX. Pel que fa a l'administraci eclesistica sempre havia format part del Priorat de Mei . Amb la desaparici de l'antic Rgim, el 1834, Vilanova de Mei va passar a ser municipi. Durant la Guerra dels Set Anys  (1833-1840) la vila era liberal i es va declarar partidria de la reina, per aix va patir moltes destrosses a mans de les partides carlines manades per Josep Borges.

La poblaci s una vila nova fundada a principis del segle XII per Ramon de Mei , que va crixer al voltant del castell de la Mota i de l'esglsia parroquial de Sant Salvador. Formava una vila closa que els successius eixamplaments de les muralles van configurar l'actual poblaci. Estava tancada pels portals d'Ajs, el de la Font de Caps, el de Ratera, a ms del portalet de la Creu, el ms primitiu, que estava a l'extrem del carrer del Forn. Al desembre de 2004 hi havia una poblaci de 233 habitants. 

 Formaci del terme municipal .

El municipi actual de Vilanova de Mei es va formar a partir del decret del 21 d'abril de 1834 mitjanant el qual s'abolien les antigues jurisdiccions senyorials i es creava la nova divisi administrativa de provncies, partits judicials i municipis. Per formar un nou municipi, els pobles havien de tenir un mnim de 10 famlies, condici que reunien els pobles d'una gran part de l'antic Priorat de Mei (Santa Maria de Mei amb Peralba, Vilanova de Mei, ) i l'antiga Baronia de la Vansa (Boada, Lluars, Trrec, Grzola i Argentera).  El 1926 els pobles de Santa Maria de Mei, la Baronia de la Vansa i Vilanova de Mei, van presentar una instncia collectiva demanant la fusi dels tres ajuntaments. La nova entitat municipal va ser oficial l'1 de juliol de 1926.

 Llocs d'inters .
 Monuments megaltics de l'edat del Bronze: La Lloella del Llop I i II, el dolmen de sl Joaquim, el dolmen del Cogull.
 La vila vella de Mei, situada al puig de Mei, origen de l'actual Vilanova, destruda i abandonada a finals del segle XIV. Es pot visitar les restes del castell de Mei (segle XI), les muralles i torres que envoltaven la poblaci, les runes de moltes de les antigues cases, especialment ca la Carlana.
 Mereix una menci especial l'esglsia de Sant Cristfol, avui ermita de la Verge del Puig de Mei. Temple romnic del segle XI, amb vestigis preromnics, molt original per la seva arquitectura i els relleus incisos als capitells i les impostes, aix com una enigmtica inscripci. ;
 Vilanova de Mei, la nova vila formada als peus del tur de Mei amb les antics carrerons amb coberts i portals medievals i amb les restes de l'antic castell de la Mota situat al nord de l'esglsia i ara en restauraci, convertit en un magnfic mirador. ;
 L'esglsia de Sant Salvador, temple romnico-gtic, ja explicat. ;
 El Parc Recreatiu Municipal, amb unes de les piscines municipals ms antigues de les terres de Lleida (42 anys);

 Activitats .
Vilanova disposa d'un Refugi-Alberg de Joventut, on els pacticants dels esports d'aventura poden fer el centre de les seves activitats. L'Aplec Excursionista del Pasos Catalans que es va celebrar al Motsec de Mei (font de sl Sit) l'11 de setembre de 1981, va donar a conixer la Coma com un indret ideal per practicar molts esports d'aventura. L espeleologia t moltes possibilitats en els nombrosos querants. Es poden realitzar mltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com amb bicicleta de muntanya. El vol amb ala de pendent (parapent) i amb ala delta es practica des dels cims del Cogull, del puig de Mei i de Sant Als. Per l'esport d'aventura per excellncia s l'escalada a les impressionants parets de la roca dels Ar, les cingleres de l'Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Municipi (web no oficial);
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11922" title="Vilanova de l'Aguda" nonfiltered="1109" processed="1103" dbindex="6115">


Vilanova de l'Aguda s un municipi de la comarca de la Noguera.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11923" title="La Sentiu de Si" nonfiltered="1110" processed="1104" dbindex="6116">


La Sentiu de Si s un municipi de la comarca de la Noguera.

El nom de sentiu prov del llat sentice que vol dir esbarzer. Es va inclou en el nomencltor del primer cens del 1847 com Asentin i el 1930 com Asenti. El 1983 va regularitzar el seu nom.









 Demografia .

En el cens del 1857 s'agrega a Bellcaire d'Urgell i se'n desagrega el 1930.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11924" title="Les Avellanes i Santa Linya" nonfiltered="1111" processed="1105" dbindex="6117">


Les Avellanes i Santa Linya s un municipi de la comarca de la Noguera, amb capital a les Avellanes.

 Demografia .







El primer cens s del 1970 desprs de la fusi de les Avellanes (que el 1857 havia incorporat Tartareu i Vilanova de la Sal) i de Santa Linya. Els anys anteriors sn la suma dels antics municipis

Fills i filles illustres.
 Domnec Agust i Salmons (1849-1916): metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11925" title="La Baronia de Rialb" nonfiltered="1112" processed="1106" dbindex="6118">

La Baronia de Rialb s un extens municipi al nord-est de la comarca de la Noguera i en lmit amb l'Alt Urgell i el Pallars Juss, amb capital a Gualter. Se situa a la subcomarca del Segre Mitj. 















 Demografia .


 Atractius histrics i paisatgstics .
Monestir de Santa Maria de Gualter

Ocupat pels rabs fins al segle XI, quan es va completar l'ocupaci cristiana de la zona el monestir va ser el nucli ms significatiu. Es va volar en un mot durant la Guerra Civil, per encara conserva als murs perimetrals part dels tres absis, aix com un sector d'un claustre romnic. Actualment, part de l'edifici est habilitat com la seu de l'ajuntament del municipi i tamb com un centre d'informaci turstica per poder gestionar activitats turstiques i culturals al municipi.

Santa Maria de Palau de Rialb

Al nucli de Palau de Rialb s'hi troba aquesta esglsia del Romnic dels segles XI-XIII i de notable valor arquitectnic. Fins al segle passat, l'esglsia i la parrquia pertanyien al priorat de Santa Maria per una donaci de Garsenda (1059), muller de Guillem de Mei, fundador del priorat.
s de planta basilical de tres naus, cobertes aquestes per voltes de can de perfil semicircular. Les faanes absidals i les laterals estan ornamentades amb motius llombards.
A ms, en el municipi s'hi assenten una vintena ms d'altres ermites d'estil romnic. 

Pant de Rialb

La presa, de 101 m d'alada fou comenada a construir el 1992 i es comen a omplir el 1999. T una capacitat de 402 hectmetres cbics i els seus principals destinataris sn els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues. 

Forat de Buli

Congost engorjat al riu Rialb, d'espectacular bellesa i apte per prctiques esportives d'aventura com el barranquisme.

Dolmen de Sols de Riu

De l'poca prehistrica trobem el dolmen de Sols de Riu, un megalit fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca. Aquest monument funerari, alat fa ms de quatre mil anys, va ser canviat de l'emplaament originari per salvar-lo de les aiges del pant de Rialb.  


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de la Baronia;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web de l'Associaci d'amics del cam de Pallerols de Rialb a Andorra;
Web del Patronat d'amics i protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11926" title="ger" nonfiltered="1113" processed="1107" dbindex="6119">


ger (pronunciat "age") s una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat fsicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana.

 Entitats de poblaci .















Economia.
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de sec i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turstic n'est agafant una certa rellevncia, sobretot pel que fa a la prctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus...)

 Llocs d'inters cultural .
El punt ms alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'ger, amb la collegiata i el castell. ger sorg al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les runes d'un antic castell rom. El claustre de la collegiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, s dels segles XIV-XV.

De l'poca romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcfag que actualment es troba a l'esglsia de Sant Vicen. En aquesta esglsia hi ha tamb la Mare de Du de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia sn les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Du de Pedra, que conserva el temple romnic del segle XI al costat de l'edificaci actual, que data del segle XVII.

A ms, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'inters cultural, com l'ermita de la Mare de Du de la Pertusa, a Cor, o l'ermita de la Santssima Trinitat, a la Rgola.

El poble d'ger va ser un important nucli carl durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.

Demografia.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11927" title="Albesa" nonfiltered="1114" processed="1108" dbindex="6120">

 
Albesa s una vila i municipi de la comarca de la Noguera. La vila es troba situada a l'esquerra de la Noguera Ribagorana poc abans de la seva desembocadura al Segre, a 237m d'altitud, al peu d'un tossal. El terme municipal limita amb els termes municipals d'Algerri, Castell de Farfanya, Menrguens, Torrelameu, Corbins, La Portella, Alguaire i Almenar.
Aquesta poblaci est situada a 16 km de Lleida i a 16 km de Balaguer. s tamb prxim a Alguaire, on s'ubicar el futur aeroport de Lleida.


 Demografia .






Monuments significatius.

 Esglsia parroquial de Santa Maria: Senzilla i espaiosa, la seva data de culminaci se situa l'any 1790. que conserva un retaule de pedra, de la segona meitat del s XIV. El retaule s el cap d'un grup de retaules de la regi de Lleida, les caracterstiques bsiques dels quals sn la desproporci entre la riquesa arquitectnica i decorativa i menys valuosa en l'escultura. ;
 Restes d'una villa romana dita del Romeral: Descoberta l'any 1969, s un dels mxims exponents, a l'interior de Catalunya, d'un latifundi d'aquestes caracterstiques. En les excavacions del 2005, fou exhumada una pea de pedra arenosa amb un cap de medusa esculpit, datada entre els segles II i IV aC.  ;

Histria.

 Resten en la localitat vestigis de poblaci de l'poca romana (villa del Romeral). El 1003 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell organitzaren una expedici a terra sarrana i guanyaren la batalla d'Albesa. El 1120 Albesa pass a mans del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i dos anys desprs form part del Comtat d'Urgell. L'any 1365, segons el fogatjament fet, tenia 97 focs. L'any 1598 hi havia a Albesa 48 famlies i la vila es regia per un consell de prohoms i paer i feia 6 lliures de pensi a l'Estudi General de Lleida. En la lluita de Jaume II al Ferran d'Antequera es mantingu fidel al Dissortat i el seu castell fou destrut. El 1836 els carlins van estar parapetats a les runes del castell.

 Als inicis dels anys 20, el municipi arrib a la xifra de poblaci ms alta de la seua histria. Tanmateix, l'enfrontament bllic de la Guerra civil fu minvar notablement la poblaci, a ms de derruir el campanar d'espadanya de l'esglsia de Santa Maria. L'economia, aleshores basada en l'agricultura de subsistncia, va anar cedint terreny a una discreta economia de mercat, sostenida per les plantacions d'arbres fruiters a l'horta, i de cereals a la zona del sec.

 En els darrers anys, la vila ha sofert uns canvis substancials en la seva forma de vida i en la demografia. L'arribada del Canal Algerri-Balaguer, que des de l'any 1999, abasteix unes 2000 ha de conreu situades a la zona septentrional del terme, ha facilitat l'obertura de noves perspectives, en el sector primari local. D'altra banda, el progressiu envelliment de la poblaci i un testimonial descens de la poblaci, s'ha frenat en els darrers amb l'arribada d'una immigraci internacional, procedent majoritriament de Romania.

Economia.
 L'agricultura s la base econmica del municipi. La producci de pomes, peres i prssecs, de les quals destaca la collita d'una varietat autctona de prssec (el "Roig d'Albesa"), juntament a la seva comercialitzaci constitueixen la font de riquesa principal de la vila. Les plantacions de pans, blat, ordi o cebes, entre d'altres, aix com algun hivernacle, completen l'engranatge productiu d'Albesa. La presncia de la cooperativa "Sant Roc" i de dues cambres frigorfiques ms, constitueixen el segent esgla en la comercialitzaci dels productes.

 Durant l'any 1997, es va efectuar la concentraci parcellria del municipi. Promoguda pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, permet la millora de les estructures de les explotacions agrries, a ms d'obtenir finques ms grans i ms fcilment conreables. La superfcie concentrada fou de 2011 ha. i el nombre de propietaris afectats foren 375. Les despeses totals d'obres d'accessos a les finques i de desguassos van ser de 584 milions de pessetes. El canvi de definitiu de l'economia municipal, vingu amb l'arribada, dos anys ms tard, del Canal Algerri-Balaguer, que permet el regatge de 2000 ha., abans de sec, amb sistemes de reg moderns com ara l'aspersi o el gota a gota. ;
 
 L'agricultura es veu complementada amb l'existncia d'explotacions ramaderes (porcines, bovines i aviram). ;

 Les activitats industrials, sn ms aviat escasses, d'entre les quals destaca un petit centre d'elaboraci d'embotits.

 Albesa exerceix, en petita mesura, de nucli comercial, de municipis vens com ara Algerri o La Portella. Tanmateix, els veritables centres comercials i de serveis de la localitat sn Lleida, i en menor importncia, Balaguer.

 
 Poltica municipal .







Composici de l'Ajuntament;
 Antoni Balasch i Parisi: Alcalde. ;
 Jaume Semis i Roma. ;
 Ramon Sabarts i Vilalta. ;
 Anna Gatius i Pifarr. ;
 Fermn Bernat i Pons. ;
 Pepita Mill i Llobera. ;
 Antoni Costa i Vilamaj. ;
 Antoni Cuat i Peguera. ;
 Maria Carme Trilla i Als. ;



Personatges illustres.

 Ignasi Segarra:  Prevere de la Prelatura de l Opus Dei i promotor, juntament a un grup de dos arquitectes, de  l obertura del procs de beatificaci de Gaud el 10 de juny de 1992. Segarra nasqu a Albesa el 22 de mar de 1929 i era doctor en Enginyeria Industrial i en Dret Cannic. Entre moltes importants aportacions, va treballar en Pastoral Universitria a Xicago i Boston (Estats Units), en Pastoral Obrera a Milwaukee (tamb als EUA) i com a professor d tica a l Institut d Estudis Superiors de l Empresa (IESE), a Barcelona. Va desenvolupar una tasca pastoral molt intensa a tot Catalunya i Andorra. Cal destacar que el doctor Segarra va dedicar una part de la seva vida als mitjans de comunicaci. Per exemple, va dirigir la revista "AURA", una publicaci dedicada a sords que li va permetre guanyar un premi Bravo de la Conferncia Episcopal Espanyola. Tamb va dirigir la revista "AVE MARA", va portar diversos programes de rdio sobre qestions religioses i va escriure, entre altres treballs, els llibres "Gente que hizo mucho" i "Buzn de respuestas". El maig de 2003, va concloure la part del procs corresponent a la dicesi de Barcelona. Tanmateix, Segarra no va poder acudir a la cerimnia, doncs es trobava greument malalt. Va traspassar el dia 23 de maig de 2003. 

---- 
 Ferm Palau: Ferm Palau i Casellas, mestre, poltic i poeta, nasqu a Albesa el dia 26 d'Octubre de 1894. La seva trajectria com a mestre, l'exerc al Liceu Escolar de Lleida, a Estaon, Alcoletge i Vilanova i la Geltr, i de director del grup escolar Joaquin Dicenta a Madrid.Com a Poltic, s militant de Joventut Republicana de Lleida, dedicaci que el porta a ser secretari particular del president Maci. L'"Avi" li ofereix la conselleria de cultura de la Generalitat, que ell defuig per no deixar la docncia. La Guerra civil trenca la seva trajectria ascendent i el 23 de gener de 1939 (viglia de la caiguda de Barcelona) ha d'agafar el cam de l'exili, juntament amb la seva muller Ramona Siurana i el seu fill Ferm, de nou anys. Com a poeta, aconsegu el ttol de "mestre en Gai Saber", per haver guanyat cinc "Flors Naturals": Balaguer (1921), Artesa de Segre (1923) Manresa (1930), Lleida (1932) i Perpiny (1951), a ms de diversos accssits. La seva obra publicada es compon de novelles, com: "L'Ernest", "Maria del Dolors", "La gitana rossa", "Aurora Fabregat", i "L'Any t tretze mesos"; i de poesia com: "Batecs", "Neguits", "Calius, de la brega amorosa", i "Pomes de l'Amada". D'aquest ltim llibre s la lletra de la partitura que va sser premiada amb un accssit a l'englantina en els Jocs florals de la Llengua Catalana, a Barcelona, 1929. Ferm Palau mor a Torrefarrera (poble natal de la seva muller) l'any 1966. ;


Gastronomia.

 Cassola de tros: Mxima expressi de la cuina rural albesana i per extensi, ponentina. Elaborada amb costella de porc, llonganissa, pebrots, tomquets, espinacs i caragols, entre d'altres. Se n'organitza un concurs per Sant Josep. ;
 Coca de recapte: Producte elaborat sobre una base de pasta, sobre la qual s'hi colloca escalivada de pebrot, albergnia i trossos d'arengada. Tpica, tamb d'altres municipis de la Noguera, la que elaboren els forners d'Albesa, t molta anomenada per les rodalies.


Equipaments pblics.

 Assistencials: Consultori mdic, farmcia i parrquia.  ;
 Socioculturals: Llar de jubilats, centre cvic "La Saleta", biblioteca, emissora local (Rdio Albesa 99.4 FM), local del jovent. ;
 Educatius: Centre d'educaci infantil i primria "L'lber", Llar d'infants "Blancaneus".  ;
 Esportius: Camp de futbol de gespa natural "Cam del Riu", pista poliesportiva, piscines.

Entitats.

 Socioculturals: Associaci de jubilats "Sant Josep", Associaci de dones "Punt de trobada", Associaci de joves "La veu del jovent", AMPA del CEIP "L'lber", Penya el Trull.
 Esportius: Club de Futbol Albesa, Club de Bitlles Albesa, Centre excursionista d'Albesa, Penya Barcelonista "Joves de Ponent", Associaci de caadors.


Altres.

 Forn de pa, queviures, comer divers, taller de reparacions, bar i restaurant, entitats bancries, cooperativa "Agrria Sant Roc"... ;

Festes.

 Festa major d'Agost, en honor a la Mare de Du de l'Assumpci (15 d'Agost) i de Sant Roc (16 d'Agost). Entre els actes ms concorreguts, destaquen el sopar en homenatge als albesans residents fora, el Cannonball o baixada de cotxes sense motor pel carrer Prssec Roig d'Albesa o el ball a la Plaa dels Sarrans.
 Concurs de cassola de pags de Sant Josep: el tercer dissabte del mes de Mar, es celebra una cassolada al pati de les escoles, on es reparteixen premis a les millors cassoles elaborades pels vilatans.
 Festa dels quintos: el primer o el segon dissabte de Juliol, el jovent de la localitat, que durant aquell any arriba a la majoria d'edat, organitza una revetlla a la Plaa dels Sarrans. Actes tant per a la gent gran, com per a els ms joves.
 Festa de la Gent Gran: Se celebra a la primavera.

 Notes i referncies .
 


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
La batalla d'Albesa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11928" title="Algerri" nonfiltered="1115" processed="1109" dbindex="6121">

Algerri s una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya. T aproximadament 507 habitants. 

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de sec, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu grcies a l'aigua que hi arriba a travs del canal Algerri-Balaguer.


 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11929" title="Als de Balaguer" nonfiltered="1116" processed="1110" dbindex="6122">

Als de Balaguer s una vila i municipi de la comarca de la Noguera.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11930" title="Artesa de Segre" nonfiltered="1117" processed="1111" dbindex="6123">

Artesa de Segre s una vila i municipi de la comarca de la Noguera.


























 Demografia .

El 1857 incorpora Alentorn, la Clua, Colldelrat, Collfred, Montargull, Montmagastre, Tancalaporta, Vall-llebrera, Vernet, Vilves, Ser, Cars; el 1930, Baldomar; el 1970, Anya; el 1975, Tudela de Segre.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11931" title="Ivars de Noguera" nonfiltered="1118" processed="1112" dbindex="6124">


Ivars de Noguera s un municipi de la comarca de la Noguera.

Histria.
Fou conquerit pel Comte d'Urgell Ermengol VI, l'any 1107. El 1116 aquest territori en plena colonitzaci estava sota la Senyoria de Ramon Berenguer d'ger del llinatge d'Arnau Mir de Tost.
Al llarg del temps va passar a mans de diferents llinatges fins desprs del desmembrament del Comtat d'Urgell. El 1414 s'integr a la Baronia d'Alfarrs, convertida en Marquesat a l'inici del segle XVIII.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11932" title="Oliola" nonfiltered="1119" processed="1113" dbindex="6125">

Oliola s un municipi de la comarca de la Noguera.












 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11933" title="Os de Balaguer" nonfiltered="1120" processed="1114" dbindex="6126">


Os de Balaguer s una vila i municipi de la comarca de la Noguera.

 Histria .

L'origen d'Os es deu a la fortificaci musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guirau Pon II de Cabrera el 1116. El castell d'Os fou una fortificaci destacada en les baralles que durant els segles XII i XIII enfrontaren els Comtes d'Urgell amb els Cabrera, vescomtes d'ger. L'any 1415 el rei Ferran d'Antequera don el castell i el lloc d'Os al cavaller Joan Vivot. A mitjans del segle XVI ja eren senyors d'Os la famlia dels Siscar, llinatge que continu fins a la desamortitzaci (segle XIX). A l'any 1964 incorpor la major part del terme de Trag de Noguera, municipi que havia quedat greument afectat per la construcci dels embassaments de Canelles i de Santa Anna; aquests, juntament amb els nuclis de Trag, Canelles, Blancafort i Alberola, passaren al terme d'Os.

 Descripci fsica .
Situat en bona part als Aspres de Montsec, damunt la plana oligocnica estesa entre 400-600 m d'altitud, es drecen algunes alineacions anticlinals de calcries jurssiques o trisiques. Al N, la serra de Blancafort i la serra de Sant Miquel, entre les de Pinyana i de Mont-roig, arriba a 1.039 m d'altitud al Pont; al centre hi ha la serra d'Os i al S la serra del Convent. A l'E hi ha l'enclavament de Gerb amb el terme rural d'Almass, damunt la plana alluvial del Segre, que forma una entitat municipal descentralitzada. La superfcie boscada ocupa una bona part de la muntanya de Mill. La vila s dalt d'un tur que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya.

 Llocs d'inters .

Castell "Malignum Castrum" d'Os (S.XII);
Cova dels Vilars (pintures rupestres);
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes;
Esglsia barroca de Sant Miquel;
Font de Sant Pitot (1700);
Santuari de Sta. Maria de Crvoles (aplec);
Ermita de Sant Salvador.
Ermita de la Verge d'Aguilar.
Poblat medieval del Vilot d'Alberola.
Monestir de Santa Maria de Vallvert de Trag (Cister Femen).








 Festes i celebracions .

17 de gener: Sant Antoni, benedicci d'animals i vehicles;
Darrer diumenge d'abril: Trobada de Campaners;
1 de maig: Aplec a l'Ermita de la Mare de Du d'Aguilar;
17 de maig: Aplec a l'Ermita de la Mare de Du de Crvoles;
6 d'agost: Revetlla i aplec a l'Ermita de Sant Salvador;
6 d'agost: Festa Major de Gerb;
15 d'agost: Festa Major del Monestir de les Avellanes;
6 de setembre: aplec dels Padrins a l'Errmta de la Mare de Du de Crvoles;
29 de setembre: Festa Major d'Os;

 Personatges illustres .

 Gaspar de Portol Rovira (Os de Balaguer, 1716   Lleida, 1786), militar, governador i explorador de Califrnia, i fundador de San Diego i Monterrey.
 
 Jaume Caresmar Alemany (Igualada, 1717   Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, 1791). Prestigis i fams abat del Monestir de les Avellanes. Desprs de estudiar en la seva ciutat natal, passa a Barcelona, on es gradu com doctor en Filosofia i Teologia amb els Jesutes. El 1 de novembre de 1742, vest el hbit blanc dels monjos premonstratencs a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a on destac com professor, i per les seves investigacions histriques en arxius i treballs. Siguen tamb membre de la Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

 Leandre Cristfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908   Lleida, 1998), escultor considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya.

 Josep Hospital Frag (Os de Balaguer, 1846   Valladolid, 1916), religis, director del Real Colegio de de San Lorenzo del Escorial, persona de confiana del rei Alfons XII.
	
 Ricard Cirera Salse (Os de Balaguer, 1864   Barcelona, 1932), jesuta i astrnom, fundador i director de l'Observatori de l'Ebre.
	  	
 Miquel Hospital Gasol (Os de Balaguer, 1882   ), doctor en filosofia, teologia i dret cannic, canonge de la Catedral de Barcelona.

 Mari-Josep Figueres i Forges (Os de Balaguer, 1878   Costa Rica, 19?), metge i pare del futur president de Costa Rica Jos Figueres Ferrer.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11935" title="Sistema solar" nonfiltered="1121" processed="1115" dbindex="6127">


El sistema solar s el conjunt de tots els astres que orbiten al voltant del Sol i que, per tant, hi estan gravitatriament lligats. Est format per 8 planetes, almenys 162 satllits naturals o llunes i centenars de milers de planetes menors o planetoides, asteroides, meteoroides i cometes. A ms, tamb hi ha el que s'anomena medi interplanetari, format per gas i pols. Tot aquest conjunt est situat en un dels braos de la galxia Via Lctia, girant al voltant del seu centre des de 26.000 anys-llum de distncia i a una velocitat de 220 km/s.

 Composici i estructura del sistema solar .

 Cossos .
En termes generals, el sistema solar est estructurat de la forma segent: al centre es troba el Sol, una estrella. Al voltant del Sol giren els 8  cossos majors, anomenats planetes, que sn (ordenats del ms proper al ms lluny al Sol): Mercuri, Venus, la Terra, Mart,  Jpiter, Saturn, Ur i Nept; Plut des del 24 d'agost de 2006 ja no s considerat un planeta, sin un planeta nan. Tamb al voltant del Sol giren centenars de milers de cossos ms petits que, segons la seva mida, composici i rbita es classifiquen en planetes menors o planetoides, meteoroides i cometes. Els planetes menors es divideixen en dos grups: els asteroides i els objectes transneptunians, encara que a vegades quan es parla d'asteroides es fa referncia a tot el conjunt de planetes menors. Els podem trobar escampats per tot el sistema solar per principalment es concentren en dues regions: el cintur d'asteroides o cintur principal, situat entre les rbites de Mart i Jpiter i el cintur de Kuiper, que es troba ms enll de l'rbita de Nept. Els meteoroides sn petites roques de menys de 50 metres de dimetre que estan escampades per tot el sistema solar. Els cometes sn enormes blocs de gel i roca amb rbites molt excntriques. Es creu que podria existir una regi molt allunyada del Sol anomenada nvol d'Oort que seria la font d'on provenen els cometes. 

Al voltant dels planetes giren els satllits naturals o llunes. Cada planeta t un nombre diferent de satllits. En total, se n'han descobert 162 i estan distributs aix: a la Terra, 1 satllit; a Mart, 2 satllits; a Jpiter, 63 satllits; a Saturn, 56 satllits; a Ur, 27 satllits; a Nept, 13 satllits i a Plut, 3 satllits. Mercuri i Venus no en tenen cap. Aquestes xifres estan contnuament subjectes a canvi degut al descobriment de nous satllits. Alguns asteroides tenen els seus propis satllits naturals que s'anomenen satllits asteroidals.

 rbites .
Tots els cossos del sistema solar estan lligats al Sol a travs de la fora de la gravetat segons la llei de la gravitaci universal de Newton. El mateix passa entre els satllits i els cossos als quals orbiten. La gravetat s una fora atractiva la intensitat de la qual s ms gran quanta ms massa t un cos i s'afebleix a mesura que la distncia entre els cossos augmenta. El Sol s, amb molta diferncia, el cos amb ms massa del sistema solar (un 99,86%), per aix atrau a tots els altres cossos cap a ell. Al mateix temps, cada cos atrau al Sol cap a ell per aquest efecte s tan petit que el podem ignorar. Aquesta fora d'atracci provoca que els cossos "caiguin" cap al Sol, per com que al mateix temps es mouen a gran velocitat en direcci perpendicular a la fora d'atracci, per la 3 llei de Newton apareix una fora de reacci que s'equilibra amb la gravetat i permet als cossos mantenir-se en trajectries ms o menys estables anomenades rbites.

Les rbites dels cossos del sistema solar estan determinades per les lleis de Kepler, descobertes per l'astrnom alemany Johannes Kepler entre el 1609 i el 1618. Aquestes lleis sn tres i diuen el segent:

1a Llei : Els planetes descriuen rbites ellptiques, amb el Sol situat en un dels focus.;

El grau d'allargament d'una ellipse es mesura amb l'excentricitat, que val 0 si la corba s una circumferncia i 1 si s una parbola. Per a la majoria de planetes, l'excentricitat s menor que 0,1 i, per tant, les seves rbites sn prcticament circulars. Dues excepcions sn Mercuri amb 0,21 i Plut amb 0,25.

2a Llei: La lnia que uneix un planeta amb el Sol escombra rees iguals en temps iguals.;

s a dir, el planeta es desplaa ms rpidament quan est a prop del Sol (al voltant del periheli) que quan n'est allunyat (al voltant de l'afeli). Aix s aix perqu la gravetat del Sol accelera el planeta quan s'acosta i el desaccelera quan s'allunya. Com que les rbites dels planetes sn quasi-circulars aquest efecte no es nota gaire. s molt ms evident, per, en les rbites dels cometes, que tenen rbites molt excntriques. ;

3a Llei: El quadrat del perode orbital d'un planeta s directament proporcional al cub del semieix major de la seva rbita.;

Quant menor s la distncia mitjana Sol-planeta, menys tarda aquest en completar la seva rbita: Mercuri es mou ms rpid que Venus, Venus ms rpid que la Terra,... i aix successivament fins a Plut que tarda 248 anys en donar una volta al Sol.

Kepler va enunciar aquestes lleis per a les rbites dels planetes al voltant del Sol per, de forma ms general, sn vlides per a qualsevol cos que n'orbiti a un altre sempre i quan la massa del cos orbitant sigui negligible respecte a la massa del cos central. Aix es compleix per als planetes respecte al Sol i per a la majoria de satllits respecte als seus corresponents planetes. Una altra limitaci d'aquestes lleis s que no funcionen b en un sistema de ms de dos cossos. Per exemple, en el cas del sistema Sol-Terra-Lluna l'aproximaci no s gaire bona. Per a calcular l'rbita de la Lluna, el mtode empric inventat per Ptolemeu fa ms de dos mil anys s ms exacte que les lleis de Kepler. Isaac Newton va generalitzar les lleis de Kepler per als cossos amb una velocitat major que la velocitat d'escapament i que, per tant, no tindran una rbita ellptica sin parablica o hiperblica. En aquests casos, la segona llei continua sent vlida per la tercera llei no s aplicable ja que, al ser rbites obertes, el moviment no ser peridic.

A ms de seguir les lleis de Kepler, les rbites dels planetes del sistema solar es caracteritzen per trobar-se, aproximadament, en un mateix pla anomenat pla de l'eclptica. El pla de l'eclptica s el pla que cont l'rbita de la Terra. El fet d'haver pres aquest pla com a pla de referncia s per comoditat, en podrem haver escollit qualsevol altre. El fet important s que la inclinaci dels plans orbitals dels planetes s gaireb la mateixa per a tots ells. La principal excepci s Plut, l'rbita del qual est inclinada 17 respecte a l'eclptica. Els cometes i molts dels objectes transneptunians tamb tenen rbites molt inclinades. Aquest s un dels motius pels quals es pensa que Plut podria no ser un verdader planeta sin un planetoide. Aquest aplatament dels plans de les rbites s conseqncia del procs de formaci del sistema solar: la rotaci de la nebulosa solar va provocar el seu propi aplatament formant un disc perpendicular a l'eix de rotaci del Sol. Els cossos amb rbites molt inclinades s'haurien format molt aviat en el procs de formaci, abans que la nebulosa s'aplats massa.

 Distncies .
Quan s'han de mesurar distncies dins del sistema solar, les unitats de longitud que s'utilitzen habitualment a la Terra, com ara el quilmetre, queden petites. Per qestions prctiques, s'ha definit una unitat anomenada unitat astronmica o UA de forma que 1 UA s igual a la distncia mitjana entre el Sol i la Terra, s a dir, uns 150 milions de km.

A pesar del fet que en molts diagrames (com en el de la imatge inferior), per qestions prctiques es representa el sistema solar com si hi hagus la mateixa distncia entre l'rbita de cada planeta, en realitat les rbites planetries segueixen, aproximadament, una progressi geomtrica, s a dir, que cada planeta es troba al doble de distncia del Sol que el planeta precedent: Venus est el doble de lluny que Mercuri, la Terra el doble que Venus, Mart el doble que la Terra,... Aquesta relaci s'expressa en la llei de Titius-Bode, una frmula matemtica per a predir el semieix major () de l'rbita dels planetes en UA. S'escriu aix:

;

on k = 0, 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128.

Segons aquesta frmula, esperarem que Mercuri (k=0) es trobs a 0,4 UA i Mart (k=4) a 1,6 UA. En realitat, aquesta llei noms es compleix aproximadament (Mercuri est a 0,39 UA i Mart a 1,52 UA); a k=8 no hi ha cap planeta sin Ceres, l'asteroide ms gran; Nept est molt ms a prop de lo esperat i Plut es troba all on hauria d'estar Nept. Actualment no hi ha cap explicaci cientfica de perqu aquesta llei "funciona" i molts diuen que s noms coincidncia.



 Regions del sistema solar .
Generalment, els astrnoms divideixen el sistema solar en dues regions: el sistema solar interior i el sistema solar exterior.

 Sistema solar interior .
El sistema solar interior s la regi que va des del centre del sistema solar, on es troba el Sol, fins al cintur d'asteroides (entre 2,06 i 3,27 UA del Sol) i inclou els quatre planetes interiors.

El Sol s una estrella de la seqncia principal de classe espectral G2. Aix significa que s una mica ms gran i calenta que una estrella mitjana. T un dimetre de 1,4 milions de km i una massa de 21030 kg. Est format per un 71% d'hidrogen, un 21% d'heli (en massa) i algunes traces d'elements ms pesants.  En el seu interior, la temperatura pot arribar als 13,6 milions de graus. Aquestes temperatures permeten que en el nucli hi tinguin lloc reaccions nuclears de fusi (principalment, hidrogen que es converteix en heli). L'energia produda en aquestes reaccions es transmet cap a l'exterior i s radiada a l'espai en forma de llum i calor. La temperatura a la superfcie s de 5.780 K que equival a una longitud d'ona de la llum en el rang del color groc. Es va formar fa uns 5.000 milions d'anys, al mateix temps que el sistema solar, i arribar al final de la seva vida d'aqu a uns 5.000 milions d'anys ms. Arribat aquell moment, es convertir en una gegant vermella i desprs en una nana blanca.

Els planetes interiors sn Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Tamb s'anomenen planetes terrestres o tellrics perqu, a diferncia dels exteriors, tenen unes caracterstiques fsiques semblants a les de la Terra. Es caracteritzen per tenir una escora de roca slida, un dimetre relativament petit i una densitat relativament alta (~5 gr/cm3) (comparats amb els exteriors). Al seu interior, tots tenen un nucli de ferro i un mantell semi-lquid. Excepte Mercuri, tots tenen una atmosfera gasosa ms o menys densa. Tots tenen crters d'impacte i molts tenen o han tingut activitat tectnica que ha format muntanyes, valls, volcans,... Cap d'ells t anells i noms la Terra (la Lluna) i Mart (Fobos i Deimos) tenen satllits naturals.

El cintur d'asteroides s la regi dels sistema solar on es concentren la gran majoria dels asteroides (fins a un 98%). Es troba entre les rbites de Mart i Jpiter i per tant en el lmit entre el sistema solar interior i l'exterior. Els asteroides es diferencien dels planetes per la seva mida ms reduda i dels objectes transneptunians per estar formats per roca slida i metalls en lloc de gel. L'asteroide ms gran s Ceres amb 950 km de dimetre. Altres asteroides de gran mida sn: Palles i Vesta. Alguns asteroides tenen satllits asteroidals com, per exemple, (243) Ida i el seu asteroide Dctil.

 Sistema solar exterior .
El sistema solar exterior s la regi que va des del cintur d'asteroides fins als lmits del sistema solar. Inclou els planetes exteriors, els centaures, el cintur de Kuiper, el disc dispers i el nvol d'Oort. En els ltims anys, el descobriment de gran nombre d'objectes en la regi ms enll de l'rbita de Nept ha fet que, anlogament al que passa amb el cintur d'asteroides, a vegades es consideri el cintur de Kuiper com el lmit del sistema solar exterior.


Els planetes exteriors sn Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut. Excepte Plut, tots tenen unes caracterstiques fsiques semblants a les de Jpiter, el ms gran de tots ells, i s per aix que tamb s'anomenen planetes jovians. Es caracteritzen per estar formats majoritriament per gas (per aix s'anomenen tamb gegants gasosos), pel seu enorme dimetre i per tenir una baixa densitat (~1 gr/cm3) (en relaci amb els interiors). La majoria tenen anells i tots tenen un gran nombre de satllits. Els ms importants sn els satllits galileians a Jpiter, Tit a Saturn, Trit a Nept i Caront a Plut.

Plut s un cas especial. No tan sols s el ms petit dels planetes sin que tamb s ms petit que el planeta menor 2003 UB313. La seva composici sembla ser de roca i gel com els objectes transneptunians. La seva rbita s bastant excntrica i fora inclinada respecte a l'eclptica. Per tot aix, en els ltims anys s'ha suggerit que Plut sigui classificat com a planeta menor i no com a planeta.

Els centaures sn un tipus de planetes menors amb rbites entre la de Jpiter i la de Nept. Principalment, estan compostos de gel. Es pensa que poden ser un estadi intermedi entre els objectes del cintur de Kuiper i els cometes. El ms conegut s Quir.

Els objectes transneptunians sn cossos gelats amb rbites ms llunyanes que la de Nept. Es concentren majoritriament en la regi del cintur de Kuiper (30-50 UA) (on tamb es troba Plut) per tamb se n'han descobert uns quants amb rbites ms llunyanes i ms inclinades anomenats objectes del disc dispers. Precisament en aquesta regi s on es troba el ms gran de tots ells: 2003 UB313, que t un dimetre de 2.400 km aproximadament. 2003 UB313 s tamb l'objecte conegut que en aquests moments es troba a ms distncia del Sol (a 97 UA). Altres objectes importants sn: Orcus i Quaoar.

El nvol d'Oort s una regi que es creu que podria existir a una distncia de 100.000 UA del Sol, molt ms enll de tots els objectes descoberts. s on, suposadament, es trobarien els cometes, fins que alguna cosa els pertorba i desvia la seva rbita cap a l'interior del sistema solar. L'any 2003 es va descobrir un objecte anomenat Sedna, que s l'objecte descobert que s'allunya ms del Sol. Actualment es troba a 90 UA per el seu afeli s'ha estimat en 902 UA. Es creu que podria formar part d'un nvol d'Oort intern.

Els cometes estan compostos bsicament per gel i tenen rbites molt excntriques. Generalment, el seu periheli es troba en el sistema solar interior mentre que l'afeli es troba ms enll de l'rbita de Plut. N'hi ha de tres tipus: els de perode curt (P<200 anys), els de perode llarg (P>200 anys) i els d'aparici nica (rbites parabliques o hiperbliques). D'aquests ltims no se n'ha descobert cap que provingui de fora del sistema solar sin que tots tenen l'rbita pertorbada per Jpiter. El ms fams dels cometes s el cometa Halley.

 Medi interplanetari .
L'espai entre els diferents cossos del sistema solar no est buit. Est tot impregnat d'una "sopa de partcules" anomenada medi interplanetari que cont: radiaci electromagntica (fotons), plasma (electrons, protons i diferents ions), raigs csmics, partcules microscpiques de pols i camps magntics (principalment el del Sol). La seva densitat s molt baixa (5 partcules/cm3 a l'entorn de la Terra) i decreix a mesura que ens allunyem del Sol. S'estn en totes direccions fins a una distncia d'unes 150 UA. El Sol, els planetes i tots els altres cossos del sistema solar es mouen a travs d'aquest medi.

 Formaci del sistema solar .

Actualment, la teoria ms acceptada pel que fa a la formaci del sistema solar diu que el Sol i els planetes es van formar al mateix temps. Segons aquesta teoria, el Sistema Solar va comenar com un nvol de gas interestellar o nebulosa que es va anar contraient degut a la fora gravitatria fins a formar un estel, el Sol i una srie de cossos ms petits, els  planetes.

El procs va comenar fa uns 4.600 milions d'anys. La nebulosa, que devia tenir unes 100 UA de dimetre, va ser pertorbada per alguna cosa, potser l'explosi d'una supernova no molt llunyana i va comenar a contraure's. Tot el material es va anar comprimint, formant una bola de gas en el centre. La nebulosa, com tota la galxia, estava en rotaci i la seva velocitat de rotaci va anar augmentant a mesura que es contreia. Aix va fer que la nebulosa s'aplans formant el disc d'acreci, perpendicular al seu eix de rotaci. El centre del disc, on el material estava ms comprimit, es va comenar a escalfar formant una bola de gas calent anomenada protoestel. Lluny del centre del disc, es van formar partcules slides; primer metalls com el ferro i el nquel, i desprs roques com el silici, i a la part ms exterior, gel d'aigua, d'amonac i de met. A poc a poc, el refredament progressiu va deixar que es formessin petites partcules que, grcies a la gravetat, es van anar ajuntant formant planetesimals. Amb el temps, els planetesimals van anar collidint entre s, formant cossos ms grans, els planetes. Els planetes ms grans van atreure gran quantitat de gas i per aix van aconseguir unes denses atmosferes com la de Jpiter. Els satllits i els anells es van formar a partir de discs creats al voltant dels primitius planetes. En cert moment del procs, el nucli del protoestel es va escalfar prou com per donar lloc a reaccions termonuclears de fusi, generant gran quantitat de calor. En conjunt, tot el procs devia durar uns 100 milions d'anys.

 Descobriment del sistema solar .
El descobriment del sistema solar va comenar en la ms remota antiguitat. Totes les antigues civilitzacions tenien ja coneixement del Sol, la Lluna i els planetes, encara que llavors noms se'n coneixien 5: Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn. El nom de "planetes" els va ser donat pels antics grecs i significa "errants" ja que es desplaaven pel firmament en trajectries aparentment errtiques. Es desconeix qui i quan els va observar per primera vegada. A la resta de punts brillants del firmament els anomenaven les estrelles "fixes", perqu sempre es trobaven a la mateixa posici les unes respecte de les altres. El coneixement que es creia que es tenia a l'antiguitat sobre la naturalesa de cada un d'aquests objectes era totalment incorrecte.

La Terra no es considerava planeta ja que es pensava que la Terra estava quieta al centre del mn mentre tots els altres objectes del firmament, incls el Sol, giraven al seu voltant. Aix s el que s'anomena model geocntric del sistema solar. No obstant aix, ja cap al 270 aC, el filsof grec Aristarc de Samos va proposar que era la Terra la que girava al voltant del Sol, per la seva idea no va tenir gaire bona acollida. Uns anys ms tard, Eratstenes va calcular el dimetre de la Terra amb fora exactitud. El sistema geocntric va ser perfeccionat per Ptolemeu cap a l'any 150 dC i des de llavors i fins al segle XVII va ser el sistema dominant a Europa.

Al segle XVI, va tenir lloc el que es coneix com a Revoluci Copernicana, que va tenir com a origen la publicaci del llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium de Nicolau Coprnic el 1543. Coprnic va proposar un model heliocntric del sistema solar, on era el Sol i no la Terra el que es trobava al centre del mn i tots els planetes, inclosa la Terra, giraven al seu voltant. La idea de Coprnic va ser fortament rebutjada per l'Esglsia Catlica per amb el pas dels segles es va acabar imposant.

L'any 1609, la invenci del telescopi va suposar un gran avan tecnolgic en el descobriment del sistema solar. Un any desprs, Galileo Galilei va enfocar el seu telescopi cap al cel i va descobrir quatre llunes que giraven al voltant de Jpiter. Aix demostrava que no tots els cossos giren al voltant de la Terra i era un argument a favor de la teoria heliocntrica. Entre el 1609 i el 1618, Johannes Kepler va formular les seves lleis del moviment planetari que descriuen les rbites dels planetes al voltant del Sol. El 1687, Isaac Newton va descobrir la llei de la gravitaci universal que explica la fora que mant als planetes movent-se en rbita al voltant del Sol i dona una ra de perqu els planetes es mouen tal com diuen les lleis de Kepler.

El 1781, William Herschel va descobrir un nou planeta, Ur. Era el primer planeta que es descobria des de l'antiguitat. El 1801, Giuseppe Piazzi va descobrir el primer i els ms gran dels asteroides, (1) Ceres, entre les rbites de Mart i Jpiter. En els anys segents es van descobrir molts altres asteroides, la majoria en rbites semblants a Ceres formant el cintur d'asteroides. El 1846, Johann Galle va descobrir Nept, observant all on els clculs terics de Urbain Le Verrier i John Couch Adams deien que hi havia d'haver un nou planeta. Finalment, Clyde Tombaugh el 1930 va descobrir el nov planeta, Plut.

En els ltims anys, els descobriments en el sistema solar s'han centrat principalment en nous satllits dels planetes gegants, nous asteroides i nous cometes. s destacable el descobriment, l'any 1992, de l'objecte (15760) 1992 QB1 ms enll de l'rbita de Nept, que va desencadenar el descobriment de molts altres objectes semblants, ara coneguts amb el nom d'objectes transneptunians. Aquests objectes es concentren principalment en la regi del cintur de Kuiper. El ms gran de tots ells s 2003 UB313, descobert l'any 2005. Aquest objecte s fins i tot ms gran que Plut i s'ha suggerit que podria ser el des planeta del sistema solar.

 Exploraci del sistema solar .
Des del comenament de l'era espacial el 1957, la major part de l'exploraci del sistema solar s'ha realitzat mitjanant missions espacials no tripulades, organitzades i executades per diferents agncies espacials (bsicament, l'estatunidenca NASA, el programa espacial sovitic i l'europea ESA). La primera nau espacial en posar-se sobre la superfcie d'un altre cos del sistema solar va ser la sonda sovitica Luna 2 que va impactar contra la Lluna el 1959. Des de llavors, s'ha arribat a cossos cada vegada ms distants, amb sondes aterrant a Venus el 1965, a Mart el 1976, a l'asteroide (433) Eros el 2001 i al satllit de Saturn Tit el 2005. Fins ara, cap sonda s'ha posat sobre Mercuri per la Mariner 10 el va sobrevolar de prop el 1973.

La primera sonda en explorar els planetes exteriors va ser la Pioneer 10 que va sobrevolar Jpiter el 1973. La Pioneer 11 va ser la primera en visitar Saturn el 1979. Les sondes Voyager van realitzar un gran tour del sistema solar visitant Jpiter el 1979 i Saturn el 1980-1981. A ms, la Voyager 2 va continuar el seu viatge passant a prop d'Ur el 1986 i de Nept el 1989. Les sondes Voyager ara es troben molt ms enll de l'rbita de Plut i s'estan apropant a l'heliopausa que marca el lmit exterior del sistema solar. Plut s l'nic planeta que encara no ha estat visitat per cap sonda espacial. No obstant aix, la sonda New Horizons, llanada el gener del 2006, est previst que arribi a Plut cap al juliol del 2015 i desprs intentar visitar algun objecte del cintur de Kuiper encara per determinar.

A travs d'aquestes missions no tripulades, s'han pogut obtenir fotografies d'alta resoluci de la majoria de planetes i satllits del sistema solar i d'algun asteroide i cometa tamb. Tamb s'han realitzat anlisis de les atmosferes dels cossos visitats i, en els casos de les sondes que s'han posat sobre la superfcie, s'ha pogut estudiar en detall l'escora de l'objecte. D'altra banda, l'exploraci espacial tripulada noms ha portat els humans fins a la Lluna, que va ser trepitjada per primera vegada pels astronautes de l'Apollo 11 el 1969. L'ltima missi lunar tripulada va ser la de l'Apollo 17 el 1972, per el recent descobriment d'aigua gelada en la regi del pol sud lunar ha fet augmentar les expectatives de retornar a la Lluna durant la prxima dcada. D'altra banda, les missions tripulades a Mart han estat llargament anticipades per generacions d'entusiastes de l'espai. Actualment, l'Agncia Espacial Europea, a travs del Programa Aurora, i la NASA, a travs de la Vision for Space Exploration, estan planejant missions tripulades a la Lluna i a Mart per a un futur no molt lluny.

 Altres sistemes planetaris .
Des de 1992 s'han descobert planetes que orbiten altres estrelles. Aquests sistemes planetaris no es poden anomenar  sistemes solars  ja que la paraula  solar  prov de Sol. Quan parlem d'un d'aquests sistemes planetaris hem de fer-ho afegint el nom de l'estrella corresponent desprs de la paraula  sistema ; per exemple, sistema 55 Cancri. 

 Dades dels principals cossos del sistema solar .



 Vegeu tamb .
 Origen dels noms dels planetes;

Enllaos externs.

Solarviews;
Michael Schultz (sistema solar) Animaci interactiva (zoom en 145 passos i efectes temporals);
Revista Nostra Nau nica publicaci peridica d'astronomia ntegrament en catal;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11936" title="Baleny" nonfiltered="1122" processed="1116" dbindex="6128">

 
Baleny s un municipi del sud d'Osona, anomenat fins el 1991 els Hostalets de Baleny. Tamb s'anomena aix un dels nuclis de poblaci d'aquest municipi.

Aquest poble, fams pels seus embotits, s'estn a migjorn de la Plana de Vic, a la capalera del Congost i arriba fins a l'altipl del Moians. El terme culmina al Puig Castellar (1.017 m), cim ben caracterstic perqu hi ha emplaades grans antenes i repetidors de televisi visibles des de ben lluny. Hostalets (anomenat popularment aix) t a banda i banda dos blocs muntanyosos importants: a l'est el Montseny, amb el Matagalls en primer terme; a l'oest hi podem veure la serra de Fontderola, amb nombrosos cims d'anomenada a la zona com sn el Roc de la Gurdia, el Puigsagordi o, com hem dit abans, el Puig Castellar. Nombrosos boscos, majoritriament rouredes o pinedes, formen part tamb d'aquest bonic paisatge. 

L'economia local s industrial, predominen els productes carnis i els derivats del porc. 

 Histria .

La primera dada que tenim del nom de Baleny s de l'any 955, quan la forma "in villa que vocant Balagnano" reben posteriorment fins a ser anomenat Baleniano durant l'poca medieval.
 
S'han trobat dolmens que demostren l'existncia d'ocupaci humana al terme en l'poca neoltica. Al 1928 es van excavar el dolmen anomenat la Caixa del Moro, i el Dlmen de la Griueta, i el tercer trobat excavat al 1958 prop d'una casa de la urbanitzaci del Puigsagordi on noms s'hi varen trobar ossos i restes de cermica.

Els inicis del municipi es troben al voltant del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda i les diverses cases de pags disperses. Per quan podem parlar d'Hostalets de Baleny com a tal s als voltants de 1553 (primera data on s citat) quan, al voltant de dos hostals per a traginers i viatgers situats al cam ral de Vic a Barcelona, s'hi comena a formar un petit nucli de poblaci. Aquest nucli gaudia d'una situaci estratgica i privilegiada, a l'entrada del Congost i al capdamunt de la pujada de Sant Antoni. Al 1879 s'hi aixec la Capella de Sant Josep, aleshores sense el campanar ni la faana actual (diferncies principals de l'original capella), que ms endavant es convert en la parrquia de Sant Fructus de Baleny. El poble ha anat evolucionant des d'aquell moment.

 Llocs d'inters .
Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda: antiga parrquia de Sant Fruits de Balenya, modernament coneguda com el Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda. Trobem detalls romnics, gtics, renaixentistes, barrocs i fins i tot modern. ;
Edifici de la Pista: dissenyat pel clebre arquitecte Enric Miralles, seu de l'actual Ajuntament.
Roc de la Gurdia: paratge de gran bellesa, cim caracterstic de la zona.
Creu de Terme de Baleny: creu barroca del segle XVII ubicada a la sagrera del Santuari de l'Ajuda;

 Festes i celebracions .
21 de gener: Festa Major d'Hivern ;
Febrer-mar: Carnestoltes ;
Mar-abril, Dilluns de Pasqua Florida: Tradicional Aplec dels Ous ;
ltima setmana de Juliol: Setmana de Joventut;
24 d'agost: Festa Major d'Estiu ;
Setembre: Aplec de Baleny ;

 Demografia .






 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Rutes a peu pel terme municipal i punts d'inters claus;
Consorci de promoci turstica;
Informaci general;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11937" title="Centelles" nonfiltered="1123" processed="1117" dbindex="6129">
Aquest article tracta sobre el municipi de Centelles (Osona). Vegeu Centelles (famlia) per a la famlia de nobles valencians Centelles.;


Centelles s una vila i municipi de la comarca d'Osona. Limita amb els municipis de Sant Mart de Centelles pel sud, Seva pel nord-est i Baleny pel nord-oest.
Est situat a la entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la poblaci, i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa (que forma part dels Cingles del Bert), i a la falda del Puigsagordi (972m), tur que sobresurt de la serra. 

Histria.
La primera referncia histrica del topnim Centelles apareix en llat (Sentelias) l'any 898. Aquest nom s adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Mart) que el segle XIV esdevenen barons. El vila va nixer al voltant de la sagrera de l'esglsia de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.

El segle XV els barons traslladen la seva residncia del castell a la sagrera i un segle desprs la baronia esdev comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloa els termes actuals de Baleny, Sant Mart de Centelles i Sant Quirze Safaja. El segle XVI, el bar Llus I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Mart i el Nou, l'nic que s ha conservat.

Als segle XVI i XVII, la poblaci va augmentar en part grcies a la immigraci occitana, que s'etabl al carrer Estrangers i d'altres de prxims.

Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successi (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesi, Felip V li va concedir el ttol de fidelsima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle desprs, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francs (1808-1812) i van devastar part del nucli urb.


Al 1875 arriba al tren de la lnia Barcelona-Vic-Puigcerd, l'estaci s del enginyer Josep Foluon i Tud, i es va construir segons l'estil amb que es feien a Frana. 

Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrcola, t un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentaci i txtil, i tamb d'estiueig per l'impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensi viscuda per la duplicitat de subministraments d'energia elctrica es resolen amb la municipalitzaci del servei i la fundaci de l'Electra Municipal el 1926.

Desprs de la Guerra Civil, Centelles no va conixer una poca de relativa prosperitat fins als anys 60. L'augment de la poblaci, tant per la natalitat com per la immigraci; l'expansi i la diversificaci de la indstria (txtil, filatura, embotits, construcci, pells adobades, avicultura...); l'expansi urbanstica i la revifalla de la vida cultural sn alguns trets d'aquest creixement.

A les darreres dcades, Centelles ha viscut importants canvis que s'han tradut en una transformaci urbanstica i un creixement demogrfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l'any 2002.

Llocs de inters.

 
 Capella de Jess:  Capella del segle XVI, construda fora de la vila actualment dins del nucli urb, s d'estil gtic amb influncies renaixentistes. s ubicada al passeig davant del Portal.
 Capella dels Socors o Socs: Capella del segle XVI, situada al final del carrer major on passa a dir-se carrer Socs.
 Can Domingo;
 El Cerd de la Garga: mas fora del nucli urb, lloc on va nixer Ildefons Cerd  ;
 El Passeig : Petit passeig al centre de la poblaci on hi fan ombra uns plataners, obra de Joaquim Raspall de 1922.
 El Portal:  Portalada del 1542 antiga entrada al nucli urb, coronat per un costat per l'escut dels comtes de Centelles, va ser restaurat al 1917 per Jeroni Martorell, al 1987 va ser novament restaurat, s un dels elements arquitectnics ms caracterstics de la poblaci.
 Hospital de Centelles;
 Mol de la Llavina;
 Nucli antic i Sagrera de Centelles ;
 Palau dels Comtes:  construcci del segle XVI situada a la plaa major. Actualment a la primera planta hi ha una sala-museu dedicada a la paleontologia.
 Sant Antoni de les Codines:  Petita ermita que actualment es troba a l'entrada del poble des de la carretera C-17, va ser traslladada durant l'ampliaci de la carretera. ;
 Santa Coloma: Esglsia parroquial dedicada a Santa Coloma, patrona de la vila. s del 1704-1710 i hom la va construir sobre una antiga esglsia del 898. El campanar s del 1682, obra de Miquel Fiter,  amb base de planta quadrada, i a mitja alada passa a ser de planta octogonal, s un element molt caracterstic de la poblaci.  ;
 Via Ferrada de les Baumes Corcades: s una de les vies d'ascens al Puigsagordi.

Festes i tradicions.

Festa del Pi: 30 de desembre;
Cau de Bruixes;
Festa d'hivern: 31 de desembre;
Festa d'estiu: 1 de Setembre;
Aplec del Turo del Puigsagordi: 1 de maig ;

 Demografia .


 Centellencs illustres .

Pere Barnils i Giol:(1882-1933) Filleg i fonetista.

Jaume Carrera i Pujal:(1895-1961) Periodista i historiador.

Ildefons Cerd i Sunyer:(1815-1876) Enginyer i urbanista.

Bartomeu Costa-Amic:  (1911-2002) Poltic i editor.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la Uni de botiguers de Centelles;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diputaci de Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11938" title="Collsuspina" nonfiltered="1124" processed="1118" dbindex="6130">

Collsuspina s un municipi de la comarca natural del Moians, oficialment adscrit a la d'Osona. Nasqu com un territori depenent de la parrquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragnia de Sant Cugat de Gavadons, per amb el pas del temps s'an decantant cap a les relacions amb Moi, definitivament afermades amb la independncia municipal de Tona. Deu el nom al Coll on es form la poblaci, pertanyent a la gran masia de l'Espina.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11939" title="Folgueroles" nonfiltered="1125" processed="1119" dbindex="6131">

Folgueroles s un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de Mossn Cinto Verdaguer. Edificis d'inters en sn l'Esglsia romnica de Santa Maria i la Casa-Museu de Verdaguer.

 Histria .
Les primeres empremtes humanes daten del perode calcoltic o eneoltic (2100   1500 aC), tamb conegut com a edat de bronze inicial. Un notable testimoni de la seva presncia es troba al tur de St. Jordi, on s hi ubica el dolmen de Puigseslloses, enterrament en sepulcre megaltic. No s en va que just al seu costat, l'any 1477 s hi edifiqus la capella de Sant Jordi, reformada i ampliada el 1833. 

Del perode protohistric, s han excavat les restes del poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, construda i habitada pels ausetans (poble ibric) durant el segle III aC situat en els primers turons que marquen el lmit entre la Plana i les Guilleries (sobre el Mas d'en Coll). La fortalesa est formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d'amplada construda en pedra seca. A la part massissa s hi adossa una torre quadrangular, en tals.  

El terme fou repoblat durant l'alta edat mitjana a l'entorn de l'esglsia de Sta. Maria (documentada ja des del 967). El segle XV es constitu en una petita batllia i quadra autnoma. El nucli del poble es va formar a partir de la fi del segle XVI dins de la segrera. Durant el segle XVIII es van crear els barris de la Ricardera i el carrer de la Font.  

Fill illustre de Folgueroles s Mossn Cinto Verdaguer (1845   1902), poeta i avantguardista del catalanisme. La seva presncia es respira arreu del poble i del seu entorn a travs de lpides amb fragments de poesies, monuments com el pedr, la casa-museu, el jard del poeta situat a la Damunt, i els monlits que marquen la ruta verdagueriana.

L activitat principal dels seus habitants sempre ha estat relacionada amb les tasques agrcoles. Durant l'edat moderna i fins el segle XIX, aquesta estava complementada per indstria txtil, rural i domstica (putting-out). Tamb destaca, per la seva importncia i difusi, l'ofici de picapedrer sorgit arran de les abundants pedreres de gres tou, material molt apreciat en la construcci per la seva docilitat i emprat en bona part dels edificis i escultures de la comarca.  

El nom de Folgueroles, ve de la paraula "Falguera". En la forma oficial s'ha mantingut el radical del nom en la varietat antiga (Folg-), per en la pronuncia local s normal sentir a dir "fugarles"(ot a Vic, Casac. 1920) on es dona una reducci que tamb es troba en "Fogars". S'han trobat diferents mencions antigues del poble on es donen versions diferents del nom:  

"Felgeirolas", 898 i 908;
"Felcarioles", 899 ;
"Feleceroles", 915 ;
"Felgaroles", 930;
"Felgarolis", 1067;
"Folguerolis,-roles" S.XII;
"Ste.Marie de Folgeroles";
"Falgeroles",principis S.XIII;
"Folguiroles",1330;
"Folgaroles",1359;

Ubicaci.
El terme municipal de Folgueroles (10,99 km2, 1.500 habitants i 552 m d'altitud) a la comarca d'Osona ( Barcelona), es troba a l'extrem est de la plana de Vic, a l'inici de les Guilleries. T el venatge dels termes de Tavrnoles i Gurb (N), Sant Sadurn d'Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Juli de Vilatorta (S), i Vic (O) a 5 km de distncia, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.

Geografia i histria natural.
El petit municipi de Folgueroles es troba en una raconada de la Plana. A la vora de Vic (i les principals vies de comunicaci) i alhora allunyada del brogit del mn urb, el seu paisatge presenta una gran varietat de matisos. Pel seu cant de ponent, el relleu s suau i esquitxat de masies (destaquen Pou de Vida, el Prat, el  Raurell, Puigsec, Palou, Puigseslloses, Focs, el Pou, el Godaiol i al bell mig del poble la Sala) i camps de conreu de sec. Solament el trenquen alguns petits turons de marges griso-blaboses de l'eoc mitj com el de Puigseslloses o Sant Jordi (531 m) i el tur de les Mentides (525 m). En canvi, pel cant de llevant (ne la lnia imaginria formada pels masos de can Garbells, l'Arum, i Mas d'en Coll), el relleu s abrupte, amb barrancs i fondalades (per on hi discorren torrents com els de Folgueroles, Lledoner, de Pi i les Vall), i cobert de vegetaci. Aqu, la presncia humana com a element transformador del paisatge s prcticament inexistent. Solament a les artigues abandonades la flora natural ha estat substituda per pins pinyers (Pinus pinea) o pinastres (Pinus pinaster). La vegetaci s abundant i rica en varietat.  

El sotabosc s de boixos, arbo, ginestars i brucs. A la vora dels torrents s hi pot veure algun trmol, vern i tortellatge. A les latituds mitjanes hi predomina  el bosc d'alzina muntanyenca, esquitxat de rouredes, avellanoses, tremolades i vernedes, hi s omnipresent el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure de fulla gran (Quercus petraea).  

A les masies hi trobem tota mena d'animals domstics (vaques, porcs, conills, gallines, necs, coloms, etc.) i als camps hi voleien perdius, guatlles, garses, orenetes, mussols i merles, i multitud de petits ocells (pardal, cadernera, pins, gafarr, verdum, etc.), a la zona boscosa la fauna salvatge hi s abundant: mamfers (senglar, conill, guineu, esquirol, teix, geneta, rata, eri, etc.) aus (esparver, aligot, mussol, garsa, corb, perdiu, merla, etc.) rptils i amfibis (granota, sargantana, gripau com, salamandra, serp, llangardaix, etc.) algun peix (barb, bagre) i una gran varietat d'insectes.

El clima s submediterrani continental, caracteritzat per una oscillaci trmica de 14 C. Entre les calors de l'estiu (21-22 C de mitjana) i els rigors de l'hivern (3 C de mitjana). Les temperatures mximes sn elevades i poden assolir i sobrepassar els 30-35 C, mentre que als mesos de gener i febrer les mnimes arriben amb relativa facilitat als  10 C.

El rgim de pluviositat correspon al d'un pas mediterrani. La mitjana anual s de 650 a 700 mm repartits de manera irregular al llarg de l'any. Plou sobretot a la primavera (mesos de maig i juny) i a la tardor (mesos de setembre i octubre). Per contra els mesos ms secs sn els d'hivern (gener i febrer) i els d'estiu (juliol i agost), si b els estius sn mes plujosos que a la costa.

Com exemplifiquen les dites populars la pluja la porten els vents de llevant, per contra els de ponent sn secs ( quan les boires de ponent van a llevant hi van rient i se n tornen plorant ).

 Demografia .


 Poltica .




 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11940" title="Gurb" nonfiltered="1126" processed="1120" dbindex="6132">

Gurb s un municipi de la comarca d'Osona  situat en el centre de la Plana de Vic. Limita pel nord amb els termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltreg i Santa Ceclia de Voltreg; per l'oest amb Sant Bartomeu del Grau, pel sud i sud-est amb Vic i per l'est amb Folgueroles, Tavrnoles, les Masies de Roda i Roda de Ter.
La poblaci del municipi habita principalment en masies disseminades. Est format per quatre parrquies: Sant Andreu de Gurb, Sant Cristfol de Vespella, Sant Juli Sassorba i Sant Esteve de Granollers de la Plana.
La capital municipal s el nucli urb de l'Esperana, proper a la ciutat de Vic. En els ltims anys, el municipi s'ha convertit en una rea d'expansi industrial de la capital comarcal.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11941" title="Llu" nonfiltered="1127" processed="1121" dbindex="6133">

Llu s un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Santa Eullia de Puig-oriol.






 Demografia .


Llocs d'inters.
Restes del castell de Llu.
Ermita romnica del Sant Vicen del Castell, de planta rodona i amb volta semiesfrica i un petit absis. Est documentada des del 988 per l'edifici actual data principalment de la reedificaci dels segles XI i XII.
Cannica de Santa Maria de Llu, romnica, amb pintures murals gtiques.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11942" title="Malla" nonfiltered="1128" processed="1122" dbindex="6134">

Malla s un municipi de la comarca d'Osona. El punt ms elevat s el cim del Clascar.

L'economia de Malla es basa eminentment en l'agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comeros al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citron.


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11943" title="Montesquiu" nonfiltered="1129" processed="1123" dbindex="6135">

Montesquiu s un municipi de la comarca d'Osona.






Historia.
Situat al Bisaura, nord de la comarca, el relleu de la zona marca la transici entre la Plana de Vic i la muntanya pirinenca.
El primer edifici del qual s t noticia s el castell de Montesquiu documentat l any 1285.
Al s. XVI es va construir la primera casa, una ferreria actualment restaurada, situada al cam ral que unia Barcelona amb Ripoll.
El poble es va anar desenvolupant al voltant de la ferreria. A partir de la segona meitat del s. XIX
Montesquiu va crixer considerablement degut a les fbriques txtils que es van installar a la riba del riu Ter.
No va ser fins el 25 d agost de 1934 que es va segregar de St. Quirze de Besora i es va constituir un municipi independent. En aquells temps formava part de la comarca del Ripolls.
El 1990 va passar a la comarca d Osona 

Punts d'inters.

Castell de Montesquiu
  
Element arquitectnic ms notable del parc, des dels seus orgens (cap al 1285), la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residncia dels senyors del terme de Besora i amb el temps ha anat rebent modificacions i afegits que li han donat l estructura actual. Sempre va estar vinculat al castell de Besora, autntic centre de poder durant la Baixa Edat Mitjana. 
Al segle XIX pass a mans no nobiliries i l any 1976, per manament exprs del darrer propietari, Emili Juncadella, castell i finca van passar a la Diputaci de Barcelona.

Parc del castell del Montesquiu 

Espai protegit situat al Pre-Pirineu oriental, a l extrem nord de la comarca d Osona. Amb una extensi de 546 ha, ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora, tot i que gran part es troba al primer municipi. Hi trobem bells roures i pinars, aix com masies antigues, algunes rehabilitades per tal de desenvolupar activitats pedaggiques o agrries.

Pont de les Codines 

Pont d estil romnic sobre la riera de Sora, prop de la casa de les Codines, dins el Parc del Castell de Montesquiu.

Font d en Nando 

Zona municipal d esbarjo propera al riu Ter, amb barbacoes, taules i bancs de pedra. Horari: de 9 a 20h. Cal trucar abans a l ajuntament.

Font del Roure 

Font situada a l entrada del Parc del castell de Montesquiu, al costat del pont que travessa el riu Ter.

Cam vora Ter GR-210 

Sender de gran recorregut, de 61km i que passa per Montesquiu. Ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l industrial i cultural

Com arribar.
Montesquiu s, segons la seva histria i per la seva situaci, un poble de pas.
El poble de Montesquiu est comunicat per la C-17  -situat al Km 93-, i per la via del ferrocarril a la lnia de Barcelona-Puigcerd (estaci de Sant Quirze-Montesquiu). A uns 3 km de Montesquiu hi ha la colnia de la Farga de Bebi.
Montesquiu es troba a una hora aproximadament de Barcelona, a vint minuts de Vic i a 10 de Ripoll.

 Demografia .

El primer cens s del 1936 desprs de la desagregaci de Sant Quirze de Besora.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Web del Parc del Castell de Montesquiu;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11944" title="Muntanyola" nonfiltered="1130" processed="1124" dbindex="6136">

Muntanyola s un municipi de la comarca d'Osona.








 Demografia .


 Enllaos externs .
web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11945" title="Perafita" nonfiltered="1131" processed="1125" dbindex="6137">


Perafita s un municipi de la comarca d'Osona, pertanyent a la subcomarca del Lluans.

Histria.
El topnim "Perafita" prov del llat "Pedra Ficta", que etimolgicament vol dir "pedra-fita", s a dir, pedra collocada en un indret per indicar la terminaci d'una propietat o territori. El nom del poble , doncs, fa pensar en l'antiga existncia d'algun meglit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats.
 
Malauradament, el lloc de Perafita s dels menys documentats del Lluans pel que fa a l'poca immediatament posteriors a la repoblaci. Les primeres notcies sn de l'any 909, quan surt esmentat el poble com a lmit de la parrquia d'Olost, per l'esglsia de Sant Pere no s esmentada fins al final del segle XI. Cap a l'any 1300, la poblaci es va anar aglutinant al voltant d'aquesta esglsia romnica. Perafita cresqu notablement en el transcurs del temps i es convert de gran vigria comercial i artesanal. A la segona meitat del segle XVI, per exemple, hi havia, segurament entre d'altres aquests serveis i professions: hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases, moliner... De totes aquestes professions, la de paraire era la ms important: constitua la base de la producci, sense comptar, es clar, la pagesia, que aqu com a tota la comarca, era veritable puntal econmic de l'poca.

Contribu tamb a aquest augment de la poblaci la immigraci de gascons i llenguadocians que es produ durant els segles XV i XVI. El 1686 Perafita tenia 70 cases juntes i 16 pagesies habitades, per en arribar el segle XVII, durant els fets de la guerra de Successi fou incendiada en l'operaci de repressi realitzada pel filipista comte de Montemar. La poblaci, per es va refer aviat i el 1787 ja comptava amb 439 habitants; el punt culminant es va assolir el 1860 amb 746 habitants. 

Avui dia Perafita s un poble que mant un cens de disminuci atenuada (350 habitants), per que es mant viu amb el continu arranjament del seu patrimoni, pavimentaci i arranjament de carrers, reformes a les cases antigues, i noves obres d'habitatges com a residncia secundria.

Patrimoni arquitectnic.
 Esglsia parroquial de Sant Pere .
La primitiva esglsia parroquial, tamb dedicada a Sant Pere, era romnica, probablement construda al segle XI. D'aquesta esglsia noms en resta el timp, que es guarda a l'interior. Al segle XVI estava molt deteriorada i segurament s'havia fet petita per al servei dels fidels de Perafita. Per aix s encoman un projecte de construcci d'una nau lateral.

Al segle XVIII, potser desprs de l'incendi que pat el poble, es constru un a esglsia parroquial de nova planta, molt probablement en el mateix lloc de l'anterior. L'edifici actual s barroc, t capelles laterals, faana a ponent i campanar a l'esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s'hi constru fou destrut l'any 1936 durant la Guerra Civil. Desprs de la guerra es constru un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vatic II.

Pel novembre de l'any 1993 s'inagur una nova decoraci del presbiteri amb unes magnfiques pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb allegories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de Perafita. Aquesta decoraci s amb una creu de sobre l'altre dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jess crucificat, talles de l'escultor Pere Sala. 

Aquest timp formava part del portal de la primitiva esglsia parroquial romnica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timp veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels smbols dels Evangelistes. L'guila, smbol de Sant Joan Mateu, s'endevinen a la part superior del timp. A la part inferior hi havia les figures del brau alat smbol de Sant Lluc, i el lle smbol de Sant Marc. 

La seva realitzaci es pot situar a la segona meitat del segle XII. El timp romnic de Perafita fou emplaat a l'interior de l'esglsia parroquial el mes d'agost de 1987 per a evitar-ne la degradaci total.

La capella est situada a tocar de la carretera que va de Perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Histricament formava part del terme dels Senyors de Llua i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s'esmenta s de l'any 1223 i hi s citada com a capella de la parrquia de Perafita.

Originalment era una construcci romnica del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, de planta gaireb rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Devia tenir la coberta amb volta de can. A l'absis hom pot veure una finestra d'una sola esqueixada. A la primer meitat del segle XVIII, l'ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals sn encara els primitius romnics fins a dos metres d'altura. La resta fou construda posteriorment. La volta que s'esfondr del segle XX ja no era l'original romnica.

L'accs a la capella es fa per una porta oberta, a la faana de ponent, l'any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, ense teulasa i plena de runa. Tot el poble de perafita contribu a la seva restauraci i, des de l'any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements romnics que destaquen perfectament. Cada any s'hi fa l'aplec el diumenge ms proper a la festa de la Santa, que es el 20 de juliol.

 Les llindes de les cases del poble .
La llinda s una fusta o pedra travessera que clou la part superior d'un portal o finestra i que descansa sobre els muntants.
El poble de Perafita ens presenta unes llindes que majoritriament presenten inscripcions. Primerament cal situar-les en el temps dins la histria. Podem trobar-ne del segle XVII, XVII i XIX. 

En la major part de les inscripcions hi ha el nom del propietari de la casa, que sempre era un nom mascul exepte en el cas de les pubilles. Una altra informaci que hi trobem sempre s la data en qu es construa la casa i un altre tret que generalment s'hi troba, encara que no sempre, sn els motius religiosos i els que feien referncia a l'ofici de la persona a qui pertanyia. A finals del segle XVII hi ha un augment notable de la construcci , grcies a l'estabilitat de 'economia. Actualment trobem 23 cases al nucli de Perafita, la seva majoria estan situades al llarg del carrer major i al voltant de l'esglsia.

Segons el que consta a les llindes, al comenament del segle XVII hi va haver una davallada en la construcci que es va deure a la Guerra de Successi, que va deixar la seva marca al poble de Perafita, que fou incendiat. Malgrat tot, no tard a refer-se i vingu una poca de prosperitat durant el segle XVIII. Moltes d'aquestes cases es van construir formant el carrer Nou, i d'altres al llarg del carrer Major, aquestes possiblement foren cases incendiades que es van reconstruir. Les llindes del principi del segle XVIII segueixen el mateix el mateix tipus de representaci que les del segle XVII, per ja a partir de mitjan segle ens trobem que moltes llindes perden le nom del propietari per continuen fent referncia als motius religiosos o d'ofici. Les llindes de principis de segle XIX es concentren al comenament del carrer Major. Del segle XX ja no es troba cap casa que tingui llinda, i aix ha representat un empobriment histric i cultural, per les dificultats futures a datar les cases d'aquest perode.

 Patrimoni natural .
Alzina millenria de Busquets


 Demografia .


Curiositats.
Festes i fires de la Candelera (2 de febrer): ha esdevingut tradici la cercavila (o passant) al mat, i a la tarda les grans cures de cavalls al cam de can Carb.

Festa Major de Sant Pere (29 de juny): es fan diverses activitats, una de les mes consolidades es el torneig de futbol sala de Sant Pere.

Aplec de Santa Margarida (tercer cap de setmana de juliol)

 Msics i grups musicals .
 Dinmic Gup, encapalat per l'acordionista Ros Meliton (Joan T) i el "cubano" (Abel), d'origen cub (d'aqui que s'el conegui per aquest mot) entre d'altres.
 Major Arcana, grup de rock amb integrants provinents del Regne Unit, les illes Cnaries i de la zona. Han editat diferents videoclips i enregistrat diversos cd's.
 Josep Maria Cols s un pianista i msic polifacetic que resideix al poble, ha participat en festival de jazz, s professor de l'escola de msica de Prats de Lluans, ha format part  de projectes com "llunes mediterrnes" amb la cantant Giselle Vacca...

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11946" title="Prats de Lluans" nonfiltered="1132" processed="1126" dbindex="6138">

Prats de Lluans s una vila i municipi de la comarca natural del Lluans, oficialment adscrit a la d'Osona.

 Demografia .


Vegeu tamb.
 IES Castell del Quer;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11947" title="Roda de Ter" nonfiltered="1133" processed="1127" dbindex="6139">


Roda de Ter s una vila i municipi de la comarca d'Osona ubicat a la part ms baixa de la Plana de Vic. s un dels municipis ms petits de tota la comarca.

s una vila bsicament industrial. Antigament, la indstria va saber aprofitar el cabdal del riu Ter per a generar energia per les fbriques txtils.








Ubicaci.
El municipi de Roda de Ter es troba al nord de la comarca d'Osona, al costat del riu Ter. La seva extensi s de 2'23 km2, ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se n les Masies de Roda. Les Masies de Roda envolta gaireb la totalitat del municipi, llevat del sud-oest que limita amb la poblaci de Gurb

Llocs d'inters.
Poblat ibric i medieval de l'Esquerda. Est incls dins la Ruta dels Ibers;
Pont Vell;
La Blava;
Esglsia parroquial;
Capella del Sl del Pont;

Nats a Roda de Ter.
 Miquel Mart i Pol (1929-2003);
 Emili Teixidor i Viladecs (1933);
 Miquel Obiols (1945);

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Observatori Meteorolgic de Roda de Ter;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11948" title="Rupit i Pruit" nonfiltered="1134" processed="1128" dbindex="6140">

Rupit i Pruit s un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.

En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicci del vescomte d'Osona que, segons la tradici, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al segle XVIII, amb la divisi del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fbregues que no va canviar a Rupit fins el 1955. El 1977 es van fusionar Pruit i Rupit.

 Demografia .






 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
www.elscingles.org Associacio Amics dels Cingles de Collsacabra - Revista ELS CINGLES de Collsacabra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11949" title="Sant Agust de Lluans" nonfiltered="1135" processed="1129" dbindex="6141">

Sant Agust de Lluans s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11950" title="Sant Bartomeu del Grau" nonfiltered="1136" processed="1130" dbindex="6142">

Sant Bartomeu del Grau s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de Sant Bartomeu del Grau i el seu Ajuntament;
Pgina web del Telecentre de Sant Bartomeu del Grau;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11951" title="Sant Boi de Lluans" nonfiltered="1137" processed="1131" dbindex="6143">

Sant Boi de Lluans s un municipi de la comarca d'Osona.









 Demografia .

 Histria .
El terme i la parrquia de Sant Boi s'esmenten ja l'any 905 a l'acta de consagraci de Santa Maria de Llu i depenia dels senyors de Llu. El terme, per, se'n desmembr molt aviat. Concretament l'any 962 la comtessa Riquilda el lleg a la seu de Vic. Legat que no tingu efectes fins el 933 en qu el bisbe de Vic pact amb el noble Sendret de Gurb i per una permuta, els Bisbes de Vic passaren a ser els senyors del terme que l'incloa una gran part del terme de Perafita.

El terme es repartia en grans propietats o viles rurals, formades per masos ms petits a seu voltant. Entre els de ms renom i que encara existeixen com a cases pairals podem anomenar el Vilar, Vilarrasa, Viladecans, ...

Els bisbes de Vic regien el terme a travs d'un batlle que solia ser l'hereu de Vilarrassa dels que se'n coneix la genealogia des de l'any 1134 en que Benet de Vilarrasa ja era batlle.

  
La poblaci actual de Sant Boi va comenar a formar-se a mig segle XVI tot i que amb anterioritat ja existia un petit nucli de cases agrupades a l'entorn de l'esglsia, per van desaparixer prcticament al segle XIV pel despoblament que ocasion la Pesta Negra. 
L'any 1553 el nucli era de 10 cases, el 1626 el cens parroquial era de 86 cases amb un total de 518 habitants. El 1782 sn 180 les cases i 800 els seus habitants, arribant a un mxim de 1043 persones l'any 1860. Actualment el cens de poblaci s de 532 persones.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11952" title="Sant Hiplit de Voltreg" nonfiltered="1138" processed="1132" dbindex="6144">

Sant Hiplit de Voltreg s una vila i municipi de la comarca d'Osona.

s un dels municipis ms petits de Catalunya i, els seus 0,97 km quadrats, estan envoltats pel municipi de les Masies de Voltreg. L'hoquei patins -Club Pat Voltreg- s l'esport per excellncia i que ha popularitzat aquest petit poble arreu del mn.

Santhipolencs destacats.
Eusebi Guiteras i Guiu;

 Demografia .


Mitjans de comunicaci.
 Radio Voltreg;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11953" title="Sant Juli de Vilatorta" nonfiltered="1139" processed="1133" dbindex="6145">


Sant Juli de Vilatorta s un municipi de la comarca d'Osona.






 Demografia .


 Enllaos externs .

 Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Observatori Astronmic de Sant Juli de Vilatorta;
 Mapa topogrfic;
 Observatori Meteorolgic de Sant Juli de Vilatorta;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11954" title="Sant Mart d'Albars" nonfiltered="1140" processed="1134" dbindex="6146">

Sant Mart d'Albars s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina sobre natura i histria de La Blava i Sant Mart d'Albars;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11955" title="Sant Mart de Centelles" nonfiltered="1141" processed="1135" dbindex="6147">

Sant Mart de Centelles s un municipi de la comarca d'Osona a la zona sud de la comarca afrontant amb el Valls Oriental, a la conca del riu Congost i sota els cingles de Bert. T una extensi de 25,6 quilmetres quadrats i dos nuclis urbans habitats. Sant Mart de Centelles, a la zona del Castell de Sant Mart, i l'Abella, emplaada entre el riu Congost i la Cinglera de Bert.  

La capital municipal s el barri de l'Abella, que es troba al costat de la carretera C-17 de Barcelona a Vic que passa pel municipi. Inclou tamb el nucli de Sant Mart de Centelles al costat de l'antic castell de Centelles. 









Marc Geogrfic.
El municipi de Sant Mart de Centelles conforma el lmit ms meridional de la comarca d'Osona i es troba situat a la provncia de Barcelona. S'estn a la dreta del riu Congost, amb una extensi aproximada de 25,70 Km2, i amb una altitud sobre el nivell del mar de 722 m.

El terme est distribut en diferents altiplans diferenciats: la part alta es centra en l'antiga parrquia de Sant Mart que ha donat nom al terme travessada per la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines (C-1413) i la part baixa centrada en el nucli de l'Abella i la parrquia de Sant Pere de Valldeneu que t com a lmit el riu Congost.

L'ocupaci humana es troba disseminada en els territoris de les parrquies de Sant Miquel i Sant Mart i el nucli de poblaci es troba ubicat a la part baixa del municipi al costat del riu Congost i limitant amb la poblaci d'Aiguafreda i la C-17.

Llocs d'inters.
La Font de Can Tresquarts ;
Font de Ca l'Esglsia ;
Pont de l'Abella ;
Pla de la Garga ;
Cingles de Bert ;
Esglsia de Sant Miquel Sesperxes ;
Parrquia de Sant Pere de Valldeneu ;
La capella de Sant Jaume ;
Escales d'origen rom ;
L Oller ;
El Pou ;
El Presseguer ;
El Fabregar ;
El Castellar de Dalt ;
La Rovira de Cerdans ;
El Soler del Coll ;
El Mas Blanc ;

 Medi Fsic .
El municipi de Sant Marti de Centelles se situa a la riba esquerra de la capalera del riu Congost i el seu territori abraa la Vall del Congost, els Cingles de Bert i una part de la costa del Puigsagordi.

El cim ms elevat del municipi s el Puig Oriol (980 m) i s a l'oest del terme municipal, tot i que el ms conegut s el Tur del Castell o l'Agullola de Sant Mart amb 855 m d'altitud. El terme presenta altres cims destacats com el Puig Fred (922 m), el Tur del Fabregar (912 m), el Coll de Nou (900 m) i els graus dels Cingles de Bert coneguts com la Trona, els Castellets i Can Tres Quarts.

El curs fluvial ms important el forma el riu Congost que rep la capalera de les aiges que provenen dels espadats de la part oriental de la Plana de Vic, formades per les 
rieres de Vallossera, l'Avenc i el Martinet. Al riu, aflueixen diversos cursos d'aigua com sn el torrent d'en Vila, el torrent de la Rectoria i de l'Oller, el torrent de Valldeneu i el Sot de la Guillota.

El clima s mediterrani lleugerament continental, amb hiverns ms aviat suaus i estius calorosos, per l'impediment natural de les diverses zones muntanyoses fa que hi hagi una certa variaci trmica. Totes aquestes caracterstiques han donat lloc al desenvolupament de boscs de pins a les parts ms baixes i abruptes i alzines i roures a partir dels 800 m. El sotabosc s tpic de brucs i bolles, amb escassa presncia de boix. 

La progressiva installaci humana a la muntanya ha repartit el territori entre els camps de conreu, propers a les explotacions agrcoles-ramaderes, i la massa forestal d'alzinar i pineda, anteriorment de roure.

Poblament.
A trets generals, el terme de Sant Mart de Centelles disposa de dos nuclis de sl urb amb un desenvolupament urbanstic desigual. Un s el sector de l'Abella, a la part baixa, i l'altre el sector de les Comes, situat a la part alta.

El nucli urb s el poble de l'Abella ubicat a la part baixa i creat entorn del cam ral i el mas i els molins de l'Abella. El seu creixement es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, amb la urbanitzaci dels carrers Puigfred, Tagamanent, Pi i Borrell i Cadenes, com tamb pel sector sud de l'Oller, el carrer de la Garga i la carretera de l'Oller, on hi ha un important desenvolupament urbanstic.

El que es coneix com a Sant Mart de baix es completa amb la Parrquia de Sant Pere de Valldeneu estructurada al voltant d'un grup de masos histrics com l'Oller, ca n Esglsies i can Ton, can Fbrega i el Castellar de Dalt.

La parrquia de Sant Mart o el sector de les Comes constitueix l'altre zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment se segueix organitzant en base un poblament dispers, i les seves masies sn fora nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residncia. Les masies ms enlairades sn el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Sant Feliu de Codines com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Rac de la Font. 

El Pla de la Garga i la parrquia de Sant Miquel Sesperxes tamb presentaran un hbitat dispers amb masos com el Febrer, el Presseguer, el Montpar i diversos petits establiments rurals.

Comunicacions.
El municipi es troba estructurat al voltant de dos eixos de comunicaci que sn parallels.

L eix principal, el forma l'actual C-17 (antiga N-152) i permet la comunicaci ms immediata del nucli de l'Abella amb la resta de municipis del Valls Oriental. Per dirigir-se cap al nord, i per tant cap a Osona, l'accs s ha de realitzar a travs del municipi ve d'Aiguafreda. 

Un segon eix el forma l'actual C-1413 i antic cam de Sant Feliu de Codines a Centelles. Aquest permet la comunicaci de les diverses masies disperses i els petits nuclis com la parrquia de Sant Mart de Centelles i les Comes, Sant Miquel Sesperxes o el Rac de la Font cap al municipi ve de Centelles o cap a Sant Quirze de Safaja, en primer terme, i Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui o Moi, en segon terme. 

La resta del territori s organitza en petits camins que comuniquen les diverses masies i establiments humans. D aquest conjunt destaquen diversos camins histrics.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Ajuntament de Sant Mart de Centelles;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11956" title="Sant Pere de Torell" nonfiltered="1142" processed="1136" dbindex="6148">

Sant Pere de Torell s una vila i municipi de la comarca d'Osona.






 Demografia .

El 1930 incorpora la Vola i les Masies de Sant Pere de Torell.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Assemblea de Joves de la Vall del Ges;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11957" title="Sant Quirze de Besora" nonfiltered="1143" processed="1137" dbindex="6149">

Sant Quirze de Besora s un municipi de la comarca d'Osona. Pertany a la subcomarca del Bisaura on Sant Quirze de Besora n's la poblaci en cap. T ms de 2.000 habitants. 

s situat a la riba del riu Ter i les seves principals vies de comunicaci sn la carretera C-17, que uneix Barcelona i Puigcerd, i la via frria, la lnia C3. Cap a l'est, Sant Quirze de Besora s'enllaa amb Santa Maria de Besora i Vidr, i per cam forestal s possible d'arribar a la Garrotxa. A l'oest, s'enllaa amb el Lluans i el Bergued. 

Tot i que durant molts anys la indstria txtil fou el principal motor del poble, actualment gran part de la poblaci treballa en el sector de la metallrgia.

 Demografia .

El 1936 es va desagregar Montesquiu.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11958" title="Sant Sadurn d'Osormort" nonfiltered="1144" processed="1138" dbindex="6150">

Sant Sadurn d'Osormort s un municipi de la comarca d'Osona.

Situat en la vall de la riera Major, abans nomenada riera d'Osor, envoltada de les poblacions de Viladrau, d'Espinelves, Vilanova de Sau, Folgueroles i Tavrnoles. El seu terreny s en la major part forestal i terres de pastura.
Llocs d'inters. 
Esglsia de Sant Sadurn d'Osormort. Romnica del segle XI ;
Dintre del seu terme, en un lloc conegut com El Puig Castellar, s'han trobat restes de cermica d'un antic poblat ibric. ;
La masia Masferrer, sobresurt per la seva arquitectura del segle XVII, amb la faana esgrafiada i excellents treballs de forja en les seves balconades;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Bibliografia.
Volum 3 (2005), El Meu Pas, tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11959" title="Sant Vicen de Torell" nonfiltered="1145" processed="1139" dbindex="6151">

Sant Vicen de Torell s un municipi de la comarca d'Osona.
El municipi de Sant Vicen de Torell t una extensi de 6 60 Km2, de forma triangular, i que est format per tres nuclis, Sant Vicen de Torell, Borgony i Vila-seca. Aquest municipi situat al nord de la Vall del Ges, es fica com un tasc entre els municipis de Sant Pere de Torell i Torell.








El terme de Sant Vicen de Torell est format per l'antiga demarcaci de l'esglsia de Sant Vicen i que surt documentada des de l'any 1509. Fins a l'any 1630 formava un sol terme civil amb Torell i Sant Pere de Torell, per a partir de l'esmentat 1630 i fins al 1806 estigu noms unit al terme de Sant Pere. En aquest any, i per carta del Rei Carles IV, obtingu la total independncia municipal prpia.

L augment ms important de la poblaci va tenir lloc al segle XIX, com a causa principal dels dos nuclis que van crear-se dins del municipi de Sant Vicen, fruit de la industrialitzaci que es va produir a les zones en les quals concorria el riu Ter. Els nuclis que es van formar van ser els que avui coneixem, Vila-seca i Borgony. En els darrers anys Sant Vicen est experimentant grans canvis, de tipus industrial, urbanstic i cultural.  El municipi de Sant Vicen de Torell l'any 1700 tenia 160 habitants, l'any 1842, en tenia 1357, el 1900 s arribava a 1534, I actualment al municipi hi ha un total de 1983 habitants.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Sant Vicen www.santvicendetorello.cat;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Assamblea de Joves de la Vall del Ges;






Pertany a la Vall del Ges juntament amb Torell i Sant Pere de Torell








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11960" title="Santa Ceclia de Voltreg" nonfiltered="1146" processed="1140" dbindex="6152">

Santa Ceclia de Voltreg s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11961" title="Santa Eullia de Riuprimer" nonfiltered="1147" processed="1141" dbindex="6153">

Santa Eullia de Riuprimer (antigament de Riumerder) s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11962" title="Santa Maria de Besora" nonfiltered="1148" processed="1142" dbindex="6154">

Santa Maria de Besora s un municipi de la comarca d'Osona dins la zona del Bisaura, entre Sant Quirze de Besora i Vidr. T una esglsia romnica i hi ha una gran activitat pel que fa al turisme rural. 
Per la zona hi ha diversos llocs d'inters, reclam pels turistes rurals com ara el Mol de Mir que actualment s'est rehabilitant per camps de treball. Tamb hi trobem l'espectacular Salt del Mir.



 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11963" title="Santa Maria de Corc" nonfiltered="1149" processed="1143" dbindex="6155">

Santa Maria de Corc s un municipi de la comarca d'Osona. Se situa a la subcomarca del Collsacabra i el municipi s format pels pobles de l'Esquirol, Cantonigrs, Sant Juli de Cabrera i Sant Mart Sescorts.

Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Mart Sescorts;

 Demografia .







el 1787 incorpora Sant Juli de Cabrera i Sant Llorens de Dos-munts; el 1900, Sant Mart Sescorts.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
www.elscingles.org Associacio Amics dels Cingles de Collsacabra - Revista ELS CINGLES de Collsacabra;
Esquirols, grup de can;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11964" title="Seva" nonfiltered="1150" processed="1144" dbindex="6156">

Seva s un municipi de la comarca d'Osona. T un important nucli de poblaci anomenat Baleny que es va formar al voltant de l'estaci de tren a uns tres quilmetres del mateix poble de Seva.

La poblaci de Seva est documentada des de l'any 904 i conserva l'estructura de l'antic nucli fortificat, amb elements romnics i gtics en els seus edificis i restes histriques dins el seu terme. Cal destacar l'esglsia de Santa Maria de Seva de finals del segle XI, per tan modificada que de la primitiva noms resten els murs laterals de la nau i l'esvelt campanar del segle XII que dna una silueta inconfusible a la poblaci. L'absis es transform en un ample presbiteri al segle XVIII, i la faana fou modificada cap al 1920.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Seva;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
El temps a Seva;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11965" title="Sobremunt" nonfiltered="1151" processed="1145" dbindex="6157">

Sobremunt s un municipi de la comarca d'Osona.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11966" title="Sora" nonfiltered="1152" processed="1146" dbindex="6158">
Per altres significats, vegeu Sora (desambiguaci);

Sora s un municipi de la comarca d'Osona.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11967" title="Tavertet" nonfiltered="1153" processed="1147" dbindex="6159">

Tavertet s un municipi de la comarca d'Osona, provincia de Barcelona. Limita al nord amb la regi natural del Collsacabra i al sud amb les Guilleries.

El poble va estar allat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Aix, i l'espectacular entorn natural que l'envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d'un encant molt especial.

El nucli urb constava inicialment de nomes tres carrers, que encara s anomenen de la mateixa manera:  Carrer de Dalt ,  Carrer del Mig  i  Carrer de Baix . A la galeria de fotografies en trobareu una del 1960 on s aprecia molt be aix.

Els darrers 20 anys el poble ha crescut fora, per ha sabut mantenir un bon equilibri esttic entre les antigues cases del 1700 - 1800 i les construccions mes modernes.
 
El municipi es tamb un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge es per tot arreu i a ben poca distancia del nucli urb.

Si podeu, acosteu-vos a Tavertet desprs d unes bones pluges. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d aigua impressionants. Els mes propers al poble son els salts del Noguer i del Moli Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera trobarem mes endavant la Cua de Cavall al torrent de l Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.








 Demografia .


 Galeria Fotogrfica .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
www.elscingles.org Associacio Amics dels Cingles de Collsacabra - Revista ELS CINGLES de Collsacabra;
Indrets de Tavertet EL COLLSACABRA - Guia excursionista per a tota la famlia.
Hostal Restaurant Can Nogue a Tavertet;
Les Pintures Prehistriques del Cingle de Tavertet: La web de les noves pintures descobertes a Tavertet (en catal);
Enlla a Google Maps amb la fotografia aeria de Tavertet i les seves cingleres.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11968" title="Tavrnoles" nonfiltered="1154" processed="1148" dbindex="6160">


Tavrnoles s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11969" title="Vidr" nonfiltered="1155" processed="1149" dbindex="6161">

Vidr s un municipi de la comarca d'Osona per pertanyent a la provncia de Girona. Fins el 1990 aquest municipi pertanyia a la comarca del Ripolls. 

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11970" title="Tona (Osona)" nonfiltered="1156" processed="1150" dbindex="6162">


Tona s un municipi de la comarca d'Osona, que llinda amb Malla, Taradell,  Muntanyola, Collsuspina, Seva i Baleny.

Llocs d'inters.
 Esglsia parroquial de Sant Andreu;
 Castell de Tona. Nom popular que rep el tur principal del poble tot i que no hi ha cap castell. El nom de Tona possiblement prov d'una font que hi ha dalt del tur que es deia Tonda;
 Esglsia de Sant Andreu del Castell de Tona. Romnica,  de finals del segle IX ;
 Esglsia de Santa Maria del Barri. Romnic del segle XII ;
 Esglsia de Sant Miquel de Vilageriu. Romnica dels segles XI-XII  ;
 Esglsia de Santa Maria de Mont-rodon. Documentada des de l'any 1154 ;
 Casal de Mont-rodon. Gtic (1448-1452) amb vestigis romnics.
 Jaciment del Camp de les Lloses . Ibero-rom del segle II aC Actualment s un museu municipal;
 Aqeducte de Vilageriu. Rom;

 Demografia .


 Enllaos externs .
La Revistona;
Pgina web de l'Ajuntament;
Tona Futur, grup independent de Tona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11971" title="Viladrau" nonfiltered="1157" processed="1151" dbindex="6163">


Viladrau s un municipi de la comarca d'Osona per pertanyent a la provncia de Girona.

Masies.
El Noguer;
Ca l'Herbolari de Viladrau;
Mas Rosquelles;
Cal Balet;












 Demografia .


 Personatges illustres .

Joan Sala i Ferrer, conegut tamb com Serrallonga (Viladrau, 23 d'abril de 1594 - 8 de gener de 1634), fou un dels bandolers ms famosos de Catalunya.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11972" title="Vilanova de Sau" nonfiltered="1158" processed="1152" dbindex="6164">

Vilanova de Sau s un municipi de la comarca d'Osona. Limita amb la comarca de la Selva. El Pant de Sau i les Guilleries ocupen part del seu paisatge. Est situat a la dreta del riu Ter. El Pant de Sau, del municipi, porta molts turistes ja que es practiquen molts esports d'aigua









 Histria .
Sau fou una demarcaci formada per cinc parrquies:Sant Rom de Sau, Sant Pere de Castanyadell, Santa Maria de Vilanova, Sant Andreu Bancells i Sant Mart de Quers, agrupades entorn del castell de Corneli o Conile, documentat al 917. Era una zona rural poc habitada que s'agrupava la voltant del riu Ter.
El nom de Sau pass als primers senyors, en Ramon Borrell de Sau al segle XII, estinguint-se aquesta lnia al segle XV que pass als Cabrera per enfeudament. Tamb al segle XV apareix documentat el senyor de Savassona fins el darrer bar de Savassona, en J.F. Ferrer de Llupi (1764-1826).

Durant els segles XVII i XVIII la poblaci augment, fins a les 167 famlies del 1782. El nucli de Vilanova, a l'entorn de l'esglsia, fou el que adquir ms vitalitat i per aix s el que constitueix la capital del terme municipal. De mitjans segle XIX fins al 1930 es perd geireb la meitat de la poblaci, noms revifada durant l'poca de la construcci del pant. Un cop acabat, el despoblament ha estat progressiu i fora important. El 1992 hi havia 309 hab., 210 a Vilanova de Sau, 75 a Sant Rom de Sau, 14 a Sant Pere de Castanyadell i 10 a Sant Andreu de Bancells.

El 1962 s'inaugur el pant i el poble de St. Rom va desaparixer sota les aiges. El poble, no obstant emeregeix de les aigues en poques de sequera, destacant-ne el campanar i l'esglesia i les restes del cementiri. Vilanova de Sau, en canvi, va crixer i l'antic poble rural ara combina la histria amb la creaci d'un centre de serveis dedicats a l'oci i el turisme.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11973" title="Les Masies de Roda" nonfiltered="1159" processed="1153" dbindex="6165">

Les Masies de Roda s un municipi de la comarca d'Osona.

El terme municipal envolta prcticament el municipi de Roda de Ter excepte a ponent, on termenejen tres poblacions: les Masies, Roda de Ter i Gurb.  

Limita al nord amb Santa Maria de Corc, a llevant amb Tavertet i Vilanova de Sau, al sud amb Tavrnoles, a ponent, a la confluncia dels rius Gurri i Ter, amb Gurb i al nord-oest amb Manlleu.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11974" title="Les Masies de Voltreg" nonfiltered="1160" processed="1154" dbindex="6166">

Les Masies de Voltreg s un municipi de la comarca d'Osona.

















 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11978" title="Olost" nonfiltered="1161" processed="1155" dbindex="6167">

Olost s un municipi de la comarca d'Osona, a l'altipl del Lluans.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11979" title="Orist" nonfiltered="1162" processed="1156" dbindex="6168">
 
Orist s un municipi de la comarca d'Osona.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11980" title="Ors" nonfiltered="1163" processed="1157" dbindex="6169">

Ors s un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Can Branques.









Llocs d'inters.
 Castell d'Ors;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11981" title="Espinelves" nonfiltered="1164" processed="1158" dbindex="6170">

Espinelves s un municipi de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de les Guilleries, al lmit amb la comarca de La Selva, per pertanyent a la provncia de Girona.

 Demografia .


 Fires i festes .
 Al desembre es celebra la Fira de l'Avet.

 Curiositats .

 L' especie d'abet Abies masjoanis es autctona del municipi, concretament de la masia  Masjoan, creada pel creuament entre les especies Abies alba  y Abies pinsapo;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11982" title="Alpens" nonfiltered="1165" processed="1159" dbindex="6171">

Alpens s un municipi de la comarca d'Osona.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11983" title="El Brull" nonfiltered="1166" processed="1160" dbindex="6172">


El Brull s un municipi de la comarca d'Osona, situat entre la plana de Vic i el masss del Montseny. Tradicionalment era format pels nuclis del Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristfol de la Castanya, per avui cal afegir-ne un de nou, l'Estanyol, una urbanitzaci que s'ha format entre el  Brull i Sant Jaume de Viladrover per efecte del camp de golf que hi ha. El Brull s el nucli principal i la capital administrativa.

El municipi s'estn entre la plana osonenca i la serra del Montseny, bona part del territori s dins del Parc Natural del Montseny. L'economia del municipi varia segons el nucli, a Sant Jaume de Viladrover predomina l'agricultura i la ramaderia, el Brull es dedica sobre tot a les activitats turstiques, a la Castanya les activitats principals sn la ramaderia i l'aprofitament forestal.

 Demografia .
 (2005)







Elements destacats.
Esglsia romnica de Sant Mart del Brull;
Esglsia romnica de Sant Jaume de Viladrover;
Esglsia romnica de Sant Cristfol de la Castanya;
Muralla ibrica (segle IV aC) dins del Parc Natural del Montseny;
Runes del castell del Brull;

 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11988" title="Jordi" nonfiltered="1167" processed="1161" dbindex="6173">

Jordi s un nom propi mascul, fora ests entre els catalanoparlants, i en general, a la majoria de pasos tradicionalment de religi cristiana.

 Etimologia .
Prov del nom grec "        " que t el seu origen en la uni de les paraules "  " terra i "     " treballar i ve a significar: "aquell que treballa la terra", pags; sovint amb el significat de viticultor o jardiner.

 Traduccions .
Albans: Gjergj;
Alemany: Jrg, Georg, Jrgen, Jorn, Jurgen, Gorgel, Grries (s. XVI), Grris (s. XVI), Jeorg, Jorg, Gorg, Gerg,
dialecte suau: Schorsch, Jrg;
dialecte austrac: Girgel;
baix alemany: Gorch;
dialecte silesi: George, Georgius, Jorge, Jrg, Jurg, Jrge, Jurge, Jrgl, Gurge;
Amhric:      ;
Angls: George, Jorin, Yorick; diminutius: Geordie, Geordi, Georgie;
rab:     ,     ,      ;
Aragons: Chorche;
Armeni:      ;
Asturi: Xurde;
Basc: Gorka (forma inventada per Sabino Arana), Jurgi, Jurtzi (formes medievals);
Blgar:       ,       ;
Catal: Jordi;
Castell: Jorge;
Core:        ,    ,              ,     ,         ,      ],       ,      ,       ;
Crnic: Jory; diminutius: Jord, Jorj, Joran;
Cors: Ghjorghju; diminutius: Giogi, Giorgetti;
Copte:         ;
Croat: Goran, Georgije;
Dans: Jrgen, Georg, Jrn, Jrn, Jorck, Jorre, Jory, Joris;
Eslovac: Dord, Juraj;
Eslov: Jure, Georgius, Jurij, Juraj;
Esperanto: Georgo;
Estoni: Jri;
Feros: Jorgen;
Fins: Yrj, Jorre, Jyrki, Jori, Yjo, Yrjn;
Francs: Georges, Jorioz (a Saboya), Jore (a Normandia); diminutius: Jojo, Zizi;
Fris: Jrn, Joren, Jurg; diminutiu: Joris;
Galic escocs: Seras, Sersa, Dersa, Dod;
Galls: Sirs, Sir, Siors, Siorys;
Gallec: Xurxo;
Georgi:       ;
Grec:         ,        ;
Hawai: Keoki;
Hebreu:         (Bustenai, equivalent arameu que significa jardiner o granger);
Hongars: Gyrgy, Gyuri, Gyurika;
Islands: Jrgen, Georg;
Irlands: Seoirse;
Itali: Giorgio, Iorio; diminutius: Gino, Giorgino;
Japons:      (George ing.),       (Giorgio it.),        (         gri.),      (        gri.),       (Georg sue.),     (Jorge esp.),     (Ji  che.),      i     (Georg dan.),       (Jrgen dan.),      (Jorn dan.),      (Gyrgy hun.),       (Georges fra. i George neerlands),       (Jorge por.),        (Georgius lat.),       (        rus.),     (     rus.),      (Georg ale.),      (Jordi cat.);
Llat: Georgius;
Let: Juris, Jur is, Georgs, Jorens;
Litu: Jurgis;
Malts:  or ;
Manx: Shorys;
Maori: Hori;
Neerlands: Joris, Joren, Sjors, Jorre, Goris, Ioris, Jurg, Youri, Joeri;
Noruec: Georg, Jrgen;
Occit: Jrdi, Jordi (antic), Jrgi, Jrli, Jri;
Persa:     ;
Polons: Jerzy, Jerzi, Jura, Juryj, Jorgi; diminutiu: Jurek;
Portugus: Jorge;
Romans: Gheorghe, Iorghu, Iorgu; diminutius: Gheorgan, Gheorghian, Ganea, Ghica, Gorghie, Gorghe, Gog, Goga, Gogan, Gogancea, Gogea, Gogot , Gogu, Giura, Giur u, Giurcan, Iorga, Iordache, Iorgan, Iorgu, Iorgache, Iuca, Iorda, Giurgiu, Giurgic , Giurgil , Jurj, Jury, Jurg, Jurga, Jurja, Jura, Iurg, Iurga, Iuga, Gociu, Gorea, Ga a, Go i, Gotea, Ghe ea, Zorez, George, Gic , Egor, Ghera, Gherea;
Rus:     ,        ,     ,       ,       ; diminutius:     ,     ,     ,    ,     ,        ,         ,      ,      ;
Serbi:      ;
Serbocroat: Dord;
Srab: Jurij;
Suec: Gran, rjan, Jrgen, Jran, Goran, Georg, Jrgan, Jurgen, Jran, Jrn, rjan;
Sundans: Jurgis;
Turcman: Jorj;
Turc: Jorj;
Txec: Ji ; diminutius: Jra, Jirka, Ji k, Ji  ek, Jirouek, Jiran, Jirnek;
Ucrans:        ,         ,    ,       ;
Xins simplificat:    (George ing.),    (Georges fr.),     (Jorge es.),     (Jordi cat.);
Xins tradicional:    (George ing.),     (Jorge es.),     (Jordi cat.);
Yiddish: Georg;

 Histria .
A occident, el nom es coneix a partir del s. X a arrel de les croades. El nom es va estendre degut a la popularitat de Sant Jordi i la seva Llegenda uria, llegenda que es va crear a les corts europees en el s. XIII.

A l'edat mitjana, els cavallers anglesos solien entrar en batalla al grit de "by George", encomantant-se a Sant Jordi i cercant-ne suport com a sant patr dels cavallers. Avui en dia se segueix fent servir l'expressi, per en el sentit de per tots els diables o ostres. De mode semblant, entre els cavallers catalans i occitans, s'utilitzava el crit de guerra "Sant Jordi! Firam! Firam!"

El nom ha roms sorprenentment popular en els ltims 1000 anys. Noms cal veure l'important nombre de traduccions i variants que poseeix el nom en diferents llenges i dialectes.

Curiositats.
En angls, entre els pilots, s habitual referir-se al pilot automtic com a George ("Jordi").
En la II Guerra Mundial, el nom en clau per al caa japons Kawanishi N1K-J era George.
Existeix tamb una malaltia estranya anomenada sndrome de Di George.

 Personatges famosos .
Monarques.
Reis de Bohmia:
 Jordi de Bohemia, (rei, 1458-1471) tamb anomenat Jordi de Podebrady;
Tsars de Bulgria:
 Jordi I de Bulgria (tsar, 1280-1292);
 Jordi II de Bulgria (tsar, 1322-1323);
Reis de Gergia:
 Jordi I de Gergia (rei, 1014-1027);
 Jordi II de Gergia (rei, 1072-1089);
 Jordi III de Gergia (rei, 1156-1184);
 Jordi IV de Gergia (rei, 1213-1222);
 Jordi V de Gergia (rei, 1304-);
 Jordi VI de Gergia (rei, -1346);
 Jordi VII de Gergia (rei, 1396-1407);
 Jordi VIII de Gergia (rei);
 Jordi IX de Kartli (rei);
 Jordi X de Kartli (rei);
 Jordi XI de Kartli (rei, 1703-1709);
 Jordi XII de Kartli i Kakhtia (rei, 1798-1801);
Reis de Grcia:
 Jordi I de Grcia (rei 1863-1913);
 Jordi II de Grcia (rei);
Reis de Hannover:
 Jordi V de Hannover (rei 1851-1866,  1878);
Reis d'Anglaterra:
 Jordi I d'Anglaterra (rei, 1714-1727);
 Jordi II d'Anglaterra (rei, 1727-1760);
 Jordi III d'Anglaterra (rei, 1760-1820);
 Jordi IV del Regne Unit (rei, 1820-1830);
 Jordi V del Regne Unit (rei, 1910-1936);
 Jordi VI del Regne Unit (rei, 1936-1952);
Reis de Saxnia:
 Jordi I de Saxnia (rei, 1902-1904);
Reis de Srbia i Montenegro, casa de Karadjordjevi :
 Pere II de Iugoslavia Karadjordjevi  (rei, 1923-1970);
Partiarques i Papes:
 Jordi I (patriarca de Constantinoble, 679-686);
 Ignasi Jordi V (patriarca d'Antioquia, 1874-1891);

Prnceps, ducs i comtes.
 Baden:
 Jordi Federic de Baden-Durlach (marcgravi, 1577-1622,  1638);
 Brunsvic-Luneburg:
 Jordi de Brunsvic-Luneburg (duc, 1636-1641);
 Jordi Guillem de Brunsvic-Luneburg (duc, 1648-1705);
 Brandenburg:
 Jordi de Brandenburg-Ansbach, el Piats (marcgravi, 1515-1543);
 Jordi Frederic de Brandenburg (duc i coregent, 1578-1603);
 Jordi Frederic de Brandenburg-Ansbach (marcgravi, 1543-1603);
 Jordi Guillem de Brandenburg (prncep elector, 1619-1640);
 Jordi Frederic I de Brandenburg-Ansbach (marcgravi, 1692 1703);
 Jordi Guillem de Brandenburg-Bayreuth (marcgravi, 1712 1726);
 Jordi Frederic Carles de Brandenburg-Bayreuth (marcgravi, 1726 1735);
 Clarence:
 Jordi de Clarence (duc, 1449-1478);
 Dinamarca:
 Jordi de Dinamarca (duc de Cumberland, 1653-1708);
 Hannover;
 Jordi Guillem de Hannover (prncep, 1915 - 2006);
 Hessen:
 Jordi I de Hessen (langrave, 1568-1596);
 Jordi Cristi de Hessen-Homburg (langrave, 1669-1671);
 Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt (gran duc, 1902-1937);
 Hohenzollern:
 Jordi Frederic de Hohenzollern (cap de la casa de Hohenzollern des de 1994);
 Kent:
 Jordi del Regne Unit (duc i prncep, 1902-1942);
 Liegnitz:
 Jordi Guillem I de Liegnitz-Brieg-Wohlau (duc, 1672-1675);
 Mecklemburg:
 Jordi Guillem de Mecklemburgo-Strelitz (gran duc, 1816-1860);
 Jordi Adolf Frederic V de Mecklemburgo-Strelitz (gran duc, 1904-1914);
 Meien:
 Jordi de Meien (marcgravi d'Osterland i Landsberg, -1402);
 Saxnia:
 Jordi de Saxnia, el Barbut (duc, 1500-1539);
 Jordi I de Saxnia-Meiningen (duc, 1782-1803);
 Jordi de Saxnia-Altenburg (duc, 1848-1853);
 Schaumburg-Lippe:
 Jordi Guillem de Schaumburg-Lippe (prncep, 1807-1860);
 Schwarzburg-Rudolstadt:
 Jordi Albert de Schwarzburg-Rudolstadt (prncep, 1869-1890);
 Siebenbrgen:
 Jordi I Rkczy (comte de Siebenbrgen, 1630-1648);
 Utrecht:
 Jordi d'Egmond (comte i bisbe d'Utrecht, 1534-1559);
 Wittelsbach:
 Jordi de Wittelsbach, el Ric (duc de Baviera-Landshut, 1479-1503);
 Waldburg:
 Jordi Truchse de Waldburg-Zeil (governador, 1525-1531);
 Waldeck:
 Jordi Frederic de Waldeck (prncep, 1682-1692);
 Jordi I de Waldeck-Pyrmont (prncep, 1812-1813);
 Jorge Federico Enrique de Waldeck-Pyrmont (prncep, 1813-1845);
 Jordi Vctor de Waldeck (prncep, 1845-1893);
 Zrinski:
 Jordi de Zrinski (conte i bane Crocia, 1622-1626);

Presidents, primers ministres, poltics i militars.
 Jordi Pujol i Soley (president de la Generalitat de Catalunya);
 Jorge Montt Alvarez (president de Xile);
 Georges Pompidou (president de la Repblica Francesa);
 George Washington (president dels EUA);
 George H. W. Bush (president dels EUA);
 George W. Bush (president dels EUA);
 David Lloyd George (primer ministre britnic);
 George Patton (general dels EUA);
 George Marshall (general dels EUA, vegeu Pla Marshall);
 Karadjordje (militar serbi);

Economia i negocis.
 Edward George (economista britnic);
 Henry George (economista dels EUA);
 George Soros (home de negocis dels EUA);
 George Westinghouse (home de negocis dels EUA);

Cincia i tecnologia.
 George Eastman (inventor dels EUA);
 George Stephenson (inventor britnic);
 George Boole (matemtic britnic);
 Georg Cantor (matemtic alemany);
 Georgius Agricola (cientfic alemany);

Filosofia i art.
 Jordi de Trebizonda (filsof grec);
 Georg Wilhelm Friedrich Hegel (filsof alemany);
 Jorge Santayana (filsof espanyol);
 Jorge Luis Borges (escriptor argent);
 Jorge Manrique (escriptor castell);
 Jorge Guilln (escriptor espanyol);
 Jordi de Sant Jordi (escriptor valenci);
 Stefan George (escriptor alemany);
 Georg Trakl (escriptor alemany);
 George Orwell (escriptor britnic);
 George Bernard Shaw (escriptor britnic);
 George Eliot (escriptora britnica);
 Georges Simenon (escriptor belga);
 Jordi Frederic Haendel (msic alemany);
 Georg Philipp Telemann (msic alemany);
 Georges Bizet (msic francs);
 George Gershwin (msic dels EUA);
 George Harrison (msic britnic);
 Jorge Negrete (cantant mexic);
 George Clooney (actor dels EUA);
 George Lucas (director de cine dels EUA);
 George Cukor (director de cine dels EUA);

Esportistes.
 George Foreman (boxador);
 Eddie George (jugador de rugbi americ);
 Jordi Teb (piragista);
 Jordi Sangr (piragista olimpic);

Personatges ficticis.
 George Weasley (de Harry Potter);
 Curious George (personatge de cmic);

 Llocs .
 Gergia (estat independent);
 Gergia (EUA);
 Sant Jordi del Baix Maestrat;
 Sant Jordi Desvalls;
 Sant Jordi (Alfafar);
 Golf de Sant Jordi;
 So Jorge (Azores);
 So Jorge (Rio Grande do Sul), Brasil;
 George (Iowa), EUA;
 George (Washington), EUA;
 George County (Mississippi), EUA;
 George West (Texas), EUA;
 Lake George (Nova York), EUA;
 Sankt Georgen (Baden-Wrttemberg), Alemanya;
 Sankt Georgen am Lngsee, (Krnten), ustria;
 San Giorgio su Legnano, (Llombardia), Itlia;
 San Giorgio di Mantova, (Llombardia), Itlia;
 Sankt Georg, (Hamburg), Alemanya;

 Monuments .
 Esglsia de San Giorgio Maggiore, Vencia, Itlia;
 Esglsia de Sankt Georg, Colnia, Alemanya;
 Catedral de Sant Jordi, Ferrara, Itlia;
 Moinasterio de Sankt Georg, Reichenau, Alemanya;
 Esglsia de Sant Jordi, Salnica, Grcia;
 Esglsia de Sant Jordi, Novogrod, Rssia;
 Esglsia de Sant Jordi, Alcoi,
 Monument a Sant Jordi, Entrada a la Facultat de Belles Arts, Barcelona;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11992" title="Tremp" nonfiltered="1168" processed="1162" dbindex="6174">

La ciutat de Tremp s la capital de la comarca del Pallars Juss i cap del partit judicial de Tremp. Est situada al centre, decantada cap a ponent, de la seva comarca, en el lloc ms ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana.

El terme municipal de Tremp era, abans del 1970, un dels ms petits de Catalunya: 10,29 km (i aix que el 1959 li havien estat agregats 1,98 km del terme de Talarn corresponents a tres barris de Tremp que havien crescut en terme de Talarn. Desprs del 1973, amb l'agregaci del darrer antic terme que shi afeg, el de Suterranya, pass a tenir 303,98 km, i esdevingu el ms extens de tot el pas (Tortosa era ms gran, en un principi, per li ha esdevingut el contrari que a Tremp: diferents pobles de l'antic terme tortos han anat assolint la independncia municipal).

En efecte, si el 1959 s'afegien a Tremp els barris de les Adoberies, de la Pedrera i del Cementiri, del terme de Talarn, el 1970 s'hi agregaren els termes de Sapeira (78,33 km), Espluga de Serra (68,19 km), Gurp de la Conca (46,99 km) i Fgols de Tremp, o de la Conca (77,88 km). El 1972 foren agregats els termes de Palau de Noguera (2,71 km) i Vilamitjana (13,98 km). El 1973 es complet el nou municipi de Tremp amb l'agregaci del terme de Suterranya (5,61 km).

Com que Talarn ha mantingut la seva independncia municipal, i el terme d'aquesta vila envolta totalment el terme antic de Tremp, el mapa municipal de Tremp actual s molt curis: un enclavat central amb la ciutat de Tremp (el terme tradicional ms els barris ja esmentats), i tot d'altres enclavaments, molts d'ells units a partir de l'agregaci a Tremp, separats del nucli central pel terme de Talarn.
































 Situaci .
El municipi s'estn entre la zona del Prepirineu catal, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi est situat sobre un petit altipl dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Llers (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi es troben situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.

Vies d'accs.

El nucli principal del municipi es troba situat sobre la carretera C-13, que el travessa en direcci nord-sud.

Tamb es pot accedir per mitj del ferrocarril de la lnia Lleida a la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que t estaci en el propi nucli.

A ms, existeix la possibilitat d'accedir fent s de la lnia regular d'autobs.

Llocs d'inters.

La Plaa de la Creu, centre neurlgic de la poblaci, acull l'Ajuntament i la Baslica.
Baslica de la Mare de Du de Valldeflors, l'esglsia data del segle IX, encara que la fesomia i l'estructura actuals sn fruit de diferents transformacions i barreja de diferents estils.
Antic hospital dels pobres, fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521.
Les Torres de l'Antiga Muralla, es conserven tres torres de l'antiga muralla.
El Parc del Pinell, s l'espai verd ms important de la ciutat.
La Plaa del Peir, situada sobre el tur ms enlairat de la poblaci.
El Pont de Sant Jaume, d'origen romnic remodelat a comenaments del segle XVIII.

Clima.
Malgrat formar part de les comarques pirinenques, la seva estratgica situaci li permet gaudir d'un clima mediterrani, amb temperatures mitges similars a les del prelitoral catal, si b les temperatures mximes i mnimes sn mes extremes.

Fills i filles illustres.
Vegeu la 

 Pius Puigcorb i Galceran (1853-1909): notari i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Francesc Ramon Monrs i Fit (1863-1944): escriptor i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Demografia .


En el cens del 1717 incorpora Bernui de Claret; el 1787, Puigverd, Turmeda i Vileta; el 1857, Auls, el Castellet, Claramunt, Claret, Enrens i Trepads, Escarl, Espills, Fgols de Tremp, Llastarri, els Masos de Tamrcia, Orrit, Puigcercs, Sant Adri de la Conca, Puigverd, Santa Engrcia, la Torre de Tamrcia, Tendrui, Tercui, Espluga Freda i Casterner de les Olles; el 1887, Castissent; el 1970, Espluga de Serra, Eroles, Gurp de la Conca i Sapeira; el 1975, Palau de Noguera, Suterranya i Vilamitjana. Les dades de poblaci sn la suma de tots els municipis agregats.

Centres d'ensenyament.
 Collegi Maria Immaculada (privat concertat, infantil, primria i secundria obligatria);
 Collegi Valldeflors (pblic, infantil i primria);
 IES de Tremp (pblic, secundria obligatria i batxillerat);

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11993" title="La Torre de Cabdella" nonfiltered="1169" processed="1163" dbindex="6175">

La Torre de Cabdella s un municipi de la comarca del Pallars Juss. 

Se situa a la vall Fosca, a l'extrem nord-oriental de la comarca. Presenta un relleu muntanys amb cimes que superen les 2.800 metres. Comprn els circs glaciars de Fili i l'estany Gento.
Una carretera local comunica el municipi amb la vena Senterada i la resta de la comarca.

Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Espui.

 Entitats de poblaci .























 Llocs d'inters .

Esglsia romnica de Sant Mart de Cabdella, monument histric-artstic.
Llac Gento.

Festivitats.
 3 de maig- Festa de la Santa Creu;
 2n diumenge d'agost- Festa Major;
 ltim diumenge d'agost- Aplec del Roser;

 Demografia .

El cens del 1787 incorpora Espui i Castell-Esta; el 1857, Guir, Aiguabella, Antist, Astell, Beranui, Cabdella, Envall, Estavill, Oveix, Pals de Flamicell i Pobell; el 1970, Mont-ros i la Pobleta de Bellve. Les dades anteriors estan sumades amb els antics municipis.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11994" title="Talarn" nonfiltered="1170" processed="1164" dbindex="6176">


Talarn s una vila i municipi de la comarca del Pallars Juss.







 Demografia .


 Enllaos externs .


Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11995" title="Senterada" nonfiltered="1171" processed="1165" dbindex="6177">

Senterada s un municipi de la comarca del Pallars Juss.













Es troba per la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, l'Eix Pirinenc, a 9 km de la Pobla de Segur. Est ubicada a l'aiguabarreig del Flamisell i el seu afluent el riu de Bellera, dos rius on hi ha abundant truita. s la porta d'entrada a la Vall Fosca, poblada amb molts boscos plens de pins on al seu temps es poden collir una gran varietat de bolets. Hi ha moltes residncies de turisme rural, de les quals destaca l'antiga piscifactoria, on s'hi poden pescar truites que desprs sn guisades a la mateixa residncia. Est oberta tot l'any.

Senterada compta amb una gran oferta d'oci i d'allotjament, restauraci i serveis. T grans zones enjardinades i installacions esportives.

Llocs d'inters.
Monestir de Senterada: antic monestir a l indret de la seva esglsia parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluncia del riu Bellera i el Flamicell, hi hagu amb anterioritat al sIX un monestir de tradici visigtica dedicat a Santa Grata, d on ha derivat el nom de Senterada. A la fi del s XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parrquia de domini directe de la mitra d Urgell.

Els Dlmens de Senterada;

 El pont del Diable;

 Sant Gens de Bellera: antic monestir benedict, actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Gens.

 Els poblets de Larn, Cadolla, Llu, el llogaret de Burguet i la quadra de Miravet.

 Crvoles: poble recentment despoblat a l extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1174 m. d altitud, a la dreta del Flamicell. La seva esglsia parroquial s dedicada a sant Avent.

 Naens: poble disseminat situat als contraforts de la serra de Sant Gervs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla. De la parrquia de Sant Esteve depn l esglsia de Cadolla.

 Puigcerver: a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracal. L esglsia (Sant salvador) correspon a la parrquia de Senterada.

 Reguard: poble en vies de despoblament, enlairat a 812 m alt a l esquerra del Flamicell al S de Llua. L esglsia de Sant Feliu depn de la parrquia de Senterada.

Festivitats.
28 de juliol- Sant Vctor;
15 d'agost- Festa Major. ms info: www.senterada.com;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de Senterada;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11996" title="Sarroca de Bellera" nonfiltered="1172" processed="1166" dbindex="6178">

Sarroca de Bellera s un municipi de la comarca del Pallars Juss. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Manyanet.

Est situat al lmit entre el Pallars Juss i l'Alta Ribagora, al nord t la serra de Sant Gervs.




 Demografia .





















 Llocs d'inters . 

Esglsia de Sant Feliu, amb la imatge de la Mare de Du de la Bellera.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11997" title="Sant Esteve de la Sarga" nonfiltered="1173" processed="1167" dbindex="6179">

Sant Esteve de la Sarga s un municipi del Pallars Juss. s un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 70: ni s'ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap. Tanmateix, no sempre ha tingut el mateix cap municipal ni el mateix nom de municipi: durant bastants anys, entre 1840 i 1920, el cap de municipi fou Alsamora, i aquest municipi era conegut amb aquest nom.

Aquest terme municipal est situat a l'extrem sud-occidental de la comarca, fora de les principals rutes de comunicaci, i amb accessos difcils fins ben modernament. Tanmateix, en poques pretrites era al contrari, ja que la comunicaci entre ger i Tremp era pel cam que superava el Montsec pel Coll d'Ares i desprs baixava cap a Fabregada i Sant Esteve de la Sarga.

Termes municipals limtrofs:



 Etimologia .
La primera part del topnim es deu al patr de la parrquia principal del terme, la del poble que en duu el nom. La segona part fa referncia a la sarga, un arbust o arbret de la famlia del salze, molt abundant en aquest lloc. El mot sarga s una paraula d'origen iberobasc. Encara avui dia salze es diu zarica, en basc. Hi ha qui hi ha volgut veure una arrel arab, en aquest topnim, per els entesos, com Joan Coromines, ho descarten del tot.

El topnim Sant Esteve de la Sarga s documentat des del segle X, ja com a nom d'una parrquia.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
El terme municipal de Sant Esteve de la Sarga s fora extens, 92.05 km, i t dos lmits naturals molt clars: a ponent, la Noguera Ribagorana, i a migdia, el Montsec d'Ares. El lmit nord s amb l'antic terme de Fgols de Tremp, actualment integrat en el gran terme municipal de Tremp, i el nord-est i est, amb Castell de Mur (al nord, amb l'antic municipi de Mur, i a llevant, am l'antic terme de Gurdia de Tremp). Aquests dos darrers no tenen una delimitaci tan clara com els dos primers, com veurem tot seguit.

 Els lmits del terme municipal .
 Migdia: el Montsec d'Ares (ger) .
Prcticament tot el Montsec d'Ares, en el seu vessant nord, s en terme de Sant Esteve de la Sarga. Noms l'extrem oriental, l'immediat al Congost dels Terradets, no hi pertany, sin que s del terme de Castell de Mur. El punt divisori dels dos termes s el Pas de l'Osca, de 1.349,2 m. alt. Des d'aquest lloc, i seguint la carena del Montsec d'Ares cap a ponent, trobem els Feixans de la Savina, que pugen cap al Tossal de l'Osca, de 1.521,1 m. alt., el Feix del Cap de Cardet, espectacular cinglera cap al terme d'ger, en el sector on el costat de migjorn del Montsec s'anomena Montsec d'Aguilar i el de septentri forma el Planell de l'Osca. La carena va pujant fins als 1.625 m. alt., per damunt d'una altra cinglera, el Feix de Sls de Cardet, que en la banda meridional s'anomena Montsec de Calaf i en la septentrional, el Planell del Corralot. Tot seguit, pel Pas el Llop, de 1.611,7 m. alt. s'arriba a lo Serradet, que assoleix els 1.628,9, un dels punts ms alts de la serralada, encara dins del Montsec de Calaf.

Encara que el topnim no expressi del tot la realitat, tot seguit s'arriba al Serrat Alt, de 1.556,4 m. alt., on hi ha el Pas Nou, a 1.447,6 m. alt. i, cap al costat de Sant Esteve de la Sarga, la Canal de la Xurulla. Tot seguit, pel Cantal Pla i el Feix Rod, la carena continua cap a ponent aproximadament a 1.540 m. alt., i s'adrea cap al Tossal de l'Embut, de 1.661,9, al sector anomenat Faixes del Tossal de l'Embut, que pel costat d'ger conforma el Montsec de Montardit. Arriba aquest sector fins el Pas de l's, de 1.634,8 m. alt. En aquest lloc, pel costat nord es forma un ample pla, anomenat Pla del Coll. Poc desprs es troba Sant Als, el punt ms alt del Montsec d'Ares, de 1.675,3 m. alt., on hi ha el punt geodsic 255095001.

La serralada es mant encara per damunt dels 1.600 metres d'altitud, i alhora inflexiona lleugerament cap al nord, fins arribar al Cap del Ras, de 1.638,1 m. alt., en el sector anomenat, pel costat de la Noguera, Montsec de Gabriel. La carena comena a davallar, i al cap de poc s'arriba als Pous de Gla, un sector on antigament hi havia aquesta mena de pous, que era una de les fonts d'ingressos dels de la vall de Sant Esteve de la Sarga. Pel costat d'ger, la zona torna a canviar de nom: ara s el Montsec de l'Estudiant, i tot seguit tornar a canviar, pel Montsec de Massierol i Montsec de Torre al cap de molt poc. En aquest lloc el termenal abandona momentniament la carena ms alta i deixa lo Pedr, de 1534 m. alt. fora del terme: se'n va cap al nord, a buscar el Coll d'Ares, de 1.493,8 m. alt., per on passa l'antic cam que comunicava Sant Esteve de la Sarga amb ger, per la impossibilitat de passar per Mont-rebei. Al Coll d'Ares comena el Serrat de la Corona, dins de Sant Esteve de la Sarga, que s el lloc on hi ha installat l'Observatori Astronmic del Montsec, a 1.568,5 m. alt. Pel costat meridional es troba una altra cinglera important, anomena aix: la Cinglera. A sota, pel costat d'ger, s el Montsec de Pedroneta.

Ms a ponent, la carena del Montsec -i el lmit del terme de Sant Esteve de la Sarga- ateny la Corona, de 1.556,5 m. alt., cim ms elevat del Serrat de la Corona. En aquest lloc comena el declivi de la carena cap a la Noguera Ribagorana; la serralada principal pren el nom de Montsec de Sant Lloren, i va inflexionant progressivament cada cop ms cap al nord. Quan arriba, sempre de baixada, als 1.326,1 m. alt., al lloc de la Trona, comena la impressionant Paret de Catalunya, encarada gaireb ja del tot cap a ponent, cap a l'Arag, que en alguns llocs ateny ms de 300 metres de caiguda en vertical. Just al davant seu, ja en terres d'administraci aragonesa, hi ha la Paret d'Arag, no menys impressionant. A l'extrem nord d'aquesta paret hi ha una zona de coves: la Cova, la Cova Gran i la Cova Petita de la Paret, a prop de l'Agulla del Forat. D'aqu, el termenal, i la mateixa serralada del Montsec d'Ares, baixa de dret al Congost de Mont-rebei, de la Noguera Ribagorana. La lnia de terme del municipi de Sant Esteve de la Sarga troba les aiges d'aquest riu a 525 m. alt., a la cua del Pant de Canelles.

 Ponent: la Noguera Ribagorana (Viacamp i Lliter i el Pont de Montanyana) .
En aquest lloc el termenal de Sant Esteve de la Sarga s amb el municipi de la Ribagora, d'administraci aragonesa de Viacamp i Lliter. Comena amb l'estret Congost de Mont-rebei, la part ms ferstega del qual passa dels 600 metres de llargria, i no hi ha ms que un penjat cam per la banda pallaresa que el recorri, apte noms per a amants de l'aventura (s l'anomenat Cam del Pas de Mont-rebei). Hi passa el GR-1, i est perfectament senyalitzat, i els trossos ms perillosos, fora ben protegits. Al centre d'aquest congost hi ha el Portell del Montsec. En aquesta zona hi ha el mas i el mol de Mont-rebei, que temps enrere centraren la caseria d'aquest nom, situada al Sol de Mont-rebei.

Un cop superat, cap al nord, el Congost de Mont-rebei, el termenal va seguint aiges amunt la Noguera Ribagorana, deixa enrere el Portell del Congost i los Altimiris, tots dos per la banda del municipi de Viacamp i Lliter, i arriba al lloc on el Pant de Canelles torna a eixamplar-se, fins trobar, al costat de ponent, el tur dalt del qual hi ha el castell de Girbeta, i als peus del qual es troben les ermites de la Mare de Du del Congost i de la Mare de Du del Congost Vella, on el riu torna a passar un congost, cosa que produeix que el pant sigui altre cop estret, encara que per poc tros.

Encara aiges amunt de la Noguera Ribagorana, i ja arribant a la cua del Pant de Canelles, dins del terme de Sant Esteve de la Sarga, es troba la Central del Pont de Montanyana. Una mica ms al nord-oest, seguint sempre el riu, ho arriba al lloc on el barranc dels Horts aiguavessa en la Noguera Ribagorana. s aquest lloc on s'acaba el tros de termenal de Sant Esteve de la Sarga que segueix la Noguera Ribagorana. Just en aquest lloc, Sant Esteve de la Sarga s termenal amb tres municipis: Viacamp i Lliter a l'oest, el Pont de Montanyana al nord-oest (de fet, noms es troba amb aquest terme en un punt), i Tremp (antic municipi de Fgols de Tremp) al nord, nord-est i est.

 Septentri: terra endins (Fgols de Tremp - Tremp) .
A partir d'aquest punt el termenal deixa el riu per seguir de primer cap a llevant, pujant uns 300 metres el barranc dels Horts, fins els 535 m. alt., per tot de cop trencar cap al sud-est, seguint una lnia arbitrria que va pujant gradualment per sota de la poblaci de Castissent, seguint els laterals de la vall del barranc de la Font, i quan arriba al costat esquerre d'aquest barranc, puja cap a la Mola de Casa Mart, pel vessant de ponent de la qual assoleix els 655 m. alt. Aqu trenca cap a llevant, per baixar a lo Clot de la Comella, i anar a trobar el barranc de l'Obaga, que remunta uns 250 metres i torna a trencar cap al sud-est, i puja cap a la carena de la Serra de Mont-rebei, on ateny els 690 m. alt. Baixa desprs, sempre cap al sud-est, pel vessant meridional d'aquesta serra, fins que troba un petit barranc; a partir d'ell, el termenal segueix el vessant sud de la serra esmentada, aproximadament a 625 m. alt., i quan arriba al Pas del Llop va inflexionant, de primer cap a llevant, desprs cap al nord-est, fins que en arribar davant mateix de la serra del Dogat, que baixa de la carena del Montsec, tor cap al sud-est per anar a trobar el Barranc Gros, a 570 m. alt. Durant molt de tros el Barranc Gros separa els termes municipals de Sant Esteve de la Sarga i Tremp: uns 4 quilmetres.

 Llevant: terra endins (Castell de Mur) .
De fet, nord-est i llevant. Quan arriba davant mateix de l'Auberola, del terme de Castell de Mur, el termenal emprn la direcci sud-est, marcadament sud, pels vessants orientals dels Comalets. Travessa una carena i de seguida arriba al barranc del Cosc, que seguir gaireb fins a la capalera. Desprs puja a la cua de ponent de la serra del Cosc (1.009,2 m. alt.), entre aquesta i la del Sastret i baixa a trobar un dels barrancs que van a formar el barranc de Beniure. Segueix aquest barranc fins al lloc on es troba amb el barranc de Marieta (lloc on es forma el de Beniure), a 912 m. alt., i el termenal de cop trenca cap al nord-est, seguint la llera del barranc de Marieta fins a la seva capalera. Arriba a un collet de 1.010 m. alt., sota mateix i al sud del cim de la serra del Cosc, i va a cercar la capalera d'un altre barranc, ara cap al sud-est: el barranc de Carboners, que segueix ntegre fins al Pont de la Muller. En aquest lloc, a 783,4 m. alt., el terme torna a trencar cap al nord, seguint aiges amunt el barranc de la Muller uns 450 metres, fins que troba, venint de llevant, el barranc de Vilamolera.

Segueix la llera d'aquest barranc cap amunt, fins a la capalera, i continua pujant per trobar l'extrem nord de la Serra de l'Estorm, que travessa a uns 1.000 metres d'altitud, pel lloc on es troba el Cingle de la Serra, on hi havia el Corral de Carri. D'aqu torna a baixar cap al sud-est, pel Pla de la Creu, fins a trobar els vessants sud-oest i sud de la Llobera. s el punt on antigament s'acabava el termenal amb Mur i comenava el com amb Gurdia de Tremp (actualment aquests dos termes fusionats en el de Castell de Mur). Tor cap al sud, seguint aproximadament la carena que baixa en aquesta direcci des del capdamunt de la Llobera, i segueix de dret cap a migdia fins a trobar la Llau de la Comella, que segueix fins a la Vinya d'Estorm. En aquest lloc, el lmit municipal abandona el barranc i torna a tenir un tros arbitrari, sense seguir cap accident important. Trenca cap al sud-est, desprs torna cap al sud, i ja segueix la lnia que ser definitiva, cap al sud-oest, va a travessar el barranc de Moror, a 450 m. alt., i comena a pujar pel vessant nord del Montsec directe fins el Pas de l'Osca, a 1.349,2 m. alt, per l'Obaga de Peguera.

 Territoris del terme .
 El Montsec d'Ares .
Sant Esteve de la Sarga presenta el seu terme municipal dividit en tot de territoris, amb diferenciacions (de vegades grans, de vegades petites) entre cadascun. En primer lloc, trobem el territori prpiament del Montsec d'Ares. Es tracta del vessant nord de la serra, que davalla uns 800 metres d'alada en poc ms de 3 quilmetres de recorregut. Tal i com diuen els habitants dels pobles de la Feixa (que s com s'anomenen popularment els pobles, almenys, del sector oriental del terme), no es tracta d'un Montsec, sin de diversos. Ja hem vist que des del costat d'ger, se l'anava anomenant de diverses maneres. Aqu s igual, i trobem, d'est a oest, el Montsec d'Alzina, el de Castellnou, el de Sant Esteve i el d'Alsamora.

Al primer tros, al sud del poble de Moror, trobem el vessant del Montsec d'Ares fragmentat en tot de petites valls, amb marcades carenes que les delimiten. Aix, de llevant a ponent es troben el Canal de Moror, la Llau de les Figueres, la de Salit i la dels Homes Morts. Com a serrats, hi destaquen el de les Barses, el de l'Alzinar, el del Castellot, el del Salit i el dels Collars (amb la Picota dels Collars al capdamunt). Hi destaca tamb, tot i que s un tur allat, el Serrat Alt, de 869,1 m. alt.

Ms cap a ponent, trobem el Montsec d'Alzina, al sud del poble d'aquest nom. El formen, a ponent de la Llau dels Homes Morts, el barranc de la Font de la Vea, el barranc de la Cometa i el d'Alzina (aquests dos s'uneixen al capdavall). Tot de serradets en formen part, i noms destaca especialment el de ms al nord-est: el Serrat del Cam d'ger. Destaquen, com a cims d'aquest sector lo Morralot i el Pic Bernat.

Encara cap a l'oest hi ha el Montsec de Castellnou. Comena al barranc d'Alzina, troba el barranc de la Coma, el del Feixal Peraire, el de la Rebollera i la Llau del Bunyidor. Hi destaca el Tossal d'Auberol, de 1.168,1 m. alt.

Al seu sud-oest, hi ha el Montsec de Sant Esteve, amb el seu cim de les Forques, de 1.281,4 m. alt. Aquesta part del Montsec es correspon amb el cim de Sant Als, i s la part central de tot el vessant nord del Montsec. Comprn els barrancs de la Rebollera, la Llau del Rial Roi, el barranc de la Llau Xica, el de les Vaqueres, el de la Pua i el del Comunet, que discorre d'est a oest i s el primer que mena les seves aiges a la Noguera Ribagorana. A prop del seu lmit oest puja l'antic cam d'ger, que va a cercar el Coll d'Ares passant prviament pe la Collada del Com, de 1.216 m. alt., que queda connectat amb la resta del Montsec de Sant Esteve pel Serrat del Boixeguer, i una mica a llevant puja des de Sant Esteve de la Sarga una variant d'aquest cam, que ven el Montsec de Sant Esteve pel Coll de la Pua. Ms a ponent de la Collada del Cm queda, encara, el Cingle de Lled, en un lloc ferstec i isolat de gran bellesa.

A partir d'aquest lloc comena el Montsec d'Alsamora, que ja es troba cap al nord-oest, ats que la mateixa carena principal del Montsec emprn aquesta direcci. Aquest Montsec es diferencia dels altres del terme de Sant Esteve de la Sarga perqu les seves aiges sn totes tributries de la Noguera Ribagorana, ats que des del Coll de Fabregada aquesta vall es decanta cap a ponent. Comprn el barranc de la Maana i tots els que en sn tributaris, com el barranc del Comunet, que en recull tot un altre conjunt: barranc del Serrat, de la Fou, de la Carbonera, del Teix, dels Burgals, o el barranc de Sant Jaume, que recull el de l'Obaga Gran i el del Queixigar, i, a l'extrem sud-oest, el barranc de Matamala, directament tributari de la Noguera Ribagorana. El serrat que s anomenat prpiament Montsec d'Alsamora s un serrat a ponent del poble d'aquest nom, que separa els dos barrancs parallels que formen la vall principal en aquest sector: el barramc de la Maana, ja esmentat, i el de Juriana, ms al nord.

Al sud d'aquest sector queda encara el Montsec de Sant Lloren, que baixa de la carena principal del Montsec i comprn el Serrat de Tualdeta i alguns turons, com lo Tossal, de 958 m. alt. i les Collades, de 1.091.

La composici geolgica del Montsec d'Ares, format bsicament de calcries cretcies, fa que abundin les coves i altres fenmens crstics. En aquest sentit, cal destacar en el terme de Sant Esteve de la Sarga les coves, com la del Brugal, la de la Colomera (a l'estret de Mont-rebei), la de la Tia, el Graller de les Comarques, el Petit d'Alsamora, el d'Alsamora, el del Boixeguer, el de Comafai, la Gran del Corralot, l'Avenc del Cingle de Roca Alta i lo Cambrot.

 La vall principal (la Feixa) .
La vall principal que vertebra el terme, i on es troben la major part de pobles (els anomenats pobles de la Feixa), s una vall longitudinal de llevant a ponent (o a l'inrevs), que t tres quartes parts del seu recorregut decantades cap a la Noguera Pallaresa, a travs del barranc del Bosc i una quarta part cap al Noguera Ribagorana, a travs del barranc de la Maana i el seu parallel, el barranc de la Juriana. El punt d'inflexi on es decanta cap a un costat o cap a l'altre s el Coll de Fabregada.

 Moror i Estorm .
A l'extrem de llevant de la vall marcada pel barranc del Bosc es troben els pobles de Moror i d'Estorm, per on penetra a la vall la carretera que, venint de Gurdia de Noguera travessa tot el terme. La carretera oficial acaba a Moror, amb un branc que puja a Estorm, per des de Moror continua una antiga pista rural, actualment asfaltada i en perfecte estat, que mena a Sant Esteve de la Sarga, Alsamora i va a sortir al Pont de Montanyana. L'accs a la vall, en aquest lloc, no pot seguir el fons de la vall del barranc del Bosc, ja que aquest barranc hi discorre per un sector molt ferstec i tancat, difcil d'accs fins i tot a peu (el GR que travessa tota la vall fins i tot remunta al serrat de damunt del barranc, ateses les dificultats que suposaria fer-lo passar pel fons de tot).

Comprn tamb aquest sector l'antic poble de Vilamolera i l'actual ermita de Sant Salvador de la Serra, al capdamunt de la Serra d'Estorm. Tamb hi pertanyeria el Mol de Carri, situat en un dels pocs llocs de fcil accs del fons de la vall del barranc del Bosc.

Formen part d'aquest sector, a ms de l'emboscat barranc del bosc, diverses llaus que baixen de Moror i Estorm i s'aboquen a la Noguera Pallaresa a la zona de Cellers: la Llau dels Fornells, amb dues llaus afluents seves (la dels Alberons i la de la Comella), i la Llau de la Grallera, que discorre la major part del seu recorregut pel terme de Castell de Mur. Aquest sector est organitzat a l'entorn de la Serra d'Estorm, i es pot considerar que arriba fins el barranc de la Muller.

 L'Alzina .
Entrant ja dins de la vall, es troba el poble d'l'Alzina. Tamb aturonat al nord de la vall del barranc del Bosc, el fons de la qual continua sent de mal accs, el poble s al vessant sud-est de la Serra d'Alzina, que t el cim a les Forques, de 1.078 m. alt. Prop del barranc del Bosc, a peu del cam que segueix el GR, hi ha l'ermita de Sant Mart d'Alzina. Aquest sector comprn sencera la Serra d'Alzina, entre el barranc de la Muller i el barranc d'Alzina.

 Beniure i Sant Esteve de la Sarga .
El centre de la vall est ocupat pels pobles de Beniure i Sant Esteve de la Sarga, que actualment fa de cap del municipi i li dna el nom. En aquest tros el barranc principal s l'anomena barranc de Sant Esteve de la Sarga, que discorre a ms alada, i no marca un tall tan profund en el territori com els altres dos sectors del barranc del Bosc, que s la seva continutat quan se li han ajuntat el barranc de la Coma i el d'Alzina.

Beniure s una mica ms a llevant, en el vessant sud-est del Tossal del Sol, de 1.053 m. alt., i just a ponent del barranc de Beniure. Aquest poble tenia mol, que queda al seu sud, ran del barranc de Sant Esteve de la Sarga.

El poble que actualment fa de cap del municipi s una mica a ponent de Beniure, a prop, i queda al sud-oest del Tossal del Sol i a l'est-sud-est del Tossal de Vilabella, de 1.106. Sant Esteve de la Sarga es troba damunt del turonet que forma la junci dels barrancs de Sant Esteve de la Sarga i de l'Obaga, en un dels llocs ms amples de la vall.

 Fabregada .
Anant cap a ponent es troba al cap de poc el Coll de Fabregada, amb l'esglsia de la Mare de Du de la Fabregada. s un lloc clau, a dins de la vall: s on es parteixen les aiges, ja que cap a llevant baixen cap a la Noguera Pallaresa, i cap a ponent, cap a la Noguera Ribagorana. A ms, s el lloc per on passava el cam de Tremp i Mur a ger pel Coll d'Ares, que aqu es creuava amb el cam principal de la vall. Per totes aquestes raons, en aquest lloc hi hagu un poble, Fabregada, que desaparegu possiblement ja a l'edat mitjana, per que ha estat recentment excavat, cosa que ha perms avaluar la importncia que tingu mentre va estar actiu. Havia estat, a ms, una posici depenent dels barons del Mur, que aix tenien el pas pel Coll d'Ares controlat. Pels voltans, possiblement al Sol de Vilabella, hi havia hagut un altre poble, tamb desaparegut: Vilabella.

El Coll de Fabregada s just dessota, al sud, del Tossal de Vilabella, de 1.110 m. alt.

 Alsamora .
El darrer sector de la vall principal, ara vall del barranc de la Maana, est centrat en el poble d'Alsamora. Prop del Coll de Fabregada, queda sota de la Serra d'Alsamora (extensi cap a ponent del Tossal de Vilabella), i en un collet del qual neixen cap a ponent les dues valls paralleles del barranc de Juriana, al nord, i del de la Maana al sud.

El poble queda arrecerat pel costat de ponent per lo Tossalet, de 864 m. alt. El tram ms ponent de la Feixa, que cau sobre el Congost de Mont-rebei, torna a ser ferstec i emboscat (encara que no tant com el tram final del barranc del Bosc, a l'extrem oposat de la vall), per la qual cosa la carretera, per sortir de la vall, ha d'anar a cercar el pas pel nord, sota el Cingle de les Peronyes (o Roques Peronyes) i arribar aix a l'altra vall important del terme, la de la Clua. Pel sud l'envolten les obagues d'Alsamora i de la Bena, que l'uneixen amb el Montsec.

 Mont-rebei .
A l'extrem de ponent de la Feixa, ja a tocar de la Noguera Ribagorana, hi havia hagut el poble de Mont-rebei, que pren el nom de l'estret per on passa el riu. Actualment, aquesta caseria ha quedat reduda prcticament noms a dues edificacions: el mas de Mont-rebei i el mol del mateix nom.

 Vall de la Clua .
A la vall del barranc de la Clua hi ha els altres pobles del terme de Sant Esteve de la Sarga: la Clua, la Torre d'Amargs i Castellnou de Montsec, tot i que els dos darrers sn a la carena que limita la vall pel nord. El barranc de la Clua s tributari del barranc Gros, que s el que s'aboca en la Noguera Ribagorana. Ara b, el segon s en bona part termenal amb Fgols de Tremp (Tremp, actualment), per la qual cosa noms els seus barrancs tributaris pel sud pertanyen a Sant Esteve de la Sarga.

El poble de ms a ponent s la Clua, situat prop del lloc on s'ajunta al barranc de la Clua el de la Seuva, al sud-est d'on s'ajunten els dos barrancs principals (Gros i de la Clua). Queda emmarcat al nord pel Serrat Molar, de 749 m. alt. en el seu punt ms elevat, i al sud per la Serra de la Clua, vessant septentrional de la Serra d'Alsamora, que arriba als 1.012 m. alt.

A llevant, aturonat al final sud-est -i lloc culminant- del Serrat del Dogat entre el barranc de la Clua i els afluents del Gros, hi ha la Torre d'Amargs, i encara ms aturonat, en un lloc espectacular, a llevant i ms amunt de la mateixa carena, a l'extrem ponent del Serrat de Castellnou, que pel seu costat s l'extrem oest de la Serra del Sastret, hi ha Castellnou de Montsec, en un indret encara ms vists que l'anterior. Tots dos pobles ens remeten a un passat medieval que els degu ser esplendors.

 Entitats de poblaci .













 Sant Esteve de la Sarga .
Actual cap del municipi, s el segon poble ms habitat del terme, tot i que entre els quatre primers hi ha ben poca diferncia (tots quatre ronden els 15 habitants). s un dels anomenats pobles de la Faixa, i havia pertangut a la baronia de Castellnou de Montsec.

Situat a 875 m. alt., el poble de Sant Esteve de la Sarga presenta actualment dos grups de cases, separats de pocs metres. El primigeni s sens dubte el ms proper a l'esglsia. Presenta una tipologia urbana de poble clos, amb les cases agrupades a l'entorn d'un espai central, amb dos punts d'entrada o sortida: un cap a llevant, per a enllaar amb el cam dels pobles de la Faixa, i l'altra cap al sud, per anar cap a l'esglsia parroquial, que es troba un xic separada en aquella direcci.

L'esglsia parroquial del poble est dedicada a sant Esteve. Per tant, com en tants altres casos similars, la parrquia dna nom al poble i al terme municipal on es troba.

El lloc de la Sarga (collo de Sarga) s ja documentat el 1053. El seu domini al llarg del temps s controvertit, tot i que sembla haver deps la major part de la histria a la baronia de Castellnou de Montsec. Tanmateix, el 1365 consta que s desgleya (d'esglsia). En el fogatjament de 1380, on consten 3 focs (uns 15 habitants), torna a dir que era del rector. Ms endavant, consta que s de l'abat de Sant Esteve, o de l'abat de la Sarga, aix com de la famlia Portol (barons de Castellnou de Montsec).

El 1718 ja hi ha 45 habitants, i, en tot el terme, el 1860 arriben a ser 1.086 persones. Es tracta, per, del moment lgid, ja que en els segles posteriors la poblaci de tot el terme va davallant (818 el 1900, 620 el 1940, 230 el 1981 i 155 el 2006. Curiosament, actualment Sant Esteve de la Sarga t prcticament els mateixos habitants que en el primer fogatge conservat.

Si noms comptem els habitants del poble de Sant Esteve de la Sarga, Carreras Candi ens informa, en la seva Geografia publicada vers el 1900 que en aquell moment t 36 edificis i 125 habitants. El senyoriu, en aquesta mateixa obra, s'atribueix a l'Abat de la Sarga i de N. Portol.

Aquest despoblament ha tingut com a conseqncia, entre altres, el tancament de les escoles i l'abandonament de la residncia en el poble del rector de la parrquia, aix com la prdua d'exclusivitat de dedicaci al poble del rector. Tot aix, no tan sols a Sant Esteve de la Sarga, sin a tots els pobles del terme.

En l'actualitat, la parrquia de Sant Esteve de la Sarga s menada, juntament amb quatre parrquies ms, pel rector de Palau de Noguera, amb residncia a la rectoria de Tremp.

 Les altres entitats de poblaci .
Cadascuna d'elles (Alsamora, l'Alzina, Beniure, Castellnou de Montsec, la Clua, Estorm, Moror, la Torre d'Amargs, aix com Fabregada, Mont-rebei i Vilamolera i les principals ermites del terme, com Sant Salvador de la Serra tenen el seu article propi independent, que es recomana consultar.

 Histria .

Els detalls particulars de cadascun dels altres nuclis de poblaci estan inclosos en l'article corresponent. Aquest apartat es refereix a all que s general per a tot el municipi o particular sobre el seu cap de districte municipal, el poble de Sant Esteve de la Sarga.

Abans de la creaci dels municipis, els pobles que desprs integraren el terme de Sant Esteve de la Sarga gaudiren de fora autonomia administrativa, de manera que es pot parlar d'antic termes gaireb per a tots ells. Jurdicament, pertanyien a diferents administracions segons el senyoriu; per exemple, els que eren del bar de Castellnou de Montsec estaven integrats en la Universitat de la baronia de Castellnou de Montsec; d'altres depenien de la Pabordia de Mur, d'altres, de la baronia d'Eroles...


El 1840, es cre l'actual municipi, per amb un nom i una capital diferents: Alsamora. Aquest poble mantingu la capitalitat fins el 1920, any en qu fou traslladada a Sant Esteve de la Sarga, produint-se alhora el canvi de nom de tot el terme municipal.

Vers 1900, la Geografia de Carreras Candi, on consta el municipi sota l'epgraf Alamora, informa que el districte municipal t 361 edificis, 818 habitants de fet i 935 de dret.

 Demografia .


 Composici de l'ajuntament .
 Jaume Montanuy i Bar (IxC-PM), Alcalde, Comissi especial de comptes i Mesa de contractaci;
 Josep Ma. Castells Belart (IxC-PM), Tinent d'alcalde, Comissi especial de comptes i Mesa de contractaci;
 Francesc Mirabet i Castells (IxC-PM), Regidor, Tresorer, Comissi especial de comptes i Mesa de contractaci;
 Jordi Navarra Torres (CiU), Regidor, Comissi especial de comptes i Mesa de contractaci;
 Josep Maria Mart Garcia (CiU), Regidor, Comissi especial de comptes;

 Llocs d'inters .
 Histric .
 Poble de Sant Esteve de la Sarga;
 Esglsia romnica de Sant Esteve de la Sarga;
 Poble d'Alsamora;
 Torre d'Alsamora;
 Poble de l'Alzina;
 Poble de Beniure;
 Poble de Castellnou de Montsec;
 Casa castell dels barons de Castellnou de Montsec;
 Poble de la Clua;
 Poble d'Estorm;
 Torre d'Estorm;
 Vilatge de Fabregada;
 Esglsia romnica de la Mare de Du de Fabregada;
 Esglsia romnica de Sant Salvador d'Estorm;
 Poble de Moror;
 Esglsia romnica de Sant Miquel de Moror;
 Esglsia romnica de Sant Mart de les Tombetes;
 Poble de la Torre d'Amargs;

 Paisatgstic .
 Tot el Montsec d'Ares (i cadascuna de les seves subdivisons);
 Congost de Mont-rebei;

 Activitat econmica .
Tradicionalment, l'activitat econmica del terme era sobretot d'agricultura de rompuda. En efecte, l'abundor dels boscos feia que els camps s'havien d'establir a base de rompre (artigar o abogar) boscos per tal que, un cop tallats els arbres i arrencades les soques i les arrels, es poguessin llaurar els nous camps guanyats al bosc. L'activitat de les carboneres, tradicional a tot el Pirineu i Prepirineu, havia contribut a rompre els boscos. Aix havia produt una evident desforestaci, que ha fet que modernament s'hagi hagut de dur a terme la replantaci de pins en unes 3.000 ha.

Aix, sobretot a Alsamora, l'Alzina i la Clua, es produa blat, civada, ordi, sgol, aix com patates, llegums, vi, una mica d'oli i algunes fruites. L'aridesa del sl no permetia gaires coses ms.

Tamb hi havia bestiar de pastura: cabres, ovelles, vaques i mules, aix com abundant caa.

Vers el 1900 se citen importants boscos a Sant Esteve de la Sarga exceptuats de desamortitzaci (s a dir, que quedaven de propietat municipal), totes al Montsec: 1.170 hectrees d'Alsamora; 1.129 de Moror; 951 de l'Alzina; 531 de Sant Esteve de la Sarga; 460 de Castellnou de Montsec al Montsec i 195 a la Seuva, i 334 de la Clua tamb a la Seuva.

L'activitat preindustrial es limitava a alguns molins, sobretot d'oli (l'Alzina, Estorm i Moror), per tamb fariners (Beniure i Moror). Era de destacar el trull d'Estorm, on el mol d'oli era de sang (mogut per una bstia), i pertanyia al bar de Castellnou de Montsec.

Avui dia l'activitat agrcola ha quedat una mica reduda: blat i ordi, alfals i trepadella i una mica de patates, llegum i horta. La ramaderia ha quedat reduda a unes 2.000 ovelles.

 Festes i tradicions .

 Serveis turstics .
En tot el terme de Sant Esteve de la Sarga noms hi ha dos establiments de carcter turstic. Sn les cases d'allotjament rural Casa Blasi i Casa Sidro, totes dues a la Clua.

 Comunicacions .
Abans de l'obertura de la carretera pel Congost dels Terradets i de la carretera aragonesa que passa per ponent del Montsec de l'Estall, de Benavarri al Pont de Montanyana, la comunicaci entre ger i Tremp era, precisament, per Sant Esteve de la Sarga, a travs del Coll d'Ares i el Coll de Fabregada. Aix fu que tots els pobles de la Feixa estiguessin enmig del sistema de comunicacions existents.

Actualment s quasi al contrari. Si es parla de carreteres oficials, amb nom i nmero, Sant Esteve de la Sarga queda del tot al marge dels sistemes de comunicaci. Cap carretera arriba al cap de municipi, i nicament les dues poblacions ms orientals del terme en disposen: la LV-9124, de la C-13, a Castell de Mur - Moror, i una variant d'aquesta, la LV-9125, de la LV-9124, a Sant Esteve de la Sarga - Estorm.

Ara b, una altra cosa s parlar de carreteres reals. Tot i que no disposa de nmero oficial, una carretera en perfecte estat, anomenada cam dels llocs de la Feixa recorre tota la Feixa, de Moror a Mont-rebei, i, remuntant la Noguera Ribagorana, va a trobar la carretera C-1311 en terme de Tremp, prop del Pont de Montanyana. Una altra carretera enllaa dos punts d'aquesta (Sant Esteve de la Sarga i Mont-rebei) amb els pobles de Castellnou de Mont-sec, la Torre d'Amargs i la Clua.

No hi ha mitjans de transport pblic, a Sant Esteve de la Sarga (s, en canvi, a Cellerso Gurdia de Noguera, que sn bastant propers, on hi ha tant servei d'autobusos com de ferrocarril. Ni tan sols s'ha previst cap mena de transport escolar des d'aquest municipi cap al cap de comarca.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sant Esteve de la Sarga". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11998" title="Sals de Pallars" nonfiltered="1174" processed="1168" dbindex="6180">

Sals de Pallars s una vila i municipi de la comarca del Pallars Juss, dins del seu municipi s'hi troba el poble de Sensui.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="11999" title="La Pobla de Segur" nonfiltered="1175" processed="1169" dbindex="6181">


La Pobla de Segur s una vila i municipi de la comarca del Pallars Juss.

s la segona poblaci en importncia de la comarca. La seva riquesa i forma de vida consisteix en els seus comeros i establiments, aix com la indstria, la pagesia i la ramaderia. T un clima variant durant tot l'any, tenint en compte que la seva situaci s al Pre-pirineu. La vila est dividida pel riu Flamisell, que separa els dos nuclis ms importants de la poblaci. A l'entrada, per la carretera general C-13 que ve de Tremp, existeix a l'esquerra un polgon industrial i de serveis.

El seu mercat setmanal se celebra cada dimecres, incloent-hi els festius. Les festes ms emblemtiques sn una festa de germanor el Dilluns de Pasqua en un bosc de ribera, principalment de verns (Alnus glutinosa), pollancres i oms, a la riba de la Noguera Pallaresa molt proper a la vila; la de Sant Miquel, el 8 de maig, on es retorna al Pui de Segur, i la Verge de Ribera, el 18 de juny. En aquesta data tamb se celebra la fira Promopallars, on s'exposen tota mena d'articles autctons tant de la vila com dels pobles vens. 
Cada primer diumenge de juliol se celebra la festa tradicional dels Raiers, on tenen el seu repte amb la baixada pel riu Noguera Pallaresa, des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. Si b darrerament havia disminut la seva poblaci, la tendncia s'inverteix en els anys immediats (2001: 2.789 habs.; 2005: 3.043) i la Pobla de Segur s una vila viva i que compta amb serveis i atractius turstics.

Histria.


Encara que la creena ms comuna sost que La Pobla de Segur t l'origen en una primera poblaci anomenada el Pui de Segur, al nord del nucli actual de la Pobla, darrerament, grcies als esforos de molta gent, per sobretot de l'historiador Lloren Snchez i Vilanova, s'ha tingut notcia que ja en el segle XI hi ha un lloc anomenat "Castro Secur" al lloc on ara s'ala la Pobla, lloc que era contemporani, i pot ser fins i tot anterior al del Pui de Segur. Al principi del segle IX, el comte Guillem I de Tolosa conquer els actuals territoris de Pallars i Ribagora als rabs i hi va establir la Marca Hispnica; el "Castro Secur" va passar a formar part del comtat de Pallars, i actualment forma part de la comarca del Pallars Juss. A partir de mitjan segle XIII, la poblaci del Pui de Segur es va anar traslladant al "Castro Secur", fet que probablement don lloc a la llegenda del trasllat de la poblaci.

Ramon I, vescomte de Vilamur, va morir el 1303 i el va succeir el seu fill Pere VI, el qual va morir cap al 1338. Del seu matrimoni amb Guillema va tenir Pere VII el Donzell, que va rebre les viles de Juneda (1338) i la Pobla de Segur (1355) i va combatre pel rei al Rossell i a Sardenya i contra Ferran de Castella; com a recompensa va rebre el 1358 el Pui de Segur i Basturs. En morir poc desprs del 1358, va deixar un fill anomenat Pere VIII, el qual va atorgar carta de poblaci a la Pobla de Segur el 1363, que contribu a la consolidaci del nucli; es va casar amb Sibilla d'Anglesola, senyora de la vall de Vilamur i de la vall de Montenartr, i va morir el 1370.

El 1834 es va crear a la Pobla la instituci del Com de Particulars per part d'un centenar de persones per a l'explotaci, en rgim cooperatiu, de l'antic mol fariner donat a cens pels ducs de Cardona, descendents dels vescomtes de Vilamur, a la famlia Llorens. Des del 1918 poden ser-ne socis els vens caps de casa nascuts (ells o les seues dones) a la Pobla Segur. 

Segons la tradici catlica, l'esglsia de la Pobla va sorgir al voltant de la seva patrona la Mare de Du de Ribera, una marededu trobada. Aquesta primera esglsia era al carrer del Raval, a la vora del fossar vell, i va ser la parrquia fins a l'ltim ter del segle XVIII, quan es va bastir un nou temple neoclssic.

 Demografia .








Llocs d'inters.
La Torre Mauri. Es poden descobrir els secrets del modernisme al Pallars amb la visita al Complex Torre Mauri, un conjunt de dos edificis de principis del segle XX: el Mol de l'Oli de Sant Josep, presidit per l'escultura de Josep Llimona i Bruguera, i la Casa Mauri, una antiga torre d'estiueig que combina les formes modernistes amb un poc habitual estil neoromnic, engalanada amb mosaics obra del prestigis mosacista Llus Br i Salelles.

El Museu dels Raiers s un centre dedicat a l'estudi i a la difusi dels antics sistemes de transport fluvial de la fusta mitjanant la recuperaci i la conservaci patrimonial d'aquest ofici desaparegut.

El Com de Particulars s un centre de dinamitzaci cultural i de gesti en rgim cooperatiu dels beneficis de l'energia hidrulica.

El monestir de Sant Pere de les Maleses. Romnic.

Com a referent principal, el conjunt paisatgstic de la Pobla s un dels ms excepcionals del Pallars: envoltat de muntanyes (la serra de Boumort, etc. .), sorgint entre estrets congostos s'obren pas els rius Noguera Pallaresa i Flamisell, que conflueixen a la mateixa contrada i esdevenen un estany fet per la m de l'home, l'Embassament de Sant Antoni. De ms d'11 km de llarg, fou construt per a l'explotaci hidrulica i avui dia s un paratge idllic per a la prctica de la nutica en aiges tranquilles.

 Infraestructures .
Poliesportiu municipal ;

Estaci de ferrocarril de la lnia Lleida - la Pobla (FGC) Inaugurada el 1951. ;
Autobs (Alsina Graells);
Estaci distribudora d'electricitat;
Carretera estatal N260.
Carretera comarcal C-13.

 Empreses importants .
Autocars Franch, agncia de viatges.
Fbrica Copirineu, formatges i productes lctics.
Hotel Can Sol.

Ajuntament.
La composici poltica del consistori des del 2004 s:
Francesca Pociello i Oliva (CiU): alcaldessa presidenta; comptes; CEDERS; Localret; AMPI; acci local Pallars-Ribagora; consorci urbanstic Renfe.
Joan Comenje i Riba (CiU): 2n. tinent d'alcalde; comissi de comptes; indstria; comer; turisme i promoci econmica; CEDERS; raiers; foment.
Josep Maria Ortega i Batalla (CiU): esports; joventut; activitats ciutadanes; IES; Patronat Municipal d'Esports; FPM residncia Nostra Senyora de Ribera.
Ferran Fuertes i Guir (CiU): sanitat; Fundaci Pblica Residncia Nostra Senyora de Ribera.
Agust Sellart i Serret (CiU): urbanisme i medi ambient; Patronat Municipal d'Esports; FPM Nostra Senyora de Ribera; mesa de contractaci de personal.
Llus Bellera Juanmart (ERC-AM): 1r. tinent d'alcalde; tresorer; finances i estudis econmics; comissi de comptes.
Assumpci Cvis Llovera (ERC-AM): 3a. tinent d'alcalde; serveis socials i voluntariat; FPM Residncia Nostra Senyora de Ribera; mesa de contractaci de personal.
Eugeni Pascual Satisteve (ERC-AM): Residncia Sanitria Nostra Senyora de Ribera.
Ferm Tormo Armengol (ERC-AM).
Esperana Farrera Granja (PSC-PM): comissi de comptes; mesa de contractaci de personal.
Pau Surribas Camps (PSC-PM).

Darrerament s'ha produt una moci de censura, amb el tel de fons de les irregularitats en la gesti en el consorci urbanstic Renfe   la Pobla per part de l'anterior consistori, amb majoria absoluta del PSC, que ha capgirat la composici del consistori. El Sr. Llus Bellera i Juanmart (ERC) ha esdevingut l'alcalde, mentre que la Sra. Esperana Farrera i Granja (PSC) i el Sr. Pau Surribas i Camps (PSC) han esdevingut primera i segon tinents d'alcalde, respectivament.

Fires, festes i celebracions.

1, 2 i 4 de mar   Carnestoltes.
8 de maig   Festa de Sant Miquel;
En aquesta diada tots els vens de la Pobla es reuneixen on antigament es trobava el poble del Pui de Segur, antecedent de la Pobla.
17, 18 i 19 de juny - Festes de la Mare de Du de Ribera.
19 i 20 de juny - Fira Promopallars;
1, 2 i 4 de juliol - Trobada internacional de Raiers.
15 de juliol,15 - Festa dels Bombers.
25, 26 i 27 de juliol - Festa Major.
5 d'agost - SLURPS Jornades de Rol al Mol de l'oli;
El proper Agost ser la XII edici de les sessions Ldiques de Rol, Mgic i jocs en xarxa.
6 i 7 de desembre - Firaski;
Certamen organitzat pel Club Esportiu Pobla de Segur (CEPS). s un mercat de material d'esqu de segona m, botigues, estacions d'esqu, empreses d'aventura, jocs i sorteig final amb molts premis.

Fills i filles illustres.

 Enric Mestre i Vinyals (1856-1928): notari i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Josep Borrell i Fontelles (1947-??) poltic.
 Carles Puyol i Saforcada (1978-??) futbolista.

 Temes relacionats .
Comtat de Pallars Juss;
Comtat de Pallars Sobir;
Comtat de Ribagora;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina dels Bombers de la Pobla de Segur;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina del Museu dels Raiers;
Histria dels comtats catalans;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12000" title="Llimiana" nonfiltered="1176" processed="1170" dbindex="6182">

La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Juss, entre el Montsec de Rbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervs. T un enclavament de 3,52 km, apartat de la resta del terme municipal, els Obacs de Llimiana, situat entre Gavet de la Conca i Isona i Conca Dell (nord-est). s un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 70: ni s'ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap.

Termes municipals limtrofs:



 Etimologia .
Documentat des d'abans del 893, Limignana, Limyana, Liminiana, etctera, sn formes derivades d'un nom propi llat en femen, possiblement perqu era una forma adjectiva a villa, tot i que s'omets dels documents aquest primer mot, Aix, Llimiana voldria dir la villa pertanyent a la famlia dels limians, o de la famlia Lmia.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .

El terme de Llimiana comprn la major part del vessant septentrional del Montsec de Rbies. La carena d'aquesta important serra forma tot el lmit meridional del terme municipal de Llimiana. En aquest tram, Llimiana confronta en la seva meitat oriental amb el terme de Vilanova de Mei, i a l'occidental amb l'enclavament de Rbies, del terme de Camarasa, tots dos de la Noguera. El termenal comena al Tossal de Mirapallars-i-Urgell, de 1.668 m. alt., i cap a ponent va trobant el Tossal de la Torreta, de 1.677, la Portella Blanca (1.468), la Roca de Migjorn (1.465) i lo Peladet (1.471), aquests tres ja en terme de Camarasa, segueix tot el Cinglo de la Feixa Llarga, passant per Sant Juli, arriba a la Torreta, de 1.139 m. alt., i pel Pas de l'Osca, davalla de sobte cap al Pas de Terradets, de 354 m. alt.

Pel costat de ponent, el terme tamb est clarament delimitat: la Noguera Pallaresa, al Pas dels Terradets t un tros de termenal com amb ger, de la Noguera des d'aquest lloc i prcticament tota la llargria d'aquest pant, on el termenal s amb Castell de Mur. A la seva cua s on el terme de Llimiana abandona el riu. En aquest moment es troba a una alada d'uns 375 m. s just el lloc on comena el termenal amb Gavet de la Conca, que ja no abandona fins tornar al Montsec de Rbies.

El primer tram correspon a l'antic terme de Sant Serni, actualment integrat en el de Gavet de la Conca. De primer, el termenal segueix una lnia bastant recta, sense seguir cap accident orogrfic, fent d'entrada un arc cap al nord-est - sud-est i seguir de seguida la direcci sud-est fins assolir el capdavall del Cinglo de les Solanes, a la Casa del Juli, a uns 600 m. alt. Des d'aquest lloc, segueix la Llau de la Trencada un tros amunt, fins que arriba a lo Pla, relativament a prop de l'ermita de Sant Fruits d'Aranss. 

Aqu comena el tram que correspon a l'antic terme municipal d'Aranss. Fins aquest lloc el termenal ha anat seguint la direcci est. En arribar a lo Pla, inflexiona cap al sud, i progressivament va agafant la direcci de llevant, per anar a buscar el barranc de Carnestoltes, fins que troba la serra de la Vall de Llimiana, a 1.079 m. alt. El termenal fa un gir de ms de 270, i segueix aquesta darrera serra fins al capdamunt del torrent dels Hortals, al nord del poble de Sant Cristfol de la Vall. Segueix tot aquest torrent cap al sud fins que aiguavessa en el barranc de Barcedana, a 484 m. alt., on fa un angle recte i s'enfila cap al sud-oest fins gaireb tocar l'ermita de Sant Miquel, on torna a trencar cap a llevant, per seguir parallel al barranc de Barcedana i a una pista rural que discorre per aquell lloc fins que arriba a tocar la Cova Negra de Mata-solana. L'alada d'aquest tram de termenal s al voltant dels 600 m., pujant progressivament fins als 910.

Des d'aquest lloc, que es troba a 910 m. alt., torna a inflexionar cap al sud-oest, per seguir la carena del Serrat Ample i enfilar-se fins al Tossal de Mirapallars-i-Urgell, de 1.668 m. alt.

L'interior del terme t dues parts ben diferenciades: la meridional sn els pendissos que davallen del Montsec de Rbies, amb els cims descrits anteriorment i d'altres de segon nivell, com el Pic de Serrat Cabrer, de 1.352 m. alt., Pic del Cogull, de 1.252, el Pic dels Corrals, de 997 i Roques Blanques, de 827 (de llevant a ponent), entre els quals s'obren paralleles tot de valls de barrancs de muntanya, entre les quals destaca alguna serra, com la del Serrat Estret, les Costes Rbies, el Serrat dels Comellassos, la Serra de Carboneres, la del Cogull, el de Balampia, i el Serrat Ample, entre d'altres. A l'extrem occidental, els impressionants Cingles del Valent, que cauen a plom sobre el Noguera Pallaresa en 300 metres de desnivell, formant un dels paisatges ms caracterstics del Montsec de Rbies.

Tot de barrancs, aqu anomenats llaus configuren les petites valls que drenen pel nord el Montsec de Rbies: Llau del Serrat Estret, Llau de la Coma del Torn, Llau de Coma la Fe, Llau de Castellets, Llau de la Coma, Llau del Valent... Totes van a parar al barranc de Barcedana.

En aquesta zona hi ha algunes de les raconades ms notables del terme, com la Cova de Muricecs, al Serrat Ample, on es van trobar restes arquolgiques descrites ms endavant, les ermites de Sant Miquel i de Sant Salvador del Bosc el Sant del Bosc, el Forat del Gel, proper a la darrera ermita, i, a l'extrem del terme, la Cova Negra de Mata-solana, propera a aquell poble del terme de Gavet de la Conca. Cal destacar que la major part d'aquests costers formen l'extens Bosc de Llimiana.

La meitat nord del terme est format per l'extrem occidental de la Serra de la Vall de Llimiana, amb el tur on es drea la vila de Llimiana, i tots els vessants d'aquesta serra. A ponent de la vila, en el masss de la serra de la Vall de Llimiana, hi ha les ermites de Sant Joleta i Sant Andreu de la Serra. En el vessant nord-oest, a la part plana a prop de la Noguera Pallaresa, la caseria dels Masos de Llimiana, o el Mas de Solduga.

Ja a l'extrem sud-occidental, la incipient caseria de Montsec. Encara, a migdia de la vila de Llimiana, una altra agrupaci de masies, amb la de Perevil, la de Sorri, la de Piteu, la de Fraret, la de Martineu, la del Ton, la Caseta de Plan Pelat, la Masia d'Agna i el Mas de Serra.

Al centre, la vila de Llimiana, formada bsicament per tres parts: la vila antiga, dalt del tur, a llevant seu el barri de les Eres, amb el cementiri i algunes cases ms noves que no pas les de dalt vila, i al sud-est, els Xalets del Collell, petita zona d'expansi de la vila. Al nord-est, a la vall del barranc de Xrcoles, noms destaquen el Mas d'Arts, o Masdarts i la Casa del Juli, i algunes cabanes, com les de Granollers i del Marcello.

 Els Obacs de Llimiana .
Separat de la resta del terme de Llimiana hi ha l'enclavament dels Obacs de Llimiana, que t article propi.

 Nuclis de poblaci .





La vila de Llimiana s el principal nucli de poblaci, i l'nic compacte que hi ha. Sn reconeguts com a entitats de poblaci les agrupacions de masies dels Obacs de Llimiana i dels Masos de Llimiana, o el Mas de Solduga. Encara, caldria parlar de l'incipient nucli de Montsec, al comenament de la carretera d'accs a Llimiana.

Ara b, t un nombre considerable de masies en hbitat dispers: ha estat esmentat en l'apartat de descripci geogrfica del terme. Tamb sn de destacar les ermites de Sant Andreu de Llimiana, o de la Serra, i la de Sant Salvador del Bosc, el Sant del Bosc.

En dos llocs molt desavinents i difcils de trobar hi ha, encara, les runes de dues esglsies ms, una d'elles, almenys, romnica: Sant Miquel de Llimiana, l'altra, dedicada a sant Esteve, s encara pendent d'estudi. La de sant Miquel queda al sud-est de la vila, a prop de la masia de Perevil; la de sant Esteve, al nord-oest, a la zona de Roderes.

 La vila de Llimiana .
Situada a 790 m. alt., est situada en una posici privilegiada per a dominar els entorns, principalment els passos que per la vora de la Noguera Pallaresa s'endinsen en la Conca de Tremp. Estava coronada pel castell de Llimiana, que era a l'extrem nord de la vila, i del qual a penes en queda res ms que les muralles que encloen la vila. Articula la vila un carrer principal, que a la meitat nord s'anomena carrer del Castell, i a la sud, carrer Major, i es troben a la mateixa esglsia parroquial, Santa Maria de Llimiana, rere la qual hi ha la Plaa del Fossar Vell, en el lloc on hi hagu el cementiri primitiu de la vila.

Dins de la vila hi ha algunes cases notables, com Casa Bonifaci, amb portal adovellat. Actualment hi ha situat el Museu de Llimiana. Aquesta mateixa casa t capella privada, de sant Antoni de Pdua. Hi ha restes, encara, d'una altra capella, dedicada a santa Llcia.

A llevant del poble, dalt d'un esper de la serra, uns 800 metres al sud-est en lnia recta, hi ha les restes de l'esglsia romnica de Sant Andreu de Llimiana, o de la Serra, netejades pels vens de la vila en diverses ocasions.

 Histria .
Les primeres restes arqueolgiques d'habitants dins del municipi de Llimiana sn a la Cova dels Muricecs, i de ben segur la vila es form a partir d'un poblat Ibric, si ens atenem a les troballes efectuades d'aquesta cultura dins la serra del Montsec. Dins la cova s'han trobat diferents assentaments que van del neoltic fins al bronze.


A l'Edat Mitjana, Llimiana era frontera entre el mn feudal i el mn islmic. Per aquest motiu, i perqu la seva situaci geogrfica  a dalt d'un tur permet dominar la conca de Tremp, s'hi va construir un castell, el qual est documentat al segle X, tot i que avui en dia noms en quedin restes a la toponmia. Juntament amb el castell, Llimiana s'envoltava d'una muralla que la feia inaccessible, i que en bona part encara es conserva. Per l'edifici ms emblemtic de Llimiana s la seva esglsia parroquial romnica, Santa Maria de Llimiana, de finals del segle XI. La seva magnitud (es tracta de l'esglsia romnica amb els absis ms grans de tot Catalunya) dna idea de la importncia de la vila durant l'Edat Mitjana. Est dedicada a la Mare de Du de la Cinta, patrona de Llimiana. Les guerres, les reformes i el desconeixement han malms el patrimoni romnic que hi contenia: un Crist romnic, decoracions i pintures.

Llimiana obtingu molt aviat el ttol de vila, ja que apareix des dels primers documents aix anomenada. Un dels drets lligats al de vila, en aquest cas, era el de llenyar en el Montsec, privilegi que ja consta al segle XII.

En el cens de 1359, i dins de la Vegueria de Pallars, Llimiana apareix amb 7 focs (uns 35 habitants) pertanyents a Santa Maria de Liniana i a l'Hospital, que era del marqus de Camarasa, i 8 focs ms (40 habitants), del Bord de Pallars, en terme de Liniana.


Pascual Madoz, en la seva visita del 1847 reporta 121 edificis, a Llimiana, i diu que hi ha escola de primeres lletres, amb uns 50 o 60 nens assistents i una dotaci per al mestre de 2.666 rals.

El mxim demogrfic de Llimiana data del 1860 amb 816 habitants, comptabilitzant tot el municipi. Actualment, en el poble i nuclis agregats hi consta una poblaci fixa d'uns 65 habitants als quals cal afegir l'aportaci de les cases de segones residncies. Aquest descens de poblaci forma part de l'xode que ha afectat la comarca al llarg de tot el segle XX.

Vers 1900, a l'obra de Rocafort i Carreras i Candi, Llimiana apareix amb 165 edificis i 371 nimes, dels 276 i 448, respectivament, de tot el districte municipal.

 Demografia .


 Composici de l'Ajuntament .
Des del 2007, l'Ajuntament de Llimiana t els crrecs electes segents:

 Joan Elies Claret, alcalde, de CiU;
 Jaume Elies Elies, tinent d'alcalde, de CiU;
 Rosa Piqu Piquer, regidora, de CiU;
 Josep Caelles Vila, regidor, de CiU;
 Antoni Vilana Codina, regidor, d'IL-PM.

 Llocs d'inters .
 Histric .
 Vila de Llimiana;
 Santa Maria de Llimiana;
 Sant Andreu de Llimiana, o de la Serra;
 Sant Salvador del Bosc;

 Paisatgstic .
 Bosc de Llimiana (vessant septentrional del Montsec de Rbies);
 Tur de la vila de Llimiana;
 Vistes sobre el Pant dels Terradets;
 Vistes sobre la Conca de Tremp;
 Vistes des de Sant Salvador del Bosc sobre Llimiana i la vall del barranc de Barcedana;

 Activitat econmica .
Ja hem citat Pascual Madoz, que de Llimiana deia, el 1847, que produa 1.200 quarteres de blat, 400 de sgol, 15.000 crregues de vi, 300 d'oli, fruites i patates. Esmentava tamb com a important la ramaderia, sobretot de cabres, la cacera: conills, llebres, perdius, i la pesca: truites, barbs i anguiles. Testimoniava la presncia de llops i d'isards a la muntanya, i, finalment, constatava l'existncia de sis teixidors, un mol fariner a la Noguera i un trull, o mol d'oli, a llevant de la vila.

Durant molt anys, a ms, Llimiana va tenir mercat el diumenge, amb assistncia de vens de tots els pobles de la rodalia.

 Festes i tradicions .
La Festa Major de la vila de Llimiana s per la Mare de Du d'Agost, el dia 15.  Dedicada a la Mare de Du de la Cinta, es canten els goigs dedicats a la patrona:


Puix sou Mare sobirana,
Refugi dels pacadors,
Agrada Llimiana
Canta avui vostres favors.

Si Llimiana apretada
es veu en algun treball,
acut amb tota la vall
a vostra imatge sagrada;
sempre experimenten socors
de vostra m sobirana
Agrada Llimiana
Canta avui vostres favors.

La Festa Major, actualment remodelada al gust de les festes majors de comenaments del segle XXI, incloa antigament essencialment els actes religiosos, als quals se'n van anar afegint d'altres de carcter laic. Un dels primers fou el sopar de germanor collectiu que permet de retrobar llimianencs residents a diversos llocs del mn, descendents de llimianencs i, en els darrers anys, estiuejants fidels a la vila.

Entre les altres festes celebrades al terme, cal comptar amb la desapareguda de l'Aplec de Sant Andreu, del primer diumenge de juny i, sobretot l'Aplec de Sant Miquel a l'Hostal Roig. Tot i que aquest indret s dins del terme ve de Gavet de la Conca, la fira de bestiar que s'hi celebrava anava acompanyada de l'Aplec del Sant del Bosc (o Sant Salvador del Bosc), ermita que s que s en terme de Llimiana. S'hi pujava a migdia del darrer diumenge de setembre pel cam de les Cent Corbes. Tanmateix, no sempre es fu en aquesta data, ja que Pascual Madoz, que pass per Llimiana el 1847 el situa el 25 d'abril.

Sant Gervs i sant Prots, els dos sants germans, fills de sant Vidal i santa Valria, milanesos del segle I, suscitaren molta devoci entre els primers cristians, i a Llimiana, hi tenien un rac especial. Tot i que no s en terme de la vila, sin tamb en terres de Gavet de la Conca, l'ermita de sant Gervs, propera al Castill Sobir de Sant Miquel de la Vall, era el centre d'un important aplec que uneix tota la gent de les valls de la Barcedana.


Vostres relquies venera,
Alegre sempre, i ufana,
La vila de Llimiana,
La vall, i tota Noguera;
Puix miracles portentosos
Los feu tan continuats,
Gervs i Prots gloriosos,
Siau nostres Advocats.

Diverses tradicions es troben furgant en les tradicions de Llimiana. La vila tenia instaurada la figura de les majorales, encarregades d'encapalar tota mena d'actes collectius de la vila al llarg de l'any, des de la salutaci a les nvies en el moment del casament, fins a ajudar en la cura del temple i objectes sagrats i fer collectes quan calia.

Es ballava un ball de cascavells en motiu de la festa del Roser d'octubre, a la process que s'hi celebrava, tot i que pel que sembla ja estava en dess a principis del segle XX.

Els cafs de la vila eren molt concorreguts els dies de festa per tota mena de tertulians i jugadors, al voltant de l'estufa quan el temps aix ho manava, i s'organitzaven fora balls per a la gent jove, que hi participava molt activament.

Els llimianencs eren coneguts arreu de la comarca per unes sabates que se solien fer ells mateixos: amb sola de fusta o cuir i lligam de corretges o betes, anomenats cipelles, donen lloc al malnom amb qu es coneixia fora d'aqu els de Llimiana: cipellaires.

 Serveis turstics .
Actualment, a Llimiana hi ha poca oferta per al turisme. Un restaurant, el Jordi Pujol, i una casa d'allotjament i bar, l'Hostal Centre Montsec-Llimiana, tots dos a la plaa del Fossar Vell. A la propera poblaci de Sant Mart de Barcedana, del terme ve de Gavet de la Conca hi ha un parell de cases d'allotjament rural.

 Comunicacions .
Mena a Llimiana la carretera local LV-9121, que arrenca del quilmetre 73 de la C-13, al Pont Nou de Monares, damunt la capalera del Pant dels Terradets i duu fins al poble de Llimiana en quasi 8 quilmetres de forts i constants revolts, ja que salva un desnivell de 400 metres en el seu curt recorregut.

Del quilmetre 2,5 d'aquesta carretera surt cap al nord una pista rural en bon estat que mena als Masos de Llimiana, o Mas de Solduga, en uns tres quilmetres i mig.

Els Obacs de Llimiana sn uns 400 metres al sud-oest d'un revolt de la carretera L-912, que mena a la C-1412b, de manera que per carretera asfaltada, la volta que cal fer per anar dels Obacs de Llimiana al cap del seu municipi s considerable, passant per Tremp. L'alternativa, per, existeix, ja que les pistes rurals d'aquesta zona o b estan asfaltades, o romanen en bon estat la major part de l'any. En aquest cas, cal anar cap a Gavet, d'aqu cap als Masos de Llimiana, i acabar de pujar dalt del tur on s la vila de Llimiana.

A ms, hi ha d'altres pistes rurals habutualment en bon estat cap a Sant Cristfol de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, des d'on es pot anar cap a Mata-solana i l'Hostal Roig, etctera.

No hi ha cap mena de transport pblic que connecti Llimiana amb l'exterior, llevat del transport escolars organitzat pel Consell Comarcal. En aquest cas tres lnies diferents s'enduen els nois i noies cap a l'escola de Tremp: una per als Obacs, l'altra per als Masos, i la tercera per a la vila de Llimiana.

Llimiana t, de fet, estaci de ferrocarril. En efecte, l'estaci de Cellers, al ve terme de Castell de Mur, s oficialment l'Estaci de Cellers-Llimiana. Hi circulen tres trens diaris en cada direcci, un al mat, un a migdia, i un altre a la tarda-vespre. L'estaci s a 9 quilmetres de la vila, a la riba de ponent de la Noguera Pallaresa.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llimiana", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 COROMINES, Joan. "Llimiana", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Web del poble;
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12001" title="Gavet de la Conca" nonfiltered="1177" processed="1171" dbindex="6183">

Gavet de la Conca s un municipi de la comarca del Pallars Juss. Es form el 1970 per l'agrupaci de tres antics municipis independents: Aranss, Sant Salvador de Tol i Sant Serni. El poble de Gavet n'esdevingu cap de municipi, malgrat no haver-ho estat mai anteriorment (pertanyia al terme de Sant Serni), a causa de la seva poblaci (la segona, desprs de Sant Salvador de Tol) i a la seva ms gran proximitat amb Tremp. Amb la creaci del nou municipi s'afeg de la Conca al topnim Gavet, per tal de designar el terme municipal. Caldria no confondre, per, el poble, simplement Gavet, del municipi, amb el nom complex.

Termes municipals limtrofs:


 Etimologia .
El topnim Gavet procedeix d'una arrel bascoibrica, gab-, relacionada amb l'aigua. En primer lloc hauria donat nom al riu, i aquest, a la poblaci. Curiosament, per tant, des del punt de vista estrictament filolgic, hauria de ser Gabet, i no amb v baixa. Tanmateix, l'evoluci fontica i el costum de grafiar aquest topnim amb v en quasi tota la documentaci conservada avalen la grafia Gavet.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
El terme actual de Gavet de la Conca s molt poc homogeni, ja que, en realitat, correspon a tres entitats geogrfiques prou diferenciades entre elles. Globalment, es pot dir que el terme es troba emmarcat pel riu de Conques, desprs riu de Gavet, a llevant i septentri, el Montsec de Rbies pel costat meridional i el terme de Llimiana per ponent (llevat d'un tros en qu el terme de Gavet de la Conca arriba a la Noguera Pallaresa.


Per a ms detalls, consulteu els articles dels tres antics termes que el formen: Aranss, Sant Salvador de Tol i Sant Serni.

 Les entitats de poblaci .

















L'actual terme municipal de Gavet de la Conca est integrat per les entitats de poblaci segents:

 A Aranss, els pobles d'Aranss, Sant Cristfol de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Miquel de la Vall. Caldria fer-hi constar el despoblat del Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall.

 A Sant Salvador de Tol, els pobles de Sant Salvador de Tol, Mata-solana i Tol i els antics pobles i caseries, actualment redudes a simples masies o despoblats de Castellnou, la Ferreria, l'Hostal Roig, el Mas de Guillem, Merea, Perolet i Presquir; tamb cal fer-hi constar el santuari de la Mare de Du de Bonreps.

 A Sant Serni, els pobles de Sant Serni, Fontsagrada i Gavet, aix com l'antic caseriu de Terrassa. El poble de Gavet s qui fa actualment de cap del municipi.

 Histria .
La histria comuna del terme de Gavet de la Conca s molt recent i, en canvi, l'antiga s fortament diferencial segons l'antic terme de qu es tracti, o fins i tot segons la poblaci concreta. s per aix que l'apartat d'histria est detallat a cadascun dels articles dels pobles d'aquest municipi.

 Demografia .

El primer cens s del 1970 desprs de la uni de Sant Serni, Sant Salvador de Tol i Sant Miquel de la Vall. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Composici de l'Ajuntament .
Des del 2007, l'Ajuntament de Gavet de la Conca t els crrecs electes segents:

 Josep Durany Galera (IpG-PM). Alcaldes, representant al Consorci del Montsec i al Consell Comarcal. Comissi especial de comptes;
 Josep Boixads Gramunt (IpG-PM). Tinent d'alcalde;
 Emili Vilella Huguet (IpG-PM). Regidor. Dipositari. Comissi especial de comptes;
 Josep Balaguer Boixadera (IpG-PM). Regidor. Comissi especial de comptes;
 Joan Llesuy Berneda (IpG-PM). Regidor;
 Llus Tugues Cases (IpG-PM). Regidor;
 Antoni Claverol Forn (IpG-PM). Regidor;

 Llocs d'inters .
En ser molts, i molt diferenciats segons la unitat a qu pertanyen, estan repartits en els articles corresponents als tres antics termes: Aranss, Sant Salvador de Tol i Sant Serni.

 Activitat econmica .
En aquest aspecte, el terme de Gavet de la Conca s fora unitari, no noms dintre seu, sin tamb respecte de la resta de la comarca. Hi predomina llargament el sector primari, actualment centrat sobretot en la producci de cereals (blat i ordi, sobretot) i les granges de bestiar porc. Cal esmentar, per, una certa producci olivarera, que permet mantenir en actiu en mol d'oli de Sant Mart de Barcedana, i d'ametlles.

Tamb cal destacar l'explotaci forestal, dels nombrosos boscos existents en el municipi. Hi destaca sobretot l'antic terme de Sant Salvador de Tol, que t una part del terme en el vessant septentrional del Montsec de Rbies.

Tamb abunda la cacera, en terme de Gavet de la Conca. Cacera major fins i tot, per en poques reculades. Ara sol ser la cacera habitual a tota la comarca.

Per a detalls ms especfics, consulteu els articles de cadascun dels tres antics termes.

 Festes i tradicions .
A ms de les festes locals, prpies de cadascun dels pobles del terme, sn de destacar tres festivitats comunes a tots ells, als quals se sumava tamb el ve municipi de Llimiana.

Es tracta, sobretot, de l'aplec de la Mare de Du de Bonreps, que antigament aplegava moltes persones de la comarca i tamb de visitants de l'Alt Urgell, la fira de l'Hostal Roig, antigament de gran tradici perqu suposava el final de l'estada estiuenca a la muntanya dels ramats i llur baixada cap a la plana, al sud del Montsec, i, aparellada amb aquesta fira, l'aplec del Sant del Bosc, Sant Salvador del Bosc. Totes tres festes atreien moltes persones tamb de la Noguera.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;

 Serveis turstics .
D'allotjament, a tot el terme municipal de Gavet de la Conca noms hi ha dues cases d'allotjament rural a Sant Mart de Barcedana. Fora del terme, els establiments ms propers sn a Llimiana, Vilamitjana o Tremp. Passa exactament el mateix pel que fa a bars i restaurants.

 Comunicacions .
Tot i que no passa pel terme de Gavet de la Conca, la carretera de referncia s la C-1412b. A partir d'ella, algunes carreteres de la xarxa local connectes els pobles d'aquest terme.

Del Coll de Comiols, a la carretera que acabem d'esmentar, arrenca cap a ponent la carretera L-911 (C-1412b, al Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol), d'11 quilmetres de llargria, que a Sant Salvador de Tol enllaa amb la L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412bz, a Gavet de la Conca), de 14. De fet, totes dues carreteres sn continutat l'una de l'altra. A travs d'aquesta darrera carretera queda comunicat Sant Salvador de Tol amb l'actual cap de municipi, el poble de Gavet.

Tamb hi ha la carretera L-913 (Vilanova de Mei - l'Hostal Roig), que s, de fet, una carretera inacabada: en el punt quilomtric 8,5 es converteix en una pista rural, habitualment en bon estat, per que pot presentar dificultats per al trnsit algunes poques de l'any. El seu traat, accesible per pistes rurals, mena a Mata-solana, Sant Mart de Barcedana i Llimiana.

D'una altra banda, la carretera LV-9123 (C1412b, a Tremp - Sant Serni), que en 7 quilmetres mena a Sant Serni passant per Fontsagrada i Gavet.

A part d'aquestes carreteres, algunes pistes rurals no sempre en bon estat relliguen els diferents pobles entre ells i amb el ve terme de Llimiana, tant en la seva part principal com amb l'enclavament dels Obacs de Llimiana, aix com, al sector oriental, amb Covet, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca, principalment.

No hi ha cap mena de transport pblic regular que passi pel poble, ni tan sols que travessi el municipi, per la proximitat dels pobles i viles de Benavent de la Conca, Biscarri, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau i Vilamitjana fan possible un fcil enlla amb els escadussers cotxes de lnia que transiten per la Conca Dell, tant en direcci a Tremp, com en direcci a Barcelona. Tamb pel costat de Llimiana s accessible l'eix de la Noguera Pallaresa, per on, a ms dels serveis de transport per carretera, s possible enllaar amb els tres serveis diaris en cada direccci de la lnia dels Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, en la lnia de Lleida a la Pobla de Segur.

El transport escolar, per dur els nois i noies a l'escola a Tremp, organitzat pel Consell Escolar del Pallars Juss s l'nic servei pblic de transport, per limitat a l's dels escolars. T diverses rutes, en relaci amb Gavet, totes elles amb dest a les escoles pbliques de Tremp: una que des dels Masos de Llimiana se'n va cap a Cellers i Gurdia de Noguera, una altra que de Gavet i Fontsagrada marxa cap a Vilamitjana, una tercera que des dels tres pobles de la Barcedana (Sant Miquel de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Cristfol de la Vall, va directa a Tremp, una quarta amb origen a Llimiana, que passa per Sant Serni abans de baixar cap a Tremp, i una cinquena que t l'origen a Aranss, va cap a Sant Salvador de Tol, els Obacs de Llimiana i Tremp.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12002" title="Castell de Mur" nonfiltered="1178" processed="1172" dbindex="6184">

Castell de Mur s un municipi de la comarca del Pallars Juss, amb capital a la vila de Gurdia de Noguera o de Tremp. Es form el 1972 per agrupaci de dos antics municipis: Gurdia de Tremp i Mur. En el seu extrem sud, arriba al Montsec d'Ares, mentre que la major part del terme comprn les serres de la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud-oest de Tremp, entre les quals destaca la que acull el castell de Mur, la collegiata de Santa Maria de Mur, el poble de Collmorter i el castell de Gurdia.

Termes municipals limtrofs:



 Etimologia .
L'origen del topnim amb qu es coneix el municipi actual s Castell de Mur, antic poble castral nascut a reds del castell de Mur. Es conegu aquest castell amb un nom prou simple: mur vol dir, senzillament, paret, muralla. La situaci en qu es troba aquest castell el fa, encara avui dia, molt espectacular: sn les parets ms altes construdes per l'sser hum, en un lloc enlairat. No es fa difcil d'entendre per qu se'l va conixer, simplement, com a Mur.

La importncia histrica i paisatgstica d'aquest castell justifiquen tamb fcilment per que el terme sencer en dugui el nom, malgrat que, prpiament, a Castell de Mur ja no hi visqui ning.

Es tracta, doncs, d'un topnim plenament romnic, medieval. s com si se'n digus el castell de la muralla.

 Descripci geogrfica .
Com ja s'ha dit, aquest terme municipal es form per la uni de dos antics termes municipals: el de Gurdia de Tremp i el de Mur. Tractarem cadascun separadament en el seu article.

Es tracta, bsicament, d'un terme municipal prou gran, ests a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el sistema muntanys que formen les estribacions nord-orientals del Montsec d'Ares. Pel sud, a l'antic terme de la Gurdia de Tremp, el terme arriba fins la mateixa carena del Montsec. Pel sud-oest, en canvi, no hi arriba ats que entre l'antic terme de Mur i el Montsec d'Ares s'interposa el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

El lmit de llevant s tamb molt clar i precs: la Noguera Pallaresa, i la resta de termenals, amb Tremp sobretot, i tamb un tros amb Talarn no es poden definir en una ratlla, i sn explicats amb ms detall a l'article corresponent de l'antic municipi.

 Entitats de poblaci .









A l'actual terme de Castell de Mur es poden trobar les entitats de poblaci segent (cadascun d'ells t el seu article a part):
 Gurdia de Noguera (o de Tremp): la Gurdia, les Cases de l'Estaci, Cellers i l'Espona (antiga quadra).

 Mur: Alberola (despoblat), Collmorter, el Mas de l'Eloi (despoblat), el Mas de l'Hereu (despoblat), el Mell, Puigmaana, Santa Llcia de Mur, Vilamolat de Mur i Vilaplana (despoblat).

Com es pot veure al quadre del costat, noms quatre sn habitats, actualment. Cal tenir en compte que les Cases de l'Estaci s, de fet, un barri de Cellers.

 Histria .
Atesa l'amplitud de l'apartat d'histria de cadascun dels dos grans termes que composen aquest municipi, corresponent als antics castells de Gurdia i de Mur, cadascun t el seu article especfic.

 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la uni de la Gurdia de Noguera i Mur. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Composici de l'Ajuntament .
Des del 2007, l'Ajuntament de Castell de Mur t els crrecs electes segents:

 Josep Castells i Farr (ERC-AM), alcalde;
 Maria Alba Serra i Fillat (ERC-AM), tinent d'alcalde. Turisme, esports i promoci local;
 Joaquim Burguesa i Mitjana (ERC-AM), regidor tresorer, d'urbanisme, obres, joventut i festes;
 Jordi Elies Fbrega (ICM-PM), regidor;
 Joan Josep Farr Mora (CiU), regidor d'equipaments, serveis i conservaci del domini pblic.

 Llocs d'inters .
 Histric .
 Castell de Mur;
 Monestir de Santa Maria de Mur;
 Castell de Gurdia de Tremp;
 Sant Feliu del Castell de Gurdia;
 Poblat del castell de Gurdia;
 Sant Feliu de Gurdia;
 Sant Gregori del Mas de l'Eloi;
 Santa Llcia de Mur, poble, i esglsia;
 Sant Mart del Mell;

 Paisatgstic .
 Vistes sobre la major part del Pallars Juss des dels castells de Mur i Gurdia, i el poble de Collmorter;

 Activitat econmica .
L'activitat econmica del terme de Castell de Mur s la mateixa que la resta del Pallars Juss: agricultura, sobretot vi, oli, gra, llegums, verdures i fruites, antigament, de la qual avui dia ha desaparegut el ram, per amb prou vitalitat per a tenir un mol fariner i dos trulls, o molins d'oli.

El bosc s una de les riqueses naturals del terme: tot el vessant del Montsec s un immens bosc, que dna fruit al terme de Castell de Mur.

En l'actualitat, en tot el terme ms de 1.000 hectrees sn dedicades a l'agricultura; ms de la quarta part a cereals, i ms d'una altra quarta part a farratges.

Quasi 2.000 hectrees del terme sn de bosc; sobretot la part oriental del Montsec d'Ares, que s la que pertany a Castell de Mur, i tamb a les partides de Cosc, Serra Carboner i la Ribera de la Noguera.

La ramaderia ovina s molt present a Castell de Mur, i tamb la porcina, que va en augment.

 Serveis turstics .
Possiblement a causa del seu emplaament i de l'atractiu turstic desenvolupat per un costat per l'Embassament dels Terradets i per l'altre pels castells del terme, Castell de Mur s un dels municipis pallaresos amb ms serveis de cara al turisme.

Aix, cal parlar d'un Hotel rural - Restaurant, un Alberg de la Fundaci Pere Tarrs, per a collectius com escoles, grups d'esplai, entitats o grups diversos, i dues cases rurals (Casa Perdiu i Casa Vila) a Gurdia de Noguera; l'Hotel Terradets a ran de pant, un Alberg-refugi a l'antiga estaci de Cellers-Llimiana, i una casa rural (Casa Cotet), a Cellers, i una casa rural, Cal Soldat, a Collmorter.

Tamb hi ha un Servei d'Informaci Montsec-Mur a Gurdia de Noguera.

 Festes i tradicions .
A part de les festes locals, tractades a l'article corresponent a cada poble del terme, cal destacar una festa comuna a la Gurdia de Tremp i a Mur que, per tant, ja suposava una unificaci de costums abans de la uni administrativa del 1972.

El 7 de maig (de vegades el 15 del mateix mes) es pujava en process, caminant, des de la Gurdia de Noguera fins a Santa Maria de Mur. Era un vot de poble per demanar que plogus, i es feia amb tota solemnitat, organitzats en colles o confraries, cadascuna amb la seva bandera al capdavant.

Se sap que el 1897 el vot fou molt massiu, amb assistncia de famlies de la Gurdia, lAlzina, el Mell, Moror, Palau de Noguera, Puigcercs i Puigverd. Es pujava la matinada, a punta de dia, i es tornava a la tarda, quan el sol era a prop de pondre's.

Actualment, l'aplec encara se celebra el primer diumenge de maig, per la process a peu queda reduda al cam entre el castell i la collegiata. Es fa missa solemne, amb cant dels goigs, i tot seguit, des de l'exterior, es beneeix el terme de Castell de Mur.

 Comunicacions .
El terme de Castell de Mur s dels ms ben comunicats de la comarca; almenys, al mateix nivell que les altres poblacions situades a l'eix de la Noguera Pallaresa.

Travessa el terme de nord a sud, seguint de forma parallela el riu que vertebra la comarca, la carretera C-13 (Lleida - Esterri d'neu, que relliga Castell de Mur amb Camarasa, Balaguer i Lleida, cap al sud, i amb Tremp, la Pobla de Segur, Sort i Esterri d'neu cap al nord. Per aquesta carretera circula la lnia de transport pblic ordinari de Lleida a Esterri d'neu, que ofereix, al seu pas per la Gurdia de Noguera i per Cellers un sol servei en direcci a Lleida, que passa una mica abans de les 7 del mat per la vila i uns minuts desprs per Cellers, i un altre a la inversa, que passa al voltant de les 6 de la tarda.

Parallelament a la C-13 discorre la lnia de ferrocarril Lleida - la Pobla de Segur, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que t dues estacions dins del terme de Castell de Mur: ms al sud, la de Cellers-Llimiana, i ms al nord, la de Gurdia de Tremp. Aquesta darrera es considera parada facultativa, s a dir, que noms s'hi atura el tren si hi ha passatgers esperant o b si el personal del tren ha estat avisat que algun passatger hi vol baixar. La freqncia de trens s de tres al dia en cada sentit, repartits proporcionalment al llarg del dia.

A part de la C-13, una altra carretera discorre per l'interior de Castell de Mur i uneix alguns dels seus nuclis de poblaci: la LV-9124 (C-13, a Castell de Mur - Moror), que en 7 quilmetres mena al poble de Moror, del ve terme de Sant Esteve de la Sarga. Del punt quilomtric 4 d'aquesta carretera arrenca cap al nord la pista rural asfaltada que mena a Santa Llcia de Mur en poc menys de 2 quilmetres. Aquesta mateixa pista, sempre en bon estat, s la que mena a Collmorter en 3 quilmetres des de Santa Llcia de Mur, i al castell de Mur en poc ms d'un quilmetre i mig des de Collmorter. Continuant per la mateixa pista, en quasi 4 quilmetres ms s'arriba a Vilamolat de Mur, i encara es pot continuar cap al nord per sortir per Puigverd a la carretera C-1311 (El Pont de Montanyana - Tremp), prop de Fgols de Tremp.

El Mell, el Mas de l'Eloi i el Mas de l'Hereu constitueixen l'nic sector del municipi que no est directament connectat a travs de la pista rural asfaltada anteriorment esmentada. Sn accessibles des del punt quilomtric 15 de la carretera C-1311, tamb prop de Fgols de Tremp, per una altra pista rural, aquesta ms curta, ja que mor al Mell en uns 4,5 quilmetres, i que va aproximadament parallela, pel costat de ponent, de l'anterior.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12003" title="Conca de Dalt" nonfiltered="1179" processed="1173" dbindex="6185">

Conca de Dalt s un municipi de la comarca del Pallars Juss. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Sosss. La capital s al Pont de Claverol.

El nom del municipi no s'acaba d'ajustar a la realitat geogrfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) tamb pertanyen geogrficament a la Conca de Dalt.

 Economia .
Les fonts de l'economia del municipi sn: el turisme, la ramaderia (ov, porc i bov) i l agricultura (cereals, ametlles i olives). En els darrers anys, amb la millora de les comunicacions, ha crescut de manera significativa el turisme rural, que conviu i es desenvolupa amb els sectors tradicionals. El nombre d habitants actualment s redut si es compara amb les 373 cases que hi ha en la zona.

 Histria .
Conca de Dalt s el nom que rep des de l'any 1995. L'any 1969 es van fusionar 4 municipis amb un total de 12 pobles. En el moment de la fusi va rebre el nom de Pallars Juss, tal com tradicionalment s'ha anomenat a la comarca, per amb la vertebraci de Catalunya en comarques, coexistiren els dos noms de manera que era difcil diferenciar l'un de l'altre. L'any 1995 es va solucionar amb el nom de Conca de Dalt per a aquest municipi.

 Demografia .















Les dades anteriors al 1969 sn la suma dels antics municipis: Aramunt, Claverol (amb Sant Mart de Canals), Hortoneda de la Conca (amb Herba-savina i Mas de Vilanova i Pessonada) i Serradell (amb Eriny, Rivert, Sosss, Toralla i Torallola).

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pobles de la Conca de Dalt en fotografies;
Serradell en fotografies;
Torallola;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12004" title="Abella de la Conca" nonfiltered="1180" processed="1174" dbindex="6186">

Abella de la Conca s una vila i municipi de la comarca del Pallars Juss. s el municipi ms al nord de la Conca Dell, que ocupa el ter sud-oriental del Pallars Juss. Tot i que geogrficament pertany a aquesta conca, no en forma part des del punt de vista administratiu, ja que el 1970, en el moment que es va produir l'agrupaci de la resta de municipis en el d'Isona, ara anomenat Isona i Conca Dell, Abella de la Conca en va romandre al marge, mantenint-se com a municipi independent.

Termes municipals limtrofs:



 Etimologia .
Pel que fa a la primera part del topnim, el nom del poble procedeix del nom de l'animal. Seria, per tant, un topnim romnic, procedent del llat tard apicula. Tanmateix, podria tractar-se de l'assimilaci per similitud al llat d'un nom anterior, prerom.

Joan Coromines, a lOnomasticon Cataloniae dna una altra versi, en part coincident: en els llocs on els primitius habitatges eren en forats a les roques, com els que hi ha al Forat d'Abella, s'hauria produt un smil amb els ruscs de les abelles, i d'aquesta comparaci vindria el nom de la poblaci d'Abella de la Conca.

Hi ha d'altres teories, per: una fa que el seu nom procedeixi d'una poblaci italiana d'igual nom, que hauria estat traslladat amb la colonitzaci d'aquesta zona. Encara, una altra teoria fa venir el nom d'Abella d'un dels seus colons: Avilius.

Sigui com sigui, en totes les teories trobarem la coincidncia de la presncia del nom de l'animal que, de fet, s el que es representa en l'escut del municipi (en aquest cas l'etimologia popular va a parar a la soluci correcta, ni que sigui per la via de la imaginaci creativa).

Finalment, i com no podia mancar, tamb s'ha vist en el nom d'Abella un possible origen rab: dal balda (el poblet). En aquest cas, sembla ms improbable, ats que aquesta paraula rab ha donat noms com Albelda, que es conserven quasi sense transformaci.

La segona part s per la seva pertinena a la Conca Dell, tot i que genricament tamb se l'associa amb la Conca de Tremp.

La forma Abbella ja surt documentada al segle XI.

 Descripci geogrfica .








El terme municipal, amb una extensi de 78,27 Km, no s pas dels ms extensos de la comarca, tot i que supera la mitjana catalana. Ocupa un territori irregular, tant pel que fa a la seva orografia com pel que respecta a les conques hidrogrfiques, que mirarem de descriure tot seguit.

Es tracta de tres valls prou diferenciades, tot i que una d'elles, la vall de Carreu prcticament passa desapercebuda perqu roman lluny dels accessos motoritzats i est absolutament despoblada, en l'actualitat. A ms, el seu millor accs s des de Pessonada, que pertany al terme municipal de Conca de Dalt. Les altres dues, la vall d'Abella i la vall de Bixols estan centrades en els dos pobles del terme: Abella i Bixols. El tercer poble habitat, la Rua, pertany a la vall de Bixols, mentre que la Torre d'Eroles, actualment despoblat, a la d'Abella. Les valls de Bixols i de Carreu estan explicades en els articles dedicats a aquests pobles.

 La vall d'Abella .
Contrastant amb la resta del terme, l'antiga parrquia d'Abella de la Conca s la major part plana. De fet, presenta dues parts ben diferenciades, a un costat i a l'altre del Forat (o Foradot) d'Abella. Aquest impressionant accident geogrfic s dessota mateix del poble d'Abella de la Conca.


Del Forat en amunt, es tracta d'una vall tancada i muntanyosa, a l'estil de les altres dues del terme. Del Forat en avall, s una extensa plana -solcada, aix s, per un profund riu i els seus barrancs afluents- que arriba a les mateixes portes d'Isona o Sant Rom d'Abella. Tota aquesta vall roman compresa dins de l'espai natural de la Serra de Carreu, i la meitat del lmit nord sencer est format per aquesta serra, que s el lmit sud de la vall de Carreu. La resta, cap a ponent, s l'extensi de la mateixa Serra de Carreu, que arriba a la Gallinova, de 1.687 m. alt. D'aqu, aquesta meitat superior de la vall d'Abella tanca cap al sud per la carena que mena per la Serra de Monteguida a la Roca del mateix nom (1.557 m. alt.), la Roca de l'Espluga de Ninou (1.506) i Sarss (1.462), i continua per la carena que va a raure al damunt del poble d'Abella, on hi ha les restes del Castell d'Abella (1.011), i que tanca el Forat per ponent. Cap a llevant, del mateix Forat arrenca la Serra de Carrnima, que fa de lmit amb la vall de Bixols, i que t lo Morral, de 1.275 m. alt., i desprs el tossal on hi ha el santuari de la Mare de Du de Carrnima, a 1.624 m. alt.

L'altra meitat s prcticament del tot plana, o costera, en els llocs per on baixa de les serres que la limiten: de la Gallinova, baixa pels Feixans del Pas del Llop fins a Cal Trumfo i la Collada de Gass, a 1.176 m. Des d'aquesta collada, el termenal, amb Isona i Conca Dell, segueix un tros el Barranc de Gass, cap al sud-oest,  i pel Pas la Vena (1.171), la Collada de Freixenet (1.113), el Pas de la Llebre (1.065) i la Collada Pelosa (882) va seguint una careneta (d'aqu vnen tants noms de colls i passos) en direcci a l'extrem sud-occidental del terme d'Abella de la Conca, que s en una junci de torrents als 735 m. alt. Des d'aquest lloc, el terme trenca cap al sud-est, gaireb en angle recte, va a buscar el vessant nord-est del Tossal de la Doba, de 823 m. alt., i tor cap al sud, sense seguir cap accident orogrfic pel mig de la plana, fins arribar a prop de la vila d'Isona, a 713 m. alt.

D'aqu, gaireb en lnia recta i sense seguir tampoc cap accident geogrfic, va de dret al Serrat de la Savina i al Roc del Pas de Finestres, de 1.088 m. alt., que s la serra per la qual baixa, serpentejant, la carretera de Coll de Narg abans d'arribar al pla. D'aqu, per una carena en direcci nord-est, va a buscar el lmit de llevant, que ja ha estat ja descrit com a lmit de ponent de la vall de Bixols.


El Riu d'Abella n's l'eix vertebrador, tant de la part muntanyosa com de la plana. A la primera, rep per la dreta el Barranc de Cal Palateres, el del Canal del Gurdem, el de la Vall i el de Coborriu, cadascun dels quals marca una profunda vall subsidiria de la del riu. Un cop superat el Forat d'Abella, rep el llarg i sinus Barranc de Fonguera, que neix de la Canal del Ximo i de tot sallents d'aigua anomenats botants (Botant de la Sadella, de la Roca de Fonguera, o, simplement, lo Botant).

Abella de la Conca s, actualment, l'nic poble agrupat, per, curiosament, el poble en si ha quedat gaireb del tot destinat a segones residncies, mentre que els habitants s'han anat repartint per un munt de masies de la zona plana del terme, en un procs contrari al ms habitual. Ho explica el fet que el poble s en un lloc inhspit i de difcil accs.

Antigament hi havia tamb el poble de la Torre d'Eroles, que agrupava tot de masies, la major part avui dia despoblades: Casa Birrillo, Casa Coix, Casa Girvs, Casa Jonquer, Casa Manel, la Torre d'Eroles mateix... Entre la Torre d'Eroles i el poble d'Abella de la Conca, per ja propers al darrer, encara hi havia unes quantes masies ms, al lloc anomenat lo Camp i entorns: Casa Fontanet, Gurdem, Casa Montsor, Mas Palou, amb les restes de la capella de Santa Maria, Casa Sarr, To. la Casa de la Vall, Borda Marinxina, Borda de Paul, el Mol d'Abella... Moltes d'aquestes cases s'han duplicat, pel que fa al nom, a la zona plana del terme, en abandonar-se la casa vella per anar a viure en un lloc menys ferstec.

L'actual poblament es reparteix entre los Planers (Ca l'Andreu, Borda del Roi, Cal Manjo, Cal Serret, Cal Vila, Xalet del Sobirana), el Pla (Cal Cuquerlo, Cal Joliu, Casa la Loli, Cal Mart, Ca l'Olivelles, Cal Pe, Cal Pere de la Isidra, Cal To, Cal Toms), los Plans (Cal Cod), el Gass (Cal Benet, Cal Boixerol, Cal Cap-roc, Cal Castell, Cal Moixarda), i al voltant del temple del Bon Pastor, que exerceix actualment d'esglsia parroquial, i de les antigues escoles, actualment Casa de la Vila (Can Carreu, Ca l'Isidre, Cal Jou, Casa Manuel, Cal Miquelet -en runes-, Casa Monts...).

El terme d'Abella de la Conca est ple de racons que mereixen una bona sessi fotogrfica: d'entrada, el mateix poble i el Forat d'Abella, a sota seu, per tamb la Roca de Malinyana, les restes de l'esglsia romnica de Santa Cauberola d'Abella de la Conca, davant i a llevant del poble, de carcter mig troglodtic, el mateix poble, el castell que t al damunt seu... i molts d'altres racons que el viatger pot descobrir si fa un tomb pels entorns del poble.

 La vila d'Abella .


L'antiga vila d'Abella de la Conca s avui dia un poble menut, amb molt poques cases habitades tot l'any.

Fins i tot les famlies que no han abandonat mai la seva residncia a Abella de la Conca han preferit un habitatge nou en els sectors plans o semiplans del terme, ms propers a Isona o a Sant Rom d'Abella, ms ben comunicats i en llocs on l'agricultura s de ms fcil conreu i hi ha espais amplis per a les explotacions ramaderes, sobretot porcines. S'ha donat, doncs, un desplaament de la poblaci cap al pla i els llocs ms ben comunicats, com s'ha donat en molts pobles catalans al llarg de la histria. L'absncia de la necessitat de defensa ha contribut poderosament a l'abandonament dels llocs encastellats i ferstecs.

Ens hi referirem, i n'anirem fent la descripci, alhora que n'expliquem la histria, a les lnies properes.

 Els altres llocs del terme .
El terme d'Abella de la Conca t els pobles de Bixols, la Rua, Carreu i la Torre d'Eroles (els dos darrers ja despoblats), a ms del santuari de la Mare de Du de Carrnima.

 Histria d'Abella de la Conca .
 Histria antiga .
El poble vell continua arrapat a les roques coronades pel castell i al damunt mateix del Forat d'Abella, lo Foradot, que s el lloc on restes trobades en coves i balmes ens remet a un poblament molt lluny, que els autors daten en el paleoltic inferior mitj-final. s a dir, entre 250.000 i 150.000 anys enrere. En aquest lloc el poblament, troglodtic, s'hi degu mantenir fins a l'eneoltic, a l'Edat del bronze o potser fins i tot fins a l'Edat del ferro. Com hem dit anteriorment, d'aquest antic poblament en coves i balmes vindria el nom del poble. Sn de destacar les Esplugues del Congost, quasi un quilmetre al nord-oest de la vila, on es van trobar restes humanes i cermica feta a m.

Aquest poblament, ja en les poques immediatament anteriors o coincidents amb la colonitzaci romana, que ha deixat tants rastres a le vena Isona i altres pobles de la comarca, el poblament es degu traslladar al lloc actual, que s on es van trobar almenys dues lpides romanes de qu es t coneixement (una al presbiteri de l'esglsia, l'altra davant la porta de l'antiga rectoria). Igualment, a la zona de ponent del poble, als peus de la Serra dels Castellots -nom que invoca inequvocament el seu s per a la vigilncia- hi ha unes runes possiblement romanes, si b d'un tipus d'habitatge molt primitiu. Tamb foren descoberts a Abella uns forns de cermica sigillata. Foren els primers de ser trobats a la Pennsula ibrica. Encara, a la partida dels Ferginals hi ha un jaciment amb restes d'poca romana, al peu de l'antic cam de comunicaci que travessava la Conca Dell de nord a sud-oest (Abella-Isona-Aranss).

Dins del municipi rom dAeso (Isona), la colonitzaci d'aquell municipi sembla que no fou gaire intensa, possiblement per la llunyania del territori respecte de les grans vies de comunicaci, de manera que caldria parlar ms de comunitats indgenes que s'anaren romanitzant que no pas d'una colonitzaci romana a l'estil de les zones ms properes a la costa catalana. Segons el ja citat Joan Coromines, els Pallars visqueren la pervivncia de les llenges autctones prellatines fins ben entrada l'edat mitjana.

Aix, Abella de la Conca, com a part de l'antic municipiu aesonense pass a formar part del pagus pallariense, que s la base dels Pallars amb una entitat comarcal prpia (que en un primer moment devia abraar tots dos Pallars).

 Edat mitjana .
El pas dels rabs devia ser breu, a tota la comarca; pel que afirmen els historiadors, el Pallars Juss fou molt de temps terra de frontera i, com a tal, despoblada. Deu ser per aix que els vestigis de la dominaci sarrana sn quasi inexistents, i es redueixen a alguns topnims, com tamb hem dit anteriorment per al cas d'Abella, i a vestigis de torratxes defensives en lloc elevats.

L'expansi cap al sud dels protocatalans, d'origen got, que poblaven intensament la zona pirinenca, fu possible que comencessin per conquerir les terres poc poblades que els rabs havien deixat entre les zones que dominaven ms b i les pertanyents als cristians. Aix, el Comtat d'Urgell s'expand cap al sud-oest entrant per Bixols ja al segle IX, i aviat Bixols, la Rua, Abella i Llord constituren llocs avanats controlats des de la Seu d'Urgell. Un segon avanament, al segle X bast castells d'una segona lnia: Biscarri, Tol, Conques, Llord i Abella. Arnau Mir de Tost fou el cavaller que va esforar-se per construir aquest assentament, prenent terres als sarrans. Tamb s a causa d'aquest fet que encara actualment tot el Pallars Juss pertany al Bisbat d'Urgell, tot i que, mentre va existir, era ms proper el bisbat d'Isvena, a la Ribagora, per en terres dominades pels aragonesos.

El 1157 el comte d'Urgell Ermengol VII i la seva muller, Dola, juntament amb tot de senyors de la rodalia, entre els quals destaca Bernat d'Estopany, atorgaren carta de poblaci als habitants d'Abella, amb unes condicions molt favorables. Segurament es tractava de tributs minsos als senyors feudataris i als castlans del lloc, que, units als drets sobre la terra van fer que es repobls molt el terme d'Abella de la Conca. En aquest fet tamb podrem veure-hi l'arrel del fet que la major part dels boscos del terme siguin, encara avui dia, comunals. Sembla que una de les conseqncies d'aquesta pertinena sobre els boscos s una de les causes que Abella de la Conca no admets el 1970 ser inclosa en el nou terme d'Isona i Conca Dell.

D'aquesta poca s el Castell d'Abella, situat damunt de la roca que corona el poble pel nord.

Abella de la Conca fou cap, ja al segle XV, de la Baronia d'Abella, i l'actual terme municipal comprn la major part de l'antiga baronia. Noms Sant Rom d'Abella n'ha quedat fora. Aix doncs, com en molts casos, trobem un territori senyorial, la Baronia d'Abella, en la base de la formaci d'un municipi actual.


Sota mateix del castell, protegit per ell i segurament aprofitant les restes de l'antic poblament rom nasqu el poble d'Abella, que en un primer moment era envoltat per un mur de defensa i tenia quatre portals per accedir-hi. Es tractava, doncs, d'un poble castral. Sn poques les restes d'aquesta murada, per s que roman dempeus el portal d'Isona. De la poblaci medieval, en romanen dispersos diferents elements, com arcs o fragments en mur, entre les cases -senceres o enrunades- del poble actual, per l'element ms significatiu, sense cap mena de dubte, s l'esglsia parroquial romnica de Sant Esteve.

La presncia, documentada, d'una segona esglsia, dedicada a Santa Maria, ens faria veure la importncia que tingu Abella de la Conca en temps medievals. D'aquesta segona esglsia a penes en queda res, tot i que se'n sap l'emplaament: al Mas Palou, uns 800 metres al nord-est de la vila. Tamb hi ha restes d'una altra esglsia romnica, advocada a Sant Miquel, al sud-est de la vila, prop del mas de Cal Vila. Finalment, davant de la vila, a l'altra banda de la vall i del Forat d'Abella, hi ha les restes de l'esglsia romnica de Santa Cauberola, interessant mostra de construcci troglodtica, ats que aprofita en part una bauma.

Les crisis de la Baixa edat mitjana van colpejar Abella i els seus pobles de la mateixa manera que afectaren la resta del pas. La gran fam dels anys 1315, 1316 i 1317, les males collites en tota mena de fruits de 1323 i 1324, l'any de la gran fam (1347) i la pesta negra l'any segent, els rebrots posteriors (1362-1363 i 1371), aix com la important carestia d'aliments dels anys 1374 i 1375 arrasaren el pas, econmicament i humana, a ms de provocar greus crisis socials i poltiques.

No es tenen dades concretes de la poblaci del terme d'Abella de la Conca d'abans del 1378, per si extrapolem les que es tenen per a pobles vens, s'observa arreu un descens important de la poblaci, que sens subte afect profundament Abella i el seu terme. En el fogatge general de Catalunya del 1378, Abella de la Conca t 31 focs, 7 dels quals eren sotmesos a domini de l'esglsia. Al cap de cent anys, en el fogatge de 1497, Abella continuava tenint 32 focs, que segurament incloen els de Bixols. El descens de poblaci s important, ats el volum d'aquests pobles.

Cal tenir en compte que, a ms, el Pallars reb els efectes que avui dia anomenarem collaterals de diverses guerres: incursions de tropes franceses a les acaballes del segle XIII (en result molt afectat el proper poble de Montesquiu, a prop d'Orcau, per exemple); tropes mercenries que estaven lluitant a la Guerra dels Cent Anys gascones, del Rei de Frana, que aprofitaren una treva de la guerra per a dedicar-se al pillatge (1368), etctera; incursions del Comte de Foix el 1396 per reivindicar el seu dret a la Corona a la mort de Joan I (el Comte de Foix n'era gendre), etc.

Aquesta darrera se sap que afect de ple Abella de la Conca: baixant de la Serra del Boumort s'empararen d'Abella i de Sant Rom d'Abella, per desprs anar cap a Orcau. Fou una campanya breu (uns vuit dies), per molt intensa, i que oblig a molts llocs la poblaci a fugir.

No havien passat 20 anys i una nova sacsejada caus estralls a tota la Conca Dell: les disputes entre el Bisbe d'Urgell i el Comte de Pallars pel domini de la terra assolaren de nou Abella de la Conca. I al cap de 20 anys ms, fou el Comte de Pallars Arnau Roger IV qui inici un conflicte amb la reina Maria de Montcada, ajudada pel seu parent Joan I de Foix, que hi cometeren tota mena d'excessos, per un i altre bndol. Novament, al cap de 30 anys el nou Comte de Foix, Gast IV de Foix enva els Pallars, just en el moment que tot Catalunya estava immersa en la guerra civil de 1462-1472, i el comte Hug Roger III s'enfronta a Joan II Sense fe, encapalant el bndol favorable a la Generalitat de Catalunya..

Acabada aquesta guerra civil, quan calia comenar la reconstrucci del pas, Joan II es torn a embrancar en noves hostilitats, aquestes amb el rei francs. L'escenari principal fou la Catalunya Nord, per de retruc els Pallars reberen els estralls dels exrcits mercenaris incontrolats. Alhora, Hug Roger III, que a causa d'aix va esdevenir ltim Comte de Pallars, partidari del Prncep de Viana, s'ali amb el rei francs, Llus XI, per combatre novament contra el rei. En tots aquests conflictes, que empobriren notablement el pas i feren minvar la seva poblaci, Abella de la Conca i els altres pobles del seu terme -en tot cas no Sant Rom, que eren ms a prop de les vies de comunicaci- no patiren de forma tan directa les destruccions de pobles i castells i no apareixen en les relacions de places destrudes o molt malmeses.

La Baronia d'Abella no apareix gaire sovint esmentada en tots aquests conflictes. S, en canvi, el Bar d'Abella s esmentat sovint relacionada amb afers poltics catalans de carcter general. s de suposar, doncs, que ja no devien residir ni en el castell ni en el poble, i tenia casa a Barcelona.

 Segles XVI, XVII i XVIII .
El segle XVI continuaren els estralls en el pas. Noves poques de fam (1518 i 1522), noves pestilncies (1530, acompanyada de fam, 1560...), males collites, com la de 1589, etc. Malgrat tot, sembla que s'inicia una tmida recuperaci dels pobles pallaresos. En el fogatge del 1553, Abella de la Conca declara 20 focs laics, 2 de capellans i 1 de militar, i el 1595, Abella declara 33 focs.

Tornaven a ser temps convulsos, com el darrer de l'edat mitjana. Constants incursions destructives derivades de les guerres amb Frana i de les hostilitats seculars amb el Comte de Foix i bandidatge (de vegades sense possibilitat de distingir on comenava i acabava una cosa i l'altra). El bandolerisme fou molt present a la zona, muntanyosa i ideal per als membres de les bandositats, que sovint comptaven amb la collaboraci dels naturals del pas. Aix, el 1592 el Miny de Montell i en Barbafina, molts actius en aquests indrets, assaltaren un mercader a Sant Salvador de Tol, li robaren roba de molt valor i amagaren el fruit del robatori en part al castell d'Abella.

El XVII visqu la Guerra dels Segadors, que directament afect poc la comarca en un primer moment, per n'afectaren la poblaci, ja que va haver de ser mobilitzat un home per cada deu cases, i cada casa fou gravada amb dos sous per a sufragar la guerra. El 1644 l'exrcit castell entra a la comarca, amb 500 homes i 400 cavalls, pel Montsec, i Josep de Rocabruna s'hi enfront amb 300 homes i 100 cavalls, mobilitzats a tota pressa. Hi hagu un fort enfrontament, per els pitjors estralls van venir posteriorment, amb els abusos dels castellans en la seva estada a la comarca en els anys successius. Els anys segents van veure el mateix cas, per ara amb els francesos de protagonistes, i la Conca sencera esdevingu zona de frontera i, per tant, de combat entre castellans i francesos.


Un altre cop Abella de la Conca, terme, vila i castell, foren dels qui menys reberen, atesa la seva situaci una mica al marge de les vies de comunicaci principals. El 1708 Abella tenia 47 cases, i el gegraf Josep Aparisi dna els tres llocs d'Abella, Bixols i Sant Rom com a constituents d'un dels termes de la comarca.

La Guerra de Successi va viure com tota la Conca es decantava per l'Arxiduc Carles d'ustria. Tanmateix, hi va haver partides de paisans armats felipistes, coordinats pel sotsveguer botifler del Pallars. En un informe d'aquest a la superioritat, afirma que el Bayle de Abella, este mat dos voluntarios. Diversos pallaresos se significaren prou entre els austriacistes, entre els quals destaca, per pertnyer al terme d'Abella de la Conca, Joan Benet Erill, de Cal Bar de Bixols.

Acabada la guerra, en el cens del 1716 consten a Abella 76 cases i 57 persones, i en el.cens del Marqus de Campoflorido, del 1717, Abella t 15 homes i 5 pobres (es refereix a caps de casa, i consten aix, en el cens). s una poca en qu, a ran del Decret de Nova Planta, els afanys dels governants castellans sn implacables en la seva pretensi de dominar Catalunya: els censos sn constants, i l'aplicaci del Cadastre absoluta, amb la qual cosa es produren molts aldarulls arreu del pas. En aquesta poca Abella de la Conca fou adscrita al Corregiment de Talarn.

En el cens de Floridablanca, del 1787, Abella t 193 habitants. La recuperaci demogrfica, malgrat tants d'episodis d'agitaci, s evident. Aquest cens est molt ben fet i detalla amb precisi el sexe, les edats i ocupacions d'aquestes persones. A Abella hi consten 26 pagesos, 11 jornalers, 8 criats, 3 capellans, 2 artesans i 1 empleat amb sou del rei.

Tres anys desprs, Francisco de Zamora va procedir a enviar enquestes als ajuntaments de tot el pas, per esbrinar la situaci real de cadascun. L'enquesta, i la resposta, relativa a Abella de la Conca s'ha conservat, i relata que hi ha 35 cases i 140 vens, i que no s'observa en els darrers anys ni creixement ni disminuci; les cases sn fetes sota el penya-segat, de manera que sovint aprofiten les baumes i algunes cases tenen com a teulada la mateixa roca. L'obra, com diu Zamora, de cal y canto. Descriu un poble ja sense recinte murat, de carrers estrets i una placeta tamb estreta.

Pel que fa a les condicions de vida, Zamora explica que el aseo puede decirse el ms nfimo que pueda pensarse. L'aliment, a base de farinetes fetes amb mescla de sgol i blat de moro, condimentat amb oli. Noms a les festes tastaven carn, de porc, per la qual cosa, la gent era de poca fuerza. En una clara contradicci amb una altra descripci anterior, que hem esmentat, Zamora diu que Abella roman tancada per tal de protegir-se de bandolers i de llops. Tamb parla de la perillositat de la proximitat del cementiri a les cases, per, per fortuna, el lloc era molt ventilat (el cementiri encara avui dia s al mateix lloc).

Pel que fa a l'organitzaci social, Abella de la Conca pertanyia a la baronia homnima, per la qual cosa nomenava els batlles el senyor d'aquella titularitat; ara b, als pobles de Carreu i de Sant Rom es produren conflictes jurisdiccionals en nomenar-hi batlles, ja que el senyor d'Abella triava gent que li fos fidel, que no eren ben acceptats en els pobles respectius, A ms, en el cas de Sant Rom hi va haver injerncies per nomenar batlle per part del Duc de Medinaceli.

 Els temps contemporanis .
La Guerra del Francs directament afect poc la vila d'Abella. Pel seu carcter marginal, en el marc de la comarca, Abella no va patir el pas dels francesos, devastant el pas, que s que visqueren Isona, Conques i Figuerola d'Orcau, sobretot, ja a les acaballes de la guerra. El mateix pass amb les altres revoltes i pertorbacions del XIX.

L'nic moment en qu Abella de la Conca pren una mica de protagonisme s a la Primera Guerra Carlina, quan el ve de Sant Rom Anton Llorens, anomenat Senterat, es present voluntriament l'estiu del 1840 davant del comandant de la Seu d'Urgell perqu l'indultessin, com havia proms el governador de Talarn. Fou executat a garrot vil acusat de diversos crims, que ell mai no va admetre. Aix mateix, a la Segona Guerra Carlina, o dels Matiners, destac una altra persona vinculada amb Abella: Francesc Xavier Iglsies, bar d'Abella, era carl moderat, i s'ofer de mitjancer pacificador en les converses entre liberals i carlins. En ser davant del capitost carl Rafael Tristany, aquest se'n malfi i el va lliurar al general Cabrera, qui el jutj i l'execut el febrer del 1849, acusat d'intent de suborn i d'estar al servei de la reina. A part d'aix, cal destacar que la Serra de Carreu, i la vall i poble adjacents, que sn del terme d'Abella de la Conca, foren sempre refugi de bandositats, carlins, i ms modernament maquis i contrabandistes.

Els dos primers teros del segle XIX fou esplendors per a Abella de la Conca. El 1830 hi consten 369 habitants; el 1842, 720; el 1860, 1.067; el 1877, 1.057, per amb Bixols incls, i el 1887, 356.

Amb la reorganitzaci territorial d'aquesta poca, Abella de la Conca passa a pertnyer a la Provncia de Lleida, i al Partit Judicial de Tremp.


Aquesta creixena sobtada produ arranjaments importants en el poble, entre ells els safareigs pblics i la primera font, contigua, que avui dia romanen dempeus per abandonats i palesant tot el pes de la decadncia viscuda a partir dels anys 70 del segle XIX. Les causes d'aquesta creixena sn diverses, per sens dubte la ms efectiva i significativa fou la mesura empresa pel bar d'Abella per tal d'incrementar la poblaci del seu senyoriu, fent crixer aix el nombre de terres conreades i, per tant, les rendes que en treia: va permetre, i facilitar, que els fills de qualsevol poble del terme, o els casats amb filles d'aquests llocs, prenguessin lliurement tota la terra que volguessin, amb la condici que el llauressin en el termini d'un any. Alhora, emprenia obres per a millorar el treball de la terra: fu un projecte per a fer una resclosa al Forat d'Abella (que no va tirar endavant), i tot de canalitzacions -que s que varen ser fetes- per a regar la ribera del riu d'Abella i el pla de Sant Rom. Els safareigs i la font pblica que hi ha sota la balma prop de l'extrem nord del poble pertanyen a les millores fetes en aquell moment.

Per no va durar gaires anys, ja que el 1884 una epidmia de clera feia baixar en picat el nombre d'habitants del terme, sobretot d'Abella.

Les condicions de vida, tanmateix, no canviaren gaire al llarg d'aquell segle. En totes les descripcions de la vila d'Abella es diu el mateix que en la descripci de Zamora: cases que aprofiten les balmes i coves i d'altres d'obra senzilla; noms alguna destaca que hi ha algunes cases de moderna construcci. La principal ocupaci, gaireb nica, era el camp (blat, oli i fruites, que segons Madoz cal ampliar a sgol, ordi, civada, hortalisses, patates, llegum i vi).

La ramaderia ocupava un segon pla. Segons Madoz, Abella disposava de 160 ovelles, 4 parells de mules i 9 de bous. Actualment ha guanyat molt de terreny, per s sobretot porc, el que es troba a Abella i el seu terme. La indstria no es va desenvolupar mai en el moment que pertocava, i el terme va romandre, fins avui dia, sense indstria. La minsa indstria que havia existit es redua a molins de farina i d'oli.

Les terres comunals han estat sempre una font de riquesa per al terme: el 48,95% de la superfcie del municipi han estat sempre comunals, la major part boscos. Cal destacar que Abella de la Conca s dels municipis de la comarca amb ms hectrees de bosc.

La creixena de la part central del segle XIX port a la poblaci l'escola: el 1872 ja consten partides per a pagar dotaci i sou del mestre i de la mestra, tot i que l'escola de noies no tenia assignada cap partida per a material escolar. Un cens del 1877 ens en mostra el grau d'analfabetisme: de 1.057 habitants, noms 30 homes i 2 dones sabien llegir i escriure. Aix doncs, els analfabets eren el 96,97% de la poblaci.


El segle XX va viure el progressiu despoblament dels pobles d'Abella de la Conca, amb fortes oscillacions, per. Aix, dels 136 edificis i 294 habitants de l'any 1900 (als quals caldria afegir els 16 edificis i 65 habitants dels caserius del cam ral (el sector pla del terme, cam d'Isona), es va anar baixant a 215, 172 i 98 abans de la guerra, de deu anys en deu anys, per remuntar una mica el 1940 (211) i 1950 (269), i tornar a davallar ja fins als nostres dies: 211, 168, 118 i 111, tamb de deu anys en deu anys. El 2000 consten 179 habitants a tot el terme, incloent-hi Bixols i la Rua, i el 2007, 188, cosa que fa que tot el municipi tingui una densitat de poblaci de 2,4 h./km.

Els primers anys del segle visqueren males collites i plagues del camp, com la filloxera, aix com secades i episodis de grans pedregades que malmeteren fortament les collites. Aquests fets es va unir a l'emigraci que s'anava produint cap a les zones que s'estaven industrialitzant i oferien llocs de treball (de primer Isona i Tremp, ms endavant Manresa i Lleida, entre d'altres, i, finalment, el Valls, Barcelona i la seva perifria.

Aquests mateixos anys veieren la construcci de les primeres carreteres d'accs a la comarca i entre els seus pobles, i el 1916 s'enlla Abella de la Conca amb la carretera d'Isona a Coll de Narg, la qual passava per Bixols. La resta eren camins venals que enllaaven amb aquestes carreteres i la d'Artesa a Tremp per Comiols.

Malgrat tot, el 1926 Abella encara tenia una certa vida comercial, que avui ha perdut del tot. Hi havia un mol d'oli, paletes, una taverna, un estanc, tres molins de farina i dos hostals, a ms de pagesos que produen cereals, llegums i bestiar, i almenys quatre que feien vi.

Arribats al 1931, a Abella de la Conca venceren clarament les esquerres en un primer moment, per anar-se anivellant els vots d'esquerres i dretes al llarg de les altres eleccions abans del 1939. No consten, a partir del 1936, confiscacions a Abella, si b de segur que n'hi va haver, perqu s'esmenten en un document de Conques es parla de l'autoritzaci concedida a l'Ajuntament d'Abella per a fer-ne.

El 7 de mar del 1938 les tropes franquistes del Cuerpo de Ejrcito de Navarra ocuparen Tremp, i avanaren fins a Suterranya, Figuerola d'Orcau, Aranss i Sant Serni el dia 9, per ocupar el dia segent Orcau, Basturs i Sant Salvador de Tol, a ms de les muntanyes de la Campaneta, Sant Corneli i el Mont de Conques. All detingueren l'aven, i el front va ser durant 10 mesos a la Conca Dell. Els republicans de lXI Cos d'Exrcit, molt delmat, van establir el centre d'operacions a Abella, controlant Isona, Siall, Llord, Biscarri, Benavent i Covet. En el decurs d'aquests deu mesos, la major part de poblacions foren bombardejades pels dos bndols, com Sant Rom d'Abella, o per l'artilleria i aviaci franquistes en la resta de casos, i la major part sofriren estralls importantssims. Tot i aix, Abella de la Conca s el terme que va patir menys desperfectes, potser perqu la majoria de combats se'n mantingueren lluny. Els pobles del terme d'Abella de la Conca serviren en molts casos de refugi per a les persones que havien fugit del de ms al pla, com Isona, que romanien prcticament deserts, noms habitats pels soldats de l'exrcit republic.


Un bon nombre de ciutadans d'Abella mor en el front de combat o afusellats, per un i altre bndol, durant o desprs de la guerra. Bixols fou un dels pobles que ms patiren del desconcert posterior al final de la guerra, amb persones amagades, maquis, gurdies civils perseguint-los voltant per tot el terme, especialment la part muntanyosa, tradicional refugi des de temps antics per als qui vivien en situaci problemtica o obertament al marge de la societat.

En l'actualitat, entre el despoblament i la proximitat d'Isona, Abella de la Conca ha anat perdent tota mena de serveis: botigues, establiments turstics, culturals, etctera. L'escola d'Abella i la de Bixols foren tancades per manca d'alumnes, per fa uns cinc anys que es va reobrir la de Bixols (CEiP Bixols), atesa l'existncia d'un nucli suficient de nois i noies en edat d'escolaritzaci. No aix a Abella, on els nens van a l'escola d'Isona, a 3 quilmetres de distncia.

 Demografia .


 Composici de l'Ajuntament .
Des del 2007, l'Ajuntament d'Abella de la Conca t els crrecs electes segents:

 Juli Sala Mons, IAC-PM, alcalde;
 Xavier Rend Morg, IAC-PM, primer tinent d'alcalde;
 Cristina Massot Berna, IAC-PM, regidora, Comissi especial de comptes;
 Xavier Bernad Murug, ERC-AM (independent), regidor, tresorer, Comissi especial de comptes;
 Marcell Folch Isanta, regidor, CiU.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters del terme d'Abella de la Conca:

 Histric .
 Vila d'Abella de la Conca;
 Sant Esteve d'Abella de la Conca;
 Castell d'Abella de la Conca;
 Santa Cauberola d'Abella de la Conca;
 Sant Miquel d'Abella de la Conca;
 Mare de Du de Carrnima;
 Poble de Bixols;
 Sant Vicen de Bixols;
 Pont romnic de Bixols, o del Mol;
 Mol de Bixols, del Pont o del Plomall;
 Poble de la Rua;
 Sant Antoni de la Rua;
 Poble abandonat de Carreu;
 Poble abandonat de la Torre d'Eroles;

 Paisatgstic .
 Forat d'Abella;
 Vall del riu d'Abella al nord del Forat d'Abella;
 Forat de Bixols;
 Vall de Bixols;
 Vistes sobre la Conca Dell, en el sector d'Isona;
 Vistes sobre les serres que envolten la vila d'Abella de la Conca (Serra de Carreu, la Sadella, Serra de Carrnima, etctera);

 Activitat econmica .
En l'actualitat, l'economia s exclusivament del sector primari. El 1989 es llauraven 735 ha (quasi un 10% de l'extensi del municipi), cosa que suposava un increment respecte d'anys anteriors. Principalment es tracta de conreus de sec: ametllers, cereals, entre els quals destaquen l'ordi, el blat i la civada, i farratge, sobretot lleguminoses. Queden algunes oliveres, antigament molt abundants, per cada dia estan ms abandonades. A la vall del riu d'Abella, tanmateix, hi ha un petit sector amb horta. Tamb es conreen patates a les zones ms altes i fresques.

El 1989 hi havia 41 explotacions agrries, la majoria en rgim de propietat, cosa que suposa una forta reducci respecte d'anys anteriors. Menys explotacions, per cada cop ms extenses.

La major part de les terres del municipi sn pastures (3.709 ha) i boscos (alzines i rorures a les parts baixes i pins a les altes).

La ramaderia s cada cop ms important, com a molts altres pobles de la comarca. Es tracta sobretot de bestiar porc (5.503 caps el 1989), per tamb d'ov (3.280 caps el mateix any). La presncia d'altres animals (conills, cabres, vaques) s gaireb testimonial.

De l'antiga activitat minera (es diu que hi hagu una mina d'or, explotada per francesos) no en queda res, per es tenen esments d'explotacions d'on es treia jaspi i lignit.

 Festes i tradicions .
La Festa Major d'Abella de la Conca se celebra el primer diumenge d'octubre, per la festa del Roser.
El dilluns de Pentecosta se celebra l'Aplec de la Mare de Du de Carrnima o Carrmia.

Antigament se celebrava la diada de sant Antoni, amb benedicci dels animals, la Candelera, quan s'anava a cercar la candela que s'encenia l'estiu per tal de desfer les tempestes, el Carnestoltes, on es recollien quatre o cinc calderes de menjar que es duien a la plaa per tal de fer un menjar collectiu, anomenat la Guixa, i la major part de diumenges de l'any hi havia ball a la plaa, amb la intervenci d'un acordionista de la comarca o d'alguna de les comarques pirinenques venes. Es diu que era tan participatiu i llut que fins i tot el rector de la parrquia se'l venia a mirar...

 Serveis turistics .
Actualment dins del terme d'Abella de la Conca no existeix cap mena de servei de carcter turstic. No disposa tampoc de cap botiga: la proximitat de la vila d'Isona satisf totes les necessitats dels habitants d'Abella.

 Comunicacions .
Una sola carretera, de carcter local, relliga Abella de la Conca amb l'exterior. Surt del quilmetre 3 de la carretera L-511 (Isona - Coll de Narg) i t uns 5 km. de recorregut, i mor al bell mig de la vila d'Abella, tot i que si s'hi arriba en cotxe s recomanable deixar-lo aparcat en algun dels espais que hi ha a la mateixa carretera abans d'acabar de pujar dalt.

No existeix cap mena de transport pblic, llevat del transport escolar, que enllaci Abella de la Conca amb cap altre poble. De transport escolar, hi ha un sol servei diari en cada direcci, i noms de dilluns a divendres, d'acord amb el calendari escolar.





 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Abella de la Conca", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, J. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 BOLS I MASCLANS, Jordi al.. "Abella de la Conca", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, C. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12005" title="Isona i Conca Dell" nonfiltered="1181" processed="1175" dbindex="6187">

Isona i Conca Dell s un municipi de la comarca del Pallars Juss, amb capital a Isona. Tal i com s ara, s fruit de l'agrupaci, el 1970, dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella. Est situat a l'extrem de llevant de la comarca.

Termes municipals limtrofs:


Cal tenir en compte que el terme d'Isona i Conca Dell t al sud, una mica separat, l'enclavament de Montad, que est situat entre Artesa de Segre, a llevant, Vilanova de Mei, a ponent, tots dos de la Noguera, i Gavet de la Conca, del Pallars Juss.

 Etimologia .
El nom del municipi ha estat controvertit ms d'una vegada. No s que sigui un topnim erroni o incorrecte, per s que podem afirmar que el nom no s'ajusta del tot al territori.

El 1970, en crear-se el nou municipi d'Isona i Conca Dell per l'agrupaci de tots els termes esmentats ms amunt a l'entorn de la vila d'Isona, fou imposada la presncia del nom d'Isona, tot i que es proposava tamb el nom de Conca Dell, sense esmentar la vila que hi fa de capital.

D'altra banda, no tota la Conca Dell hi s, car Abella de la Conca va rebutjar d'integrar-s'hi, principalment per mantenir la gesti dels importants boscos comunals del seu terme. Gavet de la Conca i, almenys en part, Llimiana tamb pertanyen geogrficament a la Conca Dell. I, alhora, no tot el terme sencer pertany a la Conca Dell: l'antic municipi d'Orcau aport a aquest terme un territori que geogrficament s a la Conca de Tremp. La meitat nord del vell terme d'Orcau inclou tres pobles, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell que estan situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, actualment del Pant de Sant Antoni, i, per tant, a la Conca De.

Isona prov de la llatinitzaci (Aeso) d'un nom, propi o com, probablement prerom, iberobasc. Surt documentat ja al segle X, amb la mateixa forma actual.

La segona part del topnim -Conca Dell- s la denominaci popular de la Conca d'Isona. Prov de l'adverbi de lloc del catal antic, actualment en dess, dell, que vol dir de la part d'all. En contraposici, trobarem de, que significa de la part d'aqu. La Conca De s, prpiament, la Conca de Tremp, a l'entorn del cap de comarca.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
El terme municipal d'Isona i Conca Dell ocupa un extens territori, molt diversificat. Consulteu cadascun dels seus antics termes per a una descripci detallada. A grans trets, aquest municipi ocupa la major part de la meitat septentrionsal de la Conca Dell; noms en quedarien exclosos els termes d'Abella de la Conca i de Gavet de la Conca.



Es tracta, bsicament, de tot el territori incls entre la riba dreta del riu de Gavet, o de Conques, i el terme d'Abella de la Conca, a llevant, i la serra de Sant Corneli, que tanca aquesta conca pel nord, a ponent.

Noms l'antic terme de Conques travessa a la riba esquerra del riu esmentat.

 Les entitats de poblaci .























 Benavent de la Conca: Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet i Montad;
 Conques: Conques;
 Figuerola d'Orcau: Figuerola d'Orcau;
 Isona: Isona, Covet, Llord, els Masos de Sant Mart i Siall;
 Orcau: Orcau, Basturs, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell;
 Sant Rom d'Abella: Sant Rom d'Abella, amb els seus barris dels Masos de Sant Rom i de les Cases de Sant Pere.

 Histria .
Les lnies generals d'histria d'Isona i Conca Dell estan explicades bsicament en l'apartat dedicat a la capital, Isona. Per a cadascun dels pobles que l'integren, vegeu l'article corresponent.

Cal destacar que tot el terme s ric en troballes paleontolgiques (sobretot de dinosaures), castells i esglsies medievals i restes del front de guerra del 1938, que a principis del segle XXI s'estan promovent com a atractiu turstic.

 Demografia .


Isona havia incorporat el 1515 Sant Mart, i el 1857 Covet. El 1970 Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella van ser units per tal de formar el nou municipi d'Isona i Conca Dell. Les dades demogrfiques anteriors a aquesta data sn la suma de la poblaci dels municipis preexistents.

 Composici de l'Ajuntament .
Des del 2007, l'Ajuntament d'Isona i Conca Dell t els crrecs electes segents:

 Antoni Grasa Fbrega, CiU, alcalde;
 Constante Aranda Farrero, CiU, regidor;
 Joan Bertran Cuders, CiU, regidor;
 Francesc Xavier Forns Balcells, CiU, regidor;
 Andreu Isanta Eroles, CiU, regidor;
 Ramon Vilanova Solsona, ERC-AM, regidor;
 Francesc Garcia Llair, ERC-AM (independent), regidor;
 Andreu Tartera Capdevila, PSC-PM, regidor;
 Miquel Abella Canal, PSC-PM (independent), regidor;

 Activitat econmica .
L'activitat econmica d'Isona i Conca Dell no ha variat substancialment des de segles anteriors. En tot cas, hi ha hagut una selecci de les activitats menys productives i una potenciaci de les que s que ho eren. s per aix que ha crescut notablement el nombre de granges porcines, que han perms la creaci d'algunes indstries familiars de fabricaci d'embotits.

En efecte, les truges per a la cria sn ms de 3.000, i el nombre total de porcs, sobre uns 10.000 animals. Tamb hi ha unes 6.000 ovelles.

Respecte de segles anteriors, la vinya va ser prcticament del tot abandonada a ran de la crisi provocada per la filloxera, i el conreu dels camps s'ha anat decantant cap als productes de ms rendiment.

En tot el terme hi ha 4.937 ha. conreades, 4.456 ms es dediquen al guaret i a pastures, i 2.676 sn boscos. Una mica ms de la meitat sn per al conreu de cereals, una quarta part a arbres fruiters, entre els quals destaquen els ametllers, un deu per cent per a farratges, i queda una presncia testimonial de vinya, que no arriba al 4%.

La indstria no ha tingut mai gaire espai, a Isona. A ms de les indstries ja esmentades, hi ha alguns tallers mecnics, de fabricaci de mobles, i una fbrica de confecci. Hi ha diversos comeros i entitats bancries, i se celebra mercat el dissabte. Tot aix fa que Isona faci realment de petit cap comarcal, per als pobles del seu terme i els dels immediats de Abella de la Conca i Gavet de la Conca.

L'any 1949 es fund a Isona la Cooperativa del Camp d'Isona i Comarca, per a la comercialitzaci de la producci agrcola del municipi. Depn de la Cooperativa una fbrica de pinsos.

Actualment Isona celebra mercat setmanal el dissabte, amb molta assistncia dels habitants de tota la Conca Dell, i una Fira de la Pell el primer dissabte de febrer.

 Festes i tradicions .
En no existir cap festa comuna per a tot el municipi, esmentarem les festes respectives per a cadascun dels pobles que composen Isona i Conca Dell.

 Serveis turstics .
En el terme d'Isona i Conca Dell, els serveis turstics no abunden pas gaire. Per a poder-s'hi hostatjar, compta noms amb tres cases rurals: una a Biscarri (Cal Ros), una a Conques (Ca l'Estudiant) i una a Figuerola d'Orcau (Casa Blanc).

Com a restaurants, en trobem tres: dos a Isona (La Rosta i Miami) i un a Figuerola d'Orcau (La Barbacoa). I de bars, que eventualment poden fer dinars de men, poc ms: un a Figuerola d'Orcau (El Rac de la Font) i quatre a Isona (Caf Modern, Edelweis, Miami i Pika-tapa).

 Comunicacions .
En el terme d'Isona i Conca Dell hi ha diverses carreteres. La ms important, actualment, s la C-1412b (Ponts - Tremp), que entra en el terme pel Coll de Comiols i el poble de Benavent de la Conca, i en surt desprs de superar el poble de Figuerola d'Orcau, en el lloc on la carretera travessa el riu d'Abella, prop del Mol de Suterranya.

Aquesta carretera t un traat nou, que evita de passat pels nuclis urbans d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau, per conserva l'antic, actualment C-1412bz, que abandona l'anterior poc abans d'arribar a Isona i s'hi reincorpora a prop de Figuerola d'Orcau, just al lloc on hi ha l'nica benzinera del terme.

A part d'aquesta carretera, al mateix Coll de Comiols comena, cap a ponent, la carretera L-911 (C-1412b, a Isona i Conca Dell al Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol). Aquesta carretera t continutat, desprs d'aquest darrer poble, en la L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412b, a Tremp, al Mol de Suterranya).

A Isona comena, cap al nord-est, la carretera L-511 (Isona - Coll de Narg), que s, de fet, la primera carretera existent com a tal en aquest sector del Pallars, hereva de l'antic cam ral de la Seu d'Urgell. Aquesta carretera enllaa, per una carretereta local, amb Abella de la Conca, i amb Bixols, del terme del darrer poble esmentat.

De la C-1412bz dos quilmetres a ponent d'Isona surt cap al nord la carretera L-5113 (C-1412bz, a Isona i Conca Dell - Sant Rom d'Abella), que en dos quilmetres i mig mena a aquest darrer poble, del terme isonenc.

Encara, de la carretera C-1412b un quilmetre a ponent de Figuerola d'Orcau arrenca cap al nord la carretera L-5112 (C-1412bz, a Isona i Conca Dell - Orcau), que en quatre quilmetres i mig duu fins al poble d'Orcau.

A ms d'aquestes carreteres, tota una xarxa de carreteres i pistes locals, algunes d'elles asfaltades, menen als altres pobles del terme i els enllacen entre ells.

Isona i Conca Dell no t tren, per s que n'hi ha a Tremp, a 18 quilmetres. Es tracta de la lnia de tren de Lleida a la Pobla de Segur, antigament de RENFE i actualment gestionada per la Generalitat, a travs dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Tres trens diaris en cada direcci enllacen el Pallars Juss amb Balaguer i Lleida o amb la Pobla de Segur.

Existeix un servei d'autobusos que travessa el terme d'Isona i Conca Dell, a travs de dues lnies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pnt de Rei.

En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres ms cap a Barcelona, ara b noms un en cada direcci para a tots els pobles del terme pels quals passa: Figuerola d'Orcau, Conques, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca. Tots tres passen per Isona, per noms dos ho fan per dins de la vila; el tercer t parada a la crulla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilmetre de distncia. En direcci a Barcelona, dos circulen al mat i un a la tarda; en direcci contrria, tots tres sn a la tarda.

En la ruta de Barcelona a eth Pnt de Rei, hi ha dos serveis en cada direcci. Cap a la Vall d'Aran tots dos sn al mat (un d'ells es queda a Esterri d'neu), amb poca estona de diferncia. Cap a Barcelona,tots dos (un t l'origen, tamb, a Esterri d'neu) sn a la tarda, amb 40 minuts de diferncia entre els dos.

A la comarca hi ha fora lnies de transport escolar, ats que la concentraci escolar ha obligat a posar autobusos per portar els nens dels pobles mitjans i petits cap als centres de la comarca, principalment Tremp i Isona, per tamb Bixols. Sis lnies de transport escolar menen els nens i nenes del terme d'Isona i Conca Dell cap a les escoles esmentades, i cap a l'institut de Tremp.



 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Isona", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Isona", a el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Isona", a El Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 (Catalunya romnica. Guies, VIII). ISBN 84-412-0247-8;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12007" title="Mel" nonfiltered="1182" processed="1176" dbindex="6188">


La mel s un fluid dol i viscs produt per les abelles i d'altres insectes a partir del nctar de les flors. El gust i color d'aquesta substncia s determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nctar. Els sabors comuns de la mel inclouen la mel de taronger, esbarzer i gerd. La tcnica que involucra l'extracci de mel de les bresques d'abella s coneguda com apicultura o b crestar.

Un efecte secundari de la collita de nctar i pollen per a la producci de mel s la pollinitzaci, la qual s crucial per a la reproducci de plantes florents.

Els usos primaris de la mel sn la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (com o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. L'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne productes com la mel i la cera s'anomena apicultura.

Caracterstiques.
La mel s el producte alimentari que ms temps es pot guardar sense fer-se malb. De fet, els arquelegs que van entrar a les pirmides d'Egipte van trobar-hi mel preservada en bon estat. A causa de la seva alta concentraci en sucres, mata bacteris per lisi osmtica. Els llevats transportats ariament no hi creixen per qu el contingut d'humitat s massa baix. El contingut d'humitat de la mel en el seu estat natural varia des d'un 14% a un 18%. Mentre el contingut d'humitat romangui sota un 18% no hi creixer res, i a partir d'un 20% es considera no apte per al consum, car pot fermentar. 

La composici qumica s principalment una barreja de dos sucres, glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i tamb sacarosa (2%).

L'estudi del pollen i espores continguts en mel crua pot determinar les fonts florals de la mel. Com que les abelles tenen una crrega electrosttica, i poden atreure unes altres partcules, les mateixes tcniques es poden utilitzar en estudis mediambientals d'rea de partcules radioactives, pols, o contaminaci de partcules.

Tipus de mel.

 Mel de flors s la que produeixen les abelles a partir del nctar de les flors. A les monoflorals hi predomina el nctar d'una espcie: castanyer, roman, farigola, bruc, taronger o flor de taronger, ti ler, accia, eucaliptus, etc. La mel multifloral (mil flors) procedeix del nctar de diverses espcies vegetals i en proporcions molt variables. La mel de flors s transparent i se solidifica amb el temps, depenent de la procedncia i de la temperatura. Per sota dels 14 s'accelera el procs de solidificaci. La mel de bruc s'endureix molt aviat i la de castanyer triga molt.

 Mel de rosada o mel de bosc s la que produeixen les abelles a partir de les secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba, normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dola, de color ms fosc, se solidifica amb dificultat i pot tenir una olor i un gust especiat i resins. La mel de melada t un gust peculiar de pi i s apreciada pel seu s medicinal a Europa i Turquia.

La mel a la histria i la cultura.
Es creu que els humans van comenar a collir la mel dels ruscs fa 10000 anys aC, segons unes pintures trobades a la cova de l'Aranya, a Bicorb (Valncia). Hipcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders teraputics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, lceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva  banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'Antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se.

La Bblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un smbol de plaer. Per aix els rius del parads contenen mel (imatge recollida per l'Alcor). Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolos moments. Igualment les nvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dola relaci amb la sogra.

Entre els romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.

A la cuina.
La mel es fa servir principalment en pastisseria, com a acompanyament del pa i torrades (desdejunis i berenars) i com a additiu de begudes, per exemple el te. Ja que s rica en sucres com la fructosa, la mel s higroscpica (absorbeix la humitat de l'aire) cosa que fa que el pa i els pastissos s'endureixin ms lentament si n'hi posem una mica. Tamb pot arribar a ser un element imprescindible en una cuina sana i imaginativa. I s que la mel no noms endolceix les postres, tamb participa a la cuina com a ingredient en diverses receptes: amb carn, en amanides, en salses d'acompanyament, etc.

Propietats teraputiques.
La mel t moltes propietats teraputiques. Es pot fer servir externament a causa de les seves propietats antimicrobianes i antisptiques. Aix, ajuda a cicatritzar i a prevenir infeccions en ferides i cremades superficials. Tamb s'empra en cosmtica (cremes, mscares de neteja facial, tnics, etc.) a causa de les seves qualitats astringents i suavitzants. s tamb un bon conservant natural. A ms, s una aliada contra l'envelliment, ja que cont antioxidants que frenen l'aparici de radicals lliures. 

Rica en vitamines, minerals i aminocids, la mes s un poders agent antimicrobi per combatre els refredats: un bol de llet o una infusi calenta amb una cullerada de mel n's un bon remei. Tanmateix, no sempre s saludable. Com que procedeix de les flors salvatges, segons el moment i el lloc en qu les abelles l'han produt pot ser altament txica. Els rododendres i les azalees produeixen un nctar verins per als humans, tot i que inofensiu per a les abelles.

Cont pocs minerals: els ms freqents sn calci, coure, ferro, magnesi, mangans, zinc, fsfor i potassi. Tamb hi sn presents gaireb la meitat dels aminocids existents, cids orgnics (actic i ctric, entre altres) i vitamines del complex B i vitamines C, D i E). La mel posseeix, a ms, una quantitat considerable d'antioxidants (flavonoides i fenlics). Es recomana consumir-la a una temperatura no superior als 60 C perqu no perdi propietats beneficioses, ja que alguns d'aquests elements poden volatilitzar-se.

A causa del seu contingut de sucres simples, d'assimilaci rpida, la mel s altament calrica (prop de 3,4 kcal/g). 

La mel (igual com altres endolcidors) s tamb potencialment danyosa (en alguns casos fatal) per als infants. Aix es deu que en barrejar-se amb els sucs digestius de l'infant es crea un ambient ideal per a la proliferaci d'espores  de botulinum, creant toxines. El botilinum s un dels pocs bacteris que sobreviuen en la mel, per es troben tamb extensament presents en el medi ambient. Mentre que aquestes espores sn inncues per als adults, a causa de l'acidesa estomacal, el sistema digestiu d'un infant no s'ha desenvolupat prou encara per destruir-les, de manera que les espores tenen potencial per generar botulisme infantil. Per aquesta ra s'aconsella no alimentar amb mel ni altres endolcidors a nens de menys de 18 mesos. Per tant, en nadons pot ser extremadament perillosa perqu, al barrejar-se amb els sucs digestius no cids del nen, es crea un ambient ideal per al creixement de les espores del botulisme i el sistema digestiu dels nens petits no est prou desenvolupat per destruir-les. 

Vegeu tamb.

Rusc;
apicultura;
gelea reial;
hidromel (vi de mel);





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12009" title="Coral (forma musical)" nonfiltered="1183" processed="1177" dbindex="6189">


Un coral s una composici musical religiosa, destinada a sser cantada per un cor. Originalment s'anomenaven aix els himnes de l'esglsia luterana cantats per tota la congregaci. En l'actualitat, aquest terme tamb inclou les harmonitzacions o arranjaments d'aquests himnes. 

 Estructura del coral .

La gran majoria de corals tenen melodies fcils i cantables per a poder ser interpretades per tota la congregaci. Estan estructurats en estrofes formades per versos que rimen entre ells. L estrofa ms freqentment utilitzada segueix el patr AAB que es coneix com la forma Bar alemanya.
Cada vers del coral, junt amb la seva melodia rep el nom de verset, el final del qual s indicat amb un calder.

 Els primer corals .

Va ser el propi Mart Luter qui es va trobar amb la necesitat de crear un nou tipus de cant que s adapts a les caracterstiques del culte reformat de tal manera que fos en la llengua del poble, o sigui en alemany, i cantable per tota la congregaci. Aquestes son doncs les caracterstiques que el coral havia de tenir per tal d'afavorir la participaci de tota l'assemblea. Per aix ell mateix va compondre algunes melodies corals i per a altres va utilitzar melodies populars de l'poca, fins i tot algunes extretes del repertori gregori per adaptades a les particularitats de la llengua alemanya. Un exemple fams es el coral Christ lag in Todesbanden, basat en la seqncia de pasqua Victimae Paschali Laudes.
En un principi els corals eren mondics per ja el 1524 Johann Walter va public un llibre de corals a 4 o 5 veus. Aquesta prctica es va generalitzar i en poc temps la majoria de corals es cantaven en la versi polifnica.

 El Coral en l'poca de Bach .

Podriem dir que el repertori del coral germnic es va completar en l'poca de Bach. Ell mateix en va compondre una trentena, per va fer ms de 400 harmonitzacions de melodies corals ja existents, per a incorporar-los a les seves composicions per la litrgia, com ara les passions i el coral final de les cantates. Aquestes versions s han convertit en el repertori bsic de l'esglsia luterana que s ha mantingut fins els nostres dies.



 El Preludi Coral .

Les melodies dels corals tamb han entrat a la msica instrumental, especialment en els preludis corals, escrits habitualment per a orgue i que s interpreten just abans que l'assemblea entoni el coral. Un preludi coral inclou la melodia original acompanyada d'altres veus de manera contrapuntstica. Dietrich Buxtehude, a qui Bach admirava com un mestre, va ser un dels primers compositors en compondre preludis corals. Molts dels preludis corals que va compondre J.S. Bach son els exemples ms coneguts d'aquesta forma, que va ser continuada per Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i Max Reger. A Frana el principal compositor d'aquesta forma fou Csar Franck i ja en el segle XX destaca l'organista i compositor Marcel Dupr.

Els corals han sigut la base de molts i diversos tractaments musicals, la majoria en la msica barroca alemanya, per tamb en poques posteriors i en altres pasos. Un bon exemple d'aquesta expansi el podem trobar en els motets, les misses i fins i tot les simfonies d'Anton Bruckner.

 Enllaos externs .

CPDL. Partitures de corals harmonitzades per a cor;

Partitures i arxius midi de corals de Bach;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12010" title="Soprano" nonfiltered="1184" processed="1178" dbindex="6190">
Una soprano s la cantant femenina amb la veu ms aguda, del la per sota del do central fins al do alt dues octaves per sobre del central, tot que algunes sopranos poden arribar a notes ms agudes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant.

Dintre de la veu de soprano trobem distints matisos, de manera que es poden classificar en diferents tipus, malgrat que les fronteres no sn gens ntides i una mateixa soprano pot adaptar-se a diferents matisos o fins i tot pot evolucionar la seva veu durant la seva carrera lrica.
 Soprano lleugera o de coloratura: Veu de gran abast en els aguts. La soprano lleugera posseeix una veu de gran nitidesa i agilitat que li permet grans ornaments, per exemple, refilar sense dificultat. Un exemple s la soprano lleugera francesa Natalie Dessay com Morgana a lAlcina de Georg Friedrich Hndel.
 Soprano soubrette: Similar a la soprano lleugera, per amb un timbre i una tesitura ms greus. Un exemple de soprano soubrette s Elizabeth Hillebrand com Galatea a lAcis i Galatea de Georg Friedrich Hndel o com Nannetta al Falstaff de Giuseppe Verdi.
 Soprano lrica: Timbre ms lleuger i amb un estil ms cantabile que la prpia soprano lleugera. A ms, tamb assoleix major expressivitat i volum. Com a inconvenient, manca d'aguts tan ferms. Sovint les partitures per a soprano sn les destinades a soprano lrica. Un exemple de soprano lrica s Montserrat Caball.
 Soprano lrica lleugera: Veu intermdia, capacitada per a escometre gran part dels papers de soprano lleugera i lrica. Resulta menys gil i aguda que la lleugera, per com a contrapartida, t una zona ms reduda en els greus que la lrica. Un exemple de soprano lrica lleugera s Sumi Jo com la Reina de la Nit en La flauta mgica de Wolfgang Amadeus Mozart.
 Soprano spinto: Supera en potncia i expressi a la soprano lrica. Un exemple s Galina Gorchakova com Floria Tosca a Tosca de Giacomo Puccini.
 Soprano dramtica: Veu poderosa i expressiva. Possex uns greus ms rics que la soprano lrica spinto i el timbre s ms marcat. Un exemple s Birgit Nilsson com a Isolda en Tristany i Isolda de Richard Wagner.

 Sopranos famoses .

Diletta Rizzo Marin;
Aino Ackt;
Elly Ameling;
June Anderson;
Arleen Augr;
Isobel Baillie;
Dame Josephine Barstow;
Kathleen Battle;
Hildegard Behrens;
Erna Berger;
Barbara Bonney;
Tatiana Borodina;
Catherine Bott;
Cheryl Boyd Waddell;
Fabiana Bravo;
June Bronhill;
Gr Brouwenstijn;
Montserrat Caball;
Maria Callas;
Lina Cavalieri;
Patrizia Ciofi;
Ileana Cotrubas;
Lisa Della Casa;
Victria dels ngels;
Natalie Dessay;
Daniella Dess;
Emmy Destinn;
Cristina Deutekom;
Ghena Dimitrova;
Jane Eaglen;
Emma Eames;
Marie-Cornlie Falcon;
Geraldine Farrar;
Rene Fleming;
Kirsten Flagstad;
Florence Foster Jenkins;
Mirella Freni;
Inessa Galante;
Amelita Galli-Curci;
Leyla Gencer;
Angela Gheorghiu;
Reri Grist;
Edita Gruberov;
Elisabeth Gruemmer;
Hilde Gueden;
Heather Harper;
Barbara Hendricks;
Roberta Invernizzi;
Soile Isokoski;
Gundula Janowitz;
Maria Jeritza;
Sumi Jo;
Dame Gwyneth Jones;
Jessica Jones;
Sena Jurinac;
Raina Kabaivanska;
Maria Cristina Kiehr;
Emma Kirkby;
Miliza Korjus;
Juanita Lascarro;
Marjorie Lawrence;
Louise-Rosalie Lefebvre;
Lotte Lehmann;
Jenny Lind;
Dame Felicity Lott;
Maria Malibran;
Ewa Mallas-Godlewska;
Dame Malvina Major;
Ana Mara Martnez;
Eva Marton;
Karita Mattila;
Dame Nellie Melba;
Mady Mespl;
Zinka Milanov;
Yvonne Minton;
Nelly Miricioiu;
Anna Moffo;
Carmen Monarcha;
Inva Mula-Tchako;
Herva Nelli;
Anna Netrebko;
Ma. Cristina "Kit" Viguilla-Navarro;
Birgit Nilsson;
Jessye Norman;
Magda Olivero;
Luba Orgonasova;
Giuditta Pasta;
Adelina Patti;
Lucia Popp;
Leontyne Price;
Ema Pukec, (Ilma De Murska);
Amanda Roocroft;
Marijana Radev;
Elisabeth Rethberg;
Katia Ricciarelli;
Anneliese Rothenberger;
Bidu Sayo;
Wilhelmine Schrder-Devrient;
Elisabeth Schumann ;
Dame Elisabeth Schwarzkopf;
Renata Scotto;
Meta Seinemeyer;
Luciana Serra;
Anja Silja;
Beverly Sills;
Elisabeth Sderstrm;
Eleanor Steber;
Cheryl Studer;
Dame Joan Sutherland;
Ruth Ann Swenson;
Renata Tebaldi;
Dame Kiri te Kanawa;
Luisa Tetrazzini;
Maggie Teyte;
Milka Trnina;
Eva Turner;
Dawn Upshaw;
Astrid Varnay;
Galina Vishnevskaya;
Christine Weidinger;
Ljuba Welitsch;
Adrianne Pieczonka;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12011" title="Punt d'ebullici" nonfiltered="1185" processed="1179" dbindex="6191">
El punt d'ebullici s la temperatura a la qual una substncia, passa de l'estat lquid a l'estat gas, o a la inversa. Tamb es denomina punt de condensaci.

La temperatura d' una substncia o d'un cos s una mesura de l'energia cintica de les seves molcules. A temperatures inferiors al punt d'ebullici, noms una petita fracci de les molcules de la superfcie, tenen suficient energia per a trencar la tensi superficial i escapar.

En arribar al punt d'ebullici, la majoria de les molcules sn capaes de fugir des de qualsevol part del cos (no noms des de la superfcie). Tanmateix, per a la creaci de bombolles en tot el volum del lquid, es necessiten imperfeccions o moviment, precisament a causa del fenomen de la tensi superficial. Un lquid pot escalfar-se per sobre del seu punt d'ebullici. En aquest cas parlem de sobreescalfament. En un lquid sobreescalfat, una petita pertorbaci, provocar una ebullici sobtada (i potser fins i tot explosiva) del lquid. Aquest fenomen es pot observar al escalfar aigua en un recipient llis (per exemple de Pyrex) en un microones. Al afegir us slid (per exemple sucre) en aquesta aigua sobreescalfada, el contingut complet pot comenar a bullir de manera explosiva, causant cremades a les persones properes.

El punt d'ebullici, depn fora de la pressi, a diferncia del punt de fusi que ho fa molt menys. Aquesta diferncia permet la intersecci de les corbes d'equilibri de fusi i ebullici en el diagrama Pressi - Temperatura, en l'anomenat punt triple, una pressi i temperatura on coexisteixen en equilibri les tres fases: slida,lquida i gasosa. 

El punt d'ebullici de l'aigua a 1 atmosfera s de 100C




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12012" title="Tenor" nonfiltered="1186" processed="1180" dbindex="6192">
 
En msica, tenor s el nom donat al tipus ms agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do2 al do4.

Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor s la ms escassa de les veus d'pera, i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors tenen ms treball del que poden realitzar. Per raons desconegudes, s una veu que s'ha fet cada vegada ms estranya, fins al punt que pot dir-se que s una malaltia lrica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu. 

El tenor, s la ms aguda de les veus masculines anomenades naturals.  

En l'ambit operstic podem trobar els segents tipus de tenors:  
Tenor lleuger: T una veu gil, capacitada per una perfecta vocalitzaci, encara que amb uns aguts limitats. s freqent entre els personatges de Rossini i Donizetti.  Avui en dia aquests tipus de tenors interpreten a Mozart i pera bufa.  ;
Tenor lric: Aquesta s la tessitura ms freqent de la veu de tenor i el seu so s suau, per no est gaire valorat en els termes d'extensi, aguts, possibilitats de superar l'orquestra o agilitat tcnica. Acostuma a ser l'interpret de la producci francesa, i tamb s'acostuma a trobar a Puccini, com en el Rodolfo de La Bohme. Un exemple d'aquest tipus de veu s Pavarotti. ;
 Tenor cmic: T un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulaci del volum i per afrontar els passatges de coloratura amb extrems aguts. Els seus papers no sn forosament cmics.  ;
Tenor dramtic (di forza): T una veu poderosa amb una vocalitzaci tensa i exultant, emesa generalment de pit. Sense cap tipus de dubte, es tracta del ms infreqent dels tenors, no nicament per les dificultats d'exigncia tcnica que requereix, sin per l'expressivitat dramtica (fer creure el paper al pblic), imprescindible en els seus personatges, el que fa que, per fora, siguin tamb bons actors.

En el cant gregori, el tenor s la nota central d'una salmdia o d'un recitatiu que assumeix la funci de dominant en els diversos modes.

En la polifonia medieval, a partir del segle XII, el tenor s el fragment meldic procedent primer del cant gregori i ms tard del prof, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l'rganum i el discantus. 

Al segle XII, un tenor era un fragment gregori organitzat segons els modes rtmics que serveixen de base a l'edifici polifnic del motet.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12016" title="Ramon Margalef i Lpez" nonfiltered="1187" processed="1181" dbindex="6193">
Ramon Margalef i Lpez ( Barcelona 1919 - d. 2004 ) fou un bileg i ecleg catal, que va destacar pel seu treball en el camp de la limnologia, i que s considerat un dels cientfics ms importants de Catalunya durant el segle XX.

Biografia.
Va nixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar cincies naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949 i doctorar el 1952. Entre 1946 i 1951 va treballar a l'Institut de Biologia Aplicada, i entre 1966 i 1967 a l'Institut d'Investigacions Pesqueres. 

El 1967 es convert en el primer catedrtic d'ecologia d'Espanya a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia i des del qual form un bon nombre d'eclegs, limnlegs i oceangrafs. 

Fou professor emrit d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fins a la seva mort, ocorreguda el 23 de maig de 2004 a Barcelona.

Recerca cientfica.
Va publicar ms de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicaci de la Teoria de la Informaci als estudis ecolgics, i la creaci de models matemtics per a l'estudi de les poblacions. D'entre la seva prolfica obra, cal esmentar: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecolgica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecolgics (1991). 

Va rebre diversos guardons, com sn la primera edici del Premi Huntsman (considerat el Premi Nobel de la mar), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramn y Cajal. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora.

Referncies externes.
  Biografia de Ramn Margalef;
  Premi Ramon Margalef;
  Entrevista publicada a la revista educativa mnium Cultural Escola Catalana;

Fons Ramon Margalef Lpez. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12022" title="Rialp" nonfiltered="1188" processed="1182" dbindex="6194">


Rialp s una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobir, anomenada Rialb fins el 1989. 
Etimologia.


Rialb, amb b final, s l'nica forma justificable etimolgicament, ats que Rialb ve del llat Rivo Albo, que dna Riu Alb (riu blanc). Tanmateix, la insistncia dels pobladors i dirigents d'aquesta vila han fet prevaldre les raons de carcter subjectiu, i volen mantenir el nom de la vila de la mateixa manera que va ser anomenat en l'poca franquista. 

Histria.
La vila de Rialp t el seu origen en el castell enclavat en una eminncia situada a la dreta del Noguera Pallaresa, des d'on es controlava el pas cap a la vall d'ssua i les valls de l'Alt Pallars. En un principi, era una torre o una avanada del castell de Surp, el terme del qual arribava fins al Noguera i al riu de Sant Antoni.

La poblaci, que havia estat closa, encara avui dia conserva l'arcada gtica del Portal del Torrent de Sant Antoni, per on passava el cam ral de la Ribera (avui carrer del Mig) i una de les torres de defensa anomenada d'en Virs, avui dia convertida en vivenda.

Abans Rialp era un poble de menestrals (gent d'ofici): cadiraires, sastres, llauners, msics, basters, pagesos, fusters,... 

Avui dia, l'activitat principal s el turisme, tant a l'hivern estaci d'esqu de Port Ain com a la resta de l'any  amb les diverses activitats, com per exemple les activitats al riu d'aiges braves (Noguera Pallaresa) 'aiguadicci-Rialp'. Aix ha portat una gran transformaci a Rialp i a la comarca en general. 

Economia.
Les indstries ms importants del municipi sn les pistes d'esqu de 'Portain - Sport Center', l'Hotel Comtes del Pallars', la serradora Sebasta industries de la Fusta,...

Llocs d'inters.
'Cal visitar' el 'carrer del Mig' amb les seves porxades, el Raval, el 'castell' des d'on es t una vista general de la vila closa (actualment en fase de consolidaci i adeqaci), l'Esglsia de Ntra. Senyora de Valldeflors, la petita esglsia dels 'Sants Patrons Cosme i Dami'. A ms, es pot gaudir d'uns fabulosos itineraris de senderisme pels antics camins del municipi, com poden ser els camins que ens porten a la Vall d'ssua, al Parc Nacional d'AigesTortes i Estany de Sant Maurici i els camins que ens porten al Parc Natural de l'Alt Prineu, (com pot ser el cam de la Canerilla).

S'ha de destacar l'Esglsia de Surp (St. Iscle i Sta. Victria) d'estil romnic llombard. El retaule, les imatges i les pintures de l'esglsia es troben al Museu Dioces del Bisbat d'Urgell (La Seu d'Urgell), al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'Art Museum de la ciutat de Toledo (Ohio) (EUA). Actualment es troba en fase de recuperaci i manteniment. 

 Demografia .










El 1857 incorpora Beran, Caregue, Escs, Rods i Ron; i el 1970, Surp.

Fills i filles illustres.

 Ramon Bertran i Nat (1855-1936): mestre i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12023" title="Vall de Cards" nonfiltered="1189" processed="1183" dbindex="6195">

Vall de Cards s un municipi de la comarca del Pallars Sobir. Anomenat abans la Vall de Cards, el 1989 va canviar el nom traient l'article.












 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi d'Estaon i de Ribera de Cards. Les dades anteriors sn dels antics municipis.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12024" title="Sort" nonfiltered="1190" processed="1184" dbindex="6196">


Sort s una vila capital de la comarca del Pallars Sobir.

 Origen del nom .
Tot i que el mot sort s'usa comunament relacionat amb un succs fortut, en la toponmia sol ser un terreny petit que no forma una masia. En aquest cas, per, l'origen del nom es anterior a l'poca romana, i per tant t un significat completament diferent. Antigament per la zona de l'Alt Pallars s'emprava el basc, o si ms no una llengua d'un grup lingstic bascoide. L'arrel basca de Sort seria suert que en catal vol dir 'pont', fent referncia a l'nic pont important que creuava el riu Noguera Pallaresa. Origen similar al que pot tenir el Pont de Suert.

Durant l'edat mitjana, Sort va anar passant de Suert a Saorte, Saort, Sabort, Sabrot, Suort, fins arribar al nom actual.

 Demografia .



















El 1717 incorpora Bressui; el 1842, Montardit de Baix; el 1857, la Bastida de Sort, Bernui, Castellviny, Llarvn, Olp, Pujal, Saur i Sorre; el 1970, Enviny i Llessui; i el 1981, Altron.

 Museus .

 Pres-Museu "El Cam de la llibertat"- Inaugurada el 15 de juliol del 2007, a l'antiga pres de partit judicial situada a la plaa Sant Eloi. El museu s'ocupa de rememorar el pas per Sort dels centenars de persones que havien fugit de l'Europa ocupada pels nazis durant els anys de la Segona Guerra Mundial.

Festivitats.
24 de gener- Fira de les Pells;
1 de maig- Aplec de la Mare de Du del Soler;
1 d'agost- Festa Major;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Museu "el Cam de la Llibertat";
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12025" title="Trvia" nonfiltered="1191" processed="1185" dbindex="6197">

Trvia s una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobir.

El topnim deriva de trivia, 'tres camins', ja que est situat a la confluncia de les tres valls anomenades valls de Trvia: Vall de Cards (drenada per la Noguera de Cards), Vall Ferrera (drenada per la Noguera de Vallferrera) i la coma de Burg (drenada pel riu de Glorieta).

 Entitats de poblaci .







Festivitats.
 1 d'agost- Festa Major;
 23 d'octubre- Fira del Bestiar;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12026" title="Soriguera" nonfiltered="1192" processed="1186" dbindex="6198">


Soriguera s un municipi de la comarca del Pallars Sobir. El cap municipal s el poble de Vilamur. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort.




















 Demografia .

El 1857 incorpora Arcals, Escs, Freixa, Llagunes, Malmercat, Mencui, Puigforniu, Rubi, Tornafort i Vilamur; i el 1975, Estac.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12027" title="Llavors" nonfiltered="1193" processed="1187" dbindex="6199">


Llavors s una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobir. Comprn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartr. 

 Entitats de poblaci .











 Administraci .



ImageSize  = width:300 height:450 
PlotArea   = width:50 height:400 left:50 bottom:10 
DateFormat = yyyy 
Period     = from:1979 till:2008 
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1979 

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar

PlotData=
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
  
 from:start till:1983 shift:($dx,0) color:blue text: 
 from:1983 till:1987 shift:($dx,0) color:darkblue text:
 from:1987 till:1991 shift:($dx,0) color:darkblue text:
 from:1991 till:1995 shift:($dx,-6) color:darkblue text:
 from:1999  till:2003 shift:($dx,-6) color:yellow text:
 from:2003  till:2007 shift:($dx,-6) color:darkblue text:
 from:2007  till:2008 shift:($dx,0) color:red text:Llus Segals i Sala 
 from:2008  till:2008 shift:($dx,-4) color:red text:Joan Ordi Gom






Festivitats.
 2n diumenge de maig- Aplec de la Mare de Du;
 26 de juliol- Festa Major;
 Agost- Concurs de Gossos d'Atura;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12029" title="Lladorre" nonfiltered="1194" processed="1188" dbindex="6200">

Lladorre s un municipi de la comarca del Pallars Sobir, situat a la Vall de Sant Miquel.










Festivitats.
 29 de juliol- Festa Major;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12033" title="La Guingueta d'neu" nonfiltered="1195" processed="1189" dbindex="6201">


La Guingueta d'neu s un municipi de la comarca del Pallars Sobir, anomenat fins el 1989 Guingueta i Jou.

















Llocs d'inters.
Santuari de la Mare de Du d'neu. Antic monestir Santa Maria d'neu del segle XI.
Monestir de Sant Pere de Burgal. Romnic del segle XI.

 Demografia .

El primer cens s del 1975 desprs de la fusi d'Escal, Jou i Unarre. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12034" title="Farrera" nonfiltered="1196" processed="1190" dbindex="6202">


Farrera s un municipi de la comarca del Pallars Sobir, amb capital a Burg.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12035" title="Baix Pallars" nonfiltered="1197" processed="1191" dbindex="6203">


Baix Pallars s un municipi de la comarca del Pallars Sobir. El cap municipal s el poble de Gerri de la Sal. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Sellui.
































 Demografia .

El 1969 es produeix la uni de Ban, Gerri de la Sal, Montcorts de Pallars i Peramea. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12036" title="Alins" nonfiltered="1198" processed="1192" dbindex="6204">


Alins, o Alins de Vallferrera, s una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobir. s el segon municipi ms extens de la comarca, a la part nord-oriental. Comprn tres entitats municipals descentralitzades: Ainet de Besan, Aras i reu. A ms d'aquests, inclou els nuclis de poblaci de Nors, Tor i el cap del municipi, el poble d'Alins.

L'extensi del municipi coincideix prcticament amb la de la Vall Ferrera i gaireb tot el terme municipal, de fet, tot a excepci dels fons de la vall, es troba incls en el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

 Demografia .










En el cens del 1717 incorpora Besan; el 1857, Quadra de Marquet i Aras; el 1927, Ainet de Besan, reu, Nors i Tor.

Festivitats.
 Diumenge de Pasqua- Festa Major;
 24 de juny- Festa Major d'estiu;

Pgines relacionades.
Refugi Gall Fer;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12037" title="Alt neu" nonfiltered="1199" processed="1193" dbindex="6205">

Alt neu s un municipi de la comarca del Pallars Sobir. Es cre l'any 1970 resultat de la uni dels antics municipis d'Isil, Son, Sorpe i Valncia d'neu. La capital del municipi s Valncia d'neu.

 Situaci .
Es troba situat a l'extrem nord-occidental del Pallars Sobir i limita al nord amb Frana, a l'oest amb el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), a l'est amb la Guingueta d'neu i Esterri d'neu i al sud amb Espot.  

 Economia .
L'economia tradicional del municipi ha estat l'explotaci de massa forestal i la ramaderia. Darrerament, per, el turisme ha capgirat l'orientaci econmica i ha afavorit el repoblament del municipi. A aquesta situaci tamb hi ha contribut la creaci del Centre de Natura de les Planes de Son, vinculat a l'obra social de Caixa Catalunya. 

 Histria .
En sser un municipi de creaci recent, dirigiu-vos a cadascuna de les entitats que el formen per conixer la seva histria.

 Entitats de poblaci .
Des de l'any 1999, Alt neu consta de dues entitats municipals descentralitzades, Isil i Als i Sorpe, que comprenen el territori dels antics municipis respectivament.













 Demografia .
La poblaci del municipi d'Alt neu s'ha recuperat en els darrers anys grcies al creixement urbanstic i a la restauraci d'antigues cases abandonades, mercs, en part, a l'orientaci turstica del municipi. 



 Poltica .
En les darreres eleccions municipals de 2003 hi hagu una participaci del 76,78% i una abstenci del 23,22%. Dels vots escrutats un 93,24% foren vlids, mentre que un 3,20% foren en blanc i un 3,56% foren nuls. La composici del ple municipal es repart amb 5 regidors per al PSC-PM (70,85%) i 2 per a CiU (25,83%). 

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12038" title="Espot" nonfiltered="1200" processed="1194" dbindex="6206">

Espot s un municipi de la comarca del Pallars Sobir. 

s una de les portes d'entrada al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12039" title="Esterri d'neu" nonfiltered="1201" processed="1195" dbindex="6207">


Esterri d'neu s una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobir, situat al costat del riu Noguera Pallaresa.

Llocs d'Inters.
 Ecomuseu de les Valls d'neu;
 Casa Gassia;

Festivitats.
 Dilluns de Pasqua- Fira de Pasqeta;
 2n diumenge d'agost- Festa Major;
 15 d'octubre- Fira de Bestiar;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12040" title="Esterri de Cards" nonfiltered="1202" processed="1196" dbindex="6208">

Esterri de Cards s un municipi de la comarca del Pallars Sobir.








Llocs d'inters.
Esglsia Romnica de Santa Pau;

Festivitats.
 2n diumenge d'octubre- Festa Major;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12042" title="Jess Franco Manera" nonfiltered="1203" processed="1197" dbindex="6209">

Jess Franco Manera, (Madrid 12 de maig de 1930). Cineasta madrileny, un dels ms prolfics de la histria del cinema espanyol.

La seva carrera, que inclou prop de 200 pellcules, s'ha caracteritzat per la diversitat de gneres que ha abastat, tot i que se'l coneix especialment per les seves obres en el camp del cinema fantstic i de terror. No falten per dins la seva filmografia ttols del gnere d'aventures, comdies, ertic i fins i tot pornogrfic.

Anomenat popularment To Jess pel seu gran seguici d'admiradors, s el descobridor de la desapareguda actriu andalusa Soledad Miranda, que fou la seva primera gran musa, i a la que convert en un dels mites ertics del cinema de terror europeu de comenaments dels setanta. Posteriorment, a partir de 1973, la carrera cinematogrfica de Franco es va unir a la de l'actriu catalana Lina Romay, amb la que ha compartit des d'aleshores la seva vida tot interpretant la major part dels personatges femenins dels seus films.

Filmografia bsica.
1962 - Gritos en la noche;
1963 - Rififi en la ciudad;
1965 - Miss Muerte;
1967 - Besame, monstruo;
1969 - El conde Drcula;
1970 - Sie ttete in ekstase;
1970 - Eugenie, the story of her journey into perversion;
1970 - Vampyros Lesbos;
1971 - A virgin among the living dead;
1973 - La comtesse noire;
1976 - Jack, the Ripper;
1982 - Gemidos de placer;
1992 - Don Quijote de Orson Welles;
1996 - Killer Barbies;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12046" title="Ampermetre" nonfiltered="1204" processed="1198" dbindex="6210">

Un ampermetre s un instrument de mesura que s'usa per quantificar el flux de corrent elctric en un circuit. Els corrents elctrics sn mesurats en ampers, d'aqu el seu nom.

El disseny previ fou el galvanmetre, que es basa en la desviaci magntica. Quan un corrent passa per la seva bobina, aquesta es mou dins d'un camp magntic. S'intenta minimitzar la caiguda de tensi en la bobina per disminuir al mxim la resistncia.

Si un galvanmetre se sobreescalfa, poden cremar-se les diminutes espires del seu bobinat. Per mesurar grans corrents s'acobla en parallel una resistncia al galvanmetre, o s'empren transformadors de mesura. D'aquesta manera per l'aparell noms passa una fracci mnima de corrent.

Els dissenys moderns usen un conversor analgic digital (ADC) per mesurar el voltatge d'una resistncia. Un microcontrolador llig l'ADC i fa els clculs pertinents per traure el corrent que passa per la resistncia.

Un problema que es pot trobar al usar un ampermetre, s que s'ha d'inserir al circuit a mesurar (connexi en srie). En circuits d'alt voltatge de corrent alterna, un adaptador acoblat magnticament (pina amperimtrica) converteix el camp magntic que envolta un conductor en un corrent menut qu pot sser fcilment mesurat per l'ampermetre. Els ampermetres de corrent continu que actuen sense contacte fan s de sensors magntics d'effecte Hall.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12048" title="Duresa" nonfiltered="1205" processed="1199" dbindex="6211">
En mineralogia, la duresa es mesura d'acord a l'escala Mohs, creada per l'austrac Friedrich Mohs, que mesura la resistncia al ratllat dels materials.




En la metallrgia la duresa es mesura mitjanant l'assaig de penetraci. Depenent del tipus de punta emprada i del rang de crregues aplicades, hi ha diferents escales adequades per a distints rangs de duresa.

L'inters de la determinaci de la duresa dels metalls, consisteix en la correlaci existent entre la duresa i la resistncia mecnica en els acers al carboni, sent un mtode d'assaig ms econmic i rpid que l'assaig de tracci, per la qual cosa el seu s est molt ests.

Fins a l'aparici de la primera mquina Brinell per a la determinaci de la duresa, aquesta es mesurava de forma qualitativa emprant una llima d'acer trempat que era el material ms dur que s'emprava en els tallers.

Actualment hi ha les escales segents:

Duresa Brinell: Empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, s poc exacta.
Duresa Rockwell: S'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). s la ms estesa, ja que la duresa s'obt per mesura directa i s apte per a tot tipus de materials. Es sol considerar un assaig no destructiu per la petita grandria de l'empremta.
Hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per a la caracteritzaci de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.
Duresa Webster: Empra mquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difcil maneig com a perfils llargs extruts. El valor obtingut se sol convertir a valors Rockwell.
Duresa Vickers: Utilitza com penetrador un diamant amb forma de pirmide quadrangular. Per a materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12051" title="Cor (msica)" nonfiltered="1206" processed="1200" dbindex="6212">

Un cor s una agrupaci musical de carcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten collectivament sovint conduits per un director. Per tant el terme cor s oposa a qualsevol tipus d'agrupaci de veus solistes.

Pres en aquest sentit, el mot cor es bsicament sinnim de coral i tamb d'orfe, tot i que sovint fan referncia a diferncies tant en la composici del grup com en la seva funci.

 L'agrupaci coral ms habitual, s la formada per quatre veus mixtes: sopranos, contralts, tenors i baixos. ;

Segons l'edat i el sexe dels cantaires parlarem de:

- cor d'infants, coral infantil o cor de veus blanques

- cor de dones

- cor d'homes

- cor mixt (homes i dones)

 Un cor pot cantar amb o sense acompanyament instrumental. Quan ho fan sense acompanyament es diu que canten a cappella. L'acompanyament pot ser un sol instrument (sovint el piano) un petit grup instrumental, o fins i tot una orquestra simfnica.

Vegeu tamb.
Llista d'agrupacions corals;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana d'Entitats Corals;
 Federaci de Cors de Clav;
 Corals Joves de Catalunya;
 Secretariat de Corals Infantils de Catalunya ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12052" title="Soledad Miranda" nonfiltered="1207" processed="1201" dbindex="6213">
Soledad Rendn Bueno, (Sevilla 9 de juliol de 1943 - Lisboa 18 d'agost de 1970), coneguda com a Soledad Miranda s una actriu andalusa que destac durant la dcada dels seixanta i ms especialment en els inicis dels setanta quan va participar en diversos films dirigits per Jess Franco. 

Neboda de la ballarina flamenca Paquita Rico, va debutar al cinema molt jove, amb noms 17 anys, en un petit paper al film La reina del Tabarn a les ordres del que desprs seria el seu gran director Jess Franco.

Els seus inicis al cinema passaren per gaireb inadvertits, tot i que particip en una vintena de pellcules que incloien des de comdies de l'poca, fins a spaguetti-westerns i peplums rodats a Itlia. La seva carrera canviaria radicalment quan Jess Franco va tornar a creuar-se en la seva vida i li va proposar d'interpretar el paper principal femen a El conde Drcula (1970) al costat de Cristopher Lee.

Tot seguit, va protagonitzar un grapat de pellcules on el component ertic, vampric i de terror la convertirien en una de les muses d'aquest gnere. Era una poca en la que a l'Estat Espanyol la censura impedia el visionat de qualsevol nu femen, de manera que molts d'aquests films no es conegueren pel pblic espanyol fins desprs de la mort del dictador. Algunes d'aquestes cintes, com Las Vampiras (1970), es rodaren en doble versi -l'espanyola suprimia lgicament tots els nus- i Soledad apareixia en els crdits per les versions europees amb el pseudnim de Susan Korda. A aquest grup pertanyen ttols com Eugenie De Sade (1970), Les cauchemars naissent la nuit (1970) i Sex Charade (1970). El seu darrer film titulat El diablo que vino de Akasawa (1970) era una barreja de aventures i terror on interpretava a una espia anglesa que apareixia esplndida protagonitzat un legendari i inoblidable strip-tease en una performance de cabaret. Dona d'aparena feble, el seu fsic desprenia una barreja de dolcesa i erotisme capa de mutar la seva inicial imatge d'innocncia en la ms inquietant de les perversitats.  

Es va casar el 1967 amb l'industrial portugus Jos Manuel de Conceiao Simoes, un antic pilot de curses automobilstiques i rallies, provador de nous prototips esportius, entusiasta del mn del motor.

Va morir en un accident de cotxe a les carreteres de Portugal a l'edat de vint-i set anys.

 Literatura .
 Overzier, Gregor: Soledad Miranda/Susann Korda, in: Norbert Stresau, Heinrich Wimmer (Hrg.): Enzyklopdie des phantastischen Films, 70. Ergnzungslieferung, Corian, Meitingen 2004;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12053" title="Mineral" nonfiltered="1208" processed="1202" dbindex="6214">



Un mineral s un slid homogeni que es presenta de manera natural i que t una estructura interna ordenada i una composici determinada. Els minerals sn compostos naturals formats a partir de processos geolgics. 

El terme mineral t en compte no noms la composici qumica del material, sin tamb la seva estructura. Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element qumics o sals senzilles, fins als ms complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgnics no es consideren minerals. La mineralogia s l'estudi dels minerals.

Propietats dels minerals.
Sn slids: estan formats per toms que prcticament no es mouen, per tant que estan ordenats i ocupen posicions fixes.
Sn homogenis: vol dir que estan formats pel mateix tipus d'toms o de molcules per poden presentar certa variabilitat composicional.

Sn naturals: que no ha estat format per cap activitat humana. El contrari s artificial.

Composici: es refereix a la quantitat i al tipus d'toms que el formen. Alguns estan formats per un sol tipus d'toms, sn els elements natius; i altres que tenen ms d'un tipus d'toms.

Estructura interna: es relaciona amb la posici dels seus toms dins del volum que ocupen. Quan els toms que formen l'estructura interna de la matria slida estan ordenats es parla de matria cristallina; en cas contrari es parla de matria amorfa. Alguns autors noms consideren minerals els que presenten una estructura atmica ordenada anomenant mineraloides aquells que sn matria amorfa. Altres autors en canvi s que agrupen la matria amorfa com a mineral.

Classificaci.
Els minerals es poden classificar segons moltes de les seves caracterstiques. Les ms habituals sn:

Origen.
Segons l'origen els minerals poden ser: 

Sedimentaris ;
Ignis, els quals es formen per la solidificaci del magma davant una reducci de temperatura, sigui dintre de l'escora terrestre   amb el que es produxen roques plutniques   o al brollar a la superfcie   produint roques volcniques. ;
Metamrfics ;

Classificaci qumic-estructural. 
Classe I: Elements natius (veure'n llistat);
Classe II: Sulfurs, seleniurs, tellururs, arseniurs i antimoniurs (veure'n llistat);
Classe III: Halogenurs (veure'n llistat);
Classe IV: xids i hidrxids (veure'n llistat);
Classe V: Nitrats, carbonats i borats (veure llistat);
Classe VI: Sulfats, wolframats, molibdats i cromats (veure'n llistat);
Classe VII: Fosfats, arseniats i vanadats (veure'n llistat);
Classe VIII: Silicats (veure'n llistat);
Classe IX: Substncies orgniques (veure'n llistat);

Vegeu tamb Classificaci de Strunz

Duresa.
Vegeu l'escala de Mohs.

Aplicaci .
Estan presents en nombroses substncies, que es poden classificar pel seu mbit d'aplicaci en: 

Substncies relacionades a la geologia i que s'estudien en l'mbit de la mineralogia. ;
Substncies que tenen un paper rellevant en l'alimentaci i que s'estudien en l'mbit de la nutrici. ;

 Vegeu tamb .
Expominer;

 Enllaos externs .
Minerales.info: informaci sobre events mineralgics i enllaos a les principals pgines de minerals ;
Minerals i fssils: articles, continguts educatius, fotos, videos, fires i exposicions i directori webs de minerals i fssis ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12064" title="Lina Romay" nonfiltered="1209" processed="1203" dbindex="6215">
Rosa Maria Almirall, (Barcelona 25 de juny de 1954), ms coneguda pel nom artstic Lina Romay, s una actriu catalana, de presncia constant en la filmografia de Jess Franco a partir de l'any 1972. Ha esdevingut mussa i parella en la vida real de l'incansable director madrileny amb qui conviu actualment a Torremolinos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12066" title="Club Esportiu Europa" nonfiltered="1210" processed="1204" dbindex="6216">


El Club Esportiu Europa es una societat poliesportiva orientada principalment a la prctica del futbol, arrelada a la Vila de Grcia, Barcelona.
 Histria .

El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny de 1907 com a conseqncia de la fusi de dos clubs modestos de la ciutat, el Provenal i el Madrid de Barcelona. 

El primer partit de bsquet de l'estat es jug al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922 contra el Club Esportiu Laiet, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8 - Laiet 2.

L'equip de futbol va assolir el 1923 el campionat de Catalunya i va aribar a la final de la Copa d'Espanya, perdent 1-0 contra l'Athletic de Bilbao. En aquell moment era el segon club de Catalunya amb ms socis, uns 6.000, per darrere noms del FC Barcelona.

L'Europa va formar part del grup de deu equips que varen fundar la Lliga espanyola la temporada 1928-29. Es mantingu a la mxima categoria durant tres temporades consecutives. L'any 1931, el primer equip del club es fusion amb el Grcia FC formant el Catalunya FC, desfent-se la fusi al final de la temporada. Posteriorment va militar a Segona A, Segona B, Tercera i a les categories territorials. A la dcada dels seixanta va obtenir alguns xits a les eliminatries de la Copa d'Espanya, arribant a eliminar al Zaragoza de los Cinco Magnficos. Actualment, juga els seus partits al camp del carrer Sardenya inaugurat el 1940 i remodelat el 1995. 

Els anys 1997 i 1998 l'Europa va conquerir la Copa Catalunya dues temporades consecutives en sengles finals disputades amb el Futbol Club Barcelona.

El passat 7 de maig de 2007, l'Europa va ser condecorat amb la placa de plata de la "Real Orden al Mrito Deportivo Espaol" en l'any del seu centenari. El President, Guillaume De Bode, va rebre el guard a Madrid de mans de l'Infanta Elena.

El 5 de juny de 2007 es disput al Nou Sardenya el partit del centenari del club. El rival fou el CA Osasuna, que venc per 1 a 2 davant de 3.000 espectadors. Els gols els van fer Pual al minut 28 (de penal) i Sola al minut 39, pels navarresos, i Xavier Lucas, al minut 69, pels escapulats.

 Ttols .
 1 Campionat de Catalunya (1922-23);
 2 Copes de Catalunya (1996-97, 1997-98);
 2 cops campi de Tercera Divisi (1961-62, 1962-63);
 2 cops campi del Trofeu Moscard (1958-59, 1962-63);
 1 campionat de Catalunya de Segona Categoria (1918-19);
 1 cop campi Copa Federacin (1943-44);
 1 cop campi de Catalunya d Afeccionats (1933-34);
 1 cop sots-campi de la Copa del Rei (1922-23);
 2 Campionat de Catalunya de bsquet: (1924, 1926);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 3 cops a Primera Divisi, 5 a Segona Divisi, 1 a Segona B i 42 a Tercera.

(1) participa com a Catalunya FC.
 Copa Catalunya

 Jugadors destacats .


 Joan Pellicer;
 Antoni Alczar;
 Cndid Mauricio;
 Pere Serra;
 Artigas;
 Joan Bordoy;

 Manuel Cros;
 Esteve Pela;
 Miquel Garrob;
 Josep Juli;
 Xavier Bonet;
 Antoni Ramallets;

 Lai Kubala, fill de Ladislau Kubala;
 'Mgic' Daz;
 Bartolom 'Tintn' Mrquez;
 Carles Capella;
 Ventura Gmez;
 Zoltan Czibor;

 Pep Rovira;
 Dur;
 Pmpols;
 Manolo Castillo;
 Fausto;


Himne. 
Europa, Europa, Europa sempre endavant!
No tinguem por del que vindr
el futur hem de guanyar!

Europa, Europa, Europa sempre endavant!
Que la nostra fe en la victria
a tothom faci vibrar.
Portem amb orgull el blau escapulari,
sentim els colors ben endintre del cor

Europa, Europa, Europa sempre endavant !!
que la nostra fe en la victria
a tothom faci vibrar...
I que la nostra gran histria
poc a poc poguem retrobar

EUROPA, EUROPA, EUROPA... ENDAVANT, ENDAVANT!!!

Lletra i musica: Robert Baquero

Si voleu escoltar l'himne aqui ho teniu: 

Penyes d'aficionats.
El CE Europa, al llarg de la seva existncia ha destacat per tenir uns aficionats fidels i molt exigents. Prova d'aix han estat les nombrosos penyes d'aficionats a l'Europa al llarg de la seva vida centenria. Una mostra la tenin en l'actualitat amb quatre penyes oficials:

AGRUPACI EUROPEISTA: actualment s la ms antiga. Oficialment va ser fundada l'any 1948, encara que des de 1932 ja era un grup consolidat de gent que seguia a l'Europa. Actualment est presidida pel senyor Toms Santiago.

PEP ROVIRA: En la viglia de reis de 1980, els socis Armand Guart i Albert Marcos, van decidir crear una penya de seguidors. Aquesta va veure a llum la seva oficialitat el mes de mar de 1980. El seu nom s un homenatge a l'ex porter dels anys 70 Josep "Pep" Rovira, i que aprincipis dels 90 va arribar a ser entrenador del primer equip, el qual va aconseguir l'ascens a 2a B. L'any 2005 van organitzar tot un seguit d'actes per celebrar el seu 25 aniversari. Actualment est presidida pel senyor Antoni Ponsa.

CALIU GRACIENC: malgrat la constituci oficial de la Penya Europeista Caliu Gracienc data del novembre de 1996, per trobar els inicis d'aquesta ens hem de remontar a la temporada 1993-94 quan, arrel de la disputa de la promoci d'ascens a 2a Divisi B per part del Club Esportiu Europa, uns quants joves socis europeistes, que s'ajuntaven en el gol de Sardenya, van comenar a desplaar-se junts tot seguint l'equip. Aix mateix, la temporada 1994-95, en qu l'Europa compet a la 2a Divisi B jugant els partits com a local al camp de l'Horta, va comenar-se a crear un grup d'animaci que aglutinava el jovent europeista. Alguns d'aquests seguidors havien estat membres de la ja desapareguda Penya l'Escapulari, que a finals de la dcada dels setanta i de la dcada dels vuitanta donava color a la graderia de l'entranyable "vell" Sardenya.
Amb la tornada a casa, al flamant Nou Sardenya, el grup va anar creixent i prenent importncia fins que a finals de l'any 1996 es va decidir oficialitzar la penya sota el nom de Penya Europeista Caliu Gracienc. Actualment, aquesta penya, mant una pgina web (la primera en temtica europeista en crear-se l'any 1999) i l'edici una vegada al mes d'un butllet, "La Veu del Caliu". Un dels fundadors de la penya Caliu Gracienc va ser en Robert Baquero. La penya est presidida per l'Albert Pujol.

TORCIDA ESCAPULADA: s la ms jove en fundar-se (2002)arrel de la fusi de dues penyes (Penya Escapulada i Penya Torcida). s la ms jove i amb gent ms jove. s caracteritza per ser un grup d'animaci tant en els partits que es juguen al Nou Sardenya com els de lluny d'ell. La penya est presidida per l'Oleguer Oliv.

PENYA MAASTRICHT:Fundaci: 2006,President: Vos Holding.Socis:60.Contacte: 932 102 551 (oficines club)

Fundada al gener de l'any 2006, la Penya Maastricht s la primera penya amb seu a l'estranger a la histria de l'Europa. Creada arrel del 'tour' de pretemporada que va realitzar el Primer Equip per Holanda l'estiu de l'any 2005, un grup de seguidors de diversos equips va simpatitzar amb l'entitat escapulada i va fundar una penya que aviat comptar amb seu oficial a la ciutat holandesa.

Enllaos externs.
Plana web del CE Europa;
Penya Torcida Escapulada;
Penya Europeista Caliu Gracienc fundada l'any 1996;
Blogspot.com - Visca l'Europa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12072" title="Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques" nonfiltered="1211" processed="1205" dbindex="6217">





La Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques abreviat URSS (en rus                                               (    ), transliterat Soiuz Sovitskikh Sotsialisttxeskikh Respblik), o Uni  Sovitica (              , Sovietski Soiuz), va ser un estat situat al nord d'Eursia, que va existir de 1922 a 1991.

L'URSS va sorgir desprs de la Revoluci d'Octubre, al 1917, i un perode posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repbliques que formaven la Uni va variar amb el temps, per n'hi havia 15 en l'etapa final. La ms important, de llarg, era Rssia, tant en termes d'extensi i poblaci, com d'economia i poltica. L'nic partit reconegut, i que controlava tota la vida poltica, era el Partit Comunista de la Uni Sovitica.

Lders de la Uni Sovitica.

Secretaris generals del Partit Comunista de la Uni Sovitica;
Isif Stalin (1921-1953);
Nikita Khrusxov (1953-1964);
Leonid Breixnev (1964-1982);
Iuri Andropov (1982-1984);
Konstantin Txernenko (1984-1985);
Mikhal Gorbatxov (1985-1991);

Presidents;
Vladmir Ilitx Ulinov (Lenin) (1917-1924);
Aleksei Rikov (1924-1938);
Viatxeslav Mlotov (1938-1941);
Isif Stalin (1941-1953);
Georgi Malenkov (1953-1955);
Nikolai Bulganin (1955-1958);
Nikita Khrusxov (1958-1964);
Aleksei Kosigin (1964-1980);

Repbliques.
La Uni Sovitica fou una federaci de Repbliques Socialistes Sovitiques (RSS). Les primeres repbliques sorgiren just desprs de la Revoluci d'Octubre del 1917. Al principi les repbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels lders pel Partit Comunista de la Uni Sovitica. El 1922, quatre repbliques (Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia, RSS d'Ucrana, RSS de Bielorssia i RSS de Transcaucsia) s'uniren formant la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repbliques va crixer fins a setze. Algunes de les noves repbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Uni Sovitica, i d'altres de la fragmentaci repbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repbliques foren els segents:

 que estiguessin situades a la perifria de la Uni Sovitica per tal que fossin capaces de poder exercir el dret a la secessi,
 que fossin suficientment fortes econmicament per tal de poder subsistir de manera independent i;
 que fossin anomenades segons el grup tnic dominant si aquest tenia almenys un mili d'habitants.

Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessi era noms teric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme sovitic fins el collapse de la Uni el 1991. A partir del collapse de la Uni, onze de les quinze repbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents.



Govern i poltica de la Uni Sovitica.

La Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques era un Estat socialista regit per la seva prpia constituci. 

L'rgan federal legislatiu de la Uni Sovitica era el Soviet Suprem (Verjovni Soviet en rus), composat de dues assemblees: 

1. El Soviet de la Uni o Soviet dels Diputats del Poble: de 791 integrants, triats cada 4 anys per sufragi universal, i que representava als ciutadans sovitics. 

2. El Soviet de les Nacionalitats: de 625 diputats representants de les repbliques i de les provncies autnomes, com de les rees o circumscripcions nacionals. Era la cmera territorial, equivalent als senats occidentals. 

El cap d'Estat era el President del Presidium del Soviet Suprem. El poder executiu residia per la seva banda en el Consell de Ministres, els integrants dels quals eren triats pel Soviet Suprem que liderava el President del Consell de Ministres, en aquell temps cap de govern.

Economia.
Els sistema econmic de la Uni Sovitica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producci, dins la teoria general marxista-leninista.

L'estat determinava una planificaci global de l'economia de forma centralitzada. El mxim rgan planificador era el Gosplan de la Uni Sovitica. En el seu procs de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de l'URSS i dels Gosplan de les repbliques federades. Seguidament elaborava el pla quinquennal i l'aprovava desprs de sotmetre'l al Soviet Suprem. A partir dels programes de planificaci del 1928, la Uni Sovitica va experimentar un perode d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El carcter maximalista dels plans va conduir desprs del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts.

Histria.

 La revoluci de 1917 .

El 1914 l'Imperi rus va entrar a la Primera Guerra Mundial al costat de Frana i de la Gran Bretanya. Les repetides derrotes de l'exrcit rus a mans dels austro-alemanys i el desballestament de l'economia van ser el detonant que va fer esclatar la revoluci de 1917. El descontentament dels obrers i de la burgesia es va accentuar pel gener i el febrer de 1917 amb les dificultats per a obtenir queviures, la manca de matries primeres i l'acomiadament de milers d'obrers.

 La guerra mundial va accelerar el moviment revolucionari .

La guerra va abocar una part important de la poblaci a unes condicions de vida miserables. La major part de la indstria va passar a ser indstria de guerra, i per aix les necessitats bsiques de la poblaci no es van poder cobrir. La manca de m d'obra al camp, com a resultat de la lleva, va fer baixar la producci agrcola i molts camperols es van negar a lliurar les collites. Els preus es van apujar de seguida i la capacitat adquisitiva dels assalariats va minvar vertiginosament. La manca de primeres matries va fer tancar moltes fbriques i va fer crixer la desocupaci i els conflictes socials.

En el terreny poltic, la guerra va provocar la desintegraci de l'Estat tsarista. Els funcionaris estatals estaven descontents perqu la minva dels seus salaris havia estat ms espectacular que la de qualsevol altre sector social. A ms, la desfeta militar va fer trontollar l'autoritat i va provocar una situaci de descontentament entre els soldats i la poblaci, que veia, espaordida, com els soldats russos morien al front (a la fi de 1916 hi havia dos milions de morts i quatre milions de mutilats). Per tot aix, els complots a la cort es van sovintejar en aquests anys, sobretot aprofitant les llargues absncies del tsar quan visitava el front. Els assumptes poltics van quedar a mans de la tsarina Alexandra, que feia i desfeia al seu gust sota la influncia del monjo Grigorij Jefimovic Rasputin, que va ser assassinat en una conspiraci nobiliria el 30 de desembre de 1916. La manca d'autoritat i el desgavell a la cort va estimular l'oposici a la Duma estatal, on la majoria dels diputats s uniren per criticar la incapacitat dels ministres i de la cort.

 La revoluci de febrer .

El 23 de febrer de 1917 (9 de mar segons el calendari occidental), el drstic racionament i la manca de carb, a causa de la negligncia administrativa, va provocar vagues a la fbrica metallrgica Putilov i manifestacions a Petrograd. Les autoritats no hi van intervenir; l'endem, 200.000 vaguistes van reclamar pa. La nit del 26 al 27 de febrer (12 de mar al calendari occidental), les tropes encarregades del manteniment de l'ordre a Petrograd, formades per joves de lleva mal alimentats i sotmesos a una disciplina humiliant, quan van rebre l'ordre de disparar sobre la multitud es van amotinar i van afusellar els oficials. Al mat, van confraternitzar amb els obrers, es van apoderar de l'Arsenal i van prendre el palau d'Hivern sense trobar resistncia.

Per defensar la revoluci, van comenar a sorgir els primers grups d'obrers armats i ben aviat van constituir la gurdia roja, que els mesos segents va tenir un paper fonamental. Enmig de tots aquests esdeveniments van tornar a aparixer els soviets d'obrers, de soldats i de camperols, que aviat es van estendre per tot l'Imperi. Els soviets agrupaven totes les forces revolucionries: esserites (que hi tenien la majoria de delegats), anarquistes, menxevics i bolxevics.

A la Duma, els diputats liberals, fonamentalment els del partit Kadet, tement un esclat revolucionari, van crear un comit executiu provisional, dirigit pel liberal Miljukov i el social-revolucionari Alexander Kerenski.

El comit de la duma i el soviet de Petrograd van comenar negociacions l'1 de mar; el segon va acceptar de subordinar-se al primer, sempre que respects els seus objectius fonamentals, que eren la convocatria d'una assemblea constituent, la proclamaci de les llibertats civils i l'amnistia dels presos poltics. El 2 de mar es va constituir un govern provisional encapalat pel prncep Georgui Lvov, un demcrata constitucional (KD), que tamb va ocupar el ministeri de l'interior. Lvov va enviar dos emissaris al tsar. Abandonat pels seus generals, Nicolau II de Rssia va abdicar a favor del seu germ, el gran duc Miquel, que es va negar a succeir-lo enmig d'aquell caos. Aquest fet representava la caiguda dels Romanov.

L Imperi rus s havia convertit en una repblica constitucional. El nou govern es va comprometre a fer reformes de caire poltic (llibertat d'opini, de premsa, de reuni, etc.) i social (igualtat davant la llei, drets sindicals, jornada laboral de 8 hores, etc.).

 La dualitat de poders: govern i soviets, febrer-octubre de 1917 .

Els partits burgesos, agrupats al voltant del partit KD, dominaven el govern provisional, el qual va ser presidit primerament pel liberal L vov, i desprs pel social-revolucionari Aleksandr Kerenski. El nou govern es va encarregar sobretot de crear un rgim parlamentari capa de donar eficcia i estabilitat a l'Estat. Una de les primeres decisions que va prendre va ser la de complir els compromisos exteriors i continuar la guerra tot posposant unes reformes interiors per obtenir la victria militar. D antuvi, el govern provisional tenia el suport dels soviets i de tots els partits poltics, fins i tot del bolxevic.

Per, dues autoritats s oposaven entre elles. Alguns membres del govern provisional volien trencar amb el soviet de Petrograd, que exercia un control constant sobre les seves actuacions, i altres optaven per la conciliaci. A finals d'abril va esclatar una crisi greu. Mentre el soviet preconitzava la idea d'una pau immediata i organitzava soviets de soldats, fet que va anullar l'esperit combatiu de l'exrcit rus, Miljukov, el ministre d'Afers Estrangers, prometia als aliats que Rssia es mantindria al seu costat. El soviet de Petrograd es va alar contra el govern amb una manifestaci multitudinria d'obrers i soldats, i Miljukov va haver de dimitir el crrec.

El retorn de Vladimir Il'i  Lenin de l'exili va donar un tomb radical a la situaci. Lenin va defensar que la revoluci no es podia mantenir dins d'uns lmits estrictament burgesos i que calia continuar avanant per situar els obrers al poder. A les Tesis d'abril, va defensar la necessitat de no deixar consolidar el poder burgs i de llanar-se immediatament a la revoluci proletria. Lenin va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional i de crear una repblica dels soviets. Tamb era partidari de confiscar les terres dels grans propietaris i de repartir-les immediatament.

Lenin va veure que l'originalitat de la situaci consistia en l'existncia d'una dualitat de poders: un poder representat pel govern provisional, i un altre d'obrer a mans dels soviets. La fora al carrer la tenien els segons, i si els soviets retiraven el suport al govern, aquest s esfondraria i els soviets es convertirien en l'nic poder a Rssia. Convenut de la necessitat de prendre el poder, Lenin va llanar la consigna tot el poder per als soviets, que va esdevenir tot un programa d'acci revolucionria.

El soviet de Petrograd representava tots els partits revolucionaris (social-revolucionaris, socialdemcrates i marxistes, dividits en menxevics i bolxevics), cadascun dels quals tenia dos escons en el comit executiu. Amb tot, el soviet, veient que estava poc preparat per dirigir el pas, va delegar la responsabilitat en el govern provisional, encara que s hi va haver de posar en contra per fer prevaler les seves decisions. Aix, va contribuir a l'autonomia de Finlndia, a fixar la jornada de treball en vuit hores, a abolir la pena de mort, a proclamar el dret de vot i a acceptar l'elegibilitat de les dones.

Anarquistes i bolxevics, tot i que vaticinaren l'inexorable fracs de la cohabitaci de poders, van acceptar aquesta forma de procedir del soviet. Josif Stalin i Lev Kamenev, dos caps bolxevics, van integrar el soviet i van preconitzar l'entesa amb els altres partits revolucionaris. Fins i tot, els bolxevics dels soviets de provncies van proposar la uni de tots els socialdemcrates.

Lenin, exiliat a Zuric, va criticar severament aquesta tctica unitria. A les Cartes des de lluny va condemnar el que anomenava "defensisme revolucionari" i va fer una crida perqu el soviet prengus el poder sota la direcci dels bolxevics.

A mitjan abril de 1917 Lenin va arribar a Petrograd dins el llegendari "vag precintat". El viatge des de Sussa va ser facilitat pel govern alemany, convenut que Lenin seria un factor provocador de revoltes a Rssia. Immediatament, Lenin va establir la lnia poltica revolucionria del proletariat rus. A les Tesis d'abril rebutjava la guerra imperialista i perfilava l'estratgia a seguir en una fase de transici entre el poder burgs i el proletari. En essncia, les tesis propugnaven: no donar suport al govern provisional i desemmascarar-ne la poltica; destacar el paper dels soviets; nacionalitzar la terra i la banca; el control pels soviets de la producci de bns i el repartiment dels productes; defensar la instauraci d'una repblica de soviets d'obrers i camperols; combatre la confusi socialdemcrata dins el partit revolucionari (per a la qual cosa proposava la nova denominaci de "comunista"); i -d'acord amb aix- reconstruir la Internacional sobre una base revolucionria.

L estiu de 1917 la situaci del poble rus no havia millorat gaire: la guerra continuava causant molts problemes i la fam persistia. Pel juliol hi va haver manifestacions que es van escampar per tot l'Imperi. L exrcit va reprimir amb duresa els manifestants, mentre el govern acusava els bolxevics d'incitar el poble a la violncia i al desordre. Aix, es va iniciar una persecuci sistemtica contra el partit bolxevic: el seu diari, Pravda, va ser tancat i Lenin va haver de tornar a l'exili. Mentrestant, tot l'Imperi es tornava a desorganitzar; al camp, els camperols ocupaven les terres i se les repartien; les minories nacionals reclamaven els seus drets; moltes fabriques s havien declarat en vaga i els soldats del front desertaven i no obeen els seus oficials. A ms, pel mes d'agost va augmentar la inestabilitat poltica amb la insurrecci contrarevolucionria del general Lavr Kornilov, que sols es va poder frenar amb la intervenci dels obrers armats i de les milcies bolxevics.

 La revoluci de l'octubre .

Davant d'aquesta situaci, els bolxevics van propugnar la insurrecci armada com l'nica via possible per derrocar el govern provisional i consolidar el poder dels soviets. Per primera vegada van aconseguir que el soviet de Petrograd, presidit per Lev Trotski, i el de Moscou, donessin suport als seus plans. La insurrecci va quedar definitivament fixada per al 25 d'octubre (7 de novembre segons el calendari occidental), perqu coincids amb la jornada d'obertura del Segon Congrs Panrs dels Soviets, fixada per a aquella data.

L alament va comenar la nit del 24 d'octubre a Petrograd sota el comandament d'un comit militar revolucionari que en poques hores va controlar tota la ciutat i el Palau d'Hivern, seu del govern provisional. Tots els membres del govern, tret de Kerenski, que va fugir, van ser detinguts. Durant les operacions no es va vessar gens de sang. Aquell mateix vespre el congrs dels soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formaci d'un Consell de Comissaris del Poble que constitua l'rgan representatiu del primer govern obrer i camperol. En aquest consell, els bolxevics hi tenien la majoria i Lenin en va ser nomenat president.

El congrs tamb va adoptar les primeres mesures revolucionries. Primerament va establir el decret sobre la pau segons el qual es proposava a tots els pobles i governs belligerants que s establissin negociacions immediates per a una pau justa i democrtica. Una delegaci sovitica va iniciar negociacions amb Alemanya a Brest-Litovsk, el resultat de les quals va ser un tractat de pau que va comportar unes prdues territorials molt importants per al nou Estat sovitic. En segon lloc, es va signar el decret sobre la terra, pel qual es confiscaven les propietats de la corona, de la noblesa i de l'Esglsia i es lliuraven als soviets perqu les repartissin entre els camperols. En tercer lloc, un decret sobre les nacionalitats reconeixia als diversos pobles de l'Imperi rus el dret a l'autodeterminaci. Finalment, es va establir el control obrer de les empreses de ms de cinc treballadors i la nacionalitzaci de la banca.

 La guerra civil (1917-1921) .

Des dels seus inicis, el rgim bolxevic va haver de fer cara a obstacles poltics, bllics i econmics que posaven en perill la seva existncia. Lenin i els seus collaboradors es van haver d'enfrontar amb l'animadversi de les potncies occidentals, decidides a posar fi al bolxevisme amb la intervenci militar, amb l'oposici dels grups tsaristes i antibolxevics i amb una situaci econmica fora catica.

 La guerra civil i la intervenci estrangera .

El comunisme de guerra s el terme aplicat a la poltica econmica i social de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia (nucli essencial d'all que hauria d'sser la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques), en vigor des de la primavera de 1918 fins al mar de 1921. Algunes de les mesures del comunisme de guerra, institut durant la Guerra Civil Russa (1918-1921) pel govern del dirigent bolxevic Lenin, eren fruit de la ideologia comunista i tenien com a objectiu el desenvolupament de l'economia socialista d'Estat, que el rgim considerava com el primer pas vers el comunisme. Unes altres eren respostes pragmtiques als greus problemes econmics, especialment a la greu crisi econmica i la necessitat d'equipar l'Exrcit Roig durant la Guerra Civil. Moltes d'aquestes poltiques incloen elements tant ideolgics com econmics, i els historiadors han debatut sobre la importncia relativa de cadascun d'ells en el marc de la poltica econmica comunista de l'poca. El terme comunisme de guerra va ser encunyat per Lenin al mar de 1921 per a referir-se als criteris econmics aplicats durant la Guerra Civil.

Cap al final de la primavera de 1918, el govern comunista va introduir diversos tipus de mesures econmiques: la incautaci dels productes agrcoles, la nacionalitzaci de la indstria, el control estatal del comer, el control centralitzat de la producci i distribuci, l'assignaci estatal dels recursos i la substituci dels diners pel sistema del troc. Molts comunistes consideraven que la Primera Guerra Mundial (1914-1918) havia aplanat el cam per al socialisme internacional, en expandir de forma espectacular el control de l'economia per part de l'Estat als pasos en conflicte, fent possible en la seva opini la introducci immediata del socialisme a la Repblica Socialista Sovitica Federada de Rssia.

L'origen de les mesures econmiques va continuar essent econmic i ideolgic. Per una banda, el collapse econmic del pas durant la Guerra Civil va impulsar el govern a dur a terme la nacionalitzaci dels mitjans de producci, per tamb la ideologia marxista del rgim considerava aquest objectiu com a desitjable a causa que la propietat estatal dels mitjans de producci es concebia com la base del poder poltic. De la mateixa manera, Lenin i altres dirigents estaven a favor de l'abolici dels diners tant per motius ideolgics com, probablement, perqu el paper moneda havia perdut valor a causa de la inflaci incontrolada. No obstant aix, els camperols es resistien a vendre els productes agrcoles a canvi de diner devaluat, actitud que dificultava obtenir els subministraments necessaris per a l'Exrcit i els treballadors de les ciutats. Els comunistes, que van titllar els camperols com "enemics de classe", van aplicar posteriorment una dura poltica d'apropiacions mitjanant els "exrcits del gran", que s'incautarien de tots els productes alimentaris de les zones rurals.

Cap al final de la Guerra Civil, el govern va prosseguir, i fins i tot va intensificar, la poltica d'incautacions i control prpia del comunisme de guerra. Aquesta va assolir el seu punt mxim el 1920, amb les propostes de militaritzaci del treball, apadrinades principalment per Trotski, segons les quals els treballadors d'algunes regions serien obligats pel govern a treballar en regions i indstries determinades, i a ms a ms serien subordinats a una disciplina militar. La implantaci del servei laboral universal es va imposar tamb el 1920 i es van formar exrcits de treballadors als quals s'assignaven unitats de l'Exrcit Roig per treballar a la indstria o a l'agricultura. Tanmateix, la producci agrcola i industrial va minvar precipitadament. Durant l'hivern de 1920-1921, la fam provocada per la sequera, la situaci de privaci general, la creixent oposici dels camperols a la incautaci del gra i el rebuig a les impopulars mesures governamentals van motivar vagues i revoltes a tot el pas contra les quals el rgim va respondre endurint la repressi. Al mar de 1921, els mariners de la base naval de Kronstadt, que anteriorment havien estat ardents aliats dels bolxevics, van encapalar una revolta contra l'austeritat de la poltica econmica i la repressi de les vagues. La rebelli del Kronstadt va debilitar la confiana en el rgim i va contribuir a l'abandonament del comunisme de guerra en favor de la Nova Poltica Econmica (NEP), defensada per Lenin i aprovada al X Congrs del Partit Comunista al mar de 1921. La NEP va relaxar el control del govern sobre l'economia, particularment en el sector agrcola, i va permetre l'existncia d'algunes empreses privades per facilitar la recuperaci econmica. Aix i tot, els comunistes van declarar que es tractava nicament d'un ajornament temporal abans de reprendre la marxa cap al socialisme. Posteriorment, Josif Stalin va reprendre moltes de les mesures del comunisme de guerra en la poltica d'industrialitzaci del decenni de 1930.
 
Acabada la guerra amb Alemanya, el poder sovitic ben aviat va ser contestat pels antics partidaris del tsar i per les forces burgeses que havien donat suport al govern provisional. Kerenskj va llanar una ofensiva contra la capital que va ser aturada per la gurdia roja. La Duma municipal de Petrograd (dominada pels socialistes) va fer una crida a la poblaci perqu resists l'embat bolxevic, mentre els funcionaris dels ministeris i de la banca comenaven una vaga. Rpidament, i amb l'objectiu de derrocar el govern sovitic, es van organitzar partides de cosacs i d'antics militars tsaristes que van formar l'anomenat exrcit blanc. Aleshores, va comenar una guerra civil que va durar fins l'any 1921.

Les forces contrarevolucionries van crixer en nombre quan, acabada la guerra mundial, les potncies vencedores van decidir d'intervenir contra la Rssia revolucionria. Aquesta va haver d'enfrontar-se a un blocatge internacional i a la invasi de tropes franceses, britniques, poloneses, americanes i japoneses. Pel mar de 1918 els sovitics sols controlaven una part de territori al voltant de Petrograd i de Moscou, que va esdevenir la capital.

Per afrontar la nova situaci, els bolxevics van encarregar a Trotski que organitzs l'exrcit roig, format inicialment per voluntaris, i molt aviat van comenar a obtenir les primeres victries. Una disciplina ferma, una gran capacitat per mobilitzar les tropes i l'adopci de mesures revolucionries que van fer que els camperols es posessin al seu costat, van donar el triomf als bolxevics. Per, la victria de l'exrcit roig es va deure sobretot a les divergncies entre els generals de l'exrcit blanc i a la retirada dels exrcits estrangers a causa de la impossibilitat d'una victria rpida.

 El comunisme de guerra .

Com a resultat del conflicte, la producci va minvar i el provement no estava assegurat. El collapse econmic va obligar el govern a prendre mesures extraordinries, ("comunisme de guerra"). Aix, davant del boicot dels capitalistes, la poltica bolxevic inicial de respectar les activitats de la petita burgesia industrial i comercial es va reemplaar per les expropiacions generalitzades. Al final de 1920 una gran part de la producci industrial i del comer urb havien estat socialitzats, i el paper dels diners per a les relacions econmiques es va restringir i l'intercanvi en espcie va passar a primer terme.

Al mateix temps, es van nacionalitzar la banca, el comer interior i exterior, els transports i les empreses de ms de 10 treballadors. A ms, les condicions de treball del proletariat es van fer molt dures ("qui no treballa no menja") i la disciplina laboral i el carcter forat del treball van dur a una mena de militaritzaci de la producci obrera. Els drets sindicals van ser restringits i es va prohibir el dret de vaga.

L agricultura es va posar al servei de la guerra. El problema ms greu era el provement de les ciutats, on no arribaven els productes agrcoles, i quan ho feien era a uns preus exorbitants. Aleshores va comenar la requisa forosa de les collites, l'establiment de preus mxims i l'impost en espcie. Molts propietaris benestants van intentar d'esquivar les requises i introduir els seus productes al mercat negre.

 Consolidaci del poder bolxevic .

La guerra civil i el boicot internacional a la Rssia sovitica van marcar l'orientaci poltica i econmica del nou Estat. Aix, es va afavorir la centralitzaci del poder a mans dels bolxevics, tot eliminant altres opcions poltiques. Els bolxevics representaven la fora ms organitzada i ms capa per conduir la guerra, i el conflicte no deixava cap ms alternativa: o s estava amb els bolxevics o s estava amb els blancs. Davant d'aquesta disjuntiva, qualsevol oposici poltica va ser titllada de contrarevolucionria i, per tant, va ser perseguida i eliminada.

El govern provisional sorgit de la revoluci del febrer de 1917 havia fixat el 12 de novembre com a data d'eleccions per a l'assemblea constituent, i un dels primers actes del Consell de Comissaris del Poble, que va pujar al poder desprs de la revoluci d'octubre, va ser ratificar la convocatria. Per els resultats electorals van fer canviar la posici dels bolxevics: dels 707 membres electes de l'assemblea, els social-revolucionaris van obtenir 410 diputats; els bolxevics, 175; el partit KD, l7; els menxevics, 16, i altres grups poltics menys importants, 86. Els bolxevics sabien que mai no podrien aplicar la seva poltica si depenien d'una assemblea que no controlaven, i per aix, quan, el 5 de gener de 1918, es va reunir l'assemblea, els bolxevics van sotmetre a votaci una resoluci que fixava que l'assemblea se subordins al poder dels soviets i que es va comprometre a donar suport a les seves decisions i a ratificar-les. La proposici es va rebutjar per majoria i, davant d'aquesta situaci, els bolxevics no van permetre que l'assemblea es torns a reunir.

Amb la dissoluci del parlament, s iniciava la construcci d'un nou tipus d'Estat, la dictadura del proletariat, que segons Lenin havia de representar una mplia democrcia per a la majoria de la poblaci: el proletariat i els camperols. En contrapartida, el nou Estat esdevindria una dictadura per a les velles classes opressores (burgesia i aristocrcia).

La guerra civil va accelerar el procs centralitzador i els bolxevics van limitar l'activitat de qualsevol partit que s oposs a la seva actuaci. La policia poltica que s havia format el 1917 (txeka), va eliminar l'oposici dels anarquistes i dels social-revolucionaris, i tamb la dels menxevics. A partir de 1922 l'existncia legal dels partits va ser cada vegada ms fictcia. Els dirigents d'aquests partits sovint eren detinguts, la premsa dels partits no podia sortir i els actes pblics eren prohibits. L autonomia dels soviets cada vegada era ms reduda i la seva intervenci a les decisions poltiques i econmiques va anar perdent fora.

El partit bolxevic (anomenat comunista des de 1918) es va anar convertint en l'nica instituci determinant de la vida poltica, i progressivament Estat i Partit anaven quedant ms identificats. Les veus que, entre els mateixos bolxevics, es van alar contra aquesta situaci (Alexandra Kollontai, l'Oposici Obrera) van ser eliminades o neutralitzades.

 L expansi revolucionria i la formaci de la III Internacional .

El 2 de mar de 1919, Lenin, el cap del govern sovitic organitza una nova Internacional, amb l'objectiu d'ajudar els revolucionaris europeus tot agrupant-los en una organitzaci comuna destinada a reemplaar la II Internacional. Malgrat el feble nombre de delegats i sobretot l'absncia de representants de les grans organitzacions socialistes d'Europa occidental, que es malfiaven del bolxevisme i eren hostils a la dictadura del proletariat, la Conferncia decideix de constituir-se en III Internacional, anomenada Internacional Comunista o Komintern. El congrs fundador escull com a president Grigori Zinoviev, un dels lloctinents de Lenin, i nomena un comit executiu per assegurar la continutat entre els congressos successius. El segon congrs (1920) adopta vint-i-una condicions d'entrada per als partits nacionals, que reflecteixen la importncia que Lenin atribueix a l'obedincia incondicional. Aquestes vint-i-una condicions draconianes d'adhesi engendren l'escissi dels partits socialistes. A l'poca de la mort de Lenin el 1924, la marea revolucionria ha reculat a Europa i els somnis d'una revoluci socialista mundial han comenat a fer lloc a les idees estretament nacionalistes del successor de Lenin, Josif Stalin. Per a Stalin, el Komintern no constitueix sin un mitj de protegir el seu poder absolut a l'interior i d'augmentar la influncia sovitica a l'estranger. Els canvis radicals d'orientaci i aparentment inexplicables de la poltica del Komintern, particularment pel que fa a la cooperaci poltica amb partits no comunistes, sn dictats per les intrigues domstiques de Stalin i les seves estratgies de poltica estrangera. Per tranquillitzar els seus aliats britnics i americans durant la Segona Guerra Mundial, Stalin no vacilla gens a dissoldre el Komintern (maig de 1943).

Tots els bolxevics creien unnimement que calia una revoluci mundial per salvaguardar la revoluci russa. El capitalisme era un sistema internacional i el socialisme no podia triomfar en un sol Estat. A ms, els principis de l'internacionalisme proletari comportaven necessriament el desig que tots els pobles fessin la seva revoluci. Juntament amb aquest principi de revoluci mundial tamb calia crear un partit revolucionari mundial, s a dir, una Internacional. Com que per als bolxevics la Segona Internacional havia fracassat i era incapa de conduir les masses de treballadors a l'emancipaci, calia constituir una Internacional Comunista.

L exemple de la Revoluci Russa i les condicions miserables que patia el proletariat de molts pasos europeus al final de la guerra mundial van fer que a molts pasos esclatessin revoltes de carcter bolxevic que pretenien tombar l'ordre burgs. Les ms importants van ser la dels espartaquistes alemanys (Rosa Luxemburg) i la dels comunistes hongaresos (Bla Kun). Totes dues van fracassar i van ser sufocades, sobretot la primera, amb una repressi molt cruenta. Tot i aix, els sovitics encara confiaven en la possibilitat de l'expansi revolucionria, i pel gener de 1919 Lenin i el seu partit van convocar una conferncia internacional de partits comunistes, que es va obrir el 3 de mar. Tret del partit comunista alemany, cap partit occidental no hi va enviar representants.

La formaci de la Tercera Internacional (Komintern) va revifar les dissensions internes dels partits socialistes, fora debilitats per la guerra. La qesti era decidir si s havien d'adherir al Komintern o a la Segona Internacional socialista, reconstituda el febrer de 1919. La Internacional Comunista va promulgar 21 condicions per integrar-se a la nova Internacional. Aquestes condicions plantejaven l'obligaci de depurar del partit els elements reformistes, anarquistes o petitburgesos, el suport a la revoluci russa i la reforma dels partits sota els principis d'organitzaci i de disciplina bolxevics. L acceptaci o no d'aquestes condicions a molts pasos va provocar la divisi dels partits socialistes entre una majoria que va continuar acceptant els principis socialdemcrates i una minoria que va escindir-se del partit per constituir grups comunistes. Entre el 1920 i el 1923 gaireb a tot arreu es van formar partits comunistes molt lligats a les orientacions de Moscou.

 Stalin s imposa a l'URSS .

La mort prematura de Lenin al gener de 1924 va desfermar una dura lluita pel poder a l'URSS. Els principals antagonistes van ser Lev Trotski i Josif Stalin, aleshores secretari general del PCUS, els quals es proclamaven hereus legtims de Lenin.

Grcies al control sobre l'aparell, Stalin va aconseguir el suport de la majoria dels membres del partit i consolid aix el seu poder. Al novembre de 1927, desprs d'un referndum intern, el partit va repudiar les idees poltiques de Trotski i l'en van expulsar. Aleshores, Trotski va haver d'exiliar-se a Alma Ata (avui Almaty, al Kazakhstan). Dos anys ms tard, Trotski va ser desterrat de l'URSS, i l'any 1940 va ser assassinat a Mxic a mans d'un agent sovitic, el catal Ramon Mercader.

L any 1929, Stalin va ser reconegut com a mxim dirigent del partit i de l'Estat. A partir d'aleshores, va iniciar la srie de purgues que caracteritzarien els seus anys de mandat, i que van afectar en primer lloc els seus antics aliats durant la pugna amb Trotski. Aquests dirigents, sobretot Nikolai Bukharin i Alexei Rykov, van ser expulsats de la direcci del partit.

Des d'aleshores, Stalin solament va confiar en el seu control del partit i de la policia (dirigida per Berija) i en els companys que ell havia elevat al poder. Entre aquests van destacar Viatxeslav Mlotov, Valerian Vladimirovitx Kuibishev, Grgori K. Ordzhonikidze i Kliment Jefremovi  Voroilov.

 L'estalinisme .

L imperi de la burocrcia, el recurs arbitrari a la repressi de les masses, un desproporcionat culte a la personalitat del lder i l'execuci dels enemics poltics van constituir els fonaments essencials de l'estalinisme. El terme "estalinisme" tamb ha estat usat per referir-se a les dictadures comunistes caracteritzades pels mateixos elements: la de Cambodja durant el rgim de Pol Pot, la de Romania durant el govern de Nicolae Ceau escu i la de Corea del Nord amb Kim Il Sung.

En els darrers anys de vida de Stalin, l'estalinisme va adquirir certes semblances amb una religi d'Estat; es va pretendre acotar la creativitat artstica, i es va limitar a l'anomenat realisme socialista, i un fet semblant va passar amb les cincies socials, inclosa la lingstica, i les cincies naturals, especialment la gentica (treballs de Trofim Lysenko). Hom associa l'estalinisme amb l'afirmaci de Stalin (criticada per Trotski) que, malgrat l'hostilitat dels Estats capitalistes vens, era possible construir el "socialisme en un sol pas", per tal com havia estat abandonat l'objectiu comunista primigeni d'internacionalitzar  la revoluci. Aquesta creena va permetre que els comunistes sovitics apellessin a l'orgull nacional rus, mentre que els revolucionaris d'altres pasos esperaven que es dons prioritat a la defensa de la "ptria socialista".

El terme estalinisme tamb es fa servir per definir el model sovitic de suposada transici al socialisme que preconitzava Stalin, les notes bsiques del qual van ser l'enfortiment de l'economia atorgant prioritat als bns de capital, la collectivitzaci forada i rpida de l'agricultura, l'mfasi en el principi de la "revoluci des de dalt", feta amb severitat militar, i la insistncia de la modernitzaci sense tenir en compte el cost hum resultant.

Per ltim, el qualificatiu "estalinista" es fa servir per descriure els comunistes que van seguir el model sovitic incondicionalment i entusiasta. Aquesta actitud es considerava una obligaci de qualsevol comunista en vida de Stalin, per el terme va continuar fent-se sevir quan al XX Congrs del PCUS (1956) Nikita Khrusxov va denunciar el mateix estalinisme. D aleshores en, s ha aplicat a aquells que s oposen a qualsevol intent de modernitzar, revisar o reformar la interpretaci que Stalin va fer del marxisme.

Bibliografia.

FIGES, ORLANDO: La revolucin rusa 1891-1924: la tragedia de un pueblo, . Editorial Edhasa, 2000.

SERVICE, ROBERT: Historia de Rusia en el siglo XX, . Editorial Crtica, 1997.

Festivitats.


Vegeu tamb.

Govern i poltica de la Uni Sovitica;
Comunisme;
Socialisme;
Bolxevisme ;
Lenin ;
Stalin ;
Heroi de la Uni Sovitica;
Ordre de Lenin;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12074" title="Seixanta-nou" nonfiltered="1212" processed="1206" dbindex="6218">

El seixanta-nou s el nombre natural que segueix al seixanta-vuit i precedeix al setanta. S'escriu LXIX o 69 segons s'empren xifres romanes o rabs, respectivament.

Ocurrncies del nombre seixanta-nou:

La posici del seixanta-nou s, en sentit figurat i popularment, una prctica sexual consistent en la mtua estimulaci oral dels genitals de la parella. Consisteix per tant en practicar simultniament una fellaci i un cunnilingus en parelles heterosexuals, o b dues fellacions o dos cunnilingus en cas de parelles homosexuals. Vegeu 69 (posici sexual);
Designa l'any 69 i el 69 aC;
El vers 69 de Les Bucliques de Virgili diu: l'amor ho ven tot.
s el nombre atmic del tuli.
El 69 s un del nombres simtrics que es pot llegir igual cap per avall.
s el nmero del departament francs del Roine.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12075" title="Gritos en la noche" nonfiltered="1213" processed="1207" dbindex="6219">
Gritos en la noche s una pellcula de terror francoespanyola dirigida per Jess Franco. La va  protagonitzar Howard Vernon com el boig Dr. Orloff que vol reparar la cara de la seva filla desfigurada amb empelts de pells des d'altres. 

 Altres dades.
 Ttol de la versi francesa: L'horrible docteur Orloff.;
 Pas: Frana-Espanya. ;
 Altres Ttols: The Awful Dr. Orloff Estats Units  The Demon Doctor Regne Unit ;

Argument.

Ajudat per un ajudant estrafolari anomenat Morpho (Ricardo Valle), Orlof segresta unes quantes dones incloent-hi Dany (Maria Silva), una cantant de cabaret que oblida el collaret que s la pista que permetr l Inspector Edgar Tanner (Conrado San Martin) seguir la pista d'Orlof. Utilitzant Wanda Bronsky (Diana Lorys que tamb interpretava la filla) com una espia, Tanner atreu Orlof a una trampa, per els riscos sn ms grans que no s'imaginava.
Aquesta pellcula va provocar unes quantes continuacions (El Secreto el Dr. de del Orloff (1964), Miss Muerte (1966) , El Enigma del atad (1969),, La vie  amoureuse de l'homme invisible  (1971),  Los ojos siniestros del doctor Orloff  (1973) i El Siniestro doctor Orloff  (1982)) aix com influint-ne molts d altres.

 Repartiment .
Howard Vernon : Dr. Orloff	;
Conrado San Martn : Inspector Tanner;
Diana Lorys : Wanda Bronsky ;
Perla Cristal : Arne;
Mara Silva :  Dany;
Ricardo Valle :  Morpho ;
Mara Laso :  Irma Gold;
Venancio Muro :  Jean Rousseau ;
Flix Dafauce :  Inspector;
Faustino Cornejo:  	;
Manuel Vzquez :  Klemp ;
Juan Antonio Riquelme :  ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Ressenya de Gritos en la noche;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12076" title="El Poal" nonfiltered="1214" processed="1208" dbindex="6220">


El Poal s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Geografia.
El Poal est situat aproximadament a uns set quilmetres del nord de Mollerussa, concretament a la zona d'influncia del Canal d'Urgell, limita al nord amb Linyola, al sud amb el Palau d'Anglesola, a l'est amb Vila-sana i a l'oest amb Bellvs. s al sector de l'esquerra del riu Corb, a llevant de Bellvs.
Altitud: 215 metres;
Superfcie: 9 Km2;
Habitants: 660 persones;

En aquesta frtil plana, regada pel Canal Auxiliar de l'Urgell, es conreen productes de regadiu com els farratges, blat de moro, cereals i arbres fruiters, i a ms la ramaderia complementa l'economa del municipi.

Els sectors d'ocupaci de la poblaci sn: agrari, indstria, construcci i serveis.

Aix mateix es disposa d'un complex dotat amb piscines i installacions esportives.

 Demografia .

El 1787 es va incorporar a Bellvs, i a la dcada de 1920 se'n va desagregar.

Festes, fires i altres celebracions.   
 Festa Major: 24 d'agost;
 Carnaval 2006: 24 i 25 de febrer;
 Festa Major del Roser ( 2n. cap de setmana de maig).
 Festa Major de Sant Joan Baptista (penltim cap de setmana d'agost);
Divendres de Carnestoltes ( gran foc organitzat pel jovent del poble, menjar i gresca).
 Dissabte de Carnestoltes (matana del porc);
 Diada Nacional de Catalunya (sardinada popular amb havaneres al recinte de les piscines);

Llocs d'inters.
L'Esglsia parroquial, dedicada al degollament de Sant Joan, del S. XVIII.

El Castell: Noble edifici del s.XVII, Va ser bastida el 1763 per iniciativa dels Desvall, que van ser marquesos d'El Poal. ;

Cases pairals del barri antic: Cal Puig (del segle XVII) i Cal Francs;

La Ruta del Renaixement i el Barroc pel Pla d'Urgell, passa per El Poal, on hi trobem l'ermita de Santa Llcia, edificaci senzilla per d'una gran bellesa i rusticitat.

Tossal de les Tenalles ( partida de la Serra ). Antic poblat ibric;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12077" title="Poal" nonfiltered="1215" processed="1209" dbindex="6221">


Les poals (Poales) sn un ordre dels magnolipsids (Magnoliopsida). Inclou les famlies segents:

Anarthriaceae (sinnims: Hopkinsiaceae, Lyginiaceae) ;
Lyginiaceae ;
Bromeliaceae;
Centrolepidaceae;
Cyperaceae;
Ecdeiocoleaceae;
Eriocaulaceae;
Flagellariaceae;
Joinvilleaceae;
Juncaceae;
Mayacaceae;
Poaceae (gramnies);
Rapateaceae;
Restionaceae;
Sparganiaceae;
Thurniaceae;
Typhaceae;
Xyridaceae;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12078" title="Barbens" nonfiltered="1216" processed="1210" dbindex="6222">

Barbens s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.








Municipi situat a la plana regada pel canal d'Urgell. El seu terme municipal s totalment pla i presenta una lleugera inclinaci, inferior a l'1% d'Est a Oest. El riu d'Ondara creua el municipi, per b que s un riu sec la major part de l'any. El terme municipal de Barbens apareix dividit en dues unitats. Un sector, anomenat Aguilella, s separat de la resta del terme pel municipi de Tornabous. El canal d'Urgell creua aquest sector per l'extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el sec. El sector principal del terme s travessat per la squia segona del canal d'Urgell i inclou, a ms de Barbens, el poble de  Bullidor. 

Barbens apareix esmentat ja el 1099 en l'acta de consagraci de l'esglsia de Guissona(amb el nom de Barbene). La jurisdicci pertanya a la famlia Barrufell, que en cedir el domini a la comanda templera de Gardeny el 1166. El 1168 fou creada la comanda de Barbens com a comanda independent. El primer comanador fou, el 1168, Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. El 1237, extinguits els templers, continu com a comanda hospitalera, de la qual depenien els llocs de Belianes, Penelles i Aguilella fins al segle XIX.

Des de l'any 1865, les aiges del canal d'Urgell reguen el municipi. Actualment, el conreu ms ests s la fruita dola, concretament pomes (en especial les varietats Golden Delicius, i en menor mesura noves varietats de poma roja com Gales, Top Red o Red Chief) i la pera (destacant la blanquilla i la Conference). Els conreus intensius de regadiu (blat, cereals i farratges) i els conreus d'horta (ceba) tenen una importncia menor. En el sector ramader destaquen les granges destinades al bestiar porc.

Festes locals.

 Festa Major ( 15 d'agost );
 Sant Roc ( 8 de novembre );
 Festa de la Poma ( 1a quinzena d'octubre ). Festa ldica i promocional del principal conreu del poble. Es realitzen estands per tot el poble amb pomes.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Patrimoni histric i artstic de Barbens;
Pgina web de Junts Per Barbens;
Pgina web de Barbens;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12079" title="Bell-lloc d'Urgell" nonfiltered="1217" processed="1211" dbindex="6223">
Per altres significat vegeu Bell-lloc i Urgell (desambiguaci).;
----

Bell-lloc d'Urgell s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell

La Festa Major s el 29 i 30 de setembre. Tamb s festa el primer cap de setmana de maig.

 Situaci .
Bell-lloc d'Urgell s un poble de la comarca del Pla d'Urgell, situat a l'extrem occidental de la Plana d'Urgell, a 196 metres damunt el nivell del mar i a 14 Km. de la ciutat de Lleida, amb la que per cert, es troba molt ben comunicat. A dia d'avui, la seva poblaci s de 2255 habitants.

El seu terme t una extensi de 34,90 km , i est envoltat al Nord pels termes de Bellvs i Vilanova de la Barca; al Sud pels de Torregrossa i Els Alams; a l'Est pels de Sidamon i El Palau d'Anglesola i a l'Oest pels d'Alcoletge i Els Alams.

Al trobar-se en una plana colpejada per tota mena de vents (menys pels del sud), i degut tamb a la seva situaci tan propera al riu Segre, el seu clima s de caire mediterrani continental, amb estius calorosos i secs, i hiverns molt freds i humits, motivat principalment pel fenmen de la inversi trmica que provoca l'aparici de boires molt espeses.

 Histria .
Bell-lloc d'Urgell i el seu terme municipal, ha estat un lloc de pas des de temps inmemorials. Els primers rastres humans localitzats sn de la primera edat del ferro i arriben fins l'poca romana.

Referent al perode de dominaci romana, varen existir alguna que altra torre habitada i disseminada pel que s actualment el seu terme. Aix ens ho demostra la cermica i altres objectes que s'han anat trobant, amb motiu de la nivellaci de diferents terres de conreu.

El terme de Bell-lloc constitu una via de pas a l'poca romana i per ell hi pass la via romana que comunicava Ilerda amb Barcino. En l'actualitat, la carretera N-II coincideix en molts dels llocs del seu traat amb aquell antic cam rom.

Bell-lloc medieval: orgens del poble.

El nucli antic es configur al voltant de l'actual carrer Major, que s on trobem les cases ms antigues del poble: cal Codina, ca la Fam, Cal Pubill, ... Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa, i tamb els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que ms tard seria el carrer Arrabal (avui Urgell), que llavors era l'Eral del poble.

La dada histrica ms antiga, en la que apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc, correspon a l'Ordenaci de l'Esglsia Catedral de Lleida, feta l'any 1168, en la que es fa donaci a la mensa episcopal de la mateixa, l'esglsia de Belloloco (Bell-lloc) i la d'Avincellon, Alams, ... i en la que llurs habitants hauran d'entregar la quarta part dels delmes.

Bel-lloc durant els segles XIX i XX.

El sector important econmicament i socialment a Bell-lloc ha estat l'agricultura. El seu terme municipal, fins fa uns 50 anys en qu es constru el Subcanal, era bsicament sec i, per tant, era plantat de cereals, d'oliveres, vinya i ametllers.

La principal font de riquesa fins a comenaments del segle actual, era la vinya. Hi havien grans plantacions i molt ben cuidades. El vi que s'elaborava va tenir sempre molt bona acceptaci, i per aquest motiu s'installaren algunes indstries que, durant l'poca de la verema donaven feina a bastants obrers.

La filloxera, que a partir de 1891 va arribar a Catalunya, va provocar la gaireb total desaparici de la vinya. El seu conreu fou substituit pels ametllers i, ms tard, pels cereals, l'alfals, el blat de moro, la remolatxa, els fruiters, ...

El segle XX ha estat i s de gran revitalitzaci en tots els aspectes, en bona part degut a la construcci del Canal Auxiliar d'Urgell o Subcanal.

 Demografia .


Llocs d'inters.

Installacions esportives

Bell-lloc disposa de pista poliesportiva a l'aire lliure amb front, camp de futbol, pavell poliesportiu tancat amb climatitzaci i piscines.
Els esports que podem trobar sn el basquet, el futbol, el front i l'hoquei patins que es l'esport que ha donat els millors xits a nivell del poble.

Pineda Municipal

L'1 d'agost de 1.947, en un espai situat fora de la poblaci, molt a prop del pont del Subcanal que hi ha en el cam de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dipsit, que serviria per aprovisionar d'aigua el poble de Bell-lloc. Ms tard, en els terrenys municipals del seu voltant s'hi va plantar pins i xiprers, que amb els anys donarien lloc a una zona d'esbarjo, coneguda arreu amb el nom de "La Pineda". Est condicionada per cuinar i t aigua corrent, serveis, ...

Esglsia de St. Miquel Arcngel

s d'estil colonial renaixentista, molt semblant al neoclssic. T forma de creu llatina, amb tres naus i una gran cpula. Les columnes estan redudes al mnim per tal d'obtenir el mxim de visibilitat i per donar cabuda a ms feligresos en els bancs de les dues naus laterals. Beneda el 18 de maig de 1952, fou tota bastida amb totxos, llevat dels tres metres inferiors que sn de formig i pedra. La seva superfcie s de 700 m2 (35x20), i es troba situada al c/ La Costereta, al peu mateix de la N-II.

Portal esglsia antiga (segle XII)

Portal romnic de l'antiga esglsia de Bell-lloc, que s'aixec on anteriorment hi havia hagut, possiblement la muralla i abans una antiga mesquita, de la que ja es tenen notcies l'any 1168, i que fou incendiada l'estiu de 1936. Posteriorment, es constru una esglsia provisional, utilitzant les pedres de la primitiva esglsia fins al primer pis. Les pedres del portal doncs, sn les mateixes de la que va sser la porta romnica de l'esglsia antiga.

Creu de Terme

Creu de terme del segle XIII, que es troba situada en mig de la plaa de la Creu del Terme.

Font del Corroni

Font que neix al peu d'un tossal de grava i pedra, al marge esquerre del Canal auxiliar d'Urgell o Subcanal, i ben a prop de la font de la torre del Poet.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Portal de les entitats de Bell-lloc d'Urgell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Bell-lloc d'Urgell;
Club Pat Bell-lloc;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12080" title="Bellvs" nonfiltered="1218" processed="1212" dbindex="6224">

Bellvs s una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

El nom de Bellvs ve del llat Bellu visu ('Bella vista').
La patrona s la Verge de les Sogues.

 Demografia .





El 1787 incorpora el Poal; el 1857, els Arcs; i el 1930 es desagrega el Poal.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Bellvs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12081" title="Castellnou de Seana" nonfiltered="1219" processed="1213" dbindex="6225">


Castellnou de Seana s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Se situa al nord del riu Corb. 

 Demografia .

El 1940 es desagrega Vila-sana.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12082" title="Fondarella" nonfiltered="1220" processed="1214" dbindex="6226">

Fondarella s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

 Demografia .



 Caracterstiques del municipi .
El nom de Fondarella procedeix de la paraula rab funduq, que significa alfondec, hostal. D'aqu ve que de denominaci amb qu es conegu Fondarella fins a l'poca moderna fou Alfondarella.
Des de la seva reconquesta fins al segle XVII, Fondarella va passar per moltes mans. Primer van ser els Anglesola, i en el fogatjament de 1365-70 es diu que el poble pertany a G. Molinero i que tenia 39 focs, la qual cosa significa al voltant de 200 habitants. Al segle XVII ja pertany al captol de Lleida, que era el que nomenava en batlle.
Fondarella va patir amb rigorositat la Guerra dels Segadors i les diferents pestes i malalties. Es t notcies de la peste de 1793 i de la de 1803 feren el vot a Sant Sebasti i li construiren l'ermita.

La vida del poble compagina l'agricultura i la indstria

 Elements d'Inters Turstic .
 Faana de l'esglsia (romnica);
 Plaa de l'esglsia;
 Carrer de Guimer i carrer Major. Antic poble de Fondarella, nucli tancat amb diverses cases pairals;
 Capella de Sant Sebasti (segle XVIII);
 Rambla de la Font;
 La Serra (lloc per anar d'excursi);

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Fondarella;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12083" title="Golms" nonfiltered="1221" processed="1215" dbindex="6227">

Golms s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
El poble de Golms es troba emplaat en una lleugera elevaci topogrfica que assoleix la cota 276 sobre el nivell del mar dins de la comarca del Pla d Urgell. Limita al nord amb el terme amb el de Vila-sana; a l est, amb els de Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig; al sud, amb el de Miralcamp i a l oest amb el de Mollerussa, sent la seva extensi de 1600 hectrees.
Escut.
Escut caironat: de sable, un mn creuat d'or cintrat de gules acompanyat al cap d'una estrella d'or de 6 puntes.
Per timbre una corona mural de poble. 
Historia.
A grans trets, el que avui en dia coneixem com a plana d Urgell va ser anomenat pels musulmans com el fahs Maxkijn (pla del Mascan). Aquest territori, en poca califal estava ubicat dins del districte de Lleida. Des d aquesta ciutat es va impulsar la repoblaci musulmana del fahs Maxkijn (pla del Mascan), ja des dels inicis del segle X i encara en el segle XI. Emmarcat en el procs d estructuraci del territori, els musulmans a mesura que s anaven assentant a la zona van anar organitzant el territori. Aix, doncs, amplis territoris passaren a dependre de la ciutat ms propera, que els havia de dominar, gestionar i controlar.
El comte de Barcelona va projectar l expansi dels seus dominis vers la Lleida musulmana. D aquesta manera trencava la unitat natural del Mascan i aconseguia limitar la prolongaci meridional del comtat d Urgell.
 
Al 1079, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon van confirmar la donaci del castell d Anglesola:  donamus vobis iam dictis castrum quod dicitur Angulariola, cum omnibus his rebus que sunt infra et extra sicut termini .
En aquest mateix document, els fills del comte de Barcelona  a ms de la concessi del castrum d Anglesola  atorguen a Berenguer Gombau tamb  Golmers :  Et similiter donamus vobis ipsos Golmers cum omnibus pertentibus sibi quocumque modo(...) .s a dir, fan donaci de  Golmers  i de totes les seves pertinences. Aquest, demostra que Golms s erigia com a lloc de poblament, i possiblement era un enclavament fortificat.
 
En aquest sentit, un document d aquell mateix any (1079) s bsic per establir amb ms precisi els lmits del terme castral. Aquest incloa, en una llista de preveres del bisbat de Vic, els diferents llogarrets que integraven el terme castral d Anglesola: Alfandarella, Cidimon, Anglesola, Bellopodio, Miralcamp, Muluruza, Golmers, Palacio, Sancti Nicolai (desaparegut, noms resta la partida de l Hospitalet, al terme del Palau d Anglesola), z Albercs (tamb desaparegut, noms en resta la partida dels Oberts dins del terme de Vila-sana, tocant al de Golms), Castro Novo, Sesana i Oxafava (actual Vila-sana). Per no va ser fins al 1149 am la conquesta de Lleida que trobem aquest territori plenament sota domini feudal.
 
Etimolgicament  Golmers  prov de  Colomers  (amb la sncope de la  o  interna), segons Joan Coromines (1997), ja que en les setze mencions medievals del topnim citades per J.Coromines la forma  Golm-  amb  o  tamb s unnime (Coromines 1997). Probablement a Golmers hi havia una fortificaci on se situa avui en dia el casc antic del nucli urb.
Golms va ser part integrant de la Baronia de Bellpuig, pertanyent els seus senyors a la casa d Anglesola. El 17 de novembre de 1139 es fu la donaci de pujol Rubiol pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer, als Anglesola. Berenguer Arnau d Anglesola amb la creaci de la Baronia de Bellpuig en pass a ser el primer bar. Els pobles que formaven l antiga Baronia de Bellpuig eren : Sant Mart de Riu Corb, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golms, Bellpuig i les Quadres de Monparler, Mor i els Aixarders; ja en el segle XV, s hi agregaren Utxafava, Linyola i La Cendrosa i els castells o partides de Belletester i Almass.
 
Durant la segona meitat del segle XII, sabem que a Golms hi havia un nucli de poblaci perqu trobem documentada la vila i el seu terme en altres documents. s el cas, per exemple, de la donaci  que va efectuar Arnau Berenguer d Anglesola a Arnau Rufaca i a la seva muller del lloc de Mollerussa (1157)
Al 1182 Bernat d Anglesola i la seva muller Elisenda, eren senyors d Anglesola, Seana, Miralcamp, Utxafava (actual Vila-sana), Trmens, Sidamon, Vilanova (de Bellpuig?), Ivars, Mollerussa, Montmagastre, Corbins, Golms, el Palau d Anglesola, la Novella, Gerp, Ventoses, Alcoletge i Fondarella.
 
Finalment un dels fets ms transcendentals d aquesta poca per a la formaci del poble va ser quan Bernat d Anglesola i la seva muller Sana van concedir la carta de poblaci l any 1204 a la vila de Golms per tal d incentivar a la gent a base d mplies franqueses.
La parrquia de Golms consta en dues relacions de parrquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII. El rector de Golms, dins el deganat d Urgell, contribu amb 83 sous i 6 diners a la dcima papal del 1279 i amb 60 sous i 9 diners a la del 1280.
 
Al 1310 el rei Jaume II confirma a Guillem IV d Anglesola la jurisdicci sobre els pobles de Belllloc, Golms, Castellnou i Vilanova.
Des de l any 1329 el lloc de Golms pertanyia a la vegueria de Trrega, la vila si be estava sota la jurisdicci del senyor de la Baronia de Bellpuig, en alguns aspectes estava sotmesa a la jurisdicci reial per mitj del veguer.
 
Durant el 1342 a Golms hi havia comptabilitzats 94 focs, en el fogatge de 1350 hi havia 70 focs, i al del 1350 hi havia 24 focs.
Antigament a Golms hi havia una capella dedicada a Sant Miquel, aquesta tenia fossar propi i durant molt de temps fou l utilitza t per la gent del poble. La seva ubicaci queda emmarcada a la part oriental del poble, fora del que era el recinte emmurallat. A partir del 1610 els difunts ja no es portaven en aquest fossar, sin al fossar de l esglsia Major i a partir del 1644 en el cementiri de Sant Salvador, prop de l esglsia. Posteriorment es torn a enterrar en l antic de Sant Miquel, fins a la construcci del nou cementiri a la meitat del segle XIX.
En el fogatge de 1515 Golms tenia comptabilitzats 39 focs. En el fogatge de 1553 en tenia comptabilitzats 32, i en el del 1576 en tenia 35. Al 1696 eren ja 64 focs.
 
Al 1707 els francesos ocupaven Golms sense cap mena de resistncia, ja que el poble estava semi deshabitat davant l arribada d aquests.
 
Al 1748 era enderrocat l antic temple medieval, amb la intenci de construir un temple ms gran, la benedicci del nou temple d esttica neoclssica, no es va poder fer fins al  1772.
 
Al 1808 els francesos havien envat el pas, i al 1809 l tercera companyia  del Terci de Lleida pass per Golms. Durant el 1810 el poble va ser saquejat i l arxiu del  com  destrut.
 
Al 1862 es feu realitat el canal d Urgell,l obra hidrulica ms important de l poca l aigua va comenar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de sec.
 
Al 1863 es va donar a Golms el primer reg provisional a 800 jornals de terra.

 Demografia .

Economia.
Comunicacions.
Per la par nord del municipi hi ha la A-2 de Est a Oest o viceversa segons es vingui de Barcelona o des de Lleida.
Per la part Sud del municipi hi ha la antiga N-II que comunica Mollerussa amb Bellpuig.
Els ferrocarrils travessen el poble per la part nord i comunica Lleida amb Manresa.

Els municipis vens se situen de la segent forma:
Per l'oest hi ha Mollerussa. Al nord-oest hi ha Vila-Sana. Per el nord-est hi ha Castellnou de Seana. Per l'est hi ha Vilanova de Bellpuig i pel sud sud-oest hi ha Miralcamp.

Festes i tradicions Populars.
Llocs d'inters.
Esglsia Parroquial de Sant Salvador. Segle XVIII. Altar Major, obra de l'escultor Jaume Perell.

Cal Felip: Casa pairal que es troba al carrer Major i que s una de les cases ms antigues del municipi.

Nucli antic de Golms. Antigues edificacions entre estrets carrers amb regust de temps passats.

Creu de terme: Enderrocada durant la Guerra Civil. Reemplaada per una altra d estil modernista  any 1969-, obra de l escultor Modolell.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12084" title="Linyola" nonfiltered="1222" processed="1216" dbindex="6228">


Linyola s una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell. s el lloc de naixement dels jugadors del Bara Josep Maria Fust i Bojan Krki .

 Demografia .


 Poltica .











 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Linyola;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12085" title="Miralcamp" nonfiltered="1223" processed="1217" dbindex="6229">


Miralcamp s un dels 16 municipis de la comarca del Pla d'Urgell a la provncia de Lleida. 

El terme municipal forma part d'una conurbaci amb centre a Mollerussa i els municipis del Palau d'Anglesola, Golms i Fondarella. El poble est comunitat per la carretera L-200 i a noms 2 quilmetres de la lnia de ferrocarril Lleida-Manresa (Mollerussa).

 Geografia .

 Demografia .



 Clima .
El clima s continental, o ms especficament mediterrani de forta influncia continental, i sobre el qual la seua situaci en una depressi i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influncia cabdal. s fora sec i rid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 i oscillacions que van entre els 38 de l'estiu a una mitja de 0 a l'hivern.

Les precipitacions sn escasses i irregulars i sn habituals els bancs de boira per la seua situaci a la fondalada de la conca del Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.


 Histria .
Fins a l'actualitat, els estudis i els coneixements histrics que tenim vers Miralcamp, no ens permeten afirmar avui per avui, l'existncia de vida o d'un possible poblament en poca prehistrica. Ara b, aix no implica per se, que aquesta zona hagus estat indita o b totalment desconeguda pels nostres avantpassats. La investigaci duta a terme en els seus indrets immediats, evidencia per, grcies a l'arqueologia, restes materials que ens parlen i ens constaten, l'existncia  d'activitat humana  en uns llocs prxims i adjacents, al terme municipal que actualment comprn Miralcamp.

Edat antiga.
En el cas concret de Miralcamp, son encara molt limitats i escassos els coneixements que tot just podem aportar. Pel que fa al registre arqueolgic, no hi ha constncia de dades prou fiables per donar ra d'aquest esment. Tanmateix existeixen emplaaments ibrics molt prxims a Miralcamp, ubicats en certs llocs, que per les seves caracterstiques, res relacionen perfectament, amb el nostre perfil geogrfic. Tamb, en el lloc on la tradici acantona Bellfort, es constat, un antic poblat d'poca romana, infortunadament ja desaparegut. Tanmateix, hom noms va poder enregistrar fragments de teula romana, sense cap ms clarcis i coneixement que ens assenyals aquest antecedent.

Edat mitjana.
La primera notcia escrita que tenim de Miralcamp es remunta a l'any 1172. El document  Termini antiqui civitatis Ilerde , transcrit en el  Llibre Verd petit  de la Paeria de Lleida, dna a conixer els lmits del regne sarra de Lleida en acabar-se la dominaci musulmana. En els confins del Mascan hi havia: els Arcs, Bellvs, Sidamunt, Miralcamp, Torregrossa i Juneda.

A part d'aquesta notcia, trobem a Miralcamp vinculat a la casa d'Anglesola des de 1175. Bernat d'Anglesola, fa testament dels seus bns abans de partir cap a Tolosa amb l'exrcit del rei Alfons I  el Cast . En una de les seves moltes deixes, dna a Geralde, la seva filla i al seu marit, tot l'impost de sortida de Golms i Miralcamp.

Ms endavant, pel 27 de juliol de 1179, Bernat d'Anglesola torna a fer testament citant moltes ms possessions. Dna el seu fill Pere en feu el castell de Miralcamp del seu germ Berenguer; el castell de Sidamunt, aix com el d'Alcoletge, Mollerussa i Fondarella, junt a les seves pertinences.

El mateix Bernat d'Anglesola fa el seu testament definitiu el 1182 i consta com a senyor dels castells de Miralcamp, Paganell, Golms, Ventoses, Gerb, Sidamunt, Fondarella i Anglesola.

La casa d'Anglesola fou creada en fundar, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, la baronia d'Anglesola l'any 1056. Pensem que la Plana d'Urgell, en aquells moments, era un erm que anava de Trrega a Sidamunt, a l'oest fins a Torregrossa, poblaci musulmana encara, i al migdia i al nord la serra d'Almenara, conf del comtat d'Urgell.

Totes aquestes terres foren entregades als senyors d'Anglesola i ells n emprengueren la colonitzaci i roturaci de terres. Tot aquest procs es va anar fent a mesura que el poder musulm s afeblia i el poder dels comtes catalans anava creixent.

El domini territorial de la casa d'Anglesola cada cop era ms gran i els podem veure com a donadors de terres a monestirs, com Poblet, o a ordres militars, com els Templers. Els barons d'Anglesola feren costat als comtes Ramon Berenguer III i sobre tot a Ramon Berenguer IV en la conquesta de Lleida, intervinguent, ms tard, en les empreses militars dels comtes-reis del casal de Barcelona.

En el primer testament de Bernat d'Anglesola de 1175, ja esmentat, noms es menciona l'impost de sortida de Miralcamp. Aix, hem de preveure que s a partir de la segona meitat del segle XII, que es produeix la repoblaci definitiva, sempre en el marc de la Plana d'Urgell.

En un document de l'any 1079, el  Liber feudorum maior  no ve citat Miralcamp, per si Mollerussa, Golms i altres. Per aquesta ra podem pensar que Miralcamp fos endegat al segle XII.

El topnim Miralcamp est molt vinculat a la seva situaci privilegiada de vigia respecte a la Plana d'Urgell i la primera vegada que s mencionat el 1172 surt amb el nom originari de Miralcamp.

Uns anys ms tard, el 1179, ja es menciona el castell de Miralcamp, junt a altres castells. s evident que la casa d'Anglesola s havia anat arrelant i que el procs repoblador seguia el seu curs. Aquests castells servien de defensa als vilatans contra possibles atacs, alhora que esguardaven la Plana.

El testament definitiu de Bernat d'Anglesola del 1182 obre la branca de la famlia dita de Miralcamp, al front de la qual hi haur Pere i que continuar fins al segle XV, amb Magdalena d'Anglesola. 

El 15 de novembre de 1410 es feren els captols matrimonials de l'esmentat matrimoni. En ells es feia constar que Magdalena aportava com a dot, entre altres castells, censos, delmes, justcies, jurisdiccions, feus i drets,  el castillo y lugar de Miralcamp sito en Urgell, con sus trminos, tierras, vias, posesiones, vasallos, jurisdicin alta y baja y baja y la joba que pagaban todos los que tenan un par para sembrar, censos, haber, dineros, justicia, y dems derechos. No obstant aix, quedava ben clar que Miralcamp no era cedit a la casa de Castro, sin que restava de Magdalena d'Anglesola.

Ms endavant, per, concretament el 1428, Miralcamp pass als Castro en un acte d'emancipaci que Felip de castro i Magdalena d'Anglesola varen fer al seu fill Felip Galceran, dit  el pstum  perqu no tenia descendncia.

Segles XVI i XVII.
Miralcamp no va sser mai una jurisdicci reial ni eclesistica, sin que sempre va pertnyer a senyors feudals.

A principis del segle XVI, doncs, Miralcamp formava part del patrimoni de la casa, d'origen Ribagora, dels Castre-Pins.

Aquesta senyoria va ser, durant els segles medievals, una possessi de la casa d'Anglesola que pass a mitjans del segle XV als Castre-Pins mitjanant el matrimoni de Felip Galceran V de Castro amb Magdalena d'Anglesola que fou la qui aport en dot la senyoria de Miralcamp. Llur fill va morir abans que el pare i l'herncia pass directament al nt, Felip Galceran VII.

Aquest, tal com va fer el seu avi, figur en el bndol realista durant la guerra contra Joan II, prengu part en la batalla de Rubinat (1462) i el rei l'arm cavaller i li don el lloc de Selgua (Arag), confiscat a Roger d'Erill. Aprofit la guerra per apoderar-se dels bns dels Pins, vescomtes d'Illa - una altra branca de la famlia Castre-Pins - que ell reinvindicava per haver mort sense successi legtima l'ltim dels hereus d'aquesta lnia dinstica. 

Segles XIX i XX.
En l'evoluci de la poblaci del poble podem destacar dos moments prou significatius. Per un costat, l'any 1920 un creixement considerable resultant dels beneficis obtinguts en la vila arran del ple funcionament del Canal d'Urgell que don peu a l'arribada de nova poblaci junt a una taxa baixa de mortalitat.

L'altre moment al 1981 amb un augment relatiu respecte de 1940; fruit d'un creixement vegetatiu equilibrat aix com per l'arribada de ms poblaci no sols d'altres zones de Catalunya sin tamb de la resta de l'Estat Espanyol.

El lleu descens l'any 1939 desprs de la Guerra Civil (1936 a 1939), que no comport efectes importants sobre Miralcamp. Durant els anys de la dictadura es van dur a terme tota una srie d'obres importants de cara al millorament dels serveis bsics necessaris, entre els que cal destacar:

- 1944: installaci de 53 punts de llum per a l'enllumenat pblic
- 1944: projectat la construcci d'un nou dipsit d'aigua potable, que s'acab al 1947.
- 1949: construcci de les noves escoles amb un projecte encarregat a Ignasi de Villalonga
- 1977: millora del sistema d'abastiment d'aigua potable Amb l'arribada de la democrcia i de les noves Corporacions Municipals es pot comentar diverses obres pbliques entres les que hi ha:
- 1979: millora de la xarxa d'abastiment d'aigua potable
- 1980: obertura de nous carrers
- 1981: iniciades les obres de construcci del Pavell Poliesportiu, edificat en 51 dies
- 1981: installaci de l'emissora Rdio Ponent, deixa de funcionar a la dcada dels 90.
- 1986: inici de les obres del nou Ajuntament Fora just continuar fins avui, per la deficincia d'estudis sobre el poble fa que si no neix la voluntat tant per part del consistori municipal com per gent interessada en el tema, tot el que aquests anys s'ha anat construint acabar esvaint-se com la pols del cam. Cal escriure sobre el passat i el present, ja que s important saber d'on venim i cap a on anem, aprenent sempre dels errors, que sembla que a vegades ens costi una mica. 


 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Miquel Arcngel;
 Antiga casa de la Vila;
 Nova casa de la vila i pavell poliesportiu;
 Escoles Pbliques Sant Miquel;
 La Mbila i el seu pant;
 La Font del Tort;
 El pant de la Basella;
 Plaa Major;
 Plaa Sant Jaume;
 Els dipsits;


 Festes Majors i Esdeveniments Culturals .
 Gener .
 Cap d'any;
 L'adoraci dels Reis Mags;
 Sant Antoni;
 Festa Major d'hivern el 20;

 Febrer . 
 Sant Blasi;
 Santa gueda;
 Carnestoltes;

 Mar . 
 Primer diumenge;
 Sant Josep;

 Abril . 
 Diumenge de rams;
 Setmana santa;
 Diumenge de Pasqua Florida;
 Sant Sebasti votat;
 dilluns de Pasqua;
 21 d'abril;
 Sant Pere Mrtir;
 Festa de la Mare de Du de Ftima;

 Maig . 
 Mes de Maria;
 Les enramades;
 Santes Creus;
 Rosari de l'Aurora;

 Juny . 
 Corpus Cristi;
 Sant Joan i Sant Pere;

 Juliol . 
 Mare de Du del Carme;

 Agost . 
 Mare de Du d'agost;
 Festa Major d'estiu;

 Setembre . 
 Diada nacional;

 Octubre . 
 La castanyada;

 Novembre . 
 La castanyada;

 Desembre . 
 La Immaculada;
 Santa Llcia;
 Nadal;
 Sant Esteve;


 Msica .

 Transports .
Existeix una lnia d'autobs que passa per la poblaci dos cops al dia i est gestionada per l'empresa Parellada.

 Lnia Puig-gros - Lleida;
Aquest autobs passa a les 7:55 i a les 15:00

 Les Borges Blanques - Mollerussa;
Aquest autobs passa a les 9:23

Per a ms informaci consulteu la web de Mobilitat  de la Generalitat de Catalunya

 Mitjans de comunicaci .


 Esports .
 Club de Ftbol de Miralcamp;


Fills i filles illustres de Miralcamp.


 Curiositats .


Referncies.



 Entitats i Associacions destacades .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12086" title="Mollerussa" nonfiltered="1224" processed="1218" dbindex="6230">

Mollerussa s la capital de la comarca del Pla d'Urgell. 

El terme municipal forma una conurbaci amb el Palau d'Anglesola, Golms (barri del Cods), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa t una superfcie de 7,1 km2 i una poblaci de 13.675 habitants (2008). s el municipi ms densament poblat de la demarcaci de Lleida.

La ciutat est comunicada per la autovia A2 i t una estaci de la lnia de ferrocarril Lleida-Manresa.

La festa major se celebra el tercer cap de setmana de maig i s dedicada a Sant Isidori. L'esdeveniment ms conegut de la vila s el concurs de vestits de paper, on diferents modistes (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets en paper) en una "passarella" que se celebra al popular teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llcia.

Tamb s molt important a tota la comarca la fira de Sant Josep, especialitzada en maquinria agrcola, la qual s una evoluci de les antigues fires de bestiar.


Histria.

El primer fet histric sobre Mollerussa del que tenim referncia concreta i fidedigna es la conquesta de la localitat pels exrcits cristians d'Ermengol V d'Urgell i Guerau II de Cabrera l'any 1102. Durant un atac musulm va morir el comte Ermengol V el 14 de setembre de 1102 a les afores de Mollerussa, fet pel qual es recordat com Ermengol el Mollerussa.

Mollerussa va estar sota el domini dels marquesos d'Alfarrs, que hi tingueren una casa forta. L'arribada del ferrocarril (1861) i la seua situaci central respecte al pla d'Urgell van fer de la poblaci seu de l'administraci del nou canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. La Fira de Sant Josep es remunta al 1872, i tamb el mercat del dimecres.

L'any 1861 va arribar el ferrocarril al municipi. La capella de Sant Isidori s el monument ms representatiu.


Poltica.

A les eleccions municipals de 2003 es van donar aquests resultats:



Grcies als quals es va investir Antoni Bosch Miquel, de CiU, batlle per majoria absoluta.

Mentre que a les del 2007, en qu per primera vegada es va presentar ICV, els resultats van ser:



Dels quals en va sortir un pacte de govern entre PSC i ERC mitjanant el qual s'invest a Teresa Ginest Riera com a nova batllessa.

El 18 de setembre de 2008 ERC va abandonar el govern municipal i des d'aleshores governa el PSC en solitari.


Demografia.
El creixement econmic de les darreres dcades ha anat acompanyat d'un augment de la poblaci de la ciutat que l'han convertit en una de les principals ciutats de la provncia amb clara rivalitat amb Balaguer i Trrega.

Des de qu va comenar el segle XXI la localitat ha experimentat una forta immigraci d'estrangers, especialment musulmans, que l'han convertit en el segon municipi de la provncia de Lleida amb ms estrangers.

L'alta poblaci contrasta amb l'escs terme municipal, fet que ha provocat que Mollerussa tingui ms densitat de poblaci que grans ciutats com Saragossa o Lleida.



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Mollerussa;

 Galeria fotogrfica .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12087" title="Sidamon" nonfiltered="1225" processed="1219" dbindex="6231">


Sidamon s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

El topnim t l'origen en un hbrid d'rab i llat, Cidamundum. Es va oficialitzar imprpiament com Sidamunt. El 1937 va canviar el nom pel d'Olstria, i fins el 1983 no es va normalitzar a Sidamon.

Les orelletes sn les postres tpiques de Sidamon i d'altres pobles del Pla d'Urgell. Els seus ingredients sn: ous, farina, matafaluga, llevat ans i moscatell.

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Sidamon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12088" title="Torregrossa" nonfiltered="1226" processed="1220" dbindex="6232">


Torregrossa s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El seu origen data de l'poca romana, ja que les restes que s'han trobat al Pou Bo sn del temps del baix imperi. Torregrossa, que antigament formava part de la comarca de les Garrigues, es troba al sud del Pla d'Urgell. El municipi est situat en una plana a 232 metres per damunt del mar i amb un paisatge agrcola de sembrats i arbres fruiters. 

El 1810 hi va tenir lloc la batalla de Margalef, en qu va ser derrotat l'exrcit espanyol del general O'Donnell, que anava a auxiliar la ciutat de Lleida, assetjada pels francesos.
Cal destacar la intensa activitat cultural que hi realitza l'associaci Buscatemps. Els darrers anys ha nascut la colla de grallers els Descordats.

 Demografia .


Llocs d'inters.
 Esglsia parroquial de Santa Maria de l'Assumpci, amb faana renaixentista i un campanar de mitjan s. XIX. ;
 Capella votiva de Sant Roc, del s.XVIII.
 Runes del poblat ibric de Margalef. ;
 Collecci particular de Lloren Peir.
 Collecci d'eines antigues de Sebasti Maci.

Curiositats.
 El Doctor Xavier Iglesias Guiu s natural de Torregrossa. Ginecleg d'especialitat, s Catedrtic i un metge de referncia per a molts gineclegs de Barcelona.
Com a reconeixement de la seva carrera professional, el poble de Torregrosa li ha dedicat una avinguda, situada al tram de la sortida de la poblaci fins a la carretera de Juneda, anomenada Avinguda Doctor Xavier Iglesias.
 s una de les poques localitats en les que s tradici que als bateigs, desprs de la cerimnia a l'esglsia es tiren gominoles, pilotes, globus... des del balc de la casa d'on ha nascut el nen o nena.



Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Radio Torregrossa;
Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12089" title="Vila-sana" nonfiltered="1227" processed="1221" dbindex="6233">

Vila-sana (Utxafava fins el 1930) s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

 Demografia .

El primer cens s del 1940 desprs de la desagregaci de Castellnou de Seana.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12090" title="Vilanova de Bellpuig" nonfiltered="1228" processed="1222" dbindex="6234">

Vilanova de Bellpuig s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Vilanova de Bellpuig est situada en un dels extrems de la comarca del Pla d'Urgell, en contacte amb les Garrigues i l'Urgell, i a 290 metres sobre el nivell del mar.
Limita amb els municipis de Belianes, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golms, Miralcamp i Arbeca. El seu terme t una extensi de 13,75 Km2 amb conreus de regadiu  cereals, hortalisses, arbres fruiters  i de sec; granges d'aviram, i de bestiar bov i porc. 

El Canal d'Urgell travessa el terme de nord a sud i separa el sec, a la marge esquerra, del regadiu. El llit sec del riu Corb passa per sota el Canal arribant a la Vila on s esborra fins a reaparixer ms enll.

El poblament d'aquest sector del Pla d'Urgell  el Mascan  s'inici vers el 1079. Amb la conquesta de Lleida, l'any 1149, els Anglesola comenaren a aplicar la poltica per fer crixer en poblaci el seu territori i que aquest fos cultivat a fi d'augmentar les seves rendes.

Aix, decidiren crear una vila nova i per facilitar-ne el poblament feren diverses concessions als nous colons que s installessin a la vila.

Majoritriament, gent de Bellpuig aprofit aquests avantatges, i aix la nostra vila pass a anomenar-se Vilanova de Bellpuig.

El primer document de la vila data de 1181 quan Guillem d'Anglesola i la seva muller Arsendis fan donaci als templers dels drets de les pastures i la llenya de diversos pobles i, entre ells, Vilanova de Bellpuig.

En el fogatge de l'any 1359, Vilanova tenia 35 caps de casa. A mitjan segle XIV es constru l'Esglsia Parroquial seguint l'estil de l'poca, el gtic. D aquest segle data la formaci de la confraria de la Mare de Du del Lliri que tingu un altar on poc desprs hi arriba el retaule.

En el segle XVIII, arran la derrota catalana a la Guerra se Successi, Vilanova estigu en perill de desaparixer com a poble, i quan comenava a refer-se va venir la fam de 1747 a 1754, per finalment acabar el segle amb un increment de poblaci: el 1718 tenia 160 habitants, i al 1787 pass a 323.

s amb l'abnegaci dels pagesos de la vila, aix com tots els dels pobles vens, que es construeix un sistema de dipsits, preses i squies per aprofitar tota l'aigua que queia del cel, la que brolla d'una font o la que porta el riu Corb. 

El dia 9 de mar de 1786 es pacta la construcci d'un mol d'oli.

El poble estava format per una vila closa al voltant de l'Esglsia de Sant Pere Apstol on encara avui hi ha un petit nus de carrerons. Fou amb l'augment demogrfic del segle XVIII quan gent atreta pels regadius an ocupant les noves cases de construcci gaireb igual fetes seguint la carretera que porta a Bellpuig.

Amb la construcci del Canal d'Urgell a la segona meitat del segle XIX, s'inicia una nova poca pels pobles del Pla; la vila s engrandeix  l'any 1860 arriba a 839 habitants  i es comena a viure unes noves inquietuds culturals i econmiques.

L'u d'abril de 1860 el Ple Municipal decideix construir un edifici nou per les escoles ja que l'estat del vell era lamentable. Els primers mesos d'aquest mateix any es decideix portar un metge al poble degut a una forta epidmia de febres.

L any 1900 s arriba als mil habitants i el poble gaudeix d'un seguit de millores: es comena a treballar per modernitzar el poble, amb la portada d'aiges, la llum, arreglar els camins que l'uneixen amb els pobles vens, i la urbanitzaci del poble.

L any 1930 Vilanova ronda els 1600 habitants, i s a partir d'aquesta poca que comena a minvar la poblaci, primer per la guerra civil espanyola, i posteriorment per les migracions cap a la ciutat.

Als anys quaranta es comencen a arreglar les destrosses de la guerra, com els ponts del Canal, s arreglen les escoles, etc.

Fins l'arribada dels ajuntaments democrtics l'activitat municipal es va alentir per les penries d'aquells moments, per sense aturar-se: s amplia la xarxa de distribuci d'aigua potable, s amplia i es reforma la llum, es treballa en el desviament de les aiges residuals, es condicionen els camins municipals, es construeix un nou grup escolar, una biblioteca, el camp de futbol, es compra el convent de les monges, es construeix el poliesportiu. 

En els ltims anys s ha treballat per tal de dotar al municipi de tots els serveis bsics en bones condicions: ampliaci de les escoles amb servei de menjador, construcci de la Llar d'infants; construcci de la Llar Municipal de la Gent Gran, remodelaci de la zona esportiva: piscines, pista de tennis, camp de futbol, poliesportiu; obertura de nous carrers i arranjament de tot el nucli urb; reforma de la Casa de la Vila; millores de l'Esglsia Parroquial, entre moltes d'altres actuacions.

Tamb cal que fem referncia a l'entramat social de la gent de Vilanova, on han sorgit tot un seguit d'entitats socials i esportives.

Tota aquesta riquesa humana sumada a l'actiu d'installacions de serveis fan del nostre poble un lloc summament acollidor i agradable tant per aquells que ens venen a veure com per tots els que hi vivim.

 Demografia .


 Vegeu tamb .
U.E.Vilanovenca;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12091" title="Ivars d'Urgell" nonfiltered="1229" processed="1223" dbindex="6235">


Ivars d'Urgell s una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

 Demografia .








 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12092" title="El Palau d'Anglesola" nonfiltered="1230" processed="1224" dbindex="6236">

El Palau d'Anglesola s un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.


 Caracterstiques .
Limita al nord amb el Poal; al sud, amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon; l'est, amb Vila-sana i a l'oest, amb Bellvs i Bell-lloc.
Poblaci situada a 236 m per damunt del mar.
Les arrels sembla que provenen d'un palau o almnia rab, que, durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle XI, fou ocupat per Ramon Gombau d'Anglesola (1084). Un segle desprs, durant la poltica repobladora d'Alfons I el Cast, interv un altre
Anglesola, concretament Gerbert d'Anglesola, en col.laboraci amb els templers.
L'any 1330 el rei Alfons III el Benigne inclogu la vila en la vegueria de Trrega.
L'any 1373, el Palau depenia del rei castell Enric II.
El palau-castell del poble fou reformat al segle XVII. Amb l'arribada dels Borbons i amb el Decret de la Nova Planta, el Palau pass a formar part del corregiment de Lleida.

 Llocs d'inters .


 Cal Massot, al C. Doctor Pont i Gol, casa senyorial del segle XVIII, de la qual noms es conserva la faana;
 Esglsia parroquial de Sant Joan Baptista, Neoclssica, data de 1802;
 Ermita de Santa Llcia, (de propietat particular);
 Edifici de la Cooperativa del Camp, de l'arquitecte Csar Martinell i Brunet);
 Nucli antic amb cases dels s. XVII i XVIII;
 Plaa de la Generalitat, amb el sortidor i amb el monument a La Passi;

 Festes principals .

 Cavalcada de Reis (5 de gener);
 Festa Major d Hivern: Se celebra el 2 de febrer, en honor de Sant Blai.
 Diada dels cassolaires (mes de mar);
 Mare de Du de Montserrat (27 d abril);
 Festa Major d estiu: Se celebra el 29 d agost, en honor de Sant Joan Baptista.
 Festa dels Fruits (mes de novembre);
 Santa Llcia (13 de desembre), amb aplec, missa i esmorzar popular a l ermita;

 Galeria fotogrfica .


 Demografia .



 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'Escola del Palau d'Anglesola;
Patrimoni histric i monumental del Palau d'Anglesola;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12098" title="Atenes" nonfiltered="1231" processed="1225" dbindex="6237">
Atenes (en grec modern       (romanitzat com Athina; en catal medieval: Cetines) s la capital de Grcia i tamb la capital de la regi grega de l'tica. A ms d'una ciutat moderna, Atenes tamb s famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement en els temps antics. 

En grec antic, Atenes s'anomenava Ath nai (      ) i, al segle XIX, es va reprendre formalment aquest nom per designar la ciutat moderna. Des de l'abandonament oficial del grec katharvousa en la dcada de 1970, per, la forma popular Athina ha esdevingut el nom oficial de la ciutat.

Localitzaci.
 
Incloent-hi els suburbis, Atenes t una poblaci de prop de 3.300.000 habitants (els atenesos o atenencs), quasi un ter de la poblaci total de Grcia; el municipi estricte t tan sols 730.000 habitants. Atenes ha crescut rpidament els ltims anys i pateix problemes urbans com la superpoblaci, els embussos de trnsit i la contaminaci de l'aire.

Atenes s'estn per la plana central de l'tica, que est limitada pel mont Egaleu (Aigleo) a l'oest, el mont Parnes (Prnitha) al nord, el mont Pentlic (Pendeli) al nord-est, el mont Himet (Imitts) a l'est i el golf Sarnic al sud-oest. Atenes s'ha expandit fins que ha cobert tota la plana, per tant s poc probable que la ciutat creixi en extensi de forma significativa en el futur a causa de les fronteres naturals. La geomorfologia d'Atenes causa sovint fenmens d'inversions trmiques, parcialment responsables del problema de la polluci. (Los Angeles t una geomorfologia semblant i uns problemes semblants).

La terra s rocosa i poc frtil. El cor de la ciutat antiga es trobava al tur rocs de l'Acrpoli. Temps enrere, el port del Pireu (Pires) era una ciutat a part, mentre que actualment forma part de la gran Atenes.

El centre de la ciutat s la plaa Sndagma (o plaa de la Constituci), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec, i altres edificis pblics del segle XIX. La majoria de les parts antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre. Les parts ms recents consisteixen en edificacions de ciment i, generalment, tenen una veritable manca de serveis urbans, com ara places d'aparcament.

Atenes ha estat la seu dels Jocs Olmpics del 2004, aix com tamb dels primers jocs olmpics moderns, els jocs d'Atenes de 1896, i dels Jocs Olmpics Intermedis de 1906.

L'antic campus de la Universitat d'Atenes, a l'avinguda Panepistmiou, s una de les construccions ms espectaculars d'Atenes, juntament amb l'edifici de la Biblioteca Nacional i l'edifici de l'Acadmia d'Arts d'Atenes. Aquests edificis formen, plegats, la Trilogia d'Atenes, construda a la fi del segle XIX. Aix no obstant, la major part de les funcions universitries s'han traslladat a un campus modern, a l'est del centre de la ciutat, proper al Zogrfou. Una altra universitat present a Atenes s la Escola Politcnica d'Atenes (Ethnik Metsvio Politekhnio), on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el rgim militar grec.

Histria.


Atenes fou la ciutat principal de Grcia durant el gran perode de la civilitzaci grega, al primer millenni aC. Durant l'"edat d'or" de Grcia (aproximadament del 500 aC al 300 aC) era el principal centre cultural i intellectual d'Occident, i certament s en les idees i en les prctiques de l'Antiga Atenes on t l'origen el que anomenem la "civilitzaci occidental". Desprs dels seus dies de grandesa, Atenes va continuar sent una ciutat prspera i un centre d'estudis fins al perode tard de l'Imperi Rom.

Atenes fou embellida pel dspota  Peisistratos i el seu fill (vers 560 aC-514 aC) que van fundar alguns temples entre ells el Olmpic Zeus i el d'Apollo Pythios. Fou ocupada per Xerxes el 480 aC desprs del qual la marina atenenca es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la mar Egea. En els segents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cim i Pericles. El primer va construir unes muralles, i va abandonar el port de Faleros pel del Pireo.  Cim va decorar l'gora i l'Acadmia i va construir les muralles del sud. Pericles va fer moltes obres a l' Acrpoli, al Parten, al Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes i El Pireo i amb Faleros. Durant la guerra del Pelopons fou ocupada pels espartans el 404 aC i les muralles foren destrudes per Conon les va reconstruir el 393 aC.

Durant el regnat de Filip de Macednia l'orador Licurg, encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Desprs de la batalla de Queronea (338 aC) Atenes va passar a dependre de Macednia i aix va seguir fins al establiment del domini de Roma. El 200 aC els romans van atacar la ciutat que va resistir grcies a les muralles per els temples de la plana foren destruts. Altre cop fou ocupada per Sulla el 86 aC com a represlia per haver abraat la causa de Mitridates del Pont, desprs d'un setge d'uns quants mesos; llavors les muralles foren destrudes i el comer eliminat i Atenes va esdevenir una ciutat mitjana en els segents anys, tot i mantenir-se com a centre cultural.

Adri la va tenir en alta consideraci i va restaurar algun temple i construir edificis i en temps dels Antonins va arribar a un nou esplendor per tornar a decaure a partir del segle III. El 258 Valeri va reconstruir les seves muralles i fortificacions en front dels atacs dels gots. El 267 els gots la van ocupar per en foren expulsats pel atenenc Dexipos. Alric es va presentar davant la ciutat el 396 i se li va permetre entrar-hi com amic.

Les escoles de filosofia van ser tancades l'any 529, desprs que l'Imperi Bizant es converts al cristianisme. Els temples es van convertir en esglsies. Justini va restaurar altre cop les muralles. Atenes va perdre bastant del seu estatus anterior i es va tornar una ciutat provinciana. Entre els segles XIII i XV fou disputada pels bizantins i els cavallers croats de l'Imperi Rom d'Orient. El 1204 els Llatins van conquerir Constantinoble i van atribuir Grcia a Bonifaci de Montferrat com a rei de Tesalnica, el qual va convertir Atenes en ducat (1205) que va concedir en feu als de la Roche als quals els hi van prendre els catalans el 1311 per mitj dels almogvers que la van posseir fins el 1379. Vegeu Ducat d'Atenes. Llavors fou governada pels Acciajouli florentins. El 1397 (els historiadors turcs no estan d'acord i donen tamb la data 1395, menys probable) fou ocupada pels otomans dirigits per Timusrtash, de manera temporal 

El 1456 va va caure en poder de l'Imperi Otom i Mehmet II hi va entrar la darrer setmana d'agost d'aquest any; el parten es va convertir en mesquita i la poblaci va comenar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadncia l'Imperi Otom. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El 1687 els venecians van assetjar la ciutat i una explosi va malmetre l'Acrpoli i el Parten (26 de setembre). Els venecians van ocupar la ciutat pero la van abandonar el 9 d'abril de 1688 a causa d'una epidemia declarada entre les forces ocupants. El 1777 els turcs hi van construir un mur amb materials de monuments antics.

A la guerra de la independncia fou ocupada pels grecs el 1822 per abandonada el 1826 excepte l'acrpoli (que ho fou el 1927). Finalment desprs de la Conferncia de Londres del 1830 fou reconeguda part de Grcia i va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grcia el 1834, quan estava prcticament deshabitada. Durant les prximes poques dcades fou reconstruda i es va transformar en una ciutat moderna.  La universitat fou fundada el 1835. L'ltima gran expansi va tenir lloc a la dcada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'sia Menor. Durant  la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Desprs de la guerra va comenar a crixer de nou.

Grcia va entrar a la futura Uni Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestionament i de contaminaci de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una srie de mesures reeixides per combatre la polluci. Durant la preparaci dels Jocs Olmpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducci de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, rees per a vianants, nous museus i places pbliques. La poblaci cada vegada ms multitnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comer a l'altura de qualsevol metrpoli moderna.

Monuments i museus.

 l'Acrpoli, amb els Propileus, el temple de Nike, el Parten, l'Erecton i el Museu de l'Acrpoli;
 l'gora (centre neurlgic de la ciutat antiga) i el seu temple (Sto d'tal);
 l'gora romana i la Torre dels Vents (un rellotge hidrulic construt al segle I aC);
 el Teson (temple consagrat a Hefest);
 el teatre de Dions i l'odon d'Herodes tic;
 l'estadi Panatenaic, refet per Adri i Herodes tic i renovat el 1896;
 el Museu Arqueolgic Nacional, amb les seves magnfiques colleccions d'escultures, cermiques i terrisses de la Grcia antiga;
 l'Olimpion, o temple de Zeus Olmpic;
 el Museu Benaki, el Museu Bizant i el Museu d'Art Cicldic.

Altres llocs d'inters.

 el gran mercat d'Atenes; ;
 els encants de la plaa Monastiraki; ;
 els carrers de Kolonaki, amb les seves botigues de luxe i els seus museus d'art contemporani; ;
 el mont Licabet, des d'on es gaudeix d'una vista panormica de la ciutat; ;
 el barri de Plaka, un dels ms animats d'Atenes; ;
 la plaa Sndagma i l'antic Palau Reial, seu del Parlament, amb el seu curis canvi de gurdia.

Transports.
El sistema de transport pblic d'Atenes consisteix en el metro, l'autobs, el tramvia i el ferrocarril suburb, a part del servei privat de taxi. En ocasi dels Jocs Olmpics del 2004 se n'ha fet una moderna remodelaci.

El Metro d'Atenes s un dels sistemes ms moderns del mn. T tres lnies, distingides per colors diferents: la lnia verda (la ms antiga) connecta el Pireu amb Kifissi. Les altres dues es van construir principalment durant els anys 1990 i van entrar en servei el 1998. A diferncia de l'anterior, fan tot el seu recorregut sota terra. La lnia blava va de Monastiraki a l'aeroport, i la vermella de Agios Antnios a Agios Dimtrios. S'est treballant en l'allargament d'aquestes dues lnies.

Atenes t l'Aeroport Internacional Elefthrios Venizelos (ATH), situat a Spata, Atica, a l'est de la ciutat. s tamb el centre del sistema ferroviari grec, i els vaixells que surten del Pireu viatgen cap arreu del pas.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat d'Atenes;
Pgina inoficial de la ciutat d'Atenes;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12101" title="Escut de Premi de Mar" nonfiltered="1232" processed="1226" dbindex="6238">


L'escut oficial de Premi de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una barca de mitjana d'or envelada d'argent flotant sobre un mar en forma de peu ondat d'argent amb 3 faixes ondades d'atzur. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de juliol de 1996.

El vaixell navegant s un senyal tradicional de l'escut d'aquesta vila turstica costanera; tamb les ondes sn un senyal parlant referides al mar del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12105" title="Institut d'Estudis Catalans" nonfiltered="1233" processed="1227" dbindex="6239">


L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s una corporaci acadmica, cientfica i cultural que t per objecte la recerca cientfica en tots els elements de la cultura catalana. L'entitat s'estructura en diverses seccions, la primera de les quals va ser la Histrico-Arqueolgica, b que la ms coneguda pel gran pblic s la Filolgica, que t carcter normatiu respecte a la llengua catalana. A ms agrupa actualment 26 societats filials. 

La Diputaci de Barcelona va crear l'IEC el 18 de juny de 1907, essent el seu primer President Antoni Rubi i Lluch. L'any 1922 fou adms a la Uni Acadmica Internacional, amb la qual collabora en diversos projectes.

L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana i el 2002 la seva secci filolgica amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural.

 Casa de Convalescncia .

L'Institut d'Estudis Catalans es troba ubicat a l'antiga Casa de Convalescncia, un edifici del segle XVII construt grcies a la generositat de Pau Ferran. Situat a l'esquerra de la Rambla, al cor del Raval de Barcelona, i forma part del gran conjunt sanitari integrat per l'antic Hospital de la Santa Creu, que tamb comparteixen l'actual Biblioteca de Catalunya) i el Collegi de Cirurgia (posteriorment, Facultat de Medicina i ara seu de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya).

Histria.
El 1906, en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, es va promoure la creaci d'una entitat per organitzar la cultura als Pasos Catalans i va ser el 18 de juny de 1907 quan es va fundar l'IEC, per iniciativa del president de la Diputaci de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Entre els primers membres hi trobem Antoni Rubi i Lluch, el primer president de l'entitat, Josep Pijoan, elegit secretari, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i l'economista Pere Coromines fins a un total de nou integrants.

El primer nucli de l'Institut es va dedicar fonamentalment als estudis histrics i a la catalogaci i preservaci de l'art romnic del Pirineu. La primera organitzaci de l'entitat es feu per seccions i s'inclogueren la de histria, la de arqueologia, la de literatura i la de dret. Ja des de bon comenament, s'intent donar a la instituci un carcter marcadament patritic per es vol deixar molt clar que aix mai anir en detriment de l'objectivitat i del rigor cientfic. 

Una de les primeres tasques que es dugueren a terme fou la creaci d'una Biblioteca de Catalunya que es finalitz l'any 1914. L'objectiu d'aquesta era construir una extensa font bibliogrfica que servs de suport per a tots els investigadors que hi estiguessin interessats.

El 1911 es comen a fer evident que hi havia una gran quantitat de qestions que l'Institut havia d'atendre i de les quals sovint no podia fer-se'n crrec per no estar dins del seu mbit d'activitats. El ms important de tots s la d'impulsar la llengua catalana i fomentar-ne l's a tot el territori, d'aqu la necessitat de crear una secci filolgica.
Tamb es vol parar especial atenci a l'estudi de les cincies naturals i exactes, un camp en el qual es creu que encara hi ha molt de cam per recrrer. Un cop reorganitzada l'entitat aquesta constar de tres seccions: la secci histrico-arquelgica, dirigida per Antoni Rubi i Lluch, la filolgica, dirigida per Antoni Maria Alcover i la de cincies, dirigida pel metge Miquel ngel Fargas.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, suspesa la mancomunitat i retirades les subvencions que rebia, l'IEC aconsegu subsistir a base de donacions privades de personatges com Francesc Camb. En finalitzar aquest perode, la Diputaci de Barcelona li retorn les subvencions i serveis que li havien estat negats, i li conced plena autonomia institucional. 

Durant el franquisme la instituci funcion de forma clandestina. La majoria dels seus locals havien estat abandonats i es perd gran part del seu material de forma permanent. Els membres que havien sobreviscut a la Guerra Civil, Eduard Fontser, Carles Riba, Puig i Cadafalch continuaren treballant grcies novament a les donacions privades i a l'ajut d'entitats com mnium Cultural, creat l'any 1962. Durant aquest perode s'editaren nombroses obres que aconseguiren en ocasions burlar la censura que prohibia editar en catal amb l'evident risc que aix comportava.

L'any 1968 es produ una segona ampliaci a partir de la secessi de la Secci de Filosofia i Cincies Socials de la secci de Cincies, ja que feia temps que es considerava que aquesta secci tractava temes massa heterogenis.

Un cop finalitzada la dictadura i amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, la instituci torn a agafar fora. S'impuls una reforma consistent en la redacci d'uns nous estatuts i la incorporaci de nous membres d'arreu dels Pasos Catalans. Les colleccions artstiques que ja existien a l'instituci augmentaren, amb una srie de donacions i alguna adquisici, els anys noranta.

Secci Filolgica.
La Secci Filolgica  de l'IEC es fund l'any 1911, esdevenint el seu primer president Antoni Maria Alcover, i acompleix la funci d'acadmia de la llengua catalana. Alcover i Pompeu Fabra treballen conjuntament per editar un seguit de Normes ortogrfiques que seran subscrites l'any 1913 per tots els seus membres (tret de Guimer) i que esdevenen la base del catal escrit modern tal i com l'emprem avui en dia.

En aquest mateix sentit, l'any 1917 es public tamb el Diccionari Ortogrfic de l'Institut, que ha quedat irremeiablement lligat al director del projecte, Pompeu Fabra. Es tracta d'una obra molt completa i que es reedit amb freqncia fins l'any 1937. Aquesta obra i d'altres sn la base per a la publicaci l'any 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana obra del mateix Fabra, i que ha estat adoptat com a normatiu. 

L'mbit d'actuaci oficialment reconegut s'estn a les terres de llengua i cultura catalanes. Les competncies normativitzadores s'accepten de ple a Catalunya, Catalunya Nord, les Illes Balears i Andorra. Al Pas Valenci es regeixen per l'Acadmia Valenciana de la Llengua mentre que a la Franja de Ponent se n'utilitzen les normatives de facto tot i no tenir-hi competncies per manca d'oficialitat del catal.

De les seves obres, cal destacar-ne el Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC (publicat l'any 1995) i el Diccionari catal-valenci-balear.

Entre els seus membres destaquen Josep Carner, ngel Guimer o Joan Maragall.

Organitzaci.

Seccions.
L'institut s'organitza actualment en cinc seccions:

 Secci Filolgica;
 Secci de Cincies Biolgiques;
 Secci de Cincies i Tecnologia.
 Secci Histrico-arqueolgica;
 Secci de Filosofia i Cincies Socials ;

Societats filials.
Les societats filials de l'IEC tenen un caire cientfic o cultural i aporten un valor afegit al seu mbit d'especialitat. Cada societat est adscrita a una secci de l'Institut, per mant la seva autonomia com a entitat.

Actualment sn aquestes:


* Algunes d'aquestes societats tenen els orgens sovint fora del IEC, essent algunes ms antigues que el propi institut.


Membres destacats.
Vegeu l'article Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans i la categoria ;

 Antoni Maria Alcover;
 Josep Puig i Cadafalch;
 Pompeu Fabra;
 Josep Carner;
 ngel Guimer;
 Joan Maragall;
 August Pi i Sunyer;
 Pere Coromines;
 Eugeni d'Ors;
 Joan Coromines;
 Ramon Aramon i Serra;

Referncies.


 Bibliografia .
Albert Balcells, Enric Pujol & Santiago Izquierdo, Histria de l'Institut d'Estudis Catalans, IEC, Barcelona 2002-2007, 2 vols.
Fons d'art de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2001) (texts de Llusa Sala i Tubert), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2001;

 Enllaos externs.
 Lloc web de l'IEC;
 Diccionari de la llengua catalana;
 Estatuts de la instituci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12108" title="Gran Via de les Corts Catalanes" nonfiltered="1234" processed="1228" dbindex="6240">

La Gran Via de les Corts Catalanes s una de les vies ms importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de ms de vuit quilmetres. La numeraci de les finques arriba fins al 1198.

Anomenada popularment Gran Via, arrenca del lmit amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat, prop de la plaa d'Ildefons Cerd, i acaba a l'altre extrem de Barcelona, al lmit amb Sant Adri de Bess. Al seu recorregut travessa les places d'Espanya, de la Universitat, de Tetuan i de les Glries Catalanes. El tram Glries-Bess coincideix amb el primer tram de l'autopista del Maresme que actualment es troba semicobert juntament amb un vial del Trambess. La lnia 1 del metro discorre pel seu subsl entre plaa Espanya i Plaa Universitat; i la lnia 2 entre plaa Universitat i la crulla amb el carrer Marina.

Al pla Cerd s'anomen Lletra N, Nmero 11, per al 1900 aquest nom va ser substitut per Cortes, que va romandre fins al 1931, any en qu pass a anomenar-se "Avenida de las Cortes Catalanas", durant la dictadura franquista fou oficialment anomenada Avenida de Jos Antonio Primo de Rivera. Al tram que va entre Balmes i Rambla de Catalunya hi caigueren diverses bombes llanades per l'aviaci italiana al 1938 durant la Guerra Civil. L'any 2001 s'hi va aixecar un monument commemoratiu que es pot veure just davant del cinema Coliseum.







Teatre Calvo Vico


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12110" title="Joan Manuel Serrat i Teresa" nonfiltered="1235" processed="1229" dbindex="6241">


Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), ms conegut senzillament com a Serrat, s un dels cantautors i msics catalans ms populars, l'obra del qual es desenvolupa indistintament en catal i castell.

 Biografia .

 Infantesa .

Joan Manuel Serrat, conegut amb el sobrenom de el noi del Poble-sec, va nixer en una famlia obrera d aquest  barri barcelon. El seu pare, Josep Serrat, era un anarquista catal afiliat a la CNT, i la seva mare, ngeles Teresa, mestressa de casa, era filla de Belchite (Saragossa). La seva infantesa i el seu carrer el marquen profundament, i s per aix que un gran nombre de les seves canons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra. La Carmeta, La tieta i El drapaire, entre d altres canons, descriuen personatges tpics del seu barri. 

Als dotze anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l'especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador. Ms endavant aconsegueix una beca per fer estudis de biologia i escull l especialitat de sexador d aus.

 Inicis musicals .

Mentre estudiava cantava i aprenia a tocar la guitarra. El 1965 participa en el programa Radioscope que presentava Salvador Escamilla a Rdio Barcelona, interpretant les seves primeres canons. Poc temps desprs el van cridar per a oferir-li un contracte i gravar el seu primer disc. Serrat va ser un dels pioners de la Nova Can catalana, i form part de Els Setze Jutges (amb el nmero tretze), grup de cantants en llengua catalana que tenen com a referent els cantautors francesos (Jacques Brel, Georges Brassens, Lo Ferr...) i que donen una empenta molt important a la llengua catalana durant la dictadura franquista.

El 1965 s'edita el seu primer disc, amb quatre canons: Una guitarra, bellssima i tendra can dedicada a la guitarra que li havia regalat el seu pare, Ella em deixa, la seva primera can, La mort de l avi i El mocador. 

El 1966, treu el segon disc, amb les canons Ara que tinc vint anys, un cant a la vitalitat juvenil, Quan arriba el fred, El drapaire, que esdevingu molt popular, i Sota un cirerer florit, que fou la primera can de Serrat que interpret un altre cantant: Nria Feliu.

El msic Francesc Burrull collabora amb Joan Manuel Serrat des de 1967 signant els arranjaments del tercer disc, que cont Can de matinada,  Paraules d amor, la ms coneguda i ms cantada per altres intrprets, Me n vaig a peu, una de les seves canons favorites i Les sabates, del francs Guy Bart. Aquest disc s el primer en catal que obt el nmero u en les llistes de vendes de l estat.

L'1 i el 2 d'abril de 1967, Serrat fa els seus primers recitales al Palau de la Msica Catalana. Cadascun dels dos dies canta 13 canons.  

El 1967 apareix tamb el single amb els populars temes La tieta i Can de bressol, que t una tornada en castell treta de la can popular aragonesa. El mateix any treu el seu primer disc de llarga durada: l'histric Ara que tinc vint anys. s un disc sobri, amb la majoria de canons acompanyades noms per una guitarra, on Serrat s presentat ben b com un joglar. Inclou algunes de les canons editades anteriorment, i tres canons noves: Balada per a un trobador, Els vells amants i Els titelles. Cal remarcar que en El drapaire el mot empipant s substitut per emprenyant i donota per bandarra.

 Les primeres canons en castell i el conflicte d Eurovisi .
El 1968 treu el seu primer disc en castell, amb les canons El titiritero, que es pot considerar la versi castellana de Els titelles, i Poema de amor. En la cartula apareix el nom de Juan Manuel Serrat en lloc de Joan Manuel Serrat. Al cap de poc s anuncia que Serrat ser el representant d Espanya en el Festival d Eurovisi. Hi havia dues canons proposades: El titiritero i La, la, la, de Manuel de la Calva i Ramn Arcusa (Do Dinmico). La can escollida fou aquesta darrera, perqu es consider que era ms "festivalera". El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat comen a rebre moltes pressions d alguns membres de la Nova Can i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castell. Davant aquest clima de queixes, Edigsa decideix posposar el llanament del seu segon disc de llarga durada: Canons tradicionals(1).

El 8 de mar Televisi Espanyola emet un programa especial titulat As es... As canta... As compone... Joan Manuel Serrat, per promocionar el nou representant a Eurovisi. Canta quatre temes en catal i els tres que havia gravat en castell: Can de matinada, Paraules d'amor, El titiritero, Me n vaig a peu, Mis gaviotas, Poema de amor i Ara que tinc vint anys.

Desprs de gravar la can en francs, itali i portugus (i enregistrar les imatges equivalents als videoclips actuals destinades a diferents cadenes de televisi europees), el 25 de mar s anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisi si no s cantant el La, la, la en catal. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La ms estesa  que Serrat mai ha no negat  s que el cantant pretenia cridar l atenci sobre la situaci marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitria. Aix, segons indica ngel Casas en el seu llibre 45 revoluciones en Espaa, el que realment va passar s que el seu representant, Jos Mara Lasso de la Vega, va decidir fer un intent perqu el cantant recupers el seu pblic ms catalanista, que anava perdent a poc a poc. Es tractava que durant el festival Serrat cants en catal un vers de la can. L auda manager va pensar que la millor manera d'aconseguir aix seria dir que el cantant exigia cantar tota la lletra en catal per arribar ms tard  desprs d una suposada negociaci amb les autoritats  a un acord que li permets almenys cantar el vers esperat i acontentar aix l'audincia "de casa". Per aquest pla va fallar(2). Al rgim franquista no li va agradar gens la idea, i la can va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la rdio estatal i a la televisi.

Joan Manuel Serrat enregistr la versi catalana del La, la, la, amb lletra prpia, per mai no fou comercialitzada.

 1969-1974 .

El 1968 apareix el disc Canons tradicionals, meravellosament harmonitzat per Antoni Ros-Marb. La can El ball de la civada, que Serrat "ressuscita" del canoner popular on dormia oblidada, esdev molt popular.

El mateix any publica un single en castell amb les canons Manuel, forta crtica social del feudalisme que encara imperava en alguns llocs d Espanya i Poco antes de qu den las diez. Tamb treu un altre single amb les canons Per Sant Joan, amb msica de Juan y Junior, i la meravellosa can d amor Marta. En aquest disc Ricard Miralles debuta com a harmonitzador de les canons de Serrat.

El 1969 edita l'elap Com ho fa el vent -del qual apareixeran diversos singles- que recull les canons Paraules d'amor, Can de matinada i Marta i set canons noves. Tamb surt al mercat el seu primer disc de llarga durada en castell, on apareix, per primera vegada, una traducci d'una can seva al castell: En cualquier lugar (En qualsevol lloc). Ambds discos sn harmonitzats per Ricard Miralles.

Tamb el 1969 fa la seva primera gira per Sud-amrica, fet que ms endavant es convert en un costum. Aquest mateix any va publicar un lbum amb poemes d Antonio Machado titulat Dedicado a Antonio Machado, poeta, amb el qual assol un inesperat xit de vendes malgrat la prohibici que pesava en contra seva, que fins i tot impedia radiar els seus discos. D aquest disc cal destacar les canons La saeta i Cantares, en la qual ajunta versos de Machado amb paraules prpies. El disc tamb inclou la can En Cotlliure, amb lletra i msica de Serrat, on, imitant l estil del poeta, descriu els darrers anys de vida de Machado.

El 1970 participa en el Festival de Via del Mar com a artista convidat, i guanya el Festival de Rio de Janeiro amb la can Penlope, amb msica d Augusto Alguer. 

Tamb el 1970 surt el disc Mi niez, dues canons del qual, Fiesta i Muchacha tpica apareixen mutilades per la censura franquista. La versi original s edit a Sud-amrica. Tamb pertany a aquest perode Edurne, que noms fou publicada tmidament el 1974, i encara aix no va resistir la censura. A la fi d aquest darrer any, les estisores franquistes fan desaparixer l expressi "mnage  trois" de la can Conillet de vellut, del disc Serrat 4.

A la fi de 1970 va participar en la tancada d'intellectuals i artistes al monestir de Montserrat en senyal de protesta pel procs de Burgos i en contra de la pena de mort. Segons diuen, all comen a compondre la can Mediterrneo, que, en els primers esborranys s anomenava Amo el mar i tamb Hijo del Mediterrneo, can composta igual que la resta del disc, entre agost i novembre de 1970, segons declaracions del propi Serrat, i a cavall entre l hotel Batlle de Calella de Palafrugell, Hondarribia (Guipscoa), i Cala d Or (Mallorca).

El 1971 va editar Mediterrneo, un dels seus lbums ms importants. A aquest disc pertany la can Aquellas pequeas cosas, que cont una de les seves lletres ms personals i evocatives. El disc aconsegueix estar gaireb un any seguit en la llista dels deu discos ms venuts de tot l estat, i diverses setmanes en el nmero u, malgrat l'estricta censura.

Participa per segona vegada en el Festival de Via del Mar, actuant gratis, en suport al govern de Salvador Allende.

L any segent, treu el disc Miguel Hernndez, una musicaci molt treballada i acurada d una selecci de versos del poeta d Oriola.

El 1973, publica l lbum Per al meu amic, considerat per alguns crtics com un dels ms ben aconseguits de la seva carrera. D aquest recull cal destacar Helena, can d enyor d un amor perdut i Pare, ferma denncia de la destrucci que sofreix la natura.

Finalment, el 1974 Televisi Espanyola li aixeca la prohibici i ofereix l'especial A su aire, en el qual interpreta tamb canons en catal.

 El seu exili .

El setembre de 1975, a Mxic, condemna pblicament els darrers afusellaments del franquisme. Aix li valgu un any d exili. A ms, tal com ja havia ocorregut el 1968, els seus treballs van ser retirats i censurats pel rgim. El nou disc Para piel de manzana, acabat d estrenar, es vei especialment afectat per aquesta prohibici.
 
Durant la seva estada a Mxic no va poder compondre cap can. De fet, el disc que edit l'any segent s la finalitzaci d'un procs anterior.

Fa una gira amb els seus msics per tot el territori mexic amb un autobs batejat com La Gordita, oferint recitals a baixos costos. Serrat ha confessat que aquell va ser un perode molt dur de la seva vida, perqu vivia en el constant neguit de no saber si l endem tornaria a la seva terra o no hi podria tornar mai.

Les seves canons ms combatives pertanyen a aquesta poca. Com hem dit, no compon, sin que canta peces d'altres cantautors que serveixin per a expressar la postura de lluita que en aquells moments de precarietat, postulava.

Existeixen enregistraments no oficials on Serrat canta Mazrquica Modrnica, de Violeta Parra, La poesa es un arma cargada de futuro o La vida no vale nada, entre moltes altres.

No pot fer la gira per tota Llatinoamrica perqu algunes dictadures, com la de Xile, li havien negat l'entrada tcitament.

 Serrat en la transici .

El 1977 publica un disc amb poemes de Joan Salvat-Papasseit titulat Res no s mesqu, amb arranjaments del msic Josep Maria Bardag. D entre tots els temes cal destacar la melodia -molt elaborada- de la can que dna nom al disc. Aquest treball inclou tamb Can per a Joan Salvat-Papasseit, que ja havia aparegut en l lbum Serrat 4.
 
Aix ocorre en el marc d'un retorn a una Espanya indecisa i enrarida desprs de la mort del dictador Franco. Ho fa amb por, perqu encara no s ha promulgat l'amnistia i hi ha la possibilitat que sigui empresonat i jutjat. Afortunadament, no passa res, i Serrat es reincorpora tmidament a la vida pblica del pas.

El 1978 grava un disc amb el ttol 1978. Finalment, grcies a la promulgaci de la llei d'amnistia, durant el govern d'Adolfo Surez, perd la por i participa activament en campanyes poltiques en favor del PSOE.

El 1980 edita el disc Tal com raja. El mateix any rep un cop dur en la seva vida personal: mor el seu pare.

 Maduresa .

El 1981 va publicar el disc En trnsito, amb el qual aconsegu situar-se en el lloc ms alt de les llistes espanyoles i don un aire madur i renovat a la seva obra.

En aquest mateix any retorna a Televisi Espanyola, en un especial d'una hora, amb el ttol Msica, maestro. Obre l actuaci amb Visca l'amor, un poema de Salvat-Papasseit musicat per Guillermina Motta.

El 1983 veu la llum Cada loco con su tema, un dels seus millors treballs. Fa una gran gira per Sud-amrica, llevat de Xile, ja que li s impedida l entrada a aquest pas mitjanant un decret del ministeri de l'interior del dictador Pinochet.

A l Argentina, amb la caiguda imminent de la dictadura del Proceso de Reorganizacin Nacional, el seu recital en el Luna Park va constituir en un esdeveniment histric que simbolitz la victria de la democrcia(3).

Aquest mateix any es public En directo, un LP doble que contenia la gira de 1983 per Espanya. Poc abans havia sortit al mercat un vinil illegal amb el mateix ttol,conegut com Serrat al Grec. Aquest disc, que recollia alguns temes interpretats en directe, va ser retirat. Un anunci de compreses amb la can Hoy puede ser un gran dia sense l'autoritzaci expressa del cantant causa la seva indignaci i un conflicte amb el seu representant, que acaba perdent el seu lloc.

Els anys segents va editar-se Fa vint anys que tinc vint anys (1984) amb la can de denncia ecolgica Plany al mar, i Seria fantstic, i El sur tambin existe (1985), en el qual musica versos del poeta uruguai Mario Benedetti. 

El 1987 surt el disc Bienaventurados, amb la can homnima, que s una dura crtica a les esglsies cristianes, tant catliques com protestants, i Lecciones de urbanidad, on posa en evidncia les dictadures que encara es mantenen. 

El 1989 treu l lbum Material sensible, del qual cal remarcar Barcelona i jo, Salam Rashid, un allegat contra el racisme amb la collaboraci de Paco de Luca, i Kubala, homenatge a aquest gran futbolista. s el darrer disc en el qual treballa Josep Maria Bardag.

 El nano ja t cinquanta anys .

El 1996 enregistra un disc doble que s una antologia de les canons dels seus companys de la Nova Can, amb el ttol Banda sonora d un temps, d un pas. Com a canons prpies tria Me n vaig a peu i una versi amb piano de Paraules d amor, interpretada el 1969 per Tete Montoliu. s l ltim disc de Serrat que es publica en format elap (Ariola, 1996).

Tamb el 1996 fa una gira per tot Espanya amb Vctor Manuel, Ana Beln i Miguel Ros, amb l'espectacle El gusto es nuestro, que va ser dut per diversos pasos d'Amrica el 1997.

El 1998 edita Sombras de la China, amb els arranjaments de Josep Mas Kitflus. Sobre aquest disc hi ha opinions oposades, perqu alguns el consideren una nova joia dintre de la seva discografia, i d altres, una obra menor.

L any 2000 fa un homenatge a la can llatinoamericana amb el disc Cansiones, signat per Tarrs|Serrat, amb adaptacions de temes populars de diversos pasos de Llatinoamrica, i autors reconeguts com Violeta Parra, Vctor Jara, Simn Daz, Jos Alfredo Jimnez, Enrique Sants Discpolo, entre d altres.

El mateix any s edita la seva discografia en format CD.

 Fa vint anys que dic que fa... .

Serrat inicia el nou segle amb el disc Versos en la boca, publicat el 2002, en el qual, a ms de temes propis -desprs de quatre anys-, dna veu amb la seva msica als poetes Tito Muoz, Eduardo Galeano i Luis Garca Montero.

A la fi de 2003 llana al mercat Serrat sinfnico en collaboraci amb la Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcci musical del mestre Joan Albert Amargs, amb la collaboraci especial de Ricard Miralles al piano i Roger Blavia a la percussi. En aquesta producci presenta quinze temes ja coneguts i un de nou, el poema Herido de amor, de Federico Garca Lorca, que Serrat havia musicat per a Ana Beln.

El 2004, participa en el projecte Neruda en el corazn, amb un disc collectiu en el qual interpreta el Poema XX de Pablo Neruda, amb msica de Ramn Ayala El Mensu. L espectacle es va presentar en directe, en un concert nic, el 5 de juliol de 2004 al Palau Sant Jordi de Barcelona, dintre de la programaci del Frum Universal de les Cultures 2004.

Tamb el 2004 El Peridico de Catalunya li  atorg el premi Catal de l'Any en homenatge als seus quaranta anys de carrera.

El mateix any participa en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya al Parc de la Ciutadella, interpretant Can de bressol.

Mentre fa la gira de Versos en la boca, tamb el 2004, es fa crrer que est malalt. Per Serrat, davant les preguntes dels periodistes, diu amb humor: "Si el doctor em demana que deixi el vi, canvio de doctor". El 2005 es fa pblica la notcia de la malaltia. En moltssims frums d internet apareix una gran quantitat de salutacions i mostres d estima cap al cantautor. La seva pgina web oficial supera en aquesta poca el mili de visites.

Desprs de la seva recuperaci va emprendre una nova gira intimista al costat de Ricard Miralles, interpretant els seus temes clssics sota el ttol Serrat 100x100, una llargussima gira amb cent cinquanta concerts que s'inicia el 6 de maig de 2005 a Valladolid i finalitza el 14 de desembre de 2006 a Sant Sebasti.

El 15 de mar de 2006 va rebre el ttol de Doctor Honoris Causa de la Universitat Complutense de Madrid(4) per la seva contribuci a la cultura espanyola i llatinoamericana i per la seva labor per la convivncia de les diferents llenges de l estat. Deu dies desprs reb la Medalla d'Or al Mrit en el Treball per tota la seva trajectria professional(5).

 Serrat en l'actualitat .


El 18 d'abril de 2006 va publicar el disc M, amb canons en catal. Aquest nom transcriu la manera com els balerics pronuncien el topnim Ma, localitat de Menorca on el cantant t una casa i passa els estius. s la seva primera producci en aquesta llengua  llevat del disc Banda sonora d un temps, d un pas- en disset anys.

El 27 i 28 d'abril de 2006, a Ma, inicia una gira de quaranta-vuit concerts de promoci d'aquest disc per Catalunya, Valncia, les Balears i Madrid. Fa dinou concerts al Teatre Nacional de Catalunya i acaba el quatre d'octubre a Girona. Desprs fa una segona sessi de concerts de la gira Serrat 100x100.

El 2007 s guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement per la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalana com a membre, els anys 60, d Els Setze Jutges, i s investit Cavaller de la Legi d'Honor de la Repblica Francesa.

El mateix any fa una gira amb Joaqun Sabina anomenada Dos pjaros de un tiro, que comena el 29 de juny a Saragossa i acaba el 18 de desembre a Buenos Aires, desprs de setanta-un  concerts. Serrat hi interpreta les millors canons del cantant d beda, i aquest fa el mateix amb el repertori del Noi del Poble-sec. Dels concerts fets a Madrid s enregistra un disc en directe i un DVD, editats el desembre de 2007 sota el nom de Dos pjaros de un tiro(6).

El 17 de juny de 2008 va rebre a Valncia el Premi Ovidi a la trajectria artstica, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Msics i Cantants en Valenci, el qual va agrair tot assegurant sentir-se emocionat amb el premi que porta el nom d'un gran amic.


 Els seus poetes .

Alguns dels seus temes de ms xit han sigut poemes musicats de poetes de la literatura catalana i castellana:

Antonio Machado, El 1969 li dedica un monogrfic complet: Dedicado a Antonio Machado, poeta, consta de dotze canons que popularitzaren la figura i l'obra del poeta.
Miguel Hernndez, amb un disc dedicat a l'evocaci de la seva figura potica: Miguel Hernndez. ;
Rafael Alberti, el poema La paloma amb msica de l'itali Sergio Endrigo i de l'argent Carlos Guastavino, el 1969, per al disc homnim.
Len Felipe, el tema Vencidos, el 1971, per al disc Mediterrneo.
Joan Vergs, el poema El vell, en el disc Per al meu amic, de 1973.
Joan Salvat Papasseit, al qual dedic un disc monogrfic el 1976: Res no s mesqu. Cal tamb tenir en compte la can-homenatge que Serrat li compongu, publicada anteriorment en el disc Serrat/4, amb el ttol Can per a en Joan Salvat Papasseit.
Ernesto Cardenal, la can Epitafio para Joaqun Pasos, el 1975. ;
Josep Palau i Fabre, Serrat posa msica al poema Vaig com les aus per al disc Tal com raja, el 1980.
Josep Vicen Foix, el poema s quan dormo que hi veig clar, gravat en Tal com raja.
Josep Carner, posa msica a El gall per al disc Bestiari, de Guillermina Motta i a El falc, per a Fa vint anys que tinc vint anys. ;
Pere Quart, la can Infants, inclosa en Fa vint anys que tinc vint anys.
Jaime Sabines, la can La lluna, per a Material sensible, el 1989.
Mario Benedetti, al poeta uruguai li dedica el monogrfic El sur tambin existe (1986) i la musicaci del poema Maravilla, en el disc Utopa (1992).
Jos Mara Fonollosa, adapta el poema Subway I per a la can Por dignidad, que s'inclou en Nadie es perfecto.
Eduardo Galeano, els temes Secreta mujer, en Sombras de la China i La mala racha, en el disco Versos en la boca.
Joan Barril, amb el periodista i escriptor barcelon Serrat compon les canons Salam Rashid, el 1989 i Mrame y no me toques, el 1992.
Luis Cernuda, adapta un poema del poeta sevill per al tema Ms que a nadie, del disc Sombras de la China, el 1998.  ;
Tito Muoz, Tarrs, en el disc Cansiones (2000) i De cuando estuve loco, en Versos en la boca (2002).
Luis Garca Montero, el tema Seor de la noche, en el disc Versos en la boca.
Federico Garca Lorca, el poema Herido de amor en Serrat sinfnico, que ja havia enregistrat Ana Beln en el seu disc Lorquiana.

 Serrat i la cultura popular .

Dintre del repertori serrati, diversos discos rescaten canons populars:
Canons tradicionals, editat el 1968, un conjunt de canons populars del folklore catal. A ms, tamb ha cantat la can de bressol La lluna, la pruna, que va interpretar el 1974 durant l'enregistrament a l Aliana del Poble Nou de l'especial A su aire per a Televisi Espanyola.
Cansiones, del 2000, signat per Tarrs|Serrat, el seu alter-ego, que s una antologia llatinoamericana, amb la interpretaci de canons d'autors com Violeta Parra i Vctor Jara. Diverses fonts assenyalen que aquest disc estava projectat per a la dcada dels setanta, per les convulsions de l'poca van fer que es posposs.
Serrat ha interpretat en viu altres canons del canoner popular de Llatinoamrica en les seves presentacions: 
Volver a los 17, de Violeta Parra, interpretat en el concert que va oferir a l'Estadi Nacional de Xile, el 1990, desprs de disset anys d'absncia forada arran de la prohibici que contra ell pesava per part de la dictadura d'Augusto Pinochet. Serrat va dir que en aquells moments la can tenia una nova lectura. El retorn a un pas prohibit.
Del canoner d Atahualpa Yupanqui: La tarde, Milonga del solitario, Coplas del payador perseguido, Milonga del pen de campo, Cancin de los horneros, Luna tucumana, Zamba del grillo, Caminito del indio, Vendedor de yuyos. ;

 Serrat i la copla .

La copla s un dels gneres de referncia en l'educaci musical de Serrat. L'escoltava a la rdio i la sentia cantar a la seva mare i les seves venes quan era un nen, aix ho declara en multitud d'entrevistes. Les veus de Concha Piquer, Juanita Reina, Miguel de Molina, Angelillo o Juanito Valderrama formen part de la seva banda sonora personal.

Va assistir personalment a l enterrament de Concha Piquer, i prolog el llibre Juanito Valderrama: mi Espanya querida (La esfera de los libros, ISBN 84-9734-036-1) d'Antonio Burgos.

El 2003, declarava que ell feia copla a la seva manera: canons com Romance de Curro el Palmo o Pueblo blanco poden considerar-se properes a aquest gnere(7). 

Ha compartit escenari amb Juanito Valderrama, Lola Flores (Ay pena, penita, pena), Roco Jurado (cantant lHimno de Andaluca). Ha cantat en solitari les coples No me quieras tanto, La nia de puerta oscura...

Ha gravat el seu pasdoble  fora irnic- Qu bonito es Badalona a duo amb Manolo Escobar, amb Juanito Valderrama el tema Pena mora en el disc Homenaje a Juanito Valderrama, la copla Antonio Vargas Heredia en duo postmortem amb Carlos Cano, en el disc d homenatge Que naveguen los sueos, i ha participat en l homenatge pstum a la figura de Bambino en el disc Bambino, por ti y por nosotros.

Totes aquestes manifestacions mostren la seva vinculaci musical amb els cantants que van ennoblir la copla.

 Serrat i el tango .

Un altre dels gneres que es troben en la memria musical de Serrat s el tango, que conegu mitjanant el seu pare, que n era un gran afeccionat. Serrat ha demostrat el seu amor pel tango interpretant-lo en nombroses ocasions, especialment en les seves visites a l Argentina:
Cambalache d'Enrique Santos Discpolo, durant diversos concerts de la gira de 1983 a Espanya que va quedar plasmat en el seu disc En directo (1984).
El ltimo organito en Cansiones (2000).
Fangal en Cansiones (2000).
Sur (1970) - Cao 14 de Buenos Aires (amb Anibal Troilo);
A Buenos Aires (1970), en el programa de la televisi argentina Sbados circulares.
Amablemente (34 punyaladas) el 1985, en el programa de TV3 Cap d'any.
Meloda de arrabal (1988), en directe en el Teatre Albniz de Madrid, amb l'Orquestra De Osvaldo Pugliese.
Malena (1990), en el programa Querido Cabaret de TVE.
Margot (1990), en el mateix programa Querido Cabaret de TVE.
Taconeando (1990), a Querido Cabaret.
Ninguna (a cappella el 1990), a Querido Cabaret.
Cuando me entres a fallar i Afiche (2000), a cappella en el Programa del Troesma.

Tamb trobem la influncia del tango en Can per a Joan Salvat-Papasseit, quan comena: "Per ell la meuca es posava la roba de quan fou verge..."

 Serrat i el bolero .

El bolero s tamb un gnere amb rellevncia per la seva popularitat a Espanya entre els anys quaranta i seixanta del segle XX, anys d'infantesa i primera joventut de Serrat. El seu mitj de difusi era la rdio, igual que els anteriors gneres. Les veus d'Antonio Machn, Juanito Segarra, Bonet de San Pedro, Jorge Seplveda, Lorenzo Gonzlez o Jos Guardiola arribaven a tots els racons. 


 Serrat i el cinema .

El 1968 protagonitza, conjuntament amb Serana Vergano i Mara Jos Goyanes la pellcula Palabras de amor, inspirada en la novella de Jaume Picas Tren de matinada.

El 1969 roda La llarga agonia dels peixos, dirigida per Francesc Rovira-Beleta, basada en la novella Vent de grop,  d Aurora Bertrana. Un altre dels protagonistes de la pellcula s Emma Cohen. Com a curiositat, Serrat canta una can que no apareix enregistrada en cap disc: Els amants ofegats.

El 1972 fa la seva tercera pellcula: Mi profesora particular, de Jaime Camino, al costat d actors com Jos Luis Lpez Vzquez i Rafael Anglada.

El 1976 s estrena La ciutat cremada, d Antoni Ribas. La pellcula narra els fets que ocorregueren a Barcelona entre els anys 1899 i 1909, des de l arribada dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins a la rebelli popular coneguda com La Setmana Trgica. Per donar relleu al film, intervingueren en papers secundaris Nria Espert, Mary Santpere, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat entre d altres. Serrat hi interpreta el paper d un carboner, retardat mental, que es posa a ballar amb l esquelet d una monja desenterrada desprs de profanar les tombes del convent de Les Magdalenes. El noi fou condemnat a mort.

 Serrat canta en altres llenges .

Gallec
Anduria (1997), de Juan Pardo i Antonio Morales, canta amb Juan Pardo;

Portugus

L'any 1969, treu a Portugal l'lbum JOAN MANUEL SERRAT... E AS SUAS CANES, amb les segents canons, adaptades per Alexandre O'Neil, Antonio Jos i J. Magalhaes Pereira.

Manuel ;
Canao de madrugada (Can de matinada);
Minhas gaivotas (Mis gaviotas);
Poco antes que batam as dez (Poco antes de qu den las diez);
O ferro-velho (El drapaire);
Poema de amor ;
Como faz o vento (Com ho fa el vent);
Pouco a pouco (De mica en mica);
O saltimbanco (El titiritero);
Palavras de amor (Paraules d'amor);
Meu amor adeus (Me'n vaig a peu);
Sabes (Saps);


L'any 1986 surt el disc SINCERAMENTE TEU, que inclou canons en castell i d'altres en portugus, versionades per Santiago Kovadoff.

Sinceramente teu ;
Eu me dou bem com todo o mundo, canta amb Maria Bethania;
Barquinho de papel ;
No fao mais do que pensar em ti, canta amb Gal Costa;
Cada qual com sua mania, canta amb Caetano Veloso ;
De vez em quando a vida;
Uma mulher nua e no escuro (1986), lletra de Mario Benedetti.

D'altra banda, tamb enregistr en portugus els temes segents.

La, la, la (1968);
Poema de amor (1968), versi d Antonio Jos;

Francs
La, la, la (1968), versi de Pierre Delanoe;
Pome pour une voix (Poema de amor) (1968) versi de Louis Amade ;
Itali
La, la, la (1968) ;
Poema de amore (1968) ;
Angls
She gives me love (La, la, la) (1968), versi de Michael Julian;
Guaran
Che Pykasumi (2000), amb una versi al castell de Rubn Bareiro Saguier i el mateix Serrat;


A ms, la can Edurne, principalment en castell, cont alguns versos en uscar.

 Autotraduccions .

Joan Manuel Serrat ha tradut al castell algunes de les seves canons catalanes i les ha interpretat:

En cualquier lugar (En qualsevol lloc);
Tiempo de lluvia (Temps de pluja);
Palabras de amor (Paraules d'amor);
D'altra banda Joan Isaac, en el seu disc Joies robades (2002),  va enregistrar a duo amb Serrat Aquelles petites coses, la seva versi catalana dAquellas pequeas cosas.

Discografia.

 Vinils de llarga durada .

Foren tots editats en compactes els anys 1990, 2000 i 2007.
Ara que tinc vint anys (Edigsa,1967) ;
Canons tradicionals (Edigsa, 1968);
Com ho fa el vent (Edigsa, 1968);
La paloma (Zafiro/Novola, 1969);
Dedicado a Antonio Machado, poeta (Zafiro/Novola, 1969);
Serrat/4 (Edigsa, 1970);
Mi niez, tamb conegut com Disco blanco (Zafiro/Novola, 1970);
Mediterrneo (Zafiro/Novola, 1971);
Miguel Hernndez (Zafiro/Novola, 1972);
Per al meu amic (Edigsa, 1973);
Para vivir, tamb conegut com Cancin infantil para despertar a una paloma morena de tres primaveras (Zafiro/Novola, 1974);
Para piel de manzana (Ariola, 1975);
Res no s mesqu (Edigsa, 1977);
1978 (Ariola, 1978);
Tal com raja (Ariola, 1980);
En trnsito (Ariola, 1981);
Cada loco con su tema (Ariola, 1983);
Fa vint anys que tinc vint anys (Ariola, 1984);
En directo (Ariola, 1984);
El sur tambin existe (Ariola, 1985);
Sinceramente teu (amb Mara Bethania, Raimundo Fagner, Gal Costa, Caetano Veloso i Toquinho) (Ariola, 1986);
Bienaventurados (Ariola, 1987);
Material sensible (Ariola, 1989);
Utopa (Ariola, 1992);
Nadie es perfecto (Ariola, 1994);
Banda sonora d'un temps, d'un pas (Ariola, 1996).

 Vinils de dues o quatre canons que contenen temes no enregistrats en altres discos .

El nom de les canons en qesti apareix en negreta.
Ella em deixa, El mocador, La mort de l avi, Una guitarra (Edigsa, 1965);
Quan arriba el fred, Sota un cirerer florit, Ara que tinc vint anys, El drapaire (Edigsa, 1966);
Les sabates, Me n vaig a peu, Can de matinada, Paraules d amor (Edigsa, 1967);
Per Sant Joan, Marta (Edigsa, 1968);
La controvertida La, la, la, en totes les seves versions  llevat de la catalana-, noms apareix en discos de dues canons.

Discos compactes.

El gusto es nuestro (amb Ana Beln, Miguel Ros i Vctor Manuel) (Ariola, 1996), publicat en format CD i DVD.
Liliana, Historia de Babar y Viaje a la luna (narracions amb msica, Audivis Ibrica, 1997);
Liliana, Histria de Babar i Viatge a la lluna (narracions amb msica, Audivis Ibrica, 1997);
Sombras de la China (Ariola, 1998);
Cansiones (Ariola, 2000);
Versos en la boca (2002);
Serrat sinfnico (2003);
M (2006);
Dos pjaros de un tiro (amb Joaqun Sabina) (2007);

Discos i gravacions no autoritzats.


Platxria: Un poema de Joan Salvat-Papasseit. No tenim referncies de la data d'enregistrament. Se suposa que s una gravaci residual de Res no s mesqu. Circula per internet.
Al grec: Disc de vinil de carcter illegal que circul per Espanya el 1983.

Discos collectius d'homenatge .

Serrat, eres nico (BMG Ariola, 1995);
Serrat, eres nico (volum 2) (BMG Ariola, 2005);
Cuba le canta a Serrat (Discmedi, 2005);
Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2006);
Cuba le canta a Serrat (volum 2) (Discmedi, 2007);

Actualment, tots els lbums originals de Serrat es troben disponibles en disc compacte, publicats per BMG Ariola; noms romanen introbables alguns temes publicats en discs senzills o EP.

 Referncies .


 Notes .

1 Les primeres canons en castell i el conflicte d Eurovisi jmserrat.com, Biografa, 1968
 
2 Les primeres canons en castell i el conflicte d Eurovisijmserrat.com, Serrat en otros libros
 
3 Maduresa Joan Manuel Serrat, El retorno, Revista Humor (1983)
 
4 Fa vint anys que dic que fa... elmundo.es (Nomenament com a Doctor Honoris Causa) 

5 Fa vint anys que dic que fa... elmundo.es (Medalla al Mrit del Treball)

6 Serrat en l'actualitat Serrat & Sabina, Dos pjaros de un tiro
 
7 Serrat i la copla Entrevista en el setmanari Tiempo

Bibliografia.
















 Enllaos externs .

  JMSerrat.com web oficial;
  Un temps de canons web no oficial;
 Serrat interpretant Paraules d'amor, vdeo de YouTube ac ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12111" title="John Lennon" nonfiltered="1236" processed="1230" dbindex="6242">

John Lennon MBE (nascut John Winston Lennon, 9 d'octubre de 1940   8 de desembre de 1980) fou un cantant i compositor angls que va saltar a la fama per ser el fundador de The Beatles juntament amb Paul McCartney, amb qui va formar una de les parelles de compositors ms famoses i amb ms xit de la histria de la msica pop.

Biografia.
El seu pare, Alfred "Freddy" Lennon, mariner mercant, va abandonar la famlia quan John Lennon tenia noms cinc anys. La seva mare, Julia, va decidir deixar l'educaci del seu fill a crrec de la seva germana, Mimi (i del seu marit George), amb qui Lennon va viure des d'aleshores al 251 de Menlove Avenue (Liverpool. Ella el visitava de tant en tant per el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, va morir quan un policia que condua sota els efectes de l'alcohol la va envestir amb el seu vehicle. En aquell moment en John ja formava part del seu primer grup de msica, The Quarrymen, conseqncia de la seva afecci per l'skiffle, el rock, el soul i el blues (especialment per artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Fou en aquesta poca quan va conixer Paul McCartney i George Harrison, amb els qui va decidir formar el grup que esdevindria, amb l'addici de Ringo Starr, The Beatles. 

A banda de la seva carrera musical, Lennon tamb va exercir d'activista poltic pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Casat en primeres npcies amb Cynthia Powell, el seu gran amor fou posteriorment l'artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar l'any 1969 i amb qui va conviure fins a la seva mort, esdevinguda a Nova York el 1980 com a conseqncia d'un atemptat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman.

 Discografia en solitari .
Unfinished Music No.1: Two Virgins (amb Yoko Ono) (1968);
Unfinished Music No.2: Life with the Lions (amb Yoko Ono) (1969);
Wedding Album (amb Yoko Ono) (1969);
John Lennon/Plastic Ono Band (1970);
Imagine (1971);
Some Time in New York City (amb Yoko Ono) (1972);
Mind Games (1973);
Walls and Bridges (1974). ;
Rock 'n' Roll (1975);
Double Fantasy (amb Yoko Ono) (1980);
Milk And Honey (amb Yoko Ono) (1984);

 Recopilacions i material addicional.
Shaved Fish (recopilaci) (1975);
The John Lennon Collection (recopilaci) (1982);
Menlove Ave. (recopilaci amb material inpedit de l'etapa 1973-74) (1986);
 (banda sonora del documental homnim) (1988);
Lennon (4CDs) (1990) ;
Lennon Legend: The Very Best of John Lennon (recopilaci) (1997);
John Lennon Anthology (caixa de 4 CDs amb material indit)(1998);
Wonsaponatime (seleccions de Lennon Anthology) (1998);
Acoustic (recopilaci de material acoustic material ja editat anteriorment en la seva majoria) (2004);
Peace, Love & Truth (2005);
Working Class Hero: The Definitive Lennon (2005);

 Enregistraments en directe .

Live Peace in Toronto 1969 (1969);
Live in New York City (1986);
 Multimedia .

 Trailers y Videos de la pel.lcula sobre Mark D.Chapman Chapter 27;
 Trailers y Videos de la pel.lcula sobre Mark D.Chapman The Killing Of John Lennon;


----


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12114" title="Port de Premi" nonfiltered="1237" processed="1231" dbindex="6243">
El primer port de Premi fou construt a comenaments de la dcada dels setanta i en realitat era un petit embarcador per a barquetes i iots de poc calat. Al mateix temps, es constru l'edifici del Club Nutic Premi amb mplies terrases sobre el port, restaurant i piscina. La inauguraci va coincidir amb la celebraci del Campionat Mundial de Vela de la classe Vaurien.

Posteriorment s'inici el projecte de construcci d'un port de dimensions ms grans que ha tingut una histria plena d'esculls i obstacles que provocaren la paralitzacio de les obres l'any 1993. Desprs de gaireb vuit anys aturat, el projecte es va refer transformant-lo en el Port Marina Premi amb una zona ldico-comercial i es varen reprendre les obres l'any 2000. 

Tericament, els equipaments que inclour el nou port seran: un gran gimns amb piscina inclosa,  restaurants, botigues, bolera, i un multicinema de 10 sales. Tamb s'hi construir petit edifici pel Centre de Recuperaci d'Animals Marins de Catalunya, i un gran aparcament subterrani per 1.400 vehicles. 
A data juliol de 2007 no hi ha res d'aix, ni sembla possible fer-ho.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12115" title="El Masroig" nonfiltered="1238" processed="1232" dbindex="6244">

El Masroig s un municipi de la comarca del Priorat. Est situat a la part sud-occidental de la comarca, i limita amb els municipis prioratencs del Molar i Bellmunt del Priorat al nord, Falset a llevant, i els Guiamets al sud. A ponent, hi t el terme de Garcia, de la Ribera d'Ebre.

 Etimologia .

s un topnim fcil d'explicar perqu els seus components signifiquen el mateix que en catal actual: un mas les pedres del qual, o la terra on s'assentava, eren de color roig. s, doncs, un topnim ja romnic, procedent directament del catal medieval.

Documentat ja al segle XIII, la forma actual s l'aglutinaci de les dues paraules suara esmentades.

 Descripci .

No s un terme amb grans accidents geogrfics, per s que disposa de tot de serretes i petites valls que compliquen un xic la seva orografia. La part ms plana s la meitat sud, on destaca, en la parti amb els Guiamets, el Coll de l'Egua, per on discorre la carretera N-420. Es tracta d'una serreta que s'apropa molt als 200 metres d'altitud. La part central del terme s al voltant dels 170 metres (el Masroig s a 195), tot i que va davallant cap a ponent, i cap al nord comena a enfilar-se, ms per la banda de llevant que per la de ponent. Al nord hi ha el Puig Roig -o Purroig-, de 172 m. alt., i seguint el termenal cap al sud-est, es troben l'Ereta de les Bruixes, de 338 m. Aqu el termenal inflexiona cap al sud, puja al Collroig, de 342 m. i al Coll de la Falsetana, de 326, pertanyents tots dos a la Serra de la Bruixa. Desprs continua cap al sud fins a la Fosseta, de 305, i trenca cap a ponent enllaant amb el Coll de l'Egua.

A l'interior del terme noms es pot destacar el Coll de les Comes, del poble cap al nord-oest, que arriba als 152 m., i la Serra de la Cova Santa, al nord del terme, de 241 m. en el punt ms alt.

Pel que fa als corrents d'aigua, cal dir d'entrada que tot el termenal de ponent est marcat pel riu Montsant, que entra en contacte amb el terme del Masroig a 81 m. alt., i en surt a 44. El terme sencer s'aboca en aquest riu. Ja del nord hi van afluint els barrancs masrojans: barranc del Puig Roig, de la Vila, de les Comes, barrancot dels Granerals, barrancot de les Sorts, i, finalment, el barranc de la Raora, que s el lmit meridional del terme fins que hi aflueix el barranc del Pou, que neix a Mar. Aqu el termenal enllaa amb el Coll de l'Egua. Hi ha alguns barrancs afluents dels anteriors que cal destacar perqu marquen sectors importants del terme: el barranc de la Vila est format, a la capalera, pel barrancot de les Argiles i el Clot dels Galls, a ms del barranc dels Molins, que ve de Bellmunt del Priorat i de Falset.

s curis d'observar que el riu Montsant, a la zona del Mas de Baix, conforma unes illes alluvials, la meitat sud-oriental de les quals pertany al Mas Roig.

Al nord del terme, a la Serra de la Cova Santa, hi ha el santuari de la Mare de Du de Pinyeres, i per tot el terme hi ha diversos masos i antics molins, la major part del qual romanen avui dia deshabitats, i alguns d'ells, rnecs.

Dins del terme municipal es troba el poblat del Puig Roig del Roget, les restes un assentament hum protohistric.

 Comunicacions .

Discorren per aquest terme la carretera N-420 (Tarragona-Crdova), tot i que noms en dos curts trams, la TV-7341 (N-420, al Masroig-el Masroig), i la T-734 (N-420, a Mar-el Molar).

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Enciclopdia Catalana en lnia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12117" title="Figuera (desambiguaci)" nonfiltered="1239" processed="1233" dbindex="6245">


 Botnica:
 Figuera (planta);
 Geografia:
 La Figuera, municipi del priorat;
 Cala Figuera (Santany), cala del municipi de Santany, a Mallorca.
 Cala Figuera (Pollena), cala del municipi de Pollena, a Mallorca.
 Cala Figuera (Calvi), cala del municipi de Calvi, a Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12120" title="Catal salat" nonfiltered="1240" processed="1234" dbindex="6246">
El catal salat s un tret dialectal que es dna en determinats dialectes i parlars catalans.

Consisteix a fer servir els articles anomenats salats, que sn els procedents dels demostratius llatins: ipse, ipsa, i pot ser ipsum: es i so (mascul singular), sa (femen singular), es, sos, ets (mascul plural, no tothom ho escriu aix), i ses (femen plural). Tant el mascul es com el femen sa es redueixen a s' davant mot comenat en vocal o hac.

Al comenament de l'evoluci del catal hi va haver una poca en qu aquest article s'alternava amb l'avui considerat com a normatiu en tot el territori lingstic i d'all s'estengu cap als nous territoris conquerits (les Balears). Desprs va entrar en dess a la major part del domini lingstic i va romandre a llocs allats com a caracterstica prpia.

Actualment, aquest tret dialectal es dna de forma generalitzada noms en el catal balear (excepte a Pollena) i de forma ms local a alguns pobles de la Costa Brava, i en dos pobles del Pas Valenci (Trbena i la Vall de Gallinera) repoblats per mallorquins desprs de l'expulsi dels moriscos. Antigament, a l'edat mitjana, hom salava a tota la zona de Catalunya on ara es parla catal oriental central, de la qual cosa queden nombrosssims testimonis en la toponmia: Sant Joan Desp (des Pi), Solivella (s'Olivella), Sant Lloren Savall (sa Vall), Serra-de-Senferm (s'Enferm), Sant Esteve Sesrovires (ses Rovires), etc. dhuc existeix al Pas Valenci, en termes com Silla (s'Illa).

En el catal mallorqu, desprs de la preposici amb o en s'usa so (mascul singular) i sos (mascul plural), menys a Pollena, on -com ja s'ha dit- no se sala, per per influncia s'usa lo, i los, desprs de la preposici amb.

Dialectalment tamb passa que l'article salat mascul plural es< es pronuncia  davant de paraules comenades per un so voclic.

Ajuntant amb les preposicions surten les segents combinacions:
a + es -> as/an es;
de + es -> des;
per + es -> pes (antigament, p'es);
ca + es -> cas (antigament, ca's);

Els articles salats mai sn utilitzats davant de noms de persones on es fan servir els articles personals en i na, reduts a n davant vocal o hac.

En el balear, en casos de polismia, hi ha moments en qu es deixa de fer servir l'article salat i s'utilitza el literari, la qual cosa permet distingir, generalment, els mots. Aix per exemple que s habitual que es digui sa m, per que es parli de la mar (les dues paraules, d'igual pronncia en la variant balear). A vegades, es deixa de fer servir davant de certes paraules per simple tradici. Vegeu tamb Nomencltor de nuclis de poblaci de les Illes Balears.

Aquestes formes no es consideren prpies de la llengua estndard, car el criteri de l'IEC perqu aix sigui s que els trets lingstics apareguin en dos grans dialectes, per sn universalment usades en la parla habitual balear i en escrits poc formals, com ara en els cartells publicitaris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12129" title="Cavall de Troia" nonfiltered="1241" processed="1235" dbindex="6247">
Segons lEneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia 10 anys. Per els habitants de Troia, grans creients dels dus, havien de ser venuts per una trampa, creada per Ulisses, que consistia a construir un enorme cavall de fusta a l'interior del qual s'hi amagaren els soldats grecs. Els habitants de Troia, en veure'l, van pensar que era un regal dels dus i el van acceptar, sense dubtar-se de res. Un cop els habitants de Troia van haver introdut el cavall dins la ciutat, els soldats ocults varen sortir i van obrir-ne les portes, permetent que la fora invasora pogus entrar, donant per finalitzada la Guerra de Troia.

Aquests fets succeeixen desprs del que explica la Ilada d'Homer i abans que el que succeeix a L'Odissea, del mateix Homer, ambds escrits al segle VIII aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure LEneida inspirant-se en les dues obres homriques.

El cavall de Troia surt mencionat dues vegades a L'Odissea:

Ah, veureu qu va fer i a qu va arriscar-se l'estrenu;
dins el cavall polit, on siem tots els ms nobles;
dels argius, als troians portant la destrossa i la parca! (cap IV,271-273) (trad. Carles Riba);


Mes a veure, passa aquest punt i cantan's l'endrea;
del cavall de fusta, que Epeos va fer amb Atena,;
com dins la ciutadella, amb engany, Ulisses va entrar-lo,;
el divinal, emplenat dels guerrers que Ilion barrejaren. (cap VIII, 487-490) (trad. Carles Riba);


Si b s al segon llibre de LEneida de Virgili on hi ha la versi ms extensa i familiar, hi ha la confusi popular de pensar que s a la Ilada d'Homer on apareix el cavall de Troia, segurament pel fet que tracta de la guerra de Troia, per d'episodis anteriors a la gesta d'Ulisses i el cavall.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12133" title="Calvi" nonfiltered="1242" processed="1236" dbindex="6248">


Calvi s una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb Andratx, Estellencs, Puigpunyent i Palma.

Calvi viu sobretot del turisme de platja i en menor mesura amb l'agricultura (principalment oliveres, garrovers, ametllers...) amb la ramaderia (sobretot el porc i l'ovella) i tamb la pesca, d'una varietat notable.

s seu de la cadena de televisi autonmica d'IB3 a polgon de Son Bugadelles.

 Poltica .
Aquest ajuntament va ser governat pel PSOE amb Margarita Njera Aranzbal com a batlessa fins a l'any 2003, quan Carlos Delgado Truyols (PP) la substitu grcies al recolzament d'UM. A les eleccions de 2007, el PP de Delgado assol la majoria absoluta del consistori, amb 12 dels 21 seients.














Poblaci.






















Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Municipi de Calvi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12135" title="Trnsit de Venus" nonfiltered="1243" processed="1237" dbindex="6249">

Un Trnsit de Venus s el  pas de Venus  per davant del Sol, vist des de la Terra. Es produx quan el Sol, Venus i la Terra es troben alineats.

Cada quant succeeix? .

s un succs molt poc freqent. T lloc a parells  amb un interval de 8 anys entre els membres del parell i un poc ms de 100 anys entre parell i parell. En el  tauler que segueix s'arrepleguen tots els trnsits des de 1500 fins a 2500:


En el segle XXI tindrem oportunitat de veure'l en dos ocasions, en 2004 i en 2012.

La distncia Terra-Sol.

A partir de l'observaci del trnsit de Venus s possible mesurar la Parallaxi solar: i a partir d'esta la distncia terra-sol.

Quan es va veure el primer?.

Johannes Kepler (1571-1630) va calcular les distintes posicions de Venus al llarg del temps i va predir que cada 130 anys tindrien lloc trnsits de Venus, els dos primers en 1631 i 1761. El trnsit de 1631 no va ser observat ja que, prcticament en tota Europa, va tenir lloc desprs de la posta del Sol. 

Jeremiah Horrocks, (1617 - 1641) un clergue angls, que havia estudiat astronomia i matemtiques en Cambridge, va calcular la trajectria de Venus descobrint que hi hauria un trnsit el 4 de desembre de 1639. 

El dia del trnsit va ser diumenge i a pesar de tenir que compaginar les tasques prpies del seu treball com a rector en el poble d'Hoole, Horrocks va poder observar el trnsit i va ser capa de deduir de les seves observacions un valor de 14 " per a la Parallaxi solar o el que s el mateix, que la distncia Terra-Sol era de 95 milions de km.
(William Crabtree, estudis aix mateix dels nous mtodes introduts per Kepler, va observar tamb el trnsit a instncies del seu amic Horrocks)  

(Valors acceptats actualment  : Parallaxi solar : 8,8" ; Distancia terra-sol=150 milions de km)

Els trnsits del Segle XVIII.

En 1716 l'astrnom angls Edmund Halley va enviar a la Royal Society un mtode per a mesurar la distncia Tierra-Venus i a partir d'esta, la unitat astronmica (distncia terra-sol)  aprofitant el trnsit de Venus que s'anava a produir en 1761.  Astrnoms de tot el mn, comissionats pels seus governs es van preparar per a l'observaci. Els britnics van enviar una expedici a Santa Helena i una altra a Sumatra. Els francesos van organitzar quatre: Sibria, Viena, Illa Rodrguez i Pondicherry en L'ndia. Esta ltima  va tornar sense aconseguir el seu objectiu a causa de la guerra existent entre anglesos i francesos. En total, el trnsit va ser observat des d'uns 70 llocs distributs al voltant del globus terrestre, constituint la primera gran empresa cientfica internacional. 

Els resultats obtinguts no van estar concordes amb les expectatives. El mal temps en molts dels llocs d'observaci, la dificultat de determinar amb precisi la localitzaci geogrfica del  lloc en qu l'observaci es realitzava i l'efecte de la gota negra (poc abans i poc desprs del contacte visual entre Venus i el Sol apareix un punt negre d'uni entre ambds) van dificultar l'aplicaci del mtode d'Halley.  

En l'observaci del trnsit de 1769 va haver-hi 150 observadors oficials i molts altres aficionats. Entre els observadors es trobava el clebre capit James Cook que realitzava el primer dels seus viatges. Una de les observaci amb millors resultats va ser la realitzada en la pennsula de Baixa Califrnia pel francs Jean-Baptiste Chappe D'auteroche a qu acompanyaven els espanyols Vicente de Doz i Salvador Medina i el mexic Joaqun Velzquez Moradenques de Len. 

En 1835 el director de l'observatori de Berln Johann Franz Encke va obtenir a partir de les dades obtingudes en els trnsits de 1761 i 1769 un valor de la parallaxi solar de 8,57 segons que corresponia una distncia terra-sol de 153.500.000 km

Els  trnsits del Segle XIX.


Els trnsits de 1874 i 1882 van ser tamb seguits per centenars d'observadors enviats per les acadmies cientfiques de multitud de pasos. Aix per exemple Frana envi, entre altres, observadors a Nova Calednia, Pequn, Jap (l'espectroscopista Jansen), Indoxina i Nova Zelanda. El Butllet de la Societat Astronmica de Londres arreplega que es van obtindre 3440 proves fotogrfiques dels distints aspectes que va oferir el fenomen.

En el trnsit de 1882 participa Espanya per primera vegada de forma oficial, habilitant el govern un pressupost de 20.000 pesetes  per a l'adquisici d'instruments, despeses d'embalatge, etc. Es van enviar dos grups d'observadors, un a Cuba i l'altre a Puerto Rico. Per a les observacions en l'estaci de Puerto Rico es disposava de:
Un telescopi equatorial amb objectiu de 6 polzades angleses d'obertura lliure, amb moviment de rellotgeria, ocular solar diagonal, micrmetre, etc. construt per Cooke. ;
Un altre telescopi equatorial de 4 polzades angleses d'obertura lliure, construt per Secreten. ;
Un telescopi Fronghton amb objectiu de 3  polzades angleses, muntura equatorial, construt per Cooke, i ocular solar diagonal. ;
Un instrument de passos de Repsold per a la determinaci del temps i la latitud. ;
Un pndol sidreo . ;
Quatre cronmetres. ;
Un crongraf construt per Hipp. ;
Una taula telegrfica per a fixar la longitud dels punts  d'estaci amb refencia a un meridi determinat. ;
Un sextant de Fronghton.
Un teodolit de Brunner per a alguna xicoteta triangulaci que siga necessari fer. ;
Un barmetre. ;
Un psicrmetre. ;
Un anemmetre, sistema Robinson.

 El trnsit de Venus del 8 de juny de 2004.

En el Reial Institut i Observatori de l'Armada de Sant Ferran hi ha informaci sobre els llocs des d'on es pot observar i les circumstncies locals per a diferents llocs del mn.

En  i en la NASA es pot trobar tot tipus d'informaci (en angls) sobre el trnsit. 

En  hi ha informaci del trnsit i fotos (en castell)

 Bibliografia .

MONTI, Jos Genaro. L'ltim trnsit de Venus pel disc del Sol en el segle XIX. Madrid : Enrique Teodoro, 1883. 

MORENO CORRAL, Marco Arturo. Odissea 1874 o el primer viatge internacional de cientfics mexicans. 2a ed. Mxic: Fons de Cultura Econmica, 1995 

MAOR, Eli. Venus in Transit. Princeton: Princeton University Press, 2000.

SELLERS, David. The Transit of Venus: The Quest to Find the True Distance of the Sun. Magavelda Press, 2001.

Font: 

Articles relacionats:.
 Trnsit (astronomia);
 Trnsit de Mercuri;

















 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12139" title="Trigonometria" nonfiltered="1244" processed="1238" dbindex="6250">

La trigonometria (del Grec: "la mesura de triangles") s una branca de les matemtiques que tracta les relacions internes dels triangles. T relaci directa amb la geometria, sent una de les bases de la geometria analtica. Les magnituds essencials que s'utilitzen sn la distncia i l'angle.

T moltes aplicacions: la tcnica de la triangulaci s'usa en astronomia per a mesurar la distncia a estels propers, en topografia per a fer mapes i en sistemes de navegaci per satllit.

La branca de la trigonometria, anomenada trigonometria esfrica, estudia els triangles que es dibuixen sobre esferes.

Conceptes bsics en trigonometria.


Angle.





Un angle s la regi del pla limitada per dues semirectes d'origen com. En el concepte d'angle, no importa ni l'origen ni la orientaci de les semirectes,  per tant, es diu que dos angles sn iguals, si amb una translaci i una rotaci es poden fer coincidir l'origen i les dues semirectes. Dues semirectes parteixen el pla en dues regions. Per tant, per determinar un angle cal indicar a quina de les dues regions correspon l'angle. Aix es fa dibuixant un arc centrat en l'origen com que va des de una de les semirectes fins a l'altra passant per la regi que correspon a l'angle.

Mesura d'angles.

Els angles es mesuren en base a la magnitud de la rotaci que cal aplicar a una de les semirectes perqu coincideixi amb l'altra. Hi ha dues maneres  naturals  per mesurar una rotaci, una s la fracci d'una volta sencera que represnta la rotaci que s'est mesurant, i l'altre s mesurant la longitud de l'arc i dividir-la entre el radi.

Aquestes dues maneres, corresponen a les unitats mes freqentment utilitzades per a mesurar angles:

El radian, que s un angle central del qual mesura el mateix, el radi, que l'arc que l'acopsa. Un radian= 180/  que s ms o menys uns 57,29577951.
El grau sexagesimal s l'altra unitat que normalment s'utilitza. s una 360ena part d'una volta. I s igual a  /180 radiants que s ms o menys uns 0,0174533 radians.

La mesura d'angles fent servir radians, simplifica les expressions de les identitats trigonomtriques i les equacions de la fsica, per, perqu estigui ben definida, cal demostrar primer, que el resultat de mesurar un angle, s independent del radi que es faci servir per a mesurar l'arc, altrament, el mateix angle donaria diferents mesures, depenent del radi de l'arc. Per demostrar aquesta independncia, cal fer servir el teorema de Tales i aproximar l'arc per infinites cordes.   

A dems d'aquestes unitats n'hi ha d'altres:

La volta (o revoluci), correspon a una volta sencera, equival a 2  radians o 360. Es fa servir principalment en la mesura de velocitats angulars (voltes per minut o revolucions per minut).
 L'angle recte, correspon a un quart de volta, es fa servir en expressions com: la suma dels angles d'un triangle s igual a dos rectes. Equival a 90 o  /2 radians,
El grau centesimal s la centsima part d'un recte o la 400ena part d'una volta. ;

La rotaci que cal aplicar a una semirecta per tal que coincideixi amb l'altra com a mxim pot ser d'una volta. Per tant, tal com s'ha definit l'angle, noms pot tenir una mesura entre 0 i 360. En matemtiques s'estn la definici d'angle per tal que tinguin sentit angles de ms de 360 i menys de 0, assimilant l'angle a la rotaci, rotacions de ms d'una volta corresponen a angles de ms de 360, i rotacions en sentit contrari del convingut corresponen a angles negatius.

Triangles.



Un triangle s una figura formada per tres lnies que s'intersequen cada dues en un punt, formant tres angles. Si les lnies sn rectes el triangle s pla.

Els triangles es classifiquen segons la longitud dels seus costats en: equilter (tots tres costats de igual longitud), issceles (dos costats iguals) i escalens (tots tres costats diferents); o segons la mesura dels seus angles: rectangles (un angle recte), obtusangles (un angle obts), o acutangles (tots tres angles aguts).

La importncia dels triangles i de la trigonometria, ve de qu qualsevol polgon es pot dividir en triangles i estudiant aquest triangles es pot estudiar el polgon, per exemple per a calcular l'rea, distncies entre vrtex, valors d'angles etc. En el cas de les superfcies limitades per lnies corbes, tamb es poden estudiar aproximant-les per polgons de molts vrtex. El mtode d'exhausti s un mtode per a calcular ares limitades per lnies corbes a base d'exhaurir la aproximaci per polgons portant-la al lmit d'infinits polgons.

La major part de la trigonometria descansa en la utilitzaci de les funcions trigonomtriques, per hi ha molts cassos en qu es poden resoldre problemes referents a triangles aplicant una srie de teoremes que no necessiten la utilitzaci de les funcions trigonomtriques:

El primer teorema de Tales estableix que: si dos triangles sn semblants (tenen tots els angles iguals) les longituds dels costats corresponents (un costat del primer triangle, es correspon amb un costat del segon si els angles oposats sn iguals) mantenen una proporci constant. Aix permet calcular les longituds dels altres costats d'un triangle si es coneix la longitud d'un dels costats i tamb es coneixen les longituds de tots els costats d'un altre triangle que sigui semblant a ell. Aix tamb permet definir les funcions trigonomtriques en base al triangle rectangle perqu assegura que el resultat ser independent de la mida del triangle rectangle que es faci servir.

El segon teorema de Tales afirma que l'angle amb que els punts d'un circumferncia veuen el dimetre s de 90 (s un cas particular de larc capa. ;

El teorema de Pitgores diu que en qualsevol triangle rectangle, el quadrat de la longitud de la hipotenusa s igual a la suma dels quadrats de les longituds dels catets. Aix permet, pel cas de triangles rectangles, calcular la longitud d'un dels costats si es coneixen les longituds del altres dos. En cas de triangles qualsevulla, de vegades es poden dividir en dos triangles rectangles i aplicar el teorema de Pitgores.

Altres teoremes tils pel clcul de triangles que no fan servir directament funcions trigonomtriques sn el teorema de l'altura i el teorema del catet.

Funcions trigonomtriques.




Definici.

Les funcions trigonomtriques es poden definir en base a un triangle rectangle qualsevol. A la segent taula es resumeixen les definicions de les sis funcions trigonomtriques ms habituals en base al triangle de la figura de la dreta.



A dems d'aquestes funcions histricament tamb se'n han fet servir d'altres com la corda (geometria), el versinus, el semiversinus, la exsecant i la excosecant

El primer teorema de Tales assegura que el resultat obtingut ser independent de la mida del triangle escollit.

Les definicions basades en el triangle rectangle noms permeten parlar amb propietat de les funcions trigonomtriques d'angles compresos entre 0 i 90. Per estendre les funcions trigonomtriques a arguments de tot el conjunt del nombres reals es poden definir en base a les longituds de segments traats en la circumferncia goniomtrica. A la figura de la dreta es poden veure les definicions de les funcions trigonomtriques habituals i de les histriques en base a la circumferncia goniomtrica.

Les funcions trigonomtriques tamb es poden definir en funci de la funci exponencial amprant la frmula d'Euler, aix permet estendre els seus arguments al cos dels nombres complexos.

Identitats trigonomtriques.




Les identitats trigonomtriques sn igualtats que impliquen funcions trigonomtriques i que sn veritat per a qualsevol valor de les variables.  Aquestes identitats sn tils quant cal simplificar expressions  en qu intervenen funcions trigonomtriques. Tamb sn la base per a calcular els valors de les funcions trigonomtriques.

Exemples d'identitats trigonomtriques sn:



Clcul de les funcions trigonomtriques.



A partir de les identitats trigonomtriques de l'angle meitat, de la suma i resta d'angles aix com d'altres teoremes de trigonometria com el teorema de Ptolemeu, es poden trobar els valors de les funcions trigonomtriques per a determinats angles. Aquest valors es coneixen com constants trigonomtriques exactes, a la segent taula es presenten els valors per als angles de 0,30,45,60 i 90.



Les expressions s han posat sense simplificar perqu aix s ms fcil memoritzar-les.

La quantitat d'angles pels quals es poden trobar els valors exactes de les seves funcions trigonomtriques s infinit per numerable, per trobar els valors de aproximats de les funcions trigonomtriques d'angles qualsevulla, es fan aproximacions emprant algorismes com els que s'expliquen a l'article Construcci de les taules trigonomtriques.

Inverses de les funcions trigonomtriques.



Les funcions trigonomtriques sn peridiques, i per tant no injectives, aix, estrictament parlant, no tenen funci inversa. Per a definir una funci inversa cal restringir el domini de forma que les funcions trigonomtriques siguin bijectives.

les funcions arcsinus,arcosinus i arctangent. Donen l'angle que ha produt el resultat de les funcions sinus, cosinus i tangent.

 ;
 ;
 ;

A les calculadores cientfiques existeix una mica d'embolic a l'hora de ficar aquestes funcions. Les funcions sec, csc i cot es calculen polsant ,  i  respectivament. Les funcions arcsin, arccos i arctan es calculen polsant les tecles ,  i , que no s'han de confondre amb les anteriors.


Relacions aplicades a qualsevol triangle.

Les funcions del triangle rectangle, es poden utilitzar per trobar relacions a qualsevol triangle. Si anomenem a,b i c els costats d'un triangle, i ,  i   els angles oposats a aquests costats, existeixen els segents teoremes:

Suma dels angles d'un triangle.

En la Proposici 32 del Llibre I dels lements d'Euclides es demostra que la suma dels tres angles de qualsevol triangle s igual a dos rectes:

Proposici 32. En qualsevol triangle, si un dels costats s allarga, aleshores l angle exterior s igual a la suma dels angles interiors i oposats, i la suma dels tres angles del triangle s de dos angles rectes. http://www.euclides.org/menu/elements_cat/01/proposicionsllibre1.htm#Proposici%F3%2027




Euclides ho demostra traant un triangle com el de la figura de la dreta, llavors perllonga la base i traa una parallela al costat AB. Aplicant els resultats de les proposicions sobre angles de rectes que es tallen, l'angle BCD s igual a l'angle ABC i l'angle DCE s igual a l'angle BAC, per tant la suma de ACB + BCD + DCE (que s igual a l'angle pla ACE, es a dir dos rectes) tamb s igual a BAC + ABC + BCA que sn els tres angles del triangle.


Teorema del sinus.


Si els costats d'un triangle sn a, b i c i els angles oposats a aquests costats sn  , llavors el teorema del sinus afirma:



Teorema del cosinus.

Referit al mateix triangle anterior, el teorema del cosinus afirma:

;
;
;

Teorema de la tangent.

Referit al mateix triangle anterior, el teorema de la tangent afirma:

;

Aplicacions de la trigonometria .



Hi ha gran quantitat d'aplicacions de la trigonometria i de les funcions trigonomtriques. Per exemple la tcnica de la triangulaci es fa servir en astronomia per a mesurar la distncia a estrelles properes, en geografia per a mesurar la distncia entre fites geogrfiques, i en sistemes de navegaci per satllit.


Per exemple, per determinar la distncia d'un vaixell a la costa o l'alada d'una muntanya. Les dades que es presenten a les figures  dos angles i el costat com a tots dos, es poden mesurar, sense haver d'arribar fins al vaixell o pujar al cim de la muntanya. Llavors, es troba el tercer angle sabent que tots tres sumen 180, s'aplica el teorema del sinus per trobar un dels costats desconeguts i es multiplica pel sinus de l'angle adjacent el costat calculat per a trobar la distncia perpendicular a la base. El resultat final en tots dos cassos s: 


;

;



Les funcions sinus i cosinus sn fonamentals en la teoria de les funcions peridiques com ara les que descriuen les ones del so i de la llum, per aix la trigonometria tamb troba aplicaci en altres terrenys com ara teoria musical, acstica, ptica, electrnica, ultrasons, enginyeria elctrica i fontica.

Moltes disciplines cientfiques tenen una forta relaci amb l'espai i les distncies, i per tant amb la geomatria. En totes elles s'aplica abastament la trigonometria. Per exemple en diagnosi mdica per la imatge, meteorologia, oceanografia, cincies fsiques, arquitectura, enginyeria mecnica i informtica grfica.

La estreta relaci entre les funcions trigonomtriques i les funcions exponencials fan que la trigonometria tamb trobi aplicaci en altres mbits allunyats de la geometria com ara en anlisi dels mercats financers, teoria de la probabilitat, estadstica, biologia, teoria de nombres i criptografia.


Vegeu tamb.

Funci trigonomtrica;
Circumferncia goniomtrica;
Inverses de les funcions trigonomtriques;
Llista d'identitats trigonomtriques;
Demostraci de les identitats trigonomtriques;
Construcci de les taules trigonomtriques;
Constants trigonomtriques exactes;
Teorema de Pitgores;
Teorema de Tales;
Teorema del sinus;
Teorema del cosinus;
Teorema de la tangent;
Derivaci de les funcions trigonomtriques;
Llista d'integrals de funcions trigonomtriques;
Llista d'integrals d'inverses de funcions trigonomtriques;
Resoluci de triangles;

Enllaos externs.

 Trigonometric Delights, per Eli Maor, Princeton University Press, 1998.  Versi E-llibre, en format PDF, es presenta el text complert.
 Trigonometry per Alfred Monroe Kenyon i Louis Ingold, The Macmillan Company, 1914. Es presenta el text complert en imatges.
 Trigonometry on PlainMath.net Articles de trigonometria de PlainMath.Net;
 Trigonometry on Mathwords.com index d'entrades de trigonometria en Mathwords.com;
 Benjamin Banneker's Trigonometry Puzzle a Convergence;
 Trigonometry;
 Dave's Short Course in Trigonometry per David Joyce de Clark University;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12140" title="Tsunami" nonfiltered="1245" processed="1239" dbindex="6251">

Un tsunami (   en japons ona de port, Kunrei-shiki: Tunami), s una srie d'ones massives que poden tenir lloc desprs d'un terratrmol, activitat volcnica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas ms freqent, els moviments tectnics, els tsunamis sn importants a partir maremots de magnitud de ms de 6.4 a l'escala de Richter i sn vertaderament devastadors a partir de 7.

 Descripci fsica del fenomen .
Es tracta d'un seguit d'onades al mar causades per una ona de gran perode T (entre 5 i 60 minuts) i de longitud d'ona L molt llarga (fins a 800 km). A alta mar tenen una altura d'ona H molt baixa (difcilment ms de 3 m), de manera que es tracta d'ones extremadament planes i sn difcilment apreciables a alta mar.

Com que la profunditat (o calat) del mar h s molt petita en comparaci de la longitud d'ona dels tsunamis, es pot fer l'aproximaci d'aiges somes en la teoria lineal de la hidrodinmica, de manera que sn vlides les segents relacions entre la celeritat de propagaci del tsunami c i el flux d'energia Eg.

;

;

on d s la densitat de l'aigua i g l'acceleraci de la gravetat.

D'aquestes frmules se'n desprenen dues coses:
 Que l'energia transportada per un tsunami s elevadssima, i si no es dissipa (i aquesta s una altra caracterstica dels tsunamis), pot causar greus destrosses a les zones costeres.
 La velocitat de propagaci dels tsunamis s elevadssima. Per una profunditat normal en els oceans (4000 m), la velocitat dels tsunamis s de 713 km/h. Aix significa que si es detecta un tsunami, es disposa de molt poc temps per pendre mesures a la zona de la costa.

A mesura que una onada es troba amb calats menys profunds (quan s'acosta a la costa), i mentre l'onada encara no ha trencat, existeix un procs d'augment de l'altura de l'onada que es pot descriure mitjanant l'equaci de l'energia escrita ms amunt (l'energia s'ha de conservar quan el calat h va disminuint). Aquest efecte, conegut com a shoalling, s el que fa crixer l'altura dels tsunamis dels no ms de 3 metres a alta mar fins a ms de 25 m al costat de la costa. Mentrestant, la velocitat de l'onada va disminuint.

La teoria lineal assegura que l'energia de les ones roman constant mentre aquestes no trenquin. El procs de ruptura de les onades s un procs complicat pel qual l'ona perd simetria i comena a dissipar energia quan el calat i l'altura de l'onada sn del mateix ordre de magnitud (hi ha diverses teories sobre la relaci H/h: McCowan, Weggel, Goda, etc).

Es distingeixen 4 tipus de ruptura de les onades segons el seu nmero d'Iribarren, que depn fonamentalment de la relaci H/L o peralt de l'onada. Pel cas dels tsunamis, donat que L s extremadament gran comparada amb H, la forma de ruptura s en oscillaci (o surging) que s la ruptura tpica de les onades menys peraltades (tpicament, baixes i planes i noms planes en el cas dels tsunamis): l'aigua puja i baixa pel pla inclinat d'una platja sense gaires turbulncies. s per tant la forma de ruptura menys eficient des del punt de vista de la dissipaci d'energia.

D'aquesta manera, trobem que els tsunamis comencen a dissipar energia molt a prop de la costa i d'una forma molt poc eficient. El tipus de ruptura fa que el tsunami penetri literalment a la terra, devastant tot el que troba i causant gran destrucci al llarg de tota la costa. La manca de mecanismes altament dissipatius (com les turbulncies o els collapses) fa que la distncia que penetren terra endins sigui de l'ordre de centenars de metres o incls quilmetres, de manera que el tsunami s percebut ms aviat com una gran riuada ms que com una gran onada. Un cop l'onada ha penetrat, el mar torna al seu lloc tornant a debastar per segona vegada tot el paisatge costaner.

Abans de l'arribada del tsunami a la costa, el nivell de l'aigua del mar comena a descendir considerablement (s que ja ha arribat la vall de l'onada). Quan hom es troba a la platja i detecta un descens que no es correspon amb la marea, hauria d'avisar a tots els banyistes i refugiar-se al cim del tur ms proper. Si hom rep un avs de tsunami quan es troba navegant el ms segur que pot fer s anar a alta mar on ni tan sols apreciar el tsunami.

 Sistemes d'avs .
La majoria de pasos rics al voltant del Pacfic, principalment al Jap per tamb a Hawaii, tenen sistemes d'avs i procediments d'evacuaci d'emergncia en cas de tsunami. El tsunami seria previst pels instituts sismolgics i la seva evoluci monitoritzada per satllits i boies.

 Tsunamis histrics .

1650 a.C. - Santorini.
Entre 1650 aC i 1600 aC (la data exacta encara es debat) va haver-hi un tsunami engendrat per una gran explosi a l'arxiplag volcnic de Santorini. L'explosi, d'origen volcnic, va ser precedida d'un fort terratrmol i va destruir completament l'antiga ciutat de Thera. El subsegent tsunami arrib a la costa nord de Creta, a 70 km, i en va destruir literalment la costa, on habitava l'antiga Civilitzaci Minoica. Es creu que l'explosi del Santorini fou molt superior a la del Krakatoa.

Probablement, la dramtica destrucci de la civilitzaci Minoica fou la font de Plat pel mite de l'Atlntida. Tamb es creu que aquest tsunami podria haver estat la base dels episodis de grans inundacions descrites en diversos textos jueus, cristians o islmics.

1755 - Lisboa.

Desprs del terratrmol de Lisboa de 1755 molts supervivents es dirigiren a la costa creient que era la zona ms segura ja que es protegien dels incendis i la pluja d'escombralls. Des d'all, observaren la tpica retirada de les aiges mar endins precedent a l'arribada de les grans ones d'un tsunami, que deix al descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats. Entre el terratrmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60000 persones, ms d'un ter de la poblaci abans de l'episodi.

1883 - Krakatoa.
L'illa del volc de Krakatoa a Indonsia explot violentament, de manera que l'enorme cambra volcnica collaps i amb ella ho fu bona part de l'illa. De l'explosi i el collapse es generar un tsunami que acab amb la vida de ms de 35000 persones. Les costes ms afectades foren les de Java i Sumatra si b els efectes del tsunami van arribar a bona part de la costa de l'Oce ndic.
Va arribar a fer, segons s'ha calculat, 48 metres, s el tsunami ms gran conegut.

1946 - Tsunami al Pacfic.
Un terratrmol al Pacfic va provocar un violent tsunami que va acabar amb 165 vides a Hawaii i Alaska. El tsunami va fer que els estats de l'rea del Pacfic creessin un sistema d'alerta de tsunamis en funcionament des de 1949.

1960 - Xile .
El gran terratrmol de Xile, de magnitud 9.5 (la major mai registrada) va generar un dels tsunamis ms destructius del segle XX. Va estendre's en tota l'rea de l'Oce Pacfic, des de les costes de fins a les del Jap, on les onades arribaren gaireb 22 hores desprs. El nombre de defuncions causades pel terratrmol i el subsegent tsunami s'estima entre 490 i 2290.

1964 - Alaska.
Desprs del gran terratrmol d'Alaska, de magnitud 9.2, un tsunami va colpejar les costes d'Alaska i en general bona part de la costa oest d'Amrica del Nord, matant 122 persones.

1993 - Hokkaido.
Un tsunami imprevist arrib a la costa de Hokkaido a Jap, com a conseqncia d'un terratrmol, el 12 de juliol de 1993. 202 persones de la petita illa de Okushiri perderen la vida i hi van haver centenars de ferits.

2004 - Tsunami del sud-est asitic .



El major tsunami de la histria recent va tenir lloc al sud-est asitic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme quatre mil metres de profunditat submar de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar ms de 230000 vctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegents epidmies). Els pasos ms afectats foren Indonsia (sobretot la provncia de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Sri Lanka, tot i que els efectes devastadors tamb van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oce ndic: Tailndia, Malisia, Bangladesh, ndia, les Maldives i fins i tot Somlia, Kenya, Tanznia i les Illes Seychelles a l'est de l'frica.

Aquest sisme produiria una cadena de tsunamis que esborrarien literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de llot i aigua.

Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alada, i capaces de desplaar-se a ms de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de l'ndia, i sis a Somlia i Kenya. 
Desprs de la devastadora acci del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional comenava a ser conscient de la tragdia.
Aix, l'ajuda internacional va arribar rpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, per sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara.
Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferncia internacional a Jakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als pasos afectats, i cinc dies ms tard una reuni de donants a Ginebra per comprometre'

Tsunami a Indonsia.
La costa oest de l'illa indonsia de Sumatra, la zona ms propera a l'epicentre del terratrmol, va ser devastada pel tsunami. Ms del 70% dels habitants d'alguns pobles costaners van morir. 

La xifra de morts en aquest pas s d'unes 230.000 persones i, lamentablement, la xifra s'espera que creixi a causa de fortes pluges en Aceh que han fet augmentar el risc de clera i altres malalties. Com a conseqncia del desastre, unes 600.000 persones estan vivint en camps de refugiats. 

Totes les infraestructures han desaparegut en les rees ms afectades deixant a la gent sense aigua, menjar o refugi. A ms, a causa del conflicte separatista que pateix Indonsia, les organitzacions humanitries tenien prohibida l'entrada fins a que va ocrrer el tsunami i, una vegada han entrat, es troben amb moltes dificultats a causa de les rivalitats entre l'escamot i l'exrcit. 

El conflicte d'Aceh es va iniciar en 1976 amb la creaci del Moviment per a l'Alliberament d'Aceh (GAM) , i enfronta aquest escamot amb l'exrcit indonesi. El GAM lluita per la independncia d'aquesta regi per instaurar una repblica islmica i, desprs de prcticament 30 anys de conflicte, han mort ms de 10.000 persones i el conflicte no presenta clares lnies de soluci. 

La provncia d'Aceh va lluitar per la independncia d'Indonsia motivada per les promeses d'autonomia fetes pel lder independentista, Ahmed Sukarno. No obstant aix, desprs d'aconseguir-se l'objectiu en 1949, les gents d'Aceh no veurien complertes les seves expectatives i es revoltarien contra el govern de Jakarta. 

Ja amb l'arribada de la democrcia en 1998 i la inestabilitat del pas, l'escamot del GAM augmentaria les seves accions veient la possibilitat d'assolir els seus objectius. 

Actualment, el conflicte no presenta vies de soluci i l'exrcit es limita a eliminar fsicament el major nombre possible de guerrillers. Abans del 26 de desembre, la regi es trobava sota l'estat d'emergncia i estava prohibida l'entrada tant a agncies humanitries com a la premsa internacional. 

Aceh s una regi rica en petroli i gas, recursos que garanteixen prop del 17% dels ingressos del pas, fet pel qual el govern indonesi no est disposat a concedir la independncia de la regi.

Tsunami a Sri Lanka.
Sri Lanka s el pas on ms persones han mort com a conseqncia del tsunami desprs d'Indonsia. Les costes del sud i de l'est han estat arrasades, i llars, collites i vaixells pesquers han estat completament destruts. 
Unes 31.000 persones han mort i milers continuen desaparegudes. A ms, prop de 1.000.000 de persones s'han quedat sense llar. 
En Sri Lanka tamb s'han produt problemes amb el repartiment de l'ajuda a causa de la zona nord-oest que controlen els rebels tmils. La desgrcia del tsunami, en lloc d'unir a les diferents tnies, sembla que les est separant. 
Aquest conflicte enfronta al govern de Sri Lanka contra el grup Alliberament dels Tigres de Tamil Eelam , que va iniciar una ofensiva armada en 1983. L'objectiu d'aquest grup rebel s el d'instaurar un estat per a la poblaci tmil resident a Sri Lanka, degut al fet que els 4.000.000 de tmils es trobaven discriminats poltica, econmica i socialment pels 14.000.000 de cingalesos. Des de l'inici de les hostilitats, ms de 60.000 persones han mort, centenars de milers han estat desplaades, i l'economia de Sri Lanka s'ha vist molt perjudicada. 
Abans de produir-se la tragdia del tsunami, el conflicte es trobava en una fase d'alt-el-foc desprs de l'acord assolit el febrer de 2002. No obstant aix, aquesta situaci comenava a trontollar a causa d'algunes diferncies en les rondes de negociacions que s'estaven portant a terme. 
Lamentablement, dna la sensaci que el desastre que ha sofert el pas no est unint ambds bndols i, al contrari, s'estan aguditzant les diferncies. Aix, els Tigres han acusat al govern central de Colombo de retenir l'ajuda destinada a les rees tamils del pas i utilitzar el desastre com a excusa per enviar tropes a les zones governades per aquests.

Tsunami a l'India.
La costa sud-est de l'ndia, especialment l'estat de Tamil Nadu, va ser la zona ms afectada pel desastre.
Prop de 9000 persones han mort ( unes 8000 en Tamil Nadu ), unes 1000 segueixen desaparegudes, i ms de 140.000 indis, la majoria famlies de pescadors, es troben en centres d'ajuda. 
A ms, per temor a la propagaci de malalties, els metges han iniciat una campanya de vacunaci massiva. 

Tsunami a Tailndia.
La costa oest de Tailndia va ser durament castigada, incloent illes perifriques i complexos turstics, on encara es troben cadvers entre les runes dels hotels. 
S'ha confirmat que ms de 5200 persones han mort, de les quals la meitat sn estrangers procedents de 36 pasos. Es xifren en 2400 els vaixells de pesca destruts, 54.000 els animals de granja morts, 6000 les cases destrudes, i 50 els collegis seriosament danyats. Tailndia ha demanat ajuda tcnica per identificar els cadvers i s'ha iniciat una gran operaci per recollir mostres d'ADN. 
 
Tsunami a les Maldives.
De les 199 illes que conformen Les Maldives, 20 han estat qualificades com  totalment destrudes . Les inundacions han estat massives i molts complexos turstics romandran tancats durant mesos. 
Com a mnim, 82 persones han mort i 26 han desaparegut. A ms, ms de 12.000 han estat desplaades.

 Tsunamis als Pasos Catalans .
Els Pasos Catalans tamb han rebut l'impacte de tsunamis. El ms recent fou desprs d'un moviment tectnic prop d'Algria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.

 Enllaos .


 Vegeu tamb .
 Tsunami de l'Oce ndic;

 Enllaos externs .
Animaci generada per ordinador d'un tsunami ;
Sistemes d'avs;
ITIC Centre Internacional d'Informaci de Tsunamis de la UNESCO ;
Centre d'alerta de tsunamis d'Alaska i la Costa Oest dels EEUU ;
Centre d'alerta de tsunamis del Pacfic (Hawaii) ;
Centre d'alerta de tsunamis del Jap ;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12142" title="Patronat Social Premianenc" nonfiltered="1246" processed="1240" dbindex="6252">

El Patronat Social Premianenc s una entitat d'inspiraci cristiana i carcter cultural i social amb seu al carrer del seu fundador, Mossn Josep Paradeda, nm. 26, de Premi de Mar, que histricament ha participat de forma activa en la dinamitzaci cultural de la localitat maresmenca. 

Va ser fundat l'any 1928, com una societat apostlica social anomenada Patronat Social Catlic, amb mbit d'acci en la parrquia de Sant Cristfol de Premi de Mar. Posteriorment prengu el nom de Patronat Catequstic fins el febrer de 1972, en qu pass a denominar-se Patronat Social Premianenc.
 
D'acord amb els seus estatuts les finalitats del Patronat sn:

1.         Treballar per la formaci integral dels infants, adolescents i adults en el temps lliure. 

2.         Mantenir, desenvolupar i garantir al mxim la qualitat de la tasca educativa que es realitza en els grups que formen el Patronat. 

3.         Facilitar camins d'alliberament als infants, adolescents i adults, fent una referncia personal o recerca seriosa de Jesucrist, ja que la tasca especficament cristiana s una tasca d'anunci explcit de Jesucrist dins el propi ambient. 

4.         Treballar per una societat amb unes estructures justes i democrtiques que permetin i promocionin els drets i valors de la persona, en i a partir del nostre context social ms immediat, i aquest context s Catalunya, "d'histria concreta que ens pertoca, i un minscul territori per viure-la" (Mart Pol). 

5.         Oferir els mitjans humans, materials, tcnics, didctics i d'altres serveis que facilitin la tasca dels grups integrats al Patronat. 

6.         Potenciar els grups de nova creaci, promoure'n de nous, suscitar grups de persones interessades, etc. 

7.         Sensibilitzar la societat sobre la importncia i repercussi en la personalitat de l'infant i de l'adolescent, de l'educaci en el temps lliure. 

8.         Mantenir relaci amb altres entitats que es dediquin a l'educaci en el temps lliure, particularment amb les de la poblaci, per assolir millor els objectius comuns. 

9.         Crear i mantenir aquelles activitats i manifestacions que els grups integrats i el propi Patronat puguin proposar, d'acord amb la finalitat de l'associaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12144" title="Epicentre" nonfiltered="1247" processed="1241" dbindex="6253">

L' epicentre d'un terratrmol s el punt a la superfcie de la Terra on s'origina el terratrmol. s a dir, s el centre des d'on s'expandeixen les ones ssmiques. En canvi l' hipocentre s el punt en l'interior de la Terra on de fet s'origina el terratrmol.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12147" title="Volum" nonfiltered="1248" processed="1242" dbindex="6254">
El volum (V), s la magnitud fsica que expressa l'espai que ocupa un cos. La unitat de mesura de volum en el Sistema Internacional es el metre cbic (m3). Si es tracta de lquids, per, acostuma a usar-se el litre i les unitats derivades d'ell. Antigament existia un tercer tipus de volum, anomenat rid, destinat a mesurar l'abundncia de les collites. 

1 metre cbic equival a 1000 litres. Un litre s un decmetre cbic (dm3);
1 litre equival a 1.000 millilitres. Un millilitre s un centmetre cbic (cm3);

La matria pel fet d'ocupar un lloc en l'espai, t volum.


Frmules per a calcular el volum.
Cub: s (s = longitud d'una aresta);
Esfera: 4     r / 3 (r = radi de l'esfera);
Con:    r  h / 3 (r = radi del cercle, h = alada des de la base fins al vrtex);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12148" title="Drac de Vilassar de Mar" nonfiltered="1249" processed="1243" dbindex="6255">
El Drac de Vilassar de Mar s el representant d'aquesta localitat del Maresme en el bestiari popular catal i  s'anomena Cremavila.

Va nixer a iniciativa de l'AVAL (Associaci Vilassarenca d'Activitats de Lleure), que compta amb colles de gegants, cap-grossos, grallers i timbalers.

La primera presentaci al poble de la figura del Drac es va produir l'11 de setembre de 1998 guiat pels Mansuets de Foc, la colla de Diables de Vilassar. La seva presentaci oficial per, no es va fer fins la diada de Sant Jordi de 1999.

s de fibra de vidre i poliuret i va ser construt l'any 1998. Pesa 30 quilos i t una alria de 250 centmetres. Joaquim Sambola i Jordi Masferrer en sn els seus constructors. La construcci va durar aproximadament sis mesos. A ms de treure foc, tamb encn els ulls i llena aigua per la boca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12150" title="Hotel Arts" nonfiltered="1250" processed="1244" dbindex="6256">


L'Hotel Arts s un dels edificis ms emblemtics de la Barcelona de final del segle XX.
Fou aixecat entre 1988 i 1992 a l'entrada del Port Olmpic que es constru amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992 i presideix aquella rea de la ciutat juntament amb la vena Torre Mapfre, que t la mateixa alada. Tots dos edificis sn els ms alts de Barcelona i de Catalunya.  

Aquesta torre de vidre de colors verds i grisos, envoltada d'una estructura de ferro de color blanc, fou dissenyada per l'arquitecte Bruce Graham i acull un luxs hotel de cinc estrelles que va obrir les portes el 1994. Integra tamb 27 apartaments de luxe, tots dplex, d'una, dues o tres habitacions, que ocupen les nou ltimes plantes. Al punt ms alt de la torre hi ha installada una cmera de TV3.

El gran peix metllic daurat, obra de Frank O. Gehry, s un altre dels elements emblemtics de l'entorn d'aquest edifici de 43 plantes i 154 metres d'alada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12154" title="Fellaci" nonfiltered="1251" processed="1245" dbindex="6257">

La fellaci s una prctica sexual, de sexe oral, consistent a estimular el penis amb la boca.

Constitueix un dels elements claus en la iconografia pornogrfica de tots els temps. Ja des d'un gran nombre de cultures millenries evocava la dominaci de l'home sobre la dona i la submissi d'aquesta al poder del fallus.

La pornografia actual, tant la cinematogrfica com la fotogrfica, han atorgat a la fellaci tanta o ms importncia que al propi coit i s'ha esmerat en mostrar-la detalladament com un itinerari que va des de la primera introducci del penis flccid en posici de descans a la boca, fins a l'orgasme final (sovint amb vessament d'esperma sobre la prpia boca, llengua i llavis de la persona que la practica), moment que simbolitza el seu punt final i al mateix temps la sublimaci de l'assoliment del plaer. Tanta o ms importncia revesteix tamb en l'mbit de la pornografia i la cultura grfica gai.

Vegeu tamb.
Cunnilingus;
Seixanta-nou;

Enllaos externs.
 L Art de la Fellaci (explicaci detallada d'aquesta prctica sexual).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12155" title="Cunnilingus" nonfiltered="1252" processed="1246" dbindex="6258">

El cunnilingus s una prctica sexual consistent a estimular oralment la vagina i el cltoris.

Vegeu tamb.
Fellaci;
Seixanta-nou;

Enllaos externs.
 Cunnilinci (explicaci detallada d'aquesta prctica sexual).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12156" title="Punt G" nonfiltered="1253" processed="1247" dbindex="6259">
El Punt G s una massa de teixit erctil esponjs que envolta l'uretra femenina internament. 

Se l'anomena aix per qu va ser estudiat en profunditat pel doctor Ernst Graffemberg que l'any 1944 va publicar el primer article cientfic sobre aquesta zona. 

El Punt-G est localitzat a la paret frontal de la vagina femenina, aproximadament 5 centmetres endins just darrera el cltoris i de l'os pbic

L'inters i l'actualitat sobre el Punt G han crescut ostensiblement en els darrers 30 anys, tot i que tant els practicants del sexe tntric com els antics daoistes ja el coneixien.

El terme 'Punt G' mascul tamb s'utilitza analgicament per referir-se a la prstata de l'home, la qual pot ser estimulada per mitj del sexe anal o pressionant el perineu (la regi entre els testicles i l'anus) abans i durant l'ejaculaci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12157" title="Nria Torray" nonfiltered="1254" processed="1248" dbindex="6260">
Nria Torra Resplandi (Barcelona, 24 de setembre del 1934 - Madrid, 8 de juny del 2004), coneguda artsticament com a Nria Torray, fou una actriu catalana que destac especialment en l'escena teatral.

Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la companyia de Jos Tamayo, l'any 1965 obtingu el Premi del Sindicato Nacional del Espectculo per l'obra Dilogos de la paz. L'any 1995, cap al final de la seva carrera, fou guardonada amb el "Premi Ercilla de Teatre" per la seva interpretaci en l'obra Mi querida familia.

La seva carrera com a actriu de cinema fou molt menys notria tot i que hi debut el 1956 amb el film Susana y yo, de E. Cahen Salaberry. El 1971 per, es retir definitivament de la pantalla. Contrriament les seves aparicions en sries teatrals de televisi sovintejaren durant els anys seixanta i setanta en programes com Estudio 1.

Va estar casada amb el poeta, escriptor i realitzador de sries teatrals a la televisi Juan Guerrero Zamora i tingu una filla, tamb actriu, Alejandra Torray.

Va morir a Madrid el 8 de juny de 2004 a causa d'un cncer de clon.

Trajectria artstica.
Teatre.
 1958, novembre. Patata, original de Marcel Achard, versi de Juan Ignacio Luca de Tena. Representada al teatre Windsor de Barcelona.
 1961. La cada de Orfeo, original de Tennessee Williams. Representada al teatre Cmic de Barcelona.
 1971. Cuatro historias de alquiler de Barrilet i Grdy. Dirigida per Albert Closas. Representada al teatre Moratn de Barcelona.
 1972. Mirandolina en su posada hace lo que le da la gana, original de Carlo Goldoni, versi i direcci de Juan Guerrero Zamora. Representada al teatre Talia de Barcelona.
 1974. Las ctaras colgadas de los rboles, original d'Antonio Gala. Representada al teatre Barcelona, de Barcelona.

Filmografia.
 1957. Un Marido de ida y vuelta.
 1963. La becerrada.
 1964. Prohibido soar.
 1964. El hombre de la diligencia.
 1965. El seor de la Salle. Director: Luis Csar Amadori.
 1966. Eroe vagabondo.
 1967. Los siete de Pancho Villa.
 1970. Fuenteovejuna.
 1970. Trasplante de un cerebro. ;
 1971. Quel maledetto giorno d'inverno... Django e Sartana all'ultimo.
 1974. La casa de las muertas vivientes. Director: Alfonso Balczar.
 Aqu estn las vicetiples. Director: Ramn Fernndez.
 Una jaula no tiene secretos.
 Dar la cara.
 Accidente 703.
 Bueno para nada.
 Dilogos para la paz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12166" title="Les Fonts" nonfiltered="1255" processed="1249" dbindex="6261">

Les Fonts s un nucli de poblaci del Valls Occidental situat al sud de Terrassa, a la confluncia de la riera de les Arenes i la riera del Palau, que formen la riera de Rub. El travessa la carretera comarcal de Terrassa a Rub BP-1503. Hi tenen parada els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Tots aquests accidents naturals i vies de comunicaci en fan un nucli de poblaci molt fragmentat i d'interconnexi complicada.

La seva superfcie urbanitzada, a ms a ms, pertany als municipis de Terrassa (2,04 km) i Sant Quirze del Valls. Segons el cens del 2005 tenia una poblaci de 3.516 habitants, distributs gaireb meitat per meitat entre els dos municipis (1.907 a Terrassa i 1.609 a Sant Quirze).

L'edifici ms destacat s la parrquia de la Mare de Du del Roser, que serveix el barri de les Fonts i tamb el de Can Parellada. A prop hi ha una curiosa edificaci anomenada el Castell.

Histria.
El poble, a manera d'urbanitzaci residencial, es va comenar a construir al primer quart del segle XX en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril, i ms endavant en terrenys de les masies de Ca n'Amat de les Farines i Can Fonollet. Ha canviat d'aspecte des d'aquells primers moments, en qu molts industrials terrassencs hi van establir la segona residncia per la riquesa de les seves aiges (d'aqu el nom), i a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent-hi el barraquisme d'autoconstrucci de la poblaci immigrada que s'hi anava installant; els materials procedien majoritriament de la bbila de darrere Ca n'Amat de les Farines. Cap als anys 60 s'hi van comenar a establir indstries.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12170" title="Benissanet" nonfiltered="1256" processed="1250" dbindex="6262">


Benissanet s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. s una vila essencialment agrcola. 

 Demografia .



 Festes .
 Sant Antoni;
 Sant Jaume (24,25,26 i 27 de juliol);
 Mare de Du del Pilar (12 d'octubre);

 Fills distingits .
 Ramon O'Callaghan i Tarrag (1798 - Montpeller, 11 d'abril del 1844), coronel carl a la Primera Guerra Carlina;
 Artur Blad i Desumvila (2 de mar de 1907   Barcelona, 23 de desembre de 1995), periodista i escriptor catal;
 Carme Laura Gil i Mir (1935), filloga i poltica catalana;
 Joan Manuel Margalef i Ayet (19 de novembre de 1970), instrumentista de tromb i fiscorn i compositor de sardanes;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12171" title="Flix" nonfiltered="1257" processed="1251" dbindex="6263">

Flix (pronunciat ) s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Actualment t 4006 habitants segons el cens oficial del 2007. L'alcalde actual Pere Muoz Hernndez (ERC) forma un govern de coalici amb la resta de partits, CIU i PSC.







 Demografia .


Vegeu tamb.
Xofars;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12172" title="Garcia" nonfiltered="1258" processed="1252" dbindex="6264">

Garcia s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .

El 1860 es desagrega el Molar d'en Bas.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Portal de Garcia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12176" title="Ginestar" nonfiltered="1259" processed="1253" dbindex="6265">

Ginestar s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12177" title="Miravet" nonfiltered="1260" processed="1254" dbindex="6266">


Miravet s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Situaci geogrfica .
Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressi de la cubeta de Mra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al lmit amb el Baix Ebre. La part nord t els contraforts de la serra de Cavalls. La vila est situada a  la dreta del riu, al peu d'un tur d'uns 100 metres d'alada on s ala el castell de Miravet. Al nord-est hi ha un barri conegut com "Raval dels Canterers".

 El nucli urb .
El poble es compon de dues parts ben diferents: les cases del nucli antic s enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aqu es troba un antic embarcador, el mol medieval, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'esglsia Vella, antiga esglsia parroquial, d'arquitectura renaixentista del segle XVII (construda per l'orde de l'Hospital damunt de l'anterior mesquita musulmana). Al davant de l'esglsia hi ha la plaa-mirador de la Sanaqueta, amb vistes al riu. Hi ha una srie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins al penya-segat del castell. Al peu del cingle rocs hi ha una bifurcaci cap a la tpica Costa de Riago, un cam costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins a l'antic mol rab, i un altre que s endinsa per les restes arqueolgiques al darrere del castell i continua seguint la ruta senyalitzada de Les Blores.

El nucli urb modern es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal natural del riu (del que els terrissaires treien l'argila). En aquesta part s hi troba la casa de la vila, la part comercial i de serveis, i les zones esportives, escoles, i tallers. Un cam asfaltat puja fins al castell, on es pot aparcar.

 L'activitat econmica .
L'economia del municipi s bsicament agrcola (fruiters amb cirerers, presseguers i pruneres, vinya de sec, ametllers, oliveres i avellaners), per tamb hi ha un sector turstic afavorit pel castell, les vistes a l'Ebre, el pas de la barca (un pas del riu Ebre de manera tradicional aprofitant la corrent), i sobretot l'orfebreria tradicional que gaireb noms es conserva a la vila, amb cntirs i altres objectes tpics.

Al poble hi ha una Cooperativa Agrcola. L ofici ms antic i tradicional s la terrisseria, amb diversos tallers concentrats al "Raval dels Canterers", on segueixen la tradici.

 Histria.
Vegeu l'article Castell de Miravet

 Primers pobladors documentats .
Possiblement d'origen ibric, s han trobat restes romanes i desprs, el segle VIII fou ocupada pels alarbs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quant va prendre el nom de Murbit, del que deriva Miravet. 

 L'etapa de l'Orde del Temple .
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donaci del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provena i Hispnia Pere de la Rovira; amb aquesta donaci els templers es varen convertir casi be en els nics senyors de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblaci del lloc en els mesos segents, sense fer fora als sarrans. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al menys fins el segle XV en qu van ser expulsats el jueus, i fins el segle XVII en qu ho foren els moriscs. El 1500 encara la poblaci morisca era ms del 95%. Varen ser expulsats el 1613.

Els templers van ampliar el castell musulm i el varen convertir en una fortificaci amb monestir d'estil romnic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Arag, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i Valncia. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de Frana, i desprs de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume II ordena la detenci dels templers als seus dominis. Algunes comandes templeres es van sotmetre sense lluita o rpidament per a Miravet varen resistir durant dotze mesos un setge que va culminar amb la rendici de 22 dels 28 cavallers sobrevivents i pocs dies desprs dels 6 que restaven, refugiats a la Torre de la Sang (on la llegenda diu que els van ajusticiar); encapalaren la resistncia Fra Ramon de Sagurdia i Fra Berenguer de Sant Just i la rendici es va produir el 12 de desembre de 1308.

El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milcia del Temple de Salom o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extingida als territoris de la corona catalana-aragonesa, i el 1317 els seus bens foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependncia de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llat i en catal, compilaci que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins el 1835 quant els bens religiosos foren amortitzats; desprs la poblaci es va reduir a causa de guerres, malalties i epidmies.

 Escenari de totes les guerres .
El 1640 el castell fou un centre de la lluita de la guerra dels Segadors, on es varen establir molta gent que anteriorment havia fugit a Valncia i Arag, i va ser llavors quant es va introduir l'ofici de cantirer. El 1714 va participar a la guerra en favor de l'arxiduc i desprs (el 1750) el rei Carles III en va ordenar el desmantellament i l'enderroc, per no es va portar a terme perqu es va utilitzar a les Guerres Carlines, essent ocupat pels carlins en totes les guerres, fins el 1875, en qu fou bombardejat pel general Martnez Campos que el va conquerir. A la guerra civil de 1936-1939 fou un dels escenaris de la batalla de l'Ebre.

 Les festes .
Miravet celebra diferents festes: la principal s la festa major en honor a Nostra Senyora de Grcia (la templria), la tercera setmana d'octubre. Altres festes sn les Carrosses el dia de Sant Antoni, el gener; el Carnaval del Riu, a finals de febrer; la Diada de la Cirera, el segon diumenge de juny; la foguera de Sant Joan, el dia 24 de juny; la festa de Sant Domingo (festa dels Terrissaires) al Raval dels Canterers, el  primer cap de setmana d'agost; la festa anomenada "El Setge de Miravet", el segon cap de setmana d'agost i la festa de la Sanaqueta, dins de les festes nadalenques, festejada al voltant de l'esmentada plaa de la Sanaqueta i de l'esglsia Vella, el dia de Sant Esteve. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12178" title="Mra d'Ebre" nonfiltered="1261" processed="1255" dbindex="6267">

Mra d'Ebre s una vila i municipi capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. El poble es troba situat a la riba dreta del riu Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Mra. La vila s'estn al llarg de 48 km2, on hi viuen ms de 6.000 persones, de les quals 5.300 hi estan censades en l'actualitat. S'arriba a Mra d'Ebre a travs de les carreteres N-420, C-12 i T-324. El pont d'arcades de Mra d'Ebre s una estructura del 1943 feta de formig armat sobre l'Ebre i que s'ha convertit en un dels smbols del poble.

 Situaci geogrfica .
Mra d'Ebre es troba situada a la riba dreta de l'Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Mra. La vila t la capitalitat de la comarca de la Ribera d'Ebre, i s'estn al llarg de 48 Km2, on viuen 4776 persones. Podeu arribar a Mra d'Ebre a travs de la N-420, la C-12 i la T-324.

 Histria .
El poblament ms antic del municipi documentat fins ara, es remunta 6.000 anys enrere i se situa en el temps del neoltic, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumaci localitzada durant les obres de construcci del pont de les arcades. Els ibers crearen a Mra d'Ebre les primeres entitats de poblament, com aix ho demostren les restes arqueolgiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg perode de la romanitzaci, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al cam de les Snies, on limiten els termes municipals de Mra d'Ebre i Benissanet.

Els rabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agrries (lloc de Subarrec), indstria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la lnia defensiva de l'Ebre i que al llarg de la histria ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d'aquest tingu lloc el 1153 de la ma del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Durant l'edat mitjana, la vila va formar part de l'anomenada baronia d'Entena, la qual s'enfront contra els templers de Miravet i Asc, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita caus greus danys a la comarca, com tamb ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successi, la del Francs, les carlines i la Guerra Civil espanyola.

Altres esdeveniments crucials que afectaren l'esdevenidor de Mra i la seva comarca foren l'expulsi dels moriscos, l'any 1610 i la segregaci dels Masos de Mra per constituir la poblaci de Mra la Nova, l'any 1830.

 Llocs d'inters .
A Mra d'Ebre hi ha el polgon industrial de la Verdeguera, que permet la implantaci de tot tipus d'indstries, que se sumaran a les que existeixen. A ms, la vila compta amb el Club Nutic, on es pot practicar el rem olmpic, nataci i esqu aqutic, el Club de Tennis, una Pista poliesportiva, el Camp Municipal d'Esports, les Piscines, Parcs Infantils, el Camp de Tir, la pista del Karting Mra i el paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure, on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Seg, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.

Altres llocs d'inters sn: el passeig del Pont, el Calvari, el Polisportiu Municipal i diferents indrets de lleure a la vora del riu.

Les Festes Majors es celebren l'ltim cap de setmana d'agost.

 Fills i filles illustres de la poblaci .

 Berenguer I d'Entena;
 Julio Antonio, escultor;
 Santiago Costa, escultor;
 Artur Cot i Mir, historiador i cronista local;

 Demografia .



 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
moradebre.org - Publicaci independent de cultura, turisme, formaci i lleure;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12179" title="Mra la Nova" nonfiltered="1262" processed="1256" dbindex="6268">

Mra la Nova s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12180" title="La Palma d'Ebre" nonfiltered="1263" processed="1257" dbindex="6269">

La Palma d'Ebre s un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12181" title="Rasquera" nonfiltered="1264" processed="1258" dbindex="6270">

Rasquera s un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Situaci .
Rasquera s un poble de la Ribera d'Ebre, situat al sud de la comarca, al peu de la serra de Card. Dista del mar uns 30 km i encara que la major part del terme s de sec, el riu Ebre es troba a noms 4 km.
 
 Clima .
El clima s mediterrani. La mitjana de pluges s d uns 525 l/m anual, d irregular distribuci, la major part de les quals es produeixen a primavera i tardor. Tamb sn caracterstics hiverns suaus i estius molt calorosos.

 Economia .
L agricultura s la principal activitat de la poblaci. Es conreen principalment la vinya, i l olivera, encara que en els darrers anys, grcies als projectes de regadiu s'han incorporat altres varietats d'arbres fruiters. La ramaderia s una altra activitat a destacar, on la cabra blanca de Rasquera, espcie autctona, t una gran importncia. Cada primer diumenge de maig se celebra la fira del bestiar.
 
 Prehistria.
Les manifestacions ms antigues de la presncia humana a Rasquera corresponen a una estaci amb pintures rupestres prehistriques dels ltims caadors-recollectors epipaleoltics (10.000 a 6.500 anys abans del present), l anomenat Art llevant; una expressi pictrica figurativa absolutament excepcional que t com a gran aportaci, entre d altres, el disseny de la figura humana, tant masculina com femenina. Si b la visita a l'nica imatge conservada, una esplndida cabreta femella  espcie amb un valor totmic molt especial per aquells grups humans , no s recomenable, donada la seva dificultat, el grup cultural de la poblaci va assumir el comproms de donar-la a conixer mitjanant una obra que explica ampliament aquest jaciment i la seva relaci amb les altres estacions de l Art Llevant peninsular que conserven iconografia similar. Estacions amb el mateix art prehistric es troben al Cogul, l'Albi, Os de Balaguer (Lleida), la Llacuna (Barcelona), Montblanc, Vandells, el Perell i Ulldecona (Tarragona). L abric de la Caparrella, com aix es coneix en la bibliografia cientfica, est declarat des de 1998 Patrimoni Mundial per l UNESCO al formar part del Arte Prehistrico del Arco Mediterrneo, nom administratiu estrictament convencional. Aquest s el guard mxim que es pot concedir a una obra de l intellecte hum com s l Art Llevant; nic a la Prehistria europea. (Font: Associaci Catalana d Art Prehistric).

 Bibliografia.
 Alexandre GRIMAL, Anna ALONSO, Manfred i Katja BADER (2003), "L Art Rupestre Prehistric de Rasquera. Iconografa de les cabres en l Art Llevant", Grup Cultural Rasquer, Rasquera (Tarragona), (Text ntegre en castell). ;
 Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): "L Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya", Pags Editors, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7 ;
 Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): "Catlogo de Catalua, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andaluca", Catlogo del Arte Rupestre Prehistrico de la Pennsula Ibrica y de la Espaa Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueolgica, n 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113-252 (Vol I), pp. 41-85 (Vol II). ISBN 978-84-96068-84-1. ;

 Histria .

A Rasquera es van trobar restes ibriques a la serra de Card, el que indica que la zona ja era poblada abans dels romans, per no es troba cap document que parli de Rasquera fins l any 1153, quan el comte Ramon Berenguer IV va donar la vila de Rasquera als templers, que tenien per seu el castell de Miravet. 

A l'any 1206, els templers van donar Rasquera als cavallers Joan Ferriol i Vidal, Guillem de Tortosa i Durando de Pomar, per l Orde dels templers es dissol a l'any 1307, amb el que Rasquera dependr dels Hospitalers de Jerusalem, sota el domini de la batllia de Miravet i la castellania d'Amposta.   

Posteriorment, a Rasquera es van escriure les Ordinacions del 1573, lleis que van regir la poblaci, i on es poden endevinar diversos trets que caracteritzaven la vila, com l existncia de molta poblaci disseminada en masos, la importncia de la ramaderia i la manca d aigua al terme i la tenacitat per emmagatzemar-la en basses i cisternes.
 
En els segles XVI i XVII Rasquera pren forma urbansticament: el centre, amb carrers estrets i amb pendent, i els successius eixamplaments amb carrers cada cop ms amples. Les cases es caracteritzaven pel color daurat-rogenc i les anomenades golfes, tpics finestrals a la planta ms alta de les cases, que es feien servir per assecar-hi figues. 

Al segle XIX, amb la desamortitzaci de bns eclesistics del 1835 i la fi de la dependncia de la batllia de Miravet i l'Orde de Malta, Rasquera es constitueix com a municipi, i qued organitzada cap a la situaci actual, pertanyent a la comarca de Mra d Ebre, partit judicial i dicesi de Tortosa i provncia de Tarragona. 

Al segle XX, cal destacar l'episodi de la Guerra Civil. A la batalla de l'Ebre, a Rasquera hi havia un observatori a la serra de Card, al coll de Pins, tamb anomenat observatori del general Enrique Lster. El balneari de Card, a 9 km de Rasquera, es va fer servir com a hospital per l'exrcit republic.

 Cultura .

 Cultura popular .
A Rasquera se celebra el correfocs ms antic de la Ribera d'Ebre, a la Festa Major de Sant Domnec, el 4 d agost. "Lo Fardatxo" s la icona de la colla de diables que dirigeix el Grup Cultural Rasquer. El mateix grup va crear la colla gegantera. Rasquera ha estat tamb un dels primers pobles en la recuperaci de les bitlles catalanes, a finals dels anys setanta. Ms recent s la creaci d una banda de msica.

 Artesania .
L'artesania de pauma s l activitat ms destacada. Amb les fulles de la palma de margall, es fan trenes que, un cop assecades al sol, sn la matria prima per llatar: s a dir entrelligar i cosir per fer cistells, cabassos, i d'altres utensilis.
 
 Gastronomia .
A Rasquera sn molt coneguts els pastissets de Rasquera, encara que es fan altres especialitats com els "corassons", "mantecados", cc rpid, panadons o les capsetes. Tamb s excellent la carn de xai, i cal fer esmena al brossat, que s un formatge fresc, fet amb llet de cabra, molt similar al mat.

 Bibiliografia .
"Rasquera, un poble de la Ribera" de Carme Gmez Cruz. Editat pel Grup Cultural Rasquer al 1987.

"Toponmia de Rasquera" de Miquel S. Jassans. Editat pel Grup Cultural Rasquer al 1988.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Visitrasquera Pgina informaci general i turstica;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12182" title="Riba-roja d'Ebre" nonfiltered="1265" processed="1259" dbindex="6271">




Riba-roja d'Ebre s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12183" title="Tivissa" nonfiltered="1266" processed="1260" dbindex="6272">

Tivissa s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al lmit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. En el seu patrimoni histric destaquen les runes del poblat ibric del Castellet de Banyoles, un dels ms importants de Catalunya, declarat Monument Historicoartstic l'any 1978 (BOE 15-12-1978), encara en excavaci i estudi. El terme municipal s un dels ms extensos de la demarcaci de Tarragona, juntament amb el de Tortosa. A ms a ms del nucli de Tivissa, inclou els pobles de Darms, Llaberia i la Serra d'Almos.

 Demografia .

El 1717 incorpora Banyoles, Darms i Llaberia; el 1787 es desagrega la Serra d'Almos, que es torna a incorporar el 1940; el 1818 es desagrega Vandells per formar el nou municipi de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant.














Prehistria, histria i arqueologia.
Els testimonis ms evidents de la presncia dels grups prehistrics en aquests rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres; Cova del Pi, Cova del Ramat, Cova del Cingle i Cova del Taller. 

El primer descobriment fou de Jaume Poch i Gar, que exercia de mestre a la poblaci de Bicorb (Canal de Navarrs), on descobr la Cova de l'Aranya. Durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb, descobreix la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per l'Eduard Hernndez Pacheco (1922) i corresponent a l'Art Esquemtic (6500-3500 aC), fonamentat en l'abstracci (traos, punts, mcules...) prpies del mn de les creences dels grups productors neoltics i del bronzo. 

Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans feu unes prospeccions en aquells paratges i descobriren les altres dues cavitats esmentades ms amunt, ara amb mostres d'Art Llevant (1000-6500 aC), que es constitueixen en les expressions figuratives (no pas naturalistes, com errniament es qualifiquen sovint), testimonis del mn de creences dels ltims caadors-recollectors. 

L'ltima troballa es deu a l'aleshores adolescent Joan Miquel Brull, que el 1991 descobreix la Cova del Taller, amb crvids llevantins. 

Hi han jaciments propers al Perell, Rasquera, Vandells, Montblanc, Ulldecona, etc. Aquest territori i tots els que contenen mostres d'art parietal han estat declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO  sota el nom administratiu convencional d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica"  en constituir-se en testimonis extraordinaris i inestimables de la capacitat intellectual de l'sser hum. (Font: Associaci Catalana d'Art Prehistric)

En temps dels ibers Tivissa form part del territori de la tribu dels ilercavons. Sembla que l'origen d'aquesta tribu s en un altre poble  els ilaraugats  citat, a finals del segle VI aC, pel gegraf grec Hecateu de Milet. Probablement, ms endavant els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferents: els ilergets, ms cap a les terres interiors, i els ilercavons  ms costaners .

El territori que ocuparen els ilercavons abastaria les actuals comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Montsi i la franja d'Arag i Pas Valenci, limtrof amb aquestes comarques. Ms precisament, s'estenia  de sud a nord  des de la Serra d'Almenara, al Pas Valenci, fins al Coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca amb el riu Ebre.

Els ilercavons tingueren, dins del conglomerat ibric, una de les cultures ms dinmiques, grcies a la seva privilegiada situaci geogrfica propera a una via fluvial important bsica per a la comunicaci entre la costa i l'interior: el riu Ebre.

Tivissa va adquirir importncia amb els ibers - sembla que el nom mateix s d'origen iber. D'aquesta poca hi ha un assentament fora important al Castellet de Banyoles   a cinc minuts de la vila i sobre l'Ebre. La importncia de l'assentament del Castellet de Banyoles estava segurament relacionada amb la posici estratgica de Tivissa en el pas de la ruta a travs del Coll de Fatxes que anava de la costa de Tarragona al que ara anomenem Saragossa. Moltes de les peces arqueolgiques ms espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i est format per quatre pteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment el 1912 aparegueren un conjunt d'arracades, braalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze. 

En el perode rom, les mfores fetes a Tivissa arribaven fins a la mateixa Roma, presumiblement per a transportar oli i vi. Les darreres excavacions demostraren la presncia d'un campament militar rom vora l'assentament ibric.

De l'edat mitjana hi ha unes restes del castell, i cap el 1350 Tivissa va esdevenir una vila emmurallada. Encara romanen algunes restes de la muralla, principalment en els portals del Portal de l'Era, el Portal d'Avall i el Portal del Raval. L'interior gtic de l'esglsia data del segle XIII.

Economia.

Actualment, l'economia est encara molt basada en l'agricultura, encara que les terres cultivables han estat progressivament abandonades. Els cultius importants sn l'olivera, la vinya, el fruits secs (nous i ametlles) i la fruita (prssec i cirera). La fbrica de motllures del poble ha estat font de treball per a la poblaci des del 1908. Darrerament, el turisme comena a guanyar importncia.

Llocs d'inters.

Apart de les esmentades restes de muralla, l'edifici histric ms caracterstic s l'esglsia. L'aspecte exterior s d'estil renaixentista del segle XIX, per a l'interior l'estil s gtic. L'esglsia gtica fou construda  al lloc d'un edifici romnic dels segles XIII-XIV, i durant els segles XVI al XVIII s'hi feren diversos afegitons i alteracions. El campanar octogonal fou construt el 1550. 

Durant el segle XIX el rector Pere Rius va comenar a planejar-ne una gran reconstrucci, i va rebre suport del consell local i del president de la Primera Repblica Espanyola, l'Estanislau Figueras, que tenia relaci amb Tivissa. Per falta d'espai per a l'obra, es va decidir construir la nova esglsia al mateix lloc. Va ser, doncs, construda al voltant de la vella l'esglsia, amb la intenci de enderrocar l'edifici vell. Tanmateix, quan el rector mor el 1894 el treball s'atur i l'enderroc mai fou realitzat, romanent l'esglsia gtica a l'interior de la nova.

Personatges clebres.
A part del ja anomenat Estanislau Figueras, destaca l'inventor del pluvimetre d'intensitats, el Dr. Ramon Jard Borrs (1881-1971), professor, entre d'altres, a la Facultat de Cincies de Barcelona, a l'Escola Industrial i encarregat del manteniment del Servei Meteorolgic de la mancomunitat de Catalunya.

Adolf Brull i Ced, industrial, fundador de l'empresa Brull de postals i creador de l'empresa de motllures de Tivissa.

Curiositats.


La localitat acull un dels quatre radars del Servei Meteorolgic de Catalunya. Installat a la serra de Llaberia, a 975 m sobre el nivell del mar, fou inaugurat el 4 de setembre de 2008.

Per Corpus Cristi era tradici de fer catifes de flors per a la process. Fa anys, per, que aquesta vella tradici fou abandonada.

Bibliografia.
 Eduardo HERNNDEZ PACHECO (1922): Pinturas prehistricas de Font Vilella, en Tivisa (Tarragona), Revista Ibrica, 409, Madrid, pp. 10-11.
 Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1989): Aproximacin al estado actual de la pintura rupestre en Catalua, Revista Empries, 48-50, t.1, Barcelona, pp. 8-17.
 Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1998): L Art Llevant, en L Art Rupestre. Un art que no es pot veure als museus, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Reus, pp. 23-33(ISBN 84-920609-1-3);
 Diversos autors (1984): Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova, Biblioteca Mestre Cabr, Tivissa.

Referncies.
 

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina de la gent del poble;
Pgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya sobre els ibers i la seva ruta, de la qual forma part Tivissa;
vdeos i imatges de Tivissa ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12184" title="La Torre de l'Espanyol" nonfiltered="1267" processed="1261" dbindex="6273">


La Torre de l'Espanyol s un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12185" title="Vinebre" nonfiltered="1268" processed="1262" dbindex="6274">

Vinebre s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

 Demografia .


 Vinebrans distingits .
 Enric d'Oss i Cervell (16 d'octubre del 1840   Gilet, 27 de gener del 1896), eclesistic, fundador de les Teresianes;
 Josep Vila i Amors (1919), msic molt vinculat al moviment coral, Medalla d'Honor de Barcelona 2001;

 Vegeu tamb .
 Vimblanc;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Estudi de les emissions locals de sobretassa postal de Vinebre durant la Guerra Civil Espanyola;
Lloc web de l'hostal Sant Miquel;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12186" title="Asc" nonfiltered="1269" processed="1263" dbindex="6275">

Asc s una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Se situa a la riba dreta del riu Ebre. El poble compta amb 1629 habitants (2004), que sn coneguts amb el malnom de roba-rucs en els pobles del voltant.

De tradici agrcola, els habitants d'Asc han vist revolucionat el seu mode de vida en els darrers 30 anys, a partir de la construcci i explotaci de dues centrals nuclears en el seu terme. Aquest fet supos l'arribada de molta gent i el rejoveniment de la poblaci.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12187" title="Club Esportiu Alcoi" nonfiltered="1270" processed="1264" dbindex="6276">

El Club Esportiu Alcoi s un club de futbol valenci de la poblaci d'Alcoi, fundat per fusi del Rcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1929 

Histria.
El nou club no es va inscruire en la Federaci Espanyola de Futbol fins l'any 1933.
Jug en Primera Divisi les temporades 1945-46, durant el perode 1947-49, i en la 1950-51.
Les seues presncies a la mxima divisi foren sempre angoixants i el club ocupava sempre els darrers llocs de la taula lluitant per eludir el descens. Per els seus jugadors i directius sempre exterioritzaven una gran confiana en la salvaci final. D'a vingu l'expressi popular Tens ms moral que l'Alcoi que ha roms fins els nostres dies en l'argot popular.

Enllaos externs.
Plana web del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12190" title="Ribes de Freser" nonfiltered="1271" processed="1265" dbindex="6277">


 
Ribes de Freser s una vila i municipi de la comarca del Ripolls, situat al cor de la vall homnima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevnol i Ogassa, i a l'est amb Pardines.

 Entitats de poblaci .










 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12194" title="Pornografia" nonfiltered="1272" processed="1266" dbindex="6278">

La pornografia (del grec             pornographia) s qualsevol manifestaci relacionada amb l'exhibici o evocaci explcita d'actes sexuals amb la finalitat principal d'excitar. Sovint s relaciona amb la prostituci ja que, en general, va associada a una activitat comercial.

Hi ha un corrent de pensament que considera la pornografia com a una nova forma d'art, que t per objecte mostrar la bellesa de la sexualitat humana. Qui sostenen aquesta opini assenyalen que moltes formes d'art al principi foren menyspreades, infravalorades o incompreses, com les obres d'art del Postimpresionisme del pintor neerlands Vincent Van Gogh, a qui mai se li va reconixer cap mrit mentre va viure, de tal manera que fins i tot una senyora de la seva poca va usar un dels seus quadres per a tapar un clot del seu galliner. Manifesten que el mn canvia constantment i sempre ha canviat, que canvien els interessos o apareixen nous interessos, i canvia l'art i apareixen noves formes d'art.

Majoritriament es manifesta a travs de tres mitjans:
 La literatura pornogrfica;
 La fotografia pornogrfica;
 El cinema pornogrfic;

No obstant aix, admet altres manifestacions lligades a tota mena d'activitats i esdeveniments  artstics, culturals o merament socials (pintura, escultura, teatre, discurs, moda, etc.). En els ltims anys, el qualificatiu pornogrfic s'ha vingut aplicant en sentit ampli i amb carcter pejoratiu o de mera desqualificaci a un gran nombre de supsits i situacions. D'aquesta forma s'utilitza sovint per titllar qualsevol cosa de contrria a la moral o a l'tica dominants.

Un debat sempre d'actualitat s la separaci o la frontera entre erotisme i pornografia. En aquest sentit, l'opini general s que l'explicitat o no de la manifestaci relativa al sexe distingeix un concepte de l'altre.

La funci social de la pornografia s doncs satisfer les necessitats del gaudir sexual dels seus consumidors i genera un volum important de negoci creixent especialment a Europa, Jap i els Estats Units d'Amrica.

Bibliografia.

Hunt, L. (ed.): The invention of pornography. Zone Books. New York, 1993. ISBN 094229968X.
Hyde, H. M.: A history of pornography. Heinemann. London, 1964.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12195" title="Cinema pornogrfic" nonfiltered="1273" processed="1267" dbindex="6279">

El cinema pornogrfic, com a exhibici d'actes sexuals (pornografia) a travs de pellcules, constitueix un gnere cinematogrfic generalment marginat, que no obstant aix, genera un importantssim volum de producci i negoci especialment a la Uni Europea, els Estats Units d'Amrica i el Jap.

En general, els arguments del cinema pornogrfic sn pobres, ja que prcticament noms es basen en mostrar l'activitat sexual explcita. Aix mostren una sexualitat molt esbiaixada respecte a com es viu el sexe en la realitat. Tradicionalment s'ha dirigit sobretot al pblic mascul, tot i que ltimament hi ha ms producci especialment dirigida al pblic femen.

Amb la finalitat bsica de resultar un estmul sexual evident, obliden tocar a fons l'aspecte de la tendresa, les carcies i tota la riquesa de preliminars que habitualment s o hauria de ser present en les relacions sexuals corrents. Per aquest motiu han resultat ms atractives per al pblic mascul, pel qual els estmuls visuals tenen gran importncia; el pblic femen, per contra, respon ms a l'erotisme i a l'afectivitat. Una altra qesti artificiosa s l'habitual ejaculaci externa, que ha de ser sempre clarament visible, fet que tampoc es correspon amb la realitat habitual.
Alguna pellcula, en canvi, ha estat carregada d'alta capacitat d'estimulaci ertica, sense que s'hagi qualificat de pornogrfica, com l'Imperi dels Sentits, dirigida per Nagisha Oshima. Tamb s'han fet algunes pellcules pornogrfiques amb una clara finalitat educativa.

Les pellcules pornogrfiques solen classificar-se segons la temtica preferent de qu tracten. Aix en podem veure de relaci heterosexual, transsexualitat, homosexualitat, alguna paraflia, lluita en fang, sexe anal, fellaci, masturbaci, lesbianisme, orgia, bondage, gent gran, pits enormes, persones grasses, relacions sexuals interracials, asitiques, relacions sexuals de persones amb aspecte jovenvol, sadomasoquisme, entre d'altres i diverses combinacions de temes. Hi ha alguns films pornogrfics prcticament monotemtics que sovint no satisfan prou, fet que pot portar a fer-ne un consum exagerat, fins i tot a conductes addictives. 

A gaireb tot el mn, la seva exhibici ha estat acuradament regulada i restringida a sales especials o especfiques (sales X a l'Estat Espanyol, XXX als Estats Units d'Amrica) tot i que, a partir de finals dels anys vuitanta, l'auge del vdeo domstic i desprs el suport DVD l'han orientat majoritriament al consum casol i privat 

Anomenat popularment cinema X o simplement porno el seu naixement i consolidaci com a gnere cinematogrfic projectat en sales pbliques es remunta a comenaments dels anys setanta i generalment s'associa amb l'impacte produt perl film Deep Throat ("Gola pregona") dirigit per Gerard Damiano l'any 1972 i interpretat per l'actriu Linda Lovelace. A partir del rotund xit assolit per aquesta pellcula, que tingu un baix cost de producci, el gnere es desenvolup a gran ritme pel que fa a la indstria nord-americana, alhora que a Europa es comenaven a veure els primers films pornogrfics francesos a partir de la legalitzaci del gnere el 1974 en aquest pas.

A l'Estat Espanyol les sales X no arriben fins l'any 1984 en qu es regulen pel govern socialista les normes d'exhibici de films de carcter pornogrfic. A Barcelona s'obriren un total de nou sales X en aquell primer any. Progressivament anaren desapareixent davant l'ofensiva del vdeo domstic que permetia el visi de les pellcules cmodament des de casa. Algunes d'aquestes sales barcelonines foren les del carrer Arag (antic cinema Roma), plaa Urquinaona (antic cinema Maryland) i plaa Bonsuccs (antic cinema Diorama 73).

El cinema X als Estats Units.
El cinema X nord-americ de finals dels anys setanta va comptar amb valuoses estrelles com els actors Ron Jeremy, el superdotat John C. Holmes, John Leslie i les actrius Annette Haven, Veronica Hart, Lisa DeLeeuwe o la hispana Vanessa del Rio.

Als anys vuitanta amb el suport del vdeo destacaren Traci Lords, Ginger Lynn, Amber Lynn i Nina Hartley per la banda femenina i Tom Byron i el cabals Peter North per la masculina.

Amb l'arribada del nou segle actrius com la tatuada Belladonna, Juli Ashton, o la menuda Gauge, Aurora Snow i Lea de Mae han destacat als EUA en el camp del gonzo, subgnere que dna rellevncia a prctiques extremes com el sexe anal, l'A2M i dobles penetracions.

El cinema X a l'Estat Espanyol.

El prolfic realitzador madrileny Jesus Franco, va ser un dels pioners de pellcules espanyoles amb actes sexuals reals i explcits a meitat de la dcada dels vuitanta. Ja anteriorment havia realitzat els seus primers pornos a Frana i Alemanya als anys setanta. La catalana Lina Romay fou la seva actriu preferida i ms utilitzada.
Posteriorment Jos Mara Ponce i la seva dona l'actriu Mara Bianco contriburen a revitalitzar el gnere cap a comenaments dels noranta.
Anys desprs el cine X espanyol i catal comen a tenir una producci important i continuada amb realitzadors coneguts com Narcs Bosch, Conrad Son (Les exxxcursionistes calentes) o els germans Lapiedra, actors com Toni Ribas, Nacho Vidal o Max Corts i actrius amb cert prestigi internacional com Mara de Snchez(ja retirada), Celia Blanco, i la hongaresa resident a Catalunya Sophie Evans.
Com a estrelles del porno catalanes es poden destacar Sara Bernat, Eva Morales i Anastasia Mayo

El cinema X a Itlia.
El cinema porno itali ha tingut des de sempre una peculiaritat prpia i un important desenvolupament a partir dels anys vuitanta.
Com a actrius llegendries han destacat especialment l'hongaresa Cicciolina (Ilona Staler), Moana Pozzi i ms tard Selen Com a actors Roberto Malone i molt especialment el gran Rocco Siffredi.
Pel que fa als directors cal destacar al mestre Mario Salieri i Silvio Bandinelli

El cinema X a l'Europa de l'Est.
Desprs de la caiguda del mur i dels rgims comunistes prosovitics a l'Europa Oriental, alguns dels pasos de l'antic bloc han esdevinguts camps de llanament del nou cinema pornogrfic europeu. Entre aquests pasos destaca especialment Hongria, que ja a comenament dels anys noranta va convertir-se en una pedrera inesgotable de producci de pornostars d'una gran bellesa fsica i grans prestacions davant la cmera (Sylvia Saint, Anita Blond, Anita Dark, Michelle Wild o Mandy Bright en sn alguns exemples destacats). Moltes d'elles varen continuar la seva  carrera als Estats Units aconseguint situar-se en els primers llocs de l'star-system del cinema X nord-americ.
Tamb en menor mesura la Repblica Txeca, Rssia i Ucrana han produt actrius de gran xit i rellevncia dins el gnere X.

Actrius i actors.
Michelle Barrett;
Sophie Evans;
Esther Ferre;
Leanna Heart;
Traci Lords;
Anna Malle;
Bibian Norai;
Taylor Rain;
Toni Ribas;
Avy Scott;
Brittany Andrews;
Aurora Snow;
Katsumi;

Pgines relacionades.
Creampie;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12196" title="Manchester United Football Club" nonfiltered="1274" processed="1268" dbindex="6280">


El Manchester United F.C. s un dels ms coneguts clubs de futbol d'Europa i actualment el de ms projecci internacional d'Anglaterra.

Histria.
El club nasqu amb el nom de Newton Heath (Lancashire & Yorkshire Railway) F.C. format per treballadors del ferrocarril de Lancashire i Yorkshire el 1878. Ben aviat el nom es retall, essent coneguts simplement com Newton Heath o 'The Heathens'. Foren fundadors de la Football Alliance el 1889, i s'uniren a la Football League el 1892. El club va estar a prop de la fallida econmica el 1902, essent rescatat per John Henry Davies, qui pag els deutes i canvi el nom del club pel de Manchester United i els colors daurat i verd. El nou club guany la lliga el 1908 i la FA Cup el 26 d'abril de 1909 contra el Bristol City. L'equip es trasllad des de Bank Street a un nou estadi a Old Trafford el 1910. Un any ms tard guanyaren la seva segona lliga. En aquest equip destac el poders Billy Meredith.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'estadi d'Old Trafford fou bombardejat i el club va rebre l'ajuda dels seus rivals, el Manchester City, cedint-los el seu estadi de Maine Road momentniament. Durant la contesa bllica el club nomen Matt Busby entrenador (1942). Aquest realitz un gran treball al club que es vei recompensat amb un segon lloc el 1947 i el ttol de la FA Cup el 1948. Recolzat pels jugadors formats al planter el club guany la lliga el 1956 amb una plantilla de 22 anys de mitjana. El segent any repet ttol de lliga i fou finalista de la copa, perdent la final enfront l'Aston Villa. A ms fou el primer club angls que particip a la Copa d'Europa arribant a semifinals. Gran jugadors destacaren en l'equip com Johnny Carey, Jack Rowley, Stan Pearson, Roger Byrne, Duncan Edwards o Tommy Taylor.


El club havia format un gran equip amb grans perspectives de futur, per la tragdia colpej l'equip l'any 1958. L'avi que transportava de retorn a casa l'equip, desprs de jugar un partit europeu a Belgrad s'estavell a prop de Munic, morint vuit jugadors i 15 passatgers ms. Mentre Busby es recuperava de l'accident, Jimmy Murphy agaf les regnes de l'equip provisionalment per el club no aconsegu superar el Milan a semifinals de Copa d'Europa, tot i haver plantat cara, i perd la final de la FA Cup contra el Bolton Wanderers.


Durant els anys 60, Busby comen la reconstrucci de l'equip al voltant d'un dels supervivents de Munic, Bobby Charlton. Fitx jugadors com Denis Law i Pat Crerand. Guanyaren la FA Cup el 1963, la lliga el 1965 i 1967, i la Copa d'Europa el 1968, primer club angls en aconseguir-ho. Als jugadors esmentats s'afeg una altra llegenda del club, George Best. Busby renunci el 1969 essent substitut per Wilf McGuinness, antic jugador del club i entrenador de l'equip reserva.

L'any 1972, Tommy Docherty fou contractat com entrenador. Docherty salv l'equip del descens aquella temporada per no ho aconsegu el 1974. Noms fou un any a segona, ja que immediatament ascend de nou. Els dos anys segents, 1976 i 1977, arrib a la final de la copa anglesa per fou derrotat per Southampton FC i Liverpool FC. Dave Sexton reempla Docherty com entrenador el 1977, per el seu esquema ms defensiu no agrad als aficionats i fou acomiadat el 1981, sense guanyar cap ttol.

Ron Atkinson inici una nova etapa del club fitxant, per una xifra rcord, el jugador Bryan Robson del West Bromwich Albion. Amb altres fitxatges com Jesper Olsen i Gordon Strachan, o jugadors del planter com Norman Witheside i Mark Hughes el club guany la copa anglesa de 1983 i 1985, per la derrota a la lliga de la temporada 1985-86 desprs de portar deu punts d'avantatge, i una mala temporada l'any segent portaren a la destituci d'Atkinson.

Amb l'arribada d'Alex Ferguson a la banqueta, procedent del Aberdeen FC escocs, s'inici una nova poca d'xits per al club. El primer xit arrib amb la victria a la FA Cup el 1990. L'any posterior es proclam campi de la Recopa d'Europa on derrot el FC Barcelona. El 1991 el club entr a la Borsa de Valors de Londres.

L'arribada d'ric Cantona el noviembre de 1992 fou el revulsiu necessari que necessitava el club. Al costat de talents com Gary Pallister, Denis Irwin i Paul Ince, i joves promeses com Ryan Giggs o Paul Scholes guanyaren la lliga de la temporada 1992-93 per primer cop des de 1967. L'any, segent, amb un nou jugador, Roy Keane, guanyaren el doblet. Ferguson comenar a treure bons jugadors del planter com David Beckham o els germans Neville i Scholes i guany de nou el doblet la temporada 1995-96. A tots aquests xits se sumaren una nova lliga el 97 i un triplet el 1998-99, la millor temporada en ttols mai aconseguida per un club angles. A la lliga i la copa se sum la Lliga de Campions de la UEFA guanyada al Camp Nou en front el Bayern Mnchen, a qui derrot amb dos gols en el temps de descompte marcats per Teddy Sheringham i Ole Gunnar Solskjr. Alex Ferguson va rebre l'orde de l'Imperi Britnic pels seus serveis al futbol angls. Els darrers anys el club ha guanyat les lligues de 2000, 2001 i 2003 i la FA Cup de 2004, destacant futbolistes com l'holands Ruud van Nistelrooy.

Colors.
El Manchester United vesteix samarreta vermella amb pantalons blancs i mitges negres que es pot veure al quadre de dalt.

Jugadors destacats.


 Arthur Albiston;
 Fabien Barthez;
 David Beckham;
 Henning Berg;
 George Best;
 Laurent Blanc	;
 Steve Bruce;
 Nicky Butt;
 Roger Byrne;
 Brian McClair;

 Eric Cantona;
 Bobby Charlton;
 Andy Cole;
Jordi Cruyff;
 Duncan Edwards;
 Rio Ferdinand;
 Bill Foulkes;
 Ryan Giggs;
 Mark Hughes;
 Denis Irwin;

 Paul Ince;
 Andrei Kanchelskis;
 Roy Keane;
 Denis Law;
 Paul McGrath;
 Gary Neville;
 Phil Neville;
 Gary Pallister;
 Karel Poborsk;
 Joe Spence;

 Bryan Robson;
 Cristiano Ronaldo;
 Wayne Rooney;
 Peter Schmeichel;
 Paul Scholes;
 Lee Sharpe;
 Nobby Stiles;
 Teddy Sheringham;
 Ole Gunnar Solskjaer;
 Tony Dunne;

 Jaap Stam;
 Alex Stepney;
 Nobby Stiles;
 Gordon Strachan ;
 Edwin van der Sar;
 Ruud van Nistelrooy;
 Juan Sebastin Vern;
 Norman Whiteside;
 Dwight Yorke;
 Jack Rowley;


Temporada 2007 - 2008.






































Baixes: 

 G. Rossi (Villareal);
 Ole Gunnar Solksjaer (Retirat);
 Alan Smith (Newcastle);
 Gabriel Heinze (Real Madrid);
 Quieran Richardson (Sunderland);

 Palmars .

1 Copa Intercontinental de futbol: 1999;
3 Copa d'Europa de futbol: 1967-68, 1998-99, 2007-08;
1 Recopa d'Europa de futbol: 1990-91;
1 Supercopa d'Europa de futbol: 1991;
17 Lliga anglesa: 1907-08, 1910-11, 1951-52, 1955-56, 1956-57, 1964-65, 1966-67, 1992-93, 1993-94, 1995-96, 1996-97, 1998-99, 1999-00, 2000-01, 2002-03, 2006-07, 2007-08.
11 Copa anglesa: 1908-09, 1947-48, 1962-63, 1976-77, 1982-83, 1984-85, 1989-90, 1993-94, 1995-96, 1998-99, 2003-04;
2 Copa de la Lliga anglesa: 1991-92, 2005-06;
2 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1935-36, 1974-75;
17 Community Shield: 1908, 1911, 1952, 1956, 1957, 1965, 1967, 1977, 1983, 1990, 1993, 1994, 1996, 1997, 2003, 2007, 2008;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12197" title="Campionat d'Europa de futbol" nonfiltered="1275" processed="1269" dbindex="6281">
El Campionat d'Europa de futbol, sovint conegut com Eurocopa de Futbol, i oficialment UEFA European Football Championship, s la competici oficial de futbol que enfronta pasos o estats del continent europeu.

Originriament s'anomen Copa Europea de Nacions, per el 1968 ja adopt el nom de Campionat d'Europa de futbol. s organtizat per la UEFA i se celebra cada quatre anys amb eliminatries prvies i una fase final que t lloc en un pas amfitri.

Palmars de les edicions de l'Eurocopa.


1 Resultat desprs de la prrroga
2 Resultat desprs del gol d'or
NOTA: Des de 1980 no es juguen partits per a definir el tercer lloc, el tercer i el quart lloc apareixen en ordre alfabtic.

Palmars histric.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12199" title="Rptil" nonfiltered="1276" processed="1270" dbindex="6282">

Els rptils sn un grup d'animals vertebrat. Els rptils sn tetrpodes, i tamb sn amniotes (animals l'embri dels quals est envoltat per una membrana amnitica). Estan agrupats dins la classe Reptilia, terme que prov del llat repere, que vol dir "reptar", "arrossegar-se".

Els rptils es troben a tots els continents excepte a l'Antrtida, tot i que la seva distribuci principal comprn els trpics i subtrpics.

Evoluci dels rptils. 

Existeixen uns quants milers d'espcies fssils que mostren una clara i gradual transici des dels avantpassats dels rptils fins als rptils actuals.

El Hylonomus s el rptil conegut ms antic, i mesurava uns 20-30 centmetres. S'ha suggerit que el Westlothiana s el rptil ms antic, per de moment se'l considera ms proper als amfibis que als amniotes. El Petrolacosaurus, Araeoscelis, Paleothyris, Ophiacodon i els mesosaures en sn altres exemples.

Els primers rptils autntics, o amniotes, es categoritzen com anpsids, amb un crani slid que noms te forats per als ulls, el nas, la columna vertebral, etc. Les tortugues sn considerades per alguns com anpsids que han sobreviscut, a causa de llur estructura cranial, per aix ha estat disputat ltimament, ja que alguns argumenten que les tortugues simplement tornaren a aquest estat primitiu per reforar llur armadura. Ambdues teories compten amb proves slides, i el conflicte encara s'ha de resoldre.

Poc desprs de l'aparici dels primers rptils, es van separar en dues branques:
 Els sinpsids, tenia un parell de forats als seus cranis rere els ulls, que servien tant per alleugerir el crani com per deixar ms espai als msculs de la mandbula. Els sinpsids van evolucionar eventualment en mamfers.
 Els dipsids, que tenien els mateixos orificis, i a ms una altra parella ms amunt del crani. ;
Els dipsids es van tornar a dividir en dos llinatges, els lepidosaures (serps, llangardaixos, tuatares, i els rptils marins del Mesozoic) i els arcosaures (avui en dia noms cocodrils i aus, per abans tamb pterosaures i dinosaures).

Classificaci dels rptils.

Els rptils han incls tradicionalment tots els amniotes excepte les aus i els mamfers. Aix els rptils eren definits com el conjunt d'animals que inclou cocodrils, alligtors, tuatares, llangardaixos, serps, amfisbenis i tortugues, agrupats en la classe Reptilia. Aquesta s encara la definici usual del terme. 

Avui en dia se subdivideixen en 4 ordres:

 Ordre Crocodilia (cocodrils i alligtors): 23 espcies;
 Ordre Rhynchocephalia (tuatares de Nova Zelanda): 2 espcies;
 Ordre Squamata (llangardaixos, serps, dragons o gekos, i amfisbanids): unes 7.600 espcies.
 Ordre Testudines (tortugues): unes 300 espcies.

 Debat taxonmic .

Tanmateix, en anys recents molts taxnoms han comenat a insistir que els txons haurien de ser monofiltics, s a dir, que els grups haurien d'incloure tots els descendents d'una forma particular. Els rptils definits ms amunt es consideren parafiltics, car exclouen tant les aus com els mamfers, tot i que aquests tamb evolucionaren dels rptils originals.

Alguns cladistes redefineixen Reptilia com un grup monifiltic, incloent-hi tant els rptils tpics com les aus, i potser els mamfers, qesti que depn de les idees sobre llurs relacions. Altres l'abandonen com un txon formal, dividint-lo en diverses classes diferents. Tanmateix, altres bilegs creuen que les caracterstiques comuns dels quatres ordres estndard sn ms importants que les relacions exactes, o opinen que redefinir els Reptilia per incloure-hi les aus i els mamfers significaria una confusa ruptura amb la tradici. Un nombre de bilegs han adoptat un sistema de comproms, marcant els grups parafiltics amb un asterisc, per exemple: classe Reptilia*.

Altres defineixen el txon Sauropsida en qu incluouen la majoria dels rptils tradicionals i les aus, contraposat al txon Synapsida que inclou els mamfers i els "rptils" relacionats amb ells.

 Fisiologia .
 Sistema circulatori .

Molts rptils tenen circulaci tancada amb un cor tricameral que consisteix de dos atris i un ventricle que pot estar partit de diferents formes. Normalment hi ha un parell d'arcs artics. Malgrat aix, i a causa de la dinmica de fluids de la sang dins el cor, hi ha poca mescla de sang oxigenada i sang desoxigenada al cor tricameral. A ms, el flux sanguini pot ser alterat per enviar sang desoxigenada al cos o sang oxigenada als pulmons, cosa que dna a l'animal un control ms gran sobre el seu flux sanguini, permetent una termoregulaci ms efectiva i ms temps d'immersi per les espcies aqutiques. 

Hi ha algunes excepcions interessants entre els rptils. Per exemple, els Cocodrilia tenen un cor tetracameral increblement complicat que s capa de convertir-se en un cor tricameral plenament funcional durant les immersions. Tamb s'ha descobert que algunes espcies de serp i llangardaix tenen cors tricamerals que es converteixen en cors tetracamerals funcionals durant la contracci. Aix s possible grcies a una paret muscular que subdivideix el ventricle durant la distole i que el divideix completament durant la sstole. A causa d'aquesta paret, alguns dels squamata sn capaos de produir diferencials de pressi ventricular que sn iguals als dels mamfers i les aus.

 Sistema respiratori .
Tots els rptils utilitzen pulmons per a respirar, i normalment no tenen una respiraci cutnia. Les niques excepcions a aix sn les tortugues aqutiques. Aquests animals han desenvolupat una pell ms permeable, i fins i tot brnquies a la regi anal en algunes espcies (Orenstein, 2001). Fins i tot amb aquestes adaptacions, la respiraci no s'aconsegueix mai del tot sense pulmons. 

La ventilaci pulmonar s'aconsegueix de forma diferent en cada grup principal de rptils. En els squamata, els pulmons sn ventilats quasi exclusivament per mitj de la musculatura axial. Aquesta s la mateixa musculatura que usen per moure's. A causa d'aquest constrenyiment, molts dels squamata estan forats a aguantar la respiraci durant esforos intensos. Alguns, tanmateix, hi han trobat una soluci. 

Els varnids i algunes altres espcies de llangardaix utilitzen la respiraci bucal com un complement de la respiraci axial. Aix permet als animals omplir completament llurs pulmons durant esforos intensos, i per tant sn aerbicament actius durant molt de temps. Els llangardaixos tegu tenen un protodiafragma que separa la cavitat pulmonar de la cavitat visceral. Tot i que no s capa de moure's, permet una major expansi pulmonar, alleugerint el pes visceral dels pulmons. 

Els cocodrilians tenen un diafragma muscular que s anleg al diafragma dels mamfers. Aqu la diferncia radica en qu fibres d'aquest diafragma actuen movent el pubis (una part de la pelvis que s mbil en els cocodrilians) cap enrere, cosa que desplaa el fetge cap avall, i aix s'allibera un espai necessari per a l'expansi dels pulmons. Aquest tipus d'estructura diafragmtica ha estat anomenada "pist heptic"...

 La respiraci en les tortugues .

Hi ha el cas particular que s el de les tortugues. La respiraci d'aquests animals ha estat matria de molts estudis. Fins ara noms unes quantes espcies han estat prou estudiades per saber com respiren les tortugues, per els resultats indiquen que les tortugues han trobat una varietat de solucions. El problema s que moltes closques de tortugues sn rgides i no permeten l'expansi i contracci que altres amniotes utilitzen per a la ventilaci pulmonar. 

Algunes tortugues, com ara la Lissemys punctata, tenen una capa de mscul que envolta els pulmons. Quan es contrau, la tortuga pot exhallar. Quan reposa, les tortugues poden retreure els membres dins la cavitat corporal i forar l'expulsi de l'aire dels pulmons. Quan tornen a treure els membres, la pressi dins els pulmons baixa i poden xuclar aire. 

Els pulmons de les tortugues estan enganxats a l'interior de la part superior de la closca, amb la part de sota dels pulmons adherida per mitj d'un teixit connector a la resta de les vsceres. Amb una srie de msculs especials (ms o menys equivalents a un diafragma), les tortugues sn capaces de moure llurs vsceres amunt i avall, aconseguint una respiraci efectiva. Molts d'aquest msculs tenen punts d'adhesi amb els membres davanters, i molts s'expandeixen per ells durant la contracci. 

La respiraci durant la locomoci ha estat estudiada en tres espcies i mostren tres patrons diferents:
 Les femelles adultes de les tortugues marines verdes no respiren mentre s'arrosseguen per les platges on ponen ous. Aguanten la respiraci durant el desplaament terrestre i respiren mentre reposen. ;
 Les Bataguridae i les Emydidae respiren contnuament durant la locomoci i el seu cicle de ventilaci no es correspon amb els moviments dels membres. Probablement utilitzen els seus msculs abdominals per respirar durant la locomoci. ;
 Les ltimes espcies que foren estudiades van ser les tortugues de Florida, que tamb respiren durant la locomoci per que respiraven menys durant el moviment que en reps, indicant que hi pot haver interferncia mecnica entre els moviments dels membres i l'aparell respiratori. Les Emydidae i les Bataguridae tamb respiren quan es tanquen dins llurs closques.

 Respiraci i degluci .

Molts rptils no tenen paladar secundari. Aix vol dir que han de contenir la respiraci mentre s'empassen quelcom. Els cocodrilians han desenvolupat un paladar secundari ossi que els permet respirar mentre romanen submergits, i a ms, protegeixen els seus cervells de possibles danys per part d'una presa. Els Scincidae tamb han desenvolupat un paladar secundari ossi. 

Les serps tenen un altre mtode i van allargar la seva trquea. La seva extensi traqueal sobresurt com una palleta de carn, i permet a aquests animals empassar-se grans preses sense patir asfxia.

 Sistema reproductor .

La reproducci s exclusivament sexual; tenen sexes diferenciats i la fertilitzaci s interna. Els ous sn amnitics i estan coberts per closques acuirades o calcries: el lquid amnitic, i el sac amnitic sn presents durant la fase embrinica. No hi ha fases larvries.

La major part de les espcies reptilianes sn ovpares (ponen ous), per moltes espcies de squamata, tanmateix, sn capaces de donar a llum. Aix s'aconsegueix per mitj de l'ovoviviparitat (retenci d'ous) o la viviparitat (cries que neixen sense necessitat d'ous calcificats). Moltes de les espcies vivpares alimenten les seves cries amb diverses formes de placenta, igual que els mamfers.

 Altres sistemes .
L'excreci es fa per mitj de dos petits ronyons i l'cid ric s el principal residu nitrogens.

El sistema nervis s avanat en comparaci al dels amfibis. Tenen dotze parells de nervis cranials.

 Control de la temperatura corporal .

Les espcies modernes de rptils no generen prou calor corporal per mantenir una temperatura corporal constant (vegeu Dermochelys coriacea per una excepci a la norma). En canvi, agafen i perden temperatura de l'ambient per regular llur temperatura interna, movent-se entre sol i ombra, o per mitj de circulaci sangunia preferencial (movent la sang calenta cap al nucli corporal i empenyent la sang freda cap a la perifria). En els seus hbitats naturals, moltes espcies sn expertes en aix, i poden mantenir parmetres de les temperatures corporals equivalents als dels mamfers o als dels ocells, amb un espectre bastant redut. 

Mentre que aquesta manca de calor interna imposa costos pel fet que exigeix regulaci per mitj del comportament, tamb dna un gran benefici permetent un s ms eficient de l'aliment. Un rptil pot sobreviure amb molt menys aliments que mamfers o ocells de dimensions semblants, que gasten la major part dels nutrients en calor. 

Vegeu tamb.
 Dinosaure;

Enllaos externs.


Els rptils a TOLweb;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12200" title="Corbins" nonfiltered="1277" processed="1271" dbindex="6283">


Corbins s un municipi de la comarca del Segri. 
Podem destacar que al seu terme municipal conflueixen la Noguera Ribagorana i el Segre en el parc de l'Aiguabarreig.  

Poblaci, serveis i activitats.
La poblaci de Corbins ha crescut poc en comparaci a d'altres pobles propers. Tot i aix, els darrers anys s'han construit nombroses vivendes.
Alguns serveis dels que disposa el poble sn llar d'infants, escola pblica d'educaci primria, dispensari, escorxador, poliesportiu, piscines, sala de teatre o camp de futbol.
Malgrat que cada cop hi ha menys joves que s'hi dediquen, Corbins segueix ssent un poble principalment dedicat al conreu de la fruita dola (poma, pera, prssec, nectarina, pruna i cirera). Per aquest motiu durant la campanya de recollida, la poblaci augmenta sensiblement.

Fills i filles illustres.

 Ramon Pujol i Baeres (1870-1931): hisendat i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

 Demografia .


 Enllaos externs .
http://www.corbins.info;
http://www.corbins.net;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12201" title="Benavent de Segri" nonfiltered="1278" processed="1272" dbindex="6284">

Benavent de Segri s un municipi de la comarca del Segri, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector prxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorana i del Segre, i actualment regat per les aiges del Canal de Pinyana.

Limita amb els termes de Vilanova de Segri (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (SW i W), Torrefarrera i Rossell (NW).

 Demografia .


 Comunicacions .
El poble de Benavent de Segri es troba situat al costat de la carretera que uneix Lleida amb Albesa, a 7 km de la primera. Est unit amb Vilanova de Segri mitjanant un ramal d aquesta que s inicia a la sortida de Benavent.

Cal destacar que ens trobem a tres quilmetres de la variant de Lleida (sortida Torre-serona - Albesa), tram que forma part de l autovia que uneix Lleida amb Barcelona.
Hi han camins venals que comuniquen amb Rossell, Corbins i Torrefarrera.

 Flora i fauna .
Benavent de Segri es troba situat dins la plana de Lleida i per tant la seva vegetaci est molt modificada per l activitat humana que l'ha eliminat, afavorint l'agricultura. La seva altitud al nucli (235 metres) fa que la vegetaci sigui la tpica de la terra baixa (zona de boscos esclerofilles), cosa que es pot comprovar en les petites clapes allades que queden dispersades pel terme. En aquestes mostres s'hi troben bsicament alzines i algun roure de fulla petita (Quercus faginea), sempre acompanyats de moltes plantes tpiques d'alzinar. En les clapes de les zones ms seques s'observen principalment arbusts esclerofilles com el tamariu (Tamarix gallica), l'argelaga (Ulex parviflorus), el tim, la retama (Retama sphaerocarpa) i l'esp alb (Rhamnus lycioides). A part d'aquesta vegetaci tamb trobem les comunitats de ribera que recorren fidelment totes les conduccions de reg, i en les que l'arbre dominant s el vern , sempre acompanyat per xops (Populus nigra), lbers, oms (Ulmus minor) i alguns freixes i salzes.

La fauna est tamb molt condicionada a l'activitat humana i per tant, majoritriament es composa d espcies d'hbits urbans i conreus. Entre els ocells, tres rapinyaires dirns i dos de nocturns es poden veure amb relativa facilitat: l'aguilot (Buteo buteo), l'esparver vulgar, el xoriguer com, l'liba i el mussol. Entre els ocells de mida gran es poden veure diversos ardeids que visiten les bases de reg (bernats pescaires, esplugabous, alguns martinets blancs, ...), necs coll-verd i gallinetes d'aigua. Altres ocells que es poden veure pel terme, i en diferents hbits, sn el picot verd, la garsa, la merla, etc..., i a l'estiu tamb la puput, l'abellerol i el cucut reial. Els mamfers sn menys visibles, per sovint es localitzen rastres de guineu, senglar, conill, eri clar, teix, mustela, i fagina. Per finalitzar amb la fauna parlarem dels rptils i els amfibis que hi ha en el terme. Entre els primers es poden observar sargantanes ibriques, molt comuns, el vidriol, serps blanques, serps  d'aigua i algun llangardaix ocellat; entre els amfibis, la rana verda, el gripau com i el gripau corredor.

 Esports .
El poble de Benavent destaca en l actualitat per disposar d entitats punteres dins de l esport lleidat i catal.

El seu club de futbol milita actualment en la 1a Divisi Catalana entre els millors equips de Catalunya. El club de bitlles ha estat campi de Catalunya en tres ocasions, mentre que el club d'escacs disposa d'una gran escola de base i diversos equips en les categories ms altes de la provncia de Lleida.

 Fotografies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Futbol Club Benavent;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12205" title="Gimenells i el Pla de la Font" nonfiltered="1279" processed="1273" dbindex="6285">

Gimenells i el Pla de la Font s un municipi de la comarca del Segri. El cap municipal s el poble de Gimenells. Inclou l'entitat municipal descentralitzada del Pla de la Font.

L'actual poble fou construt per l'Institut Nacional de Colonitzaci l'any 1939. El 25 de maig de 1991 se segreg d'Alpicat.

Es l'nic municipi governat per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

 Demografia .






El 1991 es va desagregar d'Alpicat.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12206" title="La Granja d'Escarp" nonfiltered="1280" processed="1274" dbindex="6286">


La Granja d'Escarp s un municipi de la comarca del Segri situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al punt en qu hi desemboquen les aiges del Cinca. L'aiguabarreig s una zona declarada d'inters natural pel seu singular bosc de ribera, on s'hi troben una gran varietat d'aus. 

L'activitat econmica principal al municipi s la fruticultura, si b histricament havia estat molt important l'explotaci de les mines de carb. 

Pel que fa a monuments destaquen l'esglsia de Sant Jaume, del segle XVIII, amb una faana de lnies neoclssiques; l'Ermita de Sant Jaume; i el Monestir d'Escarp, fundat el 1213 per monjos cistercens. Al terme municipal de la Granja d'Escarp tamb s'hi conserven dos importants conjunts de pintures rupestres que formen part de l'anomenat arc mediterrani que el 1998 va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco.

 Personatges destacats .
Hi va nixer l'escriptor, filsof i periodista Ferran Sez Mateu.

Els pares del fotgraf Jean-Marie del Moral eren d'aquesta localitat.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12207" title="Llardecans" nonfiltered="1281" processed="1275" dbindex="6287">

Llardecans s una vila i municipi de la comarca del Segri.

Poblaci situada a la zona sud-est de la comarca, s a dir, a la plataforma garriguenca, la qual cosa fa que el conreu sigui de sec. En sn els principals exponents l'oli i les ametlles.

 Demografia .


Llocs d'inters.

 Despoblat d'Adar. T vestigis d una fortalesa rab i un gran arc apuntat d un edifici posterior que no es conserva.
 Esglsia parroquial de l Assumpta. Edifici situat al nucli antic del poble; n's potser el ms important. Bastit al segle XVIII amb faana barroca i porta molt ornamentada, campanar de torre i interior neoclssic. Conserva un notable altar major barroc dedicat a l'Assumpci de Maria.
 Vila Closa. Antics casals de pedra fets en l'poca de prosperitat (segle XVIII).
 Capella de la Mare de Du de Loreto. Segle XVIII, conserva uns bons retaules.
 Farmcia. s la farmcia ms antiga de Catalunya, desprs de la Llvia (data del 1846). L'edifici actualment s de propietat particular.

 Festes locals .
Festes locals: 15 d'agost i 10 de desembre.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12210" title="Maials" nonfiltered="1282" processed="1276" dbindex="6288">


Maials s una vila i municipi de Catalunya situat al sud de la comarca del Segri (Lleida).
 

 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Baronia de Maials;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12211" title="Massalcoreig" nonfiltered="1283" processed="1277" dbindex="6289">


Massalcoreig s un municipi de la comarca del Segri.






T una extensi de 14 km i es troba a una altitud de 94 m. sobre el nivell del mar. Es troba situat al Sud-oest de la comarca del  Segri. El terme municipal limita amb el Baix Cinca  a l'interfluvi dels rius Cinca i Segre, que conflueixen al extrem Sud-oest del territori. Limita amb els municipis de  Fraga al Nord, Torrent de Cinca a L'Oest (Els dos de la comarca del Baix Cinca), Sers al Est i La Granja d'Escarp al Sud.

El poble es comunica mitjanant la carretera local LV-7045, que enllaa amb la C-45 amb la que es pot anar a trobar la vila vena de Sers.
Desde la carretera C-45 tamb es pot enllaar amb la N-II i la ciutat de Fraga. Un cam venal (Lo cam del pla) porta a la Granja d'Escarp d'on es pot anar a Sers i Mequinensa. Un altre cam venal (Lo cam del cementeri  Lo cam de Fraga) porta a Fraga. Aquest cam est en trmits de ser asfaltat.

El relleu de Massalcoreig est format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al riu Cinca i d'escassa altitud. La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona frtil alluvial dels rius, mentre que la de llevant pertany a la plataforma seccionada en turons i plans. Pel sector meridional circulen les aiges del canal d'Arag i Catalunya, que s'ajunta amb el riu Segre ben aprop del monestir de Santa Maria d'Escarp.


 Associacions .
Al poble de Massalcoreig existeixen actualment 6 associacions, totes elles independents per estretament lligades amb l'Ajuntament. Es podria dir que d'alguna manera formen part del seu organigrama, ja que sn peces clau en l'organitzaci de qualsevol acte cultural i/o esportiu.


L'AMPA (Associaci de mares i pares d'alumnes) del CEIP de Massalcoreig es va crear sense cap nim de lucre l'any 1982 per defensar i fer valer els drets i obligacions dels alumnes i coordinar la voluntat de tots els pares per aconseguir que els fills tinguin una bona educaci i un collegi amb les mateixes prestacions que qualsevol altre de les grans ciutats.

Des d'abans de comenar el curs escolar, la Junta ja es reuneix per demanar, classificar i fer arribar els llibres a tots els nens.
Coordina activitats extraescolars, que en aquests moments sn dos, angls dirigit per l'acadmia English Centre i msica pel Centre Musical  Clau de Sons .
Organitza les activitats d'esbarjo del centre, per Nadal es rep la visita del Pare Noel i es fa cagar el tronc als ms petits.
Al febrer s'organitza el carnestoltes, els nens ajudats pels professors es confeccionen les seves disfresses i desprs fan una cercavila per tot el poble.
Per Sant Jordi se celebra el dia del llibre, a la Plaa Nova hi ha una parada amb llibres i roses i una exposici dels dibuixos que amb motiu d'aquesta festa fan els nens. Per la tarda un grup d'animaci s'encarrega de fer jocs i s'acaba amb un berenar al centre escolar.
El primer diumenge de maig, coincidint amb el dia de la mare, s'organitza el dia de les plantes. Les recaptacions d'aquestes vendes es destinen a les festes i excursions que es programen durant l'any escolar.
A l'igual que altres associacions municipals collabora estretament en tots els actes que organitza l'ajuntament, com poden ser la Setmana cultural, les festes majors i les estades de Nadal i Setmana Santa. 
----

L'associaci de mestresses de casa Llar d'esbarjo va ser constituda l any 1991 i actualment compta amb ms de 150 scies.
El primer local era al poli, desprs va ser traslladat al bar del Casal Social i actualment el local s un espai cedit per l'Ajuntament al mateix edifici del Casal.
Aquesta associaci va ser constituda per tal d'aconseguir la unitat i la solidaritat de les dones de Massalcoreig i altres associacions afins, per a representar, defensar i promoure interessos i deures.
Les mestresses tenen ampli calendari que comena a l octubre i acaba al mes de maig, entre els actes ms importants cal destacar la matana del porc, una festa que es fa l ltim cap de setmana de novembre i que ja s ha convertit en tradici al nostre poble i hi assisteixen ms de 350 persones del poble i de fora. Consisteix en fer la matana tradicional del porc i elaborar embotits i un plat tpic anomenat paellada del tosino que desprs es degusta en un sopar popular.
Altres actes importants sn la trobada de puntaires i el sopar de cap d any
----

L' associaci de jubilats L'estel de Ponent es va fundar l any 1989 grcies a la inquietud d un grup de persones que van pensar que la millor manera de combatre la soledat que de vegades ve associada al fet de fer-se gran era associar-se i aix poder compartir vivncies amb altres persones de les mateixes caracterstiques ja fossin del poble o de fora. Li van donar el nom de  l Estel de Ponent  i inicialment comptava amb prop de 300 socis (avui en dia en t 150). El primer local el van tenir al bar del casal , desprs es va construir un local al mateix casal social que va cedir l Ajuntament i que actualment continua sent la seu social.
El local funciona tots els dies de l any a excepci dels mesos de juliol i agost, que noms s obre els diumenges. Disposa de servei de bar.
Algunes de les activitats que organitza l'associaci sn la castanyada, un berenar per a socis que es fa cada primer diumenge de mes, Santa Llcia, Santa gueda, un dia d'homenatge a la gent gran i una o dues sortides culturals.





 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12212" title="Montoliu de Lleida" nonfiltered="1284" processed="1278" dbindex="6290">

Montoliu de Lleida s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12213" title="La Portella" nonfiltered="1285" processed="1279" dbindex="6291">


La Portella s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12214" title="Puigverd de Lleida" nonfiltered="1286" processed="1280" dbindex="6292">


Puigverd de Lleida s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12215" title="Rossell (Segri)" nonfiltered="1287" processed="1281" dbindex="6293">


Rossell s un municipi de la comarca del Segri.











 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12216" title="Sarroca de Lleida" nonfiltered="1288" processed="1282" dbindex="6294">

Sarroca de Lleida s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12217" title="Sers" nonfiltered="1289" processed="1283" dbindex="6295">


Sers s una vila i municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12218" title="Soses" nonfiltered="1290" processed="1284" dbindex="6296">


Soses s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12219" title="Sudanell" nonfiltered="1291" processed="1285" dbindex="6297">

Sudanell s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina de Sudanell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12220" title="Sunyer" nonfiltered="1292" processed="1286" dbindex="6298">


Sunyer s un municipi de la comarca del Segri.

 Municipi .
Al bell mig de la comarca, s'estn a l'esquerre del riu Set, accidentat per alguns turons.

 Elements d'inters turstic .
 Esglsia parroquial de la Nativitat de Maria. Edifici d'estil romnic de transici. La porta lateral romnica t capitells bellament decorats amb motius zoomrfics i vegetals i damunt seu mnsules, tamb esculpides.

 Restes del castell de Sunyer.  On antigament estava bastit el desaparegut castell, s han recollit restes de cermica arbiga i medieval.

 Restes del santuari de Santa Llcia. Actualment s una runa.


FESTES LOCALS
 Sant Isidor, el 26 d'abril;
 Verge de la Nativitat, el 8 de setembre;
 Santa Llcia, el 13 de desembre;

 Ajuntament .
Amb 7 edils. L'actual alcalde, passades les eleccions municipals del 2007, s en Salvador Huguet Bes.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12221" title="Torre-serona" nonfiltered="1293" processed="1287" dbindex="6299">


Torre-serona s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12222" title="Torrebesses" nonfiltered="1294" processed="1288" dbindex="6300">

Torrebesses s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Josep Jan i Periu;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12223" title="Torrefarrera" nonfiltered="1295" processed="1289" dbindex="6301">


Torrefarrera s un municipi de la comarca del Segri.












Fills i filles illustres.

 Pau Boix i Rull (1847-1907): delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892);

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12224" title="Torres de Segre" nonfiltered="1296" processed="1290" dbindex="6302">

Torres de Segre s una vila i municipi de la comarca del Segri. Forma part del partit judicial de Lleida. Situat en un terreny pla a les vores del Segre, 15 Km al sud de Lleida; el terme s'estn a banda i banda del riu. Predominen els conreus de regadiu (fruiters, hortalisses, i cereals). Explotacions agrries d'extensi petita i mitjana. Ramaderia vaquina, de llana i porcina, avicultura.

Torres de Segre s un poble majoritriament agrcola on predominen els conreus de fruita dola. Producci de prssecs, nectarines, peres, pomes... etc. d'excellent qualitat.







 Demografia .


 Llocs d'Inters .
Antic Mol
Esglsia Parroquial
Ermita de Carrassumada
Masos de Volta
Restes del Castell
Cam Natural de Torres de Segre i Utxesa

 Festes i Esdeveniments .
de Gener: Festa de Macari

de Febrer: Festa de les Mestresses de Casa en Honor a Sta. gueda
de Febrer: Festa del Carnestoltes
d'Abril (ltim diumenge d'Abril): Festa de les Cassoles
de Maig: Festa del Pescador - Club de Pesca de Torres de Segre
de Maig: Festa Major - 
de Maig: Festa Major - Trobada a l'ermita de Carrassumada i dinar de germanor al Poliesportiu
de Juny: Revetlla de Sant Joan 
de Juliol (ltim dissabte de juliol): Festa del Jovent
de Setembre: Celebraci de la Diada de Catalunya
28 i 29 de Novembre: Festa Lan Party
al 8 de Desembre: Festa Major en honor a Santa Brbara
de Desembre: Celebraci del Cap d'Any al Poliesportiu

 Enllaos externs .
Pgina web no oficial;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12225" title="Vilanova de Segri" nonfiltered="1297" processed="1291" dbindex="6303">


Vilanova de Segri s un municipi de la comarca del Segri.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12226" title="Vilanova de la Barca" nonfiltered="1298" processed="1292" dbindex="6304">


Vilanova de la Barca s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12228" title="Aitona" nonfiltered="1299" processed="1293" dbindex="6305">

Aitona s una vila i municipi de la comarca del Segri.








 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la Vila d'Aitona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web del Motoclub Aitona;
Pgina web de la Penya els Tabolls;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12229" title="Albatrrec" nonfiltered="1300" processed="1294" dbindex="6306">

Albatrrec s un municipi de la comarca del Segri.


 Demografia .

 Monuments i llocs interessants .
 El Castell d'Albatrrec.
 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Club Bsquet Lleida;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12230" title="Alcan" nonfiltered="1301" processed="1295" dbindex="6307">

Alcan s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12231" title="Alcarrs" nonfiltered="1302" processed="1296" dbindex="6308">

Alcarrs s un municipi de la comarca del Segri.









 Situaci .
Alcarrs s una vila molt ben comunicada: Des de l'autovia Fraga - Lleida - Barcelona, sortida d'Alcarrs; per la Nacional II; i des de l'autopista AP-2 Saragossa - Barcelona, a 500 metres de la sortida.

Les distncies d'Alcarrs a altres ciutats sn: a Lleida 8 Km., a Barcelona 150 Km., a Saragossa 140 Km., a Osca 100 Km., a Tarragona 100 Km., a Madrid 450 Km., a la frontera francesa 270 Km., a Valncia 325 Km.

 Llocs d'inters .

Entre el patrimoni d'inters d'Alcarrs trobem l'esglsia de la Mare de Du de l'Assumpci, a Ruta dels Pantans, la Casa Valmanya, Montagut, l'Alzina Centenria, la granja de caragols. A destacar, especialment, el Circuit d'Alcarrs. Dedicat al mn del motor, t un espectacular traat que fa que sigui un dels circuits ms espectaculars del mn. Es va inaugurar el maig del 2007.

Est situat en el Pla de la Cremada, en la pedania de Vallmanya. Hom hi pot accedir per la carretera L-800, quilmetre 13,1.

 Festes .

Els reis (5 de gener)

Festa major d'Hivern (Se celebra en honor a Sant Sebastia el 20 de gener, i dura quatre dies abans o desprs segons s'escaigui)

El Carnestoltes (Se celebra el dissabte de Carnestoltes)

Sant Jordi (23 d'abril)

Festa Major d'estiu (Se celebra el ltim cap de setmana d'agost)



 Demografia .


Cultura.
Vida Associativa

La villa gaudeix d'una important vida associativa on tots els vens i veines poden veure's representats.

L'IMCA (L'Institut Municipal de Cultura d'Alcarrs), aplega les associacions i entitats culturals.

L'integren: L'agrupament Escolta "Lo Motit", BAO BAP Teatre, Empremtes Grup Cvic i Cultural, Escala en Hi-Fi, ACTA Som i Serem, coral l'Alzina, associaci Remember Company, associaci de Mestresses de Casa, associaci de Pensionistes i Jubilats d'Alcarrs, AMPA CEIP Comtes de Torregrossa, AMPA CEIP Parc del Saladar, AMPA Escola Bressol, AMPA de l'IES Alcarrs, associaci Amics del Cavall, associaci de Senegalesos (SABU), associaci de Dones Africanes del Segri. (ADAS), associaci de Romanessos d'Alcarrs (ARA)

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci a l'Enciclopdia Catalana;
Pgina oficial del circuit d'Alcarrs;
Pgina amb informaci i fotografies d'Alcarrs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12232" title="Alcoletge" nonfiltered="1303" processed="1297" dbindex="6309">

Alcoletge s un municipi de la comarca el Segri de Catalunya.

El seu topnim deriva de la veu islmica al-qulica, que significa "el castellet".

s l'nic nucli de poblaci agrupada del terme. Hi ha tamb les urbanitzacions del Cam d'Artesa, el Cam de Lleida, el Tossal de la Nora, Concrdia i el Roser. Entre les partides cal esmentar la de la Plana i la de les Gavarneres a ponent, la de l'Argelagar a l'est, la del Pla Negret al sud i la de l'Esglsia Vella. 

La poblaci es troba a 213 m d'altitud, als vessants del Tossal d'Alcoletge, en una filera de puigs a les primeres terrasses que voregen el Segre.

Les principals ves de comunicaci que comuniquen a la localitat sn la carretera comarcal C-13 i l'autovia A-2.

 Extensi i lmits .

El terme municipal d'Alcoletge, de 16,44 km2, limita amb els municipis de Lleida a l'oest i al sud, Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) a l'est, Vilanova de la Barca al nord i Corbins al nord-oest. 

S'estn des del sector nord-est de la plana del Segri, al marge esquerra del Segre (lmit nord-oest del terme), fins al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu (Tossal de la Nora, al nord, i Tossal d'Alcoletge), i a la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant. 

 Comunicacions i transports .

La principal via de comunicaci s la carretera comarcal catalana C-13, parallela al Segre. Tamb parallelament, per a la carretera comarcal, passa la lnia del ferrocarril de Lleida cap a la Pobla de Segur, que fa parada al municipi. Tamb passa pel municipi l'autovia A-2, circunvalant la poblaci pel sud. Pel municipi hi ha senyalitzaci urbana i rural.

 Ferrocarril .

Al poble hi ha un baixador de la lnia ferroviria Lleida - la Pobla de Segur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 Autobusos .

Hi ha servei de lnia regular d'autocar amb 2 parades, una a la plaa Sitjar i l'altra a la C-13 en el seu pas per la poblaci. El servei es realitzat per la companyia Alsina Graells.

 Camins municipals .

Cam cap a Bell-lloc d'Urgell, va al Pla d'Urgell (asfaltat) ;
Cam cap a Bellvs, va al Pla d'Urgell (asfaltat) ;
Cam cap a Vilanova de la Barca (asfaltat) ;
Cam dels Alams (asfaltat) ;
Cam d'Artesa (asfaltat) ;
Cam de les Comes (sense asfaltar) ;
Cam de les Roquetes (sense asfaltar) ;
Cam del Pla Negret (sense asfaltar) ;
Cam del Riu (Condueix fins a la partida de Granyena, al terme de Lleida.) ;
Cam del Mig (Bifurcaci a la dreta del Cam de Bellvs.) ;
Cam de la Nora (sense asfaltar) ;
Cam Real (sense asfaltar) ;
Cam de Miralb (sense asfaltar) ;
Cam de la Via (sense asfaltar);

 Poblaci i demografia .

La poblaci disseminada del municipi habita en cases de segona residncia esteses per diferents sectors del terme. Es tracta de parcellacions indiscriminades i no legalitzades: el Cam d'Artesa, situat a l'entorn del Cam del qual pren el nom, i el Tossal de la Nora, que s'ha desenvolupat en dos sectors. 

Segons les dades del padr a data 3 de mar de 2008, el nmero d'habitants s de 2.595 persones.




 Histria .
L'origen del topnim prov de la paraula rab al-qulica, que vol dir "el castell petit".

Alcoletge apareix documentat el primer ter del segle XII en un conveni del 1.118 entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d'Anglesola (recollit en el Liber feudorum maior). El mateix Ramon Berenguer III, en els seus tractes amb el val almorvit de Lleida Ibn Hilam (Avifelel), reb en penyora el castell d'Alcoletge. 

Sembla que el territori d'aquest terme (com el dels vens Vilanova de la Barca -Castell Pags-, la partida de Granyena o el despoblat de Sant Juli de la Carnassa, no identificat, que es trobava al cam d'Alcoletge) t un poblament d'origen visigtic. Potser Sant Juli don origen al poble islmic d'Alcoletge. Aquest topnim, junt amb el d'Avinverme, antecessor de la partida i santuari de Granyena, es troba profusament documentat en el Capbreu autntich de La Seu (1.382) i en els censos parroquials.

L'Ordinatio del 1.168 cita ja la parrquia d'Alcoletge dins la prepositura de Bell-lloc, i el poble consta des del 1.200 com a part del venatge de la ciutat de Lleida (jurdicament es mantingu sempre amb el carcter de poble de contribuci de Lleida). Tanmateix, ja dins el regnat de Pere III (1.358) apareix en el censos estudiats per Pons i Guri com un indivs del noble Ramon de Centelles i de l'abadessa del monestir barcelon de Jonqueres. En el fogatjament de 1.365-70 figura, dins la vegueria de Lleida, com a indivs de Llus Icard de Mur i la mateixa abadessa (amb 23 focs) i hom hi afirma que havia pertangut a la muller del ciutad de Lleida Pere (probablement Pere Giner). 

Des que Benet XII conced el 1.340 determinades indulgncies al santuari de Granyena (del ve terme de Lleida, a tocar d'Alcoletge), Alcoletge profess una gran devoci a la imatge de la Mare de Du de Granyena, que n'esdevingu patrona. Les terres venes del cam d'Alcoletge des de Lleida eren regades per la squia de Fontanet. 

El 2 de juny de 1.386 Pere III (segons el Llibre verd de l'arxiu municipal de Lleida) vengu en franc alou a La Paeria de Lleida el dret de mixt i mer imperi, s a dir, la jurisdicci civil i criminal i tots els drets jurisdiccionals sobre Alcoletge per 7.000 sous barcelonesos. 

Hom fa constar en el document l'indivs entre Llus de Mur i el monestir de Jonqueres. La donaci o venda fou confirmada per Alfons IV el 1.424. Encara que Alcoletge perd el carcter de poble de contribuci de Lleida a causa de les senyories esmentades, a la fi de l'antic rgim (1.836) recuper un dret sobre els llocs de Torres de Segre, Poblet, Sudanell i Alguaire en virtut de les cartes de venatge atorgades a la fi del segle XIV. 

El segle XVI fou beneficis per al poble i la prosperitat agrcola permet a les monges de Jonqueres de construir un magnfic casal de pedra picada amb faana renaixentista i bella galeria amb arcs a la part posterior (avui propietat particular, conserva l'estructura interior). 

El 1.553 el lloc tenia 35 focs (uns 175 habitants) i possea encara el castell d'origen islmic. La squia de Fontanet rest subjecta a les ordinacions donades per La Paeria de Lleida el 1.543 i persist el domini alodial de Jonqueres, mentre que la jurisdicci criminal era de La Paeria de Lleida. El 1.595 hom reparava el pont de Sant Juli de la Carnassa sobre la squia de Fontanet, que era el cam ms dreturer per anar al santuari de Granyena. 

El segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, fou fatal per a aquest sector: fou saquejat el santuari, destrut el castell d'Alcoletge i el 1.665 consta que el lloc d'Alcoletge (com Bell-lloc, Albatrrec i els Alams) s'havia despoblat, i encara es torn a despoblar desprs del desastre del 1.707, a la Guerra de Successi. Es mantenia la senyoria de l'abadessa de Jonqueres, per el nou Ajuntament de Lleida, sorgit dels decrets de Nova Planta, nomen el 1.719 batlle de la jurisdicci criminal del lloc i terme d'Alcoletge, del partit de Lleida, Francesc Montserrat, i la poblaci qued constituda aix en Ajuntament. Des del 1.794 els pagesos del terme formaren part de la comunitat de regants sota la Junta de Sequiatge de Lleida, cosa que facilit l'extensi dels fruiters i del conreu de la patata i del blat de moro. El canal d'Urgell benefici encara la producci agro-pecuria i aquest progrs es reflect en la demografia. El municipi s'ha regit molts anys per les anomenades Ordinacions d'Alcoletge, aprovades per la diputaci de Lleida el 1.920.

 Indstria i economia .
L'agricultura ha estat la base tradicional de l'economia del municipi. La terra conreada (1.072 ha. el 1.989) representa el 65,2% del terme. La totalitat dels conreus sn regats per les squies derivades del Segre (la de Fontanet i altres) i del canal d'Urgell (squia de les Canals). 

El principal conreu sn els fruiters, entre els quals destaquen les pereres i les pomeres; el presseguers tendeixen a decrixer. Tamb decreixen el blat, l'ordi i el farratge, mentre que el blat de moro es va mantenint. Les explotacions censades eren 143 el 1.989 i la tinena directa de la terra pel propietari s la ms estesa, mentre que ha disminut el sistema d'arrendament i ha augmentat el de parceria. T importncia la cria d'aviram (58 milers de caps) i la de porcs (5.729 caps), i menys la d'ovins (849 caps) i bovins (393 caps). 

A Alcoletge hi ha la Cooperativa de Nostra Senyora del Carme, integrada a ACTEL, la qual es dedica a la comercialitzaci de la fruita i els cereals; tamb subministra adobs i insecticides.

Lleidatana de Congelaci t cambres de congelaci de carn i peix, i Corinsa de conservaci de fruita. Lleidatana de Pinsos i Picber sn fbriques de pinsos. Tamb hi ha una teuleria (Les Forques), una empresa d'estructures metlliques (Monvaga) i diversos tallers de cermica i de fusteria. La zona industrial s'estn a ambds costats de la C-13. 

El mercat municipal se celebra els dimecres al mat. 

Els canals i squies que reguen el municipi sn: 

Squia de Fontanet a l'Horta ;
Squia Ramal Nou ;
Squia Secleta ;
Canonada de la Palosca ;
Canonada del Muntanyola ;
Canonada de la Lletra;

 Patrimoni turstic .

 L'Esglsia parroquial de Sant Miquel Arcngel .
 
Aixecada aproximadament el 1765. s un bon exemple de l'arquitectura barroca del segle XVIII. Presenta una faana amb elements propis d'aquest estil com rocalles, volutes, mplies cornises i un parell de columnes sobre pdium. A l'interior trobem tres naus amb voltes d'aresta i llunetes, creuer amb cpula central i presbiteri de planta rectangular. 

 El Tossal dels morts .

Al cim d'aquest tur s'enlairava una torre d'poca musulmana de la qual noms resta un petit fragment de mur. Al segle XIX es va construir un cementiri vigent vers principis del segle XX. El 1938 els republicans excavaren una xarxa de trinxeres i fortificacions que han estat restaurades en successives campanyes, afegint recentment un accs amb esglaons de fusta per la vessant est. Des d'aquest lloc es divisa una bonica panormica del Segri, la Noguera i l'Urgell.

 El Tossal de la Nora .

Tossal situat al nord-est del terme entre Alcoletge i Vilanova de la Barca. Es poden visitar quatre tombes medievals excavades a la roca i trinxeres fetes a la darrera Guerra Civil. 

 Cal Cortasa .

Casa pairal situada al carrer Major construda a la segona meitat del segle XVIII. Al seu interior trobem tres habitacions amb interessant decoraci barroca.

 Festivitats .

 Festa Major de Maig .

Segon diumenge de maig. s la primera festa major del poble. El darrer dia s tradicional que les diverses colles preparin el plat tpic, la Cassola de Tros, o tamb coneguda com a Catxipanda, a l'aire lliure i fent un dinar collectiu al pavell municipal.

 Festa Major de Setembre .

Tercer diumenge de setembre. s la segona festa major, el diumenge tamb se celebra la Festa de la Cassola. 

 Festa de la Mare de Du del Carme .

Patrona del poble, se celebra el 16 de juliol.

 Diada dEls Timons .

Una altra tradici ben arrelada s la festa de la diada d'"els Timons", que organitza lAgrupaci Recreativa i Cultural Els Timons des del 1989 en qu participen tots els vens del poble.

 Entitats culturals .

 Els Timons .
 Histria .
L'origen d' els Timons es remunta a finals dels anys setanta quan un grup de vens van endegar una crida per formar una associaci cultural; fruit de la crida es va constituir l'entitat a travs d'una acta fundacional el 7 de desembre de 1981; naixia aix lAgrupaci Cultural i Recreativa "Els Timons". Actualment est formada per 530 famlies aproximadament.

 Objectiu .
Assumir la tasca de fomentar la cultura en tots els seus aspectes, a fi d'elevar el nivell cultural de la poblaci. Tamb preparen activitats ldiques, artstiques i recreatives per infants, joves i gent gran del poble.

 Activitats .
 La Setmana Cultural: (durant el mes d'abril) s una setmana plena d'activitats i conferncies per gaudir-ne tot soci i tot el poble.
Es comena pel dia del soci, amb un dinar de germanor al pavell municipal organitzat pels membres de la junta.
El segent dia s el 23 d'abril, Sant Jordi, es venen llibres i roses a la plaa de l'Ajuntament.
Finalment els dies segents al 23 d'abril es realitzen les conferncies que es duen a terme al vespre-nit a la sala d'actes de l'Ajuntament. 

 Mare de Du del Carme: (15 i 16 de juliol) se celebra la patrona del poble amb un sopar a la plaa de l'Ajuntament. El dia 16 es fa l'elecci de les pubilles i hereus infantils i grans. ;

 Les Festes de Nadal: el dia 25 de desembre al mat arriba el Pare Nel i el Cagati, a mitja tarda es fa un berenar sopar al pavell municipal acompanyat d'una orquestra. El dia 31 de desembre els membres de la junta preparen la festa de f d'any al pavell municipal. El dia 5 i 6 de gener es prepara la cavalcada de reis, recorrent pels carrers del poble.

 Associaci de Dones .
Tenen un local a l Ajuntament. c/ Sitjar, nmero 2. Organitzen xerrades d inters general i sortides culturals i tamb celebracions en torn a festes populars com ara: Santa Llcia, Sta. geda, la Castanyada etc...Tamb organitzen cursets diversos i grups de gimnstica.


 Llar de Jubilats Sant Miquel Arcngel .
Fundada l'any 1985 amb el primer president Jaume Font Ripoll, que va entrar el dia 21 de Febrer de l'any esmentat. 

Des que es va fundar, aquesta entitat es dedica a diverses activitats, per exemple, celebrar festes populars, com Santa gueda, Sant Josep (festa del pare), "festa de la Gent Gran", la Castanyada, i tamb organitza cursos de gimnstica, algn que altre concurs de botifarra...

La llar es troba als baixos de l'Ajuntament.

 Altres entitats .
 Grup de teatre .
Depenent de l agrupaci recreativa i cultural "Els Timons".

 Coral de Sant Miquel .
Grup de coral d adults, ubicat a la Casa Parroquial

 Colla Doiuts .

 Associaci Mares i Pares del CEIP d'Alcoletge .

 Grup Escala HI-FI .


 Entitats esportives .

 Associaci Esportiva Alcoletge .
T equips de bsquet, futbol i futbol sala de diferents edats.

 Club Pat Alcoletge .
El Club Pati Alcoletge es va fundar el 21 de gener de 2004, s una entitat esportiva amb l objectiu de fomentar i practicar el patinatge artstic, per no vol tampoc deixar de banda l acci formativa dels seus afiliats tan en la vessant social com de conducta esportiva, malgrat sser un club de nova creaci est tenint un bon rendiment tant a nivell esportiu com tamb d actes social, festius i ldics dintre del municipi. La seu social esta ubicada al C. Santa Maria nm. 6 d Alcoletge.
Es va comenar amb una minsa participaci de patinadors doncs sol n hi havia 12 i any rera any ha anat creixent fins a arribar en l actualitat a 46 patinadors/ores.
El club est afiliat a la Federaci Catalana de Patinatge i participa en tots els actes que organitza, tan a nivell provincial com Autonmic.
A ms de les competicions i festivals organitzades per la federaci, el Club tamb s invitat per altres collectius per a realitzar actuacions a diferents llocs de la provncia.

 Club de Bitlles d'Alcoletge .

 Associaci de Caadors d'Alcoletge .
 Camp de tir: Al tossal de la Nora.
 Vedat de caa: 1.764 ha.

 Installacions esportives .
 Pavell poliesportiu;
 Piscines Municipals;
 Camp de Futbol;


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12233" title="Alfarrs" nonfiltered="1304" processed="1298" dbindex="6310">


Alfarrs s un municipi de la comarca del Segri. 

Est situat entre la riba del Noguera Ribagorana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres).

Entre el patrimoni d'inters d'Alfarrs trobem l'esglsia vella de Sant Pere, d'interessant portalada, el mol de farina i la seua bassa i el pont vell sobre el riu, volat en part durant la guerra.

Alfarrs s poble "d'aigua, fil i prssecs", elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida.

L'aigua s la del canal o seclla de Pinyana, provinent del pant de Santa Anna, que rega la seua horta.

Els prssecs sn els "del Ribagorana", amb Q de qualitat reconeguda.

Les carretes son les de Binfar a Balaguer i de Lleida a la Val d'Aran, que han convertit Alfarrs en lloc de pas per a molta gent.

I el fil s l'element que manca, el que deixa coix Alfarrs en relaci amb el seu passat i el seu futur. Les fbriques de filatures, la Cassals ("de dalt") i la Vilads ("de baix"), aquesta ltima amb 115 d'histria van tancar durant l'any 2005.

Alfarrs forma municipi amb Andan, nucli de poblaci unit ja amb el primer.

Alfarrs compta amb un CEIP ("Pinyana"), amb un sub-CAP, amb l'Escola de Capacitaci Agrria, un poliesportiu, una rdio municipal (que forma part d'EMUN Terres de Ponent), una llar d'infants...
No es pot deixar de comentar en aquesta ressenya la "manera de ser" d'Alfarrs, sempre lluny dels parmetres ms estereotipats i urbanites de poble, amb unes relacions interpersonals ms aviat paregudes a les d'una localitat de poblaci ampliament major. Clarament diferenciat de pobles vens per aquest fet, aix, provoca situacions curioses i atpiques, per tamb un esperit de capitalitat i centralitzaci gens habitual en un poble que ha passat per revesos econmics tan durs en els ltims anys.

Histria.

L 'origen d 'Alfarrs pot estar en el seu actual emplaament, de l' poca romana, si b hi ha un emplaament ms al sud, Sant faduc, que podia tenir una poblaci anterior. Segons Lladonosa, la trama urbana del nucli antic s inequvocament rab.

Al 1147 les tropes de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i prncep d' Arag Guanyaren les terres per als regnes cristians, i va donar les terres d' Alfarrs i Almenar a cent homes de Balaguer, tal com consta en un pergam datat l' any 1148. Al segle XIV el monestir de Sant Hilari de Lleida adquereix el senyoriu d' Alfarrs i Andan. A finals del segle XIV aquest Monastir es devilita i es veu obligat a vendre el mol d' Alfarrs mitjanant el contracte amb la Paeria de Lleida al 1400. 

Posteriorment la Paeria vengu la seva jurisdicci sobre Alfarrs amb tots els seus veints, va costar 50.000 sous, llavors el poble tenia de 12 a 15 cases i uns 70 habitants. La comunitat estava regida per un "Vatlle" i tres jurats que depenien del senyor.

Aix va comenar el senyoriu de la casa dels Boixadors que tenia Boix en el seu escut d' armes. Boix que encara figura a l' actual escut d' Alfarrs. Al 1601 el senyoriu passa a la casa Desvalls, i un segle desprs el senyoriu esdev marquesat, amb el mateix llinatge, que encara perdura. Alfarrs est situat molt aprop d'una de les entrades naturals a Catalunya: el pas de Coll de Foix per on entraren el 1462 les tropes de Joan II d'Arag cam de Balaguer ciutat de la seva senyoria. 

El 1897 el Marqus d' Alfarrs va construir les fbriques de filats, primer Vilads SA i a l' any segent Casals SA, que en un principi van ser llogades i que al 1919 es van vendre juntament amb les turbines. Aquestes fbriques varen marcar la vida d' Alfarrs. 
Entre 1945 i 1950 es descobreixen les excellents condicions que reuneixen l'horta d' Alfarrs de cara a la producci fruitera especialment del prssec, la pera i la poma. Actualment els trets caracterstics d' Afarrs es defineixen per la presencia de les fbriques, un important sector serveis, que aprofita la condici de crulla de carreteres, hosteleria, comer i l'agricultura que gaudeix de la immillorable qualitat i quantitat que ofereix la Squia de Pinyana i el Canal d' Arag i Catalunya. 

Informaci extreta de: http://alfarras.ddl.net/histori.htm

 Demografia .


Festes i fires.

 Sant Pere 29 de Juny, Festa major d'estiu  ;
  
 Sant Sebasti 20 de Gener, Festa Major d' hivern  ;
  
 Sant Lloren 8 d' Agost, Andan  ;

 Sant Nicolau 6 de Desembre, Andan ;

 Fira del Prssec del Ribagorana 2n Diumenge d' Octubre  ;
   
Altres festes destacades.  
  
 Process Diumenge de Rams;

 Festa major de Sant Pere ;

 Diada de Catalunya (11 de setembre);

 Jornades ldiques-Culturals (primavera) ;
 
 Col.laboraci amb l' Assosaci Mulla't ;

 Col.laboraci amb la Marat de TV3  ;

 Process de Reis ;

 Sardanes a la fresca;

Curiositats.

El nom d'aquesta localitat, Alfarrs, apareix als inicis de la pellcula "Dies d'Agost".

El grup de teatre l'Acudit d'Alfarrs va celebrar al 2008 el seu 25 aniversari amb un cap de setmana pl de jornades i activitats teatrals. Un dels plats forts va ser la representaci del musical "El Mikado", amb la collaboraci de la companyia de teatre professional Zum-Zum Teatre de Lleida. 


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12234" title="Alfs" nonfiltered="1305" processed="1299" dbindex="6311">


Alfs s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12235" title="Alguaire" nonfiltered="1306" processed="1300" dbindex="6312">


Alguaire s una vila i municipi de la comarca del Segri. 







Se situa a 15 km de Lleida

La seua economia se sost principalment en l'agricultura i ramaderia. La imminent finalitzaci de l'Aeroport d'Alguaire haur de permetre la diversificaci de l'economia del municipi i de les Terres de Lleida.  

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12236" title="Almacelles" nonfiltered="1307" processed="1301" dbindex="6313">

Almacelles s una vila i municipi de la comarca del Segri.







Infraestructures.
 L'Estaci d'Almacelles roman tancada des dels anys 90;

Fills i filles illustres d'Almacelles.
 Xavier Bar: cantant.

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Bloc d'informaci Almacellesviva;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
La Clamor Amarga: Blog crtic amb la gesti de l'actual equip municipal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12237" title="Almatret" nonfiltered="1308" processed="1302" dbindex="6314">



Almatret s un municipi de la comarca del Segri, situat al sud-oest de la comarca.

El terme municipal d'Almatret t una extensi de 56 km , el terreny s abrupte i s el municipi ms alt del Segri.

La climatologia de sec fa que a Almatret hi predomini flora adaptada a aquest clima. Molta extensi del poble est coberta per boscos de pins i arbustos, on hi ha una fauna molt variada. 
D'altra banda bona part de la superfcie est dedicada al conreu, bsicament d'ametllers i oliveres, aix confereix grans extensions de paisatge tpic de sec. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12238" title="Almenar" nonfiltered="1309" processed="1303" dbindex="6315">

Almenar s una vila i municipi de la comarca del Segri.


 



Histria.
El novembre de 1642, durant la guerra dels Segadors fou escenari del setge d'Almenar, en la que les tropes castellanes de  Jacinto Loris forne contingudes pel capit Jaume d'Algerri i 100 arcabussers, fins l'arribada de les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt, que van fer fugir als assetjants.

Batalla d'Almenar de 1710.

El 27 de juliol de 1710, durant la Guerra de Successi Espanyola, fou escenari de la Batalla d'Almenar, en la que les tropes de Guido Starhemberg i James Stanhope van derrotar les espanyoles de Francisco Castillo Fajardo, el marqus de Villadarias. 

Grcies a la victria, les tropes austriacistes no noms aturaren la ofensiva borbnica sobre Catalunya sin que capgiraren la situaci i iniciaren una ofensiva que dur els austriacistes a conquerir Madrid el 21 de setembre de 1710.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12239" title="Alpicat" nonfiltered="1310" processed="1304" dbindex="6316">

Alpicat s un municipi de la comarca del Segri. Tamb s conegut sota el nom de Vilanova d'Alpicat.

 Demografia .
La seva poblaci ha augmentat molt en els darrers vint anys i s'ha convertit en un dels nuclis de poblaci ms importants de la comarca triplicant el nombre d'habitants.

El 1717 incorpora Gimenells, i el 1991 es desagrega Gimenells i el Pla de la Font.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12240" title="Artesa de Lleida" nonfiltered="1311" processed="1305" dbindex="6317">

Artesa de Lleida s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12241" title="Aspa" nonfiltered="1312" processed="1306" dbindex="6318">

Aspa s un municipi de la comarca del Segri.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12242" title="Els Alams" nonfiltered="1313" processed="1307" dbindex="6319">

Els Alams s un municipi de la comarca del Segri.








 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12246" title="Tanga" nonfiltered="1314" processed="1308" dbindex="6320">
 
 
Un tanga s una pea de roba interior que cobreix mnimament la part frontal del pubis deixant al descobert les natges.

Consisteix en un triangle de roba o teixit que es perllonga amb una cinta per cadascun dels tres vrtexs, fins a coincidir en un punt que en posar-se'l se situa a l'acabament de la columna vertebral. Alguns models incorporen un altre petit triangle que queda situat en la part del darrera just al capdamunt de les natges.

Tipus de peces similars al que avui coneixem com a tanga s'han vingut utilitzant des de fa segles, i encara avui s'utilitzen, per part de diferents tribus del continent afric i de la selva amaznica per tal de cobrir i protegir els rgans sexuals d'ambds sexes. Llavors sn coneguts com a tapalls.

El tanga va comenar a ser utilitzat al mn occidental a les platges brasileres i a mesura que s'ha avanat en l'alliberament dels costums i la llibertat sexual ha anat guanyant terreny i s'ha introdut en tot el mn occidental.

En el decurs de la dcada del 2000, la proliferaci del tanga com a pea interior de consum ha estat meterica i ha esdevingut un element destacat dins el fetitxisme sexual. Tot i ser d's majoritriament femen s'ha incorporat tamb al vestuari mascul.

Les darreres tendncies de la moda jovenvola femenina han donat en els ltims anys encara ms gran protagonisme al tanga, fins al punt de deixar-lo a la vista per la part posterior del cos aprofitant l'aparici dels pantalons de cintura baixa.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12250" title="Fogars de la Selva" nonfiltered="1315" processed="1309" dbindex="6321">

Fogars de la Selva s un municipi de la comarca de la Selva.

Altres noms antics sn: Fogs y Ramino (1842), Fogs de Tordera (1857-1980), Fogars de Tordera (1980-1998). Est format per dues parrquies: Sant Cebri de Fogars i Sant Andreu de Rami.

De la mateixa manera que municipis catalans com Viladrau o Vidr, a Osona, aquest municipi t una particularitat administrativa: pertnyer a una provncia diferent de la de la majoria dels municipis de la seva comarca, ja que, malgrat Fogars sigui un municipi de la Selva, pertany a la provncia de Barcelona.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12253" title="Castellar de la Ribera" nonfiltered="1316" processed="1310" dbindex="6322">


Castellar de la Ribera s un municipi de la comarca del Solsons i, alhora, una de les 4 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi.








 Castellar: ;
 Ceur: ;
 Clar: ;
 Pampa: ;


El municipi.

Geografia.
Es troba a la banda occidental de la comarca. Limita amb Lladurs pel nord, amb Olius per l'est, amb Pinell de Solsons pel sud i amb Bassella (Alt Urgell) per l'oest. El seu terme municipal comprn bona part de la conca mitjana de la Ribera Salada al nord i bona part de la conca de la dreta de la capalera de riera de Madrona al sud.

Es tracta d'un pla inclinat cap a l'W que va dels 899 m d'altitud al serrat de l'Hostal de les Forques, al lmit amb Olius fins als 480 que assoleix la Ribera Salada en sortir del terme municipal. Aquest pla inclinat est solcat per les valls dels principals corrents d'aigua del municipi: l'esmentada Ribera Salada, la rasa de Vilatob, la rasa de Villar i les rases de la capalera de la riera de Madrona.

----

Clima.

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 550 m i els 880 m. 

A la capital del municipi (Castellar de la Ribera, 649 m d'altitud) les precipitacions sn d'uns 687 mm anuals amb el maig com el mes ms plujs (82,6 mm de mitjana) i el febrer com el ms sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de d'11,1 C amb el gener com a mes ms fred (-1,4 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el mes ms clid (29,4 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s d'uns 13.070 w/m2/dia. A l'hivern no sn estranys els dies de boira cobrint bona part del municipi.

   Taula de les mitjanes climtiques mensual a Castellar de la Ribera 

----

 Demografia .





| align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|12 homes i 9 dones 
|43 homes i 46 dones
|20 homes i 23 dones
|-


----

Economia.

L'activitat econmica del municipi es centra quasi exclusivament en el sector primari. Del sector secundari cal esmentar una indstria d'extracci d'rids i en sector serveis compta nicament amb un establiment de turisme rural amb 7 places.

Agricultura.

La major part del terme s ocupada pels boscos. L'agricultura s bsicament de sec, amb predomini del cultiu de cereals.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|1.192
|align="center"|19,8
|align="center"|5,8
|-
|Pastures permanents
|align="center"|371
|align="center"|6,2
|align="center"|4,7
|-
|Boscos
|align="center"|2.864
|align="center"|47,6
|align="center"|5,6
|-


Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|81
|align="center"|673
|align="center"|4,9
|align="center"|4,4
|-
| Ov
|align="center"|1.040
|align="center"|998
|align="center"|3,4
|align="center"|6,5
|-
| Cabrum
|align="center"|16
|align="center"|83
|align="center"|1,4
|align="center"|0,3
|-
| Porc
|align="center"|277
|align="center"|7.366
|align="center"|5,6
|align="center"|48,1
|-
| Aviram
|align="center"|515
|align="center"|4
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-
| Conilles mare
|align="center"|572
|align="center"|302
|align="center"|2,9
|align="center"|2,0
|-
| Equ
|align="center"|5
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-


Poblaci activa.

De les 61 persona que configuraven la poblaci activa de Castellar de la Ribera l'any 2001 (49 el 1996), 22 treballaven al municipi i 39 es desplaaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havien 24 llocs de treball. 22 eren ocupats per residents i els 2 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.  


| align="center" colspan=4 | % DE POBLACI ACTIVA PER SECTORS
|-
! Primari !! Indstria !! Construcci !! Serveis
|- 
|align="center"| 42,6 %
|align="center"| 16,4 %
|align="center"| 1,6 %
|align="center"| 39,3 %
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|425,00
|align="center"|25,00
|align="center"|118,75
|-
|2006
|align="center"|623,46
|align="center"|37,04
|align="center"|228,40
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

Educaci.

Al municipi no hi ha en funcionament cap escola d'ensenyament primari.

----

Monuments d'inters histric.

Prehistrics.

 * Necrpolis de Ceur: sepulcres del neoltic (3000aC).
 * Necrpolis del Llor: sepulcres del neoltic (3000 aC).
 * Sepulcre de Viladebait: tomba del neoltic (3000aC).
 * Necrpolis del Sol: sepulcres del calcoltic (2000aC).
 * Sepulcre de la trinxera: tomba possiblement prehistrica per fins avui de cronologia indeterminada.

Religiosos.

 * Sant Pere de Castellar:L'esglsia actual s del S. XVIII per amb fonts documentals que daten la construcci de la primera esglsia a l'any 1037;
 * Sant Joan de Ginestar: Capella actual del S.XVII;
 * Santa Magdalena de Vilapriny:
-Capella del S.XIII enganxada a la casa;
-Capella del S.XI situada al serrat de Sta. Magdalena.
 * Santa Magdalena de les Tpies: Capell del S.XI.
 * Sant Mateu de Camardons: Capella del S.XVIII enganxada a la casa.
 * Santa Margarida de Pampe: Capella original del S.IX.
 * Santa Maria de a Vila: Capella del S.XIII.
 * Sant Juli de Ceur: Esglsia del S.XI.
 * Els Apstols: Capella actual del S.XIX.
 * Sant Andreu de Clar: Esglsia del S.X.
 * Sant Sebasti: Capella del S.XVII.

Civils.


 * Castellar de la Ribera: Castell del S.XI (noms en queda part del mur);
 * Torremorell: Torre del S.XIV;
 * El Llor: Castell del S.XII;
 * Vilapriny: Construcci encastellada amb restes de muralla del S.XI;
 * Mol de Querol: Mol original del S.XI;
 * Ceur: Castell del S.XI;
 * Clar: Castell del S.XI;


El poble.
Est format ntegrament per poblament disseminat. Com sol ser habitual en aquest tipus de poblament tan freqent a la comarca, el nucli del poble sol ser ubicat al lloc on hi havia el castell i l'esglsia parroquial que, en aquest cas, s l'eglsia de Sant Pere de Castellar.

Actualment del castell tan sols en queda un tros de mur o la base de la torre que, juntament amb l'esglsia, l'actual edifici de l'Ajuntament i una altra casa formen una mena de tur encastellat que, per b que actualment s obert, no seria estrany que en el seu temps hagus estat clos.

En alguns document de 1.043 aquest lloc s anomenat la Vila de Seniofred i tamb la Gurdia de Castellar. 

Algunes de les masies del poble.

Actals.

 * Ginestar;
 * Jalmar;
 * Lloren;
 * Marm;
 * La Masia de Vilatob;
 * Cal Masover;
 * El mol de Querol;
 * L'Ocata;
 * Cal Rossinyol;
 * Sant Joan;
 * Torremorell;
 * Trota;
 * Vilamosa;
 * Vilapriny;
 * Vilatob;

Histriques.

 * Can Bigarrat (balma);
 * Jolmeda;
 * Pla de Peraltes (segle XI);
 * Les Planes (segle XIII);
 * Can Ricard (segle XVII);
 * Riucanal (XII);
 * La Serradora (segle XVIII). Popo de la masia del Llor;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa del municipi;

 Fonts .

 Totes les dades estadstiques han estat extretes o calculades a partir de les dades obtingudes al web de l'IDESCAT.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12254" title="Guixers" nonfiltered="1317" processed="1311" dbindex="6323">


Guixers s un municipi de la comarca del Solsons, amb capital a la Casa Nova de Valls i, alhora, una de les 7 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi. Cap d'aquestes set entitats (ni tan sols la capital o la que dna nom al municipi), per, t un nucli de poblament agrupat doncs es tracta de venats de poblament dispers (masies) que deriven de l'antiga divisi parroquial. Potser per aix el nom oficial del municipi originari era Guixers i agregats











 La Casa Nova de Valls: ;
 Castelltort: ;
 La Corriu: ;
 Guixers: ;
 Montcalb: ;
 Sisquer: ;
 Vilamantells: ;



El municipi.



 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|4 homes i 4 dones 
|67 homes i 38 dones
|23 homes i 18 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|317
|align="center"|4,8
|align="center"|1,5
|-
|Pastures permanents
|align="center"|504
|align="center"|7,6
|align="center"|6,4
|-
|Boscos
|align="center"|4.167
|align="center"|62,7
|align="center"|8,1
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|320
|align="center"|505
|align="center"|3,7
|align="center"|3,3
|-
| Ov
|align="center"|3.420
|align="center"|2.588
|align="center"|8,8
|align="center"|16,7
|-
| Cabrum
|align="center"|204
|align="center"|665
|align="center"|21,0
|align="center"|4,3
|-
| Porc
|align="center"|197
|align="center"|16
|align="center"|0,0
|align="center"|0,1
|-
| Aviram
|align="center"|758
|align="center"|778
|align="center"|0,1
|align="center"|5,0
|-
| Conilles mare
|align="center"|449
|align="center"|205
|align="center"|2,0
|align="center"|1,3
|-
| Equ
|align="center"|21
|align="center"|20
|align="center"|16,5
|align="center"|0,1
|-



ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|381,58
|align="center"|52,63
|align="center"|203,95
|-
|2006
|align="center"|671,53
|align="center"|167,88
|align="center"|467,15
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Fonts .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12255" title="Clariana de Cardener" nonfiltered="1318" processed="1312" dbindex="6324">


Clariana de Cardener s un municipi de la comarca del Solsons i, alhora, una de les 4 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi.








 Clariana: ;
 Hortoneda: ;
 Sant Just i Joval: ;
 Sant Pon: ;



El municipi.

 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|17 homes i 10 dones 
|53 homes i 51 dones
|7 homes i 13 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|919
|align="center"|22,5
|align="center"|4,5
|-
|Pastures permanents
|align="center"|73
|align="center"|1,8
|align="center"|0,9
|-
|Boscos
|align="center"|1.699
|align="center"|41,7
|align="center"|3,3
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|107
|align="center"|528
|align="center"|3,8
|align="center"|3,7
|-
| Ov
|align="center"|25
|align="center"|160
|align="center"|0,5
|align="center"|1,1
|-
| Cabrum
|align="center"|0
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-
| Porc
|align="center"|658
|align="center"|10.675
|align="center"|8,1
|align="center"|75,2
|-
| Aviram
|align="center"|443
|align="center"|96.023
|align="center"|12,1
|align="center"|676,2
|-
| Conilles mare
|align="center"|634
|align="center"|523
|align="center"|5,0
|align="center"|3,7
|-
| Equ
|align="center"|3
|align="center"|2
|align="center"|1,7
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|500,00
|align="center"|27,04
|align="center"|116,44
|-
|2006
|align="center"|657,53
|align="center"|61,64
|align="center"|239,73
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Fonts .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12256" title="La Coma i la Pedra" nonfiltered="1319" processed="1313" dbindex="6325">


La Coma i la Pedra s un municipi de la comarca del Solsons, amb capital a la Coma.







 La Coma: ;
 La Pedra: ;
 El Port del Comte: ;

Lmits.
El terme municipal s'estn per la part nord de la Vall de Lord, ms concretament, per les capaleres de les valls del Cardener i del Mosoll. Tamb s el municipi de la comarca del Solsons situat ms al nord.

Termeneja amb els segents termes municipals:
 Pel nord: amb Josa i Tuixn i Gsol .
 Per l'est: amb Gsol i Guixers.
 Pel sud: amb Guixers i Sant Lloren de Morunys.
 Per l'oest: amb Odn i Josa i Tuixn.

Relleu.

El terme municipal est encaixonat entre la Serra del Port del Comte a l'oest , al nord  el tanquen la Serra del Verd i la seva perllongaci cap a l'oest el Serrat de la Sella, la Serra de Pratformiu a l'est i la Serra de Guixers, al sud-oest.

Hidrografia.
Corrents fluvials.
El riu ms important del municipi s el Cardener que neix a tocar del poble de La Coma, a les Fonts del Cardener. Els altres rius dignes de menci sn el riu Mosoll, afluent per l'esquerra del Cardener que recull les aiges de de les Valls de la Pedra i la rasa de Coll de Port, que recull les aiges prcticament totes les aiges de la meitat nord del terme municipal.

La resta de corrents fluvials del municipi sn rases i torrents que desguassen en algun d'aquests tres.

Fonts.

|align="center" colspan=3 | Fonts del terme municipal de La Coma i la Pedra 
|-
|Font Puda.
|Fonts del Cardener.
|Font de la Creueta.
|-
|Font de la Placeta.
|Font del Terrer.
|Font de la Pedra.
|-
|Font de la Palanca.
|Font del Mol.
|Font de l'Esquerrana.
|-
|Font Freda.
|Font de Cal Mall.
|Font del Torrent
|-
|Font de les Mesquites.
|Font de Cal Viudo.
|Font del Rei.
|-
|Font d'Arderic.
|Font de Querol.
|Font de la Ribereta
|-
|Font d'Estivella.
|Font del Duc.
|Font del Pujol
|-
|Font de la Casanova.
|Font d'Urdet.
|Font de les Daines
|-
|.
|Font de Cal Cameta.
|
|-


Clima.

Clima mediterrani continental a les zones baixes del municipi i clima d'alta muntanya a les zones altes. 

A la capital del municipi (La Coma, 1.012 m. d'altitud) les precipitacions sn d'uns 840 mm anuals, a Coll de Port (1.666 m. d'altitud) d'uns 1.022 mm i al cim del Pedr dels Quatre Batlles (2.386 m. d'altitud) arriben fins els 1.239 mm.

Al poble de La Coma la temperatura mitjana anual s de de 9,9 C amb el gener com a mes ms fred (-2.0 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el ms ms clid (26.3 C de mitjana de les mximes).

   Taula de les mitjanes climtiques mensuals al poble de La Coma  

   Taula de les mitjanes climtiques mensuals al refugi de Coll de Port  

   Taula de les mitjanes climtiques mensuals al cim del Pedr dels Quatre Batlles  

Vegetaci.
Gran part del terme municipal s cobert de boscs (roures i, principalment, pi roig fins als 2.000 metres, i pi negre per damunt d'aquesta altitud) i per prats alpins que es destinen al pasturatge. 

 Demografia .





|align="center"  colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|13 homes i 10 dones 
|100 homes i 54 dones
|29 homes i 33 dones
|-


----

Economia.
La principal activitat econmica s el turisme (dins el terme municipal hi ha l'estaci d'esqu del Port del Comte).

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|136
|align="center"|2,2
|align="center"|0,7
|-
|Pastures permanents
|align="center"|1.305
|align="center"|21,5
|align="center"|16,6
|-
|Boscos
|align="center"|2.022
|align="center"|33,4
|align="center"|3,9
|-


Ramaderia.

Del 1982 al 1999 el nombre d'explotacions ramaderes al municipi va minvar de forma considerable en tots els sectors sense excepci, fins i tot en aquells que van experimentar un augment significatiu en el nombre de caps de bestiar (porc i aviram). Aix, en el sector del bov es va passar de 33 explotacions a 5; en el de l'ov, de 62 a 9; en el del cabrum, de 58 a 5; en el del porc, de 63 a 5, en el de l'aviram, de 91 a 13; en el del conill, de 92 a 10 i en el de l'equ, de 25 a 22.



|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|243
|align="center"|254
|align="center"|1,8
|align="center"|11,1
|-
| Ov
|align="center"|8.37
|align="center"|2.564
|align="center"|8,7
|align="center"|11,1
|-
| Cabrum
|align="center"|449
|align="center"|70
|align="center"|2,2
|align="center"|0,3
|-
| Porc
|align="center"|381
|align="center"|2.872
|align="center"|2,2
|align="center"|12,4
|-
| Aviram
|align="center"|2.699
|align="center"|59.263
|align="center"|7,5
|align="center"|156,5
|-
| Conilles mare
|align="center"|3.711
|align="center"|72
|align="center"|0,7
|align="center"|0,3
|-
| Equ
|align="center"|25
|align="center"|22
|align="center"|18,2
|align="center"|0,1
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|426,29
|align="center"|103,59
|align="center"|338,65
|-
|2006
|align="center"|648,22
|align="center"|146,25
|align="center"|438,74
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12257" title="Lladurs" nonfiltered="1320" processed="1314" dbindex="6326">


Lladurs s un municipi de la comarca del Solsons (el segon ms extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi.










 Lladurs: ;
 La Llena: ;
 Montpol: ;
 Pla dels Roures: ;
 Terrassola: ;
 Timoneda: ;
 Els Torrents: ;



El municipi.

Geografia.

Situat a la banda oriental de la comarca, limita al nord amb Odn, a l'est amb Navs, al sud amb Olius, Solsona i Castellar de la Ribera i a l'oest tamb amb Castellar de la Ribera. 

La major part del terme municipal forma part de la conca de la Ribera Salada. La part occidental, per, forma part de la conca del Cardener mitjanant afluents que hi aboquen directament el seu curs, b mitjanant afluents del riu Negre.

El clima, fora plujs, ha propiciat la formaci de espessos boscos de pinassa entremig dels quals s'hi obren clarianes de conreus de sec dedicats majoritriament als cereals.

La seva etimologia s pre-romana. A l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (de l'any 839) apareix escrit com a Ladurcii i en documentci posterior tamb apareix escrit amb el mots Ladurco=Laduro, Ladur i fins i tot, La Dur. El filleg J. Coromines era del parer que el terme dur feia referncia a una font. Sigui com sigui, a la comarca encara hi ha gent que en lloc dels Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.

----

Clima.

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 600 m i els 1.300 m. 

A la capital del municipi (Lladurs, 827 m d'altitud) les precipitacions sn d'uns 750 mm anuals amb el maig com el mes ms plujs (88 mm de mitjana) i el febrer com el mes ms sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de de 11,2 C amb el gener com a mes ms fred (-1,7 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el ms ms clid (27,8 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s d'uns  14.510 w/m2/dia. A l'hivern no sn estranys els dies de boira plana cobrint bona part del municipi.

   Taula de les mitjanes climtiques mensual a Lladurs  


----

 Demografia .






| align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|15 homes i 14 dones 
|77 homes i 67 dones
|22 homes i 25 dones
|-


----

Economia.
L'activitat econmica del municipi es centra de manera molt destacada en el sector primari per b que en aquests ltims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment. 

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|1.612
|align="center"|12,6
|align="center"|7,9
|-
|Pastures permanents
|align="center"|310
|align="center"|2,4
|align="center"|3,9
|-
|Boscos
|align="center"|7.940
|align="center"|62,0
|align="center"|15,5
|-


Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|208
|align="center"|1.507
|align="center"|11,0
|align="center"|6,1
|-
| Ov
|align="center"|875
|align="center"|3.674
|align="center"|12,5
|align="center"|14,8
|-
| Cabrum
|align="center"|26
|align="center"|349
|align="center"|11,0
|align="center"|1,4
|-
| Porc
|align="center"|926
|align="center"|4.198
|align="center"|3,2
|align="center"|16,9
|-
| Aviram
|align="center"|25.662
|align="center"|40.584
|align="center"|5,1
|align="center"|163,0
|-
| Conilles mare
|align="center"|103
|align="center"|1.292
|align="center"|12,4
|align="center"|5,2
|-
| Equ
|align="center"|12
|align="center"|23
|align="center"|19,0
|align="center"|0,1
|-


Poblaci activa.

De les 96 persona que configuraven la poblaci activa de Lladurs l'any 2001 (103 el 1996), 44 treballaven al municipi i 52 es desplaaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havien 53 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 9 restants per personesque es desplaaven des d'un altre municipi.  


|align="center" colspan=4 | % DE POBLACI ACTIVA PER SECTORS
|-
! Primari !! Indstria !! Construcci !! Serveis
|- 
|align="center"| 44,8 %
|align="center"| 13,5 %
|align="center"| 6,2 %
|align="center"| 35,4 %
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|448,82
|align="center"|11,81
|align="center"|200,79
|-
|2006
|align="center"|632,85
|align="center"|14,49
|align="center"|289,86
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-









 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12258" title="Llobera" nonfiltered="1321" processed="1315" dbindex="6327">

Llobera s un municipi de la comarca del Solsons i, alhora, una de les 3 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi. Per b que no oficialment, la capital del municipi cal ubicar-la a l'Hostal Nou.






 Llobera: ;
 Peracamps: ;
 Torredeneg: ;

El municipi.

Clima.

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 615 m i els 875 m. 

A la capital del municipi (Hostal Nou, 826 m d'altitud) les precipitacions sn d'uns 690 mm anuals amb el maig com el mes ms plujs (82,6 mm de mitjana) i el febrer com el ms sec (31,9 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de de 11,2 C amb el gener com a mes ms fred (-1,4 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el mes ms clid (27,8 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s d'uns  14.621 w/m2/dia. A l'hivern no sn estranys els dies de boira plana cobrint bona part del municipi.

 Taula de les mitjanes climtiques mensuals a l'Hostal Nou. 

----

 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|12 homes i 5 dones 
|73 homes i 63 dones
|28 homes i 37 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|1.795
|align="center"|45,8
|align="center"|8,8
|-
|Pastures permanents
|align="center"|46
|align="center"|1,2
|align="center"|40,6
|-
|Boscos
|align="center"|1.501
|align="center"|38,3
|align="center"|2,9
|-


Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|44
|align="center"|879
|align="center"|6,4
|align="center"|3,7
|-
| Ov
|align="center"|70
|align="center"|1.197
|align="center"|4,1
|align="center"|5,0
|-
| Cabrum
|align="center"|15
|align="center"|185
|align="center"|5,9
|align="center"|0,8
|-
| Porc
|align="center"|1.680
|align="center"|5.277
|align="center"|4,0
|align="center"|22,0
|-
| Aviram
|align="center"|2.634
|align="center"|534
|align="center"|0,1
|align="center"|2,2
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.080
|align="center"|1.090
|align="center"|10,5
|align="center"|4,5
|-
| Equ
|align="center"|1
|align="center"|2
|align="center"|1,7
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|362,04
|align="center"|54,20
|align="center"|65,18
|-
|2006
|align="center"|433,34
|align="center"|76,51
|align="center"|95,08
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


 Eleccions .

Resultats municipals 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Cap de llista
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal
|align="left" |Jaume Badia
|align="right" |73
|align="right" |50,69
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Convergncia i Uni
|align="left" |Jos Cuadros
|align="right" |58
|align="right" |40,28
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular
|align="left" |Benjam Moreno
|align="right" |1
|align="right" |0,69
|align="right" |0
|}

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12259" title="La Molsosa" nonfiltered="1322" processed="1316" dbindex="6328">


La Molsosa s un municipi de la comarca del Solsons situat a l'Alta Segarra i, alhora, una de les 3 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi. Fins el 1990 pertanyia a la comarca de l'Anoia.







 Enfesta: ;
 La Molsosa: ;
 Prades: ;


El municipi.

 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|10 homes i 9 dones 
|41 homes i 42 dones
|14 homes i 18 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|1.088
|align="center"|40,5
|align="center"|5,3
|-
|Pastures permanents
|align="center"|22
|align="center"|0,8
|align="center"|0,3
|-
|Boscos
|align="center"|1.252
|align="center"|46,6
|align="center"|2,4
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|0
|align="center"|112
|align="center"|0,8
|align="center"|0,8
|-
| Ov
|align="center"|200
|align="center"|282
|align="center"|1,0
|align="center"|2,1
|-
| Cabrum
|align="center"|4
|align="center"|5
|align="center"|0,2
|align="center"|0,0
|-
| Porc
|align="center"|2.401
|align="center"|10.549
|align="center"|8,0
|align="center"|78,7
|-
| Aviram
|align="center"|797
|align="center"|74.024
|align="center"|9,3
|align="center"|552,4
|-
| Conilles mare
|align="center"|397
|align="center"|532
|align="center"|5,1
|align="center"|4,0
|-
| Equ
|align="center"|1
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|407,41
|align="center"|37,04
|align="center"|185,19
|-
|2006
|align="center"|590,55
|align="center"|78,74
|align="center"|251,97
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12260" title="Navs" nonfiltered="1323" processed="1317" dbindex="6329">


Navs s un municipi de la comarca del Solsons i, alhora, una de les 9 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi.













 Besora: ;
 Busa: ;
 Les Cases de Posada: ;
 Linya: ;
 Navs: ;
 Pegueroles: ;
 La Selva: ;
 Tentellatge: ;
 La Valldora: ;



El Municipi.

Geografia.

Navs se situa al sector oriental de la comarca, al lmit amb el Bergued i el Bages. El Cardener forma en part el lmit occidental del terme que s'estn principalment als vessants orientals de la seva conca. La serra de Busa s el seu lmit septentrional. Els plans de Navs s'estenen entre el riu Aigua d'Ora i el Cardener, ja prop de Cardona. Una gran part del territori s accidentada pels plegaments subpirinencs de la Depressi Central. 

----

 Demografia .






|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|16 homes i 17 dones 
|84 homes i 87 dones
|38 homes i 36 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|2.163
|align="center"|14,9
|align="center"|10,6
|-
|Pastures permanents
|align="center"|1.557
|align="center"|10,7
|align="center"|19,8
|-
|Boscos
|align="center"|9.147
|align="center"|63,0
|align="center"|17,9
|-


Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|131
|align="center"|2.458
|align="center"|17,9
|align="center"|9,0
|-
| Ov
|align="center"|365
|align="center"|5.041
|align="center"|17,1
|align="center"|18,5
|-
| Cabrum
|align="center"|31
|align="center"|581
|align="center"|18,4
|align="center"|2,1
|-
| Porc
|align="center"|1.630
|align="center"|12.372
|align="center"|9,4
|align="center"|45,3
|-
| Aviram
|align="center"|932
|align="center"|776
|align="center"|0,1
|align="center"|2,8
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.019
|align="center"|2.132
|align="center"|20,5
|align="center"|7,8
|-
| Equ
|align="center"|8
|align="center"|16
|align="center"|13,2
|align="center"|0,1
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|431,58
|align="center"|80,70
|align="center"|185,96
|-
|2006
|align="center"|641,22
|align="center"|148,25
|align="center"|354,96
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12261" title="Pinell de Solsons" nonfiltered="1324" processed="1318" dbindex="6330">


Pinell de Solsons (fins el 1985 s'anomenava simplement Pinell) s un municipi de la comarca del Solsons, amb capital a Sant Climen  i, alhora, una de les 5 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi.









 Madrona: ;
 Mirav: ;
 Pinell: ;
 Sallent: ;
 Sant Climen: ;



El municipi.

Geografia.
Situat a la banda sud-oriental de la comarca, limita al nord amb Castellar de la Ribera i Bassella (Alt Urgell), a l'est amb Olius i Llobera, al sud amb Biosca (Segarra) i a l'oest amb Sanaja (tamb de la Segarra), Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Bassella (Alt Urgell). Al rac nord-oriental de municipi hi ha l'enclavament de Sant Mer que pertany al municipi de Bassella.

El terme est constitut per un planell inclinat de NE a SW que va dels 850 als 500 m d'altitud i que pertany ntegrament  a la conca del Segre on les seves aiges hi desguassen b directament a travs de la riera de Madrona (dita tamb torrent de Pinell), b mitjanant els torrents i rases que desguassen al Llobregs. La mxima altitud del terme municipal s'assoleix al serrat de Sant Iscle (897 m).

----

Clima.

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 00 m i els 850 m. 

A la capital del municipi (Sant Climen, 805 m. d'altitud) les precipitacions sn d'uns 692 mm anuals amb el maig com el mes ms plujs (83,7 mm de mitjana) i el febrer com el mes ms sec (31,9 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de de 11,3 C amb el gener com a mes ms fred (-1,5 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el mes ms clid (28,1 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s d'uns  14.463 w/m2/dia. A l'hivern no sn estranys els dies de boira cobrint bona part del municipi.

   

----

 Demografia .





|  align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|14 homes i 12 dones 
|86 homes i 69 dones
|25 homes i 27 dones
|-


----

Economia.
L'activitat econmica del municipi es centra de manera quasi b exclusiva en el sector primari.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|2.742
|align="center"|30,1
|align="center"|13,4
|-
|Pastures permanents
|align="center"|323
|align="center"|3,5
|align="center"|4,1
|-
|Boscos
|align="center"|3.749
|align="center"|41,2
|align="center"|7,3
|-


Ramaderia.
Destaca la importncia de l'aviram amb un creixement notable en els ltims anys.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|738
|align="center"|441
|align="center"|3,2
|align="center"|2,0
|-
| Ov
|align="center"|400
|align="center"|1.074
|align="center"|3,6
|align="center"|4,9
|-
| Cabrum
|align="center"|46
|align="center"|83
|align="center"|2,6
|align="center"|0,4
|-
| Porc
|align="center"|3.534
|align="center"|5.965
|align="center"|4,5
|align="center"|27,2
|-
| Aviram
|align="center"|8.758
|align="center"|102.618
|align="center"|12,9
|align="center"|468,6
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.349
|align="center"|240
|align="center"|2,3
|align="center"|1,1
|-
| Equ
|align="center"|5
|align="center"|6
|align="center"|5,0
|align="center"|0,0
|-


Poblaci activa.

De les 94 persona que configuraven la poblaci activa de Pinell l'any 2001 (57 el 1996), 43 treballaven al municipi i 51 es desplaaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havien 59 llocs de treball. 43 eren ocupats per residents i els 16 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.  


| colspan=4 | % DE POBLACI ACTIVA PER SECTORS 
|-
! Primari !! Indstria !! Construcci !! Serveis
|- 
|42 %
|16 %
|8 %
|34 %
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|381,32
|align="center"|50,58
|align="center"|120,62
|-
|2006
|align="center"|656,86
|align="center"|78,43
|align="center"|289,22
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Eleccions.

Resultats municipals 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Cap de llista
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal
|align="left" |Benjam Puig
|align="right" |85
|align="right" |52,80
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Convergncia i Uni
|align="left" |Francisco Torra
|align="right" |76
|align="right" |47,20
|align="right" |1
|}

Llocs d'inters.
Sant Pere de Madrona;


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12262" title="Pins" nonfiltered="1325" processed="1319" dbindex="6331">


Pins s un municipi situat a la comarca del Solsons i, alhora, una de les 5 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi. Se situa al centre geogrfic de Catalunya.









 Ardvol: ;
 Matamarg: ;
 Pins: ;
 Sant Just d'Ardvol: ;
 Vallmanya: ;


El Municipi.

 Geografia.

El terme municipal est situat a l'extrem meridional del Solsons, al lmit amb el Bages a l'est (Cardona i Sant Mateu de Bages), l'Anoia al sud (Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregs), i la Segarra a l'oest (Tor). Dins el Solsons limita amb Riner al nord, la Molsosa al sud i Llobera al nord-oest. s a la subcomarca de l'Alta Segarra.

Malagarriga s un enclavament de Pins situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navs i, per tant, a la provncia de Barcelona. T una extensi d'1,05 km  i est deshabitat. Era una antiga quadra del castell de Vallmanya. A pesar que el 1813 es van eliminar les senyories, Malagarriga estava localitzat errniament en el mapa i va romandre com un enclavament en la divisi provincial del 1833.

 Clima .

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 500 m i els 934 m.

Al santuari de Pins (904 m d'altitud) les precipitacions sn de 688 mm anuals de mitjana amb el maig com el mes ms plujs (81 mm de mitjana) i el febrer com el mes ms sec (35 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de de 10,8 C amb el gener com a mes ms fred (-1,1 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el ms ms clid (27,2 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s de 14.900 w/m2/dia. 

   Taula de les mitjanes climtiques mensual a Pins  

Demografia.





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|15 homes i 12 dones 
|104 homes i 84 dones
|47 homes i 46 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)

|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|3.160
|align="center"|30,3
|align="center"|15,4
|-
|Pastures permanents
|align="center"|786
|align="center"|7,5
|align="center"|10,0
|-
|Boscos
|align="center"|5.931
|align="center"|56,9
|align="center"|11,6
|-


Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)

|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|226
|align="center"|2.163
|align="center"|15,7
|align="center"|6,9
|-
| Ov
|align="center"|345
|align="center"|3.051
|align="center"|10,3
|align="center"|9,7
|-
| Cabrum
|align="center"|32
|align="center"|138
|align="center"|4,4
|align="center"|0,4
|-
| Porc
|align="center"|5.966
|align="center"|22.624
|align="center"|17,2
|align="center"|72,1
|-
| Aviram
|align="center"|31.418
|align="center"|135.456
|align="center"|17,0
|align="center"|431,4
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.115
|align="center"|422
|align="center"|4,1
|align="center"|1,3
|-
| Equ
|align="center"|3
|align="center"|5
|align="center"|4,1
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|436,95
|align="center"|49,85
|align="center"|222,87
|-
|2006
|align="center"|552,80
|align="center"|83,85
|align="center"|341,61
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Fonts .

 Totes les dades estadstiques han estat extretes o calculades a partir de les dades obtingudes al web de l'IDESCAT.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12263" title="Riner" nonfiltered="1326" processed="1320" dbindex="6332">


Riner s un municipi de la comarca del Solsons i, alhora, una de les 5 entitats de poblaci o pobles que hi ha al municipi. 

El centre de major atracci del municipi s el conjunt del Santuari del Miracle.









 Freixinet: ;
 El Miracle: ;
 Riner: ;
 Santa Susanna: ;
 Su: ;



El municipi.

 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|17 homes i 14 dones 
|92 homes i 92 dones
|34 homes i 30 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)

|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|1.734
|align="center"|36,8
|align="center"|8,5
|-
|Pastures permanents
|align="center"|29
|align="center"|0,6
|align="center"|0,4
|-
|Boscos
|align="center"|2.381
|align="center"|50,6
|align="center"|4,7
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)

|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|837
|align="center"|1.090
|align="center"|7,9
|align="center"|3,9
|-
| Ov
|align="center"|1.680
|align="center"|3.239
|align="center"|11,0
|align="center"|11,7
|-
| Cabrum
|align="center"|85
|align="center"|7
|align="center"|0,2
|align="center"|0,0
|-
| Porc
|align="center"|4.418
|align="center"|9.696
|align="center"|7,4
|align="center"|34,9
|-
| Aviram
|align="center"|7.306
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.415
|align="center"|1.234
|align="center"|11,8
|align="center"|4,4
|-
| Equ
|align="center"|0
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|407,11
|align="center"|23,72
|align="center"|134,39
|-
|2006
|align="center"|606,84
|align="center"|69,34
|align="center"|266,42
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12264" title="Sant Lloren de Morunys" nonfiltered="1327" processed="1321" dbindex="6333">


Sant Lloren de Morunys s una vila i municipi de la comarca del Solsons.

Lmits.

El terme municipal de Sant Lloren de Morunys s el ms petit dels 14 municipis que configuren la comarca del Solsons. Tan sols t 4,34 km2 i encara no en una nica extensi contnua sin que es reparteix en dues porcions. 

La ms petita de les dues no arriba al km2 i est constituda per un enclavament en forma de barret de mosqueter vist de perfil i amb la punta de la part davantera de l'ala del barret mirant cap al poble de Sant Lloren. Aquest enclavament inclou la Mola de Lord en la seva totalitat, el quadrant sud del vessant del Tossal de Vall-llonga i, al nord, una estreta franja d'uns 500 m. de llarg per 150 d'ample que per l'est bordeja la carretera que va al santuari de Lord i per l'oest termeneja amb la rasa de Torroella i que, en la seva part ms septentrional, comena desprs del segon revolt cap a l'esquerra que el cam que mena al santuari fa desprs d'haver passat el tnel. Aquesta estreta franja limita pel nord i per l'est amb Guixers i tota la resta de l'enclavament termeneja amb Navs.

Veure mapa   

La part ms gran del terme municipal, que inclou el nucli urb, t uns 3,6 km2 i est rodejada pel terme municipal de Guixers excepte una estreta franja al NW d'uns 400 m. de longitud  on termeneja amb el terme municipal de La Coma i la Pedra.

Veure mapa   

Situaci.


La porci gran del municipi est situada a la banda sud-oriental de la Vall de Lord sobirana, en un pla inclinat cal a llevant a la part baixa del vessant SE de la serra de Querol i al vessant oriental de Coll de Jou.

L'extrem ms oriental d aquesta part del terme municipal est colgat per les aiges de l'embassament de la Llosa del Cavall. s la part del terme de menor altitud (el nivell de l'aigua de l'embassament, quan s ple, assoleix els 805 m.) i els punts de major altitud s assoleixen a l oest de la capella de la Santa Creu dels Ollers on s arriba als 1.010 m. i al vessant sud de les Roques de Lord, on s arriba als 1.100 m.

Pel que fa a l enclavament del sud, est situat al la banda sud de les Roques de Lord, les seves majors altituds s assoleixen al cim del Tossal de Vall-llonga que s ala fins als 1.252 m. i  al cim de la Mola de Lord que s ala fins als 1.189 m. mentre que la part ms baixa correspon als 900 m. d'altitud que s'assoleixen a la vora de la rasa de Torroella.

Hidrografia.

Corrents fluvials.

Tots els corrents fluvials que travessen la porci gran del terme municipal tenen la direcci preponderant Est-Oest i sn torrents o rases tributaris del Cardener

De nord a sud, els principal sn:
 El torrent dels Plans (dit tamb torrent Pedregs) amb el seu afluent el torrent del Pou.
 El torrent de les Salines.
 La rasa de les Valls.

Veure mapa   ;

Pel que fa a la porci sud del terme municipal tan sols cal esmentar la rasa de Torroella que s'escola en direcci N-S per la banda oriental del terme fent de frontera amb el terme municipal de Navs en bona part del seu canal de desgus.

Fonts.


|align="center" colspan=3 | Fonts del terme municipal de Sant Lloren de Morunys 
|-
|Font de la Vila.
|Font de la plaa del Mur.
|Font de la plaa del Mur (II).
|-
|Font del Torrent Torriol.
|Font dels Enamorats.
|Font de la plaa del doctor Ferran.
|-
|Font del torrent del Pou.
|Font de la plaa de les Eres.
|Font de l'Era Nova.
|-
|Font de la capella dels ngels.
|Font d'Ordrigues.
|Font de la plaa de la Canal
|-
|Font de la plaa Major.
|Font del pati de les Escoles.
|Font de la Santa Creu d'Ollers.
|-
|Font de les Valls.
|Font del Santuari de Lord.
|Font del Pere Moliner
|-
|Font del Jaume Sala.
|Font del Mel.
|
|-


Clima.

Clima mediterrani continental propi d'un territori que est a unes altituds que es mouen entre els 800 m i els 1.100 m.

A la vila de Sant Lloren de Morunys les precipitacions sn de 816,6 mm anuals de mitjana amb el maig com a mes ms plujs (92 mm de mitjana) i el febrer com el mes ms sec (32 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual s de de 10,5 C amb el gener com a mes ms fred (-1,9 C de mitjana de les mnimes) i amb el juliol com el mes ms clid (27,0 C de mitjana de les mximes).

La mitjana de la radiaci solar s de 14.190 w/m2/dia. 

   Taula de les mitjanes climtiques mensual a Sant Lloren de Morunys  

 Demografia .





|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|41 homes i 50 dones 
|314 homes i 264 dones
|113 homes i 139 dones
|-


Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|12
|align="center"|2,76
|align="center"|0,06
|-
|Pastures permanents
|align="center"|49
|align="center"|11,29
|align="center"|0,62
|-
|Boscos
|align="center"|42
|align="center"|8,86
|align="center"|0,08
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|19
|align="center"|16
|align="center"|0,33
|align="center"|0,05
|-
| Ov
|align="center"|111
|align="center"|145
|align="center"|0,61
|align="center"|0,18
|-
| Cabrum
|align="center"|12
|align="center"|145
|align="center"|4,59
|align="center"|0,14
|-
| Porc
|align="center"|2.279
|align="center"|405
|align="center"|0.31
|align="center"|0,40
|-
| Aviram
|align="center"|441
|align="center"|120
|align="center"|0,02
|align="center"|0,12
|-
| Conilles mare
|align="center"|350
|align="center"|167
|align="center"|1,60
|align="center"|0,17
|-
| Equ
|align="center"|5
|align="center"|1
|align="center"|0,82
|align="center"|0,00
|-


Poblaci activa.

De les 378 persona que configuraven la poblaci activa de Sant Lloren de Morunys l'any 2001 (393 el 1996), 242 treballaven al municipi i 136 es desplaaven a treballar fora del municipi.

L'any 2001 al municipi hi havien 328 llocs de treball. 242 eren ocupats per residents i els 86 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi. 
 


| colspan=4 | % DE POBLACI ACTIVA PER SECTORS (any 2001)
|-
! Primari !! Indstria !! Construcci !! Serveis
|- 
|align="center"|3,7 %
|align="center"|25,4 %
|align="center"|20,6 %
|align="center"|50,3 %
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|409,99
|align="center"|56,91
|align="center"|161,44
|-
|2006
|align="center"|538,95
|align="center"|76,84
|align="center"|243,16
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


Histria.


  910   Constncia documental de l'existncia del monestir de Sant Lloren de Morunys.

 1019   Al monestir s'instaura la regla benedictina a instnies del bisbe de la Seu d'Urgell, sant Ermengol. Arran d'aquesta instauraci, el monestir coneixer un temps de progrs i enriquiment que s'aprofitat per comenar el temple romnic que avui s el temple parroquial. ;

 1283   Ramon Folc, primer comte de Cardona, concedeix lestatus jurdic de vila franca a les famlies que s'havien anat instalant a reds del monestir. Aix, doncs, significa el naixement de la vila de Sant Lloren (durant un temps fou nomenada Vilafranca) per b que des de temps abans s'havia anat formant una agrupaci de cases al voltant del monestir que eren conegudes com La Pobla. Llegir ms   ;

 1343   Es funda la Confraria dels Colls;

 Cap el 1400   La vila ja era emmurallada amb l'actual planta pentagonal irregular;

 1419   Llus Borass pinta el retaule de l'Esperit Sant.

 1480   Francesc Solives pinta el retaule de la Pietat;

 1713   Joan F. Morat esculpeix el retaule de l'altar major.

 1773-1784   L'escultor Josep Pujol i Juh, per encrrec de la Confraria dels Colls, construeix la capella de la Mare de Du dels Colls;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12265" title="Solsona" nonfiltered="1328" processed="1322" dbindex="6334">



Solsona s la capital de la comarca del Solsons  i cap del partit judicial de Solsona, a la provncia de Lleida, Catalunya.

=Histria=
Solsona ja era habitada al neoltic. Al segle X la vila va anar creixent al voltant del monestir i del castell. El centre histric encara presenta restes medievals i trossos de l'antiga muralla.

Prehistria.
poca antiga.
Edat mitjana.
Edat moderna.
Edat contempornia.

=Demografia=




|align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|565 homes i 503 dones 
|2.499 homes i 2.390 dones
|614 homes i 773 dones
|-


=Poltica=

 Eleccions .

























=Economia=
L'any 2001 el Producte Interior Brut (PIB) generat al municipi va ser de 161 milions d'. En conseqncia, el PIB/hab va ser de 21,2 milers d' la qual cosa equival a 4 dcimes per sobre a la mitjana de Catalunya.

Per sectors, d'aquest PIB l'agricultura en va generar el 2,2 %, la indstria el 28,1 %, la construcci el 16,4 % i els serveis el 53,3 %

Agricultura.

| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)

|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|655
|align="center"|37,0
|align="center"|3,2
|-
|Pastures permanents
|align="center"|117
|align="center"|6,6
|align="center"|1,5
|-
|Boscos
|align="center"|289
|align="center"|16,3
|align="center"|0,6
|-


Ramaderia.

|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)

|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|2.066
|align="center"|1.120
|align="center"|8,1
|align="center"|0,2
|-
| Ov
|align="center"|6.085
|align="center"|1.561
|align="center"|5,3
|align="center"|0,2
|-
| Cabrum
|align="center"|465
|align="center"|258
|align="center"|8,2
|align="center"|0,0
|-
| Porc
|align="center"|10.500
|align="center"|14.832
|align="center"|11,3
|align="center"|2,1
|-
| Aviram
|align="center"|398.707
|align="center"|102.206
|align="center"|12,9
|align="center"|14,2
|-
| Conilles mare
|align="center"|2.751
|align="center"|849
|align="center"|8,1
|align="center"|0,1
|-
| Equ
|align="center"|59
|align="center"|0
|align="center"|0,0
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.

| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|409,58
|align="center"|38,90
|align="center"|117,15
|-
|2006
|align="center"|505,61
|align="center"|47,26
|align="center"|154,94
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


=Llocs d'inters=

 Catedral: es coneix l existncia d una esglsia preromnica de l'any 977. De l esglsia romnica consagrada l any 1070 es fa constar que era un temple famosssim en tot el mn. D aquesta poca se n conserven els tres absis, el campanar, alguns elements del claustre, i el celler i el menjador dels canonges, avui habilitats per a uns altres usos. La catedral actual s d estil gtic, comenada a finals del segle XIII i acabada al segle XVII. A l esquerra del transsepte se situa la capella de la Merc, amb un retaule barroc probablement obra de Carles Morat.A la dreta es venera la imatge de la marededu del Claustre, del segle XII, catalogada com una de les escultures ms importants del romnic catal. El cambril fou ampliat a principis del segle XX per August Font. La faana del cambril segueix una lnia noucentista amb alguns elements modernistes. ;

 Portals i muralles de la ciutat: a mesura que la vila anava creixent es construen unes primeres muralles al segle XI, substitudes al segle XIV per unes altres, de les quals queden en peu restes disperses en diferents indrets, aix com tres torres a la zona del Vall Calent. Per accedir al recinte emmurallat es van obrir portals que es tancaven al capvespre amb portes de fusta i s obrien a la matinada. Actualment noms se n conserven tres: el portal del Pont, el portal de Llobera i el portal del Castell.El portal del Pont, acabat l any 1805, es va convertir en l entrada principal a la ciutat desprs de construir-se el pont de pedra de dotze arcades a finals del segle XVIII Al segle XVII, en poca de pesta, es va obrir l actual portal de Llobera perqu hi entressin noms els naturals de Solsona, com a mesura de protecci. Sobre l entrada s hi va construir al segle XVIII una capella, encara existent, dedicada a Santa Anna. I el portal del Castell t aquest nom grcies a que el primer castell de Solsona era a tocar del portal, avui convent de monges. Els senyors feien solemnement la seva primera entrada per aquest portal, per abans havien de jurar que guardarien els seus privilegis i costums. L entrada principal era fins al segle XVIII per aquest accs.

 Palau Episcopal i Museu Dioces i Comarcal de Solsona:: edifici construt pel bisbe Lasala el segle XVIII. La seva faana principal, junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona, s un dels exemples ms destacats del neoclssic catal.Dins el Palau Episcopal es pot visitar el Museu Dioces i Comarcal, un dels primers museus diocesans de Catalunya, on s hi troben sales dedicades a la prehistria, importants col.leccions del romnic, gtic, renaixement i barroc, aix com una sala dedicada a les escultures de sal, de les mines de Cardona.;

 Plaa Major: la plaa Major s la plaa principal de la ciutat, una plaa porxada on es troben els principals carrers del nucli antic de la ciutat: el carrer Castell, el carrer de Llobera i el carrer de Sant Miquel. s el punt on es duen a terme diversos actes de les feste ms celebrades de Solsona: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus, aix com diverses fires durant l'any, i el mercat dels divendres.Dels edificis que conformen la plaa, se'n pot destacar l'edifici de Ca l'Aguilar (situat al nm. 5 de la plaa), que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles i on actualment s'hi troba habilitada una sala d'exposicions.

 Torre de les Hores: la torre, datada abans de l'any 1500, tenia incialment dues campanes: una per a tocar a foc i a sometent, i l'altra per a utilitzar-se com a rellotge (actualment encara s'utilitza).D'aquest campanar en destaca actualment el fet que s'hi penja el ruc durant el carnaval. Aquest costum recorda una llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins i solsonines.

 Plaa de Sant Joan: la plaa Major potser s la plaa central de la ciutat, per sens dubte la plaa de Sant Joan n's la ms emblemtica. En aquest plaa podem trobar-hi al centre una font i una capella. La primera s del segle XV, anteriorment anomenada font Major, i la capella dedicada a Sant Joan s del segle XVIII.A la part posterior d'aquesta capella s'hi pot trobar una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Sagarra, qui passava temporades en una casa d'aquesta casa.La plaa destaca tamb per tots els edificis que l'envolten, sobresortint la casa de Cal Cabanes casa pairal d una de les principals famlies de Solsona durant el transcurs de moltes generacions (actualment en obres).

 Ajuntament: l'entrada principal a l'Ajuntament de Solsona es troba al carrer Castell, a la plaa anomenada plaa de l'Ajuntament. L'edifici s una construcci de principis del segle XVI, de transici del gtic al renaixement. A la faana s'hi pot trobar l escut de la ciutat i el del mercader que va construir l edifici.

 Palau Llobera: Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament de l'any 1411 va deixar el seu llegat per a la construcci d'un hospital de pobres, actualment anomenat Palau Llobera. L'edifici va anar canvia d's, passant per ser un hospital, un col.legi de dominics, una Universitat literria, un seminari, una escola parroquial i, en l'actualitat, s la seu del Consell Comarcal del Solsons i on s ubica l Oficina de Turisme.

Altres punts d'inters de la ciutat: Museu del Ganivet, safareigs, Casa Morat, Hotel Sant Roc, Font de l'Esglsia, Pou de Gel, etc.

=Esport=

=Folklore=

La capital del Solsons no es pot entendre sense el seu patrimoni festiu i folklric, essent, segurament una de les manifestacions ms antigues i ben conservades de Catalunya. Solsona s una de les ciutats de Catalunya amb ms gegants i bestiari popular i amb una manifestaci gegantera ms present.

Aquesta presncia gegantera surt a la llum principalment, en tres ocasions durant l'any: per una costat durant la Festa Major i el Corpus, i per l'altre durant el Carnaval.

La tradici gegantera de Les Festes del Claustre (Festa Major de la ciutat 7, 8 i 9 de setembre) ja es troba documentada al 1653, quan els solsonins i solsoninens decideixen erigir com a patrona a la Mare de Du del Claustre, desprs de qu aquesta, segons conta la llegenda, allibers la ciutat de la pesta.

Aix en ple Barroc la ciutat de Solsona guanya distinci i presncia i veu nixer any rera any elements folklrics que participen a la process de la Verge. Trobem els primers improperis documentats al 675 (una de les primeres referncies) els gegants vells, l'any 1691 de la Mulassa i el 1692 del Drac, del que avui encara es conserva la pea original.

Avui la manifestaci folklrica de Solsona consta de: dues parelles de gegants (els vells i els joves), un drac, una liga, els aligons, els cavallets, quatre nans, quatre ssos, el bou, la mulassa i el ball de bastons i configuren, sens dubte, una de les manifestacions ms rellevants del Principat.

Als solsonins tamb se'ls diu tradicionalment "mata-rucs" degut a una llegenda segons la qual un granger va voler donar de menjar al seu ruc un pixallits que creixia en el campanar i en comptes de baixar la planta va pujar el ruc amb una corda fins a escanyar-lo.

Aquesta llegenda es rememora cada any a les festes del carnestoltes quan es penja un ruc de cart al campanar i realitzen el que s'anomena "la pixada del ruc", que mulla tothom qui es troba a la plaa.

=Fills i filles illustres=
Francesc Ribalta (Solsona 1565 - Valncia 1628): pintor.

Josep Colell i Llort (Solsona 1845 - Solsona 1927): escultor.

 Adolf Mas i Ginest (Solsona 1861 - Barcelona 1936): un dels principals fotgrafs de l'poca del Modernisme.

 Roger Mas (Solsona 1975): cantautor;

=Enllaos externs=

Pgina web de l'Ajuntament;
Portal de recursos sobre la comarca, frums, enllaos i informaci. Agenda...;
Museu Dioces i Comarcal de Solsona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Informaci sobre la Festa Major de Solsona;
Informaci sobre el Carnaval de Solsona;

=Referncies=

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12266" title="Odn" nonfiltered="1329" processed="1323" dbindex="6335">

Odn s un municipi de la comarca del Solsons, amb capital a Cambrils.

s el tercer municipi ms extens de la comarca. Est dividit en 9 entitats de poblaci o pobles que inclou l'entitat municipal descentralitzada de Canalda.













 Cambrils: ;
 Canalda: ;
 Llinars: ;
 El Montnou: ;
 La Mra Comdal: ;
 Odn: ;
 El Rac: ;
 Slzer: ;
 La Valldan: ;



El municipi.

Geografia.
Es troba a la banda nord-occidental de la comarca. Pel nord limita amb el municipi de Fgols i Aliny (Alt Urgell), per l'est amb la Coma i la Pedra, Guixers i Navs, pel sud amb Lladurs i Castellar de la Ribera i per l'oest amb el municipi d'Oliana, tamb de l'Alt Urgell. 

Bona part del seu terme municipal comprn la capalera de la Ribera Salada per els pobles de Slzer, la Valldan i la Mra Comdal desguassen les seves aiges directament al Segre.

s un territori fora accidentat i amb una acusada inclinaci del N al S que va de prop dels 2.400 m. d'altitud del Pedr dels Quatre Batlles fins als 641 m. d'Aigesjuntes o els 532 m. d'altitud que assoleix la rasa de la Valldan al sortir del terme municipal.

L'etimologia del topnim "Odn" s incerta, tot i que molt probablement s pre-romana. En l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (a l'any 839) hi apareix escrit Odden. Segons el Diccionari catal-valenci-balear, Meyer-Lbke l'inclou entre els noms que porten el sufix ibric -en (BDC, XI, 6); segons Menndez Pidal (Topon. 139), potser ve del llat Audus sufixat amb - nu.

----

Clima.


|  align="center" colspan=6 | DADES CLIMATOLGIQUES MENSUALS DE CAMBRILS 
|-
! Mes !! Pluviometria(mm) !!Temp. mnima(C) !! Temp. mitjana(C) !! Temp. mxima(C) !! Radiaci solar(w/m2/dia)
|-
| Gener
|align="center"|48,3
|align="center"|-2,9
|align="center"|1,9
|align="center"|8,2
|align="center"|6.220
|-
| Febrer
|align="center"|38,4
|align="center"|-2,5
|align="center"|2,6
|align="center"|8,2
|align="center"|9.350
|-
| Mar
|align="center"|58,3
|align="center"|-0,6
|align="center"|5,5
|align="center"|11,2
|align="center"|13.770
|-
| Abril
|align="center"|71,3
|align="center"|1,6
|align="center"|7,1
|align="center"|13,3
|align="center"|18.710
|-
| Maig
|align="center"|101,3
|align="center"|5,6
|align="center"|11,3
|align="center"|17,7
|align="center"|21.730
|-
| Juny
|align="center"|92,2
|align="center"|9,4
|align="center"|15,4
|align="center"|21,4
|align="center"|23.110
|-
| Juliol
|align="center"|63,3
|align="center"|12,3
|align="center"|18,9
|align="center"|25,2
|align="center"|22.390
|-
| Agost
|align="center"|91,6
|align="center"|12,1
|align="center"|18,4
|align="center"|25,2
|align="center"|20.010
|-
| Setembre
|align="center"|89,5
|align="center"|9,0
|align="center"|15,4
|align="center"|21,2
|align="center"|15.810
|-
| Octubre
|align="center"|76,4
|align="center"|4,4
|align="center"|10,2
|align="center"|15,5
|align="center"|10.590
|-
| Novembre
|align="center"|69,8
|align="center"|0,2
|align="center"|5,3
|align="center"|9,8
|align="center"|6.850
|-
| Desembre
|align="center"|59,7
|align="center"|-1,9
|align="center"|2,5
|align="center"|7,0
|align="center"|5.230
|-


----

 Demografia .




| align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|14 homes i 13 dones 
|93 homes i 73 dones
|47 homes i 37 dones
|-


----

Economia.

L'activitat econmica del municipi es centra de manera molt destacada en el sector primari per b que en aquests ltims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

Agricultura.

T escs pes especfic dins el sector ja que la superfcie dedicada a conreus no arriba al 10 % del territori. s bsicament de sec. A destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d'Odn tenien ja anomenada al s XVI)


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|861
|align="center"|9,5
|align="center"|4,2
|-
|Pastures permanents
|align="center"|2.153
|align="center"|23,6
|align="center"|27,3
|-
|Boscos
|align="center"|5.321
|align="center"|58,4
|align="center"|10,4
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|452
|align="center"|1.372
|align="center"|10,0
|align="center"|4,9
|-
| Ov
|align="center"|1.382
|align="center"|3.094
|align="center"|10,5
|align="center"|11,1
|-
| Cabrum
|align="center"|110
|align="center"|445
|align="center"|14,1
|align="center"|1,6
|-
| Porc
|align="center"|921
|align="center"|3.181
|align="center"|2,4
|align="center"|11,4
|-
| Aviram
|align="center"|878
|align="center"|518
|align="center"|0,1
|align="center"|1,9
|-
| Conilles mare
|align="center"|856
|align="center"|635
|align="center"|6,1
|align="center"|2,3
|-
| Equ
|align="center"|54
|align="center"|22
|align="center"|18,2
|align="center"|0,1
|-


A banda d'aquestes branques de la ramaderia clsica, actualment al municipi hi ha installat el centre de reproducci i cria de falcons destinats a la cetreria ms gran del mn: Roc Falcon 

Poblaci activa.

De les 122 persona que configuraven la poblaci activa d'Odn l'any 2001 (100 el 1996), 44 treballaven al municipi i 78 es desplaaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havien 55 llocs de treball. 44 eren ocupats per residents i els 11 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi. 
 


| colspan=4 | % DE POBLACI ACTIVA PER SECTORS
|-
! Primari !! Indstria !! Construcci !! Serveis
|- 
|32 %
|21,3 %
|9,8 %
|36,9 %
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|278,15
|align="center"|36,42
|align="center"|201,99
|-
|2006
|align="center"|440,00
|align="center"|54,45
|align="center"|363,64
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-


----

Serveis.

Educaci.

L'any 2.000 es va clausurar l'nica escola d'ensenyament primari del municipi que estava ubicada a Cambrils.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12267" title="Olius" nonfiltered="1330" processed="1324" dbindex="6336">


Olius s un municipi de la comarca del Solsons, amb capital a el Pi de Sant Just. 








 Brics (Olius): ;
 Castellvell: ;
 Olius: ;
 El Pi de Sant Just: ;



El municipi.

Geografia.
s un municipi molt ample car t una extensi de 54,5 km i les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord.

 Demografia .





| align="center" colspan=3 | DISTRIBUCI PER EDAT I SEXE (2001)
|-
! Menors de 15 anys !! De 15 a 64 anys !! Ms de 64 anys
|-
|56 homes i 40 dones 
|191 homes i 187 dones
|40 homes i 52 dones
|-


----

Economia.

Agricultura.


| align="center" colspan=4 | % SUPERFCIE MUNICIPAL DESTINADA A S AGRCOLA (1999)
|-
! Tipologia !! hectrees !! % superfciedel municipi  !! % comarcal d'aquestatipologia
|-
| Terres llaurades
|align="center"|2.117
|align="center"|38,6
|align="center"|10,3
|-
|Pastures permanents
|align="center"|232
|align="center"|4,2
|align="center"|2,9
|-
|Boscos
|align="center"|2.895
|align="center"|52,8
|align="center"|5,7
|-



Ramaderia.


|  align="center" colspan=5 | CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)
|-
! Tipologia !! 1982 !! 1999 !! % comarcal !! caps de bestiarper habitant
|-
| Bov
|align="center"|559
|align="center"|606
|align="center"|4,4
|align="center"|1,2
|-
| Ov
|align="center"|1.203
|align="center"|1.857
|align="center"|6,3
|align="center"|3,6
|-
| Cabrum
|align="center"|42
|align="center"|186
|align="center"|5,9
|align="center"|0,4
|-
| Porc
|align="center"|7.144
|align="center"|21.495
|align="center"|16,4
|align="center"|41,1
|-
| Aviram
|align="center"|37.692
|align="center"|181.835
|align="center"|22,9
|align="center"|347,7
|-
| Conilles mare
|align="center"|1.421
|align="center"|724
|align="center"|6,9
|align="center"|1,4
|-
| Equ
|align="center"|1
|align="center"|2
|align="center"|1,7
|align="center"|0,0
|-


ndex de motoritzaci.


| align="center" colspan=4 | PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants) 
|-
! any !! Cotxes !! Motocicletes  !! Camions ifurgonetes
|-
| 1991
|align="center"|502,06
|align="center"|53,50
|align="center"|164,61
|-
|2006
|align="center"|580,17
|align="center"|83,09
|align="center"|236,15
|-
|Catalunya (2006)
|align="center"|447,39
|align="center"|74,61
|align="center"|108,28
|-



----

Histria.
Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres notcies d'Olius. 

 Edificis emblemtics .
Els edificis ms emblemtics del municipi sn l'esglsia d'art romnic de Sant Esteve d'Olius, de finals del segle XI i el cementiri modernista.



El poble.

 L'esglsia i la cripta .
s un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. El temple d'art romnic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedic dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve i l'altre a sota, en la confessi o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria. 

L'esglsia s un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de can, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle mant l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes. 

La cripta forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estana rep llum per tres finestres de dobre esqueixada (veure fotografia adjunta), amb notable pendent cap endins. 

 El cementiri .
A l'any 1915 es va encomanar el projecte d'un nou cementiri a l'arquitecte dioces Bernard Martorell i Puig, home de confiana del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre l'influncia d'Antoni Gaud i de Llus Domnech i Muntaner. 

L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressi d'un cementiri cristi. L'entrada est formada per un arc parablic tpicament gaudini.

L'interior s un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons sn excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla cnica per la seva altura i per la seva execuci a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Fonts .

 Totes les dades estadstiques han estat extretes o calculades a partir de les dades obtingudes al web de l'IDESCAT.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12270" title="Llista de clubs de futbol" nonfiltered="1331" processed="1325" dbindex="6337">

Un club de futbol s una associaci esportiva legalment constituda i incrita en la respectiva federaci nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport

 Llista de Clubs de Futbol.

Europa (UEFA).
Estat Espanyol.
Catalunya.


 Valls Occidental;
 Centre d'Esports Sabadell (Sabadell);
 Terrassa Futbol Club (Terrassa);
 Uni Esportiva Rub (Rub);
 Uni Esportiva Castellar (Castellar del Valls);
 Centre d'Esports Lloren (Sant Lloren Savall);

 Valls Oriental;
 Esport Club Granollers (Granollers);
 CE Llerona (Llerona);

 Baix Llobregat;
 Futbol Club Santboi (Sant Boi de Llobregat);
 Associaci Esportiva Prat (El Prat de Llobregat);
 Uni Esportiva Castelldefels (Castelldefels);
 Uni Esportiva Cornell (Cornell de Llobregat);

 Maresme;
 Club Esportiu Matar (Matar);
 Club Esportiu Premi (Premi de Mar);
 Uni Esportiva Vilassar de Mar (Vilassar de Mar);
 Club Deportiu Masnou (El Masnou);

 Ripolls;
 Futbol Club Vilallonga de Ter (Vilallonga de Ter);


 Bages;
 Centre d'Esports Manresa (Manresa);
 Centre d'Esports Sria (Sria);

 Garraf;
 Club de Futbol Vilanova i la Geltr (Vilanova i la Geltr);

 Tarragons;
 Club Gimnstic de Tarragona (Tarragona);
 Club de Futbol Ulldecona (Ulldecona);
 Baix Camp;
 Club de Futbol Reus Deportiu (Reus);
 Club de Futbol Reddis (Reus);
 Club Esportiu Despertaferro (Reus);
 Club Esportiu Uni Astorga (Reus);

 Baix Ebre;
 Club Deportiu Tortosa (Tortosa);

 Segri;
 Uni Esportiva Lleida (Lleida);

 Noguera;
 Club de Futbol Balaguer (Balaguer);

 Urgell;
 Uni Esportiva Trrega (Trrega);

 Girons;
 Girona Futbol Club (Girona);
 Girons - Sabat (Girona);
 Uni Deportiva Cass (Cass de la Selva);
 Uni Cultural Esportiva Celr (Celr);



 Alt Empord;
 Uni Esportiva Figueres (Figueres);
 Peralada Club de Futbol (Peralada);
 Fundaci Esportiva Figueres (Figueres);
 Club Esportiu Portbou (Portbou);

 Baix Empord;
 Club Futbol Palams (Palams);
 Futbol Club Palafrugell (Palafrugell);
 Ateneu Deportiu Guxols (Sant Feliu de Guxols);

 Pla de l'Estany;
 Atltic Club Banyoles (Banyoles);

 Pla d'Urgell;
 Uni Esportiva Vilanovenca (Vilanova de Bellpuig);

Pas Valenci.


l'Horta;
Valncia Club de Futbol (Valncia);
Valncia Club de Futbol Mestalla (Valncia);
Llevant Uni Esportiva (Valncia);
Llevant Uni Esportiva B (Valncia);
Burjassot Club de Futbol (Burjassot);
Catarroja Club de Futbol (Catarroja);
Uni Esportiva Puol (Puol);
l'Alacant;
Hrcules Club de Futbol (Alacant);
Alacant Club de Futbol (Alacant);
Futbol Club Jove Espanyol (Sant Vicent del Raspeig);
l'Alcoi;
Club Esportiu Alcoi (Alcoi);
el Baix Maestrat;
Vinars Club de Futbol (Vinars);
Club Esportiu Benicarl (Benicarl);
el Baix Segura;
Orihuela Club de Ftbol (Oriola);
Ftbol Club Torrevieja (Torrevella);
Unin Deportiva Horadada (Pilar de la Horadada);
Club Esportiu Alone (Guardamar del Segura);
Club Esportiu Dolores (Dolores);
el Baix Vinalop;
Elx Club de Futbol (Elx);
Elx Club de Futbol Illicit  (Elx);
Crevillent Esportiu (Crevillent);
el Camp de Morvedre;
Club Esportiu Acero (Sagunt);
la Costera;
Club Esportiu Olmpic (Xtiva);

la Marina Alta;
Club Esportiu Dnia (Dnia);
Pego Club de Futbol (Pego);
la Marina Baixa;
Benidorm Club Esportiu (Benidorm);
Vila Joiosa Club de Futbol (La Vila Joiosa);
la Plana Alta;
Club Esportiu Castell (Castell de la Plana);
Club Esportiu Castell B (Castell de la Plana);
Club Deportivo Almassora (Almassora);
la Plana Baixa;
Vila-real Club de Futbol (Vila-real);
Vila-real Club de Futbol B (Vila-real);
Club Esportiu Borriana (Borriana);
Club Esportiu Onda (Onda);
Uni Esportiva Vall d'Uix (La Vall d'Uix);
Club de Futbol Nules (Nules);
la Plana d'Utiel;
Sporting Club Requena (Requena);
la Ribera Alta;
Uni Esportiva Alzira (Alzira);
Uni Esportiva Carcaixent (Carcaixent);
la Ribera Baixa;
Societat Esportiva Sueca (Sueca);
la Safor;
Club de Futbol Gandia (Gandia);
Uni Esportiva Oliva (Oliva);
la Vall d'Albaida;
Ontinyent Club de Futbol (Ontinyent);
el Vinalop Mitj;
Club Deportivo Eldense (Elda);
Novelda Club de Futbol (Novelda);


Illes Balears.


Mallorca;
 Reial Club Deportiu Mallorca (Ciutat de Mallorca);
 Club Esportiu Atltic Balears (Ciutat de Mallorca);
 Club Esportiu Constancia d'Inca (Inca);
 Club Esportiu Monturi (Monturi);
 Uni Esportiva Poblera (Sa Pobla);
 Uni Esportiva Pla de na Tesa (Marratx);

Eivissa;
 Uni Esportiva Ibiza-Eivissa (Eivissa);
 SCR Penya Deportiva Santa Eulria (Santa Eulria des Riu);
Menorca;
 Club de Futbol Sporting Maons (Ma);
 Atltic Ciutadella Club de Futbol (Ciutadella de Menorca);


Andalusia.


 Algeciras Club de Ftbol (Algesires);
 Unin Deportiva Almera (Almeria);
 Agrupacin Deportiva Almera (Almeria) ( );
 Club Polideportivo Almera (Almeria);
 Real Betis Balompi (Sevilla);
 Cdiz Club de Ftbol (Cadis);
 Crdoba Club de Ftbol (Crdova);
 Granada Club de Ftbol (Granada);
 Granada 74 Club de Ftbol (Granada);

 Real Jan Club de Ftbol (Jan);
 Club Deportivo Linares (Linares);
 Mlaga Club de Ftbol (Mlaga);
 Unin Deportiva Marbella (Marbella);
 Club Polideportivo Ejido (El Ejido);
 Real Club Recreativo de Huelva (Huelva);
 Sevilla Ftbol Club (Sevilla);
 Xerez Club Deportivo (Jerez de la Frontera);


Arag.
 Real Zaragoza (Saragossa);
 Sociedad Deportiva Huesca (Osca);
 Unin Deportiva Barbastro (Barbastre);
 Club Deportivo Binfar (Binfar);
 Uni Esportiva Fraga (Fraga);

Astries.


 Real Sporting de Gijn (Gijn);
 Real Oviedo (Oviedo);
 Caudal Deportivo de Mieres (Mieres);
 Club Deportivo Lealtad (Villaviciosa);

 Club Marino de Luanco (Luanco);
 Real Avils Industrial Club de Ftbol (Avils);
 Unin Popular de Langreo (Langreo);


Canries.


 Club Deportivo Tenerife (Santa Cruz de Tenerife);
 Unin Deportiva Las Palmas (Las Palmas);
 Unin Deportiva Vecindario (Santa Luca de Tirajana);
 Club Deportivo Mensajero-La Palma (Santa Cruz de la Palma);
 Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Club de Ftbol (Las Palmas);

 Club Deportivo Orientacin Martima (Arrecife);
 Unin Deportiva Fuerteventura (Puerto del Rosario);
 Unin Deportiva Lanzarote (Arrecife);
 Unin Deportiva Pjara Playas de Janda (Pjara);


Cantbria.
 Real Racing Club (Santander);
 Gimnstica de Torrelavega (Torrelavega);
 Unin Montaesa Escobedo (Escobedo de Camargo);
 Sociedad Deportiva Laredo (Laredo);
 Club Deportivo Tropezn (Tanos, Torrelavega);

Castella - la Manxa.


 Albacete Balompi (Albacete);
 Club Deportivo Guadalajara (Guadalajara);
 Club Deportivo Toledo (Toledo);

 Unin Balompdica Conquense (Conca);
 Unin Deportiva Puertollano (Puertollano);
 Talavera Club de Ftbol (Talavera de la Reina);


Castella i Lle.


 Real Valladolid (Valladolid);
 Club Deportivo Numancia (Sria);
 Unin Deportiva Salamanca (Salamanca);
 Burgos Club de Ftbol (Burgos);

 Cultural y Deportiva Leonesa (Lle);
 Club de Ftbol Palencia (Palncia);
 Sociedad Deportiva Ponferradina (Ponferrada);
 Zamora Club de Ftbol (Zamora);


Extremadura.
 Mrida Unin Deportiva (Mrida);
 Club de Ftbol Extremadura (Almendralejo);
 Club Deportivo Badajoz (Badajoz);
 Club Deportivo Dter Zafra (Zafra);
 Club Polideportivo Cacereo (Cceres);

Galcia.


 Real Club Deportivo de La Corua (La Corunya);
 Real Club Celta de Vigo (Vigo);
 Club Deportivo Ourense (Ourense);
 Pontevedra Club de Ftbol (Pontevedra);

 Racing Club de Ferrol (Ferrol);
 Sociedad Deportiva Compostela (Santiago de Compostella);
 Club Deportivo Lugo (Lugo);


Madrid.


 Real Madrid Club de Ftbol (Madrid);
 Club Atltico de Madrid (Madrid);
 Rayo Vallecano de Madrid (Madrid);

 Getafe Club de Ftbol (Getafe);
 Club Deportivo Legans (Legans);
 Real Madrid Castilla (Madrid);


Mrcia.


 Real Murcia Club de Ftbol (Mrcia);
 Club de Ftbol Ciudad de Murcia (Mrcia) ( );
 Ftbol Club Cartagena (Cartagena);

 Lorca Deportiva Club de Ftbol (Llorca);
 Lorca Club de Ftbol (Llorca) ( );
 guilas Club de Ftbol (guilas);


 Navarra.
 Club Atltico Osasuna (Pamplona);
 Pea Sport Ftbol Club (Tafalla);

Pas Basc.


 Athletic Club de Bilbao (Bilbao);
 Sociedad Deportiva Indautxu (Bilbao);
 Real Sociedad de Ftbol (Sant Sebasti);
 Deportivo Alavs (Vitria);
 Sociedad Deportiva Eibar (Eibar);

 Real Unin de Irn (Irun);
 Arenas Club de Getxo (Getxo);
 Barakaldo Club de Ftbol (Barakaldo);
 Sestao River Club (Sestao);
 Sestao Sport Club (Sestao) ( );


La Rioja.
 Club Deportivo Logros (Logronyo);
 Logros Club de Ftbol (Logronyo);
 Nxara Club Deportivo (Njera);

Ceuta i Melilla.
 Asociacin Deportiva Ceuta (Ceuta);
 Unin Deportiva Melilla (Melilla);

Alemanya. 


 Hertha BSC (Berln);
 SV Werder Bremen (Bremen);
 1. FC Kln (Colnia);
 Borussia Dortmund (Dortmund);
 MSV Duisburg (Duisburg);
 Eintracht Frankfurt (Frankfurt del Main);
 SC Freiburg (Friburg);
 FC Schalke 04 (Gelsenkirchen);
 FC St.Pauli (Hamburg);
 Hamburger SV (Hamburg);
 Hannover SV 1896 (Hannover);
 Fortuna Dsseldorf (Dsseldorf);

 1. FC Kaiserslautern (Kaiserslautern);
 Karlsruher SC (Karlsruhe);
 Bayer Leverkusen (Leverkusen);
 1. FSV Mainz 05 (Magncia);
 SV Waldhof Mannheim 07 (Mannheim);
 Borussia VfL 1900 Mnchengladbach (Mnchengladbach);
 Bayern Mnchen (Munic);
 TSV Mnchen von 1860 (Munic);
 1. FC Nrnberg (Nuremberg);
 FC Hansa Rostock (Rostock);
 VfB Stuttgart 1893 (Stuttgart);
 VfL Wolfsburg (Wolfsburg);


Andorra.


 Futbol Club Andorra (Andorra la Vella)1;
 Club Esportiu Principat (Andorra la Vella);
 Futbol Club Santa Coloma (Santa Coloma);
 Uni Esportiva Sant Juli (Sant Juli de Lria);
 Futbol Club Encamp (Encamp);
 Inter Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);
 Sporting Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);

 Futbol Club Lusitans (Andorra la Vella);
 Futbol Club Ranger's (Andorra la Vella);
 FC Cerni-U.E. Extremenya (Andorra la Vella);
 FC Casa do Benfica (La Massana);
 Deportiu La Massana (La Massana);
 Uni Esportiva Engordany (Escaldes-Engordany);
 Atltic Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);
 Constellaci Esportiva (Andorra la Vella) ;

1: Participa a les competicions catalanes.

Anglaterra. 


 Arsenal Football Club (Londres);
 Aston Villa Football Club (Birmingham);
 Barnsley Football Club (Barnsley);
 Birmingham City Football Club (Birmingham);
 Blackburn Rovers Football Club (Blackburn);
 Bolton Wanderers Football Club (Bolton);
 Burnley Football Club (Burnley);
 Charlton Athletic Football Club (Londres);
 Chelsea Football Club (Londres);
 Coventry City Football Club (Coventry);
 Crystal Palace Football Club (Londres);
 Derby County Football Club (Derby);
 Everton Football Club (Liverpool);
 Fulham Football Club (Londres);
 Ipswich Town Football Club (Ipswich);
 Leeds United Football Club (Leeds);
 Leicester City Football Club (Leicester);
 Liverpool Football Club (Liverpool);
 Manchester City Football Club (Manchester);
 Manchester United Football Club (Manchester);

 Middlesbrough Football Club (Middlesbrough);
 Millwall Football Club (Londres);
 Newcastle United Football Club (Newcastle);
 Norwich City Football Club (Norwich);
 Nottingham Forest Football Club (Nottingham);
 Portsmouth Football Club (Portsmouth);
 Preston North End Football Club (Preston);
 Queens Park Rangers Football Club (Londres);
 Reading Football Club (Reading);
 Sheffield United Football Club (Sheffield);
 Sheffield Wednesday Football Club (Sheffield);
 Southampton Football Club (Southampton);
 Stoke City Football Club (Stoke-on-Trent);
 Sunderland Association Football Club (Sunderland);
 Tottenham Hotspur Football Club (Londres);
 Watford Football Club (Watford);
 West Bromwich Albion Football Club (West Bromwich);
 West Ham United Football Club (Londres);
 Wigan Athletic Football Club (Wigan);
 Wolverhampton Wanderers Football Club (Wolverhampton);


 Armnia .
FC Ararat Erevan (Erevan);

 ustria .


Sport Klub Rapid Wien (Viena);
Fussball Klub Austria Wien (Viena);
First Vienna Football Club 1894 (Viena);
Wiener Sport-Club (Viena);
Fussball Club Wacker Tirol (Innsbruck);
Fussball Club Wacker Innsbruck (Innsbruck) ( );
VfB Admira Wacker Mdling (Mdling);

Football Club Red Bull Salzburg (Salzburg);
SV Austria Salzburg (Salzburg);
Sportklub Sturm Graz (Graz);
Grazer Athletik-Klub (Graz);
LASK Linz (Linz);
SportVereinigung Ried (Ried im Innkreis);
FC Krnten (Klagenfurt);


Blgica.


 Royal Antwerp FC (Anvers);
 K.F.C. Germinal Beerschot (Anvers);
 K. SportKring Beveren (Beveren);
 Club Brugge KV (Bruges);
 Cercle Brugge KSV (Bruges);
 Royal Sporting Club Anderlecht (Anderlecht, Bruselles);
 F.C. Molenbeek Brussels Strombeek (Molenbeek, Bruselles);
 Royale Union Saint-Gilloise (Forest, Bruselles);
 Royal Charleroi Sporting Club (Charleroi);
 K. Atletiek Associatie Gent (Gant);
 K. Racing Club Genk (Genk);

 K. Voetbalclub Kortrijk (Kortrijk);
 Royal Standard de Lige (Lieja);
 Royal Football Club de Lige (Lieja);
 K. Lierse SportKring (Lier);
 K.S.C. Lokeren Oost-Vlaanderen (Lokeren);
 YR KV Mechelen (Malines);
 Royal Excelsior Mouscron (Mouscron);
 K.S.V. Roeselare (Roeselare);
 K. Sint-Truidense V.V. (Sint-Truiden);
 S.V. Zultse-Waregem (Waregem);
 K. Voetbal Club Westerlo (Westerlo);


Bielorssia.
 FK Dinamo Minsk (Minsk);

Bsnia i Hercegovina.


 FK Sarajevo (Sarajevo);
 FK eljezni ar (Sarajevo);
 NK  elik Zenica (Zenica);
 FK Vele Mostar (Mostar);
 FK Sloboda Tuzla (Tuzla);
 FK Borac Banja Luka (Banja Luka);
 NK Jedinstvo Biha  (Biha );
 FK Leotar Trebinje (Trebinje);
 FK Bosna Visoko (Visoko);

 NK iroki Brijeg (iroki Brijeg);
 HK Zrinjski Mostar (Mostar);
 HNK Oraje (Oraje);
 NK Posuje (Posuje);
 FK Radnik Bijeljina (Bijeljina);
 FK Slavija Lukavica (Lukavica);
 NK Brotnjo (itluk);
 FK Kozara Gradika (Gradika);
 FK Rudar Ugljevik (Ugljevik);


Bulgria.
 PFC CSKA Sofia (Sofia);
 PFC Levski Sofia (Sofia);
 PFC Litex Lovech (Lovech);

Crocia.


 NK Dinamo Zagreb (Zagreb);
 NK Zagreb (Zagreb);
 NK Hrvatski Dragovoljac (Zagreb);
 HNK Rijeka (Rijeka);
 NK Orijent Rijeka (Rijeka);
 NK Zadar (Zadar);
 NK Varteks Varadin (Varadin);

 HNK Hajduk Split (Split);
 NK Osijek (Osijek);
 HNK ibenik (ibenik);
 NK Inter Zaprei  (Zaprei );
 HNK Cibalia Vinkovci (Vinkovci);
 NK Istra Pula (Pula);
 NK Segesta Sisak (Sisak);


Dinamarca.
 Brndby IF (Brndby);
 FC Kbenhavn (Copenhaguen);
 Aalborg Boldspilklub (Aalborg);
 Boldklubben 1913 (Ostende);
 Esbjerg fB (Esbjerg);

Esccia.
Vegeu l'article principal Llista de clubs de futbol d'Esccia;


 Celtic Football Club (Glasgow);
 Rangers Football Club (Glasgow);
 Aberdeen Football Club (Aberdeen);

 Dundee United Football Club (Dundee);
 Hibernian Football Club (Edimburg);
 Heart of Midlothian Football Club (Edimburg);


Eslovquia.


K Slovan Bratislava (Bratislava);
FK Inter Bratislava (Bratislava);
FK Artmedia Petralka (Bratislava);
MFK Koice (Koice);
Lokomotiva Koice (Koice);
FC Nitra (Nitra);
MK ilina (ilina);

FC Spartak Trnava (Trnava);
1. FC Tatran Preov (Preov);
FK AS Tren n (Tren n);
FK Dukla Bansk Bystrica (Bansk Bystrica);
MFK Ruomberok (Ruomberok);
FK Matador Pchov (Pchov);
DAC 1904 Dunajsk Streda (Dunajsk Streda);


Eslovnia.


 NK Olimpija Ljubljana (Ljubljana) ( );
 NK Maribor (Maribor);
 ND Gorica (Nova Gorica);

 NK Domale (Domale);
 NK Publikum Celje (Celje);
 NK Mura (Murska Sobota);

 NK Primorje (Ajdov ina);
 FC Koper (Koper);
 NK Beigrad (Ljubljana);


Frana.


Athltic Club Ajaccien (Ajaccio);
Association de la Jeunesse Auxerroise (Auxerre);
Sporting Club de Bastia (Bastia);
Football Club des Girondins de Bordeaux (Bordeus);
Stade Malherbe Caen-Calvados Basse-Normandie (Caen);
Association Sportive de Cannes (Cannes);
Racing Club de Strasbourg (Estrasburg);
Le Havre Athletic Club Football Association (Le Havre);
Racing Club de Lens (Lens);
Lille Olympique Sporting Club Mtropole (Lilla);
Olympique Lyonnais (Li);
Football Club Lorient Bretagne Sud (Lorient);
Olympique de Marseille (Marsella);
Football Club de Metz (Metz);

Montpellier Hrault Sport Club (Montpeller);
Association Sportive Nancy-Lorraine (Nancy);
Football Club de Nantes Atlantique (Nantes);
Olympique Gymnaste Club de Nice Cte-d'Azur (Nia);
Nmes Olympique (Nimes);
Paris Saint Germain Football Club (Pars);
Racing Club de France (Pars);
Stade de Reims-Champagne (Reims);
Stade Rennais Football Club (Rennes);
Club Sportif Sedan Ardennes (Sedan);
Association Sportive de Saint-Etienne Loire (Saint-Etienne);
Football Club de Ste 34 (Ste);
Football Club Sochaux-Montbliard (Sochaux);
Toulouse Football Club (Tolosa de Llenguadoc);


Catalunya Nord.
 Perpiny Canet Football Club (Perpiny);

Galles.
 Cardiff City Football Club (Cardiff)2;

2: Participa a les competicions angleses.

Gergia.
 FC Dinamo Tbilisi (Tbilisi);

Grcia.


 Panathinaikos F.C. (Atenes);
 AEK Atenes F.C. (Atenes);
 Panionios NFC (Atenes);
 AO Aigaleo (Atenes);
 APO Akratitos Nea Liosia (Atenes);
 AS Apollon (Atenes);
 GAS Ethnikos Asteras (Atenes);
 AO Ilysiakos (Atenes);
 Olympiakos SFP (El Pireu);
 PO Ionikos Nkaia (El Pireu);
 AO Halkidonas Near East Nikaia (El Pireu);
 AO Proodeftiki Neolaia Nikaia (El Pireu);
 Ethnikos OFP (El Pireu);
 Kallitha GS (Kallitha);
 APO Levadiakos (Levdia);
 PAS Panahaki 2005 (Patras);
 PO Kalmata (Kalamata);

 AO Olympiakos-Ethnikos Vlos (Volos);
 GS Niki Vlos (Volos);
 A.E. Larissa 1964 (Larissa);
 AO Skoda Xnthi (Xnthi);
 AO Kavla (Kavla);
 AS Doxa Drmas (Drma);
 MGS Panserrakos (Serrai);
 AS Vroia (Vroia);
 PAOK Thessaloniki (Salnica);
 Aris Salnica F.C. (Salnica);
 Iraklis Salnica F.C. (Salnica);
 MGS Apollon Kalamarias (Kalamaria);
 AGS Kastora (Kastoria);
 PAS Giannina (Ioannina);
 AO Panileiakos (Prgos);
 OFI Creta (Irklio);
 AO Krkyra (Corf);


Hongria.


Ferencvrosi TC (Budapest);
Budapest Honvd FC (Budapest);
MTK Hungria FC (Budapest);
jpest FC (Budapest);
Vasas SC (Budapest);
Debreceni VSC (Debrecen);
Dunaferr FC (Dunajvros);
Gy r ETO FC (Gy r);

Kaposvri Rkczi FC (Kaposvr);
Disgy ri VTK BFC (Miskolc);
Pcsi Mecsek FC (Pcs);
MFC Sopron (Sopron);
Videoton FC Fehrvr (Szkesfehrvr);
Tatabnya FC (Tatabnya);
Vc FC (Vc);
Zalaegerszegi TE (Zalaegerszeg);


Irlanda.


 Athlone Town A.F.C. (Athlone);
 Bohemian F.C. (Dubln);
 Bray Wanderers A.F.C. (Bray);
 Cork City F.C. (Cork);
 Derry City F.C. (Derry);
 Dundalk F.C. (Dundalk);
 Finn Harps F.C. (Ballybofey);

 Galway United F.C. (Galway);
 Drogheda United F.C. (Drogheda);
 Shamrock Rovers F.C. (Dubln);
 Shelbourne F.C. (Dubln);
 Sligo Rovers F.C. (Sligo);
 St. Patrick's Athletic F.C. (Dubln);
 Waterford United F.C. (Waterford);


Irlanda del Nord.


 Armagh City F.C. (Armagh);
 Ballymena United F.C. (Ballymena);
 Cliftonville F.C. (Belfast);
 Coleraine F.C. (Coleraine);
 Crusaders F.C. (Belfast);
 Donegal Celtic (Belfast);
 Dungannon Swifts F.C. (Dungannon);
 Glenavon F.C. (Lurgan);
 Glentoran F.C. (Belfast);

 Institute F.C. (Derry);
 Larne F.C. (Larne);
 Limavady United F.C. (Limavady);
 Linfield F.C. (Belfast);
 Lisburn Distillery F.C. (Lisburn);
 Newry City F.C. (Newry);
 Portadown F.C. (Portadown);
 Ards F.C. (Newtonards);
 Bangor F.C. (Bangor);


Islndia.


 FH Hafnarfjrur (Hafnarfjrur);
 Fram Reykjavk (Reykjavk);
 KA Akureyri (Akureyri);
 KR Reykjavk (Reykjavk);
 Keflavik F (Keflavik);

 Valur Reykjavk (Reykjavk);
 Vkingur Reykjavk (Reykjavk);
 A Akranes (Akranes);
 BV Vestmannyjar (Vestmannyjar);


Israel.
 Maccabi Haifa Football Club (Haifa);

Itlia.


 AC Siena (Siena);
 Ascoli Calcio (Ascoli Piceno);
 ACF Fiorentina (Florncia);
 AS Livorno Calcio (Livorno);
 AS Roma (Roma);
 Associazione Calcio Milan (Mil);
 Associazione Calcio Mantova (Mantua);
 Associazione Calcio ChievoVerona (Verona);
 Associazione Sportiva Bari (Bari);
 Atalanta Bergamasca Calcio (Brgam);
 Bologna Football Club 1909 (Bolonya);
 Brescia Calcio (Brescia);
 Cagliari Calcio (Cller);
 Calcio Catania (Catnia);
 Empoli FC (Empoli);
 FC Messina (Messina);
 Genoa CFC (Gnova);

 Hellas Verona Football Club (Verona);
 Internazionale Milano Football Club (Mil);
 Juventus Football Club (Tor);
 Modena Football Club (Modena);
 Parma Football Club (Parma);
 Perugia Calcio (Perugia);
 Piacenza Calcio (Piacenza);
 Reggina Calcio (Reggio di Calabria);
 Societ Sportiva Lazio (Roma);
 SSC Napoli (Npols);
 Torino Football Club (Tor);
 Udinese Calcio (Udine);
 Unione Calcio Sampdoria (Gnova) ;
 Unione Sportiva Citt di Palermo (Palerm) ;
 Unione Sportiva Lecce (Lecce);
 Vicenza Calcio (Vicenza);


Liechtenstein.


 FC Balzers (Balzers)3;
 USV Eschen/Mauren (Eschen/Mauren)3;
 FC Ruggell (Ruggell)3;

 FC Schaan (Schaan)3;
 FC Triesenberg (Triesenberg)3;
 FC Triesen (Triesen)3;
 FC Vaduz (Vaduz)3;

3: Participa a les competicions susses.

Luxemburg.
 Football Club Progrs Niedercorn (Niedercorn);

Macednia.


 FK Vardar Skopje (Skopje);
 FK Sloga Jugomagnat (Skopje);
 FK Rabotni ki Kometal (Skopje);
 FK Makedonija  or e Petrov (Skopje);

 FK Sileks Kratovo (Kratovo);
 FK Pobeda Prilep (Prilep);
 FK Pelister Bitola (Bitola);
 FK Shkendija 79 (Tetovo);


Montenegro.


 FK Budu nost (Podgorica);
 FK Kom (Podgorica);
 FK Mladost (Podgorica);
 FK Mogren (Budva);
 FK Sutjeska (Niki );

 FK Berane (Berane);
 FK Rudar (Pljevlja);
 FK Zeta (Golubovci);
 FK Lov en (Cetinje);
 FK Mornar (Bar);


Malta.
Vegeu l'article principal Llista de clubs maltesos de futbol;

Mnaco.
 Association Sportive de Monaco Football Club (Mnaco)4;

4: Participa a les competicions franceses.

Noruega.


 F.K. Bod/Glimt (Bod);
 F.C. Lyn Oslo (Oslo);
 Fredrikstad F.K. (Fredrikstad);
 I.K. Start (Kristiansand);
 Lillestrm S.K. (Lillestrm);
 Moss F.K. (Moss);

 Odd Grenland B.K. (Skien);
 Rosenborg B.K. (Trondheim);
 S.K. Brann (Bergen);
 Troms I.L. (Troms);
 Viking F.K. (Stavanger);
 Vlerenga I.F. (Oslo);


Pasos Baixos.


AFC Ajax (Amsterdam);
Feyenoord Rotterdam (Rotterdam);
PSV Eindhoven (Eindhoven);
ADO Den Haag (La Haia);
AZ Alkmaar (Alkmaar);
SV Roda JC (Kerkrade);
FC Groningen (Groningen);
NAC Breda (Breda);
NEC Nijmegen (Nimega);
RKC Waalwijk (Waalwijk);
SC Heerenveen (Heerenveen);
Sparta Rotterdam (Rotterdam);
SBV Excelsior (Rotterdam);
Heracles Almelo (Almelo);

FC Twente (Enschede);
FC Utrecht (Utrecht);
SBV Vitesse (Arnhem);
Willem II (Tilburg);
FC Zwolle (Zwolle);
FC Den Bosch ('s-Hertogenbosch);
SC Cambuur Leeuwarden (Leeuwarden);
Fortuna Sittard Combinatie (Sittard);
Go Ahead Eagles (Deventer);
FC Dordrecht (Dordrecht);
MVV Maastricht (Maastricht);
VVV Venlo (Venlo);
VBV De Graafschap (Doetinchem);
HFC Haarlem (Haarlem);


Polnia.


PGE GKS Be chatw (Be chatw);
SSA Jagiellonia Bia ystok (Bia ystok);
CWZS Zawisza Bydgoszcz (Bydgoszcz);
TS Polonia Bytom (Bytom);
TS Szombierki Bytom (Bytom);
KS Cracovia Krakw (Cracvia);
TS Wis a Krakw (Cracvia);
KS Ruch Chorzw (Chorzw);
OSP Lechia Gda sk (Gda sk);
SSA Arka Gdynia (Gdynia);

SKS Ba tyk Gdynia (Gdynia);
Groclin Dyskobolia SSA (Grodzisk Wielkopolski);
GKS Katowice (Katowice);
Korona Kielce SSA (Kielce);
KS  d  (d );
KS Widzew  d  (d );
Zag  bie Lubin SSA (Lubin);
KS FKS Stal Mielec (Mielec);
OKS Odra Opole (Opole);
ZKS Wis a P ock (P ock);

KKS Lech Pozna  (Pozna );
KS Warta Pozna  (Pozna );
Zag  bie Sosnowiec SA (Sosnowiec);
ZKS Stal Stalowa Wola (Stalowa Wola);
MKS Pogo  Szczecin (Szczecin);
KP Legia Warszawa (Varsvia);
KSP Polonia Warszawa (Varsvia);
MKS Odra Wodzis aw  l ski (Wodzis aw  l ski);
WKS  l sk Wroc aw (Wroc aw);
KS Grnik Zabrze (Zabrze);


Portugal.


Clube de Futebol Estrela da Amadora (Amadora);
Sport Clube Beira-Mar (Aveiro);
Gil Vicente Futebol Clube (Barcelos);
Sporting Clube de Braga (Braga);
Grupo Desportivo de Chaves (Chaves);
Associao Acadmica de Coimbra (Coimbra);
Sporting Clube Farense (Faro);
Club Sport Martimo (Funchal);
Clube Desportivo Nacional (Funchal);

Vitria Sport Clube (Guimares);
Unio Desportiva de Leiria (Leiria);
Clube de Futebol Os Belenenses (Lisboa);
Sport Lisboa e Benfica (Lisboa);
Sporting Clube de Portugal (Lisboa);
Boavista Futebol Clube (Porto);
Futebol Clube do Porto (Porto);
Varzim Sport Clube (Pvoa de Varzim);
Vitria Futebol Clube (Setbal);


Repblica Txeca.


AC Sparta Praha (Praga);
SK Slavia Praha (Praga);
FK Viktoria ikov (Praga);
FC Bohemians Praha (Praga);
FK Marila P bram (P bram);
1. FC Brno (Brno);
FC Viktoria Plze  (Plze );
FC Slovan Liberec (Liberec);

FC Bank Ostrava (Ostrava);
FC Vitkovice (Ostrava);
SK Sigma Olomouc (Olomouc);
SK Dynamo  esk Bud jovice (esk Bud jovice);
FK Teplice (Teplice);
FC Tescoma Zln (Zln);
S.K. Hradec Kralov (Hradec Kralov);
FK Jablonec 97 (Jablonec nad Nisou);


Romania.


 FC Rapid Bucuresti (Bucarest);
 FC Steaua Bucure ti (Bucarest);
 FC Dinamo Bucure ti (Bucarest);
 FC Na ional Bucure ti (Bucarest)  ;

 Sportul Studen esc (Bucarest);
 Universitatea Craiova (Craiova);
 CFR Cluj (Cluj-Napoca);
 FC Timi oara (Timi oara);


Rssia.


 PFC CSKA Moscou (Moscou);
 FC Spartak Moscou (Moscou);
 FC Dynamo Moscou (Moscou);
 FC Lokomotiv Moscou (Moscou);
 FC Torpedo Moscou (Moscou);

 PFK Krylya Sovetov Samara (Samara);
 FC Kuban Krasnodar (Krasnodar);
 FK SKA Rostov del Don (Rostov del Don);
 Spartak Vladikavkaz (Vladikavkaz);
 FK Terek Grozni (Grozni);
 FC Zenit Sant Petersburg (FC Zenit Sant Petersburg);


San Marino.


 Associazione Calcio Libertas (Borgo Maggiore);
 Societ Sportiva San Giovanni (Borgo Maggiore);
 Societ Polisportiva Tre Fiori (Fiorentino);
 Societ Polisportiva Tre Penne (Serravalle);
 San Marino Calcio (Serravalle);
 Societ Calcio Faetano (Faetano);
 Societ Sportiva Virtus (Acquaviva);
 Societ Sportiva Murata (Ciutat de San Marino);

 Football Club Domagnano (Domagnano);
 Societ Polisportiva La Fiorita (Montegiardino);
 Societ Sportiva Pennarossa (Chiesanuova);
 Societ Sportiva Folgore/Falciano (Serravalle);
 Societ Polisportiva Cailungo (Borgo Maggiore);
 Football Club Fiorentino (Fiorentino);
 Societ Sportiva Cosmos (Serravalle);
 Associazione Calcio Juvenes/Dogana (Serravalle);


Srbia.


 FK Crvena Zvezda (Belgrad);
 FK Partizan (Belgrad);
 OFK Beograd (Belgrad);
 FK Zemun (Belgrad);
 FK Obili  (Belgrad);
 FK Rad (Belgrad);
 FK Vodovac (Belgrad);
 FK Radni ki Ni (Ni);

 FK Vojvodina (Novi Sad);
 FK Spartak Subotica (Subotica);
 FK Mladost Apatin (Apatin);
 FK Hajduk Rodi  M&B Kula (Kula);
 FK Banat Zrenjanin (Zrenjanin);
 FK Borac  a ak (a ak);
 FK Smederevo (Smederevo);
 FK Napredak Kruevac (Kruevac);


Sucia.


 AIK Solna (Solna);
 Djurgrdens IF (Estocolm);
 IF Elfsborg (Bors);
 GAIS Gteborg (Gteborg);
 Halmstads BK (Halmstad);
 Hammarby IF (Estocolm);
 Helsingborgs IF (Helsingborg);

 IFK Gteborg (Gteborg);
 Malm FF (Malm);
 IFK Norrkping (Norrkping);
 rebro SK (rebro);
 rgryte IS (Gteborg);
 sters IF (Vxj);


Sussa.


 Grasshopper-Club Zrich (Zuric);
 FC Zrich (Zuric);
 BSC Young Boys (Berna);
 FC Luzern (Lucerna);
 FC Basel (Basilea);
 FC Aarau (Aarau);
 FC Schaffhausen (Schaffhausen);
 FC Sankt Gallen (Sankt Gallen);
 FC Thun (Thun);
 FC Wil 1900 (Wil);

 FC Winterthur (Winterthur);
 Servette FC (Ginebra);
 FC Lausanne-Sport (Lausana);
 Neuchtel Xamax FC (Neuchtel);
 Yverdon-Sport FC (Yverdon);
 FC La Chaux-de-Fonds (La Chaux-de-Fonds);
 FC Sion (Sion);
 AC Lugano (Lugano);
 AC Bellinzona (Bellinzona);
 FC Locarno (Locarno);


Turquia.


 Adana Demirspor Kulb (Adana);
 Adanaspor A. . (Adana);
 Altay Spor Kulb (Esmirna);
 Makina Kimya Endstrisi Ankaragc (Ankara);
 Ankaraspor Kulb (Ankara);
 Antalyaspor Kulb (Antalya);
 Be ikta  Jimnastik Kulb (Istanbul);
 Boluspor Kulb (Bolu);
 Bursaspor Kulb (Bursa);
 Denizlispor Kulb (Denizli);
 Diyarbak rspor Kulb (Diyarbak r);
 Eski ehirspor Kulb (Eski ehir);
 Fenerbahe Spor Kulb (Istanbul);
 Galatasaray Spor Kulb (Istanbul);
 Gaziantepspor Kulb (Gaziantep);
 Genlerbirli i Spor Kulb (Ankara);
 Giresunspor Kulb (Giresun);
 Gztepe Genclik ve Spor Kulb (Esmirna);

 stanbul Byk ehir Belediyespor (Istanbul);
 stanbulspor Anonim  irketi (Istanbul);
 Kar  yaka Spor Kulb (Kar  yaka);
 Kas mpa a Spor Kulb (Istanbul);
 Kayseri Erciyesspor Kulb (Istanbul);
 Kayserispor Kulb (Kayseri);
 Kocaelispor Kulb (Izmit);
 Konyaspor Kulb (Konya);
 Malatyaspor Kulb (Malatya);
 Manisaspor Kulb (Manisa);
 Mersin  dman Yurdu (Mersin);
 Oyak Renault Spor Kulb (Bursa);
 aykur Rizespor Kulb (Rize);
 Sakaryaspor Kulb (Adapazar );
 Samsunspor Kulb (Samsun);
 Sar yer Genlik Kulb (Istanbul);
 Sivasspor Kulb (Sivas);
 Trabzonspor Kulb (Trabzon);
 

Ucrana.
 FC Dynamo Kyiv (Kev);
 FC Shakhtar Donetsk (Donetsk);
 FC Dnipro Dnipropetrovsk (Dnipropetrovsk);
 FC Karpaty Lviv (Lviv);
 FC Metalist Kharkiv (Kharkiv);

Amrica del Sud (CONMEBOL).
Argentina.


Club Atltico Boca Juniors (Buenos Aires);
Club Atltico River Plate (Buenos Aires);
Club Atltico San Lorenzo de Almagro (Buenos Aires);
Club Atltico Vlez Sarsfield (Buenos Aires);
Asociacin Atltica Argentinos Juniors (Buenos Aires);
Club Ferrocarril Oeste (Buenos Aires);
Club Atltico Chacarita Juniors (Buenos Aires);
Club Atltico Huracn (Buenos Aires);
Club Atltico Nueva Chicago (Buenos Aires);
Club Deportivo Espaol (Buenos Aires);
Club Atltico Atlanta (Buenos Aires);
Club Atltico Independiente (Avellaneda);
Racing Club (Avellaneda);
Club Estudiantes de La Plata (La Plata);
Club de Gimnasia y Esgrima de La Plata (La Plata);
Club Atltico Lans (Lans);
Club Atltico Banfield (Lans);
Arsenal Ftbol Club (Sarand);
Club Olimpo (Baha Blanca);

Club Atltico Platense (Vicente Lpez);
Club Sportivo Italiano (Vicente Lpez);
Quilmes Atltico Club (Quilmes);
Club Atltico Unin (Santa Fe);
Club Atltico Coln (Santa Fe);
Club Atltico Newell's Old Boys (Rosario);
Club Atltico Rosario Central (Rosario);
Club Atltico Central Crdoba (Rosario);
Club Atltico Talleres (Crdoba);
Racing Club de Crdoba (Crdoba);
Club Atltico Belgrano (Crdoba);
Instituto Atltico Central Crdoba (Crdoba);
Club Deportivo Godoy Cruz Antonio Tomba (Mendoza);
Club Atltico Gimnasia y Esgrima (San Salvador de Jujuy);
Club Atltico Tucumn (San Miguel de Tucumn);
Club Atltico San Martn (San Miguel de Tucumn);
Club Gimnasia y Tiro (Salta);
Club Atltico Huracn (Corrientes);
Club Atltico Chaco For Ever (Resistencia);


Bolvia.


Club The Strongest (La Paz);
Club Bolvar (La Paz);
La Paz Ftbol Club (La Paz);
Club San Jos (Oruro);
Club Aurora (Cochabamba);

Club Jorge Wilstermann (Cochabamba);
Club Social, Cultural y Deportivo Blooming (Santa Cruz de la Sierra);
Club Destroyers (Santa Cruz de la Sierra);
Club Deportivo Oriente Petrolero (Santa Cruz de la Sierra);
Club Bamin Real Potos (Potos);


Brasil.


Estat de Rio de Janeiro
Botafogo de Futebol e Regatas (Rio de Janeiro);
Clube de Regatas do Flamengo (Rio de Janeiro);
Fluminense Football Club (Rio de Janeiro);
Club de Regatas Vasco da Gama (Rio de Janeiro);
Estat de So Paulo
Sociedade Esportiva Palmeiras (So Paulo);
Sport Clube Corinthians Paulista (So Paulo);
So Paulo Futebol Clube (So Paulo);
Associao Portuguesa de Desportos (So Paulo);
Santos Futebol Clube (Santos);
Associao Desportiva So Caetano (So Caetano do Sul);
Guaran Futebol Clube (Campinas);
Associao Atltica Ponte Preta (Campinas);
Botafogo Futebol Clube (Ribeirao Preto);
Minas Gerais
Clube Atltico Mineiro (Belo Horizonte);
Cruzeiro Esporte Clube (Belo Horizonte);
Amrica Futebol Clube (Belo Horizonte);
Rio Grande do Sul
Grmio Foot-Ball Porto Alegrense (Porto Alegre);
Sport Club Internacional (Porto Alegre);
Esporte Clube Juventude (Caxias do Sul);

Santa Catarina
Figueirense Futebol Clube (Florianopolis);
Ava Futebol Clube (Florianpolis);
Cricima Esporte Clube (Cricima);
Joinville Esporte Clube (Joinville);
Paran
Coritiba Foot Ball Club (Curitiba);
Clube Atltico Paranaense (Curitiba);
Paran Clube (Curitiba);
Bahia
Esporte Clube Vitria (Salvador);
Esporte Clube Bahia (Salvador);
Pernambuco
Sport Club do Recife (Recife);
Santa Cruz Futebol Clube (Recife);
Clube Nutico Capibaribe (Recife);
Cear
Fortaleza Esporte Clube (Fortaleza);
Cear Sporting Club (Fortaleza);
Ferrovirio Atltico Clube (Fortaleza);
Par
Clube do Remo (Belm);
Gois
Clube Recreativo e Atltico Catalano (Catalo);


Equador.


 Barcelona Sporting Club (Guayaquil);
 Club Sport Emelec (Guayaquil);
 Liga Deportiva Universitaria (Quito);
 Sociedad Deportiva Aucas (Quito);
 Club Deportivo El Nacional (Quito);

 Club Deportivo Espoli (Quito);
 Sociedad Deportivo Quito (Quito) ;
 Club Deportivo Cuenca (Cuenca);
 Centro Deportivo Olmedo (Riobamba);


Paraguai.
 Club Olimpia (Asuncin);
 Club Libertad (Asuncin);
 Club Cerro Porteo (Asuncin);

Per.


 CSD Carlos A. Mannucci (Trujillo);
 Ciclista Lima Association (Lima);
 Club Alianza Atltico de Sullana (Sullana);
 Club Alianza Lima (Lima);
 Club Atltico Chalaco (Callao);
 Club Atltico Torino de Talara (Talara);
 Club Centro Deportivo Municipal (Lima);
 Club Sporting Cristal (Lima);

 Club Sportivo Cienciano (Cusco);
 Colegio Nacional de Iquitos (Iquitos);
 Coronel Bolognesi Ftbol Club (Tacna);
 Foot Ball Club Melgar (Arequipa);
 Jos Glvez FBC (Chimbote);
 Sport Boys Association (Callao);
 Universidad Tcnica de Cajamarca (Cajamarca);
 Universitario de Deportes (Lima);


Uruguai.


 Central Uruguay Railway Cricket Club (Montevideo);
 Club Atltico Pearol (Montevideo);
 Club Atltico River Plate (Montevideo) (Montevideo);
 Club Nacional de Football (Montevideo);

 Defensor Sporting Club (Montevideo);
 Montevideo Wanderers Ftbol Club (Montevideo);
 River Plate Football Club (Montevideo);


Xile.


Club Social y Deportivo Colo-Colo	(Santiago de Xile);
Corporacin de Ftbol de la Universidad de Chile	(Santiago de Xile);
Club Deportivo Universidad Catlica	(Santiago de Xile);
Club de Deportes Unin Espaola	(Santiago de Xile);
Audax Club Sportivo Italiano	(Santiago de Xile);
Club Deportivo Palestino	(Santiago de Xile);
Club Deportivo Magallanes	(Santiago de Xile);
Corporacin Club de Deportes Santiago Morning	(Santiago de Xile);
Corporacin Deportiva Everton	(Via del Mar);

Club de Deportes Santiago Wanderers	(Valparaso);
Club Deportivo O'Higgins	(Rancagua);
Club de Deportes Cobreloa	(Calama);
Club Deportes Cobresal	(El Salvador);
Club Social y de Deportes Concepcin	(Concepcin);
Club Deportivo Universidad de Concepcin	(Concepcin);
Club Social de Deportes Rangers	(Talca);
Club Deportivo Huachipato	(Talcahuano);
Club de Deportes Antofagasta	(Antofagasta);


Amrica del Nord (CONCACAF).
Estats Units.


Chicago Fire (Chicago);
CD Chivas USA (Los Angeles);
Columbus Crew (Columbus);
D.C. United (Washington);
Colorado Rapids (Denver);
Football Club Dallas (Dallas);

Houston Dynamo (Houston);
Kansas City Wizards (Kansas City);
Los Angeles Galaxy (Los Angeles);
New York Red Bulls (Nova York);
New England Revolution (Boston);
Real Salt Lake (Salt Lake City);


Mxic.


 Club de Ftbol Amrica (Ciutat de Mxic);
 Club de Ftbol Atlante (Ciutat de Mxic);
 Atlas de Guadalajara (Guadalajara);
 Club Deportivo Guadalajara (Guadalajara);
 Club Deportivo Social y Cultural Cruz Azul (Ciutat de Mxic);
 Jaguares de Chiapas Ftbol Club (Tuxtla Gutirrez);
 Club de Ftbol Monterrey (Monterrey);
 Club Atltico Monarcas Morelia (Morelia);
 Club Necaxa (Aguascalientes);

 Pachuca Club de Ftbol (Pachuca);
 Quertaro Ftbol Club (Santiago de Quertaro);
 Club San Luis (San Luis Potos);
 Club Santos Laguna (Torren);
 Deportivo Toluca Ftbol Club (Toluca de Lerdo);
 Club de Futbol Tecolotes de la U.A.G. (Guadalajara);
 Club Tigres de la U.A.N.L. (Monterrey);
 Club U.N.A.M. (Ciutat de Mxic);
 Club Deportivo Tiburones Rojos de Veracruz (Veracruz);


frica (CAF).
Kenya.
 Agro-Chemical (Muhoroni);
 Chemelil Sugar FC (Chemelil);
 Coast Stars (Mombasa);
 Gor Mahia (Nairobi);
 Kenya Commercial Bank (Nairobi);

Marroc.
 Club Atltico Tetun (Tetuan)5 ( );

5: Participava a les competicions espanyoles.

Nger.
 Entente FC (Dosso);
 Espoir FC (Zinder);
 JS du Tnr (Niamey);
 Jangorzo FC (Maradi);

sia (AFC).
Jap.
 Jbilo Iwata (Iwata);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12275" title="Club Atltic Ibria" nonfiltered="1332" processed="1326" dbindex="6338">


El Club Atltic Ibria s una entitat esportiva radicada als barris barcelonins del Port i la Zona franca i que t el futbol com a esport principal.

Histria.
Acabada la Guerra Civil es fusionen diversos clubs dels barris de la Zona Franca de Barcelona (Port, Portense i Santiveri) i creen el nou Club Atltic Ibria, que inicia la seva singladura militant en categories regionals fins la temporada 1955-56 que aconsegueix l'ascens a Tercera Divisi. En la temporada 1958-1959 l'Ibria acab campi del grup VII de la Tercera Divisi i juga la fase d'ascens a Segona sense xit. Es va mantenir a Tercera fins la temporada 1962-63 i desprs retorn a Regional.
Durant els anys seixanta el club posa en marxa i mant seccions de bsquet, handbol i atletisme.
El manteniment del camp del carrer de la Mare de Du de Port ha estat al llarg de molts anys una lluita constant dels dirigents de l'Ibria per tal d'evitar la desaparici del terreny de joc davant la pressi municipal per installar d'altres serveis en el solar que ocupa el camp de futbol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12282" title="Constant" nonfiltered="1333" processed="1327" dbindex="6339">
Per al nom de diversos monarques i d'altres significats, vegeu Constant (desambiguaci).;
----


Constant s una vila i municipi de la comarca del Tarragons.Segons dades de 2007 la seva poblaci era de 6.183 habitants. s a la vora dreta del riu Francol, en el lmit amb Tarragona
 Histria .

Restes arqueolgiques permeten determinar que ja va estar poblat durant l'poca romana. La vila medieval es va establir en 1153, desprs de la conquesta de Siurana. Es va atorgar carta de poblaci en 1159. L'arquebisbe Esprec de la Barca (1215) va dinamitzar la poblaci, ordenant construir el castell, la primera esglsia i la muralla de la ciutat. El castell es va convertir en lloc de residncia estiuenca dels arquebisbes de Tarragona.

Constant va participar activament de la Comuna del Camp des de la seva fundaci.

Va sofrir diversos atacs durant la Guerra dels Segadors. El 12 de gener de 1641 la vila va ser atacada per les tropes de Josep Margarit. El 1642 va ser assaltada pel mariscal La Mothe que va convertir el poble en la seva base d'operacions. El 1649, i desprs d'un setge de dos dies, la ciutat va caure a les mans de les tropes de Juan de Garay. L'esglsia i el castell van ser destruts.

Durant la Guerra del Francs, el general Suchet va dirigir des de Constant el setge de Tarragona de 1811.

 Cultura .

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Feliu. La seva construcci es va iniciar el 1734 i va ser consagrada el 1749. T annex un campanar que es va construir posteriorment. El temple va ser reformat per Josep Maria Jujol.

Molt a prop del nucli urb es troba Centcelles, una antiga vila romana del segle I. El 1855 va ser adquirida per un particular, Antoni Soler i Soler, que la va convertir en un habitatge de camperols.

La vila va ser reformada el segle III i ampliada en el IV. D'aquesta ampliaci cal destacar l'edifici central. Es tracta d'una construcci de forma cbica amb una alria de 15,50 metres. En el seu interior es troba una sala de planta circular de 10,70 metres de dimetre amb una cripta i quatre nnxols.

La cpula est coberta per mosaics en bon estat de conservaci. Presenten colors brillants que s'han conservat, en part, grcies a que van estar coberts per guix fins a 1877. Els mosaics es divideixen a quatre zones, cada una d'elles separades per unes sanefes de dibuixos geomtrics. A la zona inferior apareixen escenes de caceres representades; una segona zona presenta escenes de la comendatio animae, oraci que realitzaven els primers cristians per encomanar l'nima d'un difunt a Du; a la tercera zona apareixen una srie de personatges que no han pogut ser identificats; finalment, a la zona central a penes queden restes de mosaic i noms poden identificar-se dos caps. Es conserven encara restes de les pintures que cobrien la resta dels murs.

Es creu que l'edifici funcionava com a mausoleu i alguns arquelegs, com l'alemany Schlunk, atribueixen la tomba a la de Constant II, fill de Constant I el Gran, que va morir a Elna en 350.

Constant celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Feliu. La festa major d'hivern t lloc el mes de gener.

 Economia .

Constant es troba a sis quilmetres de Tarragona el que ha propiciat que s'installin en ella diverses indstries entre les quals destaquen les dedicades al sector qumic. Tamb es troba dins del terme municipal part d'una refineria.

L'agricultura, tradicionalment la principal activitat econmica, ha quedat relegada a un segon pla. Els principals cultius segueixen sent la vinya, l'olivera, les hortalisses els presseguers i avellaners. Hi ha diverses granges avcoles.
 Demografia .


Vegeu tamb.
Mas d'Alemany;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Arxiu Histric Municipal de Constant;
Patrimoni histric i artstic de Constant;
Referncies.
Toms Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994;
Article a l' Enciclopedia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12283" title="Creixell" nonfiltered="1334" processed="1328" dbindex="6340">


Creixell s un municipi de la comarca del Tarragons, situat a 18 km de Tarragona i a 80 km de Barcelona. Forma part de l'anomenada Costa Daurada, i amb gaireb 2 km de platja s una poblaci marcadament turstica, amb una capacitat hotelera per a 30.000 visitants. 

Al seu terme hi existeixen onze  urbanitzacions residencials, com el barri de les Botigues de Mar (antic barri pescador), i cinc cmpings.

Histria.
De totes les construccions cal destacar-ne el castell, iniciat al segle XI, encara que la major part del que podem veure s posterior al segle XVI; l'esglsia parroquial de Sant Jaume del segle XVI que va ser construda sobre una petita esglsia romnica del segle XI; la torre campanar, finalitzada l'any 1773 i coronada al 1917 amb la cpula modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol; el casal de Ca la Miquelina, del segle XV, i les torres de Cal Jeroni, Cal Xac i de ca la Miquelina, torres del segle XIV. Recentment s'han traslladat a la plaa de l'Abat Escarr les restes d'una vila romana dels segles I i II de la nostra era. 

Geografia.
El nord del terme municipal s muntanys i podem trobar-hi algunes masies antigues. La millor conservada s el Mas Mercader, a l'oest, prop de la Pobla de Montorns, i que data del segle XVIII. Ms al nord podem trobar Ms Gibert, sobre un tur de 149 metres. Fou construt al segle XVI i va ser habitat fins la dcada dels seixanta.

Comunicacions.
Carretera N-340 Barcelona-Valncia, Autopista AP-7 i RENFE. 

 Demografia .
















 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Creixell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12284" title="La Nou de Gai" nonfiltered="1335" processed="1329" dbindex="6341">


La Nou de Gai s un municipi de la comarca del Tarragons.

Situaci.
Es troba situat al marge esquerra del riu Gai, a uns 94 m sobre el nivell del mar, al vessant sud d'un tur. L'any 2007 comptava amb 461 habitants. 

Economia.
Tot i que gaireb el 65% del terme municipal s improductiu, tradicionalment l'economia bsica de la Nou de Gai ha estat l'agricultura de sec consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. Tamb hi ha pasturatge i granges de pollastres, porcs i gallines. Fins fa pocs anys hi havia una fbrica de gneres de punt, avui desapareguda. La proximitat amb Tarragona, ha afavorit l'abandonament del sector primari i la puixana del sector terciari. 

Histria.
Les primeres mencions documentals de la Nou de Gai daten del segle XI. Des del segle XII apareix vinculada poltica i religiosament al nucli d'Altafulla.

 Demografia .


Festes.
La Nou de Gai celebra la seva festa major el dia 22 de juliol, diada de santa Magdalena. Tamb celebra el dia 5 d'agost, diada de la Mare de Du de les Neus, i el 27 de setembre, diada de sant Cosme i sant Dami.

Patrimoni.
Quant a patrimoni cal destacar el castell del Bar de les Quatre Torres, que t el seu origen al segle XII, per actualment s un edifici de finals del segle XVIII.

Tamb destaca l'esglsia de Santa Magdalena, del segle XVIII, situada al nucli antic de la Nou de Gai, el qual tamb es caracterstic pels seus carrers estrets i en pendent. 

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12285" title="Perafort" nonfiltered="1336" processed="1330" dbindex="6342">


Perafort s un municipi de la comarca del Tarragons. Consta de dos nuclis de poblaci: el mateix Perafort i  Puigdelf, situat a escs un quilmetre de distncia amb Perafort.

 Tradicions i Festes .
Festa Major de Sant Pere (voltants de 28 de juny.)

 Demografia .






 Enllaos externs .
Plana Web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Perafort;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12286" title="La Pobla de Mafumet" nonfiltered="1337" processed="1331" dbindex="6343">


La Pobla de Mafumet s un municipi de la comarca del Tarragons, situat al bell mig del Camp de Tarragona, amb una bona xarxa de comunicacions que li donen una situaci privilegiada. Es troba situat prcicament al lmit nord de la comarca del Tarragons, a la ribera dreta del curs del riu Francol, llindant al nord amb El Morell, al sud amb Constant, a l'est amb Perafort i a l'oest amb Vilallonga del Camp  i la Selva del Camp.
El terme t una extensi per sota de la mitjana de la comarca. Disposa d'un relleu molt planer, trobant-se tot el territori entre les cotes 131 i 48 metres sobre el nivell del mar.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12287" title="La Pobla de Montorns" nonfiltered="1338" processed="1332" dbindex="6344">


La Pobla de Montorns s un municipi de la comarca del Tarragons.

 Demografia .









 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12288" title="Renau" nonfiltered="1339" processed="1333" dbindex="6345">


Renau s un municipi de la comarca del Tarragons.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Renau;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12289" title="La Riera de Gai" nonfiltered="1340" processed="1334" dbindex="6346">


La Riera de Gai s un municipi de la comarca del Tarragons.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12290" title="Roda de Bar" nonfiltered="1341" processed="1335" dbindex="6347">


Roda de Ber (oficialment Roda de Bar) s un municipi de la comarca del Tarragons. El seu monument ms conegut s l'arc de Ber.
 Topnim .
El topnim Roda de Ber es va formar a partir del tamb topnim Roda i de l antropnim Ber, que identificaven dos dels nuclis d un nic territori constitut per Roda, Ber, i tamb Creixell. La denominaci actual, formada per Roda, la preposici i Ber, no va ms enll de la meitat del segle XIX, segons consta en les actes municipals, i designaria la preeminncia histrica de Ber sobre Roda. Abans d aquesta centria, la documentaci consignava sempre Roda i Ber per separat. L un com a terme o lloc  Roda  i l altre com a districte  Ber . De fet, des del seu origen, s clar que sn dos nuclis distints per vinculats territorial i histricament, que acabaran formant un nic municipi.

Pel que fa a Roda, sembla que hauria estat un homnim de Roda de Ter (Osona), localitat d on s molt probable que els primers repobladors cristians en procedissin. Seria un cas de topnim traslladat. Pel que fa a la seva etimologia, mentre Joan Coromines hi addueix un origen llat o romnic associat a  l estructura dels llocs hi mostra una inequvoca forma rodona , Pere Bala hi veu un origen rab, de l rab clssic ruda  el jard, l hort , origen que tampoc no descarta Enric Moreu-Rey, per amb un altre significat, com a portatge o dret que hom pagava per passar per certs llocs, en tot cas un topnim referit a les comunicacions. Finalment, Anscari M. Mund interpreta Roda com a fortificaci i en consigna que podria haver estat  el conjunt principal de defenses fortificades del comte Ber .

Per la seva banda, Ber s un mot d origen germnic, molt freqent com a nom de persona  el mateix comte got Ber de Barcelona entre el 801 i 820, n s un bon exemple . De fet, sembla bastant probable que l associaci entre l apellatiu del comte Ber i el nom de lloc estiguin relacionats com b indica Anscari Mund. Com a topnim, el mot s mpliament documentat en l poca medieval des de l any 1010  any de la primera notcia que se n conserva .  El trobem tamb declinat (Berano, Beranii), posposat als conceptes castrum, terminum i ecclesiam, sobretot al Cartulari del Monestir de Sant Cugat (1013, 1037, 1040, 1041, 1049, 1069, 1097, 1143, 1152, 1154 o b 1194).

Ser ms endavant quan aquest topnim reflectiria la fluctuaci entre la  a  i  e  tones, prpia del catal oriental, de manera que ja des del segle XIV es grafia Bar de forma alterna amb Ber. Una mostra excepcional, la constitueix el document de mar 1718 en qu es descriu l acte d edificaci de l actual ermita de Ber i on s escriu  Batlle de Roda y Bera  i  Capella de Bara , dues lnies desprs. Tanmateix, l any 1931 la Secci Filolgica de l IEC indica que el nom proposat com a oficial s l originari i avalat pels fillegs, Ber. 

Amb tot, el perode franquista desdibuixa aquest estudi de manera que fins avui encara no se n ha restablert oficialment la grafia correcta fruit, d una banda, d un cert desconeixement, per tamb de la influncia de falses etimologies o etimologies populars, i una profunda castellanitzaci de l tim, no exempt d una pretesa polititzaci. Per, per l altra, d una actitud poc sensible per part de les institucions, tant lingstiques com poltiques, tant locals com nacionals, a l hora d oficialitzar la correcta grafia. D aquesta manera, i des de l any 1983, aquest topnim s un dels pocs exemples de nom de lloc encara no rectificat  no catalanitzat, de fet , malgrat els estudis etimolgics, que n indiquen l origen, la comunitat cientfica que sempre l ha usat correctament i els rodencs i rodenques que aix ho han fet, tot i el cmul de prejudicis que comportava aquest s. s ms, es produeix encara avui la paradoxa que el nom oficial del municipi s Roda de Bar, mentre que tamb oficialment s ha  o s hauria  d escriure Ber, Arc de Ber o Ermita de Ber. 

La dificultat d establir una connexi clara del topnim amb el seu origen etimolgic ha generat multitud d explicacions populars, algunes de les quals han restat durant anys com a nica explicaci de l origen de la poblaci. Aix, a tall d exemple, alguns erudits locals, com Flocel Puig, indiquen que Roda prov de la forma circular de la seva platja o b que Ber provindria del mot varar, referint-se a l acci d empnyer les barques, una idea fora generalitzada, tanmateix, entre la poblaci, com ho mostren alguns programes d activitats  1a Muestra de la Cancin Costa Dorada, de l any 1972  en qu es traa aquest perfil etimolgic per explicar l origen de la poblaci. En altres casos s indica la lectura errnia de Sura  de l arc  per Bara. Finalment, altres teories, ja ms especulatives, indicaven que el nom provenia del treball que realitzaven els equins en una snia. D aquesta manera, Roda provindria de la roda de la snia i Ber, de la barra on se subjectava l animal.

 Geografia .







Roda de Ber, municipi de 16,23 km2, limita al nord amb els termes municipals de Bonastre i Albinyana. A l orient, amb l antic municipi de Sant Vicen de Calders, avui incls al terme del Vendrell. A ponent, amb el terme de Creixell, municipi amb qui Roda de Ber ha estat vinculat, no tan sols per proximitat geogrfica, sin per compartir una bona part d histria. I, finalment, al sud, el territori de Roda de Ber desapareix sota les aiges salades del Mediterrani. 

La semblana de l aspecte fsic i de l evoluci histrica dels territoris de Sant Vicen de Calders, Roda de Ber i Creixell ha perms a gegrafs i a historiadors parlar de la subcomarca de Ber. 

El punt ms oriental de Roda de Ber s al lmit del Francs amb la lnia de costa, exactament a 1 29  45  37 longitud est. Mentre que el ms occidental s a 1 26  10  longitud est, just a la bifurcaci de les lnies de ferrocarril de Valls i Reus, una mica ms enll de l estaci vella de Roda de Ber. El punt ms septentrional s a l indret conegut com els Quatre Termes, a 42 12  35  latitud nord, i el ms meridional, a la platja de cal Cinto, just tocant a la platja de Creixell, exactament a 41 9  53  latitud nord.

Des d inicis del segle XIV fins a l any 1716, Roda de Ber va pertnyer a la vegueria de Vilafranca, a excepci d un breu perode a finals del segle XVII i inicis del segle XVIII en qu form part de la de Tarragona. Amb la propugnaci del Decret de Nova Planta (1716), i la corresponent divisi del territori catal en corregiments, el municipi es va incloure en el de Vilafranca. Quan l Estat Espanyol va ser provisionalment dividit en provncies, l any 1833, es va incorporar a la provncia de Tarragona. Des que es van crear els partits judicials, l any 1834, Roda de Ber pertany al districte judicial del Vendrell.

Roda de Ber es troba a la depressi Prelitoral, entre les comarques del Baix Peneds, de la qual histricament ha format part, i del Tarragons, on es va adscriure, en un primer perode, el 23 de desembre de 1936, quan la Generalitat republicana aprov el Decret sobre la Divisi Territorial de Catalunya. 

Tanmateix, tot i la seva actual adscripci a la comarca del Tarragons, el municipi sempre s ha sentit molt vinculat al Peneds. Aix, en una enquesta de la Generalitat efectuada el 1932, la localitat declarava pertnyer a aquesta darrera comarca. s ms, l any 1987, en una consulta similar, el consistori rodenc aceptava temporalment la seva inclusi al Tarragons, per deixava constncia del seu desig de formar part en un futur del Baix Peneds.

Des del punt de vista eclesistic, la parrquia de Roda de Ber s inclou a l arquebisbat de Tarragona i, ms concretament, a l arxiprestat del Tarragons, sector de Llevant.

 Demografia .


Notes.


Imatges del municipi.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12291" title="Salom (Tarragons)" nonfiltered="1342" processed="1336" dbindex="6348">



Salom s un municipi de la comarca del Tarragons. 

Cal destacar-ne el Ball del Sant Crist de Salom, obra teatralitzada declarada Festa Tradicional d'Inters Nacional.

 Demografia .



 Fauna .

La fauna local s la tpica en les zones mediterrnies. En la famlia dels mamfers s'acostumen a veure exemplars de conill, guineu, toix i senglar.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12292" title="Salou" nonfiltered="1343" processed="1337" dbindex="6349">

Salou (potser originriament S'Alou) s una vila i municipi de la comarca del Tarragons, creat arran d'una sentncia del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independncia administrativa de Vila-seca.

Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turstic, condici que consolida actualment, en part, mercs al parc temtic de Port Aventura, ubicat a les afores de la poblaci.

 Histria .
Segons la hiptesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regi de Fcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat s l'"Ora Martima", de l'escriptor rom Avi (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripci geogrfica del litoral mediterrani d'Hispnia, de Gibraltar fins a Marsella.

Durant l'Imperi Rom, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports ms importants de la Hispnia Citerior.

Amb la invasi musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.

La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, atorgant-se al 1211 la jurisdicci del territori a l'arquebisbe de Tarragona.

Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix rpidament en un dels ports ms importants de la Corona d'Arag, importncia que durar fins el segle XIX. En conseqncia, a petici dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarrans mallorquins a las flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partir a la conquesta de Mallorca d'Ab Yahya, el gobernador almohade de l'illa.

Els saquejos pirates que atemorien la poblaci portaren a que, l'any 1530, Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, ordens construir la Torre Vella per defensar la vila.

A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies desprs d'iniciar-se el setge.
L'any 1649, el general felipista Juan de Garay, obliga els reusencs (habitants de Reus, capital del Baix Camp) a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milcia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos.
L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca iniciant un procs pel qual aquesta vila anir adquirint la possessi de Salou i el seu port, situaci que s'ha prolongat fins fa pocs anys.

La importncia comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i comenaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'esglsia de Santa Maria del Mar. Al 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.

A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadncia i a mitjans del XIX s prohibeix el seu funcionament. La ciutat comena un procs de conversi de port comercial a centre turstic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estaci del ferrocarril. Al 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.

Durant els anys vint s comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Bans" dissenyats per l'arquitecte i co laborador de Gaud, Domnec Sugranyes i Gras.

A partir dels anys 60's, Salou experimenta un espectacular creixement urbanstic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, smbol del Salou contemporani.

Als anys 70's, un ampli moviment popular promour el procs de segregaci de Salou de Vila-seca, que culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentncia del Tribunal Suprem que concedeix la independncia administrativa de Salou.

Al 1995, com a cim del desenvolupament urbanstic de Salou, es construeix el parc temtic de Port Aventura a les afores de la localitat.

Platges.



Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.

Platja de Llevant.
Aquesta s la platja principal de Salou ja que es troba al cor de la ciutat. T una longitud d'uns 1200 metres i amb la sorra fina. Disposa de dutxes, WC i un gran passeig martim (passeig Jaume I) enjardinat, amb installacions d'esbarjo infantil i esportives, zona d'aparcament i estaci central d'autobusos. En l'extrem nord es troba la Font Lluminosa, obra de Carles Bugas, i afronta al sud amb el port esportiu.

Platja de Ponent.
Aquesta s la segona platja de Salou, amb aproximadament uns 1000 metres d'extensi i formada per sorra fina. Afronta a l'Est amb el Port Esportiu i a l'Oest amb el terme municipal de Cambrils.
Platja dels Capellans.
Platja situada al centre de la zona turstica, t 200 metres de longitud 
amb edificacions a peu de sorra. Limitada en els seus extrems per penya-segats sobre els quals es troben nombrosos edificis d'apartaments i un petit parc. Accs des del carrer Brusselles, des de la carretera de la Costa o des del cam de Ronda procedent de la cala Llenguadets
Platja Llarga.
Una gran platja de 600 metres de longitud de sorra fina amb poca gent, envoltada de bosc i amb un passeig martim, enjardinat amb plantes mediterrnies i abundants flors, inagurat el 2005. Accs mitjanant escales o per carretera amb trnsit restringit des del carrer Torremolinos o b des del carrer dels Replanells. En els mesos estivals freqentada majoritriament per pblic d'origen angls. Disposa de dutxes i WC
Cala dels Llenguadets.
Cala tranqui la que es troba una mica apartada del nucli urb.
situada entre la Platja dels Capellanes i la platja Llarga. Accs des del carrer de la Torrassa o b pel cam de ronda des de les platges limtrofes.
Les cales del Cap de Salou.
El Cap de Salou s una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.

Serveis.
Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana.
Policia Local;
Gurdia Civil;
Centre Assistncia Primria Salou;
Servei de Vigilncia, Salvament i Socorrisme a les platges;
Jutjat de Pau;
Esportius.
Pavell Municipal d'Esports;
Estadi Municipal;
Piscina Municipal;
Zona esportiva de Platja;
Oci i Cultura.

Centre d'Art Torre Vella;
Biblioteca Pblica Municipal;
Masia Catalana;
Escola Municipal de Msica;
Centre cvic ;
Oficina Local de Catal;
Teatre Auditori de Salou - TAS;
Palau de Congressos;
Unitat d'Escolaritzaci Compartida;
Escola Oficial d'Idiomes;
La Xarxa. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou.

Educaci.
CEIP Europa;
CEIP Santa Maria del Mar;
CEIP Salou;
CEIP Salou II;
Escola Elisabeth;
IES Jaume I;
IES Salou;
Llars d'Infants = LLar d'Infants Municipal "La Balena Blava", Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
Centre Obert "Dof Mgic"-Espai Jove;

Festes.
Cos Blanc (Festa major d'hivern, 1 setmana de febrer);
Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost);
Festa del Rei Jaume I (7 de setembre);
Festa de la Segregaci (30 d'octubre);

Tradicions.
"Calada de les Malles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".

 Demografia .


Vegeu tamb.
 Costa Daurada;
 Port Aventura;
 Club de Futbol Sala Laguna;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Salou;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12293" title="La Secuita" nonfiltered="1344" processed="1338" dbindex="6350">


La Secuita s un municipi de la comarca del Tarragons.









L'agregaci de l'Argilaga a la Secuita es produ a mitjans del segle XIX. La formaven dos indrets, l'Argilaga i Montbui. L'Argilaga tingu el seu origen a mitjans del segle XII. Al segle XV pertanyia a Llus de Montbui. A partir de 1428, a causa d'unes diferncies amb Joana de Queralt, senyora del Catllar es constitu un nou nucli de poblaci, anomenat l'Argilaga. Al nucli antic se'l coneixia com Montbui o tamb com l'Argilaga de Montbui. 



L'Argilaga t com a Festa Major d'estiu el dia 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, i tamb s festa local el dia 25 de gener, diada de la Conversi de Sant Pau, en la qual fins fa uns anys se celebrava la Festa Major d'hivern. Altres festes d'incorporaci recent sn la sardinada i la fideuada, organitzades pels mateixos vilatans.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12295" title="Torredembarra" nonfiltered="1345" processed="1339" dbindex="6351">


Torredembarra s una vila i municipi de la comarca del Tarragons. Confronta per l'oest amb Altafulla, pel nord amb la Pobla de Montorns i per l'est amb Creixell. El topnim prov de l'aglutinaci de Torre d'en Barra.
 Geografia .

Delimita el nord-oest amb la poblaci de Creixell, al nord amb La Pobla de Montorns, al nord-est amb la Riera de Gai, al sud amb la poblaci d'Altafulla i a l'est amb el Mar Mediterrani.

Es troba a 13 km al nord-est de Tarragona i aproximadament a 100 km el sud-oest de Barcelona.

Per arribar per carretera des de Barcelona o Tarragona es pot usar l'Autopista AP-7 o E-15, la variant (que enllaa la mateixa autopista i la N-340), la carretera general o N-340.

Des de La Pobla de Montorns s possible accedir per la carretera T-210 i des de La Riera de Gai per la carretera T-214.

Per arribar amb tren es pot emprar la lnia de Regionals de Renfe direcci Tarragona si es parteix de Barcelona (el nord) i la lnia de Barcelona si es parteix des de Tarragona (des del Sud).

Podem diferenciar la poblaci pel seu s i naturalesa a 6 sectors:

 El primer sector correspondria al Nucli Urb principal.
 El segon sector correspon a la zona residencial d'Els Munts.
 El tercer sector correspon al Nucli Urb de Clar.
 El quart sector correspon a la zona costanera de Baix a Mar o "a Marina de Torredembarra";
 El cinqu sector correspon a la zona del Polgon Industrial.
 El sis sector correspon a la zona protegida pel seu valor ecolgic d'Els Muntanyans;
 Clima . 
El clima de Torredembarra s bastant humit i calors a l'estiu i sec i fred a l'hivern. s un clima propi del litoral mediterrani. Les precipitacions es reparteixen principalment a la primavera, finals de l'estiu i a la tardor. Quan sn de tipus torrencial sn breus i intenses, amb la inundaci de les zones prximes a la platja, on es troba l'aiguamoll conegut com Els Muntanyans. La neu a l'hivern s extremadament infreqent, si b alguns anys fa acte de presncia de forma puntual i desapareix rpidament.

 Flora i fauna . 

L'arbre ms ests de Torredembarra i voltants s segurament el garrofer. El clima sec de la zona afavoreix la proliferaci de cactus i plantes crasses com l'aloe vera, la pita, la figa de moro, etc. El pi tamb cobreix una gran part del terreny. Altres espcies presents al territori per introdudes a causa de l'agricultura sn: l'olivera i l'ametller, unes de les plantacions agrcoles ms usades, el cep i l'avellaner.

Quant a la fauna, destaquen el conill, la trtora turca, el tud, el mussol com, el puput (a l'estiu) i el fredeluga (a l'hivern). A la zona protegida dels muntanyans, en part aiguamoll i dunes, trobem, tamb el corriol petit , el flamenc, l'agr real, l'esplugabous, l'nec  collverd i la sargantana cua-roja.
 Urbanisme . 

Torredembarra compta actualment (2006) amb una poblaci de 14.000 habitants a l'hivern i d'uns 60.000 habitants a l'estiu. Aquesta disparitat estacional s deguda al carcter eminentment turstic del litoral catal i en general de tota la costa mediterrnia.

Domina la poblaci l'antic castell o palau (i actualment ajuntament) construt a comenaments del segle XVII per la famlia dels Icard, senyors de la baronia de Torredembarra. Al seu voltant i com a tants altres pobles es troben la plaa del castell, al quin es pot accedir per dues portes de l'antiga muralla que protegia la vila, l'esglsia i en nucli histric del poble.

La poblaci va romandre ms o menys invariable fins a l'arribada del turisme en la dcada dels seixanta del segle XX el que va comportar un augment significatiu de construccions noves als afores de la localitat, en urbanitzacions de tipus residencial (sobretot segones residncies de barcelonins) amb gran presncia de torres i xalets i l'aparici dels primers cmpings i hotels de la zona.

Actualment i a causa de la poltica de creixement econmic basat en la construcci massiva de segones residncies durant les ltimes dcades del segle XX, aquest model va ser replantejat per poder salvaguardar les escasses zones verdes que quedaven aix com les explotacions agrcoles i ramaderes, principalment en l'interior del municipi. La zona costanera s potser la ms castigada per aquest model de desenvolupament urbanstic que est sent corregit, en la mesura possible.

 Edificis i llocs d'inters .

 El Castell. Seu actual de l'Ajuntament;
 Esglsia Parroquial de Sant Pere Apstol.
 La Torre de la vila.
 La Vila del Moro.
 Carrer d'Antoni Roig.
 Cal Txec.
 Baix a Mar, Els Muntanyans i El Roquer.
 El Far.


 Demografia .




 Vegeu tamb .
 Antoni Roig i Copons;
 Biblioteca Mestra Maria Antnia;
 Platja de Torredembarra i Creixell;

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic de Torredembarra;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
APE Torredembarra (Associaci de Pesca Esportiva Torredembarra);
Guia turistica de Torredembarra (monuments, fires, festes...);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12296" title="Vespella de Gai" nonfiltered="1346" processed="1340" dbindex="6352">

Vespella de Gai s una vila i municipi de la comarca del Tarragons. Fins el 1996 s'anomenava simplement Vespella.

 Demografia .








 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12297" title="Vila-seca" nonfiltered="1347" processed="1341" dbindex="6353">
 

Vila-seca s una vila i municipi de la comarca del Tarragons. Est composta pels nuclis urbans de Vila-seca, la Plana (tocant a Reus) i la Pineda (a la platja).

El nom histric de la vila s el de Vila-seca de Solcina, per el costum actual, reconegut en el nom oficial del poble, s de simplificar el topnim.



Geografia.
Vila-seca.
Aquest municipi, que fins als anys 80 encara conservava la nomenclatura de "Vila-seca de Solcina", se situa a 9 km de Tarragona i a 2 km de Salou. El poble t diferents barris: el nucli histric, al voltant de la plaa de l'Esglsia; el barri del Parc del Colom, creat a finals dels anys setanta cap a l'est entre el nucli histric i l'estaci de tren; el barri de la Formiga, una zona de xalets cap a l'oest del nucli histric, i un barri de nova creaci al sud, entre el poble i Port Aventura, sorgit a mitjans dels anys noranta.

La Pineda.
La Pineda s un petit nucli turstic situat al cap de Salou. Conegut per l'ermita de la verge de la Pineda, el poblet no ha aconseguit tant d'xit com altres destinacions turstiques com ara Salou, Cambrils o Miami Platja.

 Histria .
Diverses restes trobades ens demostren que ja havia estat poblada en l'poca de l'Antiga Roma.
La poblaci va arribar desprs de la Reconquesta l'any 1162 quan el rei Alfons I d'Arag va cedir aquestes terres a Ramon d'Olzina, la qual cosa va ser confirmada l'any 1208 per Pere I d'Arag. El terme de la Pineda pertanyia a la cria de Tarragona. Formava part de la Comuna del Camp.

Durant l'edat mitjana existia tamb Vila-seca del Com, vena de la dels Olzina, que va pertnyer a l'Arquebisbat de Tarragona fins l'any 1525, quan es va decretar la uni de les dues Vila-seques.

El municipi particip activament en la defensa del port de Salou, reclamant-ne els drets en diverses ocasions. El port era un punt estratgic militar i una font d'ingressos important. Durant molts anys es va considerar com el port de tots els pobles de la Comuna del Camp fins que Ferran el Catlic en va prohibir l's. Vila-seca llavors es convert en el principal port de la zona, per la qual cosa patia els atacs dels pirates sarrans. Es van construir dues torres de defensa per protegir els atacs dels corsaris.

Durant la Guerra dels Segadors el poble va ser ocupat pel rei Felip IV de Castella; molts dels seus defensors van ser executats i tant l'esglsia com la Casa de la Vila van ser cremades. Durant el setge de Tarragona, un comboi espanyol que havia sortit de Tarragona a farratjar a la Pineda fou obligat a retirar-se el 5 de maig de 1641, i dies desprs el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig, completant el control del nord de la ciutat de Tarragona.

L'any 1989 Salou es va segregar convertint-se en municipi independent.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Patrimoni histric i artstic de Vila-seca;
Pgina de la Pineda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12298" title="Vilallonga del Camp" nonfiltered="1348" processed="1342" dbindex="6354">


Vilallonga del Camp s una vila i municipi de la comarca del Tarragons.
 Histria . 

La primera cita documental del municipi s de 1174. Va estar a les mans de la cort fins 1391, data en la qual el rei Joan I d'Arag va vendre la vila a l'arquebisbat de Tarragona. Ms tard va estar a les mans de la famlia Montoliu els qui van conservar la seva possessi fins al segle XIV. El segle XVII estava a les mans de la famlia Dalmases i el 1710 el senyor de la vila, Pau Ignasi de Dalmases i Roc, va ser nomenat per l'arxiduc Carles marqus de Vilallonga.

 Cultura . 

L'esglsia parroquial est dedicada a sant Mart. s del segle XVII, d'estil neoclssic i la seva faana est inacabada. A la part superior de la porta es troba un relleu que representa el sant compartint la seva capa amb un pobre. A la cornisa pot veure's un front triangular que es troba sostingut per quatre columnes amb capitells d'ordre corinti.



Als afores del poble es troba una ermita dedicada a la Mare de Du del Roser la data de construcci de la qual s desconeguda. Es conserva una de les portes d'entrada de l'antiga muralla de la ciutat.


 Economia . 

La principal activitat econmica del municipi s l'agricultura. Destaquen els cultius d'avellaners, vinya, ametllers, oliveres i garrofers.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12299" title="Altafulla" nonfiltered="1349" processed="1343" dbindex="6355">


Altafulla s una vila i municipi de la comarca del Tarragons i de la subcomarca del Baix Gai. La vila va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel castell dels Marquesos de Tamarit i per la Vila romana dels Munts.

 Geografia .
El poble est situat a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre del riu Gai i a sobre del mont de Sant Antoni, a uns 80 metres d'alada enfront del mar. El terme municipal limita al nord amb la Riera de Gai i la Nou de Gai, a l'est amb Torredembarra, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Tarragona. El terme municipal d'Altafulla inclou el barri de Brises del Mar, a 1,5 km del nucli de la vila.

 Histria .
Altafulla no apareix fins a l'Edat Mitjana (segle XI), quan es crea a reds del castell. Tanmateix, al terme municipal s'hi han trobat restes prehistriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament, hi ha runes de com a mnim quatre vi les d'habitants rics de Trraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles II ac i VII dC. La villa ms estudiada i excavada s la gran vi la romana dels Munts que ha merescut formar part del conjunt de Trraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

 Demografia .







 Vegeu tamb .
Villa romana dels Munts;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic d'Altafulla;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12300" title="El Catllar" nonfiltered="1350" processed="1344" dbindex="6356">


El Catllar s una vila i municipi de la comarca del Tarragons.

Histria.
El 1641 durant el setge de Tarragona de la guerra dels Segadors, els miquelets de Josep Margarit i de Biure van derrotar les tropes espanyoles que havien sortit de Tarragona a farratjar.

 Demografia .

























 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic del Catllar;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12301" title="El Morell" nonfiltered="1351" processed="1345" dbindex="6357">


El Morell s una vila i municipi de la comarca del Tarragons.

 Histria .
De l'poca romana, s'han trobat diferents restes en la zona del terme ms propera al riu, entre les quals destaquen una villa, dins del complex de Repsol Qumica, i un milliari que senyalitzava l'antiga via romana que unia Tarraco i Ilerda.

Els orgens del Morell se situen a l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i a la seva muller, Dola, per tal que s'hi establissin i el repoblessin.

A finals del segle XII es va construir el primer castell. Se situ en el punt ms elevat, favorable per a la defensa i de forma que permets el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat ms al nord de l'actual, on ara hi ha el jard.

A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constitut pel castell i quatre cases ms al seu voltant, que formaven un nucli molt redut, en les actuals places de l'esglsia i de la font. El seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingu de l'arquebisbe de Tarragona perms per a edificar una esglsia. No es coneix amb exactitud quan s'acab, per hi ha notcies que existia abans del 1465.

El segle XVI s'exting el llinatge dels des Prats i, per herncia, la senyoria del Morell pass als Terrer. s en aquest segle quan s'inici una primera expansi urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D'aquesta poca destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l'arc de l'entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaa.

 Tradicions .

Festa Major d'Estiu (Del 28 de juliol a l'1 d'agost).

Festa Major d'Estiu en honor dels copatrons Sant Abd i Sant Senn que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l'avellana fins que aconsegueixen matar-lo. Tamb es fan temptes de vaquetes, cercavila, correfoc, concerts...
 
Festa de La Granja (Primera setmana de juliol).

Una benvinguda a l'estiu que es du a terme a la Granja dels Frares. Una missa a l'ermita, un sopar popular i ball, sn els tres elements que configuren aquesta festa tradicional del Morell.
 
Festa dels Avis (1/09/05).

Coincindit amb la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, l'Ajuntament del Morell fa un homenatge a la Gent Gran del municipi. La Festa consisteix en en fer un homenatge a l'avi i l'via i un reconeixement a les parelles que celebren les seves noces d'or. Entre els actes que s'organitzen hi ha una Missa, un vermut, un dinar popular i ball. Tamb es lliuren obsequis entre els avis assistents.

Cultura.
L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Mart. Es va construir sobre un antic temple entre 1759 i 1765. Es de nau nica amb capelles laterals i d'estil barroc tard. La nau est coberta amb volta de can, mentre que les capelles tenen voltes d'aresta.

El castell va ser reconstrut per complet al segle XVIII per la famlia Montoliu ja que l'anterior edifici es trobava prcticament en runes. Es va modificar la seva ubicaci, desplaant-la al sud. Va ser ampliat al 1794.

El Morell celebra la festa major al mes de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Abd i Sant Senn.

Economia.
A la dcada dels 70, es va installar al terme municipal una refineria que s'ha convertit en la principal activitat econmica del Morell. Bona part de les terres dedicades al cultiu es varen perdre amb aquesta construcci.

Queden encara algunes terres destinades a la agricultura, dedicades principalment al cultiu d'avellaners.

 Demografia .


 Bibliografia .
Bult, Josep. El Morell. Un poble una histria. Valls: Cossetnia, 2007

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic del Morell;
Pgina web del PSC El Morell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12302" title="Els Pallaresos" nonfiltered="1352" processed="1346" dbindex="6358">

Els Pallaresos s un municipi de la comarca del Tarragons.

Situaci.
s un municipi del Tarragons. El terme municipal dels Pallaresos, que es troba resguardat per la serralada prelitoral i s'estn d'aquesta cap al mar, forma part del camp de Tarragona. Limita al nord amb el terme municipal de la Secuita, a l'est amb el del Catllar, al sud amb el de Tarragona i a l'oest amb els de Perafort i Constant. Amb aquest ltim t com a frontera el riu Francol.
L'any 2005 comptava amb 3.144 habitants, poblaci que no para de crixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i zones residencials. Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de Tarragona, ja que es troba a noms 6 km d'aquesta ciutat.

Economia.
Tradicionalment l'economia bsica dels Pallaresos ha estat l'agricultura de sec consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. L'orografia i la composici del sl fa que noms s'hagi conreuat la meitat del terme, restant l'altra meitat coberta de pinars i garrigues, ja que l'abundncia de terrenys miocnics dificulta els conreus. La ramaderia no t incidncia en l'economia del municipi. D'en dels anys seixanta, emper, la tendncia ha estat l'abandonament de l'agricultura enfront de la indstria, la construcci i els serveis. A ms, la proximitat amb Tarragona, afavoreix la puixana del sector terciari.

Histria.
La histria dels Pallaresos s fora desconeguda, ja que han roms pocs documents antics que en facin referncia. Es considera que els repobladors del Camp de Tarragona que s'establiren en aquest nucli provenien del Pallars i d'aqu la denominaci d'aquest poble. L'esment ms antic conservat de la poblaci s del 1392, en un recompte dels habitants de l'anomenada Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana, els Pallaresos fou considerat un raval de Tarragona i la seva esglsia, Sant Salvador, depenia del captol catedralici. 
Entre 1392 i 1553 la localitat va perdre la meiat de la seva poblaci; el 1411 tenia 11 focs, i el 1553 solament 7. L'augment demogrfic del segle XVIII tamb benefici els Pallaresos. L'any 1718 tenia un total de 89 habitants, i 243 el 1787. Les llistes de vens de corregiment de Tarragona i de la tinena de Montblanc, donen, pel que fa als Pallaresos, 14 vens el 1719, 16 el 1763, i 50 el 1773. Al segle XIX, als Pallaresos hi havia 28 vens l'any 1820, 237 el 1843, 404 el 1857 i 434 habitants el 1860. Des de 1860 fins a 1897 experiment una regressi en el nombre d'habitants, el qual comen a recuperar-se el 1910, i el 1920 assol els 393 habitants, data a partir de la qual torna a davallar. El 1981 el poblaven un total de 365 persones. D'aleshores en, la recuperaci demogrfica est en bona part en la proximitat de Tarragona, que ha fet que molta gent de la ciutat hagi anat al municipi i s'hagi installat en les urbanitzacions sorgides recentment. L'activitat constructiva continua i les perspectives per aquest sector sn fora positives. A l'entorn del nucli antic, els Pallaresos, s'han creat tres urbanitzacions, essent la ms moderna els Jardins Imperi, que ha fet que el nombre actual de la poblaci superi ja els 2500 habitants.

 Demografia .






Les zones residencials constitueixen ms del doble del total de la poblaci del municipi i com es pot observar en l'evoluci demogrfica dels Pallaresos des de 1900, ha multiplicat gaireb per deu la poblaci de 1981.


Morfologia urbana.
El nucli urb, petit i pintoresc, s damunt d'un tur de 120m. d'altitud i prop de la parti del terme de la Secuita. Era a l'edat mitjana una de les faldes o raval de Tarragona.
Quant a l'aspecte urbanstic, els Pallaresos, est integrat en el plantejament denominat:Pla  comarcal de Tarragona.

Festes.
Pel que fa a les festes s un poble molt tradicional i religis. S'hi celebren quasi b totes les festes eclesistiques. Per Setmana Santa i Corpus Christi, es fan processons.
L'aplec de la Font de laMina (primera quinzena de maig)ha agafat molta fora els darrers anys tot coincidint amb la festa de sant Isidre.
S'hi celebren dues festes majors: la d'hivern, en honor a sant Sebasti, el dia 20 de gener, i la d'estiu, en honor a sant Salvador, el dia 6 d'agost.

Patrimoni.
Quant a patrimoni cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del patrimoni artstic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945. 

Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920), la Casa Andreu, la reixa de la finestra de Ca Sol (1927), les reformes de la Casa de n'Emlia Fortuny (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'esglsia parroquial de sant Salvador (1945). L'obra ms destacada, per, s la reforma de la Casa Bofarull (1914-1931), de la qual destaquen la galeria d'inspiraci hispanomusulmana, la torre coronada per trencads i un ngel-penell, les pintures allegriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del camp. 

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web de la Colla Gegantera dels Pallaresos;
Pgina web del CEIP Sant Sebasti;
Amics Internautes dels Pallaresos;
Patrimoni monumental dels Pallaresos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12309" title="Riera de Gai" nonfiltered="1353" processed="1347" dbindex="6359">


La riera de Gai s una riera del Valls Occidental que neix al vessant sud de la serra de l'Obac, al terme municipal de Terrassa. Passa pel terme de Viladecavalls, a l'est del poble, on a l'extrem sud rep la riera de Sant Jaume i forma la riera del Morral del Mol, tributria del riu Llobregat per l'esquerra, ja al lmit amb el Baix Llobregat.

La capalera de la conca que formar el torrent de Gai i que agues avall esdevindr riera est delimitada per la carena del Guitard, la collada de l'Obac, els Alts de la Pepa, els Morros Curts, la serra de les Pedritxes i la serra del Tronc. Entre la Torrota de l'Obac i el tur del Queixal (766 m) davalla el torrent de la Serra Llarga o de Ferreres; a partir d'on rep el torrent Malet i hi ha els Caus del Guitard s'anomena torrent dels Caus, i rep els torrents del Pi Bonic, el de les Foradades i el de la Font del Tronc; a partir del torrent de la Font de la Pedra, poc abans del mas del Guitard, s'anomena torrent de Gai i rep el torrent de la Font de l'lber i, ja com a riera de Gai, els torrents de la Font de la Teula i el de la Roca. A partir d'aqui rep els torrents del Llor, el de Sant Miquel, el del Salt, el Fondo, el d'en Cintet i el del Frare. En ajuntar-se amb la riera de Sant Jaume passa a denominar-se riera del Morral del Mol fins que arriba al riu Llobregat.

L'element ms caracterstic de la riera de Gai sn els Caus del Guitard, una surgncia o font de grans proporcions que noms raja en comptades ocasions, desprs de precipitacions que superin els 200 litres per m2. s un indret freqentat pels ciutadans de Terrassa, especialment quan s'escampa la notcia que els Caus ragen, tot un espectacle de la natura.

Aiges avall del mas de can Guitard hi havia el pant de la Xoriguera, construt el 1898 per la Mina d'Aiges de Terrassa per al subministrament d'aigua a la ciutat. La paret de la presa va ser destruda per un aiguat el 24 de febrer del 1944.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12311" title="Christa Leem" nonfiltered="1354" processed="1348" dbindex="6360">
Christa Leem (Barcelona 1953-2004) va ser una artista i actriu que va assolir una certa popularitat en la Barcelona de finals dels anys setanta en l'etapa de la transici de la dictadura a la democrcia com a especialista en striptease.

Va treballar a la sala El Molino i a la Cpula Venus, i va ser la primera a protagonizar un striptease davant les cmeres de Televisi Espanyola: concretament, al programa Mirador, l'any 1977. Al mateix temps es convert en una mena de musa de la intellectualitat d'esquerres de l'poca i especialment del poeta Joan Brossa, que la incorpor a nombroses de les seves peces teatrals i performances.

La seva carrera com a actriu de cinema inclou participacions en ttols com Street Warriors (Jos Antonio de la Loma, 1971), Las alegres chicas de El Molino (Jos Antonio de la Loma, 1976), L'obscura histria de la cosina Montse (Jordi Cadena, 1976) i La ciutat cremada (Antoni Ribas, 1977).

Va morir el setembre de 2004 a Barcelona, com a conseqncia d'un procs cancergen, amb 51 anys. Les seves cendres van ser escampades sobre la Mediterrnia pels seus familiars i amics.

 Enllaos externs .
Joan Brossa dirigeix Christa Leem (1977), vdeo indit, oferit per Vilaweb TV;
La camisa (1983), el seu espectacle ms fams, tamb en Vilaweb TV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12313" title="Striptease" nonfiltered="1355" processed="1349" dbindex="6361">

L' striptease (pronunciat aproximadament "estriptis") s un anglicisme que fa referncia a l'espectacle de despullar-se lentament i, en general, mentre sona una msica suggeridora.

A Catalunya han destacat com a professionals de lstriptease artistes com Christa Leem a la dcada de 1970 i Chiqui Mart en l'actualitat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12314" title="Chiqui Mart" nonfiltered="1356" processed="1350" dbindex="6362">
Chiqui Mart (Barcelona, 1971) s una artista catalana de dansa ertica i striptease, un gnere que ella anomena "strip-art". Medeix 1,64 metres i les seves mesures corporals sn 87-62-92.

Als 14 anys va comenar a ballar en desfidades de modes i perruqueria. s autodidacta com a ballarina i ben aviat va comenar a treballar a sales de festes de tota la geografia espanyola. Tamb va arribar a treballar a la sala El Molino del Parallel barcelon abans del seu tancament.

Posteriorment la seva popularitat s'increment arrel de les seves aparicions televisives.

El dia 12 de juny de 2004, Chiqui Mart va patir un greu accident laboral mentre actuava en la discoteca Radical a Torrijos (Toledo). El seu cos es va desplomar mentre realitzava el seu espectacle de striptease des de 4 metres d'alada i va caure d'esquena. Fou traslladada urgentment a l'Hospital Virgen de la Salud de Toledo, on fou ingressada amb pronstic reservat. Durant uns mesos va perdre la mobilitat de les seues cames i va haver de sotmetre's a un llarg i voluntaris procs de rehabilitaci, que acab amb la seua recuperaci en pocs mesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12315" title="Uni Esportiva Vilassar de Mar" nonfiltered="1357" processed="1351" dbindex="6363">


La Uni Esportiva Vilassar de Mar s una societat orientada al foment de l'esport en l'mbit d'aquesta localitat maresmenca i que t el futbol com la modalitat esportiva ms representativa.

Antecedents histrics.

L'esport del futbol apareix a Vilassar de Mar cap a l'any 1910 amb la fundaci dels dos primers clubs: El Vilassar Football Club i el Football Club Llevant. Uns anys desprs (1915) el Llevant desapareix i es transforma en el Rcing FC de Vilassar. Els dos clubs de futbol de la localitat es van dissoldre noms uns anys desprs.
Finalment el 6 de juny de 1923 es funda l'actual Uni Esportiva Vilassar de Mar que va tenir com a primer president el senyor Joaquim Carreras.

Histria.

Des del seu naixement fins al final de la dcada dels noranta la Uni Esportiva Vilassar de Mar va militar en categories regionals i territorials. L'any 1946 es va inaugurar el camp de la carretera d'Argentona coincidint amb la Festa Major. Aquest nou camp substituia a l'antic de l'avinguda de Montevideo, que havia quedat malms amb la Guerra Civil.

L'any 1971 el club es trasllad a un altre camp , el del Cam del Mig, on jug durant ms de vint anys.

L'any 1991 la Uni Esportiva Vilassar es va enfrontar al Futbol Club Barcelona en el partit inaugural del nou estadi municipal de gespa artificial que desprs seria batejat amb el nou de Xevi Ramon. 

L'ascens a Tercera Divisi es produ la temporada 1996/97, per noms dos anys desprs, a la 1998/99, qestions admnistratives varen fer que el club perds la categoria, ats que era el filial de l'Espanyol B el qualhavia baixat a Tercera i ambds no podien coincidir. Per noms un anys desprs, en la temporada 1999/2000, el club tornava a recuperar el seu lloc a Tercera d'on no s'ha mogut fins l'actualitat. En les ltimes temporades la junta directiva, ha plantejar als socis convertir-se en una Fundaci Esportiva.

Enllaos externs.
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12317" title="Grup Excursionista i Esportiu Giron" nonfiltered="1358" processed="1352" dbindex="6364">


El Grup Excursionista i Esportiu Giron (GEiEG) es una entitat esportiva i cultural fundada a Girona el 1919. En l'actualitat, te setze seccions esportives o culturals (atletisme, rugbi, handbol, muntanyisme, sardanisme, etc.). Cal destacar que la secci de hoquei patins va aconseguir de pujar un equip a primera divisio l'any XXX, tot i mantenint un funcionament amateur.

El 1994 en motiu del seu 75 aniversari van collocar una creu al cim del Pic de Bastiments.

Seccions esportives i culturals.
Entre parentesi les dates de fundaci de les seccions
 Atletisme (1920);
 Bsquet (1934);
 Botxes (1953);
 Escola esportiva (1975);
 Esqu (1934);
 Gimnstica rtmica (1979);
 Gimnstica artstica (1981);
 Halteroflia (1959);
 Handbol (1943);
 Hoquei patins (1936);
 Judo (1968);
 Muntanyisme (1919);
 Nataci i waterpolo (1934);
 Patinatge artstic (finals dels anys 80);
 Pesca (1949);
 Rugbi (1971);
 Tennis (1972);
 La coral (1947);
 Sardanes (1947);

Installacions.
 Seu social a la Plaa del Vi, 7, principal (Girona): Oficines.
 Complex esportiu Sant Pon (Girona): Es pos en funcionament el 1970. Compta amb la piscina olmpica i espais per botxes, gimns i tennis.
 Complex esportiu Sant Narcs (Girona): S'inagur el 1975 i compta amb piscines descobertes el pavell esportiu (handbol, bsquet, hoquei sobre patins, halteroflia, gimnstica rtmica i artstica, patinatge artstic i judo), l'escola esportiva i l'rea de direcci tcnica.
 Complex esportiu Palau Sacosta (Girona): El 1988 es colloc la primera pedra. En aquest complex tamb hi ha un camp de llanaments, un de rugbi, un de futbol i un d'atletisme (1994), aix com circuits de fting i BTT en els terrenys de l'entorn. Seu de les seccions de muntanya, atletisme, rugbi i la coral.
 Refugi de Sant Miquel de Castell a la Serra de Llancers (Hostalets d'en Bas): Inagurat el 1974 s el refugi de muntanya de l'entitat amb capacitat per a 20 persones.

Guardons.
 Copa Stadium (1947);
 Medalla d'Or de la Ciutat de Girona (1951);
 Medalla d'Or de la Diputaci de Girona (1960);
 Creu de Sant Jordi (1994);
 Premi Athenea (1995);
 Declaraci d'Entitat d'Utilitat Pblica (2000);
 Premi Catalunya a la Gesti en l'Esport (2002);
 Premi Important del Turisme (2002);

Enllaos externs.
 Plana web del GEiEG;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12322" title="Bellpuig" nonfiltered="1359" processed="1353" dbindex="6365">



Bellpuig s un municipi de la comarca de l'Urgell. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Seana.






 Histria  .

El 1139 es va formar la Baronia de Bellpuig, que pertanyia a la famlia Anglesola, i incloa els termes de Seana, Bellpuig, Sant Mart de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, Golms i Castellnou de Seana. Es conserven runes del castell que va fer construir Berenguer I Gombau d'Anglesola, i restes de la muralla. 

El 1507 Ramon Folc de Cardona-Anglesola, virrei de Siclia i de Npols, hi va fundar el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, paradigma de l'arquitectura renaixentista. 

En Ramon Folc de Cardona-Anglesola a la seva mort va disposar de ser inhumat a Bellpuig. El monument funerari s una obra renaixentista elaborada en marbre blanc de Carrara per l'escultor itali Giovanni Merliano da Nola vers el 1525. Desmuntat per peces, va ser transportat per mar i terra des d'Itlia fins a l'esglsia del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, on el cos del virrei de Npols va ser inhumat el 15 de mar de 1531. La qualitat dels elements escultrics figuratius i ornamentals i la composici de conjunt constitueix un dels cims artstics del renaixement a Catalunya. Entre 1841 i 1842  el mausoleu va ser traslladat a l'esglsia parroquial de Sant Nicolau. El 1925 el mausoleu va ser declarat monument historicoartstic.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, s'hi va encunyar moneda de coure (sisens) a nom de Llus XIII de Frana.

 Cultura popular .
 Festivitat de la Verge dels Dolors, durant la qual t lloc una magna process penitencial amb ms de tres-cents anys d'antiguitat.
 Premi Valeri Serra i Bold de Cultura Popular. Amb ms de vint anys d'histria, s un dels premis ms prestigiosos en l'mbit dels estudis de la cultura popular.
Campeonat Mundial de "Motocross";
 12 cap-grossos (entre els quals destaquen els 3 porquets i l'exgurdia municipal), 6 cavallets, 2 gegantons (Espaseta i Festejadora) i 4 gegants (els veterans Ramon i Dola, i els moderns Tombatossals i Boira). Tamb es mantenen les restes d'una figura de bestiari popular catal prpia de la vila, la Draca, que va passar a l'oblit a causa de problemes amb l'estructura interna.
 Grup de Diables FOC-FOLL. Actualment passa pel seu millor moment, amb un impressionant nombre d'integrants, ganes d'innovar i fer-la grossa.

 Escoles municipals.

Escola Bressol Municipal de Bellpuig;
CEIP Valeri Serra;
Escola d'infantil i primria Mare de Du del Carme;
IES Lo Pla d'Urgell;

 Frases populars .

A Bellpuig, caga i fuig.
(originriament) "A Bellpuig, carga i fuig". Per tractar-se d'una vila amb una llarga tradici comercial, i estar ubicada en una de les vies de comunicaci i transport ms importants de la pennsula.
a Bellpuig, espasetes.

 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Article a la Enciclopedia Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12323" title="Belianes" nonfiltered="1360" processed="1354" dbindex="6366">

Belianes s un municipi de 586 habitants situat a la comarca de l'Urgell.

Llocs d'inters.

Ajuntament o casa de la vila: Edifici d'estil gtic renaixentista del s. XVI. S'hi pot visitar l'ecomuseu, el museu de la roba, la biblioteca i la fonoteca.
LEsglsia de Sant Jaume Apstol: Edifici gtic amb un campanar del segle XVIII, construda sobre una esglsia romnica la portalada de la qual encara es conserva.
Cal Roc: Casa renaixentista.
Mol d'oli Maurici Massot: Mol d'oli del s. XVII, restaurat el 1998.
Plaa de l'11 de setembre: Dissenyada per Daniel Gelabert.

Fires, festes i mercats.
23 d'abril: Sant Jordi;
15 de maig: Festa de Sant Isidre;
ltim diumenge de maig: Marxa ecolgica i per la pau;
25 de juliol (Sant Jaume): Festa major;
Primer diumenge de desembre: Festa de l'oli de Belianes i Fira de l'oli de la Vall del Corb;

Associacions i entitats.
Associaci de Vens Eixir;
Associaci de Dones Castellsalv de Belianes;
Associaci de Jubilats Sant Jaume de Belianes;
Agrupament Escolta i Guia Terra Plana;
Cooperativa del Camp de Belianes SCCL;

 Demografia .


 Vegeu tamb .
Sender de la Baronia de Mald;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Galeria fotogrfica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12326" title="Castellser" nonfiltered="1361" processed="1355" dbindex="6367">

Castellser s un municipi de la comarca de l'Urgell.
Situaci.
Castellser, amb una altitud de 267 m, pertanyent al partit judicial de Balaguer, es troba situat al nord-est de la comarca de l'Urgell, al lmit amb la comarca de la Noguera. La localitat s situada a l'anomenat Pla d Urgell, arrecerada al peu de la serra d'Almenara, que li queda a la banda nord. El terme de 15,84 quilmetres quadrats es troba dividit en dos sectors pel canal d'Urgell: la part del nord, de sec, amb 168 ha, i accidentat per la mencionada serra, i  la part del sud, de regadiu, que es troba regat per  diverses squies del canal.

Festes Populars.
Sant Sebasti: La festivitat de Sant Sebasti, patr de la localitat, se celebra cada 20 de gener. Normalment els actes festius del mat contemplen la missa a l'ermita del sant, amb l'ofrena per part del poble, el cant dels goigs del Sant i el repartiment dels panets benets. A continuaci tenen lloc actes per la mainada o ballades de sardanes, acabant la festa amb un llut ball de tarda.

Escut caironat. 
De gules, un castell obert d'argent sobremuntat d'una serra d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

 L'ensenyament . 
L'escola a la localitat fou fundada a mitjans del segle XIX. Restava situada a la planta baixa de l'Ajuntament. Un mestre assistia a desenes d'alumnes en una sola classe.
L'any 1900 l'escola nacional per a nens estava collocada en un pis llogat. Tamb hi havia una escola particular.

L'any 1920 es crea una altra escola particular a l'edifici del Sindicat amb una classe per a nens i una classe per a nenes.

A l'any 1922, en traslladar-se l'escola particular a un altre edifici, les escoles nacionals s'ubiquen al segon pis de l'edifici del Sindicat i es creen dues classes, una per a nens i una per a nenes.
Acabada la guerra civil desapareixen les escoles particulars i les escoles nacionals retornen al Sindicat amb quatre classes. 
La necessitat d'un nou centre escolar es fu evident ja des d un principi, per les necessitats econmiques no ho feren possible.

El 1923 s'aprova un projecte per a un nou edifici escolar, per no es comen a construir fins el 1946. L'edifici s'acab al 1951 i s l'actual CEIP El Terrall.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12327" title="Ciutadilla" nonfiltered="1362" processed="1356" dbindex="6368">

Ciutadilla s un municipi de la comarca de l'Urgell a l'extrem de la petita serra que perfilen la vall del riu Corb i el barranc de Boixerons.

El poble est situat a 515 m d'altitud i est marcat per la inconfusible i poderosa silueta del castell, des del qual es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra.

El paisatge transcorre en mig de conreus de cereals, ametllers, oliveres i vinya al fons de la vall, juntament amb petits boscos.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12328" title="La Fuliola" nonfiltered="1363" processed="1357" dbindex="6369">


La Fuliola s un municipi de la comarca de l'Urgell.







 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12329" title="Guimer" nonfiltered="1364" processed="1358" dbindex="6370">


Guimer s una vila i municipi de la comarca de l'Urgell. 

Es situa a la vall del riu Corb. El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre la vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt.

Encara es conserven part de les muralles, la torre de guaita del castell de Guimer i cases centenries.

Tamb es coneix Guimer com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu s un amuntegament de cases unes a sobre de les altres.

L'activitat principal del poble s l'agricultura de sec.

A mitjans d'agost s'hi cellebra una fira medieval, amb parades d'artesans i d'oficis antics, i algunes actuacions.

Els edificis ms notables del municipi sn les restes del castell i l'esglsia de Santa Maria.

 Demografia .


Fills i filles illustres.

 Joan Llort i Amens (1859-1913): hisendat i delegat de l'Assemblea de Manresa (1892).

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Guimera.info. Pgina sobre Guimer;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12330" title="Mald" nonfiltered="1365" processed="1359" dbindex="6371">


Mald s un municipi de la comarca de l'Urgell.


Llocs d'inters.

Castell de Mald: Originari de l'poca medieval, s. XIII - XIV. Se'n conserven les parets exteriors i els torricons.
Esglsia parroquial de Santa Maria: Construda el s.XVIII, es d'estil barroc i neoclassic.
Esglsia romnica de Sant Pere: Edifici romnic del s. XII. La nau i l'absis sn de volta de can i la portada s un arc de mig punt sostinguda per dos arcs.
Sant Joan de Maldanell: Ermita reconstruda en un tur des d'on es pot veure part de la vall de Corb.
Parc de la Font Vella: rea d'esbajo i de pcnic, situada a la part baixa del municipi.

Comeros, associacions i entitats.

Cooperativa del camp de Mald SCCL (oli i vi);
Casa rural "Ca l'Oncle";
Casa rural "Cal Castell";
Casa rural "Cal Xollador";
Restaurant "Els Degotalls";
Bar Centre;

 Demografia .


Galeria fotogrfica.


 Vegeu tamb .
Castell de Mald;
Sender de la Baronia de Mald;

 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament de Mald;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Fotolog de Mald;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12331" title="Nalec" nonfiltered="1366" processed="1360" dbindex="6372">


Nalec s un municipi de la comarca de l'Urgell.

Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A una distncia de 10 kms de la capital de l'Urgell, Trrega.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12332" title="Preixana" nonfiltered="1367" processed="1361" dbindex="6373">


Preixana s un municipi de la comarca de l'Urgell.




Festes i Celebracions.
10 d'agost: Festa Major de Sant Lloren;
Dimarts de Pasqua florida: Festa de la Verge de Montalb (patrona del poble).



 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12333" title="Puigverd d'Agramunt" nonfiltered="1368" processed="1362" dbindex="6374">


Puigverd d'Agramunt s un municipi de la comarca de l'Urgell.

Situat a la dreta del Si, al voltant de les restes de l'antic castell de Puigverd. L'esglsia parroquial s dedicada a sant Pere. El lloc pertanyia a la fi de l'antic rgim als marquesos de Santa Maria de Barber.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
 http://puigverd.atwebpages.com;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Consell comarcal de l'Urgell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12334" title="Sant Mart de Riucorb" nonfiltered="1369" processed="1363" dbindex="6375">

Sant Mart de Riucorb s un municipi de la comarca de l'Urgell, situat a la dreta del riu Corb. El municipi es va constituir en 1972 al fusionar-se els antics pobles de Sant Mart de Mald i Rocafort de Vallbona, amb els seus agregats del Vilet i Lloren de Rocafort.

La seva economia es basa sobretot en l'agricultura amb el cultiu de cereals, vinya i oliveres, hi ha tamb un petita indstria de paper i materials de construcci.

La poblaci va formar part de la baronia d'Anglesola i desprs de la de Bellpuig, que pertanyia als ducs de Sessa i Baona. Hi ha vestigis de l'edat mitjana en la necrpolis de Fogonussa en l'actualitat mig derruda.








Llocs d'inters.
Esglsia parroquial de Sant Mart de Mald. La seva construcci es va realitzar del 1602 al 1668, sobre una anterior documentada del 1313. La porta d'entrada d'estil barroc salomnic s de l'escultor Pau Viala (1694). El campanar data de 1774 de l'arquitecte Josep Prat.
Capella de Sant Roc de Sant Mart de Mald. Segle XVIII.
Castell de Sant Mart de Mald. Any 1212.
Esglsia de Santa Maria de Vilet. Segle XIII.
Esglsia de Rocafort de Vallbona. Neoclssica de la fi del segle XVIII.
Castell de Rocafort de Vallbona. Segle XIII.
Esglsia de Lloren de Rocafort. Segle XVII.
Museu d'eines del camp i de la construcci Josep Farreras Orrit;

 Demografia .

Les dades anteriors al 1972 sn la suma dels antics municipis.

Bibliografia.
Volum 3 (2005), El meu Pas, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya.Barcelona. Edicions 62 ISBN 84 297 5570 5

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12335" title="Tornabous" nonfiltered="1370" processed="1364" dbindex="6376">


Tornabous s un municipi de la comarca de l'Urgell.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12336" title="Trrega" nonfiltered="1371" processed="1365" dbindex="6377">




Trrega, capital de la comarca de l'Urgell, es troba a la plana de Lleida just al comenament d'una petita serra, prop de la qual passa el Riu Ondara, on destaca el cim de Sant Eloi amb 420m, on hi ha ubicat un parc d'unes 20 d'hectrees i una esglsia romnica del segle XIII, la qual va ser reconstruida. El clima s mediterrani amb certes influncies al continental. La temperatura mitjana s de 14, i la mitjana de precipitaci s de 451 mm per any. Dels habitants de Trrega, un 22,7% (3.767), sn immigrants. Cal destacar la presncia de Romanesos (767) i la de magrebins (uns 1.142) 











El sector dels serveis s la principal activitat econmica de la ciutat, on predominen les petites i mitjanes empreses. Algunes empreses conegudes a nivell internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicaci geogrfica de la ciutat amb les vies de comunicaci que hi conflueixen, han possibilitat que Trrega sigui un dels nuclis comercial de referncia de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques venes.  

Al bell mig de la ciutat, es troba la plaa del Carme, ms coneguda per el Pati, que acull una esttua en homenatge al fams compositor targar Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers ms antics de la ciutat, es troben varis edificis amb porxades gtiques, i el Palau Romnic dels Marquesos i la Floresta construt al segle XIII. Ms avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que t una faana gtica amb ms de 300 anys. Ms avall, ja hi trobem la plaa Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parrquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comer i l'edifici de la caixa de pensions.
L'Ajuntament t una faana d'inspiraci renaixentista, de l'any 1674.
El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaa de Sant Antoni, hi podem trobar l'esglsia de mateix no del segle XVII.
Trrega s la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertir totalment, el paisatge i els conreus de la ciutat i rodalies.

 Histria .


Els orgens de Trrega es remunten a mitjans segle XI quan el comte Barcelons, Ramon Berenguer I va conquerir el castell targar. A partir d aquell moment el creixement de la vila ser inminent. Situada en una crulla de camins estratgica, la Trrega medieval va desenvolupar un important paper econmic i territorial , malgrat la proximitat a viles, tamb importants, com ara Agramunt, Balaguer o Cervera. La comunitat jueva, les fires i mercats, la  gran quantitat d orfebres i artesans, la vitalitat del comer, les confraries, la paeria, la seu del deganat, la capitalitat de la vegueria, els abundants privilegis, els usos i costums per a regular l administraci municipal donats per Jaume I, l any 1242, el privilegi de fer el mercat dilluns, otorgat per Joan II, el 1458; tot ens parla de la vitalitat i protagonisme de la vila. 
  
Per,per contra, la crisi del segle XIV, acab amb aquesta 'gran' etapa . Les pestes la varen despoblar, la construcci de les muralles suposaren despeses importants. La societat es desorganitza i es sent insegura a causa de a violncia feudal.

Tot i la concessi de l emperador Carles I que en l escut de Trrega hi aparegus l guila imperial (1520), del segle XV al XIX, Trrega fou una vila cada cop ms rural, encarcarada, controlada per les famlies riques i plena de pors. Les crisis eren contnues . Les ms greus eren les guerres. Les de 1462-72, 1640-52, 1705-14, 1808-12, 1822-23 i les tres carlinades van fer un mal immens a la ciutat.
 
El segle XVIII va ser un segle d expansi i de grans projectes, orientats a travs de la Societat Econmica d Amics del pas (1777). Per les dificultats estructurals i l empitjorament de la conjuntura a partir de 1780 van impedir aquesta renovaci tan esperada.

El 1672 va caure el campanar de la parrquia i va enderrocar la meitat de l antiga esglsia romanicogtica. A partit d ara i durant el segle XVIII comena una llarga etapa d obres pbliques: construcci d'una nova esglsia i un nou campanar, arranjament de la casa de l'ajuntament, construcci d un quartes de cavalleria i d uns pavellons per a oficials, pavimentaci de alguns carrers...
 
Trrega, durant part del segle XIX, segu sent un municipi pobre i arcaic, lligat a les fluctuacions de l agricultura. Ser a partir de entrada la segona meitat de segle XIX quan un seguit d esdeveniments aniran canviant lentament i progressivament el ritme de la capital de l'Urgell. La inauguraci de la lnia del ferrocarril Manresa-Trrega-Lleida (1860), les obres de la muralla desprs de la rubinada de Santa Tecla (1874), l'alegria al aconseguir el ttol de ciutat, otorgat per Alfons XII (1884), els inicis de construcci d un seguit d obres d infrastructura bsica important(aigua, llum, telfon, telgraf...) i el desenvolupament de les carreteres comarcals, ja en les ltimes dcades del segle XIX i primeres del segle XX sn uns clars smbols de les preocupacions per fomentar l expansi de la  ciutat de ponent. 
 
El segle XX va ser una continuaci de la poltica, a cops ms rpida, a cops ms lenta, per convertir Trrega en una poblaci digna del ttol de ciutat. La fundaci i installaci d institucions econmiques i culturals com la Cambra de Comer i Indstria (1905), la Caixa de Pensions (1910), l Associaci dels Amics de l Arbre (1913), la Fbrica J. Trepat (1914-1915), l Orfe Nova Trrega (1915), l Ateneu (1919)... van anar canviant la vida social targarina. Tamb cal dir, que la construcci de les obres hidruliques d aprofitament del Noguera Pallaresa s anir bastint i consolidant la indstria i comer de la ciutat. 
 
La segona repblica i l autonomia catalana van afavorir la creaci de infrastructures culturals i d ensenyament ms modernes i millors. Tamb, en aquesta etapa es varen proposar una srie de plantejaments urbanstics i de serveis pblics que van ser estroncats a causa de l esclat de la guerra civil.

L endarreriment econmic provocat per la guerra i els anys ms durs de la dictadura franquista, no es van comenar a superar fins als anys seixanta amb l esclat econmic i industrial d aquesta dcada. 

La nova era democrtica i la nova autonomia catalana, a finals del setanta i primers vuitanta del segle passat, foren el marc social i poltic on la societat targarina encarar amb millor condicions els reptes de l etapa de la informaci i la globalitzaci.

La ciutat que comena el segle XXI s una poblaci amb un clar inters per desenvolupar cada dia ms el sector de serveis i que veu amb esperana la construcci del projecte del Canal Segarra-Garrigues, i d'altres infraestructures de caire important, com el nou Hospital, o la polmica pres, que ajudaran a Trrega a consolidar-se com el segon nucli ms important de les terres de ponent.

 Llocs d'inters .
D'entre els llocs d'inters de la ciutat, cal destacar el Parc de Sant Eloi, que t els seus orgens a principis del segle XX. Al llarg del temps, Sant Eloi ha esdevingut el parc ms gran de la ciutat amb amples passejos. La vegetaci que pot trobar-s'hi s rica i variada fonamentalment basada en pins, alzines, oliveres i sobretot moreres. Com a curiositat, al parc s'hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l'Urgell.



 Ajuntament (Segle XVII);
 Cambra de comer (1886);
 Esglsia de Sta. Maria de l'Alba;
 Esglsia del Carme;
 Esglsia de Sant Antoni (Segle XIV);
 Plaa de Sant Antoni;
 Creu de Pati (Pl. Major);
 Hospital (1740);
 Palau dels marquesos de la Floresta (Segle XIII);
 "Camp dels escolapis";
 Parc de Sant Eloi;
 Casa Cultura/Sala Mars;
 Arxiu Histric Comarcal;
 Plaa de les Nacions sense Estat;
 Casc Antic;
 "El Pati";
 Faana Gtica de Cal Mateu;
 Museu comarcal;
 Fabrica Trepat;
 Teatre de l'Ateneu (1922);
 "El Castell" (Carrer del pou de gel);

 Castells, edificis i monuments histrics .
El Palau dels Marquesos i la Floresta (tamb conegut amb el nom de Casa Sobies) s un edifici del segle XIII, amb la faana d'estil romnic civil catal, curiosament reproduda al Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici, va pertnyer als Marquesos de la Floresta d'aqu el seu nom. A principis de segle XVIII va passar a mans d'Anton de Potau, propietari d'una finca a la Floresta, el qual va rebre el ttol de marqus, de mans del rei Felip V al 1703. L'any 1980 fou declarat B Cultural d'Inters Nacional integrat dins el conjunt artstic. La conservaci de l'edifici s excellent, i s troba situat prop del comenament del carrer del Carme, entre dos edificis moderns del segle XX. Avui dia, encara conserva elements originals, com sn les finestres coronelles d'arcs ogivals.

La primera referncia documental del Castell de Trrega, s de l'any 1056, data en que el comte Ramon Berenguer I dna el castell a la seva muller Almodis.
L'any 1057, Ricard Altemir en va ser el primer castell, nomenat pel comte de Barcelona. Avui en dia, noms es conserven alguns vestigis d'aquests edifici que aviat complir un milleni. L'any 1985, va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional.

La seu del Consell Comarcal fou construda al segle XIX, a ordre del notari catal Mari Ters. Va ser seu de l'Escola d'Arts i Disseny Superior Ondara.

L'ermita de Sant Eloi, s un edifici romnic del segle XIII, d'una sola nau amb arcs apuntats. L'esglsia fou construda al cim d'una petita serra, des d'on podem gaudir d'unes vistes excellents de la ciutat, de l'Urgell i de la Segarra. L'any 1977 fou declarat B Cultural d'Inters Nacional.

El bast del antic convent dels Mercaders, fou fundat l'any 1227, per Jaume I. L'esglsia del Merc, ha sofert diverses modificacions, en les quals destaquen l'ampliaci de l'edifici l'any 1803. Presenta una nau nica transversal coberta d'una volta de can. A l'absis hi ha una imatge amb la mare de Du de la Merc. Avui en dia, l'esglsia de la Merc, s propietat de l'Escola Pia de Trrega.

L'esglsia parroquial de Santa Maria de l'Alba s un edifici de lnies classicistes projectat per Josep de la Concepci. Es bast damunt de una esglsia que va ser enderrocada l'any 1674, com a conseqncia de la caiguda del campanar. Les obres de construcci, van finalitzar al segle XVIII, concretament l'any 1742, tot i que la faana es va concloure a principis del segle XX, amb la installaci a la portada d'un conjunt decoratiu barroc, destinat en un principi a porta d'accs al cor. Al museu comarcal, encara es conserven en bon estat tres escultures gtiques dels dotze apstols, que havien estat dins de l'antiga esglsia que va ser enderrocada.

L'esglsia del Sant Antoni, va ser construda al segle XIV, i encara conserva alguns elements gtics originals. La faana est rematada per un campanar d'espadanya, en el qual s'hi troba esculpit l'escut de la famlia Ardvol, que en deuria ser benefactora. Avui en dia, s'hi venera el Sant Crist Trobat, que s una pea d'orfebreria del segle XIII, que conserva restes d'esmalt i incrustacions de pedreria. El Sant Crist, fou trobat l'any 1650, enterrat dins de la mateixa esglsia. Al costat de l'esglsia, s'hi troba l'Hospital, que va ser aprovat al segle XIII per Jaume II i va ser construt (per lo menys la faana) l'any 1740.

La creu gtica de pedra, s un clar exponent del gtic florit catal. Aquesta, va sortir d'un taller de qualitat al segle XV. Originriament, estava collocada a extramurs davant el portal que hi havia a l'extrem superior de l'actual carrer del Carme. La part superior de la creu, es va malmetre al segle XIX, quan s'enderroc a causa d'un temporal de vent, que afect al municipi. Desprs de ser reconstruda amb xit, al segle XX es va traslladar al la plaa Major. L'any 1980 va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional

Allotjaments i restaurants.

La poblaci de Trrega no es una gran font de turisme. s durant La Fira del teatre al carrer i la Fira del caador, quan Trrega acull a ms persones. El nombre d'allotjaments no s molt abundant. Aquests sn els llocs on allotjar-se i els principals restaurants de Trrega.

 Allotjaments .
 Hotel Pintor Mars ***;
 Hotel Ciutat de Trrega ***;
 Habitacions Goya * ;
 Residncia Ca'n Aleix;


 Restaurants .
 Restaurant la Granja. Carrer Sant Pere Claver s/n;
 Restaurant Cal Ponet. Carrer Sant Pelegr n42;
 Restaurant Les Brases. Carrer Sant Pelegr n3;
 Restaurant Pizzeria Juventud Av. Tarragona N3;
 Restaurant LaL. Carrer Sant Roc n17;
 Restaurant El Traginer. Av. Catalunya n41;
 Restaurant La Canaleta. Pol Industrial La Canaleta Parc 5 - Nau 8;
 Restaurant Roget. Pol Industrial La Canaleta s/n;
 Restaurant Ciutat de Trrega. Carrer Sant Pelegr n95;
 Restaurant Pintor Mars. Av. Catalunya n 112;
 Restaurant Tastapans. Av. Catalunya;
 Restaurant Goyam's. Av.Catalunya n132;
 Restaurant Magic. Carrer Sant Pelegr n39;

Centres educatius a Trrega.
Llars d'Infants.

 Llar d'infants La Pau;
 Llar d'Infants Sant Eloi;
 Llar d'infants El Niu;

Centres pblics.

 CEIP ngel Guimer ;
 CEIP Jacint Verdaguer;
 CEIP Trrega ;
 IES Alfons Costafreda;
 IES Manuel de Pedrolo;

Centres Educatius  Privats.

 Col-legi Sant Josep;
 Escola Pia de Trrega;

Centres d'Educaci Especial.

 Centre de Formaci "La Solana";
 Escola d'Adults;
 Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara;
 Escola de Santa Maria de l'Alba;
 Escola de Capacitaci Agrria;
 Escola Municipal de Msica;
 Escola Activa;
 Escola Oficial d'Idiomes;
 Escola de Sobrestants i Obres Pbliques;
 goTIC;

 Fires, festes i mercats .

D'entre les activitats socials i culturals que tenen lloc al municipi, la ms rellevant s la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que es repeteix cada mes de setembre i acull companyies i visitants de tot el mn.



 Fira del Caador - Ciutat de Trrega ;
 Firacc, aplec del cc i mostra de productes de fleca.
 Fira d'artistes i activitats tradicionals;
 Tres tombs;
 Carnestoltes;
 Festa Major de Maig;
 Cercavila Nocturna Medieval,,;
 Festa Major de Setembre;
 Aplec de sant Eloi;
 Cavalcada de Reis;
 Mercat d'antiguitats i les arts;
 Mercat de segells, monedes i pins;
 Mercat tradicional dels tres tombs de sant Antoni;
 Mercapati, mercat de rebaixes;
 Mercat de rebaixes i de l'oportunitat;
 Mercat setmanal els dilluns al mat;

Personatges clebres.
Trrega fou la ciutat natal dels poetes Alfonso Costafreda i Mossn Az.
 
Tamb Manuel de Pedrolo pass la seva infantesa i adolescncia a la ciutat. Es considera que Pedrolo ambient la seva obra ms coneguda, el Mecanoscrit del segon origen, a la ciutat de Trrega, encara que a l'obra no hi apareguin referncies explcites.

En l'mbit de la pintura, hi podem trobar el fams Pintor Mars (Francesc Mars i Figueras, a qui hom ha dedicat diversos homenatges i Anton Tartera, ms conegut per "Antonioti", que va morir l'any 2002. Tamb podem trobar dos msics distingits: el conegut msic Mestre Gell (Josep Gell i Guillaumet) i el fams compositor Ramon Carnicer i Batlle.

Targarins coneguts en l'actualitat sn el pintor Josep Minguell, que est acabant el frescos de la parrquia, el futbolista Joan Capdevila, que juga en el Vila-real CF.


 Entitats .
 Agrupaci Excursionista de l'Urgell;
 Agrupament Escolta i Guia Mestre Gell Roger de Llria;
 100 X 100 Fondistes ;
 Associaci Alba;
 Associaci d'Amics de l'Arbre de Trrega;
 Associaci d'Immigrants Guineans de Lleida SABU ;
 Associaci de Dones Arrel;
 Associaci Musulmana Almonatadila de l'Urgell;
 Associaci per la Cultura Nacional Guixanet ;
 Associaci Sant Eloi d'immigrants magrebins a Trrega;
 Associaci Uni de la Comunitat Senegalesa de l'Urgell i la Segarra;
 Cine Club La Lloca;
 Club Tennis Trrega;
 Club Nataci Trrega;
 Coral Infantil Mestre Gell;
 Fundaci La Xarxa;
 Grup de Teatre BAT;
 Aula d'Extensi Universitria de Trrega;
 Carnaval Trrega o Comissi del Carnestoltes de Trrega ;
 Societat de Caadors de Trrega i Comarca;
 U.E Trrega, club de futbol;

 Varietat d'arbres a la ciutat .
Dins la ciutat de Trrega hi ha una gran varietat botnica.La zona que acull ms biomassa natural s el Parc de Sant Eloi que compta amb una extensi d'unes 20 hectrees. Dins del municipi de Trrega (Sense comptar Sant Eloi ni les cases) es calcula que hi ha un total de 4.000 arbres aproximadament, on predominen la sfora, el pltan,  el lledoner, la morera (que es la que ms predomina), la troana, l'albzia, el pollancre i l'om siberi. Per les afores del terme municipal podem trobar gran varietat de oliveres i ametllers. A part, dins del terme municipal podem trobar, molta ms varietat d'arbres, des del desconegut pi roig fins el conegut xiprer.
Amb el nou Pla d'Ordenaci Urbanstica Municipal, es crearan 50 hectares de Sl terciari o de Serveis, que implicar la creaci de noves zones verdes a la ciutat, el que implica que hi haur un nombre major de plantes.

 Demografia .


El 1515 incorpora Conill; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalb; el 1857, Altet, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell; el 1970, Claravalls, la Figuerosa i el Talladell.

Poltica.

Eleccions del 1999.


Eleccions del 2003.



Eleccions del 2007.



 El futur de Trrega .


Trrega s una ciutat en creixement, que es vol consolidar com la segona potncia de la provncia de Lleida. Actualment Trrega ja s la segona poblaci amb ms habitants de la provncia (amb uns 16.131 habitants) , per Balaguer (amb 15.757 habitants) la segueix de prop.
A Trrega si estan previstes moltes construccions, la gran majoria ja en obres i les altres ja aprovades.
Aquestes sn les futures construccions ms importants de Trrega.

 Una Pista d'Atletisme. ;
 Un Parc Sanitari i Social. (Inclou Hospital, Centre Sciosanitari i Residncia Social assistida).
 Un nou Club de Tennis. ;
 Un nou Pavell pel Club Nataci (equip de bsquet).
 Un nou Auditori. ;
 Una nova sala d'art;
 Reforma de la N-II, pel pas de Trrega. ;
 Construcci d'un nou centre pblic batejat amb el nom de CEIP Maria Merc Maral;
 Transformaci de la zona del Boscarr, en una gran rea industrial. ;

 Enllaos externs .

1 Ajuntament de Trrega;
2 Revista municipal Casa de la Vila (PDF) ;
3 Informaci de la Generalitat;
4 Informaci de l'IDESCAT;
5 Pgina oficial de la Fira del Teatre al carrer;
6 Informaci sobre Trrega;
7 Informaci;
8 Histria i monuments targarins;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12337" title="Vallbona de les Monges" nonfiltered="1372" processed="1366" dbindex="6378">

Vallbona de les Monges s un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Rocallaura i la poblaci de Montblanquet.

Al poble de Vallbona es troba l'important monestir cistercenc femen de Santa Maria de Vallbona.  s el monestir cistercenc femen ms important de Catalunya i conjuntament amb el Monestir de Poblet i el Monestir de Santes Creus integren la Ruta del Cister.

 Demografia .






El 1515 incorpora Montesquiu; el 1857, Montblanquet; el 1930 es desagrega Rocallaura que es torna a agregar el 1970.

 Economia .

El poble viu bsicament de l'agricultura i les cooperatives s'ocupen de la promoci i comercialitzaci dels seus productes, sobretot de l'oli d'oliva i del vi. Els vins de la vila estan emparats per la "Denominaci d'Origen Costers del Segre". El turisme comena poc a poc a ser un revitalitzador de la zona.

En el seu terme municipal, el 2007, es va construir el parc elic de la Serra del Tallat.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12338" title="Verd" nonfiltered="1373" processed="1367" dbindex="6379">

Verd s un municipi de la comarca de l'Urgell.

Dins del seu terme hi ha l'esglsia de Santa Maria de Verd en bona part gtica per amb una portalada romnica.

Alhora, hi destaca el Museu de Joguets i Autmats, mundialment un dels ms importants en la seva temtica, que exposa mil peces en un edifici espectacular. El Museu, que es troba al nmero 23 de la Plaa Major, s fruit de la iniciativa de Manel Mayoral i s'hi exposen atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguets de llauna, cotxes de pedal, autmats, teatrins, jocs, patinets, cartells...

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Museu de Joguets i Autmats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12339" title="Vilagrassa" nonfiltered="1374" processed="1368" dbindex="6380">

Vilagrassa s una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Petita referncia a les Vilanoves medievals de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12340" title="Agramunt" nonfiltered="1375" processed="1369" dbindex="6381">

Agramunt s un municipi de la comarca de l'Urgell que consta de sis unitats de poblaci, que sn:










Les Puelles es va annexionar al municipi el 1967. Donzell d'Urgell es va annexionar el 1970, aix com Montclar i Rocabert de Sant Salvador. Mafet i Almenara Alta eren annexionats histricament.

Llocs d'inters.

 Esglsia de Santa Maria;
 Espai Guinovart, de l'artista Josep Guinovart, situat a l'antic mercat municipal.
 Lo Pardal, centre d'art amb obres de l'artista local Guillem Viladot.
 Porxada de la plaa de l'esglsia;

Fills i filles illustres d'Agramunt.

 Joan Codina i Cendrs;
 Antoni Benet i Carulla (1859-1926): hisendat i delegat de l'Assemblea de Catalunya (1892).

Demografia.

El 1787 incorpora Almenara Baixa; el 1857, Almenara Alta, Mafet, Montclar, les Puelles, Rocamart i el Terme de la Pobla; el 1970, Donzell d'Urgell.

Festivitats.
 Des de 1988, anualment se celebra la Fira del Torr i la Xocolata a la Pedra.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Rdio Si Agramunt 107.9 FM Pgina web de l'emissora d'Agramunt i la Ribera.
Grup Sardanista Estol d'Agramunt Pgina web del Grup sardanista d'Agramunt que inclou la Colla Sardanista Estol-Espgol i el programa de rdio Introit.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12341" title="Anglesola" nonfiltered="1376" processed="1370" dbindex="6382">

Anglesola s un municipi de la comarca de l'Urgell.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12342" title="Oss de Si" nonfiltered="1377" processed="1371" dbindex="6383">

Oss de Si s un municipi de la comarca de l'Urgell.








 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12343" title="Els Omells de na Gaia" nonfiltered="1378" processed="1372" dbindex="6384">


Els Omells de na Gaia s una vila i municipi de 159  habitants de la comarca de l'Urgell. Situada a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar inicialment al voltant del castell, actualmente noms en queden algunes restes de murs. Els carrers van baixant, seguint els desnivells, en forma concntrica.

El paisatge s una barreja de boscos de pins i alzines i de terres cultivades. Els conreus sn bsicament de sec: l'olivera, l'ametller, la vinya i els cereals. Les explotacions ramaderes complementen l'activitat pagesa.

Llocs d'inters.
Hi ha cases de pedra d'poca medieval i tamb del segle XVIII.

Esglsia parroquial de Santa Maria: Data del s. XVIII i s d'estil clssic. S'hi troben diverses imatges barroques policromades. Sn escultures policromades que daten dels segles XVII i XVIII.

Associacions.
Associaci Cultural Omells Jove;
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Galeria fotogrfica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12344" title="Bausen" nonfiltered="1379" processed="1373" dbindex="6385">


Bausen (nom arans) s un municipi de la Vall d'Aran, situat al ter de Quate Lcs. Fins el 1984 el nom oficial va ser Bausn, amb ortografia catalana. Limita amb els municipis aranesos de Les al sud, i Canejan a l'est; i amb les poblacions gascones de l'Estat francs de Luishon a l'oest, i Hs al nord.

 Entitats de poblaci .





El municipi comprn tamb el nucli de Pontaut i el lloc fronterer actualment despoblat d'Eth Pnt de Rei.

 Demografia .


 Bibliografia .
Boix Pociello, J. (Coord.) (1999). Bausen, un lc ena frontra. Vielha: Conselh Generau dera Val d'Aran. ;
Carrera Baiget, Aitor (2001). Toponmia de Bausen e des Quate Lcs: Estudi sus eth lexic deth Baish Aran. Vielha: Conselh Generau dera Val d'Aran ;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12345" title="Bossst" nonfiltered="1380" processed="1374" dbindex="6386">


Bossst (nom catal tradicional: Bossost) s una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter de Quate Lcs, al costat del riu Garona.

Llocs d'inters.

Esglsia romnica d'Era Assumpcion de Maria, del segle XII;

Festivitats.
 13 de juny- Festa de Sant Antoni;
 15 d'agost- Festa Major;
 20 d'octubre- Fira de Bossst;

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12346" title="Es Brdes" nonfiltered="1381" processed="1375" dbindex="6387">


Es Brdes (nom arans) s un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter d'Irissa. Es va anomenar les Bordes fins el 1984. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arr. 

 Entitats de poblaci .







 Demografia .


Festivitats.
 8 de setembre- Festa Major d'Es Bords;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12347" title="Canejan" nonfiltered="1382" processed="1376" dbindex="6388">


Canejan s a vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter de Quatre Lcs.

 Entitats de poblaci .












 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12348" title="Les" nonfiltered="1383" processed="1377" dbindex="6389">


Ls (en occit i oficial: Les) s una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter de Quate Lcs, al marge del riu Garona. s la nica poblaci de la Vall amb el ttol de Baronia

Les s conegut per la tradici de l'Haro, un tronc d'avet que, plantat a la plaa del poble, s cremat la nit de sant Joan. Cinc dies ms tard, per sant Pere, es fa la quilhada, que s la plantada de l'haro que es cremar l'any segent i que ha estat tallat al bosc a la primavera i preparat amb la shasclada, o sigui, se l'ha obert amb tascons per tal que s'assequi la fusta i que les flames hi entrin millor.
Llocs d'inters.
 Banys termals de Les;
 Capella Romnica de Sant Blai (segle XII);

Festivitats.
 23 de juny- Hsta deth Haro;
 25 de juny- Hsta Major de Sant Jaime;
 29 de juny- Hsta Major de Sant Pre;
 6 d'octubre- Fira de Les;

 Demografia .


Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12349" title="Naut Aran" nonfiltered="1384" processed="1378" dbindex="6390">


Naut Aran (nom arans) s un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, anomenat Alt Aran fins el 1985. Constitut al 1967 amb la fusi dels termes d'Arties, Salard, Gessa, Treds i Bagergue s el municipi ms extens de la comarca. El cap del municipi s a Salard. Comprn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Gars, Bagergue, Gessa, Treds i Unha.

Llocs d'inters.
Sant Andreu de Salard;

Refugis de muntanya.
Cabana Parros;
Refugi de Montgarri;

 Demografia .












Les dades anteriors al 1967 sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12350" title="Vielha e Mijaran" nonfiltered="1385" processed="1379" dbindex="6391">


Vielha e Mijaran (nom catal tradicional: Viella i Mitjaran; fins el 1984 Vielha-Mitg-Aran) s la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la provncia de Lleida (Catalunya). 

El municipi, que ocupa la part central de la comarca i n's el segon ms extens, es va constituir el 1970 amb la fusi dels termes d'Arrs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Viella i Vilac. El cap del municipi s a Viella (en arans Vielha). Comprn set entitats municipals descentralitzades: Arrs e Vila, Aubrt e Betlan, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac i Vilac. 

 Entitats de poblaci .
















 Demografia .

Les dades anteriors al 1970 sn la suma dels antics municipis.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12351" title="Vilams" nonfiltered="1386" processed="1380" dbindex="6392">


Vilams (nom catal tradicional: Vilams) s una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter d'Irissa, al marge del riu Garona.

 Entitats de Poblaci .





Festivitats.
 15 i 16 d'agost - Festa Major de Sant Roc;

Llocs d'inters.
 Capella de Sant Miquel. Segle XI. s considerada l'esglsia ms antiga de la Vall. ;
 Esglsia de Santa Maria. (segle XI-XII);
 Casa Joanchiquet, del Musu dera Val d'Aran;

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12352" title="Arres" nonfiltered="1387" processed="1381" dbindex="6393">


Arres s un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al ter d'Irissa. La capital del municipi s a Arres de Jos.

 Entitats de Poblaci .







 Demografia .

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12363" title="Pilota" nonfiltered="1388" processed="1382" dbindex="6394">









Una pilota es un objecte generalment esfric, habitualment fet de cuir o d'algun material sinttic, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.

Hi ha molts tipus de pilotes, de mides, pes i tacte diferent, especialitzades per diferents tipus d'esports, per exemple:

 bsquet;
 futbol;
 futbol americ;
 golf;
 handbol;
 hoquei;
 joc de pilota;
 joc de pilota mesoameric;
 pilota basca;
 pilota valenciana;
 tennis;
 voleibol;
 rugbi;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12364" title="Mnaco" nonfiltered="1389" processed="1383" dbindex="6395">

El Principat de Mnaco (Mnec en catal antic, Mnegue en occit, Mnegu en monegasc; Monaco en francs) s un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrnia que consta de l'nica ciutat de Mnaco (amb tres nuclis de poblaci: La Rca, Montecarlo i La Condamina). Est situat a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Nia i Menton. T una superfcie d'1,95 km  i una poblaci de 31.842 habitants (2000).

Llenges.
A Mnaco hi ha dues llenges autctones: el monegasc (una varietat del nord-itali i ms especialment del lgur) i tamb l'occit (niard), segons els estudis fets localment pels lingistes Raymond Arveiller (tude sur le parler de Monaco, 1967, Comit National des Traditions Mongasques, pargraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle XIX, citat per Arveiller). El francs hi s l'nica llengua oficial per no autctona. Tamb una part de la poblaci hi parla angls i itali.

Histria.
Antiga colnia grega fundada pels grecs de Messlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus  (              ) o ms exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades noms Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.

A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissi de les tribus lgurs, la inscripci del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves runes prop de la vila de Turbia derivaci de Tropaea Augusti (                ) o Tropaea Alpium. 

Mnaco pass a ser governada per la famlia Grimaldi el 1297 i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Desprs d'haver estat reconegut per Frana, el 1793, Napole annexion el principat a l'estat francs fins el 1814, en qu es restaur el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substitut per un rgim liberal a partir de la constituci de 1911. El govern recau sobre el Prncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Esdevingut un parads fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt redudes, Mnaco ingress el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversaci financera. El 2002, tot i no formar part de la Uni Europea, Mnaco adopt l'euro com a moneda nica i a l'abril d'aquell mateix any es modific la Constituci per tal d'assegurar la continuaci al tron dels Grimaldi davant la manca de descendncia de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francs era l'hereu del Principat en cas d'extinci de la dinastia.

De totes maneres, aquesta constituci deixa sense drets dinstics a Alexandre Coste i a Jazmin Grace Rotolo, fills del prncep per concebuts fora del matrimoni eclesistic.

Poltica.
Mnaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Prncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat s un ciutad francs designat pel prncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de Frana, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.

Sota la Constituci de 1962, el Prncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu sn escollits mitjanant votaci directa i democrtica, i tenen un perode de 5 anys. Tots ells compleixen la funci de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals sn dirigits pel Concili Comunal, el qual es composa de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funci de fer gestions locals pel seu desenvolupament.

Geografia.

Mnaco no t grans caracterstiques geogrfiques, ja que el principat no fa ms que 1,95 km . El territori s una franja costera enclavada dins la regi francesa de Provena-Alps-Costa d'Atzur i est composta per turons, cales i una platja.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5C en estiu i en hivern 5,5C de mnima. El seu s de tipus mediterrani temperat, s a dir, la seua estaci ms seca i clida s l'estiu sent la ms freda l'hivern entre els mesos de novembre i gener, comparant-se al clima mediterrani de la costa gironina.

 Organitzaci poltico-administrativa .
La distinci entre l'Estat i la Ciutat de Mnaco s purament terica. L'estat, de fet, consisteix en noms un sol municipi (commune) i 10 districtes (al 2014 hi hauran 11). 

Segons la constituci de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:
Vila de Mnaco (Monaco-Ville): s la ciutat vella i es troba situada en un tur tocant la mediterrnia, anomenat La Rocher. Se situa el Palau del Prncep, la Catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogrfic Jacques Cousteau.
Montecarlo: s l'rea residencial principal i l'rea turstica per excellncia de Mnaco amb el Casino.
La Condomina (La Condamine): s una cala situada entre la Vila de Mnaco i Montecarlo. Hi ha el port.

Al 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i vencers", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte (quartier).

Fontvilha (Fontvieille) es va afegir com a quart districte als anys setanta.
Moneghetti es va convertir en el cinqu districte segregant-se de La Condomina;
Larvotto va ser el sis districte en formar-se a partir d'una part de Montecarlo.
La Rousse/Sant Roman (La Rousse/Saint Roman) (incloent Lu Tenaor, 'Le Tnaor' en francs) va ser el set tamb a partir de Montecarlo.

Subseqentment, s'afegiren tres districtes ms:
Sant Miquel (Saint Michel) a partir d'una zona de Montecarlo;
La Cla (La Colle) , d'una part de La Condomina;
Les Rvoires, d'una part de La Condomina;

Al 2014, s'afegir un onz districte:
El Port (Le Portier);

Turisme.

El Principat de Mnaco s un lloc de gran atractiu turstic. Hi destaquen el fams Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogrfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Frmula 1 que s'hi celebra cada any, al circuit de Montecarlo.

 Enllaos externs .
Mnaco;




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12367" title="Mozart (desambiguaci)" nonfiltered="1390" processed="1384" dbindex="6396">


Mozart s un cognom alemany que pertangu a dos coneguts msics:
 Wolfgang Amadeus Mozart (27 de gener, 1756 - 5 de desembre, 1791), compositor de msica clssica nascut a Salzburg (ustria).
 Leopold Mozart (1719 - 1787),  compositor. Pare del Wolfgang Amadeus Mozart.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12372" title="Coit" nonfiltered="1392" processed="1385" dbindex="6398">

El coit (del llat: co-iter, marxa o anar en com) s la cpula o uni sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espcie animal. En l'home el coit s una part de la relaci sexual, i implica la participaci dels rgans genitals externs.

Coit vaginal.

Consisteix en la penetraci del penis del mascle en la vagina de la femella. Es considera que el coit s complet quan ambds parts experimenten el orgasme. En aqueix moment generalment el mascle ejacula (emet semen, que queda depositat en la vagina). 
La forma primignia (ja que aquesta existeix en els altres mamfers de mode quasi excloent) de coit vaginal s l'anomenat "a tergo", a s: la penetraci del penis en la vagina es realitza estant la femella d'esquena al mascle, sol estimular ms el cltoris i fins i tot l'rea anterior de la vagina anomenada de Grafftenberg (punt G).

Coitus interruptus.

S'anomena coitus interruptus o coit interromput quan al final del coit l'ejaculaci ocorre fora de la vagina. (Vegeu Onan.)

Sexe anal.
Article prinicpal: Sexe anal;
En el cas del sexe anal (el terme "coit anal" no s'utilitza en el llenguatge usual), la penetraci es realitza en el anus de la parella (ja siga aquesta home o dona). La persona que s penetrada sol exercir fora amb el seu esfnter anal, estrenyent el penis i augmentant la sensaci plaent. Si es dna l'ejaculaci, el semen ejaculat queda depositat en el recte fins que s'evacua.

Des de l'aparici del virus de la sida, s'ha ests l's del preservatiu entre moltes de les persones que practiquen sexe anal, per a evitar un possible contagi, ja que la mucosa anal no t lubricaci i s molt delicada i fcil de danyar. Amb tot el contagi per via de les relacions heterosexuals s avui en dia la predominant.

Sexe oral.
Article prinicpal: Sexe oral;
El sexe oral posseeix tres variants: la fellaci (estimulaci del penis amb els llavis i la llengua), el cunnilingus (estimulaci de la vulva i el cltoris amb els llavis i la llengua) i el bes negre o rmming (estimulaci de l'anus amb els llavis i la llengua). Una variant de sexe oral s la popularment coneguda com 69 en la qual els integrants de la parella estimulen, cadasc i al mateix temps, amb la seua llengua, llavis etc, els genitals de la parella coital (l'altra persona).
En un sentit mes ampli, el sexe sempre s oral ja que solen produir-se sempre carcies com a besos, llepades, xuplades, etc. Incloure les paraules entre els amants, les quals, en ser emeses a travs de la boca, es poden considerar sexe oral, s un abs del terme.

Sexe intercrural.
Article principal: Sexe intercrural;
El sexe intercrural tamb conegut com a sexe interfemoral, s una activitat sexual de tipus no penetratiu, en qu un home posa el seu penis entre les cames d'un altre home (o d'una dona, encara que aquesta activitat entre heterosexuals s menys comuna), i amb el moviment plvic produeix fricci fins a arribar a l'orgasme.

Fregament.
El fregament, o fricci (conegut entre els cercles homosexuals amb el seu nom angls frot o frottage) s una activitat sexual no penetrativa en qu un home frega el seu penis erecte amb el penis erecte d'un altre home fins arribar a l'orgasme per mitj de l'estimulaci del fre i el gland. El fregament tamb es com entre parelles lesbianes amb el nom colloquial de tisores.

Vegeu tamb.

Preservatiu;
Sexe;
Postures del coit;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12375" title="Narrativa" nonfiltered="1393" processed="1386" dbindex="6399">
La narrativa forma part de la producci literria en la qual l'autor vol exposar fets histrics o reals, imaginaris o fantstics. Es basa en un text que explica una histria des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, s a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa potica i poemes en prosa. 

Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius (encara que la ficci acostuma a barrejar-los), als expositius (on hi ha una explicaci, com als llibres de text), als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, pot trobar-se en textos de no ficci. 

Caracterstiques generals de la narrativa.
Tota narraci cont uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una histria que modifica la situaci inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la histria a travs del dileg o els seus pensaments es poden reproduir el estil indirecte.
Hi ha un narrador que conta els fets, s l'nica font d'informaci per al lector i sol oferir una determinada interpretaci de la histria (que acostuma a estar narrada en passat).
La histria s fictcia i el narrador tamb (encara que sigui el propi autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblana i la coherncia discursiva.
La histria pot coincidir o no amb la trama, l'ordre en qu es presenten els fets al lector, ja que la comunicaci s diferida.

Gneres narratius clssics.

 Novella: la novella s una narraci de prosa, d'una extensi considerable, en qu es relaten les vivncies d'un o ms personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situaci conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenlla de la histria, que pot acabar b o malament.
 Epopeia: s un gnere pic (pertanyent a la narrativa) que s'acostuma a escriure en vers. s prpia dels primers estadis de la literatura occidental. La majoria d'epopeies van ser pensades per a la seva transmissi oral i explicaven en diferents episodis les aventures d'un heroi.
 Llegenda: Una llegenda s una narraci, oral o escrita, d'aparena ms o menys histrica, amb una major o menor proporci d'elements imaginatius o mite.
 Faula: Una faula s un relat breu de ficci on els protagonistes sn animals o plantes que parlen. La faula t un carcter didctic normalment tic que es mostra al final.
 Mite;
 Conte: s una narraci escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de carcter fictici com real.
 Epstola: s un text escrit amb finalitats de comunicaci, literries o, en el cristianisme, de predicaci religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majscula.
 Serm;

Punt de vista.
En una narraci, el punt de vista s l'ptica amb la qual el narrador ens narra els fets. Hi ha dos tipus bsics de punts de vista:
 Intern: si el punt de vista s intern, el narrador participa en la histria, s a dir, que parla en primera persona, ja que s un personatge ms de la histria, normalment el protagonista.
 Extern: si el punt de vista s extern, el narrador s un simple observador que narra els fets amb distanciament. Est en tercera persona.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12376" title="Cantant" nonfiltered="1394" processed="1387" dbindex="6400">

Els i les cantants sn persones que interpreten la part vocal d'una pea musical; aquesta denominaci s'aplica especialment als solistes d'pera i als cantants pop. En altres casos s'empren sobretot les denominacions de cantaire i de cantor.

Els cantants clssics han de dominar una srie de tcniques, car el so de la seva veu, normalment, arriba a l'auditori sense s de micrfon, amplificador, ni altaveu; la qual cosa no es dna en el cas dels cantants pop. A les obres lriques els cantants no han de ser noms bons msics, i dominar l'art del cant, tamb han de ser bons actors.

Les veus.
Es pot dir que les veus humanes sn inclassificables de forma rigorosa. En primer lloc es pot dir que cap cantant pot abastir tots els personatges existents, amb un mnim de solvncia: es fa necessria una especialitzaci. 

La primera classificaci que es fa s en veus d'home i de dona, encara que aix no s tan senzill, ja que els registres ms baixos de dona i els ms aguts d'home sovint es poden intercanviar.

Les veus de dona es classifiquen habitualment en tres grans grups: la veu ms aguda: soprano, una veu mitjana: la mezzosoprano i una ms greu: contralt. Les veus d'home es classifiquen bsicament, de ms agut a ms greu, en: tenor, barton i baix. A part, el contratenor, que abasta un registre parcialment semblant al d'una contralt: la veu d'un home que intenta imitar les veus dels antics castrati i te un registre semblant al de les contralts. En general, a ms, dins de cada registre s'acostumen a fer subdivisions segons l'equilibri entre greus i aguts de cada veu particular (per exemple: soprano lrica, soprano dramtica, etc.)

Les veus ms admirades pel pblic sn les agudes: la soprano, i el tenor, fins i tot arribant a la idolatria. Per al pblic es veu com un miracle el fet d'emetre notes agudes, fora de l'abast de la resta dels humans. Aquestes notes encisen a la majoria dels aficionats, encara que els entesos en la matria no sempre ho valoren d'aquesta manera.

L'evoluci de les veus.

La classificaci esmentada dels diferents tipus de veus no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar ms de un tipus. Alguns, no molts, tenen veus en moltes possibilitats: Maria Callas cantava com a soprano lrica, lleugera i soprano dramtica, algunes vegades dhuc com a mezzosoprano. Dietrich Fischer-Dieskau ha cantant durant la seva carrera com a barton lric, dramtic i, algunes vegades, com a baix.

Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa i a la vellesa. Encara que en alguns casos (per exemple, Alfredo Kraus sempre va cantar com a tenor lric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers ms dramtics, i amb una tessitura ms greu. En el cas de Plcido Domingo va comenar cantant com a barton, per per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. s el mateix cas de Carlo Bergonzi. Kirsten Flagstad comen cantant partitures completament lriques (Margerite a Faust) abans de fer-se famosa en tot el mn com la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brnnhilde, etc, i al final, tamb Fricka, una partitura per a mezzosoprano). Montserrat Caball, en els primers anys, era una lrica pur, i va evolucionar cap a dramtica; primerament cant Li de Turandot, a la maduresa fu la protagonista de l'pera i a Donna Leonora de La forza del destino, fins i tot Gioconda.

Discografia seleccionada.

 Coloratura, manual sonoro de las voces de la opera (Universal Music Spain, Madrid).

Articles relacionats.

Cantaire;
 Cor;
 Registre vocal;
 Veu;
 Veu (polifonia);
 Gnere musical;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12377" title="Maria Callas" nonfiltered="1395" processed="1388" dbindex="6401">


Maria Callas (en grec:            ) 2 de desembre de 1923- Pars, 16 de setembre de 1977) fou una gran soprano greco-nordamericana i s considerada com la ms famosa cantant d'pera del perode de postguerra, anomenada a vegades La Divina o diva assolutta.

La Callas combinava una impecable tcnica de bel canto amb un gran talent dramtic, les quals coses la van fer la ms famosa actriu cantant d'aquella poca. Era extraordinriament verstil, car el seu repertori anava des de l'opera seria clssica, com La vestale de Gaspare Spontini, fins a  les peres de Giuseppe Verdi, o Giacomo Puccini. Sembla ser que aix va ser la causa de moltes crtiques per a la Callas, a la que els seus estudis de la coloratura li permetien cantar papers tant diferents.

Biografia.

Naixena i primeres passes.
Era filla d'Evangelia Dimitriadis i George Kalogeropoulos, una parella que havia arribat a Amrica l'agost de 1923. El 1929 George Kalogeropoulos obr una apotecaria a un barri grec de Manhattan i canvi el nom de la famlia per Callas. D'acord amb la fe de naixement, Maria Callas tenia de naixement el nom Sophia Cecilia Kalos al New York Medical Hospital de Manhattan el 2 de desembre de 1923. Fou batejada com a Maria Anna Sofia Cecilia Kalogeropoulou el femen de Kalogeropoulos (en grec:                                         ), encara que hi ha autors que diuen que el seu vertader nom s: Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou, i a la Wikipedia francesa hi podem llegir: "nna Mara Kekila Sofa Kalogeropolou (en grec moderne :                                         )". Filla de pares grecs: George Kalogeropoulos i Evangelina  Litsa  (a vegades  Litza ) Dimitriadou. El Pare de Callas escura el llinatge Kalogeropoulos, primer com a  Kalos  i desprs com a  Callas , la qual cosa el feia ms manejable. Quan la seva mare, separada del seu pare, va tornar a Grcia el 1937, i va canviar el nom altra volta per Kalogeropoulos; Maria Callas va anar amb ella i comen la seva formaci al Conservatori Nacional d'Atenes, per entrar-hi va fingir l'edat, car s'havien de tenir ms de 16 anys. Estudi amb la soprano Maria Trivella, i desprs coloratura amb Elvira de Hidalgo.

Educaci.


Callas reb la seva educaci musical a Atenes. En un principi, la seva mare prov de inscriure-la en el prestigis Conservatori d'Atenes, sense xit. A l'audici, la seva veu, encara poc entrenada, no va causar bona impressi, i el director del conservatori Filoktitis Oikonomidis refus acceptar-la per no satisfer els prerequisits terics (solfeig). A l'estiu de 1937, sa mare visita a Maria Trivella en el Conservatori Nacional de Grcia, i li deman prendre a Maria com a estudiant per uns modests honoraris. L'any 1957, Trivella recordava la seva impressi de  Maria, una nina  realment plena, que usava unes grans ulleres per la seva miopia :

 El to de la seva veu era clid, lric, intens; s'arremolinava i brillava com una flama i omplia l'aire amb meldiques reverberacions com un carrill. Era per qualsevol estndard un fenomen sorprenent, o ms ben dit era un gran talent que necessitava control, entrenament tcnic, i disciplina estricta amb la finalitat de resplendir amb tot el seu esclat .;

Trivella accept ser la mentora de Callas completament, renunciant als seus honoraris per l'ensenyament, per no tan aviat com Callas havia comenat les seves llions convencionals i els seus exercicis vocals llavors Trivella trob que Maria no era una contralt, com s'ha dit, sin una soprano dramtica. Subseqentment, elles comenaren a treballar en augmentar la tessitura de la veu de Maria i en illuminar el seu timbre. Trivella recordava Maria com a  una estudiant model. Fantica, intransigent, dedicada als seus estudis en cos i nima. Els seus progressos eren fenomenals. Estudiava cinc o sis hores cada dia. ... En sis mesos, ella havia cantat les ries ms dificultoses del repertori d'pera internacional amb suprema musicalitat . L'onze d'abril de 1938, en el seu debut, Callas acab el recital de la classe de Trivella al teatre musical Parnassos amb un duet de Tosca.  Callas recordava que Trivella  tenia un mtode francs, que feia posar la veu en el nas, bastant nasal... i jo tenia el problema de no tenir les notes baixes corresponents a la voce di petto, que s essencial en el bel canto... I aix s com vaig aprendre els meus tons de pit.  De totes maneres quan fou entrevistada per Pierre Desgraupes en el programa francs L'Invitee du Dimanche, Callas no atribu el desenvolupament de la seva veu de pit a Trivella, sin a la seva segent professora, la ben coneguda espanyola soprano coloratura Elvira de Hidalgo. Callas estudi amb Trivella durant dos anys abans que sa mare aconsegus una nova audici al Conservatori d'Atenes amb Hidalgo. Callas fou escoltada en  Ocean, Thou Mighty Monster.  De Hidalgo recordava haver escoltat  tempestuoses, extravagants cascades de so, encara incontrolats per plens de dramatisme i emoci . Ella accept a prendre-la com a alumna immediatament. Per la mare de Callas deman a Hidalgo que espers un any, a que Callas es gradus pel Conservatori Nacional i pogus comena a treballar. El 2 d'abril de 1939, Callas s'encarreg del paper de Santuzza en una producci d'estudiants de la Cavalleria Rusticana de Mascagni al Teatre Olympia, i al final del mateix any es va matricul al Conservatori de Atenes a la classe d'Elvira de Hidalgo.

De hidalgo recordaria ms tard a Callas com a  un fenomen... Ella volia escoltar tots els meus estudiants, sopranos, tenors... Ella ho podia fer tot.  La mateixa Callas deia que ella hagus volgut anar  al conservatori a les deu del demat i anar se'n  amb el darrer alumne... devorant msica  durant deu hores al dia.  Quan la seva professora li demana perqu feia aix, ella contest que podia ser que  el menys talents del alumnes, ell podia ensenyar qualque cosa que tu, el major talent, podria ser que no fossis capa de fer. 

La primera carrera operstica a Grcia.
Desprs de moltes aparicions com a estudiant, Callas comena a fer papers secundaris a la Opera Nacional Grega. De Hidalgo fou l'instrument que cerc papers per ella, permetent a Callas rebre un petit salari, que l'ajudaria a ella i a la seva famlia a superar les dificultats dels anys de la guerra.

Callas va fer el seu debut professional el febrer de 1942 en un petit paper de Beatrice a l'opereta Boccaccio de Franz von Supp. El primer xit el tindria el 1942 amb l'pera Tosca a l'pera d'Atenes. Prest va cantar Fidelio, Tiefland, i Cavalleria Rusticana, tamb a Atenes. El 1944 les forces ocupants perden el control de Grcia i la flota britnica arriba a El Pireu. Maria Kalogeropoulos decideix tornar als Estats Units per trobar el seu pare.

Els seus xits no van ser molt grans fins que la va voler sentir Edward Johnson el director general del Metropolitan Opera, qui li va oferir immediatament els principals papers a dues produccions a les temporades de 1946-1947: Fidelio de Ludwig van Beethoven, i Madama Butterfly de Giacomo Puccini. Per sorpresa de Johnson, Maria rebutj els papers. No volia cantar Fidelio en angls, i trobava que no era apropiada pel paper de Butterfly.

El 1946 troba feina, per continua la prctica vocal vigorosa per perfeccionar la seva tcnica. Troba un agent: Eddie Bagarozy. Accepta cantar a l'pera Turandot a Chicago el gener de 1947 amb un repartiment de cantants europeus clebres en una companyia que seria fundada per Bagarozy i Ottavio Scotto, un empresari itali.

Consolidaci i plenitud.
Desprs de cantar a La Gioconda, d'Amilcare Ponchielli, a Verona, viatja a Vencia per actuar com a Brnnhilde a Die Walkre, amb el director Tullio Serafin, les temporades de 1948-1949. A Vencia havia de ser representada l'opera I Puritani, de Vincenzo Bellini (l'anomenat  el Chopin de l'pera ) amb Margherita Carosio en el paper d'Elvira. Un vespre Maria s'havia cansat de fer de Brnnhilde i comen a llegir la msica d'Elvira. Quan l'esposa de Serafin l'escolt ho digu al seu marit i deman a Maria que ho cantes. A ms Carosio estava malalta i calia fer una substituci. El mat segent Maria cant pel director musical de la Casa de l'pera, el qual va decidir que Maria seria la millor elecci com a Elvira. Se li va donar una setmana per aprendre l'pera sencera, una setmana que comprenia tres representacions de Die Walkre. Desprs de la primera representaci de I Puritani, el 19 de gener de 1949 esdevingu la veu d'Itlia. Tres mesos desprs es cas amb Giovanni Battista Meneghini, un home 30 anys ms gran que ella, el 21 d'abril de 1949, a Verona.

Desprs de la seva Elvira a Vencia, Maria esdevingu una celebritat a Itlia, per encara no se li havia ofert un paper a La Scala de Mil. Finalment se li va oferir un paper a l'Ada de Giuseppe Verdi desprs que Renata Tebaldi no ho pogus cantar. Maria i Meneghini esperaven un gran xit, per quan comenaren les representacions d'Ada el 12 d'abril de 1950 va tenir una acolliment corts. No va ser fins el 7 de desembre de 1950 quan La Scala es va rendir a Maria Callas. Havia obert la temporada del 1950-1951 amb I vespri siciliani, de Giuseppe Verdi, i va ser rebuda amb un aplaudiment clamors.

El juliol de 1952 va firmar un contracte de gravaci exclusiva amb Walter Legge, alt crrec d'EMI. Pocs dies desprs Legge i la seva dona, la soprano alemanya Elisabeth Schwarzkopf, van anar a veure a Maria a La Traviata a l'Arena de Verona. Seguint la representaci Schwarzkopf ofer a la Callas un dels tributs ms commovedors: Elisabeth no cantaria mai ms La Traviata. Quan se li va demanar una explicaci Schwarzkopf va respondre:  Quin sentit tindria fer-ho si un altre artista contemporani ho pot fer perfecte? 

El 17 de novembre de 1955 va ser el dia en qu Maria va adquirir la reputaci de ser una tigressa. Acabava de representar Madama Butterfy en el Lyric Opera de Chicago  i entre bastidors estava celebrant el seu triomf. L'audincia continuava aplaudint, s'hi apropa l'oficial de justcia Stanley Pringle, que li present un requeriment al jutjat, per haver estat demandada pel seu anterior representant: Eddie Bagarozy, per mor d'un contracte de 1947, que anomenar a Bagarozy com a nic representant. Encara que no havien tingut contacte durant molts d'anys, Bagarozy reclamava que ell tenia un percentatge dels honoraris de Callas i que amb les despeses fetes pel seu compte sumaven 300.000 dlars. El cas va ser dirimit al jutjat el 7 de novembre de 1957 segons uns termes que no es van fer pblics.

Finalment va fer el seu debut al Metropolitan Opera el 28 d'octubre de 1956 com a Norma a l'pera del mateix nom de Vincenzo Bellini. Malauradament per Maria la revista Time va fer una entrevista a la seva mare, la dona a la que havia culpat de robar-li la seva infantesa. Callas va veure la seva mare per darrera vegada a Mxic el 1950, i va prometre no tornar-la a veure o parlar-li mai ms, la qual cosa va mantenir fins a la seva mort. L'article del Time presentava a la Callas com una filla desagrada i el pblic va rebre el seu debut fredament. De fet la soprano Zinka Milanov va rebre ms aplaudiments que Maria Callas. Per cap a l'acte final el pblic de Nova York es va rendir i la Callas va fer 16 sortides davant el tel.

Decadncia i final.

El prxim cop que Maria havia de sortir als titulars seria per una representaci de Norma a la Casa de l'pera de Roma el 2 de gener de 1958. La representaci era en honor del president d'Itlia, Giovanni Gronchi i la seva esposa. Malauradament Maria havia estat vista per any nou bevent xampany fins molt tard a la sala de festes de moda de Roma: Circolo degli Sacchi. Quan Maria despert, menys de trenta-sis hores abans de aixecar el tel, havia perdut la veu. Es va informar a la Casa de l'pera que se l'havia de substituir. No hi havia cap actriu substituta i all semblava pitjor que un desastre. Maria, contra les ordres dels metges, va anar al escenari per tenia clar que des de la primera nota la seva veu estava en runes. Al final del primer acte, la meitat de l'audincia l'escridassava amb burles, mentre l'altre meitat asseien en silenci. Maria va sortir  rpidament per una porta del darrera, i anunci que havia fet aix per que la representaci simplement no anava b. El pblic estava furis per Maria va ser dispensada quan va rebre una telefonada de la Senyora Gronchi assegurant-li que ni ella ni el seu marit havien estat ofesos. 

El 3 de novembre de 1959, va deixar el seu marit Giovanni Meneghini per iniciar una relaci sentimental amb el multimilionari magnat grec Aristtil Onassis, que la premsa de l'poca va difondre amb exhaustivitat. La soprano va retirar-se durant un breu temps mentre durava la seva relaci amb Onassis i en tornar a l'escena a ning se li escap que la seva veu havia perdut fora i evidenciava els primers signes de decadncia. Per aquell temps Maria representava Medea a La Scala l'onze de desembre de 1961. No tenia bona veu i durant el primer acte en el duet amb Jason (interpretat per Jon Vickers), l'audincia comen a xiular. Maria ignor el batibull fins que arrib al punt en el text on ella denuncia a Jason amb el mot  Crudel!  (Home cruel!); desprs del primer  Crudel!  va parar de cantar; va mirar el pblic i li va dirigir el seu segon  Crudel! ; va fer una pausa i comena una altre cop amb les paraules:  Ho dato tutto a te  (T'ho he donat tot) fent un gest com si amenacs la galeria amb el puny; l'audincia va parar de xiular, i Maria va rebre un fort aplaudiment al final.

El maig de 1965 la veu de la Callas torn a ser objecte de disputes. Estava representant Norma a l'pera de Pars amb Fiorenza Cossotto com a Adalgisa. La Cossotto va saber que Maria estava extenuada i que la seva veu era feble per la qual cosa la Cossotto volia enxampar-la. La nit del final de Norma, el 29 de maig, Maria era ms feble. Per fer les coses pitjors, Cossotto va fer del gran duet un duel. Al final, quan el tel va caure, Maria s'esfondr i va ser portada inconscient al seu camerino.

El 1965 va realitzar la seva darrera representaci d'pera amb Tosca al Royal Opera House Covent Garden londinenc. Tenia 41 anys. El 1966 Callas renuncia a la ciutadania americana i pren la nacionalitat grega. D'aquesta manera tcnicament anulla el seu matrimoni amb Meneghini. Espera que Onassis es casi amb ella, per ell no ho fa. El 20 d'octubre de 1968 Onassis abandon la Callas per casar-se amb Jacqueline Kennedy, la vdua del president nord-americ John Fitzerald Kennedy, assassinat a Dallas. Alg ha dit que aquest fet va despitar a Maria Callas fins a la seva mort.

El juny de 1969, Maria va comenar a treballar al film Medea (no l'pera de Cherubini, ni la tragdia d'Eurpides, per sobre el mite de Medea) amb Pier Paolo Pasolini. Penosament cantava per encara va treballar durament. Tant fort que un dia es va desmaiar desprs de crrer sobre la mare seca d'un riu al sol per una escena. Malauradament, el film no va tenir xit.

Cap a 1970 la carrera de Maria com a cantant va tenir una aturada sobtada. El 25 de maig va haver d'anar a corre-cuita a l'hospital i es va anunciar que havia volgut sucidar-se amb una sobredosi de barbitrics. Per aquest temps prenia ms somnifers per dormir, i ms barbitrics per trobar la pau. 

El 1973 va tornar als escenaris amb Giuseppe di Stefano. Per primer cop en vuit anys Maria Callas tornava a cantar en pblic. Va quedar clar des del primer concert a Hamburg, el 25 d'octubre que la gira seria, des del punt de vista artstic, un desastre. Callas i di Steffano tenien un acompanyant: Ivor Newton, que duia bastant b la vuitantena. Newton comen a tenir moments vertiginosos en el carrer, i a fer quimeres sobre la seva mort. Una vegada va dir a Robert Sutherland, que girava les pgines a Newton, "si tinc un atac de cor mentre Maria est cantant una nota alta, m'has de dar una empenta fora de la meva banqueta i continuar tu com si res no hagus passat". Maria va rebutjar discutir amb Newton, pensant que el podia matar. Sutherland en ocasions els acompany quan la gira viatj als Estats Units. El concert final va tenir lloc l'onze de novembre de 1974 a Sapporo. Era el darrer lloc de la terra on se sentiria cantar a Maria Callas.

En els ltims anys de la vida, Maria Callas va impartir algunes classes a la Juilliard School de Nova York, i s'install definitivament a Pars en la ms completa solitud fins a la seva mort als 53 anys.

El 16 de setembre de 1977 es va despertar a casa seva a Pars. Va desdejunar al llit,  va eixir i va anar cap a la sala de bany. Tenia un dolor punxant al seu costat esquerra i es va desmaiar. Va ser posada una altre cop al llit i va beure un caf fort. Quan no varen poder aconseguir ajuda mdica, van reclamar la presencia del metge del majordom, que va sortir immediatament cap a la residncia de Maria. Havia mort abans que hi arribs. El seu funeral va tenir lloc el 20 de setembre. El seu cos fou incinerat al cementiri parisenc del Pre-Lachaise, i les seves cendres llenades al mar Egeu a la costa grega, la primavera del 1979.

Referncies.


Enllaos externs.

La plana oficial de la Divina;
Plana sobre Maria Callas, en angls;
mariacallas.org;
Blog sobre Maria Callas: Biografia i msica;
Fotografies dels funerals de M. Callas;
Plana de The Maria Callas International Club;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12378" title="Gaixample" nonfiltered="1396" processed="1389" dbindex="6402">
El Gaixample (de "gai", homosexual, i "Eixample") s el nom amb qu es coneix popularment una zona cntrica al barri barcelon de l'Eixample on, a partir de les acaballes del segle XX, han anat proliferant els comeros, locals d'ambient (bars, discoteques), restaurants i botigues de moda i temtica gai. Al mateix temps, s'ha incrementat de forma important el nombre de membres del collectiu homosexual de la capital catalana que s'han installat en habitatges d'aquesta rea. s un dels focus d'atracci del turisme gai a la ciutat, sobretot a les hores nocturnes.

El Gaixample ocupa aproximadament el rectangle delimitat pels carrers de Balmes, Gran Via de les Corts Catalanes, Comte d'Urgell i Arag. El carrer de la Diputaci, entre els d'Aribau i de Villarroel, s el que presenta una ms gran densitat de locals de negoci regentats per gais. En tota aquesta rea hi proliferen les banderes amb els colors de l'Arc de Sant Mart que identifiquen la lluita per l'alliberament homosexual.

Locals.
Alguns dels locals ms famosos sn:
 Arena VIP, del grup Arena Disco, es tracta d'una discoteca de temtica gai, tot i que tamb hi assisteix pblic heterosexual.
 Aire BCN s una discoteca destinada a lesbianes amb ritmes dels anys 70, 80 i 90.
 Dietrich, en honor a Marlene Dietrich, s un local amb drag queens.
 tame s un bar musical per a homosexuals.
 Medusa s un local per a prendre un caf o un refresc fins el dijous, de divendres a diumenge s'incorpora msica i hi ha ms activitat, hi ha sofs i llits.
 Hotel Axel, s'ha obert fins i tot un hotel destinat preferentment al pblic gai en un edifici del xamfr entre Aribau i Consell de Cent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12380" title="hmmetre" nonfiltered="1397" processed="1390" dbindex="6403">
Un hmmetre s un instrument de mesura de la resistncia elctrica, l'oposici al pas de qualsevol corrent elctric. El disseny original del hmmetre incorporava una xicoteta bateria per aplicar un voltatge a una resistncia. Al mateix temps un galvanmetre mesurava el corrent elctric que passava per la resistncia. L'escala del galvanmetre estava directament en ohms, ja que un voltatge fix de la bateria assegura que el corrent s'incrementa a mesura que disminueix la resistncia.

Un tipus ms exacte d'hmmetre s el que t un circuit electrnic que fa pasar un corrent constant I per la resistncia, i un altre que mesura la caiguda de tensi V a la resistncia. Segons la segent equaci derivada de la Llei d'Ohm, el valor de la resistncia R ve donat per:

 ;

Per a mesures de precisi, els models anomenats no sn adients. A s perqu el mesurador est llegint la suma de la resistncia prpiament dita, ms la dels conductors de mesura, ja que sols van dos cables a la resitencia. Per a reduir aquest efecte, els hmmetres de precisi incorporen quatre terminals, anomenats contactes Kelvin. Un parell per portar el corrent del mesurador i l'altre per mesurar el voltatge. D'aquesta forma s'ignora qualsevol caiguda de tensi deguda als cables.

 Enllaos externs .
hmetros - Medida de resistencia





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12382" title="Voltmetre" nonfiltered="1398" processed="1391" dbindex="6404">
Un voltmetre s un instrument de mesura del voltatge entre dos punts d'un circuit elctric.

Molts voltmetres sn en realitat ampermetres amb una resistncia d'entrada molt elevada. D'ah que el disseny de l'instrument siga idntic al de l'ampermetre excepte en qu un dels requeriments de l'instrument s interferir el mnim possible en el circuit i, per tant, deu d'extreure el corrent mnim per funcionar.

Altres mtodes per mesurar el voltatge incloeuen l'us d'un potencimetre, el qual mesura el voltatge cancellant el flux d'un corrent, i l'oscilloscopi, qu mesura el voltatge pel seu effecte sobre un raig d'electrons.

El primer voltmetre digital fou inventat i produit per Andy Kay (Kaypro) en 1954































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12384" title="Llobregat" nonfiltered="1399" processed="1392" dbindex="6405">

El Llobregat s un dels principals rius de Catalunya. Neix a una alada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Bergued) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca est en territori catal i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la poblaci del pas per a diversos usos: agrcoles, industrials, de consum...

Hi ha un parell d'hiptesis sobre la seva etimologia:

 Podria venir del llat rubricatus, mot que significa vermell i fa referncia a les tonalitats vermelloses de les seves aiges, ja que la terra del lloc on neix s vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per dissimilaci. s possible que aquesta paraula s'hagi barrejat amb el mot lubricus (relliscs).
 
 Podria significar llbrec, ombrvol, possiblement al seu curs encaixat entre muntanyes de nord a sud, cosa que provoca que la vall del riu rebi poca insolaci a tota hora.
 
A La Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Bergued s'hi troba l'aiguabarreig amb les aiges del Bastareny, que baixa del Cad. s en aquest punt on hi ha l'inici del canal industrial de Berga, que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del Bergued.

En el seu cam cap el sud, l'aigua sobrera del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm i que est situat a Cercs. Desprs de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avi, Gironella, Puig-reig, Navs, Balsareny, Sallent, Sant Fruits de Bages...). Fa uns anys s'aprofitaven les aiges del Llobregat per produir l'energia elctrica que necessitaven les mquines de les indstries txtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colnies txtils amb rescloses i canals llarg del riu.

Prop de Balsareny hi ha l'inici de La Squia que fou construda per ordre del rei Pere III el Cerimonis per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.
 
En el seu curs, el Llobregat va rebent aiges de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clar a Gironella; riera de Merls a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; riu Calders a Navarcles... 

A la vora de Sant Vicen de Castellet, el Llobregat rep les aiges del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal. 

Ms endavant travessa la Serralada Litoral, on s'alterna l'aprofitament industrial (als congosts) amb l'agrcola (a les planes).

Un cop deixades enrere Manresa i Montserrat, i ja fora de la comarca del Bages, el riu arriba a Martorell on rep les aiges d'un altre afluent molt important: el riu Anoia. 
Des d'aqu i fins a la desembocadura a la Mediterrnia, el Llobregat s molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.

Desemboca formant un vast delta de 100 km on es troben les installacions porturies i aeroporturies de la ciutat de Barcelona, aix com diverses reserves naturals d'importncia a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logstica del transport de mercaderies.

En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrcoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornell de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una prdua d'aquesta activitat per la forta pressi per obtenir sl per a s industrial. 

Afluents.
Els principals afluents del Llobregat sn:

Pel marge dret (oest):
Riu Bastareny;
Riu Cardener;
Riu Anoia;
Pel marge esquerre (est):
Riera de Merls;
Riera Gavarresa;
Riera de Rub;
Riera de Vallvidrera o de la Rierada;
Vegeu tamb la llista de rius de Catalunya;


 Fauna .
El bernat pescaire (Ardea cinerea), el corb mar gros (Phalacrocorax carbo), l'nec collverd (Anas platyrhynchos) sn aus fora fcils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern.


Pel que fa al peixos els ms comuns sn algunes espcies autctones com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus) o la truita comuna (Salmo trutta fario) i espcies introdudes com el barb com (Barbus bocagei graellsii) i la carpa (Cyprinus carpio).

 Histria .


Durant els segles XIX i XX a la conca del Llobregat s'hi van installar nombroses indstries que aprofitaven la seva energia i aigua, destacant-ne les anomenades colnies industrials. Algunes d'aquestes indstries es van reconvertir en centrals hidroelctriques.

A la segona meitat del segle XX l'aigua del riu va patir molta contaminaci per part de les indstries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminaci estan gaireb sollucionats per encara queden alguns punts negres, per exemple els polgons industrials de Terrassa i Rub que aboquen a la riera de Rub. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminaci pels residus de les mines de potasses de Cardona, Sria i Sallent, que fan que la salinitat a la part baixa del riu sigui fora elevada. 

La conca del Llobregat s la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminaci planteja problemes per la presncia en l'aigua de trihalometans (THMs), compostos orgnics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar cncer.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12386" title="Polmetre" nonfiltered="1400" processed="1393" dbindex="6406">
Un polmetre s un instrument de mesura electrnic que incorpora diverses funcionalitats. La majoria porta com a mnim un ampermetre, un voltmetre i un hmmetre. Altres funcions disponibles en algunes unitats sn:

Un comprovador de continuitat, que xiula quan hi ha conducci elctrica entre les dues sondes.
Representaci en pantalla digital (en comptes d'una escala analgica) de la magnitud que s est mesurant.
Un amplificador per percebre voltatges i corrents menuts i elevades resistncies.
Mesura d'inductncies i capacitncies. Ajuda a comprovar els components, sobre tot als tcnics que deuen elaborar i reparar equips.
Comprovador de dodes i transistors. Especialment popular entre els reparadors d'equips.
Escales de temperatura per a termoacobladors estndard. Permet connectar sondes de tempertura (generalment resistncies de plat) i calibrar l'escala rpidament.
Un oscillador de freqncia mitja, un detector i un amplificador d'ones amb altaveu, per a fer diagnosi i ajustos en circuits de rdio. A sol ser un estndard en bastants models rusos. s un substitut prou barat i compacte d'un oscilloscopi. Permet escoltar el senyal en comptes de veure l.
Un oscilloscopi de velocitat de mostreig per sobre del mili de mostres per segon. Est implantant-se en els polmetres de gamma mitja controlats per ordinador, o incls els polmetres a dintre de l'ordinador.
Comprovador telefnic.
Comprovador de circuits d'automoci.
Emmagatzematge dels voltatges mxim i mnim.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12389" title="Circuit digital" nonfiltered="1401" processed="1394" dbindex="6407">
Els circuits digitals son circuits elctrics basats en un nombre discret de nivells de voltatge. En la majoria dels casos hi ha dos nivells: un prxim als zero volts i un altre a un nivell ms elevat depenent del voltatge d'alimentaci. Aquests dos nivells sovint es representen com a L (de l'angls low, baix) i H (de l'angls high, alt).

Nivells.
Els dos nivells de voltatge s'usen per a la representaci en binari dels nombres 0 i 1. En lgica binria activa a nivell alt, la L representa el nombre binari 0 i la H el binari 1. En lgica activa a nivell baix la representaci s a l'inrevs. s corrent permetre certa tolerncia en els nivells de voltatge emprats; per exemple, de 0 a 2 volts poden representar un 0 lgic, i de 3 a 5 volts un 1 lgic. Un voltatge de 2 a 3 volts podria ser invlid i sols es donaria en una fallada o en una transici de nivell lgic, ja que la majoria de circuits no sn purament resistius i, per tant, no poden canviar instantniament de nivell de voltatge. Tanmateix, sn pocs els circuits que poden detectar aquesta fallada i la majoria la interpretar aleatriament com un 0  un 1.

Exemples de nivells lgics binaris:



Construcci. 
s possible construir circuits digitals en formes distintes a la electrnica. En principi, qualsevol tecnologia que puga representar dos estats discrets i realitzar operacions booleanes podria ser emprat per construir un circuit lgic. Existeixen versions hidruliques, pneumtiques i mecniques de portes lgiques per a aquelles situacions que no permeten l's d'electricitat. La lgica amb fluids s usa en maquinari militar que hagi d'estar sotms a impulsos electromagntics que podrien destruir qualsevol circuit elctric.

Sistemes lgics.
Es poden construir sistemes lgics mitjanant l'ptica, el magnetisme, la qumica, bioqumica i els sistemes quntics. En qualsevol cas, la funci lgica desitjada pot trobar-se en les interaccions dels components fsics. Per exemple si calen dos enzims en particular per evitar la construcci d'una determinada protena, podrem dir que s l'equivalent biolgic d'una porta  NAND .

Els circuits digitals sn la implementaci ms comuna de l'lgebra de Boole i s la base de tots els ordinadors digitals (vegeu porta lgica).

A ms poden usar-se per processar informaci sense connectar-se a un ordinador. S anomena a aquest tipus  lgica aleatria .

Desenvolupaments recents.
El descobriment de la superconductivitat ha possibilitat el desenvolupament de la tecnologia de circuits quntics (Basats a la tecnologia RSFQ Rapid single flux quantum) , que usen les unions Josephson en comptes de transistors. ltimament s intenta construir sistemes de computaci ptica, usant elements ptics no lineals.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12390" title="Dode" nonfiltered="1402" processed="1395" dbindex="6408">

Un dode s un disposotiu electrnic el funcionament del qual es pot extrapolar al d'una vlvula de buit, ja que permet el flux del corrent elctric en una direcci, per el bloqueja en el sentit contrari (restringint el moviment dels electrons).

De forma simplificada, la corba caracterstica d'un dode (I-V) consta de dos regions, per davall de certa diferncia de potencial, es comporta com un circuit obert (no condux), i per damunt d'ella com un circuit tancat amb molt xicoteta resistncia elctrica.

A causa d'aquest comportament, se'ls sol denominar rectificadors, ja que sn dispositius capaos de convertir un corrent altern en corrent continu (mitjanant un muntatge especial anomenat pont rectificador).

Dode p-n (normal).
Els dodes p-n sn unions de dos materials semiconductors extrnsecs tipus p i n, per la qual cosa tamb reben la denominaci d'uni p-n.




Al unir aquests dos cristalls, es manifesten dos processos:

 La difusi de buits del cristall p al n ( Jh ), i;
 Un corrent d'electrons del cristall n al p ( Je ). ;

A l'establir-se estos corrents apareixen crregues fixes a una zona a un costat i a l'altre de la uni, zona que rep diferents denominacions com: zona de crrega espacial, d'esgotament, de deflexi, de buidatge, etc.

A mesura que progressa el procs de difusi, la zona de crrega espacial va incrementant la seua amplria aprofundint en els cristalls a un costat i a l'altre de la uni. Tanmateix, l'acumulaci de crregues indux una diferncia de tensi (V) que actuar sobre els electrons amb una determinada fora de desplaament que s'oposar a la difusi de buits i al corrent d'electrons i acabar detenint-los.

Aquesta diferncia de tensi d'equilibri (V0) s de 0.7 V en el cas del silici i 0.3 V si els cristalls sn de germani.

L'amplria de la zona de crrega d'espacial una vegada aconseguit l'equilibri, sol ser de l'orde de 0,5 micrmetres per quan un dels cristalls est molt ms dopat que l'altre, la zona de crrega espacial s molt major.

Al dispositiu aix obtingut s'anomena dode, que en un cas com el descrit, tal que no es troba sotms a una diferncia de potencial externa, es diu que no est polaritzat. A l'extrem p, on s'acumulen crregues negatives se li denomina node, representant-se per la lletra A, mentre que la zona n, el ctode, es representa per la lletra C (o K).



Quan es sotmet al dode a una diferncia de tensi externa, es diu que el dode est polaritzat, podent ser la polaritzaci

inversa: Vp > Vn, o;
directa: Vp < Vn.




Polaritzaci inversa.
En aquest cas, el pol negatiu de la bateria es connecta a la zona p (la de menor tensi) el que fa augmentar la zona de crrega espacial, i per tant la tensi en la zona esmentada fins que s'aconseguix el valor de la tensi de la bateria.

En aquesta situaci, el dode no hi hauria de conduir el corrent; no obstant, a causa de l'efecte de la temperatura es formaran parells electr-buit (vore semiconductor) a un costat i a l'altre de la uni produint un xicotet corrent (de l'orde d'1  A) anomenat corrent invers de saturaci.

Per efecte de la polaritzaci inversa, les concentracions de minoritaris -- electrons en la zona p (np), i buits en la zona n (pn  ) -- disminuxen a mesura que ens aproximem a la uni des dels valors inicials del dode no polaritzat fins a anullar-se.




Polaritzaci directa.
En aquest cas, al contrari que en l'anterior, la bateria disminux la barrera de potencial de la zona de crrega espacial, permetent el pas dels corrents d'electrons i buits a travs de la uni; s a dir, el dode polaritzat directament condux l'electricitat.

Les concentracions de conductors minoritaris, s'incrementen des dels valors inicials a mesura que ens acostem a la uni.

En la representaci simblica del dode, la fletxa indica el sentit de la polaritzaci directa.



Corba caracterstica del dode.
Tensi llindar, de colze o de partida (V ).
La tensi llindar de polaritzaci directa coincidix en valor amb la tensi de la zona de crrega espacial del dode no polaritzat. Al polaritzar directament el dode, la barrera de potencial inicial es va reduint, incrementant el corrent lleugerament, al voltant de l'1% del nominal. Tanmateix, quan la tensi externa supera la tensi llindar, la barrera de potencial desapareix, de forma que per a xicotets increments de tensi es produxen grans variacions de la intensitat.

Corrent mxim (Imax ).
s la intensitat de corrent mxima que pot conduir el dode sense fondre's per l'efecte Joule. Ats que s funci de la quantitat de calor que pot dissipar el dode, depn sobretot del disseny d'este.

Corrent invers de saturaci (Is).
s el xicotet corrent que s'estableix al polaritzar inversament el dode per la formaci de parells electr-buit. s funci de la temperatura del material, admetent-se que es duplica per cada increment de 10C en la temperatura.

Tensi de ruptura (Vr).
Tericament, al polaritzar inversament el dode, el dode conduir el corrent invers de saturaci; en la realitat, a partir d'un determinat valor de la tensi de l'orde de 5 V, el dode comena a conduir tamb en polaritzaci inversa.

La ruptura pot deure's a dos efectes:

Efecte allau (dodes poc dopats). En polaritzaci inversa es generen parells electr-buit que provoquen el corrent invers de saturaci; si la tensi inversa s elevada els electrons s'acceleren incrementant la seva energia cintica de forma que al xocar amb electrons de valncia poden provocar el seu bot a la banda de conducci. Aquetss electrons alliberats, al seu torn, s'acceleren per efecte de la tensi, xocant amb ms electrons de valncia i alliberant-los al seu torn. El resultat s una allau d'electrons que provoca un corrent gran. Este fenomen es produx per a valors de la tensi superiors a 6 V. ;

Efecte Zener (dodes molt dopats). Quan ms dopat est el material, menor s l'amplria de la zona de crrega. Donat que el camp elctric E pot expressar-se com a quocient de la tensi V entre la distncia d; quan el dode estiga molt dopat, i per tant d sigui petit, el camp elctric ser gran, de l'orde de 3 105 V/cm. En aquestes condicions, el propi camp pot ser capa d'arrancar electrons de valncia incrementant-se el corrent. Aquest efecte es produeix per a tensions de 4 V o menors. ;

Per a tensions inverses entre 4 i 6 V la ruptura del dode es pot produir per aquests dos efectes.

Models matemtics.
El model matemtic ms empleat s el de Shockley (en honor a William Bradford Shockley) que permet aproximar el comportament del dode en la majoria de les aplicacions. L'equaci que lliga la intensitat de corrent elctric i la diferncia de potencial s:

;

On:
I s la intensitat del corrent que travessa el dode i VD la diferncia de tensi entre els seus extrems.
IS s el corrent de saturaci;
q s la crrega de l'electr;
T s la temperatura absoluta de la uni;
k s la constant de Boltzmann;
n s el coeficient d'emissi, dependent del procs de fabricaci del dode i que sol adoptar valors entre 1 (per al germani) i de l'orde de 2 (per al silici).
El terme VT = kT/q = T/11600 s la tensi deguda a la temperatura, de l'orde de 26 mV a temperatura ambient (300 K o 27 C). ;

Per evitar l's d'exponencials (malgrat ser un dels models ms senzills), en ocasions s'usen models ms simples encara, que modelen les zones de funcionament del dode per trams rectes; sn els anomenats models de contnua que es mostren en la figura. El ms simple de tots (4) s el dode ideal.



Dodes dopats amb or.
L'or provoca la supressi dels portadors minoritaris. Aix disminueix la capacitat efectiva del dode, permetent operar a freqncies elevades. Els dodes de germani i els Schottky sn tan rpids com aquest, com tamb ho sn els transistors bipolars "capats" per funcionar com dodes. Els dissenyats per a fonts d'alimentaci estan pensats per funcionar a un mxim de 400 Hz.

 Dodes Zener .
Sn dodes que estan fets per conduir tamb en sentit invers. Este efecte, anomenat ruptura Zener, pasa a determinat voltatge, fent que es puga usar el dode com una referncia de voltatge de precisi. Alguns dispositius etiquetats com a Zeners d'alt voltatge, sn en realitat dodes d'allau (veure ms avall). Dos dodes Zener (equivalents) en srie i un a l'inrevs, constitueixen un Transorb (marca registrada). Els dodes Zener son usats tamb en els motors pas-a-pas i en els circuits amb rels per desmagnetitzar les bobines rpidament i evitar les puntes de corrent que aquestes produeixen. 
Reben el seu nom del Dr. Clarence Melvin Zener de la Southern Illinois University, inventor del dispositiu.

Dode d'allau.
Sn dodes que condueixen en sentit invers quan la tensi de polaritzaci inversa supera la tensi de ruptura. Sn molt pareguts als Zener, i de fet solen confondre's, per el mecanisme de ruptura s distint. Fan s de l'efecte allau.

Dode emisor de llum (LED).
Mentre els electrons creuen la uni, s emeten fotons. En la majoria dels dodes, sn reabsorbits, i sn emesos a freqncies no visibles (normalment infraroigs). Tanmateix, amb els materials i la disposici adequada, la llum es fa visible. El potencial de bot d'aquetss dodes defineix el seu color. D aquesta manera 1.2V corresponen al roig i 2.4V al violeta. Tots els LEDs sn monocromtics. 

Dode d'infraroigs (IRED).
Sn LEDs especialment dissenyats per a emetre infrarrojos (i no com a conseqncia indirecta).

Dode lser.
Quan un dode LED es construeix amb forma de cavitat ressonant, forma un dode lser.

Fotododes.
Aquests tenen les unions amples i accessibles a la llum. Els fotons poden espentar electrons cap a la uni, fent que passe el corrent. Si el fot no te molta energia, el dode no deixar passar molt de corrent. De vegades s uneix un fotodode amb un fototransistor en el mateix encapsulat. Aquest dispositiu s anomena "optoacoblador", i permet un allament entre dues bandes d'un circuit (com faria un transformador), per permetent transmetre els senyals de corrent continu (a diferncia dels transformadors que sols transmeten senyals alterns).

Dode Schottky.
Tenen molt baixa caiguda de tensi en conducci directa, del ordre de 0.15 a 0.45V, cosa que els fa molt tils en circuits de baix consum i en circuits RF.

Dode de recuperaci instantnia (Snap).
Permeten transicions molt rpides.

Dode tnel (Esaki).
Actualment s'est desenvolupant una nova generaci de dispositius basats en efectes quntics, on els electrons poden travessar barreres de potencial encara quan clssicament no podrien fer-ho. Aquests dispositius d'efecte quntic sn ms rpids i consumixen menys potncia que els convencionals.

Dode Gunn.
Usa el mateix efecte que el dode tnel, per aquest a partir d'un camp elctric produeix un corrent oscillatori que no depn del circuit extern.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12391" title="Club Gimnstic de Tarragona" nonfiltered="1403" processed="1396" dbindex="6409">

El Gimnstic de Tarragona popularment anomenat Nstic s una societat esportiva tarragonina que t el futbol com a activitat ms important.

Histria.
El Nstic va ser fundat el 1886 per fomentar la prctica de la gimnstica a Tarragona i fins l'any 1913 no va tenir secci de futbol en absorbir un club anomenat Olmpic. L'any 1922 va inaugurar el camp de l'avinguda Catalunya. El 2 de febrer de 1972 es va inaugurar el Nou Estadi.

Ha militat quatre temporades a la Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol. Tres temporades entre 1947 i 1950 i la temporada 2006-07.

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Els inicis.
El primer de mar de l'any 1886, un grup de joves es reunia al Caf del Centro, al nmero 56 de la Rambla Nova, i formalitzava un club esportiu per tal de practicar gimnstica. Eren les bases del que desprs seria el Club Gimnstic. Sota el nom de Club Gimnasio naixia un club elitista integrat noms per quinze socis que pertanyien a la classe mitjana-alta. Al club Gimnasio s'hi practicaven tota mena d'esports, des de l'esgrima a l'excursionisme, passant per la boxa o el ciclisme. La prctica del futbol no arribaria fins anys ms tard.
	
El 1914 un grup de socis del club va decidir tirar endavant la secci de futbol, malgrat que fins el 1917 no va comenar a competir. El Nstic va jugar el primer partit federat del Campionat de Catalunya el gener de 1918 contra el Vilanova. Durant els primers anys de la secci, el Nstic juga campionats regionals per tota Catalunya, fins que a mitjans de segle, els clubs es reuneixen amb les respectives federacions i demanen la creaci d una competici ms llarga amb la qual obtenir majors ingressos per poder fer front a les despeses. Aix, la temporada 1928/29 naixia la primera divisi espanyola, integrada per 10 equips que havien disputat alguna final de Copa. La resta estarien repartits per la segona divisi i els campionats regionals.

El club Gimnstic no disposava de camp propi, aix que havia de jugar els seus encontres al camp de las Hermanitas, on actualment hi ha el carrer de Sant Antoni Maria i Claret. L'any 1920, el propietari dels terrenys on juga el Gimnstic posa a la venda el camp de futbol, i el club que no pot fer-hi front, decideix comprar 18.000 metres quadrats al Cam de l'ngel, que anys desprs donarien pas a les installacions de l'Avinguda Catalunya. Finalment, el 1921, el Nstic inaugurara el seu propi camp, donava a llum l'Estadi de l'Avinguda Catalunya.

La lliga.
No s fins a la temporada 1943/44 que el Club Gimnstic no comena a competir a la tercera divisi. La lliga la formen equips de Catalunya, Balears i del Pas Valenci (Girona, At.Balears, Lleida, S.Mart, Mallorca,...).  El seu pas seria efmer, ja que la temporada 1944/45 aconseguia l'ascens a la segona divisi. 

El club tarragon aconseguia assentar-se a la nova categoria ms tard a la temporada 1946/47 aconsegueix el seu primer ascens a la primera divisi. Per aquell mateix any obt la seva millor classificaci en el campionat de Copa en assolir les semifinals, on va caure en mans de l'Espanyol de Barcelona, desprs d haver eliminat al Gijn en la primera eliminatria, al Rcing a vuitens i al FC Barcelona a quarts de final.

La primera temporada del Nstic a primera divisi acaba amb una setena plaa. Per aquella temporada s recordada per un altre motiu. El 14 de desembre de 1947, el Reial Madrid inaugurava l'Estadi de Chamartn, actual Santiago Bernabu, i el conjunt blanc ajornava el partit de lliga contra l'Athletic de Bilbao per al dia 28 de desembre. Resultat final 5-1 favorable als blancs. L'11 de gener de 1948, en una visita al Bernabu, el club tarragon aconsegueix un resultat favorable: 1-3.

El Nstic entrava a la histria del club blanc com el primer equip en guanyar al Santiago Bernabu i, a ms, es va convertir en l'nic equip que fins avui, ha sortit victoris de la seva primera visita al coliseu blanc.

El Nstic aconsegueix jugar dues temporades ms a primera divisi, fins que la temporada 1949/50 es consuma el descens desprs de perdre en la promoci contra l'Alcoi. El conjunt tarragon romandria a l'lit fins la temporada 1952/53 en la que va tornar a perdre la categoria per retornar a jugar a la tercera divisi.

El club viu uns anys de crisi esportiva, on es passeja per tots els camps de tercera fins que a la temporada 1971/72, coincidint amb l'estrena de les installacions de la Budallera, l'equip torna a jugar a segona divisi. El 2 de febrer de 1972 s'inaugur el Nou Estadi, sota el mandat de Jos Luis Caldern. El Nstic romandr quatre temporades consecutives a la segona divisi, i en les alineacions apareixen jugadors com ngel Garcia, Santi Coch, Ismael Baeras, Rom Cunillera, ... La temporada 1979/80 el conjunt tarragon far un pas efmer per la divisi de plata i s'installar de manera gaireb assdua a la segona divisi B, categoria estrenada la temporada 1978/79.

L'equip jug ms de vint anys en aquesta nova categoria, alterada per algun descens a la tercera divisi. La temporada 1985/86, coincidint amb els actes del centenari del club l'equip baixa a tercera. La darrera militncia del Club Gimnstic a tercera es produeix la temporada 1990/91.

El club viu immers en la mediocritat i la temporada 1994/95 s a punt de baixar un altre cop. Se salva en una promoci, primer contra el Fuenlabrada i desprs contra el Casetas. El juliol de 1995 arriba a Tarragona Jordi Gonzalvo. L'equip format per alguns jugadors de la temporada anterior (Rubio, Menchi, Oribe, Arum, Ramrez, Escoda, Grabulosa, Torres, ...) i pels fitxatges fets pel tcnic barcelon (Naranjo, Espigul, Fran Figueroa, Moska, ...) va acabar segon a la lliga darrere del Llevant. El grup el formaven el propi Nstic juntament amb Las Palmas, Elx i la Cultural Leonesa. El conjunt canari va pujar a segona divisi.

La temporada 1996/97 Jordi Gonzalvo va tornar a repetir plaa d'entrenador a Tarragona i va aconseguir conjuntar un equip amb l'atac tan temible de la temporada anterior per amb una defensa molt ms bona. L'equip acaba primer de grup en la seva lliga per mo passa la lligueta d'ascens davant de Numncia, Recreativo i Manchego.

La temporada 1997/98 acaba amb un relleu en la junta directiva. Deixa el seu crrec Antoni Vallverd i deixa el lloc a Jos Luis Garcia. Desprs de dos fracassos, la temporada 2000/01, l'equip, de la m d'un altre tcnic barcelon, Josep Maria Nogus, torna al lloc que li correspon, s'aconsegueix l'anhelat ascens a segona divisi A, tot i que el pas de l'equip torna a ser efmer.

A la temporada 2001/02 l'equip no ser capa de mantenir la categoria i tornar a la segona B un any desprs. Entre els jugadors d'aquell quip, Albert Toms, Ramis, Bruno Saltor, Javi Ruiz, Pinilla, Ibn Prez i l'dol local, ngel Pisha Cuellar.

La temporada, 2002/03, es treballa de la m del secretari tcnic ngel Garcia, i del tcnic valenci, Jos Carlos Granero, per tornar l'equip a la segona divisi, per les coses no van b, Granero es destitut i la temporada acaba sense l'ascens.

La temporada 2003/04 s'inicia amb el mateix objectiu que la anterior, de la m de Jordi Vinyals i Alfons Muoz. L'equip aconsegueix l'ascens de categoria a la divisi de plata del futbol espanyol guanyant 2-0 l'Ourense en el Nou Estadi.

Les dues segents temporades, el Nstic es va mantenir a Segona divisi de la m del tcnic gallec Luis Csar Sampedro. La temporada 2004/05 va aconseguir el 7 lloc de la classificaci i la 2005/06 aconsegueix l'ascens a Primera desprs de l'ascens aconseguit el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapn (Xers), tot aconseguint, a ms, el rcord de victries a domicili de forma consecutiva: del 5 de novembre de 2005 fins al 23 d'abril de 2006 el Nstic va guanyar tots els partits fora de casa.

La temporada 2006/07 fou la del retorn histric a la primera divisi. L'equip per, no pogu mantenir la categoria, acabant ltim a la classificaci i retornant a la segona divisi.

Plantilla 2008-2009.


Aquesta s la plantilla actual del Gimnstic de Tarragona en temporada 2008-2009 a la Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol.































Entrenador:  Csar Ferrando;
Segon entrenador:  Quique Latasa;
Preparador fsic: Patricio Prez;
Director esportiu: Ricardo Resta;
Secretari tcnic:  Alfons Muoz;


Per veure les plantilles de temporades anteriors i ms informaci sobre els fitxatges mireu l'article Temporades del Nstic.

Estadi.
Nom de l'estadi: Nou Estadi;
Capacitat: 14.500 espectadors;
Dimensions: 102 x 67 m.
Data de construcci: 1972;
ltimes remodelacions:
2006: Videomarcador mvil i publicitat dinmica a la gespa.
2006: Construcci de la graderia de preferent superior (3500 preferent) i senyalitzaci de cada zona del camp.
2006: Remodelaci de zones de la tribuna del Nou Estadi: llotja i zona VIP i Presidencial, cabines de premsa, sala de premsa, plat TV3, accessos premsa i banquetes. 
2005: Demolici antic gol de mar i construcci nou gol sud
2005: Collocaci de cadires al gol nord

Ttols.
 1 Copa Catalunya (2007);
 1 cop campi de Catalunya de Segona Categoria (1926-27);
 1 Copa de la Lliga de Segona B;
 1 cop campi de Segona Divisi B (1996-97);
 7 cops campi de Tercera Divisi (1944-45, 1954-55, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1971-72 , 1977-78);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 4 temporades a Primera Divisi, 12 a Segona Divisi, 22 a Segona B i 25 a Tercera Divisi.


Per ms informaci podeu veure Temporades del Nstic.

Afici.
El Club Gimnstic t una trentena de penyes, moltes de les quals han sorgit en els ltims anys grcies a la bona trajectria de l'equip, en especial en l'any de l'ascens a Primera.

Vegeu tamb.

Temporades del Nstic;
;
;

Enllaos externs.
Web oficial;
Primera web del Nstic, creada al 1995;
Portal informatiu d'actualitat;
TV Online del Nstic;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12392" title="Khi" nonfiltered="1404" processed="1397" dbindex="6410">

Khi (majscula  , minscula  ) es la 22a lletra del alfabet grec. En el sistema dels numerals grecs t un valor de 600.

La lletra   minscula s'usa com a smbol de:
 La distribuci khi quadrat en estadstica.
 La susceptibilitat elctrica en fsica.
 El nombre cromtic de un grafos en teoria de grafos.
 La fracci molar en qumica;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12398" title="Oscilloscopi" nonfiltered="1405" processed="1398" dbindex="6411">
Un oscilloscopi s un instrument de mesura electrnic que crea grfics visibles en dos dimensions d'una o ms diferncies de potencial elctric. L'eix horitzontal normalment representa el temps, cosa que fa til aquest instrument per representar senyals peridics. L'eix vertical normalment mostra voltatge. La imatge s generada mitjanant un Tub de raigs catdics.

Aquests aparells, compten amb uns conmutadors que ens permeten l'ajust de l'escala de temps i de voltatge. Les freqncies en qu podem usar un oscilloscopi poden ser des d'un senyal que no vari en funci del temps (com un corrent continu) fins a l'ordre de 10 MHz o ms en funci del model emprat.

De la mateixa manera, podem ajustar l'eix vertical (voltatge) per aconseguir visualitzar correctament el senyal en la pantalla. Mitjanant sondes equipades amb atenuadors, podem visualitzar qualsevol rang de voltatges, sempre i quan es tingui en compte el voltatge mxim que pot soportar l'equip, i que un voltatge massa petit (de l'ordre de milivolts) pot aparixer distorsionat per efecte de l'anomenat soroll elctric.

L'implantaci de la tecnologia digital en aquests instruments, ha perms la creaci d'una nova generaci d'oscilloscopis que permeten treballar i contrastar amb molt ms detall i precisi tot tipus de senyals elctrics.

Enllaos externs.

 "Oscilloscopi virtual".








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12405" title="Jacqueline Kennedy" nonfiltered="1406" processed="1399" dbindex="6412">

Jacqueline Bouvier (East Hampton, Long Island, 1929 -Nova York, 1994), esdevinguda Jacqueline Kennedy arran del seu matrimoni amb John Fitzerald Kennedy, president dels Estats Units de Nordamrica, i posteriorment Jacqueline Onassis, a partir del seu casament amb el magnat grec Aristtil Onassis. En la seva joventut va ser reportera grfica del Times-Herald. 

Va passar els darrers anys de la seva vida al costat de Maurice Tempelsman, un industrial belga comerciant de diamants. En 1994 se li va diagnosticar un linfoma. Va morir al seu apartament de la Cinquena Avinguda el 19 de maig d'aquell mateix any. 

Fou una de les dones ms populars en la premsa rosa en el decurs de la segona meitat del segle XX.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12408" title="Ovidi Montllor i Mengual" nonfiltered="1407" processed="1400" dbindex="6414">

Ovidi Montllor i Mengual, conegut com a Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de mar de 1995) fou un cantautor i actor valenci que form part del moviment de la nova can catalana.

Va militar al PSUC fins a la seva mort.

Debut el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d'Alcoi. Als 24 anys se n'an a Barcelona, on actu amb grups de teatre independents, com el del CICF, i ms tard amb les companyies de Nria Espert i Adri Gual. El 1968 inici una carrera destacada com a cantant, sovint acompanyat de Toti Soler, amb msica prpia sobre texts d'Espriu, Estells, Pere Quart i d'ell mateix. Entre les seues peces musicals ms populars destaquen:

 La samarreta;
 La fera ferotge;
 Homenatge a Teresa;
 Perqu vull;
 L'escola de Ribera;

L'any 1994 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia

L'any 1995 moria a Barcelona a conseqncia d'un cncer d'esfag. Cinc mesos abans, el seu poble natal (Alcoi) li havia tributat un emotiu homenatge.

 Filmografia .
Un altre mbit en el qual Ovidi destac fou el cinema. Intervingu, entre d'altres, en les pellcules segents:

Spanish Fury ;
Poachers;
Josafat (televisi);
El beso de la mujer araa;
Furtivos;
La nova can;
La ciutat cremada;
L'obscura histria de la cosina Montse;
La portentosa vida del pare Vicent;
The Truth on the Savolta Affair;
Companys, procs a Catalunya;
La fuga de Segovia;
L'hivernacle;
Todos a la crcel;
Amanece, que no es poco;

 Discografia .
Els discos editats foren:

 La Fera ferotge / Can de les balances (EP 1968);
 Histria d'un amic / La fbrica Paulac (EP 1969);
 Sol d'estiu / Ell (senzill 1971);
 Un entre tants... (1972);
 Crnica d'un temps (1973);
 A Alcoi (1974);
 Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975);
 Ovidi Montllor a l'Olympia (1975);
 De manars i garrotades (1977);
 Bon vent... i barca nova! (1979);
 Ovidi Montllor diu 'Coral romput (doble 1979);
 4.02.42 (1980);
 Ovidi Montllor... per sempre (recopilatori pstum 1995);
 Antologia (13cd 2000);

 L'Ovidi se'n va a palau .

El 15 de maig de 2006 el Palau de la Msica va acollir un homenatge a l'artista. Organitzat per l'ateneu La Torna de Grcia i Propaganda pel fet!. Aquest homenatge va comptar amb els parlament de diferents personalitats com: Vicent Partal, Alfred Luchetti, Oleguer Presas, Isabel-Clara Sim, Pep Riera, Toni Mir, Arcadi Oliveras, entre d'altres.
Els msics que van participar sn: el seu guitarrista, Toti Soler, Verdcel, Feliu Ventura,Al Tall, Safanria, Poetristes (banda liderada per en Titot), la Fera Ferotge (banda que intepreta pees de Montllor, formada per membres d'Inadaptats)...

 Enllaos externs .

 Pgina web sobre Ovidi Montllor;
 Canoner i discografia a CANCIONEROS.COM;
 Filmografia a l'IMDB;
 Videoinstallaci sobre Ovidi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12409" title="Jacqueline Bouvier" nonfiltered="1408" processed="1401" dbindex="6415">

 Jacqueline Kennedy, esposa de John Fitzerald Kennedy.
 Jacqueline Bouvier, mare del personatge Marge Simpson.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12412" title="Estadi Olmpic Llus Companys" nonfiltered="1409" processed="1402" dbindex="6416">

L'Estadi de Montjuc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olmpic Llus Companys,  en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Llus Companys, afusellat pel rgim franquista a la muntanya de Montjuc, l'any 1940, es troba situat a la muntanya de Montjuc, a Barcelona.

Fou projectat per l'arquitecte Pere Domnech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposici Universal de Barcelona. L'any 1957 va acollir l'nica final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips ms importants de la ciutat comtal.

A la dcada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies comenaren a evidenciar preocupants smptomes de runa. La celebraci a Barcelona del Jocs Olmpics de 1992 permeteren la seva remodelaci a crrec de l'equip d'arquitectes Correa-Mil-Margarit-Buixad i amb la participaci de l'itali Gregotti.

Va sser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olmpics de Barcelona'92, conservant noms la faana.

Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i noms se'n conservaren les faanes exteriors i s'alaren unes noves graderies amb un aforament total de 70.000 espectadors. 

El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Mn d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimonies d'inauguraci i de cloenda dels Jocs Olmpics de 1992.

L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi pass a jugar els seus partits desprs d'abandonar el camp de Sarri. Anteriorment,
la Uni Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.

L'any 1998 el Comit d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olmpic Llus Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del mxim nivell continental. Aquesta installaci est preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

Forma part l'Anella Olmpica que amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixec al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres installacions.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12423" title="Elements del bloc s" nonfiltered="1410" processed="1403" dbindex="6417">
Els elements del bloc s (de l'angls sharp) sn aquells situats en els grups 1 i 2 de la taula peridica dels elements. En aquests elements el nivell energtic ms extern correspon a orbitals s (vegi's la configuraci electrnica).







En el diagrama es mostra la taula peridica dividida en blocs. Els elements del grup 1 (excepte l'hidrogen) s'anomenen metalls alcalins, i els del grup 2 alcalinoterris. L'heli s un gas noble i l'hidrogen no es classifica en cap grup en concret.

En els orbitals s hi caben dos electrons, i aquests elements tenen tendncia a perdre aquests electrons, aconseguint aix la configuraci electrnica del gas noble ms prxim.


Subgrups del bloc s.
1 : Metall Alcal ;
2 : Alcalinoterri ;

















 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12424" title="Montjuc" nonfiltered="1411" processed="1404" dbindex="6418">

Toponmia: s el nom de dues muntanyes de Catalunya i una de Menorca (Santa gueda) i dos llogarets catalans. Aquest topnim significa literalment "muntanya jueva". ;
Geografia:
Montjuc (Barcelona);
Montjuc (Girona);
Montjuc (Menorca);
Sants-Montjuc s el Districte III de Barcelona.
Montjuc: cim del municipi de Pins (Solsons).
Llogarets:
Montjuc (Avinyonet del Peneds);
Montjuc (Font-rub);

Histria;
 Batalla de Montjuc (1641);
 Batalla de Montjuc (1705);
 Castell de Montjuc;
Esport: ;
Estadi de Montjuc;
Circuit de Montjuc;
Anella Olmpica de Montjuc;
Escalada ciclista a Montjuc ;
Club Nataci Montjuc;
Golf Montjuic;
Transport:
Funicular de Montjuc;
Telefric de Montjuc;
Telecomunicaci;
Torre de Comunicacions de Montjuc;
Monument: Font mgica de Montjuc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12425" title="Montjuc (Girona)" nonfiltered="1412" processed="1405" dbindex="6419">


Montjuc s una entitat de poblaci, barri i districte de la ciutat de Girona. Es troba situada al mont del mateix nom, entre els rius Onyar i Galligants, al costat del barri vell de la ciutat. El mont t al seu punt ms alt una alada de 219 m. 

Antigament, aquesta muntanya es trobava deshabitada i solament hi havia el basti defensiu de Montjuc i el cementiri jueu de la ciutat. El basti defensiu fou construt en poca moderna (segles XVII i XVIII) per assegurar la seguretat dels accessos al Pla de Girona des del nord. 

Aquest basti s conegut amb el nom de castell de Montjuc, i va ser construt per ordre de Felip IV al 1653, conjuntament amb quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcs i Sant Llus. 
La planta general del castell era quadrada, amb un recinte construt per quatre baluards, enllaats amb murs de 150 metres de longitud mitjana.

Va ser de gran utilitat a l'anomenada Guerra del Francs, fins que finalment va ser abandonat l'onze de juny de 1811, essent inutilitzat el 1814, al final de la guerra, per ordre del mariscal Louis-Gabriel Suchet, desprs d'haver construt el 1812 la torre Suchet. Al 1843, un bombardeig del general Prim la va destruir.

El cementiri jueu d'poca medieval de la ciutat, que don el nom al mont (Montjuc significa mont jueu) es conserv intacte fins a la seva destrucci fsica als anys 60 del segle XX. Com que els jueus no podien sser enterrats als cementiris cristians, les autoritats de la Girona medieval habilitaren un indret especial allunyat de la ciutat per proper a les seves muralles per als enterraments jueus.

Als anys 30 del segle XX l'Ajuntament de Girona planific la primera urbanitzaci de la muntanya, amb una escola i una ciutat-jard per a la classe obrera. Sota els ajuntaments franquistes el projecte fou abandonat i, per b que la muntanya fou declarada zona verda al 1955, el consistori giron no pogu obtenir la cessi dels terrenys del castell  que eren una propietat militar , ni evitar que al 1966 Ferran de Vilallonga comprs els terrenys del castell i prepars la seva urbanitzaci definitiva. Entre 1967 i 1971 es comen a construir una urbanitzaci de xalets per a la classe mitjana-alta que, a la fi, han acabat cobrint tot el mont. Per fer-la s'expulsaren les gaireb 3000 persones immigrants que s'havien installat al mont en barraques quan arribaren de la resta de paratges de la pennsula ibrica a la fi dels anys 50 del segle XX. Al 1986 aquesta entitat de poblaci tenia 1381 habitants.

Enllaos Externs.
Associaci de vens del barri de Montjuc;
El castell de Montjuc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12427" title="Sexe" nonfiltered="1413" processed="1406" dbindex="6420">


El sexe s el procs mitjanant el qual individus de la mateixa espcie generen cllules haploides, anomenades gmetes. Dues d'aquestes cllules es fusionen entre elles combinant la informaci gentica provinent de cadascun dels progenitors. Usualment aquests dos progenitors poden presentar diferncies en la morfologia, la fisiologia i el comportament (dimorfisme sexual), tot i que no sempre s aix (espcies monomrfiques).

El procs de generaci dels gmetes s'anomena meiosi. En aquest procs l'ADN del nucli de la c lula diploide que sofrir la meiosi es condensa en estructures subcellulars anomenades cromosomes. En aquest procs els cromosomes es reparteixen entre les cllules resultants. La cllula diploide genera en la divisi cllules haploides. 

Cada cllula diploide t un conjunt de cromosomes aparellats prpia de cada espcie. Durant la meiosi aquests parells de cromosomes germans s'entrecreuen intercanviant fragments homlegs. D'aquesta manera els gens d'un parell de cromosomes s'intercanvien durant aquest procs generant cromosomes hbrids no presents en la cllula diploide. Aquest procs per tant genera 'nous' cromosomes produint-se noves combinacions de jocs de gens i augmenta la diversitat gentica. Aix juntament a la uni amb un altre gamet on tamb s'ha produt la meiosi genera un individu genticament 'nou'. Aquesta s la base sobre la que opera la selecci natural

El sexe s una caracterstica prpia dels metaeucits, tot i que es donen processos parasexuals en organismes procariotes en qu es transmet material gentic d'una cllula a una altra.

En els mamfers el mascle i la femella produeixen dos tipus diferents de gmetes, o cllules reproductives. La de la femella s'anomena ocit, que s molt gran i sense capacitat de moure's, en comparaci amb l'espermatozou del mascle, molt ms petit, per amb capacitat de moviment. Quan es fusionen un ocit i un espermatozou formen una nova cllula, l'embri, que pot desenvolupar un nou individu.

Tamb s'anomena sexe als rgans reproductors masculins i femenins, i, en general, a l'acte sexual i als comportaments relacionats amb la sexualitat.

Vegeu tamb.
Reproducci sexual

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12428" title="Sexe dur" nonfiltered="1414" processed="1407" dbindex="6421">
L'expressi sexe dur fa referncia a prctiques sexuals lligades a la  pornografia i a la prostituci. 

Normalment implica relacions sexuals de component estrictament orientat a la recerca del plaer i generalment allunyades de qualsevol mbil reproductiu. Sovint comporten la prctica extremada de diverses paraflies.

Prctiques de sexe dur.
 Zooflia, animalisme o brutalisme;
 Escatologia;
 Urolgnia;
 Sadisme;
 Masoquisme;
 Sadomasoquisme ;
 Fist-fucking;
 Gang bang;
 Metatropisme o sucubisme;
 Necroflia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12429" title="Prostituci" nonfiltered="1415" processed="1408" dbindex="6422">

La prostituci fa referncia a qualsevol tipus de comer sexual basat en la venda del propi cos amb la finalitat d'aconseguir un benefici a canvi de proporcionar plaer sexual a un client.

Les dones que practiquen la prostituci s'anomenen  colloquialment prostitutes, putes, meuques, cueques o fembres, tot i que en el llenguatge colloquial tamb es poden utilitzar altres noms. Els homes que practiquen la prostituci per una clientela femenina s'anomenen gigols. 
Generalment qualificada com lofici ms vell del mn, la prostituci ha estat al llarg de la histria de la humanitat una constant que comporta una de les formes ms fcils d'aconseguir diners o favors. Generalment est lligada a la prctica del proxenetisme, ents com explotaci de grups de prostitutes per part de terceres persones que es beneficien majoritriament dels guanys.

Nombroses cultures, civilitzacions, religions i sistemes filosfics han tendit sistemticament, des de temps immemorials, a titllar la prostituci d'activitat bruta i viciosa contraposant-hi la virtut i la decncia com a valors antittics.

El mn de la prostituci mou anualment grans quantitats de diners. Generalment s una prctica tolerada, tot i que rarament legalitzada, i s precisament la seva no regulaci el motiu que fa que generi uns importants fluxos de diner no controlats per l'estat ni, per tant, subjectes a impostos. A Sucia fins i tot, la llei persegueix el client que contracta els serveis de professionals del sexe.

Prostituci femenina. Modalitats.

La prostituci femenina s la ms desenvolupada. El poder social dominant de l'home i la dependncia econmica de la dona han convertit al gnere femen en el ms vulnerable davant la prctica del comer del sexe. En el mn occidental, les formes en qu les dones exerceixen la prostituci sn principalment les segents:
 Prostituci de carrer. La modalitat ms arriscada i generalment la de preu ms baix. Les prostitutes s'exhibeixen a la via pblica i esperen els clients, que acorden amb elles el preu. El client generalment arriba amb cotxe i, un cop assolit l'acord, hi fa pujar la dona i se l'emporta a un descampat o zona allada per tal de realitzar les prctiques sexuals dins del cotxe. En alguns barris marginals o ms degradats socialment ni tan sols s'utilitza el cotxe com a mitj d'apropament, sin que es negocia a peu dret en ple carrer i les prostitutes ja tenen disposada, per satisfer al client, una habitaci en alguna casa dels voltants.
Una variaci d'aquesta modalitat sn les prostitutes de carretera. Aquesta modalitat ha crescut en les darreres dcades davant les pressions venals per erradicar la prostituci als centres urbans. En aquest cas, les meuques esperen els seus clients al voral de la carretera, generalment sempre al mateix lloc.
 De meubl. La prostituci es pot exercir tamb en locals especialment estructurats en habitacions preparades per a dur a terme prctiques sexuals. El meubl com a establiment s similar a un hotel, per orientat a garantir la intimitat de les parelles.Ha absorbit molt de la prctica de la prostituci. ;
En aquest casos, el client, a ms de pagar a la prostituta, corre tamb amb les despeses del lloguer de l'habitaci del meubl  
 Les barres americanes varen tenir molta importncia a Espanya durant la segona meitat del segle XX, com a lloc de trobada on contactar amb prostitutes. Actualment es troben en clara regressi davant la consolidaci d'altres alternatives.
Anomenades tamb clubs, han anat desapareixent dels entorns urbans, per donar pas a alternatives ms sofisticades i discretes. Tingueren molta importncia en la postguerra quan la prostituci era ms perseguida. 
Aquests bars es distingeixen perqu que no es pot veure l'interior del local. El seu horari de funcionament s gaireb exclusivament nocturn, tenen una esttica dominada pels llums de ne a fora i la llum escassa a dins. Les prostitutes serveixen copes rere la barra o simplement esperen assegudes en un tamboret o en una taula que els clients se'ls acostin i les convidin a una copa. Mentre el client va pagant consumicions, negocien algun tipus de contacte sexual, que generalment es du a terme, un cop tancat l'acord, en reservats situats al local o en els pisos superiors o propers. La prostituta sol percebre un percentatge sobre el total de les consumicions del client.
Els clubs de carretera, generalment freqentats per transportistes, i persones amb ocupacions que els obliguen a molts desplaaments, sn una variant de la barra americana de ciutat. Continuen funcionant amb normalitat al llarg de tota la geografia espanyola.  
 Les saunes i pisos de relax. A la ciutat, el major nombre de prostitutes actua en pisos dedicats a la prostituci. Es tracta de pisos o locals especialment dissenyats per al comer sexual; sn molt compartimentats, i s on les dones cobren un percentatge del preu que el client abona per cada servei, i una altra part va a parar a mans del propietari del pis. Generalment aquests locals sn atesos per senyores que fan d'intermediries entre el client i la prostituta. ;
Les saunes i cases de massatge acullen sovint formes de prostituci, si b en molts casos les prctiques sn limitades noms a tocaments i masturbaci del client sense penetraci.   
 Locals d'ambient;
 A domicili;
 En locals d'intercanvi. A mesura que s'han anat liberalitzant els costums i les prctiques sexuals l'intercanvi de parelles. La prctica sexual consentida i buscada conjuntament pels dos dins de la parella s'ha anat consolidant com una alternativa al consum individual de la prostituci. No obstant aix, aquests casos no sn generalment enquadrables com a prostituci, ja que les parelles que interaccionen sexualment no sempre exerceixen la prostituci amb la finalitat d'obtenir un benefici econmic, sin que busquen compartir amb una altra parella el sexe per pur plaer. En aquests locals per, es disposa habitualment de "parelles" que formen part del negoci i exerceixen la prostituci, amb les quals les "parelles clients" es poden relacionar pagant un preu.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12430" title="Sociedad Deportiva Indautxu" nonfiltered="1416" processed="1409" dbindex="6423">


La Sociedad Deportiva Indautxu, s un histric club esportiu bilba de futbol fundat el 1924.

Histria.
El primer Indautxu va desenvolupar a ms del futbol seccions esportives de boxa, nataci i hoquei herba. Desaparegu l'any 1929.

Acabada la Guerra Civil, l'Indautxu reapareix l'any 1940 lligat al collegi bilba del mateix nom, aix com als de les congregacions religiosos dels jesuites i els llusos.

La temporada 1943-44 aconsegueix l'ascens a Tercera Divisi i cap a finals dels anys cinquanta juga a la Segona Divisi. Va ser en la temporada 1958-59 quan l'equip va aconseguir la millor classificaci de tota la seva histria (tercer desprs del Valladolid i el Sabadell).

Posteriorment per, el club es reestructur i comen la davallada. La temporada 1966-67 va retornar a Tercera i als inicis dels anys setanta va comenar a enterrar-se en categories regionals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12459" title="Palau-solit i Plegamans" nonfiltered="1417" processed="1410" dbindex="6424">

Palau-solit i Plegamans s un municipi de la comarca del Valls Occidental. Fins l'any 2000 s'anomenava Palau de Plegamans.

 Demografia .
















 Enllaos externs .

El dimoni de la Pedra Llarga. Blog de la actualitat de Palau-solit i Plegamans;
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12460" title="Viladecavalls" nonfiltered="1418" processed="1411" dbindex="6425">

Viladecavalls  s un municipi de la comarca del Valls Occidental. 

Se situa a l'est de la comarca, al lmit amb el Baix Llobregat, del qual el separa la riera de Sant Jaume, que a l'extrem meridional del terme s'uneix amb la riera de Gai (que travessa el municipi de nord a sud) i formen la riera del Morral del Mol, tributria del Llobregat per l'esquerra. Els boscos, de pins i alzines, ocupen ms de la meitat del municipi, dominat al nord per la serra de Collcards. Limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Terrassa, al sud amb Ullastrell i a l'oest amb Abrera i Olesa de Montserrat. 

S'hi pot accedir per la carretera C-58 i per l'autopista C-16 (amb sortida prpia), que comuniquen Terrassa amb Manresa. Hi ha una carretera local, la B-120, que uneix la poblaci amb Terrassa i Olesa. Al terme hi ha dues estacions de ferrocarril de la lnia de rodalies C4 de RENFE (Barcelona-Manresa), una a Sant Miquel de Gonteres i l'altra a Can Corbera, que dna servei al nucli antic de Viladecavalls. Pel sud del terme hi passen els senders de gran recorregut GR-6, que uneix Barcelona i Montserrat, i GR-97, de Sant Celoni a Abrera; pel nord el travessa el GR-96 o cam romeu de Montserrat.

La proximitat a Terrassa ha fet possible que ltimament s'hagin installat al terme un bon nombre d'indstries (als polgons de Can Mir o Can Tries) i ha fet proliferar-hi les urbanitzacions residencials de construcci recent, cosa que ha disparat la poblaci del municipi, que l'abril del 2005 ja va assolir la xifra dels 7.000 habitants, mentre que el 1970 amb prou feines sobrepassava el miler. A part del poble de Viladecavalls, al terme hi ha diversos venats com Can Tries (gaireb un barri de Terrassa, actualment el nucli ms poblat del municipi) i les urbanitzacions de Sant Miquel de Gonteres, les Carenes de Can Turu, la Planassa, Can Corbera, la Tendera o el Molinot.

El poble.

El poble de Viladecavalls, conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires, est format per dos nuclis a banda i banda de la carretera local B-120, situats damunt la carena de la serra de Sorbet. Aquests venats van sorgir al voltant de dues quadres o cases fortes pertanyents a la parrquia romnica de Sant Mart de Sorbet, una de les tres que conformaven el municipi actual, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i ms tard al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que el 1849 es va configurar el terme municipal de Viladecavalls amb les tres parrquies precedents, la quadra de Clar i algunes masies que pertanyien a Olesa i Ullastrell.

A partir de la dcada del 1950 Viladecavalls es va convertir en poble d'estiueig de la gent de Terrassa i Barcelona.

Edificis destacats.
 l'esglsia parroquial de Sant Mart, al carrer Major del poble, d'origen romnic (consagrada al segle XI), reconstruda en poca barroca; ;
 les runes del castell de Toudell, una de les antigues cases fortes del terme (del segle XIII), situada prop del polgon industrial de Can Mir; ;
 l'esglsia de Sant Miquel de Toudell, propera al castell; romnica del segle XII, remodelada al segle XVIII;
 l'esglsia de Santa Maria de Toudell, situada al polgon industrial de Can Tries, tamb romnica del segle XI, amb absis semicircular i un interessant campanar de torre;
 les diverses masies disseminades pel terme, algunes de les quals han originat al seu voltant urbanitzacions de tipus residencial: Can Turu (actualment dins el nucli del poble, allotja la biblioteca municipal Pere Calders), Can Mir, Can Tries, Can Corbera, Can Mitjans, Can Baiona, Can Sanaja, Can Trullars, Can Coromines, Can Boixeres, etc.

Economia.
L'activitat econmica del municipi, que tradicionalment depenia de l'agricultura, pivota ara al voltant de la indstria i els serveis per al turisme estacional i de segona residncia. Els conreus ms importants sn els de sec (vinya, blat, olivera) i encara hi queden alguns dels molts horts que es cultivaven temps enrere. La indstria, tradicionalment dedicada al txtil i ara molt diversificada, s'ha desenvolupat entorn de diversos polgons propers a les carreteres C-58 (Can Tries, Can Mitjans) i B-120 (Can Mir), a llevant del terme, prop de Terrassa. A Can Tries hi ha un dels quatre serveis d'inspecci tcnica de vehicles (ITV) del Valls Occidental i la deixalleria del municipi, mentre que a Can Mitjans s'aixeca la fbrica de la Sony, que ocupa ms de 1.500 treballadors.

Govern i administraci.
Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composici de l'Ajuntament s la segent:
 CiU - 6 regidors (1.308 vots, 41,05%);
 PSC-PM - 2 regidors (504 vots, 15,82%);
 ERC-AM - 2 regidors (412 vots, 12,93%);
 ICV-EUiA-EPM - 2 regidors (381 vots, 11,96%);
 PVA - 1 regidor (323 vots, 10,14%);

Governa el consistori la coalici CiU amb un acord amb el PVA i l'alcalde s en Sebasti Homs i Padrisa, de CiU, des del 29 de juny del 2006.

Festes.
Viladecavalls celebra la Festa Major d'estiu el segon cap de setmana de juliol, amb balls, representacions teatrals, concerts, etc. A l'estiu tots els barris del municipi organitzen tamb les respectives festes majors. 

La festivitat de Sant Mart, el patr, s'escau l'11 de novembre i es considera la Festa Major d'hivern. Hi tenen un protagonisme especial la gent gran, la canalla i els esportistes.

Altres festes i actes que se celebren al poble al llarg de l'any sn el Carnaval, la diada de l'Onze de Setembre, la cavalcada de Reis, les nits de cinema a la fresca o les ballades de sardanes, entre d'altres.

Demografia.


Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Bloc del regidor d'ERC-Viladecavalls, Llus Soler i Turu;
Frum de l'Escola de Futbol Viladecavalls;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12462" title="Paeria" nonfiltered="1419" processed="1412" dbindex="6426">


Per paeria s'entn la casa del paer en cap, terme amb qu sn anomenats els alcaldes dels ajuntaments de Lleida i Cervera. El terme paer procedeix de la paraula llatina paciarium, que significa home de pau. Aquesta forma d'anomenar els alcaldes, en el cas de la ciutat de Lleida s un privilegi atorgat l'any 1264 pel rei Jaume I als antics cnsols de la ciutat.

Enllaos externs.
http://www.paeria.cat - Paeria de Lleida;
http://www.cerverapaeria.com/ - Paeria de Cervera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12470" title="Postures del coit" nonfiltered="1422" processed="1413" dbindex="6429">
Les postures del coit sn les diferents maneres que els integrants de la parella se situen per a la realitzaci de l'acte sexual

En la prctica del coit heterosexual (home-dona) destaquen les postures segents:

El missioner. 

s ms clssica i habitual. L'home es colloca sobre la dona cara a cara i ambds cossos assoleixen un contacte ple. Permet una penetraci profunda, aix com un alt nivell d'intimitat. Els amants poden mirar-se, besar-se i explorar-se mtuament amb les mans. L'home s l'element de la parella ms actiu i el que porta el ritme i domina els moviments. La dona, en estat ms passiu, es limita a encaixar les escomeses del mascle.

Hom creu que el nom d'aquesta postura prov dels missioners cristians, que insistien per a que els seus fidels empressin noms aquesta posici durant el coit.
Per als moralistes cristians tradicionals, aquesta s l'nica postura natural per a les relacions sexuals. El propi Sant Pere considerava que les dones calia que fossin sotmeses i els esposos havien d'assumir un paper dominant durant l'acte sexual. Cultures com la Yahgan (d'Amrica del Sud) o la dels indis navajos (Amrica del Nord) tamb han considerat aquesta postura com la ms idnia i corrent.

La dona dominant.
 
s la postura en qu la dona se situa sobre l'home. Presenta dues modalitats:
De cara. Es molt apta per a l'estimulaci de la dona, ja que permet que el penis del mascle accedeixi fcilment al cltoris femen. La dona assumeix aqu un paper molt actiu i un control gaireb total de la situaci. Pot modular amb els seus moviments el grau de penetraci i te llibertat per realitzar aquells moviments que li reportin una ms gran excitaci. Per la seva banda, l'home es pot limitar a mantenir-se ajagut i a gaudir de les sensacions adoptant un paper ms passiu.

 
D'esquena. La dona s'asseu sobre el penis i d'esquena a la cara del mascle que pot observar i manipular les seves natges. Si la dona inclina el seu cos cap als peus de l'home, aquest podr veure el penis entrant i sortint de la vagina. s, per tant, una postura de gran importncia per l'excitaci que pot arribar a produir grcies a que permet l'observaci de les natges i del cos de la dona en moviment. En aquesta modalitat, la posici de l'home adquireix una nota de gran passivitat i submissi, palesada encara ms pel fet que la dona no el mira a la cara. D'altra banda, la capacitat de moviment del mascle s extraordinriament limitada, en tenir que suportar sobre el seu abdomen el pes de les natges de la femella.

El gosset.
 
s la postura en qu la dona se situa de quatre grapes recolzada sobre les mans i els genolls i l'home la penetra des del darrera. s especialment recomanable per als homes que tenen dificultats per a mantenir el penis dins la vagina. 
Els dos membres de la parella poden alternar el paper actiu/passiu segons que porti la iniciativa dels moviments. L'home t les mans lliures per acariciar les natges, els pits i el cltoris de la dona. s tamb una postura molt apropiada per l'estimulaci del punt G. El penis pot exercir millor la pressi sobre la paret frontal de la vagina.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12472" title="Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="1423" processed="1414" dbindex="6430">
 







Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s una empresa de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport pblic, principalment a l'rea metropolitana de Barcelona. A ms, l'empresa s propietria de les estacions d'esqu de la Vall de Nria i La Molina. 

Histria.


El 5 de setembre de 1979 es va constituir Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la intenci que aquesta corporaci explots els ferrocarrils que eren de titularitat pblica a Catalunya. Aix es va convertir en la primera empresa pblica que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.

L'empresa es considera hereva de les companyies amb molta tradici ferroviria que ha anat aglutinant.

Lnia Barcelona-Valls.
La lnia Barcelona-Valls fou transferida a partir de les dues empreses que l'explotaven: Ferrocarril de Sarri a Barcelona (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A.(FCC).

 

El Ferrocarril de Sarri a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarri construt per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci a vapor i ample ibric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La lnia tingu molt xit, tot i aix l'any 1874 l'empresa per acumulaci de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarri a Barcelona. El 1905 s'electrific i canvi l'ample de la via a internacional(1435 mm). . El 1929 s'inaugur el primer soterrament, el tram Plaa Catalunya a Muntaner . El 1954 entr en servei el nou ramal Grcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entr en servei l'Estaci de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya S.A. es fund el 1912 grcies al Dr. Frederick Stark Pearson (popularment conegut com el Dr. Pearson) i Carles Emili Montas. Montas tenia en ment l'electrificaci de Catalunya i la connexi de Barcelona amb el Valls a travs de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitat d'aquesta connexi el 1908 va crear un petit ferrocarril amb una ample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava un vell tnel per portar aigua del Pant de Vallvidrera a Sarri. Tingu un xit immediat, per ben aviat tingu problemes legals, ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justcia donava ra, a canvi que el clausurs, Montas va aconseguir la concessi d'un ferrocarril de Sarri a Les Planes.  
El 1911 Montas aconsegu que els seus plans de electrificaci fossin impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloen connectar Barcelona amb el Valls per Collserola i ms endavant amb Frana per Berga. 
Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar  Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquir en una sonada operaci el Ferrocarril de Sarri a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona que volia integrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaa Catalunya.
De seguida comen la construcci del ferrocarril cap al Valls. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. 
Cal destacar que aquesta lnia no pass a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibric (1672 mm).

El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anunci la clausura de la xarxa. El govern ho evit atorgant l'explotaci a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspass la lnia a FGC. 

La companyia impuls una gran modernitzaci la lnia. El 1984 s'inaugur l'estaci d'Universitat Autnoma. El 1996 es pos en marxa el Metro del Valls.

Lnia Lleida - la Pobla de Segur.


La Lnia Lleida - la Pobla de Segur s noms una secci d'una gran lnia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Giron, passant per Albacete, Utiel, i Terol.

El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construt per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissi dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes ms tard va passar a dependre d'Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sort una ordre ministerial que transferia la lnia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941 .Aleshores RENFE comen a prolongar la lnia en previsi de fer-la arribar fins Sent Giron. Aix doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugur l'arribada del tren a La Pobla de Segur, per el tren ja no arribaria ms lluny. L'any 1962, per recomanaci del Banc Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcci de noves lnies frries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decid clausurar la lnia al ser altament deficitria. Mai es produ grcies a que la Diputaci de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferncia, i no s'arrib a un acord fins el 2004. La lnia pass a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004. 

 Cronologia .

 El 5 de setembre de 1979 es constitu Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per gestionar els ferrocarrils de via estreta de titularitat pblica a Catalunya.;
 El 7 de novembre de 1979 es transferiren les lnies de Ferrocarrils de Catalunya. ;
 El 1980 es transfer la gesti del Funicular de Gelida.
 El 1986 es transferiren alguns dels actius de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents. Entre altres inclou els funiculars de la cova, de Sant Joan de Montserrat i el Cremallera de Nria.
 L' 1 de febrer de 1999 s'inaugur l'electrificaci del ramal Martorell-Igualada.
 L' 11 de juny de 2003 s'inaugur la reobertura del Cremallera de Montserrat.;
 L'1 de gener de 2005 es feu efectiu el trasps de la Lleida - La Pobla de Segur als FGC. El 18 de juliol del mateix any l'empresa inici la renovaci de la la via i les installacions al tram Balaguer- La Pobla de Segur, obres que durarien un any.
 El 18 de gener de 2008 la filial de FGC: autometro pos en marxa el transport de cotxes, per ferrocarril, de la factoria de Seat a Martorell al Port de Barcelona. ;

Serveis.



 Lnia Barcelona-Valls (Metro del Valls, Lnia de Balmes).
 Lnia Llobregat-Anoia (Metro del Baix Llobregat, Metro comarcal de l'Anoia, Metro comarcal del Bages).
 Lnia Lleida - la Pobla de Segur (Actualment gestionada i explotada per ADIF i Renfe  Operadora mitjanant convenis).
 Cremallera de Montserrat.
 Funicular de la Santa Cova.
 Funicular de Sant Joan.
 Cremallera de Nria.
 Telecabina de la Coma del Clot de Nria.
 Funicular de Gelida.
 Funicular de Vallvidrera.
 Telefric d'Olesa a Esparreguera.
 Ferrocarril Turstic de l'Alt Llobregat (La Pobla de Lillet - Castellar de n'Hug).
 Telecabina de la Molina - Alp 2500 al domini esquiable d'Alp 2500.

 Funci metropolitana .


Les lnies dels trens de servei suburb dels FGC, funcionen com a metro completant els serveis del Metro de Barcelona, travessant Barcelona i tota la seva rea metropolitana, funcionant com un metro "express", integrades tarifriament i assolint altes freqncies en els trams comuns de diverses lnies en hores punta.

El sistema de numeraci d'aquestes lnies es divideix en:
 L que correspon a les lnies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 9 lnies actualment, de las quals de la 1 a la 5 i la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
 S (de Suburb), que correspon a les lnies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'ATM, Autoritat del Transport Metropolit.
 R (de Rodalies), que corresponen a les lnies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'rea metropolitana de Barcelona te 8 lnies de Rodalies, de les quals de la 1 a la 4, la 7 i la 10 son operades per Renfe Operadora, i de la 5 a la 6 per FGC.

Lnia 6.


La L6 s la denominaci que rep la lnia dels FGC des de Plaa Catalunya fins a Reina Elisenda.

La L6 comparteix les vies amb la L7 fins a Grcia i amb les lnies suburbanes S1 i S2 fins a Sarri.



Lnia 7.



La L7 o Lnia de Balmes s el servei de metro que realitzen els trens de Plaa Catalunya- Avinguda Tibidabo. Comparteix el tram Plaa Catalunya- Estaci de Grcia amb la L6 i els suburbans S1 i S2.



Lnia 8.


La L8 s el servei de metro que cobreix el tram Plaa d'Espanya de Barcelona amb Mol Nou. s d'ample mtric i ha de compartir les vies amb la resta de serveis Suburbans, de Rodalies i de mercaderies que suporta la lnia Llobregat- Anoia



Lnia Barcelona-Valls.







Lnia Llobregat-Anoia.








 Transport de Mercaderies .
La lnia Llobregat-Anoia a part del transport de viatgers t un important trnsit de mercaderies. 

En concret es transporta Potassa i sals des de les mines de Sria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona. Des del 2008 s'ha afegit un nou tipus de transport, el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.

Caracterstiques de la xarxa (2006).
Lnies Metropolitanes.


Longitud de lnies (km): 183;
Estacions: 72;
Unitats de tren: 85;
Locomotores de mercaderies: 8;
Vagons de mercaderies: 180;
Viatgers transportats (milions): 77,9;

Lnia Lleida - la Pobla de Segur.

Longitud de lnia (km): 88;
Estacions: 17;
Unitats de tren (Renfe Operadora): 3;
Viatgers: 204.920;


Explotaci Vall de Nria.
Longitud de la lnia del cremallera (km): 12, 5;
Automotors dobles o articulats: 6;
Locomotores: 3;
Cotxes: 5;

Explotaci Montserrat.

Funiculars: 2;
Viatgers funiculars: 710.657;
Longitud de lnia cremallera (km): 5;
Estacions cremallera: 3;
Automotors dobles cremallera: 5;
Locomotores: 1;

Ferrocarril turstic de l'Alt Llobregat.
Longitud de lnia (km): 3;
Estacions: 4;
Locomotores: 1;
Cotxes: 1;
Viatgers: 33.963;

Projectes principals.

 Perllongament del Metro del Valls a Terrassa amb la construcci de tres noves estacions i on tindr correspondncia amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en construcci i la inauguraci est prevista pel 2012.
 Perllongament del Metro del Valls a Sabadell amb quatre estacions al nucli urb. Tindr correspondncia amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en obres i s'espera finalitzar-les al 2012. En un futur la lnia arribar a Castellar del Valls amb 2 noves estacions.
 Rehabilitaci i modernitzaci de la Lnia Lleida-La Pobla de Segur.
 Construcci d'una cua de maniobres a la estaci de Plaa de Catalunya (Metro del Valls,L6,L7) que permetr millorar la freqncia de pas. Les obres s'iniciaran el 2009 i duraran fins el 2012.
 Perllongament de la L6 de Reina Elisenda fins a Finestrelles - Sant Joan de Du (Esplugues de Llobregat);
 Nova lnia Glries (Barcelona) - Tunel d'Horta - Cerdanyola (en estudi);
 Introducci de noves tecnologies (internet per Wi-Fi als trens).
 Construcci d'una nova seu corporativa a Sarri.

 Vegeu tamb .
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Trenscat.cat, la web dels trens de Catalunya;
 Pgina oficial de La Molina;
 Pgina oficial de la Vall de Nria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12478" title="Llista d'alcaldes de Lleida" nonfiltered="1424" processed="1415" dbindex="6431">
Llista d'alcaldes de Lleida:

...
Manuel Fuster i Arnaldo - Del 1834 al 1836 i del 1859 al 1863. ;
...
 Humbert Torres i Barber - Del 1917 al 1920;
...
 Ricard Palacin i Soldevila - 1923;
...
 Joan Rovira i Roure - Del 1935 al 1936;
...
Valentn Martn Aguado - Del 1938 al 1939;
Ramon Areny Batlle - Del 1939 al 1941;
Juan Jos Arnaldo Targa - Del 1941 al 1943;
Vctor Helln Sol - Del 1943 al 1952;
Blas Mola Pint - Del 1952 al 1957;
Francisco Pons Castell - Del 1957 al 1967;
Juan Casimiro de Sangens Corri - Del 1967 al 1974;
Miguel Montaa Carrera - Del 1974 al 1976;
Ernesto Corbella Albiana - Del 1976 al 1979;
Antoni Siurana i Zaragoza - Del 1979 al 1987 ;
Manel Oronich i Miravet - Del 1987 al 1989;
Antoni Siurana i Zaragoza - Del 1989 al 2003;
ngel Ros i Domingo - Fins a l'actualitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12484" title="Bigues i Riells" nonfiltered="1425" processed="1416" dbindex="6432">

Bigues i Riells s un municipi de la comarca del Valls Oriental, amb capital a Bigues.

(2005)



















 Demografia .

El primer cens s del 1857 desprs de la fusi de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.
 Vegeu tamb .
Llista d'alcaldes de Bigues i Riells;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12486" title="Caldes de Montbui" nonfiltered="1426" processed="1417" dbindex="6433">

Caldes de Montbui s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental.








 Informaci general .
Caldes de Montbui s un poble que situat a poc ms de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. T el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes ms ben conservades de la Pennsula Ibrica. Aquest atractiu es completa amb altres allicients que fan de la vila termal un centre turstic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situaci geogrfica, un clima suau i unes aiges que broten a 76C de temperatura, una de les ms elevades d'Europa i amb ms d'1.000.000 de litres diaris. Aquestes estadstiques han configurat la vida d'aquesta poblaci de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004. 

El centre del casc antic est situat a la plaa de la Font del Lle, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lle. La plaa comparteix protagonisme amb la Plaa del Canaletes, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment est situat el cor comercial i social de la poblaci.

Caldes de Montbui est en la comarca del Valls Oriental al lmit amb el Valls Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebasti, i el Farell, de 805 m.). s travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la poblaci i conflueix amb diversitat de torrenteres. Per, sens dubte, el ms destacat de la seva hidrologia sn els seus afloraments d'aiges minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presncia econmica dels tres sectors de producci segueix, per, progressant la general tendncia cap a la terciaritzaci professional i un abandonament sistemtic del treball agrcola. No es aliena a aquesta inversi econmica la revitalitzaci de la funci balnearia, i conseqentment tamb turstica,  de la vila.
 
Dos eixos de comunicaci principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Valls amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A ms, el mateix nucli urb de Caldes est situat en l'encreuament de les vies de comunicaci entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. T tamb una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagales), de segur com a conseqncia d'aquesta ubicaci privilegiada com enlla de camins, i de les seves histriques empreses de diligencies que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, al restar al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Valls, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogrfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una poblaci mitjana i amb poca influncia sobre els municipis vens.
Existeix sota la denominaci d'aquesta localitat el ttol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest ttol fou concedit  l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i vdua de Domnec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat condal entre 1906 i 1909. El fill primognit i successor del ttol, com a segon marqus, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973). 

El topnim del municipi, Caldes de Montbui, dna fe de l'establiment rom de les termes, com ha estat freqent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Bo o Caldes d'Estrac sn alguns dels exemples. L'existncia d'aquests tipus de memria s un dels millors indicis de la importncia de la romanitzaci a casa nostra. Caldes va formar part de la sots-vegueria del Valls fins,  part de la vegueria de Barcelona, fins al 1716. Entre els anys 1716 i 1833, Caldes estigu integrat en el corregiment de Matar, i en crear-se la divisi provincial espanyola pass a formar part de la provncia de Barcelona. El seu partit judicial s el de Granollers.



 Llocs d'inters .
Si ens introdum a travs dels emblemtics carrers del casc antic, descobrirem l'histric itinerari termal, en el qual trobarem les antigues termes romanes, la Font del Lle, l'esglsia parroquial de Santa Maria i els balnearis. Tamb es poden visitar el museu Thermalia, la casa-museu els Delger, el pont romnic i l'ermita del Remei.

 Balnearis .
 Broquetas (pl.del Lle, 1);
Aiges hipotermals (emergents a ms de 70), clorurades sdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumtiques, traumatologia, patologia respiratria, sistema nervis, obesitat i estrs. Aquest centre inici la seva activitat el 1729 i ser reedificat el 1770. est catalogat com a monument artstic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, am el temps ha anat incorporant edificis vens un parc privat, aix el seu carcter arquitectnic resulta un tant heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestbul, galeria de banys, terrasses i balcons, cermiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures , aix com tamb el vaporarium rom del segle II en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.

 Vila de Caldes (pl. de l'ngel, 5);
Aiges hipotermals (emergents a 70), clorurades sdiques i carbonatades. Tamb indicades per afeccions reumtiques i estrs. Aquest centre s el ms modern de tots ja que ha estat edificat de nou al 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Sol (des de 1680). El nou edifici conserva la faana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les faanes laterals.

 Termes Victria (c.de Barcelona, 12);
Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el call, de la vila medieval. El seu origen arquitectnic est en les cases que anir ocupant, totes d'origen medieval, i en l'interior es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lle, d'aquella mateixa poca.

 Banys Forns (c.Forn,12);
Aqu noms trobarem galeria de banys, car no t oferta d'hotel; de fet depn de les termes Victria i complementa els seus serveis. Els orgens arquitectnics d'aquests banys els trobarem tot just al segle XIX.

Torre Nova.
Aquesta torre est situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Esta situada a dalt d un turonet entre la riera i la muntanya del Farell. La torre s de planta regular i l edifici principal t tres pisos d alada. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l Aranella. Avui en dia es fa servir com a mas.

Llegenda el mas de les serps: aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradici popular diu que va pertnyer a un poders cavaller que hi va construir una casa senyorial. Tothom fuig d aquesta casa perqu est habitada per serps, especialment per una de molt gran que ha travessat dues vegades el mar.

 Histria .
La presncia de l'home en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remonta al Neoltic, a l'any 3500 a.C. Els primers pobladors agrcoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb pobles ibrics.

Els conquistadors romans van fundar una estaci balneria, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urb Aqua Calidae. Es va iniciar aix el perode de prosperitat de les quals les famoses termes en sn una mostra.

A l'edat mitjana, el municipi es va consolidar com un important centre comarcal i des de principis del segle XII va tenir un mercat setmanal.

Entre els segles XIII i XIV, Caldes, que va comenar a denominar-se "de Montbui" per la seva proximitat als barons dels senyors Montbui, es va convertir en un prestigis centre comercial i menestral, amb nombroses indstries.

La vitalitat de la poblaci es va posar de manifest al llarg del segle XVI amb l'inici de diferents obres urbanes, com la construcci del nou ajuntament, la remodelaci de l'hospital medieval i la construcci de la nova esglsia parroquial.

Desprs de les guerres dels Segadors i de Successi, Caldes va entrar en una decadncia de la que no es va recuperar fins desprs de la Guerra del Francs al segle XIX.

Tal com va succeir en els seus orgens, la prosperitat torn al municipi de la m de les aiges termals. L'impuls econmic va acabar l'any 1880 amb l'arribada de la lnia de ferrocarril de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana entre Mollet-Caldes.

A principis del segle XX la indstria txtil i l'explotaci de les canteres de granit van obrir cam a la industrialitzaci del municipi. Per el desenvolupament industrial no va adquirir les dimensions d'altres municipis de la comarca com Terrassa, Sabadell, Mollet, o Granollers. Aix va afavorir que Caldes de Montbui es converts en una residncia secundria de moltes famlies de l'rea metropolitana de Barcelona.

En els ltims anys han aparegut nombroses urbanitzacions al poble. L'economia de Caldes gira al voltant de la indstria, sobretot la txtil i la construcci.

 Proximitats .
Barcelona a 27 km.
Monestir de Sant Miquel del Fai a 20 km.
Costa Brava a 70 km.
Monestir de Montserrat a 65 km.
Parc Natural del Montseny a 65 km.

 Demografia .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Balneari Termes Victria;
Mapa topogrfic de Caldes de Montbui;
Associaci la Guspira;
Centre Democrtic i Progressista;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12487" title="Campins" nonfiltered="1427" processed="1418" dbindex="6434">

Campins s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12488" title="Canovelles" nonfiltered="1428" processed="1419" dbindex="6435">

Canovelles s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

s un poble antic -ho demostra l'esglsia romnica de Sant Flix- que va crixer amb la immigraci. El mercat setmanal dels diumenges s un dels ms grans de Catalunya. Vegeu tamb Sant Feliu de Canovelles.

 Demografia .




















Resultats electorals municipals.
Grfica evolutiva.


1995.


1999.


2003.


2007.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12489" title="Cardedeu" nonfiltered="1429" processed="1420" dbindex="6436">


Cardedeu s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental amb una poblaci aproximada de 16.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 Geografia .

El municipi, que t una extensi de 12,89 km, s emplaat en plena depressi prelitoral, entre la serralada litoral i el masss del Montseny. s travessat per la riera de Vallforners, coneguda ms popularment com a riera de Cnoves, afluent del Mogent que, alhora, s afluent del Bess. El punt ms elevat del municipi es troba situat al nord-oest del terme, prop de l'ermita de Sant Hilari (305 m), mentre que el ms baix s al sud, a la vall del riu Mogent (155 m); l'altitud mitjana de la vila s, doncs, de 193 m sobre el nivell del mar. La longitud mxima s, de nord a sud, de 6,3 km i, d'est a oest, de 3,7 km.

El terme municipal limita, al nord, amb Cnoves i Samals i, a un punt conegut com la Pedra Foradada, amb Sant Pere de Vilamajor; a llevant, amb Sant Antoni de Vilamajor a travs del venat de Sant Juli d'Alfou; al sud-est, amb Llinars del Valls; al sud-oest, amb La Roca del Valls (venats de Santa Agns de Malanyanes, el Castell de Bell-lloc i el Manso de Vilalba); i, al nord-oest, amb les Franqueses del Valls a travs dels venats de Marata i Corr d'Amunt.

Distant 9 Km de la capital de comarca, Granollers, i 38 km de Barcelona, Cardedeu s un poble molt accessible perqu compta amb un gran nombre de vies de comunicaci, com ara l'autopista AP-7 (sortida 12, Cardedeu - La Roca), la carretera comarcal C-251 que travessa el nucli urb, la C-35 (variant de Cardedeu i Llinars del Valls), i les carreteres locals a Cnoves, Dosrius i La Roca del Valls. La vila tamb s zona de pas de la via ferroviria Barcelona - Portbou, s'hi aturen combois de Rodalies cada deu minuts al mat i cada mitja hora la resta del dia. 

El paisatge circumdant, tot i que actualment es troba fora urbanitzat, encara conserva les caracterstiques prpies de la plana vallesana amb una zona, coneguda com el Rial, a l'est de la riera, dominada per conreus cerealistes i explotacions ramaderes; a ponent, el terreny, de caracterstiques argiloses, s ms elevat i el paisatge s dominat per valls suaus i petits turons que configuren un mosaic de camps i retalls de bosc mediterrani; al sud, on predomina un paisatge densament urbanitzat, hi ha el polgon industrial Sud, la carena del parc de la Serreta, la vall del riu Mogent i l'autopista AP-7.

 Clima .



 Demografia .
Cardedeu ha crescut molt degut a les facilitats en les comunicacions, aix ha perms que molta gent que vivia i treballava a Barcelona pogus fer-se una casa o comprar-se un pis fora de la gran ciutat. Aix ha provocat que aquesta vila sigui una de les poblacions que ha crescut ms al Valls Oriental en els ltims 10 anys.


 Poltica .

Les eleccions municipals a Catalunya del 2007 van donar com fora ms votada a CiU amb 7 regidors, aix i l'entrada de les CUP van fer que el tripartit (PSC+ERC+ICV) que manaven a Cardedeu fins aquell moment perds la majoria absoluta. Desprs d'uns intensos dies de negociacions CiU i ERC van arribar a un acord per governar la vila de Cardedeu durant aquesta legislatura. L'alcaldia la tindria el cap de llista d'Esquerra durant 1 any, en Joan Masferrer i Sala, i els segents 3 anys la cap de llista de CiU la Calamanda Vila i Borralleras. 


De l'any 1979 fins a l'any 1995 a Cardedeu va governar Convergncia i Uni en solitari. La legislatura de l'any 1995 al 1999 van governar en coalici el Partit Socialista amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. La legislatura del 1999 al any 2003 van governar el Partit Socialista amb Iniciativa per Catalunya. La passada legislatura va guanyar CiU, no ho feia des de l'any 1991, tot hi aix es va fer el tripartit format pel Partit Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Es van repartir l'alcaldia, dos anys per ERC (2003-2005) i dos anys per al PSC (2005-2007). 

Llista d'alcaldes de Cardedeu des de l'any 1979



 Orgens toponmics .
Pel topnim confs que dna nom a la vila s han barrejat diverses possibilitats, per sembla ser que la ms acceptada s la de Francesc de B. Moll que proposa que l'origen de Cardedeu prov de Car (quer) de Du, que significaria  penyal de font .  No es considera admissible fonticament la proposta de Balari i Jovany, segons la qual el topnim derivaria de quercitulum (alzinar petit). Tot i aix la confusi toponmica s ha perpetuat en l'escut municipal, que t representades tres flors de card daurades, donant lloc a equvocs sobre l'origen del nom de la vila.

 Histria .
La depressi prelitoral ha estat i s el principal corredor natural del continent europeu a la pennsula ibrica, consta de planes frtils, un clima suau i certa proximitat al mar, per aix les nostres contrades han estat habitades des de temps immemorials. Trobem restes megaltiques al Pla de Pins Rosers. En poca romana, pel bell mig del Valls hi passava la via Augusta i diverses vies secundries; de fet hi trobem un gran nombre de restes romanes, massa sovint desateses pel seu carcter poc espectacular. A Cardedeu sn nombroses les masies i els camps de conreu on s hi ha trobat restes de terrissa d'aquella poca com ara a Ca l'Alzina o el Pla del Rifanys.  
 Orgens medievals . 
Cardedeu s una vila d'origen medieval, ja que la primera referncia escrita que es coneix data de l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo, mentre que la parrquia de Santa Maria est documentada des del 1012 com a pertanyent al terme de jurisdicci reial del castell de Vilamajor, (Batllia de Vilamajor) juntament amb les parrquies de Santa Susanna de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Sant Juli del Fou. En aquella poca el poblament deuria ser de carcter disseminat, amb diverses viles rurals i masos.

L any 1264 trobant-se de pas el rei Jaume I el Conqueridor a Cardedeu va concedir el privilegi de resoldre les causes criminals i els plets civils, a excepci dels homicidis i les apellacions, davant del batlle de Vilamajor en comptes del de Barcelona. Ms endavant, el 12 de maig de 1272 a Girona, el rei signava la carta de poblament de la vila de Cardedol, concedint que es pogus construir una muralla, celebrar mercat els dimecres i una fira per la Santa Creu de setembre, alhora que s eximia la poblaci de pagar alguns impostos. Tamb va manar que hi passs el cam reial que menava de Barcelona a Frana nomenant les famlies Montells i Lled com a encarregades de fer complir les disposicions establertes. D aquesta manera Cardedeu adquiria definitivament carcter urb.

L any 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida per Alfons III a Berenguer de Sentmenat per premiar els seus serveis a la corona. Desprs de diversos anys de malestar, les quatre parrquies tornaren a mans reials, per al 1381 el futur Joan I venia la batllia a perpetutat a Bernat IV de Cabrera per tal de saldar deutes de la corona. Tres anys desprs, un pacte entre els prohoms de la batllia i consellers de la ciutat de Barcelona  aconseguia que les parrquies de Vilamajor fossin nomenades  carrer i bra de la Ciutat de Barcelona , obtenint els drets i deures de dita ciutat i retornant al patrimoni reial.

 poca moderna .
La segregaci de Cardedeu es fu efectiva l'any 1599, quan Felip II conced la separaci de Cardedeu de Vilamajor, i tot i que per alguns afers encara actuarien junts durant uns anys, a partir d'aquest moment ja tindrien batlles propis i constituirien municipis diferenciats.

Entre els diversos fets calamitosos registrats histricament durant aquesta poca destaquen el terratrmol a Catalunya del 25 de maig de 1448, que tingu l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Valls i provoc ms d'un centenar de vctimes, aix com l'esfondrament de part del campanar i de diverses cases, el saqueig i incendi de la vila per part de les tropes castellanes l'any 1640 en plena Guerra dels Segadors, i les inundacions de 1776 i 1777. 

Malgrat aquestes desgrcies la vila de Cardedeu, situada en un punt estratgic per les vies de comunicaci entre Barcelona, Girona i Frana, anir creixent lentament i prosperant fins a assolir l'any 1787 una poblaci de 1085 habitants segons els cens de Floridablanca.

 Segle XIX .
El segle XIX fou una mescla de progrs i destacats fets violents. Aix doncs, durant la Guerra del Francs es cremen diversos masos com ara Can Bas i Can Font de la Perera entre d'altres, i al 16 de desembre de 1808 es lliura al torrent del Fou, entre Cardedeu i Llinars del Valls, la batalla de Llinars entre espanyols i francesos, que acaba amb el triomf dels segons, capitanejats pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr. Les tropes napoleniques entren a Cardedeu i sense trobar resistncia arriben a Barcelona, on trenquen el bloqueig de Barcelona i alliberen les guarnicions franceses. D'aquesta batalla el francs Jean Charles Langlois en far un gravat anomenat La bataille de Cardedeu que es pot contemplar actualment al Museu del Louvre a Pars.

Grcies a l'arribada del tren (1860) i el pas de la carretera de Caldes a Sant Celoni (1864) el municipi experimentar un lleu creixement i anir esdevenint una vila moderna. Aquest progrs tan sols ser interromput pels lamentables fets ocorreguts al 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal (28 de maig), aix com l'ajuntament, l'esglsia i l'estaci (6 de novembre). Fou en aquesta ltima ocasi quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'esglsia i desprs de rendir-se sota la promesa que se ls hi respectaria la vida foren afusellats sense contemplacions.

 Vila d'estiueig  .
Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu comen a tenir especial importncia el fenomen de l'estiueig, amb les primeres viles construdes l'any 1880. Els arquitectes ms destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Ros i Vila, i el ms conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valus patrimoni arquitectnic encara ara conservat.

Entre els estiuejants que escolliren Cardedeu a finals del segle XIX i primeries del XX hi ha figures com els senadors Josep Vilaseca i Moragues i Josep Daurella i Rull, els alcaldes de Barcelona Mari Borrell i Joan Amat i Sormani, o el diputat de corts per la Lliga Regionalista Joan Llig i Pags, a ms de diferents industrials, banquers i professionals liberals.

El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguraci per part de Josep Carner. Un altre escriptor catal de renom que visit la poblaci en diverses ocasions va ser Santiago Rusiol, qui en alguna ocasi es despla des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Valls.

Vegeu tamb.
Batllia de Vilamajor;

 Esdeveniments histrics .

941   Primera referncia escrita de Cardedeu sota el nom de Carotitulo.
1012   Primera referncia escrita de la parrquia de Santa Maria de Cardedeu.
1127   S esmenta el Mas Sant Hilari.
1264   Jaume I fa nit a Cardedeu cam de Perpiny.
1272   El rei Jaume I concedeix la carta de repoblaci a Cardedeu.
1279   Pere II resta dos dies a Cardedeu, fent saber que el mercat ser el dimarts en lloc del dilluns.
1328   Alfons III dna la jurisdicci de la batllia de Vilamajor a Berenguer de Sentmenat pels seus serveis a la corona.
1345   Revolta dels habitants de les quatre parrquies contra Jaufred de Sentmenat, que s assassinat a la masia de Can Terrades del Rieral.
1381   L Infant Joan ven a perpetutat les parrquies de Vilamajor, Cardedeu, el Fou i Santa Susanna a Bernat IV de Cabrera.
1384   Es signa el pacte pel qual les quatre parrquies esdevenen carrer i bra de Barcelona i deixen d'estar sota el jou feudal.
1448 - El 25 de maig hi ha un terratrmol que provoca un centenar de vctimes i nombrosos desperfectes.
1470   A Cardedeu hi ha 51 focs i 2 capellans (entre 205 i 257 persones aprox.).
1599   Felip III concedeix la separaci de la universitat de Cardedeu de la de Vilamajor (Vilamagore). Comena l'autonomia del municipi.
1640   Aixecaments a Cardedeu, com a d'altres poblacions del Valls, contra els soldats castellans, que saquegen i incendien part de la vila.
1776-1777   Desbordament de la riera i inundaci del nucli de la Vila.
1787   Cens de Floridablanca: 1.085 habitants.
1808   Les tropes napoleniques del general Saint Cyr, situades a Llinars, vencen a les espanyoles comandades pel general Vives entrant a Cardedeu i trobant el pas lliure fins a Barcelona.
1860 - Arribada del tren.
1873   Ocupaci de la Vila per part de les tropes carlines, que cremen l'Esglsia i l'Ajuntament, i afusellen els liberals que s havien refugiat al campanar.
1907   Jocs Florals de Cardedeu;
1930-31   I i II Concursos d'Aviaci.
1932-33   Primers aplecs de Sardanes;
1939   (29 de gener) Entren les tropes nacionals a la Vila.
1953   Inauguraci del II Seminari Dominic a l'Estat Espanyol.
1981   Primeres emissions regulars de Rdio Televisi Cardedeu. Primera televisi local dels Pasos Catalans i de l'Estat Espanyol.

 Patrimoni arquitectnic .
 El dolmen de Pins Rosers .

El dolmen de Pins Rosers s un monument megaltic situat a l'antic pla de Pins Rosers o pla Marsell, molt a la vora de l'antic cam ral, i que actualment forma part de la decoraci dels jardins de l'empresa Aiges del Ter-Llobregat. Aquest monument forma un cercle irregular; al seu interior hi ha dolmen central. Est format per nou monlits que en un inici estaven plantats verticalment; a l'actualitat per n'hi ha algun de tombat. 
Segons una llegenda recollida al Costumari Catal d'en Joan Amades, les pedres que formen el dolmen formaven part d'un antic hostal on cada nit assassinaven als clients amb una guillotina. La criada del hostal i un jove van escapar d'all amb vida i van explicar-ho als gurdies que van detenir l'amo i van enderrocar l'edifici.



 Esglsia parroquial de Santa Maria .
L'edifici actual va ser construt entre els segles XVI i XVIII. 
 
Amb tot, l'existncia d'una comunitat cristiana a Cardedeu apareix citada per primera vegada en uns documents del segle XI, i les excavacions arqueolgiques, aixi com algunes restes de mur visibles a la capalera de l'esglsia, donen testimoni d'un anterior edifici romnic. Durant la seva histria recent, l'esglsia parroquial ha estat cremada intencionadament dues vegades, el 1873, durant la Tercera guerra carlina, i el 1939, al final de la Guerra Civil.

De l'edifici d'poca moderna, s de destacar el campanar, de planta quadrada, 27 metres d'alria, amb grgoles zoomrfiques i coronat amb merlets de tipus catal. Cont quatre campanes, la ms antiga de les quals ( Teresa ), va ser fosa a mitjans del segle XVIII. Tamb s notable la portalada escultrica (datada el 1780), on es pot observar la Mare de Du de l'Assumpci, damunt d'un entaulament renaixentista, on apareix l'escut de la vila, sostingut per dues caritides (representant la joventut i la vellesa). A l'interior de l'esglsia destaca una pica baptismal del segle XVI i les pintures al fresc d'Antoni Vila Arrufat, que decoren la capella del Sagrament.

 Capella de Sant Corneli .
De planta i basament preromnics, s una de les capelles ms antigues de Cardedeu. Fou dedicada inicialment a Sant Corneli i Sant Cebri. Al segle XII va acollir la confraria de Santa Maria i a partir de 1409 va passar a dependre del monestir de monges de Montalegre. Tot i la desamortitzaci de 1870, en qu va passar a ser propietat municipal, s'hi va conservar el culte fins a les primeres dcades del segle XX. Posteriorment va ser emprada per a mltiples funcions (magatzem, pres preventiva) fins que, entre 1971 i 1986, va esdevenir el local de l'Agrupaci Coral Cardedeuenca, que la va mantenir i restaurar. El 1992 es va procedir a l'enderroc de diversos edificis adossats a la capella, deixant-la allada i visible des de tots els angles. Actualment s'hi presenten regularment exposicions de temtica local i d'art contemporani.  

Farmcia Balvey.

La reconstrucci de l'antiga farmcia Balvey, en s fins el 1954 permet contemplar una magnfica collecci de caixes de llauna de medicaments, i el mobiliari de finals del segle XVIII i principis del XIX, amb envasos.

 Cases de pags . 

Actualment es poden comptar una bona seixantena de masos a Cardedeu i els seus vorals. 

Les dates ms antigues que apareixen gravades a les pedres d'algunes d'aquestes cases sn del segle XVI (la Fleca Vella, 1550; can Bellsolar, 1587). Sembla que s en aquest segle quan es consoliden i es reedifiquen les masies ms importants, que arribaran, sense gaires modificacions, fins a comenaments del segle XX i moltes fins a l'actualitat.

En documents escrits, per, ja es troben referncies a cases de pags des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals. s de destacar, per exemple, que a la carta de poblament (1272) concedida pel rei Jaume el Conqueridor, hi apareguin esmentats  els cognoms de Lled i de Montells. Can Lled (desaparegut cap a 1915, amb la construcci de la Plaa de Sant Joan) i can Montells, juntament amb can Diumer, la Casa Nova (el Mas del Pla) i can Suari del Fou, sn algunes de les cases de pags ms antigues de Cardedeu.

Vegeu tamb.
 Arquitectura de Manuel J. Raspall a Cardedeu;

 Mitjans de Comunicaci .
 Rdio i Televisi Cardedeu .
Cardedeu compta amb la televisi local ms antiga de tot l'estat. La Televisi de Cardedeu emet com a mnim cada setmana un informatiu. Tamb s'emet una programaci regular de rdio des de les installacions de la Mongia.
 Premsa escrita .
Es publica una revista comercial anomenada "Ull a l'Ull", un peridic mensual "El Nas" i un fullet editat des de l'Ajuntament que es diu "La Vila"
 Internet .
"La llista de Cardedeu" va ser creada pel Club Online l'any 1997. Hi ha prop d'un miler d'usuaris connectats i s'envien notcies des de les diferents entitats del poble, regidories, la parrquia i ciutadans a ttol individual. Tothom pot rebre i escriure missatges a la llista amb la qual cosa s normal que es generin debats de tota mena.  
 El Cam .
El cam dels Pasos Catalans t la seu nacional a Cardedeu, amb la qual cosa tots els que fan el cam tenen parada obligatria a la vila. El cam per tant fa de dinamitzador tant cultural com econmic del poble.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Ajuntament de Cardedeu;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
L'Esquellot Associaci Cultural de Cardedeu;
Casal de Joves de Cardedeu;
Llista i Biografia dels alcaldes de Cardedeu des de l'any 1900 fins ara;
Llista de correu de Cardedeu;
Museu Arxiu Toms Balbey;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12490" title="Castellcir" nonfiltered="1430" processed="1421" dbindex="6437">

Castellcir s un municipi de la comarca natural del Moians, adscrit a la del Valls Oriental. Est dividit en dos sectors, distanciats entre ells: el sector principal, que comprn les antigues parrquies de Sant Andreu de Castellcir i de Santa Coloma Sasserra, i la Vall de Marf, que havia tingut parrquia prpia: Sant Pere de Marf.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Castellcir;



 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12492" title="Castellterol" nonfiltered="1431" processed="1422" dbindex="6438">


Castellterol s una vila i municipi de la comarca natural del Moians, oficialment adscrit a la del Valls Oriental.

Castellterol est agermanada amb la poblaci italiana de Faedis (Friuli) de la zona d'Udine, al Fril.

 Histria .

La primera referncia de Castellterol procedeix de Sant Mateu de Bages i es guarda a l'Arxiu de Montserrat. Es tracta d'una venda de tres porcions de terra que fa una parella de propietaris. D'una declaren que l'obtingueren per aprisi d'una terra rgia que es troba en el territori d'Osona, en el terme del castell d'un tal Terol. Aquest document s de l'any 898, que indica que llavors ja existia el lloc i el terme de castell de Terol o Castellterol.

Amb un territori ben constitut, amb la terra repartida entre diversos propietaris, b que encara poc poblada i amb notables extensions ermes, i un nom ben definit de terme de Castell de Terol o Castellterol, aquest boc de terra osonenca o bagenca entrava a la histria l'any 898, ara fa, per tant, quasi 1112 anys.

 Poblaci.

La poblaci estava dedicada tradicionalment a la parairia i a l'ofici de teixir, activitats que modernament es van convertir en empreses txtils. A finals del segle XVIII tenia molta importncia la indstria llanera, amb ms activitat que Sabadell i Terrassa. Avui s important la indstria txtil amb la fabricaci de teixits de polister i cot, i tints per a la indstria cotonera, que donen ocupaci a un bon nombre de treballadors. Tamb s molt important l'agricultura (gra, patates, llegums, farratges) i la ramaderia (bov, ov i porqu). Aquesta ltima dna lloc a la fabricaci d'embotits tpics (botifarres, llonganisses), una activitat tradicional de la vila, que t molta artesania.

Del fet que la major part del terme de Castellterol estigui cobert per boscos, s'obtenen altres produccions molt destacables econmicament i molt tradicionals de la vila: bolets, tfones i mel.

ltimament s'est desenvolupant molt la indstria alimentria, amb la producci de conserves de tfones i bolets, producci de torrons, neules, xocolata, "pa d'ametlles", i la producci de productes naturals (protena vegetal) i d'aliments ecolgics. Tamb s molt important la producci d'artesania popular com cermica, pintura, brodats, etc.

La vila t petits tallers (fusteria, construcci, manyeria, entre altres) d'una alta qualitat, reconeguda arreu de Catalunya, i comeros que donen ocupaci als seus habitants alhora que forneixen els estiuejants, per a molts dels quals Castellterol ha esdevingut un lloc de segona residncia per la seva altitud, el seu clima sec, la seva bellesa i la seva facilitat d'accs.

La poblaci, ben conservada, es troba plena de boniques torres i cases residencials. Arreu del seu terme, hi ha tamb moltes masies antigues.

 Demografia .


Fills i filles illustres.
 Enric Prat de la Riba i Sarr (1870-1917): primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
 Pere Bricfeus ( 1670 - Viena 1724): militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. ;
 Antoni Oller i Sarr (1867-1949): batlle i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Esteve Prat de la Riba i Magarins (1843-1898): batlle i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
 Llista d'alcaldes de Castellterol;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12493" title="Cnoves i Samals" nonfiltered="1432" processed="1423" dbindex="6439">

Cnoves i Samals s un municipi de la comarca del Valls Oriental, amb capital a Cnoves que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.












 Demografia .

El primer cens s del 1857 desprs de la fusi de Cnoves i  de Samals. Les dades anteriors sn la suma dels antics municipis.

 Histria .
El nom  de Cnoves apareix per primer cop a l'any 1002 en una discusi de confirmaci de bns del monastir de San Cugat del Valls. Per s'han trobat  restes d'poques ms antigues, com les d'un poblat ibric (segle IV i III a. C.).

 Llocs d'inters .
 Restes del castell de Cnoves.
 Castell de Samals, reconstruit a principis del s. XX.
 Esglsia de Sant Andreu de Samals, d'origen romnic.
 Santuari de la Mare de Du de la Salut, al costat de l'esglsia de Sant Andreu, del s. XVIII.
 Esglsia de Sant Mu de Cnoves, d'origen romnic.
 Castanyer de Can Cuch (arbre monumental de Catalunya);

 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Cnoves i Samals;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12494" title="Figar-Montmany" nonfiltered="1433" processed="1424" dbindex="6440">

Figar-Montmany s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

 El nom del municipi .
Anomenat abans Montmany, va canviar el 1985 a Montmany-Figar i, el 1994 a Figar-Montmany.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) defensa que la forma correcta pel nom del municipi hauria de ser "el Figuer i Montmany". Per aquest motiu, l'any 2004 es va celebrar una consulta popular al municipi on finalment es va decidir continuar amb el nom vigent fins al moment. Conseqentment, el nom oficial del municipi continua essent "Figar-Montmany" i aix consta al Nomencltor Oficial de Toponmia Major de Catalunya. No obstant aix, el nom del municipi apareix en aquest nomencltor amb l'asterisc que l'IEC atorga als topnims que no considera correctes.

Castell de Montmany.
Es creu que el topnim de Montmany significava  muntanya gran , el nom antic de Puiggracis. Al tur de Puiggracis hi va haver un poblat ibric. Pel Congost passava la via romana que anava a Ausa (Vic) des de Granollers.

El castell est situat en un tur, disposat de forma parallela als cingles de Bert. La seva visi arriba fins al mar i la ciutat de Barcelona. El recinte del castell es petit perqu s adapta al terreny. Es una construcci de planta rectangular en la qual resten sencers els murs est i nord.

Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella, es troba una curiosa pedra que ha donat nom a la muntanya. Es una pedra de color blanc i que porta esculpits un escut barrat i la llegenda Montmany.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Figar-Montmany;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Figar-Montmany;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12495" title="Fogars de Montcls" nonfiltered="1434" processed="1425" dbindex="6441">

Fogars de Montcls s un municipi de la comarca del Valls Oriental.
Est situat en la vessant sud del Masss del Montseny. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. La capital del municipi s Mosqueroles

Tot i tenir un nucli de poblaci petit, la zona compta amb una important activitat turstica, amb fora restaurants, hotels, cmpings, rees d'esplai, cases de colnies, escoles de natura, i s en aquest terme on s'ubiquen les oficines centrals del Parc Natural del Montseny.

Compta amb un patrimoni de petites esglsies:
 Sant Cristfol de Fogars, romnica.
 Sant Esteve de la Costa, a la Costa de Montseny. Romnica, del segle XII, guarda una imatge gtica de la Mare de Du dels ngels del segle XIV.
 Santa Maria de l'Illa o Sant Roc (segle XII).
 Sant Mart de Mosqueroles, amb peces d'orfebreria dels segle XVI i segle XVII.
 Ermita de Santa Magdalena (segle XI).
 Ermita de Santa Fe, documentada al 1231.

Presenta un gran desnivell ja que passa dels 200 m d'altitud en la riera del Pertegs fins als 1.712 m que fa el Tur de l'Home, el pic ms alt del Montseny. Per aquest motiu la vegetaci s molt diversa; destaca l'alzina, l'alzina surera i  el pi pinyer en la part ms baixa i, ms amunt, l'alzina, el roure i el faig.

Un fet curis s el canvi de denominacions que pateix una riera que va canviant de nom segons per on passa. Neix als 1.440 metres d'altitud com el Sot de l'Infern; ms avall rep el nom de Riera de Ciuret; en l'arribar a Mosqueroles, pren el nom del Rifer i quan deixa el terme de Fogars de Montcls, als 200 metres d'altitud, s'anomena Riera de Pertegs.










 Demografia .


 Enllaos externs .
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Turisme al Montseny;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12497" title="Les Franqueses del Valls" nonfiltered="1435" processed="1426" dbindex="6442">

Les Franqueses del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental, amb capital a Corr d'Avall. Est ubicat al centre de la comarca i compta amb una extensi de 29,1 quilmetres quadrats. El municipi el conformen quatre pobles histrics amb identitat prpia: Llerona, Marata, Corr d'Amunt i Corr d'Avall, esdevenint aquest darrer el ms poblat i on el barri de Bellavista t un pes demogrfic important donada la seva peculiar situaci a tocar de Granollers. Aquest darrer fet fa que de vegades aquest barri es consideri tamb un cinqu poble. Un altre error molt com s anomenar genricament les Franqueses al nucli urb de Corr d'Avall.

La seva gran extensi, la seva estructura territorial i la seva proximitat amb la capital del Valls Oriental fan de les Franqueses un municipi fora variat amb un extrem sud amb gran densitat demogrfica (Corr d'Avall) i tota una zona nord eminentment rural amb gran presncia de camps de conreu i de massa forestal. Tanmateix, la pressi urbanstica dels darrers anys est canviant rpidament la seva configuraci als nuclis urbans com Corr d'Avall i Llerona i ha passat de ser un municipi amb poca poblaci a ser el quart de la comarca en habitants per darrera de Granollers, Mollet del Valls i Parets del Valls. L'activitat industrial tamb ha esdevingut molt important, amb polgons com el del Pla de Llerona o el del Ramassar. Actualment tamb es projecten nous sectors d'indstria a la banda est del municipi, a tocar amb els termes municipals de Cardedeu i la Roca del Valls.

 Histria .

Un dels assentaments humans ms antics que s'han pogut documentar es troben a Llerona, corresponents al paleoltic inferior i sn els ms antics de la comarca. Tanmateix, el testimoni documental ms antic correspon a l'esglsia de Llerona que data l'any 990 sota el nom de Laurona. Es creu que en aquest indret era on s'encunyava durant l'poca romana la moneda anomenada lauro i que es feia servir a bona part de la comarca.

L'any 1025, Berenguer Ramon I, compte de Barcelona, dna a la zona el privilegi de franqueses o territori franc, s a dir, que dna reconeixement als pobladors el lliure dret sobre bns i propietats i els eximeix de tota jurisdicci que no sigui la reial. Durant aquest perode tamb existeixen altres franqueses com les del Llobregat o les de Mallorca. El territori de les Franqueses del Valls comprn aleshores els quatre pobles actuals a ms de Granollers, Palou, l'Ametlla del Valls, la Garriga, Samals, Santa Agns de Malanyanes i la Roca del Valls que poc a poc es van anar independitzant. L'ltima d'aquestes segregacions va ser el 1922 quan el barri del Lledoner va passar a formar part de Granollers. Una llegenda explica que la concessi de Berenguer Ramon I es va donar pel fet que la seva segona dona Guisla de Llu va trencar aiges mentre viatjava al seu pas per Corr d'Avall i van ser els habitants del barri de la Sagrera qui la van atendre en el part de l'infant Guillem I d'Osona.

Durant la segona guerra dels remences, t lloc a Llerona el 24 de mar de 1485 la batalla entre l'exrcit del lloctinent de Ferran II i Pere Joan Sala i el seu exrcit remena de 400 pagesos que havien iniciat mesos abans la revolta.

El 1880 s'inaugura la lnia carbonera de ferrocarril des de Sant Joan de les Abadesses fins a l'estaci de Corr d'Avall. Des d'all la lnia enllaava cap a Barcelona a travs d'una via fins a Granollers Centre, avui eliminada per diferents motius. La companyia ferroviria havia de pagar un fort peatge a TBF, l'empresa propietria de la lnia de Frana per circular fins a la capital catalana, per aquest motiu va construir una nova lnia cap a Canovelles  fins a Montcada-Bifurcaci enllaant amb la lnia de Ferrocarrils del Nord, inaugurada el 1886.

L'any 1912, grcies a una donaci feta per Joan Sampera i Torras, marqus de les Franqueses, s'inaugura a Corr d'Avall l'actual edifici de l'Ajuntament i les antigues escoles, una obra d'estil modernista de l'arquitecte Albert Juan i Torner i principal monument del municipi. Entre els anys 1931 i 1934 el tamb arquitecte modernista Manuel Raspall construeix les escoles de Llerona i Marata. Durant els anys 60 es desenvolupa el barri de Bellavista a causa el boom demogrfic i l'arribada massiva d'immigrants. 

Amb la recuperaci de la democrcia, Ricard Valenci i Schuster del PSC s escollit alcalde el 1979 i es comena el desenvolupament urbanstic de moltes zones del municipi aix com la creaci d'equipaments i serveis. El 1995, Francesc Torn i Ventura (CiU) guanya les eleccions municipals i esdev alcalde. Durant aquest mandat el municipi experimenta un fort creixement urbanstic que fa incrementar en deu anys ms d'un 33% la seva poblaci amb fortes polmiques i crtiques des de l'oposici per aquest fort creixement i l'endeutament municipal. El 2007 perd la majoria absoluta i pacta amb el PP per a poder fer govern. El 26 de mar de 2008 Esteve Ribalta i Snchez del PSC s investit nou alcalde en prosperar la moci de censura presentada conjuntament pels grups del PSC, ERC-EV i PP.

 Administraci .

A banda de la gesti executiva i administrativa de l'Ajuntament, Llerona i Corr d'Amunt compten cadacun amb un organisme descentralitzat anomenat consell de poble. Aquests rgans estan dirigits per una junta formada per tres regidors del consistori, en funci del percentatge de vots trets en els collegis electorals d'aquests pobles en les eleccions municipals, i per representants de les diferents entitats del poble. Els consells de poble tenen carcter consultiu i peridicament convoquen assemblees per donar compte de les actuacions municipals i recollir suggeriments. La junta del Centre Cultural de Marata tamb actua amb funcions de representaci venal.

Un altre rgan consultiu s el Consell de la Pagesia, que t com a objectiu la promoci i millora del sector agrcola del municipi. Est format per un regidor de cada formaci poltica i membres dels sindicats agrcoles, de les associacions de regants, dels consells de poble i representants venals.


 Llocs d'inters .

 Corr d'Avall .
 Edifici de l'Ajuntament i de les antigues escoles;
 Antic Escorxador (actual Escola Municipal de Msica);
 Esglsia de Santa Eullia;
 Can Ribas (actual Centre de Recursos Agraris);
 Can Font (actual Centre de Noves Tecnologies i Art);
 Can Gandux (actual Centre Cultural);
 Font de Santa Eullia;
 Plaa de la Sagrera (portalada de l'antiga esglsia de Santa Eullia);

 Llerona .
 Esglsia de Santa Maria;
 Antiga escola (actual seu del Consell de Poble);
 Antic Mol d'en Bou;
 Capella de Santa Digna;
 Capella de Sant Iscle i Santa Victria;

 Corr d'Amunt .
 Esglsia de Sant Mamet de Corr d'Amunt i rectorat;
 Antiga escola (actual seu del Consell de Poble);
 Capella de la Mare de Du del Pla;
 Safareig de Can Bruguera;

 Marata .
 La Torre de Seva;
 Esglsia de Santa Coloma;
 Antiga escola;
 Casal del Centre Cultural;

 Poblaci .








 Demografia .



Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de les Franqueses del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Associaci de Comerciants, Botigues i Professionals;

Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12498" title="Joan Clos i Matheu" nonfiltered="1436" processed="1427" dbindex="6443">

Joan Clos i Matheu ( Parets del Valls, Valls Oriental 1949 ) s un poltic catal que fou alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006, i Ministre d'Indstria, Turisme i Comer des del 2006 fins el 2008.

Biografia.
Va nixer el 29 de juny de 1949 a la ciutat de Parets del Valls, poblaci de la comarca del Valls Oriental. Va estudiar medicina a la Universitat Autnoma de Barcelona, en la qual es gradu en la primera promoci. Posteriorment treball a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i s'especialitz en anestesista. Desprs de diversos anys d'exercici professional com a anestesista, canvi radicalment la seva trajectria professional i s'orient cap a l'epidemiologia, la medicina comunitria i la gesti de recursos sanitaris, realitzant estudis d'especialitzaci a la Universitat de Barcelona, als Estats Units d'Amrica i a la Universitat d'Edimburg. Entre els anys 1981 i 1991 va ser president de la Sociedad Espaola de Epidemiologa i de la Sociedad Espaola de Salud Pblica y Administracin Sanitaria.

Activitat poltica.
Poltica municipal.
L'any 1979 es va integrar en el govern municipal de Barcelona com a director dels Serveis Sanitaris. El 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC), sent nomenat responsable de l'rea de Salut Pblica. L'any 1987 va ser nomenat regidor del districte de Ciutat Vella i quatre anys desprs, l'any 1991, va ser nomenat segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'mbit d'Organitzaci, Economia i Hisenda.

El 26 de setembre de 1997 substitu a Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. L'any 1999 en les eleccions municipals va ser elegit per a un mandat de quatre anys, sent novament reelegit en les eleccions celebrades el 25 de maig del 2003.

El seu mandat com a alcalde est caracteritzat per la concepci, preparaci i celebraci del Frum Universal de les Cultures, celebrat a Barcelona l'estiu de 2004, i la consegent reurbanitzaci de l'rea propera al riu Bess i Diagonal Mar, un projecte de reordenaci urbanstica deu vegades ms gran del que va experimentar la ciutat amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992. Tamb ha engegat el projecte 22@, un nou barri tecnolgic que es construeix al costat del Poblenou, i la remodelaci de La Sagrera davant l'arribada del tren d'alta velocitat (AVE). 

Poltica estatal.
El setembre de 2006 cess com a alcalde de Barcelona en ser nomenat per Jos Luis Rodrguez Zapatero nou Ministre d'Indstria, Turisme i Comer en substituci de Jos Montilla, el qual abandon el seu crrec per esdevenir candidat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Com a Ministre d'Indstria, i en un tema d'mbit de les seves competncies, ha hagut de fer front a la polmica sobre el tancament de les emissions de Televisi de Catalunya al Pas Valenci.

Actualment s l'embaixador d'Espanya a Turquia.

Enllaos externs.
  Informaci de Joan Clos al Portal del Ministeri d'Indstria;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12499" title="La Garriga" nonfiltered="1437" processed="1428" dbindex="6444">


La Garriga s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Histria .  	 

En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleoltics, neoltics, de l'Edat del Bronze i ibrics.

La poblaci es troba en un lloc de pas. Aix va determinar que tamb els romans s'hi establissin entre els segles I a.C. i IV d.C., tal com es pot comprovar en les runes d'una vil.la romana avui coneguda com Can Terrers i d'altres emplaaments que en molts casos han tingut continutat fins a l'actualitat en forma de cases de pags.

Sembla que amb la caiguda de l'Imperi rom i les successives invasions que se succeren, el terme rest uns segles abandonat. No s fins el segle IX que va comenar la repoblaci mitjanant l'aparici de masies allades i la construcci de l'ermita de Santa Maria del Cam i de l'esglsia de la Doma de la parrquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l'edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la poblaci, si b no es consolid fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual Placeta de Santa Isabel. El poble va anar creixent, els segles segents, seguint l'eix de comunicaci que determinava l'antic cam rom que des del Valls s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.


La pgina d'or de la histria de la Garriga fou l'estada que hi fu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Mart I, l'Hum. Vingu acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per a restablir-se del seu mal estat de salut mitjanant els banys a les fonts d'aiges termals caracterstiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maur i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'En Centelles, al volt de la Placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successi Espanyola, fou un dels escenaris del Combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfront els revoltats Vigatans encapalats per Josep Moragues contra el destacament armat enviat pel Lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sofocar la rebelli a la Plana de Vic. 

En la segona meitat del segle XIX, la Garriga es benefici de la seva situaci geogrfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la lnia Barcelona-Puigcerd.
			
La seva situaci propera a Barcelona, el seu clima, i la presncia d'aiges termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de comenaments del segle XX, fet que propici la construcci d'edificis modernistes a la poblaci. 

La Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviaci franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrera l'Estaci de tren, al qual es poden realitzar visites guiades.

 Informaci general .

Ubicada a 40 kilmetres de Barcelona, i a tocar del Parc natural del Montseny, la Garriga ha experimentat un fort creixement degut al moviment demogrfic cap a la periferia de la poblaci de la capital catalana.

El poble s travessat, de nord a sud, pel riu Congost, un afluent del Bess, el qual ha estat recuperat en les darreres dcades, desprs d'haver estat intensament contaminat durant fora anys. 

La Garriga s coneguda arreu de Catalunya per la seva indstria ms important, la del moble, per les seves aiges termals, pels seus edificis modernistes i per les catifes que s'hi realitzen durant la festa del Corpus Christi.

 Patrimoni histric.

La villa romana de Can Terrers.

La villa romana de Can Terrers es troba ubicada al sud del terme municipal, la seva construcci s situada al segle I abans de Crist. Es tractava d'un edifici d'uns 200 metres quadrats, i pel seu bon estat de conservaci, es considera un dels assentaments rurals d'poca romana ms rellevants del patrimoni cultural catal. Actualment, s senyalitzada i es permet la seva visita.

L'Esglsia de la Doma.


L'antiga esglsia parroquial de la Doma s un dels monuments ms interessants del municipi. s una construcci amb elements romnics i gtics que amaga l'interessant retaule de Sant Esteve Protomrtir, d'estil gtic i dedicat al patr de la poblaci. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictrica dels Huguet-Vergs. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglsies rurals.

L'ermita de Santa Maria del Cam.

L'ermita de Santa Maria del Cam s una ermita d'origen romnic del segle X, si b l'actual edifici respon a modificacions fetes el segle XII. Est ubicat al costat del Mas de Can Terrers.

Junt amb la capella de Santa Maria del Cam hi havia un antic monestir que fund el 921  l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona i dins de la poltica repobladora que la va caracteritzar. Ambdues eren filles del comte Guifr el Pels.

El modernisme a la Garriga.
L'arquitectura modernista s abastament representada tant en obra civil com en les cases-jard d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall amb ms de un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934.

Fitxer:Raspall-garriga-barbey-0401.jpg|Jardins de la Casa Barbey 
Fitxer:Raspall-garriga-vitrall-6050.jpg|Casa d'Esteve Mallol
Fitxer:Raspall-garriga-xemeneia-0131.jpg|Casa de Sebasti Bosch i Sala
Fitxer:Raspall-garriga-iris-0324.jpg|Torre Iris
Fitxer:Raspall-garriga-barraquer-0327.jpg|Casa Antoni Barraquer
Fitxer:Raspall-garriga-barbey-6119.jpg|Mosaic de Llus Br a la Casa Barbey. 
Fitxer:Raspall-garriga-barbey-0384.jpg|Font a la Casa Barbey 
Fitxer:Raspall-garriga-bombonera-0333-01.jpg|La Bombonera


Fills i filles illustres de la Garriga.

Fra Benet de La Garriga: missioner;
Manuel Blancafort i de Rossell: msic i compositor;
Ramon Pareras i Noguera: hisendat i poltic catalanista;
Jaume Oliveras i Brossa: precursor de l'excursionisme i missioner;
Josep Sancho i Marraco: organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona;
Joan Mart i Violas: ciclista;
Josep Aymerich i Subirachs: mestre i promotor del cant coral;
Andreu Dameson i Aspa: dibuixant;
Isidre Sauqu Lagarriga: esportista i campi d'Espanya de tir amb arc;
Josep Maur i Serra: erudit i historiador;
Nria Alb i Corrons: pedagoga i escriptora;
Albert Ferrer: cantant;
Toni Jimnez : futbolista i medalla d'or Barcelona'92;


 Vegeu tamb .
Llista d'alcaldes de la Garriga;

 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12502" title="Granera" nonfiltered="1438" processed="1429" dbindex="6445">


Granera s un municipi de la comarca del Valls Oriental, pertanyent a la comarca natural del Moians.

 Geografia .
Se situa a l'angle nord-oest de la comarca, on una cinglera en retrocs, la serra de Granera, ataca un sector de la plataforma estructural del Moians. Els materials visibles sn els calcaris horitzontals de l'Eoc, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt els conglomerats roigs, i formen l'esquenall entre les capaleres del Ripoll i la riera de Tenes (conca del Bess) i la de la riera de Rubi o de Sant Joan (que forma, amb la riera de Marf, el riu Calders). L'altipl, de 600 a 800 m alt, culmina a 954 m d'altitud (Pedres). El bosc de pi roig i els ermots ocupaven una bona part del terme, que fou un dels ms perjudicats en el gran incendi forestal de l'agost del 2003.

 Economia .
Els cereals sn el conreu principal (la vinya noms perdura arrecerada). Hi va haver una fbrica de tints, amb 25 treballadors, que disposa d'una petita resclosa sobre la riera del Marcet, que va tancar cap als anys 70. El poble, ha esdevingut centre de residncia i d'estiueig.

 Histria .
El poble (25 h agl i 32 h diss , granerins; 768 m alt) s dividit en dos nuclis: el barri de l'Esglsia, al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Mart, que, transformada als segles XVI i XVII, perd bona part del primitiu carcter romnic, i el barri del Castell, al voltant de l'antic castell de Granera, esmentat el 971, que pertangu a la casa comtal de Barcelona i estigu infeudat a la vescomtal de Barcelona el 1046-1170. Pass a la corona i a diversos senyors, i esdevingu centre de la baronia de Granera. Hi ha tamb l'esglsia de Santa Ceclia (1065), amb traces d'importants i arcaiques pintures romniques. Pertany al municipi una part de l'antic terme de Sant Juli d'ixols.

 Baronia de Granera .
 
Ttol concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutad honrat de Barcelona, que adquir la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Pass als Planella, senyors de Clar i Castellnou de la Plana (del terme de Moi) i Castellcir, emparentats amb els de Talamanca i Calders. Actualment, aquest ttol nobiliari est en mans del Marqus de Castellbell.

Transport pblic.

A Granera noms hi arriba un autobus al mes, concretament el 1r dissabte feiner de cada mes. Surt de Castellterol a les 13:30 i arriba a Granera a les 13:45, llavors torna a sortir i arriba de nou a Castellterol a les 14:00. L'empresa que el porta es Sagals.

 Enllaos externs .
 Informaci al lloc web de la Diputaci de Barcelona;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Fotografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12503" title="Gualba" nonfiltered="1439" processed="1430" dbindex="6446">

Gualba s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del del Baix Montseny.











La festa major d'hivern se celebra el 22 de gener, per Sant Vicen, i la d'estiu el 16 d'agost, per Sant Roc.

A la part oriental del masss del Montseny es troba el Parc Mediambiental de Gualba. s un parc forestal i d'esbarjo gestionat pel Reial Autombil Club de Catalunya.

 Demografia .

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Gualba;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12504" title="La Llagosta" nonfiltered="1440" processed="1431" dbindex="6447">

La Llagosta s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Est a 15 km de Barcelona. Aquest municipi es fams per la seva Festa Major.

 Demografia .

El primer cens s del 1950 desprs de la desagregaci de Sant Fost de Campsentelles.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de la Llagosta;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Associaci Ldica Cultural Sangrinaris - Colla Gegantera de la Llagosta;




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12505" title="Llista d'alcaldes de Barcelona" nonfiltered="1441" processed="1432" dbindex="6448">
L'Alcalde de Barcelona s la mxima autoritat poltica de l'Ajuntament de Barcelona. D'acord amb la "Ley Orgnica 5/1985", de 19 de juny, del "Rgimen Electoral General" (actualment en vigor) l'alcalde s elegit per la corporaci municipal de regidors, que a la seva vegada sn elegits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, mitjanant eleccions municipals celebrades cada quatre anys. En la mateixa sessi de constituci de la Corporaci es procedeix a la elecci de l'Alcalde, podent sser candidats tots els regidors que encapalen les corresponents llistes. s proclamat electe el candidat que obt la majoria absoluta dels vots. Si cap d'ells obt aquesta majoria es proclamat Alcalde el regidor que encapala la llista mes votada.

L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 117 alcaldes des de la seva fundaci el 1835, incloent a l'actual, Jordi Hereu i Boher. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el crrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836.

Entre els 117 alcaldes, han passat a la histria especialment Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Jos Mara de Porcioles, Narcs Serra, i Pasqual Maragall. 

El tractament protocollari per a qualsevol alcalde de Catalunya s Illustrssim Senyor. El de Barcelona s, per, una excepci i cal dir Excellentssim Senyor. Aix, per exemple, el tracte que el cap de la mesa ha de donar a l'alcalde actual s el de Excellentssim Senyor Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.

  Relaci d'Alcaldes de Barcelona .








 Vegeu tamb .
Llista de Consellers en Cap;

 Font .

Ajuntament de Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12506" title="Llinars del Valls" nonfiltered="1442" processed="1433" dbindex="6449">

Llinars del Valls s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

El terme municipal s estn des dels contraforts meridionals del Masss del Montseny fins a la Serralada Litoral. L agricultura de sec predomina sobre el regadiu, situat noms a la vora de la riera de Mogent. Els boscos sn majoriatriament mediterranis (pins i alzines) tot i que a la Serralada Litoral tamb hi abunden les rouredes i les suredes.

Entitats de poblaci.











Geografia.

El terme municipal s'extn aproximadament des del Tur dels Castellans al SO fins a Sant Joan de Sanata al NE i des del lmit amb Cardedeu al NO fins al Dolmen de Pedrarca al SE.




Comunicacions.

Llinars del Valls es troba en un indret privilegiat que sempre ha estat via de pas. Actualment Llinars est servir per les carreteres C-251 (Granollers-Llinars, la C-35 (Parets del Valls-Llagostera, la B-510 (Llinars-Argentona) i la BV-5107 (Llinars-La Garriga). Els accessos 10 i 11 de l'autopista AP-7 donen servei al municipi malgrat no trobar-se dins del terme municipal.

Pel que fa el transport pblic, l'estaci de Rodalies situada al centre de la vila dna servei cada mitja hora amb Barcelona i Sant Celoni, els dies festius la freqncia s d'una hora. Diferents lnies d'autobus de la companyia Sagals comuniquen amb els municipis propers i tamb amb Barcelona.
La bona comunicaci sobretot per carretera a provocat que el sl industrial del municipi no hagi parat de crixer en els darrers anys, actualment hi ha tres polgons industrials; Collsabadell, Sud i Can Prat i s'est construint un quart que portar per nom A7 Llinars Park.

Histria.
L'entorn de Llinars est habitat des de la prehistoria, car hi trobem com a testimoni restes arquitectniques com el Dolmen de Pedrarca (2200 a. C. - 1800 a.C.) o el Poblat Ibric del Far que estava habitat el segle V a. C,.

Els romans tamb van habitar Llinars, com a mostra trobem la Via Romana, que creuava el Valls i que va permetre l'arribada a la zona de los conreus de cereal, vinya i olivera. Per aquesta via pass Annibal amb els seus elefantes durant el seu viatge frustrat cap a Roma a la Segona Guerra Pnica. Una altra construcci que es conserva s la Torrassa del Moro, una torre de vigilncia situada a 415 msnm a la serralada litoral. 

El nom a la poca romana era "Praetorio", el nom de Llinars apareix per primera vegada l'any 919.

El 982, una campanya d'Almansor el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el Castell del Far) de cam a Girona. De retorn va conquerir Wutina (dena) 

El 16 de desembre de 1808, en el marc de la Guerra del Francs va tenir lloc la batalla de Llinars, en la que el general Juan Miguel Vives va intentar aturar l'exrcit de Laurent Gouvion Saint-Cyr que baixava a socrrer a Guillaume Philibert Duhesme que estava patint el bloqueig de Barcelona, i que va acabar amb la victria del primer Imperi Francs.

 Llocs d'inters .
 La Torrassa del Moro (segle II aC), considerat un B Cultural d'Inters Nacional.
 El Poblat ibric del Far;
 El Castell Nou de Llinars;
 El Castell del Far, conegut con a Castell Vell ja que va ser enderrocat per un terretrmol l'any 1448 i actualment noms hi queda el fossar i la capella.
 El Museu de Can Bordoi que compta amb una gran collecci de restes arqueolgiques del Castell del Far;
 El Museu de Joan Pla i Gras;
 El Dolmen de Pedrarca, una construcci funerria de planta rectangular amb una gran llosa de coberta que data del neoltic.
 Actualment una iniciativa popular projecta reconstruir la torre de La Miranda, la casa modernista de Dami Mateu i Bisa, de 1906 feta malb durant la guerra civil espanyola i enderrocada el 1962. De l'escola gaudiniana, es desconeix oficialment l'autor, si b part del projecte i la direcci d'obra sn de Francesc Berenguer i Mestres. Els terrenys ja han estat cedits per l'Ajuntament en un lloc molt prxim a la ubicaci original.

 Festivitats .
Festa major: prop del 8 de setembre;

 Demografia .


Mitjans de comunicaci.

Actualment no existeix cap mitj de comunicaci estrctament local tret de la pgina web de l'Ajuntament. L'Any 2006 van finalitzar les emissions de les emissores de Rdio i Televisi municipals per decisi del consistori. L'emissora de rdio va ser una de les primeres que va sortir en antena al Valls Oriental al final de la dcada dels 70 i el canal de televisi va iniciar les seves emissions en proves a principis dels 90, finalment i desprs d'uns anys de llarga agonia i havent perdut les emissions regulars, els dos mitjans van enfosquir a l'estiu del 2006.

Una publicaci escrita anomenada "Giolari" va precedir als dos mitjans anteriors, actualment i com a testimoni noms queda una publicaci que edita l'Institut d'Ensenyament Secundari Giola i que porta el nom de l'antic rotatiu.
Els Llinarsencs per informar-se de les notcies locals que no cobreixen els grans mitjans utilitzen publicacions d'abast comarcal com el 9 Nou o la Revista del Valls a l'espera de nous mitjans de masses com els que arribaran amb la TDT local, que est previst que aterri al Valls Oriental a mitjan de 2009.
Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Llinars del Valls;

 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament;
 Meteorologia a Llinars. 2 estacions;
 Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Motor Club Llinars;
 Pgina web del Moviment Alternatiu de Llinars (MALL);
 Blog del grup municipal de la Federaci de Convergncia i Uni;
 Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
 La Torrassa del Moro;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12507" title="Lli de Vall" nonfiltered="1443" processed="1434" dbindex="6450">

Lli de Vall s un municipi de la comarca del Valls Oriental.






















 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Lli de Vall;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12510" title="Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals" nonfiltered="1444" processed="1435" dbindex="6451">
La  Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalitzaci lingstica i cultural de Catalunya. La CCMA va nixer amb la reforma que es va fer a la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV) desprs que el Parlament de Catalunya aprovs la Llei 11/2007. La CCMA forma part de la FORTA.

 Organigrama .
El Parlament elegeix per majoria de dos teros el president del Consell de Govern entre els dotze membres que l integren, tamb escollits pel Parlament per una majoria de dos teros, a partir d una llista de candidats amb mrits professionals rellevants. El Consell de Govern s el mxim rgan de govern i d'administraci de la Corporaci.

Membres del Consell de Govern de la CCMA.
El 23 de gener del 2008 fou escollit president Albert Sez i Casas, proposat per ERC. La resta de membres del Consell (nomenats la mateixa data) sn:
 Anna Balletb i Puig, proposada pel PSC;
 Eduard Berraondo i Cavall, proposat per CiU;
 Brauli Duart i Llinares, proposat per CiU;
 Xavier Guitart i Domnech, proposat per ERC i PSC;
 Roger Loppacher i Crehuet, proposat per CiU;
 Nria Llorach i Boladeras, proposada per ERC i CiU;
 Joan Manuel del Pozo i lvarez, proposat pel PSC;
 Marc Puig i Gurdia, proposat per CiU;
 Armand Querol i Gasulla, proposat pel PP;
 ngela Vinent i Besalduch, proposada pel PSC;
 Josep Vieta i Balsells, proposat per ICV;

Director General de la CCMA.
A principis del mes de febrer del 2007 es va iniciar un concurs pblic per escollir el futur Director General de la CCMA. El termini per presentar-hi les sollicituds va acabar el 29 de febrer.

Desprs que Joan Maj i Cruzate en fos el Director General en funcions, el 25 d'abril es va resoldre el procs pblic de selecci del responsable en la figura de Rosa Cullell. Segons la legislaci, Cullell ser l'encarregada d'escollir els directors de les diferents empreses que conformen la Corporaci, entre les que destaquen Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio.

 Estructura empresarial.
La CCMA est formada per un conjunt d'empreses prpies i participades amb altres societats.

Empreses de la CCMA.
Televisi de Catalunya;
Catalunya Rdio;
CCRTV Interactiva;
Activa Multimdia Digital;
CCRTV Serveis Generals;

Empreses participades per la CCMA.
Agncia Catalana de Notcies (Participaci majoritria);
Audiovisual Sport (Amb Sogecable);
Vang 3 Publicacions (Amb La Vanguardia);

Enllaos externs.

 Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals;
 Televisi de Catalunya;
 Catalunya Rdio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12512" title="Proves d'accs a la universitat" nonfiltered="1445" processed="1436" dbindex="6452">
Les Proves d'accs a la universitat (PAU) d'Espanya sn una srie d'exmens que tenen per objectiu comprobar i valorar la maduresa acadmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Antigament s'anomenaven tamb proves d'aptitud per a l'accs a la universitat (PAAU) i sn majoritriament conegudes pel nom de Selectivitat.

 Estructura de la prova . 

La prova d'accs, per a cada estudiant, t una durada de tres dies, amb un mxim de quatre hores i mitja diries i consta de dues parts, una relativa a les matries comunes i l'altra a les matries de modalitat. Per a cada matria es proposa un exercici amb dues opcions de les quals l'estudiant n'ha d'escollir una.

 Objectius i caracterstiques .

Les PAU tenen com a objectiu valorar la maduresa acadmica dels estudiants i avaluar-ne els coneixements adquirits en el batxillerat. Les PAU sn formulades coordinadament des de les universitats de cadascuna de les comunitats autnomes de l'estat, per amb la collaboraci del professorat de secundria. Les notes de les PAU, juntament amb la mitjana del batxillerat, donen ponderadament la nota d'accs per accedir a estudis universitaris i per ordenar les sollicituds d'accs quan la demanda supera l'oferta dels centres. 
Les PAU tenen les segents caracterstiques:

Adequaci: les proves tenen una estructura ben coneguda. Cada examen dna dues opcions possibles i es garanteix una correspondncia entre les qestions formulades i els temaris del Batxillerat. ;
Anonimat: un procs de codificaci informtica garanteix que en tot moment les correccions es facin sense poder determinar l'autoria dels estudiants. ;
Igualtat: en cada convocatria tots els estudiants realitzen simultniament les mateixes proves. ;
Descentralitzaci: les proves tenen lloc en diferents localitats i les diverses oficines repartides pel territori asseguren tamb processos administratius propers a l'estudiant.


En altres pasos hi ha exmens equivalents, com lAbitur alemany o el Baccalaurat francs. En altres, es t en compte l'expedient acadmic o el currculum i en altres no hi ha cap filtre per accedir a la universitat. Normalment s'implanta un mecanisme seleccionador quan la demanda s alta.

Enllaos externs.
Informaci sobre les proves;
Enunciats d'exmens i respostes;
Plana des d'on es duen a terme totes les consultes i trmits relacionats amb les PAU i amb la preinscripci universitria.;
Enlla a materials d'ajuda per l'estudi i preparaci de les proves;
SeleCat: Exmens i informaci de les matries dels anys 2000-2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12514" title="Martorelles" nonfiltered="1446" processed="1437" dbindex="6453">

Martorelles s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Histria .

El primer document escrit que fa referncia a l existncia del poble data de l any 1015. Es tracta de l acta de consagraci de l esglsia de Martorelles.

 El nom .
Tot i que al llarg dels anys han existit diverses teories per explicar els orgens del topnim del poble, la hiptesi ms acceptada el vincula a l arbust de murtra, una espcie molt abundant a la zona i a tota l rea de la Mediterrnia

Existeixen diverses teories sobre l origen del nom. Una d elles relaciona la denominaci de Martorelles amb l abundncia de marta a les nostres contrades, un petit mamfer de la famlia dels mustlids. D aqu ve el paral lelisme del lexema del municipi amb el nom dels animals, marto/marta.
En l actualitat, aquesta teoria podria ser considerada com a part de les creences populars. Una altra hiptesi de caire ms cientfic i ms recent s la que vincula el topnim amb la paraula  Martyretula , que en llat vulgar vol dir  cementiris petits . Es creu que els cementiris als quals fa referncia aquest mot serien les necrpolis ibriques i el dolmen megaltic que hi ha a la zona.
De totes maneres, la teoria ms acceptada per explicar l arrel del nom de Martorelles s la que parla d un arbust anomenat murtra, molt com a tota la contrada. A ms, a l escut municipal apareix un ram d aquesta espcie tpicament Mediterrnia com a smbol central, fet que refora aquesta explicaci.

 El smbol de l escut .
Pel que fa a l escut del poble, en un estudi encarregat per l Ajuntament per tal d aprovar un smbol en consonncia amb el passat del municipi, el conseller herldic de la Generalitat de Catalunya, Armand de Fluvi, va assegurar que el senyal propi, tradicional i caracterstic de Martorelles s el ram de murtra. L estudis va basar la seva afirmaci en l s, com a mnim des de 1838, de segells on apareixia la branca de murtra. Finalment, va concloure que l escut d armes de la vila havia de ser coronat d argent, amb el ram de murtra al centre i una corona mural de la vila a la part superior. Histricament, noms durant la dictadura franquista la murtra va deixar d estar en el centre de l escut.

 Demografia .

El 1930 es desagreg Santa Maria de Martorelles.

 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Martorelles;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12515" title="Mollet del Valls" nonfiltered="1447" processed="1438" dbindex="6454">

Mollet del Valls s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental.








 Informaci general .

Mollet del Valls s una ciutat situada a la comarca del Valls Oriental. Dista aproximadament 15 kilmetres de la ciutat de Barcelona i a 10 de Granollers, la capital i ciutat ms important de la comarca.
El seu tram nord queda delimitat per l'autopista AP-7, i el sud per l'autopista C-33.
T dues estacions de ferrocarril: Mollet-St. Fost (lnia St. Vicen-Maanet) i Mollet-Sta. Rosa (lnia l'Hospitalet-Vic).
L'any 1992 va ser subseu olmpica dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 grcies a les installacions del camp de tir.

Des de l'any 1987 i fins al 2003, Montserrat Tura i Camafreita va ser l'alcaldessa de Mollet del Valls, pel PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya).

Actualment, Josep Monrs n's l'alcalde, conseqncia de l'ascendncia de Tura a Consellera de Justcia. Generalitat.

Mollet acull l'Escola de Policia de Catalunya, d'on cada any en surten uns 1.400 agents nous.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Mollet del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Diari digital de Mollet;





 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12516" title="Montmel" nonfiltered="1448" processed="1439" dbindex="6455">


Montmel s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

Histria.
La ms antiga referncia a Montmel s d'una acta del 945 en qu s'esmenta l'esglsia de Santa Maria de Montmel, que encara conserva algunes restes romniques (sobretot un absis).

El 28 de mar de 1642, durant la guerra dels Segadors fou escenari de la batalla de Montmel, en la que les tropes catalano-franceses van derrotar la columna castellana de 4.500 homes que es dirigia a Perpiny, que havia quedat allada.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Montmel;

Referncies.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12517" title="Montorns del Valls" nonfiltered="1449" processed="1440" dbindex="6456">

Montorns del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental.






 Demografia .

En el cens del 1940 es produeix la desagregaci de Vallromanes (402 hab.), i el 1981 la de Vilanova del Valls (1.322 hab).

Masies.
 Mas Vilar;

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Montorns del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12518" title="Parets del Valls" nonfiltered="1450" processed="1441" dbindex="6457">

Parets del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Se situa al sud-oest de la comarca del Valls Oriental, a 7 km de la seva capital Granollers, i a 23 km de Barcelona. 

T una rea d'uns 9 km, i uns 16.000 habitants. De nord a sud, el riu Tenes creua el municipi. La poblaci est distribuda en sis barris: Barri Antic, sobre un tur al voltant de l'esglsia; l'Eixample, el de ms habitants, planificat en els anys 30; l'Escorxador; Can Cerdanet; Can Volart, i Can Riera.

 Histria .

La primera referncia histrica a aquest municipi s de l'any 878, per la primera vegada que s'utilitza el nom de Parets s al 904 (vila Parietes). El nom actual prov del segle XII, probablement originat per unes parets romanes trobades pels voltants.

Parets tenia jurisdicci directa per part del rei (Pere IV d'Arag, el Cerimonis), excepte per un curt perode al 1383 quan l'infant Joan (posteriorment Joan I d'Arag, el Caador) el va vendre al noble Marc de Planella. La dona de Bernat de Planella va tornar la jurisdicci al rei al 1385. Per tal d'evitar que aix torns a succeir, Parets va esdevenir oficialment un carrer de Barcelona el 1386.

Al 1385, Parets, Mollet i Gallecs formaven part d'un mateix municipi. Parets es va independitzar de la resta a mitjans del segle XIX, al 1849. El poble ha anat alternant perodes esplendorosos i tristos en la seva histria millenria: els temps foscos dels segles XIV i XV, el poc creixement demogrfic del segle XVII, o el prsper segle XVIII. Precisament en aquest segle, l'any 1706, les tropes del rei Felip V d'Espanya va incendiar l'esglsia, i els arxius de Parets es van cremar amb ella. Aquest s el motiu de la ignorncia actual sobre aquesta porci de la histria paretana.
  
Llocs d'inters.
Torre de Cellers.
Es pensa que aquesta fortalesa esta construda sobre una antiga vila romana anomenada villa Abdela, situada sobre la via Augusta. Ara, aquesta fortificaci medieval est enclavada al mig d un polgon industrial. Es un mas fortificat entre la riera del Tenes i el riu Bess. Es originari del segle XIII i reconstrut els segles XIV i XV. Es de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, i dues torres de planta circular amb merlets als angles oposats a l edifici. Aquestes torres tenen espitlleres rodones per a armes de foc. L any 1999 va ser reconegut com el castell m3s ben conservat de Catalunya.

Les llegendes sempre han vinculat el castell amb la mgia i els fantasmes. La troballa d un tresor de monedes protagonitzada pels masovers i gracies a la intervenci d una vaca seria la historia fantstica mes estesa.

Torre d'en Malla.
S han trobat restes possiblement romanes al seu terme. Es creu que la Torre de Malla va ser una villa romana anomenada Villa Alzar, que defensava l encreuament de la Via Augusta que anava a Martorell amb la via romana de Barcelona a Vic, passant per Caldes. La seva funci principal era la defensa del cam i dels vianants i la secundria, l explotaci agrcola, adjudicada a un general retirat del exrcit rom.

Una de les llegendes explica que la Torre Malla va ser residencia d un moro, molt ric i poders.

 Indstria .

Parets del Valls t un emplaament privilegiat i una xarxa de comunicacions excellent, que connecta el municipi directament amb la resta d'Espanya i d'Europa. Aquest s el motiu de qu Parets resulti una localitzaci tan atractiva per la indstria. Parets s un dels centres industrials ms importants de la comarca (aproximadament uns 5,000 treballadors). La majoria de la gent que treballa a Parets sn empleats de petites i mitjanes empreses, per tamb hi ha una representaci important de grans companyies (per exemple Danone, Nutrexpa, Grupo Zeta, Fujifilm, Freudenberg, Grifols, Solvay, i Novartis).

Hi ha cinc polgons industrials, principalment al marge esquerre del riu Tenes: Llevant, Can Volart, Eixample Industrial, Sector Mollet i Sector Autopista. La superfcie total d'aquests polgons s de 199 Ha.

 Demografia .














 Fets curiosos sobre Parets .

 Joan Clos, (exbatlle de Barcelona (1997-2006), i actual ministre d'Indstria, Turisme i Comer) va nixer a Parets el 1949.
 Miguel Angel Sanchez, (baixista del grup Strategia) va nixer a Parets el 1991.
 El Circuit de Catalunya, on es corre entre d'altres el Gran Premi d'Espanya de Frmula 1, s molt a prop de Parets (l'accs nord del poble queda collapsat quan hi ha un esdeveniment important).
 La festa major d'estiu del poble s el darrer cap de setmana de juliol, i la d'hivern a finals de gener.
 El setembre de 2004, Parets va entrar al llibre Guinness dels rcords mundials quan es va confeccionar el caramel ms gran del mn (1100 m de llargria per 15 cm d'ample, amb un pes de 900 Kg). Aquest caramel es va fer per commemorar el 1100 aniversari del poble.
 Cada any es fa a Parets un pessebre monumental, utilitzant ms de 12,000 Kg de sorra, 3,000 Kg de pedres, 1,500 Kg de suro, i ms de 800 figures. Al 1996 va obtenir el rcord de pessebre sobre taula ms gran d'Espanya (280 m).
 Heu vist alguna vegada una sortida d'autopista per l'esquerra? La sortida de l'AP7 a Parets ho s.
 La Torre de Cellers s una de les edificacions fortificades ms ben conservada de Catalunya.

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Parets del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12520" title="La Roca del Valls" nonfiltered="1451" processed="1442" dbindex="6458">


La Roca del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

El municipi est format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agns de Malanyanes i la Torreta . s un dels municipis territorialment ms extensos del Valls Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la pres de Quatre Camins, el Castell de la Roca, El Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. Tamb el complex comercial La Roca Village, una amplia extensi de terreny en la qual s'ubica un dels centres comercials Outlet ms grans del sud d'Europa.
En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions. Una d'elles, situada entre La Roca centre i La Torreta s Can Colet.






Festa local: 29 de novembre.
Festa major: 2on cap de setmana de setembre.

Entitats del poble.
 Associaci de Comerciants;
 Colla Gegantera;
 B.M. La Roca;
 Club Ciclista La Roca Bike;
 Arxiu de la Memoria Popular;
 Club la Petanca La Roca;
 Club petanca Espronceda la Roca;
 Esplai la Xiruca;
 Revista Roquerols;
 C.F. La Roca;
 Associaci Cultural de joves de La Roca;
 Associaci Sardanista;
 Federaci A.A.V.V.
 Uni coral centre i energia;
 Associaci jubilats i pensionistes;
IES la Roca del Valls;

 Demografia .

El 1717 incorpora Santa Agns de Malanyanes i Vallderiolf; el 1857, Bell-lloc, Vilalba i Vilanova del Valls que es desagrega el 1986.

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de la Roca del Valls;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12521" title="Sant Antoni de Vilamajor" nonfiltered="1452" processed="1443" dbindex="6459">

Sant Antoni de Vilamajor s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Antigament era anomenat Vilanova de Vilamajor.















La festa local s'hi celebra el 17 de gener coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat, patr del municipi. La festa major d'estiu se celebra el tercer cap de setmana d'agost.

 Situaci geogrfica .
Sant Antoni de Vilamajor es troba la plana del Valls.


 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Sant Antoni de Vilamajor;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Pgina web de l'emissora municipal de rdio;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12522" title="Sant Celoni" nonfiltered="1453" processed="1444" dbindex="6460">


Sant Celoni s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental, situat al seu extrem oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

La ciutat es configura com a la capital de la subcomarca del Baix Montseny, antiga comarca natural poblada des de molt antic. Histricament ha estat un nucli amb molta activitat, com ho mostren els seus orgens del mercat setmanal, que es remunten al 1157, o el ferrocarril, que hi arriba al 1860.

Medi fsic.

Sant Celoni limita amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu (nord), Riells i Viabrea (nord), Gualba (nord), Campins (nord), Fogars de Montcls (nord-oest), Fogars de la Selva (nord-est), Santa Maria de Palautordera (oest), Tordera (sud-est), Sant Iscle i Sant Cebri de Vallalta (sud) i Vallgorguina (sud).

Les altituds mximes del terme s'assoleixen al sector de Montnegre, dins la Serralada Litoral. Cap el sud-oest, de relleu ms abrupte s el Prat Perell (704 m), Montnegre de Ponent (759 m), el tur d'en Vives (754), el Tur Gros (773 m), Montnegre de Llevant (726 m) i el pla de les Barqueres (701 m), cims que marquen la lnia divisria amb el Maresme. A l'est tanquen el terme el tur de Canyadell (502 m), d'en Regs (389 m) i dels Carners (293 m). Al sud el terme s carenejat per diverses serres de morfologia arrodonida, com Pedra Miradora (360 m), tur de Rods (378 m) i Montllorer (545 m). Un bloc allargassat des del tur de Can Ginestar (533 m), pel puig de la Corona (523 m) i Roca Voltenera (407 m) fins al tur de Marfull (315 m) travessa diagonalment la part central del terme. Al sector nord-est el tur de l'Esquerra del Molinot (442 m). A la part prxima al Montseny (nord i nord-oest) el relleu se suavitza, configurat per petites serres.

 Estructura administrativa.












La ciutat de Sant Celoni es compon pels barris segents:
 Les Borrelles;
 Can Sans;
 Zona Residencial de les Torres;
 Illes Belles;
 Sant Pon;
 El Pertegs;
 Carrer Major de Baix o Barri de la Fora;
 Carrer Major de Dalt o Barri Vilanova;
 Mol Paperer;
 Zona Residencial dels Esports;
 Tur Mare de Deu del Puig;
 Avinguda de la Pau;
 El Sot de les Granotes;
 Pla de Palau;
Sn nuclis disseminats: cal Batlle, els Boscos de Montnegre i can Coll.

 Histria .

La situaci ptima de l'esglsia de Sant Celoni, a mig cam de Barcelona a Girona, afavor la formaci d'un nucli fortificat dins els dominis dels Cabrera, que cediren el domini del lloc a l'orde militar dels hospitalers el 1151 i que establiren la seva comanda de Sant Celoni el 1319. Aix va provocar greus tensions entre els hospitalers i el bisbat de Barcelona, que havia fet una permuta sobre Sant Celoni amb el monestir de l'Estany, solucionades a la fi del mateix segle XII. 

El 1157 apareix la primera menci del mercat davant de les muralles i la vila apareix com a centre de gran atracci. Tamb hi havia tres molins i diversos hostals i aviat van aparixer moltes ms activitats: teixidors, vanovers, flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, blanquers, etc. La vila va anar creixent cap a ponent i a mitjans del segle XIV es constru un segon recinte de muralles.


Hi havia un pou pblic davant del casal dels hospitalers i tamb dins la vila un hospital de malalts pobres amb una capella dedicada a Sant Antoni. A fora de la muralla hi havia l'hospital de leprosos de Sant Nicolau de Sant Celoni amb una petita esglsia romnica que encara es conserva, coneguda des del segle XIX amb el nom de Sant Pon. El pont sobre la Tordera, de factura gtica, va arribar a un estat realment runs que va fer necessria la important reconstrucci que ha arribat noms en part als nostres dies, ja que fou enderrocat a la guerra del Francs. Per recentment s'ha tornat a restaurar i ha rebut nombrosos premis d'arquitectura internacionals.

La vila era regida pels hospitalers, que exercia el govern a travs d'un batlle. Des del 1355 els celonins van autoritzar l'elecci de cnsols que representessin els interessos de l'o vila i el 1370, en temps del comanador Guillem de Sentmenat, es promulgaren unes ordinacions per al seu bon govern, considerades modliques. El mercat se celebrava els dissabtes i pel maig i el setembre es celebraven fires. Els Cabrera van comparar en el 1405 per 34.000 florins d'or la jurisdicci de Sant Celoni als hospitalers i des d'aleshores la vila va ser centre d'una batllia dins el poders vescomtat de Cabrera.

Desprs de la crisi del segle XV, causada per la guerra contra Joan II, hi hagu una nova represa i la vila hagu d'ampliar de nou les muralles, sota la protecci dels marquesos d'Aitona, hereus dels Cabrera.
 
El 1860 tingu lloc l'arribada del ferrocarril, fet important en el desenvolupament de la vila i que d'altra banda tall l'expansi urbana cap al sud-est i el 1881 es planej l'actual carrer del Dr. Trueta, l'entrada actual de la ciutat pel centre, amb un pas inferior a la via del tren. El 1924 es va planejar l'obertura de nous carrers i els anys seixanta es va obrir la nova carretera fora del nucli urb, alhora que el creixement demogrfic motiv la creaci de nous barris.

 Etimologia.

La ciutat de Sant Celoni rep el nom de la capella que es va construir cap al segle XI al peu del riu Pertegs. Sant Celoni s la traducci del llat Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A travs dels segles el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, San Celoni.

Herldica i vexillologia .


L'escut de Sant Celoni va ser aprovat el 18 d'octubre del 1983 i publicat en el DOGC l'11 de novembre del mateix any. Es descriu com a un escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'atzur, una campana d'or batallada de sable; 2n. d'or, una cabra arrestada de sable i bordura de 8 peces tamb de sable; i al 3r. de gules, una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

La campana s el senyal tradicional de les armes de la vila. Sant Celoni va ser centre d'una comanda hospitalera de 1151 a 1405, en qu fou comprada per Bernat IV de Cabrera. L'escut cont les armes parlants del vescomtat de Cabrera i la creu dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital.

La bandera de Sant Celoni es va publicar en el DOGC el 5 de juny del 1991. Es defineix com a una bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, carregada al centre d'una creu, el pal vertical de color vermell, i l'horitzontal groc, tots dos d'una amplada d'un ter de l'alt del drap, al seu torn carregada d'una altra creu, el pal vertical blanc i horitzontal negre, tots dos d'una amplada d'1/9 de l'alt del drap.

 Economia .

El sector agrcola, ha patit un retrocs i una prdua d'importncia al llarg dels anys. L'nica activitat agrria actual es redueix als cultiu dels cereals i farratges.

El sector industrial ha capitalitzat part del creixement econmic de Sant Celoni. La indstria es desenvolupa al voltant del riu Tordera, entre la carretera C-35 i l'autopista AP-7. Des de fa poc, els polgons industrials de Sant Celoni estan deixant pas per a convertir-se en polgons comercials.

La indstria qumica t una destacada presncia a la ciutat. Tamb hi ha un alt nombre d'indstries del sector del metall i de l'electrnica que han experimentat un fort creixement en els darrers anys.

L'alt ndex de creixement empresarial de la zona ha incentivat el desenvolupament de nous polgons industrials, que alhora han afavorit l'arribada d'indstries que originriament no eren al territori.

La construcci t una forta implantaci a la zona, que ha experimentat un molt important creixement en els darrers anys.

Sant Celoni continua essent, a ms, un important i modern centre de comer que, complementat amb l'atractiu mercat setmanal del dimecres, atrau molta gent de la rodalia. La principal zona comercial de la ciutat est situada al centre, entre els barris de La Fora i l'Avinguda de la Pau. Concretament s'expandeix al llarg del Carrer Major, on troba la mxima densitat comercial entre l'edifici de l'Ajuntament i l'Esglsia de Sant Mart. Actualment, s'est construint un nou gran centre comercial a la Porta de Ponent (entrada per la C-35 de Sant Celoni centre), amb cinemes, locals de restauraci, bars musicals, supermercats, espais comercials...

En el 2001, noms un 1,4% de la poblaci estava ocupada en l'agricultura, un 11,1% en la construcci, un 30,5% en la indstria i el que t ms pes sn els serveis amb un 57%. 

Demografia.




 Poltica .

En les eleccions municipals a Catalunya del 2007 els dos regidors de la CUP a Sant Celoni han estat decisius i van inclinar la balana cap a CiU, formaci que ha arribat a l'alcaldia desprs de 17 anys de govern del PSC. El PSC va tornar a guanyar amb 8 regidors, per CiU es va quedar en 7, i desprs d'uns intensos dies de negociacions, van pactar amb la CUP. ERC, que fins llavors formava part de l'equip de govern municipal, va perdre els dos que tenia, com tamb ICV, que va perdre el seu.


Resultats municipals 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Partit poltic
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Cap de llista
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya
|align="right" |3.086
|align="right" |40,28%
|align="right" |8
|align="left" |Joan Castao i Aug
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Convergncia i Uni
|align="right" |2.769
|align="right" |36,14%
|align="right" |7
|align="left" |Francesc Deulofeu i Fontanillas
|-
|bgcolor=#fada00|
|align=left|CUP
|align="right" |729
|align="right" |9,52%
|align="right" |2
|align="left" |Montserrat Vinyets i Pags
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds 
|align="right" |365
|align="right" |4,76%
|align="right" |-
|align="left" |Josep Maria Pasqual i Arenas
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya 
|align="right" |360
|align="right" |4,70%
|align="right" |-
|align="left" |Josep Alsina i Lloreda
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular
|align="right" |198
|align="right" |2,75%
|align="right" |-
|align="left" |Jess Porrero i Chavs
|}


Llista d'alcaldes des de les eleccions democrtiques del 1979


 Serveis .
 Escoles .

El municipi t actualment, dins el casc urb 6 escoles: les escoles pbliques Josep Pallerola i Roca, el ceip Soler de Vilardell i el ceip La Tordera; i les concertades l'Avet Roig, La Salle i Cor de Maria. Per tamb n'hi ha a fora del nucli urb. 

L'escola Josep Pallerola i Roca cursa estudis des de P3 fins a 6. de primria, ja que l'ESO s'ha passat, des de 1996, a l'IES Baix Montseny, tamb a la mateixa ciutat. A l'institut tamb s'imparteix estudis de Batxillerat i algun mdul de grau mitj.

 Installacions esportives .

La principal installaci esportiva del municipi s el Camp Municipal d'Esports, situat al Passeig dels Esports. La installaci compta amb un camp de futbol de gespa artificial, dues pistes de futbol sala i una de patinatge. Annex al Camp Municipal, es troba el Pavell Municipal, que alberga una pista que tant s utilitza pel bsquet o el futbol sala.

Des de 2005, Sant Celoni compta amb un Complex Municipal d'Esports (gran gimns) situat al barri del Sot de les Granotes. I al mateix costat, s'est construint un altre i nou Pavell Municipal.

 Clubs esportius .

Els principals clubs esportius de la ciutat de Sant Celoni sn:

 Club Bsquet Sant Celoni (Bsquet);
 Centre Excursionista Sant Celoni CESC;
 Moto Club Sant Celoni (Motos);
 Club Esportiu Sant Celoni (Futbol);
 Club Ciclista Sant Celoni (Ciclisme);
 Arc Sant Celoni (Tir amb arc);
 Club Tennis Sant Celoni (Tennis);
 Club Amics Tennis Taula Sant Celoni (Tennis taula);
 Club Atletisme Sant Celoni (Atletisme);
 Club Pat Sant Celoni (Patinatge) i (Hoquei);
 Club Nataci Sant Celoni (Nataci);
 Club Futbol-Sala Sant Celoni (Futbol sala);
 Club Handbol Sant Celoni (Handbol);
 Club Petanca Sant Celoni (Petanca);
 Agrupaci de Pescadors Esportius (Pesca);

 Infraestructures .

La ciutat s un nucli estratgic de comunicacions a mig cam entre Barcelona i Girona, al costat dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor.

Sant Celoni disposa d'una xarxa de comunicacions ideals que han afavorit el seu desenvolupament demogrfic, industrial i econmic. 

 Ferrocarril .

La lnia de ferrocarril arrib el 1860 amb una estaci de tren, en qu hi fan parada els trens de Rodalies Barcelona de la lnia 2 i els trens de Mitjana Distncia.

 Autobs i bus urb .

Sant Celoni s dins la xarxa de servei de bus urb que la mant en contacte constant amb les rodalies.

 Lnia Blava: ;
 1. Estaci Renfe;
 2. 3. 4. Centre;
 5. Camp de Futbol - Pavell;
 6. Biblioteca;
 7. Sant Pon;
 8. Les Borrelles;
 9. Les Torres;
 10. Illes Belles;
 11. Mol Paperer;
 1. Estaci Renfe;

Lnia Vermella:;
 1. Estaci Renfe;
 12. Plaa Compte del Montseny;
 13. Hospital - CAP;
 14. Avinguda de la Pau;
 15. Sot de les Granotes - Piscina;
 16. Carrer Doctor Trueta;
 1. Estaci Renfe;

 Autopistes i carreteres .

La carretera comarcal C-35, parallela a la lnia del tren, enllaa amb la N-II de Madrid a Frana. La carretera local de Sant Celoni a Campins uneix la ciutat amb el Masss del Montseny i t una importncia turstica. La carretera local de Sant Celoni a Vallgorguina i Arenys de Mar, tamb d'importncia turstica, enllaa amb la comarca del Maresme i amb el mar. Per la via que ha tingut ms importncia en la vida de la poblaci ha estat sens dubte la moderna autopista AP-7, servida per la sortida nmero 11 en el quilmetre 111. 

 Allotjament .
 Hotels .
 Hotel Can Fabes (C/ Sant Joan, 6);
 Hotel Sant Celoni (C/ Girona, 68);
 Hotel Sus (C/ Major - Plaa de la Vila);
 Cal Batlle Hotel Restaurant (Ctra. Montnegre);
 Hotel Els Avets (C/ Major, 63);
 Hotel Villegas (C/ Major, 40);

 Cases rurals .
 Can Putxet (Ctra. Santa Fe);
 Mas Sans (Ctra. Campins);

 Gastronomia .

A Sant Celoni es troba el restaurant El Rac de Can Fabes, de Santi Santamaria. Ha estat guardonat per la Guia d'Espanya i Portugal amb la mxima puntuaci, 3 estrelles Michelin. Els seus selectes mens s'adapten a cada estaci de l'any.

L'evoluci de Can Fabes des dels inicis ha estat espectacular. Els espais de cuina i els nous menjadors, aix com l'oferta complementria d'hotel, el bar, lEspai Coch, el Showroom..., demostren que Can Fabes s avui un dels restaurants amb una de les cuines ms particulars i reconegudes del mn, aix com un dels ms complets.

 "Els celonins" .

La pastisseria Permanyer va desenvolupar l'any 2002 "els Celonins". Aquests dolos fets amb una base de pasta de galeta, diferents xocolates i ametlla han tingut una molt bona acceptaci per part dels visitants. Representen les dues muntanyes que envolten Sant Celoni, el Montseny (xocolata blanca) i el Montnegre (xocolata negra).

Els seus ingredients sn mantega, sucre, farina, ous, xocolata i ametlla.

 Mitjans de comunicaci .

Sant Celoni edita mitjans de comunicaci d'mbit local i comarcal (Baix Montseny):

 L'informatiu;
 La Vila;
 VilaCUP;
 L'Actualitat del Baix Montseny;
 El Clip;
 Punt 7 Rdio Sant Celoni: 107.7 FM;
 Rdio Sant Celoni: 102.5 FM;
 Montseny Televisi;

 Altres .

Sant Celoni compta amb una caserna dels Mossos d'Esquadra que abasteixen tot el Baix Montseny, situada a la zona residencial de Les Torres. 

Tamb t una emblemtica Biblioteca. La Biblioteca l'Escorxador est situada entre el Passeig de la Rectoria Vella i el Carrer d'Esteve Cardels.

L'hospital de Sant Celoni, de dimensions considerables, dels ms importants del Valls Oriental. Actualment, est en projecte construir un nou hospital, i segons la promesa de la Consellera Geli, es preveu la seva finalitzaci en el 2009.

Els bombers, situats a la Porta de Llevant (entrada per la C-35 de Sant Celoni nord). L'Ajuntament ha comprat un nou emplaament (davant de la rotonda de l'autopista) per fer-hi un nou parc, ms gran, amb ms dotacions i amb heliport.

 Cultura .
Tradicions.

Les festes majors de Sant Celoni se celebren a principis de setembre i a mitjans de novembre. Ja fa uns anys que la festa major de Sant Celoni s coneguda per tota la comarca del Valls Oriental i ms enll. Cal destacar el tradicional Ball de Gitanes que se celebren cada any a la ciutat i que sn de gran atractiu pels visitants.

Arquitectura.


L'esglsia de Sant Mart, comenada l'any 1634 i inaugurada el 1703, presumeix de tenir un dels murals barrocs esgrafiats a la faana ms grans d'Europa (data de 1762). Aquesta extraordinria faana est coronada amb un capcir semicircular. La portalada est treballada amb marbre. A l'absis central, hi ha una imatge de Sant Mart, treballada per l'escultor celon Llus Montan.

La Capella de Sant Pon formava part de l'antic hospital de mesells i leprosos de la vila, antigament anomenada Sant Nicolau, i situada fora de la muralla. T una sola nau i diversos contraforts exteriors. D'estil romnic, data de finals del segle XII.

Sant Mart de Pertegs, al Parc de la Rectoria Vella, correspon a l'antiga parrquia que va donar el nom a la ciutat. Actualment podem veure l'ampliaci que es va fer al segle XIV i de la primitiva, sols en queden la nau central amb la volta de can d'arc puntat. Al costat de Sant Mart, dins dels lmits del parc de la Rectoria Vella, hi trobem la Rectoria Vella, que ara exerceix funcions de local d'exposicions i conferncies: un important centre cultural de Sant Celoni. La Rectoria s un tipus de casal gtic del segle XV amb pati interior dissenyat inicialment per a les estances dels sacerdots i del rector de Sant Mart.

L'Ajuntament, del 1926, est situat a la Plaa de la Vila. Destaca la seva torre amb un rellotge i un campanar de ferro. El cos central se sost sobre un slid prtic d'arcs rebaixats. La plaa de la vila, ha estat remodelada i s'ha fet exclusivament d's peatonal. ;

Can Ramis, tamb a la Plaa de la Vila, s'hi organitzen moltes exposicions i trobades de caire cultural. Cap a l'any 1950 es van fer unes importants reformes. Bona part dels elements originals es van conservar, afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis.

 Llegenda de Sant Celoni .

Sant Celoni t una antiga llegenda, que en el segle XIII era coneguda per tot Catalunya, anomenada "El Drac de Sant Celoni" o "Soler de Vilardell". Aqu ve un resum del qu s la llegenda:
Hi havia un temps qu un drac s dedicava a atemorir la gent, menjar remats, segrestar donzelles... de Sant Celoni. Fins que ja fart el poble  va anar al castell de Vilardell terme de Sant Celoni a demanar al cavaller Soler de Vilardell que acabs amb la bstia.

El bon cavaller ho consulta a diferents persones doctes i assenyades. Totes l'animen a dur aquella gesta heroica. Ell ho va meditar molt fins que per la viglia de la festa de Sant Mart arrib un captaire vellet, que li pidola un mos de pa per l'amor a Du. Bo i compassiu com s, entra a buscar-li un panet que s'acabava de coure i era encara calent i olors del forn. De retorn no troba ning, l'nic que hi ha s una espasa refulgent com el sol. En Soler l'agafa, la desembeina i comprova el seu bon tremp, tallant d'un sol cop el tronc d'una alzina ben gruixuda.

Ben decidit, se'n va a descansar i de bon mat, al cant del gall, en Soler surt en direcci a l'esglsia de Sant Mart de Pertegs. Agenollat, demana el perd dels seus pecats, assisteix devotament a la santa missa i prega a Santa Maria i Sant Mart que l'ajudin en aquella tasca tan arriscada i perillosa que anava a emprendre.

Armat ja amb l'escut, que de tant brillar semblava un espill, vol provar novament el tremp i la fora de l'espasa. Amb un cop sec, parteix en dos trossos una gran roca que hi havia a la vora del cam. La gran multitud que l'envolta i ha anat a acompanyar-lo, l'encoratja amb aquest crit unnime que surt de totes les boques:

Espasa valerosa,;
bra de cavaller,;
partirs la roca,;
i al drac tamb!;

El cavaller va anar a cercar el drac i aviat ja va sentir els bramuls esferedors de la fera. Quan es troben cara a cara, el drac obre la seva enorme boca per devorar-lo, oportunitat que va saber aprofitar el cavaller per clavar-li l'espasa coll endins, fins al puny. El drac cau ferit de mort i llana uns udols esgarrifosos en la seva agonia, que es van sentir per tot Sant Celoni. En Soler retorna victoris a la vila, on s rebut joiosament per tot el poble, enmig d'un repicar festiu de les campanes de la parrquia.

Per greu dissort! En alar l'espasa per celebrar la victria, la sang de la fulla de l'espasa li va regalimar fins al bra el va enverinar, i es va morir. El pobre cavaller, va ser enterrat a l'ermita de Sant Mart de Pertegs. Desprs, tot el poble entristit, li van fer uns funerals tan solemnes com ell es mereixia, i fou enterrat en un sepulcre de pedra picada.

 Gegants .

Els Gegants de Sant Celoni es diuen Mart i Maria del Puig, i van ser construts l'any 1963. En Mart va vestit de batlle, amb una roba molt elegant i un barret de copa. Al pit duu l'escut de la ciutat i a la m un pergam. La Maria del Puig va vestida de pubilla i duu un ram de flors a la m.

En Mart pesa 45kg i fa 3,80 metres d'alada, i la Maria del Puig pesa 40kg i d'una mida de 3,75 metres.

 Fills i filles illustres .
Vegeu tamb la categoria ;
 Bernat Martorell (1390 - 1452): Pintor.
 Llus Montan i Mollfulleda (1905 - 1997): Escultor.
 Rafael Ferrer i Fit (1911-1988): Compositor, violinista i director d'orquestra.
 Josep Planchart i Martori (1918 - ): Poltic.
 Lloren Rif i Climent(1938 -): Futbolista.
 Mart Boada i Junc (1949 - ): Cientfic ambiental i gegraf.
 Santi Santamaria (1957 - ): Cuiner.
 Pau Gener Galin (1977 - ): Poeta i escriptor.
 Sandra March: Cantant.

 Teixit associatiu .

 Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny;

 Vegeu tamb .

 Llista d'alcaldes de Sant Celoni;
 Baix Montseny;

 Referncies .


 Sant Celoni va crixer en un 3,6 per cent d'habitants el 2007, arribant als 16.740;
 Sant Celoni. Un passeig per la histria i l'arquitectura. Ajuntament de Sant Celoni. ;

lbum de fotos.
 Patrimoni .



 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Collegi La Salle Sant Celoni;
Fotografies de Sant Celoni;
Sant-Celoni.cat Portal d'informaci de Sant Celoni;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12523" title="Sant Esteve de Palautordera" nonfiltered="1454" processed="1445" dbindex="6461">

Sant Esteve de Palautordera s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

Limita amb els municipis de Santa Maria de Palautordera al sud, Fogars de Montcls a l'est, i Sant Pere de Vilamajor a l'oest.






 Situaci geogrfica .


 Demografia .


Govern municipal.
Resum Eleccions Municipals a Sant Esteve de Palautordera 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |6
|align="right" |46.21
|align="right" |518
|align="right" |5
|align="right" |56.07
|align="right" |550
|-
|bgcolor="#CC0000"|
|align=left|Plataforma de Sant Esteve (PDSE)
|align="right" |3
|align="right" |328
|align="right" |29.26
|align="right" |0
|align="right" |0
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
|align="right" |2
|align="right" |19.18
|align="right" |215
|align="right" |0
|align="right" |0
|align="right" |0
|-
|}

Castell de Montcls.
La construcci d aquell castell es va fer entre els segles XI i XII. Al voltant del castell es van trobar restes d un poblat ibric. El castell protegeix la via romana que anava de Sant Celoni al Montseny i que desprs va ser cam Ral. Era conegut popularment pel castell dels moros. Ha estat relacionat amb dues famlies molt catalanes, els Umbert i els Cabrera. 
Est situat en un indret que segueix l orografia d un tur voltat d espadats. L escut d armes dels Montcls, com a cognom, era negre amb la figura herldica anomenada montflore de color blanc al mig (aquesta figura vol representar una muntanya amb una flor de lis al capdamunt.
Constava de dos recintes, el sobir i el juss. El primer el formen la part residencial i de serveis del castell. El segon inclou els murs de protecci, amb les seves sageteres i merlets.

Llegenda : Pacte amb el diable del senyor de Montcls.
El senyor del castell de Montcls va patir un gir de fortuna i va cridar al diable per vendre-li l nima a canvi d una condici: que en el set anys segents pogus anar tirant de veta. La nit que va vncer el termini, en Lucfer va trucar a la porta i la senyora l obr. Ella va dir-li que s` esperes una mica, perqu el senyor estava fent el testament. Mentre s esperava. La dama, li va tirar al damunt una creueta d argent que havia posat al foc abans que arribs, i en Lucfer va sortir corrents.

 Enllaos externs .
web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


Referncies.




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12526" title="Sant Feliu de Codines" nonfiltered="1455" processed="1446" dbindex="6462">

Sant Feliu de Codines s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Histria .

El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals que van ocupar una baronia que s'estenia al llarg i ample d una extensa contrada a la que pertanyien, entre d altres, els actuals municipis de Sant Feliu, l'Ametlla del Valls i Santa Eullia de Ronana.
Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament ms important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d habitants com en producci artesanal. Aix va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independncia respecte la baronia de Montbui.

Desprs de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el ttol de "Vila" a la parrquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessi no va poder ser efectiva fins el dia 8 de desembre de 1799, data en qu es van poder reunir els 25.000 rals de bill que es demanaven.

La poblaci va crixer al voltant de l'esglsia parroquial, on es va formar el barri de La Segrera (que vol dir "terra sagrada"). Actualment, aquesta zona encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions tpiques de segles passats.

Poc a poc el poble va anar creixent i, parallelament al barri de Sagrera, es van formar altres barris importants del nucli urb, com el Serrat de Vic i la Venderia o Revenderia, aquest ltim s estenia per la carena de l'altra banda del Torrent de l'Escletxa que passava pel mig del poble.

Al llarg del temps es va anar creant una intensa rivalitat entre els dos barris, fins al punt que el de la Venderia, el 1796, va construir el seu propi campanar per posar-hi "rellotge de quarts y horas,... ab sas campanas".
bviament, va desaparixer aquesta picabaralla i aquells dos barris es van unir fsicament, per mitj de la urbanitzaci de la plaa i ms tard, tamb, amb l'obertura de la Travessia. A partir d aquest fet es van anar formant altres barris i zones residencials fins a conformar l'actual i caracterstic poble de Sant Feliu de Codines.

Des de finals del segle passat, aquestes zones residencials es van anar incrementant grcies a l'arribada de gent que ha preferit l'entorn natural de Sant Feliu al brogit de les ciutats.

El clima sec gaireb exclusiu de qu gaudeix Sant Feliu en l'entorn on est enclavat, el seu entorn natural i la proximitat a grans ciutats sn els principals factors que van fomentar un nou estil de vida, de tipus residencial, a finals del segle passat.

 Simbols .

Un illustre que va visitar al poble fou Antoni Gaudi a Sant Feliu, hi va deixar l'empremta amb el disseny de l'estendard de l'Orfe Feliu, que est exposat al Museu Arqueolgic Municipal. El Doctor Bartomeu Robert va ser un altre personatge que va gaudir del clima benigne de Sant Feliu, fins al punt que comentava que Sant Feliu era el millor poble del Valls i recomanava a molts dels seus malalts que hi passessin llargues temporades per guarir-se.
Entre altres "santfeliuencs illustres" tamb cal destacar el pas del filleg Pompeu Fabra, dels poltics Manuel Carrasco i Formiguera, i Francesc Camb, i de l'eclesistic i pensador Jaume Balmes, que va escriure a la Masia del Prat de Dalt la seva famosa "El Criterio".

 Demografia .

 Entitats .

 Agrupaci Sardanista de Sant Feliu de Codines

 Amics del Museu de Sant Feliu de Codines

 Associaci Cultural i Gastronmica Sense Estovalles

 Associaci Cultural La Pinya dels Cingles de Bert (revista La Pinya)

 Associaci de Jubilats i Pensionistes de Sant Feliu de Codines

 Associaci de Msica i Arts de Sant Feliu de Codines

 Associaci de Sevillanes de Sant Feliu

 Associaci de Vens Rac del Bosc

 Associaci Mans Unides

 Casal Cultural Codinenc

 Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines

 Club Billar Sant Feliu

 Club de Bsquet Sant Feliu

 Club de Golf Can Bosch

 Club de Petanca la Fonteta de Sant Feliu

 Club de Tennis Sant Feliu

 Club Esportiu Rac del Bosc

 Club Futbol Sant Feliu

 Club Hoquei Sant Feliu

 Club Tennis Taula

 Colla de Boletaires, els Boines Negres

 Creu Roja Sant Feliu-Caldes-Palau

 Esbart Codinenc

 Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu

 Geganters de Sant Feliu

 Gimns Sant Jordi

 Gremi de Sant Antoni Abat

 Grup de teatre Blaugrana Scena

 Grup de teatre Deixalles 81

 Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma

 KulActiu, entitat juvenil de Sant Feliu

 La Caldera, associaci de msics de Sant Feliu

 Moto Club Cingles de Bert

 Mots pel Vint-i-

 Ona Codinenca, la rdio municipal

 Penya barcelonista "Els Blaugrana"

 Secci Ciclista del Club d'Hoquei Sant Feliu

 Secci de Patinatge del Club d'Hoquei

 Societat Coral La Poncella

 Societat de Caadors

 Voluntaris per Sant Feliu

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Sant Feliu de Codines;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Bibliografia .
Francesc Garriga Cassart, Apunts d'histria de Sant Feliu de Codines (1997).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12527" title="Sant Fost de Campsentelles" nonfiltered="1456" processed="1447" dbindex="6463">


Sant Fost de Campsentelles s un municipi de la comarca del Valls Oriental.








 Demografia .

El 1717 incorpora Cabanyes, i el 1950 es desagrega la Llagosta.

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Sant Fost de Campsentelles;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Sant Fost;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament";



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12528" title="Sant Pere de Vilamajor" nonfiltered="1457" processed="1448" dbindex="6464">


Sant Pere de Vilamajor s un municipi de la comarca del Valls Oriental amb una poblaci aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Tamb conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi s la Fora de Vilamajor.

 Situaci geogrfica .


Sant Pere de Vilamajor s un municipi de la comarca del Valls Oriental situat en el seu extrem ms septentrional, a la vessant ms meridional del Pla de la Calma. Amb un rea de 35 km2 s un dels municipis ms extensos de la comarca per alhora amb una de les densitats de poblaci ms baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montcls, al nord amb Montseny i a l oest amb Tagamanent, Cnoves i Samals i Cardedeu. 

 Comunicacions .

La principal via de comunicaci s un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Valls a Sant Lloren Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d all dna accs als diversos nuclis habitats que conformen el municipi. 

Des del nucli urb de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1'5Km a Sant Pere de Vilamajor. s fi de carretera.  

 Terme municipal .





 ]]

El punt ms alt del terme municipal s el tur del Samont a una alada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt ms baix s on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 25 metres. La part nord del terme s fora muntanyosa, forma part del masss del Montseny i, a ms del tur del Samont, hi destaquen els segents turons: 

 el tur del Pi Novell ;
 el tur d en Besa amb 1225m,
 el tur de la Moixa (Roquet)  ;
 el tur de la Cova amb 1091m,
 el tur de Sant Elies amb 1003m. ;

Aquesta zona muntanyosa s poc poblada i ha predominat l activitat econmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. 
La part sud del terme s ms plana, ja situada al Valls. Ms poblada, hi viu cap el 90% de la poblaci. L activitat econmica ha estat l agricultura per ha cedit terreny als serveis i a la construcci.

 Cursos fluvials .

El terme de Sant Pere de Vilamajor t dues conques: 

 La del riu Tordera on hi van a parar les aiges dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa. ;
 La del riu Mogent (riu Congost-riu Bess) on hi van a parar les segents rieres: ;
 La riera de Vilamajor neix sota el tur de la Moixa (entre el tur del Samont i el tur de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Corts fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Valls. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l'Uixola i Palestrins i, per l altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, desprs com a riera del Corts, ms avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).
 La riera de Vallserena;
 La riera de Brugueres;

 Vilamajor (el gran terme municipal) .
El terme municipal Vilamajor era un dels ms extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aqu el seu nom. El 1599, s'independitz la vila de Cardedeu retallant aix la seva superfcie. Al segle XIX, s'independitz el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parrquia de Sant Juli d'Alfou. Actualment, est composta per dues parrquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3474 hectrees, s a dir, 34'74 quilmetres quadrats.

 Els venats i els barris .






 
 ]]


El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor est format actualment per 7 venats: el venat de Santa Susanna, el venat de Canyes, el venat del Sot de l'Om, el venat del Pla, el venat dels Boscassos i Vallserena, el venat de les Brugueres i el venat del Bruguer. La poblaci de Sant Pere de Vilamajor s dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.
  


 Histria .
 

Majoritriament agrcola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la histria medieval, car on actualment es troba l'esglsia, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag. Alfons el Cast hi va nixer el 1154.

S l'estret contacte amb la natura s una de les principals caracterstiques del municipi, l'altra s la seva llarga histria. I s que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibriques i romanes fan pensar que hagu un vicus iber i, posteriorment, una villa romana la qual es va mantenir durant el perode visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte s que durant el segle IX hagu a Sant Pere una poblaci estable que gaudia dels beneficis d'una petita esglsia. Encara es conserva la lpida del prevere Orila, rector de la primitiva esglsia de Sant Pere de Vilamajor, que mor als 80 anys el 872 dC. 

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensi era propietat directa del comtat de Barcelona  En el segle XI, en poca dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que s conegut amb el nom de la Fora. Parlem de la primera o segona (segons el segle) poblaci ms gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Valls Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importncia que tingu.

L'any 1384, el rei Pere el Cerimonis conced a Vilamajor el ttol de Carrer i Bra de Barcelona i disposava que tots els vens de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, grcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caador comfirmava aquesta distinci afegint-hi el de membre de Barcelona.

Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importncia. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable. 

Amb el procs industrialitzador de Catalunya, Sant Pere an perdent poc a poc poblaci. A principis del segle XX amb la revoluci industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residncia que actualment genera un nou creixement demogrfic del poble.

Smbols Municipals.


 Cultura .

 Festes i tradicions .

 Els gegants de Sant Pere de Vilamajor .

Els gegants de ant Pere de Vilamajor representen el rei Alfons el Cast i la seva dida Loreto, de Can Clavell.
El gegant representa un fill adoptiu del municipi, en "Quico del Montseny"
Els cap-grossos representen el rei Joan el Caador i el rei Pere el Gran.

 Festa Major .
La Festa Major s el dia del patr del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...

 Aplecs .
Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor: 
L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i ;
l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest venat cada 11 d'agost.


 Fira Medieval de Vilamagore .
La Fira medieval de Vilamagore s un viatge en el temps cap als selges XI i XII on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

 Patrimoni arquitectnic .


El patrimoni arquitectnic de Sant Pere de Vilamajor s rellevant tant al nucli urb com en el seu terme municipal: 
Dins del nucli urb cal destacar:
El nucli histric de Sant Pere de Vilamajor, conegut com La Fora, hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran esglsia parroquial de Sant Pere de Vilamajor. ;
El gran mas de Can Derrocada, masia del segle XVI, una de les ms grans de la contrada.
El pont medieval de Vilamajor.
L'existncia d'una important poblaci disseminada en l'poca feudal, va donar lloc a la creaci de nombroses capelles, ermites o esglsies. Destacarem per sobre de totes:
l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen pre-romnic i que passa per ser la ms antiga de tot el municipi. ;
l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle XV  ;
l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1683.
Tamb cal destacar les nombroses masies dispersades pel terme municipal:
Can Surell, Can Nadal, El Corts, el Samont, Can Llinars, Can Clavell, Can Brau, Can Canal, Can Parera de Canyes, Can Parera de Brugueres, Can Ribes, Can Gras d'Avall, Can Gras d'Amunt, Can Vidal del Puig, Can Llobera, Vallmanya, Mas Joan, Les Planes del Corts...

 Demografia .



 Poltica .
 L'alcaldia .


Vegeu tamb l'article principal Llista d'alcaldes de Sant Pere de Vilamajor

legislatura 2007-2011 .

En les passades eleccions municipals es van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representaci al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergncia, Josep Maria Llesuy. 



legislatura 2003-2007 .



legislatura 1999-2003 .



legislatura 1995-1999 .



legislatura 1991-1995 .



legislatura 1987-1991 .




legislatura 1983-1987 .



legislatura 1979-1983 .





 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web del Servei Meteorolgic local;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12529" title="Sant Quirze Safaja" nonfiltered="1458" processed="1449" dbindex="6465">

Sant Quirze Safaja s un municipi de la comarca del Valls Oriental, pertanyent a la comarca natural del Moians.

 Demografia .


Veure tamb.
Sant Pere de Bert

 Enllaos externs .
Ajuntament de Sant Quirze de Safaja













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12530" title="Santa Eullia de Ronana" nonfiltered="1459" processed="1450" dbindex="6466">

Santa Eullia de Ronana s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Localitzaci .

Santa Eullia t una extensi de 14,2 km i es troba a l'extrem occidental de la comarca del Valls Oriental , a la conca del riu Tenes, al curs mitj d'aquest afluent del Bess. Els turons, les valls i els petits planes sn elements que caracteritzen la nostra geografia.
Santa Eullia disposa tamb d'altres accidents geogrfics relacionats amb indrets del poble: hi trobem fondalades profundes i estretes com les de Can Maset, Can Just o Sant Simplici, hi trobem serres, planes; per sobretot destaquen els torrents dels quals es poden comptar fins a deu torrents, com ara el torrent del rector, el de l'Areny o el de Can Font. Tots ells porten les seves aiges al riu Tenes, que corre longitudinalment per la part oriental del poble.












Santa Eullia no ha tingut mai un nucli urb que permets la seva localitzaci, la seva silueta no es pot distingir des de lluny i no hi ha una nica carretera que hi porti. Des d'antic la poblaci ha viscut dispersa, escampada entre les planes, les serres i els torrents. Les velles masies allades recollien i protegien els homes i les dones que hi vivien. Durant centenars d'anys, les persones es van identificar primer respecte la casa d'on eren fills, i desprs respecte la parrquia on hi celebraven els actes ms importants de la seva vida. La seva identificaci amb estructures ms impersonals era fora difcil, tot i que existien.
	
L'any 1958 es va iniciar un procs urbanitzador i transformador que encara avui continua. Si b s cert que abans dels seixanta ja existien uns petits nuclis urbans, o si ms no unes agrupacions de cases, que van permetre l'aparici dels barris tradicionals de Santa Eullia entorn del Rieral, la Sagrera, Sant Cristfol, el Serrat, la Serra, la Vall o el Bonaire, i si b tamb s cert que les primeres cases residencials es van aixecar als anys trenta, quan algunes famlies barcelonines es van enamorar d'aquests paratges, la veritable transformaci del nostre municipi va esdevenir fa prop de quaranta anys. Durant un perode d'eufria econmica i sense el ms mnim control, Santa Eullia va comenar a esdevenir all que avui s. Es va iniciar la construcci de torres i xalets a prop del riu Tenes i poc desprs van comenar a aparixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o Can Sabater.

Els nous habitants del poble havien de fer algun sacrifici, ja que les urbanitzacions no disposaven de la infrastructura necessria (sense asfalt als carrers, sense enllumenat pblic o sense serveis de neteja). Tot i aix el ritme de transformaci va ser trepidant. Algunes xifres ens poden ajudar a compendre la magnitud dels canvis que s'estaven esdevenint: entre el 1960 i el 1970 es van arribar a vendre ms de 2.000 parcelles, i en poc temps, es van installar ms de 20 urbanitzacions al poble que, cal recordar-ho, no arriba a tenir 14 Km2.

 Histria .

De la prehistria a als romans

Hi ha documentades restes antigues, del perode final del neoltic, per els materials prehistrics ms abundants no es comencen a trobar fins el 1700-1200 aC. -puntes de fletxa prop de can Puig de la Vall; destrals de pedra, les anomenades "pedres de llamp", prop de can Just i de can Barnils, o tallers de slex prop de can Gafa.

Una mica ms tard, els ibers es van assentar a la nostra comarca (700-400 aC.). A Santa Eullia s'han trobat restes d'un antic poblat iber al Pla de Masmitjans, prop de la Font d'Abril. Es tractava d'un recinte sense fortificacions i de dimensions considerables De forma disseminada, tamb han aparegut alguns jaciments ibers a altres punts del municipi (can Vendrell, Sant Simplici, la Bastida o Mol d'en Vendrell). s possible que alguns d'aquests establiments allats situats a la plana i dedicats a l'agricultura s'haguessin reconvertit, amb el temps, en villes romanes.

De fet, Santa Eullia va ser un dels indrets ms densament poblats de la vall del Tenes durant l'poca romana -a causa de la fertilitat de la terra i la proximitat a l'estaci termal dAquae Calidue, l'actual Caldes de Montbui-. Les villes eren cases rurals romanes, i per alguns autors, van ser els precedents de les nostres masies.

Algunes restes romanes (del segle II aC.) es van trobar a can Vendrell, can Brustenga, can Puig de la Vall i can Just. Una mica posteriors sn les de can Gafa i can Rof (segle I aC.), can Sabater, can Tries, can Tabac, can Cabot de la Vall i el Tur de can Paiaigua (segles I-III).


Santa Eullia i la baronia de Montbui

El pas del mn rom al medieval (segles III a X) ens s fora desconegut en el cas de Santa Eullia. Tot sembla indicar, per, que malgrat els atacs brbars primer i la conquesta sarrana desprs, com a la major part de la comarca, es va produir una persistncia de la poblaci. Aix ho demostra la continutat de certs topnims de zones properes (Aquae Calidae-Caldes, Licianus-Llia).

La primera notcia escrita de Santa Eullia s de l'any 932, quan en l'acta de consagraci de l'esglsia de Sant Gens de l'Ametlla s'esmenta el terme. A partir d'aquesta data, les notcies sobre aquest indret del Valls sovintegen. La parrquia va ser, per tant, l'eix vertebrador del territori. La poblaci s'aglutina al seu voltant.

A l'poca medieval, per, tamb van apareixer altres temples religiosos, a ms de l'esglsia parroquial dedicada a Santa Eullia de Mrida. Cal destacar l'ermita de Sant Cristfol de Pallars, documentada per primera vegada el 1194, la qual va ser parrquia fins que al segle XV va esdevenir sufragnia de Santa Eullia. La capella actual s el resultat de la reconstrucci feta l'any 1966.

La capella de Sant Simplici la tenim documentada des del segle XIII i desprs de molts anys d'abandonament, recentment est sent restaurada. Finalment, al poble hi havia una capella dedicada a Sant Joan. Documentada des del segle XII, al segle XVIII ja estava en mal estat i va desaparixer progressivament.

La parrquia de Santa Eullia de Ronana s citada en l'acta de constituci de la baronia de Montbui l'any 1059. Segons aquest document, l'alou comtal format per les parrquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Pere de Bigues, Sant Gens de l'Ametlla, Sant Juli de Lli d'Amunt, Sant Andreu de Samals i una part de la parrquia de Caldes de Montbui, juntament amb Santa Eullia, va ser cedit per part del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I el Vell, a favor del noble Mir Geribert. Cal indicar, per, que la composici de la baronia va variar amb el pas del temps, tot i que Santa Eullia sempre en va formar part.

Des d'aquell moment i fins l'any 1835, el dest de Santa Eullia de Ronana va anar lligat al dels altres pobles de la baronia. La possessi d'aquest terme va romandre en mans de diversos senyors feudals que en controlaven la fiscalitat i la justcia, fins que l'any 1490 les parrquies de la baronia van passar a dependre del Consell de Cent de Barcelona, el qual va esdevenir el nou senyor del lloc. Aquesta circumstncia va permetre que els pobles de Montbui s'organitzessin de forma municipal, amb un consell, jurats i batlle propis. Precisament, els representants de la baronia es van trobar a Santa Eullia, primer sota les alzines de can Burgus, i des del segle XVIII en una casa del com. Per tant, el poble exercia un cert paper de capitalitat de la baronia.

L'any 1835 la baronia de Montbui va desaparixer per reial decret, i cadascuna de les parrquies que en formaven part van esdevenir municipis independents. De forma efectiva, sembla que Santa Eullia va comenar a actuar de forma particular a partir de 1842-1843. Al llarg de tot aquest perode i fins mitjans segle XX, Santa Eullia ha estat un poble fonamentalment agrcola. Els millors exemples d'aquesta activitat sn les diverses masies repartides per tot el terme municipal. Tot i que algunes tenen els seus orgens en l'etapa medieval, els perodes d'expansi econmica del segle XVI i del segle XVIII en va fer aparixer moltes. Alguns exemples de masies sn: can Brustenga, can Burgus, can Maspons de la Vall, can Vendrell, can Puig de la Vall, can Barbany del Mol, Ross o can Pais.


Fins als nostres dies

Des de l'establiment com a municipi independent, Santa Eullia va disposar d'un consistori propi presidit, sovint, per grans propietaris agrcoles del terme. Aquesta situaci es va mantenir fins a la instauraci de la segona repblica espanyola l'any 1931. En aquella etapa, com a la resta del Principat, la poblaci de Santa Eullia es va dividir entre els de "dretes" i els "d'esquerres", aquests darrers agrupats a l'entorn del Centre Repblica Federal, una entitat local vinculada a ERC. En aquella poca tamb va apareixer el Centre Catlic (1933), l'anomenat Casal Parroquial, que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

L'esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939) va produir una autntica ruptura a nivell poltic, econmic i social. Durant el control del municipi pels sindicats i grups anarquistes (juliol de 1936 - maig de 1937) es van collectivitzar algunes terres i es va adoptar el nom de "Ronana del Valls". Les tensions entre els anarquistes i els representants d'ERC i la Uni de Rabassaires van ser molt importants. Desprs de l'etapa de la dictadura franquista, la vida poltica de Santa Eullia no ha patit gaires ensurts.

Cal destacar el fet que un cop recuperades les llibertats democrtiques, l'any 1982 es va constituir la Mancomunitat de la Vall del Tenes, un organisme format pels ajuntaments de Santa Eullia, Bigues i Riells, Lli d'Amunt i Lli de Vall, per tal de gestionar alguns serveis de forma comuna, recuperant, d'aquesta manera, les antigues vinculacions de la baronia.

E1 fet que les terres de Santa Eullia fossin favorables a l'agricultura va preservar el poble de la industrialitzaci del segle XIX. De fet, l'activitat agrria es va mantenir tot i les dificultats decimonniques (crisi de la filloxera i de l'activitat agrcola). Els pagesos i els propietaris de Santa Eullia van intentar superar les dificultats i van adaptar els seus cultius a les circumstncies del perode (aix, es va estendre la producci de fruits secs, i posteriorment es va introduir la producci lletera, la qual ha arribat fins a l'actualitat).

Progressivament, al llarg del segle XIX i XX la poblaci de Santa Eullia va anar augmentant. Per, com a la resta de Catalunya, la veritable transformaci es va produir a partir dels anys cinquanta del segle passat. La proximitat a la ciutat de Barcelona, el desenvolupament de les xarxes i els mitjans de transport i les condicions climtiques i geogrfiques del poble han estat un estmul per a la poblaci fornia que s'ha installat al municipi, primer en urbanitzacions de segona residncia, i desprs en un creixement urbanstic i demogrfic definitiu.

Aquestes circumstncies van transformar radicalment la fesomia del municipi. A partir de les dcades de 1960 i 1970, els canvis socials i econmics han estat notables. En aquella etapa, la construcci es convert en l'activitat econmica ms caracterstica; van aparixer altres activitats relacionades amb la indstria i els serveis, la pagesia i el paisatge agrari va iniciar una disminuci que s'ha incrementat en els darrers anys i la poblaci ha experimentat un augment notable.

 Demografia .


 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Santa Eullia de Ronana;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Grup poltic Independents-ERC;
Grup poltic de Convergncia i Uni;
Punt Jove de Santa Eullia;
Agenda 21 Santa Eullia de Ronana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12531" title="Santa Maria de Martorelles" nonfiltered="1460" processed="1451" dbindex="6467">

Santa Maria de Martorelles, antigament Martorelles de Dalt,  s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Demografia .

El primer cens s del 1930 desprs de la desagregaci de Martorelles.

Castellruf.
El castell de Castellruf est documentat ja a l'any 1060. Est al costat d'un poblat ibric, en la defensa de les valls que uneixen el Valls i el Maresme. Actualment aquest castell est totalment en runes i completament cobert de vegetaci. Antigament tenia una plataforma elevada en la qual s'encenien fogueres de nit i fumarades espesses de dia: quan encenien la fumarada de dia volia dir que hi havia moros a la costa.

 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Santa Maria de Martorelles;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12532" title="Santa Maria de Palautordera" nonfiltered="1461" processed="1452" dbindex="6468">

Santa Maria de Palautordera s una vila i municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 Geografia .

Est situat a la vall del riu Tordera, al peu del masss del Montseny. La vegetaci predominant sn pinars i alzinars.

 Flora i fauna . 
El municipi de Santa Maria de Palautordera, per la seva proximitat al riu Tordera, ha estat tradicionalment ric en aigua. Aix ho demostra l'elevat nombre de basses que antigament es feien servir per regar.

El recent estudi de Sandra Miquel sobre "El trit marbrat a Santa Maria de Palautordera" fa una relaci de les basses i la qualitat de la seva aigua.

 Economia .
L'agricultura de cereals, patates i la vinya, juntament amb la horticultura sn les principals explotacions agrries del terme municipal. Tamb hi ha explotacions ramaderes, sobretot bovina, porcina i d'aviram.

Les principals indstries sn la paperera, qumica i metallrgica.

 Llocs d'inters .






|}
 Al nucli de la poblaci de Santa Maria de Palautordera es troba l'esglsia parroquial gtica de Santa Maria i alguns edificis modernistes i noucentistes.

 Al nord del terme hi destaca el Santuari del Remei, d'estil barroc-neoclsic.

 Al riu Tordera, que delimita els termes municipals de Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera, hi destaca el Pont Trencat, de l'edat mitjana, que ha estat recentment remodelat conjuntament pels Ajuntaments de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni.

 Partits poltics .

En l'actualitat la corporaci municipal est formada pels segents partits poltics:

 PSC;
 CiU (Web  | Blog);
 ICV;
 PP;
 GdP;
 ERC;

 Serveis .
 Escoles .
En l'actualitat el municipi disposa de les segents escoles:

 CEIP Mare de Du del Remei, situat Passeig de les Escoles, 3.;
 CEIP Mancomunat La Tordera, situat al barri del Virgili, Temple i Ca n'Abril.
 ZER Pont Trencat, situat al barri del Pont Trencat.
 CEIP Matagalls, situat al carrer Arenys.

Aix mateix, el municipi compta amb dues llars d'infants:

 Llar d'Infants Sol Solet, situada al barri del Virgili.
 Llar d'Infants El Cabirol, situada a la cantonada del carrer Empord i Passeig del Remei;

El municipi tamb compta amb un institut,

 l'IES Reguissol.

 Equipaments esportius .
El municipi de Santa Maria de Palautordera disposa d'un bon nombre d'equipaments esportius distributs per tots els barris. Al nucli urb els equipaments esportius s'agrupen entorn a l'anella esportiva. Els equipaments que hi ha en l'actualitat

 Poliesportiu municipal de la Font Martina.
 s un poliesportiu de tipus PAV-2 que pot ser dividit en 3 pistes transversals. ;
 Disposa de 6 vestidors.
 Compta amb una sala annexa de 120m2 per tal de dur-hi a terme activitats de gimnstica i dur a terme l'escalfament i relaxaci dels entrenaments. ;
 El pavell va ser el 17 de mar de 2007. ;

 Camp de futbol municipal. ;
 El camp de futbol s de gespa artificial des de mitjans del 2006.
 Te un bar local social.
 El local social va ser inaugurat el gener de 2007.

 Pistes de petanca municipal.
 Format per 8 pistes de petanca.
 Disposa d'un local social.

 Galeria d'imatges .


 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12533" title="Tagamanent" nonfiltered="1462" processed="1453" dbindex="6469">


Tagamanent s un municipi de la comarca del Valls Oriental.









 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12534" title="Vallgorguina" nonfiltered="1463" processed="1454" dbindex="6470">


Vallgorguina s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

s conegut l'estructura megaltica de la Pedra Gentil. El municipi s fams per ser l'amfitri de la discoteca Pont Aeri.









 Demografia .


Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Vallgorguina;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Pgina web dels Geganters de Vallgorguina;
Pgina web del Cercle Internacional d'Amics dels Gegants;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12535" title="Vallromanes" nonfiltered="1464" processed="1455" dbindex="6471">

Vallromanes s un municipi de la comarca del Valls Oriental al lmit amb el Maresme, situat a 25 km. del municipi de Barcelona a Catalunya. Forma part de la Regi metropolitana de Barcelona i s'estn als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu (puig de Lled, 493 m alt) a la Serralada Litoral; el terme comprn la capalera de la riera de Vallromanes (que aflueix a la riera de Mogent per l'esquerra dins el de Montorns), i s drenat tamb per la riera d'Ardenya (lmit nord-oriental), afluent de la primera. El territori s muntanys, ocupat en una bona part per matollar i boscs de pins i alzines (562 ha).

Dades fsiques i de poblaci.
El municipi es troba a 153 m. d'altitud sobre el mar i t una superfcie de 10,7 km2. Segons l'Institut Nacional d'Estadstica, el cens de poblaci, l'any 2007, s de 2.204 habitants, amb una densitat de poblaci de 205,98 hab/km2.

Quant al gentilici dels habitants poden utilitzar-se indistintament les segents denominacions: Vallromans/esa, Vallroman/ina i Vallromanenc/a

 Accs per carretera .
La carretera d'accs a Vallromanes s la BP-5002 que uneix els municipis de Granollers i del Masnou; Vallromanes es troba just al mig d'ambdues poblacions. Des de la carretera BP-5002, el municipi ms proper i que limita amb Vallromanes s, en sentit nord-oest, Vilanova del Valls i, en sentit sud, el municipi d'Alella, el qual tamb limita amb Vallromanes. 

 Festa local .
La festa local d'estiu s el 29 de setembre, dia de Sant Miquel, que s quan s'hi celebra la Festa Major.

La festa local d'hivern se celebra el dia 22 de gener, dia de Sant Vicen.

 Consistori .
L'alcaldessa, l'any 2008, s Maria Cabot i Gibert. 

La composici actual del consistori s d'11 regidors. 5 de MxV-Esquerra, 3 d'iVall i 3 de CiU. L'alcaldia est en mans de CiU merc a un pacte de govern entre les formacions d'iVall i CiU. Els regidors de MxV-Esquerra es troben a l'oposici sense representaci a l'equip de govern de l'ajuntament.

Histria.
La referncia ms antiga de Vallromanes es remunta a l'any 970, que s'esmenta la casa de Sant Vicen a Valle de Romanas. L'esglsia de Sant Vicen , que s documentada el 1183 com a parrquia, pertanyia al terme del castell de Montorns o de Sant Miquel de Montorns , al qual tamb pertanyia la de Sant Sadurn de Montorns . El castell, documentat des de 1108, s situat dalt del tur del castell de Sant Miquel, al lmit amb el municipi de Montorns del Valls (la lnia divisria dalt el tur assenyala que les runes del castell sn del municipi de Vallromanes, mentre que les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montorns). Posseren el castell els  Montorns, que a la segona meitat del segle XIV adquiriren del rei la jurisdicci civil i criminal i el mig imperi, mentre que el senyor rei es reservava el mer imperi i la directa i alodial senyoria, drets aquests que foren adquirits del rei el 1390 per la ciutat de Barcelona. Fins a la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins reberen queixes dels homes del castell de Montorns contra Pere de Montorns, que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences s'hi fortificaren el 1485. El 1505 el sobir va vendre en feu (amb retenci del domini alodial i directe) a la universitat de Montorns les rendes del castell i de les parrquies de Montorns. Aix, Vallromanes, Alella i Montorns, pobles que fins aleshores depenien del castell, passaren a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montorns formaven una batllia (al segle XIX aquests pobles constituen un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separ a la primeria del segle XX).
El castell de Sant Miquel de Montorns continu en possessi dels Montorns fins el 1621, que pass als Taverner, que esdevingueren a la fi d'aquest segle comtes de Darnius. El 1718 el comte de Darnius reedific l'antiga masia de la Torre Tavernera , al peu del castell, que esdevindria en endavant residncia dels senyors del castell de Montorns, els quals, a la fi del segle XVII eren els Fiveller, que heretaren tamb el ttol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. A la fi d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera pervingu als propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste.

Vallromanes form part de Montorns fins al 1933, quan es constitu en municipi independent. El primer alcalde de Vallromanes va ser, al 18 d'agost del 1933,  Gens Gurdia i Roca.

 Demografia .

El primer cens, desprs de la desagregaci de Montorns del Valls, va ser el 1936 amb 419 habitants.

 Clima .
La localitzaci al vessant septentrional de la Serralada Litoral condiciona el clima. L efecte trmic de la proximitat del mar queda sensiblement redut a causa de la interposici de la serralada. Els vents convectius (les marinades), particularment a l'estiu, difcilment arriben a l'altra banda de la serralada, de manera que no hi ha l'efecte assecador i alhora refrescant. Cal pensar que a l'altra banda, a Alella, aquests vents poden arribar als 40 Km/h.
La menor exposici a la radiaci solar a causa de la orientaci del relleu i l'exposici als vents freds del nord fa que les temperatures hivernals siguin menors.
Aix doncs, les temperatures al mes de gener sn prcticament dos graus ms baixes que al vessant litoral i la precipitaci s lleugerament superior, segons dades de l'Atles climtic de Catalunya .

Un altre fet remarcable s el risc de precipitacions intenses: amb intensitats superiors als 100mm. en 24h. per a un perode de retorn de 10 anys (segons clcul hidrolgic i determinaci dels cabals d'avinguda de les Conques Internes de Catalunya, ACA 2001).

 Geologia, sls i relleu .
Tot el terme municipal est sobre la serralada litoral i no arriba a la plana del Valls. La litologia dominant sn granodiorites la intrusi de les quals va tenir lloc als episodis finals de la orognia herciniana, al final del paleozoic. La meteoritzaci dels granits dna lloc als saulons, uns materials d'elevada fertilitat.

Tot el municipi forma part de la conca hidrogrfica del Bess  . Els principals cursos fluvials del municipi de Vallromanes sn: la riera de Vallromanes, d'uns 6 km. de longitud, afluent del riu Mogent; el torrent de les Fontanilles, el torrent
d'Ardenya i el de l'Agutzil que aflueixen a la riera de Vallromanes i el torrent del Sot dels Verns que aflueix al torrent de Can Gurri.

 Vegetaci .

Per la seva ubicaci geogrfica, Vallromanes es troba situada de ple en la regi biogeogrfica mediterrnia amb una notable riquesa d'espcies i diversitat de sistemes naturals.

A grans trets, l'orientaci obaga dels vessants vallesans de la serralada permet que s'hi donin les formacions prpies de zones ms humides, com ara els alzinars i les rouredes, els primers inclosos entre els hbitats d'inters comunitari, que mostren una regeneraci natural molt bona desprs dels incendis de 1994. A l'obaga de la serra de Marina s'hi descriu l'alzinar litoral esclarissat, que s la formaci ms abundant, per en realitat, i en funci del rac, es pot trobar una brolla d'estepes i bruc boal, una zona amb predominncia d'estepes, o rees ms degradades on dominen el roman i la gatosa. 

Els sistemes naturals dels vessants del solell sn propis de zones eixutes, de creixement ms lent i, en conseqncia, de menor desenvolupament durant el procs de regeneraci desprs de pertorbacions. A les carenes de solell destaca la garriga, per tamb es poden trobar elements de l'alzinar esclarissat, de la brolla d'estepes i bruc boal, taques d'albada i, fins i tot, clapes de llistonar. Als vessants de solell pot dominar la brolla d'albada, que es pot barrejar amb clapes de garriga, clapes d'estepes, prats d'albellatge, etc.

En general, la vegetaci d'aquestes orientacions est constituda principalment per comunitats arbustives i herbcies, amb algunes clapes arbries, principalment de pi pinyer. En aquest context, existeixen nombroses formacions de gran inters, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservaci, com els prats d'albellatge -reconeguts d'inters comunitari-, i les brolles, garrigues i mquies, de gran diversitat florstica i faunstica.

Menci especial mereixen les comunitats de ribera, com anteriorment a Can Maioles encara visible a l'extrem del camp de golf  d'extrem inters intrnsec per l'acumulaci de valors naturals i funcionals, ja que constitueixen una veritable xarxa de connectors biolgics, que permeten el manteniment dels fluxos entre les diverses zones del parc. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magnfics boscos de ribera, amb espcies tan significatives com el vern, l'avellaner i el roure afric,  totes elles incloses entre els hbitats d'inters comunitaris, i darrers reductes d'aquests ecosistemes.

Sens dubte, els alocars representen una de les comunitats ms especials de la serra de Marina pel fet que a Catalunya es troben noms dues grans taques de distribuci de l'alocar (Vinco-Viticetum agni-casti): una a la conca baixa del riu Ebre, i una altra al Nord-Est, de la qual les poblacions de la serralada Litoral significarien el lmit meridional. En aquesta comunitat, prpia de les rambles mediterrnies, s'hi troba l'aloc (Vitex agnus-castus), el magraner (Punica granatum), l'lbia (Lavatera olbia), la barretera (Petasites fragans) i la vinca grossa (Vinca major). Actualment, per, molts trams de l'alocar estan fora degradats i envats pel canyar i la bardissa que hi sn dominants. Tot i aix, es mantenen alguns trams ben conservats, on l'alocar forma franges fora amples a banda i banda dels torrents i on s'hi troben alocs de dimensions remarcables. Aix, cal esmentar la riera de Canyet (amb uns 200 m. d'alocar, amb alocs que presenten soques d'uns 30 cm. de dimetre), i el torrent de Pomar. A Sant Jeroni de la Murtra es localitza l'alocar millor conservat, amb una longitud d'uns 300 m. entre la bassa de Sant Jeroni i l'autopista B-20.

Pel que fa a les plantes amb flor, el catleg s molt ms complet. s remarcable la presncia d'espcies de carcter eurosiberi, com el vern (Alnus glutinosa), el grvol (Ilex aquifolium), l'evnim (Euonymus europaeus), o l'aur negre (Acer monspessulanum). Onze espcies presenten el seu lmit meridional de distribuci en aquesta zona, i tres d'elles (Ampelodesmos mauritanica, Anthyllis cytisoides i Solanum rostratum) el septentrional. Aix mateix, s'hi localitzen tres endemismes catalans: Ophrys catalaunica, Salvia nemorosa ssp. valentina i Sarothamnus catalaunicus.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Estat del temps actual a Vallromanes - Dades online;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Fotografies de Vallromanes;
Fotografies del Centre Excursionista de Vallromanes;
Guia d'Entitats de Vallromanes;
Agenda d'activitats;
Situaci, accs per carretera i transport pblic de Vallromanes;
Turisme a Vallromanes;
Predicci meteorolgica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12536" title="Vilalba Sasserra" nonfiltered="1465" processed="1456" dbindex="6472">

Vilalba Sasserra s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12537" title="Vilanova del Valls" nonfiltered="1466" processed="1457" dbindex="6473">


Vilanova del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental. Tamb s conegut amb el nom de Vilanova de la Roca, tot i que cal apuntar que aquesta denominaci s del tot incorrecte ja que s el nom previ a la independncia municipal de 1983.






















L'orografia.

El terme de Vilanova del Valls est en el lmit, en direcci Sud-Est entre les comarques del Valls i el Maresme, i est disposat segons la direcci Nord-Est, Sud-Oest del riu Mogent seguint la mateixa direcci que la Serralada Prelitoral.

Els turons ms prominents sn els Turons de Cllecs (Tur de Matar 504 m., Tur del Castell 530 m. junt al Poblat Ibric, Tur Rod 516 m., Tur de les Encontrades 530m., i el Tur de Can Tarasc de 483 m.) que estan al lmit Est del Terme municipal en la Serralada Prelitoral. Aquesta cadena de muntanyes permet l'accs al terme de Vilanova a travs del Coll de Parpers en el terme de la Roca, i a travs del Coll de Font de Cera situat entre els termes d'Alella i Vallromanes.

Aquesta zona muntanyosa aporta les seves aiges a la conca del riu Mogent a travs dels torrents de Cal soldat, de Can Pei, del Contravent i de les Ginestelles.

La vall del riu Mogent caracteritza a la depressi del Valls i ha estat el pas de migracions poblacionals que s han produit al llarg del temps. s en aquest encreuament de camins, del Masnou a Granollers i de Sant Adri a la Roca que ha crescut el nucli de Vilanova del Valls.

La geologia.

El riu Mogent divideix el terme de Vilanova del Valls en dues parts geolgicament molt diferents. El seu curs coincideix en el seu recorregut amb la falla que en direcci Nord-Est, Sud-Oest limita la depressi del Valls.

A la vorera dreta poden observar-se materials sedimentaris del mioc superior (pontiense), formats dipsits poligncis, en els que s'alternen conglomerats de diversos nivells detrtics com margues, arenes i argiles clares, que donen origen a formes suaus i terrenys aptes pel al conreu.

A la vorera esquerra domina per tot arreu el granit, atacat per l'humitat ambient, cobert de pins. Aquesta massa grantica est atravessada en la mateixa direcci Nord-Est Sud-Oest per una gran quantitat deprfida grantica i quarcfers, i d'aplites i pegmatites.

La descomposici del granit produeix el saul, que s una arena quarcfera grossa, que es diposita en el fons de les valls, omplint les conques. Aquesta capa comporta una excellent reserva hidrolgica, per actuar com a esponja on s'acumulen les aiges soterrades.

Els terrenys quaternaris formats per argiles i alluvions moderns s'estenen al llarg del Mogent i dels seus afluents. s en aquest cas sector que es troben els millors aprofitaments agrcoles.

El relleu i la geologia han concretat dues zones totalment diferents pel que fa a la seva morfologia i caracterstiques fisiogrfiques, el que ha de condicionar certament el planejament urbanstic.

El clima.

El clima de Vilanova del Valls s el que correspon a aquestes zones ubicades a la Serralada Prelitoral i que disten solament 11 Km, aproximadament, del mar. Precisament per la poca alada d'aquesta cadena de muntanyes el clima martim influencia definitivament la zona.

A falta de dades concretes sobre pluviometria i meteorologia en el municipi i observant la corresponent de l'observatori de Granollers es pot estimar que Vilanova est situada en una zona humida, amb una altura pluviomtrica anual de 648 mm. No obstant aquest pro-mig no es pot considerar elevat, poguent-se afirmar que Vilanova del Valls est en una zona de transici entre la Catalunya seca i la humida.

Pel fet que la serralada sigui la vessant obaga de la serralada i apart de les reserves hidrolgiques de la conca del Riu, es pot considerar que existeixen cabdals d'aigua suficients per al bosc, els conreus i la poblaci.

La temperatura mitjana a Vilanova del Valls s de 14 i poden observar-se les temperatures mensuals a partir de les dades de l'observatori de Granollers.

Els vents del Nord-Est sn les dominats durant els mesos d'octubre a gener, per la resta de l'any sn ms usuals els de Sud-Oest, i principalment els de Sud-Est. Durant l'estiu aquest vent -marinada- contribueix a refrescar l'ambient, passant per damunt de la serralada litoral i travessant tota la comarca del Valls.

La vegetaci.

La vegetaci espontnia est formada principalment per pi pinyoner , pi blanc, alzines i roures. Tota la vessant Nord-est est coberta per aquest tipus de bosc amb algunes clarianes. Els conreus es situen en parcel.les redudes. A la vesant Nord-Oest es situen els conreus de sec, ubicats entre algun bosc compacte de pi pinyoner i alzinar. Junt a la vall del Riu Mogent es troben les zones de regadiu millors del Terme Municipal.

Les activitats econmiques.

Agricultura i ramaderia.

Els terrenys ubicats a la Conca del riu Mogent han possibilitat un alt aprofitament agrcola, aix com els situats en la zona de Vallderiolf una bona utilitzaci ramadera. No obstant i aix, la progressiva industrialitzaci de la comarca del Valls Oriental ha disminuit la poblaci a ambues activitats.

Els assentaments de poblaci s han produit en la vorera esquerra del Riu Mogent, en la part propera a la serralada Litoral, deixant el marge inmediat al riu, llera pel conreu.

La vorera dreta ha estat el lloc on s han instal.lat majoritriament les activitats agrcoles i ramaderes i on els assentaments de poblaci han estat de poca importncia.

Indstria.

La proximitat de l'accs a l'Autopista AP-7 (Sortida 13) i la seva connexi amb la carretera del Masnou a Granollers, ha possibilitat la creaci s'assentaments industrials en aquest sector.

Les instal-lacions industrials a Vilanova del Valls sn recents ja que fins els anys seixanta l'antiga parrquia de Vilanova de la Roca tenia una economia preferentment de tipus agrcola. Disposa en l'actualitat de quatre zones de mplantaci industrial:
 Poligon industrial Masferrer;
 Zona de Cydesa (Junt a la Crta. de Vallderiolf);
 Barri de Can Pinxo;
 Barri de Sant Ller;

s doncs, entre el nucli urb de Vilanova del valls i l'accs a l'Autopista AP-7, al llarg de la carretera d'El Masnou a Granollers on es situen la major part de les implantacions industrials.

A part d'aquest establiments, es situen en el casc urb la indstria i tallers que han sigut tradicionals a Vilanova del Valls, les indstries compatibles amb l'habitatge i els comeros.

 Histria .

Fa entre 6 mil i 8 mil anys, als finals del Paleoltic Superior i inicis del Neoltic, ja hi havia humans per aquestes contrades al voltant de la muntanya de Cllecs, avui, en part, dins del terme municipal de Vilanova del Valls. Ho confirmen les restes prehistriques trobades: Dolmen de Can Gol, roca de les Orenetes (amb pintures rupestres), Coves de Can Nadal, Galeria coberta de Can Gol, a ms de petites eines ltiques: destrals i puntes de slex. s de suposar que si en una primera etapa es dedicaven a la caa i recolecci per alimentar-se, posteriorment es van anar adaptant a l'agricultura i ramaderia com el seus congneres de contrades venes.

Sn importants els assentaments urbans que s han ubicat en la serralada de la costa des de l'epoca prehistrica degut a les bones condicions d'aquesta zona del Valls Oriental. Aix doncs sn importants les restes arqueolgiques que es conserven , tant en la falda de Cllecs com en el poblat ibric al tur de Cllecs.

La depressi vallesana, entre les serres litoral i pre-litoral, va ser un lloc de pas per on entraven a la pennsula les successives colonitzacions del territori. Durant la poca romana aquest sector ja era una crulla de camins de connexi entre el Maresme i el Valls. Per aquest motiu, s'han trobat restes tamb de la Via Augusta romana, que anava de Roma a Cdis.

Els primers indicis documentats de qu disposem corresponen a l'any 993, on Sant Esteve de Vilanova s esmentat en documents conservats a l'arxiu de la Catedral de Barcelona, i a l'any 1006, on tamb s citat Sant Esteve de Vilanova en documents conservats a l'Arxiu de la Corona d'Arag. Tamb es cita a Vilanova del Valls s un text del cantoral de Sant Cugat del Valls en l'any 1021.

Quant al poblament, la primera referncia coneguda s de l'any 1359 (segle XIV), quan el Rei Pere III, el Cerimonis, va ordenar un cens que va donar un total de 68 focs, que vol dir una poblaci al voltant d'uns 300/350 habitants. En aquella poca els cens es feien per famlies (focs), i es calcula un promig de 4 a 5 persones per famlia.

Al segle XV, sembla que la poblaci es va reduir fora degut, principalment, a les males collites i a la Guerra dels Remences que va tenir una especial virulncia a la nostra comarca. La poblaci va baixar a 200/250 habitants. Al segle segent, en poca de pau i millora de la producci agrria, la poblaci es va recuperar arribant als 350 habitants aproximadament.

I ha anat creixent fins avui. Durant molt de temps, el nombre d'habitants ha oscillat entre 800 i 1000 persones, fins a l'any 1980. A partir d'aquesta data, per l'arribada de persones de segona residncia que desprs, poc a poc, s'han anat censant al municipi, l'augment ha estat espectacular, arribant a 4.501 habitants en l'actualitat (15/01/2008), i amb perspectives creixents de cara al futur.

Vilanova del Valls va ser municipi independent durant el trienni republic entre 1936 i 1939. Abans pertanyia als municipis vens de La Roca del Valls i de Montorns del Valls. Malauradament la independncia municipal es va acabar el juny de 1939, quan una resoluci del Ministeri de l'Interior de Madrid va anullar totes les sentncies aprovades per la Generalitat de Catalunya d'aquell temps.

Els vilanovins, per, mai no havien renunciat a tornar a tenir la independncia municipal. La dependncia de La Roca i de Montorns, a part de no ser ben rebuda per la poblaci, deixava el nucli de Vilanova fora abandonat de serveis i d'inversions. Aixi, a partir de l'any 1975, amb el retorn de la democrcia a aquest pas, es va tornar a iniciar un ampli moviment popular de reivindicaci canalitzat a travs de l'Associaci de Vens, creada amb aquest objectiu.

Desprs d'un llarg procs, finalment Vilanova del Valls va tornar a ser independent municipalment a partir d'un Decret aprovat per la Generalitat de Catalunya el dia 6 de desembre de 1983. L'Ajuntament es va constituir el 12 de febrer de 1984

 Demografia .

El 1857 es va agregar a la Roca del Valls, i el 1983 es va desagregar en part de la Roca i en part de Montorns del Valls, municipis dels quals havia format part a l'arrel de la dictadura espanyola de Franco. Durant la 2a Repblica, Vilanova del Valls tamb va existir com a tal.

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Vilanova del Valls;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Centre Cultural de Vilanova del Valls;
Informaci del diari el Punt sobre el municipi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12541" title="Escut de Canejan" nonfiltered="1467" processed="1458" dbindex="6474">


L'escut oficial de Canejan t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una esglsia d'argent tancada de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de mar de 1996.

L'esglsia s l'emblema tradicional de l'escut de Canejan; l'esglsia d'aquest poble arans, d'origen romnic, est dedicada a Sant Sadurn. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12547" title="Asociacin de Clubs de Baloncesto" nonfiltered="1468" processed="1459" dbindex="6475">

L'Asociacin de Clubs de Baloncesto (ACB) s una organitzaci esportiva espanyola formada per clubs professionals de basquetbol i encarregada de vetllar pels interessos dels seus associats.

Es cre el 3 de mar de 1982 per iniciativa d'Eduard Portela i des de 1983 organitza la Lliga ACB de bsquet, continuadora de la Lliga espanyola de bsquet que des de 1957 organitzava la Federaci Espanyola. T la seva seu a Barcelona i des de 1990 s presidida pel propi Eduard Portela. A ms, fou la impulsora de la creaci, l'any 1991 de la Uni de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB).

Clubs de la temporada 2008/2009.


Altres clubs que han passat per l'ACB (i Primera Divisi) (1983-2008) .
 Catalunya .
 BIM (Barcelona);
 Cercle Catlic de Badalona;
 Club Bsquet Aismalbar (Montcada i Reixac);
 Club Bsquet Calella;
 Club Bsquet Girona;
 Club Bsquet L'Hospitalet (L'Hospitalet);
 Club Bsquet Mollet (Mollet del Valls);
 Club Esportiu Laiet (Barcelona);
 Club Esportiu Lleida Basquetbol;
 Club Orillo Verde (Sabadell);
 CP San Jos (Badalona);
 Granollers Esportiu Bsquet;
 Joventus Sabadell;
 La Salle Barcelona;
 La Salle Josepets (Barcelona);
 Picadero Jockey Club (Barcelona);
 Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona;
 SS Patrie (Barcelona);
 Uni Esportiva Matar;
 Uni Esportiva Montgat;
 Uni Esportiva i Recreativa Pineda de Mar;

 Pas Valenci .
 BAC Valncia;
 Club Bsquet Llria;
 Club Bsquet Lucentum (Alacant);
 CU Deportes (Valncia);
 Dimar Valncia;
 FUE Valncia;
 Gim. Valncia;
 Marcol LA (Valncia);
 Regimiento de Infantera (Valncia);

 Illes Balears .
 Club Deportivo Hispania (Palma);
 CN Palma;

 Andorra .
 Bsquet Club Andorra;

 Comunitat de Madrid .
 Cajamadrid;
 Canoe NC (Madrid);
 Club Agromn (Madrid);
 Club Atltico de Madrid;
 Club Baloncesto Collado Villalba (Villalba);
 Club Deportivo Iberia (Madrid);
 Club Hesperia (Madrid);
 Club Inmobanco (Madrid);
 CU Mercantil (Madrid);
 Club Vallehermoso OJE (Madrid);
 Club YMCA Espaa (Madrid);
 Liceo Francs (Madrid);
 Rayo Club Madrid;
 Seu Madrid;
 S. Gimnstica (Madrid);

 Pas Basc .
 Atltico San Sebastin;
 Club guilas Escolapios (Bilbao);
 Club Askatuak de Baloncesto (Sant Sebasti);
 CN Vitoria;
 Dicoproga Baloncesto (Sant Sebasti);
 Juventus de Bilbao;
 Sociedad Deportiva Kas (Bilbao);

 Arag .
 Cerbuna (Saragossa);
 Club Baloncesto Zaragoza;
 Club Deportivo Huesca;
 Club Deportivo Peas Recreativas (Osca);
 Club Natacin Helios (Saragossa);
 Club Tenis Zaragoza;
 Club Tritones (Saragossa);
 Moncayo (Saragossa);
 Real Zaragoza;
 Rto. Pontoneros ;

 Extremadura .
 Cceres Club Baloncesto;

 Galcia .
 Club Baloncesto Breogn;
 Club Baloncesto Organizacin Atltica Recreativa (Ferrol);
 Club Bosco (La Corunya);
 Club Obradoiro (Santiago de Compostella);
 Club Orense Baloncesto (Ourense);
 EN Bazn (Ferrol);
 Estudiantes Vigo;
 Galicia Orense (Ourense);
 Juventus de Galcia;
 Rtr Lugo;

 Illes Canries .
 Club Baloncesto Canarias (La Laguna, Tenerife);
 Club Baloncesto Telde (Telde, Gran Canria);
 Tenerife Amigos del Baloncesto;
 Tenerife Baloncesto;

 Andalusia .
 Club Baloncesto Ciudad de Huelva;
 Club Baloncesto Maristas de Mlaga;
 Club Deportivo Oximesa (Granada);
 Sevilla Ftbol Club;

 Castella i Lle .
 Club Baloncesto Len;
 Club Baloncesto Salamanca;
 Club Baloncesto Valladolid;
 SF Valladolid;

 Astries .
 ED Gijn;
 G. Covadonga (Gijn);
 Gijn Baloncesto (Gijn);
 Joventud Gijn;
 Lapoli Oviedo;

 Mrcia .
 FJ Murcia;

 Cantbria .
 Cantabria Lobos;

 Referncies .


Veure tamb.
Series Colegiales

Enllaos externs.

 Web oficial de l'ACB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12549" title="Club Esportiu Lleida Basquetbol" nonfiltered="1469" processed="1460" dbindex="6476">

El Lleida Basquetbol  s l'equip de bsquet ms rellevant de la ciutat de Lleida. Actualment milita a la Lliga LEB Oro, la segona categoria del bsquet espanyol.

 Histria .
Va ser fundat l'any 1997 amb el nom de Club Esportiu Lleida Basquetbol aprofitant l'estructura del Club Esportiu Maristes de Lleida i va jugar en la Lliga LEB al Pavell Onze de Setembre fins assolir el salt a l'ACB, mxima categoria del basquet espanyol, on l'equip jug quatre temporades consecutives.

La temporada 2004/2005 l'equip baixa a la LEB, per culpa dels mals resultats aconseguits aquell any.

El color del seu equipament s el blau

L'equip disputa els seus partits com a local al nou Pavell Barris Nord esponsoritzat actualment amb el nom de Plus Pujol Lleida.

 Palmars .
 2 Lligues Catalanes: 2002-03, 2003-04;
 1 Lliga LEB: 2000-01;
 1 Lliga Catalana LEB: 2007;

 Trajectria esportiva .
1997-1998 Lliga EBA: 2n;
1998-1999 Lliga EBA: 12;
1999-2000 Lliga LEB: 3r;
2000-2001 Lliga LEB: 1r;
2001-2002 Lliga ACB: 8;
2002-2003 Lliga ACB: 11, Copa ULEB: Eliminat a quarts de final, Lliga Catalana: Campi;
2003-2004 Lliga ACB: 16, Copa ULEB: Eliminat a quarts de final, Lliga Catalana: Campi;
2004-2005 Lliga ACB: 18, Lliga Catalana: 2n;
2005-2006 Lliga LEB: 14 ;
2006-2007 Lliga LEB: 10 ;
2007-2008 Lliga LEB Oro: en joc, Lliga Catalana LEB: Campi;

Enllaos externs.
 Web del Lleida Basquetbol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12555" title="Pavell Barris Nord" nonfiltered="1470" processed="1461" dbindex="6477">
El Pavell Barris Nord s la installaci esportiva on es disputen els partits de bsquet del Lleida Basquetbol. La seva construcci es va iniciar l'1 de juny de 2001 i es va finalitzar el 4 d'octubre d'aquell mateix any. Desprs de la remodelaci de l'estiu de 2003 la seva capacitat s de 6.100 espectadors (1.000 ms que la inicial, de 5.100).

El pavell se situa en els anomenats Barris Nord, una zona delimitada pels barris de Pardinyes, Sec de Sant Pere i de Balfia.

Quan el Lleida Basquetbol assol l'ascens a la Lliga ACB, l'equip va haver d'abandonar l'antic Pavell Onze de Setembre perqu aquest no complia els requisits mnims de capacitat que marcava la lliga. S'encarreg la construcci d'un nou pavell a un equip de 40 empreses de Lleida, que aconseguiren tota una fita: finalitzar-lo abans de la primera jornada de la lliga, s a dir, 125 dies desprs.

Enllaos externs.
 El Pavell Barris Nord (web oficial del Lleida Basquetbol);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12556" title="Autobusos de Lleida" nonfiltered="1471" processed="1462" dbindex="6478">

Autobusos de Lleida SA s l'empresa encarregada de gestionar les lnies urbanes d'autobusos a Lleida. La xarxa compta amb 16 lnies regulars i arriba a tots els barris urbans i part de l'Horta, connectant-los amb el centre de la ciutat. 

Les lnies d'Autobusos de Lleida transportaren 624.000 passatgers l'any 2006.

Histria.

L'actual empresa Autobusos de Lleida neix l'any 1985, quan l'ajuntament de la ciutat va anullar la concessi privada que fins llavors gestionava el servei. L'empresa tornaria a ser privatitzada l'any 2003, quan pass a mans del grup valles Sarbus. La Paeria mant la capacitat de modificar el recorregut de les lnies.

Sarbus va executar un pla de millora general de l'empresa adquirint nous autobusos, modificant el recorregut d'algunes lnies, introduint un sistema de pagament amb targetes sense contacte recarregables i un sistema GPS que permet equipar algunes parades amb pantalles per conixer la situaci dels autobusos en temps real.


 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial d'Autobusos de Lleida.
Web dedicada als autobusos de Barcelona i Catalunya ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12559" title="Pardinyes" nonfiltered="1472" processed="1463" dbindex="6479">

Pardinyes s un barri de Lleida. L'any 2007 tenia 12.268 habitants. 

Territori i lmits.
El barri est situat a l'est de la ciutat. 

El curs del riu Segre el delimita al sud. El parc de la Mitjana a l'est, el barri de Balfia al nord i els barris Prncep de Viana - Clot i Rambla de Ferran - Estaci a l'oest.

Histria.
Sempre formant part dels extramurs de la ciutat, bsicament va ser un conjunt de camps de conreu i masies. A partir de la construcci de l'antiga estaci (on ara hi ha el centre Salvador Segu) i de l'explosi dels anys seixanta i setanta el barri va agafar l'actual forma. Als noranta va experimentar una altre canvi, en desaparixer les vies i l'antiga estaci i esdevenir un barri residencial.

Equipaments i serveis.
Pardinyes destaca per la presncia de la llotja de Mercolleida i per haver acollit durant dcades el mercat de fruites, verdures , i objectes de basar ms gran de la ciutat.

L'any 2003 es fu efectiu el traslladat del mercat al Polgon Industrial del Cam dels Frares, situat al barri dels Magraners. A la gran superfcie deixada pel mercat s'hi construir La Llotja de Lleida, un palau de congressos amb dos sales de 1.200 i 400 persones cadascuna i el nou teatre municipal, integrat al mateix edifici. La construcci d'aquest equipament es preveu que estigui enllestida per a l'any 2009.

Una de les caracterstiques que fan especial aquest barri s la seva activitat venal. La seva organitzaci de vens (Orvepard) fomenta un teixit social al barri que culmina en la festa major del barri. Una activitat creixent d'aquesta organitzaci ha portat a un eixamplament successiu de l'edifici central de l'organitzaci.

Transports.
Des de dins del barri podem accedir a l'estaci de RENFE, on s'atura l'AVE. Dintre de Pardinyes circula la Lnia 3 dels Autobusos de Lleida, que comunica la barriada amb el centre de la ciutat. Tanmateix, darrerament, tamb s'ha posat en marxa la nova lnia d'autobs Polgons (LP), i que enllaa alguns dels barris perifrics de Lleida, amb els principals polgons situats al sud de la ciutat.

Activitats d'oci i esports.
A l'extrem nord de Pardinyes s'ubica el Pavell Barris Nord del Plus Pujol Lleda, equip de bsquet que jugava a la Lliga ACB. Va baixar de categoria al acabar la temporada 2004-2005.
Al llindar del riu Segre hi trobem  el camp de futbol del C.F. Pardinyes (reconegut pels seus equips femenins), i un conjunt d'installacions esportives on es poden practicar esports diversos com la petanca, el tir amb arc o l'skateboarding.
A la riba del riu tamb s'hi pot practicar la pesca, celebrant-se tornejos habitualment.

Destaca entre les activitat de lleure del barri, la seva festa major el primer cap de setmana d'agost, per Sant Salvador (patr de la parrquia del barri). Esdev l'activitat on es plasma l'esperit venal del barri, on s'hi apleguen tant joves com grans.

Indrets d'inters.
A l'extrem dret de la barriada es troba la zona verda ms gran de Lleida, el parc de la Mitjana. La Mitjana alberga nombroses espcies vegetals i animals, algunes de les quals estan en perill d'extinci.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de l'organitzaci de vens de Pardinyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12562" title="Escut de Vilams" nonfiltered="1473" processed="1464" dbindex="6480">


L'escut oficial de Vilams t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r d'argent; 2n de sinople. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992.

Vilams era la capital del ter arans de Lairissa, i les armes de la vila porten els colors allusius a la Vall d'Aran: argent per l'aigua de la Garona i els estanys de Vilams (Estanh Long i Estanh Redon), i tamb per la neu, que cobreix les muntanyes una bona part de l'any; el sinople hi s pels boscos, els prats i els camps. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12573" title="Partit dels Socialistes de Catalunya" nonfiltered="1474" processed="1465" dbindex="6481">

No s'ha de confondre amb el Partit Socialista Catal.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), de sigles PSC, s un partit poltic catal d'ideologia socialdemcrata creat el 16 de juliol de 1978. L'rgan de premsa del PSC s la revista Endavant.

Histria.
El PSC sorg de la fusi entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrs, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federaci Catalana del PSOE a Barcelona el 1978. El partit hagu d'integrar una multiplicitat de tendncies i des de bon comenament rest sotms a la tensi permanent entre la voluntat d'afirmar la sobirania del partit i el seu carcter nacionalista, i la supeditaci als imperatius de la poltica espanyola, marcada pel PSOE, per tamb es benefici de la projecci estatal d'aquest, fruit de la qual s la seva condici de primera fora de Catalunya pel nombre de diputats, per no sempre pel de senadors, obtinguts en les eleccions generals, b que al senat sovint s'ha presentat en coalici amb altres partits d'esquerra i amb independents.

A les primeres eleccions democrtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc poltic catal. 

A les eleccions del 1980, i amb Joan Revents com a candidat, va aconseguir uns resultats insuficients per aconseguir la presidncia de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), que va ocupar el crrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC va firmar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidncia de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que ostent el crrec fins el 2006.

El 1999, la coalici amb la plataforma Ciutadans pel Canvi i IC-V (aquesta darrera noms a les provncies de Lleida, Girona i Tarragona) li proporcion 52 escons, encara quatre per sota CiU, malgrat haver obtingut el nombre de vots ms alt. 

En les eleccions del novembre del 2003, la coalici PSC-Ciutadans pel Canvi conserv encara la posici de fora ms votada, per obtingu 42 escons, novament quatre menys que CiU. No obstant aix, un acord dels partits d'esquerra possibilit la formaci d'un govern de coalici amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, encapalat per Pasqual Maragall, el qual el desembre esdevingu president de la Generalitat de Catalunya.

Desprs de tres anys de gran inestabilitat poltica i de disputes entre els socis de govern, Maragall es va veure abocat a convocar eleccions anticipades en quedar en minoria al parlament desprs d'haver expulsat els consellers d'ERC del govern. En les eleccions de l'1 de novembre del 2006, ara amb Jos Montilla com a candidat, la coalici PSC-Ciutadans pel Canvi passa a ser la segona fora ms votada i obt 37 escons, onze menys que CiU. El nou acord de govern a qu arriba amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, fa Jos Montilla President de la Generalitat en la VIII Legislatura.

El PSC t un vot principalment urb. Governa les quatre capitals de provncia (#REDIRECT Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona) i les ciutats ms importants (L'Hospitalet, Cornell, Badalona, Terrassa...). s molt fort a l'area metropolitana de Barcelona.

 Smbols .



Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (tamb usa rectangle vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions).

Lders destacats.
Jos Montilla Aguilera;
Jordi Hereu i Boher;
Miquel Iceta Llorens;
Manuela de Madre Ortega;
Carme Chacn i Piqueras;

Primers Secretaris .
Joan Revents i Carner 1978-1983;
Raimon Obiols i Germ 1983-1996;
Narcs Serra i Serra  1996-2000;
Jos Montilla Aguilera  2000-;

Presidents.
Joan Revents i Carner 1983-1996;
Raimon Obiols i Germ 1996-2000;
Pasqual Maragall i Mira 2000-2007;
Vacant 2007-2008;
Isidre Molas i Batllori 2008-actualitat;

Comissi Executiva .



President: Isidre Molas;
Primer Secretari: Jos Montilla;
Vicepresidenta: Manuela de Madre;
Viceprimersecretari i Portaveu: Miquel Iceta;
Organitzaci i Finances: Jos Zaragoza;
Poltica Municipal: Jordi Hereu;
Economia: Antoni Castells;
Programes i Acci Sectorial: Jaume Collboni;
Poltica Institucional: Joan Rangel;
Poltica Europea i Internacional: Maria Badia;
Relacions Institucionals i Ciutadanes: Joan Ferran;
Poltica Territorial: Joaquim Nadal;
Formaci i Ciutadania: Josep Maria Sala;
Poltiques de Justcia i Seguretat: Ldia Santos;
Educaci: Isabel Darder;
Cultura i Audiovisual: Montserrat Tura;
Desenvolupament Estatutari: Laia Bonet;
Poltiques Socials: Carme Figueras;
Salut: Marina Geli;
Programes i Conferncies Nacionals: Ernest Maragall;
Poltiques de les Dones: Imma Moraleda;
Medi Ambient: Jordi Terrades;
Universitats i Recerca: Pere Navarro;
Solidaritat i Cooperaci: Nria Parln;
Immigraci i Integraci: Consol Prados;
Poltiques de Seguretat: Montserrat Tura;
Secretaris Nacionals: Josep Flix Ballesteros, Carme Chacn, Celestino Corbacho, Joan Ignasi Elena, Daniel Font, Jordina Freixanet, Aida Guillaumet, Joaquim Llena, Ernest Maragall, Llus Miquel Prez, Iolanda Pineda, ngel Ros, Nria Ventura;
Ministra de Defensa: Carme Chacn;
Ministre de Treball i Immigraci: Celestino Corbacho;
Coordinador del Grup de Diputats i Senadors a les Corts Generals: Daniel Fernndez;
Militant del PSC membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE: Miquel Iceta;
Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya: Ral Moreno;
Diputats del PSC al Parlament Europeu: Josep Borrell, Raimon Obiols, Maria Badia, Mart Grau;
Mxim responsable socialista de l'Entesa Catalana de Progrs: Isidre Molas;

Organitzacions vinculades.

El PSC mant vincles amb la Joventut Socialista de Catalunya, l'organitzaci poltica juvenil que enquadra els joves militants d'entre 14 i 30 anys. Els Estatuts del PSC recullen la participaci de representants de la JSC als rgans i congressos del partit, regulant entre d'altres la presncia del Primer/a Secretari/ria de la JSC a la Comissi Executiva Nacional del PSC, com a membre nat. 

Enllaos externs.
 Plana web del Partit;
 Estatuts del Partit (pdf);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12578" title="Escut de Terrassa" nonfiltered="1475" processed="1466" dbindex="6482">


L'escut oficial de Terrassa t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r de gules, un castell d'argent tancat de sable; 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de juliol de 1988.

El castell de Terrassa (segle IX), del qual avui noms en queda l'anomenada Torre del Palau, es trobava prop de la frontera amb els territoris musulmans i fou el centre d'una vila agrcola i comercial que hi va crixer al voltant. El 1110, el comte Ramon Berenguer III va facilitar la construcci d'una altra fortalesa a la vila, que el 1344 va passar a ser la cartoixa de Vallparads. Les muralles es van fer per privilegi de Pere III el 1366, i la vila les va sobrepassar ja a partir de 1560. A partir del segle XIX hi va tenir lloc la revoluci industrial i Terrassa, ja amb el ttol de ciutat, va esdevenir un dels principals centres txtils del pas. 

El castell local s el senyal tradicional dels escuts i segells de la ciutat des de temps medievals; l'escut d'armes tamb mostra el senyal reial dels quatre pals, en record de la jurisdicci dels comtes reis sobre la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12609" title="Club Joventut de Badalona" nonfiltered="1476" processed="1467" dbindex="6483">

El Club Joventut de Badalona, popularment conegut com La Penya, s un club de bsquet badalon i un dels de ms renom de Catalunya i Espanya, essent un dels tres nics equips que ha militat sempre a la primera divisi.

Histria.

El club va ser creat l'any 1930 amb el nom de Penya Spirit of Badalona (en record al primer avi que creu l'atlntic, lSpirit of Saint Louis). Entre 1933 i 1939 va adoptar el nom de Centre Esportiu de Badalona. Ha estat un dels clubs pioners en la introducci i desenvolupament del bsquet a Catalunya, basant la seva poltica esportiva en el treball de la pedrera.
Des de l'any 1992 juga els seus partits al Pavell Olmpic de Badalona.
Junt amb el Reial Madrid i l Estudiantes, s un dels tres nics equips que sempre ha militat en la mxima categoria.

Palmars.
 11 Lligues Catalanes: (1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994, 1998, 2005, 2007, 2008);
 5 Campionat de Catalunya de bsquet: (1949, 1952, 1953, 1954, 1957);
 4 Lligues Espanyoles: (1967, 1978, 1991, 1992);
 8 Copes d'Espanya: (1948, 1953, 1955, 1958, 1969, 1976, 1997, 2008);
 1 Copa d'Europa: (1994);
 2 Copes Korac: (1981, 1990);
 1 Copa ULEB: (2008);
 1 FIBA EuroCup: (2006);
 3 Copa Prncep d'Astries: (1986/87, 1988/89, 1990/91);

Presidents.
 Antoni Mas Vilalta;
 Lluis Conesa Espn;
 Jordi Parra;
 Gens Llamas;
 Jordi Villacampa;

Jugadors destacats.
  Marcell Maneja;
  Josep Brunet;
  Josep Llus Corts;
  Alfons Martnez;
  Francesc Buscat;
  Llus Miquel Santillana;
  Enric Margall;
  Narcs Margall;
  Josep Maria Margall;
  Moka Slavnic;
  Joe Galvin;
  Jordi Villacampa;
  Josep Antoni Montero;
  Ferran Martnez;
  Reggie Johnson;
  Rafael Jofresa;
  Harold Pressley;
  Corny Thompson;
  Andr Turner;
  Tanoka Beard;
  Rudy Fernndez;
  Ricky Rubio;

Entrenadors destacats.
  Eduard Kucharski;
  Josep Llus Corts;
  Alfred Julbe;
  Lolo Sainz;
  Zeljko Obradovic;
  Manel Comas;
  Ato Garca Reneses;

Enllaos externs.
Pgina web del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12618" title="Escut d'Alella" nonfiltered="1477" processed="1468" dbindex="6484">


L'escut oficial d'Alella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, mig vol abaixat contornat d'argent; la filiera d'argent. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 31 de maig del 2001.

Armes parlants: el vol abaixat, una ala, s un smbol tradicional que fa referncia al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12620" title="Ebenisteria" nonfiltered="1478" processed="1469" dbindex="6485">



L'ebenisteria s una especialitat del treball de la fusta en la qual per mitj del tallat, tornejat, llaurat, acoblament i encolat s'elaboren mobles en fustes fines, especialment en eben (tamb anomenat bans), de la qual pren el nom.

Els dos models tradicionals ms comuns d'ebenisteria sn el xins i l'europeu. Els xinesos en particular han desenvolupat cents de tipus de juntes i els seus mobles sovint es mantenen agafats sense cola, ni claus. Hi ha diferents tipus d'ebenisteria per diferents estructures, per exemple la usada per construir una casa s diferent de la usada en joguines, encara que hi ha elements que coincideixen de forma parcial.

Les eines tpiques d'aquest ofici sn principalment de tall, llaurat, tornejat, poliment, armada, tals com xerracs, serres de bastidor, garlopes i ribots, entre d'altres.

Els productes caracterstics cobreixen tota la gamma de la mobleria fina com sn les calaixeres, prestatges, passamans d'escales, biblioteques i altres.

Als treballadors d'aquesta especialitat se'ls anomena ebenistes.

Histria.
Com amb la pedra, fang, i parts d'animals, la fusta va ser un dels primers materials treballats pels homes primitius. El desenvolupament d'una civilitzaci sol anar lligat a l'augment del grau de destresa en el treball dels materials.

Dues civilitzacions antigues hbils en l's de la fusta van ser els Egipcis i els xinesos. El treball de la fusta s descrit en molts de dibuixos de l'antic Egipte. Tamb hi ha cpies del treball dels antics egipcis, com cadires, que encara existeixen. El metall usat pels egipcis era probablement el bronze, o el coure, perqu l'acer encara no s'havia inventat.

El progenitor dels treballs de fusta a Xina s considerat Lu Ban i la seva esposa, la senyora Yun.  Es diu que Lu Ban va dur la garlopa i altres instruments a Xina. Els seus ensenyaments estan continguts en el Lu Ban Jing (manuscrit de Lu Ban), encara que probablement va ser  escrit 1500 anys abans de la seva vida. Aquest llibre descriu com es construeixen diferents objectes. Tamb cont instruccions molt extenses sobre el Feng Shui. Gaireb no esmenta res de la complicada ebenisteria xinesa sense cola ni claus per la qual els mobles xinesos sn tan famosos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12621" title="Ocata" nonfiltered="1479" processed="1470" dbindex="6486">
Ocata s un barri litoral del Masnou a la costa del Maresme, situat entre el torrent Vallmora i el torrent de l'Ase. 

Va ser fundat per immigrats occitans procedents de Leucata, Comarca de Fitor, d'on deriva el nom d'Ocata. El gentilici s ocatins. 

Disposa d'un baixador propi a la lnia ferroviria de Barcelona a Matar. A la platja d'Ocata, junt a la riera de Tei, acaba el meridi verd. Una placa amb la inscripci en aquest punt de Catalunya acaba el meridi verd que comena a Dunkerque recorda aquest fet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12622" title="Aeroport d'Alguaire" nonfiltered="1480" processed="1471" dbindex="6487">


L'Aeroport de Lleida-Alguaire s una installaci aeroporturia en construcci que donar servei, principalment, a la ciutat de Lleida i les seues rodalies. La nova infraestructura tindr carcter regional, s a dir, abastar qualsevol distncia europea a l'igual que l'Aeroport de Reus o el de Girona. El pla director de l'aeroport preveu un trfic de 400.0000 passatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any. . Les obres s'iniciaren l'estiu de 2007 i es preveu que finalitzin durant la segona meitat de l'any 2009.

El projecte compta amb un pressupost de 56,4 milions d'euros i la seua construcci corre a crrec de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, ser gestionat per un ens mixt pblic-privat.

Ubicaci i comunicacions.
L'aeroport s'emplaar en uns terrenys de 367 hectrees ubicats dins del terme municipal d'Alguaire, el Segri. Aquest municipi va ser escollit tenint en compte la seua proximitat a la ciutat de Lleida (15 km), i les bones comunicacions proporcionades per la futura autovia A-14. A ms llarg termini, el Govern tamb estudia dotar el futur aeroport d'un nou accs ferroviari, integrat dins de l'Eix Transversal ferroviari.

Caracterstiques.
Les caracterstiques tcniques de l'aeroport permetran l'aterratge d'avions com l'Airbus A320 i 321, amb capacitat per a 150 passatgers.

 Pista de 2.500 metres de longitud i 45 metres d'amplada .
 Franja de vol de 200 metres d'amplada.
 Carrer de rodada parallel a la pista.
 Torre de control de 23 metres d'alada i 300 m2 de superfcie total.
 Plataforma d'estacionament d'aeronaus amb rees per a l'aviaci regional, general i esportiva.
 rea terminal (hangars, edifici terminal, local aeroclub, comunicacions, etc.) amb una superfcie total de 3.200 m2.
 Zona de sortides amb un vestbul de 530 m2, vuit mostradors de facturaci i una sala d'espera de 450 m2.
 Zona d'arribades amb un vestbul de 280 m2, una sala de 350 m2 i dos punts de recollida d'equipatges.
 rea d'estacionament d'avions de 30.600 m2 amb capacitat per a vuit avions (quatre comercials, tres tipus avioneta i un tipus aviaci corporativa).
 Installacions per al servei de salvament i extinci d'incendis.
 Subministrament de combustible.
 Heliport.
 Ajudes a la navegaci i aproximaci (IFR).
 Aparcament per a 240 vehicles.

Histria del projecte.

Inicialment la Generalitat volia reformar i ampliar l'actual Aerdrom d'Alfs perqu pogus rebre vols de passatgers i de mercaderies. Aix provoc les crtiques de diversos grups ecologistes, liderats per Ipcena, ja que l'actual aerdrom s'ubica en una timoneda d'inters natural. L'oposici civil aconsegu que la Generalitat refuss ampliar l'actual aerdrom i oblig el govern a escollir un altre municipi per construir-hi l'aeroport.

Tot i l'elecci final d'Alguaire, van ser molts els municipis que volgueren acollir la installaci. Les altres candidates que gaudien de ms possibilitats van ser Almacelles, Alfs (en uns terrenys allunyats de la timoneda) i Alcarrs, totes tres dins del Segri i properes a la capital.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de la Generalitat sobre la construcci del nou aeroport;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12623" title="Cermica" nonfiltered="1481" processed="1472" dbindex="6488">

La cermica s l'activitat tradicional de producci d'objectes d'alta qualitat i excellent acabat en argila cuita. La paraula cermica deriva del grec, i es refereix estrictament a l'argila en totes les seves formes. Sigui om sigui a la poca moderna tamb pot significar l's de materials inorgnics no metllics. L'"argila vermella", la varietat impura del caol, s prviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i qumics per a millorar la seua presentaci. El caol s una associaci complexa de slice, almina, i aigua.

La porcellana s un tipus d'argila amb un alt percentatge de caol (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparncia, sobretot a l'extrem orient). El caol s tamb la matria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plstiques). La ms impura de les quals s el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma d'xid frric o ferrs que li dna el color caracterstic. Per a molts usos sn necessries caracterstiques de duresa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, noms pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusi diferent. El vidriat s un dels tractaments de la superfcie que esdev de la antiga necessitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).

Actualment s tant un vehicle d'expressi artstica, una professi artesana o una indstria. Aixi mateix, procesos cermics es duen a terme per a la utilitzaci com a materials a les noves tecnologies (conductors, allants trmics i elctrics, etctera...). Exemples de materials industrial de cermica sn els alladors d'alta tensi de porcellana o els imants.

A la branca artstica i artesana, els productes tant sn simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les caracterstiques del material: duresa, durabilitat, porositat (o falta d'ella), encongiment (en el procs de secatge o de cuita) i, la ms important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a s industrial i que permet l'estabilitat, tan en cru, com en cuit).

Ceramista s el nom de l'oficiant artes o artista.

Articles relacionats.
Cantereria o terrissa.
Taulell o rajola de Valncia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12627" title="Ponts" nonfiltered="1482" processed="1473" dbindex="6489">


Ponts s una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa a la subcomarca del Segre Mitj.

 Economia .
L'agricultura s fonamentalment de sec (cereals, oliveres i vinyes) i de regadiu a l'horta propera al Segre (hortalisses, patates i gira-sols).

La ramaderia s ovina, porcina i avcola. La indstria s'orienta cap a l'alimentaci, el txtil i els gneres de punt, els materials de construcci, la fusta, el metall i l'electricitat.

 Histria .
L'any 449 la vila estava en poder dels gots, qui ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius Llobregat i Segre. Ja en el 797 passaren per aquesta comarca els francs, que conduts, segons uns, per Ludovic, i segons altres, per Guillem de Tolosa, travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren desprs per la conca del Segre, fins a la ciutat de Lleida. En els anys 888 i 890 tingu lloc la dotaci de l'esglsia del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l'esglsia de Santa Maria de Ponts.

El 909 Muhammad al Twil, reiet d'Osca, emprengu una rtzia per la frontera, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire. En el 1057, la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell de Barcelona, traspass al seu nt Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que possea sobre el castell de Ponts i el 1061 Pere Mir de Ponts lleg el castell de Ponts en testament i d'altres ms que en possea. Al llarg del segle XI s'installaren a Ponts pagesos provinents de la serra del Cad i de la vall de Lord. Durant aquest segle corrien per Catalunya els diners d'argent de Ponts. El 1185, el castell i vila de Ponts pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el reb del seu marit, Ermengol VIII. A llur filla Aurembiaix d'Urgell, fou arrabassat el comtat pel vescomte d'ger, Guerau de Cabrera, i el rei Jaume emprengu una lluita contra l'usurpador, que es fu fort al castell de Ponts (1228).

Durant l'any 1628, la vila de Ponts, defensada pel canonge Pau Claris, va perdre el seu plet de lluici contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i bar de Ponts, que efectu represlies. El Consell General de la Vila decid que els habitants de Ponts se separessin de l'obedincia del comte i s'incorporaren a la Generalitat i a la Corona d'Arag. 

El 1643, en un document datat a Pars, el mes de juliol, el rei Llus XIII, manifest una especial predilecci per la vila de Ponts, a qui va oferir.li la seva regia protecci, declarant-la vila regia amb mer i mixte imperi. L'any segent fou terriblement estril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren ms de quaranta quarteres de gra de totes classes. El 1708 en plena Guerra de Successi, durant una de les ofensives borbniques, el 13 d'Agost d'aquest any, entr a Ponts una forta columna formada per alemanys i miquelets, defensors de la causa de l'arxiduc Carles, desprs de vncer l'heroica resistncia dels defensors de la vila. Ms tard la poblaci fou saquejada i incendiada en dos ocasions, produint-se tamb execucions sumries.

Durant el decurs de la primera guerra carlina, la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevncia, incls l'incendi i saqueig. Foren les forces de la primera divisi d'avantguarda del comte d'Espanya, sota les ordres del general Prez Dvila. De les 300 cases que hi havia a la poblaci noms en quedaren 150 dempeus. L'esglsia de Santa Maria, gtica del segle XIV, qued totalment destruda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels espardenyers, que tenien la Verge del Roser com patrona. El 1888 s'inaugur la carretera Ponts-Calaf i durant el 1896 finalitz la construcci de la carretera que va des de Ponts a la Seu d'Urgell.

 Demografia .







El 1857 incorpora Mas de Ponts i Boixadors i Fortesa de l'Estany; el 1930, El Tossal.

Festes i tradicions locals populars.
 Festa Major: 14 de setembre.
 El Carnaval anomenat festes del Ranxo se celebra de divendres a dimarts de Carnaval. El Ranxo es cuina i es reparteix de manera popular dimarts de Carnaval, ltim dia de festa, al passeig del poble.
 Festa a la Collegiata de Sant Pere: 1 de maig.
 Festa del Roser: primer diumenge desprs del Corpus.
 Mercat setmanal tots els dimecres.

Edificis i llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Maria ;
 Carrer Major porticat;
 Collegiata romnica de Sant Pere (segle XI, reconstruida a finals del segle XX);
 Capella romnica de Sant Antoni del Portal;
 Torre de Ddila (coneguda com Torre del Cargol);
 Zona verda i de descans del Parc del Segre;
 Presa del canal d'Urgell;
 Pant de Rialb;
 Associaci d'Amics de Sant Pere de Ponts;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Portal de Ponts creat per l'associaci de comerciants de Ponts;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Mapa i carrerer de la vila de Ponts;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12628" title="Denominaci d'Origen Alella" nonfiltered="1483" processed="1474" dbindex="6490">


La Denominaci d'Origen Alella (D.O.Alella) identifica el vi d'aquesta zona del Maresme i est reconeguda des de 1953, any en qu va ser creat el Consell Regulador d'aquesta denominaci d'origen.

Geografia.
La caracterstica ms significativa de la D.O. Alella s l'existncia del saul, un terreny arens d'origen grantic i color prcticament blanc, que t una gran permeabilitat i una gran capacitat de retenci de la irradiaci solar. Aix facilita la maduraci del fruit i aporta finor als vins. El baix poder de retenci de l'aigua queda compensat pel microclima local.

A l'rea de la denominaci es distingeixen dues zones geogrfiques i climtiques:
La zona del Maresme s a les faldes d'orientaci martima de la serralada Litoral, obertes a la influncia del sol i la brisa mediterrnia. La serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat que prov del mar, provocant un microclima tpicament mediterrani amb estius clids i secs i hiverns suaus. Les vinyes estan distribudes en parcelles esglaonades que van del dels 90 m d'altitud fins els 260 m. Els vins d'aquesta zona sn suaus, de grau i acidesa moderats.
La zona del Valls Oriental s als vessants interiors de la serralada amb una orientaci ms obaga i un microclima ms continental. Els vins sn ms cids i enrgics.

Vinificaci.
La varietat ms caracterstica de la Denominaci d'Origen Alella es la pansa blanca, molt propera, tot i que no idntica, a l'anomenada xarello. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l'elaboraci de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades sn picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit. 

Per a l'elaboraci dels rosats i negres, la varietat principal s la garnatxa negra. Sn varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.

Histria.
Els vins de la zona sn mencionats per Plini el Vell a Naturalis Historia i per Marc Valeri Marcial a Epigrames, anomenats vins laietans. En el jaciment arqueolgic de Veral de Vallmora, a Tei, s'han trobat una srie d'estructures que documenten l'elaboraci del vi des del segle I fins al IV dC. Una inscripci en un segell de plom demostra que era explotat per famlies de Barcino. A l'Edat Mitjana els vins d'Alella subministraven la cort de comtes i reis de Barcelona. Era un dels vins favorits de la burgesia barcelonina del segle XIX, i s'exportava a Amrica. 

El 1906 es va fundar la cooperativa Alella Vincola, productora de la tradicional marca Marfil. El celler de la cooperativa s de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats. Avui la pressi urbanstica de l'rea metropolitana de Barcelona ha fet que es redueixin els camps de cultiu de vinya. La superfcie s'ha redut a una tercera part des que es va crear la Denominaci d'Origen.

Municipis de la D.O..
El municipis que conformen la Denominaci d'Origen Alella sn:


Enllaos externs.
Web oficial;
Reglament de la DO, publicat al DOGC nm 4585 del 3-3-2006.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12629" title="Alcoi" nonfiltered="1484" processed="1475" dbindex="6491">

Alcoi s una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoi i cap de partit judicial. s la sisena ciutat ms poblada de la provncia malgrat la seua orografia. Est situada al nord de la provncia d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals.

El seu terme municipal delimita amb la provncia de Valncia, pel terme municipal de Bocairent a la serra de Mariola. Limita amb els termes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Onil, Penguila, la Torre de les Maanes i Xixona.

Fundada el 17 de maig de 1256 per a controlar la ruta d'Alacant a Xtiva i de Villena a Cocentaina, la ciutat va ser pionera en la Revoluci Industrial al Pas Valenci dins els sectors txtil, paperer i metallrgic. El nucli antic d'Alcoi s hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX, si b les seues cases i carrers estan condicionats per actuacions anteriors. Al llarg de les ltimes dcades, s'ha anat diversificant vers el sector serveis i un nouvingut turisme d'interior.


Histria.

Etimologia i grafia.

El document ms antic que fa referncia al topnim Alcoi s el Llibre del Repartiment de 1248, que anomena el riu Serpis Alchoy: "Inter rivum de Alchoy et rivum de Colzentaina". L'origen de la seua etimologia no est ben definit; existeixen tres possibilitats: Coromines defn l'origen rab i creu que prov dal-qaui, que vol dir 'el fort', 'el ric', 'el poblat'. No obstant aix, l'arabista Carme Barcel apunta que en aquests casos s'utilitza el gnere femen; per tant, es diria al-qaw-wyya, i la seua transcripci al llat seria Alcavia o Alcovia. Tant el diccionari Alcover-Moll com  el filleg Enric Moreu-Rey apunten la possibilitat de la seua procedncia llatina al vincular collis, 'coll', amb l'article rab al-: Alcollis. La tercera opci s la procedncia ibrica, defensada per Remigio Vicedo, Juan Faus i Josep Tormo entre altres. Joan Antoni Sempere proposa que s el resultat de la combinaci d'ILI i CUGI, Ilicugi, que voldria dir "camp del poble".

Quant a la grafia, entre els segles XIII i XVI apareix escrit tant amb la forma Alcoy com Alchoy. Ms tard, al segle XVII, es comena a emprar majoritriament la forma Alcoy per tamb apareixen de manera espordica les formes Alcoi i Alcodii, que s una reconstrucci llatinista dels escrivans. Desprs de la desfeta d'Almansa, el rgim borbnic imposa l's del castell en la documentaci oficial als territoris del Regne de Valncia, i el 1815, amb la fixaci de l's actual de les grafies y/i en castell, es refor l's del topnim Alcoy. Avui en dia, en catal Alcoi s'escriu amb i llatina, adaptant-lo a les normes de Castell de 1932; l's d'aquesta forma es generalitz a finals dels anys setanta i de la dcada dels vuitanta. Un dels primers erudits que usa la forma Alcoi s l'arqueleg Camil Visedo Molt (1876-1958) en "Un enterrament prehistric al barranc del Cinc (Alcoi)", edici de l'any 1937 de l'Institut d'Estudis Valencians.

Alcoi en la histria.

Al terme municipal s'hi troben diversos testimonis prehistrics; un dels ms antics s el jaciment mosteri del Salt. A les muntanyes situades al voltant de la poblaci hi va haver poblament d'altura ibric, aix com petits assentaments rurals ibers, fenicis i romans. A la zona es trobaven diverses alqueries sarranes disperses, dins i fora de l'actual nucli urb, dependents de l'enclavament fortificat del Castellar, sota el control poltic de la Taifa de Dnia.

s el 17 de maig de 1256 quan Eiximn Prez d'Arens, lloctinent i procurador de Jaume I, va promulgar la carta de poblament d'Alcoi a Xtiva. La vila va anar creixent darrere el seu recinte emmurallat i les alqueries musulmanes de la zona van desaparixer quasi immediatament fins a quedar tan sols les de Barxell i Xirillent, a les terres altes, controlades pel castell de Barxell. La seua fundaci responia a la voluntat de controlar la ruta d'Alacant, Regne de Castella en aquells temps, a Xtiva i de Villena a Cocentaina, aix com la propera frontera amb Castella. 

Fou reconquerida als musulmans pel rei Jaume I, que va sufocar les revoltes del cabdill Al-Azraq el 1276, data en qu se suposa que es va destruir la fortificaci del Castellar. Aquestes insurreccions dels musulmans van donar origen al patronatge de sant Jordi segles desprs, al qual la tradici atribueix la seua clica defensa de la ciutat. Pere III el Cerimonis va atorgar Alcoi a Roger de Llria. Sota el seu senyoratge, als segles XIII i XIV comenaren a prosperar les agrupacions txtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a installar-se a Alcoi. Alfons el Magnnim la va incorporar a la Corona d'Arag el 1447. 

La ciutat fou afectada per l'expulsi dels moriscos el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. Tamb foren greus les repercussions de la segona Germania al segle XVII. Durant la guerra de Successi espanyola Alcoi es pos al costat dels ustries i fou ocupada el 1708 desprs d'un llarg setge: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Francs, el general angls aliat Wittingham hi derrot les tropes napoleniques. 

A mitjans del segle XIX comen un fort desenvolupament industrial fins que la ciutat va esdevenir escenari d'importants moviments obrers. En 1844 la vila va rebre el ttol de leal ciudad, atorgat per la reina Isabel II d'Espanya, per la seua lleialtat durant la Primera Guerra Carlina. Entre 1873 i 1876 va viure episodis revolucionaris (la revoluci del Petroli) i els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable mot contra l'alcalde Agust Albors (Pelletes). Els obrers s'apoderaren de l'edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comit de Salut Pblica revolucionari presidit per Severino Albarracn. Finalment intervingu l'exrcit i la ciutat fou ocupada militarment.

La industrialitzaci va donar lloc a la formaci fora del nucli antic de la poblaci de barris obrers perifrics com Santa Rosa i l'eixample, al voltant de la carretera Alcoi-Xtiva, i ms tard el Viaducte, la Zona Nord i Batoi.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona Repblica i la Guerra Civil, fou una plaa forta del socialisme i l'anarcosindicalisme.

A partir dels anys 1950 la ciutat va atraure una immigraci important. A les industries txtil, paperera i metallrgica es va unir l'alimentria (dolos, licors, olives farcides) i ms avant la perfumera.

Medi fsic.

Alcoi est situada en una vall, la foia d'Alcoi, envoltada de muntanyes que oscillen dels 1.000 als 1.300 metres. Situada en la conjunci dels rius Polop, Barxell o Riquer, Uxola, Benissaid i Molinar, el Serpis o riu d'Alcoi pren el seu nom a l'eixida de la ciutat.

Dintre de la ciutat es formen una srie de valls molt estretes situades prop dels 500 metres d'altura, que fan que se la conegui com "la Ciutat dels Ponts". Geogrficament es troba completament allada de les zones de costa properes.

Geologia.
El territori est format per materials calcaris o carbonatats (calcries, dolomies i margues). Les dues primeres componen la majoria de les serres del municipi, datades del Cretaci i el Paleogen, amb algun aflorament d'algeps i argiles de color rogenc del Trisic. Grcies a aquesta composici el terme municipal es troba esguitat de fonts (la Salut, Xorrador, Quinzet, Regadiu, Vicari, Barxell, Molinar, Font Roja, etc.). Les valls estan ocupades per margues del Mioc de centenars de metres de grossria en alguns punts.

Clima.

Alcoi presenta un clima mediterrani amb un lleuger mats continental per la relativa altura mitjana existent, de 450 a 600 metres en el nucli urb i de 450 a 1350 metres al terme municipal. Es caracteritza per tindre un hivern fred: 7,5C de mitjana al gener i 25 dies de gelada als punts de ms alada; ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu als cims i en menor grau a la ciutat. A l'estiu es registra una temperatura mitjana de 23,5C i mximes al juliol i l'agost de 43C. 

La temperatura mitjana anual a Alcoi s de 14,6C i el nombre d'hores de sol s de 2.600 a l'any, un dels valors ms baixos de la provncia. La pluviometria s variable; habitualment s'hi assoleixen entre 350 i 850 mm, amb un valor mxim de 1.120 mm en 1986 i un mnim de 209 mm en 1952. La mitjana de dies de pluja s de 55,5 dies, i les pluges torrencials sn un fenomen habitual a la zona.




Muntanyes.

La ciutat est envoltada per les muntanyes segents: les ombries del Menejador, al carrascar de la Font Roja (1.352 m); la serra dels Plans, a la Carrasqueta (1.330 m); el Biscoi (1.162 m) i l'Ull del Moro (1.051 m), a la Serreta, junt amb la solana de la serra de Mariola (1.131 m als Talecons); l'alt de les Pedreres (1.057 m); Sant Cristfol (920 m), i el Castellar, amb 870 metres

El contrapunt a les muntanyes sn les valls, que alternen amb aquestes (Polop, Barxell, la Canal, la Rambla, Regadiu, Molinar, etc.) i conflueixen al barranc central que parteix Alcoi en dos.

Al terme municipal predominen els pendents entre el 7-15% i el 15-30% en piemonts i vessants intermedis. A la part culminant de les serres, escorrancades i barrancs, fins i tot dins la ciutat, els pendents sobrepassen el 30%. Per la seua situaci, la poblaci s ideal per a la prctica del senderisme.

Flora i fauna.

La vegetaci conserva restes del bosc autcton mediterrani, principalment al carrascar de la Font Roja, amb exemplars arboris d'alzines (Quercus ilex), teixos (Taxus baccata), aurons (Acer granatense), freixes (Fraxinus ornus), galers (Quercus faginea), roures, moixeres (Sorbus torminalis), i arbustives com el ginebre (Juniperus communis), el marfull (Viburnum tinus) i les violetes (Viola odorata). El bosc primigeni est dominat per la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), un estrat molt ric en matolls i lianes, i una vasta varietat d'herbes aromtiques. En altres masses forestals de repoblaci predominen les pinedes, amb la presncia del pi blanc (Pinus halepensis) en detriment del pi pinyoner (Pinus pinnea) i del pinastre (Pinus pinaster); els pins suposen el 85% del total del boscos.

La Font Roja ja estava protegida per les lleis en el segle XVI. La zona presenta una forta resistncia a la desertificaci i a l'erosi malgrat la seua proximitat a zones completament desertificades de la provncia d'Alacant i de les pluges torrencials tpiques de la zona. El major perill sn els incendis forestals, per la qual cosa tot el terme municipal disposa de mitjans de prevenci de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. L'especulaci urbanstica s una amenaa recurrent . 

Dins la ciutat i la Font Roja es poden veure exemplars d'oms amb senyals de resistncia a la grafiosi, amb rebrots en poques de pluja i temperatures poc extremes. Es conserven alguns boscos de ribera per tot el terme; la majoria sn xopades o salzedes.
 
La fauna mant al terme municipal un grau de diversitat destacat grcies als boscos amb molta presncia d'invertebrats, rptils i aus. S'ha de destacar la presncia d' guiles de panxa blanca i de brufolde. Tamb hi sn presents genetes, gats salvatges, sargantanes de cua llarga o fardatxos ocellats, colobres bastardes, serps llises, d'aigua etc. Hi abunda el porc senglar i tamb s destacable la poblaci de voltors.

Infraestructures.
Educatives.

A la ciutat hi ha cinc escoles infantils, tres de les quals municipals (l'Escola Infantil Batoi, l'Escola Infantil Jesuset del Miracle i l'Escola Infantil Zona Nord); una, de la Conselleria (l'Escola Infantil el Partidor), i una de concertada (l'Escola Infantil el Salvador).

Tamb hi ha quatre centres pblics d'educaci primria (el Romeral, l'Horta Major, el Miguel Hernndez i el Sant Vicent) i quatre de secundria (l'IES Andreu Sempere, l'IES Batoi, l'IES Cotes Baixes i l'IES Pare Eduard Vitria).

Quant a centres concertats de primria i secundria, hi ha el Josep Arnauda, la Presentaci, la Salle, el Sagrada Famlia, el Santa Anna, el Salesi Joan XXIII, el Salesi Sant Vicent Ferrer, el Sant Roc Primria, el Sant Roc Secundria i el collegi Sant Vicent de Pal.

Altres ofertes educatives sn l'Escola de Belles Arts, el Servei de Formaci del Professorat (CEFIRE), el Conservatori Elemental de Dansa, el Conservatori de Msica Joan Cant, l'Escola d'Art Superior de Disseny, l'Escola Oficial d'Idiomes, l'EPA Orosia Silvestre per a adults, l'Escola Politcnica Superior d'Alcoi (EPSA) de la Universitat Politcnica de Valncia, la Residncia Comarcal El Teix, el Servei Psicopedaggic Escolar (SPE) i el centre Toms Llcer d'educaci especial.

Ms informaci: Regidoria d'Educaci de l'Ajuntament d'Alcoi;

La Residncia Comarcal El Teix.

La Residncia Comarcal El Teix atn xiquets i adolescents amb problemes familiars greus. Amb les primeries del segle XX, l'industrial alcoi Carlos Prez va construir l'edifici, conegut en el seu moment com a xalet de Carlos Prez. Desprs de la Guerra Civil Espanyola va passar a ser una llar escola que, amb el nom de la Mare de Du del Miracle, atenia cent xiquetes amb dificultats familiars. El centre va pertnyer inicialment a l'auxili social. En aquella poca es va fer fams l'apellatiu de la Gota de la Leche. El 1982 es va transferir a la Generalitat Valenciana, i es va encarregar la seua gesti a la Direcci General de Servicis Socials de la Conselleria de Benestar Social.

L'Escola Politcnica Superior d'Alcoi.
La Universitat Politcnica de Valncia est representada per l'Escola Politcnica Superior d'Alcoi; de les seues installacions destaquen tres edificis emblemtics a la ciutat: l'edifici Viaducte, l'edifici Carbonell i l'edifici Ferrndiz. 

L'edifici Viaducte era un antic hospital construt pocs mesos desprs de l'inici de la guerra. Tant a Noruega com a Sucia es van constituir comits d'ajuda a Espanya impulsats per organitzacions socials i poltiques de variada naturalesa, generalment progressista, que van recaptar fons monetaris per oferir ajuda humanitria al poble espanyol. Grcies a esta recaptaci popular va ser possible l'ajuda humanitria escandinava, que a la primavera de 1937 va crear a Alcoi l'Hospital Suec-Noruec. 

L'any 2006, l'EPSA, desprs d'una completa rehabilitaci, va inaugurar el seu nou edifici Carbonell, cosa que consolidava el campus d'Alcoi, junt amb l'edifici Ferrndiz, que antigament acollia unes fbriques txtils. La UPV t plans de construir una zona esportiva i altres serveis universitaris per complementar l'oferta d'aquests dos edificis.

Sanitries.


La ciutat t cinc centres de salut: el Centre Comarcal de Salut, el centre d'atenci peditrica, el centre de salut La Bassa, el centre de salut La Fbrica i el centre de salut La Plaa, que acull el centre de salut sexual i reproductiva. Tamb hi ha dos hospitals (l'Hospital Preventori, a Sant Cristfol, a la serra de Mariola), i el Verge dels Lliris), installacions de la Creu Roja, una unitat d'alcoholisme i una unitat d'emergncies del SAMU 112.

Telfons. Ajuntament d'Alcoi;

Esportives.


Poliesportiu municipal Francisco Laporta.
Poliesportiu municipal de Caramanxel Juan Agudo Garat.
rea municipal d'escalada.
Camp Municipal del Collao.
Complex esportiu municipal Eduardo Latorre.
Piscina municipal Jos Trenzano Als. ;
Piscina de Batoi.
Piscina de Caramanxel Juan Agudo Garat.
Piscina de Sant Vicent de Pal.
rees Municipals;
rea Municipal de BMX.
rea Municipal de Skate.

Installacions amb convenis;
Pavell del collegi dels Germans de la Salle.
Pavell del collegi Sant Vicent de Pal.
Pavell de l'IES Cotes Baixes.

Altres rees esportives;
rea esportiva del Cam.
rea esportiva del Romeral.
Via verda.
rea de Petanca.

A l'antic escorxador municipal, projecte de Timoteu Briet (1911), part de les seues installacions acullen actualment el complex esportiu Eduardo Latorre, amb piscina climatitzada de 25 x 18,63 m, de vuit carrers, piscina climatitzada d's polivalent, sala de fitness, sales polivalents, saunes, jacuzzis, hidromassatges i piscina infantil.
Ms informaci: Ajuntament d'Alcoi, Regidoria d'Esports;

Comunicacions.
  
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada. Diverses obres pbliques d'autovia recentment concloses o en projecte apropen Alcoi a la costa, especialment a Alacant i Benidorm. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis) comunica la ciutat amb Alacant pel sud i amb Xtiva-Valncia pel nord, amb enllaos a la A-3. Alcoi es connecta amb Benilloba amb la CV-70, amb Bocairent amb la CV-794 i amb Banyeres grcies a la CV-795. La xarxa viria es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xtiva-Valncia. Antigament tamb tenia enllaos de ferrocarril amb Gandia i amb Villena. En l'actualitat s'est construint la circumvallaci de la ciutat a la A-7.

Autobs.
Alcoi t a disposici dels ciutadans una xarxa de set lnies d'autobusos pblics gestionada per l'empresa Transport Urb d'Alcoi Societat Annima (TUASA), del Grup SuBs. Els autobusos passen per tots els barris de la ciutat.

Tres companyies d'autobusos interurbans connecten Alcoi amb les comarques properes i amb les ciutats d'Alacant i Valncia.

Demografia.
Des de la seua fundaci Alcoi va passar de ser una vila de no ms de 150 habitants el 1300 a tenir 30.000 habitants el 1877. Al voltant dels segles XIX i la primera meitat del segle XX rep una gran quantitat d'immigraci com a m d'obra per a les indstries, primer dels pobles circumdants i ms tard d'altres zones, principalment de l'est d'Andalusia, Mrcia i la provncia d'Albacete. A causa del procs de reconversi industrial, la poblaci de la ciutat es mant ms o menys estable des de l'any 1970, amb un mxim de poblaci de 65.908 habitants l'any 1981. Durant el perode 2000-2005 la poblaci ha augmentat 508 habitants grcies a la immigraci .

A la ciutat hi ha un 8,34% de poblaci estrangera (2008), proporci molt baixa si es compara amb la mitjana provincial, que s del 23,1% (2007), o nacional, del 15,5% (2008). Els residents estrangers sn fonamentalment equatorians (20,12%), romanesos (19,86%) i marroquins (12,32%). La poca presncia d'immigraci es deu en part a la crisi industrial i al trasllat de moltes indstries a altres poblacions com Cocentaina o Muro d'Alcoi.



Evoluci demogrfica d'Alcoi (1857-1996) i (1998-2010)


Poblaci per nivell d'estudis. Residents en vivendes familiars per nivell d'estudis (2006): no saben llegir ni escriure, 8.763; inferior al graduat escolar, 24.351; graduat escolar o equivalent, 19.040; batxiller, FP2 o superior, 11.448.



Residents en vivendes familiars per nivell d'estudis i immigraci forana per pas de procedncia


Economia.

Grcies al Llibre padr 1744-1784 se sap que cap a 1750 la poblaci activa industrial supera l'agrcola, i Alcoi passa a ser dependent de les poblacions prximes en matria agrcola i ramadera. A pesar de l'escs cabal dels seus rius, es creen grans nuclis industrials que aprofiten la fora motriu de les seues aiges, i aix provoca l'aparici de partides industrials dins del nucli urb mateix.

Tradicionalment la indstria txtil ha sigut la primera font de riquesa d'Alcoi. El primer gremi que es coneix en la ciutat data de 1561, quan s autoritzat pel governador de Valncia, i apareix incls abans que els de Sabadell i Terrassa, tradicionalment molt ms forts econmicament. La crisi al sector txtil s'ha unit a la prctica desaparici de les indstries del paper i metallrgiques tradicionals, i ara la ciutat es troba en plena reconversi. En els ltims anys el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s'ha redut drsticament, i ha sigut notria la reducci de llocs de treball en sectors tradicionals de la ciutat, ja siga pel tancament d'empreses o pel trasllat a altres poblacions properes.

Alcoi i Bocairent sn els dos centres txtils histrics de la zona, als quals s'han unit Ontinyent, Banyeres de Mariola, Cocentaina, Biar, Albaida, Benilloba... A aquests municipis s'hi ha traslladat molta producci a causa de la tradicional falta de sl industrial a la ciutat per la seua orografia; tamb hi han contribut les poltiques d'ajuda a les empreses adoptades pels municipis prxims. L'eix industrial Alcoi-Ontinyent-Gandia pateix actualment les conseqncies d'una greu crisi per la competncia de productes provinents sobretot de la Xina. Per a sobreviure el sector ha de bolcar-se en la investigaci i sobretot optar per ser referent de qualitat. Actualment els productes no txtils tenen un major pes en l'economia alcoiana. 

Els altres dos sectors tradicionals sn el metallrgic i el paperer, ambds molt reduts en comparaci als segles XIX i XX.

Vegeu tamb: el Molinar d'Alcoi, els Tints i el Tossal

 Indstria del paper i cart . 

La indstria del paper i cart va comenar la seua producci almenys al segle XIV, utilitzant canyes, lli, draps o cordes per a la fabricaci de naips; ms tard s'hi elaboraren tot tipus de derivats del cart o del paper. Per la seua importncia, Alcoi competia amb ciutats com Basilea o Nuremberg. Al segle XIX es va convertir en el centre paperer ms important d'Espanya quant a nombre de factories; aqu es van inventar els llibrets de paper de fumar. Ja al segle XX els molins es fusionen o sn absorbits per grans empreses del sector, cosa que fa que desapareguin quasi completament de la ciutat.

En l'actualitat s'elaboren envasos de cart, cons per al txtil o paper continu per a ordinador. Cal ressaltar l'edici de llibres, amb una gran activitat, a ms de la impressi d'envasos i etiquetes.

 Indstria metallrgica .
La indstria metallrgica es remunta al segle XI, per s en els segles XIX i XX quan prolifera grcies a la construcci de la maquinria necessria per als sectors txtil i paperer. Tamb es fabrica maquinria agrcola, calderes o maquinria per a espinyolar l'oliva. En l'actualitat gran part de la producci se centra en petites peces de mobiliari urb com sn tapes de clavegueram, reixes de desgus, etc., aix com en peces per a subministraments industrials.

Actualment el sector qumic (cosmtica i articles de neteja), la construcci de vehicles isotrmics, de maquinria d'embalatge per a la indstria alimentria i el sector alimentari (olives farcides, productes carnis, pastisseria i licors i aiguardents), aix com la indstria auxiliar relativa a les festes de moros i cristians, formen part de l'activitat econmica alcoiana.

 Turisme i restauraci .
Les places hoteleres han passat de ser menys de 200 el 1997 a quasi 500 el 2006, repartides entre dos hotels de 3 i 4 estreles, un hostal i un alberg , ms quatre masos dedicats al turisme rural. L'oferta hotelera s puntualment baixa en les festes de moros i cristians, en qu la ciutat pot duplicar la seua poblaci. L'oferta existent est basada en l'explotaci del turisme d'un dia provinent de Benidorm o Alacant, com s el cas de Guadalest.

Hi ha 53 restaurants i 10 cafeteries.

 Indicadors .


Treball. Ocupats per situaci professional (2001): empresaris, 3.666; empleats, 19.670; membres d'una cooperativa, 53; persones dependents de l'ajuda familiar 75. L'atur registrat per sectors el 31 de mar de 2007 era el segent: agricultura, 1,12%; construcci, 7,28%; indstria, 29,10%; serveis, 50,67%, i gent sense ocupaci anterior, 11,82%.

Parc de vehicles. L'any 2005 el total de vehicles era de 35.989, quantitat que suposa una mitjana de 0,59 vehicles per habitant.

Divisi administrativa.


Alcoi est conformat per un nucli central de set barris principals ms sis entitats de poblaci disseminades pel seu terme municipal, aix com antigues partides industrials situades dins de la ciutat. Aquests barris sn:
Batoi, Centre  amb el barri de la Sang , el Viaducte, l'Eixample, Santa Rosa, zona Alta i zona Nord, en la qual s'integren els barris de Caramanxel, la Clau, Joan XXIII i Font Dola , les partides de Barxell, la Canal Alta, la Canal Baixa, Cotes Altes, Cotes Baixes, l'Horta Major, les Llacunes, Mariola, els Pagos, Polop Alt, Polop Baix, la Rambla Alta, la Rambla Baixa, el Regadiu, Riquer Alt, Riquer Baix, el Salt, Sant Benet Alt i Sant Benet Baix, les subpartides dels Llenols, els Tints, el Tossal, Gormaig, les Mascarelles, Xirillent, etc., i els polgons Cotes Baixes, Cotes Altes, la Beniata, els Realets, Sant Benet i un nou projecte a la Canal que ha despertat una certa polmica per l'impacte ecolgic que pot tindre.

La poblaci es concentra sobretot a la zona Nord, Santa Rosa i l'Eixample, tres barris relativament moderns que acullen fins al 74% dels habitants de la ciutat. Disseminades per les serres que envolten Alcoi, trobem les urbanitzacions i entitats de poblaci de Baradello-Sargento, Cases del Salt, l'Estepar, Font Roja, Montesol i Sol i Camp.

 Poltica .



A les eleccions municipals de 2007, el PP obtingu 13 regidors, 9 el PSPV, 2 el BLOC i 1 EU.

Corporaci municipal.
L'actual corporaci municipal est encapalada per Jorge Sedano, alcalde president (PP), i per Rafael Sanus Selles (PP), Fernando Pastor Llorens (Portaveu) (PP), Mara Amparo Ferrando Sendra (PP) i Santiago Jorge Botella Sancho (PP) com a tinents d'alcalde. 

El consistori est format per les regidories d'Hisenda, Patrimoni i Rgim Jurdic; Urbanisme i Grans Projectes; Turisme, Patrimoni Histric i Educaci; Medi Ambient; Personal, Rgim Interior i Compres i Contractaci; Dona, Poltica Lingstica, Consum i Aules de la Tercera Edat; Vivenda i Benestar Social; Policia, Seguretat Ciutadana, Protecci Civil i Participaci Ciutadana; Esport, Festes, Obres i Serveis, Atenci de les Vies Pbliques; Joventut, Promoci Econmica i Comer; Modernitzaci, Qualitat i Foment i Sanitat; Cultura i Relacions Institucionals. 

Els portaveus dels grups amb presncia al ple municipal sn Fernando Pastor Llorens (PP), Patricia Blanquer Alcaraz (PSOE), Francesc Xavier Blay Meseguer (BLOC) i Francesc-Xavier Agull Pay (ENTESA)..



Medalles d'Or d'Alcoi.

Fa 49 anys que l'Ajuntament d'Alcoi entrega la distinci de la Medalla d'Or, concretament des de 1959. La decisi correspon a la Junta de Portaveus, que fins al moment ha entregat un total de 15 distincions. Noms es poden concedir un total de 10 medalles, que sn vitalcies quan es tracta de persones i que en el cas d'institucions tenen una validesa de deu anys. 

Els guardonats en temps del franquisme foren el mateix Francisco Franco (1959); Enrique Oltra Molt, alcalde d'Alcoi, governador civil, president del Consell General de Collegis Oficials de Prits i Enginyers Tcnics Industrials el 1963, l'Escola Tcnica de Prits Industrials (1967), la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alcoi (1971), i el jesuta fisicoqumic Eduard Vitria Laporta, acadmic numerari de la Reial Acadmia de les Cincies i les Arts de Barcelona, fill predilecte d'Alcoi, Medalla d'Or al Mrit en el Treball, Gran Creu d'Alfons X el Savi i medalla de l'associaci Chimics Lovainenses (1973).

L'any 1978, l'enginyer Fernando Reig va ser el primer guardonat des de la recuperaci de la democrcia. L'any 1980 van rebre la distinci el Regiment d'Infanteria Biscaia 21, l'Institut Geolgic i Miner d'Alcoi i el poeta i assagista Juan Gil-Albert. Van haver de passar catorze anys perqu Ovidi Montllor la rebera, el 1994. Mossn Cirilo Tormo, Don Cirilo, ja havia rebut el ttol de fill adoptiu de la ciutat, cosa que no va impedir que fra guardonat. L'any 1997 la rebia la Universitat Politcnica de Valncia al mateix temps que el seu rector, Justo Nieto Nieto, rebia simultniament els honors de fill adoptiu d'Alcoi. L'Assemblea Local de la Creu Roja (1998), el compositor Amando Blanquer Ponsoda i Ramn Castaer Segura, pintor, membre de l'Institut Alcoi de Cultura Andreu Sempere, catedrtic de Dibuix, soci d'honor del Centre Espanyol de Bielefeld (Alemanya), majoral d'honor de l'Associaci de Sant Jordi d'Alcoi, insgnia d'or del Cercle Industrial d'Alcoi, fill adoptiu d'Agres i abencerratge d'honor, sn els ltims tres guardonats.

Cronistes oficials d'Alcoi.

Cronistes oficials de la vila foren l'escriptor Antonio Vilaplana Sempere (1876-1888), els mossens Josep Vilaplana Gisbert (1888-1904) i Miguel Juli Vilaplana (1904-1906) i els periodistes Julio Puig Prez, (1906-1915) i Julio Andrs Valor (1917-1918). Tamb ho han sigut Remigio Vicedo Sanfelipe (1919-1937), mossn assassinat a la guerra civil, Jos Moya Moya (1940-1950), periodista i poltic, i Rogelio Sanchis Llorens (1955-2007), historiador i catedrtic de francs.

Llocs d'inters.
Paratges.


Dos parcs naturals afecten territorialment Alcoi: el carrascar de la Font Roja i el de la serra de Mariola,  als quals s'ha d'afegir el Paratge Natural Municipal, conegut com el rac de Sant Bonaventura o els Canalons.

Altres dos paratges naturals emblemtics per als alcoians estan situats tots dos a la solana de la serra de Mariola: el Salt i el barranc del Cint.
 
El Salt. El riu Barxell o Riquer discorre per una zona molt plana de la vall de la Troncal, sobre roques calcries, fins a trobar-se amb un tallat de vuitanta metres de desnivell. s habitual que el riu s'infiltre i reaparega a la base de la paret, per en poca de pluges torrencials  es genera una espectacular cascada. A la zona es troben molins del segle XIX, aix com la casa de Juan Gil-Albert i les restes arqueolgiques del Salt.

El barranc del Cint. El riu Cint o Benissaid circulava per aquest barranc de parets verticals de ms de dos-cents metres amb punts d'engorjada de tan sols dos metres d'amplada. Antigament, s'aprofitava com a cam a Bocairent. El seu perfil forma una V, que s molt visible en la majoria de panormiques d'Alcoi. Al tractar-se del segon punt en importncia d'abastiment d'aigua d'Alcoi, actualment el riu circula entubat.


Per altra banda, i molt a prop del parc natural de la Font Roja, el brollador del Molinar s un paratge cobert de salts d'aigua naturals i artificials i engorjades de les quals se servien les antigues fbriques de la zona per a utilitzar la seua fora hidrulica. Est situat a la rodalia del "barranc de la batalla", a la carretera N-340 a l'eixida d'Alcoi direcci Alacant. S'usava ja en el segle XV per a abastir d'aigua Alcoi i com a paratge d'oci als inicis del segle XX. Actualment no circula aigua al llit del riu per l's urb de l'aqfer. Algunes fbriques de la zona es troben en procs de restauraci dins dels plans per a crear un camp d'arqueologia industrial. El brollador natural est cobert per una cpula modernista de 1912 que empra la tcnica del trencads i que s un dels smbols del paratge i tamb de la ciutat.

 Patrimoni arqueolgic i histric .



A les muntanyes que envolten la ciutat es troben gran quantitat de jaciments arqueolgics esguitats per tot el terme municipal. Els ms antics daten del paleoltic, com sn l'abric del Pastor i el Salt, habitat per l'home de Neandertal i referent a escala mundial, aix com l'abric de la Falguera i la penya del Comptador, de l'Epipaleoltic. Tamb hi han jaciments del neoltic, Eneoltic, i de l'edat del Bronze; destaca la cova Foradada (abrics de la Sarga).

De l'poca ibrica, les principals restes sn els poblats ibrics d'altura de la Serreta, el Puig i el Castellar i la necrpolis romana de l'Horta Major. El poblat fortificat del Castellar (al-Qy), d'poca islmica, s un altre jaciment arqueolgic destacat..

El castell de Barxell, del segle XII, va substituir l'enderrocat castell rab del Castellar.. Per la seua situaci formava part de la xarxa de castells fronterers amb el regne de Castella.

Dintre la ciutat destaquen la torre de Na Valora, del (segle XIII), o el portal de Riquer, conformat per l'arc de Sant Roc, del segle XVIII, i les torres de N'Aia i la torre portal de Riquer, del segle XIV. A ms, t un baluard defensiu de la guerra de Successi. La torre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitaci de la placeta de les Xiques. Tant les restes del portal del Castell i del portal de Penguila, del segle XIII, com la casa del Delme (segles XIV-XV), estan per restaurar.

Esglsies i ermites.
Al terme municipal d'Alcoi es troben les ermites de Sant Antoni Abat (segle XIV i segle XVIII) i Sant Cristfol (segle XIV), i les de Polop (segle XVIII), Barxell i Mariola. Al complex industrial del Molinar es troba una ermita dedicada a la Verge del Pilar.

L'antiga parrquia de Santa Maria, ms coneguda com l'antic hospital, s el primer temple cristi de la poblaci del qual es t notcies. Abandonat el seu s com a esglsia, l'edifici ha complit diverses funcions. Quasi contemporani a aquest s el convent de Sant Agust, construt al segle XIV al lloc on s'erigia el Castell Palau dels Llria; del convent avui noms se'n conserva el claustre (actual plaa de Dins), d'estil neoclssic, aix com els seus fonaments i un arc gtic.  
Encara que l'actual esglsia de Sant Jordi va ser construda l'any 1921, ja es tenen notcies de l'existncia d'una ermita dedicada al sant en el mateix lloc edificada entre els anys 1429 i 1442. L'esglsia del Sant Sepulcre s un convent d'agustines descalces. A l'octubre de 1597 es va habilitar la part destinada a albergar les monges reformades a proposta de l'arquebisbe Ribera.

L'esglsia arxiprestal de Santa Maria (segle XVIII-1937/1955) fou beneda el 22 de setembre de 1768 per a substituir l'antiga parrquia. El temple va ser demolit l'any 1937. Acabada la guerra civil va ser reconstruda sobre la seua mateixa planta (de la qual es conserven restes). Idntica sort va patir l'esglsia de Sant Maure (segle XVIII-1936/1956). L'actual temple, benet el 29 d'abril de 1956, no guarda cap relaci arquitectnica amb el temple destrut durant la guerra civil (convent i esglsia de Franciscans). 


Ermita de Barxell, estat actual de la faana de l'esglsia de la Mare de Du dels Desemparats i campanar de l'esglsia de Sant Maure. Segons el projecte original, estaria rematat amb una punta d'estil neogtic.


A la ciutat es troben dues petites capelles, la de Sant Miquel (segle XVIII), construda en 1790 i declarada B d'Inters Cultural, i la capella de la Mare de Du dels Desemparats, oberta al culte en 1852. Actualment aquest temple est dessacralitzat i en el seu interior es conserven llenos i pintures al fresc obra de Vicente Castell Amat (1787-1860), deixeble de Vicente Lpez; en el 2010 acollir una exposici de la Fundaci la Llum de les Imatges i per aix es va a transformar en pinacoteca.

Finalment, malgrat que l'edifici del santuari de Maria Auxiliadora (1931) no t inters artstic, cont murals pictrics de Ramn Castaer dedicats a sant Pancrs (1951), sant Joan Bosco (1988), sant Jordi (1993), i de David Pastor Corb al treball i Sant Francesc d'Asss.

Edificis civils destacats.



L'aspecte actual d'Alcoi deriva directament del de la ciutat pionera de la Revoluci Industrial. Les indstries, els barris obrers i les cases de la burgesia van conviure en un espai redut entre les valls i els rius. En molts casos conviuen en un mateix edifici petits tallers a la planta baixa amb vivendes de treballadors. El centre urb d'Alcoi fou declarat B d'Inters Cultural com a conjunt historicoartstic l'any 1982, situaci legal que no ha pogut evitar l'enderrocament total de molts dels seus carrers.

Anteriors a la Revoluci Industrial, destaquen l'antic edifici de l'hospital (segle XIII/segle XVIII, vegeu "Esglsies"), que junt amb les muralles sn les restes ms antigues de la ciutat; el museu arqueolgic Camil Vicedo, situat a l'antiga casa de la Vila, i el casal de Sant Jordi (segle XVIII), seu del museu de festes de moros i cristians i de l'associaci de Sant Jordi.

Tamb tenen un considerable valor arquitectnic la Casa Consistorial (1846-1863); la casa de la Bolla, reformada el 1890, que va ser la seu de la Reial Fbrica de Draps ; el palauet d'Albors (1873), que pren el nom del financer alcoi; l'Hospital Civil d'Oliver (1868-1877); l'edifici del Mont de Pietat  (1909), i la Casa de la Cultura, edifici neoclssic de 1923 que acull la biblioteca pblica i l'arxiu municipal.

Tota la ciutat est esguitada d'edificis industrials, molts dels quals estan sent rehabilitats com a locals d'oci, ambulatoris o zones esportives, com l'escorxador, i de museus, com la fbrica dels Tacos o el museu d'interpretaci turstica d'Alcoi, a la partida dels tints.

El modernisme, com a Novelda, compta amb bells exemples disseminats pel barri vell de la ciutat, com el Crculo Industrial (1904), el club social de la burgesia alcoiana de fa un segle, o la Casa del Pavo, construda entre 1908 i 1909 per l'arquitecte Vicent Pascual Pastor i que es va convertir en l'estudi de pintura de Ferran Cabrera. Tamb s'han de destacar l'antic parc de Bombers (1914), el conservatori de msica i dansa Juan Canto(1906-1908) o l'edifici de Papereres Reunides, que va ser la central de Papereres Reunides SA, empresa que en 1934 reunia la major part dels fabricants de paper de la ciutat, famosos pels seus llibrets de paper de fumar.

Vestigi de la guerra civil s el museu Refugi antiaeri de Cervantes (1936), vinculat al Grup Escolar Cervantes (1924-1925), d'estil eclctic i seu de l'Escola de Disseny, si b la ciutat est esguitada de refugis pblics i privats que esperen una rehabilitaci.

Del segle XX destaquen la Llotja de Sant Jordi, obra de Santiago Calatrava, al subsl de la plaa d'Espanya, i el barri de la Sang, barri obrer que va ser remodelat entre els anys 1991 i 2001.

Ponts.

Alcoi s coneguda com la ciutat dels ponts. La seua peculiar orografia, marcada pels barrancs, va fer necessari que se'n construren. A ms dels ponts que formaven l'antiga xarxa viria (el pont de Penguila, el de Cocentaina i el pont vell de Sant Roc, que daten del segle XVIII), n'hi ha altres de menors que van ser edificats per a permetre l'accs a les indstries situades en la vora del riu Riquer.

Tres sn les xarxes de ponts que es troben a Alcoi. La principal est conformada pels ponts ms moderns, que possibiliten el pas de la N-340, com sn el pont de Maria Cristina (1828-1837); el pont de la Petxina (1863); el pont de Sant Roc (1862); el viaducte de Canalejas (1907), denominat aix pel diputat a Corts pel districte d'Alcoi Jos Canalejas y Mndez; el pont de Sant Jordi (1931), perfil que identifica la ciutat, i el pont de Fernando Reig, un modern pont penjat construt el 1987 que dna eixida a Alcoi en direcci a Alacant.

Una altra s la xarxa de ponts de la via de tren Alcoi-Alacant, del temps de la dictadura de Primo de Rivera, que mai no va arribar a entrar en servei. Entre aquests destaquen el pont de les Set Llunes i el pont del Salt, situats tots dos a la via verda d'Alcoi.

La tercera est conformada pels antics ponts que servien primitivament com a eixida d'Alcoi, quatre d'ells de ms de dos segles d'antiguitat. Es tracta del pont del Tossal (1712) o de Penguila; del pont Antic Sant Roc (1731), anomenat de Na Solivella a l'edat mitjana; el pont d'Alcassares (1780) o Cocentaina, i el pont de Cadisenyo (1790), de Don Bautista o de Penella.





Llengua.

Als carrers d'Alcoi compartixen primacia els idiomes castell i valenci, amb certa preponderncia d'aquest ltim, si b la gran immigraci de castellanoparlants durant els segles XIX i gran part del XX va fer que aquesta comunitat aconseguira gran importncia, i s'arrib a parlar-se ms el castell que el valenci. La poltica de normalitzaci lingstica empresa al Pas Valenci des de l'any 1980 ha revitalitzat l's del valenci tamb a Alcoi. La variant del catal de la ciutat tradicionalment s'anomena parlar xeu.

La paraula xeu s el "malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques venes", si b s un mot que ha caigut en dess.

Actualment la corporaci municipal t una clara preferncia per l's del castell, actitud que crea un etern conflicte lingstic entre l'Ajuntament i l'oposici, i que ha fet necessria la intervenci del Sndic de Greuges en diverses ocasions. Els altres partits poltics han acusat el PP de provocar el retrocs en l s del valenci a Alcoi. La unitat lingstica tamb s un tema recurrent en el debat poltic municipal.


Tres exemples de l's quasi exclusiu del castell per part de les ltimes corporacions municipals.


Ensenyament.
En l'actualitat a l'escola pblica predomina l'ensenyament en valenci, mentre que a l'escola concertada s majoritari l's del castell. A Alcoi els grups de batxillerat de lnia en valenci estan disminuint, ja que des de 2004 est produint-se un reagrupament d alumnes per optatives i no per la llengua en qu han sollicitat cursar els estudis, cosa que obliga els alumnes a escolaritzar-se en un altre centre.

Gabinet Municipal de Normalitzaci Lingstica.

Alcoi t un reglament de normalitzaci lingstica aprovat el 25 de gener de 1990; el principal garant del seu funcionament s el Gabinet Municipal de Normalitzaci Lingstica. La seua principal comesa s fer pbliques les ajudes existents per al foment de l's del valenci, dedicar-se a l'assessorament lingstic pblic o privat, desenvolupar cursos de llengua, fomentar campanyes de normalitzaci i assegurar la presncia visible del valenci al carrer. En els ltims anys aquest gabinet ha vist retallats els seus pressupostos i la seua activitat .

Malgrat el reglament de normalitzaci lingstica, en l'actualitat s'escriuen resolucions, revistes o plaques commemoratives de l'Ajuntament noms en castell, i incls es troben incorreccions ortogrfiques en valenci a la plana web municipal.

Mostra de Teatre Valenci.
La Mostra de Teatre , anomenada tamb "Mostra de Teatre Valencia d'Alcoi" i Mostra de Teatre d'Alcoi. Fira d'Arts Escniques Comunitat Valenciana a partir de l'any 2006, est organitzada per l'Ajuntament d'Alcoi i Teatres de la Generalitat Valenciana, i forma part de la Coordinadora de Ferias de las Artes Escnicas del Estado Espaol (COFAE) i de la Red Espaola de Teatros, Auditorios y Circuitos de Titularidad Pblica. Es tracta d'una fira multiescnica (Centre Cultural, teatre Principal, teatre Caldern, teatre Salesians, Llotja Sant Jordi (punt central d'informaci), plaa de Dins, IES Pare Vitria, collegi pblic Sant Vicent, pub Gaud, Crculo Industrial, etc) que reunix programadors de circuits pblics i comercials, periodistes, crtics teatrals i gestors culturals

Entitats.
 El Correllengua s una iniciativa de la Xarxa de Casals Jaume I i Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) per a la defensa i la promoci de la llengua i per fomentar el seu s social. La flama del Correllengua simbolitza la unitat de la llengua catalana.
 Les Jornades de Sociolingstica van ser una iniciativa del Gabinet Municipal de Normalitzaci Lingstica per tal d'impulsar el procs de normalitzaci lingstica en la societat; les primeres es van celebrar l'any 1992. L'Ajuntament d'Alcoi publicava anualment les ponncies (cinc volums), fins que l'any 1997 se sign un conveni entre l'Ajuntament i l'editorial Bromera per a publicar-les en la collecci "Graella Lectures de Sociolingstica". L'any 2002, el govern municipal de l'Ajuntament, en mans del Partit Popular, imped que les jornades continuaren realitzant-se allegant raons pressupostries. Les entitats culturals Amics de Joan Valls i Jord, Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, la Coordinadora Alcoi-Comtat pel Valenci, l'Associaci Cultural Alcoi-Comtat i el Centre Ovidi Montllor-Casal Jaume I d'Alcoi van elaborar un manifest, van fer una recollida de signatures i van crear el Grup d'Estudis Sociolingstics . Malgrat que el Bloc va presentar una esmena als pressupostos de 2004 per recuperar-les, la iniciativa no va prosperar. Cinc anys desprs, a pesar de continuar sense pressupost municipal, va arrancar la dotzena edici grcies a l'Acadmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans, el Centre Cultural Ovidi Montllor-Casal Jaume I, la Coordinadora pel Valenci Alcoi-Comtat i la Universitat Politcnica de Valncia. ;
 La Universitat Politcnica de Valncia organitza una srie d'activitats per a celebrar la Setmana per la Llengua que es realitzen en els campus de Valncia, Gandia i Alcoi. Tots els alumnes tenen l opci de rebre la seua formaci en llengua valenciana . L'rea de Promoci i Normalitzaci Lingstica de la UPV participa en la Trobada d'Escoles en Valenci de l'Alcoi i el Comtat. ;
 La Trobada d'Escoles en Valenci de l'Alcoi i el Comtat, que se celebra des de fa ms de vint anys, vol promoure la llengua en diferents mbits amb la participaci de xiquets d'escoles infantils, escoles de primria i secundria..

Guardons pel suport a la llengua.

 
 El Premi Ciutat d'Alcoi de Teatre s una iniciativa municipal que t continutat des de 1971; s'hi poden presentar obres de temtica lliure, en valenci. Les peces premiades es publiquen a Edicions 62 i reben un premi econmic..
 Els Premis de Msica en Valenci Ovidi Montllor es van crear per reconixer els millors msics i cantants en valenci. Atorguen guardons en les categories de millor disc, millors arranjaments, millor intrpret del pas, millor disc de can, millor disc de folk, millor disc de pop rock, millor can, millor lletra, grup revelaci, a la trajectria artstica i al suport a la msica en valenci . ;
 El Premi de Poesia Manel Rodrguez Martnez, de l'Associaci d'Amics de Joan Valls, accepta treballs potics de qualsevol modalitat, escrits en llengua catalana, i ofereix un premi en metllic i la publicaci de l'obra guanyadora dins la collecci "Edicions de la Guerra" de l'Editorial Denes.
 El Premi Joan Valls i Jord vol estimular la promoci i l's social del valenci. De carcter honorfic, l'organitza l'Associaci d'Amics de Joan Valls des de l'any 1995 amb l'objectiu de reconixer les persones i les entitats de l'Alcoi i el Comtat que treballen a favor de la llengua.
 El Premi Ximo Llorca Pascual de l executiva comarcal del BLOC de l Alcoi-el Comtat-Les Foies de Castalla i Xixona vol fer un "reconeixement al comproms amb el Pas Valenci i la seua llengua i cultura". s una de les dues modalitats dels premis Agermanats..
Vegeu tamb:
 Valenci meridional;

Festes i tradicions populars.
Moros i cristians.


L'any 1276 un exrcit mudjar encapalat per Al-Azraq intenta prendre Alcoi, per s repellit i el seu cabdill mor en l'atac. No obstant aix, els reforos cristians enviats des de Xtiva pateixen una severa desfeta que tindr en escac tot el Regne. La defensa de la vila per part dels alcoians i la mtica intervenci de sant Jordi s el germen de les actuals festes de Moros i Cristians d'Alcoi, declarades d'inters turstic internacional el 1980,  que se celebren cada any els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril, si b els primers actes festers de l'any es fan per diumenge de Pasqua, en un acte conegut com La Glria en qu participa un fester de cada fil, aix com totes les bandes de la ciutat. Des del diumenge de Pasqua fins al 21 d'abril (dia dels msics) se celebren totes les nits les populars filaetes, sort d'assaig per al dia gran de lentr amb participaci de bandes de tot el Pas Valenci.

Altres activitats relacionades amb les festes sn el trofeu filaes  competicions esportives de distints esports  en qu l'nic requisit exigit s pertnyer a la fil en qu es participa  o la celebraci del mig any fester quan noms queda mig any per a les festes.

En l'actualitat es viu un llarg procs d'incorporaci total de la dona com a membre de ple dret dins de les festes. Tericament l'Associaci de Sant Jordi dna llibertat a cada fil perqu actue lliurement, per en la prctica a pesar de que les dones poden entrar a una fila e inclus eixir en diversos carrecs com son les favorites, no es permet la creacio de escuadres mixtes ni femenines. L'associaci Fonvol representa totes les dones que volen participar en els actes com a membres de ple dret i ha acudit al Sndic de greuges. La situaci enfronta els defensors de la tradici amb els defensors dels drets constitucionals; aix doncs, esta situaci no enfronta hmens contra dones, ja que les dos posicions tenen defensors d'ambds sexes.

Vegeu tamb:
Associaci de Sant Jordi  ;
Fonvol;

Bandes de msica.
La Festa, com se sol conixer, seria impensable sense la participaci dels msics. Alcoi t tres bandes, alguna de les quals de les ms antigues del Pas Valenci, i totes amb la seua prpia acadmia de msica. Sn la Banda Primitiva d'Alcoi (1830), la Societat Musical Nova d'Alcoi (1848) i la Uni Musical d'Alcoi (1907)

La importncia de la msica en les festes provoca l'aparici d'un gnere musical propi a finals del segle XIX, poca en qu Alcoi era una poblaci puntera en matria artstica tant des del punt de vista musical com pictric. Vegeu: Llista d'alcoians clebres.

Cavalcada de Reis.

Molt activa s tamb la participaci de la msica en la segona festa en importncia per als alcoians, molt vinculada a Nadal, com s la cavalcada dels Reis Mags, documentada com la ms antiga del mn i  considerada festa d'inters turstic nacional. Aquesta festa es completa amb altres actes tradicionals l'origen dels quals es remunta al segle XIX, com les pastoretes (mat del diumenge o del dia festiu anterior al 5 de gener), en qu xiquets i xiquetes amb vestits de pastor acudixen a l'estable que hi ha en la plaa d'Espanya amb ramats d'ovelles i carros tirats per burretes. Data de l'any 1889. Tamb se celebren les burretes (vespra del 4 de gener), durant les quals l'ambaixador de Ses Majestats Mgiques llegeix el Ban Reial per a anunciar l'arribada dels Reis i els xiquets tiren la carta a unes bsties carregades a lloms de burretes perqu Ses Majestats lligen la carta. Per a acabar els actes nadalencs, la vespra del 5 de gener es fa la cavalcada dels Reis Mags.

Betlem de Tirisiti.
Una altra pea imprescindible del Nadal alcoi s el popular Betlem de Tirisiti de titelles, molt lligat a les tradicions teatrals populars de l'arc mediterrani, que arreplega les tradicions populars alcoianes del segle XIX. s de curta duraci i est destinat al pblic infantil, del qual es requereix la participaci. Celebrat de Nadal a Reis durant tot el mes de desembre, s visitat per escolars de tot el Pas Valenci en sessions especials. Ha estat declarat B Immaterial d'Inters Cultural per la Generalitat Valenciana per mitj del decret 192/2002, de 26 de novembre, i ha rebut l'alta distinci de la Generalitat Valenciana al mrit cultural.

Altres festes.
Process del patronatge de sant Maure Mrtir, en memria de la seua intercessi en els terratrmols de 1620.
 Process del Jesuset del Miracle (31 de gener). El 29 de gener de 1568, Joan Prats va entrar a l'esglsia parroquial i furt una capseta de plata amb quaranta hsties, la custdia del vitic i un reliquiari; ho va amagar tot davall de l'escala que portava de l'estable a les habitacions de sa casa. Ms tard hi hagu un ju en el qual  no acaben de faltar punts foscos aix com algun mats de tint xenfob.
Process dels Xiulitets (Diumenge de Pasqua). A les sis del mat, els alcoians celebren la resurrecci de Crist. Una imatge de la Verge Maria corre a trobar-se amb una imatge de Crist sortint de la plaa d'Espanya i passant pel carrer Sant Nicolau, rodejada del soroll de petards i de botigetes plenes d'aigua que fan sonar el seu xiulit. Acaba en un castell de focs que desperta tota la poblaci. Tamb s coneguda com la process de l'encare.
La process del Corpus, que actualment ha recuperat la participaci dels Nanos i Gegants. Nov diumenge desprs del de Pasqua.
 Romeria a la Font Roja (al setembre) al santuari de la Mare de Du dels Lliris, patrona i alcaldessa d'Alcoi.
Sopar del pobre. La vespra del sorteig de la loteria de Nadal.
La volta als ponts s un costum molt alcoi. Es tracta de fer un passeig eixint des de la plaa d'Espanya pel carrer Sant Lloren; s'arriba a la casa de la cultura i es passa per l'avinguda del Pas Valenci fins al pont de Cristina. Es travessa el passeig de Cervantes i el pont de Sant Roc i per l'Alameda es va fins a la plaa de la Constituci, coneguda popularment com La Rosaleda. Es gira a m dreta, s'encreua el pont de Sant Jordi i pujant per Sant Toms s'arriba de nou a la plaa d'Espanya, la popular bandeja. El passeig passa pels barris del centre, Santa Rosa, Eixample i de nou el centre.

Com a ciutat tradicionalment industrial, Alcoi ha estat molt vinculada amb Catalunya a travs del comer, fins al punt que l's de la barretina era molt popular en el segle XIX; sense anar ms lluny, el mateix Tirisiti en fa s. Altres costums comuns sn la celebraci del segon dia de Nadal, el dia de la mona (diumenge de Pasqua) o portar l'aliana en la m esquerra.

Com que la referida relaci multisecular s ben intensa en qualsevol parcella, cal dir que si Alcoi s la ms catalana de les ciutats valencianes (Sant Jordi, el txtil, el modernisme, l'hoquei patins...), Sabadell s, sens dubte, la ms alcoiana de totes les ciutats catalanes.

Gastronomia.


Tradicionalment a la ciutat s'ha practicat, a casa o fora, el que a Alcoi es denomina la picaeta, basada en les taretes, forma colloquial d'anomenar les tapes dels bars, que a diferncia d'altres llocs com Madrid o Andalusia sn de pagament. El ms habitual, per, s menjar o sopar als bars a base de tapes en compte de demanar un entrant i un plat.

Els dos plats per antonomsia de la cuina alcoiana sn l'olleta alcoiana i les bajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, aix com la particular pericana. Actualment bona part de l'economia alcoiana est basada en la fabricaci d'olives farcides, embotits, dolos (ametles confitades, conegudes com pelalles) i licors, com el caf licor o l'herberet, fet amb ans dol i herbes macerades provinents de la serra de Mariola. La distribuci d'aquests productes, exceptuant les olives, rares vegades supera les fronteres provincials o regionals. Altres plats tpicament alcoians sn  les calaveres en bufanda i la borreta.

Esport.
 Futbol. No es pot parlar de l'esport alcoi o simplement parlar de la ciutat sense que es faa una menci a la popular dita "Tindre ms moral que l'Alcoi", encunyada en la dcada de 1940-1950, quan el Club Deportivo Alcoyano, fundat l'any 1929, va obtindre els seus millors triomfs. Milit en divisi d'honor les temporades 1944-1945, 1947-1948 i 1948-1949, i el 1941 va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'Afeccionats. En l'actualitat es troba en el grup 3 de la Segona Divisi B, i la seua seu s el Camp Municipal del Collao.

 Patinatge. Fundat en 1951 i molt unit al collegi dels salesians del centre, el club insgnia de la ciutat s el Patn Alcodiam Salesiano o PAS Alcoi. Adscrit a la Federaci de Patinatge de la Comunitat Valenciana, la seua activitat esportiva principal s l'hoquei sobre patins, tot i que tamb t secci de patinatge artstic. L'equip coneix els seus millors triomfs en la dcada dels cinquanta, i en els ltims temps s'ha revitalitzat de manera notable: en la temporada 2004-2005 l'equip d'hoquei ascendix a l'OK Lliga i es classifica per a la Copa del Rei, amb una actuaci que el convertix en l'equip revelaci de la temporada. En la Copa del Rei de 2007 va ser l'equip amfitri, tot i que va ser eliminat pel Noia Freixenet (5-3) en quarts de final al pavell Francisco Laporta. Descendix de categoria en la temporada 2006-2007. Actualment milita de nou a la OK Lliga.

 Alcoi 100 en 24. L'any 2006 l'Escola Politcnica Superior d'Alcoi va organitzar Alcoi 100 en 24, un esdeveniment esportiu que consistix a recrrer 100 quilmetres de senderisme entre els paratges naturals d'Alcoi en un mxim de 24 hores. No es tracta d'una prova competitiva, sin que s'anima els participants a superar un repte personal al mateix temps que es disfruta, es coneix i es valora l'entorn natural de la zona. La segona edici de la prova (tamb organitzada per l'EPSA) es va celebrar el 3 de mar de 2007 amb uns dos-cents participants de tot Espanya. A diferncia de la primera, esta edici tamb tenia un recorregut alternatiu per a bicicleta de muntanya (BTT). La tercera edici, amb carcter internacional, s'ha celebrat el 8 de mar de 2008.


 Pilota valenciana. Amb el rei Jaume I arriba a aquestes terres el joc de la pilota. A principis del segle XIV, arran de la primera ampliaci de la vila en el raval vell  es construxen tres places: la Placeta del Ferrer, la de Sant Jordi i la del Jugador de Pilota. Al segle XVIII hi havia un segon trinquet prop del carrer de la Cordeta, pel portal d'Alacant, i el 1863 se n'inaugur un tercer, conegut com el trinquet de la Cova Santa, desaparegut l'any 1975. De pilotaris alcoians cal destacar, al segle XIX, el Roig d'Alcoi, i, al segle XX, Adolfo Silvestre Gandia, Boixet, i Rafael Malchirant Sanz, Xulla.

 Altres. Mereixen menci en aquest apartat el Centre Excursionista d'Alcoi; el Club Ajedrez Alcoy, fundat l'any 1930 i campi d'Espanya absolut en 1965, i el Club Bsquet Femen Alcoi.

Alcoians clebres.


Des de molt prompte, ja al segle XIV, es van creant unes condicions que permeten que a finals del segle XIX Alcoi siga una de les ciutats industrials punteres del Pas Valenci i d'Espanya, fins al punt que arriba a pugnar amb Alacant per la capitalitat de la provncia en els temps d'Isabel II.

Per tot a les classes acabalades creen un entorn propici a l'activitat tant artstica com poltica, amb la proliferaci de peridics de diverses tendncies i una activitat sindical excepcional, a l'altura de ciutats com Barcelona a pesar de la seua escassa poblaci. Durant la Primera Repblica, Alcoi es va situar al capdavant dels conflictes socials. La classe obrera es va organitzar i va ser la primera a albergar una seu espanyola de la Primera Internacional dels Treballadors (AIT). Tamb el segle XX s prolfic en aquest sentit, malgrat la crisi industrial de 1985. 

En una petita mostra d'alcoians clebres no hi poden faltar els pintors Gisbert, Ferran Cabrera Cant o Emili Sala Francs. A la seua altura hi ha el catedrtic de composici a Madrid Joan Cant Francs, el ministre republic Joan Botella Asensi, el qumic pare Eduard Vitria, els poetes Joan Valls o Juan Gil-Albert, l'escriptora Isabel-Clara Sim, la ballarina i coregrafa Sol Pic, el cantautor i actor Ovidi Montllor, i un llarg etctera.

Com a esportistes de renom, en el terreny individual destaquen els futbolistes Francisco Alcaide Davia, Francisco Jos Carrasco i ngel Prez Soler, fundador del Club Deportivo Alcoyano; el pilotari Adolfo Silvestre Garca, Boixet; el seleccionador nacional absolut de judo de Malta Carlos Carbonell Pascual, o Mximo Gilabert Molines, jugador, tcnic i comentarista de rugbi (Alcoi, 1917 - Buenos Aires, 1992), que tamb fou cap de premsa del Comit Olmpic Argent. Recentment, Nico Terol s'ha convertit en el primer alacant que ha pujat a un podi en el Campionat del Mn de motociclisme de velocitat, concretament en la categoria de 125 cc.

Referncies.


Bibliografia.
AURA TORTOSA, J. Emili; SEGURA MART, Josep Maria (coordinadors) (2000). Catleg Museu Arqueolgic Municipal Camil Visedo Molt, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi i Caja de Ahorros del Mediterrneo. ISBN 84-89136-27-0.
BENEITO, ngel, (2007). Alcoi, objetivo de guerra. Alcoi: Produciones Kronos, SL. ISBN 978-84-612-0196-9.
BENEITO LLORIS, ngel; BLAY MESEGUER, Francesc-Xavier; SEGURA MART, Josep Maria (2006). Remigio Vicedo i "El Archivo de Alcoy". Alacant: Universitat d'Alacant i Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7908-858-3.
BERENGUER BARCEL, Julio (1977). Historia de Alcoy, Alcoy: Llorens. ISBN 84-400-4018-0.
CARBONELL PASTOR, Lorenzo (2008). Cocina tradicional alcoyana. Alcoi: Tvoli. ISBN 84-611-3846-5.
DIVERSOS AUTORS (1997). Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones.
DIVERSOS AUTORS (2001). El Alcoy del siglo XX, Ciudad de Alcoy, Grupo Z, Alcoy/Alcoi, dep. legal V-1440-2001.
DIVERSOS AUTORS (1992). El Comtat a l'poca medieval (segles XIII-XV). Cocentaina: Ajuntament de Cocentaina, Centre d'Estudis Contestans.
DIVERSOS AUTORS (2006). Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, SA, Centre Alcoi d'Estudis Histrics i Arqueolgics. ISBN 84-89136-50-5.
GARCA PREZ, Joel (2001). Arquitectura industrial en Alcoy. Alacant: Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7784-374-0.
GRAU, Paco; LlORENS, Ximo (2002). L'abraada dels Ponts. Alcoi: Editorial Imatges ("Los Viajes de Papel"). ISBN 84-931427-6-X.
LQUID MULTIMDIA (1998). Guia interactiva d'Alcoi, 1998.
OBIOL i FRANCS, Sandra (2006). Vivint en la incertesa: els treballadors del sector txtil a l'eix Alcoi-Ontinyent. Gandia: Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals. ISBN 9788486927998.
VICEDO SANFELIPE, Remigio (1925). Gua de Alcoy. Alcoy: Imp. El Serpis.
VICEDO SANFELIPE, Remigio (1920-1923). Historia de Alcoy y su regin. Alcoy: Imp. El Serpis. Edici facsmil (2006), Universitat d'Alacant. Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 84-7908-860-5.

 Enllaos externs .

Oficials.
Ajuntament d'Alcoi;
Alcoi Ciutat Digital;
Arxiu Municipal d'Alcoi;
Civis. Sistema d'Informaci Municipal;
Federacin Valenciana de Municipios y Provincias.- Alcoi ;
Web de turisme d'Alcoi a la Comunitat Valenciana;

Grups municipals.
Grup Municipal PP;
Grup Municipal PSPV;
Grup Municipal Bloc;
Grup Municipal l'Entesa;

Cultura i tradicions.
El Betlem de Tirisiti;
Cavalcada dels Reis Mags;
Festes de Moros i Cristians;
Mostra de teatre;

Educaci.
Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi;
Universitat Politcnica de Valncia (Campus d'Alcoi);

Informaci general.
Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca;
El portal d'Alcoi;
Vilaweb Alcoi;

Museus.
Museu Arqueolgic Municipal Camil Visedo Molt;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12633" title="Renfe Operadora" nonfiltered="1485" processed="1476" dbindex="6492">



Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles) s una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via frria.

En l'actualitat, per, degut a les directives europees que indiquen la liberalitzaci del mercat del ferrocarril, RENFE ha passat a la histria i s'ha dividit en dos organismes:
 ADIF, organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), i;
 Renfe Operadora, encarregada de l'explotaci del transport.

A Espanya ADIF ser qui posar les regles del mercat exercint d'instituci reguladora, i ser la concessionria dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre d'altres) en un teric mercat de lliure competncia sobre la infraestructura ferroviria espanyola.

Cronologia.
 El 1 de gener de 2005, es crea l'empresa Renfe Operadora a partir de la divisi de RENFE. Renfe Operadora s'encarregar de la gesti i l'explotaci del transport. Aquesta divisi es feu per complir;
 El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.

Serveis.
Els serveis de Renfe Operadora s poden distingir en serveis d'altes prestacions (trens d'alta velocitat) o serveis de lnies convencionals i a la vegada serveis de rodalies, mitjana distncia o llarga distncia:
Renfe Rodalies (Astries, Barcelona, Bilbao, Cadis, Madrid, Mlaga, Mrcia-Alacant, Santander, Sant Sebasti, Saragossa, Sevilla, Valncia).
Mitjana Distncia Renfe: ;
diferents serveis convencionals (A, Ca, G, L i R).
Renfe Avant (trens d'alta velocitat).
Llarga Distncia Renfe: ;
diferents serveis convencionals.
mixtos (trancorren per lnies destinades a l'AVE i per lnies convencionals).
Alta Velocitat Espanyola.

A ms dels serveis a passatgers tamb disposa de Serveis de Mercaderia i Logstica.

La Renfe Operadora a Catalunya.


Les cinc lnies de Rodalies de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'rea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifriament i assolint altes freqncies en els trams comuns de diverses lnies en hores punta. No obstant aix, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduda i l'accessibilitat als combois es difcil.

Per altra banda, tamb hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions ms distants de la capital catalana, els quals tamb sn mpliament utilitzats per a realitzar desplaaments intercomarcals, si b la distribuci radial de la xarxa ferroviria dificulta certs desplaaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Lnies de Renfe Operadora Rodalies.




Lnies de Renfe Mitjana Distncia (Regionals).




 Aquesta lnia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prollongaci de la R3.
 Aquesta lnia fou traspassada a FGC per ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjanant convenis i acords.;

La Renfe al Pas Valenci i Mrcia.


Al Pas Valenci hi ha 7 lnies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de Valncia i 1 al nucli d'Alacant/Mrcia. Les 6 de Valncia sn:

Lnies de Renfe Operadora Rodalies Valncia.

A causa de les obres d'alta velocitat a la ciutat de Valncia els trens de la lnia 3 i 4 provisionalment ja no surten desde l'estaci de Valncia-Nord.
Est previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco.
Via doble noms fins Xtiva, de Xtiva fins Vallada via nica, i de Vallada a Moixent, via doble.
Est previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena.
Aquesta lnia desapareixer quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport.

Lnies de Renfe Operadora Rodalies Alacant-Mrcia.

La lnia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Mrcia. s de via nica i sense electrificar



Lnies de Renfe Mitjana Distncia (Regionals).





Vegeu tamb.
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 RENFE;
 ADIF;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Altaria;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12642" title="Vlvula de buit" nonfiltered="1486" processed="1477" dbindex="6493">
Les vlvules o tubs de buit, tamb anomenades vlvules termoiniques foren els primers dodes. Estaven constitudes per dos o ms elctrodes rodejats de buit en un tub de cristall, amb un aspecte semblant al de les lmpades incandescents. L'invent va ser realitzat a 1904 per John Ambrose Fleming, de l'empresa Marconi, basant-se en observacions realitzades per Thomas Alva Edison.

Igual que les lmpares incandescents, els tubs de buit ms senzills tenen un filament (el ctode) a travs del qual circula el corrent, calfant-lo per efecte Joule. El filament est tractat amb xid de bari, de manera que al calfar-se emet electrons al buit circumdant; electrons que sn conduts electrostticament cap a una placa metllica carregada positivament (l'node), produint-se aix la conducci. Evidentment, si l'node no es calfa, no podr cedir electrons al buit circumdant, per la qual cosa el pas del corrent en sentit invers es veu impedit.

Encara que estos dodes encara s'empren en certes aplicacions especialitzades, i encara han sentit cert ressorgir, la majoria dels moderns dodes es basen en l's de materials semiconductors, especialment en electrnica.













 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12643" title="Dode Zener" nonfiltered="1487" processed="1478" dbindex="6494">
Un dode Zener, s un dode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En aquests dodes, molt dopats, quan la tensi en polaritzaci inversa aconseguix el valor de la tensi de ruptura (o zener), el mateix camp elctric de la uni p-n s capa d'arrencar electrons de la banda de valncia permetent la conducci sense a penes variaci de la tensi. D'aquesta manera la tensi del dode, que sofrir tan sols petites variacions amb l'increment del corrent elctric degudes a la resistncia interna (de l'orde d'una dcima de volt), pot usar-se com a tensi de referncia, tpicament en circuits estabilitzadors o reguladors de tensi.



Representaci simblica del dode Zener

La tensi de ruptura, que segons el model oscilla entre 2,4 i ms de 100 V, pot controlar-se per mitj del procs de dopatge, i s aconseguixen tolerncies del 0,05% del valor nominal o inferiors, encara que els dispositius que s'empren normalment tenen tolerncies del 5 o 10% de la tensi zener. 

L'efecte Zener fou descobert pel fsic americ Clarence Melvin Zener.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12644" title="Dode d'allau" nonfiltered="1488" processed="1479" dbindex="6495">
Un dode d'allau, s un dode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En estos dodes, poc dopats, quan la tensi en polaritzaci inversa abasta el valor de la tensi de ruptura, els electrons que han botat a la banda de conducci per efecte de la temperatura s'acceleren a causa del camp elctric incrementant la seua energia cintica, de forma que al collidir amb electrons de valncia els alliberen; estos al seu torn, s'acceleren i collidixen amb altres electrons de valncia alliberant-los tamb, produint-se una allau d'electrons l'efecte del qual s incrementar el corrent condut pel dode sense a penes increment de la tensi.

L'aplicaci tpica d'estos dodes s la protecci de circuits electrnics contra sobretensions. El dode es connecta en inversa a terra, de manera que mentre la tensi es mantinga per davall de la tensi de ruptura noms ser travessat pel corrent invers de saturaci, molt menut, per la qual cosa la interferncia amb la resta del circuit ser mnima; a efectes prctics, s com si el dode no existira. Al incrementar-se la tensi del circuit per damunt del valor de ruptura, el dode comena a conduir desviant l'excs de corrent a terra evitant danys en els components del circuit. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12647" title="Dode LED" nonfiltered="1489" processed="1480" dbindex="6496">
Dodes LED
----
A (p)

C  K (n)
Representaci simblica.

Un dode LED, acrnim angls de Light Emitting Diode (dode emissor de llum) s un dispositiu semiconductor que emet llum incoherent d'espectre redut quan es polaritza de forma directa la uni PN del mateix i s travessat per corrent elctric. El color depn del material semiconductor emprat en la construcci del dode podent variar des de l'ultraviolat, passant per l'espectre de llum visible, fins a l'infraroig, rebent aquests ltims la denominaci de dodes IRED (Infra-Red Emitting Diode).

El dispositiu semiconductor est comunament encapsulat en una coberta de plstic de major resistncia que les de vidre que usualment s'usen en les peretes. Encara que el plstic pot estar acolorit, s noms per raons esttiques, ja que aix no influx en el color de la llum emesa. Usualment, la coberta t una cara plana que indica el ctode, que a ms s ms curt que l'node (vore foto).

Al contrari que les lmpades d'incandescncia que poden alimentar-se amb corrent altern o continu, el dode LED noms funciona amb esta ltima, ja que noms condux l'electricitat quan es polaritza en directa, com els dodes p-n convencionals. Ha de triar-se b el corrent que travessa el LED per a obtenir una bona intensitat lluminosa; el voltatge d'operaci va des d'1.5 a 2.2 V aproximadament i la gamma d'intensitats que ha de circular per ell va de 10 a 20 mA en els dodes de color roig i d'entre 20 i 40 mA per als altres LEDs.

El primer dode LED que emetia en l'espectre visible fou desenvolupat per l'enginyer de General Electric Nick Holonyak el 1962.

Tecnologia LED.

En directa, tots els dodes emeten una certa quantitat de radiaci quan els parells electr-buit es recombinen, s a dir, quan els electrons cauen des de la banda de conducci (de major energia) a la banda de valncia (de menor energia). Indubtablement, la freqncia de la radiaci emesa i per tant el seu color, dependr de l'altura de la banda prohibida (diferncies d'energia entre les bandes de conducci i valncia), s a dir, dels materials emprats. Els dodes convencionals, de silici o germani, emeten radiaci infraroja molt allunyada de l'espectre visible, no obstant amb materials especials poden aconseguir-se longituds d'ona visibles. Els dodes LED i IRED, a ms tenen geometries especials per a evitar que la radiaci emesa siga reabsorbida pel material circumdant del propi dode, la qual cosa succex en els convencionals.



Compostos usats en la construcci de dodes LED.

Els primers dodes construts foren els dodes infraroigs i de color roig, permetent el desenvolupament tecnolgic posterior la construcci de dodes per a longituds d'ona cada vegada menors menors. En particular, els dodes blaus van ser desenvolupats a finals dels 90, afegint-se als rojos i verds desenvolupats amb anterioritat, la qual cosa va permetre, per combinaci dels mateixos, l'obtenci de llum blanca. El dode de seleniur de zinc pot emetre tamb llum blanca si se mescla la llum blava que emet amb la roja i verda creada per fotoluminiscncia. La ms recent innovaci en l'mbit de la tecnologia LED sn els dodes ultravioletes, que s'han usat amb xit en la producci de llum blanca a l'emprar-se per a illuminar materials fluorescents.

Tant els dodes blaus com els ultravioletes sn relativament cars si els comparem amb els ms comuns (roig, verd, groc i infraroig) sent per aix menys emprats en les aplicacions comercials.

Els LED comercials tpics estan dissenyats per a potncies de l'orde dels 30 a 60 mW. Al voltant de 1999 es van introduir en el mercat dodes capaos de treballar amb potncies d'1 W per a s continu; estos dodes tenen bviament unes matrius semiconductores de dimensions molt majors per a poder suportar tals potncies i incorporen a ms aletes metlliques per a dissipar la calor (vore convecci) generada per l'efecte Joule. En 2002 es van comercialitzar dodes per a potncies de 5 W, amb eficincies entorn de 60 lm/W, s a dir, l'equivalent a una bombeta incandescent de 50 W. De continuar esta progressi, en el futur ser possible l's de dodes LED en la illuminaci.

El comenament del segle XXI hi ha vist aparixer els OLED (dodes LED orgnics), fabricats amb polmers orgnics semiconductors. Encara que l'eficincia aconseguida amb estos dispositius est lluny de la dels dodes inorgnics, la seua fabricaci promet ser considerablement ms barata que la d'aquells, sent a ms possible dipositar gran quantitat de dodes sobre qualsevol superfcie emprant tcniques de pintat per a crear pantalles a color.

Aplicacions.

Els dodes d'infraroigs (IRED) s'usen des de mitjans del segle XX en comandaments a distncia de televisors, havent-se generalitzat el seu s en altres electrodomstics com a equips d'aire condicionat, equips de msica, etc. i en general per a aplicacions de control remot, aix com en dispositius detectors.

Els dodes LED es gasten amb profusi en tot tipus d'indicadors d'estat (encs/apagat) en dispositius de senyalitzaci (de trnsit, d'emergncia, etc.) i en panells informatius (el major del mn, del NASDAQ, t 36.6 metres d'alria i est a Times Square, Manhattan). Tamb s'empren en l'enllumenat de pantalles de cristall lquid de telfons mbils, calculadores, agendes electrniques etc., aix com en bicicletes i usos semblants. Existixen a ms impressores LED. 

La Torre Agbar utilitza ms de 4.000 lluminries que inclouen LEDs per a illuminar la seva faana amb diferents imatges.

L's de lmpades LED en l'mbit de la illuminaci (incloent la senyalitzaci de trnsit) s previsible que s'incremente en el futur, ja que encara que les seues prestacions sn intermdies entre les lmpada incandescents i els tubs fluorescents, presenta indubtables avantatges enfront d'estos dos sistemes d'illuminaci particularment la seua llarga vida til, i la seua menor fragilitat.

En l'mbit de la neurofisiologia clnica, s'usen dodes LED per a proporcionar estmuls lluminosos intermitents a travs d'unes ulleres que es colloquen el pacient a fi d'obtenir potencials evocats visuals.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12648" title="Roig" nonfiltered="1490" processed="1481" dbindex="6497">

El roig o vermell s el color amb la freqncia ms baixa de llum que pot discernir l'ull hum. La llum roja t una longitud d'ona d'uns 700 nm. Hi ha dialectes en qu el roig t un mats de color un xic ms groguenc que el vermell.

La sang oxigenada s roja per la presncia d'hemoglobina. La llum vermella s la primera en ser absorbida per l'aigua del mar, per aix alguns peixos i invertebrats martims que semblen ser de color roig brillant, sn negres al seu hbitat natural.

Una mostra del color roig:
 
 






















Quan la llum t una freqncia menor que la del roig, es diu que s infraroja. El color roig s un color primari de llum, juntament amb el blau i el verd. 

En psicologia s'usa per animar els pacients en la cromoterpia, ja que s excitant i s'associa a l'agressivitat o l'energia. Per aix no s recomanable per a sales d'estudi o llocs que requereixin pau i concentraci. Algunes companyies d'assegurances cobraven ms als seus clients si conduen un cotxe vermell per aquest motiu.

El nom de roig.
El catal distingeix roig i vermell segons la varietat geogrfica. Idntica distinci s'observa en altres llenges com el japons, l'hongars o el core. El turc diferencia fins a 3 colors diferents (amb els seus noms) el que a Europa es designa com a tonalitats del mateix color.

Connotacions del roig.

 S'usa per indicar calor (per exemple a l'aixeta o als mapes climtics);
 s el color per cridar l'atenci d'alg, per aix s'usa a les vores dels senyals de trnsit. En els semfors significa atureu-vos.
 La Creu Roja s una organitzaci humanitria;
 Indica "aturar-se" (a les curses, als semfors...);
 En religi pot associar-se als mrtirs, per aix el porten els capellans a l'estola determinats dies de l'any litrgic;
 Una targeta vermella en futbol significa l'expulsi del jugador;
 s el color del planeta Mart;
 s un color poltic smbol de les idees properes al socialisme;
 Les nvies a l'Edat Mitjana es casaven de vermell (i en algunes regions xineses continuen fent-ho);
 Color tpic del Nadal ;
 S'associa a l'imperi britnic;
 En economia, els "nombres vermells" signifiquen deutes, menys a la Xina, que indiquen guanys;
 s el color de l'amor -per aix el cor (smbol) s vermell- per tamb del dimoni;
 A l'igual que el prpura (o porpra), eren smbol de poder, per aix moltes capes (sobretot reials) tenien aquest color;
 La Caputxeta Vermella s un conegut conte infantil;
 Un pellroja s el nom donat pels europeus als amerindis d'Amrica del Nord.
 En els mapes electorals, el roig denota els segents partits, normalment en oposici al blau:
Argentina: Partit comunista i partit socialista;
Canad: Partit liberal;
Espanya: Partit Socialista Obrer Espanyol;
Estats Units: Partit Republic;
Regne Unit: Partit Laborista;
Xile: Partit Comunista de Xile i el Partit Socialista de Xile;
 A la platja, la bandera vermella significa: prohibit banyar-se. ;
 s el color dels primers pigments usats a l'art rupestre, que sovint li van durar un sentit de sagrat;
 Un lla vermell mostra conscienciaci sobre la sida;
 S'associa al signe dels bessons i a l'estiu;
 s el color de les noces de rob (als 14 anys de matrimoni);
 El fnix s un animal mitolgic d'aquest color, per aix simbolitza el renaixement;

Tonalitats del roig.
ma;
carm;
cirera;
rob;
escarlata;
carmes;
vermell;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12662" title="Albi" nonfiltered="1492" processed="1482" dbindex="6499">

Geografia:
Municipi de Catalunya: l'Albi.
Ciutat de Frana: Albi (Frana).

Vegeu tamb.
Alb;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12673" title="Dode lser" nonfiltered="1493" processed="1483" dbindex="6500">
Un dode lser s un dispositiu semiconductor semblant als dodes LED per que sota les condicions adequades emet llum lser. A vegades es denomina dodes lser d'injecci, o per les seues sigles angleses LD o ILD.

Principi de funcionament.
Quan un dode convencional o LED es polaritza en directa, els buits de la zona p es mouen cap a la zona n i els electrons de la zona n cap a la zona p; estos dos desplaaments de crregues constituxen el corrent que circula pel dode. Si els electrons i buits estan en la mateixa regi, poden recombinar-se caient l'electr al buit i emetent un fot amb l'energia corresponent a la banda prohibida (vejau semiconductor). Esta emissi espontnia es produx en tots els dodes, per noms s visible en els dodes LED que tenen una disposici constructiva especial amb el propsit d'evitar que la radiaci siga reabsorbida pel material circumdant, i una energia de la banda prohibida coincident amb l'espectre visible; en la resta de dodes, l'energia es dissipa en forma de radiaci infraroja.

En condicions apropiades, l'electr i el buit poden coexistir un breu temps, de l'orde de milisegons, abans de recombinar-se, de forma que si un fot amb l'energia apropiada passa per casualitat per all durant eixe perode, es produir l'emissi estimulada (veja's lser), s a dir, al produir-se la recombinaci el fot ems tindr igual freqncia, polaritzaci i fase que el primer fot.

En els dodes lser, el cristall semiconductor t la forma d'una lmina prima aconseguint-se aix una uni p-n de grans dimensions, amb les cares exteriors perfectament paralleles. Els fotons emesos en la direcci adequada es reflectiran repetidament en dites cares estimulant al seu torn l'emissi de ms fotons, fins que el dode comena a emetre llum lser.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12674" title="Uni Esportiva Lleida" nonfiltered="1494" processed="1484" dbindex="6501">


La Uni Esportiva Lleida s el club de futbol ms representatiu de la capital del Segri.

Histria.
Els primers clubs de la ciutat.
A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barcelon d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels que es t constncia foren el Montserrat (1913), dels germans maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputa els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 neix l'Associaci Cultural Lleidatana (catalanista) i el 1917 trobem el Club Colonial i l'Athltic Metalrgic. Tots tres disputven els seus partits al camp de Mart.

El 1918 veu la llum el que ser millor club dels 20 a la ciutat, el FC Joventut (de la Joventut Republicana) que es dissolgu el 1927 a causa dels problemes econmics que suposava el professionalisme. L'equip cre el 1919 el Camp d'Esports, unes installacions que van ser modliques a l'poca i que desprs van aprofitar la resta de clubs de la ciutat.

Tamb el anys 20 trobem el Dependents FC (1922, d'inspiraci gremial i vida breu), el FC Lleidat (obrerista, format per membres de l'antic Metalrgic i que jugava al camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes), el Lleida FC (1923, pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i prxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al cam vell d'Albatarrec) i el 1924 neix l'AE Lleida Calaveres (de la secci local del CADCI a Lleida, l'equip dels rics) desaparegut el 1939.

Altres equips lleidatans de menor importncia sn el CF Ilerda, el Nria, el Sporting, l'Atltic i l'A.E.M. de Lleida (1927). El 1930, el Lleida FC passa a anomenar-se Club Esportiu Joventut, desapareixent el 1935.

La UE Lleida.

En acabar la guerra el futbol lleidat incia una reorganitzaci. El 1939, elements del AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM funden el Lrida Balompi. El primer partit fou contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marc Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experiment una gran progressi i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El 1944 l'AEM se separa del Balompi. D'altra banda, el 1941 els militars vencedors de la guerra formen el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre el Balompi tenia ms socis i millor plantilla, el Leridano disposava de ms diners i del 'Camp d'Esports'. Finalment, el 9-3-1947 ambds clubs es fusionaran per esdevenir Uni Esportiva Lleida, que mantindr la samarreta blava i pantalons blancs del Balompi. En fou primer president Eduard Estadella Botha.

Des de 1939 a 1943 el club juga a categories regionals. Posteriorment passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconsegueix l'ascens a Segona Divisi i l'any segent a Primera on juga la temporada 1950-51 en la que no podr mantenir la categoria.

A la decda dels noranta el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a Primera Divisi. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la Uni Esportiva va aconseguir triomfs histrics davant el Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1 i davant el Reial Madrid Club de Futbol al Camp d'Esports de Lleida. El Bara seria el campi per el Lleida tornaria a perdre la categoria.  Des d'aleshores s'ha mantingut entre Segona i Segona B.

 Palmars .
 1 cop campi de Segona Divisio (1992-93);
 2 cops campi de Segona Divisi B (1989-90, 2003-04);
 3 cops campi de Tercera Divisi (1948-49, 1963-64, 1964-65);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 2 vegades a Primera Divisi, 24 a Segona, 15 a Segona B i 18 vegades a Tercera Divisi.


 Himne .
Un pas endavant (pic de mans)
Quan surten al camp (pic de mans)
Jugadors i afeccisenten els colors
la senyera i la sardana junten els cors

Un crit fort al vent (pic de mans)
segre i sentiment (pic de mans)
les banderes volen, son la fora de la uni
i la grada esclata amb passi...

Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb illussi
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoci.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campi.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida s el millor !!

Un revolt al so (pic de mans)
quan marquem un gol (pic de mans)
jugadors i afecci senten els colors
la senyera i el segri junten els cors

Blau al firmament (pic de mans)
i un aplaudiment (pic de mans)
som la Terra Ferma, l'orgull de la naci
i la gent exclama amb passi...
Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb illussi
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoci.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campi.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida s el millor !!

 Penyes .

L'any passat, la U.E.Lleida disposava de 5 penyes, les quals estaven ubicades a la zona del gol nord, aquestes eren : Ilergetes, Asmullaraks, Lo Marraco, La Festa Blava i Rudes Lleida.

Actualment aquesta temporada la U.E.Lleida conta amb la desaparici dels Asmullaraks, per tant es queda amb 4 penyes, tamb ubicades al gol Nord.

Totes les penyes sn d'esttica independentista, tot i que en algunes penyes com els Ilergetes i els Rudes Lleida s'hi poden observar alguns anarquistes.

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Web no oficial del club ;
penya Ilergetes;
penya Lo Marraco;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12685" title="Fotodode" nonfiltered="1495" processed="1485" dbindex="6502">

El fotodode es un component electrnic i un tipus de fotodetector. s una uni p-n dissenyada per ser sensible a una entrada ptica. Els fotododes duen incorporada una finestreta o un connector de fibra ptica per tal de permetre el pas de la llum a la part sensible del dispositiu.

Els fotododes poden ser usats en connexi directa a massa o en polaritzaci inversa. En connexi a massa la llum que incideix en el dode produeix un voltatge que genera corrent en direcci a la polaritzaci directa. A s'anomena fenomen fotovoltaic i n's la base de les cllules solars (de fet les cllules solars tan sols sn un gran nombre de fotododes grans i barats).

Els dodes normalment tenen una elevada resistncia quan es polaritzen en inversa. Aquesta resistncia es redueix quan la llum de la freqncia apropiada incideix sobre la uni. D ac que un fotodode polaritzat en inversa puga ser usat com a detector de llum observant el corrent que el recorre. Els circuits basats en este efecte sn ms sensibles a la llum que els basats en l'efecte fotovoltaic. 

En essncia un fototransistor no s ms que un transistor bipolar que t un encapsulat transparent per a que la llum arribe al dode format per la uni base-colector. El fototransistor funciona com un fotodode, per amb una sensibilitat a la llum molt ms gran, ja que els electrons que s'obrin pas pel dode base-colector sn amplificats per la funci del transistor.

Aplicacions.
Els fotodode P-N sn emprats en aplicacions similars a les dels fotoconductors.

En productes de consum com mesuradors de llum per a cmeres, rdio-despertadors (els que baixen la intensitat lumnica quan est fosc) i llums del carrer normalment s'usen fotoconductors en compte de fotododes, encara que tamb podrien usar-se.

Els receptors de control remot de vdeos i televisions sovint usen fotododes.

Els fotododes s'usen per a obtenir mesures precises de la intensitat lumnica, ja que tenen una millor resposta linear que els fotoconductors.

Els fotododes P-N no s'usen per a mesurar intensitats de llum extremadament baixes. En compte, si cal una alta sensitivitat, s'usen dodes d'allau, CCDs intensificats (ICCD) o tubs fotomultiplicadors en aplicacions com astronomia, espectroscpia, equipament de visi nocturna i mesuradors lser

Els dodes PIN sn molt ms rpids i ms sensibles que els dodes amb una uni p-n ordinria, d'ah que s'usen per a comunicacions

p n - photodiodes , X - ray detectors;

Vegeu tamb.
sensors d'infraroig





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12687" title="Dode Schottky" nonfiltered="1496" processed="1486" dbindex="6503">
El dode Schottky (anomenat aix pel fsic alemany Walter H. Schottky) s un dode amb una caiguda de tensi en conducci directa molt baixa.  Una aplicaci tpica s la protecci contra descrregues de les cllules solars connectades a bateries. Mentre que un dode estndard de silici t una caiguda en directa de 0.6 V, als dodes Schottky sols s de 0.2 V.

El dode Schottky usa una uni metal-semiconductor com una barrera Schottky (en comptes de la uni semiconductor-semiconductor en els dodes convencionals). Aquesta barrera Schottky fa que els temps de commutaci siguen molt rpids i el voltatge en polaritzaci directa baix. Com a metall se sol usar el molibd, plat, crom o tungst. El semiconductor normalment s tipus n.

Una de les rees d'investigaci contnua sobre el dode Schottky es centra en la reducci de les elevades corrents de fuita que apareixen a temperatures superiors a 100C.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12688" title="Dode supresor de voltage transitori" nonfiltered="1497" processed="1487" dbindex="6504">
Un dode supresor de voltatges transitoris s un dispositiu electrnic usat per a protegir els circuits de les puntes de voltatge indudes pels cables connectats. El dispositiu pot representar-se com dos dodes Zener en srie (un d'ells a l'inrevs) i connectats en parallel amb el circuit a protegir. Encara que esta descripci esquemtica s prou acurada, fsicament aquestos dispositius es ven com un sol component. Funciona dissipant l'excs de corrent quan el voltatge indut supera el potencial de ruptura zener.

Un altre mtode per eliminar els transitoris s el varistor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12689" title="Dode varicap" nonfiltered="1498" processed="1488" dbindex="6505">
Un dode varicap, varactor, VVC (de l'angls Voltage-Variable Capacitance, capacitncia variable amb el voltatge) o de sintonia, s un tipus de dode usat en alguns circuit electrnics. Normalment s'usa com a condensador controlat per voltatge i la seua funci de dode s secundaria. Es polaritza en inversa per a que no pase corrent per ell, per donat que l'ample de la regi de deflexi varia amb el voltatge aplicat, la capacitat del dode pot variar. Generalment, l'ample de la regi de deflexi s proporcional a l'arrel quadrada del voltatge i la capacitat inversament proporcional a l'ample de la regi de deflexi. Per aix podem dir que la capacitncia s inversament proporcional a l'arrel quadrada del voltatge aplicat.

Tots els dodes exhibeixen este fenomen en cert grau, per els dodes varicaps estan especialment dissenyats per a aprofitar l'efecte i elevar la capacitncia i el rang de variabilitat (en la majoria dels dodes s'intenta precisament el contrari).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12690" title="Arts dinmiques" nonfiltered="1499" processed="1489" dbindex="6506">
Les arts dinmiques sn les que no es plasmen en objectes fsics o, encara que es puguen plasmar (com el cas de la msica o la literatura), no adquireixen el seu estat d'art fins que no s'interpreten. Un altre art dinmic s la dansa.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12695" title="Escut d'Argentona" nonfiltered="1500" processed="1490" dbindex="6507">


L'escut oficial d'Argentona t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'argent, una palma de sinople posada en pal; i al 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de setembre del 1992, i publicat en DOGC el 7 d'octubre del mateix any.

La palma s el smbol del mrtir sant Juli, a qui est dedicada l'esglsia de la vila, i els Quatre Pals representen la jurisdicci del comte rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12698" title="Bandera d'Argentona" nonfiltered="1501" processed="1491" dbindex="6508">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en nou faixes iguals, cinc de grogues i quatre de vermelles alternades. A l'asta un pal d'amplada d'1/4 de la bandera de color blanc i carregat amb la palma de l'escut posada en pal, d'altura de 7/9 parts de la bandera, de color verd.

Histria.
La seva aprovaci va ser publicada en el DOGC el 20 d'abril de 1994.

La palma s el smbol del martir Sant Juli i les quatre faixes vermelles representen la jurisdicci del comte rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12701" title="Senyal de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="1502" processed="1492" dbindex="6509">


El senyal de la Generalitat de Catalunya s el smbol que representa les institucions de la Generalitat de Catalunya i els organismes que en depenen. Cal no confondre'l amb l'escut de Catalunya.

Est format per un oval que porta inscrits pals vermells sobre fons groc o or, emmarcat per rams de fulles de llorer.

Va ser ideat per en Bartomeu Llongueras i adoptat el 1931 pel govern de la Generalitat durant la Segona Repblica. Tradicionalment l'escut de la Generalitat havia estat la creu de Sant Jordi.

Es va tornar a oficialitzar el 2 d'abril del 1981 amb algunes simplificacions que estalviaven les confusions per posar el smbol cap per abaix. A ms, excepte algunes situacions molt concretes se sol fer servir una varietat del smbol bicolor (gules i plata) en lloc de la tricolor.

Enllaos relacionats .

 Programa d'identificaci visual de la Generalitat de Catalunya, amb la normativa i la descripci dels elements bsics d'identitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12717" title="Nom tefor" nonfiltered="1503" processed="1493" dbindex="6510">
Un nom tefor s un nom propi que fa referncia a la divinitat.

Aquests noms propis els trobem en totes les cultures. Alguns cognoms catalans d'origen medieval sn d'aquesta mena:

De Du (generalment escrit "Dedeu"): aplicat a un infant considerat un do de Du.
De: del cognom francs "Don", adaptaci del llat "Deum".
Du-lo-fu (generalment escrit "Deulofeu"): s'aplicava a persones sense pares coneguts.
Deusdat: grafia aglutinada de "Deus dat", s a dir, "donat per Du"; equival a Du-lo'm-d i es correspon a l'espanyol "Diosdado" i al francs "Dieudon".
Du-lo'm-d (generalment escrit "Deulonder"): significa "Du me'l va donar" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.
Dus-lo'm-d (generalment escrit "Deuslomd"): variant de l'anterior.
Dellonder (a vegades escrit "Dellunder"): variant dels anteriors.
Du-lo-sal (generalment escrit "Deulosal"): nom d'auguri que significa "Du el salvi".
Du-lo-vol (generalment escrit "Deulovol"): s un nom d'auguri de vida santa o com a recordana del crit dels participants a la primera croada; significa "Du el vol", i t un equivalent francs: "Dieuleveult". ;
Du-nos-ajut (generalment escrit "Deunosajut"): nom d'auguri que significa "Du ens ajudi".
Deusovol: grafia aglutinada de "Deus ho vol"; equival a "Du-lo-vol".
Dodat: equival a "Deusdat".
Dna-Du: (generalment escrit "Donadeu"): significa "do de Du" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.
Donadiu: variant de "Dna-Du".
Casos dubtosos:
Deu: potser prov de "deu", font, i no pas de Du, malgrat que el fet que es diguin amb e  tancada fa pensar el contrari.
Masdeu: forma aglutinada de "Mas" i "Deu".

Els noms tefors tamb eren molt abundants en l'antroponmia hebrea pel fet que aquest poble, a ms de ser profundament religis, era dels pocs de l'antiguitat estrictament monoteista. Aquests noms han arribat als nostres dies usats com a prenoms cristians i ocasionalment com a cognoms.

Alguns dels possibles noms tefors hebreus sn allusius a divinitats paganes, com Ester (a la deessa babilnica Istar), Maria (que pot venir de l'egipci i voler dir "estimada d'Amm" i Melquisedec, "el du Melek s just". Per la majoria fan referncia al Du nic.

N'hi ha que expressen agrament, com aquests: Ams, que prov d'Amasya, significa "Jahv ha sostingut"; Anna, nom derivat d'Annanies i que vol dir "Du ens beneficia", Lltzer i Eliseu (amb les variants Elisa i Elisabet, que en catal esdev Isabel) signifiquen "Du ens ha ajudat"; Isa i la variant Jess, Jessica (la forma femenina), vol dir "home de Jahv", s a dir "home de Du"; Isaes "Du tiba"; Jess, el nom de Crist, era la forma aramea de Josu (l'arameu -llengua encara parlada avui dia- era l'hebreu de la seva poca, modern en relaci a l'hebreu dels primers llibres de l'Antic Testament) i vol dir "Du s salut" (la variant Joshua, la ms propera a l'hebreu (J(eh)oshua) s molt corrent en els pasos anglosaxons); Joaquim, "Jahv construir"; Jonatan, "Du dna"; Josafat, "Du jutja"; Josies, "Du guareix"; Jaire, "(Du) vulgui lluir"; Jafet, "Du li dni espai"; Osees, "Du socore"; Joan (i la variant russa Ivan) vol dir "Du s propici" o b "Du s'ha compadit"; Malaquies, "el rei Du"; Mateu, Maties i Maci, que n's una variant catalana, tamb present com a cognom (a vegades escrit errniament "Masi")- vol dir "Du dna" (tot i que tamb podria voler dir "home de Du" o "fidel a Du"); Miquees, que prov de Mikaya, significa "qui com Jahv"; Nahum, que prov de Nehemya, "Jahv consola"; Sime, "Du m'ha escoltat", que s el que va exclamar sa mare Lia en parir-lo (tot i que segons altres vol dir "complidor"); Sofonies, "Jahv ha guardat"; Zebedeu, "regal de Du", Zacaries, i la variant Zaqueu, "Du se'n recorda".

Altres dels noms tefors feien referncia a la divinitat mateixa, com Jeremies, que vol dir "Du", o a algun dels atributs de la divinitat, com passa amb Tobies, que significa "Du s bo"; o Elies, que equival a una curiosa tautologia "Du s Du"; d'altres consisteixen en una pregria, com Josep, que significa "renovi'm (Du) la famlia" (mots que va dir sa mare Raquel en parir-lo).

Hi ha noms tefors que inclouen de forma explcita el nom de Du. Sn els que acaben en El (el terme semtic que significa "Du", d'on ve tamb la denominaci rab All). En aquest cas es troben el nom dels tres arcngels: Miquel, vol dir "Du s just", Rafael, "Du ha guarit" i Gabriel, "home de Du" o "fora de Du". Altres noms amb la mateixa terminaci sn Emmanuel (d'on deriven Manuel i els hipocorstics Manel i "Manolo"), el nom de Jess segons l'ngel anunciador, i que significa "Du s amb nosaltres"; Ezequiel, "Du enforteix"; Ismael "Du tiba" o "Du escolta"; Israel ("fora de Du"); Daniel, "Dan de Du" (Dan, el nom del cinqu fill de Jacob, significa "Du m'ha fet justcia, amb aquest fill"); Samuel, "Du escolta" (tot i que no se sap del cert), i finalment Joel, "Jahv s Du".

A banda dels prenoms tefors d'origen hebreu, tamb n'hi ha algun d'escadusser d'origen llat, tant cristi -d'origen tard, possiblement medieval- com pag. Un exemple del primer cas s "Amadeu", que significa "que ama Du".

En el segon cas tenim diversos noms que malgrat l'origen pag ens arriben a travs del santoral; tots s'originen en el fet de posar l'infant al qual s'imposaven sota la protecci d'algun dels dus o deesses:
Veneri: sota la protecci de Venus.
Mart, Maral (i les variants Mar, Marci, Marciau), Marc (i les variants Marcel, Marcell, Marcelli, Marcol, Marcs), Marci (i Marcionilla) i Marol: sota la protecci de Mart.
Jovita (que s tant nom d'home com de dona): sota la protecci de Jpiter.
Sadurn: sota la protecci de Saturn.

Val a dir que alguns d'aquests prenoms han esdevingut cognoms: Mart, Maral (a vegades escrit Marsal), Marc (generalment escrit March) i Sadurn.

Tamb entrarien en aquest grup els prenoms que sn els dels mateixos noms dels dus pagans:
romans: Diana, Jpiter, Venus;
grecs: Zeus;
fenicis: Tnit;

Pgines que s'hi relacionen.
prenom hebreu;
prenom grec;
prenom llat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12718" title="Atenci sociosanitria" nonfiltered="1504" processed="1494" dbindex="6511">
L'atenci sociosanitria va adreada a aquells pacients que per les seves caracterstiques comporten un problema social sobreafegit al de la seva patologia. Inclouen bsicament els grups segents:
 
 Persones grans ;
 Malalts crnics amb dependncia ;
 Pacients en situaci terminal. ;
  
L'atenci sociosanitria, s'adrea tamb als malalts amb demncia, les cures palliatives i l'atenci a les persones amb malaltia crnica evolutiva i tendent a la discapacitat.
En definitiva, s un tipus d'assistncia adreat a les persones depenents, no autosuficients a nivell funcional i que requereixen d'un ajut, vigilncia o cura especial.

L'atenci sociosanitria a Catalunya.   
A Catalunya, el CatSalut garanteix l'atenci sociosanitria pblica a travs dels centres sociosanitaris que inclouen diversos recursos d'internament destinats a persones que necessiten una atenci sanitria de tipus geritrica o psicogeritrica.  
A la vegada, promou el desenvolupament de programes d'atenci sanitria a la gent gran que siguin flexibles, que s'adaptin a les necessitats de la persona i del seu entorn. L'objectiu s la permanncia de les persones grans en el seu domicili amb la millor qualitat de vida i autonomia possible.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12720" title="Centre sociosanitari" nonfiltered="1505" processed="1495" dbindex="6512">
Els centres sociosanitaris sn els recursos d'internament dotats de les caracterstiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients sociosanitaris.

Des del punt de vista de la seva estructura de serveis, estan integrats per una o ms de les unitats segents:
 
 Unitat de llarga estada;
s la unitat d'hospitalitzaci que t com a funci el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions, com tamb de suport per a persones grans amb malalties crniques de llarga evoluci que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d'aconseguir la mxima autonomia que permeti la situaci del malalt.

Dins d'aquestes unitats s'inclou l'atenci a persones amb demncia avanada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crnic. Quan el nombre de persones hospitalitzades amb aquestes patologies s prou nombrs, cal ubicar aquests pacients en unitats diferenciades de psicogeriatria.

 Unitat de mitjana estada-convalescncia;
s la unitat d'hospitalitzaci que t com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperaci funcional desprs de patir un procs quirrgic, traumatolgic o mdic, prviament tractat en una fase aguda.

 Unitat de mitjana estada-cures palliatives;
s la unitat d'hospitalitzaci que t com a funci oferir tractament palliatiu i de confort a pacients amb cncer avanat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de smptomes i el suport emocional al malalt i a la seva famlia sn els objectius que presenta la unitat.

 Unitat de mitjana estada polivalent;
s una unitat en la que es poden atendre indistintament pacients convalescents o tributaris de cures palliatives.

 Unitat de tractament de la sida;
s la unitat d'hospitalitzaci creada per atendre pacients en fase terminal especficament per sida.

 Unitat d'avaluaci integral ambulatria en geriatria, cures palliatives i trastorns cognitius;
L'avaluaci integral ambulatria en geriatria, cures palliatives i trastorns cognitius s l'activitat per la qual s'arriba a un diagnstic clnic que, a ms, valora les capacitats i necessitats de determinats pacients, mitjanant un procediment de diagnstic unidisciplinar o multidisciplinar, segons escaigui, per tal de dissenyar un pla d'intervenci global. Aquesta avaluaci s una eina de suport especialitzada per a l'atenci primria i altres xarxes sanitries i sociosanitries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12721" title="Hospital Universitari Arnau de Vilanova" nonfiltered="1506" processed="1496" dbindex="6513">

L' Hospital Universitari Arnau de Vilanova s el centre hospitalari de referncia de la sanitat pblica a les terres de Lleida i a algunes comarques de la Franja de Ponent. La seva gesti correspon a l'Institut Catal de la Salut (ICS)

Compta en l'actualitat amb una dotaci de 447 llits.

Durant l'poca de la dictadura franquista el seu nom oficial era Hospital General Moscard i va pertnyer a la xarxa d'hospitals de l'INP i desprs a l'INSALUD, fins a l'any 1981 que va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.

 Web de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12723" title="Elements del bloc d" nonfiltered="1507" processed="1497" dbindex="6514">
Els elements del bloc d (per difs) sn aquells situats en els grups 3 a 12 de la taula peridica dels elements. En aquests elements el nivell energtic ms extern correspon a orbitals d (vegi's la configuraci electrnica).







En el diagrama es mostra la taula peridica dividida en blocs. En el bloc d hi ha trenta elements (realment n'hi han ms, per no es troben a la natura, i no se solen tenir en compte). Aquests es divideixen en deu grups de tres (les columnes), on els tres elements tenen propietats fsiques i qumiques semblants entre si, encara que els dos que es troben ms avall s'assemblen ms entre si i mostren ms diferncies amb qu est en la primera fila (anomenat normalment "element capalera de grup").


Tamb es poden dividir en tres sries (files) de deu elements, anomenades a vegades "sries de transici" (vegi's metall de transici).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12724" title="Elements del bloc f" nonfiltered="1508" processed="1498" dbindex="6515">
Els elements del bloc f (de fonamental) sn dues sries, una comenant a partir de l'element lant i l'altra a partir de l'actini, i per aix als elements d'aquestes sries se'ls anomena lantnids i actnids. Encara que a la taula peridica dels elements haurien d'anar desprs d'aquests dos elements, se solen representar separats de la resta.






Tenen dos electrons s en el seu nivells energtics ms externs (n) i electrons f en nivells ms interiors (n-2). Alguns tamb tenen electrons d en nivells intermedis (n-1). Vegi's configuraci electrnica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12725" title="Elements del bloc g" nonfiltered="1509" processed="1499" dbindex="6516">
Els elements del bloc g representen un grup hipottic, no observat, d'elements que estarien ms enll dels transurnids actualment descoberts, i on s'ocuparia un nou orbital de tipus g. Vegi's configuraci electrnica.







No se sap ben on comenaria aquest bloc g dins de la taula peridica dels elements. En principi, seria a partir de l'element de nombre atmic 121 o 122.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12730" title="CatSalut" nonfiltered="1510" processed="1500" dbindex="6517">

El CatSalut, o Servei Catal de la Salut, s un ens pblic de carcter institucional depenent de la Generalitat de Catalunya i adscrit al Departament de Salut. Va ser creat l'any 1990 per mitj de la Llei d'Ordenaci Sanitria de Catalunya (LOSC).

La seva missi s garantir l'atenci sociosanitria dels ciutadans de Catalunya mitjanant la contractaci de serveis sanitaris amb centres i institucions sanitries, anomenats centres provedors del CatSalut, a travs de la figura del concert.

Regions sanitries.
Els serveis estan organitzats territorialment en set regions sanitries, una per cada mbit funcional del Pla territorial general de Catalunya:
Regi Sanitria Alt Pirineu i Aran, amb seu a Tremp:
Alt Urgell, Alta Ribagora, Baixa Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir, Vall d'Aran;
Regi Sanitria Lleida (mbit de Ponent), amb seu a Lleida:
Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segri, Urgell;
Regi Sanitria Camp de Tarragona, amb seu a Tarragona:
Alt Camp, Baix Camp, Baix Peneds, Conca de Barber, Priorat, Tarragons;
Regi Sanitria Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa:
Baix Ebre, Montsi, Ribera d'Ebre, Terra Alta;
Regi Sanitria Girona (mbit Comarques gironines), amb seu a Girona:
Alt Empord, Baix Empord, Garrotxa, Girons, Pla de l'Estany, Ripolls, la Selva.
Regi Sanitria Catalunya Central, amb seu a Manresa:
Anoia, Bages, Bergued, Osona, Solsons.
Regi Sanitria Barcelona (mbit Metropolit de Barcelona), amb seus a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Sant Cugat del Valls:
Alt Peneds, Baix Llobregat, Barcelons, Garraf, Maresme, Valls Occidental, Valls Oriental;

Articles relacionats.
E-CAP;

Enllaos externs.
 CatSalut;
 Les regions sanitries;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12736" title="Lleida Llista Blava" nonfiltered="1511" processed="1501" dbindex="6518">


El Club Lleida-Llista Blava s la societat esportiva lleidatana amb ms renom pel que fa a la prctica de l'hoquei patins i el patinatge.

Histria.
El club fou fundat amb el nom de Lista Azul el 6 d'abril de 1951 per un grup d'amics lleidatans que havien practicat diferents esports mentre cursaven el batxillerat. Molts d'ells eren, en aquell moment, destacats comerciants de Lleida. Ramon Barrufet va ser el soci nmero 1 i el primer president de l'entitat. Posteriorment la presidncia pass a Manolo Fregola Su, al temps que s'inaugurava la pista del Cervantes, que esdevindria l'escenari de la primera temporada federativa del Llista Blava i de l'hoquei lleidat.

El 1952 la pista de joc es trasllad al Front Lleida, amb aforament de 1.800 localitats. La temporada 1956-1957 el Llista Blava debuta a la Primera Divisi de l'hoquei patins espanyol on es mantindr fina la 1959-1960

Noms un any desprs, el 1961, l'equip retorna a la Divisi d'Honor. Aqell mateix any les installacions del Front Lleida desapareixen i el Llista Blava es veu obligat a jugar de nou a la pista descoberta del Cervantes, la qual cosa provoca una davallada important en l'assistncia de pblic als partits. La manca d'incentius i motivacions provoca que l'equip hagi de disputar la promoci de descens i torni a perdre la categoria.

El 1966 l'equip juga al veldrom del Camp d'Esports. Posteriorment, el 1983 el Llista Blava comena a jugar al pavell cobert de la Bordeta, desprs de disset anys jugant a la pista descoberta de la carretera d'Osca. 

El 1993 es va catalanitzar el nom del club i el 1996 amb motiu del 45 aniversari es va organitzar la primera Gran Patinada de Lleida.

L'any 2000 el Llista Blava assoleix l'ascens a la Divisi d'Honor de l'hoquei espanyol i en les segents temporades es consolida com un dels grans, es trasllada a la pista del Pavell Onze de Setembre i debuta en competici europea a la Copa de la CERS.

L'any 2005, desprs d'una temporada molt dolenta i d'un bon grapat de derrotes a l'esquena, el Lleida Llista Blava torna a baixar a primera divisi, abandonant aix la Divisi d'Honor, situaci a la que cal sumar-hi una desastrosa balana econmica. 

La segent temporada, per, l'equip torna a ascendir a la Divisi d'Honor, amb una plantilla completament renovada i un cos tcnic motivat per tal de mantenir la categoria. De moment, per, els resultats (ni esportius ni econmics) no semblen acompanyar. 

Plantilla 2008-09.

Altes.

Baixes.
  Jordi Galn (al CP Vic);
  Guillem Ribot (al PAS Alcoi);

Temporades.
 2007-2008;
 2006-2007;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12748" title="Simca" nonfiltered="1512" processed="1502" dbindex="6519">
Simca (Socit Industrielle de Mcanique et de Carrosserie Automobile) fou una marca d'autombils francesa fundada per Henri Thodore Pigozzi el 1934.

Inicialment Simca es dedic exclussivament a comercialitzar a Frana models de la marca italiana Fiat. Els primers models foren els Simca 6 CV i 11 CV que adaptaven els Fiat Balilla i Ardita respectivament. 

El 1937 Pigozzi arrib a un acord amb Agnelli, el magnat de la Fiat, per tal d'adaptar el conegudsssim Fiat Topolino que sort al mercat francs amb el nom de Simca 5 CV i ja lluint el logotip de l'oreneta que distingia la marca francesa. Posteriorment el Fiat 1100 va ser comercialitzat a Frana com a Simca 8 desprs de ser presentat amb gran xit al Sal de l'Autombil de Pars de l'any 1948.

Per el veritable primer model d'xit de la marca fou l'Aronde (sinnim d'oreneta en francs arcaic) un cop l'empresa qued ja desvinculada de la Fiat italiana. Aquest model va comenar a comercialitzar-se el 1951 aconseguint una producci rcord de 300 unitats diries. Per tal de introduir el nou model en el mercat Pigozzi havia decidit de fer una impactant prova davant l'opini pblica. Va sollicitar d'un notari l'elecci a l'atzar d'una unitat de la factoria i el port al circuit de Montlhy. All va afrontar el desafiament de fer 100.000 quilmetres continuats sense aturar-se. Desprs de 40 dies amb les seves nits girant sense cap problema, va cobrir la distncia establerta a una velocitat mitjana de 86,4 quilmetres/hora. L'any segent va repetir la prova pels carrers de Pars sense patir tampoc cap avaria. Aquestes proves encumbraren el model Aronde que tingu una gran acollida i un notable xit comercial a la dcada dels cinquanta.

 
Posteriorment l'empresa s'associ amb la nord-americana Ford i va produir el model Ariane. Anys desprs Ford va vendre la seva participaci a Chrysler amb qui ja als anys seixanta s'impuls el projecte del Simca 1000 (llenat al mercat el 1961) i els models 1300 i 1500. El Simca 1000 va ser construit a Espanya a mitjans dels seixanta per la factoria d'Eduardo Barreiros i llenat al mercat amb el lema El cinco plazas con nervio.

L'any 1963 Pigozzi abandon definitivament la companyia i moria poc desprs als 66 anys. Chrysler assum tot el control sobre la marca i llen al mercat el model 1100 que a Espanya va ser conegut com a Simca 1200.

A l'estiu de 1970 la companyia passava a denominar-se Chrysler-France, tot i que encara es fabricaren autombils amb la marca Simca fins el 1979 en qu passaren a ser comercialitzats sota la marca Talbot i el nom de Simca desaparegu definitivament com a marca d'autombils.

Enllaos externs.

Club Simca France ;
Simca 1000 rallye de lgende ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12768" title="Llista de municipis de la provncia de Lleida" nonfiltered="1513" processed="1503" dbindex="6520">


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12771" title="Iecla" nonfiltered="1514" processed="1504" dbindex="6521">


Iecla (en castell Yecla) s una poblaci murciana en la comarca de l'Altipl. T 33.468 habitants i limita amb l'Alt Vinalop. s molt conegut per la fabricaci de mobles. Al seu terme municipal s'hi troba el poble catalanoparlant de Raspai, que forma part de la subcomarca del Carxe.

 La presncia del catal/valenci .
Dins el seu terme municipal, a la zona del Carxe, trobem diversos pobles i llogarets de parla catalana.
el Carrascalejo;
els Pinillos (Los Pinillos);
Quitapellejos;
el Raspai, tamb conegut localment com el Carxe.

Histria.
Els primers vestigis d'activitat humana es trobaren a la Fuente Principal de la Villa (eines tallades en slex del Paleoltic Superior (uns 30.000 anys aC) . Les primeres empremtes de societats agrcoles ens porten al jaciment de la Cueva de los Secos, per s, sens dubte, el Monte Arab amb les seues pintures rupestres el millor exponent de l'activitat humana entre el VI i el II millenni aC. 

De l'eneoltic o calcoltic (III millenni aC) es troben els jaciments de Las Atalayas, la Sierra del Cuchillo, La Ceja i La Balsa, De l'Edat del Bronze (II millenni aC) s'han localitzat restes a El Arabilejo, Pulpillo, Umbra del Fator, Monte Felipe, Moratillas, Magdalena, Cerro de la Campana, El Serral, El Castellar, Los Roncones i La Chimenea.

De l'poca preromana o ibrica ens trobem amb jaciments com El Pulpillo, El Cerro del Castillo i El Cerro de Los Santos, on se situ un important santuari ibric. Fou en aquest indret on el pare Carlos Lasalde, al final del segle XIX, va localitzar la Dama Oferente o Dama de Iecla, entre una trentena d'escultures de pedra.

De l'poca romana s el jaciment de Los Torrejones, que fou, entre el segle I aC i el segle V dC, el centre administratiu d'una mplia comarca.

La ciutat de Iecla, com a assentament estable en el lloc que avui ocupa, s'estableix al final del segle XI amb la caiguda del Califat i la instauraci dels regnes de Taifes. S'hi construeix un hisn o castell, i es desenvolupa un petit nucli de poblaci a l'abric de les seues defenses, conegut per les fonts escrites rabs amb el nom de Iakka. 

Amb la conquesta castellana a mitjan segle XIII, s'instaura un nou nucli de poblaci al vessant nord del tur. Alfons X El Savi ocupa la plaa l'any 1243.

Administraci.
;


 Demografa .


Al llarg del segle XX Iecla va patir dos decadncies demogrfiques relativament curts i intens, en les dcades de 1930 i 1950. Desprs de la recuperaci dels setanta, als ltims deu anys (1996-2005) ha viscut un creixement regular i prou fort (+8,6% en quatre anys). 


Persones clebres d'aquesta localitat.
 Juan Oliver Astorga (Iecla 1733 - Madrid, 12 de Febrer de 1830), destacat compositor pre-clssic.
 Jos Luis Castillo-Puche, novelista. ;
 Jos Martnez Ruiz "Azorn", nascut a Monver; va estudiar a Iecla, d'on era son pare. La localitat ix reflectida a les seues obres.
 Soledad i Juan Luis Gimnez, membres del grup musical Presuntos Implicados;
 Ricardo Martnez Muoz , torero conegut com el "Yeclano". Nasqu el 13 de mar de 1872. ;

 Enllaos externs .
 Nomenclator INE Poblaci dels diferents nuclis de Iecla(2006);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12774" title="Antonn Panenka" nonfiltered="1515" processed="1505" dbindex="6522">
Antonin Panenka (Praga, 1949) fou un futbolista txec que passar a la histria del futbol grcies a la seva hbil i sorprenent forma de convertir el penal que don la victria a la selecci de Txecoslovquia en la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976 davant la selecci d'Alemanya Occidental.

El penal de Panenka. 
El partit final jugat a Belgrad amb la seva corresponent prrroga havia acabat empatat. En la tanda de penals, Panenka convertiria el llanament decisiu. 
Sota els pals germans hi havia Sepp Maier, llegendari porter del Bayern de Munic. Panenka s'acosta a la pilota i, just abans d'impactar a l'esfrica, es va adonar que Maier iniciava l'estirada cap al costat esquerre. El centrecampista txec va connectar amb la punta de la bota per la part inferior la pilota, que s'aixec un parell de metres iniciant una vaselina. La pilota acab entrant lentament pel mateix bell mig de la porteria sense que el meta alemany, que ja era al terra, pogus fer res per reaccionar. 
Panenka, molt segur de s mateix, va comenar a  aixecar els braos en senyal de victoria instants abans de qu la pilota entrs a la porteria.
Aquest gol, ha passat a l'histria del futbol fins al punt que a una pena mxima convertida d'aquesta forma se l'anomena popularment 'penal estil Panenka'.

 Enllaos externs .
Vdeo del penal de Panenka;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12777" title="Escala" nonfiltered="1516" processed="1506" dbindex="6523">

 Construcci: L'Escala (element constructiu) s un element que serveix per pujar una distncia vertical i per extensi s un barem graduat ;
 Cartografia: L'Escala (proporci) s'utilitza per indicar la proporci entre una representaci de la realitat, mapa, maqueta o dibuix i la realitat mateixa.
 Art: Escales de dibuix;
 Fsica: escala (fsica) component d'un instrument de mesura.
 Msica: L'escala musical s una successi de notes ordenades per altures en l'mbit d'una octava.
 Geografia: ;
L'Escala s una poblaci de l'Alt Empord.
Escala (Alts Pirineus) s un municipi francs del departament dels Alts Pirineus.
Escales (Aude) s un municipi francs del departament de Aude;
Embassament d'Escales;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12781" title="Escut de Cabrera de Mar" nonfiltered="1517" processed="1507" dbindex="6524">


L'escut oficial de Cabrera de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una cabra de sable dextrada d'un arbre de sinople les fulles del qual est menjant; ambds sostinguts d'un peu d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 6 de setembre de 1994.

Armes parlants que tradicionalment alludeixen al nom del poble: la cabra menjant de l'arbre collocada sobre el peu d'atzur que fa referncia al mar. 

 Vegeu tamb .
Escut de Pineda de Mar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12786" title="Escut de Cabrils" nonfiltered="1518" processed="1508" dbindex="6525">


L'escut oficial de Cabrils t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont d'or de 3 cims movent de la punta somat al cim central "ms alt" d'una creu llatina tripuntada de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Escut publicat al DOGC l'1 d'abril del 2003.

Les muntanyes representen la serra de Montcabrer, al peu de la qual s'aixeca el poble. El tur principal de la serra est dominat per una gran creu, originalment de fusta i ara de ferro, documentada ja des del segle XVII.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12787" title="Escut de Caldes d'Estrac" nonfiltered="1519" processed="1509" dbindex="6526">


L'escut oficial de Caldes d'Estrac t el segent blasonament:

Escut caironat: en camper d'atzur, una caldera d'or. A la punta de 3 cintes ondades d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 15 d'abril de 1982.

Com tots els pobles i viles anomenats "caldes", Caldes d'Estrac (tamb conegut com a Caldetes) t relaci amb les aiges termals. La caldera s un smbol parlant que fa referncia al nom de la vila, i les ones alludeixen al mar vora el qual s'aixeca aquesta turstica vila termal. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12790" title="Escut de Calella" nonfiltered="1520" processed="1510" dbindex="6527">


L'escut oficial de Calella t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'or, una llova de sable passant; al 2n. d'atzur, un mig vol abaixat d'argent i al 3r. de gules, 3 estrelles d'or de 6 puntes. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.
Va ser aprovat el 24 d'abril de 1989.

Armes parlants: una lloba, o ca, i l'ala tradicionalment fan referncia al nom de la ciutat. Els tres estels sn un atribut de Santa Maria, patrona de Calella. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12792" title="Barceloneta" nonfiltered="1521" processed="1511" dbindex="6528">



La Barceloneta s un barri mariner de Barcelona, construt el 1753 i projectat per l'enginyer Joris Prosper Van Verboom per tal d'encabir-hi els habitants del barri de la Ribera que havien perdut les seves cases enderrocades per ordre Felip V per tal de construir la Ciutadella.

El barri t forma triangular i limita amb les platges i el mar, amb el Moll d'Espanya del Port Vell i amb el Barri de la Ribera, l'Estaci de Frana i el nou Port Olmpic.

L'estructura urbanstica del barri s un bon exemple del tipus d'urbanisme del perode de la Illustraci, amb carrers de traat rectilini i illes de cases regulars. La tipologia d'habitatge en origen era el d'unifamiliars de planta i pis amb accs a dos carrers per tal que tinguessin una ventilaci ptima. Malauradament amb els anys i l'especulaci aquesta estructura ha desaparegut i hi trobem edificis amb alades molt superiors a les que s'establiren en origen, a ms de la partici dels habitatges originals en meitats i quarts de pis.

Durant el segle XIX tingu un important desenvolupament industrial amb grans fbriques avui desaparegudes (la Maquinista Terrestre y Martima...).

Al mig del barri hi ha l'esglsia de Sant Miquel del Port (1755) a la plaa de la Barceloneta.

La seva poblaci s de 15.428 habitants (2005).

 Enllaos externs .

Patrimoni histric i artstic de la Barceloneta;
crniques del barri i frum;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12794" title="Escut de Dosrius" nonfiltered="1522" processed="1512" dbindex="6529">


L'escut oficial de Dosrius t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Escut publicat al DOGC el 9 d'agost del 2000.

Armes parlants que simbolitzen la situaci del poble (representat pel seu castell del segle XII) a la confluncia de les rieres del Far i de Canyamars, que formen la riera de Dosrius. La corona s una allusi als marquesos de Castelldosrius, ttol atorgat als barons de Dosrius el 1690.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12796" title="Homenatge a Teresa" nonfiltered="1523" processed="1513" dbindex="6530">
Homenatge a Teresa s una de les canons ms populars del cantautor d'Alcoi Ovidi Montllor. 

En aquesta can, d'una manera marcadament descriptiva i emotiva, s'evoca el paper de la Teresa, una dona desinhibida que iniciava a tots els joves i adolescents del poble ("tots els xiquets la seguem") en el coneixement del mn del sexe ("i ens donava llions d'anatomia") i en el rol de destapar tots els grans misteris i secrets de la infantesa ("ella ens va dir d'on venem i que els Reis de l'Orient no existien"), un rol marcadament antisocial i transgressor en el difcil context histric d'una dura postguerra en qu els tabs i la repressi ho dominaven tot ("va ser la riota pels grans"). 

L'autor declara la seva admiraci per aquesta dona ("ara de gran comprenc tot el que per tu sent") en aquesta pea intimista, que ha esdevingut un referent en la histria de la nova can catalana




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12799" title="Escut d'rrius" nonfiltered="1524" processed="1514" dbindex="6531">


L'escut oficial d'rrius t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent a costat de 2 palmes d'or en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Escut publicat en el DOGC el 9 de maig del 2001.

Tant el sautor (o creu de Sant Andreu) com les palmes sn elements tradicionals que fan referncia al sant patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12803" title="Escut de Palafolls" nonfiltered="1525" processed="1515" dbindex="6532">


L'escut oficial de Palafolls t el segent blasonament:

Escut caironat: faixat de gules i d'argent de 6 peces; les d'argent sembrades de creuetes d'atzur. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

El castell local fou el centre d'una baronia des del segle IX, comandada pels Palafolls, les armes dels quals sn les que ha adoptat el poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12807" title="Escut de Pineda de Mar" nonfiltered="1526" processed="1516" dbindex="6533">


L'escut oficial de Pineda de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un pi de sinople ixent d'un mar en forma d'un peu d'atzur. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de gener de 1991.

Armes parlants que fan referncia al nom de la vila: representen un pi i la mar. 

 Vegeu tamb .

Escut de Cabrera de Mar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12809" title="Esglsia de Sant Jordi d'Alcoi" nonfiltered="1527" processed="1517" dbindex="6534">


L'Esglsia de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandria, s un dels temples ms importants d'aquesta poblaci alacantina per la seua relaci amb la festa de moros i cristians. El temple pertany a la parrquia de Santa Maria.

A Sant Jordi, patr de la ciutat, se'l considera protector dels alcoians arran de la batalla de 1276 en la que varen vncer el cabdill rab Al-Azraq. En honor seu s'aixec l'esglsia de Sant Jordi. Del temple original noms resta la seua primitiva ubicaci.

Histria.

La primera referncia sobre l'esglsia prov de l'any 1317 per les obres no comenaran fins a l'any 1429 perdurant fins a l'any 1442. Al seu costat, es va habilitar un portal en la muralla que comunicava la vila i la raval, el "trench de sant Jordi", ms avant conegut com el portal de sant Marc. Davant de l'ermita es va situar una font amb un sant Jordi l'any 1492 en la placeta del mateix nom. 

Pareix que al llarg del segles pat moltes reparacions i modificacions, la primitiva va ser enderrocada a la fi del segle XVII i substituda per una altra. A comenaments del segle XX amenaava runa.

El 1913, es va autoritzar els seu enderroc i alguns anys desprs, el 1917, es va comenar a bastir l'esglsia actual, que fou beneda i oberta al culte el 1921 pel Cardenal Benlloch. L'esglesia actual s d'estil bizant amb planta de creu grega, sent el seu arquitecte Timoteu Briet. En esclatar la Guerra Civil,  Peresejo funda el Museu Popular d'Alcoi en la prpia esglsia, la qual cosa va suposar la no-destrucci del temple. 

Art.

 La faana principal es d'estil neoromntic i hi destaquen les vidreres amb la figura a cavall de Sant Jordi al mig i la Senyera i l'escut de la ciutat d'Alcoi a les vores. ;
 L'any 1918 es colloquen dos ngels de marbre a l'altar major, obra de Lloren Ridaura, destrudes a la guerra civil, les que hi han ara sn una cpia d'escaiola. Estos ngels sostenen una peanya on s'ala la imatge de Sant Jordi infant, coneguda pels alcoians com "El Xicotet", escultura policromada de l'escola valenciana, que es creia destruda durant la guerra civil i l'original acaba de ser recuperat. ;
 A l'absis s'hi troba una esplndida pintura de Ferran Cabrera Cant, inaugurada el 2 d'abril de 1921 que fa referncia a la intervenci del Sant en la defensa d'Alcoi contra els musulmans. En la imatge s'arreplega el moment en qu una fletxa ferix de mort el cabdill rab, el que provoca la fugida dels seus sbdits. El que histricament s'ha comptat com una victria  cristiana per la mort d'Al-Azraq va ser un verdader maldecap per a Jaume I, ja que els reforos, popularment quaranta cavallers vinguts de Xtiva, van patir una severa desfeta al barranc de la batalla, a les faldes del port de la Carrasqueta, al perseguir a les tropes d'Al-Azraq en retirada. Este oli va patir prou recentment una restauraci no falta de polmica.
 La cpula t un tambor amb huit  vidrieres que representen sants relacionats amb Alcoi: La Inmaculada Concepci, Sant Jordi Infant, Sant Maure, Sant Roc, Sant Miquel, Jesuset del Miracle, Mare de Du dels Lliris i Sant Gregori d'stia, en el seu centre, un Pantocrtor, pintura de Ferran Cabrera Gisbert.
 En el lateral esquerre est collocada una imatge eqestre de Sant Jordi, conjunt escultric policromat obra de l'escultor valenci Enrique Galarza i Moreno, realitzada en 1940. Durant ms de quaranta anys s'ha cregut que era obra d'un cert Jos Rabasa. Aquest personatge era un marxant d'art que pagava als artistes i firmava les seues obres.. ;
 Un reliquiari neogtic conserva al seu interior dues falanges de la m de Sant Jordi. ;
Orgue.
A l'entrada de l'esglsia i suportat per una forta coberta s'hi pot veure el cor i l'orgue, construt per Gabriel Blancafort, i inaugurat el 1984 per l'organista Adolfo Gutirrez Viejo, catedrtic d'orgue del Consevatori Superior de Msica "scar Espl" d'Alacant per aquells temps, per a commemorar el primer Centenari de la Msica de les Festes d'Alcoi. Els organistes oficials de l'associaci de Sant Jordi han sigut el capell nascut a Tors Vicent Ribes( ) i l'actual, l'alcoi Paco Amaya, alumne de l'anteriorment anomenat Gutirrez Viejo.

L'orgue es fa sonar en multitud de bodes que se celebren en esta esglsia (la favorita dels alcoians festers) aix com en concerts i en els cicles de misses-concert, incls s'edita programa de m, que se celebren els diumenges al mat.  

Es tracta d'un orgue de dos teclats de 56 notes i pedal de 30 notes amb transmissi mecnica als registres i els teclats. L'afinaci s de temperament igual amb un diapas la4 440 hz.



Altars de la segona esglsia. Segle XVII-1913.

 Divina Pastora a l'atri a la dreta.
 Sant Gregori d'stia en un nnxol xicotet.
 A ma esquerra hi havia un altar dedicat a la soledat de la Santssima Mare de Du.
 Enfront de la segona porta hi havia un altar de la Inmaculada Concepci.

Pel que diu Remigio Vicedo Sanfelipe en la seua Gua d'Alcoi a la pgina 162, s possible que la taula de Jacomart que hui es troba a la parrquia de Santa Maria es trobara a esta esglsia en "un retablo pintado, de antiqusima factura dedicado a la Madre de Dios. Una tradicin asegura que esta Icona de la Virgen, era la que se encontraba en la primitiva iglesia parroquial".

Bibliografia.
 BA ARMIANA, Ricard. "Les primeres ermites" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics, 2006, pp. 154-155 ISBN 84-89136-50-5;
 VICEDO SANFELIPE, Remigio, Gua de Alcoy, Alcoy; Imp. El Serpis, 1925.

 Notes i referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12815" title="Herbero de la Serra de Mariola" nonfiltered="1528" processed="1518" dbindex="6535">

L'herberet, conegut popularment com herbero, s una beguda alcohlica tpica de les comarques del Comtat, l'Alcoi i la Vall d'Albaida, al Pas Valenci, aix com als voltants de la Serra de Mariola en general. 

Marques comercial d'herbero sn Licors Sinc i Pastor. A les herboristeries d'Alcoi i Cocentaina es venen tamb bosses amb mescles d'herbes per poder fer l'herberet de forma casolana. 

Per a preparar-lo cal posar les herbes en aiguardent o cassalla.

Bsicament les herbes necessries per l'elaboraci d'un bon herberet sn:

 Camamilla;
 Arrel de Panical;
 Fenoll;
 Poliol blanc o poliol menta;
 Slvia;
 Rabet de gat;
 Tim reial;
 Ruda;

La seua elaboraci est regulada com a Denominaci Geogrfica, amb el nom d'Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les denominacions especfiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant juntament amb l'ans coloma, el cantueso i el aperitiu caf d'Alcoi.

 Elaboraci .

Ingredients (Herbero de Bocairent)

 Mig litre d'ans dol;
 Mig litre d'ans sec;

Una branca de:
 Poliol;
 Camamilla ;
 Llimera ;
 Cua de gat;
 Menta;
 Tarongina;
 Maria Llusa;
 Una mica de Tim reial;

Ingredients (Herbero d'Alcoi)

 Mig litre d'ans dol;
 Mig litre d' aiguardent;

Una branca de:
 Tim reial;
 Pebrella;
 Poliol;
 Slvia;
 Cua de gat;
 Camamilla;
 Menta;
 Fenoll;
 Cua de cavall;
 Roman;
 Espgol;
 Un parell de fulles de llimoner;



Maceraci

Dins d'una ampolla o alfbia s'introdueixen tots els ingredients i es deixa macerar entre una i sis setmanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desitge.

Una volta acabada la maceraci, s passa el beuratge a una nova botella on de normal, es deixen algunes que altres herbes per decorar i donar-li un sabor ms fort.

 Referncies . 

 Herbero Alcoi;

 "Menjar i Gaudir, a la Vall d'Albaida" - Volum 2; Agueda Urea i Isabel Guerrero;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12823" title="Escut de Sant Andreu de Llavaneres" nonfiltered="1529" processed="1519" dbindex="6536">


L'escut oficial de Sant Andreu de Llavaneres t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent; ressaltant sobre el tot una palma de sinople en pal. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992, i publicat en el DOGC el 16 d'octubre de 1992.

La palma s la representaci del martiri de Sant Andreu, patr de la vila, i el sautor representa la seva creu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12824" title="Bandera de Sant Andreu de Llavaneres" nonfiltered="1530" processed="1520" dbindex="6537">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una creu de Sant Andreu plena amb braos d'amplada de d'1/6 de l'alt de la bandera, de color blanc. Al mig i posada en pal una palma d'altura 7/9, de color verd.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 3 de setembre de 1993.

La palma s la representaci del martiri de Sant Andreu, patr de la Vila i el Sautor representa la seva creu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12827" title="Escut de Catalunya" nonfiltered="1531" processed="1521" dbindex="6538">



L'escut oficial de Catalunya t el segent blasonament:

En camp d'or quatre pals de gules. Per timbre una corona de rei.

Aquest blasonament s conegut herldicament com els Quatre Pals i ms popularment com les Quatre Barres.

Les Quatre Barres, senyal del rei i de la terra 

El senyal de les barres vermelles  pals tcnicament  s inicialment un smbol herldic dels comtes de Barcelona, que l'utilitzaren com a tal de molt abans de la uni amb Arag. Va ser el senyal herldic personal i familiar dels reis fins a Ferran II el Catlic, incloent-hi els monarques de la branca privativa de Mallorca, que no hi feren cap modificaci. Tanmateix, sense deixar de ser un smbol personal i familiar, amb el temps esdevingu un smbol territorial de cada un dels estats de la Corona d'Arag. Quan s'extingeix el Casal de Barcelona el 1410, la nova dinastia dels Trastmara, d'origen castell,adopta el smbol de la dinastia anterior. 

A partir dels reis de la Casa d'ustria el smbol herldic personal del rei s tot un altre, format per una acumulaci dels emblemes dels regnes que aquells monarques governaven. D'aquesta manera, a l'escut dels reis posteriors als Reis Catlics hi ha, entre altres, el senyal quatribarrat, convertit definitivament en smbol territorial, representaci de tots i cada un dels estats de la Corona d'Arag. Cal dir, per, que amb els ustries a cada un dels estats de la Corona d'Arag, i a les Balears en concret, les Quatre Barres continuen essent el smbol de les institucions que representen el poder reial, s a dir l'autoritat suprema.

Han estat fora reprodudes algunes citacions que demostren la territorialitzaci de les Quatre Barres en el Principat. Per exemple, el 1396 la reina aragonesa Maria de Luna diu al Parlament General de Barcelona "que les galeres no portin altres banderes, cendals o panyos que els del comtat de Barcelona, o sigui, noms barres grogues i vermelles". I el 1406 Mart I l'Hum recorda que quan Jaume II va enviar el seu fill Alfons a la conquesta de Sardenya li digu: "fill, jo us d la bandera nostra antiga del principat de Catalunya". No s'ha d'entendre, per, de cap manera que aquests passatges demostren una vinculaci de les barres amb el Principat major que la que poguessin tenir amb els altres territoris de la Corona, on la monarquia era la mateixa i on aquells territoris estaven en peu d'igualtat. R. Rossell ha mostrat com, amb motiu de les exquies de Joan II fetes a Palma, es consignen despeses per "senyals reials d'Arag e de sos Regnes" i per "banderes d'armes d'Arag e de sos Regnes". ROSSELL (1981), PG. 26.

A les Illes Balears, una de les idees que s'han sostingut  en suport de la bandera de l'afegit morat   s que el senyal dels Quatre Pals era noms el smbol personal del rei, alhora que es feia mfasi en el carcter de distintiu del regne, del territori, que hauria tingut la simbologia que combina pals i castell. L'intent de desvincular, o d'amagar l'estreta vinculaci histrica, entre les Quatre Barres i el territori  i la gent  de les Illes ha estat una constant en el discurs regional-espanyolista. I han tingut com a vent favorable el fet de la superposici durant l'antic rgim del regne de Mallorca amb una administraci municipal, cosa que no passava a la resta de la Corona d'Arag, on el regne comprenia mltiples universitats. Per seria aclaridor de diferenciar el regne (el territori subjecte a l'autoritat del rei) i la universitat de la ciutat i regne (entitat per al govern municipal, equiparable a les de Barcelona o Perpiny). El primer sentit s el que hi ha en les expressions lloctinent del regne, governador del regne o procurador del regne  funcionaris delegats del poder reial  o armes (blas) del regne, que sn les Quatre Barres. Tant a les Illes com a la resta de la Corona d'Arag els smbols del rei sn els smbols del regne i, essent el rei la mxima autoritat, els seus smbols estan per damunt qualsevol altre. Entre aquests hi havia els de les universitats o municipis. Per les institucions per al govern de les universitats no eren ms nostres que la instituci de la monarquia, ni els smbols d'unes i altra tenen per qu excloure's mtuament, com no s'excloen, sin que anaven sovint un al costat de l'altre, en poques passades.

Per, com hem dit abans, les Quatre Barres no eren sols el smbol personal del rei. Com s'explicaria si no que a partir del segle XVI, quan l'escut personal del rei ja no era el blas dels quatre pals, les Illes s'omplissin d'escuts quatribarrats, molt sovint al costat de l'escut quarterat municipal? En trobam damunt les murades renaixentistes, damunt les faanes d'edificis civils i religiosos del segle XVII (com l'esglsia de Sant Francesc de Palma, el llatzeret de la Quarantena de la mateixa ciutat o el convent de Sant Francesc de Ciutadella), del XVIII (com l'esglsia parroquial de Santa Maria del Cam), del XIX (faana neogtica de la catedral de Mallorca, aljub dels Lleters a Palma) i del XX (com el vestbul de l'Ajuntament de Palma). A ms, durant aquests segles es colloquen escuts quatribarrats damunt edificis antics, com els del Reial Alcsser de Ciutadella o el que es pot veure a la faana lateral del Consolat de Mar. I es pinten en lloc preferent en els quadres que representen la ciutat de Palma, el mapa de l'illa o esdeveniments histrics. En els arxius l'escut barrat presideix els llibres de les cries reials de les viles, els llibres de lletres comunes, que guarden les lletres del governador als batles; donen autoritat als documents de la Reial Audincia i engalanen els annals i llibres d'histria de Mallorca (vegeu la documentaci grfica). 

Tot aix s aix perqu aquest era considerat el primer smbol del pas; el senyal reial per senyal reial del pas. s, per aix, completament raonable de suposar que si ho era l'escut tamb ho fos la bandera amb les barres netes, la que onejava damunt els castells, sobretot el de l'Almudaina, seu i smbol de la reialesa (vegeu aquests testimonis); la que alaren els dos bndols en les revoltes dels forans i dels agermanats; la que cada trenta-u de desembre, festa de l'Estendard  l'estendard per antonomsia  desfilava en process pels carrers de Palma davant el respecte de tothom. I tamb s raonable de suposar que va ser aquesta bandera la que el 1873, en proclamar-se la Primera Repblica Espanyola, es penj a l'Ajuntament de Palma i que la premsa del moment denomina "bandera mallorquina".

L'aparici  a l'estranger  d'una variant de l'escut quatribarrat amb una banda diagonal no va significar en absolut la disminuci de l's de l'escut amb les barres soles, que va ser l'nic usat a l'interior del pas fins al segle XVIII, moment a partir del qual l'escut amb banda t una utilitzaci limitada en certs contextos (vegeu la documentaci grfica).

Si les barres eren considerades el smbol major de les Illes i de cada una d'elles, no hi ha dubte que l'escut quarterat amb pals i castells restava lligat a la capital de l'illa gran, enfront dels altres municipis, que tenien els seus smbols propis. Tot i que tericament l'escut quarterat fou el de "la universitat de la ciutat i regne de Mallorca"  atesa la consideraci de l'illa, des de l'poca fundacional, com un apndix de la capital , estigu primordialment vinculat a la ciutat, als jurats que l'administraven i posteriorment a l'Ajuntament de Palma. Ramon Rossell Vaquer (La bandera, l'escut...), assenyala el fet gens negligible que l'escut quarterat no es troba representat a la Part Forana, tret del cas excepcional d'algun edifici sostingut pels jurats de la ciutat. 

Sn abundants els testimoniatges d'erudits i historiadors illencs que consideren l'emblema de les Quatre Barres com el propi del regne de Mallorca, de l'illa o de l'arxiplag. Aix la coberta de la Historia de Mallorca de Vicen Mut (1650) porta l'escut quatribarrat. Guillem Terrassa, en els seus Anales del Reyno e isla de Mallorca (1775), manuscrit, dibuixa un escut barrat amb la inscripci Insignia Regnum Aragonum et Majoricarum.

Llegendari.

La popular llegenda datada del segle XIV li atribueix uns orgens ms antics, cap al segle IX. Segons la llegenda els Quatre Pals foren el resultat de fer passar quatre dits de Carles el Calb tacats de sang sobre l'escut d'or de Guifr el Pels com a recompensa per haver lluitat valerosament.

Una altra llegenda medieval diu, per, que abans l'escut de Catalunya estava compost d'un gnguil amb un collar daurat i en actitud de crrer en homenatge al gos que va llepar les ferides d'Otger Catal guarint-lo fins que va ser capa de batallar de nou i conquerir Catalunya acompanyat dels Nou Barons de la Fama.

Enllaos externs.
Pgina de la Societat Catalana de Genealogia sobre l'escut de Catalunya;
Informaci detallada sobre els Quatre Pals;
Les Quatre Barres, de smbol personal a smbol territorial, article de Gabriel Bibiloni, amb documentaci grfica;

Vegeu tamb.
 Escut de la Generalitat de Catalunya;
 Bandera de Catalunya;
 Senyera Reial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12830" title="Beguda alcohlica" nonfiltered="1532" processed="1522" dbindex="6539">

Les begudes alcohliques sn aquelles que contenen alcohol etlic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohliques s habitual en situacions socials ben diverses.

El seu consum tamb pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorrgies internes, intoxicaci alcohlica, prdua del control...

L'alcohol pot comportar dependncia d'aquest per tant s una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohlics i celebren el 15 de novembre el seu dia.

Bsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohliques:
 Begudes com el vi, la cervesa o el sake, on l'alcohol s'obt de la fermentaci de productes vegetals, on el contingut d'alcohol no sobrepassa dels 18/20 graus alcohlics.
 licors o begudes obtingudes per destillaci;

Llista de begudes alcohliques.
Absenta;
Aiguardent;
Armanyac;
Barreja;
Bter;
Brandi - Conyac;
Caf-licor - Burret;
Calimotxo;
Cava - Xampany;
Cervesa;
Cctel;
Cremat;
Ginebra;
Garnatxa;
Herbero;
Licor;
Moscatell;
Ratafia;
Rom;
Sake;
Sidra;
Tequila;
Vi;
Vodka;
Whisky;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12836" title="Licor" nonfiltered="1533" processed="1523" dbindex="6540">

Un licor s una beguda alcohlica generalment dola, amb un contingut mnim de sucre de 100 grams per litre. Normalment es masera i/O aromatitza amb fruites, herbes i/o espcies. La paraula licor prov del llat liquifacere, que significa dissoldre.El grau alcohlic dels licors varia entre els 15 i  55. Els que tenen un contingut en sucre ms elevat (com a mnim 250 g/l) s'anomenen cremes.

Es prepara macerant o destillant materials vegetals, essncies, o aromes, amb alcohol. Existeix un gran nombre de licors d'origen popular catal, com la ratafia, l'herberet alcoi o els Aromes de Montserrat.

El contingut d'alcohol no s una caracterstica que sobresalti en aquest tipus de begudes, ja que la majoria de licors tenen menys graus d'alcohol que les begudes alcohliques destillades, per no obstant algun licors poden arribar a tenir una alta graduaci, com el licor d'oruxo o l'absenta, que t 55 graus.

Els licors tenen una histria centenria, com a descendents de les herbes medicinals que els monjos preparaven, com el Chartreuse o el Bndictine. A Itlia ja es feien licors al segle XIII, i a l'edat mitjana, la seva consumici era requerida en les signatures de tractats.

Avui en dia es fabriquen licors globalment, i sn servits de moltes maneres: o b sols, amb gel, en el caf, o barrejats amb cremes i altres barreges per a crear combinats o cocktails. Sn habituals desprs de les postres, i tamb en la preparaci d'alguns plats.

En qumica i en farmacologia un licor es refereix a una dissoluci de compostos qumics, especialment substncies medicinals, en un solvent.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12837" title="Etanol" nonfiltered="1534" processed="1524" dbindex="6541">















 

 











L'alcohol etlic o etanol s un alcohol, de frmula CH3CH2OH. L'alcohol etlic, conegut habitualment com alcohol, s una droga que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures. Hi ha una gran varietat de begudes alcohliques, que s'obtenen habitualment per fermentaci de productes vegetals. Algunes de les ms esteses sn el vi i la cervesa.

s un lquid incolor i inflamable amb un punt d'ebullici de 78 C. Es barreja amb aigua en qualsevol proporci i dna una barreja azeotrpica amb un contingut d'aproximadament el 96 % d'etanol.

Sntesi.
Des de l'antiguitat s'obtenia l'etanol per fermentaci anaerbica d'una dissoluci amb contingut en sucres, amb llevat i posterior destillaci. En el transcurs de la destillaci cal rebutjar la primera fracci que cont principalment metanol, que es forma en processos secundaris. Encara avui, aquest s l'nic mtode adms per a obtenir etanol per al consum hum. No obstant aix, per a usos industrials el mtode d'obtenci preferit s per hidrataci de l'etil (H2C=CH2)

Per a obtenir etanol lliure d'aigua es poden utilitzar dessecants com el magnesi que reacciona amb l'aigua formant hidrogen i xid de magnesi, encara que s preferible aplicar la destillaci azeotrpica en una barreja amb benz o ciclohex. D'aquestes barreges es destilla a temperatures ms baixes l'azeotrop, format pel dissolvent auxiliar amb l'aigua, mentre que l'etanol es queda retingut.

Aplicacions.

A part de les seves finalitats culinries, l'etanol s'utilitza mpliament en molts sectors industrials. s un bon dissolvent, pot utilitzar-se com a anticongelant, s'empra com a combustible. Es diu aleshores alcohol de cremar: a aquest alcohol se li solen afegir compostos com la piridina o el metanol, que impedeixen el seu s com aliment, ja que l'alcohol per a consum sol dur impostos especials. En alguns pasos, en comptes d'etanol s'utilitza metanol com alcohol de cremar. La indstria qumica l'utilitza com compost de partida en la sntesi de diversos productes, com l'acetat d'etil (un dissolvent per a coles, pintures etc.), l'ter dietlic, etc. Tamb s'aprofiten les seves propietats desinfectants.

L'etanol com combustible es diu tamb gasohol o alconafta. Dues barreges comunes sn I10 i I85, que contenen el etanol al 10% i al 85%, respectivament. S'utilitza com afegit per a oxigenar la gasolina estndard, com reemplaament per al metil terc-butil ter que s responsable d'una considerable contaminaci del sl i de l'aigua subterrnia. Tamb pot utilitzar-se com en les celles de combustible. 

A Brasil s'afegeix etanol a la gasolina per a reduir les necessitats d'importaci de petroli. Aquesta ltima aplicaci s'estn tamb cada vegada ms en altres pasos per a complir amb el protocol de Kyoto. Aquest  bio-etanol que s'obt del sucre o del mid en collites de blat de moro i canya de sucre, es perfila com un recurs energtic potencialment sostenible que podria oferir avantatges mediambientals i econmiques a llarg termini en contraposici als combustibles fssils. Aquesta soluci est controvertida, per qu la cultura extensiva de sucre i blat de moro podria amenaar les selves verges i l'aprovisionament alimentari. Hauria sigut tamb una de les causes de l'escassesa alimentria i l'augment dels preus que va comenar el 2007. 

A ms, l'eficcia energtica encara s baixa: la quantitat d'energia necessria per a produir bio-etanol s considerable amb els mtodes actuals. Per aquesta ra i per la penria de terres conreables, no s factible substituir enterament el consum actual de combustibles fssils.

Toxicologia.
L'etanol pot afectar al sistema nervis central, provocant estats d'eufria. Al mateix temps, disminueix els reflexos. Amb concentracions ms altes ralenteix els moviments, impedeix la coordinaci correcta dels membres, etc. Finalment, pot conduir al coma etlic i pot provocar la mort.

La resistncia a l'alcohol sembla augmentar en les persones adultes, mentre que els nens sn especialment vulnerables. S'han comunicat casos de bebs que van morir per intoxicaci deguda a la inhalaci de vapors d'etanol desprs d'haver-los aplicat draps impregnats d'alcohol.

Tamb s un desinfectant. El seu major potencial bactericida s'obt a una concentraci d'aproximadament el 70 %.

Analtica.
Un mtode de determinar la concentraci aproximada d'etanol en la sang aprofita el fet que en els pulmons es forma un equilibri que relaciona aquesta concentraci amb la concentraci de vapor d'etanol en l'aire expirat. Aquest aire es fa passar per un tub on es troba gel de silici impregnat amb una barreja de dicromat i d'cid sulfric. El dicromat, de color vermell ataronjat, oxida l'etanol a acetaldehid i s redut, al seu torn, a crom (III), de color verd. La longitud de la zona que ha canviat de color indica la quantitat d'etanol present en l'aire si se'n fa passar un determinat volum pel tub.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12843" title="OTAN" nonfiltered="1535" processed="1525" dbindex="6542">


L'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord, OTAN (en angls, NATO), s una organitzaci internacional establerta en 1949 amb l'objectiu de collaborar en la defensa en els camps poltic, econmic i militar. Va nixer arran d'un acord denominat Tractat de l'Atlntic Nord que va ser signat a Washington, D. de C. el 4 d'abril de 1949 (North Atlantic Treaty Organisation , NATO, en angls). Fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Uni Sovitica i els seus aliats. El Pacte de Varsvia es va crear ms tard, en 1955, per a contrarestar a l'OTAN desprs de l'admissi i el possible rearmament de la Repblica Federal d'Alemanya. Com li era propi a la conjuntura de la guerra freda, les forces de l'OTAN van actuar noms com fora dissuasria. Desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica, l'OTAN ha reformulat els seus objectius i activitats, centrant-se en la seguretat de tot l'hemisferi nord. En aquest marc, es va desenvolupar l'nica operaci d'atac a un pas de l'OTAN en tota la seva histria, l'atac contra Iugoslvia en 1999. L'atac estava destinat a aturar la neteja tnica a Kosovo per part de Srbia. L's per part de forces de l'OTAN d'armament radiactiu de baixa intensitat (els projectils d'urani empobrit) fou polmic. Des de llavors, l'OTAN ha participat en les invasions de l'Afganistan i l'Iraq. 



Els membres i anys d'ingrs es llisten a continuaci:
Alemanya (1955);
Blgica (1949);
Bulgria (2004);
Canad (1949);
Repblica Txeca (1999);
Dinamarca (1949);
Eslovquia (2004);
Eslovnia (2004);
Espanya (1982);
Estats Units (1949);
Estnia (2004);
Frana (1949);
Grcia (1952);
Hongria (1999);
Islndia (1949);
Itlia (1949);
Letnia (2004);
Litunia (2004);
Luxemburg (1949);
Noruega (1949);
Pasos Baixos (1949);
Polnia (1999);
Portugal (1949);
Regne Unit (1949);
Romania (2004);
Turquia (1952);

Grcia i Turquia es van unir a l'organitzaci al febrer de 1952. Alemanya es va unir com Repblica Federal d'Alemanya en 1955 i l'Alemanya unificada de 1990 va estendre la seva membresa a les zones de l'extinta Repblica Democrtica Alemanya. Espanya va ser admesa el 30 de maig de 1982 i els pasos que formaven part del Pacte de Varsvia: Polnia, Hongria i la Repblica Txeca van fer histria en ingressar el 12 de mar de 1999. Frana s encara un membre de l'OTAN per es va retirar del comando militar en 1966. Islndia, l'nic membre de l'OTAN que no possex fora militar prpia, es va unir amb la condici que no es veuria forada a participar en cap esdeveniment bllic.












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12845" title="Els Joglars" nonfiltered="1536" processed="1526" dbindex="6543">
Els Joglars s una companyia de teatre catalana. Va ser fundada l'any 1962 per Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font.

Els Joglars s'han mantingut durant ms de quaranta anys fidels a l'esperit amb que es fund la companyia. Noms triar llur nom, fren una declaraci de principis: "Els Joglars" fa referncia al paper que a l'edat mitjana exercien els joglars, o als comedigrafs de la Grcia Clssica. Per a ells, el teatre tenia una funci social i poltica: la de fer crtica social mitjanant la ironia i la fabulaci, posant el dit dins la nafra de totes aquelles qestions incmodes per al poder establert. Per aix, les obres d'Els Joglars han estat tant elogiades per la crtica teatral, com polmiques quant a all poltic i social.

Al llarg dels seus ms de quaranta anys d'existncia, Els Joglars sempre han mantingut un esperit crtic amb tots els governs amb els que els ha tocat viure, i han ridiculitzat en les seves obres a poltics de tots els signes i colors, des de Franco fins a Jordi Pujol, passant per Felipe Gonzlez o Pasqual Maragall. Tamb han ironitzat cidment amb personatges culturals com Salvador Dal o Josep Pla.

El seu esperit crtic i agosarat els ha costat no pas pocs maldecaps. El primer i ms greu d'ells succe quan el director de la companyia, Albert Boadella, fou detingut i empresonat durant vuit dies, el desembre de 1977, per la representaci de l'obra "La Torna", en un moment on Espanya transitava de la dictadura cap a la democrcia. Rere la restauraci monrquica, el fet que Boadella mai amagara les seves simpaties pel PSOE supos a Els Joglars el vet de diverses televisions pbliques: en TV3 sota el govern de Pujol a Catalunya, i a TVE sota el govern d'Aznar. Aix mateix han estat declarats "non grats" en diversos municipis.

En l'any 2003 Els Joglars estren el seu primer llargmetratge cinematogrfic escrit, dirigit i interpretat per la companyia, i produt per Jos Vicente Gomez: "Bon viatge Excellncia", una cida i caricaturesca visi dels darrers dies del dictador Franco. La pelcula no fou exhibida per les grans cadenes espanyoles de cinemes.

Actualment Els Joglars est dirigida per Albert Boadella, i formada per Ramn Fontser, Jesus Agelet, Pilar Senz, Minnie Marx, Jordi Costa, Xavier Boada, Dolors Tuneu, Josep M. Fontser, Pep Vila, Xavi Sais, Cesc Prez i el propi Boadella.

Obres de teatre.
1962-1967 Primera poca;
1968: El diari ;
1970: El Joc ;
1971: Cruel ubris ;
1972: Mary d'Ous ;
1974: lias Serrallonga ;
1977: La Torna ;
1978: M-7 Catalnia ;
1979: L'Odissea ;
1980: Laetius ;
1981: Operaci ub ;
1981: Olympic man ;
1983: Teledeum ;
1984: Gabinete Libermann ;
1985: Virtuosos de Fontainebleau ;
1986: Visanteta de Favara (amb el Teatre Estable del Pas Valenci);
1987: Bye Bye Beethoven ;
1987: Mester de juglara. Els Joglars 25 anys ;
1989: Columbi lapsus ;
1991: Yo tengo un to en Amrica ;
1992: Els Joglars 30 anys ;
1993: El Nacional ;
1995: Ub president ;
1997: Arrs negre ;
1997: La increble histria del Dr. Floit i Mr. Pla ;
1998: Ara, Pla ;
1998: L'home de l'abric ;
1999: Daaal ;
1999: Dal vist per Dal ;
2001: La Trilogia ;
2002: Breu crnica de la Guerra dels 40 anys ;
2004: El retablo de las maravillas. Cinco variaciones sobre un tema de Cervantes. ;
2004: La Dualidad Quijotesca de Dal ;
2005: La torna de la torna
2005: En un lugar de Manhattan



Televisi.
1995: Vaya da!. Srie de 52 captols. Canal Plus ;
1991: Orden especial. Srie de 40 captols. TVE ;
1989: Ya semos europeos. Srie de 7 captols. TVE ;
1988: Som una meravella!. Srie de 6 captols. TVE ;
1982: F.L.F. Docudrama. TVE ;
1977: Terra d'Escudella. Srie de 6 captols. TVE ;
1976: La Odisea. Srie de 5 captols. TVE ;
1970: Hablamos espaol. Srie de 39 captols. NDR TV (Alemanya);

Cinema.
2003: Buen viaje,Excelencia! Lola Films. ;
1999: Vida y muertes de Buenaventura Durruti, anarquista. ;

Enllaos externs.
Web oficial d'Els Joglars;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12846" title="La Torna" nonfiltered="1537" processed="1527" dbindex="6544">
La Torna fou una pea teatral de la companyia Els Joglars que ha passat a la histria especialment per haver estat causa d'un consell de guerra i d'un moviment popular sense precedents a Catalunya i Espanya en favor de la llibertat d'expressi

L'obra recrea els ultims dies de la vida de Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel) i la seva execuci a garrot vil. A partir de les poques dades que es tenien sobre aquest home, es va construir una farsa en qu tots els personatges actuaven amb caretes llevat del propi Ches, vctima i testimoni de tota la trama que es bastia al seu voltant per intentar restar relleu a l'execuci de l'anarquista catal Salvador Puig i Antich el mateix dia 2 de mar de 1974. Heinz Ches era presentat doncs, com la torna de Puig Antich.

La Torna es va estrenar al teatre Argensola de Barbastre (Osca) el 7 de novembre de 1977. El 2 de desembre, dos dies desprs d'estrenar-se a Reus (el Baix Camp), l'autoritat militar prohibeix l'obra i el director, Albert Boadella, va ser detingut i empresonat. S'inici immediatament un consell de guerra contra diversos membres de la companyia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12849" title="Georg Michael Welzel" nonfiltered="1538" processed="1528" dbindex="6545">
Heinz Ches, el nom real del qual era Georg Michael Welzel (Cottbus Brandenburg, Alemanya 1944 - Tarragona 1974) va ser un ciutad alemany oriental (tot i que sempre fou presentat a l'opini pblica com a polons), que va ser executat pel rgim franquista el 2 de mar de 1974, el mateix dia que l'anarquista catal Salvador Puig i Antich. 

La histria d'aquest home no hauria tingut la repercussi histrica que se li ha donat, si les autoritats franquistes no n'haguessin decidit l'execuci a garrot vil el mateix dia que Puig Antich, en un intent de confondre l'opini pblica i d'intentar d'identificar violncia comuna amb violncia per motius d'ideologia poltica. 

A comenaments del segle XXI, trenta anys desprs dels fets, la personalitat de Heinz Ches va ser objecte d'una profunda investigaci realitzada per Ral M. Riebenbauer, (Pas Valenci, 1969), periodista, autor dEl silenci de Georg, publicat en espanyol per RBA i en catal per La Magrana. Riebenbauer va saber de la histria de Ches deu anys abans i va veure per primera vegada la seva imatge en la portada del diari "El Caso" del 9 de mar de 1974. "Vaig quedar atrapat per aquella mirada", ha dit en ms d'una ocasi. 

Va esbrinar el veritable nom del ajusticiat, el seu origen i l'existncia d'una famlia alemanya que encara confiava en l'aparici del germ desaparegut. La investigaci no va ser fcil perqu, cap a 1995, els militars van negar l'accs al sumari i Riebenbauer va haver de presentar un plet civil per accedir a aquesta documentaci.

Ches va ser, segons Riebenbauer, un home obsessionat per la llibertat, empresonat tres vegades per intentar fugir de l'Alemanya de l'Est i que, quan ho va assolir, "va arribar al pas equivocat en el pitjor moment". La mort de Salvador Puig i Antich va ser la venjana del rgim per l'atemptat de Carrero Blanco, i Ches va ser ajusticiat per a acompanyar a l'anarquista en el garrot vil. Aquesta investigaci realitzada per Riebenbauer va concloure que Ches es deia en realitat Georg Michael Welzel i que havia nascut a 30 quilmetres de la frontera polonesa dins els lmits de l'aleshores Repblica Democrtica Alemanya.

D'acord amb les dades dels arxius de l'Stasi, la policia poltica del Ministeri de Seguretat de l'Estat, Ches havia intentat de fugar-se tres vegades del pas (1964, 1967 i 1970). No va tenir sort i pass una bona part de la joventut empresonat. Finalment, va aconseguir de travessar la frontera amb la Repblica Federal Alemanya a Berln, el 16 de maig de 1972. 

El dia 12 de desembre de 1972, Ches va entrar a Espanya per la frontera de Portbou (l'Alt Empord) amb un passaport falsificat a nom de Klas Hermann Sackman.

Heinz Ches va ser condemnat per l'assassinat d'un Gurdia Civil el 19 de desembre de 1972. Aquell dia Ches havia fet cap al bar del cmping "Cala d'Oques", de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). Hi va entrar amb una escopeta que havia robat uns dies abans al xalet d'un viticultor alemany. Una de las dues cambreres holandeses que treballaven al bar el va atendre. No li va sorprendre l'arma que portava perqu era temporada de caa. Minuts desprs entr al local, com cada dia, el gurdia civil Antonio Torralbo. Als pocs segons Ches, sense mbil aparent, li dispar mortalment. 

En plena fugida es va desfer de l'arma i l'endem mateix va ser detingut a l'estaci de tren de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre). En el moment de la detenci, va declarar haver nascut a Stettin (Polnia) el 1939 i dir-se Heinz Ches. No li va ser difcil de construir aquella falsa identitat: son pare es deia Kart-Heinz, el cognom de soltera de sa mare era Ches i el seu avi matern era polons, de Silsia.

Tamb fou acusat de l'intent d'assassinat d'un altre gurdia civil, Jess Martnez, al port de Barcelona sis dies abans. Segons uns testimonis, va ser vist en un bar portuari, el vespre del 13 de desembre de 1972 i, en sortir del local, hauria disparat amb una pistola al gurdia civil que vigilava la zona i que va quedar ferit greu.

El 2 de mar de 1974 Ches va ser executat pel mtode del garrot vil a la pres de Tarragona. L'endem, a totes les edicions de la premsa espanyola de l'poca hi apareixia la seva foto al costat de la de Salvador Puig i Antich.

El 7 de novembre de 1977, la companyia teatral Els Joglars va estrenar a Barbastre La Torna, una obra teatral que recreava sarcsticament els darrers dies de Heinz Ches. El 2 de desembre del mateix any, dos dies desprs d'estrenar-se al Teatre Bartrina de Reus (el Baix Camp), l'autoritat militar prohib l'obra i el director, Albert Boadella, va ser detingut i empresonat. S'inici immediatament un consell de guerra contra diversos membres de la companyia.

Amb la histria gaireb recuperada en la seva totalitat, el periodista i la productora valenciana Malvarrosa Mitjana van arribar a un acord per a realitzar durant el 2004 i amb el director valenci Joan Dol per a rodar el film documental titulat La mort de ning (L'enigma Heinz Ches) en el qual es detalla la vida i la veritable identitat d'aquest home.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12852" title="Salvador Puig i Antich" nonfiltered="1539" processed="1529" dbindex="6546">


Salvador Puig i Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 - 2 de mar de 1974) fou un activista autnom catal, actiu durant els anys seixanta i comenaments dels setanta. Va morir executat pel rgim franquista, desprs de ser jutjat per un Tribunal Militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragn a Barcelona.

 Famlia .

Salvador era el tercer de sis germans d'una famlia treballadora de classe mitjana. El seu pare, Joaquim Puig, fou militant d'Acci Catalana durant la Repblica i s'exili a Frana, on romangu retingut al camp de refugiats d'Argelers de la Marenda. En tornar a Catalunya va ser condemnat a mort, tot i que se l'indult en l'ltim moment. Sembla que arrosseg tota la vida una existncia turmentada com a perdedor de la guerra.

 Joventut .

El jove Salvador va comenar estudiant al collegi La Salle Bonanova fins que fou expulsat per indisciplina. Ms tard, va entrar al collegi de Salesians de Matar, on va finalitzar el batxillerat de lletres i on conegu el Pare Manero. A partir dels setze anys, compagin el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l'Institut Maragall, on fu amistat amb Xavier Garriga i els germans Sol Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del MIL (Movimiento Ibrico de Liberacin, Moviment Ibric d'Alliberament).

 Militncia .

Els episodis del maig francs del 1968, foren decisius per a qu Puig Antich decids llanar-se a la lluita armada. La seva primera militncia va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissi d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideolgicament, aviat evolucion cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions poltiques i sindicals, en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipaci. Desprs d'iniciar estudis universitaris de Cincies Econmiques i d'abandonar-les perqu no li agradava la seva visi massa cientificista, va fer el servei militar a Eivissa, on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorpor a la nova organitzaci MIL, integrant-se en la branca armada. Particip, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment en realitzar atracaments a bancs. El bot es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a ajudar els vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el mn de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de Frana, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.

L'agost del 1973, es reuniren a Frana per tal de celebrar el Congrs d'Autodissoluci del MIL. El mes segent, desprs de l'atracament a una oficina de La Caixa a Bellver de Cerdanya, va comenar una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Sol Sugranyes i Josep Llus Pons Llobet, i, a continuaci, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i torturat i acab confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la brigada politico-social de pais per tal de detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L'operaci, minuciosament preparada, s'efectu el 25 de setembre del 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent a Barcelona. Els dos activistes varen ser detinguts al bar Funicular, on havien quedat amb Santi Soler i tot i que Jean Marc Rouillan va aconseguir fugir, tot seguit van entrar els detinguts al portal del nmero 70 del carrer Girona, on tingu lloc un tiroteig a conseqncia del qual Puig Antich qued malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragn result mort.

 Empresonament i mort .

Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragn i d'haver participat en l'atracament d'un banc.
Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un rgim amb set de venjana desprs de la mort de Carrero Blanco. En tota Europa s'organitzaren manifestacions demanant la commutaci de la pena capital, per Franco es mantingu ferm i no conced l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mtode del garrot vil en una cella de la pres Model de Barcelona el 2 de mar del 1974, a les 9.40 hores del mat. El seu cos reposa al nnxol 2.737 del cementiri de Montjuc.

 Vegeu tamb.
 Salvador (pellcula);
 Moviment Ibric d'Alliberament;
 Action Directe;

 Enllaos externs . 
Web sobre Salvador Puig Antich i els seus companys del MIL;
  Salvador Puig Antich Page at the Daily Bleed's Anarchist Encyclopedia;
  2 de mar de 1974 a les 9:40  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12854" title="Santiago Soler i Amig" nonfiltered="1540" processed="1530" dbindex="6547">
Santiago Soler Amig (Badalona, 13 d'agost de 1943 - Badalona, abril de 1999), fou un dels anarquistes del grup de Salvador Puig Antich que militaren en el Moviment Ibric d'Alliberament (MIL).

Santi Soler era un dels terics del grup en el que utilitzav els lies de Petit i Fede. El setembre de 1973 fou detingut per la policia a la sortida del seu pis del carrer Casp de Barcelona i posteriorment utilitzat d'ham per detenir Puig Antich i altres activistes del MIL.

Fou empresonat i desprs de la mort de Franco amnistiat. Collabor en la revista llibertria Ajoblanco durant la transici i tamb a Solidaridad Obrera, rgan de premsa de la CNT de Catalunya.

El 1978 public el llibre Lucha de clases y clases de lucha.

Fou un membre del CEDALL (Centre de Documentaci Antiautoritari i Llibertari) de Badalona.

Bibliografia.
  Ross Cordovilla, Sergi. El MIL: una historia poltica.  Barcelona.  Alikornio, 2002.

 Enllaos externs . 
Santi Soler: un badalon, un militant del 'MIL;
Web sobre Salvador Puig Antich i els seus companys del MIL;
Cedall;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12868" title="GIMP" nonfiltered="1541" processed="1531" dbindex="6548">


GIMP s un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribut sota la llicncia GPL. Est construt amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa.
La primera versi es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant aix, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls grfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

Visi general.
GIMP significava originalment General Image Manipulation Program (Programa de manipulaci d'imatges general); el 1997 es va canviar perqu signifiqus GNU Image Manipulation Program (Programa de manipulaci d'imatges de GNU). s part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar grfics i fotografies digitals. Els usos tpics inclouen la creaci de grfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinaci d'imatges usant capes, l'eliminaci d'elements no desitjats de les imatges i la conversi entre diferents formats d'imatges. Tamb es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP s conegut tamb per ser potser la primera gran aplicaci lliure per a usuaris finals. Treballs anteriors, com Gcc, el nucli de Linux, etc. eren principalment eines de programadors per a programadors. GIMP s considerat per alguns com una prova que el procs de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avanats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el cam d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Caracterstiques.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, per aquest ltim encara domina el mercat en les indstries d'impressi i grfiques.

A ms d'un s interactiu, GIMP permet l'automatitzaci de molts processos mitjanant macros. Inclou un llenguatge dit Scheme que es pot usar per a aix, a ms d'altres alternatives com Perl, Python, Tcl i (experimentalment) Ruby. D'aquesta manera es permet escriure guions i plugins per a GIMP que pot desprs ser utilitzat interactivament; a ms s possible produir imatges de manera totalment no interactiva (per exemple, generar al vol imatges per a una pgina web usant guions CGI) i realitzar un processament per lots que canvi el color o converteixi imatges. Per a tasques automatitzables ms simples, probablement sigui ms rpid utilitzar un paquet com el ImageMagick, per GIMP t caracterstiques molt ms potents.

GIMP usa GTK+ com a biblioteca de controls grfics; en realitat, GTK+ era al principi part de GIMP, en un intent de reemplaar la biblioteca comercial Motif, de la qual originalment depenia GIMP. GIMP i GTK+ van ser originalment dissenyats per al sistema X Window executat sobre sistemes operatius tipus Unix, per han estat portats a Windows, OS/2, Mac OS Xi SkyOS.

Les versions actuals de GIMP (el juliol del 2006) sn: estable 2.2.12 (per a usuaris finals) i de desenvolupament 2.3.10 (per a usuaris de prova, revisi i millora del programa). Els canvis ms importants respecte a la versi 1.2 inclouen un interfcie ms polit i una separaci major entre l'interfcie d'usuari i el back-end. Per al futur, es planeja basar GIMP en una biblioteca grfica ms general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedeixen moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

 Tipus de fitxers suportats .


GIMP pot obrir i desar els formats de fitxer segents:

 GIMP XCF, el format natiu (.xcf, o comprimia com. xcf.gz o. xcf.bz2);
 Flic animations autoescriptori (.fli);
 DICOM (.dcm o. dicom);
 document de PostScript (.ps,. ps.gz i. eps);
 ATACS imatges astronmiques (.fits, o. fit);
 Grfics vectorials escalables| per a camins que exporten (.svg);
 Icona de Microsoft Windows (.ico);
 Microsoft AVI Incondensat Grava (.avi);
 Bitmap de Windows (.bmp);
 Imatge Paintshop Pro (.psp o. tub);
 Documents d'Adobe PhotoShop (.psd,. pdd);
 Imatge de PNM (.pnm,. ppm,. pgm, i. pbm);
 Grfics d'Intercanvi de Compuserve (.gif);
 Imatges de Grup d'Experts en Fotografia Reunits (.jpeg,. jpg, o. jpe);
 Grfics de Xarxa porttils (.png);
 Format de Fitxer d'Imatge Marcada (.tiff o. tif);
 TARGA (.tga);
 Imatge de bitmap X (.xbm,. icon, o. bitmap);
 Imatge de pixmap X (.xpm);
 Abocador|Munt de finestra X (.xwd);
 Zsoft PCX (.pcx);

GIMP pot obrir per no salvar els formats segents:

 Arxius de Portable Document Format Adobe (.pdf);
 Formats d'imatge crus (moltes extensions);

GIMP tamb pot salvar als formats segents que no pot obrir:

 HTML com a taula amb celles pintades (.html);
 Arxius de font C com a varietat (.c o. h);
 Grfic de Xarxa Mltiple posava en capes arxius d'imatge (.mng);
 ASCII art o HTML, amb carcters i puntuaci que constitueix imatges;



 Vegeu tamb .
 Adobe Photoshop;
 GIMPshop;
 Wilber (la mascota);
 GTK;
 Paint.NET;

Enllaos d'inters.

Web del projecte GIMP ;
Pgina del projecte a Softcatala;
GIMP per Windows ;
GIMP portatil per a memoria USB ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12869" title="Interfcie d'usuari" nonfiltered="1542" processed="1532" dbindex="6549">
Interfcie d'usuari s la manera en qu els usuaris es poden comunicar amb un ordinador, i comprn tots els punts de contacte entre l'usuari i l'equip. Les seves funcions principals sn:

 Manipulaci de fitxers i directoris;
 Eines de desenvolupament d'aplicacions;
 Comunicaci amb altres sistemes;
 Informaci d'estat;
 Configuraci de la propia interfcie i entorn;
 Intercanvi de dades entre aplicacions;
 Control d'accs;
 Sistema d'ajuda interactiu;

Hi han dos tipus d'interfcies d'usuari:
 Interfcies alfanumriques (interprets de comandes);
 Interfcies grfiques d'usuari (GUI, Graphic User Interface), les que permeten comunicar-se amb l'ordinador d'una forma rpida, intuitiva i com el seu nom indica, grfica (a travs de finestres, botons i eines d'aquest tipus).

Poden ser de maquinari o de programari:
 En el primer cas es tracta d'un conjunt de dispositius que permeten l'interecci home-mquina, de mode que permeten ingressar i agafar dades de l'ordinador;
 Interfcies de programari que son programes o part d'ells que permeten comunicar-se amb l'ordinador;

Tot i aix, no es tracta sempre d'interfcies intuitives com s el cas de la lnia d'ordres (CLI), que es troba en alguns sistemes operatius com els NOS dels ]s o algns interprets de comandes de Unix, DOS, etc.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12870" title="Moviment Ibric d'Alliberament" nonfiltered="1543" processed="1533" dbindex="6550">
El MIL (Movimiento Ibrico de Liberacin) va ser un grup autnom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Ideologia i histria.
Ideolgicament el MIL defugia qualsevol dirigisme poltic o sindical i preconitzava la lluita armada com a eina d'alliberament de la classe obrera contra el capitalisme. Assumia tendncies com el consellisme i el situacionisme com alternatives al marxisme-leninisme tradicional.

Les seves files es nodriren d'activistes joves provinents de la classe mitjana barcelonina com Oriol Sol Sugranyes, Santiago Soler Amig, Josep Llus Pons Llovet i desprs Salvador Puig i Antich. El MIL comptava tamb amb grups de suport de joves llibertaris al sud de Frana (com Jean-Marc Rouillan), organitzats per Oriol Sol Sugranyes arrel del seu exili a Tolosa.

Va iniciar les seves activitats el febrer de 1971 i s'estructurava en Grups Autnoms de Combat (GAC). Les seves accions consistien en atracaments a sucursals bancries. Amb els diners robats editaven les seves publicacions clandestines i ajudaven els comits de vaga i els obrers represaliats.

Les contradiccions entre els seus membres sobre com organitzar la lluita aviat es varen fer paleses, fins al punt que el grup va decidir la seva autodisoluci l'agost de 1973. Noms un mes desprs, gaireb tots els seus components varen ser detinguts a Barcelona i empresonats.

Salvador Puig i Antich va ser executat el mar de 1974 desprs de ser condemnat per la mort d'un policia el dia que el varen detenir.

Oriol Sol Sugranyes va ser mort a les muntanyes navarreses l'abril de 1976 desprs d'haver protagonitzat amb un grup de presos d'ETA, FAC i el seu company Josep Llus Pons Llovet la fugida de la pres de Segvia

Bibliografia.
  Tajuelo, Telesforo. El Movimiento Ibrico de Liberacin, Salvador Puig Antich y los grupos de Accin Revolucionaria Internacionalista : teora y prctica, 1969-1976.  Pars. Ruedo Ibrico, 1977.
 Cortade, Andr. Le 1000 : histoire dsordonne du MIL, Barcelone 1967-1974. Paris. Drive 17, 1985.
  Tllez Sol, Antonio. El MIL y Puig Antich. Barcelona.  Virus, 1994.
 Tolosa, Carlota. La torna de la torna : Salvador Puig Antich i el MIL..  Barcelona. Empries, 1999.
  Ross Cordovilla, Sergi. El MIL : una historia poltica.  Barcelona.  Alikornio, 2002.

Enllaos externs.
 MIL-GAC - Mayo 37  ;
 Els arxius del MIL, a internet;
 Web sobre Salvador Puig Antich i el MIL;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12879" title="Zaza" nonfiltered="1544" processed="1534" dbindex="6551">

Els zaza sn un grup tnic minoritari de l'est de Turquia d'entre 2 i 4 milions de persones. La seva llengua s el zazaqui, relacionada estretament amb el kurd de manera que la seva filiaci o no dins d'aquest grup depn de la font consultada. La primera menci a aquest grup es troba en escrits perses.

Enllaos externs.
 http://www.zazaki.de;
 http://www.zazaki-institut.de;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12884" title="Escut de Sant Cebri de Vallalta" nonfiltered="1545" processed="1535" dbindex="6552">


L'escut oficial de Sant Cebri de Vallalta t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una vall d'or sobremuntada d'una mitra d'argent franjada i amb les nfules d'or ressaltant sobre un bcul de bisbe d'or posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juny de 1997.

Armes parlants: la mitra i el bcul sn els atributs del bisbe i mrtir Sant Cebri, patr local, i la vall fa referncia a la "vall alta" on s'aixeca el poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12890" title="Escut de Sant Iscle de Vallalta" nonfiltered="1546" processed="1536" dbindex="6553">


L'escut oficial de Sant Iscle de Vallalta t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de setembre de 1993 i publicat en el DOGC el 29 de setembre del mateix any.

La vall s un senyal parlant que descriu el nom del terme. La rosa s el smbol de sant Iscle, patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12891" title="Bandera de Sant Iscle de Vallalta" nonfiltered="1547" processed="1537" dbindex="6554">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb la rosa vermella botonada de groc i barbada de verd de l'escut, de dimetre 1/3 de la llargria del drap situada en el segon ter vertical a uns distncia de la vora superior d'1/6 de l'alria del mateix drap, i dos triangles verds al baix.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de novembre de 1994.

Els dos triangles verds representen una vall la qual s un senyal parlant que descriu el nom del municipi. La Rosa s el smbol de sant Iscle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12894" title="Escut de Sant Vicen de Montalt" nonfiltered="1548" processed="1538" dbindex="6555">


L'escut oficial de Sant Vicen de Montalt t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta carregat d'un sautoret d'or i sobremuntat d'una mola de gules; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener de 1988.

Armes parlants: s'hi veu el "mont alt". El sautor i la pedra de mol sn els atributs de sant Vicen, patr local. Els quatre pals recorden la jurisdicci reial sobre el poble (Sant Vicen de Montalt va pertnyer al castell reial de Mata fins al segle XVI, en qu va obtenir l'autonomia municipal).  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12896" title="Oriol Sol Sugranyes" nonfiltered="1549" processed="1539" dbindex="6556">
Oriol Sol Sugranyes (Barcelona, 1948 - Burguete, 1976) va ser un activista revolucionari catal d'ideologia autonomista  i anarquista que va formar part del MIL (Moviment Ibric d'Alliberament). Era fill del gegraf Llus Sol i Sabars i nebot de Felip Sol i Sabars.

Desprs de militar al PSUC i al PCE va evolucionar ideolgicament cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups ms radicals del moviment obrer de comenaments dels anys setanta a travs de les Plataformes de les comissions obreres.

Posteriorment va viure exiliat a Tolosa de Llenguadoc des d'on va collaborar en la constituci del MIL desprs d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest ltim fundador del grup Action Directe.

El 25 de mar de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya juntament amb Rouillan amb un cotxe robat. Portaven una pistola automtica i propaganda del MIL. Fou empresonat a Frana i no sort fins a comenaments de l'estiu de 1972.

El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Llus Pons Llobet desprs d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasi de la pres de Segvia amb un grup de presos d'ETA. L'endem de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Gurdia Civil, als afores de Burguete (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.

El film La Fuga de Segovia del director basc Inmanol Uribe relata la fuga de la pres de Segvia d'Oriol Sol junt amb un grup de presos poltics d'ETA. L'actor Ovidi Montllor interpreta Sol Sugranyes.

El llibre, 'Oriol Sol, el che catal. Vida, fugida i mort d'un revolucionari' (2006), de Joaquim Roglan, es una biografia feta amb la collaboraci de familiars i amics d Oriol Sol. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12897" title="La Caixa" nonfiltered="1550" processed="1540" dbindex="6557">


La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona s una caixa d'estalvis, coneguda com "La Caixa" com a nom popular i de fet l'utilitzat per la propia corporaci. Fruit de la fusi de Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears i Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.

Coma a caixa d'estalvis, "La Caixa", s la ms important d'Europa, i com a entitat financera s la primera de Catalunya i la tercera d'Espanya. T la seva seu a l'avinguda Diagonal de Barcelona. 


Histria.
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears es va fundar el 1904 per l'advocat Francesc Moragas i Barret amb fins benfics.
  
El 27 de juliol de 1990 es va fusionar amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (fundada en 1844) creant la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Al 2005 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El 2007 l'entitat va obrir 294 oficines noves arribant a un total de 5.480 oficines, algunes d'elles a l'estranger com una a Varsvia (Polnia).

Fundaci "la caixa" .
Grcies als seus estatuts posseeix la major fundaci privada de Catalunya, la segona d'Europa i la cinquena del mn, amb grans inversions en assumptes d'inters general com la investigaci per a la cura de malalties com l'alzheimer, inserci de discapacitats, infantesa, ciberaules hospitalries, centres de majors i beques de postgrau.

Vegeu tamb.
 Criteria CaixaCorp;

Enllaos externs.
 Web oficial de "la Caixa";














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12898" title="Uni Esportiva Arlequins de Perpiny" nonfiltered="1551" processed="1541" dbindex="6558">


La USAP (Union Sportive Arlequins Perpignan, o Uni Esportiva Arlequins de Perpiny), s un club de rugbi de Perpiny. 

Histria.
Els comenaments.
El rugbi succeeix a Perpiny el 1889, sota la forma de la Uni esportiva del Liceu. El primer club civil, l'Estadi roussillonnais s fundat poc desprs, per s'esborra el 1902 per deixar la plaa a l'avantpassat del club actual, l'Associaci esportiva perpignanaise (ASP). Juga en sang i or, els colors de Catalunya. Des d'abril de 1903, l'ASP pega l'Escola veterinria de Tolosa de Llenguadoc per al ttol de campi del Sud de Segona Srie, i encadena els xits.

El 1909, l'ASP absorbeix el Perpiny esportiu, club fundat alguns anys abans. El 1911, el primer ttol nacional s guanyat, el de Segona Srie contra Dle. Una escissi interv el 1912 i certs membres del club fonen l'Estadi olmpic perpignanais (SOP). All no impedeix l'ASP de distingir-se en campionat de Frana de rugbi a 15, amb una semifinal el 1913 i sobretot un ttol el 1914 contra Tarbes. La transformaci que dna la victria als Catalans en alguns instants de la fi s aconseguida per un jove home de 18 anys, Aim Giral, que caur au front durant la Primera Guerra mundial alguns mesos ms tard, i donar el seu nom a l'estadi del club.

Pel seu costat, el SOP es fa campi de Frana de Segona Srie el 1913 (contra l'AS francesa 14-8).

La fundaci del club.
El rugbi arrib a Perpiny el 1889, amb la creaci de la Union Sportive du Lyce. El primer club civil fou l'Stade Roussillonnais fundat poc desprs. El 1902 neix l'Association Sportive Perpignanaise (ASP), el qual adopt els colors sang i or de la bandera de Catalunya. L'any 1903, el club venc a l'Ecole Vtrinaire de Toulouse pel ttol de campi del Sud, els seu primer campionat.

El 1909, l'ASP absorb el Perpignan Sportif, club fundat durant aquells anys. El 1911 guany el campionat francs de segona divisi contra l'US Doloise. Una escissi el 1912 port a la fundaci de l'Stade Olympique Perpignanais (SOP). L'ASP, per, continu essent el club ms important arribant a les semifinals del campionat de Frana el 1913 i el ttol de campi el 1914 enfront el Tarbes. La transformaci que don el ttol als catalans poc abans del final fou realitzada per un jove de 18 anys anomenat Aim Giral, qui mor al front de la Primera Guerra Mundial i que ms tard don nom a l'estadi del club.

Per la seva part, el SOP esdevingu campi de Frana de segona divisi el 1913 (enfront l'AS Franaise 14-8).

La primera edat d'or.
La guerra va interrompre l'ascensi del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adopt els clebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantal i sang i or pels mitjons. La ra d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.

S'inici una poca d'xit pel club de Perpiny que en consolid com un dels ms importants del campionat francs. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de Frana. El seu segon campionat absolut de Frana el guany enfront l'Stade Toulousain a Besiers.

L'USP disput tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival meridional, el Toulouse. En aquell moment, amb tres ttols, el club dominava el rugbi francs.

Durant aquells anys, un segon club de rugbi existia a Perpiny, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prov del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seva samarreta, no la podien reemplaar quan era esquinada i les reparacions eren efectuades amb trossos de teixit que no eren sempre del color desitjat, d'aqu la seva semblana amb el vestit d'un arlequ.

De la fusi USP-Arlequins al darrer ttol.
El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs se senten finalment per fusionar-se. s aix com neix la Uni Esportista Arlequins de Perpiny. El 1940, el nom s modificat, esdevenint Uni dels Esports Atltics Perpinyanesos.

L'USAP, com s coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, els dos cops enfront el Biarritz. Un cinqu ttol ve coronar aquest perode daurat el 1944 amb victria contra el Baiona).

Parallelament, el Rossell esdevingu terra del rugbi a 13 i des del final de la guerra. Aquest esport, prohibit pel rgim de Vichy, reprn els seus drets i ve picar del viver de l'USAP. Deu campions de Frana del 1944 passaren aix a professionals del rugbi a 13.

Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades ms la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que comenava aleshores el seu perode de domini) i el 1955 que aconsegueix el sis ttol, l'ltim fins avui de la USAP.

L'poca contempornia.

Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Bziers, l'USAP, pilar de la primera divisi, no desenvolupa cap paper important. L'ltim ttol gran del club s una Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir de 1997, el club torna al capdamunt del rugbi francs, sense aconseguir imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera a l'Estadi de Frana, guarnit per a l'ocasi amb el vermell i el groc, perdent contra l'Stade Franais. Desprs, sota la direcci d'Olivier Sasset, antic entrenador i jugador de l'AS Bziers, el gran rival regional, arribat el 2000, el club catal arriba sistemticament als playoffs del campionat, i disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Franais.

L'USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Desprs d'una experincia el 1998-99, el club hi participa sistemticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa de Llenguadoc.

Sasset marxa del club desprs de la derrota a la final del campionat del 2004, essent reemplaat pre Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten l'USAP fins a la semifinal del campionat contra Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seva plaa a Franck Azma.

L'any 2002 va signar un conveni de collaboraci amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona passava a anomenar-se USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va signar un conveni de collaboraci amb el Bara.

Estadi.


L'USAP Juga els seus partits a l'estadi Aim Giral, amb capacitat per a 16.500 espectadors.

Identitat.

L'USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, tenint fins i tot com a himne del club la msica de la can l'estaca d'en Llus Llach.

Recentment, el club ha reprs el nom que portava entre 1933 i 1940, Uni Esportista Arlequins de Perpiny, i ha canviat els colors de les seves samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. s un indici de la forta identitat catalana cada vegada ms reivindicada. La seva divisa (emprada en idioma catal) s Sempre Endavant.

El club intenta desenvolupar el rugbi a la resta de Catalunya, per aix, des del 2004, mant convenis de collaboraci amb clubs com el FC Barcelona i dna suport a l'escola de rugbi blau-grana, supervisat per Georges Coste, antic entrenador de l'USAP.

Club de foc, com se l'anomena sovint, per a la passi que l'envolta, l'USAP no ha resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Recentment, Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, ha aconseguit modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaat de degradaci en el pla esportiu i sofrint un pesat dficit financer, com a entitat professional capa de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francs com a europeu. Cre el holding "USAP per sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual s el president, i presideix tamb la societat annima esportiva professional del club. Per cansat de les baralles intestines, sobretot amb l'associaci que administra el sector aficionat del club, i criticat per a la seva gesti vista de vegades com autocrtica, abandon el seu lloc l'octubre de 2006.  Cop de teatre un mes ms tard. El 23 de novembre de 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen els regnes del holding USAP Per Sempre, grcies al vot de l'associaci d'antics jugadors de l'Usap (Amicale des Anciens), que no t ms d'un 1% de les accions del holding, per que es mostraren decisives. Dagrenat s notablement associat amb Jordi Pujol, fill de l'antic president de Catalunya.

La identitat catalana no ha impedit a l'USAP obrir mpliament les seves portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats composen actualment la plantilla professional del club.

 Jugadors emblemtics i internacionals.
La USAP ha provet de nombrs internacionals al 15 de Frana (28 a la data d'octubre de 2006). Se citar Jep Desclaux (anys 1930 i 1940), Puig-Aubert (anys 1940 i 1950), Jean-Franois Imbernon (anys 1970 i 1980) o, ms recentment, Thomas Livremont. L'ltim en data s Vincent Debaty. Un dels jugadors els ms emblemtics del club, Bernard Goutta, capit que posar un terme en la seva carrera al final de l'estaci 2006-07, ha conegut la seva nica selecci contra el Canad el juliol de 2004.

Actualment, l'USAP posseeix nombrosos jugadors que flirtegen o han flirtejat amb l'equip de Frana (Nicolas Mas, Christophe Manas, Nicolas Durand, Vincent Debaty, Jean-Philippe Grandclaude, Nicolas Laharrague et cetera.), de la qual alguns han conegut fins i tot una o dues seleccions, per sols dos d'ells, Nicolas Mas i David Marty, sn regularment dits.

Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater continua sent un element important de l'equip d'Angleterre i Rimas lvarez Kairelis de la d'Argentina. En el moment del davant estaci 2007-2008, l'USAP ha aconseguit un gran cop sobre el mercat de les transferncies : el reclutament del darrere dels campions del Mn 2007, el Sud Afric Percy Montgomery.

En el moment del davant estaci 2008-2009, l'USAP aconseguit de nou un gran cop sobre el mercat de les transferncies : el reclutament de l'obridor dels all black Daniel Carter, un bemoll tanmateix no vindr ms que per a la segona meitat de l'estaci.




Palmars.
 Copa d'Europa de rugbi a 15;
 Finalista: 2002-03;
 Campionat de Frana de rugbi a 15: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955;
 Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004;
 Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994;
 Finalista:1936, 1937, 1938, 1956, 1965;
 Challenge Antoine Bgure: 1988;
 Finalista: 1967;
 Challenge Paul Roca : 1953;
 Campionat francs de segona divisi: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5);
 Campionat del Sud: 1903 (enfront l'cole Vtrinaire de Toulouse, 8-6);

 Finals disputades per l'USAP .
 Campionat francs de rugbi .

1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa de Llenguadoc amb el resultat de 0-0 AP.

 Copa d'Europa de rugbi .


Transferncies 2008/09.

Arribades
 Daniel Carter (Crusaders);
 Maxime Mermoz (Stade toulousain);
Farid Sid (CA Brive);

Sortides
 Federico Martin Aramburu (US Dax) ;
 Percy Montgomery (Western Force);
 Christophe Porcu (US Torreilles);
 Cdric Rosalen (US Montauban);

Equip tipus.






















Plantilla 2008/2009.


Jugadors destacats.
per ordre cronolgic


 Flix Barbe;
 Fernand Vaquer ;
 Joseph Pascot;
 Joseph Desclaux;
 Marcel Baillette ;
 Roger Ramis;

 Eugne Ribre;
 Jean Galia;
 Raoul Got ;
 Paul Porical;
 Jacques Palat;
 Robert Puig-Aubert;

 Andr Sanac ;
 Joseph Sayrou ;
 Jo Maso;
 Jean-Michel Esponda ;
 Jean-Franois Imbernon;
 Barend Britz;

 Thomas Livremont;
 Mike James;
 Thierry Lacroix;
 Bernard Goutta;
 Percy Montgomery;


Entrenadors destacats.


Gilbert Brutus;
Joseph Desclaux;

Georges Coste;
Alain Hyardet;

Olivier Sasset;
Philippe Boher;

Philippe Ducousso;


Bibliografia.
 USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, d. Trabucaire (Canet-en-Roussillon), 2003;
  USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, d. I Mdia, 2003;
 "USAP, Fiers d'tre catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, d. Thassalia, Barcelona, 1998;
 "La USAP de Perpiny, la fora del rugbi catal" traduction en catalan, d. Thassalia, Barcelona, 1998;

Himnes.

El Cant de l'Usap;
L'Estaca;

Grups de suport.
 Llista de la web oficial del club;
 Els de Pars amb l'USAP (Penya de Pars);
 Les Barretines;
 La Penya de l'Aspres;
 Les Arlequins;
 La Bronca 2003;
 La Lleganya;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;
USAP Barcelona;
Angelets de la Terra - Penya usapista;
Dades i resultats del club;
Anlisi sociolgic del fenmen USAP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12899" title="Club esportiu" nonfiltered="1552" processed="1542" dbindex="6559">
La finalitat d'un club o associaci esportiva s la prctica de l'esport, ja sigui a nivell amateur o professional.

Poden estar especialitzats en algun esport en particular.
Llista de clubs de futbol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12901" title="Programa informtic" nonfiltered="1553" processed="1543" dbindex="6560">
Un programa informtic s un conjunt ordenat d'ordres que es dna a una computadora per a realitzar una determinada tasca. El programador s qui introdueix programes a la computadora, noms aleshores la computadora adquireix utilitat. La computadora transforma dades en informaci.

Tamb conegut com aplicaci informtica, s la part lgica de l'ordinador, la qual cosa vol dir que es el conjunt d'instruccions que pot executar el maquinari pera a la realitzaci de les tasques de computaci a les que es destina. Es per tant un camp d'estudi de la informtica.




main()
 


Codi font d'un programa escrit en C




El programari es pot presentar en dues formes:

 El codi font escrit per persones.
 El codi objecte usualment en forma d'arxius binaris, executables directament en una arquitectura d'ordinador determinada.

Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors.

Vegeu tamb.
Algorisme;
Programari;
Informtica;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12909" title="Nacionalistes d'Esquerra" nonfiltered="1554" processed="1544" dbindex="6561">
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou una coalici electoral formada el 1979 per grups i personalitats de tendncia independentista (un sector del PSAN, Front Nacional de Catalunya, Collectiu Comunista de Catalunya ,Bandera Roja...) amb l'objectiu d'obtenir representaci parlamentria i institucional. La seva estructura era assembleria, i reivindic el dret d'autodeterminaci en un marc confederal, alhora que es definia com a socialista i nacional-popular i englob agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. Les seves figures representatives foren Jordi Carbonell, Josep Maria Espins, Magda Oranich, Avell Arts i Gener i Armand de Fluvi.

Es present per primera vegada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i va obtenir uns 45.000 vots per sense obtenir cap esc, ja que competia eletoralment amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN).

L'any 1984 va renovar la direcci del partit amb gent exclosa d'ERC com Jaume Nualart i alguns independents com Felip Sol i Sabars i Josep Dalmau, es va presentar per darrera vegada en solitari, en les eleccions al Parlament de Catalunya, i va obtenir 36.000 vots i cap esc.

El 1985 es va integrar a l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, juntament amb el sector renovador d'ERC, acabat d'escendir, per una part del partit, encapalada per Joan Oms i Armand de Fluvi i Escorsa, s'hi va oposar i va formar el Moviment d'Esquerra Nacionalista.

 Enllaos externs .
 Histria de Nacionalistes d'Esquerra (1979-1984) en format PDF.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12910" title="Dixid de silici" nonfiltered="1555" processed="1545" dbindex="6562">















 










El compost qumic conegut com a dixid de silici o slice s l'xid de silici, amb frmula qumica SiO2. 

Es pot trobar a la natura en mltiples formes: quars, arena, cristobalita, pal, slex...

s el principal constituent de la sorra, principalment en forma de quars, ja que la gran duresa d'aquest el protegeix de l'erosi. Tot i aix la composici de la sorra, varia en funci de la geologia i les condicions locals.

La inhalaci de dixid de silici cristalli en la pols, pot provocar la silicosis, malaltia que afecta especialment als miners.

El dixid de silici cristallitzat s un material molt dur. S'empra per produir ones radioelctriques d'una freqncia molt precisa, la qual cosa es molt til per fabricar rellotges, aparells de rdio, ordinadors, i qualsevol equip electrnic on cal una freqncia radioelctrica molt precisa.

Qumica.
El dixid de silici es pot formar al escalfar silici a temperatures extremadament altes en presncia d'oxigen (o aire). Ocasionalment, pot ocorrer de forma natural en incendis, o al caure un llamp sobre sorra.

El dixid de silici es pot atacar amb cids forts, particularment el fluorur d'hidrogen (HF). Precisament s'utilitza aquest cid per eliminar o marcar el dixid de silici en la indstria dels semiconductors.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12914" title="Catal oriental central" nonfiltered="1556" processed="1546" dbindex="6563">

El catal oriental central, o simplement catal central en no haver-hi cap occidental central, s el dialecte oriental amb ms pes demogrfic ja que inclou tota la provncia de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transici.

Subdialectes:
Tarragon (comparteix alguns trets amb el dialecte nord-occidental);
Septentrional de transici (comparteix alguns trets amb el dialecte septentrional);
barcelon, a l'rea de Barcelona.

Trets dialectals:
Xipella;
Parlar salat de la Costa Brava;

Sociolectes barcelonins:
Parlar xava;
Parlar ultra;
Parlar bleda;

 Trets ms importants .

 Artcles definits: el, la, els, les. Personals : en, el i la.
 Verbs incoatius amb increment en -eix.
 Mots prpis: nec, sorra, ocell, etc.
 Sistema voclic tnic de set sons i ton de tres.
 Ioditzaci.
 Plurals en -s.

 Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12925" title="Jean-Jacques Rousseau" nonfiltered="1557" processed="1547" dbindex="6564">


Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Sussa, el 28 de juny de 1712   Ermenonville, Frana, 2 de juliol de 1778) va ser un pensador i escriptor en llengua francesa.

Fou un dels principals filsofs del segle de les llums, encara que les seves idees i el seu carcter l'oposaren sovint a d'altres illustrats i als ideals del moviment. De tota manera, les seves idees poltiques influren en la Revoluci Francesa, en el desenvolupament de les teories liberals, i en el creixement del nacionalisme. s conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educaci. 

La filosofia poltica de Rousseau es situa dins del corrent contractualista dels filsofs britnics dels segles XVII i XVIII, i el seu fams Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes es concep com un dileg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Trencant amb el racionalisme dominant durant la Illustraci, la seva obra iconoclasta prefigura tamb les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seua herncia de pensador radical i revolucionari est probablement millor expressada en la seua frase ms clebre, continguda en el Contracte Social: L'home naix, per en tots costats est encadenat.

Biografia.

Rousseau va nixer en Ginebra (Sussa). La seva mare va morir en el part. Va tenir una infncia accidentada. Als deu anys, Isaac Rousseau, son pare, va haver d'abandonar Ginebra per una disputa i va deixar el seu fill a cura d'un pastor protestant, Lambercier, a Bossey, a la Savoia.

En els anys segents, Rousseau tingu una vida nmada en la qu realitz diferents oficis relacionats amb les lletres i la msica: va ser aprenent a casa d'un empeltador, desprs a casa de un mestre gravador... Va recrrer molts quilmetres a peu per la zona dels Alps a travs dels quals va forjar el seu carcter de 'passejant solitari'. Un sacerdot de Confignon l'adre a Madame de Warens, a Annecy, que el va tutelar i li va proporcionar una educaci acurada; el va ajudar en la seua afici per la msica i el va iniciar al catolicisme, i va ser batejat. 

Desprs d'una malaltia greu va haver de fer una estada de reps de cinc setmanes a Montpeller. Al seu retorn, va ser preceptor a Li i va contactar amb Fontenelle, Diderot, Rameau i Marivaux. Retorn freqentment a casa de Madame de Warens, a qui ell anomenava sa  maman , a Charmettes, prop de Chambry.  

A Pars, el 1741, va inventar un sistema de notaci musical i escrigu dos llibres sobre aquest tema. Es relacionar amb Denis Diderot, i Madame d'Epinay. El 1749 escrigu per a l'Enciclopdia o diccionari raonat de les cincies, de les arts, i dels oficis, articles sobre msica. El 1750, respongu al concurs proposat per l'Acadmia de Dijon i desenvolup la tesi que el progrs s sinnim de corrupci; obtingu el primer premi amb el seu Discours sur les Sciences et les Arts". Segueix una altra dissertaci, el Discours sur l'origine de l'ingalite parmi les hommes(1745), on va exposar un avan del seu pensament, defenent la llibertat de l'home enfront de les institucions socials. Posteriorment, va desenvolupar la seva filosofia a l'obra Julie ou la Nouvelle Hlose (1761), El contracte social (1762) i mile (1762). 

Precursor del pensament democrtic, el seu punt de partida s una crtica contra la ingenutat del pensament illustrat, especialment en la labor que la Illustraci atorga a la cultura i el coneixement com a provedor de bondat. Defens que la cultura s una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, a s, natural, i que per tant falseja i pervertix les condicions superiors que el ser hum possex de manera intrnseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realitzaci plena com a tals i pervertixen el seu ser natural. La seua consideraci del ser hum com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyala Lvi-Strauss. 

La seva crtica a la societat continguda en El contracte social va provocar que l'obra fora prohibida des del seu origen. Personatge molt criticat, va ser perseguit i va haver de patir permanents canvis de residncia, vivint a Gran Bretanya amb Hume. El 1767 va tornar a Frana i es va casar amb Thrse Levasseur, amb qui va tindre cinc fills, els quals va entregar a la borderia. Va escriure tamb Confession, una autobiografia que preconitza el moviment romntic, i Rveries d un promeneur solitaire (Ensomnis del passejant solitari), publicat el 1872. La seva fondria d'anlisi i capacitat de penetraci el converteixen en un dels pensadors ms influents d'algunes de les ideologies que ms han influt en el segle XX.

Havent estat condemnat l' mile pel Parlament de Pars, se'n va a Sussa, i desprs al territori de Neuchtel, que pertanyia al rei de Prssia. Desprs de passar per l'illa de Saint-Pierre del Llac de Bienne, arriba a Anglaterra (1765), a petici del filsof David Hume. Contrariant la mania de la persecuci acab per retornar a Pars.

Acab les Confessions, i les completa amb les Rveries d'un promeneur solitaire. El 1778, el marqus de Girardin li ofereix l'hospitalitat a un pavell de la seva propietat d'Ermenonville, on mor sobtadament.

El llegat de Rousseau.

Llegat filosfic: l'antiillustrat.

En 1762, la publicaci de "El contracte social" va ser causa de la seua expulsi de Frana. Els plantejaments que feia Jean-jacques Rousseau en esta obra van ser la llavor de la Revoluci Francesa. Parlava de la sobirania de la voluntat del poble, dels sobirans com a mandataris del poble, i de la repblica com a forma perfecta de govern. Per a Rousseau, la llei o dret de naturalesa no s una imposici ni una qesti donada. Assenyala que tot el que nosaltres podem veure amb gran claredat respecte a esta llei s que, no sols perqu siga llei s necessari que la voluntat d'aquell a qui obliga puga sotmetre's amb coneixement d'ella, sin que s necessari tamb, perqu siga natural, que parle de manera immediat.

Fa b a un poble obeir quan es veu forat, per s millor quan es veu forat a sacsar el jou. Per esta ra este gran pensador va intentar demostrar que el poble pot tamb fer part de les decisions

Llegat poltic: la fraternitat.

Desprs de tants escriptors poltics, dels que Hobbes i Locke noms eren els ms rellevants, que havien proposat una explicaci contractual del pas de l'estat natural al social era possible fer una obra original sobre un tema tan debatut?

Rousseau, segons Madame de Stal, no va inventar res, sin que va inflamar tot; s un error. El Rousseau d'El Contracte s verdaderament inventor. s cert que s'inspira en els seus predecessors, en Maquiavel (sobretot en el dels discorsi), en Montesquieu. s veritat que ha patit profundament la influncia del seu atavisme ginebr i calvinista: mai perd de vista cert ideal constitucional, pres de la histria de Ginebra, i del qual amb gran pesar per la seua banda, la pareixia que se separava cada vegada ms de la ciutat de Calv. Per tots estos elements es troben tramats en el cervell poders i complicat de l'autor, en el cor orgulls de plebeu, constantment ferit al contacte de la societat aristocrtica, . El inigualitari resultat d'aix s eixa gran obra difcil de llegir, del contracte social, tan diferent de l'esperit de les lleis.

On est, per tant, en esta obra clebre la invenci? He-la ac: eixa llibertat i eixa igualtat, l'existncia de la qual en l'estat de naturalesa s tradicionalment postulada, Rousseau pretn tornar a trobar-les en l'estat de societat, per transformades, havent patit una espcie de modificaci qumica, "desnaturalitzades".

Hi ha creaci d'una nova naturalesa en l'home, lo que permet a este superar la contradicci, inherent a l'estat social, entre les seues inclinacions individuals i els seus deures collectius. Esta s la primera i capital invenci de Rousseau. T com a pivot la concepci mateixa del sobir, de la sobirania i de la llei que l'autor fa derivar del contracte social.

Rousseau es veu condut, per esta via, a una distinci radical, i que des de l'angle que ell ho presenta, s noms seua, entre el sobir i el govern.

L'obligaci social no pot estar fundada legtimament en la fora. No s'hi val del ms fort. L'nic fonament legtim de l'obligaci es troba en la convenci establida entre tots els membres del cos que es tracta de constituir en societat, i cada un dels quals contracta "per dir-ho aix amb si mateix", no lligant-se, en suma, ms que a la seua prpia voluntat. Tot deriva del lliure comproms de qu s'obliga. El pacte social no pot ser legtim ms que quan naix del consentiment obligadament unnime i en favor de la comunitat, cada un es compromet cap a tots, donant-se a tots, no es dna a ning. Cada un adquirix sobre qualsevol altre exactament el mateix dret que li cedix sobre si mateix.

Cada contractant est lligat, sense estar, no obstant aix, "subjecte" a ning, perqu cada u, unint-se a tots, no obex, no obstant aix, ms que a si mateix i queda tan lliure com abans.

La llibertat est fora de perill. Per l'obedincia, sense la qual no hi ha cos poltic tamb ho est. El poble en la democrcia s, en certs aspectes, el monarca; en altres s el sbdit. No pot ser monarca ms que pel seu sufragi, que sn les seues voluntats. Cada membre del cos poltic s al mateix temps ciutad i sbdit, ciutad membre del sobir, en tant que participa en l'activitat del cos poltic. Sbdit en tant que obex a les lleis votades per este cos poltic, per este sobir del qual s membre.

Llegat literari.

Donat el seu allunyament dels enciclopedistes de l'poca i el seu enfrontament amb l'esglsia catlica, per les seues polmiques doctrines, el seu estil literari va canviar. Les seues obres autobiogrfiques i del seu jo van donar un bolcada fonamental en la literatura europea; a tal punt que s considerat un dels precursors del romanticisme.

Entre les seues obres ms importants es troben mile i El contracte social.

Llegat pedaggic.
Com a influent pedagog illustrat va reviscolar una educaci corporal directament en contacte amb la naturalesa que tingu un notable ress en l educaci corporal: el moviment filantrpic de J.B. Basedow (precursor de les Escoles Gimnstiques del segle XIX), el Sistema Natural de G. Hbert (primer ter del segle XX), l'escoltisme de Baden Powell i la Gimnstica natural austraca.

Enllaos externs.

 Jean-Jacques Rousseau (FiloXarxa);
 Du contrat social (MetaLibri);
Jean-Jacques Rousseau  ;
 Biblioweb  ;
 Discurs sobre l'origen de la desigualtat entre els homes J.J. Rousseau   ;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12926" title="Gabriel Cairo Valdivia" nonfiltered="1558" processed="1548" dbindex="6565">
Gabriel Cairo Valdivia (San Martn. Mendoza. Argentina. 1969), conegut popularment com Gaby Cairo, va ser un jugador argent d'hoquei sobre patins, afincat a Catalunya, que va aconseguir els seus ms grans xits esportius defensant la samarreta del Futbol Club Barcelona i de la selecci del seu pas.

Desprs d'iniciar-se al seu pas en l'esport de l'estic sobre rodes, va emigrar a Itlia el 1987 on va jugar amb el Seregno.

L'any 1989 arriba a Catalunya i juga una temporada al CE Noia i tres al Reus Deportiu.

Finalment el 1993 va fitxar pel Futbol Club Barcelona on va aconseguir un total de 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 8 Lligues i 4 Copes del Rei entre d'altres titols, desprs de defensar la samarreta blau-grana durant un total d'onze temporades.

Amb la selecci nacional de l'Argentina ha estat Campi Olmpic el 1992 i dues vegades Campi del Mn (1995 i 1999). 

Gaby Cairo ha estat un exemple d'integraci a Catalunya aconseguit expressar-se perfectament en catal als pocs anys d'establir-se al Principat.

Desprs de la seva retirada en acabar la temporada 2003-2004 va incorporar-se com a directiu de les seccions esportives no professionals del Bara

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Gaby Cairo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12954" title="Gai" nonfiltered="1559" processed="1549" dbindex="6566">


Gai, referit a home homosexual, vegeu homosexualitat;
Gai (jurista) o Gaius, destacat jurista rom;
Gai (retric) (Caius) retric grec;
Gai (Filsof) (Caius) filsof platnic rom;
Gai (prevere) (Caius) prevere de Roma i bisbe dels gentils;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12960" title="CNT" nonfiltered="1560" processed="1550" dbindex="6567">

La Confederaci Nacional del Treball, CNT (Confederacin Nacional del Trabajo en castell), s una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada a Barcelona el 1911. Fou una de les organitzacions sindicals ms importants a Espanya fins al final de la Guerra Civil Espanyola.

 Histria de la CNT .
Orgens de la CNT.
La CNT s l'hereva directa de la Solidaridad Obrera (1907 - 1911), un sindicat d'mbit catal que agrupava unitriament tot el sector txtil de Catalunya i que a la prctica actuava com una central sindical. Hom pot considerar que la CNT s la continutat d'una Solidaridad obrera transformada en central sindical d'mbit espanyol. Aquesta transformaci s dugu a terme al I congrs fundacional de la CNT celebrat al 1911 a Barcelona. De la mateixa manera que la Solidaridad Obrera nasqu d'una revisi de l'anarcosindicalisme internacionalista, la CNT s'articul als primers temps com una central sindical sindicalista revolucionria que responia a un fenomen d'abast europeu, tot i que conservava l'empremta internacionalista i la tradici anarcosindicalista de la Federaci Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) i la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE). Doncs, l'existncia de la Solidaridad obrera i la fundaci de la CNT s'emmarquen dins el corrent de Sindicalisme revolucionari que s'havia ests per arreu d'Europa entre 1898 i 1908, desprs d'eixir de Frana, on Fernand Pelloutier havia comenat a posar les bases d'aquesta corrent revolucionria i la CGT de Victor Griffuelhes aplic entre 1906 i 1908. El pes del Sindicalisme revolucionari de la CNT dels primers anys procedia de les tesis dels dos animadors de la Solidaridad obrera, Josep Prat i Ricardo Mella, procedents de l'anarcosindicalisme, per que creien en els preceptes bsics de lluita sindicalista revolucionria. Semblantment, no s gens menyspreable el pes del Republicanisme obrer i el Socialisme liberal marxista  aquest darrer encapalat per Antoni Fabra i Ribas, que seguia els preceptes del socialista liberal marxista francs, Jean Jaurs  dins la Solidaridad obrera i que influ en el carcter primigeni de la CNT. 
Els primers anys (1911 - 1923).

La posada en prctica de les tesis sindicalistes revolucionries no es fu esperar i al 1916 hi hagu la primera vaga general, que era l'instrument revolucionari per excellncia del Sindicalisme revolucionari. Cal remarcar la collaboraci activa del sindicat socialista marxista UGT en aquesta vaga.

Tanmateix, la gran vaga revolucionria arrib l'agost de 1917. Encara que Espanya es mantenia neutral quant a la Primera Guerra Mundial, la crisi de 1917 afect de la mateixa manera pasos belligerants i pasos neutrals. La guerra de trinxeres, les penries que patien les classes populars i la retallada de drets i llibertats, a ms de la frustraci creixent vers lUnion sacre forjada per part dels partits socialdemcrates amb les forces liberal-burgeses, per fer front a sengles agressions (tant Frana com Alemanya se sentien agredides militarment l'una per l'altra) foren l'embrio d'una explosi revolucionria arreu d'Europa, que an de Pars a Berln, passant pel front; i tamb de Petrograd a Barcelona. L'agost de 1917 es cre un comit conjunt CNT-UGT per declarar la vaga general. Tot i que els objectius podien sser divergents, l'acci fou unitria. L'espurna nasqu d'una vaga de ferroviaris que s'estengu a la resta de sectors. Tot aix s'acompany del moviment encapalat per la Lliga Regionalista de l'Assemblea de parlamentaris. Fou l'expressi ms viva del descontentament obrer per la pujada de preus i la baixada del salari real. Al 1919 la CNT encapal una altra vaga general, coneguda com la vaga de La Canadenca. Fou una vaga de llarga durada i que es tradu amb l'obtenci de la jornada de 8 hores, millores salarials generalitzades i la readmissi dels vaguistes acomiadats. En aquest cas, el govern espanyol actu de mediador entre la Patronal i la CNT. Malgrat tot, la patronal no respect l'acord i es reemprengu la vaga. Aquest cop, per, la classe obrera en sort derrotada, per tal com l'Estat no fu de mediador i s'aline amb la Patronal, tot declarant l'Estat de Guerra a Barcelona i donant suport al locaut empresarial.

A partir de 1919 fins al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera al 1923 es lliur una lluita acarnissada entre la Patronal i la CNT. Les prctiques terroristes es multiplicaren. Paradoxalment, aquest terrorisme procedia de la Patronal i els anomenats sindicats grocs, com el Sindicat Lliure. L'execuci de dirigents sindicalistes i obrers fou una prctica habitual. Els empresaris contractaren pistolers per portar a terme aquesta poltica i generalitzaren les prctiques de locaut. El govern, per la seva banda, hi contribu amb la Ley de Fugas (1921) per la qual els cossos de seguretat de l'Estat podien disparar a matar a tot detingut que provs d'evadir-se. A la realitat, els cossos de seguretat muntaven falses fugides per poder executar "legalment" detinguts sindicalistes. Dues vctimes remarcables del perode foren Salvador Segu (1923), dirigent de la CNT, i Francesc Layret (1922), advocat laboralista. Per la seva banda, grupuscles clandestins d'anarquistes individualistes absoluts, com el de Los Solidarios executaren el president del govern espanyol, Eduardo Dato i el governador civil de Barcelona.

En tot aquest context s'emmarca un cert gir teric de la CNT, que evolucion dels postulats sindicalistes revolucionaris vers postulats ms anarcosindicalistes. L'entrada de Salvador Segu o Joan Peir, dos lders destacats en els propers anys, causaren aquest gir. D'altra banda, cal no oblidar l'impacte i impuls que supos la revoluci russa d'octubre de 1917. La creaci de la Internacional Sindical Roja (III Internacional sindicalista) a Moscou al 1920 per part del govern revolucionari bolxevic de Lenin sacsej el mn sindical europeu. La CNT envi ngel Pestaa com delegat a aquesta reuni fundacional i s'hi adher provisionalment. A la fi, la CNT abandon la Internacional Sindical Roja perqu no seguia la lnia llibertria que la central sindical espanyola adoptava. La revoluci russa no era una revoluci llibertria, amb llibertat, ans una revoluci amb una Dictadura del Proletariat, de la qual no en pot nixer la societat llibertria que els anarquistes i anarcosindicalistes perseguien com a objectiu. Aquests arguments contra la revoluci russa bolxevic foren encunyats per l'anarquista itali Luigi Fabbri al 1921 al seu llibre Dittatura e rivoluzione. La CNT s'adher, en conseqncia, a l'AIT refundada a Berln al 1922. Era la proposta anarcosindicalista d'internacional sindical d'entreguerres, contraposada a la Internacional Sindical Roja (bolxevic-comunista) i a la Federaci Sindical Internacional (socialista reformista).

La penetraci de la CNT se centr a dos mbits: el de la indstria txtil i el dels jornalers rurals. Doncs, les rees en les quals la CNT era majoritria foren Catalunya, el Pas Valenci i Andalusia, que eren territoris que responien al perfil esmentat. Per contra, la CNT tingu poca influncia a les zones on la preeminncia era de la UGT, com Euskadi, Astries i Madrid. Alguns mbits de predomini cenetista inicial foren el dels ferroviaris, que s'emmarcaven dins els corrents sindicalistes revolucionaris.

Els anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923 -1931).
La dictadura del general Miguel Primo de Rivera prohib i persegu amb ferocitat la CNT. El rgim intent d'afavorir el Sindicat Lliure i, sorprenentment toler la UGT dirigida per Francisco Largo Caballero. La dictadura foment un paternalisme social per contrarestar els efectes de la prohibici dels sindicats majoritaris i la prdua dels drets socials. La clandestinitat a la qual es vei abocada la CNT provoc una radicalitzaci de la ideologia dominant dins la central sindical i l'anarquisme comen a desplaar lentament les posicions anarcosindicalistes.
Sota la II Repblica espanyola (1931 - 1936).
Desprs de la caiguda de la monarquia d'Alfons XII hi ha un inicial suport a la II Repblica que anir disminuint durant el perode del 1931 al 1933 pels constants enfrontaments amb les autoritats republicanes en les successives vagues sectorials i generals. Per aquell temps, el nucli principal de la CNT estava a Catalunya, per en altres regions guanyava importncia com a Arag (on era majoritari enfront d'UGT) o Andalusia.

El bienni negre va suposar una etapa de clandestinitat que va atacar profundament les bases de l'anarcosindicalisme a nivell de l'Estat espanyol. Es considera que hi va haver fins a 30.000 empresonats. L'exitosa vaga de transports a Saragossa, continuada en vaga general, que va durar ms de dues setmanes, es va convocar unitriament amb la UGT el 1935. No obstant aix, la collaboraci no va quallar en accions segents.

Les eleccions de 1936 desprs de l'ensorrada del govern de Lerroux van collocar en una complexa situaci la CNT. Les opinions dintre de l'organitzaci es repartien entre el tradicional abstencionisme, el deixar via lliure als obrers per a votar, o directament a demanar el vot per al Front Popular. Aquest tenia entre les seves promeses electorals l'amnistia per als presos.

Es considera que una part del creixement del Front Popular va sobrevenir precisament pel vot llibertari.

La Guerra Civil.


Durant el perode anterior a la Guerra Civil les tensions entre l'ala moderada de carcter sindicalista, i l'rea radical sn constants, i complexos d'analitzar donat el carcter descentralitzat i sectorial de la seva organitzaci. Finalment la ruptura dels trentistes es concretaria en la formaci del Partit Sindicalista d'ngel Pestaa.

Al 1936 seria finalment legalitzada, desprs de perodes de clandestinitat seguits d'altres ms curts de legalitzaci, fins a la seva aixafada al final de la guerra. Durant la guerra va arribar a formar part del govern de la Repblica amb diversos ministeris i alts crrecs de l'Administraci.

A l'agost de 1936 quan el front a Arag va comenar a estabilitzar-se, dos cinquens de la regi estaven sota control dels rebels, encara que comprenent a la meitat de la poblaci ja que controlaven les tres capitals de provncia i Calataiud. A pesar de la importncia de la CNT en aquesta regi no va ser capa de respondre i la repressi aviat va anar acabant amb l'organitzaci en les zones controlades pel bndol nacional.

En l'altra part de l'Arag dividit l'estat republic va quedar igualment anullat. Les milcies de la CNT que van ocupar el Sota Terol i Osca van establir Comits de defensa que substituen als antics ajuntaments. En les zones amb major presncia anarquista prvia a la guerra va comenar amb fora el procs de collectivitzaci de la terra. Aquestes primeres collectivitzacions eren voluntries i s'establien a partir de les terres propietat dels membres i les requisades als fugits o desapareguts. Aquells que volguessin mantenir la propietat de la terra no podien contractar a terceres persones, que no anessin de la seva famlia, i les terres que no llauressin passaven a control de la collectivitat.

Algunes de les collectivitats ms importants van ser les de Alcanys, Calanda, Alcorissa, Vall-de-roures, Garrotxa o Alcampel. No noms es collectivitzaven les terres, sin que es van emprendre tasques collectives com la residncia d'ancians de Garrotxa o la recuperaci de l'hospital (com a Barbastre o Binfar, La Casa de Salut Durruti); aix com la fundaci d'escoles, entre elles la Escola de militants llibertaris. Aquestes obres serien destrudes durant la guerra civil per les tropes nacionals.

Per a protegir les noves organitzacions rurals el comit organitza un Ple regional extraordinari de representants sindicals dels pobles liderats, protegit per Buenaventura Durruti. En contra de l'opini del Comit nacional de la CNT, fonamentalment catal, es crea el Consell Regional de Defensa d'Arag

El 23 de desembre de 1936, desprs de rebre a Madrid una comitiva formada per Joaqun Ascaso, Miguel Chueca i tres lders republicans i independents, el govern de Largo Caballero en el qual s'havien integrat com ministres quatre anarquistes (Joan Garca Oliver, Federica Montseny), reconeix la formaci del Comit de Defensa Nacional, rgan revolucionari que estaven representats tant anarquistes com socialistes i republicans.

A mitjans febrer de 1937 se celebra un congrs a Casp amb el propsit de crear una federaci de collectivitats regional al que assisteixen 500 delegats que representen a 80.000 collectivitats de l'Arag llibertari.

En un ple de la CNT de mar de 1937, el comit nacional demanava un vot de censura per a la supressi del Consell Regional. L'amenaa de dimissi de tot el comit regional aragons ho va impedir. Els Dies de Maig a Barcelona i la caiguda del govern de Largo Caballero seguida del govern de Negrn van precipitar l'ensulsiada de l'experincia llibertria.

A principis de juliol, les organitzacions aragoneses del Front Popular van donar pblicament el Consell al seu president, Ascaso. Quatre setmanes desprs la 11 Divisi d'Enrique Lster i va entrar a la regi. El 10 d'agost de 1937 el govern de Valncia dissolia el Consell Regional de Defensa d'Arag. La Divisi de Lister es disposava a una ofensiva en el front d'Arag, per tamb van ser utilitzades per a sotmetre a l'organitzaci anarquista i desmuntar les estructures collectives creades en els dotze mesos anteriors.

Altres figures clau de l'poca sn Fernando Ascaso, Miguel Garca Vivancos...
(Hauria de dir Francisco Ascaso que era cos de l'Ascaso (Joaqun), president del Consell de defensa d'Arag)
25 novembre 2005 -Veu Obrera-

La CNT sota la dictadura franquista.

Al 1939 amb la llei de responsabilitats poltiques s'illegalitzava l'organitzaci i s'expropiaven els seus bns; immobles, material, vehicles, comptes bancaris, empreses collectivitzades, documentaci. Per aquell temps la CNT comptava amb un mili i mig d'afiliats i la infraestructura que la suportava era mplia.

En l'actualitat.
Desprs de la mort de Franco, al desembre de 1979 la CNT celebra el seu primer congrs, aix com diversos mtings multitudinaris, el ms destacat a Montjuc. De les seves conclusions sorgiran algunes de les lnies d'actuaci que marquen la seva activitat en els centres de treball: No participar en les eleccions sindicals, no al reconeixement dels comits d'empresa, no a l'acceptaci de subvencions estatals o empresarials, suport a la formaci de seccions sindicals.

En aquest primer congrs, un sector, partidari de les eleccions sindicals, s'escindeix i passa a anomenar-se CNT Congrs de Valncia o CNT Renovada (en referncia al Congrs alternatiu realitzat en aquesta ciutat) i posteriorment, perdudes judicialment les sigles per una demanda al Tribunal Suprem d'Espanya, aquest sector el 1989 s'anomen CGT. Desprs alguna gent de la CGT de Madrid marxa d'aquest sindicat, i funda Solidaridad Obrera (SO).

A partir de la seva legalitzaci, s'inicia un moviment per a la reparaci de les expropiacions del 1939, que es concretar en la llei 4/1986 que obligava a la devoluci dels bns confiscats i el dret a la cessi i s d'immobles per part dels sindicats. Des de llavors, la CNT reclama la devoluci de bns per part de l'Estat, amb accions com l'ocupaci, a la fi de 1990, de les installacions del CES Consell Econmic i Social a Madrid, que encara no s'ha resolt per via judicial i compta amb ms de cent encausats.

Al 1996 es va produir una escissi a la CNT a Catalunya, degut a la des-federaci de 14 sindicats. El grup escindit s conegut amb el nom de CNT Joaquim Costa degut a que la seva actual seu s al carrer del mateix nom a Barcelona.

Funcionament de la CNT.
Objectius.
Desenvolupar en els treballadors l'esperit d'associaci, practicar el suport mutu i la solidaritat entre els treballadors, representar, defensar i promocionar els interessos econmics, socials, professionals i culturals dels afiliats, aix com programar les accions necessries per a aconseguir les millores socials i econmiques, tant per als afiliats com per als treballadors en general.

L'rgan de premsa oficial del sindicat s el butllet mensual CNT

Fundacions i federacions.
La CNT s'estructura tant geogrficament (federacions locals, federacions comarcals, regionals i internacionals integrant-se en la *AIT) com per rams d'indstria. D'aquesta forma alguns exemples de federacions de ram sn:
Correus Astries;
Ensenyament d'Andalusia;
Ensenyament de Castella-Lle;
Ensenyament Catalunya;
Estatal d'Ensenyament;
Federal de Correus i Telgrafs;
Sindicat Federal de Telefnica;

A ms, una de les prioritats de la CNT exposades en els acords del seu VIII Congrs a Granada sn les de recuperar la memria histrica de l'anarquisme espanyol. La principal via mitjanant la qual la CNT es proposa treballar aquest rea s mitjanant el desenvolupament de projectes elaborats en la Fundacin Anselmo Lorenzo, la Fundacin de Estudios Libertarios Federica Montseny i el Centre d'Estudis Llibertaris Francesc Sbat.

 Militants destacats de la CNT .
 Miquel Abs Serena;
 Cipriano Mera;
Vegeu tamb.
Anarquisme;
Anarcosindicalisme;
Associaci Internacional de Treballadors;
A les barricades;
Guerra Civil Espanyola;
CNT Olot;

Enllaos externs.
CNT ;
CNT de Catalunya i Balears;
CNT Llevant (Albacete i Pas Valenci);
CNT Joaqun Costa;
Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny ;
Fundacin Anselmo Lorenzo ;
Llibreria distribudora El Grillo Libertario ;
Peridico CNT ;
Peridico Solidaridad Obrera;
Solidaridad Obrera del grup de Joaqun Costa ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12961" title="Cas Scala" nonfiltered="1561" processed="1551" dbindex="6568">


 El Cas Scala fou un sumari processal i procs d'investigaci obert arrel d'un atemptat terrorista contra la discoteca Scala Barcelona el 1978.
 El Cas Scala fou un cas de corrupci del PP de les Illes Balears durant la legislatura 2003-2007. Vegeu Cas CDEIB.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12962" title="Scala Barcelona" nonfiltered="1562" processed="1552" dbindex="6569">
Scala Barcelona fou un restaurant-espectacle i sala de festes de Barcelona situat al xamfr entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan. El regentaven els germans Riba i tingu un gran renom a la vida barcelonina dels anys setanta i vuitanta. El local obr portes a inicis de la dcada dels setanta i simultaniejava una restauraci de qualitat amb espectacles en directe sovint propers al gnere de la revista i tamb actuacions de figures de la can lleugera i de la msica. 

El restaurant va sofrir un atemptat terrorista el gener de 1978 que va provocar un incendi de considerable magnitud que va deixar l'edifici redut a una pila de runa i cendra. Hi van morir quatre treballadors del local. 

Posteriorment, ja a la dcada dels vuitanta el local va ser reconstrut i tornar a funcionar durant prop d'una dcada. 

El Cas Scala.
L'anomenat Cas Scala fa referncia a tot el sumari processal i procs d'investigaci obert arran d'aquest atemptat terrorista que va destruir Scala Barcelona el dia 15 de gener de 1978. 

Durant el mat d'aquell diumenge es va celebrar una manifestaci autoritzada convocada per la CNT que va recrrer el Parallel. Els cenetistes s'oposaven als Pactes de la Moncloa en considerar-los un pacte social entre les forces poltiques i sindicats ms representatius que perjudicava a la classe obrera. Acabada la manifestaci, cap a les 13:15 hores del migdia, un grup de joves llen diversos cctels molotov contra l'interior de Scala Barcelona que en pocs minuts va cremar de forma intensa i va provocar l'incendi i enderrocament de tot l'edifici que aixoplugava el local d'espectacles. Quatre treballadors de la prpia empresa que gestionava la sala de festes  Ramn Egea, Juan Lpez, Diego Montoro i Bernab Bravo- no varen poder escapolir-se de les flames i varen morir en l'incendi.

L'endem mateix de l'incident la policia va fer pblica una nota informativa i a travs del Ministeri de Governaci atribua a membres del sindicat CNT la responsabilitat i l'autoria de l'acci terrorista, tot informant de la detenci dels presumptes culpables.

La vista del cas Scala tingu lloc, el desembre de 1980. Els advocats defensors (Loperena, Palms, Krauel i Segu), varen sollicitar que el ministre de Governaci Rodolfo Martn Villa comparegus a declarar per no ho va fer. La posici de la defensa apuntava cap a un muntatge policial orquestrat mitjanant confidents infiltrats al sindicat CNT amb l'objectiu de desacreditar aquell sindicat davant els treballadors i aix evitar la seva progressi a Catalunya.

La sentncia va condemnar Jos Cuevas, Javier Caadas i Arturo Palma a 17 anys de pres com autors d'un delicte d'homicidi involuntari i per fabricaci d'explosius. Luis Muoz fou condemnat a dos anys i sis mesos per complicitat i Rosa Lpez, a cinc mesos per encobriment. El recurs presentat pels defensors, per trencament de forma i denegaci de proves per la no compareixena de Martn Villa a la vista, fou desestimat pel Tribunal Suprem espanyol. 

Amb el pas dels anys es va anar descobrint el paper cabdal i decisiu que el confident de la policia, Joaqun Gambn, el Grillo, havia jugat en aquest afer. Fou ell qui s'infiltr a la CNT per dirigir l'atemptat. Gambn, tamb anomenat el Rubio o el Legionario, formava part de l'entramat obscur i corrupte que en aquells temps presidia el mn de la delinqncia i la collaboraci policial a la Barcelona de la transici.

La pressi de la premsa sobre la policia i l'absncia de Gambn en la vista del cas, van aixecar la sospita sobre les veritables causes d'aquell atemptat i, fins i tot, provocaren desavinences manifestes entre el Ministeri Fiscal i alguns membres de la judicatura. Finalment, a finals de 1981, Gambn va ser detingut per la policia desprs d'un tiroteig a Valncia. El cas Scala tornava a obrir-se.

La segona vista del Cas Scala Barcelona tingu lloc al desembre de 1983, amb noms un acusat: Joaqun Gambn. La sentncia el va condemnar a set anys per anar a una manifestaci amb armes i preparar explosius.

La CNT ha presentat sempre aquest fets com una maniobra fosca del govern adreada a frenar l'ascens del sindicat cenetista, que sens dubte es va ressentir del ress social que va tenir el cas Scala.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12974" title="SMILES" nonfiltered="1563" processed="1553" dbindex="6570">

La nomenclatura SMILES (de l'angls; Simplified Molecular Input Line Entry Specification), s una manera de representar l'estructura qumica usant cadenes de carcters alfanumrics de tipus ASCII.

Exemples de molcules amb enllaos simples;
C representa el met (CH4);
O representa l'aigua (H2O);
CCO representa l'etanol (CH3CH2OH) ;
CC(C)C representa el 2-but (CH3CH(CH3)CH3) ;

Enllaos dobles(=) i triples(#);
O=C=O representa el dixid de carboni (CO2);
C#C representa l'acetil (HC CH) ;
CC(=O)O representa a l'cid actic (CH3COOH);

Hidrocarburs cclics;
C1CC1 representa al cicloprop;
c1ccccc1 representa al benz;

Altres hidrocarburs;
C/C=C/C representa el (E)-but-2- (trans-but-2-);
C/C=CC representa el (Z)-but-2- (cis-but-2-);

()(()(=))(=)  representa l'cid tartric ;

Enllaos externs.
 Tutorial sobre SMILES (en angls);
 Pgines web capaes de generar grfics en 2D a partir d'un cadena SMILES;
 Applet d'edici de molcules que genera cadenes SMILES;
 Processament d'SMILES;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12976" title="Conseller Primer" nonfiltered="1564" processed="1554" dbindex="6571">
El conseller primer del Govern s un membre del Govern de Catalunya amb competncies prpies, nomenat i separat del crrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament. s considerat l'anleg propi catal del crrec que desenvolupa el primer ministre en altres pasos europeus i el seu estatus es descriu a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 com a una figura que pot, opcionalment, existir al govern; i es regula per llei del Parlament de Catalunya. El seu tractament s el d'Honorable Senyor, igual que els consellers.

El conseller primer del Govern t despatx propi al Palau de la Generalitat de Catalunya a la part edificada en el segle XVI per Pere Blai, coneguda com el Cos renaixentista.

Histria.
Amb la restituci de la Generalitat republicana s va anar definint aquesta figura de cap de govern tot i que amb diferents terminologies:
 Cap del Consell Executiu, ocupat per Joan Lluh i Vallesc al primer govern estatutari en 1932.
 Conseller Delegat, ocupat per Carles Pi i Sunyer al segon govern estatutari en 1933.
 Conseller Primer, ocupat per Miquel Santal i Parvorell, al tercer govern estatutari en 1933.

Jordi Pujol, en el seu govern 1999-2003, restitu aquesta figura amb el nom de Conseller en Cap i l'ocup Artur Mas qui, a les properes eleccions, seria el seu successor encapalant la llista de CiU.

Al govern Maragall es va mantenir aquesta figura, que varen ocupar Josep-Llus Carod-Rovira i Josep Bargall i Valls; si b el nom va ser substitut el 17 de mar de 2005 pel de Conseller Primer, en considerar que el nom Conseller en Cap designava histricament un crrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya.

Llista de Consellers Primer de la Generalitat de Catalunya en el perode actual.



Entre l'11-05-2006 i el 29-11-2006, les competncies del Conseller Primer les va assumir el President de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (PSC).

En el govern de Catalunya 2006-2010 no ha estat designat cap conseller primer. Les seves competncies les tenen el president Jos Montilla i Aguilera i el conseller de la Vicepresidncia Josep Llus Carod-Rovira.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12980" title="Riquesa" nonfiltered="1565" processed="1555" dbindex="6572">
La riquesa es l'abundncia d'objectes de valor, i l'estat de tenir aquestos objectes. Generalment, la riquesa es refereix a propietats materials de tot tipus i als diners. El mateix s del terme assumeix que hi ha un mitj socialment acceptat d'identificar el propietari de diners, terres o objectes varis. En altres paraules, cal una noci de propietat que es pugui invocar amb un esfor mnim per part del propietari.

La visi antropolgica de la riquesa.
L'antropologia caracteritza les societats basant-se en part en el concepte que tenen aquestes de la riquesa i de les estructures institucionals i de poder que usen per protegir-la. Alguns tipus s'enumeren tot seguit. Pot veure's com una progressi evolutiva:

Visi rudimentria de la riquesa.
Concepte interpersonal de riquesa.
La riquesa com a una acumulaci de bns no necessaris.
La riquesa com a control de les terres de conreu;
La noci capitalista de la riquesa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12982" title="Pedreguer" nonfiltered="1566" processed="1556" dbindex="6573">

Pedreguer s una poblaci de la comarca de la Marina Alta.

 Histria .
poca Medieval.

Poblaci d'origen musulm. Hi havien diferents nuclis de poblaci situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Desprs de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de Valncia i va passar a ser propietat de Ximn Carro qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Desprs pass als Roi de Corella, als comtes d'Anna i, per ltim, als de Cervell.
Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins la seua expulsi en 1609. La seua esglsia fou ajuda de la parrquia de Dnia fins l'any 1544 en qu es va independitzar.

poca Moderna.

El 1609 romangu quasi sense habitants degut a l'expulsi dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels sndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de Valncia, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Rfol d'Almnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el ttol de vila.

poca Contempornia.

La tradicional utilitzaci de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indstria de la marroquineria, polaritzant la producci de barreteria, bosses de m i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara que ara ha decaigut molt aquesta indstria per la competncia amb les importacions xineses, amb una m d'obra molt ms barata. Altres indstries, que incideixen en la seua economia sn les fbriques de mobles, embalatges i materials de construcci. La poblaci, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins la dcada dels seixanta, creixent desprs lentament fins els 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels ltims temps i la influncia secundria del turisme, ha potenciat la recuperaci demogrfica. Recentment el poble ha comenat a expandir-se per la construcci de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfcie de 30,3 km .

Festes i tradicions populars.
 Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 10 dies, la festa central s en  els dies 15 i el 16 de juliol. s la Festa Major, dedicada al Patr de la Vila. Al voltant de la Plaa Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses, ralli humorstic, etc.
 Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Es celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el Porrat.
 Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha process, i el diumenge escomena la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
 Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'all van desfilant fins arribar a la Plaa on hi ha un berenar per a tots i on tamb hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i tamb alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
 Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals . Es fa la benedicci dels animals a la capelleta de Sant Blai i desprs tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
 Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana se celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participaci del Cor de Pedreguer.

Edificis histrics i d'inters.

 La Font d'Aixa ;
 El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulm situada a la Muntanya Gran;
 L'Esglsia de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574;
 Els Porxes (o Prxens): Construcci de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha ests tamb per l'espai adjacent de la Plaa Major;
 La Capelleta de Sant Blai: Del segle XVIII per reconstruda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai on es troben moltes paradetes on es poden comprar dtils, canya de sucre i molts ms productes;
 Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubic un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i desprs fou collegi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat s el contenidor de la Casa de Cultura;
 Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben illuminats;
 Mirador "Mirabarques": Del 1998, en aquest mirador es pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina;

Gastronomia.
 Putxero: s un menjar que t carn, verdures, cigrons, etc. Es serveix calent, i el seu caldo serveix per fer arrs o fideus.

 Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arrs i qualsevol cosa que vinga b. s molt tpic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).

 Arrs al Forn: s un plat d'arrs, verdures i carn. Es fa al forn i se serveix calent.

 Esgarradet: s un plat de moltes verdures com pebrera, tomaca, ceba, etc. s un plat gelat.

 Arrs amb Fesols i Naps: Arrs amb fesols i nap. Es serveix calent.

 Coques: Una base de pasta, generalment coberta de tomaca, ceba, psols, etc.

 Polp amb Penques: Polp trossejat amb penques, ceba, etc.

 Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca i ceba.

 Coca Maria: Coca molt inflada que se sol menjar per a berenar.

 Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb carabassa.

Poltica.


 Esports .
El trinquet de Pedreguer s'anomena Xato de Pedreguer en homenatge al pilotari Jaume Buigues.

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Pgina de l'Ajuntament de Pedreguer;
 La meteorologia a Pedreguer;
 Web del Departament de Llat de l'ES Pedreguer;
 Web de Curtmetratges Casolans de Pedreguer;
 Web de les Festes de Pedreguer;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12983" title="Python" nonfiltered="1567" processed="1557" dbindex="6574">

Python s un llenguatge de programaci orientat a objectes interpretat i interactiu, i s programari lliure. Combina una potncia remarcable amb una sintaxi molt entenedora. Sovint s comparat amb llenguatges com Java, Tcl, Perl o Scheme.

Posseeix mduls, classes, excepcions tipus de dades dinmics a alt nivell, i tipus dinmics. Pot crrer sobre diversos tipus de UNIX, sobre Windows, Palm_OS, OS/2, Mac, Amiga, i moltes altres plataformes. 

El Python t copyright per s lliure d'usar, distribuir o fins i tot comercialitzar.

 Programa d'exemple .

Aquest programa escriu "Hola mn" al dispositiu de sortida de defecte (habitualment el monitor),


 El tipificat dinmic .

Una de les caracterstiques d'aquest llenguatge s el tipificat dinmic i la capacitat d'aquest per interpretar en temps d'execuci el codi, totalment al contrari que altres llenguatges com ara C que ho fan en temps de compilaci.

Enllaos externs.

la web de Python ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12986" title="Fossilitzaci de la prenonmia" nonfiltered="1568" processed="1558" dbindex="6575">
S'entn al fossilitzaci de la prenonmia com a l'evoluci histrica que ha patit l'assignaci del prenom, consistent en invertir la tendncia inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents. s estudiat per l'antroponmia.

El nom intransferible.
Molt antigament, els noms eren intransferibles: s'imposava un nom nou a cada nad. Per exemple, als primers llibres de la Bblia, apareixen multitud de noms de persones que no sn repetits.

En canvi, a l'poca moderna, passa justament el contrari: els noms de persona no s'inventen, hom considera que cal buscar per al nad un nom preexistent, per lluny que sigui en el temps o en l'espai. Per aix quan alg porta un nom poc usual, ens preguntem d'on l'han tret: es pot tractar del d'un sant o d'una advocaci mariana poc coneguts, o ms modernament, del nom d'una detat fencia, ibrica, inca o vs a saber; o d'un nom japons o maori, tant se val. En canvi, passa poques vegades que ens responguin que s un nom inventat, b que s cert que en els darrers anys ens trobem amb prenoms que sn noms comuns o noms geogrfics habilitats com a nom propi de persona: Lluna, Juny; Nil (ja usat al mn rom), Tenesse (dut per Tenesse Williams), etc.; i tamb s ben sabut que en poques revolucionries s'imposaven noms com Llibertat, Germinal (nom del set mes del calendari revolucionari francs), Icria (nom de l'illa imginria on Cabet situ la seva societat comunista utpica), etc.

La fossilitzaci de la prenonmia.
Amb el pas del temps, els noms es van comenar a repetir, fins que s'arriba al punt que ja no s'inventen prenoms nous: s el que anomenem fossilitzaci de la prenonmia: a l'hora d'imposar un prenom a un nen o a una nena, el que es fa s triar-ne un d'una llista preexistent.

Aquest fenomen es va originar perqu es va estendre la creena que si a un infant se li imposa un nom que alg altre ja ha portat, aquest adquirir algunes de les qualitats humanes que llua el primer portador del nom. O, si ms no (ja que l'esmentada creena s fora agosarada), que el nen o la nena prendr com a model la conducta exemplar de la persona de la qual ha pres el nom.

Primers exemples de repetici.
Un primer exemple de repetici de nom el trobem en els antics emperadors perses, que prenien com a prenom el nom d'un altre gran rei anterior: aix, en els segles V i IV aC, trobem dos reis que es deien Xerxes, tres de coneguts com Artaxerxes (nom segurament emparentat amb l'anterior) i tres d'anomenats Darios: Darios II es deia inicialment Ocus No thos, per li devia convenir de canviar-se el nom i posar-se el d'un gran rei que l'havia precedit en el tron. En poca una mica ms moderna (segles IV a II aC), es van succeir set reis de Sria amb el nom d'Antoc.

Per en aquella poca, aquesta repetici dels noms noms devia afectar persones importants, com els reis.

Inicis de la fossilitzaci a l'poca del Nou Testament.
Va ser segurament el sentiment religis el factor que ms devia influir en la generalitzaci de la repetici dels prenoms, ja que progressivament els hebreus comencen a imposar als infants el nom que havien portat personatges antics d'Israel (patriarques, reis, herois i herones). Hi ha almenys set noms de personatges del Nou Testament que repeteixen noms de l'Antic:
Eliseu, nom d'un dels profetes. La forma femenina t tres variants: Elisa, Elisabet i Isabel; duia aquest nom la mare de sant Joan Baptista i tia valenciana de Jess.
Jacob, fill d'Isaac i germ bess d'Esa. Es deien aquest nom dos dels deixebles de Jess (sant Jaume el Major i sant Jaume el Menor, ja que Jaume s la forma catalana de Jacob) i l'avi patern de Jess, segons la genealogia de Mateu.
Jess, el nom de Crist, era la forma aramea de Josu, nom del successor de Moiss com a cap del poble d'Israel. Tamb s'ho deia un rebesavi de Jess, segons la genealogia de Lluc.
Josep, onz fill de Jacob; el trobem en tres personatges del Nou Testament: el pare de Jess, Josep d'Arimatea (aquell que amb Nicodemus va enterrar el cos de Jess) i un rebesavi de Jess, segons la genealogia de Lluc. Tamb s'ho deia l'historiador Flavi Josep, del segle I, el nom real del qual era Josep ben Maties.
Jud, quart fill de Jacob i Lia. En femen era Judit, i s'ho deia l'herona que va decapitar Holofernes. La variant Judes va donar nom de Judes Macabeu (que, per cert, lluitava contra un Antoc dels esmentats ms amunt, el IV), i els dos Judes deixebles de Jess, el Tadeu i l'Iscariot.
Sal, nom del primer rei del poble d'Israel, era tamb el primer nom de sant Pau.
Sime, segon fill de Jacob; en l'poca de Jess devia ser un nom molt corrent, ja que al Nou Testament trobem sis personatges, pel cap baix, amb aquest nom, amb la variant Sim: s'ho deien dos apstols (era el primer nom de sant Pere i sant Sim), l'anci que pot conixer Jess quan el van a circumcidar, l'amo de la casa de Betnia on Maria ungeix Jess amb perfum, un rebesavi de Jess, segons la genealogia de Lluc i el mag que volia comprar als apstols la facultat de fer miracles (que origina el mot simonia).

Tamb hi ha cinc noms que, tot i no aparixer a l'Antic Testament, el porten ms d'un personatge del Nou (o de l'poca), cosa que fa suposar que devien ser corrents aleshores:
Anna: l'via materna de Jess i l'anciana profetessa que el pot veure el dia de la circumcisi.
Joan: nom del Baptista, de l'Evangelista i d'una deixeble que es deia Joana.
Lltzer: nom de l'home ressuscitat per Jess i del pobre de la parbola d'Opul.
Maria: a l'Evangeli apareixen quatre dones amb aquest nom. Sn les anomenades les tres Maries (perqu van assistir juntes a la crucifixi): la mare de Jess, sa tia Maria de Cleofs i Maria Magdalena; la quarta s Maria de Betnia, la germana de Lltzer i de l'enfeinada Marta, anomenada la pecadora (la tradici la identifica amb Maria Magdalena, per l'Evangeli no diu en cap moment que siguin la mateixa persona).
Mateu i Maties eren dos deixebles de Jess: l'evangelista i l'apstol substitut de Judes Iscariot; es tracta de dues variants del mateix nom. Maties t encara la variant catalana Maci, que s tamb un cognom (a vegades escrit errniament Masi). Hem dit ms amunt que l'historiador Flavi Josep es deia realment Josep ben Maties.

Encara trobem ms exemples de noms repetits a les genealogies de Jess (Mt 1, 1-16 i Lc 3, 23-38).

La fossilitzaci posterior.
Tots aquests exemples del mn del judaisme posen de manifest el naixement d'una tendncia que s'hi consolidar amb el pas dels segles i que tamb afectar les altres dues grans religions monoteistes: el cristianisme i l'islam.

Ja hem dit que es copiava el nom d'un personatge important perqu servs de model de conducta del nen o la nena: per ara hi trobem un element afegit: si hom imposa al nen el nom d'un personatge bblic, d'un ngel o d'un sant, s'aconsegueix que aquest esdevingui un protector celestial de l'infant al llarg de tota la seva vida futura.

L'Esglsia Catlica ha portat aquest concepte fins a les ltimes conseqncies establint una mena de simbiosi entre els dos portadors del mateix prenom, el celestial i el terrenal, de tal manera que a canvi de la protecci del primer i, alhora, per estimular-la el segon el venera, entre altres coses homenatjant-lo en el seu dia, el que en diem el dia del sant o de l'onomstica; en consonncia amb aix, l'Esglsia no permet que cap infant sigui batejat amb un nom que no sigui el d'un personatge religis adequat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12988" title="Josep Maria de Porcioles i Colomer" nonfiltered="1569" processed="1559" dbindex="6576">
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou l'alcalde de Barcelona que ms temps ocup aquest crrec durant el rgim franquista.
 
Jurista, notari i poltic. Es doctor en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandon Espanya i no retorn fins desprs de la Guerra. Durant el rgim franquista fou director general de registres i del notariat i desprs president de la Diputaci de Lleida. 
Fou jutge d'apellacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, crrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i deman inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el collapse del sistema urb. L'Administraci municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i poltic.

El seu mandant es caracteritz per un desenvolupament urb descontrolat i per una notable projecci de la ciutat com a seu de fires i congressos, per tamb per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins. L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments venals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destituci, el 1973. El 1983 li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona.

Entre els seus xits ell mateix s'atribua la influncia que havia tingut en aconseguir que s'aprovs la compilaci del dret civil catal el 1960.






Enllaos externs.
Porcioles, per Josep Pla (un "Homenot");











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12990" title="Llenguatge de programaci" nonfiltered="1570" processed="1560" dbindex="6577">
Un llenguatge de programaci s un llenguatge informtic usat per controlar el comportament d'una mquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge t una srie de regles sintctiques i semntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb qu treballar el programa com les accions que realitzar. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificaci formal (un document), altres sn definits oficiosament per una implementaci concreta (un compilador).

Actualment existeixen milers de llenguatges de programaci, i se'n creen de nous contnuament. Alguns dels ms extensos sn ASM, C, C++, C# i Java.

Classificaci alt nivell-baix nivell.
Els llenguatges se solen classificar principalment en llenguatges de baix nivell, que son molt propers al codi binari utilitzat internament per un tipus d'ordinador determinat, i llenguatges d'alt nivell, que son ms propers al llenguatge hum i ms independents del tipus d'ordinador.

La diferncia entre llenguatges de baix i alt nivell es fa evident comparant dos programes que escriuen "Hola" en pantalla, el primer usant llenguatge assemblador per mquines x86 (baix nivell),

    MODEL SMALL
    IDEAL
    STACK 100H

    DATASEG
        HW      DB      'Hola!$'

    CODESEG
        MOV AX, @data
        MOV DS, AX
        MOV DX, OFFSET HW
        MOV AH, 09H
        INT 21H
        MOV AX, 4C00H
        INT 21H
    END

i el segon utilitzant un llenguatge d'alt nivell (Python),

Els llenguatges d'alt nivell es poden classificar tamb segons el tipus de model de programaci que utilitzen (procedimentals, funcionals, orientats a objectes, etc.). Tamb hi ha llenguatges de marcatge, que no sn llenguatges de programaci, sin que s'utilitzen per estructurar o donar forma a un text. Avui en dia existeixen gran quantitat de llenguatges, ms o menys especialitzats en diferents tasques.

Sistema de tipatge.
El sistema de tipus defineix com un llenguatge de programaci classifica els valors i expressions en tipus, com els manipula, i com hi interacciona. Generalment aix inclou la descripci de les estructures de dades que el llenguatge pot construir. El disseny i estudi matemtic d'aquests sistemes s conegut com la Teoria de tipus (type theory).

S'ha de recordar per que els computadors digitals moderns emmagatzemen internament totes les estructures simplement com a uns i zeros (binari)

Llenguatges tipats vers llenguatges no tipats.
Un llenguatge s tipat si l'especificaci de cada operaci defineix a quins tipus de dades una operaci s aplicable, amb l'implicaci que no s aplicable als altres tipus. Per exemple, "aquest text entre cometes" s un string. En la majoria de llenguatges de programaci, dividir un nmero per un string no t sentit. En conseqncia la majoria dels llenguatges de programaci moderns rebutjaran qualsevol intent de dur a terme una operaci com aquesta. En alguns llenguatges, l'operaci sense sentit es detectar en temps de compilaci (comprovaci de tipus "esttica") i ser rebutjada pel compilador. Mentre que en d'altres, l'operaci sense sentit es detectar en temps d'execuci (comprovaci de tipus "dinmica"), resultant en una excepci en temps d'execuci (runtime exception).

Un cas especial de llenguatges tipats sn els llenguatges mono-tipats. Normalment sn llenguatges de script o de marcatge, com Rexx o SGML, i noms tenen un tipus de dades - majoritriament, cadenes de carcters que sn usats tan per dades simbliques com numriques.

En contrast, un llenguatge no tipat, com la majoria de llenguatges assembladors, permet qualsevol operaci sobre qualsevol tipus de dades, considerades com a seqncies de bits de mides vries. Llenguatges d'alt nivell no tipats inclouen BCPL i algunes varietats de Forth.

A la prctica, mentre que pocs llenguatges es consideren tipats des del punt de vista de la Teoria de tipus (verificar o rebutjar totes les operacions), la majoria del llenguatges moderns ofereixen un cert grau de tipatge. Molts llenguatges de producci ofereixen alguna manera de subvertir o fer un bypass al sistema de tipus.

 Classificaci dels principals llenguatges de programaci .
 Vegeu classificaci dels llenguatges de programaci;
Llenguatge mquina;
Llenguatge simblic;
Llenguatge assemblador;
Llenguatges de programaci d'alt nivell;
A-0;
Ada;
Algol;
Autocode;
Awk;
Basic;
Basica;
FreeBASIC;
Gambas;
Visual Basic;
BCPL;
C;
C++;
Visual C-like;
C-like;
C#;
Clean;
D;
Cobol;
Forth;
Fortran;
Haskell;
Java;
Javascript;
Lisp;
LabVIEW;
Logo;
Mercury;
Pascal;
PHP;
Perl;
Pike;
PL1;
Prolog;
Python;
Revolution;
Rexx;
RPG II / RPG III ...;
Ruby;
Scala;
Seed7;
Simula67;
Smalltalk;
Llenguatges de programaci esotrics;
Brainfuck;
Intercal;

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Histria dels llenguatges de programaci;
 Classificaci dels llenguatges de programaci;

Enllaos externs.
 LiteratePrograms.org  Wiki d'algorismes implementats en diferents llenguatges de programaci.
 Computer Languages History  Lnia de temps dels 50 principals llenguatges de programaci.
 The Language List  Informaci recompilada de 2.500 llenguatges de programaci.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="12992" title="CGT" nonfiltered="1571" processed="1561" dbindex="6578">


La Confederaci General del Treball (CGT) s una organitzaci sindical amb implantaci a Espanya creada l'any 1989 com a conseqncia d'un procs judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrs de Valncia, constitut l'any 1979, va perdre el pleit amb l'altre sector  i amb ell el dret a l's de les sigles histriques del sindicat.

La CGT segons els seus estatuts es defineix com:

Una organitzaci de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autnoma, autogestionria, federalista, internacionalista i llibertria que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avanant, mitjanant aquestes lluites, cap a una emancipaci total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quin siguin les seves opcions poltiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els rgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assembles dels sindicats.;

Organitzaci .

Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector.

Els sindicats d'una mateixa poblaci constitueixen la federaci local; tamb s'organitzen federacions comarcals i intercomarcals. Les federacions locals de cada territori (Arag, Catalunya, Illes Balears...) formen les corresponents Confederacions Territorials i les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administraci Pblica, Ensenyament, Banca,Transports i Telecomunicacions, Comer i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Qumiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comit Confederal de la CGT, mxim organisme entre congresos. Hi ha dos nivells d'intervenci: el territorial i el professional o sectorial

La CGT s'estructura tamb per federacions sectorials o rams d'indstria.

A Catalunya la CGT t una presncia notable al sector serveis (especialment a transports pblics, ensenyament, banca i correus) i es el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrera de CCOO i UGT

La Revista Catalunya es l'rgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en catal amb una tirada actualment de 10.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.

El diari Rojo y Negro es l'rgan de la CGT a tot Espanya. 


Fundacions i Federacions de CGT .







Federaci Comarcal de l'Anoia;
Federaci Local de Barcelona;
Federaci ComarcalBarcelons Nord;
Federaci Comarcal del Baix Llobregat;
Federaci Local de Castellar del Valls;
Federaci Intercomarcal delGarraf /Alt Peneds;
Federaci Local de Manresa;
Federaci Comarcal del Maresme;
Federaci Local de Rub;
Federaci Local de Sabadell;
Federaci Local de Sallent;
Federaci Local de Terrassa;
Federaci Comarcal del Valls Oriental;
Federaci Comarcal Baix Peneds (El Vendrell);
Federaci Comarcal delBaix Camp / Priorat (Reus);
Federaci Local de Tarragona;
Federaci Intercomarcal deLleida;
Federaci Intercomarcal de Girona;
Federaci Local d'Alacant;
Federaci Local d'Alcoi;
Federaci Local de Benidorm ;
Federaci Local de Castell;
Federaci Local de Gandia La Safor;
Federaci Local de Murcia;
Federaci Local de Valncia;
Federaci Local de Vinars;
Federaci Local de Palma;
Federaci Local de S'arenal de Lluchmajor;
Federaci Local de Ciutadella (Menorca) ;
Fundaci Salvador Segu;
Centre d'Estudis Sociolaborals CELS;

Federaci d'Administraci Pblica ;
Federaci de Banca, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crdit i Oficines i Despatxos ;
Federaci d'Ensenyament ;
Federaci del Metall ;
Federaci d'Indstries Qumiques i afins ;
Federaci de Sanitat;

Smbols .

El sindicat utilitza principalment una bandera, per en t tres d'oficials, totes elles semblants.

Vegeu: glossari de mots relacionats amb l'anarquisme.

Vegeu tamb.
Anarquisme;
Anarcosindicalisme;

Enllaos externs.

La CGT de Catalunya;
Revista Catalunya ;
Plana de la CGT d'Espanya;
La CGT del Pas Valenci i de Mrcia;
La CGT de les Illes Balears;
La CGT d'Arag;
Diari Digital Rojo y Negro;
Fundaci Salvador Segu;
Centre d'estudis Sociolaborals;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13007" title="L'Alguer" nonfiltered="1572" processed="1562" dbindex="6579">

L'Alguer (en itali: Alghero, en sard: S'Alighra) s una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itlia), al nord-oest de l'illa, a la provncia de Ssser. Amb 42.289 d'habitants, representa un 0'03% dels habitants dels Pasos Catalans.
Cultura i llengua.
L'Alguer t una poblaci de 40.391 habitants (2006). La poblaci de la ciutat va ser substituda per colons catalans del Peneds i del Camp de Tarragona desprs d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimonis. A finals de 1354, la poblaci queda molt reduda per la fam, desprs de mig any de setge, i els resistents algueresos sn expulsats o esclavitzats.

s per aix que fins fa relativament poc la llengua majoritria de la ciutat era el catal, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, per, la immigraci de gent de parla sarda, l'escola, la televisi i els diaris de parla italiana han fet que menys famlies l'hagin transms als fills. Al 2004 els usos lingstics de la poblaci de l'Alguer eren els segents:



Des de 1997 el catal compta amb reconeixement i legislaci lingstica especfica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A ms, diferents entitats, com ara mnium Cultural, el Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura prpies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Grcies a aix, ara tots els ciutadans poden adrear-se en alguers a l'administraci de la ciutat. Tamb s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urbanstics i arquitectnics comuns a les ciutats medievals dels Pasos Catalans. Les muralles i torres, all on s'han conservat, sn molt caracterstiques de la ciutat. 

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta", a causa de la seva ascendncia barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges xrter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibilla, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com tamb a Mallorca i altres zones del Pas Valenci com passa a Xeraco).

Histria.

L'rea de l'Alguer va ser poblada temps prehistrics en. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ac al 4t milleni aC quan la civilitzaci nurag hi fou present des de 1500 aC, i tamb s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat. 

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la famlia genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un perode sota el control de Pisa (1283-1284). El 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimonis i colonitzada per catalans; llavors la ciutat va prosperar i va rebre el ttol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successi, el domini de la Corona d'Arag va acabar el 1702 amb una gran decadncia de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la pennsula. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en itali com Mateu Llus i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la poblaci, la qual va ser reprimida sanguinriament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'poca feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la presncia de la malria al camp va ser eliminada a la dcada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre histric va quedar fora malms.

Desprs de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat turstica.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Mil i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores cnsol a Cller, Eduard Toda i Gell . Per fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupaci Catalanista, de la qual alguns membres com Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupaci es transform en el Centre Catalanista La Palmavera, que apleg  els catalanistes algueresos, per fou clausurada desprs de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envi una nova missi a l'illa i des d'aleshores les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat ms fluda.

Demografia.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:755 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001
  bar:2006 text:2006

PlotData=
  color:barra width:40 align:left

  bar:1861 from:0 till: 8831
  bar:1871 from:0 till: 9988
  bar:1881 from:0 till: 9989
  bar:1901 from:0 till: 10741
  bar:1911 from:0 till: 11860
  bar:1921 from:0 till: 12555
  bar:1931 from:0 till: 13737
  bar:1936 from:0 till: 15998
  bar:1951 from:0 till: 21374
  bar:1961 from:0 till: 26688
  bar:1971 from:0 till: 32187
  bar:1981 from:0 till: 36508
  bar:1991 from:0 till: 39026
  bar:2001 from:0 till: 38404
  bar:2006 from:0 till: 42289

PlotData=

  bar:1861 at: 8831 fontsize:S text: 8.831 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9988 fontsize:S text: 9.988 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 9989 fontsize:S text: 9.989 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 10741 fontsize:S text: 10.741 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 11860 fontsize:S text: 11.860 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 12555 fontsize:S text: 12.555 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 13737 fontsize:S text: 13.737 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 15998 fontsize:S text: 15.998 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 21374 fontsize:S text: 21.374 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 26688 fontsize:S text: 26.688 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 32187 fontsize:S text: 32.187 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36508 fontsize:S text: 36.508 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 39026 fontsize:S text: 39.026 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 38404 fontsize:S text: 38.404 shift:(-10,5)
  bar:2006 at: 42289 fontsize:S text: 42.289 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:fonts ISTAT - elaboraci grfica a m de la Viquipdia italiana



Llocs i Monuments importants.
Palau Carcassona;
La Catedral de Santa Maria. Comenada al 1570, va ser oberta al 1593 per va ser acabada i consagrada al 1730. L'esglsia original t un estil gtic catal, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, per, sn d'estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un nrtex neoclssic a la faana, canviant bruscament la seua aparena.
L'Esglsia de St. Francesc (1360, reconstruda a finals del segle XVI). Les parts originals gtiques catalanes es poden veure a l'altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Santssim Sacrament. El campanar s de la primera meitat del segle XVI.
L'Esglsia de St. Miquel;
L'antiga esglsia de la Mare de Du del Rosari, ara seu del Museu Dioces d'Art Sacre. ;
La Torre del Portal, construda a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l'Esper Reial (segle XVI).
Palau d'Albis (segle XVI), un exemple tpic d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541 l'emperador Carles V hi va viure.;

100 Nurags es mantenen i es poden veure a les rees venes de Santa Imbnia, Palmavera i Anghelu Ruju i tamb es poden veuren necrpolis a Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imbnia (a ms de troballes romanes).


 Fills i filles illustres de la ciutat .

 Franca Masu: cantant ms representativa de la msica contempornia de l'Alguer;
 Antoni Lo Frasso: (1521-1595) poeta;
 Giuseppe Manno: (1786-1868) president del senat del Regne de Sardenya i del Regne d'Itlia;
 Salvatore Burruni: (1933-2004) campi del mn de boxa;
 Antonello Cuccureddu: (1949) jugador de futbol de la Juventus;
 Pino Piras: (1941-1989) cantant ;
 Franco Restaino: (1938) filsof;
 Gabriella Carlucci: (1959) presentadora de televisi italiana;
 Tessa Gelisio: (1977) naturalista presentadora de televisi italiana ;
 ngel Cervola: cantant;
 Antonello Colledanchise: cantant;
 Pasqual Gallo: cantant;
 Joan Palomba: mestre d'escola i estudis de la llengua algueresa;
 Antoni Ciuffo: poeta;
 Antonio Marras: estilista;
 Enzo Favata: cantant de jazz;
 Maria Aurora Salvagno: atleta (campiona universitria, convocada pels Jocs Olmpics de Pequn);

Galeria d'imatges.


Referncies.


Vegeu tamb.
Vi de l'Alguer;

Enllaos externs.

Web oficial de L'Alguer  ;
L'Obra Cultural de l'Alguer ;

Mitjans de comunicaci locals.
Portal d'actualitat a L'Alguer  ;
Web del peridic de cultura i informaci "l'Alguer" ;
Vilaweb l'Alguer ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13013" title="Acci directa" nonfiltered="1573" processed="1563" dbindex="6580">


L'Acci directa s la intervenci sens mediadors aliens a un problema per tractar de donar una soluci, i fer valer la ra per una sortida adequada. Sovint s'ha confs (per anarquistes i no anarquistes) amb el recurs a la violncia, si b en un sentit estricte no t res a veure amb l's de la fora bruta. Per altra part s'associa al concepte d' immediatesa, s a dir sens deixar anar les coses segons els que representen a les parts.

La democrcia directa seria una aplicaci d'aquest principi, distinta de la democrcia on els crrecs noms sn controlats en el moment de les eleccions. En la democrcia directa els representants ho son per una comesa determinada, donen compte de la seva gesti als seus electors, reclamen l'opini si surten canvis importants en la negociaci, i tenen constantment el seu lloc a disposici de les bases.

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13025" title="Dixid de carboni" nonfiltered="1575" processed="1564" dbindex="6583">




El dixid de carboni (tamb anomenat bixid de carboni o anhdrid carbnic), s un gas incolor, inodor, i inspid. La seva composici qumica s CO2. No s txic per la seva acumulaci pot produir la mort per ofegament, car s un gas ms pesant que l'aire, i s'acumula fcilment en els llocs ms baixos. El dixid de carboni est compost per un tom central de carboni unit amb dos dobles enllaos a dos toms d'oxigen, els tres alineats en lnia recta;
O=C=O;

s un dels productes finals de la combusti dels combustibles orgnics, i de la respiraci dels animals, i alguns vegetals, com en els fongs. Els vegetals que tenen clorofilla el redueixen, per l'acci combinada d'aquesta substncia i la llum, i produeixen oxigen, i carboni que s'incorpora als organismes vegetals.

En processos de combusti, amb poc oxigen, tamb es genera monxid de carboni (CO).

El dixid de carboni s un dels gasos que ajuda a regular la temperatura de la terra grcies a l'anomenat efecte hivernacle. L'augment actual de la concentraci d'aquest gas a l'atmosfera, est creant l'escalfament global del planeta. S'han establert normatives internacionals, com el Protocol de Kyoto, per a intentar reduir aquest augment, per sn seguides per molt pocs pasos. s considerat el segon gas hivernacle ms important, desprs del vapor d'aigua.

Propietats qumiques i fsiques.
El dixid de carboni s un gas incolor que inhalat a altes concentracions (una activitat perillosa a causa del risc d'asfxia associat), produeix un gust cid a la boca i una sensaci picant al nas i la gola. Aquests efectes sn produts pel gas que es dissol en les membranes mucoses i a la saliva, formant una soluci dbil d'cid carbnic. Es pot adonar d'aquesta sensaci si intenta ofegar un rot desprs de beure una beguda carbonatada.

La seva densitat a 25 C s de 1.98 kg/m, al voltant d' 1,65 vegades la de l'aire, la qual cosa fa que aquest gas tingui tendncia a acumular-se en les parts fondes. La molcula de dixid de carboni (O=C=O) cont dos enllaos dobles i t una forma lineal. No t cap dipol elctric. Com que ja est completament oxidat, no s gaire reactiu i, en particular, no s inflamable.

A temperatures per sota -78 C, el dixid de carboni canvia directament des d'un gas fins a un slid blanc anomenat gel sec durant un procs anomenat deposici. El dixid de carboni lquid es forma noms a pressions superiors a 5.1 atm; a pressi atmosfrica, passa directament de la fase slida a la fase gasosa en un procs anomenat sublimaci.

El dixid de carboni s soluble en aigua, en la qual espontniament s'interconverteix entre CO2 i H2CO3 (cid carbnic). Les concentracions relatives de CO2, H2CO3, i els anions HCO3- (bicarbonat) i CO32- (carbonat) depenen del pH. En aigua neutra o una mica alcalina (pH > 6.5), la forma bicarbonat predomina, mentre que en aigua molt alcalina l'ani predominant s el carbonat. El bicarbonat i el carbonat sn molt solubles en aigua, de tal manera que l'aigua de l'oce en equilibri amb l'aire (lleugerament alcalina amb un pH tpic 8.2-8.5) cont al voltant de 120 mg de bicarbonat per litre, equivalent al CO2 contingut en 130 litres d'aire.

 Prova de laboratori per a dixid de carboni.
Quan una frula encesa s'introdueix a una proveta que cont dixid de carboni, la flama s'extingeix immediatament, com carboni el dixid no dna suport a combusti (certs extintors contenen carboni dixid per extingir la flama). Naturalment si s'est insegur de quin gas estem analitzant fer la prova amb una frula illuminada pot no ser una bona idea (hidrogen, gas natural, etc.) Aquest mtode s inconclusiu perqu u altres gasos com el nitrogen poden extingir una flama. Per a confirmar que el gas sigui dixid de carboni, es pot fer borbollejar a traves d'una soluci d'hidrxid de calci (aigua de cal). L'aigua de cal es tornar lletosa si hi ha CO2 present a causa de la formaci de carbonat de calci.

Aquestes proves qualitatives clssiques s'utilitzen sovint en escoles i per demostrar principis cientfics bsics. En un laboratori modern, els mtodes es fan servir mtodes com l'espectroscpia infraroja per detectar i confirmar la presncia de CO2. Un exemple de l's d'espectroscpia d'IR per a detectar CO2 s la mesura de la concentraci de CO2 atmosfric per a controlar l'abast de l'efecte hivernacle.

 Usos .
El dixid de carboni en estat lquid i slid s'empra com a refrigerant, especialment en el sector alimentari, durant el transport i emmagatzematge de gelats i altres aliments congelats. El dixid de carboni slid s'anomena "gel sec" i s'utilitza especialment per a remeses petites on un equip de refrigeraci no seri prctic.

El dixid de carboni s'utilitza tamb per produir refrescs carbonatats i sif. El caramel anomenat Peta Zetas es pressuritza amb gas de dixid de carboni a aproximadament 40 atm. Quan posem el caramel a la boca, es dissol (just com qualsevol altre caramel dur) i allibera les bombolles de gas amb un "pop" audible. Tradicionalment, la gasificaci de la cervesa i el Cava es produeix durant fermentaci natural, per alguns fabricants carbonaten aquestes begudes artificialment, per el producte s d'inferior qualitat.

Els llevats produeixen dixid de carboni la qual cosa fa que la massa augmenti i es torni ms esponjosa. Existeixen dos tipus principals de llevats: Els formats per microorganismes, com el llevat del pa que produeixen el dixid de carboni per fermentaci de la massa, i els qumics, que produeixen el dixid de carboni per la descomposici dels carbonats degut a l'escalfor o a l'exposici a cids.

El dixid de carboni s'utilitza sovint com un gas pressuritzat barat, no inflamable. Els bots salvavides, sovint contenen bombones pressuritzades de dixid de carboni per al seu inflament rpid. Tamb s'empra en armes de gas comprimit i en el paintball i per a inflar pneumtics de bicicletes. La vaporitzaci rpida de CO2 lquid s'utilitza per fer voladures en mines de carb.

El dixid de carboni s el gas comprimit ms freqentment utilitzat per a sistemes pneumtics en Robots de Combat. El dixid de carboni s ideal per aquesta aplicaci perqu a temperatura ambient es converteix en un lquid a una pressi de 60 bars. Un dipsit de dixid de carboni lquid proporciona una pressi constant de 60 bars fins que el dipsit es gaireb buit. En canvi un tanc d'aire comprimit reduiria gradualment la seva pressi amb l's.

El dixid de carboni extingeix flames, i alguns extintors, especialment aquells dissenyats per a focs elctrics, contenen dixid de carboni lquid a pressi. El dixid de carboni tamb troba s com a atmosfera per soldar-se, encara que en l'arc de soldadura, reacciona per oxidar la majoria dels metalls. L's en la indstria d'automoci s com malgrat que existeix evidncia significativa que les soldadures fetes en dixid de carboni siguin ms trencadisses que les fets en atmosferes ms inertes, i que aquestes soldadures es deterioren gradualment a causa de la formaci d'cid carbnic. Malgrat aquest inconvenients s'utilitza com a gas de soldadura principalment perqu s molt menys car que altres gasos inerts com l'arg o l'heli.

El dixid de carboni en estat supercrtic s un bon dissolvent per a molts composts orgnics, i s'utilitza per extreure la cafena del caf i obtenir caf descafenat. Primer, els grans de caf verds es remullen a aigua i s'introdueixen per la part superior d'una columna de 21 metres d'alt. El dixid de carboni a aproximadament 93  C entra pel fons de la columna i la cafena es dissol en el dixid de carboni, deixant els grans de caf descafenats.

El dixid de carboni ha comenat a atreure atenci en les indstries de processament qumiques farmacutiques i altres com a alternativa menys txica als dissolvents organoclorats. s utilitzat per alguns tintorers per aquesta ra. (Vegi qumica verda.)

Les plantes exigeixen dixid de carboni per realitzar la fotosntesi, i els hivernacles poden enriquir les seves atmosferes amb CO2 addicional per tal d'estimular creixement de planta. A ms els nivells alts de dixid de carboni en l'atmosfera permeten exterminar eficament moltes plagues, per aquest motiu els hivernacles augmentant el nivell de CO2 a 10.000 ppm (Un 1%) durant unes quantes hores per eliminar plagues com la mosca blanca, cars i altres.
S'ha proposat emprar el dixid de carboni que actualment s'emet en les centrals elctriques s borbollejat a basses per cultivar algues que es podrien llavors convertir en biocombustible disel.

En medicina, el dixid de carboni de fins un 5% s'afegeix a oxigen pur per a l'estimulaci de respirar desprs d'apnea i per estabilitzar l'equilibri d'O2/CO2 en sang.

Un tipus com de lser de gas industrial, el lser de dixid de carboni, empra el dixid de carboni com a moleculla pel seu funcionament

El dixid de carboni tamb es pot combinar amb el llimone de les taronges o altres epxids per crear polmers i plstics.

El dixid de carboni s'injecta comunament a o adjacent a pous de petroli que produeixen. Servir com a agent que pressuritza i, quan es dissolt al cru subterrani , redueix significativament la seva viscositat, permetent al petroli fluir ms rpidament a travs de la terra fins al pou d'extracci. En jaciments petrolfers madurs, s'utilitzen extenses xarxes de canonades per portar el dixid de carboni als punts d'injecci.

 Atmosfera .

A l'any 2007 la proporci de CO2 a l'atmosfera de la terra estava al voltant d'un 0,0385% en volum (385 L/L o ppmv) o un 0,0582% en pes de CO2.Com que la massa de l'atmosfera es de 5,141018 kg    Aix representa aproximadament 3,0 x 1012 tones de CO2 en el conjunt de l'atmosfera. L'increment respecte a l'any anterior,2006, ha estat de 19 mil milions de tones, un 0,6 % en pes o de 2,4 ppmv .A causa de la major rea de terra a l'hemisferi nord, i per tant a una major superfcie vegetal en comparaci amb l'hemisferi sud, hi ha una fluctuaci anual d'aproximadament 5 L/L, culminant el maig i arribant a un mnim l'octubre al final de l'estaci de creixement de l'hemisferi nord, quan la quantitat de biomassa al planeta s ms gran.


Malgrat la seva petita concentraci, el CO2 s un component molt important de l'atmosfera de Terra, perqu absorbeix la radiaci infraroja a les longituds de 4.26 m (mode vibracional symmetric stretching) i 14.99 m (mode de vibraci bending) i reala per tant l'efecte hivernacle.

Les emissions antropogniques sn actualment de 28 mil milions de tones, aix representa noms un 5% del flux de CO2 total a l'atmosfera, per se suficient per a crear una acumulaci d'aquest gas, ja que no existeixen embornals suficients per a ell.

Des del comenament de la Revoluci Industrial, la concentraci de CO2 atmosfrica ha augmentat en aproximadament 110 L/L o aproximadament un 40%, la majoria d'aquest augment s'ha produt des de 1945. Les mesures mensuals preses a Mauna Loa des de 1958 mostren un augment de 316 ppmv en aquell any a 384 ppmv el 2006, un augment global de 70 L/L durant la histria de 48 anys de les mesures. La crema de combustibles fssils com carb i petroli s la causa principal de l'augment del CO2 antropognic; la desforestaci s la segona causa essencial, especialment la produda en pasos tropicals per a l'expansi de l'explotaci forestal, l'agricultura, la ramaderia i en menor mesura la mineria. Per exemple els incendis forestals a Indonsia de l'any 1997 poden haver alliberat per si sols una proporci del 13% al 40% de l'emissi de CO2 feta pels combustibles fssils aquell any. No tot el CO2 ems roman en l'atmosfera; una part se n'absorbeix als oceans,a la biosfera i en les roques. La ra entre el CO2 ems i l'augment de CO2 atmosfric es coneix com la fracci aerotransportada (Al d'et Keeling., 1995); aquesta varia en perodes curts de temps per s tpicament d'un 57% en un perode de 5 anys.
Per intentar frenar l'acumulaci de CO S'han proposat diverses tcniques per evitar emetre dixid de carboni a l'atmosfera i retenir-lo en embornals de dixid de carboni: Emmagatzematge en pous de gas natural o petroli, injecci en aiges oceniques profundes, en aqfers de salmorra, en vetes de carb etc.

 Variaci en el passat .
El mtode ms directe per mesurar les concentracions de dixid de carboni atmosfriques per a perodes en qu el mostreig directe no fou possible s analitzant les bombolles d'aire (fluid o inclusions de gas) atrapat als casquets glacials de l'Antrtic o Groenlndia. Els estudis mes mpliament acceptats s'han fet amb testimonis antrtics i indiquen que els nivells de CO2 atmosfrics es trobaven entre els 260-280 ppmv immediatament abans que les emissions industrials comencessin i s'havien mantingut en aquest nivell durant els darrers 10.000 anys.

El registre de gel ms llarg prov d'Antrtida Oriental, on s'ha extret gel d'una edat de 650.000 anys abans del present (on el present es pren com 1950 per convenci). Durant aquest temps, la concentraci de dixid de carboni atmosfrica ha variat entre 180-210 ppmv durant les glaciacions, augmentant fins a 280-300 L/L durant els perodes interglacials ms calents.

Alguns estudis han discutit l'afirmaci que els nivells de CO2 s'han mantingut estables durant el present interglacial (els darrers 10.000 anys). Basat enuna anlisi de fulles fssils, et Wagner al. changes associated with the 8,200-years-B.P. cooling event | journal = PNAS | volume = 99 | issue = 19 | year = 2002 | pages = 12011 12014 | id =  }} han discutit que els nivells de CO2 durant el perode de 7.000 a 10.000 anys B.P. eren significativament ms altes (~300 L/L) i contenien substancials oscillacions que es poden relacionar amb variacions del clima. Altres han discutit tals declaracions, suggerint que s ms probable que reflecteixin problemes de calibratge que els canvis reals en la concentraci de CO2 Concentrations | journal = Science | volume = 286 | issue = 5446 | year = 1999 | pages = 1815 | id =  | url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/286/5446/1815a | accessdate = May 26 | accessyear = 2005 }}. Pertinent a aquesta disputa s l'observaci que els testimonis de gel de Groenlndia sovint informin de nivells de CO2 ms alts i ms variables que mesures similars fetes a l'Antrtida. Tanmateix, els grups responsables de tals mesures (p. ex., Smith et al.  concentration of air trapped in GISP2 ice from the Last Glacial Maximum-Holocene transition | journal = Geophysical Research Letters | volume = 24 | issue = 1 | year = 1997 | pages = 1 4 }})) creuen que les variacions en els testimonis de Groenlndia resulten de la descomposici in situ de la pols del carbonat de calci que es trobava en el gel. Quan els nivells de pols de carbonat en els testimonis de Groenlndia sn baixos, com gaireb sempre ho sn en els testimonis de l'Antrtic, els investigadors comuniquen que hi ha un bon acord entre les mesures de CO2 de Groenlndia i l'Antrtida.


Per a perodes de temps ms remots, s'han utilitzat diferents mtodes per intentar determinar els nivells de dixid de carboni atmosfrics presents fa milions d'anys. Aquests inclouen les proporcions d'istops de bor i carboni en certs tipus de sediments marins, i el nombre d' estomes observat en fulles de plantes fssils. Si b aquestes mesures donen estimacions molt menys precises de la concentraci de dixid de carboni que els testimonis de gel, hi ha encara una forta evidncia a favor de concentracions de CO2 molt altes (>3.000 ppmv) entre 600 i 400 m.a. BP i entre 200 i 150 m.a. BP.

En escales de temps molt llargues, el contingut de CO2 atmosfric est determinat per l'equilibri entre els processos geoqumics incloent-hi l'enterrament de carboni orgnic en sediments, la meteoritzaci de les roques de silicat, i el vulcanisme. L'efecte net de desequilibris lleugers en el cicle de carboni durant milions d'anys ha estat reduir la concentraci del CO2 atmosfric. Les velocitats d'aquests processos sn extremadament lentes; per aix sn de pertinncia limitada per a resoldre el problema de l'exces de CO2 atmosfric en perodes de cent anys. 

En perodes ms recents, la concentraci de CO2 atmosfrica va continuar caient desprs d'aproximadament 60 m.a. BP, i hi ha evidncia geoqumica que les concentracions ja eren de <300 ppmv fa aproximadament 20 m.a. BP. Les concentracions de CO2 baixes poden haver estat l'estmul que hagi afavorit l'evoluci de les plantes de C4, que van augmentar en gran manera la seva abundncia en el perode compres fa entre 7 i 5 m.a. BP. 
Si b les concentracions de CO2 contempornies sn probablement les ms altes dels darrers 20 milions d'anys , encara no sn tan elevades com varen ser fa uns 50 milions d'anys.
Estudis actuals han intentat determinar com varen ser les condicions del planeta en el passat amb tant altes concentracions de CO2 i els resultats es poden classificar com a sorprenents: Una anlisi del sediments mostra que les aiges tropicals de l'Atlantic tenien una temperatura d'uns 35 C fa entre 100 i 84 milions d'anys, en front dels 25 C que tenen en l'actualitat.
Uns altres sondejos recents mostren que fa 55 milions d'anys l'rtic tenia una mitjana de temperatura d'uns 25 C, i per tant gaudia d'un clima tropical com el de Florida. 
ceans

 Oceans .

Els oceans de la Terra contenen una quantitat enorme de dixid de carboni en forma d'ions de bicarbonat i carbonat  molt ms que la quantitat existent en l'atmosfera. El bicarbonat es produeix en reaccions qumiques entre les roques, l'aigua, i el dixid de carboni. Un exemple s la dissoluci de carbonat de calci:


Aquestes reaccions tendeixen a amortir els canvis en el CO2 atmosfric. Les reaccions entre dixid de carboni i roques no-carbonatades coms els silicats tamb afegeixen bicarbonat als mars:



que poden ms tard sofrir l'invers de la reacci citada per formar roques de carbonat, per alliberant noms la meitat del CO2, consumida en la primera reacci. En el transcurs de centenars de milions d'anys aix ha produt quantitats enormes de roques de carbonat, i ha enretirat la major part del dixid de carboni de l'atmosfera. Si totes les roques de carbonat a l'escora terrestre es convertisin de nou en dixid de carboni, el dixid de carboni resultant pesaria 40 vegades tant com la resta de l'atmosfera actual i l'atmosfera de la terra seria semblant a la del planeta Venus.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Desgassament de CO2 al llac Nyos;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13029" title="Tirant lo Blanc" nonfiltered="1576" processed="1565" dbindex="6584">



Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) s l'obra ms important de l'escriptor valenci Joanot Martorell i est considerada la millor novella en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a Valncia l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduida al castell (1511) i a l'itali (1538), ms tard al francs (1737) i modernament ho ha estat a l'angls (1984) i a moltes altres llenges.

Autoria.
S'ignora si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava s que quan es public a Valncia el 1490 fos ms o menys retocada per Mart Joan de Galba, segons deia el colof de l'obra. El filleg Joan Coromines opinava que la intervenci de Galba es va limitar a:

Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Bizant. ;
Refer alguns captols de l'estada del protagonista a Barbria. ;
Ampliar l'epleg.
Dividir el text en captols als quals pos ttol. ;

s a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alter de manera substancial el contingut de la novella.

Avui, gaireb tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagus pogut ser Joan Ros de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els ttols dels captols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i s un element ms en contra de la coautoria de Galba.

Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar fcilment per l'extensi de l'obra i les possibles distraccions del novellista. L'nica relaci que Mart Joan de Galba hauria tingut amb l'obra hauria estat el pagament per l'empenyorament en qu la deix Martorell, perqu en realitat Galba era noms un prestador de diners i, segons sabem, no era cap literat.

Itineraris de Tirant lo Blanc.

La novella s'inicia amb les aventures del cavaller ermit Guillem de Vroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual ser l'absolut guanyador. Allionat per l'ermit sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a Frana i ms tard a Siclia, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Desprs, s cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exrcits bizantins, que tamb intenten evitar ser envats pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'frica, on passar una srie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Desprs torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors. Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i s nomenat Csar de l'Imperi. El matrimoni mor poc desprs; Tirant vctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

Al costat de l'acci militar de Tirant corre l'acci amorosa; acci amorosa no nicament de Tirant i Carmesina sin la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hiplit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del prncep Felip amb Ricomana i les extraordinries collaboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions mant el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns captols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retrics de l'poca.

Modernitat de l'obra.

Tirant lo Blanc s la primera novella dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficci de "carn i ossos". s a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra s el resultat de la suma de moltes novelles amb ms o menys entitat prpia cadascuna, vertebrades per la presncia del protagonista, per una llengua comuna i per una visi totalitzadora del mn. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novella. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'aband gaireb definitiu dels ideals medievals (religi, cavalleria) i l'apropiaci rpida dels ideals burgesos (plaer, ra, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.

Un altre signe de modernitat s, com en Curial e Gelfa, l'explicitaci dels fets mitjanant la lgica i la ra i no mitjanant la fe i els seus misteris. Aix, la novella s un compendi extraordinari d'estratgia militar i d'utilitzaci cientfica dels elements de la naturalesa.

Ms importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, sn les escenes de la vida diria, en les quals els protagonistes es mostren tal i com sn realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontanetat de qu els homes sn capaos. Aquestes escenes vnen recolzades en el sensualisme de qu est impregnada l'obra, amb incursions freqents en l'erotisme, i per l'alternana narraci-dileg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condici d'adolescents i joves dels personatges principals. La narraci en tercera persona dileg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblana mitjanant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, per ha desaparegut la ficci per deixar pas a la histria contempornia. Tamb s nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments retrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contrriament, l'ideari burgs hi s expressat en un to colloquial, dinmic i morda (ironia, comparacions...) que dna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

Com a nota anecdtica per transcendent, en el Quixot de Miguel de Cervantes, el Tirant el Blanc s un dels llibres que el barber i capell del poble d'en Quixot salven de la crema de la biblioteca. Segons el mateix capell: "Dgoos verdad, seor compadre, que, por su estilo, es ste el mejor libro del mundo: aqu comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de qu todos los dems libros deste gnero carecen."

 Tirant lo Blanc i el blaverisme .
En la dedicatria que fa Joanot Martorell del Tirant lo Blanc al Prncep Don Ferrando de Portugal, es fa una de les primeres mencions a la llengua valenciana en la literatura. Concretament, aquest afirma:

..., me atrevir expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de
portuguesa en vulgar valenciana: per o que la naci d'on jo s natural se'n puixa alegrar e 
molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi sn; ...

Per aquesta sentncia, el Tirant lo Blanc ha estat moltes voltes pres com a estendard del blaverisme en defensa d'una independitzada llengua valenciana com a entitat diferent de la llengua catalana. Tanmateix, aquesta manifestaci personal de l'autor no pot servir per a ignorar totes les semblances a nivell lingstic que encara eren ms destacades quan es va escriure el Tirant.

 Obres diverses que s'inspiren de Tirant lo Blanc .
 Illustracions de Manuel Boix per l'edici biblioflica en quatre volums de Tirant lo Blanc, edicions de la Tercera Branca, 1978-1983;
 Illustracions de Manuel Boix per l'edici abreujada i adaptada pels nens de Tirant lo Blanc, Edicions Bromera, 1989;
 Cantata Trptic de Tirant lo Blanc, del compositor Amand Blanquer, amb lletra de Josep Palcios, 1990;
 pera El triomf de Tirant, del compositor Amand Blanquer, amb  llibret de Josep Llus i Rodolf Sirera, 1992;
 Cantata per a corals infantils Tirant lo Blanc (1977), amb msica d'Antoni Ros-Marb i adaptaci del text de Nria Alb (2 CD);
 Ballet Tirant lo Blanc, Op. 50, de la compositora Leonora Mil, 1991;
 Film Tirant lo Blanc, de Vicente Aranda, Carolina Films, S.L., distribuit per Arclight films, 2005;

Enllaos externs.


Tirant lo Blanc, edici online;
Tirant lo Blanc, edici per a ordinadors de butxaca a PalmCAT.cat;
Vida i obra de Joanot Martorell;
Opinions de diversos autors sobre el Tirant ;
Reportatges ;
Bibliografia del Tirant;
Mapa de l'itinerari de Tirant;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13036" title="Or" nonfiltered="1577" processed="1566" dbindex="6585">



L'or s un element qumic de nombre atmic 79 situat en el grup 11 de la taula peridica. El seu smbol s Au (del llat aurum). L'or s un metall de transici bla, brillant, groc, pesat, malleable, dctil i que no reacciona amb la majoria de productes qumics, per s sensible al clor i a l'aigua rgia. El metall es troba normalment s estat pur i en forma de palletes i dipsits alluvials i s un dels metalls tradicionalment empleats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estndar monetari per a moltes nacions i tamb s'utilitza en la joieria, la indstria i l'electrnica.

 Caracterstiques principals . 
L'or s un element metllic que exhibeix un color groc en brut, per que pot mostrar-se negre, rob o morat en divisions fines. s considerat per alguns com l'element ms bell de tots i s el metall ms malleable i dctil que es coneix. De fet, una una (28,35 g) d'or pot modelar-se en un llenol que cobreixi 28 metres quadrats. Com s un metall bla, els aliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-li duresa sn freqents.

Es tracta d'un metall molt dens, amb un alt punt de fusi i una alta afinitat electrnica. Els seus estats d'oxidaci ms importants sn +1 i +3. Tamb es troba en l'estat d'oxidaci +2, aix com en estats d'oxidaci superiors, per s menys freqent.

A ms, l'or s un bon conductor del calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents qumics. T una alta resistncia a l'alteraci qumica per part de la calor, la humitat i la majoria dels agents corrosius, i aix est ben adaptat al seu s en l'encunyaci de monedes i en la joieria.

 Aplicacions .

L'or pur s massa tou per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb plata i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren fora en joieria, la fabricaci de monedes i tamb com a patr monetari en molts pasos. A causa de la seva bona conductivitat elctrica i la seva resistncia a la corrosi, aix com una bona combinaci de propietats qumiques i fsiques, es va comenar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indstria. 

Altres aplicacions:
L'or exerceix funcions crtiques en ordinadors, telecomunicacions, naus espacials, motors d'avions a reacci, i molts altres productes.
La seva alta conductivitat elctrica i resistncia a l'oxidaci ha perms un ampli s com a capes primes electrodipositades sobre la superfcie de connexions elctriques per a assegurar una connexi bona, de baixa resistncia.
Com la plata, l'or pot formar fortes amalgames amb el mercuri que a vegades s'empra en empastats dentals.
L'or collodal (nanopartcules d'or) s una soluci intensament acolorida que s'est estudiant en molts laboratoris amb fins mdics i biolgics. Tamb s la forma emprada com a pintura daurada en cermiques.
L'cid clorouric s'empra en fotografia.
L'istop d'or 198Au, d'una vida mitja de 2,7 dies, s'empra en alguns tractaments de cncer i altres malalties.
S'empra com a recobriment de materials biolgics permetent ser vist a travs del microscopi electrnic d'escombrat (MES).
S'empra com a recobriment protector en molts satllits pel fet que s un bon reflector de la llum infraroja.

 Histria .

L'or, de smbol Au (del llat aurum), es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi ha jeroglfics egipcis de 2600 a C. que descriuen al metall, i tamb es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls ms preciosos i el seu valor s'ha emprat com a estndard per a moltes monedes al llarg de la histria.

 Simbologia de l'or .

L'or s'ha emprat com a smbol de puresa, valor, reialesa, etc.

 El principal objectiu dels alquimistes era produir or partint d'altres substncies, com el plom, presumiblement utilitzant una substncia mitica, anomenada pedra filosofal. Encara que no van aconseguir mai aquest objectiu, els alquimistes promogueren l'inters per la qumica i posaren els fonaments de la cincia. El smbol que usaven per l'or, era un cercle amb un punt al mig. Aquest smbol, a ms ja era el jeroglfic egipci i el carcter xins per a representar el sol, aix com el seu smbol astrolgic.

 Moltes competicions, com els Jocs Olmpics, premien els seus guanyadors amb una medalla d'or, una de plata per al segon i una de bronze (o coure) per al tercer (aquests tres elements conformen el grup 11 de la taula peridica dels elements).

Joieria.

Els quirats, corresponen al percentatge d'or contingut en el metall. 



L'or pur de 24 quirats no s molt utilitzat en joieria, sol estar aliat per a simplificar-ne el treball:
 amb nquel (or blanc);
 amb coure i amb plata (or groc o rosat);
 amb coure  (or roig);
 amb plata (or verd);
 amb ferro (or gris);
 amb alumini (or violeta);

Tamb es pot utilitzar en forma de fulles per a daurar llibres, estatues,...

 Paper biolgic .
L'or no s un element essencial per a cap sser viu. Alguns tiolats (o semblants) d'or (I) s'empren com antiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumtiques. No es coneix b el funcionament d'aquestes sals d'or. L's d'or en medicina s conegut com crisoterapia.

La majoria d'aquests compostos sn poc solubles i s necessari injectar-los. Alguns sn ms solubles i es poden administrar per via oral, i sn millor tolerats. Aquest tractament sol presentar alguns efectes secundaris, generalment lleus, per s la causa principal d'aband entre els pacients.

 Compostos . 
El triclorur d'or (AuCl3) i l'cid clorouric (HAuCl4) sn alguns dels compostos ms comuns d'or.

A pesar de ser un metall noble pot formar molts compostos. Generalment l'or presenta els estats d'oxidaci +1 o +3. Els complexos que forma solen tenir baixos ndexs de coordinaci i mostra una alta tendncia a la linealitat: L-Au-L.

Forma l'xid d'or (III), Au2O3, hi ha els halogenurs en els estats d'oxidaci +1 i +3, aix com complexos d'or en l'estat d'oxidaci +1, +3. Tamb hi ha alguns complexos rars d'or en els estats d'oxidaci +2 i +5.

Tamb forma cmuls d'or (compostos cluster). En aquest tipus de compostos hi hi ha enllaos entre els toms d'or. A alguns d'aquests compostos se'ls denomina "or lquid".

 Abundncia i obtenci .

Pel fet que s relativament inert, se sol trobar com a metall, a vegades com a palletes grans, per generalment es troba en petites inclusions en alguns minerals, vetes de quars, pissarra, roques metamrfiques i dipsits alluvials originats d'aquestes fonts. L'or est mpliament distribut i sovint es troba associat als minerals quars i pirita, i es combina amb telluri en els minerals calaverita, silvanita i altres. El pas de Sud-frica s el principal productor d'or cobrint aproximadament dos teros de la demanda global d'or.

L'or s'extreu per lixiviaci amb cianur. L'us del cianur facilita l'oxidaci de l'or formant-se Au(CN)22- en la dissoluci. Per a separar l'or es torna a reduir emprant, per exemple, zinc. S'ha intentat reemplaar el cianur per algun altre lligant a causa dels problemes mediambientals que genera, per o no sn rendibles o tamb sn txics.

Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i oceans, sent la seva concentraci d'entre 0,1  g/kg i 2  g/kg, per en aquest cas no hi ha cap mtode rendible per a extreure'l.

 Istops .
Noms hi ha un istop estable de l'or. Tamb existeixen 18 radioistops, sent Au-195 el ms estable amb una vida mitja de 186 dies.

 Precaucions .
El cos hum no absorbeix b aquest metall, tot i que els seus compostos no solen ser molt txics. Fins al 50% de pacients amb artrosi tractats amb medicaments que contenien or han soferts danys heptics i renals.

 Enllaos externs .

webelements.com - Or ;
environmentalchemistry.com - Or ;
Or com un afer no governamental ;
Preus de l'or i economia ;

 Altres significats .
Herldica.
L'or tamb s un color, un tipus de groc emprat a l'herldica. En gravat es representa mitjanant punts fins repartits per la superficie del camp o figura. Vegeu or (herldica).
     

Indstria musical.
A la indstria musical, el disc d'or s un certificat que s'ofereix per un determinat nombre de discos venuts. A Espanya la SGAE n'ofereix un als msics que venen ms de 50.000 cpies. Als Estats Units s la RIAA que ofereix el disc d'or si un disc aconsegueix vendre almenys 500.000 cpies.

Noces d'or.
Les noces d'or corresponen al 50 aniversari.

----






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13042" title="Sa Porrassa" nonfiltered="1578" processed="1567" dbindex="6586">


Sa Porrassa s l'illot ms gran situat davant la platja de Magalluf, Calvi, Mallorca. La seva distncia des de la costa no s considerable aix que s'hi pot arribar nedant. S'hi va explotar sal fins al 1960.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13046" title="Fetitxisme sexual" nonfiltered="1579" processed="1568" dbindex="6587">
El fetitxisme aplicat al sexe (fetitxisme sexual) comprn totes aquelles prctiques que giren al voltant d'un objecte o element de l'entorn (fetitxe) que esdev el centre de referncia del que se'n deriva l'excitaci sexual.

El fetitxe sexual pot ser per tant des d'una part concreta del cos no relacionada directament amb el sexe (orelles, peus, natges), passant per una sensaci o qualitat de l'entorn (olor, lloc), fins un objecte o element determinat (pea de roba, sabates, vibrador, prcing, tatuatge, orins -urolgnia-, etc). Cal matisar que per al fetitxista aquests objectes (fins i tot incloent calces, subjectadors, guants, mitjanes, sabates, botes i fins i tot davantals i mocadors) solen ser ms excitants si ja els ha dut posats una dona. I encara que aquests objectes poden resultar excitants per a moltes persones, per al fetitxista l'objecte s realment ms excitant que la dona que ho ha utilitzat. 

Les teories ms modernes sobre fetitxisme sexual el relacionen amb les teories del comportament hum i la idea de "condicionament" o aprenentatge. Aix, alguna experincia en la infncia podria causar l'associaci entre el plaer sexual i determinat objecte, relaci que es mantindria en l'edat adulta. Dintre dels distints fetitxismes podrien establir-se diferents nivells, des de la simple atracci sexual cap a certes parts o tipus d'objecte, fins a la necessitat absoluta del fetitxe per a poder arribar a l'orgasme. 

 Bibliografia .
 Caballo, V.E., Buela-Casal, G. y Carrobles, J.A. (1996). Manual de psicopatologa y trastornos psiquitricos (vol. 2). Madrid: Siglo XXI.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13047" title="Vibrador" nonfiltered="1580" processed="1569" dbindex="6588">

Un vibrador s un estri mecnic o elctric que un cop activat t un moviment alternatiu de baixa intensitat (vibraci).

El vibrador s generalment emprat com a aparell per a l'estimulaci sexual. En aquest mbit ha adquirit especial rellevancia com a element d'autoestimulaci i masturbaci femenina que s'aplica a aquelles parts ms sensibles del cos o sobre els propis rgans sexuals per a l'obtenci de plaer.

Malgrat que fora vibradors sexuals tenen una forma fllica (per a ser directament introduts en la vagina o anus) cal no confondre un vibrador amb un consolador. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13052" title="Gmeta" nonfiltered="1581" processed="1570" dbindex="6589">
Els gmetes sn cadascuna de les cllules haploides produides pels rgans germinals dels mascles o les femelles en la reproducci sexual. La fecundaci del gmeta femen (vul) per part del mascul (espermatozou) genera el zigot.

La gametognesi s la creaci dels gmetes a partir de la divisi dels gametcits per meiosi.

En el cas de les espcies animals amb dos sexes existeix el gamet femen ovul i el mascul o espermatozoo.(gra de pollen en les plantes).

Els rgans que produeixen gmetes sn anomenats gnades en animals i arquegonis o anteridis en les plantes.  

El gmeta sn cellules haploides, s a dir que contenen un nombre complet de cromosomes.

La isogmia s quan els gmetes dels dos sexes sn de la mateixa mida i es considera com una condici ancestral. En canvi l'evoluci porta a l'anisogmia o heterogmia que s quan les femelles o els mascles de l'espcie produeixen gmetes de diferent mida.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13053" title="Llentiscle" nonfiltered="1582" processed="1571" dbindex="6590">

El llentiscle (Pistacia lentiscus) s un arbust de fulles compostes, fora com al sotabosc de les pinedes i alzinar. S'anomena mata a diversos llocs dels Pasos Catalans, com al Peneds, al Garraf i a les Illes Balears.

s una planta de la famlia Anacardicia, perenne, que dna fruits vermells primer i quan maduren negres.

Descripci.

Morfologia general i vegetativa.

El llentiscle t en gnral forma d'arbust que pot atenyer 3 metres, per en realitat s un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingueix de les altres espcies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seves fulles i per un nombre parell de foliols.
 les fulles sn perennes;
 les fulles sn compostes i paripinnades. Com ja s'ha dit l'extrem de les fulles acaba amb dos foliols, al contrari que altres pistatxers que noms tenen un foliol a l'extrem.
 tant el pecol com el raquis tenen un eixamplament lateral a forma d'ales.

Els foliols sn coriacis i lluents, en forma ovada a elptica, acabats en un petit mugr. El seu nombre varia entre 6 a 12. Sovint es troba que els foliols estan parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.

Morfologia floral.

Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle s dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen rams petits a l'aixella de les fulles. Les flors sn aptales. Les flors mascle tenen 5 petits spals d'on emergeixen 5 estams rogencs recolsats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen 3 o 4 lbuls i un pistil. Floreix de mar a maig.

Fruit i llavor.


El fruit s una petita drupa arrondonida d'un 5 mm de dimetre. Quan s verda s de color roig, a mida que va madurant es torna negra. La llavor s idntica als pistatxos, per massa petita per a ser consumida.

 Utilitzaci .

La seva saba s'anomena mstic i s'utilitza per a la producci d'una goma o ltex molt aromtic. A l'antiguitat aquest ltex s'usaba com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodncia, per a fabricaci de vernisos aix com en pastisseria i en fabricaci de licors.

El mstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques ms gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. 

Segons J. Monlau i Sala (1890),el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives per actualment (segle XIX)noms serveixen per a pastura de porcs gallines i gall dindis o per extreure'n un oli que crema molt b. De la fusta se'n feien escuradents.   

La fusta del llentiscle s de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebanisteria o fusteria. A ms s un bon combustible.

 Altres pistatxers .
 Pistacia afghanistania, ;
 Pistacia atlantica,
 Pistacia chinensis, ;
 Pistacia khinjukv,
 Pistacia mexicana, ;
 Pistacia palaestina, ;
 Pistacia terebinthus, terebint;
 Pistacia vera, planta dels pistatxos;
 Pistacia wienmannifolia.

Vegeu tamb.
 Pistacia;
 Pistatxer;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13056" title="Por Qu?" nonfiltered="1583" processed="1572" dbindex="6591">
El Por Qu? va ser un setmanari de successos que s'editava a Barcelona durant la dcada dels seixanta i la primera meitat dels setanta.

Tingu una forta competncia amb El Caso, una publicaci de les mateixes caracterstiques editada a Madrid durant aquella poca.

El Por Qu? s'encarregava de presentar als seus lectors reportatges sobre crims, aparicions de la verge, atracaments, estafes i tot el ventall delictiu de l'Espanya de l'poca franquista.

El seu fundador i director fou el periodista castellano-manxec afincat a Catalunya Enrique Rubio, que va dirigir la revista durant prcticament tota la seva existncia. Un altre collaborador destacat fou el periodista Joan Poch i Soler, que destac tamb posteriorment en articles periodstics sobre actualitat de la societat barcelonina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13064" title="Enrique Rubio Ortiz" nonfiltered="1585" processed="1573" dbindex="6593">
Enrique Rubio Ortiz (Alczar de San Juan, Ciudad Real, 1920 - Barcelona, 9 de desembre 2005) fou un periodista castellanomanxec afincat a Barcelona, que destac per la seva especialitzaci en temes de delinqncia i crnica negra.

Destac als any cinquanta i seixanta. Va fundar el setmanari de successos Por Qu? i tamb va conduir el programa televisiu Investigacion en marcha en qu s'exposaven amb detall les martingales dels diferents tipus d'estafadors per enganyar les vctimes.

Tamb treball a la rdio.

 Obra publicada .
 De Pretoria a Mosc: los paraisos del blanco y del rojo: apuntes de un reportero (1978);
 Aprenda a protegerse (1979) ;
 La Timoteca Nacional: Enciclopedia de la picaresca espaola (1984) ;
 La Timoteca Nacional: Olor a timo (1999);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13070" title="Cronologia d'invents i descobertes" nonfiltered="1586" processed="1574" dbindex="6594">


Aquesta s una llista d'invents i descobertes cientfiques o tcniques, ordenats de forma cronolgica. 

Avenos significatius no assignats.
 Conreu del bacteri de l'cid lctic, usadt en la llet, verdures i pells.
 Altres tipus de bacteris, com l'usat per fer el vinagre.
 La corriola.
 El cargol.
 El sab.
 L'estrep.
 L's del llevat per fer vi, cervesa i pa.

Invents significatius arranjats per ordre cronolgic.
Nota: De vegades les dades dels invents sn polmiques. Els invents poden fer-se diverses vegades en un mateix perode, o inventar-se d'una forma gens prctica molts anys abans de que un altre inventor millore l'enginy. On hi hagi ambigetats, la dada de la primera versi prctica ser la que s'hagi d'usar ac.

Primers invents i descobriments.
Fa 2,4 milions d'anys: primera eina de pedra;
Fa 1,4 milions d'anys: ganivet (Etipia);
fa 50000 anys: la flauta i l'arc;

Millenni VIII aC.
 Domesticaci d'animals de granja (ovella i cabra, (Prsia);
 conreu de cereals en Mesopotmia;
 primera ciutat murallada (Jeric);
 guix;
 La canoa i el bot.
 Arts de pesca: xarxa, ham, arp;

Millenni VII aC.
 Terrisseria;
 Teixit;
 la falca;
 s del metall (coure per a joieria, Anatlia);

Millenni IV aC.
Segle XXXIII aC.
 escriptura cuneforme en Sumer;
 vehicles amb rodes;
 La roda del terrissaire;
 L'aladre;

Segle XXXI aC.

 escriptura jeroglfica en Egipte;

Millenni III aC.
 escriptura ideogrfica en Xina;
 bronze;
 tendes de campanya;
 trineu   Escandinvia;
 palanca;

Segle XXVII aC.
 Pirmides en Egipte. Vegeu tamb egiptologia.

Segle XXIII aC.
 plnols d'argila en Babilnia.

Segle XXII aC.
 observaci astronmica real - Mesopotmia;
 geometria esfrica en Babilnia;

Segle XXI aC.
 escriptura en Creta;

Millenni II aC.
Segle XIX aC.
 Escriptura cuneforme en Babilnia;
 Codi d'Hammurabi - primera llei escrita;

Segle XVIII aC.
 Linear A - Triada Hagia;

Segle XVI aC.
 L'alfabet  desenvolupat pels fenicis;

Segle XV aC.
 Linear B   Grcia o Knossos;

Millenni I aC.
 Eines de ferro: serres, llimes, enformadors de fuster.
 Primeres espases de ferro.

Segle VII aC.
 Encunyaci;

Segle VI aC.
 Nombres irracionals: Pitgores;

Segle V aC.
460 aC: primera teoria atmica - Demcrit;
410 aC: sistema solar heliocntric amb planetes esfrics (Sol, Lluna, Venus, Mercuri, Mart, Jpiter, Saturn) - Philolao;
400 aC: catapulta en Siracusa;

Segle IV aC.
350 aC: rotaci de la Terra - Herclit;

Segle V aC.
 220 aC: mesura de la circumferncia de la Terra - Eratstenes ;
 220 aC: Arquimedes;
 densitat relativa;
 concepte de lmit;
 slids d'Arquimedes;
 falsa atribuci de la bomba hidrulica de cargol (suposat cargol d'Arquimedes);
 espill parablic;
 Brixola   una pedra amb textura d'esponja que senyalava el sud. Dinastia Han;

Segle II aC.
 150 aC: Astrolabi - Hiparc;

Segle I aC.
 bufat del vidre en Sria;
 Teoria sobre les marees ;

Millenni I.
Segle I.
 engranatge diferencial (el mecanisme d'atikythera);

Segle II.
 105: paper: Ts'ai Lun;

Segle III.
Segle IV.
Segle V.
Segle VI.
Segle VII.
Segle VIII.
 700: Mol de vent en Prsia;
 770: Impressi ms antiga,  el Mili d'Encants de la Emperadriu Shotoku  en Jap.
 Inici d'experiments en qumica;

Segle IX.
Segle X.
 Plvora en Xina (algunes referncies diuen segle VIII);
 Sistema immunolgic (descobert pels rabs);

Millenni II.
Segle XI.
 1045: impremta de Bi Sheng en Xina;
 1050: ballesta en Frana;

Segle XII.
Segle XIII.
 1234: el primer s conegut de la impremta, en Corea;
 1249: frmula de la plvora: Roger Bacon;

Segle XIV.
 1335: rellotge mecnic (Mil);
 1346:  can;
 Fabricaci d'Ulleres a Vencia;
 Canal navegables amb encluses;
 Pany modern (Damne);
 microorganisme;

Segle XV.
 Rifle;
 1450: Impremta a Europa: Johann Gutenberg;
 1480: Astrolabi nutic: Martin Behaim   ;
 1480: Paracaigudes: Leonardo da Vinci;

Segle XVI.
 1593: Termmetre: Galileu Galilei;
 1595: Microscopi: Zacharias Janssen;

Segle XVII.
 1608: Telescopi de refracci: Hans Lippershey;
 1609: Telescopi astronmic: Galileu Galilei;
 1610: Primer microscopi documentat: Galileu Galilei;
 1620: Regla de clcul: William Oughtred;
 1628: circulaci de la sang: William Harvey;
 1642: Mquina de sumar: Blaise Pascal;
 1643: Barmetre: Evangelista Torricelli;
 1645: Bomba de buit:  Otto von Guericke;
 1657: Rellotge de pndol: Christiaan Huygens;
 1675: clcul infinitesimal;


Segle XVIII.
 1705: Motor   pist de vapor: Thomas Newcomen;
 1709: Piano: Bartolomeo Cristofori;
 1710: Termmetre: Ren Antoine Ferchault de Raumur;
 1714: Termmetre de mercuri: Daniel Gabriel Fahrenheit;
 1730: Quadrant de mariner: Thomas Godfrey;
 1731: Sextant: John Hadley;
 1733: Flying shuttle: John Kay;
 1742: Estufa de Franklin: Benjamin Franklin;
 1750: Vaixell pla: Jacob Yoder;
 1752: Parallamps: Benjamin Franklin;
 1762: Procs de funci del ferro: Jared Eliot;
 1767: Telar Spinning Jenny: James Hargreaves;
 1769: Mquina de vapor: James Watt;
 1769: Telar hidrulic Water Frame: Richard Arkwright;
 1775: Submar: David Bushnell;
 1777: Mquina de cardar: Oliver Evans;
 1777: Serra circular: Samuel Miller;
 1779: Mquina de filar Spinning Mule: Samuel Crompton;
 1785: Telar mecnic: Edmund Cartwright;
 1785: Mol de farina automtic: Oliver Evans;
 1783: Motor multitub amb caldera: John Stevens;
 1783: Bifocals: Benjamin Franklin;
 1783: Globus aerosttic: Germans Montgolfier;
 1784: Projectil Shrapnel: Henry Shrapnel;
 1785: Paracaigudes: Jean Pierre Blanchard;
 1787: Motor de vapor millorat: Oliver Evans;
 1791: Vaixell de vapor: John Fitch;
 1790: Tallaungles: Jacob Perkins;
 1793: Netejador de cot: Eli Whitney;
 1793: Moldboard plow (aladre): Thomas Jefferson;
 1793: Telgraf ptic: Claude Chappe;
 1797: Cast iron plow (aladre): Charles Newbold;
 1798: Vacuna: Edward Jenner;
 1799: Mquina de sembrar: Eliakim Spooner;

Segle XIX.
Dcada del 1800.
 1800: Pila elctrica: Alessandro Volta;
 1802: propulsor d'hlix per a vaixell de vapor: John Stevens;
 1802: estufa de gas: Zachus Andreas Winzler;
 1805: Submar Nautilus: Robert Fulton;
 1805: Frigorfic: Oliver Evans;
 1807: Vaixell de vapor Clermont: Robert Fulton;
 1808: Serra de cinta: William Newberry;
 1809: Vestit de bus: Augustus Siebe;

Dcada del 1810.
 1811: Pistola - Breechloader: Thornton (?);
 1814: Locomotora de vapor (Blucher): George Stephenson;
 1816: Lmpada de seguretat per a miners:Humphry Davy;
 1816: Impremta porttil: George Clymer;
 1816: Metrnom: Johann Nepomuk Maelzel (atribuit);
 1817: Calidoscopi: David Brewster;
 1819: Percutor de slex: John Hall;
 1819: Estetoscopi: Rene Theophile Hyacinthe Laennec;

Dcada del 1820.
 1822: Dents postisses: C.M. Graham;
 1823: Electroimant: William Sturgeon ;
 1827: Cable allat: Joseph Henry;
 1827: Misto: John Walker;
 1826: Fotografia: Joseph Nicephore Niepce;
 1826: Motor de combusti interna: Samuel Morey;

Dcada del 1830.
 1831: Imant de bobines mltiples: Joseph Henry;
 1831: Telgraf magneto-acstic: Joseph Henry;
 1831: Recollectora: Cyrus McCormick;
 1834: Motor elctric: Thomas Davenport;
 1835: Dibuix fotognic: William Henry Fox Talbot;
 1835: Revlver: Samuel Colt;
 1835: Codi Morse: Samuel Morse;
 1836: Hlix propulsora millorada: John Ericsson;
 1837: Fotografia: Louis-Jacques-Mand Daguerre;
 1837: Aladre d'acer: John Deere;
 1838: Telegrafia elctrica: Charles Wheatstone;
 1839: Vulcanitzaci del cautx: Charles Goodyear;

Dcada del 1840.
 1840: Vaixell amb maquinaria subaqutica Princeton: John Ericsson;
 1840: Fertilitzant artificial: Justus von Liebig ;
 1842: Anestsia: Crawford Long;
 1843: Mquina d'escriure: Charles Thurber;
 1844: Telgraf: Samuel Morse;
 1845: Ciment Prtland : William Aspdin;
 1845: Pneumtic de doble cmera: Robert Thomson (inventor);
 1846: Mquina de cosir: Elias Howe;
 1846: Imprenta rotativa: Richard M. Hoe;
 1849: Imperdible: Walter Hunt;
 1849: Turbina hidrulica: James Francis;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13078" title="Escut de Santa Susanna" nonfiltered="1587" processed="1575" dbindex="6595">


L'escut oficial de Santa Susanna t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople acompanyada al cap d'una estrella d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

L'estrella de sis puntes s el senyal tradicional de l'escut del poble. La partici de sinople simbolitza la vall de la riera de Santa Susanna.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13081" title="Escut de Tei" nonfiltered="1588" processed="1576" dbindex="6596">

L'escut oficial de Tei t el segent blasonament:
Escut caironat: d'argent, un matapoll (tei) de sinople; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

Fou aprovat el 4 d'octubre de 1996.

Herldica.
Armes parlants: el tei es relaciona amb el nom de Tei, encara que etimolgicament s d'origen llat, s'ha representat en totes les versions histriques de l'escut; els quatre pals indiquen la pertinena a la Corona; la corona mural de vila s per la jurisdicci reial concedida el 1505 als Privilegis.

Bandera.
La bandera oficial de Tei s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca en els dos primers teros verticals, amb el matapoll verd fosc de l'escut d'alria 2/3 de la del drap i amplria 5/9 de la llargria del mateix drap, al centre; i amb l'ltim ter vertical groc amb quatre pals vermells.

Va ser publicada al DOGC el 22 de juny del 2006.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13086" title="Escut de Tordera" nonfiltered="1589" processed="1577" dbindex="6597">


L'escut oficial de Tordera t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un tord d'or. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de novembre de 1984.

Armes parlants: el tord fa referncia al nom de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13088" title="Gato Prez" nonfiltered="1590" processed="1578" dbindex="6598">
Xavier Patricio Prez lvarez (Buenos Aires 1951 - Caldes de Montbui 1990), conegut artsticament com Gato Prez fou un music d'origen argent establert a Catalunya, que destac especialment en el gnere musical de la rumba catalana

Va arribar a Barcelona l'any 1966 amb la seva mare per unir-se al pare que havia fet el viatge abans. Estudi en el Collegi Pare Manyanet i desprs a l'Institut Menndez y Pelayo. Acabat el batxillerat s'establ durant un temps a Londres amb l'objectiu d'entrar a treballar en alguna discogrfica per no va tenir sort i va tornar a Barcelona.

El 1977 comena a experimentar amb la rumba catalana i posteriorment llenar al carrer els seus dos primers lbums Carabruta i Romesco al que seguir un altre de ms comercial Atalaya.

L'any 1981 Gato Prez pateix un infart, comena a tenir greus problemes de salut i la fatiga produda pels seus problemes cardacs l'obliga a deixar l'alcohol. Treu al mercat dos lbums ms Prohibido maltratar a los gatos i Flaires de Barcelunya, aquest ltim ntegrament en catal.

Els seus problemes de salut no l'abandonaran fins a la seva mort l'any 1990.

Canons ms destacades.

 El ventilador;
 Rumba dels 60.
 La Rumba de Barcelona;
 Todos los gatos son pardos;
 Ja sc aqu;
 La curva del Morrot;
 Gitanitos y morenos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13100" title="Valenci apitxat" nonfiltered="1592" processed="1579" dbindex="6600">


Origen i consideracions sobre el valenci apitxat.
El valenci apitxat o central s un subdialecte del valenci que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp de Tria i la Ribera Alta. Tamb es parla parcialment a les ciutats de Gandia i Onda. La majoria dels autors han afirmat que aquest dialecte ha desenvolupat una srie de trets lingstics associats al desenvolupament de la fontica del castell-aragons, molt present des de la fundaci del Regne de Valncia, especialment a la zona de la capital valenciana. Tot i aix, l'apitxat no hauria de considerar-se mai un dialecte empobrit o de menys vlua que qualsevol altre parlar doncs que conserva moltes caracterstiques del catal tradicional que s'han perdut a la resta dels dialectes catalans, en concret el paradigma complet del pretrit perfet simple (an, anares, an, etc.) o la pronncia clara dels grups consonntics --lt (/molt/), -nt (/tant/) i -mp (/camp/). Cal tindre en compte que el terme apitxat noms implica la inexistncia de dos fonemes, ni /z/ ni  i que la resta de constituents lingstics d'aqueix dialecte sn ben dignes del bon catal. Si etiquetem l'apitxat de empobrit haurem de considerar pobres tots aquells dialectes que manquen d'algun dels fonemes histrics del catal (i la majoria dels dialectes han perdut algun fonema al llarg del seu desenvolupalament). El catal barcelon, per exemple, no t /v/ labiodental i sol tamb ensordir les grafies  i  (metge > , platja > ), per ning dubta de la vlua lingstica d'aquest dialecte ni el qualifica de empobrit. Aquesta mateixa consideraci s la que haurem de tenir l'hora d'observar i valorar les caracterstiques del valenci apitxat o, millor dit, central. 

Caracterstiques del valenci central.

 El nom apitxat aludeix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara en casa, tretze i metge .
 L'rea de l'apitxat sol coincidir amb la de la neutralitzaci de b/v en /b/, que no s exclusiva d'aquesta rea i ara se sent tamb a bona part del valenci septentrional com a expansi de l'rea betacista de Catalunya.
 Com a tot el valenci, hom conserva les formes arcaiques del plural amb n original llatina, com ara hmens  o jvens , caracterstica compartida amb altres dialectes del catal occidental, encara que a l'apitxat s'estn a moltes altres paraules: rvens, orgens, mrgens, etc.
 Tamb s com a tot el valenci en la tendncia a la diftongaci de la o inicial tona (quan es constitueix en sllaba) per au: aulor (olor), aufegar (ofegar), aubrir (obrir).
s peculiar d'aquesta zona del valenci el reforament voclic de les plosives finals. Segons aquesta regla les paraules nit, crec o prop s'articulen amb una vocal final breu de tipus central, [ ], i sovint una geminaci de la consonant: nit > , crec > , prop > . Els altres valencians solen associar aqueix tret amb els parlants de la zona central. ;
 Igual que el valenci del nord i el catal occidental i balear, perdura l's dels pronoms febles en forma plena: me diuen Pep,se troba malament, te portar ara. ;
 Com diem, acaba de conferir una certa personalitat a l'apitxat el fet que mantinga encara, amb notable vitalitat, l's del perfet simple, si b aqueix paradigma tamb existeix, ms limitadament, en zones del sud del Pas Valenci (Camp d'Elx) i a bona part de les illes d'Eivissa i Mallorca.
 s peculiar del dialecte central valenci (i de zones venes del sud) la presncia de gran quantitat de formacions analgiques al verb, aquests sn uns exemples: beguent/poguent > bevent/podent, veem > veguem, veent > vegent, vivint > vixquent.
 Els pronoms plens mos (>nos) i vos es confonen amb se quan funcionen com a reflexius: se rentem (resta del valenci mos rentem), s'estudieu (vos estudieu).
En l'actualitat s'observa l'arrelament de diverses tendncies fontiques, en concret el ieisme que fa sonar i semiconsonat la ll palatal lateral: llet > iet, vall > bai. Tamb se sent en alguns parlants l'aspiraci de la /s/ implosiva, que s realitzada glotal , sovint amb geminaci de la consonant anterior: vesprada > , has posat > sat, escolta > lta. Aquesta aspiraci de /s/ sembla una continuaci de la mateixa caracterstica dels parlars castellans de la meitat Sud de la pennsula i s'emmarca dins una tendncia general del castell popular actual. A zones de l'Horta sud (Silla) la /s/ tamb s'aspira entre vocals: mosatros > , un fenomen poc freqent en castell i que pareix autcton en aquests parlars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13102" title="Valenci meridional" nonfiltered="1593" processed="1580" dbindex="6601">

El valenci meridional s el subdialecte del valenci que es parla al Pas Valenci, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoi, la Marina Baixa, La Torre de les Maanes, la Marina Alta i en les Comarques del Xquer on no es parla apitxat. La pronunciaci voclica i consonntica d'aquesta zona se sol prendre ms o menys com a estndard del valenci.

 Trets fontics i morfolgics .
 Predomini de la variant perifrstica del passat sinttic: jo an > jo vaig anar. Excepte a les zones no apitxades de la Ribera i la Safor.
 L'article plural, tant mascul com femen, esdev "es" davant paraula comenada per consonant: es bous i es vaques; per pren les formes els, les davant mots comenats per vocal: els alacantins i les alacantines.

 Cal remarcar la presncia en aquesta zona d'un altre subdialecte amb caracterstiques peculiars: es tracta del parlar de la Vall de Gallinera i de Trbena on es conserva, en el codi familiar, l'article salat: es cotxe.
 Conservaci dels grups geminats "ll/tl" o "nn/tn" en contra dels altres subdialectes del valenci. Encara que en molts llocs hi ha els recursos de "rl", "rn": ametla >  o , cotna >  o .
 Residus en molts llocs de l's del verb "ser" com a "trobar-se en un lloc" en comptes de l's del verb "estar" com en altres subdialectes valencians.
 Els pronoms febles es mantenen reforats, contrriament als altres parlars, fins produir cacofonies. El pronom feble "et" passa a pronunciar-se "at" (a la Marina Alta), "es" (a la Marina Baixa i part de l'Alcoi) i "el" (a la resta) i el pronom "em" a "en" o "am". Es mantenen a les dues Marines els pronoms "mos" (ens) i "vos"  reflexius (mo'n anem i aneu-vo'n), contrriament a la resta de comarques meridionals i apitxades que s'han convertit en "se" (se n'anem i aneu-se'n). A la Marina Baixa existeix un recurs molt notable quant a l'expressi "anem-nos-en" que s l's de la contracci  'mone o nmon. (anem-nos-en -> anem-mos-en -> ane'-mo'n -> ane'-mo'n -> 'ne-mo'n -> 'mo-ne);
 Les "-r" finals solen mantindre's excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoi on sn inestables. Les "-r" finals dels encltics a la costa de les dues Marines s'emmudeixen: fer-los > fe-los, anar-se'n > an-se'n i, en molts llocs, quan el pronom feble comena per vocal s'afegix entre el verb i el pronom una "v": tenir-ho > ten-vo, comprar-ho > compr-vo, esperant-ho > esperan-vo.
 La desinncia de la 1a persona del singular del present d'indicatiu s -e, per hi ha una excepci amb el municipi de la Vila Joiosa on s'observa una moderna gradual transformaci a -ec (jo pense -> jo pnsec).


Harmonitzaci voclica.

Com al valenci alacant, hi ha una harmonia voclica generalitzada de la ltima sllaba acabada en "a" >  i . Al valenci meridional, per, hi ha una zona on no es fa aquesta harmonitzaci: La Marina Baixa a excepci de Benidorm, La Nucia, Relleu, Orxeta, Finestrat i La Vila Joiosa; la part baixa de la Marina Alta; L'Alcoi a excepci d'Alcoi; alguns pobles del Comtat i a La Torre de les Maanes.

Hi ha quatre possibilitats d'harmonia voclica al valenci meridional:
 Sempre  (dona > , terra > ) la qual ocorre a Oliva, Alcoi, Sueca i Cullera. Aquesta harmonia s la base del parlar xeu.
  o  quan hi ha  o  respectivament (dona > , terra > ), la qual es localitza als pobles de la Marina Baixa que realitzen l'harmonia, a part del Comtat, part de la Vall d'Albaida i de la Costera i la part baixa de la Ribera Alta.
 Sempre  (dona > , terra > ) la qual ocorre a la part de la Marina Alta que harmonitza, part del Comtat, la Safor a excepci d'Oliva, part de la Vall d'Albaida i alguns pobles de la Ribera Baixa.
  quan hi ha  (dona > , terra > ). Aquest tret noms ocorre a la poblaci d'Orxeta.

 Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;

 Fonts .
 Colomina i Castanyer, Jordi, (1991), El valenci de la Marina Baixa. Estudis del valenci actual. Valncia: Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. Generalitat Valenciana. ;
 Atles lingstic valenci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13105" title="Article salat" nonfiltered="1594" processed="1581" dbindex="6602">
L'article salat s un tret caracterstic del catal salat en el qual com a formes de l'article definit s'empra es, sa, so, en el singular, i es, sos i ses, en el plural, a banda de s', forma elidida del singular usada davant vocal. La forma del mascul plural a la Costa Brava s ses (ses ngels). L'origen de la denominaci salat prov de la comparaci de les dues formes femenines del singular "sa per la".

Aquestes formes procedeixen dels demostratius llatins ipse, ipsa, i pot ser ipsum, en el singular, i ipsos, ipsas, en el plural: es, so (darrere amb) (mascul singular), sa (femen singular), es, sos (darrere amb), amb la variant contextual mallorquina i menorquina ets que apareix davant vocal i que modernament s'escriu es arreu (mascul plural). La forma del femen plural s ses. Tant el mascul singular es com el femen sa es redueixen a s' davant un mot comenat en vocal o hac.

S'utilitza en la variant dialectal del catal balear, en el catal central salat, i, per colonitzaci des de l'rea d'aquest, en el valenci meridional salat. En el catal balear l'article salat es reparteix des de sempre els registres amb l'article estndard, a diferncia del catal central salat, on l'nic article que s'empra s el salat. En el catal balear, on tradicionalment l'article salat no s'ha usat en els registres formals, en els registres informals s'empra sempre l'article estndard en un gran nombre de casos: 
En el nom de les hores i punts cardinals; ;
En el nom d'algunes institucions (el Mallorca), ;
Fixament en alguns topnims (el Jap, lHorta -de Palma i Sller); ;
En algunes expressions temporals, modals, de lloc (a la dreta; a l 'ull...); ;
Amb el nom d'algunes festivitats (festa de l 'Estendard; el Ram...); en expressions marineres (pescar a l 'encesa...); ;
En determinades frases i expressions; g) en determinats noms de productes del camp (blat de les ndies...); ;
Davant tractaments de respecte (el senyor director...); ;
En altres casos (multiplicadors, collectius -el jovent-; frases i expressions diverses). ;

Molt modernament i contra la tradici, s'admet l's de l'article salat en els topnims en els registres formals, tot i que hi ha qui reivindica la tradici.

A l'edat mitjana l'article salat era l'article predominant en tots els dialectes, com ho demostra la seva presncia fossilitzada en la toponmia. Posteriorment, per influncia de la la cultura occitana, l'article estndard prengu ms prestigi i esdevingu l'article propi del llenguatge formal. Trobam una mostra de l'anterior difusi de l'article salat en els registres informals en l's exclusiu del demostratiu ipse, ipsa, ipsum amb valor d'article determinat en els texts catalans en llat de l'poca preliterria del catal, i en els topnims del Principat que conserven aglutinat l'article salat (Sant Joan Desp, Collserola ( coll (de) s erola ), Sant Climent Sescebes...). Com a testimoni tamb de l'expansi de l'article estndard, al catal balear trobem que s'ha imposat absolutament al parlar de Pollena (pollenc) per amb l'excepci del mascul singular que en comptes de "el" fa servir "u"; i que l'article estndard conviu amb el salat en els casos citats a les Balears, associat amb referents molt formals, de la categoria dels quals s una marca (el Bon Jess, la Mare de Du, el cel, l'infern; el mn; la Sala -casa de la vila-, la Seu, etc.).

L'article salat ha esdevingut una marca d'identificaci local en els noms d'algunes associacions, empreses i establiments comercials i de serveis.

En les altres llenges romniques, el demostratiu llat d'on procedeix l'article salat catal tamb ha donat lloc 
 A un article salat occit, similar a les formes catalanes, que avui s residual. S'empra en alguns pobles provenals situats entre Grassa i Nia sota les formes so ("el"), sa ("la"), s  ("l'"), sei ("els, les"). Les formes ms antigues de l'article salat occit eren so ("el"), sa ("la"), s  ("l'"), sos ("els"), sas ("les"); avui aquestes romanen noms en alguns noms de famlia gascons pirenencs, com ara Socasau (so casau "el casal"), Sacasa (sa casa), Saprta (sa prta "la porta"), i tamb llenguadocians com ara Deseuse (de s'euse "de l'alzina"), Despug (des pug "del puig").
 A l'article del sard (su, sa, s , sos, sas; i issu, issa, issos, issas rere preposici i conjunci acabades en consonant).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13111" title="Aiguafreda" nonfiltered="1595" processed="1582" dbindex="6603">

Aiguafreda s un municipi de la comarca del Valls Oriental.

 Histria .
A la serra de l'Arca hi ha un gran dolmen que testimonia l'antiga ocupaci del territori, per la primera referncia histrica del topnim Aiguafreda apareix en llat (Aqua frigida) l'any 898 en l'acta de consagraci de l'esglsia del Sant Mart del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt. 

La poblaci medieval es trobava repartida en diverses cases de pags de la part muntanyosa: el Sac, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotaci del bosc. Originalment els boscs eren formats per alzines i roures, aquests darrers trobant-se sobretot en les zones obagues.

El poble actual va nixer al voltant del cam que anava de Barcelona a Vic, on s'havien installat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII. Al segle XIX hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la filloxera.

A partir de 1875, amb l'arribada de la via frria, el poble coneixer canvis importants en la seva economia: installaci de l'empresa txtil Serra i cases d'estiueig als anys 20 i 30. Al comenament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrcola), t un considerable desenvolupament comercial i industrial.

Desprs de la Guerra Civil, Aiguafreda no va comenar a desvetllar-se fins als anys 60, poca de prosperitat. L augment de la poblaci, tant per la natalitat com per la immigraci, l'expansi i la diversificaci de la indstria (txtil, filatura, mobles, construcci de xalets) i l'expansi urbanstica han collaborat al creixement de la poblaci.

Entre els anys 80 i actualment, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogrfics, en part ajudada per la manca de sl pla. Per aquest fet, la poblaci no ha arribat als 3.000 habitants.

Llocs d'inters.

 La riera d'Avenc
 La riera de Martinet (La Frau)
 Sant Mart del Congost
 Can Brull (on hi ha un dolmen)
 El castell de Crulles

Castell de Crulles.

El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Brcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstrut. L'estructura de l edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres. Actualment pertany a Maria del Carme de Sitjar de Togores i Masferrer.

Sant Mart del Congost.

Sant Mart del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifr el Pels. s una petita esglsia que ha sofert canvis drstics als llarg de la histria. Actualment, es troba en un estat deplorable i s urgent que s'hi faci una reforma a fons.

Al voltant d'aquesta esglsia hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l acci malfica de les bruixes. Quan el temps amenaava calamarsa, la campana de l'esglsia comenava a sonar amb el seu so llbrec; i el capell, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a l'intemprie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la poblaci, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d aixopluc als qui prenien part en la cerimnia, perqu no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llanaven.

 Demografia .


 Poltica .








 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13113" title="Csmid" nonfiltered="1596" processed="1583" dbindex="6604">
Els csmids sn una mena de vectors utilitzats per fer genoteques d'ADN molt grans ja que permeten inserir-hi molt tros d'ADN, fins a 45 kpbs, el doble que els vectors de substituci de fag lambda.

Sn hbrids de plsmids i fag. Tenen del:
plasmidi: l'ori C i el factor de resistncia a ampicillina.
fag  : els extrems cos, que com que sn complementaris permeten la circularitzaci.

Aix permeten empaquetar in vitro amb una gran eficincia perqu vnen de  , i recuperaci i el treball en placa de petri s ms fcil grcies al comportament de plsmid.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13114" title="Efecte hipercrmic" nonfiltered="1597" processed="1584" dbindex="6605">
L'efecte hipercrmic s un notable increment de l'absorbncia de l'ADN causada per la desnaturalitzaci de la doble cadena de la molcula d'ADN.

Grcies a l'efecte hipercrmic podem mesurar el grau d'hibridaci entre dues catenries d'ADN. Les bases nitrogenades absorbeixen llum de 260 nm. Quan l'ADN no est desnaturalitzat, les bases estan molt juntes i absorbeixen poca llum. En augmentar la temperatura, l'ADN es desnaturalitza, se separen les dues catenries i les bases queden ms exposades al medi, cosa que fa que augmenti la seva absorbncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13115" title="Enzim de restricci" nonfiltered="1598" processed="1585" dbindex="6606">
Els enzims de restricci sn enzims que tallen dsADN especficament per una seqncia concreta. Sn presents en procariotes els quals els utilitzen com a sistema de defensa contra l'entrada d'ADN estrany. Per tal que no degradin l'ADN propi, cada enzim de restricci t associada una metilasa: aquesta reconeix la mateixa seqncia que l'enzim de restricci i el metila, cosa que evita que l'enzim de restricci el degradi.

Tipus d'enzims de restricci.
Hi ha 3 tipus d'enzims de restricci:
Tipus I i III   enzim de restricci i metilasa units en el mateix polipptid.
Tipus II   la metilasa i l'enzim de restricci sn en polipptids diferents.

Els del tipus II reconeixen una seqncia especfica i tallen gaireb sempre a dins de la seqncia (o b molt aprop).

Els del tipus I i III pot ser que tallin en un punt molt lluny i bastant a l'atzar de la seqncia especfica que reconeixen. s per tot aix que in vitro s'utilitzen les de tipus II.

Per afegir grups metil, a la metilasa li cal un donador de CH3 que s la S-adenosil-metionina.

La seqncia reconeguda sol ser palindrmica i de 4   6 nucletids. (les Tipus II reconeixen sempre palndroms).

P.ex:

 P-5' GAATTC 3'-OH
 OH -3'CTTAAG 5'-P

Nomenclatura dels enzims de restricci.

Solen constar de 3 o 4 lletres, ms a vegades d'un nmero rom:

Per exemple:

 EcoRI Eco -> E.Coli
 R -> soca: RY13
 I -> ordre de descobriment de l'enzim en la mateixa soca

Hi ha enzims que reconeixen la mateixa seqncia i tallen pel mateix lloc per tenen noms diferents. S anomenen isoesquismers. El que solen tenir diferent s el sistema de metilaci. Metilen bases diferents.Msp I i Hpa II, per exemple, es diuen diferent per qu procedeixen de diferents microorganismes.

Tipus d'extrems.
Els enzims de restricci poden generar dues menes d'extrems:



El tractement en laboratori ser diferent segons com acabin. A vegades el que es fa s complementar (amb el fragment de Klenow) o tallar (amb polimerasa T4 o T7) els cohesius perqu siguin roms o enllaar linkers als roms perqu siguin cohesius.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13120" title="Lligador" nonfiltered="1599" processed="1586" dbindex="6607">
Un lligador (traducci de l'angls linker) s un oligonucletid ( 20 nucltids) en el centre del qual hi ha la seqncia que s reconeguda per un enzim de restricci (n'hi ha per tots els diferents enzims). Tal i com es ven s un fragment doble cadena, amb extrems roms.

La reacci de lligaci entre un fragment d'extrems roms i el lligador dna el fragment amb unes quantes molcules de lligador unides a cada costat, consecutivament, perqu com que tenen extrems roms, la lligasa tamb els uneix entre ells.

Desprs cal digerir amb l'enzim de restricci corresponent a la diana del lligador i obtindrem el fragment inicial amb un extrem cohesiu a cada costat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13124" title="Genoteca" nonfiltered="1600" processed="1587" dbindex="6608">
Les genoteques sn colleccions de clons que entre tots representen un genoma d'un organisme o b el genoma en expressi d'un tipus de teixit, depenent de si sn genoteques de cDNA o genoteques d'ADN genmic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13126" title="Nick-translation" nonfiltered="1601" processed="1588" dbindex="6609">
Nick-translation s un mtode marcatge de sondes d'ADN (per a genoteques) que es basa en la combinaci de la DNAsa I i la DNApol I, utilitzant un dNTP marcat.

La DNAsa I crea nicks en el DNA i la DNApol I sintetitzar a partir del 3' lliure del nick menjant-se el DNA que es troba per davant, fins al final de la cadena. Aix queda la sonda marcada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13128" title="Mutaci silenciosa" nonfiltered="1602" processed="1589" dbindex="6610">
Les mutacions silencioses sn mutacions en la seqncia d'un gen que no originen canvis en la seqncia polipeptdica del producte del gen. No tenen efecte fenotpic.

Aix s possible i passa de manera espontnia per qu el codi gentic s un codi degenerat i de 64 triplets que hi ha noms transcriuen per 20 aminocids. De fet, el codi gentic est optimitzat per qu les mutacions repercuteixin el mnim possible en el fenotip.

En el laboratori sn tils per induir dianes detectables per als enzims de restricci sense alterar el producte final. Aix s molt til de cara als marcadors de selecci dels plasmidis. Tamb serveixen per adaptar l's del cod d'un gen allat d'eucariota a l's de cod del bacteri hoste, en qu s'introduir el gen eucariota, ja que la freqncia de codons entre espcies no s la mateixa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13132" title="La Passi d'Olesa de Montserrat" nonfiltered="1603" processed="1590" dbindex="6611">

La Passi s la representaci teatral de la vida, mort i resurrecci de Jess, personatge principal del Nou Testament. La histria de La Passi de Crist constitueix un dels arguments dramtics ms importants de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparici del cinema. A Olesa de Montserrat fa molt de temps que any rere any tenen lloc aquestes representacions, en les quals participen un gran nombre d'olesans de forma desinteressada, noms per continuar una tradici que han heretat dels seus avantpassats.

 Orgens .
No se sap exactament quan van comenar les representacions, per, segurament tenen els seus orgens en els actes sacramentals, processons i altres representacions lligades a la litrgia de la Setmana Santa que es feien dins els recintes de les esglsies durant l'edat mitjana.
El document ms antic referent a les representacions de La Passi a Olesa de Montserrat data del segle XVI, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'esglsia parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passi", s a dir, el text per a representar la passi.

 Histria .
Al segle XVII es cre la "Confraria de la Sanch de Jesucrist" que era l'encarregada de fer les representacions. Es creu que durant el segle XVIII les representacions tenien lloc als molins d'oli, sota la direcci dels monjos de Montserrat.

Al segle XIX les representacions continuaren, tot i la Guerra del Francs i estar prohibides per les autoritats eclesistiques, que creien que es duien a terme d'una forma poc religiosa.

Les escenificacions es feien a l'entorn de l'esglsia, pels carrers i places de la vila o en el pati d'una casa pairal.

L'any 1847 es constru el Teatre Principal al carrer Beat Oriol, on es passaren a fer les representacions. Cada any anava augmentant el nombre d'espectadors, que venien de tots els pobles de les rodalies per veure el "Drama Sacre".

El text que s'utilitzava havia estat escrit per fra Antoni de Sant Jeroni i es va continuar utilitzant fins a l'any 1949, en qu s'estren un nou text de Joan Povill i Adser, mestre de la vila.

Al comenament del segle XX es constru un nou local, el Teatre del Crcol, on tamb es represent La Passi i comen la rivalitat amb la companyia que la seguia representant al Teatre Principal.
Quan l'any 1917-18 tanc el Teatre Principal alguns membres d'aquesta companyia s'integraren a les representacions que tenien lloc al Crcol.
El 1922 s'inaugur un nou local, el Teatre Olesa (popularment anomenat "Salistes"), i torn a encetar-se la rivalitat entre les dues companyies.

Durant la Guerra Civil es van suspendre les representacions de La Passi, i l'any 1940 es reprengueren novament sota una mateixa entitat al Teatre Olesa. Cal esmentar que, tot i la censura del moment, La Passi es feia en catal grcies al pes de la tradici i a l'afany dels collaboradors.

L'any 1952 s'estren el Gran Teatre de La Passi, que es constru on fins aleshores hi havia hagut el Teatre del Crcol. Aquest nou teatre tenia cabuda per a dues mil persones.

L'any 1956, per tal de facilitar l'assistncia a La Passi del pblic que no entenia el catal, s'estren un complicat sistema d'aparells connectats a cada butaca del teatre, grcies als quals, per mitj d'un selector i uns auriculars, es podia seguir el text de La Passi en diversos idiomes: castell, francs i angls. No cal dir que aquest projecte va causar una gran revoluci. Sembla ser que fou un dels primers teatres del mn que dispos d'aquesta tecnologia.

El 1968 es va fer una gran renovaci de l'escenografia i un nou muntatge, amb les ms avanades tcniques del moment, que permteren reduir la durada de l'espectacle, que pass a fer-se noms en sessi matinal en lloc de sessi de mat i tarda com es feia anteriorment.

El 23 de febrer de 1983 un incendi destru el Gran Teatre de La Passi. Durant els tres anys segents les representacions de La Passi tingueren lloc al voltant de l'esglsia i al teatre Salistes en la versi antiga de fra Antoni de Sant Jeroni.

El dia 1 de maig de 1987 s'inaugur el Nou Teatre de La Passi amb nous equipaments tcnics i amb un escenari de grans dimensions, que el fan un dels teatres ms grans i moderns de tot Catalunya.

El 14 d'abril de 1996 va aconseguir un rcord d'abast mundial en reunir 729 actors simultniament en escena.

El 3 de desembre de 2002 l'Associaci La Passi d'Olesa de Montserrat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la distinci ms gran que atorga la Generalitat de Catalunya a aquelles persones o entitats que contribueixen al foment de la cultura i la identitat catalanes. Aquest va sser, tamb, un reconeixement als milers de persones annimes que van fer possible que avui en dia La Passi d'Olesa sigui considerada un referent cultural al nostre pas.

 Enllaos externs .
www.lapassio.cat - Pgina web oficial de La Passi d'Olesa de Montserrat;
Pgina web del Passionarium - Estudis sobre les Passions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13137" title="Llista de cantants de msica clssica" nonfiltered="1604" processed="1591" dbindex="6612">
Cantants de msica clssica.
Sopranos.
Mara Bayo;
Montserrat Caball;
Maria Callas;
Maria Canali;
Fiorenza Cossotto;
Lynn Dawson;
Oralia Dominguez;
Ana Maria Feuss;
Montserrat Figueras;
Rene Fleming;
Simone Kermes;
Natalia Margarit;
Jessye Norman;
Elisabeth Schwarzkopf;
Maria Trivella;

Mezzosopranos.
Cecilia Bartoli;
Fedora Barbieri;
Kathleen Ferrier;
Vivica Genaux;
Magdalena Kozen;

Contralts.
Bernarda Fink;
Sara Mingardo;
Ebe Ticozzi;

Contratenors.
James Bowman;
Aris Christofellis;
David Daniels;
Jordi Domnech;
Grard Lesne;
Angelo Manzotti;
Andreas Scholl;
Daniel Taylor;

Tenors.
Plcido Domingo (originalment era barton);
Lucianno Pavarotti;
Mario del Monaco;
Gino Sarri;
Ren Kollo;
Alfredo Kraus;
Josep Carreras;
Giuseppe di Stefano;
Bernab Mart;
Julius Patzak;
Jon Vickers;

Bartons.

Fortunio Bonanova;
Roy Henderson;
Rolando Panerai;
Giuseppe Taddei;

Bartons-baixos.

Baixos.

Nicola Rossi-Lemeni;
Giuseppe Modesti;

Castrato. 
Soprano castrato

Carlo Broschi, Farinelli;
Mezzosoprano castrato
 
Alto castrato

Sopranista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13138" title="Escut d'Aiguafreda" nonfiltered="1605" processed="1592" dbindex="6613">


L'escut oficial d'Aiguafreda t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de gules sembrat de creuetes d'argent; 2n. d'or, 3 tupins de sable els del cap afrontats. Per timbre una corona de bar.


Histria.
Va ser aprovat per l'ajuntament el 21 d'octubre de 1996 i publicat en el DOGC el 8 de novembre del mateix any.

La primera partici t les armes de Crulles i la segona la dels Pignatelli, tant els uns com els altres barons d'Aiguafreda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13139" title="Bandera d'Aiguafreda" nonfiltered="1606" processed="1593" dbindex="6614">


Blasonament.

Senyera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb la meitat superior vermella sembrada de creuetes blanques, de les quals noms 3 sn senceres i la meitat inferior composta de 2 faixes iguals juxtaposades, una de groga i la inferior negra.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 13 de gener del 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13140" title="L'Ametlla del Valls" nonfiltered="1607" processed="1594" dbindex="6615">


L'Ametlla del Valls s un municipi de la comarca del Valls Oriental, situat al sud dels cingles de Bert (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al masss del Montseny i deixin entre mig el Congost, ja dins del municipi ve de Figar-Montmany. 

La seva ubicaci li fa tenir dos tipus de paisatge: la plana vallesana, eminentment agrcola, i un altre ms muntanys que arriba fins al cim del Puiggracis, a tocar del cingles de Bert, amb uns 800 m. d'alada. El nucli urb principal s troba al mig d'ambdues orografies gaudint d'una suau pendent.

 Estructura administrativa .
L'estructura administrativa actual s fruit de la prpia evoluci urbanstica de l'Ametlla al llarg dels segles. 

El nucli urb central agrupa tres zones que fins comenaments del segle XX estaven separades: la sagrera (a tocar de l'esglsia); el raval, bordejant l'antiga via romana de la Garriga a Caldes de Montbui; i Can Camp.

Els barris de Santa Creu i el Serrat, de forta expansi en els darrers 30 anys, eren originriament petits nuclis de cases situats a la zona muntanyosa del nord i apartats del centre. La proximitat a l'ermita de la Santa Creu (desapareguda el segle XVI) en el primer cas, i a les de Sant Bartomeu de Mont-ras i Puiggracis, en el segon, els hi garantien el culte.

La resta de barris: Can Plantada, Can Reixac, Mas Dorca, Mas Fabrera, Pinar i Ports, son fruit de la progressiva ampliaci al voltant del que havien estat cases pairals allades ubicades a la zona sud del municipi, a la part de la plana.

 2005










Evoluci demogrfica.



Les primeres dades de qu es disposen son del 1375, any en qu la poblaci era d'uns 300 habitants. A finals del segle XIV, mor la meitat de la poblaci degut a la pesta i se situ en 150, xifra que es mantindr estable fins el segle XVI. Des del 1553 puja progressivament fins el 1717 en qu es comptabilitzen 469 persones. Desprs d'una petita davallada a finals del segle XVIII, la poblaci torna a crixer fins al 882 habitants al 1857, quasi el doble que el segle anterior. Aquest fort creixement, fruit de la intensa explotaci agrcola, t un declivi a finals del segle XIX a causa de la filloxera arribant fins al 716 habitants en 1900. 

El segle XX comen amb una suau progressi fins al 1920 amb 850 habitants (encara inferior que un segle abans). Al cens del 1930, la poblaci ja se situa en 1.030 persones, influncia segura de l'arribada dels estiuejants, un efecte que condicion la vida i l'economia del poble. La poblaci torna a estabilitzar-se fins el 1960. Entre 1960 i 1970 creix ms d'un 25% i arrib als 1432 habitants. 

s a partir dels anys 70 quan s'inici el creixement ms fort acompanyat del desenvolupament d'urbanitzacions al voltant d'algunes explotacions agrcoles que comenaven a ser menys rendibles en un moment en qu l'estabilitat econmica de la societat fomentava el concepte de "segona residncia" i, molta gent provinent de l'rea metropolitana de Barcelona, seguia l'exemple que 50 anys enrere havien practicat classes ms benestants. La poblaci de l'Ametlla ha crescut a un rati d'entre un 20 i un 30% cada cinc anys, multiplicant per 5 els 1.432 habitants de 1970 per situar-se en els 7.319 del 2006.

Poltica municipal.

Desprs de la dictadura, a final dels anys 70 tornen les eleccions municipals democrtiques a Espanya. A l'Ametlla el darrer alcalde de nominaci directa va ser Josep Aymerich i Cortillas entre 1974 i 1979, data de les primeres eleccions. En els seus darrers anys de mandat, ja es varen comenar a constituir grups d'oposici municipal que actuaven sota denominacions legalment acceptades com ara "associaci de vens" o "associaci de pares d'alumnes". Aquestes iniciatives populars, llavors dels futurs partits municipals, varen crear un sentiment de tractament subsidiari dels problemes municipals que ha caracteritzat el poble. Des del 1979 fins el 2006, hi ha hagut fins a 4 partits independents amb regidors electes i, un d'ells, va tenir l'alcaldia durant tres legislatures.

Eleccions 1979: Amb una alta participaci, es presenten tres partits: CIU, amb Josep Badia un dels ametlletans ms populars; PSC i un grup independent amb Isidor Samper al front que repetir com alcalde tamb al 1983, si be a aquests comicis ho va fer sota les sigles de CIU i amb l'nica oposici del PSC.
Eleccions 1987: Apareix un nou grup anomenat Autntics Independents de l'Ametlla (AIA) que guanya l'alcaldia per majoria absoluta i te com a nica oposici a CIU, al haver quedat sense escons el PSC. Josep Garcia Martnez ser l'alcalde durant tres legislatures.
Eleccions 1995: En aquestes eleccions, que tamb guany l'AIA, apareix un nou partit, el Grup Independent de l'Ametlla (GIA) que obt 2 escons i que, al 1997 s'ali amb CIU per presentar una moci de censura contra l'alcalde d'AIA. Fins les eleccions del 1999, l'alcaldia l'ocuparan alternativament els caps de llista de CIU (Joan Pratdesaba) i el del GIA (Albert Palay).
Eleccions 1999: Els dos partits histrics (CIU i AIA) han anat minvant i creixen el PSC i el GIA que obtindr l'alcaldia en coalici amb CIU. L'alcalde va ser Albert Palay.
Eleccions 2003: Es produeix una crisi que fa aparixer nous grups. El GIA s'escindeix en dos: Vens Independents de l'Ametlla (Vil'A) amb Albert Palay i GIA-ERC coalici entre la part del GIA que conservava les sigles i ERC que mai havia tingut llista a l'Ametlla. Apareix el Grup de Rellanament de l'Ametlla (GRA). Tant aquest tres partits, com el PSC, CIU i AIA varen treure regidors. Finalment, govern el PSC en coalici amb AIA i GRA, si be el regidor d'aquest grup, va abandonar l'equip de govern al 2006. L'alcalde va ser Jordi Pousa del PSC.
Eleccions 2007: El progressisme es consolida amb ms d'un 35% i torna a sortir escollit alcalde en Jordi Pousa, del PSC. Governa en coalici amb l'AIA.

Vegeu tamb Llista d'alcaldes de l'Ametlla del Valls.

Histria. 
L'origen. 
El territori de l'Ametlla del Valls es troba a la vessant sud dels cingles de Bert i a tocar del Congost que, al segle IX, eren frontera i pas natural respectivament, entre la Catalunya Vella i el territori dels sarrans. Era, car una de les primeres terres a reconquerir i, sobre tot, a poblar civil i eclesisticament.
El comte Guifr el Pils encarreg la tasca conqueridora al seu germ Sunifred i ser la seva filla Emma, abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses  qui impulsar la repoblaci.

A la documentaci corresponent al Concili de Barcelona de l'any 906, signat per l'arquebisbe de Narbona, diu textualment: "In pagament autem Vallensi Parrochiam Sancti Genessi in vila quae dicitur Amigdala", fent la primera referncia oficial a la parroquia que esdevindr la llavor de l'actual municipi,  tot i ser possible que la seva creaci fou uns anys abans.

El 4 de juliol del 932, en un acte promogut per Emma, es va procedir a la consagraci de la parrquia de Sant Gens, presidida pel bisbe de Barcelona Teodoric. El document fa constar que aquest acte va tenir lloc a causa de la splica de la religiosssima Emma per misericrdia de Du, i el van firmar 25 persones de l'Ametlla, pel que es creu que hi hauria uns 150 habitants. En ell es fixaven ja els lmits de la parrquia, que sn gaireb els mateixos que els del terme municipal actual. 

A l'any 1059, el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, don en alou a Mir Geribert les terres que formarien la Baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parrquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eullia de Ronana, Sant Gens de l'Ametlla, Sant Andreu de Samals i, es pensa que tamb, Santa Maria de Caldes. 

Als propers cinc segles, l'Ametlla restar sota la sobirania dels barons de Montbui.

No hi ha moltes informacions sobre l'Ametlla en el segle XIII. No obstant aix, s conegut que durant tot el segle la parroquia de Sant Gens va formar part de la Baronia de Montbui i que era sota la jurisdicci del senyor feudal del castell de Montbui. Encara que no han perdurat fins a nosaltres els noms dels barons, s se sap que alguns dels senyors del castell de Montbui ho van ser tamb del de la Roca del Valls.

Canvi jurisdiccional. 
Els esdeveniments de Catalunya al segle XV: guerra civil catalana entre Joan II contra la Generalitat i el Consell de Cent, i la revolta dels Remences tamb van afectar a l'Ametlla. La Sentncia de Guadalupe, que  posava punt final a la revolta, modificava les condicions de tracte entre els senyors, propietaris de les terres, i els camperols; i alguns d'ells van passar a ser perseguits (a l'Ametlla ho va ser Jaume Plantada, de la nissaga de Can Plantada). 

En 1490 hi va haver un canvi de jurisdicci a l'Ametlla, quan la Baronia de Montbui va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicci del Consell de Cent de Barcelona, considerant l'indret com un  carrer de Barcelona . La nova jurisdicci suposava pagar una redempci al bar i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament. Aquest Consell estava format per un batlle (alcalde), 8 jurats (regidors), un clavari (agutzil) i setze prohoms, i se li va anomenar el Consell dels vint-i-sis.

Al segle XVI, va crixer el fenomen del bandolerisme. Es pot destacar un elevat nombre de morts violentes a l'Ametlla (l'any 1580 hi va haver 5) durant tot el segle. La gran quantitat de cases de conreu allades, facilitava els delictes dels bandolers. Per defensar-se, els propis habitants s organitzen i, entre els encarregats, hi trobem a Miquel Puigllunell de Mas Puigllonell, com a cap de la desena parroquial, i Jaume Draper de Can Draper, com a general del Sometent del Consell de la Baronia, destinat a "perseguir els lladres i homes de mala vida". Cada parrquia va aportar 10 homes degudament entrenats.

Al segle XVII es comena a recobrar la tranquillitat, per els odis de la revolta camperola dels segle anterior no havien cicatritzat, com es va demostrar el 25 d'agost (festivitat de Sant Gens) de 1635 amb l'assassinat de Jaume Plantada de Xammar, les famlies del qual (la natural i la poltica) eren les ms influents en l'poca.

En 1637 es t constncia de la intervenci de la Inquisici a l'Ametlla, i parla de l'excomuni major de Francesc Draper, que, segons sembla, no havia complert les obligacions que se li atribuen ni d'haver correspost a diverses lletres de comminaci.

En 1640 es va produir a Catalunya la guerra dels Segadors, que va enfrontar les institucions catalanes al centralisme espanyol. Les repercussions es van notar fins i tot als pobles ms insignificants del pas. El poble no es va veure afectat directament per la revolta, encara que se sap que a l'Ametlla es van allotjar companyies de soldats francesos i companyies de soldats castellans.

Amb tot, es produ una poca de bonana que les famlies ms adinerades del poble van aprofitar per construir grans masies. Les ms importants remodelacions de l'poca les van fer en el Can Draper, els dos masos de Can Xammar de Baix i Can Plantada. Altra bona mostra d'aquesta bonana es data en 1679, quan es decideix construir una nova esglsia, sent rector de la parrquia mossn Joan Santmart, arribat a l'Ametlla en 1670.

El Final de la Baronia. 

Amb la guerra de successi (1700-1714) i l'entronitzaci dels Borbons, les conseqncies afectaren tamb a l'Ametlla, a on es pot destacar en 1709, l'assassinat de Joan Puigllunell, probablement a les mans d'alguns botiflers, encara que es desconeix amb certesa. 

L'Ametlla, en ser feudatria del Consell de Cent i, a l'igual que el terme de la Baronia de Montbui, es va alinear a favor de les autoritats catalanes. Amb la derrota a la guerra i l'aplicaci del decret de Nova Planta (1716), els rgans de govern catalans van desaparixer i, tamb, les institucions que depenien d'aquests com la Baronia de Montbui, encara que va continuar existint "extraoficialment". L'Ametlla va passar a dependre del corregiment de Matar i de l'alcaldia major de Granollers. Els crrecs del Consell eren decidits pel Corregidor de Matar, i solien ser individus afins al nou rgim. Els documents oficials van passar a ser redactats en castell.

A partir del 1730, la parrquia va passar a administrar els seus propis ingressos i entre el 1701 i el 1711 es va edificar el Santuari de Puiggracis, on es va installar la imatge mariana que fins llavors estava en la parrquia de Montmany.

Durant el segle XVIII, una de les prerrogatives que van perdre els pobles de la Baronia de Montbui va ser l'administraci de justcia, i qualsevol litigi havia de ser jutjat a Granollers, Matar o Barcelona segons la importncia d'aquest. Tamb va ser un segle on la inflaci va ser molt important, com ho demostra que el blat i l'ordi s'haurien incrementat de preu al voltant d'un 290%. A finals d'aquest segle, a causa de la Revoluci Francesa, comencen a aparixer cognoms d'origen francs al poble, fet que demostra l'arribada d'immigrants del pas ve.

L Ametlla  com a Municipi. 
El 2 de juliol de 1835 es va publicar un Decret Reial que decretava la dissoluci de les institucions medievals i obligava les seves parrquies a constituir-se en municipis independents. El 24 d'octubre de 1835, els majors contribuents de l'Ametlla es van reunir per elegir el primer Ajuntament Particular de l'Ametlla. L'aplicaci es va haver de posposar a causa de la I Guerra Carlina, que en aquells anys fuetejava el pas. El primer ajuntament es va constituir oficialment el 27 de gener del 1843.

A poc a poc la situaci va anar millorant, encara que hi va haver certes ensopegades, com la plaga de filloxera que va afectar les vinyes, un dels principals conreus de l'poca al municipi.

Diverses mostres dels avenos que es produen van ser la concessi de l'estanc (1832, obert dos anys desprs), el rellotge pblic adossat al campanar (1857), el servei de carteria adscrit a l'estafeta de la Garriga (1858), la Germandat de Sant Sebasti (1862) i el subministrament d'aigua corrent a les principals llars (1890). A mitjans del segle XIX van millorar les comunicacions grcies a la carretera traada per la Diputaci (l'antiga N-152 i actual C-17) i les dues lnies de ferrocarril (Barcelona-Granollers en 1854 i Barcelona-Sant Joan de les Abadesses en 1857).


 Segle XX . 
Amb el segle XX van arribar les primeres famlies d'estiuejants, el que va provocar un creixement urbanstic que ha anat modelant el poble tal com el coneixem avui en dia, amb un aire senyorial i de ciutat jard, i deixant un notable llegat arquitectnic modernista i postmodernista. El primer foraster que va decidir establir-se a l'Ametlla va ser el doctor Grfols, que va construir la seva casa davant del que ara s el parc. 

Destacar la creaci de la Societat Coral Lo Lliri (1904), la inauguraci de la Sala-Teatre i el Caf del Dr. Bassa (1906), el primer servei telefnic (1910), l'energia elctrica (1915) i el Futbol Club l'Ametlla (1924). La dictadura de Primo de Rivera del 1923 al 1930 i la segona repblica espanyola poc van afectar a aquest creixement.

El perode de la guerra civil espanyola (1936-1939) s aconsegueix passar amb relativa tranquillitat. L'esglsia es va salvar de la destrucci al ser convertida en el centre de distribuci del Sindicat Agrcola que va funcionar durant l'poca, si be va ser destrut el retaule i les imatges religioses. Aquest bon clima va influir en la conversi dels estiuejants urbans en residents permanents i gener algun problema demogrfic i d'avituallament. Durant aquests anys l'ajuntament va encunyar diverses monedes, com les de 25 cntims (de llaut), o la de 50 cntims i 1 pesseta (d'alumini). A la fase final de la guerra les autoritats republicanes han d'abandonar i es cre una Junta Gestora amb persones influents del poble per garantir una transici sense ensurts a l'arribada de les tropes franquistes. Una denncia malintencionada va produir la detenci i l'assassinat de dos dels membres ms representatius de la Junta gestora.

A l'poca franquista cap destacar la construcci d'un parvulari, la urbanitzaci del Passeig, l'obertura de la farmcia (1949), la biblioteca (1954), les noves campanes parroquials (1956), el parc municipal (1957), les piscines de Ca l'Arenys (1961) i el servei elctric al Santuari de Puiggracis (1970).

Per mirar de solucionar els problemes de subministrament d'aigua, es van construir mines i, fins i tot, un pant, iniciatives totes d'escs xit a causa de l'orografia i que podem trobar a la zona del Pla del Verder. 


 Patrimoni arquitectnic .
A l'Ametlla del Valls podem trobar mostres del passat agrcola de la comarca en les masies de Ca l'Arenys, Can Carlons, Can Div, Can Draper , Can Fbregues del Bosc, Can Guineu, Can Pags Vell, Can Parellada, Can Plandolit, Can Xammar de Baix

L'arquitectura religiosa est formada per l'esglsia parroquial de Sant Gens de l'Ametlla, construda al 906 per l'impuls colonitzador de l'abadessa Emma i reformada al segle XVII.
De Sant Gens, en depenen eclesisticament:
 l'ermita romnica de Sant Nicolau (l'Ametlla del Valls);
 el Santuari de Puiggracis, al terme municipal de Figar-Montmany, del segle XVIII amb importants reformes fetes a meitats del segle XX.
 l'ermita romnica de Sant Bartomeu de Mont-ras, al terme municipal de Bigues i Riells. Construda al segle XI, va ser ampliada al segle XVII.

La petjada modernista, fruit de l'impuls que a comenaments del segle XX va donar, d'una banda, l'alcalde Sebasti Bassa i d'altra, els estiuejants de Barcelona tal com tamb pass a la Garriga, s veu reflectida en diverses edificacions, entre les que cal destacar l'edifici de l'ajuntament (1912), cal Barber, el caf del Dr.Bassa (1906) i Can Millet, masia originaria del segle XIV-XVII, que al 1908 va ser remodelada integrament. Totes quatre sn obra de l'arquitecte Raspall.

Altres cases modernistes sn la torre de la punxa (1911) i la casa del Dr. Grfols que es considera la primera torre de "segona residncia" construda a l'Ametlla.



 Viletans illustres .
La major part dels personatges aqu descrits no sn nascuts a l'Ametlla, si be el seu grau d'adopci i estima per l'Ametlla s pals en la seva obra.

Sebasti Bassa i Barbany, alcalde.
Joan Plum i Bosch, alcalde.
Josep Badia i Moret, historiador.
Eugeni Xammar i Puigvents, escriptor i periodista.
Carles Sindreu, escriptor;
Josep Comes i Busquets, pintor.

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Associaci Vens del Serrat de l'Ametlla del Valls;
L'Ametlla del Valls i els Cingles de Bert;
Sant Gens de l'Ametlla;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Bibliografia .
Histria general de l'Ametlla del Valls. ISBN 849337984-0;
Noticia histrica de l'Ametlla del Valls de Josep Badia i Moret. ISBN 84-7705-168-2 ;
Revistes Amindola. Publicaci peridica de Joan Bellavista. ;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13146" title="Escut de l'Ametlla del Valls" nonfiltered="1608" processed="1595" dbindex="6616">


L'escut oficial de l'Ametlla del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat partit i semitruncat: 1r. de sinople, un ametll d'or; 2n. d'argent, una creu plena de gules; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat per l'ajuntament el 21 de juny de 1989 i publicat en el DOGC el 28 del mateix mes.

L'ametll s un smbol parlant i la creu i els Quatre Pals fan referncia al fet que el poble fou "carrer de Barcelona".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13149" title="Bandera de l'Ametlla del Valls" nonfiltered="1609" processed="1596" dbindex="6617">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb l'atmetlla groga de l'escut a l'altura 6/8 de la del drap, situada sobre el centre de la divisria entre el 1r i el 2n dels teros verticals.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 15 d'abril de 1994.

L'ametll s un smbol parlant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13152" title="La Passi" nonfiltered="1610" processed="1597" dbindex="6618">
La Passi s la representaci teatral de la vida, mort i resurrecci de Jesucrist, basada en els evangelis. Als Pasos Catalans, i sobretot al Principat de Catalunya, les primeres representacions es remunten al segle XV. Per hi ha una evoluci cap un llenguatge actual i modern, i d aquesta manera en les diferents representacions s hi barreja avantguarda i tradici, aspecte que fa de les passions un muntatge teatral original, impactant i sorprenent.

Les representacions de la Passi tendeixen a un format espectacular per arribar a tot tipus de pblic: religis, turstic i teatral. Els textos  molt acurats  s han vestit i decorat per atraure cada vegada ms adeptes. Els actes sacramentals de Setmana Santa es van convertir en peces teatrals, i de les esglsies van passar a les places pbliques, per acabar en espais teatrals. Avui, quan s assisteix a una representaci de La Passi no noms s hi va a veure un espectacle sumptus, geners i d impacte visual, sin que es crea un emotiu ambient pel sentit dramtic de l acci.

Actualment a Catalunya i al Pas Valenci es duen a terme representacions de La Passi a uns quants municipis:

Esparreguera: La Passi d'Esparreguera Lloc web;
Olesa de Montserrat: La Passi d'Olesa Lloc web;
Cervera: Crist, misteri de Passi Lloc web;
Ulldecona: La Passi d'Ulldecona Lloc web;
Molins de Rei: La Passi de Molins de Rei Lloc web;
Sant Climent Sescebes: Lloc web;
Reus: La Passi de Reus Lloc web;
Ondara: La Passi d'Ondara Lloc web;

 Enllaos externs .
Passionarium - Centre d'estudis de les Passions;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13157" title="El Putxet" nonfiltered="1611" processed="1598" dbindex="6619">


El Putxet (sovint escrit tamb Putget o Puget) s un dels sub-barris que conformen el barri del Putget - Farr, juntament amb el Farr, al districte de Sarri-Sant Gervasi, a Barcelona.

El nom li ve donat pel tur homnim, que amb 135 metres d'alada s'emplaa al bell mig del barri. Aquest s delimitat per l'avinguda de la Repblica Argentina, el carrer Claudi Sabadell, el carrer de Marmell, el carrer de Roca i Batlle, el carrer del Pare Fidel Fita, el carrer de Musitu, el carrer de Bertran, el carrer de Balmes, la ronda del General Mitre i la plaa de Lesseps.

El barri comen a desenvolupar-se a partir de 1850 com a conseqncia de l'extensi de Grcia cap a Collserola i avui s poblat sobretot per vens de classe mitja-alta i benestant. El tur del Putget fou urbanitzat i convertit en parc urb el 1970.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13158" title="Nottingham" nonfiltered="1612" processed="1599" dbindex="6620">



Nottingham s una ciutat que es troba a la regi d'East Midlands a Anglaterra. El riu Trent creua la ciutat, que va des de Stoke-on-Trent fins Humber -l'nic riu angls que va cap el nord. Els lmits de Nottingham sn precisos i exclouen els suburbis de Hucknall, Arnold, Carlton, West Bridgford, Ruddington, Beeston, Long Eaton, Stapleford, i Ilkeston - alguns des quals sn de fet a la regi de Derbyshire.

El cens de 2001 indicava que tenia una poblaci de 284.300 amb unes 750.000 persones vivint a la regi metropolitana.

 Enllaos externs .

this is nottingham ;
History of Nottinghamshire ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13163" title="El Noticiero Universal" nonfiltered="1613" processed="1600" dbindex="6621">
El Noticiero Universal fou un diari barcelon de la tarda. 

Va ser fundat per Francisco Peris Mencheta l'any 1888 coincidint amb la primera Exposici Universal de Barcelona i fou el primer peridic vespert d'Espanya.

Durant la seva vida a finals del segle XIX i fins la Segona Repblica fou un diari informativament obert al marge de tendncies poltiques.

Durant la Segona Exposici Universal de Barcelona (1929) public suplements a color. 

Els anys seixantes i setantes la seva secci d'art, que sovint constava de tres pgines, a crrec de Rafael Santos Torroella, era la rbrica artstica ms completa i de ms nivell de la premsa publicada a Catalunya.

Tingu durant molt de temps la seva redacci al carrer Roger de Llria 35. L'edifici va ser reformat el 1963 per l'arquitecte Josep Maria Sostres i va rebre el premi FAD el 1965.

El Noticiero Universal va deixar de publicar-se l'any 1985 

Directors.
 Jos Mara Hernndez Pardos;
 Jos Tarn Iglesias;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13167" title="Wolfgang Amadeus Mozart" nonfiltered="1614" processed="1601" dbindex="6622">

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, ustria, 1756 - Viena, id. 1791) fou un compositor de msica clssica.

Mozart va nixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, ustria. Va ser batejat amb els noms de Johannes Chrysstomus Wolfgangus Theophilus Mozart; ms endavant el seu pare canvi 'Wolfgangus' per 'Wolfgang' i 'Theophilus' per 'Amadeus' (essent aquest ltim un sinnim llat del grec zefilus, qui estima a Zeus (Du)). Va ser l'ltim fill de Leopold Mozart, msic al servei del prncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare s'anomenava Anna Maria Pertl.

Biografia.
Infantesa.

La casa natal de Mozart es troba al nmero 9 de la Getreidegasse de la ciutat de Salzburg. Es tracta d'una casa de tres plantes, que actualment s un museu amb gran quantitat d'objectes de l'poca i alguns instruments del Mozart nen. s un dels racons ms visitats de la ciutat i una mena de meca per a msics de tot el mn.

A causa de l'alta mortalitat infantil de l'Europa antiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els nics supervivents de set fills. Des de molt joves ambds van mostrar unes extraordinries facultats per a la msica, sobretot Wolfgang. Per a ell, la msica i les matemtiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.

Als quatre anys practicava el clavicordi i va comenar a compondre petites canons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa el clave i el viol. Podia llegir msica a primera vista, tenia una memria prodigiosa i possea una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals.

Definitivament, no era un nen com. El seu progenitor era un home intelligent, orgulls i religis. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle div que ell, com a pare, tenia el deure de fer crixer.

Leopold componia i donava classes de msica. L'any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l'art del viol, que va tenir xit i el va fer fams. Desprs del naixement del seu fill, excepte les tasques prpies del seu crrec, va abandonar-ho tot per dedicar-se de forma exclusiva a la formaci del seu fill. Va ser exigent com a pare i com a mestre, en tot moment va estar vigilant la formaci del petit, per a guiar-lo com a home i com a artista.

Quan el nen va fer sis anys, Leopold va decidir exhibir els dots musicals dels seus fills davant les principals corts d'Europa. Segons els primers bigrafs de Wolfgang, el seu pare va voler compartir amb el mn el miraculs talent del seu fill...; en l'actualitat es pensa ms aviat que el va explotar. L'nica cosa certa s que la seva figura autoritria i opressiva marcaria el jove Amadeus de per vida.

El primer viatge.

El 12 de gener de 1762 la famlia sencera va marxar cap a Munic; van tocar davant l'emperador Maximili Josep II i van continuar fins a Viena. L'estada en aquesta ciutat -un dels centres municipals de la msica- culmin amb dos recitals davant la famlia imperial al palau de Schnbrunn.

El petit Wolfgang causava sensaci a cada concert. Els diners recaptats en aquest viatge no van ser tants com els elogis rebuts. Podria dir-se que aquest va ser un viatge de prova per a Leopold. El 5 de gener de 1763, els Mozart van retornar a Salzburg. El viatge havia estat de poc menys d'un any.

El gran viatge.

Aquest gran viatge dels Mozart va comenar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recrrer les principals ciutats d'Europa, aconseguint grans xits. A Viena van ser cridats a palau per l'emperadriu Maria Teresa. L'emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant que incls el seia a la seva falda i el besava.

Va ser all on en una ocasi, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys desprs seria guillotinada durant la Revoluci Francesa.

A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarca Llus XV. L'ancdota explica que, en aquesta ocasi, l'amant del rei, l'altiva Madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l'abracs per por d'espatllar el seu vestit.

A Londres van causar l'admiraci del rei Jordi III; al llarg d'aquest viatge el jove msic va compondre la seva primera simfonia i va conixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que en aquesta poca tenia molt ms xit que el seu pare, que era conegut com el pare de Johann Christian Bach, qui exercia una gran influncia sobre la seva obra).

A Holanda va enlluernar tocant l'orgue ms gran i complicat del mn, i va compondre el seu primer oratori, als nou anys.

Cada presentaci del jove Wolfgang Amadeus era una exhibici del seu virtuosisme amb el clavec i el viol (es diu que en aquella poca ja podia tocar el teclat amb els ulls embenats), i deixava els espectadors meravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven.

A aquella edat ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a viol i clavec. La famlia va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.

Les seves primeres peres.

El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sin per desenvolupar les seves facultats de compositor.

A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts, simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata...), cantates i tamb les seves primeres peres, com la que va fer per encrrec de Josep II: l'pera bufa La finta semplice ('La ximple fingida').

Els msics de l'poca a Viena van veure en el talent del nen una amenaa per als seus llocs i van comenar les intrigues. No creien que noms amb onze anys pogus escriure tan bona msica i deien que el seu pare n'era l'autntic autor. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, per tamb fracassos.

Un cavaller de 14 anys.

El 1769 Mozart guany a Salzburg la plaa de mestre de concerts -gran honor per a un noi-... per sense sou. Se li va finanar un viatge d'estudis a Itlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component peres.

Pare i fill van arribar a Roma l'11 d'abril de 1770. Al Vatic, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia carcter secret, ja que noms podia interpretar-se a la Capella Sixtina i la seva publicaci era prohibida sota pena d'excomuni.

No obstant aix, el jove compositor va escriure de memria, noms arribar a la posada on s'allotjava, una versi molt aproximada de la partitura completa. El Papa Climent XIV, admirat pel talent del msic de catorze anys, no noms no el va excomunicar sin que el va nomenar Cavaller de l'Orde de l'Esper d'Or, ttol que, tot i els privilegis que li atorgava, mai interess a Mozart.

Un altre gran triomf va ser l'estrena de l'pera Mitridate, r di Ponto, estrenada el 1770 a Mil sota forts aplaudiments i crits de "Viva il maestrino". Aprovant un examen que a la resta dels candidats els va portar tres hores i que ell va resoldre en mitja hora, va ser adms com a compositor a l'Acadmia Filharmnica de Bolonya, considerada el centre de l'erudici musical de l'poca.

L'ingrs de Mozart a l'Acadmia va ser extraordinari, ja que encara li quedava molt per arribar als vint anys, edat mnima exigida pel reglament. Aqu va conixer al pare Giovanni Martini, important teric de la msica d'aquell temps, i pel qual Mozart sempre tingu un gran afecte.

El nou prncep-arquebisbe.

Mozart va realitzar un segon viatge a Itlia, per assistir a l'estrena de la seva pera Ascanio in Alba. El 1771 va tornar amb la seva famlia a Salzburg, que per aquells temps era un principat eclesistic regit per un prncep-arquebisbe. Es van assabentar de la mort de l'arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia recolzat.

Va comenar llavors una nova etapa, molt ms difcil. Colloredo, el nou prncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritari i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat al seu lloc de mestre de concerts; ara rebria un modest sou, per la seva llibertat de mica en mica disminuiria, fins al punt de sentir-se esclavitzat. Aquest fet va influir en el seu carcter.

Anys de lluita.

Pare i fill van viatjar a Itlia per ltim cop el 1772. A Mil, Wolfgang va estrenar una pera i va escriure el motet Exsultate-jubilate. Va buscar un treball digne i estable, sense resultat. Va haver de tornar a Salzburg. Als 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Comenava ara la lluita per la vida.

El 1773 va fer un nou viatge a Viena, sense resultats prctics, per positiu per al seu art, ja que va conixer el nou estil viens a travs de la msica de Haydn. El gener de 1775 Mozart va estrenar amb gran xit a Munic la seva pera La finta giardiniera ('La falsa jardinera'). Van ser per a Mozart anys prolfics: va escriure peres, sonates per a piano, concerts per a viol, divertimentos, quartets i molta msica sacra per encrrec del seu nou cap.

No obstant aix, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l'ambient provinci de Salzburg, l'agost de 1777 va reclamar a l'arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu crrec. Ms tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a Pars. En una escala a Munic va conixer la famlia Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia.

A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d'aquesta ciutat, la qual era coneguda perqu les seves orquestres, per primer cop a la histria de la msica, exageraven la diferncia entre els passatges suaus i els forts. Aquest estil es va donar a conixer com a estil de Mannheim i poques dcades desprs seria una caracterstica principal del Romanticisme.

Opressi i alliberament.

Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a Pars entre el 23 de mar i el 26 de setembre de 1778, sense aconseguir millors beneficis monetaris, per arribant a estrenar obres com la Simfonia Pars.

El 3 de juliol la seva mare va morir d'un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconis, s'atur a Munic per proposar-li matrimoni a Aloysia Weber, per ella ho rebutj.

Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, per tamb les seves obligacions: havia de dedicar-li molt ms temps al seu crrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronaci (KV 317).

El gener de 1781 va estrenar a Munic Idomeneu, la seva primera gran pera. Era a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Desprs dels seus ltims triomfs i de relacionar-se amb nombre quasi d'igual a igual, el tracte que li donava l'arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tota Europa, per Colloredo es conformava amb subestimar-lo, tractant-lo com a un criat qualsevol. Finalment, Mozart es va rebellar; en acabar una difcil discussi, va decidir renunciar a la plaa. Aix es van acabar deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.

Matrimoni com sigui.

Mozart s'install a Viena i visqu un any feli. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l'any d'una altra pera triomfal: El rapte del serrall.

Desprs del seu fracs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Per sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella famlia i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, per diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor.

El 4 d'agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Noms ho va poder fer l'agost de 1783, per seria intil. Desitjava demostrar a la seva famlia que havia escollit correctament, per Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.

Per a acabar-ho d'arrodonir, el seu primer fill va morir el 19 d'agost de 1783, al cap d'un mes de nixer. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, noms dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas i Franz Xaver.

El 1782 havia conegut, a travs del bar van Swieten, els oratoris de Hndel i algunes obres de Bach, entre elles El clavec ben temperat, que el va afectar profundament en el seu estil com a compositor.

El ms gran compositor.

El desembre de 1784, Mozart va ingressar a la francmaoneria, en la qual va trobar un ideal filosfic. 1785 va ser un any de gran activitat artstica i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l'aplaudiment que els vienesos van fer de la seva msica. Va ser en aquella poca quan dedic uns quartets de corda a Haydn.

L'ancdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Du que Wolfgang Amadeus era el ms gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran perode per a la creaci. El 1786 Mozart es trobava al punt lgid. Va estrenar l'pera Les noces de Fgaro amb un gran xit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.

Temps de crisis.
La missa de difunts.

El mar de 1791 Mozart va oferir un dels seus ltims concerts pblics a Viena; va tocar el Concert per a piano nm. 27 (KV 595). El seu ltim fill, Franz Xaver, va nixer el 26 de juliol.

Pocs dies abans es va presentar a casa seva un desconegut, vestit de gris, que va refusar identificar-se, i va encarregar a Mozart la composici d'un rquiem. Li avan part dels honoraris i van quedar que tornaria al cap d'un mes. Per el compositor va ser cridat des de Praga per escriure l'pera La clemenza di Tito, per a festejar la coronaci de Leopold II.

Quan pujava amb la seva dona al carruatge que els havia de portar a aquesta ciutat, el desconegut es va presentar un altre cop, preguntant pel seu encrrec. Aix va alterar el compositor.

Ms endavant es va saber que aquell obscur personatge era un enviat del comte Franz Walsseg, l'esposa del qual havia mort. El vidu desitjava que Mozart compongus una missa de difunts per als funerals de la seva dona, per volia fer creure a la resta que l'obra era seva i per aix restava en l'anonimat.

Mozart, obsessionat amb la idea de la mort des que va morir el seu pare, debilitat per la fatiga i la malaltia, molt sensible a les coses sobrenaturals per la seva vinculaci amb la francmaoneria i impressionat per l'aspecte de l'enviat, va acabar per creure que aquest era un missatger del dest o que el rquiem que compondria seria per al seu propi funeral.

 El final d'una vida trgica .

La salut del geni va comenar a declinar i la seva concentraci disminua. La clemenza di Tito va ser acollida amb fredor pel pblic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'pera La flauta mgica. Aquesta es va estrenar amb un gran xit el 30 de setembre de 1791, amb el mateix Mozart com a director.

Un msic rival, Antonio Salieri, es trobava entre el pblic. Per aquelles dates Mozart va acabar el Concert per a clarinet (KV 622). L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i molt agitat va comentar a Constanze que alg l'havia enverinat. Al poc temps es va quedar prostrat al llit.

Mozart, tement que no podria acabar l'obra, va donar al seu deixeble Sssmayer les indicacions per completar el Rquiem (KV 626) segons les seves intencions.

El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home. Els metges no es van posar d'acord sobre la causa de la mort. Per negligncia va ser enterrat a una tomba sense nom i mai se'l va poder ubicar.

Ha sigut trobat un crani a una fosa comuna que un metge l'ha analitzat i s'ha fet la hiptesi de qu era el de Mozart. D'aqu s'ha conjecturat que la seva mort fou produda per una cranoestenosi.

La llegenda.

Es va propagar el rumor que Mozart havia mort enverinat per Antonio Salieri, qui suposadament odiava el seu geni musical. Aix va servir d'inspiraci per a l'pera Mozart i Salieri, de Rimski-Krsakov, per a la petita obra de teatre del mateix nom del clebre escriptor rus Puixkin i per a l'obra teatral Amadeus, de Peter Shaffer (en la qual es basa la pellcula Amadeus de Milos Forman, protagonitzada per Tom Hulce).

Es va arribar a afirmar, fins i tot, que les restes de Mozart havien estat perdudes per tal que no quedessin petjades de l'homicidi.

Obra.

La llista d'obres de Mozart va ser catalogada per Ludwig von Kchel el 1832 en el Kchel Verzeichnis. Est formada per 626 opus. La producci simfnica i instrumental consta de:
41 simfonies, entre les que destaquen:
 Simfonia nm. 35 Haffner en re major, KV 385, (juliol-agost 1782),
 Simfonia nm. 36 Linz en do major, KV 425, (novembre 1783),
 Simfonia nm. 38 Praga en re major, KV 504, (finals 1786),
 Simfonia nm. 39 en mi bemoll major, KV 543, (juliol-agost 1788),
 Simfonia nm. 40 en sol menor, KV 550, (juliol-agost 1788) i;
 Simfonia nm. 41 Jpiter en do major, KV 551, ) (juliol-agost 1788);

concerts (27 per a piano, 5 per a viol i diversos per a altres instruments);
sonates;
msica de cambra (duets, trios, quartets i quintets);
61 divertimentos;
serenates com per exemple Eine kleine Nachtmusik;
marxes;
22 peres, que desprs d'algunes obres menors, van arribar els seus gran ttols a partir de 1781:
 Idomeneu (1781);
 El rapte del serrall (1782),singspiel, considerat per alguns la primera gran pera cmica alemanya;
 Les noces de Fgaro (1786);
 Don Giovanni (1787);
 Cos fan tutte (Aix fan totes, 1790), escrites les tres ltimes en itali amb librettos de Lorenzo da Ponte ;
 La flauta mgica (1791), en la qual es reflecteixen els ritus i ideals manics;
 La clemenza di Tito (1791).

Va compondre tamb una gran quantitat d'obres corals (religioses i profanes) entre les quals destaca la inacabada Gran Missa en Do menor i la Missa de Rquiem, que estava component quan va morir.

Vegeu tamb.

Franz Xaver Niemetschek. El primer bigraf de Mozart;
Catleg Kchel de l'obra de Mozart;

Fragments musicals.

;
;

 Enllaos externs .
Mozart.cat;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13179" title="Galcia" nonfiltered="1615" processed="1602" dbindex="6623">

Galcia (en gallec Galiza o Galicia i en castell Galicia) s un pas de la pennsula Ibrica, constitut com a comunitat autnoma d'Espanya, i situat al nord-oest de la Pennsula Ibrica. Geogrficament, limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l' oce Atlntic i a l'est amb Astries i Castella i Lle. L'himne de Galcia es referix a Galcia com a naci de Breogn; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Galcia com a nacionalitat.

A Galcia pertanyen l' arxiplag de les illes Cies (format per l'illa del Far, illa de Monteagudo i l'illa de San Martio), l'arxiplag d'Ons (format per l'illa d'Ons i la d'Onza), l'arxiplag de Slvora (format per les illes de Slvora, Vionta i Sagres), aix com altres illes com Cortegada, Arousa, les Sisargas, o Malveiras; la major part de les quals pertanyen al Parc nacional de les Illes Atlntiques.

El punt ms occidental s el Cap Tourin.

 Toponmia .
El terme Galiza s un topnim histric usat en la edat mitjana en gallec. No obstant va caure en dess en favor de Galicia (el qual s'ha mantingut com el topnim oficial i habitual tant en gallec com en castell, tal com recull l'Estatut d'autonomia de Galcia) fins que en el segle XX va ser recuperat pel nacionalisme gallec (Galiza s el topnim usat habitualment pel Bloque Nacionalista Galego i l'nic que apareix en la seua proposta de reforma de l'Estatut). Galiza s tamb el topnim nic per a Galcia per als reintegracionistes.

Desprs de l'aprovaci per part de la Reial Acadmia Gallega de la normativa de la concrdia el 2003, Galiza va ser acceptat tamb com un topnim en gallec. Hi ha diverses opinions respecte a si Galiza s tamb un topnim oficial. D'una banda, el text de la reforma normativa estableix una distinci entre ambds topnims, alludint nicament com a oficial a Galcia (Es mant Galcia com a veu legtima gallega, denominaci oficial del pas i forma majoritria en l'expressi oral i escrita moderna. Galiza es considera tamb una forma legtimament gallega, mpliament documentada en l'poca medieval, que va ser recuperada en el gallec contemporani). A ms, no hi ha hagut cap reforma o llei que haja fet de Galiza un topnim tamb oficial (la Constituci espanyola) determina, en l'article 147, que "Els Estatuts d'autonomia hauran de contenir  la denominaci de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat histrica"; l'estatut d'autonomia gallec no ha sigut reformat). D'altra banda, tamb pot ser argumentat que, ats que la Llei de Normalitzaci Lingstica gallega estableix que els topnims oficials seran els topnims en gallec, tal llei o reforma no s necessria en absolut, ja que en haver sigut reconegut Galiza com un topnim en gallec, s ja de fet un topnim oficial, al mateix nivell que Galcia.

Histria.
Article principal: Histria de Galcia;



Els grecs de l'Antiguitat, anomenaren esta regi kaleiki (       o ), el nom del poble que hi vivia. El topnim prov de la denominaci dels pobladors celtes que hi van arribar en dues ones d'immigraci successives, la primera, ca. 1800 a.C. i la segona el segle IV a.C. El topnim va evolucionar a Gallaecia sota l'administraci romana, i desprs a Regnum Gallaecia, el primer dels regnes independents de Roma a Europa. Gallaecia fou constituda com a provncia romana probablement en temps dels Antonins, potser fins i tot en temps d'Adri. La capital fou Bracara Augusta o Bracara (Braga).

Durant les invasions del segle V, Galcia va caure en mans dels sueus el 411, els quals hi formaren un regne. El 584 el rei visigot Leovigild va envair el rei sueu de Galcia derrotant-lo i incorporant-lo al control visigot. Durant la invasi musulmana d'Espanya, els musulmans  hi van establir una guarnici, per van ser fets fora per Alfons I d'Astries el 739.

Durant els segles IX i X, els comptes de Galcia van fluctuar en la seua obedincia al seu rei nominal. Al mateix temps els normands i el vkings van atacar les costes gallegues. Les torres de Catoira a Pontevedra es van construir com a fortificacions per a evitar que els vkings atacaren Santiago de Compostella. El 1063, Ferran I de Castella va dividir el seu regne entre els seus fills. Galcia va passar a mans de Garcia I de Galcia. El 1072 va ser forat a annexionar-se, i va romandre com a part del regne de Castella i Lle, encara que amb un grau important d'autonomia. 

L'ltim episodi de la independncia gallega va ser el conflicte dinstic entre Isabel de Castella i Joana la Beltraneja (Xoana a Beltranexa). La reina Isabel, durant el seu regnat a Castella va acusar, sense que la historiografia l'haja comprovat, que Joana era filla bastarda de Beltran i l'antiga reina (i per tant va ser coneguda com la Beltraneja). Desprs de les lluites poltiques que es van produir, Joana i els nobles que li donaven el seu suport van perdre, obrint el pas a la dominaci castellana. Galcia va perdre la seua iniciativa poltica i la seua autonomia econmica. Va ser designat un governador o capit general i corregidors per a les principals ciutats i s'hi va constituir una Reial Audincia, consolidant aix el poder monrquic centralitzat. Amb els Borbons, la Intendncia va assumir les competncies de hisenda i militars, i els corregidors les de policia i justcia. Des de 1500 ja existia una Junta, una espcie de parlament, per sense cap poder real. 

Amb un creixement demogrfic molt ms sostingut que els regnes vens, a mitjans del segle XVIII Galcia va triplicar la densitat de poblaci de Castella. No obstant, durant este perode, el 90% de la poblaci era rural. De fet, a mitjans del segle XVI noms Pontevedra, Compostella i Ourense superaven els 1000 "vens" o habitants. 

El 1833 Galcia va perdre la seua representativitat com a unitat administrativa i va desaparixer la Junta del Regne de Galcia. El territori va ser dividit en quatre provncies sota l'administraci del govern central. En aqueix segle va sorgir el primer moviment poltic per a defendre Galcia de la prdua d'aquests poders d'autonomia. Al llarg del segle tamb es va organitzar un moviment de la defensa de la cultura gallega i l'afermament de la conscincia de diferenciaci cultural parallel a un ideal poltic. El moviment tamb proposava la recuperaci de la llengua gallega com a vehicle d'expressi culte. 

Desprs dels perodes, alguns breus, de provincialisme, federalisme i regionalisme de finals del segle XIX, el 1907 sorgeix l'etapa de la Solidaritat Gallega, fins la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'aconseguir un front electoral unificat per a eliminar amb el caciquisme i assolir la representaci gallega que, tanmateix, fracassar. 

Una primera etapa, fins Primo de Rivera va ser marcada per les Irmandades da Fala, "Germandats de la Parla", amb una preocupaci fonamental per a la defensa de la llengua. En estendre's, van confluir amb una idea poltica de galleguisme. Vicente Risco i Otero Pedrayo van treballar en l'aspecte cultural i van tenir la seua contrapart poltica en les figures de Porteira i Lois Pea Novo. Desprs va sorgir la Xeracin Ns, "Generaci Nosaltres", al voltant de la revista homnima.  

En la Segona repblica espanyola hi havia dues tendncies fonamentals: una relacionada amb l'Organitzaci Republicana Gallega Autnoma i l'altra del Partit Galleguista (PG). El PG va sorgir de la uni de diverses tendncies representades en les figures de Vicente Risco, Otero Pedrayo i Ramn Cabanillas entre altres. El 1936 el PG, per a aconseguir l'aprovaci d'un Estatut per a la Galcia, es va aliar amb el Front Popular. L'Estatut es va presentar a les Corts poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. 

Desprs de la transici a la democrcia, Galcia va ser reconeguda com a nacionalitat i es va constituir com a comunitat autnoma amb l'aprovaci del seu Estatut d'Autonomia el 1981.

Poltica i govern.
Dels poders de la comunitat.
L'Estatut d'Autonomia de Galcia estableix que els poders de la comunitat s'exerceixen per mitj del Parlament, la Junta i la Presidncia:
 El Parlament de Galcia s el representant mxim del poble gallec, i sobre el qual recau la potestat legislativa. El Parlament est integrat per 75 diputats elegits per sufragi universal per mitj de la representaci proporcional per un perode de quatre anys, i en qu est garantida per llei la possibilitat del vot als gallecs que resideixen a l'estranger. ;
 La Junta de Galcia (Xunta de Galicia, en gallec), s l'rgan collegiat sobre el qual recau la potestat executiva i administrativa del govern. Est integrada pel president, el vicepresident i dotze consellers. La comunitat exerceix les seues funcions administratives per mitj de la Junta i del seus ens i rgans dependents. La Junta tamb coordina les activitats de les Diputacions Provincials.
 el President de la Junta de Galcia dirigeix i coordina les accions de la Junta i ostenta la representaci de la comunitat autnoma i l'ordinria de l'Estat espanyol a Galcia. s membre del Parlament i s electe pels diputats i nomenat pel rei d'Espanya.

Divisions administratives.
Encara que histricament era dividida en 7 provncies (La Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoedo, Lugo, Ourense i Tui), actualment Galcia est conformada per quatre provncies:

Provncia de la Corunya ;
Provncia de Lugo;
Provncia d'Ourense ;
Provncia de Pontevedra;

Les provncies, al seu torn, se subdivideixen en comarques, que agrupen municipis. En l'actualitat hi ha 53 comarques gallegues: 18 pertanyen a la provncia de la Corunya, 13 a Lugo, 12 a Ourense i 10 a Pontevedra. Tamb s'han implementat 315 consells, l'administraci bsica ms propera als ciutadans: 94 pertanyen a la Corunya, 67 a Lugo, 92 a Ourense i 62 a Pontevedra. Finalment, el territori tamb es divideix en parrquies, 3778 en total.



 Economia .

L'economia de Galcia s fortament enllaada als recursos naturals; de fet, histricament, les activitats del sector primari han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupaci. No obstant, com s la tendncia de les economies desenvolupades, la seua importncia ha estat disminuint a poc a poc. El 1930, el valor agregat brut de l'agricultura i la pesca representava el 31,3% del total; el 2005 s'havia redut al 4,75% del total. La productivitat, tanmateix, s baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la poblaci econmicament activa. 

El sector secundari aporta el 28,8% del Producte interior brut gallec. Hi destaquen les contribucions de la generaci denergia i la indstria de la construcci.  Tamb cal destacar la  construcci naval a Vigo i Ferrol, la indstria automobilstica i la txtil, aix com la indstria relacionada amb la manipulaci del granit.

Quant al sector terciari, en l'actualitat, Galcia es troba en un fort procs de renovaci turstica.

 Demografia .
Dinmica de poblaci.

Actualment compta amb uns 2,8 milions d'habitants empadronats (2002), a ms de prop de tres milions que han emigrat, majoritriament a les altres comunitats autonmiques espanyoles i a Argentina, sense oblidar que n'hi ha en Uruguai, Veneuela, Cuba (Fidel Castro s fill d'un gallec), Brasil, Mxic i els pasos de Centre Europa.

Vigo s la major ciutat de Galcia, sent les Ries Baixes l'rea amb major densitat poblacional. L'organitzaci tradicional de la poblaci a Galcia s substancialment diferent de la de la resta d'Espanya, i es basa en llogarrets, parrquies i comarques (hi ha cinquanta-tres comarques).

Taxa de natalitat (2002): 7,1 per 1.000;
Taxa de mortalitat (2002): 10,3 per 1.000;
Esperana de vida (2001): 80,1 anys;
Homes: 76,5 anys;
Dones: 83,6 anys;

A diferncia de la resta d'Espanya, Galcia, a pesar de no ser de les comunitats ms extenses, compta amb nombroses ciutats de considerable poblaci:


Vigo - (293.725).
La Corunya - (243.349).      ;
Ourense - (108.358). ;
Lugo - (93.853).
Santiago de Compostella - (92.919).  ;
Pontevedra - (80.137). ;
Ferrol - (77.155).
Villagarca d'Arosa - (35.954).
Narn - (35.083).
Oleiros - (30.467).
Redondela - (29.863).
Carballo - (29.689).
Ribeira - (26.884).
Arteixo - (26.272).
Marn - (26.103).
Culleredo - (25.650).
Ceps - (24.849).

Llenges.
L'idioma propi de Galcia s el gallec, sent oficial junt amb el castell. El gallec t amb el portugus un tronc com (galaicoportugus) i mant viva una tradici d'elements celtes, heretada dels celtes, en la cultura dels castros, abans de l'arribada dels romans.

Un moviment lingstic (el reintegracionisme) sost que el gallec i el portugus noms sn diferents varietats del mateix idioma gallec-luso-brasiler i que l'actual separaci de la normativa portuguesa i la normativa oficial gallega noms es deu a la castellanitzaci normativa del gallec (nica varietat galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castell). Alguns lingistes comparen el cas amb el neerlands dels Pasos Baixos i el neerlands de Flandes, conegut tamb com a flamenc.

Recentment s'ha trobat el document ms antic escrit en gallec que es conserva, el qual data de l'any 1228, es tracta del  Frum do bo burg do Castro Caldelas  atorgat per Alfons IX a l'abril del dit any a la vila d'Orense de Allariz.

El seu s ha decaigut amb el pas dels anys a les rees rurals a causa de la influncia de l'espanyol en les urbanes. Encara aix, segons el ms recent estudi sobre els costums idiomtics de la poblaci gallega, el coneixement del mateix se situa entorn d'un 80% de la poblaci. s l'idioma percentualment ms parlat d'entre els propis de les nacionalitats histriques.

Gastronomia tpica.

 Pasts de Santiago;
 Lacn con grelos;

Referncies.


Enllaos externs.
Institucions.
Junta de Galcia;
 Delegacin de Gobierno en Galicia;
Parlamento Autonmico de Galicia;

Turisme.
Pgina web del Jacobeo;
Direccin General de Turismo de Galicia;
Gua Turstica de Galicia;

Histria i Llengua.
Histria i llengua de Galcia ;
Web sobre Histria de Galcia ;
Portal de l'associaci gallega de la llengua ;
Web sobre la unitat lingstica i cultural de Galcia i Portugal ;

Gastronomia.
 Productos de Galicia;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13182" title="DR-DOS" nonfiltered="1616" processed="1603" dbindex="6624">
DR-DOS (Digital Research-Dos Operating System) s un sistema operatiu de disc, similar al MS-DOS, per a ordinadors IBM-PC i compatibles.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13183" title="MS-DOS" nonfiltered="1617" processed="1604" dbindex="6625">

MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System) s un sistema operatiu de disc comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dcada dels 80 i primera meitat dels 90.

Les ordres s'introdueixen en mode text, des d'una lnia de comandaments.

Histria.
MS-DOS t l'origen en el QDOS (Quick and Dirty Operating System) sistema operatiu escrit per Tim Paterson per a la Seattle Computer Products i comercialitzat sota la denominaci 86-DOS. Es va dissenyar com a un clon a curt termini del sistema operatiu CP/M, per a donar ms compatibilitat amb la base installada existent de programes comercials com WordStar i dBase. Quan IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per a l'aleshores noveds IBM PC, Microsoft es va veure incapa de complir els terminis i va comprar QDOS als seus propietaris, sortint al mercat en dues versions: PC-DOS (versi de IBM) i MS-DOS (versi de Microsoft).

El MS-DOS va ser el producte clau en la transformaci de Microsoft des dels seus origens als anys 70 com a proveidor especialitzat en llenguatges de programaci fins el seu actual estat com a gegant a l'indstria de l'informtica. Precisament els ingressos per les vendes de MS-DOS (particularment mitjanant contractes exclusius amb marques, demostrades com a illegals als Estats Units ms tard) van fer possible un creixement espectacular de la companyia. De fet, fins a la sortida de Windows 95 els ingressos de MS-DOS eren superiors als de Windows.

Amb el temps MS-DOS va imitar altres sistemes operatius; MS-DOS 2.0 va introdur caracterstiques de UNIX com els subdirectoris i la redirecci d'entrada i sortida d'ordres i tuberies.

MS-DOS no s multiusuari o multitasques, per es van fer molts intents per afegir-li aquestes capacitats en un futur. Molts programes van usar la tcnica d'eliminar i quedar-se resident o TSR (Terminate and Stay Resident) i altres funcions normalment indocumentades per proporcionar aplicacions pop up incloent el popular Sidekick de Borland. Entorns afegits com DesqView van intentar proporcionar caracterstiques multitasca, aconseguint cert grau d'xit al combinar-se amb l'administraci de memria del maquinari del processador Intel 80386.

Desprs de l'aparici de l'Apple Macintosh el 1984, el pblic es va interessar per l'interfcie grfica d'usuari o GUI (Graphical User Interface), tot i que el primer entorn grfic va ser el Alto de Xerox el 1973, basat en un sistema operatiu propi. Molts programes van crear les seves propies interfcies grfiques, com el Microsoft Word per DOS, XTree i el Norton Shell. Tot i aix, aix exigia duplicar esforos i no proporcionava massa consistncia, el que va fer crear entorns GUI complets.

Aix, IBM i Microsoft es van alar en un projecte anomenat OS/2, originalment una versi en mode protegit de MS-DOS sense una GUI (s'afegiria en versions posteriors), per Microsoft va abandonar el projecte molt rpidament per concentrar els seus recursos amb Windows. Per la seva part, Digital Research va crear l'entorn GEM sense guanyar massa popularitat. Finalment, tant l'OS/2 com el GEM es van abandonar, sembla ser per contractes d'exclusivitat de Microsoft amb venedors de maquinari d'ordinadors. En teoria, fins el Windows 95, Windows no era un sistema operatiu, sino una GUI o capa que s'interposava entre l'usuari i el MS-DOS per facilitat el seu s.

Actualment, MS-DOS s'ha substituit per la famlia de sistemes Windows de Microsoft, tot i aix es pot usar la lnia d'ordres del sistema.

Les primeres versions de Windows podien executar programes per a MS-DOS. Les ltimes versions de DOS "exteses" usaven el mode protegit. Des del Windows NT, el Windows s'executa independentment del DOS per inclouen una part important de l'antic codi que es pot executar en mquines virtuals.

 Versions .

 1.0 Alliberat el 1981 com a complement del IBM-PC. Primera versi de DOS. Suporta 16 Kb de RAM, disquets de 5,25 polzades d'una sola cara de 160 Kb.
 1.1 Corregits molts errors, suporta diskets de doble densitat de 320 Kb.
 2.0 Complement del IBM XT alliberat al 1983. Ms del doble de noves ordres, suport de disc dur, molt petit (al voltant de 5 MB).
 2.1 Complement del IBM PCJr. Afegides algunes noves funcionalitats;
 3.0 Dissenyat per a suportar el nou maquinari del IBM-AT. Afegides algunes caracterstiques de xarxa d'rea local LAN;
 3.1 Afegides ms caracterstiques i suport LAN;
 3.2 Afegit suport per als disquets de 3.5 polzades i 720 Kb de capacitat;
 3.3 Afegit suport per als nous disquetes de 3.5 polzades i alta capacitat (1.44 MB) dels PS/2 de IBM. Capacitat per a crear particions de disc superiors a 32 MB. Nous carcters internacionals afegits amb suport per a 17 pasos. Suport per 4 ports srie (abans noms eren 2). Incorporaci de l'ordre "Files" per a poder obrir fins a 255 fitxers de forma simultnia;
 4.0 Afegit shell DOS, algunes millores i correccions;
 5.0 Alliberat el 1991, inclou ms caracterstiques d'administraci de memria i eines per a suport de macros, millora de l'intrpret d'ordres o shell;
 6.X Suport per a Microsoft Windows, desfragmentaci de disc, compressi de fitxers, cpies de seguretat, antivirus, Memmaker, etc.

Enllaos externs.

 MS-DOS (MicroSoft - Disk Operating System);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13192" title="Escut de Bigues i Riells" nonfiltered="1618" processed="1605" dbindex="6626">


L'escut oficial de Bigues i Riells t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pi d'or acostat de dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra, a destra, i d'un sautor d'or a sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Es va aprovar el 10 de juliol de 1997.

El pi s l'emblema tradicional del municipi. Els altres elements, a banda i banda del pi, sn smbols dels patrons dels dos pobles principals del municipi: les claus de Sant Pere (per Bigues) i la creu de Sant Vicen (per Riells del Fai). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13198" title="Ludwig van Beethoven" nonfiltered="1619" processed="1606" dbindex="6627">

Ludwig van Beethoven (16 de desembre  de 1770 - 26 de mar  de 1827)  fou un compositor alemany de msica clssica. Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producci inclou tots els gneres musicals: sonates, concerts, simfonies, peres, quartets, lieder...

Infantesa.

Va nixer a Bonn al si d'una famlia rica. Era el segon fill de Johan van Beethoven era orignari de Mechelen als Pasos Baixos austracs i Magadalena Keverich. Son pare era pianista, violinista i cantant a la capella del prncep-arquebisbe Clemens. En aqueixa poca els msics estaven molt mal pagats. Sa mare era filla d'un inspector de les cuines del prncep. L'avi de Beethoven, Ludwig "el gran", havia estat msic a la Cort de Colnia, i Josine van Vlesselaer, una de les seves rebesvies va ser cremada a la foguera per bruixa cap a finals del segle XVI. El seu mateix nom indica la procedncia dels seus avantpassats. La partcula "van" no s signe de noblesa: molts patrnims neerlandesos son compost de 'van' i un topnim. "Beethoven", en neerlands, podria significar mas de les remolatxes". 

Ceclia Fischer, una vena que tenia un forn, molt amiga de sa mare, va escriure un diari grcies al qual s'han conegut detalls sobre la infncia de Beethoven. Segons aquest diari, el nen era tractat amb molta severitat per son pare, qui volia convertir-lo en un xiquet prodigi com Mozart. Sembla que el lligava al piano, obligant-lo a practicar sense parar, i amb el seu primer professor de piano, Tobias Pfeiffer, el feien tocar durant tota la nit fins que es feia de dia. Aquesta infncia tan dura probablement el va convertir en una persona de tracte difcil.

Maduresa.
Als onze anys Beethoven ja era violinista d'una petita orquestra de teatre, i als tretze va substituir el seu mestre en l'orgue de l'esglsia. Es va traslladar a Viena quan tenia vint-i-dos anys. All va estudiar sota la tutela de Haydn i va aconseguir reputaci de virtus del piano i mestre de la improvisaci. Va comenar a publicar les seves composicions poc desprs i al comenament dels anys 1800 ja era reconegut com un gran compositor.

Beethoven no va arribar a casar-se mai. El gran amor de la seua vida fou Antoine von Birkenstock, casada amb Franz Brentano, i que ha passat a la histria coneguda com la "immortal benvolguda". Des de molt jove, als 26 anys, va comenar a notar els smptomes d'una sordesa, que ms endavant seria total. A pesar d'aix va continuar component, i va compondre una de les seues obres ms famoses, la Novena Simfonia, quan ja s'havia quedat completament sord. La tragdia de la seua prematura sordesa li va causar un enorme desnim, agreujat per la mort del seu germ i la decisi d'acollir al seu nebot contra de la voluntat de la seua cunyada.

Beethoven va passar els ltims anys de la seua vida quasi totalment allat per la seua sordesa, relacionant-se noms amb alguns amics a travs dels "Quaderns de conversa", que li serviren com a mitj de comunicaci quan ja era del tot sord. Va morir a Viena el 26 de mar de 1827 als 56 anys d'edat com a conseqncia d'una pneumnia. Ms de 20.000 persones, entre les quals es trobava Schubert, gran admirador seu, van assistir a l'enterrament. Aquell dia no es van obrir les escoles en tota la ciutat.

Obra.


Beethoven s un dels ms grans i admirats compositors de tots els temps i se'l considera com el principal precursor de la transici del classicisme al Romanticisme. La llista d'obres s molt extensa. Podem destacar:
 9 simfonies ;
 5 concerts per a piano;
 1 concert per a viol;
 1 triple concert per a viol, violoncel i piano ;
 32 sonates per a piano;
 16 quartets de corda;
 La Missa Solemnis ;
 L'pera Fidelio;

La seua obra es pot dividir en tres perodes:

 Perode 1770-1800: Sotmetiment a les formes clssiques.
Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, per tenen trets originals molt caracterstics; les obres ms destacables sn les primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18, i el clebre Septet opus 20. Cap a la fi d'aquesta poca se li manifest la sordesa, que acab esdevenint total. ;

 Perode 1801-1814: Continguts expressius densos i canvis bruscos de tonalitat.
En la segona etapa reform l'estructura clssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composici. s el moment de les simfonies Tercera a la Vuitena, del seu Concert per a viol, dels tres darrers per a piano i orquestra, dels tres quartets Rassumovski, opus 59, i de l'pera Fidelio. D'aquesta poca sn tamb algunes de les seves sonates ms famoses: l'Appassionata, opus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzer, opus 47, per a viol i piano. ;

 Perode 1815-1827: Absoluta llibertat meldica i formal.
En l'ltima fase de la seva vida, cre les darreres sonates per a piano, com la Hammerklavier, opus 106, els ltims quartets, la Gran Fuga per a corda, opus 133, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en l'ltim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana (amb text de Schiller). La seva influncia sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogu la transformaci de la msica occidental, de la qual s, potser, el compositor ms representatiu.

Tamb va compondre nombrosos 'Lieder', amb textos de diversos autors, com Goethe i Schiller, als que va conixer personalment. Goethe va dir de Beethoven: "Ha sabut penetrar fins al ms fondo de les meves intencions amb autntic talent, digne de la ms gran admiraci".

Enllaos d'udio.



;
;

 Notes .





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13199" title="Escut de Caldes de Montbui" nonfiltered="1620" processed="1607" dbindex="6628">


L'escut oficial de Caldes de Montbui t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit:al 1r d'or, una caldera de sable; 2n d'argent, una creu plena de gules; i al 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Es va aprovar el 31 de maig de 1994.

La caldera s un smbol parlant que fa referncia al nom de la vila i a la seva antiga relaci amb les aiges termals, ja reflectida en el nom llat d' Acquae Calidae. D'aquells temps encara en queden els banys romans (segle II), ben conservats.

La segona meitat de l'escut porta les armes de Barcelona (la creu de Sant Jordi i els Quatre Pals reials), ja que la vila de Caldes fou a l'edat mitjana un "carrer de Barcelona", s a dir era possessi directa de la ciutat comtal, i els seus habitants tenien els mateixos drets i privilegis que els de la capital. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13201" title="Roald Amundsen" nonfiltered="1621" processed="1608" dbindex="6629">


Roald Engelbregt Gravning Amundsen (Borge, Noruega, 16 de juliol de 1872 - Mar de Barents, 18 de juny de 1928) fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedici a l Antrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada. Tamb va ser el primer en solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l Atlntic amb el Pacfic, i va formar part de la primera expedici aria que va sobrevolar el Pol Nord.

Comptava amb una excellent formaci naval i una especial habilitat en les tcniques de supervivncia, apreses en part de la seva experincia en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegaci, de l esqu, de l enginyeria aeronutica i de l'aviaci.

 Primers anys . 
Roald Amundsen va nixer en una famlia de capitans i propietaris de navilis en Borge, a prop de Fredrikstad. El seu pare va anar Jens Amundsen i la seva mare Gustava Sahlquist, i va ser el quart fill de la famlia. El seu pare va morir quan Roald comptava amb 14 anys. Ja amb 8 anys dormia amb la finestra oberta a l'hivern per acostumar-se al fred. La seva mare ho va elegir perqu s'allunys de la indstria naval familiar -activitat que havien continuat els seus tres germans ms grans- i li va pressionar perqu estudis medicina, una promesa que Amundsen va mantenir fins que la seva mare va morir quan ell tenia 21 anys. Amundsen havia sentit tota la seva vida un ocult desig pels viatges inspirat per la primera travessia a Groenlndia feta per Fridtjof Nansen en 1888 i la trgica Expedici Franklin. Una vegada que va deixar els estudis, es va fer mariner i va decidir dedicar-se a l'exploraci de les regions polars. Un dels primers problemes amb qu es va topar va ser de carcter financer. A la recerca d'un patrocinador, va viatjar als Estats Units on coneixeria el milionari Lincoln Ellsworth, qui al costat d'altres persones contribuiria significativament a les seves exploracions polars.

El segent pas va ser adquirir experincia en navegaci, i va aconseguir adquirir la llicncia a l'Escola de Marins de Christiania (actual Oslo) el 1 de maig de 1895.

 Expedici Antrtica Belga (1897-1899) . 
En 1897, Amundsen va saber d'un projecte belga per a explorar l'Antrtida. Desprs d'entrevistar-se amb Adrien de Gerlache, el lder de l'expedici, Amundsen va aconseguir el lloc de timoner. A bord del vaixell Belgica va salpar l'exploraci d Anvers el 16 d'agost de 1897. All va conixer el nord-americ Frederick Cook, el metge de l'expedici, amb qui aconseguiria conrear una duradora amistat. L'expedici belga va ser la primera en passar l'hivern a l Antrtida. El vaixell va quedar atrapat al mar gelat a les coordenades 7030'S, a l'oest de la pennsula Antrtica. La tripulaci va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulaci amb carn crua d'animals marins, evitant-li aix la possibilitat de contreure escorbut i Amundsen va donar estmuls a la tripulaci i va manar confeccionar abrics amb pell de foca. Aquesta seria una lli important per als segents viatges d'Amundsen.

 Pas del Nord-Oest . 

 
En 1903 Amundsen va comandar la primera expedici que va aconseguir recrrer el Pas del Nord-Oest entre els oceans Atlntic i Pacfic, al costat d'uns altres 6 integrants a bord del veler Gja, comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la badia Baffin, i els estrets de Lancaster, Peels, James Ross i Rae fins a assolir la regi actualment coneguda com Gjoa Haven en Nunavut, Canad. All van romandre durant dos hiverns en activitats d'exploraci. Durant aquest temps va ampliar els coneixements sobre el magnetisme de la Terra, que havia estudiat anteriorment a Holanda.

Durant aquesta poca, Amundsen va estudiar els habitants locals nomenats Netsilik per aprendre les seves tcniques de supervivncia, una cosa que el va portar a adoptar les seves vestidures. Tamb d'ells va ser que va aprendre l's de trineus amb gossos de tir. Desprs de continuar el seu viatge al sud de l illa Victria, l'expedici va travessar el Archipilag rtic el 17 d'agost de 1905, per es va haver de detenir durant l'hivern abans d'arribar a la localitat de Nome, a la costa pacfica de Alaska. Amundsen va viatjar 800 km fins Eagle City, ciutat que comptava amb una estaci telegrfica, per donar la notcia del seu objectiu complert. En 1906 va arribar a Nome.

 Pol Sud . 
Desprs de la seva expedici al pas del nord-oest, Amundsen va planejar una expedici al Pol Nord fent s del Fram, el vaixell propietat de l explorador  Fridtjof Nansen i que havia utilitzat a les seves exploracions rtiques. Desprs de tenir notcies de qu Robert Peary s'havia avanat en ser el primer home al Pol Nord, Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llanar-se a explorar el Pol Sud.

 
Amundsen no va fer pblic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negus a deixar el Fram per al viatge antrtic. En assabentar-se Nansen, va donar suport l'expedici. Quan va arribar a l'illa de Madeira, Amundsen va enviar per telegrama la notcia de la seva expedici a Robert Falcon Scott, un altre explorador que pretenia assolir el Pol Sud i que seria el seu rival en aquesta cursa.

El 14 de gener de 1911 va arribar el Fram a la barrera de gel de Ross, al mar del mateix nom. All ancor el navili a la badia Balenes i Amundsen aixec el campament, al que anomen Framheim. Scott, per la seva part, s'havia establert a MacMurdo Sound, 96 km ms lluny del pol que Amundsen. Mentre els plans de Scott eren seguir la ruta de Ernest Shackleton per la glacera Beardmore fins la Plataforma Antrtica, Amundsen pretenia crear la seva prpia ruta, i va decidir pujar les muntanyes Transantrtiques fins a arribar a la Plataforma Antrtica.

 
En febrer, mar i abril de 1911, els expedicionaris van collocar punts d'avituallament en els parallels 80, 81 i 82 Sud en lnia directa cap al pol, una prctica que els permetria provar les condicions del lloc aix com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar a la millora de l'equip, en particular dels trineus. Olav Bjalland va aconseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El 4 de febrer de 1911, una part de l'equip de Scott va realitzar una visita amistosa amb vaixell a Framheim.

El 8 de setembre de 1911 va sortir l'expedici amb rumb al pol, aprofitant un augment en la temperatura que semblava un escalfament primaveral. L'equip el formaven vuit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Per poc desprs de la sortida, les temperatures van baixar drsticament fins a menys de -51 C. El 12 de setembre van assolir els 80S, van deixar els seus subministraments i van tornar rpidament a Framheim. El resultat d'aquesta malaguanyada expedici va ser el desencontre entre Amundsen i Johansen, que va ser expulsat de l'equip del pol sud. Amudsen va decidir reorganitzar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats per a l'exploraci de la Terra d'Eduard VII -descoberta prviament per Scott-, mentre que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sud.

Amundsen i el seu equip van partir el 19 d'octubre de 1911 amb quatre trineus i 52 gossos de raa groenlandesa, liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una raci personal diria de 380 g de galetes, 350 g de pemmican, 40 g de xocolata i 60 g de llet en pols, mentre que els gossos van ser alimentats amb 500 g de pemmican diaris.

 

El 23 d'octubre van assolir els 80 i el 3 de novembre el de 82, l'ltim. El dia 15 de novembre, es va assolir la latitud de 85 Sud, quedant al peu de les Muntanyes Transantrtiques. Van ascendir les muntanyes i el 21 de novembre van arribar a la Plataforma Antrtica, que seria rebatejada com a Plataforma del Rei Haakon VII, mentre que les muntanyes adjacents van ser batejades com a Muntanyes de la Reina Maud. All van aixecar un campament que rebria el nom de La Carnisseria en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria emprada per alimentar els gossos supervivents, i la resta s'emmagatzemaria per al viatge de tornada. Sotmesos a tempestes en creuar per senders bastant escarpats, van arribar als 87 el 4 de desembre i el dia 7, tres dies desprs, assolirien el punt ms al sud de l'expedici de Shackleton: 88 23 ' S, quedant a 180 km del pol sud.

El pol sud va ser assolit el 14 de desembre de 1911, 35 dies abans que l'expedici de Scott. Amundsen va aixecar en ple pol el seu campament, anomenat Polheim. Va decidir deixar una tenda amb una carta en el seu interior que donava testimoni del seu xit, en el cas que l'equip no pogus tornar a Framheim. 

L'equip va tornar a Framheim el 25 de gener de 1912, amb 11 gossos, desprs de 99 dies de viatge d'anada i tornada al pol.

Davant de la falta de mitjans de comunicaci, l'xit d'Amundsen no va ser anunciat pblicament fins el 7 de mar de 1912, quan l'equip va arribar a Hobart, a Austrlia. Tot el seu viatge seria narrat al seu llibre El Pol Sud: un informe de l'expedici antrtica noruega en el "Fram", 1910-1912.

 Comparaci de les expedicions d'Amundsen i Scott .

La gran diferncia estratgica entre ambdues expedicions va ser que Amundsen va basar el seu transport exclusivament en trineus amb gossos groenlandesos, mentre que Scott va comptar amb l's de cavalls mongols. Amundsen va decidir sacrificar diversos gossos abans d'arribar al pol i emmagatzemar la carn per a la tornada; aquesta estratgia li va permetre disminuir el pes de l'aliment dels gossos i assegurar l'alimentaci dels animals supervivents en el viatge de tornada. Els cavalls de Scott havien de carregar sacs amb civada per a la seva alimentaci, la qual cosa augmentava el seu pes i les seves possibilitats d'enfonsar-se a la neu. Un altre desavantatge s que als cavalls la suor se'ls congelava a la pell mentre que els gossos regulen la seva temperatura sense suor. De manera addicional, sembla ser que l'expedici d'Amundsen comptava amb un millor equipament i vestit de major resistncia al fred. Tots els cavalls de Scott van morir i el grup va haver de valer-se de la seva prpia fora. A ms, Scott va agregar en l'ltim moment un membre extra a l'equip, la qual cosa va motivar un desajust en les racions alimentries.

Mentre que Amundsen va realitzar un viatge efica i sense grans contratemps, Scott va arribar amb greus penries al pol, va trobar la tenda d'Amundsen, i tant ell com el seu equip van morir durant el viatge de tornada, a pocs Km. del seu dest.

 ltimes exploracions .
 Amb rumb al Pas del Nord-Est . 
En 1918 Amundsen va comenar una nova expedici, aquesta vegada amb un vaixell propi, el Maud, construt el 1916, amb el que planejava solcar el Pas del Nord-Est, viatjant des de l'Oce Atlntic fins al Pacfic a travs del Oce Glacial rtic, per la costa siberiana de la Uni Sovitica. El projecte d'Amundsen consistia a congelar el Maud en un banc de gel flotant i navegar a la deriva, com ho havia fet prviament Nansen amb el Fram. L'expedici va durar dos anys, de 1918 a 1920, i no tindria els resultats esperats. No obstant aix, hi va haver investigacions cientfiques bastant importants per part de Harald Sverdrup.

 Un primer intent per assolir el Pol Nord . 
En 1913 Amundsen va visitar els Estats Units, on impart un seguit de conferncies sobre els seus viatges. Desprs d'un viatge amb avi a San Francisco i el seu contacte amb Lincoln Ellsworth va comenar a considerar una nova expedici al Pol Nord, aquesta vegada per via aria. De tornada a Noruega, s'interess cada cop ms per l'aviaci, i va prendrer llions de vol al Departament Noruec de Defensa. El 1914 va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil a Noruega.

En 1925 va tirar endavant el seu propsit de realitzar una expedici aria al Pol Nord. Junt amb Lincoln Ellsworth, Hjalmar Riiser-Larsen i tres acompanyants ms van sortir de Ny-lesund, a l'illa de Spitsbergen en dos avions, el N-24 i el N-25 amb destinaci a Alaska. L'equip va assolir els 87 44' Nord, la latitud ms septentrional assolida per un avi en aquell temps.

Els avions van aterrar a uns 150 km del pol nord, i les tripulacions es van reunir. El N-24 es va avariar i l'equip va treballar durant tres setmanes tractant de netejar el gel per crear una pista improvisada per a l'enlairament. Amb una raci diria de 400 g d'aliment, l'equip va aconseguir remoure 600 t de gel. Els sis homes van abordar el N-25 i aconseguirien abandonar el lloc grcies a la maniobra del pilot Riiser-Larsen, que va aconseguir enlairar-se amb excs de pes. La seva tornada a Spitsbergen va ser rebuda amb alegria, ja que es creia que s'havien extraviat per sempre.

 Segon viatge aeri al Pol Nord .

 

En 1926 Amundsen, junt amb Ellsworth, Riiser-Larsen, Oscar Wisting i l'enginyer itali Umberto Nobile va realitzar una nova expedici aria al Pol Nord, a bord del dirigible Norge, dissenyat per Nobile. Van sortir de Spitsbergen el 11 de maig de 1926 i van arribar a Alaska dos dies desprs, passant pel Pol Nord. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers homes en assolir ambds pols.

 Mort . 
Despus de l'expedici en dirigible, Amundsen i Nobile es varen enfrontar sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'rtic. A l'any segent, Nobile va encapalar la seva prpia expedici rtica a bord del dirigible Itlia. En tornar del Pol Nord, el dirigible es va perdre, i Amundsen form part de l'equip de rescat que va sortir de Troms el 18 de juny de 1928, a bord del hidroavi francs Latham. Poc desprs es va trobar a prop de la costa de Troms un flotador de l'hidroavi.

Es creu que l'hidroavi es va estavellar al Mar de Barents, a prop de l'illa Bjrnya i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de rescat per part del govern noruec van finalitzar el setembre de 1928, quan es va perdre tota esperana de trobar amb vida l'explorador. El seu cos mai no va ser trobat.

El govern noruec va establir el 14 de desembre -dia del Pol Sud- com el dia en memria de Roald Amundsen. L'explorador va ser recordat amb el repicar de totes les esglsies del pas, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.

 Amundsen com a persona . 
Tot i que Amundsen mai no es va casar, va tenir dues filles adoptives, de les que fou un bon pare. Les nenes, Llitera i Kaconitta eren esquimals, i Amundsen les hauria recollit a Sibria durant la seva expedici en el Maud. Van viure a la casa d'Amundsen a Noruega de 1922 a 1924, quan van ser enviades a l'escola.

La seva casa a Uranienborg (actual Frogner) dins de l'rea metropilitana d'Oslo, va ser la seva residncia des de 1908 fins a la seva mort en 1928. Funciona actualment com a museu.

Va formar part de diverses ordres honorfiques noruegues i estrangeres, entre elles la Gran Creu de la Orde de Sant Olaf (1906), la Medalla del Pol Sud (1912) i la Medalla al Gran Mrit Cvic. En 1917 va renunciar a les seves condecoracions alemanyes en protesta per la guerra submarina de Alemanya.

 Llegat . 
 
Base Amundsen-Scott, estaci d'investigaci nord-americana a l'Antrtida.
Glacera Amundsen, a l'Antrtida.
Mar d'Amundsen, a l'Antrdida.
Golf d'Amundsen, al Canad.
El crter Amundsen al pol sud de la Lluna.

 Vegeu tamb . 
 Antrtida ;
 Bibliografia . 
Roald Amundsen's Belgica Diary. The first Scientific Expedition to the Antarctic  ' by Hugo Decleir. Bluntisham Books, Erskine Press.
Roald Amundsen en biografi  ' av Tor Bomann-Larsen, Oslo:	2003. ISBN 82-02-22519-1, ;
Roald Amundsen som han var  ' av Odd Arnesen. Oslo 1929.

The Last Place on Earth: Scott and Amundsen's Race to the South Pole  ' by Roland Huntford Modern Library (7 de setembre de 1999).

The South Pole:An Account of the Norwegian Antartic Expedition in the Fram, 1910 -1912  ', by Roald Amundsen, John Murray, 1912. Online edition at eBooks @ Adelaide ;
 Enllaos externs . 
 
Vida i obra de Roald Amundsen ;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13205" title="Marie Curie" nonfiltered="1622" processed="1609" dbindex="6630">


Maria Sk odowska o Marie Curie  ( Varsvia, Polnia 1867 - Sallanches, Frana 1934 ) fou una fsica i qumica polonesa, una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.

Marie Curie ha estat premiada dues vegades amb el Premi Nobel, la primera ocasi l'any 1903 en l'apartat de Fsica i el 1911 en el de Qumica. Curie s l'nica cientfica premiada en aquestes dues categories cientfiques, i s juntament amb Linus Carl Pauling, premiat amb el Premi de Qumica l'any 1954 i el Premi Nobel de la Pau el 1962, els nics en aconseguir-ho en dues categories diferents. Aix mateix John Bardeen fou guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Fsica els anys 1956 i 1972 i Frederick Sanger amb el Premi Nobel de Qumica els anys 1958 i 1980. 

Biografia.
Nasqu a la ciutat de Varsvia el 7 de novembre de 1867 amb el nom de Maria Sk odowska(tamb l'anomenaven Tia Marie Curie) filla d'un matrimoni culte que ben aviat la va introduir en la lectura. Als 15 anys acab els estudis secundaris, traslladant-se a Pars per poder estudiar fsica i qumica a la Sorbona, grcies a la intercessi de la seva germana que vivia a la ciutat francesa.

El 1883 es llicenci en fsica i l'any segent en matemtiques, ambdues llicenciatures esdevenint la primera de la promoci i convertint-se en la primera dona en ser professora d'aquesta universitat francesa. Aquell any conegu Pierre Curie, professor de fsica a La Sorbona, amb el qual es cas el 26 de juliol de 1885, iniciant aix una fructfera collaboraci.

Estudi de la radioactivitat.

Junts van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani, en forma d'uranita, que tenia la curiosa propietat de ser ms radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicaci lgica va ser suposar que l'uranita contenia traces d'algun element molt ms radioactiu que el propi urani. Desprs de diversos anys de treball constant, a travs de la concentraci de diverses classes d'uranita, van allar dos nous elements qumics. El primer fou batejat amb el nom de poloni en referncia al seu pas natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat. 

Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel fou guardonada amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1903 en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenmens de radiaci descoberta per Henri Becquerel. 

El 19 d'abril de 1906 mor el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de Pars. Tot i que Marie qued molt afectada pel succs, continu els seus treballs i assum la ctedra del seu marit, 650 anys desprs de l'ltima dona que la va assumir. 

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Qumica en reconeixement als seus serveis en l'avan de la qumica pel descobriment dels elements radi i poloni, l'allament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element. Amb una actitud desinteressada no patent el procs d'allament del radi, deixant-lo obert a la investigaci de tota la comunitat cientfica. 

Fou la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dues categories diferents, nicament igualat per Linus Pauling.

Final de la seva vida.

Desprs de la mort del seu marit, va tenir un roman amb el fsic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escndol periodstic amb tints xenfobs.

Durant la Primera Guerra Mundial Curie va proposar l's de la radiografia mbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va visitar els Estats Units, sent rebuda triomfalment, amb la intenci de recaptar fons per a la investigaci cientfica. En els seus ltims anys fou assetjada per molts fsics i productors de cosmtics, que van usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqncia d'una leucmia, deguda segurament a l'exposici massiva a la radiaci durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingu dues filles, una de les quals Irne Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Qumica l'any 1935, juntament amb el seu esps Frdric Joliot-Curie. El 21 d'abril de 1995 les seves restes foren traslladades del pante familiar al Pante de Pars juntament amb les del seu esps.

Reconeixements.
El 1910 el Congrs de Radiologia aprov posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,71010 desintegracions per segon).

En honor seu, aix com el del seu esps, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu reb el nom l'element sinttic curi (Cm) descobert l'any 1944, aix com tamb  el crter Curie a la Lluna i el crter Curie de Mart.

Durant un perode d'hiperinflaci en els anys 90, la seva efgie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polnia natal.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1903;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1911;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13206" title="Associazione Calcio Milan" nonfiltered="1623" processed="1610" dbindex="6631">

L'Associazione Calcio Milan (AC Milan) s un dels clubs de futbol ms coneguts a Itlia i arreu del mn.

 Histria .

Fou fundat el 16 de desembre de 1899 per sir Alfred Edwards, un angls apassionat pel futbol amb el nom de Milan Cricket and Football Club. Com es tradueix del seu nom, inicialment tamb compt amb una secci de criquet. L'equip adopt la seva clssica samarreta de ratlles vermelles i negres.

L'any 1908 va patir una escissi derivada de la polmica sobre si era oport jugar amb futbolistes estrangers. Els dissidents varen fundar un altre club, l'Internazionale. El 1919, el club canvi el seu nom esdevenint Milan Football Club. El 1938, el rgim feixista impos un nom italianitzat, Associazione Calcio Milano, que fou canviat un cop acabada la Segona Guerra Mundial per l'actual Associazione Calcio Milan.

Als anys 50 guany lScudetto (1951), el primer des de 1907. A Il Grande Milan, com fou anomenat, destac el fams trio Gre-No-Li, composat pels suecs Gunnar Gren, Gunnar Nordahl i Nils Liedholm. Complet la dcada amb tres nous campionats italians (1955, 1957 i 1959) i dues copes Llatines (1951 i 1956). Als seixanta, amb Nereo Rocco, inventor del catenaccio, a la banqueta i jugadors com Gianni Rivera i Jos Altafini guany la seva primera Copa d'Europa (primer club itali en aconseguir-ho).

En finalitzar la temporada 1979-1980, l'AC Milan va ser sancionat amb el descens a la segona divisi (Srie B) a conseqncia de la seva implicaci en l'escndol de les apostes irregulars en les travesses (Tottocalcio). La temporada 1982-1983, l'equip torna a jugar a la Srie B per les seves dificultats econmiques.

El 20 de febrer de 1986 el club s comprat per Silvio Berlusconi i rpidament retorn al cim del futbol mundial. En els darrers anys el club ha guanyat cinc cops la copa d'Europa 1988-89, 1989-90, 1993-94, 2002-03 i 2006-07, entre altres ttols europeus i italians.

 Palmars .

Ttols nacionals;
 17 Lligues d'Itlia (Scudetto): 1901, 1906, 1907, 1950-51, 1954-55, 1956-57, 1958-59, 1961-62, 1967-68, 1978-79, 1987-88, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1995-96, 1998-99, 2003-04;
 5 Copes d'Itlia: 1966-67, 1971-72, 1972-73, 1976-77, 2002-03.
 5 Supercopes d'Itlia: 1988, 1992, 1993, 1994, 2004.
Ttols internacionals;
 7 Copes d'Europa: 1962-63, 1968-69, 1988-89, 1989-90, 1993-94, 2002-03, 2006-07. ;
 2 Copes Llatines: 1951, 1956.
 2 Recopes d'Europa: 1968, 1973.
 5 Supercopes d'Europa: 1989, 1990, 1995, 2003 i 2007.
 3 Copes Intercontinentals: 1969, 1989, 1990.
 1 Campionat del Mn de Clubs de futbol: 2007.
 1 Copa Mitropa: 1981-82.
 1 Mundialet de Clubs: 1987.

 Plantilla actual .



 Jugadors destacats .


 Renzo De Vecchi;
 Giuseppe Meazza;
 Gunnar Gren;
 Nils Liedholm;
 Gunnar Nordahl;
 Juan Alberto Schiaffino;
 Jose Altafini;
 Gianni Rivera;
 Karl-Heinz Schnellinger;
 Patrick Kluivert;

 Joe Jordan;
 Paolo Rossi;
 Franco Baresi;
 Alessandro Costacurta;
 Zvonimir Boban;
 Leonardo;
 George Weah;
 Dejan Savi evi ;
 Rui Costa;

 Paolo Maldini;
 Andreiy Shevchenko;
 Carlo Ancelotti;
 Marco Van Basten;
 Ruud Gullit;
 Frank Rijkaard;
 Roberto Donadoni;
 Roberto Baggio;
 Sebastiano Rossi;




 Enllaos externs .
Web oficial;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13226" title="Futbol Club Martinenc" nonfiltered="1624" processed="1611" dbindex="6632">


El Futbol Club Martinenc s un club esportiu catal originari de Sant Mart de Provenals, per ressituat i establert al barri del Guinard de la ciutat de Barcelona.

 Secci de futbol .
El Futbol Club Martinenc s un club esportiu histric de l'esport catal. Fundat el 1909 com a club de futbol, era originari del barri de Sant Mart de Provenals, d'on va treure el nom, per posteriorment fou ressituat i establert al barri del Guinard de la ciutat de Barcelona. El novembre de 1917 es fusion amb el Centre d'Esports Martinenc, que datava 1914. Del 1939 al 1975 hagu d'anomenar-se UD San Martn, recuperant el nom original amb l'arribada de la democrcia.

La temporada 1922-23 s la que major glria ha donat al Martinenc, ja que desprs de vncer, en la final, al Esperanza de Sant Sebasti, es va proclamar campi d'Espanya del Grup B o Segona Categoria. Formaven part d'aquell equip: Villar, Pallej, Camorera, Lakatos, Marin, Rodrguez, Albadalejo, Costa, Monfort, Besas i Barrachina. Malauradament i com molts altres clubs, el professionalisme, els va fer molt de mal i aix va significar un progressiu descens de categories.

Durant molts anys ha militat a Tercera Divisi, i poder la seva poca mes negre va ser la dcada dels anys 70 on es va caure a la Primera Territorial. Anys ms tard (1985-86) es tornaria a la Tercera Divisi on es va estar durant 8 temporades. Finalment i desprs d'estar diversos anys a Primera Catalana, l'arribada del nou segle va provocar un descens meteric, fins arribar a la Primera Territorial d'on en va sortir la temporada 2005-06.

La temporada 2007/08, el club estrena la gespa artificial, la tant desitjada gespa, cosa que fa del Guinard un dels millors camp on practicar l'esport.

 Secci de bsquet .
 1920-1940: L'poca daurada del club .
La secci de bsquet del club apareix el 1923. Entre abril i maig de 1924 disputa per primer cop el campionat de Catalunya i es classifica segon darrera l'Europa en la segona edici de la competici. El 1925 el Martinenc es proclama campi de la mxima competici: El campionat de Catalunya, al ser campi del grup 1. El mateix 1925 es disputa un amists entre el Martinenc i l'Europa que suposa el primer partit de bsquet a la ciutat de Badalona. El 1926 torna a quedar segon per darrere de l'Europa.

El 1927 el Martinenc es torna a proclamar campi de Catalunya en la cinquena edici de la competici, que es disputa entre gener i maig. El mateix 1927 dos jugadors del Martinenc formen part de la primera selecci catalana de bsquet incloent-hi el capit i mxim anotador Prats i Juli. Encara l'any 1927, Vilaseca, delegat del Martinenc forma part de la ponncia per construir uns reglaments federatius ms complerts. El 1928 queda classificat lluny d'aconseguir el ttol que aconsegueix el Laiet. El mateix 1928 es disputa en el gimns del Foment Martinenc un amists entre el Martinenc i el Sants que suposa el primer partit de bsquet en camp cobert.

El 1929 es classifica vuit en un campionat que torna a guanyar el Laiet. El 1930 finalitza sis en una campionat que acaba guanyant el Patrie. El 1931 es perd la primera categoria al quedar ltims i perdre la promoci contra un equip de segona, en la competici disputada entre gener i abril. El mateix 1931 i per greus problemes econmics la federaci dna de baixa el club dels campionats de Catalunya tot i aix se segueixen jugant partits amistosos. 

El 1934 sorgeix el primer equip femen de la secci i disputa un dels primers tornejos femenins. El 1935 es retorna a la disputa dels campionats de Catalunya en la categoria de tercera de la qual n's campi el mateix any. El 1936 es disputa l'ltim campionat, aquest cop a segona, abans de la guerra civil, en qu l'estructura de la majoria de clubs catalans es veu seriosament afectada, especialment la del Martinenc que paralitza activitats, i els campionats de Catalunya desapareixen com a competici temporalment fins el 1940.

 1940-avui: Un club modest de basquetbol .
El 1940 reapareix el bsquet, per pel Martinenc s'inicia un llarg perode d'alts i baixos de la secci amb perodes de temps en qu es torna a consolidar el bsquet. En cap moment per, el primer equip tornar a estar entre l'elit de Catalunya tot i que en categories de base no es deixar mai de ser dels clubs ms importants.

Durant la dcada dels 90 i per discrepncies amb la gesti de la secci jugadors del primer equip mascul creen un club anomenat Martineli per a poder seguir jugant junts, l'aventura no dura gaire temps i aquest acaba desapareixent.

El 1998 es revitalitza la secci amb la construcci del poliesportiu del Guinard. La temporada 1998-1999 es t un snior i 3 equips de base. La temporada 1999-2000 es disposa de 5 equips masculins i s'inicia collaboraci amb la UB per crear una escola de bsquet mixta. La temporada 2000-2001 es mantenen els 5 equips masculins. La temporada 2001-2002 hi ha 2 equips sniors i 4 equips de base. El desembre de 2001 Juli Macarulla, president de la secci, s distingit per la fundaci del bsquet catal per la seva contribuci al bsquet catal. La temporada 2002-2003 reapareixen els equips femenins en l'estructura del club amb l'absorci del CB Gregal. La temporada 2003-2004 el club disposa de 7 equips masculins i 6 de femenins. Ascens del primer equip femen a primera catalana. El sots-21 mascul arriba a semifinals de Barcelona de nivell A-1.

La temporada 2004-2005 el club disposa de 17 equips a ms a ms de l'escola de bsquet plenament consolidada. El cadet A mascul arriba a semifinals de Barcelona de nivell A. La temporada 2005-2006 proporciona moltes emocions amb 19 equips inscrits. Ascens del primer equip femen a primera catalana. L'infantil femen arriba a semifinals de Barcelona de nivell A-2. La temporada 2006-2007 permet superar la barrera dels 20 equips, l'equip snior femen assoleix la millor classificaci de la seva histria amb un vuit lloc a 1Catalana i el snior mascul obt l'ascens a 3Catalana.

 Secci d'hoquei patins .
Comencen les activitats en aquest esport en la temporada 1978/79 en el moment d incorporar-se al club l agrupaci esportiva Hoquei Club Clot. Fins la temporada 1986/87 la secci comptar nicament amb un equip snior que jugar els seus partits a la pista del collegi Sant Pere Claver.
A partir de la temporada esmentada juguen a la pista de l escola Torrent de n Melis. Aquest fet s fonamental i els permet la creaci d equips de diferents categories: benjam, alev, infantil, juvenil i jnior, configurant, ara si, un autntica secci d hoquei patins.

La temporada 1997/98 marca una segona fita important: el funcionament del nou Pavell permet consolidar els equips i crear una escola de patinatge.
La temporada 1998/99 s aconsegueix l ascens a Primera Catalana, categoria que es mant la segent temporada.
La temporada 2008/1009 es compta amb una escola de patinatge consolidada, dos equips prebenjamins, tres equips benjamins, un equip alev i un equip snior en 1a categoria catalana que acaba de recuperar la categoria.
En total, ms de 140 jugadors d hoquei.

 Palmars .
 2 Campionat de Catalunya de Segona Categoria: 1922-23, 1930-31;
 1 Campionat d'Espanya de Segona Categoria: 1922-23;
 3 Campionat de Catalunya d'aficionats: 1945-46, 1946-47, 1947-48;
 1 Campionat de Tercera Divisi: 1950-51;
 1 Copa de la Federaci Espanyola de Futbol: 1944-45;
 1 Copa de la Federaci Catalana de Futbol: 1945-46;
 1 Torneig d'Histrics: 1990-91;
 2 Campionat de Catalunya de bsquet: 1925, 1927;

 Estadi .
El primer estadi del Martinenc estava situat al barri de Sant Mart de Provenals al carrer Indstria. Posteriorment es despla al barri del Guinard, disputant els seus partits al Camp Municipal del Guinard, on encara els disputa actualment.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13229" title="Brigitte Lahaie" nonfiltered="1625" processed="1612" dbindex="6633">
Brigade Van Meerhaegue (Tourcoing, Frana.  1955), coneguda artsticament com Brigitte Lahaie, ha estat, probablement, l'actriu pionera del cinema pornogrfic francs dels anys setanta i la representant femenina ms rellevant d'aquest gnere.

A comenaments dels vuitanta es va retirar del cinema per adults, amb l'objectiu de provar sort en el cinema comercial convencional, per no va tenir xit i no va passar de pellcules de serie B on seguia explotant la seva vessant ertica.

Contrriament en el mitj radiofnic va tenir ms xit, participant com a conductora de diversos programes ertics, especialment a la RTL. Tamb ha presentat programes en canals de televisi per cable i ha editat un llibre amb el titol de Moi, la scandaleuse en el que recull les seves vivncies de l'etapa en qu treball com actriu de cinema X.

Fitxa personal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13234" title="Fist-fucking" nonfiltered="1627" processed="1613" dbindex="6635">
El terme fist-fucking (de l'angls fist, "puny", i fucking, "fornicar", a cops abreujat a fisting o l'acrnim FF) fa referncia a una prctica sexual consistent a penetrar la vagina o l'anus mitjanant la introducci de la totalitat de la m de manera que acaba totalment inserit dins el conducte vaginal o anal. Malgrat el que suggereix el nom, no s'introdueix pas la m en forma de puny, sin afusada. 

La seva execuci requereix, d'una banda, un gran nivell de relaxaci dels msculs vaginals o anals per part del subjecte passiu, i una cura especial per tal de no lesionar les parets vaginals o anals per part de la persona que introdueix la m, i, en tot cas, s recomanable prviament una aplicaci generosa de vaselina a la m que ha de ser introduda.

El fist-fucking t sovint un component clar de dominaci-submissi entre el que el practica de forma activa i el que rep el puny dins el seu cos. s fora corrent en prctiques de sadomasoquisme sexual. En els ambients gais est tamb molt desenvolupat en la seva modalitat anal. No s tan corrent, per, entre lesbianes.

En el seu vessant heterosexual s una prctica creixent en el cinema pornogrfic, on ha arribat a esdevenir-ne un autntic subgnere minoritari.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13235" title="Lliga espanyola de futbol masculina" nonfiltered="1628" processed="1614" dbindex="6636">


El Campionat Nacional de Lliga d'Espanya de futbol s la competici oficial de futbol d'mbit nacional a Espanya. Actualment, hi participen 20 equips en la primera divisi i uns altres 22 a la segona. Aquesta competici esta regulada per la LFP.

 Sistema de competici .
Actualment disputen la Lliga de Primera divisi 20 clubs que s'enfronten entre ells en dues ocasions, seguint un calendari establert per sorteig a principi de temporada. Cada equip s'enfronta dues vegades a la resta equips de la seva mateixa divisi, una vegada en camp propi i l'altra en l'estadi del rival. La victria val tres punts, l'empat un punt, i la derrota zero punts. Al final de temporada es proclama campi l'equip que hagi sumat ms punts.

L'empat a punts entre dos equips a la classificaci es dirimeix tenint en compte la diferncia de gols entre ambds en els enfrontaments directes. Si persisteix l'empat, es valora ms a l'equip que, en el global de la lliga, hagi obtingut major diferncia entre els gols marcats i els encaixats. En cas de qu hagin sigut tres o ms els equips implicats en l'empat, es t en compte en primer lloc el nmero de punts obtinguts en els enfrontaments entre els clubs implicats, seguint per la diferncia de gols en els enfrontaments entre aquests clubs, i els gols a favor en cas de qu continus l'empat. Si no s'hagus acabat amb la igualtat, es tindria en compte els gols anotats i encaixats durant tota la lliga per els clubs empatats a punts. El sistema s eliminatori. s a dir, si amb el primer mtode de desempat, un equip desempata i persisteix l'empat entre altres dos, es tornar a aplicar tot el sistema als clubs que segueixen empatats, eliminant als ja desempatats.

Els quatre primers classificats de la primera divisi accedeixen a participar en la mxima competici europea de la segent temporada: la Lliga de Campions. Els dos primers obtenen classificaci directe; i el tercer i el quart, la possibilitat de disputar una eliminatria de classificaci (en cas de ser eliminats en aquestes eliminatries, passaran a participar a la Copa de la UEFA). Aquestes places sn variables i depenen del coeficient UEFA de cada pas.

El cinqu i sis classificat obtenen la classificaci directa per participar la segent temporada a la Copa de la UEFA, juntament al campi de la Copa del Rei. Si aquest est classificat entre les places 5 i 6 (classificat per la Copa de la UEFA), l'equip que obtingui la setena posici tamb juga la Copa de la UEFA, cas que tamb es donar quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'haguessin classificat per a la Lliga de Campions. Si noms el campi es va classificar per a la Lliga de Campions, participar a la Copa de la UEFA el sotscampi de la Copa del Rei. Tots els equips tenen el dret a demanar una invitaci per a la Copa Intertoto. Entre ells, el millor classificat que no hagi aconseguit plaa per a cap altra competici europea pot disputar aquesta competici.

La justcia esportiva de la competici est gestionada pel Comit de Competici de la Lliga, organisme encarregat d'imposar sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els rbitres (tots espanyols) dels partits sn designats per la Reial Federaci Espanyola de Futbol (RFEF), organisme del que depenen. Un rbitre no pot arbitrar un partit en el que participi un equip de la mateixa territorial a la que estigui collegiat.

En contrast amb altres lligues com la lliga anglesa, els equips filials (o B) poden participar a la mateixa lliga, encara que mai en una divisi superior o igual a la del equip al que pertanyen.

Les lligues existents actualment sn:


Histria. 
Es va fundar la temporada 1928-29. El campionat es va interrompre entre 1936 i 1939 a conseqncia de la Guerra Civil. 

El nombre d'equips que han jugat a Primera Divisi ha variat a travs dels temps des de 10 fins a 22

Precedents. 
A la temporada 1927-28, amb jugadors cada cop ms professionals (el 1926, la Federaci havia declarat legal el professionalisme dels jugadors), es van fer els primers intents de crear un campionat de lliga espanyol. 

Es crearen dos grups d'equips, els minimalistes, partidaris de un campionat de lliga redut als sis equips campions de copa, i els maximalistes, partidaris d'un campionat amb ms equips. No es posaren d'acord i comenaren dos campionats parallels que no arribaren a finalitzar-se. En el campionat dels minimalistes (Copa de Campions) la classificaci final fou la segent:



La lliga dels maximalistes, se l'adjudic el Rcing de Santander, per davant de l'Ibria de Saragossa, Celta de Vigo, RCD Espanyol, Real Sporting de Gijn, Sevilla Ftbol Club, Atltic de Madrid, Real Mrcia i Valncia CF.

La temporada 1928-29, desprs de moltes reunions, es decid crear una primera categoria de 10 equips amb els 6 vencedors de copa, els 3 finalistes i el vencedor d'un torneig de promoci, que fou el Rcing de Santander. Fou un home important en la creaci de la lliga en Ricard Cabot. Aix quedaren configurats aquests tres grups:

Primera divisi: Athletic de Bilbao, FC Barcelona, Real Madrid, Arenas de Getxo, Real Unin d'Irn, Real Sociedad, RCD Espanyol, Athletic de Madrid, CE Europa i Racing de Santander.

Segona divisi: Valncia CF, Celta de Vigo, Deportivo de La Corua, Sevilla FC, Real Oviedo, Sporting de Gijn, Ibria de Saragossa, Deportivo Alavs, Betis i Racing de Madrid.

Tercera divisi: Real Mrcia, Osasuna, Gimnstica de Torrelavega, Real Valladolid, Cultural Leonesa, CD Castell, Zaragoza CD, FC Cartagena i els dos vencedors d'una eliminatria entre els equips: Racing de Ferrol, Barakaldo CF, CD Logros, Racing de Sama, Tolosa CF, Patria de Saragossa, Llevant UD, Gimnstic de Valncia, Extremeo de Badajoz i UE Sants, en qu triomfaren Barakaldo i Tolosa.

Finalment el 10 de febrer de 1929 comen el primer campionat de lliga. El disputaren RCD Espanyol i Real Unin d'Irn, a l'estadi de Sarri, i el primer gol fou obra de Josep 'Pitus' Prat.

Historial de la competici.  

Equips campions.


Actuacions dels equips de terres de parla catalana a Primera Divisi i Ttols.
Actualitzat 2007-08 incls


Palmars de la histria de la Lliga i dels equips de terres de parla catalana a Primera Divisi.









Enllaos externs.  
 Plana oficial de la lliga  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13240" title="Club de Futbol Badalona" nonfiltered="1629" processed="1615" dbindex="6637">


El Club de Futbol Badalona s el club deg de la capital badalonina pel que fa a la prctica del futbol.

Histria.
L actual Club de Futbol Badalona va ser fundat el 15-5-1903, amb el nom de Football Btulo Club per l'atleta i msic Francesc Vias Bosch, com una escissi del Btulo Sport (dedicat al ciclisme, que havia creat la seva secci el 1900). El 1908, el club s'inscriu als registres federatius amb el nom de FC Badalona. Primer va dur uniforme blau i vermell a ratlles amb pantal blau i no s fins el 1913 que adopta el blau escapulat.

El primer terreny de joc fou la plaa del Sol, al barri de Casagemes. El 1906 es trasllad al camp del barri de Manres, prop de Montgat. El 1933 la fusi amb l'Artiguense fa que el club opti per canviar de nom, passa a denominar-se Sport Club i es trasllada a l'altra banda de la ciutat al barri d'Artigues. L'11 d'octubre de 1936, poc desprs d'iniciada la Guerra Civil, s'inaugura el camp de l'avinguda de Navarra amb un partit entre l'Sport Club i el FC Barcelona. 

En els primers anys de la postguerra el club travessa moltes dificultats econmiques. No obstant aix, aconsegueix mantenir-se des de 1947 a 1952 a la Segona Divisi.
 
El 1953 el club perd la categoria i romandr a tercera fins el 1963 que tornar a militar durant cinc temporades consecutives a la Segona Divisi. La forta crisi industrial esdevinguda a principis dels anys setanta afecta al futbol badalon que entra en una llarga etapa de crisi. Les aportacions externes al club sn prcticament nulles i el club per rellevncia en el teixit socioeconmic de la ciutat, molt ms abocada al bsquet.

Aquest procs de decadncia del club semblava condemnar-lo a la desaparici en les viglies de celebrar el seu centenari, per la fusi amb la Uni de l'Esport Badalon, un club jove i en auge, propiciada per Fermn Casquete va donar novament ales a l'entitat escapulada que al final de la temporada 2003-2004 assolia l'ascens a la Segona Divisi B i t prevista la construcci d'un nou estadi municipal projectat per l'arquitecte francs Dominique Perrault per a ser construt al Torrent de la Batllria.

Ttols.
 1 Copa RFEF (Copa Federaci) (2003-04);
 Campi del grup 3r de la Segona B (2005-2006);
 6 cops campi de la Tercera Divisi (1932-33, 1945-46, 1946-47, 1960-61, 2002-03, 2003-04);
 3 cops campi del Torneig d'Histrics (1987, 2003, 2004);
 1 Campionat de Catalunya de Segona Categoria: (1925-26);

 Temporades .

Fins l'any 2008 el club ha militat 14 vegades a Segona Divisi, 4 a Segona B i 40 a Tercera Divisi.


Enllaos externs.
Web Oficial del CF Badalona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13254" title="Inuyasha" nonfiltered="1630" processed="1616" dbindex="6639">
Inuyasha (del japons:    , inu "gos" i yasha "dimonis que volen a la nit" del snscrit yaksha) s el nom d'un manga i una srie d'anime de Rumiko Takahashi (creadora de Lamu -Urusei Yatsura-, Maison Ikkoku i Ranma 1/2, entre altres).

Hi ha una llarga discussi sobre com s'ha d'escriure "Inuyasha" en llenges romniques. Es veu escrit com "InuYasha", "Inuyasha", "Inu Yasha" o "Inu-Yasha". Com que el japons no utilitza espais ni majscules, no es pot dir que cap sigui incorrecte. s ms, en la versi catalana adaptada per Televisi de Catalunya s'anomena InuYasha, mentre que el manga editat en catal per Glnat porta per ttol "InuYasha" i als ttols dels captols hi diu "Inu-Yasha".



Resum.

Inuyasha s una comdia romntica d'acci/aventura emmarcada dins del sh nen, amb elements del gnere de terror. La histria comena a Tquio (Jap), amb una estudiant d'institut anomenada Kagome com a protagonista, que de cam a l'institut s'apropa al pou segellat de casa seva (que s un temple shintoista). Ho fa per agafar el seu gat, en Buyo, ja que el seu germ t por d'entrar-hi. Quan s'apropa al pou, un dimoni mig dona mig centpeus l'atrapa. El dimoni diu que la Kagome posseeix l'Esfera dels quatre esperits (Shikon no Tama) i intenta agafar-la. En aquest instant, el dimoni desapareix i la Kagome es troba a l'era Sengoku del Jap. La Kagome investiga el lloc i es troba una vella sacerdotessa anomenada Kaede, que assegura que t la mateixa aparena que la Kiky , la seva germana gran (i una poderosa sacerdotessa), que havia mort i havia estat cremada juntament amb l'esfera dels quatre esperits, emportant-se-la al ms enll. La Kaede li explica la histria de com, 50 anys abans, un semidimoni (hany )  de nom Inuyasha havia intentat robar l'esfera a la Kiky , ferint-la de mort, per la Kiky  va aconseguir tocar-lo amb una fletxa mgica, que el va deixar inmobilitzat i inconscient i va fer que pogus recuperar l'esfera abans de morir.

Resulta que la Kagome s la reencarnaci de la Kiky ;, i que t l'esfera dels quatre esperits dins el seu cos. Quan el dimoni centpeus la hi treu i se l'empassa, adquirint un gran poder, la Kagome es veu obligada a despertar l'Inuyasha per poder-lo vncer.

Poc desprs de recuperar l'esfera, la tornen a perdre, i la Kagome la fa miques accidentalment quan intenta recuperar-la. Les peces es reparteixen per llocs llunyans, i la srie narra les aventures de l'Inuyasha i la Kagome a la recerca dels fragments de l'esfera. Mentre cerquin, trobaran nous companys que s'uniran a la seva aventura per diverses raons personals. A travs de la histria, els sentiments entre la Kagome i l'Inuyasha augmentaran, tot i que el romanticisme s una part secundria durant la major part de la histria.

Explicaci del viatge en el temps.

La Kagome, viatja des del temps present, la nostra poca fins cinc-cents anys en el passat. Realitza els seus viatges a travs d'un pou mgic que comunica les dues poques i que pot travessar grcies al seu poder espiritual.
Quan realitza el primer dels seus viatges, al mn de l'Inuyasha noms han passat 50 anys i el mn amb prou feines ha canviat.

Informaci de la publicaci.

El manga se serialitza al Jap dins de la revista setmanal Shonen Sunday, i el primer captol hi va aparixer el 13 de novembre del 1996. El captol 357 es va publicar el 14 d'abril del 2004, estant encara en producci. Cada 180 pgines (normalment 10 captols), se'n fa un volum en forma de "tank bon". El volum 34, amb els captols del 329 al 338, es va publicar l'abril del 2004.

A Espanya, la versi en castell del manga la publica l'editorial Glnat. L'edici mant el sentit de lectura oriental (de dreta a esquerra) i les onomatopeies en japons, tot i que les primeres pgines de cada volum s'editen en blanc i negre (en japons sn en color). El primer volum es va publicar l'any 2002 i el nmero 22 el 25 de juny del 2004. El manga s'edita amb periodicitat mensual. La versi catalana es publica amb 25 volums d'endarreriment aproximadament respecte a l'espanyola, per a un preu ms econmic i amb una edici fora millor.

La srie d'anime basada en el manga i amb el mateix nom d'Inuyasha es va estrenar el 26 d'octubre del 2000 a la televisi japonesa Yomiuri TV (YTV), a m de l'estudi Sunrise, i va finalitzar el 17 de setembre del 2004 amb 167 captols. 
A Espanya, la srie de televisi ha estat llicenciada per Selecta Visin, que l'ha editada en DVD. La srie ha estat emesa ntegrament en catal per Televisi de Catalunya, i a partir de la 2a temporada, les edicions del dvd inclouen el doblatge catal.

La srie tamb ha inspirat quatre pellcules fins ara: Inuyasha: L'amor que travessa el temps (         Toki wo Koeru Omoi), Inuyasha: El castell de dins el mirall (        Kagami no Naka no Mugenj ),  Inuyasha: L'espasa de la conquesta (       Tenka Had  no Ken) i una quarta que encara est en producci i que s'estrenar als cinemes japonesos el desembre del 2004.

A ms, han aparegut diversos videojocs basats en la srie, entre els quals hi ha el joc de lluita  (per a la consola PlayStation), dos RPG (jocs de rol) per a la consola WonderSwan Color, un joc d'estratgia per a la Game Boy Advance i un RPG aparegut a la PlayStation II la tardor del 2004. En tots els casos, els jocs han estat desenvolupats per Bandai.

 Personatges .
EQUIP DE L INUYASHA
InuYasha
Inuyasha  s el personatge que dna nom a la srie anime Inuyasha.
s un semidimoni que viu a l'poca Sengoku, al Jap feudal. El seu pare era un dimoni molt poders, per la seva mare era humana, de manera que ell no s un dimoni total i a les nits de lluna nova perd els poders i esdev totalment hum. En el mn del passat, es va enamorar de la Kikyo, una sacerdotessa molt poderosa que guardava l'esfera dels Quatre Esperits, i que el corresponia, per un semidimoni molt dolent anomenat Naraku, va provocar que es barallessin i controlant a l'Inuyasha li va fer robar l'esfera del poble, per la Kikyo, mortalment ferida, va inmobilitzar a l'Inuyasha amb una fletxa.
Cinquanta anys ms tard, la Kagome, la reencarnaci de la Kikyo, va venir a travs d'un pou mgic des del mn modern i el va alliberar per que l'ajuds a matar un dimoni que la perseguia. Per culpa d'un collaret mgic, la Kagome pot tombar l'Inuyasha cada cop que crida "seu, gosset!". Desprs de la destrucci de l'esfera, ell i la Kagome han de comenar a recolectar els fragments que s'han escampat.
En un enfrontment amb el seu germ Sesshomaru, l'Inuyasha aconsegueix la Tessaiga, l'espasa d'ullal de ferro, que era del seu pare i que a partir de llavors portar sempre al damunt.
Els viatges per recuperar els fragments de l'esfera es veuran marcats pels combats contra en Naraku i els seus esbirros, la reaparici de la Kikyo, resucitada per una bruixa i l'aparici de nous aliats, Miroku el monjo , Shippo el dimoni-guineu i Sango l'exterminadora de dimonis.
Durant la srie, el seu carcter anir canviant. Grcies a la Kagome, l'Inuyasha anir tornant-se ms amable i es preocupar ms pels seus amics. L'InuYasha tamb s'enamorar de la Kagome,per s incapa de oblidar la Kikyo i per tant est enamorat de les dos. A vegades s troba amb secret amb la Kikyo, i pot fer pensar que potser se l'estimi ms a ella, per no s veritat perqu al llarg de la srie viu moments romntics amb la Kagome.



Kagome Higurashi
Kagome Higurashi s la protagonista femenina d'aquesta srie. s la reencarnacci de la Kikyo,tot i que de carcter a penes tenen coses comunes. Est enamorada de l'InuYasha, per com sap la seva relaci amb la Kikyo, ha de fer cor fort i els deixa fer, ella s feli a costat de l'InuYasha. Per no s'acaba aqu. L'Inuyasha tamb se l'estima i t un munt de pretendents ms la Kagome: en Koga, En Hojo del seu institut, en Hojo de l'poca feudal, a ms de de l'Inuyasha, evidentment.
Ella en realitat, volia tenir una vida normal. Trobar nvio, estudiar de valent i sortir amb les amigues. Per des que va caure en aquell pou la vida li va donar un gir de 360 graus. Ara de viure entre els dimonis i els estudis, i tot s molt estressant.
La Kagome, s una noia, amigable, amable, t valor i bastant geni. La seva millor amiga s la Sango, tot i que a la seva poca t molt bona amistat amb les seves companyes de classe, l'Eri, l'Ayumi i la Yuka.
El pare de la Kagome, s mort, per li queda famlia com el seu germ petit, en Sota, la seva mare que se'n desconeix el nom i el pesat del seu avi Nonnno. Tot i aix, se'ls estima molt.
Miroku
Miroku s un monjo budista ambulant, que es guanya la vida exorcitzant fantasmes i esperits i si no n'hi ha entavana la gent a canvi de diners o allotjament.
Tamb s un faldiller i va darrere de totes les dones boniques que li surten al pas i els hi demana si volen tenir un fill seu, a ms a ms t les mans molt llargues.
En Miroku t un forat a la m, que xucla tot el que troba al seu pas.
Aquest forat s producte d'una maledicci que el dimoni Naraku li va fer al seu avi.
El forat passa de pares a fills i un dia el xuclar a ell i morir. La seva nica esperana s matar en Naraku per trencar l'encanteri. Durant la srie ell i la Sango s'enamoren, per ell com que ell s un faldiller, els seus moments romntics sempre acaben cmicament

 	Sango
La Sango s la filla del cap d'un poble des d'on fa moltes generacions s'exterminen dimonis, es una exterminadora de dimonis (   , taijiya) el germ de la qual, en Kohaku, s controlat per en Naraku. Aquest, posseeix en Kohaku i fa que ell mateix mati a la seva prpia famlia. La seva millor amiga s la Kirara, una gateta dimoni, que abans pertanyia a la sacerdotessa Midoriko. Est enamorada d'en Miroku. Al manga Inuyasha,.
Tot i que s molt jove, ja s fora experta. La seva arma principal s un boomerang gegant.
Un dia, sn convocats a un palau per matar un dimoni aranya, per all el seu germ petit, en Kohaku, s posset per un dimoni i mata el seu pare i els seus companys.
Els soldats el maten i ella resulta greument ferida.
Al mateix temps en Naraku envia una gran multitud de dimonis a destruir el poble dels exterminadors.
Llavors va al palau i informa que l'Inuyasha s el responsable de la matana. La Sango li va al darrere per venjar la seva gent, per desprs de lluitar contra ell, descobreix que en Naraku menteix i s'uneix al grup de l'Inuyasha per matar-lo.
En diverses ocasions, es trobar amb el seu germ Kohaku, que es mant viu per un fragment de l'esfera dels Quatre Esperits i que est dominat per en Naraku i s'hi ha d'enfrontar, sense perdre l'esperana de recuperar-lo.

 	Kirara
Kirara s un personatge del manga Inuyasha. s la fidel companya de la Sango (una altra del grup d'Inuyasha (en el grup de l'Inuyasha, est la Kagome, en Miroku, en Shippo, la Sango i la Kirara. La Sango s una exterminadora de dimonis que no t familia, noms un germ (kohaku) poset per en Naraku. La petita Kirara s una gata dimoni, amb dues cues, per que es pot transformar en un excel lent lle volador i pot portar dues o tres persones al seu llom. (noms en canvia la mida) En el final de la srie, derroten a en Naraku, i ella elegeix anar-se n amb en Kohaku per a qu sigui ms fcil el seu entrenament per a convertir-se en un autntic exterminador de dimonis, mentres la Sango forma una famlia amb en Miroku.
 	Shippo
Al manga Inuyasha, Shipp  s un dimoni guineu. Uns dimonis del llamo, Hiten i Manten van matar els seus pares i l'haurien mort a ell si la Kagome i l'Inuyasha no l'arriben a salvar. No s gaire poders, ja que la mgia dels dimonis guineus es basa en la il lusi. Des de llavors, acompanya als nois a la recerca dels fragments de l'esfera, tot i que no s gaire til, dna un punt cmic a la srie.
Equip d en Sessh maru

Sessh maru
Al manga Inuyasha, a diferncia de l'Inuyasha, el seu germ Sessh maru (   ) s un dimoni total, ja que els seus pares eren tots dos dimonis.
s un personatge que es mostra fred, calculador i sense cap mena d'escrpols. Odia els humans, odia els dbils i per sobre de tot odia el seu germ, l'Inuyasha.
En la seva primera aparici va a buscar la tomba del seu pare, amagada en un espai ocult dins d'una perla negra, amagada a l'ull esquerra de l'Inuysha. A dins hi ha amagada la Tesaiga, l'espasa d'Ullal de Ferro, forjada amb un ullal del seu pare, i que t un gran poder, per que per ser un dimoni, ell no pot tocar.
Quan l'Inuyasha aconsegueix l'espasa, li talla un bra. Des de llavors s'implanta braos de dimonis que ha matat.
S'enfronta al seu germ en diverses ocasions, com que no li pot prendre l'espasa, decideix destruir-la i demanar-li a l'espaser Totosai, que va forjar la Tesaiga que li faci una espasa nova, per ell, que no es refia de les intencions d'en Sesshomaru i s'hi nega.
En una ocasi en Naraku el va intentar utilitzar per matar l'Inuyasha, i des de llavors tamb el busca per matar-lo.
En Sessh maru ja t una espasa, tamb feta amb un ullal del seu pare, la Tenseiga o espasa d'Ullal Revifador, que t el poder de tornar la vida als morts, per que no pot matar ning. Amb aquesta espasa torna la vida a una nena anomenada Rin, que els llops d'en Koga maten. Des de llavors, aquella nena sempre viatjar al seu costat, cosa que reduir el seu menyspreu per la vida humana.
Es fa una espasa nova, el Du del Dimoni Combatent, amb un poder demonac molt gran, que des de llavors porta sempre a sobre.

 Objectes especials i atacs .
 Tessaiga - L'espasa de l'Inuyasha, feta a partir d'un dels ullals del seu pare. Al manga se l'anomena Tetsusaiga.
 Kaze no Kizu (   , ferida del vent): Atac especial que pot matar 100 dimonis amb un sol cop, quan veus el remol del corrent mgic.
 Bakury ha (   , ona tallant): L'atac definitiu de la Tessaiga, creat per un excs de fora i la mescla de l'energia de l'oponent amb un "Kaze no Kizu" per crear una ona tallant contra l'oponent.
 Tenseiga - L'espasa d'en Sessh maru. En lloc de matar 100 persones, les ressuscita. No pot matar gent ni dimonis.
 T kijin - Espasa forjada d'un ullal d'en Goshinki. T un poder molt fort i est feta amb la dent que va trencar la Tessaiga.
 Esfera dels quatre esperits (    , Shikon no Tama) - L'esfera que va fer que comencs l'aventura. Posseeix un gran poder i pot fer realitat el desig que vulguis. Pot ser molt destructiva o beneficiosa, depenent de les mans en qu caigui.
 Miasma - El gas verins d'en Naraku.
 Shinidamach  "lladregots d'nimes o cucs de l'nima morta"-Els fa servir la Kikyo per a recollir nimes de les noies mortes i poder-se mantenir "viva".

Volums en catal.
L'editorial Glnat est publicant actualment la collecci sencera d'Inu Yasha en catal.
Volum 1:
1: El jove atrapat;
2: L'Inu-Yasha reviu;
3: L'Esfera desitjada;
4: El corb carronyaire;
5: La fletxa de la Kagome;
6: Yura, la Titellaire;
7: El pou devora-ossos;
8: El retorn;
Volum 2:
9: El cau de la Yura;
10: Situaci desesperada;
11: Transmigraci de l'nima;
12: Semidimoni;
13: El rostre d'una mare;
14: La dona del no-res;
15: La perla negra;
16: La Tessaiga;
17: Transformaci;
18: Herncia;
Volum 3:
19: El castell encantat;
20: Tsukumo el gripau;
21: Conscincia residual;
22: Per la vida del senyor;
23: La mscara de la carn;
24: Un cos trencat;
25: La mscara carnvora;
26: T'ajudar amb una condici;
27: Partida per la meitat;
28: Foc follet;
Volum 4:
29: Els germans Raij;
30: L'estimada 23;
31: El pla de la Kagome;
32: Ingesti de poder espiritual;
33: La beina;
34: La crida de la beina;
35: Un petit esperit maligne;
36: Fins que no obri els ulls;
37: A l'infern;
38: Amansir les nimes;
Volum 5:
39: Els dimonis aranya;
40: Lluna nova;
41: La teranyina;
42: A l'interior de la barrera;
43: Torna, Inu-yasha!
44: On sn els fragments?
45: Fang i ossos;
46: La carcassa;
47: Rebuig;
48: Traci;
Volum 6:
49: Rancor;
50: Una nima esquinada;
51: Un bonze bandarra;
52: El fragment robat;
53: Vrtex;
54: La m glida;
55: Ogres amb quimono;
56: Manopulant els ogres;
57: El somni del pintor;
58: Tinta bruta;
Volum 7:
59: Bra substitutori;
60: La fora de la Tessaiga;
61: Saimysh;
62: Objectiu: el bra;
63: Recuperaci;
64: El comiat;
65: L'Onigumo;
66: Ratres d'energia demonaca;
67: Dues poques;
68: Camp espiritual esquinat;
Volum 8:
69: Presncia;
70: Retrobament;
71: Naraku;
72: Senyal;
73: nimes ascendents;
74: nimes insalvables;
75: La barrera espiritual de la Kiky;
76: L'olor de la mort;
77: La veu de la Kagome;
78: Una olor tendra;
Volum 9:
79: Fruites de testa;
80: Jard en miniatura;
81: Llum a l'estmac;
82: La cuina d'en Tkajin;
83: Ka poci de l'ermit;
84: Metamorfosi en arc;
85: La personalitat de l'Inu-yasha;
86: L'exterminadora;
87: Parany;
88: A l'interior del fort;
Volum 10:
89: La mmia;
90: Venjana;
91: Sospites;
92: L'ardit;
93: El ninot;
94: El naixement de l'Esfera;
95: Suijin, el du aqutic;
96: El trident aqutic;
97: El trident sagrat;
98: La veritable cara de du;
Volum 11:
89: Tornado;
90: La desfeta de la serp;
91: La ferida del vrtex;
92: El temple d'en Mushin;
93: El rescat d'en Miroku;
94: cucs nalignes;
95: La vida d'en Miroku;
96: En Kohaku;
97: La vida d'en Kohaku;
98: La traci de la Sango;
Volum 12:
99: El castell d'en Naraku;
100: Metzina;
101: Purificaci;
102: En Jinenji;
103: L'atac;
104: Els sentiments del semidimoni;
105: El meu lloc;
106: La mina del mal;
107: Clmax;
108: Kodoku;
Volum 13:
109: La fletxa de la Kiky;
110: El dest del kodoku;
111: La Kiky, presonera;
112: Morts virtuals;
113: Instints assassins;
114: Qu s en Naraku?
115: En Ttsai;
116: La Tenseiga;
117: La "ferida del vent";
118: Trajectria invisible;
Volum 14: en preparaci;

 Canons .
Openings (inici);
 "Change the World" (Canviarem el mn) de V6 (captols 1-34) (ending al captol 148);
 "I Am" ( Jo sc) de hitomi (captols 35-64);
 "Owari nai Yume" (      , "Somni sense final") de Nanase Aikawa (    ) (captols 65-95);
 "Grip!" (Aferrament) d'Every Little Thing (captols 96-127);
 "One day, One Dream" (Un dia, un somni) de Tackey & Tsubasa (      ) (captols 128-153);
 "Angelus" (      ) de Hitomi Shimatani (     ) (captols 154-169);

Endings (final);
 "My Will" (El meu desig) de dream (captols 1-20, 167);
 "Fukai Mori" (   , "Bosc profund") de Do As Infinity (captols 21-41);
 "Dearest" (Estimadssim) d'Ayumi Hamasaki (     ) (captols 42-60);
 "Every Heart ~ Minna no Kimochi" (       , "Cada cor") de BoA (grup musical) (captols 61-85);
 "Shinjitsu no Uta" (    , "Can de la veritat") de Do As Infinity (captols 86-108);
 "Itazura na Kiss" (   Kiss, "Pet entremaliat") de day after tomorrow (captols 109-127);
 "Come" (Vine) de Namie Amuro (     ) (captols 128-146);
 "Brand New World" (Un nou mn) de V6 (eps. 149-165);

Pellcules;
 Toki wo koeru omoi (          , L'amor que travessa el temps);
 Ending: "No More Words" (No ms paraules) d'Ayumi Hamasaki (     );
 Kagami no Naka no Mugenj  (       , El castell de dins el mirall);
 Tema: "Ai No Uta" (   , "Can de l'amor") d'Every Little Thing;
 Ending: "Yura Yura" (    , "Balanceig") d'Every Little Thing;
 Tenka had  no ken (      , L'espasa de la conquesta);
 Ending: "Four Seasons" (Quatre estacions) de Namie Amuro (     );
Guren no H raijima (             , Foc en la illa mstica );
 Ending: "Rakuen" (   , Parads) de 'Do as Infinity';

 Seiy /Actors de doblatge .
Japons / Catal

 Inuyasha - Kappei Yamaguchi / Aleix Estadella;
 Sessh maru - Ken Narita / Carles Di Blasi;
 Kiky  - Noriko Hidaka / Isabel Valls;
 Kagome Higurashi - Satsuki Yukino / Gemma Ibez;
 Miroku - K ji Tsujitani / Claudi Domingo;
 Sango - H ko Kuwashima / Jol Mulachs;
 Shipp  - Kumiko Watanabe / Geni Rey;
 Naraku - Tomoyuki Morikawa / lex Messeguer i Santi Lorenz;
 My ga - Kenichi Ogata / Jordi Vila;
 Jaken - Y ichi Nagashima / Enric Isasi-Isasmendi;
 Kaede - Hisako Ky da / Esperana Domnech;

Vegeu tamb.
Shichinintai;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de la versi en angls (en angls);
Lloc web oficial (en japons);
Inuyasha - Sengoku o-Togi Zoushi (en angls);
Sengoku Jidai (en angls);
Informaci detallada de captols i resum de la srie (en angls);
Inu Goya, ltimes notcies sobre la srie de TV (en angls);
Lloc web de l'ltima pellcula (en japons);
Pgina de la srie del 3xl.net;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13256" title="Badopi" nonfiltered="1631" processed="1617" dbindex="6640">
Barcelonins Domadors de Pingins s un GUSL de Barcelona i voltants.

Activitats:
 Promoci del programari lliure.
 Compartir experiencies relacionades amb el programari lliure mitjanant el web o les llistes de correu.
 Quedades freqents a restaurants de Barcelona.

Web de Badopi: http://www.badopi.org

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13261" title="Every Little Thing" nonfiltered="1632" processed="1618" dbindex="6641">
Every Little Thing s un grup de msica pop japons (J-Pop) que va treure el seu primer single, Feel My Heart, el 7 d'agost del 1996. Des d'aleshores, han llanat al mercat ms de 25 singles.
El grup est format pel duo de la vocalista Kaori Mochida i el guitarrista Ichiro Ito. Anterior comptaven amb el compositor de canons Mitsuru Igarashi, que va deixar la banda l'any 2000.
Al contrari que la majoria de cantants de J-Pop, no prenen part en drames televisius, tot i que Kaori Mochida de vegades apareix en revistes de moda.

El seu ltim single, Soraai, es va llanar el 25 de febrer del 2004. Les seves canons s'han utilitzat en drames i anuncis, com ara "Hachimitsu Kinkan Nodoame", un anunci de caramels, on sonava la seva can Mataashita.

Discografia.
CDs.
everlasting;
The Remixes;
Time to Distination;
The Remixes 2;
Every Best Single + 3;
eternity;
4 Force;
SUPER EUROBEAT presents Every Little Thing;
Every Ballad Songs;
The Remixes III ~Mix Rice Plantation~;
Cyber TRANCE presents ELT TRANCE;
Every Best Single 2;
commonplace;

Enllaos externs.
Pgina web oficial (japons);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13262" title="Ayumi Hamasaki" nonfiltered="1633" processed="1619" dbindex="6642">


Ayumi Hamasaki (       Hamasaki Ayumi), nascuda el 2 d'octubre del 1978 s una cantant japonesa de la ciutat de Fukuoka. All freqentment l'anomenen Ayu, un mot que la seva mare utilitzava quan era petita.

Es fa notria per la seva veu aguda, per una aversi a cantar en angls (que no s habitual en els cantants japonesos) i per escriure les seves prpies canons. Tamb s una de les artistes ms prolfiques del Jap, havent llanat 25 lbums i 40 singles fins l'abril del 2006 (l'ltim el 01 de gener del 2006, "(miss)understood"). Tamb va comenar a compondre la seva prpia msica sota el nom de 'CREA', que s tamb com es diu un dels seus gossos. Al seu single 'M' va ser on va crear per primer cop la msica i la lletra ella mateixa. 

En una ocasi, quatre dels lbums de Hamasaki eren junts als 10 discos ms venuts del Jap. Tamb ha estat l'nica individual a guanyar el Premi Musical del Jap (        ) tres anys seguits: el 2001 (per "Dearest"), el 2002 (per "Voyage") i el 2003 (per "No way to say").

Abans del seu debut musical el 1998 amb el single "poker face", Hamasaki era model i actriu. Tot i que el seu debut musical va ser el 1998, el 1995 va llanar un lbum i un single, on interpretava la seva can "Nothing from Nothing" (de gnere rap, que va deixar d'utilitzar desprs del 1995).

La seva msica s'ha convertit en un punt d'inici freqent per als artistes de la msica techno i trance: ha aparegut una srie d'lbums anomenats ayu-mi-x amb interpretacions de DJs de renom de tot el mn. 

Als seus 30 anys, Ayumi s una de les ms grans cantants asitiques de tots els temps. Considerada Reina del J-Pop, ayumi ha venut ms de 48 milions de cpies, convertint-se en la dona solista que ms discos ha venut en la historia del Jap.

En el 2006, amb el llanament del seu trenta nov single "Startin'/Born to be..", Ayumi Hamasaki s'ha convertit en la cantant que ms singles ha collocat en el nmero 1 de les llistes de ventes del Jap i tamb l'artista amb ms singles en els Top 10. A ms, s tamb l'artista que ms singles ha venut, aproximadament 19.777.000 cpies.

 Discografia .

 Singles .
poker face/FRIEND (08/04/1998);
YOU (10/06/1998);
Trust (05/08/1998);
For My Dear... (07/10/1998);
Depend on you/Two of us (09/12/1998);
WHATEVER (10/02/1999);
LOVE ~Destiny~/LOVE ~since1999~ (14/04/1999);
TO BE (12/05/1999);
Boys & Girls (14/07/1999);
A(monochrome too late Trauma End roll) (11/08/1999);
appears/immature (10/11/1999);
kanariya (08/12/1999);
Fly high (09/02/2000);
vogue/ever free (26/04/2000);
Far away (17/05/2000);
SEASONS/ever free (07/06/2000);
SURREAL (27/09/2000);
AUDIENCE (01/11/2000);
M (13/12/2000);
evolution (31/01/2001);
NEVER EVER (07/03/2001);
Endless sorrow (16/05/2001);
UNITE! (11/07/2001);
Dearest (27/09/2001);
Daybreak (06/03/2002);
Free & Easy (24/04/2002);
H(independent July1st HANABI) (24/07/2002);
Voyage (26/09/2002);
&(ourselves Greatful Days HANABI~episode ~ theme a-nation'03) (09/07/2003);
forgiveness (20/08/2003);
No way to say (06/11/2003);
Moments (31/03/2004);
INSPIRE/GAME (28/07/2004);
CAROLS (29/09/2004);
STEP you / is this LOVE?(20/04/2005);
failyland/alterna(08/08/2005);
HEAVEN (14/09/2005);
Bold & Deliciuos / Pride(30/10/2005);
Startin'/Born to Be... (08/03/2006);
BLUE BIRD (21/06/2006);
glitter/fated (18/07/2007);
talkin' 2 myself (19/09/2007) ;
Mirrorcle World  (08/04/2008) ;
Days/GREEN (17/12/2008);


CDs rellanats en 12cm.
Depend on you/Two of us (28/02/2001);
For My Dear... (28/02/2001);
Trust (28/02/2001);
WHATEVER (28/02/2001);
LOVE ~Destiny~/LOVE~since1999~ (28/02/2001);
TO BE (28/02/2001);
poker face/FRIEND(28/02/2001);
YOU (28/02/2001);

Singles d'edici limitada.
H (07/11/2002);

lbums.
A Song for XX (01/01/1999);
LOVEppears (10/11/1999);
Duty (27/09/2000);
I am... (01/01/2002);
RAINBOW (18/12/2002);
Memorial address (17/12/2003);
MY STORY (15/12/2004);
(miss)understood (01/01/2006);
Secret (29/11/2006);
GUILTY (01/01/2008);

"Best Albums".
A BEST (28/03/2001);
A BALLADS (12/03/2003);
A BEST 2 -Black- (28/02/2007);
A BEST 2 -White- (28/02/2007);
A COMPLETE ~ALL SINGLES~ (10/09/2008);

Remixos.
ayu-mi-x (1999/03/17);
SUPER EUROBEAT presents ayu-ro mix (16/02/2000);
ayu-mi-x II version US+EU (08/03/2000);
ayu-mi-x II version Acoustic Orchestra (08/03/2000);
ayu-mi-x II version JPN (08/03/2000);
ayu-mi-x II version Non-Stop Mega Mix (29/03/2000);
ayu-mi-x III Acoustic Orchestra Version (28/02/2001);
ayu-mi-x III Non-Stop Mega Mix Version (28/02/2001);
SUPER EUROBEAT presents ayu-ro mix 2 (27/09/2001);
Cyber TRANCE presents ayu trance (27/09/2001);
ayu-mi-x 4 + selection Acoustic Orchestra Version (20/03/2002);
ayu-mi-x 4 + selection Non-Stop Mega Mix Version (20/03/2002);
Cyber TRANCE presents ayu trance 2 (26/09/2002);
ayumi hamasaki RMX WORKS from SUPER EUROBEAT presents ayu-ro mix 3 (25/09/2003);
ayumi hamasaki RMX WORKS from ayu-mi-x 5 non stop mega mix (25/09/2003);
ayumi hamasaki RMX WORKS from Cyber TRANCE presents ayu TRANCE 3 (25/09/2003);
ayu-mi-x 6 -GOLD- (26/03/2008);
ayu-mi-x 6 -SILVER- (26/03/2008);

DVDs.
Videoclips.
HAMASAKI AYUMI (29/03/2000);
vogue Far away SEASONS (20/09/2000);
SURREAL (13/12/2000);
M (07/02/2001);
evolution (13/06/2001);
A clips vol.2 (13/03/2002);
COMPLETE CLIP BOX (25/02/2004);

En directe.
ayumi hamasaki concert tour 2000 A  1  (27/09/2000);
ayumi hamasaki concert tour 2000 A  2  (27/09/2000);
ayumi hamasaki countdown live 2000-2001 A (20/06/2001);
ayumi hamasaki DOME TOUR 2001 A (12/12/2001);
ayumi hamasaki ARENA TOUR 2002 A (29/01/2003);
ayumi hamasaki STADIUM TOUR 2002 A (29/01/2003);
ayumi hamasaki COMPLETE LIVE BOX A (29/01/2003);
A -museum 30th single collection live- (25/02/2004);
ayumi hamasaki ARENA TOUR 2003-2004 A (29/09/2004);
ayumi hamasaki countdown live 2004-2005 A (02/03/2005);
ayumi hamasaki ARENA TOUR 2005 A-MY STORY (24/08/2005);
ayumi hamasaki countdown live 2005-2006 A (23/03/2006);
ayumi hamasaki ARENA TOUR 2006 (miss) Understood (01/11/2006);

DVDs d'udio.
RAINBOW (09/07/2003);

Altres.
A VISUAL MIX (videojoc de PlayStation, 13/12/2001);
     (13/11/2002);

Vdeos.

Compilacions de videoclips.
A Film for XX (15/09/1999);
A clips (23/02/2000);
vogue Far away SEASONS (12/07/2000);
SURREAL (13/12/2000);
M (07/02/2001);
evolution (13/06/2001);
A clips vol.2 (13/03/2002);

En directe.
ayumi hamasaki concert tour 2000 A Scene 1 (13/09/2000);
ayumi hamasaki concert tour 2000 A Scene 2 (13/09/2000);
ayumi hamasaki countdown live 2000-2001 A (20/06/2001);
ayumi hamasaki DOME TOUR 2001 A (12/12/2001);
ayumi hamasaki STADIUM TOUR 2002 A (29/01/2003);
ayumi hamasaki COMPLETE LIVE BOX A (29/01/2003);

Premis.


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial d'Ayumi Hamasaki (en japons);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13263" title="Fisiologia" nonfiltered="1634" processed="1620" dbindex="6643">
La fisiologia (del grec physis = naturalesa i logos = paraula o estudi), s la cincia que estudia els processos fsics i qumics dels ssers vius, amb l'objectiu de conixer els fonaments materials de les funcions biolgiques (nutrici, relaci, reproducci).

Clssicament se subdivideix amb dues grans rees;
Fisiologia animal;
Inclou la fisiologia humana;
Fisiologia vegetal;
Ambdues inclouen fisiologia cellular;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13264" title="Histologia" nonfiltered="1635" processed="1621" dbindex="6644">
La histologia s la part de la biologia dedicada a l'estudi estructural i funcional dels teixits cellulars que integren els rgans.

Parteix de la base que les cllules tendeixen a agrupar-se per formar aquests teixits. 

Histria.
Les primeres investigacions histolgiques foren possibles a partir de l'any 1600, quan es va incorporar el microscopi als estudis anatmics. Marcello Malpighi s el fundador de la histologia i el seu nom est encara lligat a diverses estructures histolgiques, com els corpuscles de Malpighi o els tubs de Malpighi.

En 1665 es descobreix l'existncia d'unitats petites dins dels teixits , rebent la denominaci de cllules.

En 1830, acompanyant les millores que s'introdueixen a la microscpia ptica, s'aconsegueix distingir el nucli.

En 1838 s'introdueix el concepte de la teoria cellular.

En els anys segents Virchow introdueix el concepte que tota cllula s'origina d'una altra cllula (omnis cellula e cellula).

La introducci de nous avenos tcnics ha perms en els darrers anys enormes progressos en la investigaci histolgica. Entre ells cal destacar la microscpia electrnica, la immunohistoqumica i la tcnica d'hibridaci in situ. Les tcniques recents sumades a les noves investigacions han donat pas al sorgiment de la biologia cellular.

 Tipus de teixits.

 Teixit epitelial;
 Teixit conjuntiu;
 Teixit cartilagins;
 Teixit muscular;
 Teixit nervis;
 Teixit ossi;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13265" title="Bola de Drac" nonfiltered="1636" processed="1622" dbindex="6645">

Bola de Drac (1984 - Nom en japons: Doragon B ru) s el nom d'un manga japons i d'una srie d'anime creats per Akira Toriyama. El manga va ser serialitzat a la revista setmanal Weekly Shonen Jump des del 1984 fins al 1995 i va ser editat en 42 llibrets individuals amb un total de 519 captols. El 2004, el manga es va rellanar en una collecci de 34 volums que incloa un final nou i un 'llibre d'art' en colors. La srie de d'anime va ser realitzada per l'estudi d'animaci Toei Animation.

La histria de Bola de Drac explica la vida d'en Son Goku, un noi amb cua de mico basat en el mite xins Viatge cap a l'oest (   ), i narra la seva vida i aventures com a nen fins que es fa avi. Durant la seva vida, lluita en moltes batalles i es converteix en el lluitador d'arts marcials ms fort de l'univers. No obstant aix, compta amb l'ajuda dels herois de les arts marcials i amb vilans que provoquen els conflictes que recondueixen la histria.

Les boles de drac del ttol sn un dels components de la srie i el fil conductor de les aventures de la primera etapa, per no en sn l'argument principal. Les boles de drac sn set esferes mgiques que estan repartides per tot el mn. Quan s'ajunten totes, es poden utilitzar per invocar el drac Xron, que confereix un desig. Desprs que el desig s'ha coplert, les boles es reparteixen de nou per tot el mn i sn convertides en pedra i inerts durant un any. En el passat, portava generacions buscar per tot el mn i recollir les boles. Al principi de la histria, tanmateix, una genial inventora, la Bulma, crea el "radar de les boles de drac" per detectar les boles i fer el procs molt ms fcil.

 Gnere .



La histria de Bola de Drac es va publicar de manera continuada durant 11 anys. Durant aquests anys, el to i l'estil de la histria va anar canviant gradualment per reflectir els gustos dels lectors i editors de la revista Sh nen Jump.

El manga inicial s principalment una histria fantstica d'humor, amb alguns elements de cincia-ficci. Els elements fantstics no inclouen solament el nen-mico Goku i les boles, sin tamb personatges animals parlants i personatges identificats com a dus o dimonis. D'altra banda, el mn t una tecnologia avanada incloent-hi les cpsules per estalviar espai (que poden encabir un objecte inanimat en una petita cpsula), cotxes voladors i aparells similars del "futur proper". En total, hi ha molt poques morts i un mfasi en la interacci entre personatges.

El manga ms tard, comenant amb el naixement del primer fill d'en Goku, comena a prendre un aspecte ms seris i s'apropa ms a la cincia-ficci. Molts dels personatges que abans tenien orgens fantstics (en Goku, els dimonis, etc.) ara resulten ser aliengenes d'altres planetes. L'acci se centra en viatges espacials, enemics extraterrestres i robots poderosos en lloc de villans fantstics. Noms al final del manga els elements fantstics tornen a ser l'element principal.

 Temes recurrents .

Dins de les arts marcials, la histria de Bola de Drac se centra principalment al voltant de la redempci, generalment exposant els ideals "purs" d'en Son Goku i en Son Gohan. Gaireb tots els personatges principals del manga van entrar a la srie sent villans, per, d'una manera o una altra, van ser convertits al costat bo. Sovint, aix portaria que s'unissin per vncer un enemic ms gran, per generalment els antics enemics no troben motivacions per continuar lluitant. Aquest tema ja era evident des del principi, amb la conversi d'en Yamcha, l'Oolong, i en Puar( i va continuar fins al final de la saga, amb l'acceptaci d'en Buu). Aquest estil de redempci no s nic de Bola de Drac (sovint es veu en cmics americans), per s notable que persists amb els canvis d'estil i to.

 Relaci amb l'anime .

Les sries d'anime Bola de Drac i Bola de Drac Z estaven basades en el mateix manga, Bola de Drac. Bola de Drac segueix les aventures d'en Goku com a nen fins que es casa, i s la saga que cont ms elements fantstics i humorstics. Bola de Drac Z comena on acaba Bola de Drac, amb el naixement del primer fill d'en Goku. "Bola de Drac GT" s la seqela de Bola de Drac Z per no est basada en el manga. Al contrari que a Bola de Drac i Bola de Drac Z, Akira Toriyama no pren part directament en la creaci de Bola de Drac GT.

Es rumoreja el significat de la "Z" de Bola de Drac Z. El significat oficial s que s l'ltima lletra de l'alfabet, i que, per tant, reflectia el desig de Toriyama que la srie s'acabs aviat, la qual cosa no va passar. Altres teories inclouen anomenar el grup principal els "Guerrers Z" o "Lluitadors Z" als ttols dels episodis i material promocional (a l'anime no s'utilitzen mai aquests noms) o que estigui basat en la can "Detekoi Tobikiwi Zenkai Pawaa" de l'ending.

Durant la majoria del temps, l'anime es produa just desprs de publicar-se el manga. Tot i que aix va fer que apareguessin episodis rpidament, va resultar que s'hi havia d'incorporar una gran quantitat de material per mantenir el mateix ritme que el manga. Hi ha molts casos en qu les histries inventades a l'anime es contradiuen amb el manga escrit posteriorment. En un petit nombre de casos, no obstant, les invencions van ser acceptades al manga, com per exemple el personatge d'en Bardock (el pare d'en Goku), que va ser una invenci de l'anime.

 La srie als Pasos Catalans .

Als Pasos Catalans, l'anime va arribar l'any 1990 a Televisi de Catalunya i Televisi Valenciana, on se'n van emetre els primers 26 captols. Posteriorment, Planeta DeAgostini en va editar el manga, i la srie es va anar emetent tota a poc a poc.

A l'actualitat, podem gaudir plenament de la srie en catal. El manga est essent editat per Planeta DeAgostini respectant l'edici japonesa en una edici de gran qualitat (en volums de dues-centes pgines i en sentit de lectura oriental), sota el segell "Edici definitiva". La primera saga de l'anime l'ha editada Manga Films, incloent l'udio catal de TVC, per amb els talls de censura castellans, majors que els talls de censura francesos, que va ser la versi emesa per TVC. La segona saga, Z, l'est editant Selecta Visin, incloent tamb l'udio catal, per aquest cop sense censura, en els quals vnen 1 caixa de DVD en el qual hi han 2 DVD's amb 4 episodis en cada un.

 El mite de Bola de Drac .

Des de la seva primera emissi el 15 de febrer del 1990 a Televisi de Catalunya, dins de l'espai Club Super 3, Bola de Drac va tenir un gran xit d'audincia no noms entre els nens, sin tamb entre els adolescents. Televisi de Catalunya en va emetre noms els 26 primers captols, i aix va fer que hi hagus peticions perqu se n'emetessin ms. El que va fer la televisi va ser reemetre els captols antics i afegir-hi cada vegada una temporada, de manera que hi va haver repeticions fins l'any 1999. Juntament amb la srie, es van emetre la majoria de pellcules que se n'havien fet (tret de les ultimes 4 de Bola de Drac Z, que noms estan editades en castell; i les ultimes dues: el TV special de Dragon Ball GT i la pellcula Bola de Drac: El cam cap el ms fort). El 10 de febrer del 1999, es va comenar a emetre la saga Bola de Drac GT al Canal 33, que va acabar a l'abril del 1999, desprs es va tornar a a emetre GT des del principi; un cop es va acabar la segona reemissio de GT, al estiu del 1999 va tornar-se a emetre Bola de Drac des del principi, i les seves reemissions van durar fins al setembre del 2001. S'acabaven aix ms de 10 anys de reemissions de la srie.

Aquest xit de la srie de televisi va motivar els editors a publicar el manga, i a importar tot tipus de marxandatge, des de gomes d'esborrar amb els personatges fins a figuretes. Els espectadors, no obstant, ja havien pogut gaudir d'una altra srie d'Akira Toriyama, el Doctor Slump, que va obtenir un xit relatiu.

Aquests fets han provocat que sovint se la consideri i s la srie amb ms xit als Pasos Catalans, i la que va fer que s'aposts ms per l'anime i el manga. La seva ltima emissi al 2001 ha estat la de ms xit i d'altra banda ha estat una de les sries de ms xit de tota la graella de Televisi de Catalunya. Actualment es demana enrgicament la seva reemissi.

Vegeu tamb.
Llista d'episodis de Bola de Drac;
Llista de personatges de Bola de Drac;

Enllaos externs.
Fitxa de doblatge de Bola de Drac;
Fitxa de doblatge de Bola de Drac Z;
Fitxa de doblatge de Bola de Drac GT;
LBM Bola de Drac;
Lloc de Bola de Drac My Favorite Games ;
Lloc web de Unrivaled Dragonball;
Dragonball Arena;
Dragonball Unlimited;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13279" title="Escut de Campins" nonfiltered="1637" processed="1623" dbindex="6646">


L'escut oficial de Campins t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 3 pins de sinople malordenats. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Es va aprovar el 19 de setembre de 1996 i va sortir publicat en el DOGC del 18 d'octubre.

Els tres pins sn una referncia parlant al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13284" title="Escut de Cardedeu" nonfiltered="1638" processed="1624" dbindex="6647">


L'escut oficial de Cardedeu t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; al cap una gaia d'atzur amb un card d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Escut publicat al DOGC el 4 d'abril del 2001.

El card s un element parlant que fa referncia al nom de la vila. Els Quatre Pals, o armes reials, hi figuren perqu Jaume I va atorgar el 1272 la carta de poblaci i diversos privilegis a la vila, entre els quals el perms de celebrar-hi fires i mercats, el cam ral de Barcelona a Girona, etc.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13285" title="Bandera de Cardedeu" nonfiltered="1639" processed="1625" dbindex="6648">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, 4 faixes vermelles en fons groc; en un quarter en aspa el fons blau amb un card d'or.
Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13291" title="Azumi Uehara" nonfiltered="1640" processed="1626" dbindex="6649">
Azumi Uehara (     ) s una cantant japonesa. Tot i tenir poc renom, va comenar la seva carrera amb la can d'un dels endings de la srie d'anime El Detectiu Conan, "Aoi aoi kono hoshi ni" (         ), l'any 2001. Posteriorment, va llanar diversos singles i va compondre una altra can per a aquesta mateixa srie el 2002, "Mushoku" (  ).
El seu primer lbum, titulat tamb "Mushoku", es va llanar el 6 de novembre del 2002, sent aquest el seu ltim treball fins aquest moment.

 Discografia .

Singles.
Aoi aoi kono hoshi ni (2001);
Special Holynight (2001);
Bye Bye My Blue Sky (2002);
Lazy (2002);
Mushoku (2002);
Himitsu (2005);
Never free (2006);
Song for you          (2006);

lbums.
Mushoku (06/11/2002);
Ikitakuwanaibokunado (2002);

Enllaos externs.

Pgina web oficial (en japons);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13299" title="Escut de Castellcir" nonfiltered="1641" processed="1627" dbindex="6650">


L'escut oficial de Castellcir t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell obert d'atzur; bordura de vuit peces d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre del 1984.

L'escut sn les armes dels Castellcir, senyors del poble, i sn armes parlants, ja que mostren un castell. Castellcir t un antic castell dalt d'una roca, el Castell de la Popa, que data del segle X.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13303" title="Bandera de Castellcir" nonfiltered="1642" processed="1628" dbindex="6651">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groc, un castell obert blau; bordura de sis peces blaves.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13304" title="Blasonament" nonfiltered="1643" processed="1629" dbindex="6652">
El blasonament s el fet de blasonar  s a dir, disposar, descriure i interpretar  els escuts d'una famlia, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia prpies de la cincia herldica o del blas. Aquesta descripci es du a terme segons un ordre molt rigors i indica els diversos elements de qu est conformat l'escut; de fet, s la part que es mant invariable i s'hereta, no pas la imatge en si, que pot variar en funci de l'artista.

Hi ha dues maneres diferents de blasonar: 
 El blasonament a l'alemanya  propi de la tradici herldica dels alemanys i els castellans , que consisteix a esmentar primer les peces i els mobles i acabar pel camper.
 El blasonament a la francesa  propi dels francesos, anglesos, italians i catalans , que comena pel camper i continua per les peces i els mobles, el seu nombre i situaci i els seus esmalts. Aquest sistema s el ms ests actualment, fins i tot als pasos que tradicionalment ho feien de manera diferent.

Exemple de blasonament.

Per posar-ne un exemple especialment complex, vet aqu el blasonament del municipi d'Alt neu, al Pallars Sobir:
Escut caironat quarterat: 1r. de gules, un castell obert d'or acompanyat de 3 palles d'or posades en banda a cada costat; 2n. d'argent, un agnus Dei ajagut reguardant de porpra nimbat d'or portant una banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent i amb l'asta creuada d'or; al 3r, d'argent, un isard arrestat contornat de sinople; i al 4t, una creu patent tripartida d'or. Per timbre una corona mural de poble.;
Vegeu: Escut d'Alt neu.

Enllaos externs.
Municat. Introducci a l'herldica municipal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13305" title="Bandera de Grcia" nonfiltered="1644" processed="1630" dbindex="6653">


La bandera de Grcia est composta de nou lnies horitzontals iguals en les quals s'alterna el blau amb el blanc. Al cant superior esquerre hi ha un fons blau amb una creu blanca; la creu simbolitza el cristianisme ortodox grec, la religi majoritria del pas, i les nou lnies sn una per a cada sllaba de la frase "Llibertat o mort" (                   , E-lef-the-ri-a-i-th-na-tos). Les dimensions oficials de la bandera sn 7:12.

Els colors blau i blanc es van fer sevir primerament cap a la dcada del 1820, per la forma actual no va ser adoptada com a bandera estatal fins al 1978. Prviament, en un color ms fosc, la bandera actual noms es feia servir al mar i a la marina mercant, ja que llavors la bandera estatal noms era una creu blanca en fons blau.

Altres banderes.


Banderes histriques.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13309" title="Bandera de la Repblica Txeca" nonfiltered="1645" processed="1631" dbindex="6654">


La bandera de la Repblica Txeca s la mateixa que la de Txecoslovquia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13312" title="Bandera de Frana" nonfiltered="1646" processed="1632" dbindex="6655">


La bandera de Frana consta de tres pals blau, blanc i vermell. El primer cop que va aparixer va ser durant la Revoluci Francesa i va ser el resultat d'una barreja de l'escut de Pars (vermell i blau) i el color reial (blanc), combinaci que sovint s'atribueix al Marqus de Lafayette. La configuraci original tenia el vermell en el costat contrari per es va canviar en adoptar-se oficialment el 5 de febrer de 1794 durant la Primera Repblica Francesa.

Al pabell naval els tres pals no sn de fet d'igual mida ja que de ser aix el pal blanc ms brillant apareixeria desproporcionadament gran a l'ull hum. La proporci es 30:33:37.

Desprs de la restauraci de la dinastia dels Borbons que segu la desfeta de Napole el 1815 la bandera va ser substituda per la reial blanca amb la flor de llis que s'havia anat fent servir abans de la revoluci. Tanmateix, la revoluci de 1830 va veure com Llus XVIII de Frana, el Rei-Ciutad que ascendia al tron, tornava a oficialitzar la tricolor com a la bandera estatal que s'ha mantingut des de llavors.

La bandera dels acadians es va basar en la francesa.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13314" title="Bandera de La Rioja" nonfiltered="1647" processed="1633" dbindex="6656">


Segons l'article tercer de l'Estatut d'Autonomia de la Rioja, Llei Orgnica 3/1982:
"La bandera de la Rioja s la formada per quatre franges horitzontals i d'igual mida, dels colors roig, blanc, verd i groc.";

Segons l'article set de la llei 4/1985, del 31 de maig (BOLR n 64, de 4 de juny):
"L'escut de la Rioja podr figurar en el centre de la bandera.";

Els colors sn:
Roig: Pantone Warm Red (rgb #ff401a);
Blanc: - (rgb #ffffff);
Verd: Pantone 354 (rgb #33ff1a);
Groc: Pantone 109 (rgb #ffe600);

El significat dels seus colors sol atribuir-se al color del vi (roig), de la neu (blanc), dels prats (verd) i el blat (groc).

Enllaos externs.

Quant a la bandera de la Rioja (en castell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13316" title="Llevant Uni Esportiva" nonfiltered="1648" processed="1634" dbindex="6657">


El Llevant Uni Esportiva (Levante Unin Deportiva s la denominaci oficial) s un club de futbol histric de la ciutat de Valncia que t un especial arrelament entre els barris martims de la ciutat i tamb en el centre histric. 
A efectes d'antiguitat se li atribueix la fundaci a l'any 1909, 10 anys abans que l'histric rival de la ciutat.

Breu histria.
El dia 7 de setembre de 1909 es va crear la Federacin Regional de Clubes de Football. Els clubs d'aquella primera temporada foren el Valncia Futbol Club (desaparegut el 1918, no t res a vore amb l'actual Valencia CF que t com antecessor al Espaol FC), l' Espanya, el F.C. Levante i Lo Rat Penat.

Paralitzat el ftbol per la guerra civil, al finalitzar la mateixa, el F.C. Levante es va trobar amb un equip sense camp, ja que el del Cam Fondo del Grau estava totalment destrut.

Per altra banda, un altre equip, el Gimnstic (Gimnstico) es va trobar en la situaci inversa: sense equip i amb el seu camp del Vallejo hbil per a la prctica del futbol. Davant d'aquesta situaci van acordar fusionar-se i aix nasqu l'U.D.L.G., conegut com l'UDE LAGE. El color inicial de la samarreta fou de bandes blanques i vermelles, fruit del blaugrana del Gimnstic i blanc-i-negre del Llevant.

En la temporada 1941/42 es va acordar el canvi de nom, passant a denominar-se Levante U.D., i canviant els colors de la samarreta pels blaugranes.

 Estadstiques .  	 
	 
 Temporades a 1a: 5.
 Temporades a 2a: 37.
 Temporades a 2a B: 12.
 Temporades a 3a: 22. 	 	 	 ;
 Partits jugats a 1a : 174. 	 ;
 Victries a 1a : 44. 	 ;
 Empats a 1a : 39. 	 ;
 Derrotes a 1a : 91. 	 ;
 Millor posici a la lliga: 10 	 ;
 Pitjor posici a la lliga: 20 	 ;
 Posici histrica: 44;

 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


Altres dades actuals.
Categoria: Primera Divisi 
President: Julio Romero  
Nombre de socis: 14.123
Himne oficial: Lletra de Joaqum Sendra, Msica de J.M. Olcina i Pascual Garca 
Assistncia mitjana aproximada: 18.000 espectadors 
Equipaci esportiva: Luanvi  
lies: els granotes, l'equip granota.

Jugadors.
Plantilla 2008-2009.




























Jugadors destacats.


Palmars. 
Temporada 1927/28 Campi Regional de Valncia
Temporada 1931/32 Campi del seu Grup Regional
Temporada 1934/35 Campi del Torneig Sper Regional
Temporada 1936/37 Campi de Copa de l'Espanya Lliure (no reconeguda oficialment)
Temporada 1943/44 Campi del seu Grup de Tercera Divisi
Temporada 1972/73 Campi Tercera Divisi
Temporada 1988/89 Campi Segona Divisi B
Temporada 1995/96 Campi Trofeu Ciutat de Valncia
Temporada 1995/96 Campi Segona Divisi B
Temporada 1998/99 Campi Segona Divisi B
Temporada 2003/04 Campi Segona Divisi A   
Temporada 2005/06 Tercer classificat de Segona Divisi A (ascens a primera)  

Vegeu tamb.
 Llevant Uni Esportiva Femen;
 Llevant Uni Esportiva B;
 Estadi Ciutat de Valncia;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Revista Granota;
 Penya Llevantinista Ttil;
 Frum Lliure del Llevant Uni Esportiva;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13323" title="Bandera dels Pasos Baixos" nonfiltered="1649" processed="1635" dbindex="6658">


La bandera dels Pasos Baixos que consta de tres lnies horitzontals vermella, blanca i blava (de dalt a baix) no va ser la primera bandera del territori. Quan a la fi del segle XV, la majoria de provncies dels Pasos Baixos estaven unides sota un senyor les expedicions conjuntes eren guiades per una sola bandera. Era l'ensenya del senyor de Burgndia, que consistia en un camp blanc carregat amb dos farcells de branques vermelles de llorer en sautor amb flames que emanaven de la intersecci: la Creu de Burgndia. Desprs de l'ltima casa d'ustria aquesta bandera romangu en s.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13326" title="Montserrat Caball i Folc" nonfiltered="1650" processed="1636" dbindex="6659">


Montserrat Caball i Folc ( Barcelona, Barcelons 1933 ) s una soprano i cantant d'pera catalana.

 Biografia .
Va nixer el 12 d'abril de 1933 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar 12 anys al Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona, de la qual en va guanyar la medalla d'or l'any 1954. T molta anomenada per la seva tcnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Fou deixeble de Conxita Badia.

L'any 1956 es va unir al Teatre Municipal de Basilea (Stadttheater Basel), on va fer el seu debut operstic l'any 1957 com a Mim a La Bohme, i va cantar un impressionant repertori de papers a Tosca de Giacomo Puccini, Ada de Giuseppe Verdi, Arabella i Salom, ambdues ltimes de Richard Strauss. La temporada de 1960 i 1961 va ser contractada per l'pera de Bremen, on es va especialitzar en papers de bel canto. El 1962 va tornar a Barcelona i va debutar al Liceu el 7 de gener d'aquell any amb Arabella. 

El 1964 es cas amb el tenor Bernab Mart, uni de la qual nasqu, Montserrat Mart, tamb cantant i que ocasionalment canten juntes. 

 xit internacional .

El primer xit internacional de Caball fou l'any 1965 quan va substituir la indisposada Marilyn Horne en la representaci de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva representaci caus sensaci i la fu famosa al mn de l'pera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la uni de Maria Callas i Renata Tebaldi. El mateix any debut al Glyndebourne Festival i al Metropolitan Opera com a Marguerite en el Faust de Gounod. El 1972 debut a La Scala amb Norma de Bellini i tamb represent la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House-Convent Garden de Londres.

Montserrat Caball ha cantat ms de vuitanta papers operstics, des de l'pera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. Tamb ha cantat canons populars espanyoles. La seva veu s notable per la seva puresa, pel seu control precs i per la seva potncia. s menys admirada pels seus instints dramtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tcnica superba, matisaci vocal i els seus exquisits pianissimos.

Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar el Premi Grammy a la millor interpretaci vocal solista de msica clssica rebut el 1968 per la seva interpretaci en l'lbum Rossini: Rarities. El 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1991 amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts juntament amb Victria dels ngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plcido Domingo. Caball tamb ha fet incursions en la msica pop, aix el duet de Caball amb el cantant de rock Freddie Mercury, Barcelona, esdevingu l'himne dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Nacional de Msica, que concedeix la Generalitat de Catalunya, pel seu retorn al Gran Teatre del Liceu amb l'pera Enric VIII, de Camille Saint-Sens.

Des que es retir de l'escenari, Caball s'ha dedicat a diverses activitats benfiques. s Ambaixadora de Bona Voluntat per la UNESCO i ha creat una fundaci pels nens necessitats a Barcelona.

El juliol de 2008, va donar suport al Manifest per la llengua comuna, on s'afirma, entre d'altres, que la llengua castellana, hauria de tenir encara ms presncia en els territoris amb una altra llengua oficial.

 Enllaos externs .
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;
  Plana oficial sobre Monserrat Caball;
  Plana dels afeccionats;
  Plana dels afeccionats;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13328" title="Bandera de Srbia i Montenegro" nonfiltered="1651" processed="1637" dbindex="6660">


La bandera nacional de Srbia i Montenegro va ser adoptada el 27 d'abril de 1992, com a bandera de la Repblica Federal de Iugoslvia.

Proposici de bandera.

El Consell de Ministres de Srbia i Montenegro va proposar una nova bandera el 2003, que el Parlament mai va arribar a aprovar perqu el 2004 Montenegro va decidir canviar la seva bandera amb els tres colors eslaus (vermell, blau i blanc) per la tradicional de l'antic regne montenegr, vermella i vorejada de daurat, amb l'escut d'armes de l'guila bicfala al centre. Segons la proposta que finalment no va veure la llum, la nova bandera havia de ser la superposici efectiva de les dues banderes tricolors de Srbia i Montenegro, que eren molt semblants per feien servir dos tons diferents de blau (la srbia, d'un blau ms fosc que la montenegrina). La nova bandera proposada era, doncs, una trifaixada amb el color blau central dividit en dos, la part esquerra representant Srbia i la dreta Montenegro.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13331" title="Reactor nuclear" nonfiltered="1652" processed="1638" dbindex="6661">


Un reactor nuclear s un aparell on una reacci de fissi nuclear o fusi nuclear en cadena s iniciada, controlada, i sostinguda de forma controlada. 

Si b el terme "reactor nuclear" pot fer referncia a un reactor de fusi, aquest mot normalment s'usa per designar un aparell de fissi nuclear.

El primer reactor nuclear va ser dissenyat i posat en marxa pel premi Nobel de Fsica Enrico Fermi sota les grades del camp de rugbi de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942. 

 Parts del reactor .

 El vas del reactor s un recipient d'acer pur que cont una font de neutrons, per poder iniciar la reacci en cadena i el combustible nuclear, com ara l'urani, l'urani enriquit i el plutoni.
 El moderador t la funci de reduir la velocitat dels neutrons emesos en les reaccions de fissi, per assegurar el seu impacte amb altres toms fissionables i mantenir la reacci. Es sol utilitzar aigua i grafit.
 Les barres de control estan formades per materials que absorbeixen neutrons i la seva funci s regular el nombre de fissions que es produeixen a l'interior del reactor. Quan aquestes estan totalment introdudes, la reacci en cadena s'atura. El reactor t un sistema de control de temperatura que actua sobre el posicionador de les barres de control. Les barres de control estan fabricades amb aleacions de bor, cadmi i hafni;
 El refrigerant evita el sobreescalfament del reactor i transporta la calor generada al grup turbina-alternador. Els refrigerants poden ser lquids com l'aigua, el sodi i el potasi, o gasosos com el dixid de carboni, l'heli, l'hidrogen i el nitrogen;
 
Reactors de fusi.
Estan en fase d'investigaci, ja que es requereixen unes condicions de funcionament molt extremes.

 Reactors experimentals de fusi .
El principal inconvenient de construir un reactor de fusi s la seva rendibilitat: per ara es gasta ms energia en preparar el combustible en les condicions ptimes per a una reacci controlada que l'energia que es produeix. El reactor experimental ITER que s'est construint a Cadarache (Frana) hauria de salvar aquesta dificultat.


Reactors de fissi.
Els reactors nuclears produeixen  escalfor per la generaci elctrica, escalfor domstica i industrial, dessalinitzaci, i propulsi naval. Tenen moltes aplicacions per a la recerca cientfica com la producci de neutrons i la creaci d'istops radioactius (radioistops).

L'energia nuclear pot ser produda en un generador termoelctric per radioistops, que produeix escalfor per mitja de la desintegraci radioactiva subcrtica ms que per la fissi en una massa prxima a la crtica. Aquests generadors han estar usats per donar energia a sondes espacials i en alguns fars construts a la Uni Sovitica.

Cincia bsica.
Per produir energia per un generador elctric, una planta d'energia nuclear usa la fissi nuclear. En aquest procs, el nucli d'un element molt energtic com l'urani absorbeix un neutr lliure lent, es torna inestable, i llavors es romp en dos toms ms petits.

El procs de fissi de l'tom d'urani produeix dos toms ms petits, d'un a tres neutrons lliures rpids, i una quantitat d'energia.

La fissi de l'urani produeix ms neutrons dels que necessita. Per tant la reacci por ser sostinguda per ella mateixa. Una radioactivitat realada, controlada, causada per una reacci en cadena.

Els neutrons rpids alliberats han de ser moderats abans que puguen ser absorbits pel prxim tom energtic. Aquest procs de desacceleraci es produeix per la collisi de neutrons amb toms de substncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fan servir substncies amb toms lleugers, ja que l'efecte moderador s ms eficient com ms semblants siguin les masses dels neutrons i dels toms del moderador. Aix, entre els moderadors ms emprats hi ha l'aigua i el grafit (carboni cristall), que tamb t l'avantatge del seu punt de fusi molt elevat.

En la majoria de les plantes nuclears del mn, l'energia calorfica generada per la fissi de l'urani es recull per aigua purificada i es duta a fora del nucli del reactor com en una mquina de vapor en els reactors de aigua bullent, o com aigua sobreescalfada en els reactor d'aigua a pressi.

En un reactor nuclear s un produeix energia a partir de la fissi d'urani compost pels istops   235U, i  238U. Quan un neutr arriba al nucli del  235U, aquest nucli es torna inestable,  fissiona (seguint el cam marcat en la seva cadena de desintegraci), i allibera dos, o tres neutrons. Aquests neutrons acaben induint la fissi d'un nou nucli de   235U, o tamb poden convertir un nucli de  238U, en  239Pu (un istop del plutoni). Aquestes reaccions tamb donen un sobrant de neutrons que poden ser utilitzats per crear altres istops radioactius.


 Reactors d'aigua a pressi (PWR) .
Utilitzen urani enriquit com a combustible, i aigua com a moderador i refrigerant. Utilitza dos circuits de refrigeraci: el primari amb aigua a pressi que mai surt de l'edifici de contenci, portant el calor del reactor a un intercanviador de calor i el secundari d'aigua en ebullici que rep la calor a l'intercanviador a l'edifici de contenci i amb el vapor generat mou les turbines.
El seu senzill disseny permet alliberar la part superior del reactor per posar les barres de control, de forma que en cas d'emergncia es pot tallar (amb un robot o un explosiu) la seva sustentaci i aturar de cop la central, fins i tot en absncia d'una font d'energia auxiliar.
Ms de 50% de les centrals en funcionament utilitzen aquest tipus de reactor.    

 Reactors d'aigua bullint (BWR) .
Utilitzen urani enriquit com a combustible, i aigua com a moderador i refrigerant. Utilitza un sol circuit de refrigeraci, de forma que el vapor que mou la turbina est format per aigua que a passat per l'interior del reactor. Per aix l'edifici de turbines ha de estar protegit per evitar emissions radioactives. 
Per altra banda, la necessitat de ms espai pels assecadors de vapor i separadors al vas del reactor obliguen que les barres de control entrin per la part inferior del reactor, de manera que es necessita energia auxiliar per pujar-les i aturar el reactor en cas d'emergncia, l'absncia de la qual pot portar a accidents catastrfics com el de Txernbil.
Un 25% de les centrals en funcionament utilitzen aquest sistema.

 Reactors de neutrons rpids .
La caracteristica principal s que no utilitza moderador, com a conseqncia, les fissions es realitzen amb neutrons rpids. L'nic inconvenient s que per tal de mantenir la reacci nuclear, s necessari que la quantitat de combustible per unitat de volum sigui molt superior a la dels reactors trmics. La potncia trmica s molt elevada i s'utilitza sodi liquid com a refrigerant. Com a combustible s'utilitza U235 o Pu239 recobert per U238, que en abosrbir neutrons es converteix en Pu239. D'aquesta manera tamb es pot anomenar reactors reproductors, ja que s'obt ms combustible del que es gasta. 
Hi ha poques centrals d'aquest tipus, ja que aquesta tecnologia es troba en fase d'experimentaci. El rendiment obtingut pot ser 60 vegades superior al dels reactors trmics. Consten d'un circuit primari de refrigeraci, un circuit secundari de sodi lquid i un circuit terciari d'on s'obt vapor d'aigua per accionar el grup turbina-alternador.

Enllaos externs.
 Animaci central nuclear;
 Projecte ITER;



 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13347" title="Escut de Castellterol" nonfiltered="1653" processed="1639" dbindex="6662">


L'escut oficial de Castellterol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell obert d'or sobremuntat de 3 sols d'or malordenats. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de maig del 1988 i es va publicar en el DOGC el 15 de juny de 1989.

El conjunt del castell i els tres sols castell-tres-sols s un senyal parlant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13348" title="Bandera de Castellterol" nonfiltered="1654" processed="1640" dbindex="6663">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava amb el castell i els tres sols grocs de l'escut al centre; d'una altura de 5/6 i una amplada de 4/9.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 5 de desembre de 1995.

El conjunt del castells i els tres sols castelltresols s un senyal parlant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13349" title="Collegi La Salle Premi" nonfiltered="1655" processed="1641" dbindex="6664">
El Collegi La Salle de Premi de Mar s'inaugur el juliol de l'any 1908 desprs que dos anys abans tres Germans procedents de Frana arribaren a la vila per fer-se crrec de la construcci d'un edifici destinat a la formaci de nous Germans de La Salle.

L'edifici est situat prop del mar. L'any 1911 s'inaugur el Noviciat i, poc desprs, una escola annexa, situada prop de la Nacional II, pels nens i nenes de la poblaci.

A partir de l'any 1968, l'edifici es converteix en escola d'EGB, amb un total de setze classes. La recent Reforma Educativa ha convertit La Salle-Premi de Mar, per ara, en un centre d'Educaci Primria i Secundria amb vint classes, trenta-tres professors/es i sis-cents alumnes.

Desprs d'uns anys, la Salle adopta la nova llei d'educaci amb Parvulari, Primria i Secundria (ESO).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13353" title="Escut de Cnoves i Samals" nonfiltered="1656" processed="1642" dbindex="6665">


L'escut oficial de Cnoves i Samals t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'or, un castell de sable obert acostat de 2 flames de gules; 2n. d'atzur, un sautor ple d'argent cantonat de 3 estrelles d'argent malordenades. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'octubre del 1996.

La primera partici sn les armes de Cnoves, amb el castell local i les dues fogueres que simbolitzen Sant Mu, el patr del poble. La segona partici sn les armes de Samals, amb el sautor o creu de Sant Andreu (el patr local) i tres estels, un senyal tradicional de l'escut del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13358" title="Escut de Figar-Montmany" nonfiltered="1657" processed="1643" dbindex="6666">


L'escut oficial de Figar-Montmany t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un peix d'or posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de desembre del 1994 i publicat en el DOGC el 30 del mateix mes.

El peix representa sant Rafael, patr del Figar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13359" title="Bandera de Figar-Montmany" nonfiltered="1658" processed="1644" dbindex="6667">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda amb el peix groc de l'escut al centre.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 19 de juny de 1996.

El peix representa sant Rafael.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13362" title="Escut de Fogars de Montcls" nonfiltered="1659" processed="1645" dbindex="6668">


L'escut oficial de Fogars de Montcls t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un mont floronat d'argent movent de la punta, acompanyat de 2 flames o focs d'or, un a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de gener del 1983.

El mont floronat sn les armes parlants dels barons de Montcls, antics senyors del poble. Tamb les dues fogueres a banda i banda del mont sn parlants i fan referncia al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13367" title="Escut de Calldetenes" nonfiltered="1660" processed="1646" dbindex="6669">


L'escut oficial de Calldetenes t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 3 peres de sinople, posades 2.1. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat l'1 de juny del 1983 i publicat en el DOGC el 6 de juliol del mateix any.

Les peres fan referncia al poble de Sant Mart de Riudeperes, antic cap del municipi, que li donava nom, i sn les armories dels Riudeperes, senyors de la "domus" de Riudeperes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13370" title="Escut de la Garriga" nonfiltered="1661" processed="1647" dbindex="6670">


L'escut oficial de la Garriga t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una garric arrencat de sinople; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de juliol del 1986.

El garric s un senyal parlant que fa referncia al nom del poble i, alhora, a una planta molt com en el seu terme. Els quatre pals, o armes reials, indiquen que la Garriga va pertnyer al comte de Barcelona. El 1357 va obtenir el ttol de "carrer de Barcelona", terme legal segons el qual el poble tenia els mateixos privilegis que la capital catalana. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13376" title="Bandera de Calldetenes" nonfiltered="1662" processed="1648" dbindex="6671">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb tres peres verdes d'altura cadascuna d'elles d'1/6 de l'alt de la bandera, posades dos i una, i centrades dins d'un quadrat imaginari situat al cant superior del pal de costat d'1/2 de l'altura.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 3 de setembre de 1993.

Les peres fan referncia a l'antic nom del municipi: Sant Mart de Riudeperes i sn les armonies dels Riudeperes senyors de la domus de Riudeperes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13377" title="Sant Mart de Riudeperes" nonfiltered="1663" processed="1649" dbindex="6672">
Sant Mart de Riudeperes s un poble del municipi de Calldetenes, a la comarca d'Osona. Est situat a l'est del terme, vora el torrent de Sant Mart, al peu de la carretera local BV-5201, que el connecta amb Sant Juli de Vilatorta per l'est i amb Calldetenes i Vic per l'oest. La carretera BV-5215 el connecta amb Folgueroles.

La seva poblaci, l'1 de gener del 2006, era de 129 habitants (72 homes i 57 dones).

Histria.
Apareix documentat per primera vegada l'any 949 amb el nom de Rivo petrarum ('riu de pedres'). Les esglsies de Sant Mart i de Sant Toms estan documentades des del segle XI. Originriament era el cap del municipi fins que fou desplaat pel nucli de Calldetenes. L'antic monestir de Sant Toms acull actualment un centre d'mbit comarcal per a persones amb deficincies.

Llocs d'inters. 
 Esglsia de Sant Mart de Riudeperes, d'origen romnic.
 Monestir de Sant Toms de Riudeperes, d'origen romnic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13380" title="Escut de Granera" nonfiltered="1664" processed="1650" dbindex="6673">


L'escut oficial de Granera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur un castell d'argent tancat de sable acompanyat de 2 espigues de blat d'or, una a cada costat. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

L'escut representa el castell de Granera, originari del segle X, que fou el centre d'una baronia. Les espigues a banda i banda sn un senyal parlant i fan referncia al "gra" del nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13385" title="Llagosta" nonfiltered="1665" processed="1651" dbindex="6674">


Geografia:Municipi del Valls Oriental. Vegeu la Llagosta.
Zoologia: Mena d'insecte. Vegeu: Llagosta (insecte);
Zoologia: Mena de crustaci. Vegeu: Llagosta (crustaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13386" title="Escut de la Llagosta" nonfiltered="1666" processed="1652" dbindex="6675">


L'escut oficial de la Llagosta t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una llagosta de rostoll de gules; el peu d'or, 4 pals de gules, i una filiera de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 d'abril de 1997 i publicat en el DOGC el 15 de maig del mateix any.

La llagosta s el senyal parlant tradicional i els Quatre Pals recorden la jurisdicci comtal reial sobre Sant Fost de Campsentelles, municipi en qu va estar incls la Llagosta fins a 1945.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13387" title="Bandera de la Llagosta" nonfiltered="1667" processed="1653" dbindex="6676">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga i al centre, la llagosta vermella de l'escut mirant a l'asta, d'altura 1/3 de la del drap i amplada 7/9 de la del mateix drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 27 d'octubre de 1998.

La llagosta s el senyal parlant tradicional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13391" title="Escut de Lli d'Amunt" nonfiltered="1668" processed="1654" dbindex="6677">


L'escut oficial de Lli d'Amunt t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una torre oberta d'or acompanyada al peu d'una faixa ondada d'argent; el peu partit: al 1r, d'argent, una creu plena de gules; al 2n, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'octubre del 2002.

La torre s un element tradicional de l'escut del poble i representa la torre del Pla, un edifici caracterstic de Lli; la faixa ondada simbolitza el riu Tenes. Al peu trobem les armes de la ciutat de Barcelona (la creu de Sant Jordi i els quatre pals reials), ja que el poble va pertnyer a la ciutat comtal (de 1490 a 1714) i fou considerat "carrer de Barcelona".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13402" title="Escut de Lli de Vall" nonfiltered="1669" processed="1655" dbindex="6678">


L'escut oficial de Lli de Vall t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 2 llsseres d'atzur nadant contornades i posades en pal. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de desembre del 1984.

Les dues llsseres, o llisses, sn un senyal parlant relatiu al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13403" title="Bandera de Lli de Vall" nonfiltered="1670" processed="1656" dbindex="6679">


Blasonament.

Bandera apasada de dos d'alt per tres de llarg; blanca amb dues lnies horitzontals blaves centrades separades pel mateix espai de l'amplada de la lnia.

Histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13409" title="Escut de Martorelles" nonfiltered="1671" processed="1657" dbindex="6680">


L'escut oficial de Martorelles t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un ram de murtra de sinople fruitat d'atzur posat en pal. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 1 d'octubre del 1993.

La branca de murta de l'escut s un senyal tradicional i parlant que fa referncia al nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13417" title="Escut de Mollet del Valls" nonfiltered="1672" processed="1658" dbindex="6681">


L'escut oficial de Mollet del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat:d'argent, un moll nadant de gules; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 7 d'abril del 1989 i publicat en el DOGC el 28 del mateix mes.

El moll s un senyal parlant tradicional. Els Quatre Pals recorden la jurisdicci comtal-reial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13418" title="Bandera de Mollet del Valls" nonfiltered="1673" processed="1659" dbindex="6682">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida horitzontalment en tres faixes; la primera d'una meitat de l'ample de la bandera blanca, amb un moll de l'escut de color vermell, situat al cant, separat dels costats de la tela per una distncia d'un nov del llarg d'aquesta i d'una amplada d'un ter d'aquest llarg; la segona d'un quart de l'ample de la bandera, vermella, i la tercera, de la mateixa amplada que la segona, blanca.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de setembre del 1990.

El moll s un senyal parlant tradicional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13426" title="Mercat de Sant Antoni" nonfiltered="1674" processed="1660" dbindex="6683">

El Mercat de Sant Antoni de Barcelona s situat a l'illa formada pels carrers Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso i constitueix el centre neurlgic del barri del mateix nom.

Fou construt l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Tots els matins dels diumenges s'hi installa al voltant un mercat de llibres vells i colleccionisme de tota mena, i alguns dies a la setmana un mercat de roba.

T a tocar l'estaci de Sant Antoni de la lnia 2 del metro.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13427" title="Andratx" nonfiltered="1675" processed="1661" dbindex="6684">


Andratx s una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la comarca de la Serra de Tramuntana. Limita a l'oest amb Calvi, al nord-est amb Estellencs i amb el Mediterrani al nord, oest i sud. El municipi est format per cinc nuclis de poblaci: Andratx, Port d'Andratx, s'Arrac, Sant Elm i Camp de Mar. Andratx s  un dels municipis de Mallorca amb ms percentatge de residents estrangers, aproximadament una quarta part de la poblaci.

 Geografia .
El municipi d'Andratx est situat a l'extrem sud-occidental de la Serra de Tramuntana, la serralada ms important de l'illa. Cap al migjorn del municipi, hi trobem una srie de valls, on hi ha els nuclis de poblaci. La part nord del municipi es muntanyosa i agresta, i est prcticament despoblada. El punt ms elevat, a 927 m, s la Mola de l'Esclop o "Sa Madona", com se la denomina popularment a causa de la seva forma, que sembla una dona ajaguda amb les mans al pit.

 Clima .
El clima no s diferent al de la resta de Mallorca, tpicament mediterrani. Els estius sn clids i els hiverns temperats. Les precipitacions tampoc no sn gaire abundants i oscillen entorn dels 500 mm anuals. El percentatge d'humitat s elevat.

 Demografia .

 

 Entitats de poblaci .








 Economia .
La pricipal activitat en l'actualitat s el turisme. En el municipi han estiuejat i estiuegen un gran nombre de personatges famosos, com ara l'ex-model Claudia Schiffer, els ex-presidents Felipe Gonzlez i Adolfo Surez, el ja difunt presentador de televisi Joaqun Prat, el cineasta Guy Hamilton o la cantant d'pera Rgine Crespin, entre d'altres.

L'agricultura i la pesca han quedat redudes gaireb per al consum domstic. Els principals cultius sn les ametlles, les garroves, les figues i els ctrics (fruiters). Tamb s'hi elaboren els vins "Santa Caterina". La pesca tamb s principalment de caire particular. Molts andritxols surten a pescar en els seus moments lliures amb un llat, una mena d'embarcaci tpicament mallorquina. La indstria s inexistent en el municipi des de fa molts anys, per la gent gran encara recorda algunes fbriques. Les ms famoses foren les de sab, que s'exportava internacionalment.

 Art .
Els principals monuments del municipi sn l'esglsia de Santa Maria d'Andratx, l'esglsia de la Mare de Du del Carme del Port d'Andratx, l'esglsia de s'Arrac, el Castell de Son Mas (actual ajuntament) i l'antic convent trapenc, avui en runes. Tamb queden algunes torres de vigilncia, com la de la Mola al Port i la de Cala en Basset a Sant Elm. Alguns monuments, com ara la Torre del Port i el Castell de Son Orlandis, sn de propietat privada. A ms, hi ha dos museus al municipi: el centre cultural d'Andratx, situat al barri de Sa Coma, al nord d'Andratx, i el Museu Liedtke al Port.

 Entorn Natural .
Al municipi hi trobem l'illot de Sa Dragonera, Parc Natural des de 1995. S'hi pot accedir fcilment per via martima, ja que nombroses empreses es dediquen al transport fins a l'illa. Tamb cal destacar el lloc conegut com La Trapa, que pertany al GOB (Grup d'Ornitologia Balear) i est realitzant una important tasca de recuperaci de la zona des del terrible incendi forestal que sofr l'any 1994.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Reserva Natural de la Trapa;
Parc Natural de Sa Dragonera;
Guia Cultural d'Andratx;
Guia de Mallorca: Municipi d'Andratx;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13428" title="Pollena" nonfiltered="1676" processed="1662" dbindex="6685">


Pollena s una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.

Limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcdia i Sa Pobla.

Es considera un dels llocs ms antics i amb ms histria del Mediterrani, ja que ha estat un important port per als fenicis,  cartaginesos, grecs, romans, musulmans i catalans.

El poble fou fundat en el segle XIII, a 6km de la costa per tal d'evitar atacs pirates.

La majoria de les cases foren construides durant els segles XVII i XVIII, i molts de carrers sn molt estrets i compactes donant-li cert aspecte medieval. La plaa central es diu Plaa Major amb molts de cafs amb terrassa i dominat per una gran esglsia, l' Esglsia de Nostra Senyora dels ngels.

Poblaci.













 Festes, activitats anuals, mercats i fires de Pollena: .

 Patrons:
2/08: Mare de Du dels ngels- Patrona de Pollena.
16/07: Verge del Carme- Patrona del Port de Pollena;

 Activitats Anuals:
A mitjans de Gener: Mitja Marat de Pollena (des de 2006).- Concurs de Fotografies "Dones fotografien dones" (des de 2000).  Cicle de conferncies.
Juliol i Agost: Festival de Msica de Pollena.

Festes i Fires:
5 i 6 de gener: Festa dels Reis d'Orient. Cavalgata.
17 de gener: Festes de Sant Antoni Abat.  El P de Ternelles.
Mar/Abril: Setmana Santa (Divendres Sant, Diumenge de Resurrecci i Dilluns de Pasqua amb pujada al Puig de Santa Maria);
Maig: Corpus Christi.  Ball de les guiles. Fira de la Mar i Nutica de Port de Pollena.
16 de juliol: Festes de la Verge del Carme al Port de Pollena, patrona des Port.
1 i 2 d'agost: Festes de la Patrona de Pollena, la Mare de Du dels ngels. Festes dels Moros i Cristians.
Novembre: Fira anual de la Tardor (ramaderia, artesania i agricola);

 Mercats:
Dimecres al Port de Pollena - Diumenges a Pollena;

Pollensins Illustres.
Alberta Gimnez Adrover , religiosa i pedagoga (1837-1922). Coneguda com "Mare Alberta".;
Ramn Pic i Campamar , escriptor (1848-1916);
Miquel Costa i Llobera, poeta i capell (1854-1922);
Francesc Serra de Gayeta, historiador (1909- );
Miquel Bota Totxo, poeta, escriptor, autor teatral, cronista oficial de la vila i Fill Illustre de Pollena (1920-2005).
Joan Cerd Rull, poltic, mestre i batlle (1962-).
Pere Salas , escriptor (1963);
Gabriel Jeroni Perell Coll, fotgraf i gegraf (1964- );

Pollensins d'adopci.
Prncep Enric d'Orleans i d'Orleans-Braganza, comte de Paris i duc de Frana (1933);

Vegeu tamb.
Badia de Pollena;
Cap de Catalunya;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Biel Perell, fotografia de natura a Pollena;
Pgina de l'Associaci Vi Primitiu de Pollena;
Estaci meteorolgica automtica de Pollena;
Cultura Pollena. Activitat artstica i cultural a Pollena;
Guia de Mallorca: Pollena;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13429" title="Valldemossa" nonfiltered="1677" processed="1663" dbindex="6686">


Valldemossa s una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma. Limita amb els termes d'Esporles,  Banyalbufar, Dei, Bunyola i Palma.

Situat a la serra de Tramuntana, a 436 m d'altitud, forma part d'una vall de la serra de Tramuntana. s ric en fonts i est envoltat d'una abundant i frondosa vegetaci.

Ofereixen un encant especial els seus carrers empinants i estrets. Es conserven en el poble la casa natal de Santa Catalina Thoms. Destaca tamb l'esglsia del segle XIII, molt reformada en el segle XVIII.

La seva principal atracci turstica s la Cartoixa i el record que hi deix l'estada de la parella romntica integrada per Chopin i George Sand a l'hivern de l'any 1838-39. A ms de Chopin, a la Cartoixa hi han passat temporades personatges de la talla de Ruben Daro, Jovellanos ,Pars Hilton ,entre d'altres.

Poblaci.









Fotos.



Enllaos externs.

 Web de l'ajuntament;
 Fitxa estadstica de l'IBAE;
Pagina del Museu Chopin a Valldemossa ;
 Galeria de fotos de Valldemossa;
 Valldemossa virtual;
 Agrupaci d'electors La Valldemossa que volem;
 Informacions d'inters;
 Web oficial del Torneig de futbol sala de la Beata;
Guia de Mallorca: Valldemossa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13430" title="Dei" nonfiltered="1678" processed="1664" dbindex="6687">


Dei s una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis de Valldemossa, Sller i Bunyola. El seu nom prov de l'poca de dominaci musulmana, del mot rab "ad daia", que significa llogaret.

Pertany a la Mancomunitat de Tramuntana juntament amb Banyalbufar, Bunyola, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sller i Valldemossa.

El seu punt ms alt s el Puig del Teix, de 1064 metres d'altura.

S'hi arriba per la carretera Ma-10 des de Valldemossa o Sller; a peu s'hi pot arribar per la Ruta de la pedra en sec.

Poblaci.

Nuclis de poblaci.









Evoluci demogrfica.
 

Clima.

El clima presenta una mitjana anual de 17 C, 14,5-15 C d'oscillaci trmica a la costa i 15-15'5 C a l'interior. Les precipitacions hi sn abundants (1.016 mm), donada la seva situaci a sobrevent de borrasques. Els vents predominants sn els de mestral, tramuntana i gregal.

Histria.

Prehistria.
Tenim notcies d'uns primers pobladors prehistrics, com unes pintures rupestres a la cova de Betlem i el conjunt de coves de Son Gallard.

poca clssica.
No es t constncia d'un assentament considerable en temps clssic, per s foren els romans els que hi introduren el cultiu de l'olivera.

poca musulmana.



s en aquest moment que Dei adquireix la seva fisonomia actual; de llavors en resta el nom de Dei (dad-daia, llogaret). Els musulmans varen desenvolupar una prspera economia basada en la horticultura, per a la qual hagueren de construir tot el sistema de marges (per a vncer la forta pendent) i una sofisticadssima xarxa de reg i drenatge que encara avui s'empra.

Durant l'poca musulmana el petit llogaret d'ad-daia va pertnyer al juz' de Bunyula-Musu. 

Conquesta cristiana.
El 31 de desembre de1229 En Jaume I, rei de la Corona d'Arag, entra a Madina Mayurqa acabant aix amb la dominaci musulmana de Mallorca; en el Repartiment de l'illa Dei fou adjudicada al comte del Rossell, En Nuno San, com a part de Valldemossa. D'altra banda Gilabert de Crulles, senyor de l'Empord, va prendre possessi de la zona de Llucalcari.  

Per el 1239 en Nuno San va fundar el monestir de Sant Bernat de la Real i entre les donacions que feu als monjos del Cster hi figura Dei. Aquests monjos, des de la possessi de Ca l'Abat, foren els senyors feudals i vertaders fundadors de la vila, atraient a la gent. A Ca l'Abat encara hi podem trobar la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal.

Foren els monjos de la Real que donaren Miramar per a qu en Ramon Llull hi funds la seva escola de llenges orientals, projecte que mai acab de reeixir.

Independncia de Valldemossa.
Com diu en Ramon Rossell Vaquer en les seves Notes per a la histria de Dei (IV):

 Dei era un cas especial dins l administraci mallorquina: per una banda depenia de Valldemossa i tenia els seus representants al consell d aquesta vila, i per l altre tenia batle propi amb els corresponents prohoms que l aconsellaven- pel fet de ser de la jurisdicci i dominis de la Real; coses aquestes que sovint foren causa de conflictes i interferncies de jurisdiccions entre el batle reial de Valldemossa i el batle abadal de Dei. 

Poc a poc en aquests conflictes i interferncies es va anar covant el desig de separar-se Valldemossa, cosa que es va produir el 7 de novembre de 1583, com recorda una placa situada al portal petit de l'Esglsia. El Rei Felip II va ser qui va concedir la independncia a

"tot lo que posseex i preten posseir el Rvd. Abat de La Real, lo gual fa parti, divisi i separaci dels termes de Valldemossa, de Dey i Lluch-Alcari."

Cal destacar que un any abans, el 13 maig de 1582 ms de dos-cents corsaris sarrans havien desembarcat a Sa Foradada; all foren derrotats per una petita fora d'una cinquantena d'homes comandats pel capit Mateu anglada.

Precisament per mor de la por als corsaris es va construir per tota la costa mallorquina una xarxa d atalaies de vigilncia entre el segle XVI i el segle XVII. Aquesta por tamb va condicionar l'urbanisme deianenc, creixent a la vessant de la muntanya que queda amagada a la mar, per a qu els corsaris no la poguessin divisar.

Fins avui.
En segles posteriors, el conreu de l'olivera va suposar una notable expansi per a aquest petit municipi. La cultura olivarera provenia des de la dominaci musulmana o fins i tot de la romana. Els marges tpics del seu paisatge es van poblar d'aquest apreciat arbre fins cotes de 600 metres sobre el nivell del mar. Tamb la pesca va contribuir al seu creixement, aix com el conreu dels ctrics i el bestiar llaner, mentre que en els seus frondosos boscs d'enzines es criava el porc negre mallorqu, raa autctona de porc, avui protegida per la denominaci d'origen. Es produa cal viva i carb vegetal, mentre que en els cims de la serra es plantava el forment. A l'hivern es guardava neu en forma de blocs de gel, que durant l'any eren aprofitats per a s medicinal. La prosperitat en aquella poca es fa patent en el fet que va arribar haver-hi una poblaci de 1.500 habitants. 

Per a finals del segle XIX Dei va patir un fort retrocs demogrfic, per mor de l'emigraci cap a Frana provocada per la crisi agrria. Gran part d'aquesta poblaci va retornar a comenaments del segle XX, per les dificultats econmiques no havien acabat: el contraban (conegut popularment com estraperlo) i l'emigraci (cap a Frana per tamb cap a sudamrica) es varen mantenir fins a mitjans del segle XX, sobretot durant i desprs de la Guerra Civil espanyola.  

La bellesa del seu paisatge i la seva vida afable, senzilla i econmica ja havien captivat d'en de finals del s. XIX l'inters d'artistes i bohemis. Per va ser a partir de la dcada dels seixanta quan el turisme de luxe va passar a liderar els indicadors econmics, impulsant la restauraci i la construcci, donant peu a una bonana econmica sense precedents. 

Actualment Dei posseeix una poblaci de 850 habitants; d'aquests gran part sn d'origen estranger. L'antroploga americana Jacqueline Waldren, que viu al poble des de fa molts d'anys, ha analitzat aquest fet en els seus llibres Insiders and outsiders. Paradise and reality in Mallorca i Mallorquins, estrangers i forasters.

Poltica.
D'en de la recuperaci de la democrcia partits de caire conservador han guanyat totes les eleccions d'aquest poble. Aix, han estat batles de Dei n'Epifanio Apesteguia Daz (per UCD primer i per UM ms tard), en Josep Salas Santos (per UM) i en Francesc Xavier Salas Santos (primer per UM i desprs pel PP); actualment governa en Jaume Cresp Dey, del PP (vegeu tamb la llista de batles de Dei).

A les eleccions de 2003 el seu partit va obtenir 189 vots i 4 regidors, que li varen permetre governar en solitari. A l'oposici hi trobvem UM (dirigida per en Lluc Oliver, i que va obtenir 119 vots i 2 regidors) i Agrupaci DEIA (a la qual, amb 63 vots, li correspongu un regidor, lloc que han ocupat primer na Francisca Dey Ferriol i desprs na Maria Ignsia Prez Pastor). El PSOE, que tamb va concrrer a les eleccions, va quedar, amb 19 vots, sense representaci.

El mateix dia se celebraven eleccions autonmiques, i els vots obtenguts per cada partit foren els segents: PP 171; UM 76; PSOE 52; PSM-EN 27; EU-eV 18; altres 2.

Les segents eleccions municipals (27 de maig de 2007 el PP va revalidar, amb 207 vots i 4 regidors, la seva majoria absoluta. A l'oposici Agrupaci DEIA (que es va presentar coaligada amb el PSM-EN i el PSIB-PSOE) va augmentar els seus vots a 99 i va obtenir 2 regidors (reptetint de cap de llista na Maria Ignsia Prez Pastor), mentre que UM va patir una forta davallada, essent recolzada noms per 92 votants i baixant a un sol regidor (en Javi Dey Caamao).

El mateix dia se celebraven eleccions autonmiques i insulars. A les autonmiques els vots obtenguts per cada partit foren els segents: PP 172; UM 41; PSOE 73; Bloc per Mallorca 43; altres 3. Si comparam aquests resultats amb els d'mbit insular no hi trobam grans canvis, per s alguns rellevants: PP 168; UM 58; PSOE 58; Bloc per Mallorca 45; altres 1.


ImageSize  = width:720 height:450
PlotArea   = width:330  height:300 left:50 bottom:150
Legend    = columns:1 left:52 top:100 columnwidth:100

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:7
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:0
Colors= 
  id:UCD    value:purple legend:UCD
  id:PTI    value:magenta legend:PTI
  id:PSOE   value:red legend:PSOE
  id:Progr. value:pink legend:Progr.
  id:PP-UM  value:green legend:PP-UM
  id:UM     value:yellow legend:UM
  id:PP     value:blue legend:PP
  id:A.DEIA value:orange legend:A.DEIA 
 
PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:Total_7

 #1979
  bar:1979
  from:0 till:6  color:UCD text:UCD (6)
  from:6 till:7 color:PTI text:PTI (1)

 #1983
  bar:1983
  from:0 till:5  color:UM  text:UM (5)
  from:5 till:7 color:PSOE text:PSOE (2)

 #1987
  bar:1987
  from:0 till:6  color:UM  text:UM (6)
  from:6 till:7 color:PSOE text:PSOE (1)

 #1991
  bar:1991
  from:0 till:6  color:PP-UM  text:PP-UM (6)
  from:6 till:7  color:Progr. text:Progr.(1)

 #1995
  bar:1995
  from:0 till:7  color:PP  text:PP (7)

  #1999
  bar:1999
  from:0 till:5  color:PP  text:PP (5)
  from:5 till:7 color:UM text:UM (2)
  
  #2003
  bar:2003
  from:0 till:4 color:PP text:PP (4)
  from:4 till:6 color:UM text:UM (2)
  from:6 till:7 color:A.DEIA text:A.DEIA (1)
  
  #2007
  bar:2007
  from:0 till:4 color:PP text:PP (4)
  from:4 till:5 color:UM text:UM (1)
  from:5 till:7 color:A.DEIA text:A.DEIA (2)

TextData=
  pos:(150,55) text:"Distribuci de regidors a Dei"
  pos:(150,40) text:"a les eleccions municipals."


Per saber dades ms especfiques sobre cadascuna de les eleccions a Dei vegeu els resultats electorals a Dei.

Economia.
L'economia deianenca est quasi totalment encarada al sector serveis (85-90% dels afiliats a la seguretat social), tenguent-hi el turisme un pes molt important.

Una altra de les caracterstiques que marquen l'economia local s l'estacionalitzaci turstica. L'any 2004 el nombre d'afiliats a la seguretat social en el sector serveis fou de 439-408 durant els mesos d'estiu, per va caure a 276-220 els mesos d'hivern. 

Altres sectors que ocupen part de la poblaci sn l'agricultura (4-6%),  la indstria (0'7-1%) i la construcci (5-7%).

Deianencs i visitants illustres.

Escriptors.

El gran escriptor i filsof mallorqu Ramon Llull va fundar una escola de llenges orientals a la possessi de Miramar.

En Joan Alcover va escriure un poema inspirat en la vila, Notes de Dei.

N'Anas Nin visit el poble el 1920 i escrigu una breu histria situada a Cala Dei; l'escriptora Carmen Naranjo la va emprar com a inspiraci per a un altre conte. I s que tot intellectual que recalava a Mallorca acabava passant per la vila, com n'Unamuno, en Borges o en Rubn Daro.



Desprs de la I Guerra Mundial va servir de refugi per a anglesos i americans. L'escriptor angls Robert Graves fou un dels primers estrangers que s'establiren a la vila, juntament amb na Laura Riding, i li don per sempre fama mundial. Havent hagut de partir per mor de la Guerra Civil, en Robert Graves torn a Dei en acabar la guerra i s'hi establ definitivament. La seva casa Ca n'Alluny esdevingu un lloc visitat per gent tan diversa com Len Lye, Ava Gardner, William Gaddis i Robert Wyatt. Desprs de morir fou enterrat en el cementiri municipal, convertit en lloc de pelegrinatge per als seus seguidors i altres curiosos. Molts dels seus fills encara viuen al poble, entre ells la traductora i escriptora Lucia Graves.

Dei fou el lloc on va morir l'escriptor francoameric Chris Perret.

El dramaturg i novellista deianenc Joan Mas i Bauz fou un dels escriptors que, amb el seu teatre costumbrista, mantingu el catal com a llengua de cultura a Mallorca durant la dictadura franquista. Moltes de les seves obres se situen ms o manco explcitament a Dei.

Sense moure'ns dels defensors de la llengua catalana, tamb va viure a la vila l'escriptor i activista Josep Maria Llompart de la Pea.

Na Vida Gabriella hi va arribar durant la dcada dels 50 amb el seu esps, el tamb esciptor Bert Morton.

Durant els anys seixanta hi va exercir de mestra na Francisca Sunyer Mas; va escriure Viure a Cabrera: una illa feta a mida. Va viure a Dei fins la seva mort amb el seu marit, el pintor Marc Heine.

La poeta i novellista nicaragenca Claribel Alegra o l'escriptor austrobritnic Jakov Lind tamb eren uns de les residents habituals del poble.

La novellista Carme Riera ha escrit gran part del seus llibres entre Barcelona i la seva casa deianenca, entre elles Te deix, amor, la mar com a penyora o Dins el darrer blau.

Dei, tot i no fer-ho explcit, s el lloc on es desenvolupa la novella La nave de los locos de la novellista uruguaia Cristina Peri Rossi.

Esports.

En el mn de l'esport Dei ha donat figures com en Joan Horrach Ripoll, en Vicen Reyns o la jove promesa Marc Reyns.

Msics.

El compositor Manuel de Falla tamb visit la vila, com ms tard ho va fer el britnic Andrew Lloyd Webber.

El 1979 en Patrick Meadows i na Stephanie Shepard organitzaren el primer Festival Internacional de Msica Clssica de Dei, que s'ha anat repetint any rere any des de llavors fins i tot desprs de la mort de na Stephanie. Ha tocat sovint en el Festival la pianista deianenca Suzanne Bradbury, de renom internacional, aix com en Carl Mansker, que amb la seva dona (la pintora sussa Antoinette Mansker) viu entre Munic i Dei.

Darrerament les estrelles de la literatura i de la pintura han estat eclipsades per les del rock and roll. El magnat Richard Branson, propietari de Virgin, fou el propietari de l'hotel de luxe La Residencia i les estrelles de la seva firma han visitat sovint el poble i a vegades han tocat al local 'Sa Fonda'. Kevin Ayers, Robert Wyatt i Daevid Allen s'hi estaren una llarga etapa, i el primer fins i tot li dedic el seu dotz disc, Dei...Vu. Mick Jagger, el guitarrista Mark Knopfler i la icona de msica europea Mike Oldfield hi sonaven sovint durant els ltims anys 80. Actualment s la residncia habitual de na Caroline Corr i de l'actor Pierce Brosnan.

Pintors.

En el cementiri municipal hi descansen els pintors Antoni Gelabert Massot i Antoni Ribas Prats, reconeguts com dos dels ms importants paisatgistes mallorquins, que en vida ja trobaren en el poble la inspiraci per les seves obres.

Entre els pintors cal destacar en Santiago Rusiol, en Tito Cittadini, n'Ulrich Leman, en Joan Junyer, en George Sheridan, en Mati Klarwein o en Marc Heine. En William Waldren hi compagin la seva doble vessant de pintor i arqueleg des del 1953 i des d'aqu articul el 1962 el grup Els deu d'Es Teix, en qu tamb hi trobam el pintor Norman Yanikun, que va viure a Dei fins el 1988, any de la seva mort. Com va escriure en Rusiol parlant de la llum deianenca "la claror d'aquesta Mallorca deu ser com la de certs llums, que sols atreu certes papallones". Tamb cal destacar la figura d'en Joan Miralles Llad, casat amb una deianenca i afincat a la possessi de Ca'n Fussimany, o la del pintor nadiu Miquel Oliver.

Altres.

L'nica santa catlica mallorquina, Santa Catalina Thoms, pass part de sa jovenesa a la possessi de Son Gallard.

A finals del S. XIX Llus Salvador d'ustria-Toscana, Arxiduc d'ustria, compr nombroses possessions a Dei i Valldemossa (entre elles les de Miramar i Son Marroig) i hi pass grans temporades de la seva vida. A veure'l vengu la popularssima emperadriu Siss.

Dei a les arts.

Cinema.
El secreto de la Pedriza (1926).
Evil under the Sun (1982): la cala on s'embarquen per anar a l'illa s Cala Dei, i els extres sn deianencs.
Four last songs (2007).

Literatura.
Notes de Dei d'en Joan Alcover;

Msica.
Disc Dei...Vu d'en Kevin Ayers.

Can Puja al tren del grup infantil Cucorba: "No hi fa res que jo parli catal/ tu xins o castell/ o dialectes africans;/ que tu mengis magranes de Bagdad/ canya de mel de Sudan/ i jo caquis de Dei.";

Pintura.


Llocs d'inters.

Edificis o contruccions humanes.

Ajuntament (tamb anomenat "Casa de la Vila");
Amfiteatre Joan Mas;
Castell des Moro ;
Cementiri municipal;
Centre Polivalent "Sa Tanca";
Collegi Pblic Robert Graves;
Esglsia de Sant Joan Baptista;
Font de Sant Joan Baptista, vora l'Ajuntament;
Miramar i les restes del Collegi de Frares Menors fundat per Ramon Llull.
Museu Arqueolgic;
Museu de l'Arxiduc Llus Salvador (a Son Marroig);
Museu Parroquial (devora l'Esglsia);
Museu Yanikun;
Oratori de la Mare de Du d'Agost (Llucalcari);
Refugi de Ca'n Boi;
Rentadors pblics (a l'entrada del poble venguent de Valldemossa);
Torre de Sa Pedrissa, a la punta de Dei.

Paratges naturals.

Cala Dei;
Es Canyeret (cala de Llucalcari);
Puig d'Es Teix;
Sa Foradada;

Possessions de Dei.
Ca n'Amunt;
Ca n'Apolloni;
Can Borrs;
Can Fussimany;
Can Puigserver;
Can Sim;
Can Valls;
Es Mol;
Miramar;
Sa Pedrissa;
Son Bau de la Torre Redona;
Son Bujosa;
Son Canals;
Son Coll;
Son Gallard;
Son Marroig;
Son Moragues;
Son Ripoll;
Son Rullan;

Altres enllaos interns.
Associaci de Vens de Dei;
S'Encruia;
Grup de teatre es Saragall;
Carrer de Dei (Barcelona);

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament;
La web de Dei;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
La web d'Agrupaci DEIA;
Fundaci Robert Graves;
Guia de Mallorca: Dei;

Bibliografia.

DOL DOL, M. (director general), Gran Enciclopdia de Mallorca (22 volums). Mallorca: Pronomallorca (patrocina Consell Insular de Mallorca), 1989-1993. 

PONS, J., Notas para la historia de Dey. Ajuntament de Dei, 1976. 

SEGURA I SALADO, J., Dei en el segle XVI. Banca Catalana, 1977. 

SEGURA I SALADO, J., Notes per a la histria de Dei (volums II i III). Banca Catalana-Ajuntament de Dei, 1978 i 1979. 

ROSSELL VAQUER, R., Notes per a la histria de Dei (volums IV i V). Ajuntament de Dei, 1980 i 1985. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13431" title="Marratx" nonfiltered="1679" processed="1665" dbindex="6688">


Marratx s una vila i municipi de l'illa de Mallorca. Limita amb els municipis de Palma, Bunyola, Santa Maria del Cam i Santa Eugnia.

El municipi de Marratx no t un nic nucli de poblaci, aix podem parlar de sis pobles que formen el municipi: Es Pont d'Inca, Sa Cabaneta, Prtol, Marratxinet, Es Figueral i Es Pla de na Tesa.

T festes com les de Sant Maral i la Fira del Fang.

T un gran centre d'oci i un hipermercat.

Hi fan mercadets setmanals com ara el del carrer Cabana (a la plaa) cada dimecres demat.

Marratx ha passat per totes les cultures que ha tingut Mallorca. Tamb ha tingut el primer aeroport civil de l'illa, l'Aeroport de son Bonet, que encara es conserva.

Poblaci.










Enllaos externs.
 Lloc web de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 "Espai jove Marratx" Espai per joves de Marratx;
 "Portula" La revista local de Marratx;
 Fira del Fang a Marratx;
 Xarxa d'entitats ciutadanes de Marratx;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13433" title="Parc Natural de l'Albufera" nonfiltered="1680" processed="1666" dbindex="6689">


Geografia:
 Albufera natural situada a l'Horta de Valncia. Vegeu: Parc Natural de l'Albufera de Valncia.
 Albufera natural situada a Alcdia, al nord de Mallorca. Vegeu: Parc Natural de l'Albufera de Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13434" title="Zona d'especial protecci per a les aus" nonfiltered="1681" processed="1667" dbindex="6690">
Una zona d'especial protecci per a les aus (ZEPA) s un territori declarat aix segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada el 1979, relativa a la conservaci dels ocells silvestres. Partint del principi que les aus constitueixen un patrimoni com per a tota Europa, aquesta directiva pretn la conservaci i l'adient gesti de totes les aus silvestres que viuen en el territori de la Comunitat Europea. Per a tal finalitat, defineix unes normes generals de protecci, en limita la relaci d'espcies que poden ser objecte d'explotaci cinegtica i els mtodes de captura, i regula tamb llur comercialitzaci. A ms, la directiva dna suport legal a un dels principis ms elementals de la conservaci de la vida silvestre: la protecci dels hbitats per a garantir la protecci de les espcies.

Aix, els estats membres tenen l'obligaci de conservar els territoris ms adients, en nombre i superfcie suficient per a garantir la supervivncia de les aus. A aquests territoris ZEPA, doncs, s'hi han d'adoptar les mesures ms adients per a evitar la contaminaci o el deteriorament dels hbitats, i les pertorbacions que afectin les aus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13443" title="Escut de Montorns del Valls" nonfiltered="1682" processed="1668" dbindex="6691">


L'escut oficial de Montorns del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell d'or tancat de gules somat a un mont movent de la punta truncat: 1 d'argent una creu plena de gules, 2 d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de juny del 1992 i publicat en el DOGC el 15 de juliol del mateix any.

Armes parlants: mostren un mont carregat amb les armes de Barcelona (la creu de Sant Jordi i els quatre pals reials), perqu el castell de Montorns (a l'escut, damunt del mont) fou venut l'any 1390 a la ciutat de Barcelona, i el poble va esdevenir "carrer de Barcelona".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13444" title="Bandera de Montorns del Valls" nonfiltered="1683" processed="1669" dbindex="6692">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una creu escandinava que es creu en el primer ter, d'amplada 1/9 de l'alt de la bandera i de color vermell, i per damunt una altra creu d'amplada d'1/6 i de color blanc. Al cant, el castell de l'escut d'altura 1/4 del total, de color groc tancat de vermell.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 14 de febrer de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13448" title="Escut de la Roca del Valls" nonfiltered="1684" processed="1670" dbindex="6693">


L'escut oficial de la Roca del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un roc d'or acompanyat de tres creus gregues patents d'or malordenades, el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 17 de maig del 2001.

El roc s un senyal parlant i les tres creus sn un element tradicional de l'escut de la poblaci. El castell de la Roca fou el centre d'una baronia des de 1468, i aix s simbolitzat per la corona de bar. Al poble li va ser atorgat el ttol de "carrer de Barcelona", i per aix l'escut ostenta els quatre pals reials, emblema del Casal de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13453" title="Escut de Sant Antoni de Vilamajor" nonfiltered="1685" processed="1671" dbindex="6694">


L'escut oficial de Sant Antoni de Vilamajor t el segent blasonament:

Escut caironat: 1r. d'argent, una creu de sant Antoni patent i concavada de gules carregada d'una campaneta d'or sobre el peu; 2n. d'argent, una creu plena de gules; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 31 de gener del 1983.

La creu de tau i la campana sn els atributs de sant Antoni, patr de la localitat. Vilamajor (nom tradicional del poble) era un "carrer de Barcelona", i per aix l'escut reflecteix les armes de la capital catalana (la creu de Sant Jordi i els quatre pals reials); fins a mitjan segle XIX, el poble va pertnyer a Sant Pere de Vilamajor, municipi de reialenc en qu els comtes de Barcelona tenien una residncia senyorial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13458" title="Escut de Sant Celoni" nonfiltered="1686" processed="1672" dbindex="6695">


L'escut oficial de Sant Celoni t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r d'atzur, una campana d'or batallada de sable; 2n d'or, una cabra arrestada de sable i bordura de 8 peces tamb de sable; i al 3r de gules, una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 18 d'octubre del 1983 i publicat en el DOGC l'11 de novembre del mateix any.

La campana s el senyal tradicional de les armes de la vila. Sant Celoni va ser centre d'una comanda hospitalera de 1151 a 1405, en qu fou comprada per Bernat IV de Cabrera. L'escut cont les armes parlants del vescomtat de Cabrera i la creu dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13459" title="Bandera de Sant Celoni" nonfiltered="1687" processed="1673" dbindex="6696">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, carregada al centre d'una creu, el pal vertical de color vermell, i l'horitzontal groc, tots dos d'una amplada d'un ter de l'alt del drap, al seu torn carregada d'una altra creu, el pal vertical blanc i horitzonatal negre, tots dos d'una amplada d'1/9 de l'alt del drap.

Histria.

Es va publicar en el DOGC el 5 de juny del 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13460" title="Tercer principi de la termodinmica" nonfiltered="1688" processed="1674" dbindex="6697">
El Tercer principi de la Termodinmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema fsic.

Aquest principi estableix que l'entropia d'un sistema a la temperatura del zero absolut s una constant ben definida.
Aix es deu al fet que, a la temperatura del zero absolut, un sistema es troba en un estat bsic, i els increments d'entropia s'aconsegueixen per degeneraci d'aquest estat bsic.

El teorema de Nernst estableix que l'entropia d'un cristall perfecte d'un element qualsevol a la temperatura de zero absolut s zero. Tanmateix aquesta observaci no t en compte que els cristalls reals han se ser formats a temperatures superiors a zero i en conseqncia posseiran defectes que no seran eliminats al ser refredats fins al zero absolut. Al no ser cristalls perfectes, la informaci necessaria per a descriure els defectes existents, incrementar l'entropia del cristall.

Enllaos externs.
El tercer principi de la termodinmica;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13466" title="Escut de Sant Esteve de Palautordera" nonfiltered="1689" processed="1675" dbindex="6698">


L'escut oficial de Sant Esteve de Palautordera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un palau de sable obert sostingut sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur sobremuntat d'una palma de gules posada en pal acompanyada de 3 cdols de gules un al cap i un a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de juny del 1984.

Armes parlants: els tres cdols i la palma, que sn els atributs del martiri de sant Esteve, patr del poble; el palau, i la faixa ondada, que representa la Tordera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13474" title="Configuraci electrnica" nonfiltered="1690" processed="1676" dbindex="6699">

El terme  configuraci electrnica, s usat en la qumica per a referir-se a la distribuci dels electrons, en els orbitals al voltant del nucli d'un o ms toms.

Orbitals, estats i funcions d'ona.
Com que els electrons sn fermions, estan sotmesos al Principi d'exclusi de Pauli, el qual afirma que dos fermions no poden ocupar el mateix estat quntic a la vegada. Aquesta s la regla fonamental que determina la collocaci dels electrons en un tom. Una vegada un electr ha ocupat un estat, el segent electr ha d'ocupar un estat mecanoquntic diferent.

En un tom, els estats estacionaris de la funci d'ona d'un electr (els estats que sn funci prpia de l'equaci de Schrdinger H  = I  on H s el hamiltoni) es denominen orbitals, per analogia amb la clssica imatge dels electrons orbitant al voltant del nucli. Aquests estats tenen quatre nombres quntics: n, l, ml i ms, i, en resum, el principi de Pauli vol dir que no pot haver dos electrons en un mateix tom amb els quatre valors dels nombres quntics iguals. Els ms importants d'aquests sn el n i el l.

 Valors dels nombres quntics .
El primer nombre quntic n (anomenat tamb nombre quntic principal) correspon als diferents nivells d'energia permesos o nivells quntics; els valors que pren sn 1, 2, 3, 4,... Per a n=1 es t el nivell de menor energia. En alguns casos (per exemple en espectroscpia de rajos X) tamb es denoten com K, L, M, N,...

El segon nombre quntic l correspon al moment angular de l'estat. Aquests estats tenen la forma d'harmnics esfrics, i per tant es descriuen usant polinomis de Legendre. A aquests subnivells, per raons histriques, se'ls assigna una lletra, i fan referncia al tipus d'orbital (s, p, d, f, g):



Els valors que pot prendre l sn: 0,..., (n-1), sent n el nombre quntic principal.

El tercer nombre quntic, m, pot prendre els valors des de -l a l, i per tant hi ha un total de 2l+1 estats possibles. 

Cadascun d'aquests pot ser ocupat per dos electrons amb espins oposats, el que ve donat pel quart nombre quntic s (spin), que pot valer +1/2 o -1/2. Aix dna un total de 2(2l+1) electrons en total (tal com es pot veure en la taula anterior).

En resum, aquests sn els valors que poden prendre els nombres quntics:



Per exemple en el cas de l'heli (2 electrons), en la seva configuraci electrnica habitual, contindr 2 electrons amb els segents nombres quntics;



En el cas del ne (10 electrons), tindrem els segents nombres quntics possibles per als nombres quntics;




Notaci.
S'utilitza una notaci estandard per a descriure les configuracions electrniques dels toms. En aquesta notaci, cada subcapa s descrita amb la notaci nxe on;
 n s el nmero de capa i es correspon amb el nombre quntic principal.
 x s el tipus de subcapa i s el smbol del segon nombre quntic.
 i e s el nombre d'electrons que cont la subcapa. ;
Les subcapes d'un tom sempre es descriuen en ordre d'energia creixent (Principi d'Aufbau). 
Principi d'Aufbau.
En l'estat no excitat d'un tom (l'estat ms normal, la configuraci electrnica segueix el Principi d'Aufbau. Segons aquest principi, els electrons entren en els orbitals, en ordre d'energia creixent. s a dir, el primer electr d'un tom, es colloca en l'orbital de menor energia, el segon en el segent menys energtic, i aix successivament. A continuaci es mostra una taula amb l'ordre en qu s'omplen els orbitals.



 Omplert d'orbitals .
Per a obtenir la configuraci electrnica d'un element, els estats es van ocupant per electrons segons l'energia d'aquests estats: primer s'ocupen els de menor energia. Pel fet que l'estat 3d (n=3 i l=2) s ms energtic que el 4s (n=4 i l=0), existeixen els metalls de transici; i com que en l'orbital d hi caben 10 electrons segons la primera taula (o b fent l=2 en 2(2l+1)=10), hi ha deu elements en cada srie de transici. El mateix ocorre amb altres blocs d'elements que es poden veure en la taula peridica dels elements.


Se sol emprar una regla mnemotcnica consistent a fer una taula on en la primera fila s'escriu 1s, 2s, 3s,..., en la segona fila, saltant-se una columna, 2p, 3p,... i aix successivament. Els primers nivells que es van omplint amb electrons sn els quals queden ms a l'esquerra i a sota  de la taula. 

Concretament, en el diagrama s'omplen fins al 3d, comenant la primera srie de transici. Si per exemple es vol saber la configuraci electrnica del vanadi, amb el diagrama obtindrem:

1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d3;

On el primer nombre s el nombre quntic principal, la lletra s el segon (tipus d'orbital) i el superndex s el nombre d'electrons que estan en aquest nivell (els termes anteriors s'ordenen desprs seguint l'ordre del nombre quntic principal).

Per tractar-se del vanadi cal collocar 23 electrons. En cada orbital s n'hi caben 2; en els  p, 6 i en els d, 10. L'ltim orbital noms tindria 3 electrons pel que no estaria ple. No obstant aix, existeixen algunes excepcions d'elements que no segueixen totalment aquesta regla, per exemple el crom, amb un electr ms, 3d54s1 (vegi's configuraci electrnica dels elements qumics).

Una altra notaci menys usada, s la d'indicar ordenadament el nombre d'electrons que hi ha a cada nivell, per exemple en el silici seria: 2 8 4. El primer 2 equival al 1s2, el 8 equival a 2s2 2p6 i el 4 equival a 3s2 3p2

 Blocs de la taula peridica .

Les propietats qumiques d'un tom depenen molt de com estan ordenats els electrons en els orbitals de ms energia (a vegades anomenats de valncia), a part d'altres factors com el radi atmic, la massa atmica, o l'accessibilitat d'altres estats electrnics.

Conforme es baixa en un grup d'elements, des del ms lleuger al ms pesat, els electrons ms externs, en nivells d'energia ms alts, i que per tant s ms fcil que participin en les reaccions qumiques, estan en el mateix orbital, amb una forma semblant, per amb una energia i distncia al nucli majors. Per exemple, el carboni i el plom tenen quatre electrons en els seus orbitals ms externs.

A causa de la importnciadels nivells energtics ms exteriors, les diferents regions de la taula peridica es divideixen en blocs, anomenant-se segons l'ltim nivell ocupat: elements del bloc s, elements del bloc p, elements del bloc d i elements del bloc f, tal com es veu en el diagrama.

 Regla de l'octet .
Perqu un tom sigui estable ha de tenir tots els seus orbitals plens (cada orbital amb dos electrons, un de spin +1/2 i altre de spin -1/2). Per exemple, l'oxigen, que t configuraci electrnica 1s2, 2s2, 2p4, s ms estable si arriba a la configuraci 1s2, 2s2, 2p6 amb la qual cosa, els nivells 1 i 2 estarien plens. Llavors l'oxigen tindr tendncia a guanyar els 2 electrons que li falten. 

Per altra banda, l'hidrogen, t un electr a la capa de valncia. I tant t tendncia a alliberar-lo per a quedar-se sense, com a capturar-ne un altre per omplir el nivel 1s. 

Per aix l'oxigen i l'hidrogen es combinen per a formar aigua, Cada tom d'hidrogen cedeix un electr del seu nivell 1s que utilitza l'oxigen per a acabar d'omplir el seu nivell 2p fins a 6 electrons. Com que l'afinitat dels dos elements pels electrons (electronegativitat) s semblant, es forma un enlla covalent i els dos toms comparteixen els electrons cedits per l'hidrogen.

Un altre exemple: en el clorur sdic el clor t molta tendncia a guanyar un electr per a completar el seu orbital 3p. Per altra banda, el sodi t molta tendncia a cedir un electr per a quedar-se amb l'orbital 2p ple. Per tant la combinaci de clor i sodi generen un enlla inic, on els electrons no es comparteixen, sin que sn cedits totalment, ja que el sodi es queda amb un electr de menys i el clor amb un electr de ms.

Molcules.
En les molcules cal tractar amb els orbitals moleculars. Es coneix com molcula a la uni d'toms no metllics, els quals per tenir quantitat d'electrons exteriors molt propera a l'octet, tenen una alta electronegativitat, per tant tendeixen a atreure electrons (a diferncia dels metalls que tendeixen a perdre'ls) i per tant, si es troben amb un altre tom no metllic compartiran electrons fins que ambds puguin arribar als 8 electrons a la capa de valncia. Aquest tipus d'uni s'anomena covalent i s la ms forta coneguda per la cincia (superior a la fora d'atracci metllica, inica, polar, etc.). Per a posar un exemple, el material ms dur i resistent de la naturalesa, el diamant, s una xarxa d'toms de carboni units entre si per unions covalents. Per a arribar a trencar aquestes unions es necessita elevar la temperatura del diamant a aproximadament 6273K.

Vegeu tamb.

Efecte Jahn-Teller;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13475" title="Sharon Stone" nonfiltered="1691" processed="1677" dbindex="6700">

Sharon Stone (Meadville, Pennsilvnia, Estats Units, 10 de mar de 1958), s una actriu, model, i productora nord-americana.

Va fer el seu debut en el film Stardust Memories de Woody Allen (1980). En la dcada dels 80 va actuar en moltes pellcules de srie B com Les mines del rei Salom (1985) i a Allan Quatermain and the lost City of Gold (1987). No fou fins a la seva aparici a Desafiament Total (1990) amb Arnold Schwarzenegger que el seu nom comen a agafar certa difusi. 

Als 32 anys va posar nua a Playboy. Actriu de gran bellesa fsica, poc a poc es va anar especialitzant en papers de seductora (ingnua a vegades, perversa molt sovint). Per el que li va donar ms notorietat va ser el seu paper carregat de sexualitat a Instint bsic (1992), film que va esdevenir molt popular.

El 1996 va rebre una nominaci al  Premi de la Acadmia com a Millor Actriu pel seu paper com a Ginger en el film Casino de Martin Scorsese (1995).

Casada tres vegades, en 2003 va interposar un plet per divorci al seu tercer marit Phil Bronstein, editor del San Francisco Chronicle.

Amb un altssim coeficient intellectual, Stone s membre de Mensa International.


Filmografia.
The year of getting to know us (2007);
If I had known I was a genius (2008);
Democrazy (2007);
Alpha Dog (2007);
Bobby (2006);
Basic Instinct II (2006);
Broken flowers (2005);
A Different Loyalty (2004);
Catwoman (2004);
Cold Creek Manor (2003);
Beautiful Joe (2000);
Picking Up the Pieces (2000);
Simpatico (1999);
La Musa (1999);
Gloria (1999);
The Mighty (1998);
Sphere (1998);
Last Dance (1996);
Diabolique (1996);
Casino (1995);
The Quick and the Dead (1995);
Intersection (1994);
The Specialist (1994);
Sliver (1993);
Where Sleeping Dogs Lie (1992);
Instint bsic (1992);
Scissors (1991);
Diary of a Hit Man (1991);
Year of the Gun (1991);
He Said, She Said (1991);
Total Recall (1990);
Beyond the Stars (1989) (aka Personal Choice) (1989);
Sang i arena (1989) (1989);
Action Jackson (1988);
Above the Law (aka Nico) (1988);
Allan Quatermain and the Lost City of Gold (1987);
Cold Steel (1987);
Police Academy 4: Citizens on Patrol (1987);
King Solomon's Mines (1985);
Irreconcilable Differences (1984);
Deadly Blessing (1981);
Stardust Memories (1980);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13486" title="Bandera d'Espanya" nonfiltered="1692" processed="1678" dbindex="6701">

La bandera d'Espanya actual va ser adoptada formalment el 6 de desembre de 1978 amb la aprovaci de la vigent Constituci espanyola, la qual al seu article quart diu: 1. La bandera d Espanya s formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. Els usos de la bandera van ser regulats per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, que a l'article segon, diu: 1. La bandera de Espanya, d'acord amb el preceptuat a l'article quart de la Constituci espanyola, s formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. 
2. A la franja groga s'hi podr incorporar, a la forma que reglamentariament se senyali, l'escut d'Espanya.

A l'actualitat no hi ha hagut cap desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei, doncs, segueix vigent el Reglament de banderes i estendards, guions, insgnies i distintius, aprovat pel Reial decret 1511/1977, de 21 de gener, amb les modificacions relatives a l'escut d'Espanya i al gui del Princep d'Astries.

Histria.
L'actual bandera d'Espanya va nixer amb el Real Decret del 21 de maig de 1785, expedit a La Granja de San Ildefonso (Segvia) per Carles III, quan es va adoptar una nova ensenya per la marina espanyola.

Es va decidir, d'entre diferents projectes de combinaci de colors, per la roja i vermella. Aix, va poder dotar a la marina espanyola d'un pavell diferent ja que fins llavors mateix que feia servir l'antiga Corona d'Arag.

 Disseny .
 Colors .
Els colors de la bandera d'Espanya tal com van ser descrits pel Reial Decret 441/1981 de 27 de febrer, son:



El disseny basic de la bandera d'Espanya s el mateix de la feta servir entre 1785 i 1931 com a insgnia dels bucs de guerra. Durant la Segona Repblica Espanyola es va fer servir una bandera tricolor de franges d'igual mida, substituint la franja inferior roja pel color morat, i en l'escut la corona reial per la corona mural.

Durant el rgim franquista es va tornar a la bandera bicolor per adoptant com a escut l'guila de Sant Joan aprovada en 11 de febrer de 1938.

 Construcci .
El disseny de la bandera amb l'escut, regulat a la Regla 3 del Reial Decret 1511/1977, respon a les segents especificacions:

 L'eix de l'escut ha de situar-se a una distancia de 1/3 de la vaina, y la seva altura deu ser de 2/5 de l'ample de la bandera.

 Vegeu tamb .

 Llista de les banderes d'Espanya;

Referncies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13492" title="Bandera d'Esccia" nonfiltered="1693" processed="1679" dbindex="6702">
 

La bandera d'Esccia est composta per un sautor blanc en fons blau que representa Sant Andreu, el patr d'Esccia.

El to color del blau, variant al llarg de la histria, no ha estat fixat de manera oficial encara que un comit del parlament ha proposat de fer servir l'anomenat Pantone 300.

El sautor i camp escocs s un dels components de la bandera del Regne Unit. Una versi amb els colors inversos es pot trobar a l'escut i bandera de Nova Esccia, per el blau s generalment ms llumins.

Descripci.
L'aspa blanca s el smbol de Sant Andreu l'Apstol, patr de Esccia. El color del fons de la bandera era variable, des del blau celeste fins al blau mar, depenent, pel que sembla, del tipus de tint disponible en cada zona i poca. Quan va ser incorporada a la bandera del Regne Unit, es va emprar el blau mar com color de fons. No obstant aix, en 2003, una comissi del Parlament d'Esccia va establir que el color oficial del fons de la bandera s el Pantone 300 (s a dir, 0, 114, 198 en el model de color RGB o #0072C6 en codis de colors HTML), un color una mica ms clar que el Pantone 280 de la bandera de Regne Unit.

Les dimensions de la bandera no estan oficialment establides, encara que solen ser 4:5, 3:5 o 2:3. Les barres creuades han de tenir una amplria de 1/5 (o siga, un 20%) de l'altura de la bandera.

Histria.

 

Segons la llegenda, en el 832 el rei Angus II dels Pictos va dirigir als escotos en la seua batalla contra els anglos, dirigits per Aethelstan de East Anglia, prop de l'actual municipi de Athelstaneford, en East Lothian. El rei Angus i els seus homes es van veure envoltats, i van resar per les seues vides. Durant la nit, Sant Andreu es va aparixer al rei i li va prometre la victria. Al mat, ambds exrcits van veure aparixer sobre el cel blau una creu blanca, representant la creu sobre la qual havia estat martiritzat Sant Andrs. Aquesta aparici va donar coratge als escocesos, mentre que els anglos es van desmoralitzar i van perdre el combat.

Les evidncies histriques de l's de la Creu de Sant Andreu com smbol de Esccia sn bastant posteriors a aquesta llegenda. En 1385, el Parlament d'Esccia va decretar que els soldats escocesos havien de dur el Saltire com una marca de distinci. La primera bandera escocesa conservada consistent nicament en una creu blanca data de 1503, encara que el fons s roig, no blau. Cap a 1540 la llegenda del rei Angus s'havia modificat, fins a la seua versi actual, incloent la visi d'un aspa blanca en un cel blau, pel que a partir d'aqueix moment aqueix va ser el disseny de la bandera nacional d'Esccia.

Des de 1606, i especialment desprs de la definitiva uni de Anglaterra i Esccia pel Acta d'Uni (1707), la bandera d'Esccia va ser incorporada a la bandera del Regne Unit, a la qual ms tard, en 1801 es va afegir la Creu de San Patricio, per a simbolitzar al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.



Variants i alternatives.

Fora d'Esccia existeixen diverses versions distintes de la bandera d'Esccia. En Canad, per exemple, una versi inversa del saltire (s a dir, una creu blava sobre fons blanc) s la bandera de la provncia de Nova Esccia, primera expedici colonial del Regne d'Esccia. En Rssia, abans i desprs de la URSS, la Armada Russa utilitzava com emblema la mateixa variant inversa de la bandera d'Esccia, degut al fet que Sant Andreu s tamb el patr de Rssia.

Altres territoris que tenen banderes similars a l'escocesa sn l'estat nord-americ de Alabama, la illa de Tenerife o el Arxiplag de Sant Andreu, Providncia i Santa Catalina, encara que en aquests casos no sembla haver relaci histrica alguna amb Esccia ni amb Sant Andreu.



A ms del saltire, Esccia t altre emblema, el Estendard Reial d'Esccia, conegut comunament com "Lle Rampant". Encara que aquest emblema nicament pot ser utilitzat pel Rei d'Esccia, d'acord amb un decret del Parlament d'Esccia de 1672, s com veure'l en esdeveniments esportius, sense que ning haja estat ara com ara jutjat per fer un s illegal de l'emblema.

Referncies.


Vegeu tamb.

Estendard Reial d'Esccia;
Escut d'armes d'Esccia;
Smbols nacionals d'Esccia ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13499" title="Escut de Sant Feliu de Codines" nonfiltered="1694" processed="1680" dbindex="6703">


L'escut oficial de Sant Feliu de Codines t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont de penyes d'or movent de la punta acompanyat al cap d'una mola d'argent a la destra i d'una palma d'or posada en pal enfilant una corona de llorer d'argent a la sinistra. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de febrer de 1991.

La mola i la corona de llorer amb la palma sn els atributs del martiri de sant Feliu, patr de la vila. Feliu fou un mrtir del segle IV que van llanar al mar amb una pedra de mol lligada al coll. El mont de roques s un senyal parlant relatiu a les "codines" (o roques) del topnim. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13502" title="Escut de Sant Fost de Campsentelles" nonfiltered="1695" processed="1681" dbindex="6704">


L'escut oficial de Sant Fost de Campsentelles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una foguera d'argent; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de setembre de 1992, tot i que el disseny data de 1986.
La foguera simbolitza el martiri de sant Fost, patr del poble. El sinople s el color local, usat ja de molt enrere. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden que el poble estava sota la jurisdicci de la Corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13505" title="Escut de Sant Pere de Vilamajor" nonfiltered="1696" processed="1682" dbindex="6705">


L'escut oficial de Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental) t el segent blasonament:
Escut caironat: de sinople, una clau d'or en pal, amb la dent a dalt i mirant a sinistra; el peu partit: 1r d'argent, una creu plena de gules; 2n d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Herldica.
La clau s l'atribut de sant Pere, patr del poble. 
La creu de Sant Jordi i els quatre pals reials sn les armes de la ciutat de Barcelona, i recorden que la poblaci obtingu el 1384 el ttol de "carrer de Barcelona". 
Histria.

La referncia a la clau ja apareix en escuts consistorials del segle XVIII. Ms endavant aquesta clau va ser substituda per dos creuades com s tpic de molts escuts. No s fins a temps moderns que s'ha recuperat la forma amb una clau. Al llarg de la histria ha estat guarnit amb els quatre pals , que ha estat substitut amb els smbols de Barcelona i amb una tiara papal -Sant Pere fou el primer Papa- que ha estat substituda per una corona mural que denota la qualitat de poble de la poblaci.

La versi actualment oficial es va publicar en el DOGC el 9 de maig del 2002.

Escuts histrics.



Vegeu tamb.
Bandera de Sant Pere de Vilamajor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13510" title="Escut de Sant Quirze Safaja" nonfiltered="1697" processed="1683" dbindex="6706">


L'escut oficial de Sant Quirze Safaja t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, una palma de gules posades en pal enfilant 2 corones de llorer de sinople, la superior ms petita que la inferior; i al 2n, losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.

Es va aprovar 1 de juny de 1983.

La palma amb les dues corones de llorer s l'atribut del mrtir sant Quirze, patr de la localitat. La segona partici reprodueix les armes dels barons de Centelles, senyors del poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13518" title="Bandera de Qatar" nonfiltered="1698" processed="1684" dbindex="6707">

La bandera de Qatar t unes proporcions 11:28. s morada amb una banda serrada blanca ampla (nou dents de serra) en el polispast costat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13520" title="Bandera d'Anglaterra" nonfiltered="1699" processed="1685" dbindex="6708">


La bandera d'Anglaterra consisteix en la creu de Sant Jordi tamb present a d'altres llocs com en la bandera de Barcelona la qual s una creu vermella en fons blanc. Juntament amb la bandera d'Esccia i la creu de Sant Patrici (vella bandera irlandesa) forma la bandera del Regne Unit. La creu com la bandera t proporcions 3:5.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13543" title="Escut de Tagamanent" nonfiltered="1700" processed="1686" dbindex="6709">


L'escut oficial de Tagamanent t el segent blasonament:

Escut caironat: losanjat d'or i de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 d'abril de 1993.

El losanjat d'or i de sable sn les armes dels Tagamanent, senyors del castell del poble des del 1082. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13547" title="Escut de Vallgorguina" nonfiltered="1701" processed="1687" dbindex="6710">


L'escut oficial de Vallgorguina t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent; ressaltant sobre el tot un escuss de sable amb un mont floronat d'argent. Per timbre, una corona mural de poble. 

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar de 1991.

El sautor o creu de Sant Andreu s l'atribut del patr de la localitat. Al centre s'hi veuen les armes parlants dels barons de Montcls, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13552" title="Escut de Vallromanes" nonfiltered="1702" processed="1688" dbindex="6711">


L'escut oficial de Vallromanes t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una vall d'or amb 4 pals de gules sobremuntada d'una mola de mol de gules ressaltant sobre una creu de sant Vicen d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

El sautor i la mola sn els atributs de sant Vicen, patr del poble. Una vall (senyal parlant relatiu al nom del municipi) separa el cap dels quatre pals de l'escut de Catalunya, que recorden que Vallromanes va pertnyer fins a 1934 a Montorns del Valls, localitat que estava sota la jurisdicci de la Corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13555" title="Escut de Vilalba Sasserra" nonfiltered="1703" processed="1689" dbindex="6712">


L'escut oficial de Vilalba Sasserra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una serra de sinople i una guineu de sable passant posades en pal. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 25 d'octubre de 1984.

Armes parlants: la guineu es refereix a l'antic nom del poble fins al segle XV, Vulpelleres (derivat del llat "vulpes", guineu), i la serra fa referncia al nom modern, tot i que Sasserra en realitat alludeix a una cadena de muntanyes: el poble est situat a la banda nord de la serra del Corredor. L'esmalt d'argent tamb s allusiu al nom del municipi: Vilalba significa "vila blanca".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13560" title="Escut de Vilanova del Valls" nonfiltered="1704" processed="1690" dbindex="6713">


L'escut oficial de Vilanova del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una palma d'or posada en pal sinistrada d'un gos d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de desembre de 1986 i publicat en el DOGC el 26 de gener de 1987.

La palma (smbol del martiri) i el gos sn els atributs de santa Quitria, patrona del poble. La presncia del gos s perqu, segons la llegenda, el pastor que va denunciar on era la santa (que s'amagava dels seus perseguidors) va ser mossegat per un gos; posteriorment, en el lloc on fou martiritzada la santa, va rajar una font miraculosa l'aigua de la qual va curar les mossegades del pastor. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13561" title="Bandera de Vilanova del Valls" nonfiltered="1705" processed="1691" dbindex="6714">

La bandera oficial de Vilanova del Valls (Valls Oriental) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una faixa central blanca i un pal groc situat al final del primer ter, ambds d'un gruix d'1/6 de l'alria del drap.

La palma i el gos de l'escut, atributs de Santa Quitria, s'han transformat en pal i faixa respectivament.

Va ser publicat en el DOGC el 18 de desembre de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13562" title="Copa del Rei de futbol" nonfiltered="1706" processed="1692" dbindex="6715">

La copa espanyola de futbol masculina, coneguda actualment com a Copa del Rei, s la segona competici de futbol en importncia que es disputa a Espanya.

El campi de Copa obt una plaa per disputar la Copa de la UEFA la temporada segent (fins el 1999 participava a la Recopa d'Europa). A ms, disputa la Supercopa espanyola de futbol (entre 1946 i 1953 denominada Copa Eva Duarte) enfrontant-se al campi de la lliga espanyola de futbol.

 Histria .
L'actual Copa del Rei  de futbol espanyola va comenar a disputar-se l'any 1902.

Tant el format, com el nmero de participants ha anat canviant amb el transcurs de la histria. Histricament s'ha disputat per eliminatries a doble volta, per en anys recents s'adopt la disputa d'algunes eliminatries a partit nic. Fins la temporada 2004/2005 es disputava a partit nic en el camp del club de menor categoria, fins la ronda de vuitens de final. La resta de la competici es disputava a doble partit. La final s'ha disputat histricament a partit nic en terreny neutral.

Pel que fa al nombre de clubs que hi prenien part, el primer campionat fou per invitaci. Posteriorment hi participaven els campions dels diferents campionats territorials, com el Campionat de Catalunya de futbol. Cap als anys vint comenaren a participar els dos o tres millor classificats de cada campionat territorial. Amb l'arribada del franquisme, els campionats territorials van desaparixer i els participants sortien de la lliga espanyola. Actualment la disputen els clubs de primera divisi espanyola, segona, els millors de segona B i els campions de tercera.

Ha rebut les segents denominacions:
 1902: Copa de la Coronaci (fou celebrada en motiu de la coronaci del rei Alfons XIII);
 1903 - 1932: Campionat d'Espanya - Copa del Rei Alfons XIII;
 1932 - 1936: Copa d'Espanya - Torneig President de la Repblica;
 1939: Trofeu del Generalssim;
 1940 - 1976: Copa del Generalssim;
 des de 1977: Copa de Rei ;

L'any 1937 es disput la Copa de l'Espanya Lliure (Trofeu President de la Repblica), amb la participaci noms de clubs dels Pasos Catalans. Aquesta competici no s reconeguda oficialment per la Federaci Espanyola de Futbol.

Titols de Copa assolits per equips de zones de parla catalana.


Finals de Copa amb equips de zones de parla catalana.


Historial de campions.


1902 Vizcaya de Bilbao;
1903 Athletic de Bilbao;
1904 Athletic de Bilbao;
1905 Reial Madrid;
1906 Reial Madrid;
1907 Reial Madrid;
1908 Reial Madrid;
1909 Club Ciclista San Sebastin;
1910 FC Barcelona;
1910 (*) Athletic de Bilbao;
1911 Athletic de Bilbao;
1912 FC Barcelona;
1913 Rcing d'Irun;
1913 (*) FC Barcelona;
1914 Athletic de Bilbao;
1915 Athletic de Bilbao;
1916 Athletic de Bilbao;
1917 Reial Madrid;
1918 Real Unin d'Irun;
1919 Arenas de Getxo;
1920 FC Barcelona;
1921 Athletic de Bilbao;
1922 FC Barcelona;
1923 Athletic de Bilbao;
1924 Real Unin d'Irun;
1925 FC Barcelona;
1926 FC Barcelona;
1927 Real Unin d'Irun;
1928 FC Barcelona;
1929 RCD Espanyol;
1929-1930 Athletic de Bilbao;
1930-1931 Athletic de Bilbao;
1931-1932 Athletic de Bilbao;
1932-1933 Athletic de Bilbao;
1933-1934 Reial Madrid;
1934-1935 Sevilla FC;
1935-1936 Reial Madrid;

1937 (**) Llevant FC;
1938-1939 Sevilla FC;
1939-1940 RCD Espanyol;
1940-1941 Valncia CF;
1941-1942 FC Barcelona;
1942-1943 Athletic de Bilbao;
1943-1944 Athletic de Bilbao;
1944-1945 Athletic de Bilbao;
1945-1946 Reial Madrid;
1946-1947 Reial Madrid;
1947-1948 Sevilla FC;
1948-1949 Valncia CF;
1949-1950 Athletic de Bilbao;
1950-1951 FC Barcelona;
1951-1952 FC Barcelona;
1952-1953 FC Barcelona;
1953-1954 Valncia CF;
1954-1955 Athletic de Bilbao;
1955-1956 Athletic de Bilbao;
1956-1957 FC Barcelona;
1957-1958 Athletic de Bilbao;
1958-1959 FC Barcelona;
1959-1960 Atltico de Madrid;
1960-1961 Atltico de Madrid;
1961-1962 Reial Madrid;
1962-1963 FC Barcelona;
1963-1964 Real Zaragoza;
1964-1965 Atltico de Madrid;
1965-1966 Real Zaragoza;
1966-1967 Valncia CF;
1967-1968 FC Barcelona;
1968-1969 Athletic de Bilbao;
1969-1970 Reial Madrid;
1970-1971 FC Barcelona;
1971-1972 Atltico de Madrid;
1972-1973 Athletic de Bilbao;
1973-1974 Reial Madrid;

1974-1975 Reial Madrid;
1975-1976 Atltico de Madrid;
1976-1977 Real Betis;
1977-1978 FC Barcelona;
1978-1979 Valncia CF;
1979-1980 Reial Madrid;
1980-1981 FC Barcelona;
1981-1982 Reial Madrid;
1982-1983 FC Barcelona;
1983-1984 Athletic de Bilbao;
1984-1985 Atltico de Madrid;
1985-1986 Real Zaragoza;
1986-1987 Real Sociedad;
1987-1988 FC Barcelona;
1988-1989 Reial Madrid;
1989-1990 FC Barcelona;
1990-1991 Atltico de Madrid;
1991-1992 Atltico de Madrid;
1992-1993 Reial Madrid;
1993-1994 Real Zaragoza;
1994-1995 Deportivo de La Corua;
1995-1996 Atltico de Madrid;
1996-1997 FC Barcelona;
1997-1998 FC Barcelona;
1998-1999 Valncia CF;
1999-2000 RCD Espanyol;
2000-2001 Real Zaragoza;
2001-2002 Deportivo de La Corua;
2002-2003 RCD Mallorca;
2003-2004 Real Zaragoza;
2004-2005 Real Betis;
2005-2006 RCD Espanyol;
2006-2007 Sevilla FC;
2007-2008 Valncia CF;
2008-09;

(*) Els anys 1910 i 1913 es disputaren dues competicions, la oficial de la federaci i la dissident de l'associaci de clubs. Actualment, ambdues sn considerades oficials per la federaci.

(**) Durant els mesos de juny i juliol de 1937 es jug la Copa de l'Espanya Lliure, que es va disputar entre els millors equips de la Lliga Mediterrnia de Futbol, un campionat jugat al Pas Valenci i al Principat per suplir la lliga espanyola. La Real Federacin Espaola de Ftbol (RFEF) es nega a reconixer el ttol malgrat haver donat validesa al ttol conquerit pel Sevilla en la zona controlada pel bndol franquista. El 25 de setembre del 2007, el Congrs espanyol aprova per unanimitat una proposici per reclamar a la RFEF que reconegui l'oficialitat de la Copa de l'Espanya Lliure.

 Ttols per club .


 Articles relacionats .
 Copa de l'Espanya Lliure;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13565" title="Recta" nonfiltered="1707" processed="1693" dbindex="6716">
Una recta, o lnia recta, s un objecte geomtric format per un conjunt d'infinits punts infinitament llarg, i infinitament prim que no t curvatura. Tamb es diu que els punts d'una recta estan alineats.

 Posicions relatives de les rectes .
Dues rectes sn coplanries si poden estar contingudes en un mateix pla. En cas contrari es diu que les rectes es creuen.
Dues rectes sn paralleles si sn coplanries i no tenen cap punt en com.
Dues rectes s'intersequen o es tallen si tenen un sol punt en com. En aquest cas, tamb sn coplanries (vegeu la demostraci ms endavant).

 Les rectes en geometria .
En geometria, la recta s un conjunt d'infinits punts, subconjunt parcial dels infinits punts que formen un pla i que compleix unes determinades propietats. s un ens fonamental (juntament amb el punt i el pla) que no admet una definici ms concreta. Simplement, s'enuncien les propietats i se n'accepta l'existncia de forma axiomtica (vegeu axiomes de la geometria). Aquestes propietats (no demostrables) sn les segents:

1. Per dos punts diferents hi passa una recta i noms una.

2. Si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta tamb estan continguts en aquest pla.

3. La recta s un conjunt de punts linealment ordenat, obert i dens, on:
 Linealment ordenat significa que, donada una terna de punts, A, B i C, si A precedeix B i B precedeix a C, llavors A precedeix a C.
 Obert significa que no existeix ni un primer ni un ltim punt.
 Dens significa que entre dos punts d'una recta sempre n'hi ha infinits ms, de manera que no existeixen punts consecutius.

4. Tota recta continguda en un pla estableix una divisi dels punts del pla no continguts en la recta en dues niques regions tals que tot punt del pla exterior a la recta pertany a una o altra regi, i de manera que, escollits dos punts que pertanyin a diferents regions, la recta que els cont t un punt situat entre ells que pertany a la recta original i viceversa.

5. Per un punt exterior a una recta, hi passa una (i noms una) recta tal que les dues estan contingudes en un mateix pla i no tenen entre elles cap punt en com (parallela).

6. Donada una classificaci dels punts d'una recta en dues regions que compleix:
 Existeixen punts de la recta d'una i altra regi.
 Tot punt de la recta pertany a una o altra regi.
 Tot punt d'una regi precedeix a tot punt de l'altra regi.
 llavors existeix un sol punt de la recta tal que tots els punts que el precedeixen pertanyen a la primera regi i tots els punts que el segueixen pertanyen a la segona regi. ;

Temes relacionats amb els punts 4 i 6: semipl, semirecta. 


 Altres propietats de les rectes .
 Una recta i un punt no contingut en ella determinen un pla que passa per ells.
 Demostraci: per definici de recta, aquesta est formada per infinits punts, dels quals se'n consideren dos. Aix, es t un conjunt de 3 punts no alineats. Una de les propietats axiomtiques del pla s que per tres punts no alineats hi passa un pla i noms un. Aquest pla que passa pels tres punts passa pel punt no contingut en la recta i tamb per la recta, ja que una de les propietats axiomtiques de la recta (la segona) diu que si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta tamb estan continguts en aquest pla, QED.

 Dues rectes que es tallen determinen un pla que passa per elles (i per tant, sn coplanries).
Demostraci: per definici de recta, aquesta est formada per infinits punts, dels quals se'n considera un d'una de les rectes que interseca. Aplicant la propitat anterior, se segueix que existeix un pla que passa per aquest punt i que cont tota l'altra recta, en particular el punt com entre les dues rectes. Aquest pla, tamb cont la primera recta, ja que una de les propietats axiomtiques de la recta (la segona) diu que si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta tamb estan continguts en aquest pla, QED.

 Si una recta (a) talla a una altra recta b, llavors a tamb talla totes les paralleles a b contingudes en el pla que determinen a i b.
Demostraci, per reducci a l'absurd: se suposa a que no talla a una parallela de b (c), continguda en el mateix pla que defineixen a i b, que intersequen al punt I. Llavors, pel punt I, exterior a c existirien dues rectes paralleles a c, cosa que entra en contradicci amb una propietat axiomtica de la recta (la cinquena).

 Si dues rectes (a i b) sn paralleles a una tercera (c), llavors sn paralleles entre s (propietat transitiva).
Demostraci (encara no disponible a Viquipdia).

 Les rectes en matemtiques.
En un espai vectorial (per exemple R2 o R3) es defineix la recta r com:

;

on  i  sn vectors (per exemple de R2 o R3) fixos  i  s no nul. t s un parmetre real lliure que s el parmetre arc quan  s unitari. El vector b descriu la direcci de la recta i  s un punt de la recta. Aquesta equaci s l'anomenada equaci vectorial d'una recta.

De forma ms abstracte, hom sovint assumeix que els punts d'una recta es corresponen un a un amb els nombres reals.

 La recta en R2.
 Equacions de la recta en R2.


Equaci vectorial:  on:
  s un punt per on passa la recta. ;
  s un parmetre tal que ;
  s un vector que dna la direcci de la recta i s'anomena vector director de la recta.
Equacions paramtriques: .
 S'obtenen directament de desglossar l'equaci vectorial.
Equaci contnua:  ;
 S'obt de plantejar la igualaci del parmetre   de les dues equacions paramtriques. Les rectes paralleles a algun dels eixos coordenats, no es poden expressar amb aquesta forma, ja que tindrien algun denominador nul.
Equaci general o implcita: ;
 amb A, B i C, coeficients reals fixos tals que A i B sn no nuls. ;
 Aquesta equaci s'obt de l'equaci contnua considerant:
 ;
  ;
 .
Equaci explcita  ;
 S'obt allant y en l'equaci anterior i considerant:
  ;
 , on ;
m s'anomena pendent de la recta i el seu valor s el de la tangent de l'angle ( ) que forma la recta amb l'eix x.
 n s l'ordenada del punt d'intersecci entre la recta i l'eix y.
Equaci cannica ;
 Obtinguda dividint l'equaci implcita per C i anomenant;
  ;
 . ;
 Els parmetres resulten ser tals que la recta interseca amb els eixos de coordenades en els punts (p,0) i (0,n).

Equaci punt-pendent ;
 S'obt allant  de l'equaci contnua i considerant:
 , que torna a ser el pendent de la recta ja que ,  i s'havia definit m com ;
 Aquesta equaci ens s especialment til, ja que ens permet escriure directament l'equaci d'una recta, coneguts el pendent i un punt pertanyent a la recta.







 Rectes notables R2 .

L'equaci d'una recta vertical, com la v, respon a l'equaci ;
 (constant).
L'equaci d'una recta horitzontal, como la h, respon a l'equaci ;
 (constant).
Una recta qualsevol que passi per l'orgen O (0,0), com la s, complir la condici , i la seva equaci explcita ser de la forma .

 Parallelisme i perpendicularitat.
Dues rectes qualssevol (una representada amb primes (') sobre els  seus parmetres i l'altre no)
 Seran paralleles si i noms si (els segents tres punts sn equivalents):
 els seus vectors directors sn parallels, cosa que passa quan ;
 ;
 ;
 Seran perpendiculars (o ortogonals) si i noms si (els segents punts tamb sn equivalents);
 els seus vectors directors sn ortogonals, cosa que passa quan el seu producte escalar s nul: ;
 ;
 ;

 Angles i distncies .
Angle entre dues rectes: Dues rectes que es tallen defineixen quatre angles iguals dos a dos. L'angle ( ) que formen les rectes es defineix tal que est entre 0 i 90. Coneguts els vectors directors amb l'expressi que defineix el que formen els seus vectors directors   i , es pot calcular l'angle que formen amb l'expressi:
 ;

Distncia entre un punt i una recta: La distncia entre una recta (
) i un punt  exterior a r s la menor de les distncies entre el punt P i qualsevol dels punts de la recta r. Aquesta distncia es minimitza amb la projecci ortogonal de P sobre r, i l'expressi que dna la distncia entre P i r s:
 ;

Distncia entre dues rectes: la distncia entre dues rectes s la menor distncia entre punts d'una i altra recta. Si les rectes tenen algun punt en com (si sn secants), la distncia s 0; si sn paralleles, la distncia entre elles ve donada per la distncia entre un punt d'una recta i l'altra recta, ja que aquest valor s independent del punt triat.

Si   i   sn dues rectes paralleles del pla i  un punt pertanyent a r, llavors la distncia entre r i r' s:

;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13566" title="Punt" nonfiltered="1708" processed="1694" dbindex="6717">

Anatomia;
Punt cec, a l'ull.
Punt G d'estimulaci ergena.

 Arquitectura;
 Arc de mig punt;

Astronomia;
 Punt d'ries o punt vernal, s un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclptica. ;
 Punt de Lagrange;
 Punt subsolar;

 Economia:
 Punt mort (economia);

 Enginyeria mecnica:
 Punt mort (mecnica);

Fsica;
 Punt de fusi, s el punt en qu la temperatura determina el canvi d'estat de slid a lquid en un element o compost qumic. ;
 Punt triple o punt crtic, punt on conviuen els estats slid, lquid i gass de la matria.
 Energia del punt zero, en mecnica quntica s l'energia ms baixa possible que pot tenir un sistema fsic. ;

 Fontica;
 Punt d'articulaci, lloc on els rgans vocals produeixen un so.

Geografia;
 Punt cardinal.
 Pas de Punt, regi de l'est de l'frica esmentada pels antics egipcisrelacionada geogrficament amb l'actual Puntland. ;
Puntland, regi proclamada independent al nord-est de Somlia. ;

Geometria;
 Punt (geometria), lloc on es tallen dues lnies.
 Punt mitj, s el punt del segment que equidista dels extrems.

 Matemtiques;
 Punt fix;

Meteorologia;
 Punt de rosada, temperatura per sota la qual la humitat de l'aire precipita espontniament.

Mitjans de comunicaci;
El Punt, diari catal.
 Informatius de Punt 2;
 Punt 2, mitj de comunicaci;
 Punt 6 Camp;

 Qumica;
 Punt d'inflamabilitat. ;
 Punt isoelctric.

Signes de puntuaci;
 Punt (signe), signe de puntuaci que indica una pausa forta.
Punt i coma (;);
Punt i seguit;
 Dos punts (:);
 Punt volat (), emprat a l'ela geminada (p.ex. parallel).

 Miscellnia;
 Circumferncia dels nou punts;
Punt calent de la diversitat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13570" title="Pla" nonfiltered="1709" processed="1695" dbindex="6718">

Un pla s un dels elements bsics de la geometria plana, juntament amb el punt i la recta.

Els plans sn infinits i es poden definir mitjanant :
 Tres punts que no pertanyen a la mateixa recta;
 Una recta i un punt que no pertany a  aquesta recta;
 Dues rectes que s'intersecten;
 Dues rectes paralleles;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13594" title="Andrmeda (constellaci)" nonfiltered="1710" processed="1696" dbindex="6719">




La constellaci d'Andrmeda (del llat Andromeda), t 722 quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constellacions. La constellaci es troba entre l'Ascensi recta 23, i 2 hores, i declinaci entre +23, i +50, aproximadament. El seu estel   es Sirah, nom originari de l'rab que vol dir llombrgol d'Andrmeda, i s un dels estels que conformen el quadrat del Pegs (Pegasus). Sirrah s anomenada tamb Alpheratz, que vol dir espatlla del cavall, fent allusi al Pegs. L'estel   s Mirach, que vol dir el davantal.   s Alamaak, nom rab que vol dir linx del desert, i s un estel doble. Hi ha el cmul obert NGC 752, i la nebulosa planetria NGC 7662. A ms hi ha la gran galxia d'Andrmeda, espiral, catalogada per Messier com a M31; i tamb M32, i M110.
Les constellacions associades al mite de Perseu sn Andrmeda, Cassiopea, Cefeu, Cetus (el monstre mar), el Pegs, i Perseu.

Trets notables.

Amb l'estel ms brillant d'Andromeda,   Andromedae, anomenat Alpheratz o Sirrah, es pot construir juntament amb  ,  , i   Pegasi un asterisme anomenat el Gran Quadrat de Pegs. Aquest estel era considerat part de Pegs, la qual cosa es confirmada pel seu nom:  espatlla del cavall .

  Andromedae s anomenat Mirach, el davantall. Est a una distncia de 88 anys-llum i t una magnitud de 2,1.

  Andromedae, Almach, es troba al cap de la cama sud de la gran  A . s un bell estel  mltiple amb colors oposats.

Andromedae t un sistema planetari amb tres planetes confirmats de 0,71 vegades, 2,11 vegades, i 4,61 vegades la massa de Jpiter.

Objectes del cel profund notables.


El ms fams objecte del cel profund a Andrmeda s M31, la gran galxia d'Andrmeda, l'objecte ms distant visible a simple vista.

Mitologia.

Vegeu article: Andrmeda (mitologia)

Andrmeda era una princesa condemnada a ser sacrificada a un monstre de la mar; va ser rescatada per l'heroi Perseu. Algunes figures d'aquest mite com la seva mare i el seu pare: Cassiopeia i Cepheus, Perseu i el seu cavall alat Pegs, i el monstre mar: Cetus han donat nom a les constellacions venes. 

Vegeu: Llista d'estrelles d'Andrmeda




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13617" title="Gran galxia d'Andrmeda" nonfiltered="1711" processed="1697" dbindex="6720">


La Galxia d'Andrmeda (Messier 31,M31 o NGC 224), s una galxia espiral gegant catalogada per Charles Messier al 1764. s l'objecte visible a primera vista ms allunyat de la Terra. Est a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcci a la constellaci d'Andrmeda. s la ms gran de les galxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galxies petites ms tres galxies grans espirals: Andrmeda, la Via Lctia i la Galxia del Triangle. 

T una massa calculada d'entre 300.000 i 400.000 milions de masses solars: aproximadament una vegada i mitja la massa de la Via Lctia i un dimetre d'uns 150.000 anys llum. Dins la classificaci de Hubble es considera del tipus Sb.

Amb les millores en els mesuraments i les dades obtingudes alguns cientfics creuen que la Via Lctia cont molta ms matria fosca i podria ser ms massiva que M31. Tot i aix, observacions recents del Telescopi espacial Spitzer van revelar que la M31 cont un bili (10^12) d'estrelles, excedint per molt el nombre d'estrelles de la nostra galxia.

La galxia s'est acostant a nosaltres a uns 140 quilmetres per segon i es creu que d'aqu a aproximadament 3.000 milions a 5.000 milions d'anys pogus collidir amb la nostra i fusionar-se ambdues formant una gegant ellptica. 

Informaci general. 

Andrmeda juga un paper important en els estudis galctics, ja que s la gegant espiral ms propera. En 1943 Walter Baade va ser el primer a resoldre estrelles dintre de la regi central de la galxia. Edwin Hubble va identificar per primera vegada en fotografia estrelles variables Cefeida en aquesta galxia, permetent aix determinar la distncia a la qual es trobava. 

Robin Barnard, de l'Open University, ha detectat 10 fonts de raigs X en la Galxia d'Andrmeda (publicats el 5 d'abril de 2004), utilitzant observacions de l'observatori orbital XMM-Newton de l'Agncia Espacial Europea. La seva hiptesi s que poden ser possibles candidats a forats negres o estrelles de neutrons, que escalfen el gas entrant a milions de graus emetent raigs X. L'espectre de les estrelles de neutrons s el mateix que el dels suposats forats negres, per es distingeixen per les seves masses. 

En 1991 la Cmera Planetria del Telescopi Espacial Hubble va fotografiar el nucli d'Andrmeda. Per a sorpresa de tots, presenta una doble estructura, amb dos punts nuclears calents separats per uns pocs anys llum. Observacions terrestres posteriors han dut a especular que, a ms d'existir dos nuclis, aquests es mouen l'un respecte de l'altre i que un dels nuclis est desfent a l'altre, que podria ser el romanent d'una galxia ms petita "empassada" per M31. Els nuclis de moltes galxies sn coneguts per ser llocs bastant violents, i sovint es proposa l'existncia de forats negres supermassius per a explicar-los. 

Scott Chapman, del Califrnia Institute of Technology, i Rodrigo Ibata, de l'Observatoire Astronomique d'Strasbourg a Frana, van anunciar en 2005 les seves observacions amb els telescopis Keck que mostren que la lluentor tnue d'estrelles que s'estn cap a fora de la galxia s, en realitat, part del propi disc. Aix significa que el disc espiral d'estrelles en Andrmeda s tres vegades ms llarg de l'estimat fins a ara. s una evidncia que hi ha un vast disc estellar que fa que la galxia tingui un dimetre de ms de 220.000 anys llum. Els clculs previs estimaven el dimetre d'Andrmeda entre els 70.000 i els 120.000 anys llum. 

Recents investigacions han demostrat l'existncia d'una barra en el centre de M 31, la qual cosa la converteix en una galxia espiral barrada igual que la Via Lctia. 

Observaci. 

La Galxia d'Andrmeda va ser observada en l'any 964 per l'astrnom persa 'Abd AL-Rahman AL Sufi, que la va descriure com una "petit nvol". La primera descripci basada en observacions telescpiques va ser deguda a Simon Marius (1612), a qui sovint se li atribueix errniament el seu descobriment. 

En 1885 una supernova (coneguda com "S Andromedae") va ser vista en la Galxia d'Andrmeda, la primera i l'nica observada fins a ara en aquesta galxia: va aparixer a l'agost d'aquest any amb magnitud prxima a la 6, va ascendir fins a la 5.4 cap al 17 d'aquest mes per a anar perdent lluentor a poc a poc; va deixar de veure's al febrer de 1886: encara el 1 de febrer d'aquest any va poder mesurar-la Asaph Hall amb el gran refractor installat a Washington, trobant-la amb magnitud 16. S'ha calculat que la seva magnitud absoluta va ser igual a la -18.2. 

La Galxia d'Andrmeda s fcilment visible a ull nu sota un cel veritablement fosc; aquest cel noms ho podem trobar en relativament pocs llocs, normalment zones allades lluny dels nuclis de poblaci i fonts de contaminaci lumnica. A primera vista sembla bastant petita, car noms la part central s suficientment brillant per a ser apreciable per l'ull hum, per el dimetre angular complet de la galxia s en realitat de set vegades el de la Lluna plena. 
El 1950, els astrnoms anglesos Brown i Hazard van descobrir que aquesta galxia emetia ones electromagntiques en la banda dels 158,8 MHz, sent la primera galxia descoberta com objecte emissor d'ones electromagntiques .




Referncies.


 Enllaos externs .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13626" title="Valncia Club de Futbol" nonfiltered="1712" processed="1698" dbindex="6721">
El Valncia Club de Futbol s l'entitat esportiva ms important del Pas Valenci a nivell futbolstic. Fou fundat el 1919 a Valncia i juga a la Primera Divisi d'Espanya. Al seu estadi, que s'anomena Mestalla, hi caben uns 55.000 espectadors. El Valncia CF ocupa el 4 lloc a la classificaci histrica de la LFP, darrere del Real Madrid, FC Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao. L'any 2008 es publica l'estudi dels clubs ms rics del mn de Football Money League on el conjunt valencianista es situa el 18 amb uns ingressos de 107,6 millions d'euros. L'actual president s Vicent Soriano i l'actual entrenador s Unai Emery.

 Histria .
El Valncia CF es va fundar el 1919 sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922. 

Per aquell temps el Valncia era un club modest, per grcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme illusi per demostrar que arribaria a ser un dels grans de l'estat espanyol. 

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Esta, al seu torn, es va dividir en dos categories, la mnima i la mxima, primera divisi i segona divisi respectivament. El Valncia CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, per en la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisi d'honor. En aquell temps, el president del Valncia era Juan Gimnez Cnovas. 

El 1934 el Valncia arrib a la final de Copa i pat la derrota davant el Reial Madrid en la final de Copa que es va jugar el 6 de mar en l'Estadi de Montjuc (Barcelona). El resultat va ser d'1 a 2 favorable als blancs. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar als blancs, que van remuntar amb dos gols ms tard. 

Anys desprs, el 1941 i amb Lluis Casanova Giner com a president de l'entitat, el Valncia obtenia el seu primer ttol coper enfrontant-se al RCD Espanyol a Chamartn i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mtics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la derrota el 1934. 

Sens dubte, un dels presidents que ms va influir en la bona ratxa del club va ser Lluis Casanova, qui va donar nom al mtic i rescabalat estadi Lluis Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla. 

Per si hem de destacar un ttol valus que figura en les vitrines del Valncia s, sens dubte, la Recopa que va guanyar en l'estadi de Heyssel en Brusselles, l'any 1980. Aquell partit disputadssim que va enfrontar a Valncia i l'Arsenal i que hagu de decidir-se en la tanda de penals, va tindre com a protagonista el porter Pereira, que va detindre el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pgines ms brillants de la seua histria.

 Uniforme .

Originriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantal negre i calces del mateix color. Tot i que ms endavant el color de pantal i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantal negre, calces blanques.
Uniforme alternatiu: Samarreta negra amb detalls taronges, pantal taronja i calces negres.

 Spnsors i provedors d'equipatge .


Himne.

L'himne del club fou encarregat al director de la banda municipal de Valncia Pablo Snchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de "pasodoble".

s un equip de primera
nostre Valncia Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirs
ja comenaren a demostrar
que era una bona manera
per a Valncia representar.

Amunt Valncia, Visca el Valncia, s el millor
Amunt Valncia, Visca el Valncia del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi per a que triomfes t'animarem.

En la capital del Tria
s el Valncia qui vist de blanc
i defn la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforant-se per a triomfar
i les glries arribaren
i en competncia continuaran.

Amunt Valncia, Visca el Valncia, s el millor
Amunt Valncia, Visca el Valncia, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi per a que triomfes t'animarem.

Amunt Valncia, Visca el Valncia, el campi!

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 72.
 Temporades a 2a: 4.
 Partits jugats a 1a : 2284.
 Victries a 1a : 1017.
 Empats a 1a : 529.
 Derrotes a 1a : 738.
 Millor posici a la lliga: 1r;
 Pitjor posici a la lliga: 16;
 Posici histrica: 4t;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;



 Major derrota com a local a la Lliga;



 Major derrota com a visitant a la Lliga;



 Jugadors amb ms participacions . 

Fins al 10 de novembre de 2008, els 10 jugadors amb ms participacions amb el Valncia CF  a Primera divisi sn: 



 Mxims golejadors . 

Fins al 10 de novembre de 2008, els 10 jugadors amb ms gols amb el Valncia CF  a Primera divisi sn: 



Palmars.

Tornejos nacionals.

6 Campionats de Lliga espanyola: 1941-42, 1943-44, 1946-47, 1970-71, 2001-02, 2003-04;
7 Copes del Rei: 1941, 1949, 1954, 1967, 1979, 1999, 2008;
1 Supercopa espanyola: 1999;
3 Campionats de Llevant: 1922-23, 1924-25, 1936-37;
8 Campionats de Valncia: 1925-26, 1926-27, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1937-38, 1939-40;

Tornejos internacionals.

2 Copes de Fires (actual Copa de la UEFA): 1962, 1963;
1 Copa de la UEFA: 2004;
1 Recopa d'Europa: 1980;
2 Supercopes d'Europa: 1980, 2004;
1 Copa Intertoto de la UEFA: 1997-98;
1 Petita Copa del Mn: 1966 ;
2 subcampionats de Lliga de Campions de la UEFA: 2000, 2001;
1 subcampionat de Copa de Fires: 1964;

Plantilla 2008-2009.



















 











Cedits.










Jugadors histrics.


    Pablo Aimar;
         Amadeo;
          Arias;
         Asensi;
   Roberto Ayala;
         Badenes;
         Bonhof;
          Camarasa;
                       Caizares;
          Claramunt;
        Djukic;
        "Lobo" Diarte;
          Eizaguirre;

        Epi;
         Fernando;
         Giner;
         Guillot;
        Gorostiza;
  Valeri Karpin ;
         Kempes;
    "Kily" Gonzlez;
  Patrick Kluivert ;
        Mendieta;
         Mestre;
          Mijatovic;

        Morena;
         Mundo;
    Ariel Ortega;
          Pasieguito;
         Penev;
         Pesudo;
         Claudio "Piojo" Lpez;
       Juan Antonio Pizzi;
       Puchades;
          Quincoces II;
         Quique Flores;
         Romrio;

        Robert F.;
     Juan Snchez;
     Saura;
     Segu;
  Solsona;
        Voro;
         Waldo;
    Wilkes;
        Zubizarreta ;


 Entrenadors . 

El Valncia CF al llarg de la seua histria ha contat amb grans entrenadors de la talla de Ramn Alzines; qui va aconseguir el primer ttol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un ttol de Lliga i altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Bentez, que va dur al ttol de Lliga desprs de 31 anys sense aconseguir-lo a ms de aconseguir el doblete de Lliga i UEFA, Hctor Cper que va dirigir al conjunt xe a les dos finals consecutives de Lliga de Campions. 



 Cos tcnic 2008/09 . 

Entrenador: Unai Emery. ;
Segon entrenador: Juan Carlos Carcedo. ;
Preparador de porters: Jos Manuel Ochotorena. ;
Preparadors fsics: Miguel Villagrasa, Jos Mascars. ;
Delegat: Salvador Gonzlez "Voro". ;
Cap dels Serveis Mdics: Antonio Giner Marco. ;
Metge adjunt al primer equip:: Miguel Frasquet. ;
Utillers: Bernardo Espaa 'Espanyeta', Jos Manuel Lpez, Vicente Navarro Navarro 'Serreta', Ivan Montero Rodrguez, Vicente Ventura Deval.
Fisioterapeuta-ATS: Jos de los Santos ;
Fisioterapeutes: Ximo Galindo, Luis Bantonio Giner, Luis Baraja, Andreu Gramaje, Jordi Sorli, Alvaro Ortiz.

Vegeu tamb.
 Estadi de Mestalla;
 Estadi Nou Mestalla;
 Valncia Club de Futbol Mestalla;

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana web oficial del club    ;
 Penya oficial del Valncia CF ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13629" title="Elx Club de Futbol" nonfiltered="1713" processed="1699" dbindex="6722">



L'Elx Club de Futbol s el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalop, Pas Valenci).

 Histria .
L'Elx Club de Futbol va nixer el 1923, mitjanant la uni de dos equips locals fundats el 1908, lSporting d'Elx i la Gimnstica d'Elx. El seu primer nom va ser Elx Football Club, fins l'any 1939 en qu pass a nomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisi, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Illicit ascendeix a Segona divisi. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'ltim ascens de l'equip a Primera divisi, grcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisi.

Actualment l'Elx CF juga a Segona divisi.

 Orgens i primers anys .

Al 1920, desprs de dos dcades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els ms importants van ser: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hrcules, Popular, Espaol, Quiles y Rodrguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnstica i especialment, l'Illice, el ms fort i millor organitzat, que comptava amb directiva, socis, tenia una secci de ciclisme i oferia cinema els caps de setmana.

El fet que va provocar el naixement de l'Elx FC va ser el triomf de l'equip espanyol a les Olimpades d'Anvers. De cop i volta els equips de futbol deixaren de ser divertiment d'uns pocs i pasaren a convertir-se en patrimoni dels pobles, espill de les seues essncies racials, i ensenya i bandera dels enfrontaments i rivalitats ancestrals entre vens.

Enmig d'aquell ambient d'exaltaci, no tard en sorgir l'idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que es celebraven davant d'equips de poblacions cercanes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenci de l'Ajuntament "per a formar una potent selecci illicitana que s'enfronte amb exit al Bellas Artes d'Alacant". l'Alcalde en Lorenzo Fenoll Serrano, pren cartes al tema i urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

En un comenament es discuteix sobre quin dels dos equips mes importants (Gimnstica i Illice) havia de portar l'iniciativa i convertir-se en l'equip hegemnic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tindre en comte no noms les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competici esportiva, tamb les barreres socials. Mentre que la burgesia estba representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnstica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reuni definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la plvora de al pirotcnica que regien, a la vora del riu Vinalop (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), aix a l'agost de 1922 va nixer la SOCIETAT ESPORTIVA ELX FOOTBALL CLUB, com a nic equip representant de tot Elx.

En un comenament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer crrec de la formaci del primer equip un dels cofundadors en Pedro Snchez, qui va acabar sent conegut com "Pere efec".

Plantilla 2008-2009.

Segons la Lliga del Futbol Professional (LFP)































 Entrenador:   Claudio Barragn;
 Preparador fsic:  David Vidal Mateo;

 Estadi .
Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martnez Valero, un dels ms importants i grans del Pas Valenci, ja que t capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc sn de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A ms, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i lStadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

 Assistncia a l'estadi .
 Temporada 06/07:
 Assistncia mitjana: 6.513 espectadors;
 Millor entrada: Elx-Hrcules (14.757 persones);
 Temporada 05/06:
 Assistncia mitjana: 7.771 espectadors;
 Millor entrada: Elx-Hrcules (17.199 persones);
 Temporada 04/05:
 Assistncia mitjana: 8.510 espectadors;
 Millor entrada: Elx-Xerez (20.240);

 L'Himne .
L'actual himne, Mucho Elche! (en castell), s interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

 Uniforme .

 Uniforme titular: Fins el 1927 l'uniforme de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantal blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporaci de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I aix, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament sn blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, sn de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinaci dels colors blanc i verd prov el malnom de "blanc-i-verds" amb qu sn coneguts els jugadors i l'afici del club. ;
 Uniforme alternatiu: Com la primera, t una franja horitzontal. Per els colors sn diferents, la samarreta, el pantal i les mitges sn blaves, i la franja s roja. s basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipaci, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
 Tercer uniforme: Aquest tratge ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.


 Ttols .
 Campi del Torneig Festa d'Elx en 25 ocasions;
 Subcampi de la Copa Federaci a la temporada 1999-00;
 Subcampi de la Copa del Generalsimo a la temporada 1968-69: Athletic Club de Bilbao 1 - 0 Elx CF;


 Campi Tercera divisi grup 2 1944-41, grup 7 1943-44, 1947-48, grup 8 1944-45, grup 10 1954-55, 1955-5, 1956-57, 1657-58.
 Campi Segona divisi grup 2 1958-59;
 Campi de la de Copa de Campions de Segona divisi a la temporada 1958-59;

 Promocions .
 Promoci a Segona divisi a les temporades 1957-58, 1996-97, 1998-99;
 Promoci a Primera divisi a les temporades 1958-59, 1972-73, 1983-84, 1987-88;

 Ttols internacionals .
 Trofeu Bem-Bella, Algria;
 Trofeu Fraternitat Hispnica, Hondures;
 Trofeu President de la Repblica de Veneuela, Veneuela;
 Trofeu Internacional Juvenil de Ginebra, Sussa;

 Altres dades d'inters .
 Temporades a 1: 19;
 Temporades a 2: 30;
 Temporades a 2B: 7;
 Temporades a 3: 19;
 Millor posici a la lliga: 5 (1, temporada 1963-64);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (1, temporada 1988-89);
 Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnstica Abad, temporada (1944-45);
 Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58);
 Major golejada en contra:
 Jugadors amb ms partits disputats:
 Jugadors amb ms gols:
 Jugadors amb ms ttols:
 Porter menys golejat:
 Jugador amb ms gols en un partit:

 Filial .
 Elx Illicit .
L'Elx CF Illicit s l'equip filial de l'Elx Club de Futbol, anomenat popularment Ilicitano. Juga en el grup VI de la Tercera Divisi

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .


 Presidents .
  Mariano Rodrguez Irles (1922-1923);
  Salvador Ramos Folqus  (1923-1925);
  Jos Grau Nioles       (1925-1926);
  Don Jos Gmez Brufal   (1925-1926);
  Diego Ferrndez Ripoll  (1926-1928);
  Francisco Brotons Ruiz  (1928-1929);
  Juan Maci              (1929-1930);
  Jos Botella Tello      (1929-1930);
  Vicente Snchez Guilabert (1930-1932), (1933-1934);
  Francisco Maci Vidre   (1931-1932);
  Pascual Anton Moll     (1931-1933);
  Antonio Snchez Torres  (1934-1936);
  Santiago Martnez Noguera (1936-1937);
  Joaqun Ruz Torregrosa (1939-1940);
  Vicente Lpez Baeza     (1940-1941);
  Vicente Navarro Maci   (1941-1942);
  Pascual Sansano Mora    (1942-1943);
  Santiago Canales Mira-Perceval (1944-1945);
  Joaqun Ruz Torregrosa   (1944-1945);
  Ramn Remiro Palacios (1945-1946);
  Francisco Valero Dez    (1945-1946-1947);
  Joaqun Lucerga Snchez  (1946-1948);
  Jos Samper Marco        (1948-1949-1950);
  Jos Candel Penalva      (1950);
  Francisco Miralles Yuste (1950-1951);
  Jos Garrigs Espino     (1951);
  Modesto Pastor Garca    (1951-1953);
  Pascual Antn Molla      (1953-1955);
  Jos Esquitino Sempere   (1955-1962), (1967-1970);
  Manuel Martnez Valero   (1962-1967), (1971-1982);
  Francisco Climent Vicente(1970-1971);
  Vicente Pastor Antn     (1982-1983);
  Diego Quiles Navarro     (1983-1987), (1994-2001);
  Jos sepulcre Fuentes    (1987-1988);
  Jos Snchez Riquelme    (1988-1990);
  Antonio Aledo Pagn      (1990-1991);
  Anselmo Navarro Hidalgo  (1991-1994);
  Francisco Borja          (2001-2002);
  Andrs Alonso            (2002);
  Amador Poveda            (2002-2003);
  Jos serrano             (2003);
  Ramn Snchez            (2003-2006);
  Jos Sepulcre Coves      (2006- ...);

 Vegeu tamb .
 Torneig Festa d'Elx;
 El futbol al Pas Valenci;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13633" title="Escut de Viladecavalls" nonfiltered="1714" processed="1700" dbindex="6723">


L'escut oficial de Viladecavalls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 3 cavalls gais, d'argent, sallents i malordenats. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener de 1984.

Els tres cavalls sn un senyal parlant allusiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13637" title="Escut de Vacarisses" nonfiltered="1715" processed="1701" dbindex="6724">


L'escut oficial de Vacarisses t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vaca de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

La vaca s el senyal parlant tradicional de l'escut del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13641" title="Acab" nonfiltered="1716" processed="1702" dbindex="6725">
Segons la Bblia, Acab (en hebreu,        -     Ah  b ben Omriyy h) fou el set rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Omr.

Acab a la Bblia.
Fou un rei guerrer i constructor. Va fer fortificar Meggido i Hazor, i va eixamplar Samaria.  

Es cas amb la filla d'Etbaal, rei de Tir i Sid, Jezabel. Amb ella infant els seus fills:
Ahazi, el primognit i hereu. ;
Jehoram, successor del seu germ en morir aquest sense descendncia.
Atalia, qui esdevindria reina de Jud.
Amb altres dones va tenir un total de setanta fills que van ser degollats durant la sublevaci de Jeh contra Jehoram.

A causa d'haver introdut la seva dona els estils, l'elegncia, dels fenicis i el culte a Baal va provocar la reprovaci del profeta Elies. 

Va repellir l'atac del rei d'Assria Benadad i trenta-dos reis ms contra la seva capital Samaria. Poc desprs van fer un pacte i van segellar una aliana assrio-israelita.

Al cap de tres anys, Acab reb la visita de Josafat, rei de Jud, i junts van acordar atacar Assria. Fou mort pels assiris a la batalla de Galaad, enterrat a Samaria i succet pel seu fill Ahazi.

Acab en altres fonts.
Al monlit de Kurkh, erigit a finals de segle IX aC, es menciona que  2000 carros i 10000 soldats d'Ahab l'israelita, juntament amb els seus aliats, van plantar batalla als exrcits assiris dirigits Shalmaneser III a la batalla de Karbar (853 aC).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13643" title="Ams" nonfiltered="1717" processed="1703" dbindex="6726">
Ams fou el primer profeta de l'Antic Testament que don el seu nom a un llibre. Pastor de Tecoa, a prop de Betlem, denunci la idolatria, les injustcies socials, i la immoralitat tica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13644" title="Bestiari popular catal" nonfiltered="1718" processed="1704" dbindex="6727">

El bestiari popular catal est integrat per tots aquells animals que representen els pobles, viles i ciutats i que sn exhibits en les festes locals

En el passat eren fets per a les processons de Corpus, evolucionant amb el temps fent balls i entremesos i acabant adquirint entitat prpia en cercaviles i els balls de diables.

Relaci d'animals del bestiari popular catal.


 Enllaos externs .
Agrupaci del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13645" title="Disseny" nonfiltered="1719" processed="1705" dbindex="6728">


El disseny s la representaci grfica i clcul de les dimensions d'un objecte a fi de definir-lo unvocament i fer-ne possible la seva construcci. Activitat encaminada a aconseguir la producci en srie d'objectes tils i bells.

Procs previ, de configuraci mental, en la bsqueda d'una soluci en els camps de les arts aplicades, l'enginyeria i l'arquitectura. Ents com a verb i com a substantiu. Com a verb, es refereix al procs de creaci d'un nou objecte o mitj de comunicaci orientat a estructurar y configurar continguts que permetin ser usats per a satisfer necessitats especfiques dels ssers humans. Com a substantiu, es refereix al producte final fruit del procs de dissenyar, entenent-se qualsevol forma de representaci; un dibuix, una maqueta, un plnol o una descripci tcnica. 

Dissenyar requereix de condicions funcionals i esttiques. Es necessiten nombroses fases d'investigaci, anlisi, modelat, ajustos i adaptacions prvies a la producci d'un objecte o sistema grfic. A ms, comprn multitud de disciplines depenent de l'objecte o producte a dissenyar, essent les principals: el disseny grfic, el disseny industrial, el disseny txtil o de moda i el disseny d'espais o arquitectura. El seu camp d'actuaci t relaci amb la indstria i el comer i, com a fenomen social, amb la cultura.

L origen del disseny remunta als antics oficis d'artesans, llegat dels quals deriva a finals del segle XIX amb la revoluci industrial i la producci en cadena de productes. Amb tot, com a activitat humana, mant una estreta vinculaci amb la histria de la humanitat.

Sovint se sol confondre a dissenyadors amb artistes, pel com denominador que representa la creativitat en ambds camps. El dissenyador per, projecta un disseny en funci d'un encrrec i per a una finalitat concreta, justificant racionalment les seves accions. La producci artstica, en canvi, s ms espontnia i les seves accions no pretenen estar justificades.

Sovint se sol usar el terme disseny de forma equivocada com a sinnim de buit, superflu, ornamental, o b per emfatitzar la diferenciaci o carcter innovador d'un objecte. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13650" title="Argent" nonfiltered="1720" processed="1706" dbindex="6729">

Qumica: element qumic (smbol: Ag) ms conegut habitualment com a plata.
Herldica: juntament amb l'or, un dels dos metalls herldics. Vegeu argent (herldica).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13653" title="Mil (desambiguaci)" nonfiltered="1721" processed="1707" dbindex="6730">

Arquitectura: la Casa Mil s un edifici modernista de Barcelona.
Biografia:
Llus del Mil, escriptor, compositor i msic valenci, actiu a la Cort de Valncia durant el virregnat del duc de Calbria i de Germana de Foix.
Manuel Mil i Fontanals, poeta, filleg i folklorista catal.
Mercedes Mil, periodista catalana.
Geografia:
Mil, ciutat d'Itlia, capital de la Llombardia. ;
el Mil, municipi de l'Alt Camp. ;
Zoologia: nom com de diverses espcies d'ocell de la subfamlia Milvinae i de la famlia Accipitridae. En catal s'anomenen sovint milans les espcies del gnere Milvus, com el mil negre i el mil reial.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13663" title="Escut de Badia del Valls" nonfiltered="1722" processed="1708" dbindex="6731">


L'escut oficial de Badia del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'or; 2n. de sinople; ressaltant sobre la partici una oreneta de sable volant. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de gener de 1996 i publicat en el DOGC el 31 del mateix mes.

Badia del Valls s un ajuntament de poca edat (constitut el 1994 amb terrenys segregats de Barber del Valls i Cerdanyola del Valls), que es va formar cap als anys 60 majoritriament amb gent emigrada del sud peninsular. Aix, l'oreneta fou escollida com a smbol de l'emigraci, mentre que els colors de cada partici representen els dos municipis originaris (or per Barber i sinople per Cerdanyola). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13664" title="Bandera de Badia del Valls" nonfiltered="1723" processed="1709" dbindex="6732">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical groga i verda, amb l'oreneta negra amb el pit blanc de l'escut, d'altura 5/7 de la del drap, centrada al bell mig de la partici.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 6 de novembre de 1998.

Badia del Valls s un ajuntament de poca edat (constitut el 1994 amb terrenys segregats de Barber del Valls i Cerdanyola del Valls), que es va formar cap als anys 60 majoritriament amb gent emigrada del sud peninsular. Aix, l'oreneta fou escollida com a smbol de l'emigraci, mentre que els colors de cada partici representen els dos municipis originaris (groc per Barber i verd per Cerdanyola).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13672" title="Escut de Barber del Valls" nonfiltered="1724" processed="1710" dbindex="6733">


L'escut oficial de Barber del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell obert de gules acompanyat de 2 pinyes de sinople, un a cada costat. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de maig de 1985.

El castell de Barber, present a l'escut, fou el centre d'un marquesat a partir de 1702, encapalat per Josep Galceran de Pins i de Rocabert. Les pinyes de sinople sobre camper d'or s'han agafat de les armes parlants dels Pins. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13678" title="Gospel" nonfiltered="1725" processed="1711" dbindex="6734">
El gospel (de l'angls gospel: evangeli) s un gnere musical desenvolupat a partir de la dcada del 1930 del segle XX, vinculat a l'espiritual i inspirat en himnes religiosos, i que combina la lrica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz. 

Alguns artistes moderns de gospel han incorporat elements de la msica soul. Entre els seus representants ms famosos es poden citar  a Thomas A. Dorsey, Mahalia Jackson, Bessie Griffin, Rosetta Tharpe, i els grups Staple Singers, Golden Gate Quartet, o Spirit of Memphis, Blind Boys of Alabama, Jordanaires, Oak Ridge Boys, i Reverend Lee Brown Gospel Consort.

 Histria .

 Orgens .

Els orgens de la msica gospel es troben en les societats de l'oest d'frica que van ser deportades pels europeus colonitzadors i els comerciants d'esclaus entre el 1619 i el 1865. La majoria d'esclaus provenien de l'rea on actualment es troben Senegal, Guinea, Gmbia, Sierra Leone, Libria, Ghana, Benn, Nigria, Camerun i parts del Congo.

 Msica africana .

Una de les caracterstiques de la vida africana era la importncia que se li donava a la msica i al ball. Hi havia msica cerimonial per a les festes i ritus religiosos, proclamacions de reis o recreacions de episodis histrics d'importncia, msica diferent per a preparar una guerra.
L estil de cant dels africans es caracteritzava per la seva intensitat i l's d'efectes especials com el falset, crits, gemecs, i notes guturals. Durant l'espectacle musical, els espectadors participaven cantant la tornada de les canons, fent palmes, fent cops al terra amb el peu o fins i tot ballant. 
Entre el 1720 i el 1750, l'esclavitud va estendre s entre les colnies americanes. Aix va comportar una gran demanda de msica ms animada en els oficis religiosos. Els nous cntics del moviment eren himnes que utilitzaven poemes religiosos en substituci dels salms bblics.

 L espiritual negre .

Aix es van comenar a barrejar les msiques africanes del passat amb la msica cristiana que aprenien dels seus amos. Moltes d'aquestes canons tractaven el tema de la llibertat i contra l'esclavitud. Amb el pas del temps els esclaus van anar produint les seves prpies canons, que les cantaven mentre treballaven.
A principis del segle XIX, el moviment protestant del Segon Despertar va produir la can ms emblemtica: l'espiritual. Sembla ser que l'espiritual designava a les canons populars religioses dels negres americans. Els espirituals es classificaven en:
 Espirituals per a cantar en els oficis sagrats.
 Espirituals per a cantar mentre la persona estava asseguda sense res a fer.
 Espirituals per a acompanyar al crit.
 Himnes de funeral.

A diferncia de l'espiritual, que es desenvolupa en l'mbit rural, el gospel es crea i desenvolupa en un escenari urb. Els autors dels himnes gospel incorporen a les seves obres les tradicions musicals de les cerimnies de camp d'inicis del segle XIX, utilitzant formes antifonals i himnes amb tornades, a ms d'utilitzar formes de canons tradicionals i melodies populars.

 Enllaos externs.

 Cor Carlit Gospel - 20 anys fent gospel;
 Institut de Gospel de Barcelona;
 Twocats pel Gospel;
 Esclat Gospel Singers;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13680" title="Dan" nonfiltered="1726" processed="1712" dbindex="6735">


Bblia: ;
Dan (fill de Jacob) era el cinqu fill de Jacob, don nom a una de les tribus d'Israel.
Una de les tribus d'Israel, vegeu Tribu de Dan;
Geografia: ;
Gath-Rimmon antiga ciutat de Palestina.
Gush Dan s l'rea metropolitana de la ciutat israeliana de Tel Aviv;
Art marcial: Dan sn els graus dels practicants confirmats. Vegeu Grau (arts marcials);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13683" title="Atemptat" nonfiltered="1727" processed="1713" dbindex="6736">
Un atemptat s un acte criminal o illegal que persegueix la mort o eliminaci fsica d'una persona o persones, generalment amb pretensions poltiques, ideolgiques o simplement delictives.
Tamb s'aplica a les accions o conductes tendents a conculcar drets i llibertats reconegudes. 

Principals atemptats contra personalitats pbliques als segles XIX i XX.

Consumats. 
 Abraham Lincoln (1865);
 Prim (1870);
 Elisabet de Baviera (1898);
 Canalejas (1912);
 Eduardo Dato (1921);
 Segu (Noi del Sucre) (1928);
 Trotsky (1940);
 John F. Kennedy (1963);
 Kennedy (Robert) (1968);
 Carrero Blanco (1973);
 John Lennon (1980);
 Sadat (1981);
 Ernest Lluch (2000);

Frustrats.
 Alfons XIII (1905 i 1906);
 Pestaa (1922);
 Benito Mussolini (1925-1926);
 Adolf Hitler (1944);
 Joan Pau II (1981);
 Ronald Reagan (1981);
 Jos Mara Aznar (1995);

Atemptats indiscriminats amb morts.
 La bomba del Liceu (1893);
 Hipercor (19-06-1987. Barcelona);
 Torres Bessones (11-09-2001. Nova York);
 Estaci d'Atocha (11-03-2004. Madrid);
 Transports pblics (07-07-2005. Londres);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13691" title="Atemptat contra Jos Canalejas" nonfiltered="1728" processed="1714" dbindex="6737">
L'atemptat contra Jos Canalejas va tenir lloc el 12 de novembre del 1912 a la Puerta de Sol, a Madrid.

El president del Consell de Ministres i lder del Partit Liberal Jos Canalejas va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martn, a la cantonada de la Puerta del Sol amb el carrer Carretas, en ple centre de Madrid. L'agressor, Manuel Pardias, que no figurava en el registre policial dels anarquistes fitxats, li dispar tres trets per l'esquena. Instants desprs va ser redut per un policia a cops de porra i en sentir-se acorralat es va sucidar disparant-se dos trets amb la mateixa pistola de l'atemptat. Canalejas va morir abans d'arribar a la seu del Ministeri de la Governaci on fou traslladat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13694" title="Atemptat contra Eduardo Dato" nonfiltered="1729" processed="1715" dbindex="6738">
El president del Govern espanyol i poltic del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de mar de 1921 vctima d'un atemptat anarquista.



Antecedents.
A l'agost de 1917 es cre un comit conjunt CNT - UGT per declarar la vaga general. Tot i que els objectius podien sser divergents, l'acci fou unitria. L'espurna nasqu d'una vaga de ferroviaris que s'estengu a la resta de sectors. Tot aix s'acompany del moviment encapalat per la Lliga Regionalista de l'Assemblea de Parlamentaris. Fou l'expressi ms viva del descontentament obrer per la pujada de preus i la baixada del salari real.

El 1919 la CNT encapal una altra vaga general, coneguda com la vaga de La Canadenca. Fou una vaga de llarga durada i que es tradu amb l'obtenci de la jornada de 8 hores, millores salarials generalitzades i la readmissi dels vaguistes acomiadats. En aquest cas, el govern espanyol actu de mediador entre la Patronal i la CNT. Malgrat tot, la patronal no respect l'acord i es reemprengu la vaga. Aquest cop, per, la classe obrera en sort derrotada, per tal com l'Estat no fu de mediador i s'aline amb la Patronal, tot declarant l'Estat de Guerra a Barcelona i donant suport al locaut empresarial.

A partir de 1919 fins al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923 es lliur una lluita acarnissada entre la Patronal i la CNT. Les prctiques terroristes es multiplicaren. Paradoxalment, aquest terrorisme procedia de la Patronal i els anomenats sindicats grocs, com el Sindicat Lliure. L'execuci de dirigents sindicalistes i obrers fou una prctica habitual. Els empresaris contractaren pistolers per portar a terme aquesta poltica i generalitzaren les prctiques de locaut.

La Preparaci.
Un grup d'anarquistes catalans composat per Pere Mateu, Ramon Casanellas i Llus Nicolau i Fort van comprar una motocicleta Indian amb sidecar gris a Barcelona i es van posar en contacte amb altres anarquistes a Madrid, on es van desplaar per cometre l'acci, ciutat que desconeixien. 

L'atemptat el van preparar com a resposta del sindicalisme barcelon a la dura repressi exercida pel governador civil Severiano Martnez Anido conta el moviment obrer.

Van rebre l'ajut de Veremundo Luis Dez, Ignacio Delgado Oroz i Mauro Bajatierra Morn (qui ja havia estat implicat en dos intents de magnicidi contra Alfons XIII) per comprar les armes a Eibar i dur-les a Madrid, de Jos Miranda, qui els va allotjar,  Toms de la Llave Lpez per guardar la moto, i de Adolfo Daz i Mauro Bajatierra per preparar la fugida.

El 3 de febrer es va preparar un assaig, una vegada estudiats els recorreguts i comprovat que no duia escolta.

L'acci.
El 8 de mar de 1921, a la sortida del Congrs de Diputats, a les 8:20 del vespre, la motocicleta, conduda per Ramon Casanellas es va acostar al vehicle militar Hudson matrcula ARM121, i es van disparar vint trets disparats des d'un moto amb sidecar contra el seu autombil, amb tres pistoles diferents una Mauser, una Bergman i una Star, totes tres de calibre 7.65. Va resultar mort el poltic conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sergent d'enginyers, i l'ajudant Juan Jose Fernndez Pascual.

Fugida i judici.

Pere Mateu es va quedar a Madrid i va ser capturat per la policia el 14 de mar.

Amb l'ajuda dels companys madrilenys, Llus Nicolau Fort va fugir a amb la seva esposa a Alemanya, per la policia local el va pendre a Berln i el van extradir; Ramon Casanellas va fugir a Moscou, des d'on va escriure una carta inculpant-se dels fets i exculpant als seus companys que anaven a ser jutjats.

Conseqncies.
Pere Mateu i Llus Nicolau van ser condemnats a mort per van rebre l'indult per Primo de Rivera i se'ls va canviar per cadena perptua. Tots dos foren amnistiats durant la Segona Repblica Espanyola el 1931.

Enllaos externs.
http://www.ucm.es/info/museoafc/loscriminales/magnicidios/eduardo%20dato.html





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13704" title="Escut de Castellar del Valls" nonfiltered="1730" processed="1716" dbindex="6739">


L'escut oficial de Castellar del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. de gules, un castell obert d'or; al 2n. d'or, 4 pals de gules; 3r. quarterat: 1 i 4 d'argent, una creu plena de gules, 2 i 3 d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de gener de 1985.

El castell de Castellar, tamb anomenat de Clasquer, s un senyal parlant tradicional referent al nom del poble. Castellar del Valls era municipi de reialenc i tenia el ttol de "carrer de Barcelona", per aix presenta les armes de Catalunya (els quatre pals) i les de la ciutat de Barcelona (combinaci de la creu de Sant Jordi i els quatre pals reials). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13708" title="Escut de Cerdanyola del Valls" nonfiltered="1731" processed="1717" dbindex="6740">


L'escut oficial de Cerdanyola del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, un lle d'atzur coronat d'or armat i lampassat de gules; i al 2n d'or, 4 pals de gules; ressaltant sobre la partici un pal de sinople carregat d'una espasa d'argent guarnida d'or. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

L'escut representa diversos aspectes de la histria de la localitat: el lle prov de les armes dels Marimon, marquesos de Cerdanyola; l'espasa s l'atribut de sant Mart, patr de la vila; finalment els quatre pals de Catalunya, en record de l'antic palau reial de Valldaura. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13716" title="Escut del Vilosell" nonfiltered="1732" processed="1718" dbindex="6741">


L'escut oficial del Vilosell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, amb una muralla d'or amb la porta i les finestres de gules, acompanyada a la punta d'un ocell d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
L'escut originari va ser aprovat el 24 d'octubre de 1995, modificat al DOGC el 5 de maig del 2003 i ratificat el 17 de febrer del 2004.

L'escut aprovat l'any 1995 mostrava el senyal parlant tradicional de l'ocell, referncia clara al nom del poble, i un bcul d'abat allusiu a la jurisdicci del monestir de Poblet sobre la localitat des de 1217. Fou impugnat per un ve del poble, que reclamava que s'hi inclogus la muralla que figura a l'escut esculpit a la llinda de Sant Miquel de la Tosca, la representaci herldica ms antiga que es conserva. Un cop fets els trmits pertinents, el nou escut recull la muralla tradicional (que representa l'antic castell de la poblaci) i l'ocell de comenament del segle XX. La tria es va fer mitjanant un referndum al poble.

L'ocell com a smbol parlant es va fer servir per primera vegada el 1912. Durant el rgim borbnic s'utilitz un segell amb una M en allusi a la Mare de Du, que encara avui en dia es pot veure forjat a la casa de la vila. s abans de fer servir aquests smbols que s'utilitzava el tradicional amb una muralla, el qual encara es pot veure a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca.

Enllaos externs.
Histria de l'escut del Vilosell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13718" title="Josep Fontana i Lzaro" nonfiltered="1733" processed="1719" dbindex="6742">
Josep Fontana i Lzaro (Barcelona, 1931) s un historiador catal i actualment s professor emrit de la Universitat Pompeu Fabra. Josep Fontana s membre del consell editorial de la revista poltica Sin Permiso.

Biografia.
Va nixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar filosofia i lletres, especialitzant-se en histria, a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1956. Posteriorment es va doctorar a la mateixa universitat el 1970.

Fundador, i durant deu anys, director de l'Institut Universitari d'Histria Jaume Vicens Vives pertanyent a la Universitat Pompeu Fabra, ha estat aix mateix professor universitari de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Valncia i la Universitat de Liverpool.

L'any 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el primer Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica concedit per la Generalitat de Catalunya.

Recerca histrica.
Alumne de Jaume Vicens Vives i Ferran Soldevila, ha desenvolupat principalment la seva recerca al voltant de la histria econmica i la histria espanyola del segle XX, rebent aix mateix influncies de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin.

Ha estat collaborador de les revistes d'histria "Recerques" i "L'Aven.

La seva anlisi histrica ha estat molt crtica amb el procs de l'anomenada transici poltica espanyola, procs que va portar, desprs de la mort del dictador Franco, al rgim de monarquia parlamentria amb Juan Carlos I de Borb. Una mostra d'aquesta visi s Bases per a una nova transici , conferncia pronunciada el dia 30 d'octubre de 2004 a la seu central de la Universitat de Valncia, en l'acte de cloenda dels XXXIII Premis Octubre.

En aquesta entrevista per a Vilaweb, de 12 de juliol de 2007, desprs de guanyar el Premi Nacional de Cultura de Catalunya a la Trajectria Professional i Artstica, opina de les relacions entre l'estat i la naci, de la transici poltica espanyola, de la responsabilitat social de l'historiador i d'Europa. S'hi mostra molt crtic amb l'estat espanyol, arribant a l'afirmaci "M'apunto a la independncia si s realitzable sense danys per ning".

Obres publicades.
1971: La quiebra de la monarqua absoluta (1814-1820);
1979: La crisis del Antiguo Rgimen;
1982: Historia: anlisis del pasado y proyecto social;
1992: La histria desprs de la fi de la histria;
1994: Europa ante el espejo;
1999: Ensear historia con una guerra civil de por medio;
1999: Introducci a l'estudi de la histria;
2000: La histria dels homes;
2005: Aturar el temps;
2006: De en medio del tiempo;
2007: Historia de Espaa, vol. 6: La poca del liberalismo;

Enllaos externs.
LA GUERRA DE SUCCESSI: ELS MOTIUS DE CATALUNYA Josep Fontana. PDF ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13720" title="Alpaca" nonfiltered="1734" processed="1720" dbindex="6743">

L' alpaca s una de les varietats domstiques de camlids ungulats, derivats del guanac. 

Les alpaques es troben en bandades nombroses que pasturen en les altures planes dels Andes del Per meridional, del nord de Bolvia i de la part septentrional de Xile a una altura aproximada de 3.500 a 5.000 metres sobre el nivell del mar, durant tot l'any. No s'utilitzen com a bsties de crrega com les llames, per sn valorades per les seves llanes, de les quals es fan les mantes i els ponxos indgenes tradicionals, entre altres mltiples peces de roba de consum local i d'exportaci. Els quatres nics colors sn marr, negre, blanc i griso i la capa s de gran longitud: gaireb pot arribar a fregar el terra. En estatura l'alpaca s considerablement ms baixa que la llama, amb la qual comparteix l'hbit d'escopir.

En les indstries txtils el terme "alpaca" pot significar coses distintes. s sobretot un terme aplicat a les llanes, obtingudes de l'alpaca peruana. Tanmateix, s'aplica ms mpliament a un estil de la tela Fet originriament de les llanes de l'alpaca per actualment fabricat, ben sovint i mesclada amb un altre tipus de llana com per exemple les italianes i angleses brillants. 

Les teles ms preades sn aquella provinents de la primera poda de l'alpaca, anomenades "baby alpaca".

Les quatre espcies d'animals sud-americans autctons i productors de llana sn la llama, l'alpaca, el guanac i la vicunya.  Dels quatre, l'alpaca i la vicunya sn els animals ms valuosos per la seva llana: l'alpaca a causa de la qualitat i la quantitat, la vicunya a causa de la suavitat, finesa i l'alta qualitat de les seves llanes.

 Enllaos externs .

 Colors de l'alpaca;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13722" title="Aigua de mar" nonfiltered="1735" processed="1721" dbindex="6744">
L'aigua de mar s la dissoluci que hi ha al mar: aigua amb un alt contingut en clorur sdic (NaCl).

De mitjana, l'aigua de mars i oceans t una salinitat de ~3.5%. Aix vol dir que cada quilo d'aigua salada t aproximadament 35 grams de sals (majoritriament NaCl, per no exclusivament) dissoltes. La densitat mitjana de l'aigua salada a la superfcie dels oceans s de 1,025 g/ml, major que l'aigua dola (d'una densitat mxima d'1 g/ml) per la contribuci addicional de les sals.

L'aigua de mar s una font de primeres matries per a la indstria. La sal, l'esmentat clorur de sodi, s'obt principalment de l'aigua de mar a travs de les salines. La indstria produeix a partir del clorur sdic: carbonat sdic, clor, sosa custica. Tamb s'usa en la fabricaci d'aliments salats. 

L'aigua marina tamb cont iodurs, i bromurs. Per aix, la sal marina va b per prevenir el goll a les zones on hi ha un baix consum de peix.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13723" title="Aigua pesant" nonfiltered="1736" processed="1722" dbindex="6745">
A l'aigua pesant, el proti, l'istop ms habitual del hidrogen (l'nic element que t noms diferents per els seus istops) ha estat substitut pel deuteri (D), la seva composici qumica s doncs D2O.

L'aigua pesant s utilitzada per mesurar l'absorbncia d'elements que la tenen molt propera a la de l'aigua comuna.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13728" title="Correu" nonfiltered="1737" processed="1723" dbindex="6746">
El correu s un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del mn.

Els serveis de correu poden ser privats o pblics. Des del segle XIX, la majoria de governs han institut sistemes de correus nacionals que funcionen com a monopolis. Normalment, cal pagar el servei de correu comprant i afixant un segell en el sobre o paquet.

En alguns pasos, els serveis de correus donen altres serveis suplementaris, com ara comptes corrents.

Per analogia, s'anomena correu electrnic al sistema que permet enviar missatges en format electrnic arreu del mn, normalment a travs d'Internet.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13739" title="Escut de Gallifa" nonfiltered="1738" processed="1724" dbindex="6747">


L'escut oficial de Gallifa t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un gall de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 d'octubre de 1987.

El gall s el senyal parlant tradicional referent al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13746" title="Escut de Matadepera" nonfiltered="1739" processed="1725" dbindex="6748">


L'escut oficial de Matadepera t el segent blasonament:

Escut caironat: 1r. de gules, un agnus Dei contornat reguardant, nimbat d'or amb la banderola d'argent creuada de gules i l'asta creuada d'or i al 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.

Fou aprovat el 28 d'abril de 1991 i publicat en el DOGC el 10 de maig del mateix any.

L'anyell pasqual, o agnusdei, s l'atribut de sant Joan Baptista, patr del poble. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13747" title="Bandera de Matadepera" nonfiltered="1740" processed="1726" dbindex="6749">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella amb tres creus plenes sobreposades, blanca, vermella i blanca, de braos respectivament, 4/12, 3/12 i 2/12 de l'alria del drap.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 13 de juliol de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13752" title="Escut de Montcada i Reixac" nonfiltered="1741" processed="1727" dbindex="6750">


L'escut oficial de Montcada i Reixac t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 8 besants d'or posats en dos pals. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat l'1 de mar de 1995 i publicat en el DOGC el 13 de mar de 1995.

El castell de Montcada (segle XI) va esdevenir el centre d'una important baronia, que el 1390 fou venuda a la ciutat de Barcelona. Els vuit besants d'or sobre camper de gules sn les armories dels barons, la famlia Montcada. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13753" title="Bandera de Montcada i Reixac" nonfiltered="1742" processed="1728" dbindex="6751">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella amb dues fileres verticals cadascuna de quatre discs grocs de dimetre 1/6 de l'alria del drap, amb una separaci vertical d'1/12 i horitzontal d'1/6 de l'alria del drap. Tot el conjunt centrat sobre la divisria entre el primer i el segon teros verticals.
Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 31 de juliol de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13755" title="Sud-frica" nonfiltered="1743" processed="1729" dbindex="6752">




La Repblica de Sud-frica s un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'frica. Limita amb els oceans Atlntic i ndic, Nambia, Botswana, Zimbabwe, Moambic, Swazilndia i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sudafric. Sud-frica s membre del Commonwealth de Nacions. L'economia de Sud-frica s la ms gran del continent i la 24a ms gran del mn; s el pas ms desenvolupat econmicament, socialment i en infraestructura del continent.

Sud-frica ha tingut una histrica diferent de les altres nacions de l'frica atesa la immigraci primerenca d'Europa i la importncia estratgica de la ruta del mar del Cap. La immigraci europea va comenar poc desprs que la Companyia Holandesa de les ndies Orientals funds una estaci el 1625 que amb el temps esdevindria Cape Town. El tancament del canal de Suez durant la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva importncia en el comer internacional d'occident i orient. 

Sud-frica s tnicament divers, amb les comunitats europees, ndies i coloured (o mestisses) ms grans de l'frica. Els africans negres, que parlen nou llenges oficialment reconegudes, i molt ms dialectes, representen el 75% de la poblaci. Els conflictes racials entre la minoria blanca i la majoria negra ha jugat un paper significatiu en la histria i la poltica de Sud-frica, que culmin amb l'apartheid, institut el 1948 pel Partit Nacional, tot i que la segregaci ja existia abans d'aquesta data. Les lleis que definien l'apartheid comenaren a ser abolides pel mateix partit el 1990, desprs d'un conflicte llarg i de vegades violent incloent-hi les sancions econmiques de la comunitat internacional. 

Sud-frica s coneguda com la "Naci del Arc de Sant Mart", un terme encunyat per l'arquebisbe Desmond Tutu i desprs adoptat pel president Nelson Mandela. Mandela va fer s del terme com a metfora per descriure la diversitat multicultural que comenava a desenvolupar-se desprs de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-frica es va unir al grup de Blgica, els Pasos Baixos, el Canad i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.  

Toponmia.
Sud-frica t onze idiomes oficials, noms superada per l'ndia. El nom oficial de l'Estat, "Repblica de Sud-frica", en les onze llenges oficials s: 
 Republiek van Suid-Afrika  (afrikaans),
Republic of South Africa (angls),
IRiphabliki yeSewula Afrika (ndebele),
IRiphabliki yaseMzantsi Afrika (xosa),
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (zulu),
Rephaboliki ya Afrika-Borwa (pedi), ;
Rephaboliki ya Afrika Borwa (sotho),
Rephaboliki ya Aforika Borwa (tswana),
IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika (swati),
Riphabu iki ya Afurika Tshipembe (venda) i ;
Riphabliki ra Afrika Dzonga (tsonga).

Alguns sud-africans prefereixen el terme "Aznia" en comptes de "Sud-frica" pels orgens colonials d'aquest. Els partits afrocntrics d'esquerres, com ara el Congrs Panafricanista d'Aznia i l'Organitzaci del Poble Azani en fan s. 

Geografia fsica.

Amb una superfcie de ms d'1,2 milions de quilmetres quadrats, Sud-frica es troba a la regi ms meridional del continent afric. Limita al nord amb Botswana i Zimbabwe, i al nord-est i a l'est amb Moambic i Swazilndia, mentre que Lesotho, un petit pas independent, s un enclavament dins la regi oriental del pas. El pas s envoltat pels oceans Atlntic i ndic. A ms, pertanyen a la Repblica de Sud-frica dues illes subantrtiques Prince Edward i Marion, situades a 1.900 km al sud de Cape Town. 

Quant al relleu, Sud-frica t una topografia variada. A la regi central s'hi troba el desert de Kalahari, envoltat per l'altipl interior conegut com el Highveld, l'altitud del qual varia entre els 1.500 i 2.400 m. La regi de la costa s estreta, donant pas a un escarpament muntanyenc, conegut com el Gran Escarpament, que separa la costa de la plana interna. Tot i que el pas es classifica com a semirid, atesa la varietat topogrfica, gaudeix d'una gran varietat de climes i ecosistemes, i s un dels pasos megadiversos del mn. 

El riu Orange, i els seus tributaris, neix a Lesotho, drena la major part del territori i desguassa a l'Atlntic. Constitueix, en el trajecte interior, el lmit natural i poltic amb Nambia. Al nord de la serralada de Witwatersrand, flueix el riu Limpopo, que neix a Veld, i desguassa a l'oce ndic. Al sud d'un dels tributaris del Limpopo, el riu Olifants, sobre l'rea entre l'escarpament i l'oce, hi ha nombrosos altres sistemes fluvials.
Poltica i govern.
Estructura constitucional.

Sud-frica s l'nic Estat del mn amb tres capitals: Cape Town, la ms gran de les tres, s la capital legislativa; Pretria, s la capital administrativa, i Bloemfontein s la capital judicial. El govern de Sud-frica s parlamentari. Hi ha un parlament bicameral integrat per una cambra alta, el Consell Nacional de Provncies integrada per 90 membres; i una cambra baixa,  l'Assemblea Nacional, integrada per 400 membres. Els membres de la cambra baixa s'elegeixen segons el mtode de la representaci proporcional; la meitat s'elegeixen a partir de llistes de partit nacionals i l'altra meitat de llistes de partit provincials. Deu membres s'elegeixen per a representar a cada provncia en el Consell Nacional de Provncies sense importar llur poblaci: sis sn delegats permanents i quatre sn delegats designats pels governs provincials. Les eleccions d'ambdues cambres es realitzen cada cinc anys. El govern es forma en la cambra baixa, i el lder del partit amb la majoria dels seients s designat el President de Sud-frica. 

A nivell regional, cada una de les nou provncies que integren Sud-frica disposa d'un parlament. El nombre de membres dels parlaments varia entre 30 i 100, i s'elegeixen segons el mtode de representaci proporcional. 

El partit Congrs Nacional Afric] (CNA) va rebre el 69,7% dels vots en les ultimes eleccions generals, i el 66,3% dels vots en les eleccions municipals del 2006. El president actual de Sud-frica (per al perode del 2004 al 2009) s Thabo Mbeki, que va succeir el president Nelson Mandela. El principal partit d'oposici s l'Aliana Democrtica, tot i que noms va rebre el 12,4% dels vots en les eleccions del 2004, i el 14,8% en les eleccions municipals del 2006. El lder de l'Aliana Democrtica s Helen Zille, que va succeir Tony Leon. El Partit Nacional que va dominar la vida poltica de Sud-frica durant la major part del segle XX amb el nom de Partit Nacional, va fusionar-se amb el CNA el 9 d'abril, 2005. Altres partits poltics amb representaci en el Parlament sn el Partit de la Llibertat Inkatha, que representa els zulu, i els Demcrates Independents; el primer partit va aconseguir el 6,97% i el segon el 1,7% dels vots en les eleccions del 2004.

Subdivisi administrativa.




Quan l'apartheid va acabar el 1994, el govern sudafric havia d'integrar els bantustans independents i semi independents dins l'estructura poltica de Sud-frica.  Per aix, es van abolir les quatre antigues provncies de Sud-frica (Cape Province, Natal, l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal) i els quatre territoris independents (Transkei, Bophuthatswana, Venda, i Ciskei); i es van instituir nou provncies completament integrades. Aquestes noves provncies sn molt ms petites que no pas les anteriors, per els governs locals disposen de ms recursos per a distribuir a les rees ms petites. 

Les nou provncies se subdivideixen en 52 districtes: 6 districtes metropolitans i 46 districtes municipals (o municipis de districte). Aquests 46 districtes municipals se subdivideixen en 231 municipis locals. Els districtes municipals tamb contenen 20 rees de gesti de districte (la majoria parcs) governades directament pels districtes municipals.

Cadascuna de les provncies s governada per un parlament, els membres del qual s'escullen per un perode de cinc anys per mitj de la representaci proporcional. Cada parlament elegeix un premier que designa un consell executiu provincial de no ms de 10 membres. Els parlaments provincials tenen l'autoritat per a legislar en totes les rees permeses per la constituci com ara l'educaci, el medi ambient, la sanitat, l'habitatge i el transport. No obstant aix, el govern central tamb t un grau elevat de poder concurrent, i per tant, s un sistema federal feble.

Economia.
Sud-frica s un pas en vies de desenvolupament amb ingressos mitjos amb abundncia de recursos, ben desenvolupat en els sectors financer, legal, comunicacions, energia i transport amb un mercat borsari que est comptabilitzat entre els 10 ms grans del mn i amb unes infraestructures que permeten una distribuci efecient de mercaderies als majors centres urbans de la regi. No obstant aix, tot i que el creixement ha estat positiu durant 10 anys seguits, no ha solucionat el 30% de la taxa d'atur ni els majors problemes que resten de l'poca de l'apartheid, especialment els problemes de pobresa i falta de poder econmic entre els grups desavantatjats. Hi ha altres problemes com ara el crim, corrupci i la SIDA. A principis del 2000, el president Thabo Mbeki va prometre promoure el creixement econmic i l'inversi estrangera relaxant les restrictives lleis laborals, iniciant un procs de privatitzaci i retallant despeses del govern innecessries. La seva estratgia es troba amb fora reticncies dels sindicats.

S'estima que a Sud-frica hi ha uns 4,79 milions de seropositius. El govern ha assignat, amb fora retard, importants recursos per lluitar contra la malaltia. Un estudi recent (de lAfrican Journal of Aids Research, Thomas Rehle i Olive Shisana) mostra que la taxa d'infecci comena estabilitzar-se (de 4,2% al 1,7% per les edats compreses entre els 15 i els 49 anys) i que les morts degudes al SIDA assoliran un mxim el 2008 amb 487.320.
Des de qu Sud-frica va obrir les seves fronteres desprs del fi de l'Apartheid, grups de crim organitzats han entrat al pas i la majoria del comer mundial de droga passa per les seves fronteres. Sud-frica tamb s el quart productor de marihuana del mn.

La volatilitat del rand ha afectat l'activitat econmica, amb l'ensorrament del rand durant el 2001 (assolint un mnim histric de 13,85 rands per dlar, augmentant temors d'inflaci i fent que el banc central increments els tipus d'inters), per des d'aleshores s'ha recuperat drsticament, canviant-se per menys de 7 a l'octubre del 2003, portant a una millora pel qu fa la inflaci i el banc central ha abaixat tipus d'inters tot i que els exportadors amenacen d'acomiadar treballadors.

s un dels lders la Comunitat per al desenvolupament de l'frica Austral, integrant de la Comunitat Econmica Africana

Geografia humana i societat.

Demografia.
La poblaci sud-africana ha crescut molt rpidament durant l'ltima meitat del segle XX; de 13 milions el 1950 a 43 milions el 2000. No obstant aix, la incidncia de la Sida en creixement, contenint el creixement poblacional; de fet, tot i que la taxa de natalitat de Sud-frica s comparable a la mitjana mundial, la taxa de mortalitat s gaireb el doble.  S'estima que hi ha uns 5,3 milions de seropositius a Sud-frica. En considerar l'alta taxa d'incidncia de la Sida, les estadstiques demogrfiques mostren un panorama molt greu: una esperana de vida de 42,5 anys, una taxa de mortalitat infantil de 59,4 nens per cada 1.000 nascuts i una taxa de creixement poblacional negativa de  0,46%.

Etnografia.
Sud-frica s una naci amb ms de 47 milions de persones d'orgens, cultures, llenges i religions molt diversos. El cens nacional del 2001, permet l'autoadscripci de la poblaci en una de cinc categories racials. En base a les xifres d'aquell any, les estimacions per al juny del 2006 eren: 79,5% d'africans negres, 9,2% de blancs, 8,9% de coloureds i 2,5% d'asitics o indis. Aix, la gran majoria de la poblaci es classifica a si mateixa com a africana o negre, per aquest sector no s ni culturalment ni lingsticament homogeni. Els grups tnics ms nombrosos sn els zulu, els xhosa, els basotho, els bapedi, els venda, els tswana, els tsonga, els swazi i els ndebele, tots els quals parlen alguna llengua bantu. Alguns, com ara els zulu, els xhosa, els bapedi i els venda sn habitants exclusius de Sud-frica, mentre que d'altres habiten altres territoris dels pasos vens; per exemple, els basotho constitueixen el grup tnic ms nombrs de Lesotho, els tswana sn el grup majoritari de Botswana, els swazi sn el grup ms nombrs de Swazilndia i els ndebele tamb habiten Zimbabwe on sn coneguts com a matabele. 

|Mapa amb les llenges majoritries per municipi.
]]
La poblaci blanca no s tampoc tnicament homognia, ans descendeix de diversos grups tnics: neerlandesos, alemanys, hugonots francesos, anglesos, irlandesos, escocesos i gallesos. Culturalment i lingsticament, es divideixen noms en dos grups: els afrikaners o bers que parlen l'afrikaans i els grups de parla anglesa. Hi ha petites comunitats de descendents d'immigrants europeus que encara parlen llurs llenges originries. La poblaci blanca, tanmateix, est decreixent, atesa una taxa de natalitat molt baixa i per l'emigraci; des de 1994, ms de 100.000 sud-africans blancs han emigrat.


El terme coloured s'utilitza per referir-se a le sperosnes d'ascendncia racial mixta, descendents dels esclaus de l'Orient i de l'frica Central, dels khoisan originaris del Cap, dels africans negres aborgens, dels blancs, aix com dels javanesos, malaisis i d'altres. La majoria parlen l'afrikaans. Els descendents indis tamb sn nombrosos. Hi van ser portats com a treballadors des de la dcada de 1850, tot i que tamb immigrarien voluntriament grups de mercaders ms tard durant el mateix segle.

Llenges.
Sud-frica t onze llenges oficials: sepedi (o Sotho del nord), sesotho, setswana, siSwati, tshivenda, xitsonga, afrikaans, angls, isiNdebele, isiXhosa i iziZulu. En aquest sentit, s el segon pas, desprs de l'ndia, en nombre de llenges oficials. Tot i que, legalment, totes les llenges sn iguals, el nombre de parlants varia; segons el cens del 2001, les tres llenges ms parlades sn el zulu (23,8%), xhosa (17,6%) i afrikaans (13,3%).  El govern tamb reconeix vuit llenges no oficials: fanagalo, khoe, lobedu, 
nama, ndebele del nord, phuthi, san i la llengua de signes sud-africana. Moltes de les llenges no oficials dels pobles san i khoikhoi, contenen diversos dialectes que s'estenen cap al nord fins a Nambia i Botswana. Aquests pobles han retingut llur identitat cultural prpia basada en societats caadores-recollectores. Han estat marginats, i moltes de llurs llenges estan en perill d'extinci. 

Molts sud-africans blancs tamb parlen altres llenges euoprees com ara el portugus, alemany i grec, mentre que alguns asitics i indis parlen llenges asitiques com ara el telugu, hindi, gujarati i tamil.

Sanitat.
Un dels problemes ms greus que enfronta Sud-frica s la pandmia de la Sida. El 2005, el 31% de les dones embarassades estaven infectades amb el VIH. La taxa de prevalena de la Sida entre els adults s del 21,5%; s a dir, 5,3 milions de persones n'estan infectades. La relaci entre el VIH i la Sida ha estat negat pel president i el primer ministre, els quals argumenten que l'alta taxa de mortalitat s deguda a la malnutrici i per tant a la pobresa i no pas al VIH. Tot i aix, des del 2007, el govern ha augmentat els seus esforos per a reduir la incidncia de Sida.

La Sida ha afectat en especial a les persones sexualment i econmicament actives; i per tant, moltes famlies han perdut els principals contribudors del suport econmic. Hi ha un gran nombre d'"orfes de Sida" estimats en 1,2 milions  que en la majoria dels casos, depenen de l'Estat. Igualment, les persones majors tamb perden el suport dels membres joves de llurs famlies.

Histria.
Prehistria.
Sud-frica cont alguns dels llocs arqueolgics ms antics d'frica. Els nombrosos fsils de les coves  Sterkfontein, Fromdraai i Makapansgat suggereixen que diversos australopitecs hi vivien fa tres milions d'anys. Desprs hi van arribar els homo habilis, homo erectus i l'home modern. Els assentaments dels pobles parlants de les llenges bantu, agricultors i ramaders, ja existien al sud del riu Limpopo, el segles IV i V, desplaant o absorbint els pobles parlants de khoiSan originaris. Van continuar desplaant-se cap al sud, i les primeres eines de ferro daten del 1050. El grup ms meridional fou el poble de Xhosa, la llengua dels quals incorpora alguns trets lingstics dels pobles KhoiSan. Aquestes desplaaren els pobles anteriors, la majoria societats caadores-recollectores. 

Arribada dels europeus.
La histria escrita de Sud-frica comena amb l'arribada dels portuguesos. El 1487, Bartolomeu Dias es convert en el primer europeu a arribar a l'extrem ms meridional d'frica. En retornar a Lisboa amb les notcies del descobriment, que anomenaria el Cabo das Tormentes (Cap de les Tempestes) ateses les condicions tempestoses que hi havia vist, el seu patrocinador reial, Joan II de Portugal, seleccion un nom diferent, el Cabo da Boa Esperana (Cap de la Bona Esperana), ja que prometia ser la ruta cap a les riqueses de l'ndia. Desprs, el poeta portugus Cames va immortalitzar el viatge de Dias en el poema pic de Les Lusades especficament amb el personatge mitolgic d'Adamastor, que simbolitza les forces de la naturalesa que els navigadors portuguesos havien de vncer durant llur circumnavegaci del cap.

Colonitzaci europea.

Els segles posteriors al 1488, els navegants portuguesos van establir diversos assentaments poblats per pescadors, per no n'ha sobreviscut cap registre histric. El 1652, Jan van Riebeeck va establir una estaci d'aprovisionament al Cap de Bona Esperana en nom de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals. Durant la major part dels segles XVII i XVIII, es van estendre lentament les possessions neerlandeses, fins trobar-se amb els assentaments dels pobles xhosa en la regi del Riu Fish. Una srie de guerres, conegudes com les Guerres de la Frontera del Cap es van lliurar, causades pels conflictes d'inters sobre les terres i el bestiar. 

Atesa l'escassetat de m d'obra, els colonitzadores portaren esclaus d'Indonsia, Madagascar i l'ndia. Els lders problemtics d'aquests esclaus, sovint d'ascendncia reial, van ser expulsats de les colnies neerlandeses a la resta de Sud-frica. Aquest grup d'esclaus, amb el pas del temps, es convert en un poble que en l'actualitat s'identifica com els "Malaisis del Cap", els quals al llarg de la histria, van tenir un estatus social superior.  La majoria dels descendents d'aquests esclaus, que sovint es casaren amb colonitzadors neerlandesos, van ser posteriorment classificats, amb els khoikhoi com els coloureds del Cap. 

La Gran Bretanya va prendre el Cap de Bona Esperana el 1795, suposadament per evitar que caigus en mans dels francesos, per tamb per fer s de Cape Town com a punt de descans en la rutes cap a Austrlia i l'ndia. Va ser retornat als neerlandesos el 1803, per poc desprs la Companyia Holandesa de les ndies Orientals es va declarar en fallida, i els britnics s'annexaren la Colnia del Cap el 1806. Els britnics continuaren amb les guerres de la Frontera en contra dels xhosa, expandint la frontera cap a l'est i establint una srie de fots a la vora del riu Fish i consolidant-la, encoratjant l'assentament d'immigrants britnics. El Parlament del Regne Unit va abolir el comer d'esclaus el 1807, i va abolir l'esclavatge en totes les seves colnies el 1833. 

El descobriment de diamants el 1867 i d'or el 1884 a l'interior del territori va produir creixement econmic i va donar un impuls a la immigraci, intensificant la subjugaci dels nadius. Els bers, o afrikaners descendents dels primers colons europeus, van resistir amb xit l'expansi dels britnics durant la Primera Guerra Ber (1880 a 1881) amb l's de tctiques guerrilleres, ms adequades a les condicions locals. No obstant aix, els britnics van retornar en la Segona Guerra Ber (1899 a 1902). La intenci dels bers d'aliar-se amb l'frica Occidental alemanya va ser una excusa ms dels britnics per prendre el control de les repbliques dels bers. 

Els bers es van resistir amb ferocitat, per els britnics van vncer les forces bers. Durant aquesta guerra, els britnics, van fer s de camps de concentraci i de tctiques controvertides com ara el cremar les terres, el bestiar i les cases dels bers. El maltractament dels camps de concentraci britnics van ser portats a la llum per Emily Hobhouse en el seu "Report d'una Visita als Camps de Dones i Nens de les Colnies del Cap i del Riu Orange". Van morir 26,370 persones, la gran majoria dels quals eren nens. 

El Tractat de Vereeniging va establir la sobirania suprema dels britnics sobre les repbliques sudafricanes, i el govern britnic va assumir el pagament de 3 milions de lliures esterlines degudes als governs dels bers.

Independncia.

Desprs de quatre anys de negociacions, es va crear la Uni de Sud-frica a partir de les colnies del Cap i de Natal, i les repbliques de l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal, el 31 de maig, 1910, exactament vuit anys desprs de la fi de la Segona Guerra Ber. La nova Uni de Sud-frica va ser un domini britnic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913, va limitar les propietats dels negres aleshores, a noms el 7% del pas, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sudafric i el Partit Nacional es van unir formant el Partit Unit amb la intenci de reconciliar els blancs bers i els angloparlants, per es va separar el 1939 amb l'entrada de la Uni a la Segona Guerra Mundial com a aliat del Regne Unit, a la qual s'oposava el Parit Nacional. 

El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va comenar a aplicar una srie de lleis de segregacions que es coneixerien com a apartheid. Aquesta segregaci tamb seria evident en la distribuci de la riquesa guanyada durant la industrialitzaci dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels estndards de vida ms elevats de tota l'frica, comparables als pasos desenvolupats, la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educaci, habitatge i l'esperana de vida. No obstant aix, la renda mitjana i l'esperana de vida mitjana d'un negre, indi o coloured sud-afric era molt superior a la resta dels Estats d'frica. 

El 1961, desprs d'un referndum exclusiu dels blancs, el pas es va convertir en una repblica, deixant aix la Commonwealth de Nacions. El crrec de governador general va ser abolit i va ser reemplaat amb la posici del President de l'Estat. 

Armament nuclear i l'apartheid.
L'apartheid cada vegada era ms controvertit. La comunitat internacional va aprovar nombroses sancions econmiques que s'uniren a l'increment dels disturbis i l'opressi dins Sud-frica. El govern va suprimir la resistncia, de vegades violenta, aix com les vagues, les marxes i les protestes. A finals de la dcada de 1970 Sud-frica va comenar un programa d'armament nuclear, i la dcada segent va crear sis armes nuclears. Tot i que se'n desconeixen les motivacions, s'ha suggerit que B.J. Vorster i P.W. botha volien catalitzar una intervenci nord-americana si es produa una guerra entre el Moviment Popular per a la Lliberaci de l'Angola, que tenia el suport de Cuba, i la Repblica del Sud-frica.

El 1990, el govern del Partit Nacional va prendre els primers passos per a negociar la seva sortida del poder, i va abolir la illegalitzaci del Congrs Nacional Afric (CNA) i altres organitzacions poltiques d'esquerra, i va alliberar Neslon Mandela de la pres, desprs de vint-set anys. A poc a poc, es van abolir les lleis de l'apartheid, i es va destruir l'arsenal nuclear; Sud-frica va ser admesa al Tractat de la No Proliferaci Nuclear. Les primeres eleccions multiracials sud-africanes es van portar a terme el 1994; el CNA hi va aconseguir la majoria absoluta i ha governat fins l'actualitat.

Malgrat l'abolici de l'apartheid, milions de sud-africans, la majoria negres, continuen vivint en pobresa. Aix s degut, en part, al llegat del sistema de l'apartheid mateix, aix com a les dificultats dels governs actuals a solucionar els problemes socials i millorar la distribuci de la riquesa.
Referncies.


Enllaos externs.

Escut d'armes;



























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13790" title="Escut de Verges" nonfiltered="1744" processed="1730" dbindex="6753">


L'escut oficial de Verges t el segent blasonament:

Escut caironat semipartit i truncat: 1r faixat d'or i de gules de 6 peces; 2n de gules, 3 pals d'or carregats de 3 rocs d'atzur; 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona de bar.


Histria.

Va ser aprovat el 20 de febrer de 1996 i publicat en el DOGC el 6 de mar del mateix any.

El castell de la poblaci (del segle XII) va pertnyer als comtes d'Empries (representats per les seves armes, faixat d'or i de gules, a la primera partici de l'escut). El 1399, el comte Pere III es va casar amb Joana de Rocabert, i la vila va passar als vescomtes de Rocabert (dels quals veiem les armes a la segona partici); en aquesta poca la localitat va esdevenir el centre de la baronia de Verges (representada a l'escut per la corona de bar). Finalment, el 1587, la vila va passar a la Corona i fou el centre d'un municipi reial, fet que veiem simbolitzat amb els quatre pals de l'escut de Catalunya de la tercera partici. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13791" title="Bandera de Verges" nonfiltered="1745" processed="1731" dbindex="6754">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, composta de nou pals del mateix gruix juxtaposats: el 1er faixat de tres peces grogues i tres de vermelles; els 2n, 4t, 6 i 8 vermells; el 3r groc, carregat amb tres rocs herldics blaus, cadascun d'altura 2/11 de la del drap, el de dalt 1/11 de la vora superior, el de baix a la mateixa distncia de la vora inferior, i el del mig a 3/22 dels altres; i la resta de pals (5, 7 i 9) de color groc.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 24 de juliol de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13796" title="Escut de Palau-solit i Plegamans" nonfiltered="1746" processed="1732" dbindex="6755">


L'escut oficial de Palau-solit i Plegamans t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r d'or, 4 pals de gules, i ressaltant sobre el tot un palau d'argent obert somat d'una pala de sable; 2n de gules, una m d'argent, i la bordura dentada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1997 i publicat en el DOGC el 30 del mateix mes.

Palau-solit fou esmentat per primera vegada l'any 955, i Plegamans el 962; els dos pobles es van fusionar el 1698 i van formar un municipi reial. La partici superior mostra les armes parlants de Palau-solit, tamb anomenat la Sagrera: un palau amb una pala al capdamunt, i els quatre pals de Catalunya en record de la jurisdicci reial sobre la localitat. A la partici de sota es veuren les armes parlants dels senyors del castell de Plegamans, els Vilatorta: una m d'argent sobre camp de gules amb bordura dentada d'argent.   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13797" title="Bandera de Palau-solit i Plegamans" nonfiltered="1747" processed="1733" dbindex="6756">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical, blanca i vermella, amb la pala negra de l'escut al centre de la meitat blanca i la m blanca del mateix escut al centre de la meitat vermella, ambdues figures d'altura 4/6 de la del drap.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 6 d'abril de 1999.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13799" title="Kathleen Ferrier" nonfiltered="1748" processed="1734" dbindex="6757">
Kathleen Ferrier (22 d'abril de 1912   8 d'octubre de 1953, fou una contralt britnica nascuda a Preston, Lancashire, Anglaterra.

Deix l'escola al 14 anys i treball com a operadora de telfon a Blackburn. Es  va casar amb un director de banc, Bert Wilson, el 1935, es trasllad a Carliste. Va ser a Carliste que el seu marit va apostar amb ella que no podia cantar a un competici de cant. S'hi present i guany dues categories. Havia pensat presentar-se com a pianista. El seu matrimoni va anar malament i va ser anullat 12 anys desprs.

Va estudiar amb barton, Roy Henderson, que era molt conegut per les seves interpretacions com a cantant al teatre en aquell temps.

Benjamin Britten va escriure moltes partitures especficament per ella, incloent Lucretia de The Rape of Lucretia, Abraham and Isaac, i una part de Spring Symphony (1949). La seva carrera operstica va ser molt breu degut al cncer de pit que va acabar amb la seva vida, i a part de Lucretia noms va cantar sobre els escenaris l'Orfeu de Christoph Willibald Gluck. Tot i aix, va deixar un important llegat discogrfic en l'oratori, el lied i la can popular.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13802" title="Escut de Poliny" nonfiltered="1749" processed="1735" dbindex="6758">


L'escut oficial de Poliny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mn d'atzur creuat i cintrat d'or. Per timbre una corona mural de poble.



Histria.

Va ser aprovat el 2 de mar de 1995.

El senyal tradicional s el mn, atribut de sant Salvador, patr del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13806" title="Escut de Rellinars" nonfiltered="1750" processed="1736" dbindex="6759">


L'escut oficial de Rellinars t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or un banda i per damunt de la d'argent en barra, acompanyades de 3 estrelles d'argent malordenades. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de juny del 2001.

Les claus de sant Pere sn l'atribut del patr del poble, mentre que les tres estrelles sn un senyal tradicional de l'escut de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13809" title="Escut de Ripollet" nonfiltered="1751" processed="1737" dbindex="6760">


L'escut oficial de Ripollet t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un pollet d'or acostat a la destra d'una roda dentada d'argent, i a la sinistra d'una mola de mol d'argent; el peu ondat d'or amb 4 pals de gules, sostenint un riu en forma de faixa ondada d'atzur. Per timbre, una corona de vila.

Histria.

Aprovat el 26 de mar del 2004.

El pollet s el senyal parlant referent al nom de la vila (ja apareixia en un segell municipal de 1700) i la faixa ondada fa referncia al riu Ripoll, vora el qual s'aixeca la poblaci. La indstria s el tret significatiu de Ripollet, i l'escut en representa la tradicional dels molins fariners, drapers i, sobretot, paperers (simbolitzada per la mola) i la ms recent de manufactures txtils (a qu fa allusi la roda dentada). Els quatre pals fan referncia a la jurisdicci reial sobre la vila (Ripollet va ser batllia reial i, des del segle XIV, "carrer de Barcelona").



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13815" title="Escut de Rub" nonfiltered="1752" processed="1738" dbindex="6761">


L'escut oficial de Rub t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de gules, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.
Va ser aprovat el 2 d'abril de 1990 i publicat en el DOGC l'11 del mateix mes.

Les claus de sant Pere sn l'atribut del patr de la ciutat i els quatre pals recorden que el municipi va estar sota la jurisdicci reial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13816" title="Bandera de Rub" nonfiltered="1753" processed="1739" dbindex="6762">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una banda groga fixada des de l'angle superior de l'asta a l'interior del vol damunt d'una barra blanca situada des de l'angle superior del vol fins a l'inferior de l'asta. L'amplada de la banda i de la barra, d'1/8 d'alt de la del drap.  

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 14 de maig de 1990.

El color vermell en representaci de l'esmalt del camper de l'escut. La banda i la barra sn la representaci de les claus de sant Pere, patr de la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13821" title="Escut de Sabadell" nonfiltered="1754" processed="1740" dbindex="6763">


L'escut oficial de Sabadell t el segent blasonament:
Escut caironat truncat: 1r d'argent, una ceba arrencada de sinople; 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Va ser aprovat el 26 de gener de 1993.

Herldica.
La ceba s el senyal parlant tradicional, des de 1560, referent al nom de la ciutat, i s tamb una allusi a l'origen humil de la poblaci, amb el seu mercat agrcola (tot i que ara Sabadell sigui un important centre industrial i de serveis). 

El document ms antic trobat on apareix el segell amb la ceba s de 1468. Era signat pel procurador general de Barcelona, quan aquella ciutat va ser senyora de Sabadell. El primer segell propi del municipi no apareix fins l'any 1560, amb la ceba com a emblema.

El motiu de la ceba com a emblema de Sabadell s'ha de trobar en els costums d'aquella poca. Una part considerable de poblacions catalanes tenen com a emblema herldic les anomenades armes parlants. Aquest costum obeeix a la poca gent lletrada que hi havia. Posar a l'escut un signe grfic que ms o menys coincids amb el nom de la poblaci era facilitar-ne la lectura.

En el cas de Sabadell, el sistema va ser vctima de dues confusions ortogrfiques lamentables. La "a", com que es pronuncia neutra, els va semblar que tant podia ser "a" com "e". I que el so inicial tant podia ser "s" com "c".

Els quatre pals de Catalunya recorden que la ciutat va pertnyer a la Corona; de fet, va ser venuda per Roger Bernat de Foix l'any 1366 a Elionor de Siclia, esposa de Pere III. El rei la va tornar a vendre, aquesta vegada a la ciutat de Barcelona, i va tornar definitivament a la Corona el 1473.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13824" title="Escut de Sant Cugat del Valls" nonfiltered="1755" processed="1741" dbindex="6764">


L'escut oficial de Sant Cugat del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de gules, 2 claus passades en sautor amb les dents al cap i mirant cap enfora, la d'or en banda i la d'argent en barra, ressaltades d'un monestir de porpra tancat d'argent; i al 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 25 d'abril del 2001.

Hi figura el monestir benedict de Sant Cugat del Valls (segle XI), el ms important del comtat de Barcelona, erigit en memria del mrtir afric Cugat (segle IV), que fou decapitat en aquell indret. La ciutat va crixer entorn del monestir, i tenia la seva prpia parrquia, Sant Pere d'Octavi (representada per les claus de sant Pere darrere la imatge del monestir). Finalment, els quatre pals de Catalunya recorden els privilegis que els comtes-reis van concedir a la ciutat, com, per exemple, la possibilitat de celebrar fires i un mercat setmanal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13826" title="Alumini" nonfiltered="1756" processed="1742" dbindex="6765">

L'alumini s l'element qumic de smbol Al i nombre atmic 13. s l'element metllic ms abundant en l'escora terrestre (8,13 % d'abundncia).

La seva lleugeresa, conductivitat elctrica, resistncia a la corrosi i baix punt de fusi el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronutica; no obstant aix, l'elevada quantitat d'energia necessria per a la obtenci del metall a partir dels xids, dificulta la seva major utilitzaci; dificultat que pot compensar-se pel seu baix cost de reciclatge, la seva dilatada vida til i l'estabilitat del seu preu.

 Caracterstiques principals .

L'alumini s un metall lleuger, tou per resistent i d'aspecte gris platejat. La seva densitat s aproximadament un ter de la de l'acer o del coure, s molt malleable i dctil i apte per ser mecanitzat i per la fosa. A causa de la seva elevada calor d'oxidaci es forma rpidament, en presncia d'aire, una fina capa superficial d'xid d'alumini (Al2O3) impermeable i adherent que atura el procs d'oxidaci proporcionant-li resistncia a la corrosi i durabilitat. Aquesta capa protectora, pot ser ampliada per electrlisis en presncia d'oxalats.

L'alumini, t caracterstiques amfotriques. s a dir que es dissol en cids, formant sals d'alumini i en bases fortes, formant aluminats amb l'ani -, alliberant hidrogen.

El principal i gaireb nic estat d'oxidaci e l'alumini s +III, com s d'esperar per la configuraci electrnica que presenta, amb tres electrons en la capa de valncia.

 Aplicacions .
Ja si ha considerant la quantitat o el valor del metall emprat, el seu s excedeix al del qualsevol altre exceptuant l'acer, i s un material important en multitud d'activitats econmiques. L'alumini pur s tou i frgil, per els seus aliatges amb petites quantitats de coure, mangans, silici, magnesi i altres elements presenten una gran varietat de caracterstiques adequades a les ms diverses aplicacions. Aquests petits aliatges constituxen el component principal de molts de components dels avions i coets, en qu el pes s un factor crtic.

Quan s'evapora alumini en el buit, forma un revestiment que reflexa tant la llum visible com la infraroja. A ms la capa d'xid que es forma impedeix el deteriorament del recobriment, per aquesta ra s'ha emprat per a revestir els miralls de telescopis, en substituci de la plata.

Donada la seva gran reactivitat qumica, finament polvoritzat s'usa com a combustible slid de coets; en algun explosiu, com a node de sacrifici i en processos d'aluminotrmia per a l'obtenci de metalls.

Altres usos de l'alumini metllic sn:
Transport, com a material estructural en avions, autombils, tancs, superestructures de vaixells, blindatges, etc.
Embalatge; paper d'alumini, Romas, tetrabriks, etc.
Construcci; finestres, portes, perfils estructurals, etc.
Bns de consum; eines de cuina, ferramentes, etc.
Transmissi elctrica. Encara que la seva conductivitat elctrica s tan sols el 60% de la del coure la seva major lleugeresa permet una major separaci entre les torres d'alta tensi, disminuint els costos de la infraestructura.
Recipients criognics (fins a -200 C), ja que no presenta temperatura de transici de dctil a frgil com l'acer, i la tenacitat de l'alumini continua sent bona a baixes temperatures.
Material de caldereria; radiadors,...

Tamb s'utilitzen compostos d'alumini a;
Les sals d'alumini dels cids grassos (p.ex. l'estearat d'alumini) formen part del napalm.
 Els hidrurs complexes d'alumini sn reductors tils en sntesi orgnica.
Els halurs dalumini tenen caracterstiques d'cid de Lewis i sn utilitzats com a tals, com a catalitzadors i com a reactius auxiliars.
Els aluminosilicats sn un tipus important de mineral. Formen part de les argiles i sn la base de moltes cermiques.
Afegir additius d'xid d'alumini o aluminosilicats a vidres, fa variar les propietats trmiques, mecniques i ptiques d'aquests.
El corind (Al2O3) s utilitzat com a abrasiu. Algunes variants d'aquest, com el rub i el safir s'utilitza en joieria com a pedres precioses.

Aliatges d'alumini;
 Duralumini;

  Histria .

Tant a Grcia com a Roma s'emprava l'alum (del llat alumen, -inis, alum), una sal doble d'alumini i potassi com mordent en tintoreria i astringent en medicina, s encara en vigor.

Generalment es reconeix a Friedrich Whler l'allament de l'alumini en 1827. Encara aix, el metall va ser obtingut, impur, dos anys abans pel fsic i qumic dans Hans Christian rsted.

Al 1807, Humphrey Davy va proposar el nom aluminum per a aquest metall encara no descobert, per ms tard va decidir canviar-lo per aluminium per coherncia amb la majoria dels noms d'elements, que usen el sufix -ium. D'aquest van derivar els noms actuals en altres idiomes; tanmateix, als Estats Units amb el temps es va popularitzar l's de la primera forma, que tamb s admesa per la IUPAC encara que prefereix l'altra.

 Abundncia i obtenci .
Tot i que l'alumini s un material molt abundant en la escora terrestre (8,1%) rarament es troba lliure. Les seves aplicacions industrials sn relativament recents, produint-se a escala industrial des de finals del segle XIX. Quan va ser descobert es va trobar que era extremadament difcil la seva separaci de les roques de qu formava part, per la qual cosa durant un temps va ser considerat un metall precis, ms car que l'or; no obstant aix, amb les millores dels processos els preus van baixar contnuament fins a collapsar-se al 1889 desprs de descobrir-se un mtode senzill d'extracci del metall. Actualment, un dels factors que estimula el seu s s l'estabilitat del seu preu.

Al 1859 Henri Sainte-Claire Deville va publicar dues millores en el seu procs d'obtenci:  substituir el potassi per sodi i el substituir el clorur simple pel doble. Posteriorment, la invenci del procs Hall-Hroult el 1886 va abaratir el procs d'extracci de l'alumini a partir del mineral, la qual cosa va permetre, juntament amb el procs Bayer del mateix any, que s'amplis el seu s fins a fer-se com en multitud d'aplicacions.

La recuperaci del metall a partir de la ferralla (reciclatge) era una prctica coneguda des de principis del segle XX. s, no obstant aix, a partir dels 60 quan es generalitza, ms per raons mediambientals que estrictament econmiques.

El procs ordinari d'obtenci del metall consta de dues etapes, l'obtenci d'almina pel procs Bayer a partir de la bauxita, i posterior electrlisi de l'xid per a obtindre l'alumini.

L'elevada reactivitat de l'alumini impedeix extraure'l de l'almina per mitj de reducci, essent necessria l'electrlisi de l'xid, la qual cosa exigeix al seu torn que aquest es trobi en estat lquid. Tanmateix, l'almina t un punt de fusi de 2000 C, excessivament alta per a escometre el procs de forma econmica, fet pel qual era dissolta en criolita fosa, la qual cosa disminua la temperatura fins als 1000C. Actualment, la criolita se substitux cada vegada ms per la ciolita, un fluorur artificial d'alumini, sodi i calci.

 Istops .
L'alumini t nou istops les masses atmiques dels quals varien entre 23 i 30 uma. Tan sols l'Al-27, estable, i Al-26, radioactiu amb una vida mitjana de 0,72106 anys, es troben en la naturalesa. L'Al-26 es produeix en l'atmosfera al ser bombardejat l'arg amb rajos csmics i protons. Els istops d'alumini tenen aplicaci prctica en la dataci de sediments marins, gels de glaceres, meteorits, etc. La relaci Al-26/Be-10 s'ha emprat en l'anlisi de processos de transport, deposici, sedimentaci i erosi a escales de temps de milions d'anys.

L'Al-26 cosmognic es va aplicar primer en els estudis de la Lluna i els meteorits. Aquests ltims es troben sotmesos a un intens bombardeig de rajos csmics durant el seu viatge espacial, produint-se una quantitat significativa d'Al-26. Desprs del seu impacte contra la Terra, l'atmosfera, que filtra els rajos csmics, det la producci d'Al-26 permetent determinar la data en qu el meteorit va caure.
Vegeu Istops;

 Precaucions .
L'alumini s un dels pocs elements abundants en la naturalesa que semblen no tenir cap funci biolgica beneficiosa. Algunes persones manifesten allrgia a l'alumini, patint dermatitis per contacte, i incls desordres digestius a l'ingerir aliments cuinats en recipients d'alumini; per a la resta de persones, no es considera tant txic com els metalls pesats, encara que hi ha evidncies de certa toxicitat si es consumeix en grans quantitats. L's de recipients d'alumini no s'ha trobat que ocasioni problemes de salut, estant aquests relacionats amb el consum d'anticids o antitranspirants que contenen alumini. S'ha suggerit que l'alumini pot estar relacionat amb l'Alzheimer, encara que la teoria ha estat refutada.

 Enllaos externs .
  webelements.com - Alumini;
  environmentalchemistry.com - Alumini ;
  s Elemental - Alumini;
  Alu-Scout;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13827" title="Luis Buuel" nonfiltered="1757" processed="1743" dbindex="6766">
Luis Buuel Portols (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogrfic. Alguns el consideren com el ms gran director de cinema espanyol, i un dels millors del mn.

Infncia i joventut.
El seu pare, Leonardo Buuel Gonzlez, va prendre part en la Guerra de Cuba contra els EUA i el 1899 va tornar a Calanda (Terol) amb un petit capital aconseguit amb negocis de ferreteria. En Leonardo es va casar amb na Mara Portols Cerezuela, molt ms jove que ell, i varen tenir 7 fills: Luis (1900), Mara (1901), Alicia (1902), Concepcin (1904), Leonardo (1907), Margarita (1912) i Alfonso (1915). Aviat anaren a viure a Saragossa i repartiren les vacances entre Calanda (per setmana santa) i Sant Sebasti.

En Luis Buuel era fsicament de complexi forta, molt aficionat a fer "torabraos", afici que practicava sempre que podia, fins i tot a una edat avanada. Va practicar la boxa i va ser "campi de pesos lleugers amateur de Madrid", on el coneixien com El Len de Calanda, malgrat que nicament va disputar dos combats: un que va perdre i l'altre que va guanyar per i incompareixena del contrari. Va fundar l'equip d'atletisme de la residncia, i solia escalar l'edifici on habitava. De jove tamb li agradava que els seus amics botessin damunt el seu ventre.

Va fer el batxiller a Saragossa, amb els Jesutes, i als 17 anys es va traslladar a Madrid, on va viure a la Residencia de Estudiantes , fundada per la Institucin Libre de Enseanza i all va conixer a Federico Garca Lorca, Rafael Alberti, Salvador Dal, Juan Ramn Jimenez, Pepn Bello i Jos Maria Hinojosa entre d'altres. Va conixer als mxims representants de la Generaci del 27 de la que form part. Tamb va conixer les tendncies ms importants del pensament i de l'art.

Es va interessar per la Galera Dad, Louis Aragon i Andr Breton. L'assistncia de Luis Buuel a la conferncia que en Louis Aragn va donar a la Residencia de Estudiantes sobre el surrealisme, fou el detonant pel seu viatge a Pars, ja que estava interessat en aquest moviment, al qual es va adherir el 1928.

Es cas amb na Jeanne Roucar, jove francesa (medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Pars de 1924, en gimnstica artstica) a la qual conegu quan estudiava anatomia a Pars. Amb ella va tenir dos fills, Jean Louis i Rafael. El primer va nixer a Pars i el segon a Nova York. Parlava b el francs i l'angls, que va estudiar a Frana, mentre feia feina a la Paramount, i el perfeccion als Estats Units.

Primeres pellcules.
Conegu el cinema molt jove, quan encara era un espectacle de fira. Durant tota la seva infncia va veure moltes pellcules (la seva cosina tenia accs des de la cuina a la pantalla d'un dels primers cinemes de Saragossa). Als 13 anys, al retorn d'un dels habituals viatges a Pars dels seus pares, li regalaren un teatre amb personatges de cartr; amb aquell teatre ell oferia representacions, que preparava durant setmanes, als joves del seu poble.

Durant la seva estada a Madrid solia veure cinema; per no va ser fins que s'establ a Pars quan comena a veure'n intensivament: habitualment tres pellcules al dia, una al mat (generalment projeccions privades, grcies a un passi de premsa), una altra al capvespre a un cinema de barri i desprs una altra, al mateix temps que collaborava com a crtic en diverses publicacions, entre elles  Cahiers d'art de Pars. Seria collaborador habitual de nombroses publicacions de cinema i art: Alfar, L'amic de les Arts, Helix, Horizonte, La gaceta literaria, etc. Desprs de dirigir la posada en escena dEl retablo de Maese Pedro den Manuel de Falla a Amsterdam (26 d'abril de 1926) i de veure la pellcula Las tres luces d'en Fritz Lang es va veure tan interessat en el cinema que es va inscriure a l'acadmia d'actors que havia fundat el conegut director francs Jean Epstein. Algunes setmanes desprs es va presentar al propi Jean Epstein durant el rodatge de la pellcula muda Mauprat i es va oferir a treballar en el que fos, fins i tot gratis, noms per aprendre tot el que pogus del cinema. Per la seva segent pellcula, La cada de la casa Usher, en Jean Epsein l'agaf com segon ajudant, feina que deixaria per poder actuar a un petit paper de contrabandista a la pellcula Albatros amb na Raquel Meller.
Tamb collabor a La sirne des tropiques amb na Josephine Baker. A aquesta poca aprengu els oficis de la cinematografia i conegu a bons professionals i actors que desprs collaborarien amb ell, a Un chien andalou i La edad de oro.  Al comenament la seva amare li finan els seus viatges i estades a l'estranger i les primeres pellcules. En Luis Buuel realitzaria la major part de la seva obra a Mxic i Frana. El 1930 an a Hollywood contractat per la Metro Goldwyn Mayer com a  "observador", i all conegu en Charles Chaplin i en Sergei Eisenstein. El 1933, finanat pel seu amic Ramn Acin, dirigeix i filma un documental sobre las Hurdes, que va ser prohibit pel govern de la Repblica, la qual cosa li supos un gran desengany.

Acabat de casar, accept una feina de director de doblatge a Madrid amb la Warner Brothers. El 1935 amb ajuda de capital familiar va fundar junt amb en Ricardo Urgoiti la productora Filmfono, que competiria amb Cifesa, dels germans Casanova, principal productora espanyola dels anys trenta (Nobleza Baturra), i produ entre altres Don Quintn el amargao i La hija de Juan Simn.

 Guerra Civil .
L'aixecament del general Franco el sorprengu a Madrid. Aix com en Salvador Dal s'aline amb en Franco i simpatitz amb el Bloque Nacional, en Luis Buuel sempre es va mantenir fidel a la democrcia de la Repblica; ell que sempre desitjava sublevar-se contra l'ordre establert, va veure que durant els tres primers mesos de guerra Madrid no era ms que una ciutat sense ordre i amb aquesta situaci tan confusa no se sentia a gust.

Diferenciava a les persones de les seves idees. Amb la seva influncia consegu que alliberessin en Senz de Heredia , amb el que havien fet feina junts a Filmfono, cos d'en Jos Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. Era conegut que en Senz de Heredia simpatitzava amb el general Franco, i ms tard realitzaria la pellcula propagandstica Franco, ese hombre. Anys desprs en Luis Buuel i en Senz de Heredia es trobarien al Festival de Cannes i junts recordaren el passat.

El setembre de 1936 va partir de Madrid amb un tren estibat cap a Ginebra, via Barcelona. Ja no tornaria a Espanya fins al 1960. A Ginebra s'entrevistaria amb lvarez del Vayo, aleshores Ministre d'Assumptes Exteriors de la II Repblica a l'exili, que l'havia citat. El ministre el va enviar a Pars com home de confiana d'en Luis Araquistin (ambaixador a Frana) en diferents missions, principalment d'intelligncia, arribant a fer qualque viatge d'incgnit a a Espanya. Collabor amb la II Repblica tot el que pogu, fins i tot se'l va veure a Baiona llanant octavetes amb globus que volaven amb el vent a traves de la frontera. El 16 de setembre de 1938 visit Hollywood per segona vegada, encarregat pel govern republic espanyol (des de l'exili) de supervisor (com a conseller tcnic i histric) dues pellcules sobre la guerra civil espanyola. Els seus amics Charles Noailles i Rafael Snchez Ventura l'ajudaren en les despeses del viatge.

El 1941, quan comenava Cargo of innocents, l'Associaci General de Productors dels EUA prohib les pellcules en contra den Franco, i aix es va acabar el projecte.

Sense feina i amb pocs doblers accept la feina (dirigir la selecci de pellcules antinazi) que li ofereixen al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York; la seva dona i fills es reuniren amb ell. El 1943 l'acomiadaren quan es public La vida secreta de Salvador Dal, on el pintor qualificava en Luis Buuel d'ateu i home d'esquerres. Un periodista del  Motion Pictures Herald l'atac en un article advertint del perills que era la presncia d'aquest espanyol a un museu tan prestigis. En Buuel es reun amb en Salvador Dal a Nova York per demanar-li explicacions i aquesta entrevista va ser el principi de la seva ruptura. Torn a Hollywood i va comenar a fer feina a la Warner Brothers com a cap de doblatge (chief editor) de versions en castell per Amrica del Sud; acabada la collaboraci amb la Warner el 1946, es qued a Los Angeles cercant feina dins el mon del cinema mentre espera que li concedeixin la nacionalitat nord-americana que havia sollicitat.

Etapa mexicana.
Mentres en Luis Buuel vivia dels estalvis de l'any anterior, a un sopar a cal cineasta francs Ren Clair es va trobar amb na Denise Tual, la vdua de l'actor rus Pierre Batcheff ( Pitr Bachev), que havia estat el ciclista dUn chien andalu.

Na Denise, que s'havia casat amb el productor francs Ronald Tual, li ofer feina en el nou projecte que preparava, la producci a Frana d'una versi de La casa de Bernarda Alba, per la qual volia comprar-ne els drets a en Federico Garca Lorca i que el director fos en Luis Buuel. Na Denise, que havia anat a Los Angeles per conixer millor la indstria estatunidenca del cinema, tenia intenci de realitzar la nova pellcula entre Pars i Mxic; de manera que va aprofitar el cam de tornada a Pars para fer escala a Mxic i concretar alguns assumptes amb el productor francs (d'origen rus) exiliat a Mxic scar Dacingers.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13831" title="Eiffel" nonfiltered="1758" processed="1744" dbindex="6767">


Arquitectura: La Torre Eiffel, i l'arquitecte que la va dissenyar, Gustave Eiffel.
Informtica: El llenguatge de programaci Eiffel.
Alemanya: La regi d'Eifel (amb una sola efa).
Msica: Eiffel 65, un grup que fa msica electrnica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13835" title="Escut de Sant Lloren Savall" nonfiltered="1759" processed="1745" dbindex="6768">


L'escut oficial de Sant Lloren Savall t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una graella de sable amb el mnec a dalt, i 2 palmes de sinople ixent una a cada costat de la base del mnec, acompanyada de 2 roses de gules, una a cada costat del mnec. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat l'11 de juliol de 1990.

La graella i les palmes sn els atributs de sant Lloren mrtir, patr de la vila. Les roses sn un senyal tradicional, probablement una allusi a la vall que figura al nom de la poblaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13838" title="Escut de Sant Quirze del Valls" nonfiltered="1760" processed="1746" dbindex="6769">


L'escut oficial de Sant Quirze del Valls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una serra de sable entre 2 branques de llorer de sinople amb els extrems passats en sautor. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de juny de 1990.

La serra s un senyal parlant que alludeix al nom anterior del municipi, Sant Quirze de la Serra (en aquest cas, la serra de Galliners, on es troba situada el poble). Les branques de llorer creuades sn un senyal tradicional, i possiblement simbolitzen el mrtir sant Quirze, patr de la localitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13844" title="Escut de Sentmenat" nonfiltered="1761" processed="1747" dbindex="6770">


L'escut oficial de Sentmenat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 3 bitlletes d'argent carregades d'un mig vol abaixat d'atzur. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de juny de 1989.

Sn les armories dels Sentmenat, senyors del castell de la poblaci (orginari del segle XII), barons i, des de 1691, marquesos de Sentmenat (tal com proclama la corona de l'escut). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13845" title="Bandera de Sentmenat" nonfiltered="1762" processed="1748" dbindex="6771">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella amb tres bitlletes blanques, carregades d'una ala blava cadascuna, totes tres en la mateixa disposici que en l'escut, s a dir, dues a dalt i una baix, collocades en el centre ptic del drap, s a dir, que l'eix del conjunt de situa a 4/9 de l'asta.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 19 d'octubre de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13847" title="Nota" nonfiltered="1764" processed="1749" dbindex="6773">
En la msica, una nota s cada unitat de una freqncia determinada a la que se li ha donat un nom, o una representaci grfica de la freqncia en un sistema de notaci, i a vegades la seva durada, o alguna de les seves circumstncies especfiques, d'aquesta manera hom pot parlar de  la segona nota de Happy Birthday , per exemple. El sentit general i especific sn lliurament mesclats pels msics, aix pot ser en un principi desconcertant:  les primeres dues notes de Happy Birthday sn la mateixa nota , vol dir,  els dos primers sons de Happy Bithday tenen la mateixa freqncia." Aix una nota es pot definir segons la convenci musical o segons la seva freqncia, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema angls) t una freqncia de 440 hertz, o vibracions per segon, segons l'afinaci estndard, o 444 herz, segons l'afinaci de cambra. Generalment es considera que una nota musical va associada a una durada, si b el concepte original noms feia referncia a la freqncia acstica. La simbologia i la notaci, des del segle XI, defineix el to de la nota associat a un valor temporal, en fraccions: 1/1, 1/2, 1/4, 1/8, etc., o altres alteracions de la durada.

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religis Ut queant laxis de l'edat mitjana:

UT queant laxis;
RE sonare fibris;
MI ra gestorum;
FA muli tuorum;
SOL ve polluti;
LA bii reatum;

El monjo Guido d'Arezzo desenvolup una aproximaci a la notaci actual assignant els noms actuals a les notes, i la notaci de 4 lnies, en lloc de una sola com es feia anteriorment.

Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, i en el segle XVIII es canvi el nom de UT per DO (del llat Dominus: Senyor). Tamb dins aquest procs s'afeg una cinquena lnia, amb la qual cosa es va arribar el que coneixem com a pentagrama.



Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada de 1/4.

En el cas de l'esmentada escala major de Do, les notes son les segents:
Do Re Mi Fa Sol La Si, segons el sistema de notaci musical llat, i ;
C D E F G A B, segons el sistema de notaci musical angls. En el sistema alemany la B se substitueix per una H.

Les set notes esmentades formen l'escala diatnica. A aquestes notes hi podem afegir cinc notes (escala pentatnica). La suma de les notes de l'escala diatnica i l'escala pentatnica s l'anomenada escala cromtica (12 notes). A l'escala cromtica noms hi ha una diferncia d'un semit entre cada parell de notes seguides.
 
Per escriure les 12 notes de l'escala diatnica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per una alteraci, que pot figurar a l'armadura, o en el curs del passatge. 

A l'escala cromtica, entre el Do i el Re hi ha una diferncia de un to, el to es divideix en dos semitons, o en quatre cromes. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semit noms, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La hi ha tamb un to, i del La al Si hi ha un to, del Si al Do de la segent octava noms hi ha un semit. Una nota es pot baixar un semit amb un bemoll (b), d'aquesta manera un Reb es el mateix que un Do#, debut a que la diesi (#) puja les notes un semit. Segons com es fan aquestes alteracions de les notes podem parlar de to major, i to menor.

Valor de les notes.



Tamb existeixen notes encara ms curtes: la garrapatea i la semigarrapatea, de duraci de 1/32 de negra i 1/64 de negra, respectivament, per que no es fan servir quasi gens.

Vegeu.
Escala temperada;
Escala pitagrica;
Escala justa;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13856" title="Escut de Santa Perptua de Mogoda" nonfiltered="1765" processed="1750" dbindex="6774">


L'escut oficial de Santa Perptua de Mogoda t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent una palma de gules posada en pal enfilant una corona de llorer de sinople; la filiera de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983 i publicat en el DOGC el 25 de maig del mateix any.

La palma i la corona de llorer sn els atributs de santa Perptua mrtir, patrona del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13857" title="Bandera de Santa Perptua de Mogoda" nonfiltered="1766" processed="1751" dbindex="6775">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb una palma vermella centrada, posada en pal, i enfilant una corona de llorer verda; la bordura vermella d'un gruix 1/9 de l'alt del drap que, en conjunt resulta de la conversi de l'escut en bandera.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 29 d'octubre de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13862" title="Alar" nonfiltered="1767" processed="1752" dbindex="6776">

Alar s una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Cam.

T l'origen en l'alqueria musulmana d'Oloron.La histria documentada comena al s. XIII, a partir de la conquesta de Mallorca, i gira entorn al seu castell. Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca est a Perpiny, sent el Castell d'Alar l'unic que s'hi resisteix, per finalment fou assaltat el 30 de desembre morint la seva guarnici formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa.
 
Cabrit i Bassa, que desprs de ser capturats, foren condemnats pel Rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal i com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell , que durant la resistncia no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca. 
   
 Economia .

Pel que fa a l'agricultura, s'ha d'indicar que l'extensi del municipi s bsicament forestal, (pins, alzines,... ). Per cultius i sempre per extensi, els ms importants sn (per aquest ordre): oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S'hauria d'afegir tamb que l'agricultura s predominantment de sec. La ramaderia s tamb important a Alar; destaca tamb per aquest ordre: ramat ov, porc, i cabrum. A tot aix s'hauria d'afegir la presncia d'una granja d'aus de corral destinada a la producci d'ous per vendre.

Una de les activitats econmiques ms importants a Alar ha estat, i d'alguna manera ho continua essent (malgrat la crisi), la indstria de la sabata, que en els seus moments d'esplendor va arribar a mantenir en actiu ms de 30 fbriques i 2.000 persones. 

Tamb foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva ltima fase pertanyien a GESA. 

 Festes i tradicions .

En relaci a les festes patronals, aquestes es commemoren anualment en honor del Patr de la localitat, Sant Roc; la seva festivitat s el 16 d'agost. Juntament amb Sant Roc, sn co-patrons d'Alar Sant Antoni i Sant Sebasti. Per tamb es celebren altres festes com les de Sant Pere (celebrades al popular barri de Los d'Amunts) i de Sant Antoni (amb fogueres i benedes). Finalment. indicar en aquest apartat que hi ha celebracions durant les festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen especialment les processons del Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i el tradicional Encontre que es produeix a les 8 del mat del dia de Pasqua, i desprs del qual s costum menjar frit mallorqu de Pasqua, amb panades i robiols com a celebraci de la Resurrecci de Crist. 
Tamb han de destacar-se les peregrinacions que dues vegades a l'any fan els habitants d'Alar al Castell per celebrar una missa prop de la Mare de Du del Refugi (una, el diumenge segent al de Pasqua i una altra en el mes de setembre). 


Vegeu tamb.
Castell d'Alar;
Joan Simonet Pons;
Cabrit i Bassa;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina dels Dimonis d'Alar;
Pgina dels Geganters d'Alar;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13865" title="Algaida" nonfiltered="1768" processed="1753" dbindex="6777">


Algaida s una vila i municipi mallorqu situat al centre de l'illa, a l'est de la capital i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Palma, Santa Eugnia, Sencelles, Lloret de Vistalegre, Monturi i Llucmajor

Durant la dominaci islmica les terres d'Algaida estaven integrades al districte de Muntuy i en   el repartiment, desprs de la conquesta de Jaume I, desprs de restar dins la part reial es varen assignar les terres a l'orde de l'Hospital.

El nucli d'Algaida, que havia estat una alqueria musulmana, sorgeix com a pobla reial al 1300 segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

A l'edat mitjana era anomenat com  Castellitx al coneixer-se amb el nom de la parrquia situada  en aquesta possessi. 

El patr s Sant Honorat malgrat que les festes de Sant Jaume sn molt celebrades.

El batle actual s Francesc Miralles (PSIB) que governa amb majoria absoluta.

Poblaci.






Vegi's tamb.
 Puig de Randa;
 Cossiers;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina web de la Parrquia;
Guia de Mallorca: Algaida;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13868" title="Ariany" nonfiltered="1769" processed="1754" dbindex="6778">


Ariany s un municipi mallorqu situat al centre-est de l'illa i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Maria de la Salut, Santa Margalida, Petra i Sineu. Constitu el seu Ajuntament el 1982 desprs de segregar-se de Petra havent fet dos intents frustrats el 1925 i el 1949.

Al terme existeien vestigis de presncia des de l'poca pre-talaitica per el topnim Arian no consta fins la conquesta de Jaume I com alqueria dins el districte islmic de Yiynau-Bitra. En el repartiment romengu a la part reial i en principal beneficiari fou Pere de Portugal.

Desprs de la guerra de Successi aparegu el Marquesat d'Ariany, creat per Felip V en agrament al suport de la famlia Cotoner, principals propietaris del poble.

L'actual batle (2007) s Joan Ribot Mayol, desprs que ho fos, durant vint-i-quatre anys, Antoni Pascual Ribot, d'UM.

Monuments i llocs de inters.
Esglsia parroquial de Nostra Senyora d'Atotxa.
S'Auberg i El Cam de Sa Marquesa, casa que don origen al nucli de poblaci.
Ca ses Monges, el convent de les monges franciscanes, situat en el nmero 2 del carrer Major.
Pou Bo, pou pblic probablement d'poca islmica, situat a 300 metros al sud del nucli urb, en el cam de Son Gibert o de Petra.

Festes locals.
19 de gener, Sant Antoni.
ltim dissabte de juliol. Fira nocturna.
ltim diumenge de juliol. Festa de la independncia municipal.
ltim diumenge d'agost, Verge d'Atotxa, patrona del municipi des de 1717.

Enllaos externs.
Pgina de l'ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Poble de Mallorca.;
Vdeo d'Ariany a Teleweb Mallorca (2:38 min.);
Pgina sobre el Poble d'Ariany creada per Maties Meli.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13870" title="Art" nonfiltered="1770" processed="1755" dbindex="6779">


Art s una vila i municipi mallorqu situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca del Llevant (Mallorca). Compta amb la muntanya ms alta de les serres de Llevant: sa Talaia Freda, amb 562 metres d'altitud. Llinda amb Capdepera, Son Servera, Sant Lloren des Cardassar, Petra i Santa Margalida.

Al centre d'una ampla i extensa vall i al peu d'un pujol s'estn el poble d'Art, dominat pel recinte emmurallat de Sant Salvador i per l'esglsia d'estil gtic. Hi destaca el nucli antic, dominat per les residncies i els casals dels antics senyors de les possessions, les grans finques del terme municipal. Altrament, el fet que el municipi no hagi rebut directament l'impacte turstic ha perms de mantenir gaireb intactes les antigues tradicions (festes com les de Sant Antoni, amb els dimonis i els foguerons; artesanies com els brodats mallorquins i l'obra de palma; menjars tpics com les panades, els robiols o la sobrassada) i ha contribut a preservar l'ambient caracterstic del poble mediterrani, hospitalari i vital.

Poblaci.









Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Detall de l'escut d'Art;
Guia de Mallorca: Municipi d'Art;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13872" title="Banyalbufar" nonfiltered="1771" processed="1756" dbindex="6780">


Banyalbufar s una vila i municipi mallorqu situat a l'oest de l'illa, entre la Serra de Tramuntana i la mar Mediterrnia. Limita amb Estellencs, Puigpunyent, Esporles i Valldemossa.

Poblaci.






Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Associaci Cultural Bany-al-Bahar;
Guia de Mallorca: Banyalbufar;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13881" title="Binissalem" nonfiltered="1772" processed="1757" dbindex="6781">


Binissalem s una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Raiguer. Limita amb els municipis de Consell, Alar, Lloseta, Inca i Sencelles.

Poblaci.





Economia.
Al voltant del municipi s'ha constitut la Denominaci d'Origen Binissalem per protegir els vins de qualitat produts amb varietats autctones.

 Personalitats .
Lloren Villalonga;
Miquel ngel Moy Rumbo;

Enllaos externs.
 Pgina de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13883" title="Bger" nonfiltered="1773" processed="1758" dbindex="6782">


Bger (pronunciat "buja") s un municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb Selva, Campanet, Sa Pobla i Inca.

La seva vegetaci la conformen majoritriament els conreus de sec, tot i que hi ha part de pinar i la ramaderia s essencialment ovina.

En el terreny histric, en l'poca d'ocupaci dels musulmans, Bger va pertnyer al disticte d'Inkan. Desprs de la conquesta de Mallorca, el lloc va romandre sota jurisdicci reial.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13885" title="Bunyola" nonfiltered="1774" processed="1759" dbindex="6783">


Bunyola s una vila i municipi mallorqu que es troba a la Serra de Tramuntana cap el Raiguer. Llinda amb Valldemossa, Dei, Sller, Escorca, Alar, Santa Maria del Cam, Marratx i Palma. El patr de la vila s Sant Mateu i la festa major es celebra la setmana del 21 de setembre.

Els nuclis de poblaci sn Bunyola, Orient, Baix del Puig, la Coma, la Font Seca i l'entitat local menor de Palmanyola.

Poblaci.









L'origen del nom Bunyola.
No es sap amb certesa d'on surt el nom del poble, per hi ha diverses teories sobre l'etimologia del topnim. El nom de Bunyola podria haver derivat de les segents paraules:
 Vineola: D'origen llat, significa vinya petita. Segons aquesta teoria els islmics l'haurien anomenat Buniola o Bujola.
 Balneola: D'orgen llat, significa petits banys. ;
 Bunos-bunia: D'orgen grec, significa muntanya. ;
 Bunia, bunyn o banya: D'orgen rab. Aquests termes signifiquen "construcci de pedra seca" o "construcci de pedra i cal". ;
 Altres formes d'anomenar el poble eren: Bunnola, jazu de Buniola, Bainola, Boinola, Boynola, Buynola, Buyola i Buyolla.;

Transports.

El tren de Sller: Aquest tren des del 1912 ha comunicat Palma amb Sller, passant tamb per Bunyola. Recorr 27 quilmetres fins a arribar al seu dest, atravessant la Serra de Tramuntana, aix es pot gaudir d'un paisatge meravells. El tren tarda aproximadament una hora en completar el seu recorregut, actualment s una atracci turistca important.


Autobs (TIB): La lnea IB-30 dels autobusos del TIB (Transport de les Illes Balears) comunica Palma amb Bunyola, passant per Palmanyola i l'Hospital Joan March (si s'avisa amb antelaci pot arribar fins a Orient). El bus tarda un poc ms de mitja hora en fer el seu recorregut.




Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina del TIB (Transport de les Illes Balears);
Pgina del Tren de Sller;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13888" title="Campanet" nonfiltered="1775" processed="1760" dbindex="6784">


Campanet s una vila i municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb els municipis de Selva, Escorca, Pollena, Sa Pobla i Bger. Campanet s un municipi habitat des d'poca preromana. Aquest fet ho demostra el nom de la vila, que no prov de campana, sin del llat "capanna" amb el plural arbic "kapant".

Campanet va ser fundada pel rei Jaume I, d'aqu la corona i les quatre barres del seu escut. Segons el llibre de repartiment del monarca, Campanet fou assignat als homes de Barcelona, juntament amb Ullar, Sa Pobla i Bger que formaven un sol municipi. L'esglsia de Sant Miquel, construida el 1248, just desprs de la conquesta catalana, era el nucli del municipi.

Diverses protestes feren que Campanet passs el 1300 a formar part de Sa Pobla, arran de la poltica de fundaci de viles de Jaume II de Mallorca. El 1366, per concessi de Pere el Cerimonis, Campanet obt la independncia, juntament amb Bger i Ullar. La darrera modificaci del terme es produ el 1823, amb la independncia de Bger. 

Poblaci.





 Economia .
L'economia de Campanet s'ha basat, fins gaireb els anys 40 del segle XX, de manera exclusiva en el sector agrari. A partir del 1945 el sector del calat comena a tenir un paper molt important a la vila, ja que durant aquest any es fan 422.000 parells de sabates, destinades a Mallorca, Cuba i l'exrcit. Actualment, els sectors predominants sn la construcci, els erveis turstics a la zona d'Alcdia i les industries i serveis d'Inca i Palma.

 Llocs d'inters .

Una passejada per Campanet permet descobrir al visitant una mostra arquitectnica tpica dels pobles de la Serra de Mallorca. A Campanet hi ha diversos exemples de les antigues cases senyorials, aix com mostres arquitectniques  populars i tradicionals. D'entre els primers es poden esmentar les posades de Massana (carrer Major, 7) i de Biniatr (Carrer de Sant Miquel, 20). A ms d'aquestes posades hi ha les cases senyorials de Ca'n Ferrer Nou (Cant des Crritx, 21), Ca'n Muntaner (Cant des Crritx, 27) o Ca n'Aranvet, (Carrer de la Creu, 34). Tamb es poden veure les cases on varen nixer els dos fills illustres de la vila, la de Mn. Lloren Riber i Campins, al Carrer Major, 27, i la del periodista, intellectual i poeta Miquel dels Sants Oliver i Tolr, al Carrer Miquel dels Sants Oliver, 14.

L'esglsia parroquial, que se situa al centre del poble, s d'estil neogtic. Fou construda al segle XVIII i destaca per la seva rosassa al centre de la faana.

Un dels llocs que t ms inters de la vila s Sant Miquel, all se situa l'ermita de Sant Miquel, construda el 1248, poc desprs de la conquesta catalana. A poques passes hi ha les fonts ufanes, el fenomen geolgic ms fams de Mallorca. Tamb a Sant Miquel hi ha les Coves de Campanet.

 Fills illustres .

Campanet t dos fills illustres, el periodista i intellectual Miquel dels Sants Oliver i Tolr i el poeta Lloren Riber i Campins.

 Fires i festes .

Campanet comena i acaba l'estiu amb dues festes. El segon diumenge de juliol se celebren les festes de Sant Victori, que s la gran festa dels campaneters i campaneteres. A finals d'estiu, el 29 de setembre, se celebra Sant Miquel, patr de la vila.Pel que fa a les fires, cal destacar la fira de maig, que es du a terme el segon diumenge d'aquest mes.

 Batles de Campanet .

 Pere Vilanova (1979-1983), UCD.
 Joan Martorell (1983-1987), AP.
 Francesc Aguil (1987-2007), PSM.
 Francesc Morell Bibiloni (2007-Actualitat), PSM.

 Partits poltics de Campanet .

 UCD es present noms el 1979.
 PSM s'ha presentat des del 1979.
 AP-PP s'ha presentat des del 1979.
 PSOE es present per primera vegada el 1987.
 UM es present per primera vegada el 1987.
 Gent de Campanet fou una escissi del PP i es present el 1991, 1995 i 1999.

 Personatges importants .
 Dami Pons i Pons fou conseller d'Educaci i Cultura del Consell Insular de Mallorca entre el 1995 i 1999 i del Govern Balear entre 1999 i 2003 pel PSM. Actualment s professor de literatura catalana a la UIB i ha publicat diversos reculls de poemes.
 Dami Ferr-Pon fou conseller insular i diputat pel PSM, desprs es passa al PSOE, amb el qual va repetir en ambdos crrecs. Dami Ferr-Pon s historiador i s collaborador destacat de la Revista de Campanet. Els seus treballs apareguts en aquesta revista han estat publicats.
 Bartomeu Beltran s metge i comunicador. Escriu en alguns mitjans de comunicaci i ha presentat un programa a IB3 i un de medicina a Antena 3. Va ser president del Reial Mallorca l'any en qu l'equip va pujar a primera divisi.

Vegeu tamb.
 Fonts Ufanes;

Enllaos externs.
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina de l'Ajuntament;
Guia de Mallorca: Campanet;
 ;
 http://www.marilenmayol.com/covesdecampanet/home.php?lang=ca;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13890" title="Campos" nonfiltered="1776" processed="1761" dbindex="6785">

Campos s una vila i municipi mallorqu situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn. T fita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santany i ses Salines. A ms del cap municipal t dos nuclis turstics costaners com sa Rpita i ses Covetes. Son Fadrinet son les restes d'una baslica paleocristiana de la segona meitat del segle VI i que sembla que s'empr fins a la conquesta musulmana, al segle X.

Poblaci.










Festes.
El 9 de gener se celebra la festa dels patrons del poble Sant Juli i Santa Basilisa.

 Dia 3 de febrer s Sant Blai, i en el llogaret del mateix nom se celebra una gran festa, amb paella a la plaa i missa a la capella de Sant Blai.

 El segon diumenge de maig se celebra la Fira de Maig, especialment coneguda per les vaques que es translladen al carrer de ses Rondes perqu la gent del poble i els turistes les puguin veure. Per hi ha ms mostres, com la de cuina o la de vins i formatges.

El 15 d'agost se celebra la festivitat de la Mare de Du d'Agost, sn les festes d'estiu del poble amb una srie d'activitats populars.

El 26 de novembre se celebra la diada de santa Catalina, amb els foguerons com a protagonistes, on es fa festa a la vora dels focs preparats per les diferents associacions i entitats del poble.

 El tercer dijous d'octubre se celebra la Fira d'Octubre. Divendres, el Fir d'Octubre i dissabte el Fir Medieval.

Fills illustre de la ciutat.
 Joan Veny i Clar;
 Fra Joan Ballester;
 Sor Maria Rafela del Sagrat Cor de Jess;

Articles relacionats.
 Llista de batles de Campos;
 Es Salobrar de Campos;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13895" title="Capdepera" nonfiltered="1777" processed="1762" dbindex="6786">


Capdepera s una vila i municipi litoral mallorqu situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Art.

T un relleu molt retallat, que compta amb nombroses cales que allotgen destacats centres turstics, com Cala Rajada, Cala Mesquida, Canyamel i Font de la Cala. 

Un dels llocs ms emblemtics s el Castell de Capdepera, situat al capdamunt de la vila.

Poblaci.














Histria.

L'any 1300 el rei Jaume II promulg les Ordinacions on manava construir dotze pobles a Mallorca. Un d'ells estava prop del Cap de la pedra i es convert en el recinte emmurallat de Capdepera. El propsit del Castell, la construcci d'un recinte emmurallat vora la torre de vigilncia d'en Miquel Nunis, era agrupar tota la poblaci que vivia dispersa per la zona. La construcci de les muralles finalitz a final del segle XIV. 

Bona part de la poblaci de Capdepera no era partidria d'abandonar les seves terres per viure dins la fortificaci. Per aquest motiu, s'orden a tots els pobladors que durant els vespres es tanquessin armats dins el recinte per reforar-ne la defensa. Inicialment es construren dins la fortificaci una cinquantena de cases. El Rei San I don un ajut de 100 sous a cada famlia que s'installs al Castell. Tot i aix la vila sempre depengu administrativament d'Art ja que no super les cent famlies.

L'esglsia fou ampliada els segles XVI i XVIII i el seu interior acull la talla d'un Crist del segle XIV o XV i la imatge d'estil gtic de la Verge de l'Esperana, patrona de Capdepera venerada des del segle XVI.

A partir de 1715, amb l'arribada al tron dels Borbons, el poble s privat de les armes i es nomena un governador i un petit destacament de dragons (soldats professionals) que eren els encarregats de la defensa de lloc.

A partir de 1820, amb la conquesta d'Alger pels francesos, la pirateria i corsarisme acab i la funci estratgica i defensiva de Capdepera canvi: Els militars abandonaren la fortalesa, els pobladors del castell comenaren a installar-se fora del recinte a unes cases ms grans i confortables. Al final del segle XVIII tan sols quedaven vint-i-cinc cases habitades dins el recinte i el nou nucli de poblaci ubicat fora de les muralles ja disposava de ms de dues-centes cases. 

L'any 1856 a travs d'una subhasta pblica va passar a ser propietat de Josep Quint Zaforteza per el 1983 l'Ajuntament el compr i torn a ser del poble.

Al 2006 l'Ajuntament de Capdepera s governat per les forces conservadores del Partit Popular. Darrerament ha estat notori l'enfrontament de l'Ajuntament amb GESA per les conduccions de la  xarxa elctrica.

Fills i filles illustres de Capdepera.

 Suso Reixach: cantant.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Municipi de Capdepera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13896" title="Consell" nonfiltered="1778" processed="1763" dbindex="6787">



Consell s un municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els termes municipals de Santa Maria del Cam, Alar, Binissalem, Sencelles i Santa Eugnia.

Situaci.
El municipi limita a llevant amb el terme de Binissalem, a migjorn amb el de Santa Eugnia, a ponent amb el de Santa Maria del Cam i a tramuntana amb el d'Alar.

Llocs d'inters.
La Casa de la Vila se situa a la Plaa Major. s un edifici funcionalista, que tamb empra solucions de l'arquitectura tradicional. El 1932, l'arquitecte Guillem Forteza Pia el projecta com a escola graduada. Es tracta d'una construcci de tres plantes amb la coberta de doble vessant i amb la faana recoberta de peces irregulars de pedra viva.

L'esglsia de Nostra Senyora de la Visitaci s, sens dubte, l'edifici ms emblemtic de Consell. Situada a la Plaa Major, s representativa d'una tendncia artstica de transici coneguda amb el nom de premodernisme i que es caracteritza per introduir dins un edifici, estructuralment historicista, tot un seguit d'elements propis dels repertoris modernistes. Presenta planta basilical, d'una sola nau, amb vuit capelles laterals, quatre a cada costat, t un transsepte inscrit i un absis semicircular.

Festes.
Des de l'any 1720, la vila de Consell celebra la festivitat del patr, Sant Bartomeu. D'altra banda, la parrquia t una altra patrona, la Nostra Senyora de la Visitaci

Fira.
La fira de Consell se celebra el mes d'octubre, concretament el primer diumenge desprs de Sant Lluc (18 d'octubre).
Tamb es duu a terme una fira nocturna durant de les festes de Sant Bartomeu.

Mercat.
El mercat se celebra cada dijous a la Plaa Major al mat, de les vuit a les dotze. Tamb, cada diumenge, es pot trobar al polgon industrial del municipi el Mercat dels encants, on es posen a la venda objectes de segona m.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13897" title="Costitx" nonfiltered="1779" processed="1764" dbindex="6788">


Costitx s una vila i municipi mallorqu situat al centre de l'illa, al nord-oest de la capital. Forma part de la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Sencelles, Inca, Sineu i Lloret. 

Etimologia.
El mot costitx etimolgicament prov del llat sent una paraula tardoromana o visigtica que significaria coster o pujol, s a dir petit puig, doncs la vila est situada damunt un petit promontori

Histria.
El terme cont restes antigues com l'anomenat santuari talaitic de Son Corr. En aquest mateix lloc, a finals del segle XIX (1894) un pags, llaurant els terrenys propers a l'antic santuari, hi trob tres caps de bronze amb unes traces molt semblants a altres caps de bou trobats a les antigues civilitzacions micnica i minoica del segon milleni abans de Crist. Aquests caps de bou estan dipositats al Museu Arqueolgic de Madrid i es coneixen com els Bous de Costix.

Durant la dominaci romana es va poblar el l domini rom dirigit per Quint Cecili Metel Baleric pel voltants de l'actual nucli urb. Era una alqueria musulmana dins el districte de Qanarsha i en el repartiment posterior a la conquesta catalana romangu a la part del vescomte de Bearn.

Va segregrar-se de Sencelles el 1855.

Notes d'inters.
Dins aquest municipi hi ha un observatori astronmic.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Plana de l'observatori;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13899" title="Escorca" nonfiltered="1780" processed="1765" dbindex="6789">


Escorca s un municipi de Mallorca, que es troba situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sller, Bunyola, Alar, Selva, Campanet i Pollena. Al nord, limita amb el mar i t un petit moll entre la desembocadura del Torrent de Pareis i l'antic nucli de La Calobra.

Est format pels nuclis de poblaci de Lluc, Escorca i Cala Tuent-La Calobra.

Al seu terme municipal hi ha quatre dels cims ms alts de Mallorca:
 Puig Major (1445 m);
 Puig de Massanella (1364 m);
 Puig Tomir (1102 m);
 Puig Roig (1003 m);

Poblaci.






Enllaos externs.



Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Escorca;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13907" title="Esporles" nonfiltered="1781" processed="1766" dbindex="6790">


Esporles s una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els termes municipals de Banyalbufar, Palma, Puigpunyent i Valldemossa.

Poblaci.





Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Esporles;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13908" title="Estellencs" nonfiltered="1782" processed="1767" dbindex="6791">


Estellencs s una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis d'Andratx, Banyalbufar, Puigpunyent, Esporles i Calvi. s totalment verge d'urbanitzacions i de camps de golf.

T una cala pblica on s'hi pot trobar una font que raja sempre, i on l'aigua esta molt freda.

T un grapat de possessions tpiques de muntanya com ara Son Fortuny, Es Collet, Son Serralta, Es Putxet, Es Grau, Cas Xocolater.
Hi ha un grapat de entitats, on podem destacar la Comunitat de Regants de S'Ull de S'Aigua, que s una comunitat de regants d'una font que surt de la finca Son Fortuny i aquesta aigua esta repartida, per hores, a diverses finques fins arribar a la finca Es Collet.

Es pot anar al mirador de s'atalaia, magnific per les vistes que hi podeu trobar. Per arribar-hi heu d'anar cap el camp de futbol i a partir d'all heu d'agafar el cam que est encimentat de color groc, s pblic i es pot passar.


 Festes i fires de Estellencs .
 Patr: Sant Joan Baptista;
 Festes patronals: agost;
 Fires: Sant Antoni (17 de gener) - Festes patronals (agost);

 Curiositats .
Fa poc temps a ms a ms es rod la pellicula "YO" de Rafa Cortes.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Galeria de fotos del poble;
Guia de Mallorca: Estellencs;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13909" title="Fornalutx" nonfiltered="1783" processed="1768" dbindex="6792">


Fornalutx s una vila i municipi de la Serra de Tramuntana que limita amb els municipis de Sller i Escorca. Es troba situat a la vall de Sller, entre aquest nucli urb i el masss del Puig Major. T una sortida al mar, a la desembocadura del Torrent de na Mora.

El topnim.
Segons algunes fonts, el topnim Fornalux,  Fornalucem  s un derivat de  Fornel  fornal o Ferreira, amb el sufix  utx, topnim mossrab del sufix romnic  ucem .

Histria.
La histria del poble ha estat sempre lligada a la del venat Sller, ja que les dues formaren un nic terme municipal fins l'any 1813, i es reconegueren els seus drets constitucionals com a municipi independent l'any 1812 una primera vegada, el 1820 la segona i la definitiva seria el 1837 un cop consolidat a Espanya el sistema constitucionalista. El primer batle del nou municipi de Fornalutx seria Antoni Mayol Arbona (Xoroi), de la nissaga dels Mallols de Blitx.

L'actual batle s Joan Albert Sastre. Nasqu el 1947 i fou elegit la primera vegada en 2003 i fou reelegit el 2007. Professional de l'hostaleria, est afiliat al Partit Popular i s casat i pare de quatre filles.

Fornalutxencs i fornalutxenques illustres.
 Joan Albert Arbona Pardalet (1850-1916). Sacerdot, compositor i organista. Fou declarat Fill Illustre oficialment l'any 1947 i t un carrer al seu nom. s l'nic fill illustre declarat com tal.
 Maria Arbona Mir  (1756-1825), vdua de Jaume Ferrer Mas, i la seva filla Maria Ferrer Arbona, 1777-1865 cofundadores del primer Collegi de la Puresa a Palma amb del bisbe Bernat Nadal i Cresp.
 Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gabelli (1828-1900) Darrera propietria de la famlia Ripoll d'una de les dues finques de Blitx d'Avall. Deix la seva heretat -a excepci feta de la posada del carrer de Sant Joan - a l'Esglsia Catlica de Mallorca. Benefactora de l'Esglsia i del poble de Fornalutx.
 Bernad Solivellas Arbona (Fornalutx 1865 - Sant Joan 1942) Metge i cirurgi. Collabor a diverses revistes mdiques de Catalunya i Balears. President del Collegi de Metges de Balears a la decada dels anys vint.
 Josep Arbona Busquets Cabana (1887-1992)  Poltic i benefactor local. Era fill de Sebasti Arbona Vicens, tinent batle durant la primera guerra europea. Batle per la Uni de dretes de 1934 a 1936, any en qu s succet per una gestora d'esquerres i una segona vegada de 1947 a 1954. Ocup tamb diverses vegades el crrec de fiscal del Jutjat de Pau. Impuls els homenatges a la Vellesa celebrats al Municipi. El carrer Arbona-Colom est dedicat a ell i a Francisca Colom Mayol, la seva esposa, com a benefactors del poble.

Batlles de Fornalutx.



Llista de rectors i ecnoms de la Parrquia de la Nativitat de la Mare de Du.
Fins l'any 1913 l'esglsia de Fornalutx depenia  de la Parrquia de Sant Bartomeu de Sller; tenint al davant d'ella un sacerdot que portava el ttol de Vicari Vicari in capit.

Vicaris in Capite de l'Esglsia de la Nativitat de la Mare de Du 1579-1913
 Bartomeu Rotger;
 Dami Arbona;
 Dami Colom;
 Antoni Cladera;
 Antoni Vidal;
 Bartomeu Coll;
 Jaume Contesti;
 Bartomeu Ripoll;
 Jaume Juli;
 Pere Antoni Maiol Maiol;
 Gabriel Busquets Bernat (Xandre);
 Antoni Maiol Socies;
 Jaume Maiol Frontera;
 Antoni Estades i Ripoll  (de Moncaira)  Doctor en Sagrades Escriptures;
 Antoni Estades i Serra-Poquet ( de Moncaira)  Doctor en Sagrades Escriptures;
 Jordi Vicens Bisbal Nyegos;
 Guillem Busquets Dey (Xandre) 1860-1897;
 Bartomeu Coll interi. Natural de Sller.
 Gregori Llins Rossell. Natural de Ciutat.
 Jaume Martorell Cnaves. Natural de Caimari-Selva.
 Miquel Martorell Flux. Natural de Santa Margalida;

L'1 de juny d'aquell any l'esglsia de Fornalutx es convert en parrquia d'entrada de la dicesi de Mallorca. El dia 13 segent, fu l'entrada solemne mossn:

 Lloren Mas Mesquida de Campos (1881-1947) nomenat rector en propietat d'acord amb el Concordat de l'any 1856 signat entre la Santa Seu i Espanya. Successors seus han estat:
Antoni Capar Busquets, de Sller (1893-1973). Regent de 1927 a 1935 per absncia obligada del Rector Mas i ecnom de l'1 de gener de 1936 fins el 1950 per haver renunciat de rector Mossn Mas.
Bartomeu Mir Cerd de Pollena (22 d'abril de 1927). Ecnom de 1950 a 1951.
Cristfol Trias Serra de Sa Cabaneta, Marratx (1929-2003). Ecnom del 1951 al 1965.
Agust Serra Soler de Sa Pobla (* 15 de novembre de 1930) Rector (Concili Vatic II) de 1965 a 1978.
Miquel Dey i Dey de Dei (1940- 2006). Rector de 1978 a 2006.
Diego Leon Fioravanti de Palma (* 8 de maig de 1976) Administrador Parroquial inter  maig-agost 2006.
Ricard Janer Bonaf, missioner dels Sagrats Cors, de Biniamar, Selva (* 23 de desembre de 1938) Administrador parroquial des del mes d'agost de 2006.

Guardons.
 1983: Placa de Plata por la Defensa y Mantenimiento de la Villa (Foment de Turisme de Mallorca);
 1983: II Premio Nacional de Pueblos Embellecidos y Mantenidos de Espaa (Secretaria General de Turisme);
 1995: Premi Alzina (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa);

Festes populars.

Sa Patrona.

8 de setembre, el dia de la Nativitat de la Mare de Du ms coneguda per " El Dia de Sa Patrona".

Es comena la festa dos dies o tres abans del dia 8, quan el jovent espera tota la nit l'arribada d'un bou a les 8:00 del mat.

El bou s amollat a l'Alqueria, a la part alta del poble. Un grup de joves s'encarreguen de dur-lo amb cordes fins a la plaa, on una jove vestida de pagesa, corona el bou amb una corona de flors. Desprs, el fan crrer pels carrers del poble fins que es fa un descans per berenar. Una vegada mort i escorxat el bou, aquest s fet bocins i repartit entre els socis del Patronat

Cada cop el correbou s ms curt, ja que es una prctica que alguns voldrien eliminar. s un dels pocs o l'nic poble de Mallorca on encara es duu a terme aquesta festa, ben sentida del poble fornalutxenc.

Fins quasi a principis dels anys setanta,la viglia del dia de la Patrona unes completes, molt solemnes, eren cantades a l'esglsia. El dia de la Patrona, pel capvespre tamb a l' esglsia hi havia vespres solemnes i a continuaci sortia una process amb una relquia de la Mare de Du.

L'acte d'homenatge a la vellesa s'introduiria quasi acabant els anys cinquanta. Per la dcada dels seixanta foren molt comentades - a nivell de carrer - les picabaralles del rector de la parrquia amb l'ajuntament per les berbenes de cada any que el primer presentava com si fos el passaport per directament anar a l'infern.

Sant Antoni de Viana i Sant Sebasti.
Fins a meitat dels anys seixanta del segle passat i encara que no fos cap festa oficial de l'Estat ni tampoc una festa manada de l'Esglsia tant el 17 de gener com el dia 20 del mateix mes s'honrava a Sant Antoni Abat i Sant Sebasti.

La festa de Sant Antoni solia estar preparada per una novena i el vespre abans del dia del Sant es cantaven solemnes completes.

El dia de la Festa abans de la Missa Major - ms conegut per l'ofici - hi havia cant de hora tera. Solia venir un sacerdot extern a fer l'homilia i l'Eucaristia era de missa de tres i altar fumat. A la sortida de lofici el rector benea les bisties i es feien corregudes amb aquestes. Al capvespre, es cantaven vespres i es feia una process amb la imatge del Sant.

El dia d'ara Sant Antoni se celebra el diumenge ms proper del dia 17. S'han conservat les benedes i les corregudes; per les completes, vespres, processons i la missa de tres amb altar fumat ja sn histria definitivament passada.

El 20 de gener -dia de Sant Sebasti- era honrat tamb a Fornalutx agrat al Mrtir de Crist que l'havia protegit en temps d'epidmies com per exemple la de la grip el 1918. L'Eucaristia era quasi igual de solemne que la de Sant Antoni i la process del capvespre amb limatge i la relquia del Sant una de les tres ms llargues juntament amb la del Dijous Sant i Corpus Christi

Es a comenament del segle XX que procedent de pobles del pla de Mallorca s introduda la costum dels focs de Sant Antoni a Fornalutx i a tota la Vall de Sller

Articles relacionats.
 Blitx d'Avall;
 Penyal del Migdia;
 Puig de la Comuna;
 Torrent de Fornalutx;
 Torrent de na Mra;

Fotos.


Enllaos externs.
 Pgina de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 Llista de les fonts del terme municipal;
Guia de Mallorca: Fornalutx;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13910" title="Lloret de Vistalegre" nonfiltered="1784" processed="1769" dbindex="6793">


Lloret de Vistalegre, vila tamb coneguda com Llorito, s un municipi situat al centre de l'illa de Mallorca. Els pobles que hi fan fita sn: Monturi, Sineu, Sencelles, Algaida i Sant Joan. Lloret de Vistalegre s el poble situat ms al centre de Mallorca i la seva principal va d'accs s a travs de la carretera vella de Sineu.

El seu patr s Sant Domnec, i la seva patrona, La Verge de Loreto. Lloret de Vistalegre representa l'esperit del tpic poble de la comarca del Pla de Mallorca, amb una cultura i unes tradicions molts arrelades.

Histria.
Lloret en el moment de la conquesta catalana estava integrat en el districte islmic de Yiynau-Bitra i en el repartiment rest dins la part reial essent concedit desprs a la comunitat jueva.

Va constituir-se com a municipi al 1925 quan se segreg de Sineu desprs d'alguns intents fallits al segle XIX.

Evoluci poltica des del restabliment de la democrcia fins a l'actualitat.
Eleccions municipals de 1979

En les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura, la formaci poltica que aconsegu un major nombre de vots fou la Candidatura Independent Lloritana. El tres candidats a la batllia foren Arnau Mateu de la Candidatura Independent Lloritana, Rafel Beltran de Uni de Centro Democrtic i Miquel Coll Bibiloni de Coalici Democrtica. El resultat de les eleccions fou el segent (cens electoral de 680 persones):

 CILL-Candidatura Independent Lloritana: 229 vots;
 UCD-Uni de Centre Democrtic: 201 vots;
 CD-Coalici Democrtica: 59 vots;

La mnima diferncia de vots entre la primera fora, la Candidatura Independent Lloritana, i la segona, Uni de Centre Democrtic, provoc un empat tcnic entre les dues formacions. La tercera fora poltica fou Coalici Democrtica, encara que allunyada en nombre de vots de les altres dues formacions. En aquestes eleccions, el Consistori llorit fou integrat per set regidors, dels quals tres foren per a la Candidatura Independent Lloritana, tres per Uni de Centre Democrtic i un per Coalici Democrtica.

Ja en la votaci per escollir el batlle, Arnau Mateu de la Candidatura Independent Lloritana aconsegu el suport dels membres del seu partit i de Miquel Coll Bibiloni de Coalici Democrtica. Grcies al suport de Miquel Coll Bibiloni, Arnau fou elegit batlle amb quatre vots, per davant del candidat d'Uni de Centre Democrtic, Rafel Beltran, amb tres vots.

Eleccions municipals de 1983

La Candidatura Independent Lloritana encapalada per Arnau Mateu fou la formaci amb un major nombre de vots. Tot i aix, Arnau no continuaria a la batllia de l'Ajuntament, ja que el seu lloc fou ocupat per Miquel Coll Real de la coalici Aliana Popular-Partit Demcrata Popular-Uni Liberal.

En aquestes segones eleccions Arnau Mateu repet com a cap de llista de la Candidatura Independent Lloritana, Maria Vanrell es present a la batllia amb Uni Mallorquina i Miquel Coll Real fou el candidat de la coalici AP-PDP-UL. El resultat de les eleccions fou el segent (cens electoral de 674 persones):

 CILL-Candidatura Independent Lloritana: 230 vots;
 UM-Uni Mallorquina:170 vots;
 AP-PDP-UL-Aliana Popular-Partit Demcrata Popular-Uni Liberal: 126 vots;

Els independents lloritans sumaren un vot ms que en les passades eleccions i passaren de 229 vots a 230. Uni Mallorquina en la seva primera participaci aconsegu 170 vots i la coalici AP-PDP-UL sum 126 vots. Amb aquests resultats, la Candidatura Independent Lloritana aconsegu tres regidors, per dos de Uni Mallorquina i tamb dos de la coalici Aliana Popular-Partit Demcrata Popular-Uni Liberal. 

Aix doncs, qualsevol de les tres formacions podia optar a formar govern. Finalment, el candidat amb un menor nombre de vots, Miquel Coll Real, de la coalici Aliana Popular-Partit Demcrata Popular-Uni Liberal aconsegu el suport de la Candidatura Independent Lloritana i fou anomenat batlle per cinc vots a favor, per davant dels dos vots de Maria Vanrell de Uni Mallorquina.

Eleccions municipals de 1987

Per tercera ocasi consecutiva, la Candidatura Independent Lloritana aconsegu el major nombre de vots en les eleccions de 1987, de nou amb Arnau Mateu com a candidat a la batllia. Un aspecte que cal destacar en aquestes eleccions s el gran nombre de formacions que es presentaren, fins a cinc, en un poble on el cens electoral no superava les 700 persones. A ms, per primera ocasi el Partit Socialista Obrer Espanyol tamb fou present en dites eleccions.

Les candidatures foren encapalades per Arnau Mateu de la Candidatura Independent Lloritana, per Maria Vanrell de Uni Mallorquina, per Antoni Niell del Partit Demcrata Popular, per Vicente Tejedor de la coalici Aliana Popular-Partit Liberal i per Joan Bonet del Partit Socialista Obrer Espanyol. El resultat d'aquestes eleccions fou el segent (cens electoral de 681 persones):

 CILL-Candidatura Independent Lloritana: 225 vots ;
 UM- Uni Mallorquina: 150 vots ;
 PDP- Partit Demcrata Popular: 59 vots;
 AP-PL- Aliana Popular-Partit Liberal: 53 vots ;
 PSOE- Partit Socialista Obrer Espanyol: 44 vots;

La Candidatura Independent Lloritana, tot i ser la fora ms votada, va perdre vots respecte a les anteriors eleccions de 1983. Uni Mallorquina tamb va perdre vots, un total de vint. Mentre, la resta de formacions: Partit Demcrata Popular, coalici Aliana Popular-Partit Liberal i Partit Socialista Obrer Espanyol aconseguiren al voltant d'una cinquantena de vots cadascun. 

Grcies a aquests resultats, la Candidatura Independent Lloritana assol quatre regidors, seguit per  Uni Mallorquina amb dos i el Partit Demcrata Popular amb un sol regidor. Pel que fa a la resta de formacions, ni la coalici Aliana Popular-Partit Liberal, ni el Partit Socialista Obrer Espanyol aconseguiren el nombre de vots suficients per formar part del Consistori llorit. 

En un fet inslit, els set regidors elegits en les eleccions escolliren a Arnau Mateu com a batlle. Per primera i nica ocasi fins al moment, el batlle de Llorito fou elegit per a la totalitat dels regidors que integraren l'Ajuntament.

Eleccions municipals de 1991

En les primeres eleccions de la dcada dels noranta, la Candidatura Independent Lloritana aconsegu, una vegada ms, la victria electoral, tamb amb Arnau Mateu com a cap de llista. La principal novetat d'aquestes eleccions fou la reducci en el nombre de candidatures. Si el 1987 es presentaren cinc candidatures, noms quatre anys ms tard, el nombre es redu fins a tres, tot i que el Partit Popular i Uni Mallorquina es presentaren en coalici.

La Candidatura Independent Lloritana fou encapalada per Arnau Mateu, la coalici Partit Popular-Uni Mallorquina per Maria Vanrell i el Partit Socialista Obrer Espanyol per Joan Bonet. El resultat d'aquestes eleccions fou el segent (cens electoral de 668 persones):

 CILL-Candidatura Independent Lloritana: 343 vots ;
 PP-UM-Partit Popular- Uni Mallorquina: 180 vots;
 PSOE- Partit Socialista Obrer Espanyol: 33 vots;

La victria en les eleccions fou per la Candidatura Independent Lloritana, amb una mplia avantatge sobre la coalici conservadora formada pel Partit Popular i Uni Mallorquina. El Partit Socialista Obrer Espanyol fou la tercera fora amb noms 33 vots.

Les dades electorals ens mostren un important increment de vots en la Candidatura Independent Lloritana, que augment ms d'un vint per cent el nombre de vots obtinguts en les passades eleccions. La coalici Partit Popular-Uni Mallorquina amb 180 vots fou la segona fora ms votada. Finalment, el Partit Socialista Obrer Espanyol noms pogu aconseguir 33 vots, onze vots menys que en les eleccions anteriors.

Amb aquests resultats, la Candidatura Independent Lloritana aconsegu cinc regidors, per noms dos de la coalici Partit Popular-Uni Mallorquina. Com en les anteriors eleccions, el Partit Socialista Obrer Espanyol no obtingu el nombre de vots mnim per aconseguir representaci en el Consistori. Arnau Mateu fou anomenat batlle grcies al suport dels membres del seu partit amb cinc vots, per davant dels dos vots de la candidata d'Uni, Mallorquina Maria Vanrell.

Eleccions municipals de 1995

Desprs de dues legislatures de govern de la Candidatura Independent Lloritana, el Partit Popular aconsegu la victria electoral en les eleccions municipals de 1995. Els tres caps de llista en aquestes eleccions foren Joan Jaume del Partit Popular, Maria Vanrell de Uni Mallorquina i Felip Munar del PSM-Entesa Nacionalista. Tant Joan Jaume com Felip Munar formaren part dels governs de la Candidatura Independent Lloritana en passades legislatures. Fins i tot, Joan Jaume fou el primer tinent de batlle en l'anterior legislatura. El resultat d'aquestes eleccions fou els segents (cens electoral de 666 persones):

 PP-Partit Popular: 257 vots;
 UM-Uni Mallorquina: 195 vots;
 PSM-Entesa Nacionalista: 104 vots;

La desaparici de la Candidatura Independent Lloritana provoc fora canvis en la escena poltica municipal. El Partit Popular, que es present en coalici en les passades eleccions i que el 1987 noms havia aconseguit 53 vots, aconsegu el major nombre de vots superant a Uni Mallorquina. El partit encapalat per Maria Vanrell sum 195 vots, 45 ms que el 1987, mentre que el PSM-Entesa Nacionalista aconsegu un centenar de vots en la seva primera aparici en les eleccions municipals de Llorito.

Tot i que el Partit Popular super amb ms de 50 vots a Uni Mallorquina, el partit encapalat per Joan Jaume no aconsegu un major nombre de regidors. Aix doncs, dels set regidors que conformaren el Consistori llorit, tres foren pel Partit Popular, tres per Uni Mallorquina i un pel PSM-Entesa Nacionalista.

Finalment, Joan Jaume del Partit Popular fou elegit batlle amb els tres vots favorables dels membres del seu partit, per davant de la candidata de Uni Mallorquina, Maria Vanrell, tamb amb tres vots. El representat del PSM-Entesa Nacionalista, Felip Munar, es va abstenir en aquesta votaci.

Eleccions municipals de 1999

El Partit Popular encapalat per Joan Jaume sum una nova victria electoral, ampliant la seva avantatge sobre Uni Mallorquina, que tamb repet com a la segona formaci amb ms vots.

Com en les passades eleccions, es presentaren el Partit Popular, Uni Mallorquina i PSM-Entesa Nacionalista. El batlle Joan Jaume repet al capdavant de la llista popular, mentre que Joan Oliver i Miquel Ramis encapalaren, ambds per primera vegada, la llistes de Uni Mallorquina i PSM-Entesa Nacionalista respectivament. El resultat d'aquestes eleccions fou el segent (cens electoral de 752 persones):

 PP-Partit Popular: 338 vots;
 UM-Uni Mallorquina: 140 vots;
 PSM-Entesa Nacionalista: 130 vots;

En els resultats cal destacar l'augment del Partit Popular, sobretot en detriment de Uni Mallorquina. El partit de Joan Jaume augment quasi un centenar de vots, de 257 a 338. Mentre, Uni Mallorquina pass de 195 vots a 140. Finalment, el PSM-Entesa Nacionalista tamb augment el seu nombre de vots, encara que ms lleugerament, de 104 vots a 130.

El Partit Popular reedit la seva victria del 1995 i per primera vegada obtingu la majoria absoluta amb quatre regidors, per noms dos de Uni Mallorquina i un del PSM-Entesa Nacionalista. Aix doncs, Joan Jaume fou anomenat batlle amb els quatre vots dels membres del seu partit, per davant de Joan Oliver amb dos i Miquel Ramis amb un.

Eleccions municipals de 2003

Per tercera ocasi consecutiva, el Partit Popular torn a guanyar les eleccions, de nou amb Joan Jaume com a cap de llista. En aquesta ocasi, el partit conservador aconsegu tamb la majoria absoluta, un altre vegada per davant de Uni Mallorquina. 

Les darreres eleccions presentaren fora novetats en el panorama poltic local. En primer lloc el retorn del Partit Socialista Obrer Espanyol de la ma de Sebasti Amengual, qui entre 1987-1991 fou el segon tinent de batlle del govern de la Candidatura Independent Lloritana. A ms, Arnau Mateu batlle en les legislatures de 1979-1983, 1987-1991 i 1991-1995 i tinent de batlle entre 1983-1987 es torn a presentar com a candidat a la batllia amb Uni Mallorquina, encara que com independent. 

Els caps de llista foren Joan Jaume del Partit Popular, Arnau Mateu de Uni Mallorquina (com independent), Miquel Ramis del PSM-Entesa Nacionalista i Sebasti Amengual del Partit Socialista Obrer Espanyol. El resultat d'aquestes eleccions fou el segent (cens electoral de 847 persones):

 PP-Partit Popular: 339 vots;
 UM-Uni Mallorquina: 181 vots;
 PSM-EN-PSM-Entesa Nacionalista: 100 vots ;
 PSOE-Partit Socialista Obrer Espanyol: 94 vots ;

El Partit Popular conserv la majoria absoluta, per tot i l'increment en el nombre de votants, tan sols augment en un vot els resultats de les eleccions de 1999. De la mateixa forma, tant Uni Mallorquina com el PSM-Entesa Nacionalista mantingueren, amb petites oscillacions, el nombre de votants de les passades eleccions. Finalment, el PSOE aconsegu quasi un centenar de vots en el seu retorn, desprs de presentar-se en les eleccions de 1987 i 1991.

Pel que fa el nombre de representants, el Partit Popular assol la majoria absoluta amb cinc regidors, per dos de Uni Mallorquina, un del PSM-Entesa Nacionalista i un del Partit Socialista Obrer Espanyol. Degut a l'augment de poblaci, el nombre de regidors augment de set a nou en aquestes eleccions. Per tercera ocasi consecutiva Joan Jaume fou anomenat batlle de Llorito pels cinc vots favorables de la seva agrupaci, seguit per Arnau Mateu amb dos vots, Miquel Ramis i Sebasti Amengual amb un vot cadascun.

Eleccions municipals de 2007

En les eleccions de 2007 el Partit Popular no aconsegu la majoria absoluta com en les dues legislatures anteriors. Tot a aix, de nou la candidatura de Joan Jaume fou la ms votada. En aquesta ocasi es presentaren noms tres candidatures. La del Partit Popular encapalada per Joan Jaume, la d'Uni Mallorquina, en la qual Arnau Mateu repetia com a cap de llista, i finalment la candidatura de Lloritans Independents (coalici de PSIB-PSOE, PSM i Entesa) de Jaume Coll. El resultat d'aquestes eleccions fou el segent (cens electoral de 726 persones):

 PP-Partit Popular: 333;
 LLI-Lloritans Independents: 203;
 UM-Uni Mallorquina: 169;

El Partit Popular fou de nou la fora ms votada, tot i que la prdua de sis vots respecte a les eleccions de 2003 fou molt important, ja que amb 339 vots hagus aconseguit una nova majoria absoluta. Per la seva banda la irrupci de Lloritans Independents fou tamb clau per acabar amb la majoria conservadora al Consistori llorit. A ms, la formaci independent es convert en la segona fora poltica del municipi, per davant d'Uni Mallorquina que tamb va perdre vots respecte a les eleccions anteriors.

Amb aquests resultats, el Partit Popular sum quatre regidors i es queda noms a un de la majoria absoluta. Mentre Lloritans Independents aconsegu tres regidors en la seva primera incursi en unes eleccions. Finalment, Uni Mallorquina repet els seus dos regidors de la legislatura anterior.

Pel que fa a l'elecci del batlle, Uni Mallorquina i Lloritans Independents arribaren a un pacte mitjanant el qual les dues formacions es cedirien la batllia durant un perode de dos anys. Aix doncs, Arnau Mateu fou anomenat de nou batlle de Llorito grcies als vots de la seva formaci i de Lloritans Independents.

Enllaos externs.
 Web local amb contingut actualitzat;
 Web de l'ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13911" title="Lloseta" nonfiltered="1785" processed="1770" dbindex="6794">


Lloseta s una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els termes d'Alar, Mancor, Selva, Inca i Binissalem.

Situat a la vessant sud de la Serra de Tramuntana, la meitat nord del municipi s montanys i la meitat sud s pla.

 Festes i fires: .
 A Lloseta hi ha dues festes locals. La primera se celebra dia 8 de setembre; s la festa de la Mare de Du de Lloseta, patrona del municipi. L acte central consisteix en la celebraci religiosa que es fa al mat al temple parroquial, amb l assistncia de les autoritats.
El canvi experimentat en els darrers anys ha suposat l ampliaci del ventall d activitats, tant esportives com culturals, durant la setmana prvia.
	
L altra festa s la celebraci de la romeria del Coc, el primer dimecres desprs de Pasqua. Aquesta romeria s la continuaci actual de l antic pancaritat amb que els llosetins i llosetines veneraven a la Mare de Du en l oratori construt a l antiga possessi de Son Ramon. Aquest dia les autoritats poltiques i eclesistiques inicien la festa amb un passeig des del temple parroquial fins a l oratori, on t lloc la celebraci eclesistica. Al llarg del dia, i malgrat haver perdut l encant tradicional a causa de la modernitat, l actual avinguda del Coc s el punt on es concentra la romeria, que compta tamb amb la presncia de visitants dels municipis venats.
Per altra banda, Lloseta celebra mercat setmanal els dissabtes a la plaa d Espanya. el mercat t una oferta variada, destacant els productes alimentaris.




A Lloseta, el dia 8 de septembre, per les festes de lloseta, es fa el tradicional "SOPAR A LA FRESCA". On tots els llosetins i llosetines es reuneixen als diferents carres del poble per realizar el sopar. Sol aver-hi grups de musica als diferents carrers, grans taulades.... L'ajuntament sempre dona un obsequi, desde fa tres o cuatre anys, una ensaimada i el vi. Una altre festa que es sol fer, pero es mes pels joves, es la famosa "FESTA DE L'ESCUMA", on tots els joves van a pasar-ho be!


 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Lloseta;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13912" title="Llub" nonfiltered="1786" processed="1771" dbindex="6795">


Llub s una vila i municipi mallorqu situada en la comarca del Pla, al nord-oest de la capital.

El municipi limita amb els termes d'Inca, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Maria de la Salut i Sineu.

Histria.

Just abans de la conquesta de Jaume I les terres de Llub es trobaven dins el districte islmic de Murh, l'actual vila de Muro. De fet en seguiren formant part com a llogaret fins l'any 1836 en qu Llub esdev per primer cop municipi independent amb ajuntament propi. En el repartiment, a diferncia de la vila de Muro, que rest a la part del comte d'Empries, les terres de Llub correspongueren a l'Abat de Sant Feliu de Guxols.

Al segle XIX va segregar-se de Muro i antigament era conegut com a Castell de Llub malgrat no es t constncia de cap fortificaci.

Festes.
El patr de Llub s Sant Feliu, dia 1 d'agost. 
El primer dimarts desprs de Santa Catalina es fa la fira tradicional i el diumenge anterior a la fira tradicional es fa la fira de la mel. El dimarts de Psqua s "la Festa de l'Ermita".

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13913" title="Llucmajor" nonfiltered="1787" processed="1772" dbindex="6796">

Llucmajor s el municipi ms extens de Mallorca, pertanyent a la comarca del Migjorn i llindant amb la capital de l'illa, Algaida, Monturi, Porreres i Campos. Compta amb centres turstics de primer ordre com Cala Pi, Cala Blava i S'Arenal. 

Poblaci.

















 Fotografies de Llucmajor .


Vegeu tamb.
Estanyol de Garonda;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Municipi de Llucmajor;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13914" title="Manacor" nonfiltered="1788" processed="1773" dbindex="6797">


Manacor s un municipi de Mallorca, situat a l'est de l'illa. Llinda amb Felanitx, Vilafranca, Petra i Sant Lloren. Forma part de la comarca de Llevant.

Demografia.
Creixement.
El creixement demogrfic del municipi, al llarg de la histria, es pot considerar prou equilibrat en relaci al conjunt de l'illa. Al s. XVI la poblaci es calcula entorn dels 5.000 hab. i augmenta fins als 7.000 en el s. XVIII. L'expansi demogrfica s'inicia al s. XIX, amb una poblaci propera als 13.000 a principis del segle actual. A partir de 1920 es produ un fort increment fins a 1940 (19.000), en qu hi hagu un estancament. Als anys 60 torn a crixer, amb perodes de major alentiment, fins a les dades actuals. En general, l'augment d'aquest ltim cicle s'ha caracteritzat per l'onada immigratria provocada per l'expansi econmica parallela al desenvolupament del sector turstic.
Distribuci.
La poblaci es distribueix en diferents nuclis. El 74 % es concentra a la ciutat de Manacor mentre que Porto Cristo n'acull el 16 %, amb un increment molt notable els ltims anys. La resta es reparteix entre s'Illot, Cales de Mallorca, Son Maci, Cala Murada,Cala Anguila i Cala Mendia.



Evoluci.
Evoluci demogrfica del terme municipal entre 1993 i 2007.


Geografia.

Territori.
Manacor es localitza a la zona oriental de l'illa de Mallorca a uns 50 quilmetres de Palma. s el segon terme municipal ms gran de l'illa i ocupa una superfcie de 260,22 km. A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Lloren des Cardassar. Al llevant, el litoral compta amb uns 27 km de longitud.

Les principals poblacions del terme municipal sn la ciutat de Manacor, Porto Cristo, s'Illot, Cales de Mallorca, Cala Anguila, Cala Mendia, Son Maci i Cala Murada. Al municipi tamb hi pertanyen algunes cales com: Cala Varques, Cala Domingos, Cala Antena, Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner, Cala Sequer i Cala Morlanda.

Relleu.
El relleu s poc acusat.L'altitud mitjana s d'uns 125 m. Comprn tres rees ben diferenciades: 
-La zona d'Es Pla,on s'assenta el principal nucli urb, la ciutat de Manacor, caracteritzada per la planor, noms interrompuda per la vall de la Nou. Predomina un tipus de sl bru-vermells calcari i est travessat pel torrent de sa Vall.
-El sector de les Serres de Llevant,de formaci mesozoica i caracteritzada pel relleu suau. Els sls sn en general poc desenvolupats i es caracteritzen per l'abundncia de materials calcaris. s formada per les serres de Calicant(427 m) i des Llodr (350 m), el puig de so Na Moixa (335 m) i la mola des Fangar (318 m); 
-La Marina ,formada per molasses blanques, constitueix una plataforma d'uns 4 km d'amplria inclinada cap a la mar. Els terrenys calcaris han afavorit l'aparici de diverses formes d'erosi crstica produda pels agents atmosfrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls. Sn nombroses les cavitats naturals existents en el terme, amb un predomini de coves. Destaquen sobretot les Coves del Drach, les coves Hams i el conjunt de les coves des Pirata.


Clima.
El clima s tpicament mediterrani, temperat i amb estacionament trmic. La zona muntanyenca i de l'interior sn seques subhumides, mentre que la marina s semirida. La temperatura anual mitjana s de 16 - 17 C.

Vegetaci.
La vegetaci presenta les comunitats vegetals prpies de Mallorca. La superfcie forestal representa poc ms del 20 %. La garriga d'ullastre i garball s'estn per la marina amb espcies com l'estepa llimonenca, la mata, el fens, el roman i el ciprell. El pinar es desenvolupa a la zona de muntanya i l'alzinar s gaireb inexistent.
Al litoral trobam, entre d'altres, fonoll mar i gatovell mentre que a les platges sols resten redols de card mar. s freqent el tamarell i el canyet a les zones ms humides.
La zona conrada representa el 74 % de la superfcie. El paisatge agrcola est molt determinat per la presncia de l'ametler, el cereal i la figuera i, en menor instncia, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el mel, la tomtiga, el pebre i la lletuga.

 Histria .
Primers indicis.
Els prinmers indicis d'ocupaci humana dels territoris que avui en dia ocupa el terme municipal de Manacor, es remunten a l'poca pretalaitica (2000-1400 aC), malgrat que l'arribada de l'home a Mallorca s entorn del cinqu millenni. D'aquest perode destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitj de les Beies, etc.) i les navetes, allades o agrupades en poblats, que sn les construccions d'habitaci (sa Marineta, s Hospitalet Vell, etc.).

Cultura talaitica.
Devers el 1400 aC, ja sigui per l'evoluci interna de la societat pretalaitica o per l'arribada de noves poblacions originries de la Mediterrnia Oriental, s'esdev un canvi estructural en la prehistria mallorquina i neix la cultura talaitica, caracteritzada per la seva arquitectura, els talaiots, grans torres construdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaitics ms destacats de Manacor sn el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; tamb les construccions de Bendrs, Son Sureda i Sa Gruta, entre d'altres. 
L'emprempta grega.
La presncia grega a la Mediterrnia Occidental i la fundaci d'Ebusus el 654 aC com a colnia pnica, supos nous canvis per a la poblaci talaitica, immersa a partir d'ara dins l'anomenat  mn de les colonitzacions . Els contactes amb les cultures clssiques introduiran nous modes de vida i de creences.

 
Romanitzaci.
El 123 aC, Quintus Caecilius Metellus conquerir Mallorca, que a partir d'ara estar abocada dins un irreversible procs de romanitzaci. 
A Manacor, les nombroses troballes submarines de materials romans a Porto Cristo, mostren un mbit ben freqentat en aquest perode. Tanmateix, la major abundncia de dades que trobam a Manacor corresponen al Baix Imperi. Les basliques de sa Carrotja i de Son Peret evidencien l'existncia de comunitats cristianes ben consolidades.

L'Islam.
Durant els segles VIII i IX les Illes Balears semblen estar oblidades per les principals potncies mediterrnies: Bizanci, l'Islam i el regne Carol. Tanmateix, durant aquest temps hi ha expedicions islmiques contra les illes que acabaran el 902 amb la conquesta per l'Emirat de Crdova. 

Les diferents etapes islmiques es perllonguen fins al 1229, any de la conquesta catalana de Mallorca.
El mn islmic a Manacor es plasma per les comunitats pageses del moment que es troben disperses en alqueries i rafals i ens han deixat tan sols com a restes materials fragments de cermica. Tamb es conserven topnims que podrien tenir un origen rab o berber. 

L'origen de la ciutat de Manacor es remunta probablement a les poques anteriors a la dominaci islmica, com ho demostren les restes trobades als voltants de l'actual esglsia parroquial. 

Reconquesta.
Quan el 1229 el Rei Jaume I va desembarcar a Mallorca, Manacor era un dels principals nuclis de poblaci fora de Palma i cap d'un dels dotze districtes en qu estava dividida l'illa.
Amb el repartiment, va passar a mans de Nun San, el qual al morir sense descendncia la deix altra volta al rei Jaume I.
Ja l'any 1300 Jaume II conced a Manacor l'estatut de vila. En aquests moments comptava amb un poblament de certa importncia i els documents ens parlen de l'existncia d'una parrquia l'any 1236. Dels inicis urbanstics s'han conservat la Torre del Palau i la fortificaci d'algunes cases rurals (Torre de ses Puntes i Torre dels Enagistes). De l'poca medieval cal recordar el paper de Manacor en els conflictes socials amb el protagonisme d'un personatge destacat: Sim Tort.

Modernitzaci.
Fins al segle XIX l'economia de Manacor es basava en l'agricultura (cereals i vinya) i ramaderia (ovelles) encara que tamb el sector del txtil i de l'alimentaci tenia certa importncia, com tamb les gerreries.
El segle XIX marcar l'inici de la transformaci que convertir Manacor en el que s. Augmenten les activitats industrials, dedicades a la transformaci dels productes agrcoles: apareixen els molins fariners de vent i una fbrica d'aiguardents. Des de la segona meitat del segle la construcci de mobles i la posterior creaci de fbriques seran una de les bases de l'economia manacorina. Tamb continuen les gerreries i l'elaboraci de licors i vins. 

El 1879 s'inaugur la lnia de ferrocarril d'Inca a Manacor i el 1902 es fund la primera fbrica de perles d'imitaci. Aix, Manacor es convert en el centre comercial i industrial de Llevant. Des de 1912 Manacor posseeix el ttol de ciutat.

 
Urbanisme.
Tot aquest desenvolupament d'activitat econmica, a la qual a partir dels anys 60 s'afegeix el turisme, modific no tan sols els costums de la societat, sin que tamb tingu un fort impacte urbanstic: a finals del segle passat es constru la nova esglsia parroquial Nostra Senyora dels Dolors, que s'ubica al mateix lloc de les esglsies anteriors, la ms antiga documentada el 1232 i possiblement construda sobre una mesquita rab (troballa d'una inscripci funerria, avui al Museu Dioces de Palma). El campanar s l'element ms emblemtic. Tamb s'edifiquen alguns dels casals dels carrers Nou, Major, Pius XII, Bosch, etc. Al mateix temps s'expandiren i consolidaren les barriades histriques (Fartritx i es Barracar) i es crearen noves urbanitzacions als voltants de l'estaci del ferrocarril i de na Camella. Actualment el creixement urbanstic ms destacat sn les noves rees dels centres escolars i l'eixample dels passeigs del Port, Fartritx i del Ferrocarril.


 Personalitats .
 Personatges histrics .
Sim Ballester;
 Fills illustres .
Valeri Weyler i Nicolau;
Antoni Amer Llodr (Garanya);

Cultura.
Antoni Maria Alcover i Sureda;
Guillem Fullana i Hada d'Efak;
Antoni Parera Fons;
Antoni Riera Nadal;
Miquel ngel Riera Nadal;
Jaume Santandreu Sureda;

Esport.
Elena Gmez Servera;
Joan Gomis Vives;
Miquel Mas Gay;
Francisco Javier Muoz Llompart;
Miquel ngel Nadal Homar;
Rafel Nadal Parera;
Albert Riera Ortega;

 Administraci pblica .
s el cap de partit del Partit judicial del mateix nom. Compta amb 6 jutjats de primera instncia i instrucci, oficina d'Hisenda, delegaci de la Seguretat Social, ITV, Registre de la propietat i diverses notaries. Hi ha un parc de bombers, una caserna de la Gurdia Civil, una comissaria de la Policia Nacional i t un cos de Policia Local. 

Batles:
Antoni Amer Llodr "Garanya" 1931-1936 (FUA);
Lloren Mas Sunyer     (CDI);
Jaume Llull        (PSOE);
Gabriel Homar       (PP);
Gabriel Bosch       (PP);
Bartomeu Rossell     (PP);
Catalina Sureda Fons -   (PP);
Miquel Riera  1999-2003  (ALM-UM);
Antoni Pastor Cabrer 2003-2007 (PP);
Antoni Pastor Cabrer 2007- (PP);

 Fires, festes i celebracions .

A l'hivern, Sant Antoni Abat, els 16 (foguerons) i 17 (benedes) de gener, ;
A la primavera, el primer dilluns de Pasqua (Pasco) se celebra sa Berena.
A la primavera, darrera setmana de maig i primera de juny, fires i festes.
A l'estiu, per Sant Jaume 25 de juliol , que s el patr.
A Porto Cristo les festes sn el 16 de juliol, Mare de Du del Carme.
El tercer diumenge de setembre se celebra la darrera fira de l'any.

 Educaci .
El municipi compta amb multitud d'escoles infantils de 0-3 anys com la de Nins i Nines i de 3-6 anys com Sa Graduada i Sa Torre, aix com de primria com les d'Es Canyar, Sim Ballester, Jaume Vidal, La Salle, Sant Vicen de Pal, Sant Francesc d'Asss, Puresa de Maria, Ses Comes, Mitj de Mar entre d'altres. Tamb t tres centres de secundria: l'IES Porto Cristo, l'IES Mossn Alcover i l'IES Na Camella. Altres centres educatius del municipi sn el Centre d'Educaci de Persones Adultes Llevant (de titularitat compartida entre els governs municipal i autonmic), l'Escola Municipal de Msica i Dansa, l'Escola Municipal de Mallorqu i el Centre Universitari de Manacor.

S'han iniciat les tasques de construcci del nou IES Son Fangos, que est previst substitueixi l'actual IES Na Camella a partir del curs 2009-2010. Properament s'iniciaran tamb les obres de construcci de dos nous collegis de primria a Manacor i a Porto Cristo.

 Sociolingstica .
A Manacor predomina una poblaci catalanoparlant amalgamada amb una poblaci castellanoparlant i una de magrebina; darrerament tamb hi ha un nombre creixent d'origen equatori. La llengua d's habitual entre els manacorins s el catal (en un 73,63 % dels joves, un 62,42% de les allotes, en un 68,45 % dels pares i un 66,21% de les mares), sobretot de cara als mesos d'hivern, ja que de cara a l'estiu la poblaci autctona es desplaa cap a la costa i sol quedar la poblaci immigrada. Manacor es troba entre la integraci i la no-integraci a causa, suposadament, de les seves dimensions per la vitalitat de l's del catal a tots els mbits i el prestigi que t la llengua a nivell cultural creen inrcies positives cap a la normalitzaci de la llengua. La no-integraci s motivada sobretot pels hbits lingstics d'avui que condueixen cap al canvi automtic de la llengua catalana per la castellana, sigui quin sigui l'origen de l'interlocutor o del nouvingut. Sn pocs els interlocutors que mantenen la llengua d'aquesta terra.

 Cultura .
Manacor compta d'un teatre municipal amb quatre sales. Cada any se celebra una mostra de teatre escolar que arreplega ms de 50 grups dels 15 centres educatius del municipi i que se celebra des de finals de mar fins a mitjan juny. Aix com tamb una de les fires de teatre ms importants de les Illes Balears.
Tamb compta d'una parella de gegants: els Gegants de Sant Domingo (en Vicen i na Catalina) que daten del 1823, i des del 1997 d'una colla castellera, els Allots de Llevant.
Les danses tradicionals sn les dels Cossiers, els Moretons i Els Indis.

s remarcable el nombre d'aficionats a l'hpica, ms concretament a les carreres de trot enganxat, que se celebren cada cap de setmana a l'hipdrom, situat a la carretera de Palma en direcci a Sant Lloren des Cardassar.

 Arquitectura .

poca pretalaitica (2000-1400 aC). D'aquest perode destaquen les coves artificials com a lloc d'enterrament (cova de s'Homonet Vell, a Son Ribot, el Mitj de les Beies, etc.) i les navetes, allades o agrupades en poblats, que sn les construccions d'habitaci (sa Marineta, s'Hospitalet Vell, etc.). ;

poca talaitica. Destaquen alguns talaiots, grans torres construdes a base de pedres de grans dimensions. Els poblats talaitics ms destacats de Manacor sn el de l'Hospitalet Vell, el des Boc i el de Bellver; tamb les construccions de Bendrs, Son Sureda i Sa Gruta, entre d'altres. ;

poca romana. Destaquen el port rom construt al torrent de na Llabrona i a l'altura de les coves dels Hams,les basliques de sa Carrotja i de Son Peret que evidencien l'existncia de comunitats cristianes ben consolidades.

Edat Mitjana. S'han conservat la Torre del Palau reial i la fortificaci d'algunes cases rurals com la Torre de ses Puntes o Torre de'n Mir i la Torre dels Enagistes. ;

Segle XVI. El convent Dominic de Sant Vicent Ferrer, del qual destaquen el claustre, la capella del Roser i un retaule d'estil xorigueresc.

Segle XIX. Destaca l'esglsia arxiprestal neogtica de Santa Maria dels Dolors datada de l'any 1891.

 Mitjans de comunicaci .
Hi ha una cadena de televisi local privada, aix com diverses publicacions:
De periodicitat setmanal hi ha per ordre d'antigitat el Manacor Comarcal, 7Setmanari, De Franc i Cent per Cent.
De periodicitat quinzenal el Perlas y Cuevas;
De periodicitat mensual el Porto Cristo.

 Economia .
Manacor s un dels municipis econmicament mes diversificats. 

 Sector primari .
Malgrat que a partir de la segona meitat del segle XX ha perdut importncia dins el conjunt del PIB, a Manacor hi ha una agricultura activa i molt diversificada, amb hivernacles, on es fa cultiu hidropnic i en terra, horticultura a l'aire lliure, vinyes, fruiters ,(ametllers) i cereals. Malgrat el pes de les antigues possessions ja no s el que era, encara ni ha algunes que mantenen l'esplendor d'antany: Santa Cirga, Es Fangar (la ms gran del terme).
 Indstria .
Manacor s conegut per la seva indstria de perles artificials. La primera fbrica va ser fundada el 1902, per l'industrial alemany Eduard Frederic Hug Heusch. El 1951 aquesta mateixa fbrica va introduir un nou tipus de perla anomenada Majorica, d'una qualitat molt superior a la resta. Actualment el procs de fabricaci d'aquestes perles, s visitat a diari per centenars de turistes.

L'altre indstria destacada s la de la fusta, sobretot amb la fabricaci de mobles. Fins al punt d'atreure gent de tot Mallorca, a l'hora de comprar els seus mobles. Aix ha duit a anomenar-la com La ciutat del moble

Enllaos externs.

 Pgina de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 Festes de Sant Antoni;
 Museu de Manacor;
 Teatre de Manacor;
 Es Saig de Manacor;
 Manacor Turisme;
 Museu d'Histria de Manacor;
 Visit Manacor;
 Vilaweb Manacor;
 Mapa de Manacor;
 Mapa de Manacor;
 Pgina dels Moretons i dels Gegants;
 Banda de Msica;
 Guia de Mallorca: Municipi de Manacor;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13916" title="Maria de la Salut" nonfiltered="1789" processed="1774" dbindex="6798">


Maria de la Salut s una vila i municipi mallorqu situat al centre de l'illa, en la comarca del Pla i al nord-oest de la capital. Limita amb els municipis de Llub, Santa Margalida, Ariany i Sineu.

En el moment de la conquesta catalana, les terres de Maria integraven el districte islmic de Murh. En el repartiment, va recaure en la part del comte d'Empries.

El municipi de Maria de la Salut va aparixer el segle XIX en segregar-se de Santa Margalida.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Maria de la Salut;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13917" title="Monturi" nonfiltered="1790" processed="1775" dbindex="6799">


La vila i municipi de Monturi es troba situada a la comarca del Pla de Mallorca, forma part de la Mancomunitat Pla de Mallorca i els municipis amb els que t fita sn: Algaida, Llucmajor, Porreres, Sant Joan de Sineu i Lloret de Vistalegre.El nucli urb es troba situat al nord de la carretera Palma-Art Ma-15 (antiga C-715), que de fet s l'eix que vertebra la comunicaci amb la capital de l'illa i Manacor (cap del partit judicial).

 Etimologia .
L'orgen del nom s incert, encara que sembla llat han sorgit diverses hiptesis que intenten explicar l'etimologia. Hi ha autors que han intentat relacionar Monturi amb mots d'origen mitolgic com Mons Viri, Mont Thiberi, Mons Iberii, Mons Irae,Mons Tueris, Mons Jovis, Mons Ueri o Monte Catano (aquest sembla aparixer a documents del segle XIII). Formes antigues del nom de la vila com Montueri o Muntuy podrien no reflectir exactament el nom de la localitat ja que  Muntuy seria el districte musulm que inclouria altres pobles, a ms existia el costum entre els pescadors del migjorn mallorqu de situar el bancs de peixos en relaci amb Monturi no referit al poble (invisible des de la mar) sin al Puig de Randa.
Antoni Maria Alcover proposa com a origen la uni del llat m nte i del basc iri  poble  el que voldria dir "muntanya del poble". Joan Coromines es va inclinar per una etimologia derivada de Promontorium en canvi segons Joan Miralles i Montserrat provendria d'un hipottic Montuarium.

 Geografia .
El terreny.
El terme de Monturi representa molt b quin s el tpic paisatge del Pla de Mallorca. La seva contrada es plena de turonets i petites depressions que donen una sensaci d'alts i baixos. En la geografia fsica poden distingir dues zones diferenciades:

La primera ocupa les terres del nord i oest del terme. Les elevacions alineades de l'extrem nord que formen la Serra d'es Fonoi, inclouen els turons d'es Puig Molt, seguint per les possessions de Son Company, Sabor i Son Toni Coll i continuant finalment dins el terme municipal de Lloret de Vistalegre. A la zona oest del terme, des de la vila fins al terme de Sant Joan, hi ha una srie d'elevacions formades pel puig de Sant Miquel (239 m) i terrenys irregulars (Ses Rotes, Son Comelles, ses Rotes de Son Comelles, es Coll de Sa Grava).

L'altra zona (centre, sud-oest i est) est composta per tres parts. La primera sn les planes que envolten la vila, sn ms accidentades per la banda del nord (Son Manera i sa Torre) i per altra banda les terres sn ms depressionries al sud del poble (Son Vanrell, So na Moiana, Son Ripoll i Son Mut), sembla que moltes d'aquests terrenys en un passat remot s'omplien durant alguns perodes d'aigua i fins i tot pot ser que fossin aiguamolls. Ben al mig del terme hi trobam la vila de Monturi, construda sobre un pujol que arriba als 170 m a ses Tres Creus. Finalment, a l'extrem sud del terme a tocar amb el terme de Llucmajor, el terrenys s'ala (Son Palou i Alcoraia) fins al Puig de ses Tres Fites (342 m), aquesta banda del sud elevada s un dels extrems del Masss de Randa situat ja dins els termes d'Algaida i Llucmajor.

Hidrosfera i biosfera.
El terme de Monturi s actualment sec, malgrat en temps passats les planes que envolten el poble eren zones humides. En els nostres dies aquests terrenys sols s'omplen d'aigua en moments de grans pluges, el drenatge es fa a travs de diverses squies que porten l'aigua al torrent de Pina. Aquest s l'nic curs irregular d'aigua important que travessa el terme, ho fa per la zona de ponent del terme; neix a la possessi d'Alcoraia, passa vora el poble per s'Hort d'es Pont i entra al terme d'Algaida pels Son Vanrells.

La flora monturera respon al clima mediterrani llevant de les Illes Balears. Al terme hi ha una vertadera mancana de grans extensions de boscs mediterranis (formats per pins i algunes alzines,a ms d'arbusts i herbes), sols trobam "garrigues" (boscos, en catal de Mallorca) a la falca Es Rafal-Sa Mudaina, l'accidentat terreny de Ses Rotes i finalment la zona de sa Font Bosseta. Les terres se solen conrear amb espcies de la trilogia mediterrnia (sobretot els cereals) i els ametllers que substituren a la vinya desprs de la plaga de filloxera del segle XIX, a un segon lloc podem trobar figueres, albercoquers i alguns arbres fruiters regats de manera artificial.

De la fauna hem de fer dues grans agrupacions: les aus i els mamfers. Les aus que habiten el terme sn compartides a la comarca, per exemple el teuladers, les oronelles, les perdius, el verderols, els rupits,les merles i com a aus migratries els tords. El mamfers sn generalment petits com el  conills, les genetes, el mostel i altres espcies, sobretot rosegadors.

Activitats econmiques.
Monturi tradicionalment havia estat fins els anys 60 del segle XX un poble agrcola-cerealstic. La majoria de la poblaci treballava al sector primari i les altres activitats sempre anaven a remolc de l'agricultura.

A partir de l'explosi turstica a Mallorca, el camp s'abandon, la poblaci va anant disminuint i la majoria dels ocupats ho estaven al sector serveis.

Actualment la majoria de la poblaci monturera treballa a Palma o Manacor. Malgrat aix han sorgit a l'entorn de la vila algunes empreses de materials de construcci, embotits, escumadora, etc. Cal destacar la gran oferta de restaurants i bars que ofereix el poble, a ms d'aix hi ha alguns comeros, dos hotels rurals i un agroturisme.

 Histria .
Prehistria i Edat Antiga .
El jaciment, de poblaci humana, ms antic que s'ha trobat al terme s el poblat talaitic de Son Forns. Hi ha evidncies que demostren que el poblat fou habitat des del 900 aC.
Segons les zones excavades se sap que ben entrat el perode talaitic (s.VII-VI) al poblat hi havia almenys 3 talaiots (un s el ms gran de Mallorca), sis vivendes i una murada. Aquestes construccions utilitzades en el perode esmentat semblen haver-se construt cent anys abans. La societat no sembla que tengus una jerarquia molt establerta. Pareix que la comunitat participava a les tasques de construcci d'obres pbliques (talaiots), ja que en aquests llocs es realitzava el repartiment de la carn. L'economia talaitica de Son Forns era eminentment de subsistncia, fonamentada en la ramaderia i que es complementava amb recollecci o amb intents de sembra de cereals. L'especialitzaci en la producci no existia, cada unitat familiar era independent i autosuficient.

Desprs d'un horitz de destrucci arreu de les illes, va arribar un poble nou: el post-talaitics. D'aquesta presncia a Son Forns s'han excavat (s.V-II) quatre vivendes. En aquest perode es produ un canvi radical en la societat i l'economia. S'establi una organitzaci i aparegu la propietat privada, hi ha proves de l'existncia d'una classe dominant que tenia com a smbols el bou i la violncia. Aquesta transformaci s'emmarca dins el perode convuls que visqu la Mediterrnia i el triomf de Roma. Els mtics foners balears participaren en diverses campanyes de la guerra entra Roma i Cartago. L'economia post-talaitica es diferencia de l'anterior per la diversificaci de la ramaderia (ovelles, cabres, porcs i vaques) i l'augment de la importncia dels cereals (blat i civada).

Al segle III un nou horitz de destrucci provocat pels incendis destrux Son Forns. El contactes Mallorca-Cartago portaren a la conquesta romana de l'illa (123 aC Quint Cecili Metel Baleric, desprs anomenat "el balear") desprs de la derrota cartaginesa. Amb l'entrada al mn rom el poblar assoleix la plenitud urbanstica, es produeix una onada de noves construccions (vuit excavades). Als voltants del segle II el poblat disposa de carrer i abocadors, les noves construccions podien ser tallers o magatzems. El romans funden dues ciutat (Pollentia i Palma) que monopolitzen l'activitat a l'illa, el poblat perd importncia i fins i tot apareixen problemes d'abastament. La inclusi de les illes dins les rutes comercials clssiques porta una srie de canvis: arriben productes nous de les pennsules ibrica i itlica,  introducci de la moneda i aportacions tecnolgiques (mol de rotaci i eines de ferro). Al s.I Son Forns pateix una greu crisi demogrfica que el portar quasi al despoblament durant tres segles. Sembla que les diverses comunitats indgenes del terme: Son Forns, es Velar de sa Torre, Sab i Mianes s'agregaren al poblat de Monturi (possible Montuarium, "monticle")

Edat Mitjana.
De l'Alta Edat Mitjana hi ha molt poques restes del terme. Noms a Son Forns s'han trobat mfores procedents del nord d'frica i de la Mediterrnia oriental. Sembla lgic per les breus conquestes del germnics vndals o de l'Imperi Rom d'Orient.

L'any 903, desprs d'algunes incursions musulmanes l'arxiplag passa a formar part de l'emirat de Crdova com a les Illes orientals d'al-Andalus. L'estructura social musulmana es basava en el clan familiar, la vida es ruralitza menys a la capital Madina Mayurqa (la Palma romana). El territori es divideix en districtes, l'actual Monturi es trobava dins el districte de Muntuy (tamb englobava Algaida i Llucmajor).El mn rural musulm es distribua en alqueries (al-qarya) i rafals (rahl), aquesta presncia ha quedat en alguns topnims: Alcoraia (al-qury'a), Sabor (xabur), es Rafal (rahl) o sa Mudaina (mudayna). Aquesta ruralitzaci per no feu desaparixer el nucli urb de Monturi, fins i tot hi ha rastres d'un mur de defensa i una mesquita a la zona de ses Treus Creus i es Pujol (la part ms elevada del poble). D'aquesta poca sn les primeres arribades d'esclaus negres o d'tnia eslava i el primers senyals de presncia jueva a la vila que sembla que vivien tots al carrer Major actual. La producci de les alqueries es basava sobretot cereals, vinyes, oliveres i arbres fruiters. Per aquest tipus de conreu es necessita un sistema de reg molt desenvolupat com ho eren les snies (espargides per tot el terme) i els qanawt (sa Mudaina).

Al 31 de desembre del 1229 les tropes catalanes del rei Jaume I el Conqueridor entren a Madina Mayurqa. Les contrades de Monturi varen ser les primeres que conqueriren, desprs de la capital, juntament amb quasi tot el Pla, Migjorn, Llevant i Nord-est de Mallorca (entre el 31 de desembre de 1229 i el 30 d'octubre de 1230). Segons el Llibre del Repartiment, Monturi romangu a la part reial i en foren grans beneficiaris la comunitat jueva que particip econmicament a la conquesta.El rei al mateix temps repart la seva part, a Monturi l'alqueria d'Azment Aben Munahal va ser donada a Bernat de Santa Eugnia (lloctinent del monarca) que a la vegada la va vendre a Bernat de Sabadell; Jaume I ced el Rafal Algar a Berenguer Company i l'alqueria de Sabor a Pere de Vic; Bernat de Granada rep per donaci reial l'alqueria de Beiaziza (que tenia en alou del rei) i el 1233 l'estableix a Joan de Caldes; finalment Guillem de Montcada don l'alqueria de Beniacop que havia rebut del rei. Al 12 d'abril de 1248 el Papa Innocenci IV amb una butlla va reconixer la parrquia de Santa Maria i Sant Pere de Monturi (probablement estava situada sobre l'antiga mesquita a la part ms elevada de la vila). Segons estudis onomstics el nous pobladors de Monturi eren catalans provinguents de les comarques de Girona, Barcelona, Tarragona i el Rossell; tamb est documentada l'antiga comunitat jueva que segueixen visquent al mateix lloc, exercint les professions de prestamista, sastre o mercer. Al 1300 amb les ordinacions de Jaume II de Mallorca la vila aconsegu l'entitat de pobla reial,a partir d'aquest moment la poblaci s'expandeix falda avall del tur,es construeix la Casa de la Vila on es reunien el jurats i una primera esglsia parroquial gtica al lloc actual. La poblaci el 1300 variava entre 500 i 600 h i arrib al voltant dels 700 a mitjans de segle, malgrat aix posteriorment baix per la pesta negre.

Restauraci i dictadura de Primo de Rivera.
La Restauraci d'Alfons XII (1874) no supos un canvi brusc en la poltica municipal ja que el batlle continu essent el mateix, el metge Batomeu Ferrando Manera (1830-1894) elegit el 1872 en temps d'Amadeu I. Aquest personatge, relacionat amb el Partit Liberal, exercia com a cacic del poble; prova d'aix s que fou batlle fins al 1887. En aquest any les forces conservadores, pareix que fins aleshores fragmentades, s'uniren i es feren amb la batalla en la figura del tamb metge Joan Veger Ribes (1862-1921). El govern conservador pat, per, el boicot dels regidors liberals i fins i tot la inhabilitaci judicial del batlle que fou substitut de forma interina per Miquel Ribes Antinch i i el ja esmentat Bartomeu Ferrando fins que pogu tornar exercir ja a 1893.
Els darrers anys del segle XIX i els primers del XX varen ser protagonitzats per consistoris del Partit Conservador encapalat per Joan Verger Ribes i Joan Baptista Aloi Miralles. La situaci poltica arriba a nivells importants d'enfrontaments entre liberals i conservadors com exemplifiquen la divisi de la banda de msica en dos, bregues als carrers o la publicaci de fulletons poltics.
Al mateix temps (1906-07 i 1909-16) els liberals tornen al govern amb Joan Ferrando Obrador com a batlle (fill de  l'anterior batlle Ferrando Manera).
La dcada dels 10 ,sobretot la segona meitat, estaria marcada per una certa calma afavorida pel turisme municipal entre liberals i conservadors idneos, a causa de la separaci d'aquest darrers dels mauristes que restaren fora de l'ajuntament.

Segona Repblica i Guerra Civil.
Monturi va ser un dels pocs pobles de Mallorca que varen vncer les candidatures republicanes a les eleccions del 1931. El batle republic Joan Mas i Verd juntament amb l'equip de govern a l'Ajuntament varen dur a terme una srie d'iniciatives que han arribat als nostres dies. La construcci de l'equip escolar (conegut popularment com ses Escoles) es va dur a terme durant aquesta poca i desprs de llarga polmica i un referndum on s'aprov el projecte, la reforma del cementiri tamb s obra de l'ajuntament reublic. D'aquesta poca d'estaca el gran clima d'enfrontament entre les dretes i les esquerres sobretot per temes com l'anticlericalisme o la lluita contra els cacics (l'enfrontament es veia agreujat per tradicional radicalisme poltic de les postures a Monturi).
Tot just desprs de l'alament del general Franco, que a les Balears es va produir dia 19 de Juliol del 1936, varen comenar les represslies contra els simpatitzants de la causa republicana, aquesta es va radicalitzar arran del desembarcament del capit Bayo i tropes de la Generalitat de Catalunya a Porto Cristo. El batle, alguns regidors i altres simpatitzants varen ser afusellats per les partides de falangistes. Al front de guerra tamb hi varen participar molts de joves montures molts de quals moriren en l'enfrontament.

Poltica.
L'ajuntament s governat pel PP amb majoria absoluta (6 regidors) essent batle Gabriel Matas i Alcover. L'oposici la formen el PSM (3 regidors)i el PSIB (2 regidor). L'nica candidatura sense representaci va ser la de UM.

Veure: Llista de batles de Monturi

Cultura.

Al poble existeix el Museu Arqueolgic de Son Forns situat al mol des Fraret.

Festes.

Les festes patronals sn per Sant Bartomeu (24 d'agost) amb el tradicional ball dels cossiers. La segona data festiva s el Puig quan el poble celebra una pancaritat la tercera festa de Pasqua al Puig de Sant Miquel.

Tamb hi ha celebracions per Sant Antoni i la Mare de Du d'Agost.

La Fira de sa Perdiu  es realitza el primer diumenge de desembre, inclou un concurs de perdius de reclam i una mostra de diversos productes.

Himne.
L'himne instrumental aprovat per l'ajuntament de Monturi sn dos fragments, seleccionats pel director de la banda de msica de Monturi Pere Miralles Roca, de la pea "Flor de Murta" en la versi instrumentada per a banda per Baltasar Pocov Pocov. "Flor de Murta" fou realitzada, a la segona meitat del segle XIX, per Antoni Noguera Balaguer, sobre les melodies d'autor desconegut de les danses dels Cossiers de Monturi i desprs, l'antic director de la Banda de msica de Monturi, Baltasar Pocov Pocov, feu una transcripci per a banda, s per aix que l'himne s anomenat popularment "Flor de Murta". La Banda de msica de Monturi toca l'himne des de l'any 1987. Fa pocs anys Pere Orp Ferrer va escriure una lletra que, malgrat no ha estat aprovada oficialment, ja ha estat interpretada en diverses ocasions. La Coral Mont-Lliri, de Monturi, grav l'himne en el seu disc "Sentiments d'un poble", l'any 2005, en el que fou cantat amb la lletra de Pere Orp Ferrer, acompanyat d'uns teclats que realitzaren una adaptaci de l'acompanyament harmnic.

Articles relacionats.
 Llista de batles de Monturi;

Enllaos externs.
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Pgina web del Museu Arqueolgic de Son Forns;
 esBinerbo.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13918" title="Muro (Mallorca)" nonfiltered="1791" processed="1776" dbindex="6800">


Muro s una vila i municipi mallorqu situat al centre nord de l'illa a la comarca del nord de Mallorca.

Limita amb els termes municpals de Llub, Sa Pobla, i Santa Margalida.

Comprn dues entitats de poblaci: Muro i la Platja de Muro.

Al poble de Muro hi ha diverses associacions que dinamitzen a tots els ciutadans, dels ms joves als majors.
La "Associaci de joves de Muro", els "Dimonis de sa pedrera", la "Revetlla Algebel", "Ni figa ni ram", la "Associaci de la 3a edat"...

 Poblaci .





 Festes i mercats: .
 Sant Antoni Abat.;
Benedes de Sant Antoni 	El dia de Sant Antoni (17 de gener) s una festa tradicional i popular al nostre poble. Sens dubte, es l'esdeveniment ms assenyalat i esperat del calendari local.
Gegantins foguerons, msiques i canons ancestrals, balls saba antiga, gloses i tonades, dimonis d'aspecte ferstec, i les Tradicionals Benedes que constitueixen el centre i la nota culminant de la festa.

Setmana Santa.

El Diumenge del Ram celebrem que Jess que entra a Jerusalem acompanyat dels deixebles i d'un gros estol de persones, que l'aclamen com el Fill de David que ha de venir. Els infants pugen als arbres, fan rams d'olivera i les brandaven en sentit victoris, cridant Visca. Els majors es llevaven les capes i les posen en terra, tot encatifant el cam que havia de fer aquell que venia en nom del Senyor. El poble cristi repeteix el gest t conserva el ram o palma a les finestres o balcons de ca seva, com a signe de la presncia del Senyor que ha vengut a la nostra casa com Salvador.

El Dijous Sant s dia de festa. Jess institueix l'Eucaristia i el Sacerdoci. A la nit surt la process formada per les Confraries de la Mare de Du de la Soledat (o negres; Sant Joan Baptista o wermells, Sant Francesc d'Asss; Mare de Du de Lluc; Crist del Gran Poder; Mare de Du de l'Esperana; Vir Doloris, Doloroses; Prohomonia de La Sang.
El Divendres Sant. En el temple parroquial hi ha la funci litrgica on els cristians escolten solemnement la lectura de la Passi del Senyor.
El Dissabte Sant, a la nit, l'esglsia es va omplint de llum i can: Crist ha ressuscitatEl dia de Pasqua el poble feel es congrega a la Plaa per veure un estol de focs i trons on tot el poble canta.

Sant Joan Baptista.
	Les festes de Sant Joan el Baptista sn les festes majors de Muro. Sant Joan de juny, s la primera festa de l'estiu i t com escenari principal la Plaa Major,
Les festes de Sant Joan, ens ofereixen un variat ramell de celebracions: actes esportius, concerts de msica, exposicions de pintura, berbenes, activitats pels infants, etc. Sn unes festes patrocinades per l'Ajuntament, sempre amb la collaboraci entusistica i decidida de les distintes entitats mureres.

Sant Francesc de Paula.
	El primer diumenge desprs de Pasqua, Muro honra a Sant Francesc de Paula. Es celebra amb gran esplendor des de l'any 1714, no obstant, l'origen de la festivitat s molt ms antic.
Gaudeix de l'encs.caracterstic d'aquest tipus de festes populars, amb uns actes cvics i uns actes religiosos, que si alegres i sumptuosos sn uns, igualment ho sn els altres: solemnes completes i missa major, amb l'esglsia de gom a gom; la tradicional revetla al carrer de Santa Anna tot enramat, amb la baixada del conill d'una llarga biga, llisa i ensabonada, i els focs artificials sempre vistosos, per cloure el vespre; un ball de pinyol vermell de jotes i boleros, a l'ombra de l'esglsia; concerts a crrec de la Banda de Msica; exposicions d'artesania, maquinaria, agrcola i industrial, de bestiar,... al carrer del Pare Alzina, un temps es feia un dels mercats de porcs ms importants. de l'illa.

Mercat de Flors.

La flor t son propi llenguatge i qui les du hi posa una nota .personal que augmenta la seva significaci. L'olor, el color, la forma...volen expressar una presencia i una voluntat. Ara, en els nostres mercats, s bo de fer aconseguir un ram de flors per omplir de goig un cor o d'alegrar amb dol flaire les nostres cases.

 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament;
Muroweb (pgina no oficial);
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Muro;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13919" title="Petra" nonfiltered="1792" processed="1777" dbindex="6801">



Petra s una vila i municipi del Pla de Mallorca, que confronta amb Vilafranca de Bonany, Sant Joan, Sineu, Ariany, Santa Margalida, Art, Sant Lloren des Cardassar i Manacor.

Histria.

En els darrers temps de domini musulm va formar part del districte de Yiynau-Bitra, desprs de la conquesta va quedar integrat dins la part reial, la qual el rei repart entre el seus cavallers, sent-ne el gran beneficiari Pere de Portugal. Petra fou propietat dels cavallers de les famlies Burgues, Sant Joan, Sant Mart, Desbach i Sureda. 

Al 1248 segons la butlla d'Innocenci IV existia una esglsia dedicada a Sant Pere.

Al 1300 es crea una pobla reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

Durant els segles XVI i XVII, Petra era una localitat de les ms puixants de Mallorca quant a nombre d'habitants i a producci agrcola, principalment cerealista. s en aquest perode que es duen a terme les obres dels dos edificis ms rellevants del poble, l'Esglsia de Sant Pere d'estil gtic i el Convent de Sant Bernad d'estil renaixentista. A partir del segle XVIII Petra hagu de suportar llargues temporades d'epidmies i de sequeres que minvaven la poblaci i les collites.

Fins a 1982 va incloure el poble d'Ariany.

Petrers illustres.
Fra Junper Serra, missioner, evangelitzador de Califrnia.


 Festes,fires i mercats: .
 FIRA: s el Dissabte del 3er diumenge de Setembre.


 MERCAT: Tots els dimecres al Carrer Ample.


 FESTES:

- Sant Antoni, 16 de Gener. La nit anterior es fan foguerons i el dia de Sant Antoni, les benedes.

- Santa Praxedis, 21 de juliol. Ses Completes. La Corporaci Municipal es dirigeix a l Esglsia acompanyada del dimoni i dels xeremiers i en arribar s entona el cant de la patrona.


- Tercera festa de Pasqua, anada a Bonany a peu.


- Tercer diumenge de setembre, es fa una festa d'homenatge al Pare Serra amb desfilada de carrosses i ofrena floral.


- Segon diumenge d'agost, anada a Son Serra amb carro, organitzada per Serra Mamerra i que recupera una antiga tradici local


- 2 d'Agost, Festa de la Mare de Du dels ngels. Son les Festes del Convent.


- 4rt. Diumenge d'octubre. Mostra d'Art i Empresa

 Vegeu tamb.
 Puig de Bonany;
 Llista de batles de Petra;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Petra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13920" title="Porreres" nonfiltered="1793" processed="1778" dbindex="6802">


Porreres s una vila i municipi mallorqu situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.

Limita amb els termes de Llucmajor, Monturi, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

 Poltica .
Vegeu la llista de batles de Porreres.;
L'actual composici de l'Ajuntament de Porreres s el segent:

 UM: 6 regidors (majoria absoluta).
 PP: 3 regidors.
 Bloc per Mallorca: 2 regidors.
 PSIB-PSOE: sense representaci.

L'actual Batle de Porreres s Bernat Bau Garau (UM).

 Economia .

L agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions com sn Sa Torre, Son Llus, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida d'importncia. La qualitat de la terra s apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes poques s ha cultivat tamb el safr i la producci d'albercoc ha estat durant dcades l'activitat per la qual Porreres s ha distingit notablement. El mars i la pedra, matries bsiques dels diversos monuments religiosos que s alcen per tot Porreres, tamb sn smbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indstries alimentries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, albercocs secs, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs. 

s la seu del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Pla i Llevant.

 Festes i celebracions .

Porreres t per patrons els dos Sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars es celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb Sant Roquet, menjant ensamada.
 
Celebra mercat setmanal tots els dimarts de l'any.
Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns segent, fir.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte ms proper a la festivitat i les benedes d'animals. 

El dissabte de Carnaval es fa la rua amb desfilada de disfresses i ball. 

Diumenge de l'ngel, Pancaritat a Monti-sion. La gent sol pujar a peu al santuari, on es fan actes religiosos i populars.

 Histria .

L poca prehistrica deix alguns vestigis a Porreres d'entre els que sn mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominaci romana s ha pogut verificar per algunes lpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli incls en el districte de Manaqur de l'poca rab en el que tamb s hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santany. Alguns pous pblics que encara es conserven sn el testimoni de l'estada del poble musulm a Porreres.

El nom de Porreres prov d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat (Tarragona). En el repartiment el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rossell Nuno San. 

Al 1300 apareix com a pobla reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fund la Filharmnica Porrerenca grcies a la convergncia de petites agrupacions musicals anteriors. 

La revoltina del setembre del 1868 va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruren la majoria dels documents que s hi guardaven. D aquesta manera s acab amb quasi 600 anys de la histria documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir del 1873 hi tengueren al carrer Llus casa prpia. La congregaci es va fusionar, 50 anys desprs, amb el Germans de La Salle.

Cultura.
S'hi editen la revista Llum d'Oli el primer nmero de la qual va sortir a finals del desembre de 1978 a crrec de l'Agrupaci Cultural de Porreres i el Calendari Porrerenc des del 1994.

Fou el lloc escollit per acollir l'Acampallengua 2005.

Actualment compta amb un institut d'educaci secundria i dues escoles primries.

El ciclista Joan Llaneras s originari d'aquest poble.

 Llocs d'inters .
 Esglsia Parroquial;
 Santuari i Puig de Monti-sion;
 Rectoria;
 Sa Plaa i Casa de la Vila;
 Esglsia de Sant Felip;
 Museu (antic hospital);
 Esglsia de l'Hospitalet;
 Molins de vent;
 Creus de terme i goigs de pujada a Monti-Sion;

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13921" title="Puigpunyent" nonfiltered="1794" processed="1779" dbindex="6803">



Puigpunyent s una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els termes d'Esporles, Calvi, Banyalbufar, Valldemossa i Palma. 

Geografia.
La demarcaci municipal abraa tres valls a la part occidental de la serra, la de Puigpunyent, disposada en una direcci aproximadament E-W allargada i solcada per sa Riera, la de Galatz i es Ratxo a la part meridional, des d on arrenca el torrent de Galatz, i cap a la part de Tramuntana la capalera del l ample comellar de Superna i Son Noguera, d on parteix el torrent d Esporles.

El punt culminant del terme s el puig de Galatz (1027 m), el cim del qual est compartit amb Calvi i Estellencs. Altres elevacions principals de Puigpunyent sn el puntals de Plancia -al lmit amb Banyalbufar- (898 m), la mola de Na Ferrana  altrament coneguda com fita del Ram- (833 m) situada al llindar amb Esporles i un conjunt de moles que es troben a prop del seu lmit amb Calvi, de les quals es destaquen la mola de Son Cotoner (559) i la mola de Na Bauana (616 m). D altres cims a destacar sn el puig de sa Parra (765 m) i de na Ftima (477 m).

El torrent que drena la major part de la demarcaci s sa Riera, que recorre la vall on se situa el nucli principal de poblaci, i que prcticament talla el terme per la meitat.

La complexa estructura geolgica de les diferents valls, aix com l alternana de materials permeables i impermeables afavoreix la presncia de diferents fonts, en general poc cabaloses, que tradicionalment han nodrit el terme de recursos hdrics i que han servit tant per a l abastament del reguiu com per a moure diferents molins d aigua. 

Algunes de les font ms importants sn les de sa Carassa, sa Coma, s Ermita, Son Fortesa, Hortalutx, Son Puig, es Ratxo i Son Vic. El terme de Puigpunyent mant una molt important massa forestal, fins el punt que prcticament un 65% de la superfcie municipal, s ocupada per formacions espontnies o subespontnies d arbres. La superfcie actualment conreada queda reduda a poc ms del 20%, un dels valors ms reduts de l illa.

Per entre les particularitats biogeogrfiques de Puigpunyent la que tal volta s ha fet ms famosa s la constitueix la localitzaci dels nics exemplars espontanis de roure de Mallorca, que arrelen als peus del puig des Roures, a la riba de sa Riera i als jardins de Son Fortesa, pertanyents a l espcie hbrida Quercus cerrioides.

Si els boscs sn l element naturalstic caracteritzadors dels cims, al fons de les valls l abundncia de cursos d aigua amb cabal durant perodes llargs ha afavorit el creixement de boscs galeria d arbrat de ribera, que segueixen el curs de sa Riera i constitueixen segurament el millor exemple d aquest tipus de formaci en tot Mallorca. Entre les seves espcies cal destacar la presncia de l om (Ulmus minor), aix com del plataner (Platanus ssp.), dels polls (Populus ssp.) i una gran profusi de fleix (Fraxinus angustifolia).

Histria.
Durant la dominaci musulmana el territori disposava d'un gran llegat hidrulic. La major part de les modernes possessions del terme foren alqueries que, desprs de la conquesta de 1229 passaren a mans catalanes. D'aquesta manera, al municipi hi tenim exemples prou significatius com Albussani (actualment Son Cortei), Biniorrac (Son Nadal de Superna), Arratxa (es Ratxo), Tabger (Son Roca), Benijafar (Son Balaguer del Rac) etc.

Pel que fa a l'empremta fsica, podem quasi assegurar que les xarxes hidruliques majors (squies, molins i safarejos), s a dir, les que van paralleles al dos grans torrents del municipi (sa Riera i el torrent de Superna) tenen un origen rab. El sistema de Superna captava l aigua a partir de rescloses i fonts de mina per moure els molins i irrigar les planes frtils de l alqueria Biniarxac (avui Son Vic). Fora d aquests tramats majors queden importants mostres dels primitius qanats musulmans, com sn la font d'Hortalutx, la font de sa Coma, font des Mol Paperer, el pou de Conques, la font des Ratxo, etc que irrigaven un territori basat en petites hortes i en terrasses de cultiu. En el Repartiment de Mallorca (1232) es va concedir a Berenguer de Palou la porci de terres que corresponia al terme actual de Puigpunyent. El 1236 ja existia la parroquia de Santa Maria de Puigpunyent, tot i que l'esglsia no fou acabada fins al segle XIV.

Demogrficament, durant la primera meitat del segle XIV es produ una forta minva poblacional, la qual pass fins a uns 145 habitants. Un dels motius d aquesta reducci fou l'arribada de la pesta negra en 1348. A finals del segle XIV, Puigpunyent estava entre les viles menys poblades de Mallorca. Pel setembre de 1396 neix el poble de Galilea arran de la cessi de 100 quarterades per part dels propietaris de les alqueries Son Cortei i Son Mart per tal de crear petits establiments al lloc conegut actualment com sa Moleta. S'hi establiren pobladors orinds d'Andratx, Calvi i del mateix Puigpunyent. L'inici del segle XV ve marcat pel terrible esdeveniment del desbordament de sa Riera el 1403, el qual provoca la mort de cinc mil persones i l'enderrocament d'edificis i de part de la murada de Ciutat. La demografia de principis del XIX marca un fort creixement.

Posteriorment es va produir la segregaci del terme municipal d Estellencs. L aristocrcia terratinent representada, entre d altres, pels senyors de Son Nt i de Son Fortesa va controlar la poltica municipal al menys fins a la dcada de 1920. Durant la Segona Repblica es dugueren a terme les dues grans parcellacions que han consolidat la fisonomia actual del municipi: la de Son Nt i la de Conques. Durant aquesta etapa, hi destac la dotaci del municipi d electricitat, l obertura de carrers i l impuls de l escolaritat. L abril de 1936, es constitu la Falange local que amb l inici de la Guerra Civil, dugu a terme una forta repressi. Amb la restauraci de la democrcia, l Agrupaci Independent de Puigpunyent fou la candidatura ms votada fins el 1999.

Poblaci.






Histricament, Puigpunyent ha constitut un dels municipis amb menor poblaci de l illa, i a les diverses estimacions de poblaci durant l poca medieval mai no va excedir els 500 habitants, lmit que sembla va sobrepassar per primera vegada cap el 1573. El creixement de la poblaci del terme va ser especialment important al perode que va des de 1724 fins a la dcada de 1840, en qu va passar de 679  a 1.913 residents en poc ms de 100 anys. El segle XX a partir de la dcada de 1920 ha estat caracteritzat per una massiva prdua de poblaci que va tocar fons en la dcada de 1980, amb tan sols 1.030 residents, i l ordre de magnitud en torn als 1.100 censats s ha mantingut fins a l actualitat.

Tradicionalment, la poblaci de Puigpunyent s havia distribut disseminada per les diferents possessions i establits del terme i els nuclis de poblaci concentrada, tant Puigpunyent com Galilea no s anaren configurant fins ben entrada l Edat Moderna.

El nucli urb principal del municipi pren una forma allargada, segurament per haver hagut de crixer seguint la carretera que comunica amb Esporles i en el llindar de les quatre grans propietats que conflueixen a la zona (Son Bru, Son Fortesa, Son Nt i Son Puig). Est conformat per dos barris diferenciats, el septentrional, ms antic i que es coneix com Son Bru, i el de la Vila, situat al sud als voltants de l esglsia i que no va tenir edificacions al voltant del temple fins gaireb el segle XIX.

Economia.
Tradicionalment, l explotaci dels recursos del bosc i l agricultura de sec foren la base de l economia de Puigpunyent. Els pinars constitueixen bona part de la seva massa forestal, que inclou tamb bells exemplars d alzines centenries. S ha de destacar la vegetaci de ribera del torrent de la Riera, que neix a la possessi de Son Vic de Superna i mor a la badia de Palma.

Patrimoni.
De l'poca del talaiotic destaquen, a la finca de Son Puig, la casa des Gegant i el tmul del puig de sa Moneda. L esglsia de l Assumpci de la Mare de Du, un temple del segle XVIII, i l esglsia neoclssica de Galilea sn els atractius principals del seu patrimoni arquitectnic. Com a conjunts de marjades ms acurats del terme destaquen els que envolten les cases de possessi de Son Fortesa i Son Net, aix com tamb els de sa Coma. Del seu patrimoni forestal destaquen l'alzina des Mol Nou, dins la finca de Son Net, s considerada un dels arbres singulars de Mallorca i un dels mes vells de la comarca per les seves grans dimensions. Els habitants propers l'hi atribueixen un valor mstic, convertint-la en lloc de visita i de trobada al seu voltant. Els lledoners de Sa Campaneta constitueixen tamb dos exemplars d'una grandria considerable que presideixen la casa.

Cultura.
Disposa del CP Puig de na Ftima, una Casa de Cultura amb una installaci fotovoltaica i en el seu terme s'hi troba la granja escola "Es Burotell" i la reserva Puig de Galatz, un parc d aventura d'esbarjo i integraci a la natura.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Puigpunyent;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13922" title="Sa Pobla" nonfiltered="1795" processed="1780" dbindex="6804">


Siutaci geogrfica.

Sa Pobla, o tamb la Pobla d'Uialfs segons els experts, s una vila i municipi del Raiguer de  Mallorca. Limita amb els termes de Bger, Campanet, Pollena, Alcdia, Muro, Llub i Inca.  Es troba a 42 kms de la capital insular. 
Sa Pobla es troba al nord-est de l'illa de Mallorca, amb una extensi de 48.53 km2 i pertanya a la mancomunitat del nord.

En el seu terme municipal es troba l'oratori de Crestatx.

Predomina el relleu pla, a una altitud mitjana de 36 m. sobre el nivell del mar, mentre que el nucli de poblaci es troba sols a 25 m d altura.  El puig ms elevat s el del Puig de la Talaia amb 339 mts. Sa Pobla es troba a 9 kilmetres de la mar, travessant S'Albufera per la carretera del poble cap a la Badia d'Alcdia.  Destaca tres diferents rees: Sa Marjal, la planura que s de les ms frtils de l'illa i S'Albufera de Mallorca.

Sobre els pujols,puigs i boscos, Sa Pobla conta amb:
Puig de La Talaia de 339 mts d'alada.
Pujol de Son Sabater de 60 mts d'alada i part del mateix es troba a Crestatx. T un bosc del mateix nom.

En hidrologia, Sa Pobla conta amb el pas de diferents torrents:
El Torrent de Sant Miquel que ve des de Campanet i travessa les finques de Sa Pobla.
El Torrent d'Almadr que ve de Muro.
El Torrent de Siurana que travessa la vall de Crestatx.
El Torrent de Bger que passa per Sa Pobla i mor a S'Albufera.

Demografia histrica.



Referncia: Arxiu Histric de Sa Pobla.

Possessions, cases pageses i finques de Sa Pobla.

Transports.
Sa Pobla est molt ben comunicada des de la capital balear.  S'arriba per autobus, tren o taxi.

La linea de ferrocarril es va inagurar a Sa Pobla el 24 d'octubre de 1878 i es tanc el 28 de febrer de 1981.
Es torn a obrir el 27 de desembre del 2000.  La vella estaci es trobava davant dels carrers Mercat i Gran.
Actualment l'estaci s la seu de la policia municipal local, i abans era el Museu de Sant Antoni i el Dimoni.

La nova estaci del tren es troba a prop de la carretera a Muro.

Des de Sa Pobla existeix una companyia d'autobs, Autocars Pujol que va a Inca o a Palma.  Tamb es pod anar a Muro amb aquesta companyia.  Hi ha servei de rdio-taxi, per no hi ha cap aturada de taxis.

Histria.
De l'poca prehistrica queda la pitjada de disset jaciments arqueolgics.  Encara es conserven coves de la poca pre-talaiotica.  Un d'aquests talaiots s el Claper Gran.  Hi ha restes d'enterraments prehistrics.  De la poca romana queden restes d'anfores, ceramica o monedes.

Els sarrains batiaren a aquesta vila amb el nom de Huayar-al fas: "Aigua del prat".  Huialfs es design com una antiga alqueria rab documentada en 1241.  El nom de La Pobla de Huyalfas apareix documentada en 1315 perJaume II de Mallorca desprs de la fundaci de la vila amb colons catalans a l'any 1300.

Al segle XIV, el nom del poble qued tal com la coneixem La Pobla o Sa Pobla i depenia de l'esglsia de Sant Miquel de Campanet.  Llavors ja contaven amb un batlle i jurats propis.

A la carretera de Sa Pobla cap a Pollena, trobam l'oratori medieval de Crestatx. El nom de Crestatx, deriva del llat "castrum" o campament.

Al segle XVI la famosa Guerra de les Germanies. Batalles que participaren els poblers entre 1521-1524, foren:

El 15 d'agost de 1522 es celebr la batalla del Pujol de Son Sabater, un episodi molt important de la Guerra.
La Batalla de Muro. La Batalla de Son Fornari o de Sa Marjal on moriren milers de persones i la Repressi de les Germanies de 1524.

Al segle XVII apareix una poca molt ms tranquila, on sortir un conegut personatge pobler: El Capit Pere Antoni Ferragut Cnaves.

Al segle XVIII en temps de la Guerra de Successi i del Decret de Nova Planta, es constru la parrquia de Sant Antoni Abat, a la plaa de la esglsia.  s l'poca del canonge pobler, Cristfol Cladera Company, "El Tresorer Cladera".

Al segle XIX, Sa Pobla entra dins una poca de modernitzaci agraria i la industrialitzaci.  En setembre de 1812 es comenaren les obres per construir la Casa Consistorial i en 1822 s'inagur com l'ajuntament de Sa Pobla.   Per primer cop, el tren arriba a la vila i un nou personatge visita Sa Pobla, l'arxiduc.     El da 19 de gener de 1872,l'arxiduc Llus Salvador d'ustria-Toscana visit Sa Pobla per comprar la finca de Miramar, propietat del pobler D. Joan Serra.
Sa Pobla comena a elaborar el v i es planten moltes vinyes.  S'arriba a contar amb unes vint-i-tres cellers de v.
En l'actualitat, noms queda un celler en funcionament, Bodegues Crestatx, fundat en 1898.

Al segle XX, Sa Pobla dur viatgers a Palma amb la coneguda "Sa Camiona", un cami de passetgers que feia d'autobs.
Arriba per primer cop la llum electrica a Sa Pobla amb la central elctrica.

Sa Pobla cont amb l'edici de dues revistes: Sa Marjal que funcion des de 1909 fins1928 i el seu promotor fou Mn Joan Parera Sans (1865-1928) capell de la vila; la revista Vialfas que funcion des de 1957 fins 1963.

En 1957 Sa Congregaci Mariana servia per a les trobades i representacions teatrals.

Els Gegants Poblers s'estrenen en 1984.

Batles de Sa Pobla.

Actes, festes, fires i mercats.

5 i 6 de gener: Reis d'Orient.
10 de gener: Cursa de Sa Llego (7.870 mts).
16 de gener: Nit Bruixa de Sant Antoni (Festes amb foguerons, balls, xeremiers, sortida de dimonis i de Sant Antoni).
17 de gener: Festa de Sant Antoni Abat, considerat co-patr del poble.La festa se celebra des de 1365, segons documentaci histrica.;
20 de gener: Festa de Sant Sebasti- Foguerons.
Febrer: Mitja Marat de Sa Pobla.  La Rua. ;
Mar o Abril: Festes de la Setmana Santa i Romeria a l'oratori de Crestatx, el dimarts de Pasqua.
Abril.: Premis Alexander Ballester de Literatura. Trobada Anual d'Escriptors Poblers. Marxa ciclista Sa Pobla.
 23 d'abril: Dia de St. Jord. Festa del Llibre.
 25 de maig: Corpus Christi: Sortida dels Barretiners.
 Finals de maig: Carrera Solidaria "Junts feim cam" de l'escola Sant Francesc d'Asss. (Anual);
20 de Juliol: Festes de la patrona de Sa Pobla, Santa Margalida.  Cursa Popular de les Festes.
25 de juliol: Festes del patr de Sa Pobla, Sant Jaume. Cursa de cavalls i curses populars diurna i nocturna.
Agost: Cicle Mallorca Jazz Sa Pobla.
Octubre: Diada Cicloturstica Popular. (Anual- creada en 1990). Fira Anual d'Oportunitats. (Fundada en 2008);
Novembre: Jornades d'Estudis Locals de Sa Pobla.
 Dia de Tots Sants: Cursa Atltica "De Sa Pobla a Lluc corrent" (anual).;
Darrers dos cap de setmana de novembre: Fira de Tardor de Sa Pobla, Mercat medieval i Trobada de xeremiers, luthiers i de gegants. Fira Verda.
Entre finals de novembre i primers de desembre: Cursa Atltica Sa Pobla-Aucanada (creada en 1975).
Desembre: Dos primers cap de setmana Mercadet de Nadal ;
 Primers de Desembre: Cursa Atltica "Duatl" (inagurada en 2007) ;
 Mitjans de Desembre: i Festes de Nadal.

Tots els diumenges de l'any: Mercat setmanal.

Centres culturals i Associacions.

Turisme.
A Sa Pobla tamb se li coneix com "Open Land" (Terra oberta). A principis del segle XXI es pos en marxa un pl de turisme
per fer conixer la vila entre els turistes.  Visites a S'Albufera, al Celler "Bodegues Crestatx" o al mercat setmanal, sn part del pl de visites turstiques del municipi.  Sa Pobla no s molt turstic, per la visita a un dels pobles ms tpics de Mallorca podra donar una visi diferent de la tpica Mallorca turstica que tots conixem.

Recomendacions: 
Plaa de l'ajuntament.
Bodegues Crestaxt.
Esglsia parrquial.
Museu de la Joguina i Museu d'Art Contemporani (Ca'n Planes);
Museu de Sant Antoni i el Dimoni.
Sales d'exposicions d'art: Cavallets, Ca'n Planes.
Deixar el cotxe i agafar el tren que va per diferents pobles de l'interior de l'illa.

Referncia:

Poblers illustres.
 Capit Pere Antoni Ferragut Cnaves, Capit de Sa Pobla (1631-1702);
 Cristfol Cladera Company, Poltic, canonge i tresorer eclesistic. 'Tresorer Cladera' (1760-1816);
 Miquel Socias Caimari Poltic, advocat i Fill Illustre de Sa Pobla (1841-1904).
 Pere Antoni Aguil Bonnin , Primer exportador de patata de Sa Pobla. (1874-1955).
 Antoni Aguil Valls Prevere i beat (1885-1976) "D.Toni Toniet";
 Sor Catalina del Carme Calds Socias Monja, martir i beata.(1899-1936);
 Joan Torres Gost Metge, escriptor i Fill Illustre de Sa Pobla (1900-1979) ;
 Bartomeu Torres Gost. Canonge i escriptor. (1905-1989).
 Joan Franch Serra, metge i poltic (1922);
 Francesc Caimari Alomar, prevere i notari eclesistic (1929);
 Agust Serra Soler, escriptor (1930);
 Pere Torres Siquier, prevere (1930);
 Alexandre Ballester, escriptor i cronista oficial de Sa Pobla.(1934);
 Antoni Torrens, Apotecari i fundador dels Dimonis d'Albops, de la festa de Sa Pobla a Grcia.(1937);
 Simn Andreu, actor. (1941);
 Jaume Cladera Cladera, matemtic i politic(1941);
 Pere Bonnin Aguil, escriptor, periodista i traductor (1944);
 Miquel Segura Aguil, periodista, escriptor i argenter (1945);
 Miquel Lpez Cresp, escriptor (1946);
 Vicen Soler Reus, arquitecte i ex-batlle  (1951);
 Antoni Vallespir Pons, metge (1952);
 Pedrona Torrens Soler, artista i galerista (1952);
 Lloren Serra Ferrer, entrenador de futbol (1953);
 Rafel Serra de la Creu Bennsser, Advocat, heraldista i genealogista (1953);
 Antoni Serra Mir, metge i ex-batlle (1956);
 Dami Amer Munar, futbolista (1958);
 Jaume Font, poltic i exbatlle. (1961);
 Onofre Pons Sureda,  (1956);
 Miquel Bennssar Bibiloni, msic (1964);
 Melcior Comes, escriptor. (1980);
 Josep Siset, cantant.

Llinatges tradicionals de Sa Pobla.
Aguil, Alomar, Amer, Barcel, Bennssar o Bennasser, Bonnn, Calds, Cantallops, Cladera, Comes o Comas, Cresp, Ferragut, Ferrer, Font, Guasp, Martorell, Mir, Payeras, Pol, Pons, Reus, Riutort o Riutord, Salv, Segu, Segura, Serra, Siquier, Socias o Socies, Vallespir, Valls.

Els Ca'ns o mal noms familiars ms tradicionals de Sa Pobla.
Ca'n Barreroig, Ca'n Betzo, Ca'n Borrer, Ca'n Cant, Ca'n Cerol, Ca'n Cinto, Ca na Cladera, Ca'n Cot, Ca'n Cremat, Ca'n Felip, Ca'n Guixa, Ca'n Jordi, Ca'n Llaveta, Ca'n Malondro, Ca'n Marron, Ca'n Masc, Ca'n Mel, Ca'n Melcior, Ca'n Mussol, Ca'n Muxella, Ca'n Pel de Ml, Ca'n Pelut, Ca'n Puna, Ca na Rafaela, Ca'n Reganyol, Ca'n Rian, Ca'n Rua, Cas Senceller, Ca'n Torres, Ca'n Vedrera, Ca'n Xim, Ca'n Xineta.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Sa Pobla;
Pgina del millor foro de Sa Pobla;
Una manera diferent de veure el nostre poble, Sa Pobla;
http://santantoni.ajsapobla.net/obreria/index.ct.html;
http://www.bodegascrestatx.com/historia.php;
http://www.ajsapobla.net/serveis/associacions.ct.html -Associacions culturals i esportius de Sa Pobla;
http://www.mallorcaweb.net/salbufera/introcast.html;
http://www.ajalgaida.net/wms/ofo/imgdb/archivo_doc16573475.pdf;
http://www.mallorcaweb.net/gps/docs/sapobla_gent_medi_historia_guia_didactica_2003.pdf;
http://pobler.balearweb.net/;
http://www.teleweb-mallorca.com/ES/paginas/133_museo_juguete.htm;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13923" title="Sant Lloren des Cardassar" nonfiltered="1796" processed="1781" dbindex="6805">


Sant Lloren des Cardassar, o tamb Sant Lloren del Cardassar, s una vila i municipi del llevant de Mallorca que confronta amb Manacor, Petra, Art i Son Servera.

Est format pels nuclis de Sant Lloren, Son Carri i les zones turstiques de s'Illot, sa Coma i  la meitat sud de Cala Millor.

Poblaci.









Persones rellevants.
Margalida Fullana;

=Vegeu tamb=
Cova de s'homonet;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Sant Lloren des Cardassar;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13924" title="Santa Eugnia" nonfiltered="1797" processed="1782" dbindex="6806">



Santa Eugnia s una vila i municipi del Pla de Mallorca.

Situaci.
El municipi limita a llevant amb el terme de Sencelles, a migjorn amb el d'Algaida, a llebeig amb el de Palma, a ponent amb el de Santa Maria del Cam i a tramuntana amb el de Consell.

La vila s ala a 150 m d'altitud, al peu del vessant oriental del puig de Santa Eugnia.

Histria.
La cultura talaitica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.

Hi habitava la tribu dels zanata, que no ofer gaire resistncia a la Conquesta Catalana de Jaume I, el qual domin sense grans dificultats tot el territori (1229). En el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), es documenta la concessi de part de les terres de Santa Eugnia a Bernat de Santa Eugnia, que va ser (1230-1231) governador de Mallorca. Ja des d'aquest segle i fins al segle XIX, Santa Eugnia pertany administrativament a Santa Maria del Cam.

El segle XV, Santa Eugnia tenia ja un petit nucli de cases, no gaire distanciades, i una plaa. Fins llavors, havia mantingut una estructura social i econmica dinamitzada per les principals alqueries i rafals. En la revolta de les Germanies (1521-1523), hi participaren la majoria de taujans, fins i tot els principals propietaris. La derrota agermanada supos per als habitants de Santa Eugnia el pagament de fortes multes i indemnitzacions. 
Entre 1583 i 1585, al poble de Santa Eugnia, s hi constru un temple, signe evident del creixement de la poblaci, el qual era sufragani de la parrquia de Santa Maria.

Santa Eugnia va arribar a tenir ms habitants que la vena vila de Santa Maria.

A la dcada de 1650 hi va haver enfrontaments entre els taujans i els santamariers per l'emplaament de l'escrivana.

El juny de 1813 es va fer la divisi entre el terme municipal de Santa Maria del Cam i el de Santa Eugnia. La restauraci absolutista de Ferran VII abol (1814) el nou municipi i el reintegr a Santa Maria.

El mar de 1820, es form el nou ajuntament, que fou integrat pel batle, Joan Montblanc, i per quatre regidors i un sndic.

La independncia municipal s aconsegu definitivament el 1843, desprs de superar la resistncia de Santa Maria.

Aix mateix, es crearen diversos clubs de futbol (Joventut Esportiva Santa Eugnia i Club Atlanta) i els bars de can Prim i can Topa esdevingueren la seu social de diverses associacions. Tamb, entre 1920 i 1940 funcion la sala de cinema de Can Perico i, entre 1941 i 1963, es fu cinema al Centre Catlic. Amb la restauraci de la democrcia, a les eleccions locals de 1979, la candidatura ms votada va ser la d Uni de Centre Democrtic. De les eleccions locals de 1995, sorg una majoria del pacte signat entre els partits PSM i UM.

A les eleccions del 2003 el PSM assol la majoria absoluta Mateu Cresp va ser elegit com a batle. Aquest dimit del crrec al 2006 a causa de les discrepncies que mantenia amb la direcci del PSM al voltant de la integraci del partit en un bloc amb Esquerra Unida. La batlia pass a Maria Eugnia Pou (PSM).

A les eleccions municipals de 2007, Maria Eugnia Pou pretenia assolir la batlia grcies al pacte preelectoral amb UM i un independent del PSOE. No obstant aix, el Partit Popular (PP) sort guanyador de la contesa amb cinc regidors en contra dels quatre que aconsegu Entesa per Santa Eugnia-Uni Mallorquina (EpSE-UM). En conseqncia, Guillem Cresp del PP fou investit batle el 16 de juny d'aquest any.

El seu nom.
El municipi de Santa Eugnia pren el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugnia, un petit nucli de poblaci medieval que en poca islmica corresponia a l'alqueria anomenada Benibazari.

L any 1250 es documenta amb el nom complet del seu senyor, mentre que el 1268 ja noms apareix com a alqueria de Santa Eugnia.

Vegetaci.
El pinar s la comunitat vegetal ms abundant de Santa Eugnia: hi creix sovint mesclat amb la garriga i l'alzinar.

Clima.
El clima s sec subhumit, llevat de l'extrem sud-occidental que s semirid. De mitjanes anuals, t una temperatura mxima de 30-32C. D'altra banda, la mnima s de 4-6C a les rees planes, a causa de les inversions trmiques, i de 6-8C al puig de Son Segu. Les precipitacions mitjanes anuals sn de 500-600 mm, exceptuant l'extrem sud-oriental (400-500 mm), i els vents predominants provenen de llebeig, gregal i llevant.

Economia.

Al territori de l' actual terme municipal de Santa Eugnia, hi existia una agricultura i una ramaderia productives ja des de la prehistria.

Desprs de la Conquesta Catalana, les ocupacions dels habitants de la contrada foren preferentment l' agricultura i la ramaderia. Els cultius dominants eren blat, ordi, vinya i llegums, a ms de cnem.

L octubre de 1897, s inaugur el ramal de ferrocarril de  Santa Maria del Cam-Felanitx, que passava per Santa Eugnia, Algaida, Monturi i Porreres.

Les seves finques.






Les finques de ms extensi eren Son Tano, sa Cova de sa Figuera, Sa Torre, Son Matxina, Son Mascar i Son Mateu.

Sa Torre.
Sa Torre de Santa Eugnia s actualment una finca d'agoturisme. s una tpica casa de possessi mallorquina, que data del segle XV. 

Est situada al que un temps fou una vinya, que va produir excellents vins a Santa Eugnia. Actualment s ha recuperat la tradici vincola, plantant noves vinyes, retornant a la llum una forma de vida ja oblidada. El Celler s la part ms representativa de la casa, on actualment es troba un restaurant.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13925" title="Santa Margalida (Mallorca)" nonfiltered="1798" processed="1783" dbindex="6807">


Santa Margalida s una vila i municipi de Mallorca. Limita amb els termes de Maria de la Salut, Muro, Art, Petra i Ariany.

Poblaci.







 Personatges .
Joan March i Ordinas;
Joan Mascar;
Mateu Mates, Xur;

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 La Guerra Civil a Santa Margalida;
 lavila.org;
 Son Real pudo ser la capital de la Mallorca prehistrica;
 Guia de Mallorca: Santa Margalida;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13926" title="Santa Maria del Cam" nonfiltered="1799" processed="1784" dbindex="6808">



Santa Maria del Cam s una vila i municipi de Mallorca. Limita, a llevant amb Consell; a xaloc, amb Santa Eugnia; a migjorn amb Palma; a llebeig amb Marratx; a ponent amb Bunyola, i a gregal amb Alar.

Fira.
La fira de Santa Maria del Cam se celebra cada darrer diumenge d'abril, a la plaa del mercat.

Festes.
Patrona:
Santa Margalida: 20 Juliol;

Barriada de Son Fango:
Sant Bernat: 20 Agost;

Patrona de la Parrquia:
Santa Maria del Cam: Setembre;

Mercat.
El mercat se celebra cada diumenge a la Plaa Nova. L'horari s de 8:00h fins 15:00h

Nuclis Urbans.
rees del nucli principal o adjacents amb denominaci prpia
els Hostals;
la Vila invariable;
la Vileta;
Son Cosset;

Nuclis tradicionals
el Serral;
Terrades;
Fora Vila;

Nuclis nous
Son Biel;
Can Borrall;

 Transports .
Santa Maria del Cam compta amb una aturada de tren dels Serveis Ferroviaris de Mallorca situada al carrer de Sant Antoni i te una aturada de bus al carrer Bernat de Santa Eugnia, que forma part de la lnia 300 del CTM.

Personatges clebres.

Cantants.

 Lloren Santamaria: cantant. ;
Escriptors.
 Miquel Dol i Dol: escriptor.
Empresaris.
 Pere Canals Morro:empresari.
Esportistes.
 Xim Oliver: esportista.
 Antoni Gelabert Amengual:esportista.
Pintors / Escultors .
 Joan Artigues:pintor   Petita mostra de la seva obra pictrica;
 Toni Sans "Nerudn":escultor;
Politics.
 Mateu Morro Marc:historiador i poltic;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Recull d'enllaos sobre Santa Maria del Cam;
Portal no oficial;
Guia de Mallorca: Santa Maria del Cam;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13927" title="Santany" nonfiltered="1800" processed="1785" dbindex="6809">


Santany s la vila i municipi mallorqu ms meridional de l'illa. Pertany a la comarca del migjorn. Limita amb Ses Salines, Campos i Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluncia turstica notable, com ara Cala Figuera, Cala Santany, Cala Mondrag, Portopetro i Cala d'Or.

Poblaci.














Pgines relacionades.
Cap de ses Salines;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Santany;
Guia de Mallorca: Municipi de Santany;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13928" title="Selva (Mallorca)" nonfiltered="1801" processed="1786" dbindex="6810">


Selva s una vila i municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb els termes de Mancor, Escorca, Campanet, Inca, Bger i Lloseta.

Poblaci.







Selvatgins illustres.
 Francesc Bonaf, botnic.
 Guillem Mateu, oceangraf.


 Festes,mercats,fires i dems: .
 Selva celebra les seves festes patronals dia 10 d'agost, Sant Lloren. Els altres nuclis celebren els seus patrons per la Mare de Du d'agost, el 15 d'agost;
 Tamb sn molt populars els pancaritats que es fan a tots els nuclis del municipi: Crist Rei (Selva);
  A la barriada de Camarata de Selva se celebra, tamb, la fira i festa de la Creu, dia 3 de maig, celebraci que, amb el temps, ha esdevingut animada fira i mostra artesana. ;
 Quant a la infrastructura cultural del municipi, tots els nuclis de poblaci disposen de cases del poble per a la S'Alqueria, Caimarirealitzaci d'activitats culturals i Biblioteca Pblica. Selva disposa d'una funcional Casa de Cultura, que alberga els serveis de Biblioteca central de la xarxa municipal, Servei d'Informaci, Escola Municipal de Msica, Sala d'exposicions i Sal d'actes. ;
 Tamb s'ha de destacar l'Agrupaci folklrica Aires de Muntanya, que ofereix, cada setmana, una mostra de balls tpics mallorquins.  ;
 L'artesania ms important del municipi de Selva la constitueix, sens dubte, la producci de calat i complements de pell, encara que, com a producte de consum, ha acabat en indstria. ;
L'altra producci artesanal es decanta pel fang, amb les teules i el modelat de cermica, per, tamb s'ha de destacar l'elaboraci artesana de l'oli, la pedra tallada, les miniatures, etc.
Enllaos externs.

 Pgina de l'Ajuntament;
 Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
 Guia de Mallorca: Selva;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13929" title="Sencelles" nonfiltered="1802" processed="1787" dbindex="6811">


Sencelles s una vila i municipi del Pla de Mallorca. Limita amb els termes de Santa Eugnia, Consell, Binissalem, Inca, Costitx, Lloret de Vistalegre i Algaida.

La conquesta catalana port un repartiment que deix les terres de Sencelles, abans integrades al districte musulm de Qanarsha, a la part del vescomte de Bearn.

Al 1248 segons una butlla d'Innocenci IV existia una esglsia dedicada a Sant Pere.

Fins a 1855 va incloure Costitx.

Poblaci.









Articles relacionats.
 Llista de batles de Sencelles;

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Sencelles;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13930" title="Ses Salines" nonfiltered="1803" processed="1788" dbindex="6812">


Ses Salines, o tamb les Salines, (antigament Ses Salines de Santany) s a vila i municipi mallorqu pertenyent a la comarca del Migjorn, llindant amb Campos i Santany. Comprn, a ms de la capital municipal, el nucli turstic costaner de la Colnia de Sant Jordi i nombroses salines al llarg del seu territori, que li donen el nom.

Poblaci.





Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Guia de Mallorca: Ses Salines;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13931" title="Sineu" nonfiltered="1804" processed="1789" dbindex="6813">


Sineu s una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogrfic de la illa. Limita amb els termes de Costitx, Inca, Llub, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i Lloret de Vistalegre.

Geografia.

Sineu est situat en ple centre de la illa de Mallorca, administrativament formant part de la comunitat autnoma de les Illes Balears, i histrica i culturalment formant part de l'antiga Corona d'Arag, en la comarca de Es Pla.

En ser un tros d'Es Pla, el relleu es bsicament llis, sense grans accidents geolgics. No obstant aix, s'han de mencionar dues estructures que alteren aquesta geografia llisa: el Puig de Sant Nofre (255 metres) i el Puig de Reig (206 metres).

El terme municipal de Sineu (que abans incloa Lloret de Vistalegre) t 47,74 km  i, al 2007, una poblaci superior als 3000 habitants.

Demografia.

Evoluci de la poblaci.

A finals del segle XIX Sineu tenia ms de 5000 habitants (la connexi ferroviria hi ajudava). Quan el 1975 el trfic ferroviari fou susps el nmero d'habitants fou reduint-se fins a aproximadament 2200 persones. 

Per tant, encara que ara Sineu t una poblaci de ms de 3000 habitants, fa noms una dcada era fins a un 20 % menor.

No obstant aix s'ha de tenir en compte una poblaci flotant (especialment els caps de setmana) que normalment no es considera, per que es important (consumeix electricitat, aigua, serves, etc.). 

De fet, les bones comunicacions (tren, bones carreteres,...), la situaci cntrica del poble respecte de la resta de la illa, i els serveis de qu disposa (centre de salut, institut d'educaci secundria, etc.) han fet arribar al poble nombrosos estrangers i pennsulars aquests darrers anys. bviament aix ha portat a un creixement bastant notable del sol edificat.

Estructura de la poblaci.

El 1996, el 91 % dels sineuers havien nascut a les Illes Balears (un 6 % en una altra comunitat autnoma espanyola, i noms un 3 % en un altre estat). El 2004, el nombre de sineuers nascuts a les illes es redua al 78 % (un 7 % en una altra comunitat autnoma, i un 15 % en un altre pas). 

Aix t importncia des del punt de vista de la integraci cultural i lingstica dels immigrants. No obstant aix, com succeeix en els municipis petits del centre, el manteniment d'un cert carcter rural del poble obliga en certa manera a la immersi lingstica dels nouvinguts, facilitant el procs d'integraci.

La poblaci de Sineu, com la dels altres municipis del Pla de Mallorca, es una poblaci envellida. Mentre en el conjunt de les illes la poblaci de ms de 64 anys suposa el 13 %, a Sineu arriba al 22 %.

Histria.

Ja en temps prehistrics Sineu devia ser habitat, ja que es troben vestigis com el talaiot de Son Creixell, i altres com els de Sa Ritxola, Sa Ritxoleta, Son Rossinyol i Son Vanrell.

Alguns han volgut relacionar Sineu (Cinium) amb el lloc anomenat Guium de la Mallorca romana que esmenta Plini el Vell amb una certa poblaci.

En els darrers temps de presncia musulmana les terres de Sineu s'integraren dins el districte de Yiynau-Bitra, desprs de la conquesta romangueren a la part reial i es ced al Paborde de Tarragona.

Al 1248 segons una butlla d'Innocenci IV existia una esglsia dedicada a Santa Maria.

El nucli assoleix el ttol de poble reial al 1300 i durant l'edat mitjana fou una vila destacada amb la construcci d'una residncia reial (avui quasi desaparegut sota un convent de religioses) i la seu del Veguer de Fora. D'aquesta poca es conserva el fams mercat dels dimecres amb gran contingut agrcola i ramader, ara focus de destinaci turstica.

Fins a 1925 Sineu va incloure el poble de Lloret de Vistalegre, que desprs de diversos intents fallits un segle abans, aconsegueix segregar-se.

Art.

L edifici ms rellevant de Sineu es l esglsia parroquial de Santa Maria. L'esglsia (ja documentada el 1248) pat un incendi el 1505, fet que va provocar la construcci d un nou temple d estil gtic com l anterior. Els anys 1880 i 1881 s hi feren obres d ampliaci: aquestes obres aportaren el creuer, una gran cpula estrellada de base octogonal i una nova capalera. El temple presenta una nau nica amb creuer transversal, i es cobert per una volta de creuaria i capelles laterals. A finals del segle XX i principis del segle XXI va tenir lloc una altra important reforma de l'esglsia.

Adossada a l esglsia s hi troba la rectoria (habitatge del rector de la parrquia, encara avui en dia), en la Plaa de Sant Marc, davant el primitiu cementiri. A l interior es pot visitar una exposici de cermica medieval. 

Davant la rectoria s aixeca el monument de Sant Marc. El monument, anomenat popularment "es lle", es una escultura de coure del 1945, un lle amb ales, smbol de l evangelista, que aguanta un escut de Sineu amb una de les seues cames. 

Al carrer de Sant Francesc s hi troba l Ajuntament. L'Ajuntament ocupa l edifici de l antic Convent del Mnims, amb el seu claustre (al costat d'una altra esglsia, aquesta d estil barroc, edificada al llarg del segle XVIII), ara destinat a casal cultural (Clustre de Sant Francesc).

El Palau dels Reis de Mallorca es un edifici reconstruit durant el mandat del rei Jaume II de Mallorca (inicis del segle XIV). El lloc on s'aixeca era abans una edificaci d origen islmic. Durant el mandat del rei Jaume II, aquesta era la seva segona residncia oficial. El 1583 s hi install una comunitat de monges concepcionistes, que hi perduren fins avui en dia. Al segle XVII s'amplia i reforma el convent, configurant el conjunt arquitectnic que ens ha arribat avui dia, on s observen elements del palau fortificac i elements del convent de clausura (una altra esglsia d estil barroc). 

Al carrer de l hospital hi ha l edifici de l Oratori de Sant Josep, fundat al segle XIII. Tot i que l oratori encara conserva elements gtics originals, avui en dia ens trobem amb un edifici molt modificat al llarg de la histria. 

L edifici de l estaci del tren, de principis del segle XX, acull el Centre d Art de Sineu, on es celebren exposicions d artistes contemporanis. 

Pels carrers de Sineu s hi troben diverses creus i alguns pous d origen medieval, aix com antics molins de vent, que ens recorden la importncia que hi tingu el cultiu del blat.



Fires, festes i celebracions.

Sa Fira. Sineu s la capital de les fires de primavera. s el poble que convoca ms visitants per la seva fira. "Sa Fira" de Sineu, la ms antiga de Mallorca, es va establir per privilegi del rei San l'any 1318, i se celebra cada any el primer diumenge de maig. Fira eminentment agrcola, ramadera i artesanal, que ha conservat molt b la tradici i el sentit del mercat anual. Fruites, verdures, plantes, aviram, bestiar, roba, cadires, escales de peu, tests, trinxets, selles, omplen els carrers ms cntrics de la vila. La maquinria agrcola, i l'exposici de cotxes, juntament amb atraccions infantils, i diversos tipus de venda ambulant omplen els carrers i places ms exteriors. Es calcula que desenes de milers de visitants passen cada any per Sineu el dia de la fira, que es la segona en importncia a la illa desprs del Dijous Bo d'Inca.

Festes Patronals. Sineu celebra les seves festes patronals el 15 d'agost amb jocs, focs artificials, festes, berbenes, etc... Son festes d'estiu, on el poble gaudeix de nombrosos actes culturals durant el dia i d'un ampli ventall d'activitats nocturnes a la fresca.

Setmana Santa. Un moment de solemnitat de l'any sineuer s el de Setmana Santa. Nombroses persones arriben a la vila per veure les processons i les cuculles que acompanyen els passos pels carrers de la vila, en especial la del Divendres Sant.

Altres festes que se celebren a Sineu sn les de Sant Marc (patr del poble) el 25 d'abril i les de Sant Antoni, amb els tpics foguerons, el 17 de gener. 



Institucionalment aquests darrers anys s'ha recuperat una fira per potenciar la sobrassada, producte tpic mallorqu. La Fira de Sant Toms - Mostra de les Matances es fa cada any el segon diumenge de desembre. Per altra banda, darrerament, diversos grups de joves del poble han potenciat la festa del Muc de Reig (que t lloc durant les festes d'agost), basada en una antiga rondalla mallorquina.

Serveis.

Educaci.

El poble actualment disposa d'un institut d'educaci secundria i d'una escola de primria (Sa Graduada). A ms, disposa d'una escoleta per infants petits. Aquests darrers anys el creixement poblacional degut a nouvinguts ha fet projectar una ampliaci de totes aquestes infrastructures.

Sanitat i Serveis Socials.

Per a la tercera edat hi ha una residncia privada, encara que tots els partits coincideixen en la necessitat de tenir una residncia pblica o un centre de da. La tercera edat disposa a ms d'un local per reunir-se i celebrar actes. El poble disposa d'un centre de salut que dona servei als pobles del costat (Maria de la Salut, Costitx, Llub, etc.). 



Cultura.

S'est restaurant l'antic Claustre de Sant Francesc. Aquest clustre (ocupat durant anys com a quarter de la gurdia civil) ha de ser, en un futur, el casal cultural del poble. El clustre tamb inclou la biblioteca municipal i el centre universitari (oficina de la UIB al poble, per agilitzar gestions dels estudiants).

Hi ha una escola de msica, una banda de tambors i trompetes, dos grups de ball de bot (Copeo de Sineu i Brot d'Alfabaguera), un grup de teatre (La Prima), i diverses altres entitats culturals. 

A nivell de premsa forana va comptar durant els anys 1995 - 1998 amb una revista local d'informaci general (Baula), trimestral.

Durant gran part del segle XX Sineu dispos d'un cinema (que a finals de segle fou convertit en una discoteca que un incendi va destrur), i d'un teleclub.



Transport.

Sineu t connexi ferroviria en la lnia Palma-Inca-Manacor dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). L estaci ferroviria de Sineu fou inaugurada el 17 de febrer de 1878. Aquest fet contribu al foment del comer en un poble aleshores majoritriament agrcola. El 1975, per motius poltics, la lnia de tren Palma   Manacor fou eliminada. El 2002, el govern del pacte de progrs reobr la lnia. 

Aquests darrers anys els sineuers i sineueres s'han mobilitzat fora contra la construcci d'una hipottica autopista que uniria Inca i Manacor, passant per Sineu: la canalitzaci d'aquesta protesta es va dur a terme a travs de la Plataforma Autova No, una plataforma ciutadana que reb el suport dels partits nacionalistes, ecologistes, i d'esquerra.

Economia.

Sineu, com la resta de pobles del Pla de Mallorca, ha tengut sempre una economia majoritriament agrcola. De fet, el mercat setmanal del dimecres i la fira anual (antigament fira agrcola i ramadera) demostren la importncia histrica del camp en l'economia sineuera.

L'economia del poble tamb s'ha caracteritzat per una notable activitat industrial (menestrals), especialment les darreres dcades: fusta, ferro, alumini,... Fa uns anys es va iniciar la construcci d'un polligon industrial que treies del poble els diferents tallers i fbriques.

Per els sectors que han experimentat un creixement ms gran aquests darrers anys han estat el dels serves i el de la construcci. 

 Serves. Sineu es una de les poblacions de Mallorca amb major nombre de restaurants i cafeteries (en relaci a la poblaci). L'any 2004 a Sineu hi havia 37 establiments de restauraci (bars i restaurants). Actualment (2007) hi ha 5 hotels, un d'ells de 4 estrelles.
 Construcci. Sineu ha experimentat, com la resta de la illa, un boom urbanstic aquesta darrera dcada. Segons el Collegi Oficial d'Arquitectes (COAIB), l'any 1996 els habitatges visats foren noms 5. El 2004 el collegi va visar 51 habitatges.

Quasi la metat dels contractes laborals a Sineu son en el sector serves. Segons dades de la Seguretat Social, el 2004 un 6 % dels sineuers es dedicaven a l'agricultura, un 22 % a la construcci, un 27 % a la indstria, i un 45 % als serves.

Poltica.

de la transici a l'actualitat.

 Primera etapa: Sineuers Independents (fins el 1999);
 Segona etapa: PP-UM (1999 - 2001);
 Tercera etapa: Sineuers Independents (2001 - 2003);
 Quarta etapa: PP-UM (2003 - actualitat);

Des de la fi de la transici espanyola fins a l'any 1999 l'agrupaci electoral Sineuers Independents (AESI), agrupaci progressista sorgida els primers anys del post-franquisme, va governar ininterrompudament mitjanant successives majories absolutes. Jaume Ferriol  Curolla  i Andreu Matas  Remos  van ser els dos batlles durant aquesta poca progressista.

L'any 1999 Sineuers Independents va perdre la majoria absoluta, obtenint 5 regidors. El PP (4 regidors) i Uni Mallorquina (2 regidors) establiren un pacte de govern municipal que don la batlia a Uni Mallorquina. Es va iniciar aix un perode de govern de centre-dreta, encapalat per Josep Oliver "Pavarotti". 

Dos anys desprs, la falta de sintonia entre els lders de la coalici de govern, Josep Oliver "Pavarotti" (UM) i Apollnia Llull "Bovet" (PP), va dur aquesta darrera a donar suport a una moci de censura proposada per Sineuers Independents, que torn la batlia a Andreu Matas "Remos". Es va iniciar aix una breu segona etapa progressista (2001 - 2003).

En les eleccions locals del 2003, Sineuers Independents perden un nou regidor, i es queden amb 4 regidors. Uni Mallorquina n'aconsegueix 3, el PP tamb 3, i el PSIB-PSOE (sorgit per una escissi de Sineuers Independents) n'aconsegueix 1 (eren les primeres eleccions en les que no es presentava dins les llistes de Sineuers Independents). En aquestes eleccions els caps de llista foren Andreu Matas "Remos" (per Sineuers Independents), Josep Oliver "Boter" (pel PP), Josep Oliver "Pavarotti" (per UM, i cos del cap de llista del PP), i Jordi Gelabert "Coramet" (pel PSIB-PSOE). S'edita un nou pacte PP - UM, que atorgava dos anys de batlia a cada un dels dos partits, comenant una segona etapa de govern de centre-dreta. A metat de legislatura esclata l'escndol d'un pressumpte desfalc en les arques municipals, duit a terme per la recaptadora de tributs, Martina Gelabert. Aleshores s'inicia un perode de greus acusacions entre Sineuers Independents i PP-UM, responsabilitzant-se mtuament del desfalc.



actualitat.

Sembla que l'assumpte del desfalc afect positivament al PP, que en les eleccions del 2007 va obtindre majoria simple per primera vegada en la histria, amb 5 regidors. Els dos regidors guanyats procediren d'UM, que es qued noms amb 1 regidor. Sineuers Independents va perdre un nou regidor, quedant-se ara amb 3. No obstant aix, el regidor perdut passa a un nou partit catalanista, nacionalista i d'esquerres, ERC, en les primeres elleccions que es presentava (ERC-Sineu sorgeix, com el PSIB-PSOE, a partir d'una escissi de Sineuers Independents descontents amb el model de partit que s'havia creat). El PSIB-PSOE va conservar el regidor que tenia de les passades eleccions. Els caps de llista en aquestes eleccions foren: Miquel Gelabert "Fuli" (per Sineuers Independents, que abans va ser portaveu de la Plataforma Autova No), Josep Oliver Rebassa "Boter" (pel PP), Josep Oliver Amengual "Pavarotti" (per UM), Juli Gay "Amors" (per Esquerra Sineu, ERC), i Joan Ferriol "d'Es Pinar" (pel PSIB-PSOE).

L'actual batle s Josep Oliver "Boter" (PP). Un mes desprs de les eleccions, el regidor d'Uni Mallorquina, Josep Oliver "Pavarotti" arrib a un acord amb el PP per integrar-se al govern municipal. Continua aix, aleshores, la segona etapa de govern centre-dreta al municipi de Sineu. Uni Mallorquina i Partit Popular de Sineu signaren l'anomenat "Pacte per la Governabilitat i la Estabilitat de Sineu", un acord programtic d'acci de govern, en el que es detallen les accions que s'han de dur a terme durant la present legislatura. Josep Oliver "Boter" (PP) ser en Batle de Sineu durant el perode 07/10, mentre que el darrer any de la legislatura el Batle ser Josep Oliver "Pavarotti" (UM). L'actual Corporaci Municipal es troba configurada de la segent manera:

- Josep Oliver "Boter"(PP)
Batle i Regidor d'Urbanisme, Interior, Vies i Obres, Manteniment i Recursos Humans.

- Antoni Comas (PP)
Tinent de Batle de Sanitat, Afers Socials, Agricultura, Medi Ambient i Cementiri.

- Pere Joan Jaume (PP)
Regidor d'Educaci, Joventut, Agenda 21, Fires, Mercats i Turisme.

- Maria Antnia Vallespir (PP)
Regidora de Cultura, Festes, Partitipaci Ciutadana i Patrimoni.

- Antoni Josep Jord (PP)
Regidor d'Economia, Hisenda, Pressuposts i Esports.

- Josep Oliver "Pavarotti" (UM)
Regidor de Relacions Institucionals.

- Miquel Gelabert "Fuli" (SI)
Regidor d'Oposici

- Joan Munar "Lupino" (SI)
Regidor d'Oposici

- Joana Maria Martorell (SI)
Regidora d'Oposici

- Joan Ferriol "d'es Pinar" (PSOE)
Regidor d'Oposici

- Juli Gay "Biel" (ERC)
Regidor d'Oposici



En les eleccions al Consell de Mallorca, el mateix dia que les eleccions municipals, el 27 de maig, el 12 % de sineueres i sineuers votaren a Uni Mallorquina, el 21 % al PSIB-PSOE, el 22 % al Bloc per Mallorca (coalici pre-electoral formada per PSM, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca, i Esquerra Republicana de Catalunya), i el 42 % al PP.

Pel que fa al Parlament de les Illes Balears, els sineuers i sineueres votaren Uni Mallorquina en un 9 % de paperetes, PSIB-PSOE en un 22 %, Bloc per Mallorca tamb en un 22 %, i  PP en un 44 % dels vots.

Personatges illustres.

Historiadors:

Mossn Bartomeu Mulet;

Escriptors:

 Gabriel Florit Ferrer  Sabataret ;

Cientfics:

 Gabriel Moy Niell (bileg);

Esportistes:

 Jaume Bau Coll "Barona" (futbolista i entrenador);
 Francesc Alomar "Rota" (ciclista);

Poltics:

 Francesc Fiol Amengual (PP);
 Antoni Esteva Mestre (Els Verds);

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Fotos de Sineu - Mallorca Quality;
Guia de Mallorca: Sineu;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13932" title="Son Servera" nonfiltered="1805" processed="1790" dbindex="6814">

Son Servera s una vila i municipi mallorqu situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant. Confronta amb Art, Capdepera i Sant Lloren des Cardassar.

Poblaci.








Geografia.
El poble de Son Servera, cap del municipi, s'aixeca a la falda del Puig de sa Font, de 273 metres d'altitud.
A l'est, a tocar de la costa, se situen les poblacions de Cala Millor i Cala Bona unides entre si i travessades per un passeig.
Al nord i en direcci al cap des Pinar es troben els nuclis residencials de la sa Marjal i es Ribell.

Tamb hi trobem la badia que porta el seu mateix nom.

Histria.
Son Servera va entrar dins les possessions que varen ser donades a la famlia Cervera en el Repartiment de terres fet per les tropes catalanes de Jaume I.
Aquestes possessions van pertnyer a Art fins a la independncia que li va atorgar la Constituci Espanyola de 1812, tot i que va ser suspesa dos anys desprs a causa de l'abolici de dita Constituci per part de Ferran VII. El 1837 assoleix definitivament la seva independncia.

Arquitectura.
Un dels edificis ms emblemtics del poble s l'Esglsia Nova, obra de Joan Rubi, deixeble d'Antoni Gaud. D'estil neogtic, est sense acabar i actualment es destina per a celebracions i actes a l'aire lliure.

D'altra banda trobam l'Esglsia de Sant Joan Baptista a la plaa del poble i a la part baixa estan les Escoles Velles i s'Estaci.

Msica.
Pel que fa a la msica, Son Servera compta amb diverses formacions musicals de totes castes, com la Banda de Msica Local de Son Servera, la Coral de Son Servera, el grup de balls populars Sa Revetla. De Son Servera tamb sn els components del grup de rock en catal Anegats.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Lletra d'una mateixa cerverina recopilada pel grup Quart Creixent;
IES Puig de sa Font;
Guia de Mallorca: Son Servera;
Anegats, Grup de Rock catal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13960" title="Grigori Rasputn" nonfiltered="1806" processed="1791" dbindex="6815">

Grigori Yefimovich Rasputin (                          ) (10 de gener de 1869   16 de desembre de 1916 del calendari juli) fou un mstic rus amb gran influncia sobre els Romanov en els darrers dies de la Rssia  dels tsars.

B que s conegut com a Rasputn, aquesta pronncia no s correcta, s'ha de dir com un mot pla Rasputin.

Tenia fama de sanador per l'oraci, per la qual cosa fou demanat el 1905 al palau dels tsars per curar la greu malaltia del seu fill nic Alexei que patia hemoflia. El prncep va millorar  segons alguns investigadors mitjanant la hipnosi- i la famlia Romanov caigu sota la influncia d'aquest controvertir personatge, especialment la tsarina Alexandra. 

En la seva poca hi havia remors de qu era  persona llicenciosa, que l'havien vist nombroses vegades ebri, i amb prostitutes. Les seves relacions amb els seus deixebles, en la major part dones de l'alta societat russa, tamb eren polmiques. Tanmateix els historiadors no han trobat proves que  justifiquin aquesta vida llicenciosa.

Durant la Primera Guerra Mundial fou acusat de ser un espia alemany, i d'influir polticament  en la tsarina Alexandra F'dorovna que era d'ascendncia alemanya, i poc popular entre els seus sbdits.

El prncep Flix Iuspov i el cos del tsar, el Gran Duc Demetri de Rssia decidiren finalment assassinar-lo a Sant Petersburg el 30 de desembre de 1916 per acabar amb la seva influncia sobre la tsarina Alexandra. Fou enverinat, per no mor. Desprs li dispararen, i el colpejaren, i enfonsaren el seu cos en el riu gelat Neva. Ms tard s'ha comprovat que Rasputin mor ofegat. Trobat el cadver en el Neva li extirparen el cor i el castraren. Des de 2004, en un museu ertic de Sant Petersburg s'exhibeix un gran penis considerat el de Rasputin.

Per a la can de Boney M sobre aquest personatge, vegeu Rasputin (Can).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13988" title="Lloret" nonfiltered="1807" processed="1792" dbindex="6816">


Lloret de Mar, un municipi costaner de la comarca de la Selva, a Catalunya.

Lloret de Vistalegre, un municipi de l'illa de Mallorca, a les Illes Balears.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13989" title="Santa Maria" nonfiltered="1808" processed="1793" dbindex="6817">

 Religi:;
 Santa Maria, mare de Jess de Natzaret, que la tradici cristiana associa amb la Mare de Du. Vegeu Maria, mare de Jess;
 Santa Maria Egipciana, tamb coneguda com a santa Maria Egipcaca, penitent egpcia dels segles III-IV.

 Geografia:;
 Auloron Santa Maria, ciutat del Bearn, a la Gascunya (Occitnia).
 Camps de Santa Maria, nucli de poblaci del municipi de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empord.
 el Castell de Santa Maria, nucli de poblaci del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra.
 la Colnia de Santa Maria, nucli de poblaci del municipi de Ripoll, al Ripolls.
 illa de Santa Maria, illa de l'arxiplag de les Aores.
 el Pla de Santa Maria, municipi de l'Alt Camp.
 el Puig de Santa Maria, nom amb qu tamb s conegut el municipi del Puig, a l'Horta Nord.
 Riu de Santa Maria, nucli de poblaci del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya.
 Santa Maria, nucli de poblaci del municipi de Font-rub, a l'Alt Peneds.
 Santa Maria, ciutat de l'estat de Rio Grande do Sul, al Brasil.
 Santa Maria de Besora, municipi d'Osona.
 Santa Maria del Cam, municipi de Mallorca.
 Santa Maria del Cam, nucli de poblaci del municipi de Veciana, a l'Anoia.
 Santa Maria de Cams, nucli de poblaci del municipi de Cams, al Pla de l'Estany.
 Santa Maria Capua Vetere, municipi de la provncia de Caserta, a la Campnia, on es troben les runes de l'antiga ciutat romana de Cpua.
 Santa Maria de Corc, municipi d'Osona tamb conegut com a l'Esquirol.
 Santa Maria de Gimenells, nucli de poblaci del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, al Segri.
 Santa Maria da Graa, una de les freguesias de Setbal, a Portugal.
 Santa Maria de Llorell, nucli de poblaci del municipi de Tossa de Mar, a la Selva.
 Santa Maria la Mar, municipi del Rossell.
 Santa Maria de Martorelles, municipi del Valls Oriental tamb conegut com a Martorelles de Dalt.
 Santa Maria de Matamala, nucli de poblaci del municipi de les Llosses, al Ripolls.
 Santa Maria de Mei, nucli de poblaci del municipi de Vilanova de Mei, a la Noguera.
 Santa Maria de Merls, municipi del Bergued.
 Santa Maria de Miralles, municipi de l'Anoia.
 Santa Maria de Montmagastrell, nucli de poblaci del municipi de Trrega, a l'Urgell.
 Santa Maria d'Ol, municipi del Bages.
 Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental, tamb conegut simplement com a Palautordera.
 el Vilar de Santa Maria, nom amb qu era conegut anteriorment el municipi de Mas de Barberans, al Montsi.

Esglsies i monestirs. Vet aqu alguns exemples d'edificis religiosos dedicats a Santa Maria:
Santa Maria d'Alcoi (Barroc). Esglsia barroca destruda l'any 1937 i reconstruda l'any 1955 sobre els seus fonaments.
Santa Maria d'Alcoi (Romnic de reconquista). Restes de la primitiva esglsia romnica en l'edifici dels jutjats d'Alcoi.
 Santa Maria d'Auloron, la catedral d'Auloron, al Bearn.
 Santa Maria d'Axpe, esglsia gtica del poble d'Axpe-Busturia, a Biscaia.
 Santa Maria de Burgos, la catedral de Burgos, una de les joies del gtic castell.
 Santa Maria de Cracvia, baslica gtica de Cracvia, a Polnia.
 Santa Maria de l'Estany, monestir romnic del municipi de l'Estany, al Moians.
 Santa Maria del Fiore, la catedral de Florncia, una de les obres mestres de l'art gtic i del primer Renaixement itali.
 Santa Maria da Graa, la catedral de Setbal, a Portugal.
 Santa Maria de Las Huelgas, monestir cistercenc proper a la ciutat de Burgos, exemple del romnic castell.
 Santa Maria de Jerusalem, esglsia barroca del poble de Trki vrh, a Crocia.
 Santa Maria de Llad, monestir augustini del municipi de Llad, a l'Alt Empord.
 Santa Maria de Manresa, la catedral de Manresa, al Bages, tamb coneguda com la Seu de Manresa.
 Santa Maria del Mar, esglsia gtica de Barcelona, al barri de la Ribera.
 Santa Maria de Montblanc, esglsia gtica de Montblanc, a la Conca de Barber.
 Santa Maria de Matadars, esglsia preromnica del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages.
 Santa Maria de Pedralbes, monestir gtic de monges clarisses de la part alta de Barcelona.
 Santa Maria de Poblet, monestir cistercenc del municipi de Vimbod i Poblet, a la Conca de Barber, considerat Patrimoni de la Humanitat.
 Santa Maria de Ripoll, el monestir benedict de Ripoll, una de les joies del romnic catal.
 Santa Maria de Serrabona, priorat romnic del municipi de Bula d'Amunt, al Rossell.
 Santa Maria de Serrateix, esglsia romnica de l'antic monestir de Serrateix, al municipi de Viver i Serrateix, al Bergued.
 Santa Maria de Talamanca, esglsia romnica de Talamanca, al Bages.
 Santa Maria de Tall, esglsia romnica del poble de Tall a la Vall de Bo (Alta Ribagora), considerada Patrimoni de la Humanitat.
 Santa Maria de Terrassa, esglsia romnica de Terrassa, una de les tres que conformen el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere.
 Santa Maria de Toudell, esglsia romnica del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental.
 Santa Maria de Vallbona, monestir cistercenc femen del municipi de Vallbona de les Monges, a l'Urgell.
 Santa Maria de Vilabertran, monestir romnic del municipi de Vilabertran, a l'Alt Empord.
 Santa Maria de Xal, l'esglsia parroquial de Xal, a la Marina Alta.

Altres:
 L'arc de Santa Maria, una de les portes d'accs a la ciutat de Burgos.
 La nau Santa Mara, un dels vaixells amb qu Cristfor Colom va descobrir Amrica.

 Vegeu tamb .
 Maria;
 Santamaria;
 Maria (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13990" title="Sant Lloren" nonfiltered="1809" processed="1794" dbindex="6818">

 Religi:
Sant Lloren mrtir fou un mrtir cristi la festivitat del qual se celebra el 10 d'agost.

 Geografia:
el Balc de Sant Lloren, nucli del municipi de Castellar del Valls, al Valls Occidental.
Riu Sant Lloren, gran riu de l'Amrica del Nord fronterer entre el Canad i els Estats Units.
Sant Lloren, nucli del municipi de Campdevnol, al Ripolls.
Sant Lloren, barri de Terrassa, al Valls Occidental, situat al districte 6 o del Nord-est.
Sant Lloren, antic nom de la muntanya del Mont, entre l'Alt Empord i la Garrotxa.
Sant Lloren de les Arenes, nucli del municipi de Foix, al Baix Empord.
Sant Lloren des Cardassar, municipi de Mallorca.
Sant Lloren de Cerdans, municipi del Vallespir.
Sant Lloren d'Hortons, municipi de l'Alt Peneds.
Sant Lloren de Montgai, nucli del municipi de Camarasa, a la Noguera.
Sant Lloren de Morunys, municipi del Solsons.
Sant Lloren de la Muga, municipi de l'Alt Empord.
Sant Lloren del Munt, masss muntanys de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre les comarques del Valls Occidental i el Bages.
Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, parc natural format pel masss de Sant Lloren del Munt i la serra de l'Obac.
Sant Lloren de la Salanca, municipi del Rossell.
Sant Lloren Savall, municipi del Valls Occidental.
Venat de Sant Lloren, nucli del municipi de Llagostera, al Girons.

 Esglsies i monestirs:
Esglsia de Sant Lloren de les Arenes, esglsia del poble de Sant Lloren de les Arenes, al municipi de Foix.
Monestir de Sant Lloren del Mont (imprpiament, Sant Lloren de Sous), monestir benedict situat a la muntanya del Mont (histricament, tamb dita de Sant Lloren), al poble de Sous, a l'actual terme municipal d'Albany (Alt Empord).
Monestir de Sant Lloren del Munt, monestir benedict situat dalt de tot de la Mola, cim culminant del masss de Sant Lloren del Munt, al municipi de Matadepera.
Esglsia de Sant Lloren de Lleida, esglsia de la ciutat de Lleida.
Esglsia de Sant Lloren de Sous, esglsia del poble de Sous, a l'actual terme municipal d'Albany (Alt Empord), construda entre les restes del monestir de Sant Lloren del Mont.

 Astronomia:
Llgrimes de Sant Lloren (o Perseides) s una pluja de meteors especialment activa entre els dies 8 i 14 d'agost.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13995" title="Fagmid" nonfiltered="1810" processed="1795" dbindex="6819">
Una fagmid s una barreja entre un fag filaments (l'exemple tpic sn els fags M13) i un plasmidi.

L'avantatge que aix comporta per a la mutagnesi, rau en qu el fag M13 t capacitat per produir un miler de cpies sense llisar la cllula. En aquest sentit s molt menys agressiu que els fags lambda. D'aquesta manera es pot clonar material gentic amb una elevada eficincia.

El problema que tenen per a la seva confecci s que en ser el genoma de l'M13 salvatge tan optimitzat no es pot treure gaire elements o el resultat no ser viable.

Aix doncs, s'ha modificat una nica zona d'ADN intergnic que no era imprescindible. S'hi ha posat l'oper lacZ' (t el pptid de la
-galactosidasa) i cal utilitzar el vector amb una soca que tingui l'altre tros del gen perqu s'hi puguin diferenciar les colnies per color.
infectades sense l'element d'inserci = blau.
infectades amb l'element d'inserci = blanc, perqu l'insert trenca el marc de lectura del pptid  .

En el seu cicle hi ha la forma dsDNA (en la replicaci) i ddDNA (en empaquetar). bviament noms es pot treballar amb la segona forma ja que la primera no disposa d'enzims de restricci per aplicar-hi.

Alguns vectors derivats sn l'M13rup18 i l'M13rup19 que tenen afegit un linker amb llocs de clonatge mltiples.

La soca a utilitzar ha de ser Pro-F+lacZ'pro+: se li ha tret el gen de la prolina del seu lloc i se l'ha posat en el plsmid F,
donant lloc al plsmid F'. A ms en aquest plsmid s'hi ha posat el gen lacZ' (el pptid   de les  -galactosidasa).
Es posa els bacteris en medi mxim (sense Pro) i noms creixen les F+ perqu sn les que poden sintetitzar Pro. A ms, com que tenen el gen lacZ' permetr un cop feta la infecci, veure quines colnies tenen l'insert i quines no com ja s'ha explicat abans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13997" title="YAC" nonfiltered="1811" processed="1796" dbindex="6820">
Els YAC (Yeast autonomous Cromosom) sn cromosomes autnoms de llevat i per tant, permeten la replicaci en llevat.

Tenen dos telmers, un centrmer, origen de replicaci eucariota, origen de replicaci procariota i resistncia a l'ampicillina.

Es poden recircularitzar utilitzant dianes Bam i induint-los en E.coli, on replicaran b si no tenen l'insert.

Mtode d'obtenci.
Es pren recircularitzat, es difereix amb Bam i s'obt una cromtida de la forma:

 Telmer==============Telmer.

Es digereix amb EcoRI i s'obt 2 fragments. Per inserir l'ADN en un YAC calen fragments de 300   500 Kb, que sn molt ms grans que la mxima mida que s'obt en una extracci d'ADN normal.

Avantatges dels YACs.
Admeten fragments molt grans (400 Kb) com ms grans sn els elements d'inserci ms estables sn els YACs.
Repliquen b seqncies palidrmiques, la qual cosa sempre s un problema amb E coli.

Inconveninents dels Yacs.
Poden recombinar fcilment:
Entre YACs;
Amb els cromosomes de llevat.

Obtenci de l'ADN clonable.

Per obtenir ADN per clonar en un YAC cal fer-ho per electroforesi de camp pulsant, per impedir que es donin forces de cisallament.

Es posa les cllules de les que en volem obtenir l'ADN a dins d'un bloc d'agarosa. Per no trencar l'ADN cal que estigui sempre dins el bloc d'agarosa. Es tracta amb SDS i protena K per eliminar la protena del bloc d'agarosa. Desprs cal eliminar l'SDS i la protena K (pas difcil).

Es difereix parcialment amb EcoRI (1 de cada 100 dianes). s difcil perqu ha de passar per l'agarosa. Tamb s difcil estandaritzar.

Desprs fem electroforesi de camp pulsant; es va alternant el camp elctric, cosa que fa que l'ADN faci un cam i aix permet allar fragments 10, 100 i 1000 vegades ms grans que amb l'electroforesi normal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="13998" title="Timidina cinasa" nonfiltered="1812" processed="1797" dbindex="6821">


La timidina cinasa (tk) s una protena molt utilitzada en la clonaci d'animals. Concretament, serveix coma a selecci negativa per diferenciar si la informaci d'un vector s'ha inserit o recombinat en un cromosoma.

Mitjanant altres mtodes (normalment per l'expressi del gen de resistncia a la neomicina) s possible saber si la informaci gentica s'ha introduit en el cromosoma. El que no es pot saber per aquest mtode s si el vector s'ha introduit atzarosament o si pel contrari s'ha recombinat en les seqncies de recombinaci HB1 i HB2. En la creaci d'un organisme genoanullat podria tenir poca importncia per no pas en la d'un organisme genomodificat o un rescue. Aqu s on hi entra la en joc la tk

Quan la timidina cinasa es troba ganciclovir, el metabolitza i converteix en un agent txic que mata la cllula. Com que el gen de la timidina cinasa es troba a fora de les seqncies de recombinaci, noms s'inserir a la cllula, podr ser llegit i far el seu efecte mortal quan el vector s'hagi inserit en lloc de recombinat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14004" title="Escut de Barcelona" nonfiltered="1813" processed="1798" dbindex="6822">


L'escut oficial de Barcelona t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona reial.

Histria.
L'escut de la ciutat s una combinaci de les armes herldiques de la catedral i dicesi de Barcelona i dels Comtes de Barcelona. Les primeres sn la creu de Sant Jordi, patr de la ciutat. Les armes del Casal de Barcelona, o armes reials (quatre pals de gules sobre camper d'or), sn les dels comtes reis, i van donar origen a l'escut de Catalunya i de la Corona d'Arag (a partir de 1137, data del casament del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragons Ramir II). El rei Pere III el Cerimonis va concedir les armes reials a la ciutat el 4 de juliol de 1345; la creu, com a senyal distintiu de la ciutat, ja es troba en un segell de 1288. La corona reial indica que Barcelona era la residncia dels reis de la Corona d'Arag.

La cimera reial i la Ratapinyada.

Al segle XVII comen a usar-se la cimera reial, o de la Vibra, damunt l'escut de Barcelona, grcies al fet que la monarquia havia deixat d'usar-la i seguint l's que en feien les ciutats de Mallorca i de Valncia des del segle anterior. I, a la mateixa poca i com a les altres capitals dels Pasos Catalans, comen a usar-se aquesta cimera transformada en la Ratapinyada o Ratpenat, damunt un elmet amb corona. Al segle XIX, per, la Ratapinyada ja havia arraconat la cimera de la Vibra, tamb com a l'escut de les ciutats de Palma i Valncia, com es pot veure en el Diari del Govern de Catalunya i de Barcelona (1810), i es mantingu durant part del segle XX, sense l'elmet, per.

La desaparici de la Ratapinyada de l'escut actual ha representat la prdua d'un element com amb les altres capitals dels Pasos Catalans, que la mantenen i on es considera un smbol de Jaume I el Conqueridor, com a creador de la Corona d'Arag, i la fi d'una tradici centenria. La renncia a l's de la cimera reial tamb ha fet que es perds un element en com amb el Pas Valenci, encara que aquest aband sigui compartit tamb amb la ciutat de Palma.

El nombre de pals.
Abans de quedar fixat oficialment l'escut amb els quatre pals, que s l'originari derivat de la concessi reial de 1345, hi va haver diverses poques en qu els quatre pals alternaven amb altres versions amb noms tres o dos pals.

L'escut amb els dos pals fou font de discussi, car l'Ajuntament no es posava d'acord sobre quin dels dos blasonaments havia de tenir, i per acabar la discussi en van aprovar un tercer aherldic que no conservava ni els quatre pals ni la creu de Sant Jordi i ni tan sols tenia cap corona.

Era un escut molt polmic, ja que que no seguia cap de les regles herldiques necessries per a la seva oficialitzaci. Per aix, la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria va interposar un recurs contra el canvi d'escut i va guanyar-lo. El polmic escut que va estar en vigor entre 1996 i el 2004, any en qu va ser retirat i es va acabar aprovant l'histric escut quarterat amb els quatre pals.

 Galeria d'imatges .


Vegeu tamb .
 Bandera de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14009" title="Escut d'Anglesola" nonfiltered="1814" processed="1799" dbindex="6823">


L'escut oficial d'Anglesola t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 3 faixes viperades de sable. Per timbre una corona de marqus.


Histria.
Va ser aprovat el 20 de maig de 1994.

Sn les armes de la baronia d'Anglesola, fundada el 1079 per Gombau d'Anglesola (anomenat Berenguer I). Ms tard, el 1645, la baronia fou elevada a marquesat, tal com ho testimonia la corona de l'escut. Or i sable sn els colors del comtat d'Urgell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14014" title="Escut de Belianes" nonfiltered="1815" processed="1800" dbindex="6824">


L'escut oficial de Belianes t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, 2 palmes d'or posades en pal i apuntades acompanyades al cap d'una corona reial d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 24 d'abril de 1993.

Les palmes fan allusi al martiri dels sants Esteve i Sebasti. La corona reial s un senyal tradicional de l'escut del poble; en realitat, els reis Jaume I, Jaume II, Pere III i altres van anar comprant i venent el domini sobre la poblaci, que sempre acabava retornant als vescomtes de Cardona, barons d'Anglesola i de Bellpuig. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14015" title="Tractat Antrtic" nonfiltered="1816" processed="1801" dbindex="6825">
El Tractat Antrtic s un tractat internacional signat per dotze estats a Washington (EUA), l'1 de desembre de 1959, per tal de gestionar l'ocupaci de l'Antrtida, aix com l'explotaci de recusos econmics i la investigaci cientfica.

Els estats signants eren l'Argentina, Austrlia, Blgica, Xile, Frana, el Jap, Nova Zelanda, Noruega, Sud-frica, l'URSS, el Regne Unit i els Estats Units.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14030" title="Escut de Palafrugell" nonfiltered="1817" processed="1802" dbindex="6826">


L'escut oficial de Palafrugell t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell obert d'argent, acostat de dues garbes lligades d'or. Per timbre, una corona de bar, i acoblat en pal darrere l'escut un bord de prior d'or.

Histria.

Va ser aprovat el 28 d'abril del 2004.

El castell (avui desaparegut, que va esdevenir centre de la baronia de Palafrugell) i les garbes a banda i banda sn l'escut tradicional de la poblaci: una de les representacions ms antigues de qu se'n t constncia es troba a la llinda de l'esglsia de Sant Mart. El bord indica que la localitat va estar sota el domini directe dels priors de Santa Anna de Barcelona des del segle XII fins al segle XIX. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14031" title="Bandera de Belianes" nonfiltered="1818" processed="1803" dbindex="6827">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, porpra, amb dues bandes grogues, de gruix 1/6 de l'alria del drap; la primera ocupa des del segon sis superior de l'alria del mateix drap fins al cinqu nov inferior de la llargria, i la segona des del cinqu nov superior de la llargria fins al cinqu sis de la de l'alria.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 20 d'abril de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14036" title="Escut de Bellpuig" nonfiltered="1819" processed="1804" dbindex="6828">


L'escut oficial de Bellpuig t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'or, 3 faixes vibrades de sable; 2n. de gules, 3 cards de 3 flors arrencats d'or; escuss sobre el tot d'or, un mont de 3 cims de sinople movent de la punta, el cim central floronat i ms alt que els laterals. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de desembre del 1981 i publicat en el DOGC el 5 de febrer del 1982.

Bellpuig fou el centre d'una baronia concedida l'any 1139 a Berenguer-Arnau d'Anglesola (la primera partici mostra les armes dels Anglesola). Ms tard, el 1400, la baronia va passar al vescomte Hug Folc de Cardona (a la segona partici veiem les armes parlants d'aquesta famlia). L'escuss cont prpiament el senyal municipal, i tamb s parlant: cont un puig embellit amb la flor de lis.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14037" title="Bandera de Bellpuig" nonfiltered="1820" processed="1805" dbindex="6829">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el mont verd de tres cims de l'escuss situat a la vora inferior; el cim central d'una altura del 37 per cent de la del drap i una amplada del 39 per cent de la llargria del mateix drap; els laterals d'una altura del 25 per cent de la del drap i una amplada del 30 per cent del mateix drap, i la flor del cim central d'una altura del 36 per cent de la del drap i una amplada de la llargria del mateix drap.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 20 de juliol de 1994.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14040" title="Escut de Castellser" nonfiltered="1821" processed="1806" dbindex="6830">


L'escut oficial de Castellser t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell obert d'argent sobremuntat d'una serra d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de mar de 1995.

El castell de Castellser (del segle XII) i la serra sn senyals parlants allusius al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14045" title="Escut de Ciutadilla" nonfiltered="1822" processed="1807" dbindex="6831">


L'escut oficial de Ciutadilla t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una espasa flamejada d'argent acostada de 2 escudets d'argent amb 2 faixes d'atzur. Per timbre una corona de marqus 

Histria.

Va ser aprovat el 6 de setembre de 1994 i publicat en el DOGC el 19 del mateix mes.

L'espasa flamejant s l'atribut de sant Miquel, patr de la localitat. Els dos escudets a banda i banda sn les armes dels Guimer, senyors de la vila des del segle XIV. La corona recorda que Ciutadilla va esdevenir un marquesat el 1702.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14046" title="Bandera de Ciutadilla" nonfiltered="1823" processed="1808" dbindex="6832">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una franja flamejada diagonal ascendent, ondada amb tres crestes, de gruix a l'inici d'1/3 de l'ample del drap, blanca; el cant del pal, l'escut dels marquesos de Ciutadilla, tal com figura a l'escut, d'altura 1/3 del de la bandera, separat dels cantons per 1/9.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 30 d'octubre de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14047" title="Plata" nonfiltered="1824" processed="1809" dbindex="6833">

La plata o argent s un element qumic de nombre atmic 47 situat en el grup 11 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Ag. s un metall de transici blanc i brillant. Presenta les majors conductivitats trmica i elctrica de tots els metalls, i es troba formant part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a plata lliure. Entre les seves variades aplicacions, aquest metall s'empra en la fabricaci de monedes, joieria, com a catalitzador, etc., i algunes de les seves sals en fotografia.

El nom argent prov del llat argentum, amb el mateix significat. D'altra banda, plata s una evoluci de la paraula llatina plattus. Aquesta significava originalment "pla" i posteriorment "lmina metllica". A la Pennsula Ibrica el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall. Altres exemples d'aix sn el portugus prata i l'espanyol plata.

 Caracterstiques principals .
La plata s un metall d'encunyar molt dctil i malleable, una miqueta ms dur que l'or, que presenta un brillantor blanca metllica. Presenta la ms alta conductivitat elctrica de tots els metalls, incls superior a la del coure,
per el seu major cost ha impedit que el substitueixi en aplicacions elctriques.

La plata pura tamb presenta la major conductivitat trmica, el color ms blanc i el major ndex de reflexi (encara que reflecteix malament la llum ultraviolada) de tots els metalls. Algunes sals de plata sn fotosensibles (es descomponen per acci de la llum) i s'han emprat en fotografia.

Es dissol en cids oxidants, i pot presentar els estats d'oxidaci +1, +2 i +3, sent el ms com l'estat d'oxidaci +1.

 Aplicacions .
Els usos principals de la plata, sn com a metall precis, i les seves sals halogenes, especialment el nitrat de plata (AgNO3). La plata s tamb mpliament usada en fotografia, la seva aplicaci d'un sol s ms freqent.

Altres usos de la plata sn els segents;
 Productes elctrics i electrnics, que necessiten la gran conductivitat elctrica, incls quan estan oxidats superficialment. Per exemple els circuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elctrics de plata.
 Miralls que requereixen d'una gran reflectivitat per a la llum visible, sn realitzats en plata. Els miralls comuns sn realitzats d'alumini.
 La plata s'ha utilitzat per a encunyar moneda des del Segle VII aC, pels lidis en la forma d'electre. Ms tard, la plata pura fou refinada i acunyada.
 La plata s usada per la seva bellesa en la fabricaci de joieria i plateria, la qual s tradicionalment realitzada usant un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%.
 La malleabilitat, no toxicitat i bellesa de la plata, la fa til en aliatges per a prtesis dentals.
 Les propietats cataltiques de la plata, la fan ideal per a la utilitzaci com a catalitzador en reaccions d'oxidaci. Per exemple, la producci de formaldehid utilitzant metanol i aire utilitza pantalles de plata o cristallita contenint almenys un 99,95% en pes de plata.
 s usada per a fer materials per a soldadura, contactes elctrics, i bateries d'alta capacitat; de plata-zinc i de plata-cadmi.
 El sulfur de plata, s format quan els contactes elctrics de plata s'exposen a una atmosfera rica en sulfur d'hidrogen.
 El fulminat de plata s un poders explosiu;
 El clorur de plata (AgCl) , es pot fer transparent, i s'utilitza com a ciment per al vidre.
 El iodur de plata, s'ha utilitzat per a intentar crear nvols per a produir pluja.
 En les llegendes, la plata s tradicionalment perjudicial per a criatures sobrenaturals, com els homes llops i els vampirs. S' utilitza la plata per a realitzar bales per a armes de foc per a matar aquestes criatures.
 L'xid de plata s'utilitza com a elctrode positiu en les piles per a rellotges.
 El nitrat de plata (en dissoluci) i la crema de sulfadiazina de plata (Crema SSD) fou utilitzat com a tractament antibitic/antibacteri per a cremades greus fins a finals de la dcada de 1990.

 Histria .


La plata es coneix des de temps remots. s mencionada en el llibre del Gnesi, i acumulacions de residus  trobats en forns a l'sia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata era separada del plom al Millenni IV aC.

La plata, ha estat usada des de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris, per al comer i com a base de molts sistemes monetaris. Va ser considerada durant molt temps el segon metall precis, noms per darrera de l'or.

Associada amb la lluna, aix com amb el mar i diverses deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, i un dels smbols usats per a  representar el metall, era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra.  

El metall mercuri, es pensava que era un tipus de plata, tot i que els dos elements sn qumicament diferents. Els nom hydrargyrum ("plata d'aigua") i el nom en angls quicksilver en sn dos exemples.

Les colnies europees al Nou mn, varen fer grans extraccions d'aquest metall a Zacatecas, Mxic i al Potos, generant una gran riquesa al continent europeu. Es diu que Pizarro, ferrava els seus cavalls amb ferradures de plata, per la seva gran abundncia, i per la falta de ferro a Per.

El Riu de la Plata, deu el seu nom a aquest metall, i la paraula plata s usada a llatinoamrica per referir-se als diners.

 Abundncia i obtenci .

La plata es troba en forma nativa, combinada amb Sofre, Arsnic, Antimoni, o Clor. I en diverses menes com ara argentita  (Ag2S) i clorur de plata (AgCl). Les principals fonts de plata, sn les menes de coure, coure-nquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canad, Mxic, Per i els Estats Units. Mxic s el principal productor d'aquest metall, i segons el Ministeri d'Economia de Mxic, durant l'any 2000, aquest pas va produir 2747 tones de plata, aproximadament el 15% de la producci anual mundial.

La plata, tamb s obtinguda durant el refinat electroltic del coure. La plata de grau comercial, cont com a mnim un 99.9% de plata. Es pot obtenir plata amb pureses superiors al 99.999%. S'anomena plata de llei quan t una quantitat mnima regulada legalment, expressada en millsimes.

Com que la major part dels jaciments de plata, estan situats al continent americ, la plata era molt ms valuosa abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonitzaci d'Amrica, la plata tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or. Actualment la plata s comparativament molt ms barata, costant aproximadament una seixantena part del valor de l'or.

Altres minerals de plata sn; discrasita (Ag3Sb), etc...

Istops.
La plata que es troba a la natura, es composa de dos istops estables, Ag-107 i Ag-109, dels quals l'Ag-107 s el ms abundant (51.839% d'abundncia natural). Vint-i-vuit radioistops han estat caracteritzats, els ms estables dels quals sn Ag-105, amb un perode de semidesintegraci (t1/2) de 21.29 dies, Ag-111 amb t1/2 de 7.45 dies i Ag-112 amb t1/2 de 3.13 hores.

Tots els istops radioactius restants tenen vides mitjes menors d'una hora, i la majoria d'ells, tenen vides mitjes de menys de 3 minuts. Aquest element, t tamb nombrosos meta estats, el ms estable dels quals s Ag-128m (t* de 418 anys), Ag-110m (t* 249.79 dies) i Ag-107m (t* 8.28 dies).

Els istops de la plata, varien entre un pes atmic de 93.943 u (Ag-94) a 123.929 u (Ag-124). El mode de decament principal dels istops anteriors al ms estable (Ag-107) s la captura electrnica, convertint-se principalment en Palladi (element 46). Els istops ms grans, se solen desintegrar per desintegraci beta convertint-se en istops de Cadmi (element 48).

Precaucions i efectes nocius.
La plata, no desenvolupa cap paper conegut en l'organisme hum, i els possibles efectes beneficiaris d'aquesta sn tema de discussi entre els cientfics. La plata metllica no s txica, per molts de les seves sals ho sn, i algunes d'elles poden ser carcinogniques.

Vegeu tamb.
Argent (herldica);





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14048" title="Mozilla" nonfiltered="1825" processed="1810" dbindex="6834">

Actualment Mozilla s el nom de la fundaci responsable d'un projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat del mateix nom (sovint anomenada com a comunitat mozilla.org), que des de 1998 est treballant en la creaci d'una srie d'eines de treball a internet, entre les que s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrnic i lector de missatges.

En el passat, per, el terme s'ha fet servir en diferents contextos relacionats, comentats a continuaci, per ordre cronolgic.

 Origen: Nom en clau de . 
 element 1;
 element 2;
 element 3RACAT ----Text en cursiva;
 element 1;
 element 2;
 element 3;
 element 1;
 element 2;
 element 3;
 element 1;
 element 2;
 element 3;
 element 1;
 element 2;
 element 3;
 element 1;
 element 2;
 element 3==== Ttol secci ==Netscape Navigator ==;
Inicialment Mozilla era el nom en clau que es feia servir a Netscape per referir-se al seu navegador.
El nom prov de la combinaci de Mosaic killer (en angls l'Assass de Mosaic)  en referncia a l'objectiu de rellevar el navegador Mosaic  i el monstre de ficci Godzilla.

 Nom de la mascota de Netscape .
La mascota de Netscape Communications Corporation es va anomenar Mozilla, que va prendre diverses formes fins arribar al definitiu disseny, creat per Dave Titus el 1994, en forma de llangardaix amb un estil de dibuixos animats.

La intenci de Netscape de donar una imatge de serietat va fer que la mascota no es mostrs massa cara al pblic tot i que internament se segus usant de manera prominent.

 Part del "user agent string" de molts navegadors .

 Quan els usuaris visiten un lloc web (mitjanant un agent d'usuari com un navegador web), el client envia al servidor una srie de text per identificar el navegador de l'usuari. Es coneix com la "srie d'agent d'usuari" (en angls user agent string). El navegador web Netscape s'identificava com "Mozilla/" i informaci sobre el sistema operatiu.

 Projecte Mozilla .
El mar de 1998 Netscape va fer pblic el codi font del seu conjunt de clients per internet (coneguda com a Suite d'aplicacions Netscape) amb la intenci de desenvolupar la segent versi (5.0) en collaboraci amb una comunitat de programari lliure creada al seu voltant.
El projecte per desenvolupar aquest programari s conegut com Mozilla.
Inicialment es va crear la Organitzaci Mozilla per coordinar el projecte. El 15 de juliol de 2003 l'Organitzaci don pas a la Fundaci Mozilla, erigida com a a organitzaci sense nim de lucre.
Els seus projectes de ms xit actualment sn el navegador web Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird.

 Suite Mozilla .



Des de la publicaci del codi font per part de Netscape la comunitat mozilla.org va seguir el desenvolupament del programari i el resultat s'anomen Mozilla. La versi 1.0 es va publicar el 5 de juny de 2002. El programari resultant permetia navegar per la web, fer servir el correu electrnic i els grups de discussi (Usenet), participar en xats IRC, i crear pgines HTML.

Mozilla fou la base de les segents versions (6 i 7  Netscape 5.0 mai va arribar a veure la llum ) del navegador de Netscape, que va passar a anomenar-se simplement Netscape (en comptes de Netscape Navigator o Netscape Communicator, noms fets servir anteriorment).

Tamb fou la base dels exitosos Firefox (inicialment Phoenix) i Thunderbird que es basaven en parts de Mozilla.

Per evitar possibles confusions, el programari Mozilla original va passar a anomenar-se Mozilla Suite, Mozilla Application Suite i, a partir de la versi 1.8, SeaMonkey.

 Navegadors Mozilla .

Mozilla avui dia tamb es fa servir per referir-se a tots el navegadors compatibles, aquells que fan servir parts, en especial Gecko, la part encarregada de mostrar les pgines web, com els mencionats Mozilla Suite, Mozilla Firefox o altres projectes independents de la Fundaci, com Galeon (, en angls).

El Minimo, de mini Mozilla, s un navegador pensat per a petits dispositius.

 Enllaos externs .

Pgina de la Fundaci Mozilla ;
Descrrega dels programes en catal;
Pgina en catal de Mozilla Europa;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14055" title="Escut de Sller" nonfiltered="1826" processed="1811" dbindex="6835">

Blasonament.



Histria.
L'escut tradicional de Sller (com el que es mostra a la imatge, esculpit a l'Ajuntament) presenta un sol, senyal parlant allusiu al nom de la poblaci, sostingut per dos lleons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14059" title="Escut de Guimer" nonfiltered="1827" processed="1812" dbindex="6836">


L'escut oficial de Guimer t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mig vol abaixat de gules acostat de 2 pinyes de sinople. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 18 de juliol de 1991.

La vila fou el centre d'una baronia, concedida el 1359 a Francesc Alemany, que ms tard va passar als Castre-Pins, els quals foren elevats a comtes el 1599. L'escut, doncs, mostra la corona de comte i dos senyals parlants agafats de les armes dels senyors de Guimer: l'ala de gules sobre camper d'argent dels Alemany i les pinyes de sinople dels Pins.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14062" title="Escut de Mald" nonfiltered="1828" processed="1813" dbindex="6837">


L'escut oficial de Mald t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont d'or movent de la punta somat d'una m d'argent. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de maig de 1992.

La m sobre el tur s un senyal parlant referent al nom de la localitat. De fet, el poble es troba situat dalt d'un tur, on s'aixeca l'antic castell, centre de la baronia de Mald i Maldanell (segle XI), representada per la corona sobre l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14067" title="Escut dels Omells de na Gaia" nonfiltered="1829" processed="1814" dbindex="6838">


L'escut oficial dels Omells de na Gaia t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un crvol de gules sobremuntat d'un om de sinople. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de mar de 1995.

El crvol de gules sobre camper d'argent sn les armes parlants dels Cervera, i en aquest cas particular s una allusi a Na Gaia de Cervera, senyora de la vila. El petit om del damunt s tamb un senyal parlant relatiu al nom de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14068" title="Bandera dels Omells de na Gaia" nonfiltered="1830" processed="1815" dbindex="6839">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tercejada vertical, blanca, vermella, blanca, amb un pal verd de gruix 1/18 de la llargria del drap al centre.

Histria.
Fou publicat en el DOGC el 26 d'abril de 1996.

Sn els colors de l'escut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14073" title="Escut de Preixana" nonfiltered="1831" processed="1816" dbindex="6840">


L'escut oficial de Preixana t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un peix de sable nedant sobre un riu en forma de faixa ondada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984 i publicat en el DOGC el 14 de novembre del mateix any.

El peix s el senyal parlant tradicional allusiu al nom del poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14074" title="Bandera de Preixana" nonfiltered="1832" processed="1817" dbindex="6841">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, travessada longitudinalment per dues ones adossades, negra la superior i de color blau clar la inferior, d'una amplada d'una sisena part de la bandera cada una d'elles.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 18 d'octubre de 1989.

Sn els colors de l'escut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14077" title="Escut de Puigverd d'Agramunt" nonfiltered="1833" processed="1818" dbindex="6842">


L'escut oficial de Puigverd d'Agramunt t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, 2 claus en pal adossades amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d'or i la de la sinistra d'argent. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1993.

Les dues claus adossades sn les armes tradicionals del poble, i sn l'atribut de sant Pere, patr de la localitat. La corona recorda el fet que el castell de Puigverd fou el centre d'una baronia medieval. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14081" title="Escut de Trrega" nonfiltered="1834" processed="1819" dbindex="6843">

L'escut oficial de Trrega t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r i 4t escacat d'or i de gules; 2n i 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat i per suport una guila bicfala de sable becada, membrada i armada d'or i linguada de gules acoblada darrere l'escut.
Histria.
Va ser aprovat el 29 de juliol de 1996 i publicat en el DOGC nmero 2250 el 30 d'agost del mateix any.

El Ple de la Corporaci de data 21 de juliol de 2008 va acordar iniciar l'expedient de modificaci de l'escut herldic de la ciutat de Trrega, concretament per canviar l'ordre de la composici dels esmalts dels quarters, i la segent proposta de blasonament va ser publicada en el DOGC numro 5191 el 8 d'agost del mateix any:

Escut caironat quarterat: al 1r i al 4t, d'or amb quatre pals de gules; i al 2n i al 3r, escacat d'or i de sable. Per timbre, una corona mural de ciutat i per suport una guila bicfala de sable becada, membrada i armada d'or i linguada de gules acoblada darrera l'escut.


L'escut presenta, duplicades, les armes dels Trrega (escacat d'or i de gules), senyors del castell de la ciutat, originari del segle XI; i els quatre pals de l'escut de Catalunya: Trrega va estar lligada al Casal de Barcelona des dels seus orgens, i el 1522 va passar definitivament a la Corona. L'guila bicfala, probablement, s un privilegi concedit al municipi pel comte rei i emperador Carles I.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14082" title="Bandera de Trrega" nonfiltered="1835" processed="1820" dbindex="6844">

La bandera oficial de Trrega t el segent blasonament: 

Bandera apasada de propocions dos d'alt per tres de llarg, quarterada amb el primer i quart quarters escacats de 24 peces, sis horitzontals i quatre verticals, grogues i vermelles, i el segon i el tercer quarters grocs amb quatre pals vermells.

Histria.
Fou aprovada el 30 de juliol de 1998 i es public en el DOGC el 31 d'agost del mateix any amb el nmero 2714.

El Ple de la Corporaci de data 21 de juliol de 2008 va acordar iniciar l'expedient de modificaci de la bandera de la ciutat de Trrega, concretament per canviar l'ordre de la composici dels esmalts dels quarters, i la segent proposta de blasonament va ser publicada en el DOGC nmero 5191 el 8 d'agost del mateix any:

Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quarterada amb el primer i el quart quarters groc amb quatre pals vermells, i el segon i el tercer quarters escacats de 24 peces, sis horitzontals i quatre verticals, grogues i negres.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14087" title="Escut de Vilagrassa" nonfiltered="1836" processed="1821" dbindex="6845">


L'escut oficial de Vilagrassa t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t d'atzur, 5 besants d'argent en creu; 2n i 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 16 de gener de 1998 i publicat en el DOGC l'11 de febrer del mateix any.

L'escut presenta, duplicades, les armes prpies i tradicionals de la vila (els besants d'argent sobre camper d'atzur) i els quatre pals de l'escut de Catalunya, que recorden la jurisdicci reial sobre la poblaci: Alfons I va concedir-li la carta municipal el 1185, i Pere III li va atorgar els privilegis de celebrar-hi una fira anual (el 1301) i un mercat setmanal (el 1328). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14088" title="Bandera de Vilagrassa" nonfiltered="1837" processed="1822" dbindex="6846">


Blasonament.

Bandera apasada de propocions dos d'alt per tres de llarg, quarterada en aspa, amb els triangles superior i inferior blaus amb cinc disc blancs posats en creu, cadascun de dimetre 1/12 de l'alria del drap i separats per 1/36 de la mateixa alada, centrats a cada un dels dos triangles; i els triangles dels costats, grocs, cadascun amb quatre pals vermells.
Histria.
Es va publicar en el DOGC el 23 de setembre de 1999.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14093" title="Emblema del Consell Insular de Menorca" nonfiltered="1838" processed="1823" dbindex="6847">


Blasonament.

Histria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14098" title="Illa d'Eivissa" nonfiltered="1839" processed="1824" dbindex="6848">

L'illa d'Eivissa s la ms gran de les Illes Pitises i la ms occidental de les illes de l'arxiplag Balear, al centre-oest del Mediterrani occidental. Amb una longitud de costa de 210 km, en la qual s'alternen petits penya-segats amb cales d'arena, les distncies mximes a l'illa sn de 41 quilmetres de nord a sud i de 15 quilmetres d'est a oest, i t una morfologia fora irregular, formada per multitud de petites muntanyes, de les quals la ms alta s Sa Talaia  al municipi de Sant Josep de sa Talaia  amb 475 metres d'altitud. Amb un alt grau d'urbanitzaci (sovint incontrolada), conserva algunes zones d'alt valor natural com sn el parc natural de ses Salines, Cala d'Hort o els aiguamolls de ses Feixes. La seva economia depn majoritriament dels ingressos del sector turstic, l'activitat del qual est centrada en la temporada d'estiu. L'illa es divideix tradicionalment en Vila (nom tradicional de la ciutat) i Fora Vila, de la mateixa manera que Mallorca es divideix en Ciutat i Part Forana. 

El 1999 fou nomenada Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

 Geografia .
De la mateixa manera que ocorre amb les altres Illes Balears excepte part de Menorca, l'illa d'Eivissa s fruit del plegament de materials dipositats al mar durant el secundari, produt durant l'orognia alpina, al terciari. Ve a ser una continuaci de les serralades Btiques. Est formada per dos conjunts, un al sud-oest, format per les muntanyes de Sant Josep (on hi ha Sa Talaia) i al nord-est el conjunt format per Es Amunts i els turons o puigs de Santa Eulria. Entre ells queden dues badies, la badia de Portmany i la d'Eivissa, que sn parcialment omplertes per materials sedimentaris formant el Pla de Portmany i el Pla de Vila. Unes petites elevacions a l'extrem sud de l'illa tenen per conseqncia l'aparici d'un altre pla sedimentari parcialment omplert que dna una zona d'aiguamolls convertits per l'home en Ses Salines  i que entra en contacte amb el Pla de Vila per la zona de Platja d'en Bossa.
 
El relleu resultant del seu origen s accidentat. Es tracta d'una illa de relleu muntanys, si b sn elevacions suaus. Aix obliga l'home a la construcci de feixes per aprofitar-la. La costa s en conseqncia accidentada tamb, alternant penya-segats amb petites cales i noms hi ha grans platges a les zones que toquen els plans o les salines (Platja d'en Bossa, Ses Salines o Talamanca).  

Les muntanyes eivissenques estan formades bsicament per roca calcria, que doten l'illa d'importants aqfers, avui dia sobreexplotats. L'illa compta amb l'nic riu de les Balears, el riu de Santa Eulria, que avui dia de riu en conserva noms el topnim, ja qu noms porta aigua desprs de la pluja com tots els torrents. Per fins a mitjan segle XX el riu va portar aigua tot l'any, alimentant-se exclusivament d'aiges subterrnies i, de fet, encara discorre de forma subterrnia. 

La vegetaci de l'illa s de bosc mediterrani. Est formada gaireb en exclusiva per boscos de pi blanc, sotabosc esps format per plantes arbustives xerfits com la mata, l'estepa, el roman o el coscoll. Pel que fa a la fauna, no hi ha presncia de grans animals ni carnvors ni herbvors. Aix hi destaquen els conills, rates i erions i entre els depredadors el falc, l'olivassa (liba) i la gaireb desapareguda geneta. S hi tenen gran presncia els ocells. S'han de destacar Ses Salines, parc natural fet servir com a punt d'aturada per moltes aus en les seves rutes migratries entre el nord d'Europa i l'frica (cas dels flamencs). Al mar, l'illa compta amb importants prats submarins de posidonia oceanica, actualment amenaats per la contaminaci i presenta una gran biodiversitat.

 Histria .

 Prehistria i Edat Antiga .

Fins els anys 70 del S. XX es va pensar que l'illa d'Eivissa hauria estat deshabitada abans de l'arribada dels fenicis el S. VIII a. C.  Per l'aparici de les pintures rupestres de la cova de Ses Fontanelles, junt a l'existncia del monument megaltic de Ca Na Costa a Formentera van fer que aquesta opini canvis. Amb tot, actualment s'especula amb com hauria estat la poblaci prehistrica illenca ja qu no se'n sap res i en tot cas, s se sap que no eren balerics (els habitants de Mallorca i Menorca creadors de la cultura Talaitica). 
Els fenicis arriben a l'illa el S. VIII a. C. i s'estableixen al poblat de Sa Caleta (del qual en queden restes arqueolgiques). El 654 a. C. funden la ciutat d'Eivissa al Puig de Vila i estableixen la seva necrpolis al Puig des Molins, que t ms de 3000 hipogeus. Normalment els fenicis establien colnies a la costa per comerciar amb els pobles indgenes per no ocupaven el territori de l'interior. Aix no ocorre a Eivissa, que va ser fortament poblada pels fenicis i que presenta restes importants a molts punts de l'illa. Destaquen els santuaris de S'Illa Plana i la cova des Cuieram. L'illa, sense recursos naturals llevat de les salines que ja es comencen a explotar, presenta per ells gran valor estratgic i s comercialment molt important. Els fenicis posen a l'illa el nom de YBSM (Ybosim o Ybusim) que vol dir "illa de Bes", nan grotesc d'origen egipci, que passa a la mitologia fencia elevat a la categoria de du i que apareixia a la moneda encunyada a Eivissa. 
Durant la Segona Guerra Pnica (darreries del S. III aC) Eivissa passa a mans de Roma mitjanant el pacte i rep l'estatus de federada. Fins poca imperial conserva els costums i tradicions i la seca amb moneda prpia. 

 Edat Mitjana .

Amb la caiguda de Roma Eivissa passa a dependre del regne dels Vndals situat al nord d'frica, juntament amb  la resta d'illes de la Mediterrnia occidental. A Eivissa aix marca l'inici d'una "poca fosca" de la qual se'n sap poca cosa. A mitjan S. VI dC l'emperador bizant Justini conquereix el regne vndal i tots els seus territoris. Eivissa depn dels bizantins fins el S. VIII, quan entra l'Islam a la pennsula. En caure el califat de Crdova el 1035 les Illes Balears passen a dependre de la taifa de Dnia i posteriorment s'independitzen formant el Regne de Mallorca. 

La conquesta catalana d'Eivissa es produeix el 8 d'agost de 1235. L'illa d'Eivissa s conquerida per l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Montgr (amb collaboraci del seu germ Bernat de Santa Eugnia), el comte de Rossell Nun San i l'infant Pere de Portugal, que havia estat comte d'Urgell. El primer ho fa com feudatari de Jaume I i desprs que la hi dons amb la condici de conquerir-la en un perode de temps determinat. Els altres dos ho feien com a feudataris de l'arquebisbe. L'illa es divideix en quartons en funci de les tropes aportades a la conquesta: el Quart de Ses Salines i el de Balansat per a Guillem de Montgr, el Quart de Portmany per a Nun San i el Quart de Santa Eulria per a l'infant portugus. Posteriorment el comte de Rossell dna el seu quart a l'arquebisbe i l'infant el seu a Jaume I, amb la qual cosa passa a ser anomenat tamb Quart del Rei. Pel que fa a la vila, queda com un domini conjunt dels co-senyors i per a s militar del monarca si fos necessari. Per a organitzar l'illa es crea un rgan comunal amb participaci dels senyors per a tota l'illa ms Formentera: la Universitat d'Eivissa. Aquest ser l'rgan administratiu de l'illa fins a la Nova Planta.

Vegeu tamb:Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

 Edat Moderna .
Eivissa pateix des de la Baixa Edat Mitjana i fins el s. XVIII la pirateria berberesca, que deixa una gran marca en l'imaginari collectiu i en la literatura popular illenca i provoca el despoblament de Formentera. La primera conseqncia ser la creaci d'un sistema de torres de defensa per tota la costa de l'illa. A ms, les esglsies rurals d'Eivissa i les mateixes cases pageses es faran en llocs elevats i amb grans parets per protegir-se dels atacs de la pirateria. A ms, durant el regnat de Felip II es construeixen les monumentals muralles que actualment rodegen la ciutat antiga d'Eivissa (Dalt Vila).

Durant la Guerra de Successi Eivissa es declara lleial a l'arxiduc Carles d'ustria i s, de fet, l'ltim territori a caure el 1715, ja qu a les Illes no s'hi envi cap flota fins desprs de la caiguda de Barcelona i a Eivissa no s'hi envi res fins desprs de la caiguda de Mallorca. Les conseqncies a l'illa, igual que a Mallorca, seran molt menors que a Barcelona i no hi haur forta repressi. El Decret de Nova Planta de les Illes Balears posa punt i final a la tradicional divisi d'Eivissa en quartons i amb un nic consell comunal, la Universitat. S'implanta el municipi castell i es divideix l'illa en 18 municipis. Fora Vila el poblament a l'illa era absolutament dispers (cases pageses amb la seva terra al voltant), amb noms petits nuclis de poblaci a Santa Eulria des Riu i Sant Antoni de Portmany, aix que es decideix urbanitzar l'illa. Es creen municipis "virtuals" sense cap nucli de poblaci per tal d'intentar concentrar els pagesos. Aquesta distribuci resulta inefica i finalment es decideix ressuscitar els quartons, dividint-se el territori de Fora Vila en els actuals quatre municipis. Es creen tamb durant el s. XVIII la majoria d'esglsies rurals, una per cadascun dels territoris que haurien d'haver estat municipis. Aix, a Eivissa s'associa poble a parrquia i no a municipi. 

El 1782 Carles III atorga a la vila d'Eivissa el ttol de ciutat per tal de poder ser seu episcopal i desvincular-se de la seu tarragonina, de la qual encara es depenia com a conseqncia dels antics vincles feudals. 

 Edat Contempornia.

El S. XIX Eivissa pateix un cert augment demogrfic, que en una illa de la seva pobresa provoca tensions socials al camp i obliga a l'emigraci a Cuba i Alger.

Durant la Guerra Civil Eivissa queda en bndol franquista. Entre el 8 d'agost i el 13 de setembre de 1936 l'illa passa a mans republicanes com a conseqncia del desembarcament del capit Bayo, que posteriorment aniria a Mallorca. A l'illa s'hi forma un Comit de Milcies Antifeixistes depenent del de Barcelona i s'hi constitueixen ajuntaments republicans. Comena la repressi republicana, que acaba la nit del 13 de setembre (amb l'illa a punt de caure per la derrota mallorquina de Bayo) amb l'execuci de gaireb un centenar dels presos del castell per part de milicians anarquistes vinguts de Barcelona. La tornada de l'illa a mans franquistes du una nova repressi, ara de l'esquerra, de la qual se'n desconeix el nombre de vctimes i exiliats. Tot just en els darrers anys s'ha comenat a investigar la repressi franquista a Eivissa, una illa de clara majoria de dretes que ha viscut aquests episodis ignorant-los, com a molts altres llocs. L'illa havia patit tensions i violncies al camp molt importants que expliquen l'esclat de violncia produt durant la guerra, que va portar centenars de morts a una illa que aleshores rondaria els poc ms de 40.000 habitants. La Guerra suposa la fi d'aquestes tensions i del mode de vida pags tradicional en alguns aspectes (es deixa el Ball Pags, el festeig tradicional ), si b Eivissa seguir essent una illa essencialment pagesa. 

Els anys 60 i part dels 70 Eivissa es converteix en un centre important de la cultura hippie. Molts joves d'arreu del mn viatgen a l'illa atrets pel seu mode de vida rural, molt allunyat del mode occidental. Tamb artistes i intellectuals propers a aquesta cultura la visiten i hi fan actes. 

Els anys 70 el moviment hippie deixa pas al turisme de masses i Eivissa pateix un canvi substancial, posant punt i final al mode de vida tradicional per a la majoria d'eivissencs. Aquest canvi arriba als 70, ms tard del que ho fa a les altres zones mediterrnies d'Espanya. A ms, s'hi produeix un boom migratori. En pocs temps molts peninsulars, especialment del sud d'Espanya, van a viure a Eivissa, de tal manera que els eivissencs sn actualment minoria a l'illa. Tamb s'hi produeix una certa emigraci de ciutadans europeus, si b s menor que a altres llocs i s especialment important a Santa Eulria. Els anys 2000 arriba a Eivissa l'allau migratria d'estrangers nord-africans i llatinoamericans, com a la resta de l'Estat, amb cert retard respecte a les grans ciutats.

Municipis d'Eivissa.
Eivissa;
Sant Antoni de Portmany;
Sant Joan de Labritja;
Sant Josep de sa Talaia, el ms gran de l'illa en extensi;
Santa Eulria des Riu;

Vegeu tamb.
Llista de platges d'Eivissa;
Poblament fenici de Sa Caleta;

Enllaos externs.

Consell Insular d'Eivissa;
Portal oficial de turisme del Consell Insular d'Eivissa;
Institut d'Estudis Eivissencs;
Museu Arqueolgic d'Eivissa i Formentera;
Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;
Pla d'Excellncia Turstica;
Amics de la Terra - Evissa;
toteivissa.com;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14100" title="Formentera" nonfiltered="1840" processed="1825" dbindex="6849">


Formentera s una de les Illes Pitises, que consta d'un nic municipi. Amb una superfcie de 77 km  s l'illa habitada de menor extensi de les Illes Balears. Ocupa la posici ms meridional, separada de l'illa d'Eivissa per un estret pas d'aigua i d'illots comuns anomenat es Freus, de 7 quilmetres de longitud. 

Geografia.
El municipi inclou, a ms de l'illa de Formentera, les illes i illots del voltant entre els que destaquen s'Espalmador i s'Espardell. La superfcie total del municipi s de 83,20 km2, cosa que suposa noms l'1,64 % de la superfcie total de les Balears.

L'illa t una forma allargassada d'est a oest, formada per dos promontoris a cada extrem i una franja de terreny llarga i estreta que els uneix.

La Mola i el cap de Barbaria, o el pla del Rei, sn els dos massissos plans que s'eleven bruscament sobre el mar formant uns penya-segats de ms de 100 m prcticament en vertical. L'altitud mxima s de 195 m a sa Talaiassa de la Mola.

Entre els dos promontoris es troba una franja bsicament sorrenca i dunar anomenada es Carnatge. La part ms estreta t noms 1,5 km d'amplada.

Al nord es troben dues extenses llacunes litorals: l'estany des Peix i l'estany Pudent. Al nord de l'estany Pudent, la pennsula des Trucadors s un conjunt de dunes de 3 km de longitud i una amplada mnima de 100 m. A l'extrem nord un estret bra d'aigua de 50 m, anomenat es Pas, separa Formentera de s'Espalmador.

L'orografia plana de l'illa fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. La precipitaci mitjana anual s de 370 mm. La temperatura mitjana anual est entre 17 i 18C.

L'organitzaci tradicional del territori s en parrquies i vndes. Les parrquies sn Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de l'illa. En els darrers anys s'han desenvolupat altres pobles eminentment turstics: es Pujols, es Cal o la Savina. Les vndes s una organitzaci tpica d'Eivissa i Formentera motivada per la poblaci tradicionalment disseminada. L'illa est dividida en catorze vndes. 

La seva economia depn majoritriament dels ingressos del sector turstic, l'activitat del qual est centrada en la temporada d'estiu.















 Histria .
La histria de Formentera est molt lligada a la histria d'Eivissa, per durant llargs perodes de temps ha estat despoblada, o habitada espordicament, donant lloc a una particularitat respecte l'illa vena.

Prehistria.
Existeixen poques dades sobre la prehistria de Formentera. L'estudi d'aquest perode es va iniciar amb la descoberta del sepulcre de ca na Costa l'any 1974. Es tracta d'un conjunt megaltic d'una estructura complexa formada per tres cercles concntrics i una cambra central. Est datat al voltant de l'any 2000 aC. Els diferents fragments trobats de cermica, botons i eines de slex demostren l'existncia d'intercanvis amb les altres illes.

El conjunt de poblaments del cap de Barbaria, entre altres menors, sn de l'edat del bronze, entre l'any 1600 i 1000 aC. Indiquen un poblament de grups familiars sedentaris.

Edat antiga.
Mentre que els fenicis primer, i sobretot els pnics desprs, s'installen a Eivissa formant una important colnia, no existeixen dades sobre Formentera. Probablement va quedar deshabitada, o sense poblaci estable, entre els segles V i I aC. El gegraf grec Estrab l'anomena Ofiusa, 'illa de les Serps', nom que va adoptar Plini el Vell en llat com Columbrria. Es va difondre el mite que l'illa era deserta per culpa de tota mena de serps verinoses. Es possible que el nom estigui relacionat amb el nom pnic de les illes Pitises, YBSM, referit al du Bes que, entre altres coses, dominava les serps.

De l'poca romana, a partir del segle I dC, es troben jaciments que indiquen l'explotaci de recursos i una poblaci estable. A l'poca del baix Imperi pertany el castellum de can Blai, una construcci militar quadrada amb cinc torres, probablement amb una funci de refugi de la poblaci agrcola.

Els segles V a IX sn obscurs, excepte el perode bizant quan es reconstrueixen antics establiments romans.

Perode islmic.
El perode islmic (902   1235) suposa una nova organitzaci social i econmica al voltant de l'alqueria com a unitat productiva agrcola. La poblaci s culta i fortament arabitzada. 

El 1108 pateix un primer atac normand dirigit pel rei noruec Sigurd I Magnusson. Els fets queden recollits en la saga escandinava Heimskringla i en la tradici popular formenterera al voltant de la cova des Fum.

Baixa edat mitjana.
La cultura i l'estructura social es transformen de formada sobtada amb la conquesta catalana del 1235. L'illa es divideix en quartons assignats als conqueridors: Guillem de Montgr es va quedar amb la Mola i es Carnatge, Pere I d'Urgell infant de Portugal amb es Cap i el comte Nun San amb Porto-sal. Poc desprs Montgr va comprar la part que pertanyia a Nun San, i el quart des Cap va passar al rei (la part ms meridional s el pla del Rei). Montgr va cedir part de la Mola per la construcci del monestir agust de Santa Maria de Formentera. 

A mitjans del segle XIV, com a conseqncia de la pesta negra, l'illa queda despoblada i noms s habitada de forma temporal per l'extracci de la sal i feines de ramaderia. L'esglsia de sa Tanca Vella, de redudes dimensions i sense cementiri, data del 1369.

En el segle XVI es construeixen les torres de vigilncia de la Mola, es Cap i s'Espalmador com a punts estratgics per a la defensa d'Eivissa dels atacs corsaris. Gaireb tres segles sense poblaci estable van fer que augmentessin els recursos naturals de l'illa on predominava el bosc i la caa.

Repoblament del segle XVIII.

Al voltant de l'any 1700 el rei va anar concedint terrenys a la famlia de Marc de Joan Ferrer i s'inicia el repoblament d'eivissencs. Els primers pobladors s'installen al voltant de sa Tanca Vella i el 1738 es construeix l'esglsia de Sant Francesc, amb la funci de temple i de refugi, constituint un incipient nucli de poblaci. L'esglsia del Pilar de la Mola s del 1784. A la zona de les Roques s'installen els treballadors de les salines. Per la major part de la poblaci viu dispersa segons l'organitzaci tradicional eivissenca en vndes. A l'any 1800 hi havien 1.200 habitants aproximadament.

Segles XIX i XX. 
La derrota del bndol austriacista en la Guerra de Successi suposa la incautament de les salines, el principal recurs de l'illa. Les condicions de vida sn dures i l'economia s de subsistncia, bsicament agrria. L'illa es troba desforestada i els estanys saliners en mal estat. El 1822 s'instaura breument el primer ajuntament de l'illa, reinstaurat el 1837 i novament suprimit entre 1870 i 1888.

Durant el darrer ter del segle XIX i el primer ter del segle XX es produeix una gran emigraci masculina a Cuba, l'Uruguai i l'Argentina, propiciant l'apellatiu, per part dels eivissencs, de l'"Illa de ses dones". Els ingressos de l'emigraci, majoritriament temporal, suposen un augment del nivell de vida.

L'anarquisme esdev el referent poltic de l'illa, amb una llarga vaga dels treballadors saliners iniciada el 1931 i una important mobilitzaci social en demanda d'un s comunitari de l'Estany des Peix. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola l'illa s ocupada unes setmanes pel capit republic Alberto Bayo Giroud. Recuperada pel bndol franquista s'inicia una repressi amb afusellaments, exili i empresonaments. Entre el 1940 i el 1942 s'installa a la Savina una colnia penitenciria on van morir de gana un centenar de presoners. Les dcades del 1940 i 1950 tornen a ser anys d'allament, escassetat i mera subsistncia.


A principis de la dcada del 1960, el turisme provoca una nova ruptura econmica i social. S'inicia amb l'arribada d'integrants del moviment hippy i desprs moviments naturistes. Es construeixen els primers establiments turstics, la majoria com a petits negocis familiars, es remodela el port de la Savina com a principal punt de comunicaci, i es milloren les infraestructures en general.

A partir dels anys vuitanta comencen les demandes socials per la preservaci d'espais naturals i per un model turstic propi: campanyes contra la urbanitzaci de l'estany des Peix, el cmping des Ca Mar...

Poltica.

El Consell de Formentera.
Vegeu l'article principal Consell de Formentera.
Arran de l'aprovaci de Estatut d'Autonomia, es crea el Consell de Formentera. La instituci estar formada pels tretze regidors sorgits de les eleccions a l'Ajuntament, que esdevenen alhora consellers insulars.

Aix doncs, l'mbit de Formentera queda independent de vincles institucionals amb Eivissa, ja que deixa de dependre del Consell d'Eivissa i Formentera.

Les primeres eleccions al Consell de Formentera, que se dugueren a terme el 27 de maig de 2007 les va guanyar la formaci Gent per Formentera, una formaci localista i d'esquerres que obtingu ms de 1.100 vots i 5 regidors, ms de 100 vots ms que el PP, que noms qued amb poc ms de 1.000 i 4 regidors. De lluny, el Partit Socialista a Formentera i el Grup d'Independents de Formentera obtengueren 2 regidors cadascun. Jaume Ferrer va ser elegit alcalde i, conseqentment, president del primer Consell de Formentera.

Referncies.
Josep Antoni Prats i Esperana Mar, Geografia i Histria de Formentera, ISBN 84-87883-88-5;
J.Vil Valent, Formentera: Estudi de Geografia humana, ISBN 84-505-4064-X;

Enllaos externs.

Ajuntament de Formentera;
Portal Oficial de Turisme de Formentera;
Informaci de l'Institut d'Estadstica Balear;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14102" title="Cabrera" nonfiltered="1841" processed="1826" dbindex="6850">


Cabrera s una petita illa de les Illes Balears. s la ms gran de les illes i illots de l'arxiplag del mateix nom, constitut a ms per (de Sud a Nord): Estells de Fora, S'imperial, Cabrera, Illa de ses Bledes, Na Redona, Conillera, L'Esponja, Na Plana, Illot Pla, Na Pobra i Na Foradada.

Encara que n'est molt separada, administrativament forma part del terme municipal de Palma.

 Histria .

Malgrat la seva mida, Cabrera t una rica histria. A Cabrera hi acostaren fenicis, cartaginesos, romans i bizantins en busca de refugi, aliment i aigua.

AL segle XIV, s'hi constru un castell per a protegir Cabrera i Mallorca dels atacs de pirates berbers.

Al segle XIX, durant les guerres napoleniques, l'illa va ser feta servir com a camp de reclusi per a presoners francesos. Tot i que n'hi entraren entre 6 i 9 mil, noms 3.600 presoners retornaren a Frana.

Posteriorment, l'illa fou venuda a particulars que intentaren repoblar-la i explotar-la agrriament, sense gaire xit fins que a principis del segle XX fou expropiada per a s militar. Cabrera fou incls emprada com a camp de tir.

Finalment, el 1991 fu declarat el Parc Nacional Maritimoterreste de l'Arxiplag de Cabrera per tal de preservar la seva riquesa natural. Aix doncs, avui en dia s un parc nacional. s la illa deshabitada ms gran de la mediterrnia.

 Comunicacions .

L'nica manera d'arribar a Cabrera s en vaixell. El port ms proper a Mallorca s el de la Colnia de Sant Jordi, situat a poc ms de 10 milles de Cabrera.

De totes formes, l'aproximaci a Cabrera en qualsevol mitj necessita autoritzaci prvia, que es pot aconseguir a les oficines del parc (a Palma) o al telfon +34 971 72 50 10.

 Entorn . 

Pel seu estatut de parc nacional, la majoria d'activitats a l'illa hi sn fortament regulades. Tot aix ha perms en pocs anys una recuperaci de la flora i la fauna autctona.

Dins els llocs destacats de l'illa cal esmentar:
 sa Cova Blava: cova calcria excavada per la mar. Arriba a tenir un mxim de 20m d'alada i t una planta mxima de 120m x 75 m. La boca t orientaci nord-oest el que fa que a la tarda, la llum illumini l'entrada de la cova reflectint-se dins l'aigua. Aix crea una aigua de color blau intens, que es reflexa al sostre de la cova.
 el Castell.

 Enllaos externs .
 Web del Parc Nacional del Ministeri de Medi Ambient .
Guia de Mallorca: Parc Natural de Cabrera;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14103" title="Metre cbic" nonfiltered="1842" processed="1827" dbindex="6851">
El metre cbic (smbol m) s la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum. s el volum d'un cub amb els costats d'un metre de longitud. 

1 metre cbic equival a:
 1.000 litres ;
 1.000 decmetres cbics;
 1.000.000 centmetres cbics;
 35,3 peus cbics (aproximadament);

Un metre cbic d'aigua pura a una temperatura de 3,98 C i a una pressi d'una atmosfera, t una massa de 999,972 kg (gaireb una tona).

Un quilmetre cbic (km3) s el volum igual a un cub d'un quilmetre de costat.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14131" title="Arts aplicades" nonfiltered="1843" processed="1828" dbindex="6852">
L' art aplicada s l'aplicaci de l'esttica als objectes de la vida quotidiana. Segons aquest concepte les coses no han de ser noms tils, endems han de ser belles.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14139" title="Escut d'Hostalric" nonfiltered="1844" processed="1829" dbindex="6853">


L'escut oficial d'Hostalric t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'or obert sobremuntat d'una estrella d'or. Per timbre una corona de vescomte.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de juny del 1989 i publicat en el DOGC el 28 del mateix mes.

L'escut de la vila tradicional (almenys des de 1590 fins al 1800) presenta una estrella i el castell de la localitat, situat dalt d'un tur i construt al segle XIV per Bernat II de Cabrera, que va esdevenir el centre del vescomtat de Cabrera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14140" title="Bandera d'Hostalric" nonfiltered="1845" processed="1830" dbindex="6854">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella amb un castell sobremuntat d'un estel de vuit puntes, tots dos grocs, situats en el centre ptic del drap, s a dir a 4/9 parts a partir del pal.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 3 de febrer de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14144" title="Electre" nonfiltered="1846" processed="1831" dbindex="6855">
L'Electre s un aliatge nadiu d'or i plata, en el qual la plata pot arribar a proporcions mximes del 40%. L'electre de les muntanyes dels Urals a ms porta un 20% de coure. El color de l'electre s groc pllid o blanc-grogs i el seu nom, s derivat del Grec, mencionat en l'obra L'Odissea. El mateix nom va ser usat per a denominar l'ambre, probablement pel color groc pllid d'algunes varietats d'ambre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14145" title="Ldia" nonfiltered="1847" processed="1832" dbindex="6856">

Antroponmia': Nom de pila femen;
Geografia histrica: ;
 Regi de l'sia menor, vegeu Regne de Ldia ;
 Satrapia de l'Imperi persa, vegeu Satrapia de Ldia (546-189 aC);
 Provncia romana de Ldia, vegeu Ldia (provncia romana);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14165" title="Segle VII aC" nonfiltered="1848" processed="1833" dbindex="6857">
 Esdeveniments .

 Fundaci de Samarkanda, a l'actual Uzbekistan.
 Fi de l'imperi assiri;

 Personatges destacats .

 Tales de Milet, filosofia i matemtics;
 Anaximandre de Milet (610 - 546 aC), filosofia;
 Safo de Lesbos;

Invents, descobriments, introduccions.

 La primera moneda de la que es t coneixement es remunta al 625 aC a Ldia, a l'oest d'Anatlia (Turquia).;

 Referncies .


----
Un segle abans / Un segle desprs




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14190" title="Escut del Catllar" nonfiltered="1849" processed="1834" dbindex="6858">


L'escut oficial del Catllar t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un agnus Dei reguardant d'argent nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 3 de desembre del 1987 i publicat en el DOGC el 30 del mateix mes.

L'Agnus Dei, o anyell pasqual, s el smbol de sant Joan Baptista, el patr de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14191" title="Bandera del Catllar" nonfiltered="1850" processed="1835" dbindex="6859">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb tres creus plenes, sobreposades al centre, blanca, vermella i blanca, de braos respectivament 1/2, 1/3 i 1/5 de l'alria del drap.

Histria.

Va ser publicat en el DOGC el 30 d'abril de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14192" title="Escut de Constant" nonfiltered="1851" processed="1836" dbindex="6860">


L'escut oficial de Constant t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un emperador rom muntat a un cavall passant, coronat de llorer, portant un mantell i agafant un ceptre amb la m dreta tot d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de mar de 1985 i publicat en el DOGC el 19 de juny del mateix any.

Armes parlants referents al nom de la vila, ja que s'hi representa l'emperador rom Constant. Segons la tradici, la vila fou fundada sota el mandat d'aquest emperador, i al municipi encara s'hi troba la villa romana de Centcelles (segle I). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14193" title="Escut de Creixell" nonfiltered="1852" processed="1837" dbindex="6861">


L'escut oficial de Creixell t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, una creu de Borgonya de gules sobremuntada d'una corona reial d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

L'escut oficial aprovat pel Govern catal presenta una creu de Borgonya i una corona reial; els antics segells municipals solien tenir dues fletxes creuades en comptes de la creu, per de tota manera la corona ja hi era. El castell de Creixell (segle XI) va pertnyer als bisbes de Barcelona, i ms tard al monestir de Sant Pere de Casserres; el 1767 va passar a la Corona, que el va vendre a Salvador de Marc, senyor de Reus. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14194" title="Escut dels Pallaresos" nonfiltered="1853" processed="1838" dbindex="6862">


L'escut oficial dels Pallaresos t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 3 palles d'or posades en faixa acompanyades a la punta d'una creu de Santa Tecla de sable. Per timbre una corona mural de poble.
Histria.

Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988 i publicat en el DOGC el 9 de novembre del mateix any.
El nom del poble alludeix al comtat de Pallars, ja que tradicionalment es diu que els seus habitants originaris van venir d'aquesta zona pirinenca. L'escut dels Pallaresos presenta un element agafat de les armes parlants del comtat, tres palles d'or. La creu de tau, o creu de Santa Tecla, s l'atribut de la patrona de Tarragona, ja que el poble va pertnyer fins no fa gaire al territori for de la ciutat. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14195" title="Bandera dels Pallaresos" nonfiltered="1854" processed="1839" dbindex="6863">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb tres palles grogues disposades en banda amb la creu de santa Tecla negra a l'angle inferior del vol.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 10 de juliol de 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14196" title="Escut de la Pobla de Mafumet" nonfiltered="1855" processed="1840" dbindex="6864">


L'escut oficial de la Pobla de Mafumet t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un agnus Dei d'argent reguardant i nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or, acompanyat a la punta d'un lledoner d'or fruitat de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de gener del 2001.

La Pobla de Mafumet s'ha representat tradicionalment per un Agnus Dei, o anyell pasqual, smbol de sant Joan Baptista, patr de la localitat. El lledoner fa referncia a la Mare de Du del Lled, advocaci mariana en el dia de la qual el poble celebra la festa major el 2 de febrer. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14197" title="Escut de la Riera de Gai" nonfiltered="1856" processed="1841" dbindex="6865">


L'escut oficial de la Riera de Gai t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un drac de sinople lampassat de gules acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'argent ribetada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de novembre de 1995.

El drac s l'atribut de santa Margarida, patrona del poble. A sota hi ha una representaci del riu Gai, senyal parlant referent al nom de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14198" title="Bandera de la Riera de Gai" nonfiltered="1857" processed="1842" dbindex="6866">

La bandera oficial de la Riera de Gai (Tarragons) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, groga, amb el drac verd lampassat de vermell de l escut, d alria 4/9 de la del drap i d amplria 8/27 de la llargria del mateix drap, posat a 1/18 de la vora superior i a 1/27 de la de l asta; i amb una faixa ondada blanca de gruix 1/19 de l alria del drap, rivetada de blau fosc i amb el rivet superior i l inferior de gruix 1/18 de l alria del drap; tot el conjunt a 1/9 de la vora inferior.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 29 de gener de 2002, i publicat en el DOGC el 17 de mar de 2003.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14200" title="Escut de Roda de Bar" nonfiltered="1858" processed="1843" dbindex="6867">


L'escut oficial de Roda de Bar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, l'arc de Bar d'or sobremuntat d'una roda d'argent ressaltant sobre dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de desembre del 2003.

L'escut presenta tradicionalment la roda, senyal parlant relatiu al nom de la localitat, i les claus de sant Pere, en referncia al fet que l'antic castell de Roda pertanyia al monestir de Sant Pere de Casserres. L'element que sobresurt s la representaci de l'arc rom  del segle II que s'aixeca a la Via Augusta i que s el monument pel qual s ms coneguda la poblaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14201" title="Escut de Salom" nonfiltered="1859" processed="1844" dbindex="6868">


L'escut oficial de Salom t el segent blasonament:

Escut caironat:de sinople; un salom d'argent encs d'or, el peu d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.

Va ser aprovat el 28 de juny del 2002.

El canelobre, o salom, s un senyal parlant referent al nom de la localitat. Els quatre pals de les armes reials de Catalunya fan referncia al fet que el poble, que pertanyia al priorat de Banyeres, estava sota la jurisdicci de la Corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14202" title="Escut de Salou" nonfiltered="1860" processed="1845" dbindex="6869">


L'escut oficial de Salou t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un vaixell d'or envelat d'or amb 4 pals de gules, acompanyat al cap d'una torre d'argent oberta. Per timbre una corona mural de vila.


Histria.

Va ser aprovat el 18 de juny de 1991 i publicat en el DOGC el 8 de juliol del mateix any.

Salou fou un port important en poca medieval; de fet, d'aqu part l'estol de naus que portaren Jaume I a la conquesta de Mallorca el 1229. El vaixell amb els quatre pals de les armes reials de Catalunya a la vela representa aquest fet histric. A dalt hi ha una allusi a la Torre Vella, aixecada el 1530 com a torre de guaita per prevenir els atacs de pirates i corsaris. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14203" title="Bandera de Salou" nonfiltered="1861" processed="1846" dbindex="6870">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una faixa groga de gruix 1/6 de l'alria del drap, centrada en el ter inferior de l'ensenya i amb la torre blanca de l'escut d'altura 2/5 de la del drap, centrada en el primer ter.
Histria.
Fou aprovada en el Ple de l'Ajuntament de Salou en  data  17  de  desembre  de  1991 i  publicada el 23 d'octubre de 1992 al DOGC.
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14204" title="Escut de la Secuita" nonfiltered="1862" processed="1847" dbindex="6871">


L'escut oficial de la Secuita t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur; una flor de lis d'argent acompanyada d'una orla de dotze estrelles d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de juliol del 2001.

La flor de lis voltada d'estels s un atribut de la Mare de Du, patrona del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14205" title="Escut de Torredembarra" nonfiltered="1863" processed="1848" dbindex="6872">


L'escut oficial de Torredembarra t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 torres d'argent obertes cadascuna amb una tanca d'or en forma de faixa a la porta, somades cadascuna d'una creu llatina potenada de sable, acompanyades al cap d'una m sinistra d'or i sostingudes sobre un mar en forma de peu ondat d'argent carregat 3 faixes ondades d'atzur. Per timbre, una corona de bar.


Histria.

Va ser aprovat el 15 de juliol de 1998 i publicat en el DOGC el 5 d'agost del mateix any.

Tradicionalment, l'escut de Torredembarra ha mostrat dues torres amb una barra a la porta (senyal parlant allusiu al nom de la poblaci), amb una creu dalt de cadascuna i una m entremig. Les ondes representen la Mediterrnia. El castell de la localitat, que a partir de 1523 va pertnyer als Icart, va esdevenir el centre de la baronia de Torredembarra, tal com recorda la corona. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14206" title="Bandera de Torredembarra" nonfiltered="1864" processed="1849" dbindex="6873">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, de color blau clar, amb una torre blanca oberta amb la tanca groga i una creu negra, d'altura 4/6 de la del drap, al centre del primer ter vertical i set faixes ondades de color blanc i blau clar juxtaposades, cadascuna de mitja, tres i mitja crestes, a la meitat inferior dels altres dos teros verticals.

Histria.
Es va publicar el 18 d'octubre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14207" title="Escut de Vespella de Gai" nonfiltered="1865" processed="1850" dbindex="6874">


L'escut oficial de Vespella de Gai t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una espasa flamejada d'argent guarnida d'or acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 9 de mar de 1994.

L'espasa flamejant s l'atribut de sant Miquel, patr de la vila. La faixa ondada s un senyal parlant que representa el riu Gai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14208" title="Bandera de Vespella de Gai" nonfiltered="1866" processed="1851" dbindex="6875">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, blava, amb una faixa ondonada de sis crestes blanques, de gruix 1/12 de l'alria del drap, situada a 1/6 de la vora inferior, i amb l'espasa flamejada blanca d'empunyadura groga de l'escut al centre, d'altura de la meitat del drap, amb la punta a 1/12 de la vora superior.

Histria.

Es va publicar en el DOGC el 24 de gener de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14210" title="Bandera de Constant" nonfiltered="1867" processed="1852" dbindex="6876">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb una corona de llorer d'estil rom de color groc, inscrita en una circumferncia imaginria situada en el mig del drap, i de dimetre de 5/9 de l'alt.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 3 de juliol de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14211" title="cid clorhdric" nonfiltered="1868" processed="1853" dbindex="6877">
























L' cid clorhdric, clorur d'hidrogen o salfumant (HCl) s un cid fort, format per clor i per hidrogen. A la temperatura ordinria s un gas, incolor, per en presncia d'humitat forma una mena de boira per que s molt higroscpica. Per aix comercialment es coneix com a salfumant. Es ven dissolt en aigua. S'usa en la neteja, encara que s'ha d'anar en compte perqu s txic i molt corrosiu. Amb els metalls forma clorurs. T moltes aplicacions a la indstria.

 Sntesi .
L'cid clorhdric (HCl) s'obt per addici d'cid sulfric (H2SO4) a la sal comuna (NaCl):

2 NaCl + H2SO4   Na2SO4 + 2 HCl;

En l'industria qumica es formen grans quantitats de clorhdric en les reaccions orgniques de cloraci de les substncies orgniques amb clor elemental:

R-H + Cl2   R-Cl + HCl;

Tamb s possible sintetitzar-lo directament a partir dels seus elements moleculars, aquest procs, per, no sol ser econmicament rendible.

En aigua es dissolen fins a 38 g/100 ml encara que a baixa temperatura es poden formar cristalls de HCl x H2O amb un contingut del 68 % d'HCl. La dissoluci forma un azeotrop amb un contingut del 20,2 % en HCl i un punt d'ebullici de 108,6 C.

L'cid clorhdric que es troba en el mercat sol tenir una concentraci del 38 % (mxima) o del 25 %.

 Aplicacions .
L'cid clorhdric s'utilitza sobretot com cid barat, fort i voltil. L's ms conegut s el de desincrustant per a eliminar residus de cal. En aquest aplicaci es transforma el carbonat clcic en clorur clcic, ms soluble i s'alliberen dixid de carboni (CO2 i aigua:

CaCO3 + 2 HCl -> CaCl2 + CO2 + H2O;

En qumica orgnica s'aprofita el clorhdric de vegades en la sntesi de clorurs orgnics - b per substituci d'un grup hidroxil d'un alcohol o per addici del clorhdric a un alqu encara que sovint aquestes reaccions no transcorren d'una manera molt selectiva.

En la indstria alimentria s'utilitza per exemple en la producci de la gelatina, dissolent  la part mineral dels oss.

En metallrgia de vegades s'utilitza per a dissoldre la capa d'xid que pot recobrir un metall.

Tamb s un producte de partida en la sntesi de clorur frric (FeCl3) o de policlorur d'alumini.

Efectes nocius.
El clorur d'hidrogen s irritant i corrosiu per a qualsevol teixit amb el qual tingui contacte. L'exposici breu a baixos nivells produx irritaci de la gola. L'exposici a nivells ms alts pot produir dificultats en la respiraci, estrenyiment dels bronquols, coloraci blava de la pell, acumulaci de lquid en els pulmons i fins i tot la mort. L'exposici a nivells ms alts pot produir inflamaci i espasmes de la gola i asfxia. Algunes persones, poden sofrir una reacci inflamatria al clorur d'hidrogen. Aquesta condici s coneguda com sndrome de mal funcionament reactiu de les vies respiratries (RADS, per les sigles en angls), que s un tipus d'asma causat per certes substncies irritants o corrosives.

Depenent de la concentraci, el clorur d'hidrogen pot produir des de lleu irritaci fins a cremades greus dels ulls i la pell. L'exposici perllongada a baixos nivells pot causar problemes respiratoris, irritaci dels ulls i la pell i decoloraci de les dents.

A pesar d'aquestes caracterstiques els sucs gstrics dins l'estmac hum contenen aproximadament el 3 % d'cid clorhdric. All ajuda a coagular les protenes i juga un paper important com a coenzim de la pepsina en la seva digesti. Tamb ajuda en l'hirdlisis dels polisacrids presents en el menjar.

Vegeu tamb.
Clorur d'hidrogen;

Referncies.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14215" title="Es Castell" nonfiltered="1869" processed="1854" dbindex="6878">


Es Castell, o tamb el Castell, s una vila i municipi de Menorca. S'ha anomenat tamb com:
Castell de sant Felip;
S Arraval de sant Felip;
la Rabal Nova;
Georgetown (1771, en honor al rei Jordi III d'Angleterra);
Real Villa de San Carlos (1782, en honor al rei Carles III d'Espanya);
Villacarlos (fins al 1985);










Nuclis nous:
la Cala de Sant Esteve ;
el Fonduco ;
Santa Anna;
la Snia d'en Riera ;
Son Mercadal de Dalt (o Sol del Este);
Son Vilar (antigament Bello Horizonte);
Trebalger;

L'origen del topnim.
El poble pren nom del castell de Sant Felip, on a prop s'hi assentava el primitiu nucli. 
Aquesta fortalesa es va construir en resposta al perill turc i molt concretament desprs que Barba-rossa assalts Ma l'any 1535 en represlia a la conquesta de Tunis (cau del corsari) per Carles V uns mesos abans.
Per va ser per mandat de Felip II (regent de les possessions espanyoles del seu pare en aquells anys) i sobre un projecte de l'itali Joan Baptista Calvi que es va comenar a construir anys desprs.
L'any 1558 ja estaven artillades les fortificacions del castell i va poder-ser repelir un atac otom.
Aix va estimular que molts maonesos cerquessin recer prop les muralles del castell i acabessin conformant un nucli habitat permanent que amb els anys va anar creixent i que se'l coneixia com a s'Arraval de sant Felip o Arraval del castelll de Sant Felip o tamb Sant Felip, amb una denominaci rasa i curta.

Com la presncia de civils i de cases que anaven en augment (es calcula que hi vivien uns 3000 vilatans) posava en perill l'eficcia de la fortalesa com a punt estratgic a les darreries del segle XVII les autoritats van fer les primeres consideracions d'ordenar el trasllat de la vila. De fet, la vila va ser traslladada dues vegades durant el segent segle. El primer trasllat, va haver d'esperar fins que vinguessin els anglesos, en el que seria la seva primera dominaci de l'illa. La rebelli austracista de Menorca (1706-1707) i l'assalt i ocupaci de l'illa l'any 1708 per l'armada britnica van ensenyar als anglesos que la demolici de l'arraval primitiu (inclosa l'esglsia) i el seu trasllat a un punt ms distant del castell era urgent. El nou temple es comen el 26 de juny de 1719 i es va concloure el 1722. el nom que va rebre la vila ex novo fou el d'Araval Nova. Per en el decurs de les segents dcades, per mor del creixement urb i de la major sofisticaci artillera, de nou s'hagu de plantejar un altre trasllat. El detonant va ser l'experincia del setge francs del 19 de maig de 1756. De fet, les tropes de la Corona britnica hagueren de cedir la plaa com a conseqncia de la gran proximitat de qu fruren les tropes invasores franceses a raser de la trama urbana de l'Arraval. Aix doncs, en recuperar la sobirania de l'illa els anglesos l'any 1963 (segona dominaci), altra vegada es posaren a estudiar el trasllat a un nou emplaament. I va ser el febrer de 1771 que s'orden de nou la demolici. La nova vila qued ubicada en una plana ran de la lnia del litoral portuari (i no com a bans ran de la lnia de separaci amb el castell, allargassada terra endins), entre Cales Fonts i Cala Corb. S'aixec amb un traat ortogonal i deixant al seu centre una espaiosa plaa d'armes envoltada de casernes, com tamb uns anys abans els francesos ho havien fet amb Sant Llus. s llavors que passaria a ser denominada George Town, en honor al rei angls Jordi III, sense que hi fos estranya la denominaci simultnia de Vila Jordi o l'antiga "arraval nova". Els britnics tamb ampliaren de forma espectacular el castell.

Per l'exrcit franco-espanyol, a les ordres del duc de Crillon, va recuperar i demolir el castell l'any 1782, tot pensant que intercanviarien l'illa desprs als anglesos per Gibraltar. Curiosament, la pasqua militar que encara se celebra a l'Estat Espanyol prov d'aquest atac del 6 de gener dut a terme per les tropes de Carles III. La localitat tornaria a ser rebatejada amb el nom de Real Villa de san Carlos, en honor al monarca castell Carles III. Per aquest nom tan rimbombant va tenir poca fortuna i va passar a denominacions ms senzilles del tipus Villa Carlos o Nova Vila Carlos. Tanmateix, la frmula predilecta de la gent sempre havia estat la mateixa: es Castell. Vet aqu la ra que avui en dia sigui la denominaci oicial.

De tota manera, no s'acaba aqu la histria de l'origen del topnim. Els britnics, durant la tercera dominaci de l'illa (1798-1802) van tornar a reconstruir el castell i els seus baluards (malgrat van parallitzat-se les obres quan es va saber que Menorca retornaria als espanyols). El van rebatejar amb el nom de Sant Jordi, com li havien posat a la vila anys abans i li tornarien a posar: Georgetown. A partir del 1802 tornaria a dir-se Villa Carlos o Villacarlos, fins a la recuperaci democrtica l'any 1978.

Histria poltica.
La histria civil des Castell s la crnica del seu afany d'independncia local, fins i tot en poques en qu la segregaci municipal era absolutamnet impensable. La primera funci pblica de carcter local va donar-se en la figura del mostassaf (1685), una mena de funcionari de vigilncia de preus, pesos i mesures, que tamb resolia petits conflictes quotidians en matria d'ordenances i policia. Amb aquesta situaci es va arribar fins al final de la segona dominac anglesa. Amb l'arribada de les tropes del duc de Crillon a l'illa (1781), el nou governador espanyol, el comte de Cifuentes, va intervenir en la consecuci d'una junta de govern per a la vila. La junta la integraven un batlle reial, el mostassaf i un dipositari, supeditats tots tres a l'autoritat del governador militar. I com a auxiliars, un secretari i un nunci de policia. Amb l'objectiu de dotar d'una casa de la vila on el grup de govern pogus treballar, es va construir l'any 1787 l'edifici que encara ara serveix de seu municipal. De fet l'edifici tamb allotjaria una plaa porticada que ha servit fins fa poc de mercat, i fins i tot una escola (que va funcionar durant ms d'un segle).
Amb l'adveniment de l'Espanya liberal (les corts de cadis, 1812), la planta municipal de Menorca es va doplar, i a ms a ms de Ciutadella, Ma, Alaior i es Mercadal, van aparixer nous municipis de nova planta com Sant Llus, Ferreries, es Midjorn Gran i es Castell. Per la inestabilitat poltica d'aquella primera meitat de segle va propiciar el vaiv municipal, i es Castell, com la majoria de casos, visqu immergit en un continu fer i desfer de l'aparell administratiu. Finalment es va tornar a una reagregaci amb Ma (1848-1872). Durant aquest perode la vila va ser reduda a una simple pedania, amb un batlle pedani i cinc regidors ajudants que portaven la gesti de les obres pbliques i la beneficncia. En aquest espai de temps, per, ja aparegu una certa puixana urbanstica: introducci de l'enllumenat pblic per petroli, fundaci dels cos de serenos, ampliaci del cementiri i renovaci dels empedrats dels carrers. Finalment, el 24 d'abril de 1872 es Castell va aconseguir la independncia plena i definitiva, amb l'actual delimitaci del terme municipal, el ms petit de l'illa.

Evoluci urbana.

Cal recordar que es Castell, com passa tamb amb Sant Climent i Sant Llus, t un origen urbanstic totalment planificat, a partir d'una concepci ingenyeril militar. Concretament, Es castell s fet a partir d'un disseny del 1771 de l'enginyer escocs Patrick Mackellar que es bas segons la doctrina militar imperant de l'poca en les traces dels vells campaments militars romans. A banda d'haver-se acomplert la previsi urbanstica del coronel de l'exrcit britnic, l'evoluci urbana (sobretot a partir de la segona meitat del s.XX) no s'ha fet com a la resta dels pobles de l'illa, en forma radial al nucli primigeni, sin formant rees satllits ameboides. Aquest creixement ha dut 2 capes socials residencials que hi viuen tot l'any: els professions liberals o petits o mitjans empresaris del sector turstic que tenen el negoci a Ma i que viuen en xalets confortables en els nuclis de Santa Anna i Sol de l'Este, i els treballadors de la construcci i serveis associats, immigrants de pasos llunyants actualment, per que als anys 60-80 havien sigut de la pennsula, que ocupen barriades de pisos nous (a la zona de Fontanilles) o remodelacions de velles cases del nucli antic.

Enllaos externs.

Fitxa municipal de l'Institut Balear d'Estadstica;
mapa;
Consideracions historico-militars sobre Menorca fins el segles XVI;
Pgina sobre el municipi a WebMenorca, Triangle postals;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14226" title="Castell (desambiguaci)" nonfiltered="1870" processed="1855" dbindex="6879">

Arquitectura: fortificaci medieval per a s militar. Vegeu castell;
Cultura popular: tipus de construcci humana habitual a Catalunya. Vegeu casteller;
Art: nom donat a un espectacle de focs d'artifici al Pas Valenci i una de les protagonistes de les Falles de Valncia.
Herldica: figura molt freqent en les armories dels Pasos Catalans que consisteix en la representaci idealitzada d'un castell amb tres torres merletades, la del mig ms alta; vegeu castell (herldica);
Toponmia: terme que apareix freqentment en la toponmia dels Pasos Catalans, en poblacions caracteritzades tradicionalment per un castell; vegeu:
 es Castell, municipi de Menorca;
 Castell-Platja d'Aro, municipi del Baix Empord i Castell d'Aro, poblaci d'aquest municipi;
 Castell de Cabres, municipi del Baix Maestrat;
 Castell de Castells, municipi de la Marina Alta;
 el Castell de Guadalest, o simplement Guadalest, municipi de la Marina Baixa;
 Castell de l'Areny, municipi del Bergued;
 Castell de Mur, municipi del Pallars Juss;
 Castell de Vernet, o simplement Castell, municipi del Conflent;
 el Castell de Vilamalefa, municipi de l'Alt Millars;
 Castell de Ferro, poblaci de la provncia de Granada situat entre els municipis de Gualchos i Ljar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14227" title="Llista de bisbes de Tortosa" nonfiltered="1871" processed="1856" dbindex="6880">


 Vegeu tamb .
 Bisbat de Tortosa;

 Enllaos externs .
Llistat dels bisbes de Tortosa segons el mateix bisbat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14229" title="Llista de bisbes de Lleida" nonfiltered="1872" processed="1857" dbindex="6881">
Llista del bisbes de Lleida

200-299.
Itxi 203 ;
Sant Fil 227 ;
Joan 230 ;
Pere 258 ;
Mrius Seli 259 ;
Sant Ller 268-311 ;

300-399.
Diperdi 313 ;
Amili 380 ;

400-499.
Prudenci 400 ;
Atanasi 413 ;
Saguici 413 ;
Jacobo 419 ;
Seber 460 ;

500-599.
Fortunat 517 ;
Pere 519 ;
Andreu 540 ;
Februari 546 ;
Polibi 589 ;
Juli 592 ;
Ameli 599 ;

600-699.
Gomarel 614 ;
Fructus 633;
Gandeleno 653 ;
Eusend 683 ;

700-799.
Esteve 714 ;
Sant Medard 788 ;

800-899.
Jacobo 842 ;
Adulf 887-922 ;

900-999.
At 923-955 ;
Odisend 955-975 ;
Aimeric 988-991 ;
Jacobo 996 ;

1000-1099.
Aimeric II 1006-1015 ;
Borrell 1017-1019 ;
Arnulf 1023-1067 ;
Salom, osb 1068-1075;
Arnulf II 1075-1076 ;
Pere Ramon Dalmaci 1076-1094 ;
Llop 1094-1097 ;
Pon, osb 1097-1104 ;

1100-1199.
Sant Ramon II 1104-1126 ;
Esteve 1126 ;
Pere Guillem, osb 1126-1134 ;
Ramir, osb 1134 ;
Gaufrid, osb 1135-1143 ;
Guillem Prez de Ravitats 1176 ;
Guillem Berenguer de Barcelona 1177-1191 ;
Gombau de Camporrells 1191-1205;

1200-1299.
Berenguer d'Erill 1205-1235 ;
Pere d'Albalat 1236-1238 ;
Ramon de Siscar, oc 1238-1247 ;
Guillem de Barber, oc 1248-1255 ;
Berenguer de Peralta, op 1256 ;
Guillem de Moncada 1257-1278 ;
G. Bernldez de Fluvi 1282-1286 ;
Gerald de Andria 1290-1298 ;
Pere del Rei 1299-1308;

1300-1399.
Pon d'Aguinaliu 1308-1313 ;
Guillem d'Arany, op 1314-1321 ;
Pon de Vilamur 1322-1324 ;
Ramon d'Aviny 1324-1327 ;
Arnau de Cescomes 1327-1334 ;
Ferrer Colom 1334-1340 ;
Jaume Sitj 1341-1348 ;
Esteve Mulceo 1348-1360 ;
Romeu Sescomes 1361-1380. President de la Generalitat de Catalunya (1375);
Raimund 1380-1386 ;
Guerau de Requesens 1387-1399 ;
Pere de Santcliment 1399;

1400-1499.
Joan Bauphes 1403 ;
Pere de Sagarriga i de Pau 1404-1407 ;
Pere de Cardona 1407-1411 ;
Domnec Ram i Lanaja 1415-1434. President de la Generalitat de Catalunya(1428);
Garca Aznrez de An 1435-1449 ;
Antoni Cerd 1449-1459 ;
Llus Joan de Mil 1461-1510;

1500-1599.
Joan d'nguera 1510-1516 ;
Jaume Conchillos, om 1512-1542 ;
Mart Valero 1542 ;
Ferran de Lloaces i Peres (1543-1553). President de la Generalitat de Catalunya (1559-1560);
Joan Arias 1553-1554 ;
Miquel Despuig 1556-1559 ;
Antoni Agustn 1561-1576 ;
M. Thomas de Taxaquet 1577-1578 ;
Carles Domnech 1580-1581 ;
Benet de Tocco, osb 1583-1585 ;
Gaspar Joan de la Figuera 1585-1586 ;
Joan Martnez de Villatoriel 1586-1591 ;
Pere de Aragn 1592-1597 ;
Francesc Virgili 1599-1620;

1600-1699.
Pere Antoni Serra (bisbe) 1621-1633. 90. President de la Generalitat de Catalunya;
Antoni Prez, osb 1633 ;
Pere de Magarola 1634 ;
B.Caballero de Paredes 1635-1642 ;
Pere de Santiago, osa. 1644-1650 ;
Miquel de Escartn 1656-1664 ;
Braulio Sunyer 1664-1667 ;
Josep Ninot 1668-1673 ;
Jaume Copons 1673-1680 ;
Francesc Berardo 1680-1681 ;
Miquel Jeroni de Molina 1682-1698 ;
Joan de Santa M. Alonso 1699-1700;

1700-1799.
Fr. de Sols, om 1701-1714 ;
Francesc Olasso Hipenza 1714-1735 ;
Gregorio Galindo 1736-1756 ;
Manel Macas Pedrejn 1757-1770 ;
J.A.Snchez Ferragudo 1771-1783 ;
Jeroni M. de Torres 1783-1816 ;

1800-1899.
Manel de Villar 1816-1817 ;
Remigi Lasanta Ortega 1818 ;
Sim A. de Rentera Reyes 1819-1824 ;
Pau Colmenares, osb 1824-1832 ;
Juli Alonso i Vecino 1833-1844 ;
Josep D.Costa i Borrs 1848-1850 ;
Pere Cirilo Uriz i Labaury 1850-1861 ;
Mari Puigllat i Amig 1861-1870 ;
Toms Costa i Fornaguera 1875-1889 ;
Josep Meseguer i Costa 1889-1905 ;

1900-1999.
Joan A. Ruano i Martn 1905-1914 ;
Josep Miralles Sbert 1914-1925 ;
Manuel Irurita Almndoz 1926-1930 ;
Salvi Huix Miralpeix 1935-1936 ;
Manuel Moll i Salord, administrador apostlic 1938-1943 ;
Joan Villar i Sanz 1943-1947 ;
Aurelio del Pino Gmez 1947-1967 ;
Ramon Malla Call 1968-1999 ;
Francesc Xavier Ciuraneta i Aym 1999-2007;

2000-2099.
Xavier Salinas i Vials, administrador apostlic 2007-2008;
Joan Piris i Frgola, 2008-...

Enllaos externs.
Llista de bisbes de Lleida segons el mateix bisbat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14230" title="cid" nonfiltered="1873" processed="1858" dbindex="6882">

Un cid, s un compost qumic tpicament soluble en aigua, de gust cid. Sempre t un pH inferior a 7. s una molcula o i que cont hidrogen, o que s capa de donar un prot a una base, o d'acceptar un parell electrnic no compartit d'una base. Un cid reacciona amb una base en una reacci qumica de neutralitzaci per a formar una sal.

cid fort.
Un cid fort s aquell que es dissocia completament en l'aigua, s a dir, aporta ions H+, per no els arreplega. 
HA => H+ + A-  (en dissoluci aquosa);
o el que s el mateix, ja que l'H+ en presncia d'aigua, el trobem com a i hidroni H3O+;
HA(s) + H2O(l) => H3O+(aq) + A-(aq);

Exemples d'cids forts.
cid clorhdric;
cid sulfric;
cid ntric;

cid feble.
Un cid feble tamb aporta ions H+ al medi, per no es dissocia totalment, formant un equilibri cid-base. La majoria dels cids orgnics sn d'aquest tipus, i tamb algunes sals, com el clorur d'alumini.
HA <=> H+ + A-  (en dissoluci aquosa);
La doble fletxa indica l'equilibri, o el que s el mateix;
HA(s) + H2O(l) => H3O+(aq) + A-(aq);

La constant d'acidesa (de smbol Ka), ens dna idea, per a cada cid feble, fins a quin punt es dissocia en disoluci aquosa;
;

Exemples d'cids febles.
cid actic, CH3COOH, Ka = 1.8 x 10-5, es troba en el vinagre i el suc de tomquet.
cid fosfric, H3PO4, Ka = 7.1 x 10-3;
cid acetilsaliclic, C6H4OCOCH3CO2H,  s el component principal de l'aspirina.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14234" title="Millenni" nonfiltered="1874" processed="1859" dbindex="6883">
Un millenni s una unitat de temps, equivalent a un perode de 1000 anys consecutius.

Aquesta pgina cont els enllaos als diferents millennis de la histria humana.

Podeu veure la informaci ms detallada a la pgina de segles i dcades. Per a perodes anteriors, consulteu els articles; geologia histrica, Plistoc, i Paleolitic.

Els millennis aC;
Millenni X aC;
Millenni IX aC;
Millenni VIII aC;
Millenni VII aC;
Millenni VI aC;
Millenni V aC;
Millenni IV aC;
Millenni III aC;
Millenni II aC;
Millenni I aC;
Els millennis dC;
Millenni I;
Millenni II;
Millenni III;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14235" title="Estru" nonfiltered="1875" processed="1860" dbindex="6884">

L' estru (Struthio camelus) s l'ocell vivent ms gran. Fa fins a 2,5 metres d'alada, no pot volar i pertany a la famlia dels estrutinids.

Altres membres del grup sn els nyands, els ems, els casuaris i l'ocell ms gran que mai ha existit, l'Aepyornis, actualment extingit. Els estruos tenen el coll i les cames molt llargs i poden crrer fins a 65 km/h.

Els estruos es troben, de forma natural, a les sabanes i als semideserts d'frica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa. La raa d'Orient Mitj (S. c. syriacus) est extingida.

Les seves plomes no li serveixen per volar, per varen ser molt populars com ornaments per als capells de les dames, i similars. Els estruos sn prou grossos perqu un hum petit els pugui cavalcar i han estat usats en certs llocs del nord d'frica i Arbia com animals de curses.

Es crien per a carn a molts pasos, incls en climes tan freds com el de Finlndia. El gust de la carn d'estru s'assembla al de la vedella.

A la mitologia popular, l'estru s fams per amagar el cap dins l'arena al primer senyal de perill. No s'han registrat observacions d'aquest comportament, encara que se sap que els ocells posen el cap i el coll en terra per parixer ms poca cosa quan s'acosta un predador. Quan se senten amenaats els estruos poden arribar a ferir greument, amb coces de les seves podereoses potes, als seus atacants.

Els estruos nien comunitriament. Un cert nombre de femelles ponen els ous dins el mateix nier, on sn covats per la femella dominant, durant el dia, i pel mascle, durant la nit. Els ous d'estru sn els ms grossos d'entre tots els ous.


Enllaos externs.

Videos d'estru a Internet Bird Collection.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14238" title="Francis Crick" nonfiltered="1876" processed="1861" dbindex="6885">


Francis Harry Compton Crick ( Northampton, Anglaterra 1916 - San Diego, EUA 2004 ) fou un bileg i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962.

Biografia.
Va nixer el 8 de juny de 1916 a la ciutat de Northampton, poblaci situada al comtat de Northamptonshire. Va estudiar fsica a la Universitat de Londres, on s'especialitz en cincies l'any 1937. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en mines submarines magntiques i acstiques, per encrrec de la Marina Britnica. Acabada la guerra va comenar a estudiar biologia i qumica.

L'any 1976 accept un lloc de professor a la Universitat de San Diego, i s'installa a La Jolla (Califrnia). Va morir el 28 de juliol de 2004 a l'Hospital de la Universitat de San Diego a conseqncia d'un cncer de clon. 

Recerca cientfica.

L'any 1951 va comenar a treballar al costat del nord-americ James D. Watson al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge a Anglaterra i consagr tot el seu temps a la desencriptaci de l'estructura de la molcula de l'cid desoxiribonucleic o ADN, ja identificada pels bilegs com clau per a l'inici de la comprensi de la gentica. 

Basant-se en anlisis cristallogrfics de raigs X realitzats per Rosalind Franklin sobre les competncies especfiques en gentica, els anlisis biolgics de Crick i cristallogrfics de Watson els va permetre proposar una una estructura helicodal per a l'ADN. Aquesta proposta fou publicada el 25 d'abril de 1953 a la revista Nature. L'estructura de la molcula en doble hlix va permetre entendre els secrets de la vida: tota la vida a la Terra existeix nicament grcies a l'ADN, des del bacteri ms petit fins a l'home. Aquest descobriment li va valer el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 al costat de James D. Watson i al britnic d'origen neozelands Maurice Wilkins, els treballs del qual van servir de base. 


La manca de microscopis prou potents va probocar la intil recerca d'un bon nombre d'equips cientfics en intentar llegir l'estructura de la molcula de l'ADN. Crick i Watson van descobrir que fent cristallitzar la molcula i sotmetent-la a una difracci de raigs X era possible reconstruir la forma de la molcula i entendre el seu funcionament. Cada part de la molcula duu quatre bases qumiques enfrontades dues a dues: l'adenina amb la timina i la citosina amb la guanina. Aquestes quatre bases qumiques abreujades com A, T, C i G, constituxen l'alfabet pel qual s'escriuen els gens al llarg de les cadenes d'ADN. Aix mateix cada part d'ADN s un doble mirall del que t davant, el que explica per quin motiu l'ADN pot copiar-se i reproduir-se. El desxiframent total d'aquesta molcula no finalitzar fins l'any 1966.

L'any 1973 va entrar a treballar a l'Institut Salk de la Universitat de San Diego per a dur a terme investigacions sobre neurocincia. Va dedicar els seus esforos a la comprensi del cervell, i va proporcionar a la comunitat cientfica nombroses idees i hiptesis, i la demostraci experimental de la transmissi d'imatges fixes a 50 Hz per la retina al cervell, el que s una aportaci fonamental per al futur de les teories de la percepci visual. 

Crick va fer d'altres aportacions importants en el camp de la biologia molecular, per exemple en el mecanisme de la sntesi de protenes i el codi gentic. Ms endavant va passar a treballar en neurocincia, en particular sobre els mecanismes que produeixen la conscincia.

Crick i el LSD. 
A pesar de la seva imatge pblica, Crick fou un devot d'Aldous Huxley i membre fundador d'un grup anomenat Soma que en aquells anys advocava per la legalitzaci del cnnabis, i fou un dels principals impulsors de la reforma de les lleis antidroga per part de les autoritats britniques.

Aquest grup tingu relaci amb el major laboratori clandest de LSD a Europa, el qual va funcionar des de 1973 fins al seu desmantellament l'any 1977. Aix mateix Crick va conixer Dick Kemp, un fams i brillant bioqumic que purific la producci de LSD durant la dcada del 1970 i que fou perseguit per distribuir gratutament aquesta droga. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (12845) Crick descobert el 3 de maig de 1997 per l'astrnom belga Eric Walter Elst.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1962;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14266" title="Campionat d'Europa de futbol 2004" nonfiltered="1877" processed="1862" dbindex="6886">


L'Eurocopa 2004 va tenir lloc a Portugal entre el 12 de juny i el 4 de juliol del 2004. L'Eurocopa de Futbol s una competici que t lloc cada quatre anys entre les seleccions nacionals organitzada per la UEFA, l'entitat que regula el futbol a Europa. Va ser la primera vegada que la competici tenia lloc a Portugal.

La fase prvia de l'Eurocopa 2004 va tenir lloc des del mes de setembre de l'any 2002 fins el mes de novembre de l'any 2003. Cincuanta equips van ser dividits en deu grups i cada equip va jugar dos partits contra els altres equips del mateix grup (anada i tornada). Els equips guanyadors automticament es classificaven per l'Eurocopa 2004 i els segons de cada grup participaven en una eliminatria per decidir-ne cinc ms. Tots aquests junts amb l'equip amfitri Portugal, que no necessit passar el procs de classificaci (com de costum), fan els 16 equips que en prengueren part.

La final es va jugar el 4 de juliol, i va ser gaireb una repetici del partit inaugural: l'amfitriona Portugal contra Grcia. Grcia va guanyar 1-0 amb un nic gol de corner fet de cap per Angelos Charisteas al minut 57. L'xit de Grcia, que mai havia guanyat cap partit en les seves anteriors aparicions a les fases finals, va ser totalment inesperat.

Pasos participants. 

Vegeu la fase de classificaci en: Classificaci per a l'Eurocopa 2004.



 Seus .





 Primera fase .
Tots els horaris es presenten en hora local (GMT).

Grup A.












Grup B.












Grup C.












Grup D.












Fase final.



Quarts de Final.










Semifinals.




Final.






Estadstiques finals.



Golejadors.



Equip ideal UEFA All-Star.


Enllaos externs.
Web oficial de la Eurocopa 2004 ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14279" title="Escut de Tremp" nonfiltered="1878" processed="1863" dbindex="6887">


L'escut oficial de Tremp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, la Mare de Du de Valldeflors d'or acompanyada de 2 flors de lis d'argent. Per timbre, una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 24 d'abril del 1989 i publicat en el DOGC el 8 de maig del mateix any.

La ciutat es va desenvolupar entorn de la collegiata de Santa Maria, que data del segle IX. A l'escut tradicionalment s'hi representa la imatge de la patrona, Santa Maria de Valldeflors, coronada i aguantant l'infant Jess i un ram de lliris (senyal parlant que fa allusi al nom de Valldeflors); i dues flors de lis, un altre smbol de la Mare de Du. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14280" title="Bandera de Tremp" nonfiltered="1879" processed="1864" dbindex="6888">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, blava clara, amb tres flors de lis blanques cadascuna d'altura i amplada 1/3 de l'alria del drap juxtaposades pels extrems laterals inferiors i amb la flor de lis central apuntant a la meitat de la vora superior; tot el conjunt a 1/9 de la vora superior.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 18 d'octubre de 1989.

La flor de lis s l'atribut tradicional de la Mare de Du, patrona de la poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14333" title="Fase lunar" nonfiltered="1880" processed="1865" dbindex="6889">



La fase lunar s un terme astronmic, referit a la porci de la Lluna que s visible, en ser illuminada pel sol, tal com s vista des de la Terra. La Lluna en el seu gir al voltant de la Terra presenta diferents aspectes segons la seva posici respecte al Sol. Quan es troba entre la Terra i el Sol, ens ofereix la seva cara no illuminada (noviluni o lluna nova). Una setmana ms tard la Lluna ha fet un quart de volta i ens presenta mitja cara illuminada (quart creixent). Una altra setmana ms i la Lluna ocupa una posici alineada amb el Sol i la Terra, oferint-nos tota la cara illuminada (pleniluni o lluna plena). Una setmana ms tard trobem el quart minvant. Transcorregudes quatre setmanes ens trobem de nou en noviluni. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sindic i s de 29,53 dies solars mitjans. Les fases de la Lluna tenen molta relaci amb perodes del calendari com la setmana i el mes. Sn la base del calendari musulm.

Els noms tradicionals en catal de les quatre fases lunars sn:
 Lluna nova (astronmicament noviluni);
 Lluna creixent o quart creixent;
 Lluna plena o ple de la lluna (astronmicament pleniluni);
 Lluna minvant, quart minvant o lluna vella.

Els planetes tamb tenen les seves fases. Galileo Galilei va ser el primer a descobrir que Venus presentava fases com la Lluna argument que recolzava la Teoria heliocntrica.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14342" title="Dinastia Carolngia" nonfiltered="1881" processed="1866" dbindex="6890">
La dinastia Carolngia o Carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolngia va succeir la merovngia el 751. El nom de carolingi prove de Carles Martell, pare de Pip el Breu i, en certa forma de la Dinastia.

 Antecedents .
Arnulf de Metz de la famlia dels arnulfins i Pip el Vell de la dels pipnids es van unir i van formar una veritable dinastia a travs dels matrimonis dels seus fills. Els carolingis ja ostentaven el poder des de 639 encara que no com a reis (que durant ms d'un segle continuarien sent els merovingis), sin com a majordom de palau.

El fill de Pip d'Heristal, Carles Martell heret el crrec de majordom del seu pare. Fou el gran vencedor a la batalla de Tours (732), que salv el Regne Franc de la incursi sarrana, la qual cosa consolida encara mes la prdua de poder dels reis Merovingis en favor dels majordoms.
 
 Inici de la Dinastia .


El fill de Carles Martell, Pip el Breu (tamb majordom de palau) va destronar el rei merovingi Khilderic III i, amb suport del Papa, va fer oficial el seu poder de facto sobre els francs i el fi del Merovingis.

Pip va ampliar molt els dominis de l'Imperi Carolingi, per va ser el seu fill Carles el Gran (Carlemany) qui incorpor als dominis el Regne Lombard i esdevingu Emperador d'Occident. 
Sota Carles el Gran i el seu fill Llus el Piets, t lloc la integraci de la Septimnia i de la Marca Hispnica o Gtica al Regne Franc. 

 Fi de la Dinastia .
Al llarg del segle IX i, especialment desprs de la mort de Llus el Piets, la dinastia carolngia entra en declivi,  quan els tres fills d'aquest (Carles el Calb, Lotari I i Llus el Germnic) es van repartir l'imperi mitjanant el Tractat de Verdun (843). 
El poder de la dinastia llavors va anar disminuint. 
En la branca germnica (la de Llus el Germnic i el Sacre Imperi Romanogermnic, els carolingis van mantenir el poder fins al segle X. 
En Frana, els hereus del fill de Llus el Piets, Carles el Calb, van governar fins el 987, quan van ser substituts per la Dinastia Capet. 

Governants.

Majordoms de Palau carolingis.

Pip el Vell (580-640), Majordom d'Austrsia 623-629, 639-640 ;
Ansegisel (602-685), Majordom d'Austrsia 629-639 ;
Grimoald (616-662), fill de Pip, Majordom d'Austrsia 643-657 ;
Pip de Herstal (640-714), fill d'Ansegisel, Majordom d'Austrsia 679-714, des de 688 com Duc i Prncep del Francs governant de facto del regne sencer ;
Carles Martell (690-741), Majordom d'Austrsia 717-741, des de 718 del regne sencer ;
Carloman (716-754), Majordom d'Austrsia 741-747 ;
Pip el Breu (714-768), Majordom de Nustria 741-751, des de 747 tamb Majordom d'Austrsia ;
Quan Pip el Breu esdev rei, el Carolingis succeeixen la dinastia Merovngia.

Reis carolingis.
Pip el Breu (714-768), 751-768 ;
Carlemany (742-814), 768-814 (al principi noms Nustria, Aquitnia, Austrsia del nord) ;
Carloman I 768-771 (Borgonya, Allemania, Austrsia del sud) ;
Llus el Piets (778-840), 814-840 ;
Lotari I (795-855), 817-855 (fins a 840 amb el seu pare) ;

El Regne Franc va ser dividit amb el Tractat de Verdun en 843 entre els fills de Llus el Piets. 
La taula segent llista els governants en les tres subdivisions, que sn els nuclis dels posteriors regnes de Frana i Alemanya, excloent Itlia.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14349" title="Escut de Castellar de la Ribera" nonfiltered="1882" processed="1867" dbindex="6891">


L'escut oficial de Castellar de la Ribera t el segent blasonament:

Escut caironat partit: d'atzur i d'argent ressaltant sobre el tot un castell de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de maig de 1996.

El castell s un senyal parlant referent al nom del poble. Els esmalts fan referncia a la Ribera Salada, el riu que passa per la localitat: l'atzur per la "ribera" i l'argent pel topnim Salada. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14350" title="Escut de Clariana de Cardener" nonfiltered="1883" processed="1868" dbindex="6892">


L'escut oficial de Clariana de Cardener t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 10 estrelles de 5 puntes d'argent posats en 3 pals 3.4.3. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.

Va ser aprovat el 6 de febrer de 1995.

L'escut de gules carregat d'estels d'argent s el tradicional dels segells municipals del poble. Sn armes parlants, i fan referncia a la "claror" d'un cel destapat i ple d'estrelles. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14351" title="Escut de la Coma i la Pedra" nonfiltered="1884" processed="1869" dbindex="6893">


L'escut oficial de la Coma i la Pedra t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una creu plena patent d'argent acompanyada de 2 cards de 3 flors d'or, un a cada cant inferior. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de maig de 1991.

La creu d'argent s un senyal tradicional dels segells del municipi. La Coma i la Pedra va pertnyer a Sant Lloren de Morunys, del vescomtat de Cardona, i els dos cards d'or sobre camper de gules estan agafats de les armes parlants dels Cardona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14352" title="Bandera de la Coma i la Pedra" nonfiltered="1885" processed="1870" dbindex="6894">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb la creu plena patent blanca de l'escut, els braos de la qual de gruix 1/6 de l'alria del drap, i amb dos cards de tres flors al centre de cada quarter inferior.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 23 d'abril de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14353" title="Escut de Guixers" nonfiltered="1886" processed="1871" dbindex="6895">


L'escut oficial de Guixers t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 6 rocs d'argent posats 1.2.3. formant una muntanya Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992.

Els rocs d'argent sn un senyal parlant referent al nom del poble, ja que sn la representaci d'una muntanya de guix. De fet, al municipi hi ha pedreres de guix.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14354" title="Bandera de Guixers" nonfiltered="1887" processed="1872" dbindex="6896">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, verda, amb sis triangles blancs posats en sentit horitzontal; tres amb la base en el pal, dos amb la base en l'eix vertical del primer ter i un amb la base en l'eix del segon ter, que es toquen els vrtexs corresponents.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 19 de gener del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14355" title="Escut de Lladurs" nonfiltered="1888" processed="1873" dbindex="6897">


L'escut oficial de Lladurs t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mont d'or movent de la punta somat d'un castell de sable obert acompanyat de 2 cards de 3 flors d'or, un a cada costat. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 8 d'abril de 1987.

S'hi representa el castell de Lladurs dalt d'un tur; el castell, avui en runes, va pertnyer als vescomtes de Cardona, i precisament els dos cards d'or sobre camper de gules sn trets de les armes parlants dels Cardona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14356" title="Lpid" nonfiltered="1889" processed="1874" dbindex="6898">
Els lpids sn biomolcules orgniques formades principalment per carboni, hidrogen i oxigen. Sn insolubles en aigua, per s en dissolvents orgnics. Popularment sn coneguts com a greixos i olis. Es poden classificar en dos grans grups: saponificables i insaponificables.

Lpids saponificables.
Els lpids saponificables sn aquells que tenen cids grassos. Es diuen aix perqu el grup carboxlic de l'cid gras pot reaccionar amb un grup alcohol formant un ster i una molcula d'aigua (reacci d'esterificaci). En aquest grup es troben els cids grassos, els triglicrids, les ceres i els fosfolpids.

cids grassos.

Els cids grassos estan compostos d'una cadena hidrocarbonada amb un grup cid. El seu nombre d'toms de carboni s sempre parell. La seva configuraci qumica provoca que tingui un extrem hidrfob (la cadena hidrocarbonada) i un altre d'hidrfil (el grup cid, perqu d'ell es pot alliberar un i d'hidrogen, fent que una molcula d'aigua s'uneixi al grup mitjanant un enlla d'hidrogen). Els cids grassos poden ser saturats (si no tenen dobles enllaos) o b insaturats (si tenen dobles enllaos).

Triglicrids.

Els triglicrids estan constituts per la uni mitjanant una reacci d'esterificaci d'una molcula de glicerina (propanotriol) amb tres cids grassos. Amb una reacci d'hidrlisi podem alliberar els cids grassos i la glicerina per tal de transformar-los en energia en forma d'ATP. Per aquest motiu, els triglicrids constitueixen la reserva energtica dels organismes vius. En mamfers, sn emmagatzemats principalment en el teixit adips blanc.

Crids.

Les ceres es formen per la uni d'una cid gras de cadena llarga amb un alcohol mitjanant una reacci de saponificaci. La principal caracterstica d'aquestes substncies s la seva impermeabilitat, pel qu els organismes vius l'empren per a impermeabilitzar els seus teixits de revestiment exterior o b per a netejar-los. Una altra caracterstica es que tenen un punt de fusi alt, sempre per sobre dels 60C.

Fosfolpids.

Els fosfolpids estan formats per una glicerina, dos cids grassos (un saturat i un altre d'insaturat) i un grup fosfat. Constitueixen un dels components de la membrana plasmtica de les cllules. Tamb formen les beines de mielina de les neurones, indispensables pel bon funcionament del sistema nervis.

Lpids insaponificables.
Els lpids insaponificables sn aquells que no contenen cids grassos. En conseqncia, no poden formar la reacci de saponificaci. Dintre dels lpids insaponificables podem trobar els esteroides i els terpens.

Esteroides.

Els esteroides sn lpids derivats del grup ester (ciclepentperhidrofenantr). Dintre dels esteroides trobem el colesterol, la vitamina D i les hormones esteroides.

Terpenoides.

Els terpns o isoprenoides sn polimeritzacions de l'isopr. Donen pigmentacions a alguns teixits vegetals, aix com tamb constitueixen olis essencials. Entre els terpens podem trobar el carot i la xantofilla.

El carot est format per la polimeritzaci de vuit isoprens. Proporciona una coloraci de color vermell. Present al tomquet i la pastanaga, a partir d'ella el fetge s capa de sintetitzar dues molcules de vitamina A (polimeritzaci de quatre isoprens), que prev la ceguesa crepuscular.

La xantofilla tamb est constituda per la polimeritzaci de vuit isoprens, amb la peculialitat que t un grup alcohol a cada extrem.  Aix fa que proporcioni una coloraci de color groc. Est present en algunes flors, com la margarida.

Icosanoides.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14359" title="Estat d'oxidaci" nonfiltered="1890" processed="1875" dbindex="6899">
L'estat d'oxidaci o nombre d'oxidaci es defineix com la suma de crregues positives i negatives d'un tom, la qual cosa indirectament indica el nombre d'electrons que l'tom ha acceptat o cedit. L'estat d'oxidaci s una aproximaci conceptual, til per exemple quan es produxen processos d'oxidaci i reducci (processos redox).

Els protons d'un tom tenen crrega positiva, i aquesta crrega es veu compensada per la crrega negativa dels electrons; si el nombre de protons i d'electrons s el mateix l'tom s elctricament neutre.

Si l'tom cedeix un electr les crregues positives dels protons no sn compensades, ja que no hi ha suficients electrons. D'aquesta manera s'obt un i amb crrega positiva (cati), A+, i es diu que s un i monopositiu; el seu estat d'oxidaci s de +1. En canvi, si l'tom accepta un electr, els protons no compensen la crrega dels electrons, obtenint-se un i mononegatiu, A-. L'tom pot cedir un nombre ms gran d'electrons obtenint-se ions dipositius, tripositius, etc. I de la mateixa manera, pot acceptar-los, donant ions de distintes crregues.

Els estats d'oxidaci es denoten en la nomenclatua qumica per mitj de nmeros romans entre parntesis desprs de l'element d'inters. Per exemple, un i de ferro amb un estat d'oxidaci +3, Fe3+, s'escriuria de la forma segent: ferro (III). L'xid de mangans amb el mangans presentant un estat d'oxidaci de +7, MnO4-, s'anomena com "xid de mangans (VII)"; d'aquesta manera es pot diferenciar d'altres xids. En aquests casos no cal indicar si la crrega de l'i s positiva o negativa.

En la frmula qumica, l'estat d'oxidaci dels ions s'indica per mitj d'un superndex desprs del smbol de l'element, com ja s'ha vist en Fe3+, o per exemple, en l'oxigen (II), O2-. No s'indica l'estat d'oxidaci en el cas que sigui neutre.

La frmula segent mostra a la molcula de iode, I2, acceptant dos electrons, de manera que passa a presentar un estat d'oxidaci de -1:

 I2 + 2e-   2I- 

Determinaci de l'estat d'oxidaci.
Quan s'escriuen reaccions qumiques, les segents regles permeten obtindre l'estat d'oxidaci que presenta cada element:
Entre toms diferents que compartixen un electr, es considera que l'tom de major electronegativitat t l'electr i l'altre el cedeix.
Si els toms sn iguals, es considera que el comparteixen.

A vegades no s obvi en quins estats d'oxidaci estan els ions d'una molcula. Per exemple, en Cr(OH)3, no s'indica cap estat d'oxidaci, per hi ha un enlla inic. Hi hi ha diverses regles per a determinar l'estat d'oxidaci de cada i:
L'estat d'oxidaci d'toms neutres s igual a zero.
En les molcules neutres, la suma dels estats d'oxidaci dna zero.
El fluor sempre t un estat d'oxidaci de -1 (es tracta d'un tom molt electronegatiu).
L'oxigen sol tindre un estat d'oxidaci de -2, excepte en diversos casos:
En el cas que hi hagi fluor, que tindr estat d'oxidaci -1.
Quan hi ha enllaos entre dos toms d'oxigen; un oxigen neutralitza la crrega de l'altre.
En perxids, per exemple, l'aigua oxigenada (perxid d'hidrogen), H2O2, on tenim O22-, per la qual cosa es considera que l'tom d'oxigen t un estat d'oxidaci de -1.
En superxids; -1/2.
Els ions del grup 1 tenen un estat d'oxidaci de +1 en els seus compostos.
Els ions del grup 2 tenen un estat d'oxidaci de +2 en els seus compostos.
Els halogens tenen normalment un estat d'oxidaci de -1 (excepte quan estan amb altres toms tan electronegatius com ells, com l'oxigen o altres halgens).
L'hidrogen t estat d'oxidaci de +1, excepte quan forma hidrurs metllics.

Per exemple, en el compost Cr(OH)3, l'oxigen t l'estat d'oxidaci -2 i l'hidrogen +1. Per tant, el grup hidrxid t una crrega negativa (-2+1), per la qual cosa s'escriu, si no forma un compost, com OH-. Hi ha tres hidrxids, per la qual cosa sn tres crregues negatives les que neutralitza l'i de crom, s a dir, que es tracta d'un i tripositiu, Cr3+.

Estats d'oxidaci ms freqents.


Dels no metalls.



Dels metalls.



Articles relacionats.
 Valncia (qumica);
 Electroqumica;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14360" title="Estructura cristallina" nonfiltered="1891" processed="1876" dbindex="6900">



Una estructura cristallina s una forma slida, en la que els constituents, toms, molcules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetici que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristallografia s l'estudi cientfic dels cristalls i de la seva formaci.

L'estat cristall de la matria s el de major ordre, es a dir, on les correlacions internes son majors i a major rang de distncies. I aix es reflecteix a les seves propietats antrpiques i discontinues. Solen aparixer com endidats pures, homognies i amb formes geomtriques definides (hbits) quan estan ben formats. No obstant aix, la seva morfologia externa no s suficient per avaluar la denominada cristallinitat d'un material.

L'estructura.



Si ens fixam amb deteniment, en aquests dibuixos hi ha sempre una fracci dels mateixos que es repeteix. Doncs be, en els cristalls, els toms, els ions o les molcules s'empaqueten i donen lloc a motius que es repeteixen d'ngstrom (1 ngstrom = 10-8 cm), hi ha n'aquesta repetitivitat, en tres dimensions, la denominam xarxa cristallina. El conjunt que es repeteix, per translaci ordenada, gener tota la xarxa (tot el cristall) i el denominam xarxa elemental o unitat. Per generalitzar, el seu contingut (toms, molcules i/o ions), es a dir el motiu que es repeteix, pot descriure's per un punt (el punt reticular) que representa tots i cada un dels constituents del motiu. Per exemple, cada soldat seria un punt reticular. En la matria condensada, un monocristall s un domini, generalment polidric, de un medi cristall.

Diferncia entre vidres i cristalls.

Hi ha ocasions on la repetitivitat es romp, o no s exacta, aix precisament es el que caracteritza la diferncia entre els vidres i/o cristalls, de manera cientfica els vidres generalment s'anomenen materials amorfs (desordenats o poc ordenats).

No obstant aix la matria no s totalment ordenada o desordenada (cristallina o no cristallina) i ens podem trobar amb una degradaci continua del ordre (graus de cristinallitat) en els materials, que ens du des de els perfectament ordenats (cristallins) fins als completament desordenats (amorfs)

L'estructura cristallina ordenada.

En l'estructura cristallina (ordenada) dels materials inorgnics, els motius repetitius sn toms o ions enllaats entre si, de manera que generalment no es distingeixen unitats allades i d'aquests enllaos en prov l'estabilitat i la duresa (cristalls inics, fonamentalment). On s que es distingeixen clarament unitats allades, s en els anomenats materials orgnics, on apareix el concepte d'entitat molecular (molcula), formada per toms enllaats entre si, per on la uni entre les molcules, dins el cristall, s molt ms dbil (cristalls moleculars). Sn generalment materials ms blans i inestables que els inorgnics.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14376" title="Sant Joan de Labritja" nonfiltered="1893" processed="1877" dbindex="6902">


Sant Joan de Labritja s un municipi de l'illa d'Eivissa. El municipi consta de quatre parrquies: Sant Joan de Labritja (abans Sant Joan Baptista), Sant Miquel de Balansat, Sant Vicent de sa Cala i Sant Lloren de Balfia.

El gentilici joanc no es referix al municipi sin al poble de Sant Joan. Els altres pobles tenen els seus propis gentilicis: llorencer a Sant Lloren, miqueler a Sant Miquel, caler a Sant Vicent.










Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14379" title="Trucafort" nonfiltered="1894" processed="1878" dbindex="6903">
El Trucafort s un personatge propi de la mitologia catalana, caracteritzat com home alt com una muntanya, amb una barba tan llarga que se la trepitja en caminar. Carrega dues pedres, una sobre el cap i una altra deu cops ms pesada que descarrega sobre els nens que no fan bondat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14380" title="Peix Nicolau" nonfiltered="1895" processed="1879" dbindex="6904">
El Peix Nicolau s un home que com les sirenes s mig peix i mig hum. Ms o menys s el rei de les aiges i de tot el que hi viu. Viu a la terra que banya el mar. Albirar-lo s signe de mal averany. Cal fer per no veure'l i sobretot no pescar-lo mai o no es podr evitar l'infortuni. Segons la font, es tracta d'un sol individu o d'una espcie sencera.

La llegenda explica que el Peix Nicolau de petit era un nen molt amant de l'aigua que vivia en un poble de la costa i que es passava tot el dia nedant al mar. Cansada la seva mare pels esforos de treure'l fora de l'aigua tal i com li costava, un dia el va maleir exclamant que tant de bo es converts en un peix. I aix va passar tot just ho va haver dit. I al final, cansat per tots els inconvenients que comportava viure a terra amb mig cos de peix  enlloc de caminar havia d'arrossegar-se i com els peixos, per no fer-se malb havia de ser en remull  va quedar-se a viure a la mar on encara hi s.

Cada mar surt del seu cau per saber si hi ha cap novetat de la terra des de l'any passat, fa un passeig i un cop ja ha vist el que volia, se'n torna al seu palau sota les aiges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14381" title="Gatillop" nonfiltered="1896" processed="1880" dbindex="6905">
En la mitologia catalana el gatillop o llop cerver, s una mena de gatot monstrus, la fera ms malvada que existeix, que combina l'astcia del gat amb la brutalitat del llop. s temut sobretot al Pirineu lleidat.

Es diu tamb que s el rei de tots els llops, i que els mena com vol.

Antigament es demanava a Santa Agns que guards del mossec del llop cerver, ja que aquesta bstia no menja carn: degollen un cap del bestiar noms per xuclar-li la sang. Podien ser engendrats, pels Genis del Fred, durant el mes de maig.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14385" title="Atemptat contra John F. Kennedy" nonfiltered="1897" processed="1881" dbindex="6906">
L'atemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC).



Descripci dels fets.
El president dels Estats Units havia arribat a l'aeroport de Dallas aquell mateix mat amb la seva esposa. Varen iniciar un recorregut pels carrers de la ciutat installats en una limusina descoberta (un Lincoln de color blau). Kennedy i Jacqueline ocupaven el seient posterior, el governador de Texas John Connally i la seva esposa Nelly just davant, a ms de William Greer que condua el vehicle i Roy Kellerman, Cap dels Serveis Secrets presidencials, que ocupaven els seients davanters. Cap a les 12:30 hores en arribar a Elm Street dos trets impactaren sobre Kennedy. El primer li travess el coll del darrera al davant ferint tamb a Connally, un segons desprs un segon tret impact directament en el cap del president. El cotxe presidencial acceler fins al Parkland Memory Hospital on Kennedy fou declarat mort cap a les 14 hores.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14386" title="Vella Brgia" nonfiltered="1898" processed="1882" dbindex="6907">
La Vella Brgia s una mena d'espantacriatures. Viu en una cova del terme municipal de Setcases des d'on es menja vives les criatures que s'hi atansen. Tot i tenir un comportament ms tirant a ogressa se la relaciona amb les encantades.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14388" title="Banya Verda" nonfiltered="1899" processed="1883" dbindex="6908">


El Banya Verda s una mena de diable amb aspecte semblant al d'un stir, amb una grossa banya verda que li surt del front. Ronda pel mn amb una forca amb qu enfila els nens que fan malifetes, els posa en un cistell que duu carregat a l'esquena i se'ls end a les Calderes d'en Pere Botero.

A la vila mallorquina de Monturi el personatge del dimoni que acompanya el ball dels cossiers, es provocat pels joves del poble amb crits de banya verda, rostoll ! amb l'esperana que els persegueixi i els colpegi amb una gran pal (barrota) i un fuet (escorretjades). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14391" title="Cuca fera" nonfiltered="1900" processed="1884" dbindex="6909">
L'imaginari popular relaciona la Cuca fera amb diferents menes de criatures relacionades amb els dracs.


Una de les formes ms populars, est emparentada amb la Tarasca de Provena. Es tractaria d'una mena de tortuga gegant, amb la closca d'aquest animal, per amb cap semblant al cocodril a la punta d'un coll extensible. Peta les dents d'una manera seguida que fa esporuguir la mainada, a la qual hom explica que cada dia es menja tretze gats i tres infants vius. A Tortosa es passejava la mare seguida de les seves dues filles.

Una altra forma que no deixa de ser popular, sobretot entre la mainada, s una mena de drac -segons com una procesionria molt grossa- no alat que s'arrossega per terra amb un nombre indeterminat de potes. En el bestiari popular catal, cada pota s una persona diferent. Vegeu-ne aqu un exemple.

En el bestiari de Begues (Baix Llobregat) hi ha una criatura del mateix nom de difcil descripci. Vegeu-la en aquest enlla.

Figures actives del Bestiari popular catal.
El Cuc de Molins de Rei;
Cucafera de Tortosa;
 Cucafera de les Festes de Santa Tecla de Tarragona;
Cuca de Castellbisbal;
Cuca del Pi de Puig-pelat;
Cucafera de Solsona;

Enllaos externs.
La Cucafera de Tortosa;
Diferents Cucaferes del bestiari popular;
Web de les Festes de Santa Tecla de Tarragona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14394" title="nima de Cantiret" nonfiltered="1901" processed="1885" dbindex="6910">
L' nima de Cantiret s un espantacriatures que segons es diu salta i balla per les parets.

Es feia servir per amenaar els infants ja que per invocar-lo n'hi havia prou amb dir tres vegades nima de Cantiret que salta i balla per les parets.

Es feia present durant la nit de Sant Joan per espantar.

Referncies.
Costumari Catal, el curs de l'any. Amades i Gelats, Joan 1953, Volum IV, pg 9;
MitCat Espantacriatures;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14398" title="Metall del bloc p" nonfiltered="1902" processed="1886" dbindex="6911">
Els elements metllics situats a la taula peridica, juntament amb els metalloides (o semimetalls), dins del bloc p es distingixen dels metalls d'altres blocs de la taula; en alguns casos sn denominats "altres metalls". Tendeixen a ser blans i a tenir punts de fusi baixos.

Aquests elements sn:
 Alumini;
 Galli;
 Indi;
 Estany;
 Talli;
 Plom;
 Bismut;

Encara que la divisi entre metalls i no metalls pot variar.

Els elements amb nombre atmic des del 113 al 116 poden incloure's en aquest grup, per no solen ser considerats. Aquests elements tenen un nom sistemtic



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14400" title="Sumatra" nonfiltered="1903" processed="1887" dbindex="6912">

Sumatra (en indonesi Sumatera o Sumatra) s la sisena illa ms gran del mn (amb aproximadament 470.000 km) i la tercera ms gran d'Indonsia desprs de Borneo i Nova Guinea. 

Geografia fsica.
L'eix longitudinal de Sumatra corre aproximadament en direcci nord-oest - sud-est i creua la lnia de l'equador prop del centre de l'illa. L'interior de l'illa s dominat per dues regions geogrfiques: les muntanyes Barisan a l'oest, d'origen volcnic, regi frtil i de paisatges espectaculars, rica en carb i or; i les planes pantanoses de l'est, travessades per grans rius, que tot i que no sn bones per a l'agricultura sn importants econmicament perqu produeixen quantitats destacades d'oli de palma i petroli. Al nord-oest de l'illa hi ha el llac Toba.

Al sud-est, Sumatra est banyada pel mar de Java i es troba prop de l'illa de Java, de la qual la separa l'estret de la Sonda. Al nord-est hi ha la pennsula de Malacca, que s la part continental de Malisia, separada per l'estret de Malacca. Al nord-oest hi ha les illes Nicobar, pertanyents a l'ndia, separades pel Gran Canal. A l'est hi ha Borneo, a l'altra banda de l'estret de Karimata i el mar de la Xina Meridional. A l'oest de l'illa hi ha l'oce ndic.

Sumatra est bordejada per un gran nombre d'illes i arxiplags que en depenen administrativament, entre els quals destaquen l'arxiplag de Mentawai a la costa de l'ndic, les illes Riau i Lingga prop de l'extrem sud de la pennsula de Malacca i les illes de Bangka i Belitung entre Sumatra i Borneo.

La major part de l'illa era coberta de selva tropical, per el desenvolupament econmic juntament amb la corrupci i l'explotaci forestal illegal n'amenacen l'existncia. Ni tan sols les rees protegides (a Sumatra hi ha ms d'una desena de parcs nacionals) s'han deslliurat de la devastaci.

Geografia humana.
Sumatra no t una densitat de poblaci gaire alta: tan sols uns 85 hab/km, i una poblaci total de ms de 40 milions de persones. Aix i tot, s la cinquena illa ms poblada del mn. Les regions ms habitades sn el nord i les terres altes de l'oest, i els principals centres urbans sn Medan i Palembang.

En conjunt, la poblaci s d'extracci malaia, composta per tribus molt diferents que parlen 52 llenges. La majoria d'aquests grups, per, tenen tradicions i costums similars i les seves llenges sn molt semblants. A la costa oriental dominen els parlants de malai, mentre que al sud i al nord es parlen llenges emparentades, com el lampung i el minangkabau. El nord de l'illa s habitat pels bataks, mentre que la costa ms septentrional s dominada pels acehs. A les ciutats tamb hi ha presents minories tniques xineses.

La major part de la poblaci s musulmana (un 90%). La majoria dels bataks, en canvi, sn cristians protestants, ja que la religi hi va ser difosa pels neerlandesos durant l'poca colonial. La resta professen l'hinduisme, el budisme, el catolicisme i les creences tradicionals xineses.

Divisi administrativa.
Sumatra i les illes i arxiplags adjacents que en depenen es divideix en 9 provncies i 1 regi especial (daerah istimewa)*:
Aceh *;
Bangka-Belitung ;
Bengkulu ;
Illes Riau (Kepulauan Riau);
Jambi ;
Lampung ;
Riau ;
Sumatra Meridional (Sumatera Selatan) ;
Sumatra Occidental (Sumatera Barat) ;
Sumatra Septentrional (Sumatera Utara);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14401" title="Sant Antoni de Portmany" nonfiltered="1904" processed="1888" dbindex="6913">
Sant Antoni de Portmany s una vila i municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest. Correspon a l'antic Quart de Portmany, un dels quatre quartons en qu Jaume I divid l'illa al segle XIII. El mot Portmany (del llat "portus magnus", 'port gran') fou adoptat pels rabs com a Burt'uman, i conservat desprs pels conqueridors catalans. El gentilici s "santantonienc" per la vila, i "portmany" per al terme municipal. Altres gentilicis sn: coroner a Santa Agns, aubarqu o mateuer a Sant Mateu, rafaler a Sant Rafel.

Actualment s un dels nuclis turstics principals de l'illa d'Eivissa. Situat a 15 km de la capital (la ciutat d'Eivissa), compta amb un gran port natural, que permet el trnsit martim de passatgers i mercaderies amb la pennsula. L'esglsia de Sant Antoni, fundada el 1385, fou utilitzada sovint com a fortalesa i torre de defensa. L'arxiu parroquial cont textos de gran valor documental, ja que s'ha mantingut en molt bones condicions.


(2005)







Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14402" title="Eivissa (municipi)" nonfiltered="1905" processed="1889" dbindex="6914">


Eivissa s la ciutat i municipi de l'illa d'Eivissa. Fins el 1979 s'anomenava Ciutat d'Eivissa, per tradicionalment s'ha anomenat Vila, per antonomsia, i Eivissa a l'illa. El gentilici s eivissenc, el mateix que per a l'illa, distingit a vegades com viler. Amb 11,1 km  s el municipi ms petit de l'illa, encara que antigament abastava tota l'illa ms Formentera.

Histria.
La ciutat la fundaren els fenicis, cap a l'any 654 aC, damunt el puig de Vila que vigila la badia i port d'Eivissa, amb el nom d'Ibosim. Abans ja havien visitat la ciutat els grecs, al segle VIII aC, sense arribar a establir-s'hi.

Hi ha restes que demostren que les illes Pitises (Eivissa i Formentera) ja havien estat poblades en el segon millenni abans de Crist, segons ho demostren les restes prehistriques trobades a l'illa d'Eivissa i a la de Formentera (poblat megaltic de Ca na Costa). Amb els romans es coneixia  Eivissa com Ebusus i amb l'emperador August com Insula Augusta. Ms tard i amb els rabs se la va conixer amb el nom de Yebisah.

Amb la conquesta catalana del 1235, l'illa es va repartir en quatre quartons entre els nous ocupants, excepte la vila que va quedar en com. Amb els decrets de Nova Planta de 1715 s abolida la Universitat d'Eivissa, instituci de govern insular, passant a ser Ajuntament d'Eivissa amb les competncies redudes al nou sistema de govern local, i presidit pel governador militar nomenat per la Reial Audincia de Mallorca. A ms de perdre l'autonomia, el nou Ajuntament va perdre la principal font de riquesa, l'explotaci de les salines, que van passar a la hisenda reial. La seu de l'Ajuntament va ser la mateixa que ocupava la Universitat, avui Museu Arqueolgic de Dalt Vila a la plaa de la Torreta. Actualment l'Ajuntament t la seu a l'antic convent del dominics.

El 1782 el rei Carles III concedeix a la vila el ttol de ciutat. Entre altres privilegis li permet tenir un bisbat propi, deslligant-se aix del bisbat de Tarragona desprs de ms de 500 anys.

El 1789 es divideix l'illa en 18 municipis, creant-se el municipi de la Ciutat d'Eivissa.

Amb les Corts de Cadis, el 1812, es recupera la divisi territorial tradicional de quartons, quedant l'illa de Formentera integrada al municipi de la Ciutat d'Eivissa. El 1888 se segrega el nou municipi de Formentera. L'any 1979, dintre del procs de normalitzaci de la toponmia (que culmina l'any 1983 amb la Llei de normalitzaci lingstica de les Illes Balears), es canvia Ciudad de Ibiza per Eivissa i l'Ajuntament passa a anomenar-se Ajuntament d'Eivissa.

 Llocs d'inters .

El 1999 la UNESCO declar Patrimoni de la Humanitat el recinte fortificat de Dalt Vila i la necrpolis del Puig des Molins. Aquesta declaraci inclou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidnia del parc natural de ses Salines.

Muralles renaixentistes.

Es tracta de la construcci ms destacada de l'illa.  Foren construdes pel rei Felip II davant l'amenaa de l'aliana de turcs i francesos contra l'imperi espanyol. S'utilitz el nou sistema de fortificaci amb baluards apte per a l's d'artilleria.

Les obres comenaren el 1555, dissenyades per l'enginyer itali Giovanni Calvi, amb una primera fase de sis baluards: Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere i Sant Joan. El 1575 s'ampli amb un nou baluard al puig de Santa Llcia.

A l'entrada principal, sobre la porta del Mar, hi ha un escut monumental de pedra amb les armes de Felip II i els blasons de Vila, aix com una inscripci commemorativa amb la data de 1585.

Catedral d'Eivissa.
Conquistada l'illa per les tropes catalanes, fou consagrada una esglsia sota l'advocaci de Santa Maria al cim de Dalt Vila. A mitjan segle XIV s'edific una esglsia gtica amb una nau de planta rectangular i un absis amb capelles que rodegen el presbiteri donant una forma poligonal. 

Destaca el campanar que correspon a aquesta poca gtica. Construt sobre una de les capelles absidals, t planta trapezodal, aspecte masss i finestres ogivals. A l'exterior t un relleu que representa Santa Tecla.

A principi del segle XVIII la nau amenaava runa i la Universitat contract els mestres Jaume Espinosa i Pere Ferro per dirigir una profunda reforma.

El 1782, amb la creaci del bisbat d'Eivissa, el fins llavors temple parroquial de Santa Maria d'Eivissa va ser elevat a la categoria de Catedral.

A la sagristia i altres dependncies annexes hi ha el Museu Dioces amb importants obres d'art litrgiques.

Esglsia del Convent.
La Universitat va fer donaci d'uns terrenys a la comunitat de frares dominics, al puig de Sant Llcia, amb la finalitat de construir un convent. Primer es constru la capella del Roser i l'esglsia no fou acabada fins al final del segle XVII. Amb la desamortitzaci del segle XIX la comunitat fou dissolta i gran part de l'edifici es convert en la seu de l'Ajuntament.

L'edifici t una nau nica d'amplitud considerable i s coberta per una volta de can sostinguda amb arcs i decorada amb pintures murals. Hi ha cinc capelles a cada banda de la nau. s l'nica esglsia de l'illa que t un claustre. L'acabament extern de les cpules de diverses capelles amb teules marquen un perfil molt caracterstic de Dalt Vila.

Antiga Universitat i capella de Sant Salvador.

La Universitat, organisme d'autogovern de les Pitises, install la seua seu davant de l'esglsia de Santa Maria. s un edifici rectangular cobert amb un sostre pla decorat amb un teginat d'estil mudjar amb escuts policromats de la Corona d'Arag i d'Eivissa. A la faana de llevant destaca un finestral d'estil gtic catal del segle XV. A la banda de ponent hi ha la capella de Sant Salvador, erigida per la confraria de mariners. s tamb una nau nica, per coberta de triple volta gtica de creu. Des del 1907 els dos edificis sn la seu del Museu Arqueolgic d'Eivissa.

Necrpolis del Puig des Molins.
La banda de tramuntana del puig des Molins fou utilitzada des de l'poca pnica, al segle VI aC, fins a l'poca imperial romana, al segle I dC, com a necrpolis de la vila. Destaquen uns 3.000 enterraments de tipus hipogeu, s a dir, de cambra subterrnia tallada a la roca amb un pou d'accs vertical. Es tracta d'un important jaciment arqueolgic de les illes, declarat Monument Histrico-Artstic el 1931.

Al peu del puig des Molins, nom que indica la presncia de molins de vent, hi ha el Museu Monogrfic del Puig des Molins amb material arqueolgic pnic.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Pgina del Consell Insular d'Eivissa i Formentera;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat;
Toteivissa.com;
Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;
Municipi d'Eivissa a l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14403" title="Sant Josep de sa Talaia" nonfiltered="1906" processed="1890" dbindex="6915">

Sant Josep de sa Talaia, o tamb Sant Josep de la Talaia, s un municipi de l'illa d'Eivissa, on est situat l'aeroport de l'illa, conegut com aeroport des Codolar. El puig ms alt de l'illa s sa Talaia de Sant Josep, de 475 m d'alada. Tamb s el municipi que ms platges t de l'illa, amb 84 km de costa des de la vila d'Eivissa fins a la vila de Sant Antoni de Portmany a la part de ponent. Tamb s'hi troba el parc natural de ses Salines i el de Cala d'Hort.

Els habitants del poble de Sant Josep sn coneguts com a "josepins" i "josepines"; encara que hi ha quatre pobles ms: agustinenc o agustiner a Sant Agust, jordier a Sant Jordi, saliner a Sant Francesc.

El municipi es correspon amb l'antic Quart de ses Salines que va correspondre a Guillem de Montgr al repartiment de l'illa desprs de la conquesta de l'any 1235. La zona era anomenada pels musulmans Algarb.

Amb els decrets de Nova Planta de 1716 se suprimeixen els organismes territorials i tota l'illa passa al nou Ajuntament d'Eivissa.

Sn les Corts de Cadis, el 1812, que reorganitzen el territori i es crea l'Ajuntament de San Jos Obrero. Amb la Llei 3/1986, de normalitzaci lingstica de les Illes Balears, es recupera la toponmia en la seva forma catalana, vigent actualment. L any 2000 l'Ajuntament recupera la divisi tradicional en parrquies i vndes:

 Sant Agust des Vedr:
 D enll Torrent;
 D en Torrent;
 Sant Josep de sa Talaia:
 Sa Talaia;
 Benimussa;
 Cas Serres;
 Cas Marins;







 Es Cubells;
 Cala d'Hort;
 Es Cubells;
 La Flota;
 Davall Sa Serra;
 Sant Jordi de ses Salines;
 L Horta;
 Cas Costes;
 Es Rac;
 Sant Francesc de s Estany;
 Es Rac des Jondal;
 Can Llaudis;
 Sa Sal Rossa;
 La Revista;
 La Canal;

Vegeu tamb.
Escola d'Arts i Oficis Artstics d'Eivissa;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14406" title="Santa Eulria des Riu" nonfiltered="1907" processed="1891" dbindex="6916">
Santa Eulria des Riu, o tamb Santa Eulria del Riu, s el municipi oriental de l'illa d'Eivissa, amb categoria de vila. A l'poca musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta catalana es modific la divisi de l'illa en quartons similars a l'organitzaci municipal actual. El Quart de Santa Eulria correspongu a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgr, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquir els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quart del Rei. Aix port alguns problemes jurdics ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei. 

El nom de Santa Eulria prov de l'esglsia que van construir immediatament desprs de la conquesta. A ms, t el nic riu de l'illa, important a l'poca pel regadiu de l'horta i pels molins fariners.

El poble sorg al voltant de l'esglsia al cim del Puig de Missa. L'esglsia actual s del segle XVI aix com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca.

El terme municipal comprn, a ms de la parrquia de Santa Eulria des Riu, les de Sant Carles i Santa Gertrudis, i tamb la parrquia de Nostra Senyora de Jess i el Puig d'en Valls. El gentilici eularienc, santaeularienc o santaeularier indica noms el poble de Santa Eulria. Altres gentilicis sn: carl a Sant Carles, lletrudienc o lletrudier a Santa Gestrudis, hortal a Jess.








Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Informaci de l'Institut Balear d'Estadstica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14416" title="Escut de Palams" nonfiltered="1908" processed="1892" dbindex="6917">


L'escut oficial de Palams t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert embanderolat d'una bandera d'or amb 4 faixes de gules i l'asta d'or, acompanyat de 3 rocs d'or. Per timbre una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de maig de 1989.

S'hi representa el castell de Sant Esteve, que fou comprat pel rei Pere II als canonges de Girona (1277) per establir-hi la vila; la carta de poblament li fou concedida el 1279. Per aquests lligams amb la casa reial, dalt del castell hi oneja la senyera. Els tres rocs d'or sobre camper d'atzur s'han agafat de les armes dels Requesens, comtes de Palams des de 1484; la corona s tamb la de comte. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14417" title="Mercuri (element)" nonfiltered="1909" processed="1893" dbindex="6918">

El mercuri s un element qumic de nombre atmic 80. El seu nom i abreviatura Hg procedeix del llat hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prov del grec hydrargyros (hydor= aigua i argyros=plata).

 Caracterstiques principals .
s un metall platejat que a temperatura estndard s un lquid inodor. s un mal conductor del calor comparat amb altres metalls, encara que no s mal conductor de l'electricitat. Es mescla fcilment amb molts altres metalls com l'or o la plata produint amalgames, excepte amb el ferro, s insoluble en aigua i soluble en cid ntric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors txics i corrosius, ms pesats que l'aire. s perjudicial per inhalaci, ingesti i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratries. s incompatible amb l'cid ntric concentrat, l'acetil, l'amonac, el clor i els metalls.

Altres sinnims de Mercuri, sn; Mercuri elemental, Mercuri metllic, Mercuri metall, Plata liquida i Argent viu . Per als estudiosos de l'alqumia era el metall essencial del qual derivava la resta i a l'Orient es creia que servia per perllongar la vida.



 Obtenci .
La mena ms important del mercuri, s el cinabri i les majors reserves mineres del qual es troben a Espanya, en les mines d'Almadn.

 Usos .
El seu s ms antic a part de la extracci d'or i plata, va ser en la confecci de miralls, que encara avui en dia s'aplica. S'utilitza tamb en instruments de mesura, endolls, fluorescents i com catalitzador.

Altres usos del mercuri, es dirigeixen a la indstria d'explosius, i tamb ha estat notable el seu s pels dentistes com compost principal en els empasts de queixals, per que ha estat substitut fa poc de temps (en els pasos ms desenvolupats), pel bismut de propietats semblants, lleugerament menys txic.

Tamb ha tingut usos en medicina  a travs de mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri)i de l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest ltim com antisptic, igual que un altre molts com l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercric, el cloroiodur mercric, el mercuriol, etc. Per a ms detalls veure Compostos del mercuri.

 Precaucions .
Es transporta en estat lquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Emmagatzemar en rees fredes, seques, ben ventilades, allunyades de la radiaci solar i de fonts de calor i ignici; allunyat d'cid ntric concentrat, acetil, amonac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la corrosi i que siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermticament. Es poden emprar contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom, alumini, coure, estany i zinc.

En l'etiquetatge han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Txic per inhalaci") i R 33 ("Perill d'efectes acumulatius"). Tamb han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 ("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament al metge (si s possible, mostri-li l'etiqueta)").

Els efectes immediats que pot produir per inhalaci sn: coissor de gola, mal de cap, nusees, perduda de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment, irritaci. Per ingesti: vmits, diarrea, prdua de la gana i debilitat muscular.

L'exposici prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nervis.

En cas d'accident els primers auxilis a proporcionar sn: 
 En cas d'inhalaci: traslladar la vctima a l'aire fresc. Buscar atenci mdica. ;
 En cas de contacte amb la pell: llevar la roba contaminada. Rentar l'rea afectada amb aigua i sab. Buscar atenci mdica.
 En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenci mdica.
 En cas d'ingesti: esbaldir la boca amb aigua. Buscar atenci mdica.

Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme e hidrargiria.

 Altres caracterstiques del mercuri .
Nmero C.A.S.: 7439-97-6;
IPVS: 10 ppm - 81,9 mg/m3;
TLV-TWA: 0,025 ppm VLA-ED: 0,025 ppm;
Densitat relativa del lquid (agua=1): 13,6;
Densitat relativa del gas (aire=1): 6,9;
Pressi de vapor: 0,0012 mmHg (molt poc voltil);

 Enllaos externs .

 webelements ;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14418" title="Escut de Llobera" nonfiltered="1910" processed="1894" dbindex="6919">


L'escut oficial de Llobera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un llop de sable acompanyat al cap de 2 estrelles d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 d'abril de 1993.

El llop s un senyal parlant referit al nom del poble. Les dues estrelles sn un element tradicional dels segells i escuts del municipi.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14419" title="Escut de Navs" nonfiltered="1911" processed="1895" dbindex="6920">


L'escut oficial de Navs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un castell de gules obert superat d'un drac de sinople lampassat de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de juny de 1991 i publicat en el DOGC el 8 de juliol del mateix any.

S'hi representa el castell de Navs (segle X), que pertanyia al monestir de Solsona. El drac del capdamunt s l'atribut de santa Margarida, la patrona del poble (la tradici diu que Margarida se l'empass un drac, i que ella va obrir-ne la panxa des de dins amb l'ajut de la seva creu i, per tant, "torn a nixer").  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14433" title="Forma vital de Raunkjaer" nonfiltered="1912" processed="1896" dbindex="6921">
Les formes vitals de Raunkjaer sn una classificaci ecolgica de les espcies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estaci desfavorable (per freda o per seca). Aix, espcies que tenen aspecte semblant a l'estaci favorable poden tenir formes vitals diferents perqu les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues gramnies comunes, el margall bord i el fens de marge, a finals de primavera ambdues sn herbes verdes amb espigues, per a l'poca desfavorable del fens en roman la part subterrnia amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall noms en queda la llavor. A ms, les alades que es consideren per classificar les plantes no sn la de la planta, sin noms la de les gemmes. Aix, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fcilment alades d'alguns pams, t les gemmes sota terra dins el seu bulb.

Les formes vitals de Raunkjaer sn:
 Epfits: creixen a sobre o dintre d una altre planta. s el cas de moltes orqudies o bromelicies.
Fanerfits: els meristemes resten a ms de 40 cm del terra. s el cas d'arbres i d'arbusts. Entre aquests s'hi distingeixen:
Macrofanerfits: tenen les gemmes persistents situades a ms de 2 m d'altura (per exemple els roures).
Nanofanerfits: tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura (per exemple les estepes o el roman).
Camfits: els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. s el cas de les mates perennes com la farigola o el llist.
Hemicriptfits: els meristemes es troben just arran de terra en l'estaci desfavorable, com en el fens de marge o el fens de bosc.
Gefits: els meristemes es troben sota terra en l'estaci desfavorable. Per exemple, la ceba i l'all.
Terfits: en l'estaci desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment ms propici. s el cas del margall bord i de l'ordi.
Hidrfits: en l'estaci desfavorable les gemmes resten protegides dins de l'aigua. s el cas de la llentilla d'aigua i plantes afins (Lemna).

Aquesta classificaci fou proposada pel botnic dans Christen C. Raunkir el 1904.

Referncies.
  - Indica la forma vital de totes les espcies autctones.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14439" title="Bandera de Navs" nonfiltered="1913" processed="1897" dbindex="6922">


El blasonament de la Bandera de Navs s d'una bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, dividida horitzontalment en dues franges iguals, groga la superior i vermella la inferior, i damunt del tot i al centre, un drac d'altura 7/9 de la del drap, de color verd amb la llengua vermella.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 31 d'agost de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14440" title="Bandera d'Odn" nonfiltered="1914" processed="1898" dbindex="6923">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb la creu groga triangulada i convexada al final del primer ter vertical a partir del pal, amb el bolcant blanc al peu de la creu.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 18 de desembre de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14443" title="Escut d'Odn" nonfiltered="1915" processed="1899" dbindex="6924">


L'escut oficial d'Odn t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una creu llatina triangulada convexada d'or acompanyada a la punta d'un bolcant d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de novembre de 1983 i publicat en el DOGC el 25 de gener de 1984.

La creu i el bolcant sn senyals tradicionals de l'escut del municipi. Odn va pertnyer al monestir de Santa Maria de Solsona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14445" title="Escut d'Olius" nonfiltered="1916" processed="1900" dbindex="6925">


L'escut oficial d'Olius t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell escacat d'or i de sable obert acompanyat de 2 muntants d'argent sobremuntats d'una flor de lis d'argent. L'escut acoblat d'un bcul de bisbe d'or posat en pal i timbrat d'una corona de marqus.


Histria.

Va ser aprovat el 25 d'abril de 1989 i publicat en el DOGC el 12 de maig de 1989.

S'hi representa l'antic castell d'Olius (segle X), que al comenament era la residncia dels comtes d'Urgell (per aix el castell cont les armes del comtat: escacat d'or i de sable). El 1182, el comte Ermengol I va cedir el castell al monestir de Santa Maria de Solsona (simbolitzat pels muntants i les flors de lis). La corona de marqus i el bcul fan allusi a l'antiga jurisdicci dels bisbes de Solsona, marquesos d'Olius. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14447" title="Bandera d'Olius" nonfiltered="1917" processed="1901" dbindex="6926">

La bandera oficial d'Olius (Solsons) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, dividida verticalment en tres parts iguals, vermella la primera o ms prxima al pal, escacada de groc i de negre al centre, i vermella al vol; a l'angle superior, tocant al pal, un mutant blanc sobremuntat d'una flor de lis igualment blanca; la part central composta de sis files horitzontals de tres escacs, les senars groc, negre i groc, i les parells, negre, groc i negre.

El castell d'Olius, dels comtes d'Urgell, s representat pel pal central escacat de negre i groc. El muntant i la flor de lis representa la Mare de Du, patrona del municipi. Est relacionada, pels escacs d'Urgell, amb les banderes de les comarques de l'Urgell, la Noguera i el Pla d'Urgell.

Es va publicar en el DOGC el 5 de juny de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14448" title="Bandera de Pins" nonfiltered="1918" processed="1902" dbindex="6927">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, verda, amb una creu en aspa, groga, amb els braos d'amplada d'1/4 de la bandera; damunt d'aquesta una altra creu en aspa, de color negre, amb els braos d'amplada 1/12.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 26 de juliol de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14453" title="Escut de Pins" nonfiltered="1919" processed="1903" dbindex="6928">


L'escut oficial de Pins t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una creu de Sant Vicen en forma de sautor ple d'or ressaltat d'un pi de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de desembre de 1993 i publicat en el DOGC el 14 de gener de 1994.

El pi s un senyal parlant referit al nom del municipi, i el sautor, o creu de Sant Vicen, s l'atribut del patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14454" title="Escut de Riner" nonfiltered="1920" processed="1904" dbindex="6929">


L'escut oficial de Riner t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un castell de porpra obert acompanyat a la punta d'una faixa ondada de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de mar de 1994.

S'hi representa l'antic castell de Riner (avui dia se'n conserva una torre que s'aixeca al costat de l'esglsia) i una faixa ondada de sable com a senyal parlant: s una allusi al nom del poble, derivat de "riu negre". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14455" title="Escut de Sant Lloren de Morunys" nonfiltered="1921" processed="1905" dbindex="6930">


L'escut oficial de Sant Lloren de Morunys t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una graella de sable posada en pal amb el mnec al cap, acostada de 2 cards de 3 flors d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 22 d'abril de 1993 i publicat en el DOGC el 5 de maig del mateix any.

La graella s l'atribut de sant Lloren, el patr de la localitat. Els dos cards d'or sobre camper de gules s'han agafat de les armes parlants dels vescomtes de Cardona, senyors de la vila.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14456" title="Bandera de Sant Lloren de Morunys" nonfiltered="1922" processed="1906" dbindex="6931">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb un pal negre, de gruix 1/9 la llargria del drap, i el card de tres flors groc de l'escut, d'amplada 1/6 de la llargria del drap i d'altura 1/3 de la del mateix drap, al centre de cada part vermella.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 6 de mar de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14462" title="Escut de Pedret i Marz" nonfiltered="1923" processed="1907" dbindex="6932">


L'escut oficial de Pedret i Marz t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell obert d'argent acompanyat de 3 cdols d'argent malordenats al cap, de 2 rodes d'or, una a cada costat, i de 2 claus passades en sautor a la punta, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra. Per timbre una corona mural de poble..

Histria.

Va ser aprovat el 19 de maig de 1987.

S'hi representa el castell de Marz, cap del municipi, i el poble de Pedret s simbolitzat pels tres cdols, que sn l'atribut de sant Esteve, patr de la localitat; tamb els cdols, o pedres, sn un senyal parlant referit al nom de la poblaci. Les claus de sant Pere i les dues rodes sn un senyal parlant que alludeix al monestir de Sant Pere de Rodes, que ostentava el senyoriu dels dos pobles des del segle XIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14463" title="Bandera de Pedret i Marz" nonfiltered="1924" processed="1908" dbindex="6933">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb  dues bandes groga la de dalt i blanca la de baix, cadascuna de gruix 1/10 de l'alria del drap. separades pel mateix gruix.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 24 de desembre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14497" title="Perode de semidesintegraci" nonfiltered="1925" processed="1909" dbindex="6934">
El perode de semidesintegraci, perode radioactiu o semivida d'un radioistop, simbolitzat amb T1/2, s el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura de l'istop decaigui a un altre element qumic. 

El perode de semidesintegraci es relaciona amb la constant de desintegraci   mitjanant l'expressi:



No s'ha de confondre amb el terme vida mitjana, que s la inversa de la constant de desintegraci i t una interpretaci lleugerament diferent.

Els perodes de semidesintegraci d'alguns istops sn els segents:



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14498" title="Vida mitjana" nonfiltered="1926" processed="1910" dbindex="6935">
Donada una mostra de partcules, el temps de vida mitj o vida mitjana d'una partcula s el temps que transcorre entre un temps de referncia i la desaparici d'aquella partcula de la mostra. Normalment, aquest terme s'utilitza relacionat amb el decament exponencial.

En fsica nuclear, el terme  vida mitjana  ens dna una idea del valor mitj del temps d'existncia d'un radioistop abans de desintegrar-se. No s'ha de confondre amb el perode de semidesintegraci; sn termes relacionats per diferents.

 La vida mitjana en el decament exponencial.
Tal i com mostren els clculs (a baix), la vida mitjana tau (lletra grega) d'uns elements el nombre dels quals decau exponencialment s igual a la inversa de la constant de desintegraci  . Per tant, s el temps necessari perqu el nombre d'elements es redueixi en un factor e i es relaciona amb el perode de semidesintegraci  segons la frmula segent:

;

 Clcul de   .
Notaci:
 N(t) s el nombre d'elements de la mostra a l'instant de temps t.
  s el nombre inicial (a t = 0) d'elements de la mostra.
   s la constant de desintegraci.

Durant un perode diferencial de temps dt, el nombre d'elements que desapareixen de la mostra dN s igual per de signe oposat a la variaci de poblaci de la mostra:

;

(suposem que   s constant)

La soluci d'aquesta equaci diferencial ens dna la variaci de la poblaci amb el temps:

;

Per a calcular la vida mitjana  , s a dir, la durada mitjana d'una partcula d'entre el conjunt de partcules inicials, podem fer:



Ara integrem per parts i ens queda:

;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14499" title="xid" nonfiltered="1927" processed="1911" dbindex="6936">
Un xid s un compost qumic que cont un o diversos toms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidaci -2, i altres elements. Per exemple sn xids l'xid ntric (NO), o el dixid de nitrogen (NO2). Els xids sn molt comuns i variats en l'escora terrestre.

Els xids es poden sintetitzar normalment directament per mitj de processos d'oxidaci, per exemple, amb magnesi:
2Mg + O2 -> 2 MgO.
o utilitzant substncies oxidants:
 Metall + H2O2 -> xid metllic + H2O;

Llista d'xids.
Vegeu la: 

Nomenclatura.
Els xids s'anomenen segons la quantitat d'toms d'oxigen presents. En cas de dubte, a ms es pot afegir en quin estat d'oxidaci actua l'element present en l'xid.
Els compostos amb un tom d'oxigen s'anomenen; xid o monxid;
Monxid de carboni (CO);
xid de calci (CaO);
Els compostos amb dos toms d'oxigen s'anomenen; dixid;
Dixid de carboni (CO2);
Dixid de ferro o xid de ferro (IV) (FeO2);
Els compostos amb tres toms d'oxigen s'anomenen; trixid;
Trixid de ferro o xid de ferro (III) (Fe2O3);
Els compostos amb quatre toms d'oxigen s'anomenen; tetrxid;
Tetrxid d'osmi (OsO4);

A ms de l'xid, on l'oxigen s'enllaa amb l'altre compost, actuant amb estat d'oxidaci -2, existeixen a ms dos altres tipus d'xid. Els dos conten com a xids, per tenen diferents estats d'oxidaci i reaccionen de forma diferent a la dels xids normals.
Els perxids, on dos toms d'oxigen s'enllaen entre ells oferint cadascun noms un estat d'oxidaci -1. Per exemple en el perxid d'hidrogen (aigua oxigenada, H2O2);
Els superxids, on dos toms d'oxigen i un electr s'agrupen, oferint un estat d'oxidaci -1. Per exemple en el superxid de potassi (KO2).

Propietats qumiques.
Els xids es generen durant les reaccions redox per oxidaci. Quan un agent reductor reacciona amb oxigen molecular O2 o amb agents oxidants que contenen oxigen, com el perxid d'hidrogen (H2O2) o permanganat (MnO4-). Els xids es caracteritzen per una redistribuci d'electrons entre l'oxigen, que est disposat a cedir-ne dos i els altres toms que els accepten.

En xids d'hidrogen, carboni, nitrogen, sofre, fsfor i halogens, trobem enllaos covalents entre l'oxigen i els altres elements. Generalment aquests compostos sn gasos o liquids a temperatura ambient.

Els xids metllics, sn compostos inics o sals, i sn slids a temperatura ambient. Les sals dels xids, generalment sn insolubles en aigua, tot i que algunes reaccionen amb aquesta.

Generalment, els xids no sn bons conductors elctrics. L'us d'aquesta caracterstica en el silici i el seu xid (dixid de silici) que s fcil d'obtenir, permet la construcci de transistor i s la base de molta de la tecnologia actual.

Classificaci.
Segons les seves propietats cides es classifiquen en:
xids cids; per exemple el dixid de carboni, CO2. Els xids dels elements ms electronegatius, tendeixen a ser cids. S'anomenen tamb anhidres cids, ja que si hi afegim aigua, poden formar-se cids. Per exemple, l'heptxid de diclor s un xid cid que amb aigua es converteix en l'cid perclric.
 Cl2O7 + H2O -> 2HClO4;

xids bsics; per exemple l'xid de calci, CaO. Els xids dels elements ms electropositius, tendeixen a ser bsics. S'anomenen tamb anhidres bsics, ja que si hi afegim aigua, es genera l'hidrxid;
 CaO + H2O -> Ca(OH)2;

xids amfters; per exemple el dixid de titani, TiO2, o l'xid d'alumini (III), Al2O3. Segons les condicions es poden comportar com a cids o com a bases. Tamb hi han alguns cids que no mostren cap tendncia cida ni bsica.

Els xids dels elements qumics en el seu estat d'oxidaci ms alt es pot predir i la formula s'obt a partir del nombre d'electrons de valncia en aquest element. Incls la formula de l'oz es pot preveure, com els altres elements de grup 16. Existeixen almenys tres excepcions a aquesta regla;
El coure, que el seu estat d'oxidaci superior s'obt xid de coure(II) i no xid de coure(I);
El fluor, que no existeix com a heptxid de difluor (F2O7), sin com a OF2, degut a la superior electronegativitat del fluor.
El fsfor, la frmula esperada de l'xid de fsfor (V) s P2O5, per en realitat el trobem com a P4O10.

xids ms comuns.
ordenats segons l'estat d'oxidaci
xids covalents;
Aigua (H2O);
Dixid de carboni (CO2);
xids de nitrogen (NOx);
Dixid de sofre (SO2);
Element amb estat d'oxidaci (I);
xid de sodi (Na2O);
xid de potassi (K2O);
xid de coure(I) (Cu2O);
Monxid de diclor (Cl2O);
xid nitrs (N2O);
Element amb estat d'oxidaci (II);
xid de berilli (BeO);
xid de calci (CaO);
Monxid de carboni (CO);
xid de coure(II) (CuO);
xid de ferro(II) (FeO);
xid de plom(II) (PbO);
xid de magnesi) (MgO);
xid de mercuri (HgO);
xid de nitrogen (NO);
xid de zinc (ZnO);
Element amb estat d'oxidaci (III);
xid d'alumini (Al2O3);
Trixid d'antimoni (Sb2O3);
Trixid d'arsnic (As2O3);
xid de bor (B2O3);
Trixid de dinitrogen (N2O3);
xid de ferro(III) (Fe2O3);
xid d'Itri (III) (Y2O3);
Element amb estat d'oxidaci (IV);
Dixid de carboni (CO2);
xid de ceri (CeO2);
Dixid de clor (ClO2);
Dixid de mangans (MnO2);
Dixid de nitrogen (NO2);
Oz (O3);
Dixid de silici (SiO2);
Dixid de sofre (SO2);
Dixid de telluri (TeO2);
Dixid de tori (ThO2);
Dixid de titani (TiO2);
Dixid de zirconi (ZrO2);
Element amb estat d'oxidaci (V);
Pentxid de dinitrogen (N2O5);
Pentxid de fsfor (P2O5);
Element amb estat d'oxidaci (VI);
Trixid de molibd (MoO3);
Trixid de sofre (SO2);
Element amb estat d'oxidaci (VII);
Heptxid de diclor (Cl2O7);
Element amb estat d'oxidaci (VIII);
Tetrxid d'osmi (OsO4);

Articles relacionats.
 Perxid;
 Hidrxid;
 Oxocid;
 Oxosal;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14500" title="Amfter" nonfiltered="1928" processed="1912" dbindex="6937">
El terme amfter aplicat a la qumica, descriu una substncia que pot reaccionar indistintament amb un cid o amb una base. Alguns exemples sn els aminocids o l'aigua. Forces metalls, com el zinc, l'estany, l'alumini i el berilli, tenen xids amfotrs.

Per exemple, l'xid de zinc (ZnO) reacciona de manera diferent segons el pH de la soluci;

En medi cid;

ZnO + 2H+ 
</doc>
<doc id="14557" title="Radi de van der Waals" nonfiltered="1929" processed="1913" dbindex="6938">
El radi de Van der Waals s el radi d'una esfera slida imaginria emprada per a modelitzar l'tom.

Com sabem, els gasos reals no es comporten exactament tal i com com prediu el model de gas ideal, podent ser la desviaci considerable en alguns casos. Aix, per exemple, els gasos ideals no presenten transicions de fase lquida o slida, independentment del descens de temperatura o increment de pressi a qu estiguin sotmesos.

Una de les modificacions de la llei dels gasos ideals proposada s la equaci d'estat de Van der Waals, que introduex dos parmetres a i b obtinguts experimentalment i que depenen de la naturalesa del gas. El factor de correcci b denominat volum d'exclusi, fa referncia tant al volum propi dels toms, com al volum circumdant en qu no pot haver-hi altres perqu a aquesta distncia predominen les forces de repulsi entre els toms del gas (forces de Van der Waals).

Una vegada conegut el valor del volum d'exclusi, obtingut experimentalment per a ajustar l'equaci de Van der Waals al comportament real del gas, el radi r pot obtenir-se de l'equaci:

 ;

on:
Na  s el nombre d'Avogadro, i;
r  s el radi de Van der Waals.


Vegeu tamb.
Radi atmic;
Radi covalent;
Radi inic;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14559" title="Orbital atmic" nonfiltered="1930" processed="1914" dbindex="6939">
En un tom, els estats estacionaris de la funci d'ona d'un electr ( funcions prpies del Hamiltoni (H) en l'equaci de Schrdinger H  = E  ;  la funci d'ona ) es denominen orbitals atmics. Tanmateix, els orbitals no representen la posici concreta d'un electr en l'espai, que no pot saber-se donada la seva naturalesa ondulatria, sin que delimiten una regi de l'espai en qu la probabilitat de trobar l'electr s elevada.

 Introducci .

En el cas de l'tom d'hidrogen, Schrdinger va poder resoldre l'equaci anterior de forma exacte, trobant que les funcions d'ona estan determinades pels valors de quatre nombres quntics n, l, ml i s.




El valor del nombre quntic n (nombre quntic principal, pren valors 1,2,3...) defineix la grandria de l'orbital. Quant major sigui, major ser el volum. Tamb s el que t major influncia en l'energia de l'orbital.
El valor del nombre quntic l (nombre quntic del moment angular) indica la forma de l'orbital i el moment angular. El moment angular ve donat per;

La notaci (procedent de la espectroscpia) s la segent:
Per a l = 0, orbitals s;
Per a l = 1, orbitals p;
Per a l = 2, orbitals d;
Per a l = 3, orbitals f;
Per a l = 4, orbitals g; seguint-se per a valors de l majors, l'ordre alfabtic.
El valor de ml (nombre quntic magntic) defineix l'orientaci espacial de l'orbital davant d'un camp magntic extern. Per a la projecci del moment angular enfront del camp extern, es verifica:

El valor de s (nombre quntic d'spin) pot ser +1/2 o -1/2. (A l'orbital sense el valor de s se l'anomena orbital espacial, a l'orbital amb el valor de s se l'anomena orbital spin.);

La funci d'ona es pot descompondre, emprant coordenades esfriques, de la forma segent:
 n, l, ml = Rn, l (r)  l, ml ( )  ml ( );
On
Rn, l (r) representa la distncia de l'electr al nucli i;
 l, ml ( )  ml ( ) la geometria de l'orbital.

Per a la representaci de l'orbital s'empra la funci quadrat, | l, ml ( )|2 | ml ( )|2, ja que aquesta s proporcional a la densitat de crrega i per tant a la densitat de probabilitat, s a dir, el volum que tanca la major part de la probabilitat de trobar a l'electr o, si es prefereix, el volum o regi de l'espai en qu l'electr passa la major part del temps.

 Orbital s .

L'orbital s t simetria esfrica al voltant del nucli atmic. En la figura segent es mostren dues formes alternatives de representar el nvol electrnic d'un orbital s: en la primera, la probabilitat de trobar a l'electr (representada per la densitat de punts) disminueix a mesura que ens allunyem del centre; en la segona, es representa el volum esfric en qu l'electr passa la major part del temps. Principalment per la simplicitat de la representaci, la segona forma s la que usualment s'empra. Per a valors del nombre quntic principal majors d'u, la funci densitat electrnica presenta n-1 nodes en qu la probabilitat tendeix a zero, en aquests casos, la probabilitat de trobar a l'electr es concentra a certa distncia del nucli.

 

 Orbital p .
La forma geomtrica dels orbitals p s la de dos esferes aplatades cap al punt de contacte (el nucli atmic) i orientades segons els eixos de coordenades. En funci dels valors que pot prendre el tercer nombre quntic ml (-1, 0 i 1) s'obtenen els tres orbitals p simtrics respecte als eixos x, z  e i. Anlogament al cas anterior, els orbitals p presenten n-2 nodes radials en la densitat electrnica, de manera que a l'incrementar-se el valor del nombre quntic principals la probabilitat de trobar l'electr s'allunya del nucli atmic.



 Orbital d .
Els orbitals d tenen una forma ms diversa: quatre d'ells tenen forma de 4 lbuls de signes alternats (dos plans nodals, en diferents orientacions de l'espai), i l'ltim s un doble lbul rodejat per un anell (un doble con nodal). Seguint la mateixa tendncia, presenten n-3 nodes radials.



 Orbital f .
Els orbitals f tenen formes encara ms extiques, que es poden derivar d'afegir un pla nodal a les formes dels orbitals d. Presenten n-4 nodes radials.




Nota: Imatges generades amb el programa Orbital Viewer, (C) David Manthey
----
 Vegeu tamb .

 Mecnica quntica;
 Configuraci electrnica;
 Orbital atmic;
 Orbital molecular;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14566" title="Ferromagnetisme" nonfiltered="1931" processed="1915" dbindex="6940">



El ferromagnetisme s el fenomen pel qual un material pot exhibir un magnetisme espontani, i s una de les formes ms fortes de magnetisme i la primera que va ser conguda. s el responsable del comportament que observem als estris magntics que trobem a la nostra vida diria, i s la base de tots els imants permanents, aix com la dels metalls que sn atrets per aquests.

El ferromagnetisme es defineix com el fenomen pel qual alguns materials, com el ferro, sn magnetitzats quan sn posats sota l'acci d'un camp magntic extern i continuen magnetitzats durant un cert temps un cop ja no hi ha la influncia del camp.

La permeabilitat magntica relativa  d'un material ferromagntic s major que la unitat. 

Tots els imants permanents sn ferromagntics o ferrimagntics, en tant que atreuen els metalls.

Histricament s'ha utilitzat el terme ferromagnetisme aplicat a qualsevol material que podia mostrar una magnetitzaci espontnia, un moment magntic net en absncia d'un camp magntic extern. Aquesta definici general encara s utilitzada, per ms recentment s'han identificat altres formes de magnetitzaci espontnia quan hi ha ms d'un i magntic per cella elemental del material, i aix ha portat a una definici ms estricta del ferromagnetisme per diferenciar-la de la del ferrimagnetisme.

En particular, un material s ferromagntic en sentit estricte noms si tots els seus ions magntics fan una contribuci positiva a la magnetitzaci neta que presenta el material. Si alguns dels ions resten magnetitzaci (perqu sn parcialment antialineats), llavors el material ser ferrimagntic. Si els ions sn totalment antialineats, i per tant hi ha una magnetitzaci neta igual a zero, malgrat l'ordre magntic de l'estructura del material, llavors es tractar d'un material antiferromagntic. Tots aquest efectes de l'alineaci noms ocorren per sota de certa temperatura crtica anomenada temperatura de Curie en el cas dels materials ferromagntics i ferrimagntics, i temperatura de Nel en el cas dels materials antiferromagntics.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14568" title="Electronegativitat" nonfiltered="1932" processed="1916" dbindex="6941">
L'electronegativitat s una mesura de la fora d'atracci que exerceix un tom sobre els electrons d'un altre en un enlla qumic. Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles l'escala de Pauling i l'escala de Mulliken.

L'invers de l'electronegativitat s l'electropositivitat, la tendncia d'un tom a perdre electrons.

En general, els diferents valors d'electronegativitat dels toms determinen el tipus d'enlla que es formar en la molcula que els combina. Aix, segons la diferncia entre les electronegativitats d'aquests es pot determinar (convencionalment) si l'enlla ser, segons l'escala de Pauling:
 Inic (diferncia superior o igual a 2);
 Covalent polar (diferncia entre 2 i 0.4);
 Covalent no polar (diferncia inferior a 0.4);

Com ms petit s el radi atmic, major s l'energia d'ionitzaci i major l'electronegativitat. L'electronegativitat s mxima a l'extrem superior dret de la taula peridica i mnima a l'extrem inferior esquerre.

 Escala de Pauling .
Creada per Linus Pauling al 1932 s mpliament usada. En aquesta escala s'assigna a l'elelment ms electronegatiu (el fluor) un valor de 4.0, i al menys electronegatiu (el franci) un valor de 0.7. Els altres elements tenen valors intermitjos. 

Electronegativitat dels elements de la taula peridica segons l'escala de Pauling

 Escala de Mulliken .
Els valors sn obtinguts fent la mitja entre el potencial d'ionitzaci i l'afinitat electrnica. En conseqncia, l'escala de Mulliken s'expressa en unitats d'energia, usualment electrovolts.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14573" title="Calaverita" nonfiltered="1933" processed="1917" dbindex="6942">

La calaverita o tellurur d'or, s un mineral monoclnic de telluri i or (AuTe2), de color groc blanquins, que arriba a tenir un 44 % d'or. A vegades tamb es presenta junt amb la plata formant un tellurur d'or i plata (Ag,Au) Te2. Deu el seu nom a que va ser trobada a Califrnia (Estats Units), al comptat de Calaveras. s un mineral molt semblant a la silvanita i a la pirita.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14581" title="Arts grfiques" nonfiltered="1934" processed="1918" dbindex="6943">
Entenem per arts grfiques el conjunt d'oficis, coneixements, operacions i processos inclosos en el camp de l'edici impresa. Des del disseny grfic fins la impressi o estampaci de  diaris, fulletons, prospectes, etc. En el cas dels llibres i revistes el procs s allarga fins l'enquadernaci.

Origen xins.

Els coneixements primordials per fer una impressi o elaborar un llibre tenen tots origen com a la Xina:

 El paper al segle II creat per Cai Lun.
 La xilografia s inventa entre els anys 719 i 756, durant la dinastia Tang.
 Els tipus i per tant la impremta s atribuda a Bi Sheng de la dinastia Song entre els anys 1041 i 1048 a l'antiga Xina per actual Corea. Els tipus eren de cermica, aix queda registrat pel seu contemporani Shen Kuo.
 Els tipus mbils apareixen els darrers anys del segle XIII. s l'agricultor Wang Zhen qui va utilitzar tipus de fusta subjectats per una barra de ferro. Aix, va facilitar la composici de les planxes a imprimir.
Vegeu tamb.
 Disseny grfic ;
 Gravat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14582" title="Julio Anguita Gonzlez" nonfiltered="1935" processed="1919" dbindex="6944">

Julio Anguita Gonzlez (Fuengirola, Mlaga 1941) s un poltic andals. 

Estudi magisteri i posteriorment es llicenci en Histria a la Universitat de Barcelona. Va nixer dins el si d'una famlia de  militars. Membre del Partit Comunista d'Espanya (1972, membre del Comit Central del partit a Andalusia el 1977, alcalde de Crdova (1979-1986) i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapal la coalici Esquerra Unida. Fou tamb candidat a la presidncia de la Junta d'Andalusia el 1984 i (per IU) el 1982. Durant el seu lideratge Esquerra Unida va definir els seus continguts poltics, va crixer en vots i diputats igualant els millors resultats del PCE, s'opos a la dissoluci del PCE, va ser molt crtic amb el PSOE -la poltica de relacions amb ell quedava condicionada pels acords concrets sobre el programa-, i s'opos al Tractat de Maastricht. Aquesta estratgia, aprobada per la gran majoria de l'organitzaci, li report enfrontaments amb les corrents minoritries, els ms greus dels quals foren la sanci per part de la direcci d' IU dels integrants del corrent crtic Nueva Izquierda en trencar diverses vegades la disciplina de vot, fet que va comportar la seva posterior marxa com organitzaci pertenyent a IU, i la  posterior ruptura de relacions per part de la majoria d'Iniciativa per Catalunya. A finals de 1999 desprs del seu tercer problema cardiovascular ced la candidatura a President del Govern a les eleccions de l 2000 a Francisco Frutos. El congrs d'Esquerra Unida, celebrat l'octubre de 2000 a Madrid, va elegir l'asturi Gaspar Llamazares com a nou coordinador general de la coalici, un crrec que els darrers anys havia ocupat Julio Anguita, i que abandon per problemes de salut.

El seu fill Julio Anguita Parrado fou, amb Jos Couso, un dels periodistes espanyols morts a la guerra de Iraq del 2003, en aquell cas per foc iraqui.

  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14583" title="Bandera d'Astries" nonfiltered="1936" processed="1920" dbindex="6945">


Blasonament.
Segons l'estatut d'Astries en el seu ttol tercer:

La bandera del Principat d'Astries s la tradicional amb la Creu de la Victria en groc sobre fons blau.


Histria.
D'acord amb la llegenda, va ser voleiada per Pelai I, en la Batalla de Covadonga contra els moros l'any 722. Aquesta batalla, duta a terme a les muntanyes d'Astries, va significar l'inici de la "Reconquesta". L'any 908 el rei d'Astries Alfons III el Gran va ordenar que la creu original de fusta fos guarnida amb or i pedres precioses. Es conserva en aquesta forma a la Catedral d'Oviedo.
Les lletres gregues alfa i omega pengen del bra horitzontal.


Enllacis relacionats.
Asturina ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14694" title="Calor de vaporitzaci" nonfiltered="1937" processed="1921" dbindex="6946">
La calor de vaporitzaci (tamb anomenada entalpia de vaporitzaci) s la quantitat d'energia necessria perqu un mol d'una substncia que es trobi en la seva temperatura de fusi i a la pressi d'una atmosfera passi completament a l'estat gass. 

Usualment les unitats utilitzades per a aquesta propietat s'indiquen en kJ/mol, per l's dels kJ/kg tamb s possible, tot i que menys freqent.

Ja que el procs de vaporitzaci s invers al de condensaci, el terme calor de condensaci tamb s'utilitza. Aquest es defineix com la calor alliberada quan un mol de substncia es condensa al seu punt d'ebullici sota pressi estndar

La calor de vaporitzaci de l'aigua s d'uns 40,6 kJ/mol (2250 kJ/kg). s un valor fora gran, cinc vegades l'energia necessitada per escalfar l'aigua de 0 a 100 graus celsius.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14697" title="Calor de fusi" nonfiltered="1938" processed="1922" dbindex="6947">
La calor de fusi (tamb anomenada entalpia de fusi) s la quantitat d'energia necessria perqu un mol d'una substncia  que es trobi en la seva temperatura de fusi passi completament de slid a lquid a la mateixa temperatura. 

Usualment les unitats utilitzades per a aquesta propietat s'indiquen en kJ/mol, per l's dels kJ/kg tamb s possible, tot i que menys freqent.

Ja que el procs de fusi s invers al de congelaci, el terme calor de congelaci tamb s'utilitza. Aquest es defineix com la calor alliberada quan un mol de substncia se solidifica a la seva temperatura de congelaci.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14699" title="Quilojoule per mol" nonfiltered="1939" processed="1923" dbindex="6948">
Quilojoule per mol (kJ/mol) s una unitat derivada del SI corresponent a l'energia per quantitat de matria, on l'energia es mesura en unitats de 1000 joules i la quantitat de matria s mesurada en mols.

Quantitats fsiques mesures en kJmol-1:
 Calor de vaporitzaci;
 Calor de fusi;
 Energia d'ionitzaci;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14707" title="Colla castellera" nonfiltered="1940" processed="1924" dbindex="6949">
Les colles castelleres sn les agrupacions en qu es reuneixen els castellers.

Totes les colles parteixen d'un nivell mnim, que sn els castells de sis pisos, i a mesura que van millorant la seva tcnica i creixent en nombre de participants, poden arribar a fer castells de nou i deu pisos (l'alada mxima que s'ha vist fins ara).

L'estructura d'una colla castellera esta formada per:

Junta : organitzaci administrativa. El seu responsable mxim s el president.
Comissi Tcnica: grup de persones que s'encarreguen de coordinar els assajos de la colla i determinar la posici que ocupa cada casteller dins del castell.El seu responsable mxim s el cap de colla.
Membres : castellers.

 Colles dels Pasos Catalans .
Allots de Llevant (Manacor);
Angelets del Vallespir (Sant Joan de Pladecorts);
Bordegassos de Vilanova;
Brivalls de Cornudella (Cornudella de Montsant) -desapareguda-;
Capgrossos de Matar;
Castellers de Badalona;
Castellers de Barcelona;
Castellers de Caldes de Montbui;
Castellers de Castelldefels;
Castellers de Cerdanyola;
Castellers de Cornell;
Castellers de Gav -desapareguda-;
Castellers de Granollers -desapareguda-;
Castellers de Lleida;
Castellers de La Roca (La Roca del Valls) -desapareguda-;
Castellers de la Sagrada Famlia (Barcelona);
Castellers de l'Albera (La Jonquera) -desapareguda-;
Castellers de l'Hospitalet -desapareguda-;
Castellers de Mallorca (Palma);
Castellers de Martorell -desapareguda-;
Castellers de Mollet;
Castellers de Montcada i Reixac -desapareguda-;
Castellers de Montmel -desapareguda-;
Castellers de Ribes (Sant Pere de Ribes) -desapareguda-;
Castellers de Rub;
Castellers de Sabadell;
Castellers de Sant Andreu de la Barca;
Castellers de Sant Boi (Sant Boi de Llobregat) -desapareguda-;
Castellers de Sant Cugat (Sant Cugat del Valls);
Castellers de Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat);
Castellers de Santa Coloma (Santa Coloma de Gramenet);
Castellers de Sants (Barcelona);
Castellers de Sarri (Barcelona) -desapareguda-;
Castellers de Sitges -desapareguda-;
Castellers de Terrassa;
Castellers de la Vila de Grcia (Barcelona);
Castellers de Vilafranca;
Castellers de Vilanova-Colla de Mar (Vilanova i la Geltr) -desapareguda-;
Castellers del Collell (Sant Ferriol) -desapareguda-;
Castellers del Poble Sec (Barcelona);
Castellers del Riberal (Ba);
Castellers d'Altafulla;
Castellers d'Esparreguera;
Castellers d'Esplugues (Esplugues de Llobregat);
Colla Castellera de Figueres;
Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau (Tarragona);
Colla dels Xiquets de Valls -desapareguda-;
Colla Nova del Vendrell -desapareguda-;
Colla Jove de Castellers de Cubelles -desapareguda-;
Colla Jove de Castellers de Sitges;
Colla Jove dels Castellers de Vilafranca -desapareguda-;
Colla Jove del Vendrell -desapareguda, es va fusionar amb els Nens del Vendrell-;
Colla Jove de l'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat);
Colla Jove de Vilanova -desapareguda-;
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Cos de Castellers de Ballets de Catalunya (Barcelona) -desapareguda-;
Ganxets de Reus -desapareguda-;
Joves des Raiguer (Alar) -desapareguda-;
Margeners de Guissona;
Marrecs del Catllar -desapareguda-;
Marrecs de Salt;
Matossers de Molins de Rei;
Minyons de Terrassa;
Minyons de l'Arbo;
Moixiganguers d'Igualada;
Nens del Vendrell;
Nois de la Torre (Torredembarra);
Nyerros de la Plana (Manlleu);
Locos de l'Olleria;
Sagals d'Osona (Vic);
Salats de Sria;
Tirallongues de Manresa;
Torraires de Montblanc;
Vailets de Gelida -desapareguda-;
Vailets de Ripollet -desapareguda-;
Vens de Lloren (Lloren del Peneds) -castellers aficionats (actuen un sol cop a l'any)-;
Xerrics d'Olot - Colla Castellera de la Garrotxa;
Xicots de Valls -desapareguda-;
Xicots de Vilafranca;
Xics de Granollers;
Xiquets d'Eramprunya -desapareguda-;
Xiquets de Cambrils -desapareguda-;
Xiquets de Gav -desapareguda-;
Xiquets de Grcia (Barcelona) -desapareguda-;
Xiquets de Reus;
Xiquets de Tarragona;
Xiquets de la Bisbal -desapareguda-;
Xiquets de la Vila d'Alcover;
Xiquets de Vila-Seca -desapareguda-;
Xiquets del Serrallo (Tarragona);

 Colles de fora dels Pasos Catalans .
Castellers de Lo Prado - (Santiago de Xile);
Colla Castellera Les 4 Barres - (Castelar - Argentina);
Castellers del Casal Virolai - (Quertaro - Mxic);

 Colles Castelleres Universitries .
Les colles castelleres universitries sn colles castelleres formades per alumnes universitaris, motiu pel qual tots els seus membres sn adults. Aix afegeix a la dificultat dels seus castells el pes considerablement ms gran dels darrers pisos, que en una altra colla estarien formats per nens i adolescents. No solen actuar en el context casteller ortodox, s a dir, ni amb colles no universitries, ni en diades del calendari tradicional. Alguns dels seus membres pertanyen tamb a colles castelleres no universitries. 
Arreplegats de la Zona Universitria;
Colla Castellera Ganpies de la UAB;
Emboirats de la Universitat de Vic -desapareguda-;
Gambirots de la Universitat de les Illes Balears;
Marracos de la Universitat de Lleida;
Mineuetts de la Salle -desapareguda-;
Pataquers de la URV;
Colla Castellera universitria Xoriguers de la UdG;

 Articles relacionats .
 Muixeranga;
 Moixiganga;
 Ball de Valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14708" title="Casteller" nonfiltered="1941" processed="1925" dbindex="6950">


Un casteller s una persona que forma part d'una colla castellera on intervenen desenes o centenars de persones, amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes de diversa complexitat que poden arribar a tenir fins a nou o deu pisos d'alada sense ajuda mecnica. El fet casteller prov del segle XVIII i es va desenvolupar inicialment al Camp de Tarragona i al Peneds, i s'ha ests durant el segle XX per tot Catalunya, especialment a partir dels anys 1980.

Histria.

Orgens.
Hom suposa l'origen dels castellers en l'antic Ball dels Valencians, acabant les processons religioses. Al final dels Balls de Valencians s'aixecava una figura, anomenada la torre de tres o quatre alades, que amb el temps va anar agafant importncia i alada, fins a independitzar-se del ball. Al segle XV ja es feien les moixigangues, de les quals s reminiscncia la Muixeranga d'Algemes. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengu fins al sud de Catalunya on era practicada a les comarques de Tarragona i Peneds, on les colles participaven en les festivitats de les viles.

Els inicis.
El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolaina) s l'any 1770 a l'Arbo, mentre que la primera colla castellera, la Colla dels Pagesos es fa fundar el 1801 a Valls i poc ms tard la Colla dels Menestrals), la primera es va erigir com la tradicional mentre que la segona era ms liberalista. Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps, per es pot afirmar que la colla dels pagesos s l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls, i la colla dels menestrals la Colla Joves dels Xiquets de Valls. 
Per tot aquest valor histric poblaci es considerada el "Bressol dels castells".

Histricament l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gaireb cclics), aix va estretament lligat a perodes de crisi o bonana econmica, social o bllic. Aix doncs per exemple, tant durant la Guerra del Francs (1808-1814) i la primera guerra carlina, van sacsejar fortament l'activitat castellera. Mentre que en perode de ms tranquillitat (1819) es va alar el primer castell de vuit.

Totes dues colles no actuaven soles a Valls, sin que se solien desplaar a comarques venes per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la poblaci local alhora d'alar les construccions. Aquesta collaboraci va fer que posteriorment apareguessin dues colles ms a Tarragona (La Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon nmero de castellers vallencs. A Vilafranca tot i que no es formar una colla fins al cap d'uns anys, la gran afici i admiraci fa que durant anys la vila convidi a les colles vallenques fins a tres cops l'any (per la Diada de Sant Flix, i per les festes de les dues confraries vilafranquines ms populars, la del Roser i la de la Muixerra). Posteriorment es formarien colles prpies amb aquests mateixos noms, per la seva gran rivalitat arribaria a punts extrems fet pel qual les autoritats de Vilafranca van prohibir l'activitat castellera durant anys.

Primera poca d'or 1851-1889.
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, aix al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any ms tard.

La primera poca d'or dels castells no es dona per comenada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vegada a la histria el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Ma i Flaquer publica Diario de Barcelona una crnica sobre la actuaci castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referncies que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.

Afectada temporalment part de la poblaci catalana per la clera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Peneds. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies ms tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Ali. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major nmero d'actuacions i les de major nivell, per aix son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.

L'pica castellera segueix en augment durant ms de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuaci de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'nic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net tamb va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar. 

Per Sant Flix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa rsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment histric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense xit. En el primer intent la vella el va "carregar",  la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan noms quedava fer les aletes, fent que la colla es retirs per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.

Aquesta poca esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran nmero de castells de mxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una ancdota que ni es recollia a les notcies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.

Crisi 1889-1926.
L'any 1889 l'activitat castellera va iniciar una progressiva davallada que no es va aturar fins el 1926, coincidint amb l'aparici de dues noves colles a Tarragona (Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell).

Durant tots aquests anys la prctica dels castells es va anar reduint i el nivell de les construccions va anar reculant fins als nivells ms baixos de la seva histria. El darrer quatre de vuit documentat s del 1908 i als anys 20 els castells de mxima dificultat eren el quatre i el tres de setHistria dels Castells, Jordi Morant, pg87.
Diversos estudiosos apunten motius com ara l'arribada de la filloxera i l'obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d aquesta davallada a causa de la migraci cap a ciutat. 
Tot i aix hi va haver places i especialment la de Vilafranca que van aguantar i no van deixar de contractar les colles de Valls, una actitud fidel fonamental per a la conservaci de la tradici.
Tamb hi va haver dos altres aspectes que van portar una petita millora en aquesta crisis; La instauraci de la Mancomunitat de Catalunya (1917) i la celebraci de les decennals de Valls al 1921.
A Tarragona no hi va haver cap actuaci castellera entre el 1913 i el 1921, a excepci d una actuaci al 1918 realitzada per un grup de castellers espontanis. Al bienni 1923-1924 va tornar a actuar els Xiquets de Valls i va ser en motiu d aquesta diada quan es van iniciar les converses per crear una nova colla a Tarragona. I un any ms tard la colla va realitzar els primers assajos. La seva estrena oficial varia, hi ha estudiosos que afirmen que va ser aquell mateix 1925 i d altres que creuen que va ser per Santa Tecla del 1926. Fos quan fos, la seva primera actuaci va finalitzar amb les segents construccions: quatre de sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de quatre.

Renaixena 1926-1981.
Amb l'aparici de les dues noves colles i especialment per la del Vendrell, es reanima la rivalitat, fet que propicia un augment de la qualitat dels castells. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons i al 1930 Tarragona tamb es parteix en la Nova i la Vella. Al 1932 es crear una tercera colla al Vendrell, els Nens. 

Al 1929, tant les colles del Vendrell com les de Tarragona havien igualat el nivell de castells de les colles de Valls. A l'any segent el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el quatre de set amb l'agulla va realitzar-se en un parell d'ocasions aquell mateix any. Un any ms tard per les Decennals de la Candela es tornava a respirar un gran ambient casteller a tot Valls amb unes fortes ganes d'autosuperaci i, sobretot, de superar les altres colles. Tot plegat va fer aparixer rumors de qu la colla Vella intentaria el quatre de vuit que no es feia des del 1908, per finalment no es va provar per problemes amb la canalla. Per la seva part la Colla Nova va intentar el cinc de set a l'antiga.
Un any ms tard a l'Arbo s viu un actuaci histrica per part de les dues colles de Valls. La Nova intenta el pilar de cinc aixecat per sota i descarrega el dos de sis i el tres de set aixecat per sota m'entres que la Vella carrega el quatre de vuit i descarrega tamb el tres de set per sota i el dos de set . L'anterior torre de set era d'inicis de segle, un castell que es va perdre abans que el quatre de vuit. Tamb destacar que per aquestes dates les colles van comenar a actuar una darrera de l'altre i no alhora com feien fins aleshores.. Aquell mateix any la colla Vella va intentar el pilar de sis i dues vegades ms el quatre de vuit per aquest cop sense tant sols carregar-lo. Aquest castell no es descarregaria fins el Sant Flix de 1933 quan la Colla Nova ho va aconseguir desprs d'haver-ho intentat una dotzena de vegades en el darrer any. Un any ms tard a Torredembarra la mateixa Colla Nova va carregar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la millor actuaci fins el 1969: Quatre de vuit, tres de vuit (c), dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans la colla va realitzar el pilar de sis per Sant Flix per no se sap a cincia certa si va ser carregat o va quedar en intent.
Amb aquesta clara tendncia a l'ala la Guerra Civil va truncar aquest primer indici de recuperaci en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.

La recuperaci per encara era viva i anys ms tard ja en l'arribada de la postguerra al 1939 es tornen a formar les colles a Valls, Tarragona i el Vendre, aquest cop per reagrupades. Un fet sense precedents a Valls, i realitzat per voluntat expressa de les autoritats franquistes. La fusi va donar pas a l'anomenada Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com "La Barreja". 
Aquell mateix any i novament a Torredembarra, es va viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir la colla de nova colla reunificada dels Xiquets de Valls.
Tot i els esforos l'invent mai va arribar a consolidar-se i cap a final del 1946 la Colla Vella va tornar a actuar de manera diferenciada. Aquell mateix any els Nens van descarregar per primer cop el quatre de vuit i un any desprs ho va fer la de Tarragona. A partir d'aquelles dates el quatre de vuit va ser un castell fora sovint a les places castelleres. 

Uns anys ms tard, el 15 d'octubre de 1951, els Nens del Vendrell van descarregar a la seva poblaci el primer tres de vuit del segle XX i la Vella de Valls el va carregar vuit dies ms tard per Santa rsula.
Els anys posteriors van comptar amb diversos intents amb el tres de vuit per les dues colles en lluita per la supremacia, els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Ambdues van tenir alts i baixos dins d'un nivell superior a la resta de colles. La torre de set era assolida sovint, el quatre de vuit gaireb cada any i el tres tot i tenir menys freqncia va ser carregat tres vegades pels Nens (dos al 1952 i un al 1955) i la Vella el va realitzar 1952.

Desprs d'uns quants anys sense gaires novetats destacades, la realitzaci dels concursos de Can Jorba-Preciados a Barcelona els anys 1964-1965-1966, van unir l'inters popular per l'actuaci-concurs amb un moment de mxima rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i que a les tres edicions va guanyar la colla Vella de Valls, va ser a la darrera edici on van saltar espurnes a causa d'un tres de set aixecat per sota en tercera ronda de la colla Vella. Els Nens van protestar airadament i finalment la de Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que feia 9 anys que no s'intentava i que finalment van aconseguir carregar.
Desprs d'aix els Nens van carregar un any ms tard el un pilar de sis que va portar molta polmica per que tornarien a aconseguir un any desprs. 
Les darreres actuacions del 1969 va aportar actuacions glorioses i poc o gens imaginables anys abans. Fruit de l'estira i arronsa, els Nens van descarregar el primer pilar de sis del segle XX. Poques setmanes, el 12 d'octubre, la Vella carrega el primer cinc de vuit del segle i tres dies ms tard els Nens descarregaven quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuaci que no es tornaria a repetir en 27 anys.
El 26 d'octubre, la Vella torna a carregar el cinc de vuit, descarrega el seu primer tres de vuit i intenta la primera torre de vuit amb folre del segle. Finalment el 23 de novembre de 1969 s'assoleix un altre fita histrica quan els Nens descarregaren en prpia plaa, el pilar de set amb folre, la primera construcci amb folre de la centria.

Segona poca d'or 1981-1993.
Tot i que puntualment les dones havien participat en les construccions de castells, s en els anys 1980 quan va incorporar-se generalitzadament a les colles castelleres, sent Minyons de Terrassa la primera colla on van participar, i des d'aquell moment s'ha viscut com un procs natural, tot i que hi ha colles amb baixa participaci femenina, ats que la fora no s la principal habilitat requerida, car la tcnica t un paper fonamental i els castellers treballen junts en fuci de l'alada i el pes.

poca de plat 1993-Actualitat.

Lema casteller.
Els castellers tenen un lema casteller: "Fora, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les caracterstiques d'un casteller:

 Fora : Sn persones que acostumen a ser corpulentes. L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella poca els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforos.
 Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a ms amb altres persones en la mateixa alada, implica un sentit de l'equilibri i la confiana en els altres molt fort.
 Valor : Una caracterstica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
 Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaa, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esfor de tots depn l'xit del castell.

Vestuari.



La vestimenta actual del casteller s una indumentria tradicional: camisa de color amb escut de la colla, pantal blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador. El primer cop que es va fer castells amb un uniforme amb camises del mateix color i pantalons blancs fou en una actuaci de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, i la innovaci es va estendre rpidament per no sense polmica. 

La canalla (acotxador i enxaneta) duen casc al cap per seguretat. Es recomana no dur rellotge, ulleres, o altres accessoris que puguin fer mal en cas de caiguda.

Camisa: De mniga llarga i del color caracterstic que distingeix cada colla castellera i l'escut de la formaci cosit al pit sobre la butxaca. Fa unes dcades algunes colles van portar el nom de la colla o la ciutat escrit a l'esquena, per s'ha abandonat aquest costum. La camisa du coll de camisa que els castellers dels pisos baixos del tronc solen mossegar per fer resistir millor l'esfor. A l'estiu, s habitual veure les camises arremangades, i a principi i final de temporada, si la camisa no s suficient per resguardar del fred, hom usa samarreta per sota.

 Pantal: El pantal que vesteixen els castellers s tradicionalment de color blanc, i prou resistent per aguantar l'estrebada d'una persona pujant sense trencar-se, car hom s'agafa del pantal en un dels moviments de pujada, i de cintura alta i estreta o ben afermada per evitar que llisqui durant el pas dels castellers i provocar caigudes o deixar a la vista la roba interior.

 Faixa: Preferiblement negra, i de llargada i amplada variables, s'enrotlla tres o quatre vegades al voltant del cos a l'alada dels ronyons i t una doble funci, protegir la zona lumbar dels esforos que rep per les crregues i els moviments de l'estructura, i serveix com un dels punts de recolzament perqu els castellers puguin fer les maniobres de pujada i baixada del castell.

 Calat: Els castellers que estan al tronc, folre i manilles van descalos, car situar-se sobre les espatlles d'altri calat s ms dolors que calat, i la maniobra de pujada i baixada no s dificultosa, per la pinya pot anar calada. El calat tradicional s l'espardenya, per s habitual veure castellers amb sabates i esportives.
 Mocador: Vermell, amb punts blancs, originalment servia per cobrir-se el cap per amb el temps ha anat adoptant d'altres funcions, a ms de l'original i la purament ornamental. A la pinya, es pot dur lligat al cap per protegir els cabells de les trepitjades i estrebades de la gent que puja o per evitar que els cabells molestin a la cara a la persona que ve al darrera, o b lligat als canells serveix per donar un punt de recolzament a les mans que acompanyen l'apuntalament del tronc. En algunes colles els castellers del tronc se'l lliguen a la cama dreta, per sobre del genoll per donar un punt de suport a la pujada dels castellers dels pisos superiors i, en qualsevol posici, lligat a la cintura assegura que la faixa no es desenrotlli. La variant ms usual en la decoraci del mocador s la de dur-hi brodat l'escut de la colla, per tamb s veuen mocadors commemoratius de diades o actes assenyalats amb diferents missatges estampats. Una altra variant actualment caiguda en dess s la de portar el mocador ribetejat amb la senyera. No es normal veure mocadors castellers que no siguin vermells, pel que destaca l'excepci dels Castellers de Sant Feliu, que tenen com a color de la colla un rosa intens que no lliga gens amb el mocador vermell, pel que n'han fet de negres amb punts blancs. Per ltim, tamb s corrent trobar algun casteller amb mocadors que incorporen el color vermell amb d'altres estampats diferents del tradicional.

 Casc: La canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig com en plaa. El casc casteller es va generalitzar desprs d'un accident mortal el 23 de juliol de 2006 a Matar, desprs d'alguns anys de desenvolupament en qu algunes colles havien comenat a adoptar-lo. Durant la temporada 2006-07 ja va demostrar la seva efectivitat a l'hora d evitar lesions craneoencefliques a les caigudes, per acotxador i enxaneta, i queda pendent l'estudi per als dosos. El casc, de poliestir expandit s dissenyat i fabricat per NZI, amb un pes de 230 grams i dimensions de 24cm x 21cm x 18cm.

Parts del castell.
Un castell est format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construr-se:


 Pinya : s la base del castell. s on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de: baix, contrafort, primera m, segona m (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concntrics de refor i protecci, que tenen la doble funci d'estintolar el tronc i de fer de coix hum per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cord de la pinya fa pressi amb els braos estirats i vigila el desenvolupament del castell.

 Tronc : s la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc. El tronc est format pels baixos, els segons, (el primer pis visible en castells sense folres), els teros, a sobre dels segons i successius.


 Pom de dalt: Son els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composici, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador (normalment el ms petit del castell, que est amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braos dels dosos), i per ltim l'enxaneta, (que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecci, i quan aquest fa l'aleta, s quan el castell est carregat).

 Folre : se situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i t gaireb la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als teros i ajudar als segons en castells de ms dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.

 Manilles: sn els castellers situats sobre el folre, al nivell dels teros, i que ajuden a subjectar als quarts. Es sol utilitzar en els pilars de 8 (vegeu pilar de 8 amb folre i manilles), les torres de 9 (2 de 9 amb folre i manilles, o en els castells de 10 (vegeu 3 de 10 amb folre i manilles).

 Puntals: sn els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts (vegeu el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals).

Per construir un castell, els baixos -un per cada rengla del castell- s'han d'agafar pels braos i s'ha de comprovar que el castell estigui ben quadrat, aleshores els contraforts, per evitar la deformaci de l'estructura, s'agafen al seu darrere i les agulles entren a l'interior del cercle que marquen els baixos amb els braos en l'aire encarats amb els baixos. A continuaci les crosses es colloquen suportant les aixelles de cada baix, els primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans, i finalment els vents es colloquen entre els laterals, per a continuaci entrar els diferents cordons de la pinya.

Quan la pinya est muntada, els segons hi pugen a sobre, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s'agafen pels braos, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i s estable, pugen els teros, que s'agafen i fan l'ltima comprovaci de deformaci. La pressi de la pinya ha d'anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc. Si el castell est b, es dona l'ordre de pujar quarts i sonen les gralles.

Preparaci i accidentalitat.

Els castellers assagen per poder realitzar les millors construccions. Habitualment els castells s'assagen per trams: muntatge de pinya, tronc, pom de dalt, canalla, o combinacions parcials de trams per agafar prctica i confiana, i per provar els llocs per les persones que en cada actuaci poden assistir, car als assaigs no tota la colla es pot reunir.

Els assaigs es realitzen habitualment a cobert i les colles disposen de mitjans que permeten practicar amb un risc redut de prendre mal sense que calgui la presncia de tota l'estructura del castell per practicar, i per tant es redueix el risc de lesions a plaa. Els mitjans habituals consisteixen en assaigs amb barra dreta i espatlleres, per tenir elements de suport addicional, i xarxes amb forats en els que caben els castellers.

Abans i desprs de cada assaig s prudent una sessi d'escalfament i estiraments per preparar els msculs i evitar lesions per l'esfor.

Noms es coneixen tres accidents mortals: el primer a la Mas al Segle XIX, el segon a Torredembarra el 1983 i el tercer i ltim a Matar el 2006, fet que va impulsar l's del casc entre la canalla.

Estudi de sinistralitat infantil.







Altres dades.

L'any 1996 el percentatge de castells que no van caure va ser del 92.81%;
L'any 2005 el percentatge de castells que no van caure va ser del 96.30%;
Segons un estudi del CAR realitzat al 2005, la capacitat d'absorci de l'energia de produda per una caiguda s absorbida per la pinya entre un 40 i 60%.

Denominaci dels castells i dificultat.

La denominaci dels castells es dona per dos nombres i la paraula de entremig. El primer nombre indica les rengles (pilars) que composen cada nivell del tronc, i el segon nombre, el nombre total de pisos. Aix un tres de sis, vol dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepci dels tres darrers), i que t una alada de 6 pisos (comptant des de la Pinya). Tanmateix, existeixen noms particulars per alguns castells: Catedral (5 de 8), Carro gros (4 de 8), espadat (pilar de 6), supercatedral (5 de 9 amb folre), vano de pilars (un pilar de 6 o de 5 central amb dos d'inferiors al costat), El Castell Total (4 de 9 net)...

Tamb hi ha determinades combinacions de castells que reben un nom particular:
 Tripleta Mgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8;
 Tripleta Vilafranquina: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l'agulla;
 Clssica de 8: 3 de 8, 4 de 8, 2 de 7;
 Clssica de 7: 3 de 7, 4 de 7, 2 de 6;

La dificultat dels castells ve determinada per l'alada, el refor i nombre de rengles, de manera que com mes alada es guanya, menys reforos (folres i manilles), i menor quantitat de rengles, ms dificultat. Existeixen classificacions anuals de les colles en funci de la puntuaci que s'atorga a cada castell, que ve determinada per la seva dificultat, que inicialment eren diverses per finalment es van consensuar el 2006 entre l'organitzaci del concurs de Tarragona i els periodistes, de manera que tot el mn casteller segueix una nica classificaci per temporada.

Finalitzaci del castell.
Quan comena a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents:
 Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que s un intent desmuntat.
 Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya).
 Carregat: Si el castell, desprs de carregar-se cau, es diu que ha estat carregat.  ;
 Descarregat: Si l'enxaneta baixa un cop l'ha carregat i tamb ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat.

Les colles castelleres.
Els castellers s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell ms alt o ms difcil. Segons el castell de ms alada assolit es diu que una colla castellera s una colla de sis, set, vuit, nou o de deu, i a aquests efectes els pilars es consideren una construcci d'un pis ms. 

Les colles demostren el seu talent cada dos anys (ininterrompudament des de 1980) en el concurs de castells que s'organitza a la plaa de braus de Tarragona, a part de la classificaci unificada de cada temporada, que en la darrera ocasi va aconseguir que vuit de les colles superessin els 10.000 punts i alhora fossin les niques colles en aconseguir carregar construccions de 9, per ordre de puntuaci segons el rnking La lliga i la faixa a 12/10/2008: Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Capgrossos de Matar, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Xiquets de Tarragona, Castellers de Barcelona.

Msica castellera.


La msica de les gralles indica l'evoluci del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Aix des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell. 

La pea que toquen durant l'evoluci del castell s'anomena Toc de Castells, i est composta en varies parts, es comena tocant en funci del castell que s'est portant a plaa. Aix doncs, si es tracta d'un castell de 7, es comenar tocant a la pujada dels teros, i si s de vuit a la pujada de quarts, i aix successivament fins que l'enxaneta corona el castell, i es toca l'aleta. Acte seguit es comena a tocar la baixada, fins arribar a la sortida, que indica que el castell ha estat satisfactriament descarregat.

Diades castelleres.

En les diades castelleres cada colla acostuma a aixecar tres castells i un pilar. L'ordre d'actuaci varia segons la diada i la plaa, hi han actuacions on l'ordre de totes les colles es realitza per sorteig (Sant Flix, Concurs de castells), hi han d'altres on la colla local escolleix el seu ordre de sortida i la resta es fa per sorteig, i hi han actuacions on l'ordre el consensuen els caps de colla.

Diades destacades.
Dins de la temporada castellera hi han diades castelleres regulars que per tradici, histria i nivell de les colles, destaquen dins del calendari:
 24 de juny, Sant Joan - Plaa del Blat de Valls;
 Diumenge de setembre ms proper a la La Merc - Plaa Sant Jaume de Barcelona ;
 23 de setembre, Santa Tecla - Tarragona;
 30 d'agost, Sant Flix - Plaa de la Vila a Vilafranca del Peneds;
Primer diumenge d'octubre dels anys parells, - Plaa de Braus de Tarragona (Concurs de castells);
Primer diumenge desprs del 21 d'octubre, Santa rsula - Plaa del Blat de Valls;
Tercer cap de setmana de novembre, Diada dels Minyons - Raval de Montserrat de Terrassa;

Candidat a patrimoni immaterial de la Humanitat.

 Bibliografia .
 AADD. Mn Casteller, 2 volums. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1980;
 Blasi i Vallespinosa, Francesc. Els castells dels Xiquets de Valls. Valls: Eduard Castells, 1934. Valls: Cossetnia, 1997 (reedici);
 Bofarull, Joan. L'origen dels castells. Anlisi tcnica i histria. Valls: Cossetnia, 2007;
 Brotons, Xavier i Beumala, Joan. Castellers: histria, tcnica i present. Barcelona: Columna, 1997;
 Brotons, Xavier. Castells i castellers: guia completa del mn casteller. Barcelona: Lynx, 1995;
 Casteeda, Jordi. Castellers. Barcelona: Mina, 2006;
 Ferrando, Pere. El Peneds casteller. Pgines d'histria. Valls: Cossetnia, 1998;
 Gell, Xavier. Els castells: entre la passi i la histria. Valls: Cossetnia, 2002;
 Miralles, Eloi. Fem Pinya! Els castells, smbol i expressi del nostre poble. Barcelona: Difora, 1981;
 Moral, Sixte. De les places a les ones: collaboracions castelleres 1996-2001. Valls: Cossetnia, 2004;
 Morant i Clanxet, Jordi. Histria dels Castells. Tarragona i les comarques castelleres. Tarragona: Edici de l'autor, 1967;
 Soler Garca de Oteyza, Guillermo. Repensar els castells: Jornades d'Estudi dels Castells de l'Institut Tarragons d'Antrologia. Valls: Cossetnia, 2004;
 Surez-Baldrs, Santi. Castells i televisi. Valls: Cossetnia, 1998;
 Terraza, Santi. 50 actuacions castelleres del segle XX. Diades que han fet histria. Tarragona: Edicions El Mdol, 2000;
 Wetzel, Gereon. Castells. DVD. Munic: DocCollection, 2008;

 Referncies .


 Articles relacionats .
 Places i diades castelleres;
 Colles castelleres;
 Msica de castells;
 Castells (revista);
 Falcons;

 Enllaos  externs .
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;
http://www.moncasteller.com Informaci castellera del punt de vista de les colles ms grans del Mn Casteller.
http://www.webcasteller.com/ Rnking i base de dades castellera dels ltims anys, es pot consultar l'agenda, els resultats de les actuacions i articles de premsa vinculats a l'actuaci.
http://www.lamalla.net/canal/castellers/ Informaci a La Malla sobre properes actuacions, actuacions realitzades, noticies breus i altres temes de l'entorn dels castells.
http://quints-amunt.blogspot.com/ Blog amb informaci castellera. Crniques castelleres, Calendari d'actuacions, Resultats, Articles d'opini i altres;
http://www.termcat.cat/dicci/casteller/index.html Diccionari casteller del Termcat, Centre de Terminologia;
http://www.mallorcaweb.net/castellers El Fet Casteller a l'illa de Mallorca, una de les darreres zones d'expansi d'aquesta activitat.
http://www.lawebdelscastellers.com Tutorial sobre els Castellers, resum histric, informaci sobre colles, diades i places castelleres, etc.
El joc casteller Simulador en lnia de colles castelleres.
La Pinya Frum casteller.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14709" title="Barton (instrument)" nonfiltered="1942" processed="1926" dbindex="6951">
Aquest s un article sobre l'instrument. Per a informaci sobre el registre de veu veure Barton (veu).

El bariton s un instrument semblant a la viola de gamba, que sobretot va estar de moda a finals del segle XVIII, en un moment en qu la viola d'arc ja estava en declivi. actualment esta en dess, i es pot classificar entre els instruments antics. Est dotat d'unes cordes que tant poden vibrar per simpatia en sser fregades les principals, com tamb poden ser pinades per l'intrpret amb la m esquerra. Per aix s, al a vegada, un instrument de corda fregada i de corda pinada.

El seu repertori prcticament es limita a les composicions que Haydn va escriure per al prncep Esterhzy, el seu mecenes, que tocava aquest instrument.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14711" title="Xiquets de Valls" nonfiltered="1943" processed="1927" dbindex="6952">
Xiquets de Valls s la denominaci que tradicionalment reben les colles castelleres de Valls, i per extensi tamb s un sinnim en dess de l'activitat castellera.

Com a origen dels castells al segle XVIII, Valls ha exportat la seva denominaci arreu del mn casteller, ats que durant molts anys les colles vallenques van ser les niques del panorama casteller. Aix, els Xiquets de Valls, altrament dit castellers, s'organitzaven en dues colles, sovint confrontades: Pagesos/Menestrals, Colla d'en Salvador/Colla del Pep, Colla de la Muixerra/Colla del Roser, Colla Vella/Colla Nova, Colla Vella/Colla Joves.

A partir del darrer ter del segle XIX, les colles vallenques sempre han incls el terme Xiquets de Valls en el nom oficial de les colles, provocant que l'expressi hagi anat perdent el significat genric de castellers, molt menys habitual al segle XVIII. Tanmateix, el concurs de castells de Vilafranca 1935 encara reb el nom oficial de Concurs de Xiquets, en lloc de Concurs de Castells.


 Pgines relacionades .
Colla dels Xiquets de Valls;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Colla Nova dels Xiquets de Valls;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14732" title="Castellers de Sabadell" nonfiltered="1944" processed="1928" dbindex="6953">


Els Castellers de Sabadell, tamb anomenats saballuts, sn una colla castellera de Sabadell. Celebren la Diada de la Colla a la tardor, i l'aniversari (els primers assaigs) pels volts de Sant Joan.

Altres actuacions importants durant la temporada sn les festes majors de Sabadell, Barber del Valls, Creu Alta i la festa d'inici de temporada (al mar). 

Han viatjat arreu de Catalunya i a fora del Principat (Euskadi, Navarra, Mallorca, Catalunya Nord,...).

La colla dels Castellers de Sabadell, va ser fundada el maig de 1994. El color de camisa s el verd, agafat del color de la bandera i de la ceba de l'escut de la ciutat de Sabadell. Des del naixement de la colla han treballat per la seva ciutat, collaborant en activitats i amb entitats de Sabadell, actualment formem part de la  Federaci Sabadell Cultura que engloba a 14 de les entitats culturals catalanes que hi ha a Sabadell. 

La colla ha tingut diferents presidents: Miquel Francs (1994-1997), Mateu Llorens (1998), Jordi Porta (1999-2000), Xavi Morn (2000-2003), Jordi Sempere (2004-2008); i diferents cap de colla: Pep Soler (1994-1997, 2001), Mart Rovira (1998), Dani Bentez (1999-2000, 2002-2007), Xavi Muoz (2008).
 
La seu social actual s el Centre de Producci de Cultura Popular, seu tamb de Sabadell Cultura (c/de Ribot i Serra 265 (Antiga Escola Creu Alta)), lloc on assagen dos cops per setmana per mantenir i augmentar el seu nivell casteller. Aquest s el tercer local social desprs de pertnyer al CEIP Joanot Alisanda i a la nau del carrer de Borrell. 

Des de la presentaci el novembre de 1994 han realitzat gaireb dos mil castells arreu de Catalunya, a ms a ms de fer sortides socials fora del principat (Pas Basc, Navarra, Mallorca, Catalunya Nord).

Va ser la colla amb la progressi ms rpida fins a carregar el seu primer 4 de 8 (setembre de 1996) fet que els va condicionar fins a l'actualitat, ja que suposa el propi sostre casteller (noms igualat el setembre de 1997). Altres castells importants que han realitzat han estat descarregar la Torre de 7 (la primera el novembre de 2005) i descarregar el 3 de 7 per sota (el primer, l'octubre de 2000). A l'actualitat (2008) treballen per assolir castells de la gamma alta de 7 i fer incursions en els castells de 8 pisos per tal que els ms de 250 socis de l'entitat segueixin sentint-se orgullosos de ser Saballuts.

Tenen diferents crits de "guerra":
Lero Lero lero, lero Saballuts!!
Els Saballuts som collonuts!


 Enllaos externs .
Web dels Castellers de Sabadell








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14733" title="Pressi de vapor" nonfiltered="1945" processed="1929" dbindex="6954">
La pressi de vapor o tensi de vapor s la pressi exercida pel vapor d'una substncia lquida o slida en un recinte tancat.

Normalment el terme es refereix a la situaci d'equilibri, tamb anomenada pressi de saturaci.

El valor de la pressi de vapor, creix amb la temperatura, i el seu valor s independent de les quantitats de lquid/slid i vapor presents mentre existeixen ambds. En la situaci d'equilibri, la fase gasosa, rep el nom de vapor saturat.

Un terme relacionat s la pressi parcial, aplicable quan dins el recipient tancat, hi tenim ms d'una substncia voltil. 

Lquids.
Quan la pressi parcial d'un dels lquids del recipient, equival a la pressi de saturaci, el lquid i el vapor, estan en equilibri. Si refredem el recipient, part del vapor es condensar a lquid, fins arribar a una nova situaci d'equilibri, amb una pressi de vapor inferior. Si escalfem el recipient, part del lquid s'evaporar per a convertir-se a vapor, augmentant la pressi de vapor.

El punt d'ebullici d'una substncia, s la temperatura a la qual la pressi de vapor d'aquesta substncia lquida, s igual a la pressi ambiental. Per exemple, a la pressi d'1 atm i a 100C) l'aigua t una pressi de vapor d'1 atm, i aix fa que l'aigua bulli i s'evapori totalment.

El procs de condensaci i d'evaporaci pot ser retardat, i quan aix succeeix, utilitzem els termes de sobresaturaci i sobreescalfament respectivament.

Slids.
Quan la pressi parcial d'un dels slids del recipient, equival a la pressi de vapor d'un slid, aquest i el vapor, estan en equilibri. Si refredem el recipient, part del vapor es condensar a slid, fins arribar a una nova situaci d'equilibri, amb una pressi de vapor inferior. Si escalfem el recipient, part del slid es sublimar per a convertir-se a vapor, augmentant la pressi de vapor. 

El punt de sublimaci d'una substncia, s la temperatura a la qual la pressi de vapor d'aquesta substncia slida, s igual a la pressi ambiental.

Explicaci del fenomen.
Posem un exemple de com funciona la pressi de vapor en lquids; (l'explicaci en cas de slids, s totalment equivalent)

Imaginem un recipient de vidre en el qu s'ha realitzat el buit i que es mant a una temperatura constant; si introdum una certa quantitat de lquid en el seu interior aquest s'evaporar rpidament al principi fins que s'aarribi a l'equilibri entre ambds fases.

Les molcules de la superfcie del lquid que tinguin una major energia escaparan de la superfcie passant a la fase vapor (evaporaci) mentre que les molcules del vapor xocaran amb les parets del recipient i entre si perdent energia i es transformaran en lquid(condensaci).

Inicialment noms es produex l'evaporaci ja que no hi ha vapor; no obstant a mesura que la quantitat de vapor augmenta i per tant la pressi en l'interior de la recipient, es va incrementant la velocitat de condensaci, fins que transcorregut un cert temps ambds velocitats s'igualen. Arribats a aquest punt s'haur aconseguit la pressi mxima possible en la recipient (pressi de vapor o pressi de saturaci) que no podr superar-se llevat que s'incrementi la temperatura.

L'equilibri s'aconseguir ms rpidament quanta major siga la superfcie de contacte entre el lquid i el vapor, perqu aix s'afavoreix l'evaporaci del lquid; de la mateixa manera que un toll d'aigua extens per de poca profunditat s'asseca ms rpid que un de ms petit per de major profunditat que contingui la mateixa quantitat d'aigua. Tanmateix, l'equilibri s'aconsegueix en ambds casos a la mateixa pressi de vapor.

El factor ms important que determina el valor de la pressi de saturaci s la prpia naturalesa del lquid, trobant-se que en general entre lquids de naturalesa semblant, la pressi de vapor a una temperatura donada s ms petita quant major s el pes molecular del lquid.

Aigua.

El punt d'ebullici de l'aigua per pressions d'uns 100 kPa pot ser aproximada amb;



On la temperatura est en graus Celsius i la pressi p en Pascals. El valor de la pressi de vapor, s'obt solucionant aquesta eqaci per la p.

La llei de Raoult, descriu aproximadament la pressi de vapor de mescles de lquids.

Articles relacionats.
Humitat relativa;
Humitat absoluta;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14736" title="Amplificador" nonfiltered="1946" processed="1930" dbindex="6955">
Un amplificador s un aparell que augmenta l'amplitud o intensitat d'un fenomen fsic. Aquest mot tamb sol designar un aparell que permet augmentar un so musical en els equips reproductors, o en els instruments electrnics, en aquest cas s un particular de un ms general: l'amplificador electrnic que s un conjunt de vlvules electrniques, repetidors, transistors, sistemes magntics, i altres elements de electrnica del estat slid.

En electrnica podem trobar diferents tipus d'amplificadors:
 Amplificadors operacionals;
 Amplificadors d'instrumentaci;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14737" title="Altaveu" nonfiltered="1947" processed="1931" dbindex="6956">
Un altaveu, anomenat tamb auricular en la versi ms reduda -que s'aplica directament a l'orella de l'oient-, s l'element que rep el senyal elctric, amplificat, i el transforma en so. 

Altaveus dinmics.

El disseny tradicional est format per dues parts: un con semi-rgid, que est subjectat a una bobina, normalment de coure. Aquesta bobina esta orientada de forma coaxial amb un imant permanent. Quan el senyal elctric recorre la bobina fa oscillar la part semi-rgida, i es produeix el so. L altaveu consta d'una membrana, generalment de cartr i de forma cnica, unida a una bobina que rep el corrent elctric del senyal. Aquesta bobina est localitzada dins d'un potent imant i, per efecte electromagntic, es mou quan el corrent elctric la travessa. El moviment vibratori de la bobina es transmet immediatament al con de cartr al qual est fixada. Aix es produeix el so.

Altres altaveus dinmics.

Altres altaveus dinmics fan servir una cpula en lloc d'un con.

Altres tecnologies.

Els altaveus tamb poden ser piezoelctrics i electrosttics.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14747" title="Richard Strauss" nonfiltered="1948" processed="1932" dbindex="6957">

Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - 8 de setembre de 1949) fou un compositor alemany de msica clssica particularment notable pels seus poemes simfnics i peres. Tamb va ser director d'orquestra. 
 
Biografia.
Va nixer a Munic, Alemanya, fill de Franz Strauss que era el primer trompa a l'pera de la Cort de Munic. Es form a Munic i es perfeccion amb Hans Von Blow. Va comenar a compondre molt jove. El 1882 entr a la Universitat de Munic, per anar un any desprs a la de Berln. Per aquest temps les seves composicions eren molt conservadores, dins l'estil de Robert Schumann, o Felix Mendelssohn, d'acord amb l'ensenyament rebut del seu pare. Va comenar a canviar quan va trobar a Alexander Ritter, notable violinista i marit d'una neboda de Richard Wagner. 

Compon les primeres peces que mostren la seva maduresa com ara el poema simfnic Don Juan, pel que va ser premiat el 1889. Desprs escriuria una srie de poemes simfnics Tod und Verklung (Mort i Transfiguraci, 1888-1889), Till Eulenspigiegels lustige Streiche (1894-1895), Also sprach Zarathustra (Aix parl Zaratustra, 1896), molt conegut avui per haver estat usat a la banda sonora del film 2001, A Space Odyssey de Stanley Kubrick, Don Quixote (1897), i Ein Heldenleben (vida d'Heroi)(1897-1898).

Cap al final del segle XIX, Strauss para atenci a l'pera. Els seus primers dos intents en el gnere: Guntram el 1894 i Feuersnot a 1901 van ser molt criticats. Desprs vindria Salome (basat en l'obra de Oscar Wilde) i la reacci va ser tan extrema com amb Don Juan.

La segent pera de Strauss va ser Elektra, la qual usa una dissonncia ms extrema, i on collabor amb el poeta Hugo von Hofmannsthal. Ells dos tornarien a treballar junts en moltes ocasions. En aquestes darreres composicions Strauss moderaria el seu llenguatge harmnic, amb el resultat d'obres com Der Rosenkavalier (El Cavaller de la Rosa, 1910) la qual obtingu un gran xit. Strauss continua produint peres a intervals regulars fins el 1940. Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos, 1912), Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra, 1918), Intermezzo (1923), L'Helena egpcia (1927), i Arabella (1932), totes amb collaboraci amb Hofmannsthal; i Die schweigsame Frau (1934), amb Stefan Zweig com a llibretista; Friedenstag (1936) i Daphne (1937, llibret de Joseph Gregor i Zweig); Die liebe der Danae (1940, amb Gregor) i Capriccio (amb llibret de Clemens Krauss) (1941). 

Va adquirir el crrec de president del Reichsmusikkammer, el novembre de 1933 quan Goebbels el design sense consultar-li. Strauss resolgu seguir en el seu crrec i provar de mantenir-se apoltic, una decisi per la qual va ser criticat com a cndid, per pot ser la mes assenyada en aquelles circumstncies. Hitler va forar Strauss a renunciar a la seva postura el 1935 desprs que Strauss s'arrisqus a rebutjar treure a Stefan Sweig (jueu) del cartell de Die Schweigsame Frau (la dona silenciosa); Zweig era l'autor del llibret, un amic d'Strauss.

La seva decisi de produir Friedenstag el 1938, una pera en un acte presentat com una fortalesa assetjada durant les guerres mundials   essencialment un himne a la pau i amb poc velat criticisme amb el tercer Reich   durant un temps en qu una naci sencera estava preparada per la guerra, va ser vist com extraordinriament valent. Amb els seus contrasts entre llibertat i esclavisme, guerra i pau, llum i foscor, aquest treball es considerat ms relacionat amb Fidelio que qualsevol altra pera recent de Strauss.

Ja que la nora de Strauss, Alice, era jueva, va adonar-se del risc que aix representava; alguns han assenyalat que aix el podria haver aturat de parlar clar. Tamb hi ha suggeriments de qu hauria intentat, des de la seva posici oficial, protegir els amics i collegues jueus. 

El 1948 Strauss va compondre el seu darrer treball: Vier letzte Lieder (Quatre darreres canons) per a soprano i orquestra. Tota la seva vida havia compost lieder, per aquests van ser, probablement, els ms coneguts. El llenguatge harmnic i meldic ha estat vist, a vegades, com a passat de moda pel seu temps, quan es compara el seu treball amb el dels nous compositors. Les canons mai no han estat populars, ni per les audincies, ni per les representacions.

Richard Strauss mor el 8 de setembre de 1949 a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya.

Richard Strauss no estava relacionat, ni ha de ser confs, amb Johann Strauss, o els seus fills, compositors vienesos de vals populars.

Obres principals.
Poemes simfnics.
 Aus Italien (1886);
 Macbeth (1888/90);
 Don Juan (1889);
 Tod und Verklrung (Mort i Transfiguraci) (1891);
 Till Eulenspiegels lustige Streiche (Les aventures de Till Eulenspiegel) (1895);
 Also sprach Zarathustra (Aix parl Zaratustra) (1896);
 Don Quixote (1898);
 Ein Heldenleben (1899);
 Symphonia Domestica (1904);
 Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie) (1915);

Altres obres orquestrals.
 Simfonia en Re menor (1880);
 Concert per a viol en Re menor, op. 8 (1882);
 Concert No. 1 per a trompa i orquestra en Mi bemoll (1882/83);
 Simfonia en Fa menor, op. 12 (1883);
 Burleske per a piano i orquestra (1886-1890);
 Prelidi Festiu per a orquestra i orgue (1913);
 Le Bourgeois gentilhomme suite per a orquestra (1917);
 Msica Festiva Japonesa (1940);
 Concert No. 2 per a trompa i orquestra en Mi bemoll major (1942);
 Concert per a obo i orquestra (1945);
 Doble Concertino per a clarinet, obo i orquestra (1947);
 Msica cinematogrfica per a Der Rosenkavalier (1925);

pera.
 Guntram (1894);
 Feuersnot (1901);
 Salom (1905);
 Elektra (1909);
 Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) (1910);
 Ariadne auf Naxos (1912);
 Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) (1918);
 Intermezzo (1923);
 L'Helena egpcia (1927);
 Arabella (1932);
 Die schweigsame Frau (La dona silenciosa) (1934);
 Friedenstag (Dia de pau) (1936);
 Daphne (1937);
 Die Liebe der Danae (1940);
 Capriccio (1941);

Ballet.
 Josephslegende (La llegenda de Josep) (1914);
 Crme chantilly (Schlagobers) (1924);

Cor.
 Zwei Gesnge, op. 34 (1896/97) - 1. Der Abend 2. Hymne;
 Deutsche Motette, op. 62 (1913);
 Die Gttin im Putzzimmer (1935) Mnnerchre (1935);
 An den Baum Daphne (1943);

Altres obres.
 Vier lieder (Quatre canons) Op. 27 (1894) "Quatre de les seues ms important canons," d'acord amb l'estudis de l'obra d'Strauss Michael Kennedy. Un regal de noces per a Pauline de Ahna; dos canons, Morgen i Heimliche Aufforderung (Invitaci secreta) sobre textos de John Henry Mackay inspirats en el seu amor pels nois. Huber Kennedy, "Richard Strauss i John Henry Mackay" a Thamyris 2;
 Metamorphosen per a conjunt de 23 instruments de corda (1945);
 Vier letzte Lieder (Quatre ltims lieder) (1948);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14753" title="Cuba" nonfiltered="1949" processed="1933" dbindex="6958">




Cuba, oficialment la Repblica de Cuba s un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba la ms gran i la segona ms poblada de les Antilles , l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents. Cuba s situada a la regi septentrional de la mar Carib, a la confluncia del golf de Mxici l'oce Atlntic, al sud dels Estats Units i les Bahames, a l'oest de les Illes Turks i Caicos i Hait i a l'est de Mxic. Les illes Caiman i Jamaica sn al sud.

Cuba es constitueix polticament com a Estat socialista de treballadors, des de la victria de la Revoluci Cubana, adoptant un sistema que, segons la constituci s una repblica democrtica, que en la prctica funciona com a Estat comunista. La capital s l'Havana, amb ms de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb ms de mig mili d'habitants, i Camagey i Holgun, amb ms de 300.000.

Toponmia.
El nom de Cuba prov del tano, amb un origen i significat imprecisos, per que segons les fonts es pot traduir com a "on la terra frtil s abundant" (cubao), o "gran lloc" (coabana).

Geografia fsica.
Orografia.
Cuba s un arxiplag d'illes de la mar Carib. L'illa de Cuba n's la principal, i est envoltada per quatre grups principals d'illes: los Colorados, Sabana - Camagey, Los Jardines de la Reina i Canarreos. L'illa principal de Cuba s la ms gran en superfcie, amb 105.006 km, i la setena ms gran del mn. La segona illa ms gran de Cuba s l'illa de la Juventud, al sud-oest, amb un rea de noms 3.056 km. La superfcie total de Cuba s de 110.860 km. 

Al sud-est hi ha la Sierra Maestra, una serralada de muntanyes brusques el punt ms elevat de la qual s el Pico Real de Turquino, amb 2.005 msnm. A l-oest hi ha la Sierra de los rganos, amb una altitud mxima de 800 msnm. Al sud hi ha la Sierra de la Trinidad, o les muntanyes d'EScambray; el punt ms alt n's de 1.1.50 msnm. Al volant del 75% del territori s frtil; ja que la majoria de la terra s arable i accessible des del mar, Cuba t una posici nica al Carib.

Clima.

El clima de Cuba s tropical, sobretot a la regi occidental, per els vents freds del nord produeixen una oscillaci trmica anual, ms evident a la regi oriental. L'extensi geogrfica de Cuba i la varietat de les muntanyes, sabanes, pantans, platges i boscos tropicals que produeixen microclimes i diferncies en temperatura, precipitaci, fauna i flora. La temperatura mitjana s de 25 C. La precipitaci anual mitjana s de 1.320 mm; la temporada de pluges s de maig a octubre.

Hidrografia.
Cuba t ms de 200 rius, per noms dos sn navegables. El Cauto, al sud-est del pas t una longitud de 343 km; el Tao s ms curt, per ms cabals. Sagua la Grande, al centre de Cuba, s'utilitza per produir energia hidroelctrica, aix com diverses cascades situades a diverses regions del territori.

Poltica i govern.
Vegeu tamb: Revoluci cubana;
Institucions de govern.
Desprs de la promulgaci de la constituci socialista de 1976, la Repblica de Cuba es va definir com a repblica socialista. Aquesta constituci va ser reemplaada per la constituci socialista de 1992, la constituci actual, que declara que es basa en les idees de Jos Mart, i les idees poltiques de Karl Marx, Friedrich Engels i Lenin. La constituci tamb descriu el paper del Partit Comunista de Cuba (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la naci cubana" i la "fora dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforos comuns cap als elevats fins de la construcci del socialisme i l'avan cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista, Fidel Castro, que va ser primer ministre de 1959 a 1976, i desprs president fins el 2008. El seu germ, Ral Castro, s el segon secretari del partit, i alhora el president del Consell d'Estat de Cuba i l'actual president de la Repblica. El president de Cuba s electe per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecci indefinida.  La potestat legislativa recau sobre l'Assemblea Nacional del Poder Popular, l'rgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. La Cort Suprema de Cuba s la branca judicial ms elevada del govern, i la cort d'ltim recurs per a les apellacions de les corts provincials.

Sistema electoral.
L'octubre de 1992, el Parlament cub va aprovar per unanimitat una nova llei electoral que, per primera vegada, va establir el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals, tot i que noms participa un candidat per cada crrec. La decisi de modificar la constituci de 1976 va ser suggerida en el VI Congrs del Partit Comunista celebrat l'octubre de 1991, durant la difcil poca econmica que vivia l'illa desprs de la desarticulaci de la Uni Sovitica. 

Segons els sistema electoral cub, els candidats en les eleccions no sn elegits pels partits (que no existeixen en la prctica, tot i que el Partit Comunista de Cuba existeix legalment, per s l'nic), ans mitjanant assemblees de cada barri o circumscripci electoral i en qu qualsevol ciutad pot proposar els seus candidats, sota la "supervisi" del Partit Comunista. A l'assemblea s'expliquen les qualitats de les persones que sn proposades i en una votaci a m alada dels vens es decideixen les candidatures finals. La campanya electoral dels ciutadans elegits noms consisteix en la publciaci d'una breu biografia i una foto. En les eleccions poden votar tots els ciutadans majors de 16 anys, i s'elegeixen els candidats amb ms de la meitat de vots. El recompte de vots s pblic, pot ser observat per qualsevol ciutad, cub o estranger. El febrer de 1993 es van celebrar les primeres eleccions d'aquest tipus; podien participar-hi set milions i mig de cubans, i hi va votar el 97%.

Relacions exteriors i defensa.

Arran de l'empresonament de gaireb un centenar d'opositors al govern, i l'afusellament de tres segrestadors d'una llanxa de passatgers l'any 2003 per emigrar als Estats Units, la Uni Europea va signar una resoluci que va reduir drsticament el nivell de les relacions diplomtiques amb Cuba. El govern cub, com a resposta, va eliminar tots els contactes diplomtics amb la Uni Europea; el 2005, i sota la proposta del govern espanyol, les relacions es van reprendre. 

Actualment, el govern de Cub mant relacions estretes amb la Repblica Popular de la Xina, Veneuela, Bolvia, Equador, en general amb l'Amrica Llatina, i amb Europa, principalment amb Espanya.  Des de la Revoluci cubana, Cuba va mantenir relacions estretes amb Mxic, amb el qual continuava el comer, en especial de petroli mexic. Les relacions es van trencar durant la gesti de l'ex president Vicente Fox; es van reprendre el 2008, durant el govern de Felipe Caldern. Cuba t relacions diplomtiques amb 180 pasos; t 143 missions diplomtiques amb altres Estats: 113 ambaixades, una secci d'interessos, dos consolats generals, 19 consolats, 4 oficines diplomtiques i 4 representacions davant els organismes multilaterals. 

Segons el govern cub, la base de la poltica exterior cub sn l'internacionalisme, l'antiimperialisme, la solidaritat i la unitat dels pasos del Tercer Mn. A ms condemna tota prctica hegemnica, d'ingerncia i discriminatria en les relacions internacionals, aix com qualsevol amenaa o l's de la fora, l'adopci de mesures coercitives unilaterals, i qualsevol forma de terrorisme, incloent-hi el terrorisme d'Estat.

L'organisme encarregat de la defensa de pas sn les Forces Armades Revolucionries de Cuba. Davant el que considerava una possible agressi militar, Fidel i Ral Castro han mantingut una de les forces armades ms grans d'Amrica Llatina en proporci amb la poblaci total del pas. Tot els joves (mascles) cubans tenen l'obligaci legal de complir el Servei Militar Actiu durant un o dos anys, si no s'han matriculat a un centre d'educaci superior. El servei militar femen s voluntari.  Amb la caiguda de la Uni Sovitica i l'Europa comunista, la defensa del pas es va veure afectada pel tancament del subministrament d'armes.

Subdivisi administrativa.
Cuba es divideix, polticament i administrativament, en 14 provncies i un municipi especial. A ms a ms, totes les provncies se subdivideixen en municipis; en total en sn 169.




Economia.
Article Principal: Economia de Cuba;

Des del 1962, el sistema poltico-econmic de Cuba ha estat unipartidista i estatista, identificat amb el marxisme-leninisme. De fet, la majoria dels mitjans de producci sn sota el control directe del govern aix com ho est la fora laboral. El 85,2% de la poblaci en edat de treballar t un nivell d'educaci mitj-superior i el 30% sn professionals tcnics, dels quals el 61,3% sn dones. El percentatge de treballadors del sector pblic ha caigut d'un 91% el 1981 al 76% el 2000. Des de mitjan dcada de 1990, el sector privat ha estat creixent. Les inversions del capital estranger, tanmateix, requereixen de l'aprovaci del govern.

Des del 1959, el creixement del Producte Interior Brut, en relaci amb els pasos amb el mateix nivell de desenvolupament d'aquella dcada ha disminut.  Aix mateix, les relacions comercials del pas s'han deteriorat. A ms a ms, el consum calric de la poblaci, i el nombre de cases disponibles per a la poblaci tamb s'ha deteriorat.  La caiguda de la Uni Sovitica, principal subministrador i mercat de Cuba va inaugurar el que s'ha conegut com el Perode Especial. Per superar la crisi, causada per la fi del Consell d'Ajut Econmic Mutu, el govern va promoure la inversi de capital estranger, signant acords amb la Xina, Itlia, el Canad i Veneuela, entre altres. 

Les monedes oficials sn el peso cub, (CUP, dividit en 100 centaus) i el peso cub convertible (CUC). La conversi entre el CUP i el CUC s de 25 CUPs per cada CUC.

Geografia humana i societat.
Segons l'Oficina Nacional d'Estadstiques de Cuba, el 2002, Cuba tenia una poblaci d'11.117.743 d'habitants, dels quals 5.597.233 eren homes i 5.580.510 dones. La poblaci cubana s'ha mantingut estable al llarg del segle XX; tot i que la immigraci va contribuir al seu creixement, a partir de la dcada de 1960, el nombre d'emigrants ha superat el nombre de nouvinguts. La majoria dels emigrants se n'han anat als Estats Units, al Canad a les Bahames, Jamaica, Espanya i a Mxic. El 2008, la taxa estimada de creixement de la poblaci era del 0,251%, la taxa de natalitat era d'11,27 nens per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat era de 7,19 per cada 1.000, i la taxa neta de migraci era de -1,57/1000 migrants. 

Els pobles amerindis originals, els guanahatabeys i els ciboneys, aix com els tanos, n'han sobreviscut noms unes quantes famlies a la Sierra del Purial. Desprs de l'arribada dels conqueridors espanyols, diversos grups tnics s'hi van establir, principalment europeus, africans, i grups molt menys nombrosos de xinesos, jueus i yucatecs (de la pennsula de Yucatn, Mxic), tots els quals han creat una societat culturalment heterognia. Els mulats representen ms de la meitat dels cubans, i el 40% sn europeus blancs, la majoria de la pennsula Ibrica. Els negres africans representen l'altre 10% de la poblaci, la majoria descendents dels esclaus portats des del segle XVI fins al segle XIX. Els xinesos noms representen una petita fracci de la poblaci; van arribar el segle XIX, com a m d'obra.

No hi ha xifres oficials sobre la religi dels cubans. Abans de la revoluci la majoria dels cubans eren catlics, i s'estima que en l'actualitat al voltant del 40% encara ho sn, almenys nominals. Al voltant de dos teros de la poblaci practica la santeria.

Histria.
Antiga colnia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independncia va comenar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units. El desencadenant de la guerra va ser l'explosi del cuirassat USS Maine dels Estats Units, atracat al port de l'Havana, el 15 de febrer de 1898. La premsa nord-americana va fer una forta pressi per a culpar a Espanya de l'explosi de la nau, creant el pretext que necessitaven els intervencionistes per a declarar la guerra a Espanya. El president William McKinley va exigir la immediata retirada espanyola de Cuba, enviant tropes americanes a l'illa.

Desprs de l'ocupaci nord-americana de l'illa, es va concedir la independncia el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revoluci Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del rgim revolucionari castrista a partir de 1959.

Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasi militar sobre l'illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girn, sent fulgurantment derrotats en escasses hores. Aquest fet va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declars el carcter socialista de la Revoluci Cubana, i que s'intensifiqus l'acostament de Cuba cap a la URSS, que va quedar pals amb l'anomenada Crisi dels mssils de Cuba, el 1962.

Aquests fets van desencadenar una situaci prebllica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organitzaci de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovaci de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units.

Aix mateix hi ha bastants indicis que apunten a qu el govern nord-americ ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cub, Fidel Castro.

Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Uni Sovitica a comenaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels balseros. 

Recentment, l'increment dels ingressos turstics i els convenis de collaboraci amb el govern de Veneuela (desplaament de metges cubans voluntaris a Veneuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneol per a Cuba) han contribut a una certa recuperaci de l'economia cubana.

Vegeu tamb.
 El son cub.

Referncies.


Enllaos externs.

Govern de Cuba  ;
Cuba Pictures ;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14765" title="Joan Fuster i Ortells" nonfiltered="1950" processed="1934" dbindex="6959">
Joan Fuster i Ortells (Sueca, Pas Valenci, 23 de novembre del 1922 - dem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valenci en llengua catalana. Tot i que va ser ms reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig histric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraa diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingstica, histria, turisme i filosofia.

Va ser una figura clau en el nacionalisme valenci contemporani i en la definici dels Pasos Catalans. A partir de la dcada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cvic al Pas Valenci en el moviment de represa de la cultura catalana.

 Biografia .

La seua famlia era de procedncia camperola. La primera excepci va ser el seu pare (dirigent local del Partit Carlista), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Joan Fuster, doncs, no va ser un home de lletres per tradici familiar.  

El 1943 va comenar els estudis de Dret a la Universitat de Valncia i els va combinar amb una formaci autodidacta que el portar fins a l'ofici de crtic i columnista. Un any ms tard va publicar a l'almanac de Las Provincias el seu primer article escrit en catal: Vint-i-cinc anys de poesia valenciana. Escrivint en catal i des d'una perspectiva catalana i valenciana, Fuster trenca amb el sucursalisme dels escriptors valencians de les generacions anteriors. 

Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, es va llicenciar en Dret, i durant uns anys fa d'advocat a Sueca, on va residir sempre. Parallelament escrivia collaboracions peridiques a la premsa, una de les facetes ms constants de la seua producci: Valencia, Levante, Jornada i tamb al setmanari barcelon Destino i en algunes revistes catalanes que veien la llum a l'estranger. A Mxic, precisament va ser publicat un fascicle titulat La literatura catalana a la Renaixena. Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: Sobre Narcs (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La poesia fusteriana, recollida desprs en el volum Set llibres de versos (1987), s'insereix en una lnia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment histric. 

El 1954 el filleg i editor Francesc de Borja i Moll li editava a Mallorca l'assaig d'esttica El descrdit de la realitat, amb el qual iniciava una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivaci hbil i precisa. Un altre aspecte de la seua obra, comenat tambi llavors, va ser el de l'erudici, la histria i la crtica literries, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entrava aix en un procs personal de professionalitzaci al mateix temps que es produa tot un procs de comprensi de la realitat valenciana. 

Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el Pas Valenci i, ms concretament, amb les seues peculiaritats socials, poltiques i culturals. s un conjunt d'escrits que naixen de la posici moral i poltica, compromesa, de l'escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. Al llarg de la seua trajectria intellectual va haver de vncer diverses adversitats: censura, hostilitats oficials i oficioses, falta de mitjans, absncia d'ambient cultural propici, silenci dels mitjans de comunicaci locals. Als anys seixanta del segle XX la seua obra va esdevenir ms incisiva i polmica, la qual cosa el va portar a exercir d'intellectual d'incidncia frondosa i efica. Collabora en Correo Cataln (1961-66). La seva dedicaci als temes valencians va culminar el 1962 amb la publicaci de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qesti de noms i El Pas Valenciano. 

A Nosaltres, els valencians Fuster proposa la "reconstrucci nacional" del Pas Valenci dintre d'un marc format pels territoris de parla catalana, els Pasos Catalans.  Jaume Prez Montaner, estudis de l'obra de Fuster, diu de Nosaltres, els valencians: 


La seva significaci histrica ha estat tan remarcable que es pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un desprs d'aquesta obra en qualsevol referncia a la cultura i la conscincia nacional del Pas Valenci.


Va ser, per, la publicaci d'El Pas Valenciano, una guia de viatge en castell que li va encarregar l'editorial Destino, la que va provocar una forta campanya de desqualificaci personal de l'escriptor i de la seua obra per part de la premsa valenciana, que d'altra banda el va popularitzar. L'autor va ser objecte de desqualificacions personals i amenaces i, l'any segent, les falles culminaven amb la crema d'un ninot que representava l'efgie de Fuster.

Va continuar dins d'aquesta temtica a Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) i Ara o mai (1981), entre d'altres.  
 
L'obra de Fuster, a ms de ser diversa quant a temes, tamb ho s quant a tcniques i gneres. Ha utilitzat sobretot la forma de l'assaig llarg, El descrdit de la realitat, Les originalitats; per tamb l'aforisme, Judicis finals; el dietari ntim, Indagacions possibles, Causar-se d'esperar. Dels escrits d'histria i crtica literria cal destacar els estudis sobre Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausis March, Joan Ros de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla, Salvador Espriu, etc. Com a historiador de la llengua destaca la collaboraci en el segon volum de la Histria de Catalunya. Dels milers de pgines que Fuster va escriure, les seues Obres completes (Edicions 62), noms recullen una part mitjanament significativa. 

El 1975 li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

El 1979 va fundar la revista de pensament L'Espill, editada en la seua primera poca per Tres i Quatre i des de l'hivern del 1999 pel Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia. 

L'11 de setembre del 1981, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, el domicili de Fuster va patir un atemptat amb artefactes explosius   que va causar danys a la seua biblioteca, el qual no va ser reivindicat. Ja n'havia patit un altre similar al novembre del 1978.

El 1983 es va incorporar com a professor contractat a la Universitat de Valncia per a impartir l'assignatura d'Histria de la Llengua. El mateix any va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any ms tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autnoma de Barcelona. 

El 1985 es va doctorar en filologia catalana a la Universitat de Valncia amb l'estudi i l'edici de "La Regla del Convent de Sant Josep de Valncia" i el 1986 va obtenir la ctedra de literatura en la mateixa universitat. 

Els darrers anys de la seua vida va suspendre gaireb del tot l'activitat pblica i ms directament poltica, i es va dedicar a la investigaci i a la ctedra universitria. Fruit d'aquest treball sn els estudis reunits a Llibres i problemes del Renaixement (1989). 

Va ser membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i membre la Instituci Valenciana d'Estudis i Investigacions. Va formar part del Consell Valenci de Cultura, de l'Institut Valenci de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana. Va ser promotor i primer president d'Acci Cultural del Pas Valenci (1978) i president de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991). 

Va morir d'un atac de cor el 21 de juny del 1992, a sa casa del nmero 10 del carrer Sant Josep de Sueca, on va viure sempre. A ttol pstum la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinci al Mrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Universitat Jaume I de Castell va organitzar actes en homenatge seu. Les lletres catalanes el recorden amb la convocatria d'un premi d'assaig que porta el seu nom. 

El 1995, la Generalitat Valenciana va signar amb l'ajuntament de Sueca un conveni per a convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d'estudi en memria de l'escriptor. Es va comprar la casa de Sueca a l'hereu de Joan Fuster Josep Palacios. Segons l'acord de compra, l'immoble, una mica reformat, havia de ser la seu de la Biblioteca Valenciana i hauria d'acollir els 25.000 llibres de la collecci particular de l'escriptor, els seus documents, tant literaris com personals, i les seues obres artstiques, entre les quals hi ha quadres de Mir, Tpies i Josep Renau i escultures d'Alfaro. Amb aquest objectiu, l'ajuntament de Sueca va adquirir poc desprs la casa adjunta per a disposar de ms espai. El 1998, per, els marmessors de Joan Fuster van retirar a la Generalitat Valenciana la custdia del llegat de l'escriptor per incompliment dels acords. 

Mentrestant, el 1997, l'Ajuntament de Sueca i els marmessors de l'escriptor van declarar l'Any Fuster, que va constar d'un conjunt d'actes per a commemorar el 75 aniversari del naixement de l'escriptor i el cinqu des de la seua mort.

El 13 de setembre del 1997, uns delinqents comuns van profanar la tomba de Joan Fuster, entre altres, del cementiri de Sueca. Tot i que era una actuaci vandlica, sense reivindicaci, els partits poltics i entitats culturals van responsabilitzar dels fets el clima anticatalanista fomentat des de diversos sectors institucionals del Pas Valenci.

 Aforismes .

 Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no sn amors: sn manies.;
 Com que no s obligatori ser raonable la gent se n'aprofita. ;
 La veritat no sempre coincideix amb la justcia, t ho advertesc.;
 Reivindiqueu sempre el dret a canviar d opini: s el primer que us negaran els vostres enemics.;
 Potser el treball dignifique l home. No ho s. Per, indiscutiblement, el cansa.;
 Els llibres no supleixen la vida, per la vida tampoc no supleix els llibres.;
 Llegir no s fugir. Llegir s seguir vivint, i cadasc ho fa a la seua manera.;
 Entre el b i el mal, podrem aspirar a l alegria.;
 Una manera de venjar-se del mn s fabricar fills.;
 Quan comences una conversa amb alg, de fet ja li ests demanant un favor.;
 "Corrupci de menors"? Probablement, fins que un menor no sigui degudament "corromput" no esdevindr adult.;
 Amb qu no s incompatible la llibertat?;
 La tortuga no ha deixat de ser un animal filosfic. Observeu-la ;
 Tota poltica que no fem ser feta contra nosaltres;
 Ac jau JF. Va morir com va viure: sense ganes;
 Respirem com en el paleoltic. No hem avanat gaire, per aquest cant;
 Tal com estan les coses, ser catal, avui dia, no passa de ser una simple hiptesi;

 Obra .

L'obra de Joan Fuster est compilada en les segents publicacions:

 Assaig .

Antologa del surrealismo espaol. Alacant, Verbo, 1952;
La poesia catalana fins a la Renaixena. Mxic, Edicions Catalanes de Mxic, 1954;
Pgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955;
El descrdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955;
Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956;
La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol;
Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956;
El mn literari de sor Isabel de Villena. Valncia, Lo Rat Penat, 1957;
Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957;
Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958;
Recull de contes valencians. Barcelona, Albert, 1958;
Ausis March. Antologia potica. Barcelona, Selecta, 1959;
Un mn per a infants. Valncia, 1959;
Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960;
Joan Serrallonga. Vida i mite del fams bandoler. Barcelona, Aedos, 1961;
Valencia. Madrid, Direccin General de Turismo, 1961;
Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962;
El Pas Valenciano. Barcelona, Destino, 1962;
Poetes, moriscos i capellans. Valncia, L'Estel, 1962;
Qesti de noms. Barcelona, Aportaci Catalana, 1962;
El bandolerisme catal II. La llegenda. Barcelona, Aym, 1963;
Raimon. Barcelona, Alcides, 1964;
Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964;
Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965;
Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965;
Combustible per a falles. Valncia, Garb, 1967;
L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967 ;
Consells, proverbis i insolncies. Barcelona, A. C., 1968;
Examen de conscincia. Barcelona, Edicions 62, 1968;
Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968;
Obres completes I. Llengua, literatura, histria. Barcelona, Edicions 62, 1968;
Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969 ;
Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969 ;
"Hi ha ms catalans encara", fascicle de Dola Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969;
L'Albufera de Valncia. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970;
Obres completes III. Viatge pel Pas Valenci. Barcelona, Edicions 62, 1971 ;
Babels i babilnies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972;
Literatura catalana contempornia. Barcelona, Curial, 1972;
Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 de Josep Palacios;
Contra Unamuno y los dems. Barcelona, Pennsula, 1975;
Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975;
La Decadncia al Pas Valenci. Barcelona, Curial, 1976;
Un pas sense poltica. Barcelona, La Magrana, 1976;
El blau en la senyera. Valncia, Tres i Quatre, 1977;
Contra el noucentisme. Barcelona, Crtica, 1977;
Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62;
Destinat (sobretot) a valencians. Valncia, Tres i Quatre, 1979;
Notes d'un desficis. Valncia, Almudn, 1980 de Vicent Ventura;
Ara o mai. Valncia, Tres i Quatre, 1981;
Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 de Carme Arnau;
Pas Valenci, per qu?. Valncia, Tres i Quatre, 1982;
Veure el Pas Valenci. Barcelona, Destino, 1983;
Cultura nacional i cultures regionals dins els Pasos Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983;
Sagitari. Valncia, Diputaci de Valncia, 1984;
Pamflets poltics. Barcelona, Empries, 1985;
Punts de meditaci (Dubtes de la "Transicin"). Valncia, Tres i Quatre, 1985 ;
Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989 ;
Textos d'exili. Valncia, Generalitat Valenciana, 1991 d'Alfons Cuc i Santiago Corts;
Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991;

 Poesia .

Sobre Narcs. Valncia, Torre, 1948 ;
3 poemes. Alacant, Verbo, 1949 ;
Ales o mans. Valncia, Editorial Torre, 1949;
Va morir tan bella. Valncia, 1951;
Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953 ;
Escrit per al silenci. Valncia, Instituci Alfons el Magnnim, 1954;
Set llibres de versos. Valncia, Tres i Quatre, 1987;

 Bibliografia .

ALBEROLA, Miquel; MART, Vicent: Fuster sabtic. Altea: Aigua de Mar, 1994 ;
BALLESTER, Josep: Joan Fuster: una aventura lrica. Valncia: Eliseu Climent, 1990 ;
BALLESTER, J. ; FURI, A.: Joan Fuster (1922-1992). 10 anys desprs. Barcelona: Instituci de les Lletres Catalanes, 2002;
BLASCO ESTELLS, Jlia: Converses filosfiques. Valncia: Tres i Quatre, 2002;
CRESPO, Isidre: Raons i paraules. Joan Fuster. Barcelona: Hermes, 1999;
CRESPO, Isidre: De viva veu. Valncia: Afers, 2003;
FURI, Antoni: lbum Fuster. Valncia: IVEI, 1994;
IBORRA, Josep: Fuster porttil. Valncia: Tres i Quatre, 1982 ;
LLORS, Manuel: Aproximacin a Joan Fuster: Almudn, 1979.
MOLL, Toni: Joan Fuster. Converses inacabades. Valncia: Tndem, 1992 ;
MUOZ PUJOL, Josep M.: El falc de Sueca . Barcelona: Proa, 2002;
PREZ MORAGN, F.: Joan Fuster: notes per a una semblana. Valncia: Universitat de Valncia, 1992;
RIERA, Antoni: Rellegir Fuster. Textures filosfiques de l assaig fusteri. Alzira: Bromera, 1995;
SALVADOR, Vicent: Fuster o l'estratgia del centaure. Picanya: Edicions del Bullent, 1994.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Assaig;
Nacionalisme valenci;
Nosaltres, els valencians;
Pas Valenci;
Pasos Catalans;
Pancatalanisme;

Enllaos externs.

 Pgina dedicada a Joan Fuster, dins de Lletra, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
 Qesti de noms;
 Nosaltres, els valencians;
 Entrevista de Montserrat Roig a Joan Fuster al programa Personatges de TVE-Catalunya (1977) a Youtube ac;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14766" title="Nens del Vendrell" nonfiltered="1951" processed="1935" dbindex="6960">

Els Nens del Vendrell sn una colla castellera del Vendrell.
Enllaos extens .
 Nens del Vendrell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14767" title="Colla Joves Xiquets de Valls" nonfiltered="1952" processed="1936" dbindex="6961">




La Colla Joves Xiquets de Valls s una colla castellera vallenca, fundada l'any 1971 per hereva de colles que es remunten al segle XIX. 
El color de la seva camisa s vermell, com l'escut de la ciutat de Valls.

El seu castell ms important s el 4 de 9 (net o sense folre), que descarregaren per primera vegada a Vilafranca del Peneds per la diada de Sant Flix el 30 d'agost de 2000.

Participaci en els concursos de castells.
La Colla Joves dels Xiquets de Valls ha participat, a gaireb tots els concursos de castells que s'han dut a terme des del 1971, any de la seva formaci.
II Concurs de castells de Tarragona, 1933;
Concurs de Xiquets, Vilafranca del Peneds 1935;
Concurs de castells de Reus, Reus 1948;
III Concurs de castells de Tarragona, 1952;
VIII Concurs de castells de Tarragona, 1980;
XII Concurs de castells de Tarragona, 1988;
XIII Concurs de castells de Tarragona, 1990;
XIV Concurs de castells de Tarragona, 1992;

 Els caps de colla .
 Josep Batet Llobera (1812?-1850?);
 Gabriel Baldrich Palau  (1850?-1854?);
 Ramon Rib Targa (1854?-1876);
 Josep Batalla Miquel (1876-1882/83);
 Joan Aubareda Rodn (1882/83-1896);
 Isidro Mateu Vives (1897-1902);
 Anton Fbregas Mialet (1903-1927);
 Anton Fbregas Galofr  (1929-1930);
 Ramon Barrufet Fbregas  (1930-1940, 1942-1949);
 Ramon Fontanillas Serra  (1940-1941 i 1945);
 Anton Domingo Baldrich (1949-1954);
 Lloren Fabra Espaol  (1955-1961,1962-1970);
Isaac Rubio Ruiz (1971, 1974-1976);
Andreu Montserrat Guasch (1972-1973, 1988-1990);
Jordi Crusells Porta (1977-1984);
Juli Bascuana Quirs (1985-1987);
Salvador Ramon Anglada (1991, 2005-2006);
Frederic Gormaz Grimaldos (1992-1993) ;
Francesc Fabra Jurado (1994-1995, 1997-1998);
Francesc Snchez Catal (1996, 2004);
Toms Gormaz Grimaldos (1999-2000);
Oscar Peris Rdenas (2001-2002);
Josep Maria Estilles Clofent (2003);

 Enllaos externs .
Web oficial de la Colla Joves Xiquets de Valls;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14772" title="Castell" nonfiltered="1953" processed="1937" dbindex="6962">


Un castell (del llat castellum, diminitiu de castrum, camp militar) s una fortificaci per a s militar.

El castell s una fortalesa xicoteta autocontinguda, generalment de l'edat mitjana, encara que el terme s'utilitza de vegades per als treballs de terra prehistrics (castell de Hollingbury, castell de Maiden), i altres vegades per a les ciutadelles (com els castells de Badajoz i Burgos) o els xicotets forts d'arrt allats, en els temps moderns. Tamb s'aplica freqentment a la mansi principal d'un prncep o noble, i a Frana (anomenat chteau) a qualsevol seu pblica que siga una relquia de l'edat feudal. A Bordeus s'anomenen chteaux els cellers de vi que ofereixen una marca de gran qualitat.

Castells a la Pennsula Ibrica.
L'origen dels castells en la pennsula Ibrica s bastant antic: es troben restes d'edificis militars en poblats ibrics i cltics, com les muralles ibriques de Tarragona o les restes cltiques de Coaa. 

Amb la invasi romana neix un nou tipus de construcci militar, les  turres  construccions rectangulars en qu al centre de cada costat s'obre una porta sota la qual passa un cam que convergeix amb els altres al centre del campament. La invasi musulmana introdueix tamb les seves caracterstiques prpies en aquest terreny: aparell de maoneria, el ma, el tipus d'alcassaba, etc. Al mateix temps, al nord de la pennsula, es desenvolupa una forma d'arquitectura militar de pedra o carreus, de proporcions no gaire grans, que evoluciona ms endavant cap a construccions d'origen europeu, amb l'alta torre de l'homenatge que sobresurt del conjunt i la plaa d'armes envoltada per la muralla i el fossat o vall. 



A mesura que la Reconquesta avana i es fan ms segures les fronteres, els castells s'amplien, multipliquen les seves dependncies i es decoren i embelleixen, ja que molts sn la residncia de la noblesa. En ocasions, aquests elements decoratius prevaldran sobre els defensius, cosa que donar lloc al castell palau (com el palau d'Altamira, a Elx).

Planes relacionades.

 Lladronera.
 Llista de castells dels Pasos Catalans;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14775" title="Escut d'Angls" nonfiltered="1954" processed="1938" dbindex="6963">


L'escut oficial d'Angls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 2 esglsies d'atzur posades en faixa acompanyades d'una cabra arrestada de sable al cap, i d'un om arrencat de sinople a la punta. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de desembre de 1986.

Les dues esglsies fan referncia a l'etimologia del nom de la vila, derivat del llat tard "eclesiis", s a dir esglsia. Les esglsies tamb representen els dos antics pobles que formaven el municipi, Angls i la Cellera de Ter, ja que aquest darrer estava unit a Angls. La cabra de sable prov de les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, els senyors de la vila en poca medieval. Finalment, l'om s un senyal parlant provinent de les armes dels Olmera, senyors de la vila al segle XVIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14776" title="Escut d'Arbcies" nonfiltered="1955" processed="1939" dbindex="6964">


L'escut oficial d'Arbcies t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un castell obert d'atzur sobre un mont de sinople movent de la punta, acompanyat de 2 rams d'arbo de sinople fruitats de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 15 d'abril de 1982 i publicat en el DOGC el 9 de juny del mateix any.

S'hi representa el castell de Montsoriu dalt d'un tur. Les branques d'arbo sn un senyal parlant referent al nom de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14777" title="Bandera d'Arbcies" nonfiltered="1956" processed="1940" dbindex="6965">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, dividida diagonalment en contrabanda, en tres parts: el triangle superior i a l'hasta blau; inferior i el vol verd; la diagonal central, d'amplada d'1/3 de la diagonal imaginria del drap, blanca, carregada per la figura d'una branca d'arbo, tal com la que figura a l'escut.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 6 de mar de 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14778" title="Escut de Blanes" nonfiltered="1957" processed="1941" dbindex="6966">


L'escut oficial de Blanes t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una creu estreta d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat l'1 d'octubre de 1993 i publicat en el DOGC l'11 del mateix mes.

La creu d'argent sobre camper de gules sn les armes dels Blanes, senyors de la vila, que pretenien ser descendents dels comtes i ducs de Savoia, els quals tenien el mateix escut d'armes. 

Enllaos externs . 
Ms informaci escut, web Ajuntament de Blanes 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14779" title="Bandera de Blanes" nonfiltered="1958" processed="1942" dbindex="6967">

La bandera oficial de Blanes t el segent blasonament:

Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb una creu blanca plena centrada al mig, de braos d'amplada 1/6 de l'alt de la bandera.

Histria.
s una bandera herldica amb les armes dels senyors de Blanes.

Es va publicar en el DOGC el 18 de gener de 1995.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14780" title="Escut de Breda" nonfiltered="1959" processed="1943" dbindex="6968">


L'escut oficial de Breda t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de gules, un monestir obert d'or; 2n. d'or, una cabra de sable i la bordura de peces de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de novembre de 1994.

S'hi representa el monestir de Sant Salvador, edifici emblemtic de l'art romnic del segle XI, amb les seves torres llombardes. A sota hi ha les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, senyors de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14781" title="Escut de Brunyola" nonfiltered="1960" processed="1944" dbindex="6969">


L'escut oficial de Brunyola t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'or obert sobremuntat d'una creu floronada i buidada d'argent, i acostat de 2 fogueres d'or. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1995.

El castell de Brunyola, representat a l'escut, data del segle X i actualment, restaurat, s la seu de l'Ajuntament. La creu prov de les armes dels Vilademany, senyors del castell. Les dues fogueres a banda i banda del castell sn l'atribut de sant Fruits, patr del poble; el sant fou un bisbe de Tarragona que va morir martiritzat l'any 259 dins una foguera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14783" title="Escut de Caldes de Malavella" nonfiltered="1961" processed="1945" dbindex="6970">


L'escut oficial de Caldes de Malavella t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una dona d'argent banyant-se dins una tina d'or, acostada de 2 calderes d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 6 de novembre de 1986.

Armes parlants referents al termalisme present a la vila; de fet, hi ha diverses fonts i centres termals a Caldes de Malavella, i fins i tot uns banys romans prou ben conservats. S'hi representen dues calderes i una dona nua sortint d'una tina. Tradicionalment, a l'escut de la vila hi sortia una dona vella i lletja (la "mala vella" del nom de la poblaci), per actualment a l'escut oficial s'hi representa curiosament el contrari, una dona jove i bonica. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14784" title="Bandera de Caldes de Malavella" nonfiltered="1962" processed="1946" dbindex="6971">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos dalt per tres de llarg, vermella, amb una franja vertical, d'amplada 1/3 de la del drap i situada al pal, de color blanc; dins un rectangle imaginari situat al cant del pal - de proporcions 43/100 de l'altura i 2/3 de l'amplada i separat per l'extrem superior per 1/10 de l'altura -, s'inscriuen quatre faixes ondanades de dues ones i dues mitges ones, d'amplada cada una d'elles d'1/12 del total de l'altura, de colors vermell la primera i la tercera, i blanc la segona i la quarta - ben ents que quan descansen damunt del camper el seu color s'esvaeix la lnia de separaci.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 18 de mar de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14785" title="Escut de la Cellera de Ter" nonfiltered="1963" processed="1947" dbindex="6972">


L'escut oficial de la Cellera de Ter t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de sinople, una creu patent d'argent amb una bta ajaada d'or a cada costat del bra inferior; al segon d'or, una cabra arrrestada de sable, amb bordura de peces de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
 
Va ser aprovat el 10 de maig de 1993.

La Cellera de Ter va pertnyer a Angls fins al 1788; de fet, la creu de l'escut fa referncia a la vall d'Angls, o Valle Eclesiis en llat tard, s a dir vall d'esglsies. Les dues btes a banda i banda sn senyals parlants que recorden el celler que forma part del nom del poble. La segona partici sn les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, senyors dels castell d'Angls i, subsidiriament, de la Cellera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14789" title="Pascal (unitat)" nonfiltered="1964" processed="1948" dbindex="6973">
El Pascal o Pa s una unitat derivada del SI per a mesurar la pressi. s equivalent a un newton per metre quadrat (N/m2). La unitat deu el seu nom a Blaise Pascal, matemtic, fsic i filsof d'origen francs.

 1 Pa = 1 N/m = 1 (kgm/s)/m = 1 kg/ms;
 1 Pa = 0,01 milibar;
 1 Pa = 0,00001 bar = 10-5 bar;

En meteorologia, per tradici, s'utilitza sovint el terme milibar com a mesura de pressi atmosfrica. En el sistema mts sovitic la unitat de pressi s el pieze que equival a un kilopascal. La pressi atmosfrica estndard s de 101,325 Pa 

 pressi atmosfrica = 101,325 Pa = 1013,25 hPa = 1013,25 mbar. ;

La mateixa unitat es utilitzada per mesurar la tensi, el coeficient d elasticitat i la fora de tensi.

 Comparaci amb d'altres unitats .



 Varis valors d'exemple .


 Al planeta Terra.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14791" title="Metre per segon" nonfiltered="1965" processed="1949" dbindex="6974">
El metre per segon o m/s s una unitat derivada del SI per a mesurar la velocitat, definida com la distncia en metres dividida pel temps en segons. 

Alguns exemples de velocitats en m/s:
 0.013 m/s = 1.3 cm/s   velocitat d'un cargol de jard;
 1 m/s   la velocitat tpica d'un hum al caminar. Per sota de 2 m/s, s ms eficient caminar que crrer, per sobre d'aquesta velocitat s ms eficient crrer;
 1 m/s   la velocitat del senyals que viatgen pels axons en el crtex hum;
 28 m/s   Un cotxe viatjant a 100 kilmetres per hora (km/h); tamb s la velocitat que un guepard pot mantenir.
 120 m/s   la mxima velocitat dels impulsos nerviosos, viatjant per fibres nervioses mielniques a la columna vertebral;
 343 m/s   aproximadament la velocitat del so;
 3   108 m/s   aproximadament la velocitat de la llum ;

1 metre per segon = 3.2808 peus per segon = 2.2369 milles per hora = 3.6 km/h

El quilmetre per segon, equivalent a mil metres per segon, s una unitat emprada en astrometria per a mesurar la velocitat radial d'estrelles i galxies.

 Articles relacionats .
 Quilmetre per hora;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14795" title="Pinya" nonfiltered="1966" processed="1950" dbindex="6975">


Botnica: ;
Fruit del pi, pinya (fruit);
 La fruita pinya americana.
Cultura popular: la pinya s la base d'un castell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14796" title="Pinya (castell)" nonfiltered="1967" processed="1951" dbindex="6976">
La pinya s l'estructura d'un castell que refora el pisos de baixos i segons. La forma el gruix dels homes i dones de la colla castellera. s el primer pis dels castells, aquell que mant el contacte amb el terra.

Quan suporta una o ms estructures per sobre (folre i manilles), rep el nom de soca.

En sentit estricte, els baixos no formen part de la pinya, ats que formen part de l'estructura vertical o tronc.

La funci de la pinya s la de sostenir el tronc, donant suport al pis de segons i falcant els baixos. Per assolir aquest doble objectiu, cada casteller de la pinya t una tasca especfica en funci de la seva posici:



 Nucli .
Junt amb els baixos, les agulles, les crosses i els contraforts formen el nucli de la pinya.

 Agulles .
Les agulles se situen de cara al baix, al centre del castell, amb les mans enlaire, creuant els braos i agafant per sota els genolls el segon que queda sobre el baix que t al davant. D'aquesta manera, ocupen l'espai al centre de la pinya evitant que la fora exercida per la resta de la pinya faci que aquesta es tanqui. Amb els braos, ajuda al segon que suporta el pes del castell a no agenollar-se. Alhora, s el responsable de mantenir la comunicaci entre el seu segon, el baix, les mans, els vents i els laterals que l'ajuden.

 Crosses .
Cadascun dels baixos del castell porta dues crosses, una a cada banda. Aquestes se situen cadascuna amb una espatlla sota l'aixella del baix, falcant-lo i ajudant-lo, d'aquesta manera, a suportar el pes del castell, impedint que el baix es desequilibri. Alhora, ocupen un espai essencial perqu altres posicions de la pinya (laterals i vents) treballin menys verticalment respecte al tronc, i per tant exerceixin una fora ms adient sobre els segons. Si el castell t folre i/o manilles, els segons i/o els tercers tamb porten crosses.

 Contrafort .
El contrafort se situa per darrere el baix, falcant-li l'esquena i regulant la pressi que li arriba per darrere al nivell del pit. Alhora, agafa cadascuna de les crosses per sota la faixa, ajudant-les a fer fora cap amunt i ajudar el baix. Tamb ocupa un espai que possibilita les mans treballar amb ms comoditat.

Els contraforts tamb sn anomenats cordons o homes del darrera.

 Mans .
Les mans s'arrengleren darrere el contrafort, exercint amb el pit una fora cap al centre del castell, i engrapant els segons per darrere, exercint una fora vertical amb els braos.

Les mans s'enumeren consecutivament a partir del ms proper al castell. Aix, es parla de primeres mans, segones mans, terceres mans, etc.

 Laterals .
Els laterals es colloquen a una i altra banda de cada baix, just darrera les crosses. La seva tasca s la d'exercir fora amb el pit cap al centre del castell, controlar els moviments laterals dels segons amb els braos sobre llurs cames, i oferir un punt de recolzament per les crosses amb una cuixa.

Com les mans, els laterals s'enumeren com a primer lateral, segon lateral, tercer lateral, etc.

 Vents .
Els vents es colloquen entre un i altre baix, pressionant amb el pit cap al centre del castell, amb la m dreta apretant un segon i l'esquerra apretant l'altre segon. D'altra banda, ocupen un espai que les forces laterals de mans i laterals tenidirien a ocupar, deformant aix la pinya.

Com en el cas de les mans i els laterals, els vents s'enumeren com a primers vents, segons vents, etc.

Els vents tamb reben el nom de daus (Valls) o m-i-m (Terrassa, Granollers).

 Tapa-forats .
Els taps ocupen els espais buits entre les diferents rengles de mans, laterals i vents, amb el cap acotat per sota els braos d'aquestes rengles. La seva tasca s la d'impedir els moviments i conseqent deformaci de la pinya.

Tamb reben el nom de falques, i en algunes colles s'anomenen tapataps els castellers que se situen darrere el primer tap collocat.

 Cordons .
Els cordons sn les posicions que ocupen l'espai entre els laterals i els vents, amb les mans amunt, en una pinya de dos (o torre).

 Posicions especfiques d'una soca .
Haver de suportar un folre a sobre obliga a alterar algunes posicions a la soca, aix, totes les mans enlairades de la pinya s'abaixen per contactar espatlla amb espatlla. Per algunes posicions reben noms especfics:

 Creu .
En una soca de dos (o torre), s el nom que rep la rengla de mans d'una pinya tradicional.

 Semi-creu .
Es tracta de la posici que en una pinya tradicional, ocupen les rengles de vents.

 Ganso .
Els gansos ocupen en una soca la posici dels taps en una pinya, per tenen la funci afegida de suportar el peu d'una crossa i d'un lateral.

Tamb reben el nom de porta-crosses (Vilafranca) i de porta-porta-crosses quan a ms del folre han de sostenir les manilles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14799" title="Escut de Lloret de Mar" nonfiltered="1968" processed="1952" dbindex="6977">


L'escut oficial de Lloret de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un llorer arrencat de sinople. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 25 d'octubre de 1984.

El llorer s el senyal parlant tradicional, referent al nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14800" title="Escut de Massanes" nonfiltered="1969" processed="1953" dbindex="6978">


L'escut oficial de Massanes t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una maanera de sinople fruitada d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 2 d'abril de 1993.

La pomera o maanera fruitada s un senyal parlant referent al nom del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14801" title="Escut de Maanet de la Selva" nonfiltered="1970" processed="1954" dbindex="6979">


L'escut oficial de Maanet de la Selva t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 3 pomes tijades i fullades de sinople acompanyades al cap d'una cabra arrestada de sable; bordura de 8 peces de sable. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de maig de 1983.

Les tres pomes, o maanes, sn un senyal parlant referent al nom de la localitat. La cabra de sable sobre camper d'or amb la bordura de sable sn les armes parlants del vescomtat de Cabrera, al qual pertanyia el poble de Maanet. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14802" title="Escut d'Osor" nonfiltered="1971" processed="1955" dbindex="6980">


L'escut oficial d'Osor t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de sinople, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora. la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra; 2n. d'or, una cabra de sable i bordura de peces de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 18 de juliol de 1990.

Les claus de Sant Pere sn l'atribut del patr local; l'antic nom de la vila solia ser Sant Pere d'Osor. La segona partici sn les armes parlants dels Cabrera, que tingueren diverses possessions en el municipi actual des del segle XI fins al XIV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14803" title="Escut de Riells i Viabrea" nonfiltered="1972" processed="1956" dbindex="6981">


L'escut oficial de Riells i Viabrea t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de sinople, 2 geminats ondats d'argent en banda; 2n. d'argent, una faixa ondada d'atzur, i ressaltant sobre la segona partici una mata arrencada de bruc d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 18 de juliol de 1990.

La primera partici representa les armes parlants de Riells, nom derivat del llat "rivulos", riuets. La segona partici sn les armes de Viabrea: la riera de Sant Llop darrere una mata de bruc, que tradicionalment ha estat la principal font de l'economia del poble; les escombres que l'Ajuntament de Barcelona utilitzava per escombrar els carrers de la ciutat eren fetes amb bruc de Viabrea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14805" title="Velocitat del so" nonfiltered="1973" processed="1957" dbindex="6982">
La velocitat del so s la velocitat de propagaci de les ones de pressi longitudinals que constitueixen el so. Aquesta velocitat varia depenent del medi a travs del qual viatgen les ones sonores. A ms de l'inters de l'estudi del propi so, la seva propagaci en un medi pot ser til per estudiar algunes propietats del medi de transmissi. La velocitat del so no depn del to o longitud d'ona, per si de la seva atenuaci.

Ms correntment, el terme s'aplica a la velocitat del so en l'aire. En aquest cas les propietats fsiques de l'aire, la seva pressi i humitat per exemple, sn factors que afecten la velocitat. Una velocitat aproximada (en m/s) pot ser calculada mitjanant la frmula emprica segent:
;

on  s la temperatura en graus celsius; 
.

Una equaci ms exacta, referida normalment com velocitat adiabtica del so, ve donada per la frmula que segueix:

;

on R s la constant dels gasos, m s el pes molecular mitj de l'aire (R/m = 287 J/kgK per l'aire),   s la ra de les calors especfiques ( =cp/cv i s igual a 1,4 per l'aire), i T s la temperatura absoluta en kelvins. En una atmosfera estndard es considera que T s 293,15 K, donant un valor de 343 m/s o 1.235 quilmetres/hora. Aquesta frmula suposa que la transmissi del so es realitza sense prdues d'energia en el medi, aproximaci molt propera a la realitat.

En slids, la velocitat del so ve donada per:
;

on E s el mdul de Young,   s la densitat. D'aquesta manera es pot calcular la velocitat del so per l'acer, que s aproximadament de 5.100 m/s.

La velocitat del so en l'aigua s d'inters per realitzar mapes del fons de l'oce. En aigua salada, el so viatja aproximadament a 1.500 m/s i en aigua dola a 1.435 m/s. Aquestes velocitats varien segons la pressi, profunditat, temperatura, salinitat i altres factors.

 Vegeu tamb . 

So;
Efecte Doppler;
Nmero de Mach;
Ona de xoc;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14808" title="Escut de Sant Feliu de Buixalleu" nonfiltered="1974" processed="1958" dbindex="6983">


L'escut oficial de Sant Feliu de Buixalleu t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un gorg d'or carregat de 4 faixes ondades de gules, sobremuntat d'un astor d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de setembre de 1994.

S'hi representen un astor i un gorg carregat amb els colors de Catalunya. Aquests elements alludeixen a un fet histric llegendari: el comte Ramon Berenguer II Cap d'Estopes fou assassinat pel seu escorta (segons es va rumorejar, per ordre del seu germ Berenguer Ramon II el Fratricida) mentre passaven per les terres de l'actual municipi i llavors fou llanat a l'anomenat gorg del Comte; l'astor de Ramon Berenguer va trobar-ne el cadver i va guiar els qui l'estaven buscant fins al lloc del magnicidi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14809" title="Bandera de Sant Feliu de Buixalleu" nonfiltered="1975" processed="1959" dbindex="6984">

La bandera oficial de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, groga, amb quatre franges horitzontals ondulades de cinc crestes, i d amplada 1/9 del total de cada una d aquestes, vermelles; al mig, un quadrat posat en punta, de diagonal de 2/3 de l alt del drap, verd, amb l astor blanc de l escut d alada 1/3.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament de l'1 d agost de 2000, i publicat en el DOGC el 8 d'agost de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14810" title="Escut de Sant Juli del Llor i Bonmat" nonfiltered="1976" processed="1960" dbindex="6985">


L'escut oficial de Sant Juli del Llor i Bonmat t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, un llorer d'or; 2n. d'argent, una mola de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de gener de 1990.

Aquest municipi es va formar el 1983 quan els dos pobles es van segregar d'Amer. La primera partici de l'escut s el senyal parlant de Sant Juli del Llor, un llorer; la mola recorda el mol de farina de la famlia Bonmat, que fou l'origen d'aquesta colnia txtil. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14811" title="Bandera de Sant Juli del Llor i Bonmat" nonfiltered="1977" processed="1961" dbindex="6986">

La bandera oficial de Sant Juli del Llor i Bonmat (Selva) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dibvidida verticalment en dues parts iguals, la primera tocant el pal, de color vermell, i la segona blanca, conseqncia d'aprofitar els esmalts dels campers de l'escut.

Sn els colors dels campers de les dues parts de l'escut: un llorer d'or damunt de vermell (Sant Juli del Llor) i una roda de mol vermella damunt d'argent
(Bonmat).

Va ser aprovada el 2 de juliol de 1990.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14812" title="Escut de Santa Coloma de Farners" nonfiltered="1978" processed="1962" dbindex="6987">


L'escut oficial de Santa Coloma de Farners t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell d'or obert somat d'una coloma d'argent. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de gener de 1993 i publicat en el DOGC el 3 de febrer del mateix any.

S'hi veu el castell de Farners i un colom, senyal parlant referent al nom de la localitat i alhora l'atribut de santa Coloma, patrona de la ciutat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14813" title="Bandera de Santa Coloma de Farners" nonfiltered="1979" processed="1963" dbindex="6988">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tricolor vertical, blanca, groga i verda.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 20 d'abril de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14816" title="Escut de Sils" nonfiltered="1980" processed="1964" dbindex="6989">


L'escut oficial de Sils t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'atzur, un estany d'argent i de sinople; 2n. d'or, una cabra de sable i la bordura de 8 peces de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 25 de mar de 1994 i publicat en el DOGC el 20 d'abril del mateix any.

L'escut representa l'antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, i les armes parlants dels Cabrera, ja que el poble pertanyia a la batllia de Riudarenes, del vescomtat de Cabrera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14817" title="Bandera de Sils" nonfiltered="1981" processed="1965" dbindex="6990">

La bandera oficial de Sils (Selva) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, formada per tres faixes horitzontals iguals, blava, groga i verda.

Recull els colors principals de l'escut, blau i groc, i el verd del faixat que representa l'antic estany.

Va ser publicada en el DOGC el 25 de gener de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14818" title="Escut de Susqueda" nonfiltered="1982" processed="1966" dbindex="6991">


L'escut oficial de Susqueda t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de sinople, una creu de Sant Vicen en forma de sautor abscs d'or; 2n. de sable, una espasa d'or posada en pal sobremuntada d'una ferradura d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de maig de 1988.

El sautor s l'atribut de sant Vicen, patr de Susqueda, antic cap del municipi; des de 1967, el poble es troba sota les aiges del pant de Susqueda, al riu Ter. La ferradura i l'espasa de la segona partici de l'escut sn els atributs de sant Mart, patr del nou cap del municipi, el poble de Sant Mart Sacalm.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14819" title="Escut de Vidreres" nonfiltered="1983" processed="1967" dbindex="6992">


L'escut oficial de Vidreres t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sable obert; la bordura de peces de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 26 d'octubre de 1992.

S'hi representa el castell de la vila, que pertanyia al vescomtat de Cabrera; la bordura de sable sobre camper d'or est agafada precisament de les armes dels Cabrera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14820" title="Bandera de Vidreres" nonfiltered="1984" processed="1968" dbindex="6993">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, negra, amb una creu plena, groga de braos 1/2 de l'alria del drap, carregada d'una greu plena negra, de braos 1/6 de la mateixa alria. Al cente de la bandera i ressaltant sobre ambdues creus, un quadrat groc, no contornejat, de costats 2/3 de l'alria del drap, carregat d'un castell obert, negre, d'altura 1/2 de la del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 22 de gener de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14821" title="Escut de Vilob d'Onyar" nonfiltered="1985" processed="1969" dbindex="6994">


L'escut oficial de Vilob d'Onyar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una creu llatina de sable amb el peu semiretrinxat i buidat, acostada de 2 estrelles de 8 raigs d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Es va aprovar el 12 de gener de 1984.

Aquesta creu amb peu triangular i les dues estrelles de vuit puntes sn els senyals tradicionals de l'escut del poble. Vilob es va desenvolupar entorn del seu castell i de l'esglsia de Sant Esteve, i va pertnyer successivament als senyors de Sant Mart Sarroca i a la Pia Almoina de Barcelona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14822" title="Escut d'Aitona" nonfiltered="1986" processed="1970" dbindex="6995">

L'escut oficial d'Aitona t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. de sinople, un gall cantant d'or; 2n. de gules, 6 besants d'or posats en 2 pals.; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de marqus

Histria.
Va ser aprovat el 30 de maig de 1996.

El gall, un senyal tradicional de l'escut de la vila, fa allusi a una llegenda segons la qual la gent d'Aitona fou alertada pel cant conjunt de tots els galls de la poblaci d'un atac imminent dels rabs, amb la qual cosa la vila, alerta, es va salvar. La corona fa referncia al marquesat concedit el 1581 a Francesc de Montcada, comte d'Aitona; els besants d'or sobre camper de gules sn precisament les armes dels Montcada. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden que la vila fou conquerida als rabs per Ramon Berenguer III. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14823" title="Bandera d'Aitona" nonfiltered="1987" processed="1971" dbindex="6996">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tricolor vertical, de color vermell, verd fosc i groc. El primer ter, amb vuit discs grocs, cadascun de dimetre 1/10 de l'alria del drap, posats en dos rengles verticals separats per una distncia d'1/15 de la llargria del drap i amb la mateixa separaci vertical entre cada disc, al centre; el segon ter, amb el gall groc de l'escut d'alria 3/5 de la del drap i amplria 3/10 de la llargria del mateix drap, al centre, i l'ltim ter, amb quatre pals vermells.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 15 d'octubre del 2002.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14824" title="Escut d'Albatrrec" nonfiltered="1988" processed="1972" dbindex="6997">


L'escut oficial d'Albatrrec t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un mn creuat amb creu potenada d'argent, cintrat de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de juny de 2002.

El mn s el senyal tradicional de l'escut del poble i s l'atribut de sant Salvador, patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14826" title="Home" nonfiltered="1989" processed="1973" dbindex="6998">




Un home o homo (del llat homo: sser hum) s una persona adulta de sexe mascul en contraposici a dona, que designa exclusivament la persona adulta de sexe femen.

El mascul genric s l'accepci del mot home com a denomitatiu de l'espcie humana; de tota persona. Per aix es pot emprar home (i la conseqent concordana de gnere) com a terme que inclou homes i dones de totes les edats. El mascul genric requereix l's de l'article (el, l'), mai del determinant (un): (genric) L'home pertany a la classe dels homnids; (mascul/no-genric) Un home ha de ser valent.

En les llenges indoeuropees el terme home designa l'espcie humana; s a dir i s el terme dona el que s'especialitza:

Angls: Man, Woman (wo+man);
Francs: On fait a (On prov dhome);
Catal: Hom fa aix. (Hom prov dhome, com en tothom);
Alemany: Man macht das (Man prov de Mann);

La visi feminista general no vol acceptar el mascul genric i prefereix puntualitzar tots els casos gramaticals possibles en femen.

 Biologia i gnere .
Els humans presenten dimorfisme sexual en moltes caracterstiques, algunes de les quals no tenen cap lligam directe a la capacitat reproductiva, encara que la majoria d'aquestes caracterstiques tenen un paper en l'atracci sexual. Algunes de les expressions del dimorfisme sexual en humans sn l'alada, pes i estructura de cos, encara que sempre hi ha exemples que no segueixen el patr global. Per exemple, els homes tendeixen a ser ms alts que les dones, per hi ha molta gent dels dos sexes que s en la gamma mig alada|mig alria per a l'espcie. 

Alguns exemples de caracterstiques sexuals secundries dels mascles en l'espcie humana, els adquirits durant l'adolescncia:
 Ms pl pbic al voltant de penis i sota els braos. ;
 Ms pl facial.
 Mans i peus ms grans que les dones.
 Espatlles i pit ms amples. ;
 Estructura de crani i ossos ms pesada.
 Major massa muscular ms gran.
 Nou del coll prominent i veu ms greu.
 Un penis ms gran i testicles ms grans.
 Textura de la pell ms tosca.

 Sistema reproductiu .
Els rgans sexuals d'un home sn part del sistema reproductiu, constant del penis, testicles, vasos deferens i la glndula prosttica. La funci del sistema reproductiu mascul produeix el semen que porta esperma i aix informaci gentica que es pot unir amb un oocit dins de l'ter femen. Des d'esperma que entra a l'ter d'una dona i llavors fallopian entuba passa a fertilitzar un ou que es converteix en un embri i posteriorment el fetus, el sistema reproductiu mascul no juga cap paper necessari durant la gestaci. El concepte de paternitat i famlia existeix a la majoria de societats humanes. L'estudi de reproducci mascle i rgans associats s'anomena andrologia. 

  Cariotip .
Cariograma de tinci Giemsa que tpic de mascles humans. Els homes posseeixen una combinaci cromosmica anomenada XY.

Els cariotips humans normals contenen 21 parells de cromosomes d'autosmics i un parell de cromosomes sexuals. Normalment els cariotips per a homes tenen tant un X com un cromosoma Y denotat

 Malalties .
En general, els homes pateixen de les mateixes malalties com les dones. En comparaci a dones, els homes pateixen de ms malalties - per exemple, el cncer de prstates s un tipus de cncer que noms els homes poden patir - i tenir una esperana de vida significativament ms baixa. 



 Carcters sexuals .
 En els humans, el sexe d'un individu est determinat generalment a l'poca de fertilitzaci prop del material gentic portat en l'esperma cllula. Si una cllula d'esperma d'un cromosoma X fertilitza el ocit, els descendents seran femelles (XX); si s una cllula espermtica amb un cromosoma Y, els descendents seran mascles (XY). Aix es coneix com el sistema de determinaci de sexe XY i s tpic de la majoria dels mamfers, per bastantes altres espcies tenen sistemes de determinaci sexual diferents, incloent-hi alguns que sn merament ambientals com ara molts rptils.  El terme caracterstiques sexuals primries denota la classe de gmeta i la gnada que el produeix: L'ovari produeix vuls en la dona, i els testicles produeixen cllules espermtiques en el mascle. El terme caracterstiques sexuals secundries denota totes les altres distincions sexuals que juguen papers indirectes unint esperma i ous. Les caracterstiques sexuals secundries ho inclouen tot, dels trets de mascles i femelles especialitzats del tracte genital, al plomatge brillant en els ocells mascles i pls facials en els homes, passant per trets de la conducta com el festeig.

Hormones sexuals.

En els mamfers, les hormones que influencien les diferenciacions i desenvolupament sexual son andrgens (principalment la testosterona), que estimula el posterior desenvoulpament de l'ovari. En un embri sexualment no diferenciat, la testosterona estimulates el desenvolupament del the penis, entre altres. .

 Vegeu tamb .


 Masclisme;
 Feminisme;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14831" title="Dona" nonfiltered="1990" processed="1974" dbindex="6999">




Una dona (de domina, senyora en llat) s una persona d'rgan sexual femen de l'espcie humana, per oposici a l'home, l'individu d'rgan sexual mascul). La seva anatomia li permet gestar i donar a llum.

Amb la biologia, les perspectives histriques i culturals formen part d'angles d'estudis de les especificitats femenines, per exemple davant del lloc de les dones en les societats tradicionals i les contempornies.

Existeix tamb el dia internacional de les dones, el dia de la Dona Treballadora, el 8 de mar.

 Biologia i sexe .

Els factors biolgics no sn els nics que determinen si s'ha de considerar a una persona (o si es considera a si mateixa) dona. Algunes donen poden tenir anomalies hormonals o diferncies cromosmiques (per exemple hiperplsia suprarenal congnita completa o de manera parcial, la sndrome d'insensibilitat andrognica o altre condici intersexual), i hi ha dones que poden estar-hi, almenys els perodes inicials de la seva vida, sense una fisiologia femenina convencional (asexual).

En termes biolgics, els rgans sexuals femenins formen l'aparell reproductor, mentre que les caracterstiques sexuals secundries tenen com a funci l'atracci d'un home o l'alimentaci dels nadons. La major part de les dones no transsexuals tenen el cariotip 46,XX, per una de cada mil tenen el 47,XXX, i una entre 2500 posseeix la 45,X.

Encara que neixin menys dones que homes (la proporci queda al voltant del 1:1.05), hi ha ms dones entre la poblaci adulta (sobre un 1.04:1). Les dones tenen un ndex de mortalitat inferior que els homes, encara a l'ter, i viuen una mitjana de cinc anys ms degut a una combinaci de factors: la gentica (els cromosomes sexuals de les dones disposen de gens redundants i variats); sociologia (en la major part dels pasos no han de realitzar cap servei militar); salut (menys percentatge en sucidis i en el consum del tabac i l'alcohol, encara que referent al tabac, la tendncia est canviant als pasos occidentals); la presncia de l'estrogen (hormona femenina), que t un efecte cardioprotector en les dones premenopusiques; i l'efecte d'alts nivells d'andrgens en els homes. L'any 2001, de la poblaci total, hi havia 101.3 homes per cada 100 dones.

Amb l'inici de la menstruaci (menarquia), les funcions reproductives permeten que la major part de les dones puguin quedar embarassades i donar a llum. En la cincia que estudia la reproducci femenina i els rgans reproductors s'anomena ginecologia. Les dones generalment arriben a la menopausa al voltant dels 50 anys, edat en qu els ovaris deixen de reproduir estrgens i acaba l'etapa d'aptitud reproductiva.

En general, les dones pateixen les mateixes malalties que els homes; tanmateix hi ha algunes malalties especfiques que es donen amb ms gran freqncia o exclusivament en dones, i per l'altra banda hi ha malalties que les dones no pateixen com l'hemoflia, afecci exclusiva dels mascles.

Generalment les dones tenen una menor mida, talla i pes total que els homes. Tamb, i a causa de factors hormonals, tenen un pes ossi inferior i un major percentatge de greix amb menys massa de greix. Tot i aix les dones es desenvolupen ms rpidament durant l'adolescncia, per tant en aquest perode t una mesura d'alada major que els mascles que decreix fins que s'arribi a l'etapa adulta.

La distribuci del greix de la dona s diferent al de l'home, presentant una distribuci major en glutis, mamelles, cuixes i malucs.

La dona t una pelvis ms ampla, major angulaci de fmur i major lordosi lumbar que l'home.

Cultura i rols.
La dona ha assumit tradicionalment rols diferents que l'home, donant peu al sexisme (usualment per discriminaci de la dona. Les funcions socials tradicionals de les dones de la classe mitjana consistien en les feines domstiques com cuidar els fills i netejar la casa. Per les dones ms pobres, sobretot les de classe obrera normalment treballaven per aconseguir diners. Els llocs de treball que ocupaven les dones eren inferiors en salari i en prestigi que els treballs del homes.  En la histria actual els rols de les dones han canviat molt per les dones continuen lluitant per la igualtat. 

El feminisme s el moviment que busca equiparar el paper de dones i homes en la vida pblica. Per representar una dona amb un smbol es fa servir una estilitzaci del mirall de Venus o un ninot amb faldilla.

L'educaci diferenciada vol que els nens i les nenes rebin ensenyaments separats en determinades edats. Antigament era la norma i continua sent habitual a molts pasos.

Articles relacionats .
Feminisme;
Afrodita i Venus;
Masclisme;

Enllaos externs.
http://www.caib.es/ Institut Balear de la Dona;
http://www.gencat.cat/icdones Institut Catal de les Dones;
http://www.bsocial.gva.es/portal/portal?id=5309 Direcci general de la dona de la Generalitat Valenciana;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14832" title="Baix (desambiguaci)" nonfiltered="1991" processed="1975" dbindex="7000">

Cultura popular: Un baix s un dels castellers que formen la pinya del castell.
Msica:
Un baix s una de les veus d'home (vegeu cantant).
Un baix s un instrument destinat a executar la part ms greu d'una composici musical.
Un baix s instrument musical normalment de quatre cordes, que pot ser elctric (baix elctric) o acstic (contrabaix).
Un baix s un so de baixa freqncia.
Un baix s la veu o melodia o part ms greu de les diverses que integren una pea musical.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14833" title="Israel" nonfiltered="1992" processed="1976" dbindex="7001">


Israel (en hebreu:          , Yisra'el, en rab:        , Isr ' l), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:                   , Medinat Yisra'el, en rab:                     , Dawlat Isr ' l), s un Estat de l'Orient Mitj, localitzat a la regi oriental de la mar Mediterrnia. Limita amb el Lban al nord, amb Sria al nord-est, amb Jordnia a l'est i amb Egipte al sud-est. Cisjordnia i Gaza, ocupats per Israel, sn territoris adjacents. A ms, Israel controla una srie de territoris a la riba oest del riu Jord. T costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Eilat), la mar Morta i el mar de Galilea.Amb una poblaci de 7,28 milions d'habitants, la majoria dels quals sn jueus, Israel s tamb la llar d'rabs musulmans, d'rabs cristians, i d'altres minories tniques i religioses. 

Histria.
Articles principals: Histria d'Israel i Histria de l'estat d'Israel;
Dins la cultura jueva, Israel ha estat la seva llar per ms de 5.000 anys, com a Terra Promesa o Terra Santa. Es creu que el poble hebreu hi va evolucionar com a una fusi de diversos pobles seminmades amb el poble cananeu. Israel s'esmenta per primera volta a l'estela del fill del fara Ramss II, Merneptah (o Mernept), al segle XIII aC. s un grup de tribus confederades. El seu santuari era a Xil o Sil (31 al nord de Jerusalem i desprs a Nov i Guiv'on). Les seves tradicions recorden l'esclavatge egipci al delta del Nil, i d'una entrada a Canaan novament.

Desprs de l'xode d'Egipte, els hebreus van formar el Regne d'Israel. El 926 aC, el regne es divid en dues parts: el regne d'Israel al nord i el de regne de Jud al sud (amb Jerusalem com a capital), amb etapes d'unificaci i de desuni, el regne del nord va ser conquerit per Assria i el del sud per Babilnia. Desprs van formar part de l'Imperi Persa, de l'Imperi Grec, i de l'Imperi Rom, amb el nou nom de Judea. Van tenir un breu perode de independncia obtingut grcies als macabeus. Per, desprs de diverses sublevacions, els romans van destruir Jerusalem i van obligar als jueus a fugir d'Israel, comenant el perode de la Dispora i van anomenar aquest territori Provncia de Sria i Palestina. El territori va formar part de l'Imperi Bizant, i desprs de l'Imperi Otom, encara que per un breu perode durant l'Edat Mitjana els croats van conquerir Jerusalem i les regions voltants establint el Regne de Jerusalem.

Des de la prdua dels cristians davant dels musulmans ha estat un territori rab.

El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va nixer a finals del segle XIX, amb la intenci de restablir l'estat de Israel a Palestina (malgrat pressions externes per triar altres pasos com Uganda), i donar un territori a una naci en exili. Els primers immigrants van arribar fugint de la persecuci a Rssia. Per, desprs de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu sota la persecuci nazi, es va crear l'estat d'Israel independent per votaci de la Lliga de Nacions, i immigrants de tota Europa s'hi van establir. Davant el conflicte creixent entre jueus i rabs, que havia comenat amb els primers immigrants sionistes, la comunitat internacional va forar la divisi de Palestina entre jueus i rabs. Aquesta soluci va ser rebutjada pels pasos rabs, i el 1948 va esclatar la Guerra de la Independncia, la primera guerra entre rabs i israelians. Israel va guanyar la guerra, conquerint part del territori destinat als rabs. Encara avui, el conflicte per la terra i l'aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel sn una font de conflictes i de tensi internacional.

Israel establ l'any 1950 la  llei del retorn , que dna a tots els jueus el dret a emigrar a Israel i la llei de  ciutadania  (1.952) que automticament garanteix a cada emigrat jueu el dret a la ciutadania israeliana. La majoria dels jueus que formaren l'Estat d'Israel expulsant-ne els seus pobladors originaris foren provinents dels pasos de l'est i centre d'Europa, els askenazis, jueus descendents dels pobles de l'est d'Europa i zones d'sia, com els kazars, que es convertiren al judaisme els segles IX i X. Orgens que contrasten amb la pretensi de "retornar" a Palestina segles desprs del moviment sionista, mentre els pobladors de Palestina, descendents dels originals pobles semites, en sn expulsats.

L'any 1967 els Pasos rabs, encapalats pel President egipci Gamal Abdel Nasser, comenaren l'allament del Port d'Eilat (al sud d'Israel) que fou considerat "casus belli" per Israel, comenant la Guerra dels Sis Dies, en qu Israel ocup la pennsula del Sinai (que fou retornada a Egipte desprs del tractat de pau de 1978), la Cisjordnia (inclosa la Ciutat Vella de Jerusalem) i els Alts del Golan. Les Nacions Unides, que no feren res per evitar la guerra i dhuc retiraren les seves forces que estaven apostades a la frontera amb Egipte, han dictat diverses resolucions que estableixen que Israel s'ha de retirar dels territoris obtinguts a la guerra dels sis dies de 1967, resolucions que Israel ha aplicat parcialment (a la Franja de Gaza i la Pennsula del Sinai).

Es calcula que desprs de la guerra de 1948, 726.000 palestins de les rees d'ocupaci van ser desplaats o exiliats, i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjordnia (687.542), Gaza (961.645), el Lban (400.582), Sria (424.650), Jordnia (953,012) i altres pasos, segons dades de l'ONU ..  Israel va establir colnies jueves a les zones ocupades, contra les repetides resolucions de l'ONU. L'any 2006 evacu, tanmateix, les colnies de la Franja de Gaza, per mantingu les de Cisjordnia i Jerusalem Oriental. En els darrers anys, tamb ha iniciat la construcci d'un mur dins de Cisjordnia, que anomena "tanca de seguretat" entre els territoris palestins i israelians, per a annexionar-se nombroses terres palestines que queden segregades pel mur, aix com aprofundit l'annexi progressiva de Jerusalem Oriental iniciada el 1980., condemnada tamb per l'ONU.. Aquest mur ha estat igualment condemnat per l'ONU i la comunitat internacional, a excepci dels EUA. La Cort Internacional de Justcia de La Haia assenyal que "La construcci del mur per part d'Israel... en el territori palest ocupat, incls el del voltant de Jerusalem Oriental... s contrria la la llei internacional. Israel t l'obligaci de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparaci del dany causat..." en una resoluci el 9 de juliol de 2004 . 

La situaci d'enfrontament entre la poblaci rab i l'exercit d'Israel est causant nombroses vctimes entre les dues comunitats. Peridicament, especialment des de 1990, es posen en marxa diversos processos de pau que, constantment torpedinats pels incompliments sistemtics israelinas, amb la continuada construcci de colnies i assentaments illegals<, el bloqueig i cstig collectiu contra la poblaci dels territoris ocupats, i els bombardejos constants amb el pretext de combatre atacs sucides dels palestins, fins al moment no han aconseguit resoldre el conflicte, . 

A ms del conflicte israeliano-palest, i de les guerres rab-isarelianes (1948), Guerra del Canal de Suez (1956), guerra dels Sis Dies (1967), i guerra del Yom Kippur (1973), Israel ha envat dues vegades el Lban, la primera vegada l'any 1982, per combatre les forces palestines en aquest pas i intervenir en la Guerra Civil libanesa al costat de les falanges cristianes, les quals realitzarien, amb la collaboraci dels militars israelians, la matana de milers de refugiats civils a Sabra i Xatila. Israel es retir finalment l'any 2000 desprs de patir grans baixes en una llarga guerra de guerrilles al sud del pas amb els guerrillers libanesos del moviment d'Hesboll. Igualment, i com represlia al segrest de dos soldats israelians per part d'Hesboll, inici una campanya de bombardejos sobre la poblaci civil , les infraestructures i la indstria libaneses a tot Lban. l'estiu de 2006, que acab amb una segona invasi del sud del pas fracassada davant la resistncia dels milicians xites, retirant-se al final de la contesa sense haver assolit cap dels seus objectius. De tota manera, Israel mant l'ocupaci de les Granges de Xebaa i dels Alts del Golan, a Sria.

 Drets Humans .
Pel que fa al mateix estat d'Israel, la discriminaci que sofreixen nombrosos ciutadans que viuen en territori israeli ha estat acreditada per diverses organitzacions de defensa dels Drets Humans. Human Rights Watch destaca que a Israel no est garantida de facto la llibertat religiosa i la desprotecci dels ciutadans palestins. La discriminaci de la poblaci palestina s'exerceix des de les prpies institucions israelianes a travs, per exemple, de la implementaci discrecional i contrria als interessos palestins de la legislaci relativa a la demolici de cases o de confiscaci de terres. De la mateixa manera, els palestins amb ciutadania israeliana tamb pateixen discriminaci quant a que la gran majoria d'ells no sn cridats a files, i a Israel la realitzaci del servei militar s un element decisiu a l'hora d'optar a determinats beneficis (preferncia en l'ocupaci de llocs de treball pblics o d'habitatges). 

Les zones urbanes o rurals de majoria palestina no reben les mateixes ajudes estatals que altres zones en les quals viu poblaci jueva. En altre mbit, l'aplicaci de la justcia comporta una clara discriminaci entre jueus i palestins. Els colons jueus acusats d'assassinar a palestins reben condemnes de set anys com a mxim, mentre que els palestins per l'assassinat d'un jueu sn condemnats a cadena perptua. Aquests sn alguns dels casos en els quals es detecten discriminacions contra la poblaci palestina, per es pot afirmar que existeix una poltica continuada i general de discriminaci portada a terme per les autoritats israelianes en contra de la poblaci palestina d'Israel i de Jerusalem Est. Aquesta poltica ha estat denunciada contnuament per organitzacions internacionals i per organitzacions israelo-palestines de defensa dels Drets Humans com a intencionada de cara a promoure l'emigraci de la poblaci rab.

El relator especial de les Nacions Unides, en els seus informes sobre la situaci dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967,  I/CN.4/2000/25 , A/57/207 (2002), reconeix l'existncia a Jerusalem Est de violacions greus dels drets humans, especialment en tot el que t a veure amb la revocaci arbitrria de la residncia a  Jerusalem Est i la retirada de targetes d'identitat i permisos de residncia. Aquestes mesures, considerades com arbitrries i aplicades nicament a la poblaci palestina, han afectat a desenes de milers de palestins des de 1967. Aquesta poltica israeliana persegueix la judaitzaci de la ciutat de Jerusalem. Un jueu mai perdr la residncia a la ciutat, encara que marxi fora del pas durant anys, en canvi els palestins perden la residncia amb molta facilitat.

D'altra banda, el govern israeli practica amb freqncia la demolici de cases palestines (Informe d'Amnistia Internacional de 2004) que han estat construdes sense perms a Cisjordnia o b en la zona de Jerusalem Est. s necessari tenir en compte que obtenir un perms de construcci s prcticament impossible per a un palest. La poltica israeliana de denegaci de permisos de construcci i la demolici de cases implica el desplaament de multitud de palestins d'Israel. La casa constitueix un element important de la vida familiar palestina, tots els recursos que tenen van a parar a augmentar la casa i la famlia. Aquesta forma de cstig ja va ser utilitzada en temps del Mandat Britnic de la Societat de Nacions. 

Una altra violaci dels drets humans s el tancament dels territoris ocupats com a forma de cstig collectiu que des del govern israeli es justifica amb un "per raons de seguretat", per que va contra les lleis internacionals que el propi Estat d'Israel ha signat, i en concret, contra el 4 Conveni de Ginebra de 1949 (Ttol III). 

En altre mbit, l'Estat d'Israel contnua practicant serioses violacions dels drets humans entre les quals s'inclouen la prctica de tortures i maltractaments a persones detingudes, detencions arbitrries, abs de la detenci administrativa, judicis sense garanties, assassinats extrajudicials, etc. Sn diversos els organismes internacionals (AI, HRW), palestins (Palestinian Prisoner Society) i israelians (BT'Selem) o el mateix El Relator Especial de les Nacions Unides informen de la impunitat amb que les forces de seguretat actuen i confirmen la prctica de la tortura per part dels Serveis de Seguretat israelianes.

De la mateixa manera, en les zones B i zones C  els serveis de seguretat israelianes actuen lliurement, imposant el toc de queda, detenint gent, etc. En l'actualitat, i a partir de setembre de 2000, les represlies han anat augmentat de grau fins el punt d'ocupar militarment i bombardejar zones controlades per l'Autoritat Palestina. Aquestes prctiques han estat denuciades en repetides ocasions, fins i tot per la prpia Uni Europea (informe del 28 de mar de 2001). 

Internacionalment, tal com ha exposat en diverses ocasions la Comissi de Drets Humans de Nacions Unides, Israel est considerada com una potncia ocupant. D'aquest rol es deriven una srie de responsabilitats i obligacions entre les quals es troben les estipulades pel Dret Internacional Humanitari, en els diferents pactes dels quals Israel s part, i dels principis del dret internacional. Des de Nacions Unides s'ha afirmat en repetides ocasions que els assentaments o colnies jueves en els territoris ocupats sn illegals, i suposen un dels ms greus obstacles per a la consecuci de la pau en la zona, aix com un impediment per a la completa realitzaci dels drets humans de la poblaci que habita la regi.

Poltica.
L'estat d'Israel es defineix com una democrcia parlamentria basada en el sufragi universal i en la representaci proporcional. Israel no t constituci, sin onze Lleis bsiques, que sn la base de l'organitzaci poltica d'Israel.

El cap d'estat s el president, una figura fonamentalment cerimonial, i s escollit per a un perode de set anys. T la funci d'escollir al lder del partit amb majoria o la coalici amb majoria de la Knesset com a Primer Ministre, qui s el cap de govern.

El poder legislatiu d'Israel est format per un parlament de 120 membres conegut com a Knesset. Les eleccions a la Knesset es realitzen cada 4 anys, per, la Knesset pot dissoldre's per majoria simple i convocar eleccions anticipades.

Subdivisi administrativa.

Article principal: Organitzaci territorial d'Israel;
Israel est dividit en 6 districtes (mehozot; singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; singular, naf):

 Districte de Jerusalem (Mehoz Yerushalyim). Capital del Disctricte: Jerusalem;
 Districte del Nord (Mehoz HaZafon). 'Capital del Disctricte:  Natzaret;
 Zefat S.D. (sub-disctricte).
 Llac Tiberades S.D.
 Jizreel S.D.
 Ac S.D.
 Golan S.D.
 Districte de Haifa (Mehoz Hefa). Capital del Disctricte: Haifa;
 Haifa S.D.
 Hadera S.D.
 Districte Central (Mehoz HaMerkaz). Capital del Disctricte: Ramla;
 Saron S.D.
 Ptah Tiqw S.D.
 Ramla S.D.
 Rehovot S.D.
 Districte de Tel Aviv (Mehoz Tel-Aviv). Capital del Disctricte:  Tel Aviv;
 Districte del Sud (Mehoz HaDarom). Capital del Disctricte:  Beerxeba;
 Ascal S.D.
 Beerxeva S.D.

Geografia.
Article principal: Palestina (regi);
L'estat d'Israel limita amb el Lban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU desprs de la retirada israeliana del sud d'aquest pas; amb Jordnia a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos pasos. Encara no ha fixat les seves fronteres amb Sria ni amb l'Autoritat Nacional Palestina en la zona de Cisjordnia, encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la "Lnia Verda" (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies), mentre que Israel aspira annexionar-se els grans blocs d'assentaments prxims a aquesta lnia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etzion, i amb menor probabilitat d'xit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la "Lnia Verda".

Economia.
Israel t una economia de mercat amb tecnologia avanada, i una forta participaci del govern. L'economia depn de les importacions de combustibles (petroli, gas i carb), de matria primera i d'equip militar. Malgrat els recursos naturals limitats Israel ha assolit un intens desenvolupament de l'agricultura i la indstria durant els ltims 20 anys, i en agricultura Israel es autosuficient. Les exportacions principals d'Israel sn els diamants, equip d'alta tecnologia, equip militar, programari, productes farmacutics, qumics especials i productes agrcoles. Gaireb la meitat del deute extern s dels Estats Units, el pas que ms dna recursos econmics i militars a Israel. Un altra fracci considerable del deute es realitza per mitj de inversors privats.

Demografia.
A finals del 2002, el 19,1% de la poblaci d'Israel era rab i el 81,9% queia en la classificaci "jueus i altres". Entre aquests darrers un 63% eren nascuts a Israel, un 27% immigrats d'Europa o Amrica i un 11% provinents de l'frica o l'sia.

Pel que fa a religi, en una enquesta que no inclou ateus o agnstics, el 77% eren jueus, el 6% eren musulmans, el 4% eren cristians, el 2% eren drusos i la resta altres (samaritans, baha'i...).

El 6% dels jueus israelians es consideren haredim (religiosos ortodoxos), el 9% sn religiosos, el 34% es consideren tradicionalistes (per no obeeixen estrictament les lleis religioses) i la majoria, el 51%, sn seculars. D'aquests noms el 53% creuen en du, de manera que es pot deduir que un mnim d'un 18% dels israelians sn ateus o agnstics. Dels rabs israelians, el 82% sn musulmans, i el 9% sn cristians.

Vegeu tamb.
Homosexualitat a Israel

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina Oficial del Knesset   ;
Oficina d'Estadstiques ;
Pgina de l'Observatori de Solidaritat de la Universitat de Barcelona Inclou un resum histric i un recull de les resolucions de les Nacions Unides sobre el conflicte.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14836" title="Tronc" nonfiltered="1993" processed="1977" dbindex="7002">


Anatomia: Part del cos hum. Vegeu Tronc (anatomia).
Botnica: Part d'un vegetal. Vegeu Tronc (Vegetal) o Tija.
Dita popular: Dormir com un tronc.
Cultura Popular: Part visible d'un castell. Vegeu:Tronc_(castell).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14837" title="Tronc (castell)" nonfiltered="1994" processed="1978" dbindex="7003">
El tronc d'un castell s la seva part visible. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades.

Els castellers que pugen al tronc acostumen a ser persones gils i que no tenen vertigen. En els castells que hi ha ms d'una persona per pis, els darrers pisos (pom de dalt i que es format per la canalla) tamb es compten com a pisos del castell, encara que la seva estructura es diferent.

Els castells es nomenen per:

Nombre de castellers per pis: un castell pot estar format a nou persones per cada pis. Llavors anomenem el castell com:
Pilar : quan el castell el formen noms una persona per pis.
Dos (o torre a l'rea del Peneds) : Dues persones per nivell.
Tres : quan formen un triangle, s a dir, tres persones per pis.
Quatre : tamb dit el castell.
Cinc : tamb anomenat la catedral, s el castell que implica ms persones dins dels castells que s veuen habitualment a plaa.
Nou : s el castell ms espectacular pel nombre de persones que hi implica. Necessita moltssima gent i per aix no es veu molt freqentment a les places castelleres. Hi ha dues formes de fer-ho, amb un o tres enxanetes. L'nic nou de vuit que s'ha descarregat s'ha fet amb tres enxanetes.
Amb el pilar(o amb agulla a l'rea d'influncia del Peneds): quan un castell t un pilar al mig. Normalment estem acostumats a veure el quatre amb el pilar, per tamb s'han vist castells de tres amb el pilar i dos amb el pilar.
Nombre de pisos: sempre hi hagut la "norma" no escrita, que una colla per tirar castells a plaa almenys han de ser de sis pisos. El nombre mxim de pisos que s'ha arribat a fer, han estat de deu pisos (en concret el tres de deu amb folre i manilles).
Tcnica:
Net : vol dir que la pinya esta al voltant per no toca el castell. Algunes colles per a demostrar que el castell es net, quan es carrega, la pinya s'agenolla un segon per a demostrar que no hi intervenen (noms en castells de sis i de set). Hi ha un cas, meditic, que s'anomena net en contraposici de castell amb folre. s el quatre de nou sense folre.
Aixecat per sota : aquesta tcnica s espectacular , tant a nivell visual com a nivell de treball de colla, ja que es tracta de comenar el castell per la teulada, s a dir, primer aixequem el pom de dalt i mica a mica anem aixecant la resta del castell fins arribar als baixos. El castell ms habitual de veure es el tres.
Amb folre, amb manilles, amb puntals: Sn tres tcniques que donen suport a l'hora de provar castells de gran alada. Aix, acostumem a veure castells de tres de nou amb folre, s a dir que s un castell de tres persones per nou pisos i que necessita l'ajut d'una segona pinya a sobre. Les manilles s'acostumen a veure en els castells del nivell de deu pisos (com per exemple el dos de nou amb folre i manilles), i de castells amb puntals encara no s'ha vist cap castell carregat, per implicaria una dificultat d'un castell d'onze pisos.

En el tronc, hi ha una secci molt especial, la canalla.
s la protagonista del castell ja que forma el pom de dalt. De fet sn els dosos, l'acotxador i l'enxaneta. Determinen si el castell va b, o b s no el veuen prou clar i es desmunta.
L'enxaneta, puja a dalt del castell, s'encavalca a sobre de l'acotxador i aixeca un bra saludant a la plaa per a indicar que el castell ja s'ha carregat(l'enxaneta ha fet l'aleta).

Esquemes de castells.


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14839" title="Escut d'Alcan" nonfiltered="1995" processed="1979" dbindex="7004">


L'escut oficial d'Alcan t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una colobrina d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 17 d'agost de 1993.

El can s un senyal parlant tradicional referent al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14840" title="Escut d'Alcoletge" nonfiltered="1996" processed="1980" dbindex="7005">

Representaci grfica elaborada per la DGAL d'acord amb la descripci oficial.

L'escut oficial d'Alcoletge t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sable obert acostat de 2 oms de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de mar de 1991.

El castell fa allusi al nom rab original de la localitat, que significa "el castellet"; actualment el castell ha desaparegut. Els dos oms a banda i banda sn un senyal tradicional de l'escut de la poblaci. Or i sable sn els colors dels Anglesola, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14841" title="Bandera d'Alcoletge" nonfiltered="1997" processed="1981" dbindex="7006">

Representaci grfica elaborada per la DGAL d'acord amb el blasonament oficial.
Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el castell obert negre de l'escut de l'altura 9/12 de la del drap i amplada 6/18 de la llargria del mateix drap, al centre, i els dos oms negres de l'escut, cadascun d'alada 2/6 de la del drap i amplada 3/18 de la llargria del mateix drap, un al centre del primer ter vertical i l'altre al centre del tercer ter.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 26 de maig del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14843" title="Escut d'Alfarrs" nonfiltered="1998" processed="1982" dbindex="7007">


L'escut oficial d'Alfarrs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent en barra, sobremuntades d'un besant d'or carregat d'un boix arrencat de sinople. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat l'1 de juny de 1983.

Les claus de Sant Pere sn l'atribut del patr local. Alfarrs va esdevenir marquesat el 1702 (simbolitzat per la corona al capdamunt de l'escut), concedit als Boixadors, de les armes parlants dels quals s'ha agafat el boix de sinople sobre camper d'or. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14844" title="Bandera d'Alfarrs" nonfiltered="1999" processed="1983" dbindex="7008">

La bandera oficial d'Alfarrs t el segent blasonament:

Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una banda d'amplada 1/9 part de l'alria de la bandera, de color groc, posada per damunt d'una barra de la mateixa amplada, de color blanc. En el centre del drap i damunt la banda groga, una branca estilitzada de boix de llargada d'1/5 part de la bandera de color verd.

La branca de boix no surt dels marges de la banda groga.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 16 de gener del 1995.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14845" title="Escut d'Alfs" nonfiltered="2000" processed="1984" dbindex="7009">


L'escut oficial d'Alfs t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r d'or, i 2n de sinople; ressaltant sobre la partici 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat oficialment el 18 d'octubre de 1999.

Les claus de Sant Pere sn l'atribut del patr del poble. Els esmalts, or i sinople, simbolitzen el fet que, si b les terres d'Alfs sn principalment seques, els seus camps reverdeixen cada hivern grcies a les aiges del riu Set; tamb representen el sol i les collites. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14846" title="Escut d'Almacelles" nonfiltered="2001" processed="1985" dbindex="7010">


L'escut oficial d'Almacelles t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: al 1r. de sinople, la clamor d'Almacelles en forma de faixa d'argent ressaltada d'una m contrapalmellada de porpra; i al 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de vila.

Histria.

Va ser aprovat oficialment el 17 de febrer del 2004.

La m s el senyal parlant referent a la part central del nom de la vila. Al darrere s'hi representa la clamor d'Almacelles, el riu que passa per la poblaci. Almacelles, que pertanyia a la ciutat de Lleida, desprs de la seva destrucci el 1640 durant la Guerra dels Segadors fou declarada propietat del patrimoni reial i repoblada a partir de 1773; els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden el lligam de la vila amb la Corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14847" title="Escut d'Almatret" nonfiltered="2002" processed="1986" dbindex="7011">


L'escut oficial d'Almatret t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una m contrapalmellada d'argent vestida de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat oficialment el 26 de maig de 1988.

La m vestida s un senyal parlant referent a la part central del nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14849" title="Enxaneta" nonfiltered="2003" processed="1987" dbindex="7012">

L'enxaneta (que a vegades s'escriu 'anxaneta') s el casteller que corona les estructures humanes anomenades castells.

Fins que l'enxaneta no arriba al capdamunt del castell i posa els dos peus sobre les espatlles dels dosos, el castell no es considera carregat, i en aquest moment, l'enxaneta fa l'aleta.

En el cas dels pilars, no es considera carregat fins que l'enxaneta es deixa anar de les dues mans del casteller del pis inferior.

Per norma general, l'enxaneta s un nen o nena, d'entre 5 i 10 anys, tot i que algunes colles castelleres disposen d'enxanetes de ms edat, especialment les colles universitries, on tots els components tenen edat per dur a terme estudis superiors.

En un castell d'estructura de 3, com s per exemple el 3 de 9 amb folre, l'enxaneta puja per la rengla dreta (tamb anomenada plena) i baixa per la rengla del dos dret.

En un castell d'estructura de 4, com en el 4 de 9 amb folre, l'enxaneta puja per la rengla per on no han pujat els dosos ni l'aixecador.

En un castell d'estructura de 2, com el 2 de 8 amb folre, l'enxaneta puja per la rengla oposada a la de l'aixecador i baixa per la rengla per on no ha pujat.

En un castell d'estructura de 5, com el 5 de 8, l'enxaneta puja per la rengla dreta, com en un tres, per desprs d'encavalcar-se sobre els dos aixecadors, fent les dues aletes corresponents, baixa per la rengla de descarregar del 2, o sigui, aquella per on no ha pujat l'aixecador del dos.

Contrriament al que hom sol pensar, l'enxaneta no s el casteller ms petit del castell, sin que ho s l'aixecador, perqu l'enxaneta pugui passar ms cmodament per sobre seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14854" title="Manilles" nonfiltered="2004" processed="1988" dbindex="7013">
Les manilles s una part d'alguns castells que refora el pis de teros i ajuda el pis de quarts.

Actua com una tercera pinya situada sempre sobre del folre que al mateix temps est sobre de la soca.

Pot trobar-se en castells de diferents tipus: pilars, dosos o torres, tresos o quatres, per noms s'utilitza a partir d'un determinat nmero de pisos en qu la construcci assoleix un nivell de dificultat extrema.

Una mateixa estructura es considera molt ms difcil d'executar si no s'ajuda d'unes manilles, aquest fet noms ha succet en un ocasi quan els Castellers de Vilafranca van realitzar la torre de nou amb folre, castell que fins aleshores noms s'havia pogut realitzar amb manilles. 

Els castells amb manilles sn els segents:

Pilar de 8 amb folre i manilles;
Pilar de 9 amb folre, manilles i puntals;
2 de 9 amb folre i manilles;
3 de 10 amb folre i manilles;
4 de 10 amb folre i manilles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14860" title="Gralla" nonfiltered="2005" processed="1989" dbindex="7014">


Msica: Instrument de vent. Vegeu Gralla (instrument);
Zoologia: Ocell de la famlia dels crvids. Vegeu Gralla (ocell);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14864" title="Castanyera" nonfiltered="2006" processed="1990" dbindex="7015">

La Castanyera s un personatge representat per una senyora gran que vesteix roba vella i que sempre porta un davantal i un mocador al cap.
Durant la festa de la castanyada, la castanyera ven castanyes pels carrers de la ciutat. Porta un cistell ple de castanyes que ha recollit al bosc i les torra al torrador. Desprs les posa dins les paperines per vendre.



 Can de la castanyera .
Quan ve el temps de menjar castanyes


la castanyera, la castanyera

ven castanyes de la muntanya

a la plaa de la ciutat

la camisa li va petita

la faldilla li fa campana


les sabates li fan cloc-cloc

i en ballar sempre gira aix.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14868" title="Gralla (instrument)" nonfiltered="2007" processed="1991" dbindex="7016">



La gralla s un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya amplament fet servir en el folklore catal. Tamb se l'anomenava grall de pastor. La persona que toca la gralla s'anomena graller o grallaire encara que en les Caramelles el que tocava aquest instrument se'l solia anomenar grall o grai. Probablement, el nom de l'instrument prov del seu so estrident en referncia al crit d'una gralla.

s conegut per ser l'instrument que es fa servir durant la crrega i descrrega dels castells.

Sovint s'acompanya d'algun instrument de percussi.

En un comenament les gralles no estaven del tot definides i podien haver-ne de diferents menes. Est registrat que se'n feien d'escora d'avellaner cargolada com una paperina amb una sonoritat fora diferent.

La seva inxa tamb es pot fer servir per si sola. La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar aix el nou dia.

Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves posesions amb la creena que li serviria per espantar els ssers fantasiosos que viuen en la natura.

Actualment la gralla, ha evolucionat i s'en poden trobar sense claus (seques), amb dues claus, cromtiques i recuperant les velles gralles vuicentistes amb quatre claus i "baixes"

 Vegeu tamb .
 Dolaina;
 Concert de gralla i piano;

 Enllaos Externs .
Grallers.cat El web de la gralla i el mn graller;
Partitures per a gralla;
Ms partitures per a gralla;
Luthier de gralles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14873" title="Muladona" nonfiltered="2008" processed="1992" dbindex="7017">

Segons la mitologia catalana, la Donamula o Muladona era una donzella que per irreverent i gens religiosa va ser damnada a tornar-se mula, de manera que, sobretot de nit, vagava per les muntanyes, afegint-se als grups de traginers amb les seves mules. Amb la seva presncia les mules s'espantaven i esvalotaven fins al punt que podien caure penya-segat avall i perdre la vida.

D'aspecte podia semblar com les altres mules per era ms destralera; la seva crin era de dona i la seva cara tot i no deixar de ser de mula tenia un deix hum.

Sempre se la representava amb els quatre unglots per a vegades amb les dues potes al davant sortint-li d'un trax situat on la mula hauria de tenir el coll. Sempre se la representa amb pits que deixessin patent la seva condici de dona.

Els traginers donaven de menjar a les mules uns panellets amb la forma de la donamula tot convenuts aix que no s'espantarien encara que aparegus i les bsties farien com si no hi fos. Tot i aix, durant la marxa comptaven els caps que tenien no fos cas que se'ls hi hagus barrejat sense adonar-se'n i ho acabessin pagant car.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14877" title="Escut d'Alpicat" nonfiltered="2009" processed="1993" dbindex="7018">


L'escut oficial d'Alpicat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un pi de copa alta arrencat de sinople acompanyat d'un ganivet d'atzur manegat de sable a la destra, i d'una palma de sinople a la sinistra, ambds posats en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de juliol de 1983.

El pi s un senyal cantant referent a la part central del nom del poble. Els altres elements, el ganivet i la palma, sn els atributs del martiri de sant Bartomeu, patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14878" title="Escut de Benavent de Segri" nonfiltered="2010" processed="1994" dbindex="7019">


L'escut oficial de Benavent de Segri t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mol de vent d'argent tancat de sable i aspat d'or. Per timbre una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de juny de 1995.

El mol de vent s un senyal parlant que alludeix al nom del poble. La corona simbolitza el fet que Benavent fou el centre d'un marquesat a partir de 1702. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14879" title="Bandera de Benavent de Segri" nonfiltered="2011" processed="1995" dbindex="7020">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb un pal centrat blanc de gruix 2/9 de la llargria del drap, amb un sautor groc al damunt, de gruix 1/6 de l'alaria del mateix drap.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 19 de febrer del 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14887" title="Escut de Corbins" nonfiltered="2012" processed="1996" dbindex="7021">


L'escut oficial de Corbins t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un cor de gules acostat de 2 rams de sinople passats en sautor a la punta i somats cadascun d'un corb de sable picant el cor. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 d'octubre de 1992.

Armes doblement parlants referides al nom del poble: la localitat representa tradicionalment, en els seus segells municipals, dos petits corbs (o "corbins") que piquen d'un cor, tot voltat de dues branques d'arbre. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14888" title="Escut de Gimenells i el Pla de la Font" nonfiltered="2013" processed="1997" dbindex="7022">


L'escut oficial de Gimenells i el Pla de la Font t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell d'atzur obert sobremuntat d'una rosa de gules botonada d'argent amb 5 rodelles d'atzur, i barbada de sinople, i acostat de 2 fonts d'argent i d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de juliol de 1996 i publicat en el DOGC el 2 d'agost de 1996.

L'escut d'aquest nou municipi, creat el 1991, representen els dos pobles que el formen: Gimenells s simbolitzat pel seu castell i una rosa, agafada de les armes dels Desvalls, senyors del poble; les dues fonts herldiques a banda i banda del castell sn el senyal parlant del Pla de la Font.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14889" title="Bandera de Gimenells i el Pla de la Font" nonfiltered="2014" processed="1998" dbindex="7023">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el segon ter vertical blau clar i un disc de dimetre 5/27 de la llargria del drap, faixat de tres peces blanques i tres de blau clar, centrat a cadascun dels teros grocs.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 27 d'octubre del 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14890" title="Escut de la Granja d'Escarp" nonfiltered="2015" processed="1999" dbindex="7024">


L'escut oficial de la Granja d'Escarp t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una granja d'or oberta sobremuntada d'una petxina d'argent i acostada de 4 besants d'or en pal a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat oficialment el 9 d'agost del 2001.

La granja s un senyal parlant referent al nom del poble. La localitat va nixer com a granja dels monjos del monestir d'Escarp (fundat el 1213), que al segle XIV va passar a la famlia Montcada, marquesos d'Aitona. Les armes dels Montcada sn els vuit besants d'or sobre camper de gules, collocats en dos pals a banda i banda de la granja. La petxina del capdamunt s l'atribut de sant Jaume, patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14891" title="Escut de Llardecans" nonfiltered="2016" processed="2000" dbindex="7025">


L'escut oficial de Llardecans t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un gos d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat l'1 d'abril de 1993 i publicat en el DOGC el 26 del mateix mes.

El gos, o ca, s un senyal parlant referent al nom de la vila, derivat popularment de la locuci "llar de cans".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14892" title="Bandera de Llardecans" nonfiltered="2017" processed="2001" dbindex="7026">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una faixa central blanca, de gruix 1/6 de l'alria del drap.

Histria.
Es va publicar en el DOGC l'11 de novembre del 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14893" title="Escut de Maials" nonfiltered="2018" processed="2002" dbindex="7027">


L'escut oficial de Maials t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una m d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat l'8 de febrer de 1994 i publicat en el DOGC el 21 del mateix mes.

La m s un senyal parlant tradicional referent al nom de la poblaci. La vila fou el centre de la baronia de Maials des del 1754, fet simbolitzat per la corona de damunt l'escut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14894" title="Bandera de Maials" nonfiltered="2019" processed="2003" dbindex="7028">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en tres franges verticals iguals, la 1a i la 2a verdes i la del mig formada per nou franges verticals iguals, cinc de grogues i quatre de verdes.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 25 d'agost del 1995.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14895" title="Escut de Massalcoreig" nonfiltered="2020" processed="2004" dbindex="7029">


L'escut oficial de Massalcoreig t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una maa d'or en pal empunyada per una m d'or en faixa. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat l'11 d'agost de 1997.

La m que sost una maa s un senyal parlant referent al nom del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14896" title="Escut de Montoliu de Lleida" nonfiltered="2021" processed="2005" dbindex="7030">


L'escut oficial de Montoliu de Lleida t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mn de sinople creuat i cintrat d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de desembre de 1988.

El mn s un senyal parlant referent al nom del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14897" title="Infern" nonfiltered="2022" processed="2006" dbindex="7031">


En certes religions, l'infern s l'indret o estat on residiria l'nima de la persona un cop ha mort. El seu nom ve d'una paraula que en llat significava "inferior", ja que es creia que estava a sota la Terra. 

Ben aviat, per, l'infern va assolir un significat negatiu, ja que era el lloc on anaven a parar les nimes condemnades desprs de la vida, a diferncia del Parads, lloc de l'eterna salvaci. En llenguatge infantil l'infern s anomenat les "Calderes de Pere Botero". Cal remarcar que la concepci actual del que s l'infern ve donada per la barreja de diverses tradicions (incloent-hi alguns errors de traducci)

La vida d'ultratomba a Grcia.
Desprs de la vida terrenal les nimes anaven a parar a l'Hades o al Trtar (sovint denominats reb en conjunt dels inferns), regions subterrnies amb els seus propis dus i lleis. El segon tenia un mats de cstig que no possea l'Hades, per les dues tradicions es van barrejar amb el pas del temps.

Per passar a l'altre mn s'havia de creuar l'Estgia, un riu que feia perdre la memria i separava l'esperit d'aquells que havia estimat en vida. LOdissea proporciona una acurada descripci d'aquesta zona, ja que Ulisses descendeix als inferns, com faran molts altres herois grecs a la recerca del coneixement.

La visi romana.
La visi romana recull gran part de la mitologia grega sobre el tema. Es pot trobar un resum en l'obra literria de lEneida de Virgili. L'infern estava dividir en 4 zones principals, cadascuna amb els seus personatges. Tampoc aqu estaven noms les nimes condemnades, com passar desprs, sin que inclou descripcions paradisaques i horribles a parts iguals. Comena a ser evident que els actes en vida repercuteixen desprs de la mort.

Destaca el regnat del du Plut i la presncia de les Parques, criatures que tallen el fil de la vida de cada persona i per tant estan lligades al dest.

L'infern al judaisme.
Al judaisme l'infern s'assimila a una espcie de purgatori. El dolor ve de la prdua de la vida, no d'una condemna. L'nima podia dividir-se, de manera que la part pura ascends al parads i l'altra romangus a l'inframn. La cbala s la principal font per apropar-se a l'infern jueu.

La mitologia nrdica.
A la cultura escandinava, l'infern era un lloc desrtic i fred on regnava la deessa Hel (d'aqu el nom de Hell (infern), en angls). All anaven totes les nimes que no aconseguien l'honor d'entrar al Valhalla.

L'infern cristi.

L'infern del cristianisme assoleix definitivament el significat de lloc de condemna eterna pel pecat que ha acompanyat a la persona en vida. s la llar dels dimonis, governada per Satan o Llucifer, l'ngel caigut. Una descripci molt completa dels diferents estatges infernals es troba a l'obra cimera de la literatura renaixentista: La Divina Comdia de Dante Alighieri. s un indret ple de foc i de dolor, on abunden les tortures i la por. Les visions de lApocalipsi i de diversos passatges de la Bblia han estat usades per configurar mentalment l'aspecte de l'infern.

La teologia ortodoxa refusa aquesta imatge popular i explica que l'infern no s un indret fsic, sin un estat, i la pena ve de la privaci de Du.

L'Islam.
Igual que el cristianisme, l'Islam preveu un judici final. Les nimes travessen el pont Sirat cap al Parads i els pecadors cauen a les flames eternes. A Les mil i una nits s'explica l'estructura d'aquest mn, estructurat en pisos diferents separats entre ells per distncies que triguen ms de mil anys a ser recorregudes. LAlcor tamb cont descripcions dels turments que patiran els condemnats.

Les religions orientals.
Budisme i hinduisme han desenvolupat la seva prpia visi infernal, si b no ocupa un lloc tan central com a les altres religions. De fet, moltes vegades l'autntica tortura s viure i anar-se reencarnant en successius cossos, per tant l'infern s molt proper a la Terra i el parads s allunyar-se d'aquest cicle.

Veure la mitologia d'Izanami i Izanagui japonesa on l'infern japons Yomi, passa a sser Yomi-no-kumi, on es deixen de torturar les nimes a sser purificades semblant al purgatori cristi.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14898" title="Escut de la Portella" nonfiltered="2023" processed="2007" dbindex="7032">


L'escut oficial de la Portella t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, les claus de Sant Pere passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra, acompanyades al cap d'una creu de Malta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 d'abril de 1990.

Les claus de Sant Pere sn un senyal tradicional de l'escut del poble, i sn l'atribut del patr local. La creu de Malta recorda que la Portella va pertnyer als cavallers de Sant Joan de l'Hospital fins al segle XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14903" title="Bandera de la Portella" nonfiltered="2024" processed="2008" dbindex="7033">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una gran creu de Malta centrada, els extrems de la qual coincideixen amb els lmits superior, inferior, dret i esquerre del drap, i una barra blanca i una banda blanca al damunt.
Histria.
Es va publicar en el DOGC el 5 d'octubre del 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14904" title="Escut de Puigverd de Lleida" nonfiltered="2025" processed="2009" dbindex="7034">


L'escut oficial de Puigverd de Lleida t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont arborat d'un pi de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de maig de 1991.

El mont de sinople (o puig) amb un pi sn les armes tradicionals del poble, i sn un senyal parlant referent al nom de la poblaci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14905" title="Escut de Rossell" nonfiltered="2026" processed="2010" dbindex="7035">


L'escut oficial de Rossell t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una rosa d'or acompanyada en cap d'una creu de Malta, i a la punta de 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent en barra ressaltant sobre una manilla de baules rodones d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

La rosa s un senyal parlant referent al nom del poble. Les claus sobre la manilla d'or sn els atributs de sant Pere "ad Vincula", patr de la localitat. La poblaci fou cedida per Ramon de Rossell el 1176 als cavallers de Sant Joan de l'Hospital, i aix s simbolitzat per la creu de Malta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14906" title="Escut de Sers" nonfiltered="2027" processed="2011" dbindex="7036">


L'escut oficial de Sers t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'atzur, un ngel contornat vestit de guerrer rom amb casc amb plomall, escut rod, cuirassa i gambera, brandant una espasa, sobre una cavall sallent guarnit d'argent; 2n. de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals (2.2. i 2); 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de desembre de 1983.

L'ngel vestit de cavaller rom s el senyal tradicional de l'escut de la vila; s la representaci del Sant ngel, patr de la localitat, que recorda l'poca en qu la poblaci va sofrir una plaga i va arribar l'ngel per tallar d'arrel l'epidmia amb la seva espasa. Els besants d'or sobre camper de gules sn les armes dels Montcada, marquesos d'Aitona i senyors de la vila. Sers fou conquerit als rabs el 1149 pel comte rei Ramon Berenguer III, i aix s simbolitzat per les armes reials de Catalunya (els quatre pals); la vila va pertnyer a la Corona fins al 1212, quan fou concedida als Montcada. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14907" title="Escut de Soses" nonfiltered="2028" processed="2012" dbindex="7037">


L'escut oficial de Soses t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un sol d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de mar de 1997.

El sol s el senyal tradicional de l'escut del poble, i en certa manera s un element cantant referit al nom de la poblaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14908" title="Escut de Torres de Segre" nonfiltered="2029" processed="2013" dbindex="7038">


L'escut oficial de Torres de Segre t el segent blasonament:

Escut caironat: de propra, 2 torres obertes d'or posades en faixa sobre un riu en forma de peu ondat faixat de 4 peces ondades d'atzur i d'argent, alat sobre un altre peu de gules amb la creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 d'octubre de 1985.

Armes parlants referides al nom de la vila, representen tradicionalment dues torres (que simbolitzen tamb l'antic castell) i el riu Segre. La creu del peu alludeix al fet que la poblaci fou el centre d'una comanda templera des del 1289, mes tard hospitalera el 1317.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14909" title="Escut de Vilanova de Segri" nonfiltered="2030" processed="2014" dbindex="7039">


L'escut oficial de Vilanova de Segri t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 fletxes d'argent caient posades en sautor. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 18 de febrer de 1985.

Les fletxes sn l'atribut de sant Sebasti, patr del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14910" title="Escut de Vilanova de la Barca" nonfiltered="2031" processed="2015" dbindex="7040">


L'escut oficial de Vilanova de la Barca t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una barca envelada d'argent acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de maig de 1993 i publicat en el DOGC el 14 de juny de 1993.

Armes parlants: s'hi veu una barca sobre un riu. De fet, el poble es va desenvolupar entorn d'un pas de barca sobre el Segre, installat el 1212. Actualment s'ha substitut per un pont sobre el riu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="14911" title="Bandera de Vilanova de la Barca" nonfiltered="2032" processed="2016" dbindex="7041">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una faixa ondada blanca de cinc crestes de gruix 1/16 de l'alria del drap, situada a 1/6 de la vora inferior del mateix drap. Al cant, la barca blanca de l'escut, d'altura 1/3 de la del drap i d'amplada 1/3 tamb de la del drap.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 12 de juny del 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15019" title="Capacitat calorfica" nonfiltered="2033" processed="2017" dbindex="7042">
La capacitat calorfica, , s la possiblitat dels materials d'emmagatzemar calor. La capacitat trmica d'una certa quantitat de matria, s la quantitat de calor requerida, per augmentar la seva temperatura un grau Kelvin (l'equivalent a un grau centgrad). Es mesura en J/K (Joule per Kelvin).

Es pot expressar com la calor especfica multiplicada per la massa: 



Articles relacionats.
Calor especfica;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15025" title="Calor especfica" nonfiltered="2034" processed="2018" dbindex="7043">
La calor especfica o capacitat calorfica especfica, , s la quantitat d'energia en forma de calor, que ha de rebre una substncia per elevar un grau Kelvin (l'equivalent a un grau centgrad), la temperatura d'un certa massa (a vegades es mesura per un cert volum). Es sol mesurar en les unitats del SI; J/(kg*K) (Joule per Quilogram Kelvin).

En general la quantitat de calor  necessria per elevar la temperatura d'un sistema es pot expressar com:

 ;

La calor especfica d'una determinada substncia es pot determinar escalfant el cos fins a una certa temperatura i, desprs posant-lo en contacte amb una certa massa d'una substncia de calor especfica coneguda, de manera que arribin a una temperatura d'equilibri. Si el conjunt est allat de l'entorn, l calor cedida pel cos ha de ser igual a l'absorbida per la substncia de calor especfica coneguda. s a dir:

 ;
 ;

on l'nica incgnita que tenim s , precisament el que volem determinar.

Aquest procediment s'anomena calorimetria.



 Articles relacionats .
Capacitat trmica;
Calor especfica molar;
Calor especfica volumtrica;
Calorimetria;





























 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15054" title="Conductivitat elctrica" nonfiltered="2035" processed="2019" dbindex="7044">
La conductivitat elctrica s una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les crregues elctriques. La conductivitat depen de l'estructura atmica i molecular del material, els metalls sn bons conductors perqu tenen una estructura amb molts electrons amb lligams febles i aix permet el seu moviment. La conductivitat tamb depen d'altres factors fsics del propi material i de la temperatura.

Quan s'estableix una diferncia de potencial al llarg d'un conductor, el flux de les crregues mbils genera un corrent elctric. La conductivitat   es defineix com la relaci de la densitat de corrent  respecte de la fora del camp elctric :

;

Tamb hi ha materials als quals la conductivitat s de tipus anisotrpica, en aquest cas   s una matriu de tipus 3x3 (tcnicament s un tensor de segon ordre) generalment simtrica.

La conductivitat elctrica s la inversa de la resistivitat, es correspon a la conductncia d'una porci de material de 1 metre de longitud i 1 metre quadrat de secci.


Unitats.

La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la conductivitat s el siemens per metre (Sm-1). s a dir, A2s3m-3kg -1. Es tracta de la relaci entre la densitat de corrent i la intensitat del camp elctric. Com s'ha dit ms amunt, la inversa de la resistivitat.

La conductivitat es representa generalment amb la lletra grega sigma:  .
Segons el material,   varia de 108 S.m-1 a 10-22 S.m-1

Classificaci dels materials per la seva conductivitat.

 Els conductors com els metalls tenen una elevada conductivitat. Els portadors de crrega sn els electrons lliures.
 Les solucions d'electrlits (que tenen ions en soluci) tenen bona conductivitat, per dependr de la natura dels ions presents a la soluci i la seva concentraci. La conductivitat d'una soluci pot ser mesurada per mitj d'un conductmetre.
 Els allants com el vidre o el buit tenen un baixa conductivitat.
 En els semiconductors la conductivitat s mitjana, per varia mpliament sota determinades condicions, com ara l'exposici del material a camps elctrics, a freqncies especfiques de la llum i, ms important, amb la temperatura. Aquestes propietats sn utilitzades per crear diferents tipus de sensors.


Algunes conductivitats tpiques.




 Conductivitat als slids cristallins .

En el cas dels slids cristallins, la llei de Nernst-Einstein, que descriu la migraci de les imperfeccions o defectes cristallins a la xarxa cristallina quan sn sotmeses a una fora, permet de calcular la conductivitat en funci d'altres parmetres fonamentals del material:

;

on
 D s el coeficient de difusi de la imperfecci carregada considerada;
 z s el nombre de crregues portades per la imperfecci o defecte crisltall;
 e s la crrega elemental;
 c s la concentraci de la imperfecci;
 k s la Constant de Boltzmann,   1,3806  10-23 J.K-1;
 T s la temperatura absoluta;

Aquesta llei permet calcular la velocitat de migraci de les imnperfeccions en funci de la intensitat de la fora i del coeficient de difusi de les imperfeccions dins el cristall.

Conductivitat complexa.

Per analitzar la conductivitat de materials sotmesos a camps elctrics alterns, s necessari tractar la conductivitat com un nombre complex (o com una matriu de nombres complexos, en el cas del materials anisotrpics) que s'anomena admitncia. Aquest mtode s utilitzat en aplicacions com la tomografia d'impedncies, un mtode d'obtenci d'imatges per a usos industrials i mdics. L'admitncia s la suma del component real, anomenat conductivitat, i la part imaginria, anomenada susceptncia.


Dependncia de la temperatura.

La temperatura modifica la conductivitat elctrica. Mentre que als materials conductors com els metalls la conductivitat disminueix a mesura que s'incrementa la temperatura, als semiconductors augmenta amb l'increment de la temperatura. Per sobre d'un determinat rang de temperatura, la conductivitat elctrica t tendncia a ser directament proporcional a la temperatura. Per tal de poder comparar les mesures de la conductivitat elctrica a diferents temperatures, ser necessari referir-les a una temperatura comuna. Aquesta dependncia s'expressa habitualment com el pendent del grfic conductivitat-temperatura:

;

on

 T  s la conductivitat elctrica a la temperatura comuna, T ;
 T s la conductivitat elctrica mesurada a la temperatura, T;
  s el pendent de compensaci de la temperatura del material,
T s la temperatura mesurada,
T  s la temperatura comuna.

Vegeu tamb.
Resistncia elctrica;
Resistivitat;
Superconductivitat;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15055" title="Paella" nonfiltered="2036" processed="2020" dbindex="7045">

La paella s un recipient, de metall, de base circular i de vores inclinades de poca altura,amb un mnec llarg o amb dos anses xicotetes, que serveix per a fregir i coure viandes. Este terme deriva del llat patella. 

Tamb es coneix com a paella un guisat d'arrs, originari de la marjal de l'Albufera de Valncia, a la comarca natural de la Ribera del Xquer, al sud de Valncia ciutat, que es menja en qualsevol ocasi, especialment quan s'ajunten les colles d'amics o les famlies, dissabtes, diumenges o festes tradicionals. N'hi ha moltes variants, i es considera el plat tpic valenci per autonomsia. 

Encara que tradicionalment es deuria conixer com arrs a la paella o arrs en paella a la valenciana, el nom paella s'utilitza tant per al plat d'arrs ja cuit, com per al recipient.

La paella era en principi un menjar senzill que es feia amb les quatre coses que es tenien a m, a banda de l'arrs: una miqueta de carn  -del que fora: conill, pollastre, nec, porc...-, la verdura -bajoques, fesols, tomata, carxofa, faves, alls tendres, col...-, oli, aigua, safr i sal.

Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, on poden cobrar ms diners, sobretot si du qualsevol tipus de marisc: llamntol, gambes, llagosta...

 Histria de la paella .
La paella s un plat d'origen humil. Sorgeix a les zones rurals de Valncia, entre els segles XV i XVI, de la necessitat de camperols i pastors d'un menjar fcil de transportar i cuinat amb els ingredients que tingueren a m o, simplement, que tingueren. Aix, en l'origen, els ingredientes de la paella eren les aus, el conill de camp, les verdures fresques a l'abast, arrs, safr i oli d'oliva, que es mesclaven amb l'aigua i es cuinaven a foc lent, amb el foc fet amb llenyes de branca de taronger, les quals li atorgaven el gust i l'aroma caracterstiics. No hi ha documents histrics que assenyalen exactament l'origen de la paella marinera, per s que s l'alternativa costanera a la paella de camp, feta a base de spia, calamars, cigales, llagosta, closa o cltxina. 

L'origen del plat se situa amb seguretat en la zona arrossera prxima al llac de L'Albufera. Com en la majoria de plats valencians, l'oli d'oliva i el safr sn fonamentals per a l'elaboraci de la recepta.

Altres plats a base d'arrs fet en paella.
Al capdavall hi hauria una llarga llista d'arrs fet en paella, o arrossos eixuts, per amb tota mena d'ingredients. Els ms habituals al Pas Valenci sn l'arrs negre -amb una base de peix i la tinta del calamar- i l'arrs a banda -noms amb el brou de peix i marisc- , arrs amb ceba i abadejo, etc.

Un segon apartat dels arrossos valencians serien els fets al forn (arrossos melosos) - amb cassola de fang- i els ltims els arrossos caldosos, com l'afamat arrs amb fesols i naps.

Festes.
La paella t un paper important en qualsevol festa valenciana, com tamb qualsevol celebraci familiar. s molt tpic fer-ne una per al dinar de diumenge. Algunes festes sn especialment relacionades amb la paella, com les Paelles al carrer que celebren a la nit d'estiu durant moltes festes patronals.

 Tradicions .
 Paella del diumenge .
Al Pas Valenci sempre s'ha associat la paella a l'element festiu. Degut a la seua laboriosa preparaci i a que els seus ingredients van ser un luxe per a la majoria de la poblaci durant molt de temps quan calia realitzar alguna celebraci la paella era el plat elegit. Per aix en molts casos encara s l'home l'encarregat de guisar la paella, ja que per estar associat el seu consum al d'una festivitat se n'eixia de les obligacions corrents d'una ama de casa.

Actualment s habitual en moltes festivitats de localitats valencianes l'elaboraci amb foc de llenya de paelles gegants que sn repartides de manera gratuta entre els assistents.

 Paella del dijous .
El costum en algunes famlies de menjar paella els dijous sorgeix segurament entrat el segle XX i procedeix possiblemente de collegis i casernes i hi ha diverses teories varias per explicar-la. Una d'elles s la segent:

 Repartiment tard:;
Donat que els pescadors lliuraven el diumenge, el dilluns era el primer dia que es podia comprar peix fresc, que es venia primer a la costa. El que sobrava es repartia per l'interior, per com que es distribua en carros no arribava a la majoria de poblacions fins el dijous. Este dia es preparava la cassola de peix amb arrs. Per aix se suposa que va derivar fins a la paella de peix.

Paella al mn.
La paella, originria de la Ribera, s ha ests pel mn a travs de la immigraci, la colonitzaci i els restaurants de caire mediterrani. Aix doncs es pot trobar paella a gran part del mediterrani occidental, arreu de la Pennsula Ibrica i a gran part de Llatinoamrica si b les receptes i l'arrs varien bastant.



 Referncies .


 Vegeu tamb .

Arrs negre;
Arrs a banda;
Fideu;

 Enllaos externs .

http://www.cjav.org/val/gastronomia/paella.htm















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15056" title="Orxata" nonfiltered="2037" processed="2021" dbindex="7046">

L'orxata s el nom que s'usa per a molts tipus de begudes vegetals. Es pot fer de xufes, ordi, ametles o arrs.

 Orxata de xufes .
Al Pas Valenci la forma ms popular s l'orxata de xufes, que es fa, exclusivament, d'aigua, xufes i sucre. Se serveix molt freda, gelada o granissada, com un refresc, sovint acompanyada de fartons. Tamb se'n poden fer gelats. L'orxata s un producte nutritiu, d'aspecte llets, considerada com una llet vegetal, amb un elevat contingut de mid, greixos, sucres i protenes. A ms, s rica en elements minerals i vitamines, entre els que destaquen el fsfor, el potassi i les vitamines E i C.

T un consell regulador per tal d'assegurar la qualitat del producte i la Denominaci d'Origen. El poble d'Alboraia s conegut per la qualitat de les seues orxates. La idea de fer orxata de xufes s'origin del perode de presncia rab a Valncia (del segle VIII al XIII).

Fora de Valencia s (a voltes, encara que cada dia menys) confosa amb la "llet preparada" que es fa amb llet, llima, sucre i canella.

 Etimologia .
El nom prov probablement de ordiata, fet d'ordi (del llat Hordeum).
Existeix una etimologia popular que explica que el mot orxata prov de quan Jaume I entr a Valncia i una bella dama valenciana li don a tastar un got d'orxata. Jaume I, qued tan sorprs del seu sabor que li contest a la dama: "A s or, xata", d'on suposadament deriv "orxata". No es pot saber del cert, si aquesta histria s certa, perqu "xata" s un castellanisme que molt probablement era desconegut al catal del segle XIII.

 Fabricaci i distribuci industrial .
En la comarca de l'Horta i, en general, a tot el Pas Valenci existeixen orxateries artesanes que produeixen l'orxata directament de la matria primera (la xufa), amb els altres dos ingredients: l'aigua i el sucre. Per contra, a l'hora d'adquirir orxates fabricades en supermercats (fins i tot a Valncia) i en moltes geladeries fora del Pas Valenci, l'autenticitat del producte (i dels seus ingredients) s molt qestionable.



Tradicionalment es feia servir l'orxatera per a consumirla granissada quan encara no hi havien congeladors a les cases, el gel es comprava a venedors ambulants. Es ficava entre els dos recipients que la formen per refredar-la i amb sal es desfeia el gel per afavorir el procs de congelaci de l'orxata. El recipient exterior era fet de suro natural amb una capa de quitr per dintre per segellar-lo mentre que l'altre recipient d'acer contenia l'orxata. Tamb es feia servir per a granissar altres productes com caf o suc de llima.

En el cas de comprar orxates en supermercats o grans superfcies, les orxates congelades solen preservar els ingredients originals i s'assemblen ms a l'orxata original que es consumeix en la comarca de l'Horta. Pel contrari, les orxates lquides solen comportar sorpreses. Com a exemple, la marca ms coneguda d'orxates, Chufi, inclou "protenes de llet" en les seues orxates. A es deu a que un baix contingut de xufes (que s un producte ms car que els derivats de la llet) deixa l'orxata aigualosa i inspida. Per tal de donar-li ms sabor i per a facilitar el procs d'uperitzaci o pasteuritzaci se li afegeixen estos derivats lactis, un sabor que es detecta immediatament. Tot i a, esta prctica t l'aval de la Denominaci d'Origen d'Orxata de Valncia.

 Altres orxates .
A Mxic s molt popular i es fa d'arrs i se li pot afegir llet i altres ingredients com la canyella, llima dola o vainilla.

 Enllaos externs .
Consell regulador de la Denominaci d'Origen Xufa de Valencia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15057" title="Joan Sales i Valls" nonfiltered="2038" processed="2022" dbindex="7047">
Joan Sales i Valls (Barcelona, 1912-1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor catal. La seva obra ms coneguda s la novella Incerta Glria.

Com a editor, va fundar amb la seva esposa Nria Folch i Pi el Club Editor, editorial que va posar a l'impremta i al mercat La plaa del Diamant de Merc Rodoreda i Bearn de Lloren Villalonga, entre d'altres obres emblemtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili.

Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.

Obres.
1950 Rondalles escollides de Guimer, Casaponce i Alcover (illustracions d'Elvira Elias);
1951 Rondalles gironines i valencianes (illustracions d'Elvira Elias);
1952 Rondalles d'ahir i avui (illustracions de Montserrat Casanova);
1952 Viatge d'un moribund;
1953 Rondalles escollides de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer (illustracions d'Elvira Elias, prleg de Carles Riba);
1956 Incerta Glria;
1969 Incerta Glria (sense censurar, revisada i ampliada);
1972 En Tirant lo Blanc a Grcia, pera bufa;
1976 Cartes a Mrius Torres;
1983 El vent de nit;
1986 Cartes de la guerra;

Premis literaris.
1955 Joanot Martorell per Incerta Glria;

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Joan Sales, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Pgina sobre l'autor i editor;
Resum biogrfic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15058" title="Pilota valenciana" nonfiltered="2039" processed="2023" dbindex="7048">


La pilota valenciana s l'esport de pilota autcton del Pas Valenci. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llanar-se una pilota amb la m sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.

Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb qu es juga, el recinte de joc o les comarques en qu es practiquen.

Excepte en el cas del front, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per qu els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la m (que dur unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).

Histria.


No se sap del cert l'origen de la pilota valenciana, tot i que hom el relaciona amb el jeu de paume medieval francs, del qual derivarien tamb altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats "a ratlles" d'arreu d'Europa (kaatsen, longue paume, pallone, ...), aix com altres esports amb eina, com el tennis.

La modalitat ms antiga sn les Llargues, de la qual deriven variants com la perxa o la pilota grossa, que, al seu torn, dna lloc a les galotxetes i la galotxa, la qual s la passa prvia a l'escala i corda, la modalitat ms prestigiada avui en dia. Per altra banda, el raspall, l'altra modalitat profesional, tamb pergu la manera de fer els punts "a ratlles". Cas a banda s el del front i els frares, les niques modalitats de joc indirecte,  s, que la pilota ha de colpejar contra una paret.

Hi ha constncia de la prctica de la pilota als carrers de Valncia ja al segle XIV, i al segle XVI hi hagu fins a 13 trinquets. El joc, per, s'esllangu i fou abandonat per les classes altes, quedant noms com a esport per a les classes baixes, les quals el mantingueren als pobles. Fou un llarg aband i dessenteniment que quasi el fu oblidar amb l'arribada del futbol i els cotxes als carrers.

El recolzament dels mitjans de comunicaci, especialment les retransmissions de Punt 2, i el carisma d'un pilotari mtic, Paco Cabanes, el Genovs, facilitaren un cert reviscolament recolzat per la Federaci de Pilota Valenciana, la qual organitza manta de campionats per a aficionats i la participaci de la Selecci valenciana a les competicions internacionals. Per altra banda, la prctica professional de la pilota s'ha dignificat amb l'aparici de l'empresa Val Net.

Installacions.


Cada modalitat de pilota valenciana t una canxa de joc determinada o preferida:

Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trnsit es va dificultar aquesta prctica, motiu pel qual alguns pobles han construt carrers artificials que imiten els detalls dels autntics, tals com finestres, balcons o portes. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.

Frare: s un front de 30 m de llargria per 8 m d'amplria tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a ambds cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.

Front: La canxa del front consisteix en 3 parets: Un front de 9 d'ample per 10 d'alria, una muralla de la mateixa alaria que el front i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mnim. El costat de la dreta est obert per a permitir situar al pblic. Est guanyant popularitat en els ltims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al front basc per amb una llargria menor.

Galotxeta: Noms a la comarca del Vinalop Mitj trobarem aquest recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per a jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.

Trinquet: s un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dos parets ms llargues, denominades muralles, tenen una alada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dos muralles compta amb un element singular, lescala, quatre esglaons on seu el pblic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja sn esmentats a la Valncia del segle XV, i el ms antic dempeus s el Trinquet de l'Abdet, del segle XVIII. Un dels ms prestigiosos s el Trinquet de Pelayo (a Valncia).

 Modalitats .
Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

 Estil directe .
En l'estil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra. 
Per ordre alfabtic, les modalitats reconegudes per la Federaci de Pilota Valenciana sn:



Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dona una especial dificultat tcnica. Juntament al Raspall, compta amb jugadors professionals.
Galotxa: Similar a l'escala i corda per jugant-se al carrer (natural o artificial).
Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival. ;
Llargues: Sembla que s la modalitat ms antiga, es juga al carrer, i t com a caracterstica (que les altres modalitats han perdut) l'existncia de les ratlles, una mena de meitat del camp mbil. T variants com la Palma i la Perxa. Per ser la ms propera a l'origen com ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota.
Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de Valncia.
Pilota grossa: Modalitat noms jugada a l'Abdet, precursora de les Galotxetes. Consisteix en jugar a les Llargues en un trinquet.
Raspall: s l'altra modalitat, a ms de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la m per tornar la pilota, per qu sovint hi va rodant. s la modalitat ms dura fsicament.

 Estil indirecte.
En l'estil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llanant la pilota contra un element (mur), anomenat front. Desprs de qu la pilota rebote li toca a l'equip contrari.  

Per ordre alfabtic, les modalitats reconegudes per la Federaci de Pilota Valenciana sn:
Frare: Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt de una ratlla situada a una alada de 90 cm i botant dintre dels lmits establerts en la canxa. Aquesta modalitat compta amb unes regles similars a les del Front, per en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb dos bisells, coneguts com frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faa efectes estranys quan impacte en ells.
Front:  Aquesta modalitat es diferencia del front basc en les dimensions (ms curtes) de la canxa i les caracterstiques de la pilota (ms rpida).

 Histria de les modalitats .
Les llargues sn la modalitat ms antiga de la pilota valenciana, jugada arreu del Pas (o substituda  per una altra variant en temps recents), nogensmenys, tots els documents que esmenten la pilota coincideixen en qu era jugada al carrer i pel sistema de les "ratlles", meitats del camp disparelles i mbils al llarg de la partida.

De les llargues s'hauria escindit la modalitat del raspall, la qual no empra les ratlles per tampoc t separaci palesa de la canxa de joc.

La corda al mig del carrer o trinquet s una invenci atribuda al Nel de Murla als voltants del 1910. D'aquesta manera s'evitaven les discussions sobre la collocaci exacta de cada ratlla i s'afavoria un joc ms vists, en haver de passar la pilota per sobre la corda. Tot i que de modalitats amb la corda al mig i amb ratlles ja n'hi havia, com a mnim, des del s.XVIII, com la Pilota grossa jugada al Trinquet de l'Abdet. Les Galotxetes, per, pergueren les ratlles.

Una variant de les llargues, la Perxa, en qu la treta es fa passant la pilota sobre una corda i caient en un espai limitat (el "dau"), per a desprs jugar a les ratlles, donaria pas a la galotxa, amb la corda de treta i la del mig camp. I alhora, la galotxa seria la passa prvia a l'escala i corda, en qu noms resta la corda al mig del trinquet.

Cas a banda s el front, del qual es tenen les primeres notcies a finals del segle XIX de mans de pilotaris bascos. L'origen dels frares (una mena de front) de 3 parets no s encara cert.

 Material de joc .
 Vestimenta .
En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sin que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip tericament ms fort. Aquesta diferenciaci sembla feta per als apostadors.

Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc,  s, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introducci de la televisi, sn les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Aix mateix, no s estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.

En el raspall, per, els pantalons sn curts, ja que els llargs destorben en els freqents moviments d'agenollar-se per a raspar la pilota en terra.

 Pilotes .
Desprs del propi jugador, la pilota s el factor determinant de les partides.
Depenent de la modalitat que es jugue s'utilitzar una mena de pilota o una altra. A ms, el jugador o equip que est en el dau (o t la treta) pot canviar de pilota per adir-se als seus interessos del moment (una pilota ms rpida, una altra de bot ms curt, etctera).



 Pilota de vaqueta: Aquest s el tipus de pilota obligatori en l'Escala i corda, el Raspall i la Galotxa). Rep aquest nom per estar feta de pell de bou. Les actuals mesures reglamentries per a adults sn 42 mm de dimetre, 138 mm de circumferncia, i entre 42 i 48 grams de pes.

 Pilota de badana: s l'utilitzada en les modalitats de carrer Llargues i Galotxa. Ats el terreny de joc, s fcil perdre la pilota o que caiga en un balc o terrat, per com que les pilotes de badana sn molt barates aix no s cap problema. A ms, els carrers sn plens d'irregularitats que causen efectes estranys en el bot de la pilota, sorpreses que sn esmortedes per la prpia pilota de badana, de cop ms suau i, per tant, ms emmotllable. Un altre motiu per utilitzar pilotes de badana s la seua menor duresa i velocitat, que les fan ms adients per als jugadors aficionats. Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada de corder o d'ovella, per aix el nom de badana, molt ms suau que la vaqueta, i farcides de draps.

 Pilota de tec: Utilitzada exclusivament als frontons valencians. Estan fetes de pell de cabra, de color blanc, ms dures i pesades que les de badana, i ms grosses que les de vaqueta (48-50 grams i 5 cm de dimetre).

 Pilota de galotxetes: A la modalitat jugada al Vinalop Mitj es juga amb unes pilotes prpies i niques. Sn pilotes farcides amb roba i recobertes amb esparadraps, d'un pes aproximat de 60 grams i d'uns 7 cm de dimetre.

 Pilota grossa: Al Trinquet de l'Abdet es juga a Pilota grossa, t un pes de 125gr., un dimetre de 7cm i una circumferncia de 25cm. Feta amb un nucli de fusta, farcida amb draps i pell de cabra.

 Proteccions .
Cada modalitat t una pilota associada, i cada pilota t un tacte diferent. Aix, no hi hi una protecci comuna a tots els jugadors ni tan sols a cada modalitat. Una m preparada per a jugar a raspall  s completament diferent d'una altra disposada a jugar a llargues.
A ms, dintre d'un mateix equip d'escala i corda, per exemple, un punter dur la m molt ms protegida que el mitger, ats que la seua funci s parar la pilota, mentre que el dauer (o escalater), que rep les pilotes amb menys fora o de rebot, tindr menys proteccions per a "sentir-la" millor i dirigir-la amb ms precisi.

En general, els pilotaris s'arreglen les mans amb tessamoll i esparadrap, les modernes adaptacions de les cartes i les vetes. Tamb s freqent emprar planxes metlliques per a les zones ms castigades.

 Guant: El guant de pilota valenciana est elaborat amb pell de corder. No protegeix la m sencera, ni els dits, sin noms aquelles zones que rebran repetidament el cop de la pilota,  s, els artells i una part del palmell. Est format per dos peces, si fa no fa triangulars, que cobriran la palma i el dors de la m. De les puntes surten dues vetes amb les quals el jugador es fixar el guant, cal una certa habilitat per fer-ho, ja que noms ho podr fer amb l'altra m i amb la boca. Les vetes, desprs de donar algunes voltes pel canell i el palmell es lligaran al dors de la m.

 Didal: En la modalitat de raspall, i pels constants cops arran de terra, s primordial protegir-se correctament les ungles i els dits. Per aix s'hi colloquen uns didals de cuiro molt dur.

 Puntuaci .

Una partida de pilota valenciana, pel que fa al seua puntuaci, s dividida en un nombre de jocs (o tantos) que depn de la modalitat que es jugue. Aquesta sistema de puntuaci s la manera ms estesa avui en dia, per antigament tamb es comptava a pujar i baixar, que consistia tamb en arribar a una xifra determinada, per amb l'afegit que si l'equip que anava perdent aconseguia un tanto, en lloc de sumar-se'l, l'hi restava a l'equip que anava guanyant. Quan hom aconsegueix un tanto, els equips canvien de camp, s a dir, el rest al traure i viceversa. L'nica excepci s la modalitat de Llargues, que t la particularitat de les ratlles.

 Les ratlles .
Aquesta manera de fer els quinzes noms s usada actualment en les Llargues, tot i que tamb s'utilitzaven en els trinquets. N's una pervivncia la Pilota grossa al Trinquet de l'Abdet

Les ratlles sn lnies marcades all on es para la pilota. Quan el marxador o la persona que du el compte de la partida no fa cap referncia a cap ratlla vol dir que cap equip t cap ratlla. Si n'hi ha, el marxador l'anomena desprs de la puntuaci , sense indicar a favor de qui sn, car se sobreentn que sn a favor del rest, que s l'interessat a assolir el traure. En aconseguir dos ratlles, o en arribar a val i una ratlla, es canvia el traure.

Aix, podrem sentir les segents puntuacions abans de canviar de camp:
 A res i 2 ratlles, si no s'ha guanyat cap;
 A quinzens i cap, o simplement, a quinzens, si hi ha ratlles.
 Quinze net i 2 ratlles.
 Trenta neta i 2 ratlles.
 Trenta per quinze i 2 ratlles.
 Val i 1 ratlla.

 Els jocs .
El sistema de puntuaci de cada joc est dividit en quatre moments, anomenats quinzes:
 15, quinze.
 30, trenta.
 Val.
 Joc, i se suma el tanto.

Aquestes sn les situacions possibles en la puntuaci d'un joc:

 Quinze net o Quinze res.
 A quinzens, Iguals a quinze, si hi ha empat a 15.
 Trenta neta, o Trenta per res.
 Trenta per quinze, o 30 i 15.
 A dos, si hi ha empat a 30.
 Val net, o Val per res.
 Val per quinze, o Val i 15.
 Val per trenta, o Val i 30.
 S'anomena Joc sabater quan un equip fa tots els quinzes i el rival cap: Quinze net, Trenta neta, Val net, i el guanya. Per extensi, si una partida acaba sense que un equip aconseguisca cap tanto es diu que ha sigut una partida sabatera.

Per guanyar el joc s'ha de guanyar per 2 o ms quinzes, aix que el rival ha d'estar a 30 com a molt. En cas d'empat a val ambds tornen a estar a 30. La que pot ser que siga ltima pilotada de la partida rep el nom de Val i lo atre, ja que l'equip que es preveu guanyador du val i si aconsegueix el joc s'emporta tamb lo atre (la victria).

 Escala i corda: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 60. Tanmateix, existeix el costum de comenar la partida iguals a 15.
 Frares: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
 Front: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
 Galotxa:  Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 70.
 Galotxetes: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 12.
 Llargues: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
 Perxa: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
 Pilota grossa: Cada joc suma 1 tanto, 5 tantos sn un coto. Es juga a 3 cotos.
 Raspall: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 25.

 Les travesses .
La pilota valenciana ha perviscut en gran part grcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no s estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l'espectacle que han donat els pilotaris perqu aquests no tenien prous incentius per esforar-se, s a dir, propines.

El pblic, tant als trinquets com al carrer, s'adrea al marxador, qui s'encarrega de casar les travesses, l'espectador li diu postura (la travessa), si el marxador creu que aquesta t trellat l'atn, li dna un rebut i replega els diners, per a comenar a cantar-la buscant un altre espectador que accepte posar-hi diners en contra.

Aquestes travesses es poden fer al quinze o al joc que immediatament desprs es disputar.
 Als rojos (o als blaus) 50 euros!

Tanmateix, s molt ms com escoltar travesses a un resultat determinat de la partida, s a dir, amb quina diferncia de tantos ha d'acabar un equip sobre l'altre. En aquest cas el postor, l'espectador que vol fer la travessa, dna una quantitat de tantos a qui vulga apostar en contra seu. Per guanyar els diners el seu equip ha de guanyar la partida amb aquell marge de tantos o ms.

Per exemple, en una partida de Raspall (que es juga a 25 tantos):
 "De cinc per als rojos!";
Vol dir que el travessador creu que l'equip vestit de roig guanyar la partida 25-15 o millor. O el que s el mateix, que els blaus no arribaran a fer 20.

O en una partida d'Escala i corda (a 60 tantos):
 De deu per als blaus!;
Vol dir que guanyarien els blaus 60-45.

Pilotaris.
Jugadors de pilota que han marcat poca:

En actiu.
 lvaro;
 Jan;
 Martines;
 Sarasol II;
 Waldo;

Retirats.


Vegeu una llista ms extensa a Llista de pilotaris valencians, on hi ha tamb els pilotaris professionals de l'empresa ValNet.

Competicions.
Per consultar un resum anual, vegeu Temporades de pilota valenciana.

 Professionals .
Escala i Corda
Trofeu Individual Bancaixa;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;
Circuit Bancaixa;
 Circuit Bancaixa 08/09;
 Copa Diputaci;
 Trofeu Vidal;
Raspall
 Campionat per Equips de Raspall;
 Campionat per equips de raspall de 2008;
 Campionat Individual de Raspall;
 Campionat Individual de Raspall de 2008;

 Afeccionats .
Front
Campionat Autonmic de Front Individual;
Campionat Autonmic de Front per Parelles;
Galotxa
Campionat Autonmic Interpobles;
Copa Generalitat de Galotxa;
Supercopa de Galotxa;
Trofeu el Corte Ingls;
Llargues
Lliga a Llargues d'Alacant;
Lliga a Palma;
Perxa
Lliga a Perxa;
Raspall
Campionat Autonmic de Raspall al carrer;
Campionat Autonmic de Raspall en trinquet;

 Projecci internacional .
 Joc internacional .
Si b s cert que moltes modalitats de la pilota valenciana sc autctones i niques, tamb s cert que forma part d'un conjunt d'esports d'un origen com. Ha sigut recentment, amb la (re)trobada d'aquests jocs de pilota que ha sorgit la iniciativa d'enfrontar els millors esportistes en l'anomenat Joc internacional, una modalitat molt semblant a les llargues que posa en com els diferents jocs de pilota practicats arreu d'Europa i Amrica.

Aquesta modalitat inventada per la Federaci de Pilota Valenciana (integrada en la Confederaci Internacional de Joc de Pilota), s l'excusa per jugar anualment (des del 1993) els Campionats Internacionals de Pilota.

 Pilota basca .
Antigament, les modalitats de Pilota basca preferides al Pas Basc eren el "bote luzea", el "mahi jokoa" i el laxoa. Les dos primeres ja han desaparegut, mentre que la ltima encara es practica a la vall de Baztan i al Pas Basc francs. Per les descripcions que es conserven eren del tot idntiques a les Llargues valencianes, per amb una pilota de major pes i volum.

A mitjans segle XIX, per, el pilotari "Chiquito de Eibar" popularitz l'estil indirecte, l'anomenat "ble", s a dir, jugar a pilota contra la paret, del qual l'actual front basc n's l'evoluci autctona.

Una mostra de la compatibilitat entre el joc "a la larga" i les Llargues s que havia jugadors professionals que es guanyaven un bon sou amb les apostes per les partides contra els millors aficionats de cada poble que visitaven, s el cas de l'aragons Lagasa i el valenci Amig, qui varen fer un bon grapat de desafiaments victoriosos en terres navarreses (setembre de 1680 a Pamplona).

L'octubre de 2006, per primer cop, un equip juvenil navarrs jug a Llargues contra un de valenci en el Dia de la Pilota celebrat a Valncia. Tanmateix,, actualment, els contactes entre els dos esports es veuen limitats al front, monopolstic per als bascos i minoritari per als valencians. De vegades s'organitzen partides d'exhibici, com l'Open Ciutat de Valenci, amb unes regles particulars (la llargria de la canxa, per exemple), i una pilota d'un pes i dimetres intermitjos entre les habituals per a cada modalitat.

 Jocs Olmpics de Barcelona .
La pilota valenciana va ser un dels esports d'exhibici a les Olimpades culturals celebrades, amb partides de galotxa, llargues i raspall arreu de l'Estat, amb motiu dels Jocs olmpics de Barcelona el 1992.

 La pilota valenciana en l'art .


L'any 1992 l'artista valenci Manuel Boix expos uns gravats en aiguafort i escultures amb motius de la la pilota valenciana sota el ttol de El punt dins el moviment.

 Referncies .
 Llopis i Bauset, Frederic (1999). El Joc de Pilota Valenciana. Carena Editors, Valncia. ISBN 84-87398-26-X;
  Soldado, Alberto (1998). Joc de Pilota. Historia de un Deporte Valenciano. PubliTrade Grupo de Comunicacin, Valncia. ISBN 84-923378-1-8;

Vegeu tamb.
 Colps de la pilota valenciana;

Altres jocs de pilota
 Jeu de paume;
 Joc internacional;
 Joc de pilota a m fris;
 Joc de pilota mesoameric;
 Pallone;
 Pilota basca;

 Enllaos externs .


 Federatives .
 Federaci de Pilota Valenciana;
 Comit de jocs a ratlles;

 Empresarials .
 ValNet, empresa de pilotaris;

 Actualitat .
 Escola de pilota, notcies;
 Frediesport, notcies i botiga;

 Altres .
 Museu de la Pilota del Genovs;
 Web de pilota a la Universitat de Valncia;
 II Congrs mundial de pilota a m;
 Pgina personal de Pedro, pilotari;

 Vdeos .
 Youtube: 7 videos de la final de l'Individual d'Escala i Corda del 93, Genovs I vs. Sarasol I;
 Pilota valenciana: Joc i tradici. Documental de 15 minuts;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15059" title="Xufa" nonfiltered="2040" processed="2024" dbindex="7049">

La xufa o xufla  (Cyperus esculentus) s una planta de la famlia de les Cyperaceae, de la qual s'obt l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dola.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15074" title="Tenora" nonfiltered="2041" processed="2025" dbindex="7050">

La tenora s un instrument aerfon de doble canya de la famlia de les xeremies. El seu nom provindria de fer de xeremia tenor. s un dels instruments ms caracterstics de la cobla.

El perfeccionament i establiment com a instrument de cobla el va realitzar Pep Ventura cap a la meitat del segle XIX, ja que essent-ne un gran solista sab com treure'n profit.

Consta de tretze claus de metall copiades de l'obo perqu el msic interpreti les diferents notes i que segons diversos folkloristes introdu Andreu Toron a Perpiny per encrrec de Pep Ventura.

Est constituda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Est bsicament fet de fusta  de ginjoler menys la campana que s de metall. Antigament sembla que es feia de boix i que tenia entorn de 70 centmetres de llarg.

La mida actual s d'uns 85 cm i vibra grcies a l'acci d'una inxa doble de canya. S'afina en si bemoll i pot interpretar peces des del fa#2 fins al sol5.

Josep Coll, escrigu l'any 1933 un Mtode de tenora i tible, que s'ha tornat en obra de referncia.

Segons el compositor de sardanes Juli Garreta:

Noms hi ha un instrument al mn que pugui donar un crit de joia, o de dolor, amb veu humana, i aquest s la tenora.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15075" title="Escudella i carn d'olla" nonfiltered="2042" processed="2026" dbindex="7051">

L'escudella s un brou tpic de Catalunya, i essencialment el mateix que el Putxero i pilotes o Caldo i pilotes del Pas Valenci. Prov de l'ebullici de la carn d'olla amb llegums com cigrons, patata i col. Tamb s'hi sol afegir ceba o porro, api, pastanagues i una o dos dents d'all.

La carn d'olla sol estar composta de botifarra negra, blanca, i pilota -carn trinxada barrejada amb ou, all i julivert i molla de pa-. Tamb carn magra de vedella, una mica de xai, una pit de gallina o pollastre i cansalada.

La carn d'olla pot servir-se conjuntament amb les verdures i amb el brou o per separat. Quan es serveixen sense brou, la carn d'olla i les llegums s'acompanyen amb una vinagreta.

Tradicionalment es separaba el brou i es feia una sopa bullint fideus o arrs en ell. Des que s'ha convertit en un pat de Nadal s'ha fet tpic prendre-la sopa amb galets de grans dimensions que no sn gaire habituals en cap altre moment de l'any.

 Vegeu tamb .
Cuina dels Pasos Catalans;
Calderada de la Seu d'Urgell;
Ollada;
Col;

 Enllaos externs .
Part d'un article de Josep Pla sobre aquest plat tradicional;
Recepta per a escudella;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15077" title="Botifarra" nonfiltered="2043" processed="2027" dbindex="7052">


Una botifarra s un budell gruixut de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal. Dependent de la mena, tant pot ser vista com  un embotit o com un plat.

N'hi ha de moltes menes diferents:
Botifarra vermella o roget: s la ms corrent de totes o el que - a Catalunya - s'entn simplement en dir botifarra a seques. s vermella abans de coure i rosada en acabat. Sol contenir una mica de pebre. Sovint tamb all i julivert. A vegades s'escaliva la carn picada o s'hi afegeixen bolets abans d'enfundar-la en l'intest. De totes les botifarres, s la que s ms considerada com a pat i no  com a embotit.
Botifarra d'arrs: A ms de carn magra s'hi afegeix arrs cuit i espcies.
Botifarra blanca o blanquet: T com a element principal la carn magra i no s'hi posa gens de sang. A Catalunya s tpic de menjar-ne per Dijous Gras. Tamb es fa servir amb la carn d'olla.
Botifarra catalana: Feta amb carn greixosa. Sovint porta tfones.
Botifarra dola: Cont sucre i llimona i pren un gust molt dol. Quan es cou deixa anar un suc com de caramel.
Botifarra d'ou: Porta ous amb la carn. El seu color balla entre el blanquins i el groguenc. s la ms tpica del Dijous gras.

Botifarra negra o negret: Aquella en qu la carn i sang de porc, quan s'ha cuit a la caldera, agafa un color negre. Es fa servir amb la carn d'olla. Tamb es pren per Dijous Gras. Al Pas Valenci, se sol referir a aquest tipus d'embotit dient botifarra a seques.
Botifarra de perol;
Botifarr: A Catalunya s com una botifarra negra, per s'hi afegeix ceba, i es cou en una caldera. A Mallorca, botifarra negra per amb la carn sovint condimentada amb pinyons i llavors de fonoll.
Bull o paltruc: A una botifarra molt gruixuda feta amb intest gros, se'n pot dir bull. Es distingeixen el bull blanc (o d'ou), bull negre i bull de fetge, amb caracterstiques com les de les botifarres de noms parallels. Per a ms detall vegeu paltruc.

Vegue tamb.
Les mongetes amb botifarra sn un plat tpic catal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15079" title="Conductivitat trmica" nonfiltered="2044" processed="2028" dbindex="7053">
La conductivitat trmica s la mesura de la facilitat amb la que la calor passa a travs d'un material. Tcnicament, s la quantitat de calor que passa per unitat de temps a travs d'una secci de material d'una unitat d'rea, sotmesa a un gradient de temperatura entre les dues cares.

Unitats.
En el SI d'unitats la conductivitat trmica es mesura en watts per metre kelvin, W/(mK) 

Watt s una unitat de potncia;
Metrus s una unitat de distncia;
Kelvin s una unitat de temperatura;

Articles relacionats.
Resistivitat trmica s la inversa de la conductivitat trmica. Es mesura en kelvin metres per watt (Km/W).
Conductncia trmica, aplicable quan quan parlem d'una quantitat concreta de material.
Resistncia trmica s la inversa de la conductncia trmica.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15081" title="Energia d'ionitzaci" nonfiltered="2045" processed="2029" dbindex="7054">
L'energia d'ionitzaci o potencial d'ionitzaci s l'energia necessria que s'ha de comunicar a un tom neutre i en estat fonamental per extreure'n un electr de la seva ltima capa. Aquesta energia es mesura en Jouls.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15084" title="Abundncia natural" nonfiltered="2046" processed="2030" dbindex="7055">
L'abundncia natural (AN) s la quantitat present en la natura de cada istop d'un element qumic expressada en percentatge. La massa atmica dels elements s una mitja ponderada de la massa atmica de cada istop, segons la seva abundncia natural. L'abundncia de cada istop varia per a cada planeta, per es mant relativament constant durant el temps.

Cal no confondre l'abundncia natural d'un istop, amb l'abundncia d'un element qumic a l'escora terrestre.

Per exemple, es pot calcular la massa atmica del liti a partir de les segents dades;
El liti consta de dos istops estables;
El Li-6 (7,59% d'abundncia natural) i massa atmica 6,015 uma ;
El Li-7 (92,41% d'abundncia natural) i massa atmica 7,016 uma  ;
Aix doncs el clcul ser el segent:



El valor resultant, 6,94 uma s la massa atmica del Liti i s'acosta ms al valor del Li-7, ja que s el ms abundant (aproximadament 92 de cada 100 toms de liti que es troben a la terra sn de Li-7).

Dades d'exemple.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15085" title="Radioistop sinttic" nonfiltered="2047" processed="2031" dbindex="7056">
Els radioistops sinttics sn istops radioactius que no es troben de forma natural a la Terra, per que es poden crear per mitj de reaccions nuclears.

Un exemple s l'istop Tecneci-99 metaestable, 99mTc, que s'obt per desintegraci beta de 99Mo. S'empra en medicina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15088" title="Radioistop" nonfiltered="2048" processed="2032" dbindex="7057">
Un radioistop, istop radioactiu o istop inestable, s un tipus d'istop que es caracteritza per tenir un nucli atmic inestable i emet energia quan canvia a un estat ms estable. L'energia alliberada al canviar de forma pot detectar-se amb un comptador geiger o amb una pellcula fotogrfica. 

Els istops radioactius tenen usos en medicina. Per exemple, l'istop del talli- pot identificar vasos sanguinis bloquejats en pacients sense provocar danys.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15091" title="Maruga" nonfiltered="2049" processed="2033" dbindex="7058">
Segons la mitologia catalana, la Maruga era una mena d'sser minscul que vivia a l'aigua dola tant de rius com de llacs i que entrava a dins dels cossos de les fadrines que tenien la desventura de beure'n l'aigua, mossegant-les i picant-les des de dins i per art de mgia deixant-les embaraades.

Per l'Alt Empord hi ha una cantarella que resa:

Ai noies que aneu a l'aigua, que aneu a rentar a la Muga:;
mireu que us heu de guardar d'un pessic de sa Maruga.;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15092" title="Millet" nonfiltered="2050" processed="2034" dbindex="7059">


En la mitologia catalana, el Millet o Molet era una mena de follet minscul de forma poc determinada que es deixava endur pel vent per volar, sobretot en la mena de remolins que es fomen en la tardor.

El millet tenia la capacitat d'embaraar a les fadrines que rebessin una ventada amb el follet de cara.

Llavors la dona desgraciada infantava un sser deforme amb molt de caps, cames i braos anomenat Mola que aix que naixia fugia tan rpit com podia o fins i tot hi havia vegades en qu tornava a entrar en el cos del que n'havia sortit.

A ms, amb la mola neixia un nad escanyolit i malalts amb totes les probabilitats de morir.

Les Moles eren considerades ssers portadors de mala sort i calia no veure'ls. Provocaven destroces i desgrcies all on apareixien. L'nica manera que existia per deslliurar-se'n era tancar-lo dins d'un forn de forner i cremar-lo a altes temperatures. Desprs d'aix calia destruir el forn i tirar-lo a terra ja que el forn quedava absolutament inservible per a cuinar-hi aliments. Es podria fer servir per altres usos com per coure terrissa, per mai per cuinar.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15094" title="Mola" nonfiltered="2051" processed="2035" dbindex="7060">


 Miscellnia;
Mola, cosa gran en volum o en quantitat;
 Mola, figura mitolgica catalana;
Mola (mesura), mesura de cabdals d'aigua;
 Mola (eina);
 Mola de moldre, pea per moldre;

 Biologia:
Mola (gnere), el gnere al qual pertany el peix lluna;
 Mola hidatiforme;
Mola (ter);
Mola (peix) gran quantitat de peixos que van junts.

 Geografia:
Mola (tur), tur isolat;
Mola di Bari, ciutat de la Pulla;
 Cim de la Mola, a Sant Lloren de Munt;
 Coll de la Mola, a Tuixn;
Era Mola, llogaret de Canejan;
 La Mola (Menorca), pennsula que forma l'extrem oriental de Menorca;
La Mola (Formentera), part de l'illa de Formentera. ;
 La Mola (Prades), altipl de les muntanyes de Prades. ;
La Mola Alta de Serrelles, poblat de l'edat del bronze valenci a Alcoi;
Mola de Fornells, promontori de Menorca;
 Mola Gran, serra de l'Alta Ribagora i Vall d'Aran;
Muntanya de la Mola, a Novelda;
Puig de la Mola al masss del Garraf;
Sa Mola, llogaret de Felanitx;

 Arquitectura:
 Castell de la Mola, castell de Novelda;
Fort de la Mola, a Menorca;
 Mola de Bar, castell del municipi de Soriguera;
Santuari de la Mare de Deu de la Mola, a Bonansa;
Squia de la Mola, canal de la Llitera;

 Onomstica:
 Joaquim Mola i Martinez, periodista;
Manuel Mola i Mateu, compositor;
Emilio Mola Vidal, lder del cop d'estat a Espanya del 1936.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15096" title="Flabiol" nonfiltered="2052" processed="2036" dbindex="7061">

El flabiol s un instrument musical de vent de fusta de la famlia de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famlies de les flautes tocades amb una sola m mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments mpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'] des  de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents. El que toca el flabiol es diu flabiolaire, a diferncia del que succeeix en altres indrets de la Pennsula Ibrica en qu es mant viu en el folklore, on l'intrpret s'anomena "tamborilero". L'altra m s'utilitza per fer sonar la seva percussi que acostuma a ser un timbal, bombo o tambor.

Fa entre 20 i 25 centmetres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d'altres flautes d'aquesta tipologia d'una sola m acostumen a tenir noms tres forats.

Es distingeixen el flabiol sec que est desprovet de claus i, tot  i ser el menys conegut, s el ms tradicional. Desprs hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de msica tradicional i Folk.

En la msica de cobla el que duu el flabiol tamb duu un tambor al colze esquerre que pica amb la m dreta.

Tota sardana comena amb un introit interpretat per un flabiol.

La seva zona geogrfica tradicional aniria des del sud de Catalunya fins a la Catalunya Nord i des de la Franja de Ponent fins a les Illes Balears on es fa servir com a instrument solista en melodies prpies.

A part de formar grup en cobles de sardanes, tamb el podrem trobar amb la mitja cobla, formada per un sac de gemecs o cornamusa i flabiol i cobla de tres quartans formada per una tarota o tible, flabiol i sac de gemecs.

Afinaci.
La gran majoria de flabiols es troben afinats en Fa (brillant o normal), encara que se'n troben en altres afinacions com Re, Mib, Mi, Fa#, Sol, Sol#.

En l'actualitat se'n construeixen en gaireb tots i hi ha algunes investigacions amb fora xit de construir-ne tota la gama: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do.

La msica del flabiol s'escriu en clau de sol i una octava ms avall del seu so real. A Catalunya es considera un instrument transpositor i quan un flabiolaire llegeix una partitura, el so que en resulta s una 11a. justa superior.

Flabiolaires.
Els flabiolaires ms coneguts i de referncia als Pasos Catalans sn els segents:
Quirze Perich (Matar);
Els germans Claps (Fogueres de Montsoriu);
Josep Prims (Hostalets de Baleny);
Josep Verdaguer "Roviretes" (Folgueroles) ;
 Josep Antoni Rubio (Calvi);
 Toms Salom (El Molinar);

Actualment hi ha una multitud d'agrupacions i flabiolaires que vetllen per la tradici i la forma de tocar l'instrument entre ells:
Els Garrofers;
Carles Mas;
Joan Moliner;
Bufalodre;

Flabiol Valenci.
Al Pas Valenci, es coneix com a flabiol, una mena de flauta dola amb digitaci de dolaina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge.

Luthiers.

Al ser un instrument tradicional aquest ha de ser construt artesanalment per un luthier.

El ms conegut s Pau Orriols de Vilanova i la Geltr.

Maties Mazarico, de la Catalunya Nord, s dels darrers constructors de flabiols de fusta de canya de cinc forats.

Al Pas Valenci, el principal constructor de flabiols s el tamb dolainer Paco Bess. L's escolar del seu flabiol valenci, s'ha fet indispensable a les escoles de dolaina.

Escoles de flabiol.
A una multitud de llocs es pot aprendre a fer sonar el flabiol moltes ciutats organitzen cada temporada cursos. Els ms coneguts sn els que organitza la AMTP (Aula de msica tradicional i popular) de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
El Flabiol;
Festa del Flabiol;
Aula de Msica Tradicional i popular;
Festcat. Escola catalana de la festa;
Versions en format MIDI de melodies per a flabiol de l'Obra del Canoner Popular de Catalunya transcrites per Joan Toms i altres canoners;
Flabiol Valenci;


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15105" title="Pare Esm" nonfiltered="2053" processed="2037" dbindex="7062">
En la mitologia catalana el Pare Esm s un gegant senyor del Montseny, que de tant gros que s pot tenir un peu a les Agudes i l'altre al Tur de l'Home.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15106" title="Fort Farell" nonfiltered="2054" processed="2038" dbindex="7063">



En Fort Farell conegut tamb amb el nom del Gegant del Pi s el ms popular gegant de la mitologia catalana. Aix es deu principalment a la fama que va assolir, puix que va anar absorbint llegendes que originriament pertanyien a d'altres gegants.

Diuen que era nascut a Caldes de Montbui, a una masia que es deia Can Farell per de tan fort que era tothom li deia Fort Farell. Era tan alt i gros que en ocasions feia servir un pi com a bast per caminar, d'aqu li vingueren els sobrenoms.

s sabut que quan estava assedegat, s'acostava al riu Mogent i s'empassava tota l'aigua que duia d'un sol glop, de manera que riu avall feia l'efecte que s'havia assecat de sobte.

Era pags i un dia, mentre sembrava, una persona li deman per un cam i, de tan gros i fort com era, va aixecar els bous i l'arada per assenyalar-li'l.

S'explica que quan en Colom va anar a Barcelona de tornada del seu viatge de les Amriques ho va fer acompanyat d'uns indis negres enormes que van deixar meravellats als Reis Catlics. La gent catalana, per, va dir que no estava pas tan impressionada, ja que ben a la vora hi havia un home que era ms gros que tots aquells indis. Com que els presents no s'ho creien, el van avisar i en arribar volien que pagus la taxa de llenya, donat que no hi havia deixat el pi, per ell se'n va desempallegar llenant-lo per sobre de la muralla sense cap esfor. Per demostrar com n'era de superior al negre portat per en Colom, el va agafar tot cridant: "Aparteu-vos, gent d'Amrica, que all on caur tot ho aixafar!", i a fora de msculs el va llanar amb tanta fora que el negre va arribar fins a les Amriques.

Una altra llegenda explica que en assabentar-se que Barcelona, la ciutat Pubilla de Catalunya, havia caigut sota el poder dels moros es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat. Tot seguit va demanar al moro que governava la ciutat, popularment conegut com el Gegant de la Ciutat, de lluitar-hi, i ho varen fer i el va guanyar d'un cop de pi ben clavat, i aix va quedar alliberada la ciutat.

Hi ha una can molt popular que ho narra. La primera estrofa explica com s'acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n'escapa corrents per les teulades de Barcelona:

El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel cam.

El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.

Tamb diuen que abans de tornar a casa en Fort Farell va parar a descansar a Collserola i durant la nit mentre dormia va fer tant de fred que es va quedar petrificat. Si hom s'hi fixa, encara s possible veure-hi el seu perfil.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15107" title="Rotll" nonfiltered="2055" processed="2039" dbindex="7064">

A la mitologia catalana, en Rotll o Rotl fou un gran gegant que lluit a favor dels catalans i contra els sarrans. Aix es devia al concepte de l'poca, en qu, a l'Europa occidental, els cristians encarnaven el b damunt la terra i els musulmans el mal.

Encara que en les seves histries hi tingui poca relaci, queda fora clar que s una deformaci mitolgica del protagonista de la Chanson de Roland, nebot de Carlemany, conegut tamb com a Rotllan o Rotlan.

Es deia que havia nascut amb bona estrella i que per tant no hi havia cap arma que fos capa de matar-lo, cosa que el feia molt ms arrauxat del que li hauria pertocat per la seva fora prodigiosa, de la qual en queden restes a ambds vessants dels Pirineus.

Anava molt ben armat amb una gran espasa, anomenada Durandal (o Durendal), una roca enorme per esclafar els sarrans, una vara de ferro de ms de dues canes de llargria i una maa tamb de ferro que pesava tot un seguit de quintars. Amb un cop de l'espasa Durandal va obrir la Bretxa de Rotll, entre la vall de Gavarnia i la vall d'Ordesa, al Pirineu Central.

Muntava un cavall enorme amb un sol ull, que hi ha qui relaciona amb un olifant d'una banya (aix se'n deia de l'elefant en catal antic, animal que, com que no es coneixia b, se'l considerava un sser meravells arran del sol "ull" que t la seva calavera, o lloc on s'allotja la trompa). De fet, s'explica que tenia un corn d'olifant que quan el feia sonar se sentia des de Tolosa fins a Saragossa.

Al peu d'un cingle que va travessar d'una sola passa, a Sureda vora el Vallespir, hi ha el que s conegut com la Petja de Rotll.

Tan gros era el seu cavall que un dia va comenar a burxar una roca d'Arles fins que hi va fer un sot tan profund que s'hi podia recollir l'aigua i beure-hi: s el que ara es coneix com lAbeurador del Cavall de Rotll.

A la vall d'neu es pot veure una setena part del seu mall, quan el va tirar per esclafar els moros i hi provoc una gran mortaldat. Tota la resta va quedar enfonsat sota terra.

A la plaa de Maanet de Cabrenys (Alt Empord) hi ha la Vara de Rotll. La va llenar un dia a quilmetres de distncia, passant per sobre de muntanyes, quan es pensava que ja no la tornaria a necessitar mai ms per lluitar contra els sarrans.

Una vegada es va enamorar bojament d'una donzella, per quan va saber que la noia havia entregat el seu cor a un moro s'enrabi tant que l'encal a cops de pedra, rocs que es conserven avui en dia com les anomenades Roques de Rotll davant de la badia de Cadaqus o del cap Norfeu, entre altres indrets de la costa catalana. La correguda va arribar fins ben al sud del Pas Valenci, on, a Benidorm, d'un cop de la seua espasa va etzibar tal estassada al Puig Campana que hi va fer un forat al cim i va originar el que avui es coneix com la Coltellada de Rotlan i aquest tros va formar l'Illa de Benidorm.

Els Pirineus sn plens de meglits anomenats palets de Rotll o pedres de Rotll. Els anava tirant per esbargir-se.

Al final va morir. No podia fer-ho a causa de cap arma, ja que havia nascut amb bona estrella, per un moro tan gros i cepat com ell va aconseguir escanyar-lo fins a la mort a Roncesvalls. El seu cavall el va portar carregat a sobre fins a Catalunya i fou enterrat a la vall del Tec, en el que avui es coneix com la Caixa de Rotll.

Enllaos externs.
 Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que ressorgeix a cada revolt", El Temps, nms. 1.157-1.158-1.159 de l'agost del 2006.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15111" title="Auca" nonfiltered="2056" processed="2040" dbindex="7065">


Una auca consisteix en un tipus d'art en qu 48 imatges sobre un tema en concret s'acompanyen cada una per dos versos heptasllabs amb rima consonant.

A la prctica la mtrica per fer una auca es pot relaxar -es poden fer tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de sllabes, per exemple- per el que hi ha d'haver s versos rimats acompanyant cada imatge de l'auca. El text se sol posar al peu i fora de la imatge. S'ha d'evitar la rima fcil amb gerundi o infinitiu.

Les auques provenen d'un perfeccionament dels dibuixos del joc de l'oca en el segle XVII fins al punt que van tenir valor com a art propi i separat sense que s'hi practiqus cap joc. Alguns autors famosos d'auques foren Junceda, Pahissa, Castanys...

Es creu que el joc de l'auca tenia un origen endevinatori, doncs s'hi feien servir figuretes que representaven moments de l'horscop, com ara el sol, la lluna, les estrelles... Tamb hi ha auques de diversos temes, com ara els zoolgics, els jocs d'infantesa, les festes de l'any i d'altres.

 Curiositats .
 Santiago Rusiol va escriure un llibre fams amb el ttol de Auca del senyor Esteve.

 Enllaos externs .

La Paret de les auques Exemples d'Auques;
Rodolins.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15112" title="Cadena de desintegraci" nonfiltered="2057" processed="2041" dbindex="7066">
La cadena de desintegraci, srie radioactiva o mode de decament, s el cam que segueix un radioistop, fins que acaba convertint-se en un istop estable. En cada pas de la cadena, un radioistop es converteix espontniament en un altre, sesguint algun dels processos de desintegraci radioactiva. 


Existeixen tres cadenes principals, observades a la natura, i totes tres acaben convertint-se en istops estables de plom;
 La srie de l'Urani;
 La srie del Tori;
 La srie de l'Actini;

Tamb existeixen altres cadenes, com la del Sofre-38

Per exemple, l'Urani-238 es desintegra, emetent una partcula alfa, i es transforma en Tori-234. Aquest tamb es desintegra emetent una partcula beta i radiaci gamma, formant el Protoactini-234. La cadena continua fins arribar al Plom-206 que s estable i no es desintegra.





 Noms es mostren les princiapls emissions, a ms totes les desintegracions emeten radiaci gamma;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15114" title="Alga" nonfiltered="2058" processed="2042" dbindex="7067">

Les algues sn ssers eucariotes, unicellulars o pluricellulars, que realitzen la fotosntesi, s a dir, sn auttrofs fotosinttics. Les algues pluricellulars tenen totes les cllules del mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena tallus; per aix, les algues es defineixen com a organismes talloftics amb clorofilla.

Com que no tenen un teixit epidrmic impermeable que eviti la seva dessecaci, les algues no sn plantes autntiques. Tot i que realitzen la fotosntesi, les seves cllules tenen una paret externa de cellulosa i, malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges i arrels, no s'inclouen en el regne de les plantes, sin que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s'anomena regne dels protoctists.

Alguns grups d'algues tenen el pigment verd (la clorofilla) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marr o vermell).
Viuen a l'aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfcie. Moltes algues unicellulars viuen suspeses en l'aigua i constitueixen el fitoplncton.

Es reprodueixen asexualment per bipartici, fragmentaci, o mitjanant espores, i sexualment, mitjanant gmetes. En general, la seva reproducci s alternant, s a dir, s'alterna una reproducci mitjanant espores amb una reproducci mitjanant gmetes.


 Alguns exemples d'algues.
Les algues no formen una unitat taxonmica, sin que sn un grup polifiltic (veure regne Protoctista), una denominaci vulgar per a diversos organismes pigmentats que viuen a l'aigua.

 Algues blaves;
Les algues blaves sn en realitat un tipus d'organisme procariota, denominats cianobacteris, que pertany al regne Monera. Poden formar grans masses macroscpiques d'aspecte semblant a les algues eucariotes, d'on prov la confusi.

Algues flagellades;
Sn algues unicellulars que tenen un o ms flagels. Formen part del fitoplncton. Apareixen en grans quantitats en aiges dolces, com les euglenes, o al mar, com les dinoflagellades.

- Exemples: Euglena

Algues grogues o diatomees;
Sn algues unicellulars i formen part del fitoplncton. La clorofilla est emmascarada per un pigment groc, i el seu cos est protegit per una mena d'estoig de slice.

- Exemples: centrals, penals 

Algues verdes;
Sn algues unicellulars o pluricellulars de color verd, perqu en elles predomina la clorofilla. Viuen en aiges riques en sals minerals, a les quals donen un color verd intens. Abunden en aiges dolces, i tamb viuen en el mar, i find i tot en la terra humida. Es diu que d'aquestes algues provenen les plantes superiors.

- Exemples: Cladophora, Spirogyra, Chara, Enciam de mar, Ulva latuca, Chlorella, Nodularia.

Algues brunes;
Sn algues pluricellulars en les quals la clorofilla est emmascarada per un pigment de color marr. La majoria viuen fixes en els substrats mitjanant arrels falses. Encara que el seu aspecte sigui com el de plantes superiors, no ho sn perqu no tenen teixit epidrmic ni vasos conductors. El seu cos est cobert de substncies mucilaginoses, la qual cosa els permet suportar emersions  llargues fora de l'aigua i viure en zones de marea. Poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les laminries, que sn els organismes ms grans que existeixen. De vegades, tenen flotadors que les mantenen dretes.

- Exemples: Fucus

Algues vermelles;

 Les algues a la cuina.

Les algues sn un tipus de verdura clssica de la cuina de l'sia oriental, i ms modernament de la vegetariana occidental; aporten moltes vitamines i minerals.

Tipus d'algues apreciades per la gastronomia:

Nori;
Agar-agar;
kombu;
Ulva rigida;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15117" title="Gegant del Pi" nonfiltered="2059" processed="2043" dbindex="7068">

Figura tradicional catalana, que apareix en diferents llegendes i sovint barrejat amb d'altres gegants. Vegeu Fort Farell;
Can tradicional barcelonina protagonitzada pel gegant anterior. Vegeu el gegant del pi (can);
Figura festiva en forma de gegant, vinculada tradicionalment a l'esglsia de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Vegeu Associaci d'Amics dels Gegants del Pi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15129" title="Urani" nonfiltered="2060" processed="2044" dbindex="7070">


L' Urani s un element qumic que en la taula peridica t el smbol U i el nombre atmic 92. s pesant, blanc-argent, txic, metllic, i  radioactiu de forma natural. Pertany a la srie dels actnids i el seu istop urani-235 s usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les  armes nuclears. L'Urani es troba en petites quantitats a les roques, el sl, l'aigua, les plantes, i en els animals (incls en els humans).

s l'element qumic ms pesat d'origen natural que es troba  sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar aix en honor del planeta Ur que acabava de ser descobert al 1781.

L'urani natural est format per tres tipus d'istops: urani 238 (238U), urani 235 (235U) i urani 234 (234U).De cada gram d'urani natural el 99,28 % de la massa s urani 238, el 0,71% urani 235 i 0,005% urani 234. La relaci Urani 238/Urani 235 s constant a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar.

Usos.
El principal s de l'urani en l'actualitat s l'obtenci de combustible per als reactors nuclears que produxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el mn. Alguns dels minerals d'urani sn; Autunita, Carnotita, Iantinita, Meta-autunita, Uranotil,....






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15130" title="Bonsai" nonfiltered="2061" processed="2045" dbindex="7071">



Un Bonsai  s el conjunt harmnic i equilibrat format per una o ms plantes (generalment exemplars d'espcies arbries o arbustives cultivades en forma d'arbre miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.
Bonsai s una paraula japonesa formada per dos ideogrames. Bon equival a safata, i Sai equival a cultivar. Per tant, Bonsai equival a cultivar en safata.

 Histria .
La tcnica per al cultiu del bonsai neix a l'antiga Xina, i tot i que no est desvetllat clarament el seu origen, es troben les primeres referncies arqueolgiques sobre el cultiu de plantes en recipients al voltant del 2000 aC a la Xina, Egipte i Prsia. 

La tcnica es va anar perfeccionant i durant la dinastia Chang (VI-VII aC) trobem els primers jardins. Ja el 500 aC podem trobar documents on s'explica com transplantar arbres de gran mida i la jardineria es desenvolupa sota la tutella imperial. Els primers textos sobre l'art del bonsai es troben durant el regnat de la dinastia Qin (249-206 aC) on podem trobar el mot Pun-sai, descrit amb el mateix carcter que en japons bonsai, i significa "arbre sense paisatge en un pot". Durant la dinastia Han (206 aC -220 dC) es reben notcies dels Punxing, que significa "arbre amb paisatge en test o safata".

Les evidncies pictriques ms antigues foren descobertes l'any 1971 a la tomba del prncep Zhang Huai, segon fill de l'emperador Tang Wu Zetian de la dinastia Tang (618-907). A les pintures s'hi poden veure dos servents pintats a banda i banda de les parets de la tomba sostenint, un d'ells un Punxing en miniatura amb roques i plantes, i un altre representat amb un test amb forma de flor de lotus, que cont un arbre amb fulles verdes i fruits vermells.

No sorg fins al segle XII, sota la dinastia Song del Sud, el bonsai que coneixem avui. En aquella poca i fins l'any 1644 fou exclusiu de la noblesa; i seria durant el regnat de la dinastia Yuan (1280-1368) que es va popularitzar com a obsequi de cortesia entre les classes poderoses, mercaders etc.

La introducci del bonsai al Jap la inici Chu-shunsui, un funcionari xins fugit de la dominaci manx cap al Jap al 1644, i que s emport amb ell la seva collecci d'arbres i documents que redactaven l'art.

Durant molt de temps els bonsai foren reservats a les classes dominants, feudals i religioses, apreciant sobretot els bonsai acolorits. Avui no s aquest el cas i un bon nombre de japonesos es dediquen al cultiu del bonsai, reprenent amb les seves tradicions ancestrals.

La primera exposici nacional de bonsai a Tquio data de 1914. El cultiu del bonsai no va ser reconegut com art al Jap fins al 1934, desprs d'una exposici anual que es va celebrar al Museu d'Art de la capital japonesa, anomenada Kokufu-Ten. Hores d'ara encara se celebra i s el ms prestigis certamen dins del mn del bonsai internacional. 

A Europa, el bonsai fou introdut per primera vegada durant l' Exposici Universal de Pars al 1878 i posteriorment a una exposici privada al 1909 a Londres.
La primera referncia als bonsai va ser feta per Paul Sdille a  la Gazette des Beaux Arts  de setembre de 1878, i el primer tractat europeu sobre bonsai va ser escrit per J. Vallot al 1889 al Butllet de la Societat Botnica de Frana.

Posteriorment, al 1902, Albert Maumen publicava  Formation des arbres nains japonais  i al 1904, una aproximaci una mica ms seriosa va ser feta per Henri Coupin. Es pot constatar sobre aquests documents que els bonsai tenien formes absolutament diferents dels bonsais moderns.
La seva codificaci actual data de desprs de la Segona Guerra Mundial i va ser divulgada per en John Naka

Encara que aquesta forma de cultiu d'arbres en testos existia ja a la edat mitjana a les nostres contrades (cas dels tarongers), no s havia intentat mai de recrear la natura a tan petita escala.

Als Estats Units, desprs de la Segona Guerra Mundial, els bonsai son importats massivament de Jap tot i algunes traves burocrtiques inicials que van comportar la prdua d'alguns monumentals arbres centenaris per ignorncia i excs de zel dels funcionaris de duanes nord-americans. A partir de 1965, els bonsai seran importats en grans quantitats a Europa , primerament als Pasos Baixos i desprs a Alemanya.
A casa nostra caldr esperar fins als comenaments dels anys 80 del segle XX, per a conixer les primeres divulgacions del mn del bonsai a crrec del mestre Faust Vergs. 

Un bonsai no s una planta genticament empetitida, sin un arbre normal i corrent el qual es mant petit en podar-li les branques i arrels, i mantenir-lo dintre d'un volum redut de terra. Un bonsai mantingut correctament sobreviur a un arbre normal de la mateixa espcie. Tot i aix, el bonsai necessita moltes atencions.

El bonsai acostuma a exposar-se en un tokonoma, acompanyat d'un mural desplegable (kakemono) i/o un arranjament floral (ikebana), una planta (kusamono), o una roca (suiseki)

Tcniques per al cultiu.

Atencions.

Com tots els arbres, cal que les bonsai visquin a l'exterior, i si no s possible, noms alguns arbres tropicals aguanten curts perodes a l'interior d'un habitatge, al costat d'una finestra on li toqui el sol unes quantes hores, per s millor que no sigui de forma directa i no s'han de situar a prop d'una font de calor. Aquests bonsai amb el temps es debiliten i perden la forma, ra per la qual han de situarse a ple sol sempre que el temps no sigui massa fred, car aquests arbres tropicals han de protegir-se de les gelades: en climes freds s'haur de vigilar durant l'hivern que no hi hagi un brusc descens de temperatura. El rang crtic per als arbres tropicals oscilla segons l'espcie entre els 3 i els 7C. En canvi els arbres mediterranis resisteixen molt millor el fred, i hi han famlies d'arbres com les conferes que resisteixen perfectament les gelades.

Reg.

En general s'ha de regar quan la terra estigui lleugerament seca, sense deixar-lo assecar-se del tot en cap cas, per tampoc no s'ha de regar en excs. De forma general, es reguen cada dia a l'estiu (en zones molt caloroses o molt solejades dos cops al dia ) i cada dos o tres dies a l'hivern.

Es rega amb una regadora de forats molt fins, per evitar l'erosi de la terra. Un cop humitejada la terra per sobre, l'arbre ja est preparat per rebre l'aigua. Se li ha de donar temps per a preparar-se. Es regar un segon cop al cap d'uns minuts, a fons, fins que l'aigua brolli pels forats de drenatge del test, evitant l'embassament de la terra.

Si el test o safata estan molt secs, o l'aigua no penetra b a la terra, submergeixi'l fins a la vora del test i deixi-la reposar uns minuts.

Adob.

Hi ha dos tipus d'adob: el qumic, o de rpida lliberaci, que sovint s'ha de barrejar amb aigua i que si no es tenen en compte les mesures indicades pel fabricant, pot arribar a ser contraproduent per l'arbre fins arribar a matar-lo; i l'orgnic, o de lenta lliberaci, provinent de productes naturals i possiblement el ms recomanable pel cultiu del bonsai. 
s corrent adquirir i usar adob de bonsai, tot i que hi ha tcniques de compostatge per a fabricar-lo. La poca idnia d'abonament sol ser en perode de creixement (primavera i tardor). En perode de descans vegetatiu (estiu i hivern) s'abona molt menys. No s'han d'adobar per norma general les plantes dbils, ni tampoc durant els trenta dies posteriors a un trasplantament o poda. L'adob, pot malmetre la molsa que decora una gran majoria d'arbres bonsai.

Poda.

Es poden les branquetes quan tenen 7 o 8 parells de fulles, tallant per sobre dels 2 o 3 primers parells. S'han de treure les fulles grogues i els brots del tronc que no tinguem pensat deixar progressar.

Trasplantament.

Les arrels dels Bonsais, no poden sortir del test. Amb els anys, i a fora de regar-los sovint, la terra es degrada i es fa pastosa, en aquest moment caldr comenar a pensar en fer un trasplant, retallant a la vegada part de les arrels, especialment les arrels llargues que donen voltes al fons del test, per garantir l'harmonia entre la part aria i la terrestre. En general, s'haur de fer a la fi de l'hivern o quan la planta estigui en perode de poca activitat (abans d'iniciar la brotaci) mirant de tallar un ter de les arrels, encara que aquesta operaci s delicada.

Classificaci per estil.
D'acord al seu estil els bonsi es classifiquen en:
Chokkan - s el clssic estil vertical formal de tronc recte, amb la clssica silueta triangular;
Moyogui - Estil vertical informal on es reconeix la silueta triangular per el tronc s sinus;
Shakan - Estil de tronc inclinat no ms enll de 45, on es reconeix la silueta triangular;
Han Kengai - Semicascada, amb un pex del tronc ubicat sota la vora del test i un altre en estil vertical chokkan o moyogui;
Kengai - Trencada, l'pex del tronc es troba clarament sota la vora del test s equivalent a un estil vertical cap a baix;
Fukinagashi - Escombrat pel vent, en aquest estil se simula els arbres que han crescut al cim d'una muntanya dominada per vents forts que bufen sempre en la mateixa direcci. Tota la massa de l'arbre es troba inclinada cap a a un costat. 	;
Neagari - Arrels exposades, usant qualsevol dels estils de tronc descrits per on les arrels de l'arbre es troben visibles, usualment sobre una roca. L'acer trident que es mostra en aquest article correspon a aquest estil. Vegi la imatge que apareix en aquest article per apreciar un acabat exemple d'aquest estil.
Literati o Bunjin - Estil lliure d'origen xins que busca simular la calligrafia oriental. s normalment minimalista i est associada la seva creaci als homes llibre o Literati de la dinastia Han (206 aC).



Espcies ms habituals.

Encara que de Bonsais en podem fer de qualsevol espcie, habitualment s'utilitzen arbres que tinguin les fulles petites o ms facilitat per a reduir-ne la mida.


Conferes:
Ginebre xins (Juniperus chinensis);
Ginebre japons (Juniperus rigida);
Savina (Juniperus phoenicea);
Ginebre com (Juniperus communis);
Pi japons de Thunberg (Pinus thunbergii);
Pi roig japons (Pinus densiflora);
Pi blanc japons (Pinus parviflora);
Pi roig (Pinus sylvestris);
Teix europeu (Taxus baccata);
Teix japons (Taxus cuspidata);
Xiprer (Cupressus sempervirens);
Camecparis japons hinoki (Chamaecyparis obtusa);


Planifolis:
Om de Sibria (Ulmus pumila);
Om xins (Ulmus parvifolia);
Zelkova del Jap (Zelkova serrata);
Faig europeu (Fagus sylvatica);
Faig del Jap (Fagus crenata);
Olivera (Olea europaea);
Ullastre (Olea europaea var. sylvestris);
Figuera (Ficus carica);
Magraner (Punica granatum);

Romer (Rosmarinus oficinalis);

Vegeu tamb.
Akadama


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15131" title="Adems" nonfiltered="2062" processed="2046" dbindex="7072">


Adems (Ademuz en castell) s la capital de la comarca del Rac d'Adems, enclavament del valenci situat entre Arag i Castella-La Manxa. Es troba en el marge dret del riu Tria, emplaat esglaonadament en els pronunciats vessants de la muntanya dels Zafranares. A causa d'aix, aquesta vila t com a caracterstica particular uns llargs i estrets carrers en pendent, que comuniquen entre ells per carrerons, i carrers ms estrets, molts essent esglaonats, mentre les cases semblen sobreposar-se les unes a les altres. El poble gaudeix d'una magnfica vista de la Vega del Tria, com ja va descriure el botnic Cavanilles a les darreries del segle XVIII, al seu pas per aquesta vila.

 Geografia .
La major part de les terres d'Adems s de carcter muntanyenc; les principals altures sn: El Pinar (1.042 m.), El Cerrellar (1.219 m.), Los Molares (1.076 m.) i Tortajada (1.516 m.). Hi ha tamb algunes muntanyes amb gran valor paisatgstic i emblemtic, com ara el Cerro de los Zafranares, el Pico Castro i l'imponent Pico de la Muela.

Tot el terme d'Adems s creuat de nord a sud pel riu Tria, dibuixant una frtil vall, on es conreen cultius de regadiu com les pomes i altres fruites. L'altre riu del terme s el Bohlgues, afluent del Tria. Tamb hi ha um bon nombre de rambles, totes afluents del Tria que a l'estiu pateixen sequeres; destaquen la rambla de la Virgen, de las Tvedas, del Val, de Negrn i de Riodeva. L'abundncia de fonts permet tamb els cultius de regadiu esglaonats en bancals, amb una extensa i antiga xarxa de squies que es desenvolupa per tot el terme.

 Entorn natural .
Dilatats boscos de pins, savines i carrasques s'estenen per les muntanyes, que continuen de repoblar-se ara amb espcies autctones desprs d'unes dcades de fallits intents per implantar altres espcies. Les costeres van cobertes d'arbusts i altres espcies de plantes que alimenten al bestiar i contribueixen aix mateix al manteniment d'una apicultura hui decaiguda per de gran importncia antany. Est adquirint un prometedor desenvolupament el conreu de plantes aromtiques, molt arrelades en aquesta comarca.

Les caracterstiques del terreny s apte per a excursions de muntanya: el seu allunyament de grans nuclis urbans i centres industrials, que li permet de gaudir d'un aire pur, els seus paisatges i l'emplaament dels pobles, en la seua majoria amb aspecte medieval amb edificis que guarden tot l'encant de l'arquitectura popular, fan de les terres d'Adems un lloc on es pot fruir d'un descans relaxant. 

Hi ha una interessant microreserva de flora al llarg del riu Bohlgues, afluent del Tria. L'any 2007 el govern valenci ha declarat Parc Natural tot el terme de la Pobla de Sant Miquel, on es poden admirar boscos de savines mil.lenries i el tpic paisatge de pell de pantera, format per muntanyes tacades de savines rastreres. Cal dir tamb que al Rac d'Adems es troba la muntanya ms alta del Pas Valenci: l'Alto de las Barracas de 1.839 metres.

 Barris i pedanies . 


Pel que fa a la distribuci poblacional, a ms de la mateixa vila d'Adems, existeixen 3 nuclis habitats:

 Mas del Olmo;
 Sesga;
 Val de la Sabina;

Tamb hi ha un bon grapat de masies disperses pel terme municipal, com ara Altamira, Guerrero, El Soto, San Juan de las Veguillas i La Balsa.

Histria.
Encara que hi hagi abundncia de restes prehistriques al terme, s probablement d'origen rom, ja que s'han trobat restes d'aquesta poca a la rodalia. Malgrat aix, comen a tindre certa entitat durant el perode musulm, com en testimonien els relleixos de l'antic castell d'Al-D m s, des d'on, conjuntament amb el Castell de Castellfabib es controlava el pas natural pel riu Tria en direcci al Regne d'Arag i al Regne de Castella. El 974 una disposici del califa Al-Hakam II permitia al seor d'Albarrass repartir entre els seus fills les fortaleses frontereres que defensaven el seu extens territori, entre elles les de Castellfabib i Al-D m s.

Conquerida per Pere el Catlic el 1210 a Muhammad al-Nsir (Miramamolin), si b sembla que pass de nou a mans musulmanes, fins que poc desprs fou conquerida altra vegada per Jaume I, qui la reserv per al Regne d'Arag. El 1261, el rei En Jaume l'agreg definitivament al Regne de Valncia i nomen a Adems i Castellfabib "viles de realenc", s a dir, dependents directament de la Corona. La seua histria, a partir de llavors, va seguir els avatars del Regne i la seua evoluci en els segles posteriors.

A l'poca foral, com a vila reial, Adems va tenir representaci a les Corts Valencianes, on enviava puntualment un sndic elegit per la municipalitat. A mitjan segle XIV va patir dues invasions de les tropes de Pere I de Castella, com tamb l'altra vila histrica de la comarca, Castellfabib. La heroica defensa dels dos castells fronterers pels seus habitants la va recordar el mateix Pere IV el Cerimonis i els seus successors, els quals li van atorgar diverses llibertats i drets per la seua fidelitat a la Corona Aragonesa. Per b que la vena fortalesa de Castellfabib va tenir ms importncia a l'edat mitjana, el seu creixement es va aturar al segle XVI, mentre que Adems continu amb una evoluci positiva i va assolir clarament des de llavors la capitalitat de les terres dels voltants.    

L'expulsi dels moriscs, en la primera dcada del segle XVII, va repercutir desfavorablement en aquesta poblaci i la seua comarca eminentment agrcola, ja que ells eren consumats llauradors. En les guerres carlines, durant el segle XIX, el Rac va ser terreny castigat per les incursions de Cabrera i altres carlins. Aleshores es van reconstruir els castells d'Adems i Castellfabib en defensa dels drets al tron d'Isabel II d'Espanya.

Atenent a raons d'utilitat pblica, en la divisi territorial decretada el 1810 per Josep I d'Espanya, s'assignava el Rac d'Adems a la Prefectura de Terol. Per idntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felipe Bauz i Jos Agustn de Larramendi, el Rac d'Adems passava tamb a la provncia de Terol. Cap d'aquelles es va portar a terme: la primera, per l'efmer del regnat del germ de Napole Bonapart; la segona per causa anloga: a l'abril de 1823 Ferran VII recuperava els poders absoluts desprs del Trienni Liberal, amb ajuda dels "Cent mil Fills de Sant Llus" i l'1 d'octubre va revocar el que s'havia acordat durant l'anterior perode.

 Demografia .

Dels ms de 4.000 habitants que vivien a Adems a la dcada de 1920, s'ha passat a 1438 l'any 1986 i a 1152 l'any 2002, la qual cosa deixa en evidncia la regressi demogrfica de la zona. Els ademussers han emigrat tradicionalment a Barcelona, Valncia, Port de Sagunt i Frana. Les dures condicions de vida d'aquests emigrants ademussers a Barcelona ha estat descrita a les obres de l'intel.lectual Francesc Candel Tortajada (1925-2007), nascut a la vena Casas Altas i establert tamb a la ciutat comtal, guardonat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.



Els darrers anys s'ha invertit la tendncia negativa i la poblaci d'Adems ha augmentat fins a 1.242 habitants, el 2007. Aquesta lenta recuperaci demogrfica ha estat afavorida per la immigraci, provinent fonamentalment de Romania i els pasos del Magrib.

Administraci.

Les eleccions municipals del 25 de maig significaren el retorn a la batllia del PSPV/PSOE (la va perdre en 1991); el partit socialista va obtenir 5 regidors i el PP 4.



Activitat econmica.


Com s lgic, l'orografia (660 metres d'altitud) i el clima determinen el desenvolupament d'aquestes terres, des de sempre eminentment agrcoles. Pel que fa als conreus cal diferenciar entre el sec (terres de muntanya que no es reguen) i l'horta (valls de diversa extensi que aprofiten les aiges dels rius, rambles i squies que de tals corrents deriven). En l'actualitat les dos principals fonts d'ingressos agrcoles sn les ametlles (sec) i les pomes (horta). La producci d'herbes aromtiques i els seus derivats, la mel i la ramaderia (ovelles i porcs) sn altres activitats econmiques representatives actualment. 

La indstria resta reduda a l'elaboraci dels productes necessaris per a la subsistncia diria: pa, carn, embotits, etc., encara que algunes (crnia i torronera) exporten els seus productes a diverses capitals.

El comer s bastant desenvolupat a Adems, on van a proveir-se gents d'altres poblacions del Rac. Existeix una bona xarxa de serveis, que abasta des de tallers de reparacions (tractors, cotxes, electrodomstics) fins a perruqueries de senyores i discoteques, bancs i caixes d'estalvi, supermercats i establiments hotelers.

Adems s seu tamb dels principals serveis sanitaris i educatius de la seva comarca: el Centre Comarcal de Salut i l'Institut d'Ensenyament Mitj.

Patrimoni histric-artstic.
 Arquitectura religiosa .
Esglsia arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau. Construda de nova planta des del 1626, any que van ser signades les capitulacions entre la municipalitat i Pere d'Ambuesa per tal d'erigir la nova parroquial de la plaa del Raval. A la seua construcci no tan sols va intervenir Ambuesa, tamb d'altres arquitectes que havien treballat amb ell a l'obra del gran monestir jernim de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de Valncia, fundat pel Duc de Calbria. Tot i que la nova esglsia de Sant Pere i Sant Pau fou consagrada al 1644, no va ser acabada fins a fi de segle. Es tracta del temple barroc de ms grans dimensions i ms coherent de tota la comarca, amb una gran nau central i nou capelles laterals, on destaquen el ngels msics de les capelles de Sant Josep i de la Mare de Du dels Desemparats. La seua sagristia conserva peces molt interessants, com ara la Mare de Du de la Llet amb donant (1460), taula renaixentista d'influncia flamenca de Bar, o tamb la Custodia Grande d'argent daurat, magnfica obra dels obradors valencians de la segona meitat del segle XVIII, amb motius escultrics realitzats per Josep Esteve i Bonet. L'imponent campanar fou coronat al segle XVIII.

 L'ermita de la Mare de Du de l'Horta. Destacada joia del patrimoni artstic valenci. Segons la tradici, va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita en el s. XIII, desprs de la conquesta del territori, i a la qual don el seu estendard amb la imatge de la Mare de Du. L'ermita es troba a la vora del riu Tria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila. Destaquen a l'interior les tres naus amb arcades gtiques, les dos capelles laterals de la capalera (panteons familiars de dues famlies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernndez de rguedas), la capella major, amb cpula sobre petxines i esgrafiats, resultant d'una ampliaci a la segona meitat del segle XVII i la capella de Sant Antoni de Pdua del segle XVIII. Del segle XV s la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada.

 L'ermita de Sant Joaquim. Antiga capella de l'Hospital de Pobres de Santa Anna, fundat a mitjan segle XV per la municipalitat, amb privilegi de Joan de Navarra, germ de Alfons V el Magnnim. s de gran valor histric-artstic a nivell comarcal: es tracta del darrer hospital dels quatre que hi hagu a les terres d'Adems.

 L'ermita de Santa Brbara. Segona meitat del segle XVII. Es troba dins del castell, on aproximadament se situava l'antiga esglsia parroquial de Sant Pere Intramurs, ja desapareguda. Conten que s'hi trobava la "Cruz que chilla", la qual era fixada en un pilar de pedra per l'ermitana en dies de pluja, i quan la tempesta portava pedra, la creu  cridava .

 L'ermita de la Mare de Du del Rosell. Petit oratori situat vora el riu Bohlgues, afluent del Tria, davant per davant de la vila. Segona meitat del segle XVIII, planta quadrada i cpula sobre petxines de molta senzillesa.

 L'ermita de Sant Miquel Arcngel. Situada al llogaret de Val de la Sabina. Construda al segle XVI, sota el patronat de la famlia Castellblanc d'Adems. s destacable la seua capalera amb volta gtica.

 Esglsia parroquial de la Purssima Concepci. Situada al lluny llogaret de Sesga. Erigida al segle XVI, amb presbiteri cupulat i cobert de pintures marianes del segle XVIII.

 Esglsia parroquial de Santa Brbara. Situada al llogaret de Mas del Olmo. Va ser construda a comenaments del segle XVII. El ms interessant s el seu presbiteri, amb volta de can, i el seu campanar.

Arquitectura civil .

Castell d'Adems. Amb el de Castellfabib, i com a castells fronterers, van ser molt importants a l'edat mitjana, especialment al segle XIV en les guerres amb Castella, quan van patir heroicament dos setges per les tropes de Pere I de Castella. Llavors es trobava dins del castell l'esglsia de sant Pere Intramurs, fundada pel rei Pere II d'Arag, i que fou l'antiga parroquial, ja desapareguda al terratrmol de 1656.;

Portal de San Vicent. nica porta conservada, de les quatre que en tenien les muralles de la vila medieval.

Casa de la Vila. Edifici amb llotja baixa, amb arcades obertes a la plaa de la Vila, on es desenvolupaven els animats mercats a l'poca foral. L'espai s envoltat per nombrosos edificis amb l'aspecte de la tpica arquitectura popular, amb balconades de fusta, com ara la Casa Abadia, la Casa del Metge i d'altres.

Cambra Vella del Forment. Antic almod municipal. La seua porta baixa dona accs tamb a les antigues carnisseries municipals. A la llinda apareix  l'antic escut de la vila: les quatre barres en rombe coronades, emblema de la Casa d'Arag ;

Pres municipal. Segona meitat del segle XVI. El ms interessant s la planta baixa, amb la porta de mig punt i els finestrals que donen al carrer. Presenta un interessant escut a la seua porta.

Forn de D'Alt. Dels dos forns medievals de coure pa que van funcionar durant l'poca foral, tan sols en romanen algunes restes arquitectniques del de dalt, al carrer del Forn.

Mol de la Vila. Ja existent al segle XIII com a Mol Reial, el rei en Jaume II d'Arag en va fer do a la municipalitat d'Adems a la primeria del segle XIV, amb el dret de fer nous establiments a tot el terme. Avui s restaurat i s punt d'informaci turstica. Als voltants del mateix riu Bohlgues, afluent del Tria, podem veure tamb el Mol d'Efrn (segle XVIII), la Fuente Vieja i altres construccions relacionades amb l'aigua.

Mol Nou. Situat al barri homnim, aprofitava les aiges del Tria, des del segle XVIII. Als seus voltants tamb hi havia antigament nombrosos magatzems de fusta, la qual havia de viatjar cap a la ciutat de Valncia, conduda pels experts gancheros (raiers) per les aiges del riu Tria. La presncia de forns de coure teules i altres activitats econmiques del passat s'ha trasms al present i el barri del Molino s un dels ms actius de la vila .

 Museus i espais culturals .

Museu per a la Interpretaci de l'Aigua. Situat al Mol de la Vila, proposa un recorregut expositiu per la importncia de l'aigua a la natura i a les activitats econmiques de la comarca.

Museu del Pa i forn tradicional. Situat al llogaret de Mas del Olmo, acull diferents eines relacionades amb el tradicional conreu del blat i la seva transformaci. Hi ha tamb un antic forn de coure pa que funciona en ocasions especials.
 
Casa de la Cultura. Es tracta d'un edifici histric construt a la dcada de 1920, el Caf-Teatre "La Unin", conegut popularment com La Sociedad, nom alusiu als promotors de l'edifici, prxims al republicanisme. Avui acull diferents organismes, com ara el Instituto Cultural y de Estudios del Rincn de Ademuz, la Biblioteca Municipal, l'Escola de Msica i la Societat Musical. La seva sala teatral, digne exemple d'arquitectura del ferro, acull tamb variats esdeveniments, com ara els carnestoltes, festes, trobades, concerts, cinema i teatre.

Sala d'Exposicions Temporals. Situada a l'edifici de l'antiga Pres Municipal, del segle XVI.

Festes i tradicions populars.

 Fira de Sant Josep, 19 de mar, tradicional mercat del bestiar.
 Sant Vicent Ferrer. Diumenge segent a Pasqua de Resurrecci. Mona de Pasqua i, per la nit tradicionals fogueres al carrer.
 Assumpci de la Mare de Du, 10-15 d'agost. Festes principals, amb bous al carrer i al Raval. Balls i bou embolat.
 Mare de Du del Rosari, primer diumenge d'octubre. La Verge del Rosari s la patrona d'Adems, antigues festes majors. Balls i bous al carrer.
 Tamb estan molt arrelades a la vila les festes de Sant Blai (rollos de San Blas), Sant Antoni del Porquet (panes de San Antn), Sant Roc, Santa Brbara i Sant Pere, aquest ltim s el patr de la vila.
 Sant Miquel, 29 de setembre, al llogaret de Val de la Sabina.
 Santa Brbara, al llogaret de Mas del Olmo.
 Entre d'altres tradicions, destaquen les conegudes albadas, peces vocals acompanyades de guitarres i bandrries, que canten els mossos al llarg de la nit de Nadal, de casa en casa, plenes d'humor i crtica.;
 Les darreres dcades s'estan recuperant de nou els tradicionals carnestoltes, antany absolutament participatius i imaginatius tant en disfresses com en divertiment.

 Gastronomia .

A la gastronomia ademussera predominen els plats contundents, en consonncia amb el rigor de l'hivern a aquestes terres. Les famoses gachas (fetes amb farina de blat de moro), el empedrado o el putxero en sn alguns exemples. En tots aquests el protagonista indiscutible s el porc i el seus derivats, el qual antany era una pea fonamental a l'economia familiar i el seu sacrifici a l'hivern constitua un autntic esdeveniment, ratllant la festa.

D'altra banda, l'abundant ametlla, que es conrea als camps de sec, s l'ingredient obligatori d'una gran varietat de torrons i del tpic alajuz, dol d'origen rab elaborat amb mel, pa ratllat i ametlla.

Les famoses pomes d'Adems, els codonys i altres fruites de la vall del Tria fan part de l'elaboraci del variat ventall de dolos tradicionals d'aquestes terres.

 Personalitats destacades .

Jos Ros. Escriptor i antiquari del segle XVIII. Va nixer a la vila i va ser beneficiat a l'esglsia arxiprestal de sant Pere i sant Pau d'Adems. Rector parroquial de Llria i de Cullera, on va morir el 1777.
Vicente Espaol. Destacat rector de l'esglsia arxiprestal de sant Pere i sant Pau d'Adems que, a mitjans del segle  XVIII, va mantindre correspondncia amb l'il.lustrat Mayans.
Eusebio Caas. Escriptor i traductor del segle XVIII. Amb l'expulsi dels jesutes es va installar a Itlia, on va fer part del cercle de l'il.lustrat valenci Manuel Lassala, les obres del qual va traduir. Va morir el 1809 a Itlia.
Elvira Lindo. Escriptora i guionista. Per b que va nixer a Cdis, la seva famlia s originria d'Adems.

Referncies.


 Bibliografia .

Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0 ;
Gargallo Gil, J.E.: Habla y cultura popular en el Rincn de Ademuz. Madrid, 2004.
Rubio Herrero, Samuel: Historia verdadera de la cruz que chilla y fundacin del Hospital de San Joaqun. Ademuz, 2001. ;
Rodrigo Alfonso, Carles: El Rincn de Ademuz, anlisis comarcal. Valencia, 1998. ;
ABABOL. Revista del Instituto Cultural y de Estudios del Rincn de Ademuz (ICERA), dirigida per ngel Antn Andrs i publicada trimestralment a Ademuz des de 1995.

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Adems ;
Pgina web de lInstitut de Cultura i Estudis del Rac d'Adems (ICERA) i la seva revista ABABOL.;
Art i patrimoni al Rac d'Adems ;
Pomes d'Adems;
Algunes rutes senderistes per les terres d'Adems;
Rinconademuz.com;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se ha tret informaci amb el seu consentiment.
Pgina de Jorge Salas sobre El Rac d'Adems;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15132" title="Atmosfera (unitat)" nonfiltered="2063" processed="2047" dbindex="7073">
La Atmosfera estndard o atm, s una unitat de mesura de la pressi. s la pressi que equival a 101.325 Pa. L'atmosfera s una unitat reconeguda internacionalment per que no pertany al SI. El valor d'una atmosfera, intenta representar la pressi atmosfrica mitjana a la latitud de Pars a nivell del mar.

Atmosfera en qumica.

En qumica, el terme condicions normals de pressi i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada s de 0C (273.15 K) i la pressi d'1 atm (definida com 101.325 Pa). El terme equivalent en angls s standard temperature and pressure (STP). De tota manera la IUPAC ha recomanat que la pressi estndard sigui 100 kPa s a dir, 100.000 Pa.

Equivalncies.

Equival a:

 101.325 Pa;
 1013,25 hPa;
 1,01325 bar;
 760 mmHg;
 760 Torr;
 29,92 polzades de mercuri;
 1,033 227 452 799 886 at;
 14,695 948 775 5134 psi;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15139" title="Granada" nonfiltered="2064" processed="2048" dbindex="7074">

Arma: mena d'explosiu. Vegeu Granada de m.
Geografia:
 La ciutat de Granada (Andalusia) i la provncia de Granada, a Andalusia.
 Relacionat amb el nom de la ciutat andalusa hi ha Grenada, estat insular del Carib pertanyent a la Commonwealth.
 La ciutat de Granada (Nicaragua) i el departament de Granada, a Nicaragua.
 El municipi francs de Granada (Alta Garona), a l'Alta Garona.
 La Granada, municipi de l'Alt Peneds;
 Sa Granada, a Puigpunyent.
 Camp de la Granada: Camp antigament situat a la part baixa de Grcia.
 Barranc de la Granada, curs fluvial de la Ribera d'Ebre.
 Fondo de Mas Granada, curs fluvial de l'Alt Peneds.
 Font Granada, nucli de poblaci de Bigues i Riells.
 Pedr de la Granada, cim de la Granada.
 Tossalet de la Granada, cim del Perell.

Histria:
 El Regne de Granada fou una estat a la pennsula Ibrica durant l'edat mitjana;
 La Nova Granada, antiga colnia espanyola de l'Amrica del Sud.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15140" title="Captura electrnica" nonfiltered="2065" processed="2049" dbindex="7075">
La captura electrnica (smbol  ) s un tipus de desintegraci radioactiva, que es dna en elements qumics, quan hi ha massa protons en el nucli atmic, i aquest no t energia suficient per a emetre un positr (emissi de positrons).

El fenomen observat, s que un dels electrons presents en els orbitals del propi tom s capturat per un dels protons del nucli, formant un neutr i un neutr (que s'allibera del nucli). 

 

El nombre de neutrons en el nucli s'incrementa en 1, el nombre de protons es redueix en 1 i la massa atmica es mant gaireb inalterada. Al canviar el nombre de protons, la captura electrnica, converteix l'element en un nou element, amb una reducci d'1 en el nombre atmic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15142" title="Elies" nonfiltered="2066" processed="2050" dbindex="7076">

Segons la Bblia, Elies va ser un dels profetes de l'Antic Testament. Era originari de Galaad. S'opos al culte a Baal en temps del Rei del Regne d'Israel Acab, i de Jezabel. 

Va predir una sequera molt forta a Israel i ell se n va anar al torrent de Querit, prop del Jord. El Llibre dels Reis conta que els corbs li duien pa i carn al mat i a la tarda, i bevia del torrent fins que aquest s'assec i hagu de marxar del lloc. Aleshores emigr cap a Sarepta, prop de Sid.

All es va hostatjar a casa d'una dona viuda i el seu fill. Al cap d'un temps, l'infant es pos malalt i mor. Elies va endur-se'l a la seva cambra i hi va ressucitar el nen.

Al cap de tres anys, Elies es va presentar al rei Acab i va retar el seu du, Baal. Es van reunir 450 profetes pagans i Elies i cada grup va aclamar el seu du. L'nica ofrena que va cremar fou la d'Elies, d'aquesta manera va guanyar milers d'adeptes entre les tribus d'Israel, que van assassinar tots els falsos profetes d'Israel.

En assabentar-se'n la reina Jezabel va ordenar la mort d'Elies per aquest va poder fugir al desert de Jud. Va travessor el desert i va iniciar un cam que el dugu a Damasc, on va coronar rei d'Assria a Hazael, desprs va coronar rei del Regne d'Israel a Jeh i finalment va proclamar nou profeta i successor seu a Eliseu.

Elies va assabentar-se que el rei Acab d'Israel havia mort un home just anomenat Nebot i va recriminar-li davant el poble aquell fet.

El successor d'Acab, el rei Ahazi d'Israel va enviar cent homes a detenir-lo per una columna de foc vinguda del cel els va fulminar. Posteriorment van arribar cinquanta soldats ms per el comandant de l'escamot es va agenollar davant seu i li va suplicar que l'acompanys al palau reial. Elies es present davant d'Ahazi d'Israel i va recriminar els seus actes.

Va viatjar amb el seu deixeble Eliseu per Betel, Jeric i fins al riu Jord, on Elies prengu el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aiges, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van travessar-lo a peu eixut.

Per la seva lleialtat a Du fou ascendit directament al cel. Mentre estava caminant amb Eliseu, va descendir un carro amb cavalls de foc que els separ i s'endugu Elies cap al cel.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15143" title="Eliseu" nonfiltered="2067" processed="2051" dbindex="7077">

Eliseu, segons l'Antic Testament, era un profeta successor d'Elies. Actu des del regnat d'Acab fins al de Jos, va fer miracles, aconsell els reis, i va provar de guiar la naci contra els seus enemics, en particular els sirians. A l'alcor s esmentat dues vegades amb erl nom de Alisa (o Alyasa) ben Ukhtub (o Yakhtub).

El profeta Elies tornava del seu viatge a Damasc quan es va aturar a Abel-Mehol. En aquell poble va trobar-se amb Eliseu, fill de Xafat, que estava llaurant amb bous.

En veure'l, Eliseu va demanar-li que l'espers i ell el seguiria. Va crrer a casa seva on va despedir-se dels seus pares. Va tornar al camp, va degollar un parell de bous, va coure la carn, va convidar els seus convilatans i desprs, ell i Elies van abandonar el poble.

Van anar tots dos a predicar a les ciutats de Betel i Jeric per desprs viatjar fins a la riba del Jord. All, Elies prengu el seu mantell, el va plegar i amb ell va colpejar les aiges, que es van dividir a banda i banda, i tots dos van passar a peu eixut. Seguidament i mentre caminaven, va baixar del cel un carro de foc que es va endur Elies.

Eliseu va recollir el mantell d'Elies, va tornar al Jord i va traspassaar-lo amb les aiges dividides, tal i com havia fet amb Elies. Aleshores, la comunitat de Jeric van presentar-li els seus respectes com a successor d'Elies.

A Jeric va potabilitzar l'aigua del poble miraculosament, llenant-hi sal. Mentre estava de viatge cap a Samaria, dos vailets van burlar-se d'ell i a l'instant van aparixer dos ssos que els van destrossar. Un dia van presentar-se-li el rei de Jud Josafat, el rei del Regne d'Israel Jehoram i el rei d'Edom que anaven a lluitar contra els moabites i va predir la seva victria.

Va ajudar una dona viuda a qui un creditor volia emportar-se-li els dos fills com a esclaus pels deutes concebuts. ELiseu va obrar un miracle i va multiplicar l'oli que tenia a casa la dona amb el qual va poder pagar el deute.

Eliseu va acceptar com a criat seu un noi anomenat Guehaz. Junt s'hostatjaven sovint a Xunem, a casa d'una dona de privilegiada posici. Ella no tenia fills i el seu home era ja vell. Aleshores Eliseu va predir-li que tindria un fill al cap d'un any i aix ocorregu. Succe per que al cap de pocs anys el vailet va agafar un mal de cap i mor. La xunemita va marxar corrents a la muntanya del Carmel a buscar Eliseu i se li llen als peus. Aleshores el profeta va donar-li el seu gaiato i va dir-li que toqus el seu fill mort amb la punta del bast. La dona va tornar a casa amb el pal i va seguir les ordres d'Eliseu, per el noi no respir de nou.

Van crrer a cridar Eliseu i aquest va viatjar fins Xunem. Eliseu va estirar-se damunt el noi i, de sobte, el noi va estornudar set vegades i va ressuscitar.

En aquells temps hi havia una sequera terrible que provoc la fam a Israel, Eliseu va viatjar fins al poble de Guilgal. All van oferir un pat a ell i a tot el poble. Result que un dels homes havia anat a collir herbes silvestres i n'agaf una que desconeixia. En provar-ho, tot el poble va resultar enverinat per Eliseu els orden de tirar farina a l'olla i a l'instant el menjar es recuper.

Un dia es present un home que duia vint pans i blat tendre per oferir-n'hi a Eliseu. Ell li orden que en dons a tot el poble per l'home li explic que no n'hi havia prou per a tothom. Eliseu va obrar un miracle i els pans es van multiplicar i n'hi va haver prou per a tothom i en va sobrar encara!

La fama i reputaci d'Eliseu va anar creixent per tot Israel i l'estranger. Un dia va presentar-se a Eliseu el general de l'exrcit siri, Naaman, qui havia agafat la lepra. Ell li orden banyar-se set vegades al Jord per el militar li respongu que el riu d'Israel no era pas millor que els de Damasc i se n'an enfurismat. Els seus servents van convncer-lo d'obeir al profeta, aleshores el militar va baixar fins al Jord i qued sanat.

Naaman era molt ric i va oferir-li una recompensa a Eliseu, qui va refusar l'oferiment. Durant el viatge de tornada, va presentar-se a Naaman el criat d'Eliseu, Gehaz, dient que el seu mestre volia la recompensa. Gehaz va agafar els diners i se'ls va quedar. En arribar a casa d'Eliseu, aquest va maleir-lo i el jove criat va agafar la lepra de Naaman.

Un dia Eliseu va ordenar a un company seu anar a Ramot-Galaad i ungir en secret com a rei del Regne d'Israel un dels capitans de l'exrcit del rei Jehoram anomenat Jeh, qui es va revoltar contra el rei.

Quan estava al llit de mort va rebre la visita del nt de Jeh, el rei del Regne d'Israel Jehoaix. Desprs va morir i fou enterrat. Poc desprs, uns homes que duien un cadver van veure's perseguits per una colla de bandolers i van llenar el cos que duien a la fossa d'Eliseu. A l'instant l'home va reviure, aquest seria l'ltim miracle del profeta Eliseu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15144" title="Emissi beta" nonfiltered="2068" processed="2052" dbindex="7078">
La desintegraci beta o emissi beta s un procs, pel qual un radioistop, pot transformar-se en altres radioistops, mitjanant l'emissi d'una partcula beta.

L'emissi beta, inclou dos tipus de desintegracions, tot i que normalment quan parlem d'emissi beta, estem parlant de l'emissi d'un electr ( -).
Emissi beta ( -), a vegades anomenada desintegraci neutrnica; un neutr es transforma en un prot, un electr i un antineutr. (L' e- es pot escriure com a  -).
 

Per exemple;  

Emissi de positrons ( +); un prot es transforma en un neutr, un positr i un neutr electrnic.
 

Per exemple;  

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15146" title="Cors (joc)" nonfiltered="2069" processed="2053" dbindex="7079">
Els Cors s un joc de cartes l'objectiu del qual s acabar la partida amb el mnim de punts possible. s una evoluci de l'original "Dame de Piques" francs. El joc estndard es fa amb una baralla francesa i quatre jugadors. S'ha popularitzat molt a partir de la seva inclusi al sistema Windows.

Comenament del joc.
Es donen 13 cartes a cadascun i se'n passen 3 a l'adversari. Aix es fa 3 vegades, ja que la quarta es comena sense passar-la a ning. El jugador que en la seva m tingui el 2 de trvol comena el joc el qual es desenvolupar en el sentit de les agulles del rellotge.

Una m.
El que comena la ronda tira una carta enmig de la taula. Els altres han de seguir el pal. Guanya la m (i comena la segent) qui ha tret la carta ms alta.

Si no es tenen cartes del pal escollit es pot tirar qualsevol altra, tenint en compte les cartes negatives o que valen punts. Algunes variants normatives diuen que no es pot tirar un cor fins que alg estigui "brut", s a dir, que tingui ja punts negatius.

Les 4 cartes d'una m es van apilant boca avall en un pil. Noms es pot consultar l'ltima m per comptar i planificar l'estratgia. Les cartes negatives es posen davant del jugador que se les ha emportat i a la vista

Cartes negatives.

Les cartes negatives sn totes les de cors (valen cadascuna segons el valor numric) i la carta de la Q de piques (la dama negra), que val 13 punts negatius.

Cada carta negativa s dolenta,per si se sumen els 26 punts (tots els cors ms la dama negra), es guanya automticament el joc. s el que s'anomena bola, tocar el cel, o ple de dama.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15148" title="Adonai" nonfiltered="2070" processed="2054" dbindex="7080">
Adonai (paraula hebrea que vol dir "Senyor") s un dels noms que donaren els israelites a Du per evitar la condemnaci de Levtic 24:16:

Qui blasfemi contra el nom del Senyor ser condemnat a mort. Tota la comunitat l'apedregar. Tant si s un immigrant com si s un nadiu israelita, morir perqu ha blasfemat contra el nom del Senyor.;

Aix doncs, aquest s un nom que els jueus fan servir a les pregries ja que creuen que pronunciar el seu nom s un pecat. Colloquialment tamb es fa servir el mot "Hashem" ("el nom").

En termes gramtics Adonai s de nombre plural, essent Adoni la seva versi singular. En aquest cas, el plural equival a una forma respectuosa i no a un plural sintctic. Etimolgicament, s l'origin del nom grec Adonis i s el nom amb el qual els fenicis anomenaven al du babiloni Tamuz.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15149" title="Elohim" nonfiltered="2071" processed="2055" dbindex="7081">
Elohim (     ), plural dEloah. Terme hebreu que significa Du. Normalment s'aplica a Jehov, per s tamb la paraula per referir-se als altres dus, com ara els de Canaan. En la Bblia hi apareix ms de 2.500 vegades, la qual cosa el converteix en un dels ms usats. Elohim s un plural, per no s'ha d'interpretar en un sentit politeista, sin ms aviat majesttic quan es referix a Jehov.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15157" title="Virus de la Immunodeficincia Humana" nonfiltered="2072" processed="2056" dbindex="7082">



El Virus de la Immunodeficincia Humana (VIH) s un retrovirus de mutaci rpida que ataca el sistema immunitari hum causant la SIDA.

El VIH produeix malalties infectant les cllules T CD4+. Aquestes cllules sn una part dels leuccits, s a dir, glbuls blancs, que normalment coordinen la resposta immunitria a qualsevol infecci. Usant les cllules T CD4+ per reproduir-se, el VIH es propaga dins tot l'organisme, destrunt les mateixes cllules que haurien perms al cos de combatre la infecci. Degut a que el nombre de cllules T CD4+ baixa per sota un determinat llindar, el cos esdev vulnerable a les malalties que en circumstncies normals s'haurien pogut controlar. Sn aquestes infeccions les que causen el decs.

Ultraestructura.

El VIH difereix de l'estructura d'altres retrovirus. Les seves particules tenen un diametre aproximat de 120 nm i una forma esfrica rugosa. 
 
El material gentic del virus est format per dues cadenes positives de RNA de cadena simple que codifiquen pels nous gens inclosos dins d'una cpside cnica composta de 2.000 cpies de la protena viral p24. La cadena simple de RNA es troba lleument unida a les protenes de la nucleocpside, p7 i els enzims necessaris per al desenvolupament de virions com ara la transcriptasa inversa, proteasas, ribonucleasas i integrasas. Tot aix es troba envoltat per una matriu composada per la protena viral p17 que envolta la cpside assegurant-ne la seva integritat de les particules virals. Al seu torn es troba envolcallat per l'envolcall viral que es composta per una bicapa lipdica de fosfolpids a partir de la membrana de la cllula hoste.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15160" title="Riu Tria" nonfiltered="2073" processed="2057" dbindex="7083">



El Tria s un  riu mediterrani de 241 km. que naix a la provncia de Terol (amb el nom de Guadalaviar) i desemboca, amb el nom de Tria, al sud de la ciutat de Valncia. Al seu pas pel Rac d'Adems, rep el nom en castell de ro Blanco.

El seu cabal s escs i irregular (14ms a Vilamarxant), no obstant, les seues aiges reguen el Camp de Tria i l'Horta de Valncia. El 1957 es va desbordar (Gran Riuada de Valncia) amb un cabal de 3.700 m3/seg. Caus moltes destrosses i prdues humanes a la ciutat de Valncia i com a conseqncias es va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m3/seg. Riu amunt, als Serrans, es constru un embassament anomenat "del Generalsimo" amb la ma d'obra dels presos de la guerra civil. Avui en dia el coneixem com l'embassament de Benaixeve.

El vell llit del Tria, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat de Valncia i s hui en dia un jard conegut com a Jard del Tria. En aquest llit es troben el Palau de la Msica de Valncia i la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia.

Origen dels noms.
El Tria era ja conegut a l'poca pre-romana com a Tirio, derivat del nom de l'urbs bera Tiris, situada a prop de la seua desembocadura.

"...I no lluny de la separaci d'aquest riu, el riu Tirio voreja la ciutadella de Tiris..."

Pel que fa a ro Blanco, nom col.loquial utilitzat a Adems, sembla un calc de l'rab Guadalaviar, o riu blanc.







Hidrografia.
s un tpic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren la seua aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produdes a la seua conca.

Es pot distingir dos trams significants de la conca. El primera, del naixement fins a Xulilla, s muntanyenc i s on rep quasi tots els seus tributaris. s tamb la zona que menys profit trau del riu, encara petit i en alguns punts inaccessible. El segon tram s un de planria, de Pedralba a la costa, on el riu s'aprofita en gran mesura pel regadiu dels ctrics. 

 Curs .

A l'Arag.
El manatial del riu se situa al Muelle de Sant Juan, als Munts Universals de l'Arag. Les seues aiges provenen de la Serra de Tremendal i la Serra de Jabaln. A Tramacastilla recull les aiges del riu Garganta.
Passa pel poble turstic d'Albarras fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarras s'hi cria una truita autctona. A Terol rep les aiges de l'Alfambra, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt s'en diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat s'anomena Tria o ro Blanco. A Villel hi conflueixen el Tria i el Camarena abans d'eixir d'Arag.

Al Pas Valenci.
Entra al Pas Valenci per Mas de Jacinto, Torre Baixa al Rac i rega els camps de pomes d'Adems. Al Rac, petit enclavament de la provncia de Valncia, t com a tributaris els rius Riodeva, Ebrn i Bohlgues. Passa als Serrans tot travessant un tros petit de la provncia de Conca, Santa Cruz de Moya, on arreplega les aiges salines del riu Arcos. Just desprs de passar el llogaret de las Rinconadas passa de nou al Pas Valenci, transcorre davall un viaducte contrut a meitat del segle XX.

Al Serrans l'orografia s molt accidentada fent difcil l'aprofitament del riu. Tanmateix, s ac que trobem l'embassament de Benaixeve i la Canal de Tria (abans Canal del Generalsimo) que s destinada al rec dels camps de Lliria, Casinos i Btera. A l'alada de Xulilla el riu es troba amb els afluents torrentials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i ms avall, un congost impressionant. 

A partir de Xulilla abasteix el regadiu de ms de 12.000 ha a les comarques del Camp de Tria i l'Horta. A l'alada de Lliria, rep les aiges de la rambla Castellarda.

Existeixen diversos projectes sobre aquesta zona, tant de urbanitzaci com de protecci de l'entorn. Un d'aquests s el Parc Natural del Tria, creat al 2007 i encara pendent d'un marc legal concret per que es preveu com a un dels parcs naturals urbans ms grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el Tria des de Pedralba fins a la ciutat de Valencia, pasando por Xest, Vilamarxant, Lliria, Benaguasil, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata. s a Mislata que trobem un altre parc urb, el Parc de Capalera, i seguidament al terme de Valncia el Jard del Tria. Mnetrestant, la llera nova del Tria transcorre al sud, deixant Valncia al nord i Xirivella i diverses pedanies de Valncia al sud. Desemboca a la mar just al sud del Port de Valncia, a Pinedo.

 Afluents .
riu Garganta;
riu Alfambra;
riu Camarena;
riu Arcos;
riu Sot;
riu Xera;

Embassaments.
Embassament d'Arquillo de San Blas, de 22hm;
Embassament dels Alcamines (en construcci), de 17hm;
Embassament de Benaixeve, de 228hm;
Embassament de Loriguilla, de 71hm;

Vegeu tamb.
Sistema d'aprofitament hdric del riu Tria;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15175" title="Energia de desintegraci" nonfiltered="2074" processed="2058" dbindex="7084">
L'energia de desintegraci s la diferncia d'energia existent entre les partcules inicials i les finals d'un procs de desintegraci radioactiva. S'aplica la relaci entre la massa i la energia:

Q = (massa dels partcules inicials - massa de les partcules finals)  c2;
(on c s la velocitat de la llum);

Si l'energia, Q, s positiva, la reacci s exotrmica, si s negativa la reacci s  endotrmica.

Escrit segons la famosa formula d'Albert Einstein
 E = m  c 2;

Se sol mesurar en electr volts (eV) o Megaelectr volts (MeV)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15178" title="Rac d'Adems" nonfiltered="2075" processed="2059" dbindex="7085">


El Rac d'Adems s una comarca de l'interior del Pas Valenci, de parla aragoneso-castellana, amb capital a Adems. Tamb s coneguda simplement com El Rac.

Limita pel nord, l'est i l'oest amb la provncia de Terol i al sud amb la de Conca. Aquesta comarca est, per tant, allada geogrficament de la resta del Pas Valenci, amb un poble de la provncia de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig. 

s una de les comarques menys tecnolgicament desenvolupades del pas.

 Municipis .
Els municipis d'aquesta comarca sn:











Celebritats.
L'escriptor Francesc Candel (1925-2007), va nixer a Casas Altas, al Rac d'Adems.

Referncies.


 Bibliografa .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007.
 Eslava Blasco, Ral: Vallanca y su patrimonio histrico-artstico religioso. Vallanca, 2006.
 Gargallo Gil, J.E.: Habla y cultura popular en el Rincn de Ademuz. Madrid, 2004. ;
 Rodrigo Alfonso, Carles: El Rincn de Ademuz, anlisis comarcal. Valencia, 1998. ;
 ABABOL. Revista del Instituto de Cultura y Estudios del Rincn de Ademuz (ICERA), dirigida per ngel Antn Andrs i publicada trimestralment a Adems des de 1995. ;

 Enllaos externs .
 Institut de Cultura i Estudis del Rac d'Adems (ICERA);
 Art i patrimoni al Rac d'Adems ;
 Algunes rutes senderistes pel Rac;
 Pomes del Rac;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15191" title="Ezequiel" nonfiltered="2076" processed="2060" dbindex="7086">


Segons la Bblia Ezequiel va ser un sacerdot exiliat a Babilnia. Les seves profecies avisen de la destrucci imminent de Jerusalem, tamb fu oracles sobre la condemnaci de les nacions estrangeres, i la restauraci d'Israel. Els musulmans el consideren  un profeta sota el nom de Dhul Kifl.

La seva histria no es coneix sin pels seus escrits proftics. Per ells se sap que fou elegit per Du pel ministeri proftic i tingu la seva visi inaugural en l any trigsim de la seva edat i el quart de la transmigraci de Babilnia (Ezequiel, I, 1). D on es dedueix que Ezequiel degu de nixer vers l any 622, en els principis de la reforma de Josies, i que tenia uns 25 anys quan el 597, Nabucodonosor vingu per segon cop a Jerusalem i prengu la ciutat emportant-se captius al rei Joaquim o Jecones, a la seva mare, als prnceps i senyors, als eunucs i servidors de palau i, en fi, a la flor de la noblesa i de l exercit, i no deix noms que els pobres del poble (4, Reg. XXIV, 10-16). Un dels captius fou Ezequiel, jove en aquell temps d uns 25 anys, que fou amb els dems portat a Babilnia, a Tell-Abid (que la Vulgata tradueix Acervus novarum frugum), i que devia d estar situada prop de Nippur, junt al riu Chobar, anomenat en assiri Naru Kabarse, llarg canal navegable, que passava prop de Nippur, el qual nom encara es llegeix en alguns contractes relatius a aquella ciutat babilnica.

Se sap a ms, d Ezequiel que era fill d en Buzi, sacerdot, i sacerdot ell mateix (Ez, I, 1-3), i que va estar casat i la prdua de la seva esposa fou per a ell i per el poble amb que vivia un smbol o senyal de la destrucci de la ciutat i del temple (Ez, XXIV, 16-18). Aix s el que de la vida d Ezequiel ens diu el text sagrat; altres autors per cert no gaire dignes de crdit com el Pseudo-Epifani Devitis prophet,9 (P.G., 43, 401), conten d ell alguns miracles.

Quelcom ms creble s la tradici que sembla indicar ja San Atanasi (Or. De incarn. Verbi. 37, P.G., 25, 160), i expressa el Pseudo-Crisstom (Op. Imperf. in Matth. hom., 46, P.G., 56, 895), i que rebuda per altres antics escriptors rest consignada en el martirologi rom el 10 d abril, on si diu que el profeta perqu reprengu a un jutge del poble d Israel per llur idolatria fou mort a Babilnia i sepultat en el sepulcre de Em i Arfaxad, progenitors d Abraham.

S ignora la edat en que va morir; per se sap que el seu ltim vaticini  contra Egipte s de l any 570 i desprs d aquest any es de suposar que encara va tenir temps de recollir llurs profecies i d acabar el seu llibre.

Ezequiel exerc el seu ministeri proftic en mig dels israelites captius a Babilnia, junt al riu Chobar, a on emetia llurs profecies, ja oralment, ja tamb per mitjans d accions simbliques, ja solament per mitj de l escriptura.

Ms tard reun totes les seves prediccions formant un llibre, que  l anomenat llibre d Ezequiel o profecia d Ezequiel i que cont dues classes de profecies, unes d amenaces, altres de promeses messiniques. Per l estudi del llibre se sol dividir aquest en dues parts, la primera fins el captol XL i la dita segona part d Ezequiel des del captol XL fins el final. Altres el divideixen en quatre seccions, a ms de la introducci, i en aquesta divisi el llibre es reparteix com segueix:
Introducci. Visi inaugural. El carro de la glria de Du. Vocaci i missi del profeta (Ez., I, 1 III, 27).
Primera secci. Profecies d amenaa contra Jerusalem i el poble d Israel (fins el XXIV).
Tercera secci. Profecies messiniques (fins el XXXIX).
Quarta secci. Profecies del nou temple (fins el final).

L estil del profeta s quelcom obscur, segons ja ho advert Sant Jeroni, qui el compara amb les catacumbes negres ; per la foscor prov principalment del freqent s que es fa de figures i de smbols. El llenguatge no s l hebraic pur i casts del temps d Isaies, sin de l poca posterior, el del temps de la captivitat babilnica mesclada amb arameu. El text en el seu estat actual s fora incorrecte i presenta moltes variants.

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15192" title="Ezequies" nonfiltered="2077" processed="2061" dbindex="7087">


Segons la Bblia, Ezequies (en hebreu         -    Hizqiyah ben Yehoahash) fou el tretz rei de Jud

Era fill del rei Acaz i la seva esposa Ab, i va succeir el seu pare a l'edat de vint-i-cinc anys.

Fams per las seves reformes religioses, incloent el restabliment del culte al Temple de Jerusalem, i per les seves temptatives d'obtenir la independncia de la dominaci assria. Un cop per, per tal d'evitar el saqueig per part de tropes assries, no va dubtar en desmantellar tot l'or i la plata del Temple de Jerusalem per donar-ho al rei d'Assria, Sennquerib. 

Aquest va entrar igualment al regne de Jud i va acampar davant de Jerusalem. Un dia, per, es van despertar i el campament era ple de cadvers, aleshores va tornar al seu pas.

Ezequies es pos molt malalt i semblava que anava a morir, per finalment es va recuperar. Un cop restablert, va rebre la visita de cortesans de Babilnia.

Desprs de vint-i-nou anys de regnat, va morir i fou succet pel seu fill Manasss de Jud 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15193" title="Gog" nonfiltered="2078" processed="2062" dbindex="7088">
Ezequiel va profetitzar que Gog, un governant de la terra o del poble del nord (Magog) lluitaria contra Israel en els dies previs a la restauraci. L'Apocalipsi i la literatura rabnica presenten Gog i Magog com a figures emparellades que representen Satan en el conflicte final contra el poble de Du.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15198" title="Goliat" nonfiltered="2079" processed="2063" dbindex="7089">
Goliat s descrit a la Bblia com un gegant de Gat, amb una alada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada m i a cada peu (Hexadactlia), que va desafiar als israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans ms grans. David li va tirar una amb la fona una pedra, que li va quedar clavada al front.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15205" title="Serrans" nonfiltered="2080" processed="2064" dbindex="7090">


Els Serrans, o Serrania de Xelva (Serranos o La Serrana, en castell) s una comarca de l'interior del Pas Valenci, que t Xelva com a capital.

Limita pel Nord amb l'Arag, a l'Est amb l'Alt Palncia i el Camp de Tria, al Sud amb la Foia de Bunyol, al Sud-Oest amb la Plana d'Utiel i a l'Oest amb Castella-La Manxa.

Els municipis d'aquesta comarca sn:























 Comarca histrica .

Els Serrans (o La Serrana) s una comarca histrica que ja apareixia com a Serrania de Xelva al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. L'nica diferncia s que en s'hi inclouien els municipis de Xera i Sinarques, que actualment es troben a l'actual comarca de la Plana d'Utiel, el de les antigues localitats de Loriguilla, i Domenyo, que es troben inundades per presses i actualment s'ubiquen al Camp de Tria i les colnies de Sant Isidre de Benaixeve a Montcada i Sant Antoni de Benaixeve. La llengua prpia dels seus habitants es el castell aragons a l'igual que altres comarques com l'Alt Palncia, l'Alt Millars o el Rac d'Adems. Pertany  al grup de comarques de repoblaci aragonesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15207" title="Horta de Valncia" nonfiltered="2081" processed="2065" dbindex="7091">

L'Horta de Valncia s una histrica comarca del Pas Valenci, amb capital a Valncia. Hi formaven part tots els municipis de l'Horta Nord, part de l'Horta Sud - Torrent, Alfafar, Benetsser, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Poblenou de la Corona, i Sedav -, part de l'Horta Oest - Xirivella, Mislata, Paterna, Picanya -, i la comarca de Valncia amb l'nic municipi de Valncia. Actualment hom tendeix a incloure-hi la resta dels municipis de les esmentades comarques actuals. 

Per a ms informaci, vegeu: Comarques del Pas Valenci

 Demografia .

s la comarca ms poblada del Pas Valenci i tamb on s'ha experimentat l'augment ms gran de poblaci, sobretot com a receptora d'immigraci. La seua expansi urbana ha motivat la creaci de diverses connurbanitzacions i la incorporaci al nucli urb de la metrpoli de nuclis d'antics pobles, aix com la seua divisi en quatre comarques considerades, encara hui dia, com a subcomarques.

 Geografia .
Esta comarca s'estn des de Puol, al nord, fins a l'Albufera, pel sud, i pels relleus de Paterna, Torrent i Montcada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva progressivament des del mar cap a l'interior.

Origen.

L'horta valenciana va nixer en l'poca de l'imperi rom, creant la ciutat de Valentia, com a centre logstic i d'hibernaci per a les seues campanyes de conquesta sobre Ibria.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vinya. No obstant aquests per les condicions prpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant aix va servir per a la seua comesa de provement de tropes aix com posteriorment en les campanyes dels visigots deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

El que avui es coneix com l'horta valenciana es va desenvolupar en la edat mitjana, durant el perode islmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment amb la construcci de squies i assuts, menudes preses, que derivaven les aiges de les fortes avingudes del Tria i els barrancs, aconseguint dessecar grans zones pantanoses i duent el reg els camps. Tamb es va impulsar i va desenvolupar diverses activitats al llarg d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les squies, com safareigs propers als habitatges o alqueries.

Grcies a aquestes infraestructures la ciutat de Valncia, aix com les poblacions del seu entorn van aconseguir desenvolupar-se.

Es va crear realment un ric espai productiu, l'origen de l'horta de Valncia s clarament d'poca andalus, com a conseqncia de la introducci de la tradici rab (Iemen i Sria) del regadiu, aix com les berbers nord-africanes. Els productes conreats en ella sn molt dispars, conseqncia d'una societat independent i tributria. Als cultius clssics que ja es conreaven en poca romana, cereals, vinya, oliveres, s'afegeixen l'arrs i la xufla com ms caracterstics de les zones ms humides, hortalisses noves a Al-Andalus l'albergnia i la carxofa, etc. Sn els productes hortcoles el cultiu per excellncia, derivant d'ac el nom d'aquest entorn.

Hi ha vuit squies majors: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. Sn regides des de la seua creaci pel tribunal de les aiges, encara vigent hui i que es reuneix a la porta de la Catedral de Valncia, pel qual es controlava l's i utilitzaci dels cabals de reg.



 Economia .
 Agricultura .


De clima tpicament mediterrani, t hiverns suaus i estius prou calorosos. L'activitat histricament tradicional de la comarca ha estat l'agrcola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l'arrs. El seu sistema de regs s'estructura al voltant de 13 squies que possibiliten els conreus de regadiu tot l'any. Alguns termes municipals presenten una certa especialitzaci pel que fa als conreus: xufa a Alboraia i Almssera; tomaques i pebrots per a conserva al Puig, Puol i Tavernes Blanques; maduixes a Rafelbunyol; melons d'Alger a Meliana i Almssera, etc. L'arrs es troba en crisi, per continua conreant-se a les vores de l'Albufera.

 Indstria .
A l'oest de la comarca, les poblacions se situen en el marge de l'horta, al voltant de la capital: Montcada, amb indstria txtil i pirotcnica; Burjassot, unida a Godella, amb fbriques de cermica i ciment; Paterna, Manises i Quart de Poblet, que tenen una important indstria cermica; Mislata, que presenta indstries del paper i txtils, etc. A la zona nord, els pobles segueixen una lnia parallela al litoral: Tavernes Blanques amb indstries de cermiques i porcellanes: Massamagrell, Meliana, Puol, bsicament agrcoles, etc. Al sud hi ha diverses poblacions quasi unides entre si: Benetsser, Alfafar, Poblenou de la Corona, Sedav, Massanassa, Catarroja i Silla. La capital de la comarca, Valncia, que ho s tamb del Pas Valenci, amb ms de 760.000 habitants, en l'actualitat mant l'agricultura que en altres temps la fu famosa, per ha desenvolupat molt la indstria (mobles, qumica, mecnica, etc.) i el comer. El seu port s el segon del mediterrani espanyol, desprs del de Barcelona, encara que ja el supera en el transport de contenidors, i en activitats esportives, ja que en ell s'ha celebrat la 32ena America's Cup, i en el futur se celebraran altres edicions.

Vegeu tamb.
Cuina de l'Horta;

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
A tornallom;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15208" title="Regne de Valncia" nonfiltered="2082" processed="2066" dbindex="7092">

El Regne de Valncia s l'antic regne pertanyent a la Corona d'Arag que abastava gran part de les actuals terres valencianes. Avui en dia el Rei d'Espanya continua ostentant el ttol de Rei de Valncia.

Tcnicament, el regne va existir mentre va sser en vigor els Furs de Valncia, a partir del 1238 o 1239 fins els Decrets de Nova Planta al 1707. Tanmateix, aquest nom es va utilitzar fins al segle XIX. De fet a alguns pobles de Conca i de Terol, encara diuen bajar al Reino, referint-se al Pas Valenci. Tamb s'utitilitza sovint per a algunes tradicions, com per exemple la Cavalcada del Regne en les festes de Falles.

 Formaci .
 La conquesta .

En les Corts de Tortosa de 1225, el rei Jaume I el conqueridor acord amb la seua noblesa la necessitat d'expansi cap a les terres del sud, aleshores dominades per febles governants rabs (vegeu Regnes Taifa). El procs de Reconquesta va comenar amb el greu fracs del setge sobre Penscola en no comptar amb la presncia militar aragonesa.

Un cop conquerides les illes Balears, els esforos militars de Jaume I es redirigiren cap als territoris islmics del sud. A l'any 1233 es planific la campanya a Alcanys, desenvolupada en tres etapes:
 La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Penscola.
 La segona abasta la zona central amb la conquesta de Valncia (1238) i les terres planes fins al Xquer, per a fer-ho les corts generals de Monts de 1236 van concedir l'ajuda necessria i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el carcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de Valncia. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entr en la ciutat el 9 d'octubre.
 La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als lmits estipulats per a la conquesta entre Arag i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les rees de reconquesta de les Corones de Castella i Arag. Les terres al sud de la lnia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Mrcia situades al nord de la riba del Segura sn incorporades al regne de Valncia per Jaume II desprs de la Sentncia Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).


 La creaci del regne .
La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a Valncia com una prolongaci dels seus senyorius. Jaume I, per, tenia un estil poltic extratemporni que a l'actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostr l'establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permet la creaci d'una conscincia diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Aix, convert Valncia en un regne propi (1239), formant una entitat poltica, jurdica, i econmica prpia expressada en els Furs de Valncia, les Corts Valencianes, moneda prpia, i unida dinsticament a la Corona d'Arag, fet que va provocar l'airada reacci de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorg a la Ciutat de Valncia una ordenaci poltica i administrativa: el costum, de carcter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposici de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislaci, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.

 El repoblament .
El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la poblaci musulmana va continuar sent majoritria fins al segle XVI, quan encara era un ter de la poblaci. Si abans la llei islmica havia discriminat cristians i jueus abans de la reconquesta, la falta de respecte per part dels cristians envers els pactes i les capitulacions signades amb els mudjars en la presa de Valncia, en qu hi havia el comproms de protegir les riqueses dels musulmans, les seues creences, la seua llengua, la seua legislaci, entre d'altres, dugueren a constants tensions socials. En l'any 1251, per a aplacar les tensions Jaume I ocup la ciutat de Xtiva promulgant un edicte el 22 de setembre amb condicions de rendicions suaus per als musulmans, equivalents a les signades a Valncia. Contraposadament, el papa Climent IV presionava infructuosament a Jaume I perqu esborrara tota presncia islmica al seu regne, coneixedor de les seues profundes conviccions religioses, per restaurar el carcter cristi de les terres. No va reeixir ats que els musulmans eren una improtant capa social treballadora difcil de substituir.

 Revoltes mudjars .
Els mudjars, habitants musulmans del regne de Valncia, van protagonitzar tres revoltes que posaren en greu perill el jove regne, totes elles liderades pel cabdil Al-Azraq. En la primera d'elles (1244), i amb l'ajuda de Castella, s'arrib a independitzar del regne els territoris al sud del Xquer. En la segona (1248-1258), Al-Azraq estigu a punt de matar a Jaume I en una emboscada, per finalment les tropes de la confederaci aragonesa recuperaren, sense gaire resistncia, totes les places perdudes. Al-Azraq fou capturat i desterrat del regne. Finalment, la tercera revolta (1276), s'estengu per totes les comarques del sud de l'antic regne de Valncia. Al-Azraq fou mort en aquesta revolta, per el seu fill continu liderant-la.

 Poltica contempornia .
Malgrat els Decrets de Nova Planta (1707), el nom "Regne de Valncia" es va continuar utilitzant per referir-se al territori valenci, per exemple a les Corts de Cadis. Amb la divisi provincial espanyola, el 1833, el mot va acabar desapareixent, substitut pel de "Regi Valenciana" per al conjunt de les tres provncies.
Amb la Transici espanyola el moviment blaver va voler recuperar el terme "Regne de Valncia", per tal de denominar aix l'actual Comunitat Valenciana. s a, fonamentalment, el que ha generat un fort criticisme vers aquest terme. En l'actualitat, en terminologia acadmica s utilitza el terme  "Regne de Valncia" per referir-se nicament al perode 1238-1707.

 Articles relacionats .
 Pas Valenci;
 Edat mitjana al Pas Valenci;
 Histria de Valncia;
 Al-ndalus;

Bibliografia.
  Vicente Coscoll Sanz, La Valencia musulmana ;

 Enllaos externs .
 Histries de Catalunya: La conquesta de Valncia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15209" title="Alacant" nonfiltered="2083" processed="2067" dbindex="7093">

Alacant s la segona ciutat del Pas Valenci. Situada en la costa mediterrnia, compta amb una poblaci de 322.673 habitants (2007), i s la capital de l'Alacant i de la provncia d'Alacant. Forma una conurbaci de ms de 430.000 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. A ms a ms, l'rea metropolitana d'Alacant-Elx t uns 725.000 habitants.

Es la capital poltica i administrativa de la provincia (quarta provincia d'Espanya en habitants), encara el seu influx comercial i cultural no es tan fort en algunes de les  localitats de la provincia com Alcoi (mes vinculada a Valncia o Oriola, amb vinculacions amb Murcia.

s una ciutat eminentment turstica i de serveis. Lingsticament s una ciutat castellanoparlant, situaci reforada als ltims anys ats que compta amb un 10% de poblaci estrangera, majoritriament de l'Amrica Llatina. L's del valenci en aquest territori s petit, per la majoria sap utilitzar-lo, o com a mnim l'entn .

 Histria .

 Vegeu l'article principal d'Histria d'Alacant.;
Si b l'orgen ms remot d'Alacant es deu a la civilitzaci ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del casc antic. En aquest lloc, des de finals del segle XIX, s'han trobat restes arqueolgiques romanes entre el s. I i VIII aC. Aix, a l'antiga Estaci de Mrcia es va trobar una inscripci dedicada a Marco Aureli i Cmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinitzaci del nom iber Leucanti.

En la segona meitat del s. VIII s'hi installaren andalusins provinents d'Arbia, Sria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urb de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prov l'actual nom Alacant en valenci, i iniciaren una important transacci comercial des del seu port, principalment cordatges.

A l'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i pass a formar part definitivament de la Corona d'Arag i del Regne de Valncia amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contnues i intermitents tensions dinstiques i poltiques amb el Regne de Castella. Durant aquest perode la vila gaudeix de privilegis forals, t vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la m d'obra barata dels tagarins. En 1492 el rei Ferran el Catlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou prcticament destruda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estres. Durant la Guerra de Successi Alacant fou declarada inicialment com a filipista, per desprs de la derogaci dels Furs de Valncia en 1707 es decant pel bndol austriacista. Aix tingu com a conseqncia anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos teros de la ciutat fou destruda per bombardejos, aix com la destrucci gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Brbara. Als segles XVIII i XIX es fa palesa la importncia comercial de la ciutat, i en 1833 s designada com a capital d'una provncia espanyola creada ad hoc.

El tarann progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles XIX i XX, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparici de la Inquisici, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que don pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republic al Pas Valenci s'obr a Alacant prop de novembre de 1868, i aquesta tendncia poltica guany les eleccions municipals de 1870. En 1931 el primer alcalde democrtic fou Lloren Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona Repblica. Aquest darrer alcalde dugu a terme diversos projectes urbanstics d'importncia i foment la construcci d'escoles pbliques. Durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'ltima ciutat en caure en mans del bndol franquista sublevat, i pat la repressi de la posterior dictadura.


La dcada dels seixanta va portar el desenvolupament econmic i el creixement demogrfic que va continuar en les dcades segents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanstic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauraci democrtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani, per tamb del canvi climtic i d'un catic planejament urbanstic, Alacant pateix inundacions destructives. En 1982 amb 220 mm i en 1997 amb 270 mm, rcords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans prdues econmiques, i huit vctimes mortals. En conseqncia, es dugu a terme un gran pla de defensa antiriuades, l'efectivitat del qual encara queda per comprovar.

L'entrada del segle XXI es caracteritza, principalment, per una nova expansi urbanstica, acompanyada per un creixement demogrfic gaireb exponencial, degut a la immigraci. Aix com tamb la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.

 Territori .


La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una srie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la faana urbana en qu es troba tamb el Tossal, la Serra de Sant Juli o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tlvegs, alguns completament amagats pel creixement urb com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de ms envergadura, sn canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.

En la lnia costanera cal assenyalar les platges que sn de nord a sud Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (tamb coneguda com Urbanova), totes dins de la malla urbana. Tamb cal esmentar les platjes de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.

Hi ha un gran desnivell a la prpia ciutat: mentre que l'Ajuntament s situat a 0 m. d'altura i es pren com a referncia per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la Pennsula Ibrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a ms altura com el Pla del Bon Reps i Sant Blai a 30 m., els ngels a 75 m. o Ciutat Jard i Verge del Remei a ms de 80 m.

El terme municipal abraa ms de 200 km2 i destaca com mxima altura els 1.208 m del Cabe d'Or. Tamb hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les guiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), San i els Teixos, que separen l'Alacant de les comarques del Vinalop. Aquestes elevacions sn formacions composades per de roca calcria, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a ms de nombroses rambles de menor conca. Destaca tamb l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.


 Poblaci .
 Vegeu Organitzaci poltico-administrativa d'Alacant.;



Segons el padr de l'1 de gener de 2006, la ciutat compta amb 322.431 habitants, i ocupa el 2n lloc de ciutats ms poblades del Pas Valenci i el 12 d'Espanya. Al nucli urb hi viuen 319.464 habitants, i 6.138 en partides rurals, i Carolines Altes s el barri amb ms poblaci de la capital, amb 19.683 habitants.

El 1900 comptava amb 50.495 habitants que van augmentar lentament fins el 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanstic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauraci democrtica el creixement va ser ms lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigraci ha causat un nou auge demogrfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen equatorians amb 4.373, colombians amb 4.366 i argentins amb 3.552.

La conurbaci que forma amb els municipis fronterers de l'Alacant (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 400.000 habitants (434.505 en 2006) i compta cada vegada amb ms serveis conjunts com sn els transports pblics. L'rea metropolitana d'Alacant-Elx compta amb 725.395 i s la vuitena d'Espanya.




 Fonts: Dades del perode 1250-1609 sn estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Venatge de l'Arxiu del Regne de Valncia. Dades del perode 1717-1803 sn de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 sn dades censals.



 Poltica i govern .
 Ajuntament .



Les formacions poltiques ms rellevants en l'mbit local sn el PP, el PSPV, i EUPV. En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat s Sonia Castedo, del PP, que ocupa el crrec des de 2007. Des de 1979 fins a 1995, la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV (vegeu Llista d'alcaldes d'Alacant i Eleccions municipals d'Alacant).

La Corporaci Municipal s formada per 29 regidors, amb l'alcalde. En les eleccions municipals del 25 de maig de 2007, el PP hi obtingu 15 regidors, mentre que el PSPV n'hi aconsegu 14. Les altres formacions no hi van entrar al ajuntament, a causa de la baixa participaci. Per ordre els partits ms votats foren: PP (Llus Daz Alperi), PSPV (Etelvina Andreu), EU (Martnez Cabello), Vecinos por Alicante (Valds), Ciudadanos (Climent), BLOC (Antoni Arques)...

 Principals seus administratives .

A la Plaa de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en qu se situen la subseu provincial de la Delegaci del Govern espanyol al Pas Valenci, aix com la seu provincial de l'Agncia Tributria, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justcia.

Quant a seus autonmiques, destaca la Delegaci Provincial del Consell de la Generalitat (govern valenci) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Mndez Nez, amb el seu popular rellotge digital. All se celebren els plens una vegada al mes. Aix mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcci territorial de Presidncia i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport que es troba en el carrer Carratal, en el Barri de Benala i contigua als Jutjats.

 Alcaldes de la democrcia .



 Clima .

Alacant compta amb un clima mediterrani rid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els perodes equinoccials. Les temperatures oscillen entre els 16,8 C i 6,2 C de gener i els 30,6 C i 20,4 C d'agost, la temperatura mitjana anual s de 17,8, les gelades i les temperatures per damunt dels 40 sn excepcionals. L'oscillaci trmica diria s molt petita degut la influncia martima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 C. Pel que fa a l'oscillaci anual, aquesta s tamb reduda, per la qual cosa els hiverns sn suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions sn de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos ms plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir ms de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat s el que explica que a l'any noms hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol sn 2.864.

Els mxims de temperatura mxima a Alacant sn 41,4 C el 4 de juliol de 1994, 41,2 C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mnima sn -4,6 C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rcords de precipitaci en 24 hores sn els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.




 Economia .


Alacant s una ciutat de gran dinamisme econmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dna ocupaci al 84'2% de la poblaci activa.

Entre les activitats econmiques desenvolupades a Alacant es destaca de manera especial el comer, que histricament tingu el recolament del port. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracci per a gran part del sud valenci, amb un eix que gira al voltant del Vinalop fins a la localitat castellana d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinqu lloc a nivell estatal en importncia pel que fa al comer, noms superada per ciutats com Madrid, Barcelona, Valncia o Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorg a mitjans del segle XIX, si b el seu desenvolupament t lloc principalment als anys 50 del segle XX, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni histric (Castell de Santa Brbara, Esglsia de Santa Maria, Concatedral de Sant Nicolau de Bari, Casc antic, etc.) i la seua oferta d'esplai. Tamb s un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi t la seua seu, aix com d'importants activitats administratives, com ara l'agncia europea de l'Oficina d'Harmonitzaci del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, compta amb ms de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.

El sector de la indstria ocupa al 6'2% de la poblaci activa del municipi, on destaquen les fbriques d'alumini, de tabac (Altadis), de maquinria, de materials de construcci i de productes alimenticis (Gelats Alacant). L'antiga fbrica de Tabacalera fou d'una gran importncia econmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades ms de 4.000 treballadores. Dins de l'rea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importncia al minicipi de Sant Vicent del Raspeig, cap a on s'estn la infraestructura industrial. Els principals polgons industrials del municipi sn el polgon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aiguamarga, i la zona industrial de la Florida.

Un dels elements punters de l'economia alacantina s el Port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansi amb l'objectiu de situar-se entre els 10 ms importants en trnsit de mercaderies. A hores d'ara, unes 15 mil persones treballen de manera directa o indirectament en les seues dependncies. Histricament el Port d'Alacant ha estat ntimament lligat al dest de la ciutat. De fet, quan al segle XVII comena el comer amb Amrica, el port alacant es converteix en el segon port ms important de la Corona d'Arag, desprs del de Barcelona, i el ms important del Regne de Valncia.

 Patrimoni histrico-artstic .



 Museus d'Alacant: Museu d'Art Contemporani (MACA), Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG), Museu Arqueolgic Provincial (MARQ), entre d'altres.
 Ajuntament d'Alacant (s. XVI). Punt de referncia per al mesurament de l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'Espanya, es tracta d'una arquitectura civil barroca.
 Mercat d'Abastos d'Alacant (s. XX). D'estil regionalista, fou construda el 1911 sobre la muralla del segle XVIII que circumdava la ciutat.
 Diputaci Provincial d'Alacant (s. XX). Palau de tall neoclssic, fou inaugurat el 1931.
 Casa de l'Assegurada (s. XVII).
 Cocatedral de Sant Nicolau de Bari (s. X). Edificada tamb sobre les restes d'altra mesquita, s d'estil renaixentista. Sbria en el seu aspecte exterior, la seua construcci se realitz entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre, ms antic, data del segle XV. Fou elevada como cocatedral en 1959, compartint la seu catedralcia amb la Santa Esglsia Catedral del Salvador de Oriola.
 Baslica de Santa Maria d'Alacant (s. XIII). Construda en estil gtic, fou alada sobre una antiga mesquita i se tracta del temple ms antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil rococ, i la seua portada, d'estil barroc, ambdues del segle XVIII.
 Llotja del Peix (s. XX). De principis del segle XX, s un edifici de carcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals rabs. Serveix des de 1992 com a sala d'exposicions.
 Monestir de la Santa Fa (s. XV). Situat 5 km al nord del casc urb, s d'estil barroc. Cada any, el segon dijous desprs de Setmana Santa se produeix una multitudinria peregrinaci que ix des de San Nicolau fins aquest monestir.
 Palau Gravina (s. XVIII). Construt entre 1748 i 1808 com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga el Museu de Belles Arts Gravina, dedicat a la pintura  a l'escultura regionals des del segle XVI fins a principis del XX.
 Palau Maisonnave - Arxiu Municipal (s. VI). Casa palatina situada en el casc antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necrpolis romana.
 Teatre Principal d'Alacant (s. XIX). Edifici d'estil neoclssic, fou inaugurat el 1847.
 Convent de Canongesses de Sant Agust s. XVIII Comenat en 1732, les seues obres s'escamparen fins a comenaments del segle XIX.
 Castell de Santa Brbara (s. XIV). Situat en la part ms alta del mont Benacantil, domina tota l'Horta d'Alacant i des d'ell es divisa la illa de Nova Tabarca. Antic castell rab, fou reconstrut pels cristians i consta de tres recintes dels segles XIV, XVI i XVIII.
 Castell de Sant Ferran (s. XIX). Fou construt el 1813 per a defensar la ciutat de la invasi napolenica.
 Ciutat Ibero-Romana de Lucentum(origen de la Ciutat) (s. III a.C al II dC).
 Pous de Garrigs (s. XVI).

  .
 TRAM - Metropolit d'Alacant.
 Vegeu l'article principal de TRAM Metropolit d'Alacant.;
Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfcie, el metre lleuger (tant en superfcie com en subterrani) en el nucli urb i serveis de rodalia (tant amb trens disel com amb tren-tram, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'rea metropolitana i altres ms llunyanes.

El TRAM penetra en subterrani al arribar al nucli urb d'Alacant, aquest tnel tindr un total de 4,2 km i sis estacions: MARQ, Mercat, Estels, Intermodal, Gran Via i Av. d'Oriola, per aquest tnel passaran la majoria de serveis urbans i de rodalia. Actualment, d'aquest tnel solament est operatiu el tram MARQ-Mercat, de 730 m de longitud. Per a finals de 2008 hauria d'entrar en servei l'estaci d'Estels, i ja per a 2011 estaria el tnel construt en la seua totalitat. Les unitats podran arribar a una velocitat de 70 km/h en el cas dels tramvies i de 110 km/h en el cas dels trens-TRAM, per aquest tnel no circular en servei cap unitat de tren "pesat".

Actualment est en obres la lnia 2 (L2) que anir des de Sant Vicent del Rapeig a Babel passant per la universitat, el centre i la Av Oriola. D'igual forma es troba en obres el bucle de la lnia 4 (L4).

Poc desprs d'aquest tnel que s'ha comentat anteriorment (sentit Dnia) comenaria altre de 1,4 km, comprs entre les estacions de Sangueta i La Illeta, aquest tnel t un pressupost de 34 milions d'euros i la seua funci ser desdoblegar la via en un complicat i insegur tram.

Localitats com Sant Joan d'Alacant o Mutxamel esperen el seu torn per a rebre el tan necessari tramvia.

La xarxa tamb serveix a tota la costa Nord de la provncia donant un servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dnia, on est previst que es creuen brancs tranviaris i serveis suburbans.

Lnies actualment en servei:
L-1 Mercat Central-Benidorm (Serveis de rodalia amb Trens-TRAM)

L-3 Mercat Central-El Campello/Venda Lanuza (Servei metropolit)

L-4 Porta del Mar-Avinguda de les Nacions (Servei metropolit)

L-9 Benidorm-Dnia (Servei de rodalia amb trens srie 2500)

 Autobusos urbans .

La ciutat conta amb una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans d'al voltant de 40 lnies. Aquests autobusos tenen totes les seues tarifes i ttols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a travs de la targeta sense contacte Mbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'rea Metropolitana d'Alacant.

Actualment continua sent el mitj de transport pblic ms utilitzat pels alacantins grcies al seu gran de cobertura del territori urb.

 Aeroport d'Alacant .

L'Aeroport es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. Es tracta d'un aeroport internacional, que se situa en sis lloc quant a nombre de passatgers transportats amb un total de ms de 9 milions durant l'any 2007.

Durant el 2008 s'est escometent la seua ampliaci amb una nova i moderna terminal que dotar a l'actual aeroport de capacitat per a ms de 20 milions de viatgers. D'igual forma tamb s'espera que tant el TRAM com la lnia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estaci Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.

 Rodalies .

Actualment hi ha 3 lnies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa Rodalies Alacant - Mrcia. Aquestes lnies de rodalia estan gestionades per dos operadors diferents. Un s Renfe Operadora, Entitat Pblica Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposici dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles. Tots els trens operats per RENFE terminen a l'estaci d'Alacant Terminal, l'estaci de tren principal. L'altre operador s FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) que a travs de la seua marca comercial a Alacant (TRAM) connecta la ciutat amb el centre de Benidorm passant per altres poblacions costaneres. El TRAM recorre el centre de la ciutat i t com a estaci central l'estaci de la Marina.

 Alacant-Dnia (Operat per FGV i amb transbord a Benidorm).

 Alacant-Mrcia (lnia C-1 Renfe Operadora);

 Alacant-Universitat/Sant Vicent del Raspeig (lnia C-3 Renfe Operadora);

 Tren Alta velocitat .

 Tren Euromed: Alacant-Valncia-Barcelona.

 TGV: Previsiblement, el TGV arribar a Alacant el 2012.

 Parcs i jardins de la ciutat .
 Esplanada d'Espanya .


Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle XX. Est compost per 6.000.000 de tesselles que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A ms, el passeig compta amb quatre fileres de palmeres que recorren els ms de 500 metres de longitud del mateix. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un smbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90, i segueix sent considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil Espanyola, aquesta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Mrtirs. 


 Parc de Canalejas .
Es troba a continuaci de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una srie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que ofereixen ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan d'aquest parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan les vegades d'entrada al parc. Altre element d'inters s un mapa d'Espanya de gran grandria, i un monument a l'escriptor alacant, Carlos Arniches. 
 Parc del Palmerar .
Aquest parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Compta amb centenars de palmeres i abundant vegetaci autctona, a ms d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.
 Parc de l'Ereta .
Se situa en les faldilles del munte Benacantil, i constitueix una de les vistes ms espectaculars de la ciutat. Des d'aquest parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius d'aquesta zona, s que est perms recrrer la renovada muralla que accedeix al Castell. 
 Projectes de zona verda .
Alacant sempre ha patit dficit d'mplies zones verdes en el centre de la ciutat, per aix, desprs del soterrament de les vies del tren, s'utilitzar gran part del terreny alliberat per a compensar el dficit de parcs i de vegetaci que pateix. En conseqncia, la zona que actualment ocupa l'estaci de Madrid (Renfe) es convertir en la plaa de major dimensi d'Alacant. L'estaci (futura Intermodal) se situar mig quilmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell de Alipark i el Pont Roig).

Un altre dels grans projectes consisteix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Toms y Valiente, duplicant aix les seues dimensions. Lgicament, aix requereix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, comenar quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008. 

 Festes .
 Fogueres de Sant Joan .

Les Fogueres de Sant Joan, sn les festes majors d'Alacant, d'Inters Turstic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satrics de cart-pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramrez de Cartagena. Amb el preg es dona el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies t lloc la crem, desprs del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cabalgates, ofrendes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etctera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (tamb dit racs), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies s tpic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la crem de les fogueres, hi t lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des a la platja del Postiguet.

 Setmana Santa .

Destaca tamb la Setmana Santa alacantina, amb ms de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecci. Destaquen algunes talles com la Mare de Du de la Soledat de Salzillo. Les processons ms conegudes sn la del Diumenge de Rams (La burreta) en qu participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb ms de 1.000 cofrares i quatre passos, sent el ms valus el del Davallament.

 Moros i cristians .

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant es celebren a cinc barris de la ciutat: El Palam, del 12 al 19 de mar; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benala, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avs de festa, una desfilada amb trajos de gala, i desprs hi t lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre preg. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades conduixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en qu el bndol cristi ven, simblicament, al bndol moro. El punt final s la finalitzaci amb la "Retreta", una desfilada en to humorstic.

Des de 1993 existix la Federaci Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu s aconseguir objectius conjunts a partir dels esforos dels cinc barris que celebren les festes.

 Romeria de la Santa Fa .

Es tracta d'una romeria de huit quilmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al Monestir de la Santa Fa, on es pot contemplar un llenol amb la cara (la fa) de Jesucrist. Es celebra el segon dijous desprs de la Setmana Santa, i sovint hi participen ms de 300.000 persones.

 Esports .

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els xits esportius ms importants de la ciutat provenen d'altres esports. Aix, s'han obtingut xits nacionals i internacionals en esports com el handbol, bsquet, per, no obstant aix, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixena o de residncia d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olmpics. 

 Olmpics alacantins .
Jos Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Nataci dels Jocs de Mxic en 1968 s qui potser va iniciar la rellevant participaci d'alacantins en els Jocs Olmpics. Per no va anar fins als Jocs de Moscou en 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramn Menargues va aconseguir el quart i el sis lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles). 

En els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a ms, van obtenir medalla per primera vegada: Mriam Blasco, medalla d'or en Judo; Francisco "Kiko" Snchez, medalla d'or en Vela, 470 mascul; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnstica rtmica. 

En els Jocs d'Atlanta de 1996, Juan Escarr va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba i Isabel Fernndez va obtenir medalla de bronze en Judo. En els segents Jocs Olmpics, Sydney 2000, Isabel va tornar a obtenir una medalla, aquesta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinqu lloc en els Jocs disputats en Atenes en 2004, i s l'nica esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olmpiques fins ara.

 Equips esportius alacantins .

L'equip que ms ttols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre ttols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre ttols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominaci en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisn (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei en 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip de handbol de la ciutat, femen en aquest cas s Mar Alicante.

Quant al bsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de ms xit des de finals del segle XX. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fmines el Club Bsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat ms passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que ms xits hi ha obtingut. Alacant compta amb dos equips de futbol: l'Hrcules Club de Futbol, histricament el club ms representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a. divisi de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola); i l'Alacant CF, que es l' equip mes antic de la ciutat, perque va ser fundat al 1918, que actualment juga a la Segona Divisi Espanyola. D' altra banda, Alacant va ser seu del Campionat Mundial de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Blgica, El Salvador i Hongria). Aix mateix, a Alacant es va disputar el partit pel 3r. i 4t. lloc de l'esmentat campionat.

Ciutats agermanades.



Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina web de l'Ajuntament d'Alacant;
 Web de Serveis de la ciutat d'Alacant;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15210" title="Segona repblica espanyola" nonfiltered="2084" processed="2068" dbindex="7094">


La Segona repblica espanyola (1931-1939), va ser el segon perode en qu el cap d'estat d'Espanya va sser elegit pel poble en lloc d'sser un rei hereditari. La Primera Repblica Espanyola havia durat menys d'un any (1873-1874).

Context: El perode previ.
La caiguda del dictador (1923-1930).

Espanya, estava sumida en una dictadura encapalada per Primo de Rivera. Aquesta es va allargar de 1923 a 1930, al principi sota la benedicci del rei Alfons XIII, que li retir el suport l'any 1929 per desavinences; aix precipit la caiguda de la dictadura, una dictadura curiosa tant pel seu inici com per la seva fi.

La dictadura, tot i el consens, sempre va tenir una oposici, tot i que feble. Per exemple, els dirigents de la Pro-restauraci, sempre haurien estat en contra. El declivi de la dictadura, ja hauria arribat els anys 1926-1927, on el descontentament i les diferncies augmentaren. El 1926, un grup de republicans ja intentaren una  Sanjuanada . A la vegada, el 1926 en endavant, hi haur bastant tolerncia poltica
. 	
Les universitats van agafar molta fora ja que es varen comenar a agrupar, implicant-se tamb professors. Aix oblig a fer algunes detencions, sobretot a Madrid. El creixement ms important de l'oposici es don a l'exrcit. I aix va ser grcies a un seguit de reformes de l'exrcit que no van assimilar:

La poltica d'ascensos per mrits de guerra. Aix, atreu l'oposici d'una part de l'exrcit, que quedava molt centralitzat en els artillers, els quals estaven molt agrupats i es comprometien a no acceptar mai un mrit de guerra. Els artillers renuncien a aix i trenquen la disciplina de l'exrcit. A partir d'aqu, es fan detencions en el si de infanteria tot enfrontant-se. Primo de Rivera, aleshores, suprim el cos de l'artilleria i els envi a tots a l'atur. Aquests, van anar a buscar el rei, que no els va escoltar car encara donava suport al dictador. Aix, una part dels militars es passaran al republicanisme l'any 1929.

Aix, no hi ha cap crisi econmica, es tracta d'un peculiar enfrontament militar i intellectual. A principis de 1929, hi ha una conspiraci de caire poltic entre els liberals ms una part de l'exrcit. Fracassar, per aquesta vegada haur recollit un suport ja molt gran.

Ser quan llavors Primo de Rivera mostri la seva feblesa de manera ms evident quan an a demanar als capitans de l'exrcit si tenia el seu suport, i ells van mantenir silenci. Davant del buit dels seus companys d'armes i del Rei, que en aquests moments ja li va retirar el suport, va decidir posar fi a la seva aventura i exiliar-se ja a inicis de 1930. S'ha de tenir en compte, tamb, que aquell ltim any de dictadura, havia entrat en un procs de malaltia intensa.

El cam cap a la proclamaci de la republica.

El General Berenguer, una mica oposat a Primo de Rivera, ser qui el rellevar, grcies a la transici cap a la democrcia que fu el rei Alfons XIII, desprs d'haver retirat el suport al dictador, forant la seva caiguda. Per l'oposici, no va quedar satisfeta, ja que no volia un rei que hagus donat suport a la dictadura. Ja se sentien paraules com  repblica  des d'alguns sectors. Acci Catalana, al 1930, passar a dir-se Acci Catalana Republicana. La CNT tamb es legalitzar, i s'organitzar rpidament.

Els sectors liberals que havien donat suport a la monarquia, ara tamb es passaven al republicanisme. Niceto Alcal-Zamora o Jos Snchez Guerra y Martnez, en sn un exemple. Un altre exemple, Miguel Maura, fill d'Antoni Maura. No tots, per, perseguien el mateix ideal republic. Uns volien una repblica de ms a menys conservadora, altres que ho eren simplement per anti-alfonsinisme, o anti-Primo de Rivera. Altres per greuges personals. El que s s cert, s que els partits tradicionals republicans, agafaren popularitat (Acci Catalana Republicana o el Partit Republic Radical). 

Desprs de molts intents de cop d'estat, es van sumar cada vegada ms militars al moviment i va ser un, el desembre de 1930, que tot i fracassar, a la llarga acab donant els seus fruits. A Jaca es produ una revolta precipitada que fracass momentniament, per el ress de la qual, unit a la detenci de poltics republicans i sobretot l'error d'assassinar els lders, don mrtirs al republicanisme i fou un cop d'efecte.

Aix el febrer-mar de 1931, Berenguer dimit i fou substitut per l'almirall Aznar. Aquest, noms va durar uns mesos. La monarquia, per, rebr suports com els de la Lliga Regionalista, partit dret que va decidir lluitar contra els republicans per mantenir la monarquia. Finalment, per sortir de l'embs i les divergncies, tothom convingu a fer unes eleccions municipals que atorguessin un marc constitucional.

Malgrat aix, per, l'habilitat de la poltica del moment, fu que es plantegessin com unes autntiques generals. Acotant ms, es va plantejar com un duel entre monrquic-constitucionalistes contra republicans. No es va parlar de pobles, sin de la necessitat de posar una repblica. 

A Catalunya, l'ambient era el segent; hi havia un enfrontament entre la Lliga Regionalista i Acci Catalana Republicana, que a la seva vegada aglutinava radicals (molt desprestigiats) i socialistes de la Uni Socialista de Catalunya. El PSOE no tenia presncia, encara (l'actual PSC s de 1978). Al marge d'aquestes lluites poltiques i ideolgiques, es produir un fet, on hi havia tota una srie  de forces republicanes com per exemple: l'obrerista i federalista Partit Republic Catal (fundat per Francesc Layret) o l'Uni de Rabassaires, que reunia totes les protestes del camp. Aquest ltim, era un sindicat que havia estat fundat per Llus Companys el 1922. Aleshores, tamb hi havia Estat Catal.

Tot aquest conglomerat de forces republicanes, ms d'altres no tan conegudes, mantenia la conscincia de qu tots els desgavellats no disposaven pas de cap opci. Les circumstncies electorals, feren que l'1 de mar de 1931, es celebrs a Sants una conferncia amb les eleccions ja a punt de fer-se, de caire republicanista, amb aquests partits i tamb diaris com  L'Opini . Que fossin partits republicans, no implicava que no poguessin ser noms d'una mateixa ideologia, sin que hi ha havia un ventall de forces tant d'esquerres, de dretes o de centre.

El 12 de mar, d'aquelles reunions, s'acab decidint la creaci d'una nova formaci poltica per presentar a les eleccions. Es digu Esquerra Republicana de Catalunya. Es fund tot just un mes abans de les eleccions i, naturalment, en un estat precari i provisional. ERC, tingu la virtut d'aglutinar tot el nacionalisme catal. El president del partit, per emblemtic i poders, fou nomenat Francesc Maci.

Francesc Maci, adquirir popularitat des de l'exili. Durant la dictadura de Primo de Rivera i amb 73 anys, va decidir fer un acte publicitriament molt rendible, com va ser plantar-se a Barcelona. Aleshores, va crrer la veu i el rumor. Ell mentrestant an a casa de la seva filla. Els simpatitzants es varen anar congregant, com ho va fer la policia, que el va agafar i el va dur a la frontera. No el podien empresonar a no ser que li volguessin donar ms ress. 

Els nous republicans es varen presentar a Espanya de manera conjunta amb el PSOE. Es creu que si s'hagus fet un sondeig, l'opci guanyadora final hagus estat una de les ms improbables, ja que ning s'esperava que obtinguessin a Catalunya una majoria absoluta hegemnica. El primer secretari, ser un jove de 30 anys, Josep Tarradellas. ERC, decid actuar amb una certa humilitat arribant aix a pactar amb Acci Catalana Republicana. Es tractaven d'unes eleccions municipals i d'un partit precari. No s d'estranyar que la coalici PSOE + ERC sorts guanyadora a unes eleccions considerades de caire menys caciquista, per s ERC a Catalunya.

En vots i regidors a les quatre provncies catalanes, va guanyar ERC. La sorpresa fou gran, doncs. Els conservadors no s'esperaven perdre, ni els republicans guanyar. S'havia anat amb l'objectiu de conformar-se amb un sol regidor, i s que noms feia un mes que s'havien fundat. En aquests moments, Llus Companys, en una acci molt discutida i polemitzada durant els anys, proclam la Repblica Catalana, hissant la bandera republicana. Anecdticament, la fotografia result poc vistosa, ja que no hi havia ning a la plaa de Sant Jaume. Nogensmenys, desprs la veu va comenar a crrer entre els ciutadans provocant una reacci en cadena. Rpidament aquesta arrib a Francesc Maci que es dirig a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya, l'altra banda de la plaa, que proclam la Repblica Espanyola (ell era d'Estat Catal dins la Repblica Federal Espanyola tot i que ara fora d'ERC). La monarquia espanyola borbnica, doncs, caigu.

Proclamaci de la Repblica (14 d'abril de 1931).
La Repblica va ser proclamada definitivament el 14 d'abril de 1931. El president provisional D. Niceto Alcal-Zamora va difondre per rdio el discurs de proclamaci en aquests termes, on resumeix la intenci republicana.


En nom de tot el govern de la Repblica espanyola, saluda al poble una veu, la del seu president, rendida per l'emoci i impulsada per l'entusiasme davant l'espectacle sense igual d'una reacci quasi impossible d'imitar que aquesta naci ha donat al mn resolent el problema de la seua revoluci latent i canvi indispensable de la seua estructuraci, al mig d'un ordre meravells i per voluntat i via perfectament legals. El Govern tot, en nom del qual parle, est compenetrat pel seu amor al pas i disposat a resoldre els ideals nacionals i ofereix que prompte, molt prompte, tan prompte com les circumstncies ho permeten, dictar el model de la seua estructuraci poltica. Per mentrestant, El Govern realitzar un programa de justcia social i de reforma administrativa de supressi d'injustcia, depuraci de responsabilitats i restabliment de la llei. Donar amb tot aix la satisfacci que el poble anhela... L'acte del diumenge de ser admirable i perfecte, ha tingut complement grandis amb el requeriment que ahir va fer l'opini al rgim monrquic perqu desaparega e la implantaci al dia d'avui de la Repblica per un acte de voluntat sobirana, d'iniciativa del pas, sense el menor trastorn, completant aquella empresa de tal manera que el mn sencer sentir i admirar la conducta d'Espanya, ja posada en altres mans amb un ordre exemplar, que ha de completar la seua eficcia.;

Assistiu al govern amb la vostra confiana, vigileu-lo en els seus actes i, si incorrem en responsabilitat, exigiu-les; i amb el nostre amor i amb la nostra conscincia prometem omplir totes les vostres aspiracions. Si a s aix, no vos reclamem el vostre aplaudiment, sin la vostra confiana, per a la satisfacci de la conscincia de tots nosaltres. La nostra autoritat noms pot existir amb el vostre suport, seguir units sense rebomboris als carrers i respecteu el dret de tots; per vigileu, perqu sou la gurdia nacional del Govern que acompanya al poble. Procureu que en la vostra conducta no hi haja mai la menor protesta que servisca de pretext per a una reacci contrria i, si ella sorgira, quede ofegada.;

La normalitat al pas s completa, i ens hem possessionat sense el menor incident. El primer acte del Govern ha sigut la concessi d'una mplia i generosa amnistia.;

Estem tots segurs que Espanya gaudeix d'un complet amor en totes les regions, que servir per a fer una Espanya gran, sense que cap poble se senta oprimit, i regne entre tots ells la confraternitat.;

Amb el cor enlaire vos dic que El Govern de la Repblica no pot donar a tots la felicitat, perqu aix no est en els seus mans, per s el compliment del deure, el restabliment de la llei i la conducta inspirada en el b de la ptria. Viva Espanya i visca la Repblica! ;


L'escriptor eibarrs Toribio Echeverra redacta, en el seu llibre Viatge pel pas dels records (ISBN 84-7173-54-1) la proclamaci de la Segona Repblica en ibar d'aquesta manera:

...y antes de las seis de la maana habase congregado el pueblo en la plaza que se iba a llamar de la Repblica, y los concejales electos del domingo, por su parte, habindose presentado en la Casa Consistorial con la intencin de hacer valer su investidura desde aquel instante, se constituyeron en sesin solemne, acordando por unanimidad proclamar la Repblica. Acto seguido fue izada la bandera tricolor en el balcn central del ayuntamiento, y Juan de los Toyos dio cuenta desde l al pueblo congregado, que a partir de aquella hora los espaoles estbamos viviendo en Repblica. (Toribio Echeverra, Viaje por el pas de los recuerdos) 

La Segona Repblica en temps de pau (1931-1936).

La Repblica, a Espanya, va durar molt poc, des de la seva proclamaci el 1931 fins la fi, 1936, la qual cosa noms cinc anys suposa una xifra inferior a la dictadura de Primo de Rivera per exemple.

El model d'estat que predicava, per, presentava el intent de superar els problemes de l'Espanya endarrerida, aconseguint els beneficis que pogus portar una revoluci burgesa, si es que en podia aportar algun. D'aqu l'esperana que es va viure en les festes de l'abril de 1931: ampliaci de la cultura, alfabetitzaci  tanmateix, la prpia brevetat del perode fou el contratemps principal. Habitualment, es necessita un determinat temps per comenar a emprendre grans campanyes governamentals, i aix precisament era l'nic que va jugar en contra dels republicans; aquest fet, per, els era desconegut a l'inici, perqu no es podia saber que una Guerra Civil tancaria aquesta etapa. Aix, dugu la desillusi a molta ms gent que n'esperava molt, de la repblica.

Institucions com ara l'exrcit , l'oligarquia o l'esglsia, no varen estar tampoc d'acord amb les reformes que varen emprendre els republicans. Aix, d'aquesta manera, al no poder controlar el poder mitjanant les urnes, es dedicaren a les conegudes conspiracions per tal de fer un cop d'estat militar i posar una dictadura.

A ms a ms, la repblica, tamb comptava amb un ideari burgs. No parlaven de socialitzaci; es van limitar a aplicar el seu ideari. Tanmateix, a Catalunya, ERC, s que ser ms obrerista donat els seus orgens en el conglomerat de forces de diferents mbits socials. Aix, reb el suport dels pagesos no propietaris i sectors obrers. L'poca, per, fou intensa al igual que corrupta. Un altre dels grans problemes fou l'excessiva barreja d'ideals que hi havia presents.

Pel que fa al context internacional, aquest ja era contrari; s'estaven patint les conseqncies del crack del 29. A ms, el model burgeso-republic, estava en retrocs a Europa: ustria tenia un govern parafeixista, Alemanya estava a punt d'sser regida per Adolf Hitler i Itlia ja tenia al poder Mussolini ms, Frana, va estar fregant la Guerra Civil un bon perode de temps. Aix, la societat de primera meitat de segle XX assist a una bipolaritzaci de l'Europa dels 1930, des del punt de vista dels estats i des de dintre dels mateixos.

Les institucions, seran provisionals; no hi ha constituci en vigncia. S'havien de crear les administracions definitives i mentrestant s'aguantava amb el llegat que hi havia, sense generar problemes d'organitzaci d'estat, ja que havia estat una transici pacfica.

La Repblica, en s, ha estat tradicionalment dividida en diversos perodes:
el Bienni Reformista, tamb anomenat diferentment, aquest en el que es va intentar dur a terme la poltica d'esquerres durant dos anys.
el Bienni Negre, de poltica dretana, a vegades anti-republicanista sense deixar-ho de ser, amb l'objectiu de desmantellar l'obra de la primera part de la repblica.
el Front Popular.

El Bienni Reformista (1931-1933).
El juny de 1931, es fan eleccions a les Corts Constituents. Es necessita un parlament per a un estat democrtic burgs. Es voldr fer tamb una Constituci. Encara, per, no podien votar les dones. Definitivament, les eleccions seran guanyades pel PSOE ms els republicans. La situaci a Catalunya, provisional, com la Generalitat, ser la que acollir la victria d'ERC. El tema de la Generalitat provisional, era una qesti pactada, ja que s'esperaven a que la Constituci aports solidesa a les institucions. Per en una fase federal de la repblica (la segona fou centralista), aquella Generalitat far l'Estatut de Catalunya.

L'obra del primer govern, va ser reformista. Tot i que a Espanya el PSOE tenia ms representaci, el programa fou ms republicanista- Des de l'ptica esquerrana, hi hagueren sectors que volgueren la revoluci, aix, iniciarien conflictes com la CNT o els anarquistes, tamb el Partit Comunista (PC) que en aquell moment tenia poc suport, per aix de moment no tindria gaire importncia fins uns anys ms endavant. La FAI, tingu un fort domini i guard la mateixa opini a la repblica que a la monarquia. L'ordre pblic actu igualment amb els anarquistes.

Moltes vegades, doncs, hi hagueren repressions sagnants. L'anarquisme perseguia la revoluci social generant conflictes permanents; el mateix que va passar a Catalunya on a nivell agrari, destacaven els problemes amb els arrendataris. Aqu, molts de la CNT varen passar a formar part d'ERC com en Mart Barrera i Maresta que era el pare del futur President del Parlament de Catalunya Heribert Barrera. Aix, la repblica mai gaudir d'estabilitat tant per aquests, com pels anti-reformistes.

La poltica de reformes, a ms a ms, era a llarg termini; com tota reforma, doncs, necessitava el seu temps si es que es volia fer per la via legalista, com va ser el cas. Va ser aquest el motiu de la puixana de les postures ms insurreccionistes que predicaven revoltes. Aquest ser el cas del mn agrari i l'obrer on les tensions institucionals de la repblica seran immediates: l'esglsia, en aquest sentit, va esdevenir un problema; era una gran propietria i els republicans volien instaurar un estat laic. L'1 de maig de 1931, ja hi hagu la primera cremada de convents a Madrid, quinze dies desprs de la proclama republicana per grups d'incendiaris amb collaboracions d'algun diputat radical.

L'anticlericalisme aniria augmentant arreu, fins i tot es va anar a robar al cementiri. La repblica, va treure tots els smbols religiosos de les ciutats, les processons van quedar prohibides i redudes als recintes eclesistics. Si sortien, els esperaven com a mnim rfegues de petards. El conegut Cardenal Segura, en aquest sentit, va ser expulsat d'Espanya diversament.

En matria d'ensenyament, es va entrar en un dels grans conflictes amb l'esglsia. Amb la Constituci republicana es van voler prohibir totes les ordes religioses. Com a molt, es varen suprimir els jesutes.

A Catalunya, es fund el 1932, Uni Democrtica de Catalunya, en l'actualitat federat amb CDC. Uni, ja comen essent un partit democratacristi; estigu a favor de la repblica, per amb el factor religis. Cap extrem ni republic ni eclesistic els acceptaria. Carrasco i Formiguera, el fundador, fou assassinat pels feixistes acusat de nacionalista i secessionista, i no per religis.

Tamb al 1932 s'anir formant la CEDA. Tindran un ministre que estar a favor de les reformes, tot i que tindr alguns components xenfobs; aquest tipus de conflictes, en aquest perode estaven a l'ordre del dia, sobretot, encara ms des d'uns sectors que gestarien una dictadura.

Amb l'exrcit, doncs, no podien faltar els conflictes. Es volia reformar, ja que estava mal vist pel protagonisme que havia tingut polticament. Es volia un exrcit ms competitiu i fidel a la repblica. En cap de les dues coses varen tenir massa xit, per. L'Exrcit es volia reduir quant a nombre d'oficials, pels diners que costaven a l'erari pblic. La reforma an a crrec de Manuel Azaa, cap de govern per tamb ministre de la guerra. Es creia que era qui ms entenia de tots els ministres. Azaa, tamb va voler augmentar l'educaci a l'exrcit i modernitzar l'armament, traient la meitat dels que manaven, que cobraven grans quantitats, sense resultar massa efectius, consumint el pressupost per la modernitzaci de l'exrcit. De totes maneres, es va donar la possibilitat de jubilar-se (anticipant l'edat), a l'edat que volguessin amb la  Llei del retiro , podent-me retirar amb 30 anys, per exemple, a ms a ms, cobrant el sou complert (fent aix, l'estalvi real a la prctica, baix). Molts van plegar per fidelitat al rei. Hi havia, per, l'obligaci de jurar fidelitat a la repblica, per per la mentalitat  de servir Espanya es van ofendre, agafant mala premsa la reforma d'Azaa.

Tamb causaria estralls la reforma de la llei de revisar els ascensos per mrits de guerra. Sobretot els de l'any 1926-1927. En realitat es varen voler revisar noms alguns. Per tant, igualment, un oficial que fos baixat de grau, seguit d'un i un altre, provoc l'explosivitat.   Azaa vol triturar l'exrcit  es deia. Aix pos en evidncia la lentitud a l'hora d'aplicar les reformes. Aquesta lentitud de dos anys va succeir en ms malestar. Molts dels afectats o quasi tots, es varen fer antirepublicans, participant a la insurrecci franquista. El propi Francisco Franco, era un dels afectats parcials; el van baixar d'escalaf, per no de grau, donat que no va perdre el gra General de Brigada. Va ser destituir de la direcci de l'Acadmia Militar que ell mateix havia fundat, i que posteriorment va ser clausurada. Mentrestant, als suposats opositors, la repblica els va donar els llocs ms importants. per finalment van esdevenir futurs conspiradors.

A Catalunya, mentrestant, el tema central, va ser l'Estatut d'Autonomia. Oficialment, es donaria quan les institucions republicanes es consolidessin i s'organitzessin. Aquesta, ser una de les grans decisions de la Constituci de 1931, republicana.

L'Estatut de Nria, s de 1932, i el 1931 es va presentar una proposta d'estatut. Fou aprovat per gran majoria a Catalunya. L'oposici seria minsa i les dones encara tampoc votaven. Seria al 1933 quan ja pogueren votar reduint-se tamb l'edat de vot als 21 anys (per l'home eren +25). Les dones igualment, s que varen fer recollida de signatures per mostrar el seu acord amb l'Estatut.

El setembre de 1932, les Corts espanyoles, aproven l'Estatut de Nria i les prpies Corts. Es dugu a referndum i el novembre guany ERC essent tamb la Lliga ara Catalana i no Regionalista, essent el mateix partit, amb el propi Francesc Camb. El President de la Generalitat ja ser elegible i de manera oficial, Francesc Maci. Ser un dels avenos importants desprs de la prdua de govern de 1714.

El novembre de 1932, el govern autnom, doncs, fou encapalat per Esquerra Republicana amb la victria a les urnes. Va governar com un partit de centre-esquerra de caire federalista. Josep Tarradellas ja era diputat. Aleshores ERC tindr una srie de problemes interns: escissions i expulsions. El 25 de desembre de 1933, mor Maci i Llus Companys l'haur de substituir. A l'exili estigu Josep Irla i Bosch (de Sant Feliu de Guxols) i a la tornada Josep Tarradellas. El poc temps en el govern, no permetria fer grans reformes, donats els problemes que hi havien per resoldre. 

A Espanya, el primer ministre d'educaci, fou catal. Hi hagu una voluntat republicana de modernitzar. A escola, amb el lacisme, es xoc novament amb l'esglsia. Tamb hi havia la voluntat de crear 7.000 o 8.000 places de mestre i crear grups escolars. Per una cosa era la voluntat de fer-ho i l'altra que s'arribs a produir en tan poc temps. El dels grups escolars requeria diners, mentre que l'erari de l'estat estava buit. A ms, sumant les queixes econmiques dels pagesos, la llista es feia llarga. Aix, al forar tant la mquina, la qualitat dels mestres va resultar baixa, donada la seva joventut i, per tant, en molts casos inexperincia.

Sobre la reforma agrria, Espanya s el pas que ms tard a fer-la. El problema resultava greu, hi havia un problema de terra; els recursos foren escassos, ms el temps d'actuaci va ser molt curt. El segon perode de la repblica (1933-1936), fou de dretes i tragu les bases de la reforma agrria. Es calcula que per dur a terme la reforma agrria, es necessitaven uns quinze anys i amb escassament un i pocs mesos, i un govern que actuava amb lentitud, no hi hagu temps.

Els propietaris es van oposar, com l'extrema esquerra que ideolgicament no combregava amb la repblica i dificultant la tasca; aquest va ser un dels fracassos de la repblica. El juny-juliol de 1933, hi hauran durs incidents socials. Establint una cronologia dels incidents, hi hagu una srie de pobles que provocaren en les revoltes, molts morts.

El juliol de 1931 a Sevilla, els comunistes intenten fer una revoluci. La policia els va anar a detenir i entre els comunistes revoltats hi havia Ramn Franco, el germ del futur dictador, que era un revolucionari fins que amb la guerra civil an amb els revoltats. Era pro-republic al 1931, i fou l'inventor del  Plus Ultra . Fins i tot, va ser diputat republic, curiosament, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla ser que al final va decidir que no en trauria profit d'estar all i va decidir marxar. Acabaria morint en un accident aeronutic. 

L'Agost de 1931, a Guipscoa, un conflicte amb pescadors va acabar amb uns 30 morts. A finals d'any, hi haur a Badajoz, en un poblet, un incident amb protestes de camperols sense terres. Van anar a una caserna de Gurdies Civils i van matar uns 3 o 4. A un poblet de la provncia de Logronyo, el gener de 1932, la Gurdia Civil ja havia aprs la lli i amb les armes mat camperols.

Al mateix gener de 1932, Sanjurjo comenar a conspirar contra la Repblica que abans havia recolzat. Els anarquistes intentaran fer tamb una revoluci llibertria. A Catalunya va triomfar grcies a la FAI durant un parell de dies en una zona minera. La repressi ser forta i els lders anarquistes seran desterrats a Guinea. En aquest moment, el Partit Radical de Lerroux, tamb es comenar a distanciar dels republicans acusant-los el 1932 d'aliar-se amb els socialistes.

L'Agost de 1932, en Sanjurjo intent un cop d'estat a Sevilla. Fracass rpidament ja que el govern n'era conscient.  La Sanjurjada  s el nom que li ha quedat popularment; ara, doncs, un sinnim de fracs total. Va ser jutjat i rpidament condemnat a mort, per la repblica el va indultar. Realment, li va faltar suport, organitzaci per tal de sortir-se'n. Quan el cop de 1936 ja fou evident, alguns dirigents republicans van pensar que l'aixafarien com a Sanjurjo, com si fos una simple  sanjurjada  per va acabar desembocant en cap altra cosa sin que un conflicte civil a gran escala que culminat per una dictadura. Sanjurjo, per la seva banda, mor en un altre accident d'aviaci quan s'anava a fer crrec de la secci aviadora de la insurrecci franquista. Val a destacar que el futur dictador, no va voler mai viatjar en avi donat que veient els precedents que l'envoltaven, no es volia arriscar a morir en un atemptat o una traci.

Hi hauran ms insurreccions anarquistes que afebliran molt la CNT. En un petit poble d'Andalusia, on es vivia en cabanes, Casasviejas, un grup d'anarquistes es varen fer forts durant hores. Aleshores anaren les forces d'ordre (la Gurdia d'Assalt), i assaltaren la casa d'en  Seis Dedos , un anarquista. El varen matar i detingueren ms gent. Aix els van acabar matant a tots. Casasviejas s a la provncia de Cadis. I Perqu desaparegus l'incident de la histria, li varen canviar el nom a la poblaci posant-li Benalup durant el franquisme. La Gurdia d'assalt, era moderna i es dedicava a les ciutats, per que actuessin en aquell poble va ser perqu els varen enviar especialment. L'objectiu de la Gurdia d'Assalt era tenir una major fora d'ordre pblic, utilitzant altres armes abans del fusell. El franquisme va acabar amb ells posant en el seu lloc els grisos; com que els havia creat la repblica, molts s'hi mantingueren fidels fins 1936.

La coalici republicano-socialista, es veur molt afeblida a partir d'aquest incident. Hi varen haver distanciaments dintre d'aquesta. Durant els anys 1931-1932, les forces de dretes estaven inexistents. Hi hagu una oposici de monrquics, carlins (tradicionalistes) i una altra que sorgia el gener-febrer de 1933. Ser un partit que aglutinar la dreta, el CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas). S'estructuraven en dretes autonmiques: grups d'acci agrria que a nivell estatal seran la CEDA. El seu dirigent, seria Jos Mara Gil Robles. Aquest home, s'arribaria a presentar a les primeres eleccions democrtiques desprs del franquisme. Entre d'altres coses defensaven valors tradicionals com el catolicisme.

El seu discurs, era ampli i diferent del governant. Afectava temes socials com per exemple l'atac frontal a la llei del divorci. A aquella dreta encara li quedar un altre organitzaci per fundar. La CEDA, no s'aturava tant a debatre's entre repblica o monarquia, sin en el fet que s'aprovs el seu govern. Hi havia una altra dreta, Renovacin Espaola, d'extrema dreta, liderada per Goicoechea. L'altre lder era en Calvo Sotelo, pro-monrquic de dretes amb similituds amb els carlins. Aix, acabar apareixent l'altre partit de dreta feixista a l'octubre.

La Falange Espaola, de lder Jos Antonio Primo de Rivera, fill de l'antic dictador Miguel Primo de Rivera. La Falange, tindr ress amb l'empresonament d'en Jos Antonio Primo de Rivera al 1936. S'aliar amb les JONS feixistes i a ms, amb els nazis.

El govern, estava desgastat i pressionat, ja que l'ordre pblic i social es deteriorava: ms vagues i conflictivitat. Al 1933, hi havia ms del 100% de vagues que el 1932 per lo llarg i ample de la pennsula sense diferenciar zones industrials o agrries. El juny de 1933, Azaa intenta fer un altre govern republicanosocialista, en el que tamb hi form part ERC. Llus Companys, deixar durant dos mesos la presidncia del Parlament, per ser ministre de marina. En el govern de 1933, amb la radicalitzaci de molts sectors obrers, faran inviable que el govern duri tamb amb les pressions del Partit Republic Radical.

ERC, es trob amb el mateix. Volia la continutat, per a l'octubre de 1933, es dissolen les Corts Constituents i es convoquen eleccions pel novembre de 1933, on podrien votar les dones per primer cop.
Aix, el novembre de 1933, trobem les segones eleccions generals de la segona repblica. La campanya fou dura, per sense excessius incidents. Les coalicions que havien fet guanyar la coalici republicano-socialista al 1931, es van presentar per separat, essent derrotats mpliament. No tant en la diferncia de vots, sin en el reflex d'escons.

El bienni conservador (o bienni negre) (1933-1936).

Aix, al novembre de 1933, les dretes governaven la Repblica. Una de les primeres respostes del govern dret fou fer front als anarquistes que havien boicotejat les eleccions; s'intent des de ciutats com Saragossa, Calataiud, etctera  Foren petites insurreccions d'un dia o dos de resistncia. S'exceptuen els fets del sis d'octubre on la CNT-FAI no particip. Els costos en vides eren molt considerables (revolucionaris: 75 morts, Gurdia Civil i d'Assalt, 14 homes; ms molts ferits per banda).

Arrel el novembre de 1933 al febrer de 1936, els llibres parlen del  Bienni Negre , ja que es volen desmantellar totes les obres reformistes del primer perode de la Repblica. Un fet a tenir en compte d'aquest bienni, i bastant incomprensible s que el partit amb ms nombre d'escons (CEDA) mai ser l'encarregat de formar el govern. Trigar un any a incorporar-se al govern. Aquesta penetraci cedana, se la plantejaran ells mateixos gradualment, ja que no aixecaven excessiu suport, al no amagar el seu  dretisme  republic. Tamb hi havia alguna base monrquica. Les JAB (Joventuts de la CEDA) anomenaven  el jefe  a Gil Robles que s el mateix que  duce  o  Fhrer  quant a significat de la paraula. De vegades, s'ha analitzat com el pas al feixisme o el nazisme.

Quan el Partit Comunista tingui poder a la Guerra Civil, tindr similituds amb els dirigents revolucionaris republicans o socialistes. La CEDA volia pujar gradualment perqu no es veis com un pas d'una dreta autoritarista a un feixisme espanyol, i s que a al dcada dels 1930, el feixisme itali, tindr gran acceptaci. A ustria, el febrer de 1933, Adolf Hitler ja ser canceller. La preparaci de sectors PSOE-UGT seran un preludi de 1934, no s'avenien massa per ms o menys es podien combinar. Al PSOE-UGT germinar aix l'idea d'una sublevaci. Aix, la CEDA plantej un programa que va produir excepte en l'ltima etapa.

Quan es parla de les dues etapes, es fa, referint-se a les que es poden dividir dintre del Bienni Negre. La primera, sn deu mesos de predomini radical amb Alejandro Lerroux. Aquest home collabor amb la CEDA que no entr en el govern. Exigien l'execuci d'una part del seu programa (desembre 1933- octubre 1934). Aix, hi hauria un govern de base radical amb recolzament de la CEDA, doncs.

La insurrecci del PSOE + UGT (ms altres com el Partit Comunista minoritriament) es produiria, doncs, quan la CEDA va entrar al govern. Aix, per tant:

La segona etapa, fou a principis d'octubre de 1934, amb la insurrecci (igual a crisis). El govern ja ser de la CEDA, en una repblica presidida per Francisco Largo Caballero. Hi hagu una revolta a Astries. Mentrestant, a Catalunya, s'estengu una revolta social els fets del sis d'octubre. A Astries, fou ms important ja que va durar una mica ms que a Catalunya (Barcelona). A Astries, hi va haver una revolta social i a Catalunya una insurrecci. A Catalunya, la derrota electoral, coincid amb la mort de Maci i la pujada d'en Llus Companys a la presidncia de la Generalitat, des del gener de 1934, fu eleccions municipals (niques en les autonomies per una llei electoral prpia). Al gener, els republicans i socialistes ms la resta, es reuniren altre cop entorn a ERC, que reafirm el seu domini poltic absolut a Catalunya, l'nica autonomia des de 1932 d'Espanya. No havia estat demanada per ning ms.

Catalunya, d'aquesta manera es convert en el baluard de la Repblica amb ERC. A l'estiu hi hagu una discussi de caire rural, al Parlament catal, es va discutir la famosa  Llei de contractes de conreu  (15 anys ms pagament de la terra = propietat). Esquerra Republicana de Catalunya la dugu a aprovaci pressionada per la Uni de Rabassaires; la dreta catalana va reaccionar violentament a travs de la Lliga Regionalista perqu la considerava socialista i es prenien les terres. D'altra banda, per era una llei reformista que millorava d'anteriors. La discussi parlamentria duta als petits pobles d'un volum d'uns 5.000 habitants, les disputes segurament varen ser ms violentes, fortes, ms personalitzades.

Aleshores la Lliga es veur pressionada pels propietaris i s'haur d'oposar a la llei tot i estar aprovada per majoria absoluta. La Lliga ho enviar al constitucional; i al final la llei s'acab derogant el juny de 1934 degut el mediatisme que va adquirir.

Automticament, desprs de tot aquest guirigall, l'ambient del juny de 1934 en endavant comen a pujar de to fins a cotes mximes. 113 magistrats consideraren la llei nulla perqu deien que Catalunya no tenia competncies per fer lleis de tipus social. El resultat fou immediat a Catalunya pel conflicte autonmic contra l'institucional. El 12 de juny, el Parlament torn a aprovar ntegrament la mateixa llei pel que el conflicte encara va anar ms en augment, aix la soluci no es don amb normalitat. Fins i tot es varen fer alguns pactes amb els parlaments tancats per vacances. 

El fet s que el propietaris no van acceptar la llei de cap manera, ni la llei reformada ni res i aix van acabar passant-se a la CEDA tot ignorant la Lliga. A Catalunya, la CNT-FAI no es va preocupar molt d'aquest conflicte, per si se solidaritzaren d'altres grups que formaven una aliana obrera, partidaris de la insurrecci en cas d'entrada de la CEDA al govern. Els rabassaires quant a sindicat, tamb hi participaren i es relacionaren amb els sectors obrers espanyols.

En bona mesura tot aix implic l'augment dels atemptats poltics a Espanya el 1934. Aleshores, arribant al mes d'octubre, on el govern republic estava a punt  de veure entrar la CEDA al govern amb ministeris com el de defensa. Aquesta situaci fa que del 4 al 6 d'octubre, s'inicis la revolta a ms zones d'Espanya: va triomfar a Astries grcies tamb amb la bona organitzaci del Comit i a Catalunya en diferents casos. A Catalunya la conseqncia directa ser la proclamaci de l'Estat Catal, arreu.

A Astries, a partir dels dies 5 i 6 d'octubre, la revolta es va estendre per les ciutats ms importants on els obrers es varen fer forts. Fins i tot es van fer amb una part de la capital, Oviedo. Els miners asturians, es varen fer famosos ja que feien s de la mineria, aix, grcies a aquests fets, s'ocuparen moltes casernes de la Gurdia Civil. Astries, era una de les poques zones on hi havien fbriques d'armes de les quals s'apoderaren aconseguint el subministrament bllic pertinent. A aix caldria afegir l'anticlericalisme. s de dir que a la resta de l'estat s que s'intent, per fracassant.

Tornant a Catalunya, qui prengu la iniciativa fou la Generalitat de Catalunya, arrel de la vaga general proclamada per alguns sindicats, la Generalitat va proclamar, doncs, l'Estat Catal. L'exrcit, per, va obeir l'Estat Central (el govern), va sortir al carrer i va aixafar la revolta traient l'artilleria tot enviant alguns canons cap a la Generalitat. Llus Companys, va donar l'ordre de rendir-se el dia 7, i com a responsable poltic va ser detingut juntament amb d'altre poltics. En algun municipi, s'havia arribat a proclamar el Comunisme Llibertari i tot mentre que en algun altre varen assassinar el capell pertinent. A Catalunya, el moviment, la revolta va durar unes 48 hores, el propi Azaa es trobava a Barcelona i tamb va ser detingut, aix l'extrema dreta va esdevenir segons les crniques, el  smbol del diable .

A Astries, per poder aixafar la revolta, el govern envi a travs de la flota les tropes regulars i els legionaris. Desprs d'uns 15 dies de durs combats el govern va poder aconseguir el control, les conseqncies varen ser uns 1.300 morts pel bndol obrer mentre que uns 280 al bndol de l'ordre pblic i l'exrcit. Per tant, la majoria varen ser obrers. En el conjunt de tota Espanya van morir tamb 33 capellans (a Catalunya 2 i a Astries 31). El govern va oferir una gran repressi: 30.000 presos, l'enviament de la legi i els regulars a Astries tot aplicant la llei de fugues. Una de les preocupacions fou la prpia repressi, ja que la dreta va pressionar molt perqu s'executessin les penes de mort sobretot als militars, per aix no es va produir ja que el president de la Repblica es va oposar. Tota la Generalitat va ser condemnada a 30 anys en un judici a Madrid. Com que els presos varen ser molt nombrosos, s'habilitaren vaixells que feren de presons. Hi varen haver detencions de molts alcaldes i regidors d'ajuntaments d'ERC que seguiren la proclama de Companys, tamb moltes detencions d'obrers i rabassaires. Aquesta havia estat la repressi poltica.

Encara, havia de venir la social, ja que a Catalunya, la llei de contractes de la terra es va revisar i molts propietaris van exercir una srie de desnonaments. El govern, durant el 1935, va controlar l'estat a base de repressions, per sense evitar les grans tensions socials frut d'aquestes.

Recordem, que mentrestant, la CEDA ja estava en el govern. Gil Robles entr com a ministre de defensa. Tots els crrecs militars de l'exrcit que nomen, foren els que al 1936 dirigiren el cop d'estat. Entre ells hi havia el cap d'estat major, Franco per tamb Goded o Mola.

Aquest, era doncs, l'equip de Robles, partidaris de la seva repblica de dretes. L'extrema dreta curiosament aquest any s quan ho pass pitjor ja que la dreta ja governava i no els necessitava. A partir d'aqu, qu va haver de passar perqu en poc temps hi hagus una forta crisi i, una convocatria d'eleccions anticipades? 

La resposta va ser la corrupci de base radical i la CEDA. Desprs de l'estiu de 1935 hi va haver un escndol de corrupci de molts ministres radicals. Aquest seria el final poltic d'en Lerroux; es tracta de l'escndol de  l'estraperlo , un escndol relacionat amb la ruleta trucada. El Partit radical, era el segon en nombre de diputats, tamb hi hagu un altre afer de corrupci amb el ministre de duanes. 

En teoria, ara s quan la CEDA podia controlar el govern, per aix no arrib a passar mai ja que el president de la Repblica, Alcal Zamora, no ho volia per por. Va intentar que un diputat d'un partit ms petit es guanys la confiana del govern i aix hi pogus accedir, com a mesura desesperada ltima, per no tingu xit i ja no va poder evitar la convocatria d'eleccions anticipades pel febrer de 1936.

El Front Popular (1936).
En aquestes eleccions, l'esquerra, durant el 1935 s'havia reorganitzat, es volia tornar a l'aliana de 1931. Els comunistes ja comenaven a tenir ms poder (en quant a fora) i aparegu el POUM (marxista). La poltica es radicalitz pels extrems. El resultat per a les esquerres fou la creaci per a les eleccions del Front Popular, per fer front a la dreta i al feixisme. Al desembre de 1935, es formaren les aliances electorals. Espanya s'enfront en dos blocs:

-Dretes: CEDA, carlistes (tradicionalistes) i monrquics. No va entrar-hi per desavinences la Falange.
-Front Popular: Republicans (amb Azaa), Partit Comunista, socialistes  

A Catalunya es cre el Front d'Esquerres: amb ERC al capdavant.
La dreta catalana s'aglutin el Front Catal d'Ordre per la Lliga. La campanya electoral es feu amb tranquillitat i victria del Front popular. Guany a la part ms urbana. A Castella, principalment, guanyaren les dretes. Mentre que a  Catalunya, les esquerres; tamb al Pas Valenci, Madrid, Andalusia  

Mentre a Espanya el partit majoritari fou el PSOE, a Catalunya, el Front d'Esquerres obtingu una gran victria. Aix, les presons es van buidar mentre es creu que la victria tingu molt a veure amb la campanya d'amnistia que feren les esquerres. Companys fou alliberat juntament amb la Generalitat, i torn l'1 de mar. En el perode de fins aquell moment, estava susps l'estatut i les institucions catalanes. Ara, es tornaren a posar en vigor.

Curiosament, la Segona Repblica, suposa l'nic perode unicameral, amb ms de 400 diputats, 470 de la Histria d'Espanya.

Azaa, com al 1931, torn a ser el cap de govern. Els ajuntaments que havien estat suspesos, tamb tornaren a funcionar. En el seu lloc havien posat comissions gestores de gent del partit radical o la Lliga. Ara, els ajuntaments ms importants, tingueren presncia d'ERC.

A partir de mar de 1936, el Front popular i les dretes seguiren camins ms diferents dels que duien ja, per ara de manera ms notria.

La dreta: l'exrcit i la CEDA (en part els dos), Bloc Nacional (Calvo-Sotelo), carlins (tradicionalistes) d'importncia per exemple a Navarra (el  Requet  era el seu bra armat). Aquesta dreta inici el cam de la conspiraci ja que per les urnes ja no podia governar. La repblica, per aix, planej un cop d'estat. D'entrada foren conspiracions allades; aleshores s'acabaria unint la Falange.

L'esquerra: Hi predomin el socialisme sobretot als sectors socials agraris. Aix: PSOE, UGT, comunistes es radicalitzen i ocupen les finques sense esperar la legalitat del govern. Aquest tenia un problema perqu els radicals eren part de la seva base electoral.

La FNTT (federaci nacional de treballadors de la terra), en el camp era el sindicat majoritari. Aleshores les ocupacions s'anirien legalitzant, expropiacions, i pocs cops s'enviaria l'exrcit. A Yestes, per, s que hi an la Gurdia Civil matant disset o divuit pagesos. Aleshores s'inicia el tema dels atemptats Poltics. Per exemple, els lders tant d'esquerres com de dretes, com de militars. Amb el  caos i desordre  es prengueren les bases i justificacions per fer el cop d'estat; aix desembocaria en fora atemptats. Per exemple el 14 d'abril va morir un alferes que anava de pais enmig de la confusi. Al seu enterrament, la dreta i l'extrema dreta el varen agafar com a vctima del caos social; an, car tota la dreta. El govern, per impedir el que va qualificar com a manipulaci, envi la Gurdia d'assalt que mat alguns dels assistents.

A Catalunya, hi havia el retorn del govern esquerr. Aleshores se'ls afeg tota l'onada de reivindicacions socials. Sobre els grans atemptats emblemtics es donaren a les grans capitals. Els atemptats poltics a Catalunya tamb van ser-hi, per amb un ndex ms baix d'incidncies. En aquest moment, la lliga estava ja desbordada per la dreta, i ERC per l'esquerra.

Al 1935, havia sorgit el POUM (Partit Obrer Unificat Marxista) que prengu fora vots; tanmateix, la CNT segu essent encara l'organitzaci d'aquesta caire ms important. L'organitzaci sindicalista, fora, per, ms important a Andalusia. El ms emblemtic dels atemptats a Catalunya, fou a Miquel Badia i Capell on a ms van matar el seu germ Josep que simplement l'acompanyava.

La policia va creure que era cosa dels anarquistes mentre la premsa ho atribua a pistolers falangistes, per al final varen resultar ser els anarquistes. A la plaa de Catalunya varen matar un militar amb una bomba de m; per l'home va sobreviure. La bomba de m noms la possea l'exrcit, per tant havien de ser conspiradors de la part conspiradora. 

Mentrestant, la Falange, com a organitzaci d'extrema dreta i colpista fou illegalitzada, per tant, cresqu. Jos Antonio Primo de Rivera fou detingut per no ser  en aquell moment- diputat i no tenir immunitat (moriria afusellat el vint de novembre de 1936 a la pres d'Alacant). L'exrcit, doncs, estava dividit en dos: prorepublicans i conservadors. Era com una guerra interna. Per tant, alguns militars foren assassinats per altres; globalment, l'exrcit era dret la qual cosa no significa que tots fossin conspiradors. Es cre l'UME (Uni Militar Espanyola) des del 1933 com a organitzaci clandestina que an coordinant, estenent-se per Espanya i frica, i preparant el Cop d'Estat.

Per contrarestar l'UME, els ms exaltats d'esquerra formaren l'Uni Militar Republicana Antifeixista. A nivell governamental, el govern republic amb Azaa tenia la intenci de fer entrar al govern tots els partits del Front Popular; per no va succeir perqu hi va haver una crisis institucional que acab amb la destituci del primer president de la repblica, Niceto Alcal Zamora, amb l'excusa de qu no podia dissoldre dues vegades les Corts, com havia fet incomprensiblement. La votaci per destituir-lo va ser fora clara ja que naturalment, la dreta tampoc el va recolzar. Aleshores, s'escoll un nou president, Manuel Azaa Daz. Santiago Casares Quiroga, ara pass a ser cap de govern.

Aix comportaria un cert rebuig, perqu no s'accept un president socialista. El govern que ara sortia, estava exclusivament format per republicans, tot perdent fora. Els socialistes volien sortir del govern perqu consideraven als republicans massa radicals; s de recordar que en Santiago Casares Quiroga ser cap de govern. L'ltim cap de govern que sempre ha estat profundament debatut.

Tornant a la Uni Militar Espanyola (l'UME). Els generals del govern de Jos Mara Gil Robles y Quiones agafaren les rendes de la conspiraci, i se sumaren a l'UME. L'abril de 1936, l'exrcit conspiracionista eleg com a cap  el director , aix dit, Emilio Mola Vidal, qui munt el cop d'estat. An buscant suports, fsics i econmics a dreta i extrema dreta, doncs. Aglutin tota classe de militars. El 17 de juliol, s'iniciaria el cop d'estat, per abans no hi havia data prevista fixa; s a dir, que noms se sabia que seria per l'estiu, s'anava preparant. D'aquesta manera, el govern, coneixedor de la situaci, prengu mesures.

Van creure, per, que seria una  sanjurjada , altre cop, i els aixafarien fcilment. Aleshores, en lloc de destituir els generals conspiracionistes, molt confiats, els van enviar a llocs poc importants. A Franco, per exemple, el varen posar a les Canries i a Mola, a Pamplona, un error fora greu (segons l'objectiu que es pretenia assolir per part del govern), ja que des d'all va muntar el cop; a ms, havia estat director general de seguretat, la qual cosa afavoriria el mateix cop.

Gil Robles, seguia essent el poltic de dretes a l'oposici, amb ms vots. Calvo-Sotelo, per, al venir ms de la branca del radicalisme, tot i tenir poca representaci, fra el referent. El panorama fins el juny era el segent: 269 morts, 170 cremades o intents de cremar esglsies, centenars de vagues de tot tipus  la dreta ho sumava tot, per sense especificar quin d'aquests havien estat per obra seva.

El juny, per un cant s'articul la conspiraci militar per Mola. Sabien que necessitarien la collaboraci de civils de la dreta, per tal d'evitar en tot cas que l'exrcit no fra suficient. Tot all era difcil de lligar ja que per exemple, falangistes i carlistes tenien idearis diferents.

La conspiraci es munt a tot Espanya, amb civils com de falange i tradicionalistes. Mola ho va anar organitzant tot, posant un general responsable a cada lloc, a cada guarnici d'acord amb els favorables al cop d'estat. Franco, que no acabava de decidir si s'hi apuntaria o no, es va guanyar el sobrenom de  miss canries , ja que era all on estava destinat. Altres guarnicions foren les del nord d'frica i les Balears.

A Catalunya hi havia el general Llano de la Comienda, un general pro-republic alhora que inefica. Li havien demanat que fes fora la gent colpista de Catalunya. Tamb hi havia el capit Frederic Escofet, que tenia informaci sobre el cop d'estat. La ineficcia de Llano no va  permetre detenir els conspiradors.

Tornant a la conspiraci organitzada en diversions orgniques, Franco s'apunt finalment estant a Canries, Goded a Balears, Queipo del Llano a Sevilla. Aquests generals tingueren les seves responsabilitats. 

El cop d'estat, comen el 17 de juliol. A d'altres llocs havia de comenar de forma esglaonada; tot i estar estar previst on es guanyaria i on es perdria, es van obtenir millors resultats del que es pensaven o havien calculat.

Els fets en s varen esclatar de la segent manera: el 13 de juliol de 1936, l'assassinat del que es va anomenar  protomrtir , en Calvo-Sotelo, per la historiografia dretana, fou el fet clau que justific el cop, que s'accelerar establint-ne ja una data. Aix, ja no hi havia marxa enrere. Tanmateix, cal afegir un fet anterior: la nit del 12 al 13 de juliol, un oficial de la UMRA, Jos del Castillo Senz de Tejada fou assassinat per uns falangistes quan sortia a patrullar.

Retrocedint en el temps un mes i mig abans, un altre oficial de la UMRA fou mort per falangistes. Els propis companys de la UMRA, s'hi varen comenar a tornar per  venjana . Es varen justificar que al ser blanc possible, si els tornaven a matar un altre company, anirien a per un cap falangista, no per un altre  instrument  (soldat normal, ras). Aix, quan fou mort el tinent Castillo, un grup de de Gurdies d'Assalt comandats pel capit de la Gurdia Civil Fernando Conds, anaren a assassinar Gil Robles, per no el trobaren a casa. Aleshores anaren al nmero dos de la llista, Jos Calvo Sotelo. Van anar a casa seva i van tocar el timbre. Amb un argument, li van dir que se l'havien d'emportar.

Quan el varen posar a la furgoneta, un gurdia d'assalt el va matar sense que se n'adons, amb dos trets al clatell. Hi havien anat un parell de gurdies d'assalt, ms el capit Conds. Aleshores varen dipositar el cos al cementiri i uns dies desprs, el seu funeral.

El 17 de juliol s'inici la sublevaci militar a Melilla, ja fixada, com estava previst a la mort de Calvo-Sotelo, comenant tamb, tres hores abans del previst (les dues del migdia). s quan es desencadenaren els efectes sublevatoris: Sevilla, Burgos, Saragossa (el 18 de juliol), Catalunya amb Barcelona un diumenge (mentre hi havien tirotejos pels carrers i desenes de morts, la gent estava absent sense saber qu passava, fent la missa del diumenge). Noms es pretenia fer un cop d'estat de tres o quatre dies sense pensar ni entrar en cap Guerra Civil. El desenlla, per, va ser aquell.

La Segona Repblica durant la Guerra Civil (1936-1939).

Aquest es tracta d'un perode confs en tant que tamb convuls. Mantenir un govern en plena guerra civil, va ser una tasca fora difcil. Una vegada iniciada l'insurrecci, van haver algunes comunitats que ja van donar suport al cop des del primer moment, i d'altres que es varen mantenir fidels a la Repblica. Sembla ser que quan es parla del perode de la Segona Repblica, no es parli de qu hi va haver un govern durant la prpia Guerra Civil (que no va ser un perode a part, sense cap govern; tot el contrari, Espanya estava sota la jerarquia de dos governs depenent del territori) i, desprs un altre a l'exili, ja parallel i gaireb desconegut, tal com va passar amb el govern de Generalitat de Catalunya, per exemple.

El 4 de setembre de 1936, la presidncia del govern, va passar a mans del socialista Largo Caballero, que va ser succet a la seva vegada, l'any segent, el maig per Juan Negrn. Aquest, tamb era socialista i fou qui va romandre de forma  estable  fins el final de la Guerra Civil el 1939 i a l'exili el 1945. La caiguda del govern de Largo Caballero, per, es donaria per els enfrontaments posteriors entre la CNT, que hauria passat a formar govern amb el socialista, i el POUM i el PSUC. El POUM hauria acabat essent illegalitzat, detenint els seus dirigents el 16 de juny, 5 dies abans de l'assassinat del lder del POUM, Andreu Nin.

La guerra, va ser un conflicte que va estar marcat per l'internacionalisme que va adquirir amb l'intervencionisme dels dos futurs blocs de la segona guerra mundial  en prctiques . 

Entre les obres de la Repblica durant la Guerra Civil, l'1 d'octubre de 1936, es va donar l'autonomia al Pas Basc. Es va escollir com a lehendakari a Jos Antonio Aguirre. El 4 de novembre, un mes desprs, la CNT, va decidir unir-se al govern de Largo Caballero, tot i les notables diferncies que hi havia entre sindicalistes i socialistes. Per com Madrid estava sota assatjament, el govern es va haver de traslladar a Valncia dos dies desprs, mentre al mateix temps es constituen les Juntes de Defensa de Madrid encapalades pel General Miaja, qui encarreg l'organitzaci de l'Estat Major de Vicente Rojo.

El 8 de novembre de 1936, es data l'arribada de les Brigades Internacionals, que van demostrar que ja hi havia un collaboracionisme exterior tot i el pacte de no intervenci que hi havia, en favor de la Repblica, unes Brigades que en presncia de Negrn, marxarien quan la guerra ja feia temps que estava definitivament decantada, el 21 de setembre de 1938.

El 30 de novembre de 1937, el govern republic traslladat a Valncia, aquesta vegada es va moure cap a Barcelona, la qual cosa denotava l'avan del bndol  nacional , el del General Franco, aix anomenat per tal de crear en l'insconscient l'idea de qu l'Espanya que arribava franquista era la bona i la vertadera, no com la que hi havia republicana.

Ja a finals de la Guerra Civil, el qui seguia essent President de la Repblica, Manuel Azaa, dimit, en veure que Frana i el Regne Unit ja havien reconegut l'Espanya de Franco, com haven fet abans en anys anteriors feixistes i nazis. Aix va succeir el 28 de febrer de 1939.

No seria fins uns quinze dies desprs, quan el govern republic va haver-se d'exiliar definitivament a Frana, entre el 4 i el 12 de mar. Aix doncs, s'arrib al final de la Guerra Civil, amb la f de les hostilitats quatre dies abans de la declaraci de final de guerra de Franco l'1 d'abril.

Vegeu tamb.
 Primera Repblica Espanyola (1873-1874);
 Repblica espanyola en l'exili (1939-1977);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15211" title="Gules" nonfiltered="2085" processed="2069" dbindex="7095">

El gules s el color vermell en herldica.

Per tradici no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople.

La tonalitat que la Societat Catalana d'Herldica recomana segons la codificaci Pantone s Super Warm Red U.

El 1638, Silvestre da Pietrasanta va estipular que el color de gules havia de representar-se amb lnies verticals quan no fos possible fer s de colors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15212" title="Producte de desintegraci" nonfiltered="2086" processed="2070" dbindex="7096">
En fsica nuclear, el producte de desintegraci radioactiva o descendent radioactiu, s el nclid que resulta d'un procs de desintegraci radioactiva.

La major part dels productes de desintegraci sn al seu torn radioactius (radiisotops), per la qual cosa generalment es produxen processos de desintegraci successius, seguint una cadena de desintegraci,  fins que s'obt un istop estable. Per elements de nombre atmic superior al del plom, gaireb sempre s'obtenen com a productes de desintegraci finals istops estables del plom. 

Conixer amb exactitud, les cadenes de desintegraci, s molt important per a la gesti adeqada dels residus nuclears.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15213" title="ATM" nonfiltered="2087" processed="2071" dbindex="7097">


 Atm: En fsica s l'abreviaci d'Atmosfera, una unitat de pressi.

 ATM: En telecomunicacions, sn les sigles del Mode de transferncia asncrona (Asynchronous Transfer Mode en angls), un protocol de xarxa;

 ATM: Sn les sigles del segents consorcis del transport pblic: ;
 L'Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona ;
 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Girona;
 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida;
 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona;
 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Comarques Centrals;

 ATM: Sn les sigles de la Gesti del trnsit aeri (Air Traffic Management);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15215" title="Condicions normals de pressi i temperatura" nonfiltered="2088" processed="2072" dbindex="7098">
En qumica, el terme condicions normals de pressi i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada s de  0C (273.15 K) i la pressi d'1 atm (definida com 101325 Pa). El terme equivalent en angls s standard temperature and pressure (STP).

A partir del 1982 la IUPAC va recomanar emprar un valor per a la pressi estndard de 105 Pa (equivalents a 1 bar).

Articles relacionats.
Condicions estndard de pressi i temperatura;
Hi ha certa confusi internacional, entre els termes normal i estndard.
A Europa, les condicions estndard, fa referncia a una temperatura de  25C (298.15 K) i la pressi d'1 atm. El terme equivalent en angls s standard ambient temperature and pressure (SATP).




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15218" title="Helena" nonfiltered="2089" processed="2073" dbindex="7099">
 

Segons la mitologia grega, Helena, ms coneguda com Helena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provoc la Guerra de Troia.

 Naixement .
Zeus es disfress de cigne i sedu Leda, que aquella mateixa nit tingu relacions amb el seu marit Tndar d'Esparta. Poc desprs Leda va pondre dos ous: d'un nasqueren Cstor i Pllux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. Pllux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Cstor i Clitemnestra ho eren de Tndar.

Una altra versi diu, segons una antiga llegenda, que Zeus anava per l'Olimp quan es va topar amb la deessa de l'enveja, Nmesi, es va transformar en cigne i la va seduir. La deessa va pondre un ou per l'abandon en un bosc prop d'Esparta. Un pastor el va trobar i el va portar a la reina Leda, que el va cuidar i en va adoptar el nad que en va sortir: Helena. En veure la bellesa de la nou-nata, Zeus va crear la constellaci del Cigne al firmament.

 Infncia .
Ja de ben petita es fu coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d'Esparta dedicat a rtemis, quan van entrar Teseu i Pirtoo i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu.

El jove se la va endur a Atenes, per els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana -doncs temien una guerra- i Teseu va portar-la amb la seva mare Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, Cstor i Pllux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i tamb a Troia.  

 Helena d'Esparta .
Quan va crixer, Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i prnceps de Grcia:
Diomedes d'Argos;
Idomeneu de Creta;
Cnires de Xipre;
Menelau de Micenes;
Patrocle de Ftia;
Palamedes d'Eubea;
jax de Salamina;
Teucre l'Arquer de Salamina;
Odisseu d'taca;

El seu padrastre Tndar, no es volia decidir per ning, ja que pensava que podria provocar conflictes entre les diferents ciutats gregues. Finalment, la va casar amb Menelau, prncep de Micenes que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Poc desprs, moririen els germans mascles d'Helena, i Menelau i Helena van esdevenir reis d'Esparta.

El seu marit Menelau, va viatjar fins a Troia en visita diplomtica. All, va convidar Paris, fill del rei Pram, a visitar el seu regne. Paris s'estigu uns dies a Esparta, fins que Menelau hagu de marxar a Xipre als funerals del seu pare. Aleshores el jove prncep troi segrest (o sedu, segons les versions) Helena.

 Helena de Troia .

Desprs de la fugida dels dos joves a Troia, les negociacions de Menelau perqu la seva esposa torns foren infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de prnceps grecs que havien jurat defensar-la. 

Durant la Guerra de Troia, va veure morir el seu nou esps a les seves mans, degut a ferides de guerra. En morir Paris, Pram la fu casar-se amb el seu cunyat Defob a contracor. Quan els grecs aconseguiren entrar a Troia, Helena estava al palau del seu esps. Aquest va sortir a defensar-se, topant-se amb Menelau. Quan Defob estava a punt de matar el rei d'Esparta, Helena va assassinar Defob per l'esquena, guanyant-se el perd de Menelau.

 Reina d'Esparta .
En finir la Guerra de Troia, passaren divuit anys viatjant pel Mediterrani i Egipte fins que els dus els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: Hermione a qui Helena abandon quan tenia nou anys.

Segons L'Odissea d'Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita de Telmac, que cercava notcies sobre el seu pare Odisseu, que estava desaparegut des del final de la guerra de Troia.

Pausdies afirmava que, desprs de la mort de Menelau, el seu fill illegtim Megapentes ocup el tron i Helena fou deportada a Rodes. All, la reina Polixo, gelosa, la fu penjar a la forca.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15256" title="Romesco" nonfiltered="2090" processed="2074" dbindex="7100">

El romesco s una salsa tpica del Camp de Tarragona. La base es compon d' ametlles i avellanes, tomquet escalivat, sal, all escalivat i cru , oli, vinagre i bitxo. Sovint s'hi afegeixen nyores (una mena de pebrot que es conserven secs i que prviament s'han de posar a estovar) i pa fregit (una llesqueta)  perqu tingui ms cos. Segons sigui per a peix o cargols s'hi afegeix unes fulles de menta o fonoll, per aromatitzar.

s una salsa que t un punt de picantor i sol acompanyar plats de peix, carn o vegetals, com ara calots, tot i que una salsa semblant, anomenada popularment salvitxada, es fa servir tamb amb aquests ltims.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15259" title="Llista de coprnceps d'Andorra" nonfiltered="2091" processed="2075" dbindex="7101">
El principat d'Andorra, als Pirineus entre Frana i Espanya, va ser creat el 1278 per un  Primer Pareatge  (Els tractats de pareatge sn molt coneguts a la Frana medieval: quasi sempre signats per una part laica i una eclesistica representaren, al sud de Frana, un mecanisme mitjanant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els mbits de l'Esglsia) entre el bisbe de Urgell i el comte de Foix. Aquest comtat pass als reis de Navarra 1479, i desprs als de Frana 1589. Els drets de coprncep han estat assumits pels presidents de les diferents Repbliques de Frana.



El 1934 un malestar poltic i social seris va permetre a un rus aventurer, Boris Skossyref prendre el control d'Andorra i declarar-se rei amb el nom de Bors I d'Andorra. Va declarar la guerra al Bisbe d'Urgell. Boris I  va ser arrestat, i els militars francesos ocuparen Andorra, van destituir el govern local, i es crearen els veguers, que son delegats dels prnceps, en el control del dia a dia.

El 1993, s'aprov una constituci; ara els Prnceps regnen per no governen. Al front del Govern Andorr hi ha un President. Els Prnceps representen al principat. Ambds tenen un representant anomenat "veguer" que rep l'atribut simblic.



Enllaos externs.
Representaci de S.E. El Coprncep Francs;
El Coprncep d'Urgell;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15261" title="Ador" nonfiltered="2092" processed="2076" dbindex="7102">


Ador s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
El topnim sembla d'origen musulm i significa les cases. Al terme s ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfs), tamb s una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigtics. Desprs de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran, va concedir el 1276 a Joan de Prxita el senyoriu sobre el castell de Palma, que incloa Ador en la seua jurisdicci. Desprs va pertnyer al senyoriu del monestir de Sant Jeroni. El 1460, pass a mans de la famlia Tols i posteriorment, als Montcada, als quals pertany fins la desaparici dels senyorius. El 1574 es va separar eclesisticament de Palma i es va convertir en parrquia independent sota l'advocaci de la Mare de Du de Loreto.

 Poltica, socieconomia .
Ador tenia 1.216 habitants (adorers) en 2002 (1162 en 1986) dedicats majoritriament al sector serveis (38%), encara que un 29.5 % s agrcola. Actualment governa el PP amb majoria absoluta amb 5 regidors; el Bloc disposa de 2 i el PSPV d'uns altres 2.




 Geografia .
El terme ocupa una extensi de 14 km2 i est dividit en dues parts en tenir un enclavament a la zona muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevaci mxima de 220 m., tot i qu el nucli urb est a 50 m. d'altitud.

Serra d'Ador.
Alineaci muntanyosa poblada per pins i matolls que separa el masss de la Safor. Enclavats en aquesta serra, trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" s un referent quant a l'educaci ambiental a la comarca. Tamb serveix d'Alberg per a grups Scouts, Juniors, Associacions, etc...

Cova Figueral.
Trobem restes arqueolgiques pertanyents a l'eneoltic, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.

 Edificis i monuments d'inters .
Casa de l'Alfs.
Edifici rural situat a mig quilmetre al sud-est d'Ador que s ala sobre un soterrani d'una villa romana. A la seua horta s han trobat restes romanes a ms d'haver sigut utilitzat com a depsit de ferramentes agrcoles.

Esglsia de la Mare de Du de Loreto.
Estructura de final del segle XVII amb portada reconstruda l'any 1858 i campanar del 1958. L any 1574 va ser convertida en parrquia.

Ermita de Sant Josep (Santssim Crist de l'Empar).
Del segle XVI i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista tpic de la Safor. Durant les festes patronals se celebra una process nocturna que t com a punt final l'ermita.

Gastronomia.
Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradici apicultora que dna com a producte una mel de gran qualitat. A ms recomanem la degustaci dels plats tpics, com ara sn el putxero i la paella junt al pa benet per Sant Antoni i els dolos nadalencs, que el millor moment per degustar-los s durant la celebraci del Concurs Anual de Dolos Nadalencs. A banda d'a, tamb hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.

Festivitats.
16 d'agost, Sant Josep;
17 d'agost, Santa Aurora;
18 d'agost, Mare de Du de Loreto ;
19 d'agost, Santssim Crist de l'Empar.

Esports.
Destaca la tradici esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l' any als carrers d'Ador.

 Enllaos externs .

 Web de l'Alberg - Aula de Natura "Serra d'Ador".
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Mancomunitat de la Safor;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15262" title="Albalat dels Sorells" nonfiltered="2093" processed="2077" dbindex="7103">

Albalat dels Sorells s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albuixec, Foios, Montcada, Museros i amb Valncia.

 Geografia .
El terme municipal se situa entre el glacis d'acumulaci de Museros i el de vessament del glacis de Puol-Meliana, sent un ambient de planura costera i pertanyent a un sistema aluvial-coluvial. Format per un material de tipus ventall alluvial i atres. Quant al seu sistema hdric cal dir que el rgim dels seus rius s perenne i la importncia d'aqfers de tipus detrtic.
 
El seu relleu (pendent) s pla, inferior a 5%, que es considera, per tant, llisa.

 Creixement i plans urbanstics .

Tot i ser un poble de l'rea Metropolitana de Valncia (a menys de 10 km de la ciutat) ha sabut mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, caracterstica com de la majoria de les poblacions de l'Horta Nord. No obstant aix, esta situaci podria canviar en els prxims anys, com que el polgon industrial de la part nord del poble t un creixement molt significatiu i a ms ser la seu de les installacions matrius de Mercadona. A banda, existeixen diferents PAIs aprovats (La Macria, Espais Est) o en tramitaci dins del nou PGOU (Espai Oest) amb previsi de 4.000 vivendes, all que pot fer quadruplicar la poblaci en els prxims anys.

Tamb cal anomenar els plans que han afectat recentment municipis vens (com ara Emperador, que ha duplicat la seua poblaci en 5 anys) i que ha d'acudir a molts recursos d'Albalat (com ara el collegi pblic). Un cas encara ms significatiu ser Mauella, pedania de Valncia, situada a l'Est de la poblaci. El nou pla d'ordenaci urbana de Valncia proposat per l'equip de Rita Barber (encara en debat) t previst l'edificaci de 625 vivendes en esta pedania, tot i tenint en compte que en 2008 el nombre d'habitants era de 60 persones. All pot significar multiplicar per 30 la poblaci d'esta pedania i canviar dramticament el seu paisatge i forma de viure en els prxims anys. Tot aix afectar lgicament als serveis i recursos del municipi ms prxim, Albalat dels Sorells.

 Histria .
En poca islmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Desprs de la conquesta, Jaume I efectu diverses donacions al seu terme, probablement adquirides ms tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la poblaci. A partir d'aquesta poca se succediran diferents famlies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinci el segle XIX. A principis del segle XIV el possea Guillem Colom, ciutad de Valncia i jurat de la ciutat que l'aliena devers el 1330. El nou senyor d'Albalat fou el catal Pere March, tresorer del rei Jaume II, que va fer donaci del senyoriu al seu fill Jaume, ciutad de Valncia, avi del poeta Ausis March. El 1352, per compra, passaria el domini a Berenguer de Codinachs, tamb catal, mestre racional de Pere el Cerimonis, al llinatge del qual romangu vinculat per espai d'un segle i mig, afegint-se en aquest temps al nom del lloc, per tal de diferenciar-lo d'altres poblacions homnimes, l'apellatiu de Codinachs o Codinats. La decadncia de la famlia va determinar la venda del senyoriu per Llus Agull de Codinats, el 1480 a l'opulent ciutad de Valncia, Toms Sorell, fill d'un poders burgs originari de Catalunya establert a la ciutat el segle anterior. El canvi de domini va comportar el de l'apellatiu de la poblaci anomenada des d'aleshores Albalat de Mossn Sorell o dels Sorells, i en aquest llinatge, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Toms Sorell, es perpetuar el senyoriu en l'Edat Moderna; elevat a comtat el 1626, aquest va passar el segle XVIII, en extingir-se la lnia directa, als Toran. Quant a la qesti eclesistica, Albalat va pertnyer des de la conquista a la parrquia de Foios, fins la creaci de la parrquia independent el 1426 i la seua desmembraci el 1454. Hom conserva el palau senyorial, notable exemplar del gtic civil, construt per Toms Sorell poc desprs del 1480, de planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta.

 Topnim .
El nom prov de l'rab "al-balat" (el cam) i de la famlia dels Sorells que compr la poblaci vora el 1.480. No t cap relaci, per tant, amb el peix sorell ni tampoc amb alguna accepci d'albalat com estany.

Demografia.
L'evoluci demogrfica d'Albalat mostra un lent increment entre els segles XV i XVIII, en qu registra un avan notable --585 habitants (balatans) el 1794-- que es duplicaren en el segle XIX --1198 el 1900--, els 3.852 del 1981 sn producte de l'elevat creixement de les ltimes dcades, encara que en 1994 n hi ha una lleugera devallada (3.548). L'any 2002 hi vivien 3.508 persones; el 66,01% parlaven valenci.

L'evoluci ms detallada es pot veure en la segent taula.


 Economia .
L'economia s tradicionalment agrria, la major part del terme (4,9 Km2) est formada per terra d'horta, regada amb aiges del Tria per la squia de Montcada. A hores d'ara hi predomina el conreu de la taronja, coincidint amb una apreciable activitat industrial.

Administraci.

El consistori consta de 11 regidors.
En els primers 20 anys de democrcia, des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins 1999, Daniel Ruix va ser l'alcalde de la poblaci, sota les sigles d'UCD, grup independent i UV.
En 1999, el PP va aconseguir majoria absoluta i Vicente Jess Almenar va ser elegit alcalde, revalidant la majoria absoluta en les dues eleccions posteriors. En concret, en les eleccions municipals de 2007 el PP va obtindre 7 regidors, el PSPV-PSOE en va obtindre 2 i el Bloc altres 2.

Desprs de les eleccions de 2007, el consistori va nomenar alcalde al cap de llista del PP, Vicente Jess Almenar.
El 8 d'abril de 2008, i degut a les desavenncies internes del PP de la poblaci, els altres 6 regidors del PP van presentar una moci de censura que, amb el resultat de 6 vots a favor del PP, un en contra (el del propi Vicente Jess Almenar) i 4 abstencions (PSPV i Bloc), van donar l'alcaldia a Jos Rafael Tamarit.



 Monuments.
Esglsia Parroquial. s del segle XVIII, d'estil barroc, amb una gran cpula i frontera de pedra; t com a titulars als Santos Reis.
Palau senyorial. Es conserva este notable exemplar del gtic civil, construt per Toms Sorell poc desprs de 1480. De planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta. Hui dia s la seu de l'ajuntament.

 Festes locals .
Festes Majors. Se celebren estes festes el primer diumenge de setembre dedicades al Crist de les nimes, a la Mare de Du del Rosari, a la Purssima Concepci i a Sant Gil Abad; amb este motiu t lloc la "Baix" de la imatge del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'esglsia parroquial.

 Esports .
Albalat dels Sorells s tamb coneguda per ser el bressol del colpbol, esport creat pel professor d'educaci fsica Juanjo Bendicho del collegi municipal El Castell.

 Enllaos externs .
 Web Oficial del Municipi;
 Una altra web oficial (per no mantinguda des de fa temps) del Municipi;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Web de Pedro Herraiz sobre Albalat dels Sorells;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15263" title="Albalat" nonfiltered="2094" processed="2078" dbindex="7104">


Onomstica: Topnim propi de certs llocs de l'antiga Corona d'Arag i d'altres parts de la Pennsula Ibrica, el qual prov de l'rab "al-balat" (el cam) i va derivar posteriorment en un antropnim com a cognom o llinatge.
municipi de la Ribera Baixa. Vegeu: Albalat de la Ribera.
municipi de l'Horta Nord. Vegeu: Albalat dels Sorells.
municipi del Camp de Morvedre. Vegeu: Albalat dels Tarongers.
antic assentament del municipi de Cabanes (La Plana Alta). Vegeu: Albalat dels necs.
estany, i antiga albufera, del municipi de Cabanes (La Plana Alta). Vegeu: Prat d'Albalat dels necs;
antiga alqueria del municipi d'Altea (la Marina Baixa). Vegeu: Albalat d'Altea.
municipi aragons del Cinca Mitj. Vegeu: Albalat d'a Zinca.
municipi aragons del Baix Martn. Vegeu: Albalat de l'Arzebispe.
Genealogia: Llinatge particularment ests als territoris d'en mar de l'antiga Corona d'Arag.

 Enllaos externs .

 Albalat.cat: Genealogia i onomstica. Estudi antroponmic i toponmic del mot propi Albalat. Recerca de l'origen i l'expansi del llinatge Albalat en els territoris d'en mar de l'antiga Corona d'Arag o d'altres d'Europa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15270" title="Aldaia" nonfiltered="2095" processed="2079" dbindex="7105">

Aldaia s una ciutat i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Alaqus, Quart de Poblet i Xirivella (a la mateixa comarca); amb Torrent (a l'Horta Sud) i amb Xiva (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
El poble est situat en la zona de contacte entre l'Horta de Valncia i el Pla de Quart, fins a les estribacions de la Serra Perenxisa. El terme s completament pla. El clima s temperat.

Creua el terme la squia de Manises, que porta aigua del riu Tria, distribudes desprs per la squia del Comuner d'Aldaia.

La poblaci d'Aldaia es troba dividida per la lnia frria de Madrid-Valncia. El poble est molt prop de Alaqus, amb el qual gaireb formen un sol nucli urb.

Histria.

El topnim s d'origen musulm: Ad daya, que va donar origen a la paraula "aldea". Esta etimologia suggereix que l'origen del poble fra una aldea ms que una senzilla alqueria. A ms de tot a, es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Desprs de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de Valncia, a l'igual que la poblaci vena de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds histriques fins a l'extinci de les senyories en el segle XIX. 

 Demografia .

 Economia .
Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial (37% dels ocupats). Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Ara els sectors secundaris sn altres: indstria de la fusta, fabricaci de productes metllics, plstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls d'Aldaia.

Ara, sols un 1'5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectrees de regadiu i les 45 de sec. En les primeres destaquen els ctrics (amb 613 hectrees) i en les segons les garrofes (26 hectrees). Els treballadors dels serveis sn un 49 %, mentre que els del sector de la construcci sn un 12%.

Aldaia est situada en un lloc privilegiat, perqu est molt ben connectada mitjanant una xarxa de comunicacions terrestres amb la ciutat de Valncia i l'aeroport de Manises. A ms, pel seu terme passa l'autovia de Madrid (A-3), que uneix la gran ciutat amb els pobles de l'interior de la provncia de Valncia, i la Ronda Est, que enllaa els pobles de la comarca de l'Horta Sud. Respecte al transport pblic, dos mitjans de comunicaci travessen el poble: una lnia d'autobusos i dues de tren, una de rodalies (Valncia-Bunyol-Utiel) i una regional (Valncia-Cuenca-Madrid). Disposa d'un macrocentre comercial, inaugurat l'any 2000, que s un dels ms grans de l'Estat espanyol, amb 135.000m2, on recentment s'han establert dos hotels.

 Poltica i administraci .











 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Deu de l'Anunciaci. Edifici construt entre les acaballes del segle XV i comenaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gtics de la fbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que t 16 metres de longitud, 15 d'alada i 9 d'amplitud. La capella de la Comuni s del segle XIX.
 
Tamb podem mencionar com a edificis histrics la casa del Bollo, tpica casa de poble de finals del XVIII, recentment restaurada i destinada a Centre de Convivncia; la casa del Tio Carmelo, vivenda tpica de l'horta, actualment Centre Mediambiental i l'antiga cisterna d'aigua, del s XVII. Del segle passat conserva en molt mal estat la Mina d'Aldaia de la que noms en queden alguns pous i part de les estructures.

 Festes i celebracions .
Les Festes majors d'Aldaia es celebren entre el 24 de juliol i el 6 d'agost, dia del seu patr, el Santssim Crist dels Necessitats, quan se celebra la solemne process i el cant de la carxofa. El dia abans es produeix la tradicional "Baix" des de la parrquia de La Saleta fins a la de La Anunciaci. De les festes majors destacar tamb altres actes tpics del municipi com sn la festa del fanalet, el corretraca, la "cord", la "puj" del Crist, la cavalcada, l'ofrena, el tir i arrossegament, els festivals de bandes, el sopar dels majors, la setmana "barrakuda", el festival de bandes, al desfilada de moda de Carlos Haro, concerts destacats al aire lliure...
 
A Aldaia es celebren tamb multitudinriament les falles i el dia de Sant Josep entre el 15 i el 19 de mar, la diada del 9 d'octubre, el Cant de l'Aurora a principis de maig, i la Festa de les Fadrines el 8 de setembre. Les festes dels barris sn igualment importants com poden ser a La Saleta o San Antoni. 

 Fills illustres .
 Juan Snchez Moreno (Aldaia, 1972) era un futbolista del Valncia CF.
 Vicente Guillot Fabin (Aldaia, 1941) era un futbolista del Valncia CF.
 Pascual Fuentes Alccer (Aldaia, 1721 -   Valncia, 1768), va ser un compositor.

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Aldaia;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15273" title="Enginyeria electrnica" nonfiltered="2096" processed="2080" dbindex="7106">

L'enginyeria electrnica s el conjunt de coneixements tcnics, tant terics com prctics que tenen per objectiu l'aplicaci de la tecnologia electrnica per a la resoluci de problemes prctics. L'electrnica s una branca de la fsica que tracta sobre el comportament i estudi del comportament de les crregues elctriques en els diferents materials i elements com els semiconductors. L'enginyeria electrnica s l'aplicaci prctica de l'electrnica, incorpora, a ms dels coneixements terics i cientfics, altres de tipus tcnic i prctic sobre els semiconductors aix com sobre molts dispositius elctrics a ms d'altres camps del saber hum com serien el  dibuix i les tcniques de planificaci entre d'altres. Entre l'enginyeria electrnica i la enginyeria elctrica existeixen similituds fonamentals, car ambdues tenen com a base d'estudi el fenomen elctric. No obstant aix la primera s'especialitza en circuits de baix voltatge, com ara els semiconductors que tenen com a component fonamental el transistor, o el comportament de les crregues en el buit com en el cas de les velles vlvules termoiniques i l'enginyeria elctrica s'especialitza en circuits elctrics d'alt voltatge com per exemple les lnies de transmissi i les estacions elctriques. Ambdues enginyeries posseeixen aspectes comuns com els fonaments matemtics i fsics, la teoria de circuits, l'estudi de l'electromagnetisme i la planificaci de projectes. En diversos pasos, especialment els EUA, l'enginyeria electrnica es considera com una branca que est lligada a l'enginyeria elctrica.
L'Enginyer electrnic s la persona que ha realitzat estudis professionals d'aquesta enginyeria.

Histria.

Els experiments portats a terme per diferents cientfics a finals del segle XIX i principis del XX sobre els fenomens elctrics i electromagntics van posar les bases per al que poc temps desprs seria una nova especialitat, primer de la fsica, i seguidament de l'enginyeria. En 1884 Thomas Alva Edison durant els seus treballs per a millorar la bombeta d'incandescncia va observar el fenomen termoinic, fenomen que duu el seu nom. Aquest fet donaria lloc a la primera vlvula electrnica i al naixement de la nova enginyeria. Aquesta primera vlvula va ser un dode. El 1907, mentre intentava de perfeccionar el receptor de telgraf, Lee de Forest va afegir una reixeta entre el ctode i l'node d'un dode. Amb aquest afegit podia controlar el corrent que passava entre les plaques del dode, el nou element va rebre el nom de trode i fou la base de l'electrnica moderna. Fins al naixement dels transistors, i fins i tot molt temps desprs, s'han utilitzat les vlvules de buit o termoiniques als circuits electrnics. Avui dia encara es mant viu un element d'aquesta tecnologia com s el tub de raigs catdics, que s'utilitza per a les pantalles de televisi i altres terminals grfics. Per poc a poc est sent substitut per altres tecnologies de pantalles com les basades en LCD o plasma.
El naixement del transistor cap a finals de la dcada dels anys 50 del segle XX va revolucionar l'electrnica, i com a tercera fase del seu desenvolupament tenim la tecnologia de circuits integrats, que tamb  s coneguda sota el nom de Xips.

Camp d'aplicaci de l'electrnica.

Les rees especfiques a les quals l'Enginyer Electrnic pot contribuir a desenvolupar es resumeixen en:

Ordinadors o electrnica digital: L'automatitzaci creixent de sistemes i processos comporta necessriament la utilitzaci eficient de les computadores u ordinadors digitals. Els camps tpics d'aquest enginyer sn: xarxes d'ordinadors, sistemes operatius i disseny de sistemes basat en microprocessadors, el que implica dissenyar programes i sistemes basats en components electrnics. Entre les empreses relacionades amb aquests aspectes es troben aquelles que subministren equips i desenvolupen projectes computacionals i les empreses i institucions de serveis.

Control de Processos Industrials: L'activitat de l'enginyer especialista en control se centra aqu en la planificaci, disseny, supervisi i explotaci de sistemes de control automtic en lnies de muntatge i processos i de sistemes industrials. Com exemple d'empreses que requereixen els serveis d'aquests professionals es poden esmentar les mineres, les de polpa i paper, les  pesqueres, les txtils, les de manufactures, etc. El control automtic modern empra de manera intensiva i creixent ordinadors en variats esquemes. Aix mateix, la disciplina inclou sistemes de tipus no convencional com ara robtica, sistemes experts, sistemes neuronals, sistemes difusos, sistemes artificials evolutius i altres tipus de control avanat.

Electrnica Industrial: La utilitzaci eficient de l'energia requereix de la planificaci, disseny i administraci dels sistemes d'instrumentaci, automatitzaci i control de l'energia elctrica en una gran diversitat de processos entre els quals destaquen els relacionats amb empreses papereres, pesqueres, mineria, indstries manufactureres i empreses de serveis.

Telecomunicacions: El processament i transmissi massiva de la informaci requereix de la planificaci, disseny i administraci dels sistemes de radiodifusi, televisi, telefonia, xarxes informtiques, xarxes de fibra ptica, les xarxes de satllits i en forma cada vegada ms significativa els sistemes de comunicaci sense fil,  com la telefonia cellular, WiFi o WIMAX. ;

 Enginyeria de components .

Gran part del procs de producci a les empreses d'electricitat i electrnica est relacionat amb el disseny de circuits. En aquest procs s de gran importncia un coneixement especialitzat dels components electrnics, aix ha donat lloc a una especialitat dintre de l'enginyeria electrnica denominada enginyeria de components.
En aquesta especialitat l'enginyer haur d'encarregar-se d'una srie de funcions entre les quals hom pot destacar les segents:

Assessorar els dissenyadors: Per a aix haur de tenir coneixements profunds sobre components tant a nivell teric com prctic. A ms haur d'estar constantment al dia per a conixer les novetats del mercat aix com les seves tendncies.

Redactar normes: Relacionades amb la manipulaci dels components des que entren a l'empresa fins que passen a la cadena de muntatge.

Elaborar llistes de components preferits.

Seleccionar components: Haur de triar entre la llista de preferits i si no hi s realitzar un estudi de possibles candidats. Amb aix hom busca millorar els dissenys.

Relacionar-se amb els provedors: Per a resoldre problemes tcnics o de qualsevol altre tipus.

A l'enginyeria de components es t en compte els materials emprats aix com els processos de fabricaci, per aix l'enginyer haur de tenir-ne coneixements.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15282" title="Diamagnetisme" nonfiltered="2097" processed="2081" dbindex="7107">


El diamagnetisme, s una forma molt dbil de magnetisme que noms es dna en presncia d'un camp magntic extern. s el resultat de canvis en el moviment orbital dels electrons causats pel camp magntic extern. El moment magntic provocat s molt petit i de direcci oposada al camp aplicat.

Tots els materials mostren una resposta diamagntica davant l'aplicaci d'un camp magntic extern, es tracta d'un fenomen fora com perqu tots els electrons aparellats, incloent-hi els de la part interna de l'tom, contribueixen feblement a la resposta del material. Tanmateix, en el cas de materials que mostren altres tipus de magnetisme, com ara el ferromagnetisme o el paramagnetisme, el  diamagnetisme passa gaireb desapercebut. Les substncies que presenten un comportament diamagntic reben el nom de materials diamagntics, i sn aquells que fora de la fsica es consideren com no magntics: aigua, fusta, la majoria dels compostos orgnics com el petroli i alguns plstics, molts metalls com el coure i en especial els metalls pesants amb un gran nombre d'electrons a la part interna de l'tom com el mercuri, l'or i el bismut.

El materials diamagntics tenen una permeabilitat magntica relativa menor que la unitat, en conseqncia la susceptibilitat magntica s menor que zero i per tant sn repellits pels camps magntics. Tanmateix, com el diamagnetisme s un tipus de propietat molt feble els seus efectes no sn observables a la nostra vida diria. Per exemple, la susceptibilitat magntica d'una substncia com l'aigua s  =  9.0510 6. El bismut s el material que presenta el diamagnetisme ms fort,  =  16610 6, tot i que el grafit piroltic pot tenir una susceptibilitat de  =  40010 6. Per aquests valors sn diversos ordres de magnitud ms petits que el magnetisme que presenten els materials paramagntics o ferromagntics.

Els superconductors poden ser considerats com a materials diamagntics perfectes ( =  1), ats que foragiten qualsevol camp del seu interior a causa de l'efecte Meissner.

Addicionalment, tots els conductors presenten un diamagnetisme quan es mouen a travs d'un camp magntic. La fora de Lorentz sobre els electrons provoca que circulin formant corrents de Focault que produeixen un camp magntic indut que s'oposa al camp aplicat.

Per demostrar visualment el diamagnetisme, es pot fer flotar una lmina prima de grafit piroltic (que s un material fortament diamagntic) de forma estable en un camp magntic, amb imants permanents. Aix es pot fer amb tots els components a temperatura ambiental.

El diamagnetisme s'observa especialment en aquells materials als quals les seves molcules no tenen un moment magntic propi i la magnetitzaci es produeix tan sols a causa del fenomen de la precessi de Larmor. La relaci que lliga els vectors  i  s proporcionalment lineal:

;

on  s la susceptibilitat magntica (negativa en el cas dels materials diamagntics). D'aqu tenim

;

on  s la permeabilitat magntica absoluta i  la permeabilitat relativa del material.

Histria.
Sebald Justinus Brugmans va ser el primer en observar el 1778 que el bismut i l'antimoni eren repellits pels camps magntics. Per el terme diamagnetisme va ser encunyat el setembre del 1845 per Michael Faraday quan s'en va adonar que tots els materials de la natura presentaven alguna forma de resposta diamagntica front l'aplicaci d'una camp magntic extern.


Vegeu tamb.
 Camp magntic;
 Ferromagnetisme;
 Magnetisme;
 Paramagnetisme;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15285" title="Paramagnetisme" nonfiltered="2098" processed="2082" dbindex="7108">


El paramagnetisme s la tendncia dels moments magntics lliures (espn u orbitals) a alinear-se parallelament a un camp magntic. Si aquests moments magntics estan fortament adaptats entre si, el fenomen ser ferromagnetisme o ferrimagnetisme.

Aquest alineament dels dipols magntics atmics amb un camp extern tendeix a enfortir-lo. Aix s s'explica, per una permeabilitat magntica superior a la unitat, o, el que s el mateix, una susceptibilitat magntica positiva (i petita).

En el paramagnetisme pur, el camp actua de forma independent sobre cada moment magntic, i no hi ha interacci entre ells. En els materials ferromagntics, aquest comportament tamb pot observar-se, per noms quan estan sotmesos a temperatures superiors a la seva temperatura de Curie.

Els materials paramagntics pateixen el mateix tipus d'atracci i repulsi que els imants normals, quan estan sotmesos a un camp magntic. Tanmateix, al retirar el camp magntic, l'entropia destrueix l'alineament magntic, que ja no est afavorit energticament.

Com a elements paramagntics podem trobar: L'alumini., el bari, el calci, l'oxigen, el plat, el sodi, l'estronci, l'urani, el magnesi, el tecneci i el disprosi. Tambe podem parlar de compostos amb propietats paramagntiques com el sulfat de coure, el clorur ferric i el clorur manganic.

Llei de Curie.
A camps magntics baixos, els materials paramagntics exhibeixen una magnetitzaci en la mateixa direcci del camp extern, i la magnitud de la qual es descriu per la llei de Curie:



En aquesta equaci, M s la magnetitzaci resultant, B s la densitat de flux magntic del camp aplicat, T s la temperatura absoluta (en Kelvin), i C s una constant especfica de cada material (la seva Constant de Curie). Aquesta llei indica que els materials paramagntics tendeixen a tornar-se cada vegada ms magntics a l'augmentar el camp aplicat, i cada vegada menys magntics al elevar-se la temperatura. 

La llei de Curie noms s aplicable a camps baixos o temperatures elevades, ja que falla en la descripci del fenomen quan la majoria dels moments magntics es troben alineats (quan ens acostem a la saturaci magntica). En aquest punt, la resposta del camp magntic al camp aplicat deixa de ser lineal. Arribat al punt de saturaci, la magnetitzaci s la mxima possible, i no creix ms, independentment que s'augmenti el camp magntic o es redueixi la temperatura.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15295" title="Agost (Alacant)" nonfiltered="2099" processed="2083" dbindex="7109">


Agost s una vila i municipi valenci que es troba a la zona ms oriental de la comarca de l'Alacant, al sud de la serra del Vents (905 m.). Est situat a 18 km a l'oest de la ciutat d'Alacant, i actualment compta amb 4.766 habitants (INE 2007).

 Geografia .
Agost es troba als lmits de la plana litoral que circumda la ciutat d'Alacant, on el terreny s'ala (Serra del Vents, Maigm). Els seus lmits sn: al nord, Castalla; a l'est, Tibi i Alacant; a l'oest, PetrerPetrer i Momfort del Cid; i al sud, Alacant.

Histria.
Els primers vestigis de poblament al terme d'Agost es troba a la "Coveta de Sant Mart", jaciment neoltic. Ms avant, durant l'Edat del Bronze l'hbitat hum de la zona passa al cim de la "Serra del Negret", on es troba un poblat fortificat. Tamb d'esta poca s'han trobat restes al Castellet de la Murta, com un mol barquiforme. 

Dins del casc urb actual la part ms antiga es distribueix per la zona ms alta del tossal que ocupa, i sembla ser d'poca ibera. Bona mostra de la presncia d'estos pobladors sn les Esfinxs d'Agost. Just al mateix lloc es troben les restes del Castell, que pot ser es va alar desprs de la conquesta de Jaume II d'Arag. Tamb hi ha jaciments d'poca romana com la Vila romana de l'Esperana. Desprs de l'entrada a la Pennsula Ibrica dels musulmans, la zona possiblement pertany al regne de Tudmir. D'poca islmica, es conserven les restes d'un poblat almohade dels segles XII-XIII, situat a la Serra dels Castellans, tot just damunt del paratge conegut com "El Rugl". 

Amb la conquesta cristiana Agost va pertnyer durant un breu espai de tems al regne de Castella sota el regnat de Ferran III de Castella. Posteriorment, en 1296, Jaume II va adscriure Agost definitivament al Valncia, integrat a la Corona d'Arag. A l'any 1681 pass a propietat dels cavallers de Vallebrera. Es va segregar d'Alacant, al que pertanyia des de 1252 a finals del s. XVIII. Des d'aproximadament estes dates, ja es troba a Agost una protoindstria del fang, que a mitjans del segle XIX evolucionar notablement convertint-se en una potent indstria canterera.

Durant els anys seixanta d'aquest segle, i amb l'auge del sector de la construcci, s'hi crearen diverses empreses orientades a l'esmentat sector.

Demografia.
En l'actualitat el nombre d'habitants del poble pot ser cresca de sobte, ja que hi ha en marxa un projecte de urbanitzaci amb camp de golf que por fer perillar l'estabilitat demogrfica del poble.

Estaven censats 386 agosters l'any 1715; el nombre d'habitants hi va augmentar als segles XVIII i XIX. Aix l'any 1900 ja n hi havien 2.958 que van baixar a 2.356 en 1950. A partir d'aquesta data es va recuperar i la poblaci va augmentar: 3.369 a l'any 1970, 3.809 l'any 1986 , 4.451 el 2003, i 4.723 el 2006.

Economia.
Fins els anys 60 del segle XX, l'economia d'Agost estava basada en la cantereria i l'agricultura. Hui moltes de les fbriques tradicionals han tancat, o s'han convertit en grans empreses de fabricaci de rajoles i teules. Queden encara 11 cantereries en funcionament, de les quals 3 encara empren els materials i mtodes tradicionals.

Sn famosos els seus botijons, cnters, etc. Aquesta artesania i les fbriques de rajoles juntament amb l'agricultura, vinya, especialitzada en ram de taula, sobretot; ametlers i hortalisses sn la base de l'economia.

Cantereria tradicional.
La tradici de la cantereria d'Agost es remunta, com a mnim, al segle XVIII. L'instituci referent en aquest tema s el Museu de Cantereria d'Agost. Per falta d'estudis sistemtics d'arqueologia i d'arxiu, en aquest moment no es pot precisar ms. Com a testimoni d'aquells temps ens queda l'ermita, fundada en 1821 i dedicada a Santa Justa i Santa Rufina, les patrones de l'ofici.

Els primers tallers eren xicotets, prcticament vivendes-tallers ubicades al carrer Cantereria, prop de la font per a abastir-se d'aigua.

A finals del segle XIX, es van construir les primeres cantereries amb la vivenda familiar adossada. El Museu de Cantereria s un bon exemple d'aquest tipus de construcci.
Hui, les fbriques es troben en zones ms mplies en les carreteres principals. En l'actualitat hi ha 11 cantereries.

El producte ms conegut de la cantereria d'Agost s el botij blanc. Ms de 40 models diferents en diverses grandries tenen el seu origen ac. Per tota la pennsula queden clients que l'aprecien pel bon sabor que adquirix l'aigua.

Dos de les onze cantereries encara utilitzen les tcniques tradicionals per a mantindre la seua qualitat. Empren les argiles locals per a la preparaci del fang i couen als forns  moruns  o de llenya, a foc directe.

En el Museu de Cantereria es poden veure totes aquestes installacions i el procs documentat amb fotografies.

En els ltims temps s'ha generalitzat la utilitzaci de pastes i esmalts comercials i forns de nova tecnologia.

Els records de viatge o  de diumenge , fa que es fabriquen peces com: porquets, tests, records de festes familiars. Aquests sn alguns exemples dels nous productes d'Agost.
Els canterers d'Agost tenen fama per la seua habilitat en el torn. Totes les peces fabricades en Agost estan modelades a torn amb una nica ferramenta: les mans.

Per hui en dia els que ms exploten les bones argiles d'Agost sn sens dubte les fbriques de rajoles i teules, entre altres materials de construcci. Encara que no ho parega totes tenen els seus antecedents en les cantereries on els seus fundadors van rebre els primers coneixements fonamentals de la matria primera: el fang.

Muntanyes de terra de distints colors criden l'atenci al visitant que s'acosta a Agost siga venint des d'Alacant / Sant Vicent del Raspeig o des de Madrid / Novelda.

El producte ms important que ha trobat mercat per tota  la pennsula, pel Nord d'frica, el Sud de Frana i fins a Cuba, s el botij per a beure aigua, realitzat amb cermica porosa blanca, tpica d'Agost, que refresca l'aigua i li dna un bon sabor a causa de la porositat del material. Encara que tamb hi ha producci de cnters, cantarelles, botelles, gerres, abeuradors, catfols, canonades, ximeneres, etc. Productes envernissats com, gerres, llibrells, morters, gerres, munyidores, fonts, mesures per a oli, etc.

Poltica.








*L'actual alcalde socialista governa en minoria.

Tradicions.
Entre les moltes tradicions cal destacar:

El dia de la vella.
Se celebra 3 setmanes desprs de Dimecres de Cendra i s festa local. s una tradici molt antiga i consisteix bsicament en installar en la porta de casa i a les escoles, diferents ninots o  velles , les quals representen escenes i costums del poble. A ms a ms, solen incloure tamb cartells per fer "parlar" les velles, que normalment comenten coses referents al poble en un to satric.

Danses del Rei Moro.
Sn un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la poblaci. S acompanyen amb la dolaina i el tabalet i participen els joves que arriben a la majoria d'edat cada any (danseros). Es celebren del 26 de desembre a l'1 de gener (excepte el dia 31), per la vesprada a la plaa del poble. El dia gran de les danses s el dia del Rei Moro, qui les presidix ballant amb la resta de parelles. 

El dia 27 per la nit es fa la Nit dels Coets, una altra tradici en la que participen joves i majors, que consistix en anar tirant "carretilles" al Rei Moro durant el seu viatge pels carrers del poble. Aquest va acompanyat pels danseros que deuen anar amb ell fins que es creme el palis, una estructura de fusta i canyes sota la qual va passejant el Rei Moro. En acabant, deuran penjar les taronges als balcons de la plaa, les quals es despenjaran el dia 1 de gener pels xics que seran danseros l'any segent.

Gastronomia.

La gastronomia s basa en els productes del camp i s contundent. Hi destaquen el gaspatxo amb nyora, l'arrs amb caragols, migas, borreta de bacall, la pericana; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit ram de taula, amb denominaci d'origen propi del Vinalop.

Pilota valenciana.
La pilota valenciana s l'esport ms antic que es practica a Agost. Les modalitats de curta, llarga i galotxa sn les preferides. El primer club d'Agost federat va ser el "Club de Pilota d'Agost", l'any 1982 que ha arribat a jugar en segona categoria.

Msica.
Una altra cosa que potser tamb es podria destacar del poble, perqu s important, s la gran cultura i afici musical que hi ha al poble. Hi ha dues bandes de msica amb les respectives escoles. La Societat Filharmnica Uni Musical es va fundar l'any 1895 i en la dcada passada va celebrar el seu centenari; el Centre Artstic Cultural Verge de la Pau est celebrant enguany o ho va fer l'any passat el 25 aniversari. Estes bandes popularment tenen rivalitat entre si i sn conegudes com "la vella" i "la nova" al poble. A banda d'aix tamb hi ha una xaranga i dues orquestres (d'eixes d'anar a tocar als pobles en festes, no de cambra): la Ciudad de Alicante i la Clssics. I fa uns pocs anys tamb est la colla de dolainers.

Dolainers.
Agost sempre ha estat bressol de grans dolainers. El costum i arrelament d'aquest instrument s molt gran al poble. De fet es conserva una dolaina qu t ms de 250 anys. La dolaina en Agost est guanyant nous adeptes com es demostra amb la colla  La Taranina . El principal objectiu d'aquesta associaci s crear una bona pedrera de dolainers al poble, per tal de rellanar l'instrument.

D'Axavo Festival.
D'axavo Festival s una iniciativa com que uneix a membres de diverses associacions locals com "Els Mutxols", La Colla  La Taranina  i "Mirem per Agost". Es treballa conjuntament per tal de dur a terme un festival de msica que porte grups en valenci, i activitats que realitzen les associacions com jocs malabars, msica de dolaina, batukada, perfomances...

La iniciativa va sorgir l'any 2005 amb l'objectiu de promoure la msica en valenci i la que es fa per les comarques prximes ja siga en valenci o castell. I tamb amb l'idea de fer un concepte de festival actiu al qual no hi pot haver ni un minut per a avorrir-se, ja que les activitats van una rere l'altra sense espais de temps pel mig.

Curiositats.
Per a la pellcula "El retorn dels 7 magnfics" (1966), tots els exteriors van ser rodats a aquesta localitat alacantina. La primera de les seqeles de "Els 7 magnfics", on repeteix Yul Brinner junt actors i actrius espanyoles com Julin Mateos, Fernando Rey o Elisa Montes.

Llocs d'inters.
 Museu de Cantereria, on es trobava una antiga cantereria, es pot contemplar el procs de creaci artesanal de la cantereria. Tamb hi ha peces de gran inters.
 Esglsia de Sant Pere Apstol, del s XVI.
 Un llen de la muralla, que s l'nica part que s'hi conserva en condicions, del castell d'Agost. Hi ha algunes restes ms disseminades per les construccions de la poblaci;
 Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en runes, el que roman no permet ms que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importncia durant les sublevacions musulmanes posteriors a la conquesta castellana.
 Ermita de les santes Justa i Rufina construda al 1821.
 Ermita de Sant Pere, junt al castell.
 L'Arc, aqeducte d'origen rab.
 Terrer dels pobres (jaciment d'argila) i les basses on es prepara el fang.

Festes.
24 de gener, Mare de Du de la Pau, patrona. Se li fa una serenata la vespra de la seua festa.
3 setmanes desprs de Dimecres de Cendra, dia de la Vella.
29 de juny, Sant Pere. Moros i cristians.
26 de desembre (tota la setmana), les danses del rei Moro. La vesprada d'any nou hi ha una batalla de "paperaes", que sn uns cartutxos plens de caramels i boles d'ans. Tamb t un paper molt destacat la dolaina.

Enllaos externs.

Pgina web de l'associaci d'internautes d'Agost;
Pgina web de l'Ajuntament;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Museu de Cantereria;
 Pgina web de la Colla de Dolainers i Tabaleters "La Taranina";
 Bloc de l'associaci "Mirem per Agost";
 Pgina del "D'Axavo Festival";















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15296" title="Nivell d'energia" nonfiltered="2100" processed="2084" dbindex="7110">
Un nivell d'energia o nivell energtic s una quantitat estable d'energia, que un sistema fsic pot tenir; el terme s'utilitza ms comunament fent referncia a la configuraci electrnica d'electrons, en toms o molcules. Segons la teoria quntica, noms certs nivells d'energia sn possibles; com ms alt s el nivell energtic on l'electr est situat, ms gran s la seva energia potencial.

Hem de pensar amb els nivells energtics com a graons d'una escala, separats per distncies desiguals. Una pilota (a la realitat seria un electr), situada al gra ms baix tindr una energia potencial petita, per tant ser un estat poc energtic. La pilota no s estable entremig de dos graons, no hi han estats intermitjos, ha d'estar forosament situada en un gra. Podem fer pujar la pilota un o ms graons, subminitrant-l'hi energia, i quan fem baixar la pilota un o ms graons, allibera energia.

El conjunt de tots els nivells energtics d'un sistema s'anomena espectre energtic

Un estat energtic o estat energtic molecular s la suma dels components electrnic, vibrational, i rotacional, de manera que:

;

Les energies especfiques d'aquests components depenen de l'estat energtic on estigui l'electr i de la substncia.

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15297" title="Orangutan" nonfiltered="2101" processed="2085" dbindex="7111">


L'orangutan (del malai Orang Hutan, home del bosc, Pongo en llat) s un dels grans simis i possex llargs braos amb pl vermells, de vegades marr. s el simi ms arborcola i es troba a Sumatra i Borneo. Tenen comportaments socials i sn animals fortament territorials. La seva dieta es basa en un 60% en la fruita i la resta es composa de fulles i petits insectes.

Existeix una nica espcie amb dues subespcies. Es considera un animal en perill d'extinci per la destrucci del seu hbitat natural. 

Fa entre 18 i 12 milions d'anys que Pongo se separ dels homnids africans. Els orangutans es troben entre els animals ms intelligents, ja que s'han  descobert comunitats que usen eines de manera habitual o que riuen com a resposta a pessigolles i jocs. 

 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15312" title="Ximpanz" nonfiltered="2102" processed="2086" dbindex="7112">

Els ximpanzs (Pan) sn un gnere d'homnids. Inclou dues espcies vives: Pan troglodites (el ximpanz com) i Pan paniscus (el bonobo, formalment anomenat ximpanz pigmeu).

Divisions del gnere.
Ximpanz com (Pan troglodytes);
P. t. troglodytes;
P. t. schweinfurthii;
P. t. vellerosus;
P. t. verus;
Bonobo (Pan paniscus);

Vegeu tamb.
Jane Goodall;
Cheeta;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15314" title="Ximpanz com" nonfiltered="2103" processed="2087" dbindex="7113">

El ximpanz com (Pan troglodytes) s un primat de la famlia dels homnids. Es caracteritza per la seva intelligncia avanada sovint comparada a la dels ssers humans. Actualment est en perill d'extinci degut a la desforestaci del seu hbitat natural.



Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15320" title="Bonobo" nonfiltered="2104" processed="2088" dbindex="7114">


El bonobo (Pan paniscus) s un ximpanz conegut tamb com "ximpaz pigmeu". Els bonobos es veuen rarament fora del seu hbitat natural, per la qual cosa no sn tan coneguts com els ximpanzs. A primera vista sn molt semblats a aquests, per solen tenir la cara negra, les orelles ms petites i la cames ms llargues. 

La seva rea de distribuci s en les denses pluviselves de l'frica central. S'alimenten principalment de fruits i fulles que cullen en els arbres i arriben a mesurar fins a 1 metre d'altura. 

Filognia dels bonobos. 
Els estudis de paleontologia i paleozoologia, entre uns altres, evidencien que els bonobos descendeixen dels ximpanzs prpiament dits, havent-se separat d'aquesta espcie fa uns 2 milions d'anys. En aquesta poca una gran part d'frica es va tornar rida, i conseqentment tamb es reduiren els boscos en aquest continent. Una mutaci gentica, la qual dons origen als bonobos, va ser particularment favorable perqu aquesta nova espcie prospers: no noms es va reduir la seva grandria (el que sol -encara que no sempre- implicar menys requisits nutricionals), sin que va significar una conducta nova, consistent que les bandes d'aquests simis van deixar d'estar organitzades pels mascles, passant a ser organitzadores les femelles. Aix s coherent amb el fet que les femelles bonobo, sent ms petites, podien accedir als fruits que es trobaven en els pocs arbres de la regi que sofria la dessecaci, pel que van passar a organitzar a les bandes per la distribuci del menjar.

Cladograma.


Comportament.
S'ha parlat d'un "matriarcat" entre els bonobos, ja que l'organitzaci grupal d'aquesta espcie fa que la violncia entre els indiviuus sigui bastant baixa, essent les femelles les mediadores de les relacions, i degut a que preponderen en les femelles els estrgens (conjunt hormonal que es relaciona amb el desig sexual i amb l'atenuaci de les conductes agressives) en lloc de la testosterona (hormona que entre altres funcions i relacions, t a veure amb l'agressi), s d'aquesta manera que quan es produeix un conat de violncia entre els mascles,les femelles bonobo solen "pacificar-les" mantenint contactes sexuals. 

Les relacions sexuals juguen un paper central en la societat dels bonobo, ja que sn utilitzades no noms per a resoldre conflictes sin tamb com salutaci, moneda de canvi per a aconseguir menjar o favors o com simple entreteniment. Els bonobos sn els nics primats no humans que han estat observats practicant tot tipus d'activitats sexuals: petons amb llengua, relacions vaginals cara a cara, sexe oral, frecs de genitals entre femelles i entre mascles, masturbaci i tocaments.

Enllaos externs.
Antropologia comparada;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15332" title="Conill de bosc" nonfiltered="2105" processed="2089" dbindex="7115">
El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) s un mamfer de l'ordre Lagomorpha i de la famlia dels leprids que es caracteritza per tindre un cos cobert d'un pelatge esps i llanut, de color terrs pllid a gris, t el cap ovalat i els ulls grans. T orelles llargues de fins a 7 cm, i una cua molt curta. Les seues potes anteriors sn ms curtes que les posteriors. Mesura de 33 a 40 cm. No presenta dimorfisme sexual. A la natura el perode de reproducci va des del mar fins al setembre. La femella pot donar a llum de 4 a 5 cries cada part. Pot tenir fins a 4 parts per any. El perode de gestaci de les cries es de uns 30 dies. la seva alimentaci es essencialment vegetal: herba, fruites, hortalisses, fulles, fruits del bosc i ocasionalment fongs. Per augmentar l'aportaci proteica, practica la coprofgia: ingereix un tipus especials d'excrements, provinents del cec. Aquests excrements, en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberen molt millor els nutrients presents als vegetals. 

L'esperana de vida del conill de bosc s d'uns 8 a 10 anys.

Referncies.


Articles relacionats.
Conill del Peneds;
Cunicultura;

Enllaos externs.

Mostra gastronmica del conill de Vilafant;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15343" title="Lupus" nonfiltered="2107" processed="2090" dbindex="7117">


En medicina lupus s una malaltia: Lupus eritemats sistmic.
En biologia lupus pot fer referncia a un animal el: Llop.
En astronomia lupus s una constelaci: Llop (constellaci).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15363" title="Homo rudolfensis" nonfiltered="2108" processed="2091" dbindex="7118">

L'Homo rudolfensis es va "descobrir" el 1972, quan Richard Leakey va trobar un crani fssil d'homnid a Koobi Fora (Kenya) prop del Llac Turkana (conegut com a llac Rudolf en l'poca colonial, d'on pren el nom), una zona que ha estat una important font de fssils d'homnids. Aquest crani es coneix com a espcimen KNM-ER 1470, i n's l'espcimen tipus (holotip). 

Originriament es va classificar com a pertanyent a la espcie Homo habilis, i de fet encara existeix certa polmica sobre si H. rudolfensis s de fet una espcie separada o no (alguns autors consideren rudolfensis com a l' habilis primerenc, altres com a les formes masculines de l' habilis). El nom Homo rudolfensis no va ser emprat fins al 1993, quan es va decidir escindir els fssils dH. habilis en les dues espcies actuals.

L' H. rudolfensis va existir ara fa entre 2,4 i 1,9 milions d'anys a l'est d'frica. Sembla, per tant, que va ser contemporani de lHomo habilis, aix com d'altres homnids com ara Paranthropus boisei. La seva distribuci sembla ser exclussivament africana (frica de l'Est).

Anatmicament, H. rudolfensis t, respecte a lHomo habilis, una cara ms plana i ampla, unes dents post-canines ms amples i amb arrels i corones ms complexes i esmalt ms gruixut.

A partir del descobriment del Kenyanthropus platyops al 1999 per Meave Leakey (esposa de Richard Leakey), s'ha suggerit que H. rudolfensis podria haver evolucionat a partir de Kenyanthropus, en lloc de Australopithecus afarensis, la hiptesi ms comunment acceptada.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15364" title="Homo ergaster" nonfiltered="2109" processed="2092" dbindex="7119">

L' Homo ergaster  s una espcie d'homnid extingida que va viure fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys (les dates varien segons els autors, mtodes de dataci, etc). Per algunes autoritats s considerat com a variant de lHomo erectus.  L' H. erectus com a espcie diferenciada d' H. ergaster hauria viscut fa entre 1,7 milions d'anys i 300 mil anys. 

El nom de l'espcie prov del grec ergaster, que  significa "Treballador". Aquest nom fou elegit desprs del descobriment de diverses eines com una destral de m i un tallant a la vora de l'esquelet de H. ergaster.

Les diferncies entre Homo ergaster i H. erectus serien:
 H. ergaster apareix a l'frica, des d'on es va estendre fins a l'Orient Mitj, mentre que H. erectus es troba a l'est d'sia (sempre limitat a la franja tropical).  L' Ergaster s la primera espcie del gnere Homo que es troba fora del continent afric. ;

 Anatmicament, H. ergaster presenta una cpula cranial ms alta i una estructura facial i corporal ms fina que H. erectus. ;

 H. ergaster se sol associar amb dates anteriors. ;

L'opini ms generalitzada s que H. ergaster, i no H. erectus, s l'ancestre de l'home actual, via l' Homo antecessor (l'"Home d'Atapuerca"), que fora l'ancestre com de l'home de Neanderthal Homo neanderthalensis i de l'home actual Homo sapiens.  

 Vegeu tamb .
 Evoluci de l'Homo sapiens;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15365" title="Homo habilis" nonfiltered="2110" processed="2093" dbindex="7120">

L'Homo habilis s una espcie extingida d'homnid que va viure a l'frica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, "hbil", li ve pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fssils. El primer fssil va ser descobert per Louis Seymour Bazett Leakey al 1960. Aquest espcimen (OH 7) va esdevenir l'espcimen tipus per a la definici de la nova espcie. 

Se ls va batejar al comenament com a Teantrops o Prezinjantrops. H. habilis s considerat com una forma grcil avanada dels australopitecs per part d'alguns autors, ra per la qual es pot trobar la denominaci Australopithecus habilis. Per a d'altres, H. habilis representa el punt d'inflexi en l'evoluci dels homnids, el pas dels australopitecs als Homo. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat enceflica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec. 

Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors van considerar que Homo habilis i H. rudolfensis no eren ms que les formes femenines i masculines -respectivament- d'una mateixa espcie. La tendncia actual s la de considerar l H. rudolfensis com a espcie separada -probablement d'aparici anterior-, i contempornia de lH. habilis.

Els jaciments ms importants sn el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanznia).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15366" title="Homo heidelbergensis" nonfiltered="2111" processed="2094" dbindex="7121">

L' Homo heidelbergensis pren el seu nom del fet que les primeres troballes van ser fetes a Mauer, prop de la ciutat de Heidelberg (Alemanya). L'espcimen tipus s la mandbula de Mauer, que es va trobar l'any 1907. El Heidelbergensis va viure fa entre 400.000 i 100.000 anys. La seva distribuci s europea, igual que lHomo antecessor. Tamb s'han trobat fssils alMarroc, a Zmbia (Kabwe) i a Etipia (Vall de l'Awash).  

El paper del Heidelbergensis en la lnia evolutiva humana no s gens clara, tot i que potser la hiptesi ms acceptada s que sigui l'ancestre de lHomo neanderthalensis, i per tant, fora de la lnia evolutiva de l'home actual. 

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (home de Rodsia) per a designar les restes fssils africanes semblants al Heidelbergensis. La idea s que lHomo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una europea que va originar el Heidelbergensis (espcie mare del Neandertal), i una altra africana, que va originar el Rhodesiensis, que seria l'espcie mare del Homo sapiens idaltu (l'home modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'home modern actual.

 Caracterstiques .
 Alada: 1,80 m;
 Pes: fins a 100 kg;
 Capacitat cranial: 1400 c ;
 Edat: 500.000 a 250.000 anys;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15368" title="Home de Neandertal" nonfiltered="2112" processed="2095" dbindex="7122">


L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement Neandertal, s una espcie extingida del gnere Homo que visqu a Europa i el Prxim Orient al Paleoltic mitj, entre fa 250.000 i fa 28.000 anys. Si b antigament era classificat com una subespcie dHomo sapiens (i anomenat per conseqent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espcie distinta.

Protagonitz una rica cultura material anomenada Mosteri, i mostrava preocupacions esttiques i espirituals (sepultures). Desprs d'un difcil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparaci amb Homo sapiens. En la imaginaci popular apareix com un sser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, s ms robust que Homo sapiens i el seu cervell s lleugerament ms volumins, en mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistrica i de la paleoantropologia des de la dcada del 1960 han revelat un sser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinci.

Histria del descobriment.
La vall de l'home nou.
El nom de Neandertal deriva del de Neandertal, una petita vall situada al territori de les ciutats d'Erkrath i Mettmann, entre Dsseldorf i Wuppertal (Alemanya). Al mes d'agost del 1856, en el marc de l'explotaci d'una pedrera, uns obrers buidaren una petita cavitat d'aquesta vall, la cova de Feldhofer. Hi descobriren esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott, institutor d'Elberfeld i apassionat per la histria natural.




Per una curiosa coincidncia, el topnim Neandertal significa "vall de l'home nou". El nom de Neander havia estat donat a aquesta vall (thal, en alemany, s vall) en honor de Joachim Neumann (1650-1680), anomenat tamb Joachim Neander, que seguint un costum familiar que datava del seu avi es feia dir pel seu cognom tradut al grec. Aquest pastor i compositor, autor de cntics religiosos encara avui en dia populars en el protestantisme alemany, solia buscar la inspiraci en aquesta vall, antany idllica.

Com en aquells temps el nom de la vall encara s'escrivia "Neanderthal", l'home que s'hi descobr reb el nom llat dHomo neandethalensis; quan ms tard una reforma ortogrfica de l'alemany elimin totes les h "suprflues", les normes de la nomenclatura cientfica impediren modificar la forma llatina, de manera que encara avui en dia s'escriu Homo neanderthalensis, amb "h". En catal s'utilitza gaireb exclusivament la forma sense "h", que s la que recomana l'Institut d'Estudis Catalans. La forma "Neanderthal" encara est molt estesa en angls, provocant una pronunciaci que es contradiu amb el nom alemany original.

Un reconeixement difcil.
Fuhlrott comprengu rpidament l'inters del descobriment i arrib a Neandertal per intentar, en va, descobrir ms ossos o vestigis associats. S'havia adonat que es tractava d'ossos antics per sobretot increblement primitius, pertanyents a un home nou, d'una "conformaci natural desconeguda fins ara".

En efecte, l'home de Neandertal fou el primer home fssil diferent dHomo sapiens en ser descobert. La idea mateixa que una espcie d'home diferent a la humana hagus existit en el passat (i hagus desaparegut) era particularment difcil d'admetre. No fou fins el 1859 que Charles Darwin public L'origen de les espcies, i fins el 1871 no ampli explcitament aquesta teoria als humans, a La descendncia de l'home i la selecci en relaci al sexe.

De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d'homes de Neandertal; Philippe-Charles Schmerling ja havia descobert un crani d'infant a Engis (Blgica) el 1830, i un crani d'adult havia estat trobat a Gibraltar, al jacment de Forbe's Quarry, el 1848. Mentre que el primer era un crani d'exemplar jove en el qual els trets caracterstics dels homes de Neandertal eren menys evidents, el segon hauria hagut de portar al reconeixement de l'existncia d'una espcie humana fssil. Possiblement encara era massa aviat, com ho demostren les dificultats a l'hora de reconixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un home fssil.

Descripci.
L'home de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat craniana (1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prognata, el maxillar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura ms o menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions semblants a les dels homes moderns que viuen en climes freds.  

Culturalment, cal destacar el fet que sn els primers homnids que enterraven els seus morts. Eren grans caadors, forts i probablement adaptats al fred, i fabricaven armes ms complexes que les fetes per l'Homo erectus.

El neandertal es troba per tota Europa i Orient Mitj. Les formes dels neandertals d'Europa Occidental sn ms robustes, i es coneixen com a "neandertal clssic". Els neandertals d'altres llocs tendeixen a ser menys robustos.

Van aparixer fa uns 230.000 anys i es van extingir bruscament fa uns 30.000 anys.

Altres consideracions.

Els homes de neandertal no sn els avantpassats de l' Homo sapiens. Els homes de neandertal van aparixer i van evolucionar si fa o no fa al mateix temps que l'home modern (Homo sapiens). Ambds tenen un avantpassat com de fa entre 400.000 i 600.000 anys; a partir d'ell les dues branques es van separar i van evolucionar en parallel, els neandertals a Europa i H. sapiens a frica.;

Els homes de neandertal no eren inferiors a Homo sapiens.  Els homes de neandertal no eren simples versions primitives de l'home actual. A la seva poca, eren tan "moderns" com els homes de Cromany (H. sapiens). Tenien una tecnologia (pedres treballades, destrals de cacera, etc.) molt efectiva; enterraven els seus morts collocant-hi damunt un bloc de pedra treballada, fent-hi ofrenes de flors, amb tot el ritual que aix comporta.;

Motius de la desaparici del homes de neandertal. No hi ha res definitiu que expliqui les causes de l'extinci dels neandertals. S'ha especulat amb un enfrontament amb Homo sapiens, amb alguna malaltia portada per ells o amb els efectes d'un canvi en el clima. Quan l'home modern irromp a Europa fa uns 40.000 anys els neandertals es van veure progressivament arraconats cap a l'extrem sud de la Pennsula Ibrica; no sembla que hi hagus confrontaci directa; en la dura competncia per els mateixos recursos (espais per viure, animals per caar) potser l'home modern estava ms preparat culturalment i social per a l'xit.;

 Referncies .


 Enllaos externs.


 Espcies d'homnids a The Talk.Origins Archive: Neandertals ;
Sobre les grafies Neandertal/Neanderthal :
 The Talk.Origins Archive Neanderthal or Neandertal?;
 The Robert J. Sawyer Site neanderthal or Neandertal?;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15369" title="Pong" nonfiltered="2113" processed="2096" dbindex="7123">

Els pongins (Ponginae) sn una subfamlia d'homnids que noms conserva els exemplars vius dels orangutans. Tamb s'hi engloba per semblances morfolgiques encara que no gentiques els gneres extints dels ankarapitecs, koratpitecs, lufengpitecs, sivapitecs i gigantopitecs. A vegades tamb s'hi inclou els driopitecs,






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15371" title="Volum molar" nonfiltered="2114" processed="2097" dbindex="7124">
En qumica, el volum molar o Vm d'una substncia s el volum que ocupa un mol d'aquella substncia. Es pot calcular amb el pes atmic o pes molecular, dividit per la seva densitat. 

Com que la unitat del SI pel volum s el metre cbic (m3), la unitat del SI pel volum molar s metre cbic per mol (m3/mol). A vegades tamb s'usa la unitat centmetres cbics per mol (cm3/mol) una mesura un mili de vegades ms petita. 

El volum molar, es calcula habitualment en condicions normals de pressi i temperatura (273.15 K i 1 atm). El seu valor, dependr, no noms de la temperatura i de la pressi, sin que tamb depn de l'fase i l'alltrop de qu es tracti.

El volum molar d'un gas ideal en condicions normals, s de; 22.414 l/mol, s a dir 0.022414 m3/mol

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15375" title="Grau Fahrenheit" nonfiltered="2115" processed="2098" dbindex="7125">
El grau Fahrenheit (F) s una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit al 1724.

En l'escala Fahrenheit, el punt de fusi de l'aigua s de 32 graus, i el d'ebullici s de 212 graus. Una diferncia d'1,8 graus Fahrenheit equival a la d'1 grau centgrad. Fahrenheit va establir la temperatura zero (0F), al punt de congelaci d'una mescla al 50% de sal(clorur d'amoni)  i gel, i com a 96F, va agafar la temperatura de la sang (ell utilitz la dels cavalls). La xifra 96, pot semblar una mesura estranya, per en principi l'escala noms contenia dotze subdivisions iguals, ell mateix, divid cada divisi en vuit ms, obtenint finalment 96 divisions en la seva escala.



Les frmules de conversi a graus centgrads i kelvin sn:

F = C (9/5) +32;
C = (F -32)   5/9;

F = K   (9/5) -459,67;
K = (F +459,67)   5/9;

Aquesta escala est actualment confinada als pasos anglosaxons, especialment als Estats Units. Els altres pasos anglosaxons, no obstant, s'estan adaptant als graus Celsius.

L'escala Fahrenheit, t situat el zero absolut a -459,67F, per a facilitat el seu s cientfic, es va crear l'escala de Rankine, que porta el 0 de l'escala fahrenheit al zero absolut, de forma semblant al que ocorre entre la de Kelvin i Celsius.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15377" title="Formiga" nonfiltered="2116" processed="2099" dbindex="7126">

Les formigues (Formicidae) sn una famlia d'insectes socials que, juntament amb les famlies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenpters. Sn fcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de ndul que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia. 

Les formigues evolucionaren d'avantpassats vespiformes al perode Cretaci mitj, fa entre 130 i 110 milions d'anys, i es diversificaren desprs de l'expansi de les plantes amb flor. Avui en dia, se'n reconeixen ms de 12.000 espcies, amb una estimaci superior d'unes 14.000. Estan classificades en 26 subfamlies, 385 gneres i 12.028 espcies descrites. La diversitat ms gran es troba als trpics.

Les formigues formen colnies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars predadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colnies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'exemplars, en gran part femelles estrils que formen castes d'"obreres", "soldats", o altres grups especialitzats. Les colnies tamb tenen alguns mascles frtils i una o ms femelles frtils anomenades "reines". En ocasions es descriuen les colnies com a un superorganisme perqu les formigues semblen actuar com una nica entitat, treballant collectivament per mantenir la colnia.

Les formigues han colonitzat gaireb totes les masses terrestres de la Terra. Els nics indrets que manquen de formigues nadiues sn les illes remotes. Les formigues habiten en la majoria d'ecosistemes, i formen el 15-20% de la biomassa animal terrestre. El seu xit ha estat atribut a la seva organitzaci social i a la capacitat de modificar els seus hbitats, extreure recursos i defensar-se. La seva llarga coevoluci amb altres espcies ha dut a relacions mimtiques, comensals, parasitries i mutualstiques.

Les societats de formigues tenen un repartiment del treball, la comunicaci entre individus, i la capacitat de resoldre problemes complexos. Aquests parallelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps una inspiraci i un tema d'estudi. Moltes cultures humanes utilitzen les formigues com a aliment, medecines, i en rituals. Algunes espcies sn valorades com a agents de control biolgic. Tanmateix, la seva capacitat d'explotar recursos provoca que les formigues entrin en conflicte amb els humans, car poden danyar conreus i envair edificis. Algunes espcies, com ara Solenopsis invicta, sn considerades espcies invasores, ja que es poden estendre rpidament a noves rees.

Etimologia i denominacions.
La paraula "formiga" s atestada per primera vegada al segle XIV, i deriva del mot llat form ca, que t el mateix significat. T el mateix origen que les paraules corresponents en altres llenges romniques, com ara hormiga (castell), fourmi (francs i formica (itali). El nom de la famlia, Formicidae tamb deriva del llat form ca.

Els trmits, tot i que a vegades se'ls anomena "formigues blanques", no tenen relaci amb les formigues i pertanyen a l'ordre dels ispters, i noms s'assemblen a les formigues en alguns aspectes de la vida social. Les formigues de vellut semblen formigues grans, per en realitat sn vespes femelles sense ales.

Evoluci.

La famlia dels formcids pertany a l'ordre dels himenpters, que tamb inclou els smfits, les abelles i les vespes. Les formigues evolucionaren a partir d'un llinatge de vespes de la superfamlia dels vespodeus. Les anlisis filogentiques suggereixen que les formigues aparegueren al perode Cretaci mitj, entre fa 130 i 110 milions d'anys. Desprs de l'expansi de les plantes amb flors fa uns 100 milions d'anys, es diversificaren i assumiren una posici ecolgica dominant fa uns 60 milions d'anys. El 1966, Edward Osborne Wilson i els seus collegues identificaren les restes fssils d'una formiga (Sphecomyrma freyi) que visqu en el perode Cretaci. L'exemplar, atrapat en ambre datat de fa ms de 80 milions d'anys, t caracterstiques que el relacionen tant amb formigues com amb vespes.


Posici filogentica dels formcids.

Durant el perode Cretaci, noms unes quantes espcies de formigues primitives tenien una ampla distribuci al supercontinent laurasitic, a l'hemisferi nord. Eren escasses en comparaci a d'altres insectes i representaven noms al voltant d'un 1% de la poblaci d'insectes. Fou la radiaci adaptativa de comenaments del Terciari, en el Paleoc, la que que don el domini ecolgic a les formigues. Almenys quatre de las subfamlies existents a l'actualitat ja tenien representaci en el Cretaci: totes les formicomorfes (Aneuritinae, Dolichoderinae, Formicinae) i la subfamlia poneromorfa Ectatomminae, juntament amb altres tres subfamlies actualment extingides. 

Un 10% dels gneres actuals ja existien en el perode que va del Cretaci a l'Eoc. Un 56% dels gneres trobats als fssils d'ambre bltics (Rupeli), i un 96% dels gneres trobats als fssils d'ambre dominicans (aparentment de principis del Mioc) encara sobreviuen avui.

Distribuci i diversitat.

Les formigues habiten a tots els continents tret de l'Antrtida, i noms algunes grans illes com ara Grenlndia, Islndia, parts de Polinsia i les illes Hawaii manquen d'espcies nadiues. Les formigues ocupen una gran diversitat de nnxols ecolgics, i sn capaces d'explotar una gran varietat de recursos alimentaris com a herbvors directes o indirectes, com a predadors i com a carronyers. La majoria d'espcies sn generalistes omnvores, per unes quantes sn especialistes. El seu domini ecolgic es pot mesurar per la seva biomassa, i les estimacions en diferents ambients suggereixen que representen un 15-20% (de mitjana, i gaireb un 25% als trpics) del total de biomassa animal terrestre, superant la dels vertebrats. 

A la zona ibero-mediterrnia-macaronsica, a la qual pertanyen els Pasos Catalans (situada a l'extrem sud-occidental de la zona biogeogrfica palertica), existeixen set subfamlies (els amblioponins, dolicoderins, formicins, leptanillins, mirmicins, ponerins i proceratins), 44 gneres i unes 270 espcies.

La mida de les formigues va de 0,75 a 52 mm. El seu color tamb varia; la majoria sn vermelles o negres, el verd s menys habitual, i algunes espcies tropicals tenen un to metllic. Actualment se'n coneixen ms de 12.000 espcies (amb una estimaci superior d'unes 14.000 espcies), i la diversitat ms gran es localitza als trpics. Els estudis taxonmics continuen desenvolupant la classificaci i la sistemtica de les formigues i les bases de dades en lnia d'espcies de formigues, incloent-hi AntBase i Hymenoptera Name Server, informen de les espcies conegudes, i les descobertes ms recentment. La facilitat relativa amb qu es poden recollir i estudiar les formigues en els mateixos ecosistemes les ha fet tils com a espcies indicadores en estudis de la biodiversitat.

Morfologia.
Les formigues tenen unes caracterstiques morfolgiques exclusives, com l'existncia a les antenes d'un artell basal molt llarg, l'escap, que els dna una aparena global en angle o recolzada. Aix permet que la resta de l'antena, el funicle, tingui molta mobilitat, funci que les hi ser molt til per a la comunicaci social. Una altra caracterstica anatmica essencial s la presncia del pecol, que pot ser doble o senzill i que separa el gster de tota la part anterior del cos. Tamb presenten casi sempre la glndula metapleural a la part posterior del trax.

Les formigues es distingeixen morfolgicament dels altres insectes en:
Les seves antenes en angle i amb un artell basal molt llarg, l'escap, que les hi dna una aparena global en angle o recolzada; aix permet que la resta de l'antena, el funicle, tingui molta mobilitat, funci que les hi ser molt til per a la comunicaci social.
La presncia del pecol, una marcada constricci del seu segon segment abdominal, que pot ser doble o senzill i que separa el gster de tota la part anterior del cos. El pecol forma una cintura estreta entre el mesosoma, constitut pel trax i el primer segment abdominal que hi est fusionat, i el gster, format per l'abdomen sense comptar amb els segments abdominals del pecol; pot estar format per un o dos nduls, ja sigui noms el segon segment abdominal, o el segon i el tercer segments. ;
Gaireb sempre, presenten a la part posterior del trax les glndules metapleurals. ;

El cap, el mesosoma i el metasoma o gster, sn els tres segments corporals clarament diferenciats.

Com la resta d'insectes, les formigues tenen un exosquelet, una cobertura exterior que serveix de carcassa protectora al voltant del cos i de punt d'ancoratge pels msculs, en contrast amb l'esquelet intern dels humans i altres vertebrats. Els insectes no tenen pulmons; l'oxigen i altres gasos com el dixid de carboni passen a travs de l'exosquelet a travs de minscules vlvules anomenades espiracles. Els insectes tamb manquen de vasos sanguinis tancats; en canvi, tenen un tub perforat, llarg i prim, anomenat "aorta dorsal", que s'estn per la part superior del cos. Aquest tub fa les funcions de cor, i bombeja hemolimfa vers el cap, governant aix la circulaci dels fluids interns. El sistema nervis es compon d'un cord nervis ventral que s'estn al llarg del cos, amb diversos ganglis i branques que arriben als extrems dels membres.

El cap d'una formiga cont molts rgans sensorials. Com la majoria d'insectes, les formigues tenen ulls composts formats per nombroses lents minscules que queden unides. Els ulls de les formigues sn aptes per a detectar moviments per no ofereixen una gran resoluci.  Tamb tenen tres petits ulls simples a la part superior del cap, que detecten el nivell lumnic i la polaritzaci de la llum. En comparaci amb els vertebrats, la majoria de formigues tenen una vista pobra o mediocre, i algunes espcies subterrnies sn completament cegues. Algunes formigues com les formigues buldog d'Austrlia, tanmateix, tenen una vista excepcional. 

El cap porta dues antenes, rgans amb els que poden detectar substncies qumiques, corrents d'aire i vibracions; tamb serveixen per a transmetre i rebre senyals per mitj del tacte. El cap t dues grans mandbules, que usen per a transportar l'aliment, manipular objectes, construir caus, i defensar-se. En algunes espcies, dins la boca, hi ha la cambra intrabucal, una mena de petita butxaca que emmagatzema aliment, per desprs passar-lo a altres formigues o a les larves.

Les sis potes estan ancorades al mesosoma ("trax"). Una urpa ganxuda situada a l'extrem de cada pota ajuda l'animal a escalar i a enganxar-se a diverses superfcies. La majoria de reines i de mascles tenen ales; les reines les perden desprs del vol nupcial, deixant marques visibles que sn un tret distintiu de les reines. Tanmateix, en algunes espcies les reines i els mascles tampoc no tenen ales.

El metasoma (l'"abdomen") de les formigues alberga rgans interns importants, incloent-hi els dels sistemes reproductor, respiratori i excretor. Moltes espcies tenen fiblons que fan servir per a doblegar les preses i defensar els nius.

Polimorfisme.

A les colnies d'algunes espcies de formigues, hi ha castes fsiques, amb obreres de diferents classes segons la mida, denominades obreres menors, mitjanes i majors. s habitual que les formigues ms grans tinguin caps desproporcionadament grans, i per tant unes mandbules ms potents. Aquests exemplars sn denominats, a vegades, formigues "soldats" perqu les seves mandbules ms potents les fan ms eficients en el combat, tot i que continuen sent obreres i els seus "deures" no solen variar significativament dels de les formigues menors o mitjanes. En algunes espcies no existeixen les formigues mitjanes, i axisteix una gran diferncia entre les menors i les majors. Les formigues verdes, per exemple, tenen una distinta distribuci de mida bimodal. Altres espcies presenten una variaci contnua en la mida de les obreres. Les obreres ms petites de l'espcie Pheidologeton diversus tenen un pes en sec 500 vegades inferior al de les seves companyes ms grans. 

Les obreres no poden aparellar-se; tanmateix, a causa del sistema de determinaci de gnere haplodiploide de les formigues, les obreres de certes espcies poden pondre ous no fertilitzats que esdevenen mascles haploides completament frtils. El paper de les obreres pot canviar amb l'edat, i en algunes espcies, com ara les formigues meleres, algunes obreres joves sn alimentades fins que els gsters se'ls distenen, i serveixen de dipsits d'aliment vivents. Aquestes obreres emmagatzemadores d'aliment reben el nom de "replets". Inicialment es cregu que aquest polimorfisme en la morfologia i el comportament de les obreres es devia a factors ambientals, com ara la nutrici, i a l'acci de les hormones, que conduen a diferents tipus de desenvolupament; tanmateix, s'han detectat diferncies gentiques entre les castes obreres en espcies del gnere Acromyrmex. Aquests polimorfismes es deuen a canvis gentics relativament petits; les diferncies en un nic gen de Solenopsis invicta poden determinar si la colnia tindr una o diverses reines. La formiga australiana Myrmecia pilosula t un nic parell de cromosomes i els mascles noms en tenen un, car sn haploides); aix representa el nombre de cromosomes ms baix conegut en el mn animal, fent-ne un tema interessant d'estudi en la gentica i la biologia del desenvolupament dels insectes socials.

Desenvolupament.

La vida d'una formiga comena en un ou. Si l'ou s fertilitzat, en naixer una femella (diploide); si no, ser un mascle (haploide). Les formigues es desenvolupen per una metamorfosi completa, s a dir, l'estadi larval passa per un estadi pupal abans de transformar-se en adult. La larva s prcticament immbil i s alimentada i cuidada per les obreres. Se li dna aliment per mitj de la trofallaxi, un procs en qu una formiga regurgita aliment lquid emmagatzemat a la seva ruixa. Els adults tamb comparteixen d'aquesta manera aliments emmagatzemats dins l'"estmac social". Les larves tamb poden rebre aliments slids com ara ous trfics, trossos de preses, o aliments portats per obreres recollectores. Algunes espcies fins i tot transporten les larves a les preses capturades. Les larves passen una serie d'cdisis i assoleixen l'estadi pupal. La pupa t els membres lliures i no est enganxada al cos com en el cas de les pupes de papallona. La diferenciaci entre reines i obreres, ambdues femelles, i quan n'hi ha, entre diferents castes d'obreres queda determinada per la nutrici que reben les larves. Les larves i pupes han de romandre a temperatures bastant constants per assegurar-ne un desenvolupament adient, de manera que, dins la colnia, se les mou sovint d'una cambra de cria a l'altra.

Una nova obrera es passa els primers dies de la seva vida adulta cuidant de la reina i de les cries. Aleshores, s promoguda a tasques d'excavaci i de manteniment del formiguer i, ms endavant, a defensar el formiguer i recollectar aliment. Aquests canvis poden ser bastant sobtats, i defineixen el que es denominen castes temporals. Una explicaci d'aquesta seqncia s suggerida per les nombroses baixes que hi ha en la recollecci, fent que noms sigui un risc acceptable per les formigues ms velles, que probablement moriran aviat de causes naturals. 

La majoria d'espcies de formigues tenen un sistema en qu noms la reina i les femelles frtils tenen la capacitat d'aparellar-se. Al contrari del que diu la creena popular, alguns formiguers tenen mltiples reines, mentre que d'altres poden existir sense reines. Les obreres capaces de reproduir-se reben el nom de "gamergates", i les colnies que manquen de reina sn colnies de gamergates. Els mascles alats emergeixen de les pupes juntament amb les femelles frtils tamb alades, i no fan res a la vida a part de menjar i aparellar-se. Pel que fa a les femelles, algunes espcies, com s el cas de les formigues guerreres, tenen femelles no alades. 

Durant el curt perode d'aparellament, els sexuats, tret de la reina de la colnia, sn portats a l'exterior, on altres colnies d'espcies similars fan el mateix. Aleshores, totes les formigues frtils alades es posen a volar. L'aparellament t lloc durant el vol i els mascles moren poc desprs. Les femelles d'algunes espcies s'aparellen amb mltiples mascles. Les femelles que s'han aparellat busquen tot seguit un lloc adient per a comenar una nova colnia; all s'arranquen les ales i comencen a pondre els ous i cuidar-los. Les femelles emmagatzemen l'esperma que obtenen durant el vol nupcial per fertilitzar de manera selectiva els futurs ous. Les primeres obreres que neixen sn febles i ms petites que les que neixen ms tard, i comencen a servir la colnia immediatament; amplien el formiguer, busquen aliments i cuiden dels altres ous, que s com comencen les colnies en la majoria de les formiguers. En les espcies que tenen mltiples reines, una reina pot abandonar el formiguer, juntament amb algunes obreres, per fundar una nova colnia en un altre indret.

Les colnies de formigues poden ser longeves; les reines poden viure fins a trenta anys, mentre que les obreres en viuen entre un i tres. Els mascles, tanmateix, sn ms efmers, i noms viuen unes quantes setmanes. S'estima que les formigues reines viuen fins a cent vegades ms que els insectes solitaris de mida semblant.

Les formigues sobreviuen a l'hivern en un estat de torpor o inactivitat. Les formes d'inactivitat sn variades, i en algunes espcies les larves entren en un estat d'inactivitat o diapausa, mentre que en altres noms sn els adults els que hi entren. Als trpics, les formigues romanen actives tot l'any.

Comportament i ecologia.
Comunicaci.

Les formigues es comuniquen entre elles per mitj de feromones. Aquests senyals qumics estan ms desenvolupats en les formigues que en altres grups d'himenpters. Com altres insectes, les formigues perceben olors amb les seves llargues i primes antenes mbils. El parell d'antenes ofereix informaci sobre la direcci i la intensitat de les olors. Com que la majoria de formigues viu al terra, fan servir la superfcie del sl per deixar rastres de feromones que les altres formigues poden seguir. En les espcies que recollecten en grups, un recollector que troba aliment deixa un rastre quan torna al formiguer; les altres formigues segueixen aquest rastre, i desprs el reforcen quan tornen al formiguer amb menjar. Quan s'exhaureix la font d'aliment, les formigues ja no van deixant rastre, i les feromones es dissipen lentament. Aquest comportament ajuda les formigues a adaptar-se als canvis en el seu ambient. Per exemple, quan un cam establert vers una font d'aliment queda bloquejat per un obstacle, els recollectors l'abandonen per explorar noves rutes. Si una formiga t xit, deixa un nou rastre durant el seu retorn per marcar la ruta ms curta. Els camins bons sn seguits per ms formigues, reforant-ne el rastre i trobant de manera gradual el millor cam.

Les formigues utilitzen les feromones tamb en altres accions; per exemple, una formiga esclafada allibera una feromona d'alarma que posa les formigues prximes en un frenes atacant i atreu ms formigues d'altres llocs. Algunes espcies fins i tot fan servir "feromones de propaganda" per confondre les formigues enemigues i fer-les lluitar entre elles. Les feromones sn produdes per una gran varietat d'estructures, incloent-hi glndules de Dufour, glndules verinoses, glndules de l'intest, pigidi, recte, estrnum i la tbia posterior. Les feromones tamb poden ser intercanviades quan es barregen amb menjar i sn traspassades per mitj de trofallaxi, acci que permet transmetre informaci dins de la colnia. Aix permet a les formigues determinar a quin grup de treball (per exemple, recollectar o mantenir el formiguer) pertanyen els altres membres de la colnia. En les espcies amb castes de reines, les obreres comencen a criar noves reines a la colnia quan la reina dominant deixa de produir una feromona especfica. Algunes formigues produeixen sons per mitj de l'estridulaci, utilitzant els segments del gster i les mandbules. Els sons poden servir per a comunicar-se amb membres de la colnia o amb altres espcies.

Defensa.

Les formigues ataquen i es defensen per mitj de mossegades, i en moltes espcies tamb picades, sovint injectant o polvoritzant substncies com ara l'cid frmic. Es considera que Paraponera clavata originria de Nord-amrica, Meso-amrica i Sud-amrica, t la picada ms dolorosa de qualsevol insecte, tot i que no sol ser fatal pels humans. Aquesta picada rep la puntuaci ms alta en l'ndex Schmidt de dolor de picades. La picada de Myrmecia pilosula pot ser letal, per se n'ha desenvolupat un antiver. Les Solenopsis sn niques, ja que tenen un sac de ver que cont alcaloides de piperidina. Les seves picades sn doloroses i poden ser perilloses en el cas de les persones hipersensibles.

Les formigues del gnere Odontomachus estan dotades de mandbules anomenades "mandbules-trampa". Aquests mecanismes de catapulta requereixen una gran srie de msculs que sn activats per un "disparador". El moviment s increblement rpid, i les llargues mandbules es tanquen en 0,13 millisegons en el cas de l'espcie Odontomachus bauri. Aquest s un moviment molt ms rpid que qualsevol altra acci depredadora en el regne animal. Abans d'activar-se, les mandbules queden ben obertes i encallades en la posici oberta; l'activaci s desencadenada per l'estimulaci d'uns pls sensorials al costat de les mandbules. Quan cal fer altres tasques, les mandbules poden moure's lentament i precisa. Les "mandbules-trampa" tamb estan presents en algunes formigues de la tribu dels Dacetini, en el que s un exemple d'evoluci convergent.


A ms de defensar-se dels predadors, les formigues han de protegir les seves colnies dels patgens. Algunes formigues obreres s'encarreguen de la higiene de la colnia, i les seves activitats inclouen eliminar els cadvers de companyes mortes. S'ha identificat l'cid oleic com el compost alliberat per les formigues mortes que provoca aquest comportament en Atta mexicana.

L'elaborada arquitectura del formiguer protegeix les formigues d'amenaces naturals com ara les inundacions i el sobreescalfament. Un cas molt curis s el de les obreres de Cataulacus muticus, una espcie arborcola que viu dins els troncs buits dels arbres, que combaten les inundacions bevent aigua dins el niu i expulsant-la a l'exterior.

Aprenentatge.
Molts animals poden aprendre comportaments per imitaci per s possible que les formigues siguin l'nic grup, a part dels mamfers, en qu s'ha observat un ensenyament interactiu. Una recollectora experimentada de Temnothorax albipennis condueix una companya inexperimentada a una font d'aliment recentment descoberta pel mitj del procs extremament lent del reclutament en tndem. La formiga "alumna" obt coneixements de la seva "tutora". Tant la tutora com l'alumna reconeixen molt b com va el progrs de la seva companya, fent que la tutora vagi ms lenta quan l'alumna es queda enrere, i que acceleri quan l'alumna s'acosta massa.

Experiments controlats amb colnies de Cerapachys biroi suggereixen que els individus poden triar el seu paper en el formiguer basant-se en la seva experincia anterior. Una generaci sencera d'obreres idntiques fou dividida en dos grups dels quals es control l'xit en la recollecci d'aliment. A un grup se li oferiren preses contnuament, mentre que a l'altre sempre se'l feia fracassar. Com a resultat, els membres del grup amb xit intensificaren la seva activitat recollectora mentre que el grup sense xit sortia cada vegada menys del niu. Un mes ms tard, els recollectors amb xit continuaven amb el seu paper, mentre que la resta havia canviat per especialitzar-se en la cura de les cries.

Construcci del formiguer.


Moltes formigues basteixen nius complexos, per altres espcies sn nmades i no construeixen estructures permanents. Les formigues poden bastir nius subterranis o construir-los en arbres. Aquests nius poden trobar-se sota terra, sota pedres o troncs, dins de troncs, dins de tiges buides o fins i tot aglans. Els materials que utilitzen per construir el formiguer inclouen el sl i matria vegetal, i les formigues trien el lloc on bastir el formiguer amb cura; Temnothorax albipennis evita els indrets amb formigues mortes, car aix pot indicar la presncia de plagues o malalties. Abandonen els formiguers rpidament al primer senyal d'amenaa.

Les formigues guerreres de Sud-amrica i les formigues viatgeres d'frica no construeixen formiguers permanents sin que van alternant el nomadisme amb etapes en qu les obreres formen un niu temporal (bivac) a partir dels seus propis cossos, agafant-se l'una a l'altra.

Les obreres de la formiga verda construeixen nius als arbres enganxant fulles; primer les uneixen per mitj de ponts d'obreres i desprs fan que les larves produeixin seda a mesura que les mouen per les vores de les fulles. S'han observat mtodes de construcci similars en algunes espcies de Polyrhachis.

Conreu d'aliments.


Les formigues de la tribu Attini s'alimenten exclusivament d'un fong que noms creix dins les seves colnies. Recullen contnuament fulles que desprs porten a la colnia, les tallen en trossets petits i les posen en jardins de fongs. Les obreres s'especialitzen tasques segons la seva mida; les ms grans tallen tiges, les mitjanes masteguen les fulles i les ms petites cuiden dels fongs. 

Aquestes formigues sn prou sensibles com per reconixer la reacci dels fongs a diferents tipus de vegetals, detectant aparentment senyals qumics dels fongs. Si un determinat tipus de fulla s txic pel fong, la colnia ja no en recollir ms. Les formigues s'alimenten d'unes estructures produdes pels fongs anomenades gongilidis. Uns bacteris simbitics que es troben a la superfcie exterior de les formigues produeixen uns antibitics que eliminen els bacteris que podrien danyar els fongs.

Navegaci.
Les formigues recollectores recorren distncies de fins a 200 metres del seu niu i solen trobar el cam de retorn grcies als rastres d'olor. Algunes formigues surten a buscar l'aliment de nit. Les formigues que surten de dia en regions caloroses i rides corren el perill de morir dissecades, de manera que la capacitat de trobar ms rpidament el cam de tornada redueix aquest risc. Les formigues dirnes del desert (Cataglyphis fortis) utilitzen referncies visuals amb combinaci amb altres indicis per orientar-se. En absncia de referncies visuals, l'espcie molt propera Cataglyphis bicolor s'orienta recordant la direcci i la distncia que ha recorregut, com si tinguessin un podmetre que compta quantes passes han fet en cada direcci. Processen aquesta informaci per trobar el cam de tornada al niu el ms rpid possible. Algunes espcies de formigues sn capaces d'utilitzar el camp magntic terrestre. Els ulls composts de les formigues tenen cllules especialitzades que detecten la llum polaritzada del Sol, que fan servir per determinar la direcci.

Locomoci.

Les formigues obreres no tenen ales i les femelles frtils les perden desprs del vol nupcial per tal de fundar la seva prpia colnia. Per tant, a diferncia dels seus avantpassats vespiformes, la majoria de formigues es desplacen caminant. Algunes formigues sn capaces de saltar. Per exemple, Harpegnathos saltator s capa de saltar sincronitzant l'acci dels seus parells de potes mitj i posterior. Hi ha diverses espcies de formigues planadores, incloent-hi Cephalotes atratus; aquest pot ser un tret com en la majoria de formigues arborcoles. Les formigues amb aquesta habilitat sn capaces de controlar la direcci del seu descens quan cauen.

Altres espcies de formigues poden formar cadenes per superar forats per sobre d'aigua, a sota terra, o a travs d'espais en la vegetaci. Algunes formigues tamb creen rais flotants que els ajuden a sobreviure a les inundacions. Aquests rais poden jugar un paper a l'hora de permetre que les formigues colonitzin illes. Polyrhachis sokolova, una espcie de formiga originria dels aiguamolls amb manglars d'Austrlia, pot nedar i viure en nius subaqutics. Com que no tenen brnquies, aquestes formigues respiren de butxaques d'aire atrapades en els nius submergits.

Cooperaci i competici.

No totes les formigues tenen el mateix tipus de societats. Les formigues buldog d'Austrlia sn unes de les formigues ms grans i ms basals (primitives). Com prcticament totes les formigues, sn eusocials, per el seu comportament social est poc desenvolupat en comparaci amb altres espcies. Cada exemplar caa sol, utilitzant els seus grans ulls per a tror preses en lloc de fer servir els sentits qumics.

Algunes espcies (com ara Tetramorium caespitum) ataquen i capturen colnies de formigues properes. D'altres sn menys expansionistes per igual d'agressives; envaeixen colnies per robar ous o larves, que o b es mengen o b les crien com a obreres/esclaves. Entre les formigues que fan rtzies, n'hi ha algunes de molt especialitzades, com ara la formiga amazona, que sn incapaces d'alimentar-se i necessiten obreres capturades per sobreviure. 

Les formigues identifiquen les seves companyes per mitj de l'olor, que prov de les secrecions amb hidrocarburs que cobreixen el seu exosquelet. Si una formiga se separa de la seva colnia original, eventualment perd l'olor de la seva colnia. Qualsevol formiga que entri en una colnia sense tenir-ne l'olor ser atacada.

Les espcies de formigues parasitries entren en les colnies de les formigues hostes i se situen com a parsits socials; espcies com ara Strumigenys xenos sn totalment parasitries i no tenen obreres, sin que s'alimenten del menjar recollit pels seus hostes Strumigenys perplexa. Aquesta forma de parasitisme es pot observar en molts gneres de formigues, per la formiga parasitria sol ser una espcie estretament relacionada amb el seu hoste. Els parsits utilitzen una varietat de mtodes per entrar al formiguer de l'hoste. Una reina parasitria pot entrar al niu hoste abans que eclosionin les primeres larves, establint-se abans que aparegui l'olor de la colnia. Altres espcies utilitzen feromones per confondre els hostes o per enganyar-los de manera que portin la reina parasitria dins el niu. Algunes simplement s'obren pas combatent.

Un conflicte entre els sexes d'una espcie es pot observar en algunes espcies de formigues en qu els exemplars frtils aparentment combaten per produir descendncia que estigui tan properament relacionada amb ells com sigui possible. La forma ms extrema d'aix implica la producci de descendncia clnica. L'extrem del conflicte sexual s'observa en Wasmannia auropunctata, en qu les reines produeixen filles diploides per mitj de partenognesi telitquica, i els mascles produeixen clons per mitj d'un procs en qu un ou diploide perd la seva contribuci materna per generar mascles haploides que sn clons del pare.

Relaci amb altres organismes.
Les formigues tenen relacions simbitiques amb una varietat d'espcies, incloent-hi altres formigues, insectes, plantes i fongs. Sn les preses de molts animals i fins i tot alguns fongs. Algunes espcies d'artrpoes es passen part de la vida dins de formiguers, o b alimentant-se de les formigues, les seves larves, els seus ous i les seves reserves d'aliments, o b amagant-se dels predadors. Aquests inquilins poden assemblar-se molt a les formigues. La naturalesa d'aquesta imitaci de les formigues (mirmecomrfia) varia, i en alguns casos inclou mimetisme batesi, en qu el mimetisme redueix el risc de predaci. D'altres presenten mimetisme wasmanni, un tipus de mimetisme observat nicament en inquilins.

Els pugons i altres insectes hempters secreten un lquid dol anomenat mel de melada quan s'alimenten de saba. Els sucres de la mel de melada sn una font aliment d'alt contingut energtic, que recollecten moltes espcies de formigues. En alguns casos, els pugons secreten la mel de melada en resposta als copets que els fan les formigues amb les antenes. Les formigues, a canvi, mantenen a ratlla els predadors i porten els pugons d'una font d'aliment a l'altra. Quan migren a una nova rea, moltes colnies s'emporten els pugons per assegurar-se un subministre continu de mel de melada. Les formigues tamb mantenen cotonets per recollir-ne la mel de melada. Els cotonets poden esdevenir una plaga seriosa de les pinyes si hi ha formigues disposades a protegir-los dels seus enemics naturals.

Les erugues mirmecfiles de la famlia dels licnids (per exemple, les blavetes o les erugues barrinadores) sn cuidades per les formigues, que les porten a alimentar-se durant el dia, i que les protegeixen dins el formiguer durant la nit. Les erugues tenen una glndula que secreta mel de melada quan les formigues hi fan massatges. Algunes erugues emeten vibracions i sons que sn percebuts per les formigues. Altres erugues han passat de ser mirmecfiles a mirmecfagues; aquestes erugues menjadores de formigues secreten una feromona que fa que les formigues actun com si l'eruga fos una de les seves prpies larves. Aleshores, les formigues la porten al formiguer, on l'eruga devora les larves de formiga.

Les formigues de la tribu Attini, incloent-hi les formigues talladores de fulles, conreen certes espcies de fonfs dels gneres Leucoagaricus o Leucocoprinus, dins la famlia dels agaricacis. En aquest mutualisme entre les formigues i els fongs, cada espcie depn de l'altra per sobreviure. La formiga Allomerus decemarticulatus ha desenvolupat una associaci a tres bandes amb la planta hoste Hirtella physophora (Chrysobalanaceae), i un fong enganxifs que els serveix per atrapar les seves preses insectes.


Les formigues Myrmelachista schumanni creen "jardins del diable" matant les plantes del voltant per mitj de picades, deixant nicament els arbres on fan els nius, Duroia hirsuta. Aix permet als arbres multiplicar-se i ofereix ms llocs per viure a les formigues. Alguns arbres tenen nectaris que subministren aliment a les formigues, les quals a canvi protegeixen la planta d'insectes herbvors. Espcies centre-americanes com ara l'accia Acacia cornigera posseeixen pues buides que alberguen colnies de formigues picadores (Pseudomyrmex ferruginea) que defensen l'arbre dels insectes, mamfers brostejadors, i plantes enfiladisses epfites. Estudis basats en l'etiquetatge isotpic suggereixen que les plantes tamb obtenen nitrogen de les formigues simbitiques.N labelling study of nitrogen fluxes from ants to plants in the mutualism of Pheidole and Piper|author= Fischer RC, Wanek W, Richter A, Mayer V|year=2003|journal=Journal of Ecology|volume=91|pages=pp. 126 134|doi=10.1046/j.1365-2745.2003.00747.x }} A canvi, les formigues obtenen aliment de cossos beltians rics en lpids i protenes. Un altre exemple d'aquest tipus d'endosimbiosi s el de l'arbre Macaranga, les tiges dels quals estan adaptades per albergar colnies de la formiga Crematogaster.

Moltes espcies d'arbres tropicals tenen llavors que sn escampades per les formigues. La dispersi de llavors per part de les formigues, o mirmecocria, s especialment habitual a frica i Austrlia. Algunes plantes en herbassars propensos al foc sn especialment dependents de les formigues per sobreviure i estendre's. Moltes de les llavors dispersades per les formigues tenen unes estructures externes especials, eleosomes, que sn valuoses com a aliment per les formigues. En els ous dels insectes bast es pot obsevar una convergncia, possiblement una forma de mimetisme. Aquests ous tenen una estructura comestible similar a l'eleosoma, de manera que les formigues els porten als formiguers, on eclosionen.


Les mosques del gnere del Vell Mn Bengalia (famlia dels callifrids) sn predadores de les formigues i sn cleptoparsits, robant preses o cries de les mandbules de les formigues adultes. Les femelles mancades d'ales i de potes de la mosca frida malaia Vestigipoda myrmolarvoidea viuen als nius de les formigues Aenictus, i sn cuidades per elles.

El fong Cordyceps infecta les formigues, fent que s'enfilin a plantes i clavin les mandbules en el teixit de les plantes. El fong mata la formiga, creix grcies a les seves restes, i produeix un cos fructfer. Sembla que el fong altera el comportament de la formiga per facilitar la dispersi de les espores. Els parsits estrepspters tamb manipulen el comportament de la formiga perqu aquesta s'enfili a la tija d'una planta, ajudant el parsit a trobar parella. Un nematode (Myrmeconema neotropicum) que infecta les formigues Cephalotes atratus fa que els gsters negres de les obreres esdevinguin vermells. El parsit tamb modifica el comportament de la formiga, fent que porti ben alt el gster. Els ocells confonen aquests conspicus gsters vermells amb fruits madurs com ara Hyeronima alchorneoides, i se'ls mengen. Els excrements dels ocells sn recollits per altres formigues, que les donen com a aliment a les cries, contribuint a l'expansi del nematode.

Les granotes dendrobtides sud-americanes del gnere Dendrobates s'alimenten principalment de formigues, i les toxines que secreten per la pell poden tenir l'origen en aquests insectes. Alguns ocells tamnoflids sud-americans segueixen les formigues guerreres per alimentar-se dels insectes que queden al descobert desprs del pas de les formigues. Antigament aquest comportment era considerat mutualstic, per estudis ms recents demostren que en realitat es tracta de cleptoparasitisme, car els ocells roben preses. Els ocells tenen un comportament peculiar anomenat "formigatge" que encara no est del tot comprs. Reposen a sobre de formiguers, o recullen formigues per posar-se-les a les ales i les plomes; s possible que ho facin per eliminar ectoparsits. Els ssos formiguers, els pangolins i algunes espcies de marsupials d'Oceania tenen adaptacions especials per alimentar-se de formigues. Aquestes adaptacions inclouen una llengua llarga i enganxifosa per atrapar les formigues, i urpes potents per obrir-ne els formiguers. Els ossos bruns tamb s'alimenten de formigues, i aproximadament un 12%, 16% i 4% del seu volum d'excrements (a la primavera, l'estiu i la tardor, respectivament) es compon de formigues.

 Sistemtica .


Cladograma de les subfamlies de formcids


Seguint la proposta de Bolton (2003) la famlia Formicidae se subdivideix en 25 subfamlies, quatre d'elles fssils:
 Aenictinae;
 Aenictogitoninae;
 Agroecomyrmicinae;
 Amblyoponinae;
 Aneuretinae;
 Apomyrminae;
 Armaniinae ( );
 Brownimeciinae ( );
 Cerapachyinae;
 Dolichoderinae;
 Dorylinae;
 Ecitoninae;
 Ectatomminae;
 Formiciinae ( );
 Formicinae;
 Heteroponerinae;
 Leptanillinae;
 Leptanilloidinae;
 Myrmeciinae;
 Myrmicinae;
 Paraponerinae;
 Ponerinae;
 Proceratiinae;
 Pseudeomyrmecinae;
 Sphecomyrminae ( );

Relaci amb els humans.

Les formigues juguen mltiples papers ecolgics que sn beneficiosos pels humans, incloent-hi l'eliminaci de poblacions de plagues i l'aeraci del sl. Es considera que l's de formigues verdes com a control biolgic en el conreu de ctrics al sud de la Xina s una de les instncies ms antigues conegudes de control biolgic. D'altra banda, les formigues poden esdevenir un problema quan envaeixen edificis o causen prdues econmiques.

En algunes parts del mn (principalment frica i Sud-amrica), s'utilitzen formigues grans, especialment formigues guerreres, com a sutures. Es premen les vores de la ferida i s'hi apliquen les formigues. Les formigues agafen les vores de la ferida amb la mandbula, deixant-la tancada. Aleshores, se'ls talla el cos, deixant noms el cap i la mandbula per a mantenir la ferida tancada.

Algunes formigues de la famlia dels ponerins posseeixen un ver txic i tenen importncia mdica. Aquestes espcies inclouen les Paraponera clavata i Dinoponera spp. de Sud-amrica, aix com les Myrmecia d'Austrlia.

A Sud-frica s'utilitzen formigues per a recollir rooibos (Aspalathus linearis), que t llavors petites utilitzades per a fer tes d'herbes. La planta dispersa molt les seves llavors, fent que sigui difcil la recollecci manual. Les formigues recullen aquestes i altres llavors i les emmagatzemen al formiguer, d'on els humans les poden recollir "a dojo". Es poden recollir fins a 250 grams de cada formiguer.

Com a aliment.


Es mengen les formigues i les larves en diferents parts del mn. Els ous de dues espcies de formigues sn la base del plat mexic conegut com a "escamoles". Se'ls considera una forma de caviar d'insectes i poden assolir un preu de fins a 40 USD per lliura, car sn estacionals i difcils de trobar. Al departament colombi de Santander, les hormigas culonas (Atta laevigata) sn torrades vives i desprs menjades.

En zones de l'ndia, aix com a Myanmar i Tailndia, se serveix una pasta feta de la formiga Oecophylla smaragdina com a condiment amb el curri. Els ous i larves d'aquesta formiga, aix com les formigues en si, s'utilitzen en una amanida tailandesa, yum (  ), en un plat anomenat yum khai mod daeng (          ) o amanida d'ous de formiga vermella, un plat originari del nord-est de Tailndia. Saville-Kent, a la seva obra Naturalist in Australia, escrigu "La bellesa, en el cas de la formiga verda, va ms enll de la pell. La seva transparncia atractiva, gaireb similar a la de les llaminadures, fou possiblement el que incit els primers intents de consumir-la per part dels humans", i "dins d'aigua, de manera semblant a la llimonada, aquestes formigues produeixen una agradable beguda cida que s molt del gust dels nadius del nord de Queensland, i fins i tot s apreciada per molts paladars europeus".

A la seva obra First Summer in the Sierra, John Muir remarca que els Paiute de Califrnia es menjaven els cids gsters de les formigues Camponotus pennsylvanicus. Els indis mexicans es menjaven les obreres repletes, o pots de mel vivents, de la formiga melera.

Com a plagues.

Algunes espcies de formigues sn considerades plagues i, a causa de la naturalesa adaptativa de les colnies de formigues, eliminar la colnia sencera s gaireb impossible. Per tant, la gesti de plagues se centra en controlar les poblacions locals, en lloc d'intentar eliminar una colnia sencera, i la majoria d'intents de controlar-les sn solucions temporals.

Entre les formigues considerades plagues s'inclouen Tetramorium caespitum, la formiga boja groga, Camponotus spp., la formiga fara, la formiga argentina i Solenopsis invicta. Se'n controlen les poblacions per mitja d'esquers d'insecticida, en forma granulada o lquida. Les formigues recullen l'esquer pensant que s menjar i el porten al formiguer, on l'insecticida s transms inadvertidament a altres membres de la colnia per mitja de la trofallaxi. L'cid bric i el brax sn dos insecticides comuns, relativament segurs pels humans. Es pot escampar esquer per una rea gran per a controlar espcies com Solenopsis invicta, que ocupen grans rees. Els formiguers d'aquesta espcies poden ser destruts si s'hi llena aigua bullent per matar-ne la reina. Aix funciona en aproximadament el 60% dels casos i requereix uns catorze litres per formiguer.

En la cincia i la tecnologia.

Els mirmeclegs estudien les formigues al laboratori i en el seu entorn natural. Les seves estructures socials complexes i altament variables fan d'aquests insectes uns organismes model ideals. L'estudi de les formigues ha posat a prova hiptesis en ecologia, sociobiologia, i ha estat especialment important a l'hora d'examinar les prediccions de teories de selecci de parentesc i estratgies evolutivament estables. Es poden estudiar colnies de formigues criant-les o mantenint-les temporalment en formicaris, unes estructures de vidre especialment fabricades per a aquest s. Es poden marcar exemplars amb diferents colors per fer-ne un seguiment.

Les tcniques reeixides utilitzades per les colnies de formigues han estat estudiades en informtica i en robtica per a produir sistemes distributs i tolerants dels errors per a resoldre problemes. Aquest camp de la biomimtica ha condut a estudis de la locomoci de les formigues, motors de cerca que utilitzen "rastres de recollecci", i algorismes d'emmagatzematge i de xarxa tolerants dels errors.

En la cultura.

Les formigues apareixen sovint en faules i rondalles per nens, representant el treball intens i l'esfor cooperatiu. Tamb se les menciona en textos religiosos. Al llibre de Proverbis de la Bblia, les formigues sn utilitzades com a bon exemple pels humans pel seu treball dur i la seva cooperaci. Isop fu el mateix a la seva faula La Cigala i la Formiga. En parts d'Africa, les formigues sn considerades missatgeres dels dus. Sovint es diu que les picades de formiga tenen propietats curatives. Es diu que la picada d'algunes espcies de Pseudomyrmex alleuja la febre.
 En alguns mites dels amerindis, com ara els hopi, les formigues sn considerades els primers animals de tots. D'altres grups utilitzen les picades de formiga com a prova de resistncia en ritus d'iniciaci.

El mot japons per dir "formiga", ari, s representat per un ideograma format pel carcter "insecte" en combinaci amb el carcter "rectitud moral". Aix doncs, aquest ideograma es podria llegir com a "insecte de moral recta".

Les societats que formen les formigues sempre han fascinat els humans, se n'ha escrit coses tant d'humor com serioses. Mark Twain escrigu sobre elles a la seva obra A Tramp Abroad. Alguns autors contemporanis han utilitzat l'exemple de les formigues per tractar el tema de la relaci entre la societat i l'individu. En sn exemples Robert Frost al seu poema Departmental i Terence Hanbury White a la seva novella de fantasia The Once and Future King. La trama de la novella de cincia ficci de l'entomleg i escriptor francs Bernard Werber Les Fourmis es divideix entre el mn de les formigues i el dels humans; les formigues i el seu comportament sn descrits utilitzant el coneixement cientfic actual. En temps ms recents, s'han produt dibuixos animats i pellcules d'animaci en 3D sobre formigues, incloent-hi Antz, A Bug's Life, The Ant Bully, The Ant and the Aardvark o la Formiga Atmica. Tamb hi ha un superheoir de cmic anomenat Ant-Man.

Entre finals de la dcada del 1950 i finals de la dcada del 1970, els formigaris eren joguines educatives populars als Estats Units. A principis de la dcada el 1990, el  videojoc SimAnt, que simulava un formiguer, guany el guard Codie del 1992 al "Millor Programa de Simulaci".

Les formigues tamb sn la inspiraci de moltes criatures de cincia ficci, com ara els Formics que apereixen a Ender's Game, els Bugs de Starship Troopers, i les formigues gegants de la pellcula Them!. En els jocs d'estratgia, les espcies inspirades en les formigues solen beneficiar-se d'un ritme de producci superior grcies a la seva mentalitat treballadora, com s el cas dels Klackons a la srie de jocs Master of Orion o els ChCht de Deadlock II. Aquests personatges solen tenir una mentalitat collectiva, una creena errnia habitual sobre les colnies de formigues.

Bibliografia.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Referncies.


Vegeu tamb.
Mirmecologia;
Salpuga;

Enllaos externs.

 Les formigues dels pasos catalans ;
 Hormigas ibricas ;
 Asociacin Ibrica de Mirmecologa ;
 AmeisenWiki ;
 Antweb al web de The California Academy of Sciences ;
 AntBase - una base taxonmica amb fonts literries;
 Discover Life  imatges, informaci i enllaos ;
 BugGuide ;
 The Navajo Ant Project ;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15389" title="Emissi de neutrons" nonfiltered="2117" processed="2100" dbindex="7127">
L'Emissi de neutrons s un tipus de desintegraci radioactiva, durant la quals, un neutr s simplement expulsat del nucli atmic. Un exemple, el tenim en l'Hidrogen-4, que perd un neutr i es transforma en H-3.

Per exemple;  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15390" title="Notaci cientfica" nonfiltered="2118" processed="2101" dbindex="7128">
La notaci cientfica (notaci ndex estndard) s un mode concs d'anotar nombres enters per mitj de potncies de deu, aquesta notaci s utilitzada en nombres molt grans o molt petits.

 101  = 10;
 102  = 100;
 103  = 1000;
 106  = 1.000.000;
 109  = 1.000.000.000;
 1020 = 100.000.000.000.000.000.000;

Addicionalment, 10 elevat a una potncia  sencer negativa -n s igual a 1/10n o, equivalentment 0, (n-1 zeros) 1:

 10-1 = 1/10 = 0,1;
 10-3 = 1/1000 = 0,001;
 10-9 = 1/1.000.000.000 = 0,000000001;

Per tant un nombre com 156.234.000.000.000.000.000.000.000.000 pot ser escrit com a 1,56234  1029, i un nombre petit com a 0,0000000000234 pot ser escrit com 2,34  10-11. 

Per exemple, la distncia als confins observables del univers s ~4.6  1026m i la massa d'un prot s ~1,67  10-27 quilograms . La majoria de les calculadores i molts programes d'ordinador presenten resultats molt grans o molt petits en notaci cientfica; 

Una altra manera d'escriure aquests nombres, s omitint els nmeros 10, i utilitzant la lletra E per a l'exponent; per exemple: 1,56234 E29. Noti's que aix no est relacionat amb la base del logaritme natural tamb denotat comunament amb la lletra e.

La notaci cientfica s altament til per a anotar magnituds fsiques, perqu poden ser mesures noms dins de certs lmits d'error i a l'anotar noms els dgits significatius es dna tota la informaci requerida sense malgastar espai.

La notaci cientfica tamb evita diferncies regionals de denominaci, notablement el terme "bili" que pot donar lloc a equivocacions, ja que en alguns pasos (com el nostre) un bili s 1012 (un mili de milions), mentre que als Estats Units, quan diuen un bili, volen dir 109 (un miler de milions).

 Articles Relacionats .
 

 Ordre de magnitud;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15393" title="Nomenclatura trinomial" nonfiltered="2119" processed="2102" dbindex="7129">


La nomenclatura trinomial s un sistema nominal taxonmic que sobrepassa el sistema estndard de la nomenclatura binomial afegint-hi un tercer eptet. Es fa servir a biologia quan diferents organismes que sn part d'una espcie formen grups separats que han de ser distingits per alguna caracterstica.

La jerarquia del txon per sota del nivell d'espcie s:
subespcie;
varietat;
subvarietat;
forma;

No tots es fan servir per a una espcie en particular. En molts de casos els grups especfics sn regionals. Degut a l'allament geogrfic i l'adaptaci a circumstncies diferents, els llinatges regional evolucionen independentment adaptant-se als canvis de l'entorn i amb el temps pot esdevenir espcies diferents.  

La forma ms simple de nomenclatura trinomial ocorre quan noms s'est especificant la subespcie. En aquest cas, el nom de la subespcie s afegit desprs del nom d'espcie, sense majscules i en cursiva, talment com en el mot anterior. Si el gnere i l'espcie ja han estat anomenats en el mateix pargraf, sovint s'abreuja a les lletres de l'inici: per exemple, es pot escriure: El Corb mar (Phalacrocorax carbo) t diferents subespcies a Australsia, p. ex. la negra P. c. novaehollandiae.

Si es fan servir els taxons per sota del nivell de subespcie, axi passa ms sovint en les plantes que en altres clades, llavors caldr sempre una abreviaci identificadora. En grups on les divisions ms petites sn comunes s assenyat que tamb s'indiqui quan es fa sevir un nom de subespcie.

Des d'un punt de vista cientfic, un nom s incomplert sense una etiqueta d'autor i detalls de publicaci. Cal especificar qui va publicar el nom, en quina publicaci i donar-ne la data.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15397" title="Base qumica" nonfiltered="2120" processed="2103" dbindex="7130">

Una base s, en primera aproximaci, qualsevol substncia que en dissoluci aquosa aporta ions hidroxil (OH-), o absorbeix ions hidrogen del medi. Un exemple clar s l'hidrxid potssic (KOH):
KOH 
</doc>
<doc id="15399" title="Molar" nonfiltered="2121" processed="2104" dbindex="7131">
;
Anatomia: les dents molars sn els queixals. Vegeu queixal;
Qumica: molar fa referncia a mol, una unitat de mesura, i a la molaritat.
Toponmia: el Molar s un poble del Priorat.
Zoologia: el cetaci Tursiops tursio. Vegeu Molar (animal);
Genealogia: els Molars sn una famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15400" title="Quilmetre quadrat" nonfiltered="2122" processed="2105" dbindex="7132">
Un quilmetre quadrat o km , s la superfcie que ocupa un quadrat d'un quilmetre de costat. s una de les unitats derivades del SI. 


1 km  equival a;
 la superfcie que ocupa un quadrat d'un quilmetre de costat;
 1 000 000 metres quadrats (m );
 100 hectrees;
 0.386 102 milles quadrades;
 247.105 381 acres;

Inversament;

 1 m  = 0.000 001 km ;
 1 hectrea = 0.01 km ;
 1 milla quadrada = 2.589 988 km ;
 1 acre = 0.004 047 km ;


Per exemple, Catalunya t una superfcie de 32 114 km.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15403" title="Santa Helena" nonfiltered="2123" processed="2106" dbindex="7133">



Santa Helena (en angls Saint Helena) s una illa de l'Atlntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'frica. Pertany al Regne Unit. En depenen administrativament les illes d'Ascension, Gough, Inaccessible, Nightingale i Tristan da Cunha.

T una extensi de 410 km i una poblaci de 7.367 habitants (2003). Jamestown n's la capital. La petita poblaci de Santa Helena resta lleial als britnics. Si b la insignificana geopoltica d'aquesta illa ha fet que molts dels illencs acusin el Govern britnic d'ignorar-la.

Va servir com una illa estratgica per als vaixells que anaven cap a l'oce ndic abans que fos construt el canal de Suez.

Napole Bonaparte va acabar la seva vida a l'exili a Santa Helena, i la indstria turstica est fortament basada sobre la promoci d'aquest aspecte particular de la histria illenca. Alguns presoners de la guerra Anglober, entre ells el general Piet Cronje, van ser detinguts a Santa Helena.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15404" title="Desintegraci alfa" nonfiltered="2124" processed="2107" dbindex="7134">

La desintegraci alfa s una forma de desintegraci radioactiva on un nucli atmic emet una partcula alfa i es transforma en un nucli amb 4 unitats menys de nombre mssic i dues unitats menys de nombre atmic. 

Pot ser considerada com l'emissi espontnia de nuclis d'heli (des d'ara partcules  )   a partir de nuclis d'toms ms pesants, mitjanant un procediment de fissi nuclear espontnia. Aquest fenomen es representa amb la segent equaci: 
.

Amb l' urani, per exemple:




Pot semblar que la primera equaci no estigui equilibrada elctricament per, en realitat, el nucli resultant desprs del procs rpidament perd dos electrons en favor de la partcula alfa formant un tom d'heli neutre. 

Avui dia se sap que el nucli atmic s un objecte aproximadament esfric el dimetre del qual s de l'ordre del femtmetre i la seva estructura s el resultat de dos tipus d'interaccions: la nuclear forta i l'electromagntica. A causa de la fora nuclear, els protons s'enllacen amb els neutrons i aquests entre ells. 

La fora nuclear forta s molt intensa, per t molt poc abast. D'aquesta manera es formen configuracions de protons i neutrons o agregats dintre del nucli. Cada tipus d'agregat s ms o menys estable depenent del tipus i quantitat de nucleons que contingui. La partcula , de "massa" , s un dels ms estables i, per tant, pot existir com a tal dins del nucli pesant. Les partcules alfa resultants de la desintegraci tenen una energia cintica tpica de l'ordre de 5 MeV (el que s  0.13% de l'energia total) i a una velocitat de 15,000 km/s 


Podem imaginar el fenomen com una partcula alfa atrapada en un pou de potencial generat per la resta de nucleons de l'tom, on el potencial coulombi s dominant ms enll del rdio de l'tom. Clssicament, si l'energia E de la partcula alfa fos superior a la energia potencial V(r) de la barrera de potencial, sent r el rdio nuclear, aquesta escaparia. Per, normalment, la partcula no podria escapar de l'tom ja que hauria de superar la barrera coulombiana i es limitaria a rebotar dintre del nucli. 

L'explicaci del fenomen va ser la confirmaci de l'efecte tnel predit per la mecnica quntica i plantejat per George Gamow. 

 Toxicitat . 
Al ser relativament pesades i carregades positivament, les partcules alfa tenen un recorregut lliure mitj molt curt i perden rpidament la seva energia cintica a poca distncia de la font. Aix t com a conseqncia que es dipositi una gran quantitat d'energia (de l'ordre de el MeV) en una zona petita, el que augmenta el risc de dany cellular en cas de contaminaci interna. En general, la radiaci alfa externa no s perillosa perqu les partcules sn absorbides en uns pocs centmetres d'aire, o per la prima capa de pell morta d'una persona. Tocar una font alfa no sol ser nociu, per la seva ingesti, inhalaci o introducci en el cos pot ser-ho, depenent de la quantitat incorporada a l'organisme. 

La principal font natural de radiaci alfa que ens afecta en l'escora terrestre s el rad, un gas radioactiu que es troba en el sl, l'aigua, l'aire i les roques. A l'inhalar aquest gas, alguns dels seus productes de desintegraci queden atrapats en els pulmons. Aquests productes al seu torn segueixen desintegrant-se, emetent partcules alfa que poden danyar les cllules pulmonars.

Probablement la mort de Marie Curie als 66 anys per leucmia va ser causada per una exposici prolonganda a altes dosis de radiaci ionitzant. Curie va treballar freqentment amb radi, que es desintegra  en Rad,  desintegrant-se aquest al seu torn en altres elements radioactius que emeten radiaci beta i gamma. 

Degut al fet que tot l'heli que es troba en la Terra es produeix mitjanant desintegraci alfa, aquest sol trobar-se en dipsits minerals rics en urani o tori, extraient-se com a subproducte en els pous d'extracci de gas natural. 
 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15407" title="Slid" nonfiltered="2125" processed="2108" dbindex="7135">
Per a ms informaci sobre el concepte geomtric, vegi's slid (geometria). Per informaci sobre la moneda, consultar slid bizant.
----


Slid s un estat de la matria que est caracteritzat per un volum i forma definits, un slid es resisteix a la deformaci, a canviar la seva forma i volum. Presenten poca tendncia a dilataci i a la compressi. 

A escala microscpica, un slid presenta aquestes propietats:

 Els toms o les molcules que el composen sn molt junts i tenen una posici relativa fixa a l'espai, cosa que contribueix a la rigidesa del material. En mineralogia i cristallografia, l'estructura cristallina constitueix un posicionament espacial caracterstic dels toms de cada cristall. Un cristall s composat per un conjunt d'unitats que es repeteixen formant una xarxa tridimensional, aquestes unitats sn formades per un conjunt d'toms en unes posicions determinades. L'estructura del cristall i les seves simetries juguen un paper cabdal a la determinaci de moltes de les seves propietats, com les lnies de ruptura, l'estructura de la banda d'electrons o les propietats ptiques.

 Tot i que a la fase slida de la matria els materials presenten una resistncia a la deformaci, si hom aplica prou fora algunes de les seves propietats poden ser alterades causant una deformaci permanent.

 Pel fet que tota matria t una certa quantitat d'energia cintica, els toms, fins i tot en el slid ms rgid, es mouen lleugerament (vibren), per aquest moviment s invisible a ull nu.

En fsica, l'estudi dels slids s'anomena Fsica de l'estat slid. Aix inclou els materials semiconductors i el fenomen de la superconductivitat. La fsica de l'estat slid s una branca de la Fsica de la matria condensada.

La Cincia dels materials s'ocupa principalment de les propietats dels slids com la seva estructura i transformacions de fase.

La Qumica de l'estat slid s'especialitza en la sntesi de nous materials.

Tipus.
Els slids poden classificar-se en amorfs i cristallins en funci de si presenten una estructura regular en la disposici de les partcules que els composen. Com un cas a part es poden considerar els polmers, en els que coexisteixen estructures regulars, cristallines, amb zones que presenten una estructura irregular, amorfa, i per aix s'utilitza el concepte de percentatge de cristallinitat aplicat a aquests materials.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15409" title="Helena de Constantinoble" nonfiltered="2126" processed="2109" dbindex="7136">

Flavia Iulia Helena, tamb coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248   329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hellenpolis) en el golf de Nicomdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constant I el Gran.

D'origen humil (se la tenia per filla d'un masover), una llegenda posterior (esmentada per Geoffrey de Monmouth) afirmava que era filla del rei brit Coel, que s'hauria aliat amb Constant per evitar ms guerres entre els britons i Roma.

Quan el seu marit Constanci Clor fou nomenat csar per Diocleci el 292, es va veure obligat a repudiar-la per casar-se amb Teodora, fillastra de Maximi.

El fill d'Helena Constant va esdevenir desprs emperador de Roma, i a causa d'aix ella va tenir presncia a la cort imperial, va rebre el ttol d'augusta i fou tractada amb els mxims honors.  Es fu cristiana a petici del seu fill i va fer una peregrinaci a Terra Santa on suposadament va descobrir el sepulcre de Crist amb un tros de la creu. Els escriptors eclesistics posteriors la van elogiar i van aconseguir la seva canonitzaci.

Va morir vers el 328 aC a una edat fora avanada. El seu nom fou donat a una ciutat de Sria i una de Bitnia (que es van dir Hellenpolis) i a un districte de la costa del Pont (Hellenopont). 

s considerada per alguns cristians santa, famosa per la seva pietat. Eusebi de Cesarea va descriure el seu pelegrinatge a Palestina i a d'altres provncies orientals. Tradicionalment es considera que va trobar les relquies de la creu de Crist i que port l'Escala Santa de Jerusalem a Roma. La seva festa (com a santa de l'Esglsia Catlica Romana) s el 18 d'agost.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15410" title="Lquid" nonfiltered="2127" processed="2110" dbindex="7137">

El lquid s un dels estats de la matria ms quotidians. s un fluid, dins del qual els toms o molcules que el formen es mouen lliurement en el seu interior. A diferncia dels gasos (tamb fluids), les distncies entre les seves molcules sn casi invariants pel que se'ls considera prcticament incompressibles. 

Es pot saber la pressi (p) que efectua un lquid de densitat constant, en un punt determinat, amb la segent equaci;

p =   g z ;

On   s la densitat del lquid, g s l'acceleraci de la gravetat i z la profunditat del punt per sota la superfcie. En aquesta equaci, s'assumeix que la pressi a la superfcie del lquid s zero.

    
 Com ms gran s la densitat d'un lquid, ms gran s la pressi que exerceix. ;

 La pressi d'un lquid s causada pel seu pes, anomenada pressi hidrosttica. Amb aix podem deduir que la pressi d'un lquid augmenta amb la profunditat i no depn de la quantitat de lquid. ;

Els lquids es mesuren en unitats de volum, la del Sistema Internacional s el litre.  Alguns exemples de lquids ingerits pels homes sn l'aigua, la llet o el vi.

Caracterstiques macroscpiques.
Macroscpicament les caracterstiques dels lquids sn:

 El lquid no t una forma prpia sin que vindr determinada pel recipient que el cont per efecte de la gravetat. ;
 La seva superfcie lliure s plana i horitzontal en estat de reps (en realitat aix noms s cert si es considera un camp gravitatori g uniforme, perqu de fet la superfcie del lquid adopta una superfcie d'igual energia potencial).
 El lquid posseeix un volum propi que noms canvia amb la temperatura, i en general aquest canvi s petit.

 Propietats .
Els lquids sn una forma de la matria de menor energia que els gasos (l'energia cintica de les seves molcules s insuficient per trencar les forces que es materialitzen a la tensi superficial) per ms gran que l'energia de la matria en estat slid (al contrari que el els slids les molcules dels lquids tenen prou energia cintica per tal de moure's de manera espontnia les unes respecte a les altres).

 Viscositat.
Una caracterstica dels lquids s la seva viscositat, una mesura de la cohesi de les seves molcules i, en conseqncia, s una mesura de la resistncia que presenta aquest a fluir o de la resistncia que oposar a un cos que intenti travessar el lquid. Aix, com ms gran sigui la viscositat ms difcil ser de travessar. Entre l'esta lquid i el slid hi ha tot un seguit d'estats intermedis que fa difcil la diferenciaci entre els dos estats. De fet el millor test s el de la ruptura, un slid es trenca i s'esquerda sota l'efecte d'una fora prou gran i aquests efectes romanen un cop desapareix la fora que els ha causat; en canvi un lquid se separa i es trona a ajuntar quan desapareix la fora sense que en quedi cap altra traa que una ona. L'heli II s un superfluid que no presenta cap viscositat.

Tensi superficial.
Els lquids posseeixen tamb una tensi superficial que tendeix a presentar la menor superfcie lliure possible, d'aqu que un lquid en absncia de gravetat adopti la forma esfrica, que s la que t menor relaci rea/volum (com una gota d'aigua). Un efecte relacionat amb la tensi superficial s la capilaritat.

Vegeu tamb.
 Mecnica dels fluids;
 Fusi;
 Liqefacci;
 Solidificaci;
 Sonoluminescncia;
 Tensi superficial;
 Viscositat;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15414" title="Protist" nonfiltered="2128" processed="2111" dbindex="7138">

Els protists (Protista) sn un dels regnes del sistema taxonmic de cinc regnes establert per Robert Whittaker el 1959. En el sistema de tres regnes d'Ernst Haeckel del 1894 els protistes havien incls tamb els bacteris. Anteriorment, aquest regne tamb es van intentar encabir al regne animal i vegetal. Avui en dia l's del terme est decaient perqu de fet noms suposava un calaix de sastre on encabir-hi tots aquells eucariotes que no poguessin entrar en els altres regnes eucariotes (animalia, fungi i plantae) del sistema de Wittaker.

Els anlisis de l'ARN ribosmic han demostrat que la diversitat entre els diferents protistes s molt ms elevada que la que hi ha entre els altres tres regnes eucariotes i aix ha repercutit en el demontatge del txon i que alguns dels seus flums adquirissin el rang de regne. 

Actualment noms s considerat un grup parafiltic de valor ms educatiu que cientfic.
Vegeu tamb.
Domini taxonmic;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15429" title="Partcula alfa" nonfiltered="2129" processed="2112" dbindex="7139">

Les partcules alfa ( ) o radiaci alfa, sn nuclis d'Heli (dos protons i dos neutrons) que es produeixen en la desintegraci radioactiva d'alguns istops. Degut a la manca d' electrons, la seva crrega elctrica s positiva, de +2qi de crrega,. La massa d'una partcula alfa s de 6,644656  10-27 kg, el que equival a una energia de 3,72738 GeV.

Es generen habitualment en reaccions nuclears o desintegraci radioactiva d'altres nclids que es transformant-se en elements ms lleugers mitjanant l'emissi d'aquestes partcules. La seva capacitat de penetraci s petita, en l'atomsfera perden rpidament la seva energia cintica, perqu interaccionen fortament amb altres molcules a causa de la seva gran massa i crrega elctrica, generant una quantitat considerable d'ions per centmetre de longitud recorreguda. En general no poden travessar espessors de diverses fulles de paper. 

Quan un nucli radioactiu emet una partcula  , es transforma en un altre nucli amb dues unitats menys de nombre atmic i quatre menys de nombre de massa.

Per exemple, en la desintegraci de l'Urani-238;

Tot i que normalment s'escriu:


L' energia en reps d'una partcula    s, segons l'equaci d'Albert Einstein (E=mc^2) de 3727,409 MeV.

Vegeu: Cadena de desintegraci



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15430" title="Radiaci gamma" nonfiltered="2130" processed="2113" dbindex="7140">
La radiaci gamma (que es representa amb la lletra grega gamma) s una forma de radiaci electromagntica, la ms ms energtica de l'espectre electromagntic, s a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona ms curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqncia ms alta. Aquests fotons sn ms energtics que els raigs X, tamb anomenats raigs Rntgen, pel nom del seu descobridor, Wilhelm Conrad Rntgen. L'energia d'aquest tipus de radiaci s'acostuma a mesurar en megaeletr volts (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de longituds d'ona inferiors a 10-11 m o freqncies superiors a 1019 Hz. La radiaci gamma va ser descoberta el 1900 pel qumic francs Paul Villard mentre estudiava l'urani.

Els raigs gamma noms es produeixen en les desintegracions radioactives de nuclis atmics, o en processos de molt altes energies, com en el cas de la radiaci de sincrotr. A causa de les altes energies que tenen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiaci ionitzant capa de penetrar en la matria ms profundament que la radiaci alfa o beta. Donada la seva alta energia poden causar danys importants al nucli de les cllules, per la qual cosa sn usats per esterilitzar equips mdics i aliments.

 Propietats .
 Protecci.

La protecci contra la radiaci gamma necessita una gran quantitat de massa per a ser efectiva. Aquest tipus de radiaci s absorbida millor per materials amb un nombre atmic elevat i una gran densitat. Com ms gran sigui l'energia dels raigs, ms gruixuda haur de ser la protecci. Els materials utilitzats es classifiquen i mesuren a partir del gruix necessari per tal de reduir la intensitat de la radiaci gamma a la meitat (es parla de half value layer o HVL). Per exemple, una radiaci gamma que requereix 1 cm de plom per reduir la seva intensitat a la meitat, necessitar 6 cm de formig per aconseguir el mateix efecte.

 Interacci amb la matria .
Quan els raigs gamma passen a travs de la matria, la probabilitat d'absorci a una capa prima s proporcional al gruix de la capa. Aix porta a un decreixement exponencial de la intensitat amb el gruix. L'absorci exponencial noms es dna per a feixos prims de radiaci, si un feix gruixut de radiaci gamma passa a travs d'un bloc gruixut de formig, la dispersi per les cares redueix l'absorci.



on:
   = n  s el coeficien td'absorci, mesurat en cm 1;
 n s el nombre d'toms per cm3 del material;
   s l'absorci de la secci efica en cm2;
 d s el gruix del material en cm.

Els raigs gamma ionitzen la matria en passar al seu travs i ho fan per mitj de tres processos principals: l'efecte fotoelctric, l'efecte Compton i la creaci de parells.

 Efecte fotoelctric: s un efecte que descriu el cas al que un fot gamma interacciona amb un electr i li transfereix la seva energia ejectant-lo fora de l'tom. L'energia cintica del fotoelectr resultant s igual a l'energia del fot gamma incident menys l'energia d'enlla o de lligadura de l'electr. L'efecte fotoelctric s el mecanisme dominant en la transmissi d'energia per raigs X i fotons de radiaci gamma amb energies per sota de 50 keV (50 milers d'electr volts), per s menys important a energies ms altes.

 L'efecte Compton: Es tracta d'una interacci a la que un fot gamma incident collideix amb un electr i emergeix un nou fot amb una part de l'energia inicial del fot incident i amb una direcci diferent. La probabilitat de l'efecte o dispersi de Compton disminueix quan s'incrementa l'energia del fot. Aquest fenomen, relativament independent del nombre atmic del material absorbent, s el principal mecanisme d'absorci per als raigs gamma dins del rang d'energies mitjanes, entre 100 keV i 10 MeV.

 Producci de parells: Aquest mecanisme converteix l'energia d'un fot gamma incident en la massa d'un parell electr-positr per la interacci amb el camp elctric d'un nucli atmic. L'excs d'energia de l'equivalent de la massa de les dues partcules (1,02 MeV) apareix com a energia cintica del parell i del nucli impactat. Al final del recorregut del positr es combina amb un electr lliure. La massa total d'aquestes dos partcules es converteix en dos fotons gamma cadasc amb una energia de com a mnim 0,51 MeV (que pot ser ms gran segons l'energia cintica de les partcules anihilades).

Els electrons secundaris (i/o positrons) produts en cadascun d'aquests processos sovint tenen prou energia per a produir ionitzaci.

 Vegeu tamb .
 Fissi nuclear;
 Fusi nuclear;
 Radioactivitat;
 Partcula alfa;
 Emissi beta;
 Radiaci ionitzant;
 Esclat de raigs gamma;
 Dosmetre;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15431" title="Iemen" nonfiltered="2131" processed="2114" dbindex="7141">



El Iemen (rab:                  ) s una repblica de la pennsula d'Arbia al sud-oest d'sia, i forma part de l'Orient Mitj. Limita al nord amb l'Arbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oce ndic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxiplag de Socotra o Suqutra, a l'ndic, a uns 350 km de la costa iemenita.

Histria.
A l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sab (al centre), Ma'in (al nord), Qatab n (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituen l'anomenada Arbia Feli, per ra de les seves riqueses. A partir del segle I aC els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatab  i desprs Hadramawt (s II dC). Posteriorment, el regne de Saba estigu dominat per la nova dinastia himyarita. 

Fou ocupat pel regne cristi aksumita d'Abissnia (521-575), desprs ho fou pels perses sassnides, i vers el 628 esdevingu una provncia de l'imperi musulm. A partir del segle IX el pas es divid en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.

El Iemen del Nord esdevingu un regne independent de l'Imperi Otom el 1918; el 1962 un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la Repblica rab del Iemen. La lluita del iman mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del pais, va durar fins el 1969 en els que hi van haver de fet dos governs. Finalment els republicans es van imposar.

Els britnics, per la seva banda, havien adquirit del sold de Lahej el port meridional d'Aden, que esdeingu colnia britnica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar aix dos entitats:

La colnia d'Aden (formada per la ciutat d'Aden i rodalies), formada el 1839, per colnia separada noms el 1937;
Les dependncies de la colonia: l'illa Kamaran a la costa del Iemen (nord), l'illa de Perim, a l'estret de Bab al-Mandeb, i les illes de Kria Mria, a la costa sud-oest d'Oman (al Zufar);
El Protectorat d'Aden, organitzat entre 1888 i 1912 i dividit el 1917 en:
Protectorat Occidental d'Aden, format per una vintena de xeicats, emirats, estats i soldanats;
Protectorat Oriental d'Aden, format per l'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shir i Mukalla; l'estat Kathiri de Seiyun; i l'estat Banu Afrar de Mahra o Quisn i Socotra.

El 1963 es va formar la Federaci d'Arbia del Sud, a la que es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), per va entrar en crisis i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendncia comunista) es van fer amb el poder a la federaci i tamb als estats del protectorat oriental; els governs monrquics foren abolits i es va proclamar la Repblica Popular del Iemen del Sud. Quatre anys ms endavant (1971), la nova constituci va consagrar el carcter marxista de l'estat i li va donar el nom de Repblica Democrtica Popular del Iemen. Durant dues dcades hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.

Amb la caiguda de la Uni Sovitica, els dos pasos es van unificar formalment amb el nom de Repblica del Iemen el 1990. La unificaci no resolgu els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolup una lluita pel poder entre les faccions agrupades entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra.  Una revolta popular-militar per restaurar la independncia i el laicisme al sud el 1994 fou sotmesa desprs d'un mes de lluita, amb el suport dels regims conservadors rabs.

L'any 2000 l'Arbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitaci de llur frontera.

Perodes histrics.
Regne de Ma'an, vers el 2000 aC;
Regne de Sab, de vers el segle XI aC fins desprs del 200 dC;
Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC;
Domini del regne d'Axum o Aksum, 532-602;
Governs tribals, 602-628;
Conquesta rab i domini del califa, del 608 fins vers el 800;
Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000;
Fragmentaci, des d'abans de l'any 1000 fins al 1040;
Dinastia Zaidida a Zabid, 818-1022;
Dinastia Najahida a Zabid, 1022-1060, 1081-1083 i 1086-1158;
Dinastia Sulayhida a Zabid, 1060-1081 i 1083-1086;
Dinastia Zurada (o dels Zurades), de vers el 1040 fins al 1175;
Dinastia Mahdida (o dels Mahdides) a Zabid, des de desprs del 1137 fins al 1174;
Als Aibides d'Egipte, 1174-1229;
Dinastia Rasulida (o dels Rasulides), 1229-1454;
Dinastia Tahirida del Iemen (o dels Tahirides), 1454-1534;
Conquesta otomana i domini del Sult Otom, 1534-1630;
Dinastia zaidida dels Tobba o Quasimides (dinastia d'imams Mutawakilites), 1630-1962;
Repblica, del 1962 fins a l'actualitat;

Geografia.

El nucli del territori s constitut pels afloraments del scol cristall arbic, els quals,  assoleixen la mxima altitud  al hadur u'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altipl, que s situat a l'rea dels monsons, t pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrcoles. Vers l'oest i el sud les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen noms una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral s una regi rida i gaireb desrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental els altiplans mximes de 2 000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-H l ', que s'estn pel nord del pas. No hi ha cursos d'aigua permanents.
  
El clima s majoritriament desrtic; clid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel mons estacional; extraordinriament calors, sec i extrem a les regions orientals.



Les ciutats ms important sn Sana, Mokha (Muza), Aden

 Economia .
L'agricultura s variada, per aprofita menys del 10% del territori. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dtils), camps de cereals, entre els quals predominen la melca, el blat, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (ssam i cot), les hortalisses, el caf i el tabac. Hi t una modesta importncia la ramaderia i la pesca. La mineria extreu carb, sal i pedra i, modernament, l'or i altres minerals metallfers i, sobretot, petroli. Hi ha indstries d'alimentaci, de composts qumics, del ciment i la construcci, i una important refineria de petroli a Aden, ciutat que tamb disposa d'un dels ports ms destacats de l'Arbia. 

Gran estaci carbonera, i tamb petroliera desprs, era una etapa obligada de la ruta imperial britnica (i desprs del Commonwealth) entre Bombai i el canal de Suez. Per el tancament del canal (1967-75) desvi vers el Cap les grans rutes de trfic, i la recuperaci posterior ha estat insuficient. Les importacions superen les exportacions. Importa principalment maquinria i material de transports, petroli, manufactures de base i productes qumics i alimentaris; exporta productes petroliers, peix, cot i caf. La balana de serveis tamb s desfavorable, per s compensada per les aportacions dels treballadors a l'estranger, l'entrada de capitals i la recaptaci duanera. Com a conseqncia de la unificaci del Iemen del Nord amb el del Sud, coexisteixen dues unitats monetries: el rial i el dinar. 

 Demografia .

La poblaci s predominantment rab, si b hi ha petites minories indopakistaneses i somalis. s un pas poc densament poblat (21 %), la poblaci s rural en un 76 % i noms quatre ciutats superen els 100 000 habitants. La taxa anual de creixement s elevada (29  ), tot i la forta mortalitat (19  ), sobretot perqu cada dona t una mitjana de set fills. Gaireb la totalitat de la poblaci s musulmana, la qual s en el 50% sumnita i en l'altre 50%, xita. La llengua oficial s l'rab.

Sana, amb vora dos milions d'habitants, n's la capital i la ciutat principal. La segueixen en importncia Ta'izz i els ports d'Al-Hudaida i Aden, totes tres amb ms de mig mili d'habitants.

 Enllaos externs .
President del Iemen;
Arab Gateway - Yemen;
BBC News Country Profile - Yemen;
CIA World Factbook - Yemen;
Open Directory Project - Yemen ;
US State Department - Yemen informe del Departament d'Estatd els EUA;
Yahoo! - Yemen ;
Llenges semtiques  ;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15434" title="Satllit geostacionari" nonfiltered="2132" processed="2115" dbindex="7142">
Un satllit geostacionari s un satllit artificial situat en rbita geostacionria. En aquesta rbita el satllit dona una volta a la Terra en el mateix temps que aquesta triga a donar una volta sobre ella mateixa. En conseqncia, la posici relativa del satllit respecte a la superfcie terrestre resta fixa.

S'utilitzen satllits geostacionaris especialment per a comunicacions (satllits de comunicacions) i obtenci de dades meteorolgiques (satllits meteorolgics). Molts dels satllits ms coneguts sn satllits geostacionaris, com per exemple els satllits  Meteosat, Hispasat i Intelsat.

 Principals caracterstiques .

Els satllits geostacionaris acostumen a ser grans i complexos degut a que s necessria una gran quantitat de combustible per arribar a l'rbita geostacionria i mantenir-la. Una altra ra s que la inmensa majoria sn satllits de comunicacions comercials, que han de tenir vides tils molt llargues i una fiabilitat elevada.

El gran inters d'aquesta rbita per a aquest tipus de satllits s que, vist des de la terra, la posici del satllit s fixa. Aix evita que s'hagin d'utilitzar sistemes de seguiment en les antenes que han de rebre i enviar dades des de i cap al satllit, cosa que complicaria molt la utilitzaci del satllit com a repetidor de comunicacions. Sn l'nic tipus de satllit artificial en el qual aix s veritat.

En el cas dels satllits meteorolgics, el mateix fenomen permet d'enregistrar dades meteorolgiques (imatges) des d'una mateixa posici amb fora freqncia (1 imatge cada 15 minuts per al satllit MeteoSat). Aix els meteorlegs disposen de dades suficients per estudiar el clima i fer prediccions acurades. L'obtenci d'imatges amb aquesta freqncia seria impossible amb un satllit no geostacionari, ja que aquests triguen fora temps (de dies a setmanes) a tornar a passar per sobre d'un mateix indret.

 Posada en rbita .

A diferncia del que passa amb els satllits en rbita baixa, el coet llanador gaireb mai posa el satllit geostacionari en la seva rbita definitiva (molts coets no tenen capacitat per fer-ho). El llanador es limita a deixar-los en rbita de transferncia geostacionria (Geostationary Transfert Orbit, GTO en angls), que s una rbita intermediria entre una rbita baixa i l'rbita geostacionria. Desprs d'aix, s el satllit qui a d'utilitzar els seus propis propulsors per inserir-se en la seva rbita definitiva.

Normalment, els operadors del satllit el fan realitzar entre dues i tres maniobres de canvi d'rbita entre el llanament i la seva arribada a l'rbita geostacionria. Fer la posada en rbita en ms d'una etapa els permet de fer correccions i deixar el satllit sobre una longitud molt precisa. 

 Manteniment de l'rbita .

La quantitat de satllits que poden restar en rbita geostacionria s limitada. Per aix, la uni internacional de comunicacions (ITU, http://www.itu.int) ha dividit aquesta rbita en una srie de "finestres" i regula quins satllits s'hi poden installar. Aix s'eviten problemes de collisi, interferncies i contaminaci entre satllits. El manteniment de l'rbita d'un satllit geostacionari consisteix en restar dins de la finestra que li ha estat assignada.

L'rbita geostacionria s inestable a la llarga durada. Dues pertorbacions naturals fan que els satllits acabin sortint d'aquesta finestra:

El potencial luni-solar, o deriva Nord-Sud: Els efectes gravitatoris combinats de la Lluna i el Sol fan que augmenti la inclinaci de l'rbita del satllit (deixi de ser equatorial).
La deriva de la longitud, o deriva Est-Oest: El fet que la Terra no s una esfera perfecta fa que els satllits geostacionaris derivin cap a certes posicions de longitud, i no restin sobre el punt de la superfcie sobre el qual han de funcionar.

El manteniment de l'rbita d'un satllit geostacionari consisteix, doncs, a contrarestar aquestes derives mitjanant maniobres peridiques realitzades pel propi sistema de propulsi del satllit. Aquestes maniobres de correcci d'rbita s'han de realitzar durant tota la vida til del satllit, de manera que en molts casos s la fi del combustible el que marca la fi d'aquesta vida til, i no pas les avaries que pugui patir el satllit. 

 rbita cementiri .

Com que l'espai en rbita geostacionria s limitat, s'ha de procurar que els satllits en dess no hi restin per aix poder deixar espai per a nous satllits geostacionaris. Moltes vegades aquesta fi de vida s perfectament previsible, ja que est marcada pel buidatge dels dipsits de propergols del satllit. Sense capacitat de fer correccions d'rbita el satllit acaba irremeiablement derivant de la seva posici, cosa que el fa inexplotable comercialment.

Desorbitar el satllit no s una opci viable a causa de la gran alada a la que es troben els satllits geostacionaris. Com a alternativa, s'utilitza el que queda de les reserves de combustible per posar-lo en una rbita ms elevada, on no far nosa una vegada sigui abandonat. s el que s'anomena rbita cementiri. Normalment s tracta d'una rbita situada al voltant de 36100 km (300 km enll de l'orbita geostacionria).

 Histria .

La utilitzaci de satllits artificials per a comunicacions va ser suggerida per primer cop pel conegut escriptor de cincia ficci Arthur C. Clarke (llavors enginyer de telecomunicaci) l'octubre de 1945 en un article publicat a la revista Wireless World.

El concepte es va fer realitat 20 anys desprs amb el llanament de Syncom-3 el 19 d'agost de 1964 per un coet Delta-D. Syncom fou una srie de satllits experimentals de la NASA per provar el concepte de comunicacions per satllits geostacionaris.

Menys d'un any desprs, el 6 d'abril de 1965 la llavors corporaci internacional Intelsat va posar en rbita Intelsat-1 (tamb conegut amb el nom d'Early Bird) el primer satllit geostacionari de comunicacions operacional, que va estar en funcionament fins l'any 1969.

D' aleshores en el nombre de satllits geostacionaris no ha parat d'augmentar i actualment sobrepassa els 300, la majoria satllits de comunicacions. Altres fites destacables sn:

10 de novembre de 1972: Llanament d'Anik-A1 (tamb conegut com Telesat-1), primer satllit geostacionari de difusi de televisi directa.
19 de desembre de 1974: Llanament de Symphonie-1 primer satllit geostacionari europeu.
16 d'octubre de 1975: Llanament de GOES-1, primer satllit meteorolgic de carcter operacional en rbita geostacionria.
23 de novembre de 1977: Llanament de Meteosat-1, primer satllit de la famlia Meteosat.
10 de setembre de 1992: Llanament d'Hispasat-1A, primer satllit geostacionari finanat i operat per capital espanyol.

 Enllaos externs .

Facsmil electrnic de l'article original d'Arthur C. Clarke;
Llista de satllits geostacionaris actualment en rbita;
Pgina sobre els primers satllits de communicaci experimentals de la NASA;
Imatges en directe del satllit Meteosat;
Uni internacional de comunicacions;

Referncies.

The Satellite Database - Base de dades de satllits;
Astronautix - Enciclopdia astronutica;

 Vegeu tamb .

Satllit artificial;
Satllit de comunicacions;
Satllit meteorolgic;
rbites de satllits artificials;














 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15437" title="Batalla de Muret" nonfiltered="2133" processed="2116" dbindex="7143">






La Batalla de Muret (Murth en occit)  va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de Frana, comandades per Sim de Montfort que participaven en la Croada albigesa. 

Les fonts.
Per poder conixer els esdeveniments que van portar a la batalla i la batalla en si mateixa es disposa de diferents fonts contempornies, que ens donen el punt de vista catal, occit i francs, tot i que totes elles son tendencioses: la Crnica del rei en Jacme, el Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, la Canon de la Crosada i la Hystoria Albigensis, considerant-se aquesta darrera la font bsica per l'estudi.

Antecedents.
Al comenament del segle XIII la doctrina ctara o albigesa s'havia ests per Occitnia i aix feia perillar les doctrines de l'esglsia catlica. El Papa Innocenci III desprs de llanar una Croada contra els ctars va intentar reconciliar-se amb Ramon VI de Tolosa, per Arnau d'Amaur, llegat papal i Sim de Montfort sempre maldaren per provocar el trencament de les negociacions exigint a Ramon VI unes dures condicions.

Ramon VI va buscar aliats amb una ortodxia catlica indubtable, i desprs d'entrevistar-se amb diversos monarques europeus, va trobar com aliat Pere I. Aquest, va fer d'intermediari per trobar una reconciliaci, per finalment el papa  Innocenci III es va posar de part de Sim de Montfort i va ordenar l'enfrontament armat pensant que aix eradicaria l'heretgia de manera definitiva. La croada va comenar amb la massacre de Besiers i el Setge de Carcassona el 1209, continuant l'any segent amb l'atac a les fortaleses de les muntanyes de Minerva, Trme i Cabaret.


El 1213, Sim de Montfort va reiniciar la seva campanya contra Ramon VI de Tolosa. Aquest es va retirar a Tolosa i va demanar la intervenci papal; el Papa va ordenar la celebraci del concili de La Vaur, iniciat el 15 de gener de 1213, i on es va postular pel retorn de comtats i terres a canvi de la submissi a l'esglsia; malgrat que els congregats refusaren la proposta Pere el Catlic va aconseguir que el Papa envis un llegat. Davant l'evidncia que els croats estaven determinats a acabar amb el comte de Tolosa i la intervenci papal noms aconseguiria retardar-ho, Pere II d'Arag va decidir collocar els comtes de Tolosa, Foix i Comenges sota la seva protecci i combatre els croats. 

Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. Entre les villes ocupades a tal fi hi havia Muret, que havia conquerit sense resistncia el 1212. La seva situaci estratgica entre la confluncia de la Garona i la Loja determin que fos escollida per Sim de Montfort com a base d'operacions, deixant-hi una guarnici d'entre 30 i 60 cavallers i set-cents peons d'infanteria. 

Pere el Catlic va repassar el Pirineu a partir de l'agost des de Canfranc o Benasc amb uns mil cavallers i homes d'armes, i mentre s'acostava a Tolosa, els castells de la conca de la Garona que s'havien rendit als croats se li reteren fcilment. Seguidament el rei va enviar l'exrcit sobre Muret, mentre Sim de Montfort es trobava a Saverdun; quan va assabentar-se del perill va reunir les seves tropes i es va dirigir a tota velocitat cap a Muret, a l'encontre de Pere II d'Arag.

El setge de Muret.
El dia 10 de setembre les tropes de Pere el Catlic es reuneixen amb les tropes dels aliats occitans i planten dos camps en la plana a la riba esquerra de la Garona. Els camps estaven situats a uns tres quilmetres del castell i dels vaixells amarrats a un embarcador a la riba vinguts des de Tolosa; aquests estaven plens de provisions i comptaven amb unes tropes totals calculades en dos mil cavallers i cinc mil peons d'infanteria. Els cavallers estaven dividits en tres grups: el primer, dirigit per Ramon Roger I de Foix, comptava amb 200 cavallers de la corona i 400 del comte; el segon grup, format per 700 cavallers de la corona, estava dirigit per Pere el Catlic i el tercer grup, de 900 homes, estava sota el comandament de Ramon VII de Tolosa i Bernat IV de Comenge. 

El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, forant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir notcia que Montfort s aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. D'aquesta manera, en arribar el dia segent per l'oest amb nou-cents cavallers , els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans. Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil.

Preparaci de la batalla.

Ramon VI de Tolosa, que coneixia les tctiques de l'enemic, propos fortificar el campament amb una palissada, assetjar la ciutat pel flanc oest i restar a l'espera de l'atac francs, per tal de rebutjar-lo amb els ballesters i poder contraatacar amb l'objectiu de recloure'l a l'interior castell; per contra,Pere el Catlic, desoint els consells del seu cunyat, planteja una batalla sense esperar que arribi tot el seu exrcit, car els reforos que porten Guillem II de Montcada i de Bearn i Nunyo San encara eren de cam prop de Narbona. El rei volia que el seu exrcit, vencedor a la batalla de Las Navas de Tolosa es compars en valentia amb la fins llavors invencible cavalleria francesa, sense fortificar el camp i pretenent vncer a camp obert.

Sim de Montfort, en clara inferioritat numrica, amb queviures per tan sols una sola jornada i a ms de cent llegues de la seva base d'operacions decideix no quedar-se encerclat en el castell de Muret i llena un atac fulminant utilitzant la millor arma de la cavalleria pesant, la crrega. Va organitzar la cavalleria francesa en tres esquadrons de tres-cents cavallers: l'esquadr d'avantguarda el dirigia Guillaume de Contres i Guillaume des Barres, el segon esquadr estava comandat per Bouchard de Marly i el tercer pel propi Sim de Montfort; al seu torn, els ballesters i llancers defensaven el castell i protegien l'accs de la cavalleria. La tropa fou reunida a la plaa del mercat i se li comunic l'ordre de batalla amb una arenga de Montfort.

La Batalla de Muret.


La matinada del 13 de setembre la infanteria tolosana va reiniciar els treballs de setge, atacant les portes de la muralla mentre la cavalleria vigilava la possible sortida dels croats. A la tarda, la major part de la cavalleria catalana es va retirar per descansar i aquest va ser el moment escollit per Sim de Montfort per atacar, amb la seva tropa descansada, sortint per la porta de SalasInterpretaci ms estesa que parteix de la crnica de Pierre des Vaux-de-Cernay, que donava al riu Loja i que els assetjants no podien veure, doblant la cantonada de la muralla del castell, al pont de Sant Sern i travessant el riu per un gual. 

La cavalleria croada va emergir, de sobte, del nivell de la llera del riu avanant cap a la plana agafant per sorpresa als assetjants. Els dos primers cossos van girar a l'esquerra i la primera de les tres escomeses dels francesos fou resposta per les tropes de Ramon Roger I de Foix, per es van haver de replegar rpidament, davant la impetuositat de la cavalleria francesa, i les tropes del rei van prendre el relleu. Els francesos, amb la seva gran maniobrabilitat, conservant la formaci van mantenir l'avantatge numric en les dues segents escomeses i no van permetre el reagrupament dels aragonesos.

E'N Simon de Montfort era en Murel be ab .DCCC. homens a caval tro en .M., e nostre pare vench sobr'ell prop d'aquel loch on el estava. E foren ab el d'Arag don Miquel de Luzia, e don Blascho d'Alag, e don Roderich de Liana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Roda, e don G. de Puyo, e don Azmar Pardo, et d'altres de sa maynade molts qui a nos no poden membrar : mas tant nos membre que'ns dixeren aquels que'y avien estat, e sabien lo feyt, que levat don Gomes, e don Miquel de Roda, e Azmar Pardo, e alguns de sa meynade que'y moriren, qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : h de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas, e'l Rey no'ls volch esperar : e feu la batayla ab aquels qui eren ab el.

Pere el Catlic, havia decidit provar la seva vlua com a cavaller canviant-se l'armadura amb un dels seus homes per enfrontar-se com a simple cavaller amb Sim de Montfort, per l'objectiu croat era matar al rei a qualsevol preu perqu la defensa de l'esglsia justificava totes les accions, i aix ho va encarregar a dos dels seus cavallers, Alain de Roucy i Florent de Ville, que van abatre primer al cavaller que vestia l'armadura reial, i desprs al propi rei, quan aquest es va descobrir al crit de El rei, heus-el aqu!, tot i haver acabat amb alguns dels atacants. 

El rei, heus-el aqu!

La notcia de la mort de Pere el Catlic escampa el pnic entre la resta de l'exrcit, que s completament derrotat al ser sorprs per un atac de flanc del de Montfort amb les seves tropes de reserva, i els cavallers catalans emprenen la retirada. L'exrcit tolos, que encara no havia participat en la batalla, veient-se desbordat per l'allau d'aragonesos i catalans que fugen desordenadament, fuig igualment sense atacar, i s encalats pels cavallers francesos, provocant unes baixes que es calculen d'entre 15.000 a 20.000 homes, entre ells el fill de Pere I, el futur Jaume I de 6 anys.

Conseqncies.
Sim de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se aix en duc de Narbona, Comte de Tolosa i a ms dels de vescomte de Besiers i Carcassona. Malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrabassar en poc temps el poder a Sim de Montfort, aquesta batalla va marcar el preludi de la dominaci francesa sobre Occitnia i la fi de l'expansi catalana a Occitnia, car Pere el Catlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge. La corona es va centrar en la conquesta de la Hispania romana que s'havia repartit amb el Tractat de Tudiln i el Tractat de Cazola unes dcades abans. 

El cadver de Pere el Catlic fou recollit pels hospitalers de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos a Santa Maria de Sixena.

El papa Innocenci III oblig a Monfort a cedir la tutela de l'infant Jaume als Cavallers Templers d'Arag i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruren com a rei al Castell de Monts, mentre el regent, San de Rossell es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, Ferran d'Arag. En el moment ms crtic, en qu els nobles de Catalunya estaven a punt d'encetar una guerra civil pel control de la sobirania en contra dels d'Arag, Jaume, amb nou anys d'edat i aconsellat pels cavallers templers, va prendre el control de la Corona i tots els nobles van tornar a jurar fidelitat al rei. En endavant l'expansi catalana de Jaume el Conqueridor es dirigir a Valenci i a les illes mediterrnies.

El dominic Sant Ramon de Penyafort, un dels principals consellers de Jaume el Conqueridor va introduir la inquisici a la Corona d'Arag amb la missi de perseguir els ctars i el rei hi collabor.

A Occitnia, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els ctars van patir una dura persecuci, duta a terme per la Inquisici i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de ctars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerd, Prades o Morella es van convertir en centres de ctars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers ctars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia ctara va ser finalment aniquilada desprs d'anys de croada.

Vegeu tamb.
 Catarisme;

Notes.


 Bibliografia .
 Jaume el Conqueridor, Crnica del rei en Jacme. Poblet (1343).
 Bernat Desclot, Crnica de Pere el Gran ;
 Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Histria de Catalunya.  ISBN 978-84-8415-434-1;
 Joan F. Cabestany i Enric Bagu, Histria de Catalunya, vol III. Els primers comtes-reis, Ed. Vicens Vives, Barcelona 1979 ISBN 84-390-0128-2;
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;
 Antoni Sella, La gran derrota catalana Spiens n.32, juny 2005;
  Diversos autors, Canon de la Crosada. Entre 1208 i 1218.
  Jernimo Zurita: Anales de Aragn;
  Pere de Vaux-de-Cernay, Hystoria Albigensis;
  Marcel Auguste Dieulafoy, La bataille de Muret, Paris, 1899;
  R.G. Grant, Battle. A visual journey through 5.000 years of combat Dorling Kindersley limited, Londres, 2005. ISBN 978-1-4053-1639-2;

 Enllaos externs .

 Desenvolupament de la Batalla, segons diverses fonts;
 Histries de Catalunya: Els ctars i la desfeta de Muret;
 La Batalla de Muret per F.X. Hernndez;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15446" title="Taijiquan" nonfiltered="2134" processed="2117" dbindex="7144">



El taijiquan (en pinyin: ti j  qun, literalment combat de l'ltim  suprem), que tamb s'anomena popularment taiji, s una art marcial xinesa "interna" (Nei Jia). Els practicants del taiji afirmen que procura molts beneficis als seus practicants, incloses millores en la salut i la longevitat.

El taijiquan comprn una serie de moviments lents, i s practicat cada mat per grups de gent en centenars de parcs per tota la Xina i, en creixement, en altres parcs de tot el mn. En les classes de taiji ensenyen a conixer el propi equilibri i el que l'afecta, a reconixer iguals dins dels altres, i l'apreci del valor prctic en la capacitat de moderar comportaments extrems i l'actitud en els nivells mentals i fsics.


Visi General.

Mentre els seus practicants consideren histricament que principalment s un estil d'art marcial , Taijiquan s tamb conegut com un art de meditaci en  moviment. La teoria i la prctica del Taiji s formulada d'acord amb molts dels principis de la medicina tradicional Xinesa. A ms l'entrenament del Taiji aporta beneficis generals a la salut i millora els atributs per gestionar l'estrs en els nivells inicials i intermedis , moltes intervencions teraputiques al llarg de lnies de TCM sn ensenyades als estudiants de Taiji avanats en les escoles tradicionals. El Taijiquan com un entrenament fsic es caracteritza per l'us de nivell a travs de conjunts basats en la coordinaci i la relaxaci ms que en la tensi muscular.

 Taiji entrenament i tcniques .
La prctica del taijiquan requereix diferents tipus d'entrenaments:
La prctica de la forma de m buida i les d'armes.
La prctica d'exercicis de qigong,
la prctica d'exercicis de tcnica bsica en els quals s'assagen els principis del moviment en el taijiquan.
Exercicis en parella o tuishou.
Estudi de les aplicacions marcials de les formes.

Aquests tipus d'entrenaments es poden ampliar segons l'estil i el coneixement del mestre i la importncia que doni als diferents aspectes de la prctica.

 Taiji estils i histria .


Arbre familiar.
 FIGURES LLEGENDRIES
    |
 Zhang Sanfeng*
 sobre el segle XII
 WUDANG KUNGFU i NEI CHIA
    |
 Tai Yi Zhenren*
    |
 Ma Yun Cheng*
    |
 Wang Zongyue*
 TAIJIQUAN
    |
 Zhang Song Xi*
    |
 LES 5 PRINCIPALS FAMLIES D'ESTILS CLSSICS
    |
 Chen Wang Ting
 1600-1680 9ena generaci Chen
 ESTIL CHEN
    |
    +---------------------------------------------------+
    |                                                   |
 Chen Xangxing                                     Chen Youben
 1771-1853 14ena generaci Txen                    Sobre el 1800 14ena generaci Txen
 Chen Forma Antiga (Lao Jia)                         Chen Nova Forma (Xin Jia)
    |                                                   |
 Yang Luchan                                      Chen Qingping
 1799-1872                                         1795-1868
 ESTIL YANG                                        Chen Forma curta, Forma Zhao Bao
    |                                                   |
    +---------------------+-------------------------+   |
    |                     |                         |   |
 Yang Xianhou        Yang Panhou                Wu Yu-shiang
   1839-1917          1837-1892                   1812-1880
    |                 Forma Curta Yang            ESTIL WU/HAO
    |                     |                           |
 Yang Xeng-fu         Wu Xuan-y                  Li Yiyu
 1883-1936            1834-1902                   1832-1892
 Forma llarga Yang        |                           |
    |                 Wu Qian-Chuan              Hao Wei-Chen
    |                 1870-1942                   1849-1920
    |                 Estil WU                        |
    |                 Forma 108                        |
    |                     |                       Sun Lu-tang
    |                     |                       1861-1932
    |                     |                       ESTIL SUN
    |                     |
    |                     |  
 FORMES MODERNES           |
    |                     |             Llinatge Txen Forma Antiga
    |                     |                 |
    |               Cheng Wing-kwong    Qi Min-Txuan
    |               ????-????  |        ????-????
    |                          |        |
    +----+-------------+       |        |
         |             |       |        |
   Zheng Man-txing    |     Zheng Tin-hung
   1901-1975           |     1930
   Forma Curta (37)     |     ESTIL WUDANG
                       |
               Comissi Xinesa d'Esports
               1956
               Beijing Forma 24
               .
               .
               1989
               Forma de competici 42 moviments (combinat des dels estils Sun, Wu, Chen, i Yang) 


Taiji en el present.


Formes modernes .

Per tal d'estandarditzar el Taijiquan per a l'exercici diari dels seus ciutadans, i a causa que molts professors de Tai Txi Txuan abandonaven l'ensenyament, el rgim Comunista  xins el 1949, deman una reforma. D'aquesta manera el Comit d'Esports Xins reunia quatre experts de Tai Txi que truncaren la forma de m de la famlia Yang a la (Forma Simplificada) postures de Taijiquan de 24 moviments el 1956.  Volien retenir d'alguna manera els principis essencials del Taijiquan

Llista alfabtica d'armes utilitzades en el Taiji d'armes.

 Els bastons curts;
 L'espasa;
 El ventall;
 La perxa;
 El sabre;


Taiji com una forma de la medicina traditional Xinesa.

Metges xinesos tradicionals han trobat que la prctica del Taiji a llarg termini t efectes favorables sobre la promoci del control i l'equilibri, flexibilitat i salut cardiovascular i redueix el risc d'infarts en ancians. En el comunicat dels estudis tamb es comenta que es redueix el dolor, l'estrs i l'ansietat. Uns altres estudis han indicat que la funci cardiovascular i respiratria, aix com aquells que havien sofert intervencions de derivaci d'artria coronria milloren considerablement. Pacients que tamb es beneficien de la pctica del Tai Txi sn aquells que pateixen insuficincia cardaca, pressi arterial alta, atacs de cor, artritis i esclerosi mltiple (Vegeu les citacions de recerca que es llisten sota).


Recursos sobre recerca mdica. 
Wolf SL, Sattin RW, Kutner M. Intense tai chi exercise training and fall occurrences in older, transitionally frail adults: a randomized, controlled trial. J Am Geriatr Soc. 2003 Dec; 51(12): 1693-701. PMID 14687346  ;
Wang C, Collet JP, Lau J. The effect of Tai Chi on health outcomes in patients with chronic conditions: a systematic review. Arch Intern Med. 2004 Mar 8;164(5):493-501. PMID 15006825;

 Enllaos externs .

 Tai Chi Chuan, Salud y Longevidad;
 Associaci de Professors de Tai-Txi-Txuan i Txi-Kung de Catalunya;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15455" title="Llimona dola" nonfiltered="2135" processed="2118" dbindex="7145">
 
Les llimones dolces, llimes dolces o llimons dolos sn un gran nombre de diferents ctrics, hbrids i varietats de conreu que normalment sn de forma arrodonida, verds o grocs amb un dimetre de 3 fins a 6 cm que estan relacionats amb la llimona.

Les llimones dolces ms freqents en el comer sn les petites i grogues hbrides (Citrus  aurantifolia) o les ms grans (llimona dola de Prsia) que sn tamb un hbrid (Citrus  latifolia). 

Altres llimones dolces sn Citrus  limonia, Citrus hystrix, i diverses espcies d'Austrlia Melicoccus bijugatus,Adelia ricinella,Citrus limetta), Citrus limettioides), i  Citrofortunella mitis

Descripci.

Les plantes de llimona dola sn arbusts o petits arbres de fins a  3 6 m d'alt. El tronc rarament s recte i tenen moltes branques. Les fulles sn de forma ovalada de 4 a 12 cm de llarg i 2-3 cm d'ample,similars a altres ctrics. Les flors fan de 1 a 3 cm de dimetre i apareixen durant tot l'any per ms abundants de finals de primavera a finals d'estiu. 

El suc de la llima dola es fa servir en nombroses begudes alcohliques i es van fer servir en la marina britnica per prevenir l'escorbut malgrat que no sabien que era per l'alt contingut de vitamina C.

Referncies.
Citrus aurantifolia Swingle ;
Tahiti Lime ;
Citrus (Orange, Lemon, Lime, Grapefruit, Naartjie genus) ;
Hort 403 - Lecture32 ;
Key Limes (Citrus aurantifolia) ;
Fruits: Limes ;

Enllaos externs.
History and varieties of limes ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15456" title="Llimona" nonfiltered="2136" processed="2119" dbindex="7146">

La llimona, llima o llim s el fruit d'un ctric cid, Citrus x limon (llimera, llimonera, llimoner), de color groguenc o verd-groguenc, amb moltssima utilitat culinria. S'adapta molt b al clima mediterrani, de la mateixa manera que la taronja. 

Poseeix un alt contingut en vitamina C (501,6 mg/l) i cid ctric (49,88 mg/l). S'utilitza per a fer postres o begudes naturals com la llimonada i com a condiment o ornament per a begudes i menjars.

La llimona, llima o llim era molt utilitzat pels mariners que pasaven llargs perodes en la mar sense accs a altres fruites o verdures, per a evitar l'escorbut.



Etimologia.

Limon prov de l'rab limna, que vol dir llimona i tamb prov de limn que vol dir fruita del llimoner. Citrus prov del llat i vol dir llimona.

Ecologia.
La llimera, llimonera, llimoner s originari d'sia i era desconegut per grecs i romans i va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat en occident fins desprs de la conquesta rab, extenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es correa en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportaci.

El llimoner el podem trobar de forma espontnia en matolls propers a costes i terrenys de l'interior poc elevats, ja que hi ha un clima suau i martim temperat. 
Tot i aix, bsicament s un arbre que es cultiva en zones tropicals, subtropicals i mediterrnies.

s un dels ctrics ms sensible al fred, per aix s conreat intensivament ms cap el sud que tarongers i mandariners. En canvi no li cal tanta calor durant l'estiu donat que els fruits no sn dolos i per aix a petita escala tamb es cultiva al litoral de Galcia i del Cantbric. s imprescindible que el sl estiga ben airejat perqu sin les arrels es moren. Pot presentar clorosi frrica en terres calcries. Necessita gran quantitat de magnesi.

Als Pasos Catalans es cultiva sobretot al Pas Valenci, al Baix Segura, Xtiva, Valncia, Alacant i Castell de la Plana i tamb a Sller, a Mallorca.

T flors, fruits en formaci i fruits madurs al mateix temps. Els fruits tarden de 10 a 18 mesos en madurar i es fan fins tres collites durant l'any.

Descripci.

s un arbret perennifoli, de 3 a 6 metres d'alria, de capada arrodonida, amb les branques sovint espinoses i amb les joves d'un to violat. L arrel s un eix vertical amb nombroses arrels secundries que neixen en desordre i el tronc s gruixut amb l'escora grisa, llisa o aspra i brillant.Les fulles sn simples, ellptiques, coricies, bastant llargues, de 5 a 10 cm, amb el pecol poc o gens alat i amb el marge gaireb enter o lleugerament dentat. Sn de color brillant per la cara superior i verd pllid i clar per la part inferior.

Les flors tenen uns 3 cm, hermafrodites, solitries o formant inflorescncies en ram en les axilles de les fulles. El peduncle s curt, articulat i carns. El calze est format per 5 spals triangulars petits, de color verd. La corolla est constituda per 5 ptals blancs per la part interior i de color violat per la part exterior. L androceu est format per un nombre elevat d'estams (entre 20 i 40). El gineceu s pluricarpellar amb l'ovari sincrpic, l'estil curt i l'estigma desenvolupat fins el final. El fruit, la llimona, s de color groc pllid. s de forma ovoide amb un mugr a la punta, d'uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust cid. s un hesperidi, constitut per un epicarpi prim, que cont l'oli essencial, un mesocarpi eixut i esponjs, de color blanc i un endocarpi format per les membranes que delimiten els grills que contenen el suc i les llavors. El fruit s la part que s utilitza per les seves propietats farmacolgiques.

 Principis actius .

Els principals components es troben en el pericarp i la polpa del fruit sn:
 Oli essencial: ric en limon, alfa i beta pin, isopulegol, alfabergamot, citral, citronelal, cumarines com la bergamotina i la limetina, terpinol, fellandr i sabin. ;
 cids: ascrbic (vitamina C), ctric, mlic. ;
 Flavonoides: Citrina que s una barreja d'hesperidisid, d'eriodictisid i de petites quantitats de diosmsid. Tamb apareix sinensetina, nobiletina, naringina, rutina i ericitrimina. ;
 Cafena (fulles) en petites quantitats;
 Pectina;
 Minerals: potassi i calci.

 Accions farmacolgiques .

Destaca el seu poder vitamnic,remineralitzant, antibacteri, antiescorbtic, antisptic, antioxidant, dirtic, depuratiu, antianmic, hemosttic local, digestiu, carminatiu, antidiarreic, antiemtic (antivomitiu), vermfug, febrfug, pectoral, analgsic, antireumtic, antigotoses, cicatritzant, demulcent i hidratant.

 Usos medicinals . 

La Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicaci pel llimoner. Tot i aix, tradicionalment se li atribueixen nombrosos usos, concretament, al seu fruit, la llimona.

s usat per prevenir l'acci de virus i bacteris, a l'augmentar les defenses per l'organisme amb l'activaci del glbuls blancs, a causa del seu elevat contingut en vitamina C.

Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratries com el refredats i la grip.

Tamb s til per l'aparell digestiu, ja que fa una funci reguladora i estimula les secrecions gstriques. A ms, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i s efica per evitar o frenar el vmit i expulsar els parsits intestinals.

S utilitza per tractar infeccions urinries, gota, dolors reumtics, colesterol, artritis, grcies a les seves virtuts dirtiques i depuratives.

En l'aparell circulatori, no noms tonifica els vasos sanguinis, sin que tamb prev l'angina de pit, ajuda a la circulaci sangunia, rebaixa la hipertensi, combat l'arteriosclerosi i estimula la formaci de glbuls vermells, sent molt adequat pel tractament de l'anmia. 

En l's extern s aplica per curar irritacions, lceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epistasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis.

 Altres usos . 

Pel que fa a l'alimentaci, la llimona, s utilitza principalment en l'elaboraci de sucs, de begudes refrescants i de licors. Tamb, per pastisseria en general i per aromatitzar diversos plats.

En perfumeria, s utilitza la pell de la llimona i l'essncia obtinguda de les flors. En jardineria tamb es fan servir varietats nanes en testos com a plantes d'interior.

La llimona s l'ingredient principal de la tinta invisible, en qu l'escrit es veu escalfant el paper. Tamb popularment s un premi negatiu, de mal carcter, oposat a la taronja.

 Toxicitat . 
 
El llimoner presenta una toxicitat lleu. No obstant aix, igual que totes les espcies del gnere Citrus, contenen olis essencials fototxics i irritants que poden produir reaccions drmiques (pstules en els llavis, dermatitis) a les persones que s exposen a fortes dosis de rajos ultraviolats. Tamb pot causar algunes allrgies causades per l'hipersensibilitat a la llimona

 Referncies bibliogrfiques . 
Giovanni Dugo, Giacomo Di Angelo; "Citrus the genus citrus, Medicinal and Aromatic Plants", Industrial Profiles.
Ramon Pascual; "Guia dels arbres dels pasos catalans". Ed. Prtic S.A. Tercera edici.
J. Artigas; "El limn", Edaf Madrid. ;
Jan Kybal, Jirina Kaplick; "Plantes aromticas y culinarias", Susaeta.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15457" title="Taronja" nonfiltered="2137" processed="2120" dbindex="7147">
Aquest article s sobre el fruit. Tamb existeix el color taronja.;

La taronja s el fruit del taronger. s un ctric, de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit. Originriament del sud-est asitic, s'adapta molt b al clima mediterrani.

Com tots els ctrics s ric en Vitamina C, i s habitual menjar-ne senceres, aix com en forma de suc.

Simblicament es diu que alg s la mitja taronja d'un altre quan s la parella perfecta en el terreny de l'amor. 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15458" title="Llima" nonfiltered="2138" processed="2121" dbindex="7148">

 Tecnologia: eina, que pot ser de diferents materials i formes, que serveix per desgastar, rebaixar o allisar objectes. Vegeu llima (eina).
 Botnica: nom amb el qual, al Pas Valenci i al sud de Catalunya, s'anomena els ctrics de color groguenc. Vegeu llimona, per a la varietat ms autctona i habitual, i llima dola per a la varietat tropical.
 ptica: Llima (color);
 Zoologia: peix teleosti, de nom cientfic Ruvettus pretiosus. Vegeu llima (peix).
 Zoologia: mollusc lamellibranqui, de nom cientfic Lima hians. Vegeu llima (mollusc).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15462" title="Oriola" nonfiltered="2139" processed="2122" dbindex="7149">
Oriola s tamb el nom d'un nucli de Portugal: Oriola (Portugal).;


Oriola (oficialment i en castell Orihuela) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Regi de Mrcia. s la capital cap de l'extensa comarca del Baix Segura; el seu topnim oficial s Orihuela; en la llengua que parlen la majoria dels 80.468 habitants, de gentilici oriolans; que s'hi enregistraren en 2004 s el castell. La meitat, si fa no fa, de la poblaci es concentra al casc urb i la resta est molt dispersa per les ms de vint pedanies que s'escampen per l'enorme terme municipal, de 365,4 km2, el segon ms gran del Pas Valenci, i que relacionem tot seguit: Ameva, Barba-roja, Rac de Bonana, Cam de Beniel, Cam Vell de Callosa, La Campaneta, Devesa de Campoamor, Correnties Baixes, Correnties Mitjanes, Els Desemparats, L'Escorratell, Els Horts, Hurxillo, Mitja Llegua, Mol de la Ciutat, Molins, El Mudament, La Murada, Les Snies, La Matana, Sant Bartomeu i Torremendo. Hi ha una pedania on s parla en valenci i eixa s Barba-roja.

L'actual consistori, sorgit de les urnes en 2007, est composat per 14 regidors del PP, que det la batlia, 7 del PSPV, 3 d'IV i 1 de CLR. L'agricultura a l'interior  ctrics i fruiters  i el sector serveis a la zona costanera  16 km de platges, afectades pel turisme massiu  i a la ciutat  amb un considerable patrimoni arquitectnic  sn la clau d'una rica economia.

El riu Segura configura el paisatge de l'extens terme que abasta des de la costa a una srie de serres interiors com ara la d'Oriola o la d'Hurxillo, que volten el casc urb. El paratges ms conegut s el Palmerar de Sant Antoni, de possible procedncia mora; hi ha rutes senderistes que interconnecten les pedanies passant per diferents cims.

El Segura concedeix particular fesomia a la ciutat i s temut pels oriolans, ja que a pesar de portar normalment poca aigua si plou riu amunt s'unfla i inunda la ciutat com ha ocorregut en, al menys, vuit o nou ocasions des dels anys quaranta; de la seua riquesa monumental direm que el casc antic esta declarat Conjunt Histric i que t ms de vint temples actius.

 Demografia .
En 2003 comptava ja amb 67.731 habitants dels quals 29.863 viuen en el nucli histric d'Oriola, 15.566 en la costa (Devesa de Campoamor) i la resta en les nombroses pedanies amb qu compta: La Murada (2.930), Sant Bartomeu (San Bartolom) (2.281), Desemparats (Desamparados)(2.137), L'Apareguda (La Aparecida) (1.955), Arneva (1.586), Hurxillo, Rac de Bonana (Rincn de Bonanza), Barba-roja, Torremendo, Les Sries(Desemparats), Correnties, etc.




 Geografia .
s la capital histrica del Baix Segura i s una important zona de regadiu amb ms de 50.000 hectrees. Deu la seua riquesa a les aiges del Segura que fertilitzen l'horta oriolana. La ciutat ha sofert durant molts anys les crescudes devastadores d'este riu (1651, 1879, 1946, 1973, 1987) fet pel qual va haver de ser canalitzat i no es desborda des de 1989.

Compta amb un interessant patrimoni historico-artstic: Catedral, Esglsia de Santes Justa i Rufina, Esglsia de Santiago, etc. La seua zona costera s un important nucli turstic al costat de Torrevella, el Pilar de la Foradada, Rojals i Guardamar del Segura.

 Histria .

Poblada des de temps remots com demostra el jaciment dels Saladars on s'han trobat deixalles dels segles IX-IV aC, Oriola fou denominada Orcelis pels romans; fou capital de la provncia visigoda d'Auraiola (576), que abraava les actuals comarques del sud valencianes i Mrcia. 

Desprs de la invasi musulmana, encara va romandre com a regne cristi, grcies al Tractat de Teodomir d'abril (713) (Alacant, Albacete, Mrcia i comarques de Granada, Jan i Almeria); el 823 torna als musulmans; al 929 passa a anomenar-se regne de Mrcia. El 17 de juliol de 1242, i en virtut del Tractat d'Alcaraz, pass a l'infant Alfons de Castella; dues dcades ms tard una sublevaci mudjar va fer necessria una nova invasi de la vila, protagonitzada en aquest cas per Jaume el Conqueridor, qui va tornar-la a Alfons X; poblada en un principi a fur de Mrcia, similar al de Sevilla i Toledo, Oriola va ser incorporada al Regne de Valncia per Jaume el Just, el 1304, en virtut de la Sentncia Arbitral de Torrella; a partir de llavors acull els furs valencians, imposa el catal com a llengua cooficial i obt representaci a les Corts. 

Durant l'etapa [[|castella|castellana]], les seues terres foren ja objecte de successius repartiments entre pobladors catalans, aragonesos i castellans, que prosseguiren fins 1314; durant la Guerra dels Dos Peres fou ocupada pel castell Pere I el Cruel i estigu sota senyoriu de l'infant Ferran fins la seua definitiva incorporaci al Regne de Valncia en 1375; el seu extens terme municipal comprenia, a ms a ms de tota l'actual comarca del Baix Segura, els de Favanella i Crevillent, malgrat que aquests ltims es van segregar posteriorment; des d'aleshores Oriola fou erigida en capital politico-administrativa de la demarcaci meridional del Regne  que s'estenia des de Xixona fins la frontera amb Mrcia en establir-se en ella la seu de la Batlia General  fins que el 1646 aquesta pass a Alacant  i de la Procuraci General d'Enll Xixona , ofici que es va transformar, des del 1366, en portaveu de governador general, igualment independent de son homnim valenci.

En la centria segent, Oriola, que en 1437 (11 setembre) abast el rang de ciutat (la primera Ciutat de la provincia d'Alacant), va modificar el seu tradicional rgim municipal en virtut de la instauraci del sistema d'insaculaci (1445-1449), que facilitava el control del poder municipal per una oligarquia de cavallers i ciutadans honrats possedors de grans i valuosos patrimonis agraris, i fou seu de celebraci de les Corts del Regne el 1488; el desequilibri poltico-social resultant d'aquest procs d'oligarquitzaci i de les lluites de faccions urbanes tingu ocasi de manifestar-se, tot i que no fou l'nica vegada, durant la Revolta de les Germanies (1520-1522), en formar-se un govern revolucionari que va declarar la seua adhesi a la revolta i que fou derrotat pel general Vlez que ocup la ciutat; posteriorment encara reforaria la seua capitalitat: en la qesti eclesistica, amb l'erecci, el 1564, del Bisbat d'Oriola; i en la cultural, amb la creaci, el 1610, de la Universitat d'Oriola; durant el segle XVI, la seua tradicional condici de frontera i la marcada empremta militar dels seus grups socials hegemnics perden protagonisme com a elements decisius de la configuraci social, mentre que, sota el signe de l'expansi agrria i demogrfica que experiment la comarca, s'impuls el Procs rompedor.

Aprofitant aquesta conjuntura alcista, que en all referent a la poblaci de la ciutat es reflexa en els 9.800 habitants del 1592 front els 5.700 del 1542 o els 7.500 del 1565 (utilitzant sempre l'ndex del 4,25 sobre el nombre de cases), els poblets reialencs dependents d'Oriola intenten (Catral, 1604) o aconsegueixen (Callosa del Segura, 1579; Almorad, 1583) la seua emancipaci municipal; al llarg del segle XVII i grcies a la proliferaci de colonitzacions alfonsines, la ciutat continuar perdent el control sobre una bona part del seu terme originari, en aquests casos en favor de la jurisdicci senyorial; durant el segle XVII, l'expulsi dels moriscs afect indirectament la ciutat, doncs alguns dels seus vens contriburen a omplir buits deixats per l'expulsats en diversos senyorius del voltant; per, ms que aix, fou la runa de l'agricultura comercial i la incidncia de les pestes del 1648 i 1678 les que feren dels sis-cents una centria particularment dura i difcil, ja que la poblaci urbana pass d'uns 10.000 habitants el 1609 a 7.100 el 1646 i al voltant de 6.000 cap el 1690; signe molt diferent presenta el segent, que comena amb la prdua dels furs i el saqueig de la ciutat, causada per l'adscripci del governador de la ciutat, marqus de Rafal, al bndol austriacista i la seua enemistat amb el borbonista cardenal Belluga; en qualsevol cas, per, al municipi va cobrar impuls el procs d'expansi econmica i demogrfica encetat dcades enrere, amb la repoblaci feta pel polmic Belluga amb colons murcians, la qual cosa acab amb la parla catalana que, fins aleshores, s'hi conservava; com ho demostra que fins el 1702 el captol catedralici escriu la seua documentaci en valenci i castell; el consell municipal adopta el castell com a llengua oficial el 1707 (per el castell es parlava als carrers des de sempre) i desprs ho fan els notaris; el final del segle el terme municipal continuava reduint-se a causa de noves segregacions (Catral, Pies Fundacions).

En les dcades que seguiren, la ciutat no fou aliena a la crisi del creixement agrari i de les estructures de l'Antic Rgim, assolint gran arrelament el carlisme i les posicions poltiques reaccionries, que tamb s'impregnaren en grups socials de baixa extracci social; en mar de 1829 un terratrmol va fer estralls a la poblaci afectant la majoria d'edificis i el castell; al llarg d'aquest segle i part del XX encara perduren i fins i tot s'accentuen el minifundisme i la concentraci de la propietat de la terra com dues cares d'una moneda, al temps que es manifesta la incapacitat per a impulsar un procs industrialitzador; mentre tant, la poblaci augmenta lentament fins que s'intensifica la colonitzaci del camp (que propiciar noves segregacions municipals: Sant Miquel de Salines, Torrevella), l'arribada del regadiu ha transformat l'estructura econmica de la ciutat, i de la comarca, que continua en continua expansi des dels cinquantes del segle passat.

 Patrimoni .



 Oriola ciutat .

 Casc histric. Declarat Conunt Histric Artstic el 1969. ;

 Catedral d'Oriola. Edifici gtic dels sehles XIII al XVI, amb tres naus i girola, el seu creuer el va transformaer Pere Compte aprincipis del segle XVI. Destaquen el seu conjunt de reixeries gtiques i renaixentistes, el cor de Joan Baptista Borja del s.XVIII, l'orgue del s.XVIII obra de Salanova, la Capella de la Comuni i la Capella del Roser. La catedral cont obres d'aristes importants com Velzquez, Snchez Coello, Ribera, Francisco Salzillo, Galarza, Snchez Lozano, Matas Stommer, Vergara, Paolo de San Leocadio, etc. ;

 Castell d'Oriola:  est situat al cpdamunt del mont Sant Miquel. La seua contrucci s suposa rab, per tamb s possible que fora el rei visigot Teodoric qui el comenara. a pesar d'estar protegit sofreix una important degradaci. ;

 Collegi Sant Domnec: Estil herreri, de 1569. Antic convent exclaustrat en 1824, que fou seu de la Universitat Literria, nica durant tres segles en aquestes contrades.

 Esglsia de Sant Justa i Santa Rufina. Esglsia gtica d'una sola nau, capelles entre els contraforts, una portada lateral renaixentista i portada principal barroca. Destaca el retaule de la capella de la Comuni i l'orgue neoclssic. La Sagristia es obra de Jaume Bort.


 Esglsia de Sant Jaume Apstol. Esglsia gtica d'una sola nau, capelles entre els contraforts, una portada d'estil gtico flamger i capalera renaixentista. Capella de la Comuni barroca. Destaca l'orgue barroc, obres de Francisco Salzillo, Josep Puchol i Joan de Joanes. Ac celebraren Corts els Reis Catlics abans d'anar-se'n a la conquesta de Granada. Declarada B.I.C.

 Muralles. Al soterrani de l'Aulari de la Universitat Miguel Hernndez se'n conserva un llen un lienzo amb quatre torres, i tamb es potden visitar uns banys rabs, habitatges islmics i restes gtiques i barroques.


 Palau Episcopal. Palau barroc del segle XVIII. Destaca el seu petit claustre barroc, l'escala coberta amb cpula i la portada de la Curia.  Era la residncia del bisbe fins els seu trasllat a Alacant. s BIC.

 Ermita de Sant Antoni. Petita ermita del barri del mateix nom, s un d'un barroc tard.

 Esglsia del Carme. Situada en la plaza de su mismo nombre, se trata de una iglesia barroca de una sola nave, tiene dos portadas laterales, est cubierta con bveda de medio can, recientemente restaurada y cpula en el crucero. Conserva una imagen de la Virgen del Carmen obra de Francisco Salzillo, cuyo camarn fue restaurado en el ao 2007.

  Esglsia de Les Saleses i Monestir de la Visitaci. Esglsia neoclssica amb una faana rematada amb un front tringular. A la faana es fa s de marbres rojos, blancs i negres que produeixen un joc de colors. al front que corona la faana estan els escuts de Carles Maria Isidre i la seua esposa, fundadors del monestir. t una interressant collecci de quadres de temtica religiosa de Vicent Lpez i Sebastiano Conca, a ms d'obres de Snchez Lozano y de Santiago Baglietto. Va ser declarada B.I.C.

 Santuari de Nostra Senyora de Monserrate. Temple  barroc del segle XVII per amb restes d'origen gtic, estil al qual se li va superposar el neoclssic en la nau de l'esglsia (s.XVIII). Al monestir s'hi conserva la imatge de la patrona de la ciutat (imatge moderna de Jos Mara Snchez Lozano). L'ampliaci del segle XVIII va ser promoguda pel bisbe d'Oriola, D. Luis Elas Gmez de Tern. De tot el conjunt el ms ressenyable s el retaule de la Capella Major 8obra de Josep Puchol), el de la Capella del Hallazgo (obra de  Antonio Caro el Vell), pintures de Bartolom Albert, Antoni Villanueva, Galarza, Antonio Ruidavest, etc. T un orgue neogtic i una interessant collecci de txtils (segles XVIII, XIX i XX).  ;


 Monestir de Santa Anna. La seua construcci s'inicia el 1594, sent un convent de franciscans. s un edifici, ampli i desornamentat de tres plantes. Desatca el porxe d'accs, el refectori i el claustre i l'escala principal. L'esglsia s barroca per amb molt poca ornamentaci, que contrasta amb la capella del Jess, ms ornamentada. dins d'aquesta es conserva una imatge del Crist de l'agonia de Francisco Salzillo.  El camar de Nostre Pare Jess est decorat per pintures murals del segle XVIII d'Antoni Villanueva.

 Monestir de Sant Joan Baptista de la Penitncia. Edifici barroc amb una esglsia del segle XVII dissenyada per Antoni de Villanueva tamb barroca amb volta de can i cpula. Els frescs de l'esglsia foren pintats en la seua majoria per Antoni Villanueva. A l'interior del Monestir es guarden obres de Salzillo, Estee Bonet, del mateix Villanueva, etc. aix mateix tamb destaca el conjunt de reixeries i el campanar. ;


 Palau del Compte de la Granja: barroc, amb una interessant portada. A la seua planta noble conserva mobiliari, pintura rellotges, destacant algunes, com les atribudes a Bassano i altres de Vicent Lpez, Madrazo, Snchez Lozano etc. El disseny de la portada principal s'atribueix a Jaume Bort.

 Palau dels Comptes de Luna (Palau de Teodomir o dels Ducs de Bjar). Edifici barroc del s.XVIII amb una interssant cpula amb frescos. Actualment s un hotel.

 Palacio del Barn de la Linde. Edifici barroc del segle XVIII.;

 Palau del Marqus d'Arneva. Palau barroc, amb una clara jerarquitzaci de buits, en una dels seus laterals conserva l'escut de l'antic psit, i en un cant l'escut del Marqus d'Arneva. Conserva interessants peces, destacant les de Joaqun Agrasot], l'ensenya de l'Oriol del segle XV i el llibre de privilegis d'Oriola. Actualment s la seu de l'ajuntament. ;

 Palau del Marqus de Rafal. Del segle XIX i ampliat en el posterior, al seu interior cont interessants obres pictriques entre els que destaca Jos Mara Snchez Lozano i un arxiu amb protocols notarials del segle XVII. ;


 Palau Portillo: obra barroca del segle XVIII.

 Palau de la Comtessa de Via Manuel. Edifici modernista del segle XX. ;

 Palau dels Marquesos de Ruvalcaba. Edifici del segle XX que cont una important collecci de cermica (segles XVIII, XIX i XX) i pictrica (segles XVII, XVIII i XIX), tamb 3s destacable el mobilari i els tapissos. actualment s una oficina de Turisme de la ciutat. ;

 Palau de D. Bernardino Roca de Togores: Edifici barroc per amb restes anteriors (gtiques).

 Palau dels Roca de Togores, neogtic del s. XIX. ;

 Palau del Comte de Pinohermoso. L'origen el t al segle XVI per est totalment reformat. Destaca la faana principal i la sud. Ac tene la seu la Biblioteca Pblica Fernando Loazes, l'Arxiu histric d'Oriola i l'Arxiu Municipal (on la majoria est escrit en valenci). Tamb te una collescci de retrats (segles XVII i XVIII).


 Sant Sepulcre: Obra barroca del s. XVII;

 Seminari Dioces de Sant Miquel. la seua construcci s'inici a mitjans del segle XVIII, per es feren ampliacions fins el XIX. La portada d'accs consta de tres cossos i est decorada amb motius herldics i escenes de la Purssima, Sant Miquel, i el Sagrat Cor de Jess. Cont una gran biblioteca. El seu s s el de formar sacerdots, a excepci de l'ltim curs que s'estudia a Alacant.

 Torre Casa Casiniello. Forma part de les restes de la muralla de la ciutat.

 Torre de Embergonyes. Torre de planta hexagonal, obra de tapial de morter de cal i arena que inclou grava i pedra calcria de distintes mides, el seu origen seria almohades. Declarada BIC.


 Torres Calle Torreta. Restes arqueolgiques de la muralla de la ciutat, es troben al costat del Santuari de Montserrate. ;

 Conjunt Severino Ballesta. Conjunt de tres edificis modernistes dissenyats per Severino Ballesta entre 1920 i 1930.

 Casa Casinello. Edifici del segle XIX, ocupat per la Concejalia de Joventut.

 Palauet dels Mejas. Edifici del segle XIX amb una faana interessant.

 Palauet dels Rebaglieto. Edifici neoclssic del s. XIX.

 Plaa de Bous. De 1905, substitueix a una anterior que es localitzava al desamortitzat convent de Sant Agust. ;

 Llotja municipal. Edifici d'estructura metllica de principis del XX. Severino Ballesta el disseny dins les reformes modernistes dels anys 20 i 30. Actualment s'ha restaurat i ubicant-se el Conservatori Professional de Msica "Barton Pedro Terol". ;


 Palmerar de Sant Antoni. Declarat BIC i Lloc d'Inters Comunitari (LIC). El Palmerar ocupa una superfcie semicircular i el seu origen segurament s islmic.

 Patrimoni pel terme .

 Els Saladars (Los Saladares). Important jaciment arqueolgic, situat al vessant d'un petit tur a la pedania de Desemparados. cronolgicament abasta del IX al IV a.C. s B d'Inters Cultural (BIC).

 Torre de Cap Roig. Torre viga per a previndre els atacs dels pirates. De forma cilndrica i base en tals, sobre el qual es sita la porta d'accs i nombroses finestres. B.I.C.

 Mol de la ciutat. Construt entre 1902 i 1905, possiblement sobre un altre del segle XVIII, del qual es conserva l'assut.

 Mollons del Regne, anomenats Pinotxos. Monolits de roca manats a contruir pel rei Ferran el catlic per a marcar la frontera entre el regne de Mrcia (Regne de Castella) i el Regne de Valncia. Els que es poden veure actualment sn una rplica del segle XVIII encarregats per Carles III. ;

 Nries bessones. Nries i assut islmic situades a Desemparats, l'obra actual, per, s del segle XVIII. ;


 Cultura i tradicions .

La cuina oriolana incorpora els productes de la seua horta: putxero amb pilotes, arrs amb crosta, paella, guisat de titot; el peix de la seua costa; embotits i salaures i, com a poble rab, una extensa varietat de dolos: pastissos de glria, xatos, valarinos, almoixvanes, etc.

De les activitats festives podem destacar els Moros i Cristians, la Setmana Santa, declarada d'Inters Turstic Nacional i la Fira de Ramat, concedida per Reial Decret d'Alfons X el Savi.

Distints estudis de les Universitats d'Andalusia i Mrcia (1988-2006) demostren que Oriola t ms relaci cutural i de compres amb Mrcia que amb Valncia quant a: fontica, lxic, arquitectura, folklore, festes, instruments musicals, costums de soterrament, gastronomia i varietats de llengua. Tamb t "almojabenas", "Gigantes y Cabezudos", Monas, "Alioli" i altres coses catalanes, per a la seva versi.

 Esports .


A la ciutat existeixen les installacions esportives del Poliesportiu Municipal (situat al palmerar oriol) i altres situats a les pedanies. 

Oriola t clubs com l' Orihuela CF i el CD Unin Ciudad de Orihuela pel que fa al futbol, l'Orihuela Club de Rugby i altres equips en  bsquet, voleibol, tennis i altres esports.

 Clubs oriolans .

 El Orihuela CF juga a la Segona Divisi B d'Espanya i el seu camp s Estadi Los Arcos. El club actual s el resultat de diverses fusions entre altres clubs i el relleu del desaparegut Orihuela Deportiva (que arrib a quedar cinqu a la Segona Divisi. La seua filial, l'Orihuela Club de Ftbol B milita a la Regional Preferent del Pas Valenci.

 El CD Unin Ciudad de Orihuela juga a primera regional i el seu camp de ftbol s el de les Espaetas.

Cada pedana t els seus propis equips i campionats.  Cada quatre anys es celebren els Jocs Esportius a mode d'Olimpades entre les pedanes.


 Oriolans illustres .
 Miguel Hernndez: poeta;

 Joaqun Agrasot: pintor del segle XIX i XX.

 Gins Prez de la Parra: Compositor del Renaixement, autor d'una part del Misteri d'Elx.

 Francisco Desprades: Cardenal y primer nuncio permanente del Estado Vaticano.

 Trinitario Ruiz Capdepn: Ministre espanyol i Senador;

 Mariano Roca de Togores y Carrasco: Ministre, diputat, ambaixador i escriptor.
    

Referncies.



Vegeu tamb.
 Castell d'Oriola;

 Gloriosa ensenya de l'Oriol;


Enllaos externs.
 Ajuntament d'Oriola  ;

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor;

 Institut Valenci d'Estadstica;

 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15463" title="Riu Segura" nonfiltered="2140" processed="2123" dbindex="7150">

El Segura s un riu de la Pennsula Ibrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilmetres de Pontn Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jan). Les seues aiges brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura.

Discorre per les provncies de Jan, Albacete, Mrcia i Alacant; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (Alacant).

Els romans el van anomenar Thader o Tader i els rabs War-Alabiat que vol dir "riu blanc".

Cabal mitj:
Cieza: 26 m3/s;
Oriola: 21,59 m3/s;
Guardamar del Segura: 5 m3/s;

Afluents:
 Riu Mn (que naix a Albacete), s el que li aporta un major cabal.
 Riu Argos.
 Rius Alhrabe i Benamor (Moratalla).
 Riu Qupar.
 Riu Mula.
 Riu Guadalentn, Sangonera o Reguern (que naix aiges arriba de Llorca i s'uneix al Segura en Beniajn, aiges baix de la capital murciana).
 Rambla Salada.
 Rambla de Favanella.

Rgim fluvial:
El riu Segura s en capalera un riu plujo-nival per en la major part de la seua conca s pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el mxim a l'estiu i el mnim a la tardor, a cusa de les necessitats del reg a Mrcia i Alacant. El cabal mitj a la desembocadura s de 5 m3/s, minvat pel seu intens aprofitament hdric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Mrcia fins al mar greus problemes de contaminaci.

Riu fams per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de 1651 va causar 1.500 morts a Mrcia amb un cabal de 1.700 m3/s. El 1879, la clebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m3/s tant a Mrcia com a Oriola. Les riuades dels anys 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 passaren a la histria,  ien moltes d'elles se superaren els 1.000 m3/s de cabal mxim instantani. A causa d'aix s el riu ms controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals del segle XX en la seua conca baixa.

Principals poblacions que travessa:
 Yeste, en la provncia d'Albacete.
 Calasparra, Cieza, Abarn, Arxena, Molina de Segura, Alcantarilla, Mrcia, Beniajn i Beniel, en la Regi de Mrcia.
 Oriola, Rojals i Guardamar del Segura, en la provncia d'Alacant.

Embassaments:
La conca t una capacitat d'embassament de 1.129 Hm3 Els principals embassaments i pantans sn:
En el riu Segura:
Cenajo: 437 Hm3;
Fuensanta: 210 Hm3;
En els seus afluents:
La Pedrera, al Baix Segura: 346 Hm3;
Algeciras, al riu Algeciras: 45 Hm3;
Camarillas, al riu Mn: 36 Hm3;
Talave, al riu Mn: 35 Hm3;
Santomera, a la rambla Salada: 26 Hm&3;
Alfons XII, al riu Quipar: 22 Hm3;
Puentes, al riu Guadalentn: 14 Hm3;
Crevillent, a la rambla del Bosch: 13 Hm3;
Valdeinfierno, al riu Alcaide: 13 Hm3;
Argos, al riu Argos: 10 Hm3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15464" title="Espasa" nonfiltered="2141" processed="2124" dbindex="7151">

L'espasa s una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si s necessari amb un canal (depressi longitudinal), d'un mnec i d'un protector que protegeix la m. L'extrem del mnec s ornamentat generalment amb un pom. 

 Histria .
Seguint amb el fil dels segles i dels pobles, l'espasa ha evolucionat en diferents formes, convertint-se en katana al Jap, sabre, simitarra, etc. 

 Tipus .
Espases d'una m.
 Acinaces una espasa persa o mede. ;
 Gladius : espasa curta dels legionaris romans;
 Rapire : espasa llarga i fina utilitzada en Europa pels duels;
 Jian : espasa xinesa lleugera utilitzada per la prctica del Tai Txi;

Espases a dos mans.
 Espasa bastarda (una espasa que pot ser utilitzada tant a una m com a dos mans);
 Claymore;

Espases clebres .
Les nombroses espases amb un nom clebre : 

 Andril : espasa d'Aragorn, personatge del Senyor dels Anells;
 L'Espasa de Dmocles. ;
 Durandal : espasa de Roland, campi de Carlemany.
 Flamberge : espasa a dos mans de Renaud de Montauban.
 Exclibur : espasa del rei Arts.
Tizona : espasa del Cid.
Colada: espasa tamb del Cid, que segons les llegendes va robar al comte Berenguer Ramon II el fraticida en un segrest.
 Stormbringer : espasa d'Elric, personatge de Michael Moorcock, i la seva bessona Mournblade;

Quan t la fulla corbada se'n diu sabre.

Vegeu tamb.

Esgrima - Esgrima medieval - Armament medieval - Sabre - Floret






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15465" title="Elx" nonfiltered="2142" processed="2125" dbindex="7152">


Elx (IPA: ) s la capital de la comarca del Baix Vinalop, la ms meridional de llengua catalana, i tamb s la tercera ciutat en demografia del Pas Valenci i la segona de la provncia d'Alacant. T el palmerar ms gran d'Europa amb ms de 200.000 palmeres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tamb ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat, el Misteri d'Elx, un drama sacro-lric medieval, que tracta de la mort i Assumpci de la Mare de Du. Segons els especialistes est datat al segle XV, en la seua part ms antiga, i s cantat en Valenci medieval. 

Segons el darrer cens lingstic de la Generalitat Valenciana, datat el 2001, Elx ciutat tenia el 2001 un 40% de valencianoparlants (als barris tradicionals i als primers eixamples entre un 50% i un 65% afirmen saber parlar valenci mentre que la llengua s molt minoritria als barris d'alta immigraci com Carrs, els Palmerars o Sant Antoni). Al Camp d'Elx  el valenci s clarament majoritari i s'arriba a ms del 80% de parlants en les pedanies al sud de la ciutat algunes molt poblades: la Baia, Asprella, la Foia, Matola etc. on la fidelitat lingstica interna s molt alta.

Histria.
La histria d'Elx comena a L'Alcdia, jaciment situat a 2 km. del nucli urb i en qu es troben deixalles des del neoltic fins als visigots; s l'poca bera la de major esplendor i en la qu es talla la Dama d'Elx, bust d'una dona ricament abillada, una de les ms importants obres artstiques d'aquesta poca, trobada en 1897, i que roman al Museu Arqueolgic Nacional de Madrid malgrat les reiterades peticions fetes per a la seua devoluci al seu lloc d'origen; la ciutat d' Ilici o Illici, que pertanyia al contestans, va passar a sobirania de Roma a la Segona Guerra Pnica; dels romans no hi romanen testimonis arqueolgics per sabem que en temps d'August establiren a la ciutat ibrica una colnia de veterans i llavors es va dir  Iulia Illici Augusta, i era colonia immunis amb ius italicum; a la ciutat s'encunyava moneda de bronze, i a la costa (bastant propera) tenia un port anomenat Illicitanis Sinus (Santa Pola), just al centre d'una badia formada pel promontoris Saturni i Dianium (Dnia). 

Elx tamb fou seu d'un bisbat en temps bizantins, visigots i el primer perode mossrab, els rabs s'establiren ja en l'actual emplaament, concretament en el que ara es coneix com la Vila Murada i construren un complex sistema de reguiu; sota domini rab es va dir Alsh; la conquesta cristiana, en 1265, oblig als moros a installar-se en el Raval de Sant Joan i als jueus en el que ara s la parrquia del Salvador; en poca de les taifes, pertany, ads al regne de Dnia, ads al de Mrcia; Jaume I fou qui realment conquist Elx, en virtut dels pactes que va fer amb el seu gendre Alfons X, de Castella, als sarrans i proced a la seua repoblaci amb catalans, cosa que explica que aquesta comarca tan meridional parle catal; en 1304, en acompliment de la Sentncia Arbitral de Torrelles, Cartagena, Oriola, Elx, Guardamar del Segura i altres poblacions passaren a formar part de l'antic Regne de Valncia, hi havia amplis territoris francs i mplies rees comunals i municipals que limitaren moltssim els drets senyorials territorials, i que es concentraven bsicament en les partides denominades les Quatre Alqueries, avui desaparegudes, i en el terme del raval, significativament denominat Magram; aquest fet s essencial, perqu va contribuir a desenvolupar un ample procs de privatitzaci de terres, dut a terme per una complexa gamma d'agents socials que explicaria la feblesa estructural del nou senyoriu que hi emergir el 1470 quan la reina Isabel de Castella cedisca a Gutirrez de Crdenas les viles de Crevillent i Elx, prviament cedides a aquesta per Ferran d'Arag; i tanmateix el relatiu desenvolupament de l'agricultura, en connexi amb la important instituci de les aiges de reg, organitzades des del Consell, aix com el mercat urb.



Els segles XVI i XVII sn conflictius socialment, d'una banda en les Germanies la vila va aprofitar l'ocasi que li brindava la revolta agermanada per tal d'impedir la presa de possessi a Ddac de Crdenas  i proclamar la seua vinculaci a la Corona; el fracs de dita revolta, militarment esclatada per tropes de l'aristocrcia al front de les quals anava el propi senyor d'Elx i el marqus de Vlez, va suposar, una vegada ms l'esclafament de l'ideal de municipi reial baix-medieval; d'altra l'expulsi morisca que no sols va significar la prdua d'un ter de la poblaci, ja que investigacions recents mostren que la poblaci musulmana del raval no era una simple comunitat camperola unvocament sotmesa al poder dels Crdenas, sin una collectivitat que practica una agricultura comercialitzada sobre l'rea de l'antic Magram; la repoblaci duta a terme per Jordi de Crdenas entre 1609-1611, intentava no noms refer una greu situaci econmica que, potser vinguera d'abans, per s'acceler rpidament amb l'expulsi, sin recompondre una situaci de feblesa poltica, que fou en aquell moment parcialment compensada a l'entrar les oligarquies propietries urbanes entre els beneficiaris de la repoblaci, juntament amb altres molts vens d'extracci social artesana i camperola; d'altra el naixement d'una complicada organitzaci social que comenava a produir una poderosa oligarquia propietria composta per cavallers, ciutadans, rectors dels municipi, advocats, metges notaris, una burgesia de comerciants, bona part de la qual era d'origen estranger; un artesanat molt heterogeni organitzat en gremis i una srie de capes de treballadors, llauradors i camperols que establia ja les bases d'intercanvi i explotaci; tot plegat amb la baixada de rendiments productius del camp propiciat per l'expulsi morisca, la delinqncia, el bandolerisme i la resistncia senyorial, en 1644, a la pressa de possessi de Jaume de Crdenas, germ i hereu del recent mort Jordi, sn el detonant d'una srie de conflictes traduts en un tira i arronsa entre la vila i la instituci senyorial que acabaren amb la consecuci favorable a aquesta de la sentncia del plet de reversi a la Corona el 1697.

Altre aspecte cridaner del segle es l'increment en les activitats urbanes relacionades amb l'oli i el sab per part de l'oligarquia propietria local, especialment els nobles, en plena crisi del segle; el XVIII comena marcat pel l'abolici dels Furs en 1707, la qual cosa dna l'oportunitat d'aplicar sense entrebancs la jurisdicci senyorial, que crea la figura de l'Alcalde Major, nomenat personalment pel senyor, per damunt dels alcaldes ordinaris i aliena erms comunals i propis i que torna a xocar amb l'oposici de la vila una vegada que aquesta recupera el seu dinamisme social a partir dels anys trenta; a partir d'aquesta dcada hi ha un creixement econmic basat en l'agricultura orientada a la producci d'oli, barrella i gra que, comercialitzada a travs del port d'Alacant possibilita l'aparici de noves fortunes i retalla les possibilitats dels estrats ms baixos; aquesta situaci, ms l'estructura administrativa i fiscal de naturalesa feudal actuant en conjuntures de baixa producci i retrament comercial, provoc crisis com la dels anys 60, amb el punt lgid de l'any 1766, en qu la revolta antisenyorial a favor del lliure comer i dels antics usos comunals, al mateix temps que denunciava una situaci estructural, marcava un canvi de ritme en el creixement capitalista estructuralment unit a l'activitat agrria tal com aquesta qued configurada pels processos revolucionaris burgesos.

L'agricultura, per, no trigaria a entrar en crisi, la qual circumstncia don pas al sorgiment de la moderna indstria espardenyera, el cnem fou substitut parcialment pel jute; segons Pere Ibarra, la primera fbrica fou creada per Josep Maria Buch, el qual aglutin una srie de telers dispersos que simplement treballaven a canvi de matries primeres.

El 1875 s'hi installa la primera mquina de cosir i es comena a importar lona del Principat -Matar- progressivament substituda per la prpia producci local, a travs de l's del teler mecnic per a lones i la mquina de trenar; tot plegat va provocar una nova ocupaci que bsicament descansava sobre el treball a domicili, tant a la ciutat com al camp; aix, en vespres de la gran guerra hi existien unes cent fbriques d'espardenyes, jute i trena, que absorbien prop del 80 per cent de la poblaci obrera; el breu regnat d'Amadeu I supos, en una curta visita a l'aleshores vila, el 1871, l'atorgament del ttol de ciutat; el procs industrialitzador don pas a l'aparici d'una nova oligarquia, composta pels fabricants d'espardenyes i calcer en general, amb interessos en l'agricultura i que comena a formar les seues entitats financeres   caixes d'estalvis  i patronals   Centro Industria Alpargatera   entre els quals destaca Manel Gmez Valdvia.

Durant la dictadura de Primo de Rivera a la qual es van unir les classes burgeses i mitjanes (metges, funcionaris, advocats, etc) entre els quals destaquen Ddac Fernndez Ripoll, alcalde en diverses ocasions, i el banquer Raimon Peral Torres, es va produir un impuls regeneracionista que impulsaria millores per a la ciutat, clavegueram, escoles, escorxadors, etc; els Obrers conseqentment comencen a organitzar-se i creen les primeres unitats de socors mutu, sindicats i partits poltics; en 1903 es coneix la primera vaga a Elx.

La Segona Repblica Espanyola fou un perode convuls amb vagues, tancaments patronals, confiscaci per part de les grans centrals sindicals, aleshores UGT i CNT, de 231 finques, amb una superfcie de 3.356 ha per a la seua explotaci collectivista; la guerra de 1936-1939 deix una difcil situaci que es va comenar a recuperar a partir dels 50 mercs a la indstria i es va consolidar entre 1965-1975 amb una important recuperaci demogrfica propiciada per la immigraci.

 Poblaci .



El 2003 el municipi d'Elx tenia 207.163 habitants. Un 85% viu a la ciutat d'Elx i la resta a les nombroses partides rurals amb que compta el municipi. La distribuci de la poblaci per nuclis s la segent:

El 1900 Elx comptava amb 27.308 habitants i era la quarta ciutat de la provncia d'Alacant per darrere d'Alacant, Alcoi i Oriola. Fins a 1940 va crixer al mateix ritme que Alcoi i Oriola per a partir d'esta data va despuntar amb la industrialitzaci i va rebre molts immigrants pel que pass de 46.596 el 1940 a 73.320 el 1960 i 162.873 el 1981. Elx no ha deixat de crixer als ltims anys encara que ha sigut ms lent degut al descens de la natalitat i ha passat de 188.062 el 1991 a 194.767 el 2001 i 201.731 en el 2003. Als ltims anys el creixement demogrfic s'ha reforat per l'arribada d'immigrants iberoamericans i magrebins.

Economia.
L'agricultura que ha perdut pes ltimament continua sent un sector important que els darrers anys s'orienta cap al productes d's no alimentari, com ara vivers (Palmerar d'Elx); el turisme, la qual cosa fa que el litoral encara conserve mplies zones verges; el comer ocupa un 20% de la poblaci; per el sector econmic per excellncia s l'industrial i gira en torn al calcer, de qu Elx s principal productor a nivell estatal i un dels ms importants d'Europa. Compta la ciutat amb el Centre de Congressos  Ciutat d'Elx , el palau ferial IFA, en qu se celebra "Expocalzado Internacional", que constitueix la principal fira del sector, aeroport internacional a Torre del Pla. Tamb hi ha la Universitat Miguel Hernndez.

Geografia.
L'ampli terme municipal, 326,1 Km2, s'estn per una planura creuada per les serres del Molar, Tabai i Castellar, farcida de palmeres; compta amb 12 km de platges on dunes i pins conformen un peculiar paisatge; en l'interior del municipi hi ha el pant d'Elx, construt en 1632 i La Llacuna del Fondo, d'alt valor ecolgic; tamb hi ha el Clot de Galvany, l'Hort del Cura, amb la palmera Imperial, i el parc natural de Les Salines.

Edificis d'inters.


El patrimoni, com no pot ser menys en una ciutat amb tanta histria, s enorme i d'ell esmentarem:
 La Vila Murada, recull d'edificis civils i religiosos que compendien la histria de la ciutat.
 La Calaforra. Del segle XIII per amb moltes modificacions. Alberg a les primeries del segle XX una lgia francmasnica .
 Alcsser de la Senyoria o Palau d'Altamira. Construt en el segle XV pel primer senyor de la ciutat. Alberga el Museus Arqueolgic Municipal  Alejandro Ramos Folques  .
 Ajuntament. De 1141, amb llotja gtica i faana renaixentista. En la torre de la Vetlla hi ha un rellotge amb dos autmats (Calendura i Calendureta).
 Convent de la Merc , amb faana renaixentista, esglsia gtica, claustre del XVIII i uns importants banys rabs, del XVI.
 Baslica menor de Santa Maria. Una de les ms belles representacions del barroc valenci. Lloc de representaci del Misteri d'Elx.
 Ermita de sant Sebasti. Annexa a la baslica, alberga la Casa de la Festa, seu del Misteri.
 Esglsia de sant Josep. Declarada BIC .
 L'Alcdia. Parc arqueolgic i museu que ens acosten a la civilitzaci ibera i a la romana.
 Palau de Jorge Juan. Declarat BIC .
 Museu d'Art Contemporani. En l'antic ajuntament del Raval.
 Museu Agrcola de Puol. En la partida del mateix nom.
 Muralles de l'Alcdia.
 Muralles d'Elx. Hi ha abundants restes de la muralla i les torres de santa Llsia , del Consell, la torre Cova i la torre VIII, entre d'altres.
 Convent de les Clarisses. Segle XVI.
 Pont gtic de santa Teresa.
 Torre d'Asprillas. A la partida de Les Baies, fora part d'una casa particular.
 Torre de Carrs. De 1701, adossada a un caseriu de construcci posterior.
 Torre de Ressemblanc. Segle XV. Inclosa en l'Hort de la Torreta. Actualment Institut de Formaci Professional .
 Torre Palombar. Molt restaurada i afegida a un edifici posterior.
 Torre de l'Hort dels Vaillos . Segle XV. Completament restaurada i en excellent estat.
 Torre Estanya. Possiblement musulmana. Propietat particular i en runa absoluta.

 Dates d'actes festius i d'inters popular .
 3 de febrer: Sant Agatngel, patr d'Elx, nascut a l'antiga Illici el segle IV d.c.
 Setmana Santa Illicitana;
 Diumenge de Rams, Process amb les Palmes Blanques. Festa d'Inters Turstic Internacional.
 Diumenge de Resurrecci, Process de Glria, de les Alleluies.
 4 d'agost: Aniversari del descobriment de la Dama d'Elx.
 Del 10 al 15 d'agost: Festes en honor a la patrona, la Verge de l'Assumpci;
 Moros i Cristians;
 13 d'agost: Nit de l'Alb.
 14 d'agost: Nit de la ro.
 14 i 15 d'agost: Misteri d'Elx, Festes d'Inters Turstic Internacional. Patrimoni de la Humanitat.
 28 de desembre: Festa de la Vinguda de la Verge de l'Assumpci, patrona d'Elx.

 Cultura .
Com a mostra de la variada oferta cultural esmentarem:
 El Conservatori Professional de Msica d'Elx i la Banda del Conservatori;
 Festival Internacional de Cinema Independent. Es fa des de 1978.
 Festival Medieval d'Elx. De convocatria anual, des de 1990;
 Setmana Internacional de Msica i Cultura tnica i Mestissatge. Es comen a fer el 1996;
 El Festival d'Artistes al carrer "Elx al carrer", que es fa anualment des de 2006 ;

Gastronomia.
En els menjars d'Elx hi destaquen els arrossos, especialment l'arrs amb costra, els guisats amb peix, com ara les pipes i carasses (bacall amb nyores), La llisa de la Llacuna del Fondo, i el putxero amb tarongetes (bullit amb pilotes i carn). De dol, com no, els dtils de les seues palmeres, el pa de figa, la tort d'Elx, a base d'ametla i per a acompanyar-los el toman, licor originari de les terres del sud, elaborat des de 1897.

Poltica.
En l'actual etapa democrtica els alcaldes d'Elx han sigut:
 Ramn Pastor Castell (PSPV-PSOE) 1979-1987;
 Manuel Rodrguez Maci (PSPV-PSOE) 1987- 1995 ;
 Diego Maci Anton (PSPV-PSOE) 1995-2007;
 Alejandro Soler Mut (PSPV-PSOE) 2007-...

Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PSPV, amb 15 regidors, el PP compta amb 11 i l'Entesa amb 1. Aquestos comicis van revalidar el mandat de l'alcalde Diego Maci Anton.

En les eleccions de 2007 hagu un empat a 13 regidors entre el PSPV i el PP que trenc l'nica regidora del Comproms pel Pas Valenci a favor dels socialistes amb un aliana de govern.











 Esports .
La ciutat d'Elx compta amb diversos clubs esportius patrocinats majoritriament per empresaris del calcer locals.

Futbol
 Elx Club de Futbol (que juga en l'estadi Martnez Valero), i el seu filial Esportiu Illicit.
Rugbi
 Elx R.C.
Voleibol
 J'Hayber Elx;
Futbol Sala (femen)
 Femesala Elx;

 Entitats locals .
La vida cultural d'Elx t diversos vessants, com l'ecologisme, el catalanisme, o les actives associacions de vens.
 Casal Jaume I;
 El Tempir Associaci per la llengua catalana;

 Personatges illustres .
 Sixto Marco Marco, pintor i escultor.
 Gaspar Jan i Urban, poeta i arquitecte.

Ciutats agermanades.
 Tolosa de Llenguadoc,  ;
 Or (Ciutat agermanada amb Elx abans de 1939) ;
 Jaca, (Huesca) Espanya;
 Tolosa, Frana, des de 1981.
  Subotica, Srbia;

 Enllaos externs .


 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Pgina d'esdeveniments i d'oci d'Elx;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina principal de l'ajuntament d'Elx;
 Elx a GoogleMaps;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15466" title="Relleu d'Espanya" nonfiltered="2143" processed="2126" dbindex="7153">

Relleu Peninsular.
El relleu de la pennsula Ibrica s'articula al voltant d'una gran unitat central, l'Altipl (Meseta en castell), d'elevada altitud mitjana (650 m).

l'Altipl.
L'altipl est quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos:
 Serralada Cantbrica al nord;
 Serralada Ibrica des de la serralada Cantbrica al sudest;
 Sierra Morena al sud;

Al lmit septentrional de la Meseta
 masss Galaic;
 serralada Cantbrica, la qual culmina als Pics d'europa (2648 m).

La serralada Ibrica, que tanca la Meseta en direcci NW-SE separant-la de la depressi de l'Ebre, forma successivament les serres:
- Demanda
- Cebollera
- Picos de Urbin
- Moncayo (2313 m)

Al SE s'estn la depressi de Terol, que divideix la serralada en una cadena occidental:
- serra d'Albarracn
- muntanyes de Conca

I una oriental:
- Maestrat (2024 m)

El sector meridional de la Meseta est limitat per sierra morena:
- serra madrona (1323 m)
- Despeaperros


L'altipl est dividida pel Sistema Central, el qual s'estn des de la serralada Ibrica fins a Portugal.
Comprn d'est a oest
serralades d'Aylln;
 Somosierra;
 Guadarrama;
 Gredos (2592 m);

Ms al nord
 serralades de Bjar;
 Penya de Frana;
 Gata;

Al sud del Sistema Central
 Montes de Toledo que culminen a la serra de Guadalupe (1603 m).

Est.
Els Pirineus, en l'istme que uneix la Pennsula Ibrica amb el continent, presenten els cims ms destacats:
- Aneto (3404 m)
- Pocets (3375 m)
- Pica d'Estats (3115 m)

Als 
- Cad (2642 m)

Sud.
Al S les alineacions btiques es divideixen en dos grans conjunts:
- les serralades Penibtica i Subbtiques

Serralada Penibtica:
- Serrana de Ronda
- Serra nevada, amb la mxima altitud de la pennsula, el Mulhacn (3478 m)

Serralades Subbtiques:
- serres de Grazalema
- serres de Cazorla
- serres de Segura (1967 m)

Relleu insular.
Per una banda tenim l'arxiplag balear i per una altra l'arxiplag canari.

Relleu de les Illes Balears.
El relleu de les illes de l'arxiplag s variat.

Mallorca.
 Serra de Tramuntana al N; aqu es troben els cims ms alts de totes les illes que sn: el Puig Major (1445 m), el Puig de Massanella (1348 m), el Puig Tomir (1103 m), el Puig de Tossals Verds (1047 m) el Puig de l'Ofre i el Puig des Teix.
 serres de llevant al SE amb el pic de Sa Talaia (561 m);

Menorca.
s una illa quasi plana, amb turons de menys de 300 m. Noms El Toro arriba a 358m.

Eivissa.
T un relleu de formes suaus. Les mximes altituds sn: Sa Talaiassa (475 m), el Puig Gros (415 m) i el puig d'Es Forns (410 m).

Relleu de les Illes Canries.
L'arxiplag s emplaat en una regi volcnica caracteritzada per la seva inestabilitat.
El relleu, muntanys, assoleix grans altituds.

Tenerife.
 El Teide (3718 m), s la muntanya ms alta d'espanya;

La Palma.
 Roque de los Muchachos (2426 m);

Muntanyes.
El Teide (3718 m), s la muntanya ms alta d'espanya;
La segona muntanya ms alta d'Espanya s el Mulhacn, a la provncia de Granada i la primera de la pennsula Ibrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15471" title="Magnetisme" nonfiltered="2144" processed="2127" dbindex="7154">

En fsica, el magnetisme s un dels aspectes de l'electromagnetisme, que s una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la fora nuclear forta i la fora nuclear dbil). La manifestaci ms coneguda del magnetisme s la fora d'atracci o repulsi que actua entre els materials ferromagntics com el ferro, el nquel, el cobalt i els seus aliatges.  Per en realitat tots els materials sn influenciats per la presncia d'un camp magntic, si es disposa dels instruments de mesura adequats s possible observar efectes ms subtils del magnetisme, com paramagnetisme i diamagnetisme, a qualsevol tipus de matria . Recentment, aquests efectes han proporcionat claus importants per a comprendre l'estructura atmica de la matria.

Des de l'antiguitat s'ha constatat la interacci entre el ferro o minerals com la magnetita amb el camp magntic terrestre, la Terra es comporta com un imant gegant amb dos pols magntics, de manera que com el pol nord d'un imant tendeix a apuntar al pol sud d'un altre, les brixoles tendeix a alinear-se amb els pols terrestres.

Per als fenomens estacionaris hom parla de magnetosttica, per analogia amb l'electrosttica, mentre que per als fenomens lligats al temps cal recrrer a una descripci unificada dels camps magntics i els camps elctrics ats que les forces magntiques poden ser produdes pel moviment de partcules carregades, com per exemple electrons, aquesta descripci unificada sn les equacions de Maxwell del 1864. Aquesta descripci unificada de l'electromagnetisme clssic abasta manifestacions del magnetisme com a un dels dos components de les ones electromagntiques com la llum.

 Fsica del magnetisme .
 Imants i materials magntics .

Cada electr s un petit imant, cadasc del incomptables electrons que formen la matria s orientat en una direcci aleatria de manera que no hi ha una direcci privilegiada, i no hi ha cap efecte, per en el cas d'un imant els electrons sn orientats en la mateixa direcci, per tant actuen de manera cooperativa creant un camp magntic net.

En addici al camp magntic intrnsec dels electrons , de vegades hi ha la presncia d'un altre que s el resultat del seu moviment orbital entorn el nucli atmic. Aquest efecte s anleg al cas del camp magntic que es genera entorn una espira de fil conductor pel que circula un corrent elctric (Vegeu Dipol). Tamb en aquest cas el moviment del electrons s tal que normalment no es produeix un camp net que es pugui manifestar, per en condicions determinades el moviment pot esdevenir alineat i produir un camp magntic mesurable.

El comportament magntic total d'un material pot variar mpliament en funci de la seva estructura i, en particular, de la seva configuraci electrnica. Algunes de les formes de comportament magntic que han estat observades a la matria sn:

 Diamagnetisme;
 Paramagnetisme;
 Imant unimolecular;
 Ferromagnetisme;
 Antiferromagnetisme;
 Ferrimagnetisme;
 Metamagnetisme;
 Vidre d'espn;
 Superparamagnetisme;

 Magnetisme, electricitat i relativitat especial .
Com a conseqncia de la teoria de la relativitat especial d'Albert Einstein, l'electricitat i el magnetisme s'entenen com fenomens lligats, cadascun per separat no tindrien sentit sota el punt de vista de la relativitat especial a causa dels efectes de la contracci de Lorentz, la dilataci del temps i el fet que el camp magntic depen de la velocitat. Tanmateix quan ambds fenomens es consideren plegats, la teoria resultant de l'electromagnetisme s totalment consistent amb la relativitat especial. En particular, un fenomen que pot mostrar-se totalment elctric a un observador, pot mostrar-se totalment magntic a un altre, o dit de manera ms general, la contribuci relativa de l'electricitat i el magnetisme s depenent del sistema de referncia. La relativitat especial mostra una interdependncia entre magnetisme i electricitat (electromagnetisme) que s similar a la que mostra per l'espai i el temps (espai-temps).

 Camps magntics i forces .
 

El fenomen del magnetisme es manifesta per mitj dels camps magntics, per exemple, un corrent elctric o un dipol magntic crea un camp magntic, que al seu torn afecta a les partcules que sn al camp.

Una bona aproximaci sn les equacions de Maxwell, que ignora els efectes quntics (vegeu electrodinmica quntica) i que en el cas dels corrents estacionaris se simplifica a la llei de  Biot-Savart. Aquestes equacions descriuen l'origen i el comportament dels camps que governen aquestes forces. Per tant el magnetisme s vist en tot moment com partcules carregades que sn en moviment; per exemple, a partir del moviment dels electrons a un corrent elctric o, en certs casos, a partir del moviment orbital dels electrons al voltant de nucli atmic. Tamb apareix a partir dels dipols intrnsecs que sorgeixen per efecte quntic, com per exemple a partir de l'espn.

Les mateixes situacions que creen camps magntics, crregues en moviment a un corrent o a un tom i els dipols magntics intrnsecs, sn tamb a les que es manifesten els seus efectes creant una fora. La frmula que hi ha a continuaci correspon a les crregues en moviment, per a les forces a un dipol intrnsec vegeu dipol magntic.

Quan una partcula carregada es mou a travs d'un camp magntic B, nota una fora F que vindr donada pel producte vectorial:

;

on
 s la crrega elctrica de la partcula,
 s el vector velocitat de la partcula, i ;
  s el camp magntic.

Com es tracta d'un producte vectorial, la fora s perpendicular als moviments de la partcula i del camp magntic.

La conseqncia que se segueix s que la fora magntica no fa treball sobre la partcula; pot canviar la direcci del seu moviment, per no pot fer que vagi ms rpida o que s'alenteixi. La magnitud de la fora ser

;

on  s l'angle entre els vectors  i .


Una eina per determinar la direcci del vector velocitat d'una crrega en moviment, el camp magntic i la fora que exerceix s considerar el dit ndex com a V, el dir cor com a B i el dit polze com a F a la m dreta. Si es posen els dits com a la imatge de la dreta, representen els vectors velocitat, camp i fora respectivament.

La llei de Lenz, formulada pel fsic alemany Heinrich Lenz el 1834, dna la direcci de la fora electromotriu (fem) induda i del corrent resultant de la inducci electromagntica.

 Vegeu tamb.
Camp magntic;
Moment magntic;
Magnetoqumica;
Magnetosttica;
Equacions de Maxwell;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15485" title="Traa (qumica)" nonfiltered="2145" processed="2128" dbindex="7155">
En la qumica, s'anomena traa al component d'una mescla, quan el troben en proporcions molt petites. El que s'entn per concentraci molt petita varia fora depenent d'a qu ens estem referint, per normalment, sn sempre inferiors al 0,01%.

 Components majoritaris; proporci entre 10% i 100% (aproximadament);
 Components minoritaris; proporci entre 0,01% i 10% (aproximadament);
 Components traa; proporci inferior al 0,01% (aproximadament);
 Components ultratraa; proporci sensiblement inferior a la dels components traa.

Tamb es pot classificar segons la concentraci;
 Components traa; proporci de l'ordre de magnitud de les parts per bili (ppb);
 Components ultratraa; proporci de l'ordre de les parts per trili (ppt);

Articles relacionats.
 Oligoelement;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15486" title="Reacci en cadena" nonfiltered="2146" processed="2129" dbindex="7156">


Una reacci en cadena s una reacci en qu el producte de la qual s alhora un dels substrats de la mateixa, donant lloc a una successi de noves reaccions i a una progressi geomtrica del nombre de reaccions al llarg del temps.

Exemples:

La reacci en cadena del neutr en la fissi, un neutr amb un tom fissionable causa una fissi resultant un nombre de neutrons que torna a causar altres fissions.
Reaccions qumiques en cadena, on llargues molcules (per exemple: polmers plstics, cids nucleics) sn produdes. 

Articles relacionats.
 Fissi nuclear;
 Fusi nuclear;
 Reacci en cadena de la polimerasa (PCR).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15489" title="Reflex" nonfiltered="2147" processed="2130" dbindex="7157">
Una reflex s un sistema de control biolgic que lliga un estmul amb una resposta per mitj d'un arc reflex. Els reflexos poden ser condicionats o espontanis.

Temps de reacci.
En un reflex, el temps de reacci s el temps des de l'aparici d'un estmul fins la resposta de l'organisme. Per exemple el temps que triga la pupilla de l'ull a contraure's, en ser illuminada amb una llum forta. 

Mecanisme.
Un reflex suposa un rgan receptor, un rgan eficient, i algun tipus de xarxa de comunicaci.

Ivan Pavlov sense voler va llanar l'estudi dels reflexes condicionats establint una manera de crear els reflexes condicionats. Aix s: reflexes que apareixen per experincies prvies del subjecte. 

Criteris de classificaci.
Els reflexos es poden clasificar segons distints criteris: segons la seva funci, la seva acci, o segons la seva duraci.

Segons la seva funci.
Els reflexos poden ser, segons aquesta clasificaci, reflexos anomenats adaptatius o de supervivncia (com per exemple el reflex de succi dels nounats); reflexos que preparen per a la realitzaci d'una determinada acci en el futur (com per exemple el reflex de marxa dels nounats); reflexos defensius (el parpalleig); o, finalment, els reflex de funci desconeguda (com el reflex de Moro) dels quals noms es pot inferir la seva funci, per no assegurar-la.

Segons l'acci.
Segons aquest criteri, els reflexos es poden classificar com reflexos posturals o de desplaament, i reflexos d'aproximacin o de orientaci. Els primers, es poden exemplificar en el reflex natatori (un reflex dels es te fins els cinc messos d'edat), i els segons es poden exemplificar amb el Reflex de Magnus o tnic-cervical, que desapareix fins els dos o tres messos d'edat.

Segons la duraci.
Els reflexos es poden classificar com reflexos permanents i reflexos que desapareixen. Els reflexos permanents sn, per exemple, el parpellejar, el sotrac de genoll o la respiraci. Els reflexos que desapareixen sn, per exemple, el reflexo de Moro i el reflexo de Babinski.

GIL LLARIO, Mara Dolores. Desarrollo fsico y motor (dins de Psicologa del desarrollo en la edad escolar). Espanya: Ediciones Pirmide. 2006. ISBN 84-368-2022-3.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15493" title="Pedra" nonfiltered="2148" processed="2131" dbindex="7158">



La paraula pedra s'usa en el llenguatge com i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referncia a qualsevol material natural d'origen mineral, slid i caracteritzat per una elevada consistncia. De manera cientfica, es defineix com aquell cos mineral slid i dur, de composici variable, no metllic per que t sals i xids metllics, que constitueix les roques. 

Els gelegs utilitzen exclusivament el mot roca per a referir-se a aquests materials, encara que el concepte pedra en comprn tamb altres de ms tous. El terme pedra no s utilitzat en el camp de la geologia, on la negativa a usar-lo s gaireb un signe d'identitat professional. 

Com a matria primera, la pedra s'extreu generalment de les pedreres, explotacions mineres a cel obert. 

En joieria, l'art de tallar la pedra s un dels oficis de ms antiga tradici. La pedra s tallada pels mestres tallistes. 

En arquitectura i enginyeria, s'entn com a pedra el tros de matria mineral utilitzada generalment com a material de construcci: aix, tenim la pedra arenosa (provinent de roques arenoses), la pedra calcria o calcinal (provinent de roques calcries), etc. Per anologia, s'anomena pedra artificial al formig amb l'aparena de pedra natural.

Tipus de pedra.
 Pedra crnia, varietat de jaspi.
 Pedra de l'Amazones, vegeu amazonita.
 Pedra de lluna, varietat d'ortosa prpia de Sri Lanka.
 Pedra de sab, vegeu saponita.
 Pedra de sang, varietat d'hematites.
 Pedra de sol, oligclasi amb interposici d'oligist.
 Pedra de toc, jaspi negre utilitzat pels joiers per assajar la llei dels metalls. Tamb s'anomena pedra de toc all que serveix per conixer o confirmar el valor d'alg o d'alguna cosa, una qualitat o un sentiment determinats, etc.
 Pedra foguera, varietat de slex que en ser percudida amb un material dur o una altra pedra produeix espurnes susceptibles d'encendre foc.
 Pedra imant, vegeu magnetita.
 Pedra ollera, varietat de talc, prpia de Galcia, usada per fer olles i altres recipients.
 Pedra preciosa (o, simplement, pedra), pedra dura, transparent i de gran valor que, un cop ha estat tallada, s'utilitza en joieria. El conjunt de pedres precioses s anomenat pedreria.

Vegeu tamb.
Edat de pedra, perode prehistric caracteritzat per l's de la pedra.
la Pedra, poble del Solsons, al municipi de la Coma i la Pedra.
Petra, nom geogrfic.
Roca, matria mineral.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15509" title="Agres" nonfiltered="2149" processed="2132" dbindex="7159">


Agres s un municipi del Comtat.

Histria.

D'origen musulm. La vila va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donaci de cases i terres fou per a la famlia de Pelegr Baldov, encara que degu romandre en suspens per la sublevaci d'Al-Azraq. El poblament efectiu es dugu a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que, a instncies de Ximn Prez d'Arens, contemplava que els habitants d'Agres tingueren residncia personal a Bocairent, s a dir, satisfarien els impostos a l'esmentada poblaci. Durant els primers anys de la seua histria el terme va pertnyer al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administraci del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu-Guillem Escriv. En la segona meitat del s. XV passaren al comte de Cocentaina, Joan Roi de Corella i, durant el s. XVI, a la famlia Calatayud de Xtiva. La poblaci d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilrig Carrs. 
L'actual baronessa d'Agres i Sella s, des del 2003, Isabel de Calatayud i Sarthou.

Descripci.
La poblaci est enclavada a la valleta d'Agres, en la vessant septentrional de la serra de Mariola.

El nucli urb est format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. Al casc antic hi abunden les fonts. La principal ocupaci del poble s l'agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l'ametla, la poma i la bresquilla. Tamb hi ha indstria txtil, centrada en la fabricaci de mantes tpiques.

Demografia.

Durant el segle XX ha sofert un creixement negatiu degut a l'emigraci dels seus habitants vers a nuclis urbans industrials. Aix, per exemple, l'any 1986 hi havien 723 habitants (agresans) i l'any 2002, 623.

Poltica.
A les ltimes eleccions al maig de 2007, hi va guanyar el PP (Partit Popular) amb quatre regidors, seguit del PSPV-PSOE (Partit Socialista del Pas Valenci) amb dos regidors. Junts per Agres (un partit d'uni de la ciutadania) noms en va aconseguir un (Juan Silvestre Beneito). L'alcalde del municipi s Rafael Francs Calatayud (PP). El quart partit, el Bloc, que es presentava per primera vegada al poble, va quedar fora del consistori. 




Festes i gastronomia.

Les Festes en honor a la Mare de Du del Castell D'Agres se celebren els dies 1, 7, 8 i 9 de setembre. El 29 del mateix mes se celebra festa a Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Festa del Pi. La gastronomia tpica d'Agres comprn plats com la pericana, l'arrs calds, els gaspatxos, la borreta i les bajoques farcides.
----

Llocs d'inters.
Si caminem per Agres, sempre costera amunt o costera avall, no hem de deixar de beure a les fonts de fresqussima aigua que hi ha disseminades per tot el poble: la Font del Raval, la Font d'Enmig, la Font de Barxeta o la Font de l'Assut que s un dels centres de reuni de la gent del poble. Tamb per tot arreu del poble trobem taulells de cermica de temtica religiosa, alguns de molt antic origen.

Tamb cal destacar com a llocs d'inters el convent monestir d'Agres, les caves o pous de neu especialment la Cava Gran, el castell d'Agres, i la torre de l'Alcdia.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15510" title="Agullent" nonfiltered="2150" processed="2133" dbindex="7160">

Agullent s un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Etimologia .
L'etimologia d'este poble t origen rom, del nom patronmic Aculianus, derivat d'Aculius, amb el canvi de partcula -an en -ent, tal com trobem en altres topnims valencians com Ontinyent, Bocairent, Llutxent, Crevillent.

 Demografia .
Al segle XV la poblaci oscillava entorn dels 400 habitants , el 1560 arribava als 1.000, sent uns 1.200 a finals del segle XVI. Al segle XVII minv fins a prop dels 600, per augment progressivament, i el 1787 en tenia 1.059 habitants; el 1910 arrib a 1.129, el 1994 als 2.196 i el 2002 a 2.289.



 Administraci .
En les darreres eleccions el Bloc aconsegu l'alcaldia amb 5 regidors   i el suport del PSPV 1 regidor.; mentre que el PP en va obtindre 5 regidors



 Histria .
De la llarga dominaci musulmana tenim escasses referncies d'una torre i una alqueria rab anomenada "Agullen" i una necrpolis d'poca tardana. La poblaci valenciana romana o la poblaci indgena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religi, com en l'idioma, i al final de la dominaci sarrana, aquesta arabitzaci en l'espiritual i en el cultural va ser quasi completa. Segons Pasqual Madoz, Jaume I va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller Guillem de l'Olivar, un dels capitans que li van ajudar en la reconquista d'Alcoi; per al morir este sense descendncia, va tornar a pertnyer al patrimoni reial, en temps de Jaume II.

Conquistades estes terres als moros entre 1244 i 1249 entren a formar part de la Corona d'Arag, de carcter liberal, com a manifesta l'herldica de l'escut municipal. Desprs de la conquista de les terres, els pobles sn repoblats principalment per cristians que procedien de la Catalunya oriental i occidental, com tamb d'Arag.

La histria d'Agullent, fins a finals de l'any 1585, apareix vinculada a Ontinyent, de la qual depn en aspectes geogrfics, poltics, militars, judicials i religiosos.

L'actual Agullent naix com a nucli urb en l'Edat Mitjana, fruit de l'emigraci o poblaci cristiana que va anar agrupant-se al voltant de l'esglsia de Sant Bertomeu Apstol, i entorn del mol fariner, construts en el segle XIV-XV.

Durant la Guerra de les Germanies, la documentaci de la Virreina, pel 1524, diu que Agullent s un "Lloc o carrer de la Vila d'Ontinyent". En esta Guerra, primera revoluci social de l'Europa moderna, interv Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocrcia.

A finals de segle XVI, es va produir un augment de poblaci arribant a tindre 300 cases, el que suposava una poblaci d'uns 1200 habitants. A causa d'este augment demogrfic, Agullent va disposar del suficient poder econmic (5 mil lliures) per a sollicitar al rei Felip II el privilegi reial de constituir-se com a municipi autnom. A partir d'ac Agullent es convertix en universitat reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser, car la Catlica Majestat del Rei qui va alar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida prpia.

Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblaci de la universitat: l'expulsi dels moriscos decretada per Felip III, a principis del segle XVII, i l'xode a Ontinyent de moltes famlies durant el segle XVIII. Aquests fets van donar lloc a la desaparici de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsi.

Al llarg dels segles posteriors les vicissituds poltiques d'Estat Espanyol es van reflectir tamb a Agullent. En els inicis del segle XX, Agullent, va mamprendre un lent creixement que es va vore truncat per la Guerra de 1936, i que no es va reiniciar fins a finals dels anys cinquanta.

Un altre fet destacable va ser la prolongaci de la lnia de ferrocarril Xtiva-Alcoi en 1902, la qual cosa va millorar el comer i les comunicacions d'Agullent amb l'exterior.

 Activitats econmiques .
El terme municipal d'Agullent, presenta una forma rectangular, amb una extensi de 16,52 km2, es dividix en dos parts: el sec i l'horta. En el sec destaquen els cultius bsics i tradicionals: l'olivera, la garrofera, l'ametler, la bresquillera, els cereals i la vinya. En l'horta destaquen les hortalisses, la dacsa, els tarongers.

Noms un 3% del total de la poblaci es dedica ntegrament a l'activitat agrcola, mentre que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfcie cultivada abasta 600 Ha; sent el cultiu de major extensi l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.

Els ms de 2250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majoritriament en la indstria del txtil, que ha substitut progressivament l'activitat agrcola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricaci de mantes, parafina, cera i a la confecci de gneres de punt; entre altres.

 Entorn natural .
La Font de la Maciana: situada dins de la serra d'Agullent. S'hi pot arribar per un cam que passa per darrere de la piscina i s'endinsa serra amunt. Es tracta d'un paratge natural en contacte amb la natura on els visitants aprofiten per a anar de pcnic i fer una excursi per la serra.

La Covalta: s la mxima elevaci de la Serra d'Agullent (889m); dins de la cova hi ha una fonteta d'aigua freda. Des d'all es pot contemplar una de les panormiques ms belles de tota la Vall d'Albaida.

 Gastronomia .
La cuina valenciana d'Agullent est condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La gastronomia d'Agullent presenta gran varietat de plats tpics i exquisits, aix com els embotits casolans i artesanals.

En este municipi destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrnia: Cassola d'arrs al forn; olla amb pilotes (putxero); arrs d'hivern: bledes, naps i fesols; paella amb pollastre i conill; pericana: pebre, albergina, bacalla; coques de farina amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i piment; embotits: botifarra de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, sobrassada...; pastes tpiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.

 Festes de moros i cristians .
Per l'abril es celebren tots els anys les festes de moros i cristians, coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana desprs de Pasqua. La primera referncia sobre estes festes data de 1883 on es publica en el Diari Mercantil del 25 de mar, el programa d'actes de festa en honor a Sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'envaxen de filaes i comparses que escenifiquen la lluita entre el bndol cristi i moro i la conquista de la plaa per les tropes de Jaume I. Els festejos prpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la Presentaci dels Capitans i la Publicaci.

 Fills illustres .
 Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) s un filleg membre de l'Acadmia Valenciana de la Llengua.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
Ajuntament d'Agullent;
Junta de Festes de Moros i Cristians d'Agullent;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15513" title="Frdric Chopin" nonfiltered="2151" processed="2134" dbindex="7161">



Frdric-Franois Chopin (elazowa Wola, 1 de mar de 1810   Pars, 17 d'octubre de 1849) s generalment considerat com el ms gran dels compositors polonesos i entre els ms grans compositors de piano. Va compondre quasi exclusivament per a piano. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, i noms va adoptar la forma francesa: Frdric-Franois quan va deixar Polnia i va anar a Pars a l'edat de 20 anys, d'on no va tornar mai. El seu llinatge s algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.

Adscrit al moviment romntic, se l'anomenava el Poeta del piano.

Biografia.

Quan Frdric Chopin havia d'arribar al mn, els seus pares, Justyna i Nicols, van contractar un grup de gitanos per rebre'l amb msica (aquest fet sembla una premonici!). Va nixer l'any 1810 a  elazowa Wola, prop de Varsvia (Polnia). D'acord amb el que ell mateix i la seva famlia van dir va nixer el 1 de mar, si b segons la seva partida de Baptisme, escrita algunes setmanes desprs, hauria nat el 22 de febrer. Encara no se sap amb certesa i es continua investigant. Era el segon fill de la famlia. La seva germana tenia 3 anys. Desprs va tenir dues germanes ms.

Durant la tardor d'aquell mateix any, els Chopin es van traslladar a Varsvia, on el seu pare Miko aj (Nicolas) Chopin, un francs, nacionalitzat polons, trobaria una feina de professor de francs, la seva llengua materna. A la seva mare li agradava tocar el piano i explicava que quan Frdric l'escoltava des del bressol, entrava en un estat de gran excitaci. Aquest preco sentit musical es manifestar molt aviat amb els rpids progressos que fa amb la msica.

Els anys de formaci.

El seu primer professor, Adalberg Zwyny, un excellent mestre, va ser el que li va ensenyar a tocar i a estimar la msica de Bach i Mozart. Conscient de la seva qualitat musical, Zwyny anota les primeres improvisacions de Chopin i les publica amb el ttol de Polonaise. El compositor noms t, llavors, vuit anys i s amb aquesta edat que realitza el seu primer concert com a nen prodigi en un dels salons aristocrtics de Varsvia.

Una revista de l'poca, la Revista de Varsvia, va publicar sobre aquest concert el segent:
Un autntic geni musical  Toca amb una facilitat i un gust extraordinaris les obres ms difcils. Algunes danses i variacions compostes per ell mateix provoquen l'admiraci del pblic ms culte.;
Aix, doncs, Chopin va comenar a ser un virtus del piano des de ben petit.

Els concerts se succeeixen, per l'xit no disloca la vida del msic ni de la seva famlia. Passen idlliques vacances a  elazowa Wola, on un pags del poble recordaria, comenat el segle XX, les vetllades serenes, quan es portava el piano a sota d'un gran pi i tot el poble anava a escoltar a l'estiuejant vingut de Varsvia.

Chopin compaginava els seus estudis al Liceu i la seva activitat com a concertista i compositor.
L'any 1825, l'editor ms important de Polnia publica el Rond en do m Op.1. Chopin encara tenia noms 15 anys.  En aquest moment, ja pot entrar al Conservatori i all tamb t excellents mestres que reconeixen el seu talent excepcional.

L'any 1828 amb divuit anys comena una gira triomfal per Alemanya i ustria. Va donar els seus primers concerts com a virtus l'any 1829, a Viena, on va viure durant els dos anys segents. Robert Schumann (1810-1856), tamb compositor i de la mateixa edat que Chopin, desprs de sentir-lo en un concert, quan tots dos tenen 19 anys diu d'ell: Es tracta d'un geni.

Excepte breus absncies, a partir del 1831 va viure a Pars, on es va convertir en un prestigis professor, pianista i compositor.

Chopin i George Sand.

L'any 1837 va iniciar una relaci ntima amb l'escriptora francesa George Sand. 

El 1838 va emmalaltir de tuberculosi i es va traslladar a Mallorca, cercant un clima ms benigne per la seva malaltia. All, rebutjat per la societat mallorquina d'aquell temps, quan la tuberculosi no tenia cura i es considerava gaireb com la pesta, va trobar refugi a la cartoixa de Valldemossa, George Sand el va cuidar fins que les desavinences van conduir al trencament de la relaci l'any 1847. George Sand, amb qui va conviure gaireb deu anys, va marcar profundament la seva vida personal i artstica. 

A partir de llavors la seva activitat concertstica es va limitar a diversos recitals a Frana, Esccia i la Gran Bretanya.

Mort i funeral.

Mor, oficialment, de tuberculosi el 17 d'octubre de 1849, a Pars; si b hi ha algunes especulacions sobre si hauria pogut morir de fibrosi pulmonar o emfisema degut en part a l'autpsia (relatada sols per la seva germana) inconsistent amb la diagnosi inicial.

Havia demanat que es cants el Requiem de Mozart, al seu funeral, que es va fer a l'esglsia de la Madeleine. Aquest Rquiem es canta amb la participaci de veus femenines, per aquesta esglsia no havia perms mai cantants femenines en el seu cor. El funeral va ser ajornat gaireb 2 setmanes mentre es discutia sobre aquest afer, finalment l'esglsia va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin est sepultat al cementiri del Pre-Lachaise a Pars, el seu cor est enterrat en un pilar de l'esglsia de la Santa Creu a Varsvia.

Msica.

Prcticament totes les composicions de Chopin sn per a piano. Encara que expatriat, sempre va ser lleial a Polnia, un pas malms per les guerres. Les seves masurques reflecteixen els ritmes i melodies del folklore polons i les poloneses estan marcades per l'esperit heroic de la seva ptria. La influncia que sobre ell va exercir el compositor d'pera itali Vincenzo Bellini tamb es pot apreciar en les seves melodies. 

Les balades, scherzos i estudis (cadascun d'ells centrat en un problema tcnic especfic) sn mostra de la seva amplssima obra per a piano sol.  La seva msica, romntica i lrica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades harmonies, els ritmes delicats i la bellesa potica. Va influir notablement sobre altres compositors, com el pianista i compositor Franz Liszt i el compositor francs Claude Debussy. 

Entre les seves obres publicades s'inclouen masurques, estudis, preludis, nocturns, poloneses, sonates i valsos per a piano. En el punt segent hi podeu trobar una relaci de totes les seves obres.

 Obres per a piano classificades per nmero d'opus  . 
Aquesta s la llista d'obres de Chopin ordenada per nmero d'opus i amb la notaci musical anglosaxona. Per a una llista ms detallada i ordenada per tipus d'obra, vegeu la Llista de composicions de Chopin.

Opus
1 Rond, c (1825);
2 Variacions per piano i orquestra sobre L ci darem la mano de Mozart, H (1827/8);
3 Introducci i Polonesa per a violoncel i piano, C (1829);
4 Sonata per a piano N 1, c (1828);
5 Rond a la Mazur, F (1826/7);
6 Quatre Masurca, fis, cis, E, es (1830/2);
7 Cinc Masurques, B, a, f, As, C (1830/2);
8 Trio per piano, viol, i violoncel, g (1829);
9 Tres Nocturns, b, Es, H (1830/2);
10 Dotze Estudis (al seu amic Franz Liszt) C, a, E, cis, Ges, es, C, F, f, As, Es, c (1830/2);
11 Concert per piano i orquestra n 1 en mi menor (1830);
12 Introducci i Variacions brillants sobre  Je vends des scapulaires  de Ludovic d'Hrold, B (1833);
13 Fantasia per a piano i orquestra sobre aires polonesos, A (1829);
14 Rond  la Krakowiak per a piano i orquestra, F (1831/3);
15 Tres Nocturns, F, Fis, g (1831/3);
16 Introducci i Rond, c (1829);
17 Quatre Masurques, B, e, As, a (1831/3);
18 Gran Vals brillant, Es (1833);
19 Bolero, C (etwa 1833);
20 Scherzo N 1, h (1831/4);
21 Concert per piano i orquestra n 2 en fa menor (1829/30);
22 Andante spianato i Gran Polonesa brillant, Es (1830/6);
23 Balada N 1, g (1835);
24 Quatre Masurques, g, C, As, b (1833/6);
25 Dotze Estudis (a Mme la Comtesse d'Agoult) As, f, F, a, e, gis, cis, Des, Ges, h, a, c (1833/7);
26 Dues Poloneses, cis, es (1831/6);
27 Dos Nocturns, cis, Des (1833/6);
28 24 Preludis en totes les tonalitats (1838/9);
29 Impromptu N 1, As (etwa 1837);
30 Quatre Masurques, c, h, Des, cis (1836/7);
31 Scherzo N 2, b (1835/7);
32 Dos Nocturns, H, As (1835/7);
33 Quatre Masurques, gis, D, C, h (1836/8);
34 Tres Valsos, As, a, F (1831/8);
35 KlavierSonata Nr. 2 b-moll  (1839);
36 Impromptu No 2, Fis (1839);
37 Dos Nocturns, g, G (1837/9);
38 Balada N 2, F (1839);
39 Scherzo N 3, cis (1839);
40 Dues Poloneses, A ( Militar ), c (1838/9);
41 Quatre Masurques, cis, e, H, As (1838/9);
42 Gran Vals, As (1839/40);
43 Tarantella, as (1841);
44 Polonesa, fis (1841);
45 Preludis, (1838/39);
46 Allegro de Concert (1832/41);
47 Balada N 3, As (1841);
48 Dos Nocturns, c, fis (1841);
49 Fantasia, f (1841);
50 Tres Masurques, G, As, cis (1841/2);
51 Impromptu N 3, Ges (1842);
52 Balada N 4, f (1842);
53 Polonesa, As ( Heroica ) (1842);
54 Scherzo N 4, E (1842);
55 Dox Nocturns, f, Es (1843);
56 Tres Masurques, H, C, c (1843);
57 Berceuse, Des (1844);
58 Piano Sonata N 3, h (1844);
59 Tres Masurques, a, As, fis (1845);
60 Barcarola, fis (1846);
61 Polonesa Fantasia, As (1846);
62 Dox Nocturns, H, E (1845/6);
63 Tres Masurques, H, f, cis (1846);
64 Tres Valsos, Des ( Vals del minut ), cis, As (1840/7);
65 Sonata per a Violoncel i piano, g (1846/7);

Obres Pstumes :

66 Fantasia Impromptu N 4, cis (vers 1843);
67 Quatre Masurques, G, g, C, a (1830/49);
68 Quatre Masurques, C, a, F, f (1830/49);
69 Dos Valsos, As, h (1829/35);
70 Tres Valsos, Ges, As, Des (1829/41);
71	Tres Poloneses, d, B, f (1824/28);
72.1	Nocturn, e ;
72.2	n.b.
72.3	Tres Escoceses, D, G, Des (vers 1829);
73	Rond per a dos pianos, C (1828);
74	17 Canons Poloneses (1829/47);

Obres sense nmero d'opus :

Polonesa, B (1817);
Polonesa, g (1817);
Polonesa, As (1821);
Introducci i Variacions sobre una can alemanya, E (1824);
Polonesa, gis (1824);
Masurca, B (1825/26);
Masurca, G (1825/26);
Variacions per apiano a quatre mans, D (1825/26);
Marxa fnebre, c (1837);
Polonesa, b (1826);
Nocturn, e (1828/30);
Souvenir de Paganini, A (1829);
Masurca, G (1829);
Vals, E (1829);
Vals, Es (1829);
Masurca amb part vocal, G (1829);
Vals, As (1829);
Vals, e (1830);
Czary amb part vocal (1830);
Polonesa, Ges (1830);
Lento con gran espressione, cis (1830);
Masurca, B (1832);
Masurca, D (1832);
Grand Duo concertant sobre Robert le Diable de Meyerbeer per violoncel i piano, E (1832/33);
Masurca, C (1833);
Cantabile, B (1834);
Masurca, As (1834);

 Chopin en el cinema .


Enllaos externs .

Pgina principal de la Societat Chopin de Varsvia;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15517" title="Aqeducte" nonfiltered="2152" processed="2135" dbindex="7162">


Un aqeducte s una conducci feta per l'home per a transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre; el terme s'aplica sobretot als ponts construts per passar-hi les conduccions d'aigua. Els aqeductes aprofiten la inclinaci del terreny per a que l'aigua noms flueixi en el sentit desitjat. 

Els aqeductes antics ms coneguts a Europa sn els que encara avui es mantenen, herncia de l'Imperi Rom. N'hi ha, per exemple, a Tarragona, Segvia, i tamb per Itlia i Frana. Sn construccions que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, ats que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves de qu disposaven.

Al mateix temps que sorprn com, no gaudint com aleshores no es gaudien dels avenos tecnolgics en matria de construcci de qu avui disposem, siguin construccions ms slides que algunes actuals.

L'estil arquitectnic s sempre molt semblant. A sota, uns pilars que sobresurten de terra i a partir d'aqu es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals est format per arcs semicirculars successius.

A la part superior s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un cam per al pas de persones (viaducte), tot i que aix no s tan habitual.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15518" title="Circ" nonfiltered="2153" processed="2136" dbindex="7163">


Un circ s un espectacle artstic, normalment itinerant, que inclou acrbates, pallassos, mags, ensinistradors d'animals i altres artistes. Normalment, l'espectacle es desemvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un pblic infantil, adult o de pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent. El circ s presentat en l'interior d'una gran carpa que compta amb pistes i galeries de seients per al pblic. Les pistes dels circs solen ser arees circulars on es presenten les funcions; per tant, el circ de tres pistes s considerat ms atractiu per la varietat d'espectacles de qu es gaudeix alhora. El circ es refereix tant a l'edifici com a l'espectacle.

En l'actualitat existeixen circs estables i fixos geogrficament, i alguns d'aquests no posseeixen actes que incloguin animals, per en moltes ocasions el circ continua amb el seu carcter passatger, el qual pot ser anunciat per una desfilada, avisant que el circ va arribant a la poblaci.

Avui en dia les arts circenses no sn niques de les pistes del circ, sin que tamb sn ocupacions i subocupacions exercides en altres llocs.

A Argentina es va donar una variant d'aquest gnere artstic, denominada "circ crioll" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el gnere gauchesco a travs de danses i canons.

Vegeu tamb.
Festival de Circ Trapezi;
Circ rom;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15519" title="pera" nonfiltered="2154" processed="2137" dbindex="7164">




L'pera s un espectacle on una narraci o histria s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral i els elements escnics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d'una introducci instrumental. El seu nom prov de la denominaci italiana opera in musica (obra musicada).

Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels ltims segles, un dels centres d'pera ms importants del sud d'Europa s el Liceu de Barcelona, construt per la burgesia catalana.

La msica de l'pera.
El drama es presenta usant elements tpics del teatre, com l'escenografia, vestuaris i l'actuaci, per a diferncia d'aquest, la lletra de l'pera (coneguda com a llibret), es canta en lloc de ser parlada. Els protagonistes poden ser acompanyats per altres cantants, cors, ballarins i/o extres, a ms d'un grup musical, que en algunes peres pot significar una orquestra simfnica completa. La mida d'aquesta orquestra varia, per per algunes peres, oratoris i altres treballs de l'poca romntica, pot superar el centenar d'intrprets. 

Elements de l'pera.
L'obertura.

 En les primeres peres, una breu floritura musical era tot el que es requeria per anunciar el comenament de la interpretaci. La idea d'una obertura, una pea d'obertura per presentar les melodies o motius a qu es recorreria en el desenvolupament de l'pera, va ser establerta el
segle XVIII. L'obertura ms llarga es va concebre ms tard com una estratgia til per admetre els retardats, fer callar els parladors i preparar l'audincia per a l'espectacle.  L'adopci o no de l'obertura per part dels msics a travs dels anys ha estat tan particular com la seva msica.

Una obertura de Rossini podia no tenir relaci amb la msica de l'obra que s'interpretaria
a continuaci, per permetia a l'audincia saber que la funci anava a comenar i li servia d'ajuda per conixer el tipus d'entreteniment que anava a presenciar. Wagner preferia preparar psicolgicament el seu pblic amb fragments dels diferents leitmotiv, mentre que Verdi i Puccini, entre d'altres, en algunes ocasions aixecaven el tel directament amb el comenament de l'obra.

El director.

El director s necessari perqu a travs d'algunes indicacions i certs canvis de ritme, uneixi tots els elements musicals de forma harmoniosa. Un bon director, ha de ser tamb sensible a les necessitats immediates de tot intrpret. L'habilitat d'assistir o tapar alg que no porti el comps, unit a un agut sentit teatral i de la mesura musical sn qualitats particulars que es requereixen en un director d'orquestra. Cada director imprimeix a les obres que condueix el seu segell propi, compost per aspectes que inclouen des de la seva personalitat fins a l'estudi i la investigaci duts a terme abans de la interpretaci.

A Frana les coses es van complicar quan van comenar a emprar-se grans cors i es va fer necessari l's d'un altre tipus de control. Va haver de passar un temps fins a trobar el millor mtode de dirigir, i mentrestant el director romania dempeus al costat de l'orquestra
colpejant el terra amb un gran bast. A la fi va sorgir el verdader director musical, l'nic propsit del qual era inspirar, dirigir i coordinar les efusions musicals tant a l'escenari com a la fossa de l'orquestra. 

Al principi, un manuscrit enrotllat servia per ajudar els intrprets al qual poguessin dependre d'una visi perifrica, en comptes d'haver de fixar la vista en el director en un precs moment. Ms tard es va comenar a usar la batuta, permetent els cantants i msics captar d'un cop d'ull els moviments del bra del director.

Alguns directors destacats.

Claudio Abbado.   Nascut a Mil el 1933. El seu domini interpretant peces italianes, especialment les de Verdi, s indiscutible.
Richard Bonynge.   Nascut en Nova Galles del Sud el 1930. Malgrat que primer es va fer fams per ser el marit de Joan Sutherland, ara s plenament reconegut com un gran expert en el camp del bel canto en general, i de la coloratura en particular.
Henry Beecham. Anglaterra, 1879-1961.  Clebre pel seu ofensiu sentit de l'humor, Beecham va contribuir notablement al desenvolupament de l'pera a Anglaterra.
Bernard Haitink. Nascut a Amsterdam el 1929. Justament popular tant entre els seus collegues com entre el pblic.
Herbert von Karajan (1908-1989). Director austrac amb un extraordinari talent, va admetre que la seva pertinena al Partit Nazi li va servir per progressar en la seva carrera. No va ser conegut precisament per la seva humilitat, per la seva habilitat, precisi musical i la seva forma de dirigir als que van treballar sota la seva batuta eren indiscutibles.
Zubin Mehta. Nascut a Bombay el 1936, s fill del fundador de l'Orquestra Simfnica de Bombay. T un toc segur i sap com impressionar l'audincia.
Riccardo Muti.  Nascut a Npols el 1941. s reconegut per la seva erudici, la seva aguda oda i les seves brillants interpretacions.
Simon Rattle.   Nascut a Liverpool el 1955. Amb la seva passi i toc personal, aquest director aporta la seva especial visi i vitalitat a totes les peces que dirigeix.
Georg Solti.   Nascut a Budapest el 1912, actualment de nacionalitat britnica. Va ser ajudant de Toscanini durant tres anys des de 1930 i encara avui domina tant els enregistraments com les interpretacions en directe.
Arturo Toscanini (1867-1957). Nascut a Parma, aquest director itali va ser una de les primeres figures al mn de la direcci. Director de les estrenes de Pagliacci i La Bohme, entre d'altres, i amic de Verdi, Arturo Toscanini va ser un geni, possedor i defensor d'unes fortes conviccions.

El concertino i l'orquestra. 

La persona que provoca el primer aplaudiment una vegada que els msics s'han assegut no s el director, sin el concertino. Sol ser el primer viol i s'encarrega d'una srie de tasques, entre les que s'inclouen encarregar-se dels assaigs, ser l'enlla entre la direcci i els msics, tocar els solos i procurar aconseguir la interpretaci ms ajustada a les intencions del director d'orquestra.

Amb el pas del temps, l'orquestra ha evolucionat cap a una entitat cada vegada ms variada i complexa. L'espai fsic de l'pera s'ha transformat, donant pas les sales petites a teatres espaiosos, i ms tard, la possibilitat d'amplificar artificialment el so de la veu i dels
instruments ha afegit una dimensi extra a considerar pels compositors. S'han creat nous instruments i els antics han canviat. 

Una orquestra consisteix en una secci de corda, una secci de vent, en la qual s'inclouen instruments de fusta i de metall, i una secci de percussi. El segle XVI qualsevol grup de msics que estigus disponible es reunia a tocar en ocasions especials, per el segle XVII estava
naixent l'orquestra barroca a Frana, on un grup de msics de la cort, 22 de corda i 12 de vent, tocaven junts de forma regular.

A comenaments del segle XVIII, les millores eren evidents tant en la tcnica dels msics com als propis instruments. A ms, l's de combinacions d'instruments cada vegada ms efectives es va fer habitual. En general, les peces es dirigien des del teclat, o orgue, el qual sostenia la msica des de la base. La popularitat de la viola, un primerenc instrument de corda, va anar donant forma a la famlia de corda gaireb tal com la coneixem avui, i els compositors van comenar a escriure msica per a instruments determinats. L'orquestra actual va nixer el segle XIX, a mesura que el
teclat cedia la seva posici prominent a la corda i els compositors augmentaven els seus coneixements sobre com combinar i entremesclar millor els instruments al llarg de l'obra, en comptes de permetre que un grup d'ells predomins sobre els altres que el seguien.

Cantants.
L'pera tradicional consisteix en dos tipus de cant: recitatiu (semblant a una narraci en la que la msica s'adapta a les paraules), declamaci i ria; aquesta darrera es refereix a composicions per veu solista, en la que les paraules s'adapten a la msica. 

Les veus dels cantants d'pera es distingeixen, en un primer nivell, en funci del sexe i la tessitura. Aix, les veus femenines, de ms greu a ms aguda, sn contralt, mezzosoprano i soprano; i les masculines baix, barton, tenor, contratenor i sopranista.

En un segon nivell es matisa encara ms i, en funci d'altres caracterstiques de la veu, es parla d'una veu lleugera, lrica, dramtica, spinto, i fins i tot es combinen els termes (per ex., lrica-lleugera). Tamb s'afegeixen qualificatius que relacionen la veu amb un determinat estil o tipus de repertori, com per exemple, la veu  verdiana (Verdi), rossiniana (Rossini) o wagneriana (Wagner).

Tipus de veus i els seus papers habituals.
Veus femenines.

Soprano:
Soubrette. Normalment interpreta a la donzella o la jove coqueta; s un excelent punt de partida per a les joces cantants. Ex.: Susana (Les noces de Fgaro, Mozart) o Musetta (La Bohme, Puccini).
Coloratura. L'habilitat de cantar passatges extremadament aguts i florits s essencial. A causa que aquest tipus de veu s tan inusual i excitant, aquestes parts solen provocar que l'obra es detingui durant uns moments. Ex.: La reina de la nit (La flauta mgica, Mozart) i Constanza (El rapte del serrall, Mozart).
Lrica. Interpreta algunes   de les millors parts, sovint s la protagonista romntica. Ex.: Mimi (La Bohme, Puccini) o Pamina (La flauta mgica, Mozart).
Spinto.  Una veu particularment fort i resistent, capa d'elevar-se. Interpreta normalment   el paper protagonista de la dona jove. Ex.: Madama Butterfly (Madama Butterfly, Puccini) i Leonora (Il trovatore, Verdi).
Dramtica, Una veu forta i resistent, que cont les qualitats dramtiques necessries per interpretar un paper principal en una pera de compositors com Verdi. Ex.: Elektra (Elecktra, Strauss) o Tosca (Tosca, Puccini).
Dramtica pesada. Tamb coneguda com a wagneriana. s la veu de soprano ms poderosa i normalment interpreta el paper d'una figura mitolgica heroica. Ex.: Isolda (Tristany i Isolda, Wagner) i Brunilda (L'anell del nibelung, Wagner).
 Mezzosoprano: Literalment mig soprano. Aquest tipus de veu t un registre similar al de la soprano, per la seva qualitat de to s mes sonora. Ex.: Cherubino (Les noces de Fgaro, Mozart) i Carmen (Carmen, Bizet).
Contralt: La contralt t la menor altura i el to ms greu de totes les veus femenines. Ex.: Lucrecia (La violaci de Lucrcia, Britten) i Erda (L'anell del nibelung, Wagner).

Veus masculines.

Tenor:
Lric. s una veu flexible i clara, sovint interpreta el protagonista mascul. Ex.: Tamino (La flauta mgica, Mozart) o Alfredo (La Traviata, Verdi).
Dramtic,   Veu robusta i romntica, amb un fort registre agut. Ex.: Rudolfo (La Bohme, Puccini) o Edgardo (Lucia di Lammermoor, Donizetti).
Heroic o Heldentenor. Com el nom indica, interpreta els papers heroics. s la veu de tenor ms vigorosa, posseeix l'habilitat d'elevar-se per sobre d'una gran orquestra. Ex.: Florestan (Fidelio, Beethoven) o Siegmund (La Valquria, Wagner).
Contratenor: En el Renaixement, el contratenor interpretava la lnia superior a la del tenor. Ms endavant, el terme es va comenar a usar per descriure una veu masculina en falset, tamb denominada alt mascul, i solia ocupar un espectre similar al de la contralt o la mezzosoprano. Actualment, el contratenor amb un registre alt, similar al de la soprano, pot denominar-se soprano mascul. La veu del contratenor va perdre importncia en els segles XVIII i XIX, per en el XX va cobrar vida de nou amb el contratenor angls Alfred Deller. Els papers que interpreta aquest cantant sn del tipus dObern (El somni d'una nit d'estiu, Britten) o Akhenaton (Akhenaton, Philip Glass).
Barton: Generalment t un to ms greu que el tenor i va comenar a requerir una categoria separada del baix el segle XVIII, a causa dels diferents tipus de personatges creats per compositors com Mozart. Alguns personatges famosos interpretats per bartons inclouen a: Papageno (La flauta mgica, Mozart), Fgaro (Il barbiere di Siviglia, Rossini) o Escamillo (Carmen, Bizet).
Baix: s la categoria ms greu de la veu masculina. Generalment es divideix en tres tipus principals:
Baix barton. Com el seu nom indica, s una veu masculina que combina la gravetat i el poder del baix amb la fludesa i l'abast del barton. Alguns exemples d'aquest tipus sn: Wotan (L'anell del nibelung, Wagner) i Hans Sachs (Els mestres cantaires de Nuremberg, Wagner).
Baix bufo. Personatges que requereixen un cantant amb una personalitat capa d'aportar una mplia gamma d'expressi, incloent la comdia. Ex.: Leporello (Don Giovanni, Mozart) o Bartolo (Les noces de Fgaro, Mozart).
Baix profund. aquest s el tipus de veu masculina ms profunda. Proporciona molts dels moments ms solemnes i portentosos d'una pera. Ex.: Sarastro (La flauta mgica, Mozart) i Oroveso (Norma, Bellini).

Els escenaris de l'pera.

Els teatres d'pera son teatres construts especialment pel desenvolupament d'aquest gnere musical, tot i que s'hi solen programar tamb altres esdeveniments artstics. Ats que moltes peres demanen grans produccions, els teatres habitualment encabeixen almenys mil seients, disposats en un auditori en forma d'U -amb una longitud depenent de la capacitat- i al seu voltant s'hi troben llotges. 

L'orquestra se situa habitualment davant de l'escenari per per sota de l'audincia, per tal de facilitar la visi i que la msica no destaqui sobre la veu dels cantants. Els teatres ms importants acostumen a tenir escenaris preparats per mecanitzar l'escenografia, amb ascensors i muntacrregues per facilitar els canvis de decorat. 

Entre els escenaris ms importants es poden destacar La Fenice, a Vencia, on s'han estrenat moltes de les peres ms famoses, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Metropolitan Opera de Nova York, la Scala de Mil, el Teatro di San Carlo de Npols, el Covent Garden i el Royal Opera House de Londres. el Wiener Staatsoper de Viena, l'pera de Pars, el Teatre Bolxoi de Moscou o el Teatre Coln de Buenos Aires.

Histria.
El naixement: de Florncia a Vencia.
L'pera, tal i com es coneix actualment neix a finals del segle XVI a les petites corts d'Itlia. Entre els avantpassats de l'pera hi figuren els madrigals italians, que van posar msica a situacions amb dilegs, per sense representacions en escena. Tamb en sn precursors els balls de mscares, els ballets de cortesans, els intermezzi, aix com altres espectacles de la cort del Renaixement on hi intervenien figurants, msica i ball.

L'pera prpiament dita emana d'un grup de msics i d'intellectuals que es donaven el nom de Camerata (sal, en itali). La Camerata, dita tamb Camerata florentina o Camerata de' Bardi, s'havia fixat dos objectius principals: fer reviure l'estil musical del teatre grec antic i oposar-se a l'estil contrapuntstic de la msica del Renaixement. En aquest context, la primera obra considerada una pera, en el sentit comunament ents, va ser Dafne, de Jacopo Peri, aproximadament de l'any 1597 i actualment desapareguda. El seu segent treball, Eurdice, que data de l'any 1600, s la primera pera que hagi sobreviscut fins a l'actualitat.

No obstant aix, l's del terme pera s'inicia cinquanta anys desprs, a mitjan el segle XVII, per definir les peces de teatre musical a les quals se'ls referia fins a aquell moment amb formulacions universals com dramma per musica (drama musical) o favola in musica (faula musical). La caracterstica fonamental del melodrama en el sentit original, s el dileg parlat o declamat -anomenat recitatiu en l'pera-, acompanyat per una orquestra o per una minsa lnia a sota.


L'any 1637 va emergir a Vencia la idea d'una temporada d'peres amb assistncia oberta al pblic finanada per la venda d'entrades. Influents compositors d'pera del segle XVII van accedir-hi, incloent-hi Claudio Monteverdi, L'Orfeo del qual (1607) s l'pera ms antiga que encara es representa avui en dia. Tamb s'han conservat dues obres ms de Monteverdi ms posteriors, Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) i L'incoronazione di Poppea (1642).

En aquestes primeres peres barroques es combinava la comdia amb elements trgics desprenent una mplia sensibilitat. Es va iniciar el primer dels molts moviments reformistes de l'pera, associat amb el poeta Pietro Trapassi, conegut com Metastasio, els llibrets del qual van contribuir a cristallitzar el to moralista de l'opera seria (pera seriosa). La comdia a l'pera barroca era reservada per a lopera buffa (pera cmica), en una tradici en desenvolupament que, en part, es va derivar de la Commedia dell'arte.

L'pera es va estendre rpidament per tota Itlia per el centre principal fins a mitjans del segle XVII era a Vencia. Els principals compositors venecians d'aquesta poca van ser, a part de Monteverdi, Francesco Cavalli (1602-1676), amb Le nozze di Teti e di Peleo, la primera pera veneciana de la qual s'ha conservat la msica, i Antonio Cesti (1623-1669), que compos l'pera ms representada de la seva poca: L'Orontea (1656). D'altra banda, els principals compositors romans eren Stefano Landi i Luigi Rossi, considerat com un dels mestres de la cantata.

Expansi a Europa.
A finals del segle XVII l'pera comena a estendre's per tot Europa. La difusi ms rpida va tenir lloc als pasos vens catlics de Frana i ustria. Va arribar a les rees de parla alemanya a travs de Viena, Salzburg i Praga. El nord protestant va manifestar les seves reserves i noms els grans ports i els centres comercials, on bufava un vent de llibertat, van obrir les seves portes a la nova diversi. D'altra banda, la Guerra dels Trenta Anys havia devastat i empobrit grans zones d'Europa.

El 1678 s'obre el primer teatre d'pera alemany, el Theater am Gnsemarkt a la ciutat lliure hansetica d'Hamburg.

El barroc.
S'anava imposant l'pera seriosa amb personatges de la histria i la llegenda clssiques. Prcticament a tots els herois mitolgics els va abastar un llibret de versos pomposos i desprs la msica. Hi havia escenes corals per poques de conjunt. Els recitatius i les ries determinaven el curs de l'pera. L'acci en si mateixa era desenvolupada per un predominant recitatiu secco noms acompanyat pel clavicmbal i els instruments baixos, mentre que de la resta d'instruments s'esperava que improvisessin harmonies partint de les indicacions escrites sobre la lnia del baix. D'aqu se'n deriva el nom de baix continu. L'orquestra constava d'una secci de corda que en ocasions es veia reforada per un fagot; ms tard es van afegir obos, flautes i trompes. Tamb podien utilitzar-se instruments de metall. L'execuci era dirigida des del clavicmbal, sovint pel propi compositor.

Aix suposava una gran oportunitat per al cant virtus i durant l'edat d'or de l' opera seria, el cantant realment es convertia en l'estrella. El paper de l'heroi s'escrivia normalment per a la veu de castrato. Destacats castrati com ara Farinelli i Senesino, aix com sopranos com Faustina Bordoni, tenien una gran demanda per tota Europa, excepte a Frana. L'pera barroca italiana era la norma, fins i tot quan es trobava un compositor alemany com Haendel que escrivia per a audincies de Londres.


Va ser sobretot amb el rei francs Llus XIV quan l'pera es va convertir en l'aparador teatral del governant absolut. El 1671 es va fundar l'Acadmie Royale de Musique, principal impulsora de la Grand Opra francesa. A Versalles la grandeur del rei va arribar a la seva cspide. Es va introduir el ballet que acabaria sent un tret caracterstic de l'pera francesa, que va rebre la seva forma i la seva consistncia de Jean Baptiste Lully (1632-1687), natural de Florncia. La ms important comdia-ballet realitzada junt amb Molire va ser Le bourgeois gentilhomme (1670), que es va fer famosa pel tractament que Richard Strauss va donar al mateix argument. Lully va crear un tipus d'obertura coneguda com obertura francesa. Alceste (1674), Roland (1685), Armide (1686), Acis et Galate (1686) han quedat com a les seves obres mestres. 

Les formes estilstiques de Lully van ser la base per a la msica escnica del compositor i teric Jean-Philippe Rameau (1683-1767). El ballet era la pea clau de l'espectacle i van fer la seva aparici els temes extics, com Les Indes galantes (1735). Rameau va comenar a utilitzar els tableaux, decorats amb efectes pictrics que canviaven bruscament en els entreactes. Han perdurat tamb Hippolyte et Aricie (1733), Castor et Pollux (1737) et Les Borades (1764).

L'aparici de l'pera a Anglaterra es va retardar a causa de la guerra civil (1642-1651) i a la Commonwealth d'Anglaterra (1642-1660). Amb la restauraci del rei Carles II hi va haver de nou representacions d'obres de Shakespeare, d'ampulloses peces histriques i comdies franceses. Henry Purcell (1659-1695), el compositor ms destacat angls d'aquest perode, va escriure msica incidental on destaquen The Fairy Queen i  King Arthur, amb canons, cors i balls. La seva nica pera prpiament dita, Dido and Aeneas s representada el 1689 a Chelsea.

 Antonio Caldara (1670 1736), un autor itali tan prolfic com desconegut, s autor de 87 peres de les quals almenys una la va estrenar a Barcelona l'any 1708, sent la primera pera italiana que s'hi representava: Il pi bel nome. El 1716 es trasllada a la cort de Viena on hi restar fins la seva mort component ms de 3.000 obres. D'entre les seves peres cal destacar L'oracolo in sogno, Dafne, L'Argene o Adriano in Siria. Les seves composicions, especialment els oratoris, que enregistren una fotografia tan valuosa de l'ltim barroc a Itlia i ustria sn comparativament desconegudes.






 Antonio Vivaldi (1678-1741), un dels msics ms populars del barroc, l'itali, tamb va ser compositor d'peres, faceta que en els ltims anys ve experimentant un procs de redescobriment i de descobriment prpiament dit com s el cas de Motezuma (1733), de la qual s'ha trobat la partitura original l'any 2002. De les 49 peres que va compondre se'n destaquen: Orlando furioso (1727), La fida Ninfa (1732), L'Olimpiade (1734), Griselda (1735), i Bajazet (1735), on Vivaldi reutilitza nombroses ries d'obres seves anteriors i d'obres d'altres compositors (una prctica habitual a l'poca). L'obra de Vivaldi s d'una originalitat sorprenent que ve a demostrar la seva superioritat sobre el seu entorn. D'acord amb el seu temps, en les seves peres hi manca gaireb per complet els nmeros de conjunt i sn una concatenaci de recitatius i ries da capo que, no obstant aix, s'insereixen en un llenguatge madur de fludesa dramtica en la seva refinada instrumentaci, amb especial suggesti en els sols i la seva inspiraci lrica. El tractament de les veus, molt heterogeni, remet des de pautes monteverdianes a models de l'pera seriosa napolitana.

Georg Friedrich Hndel, que havia nascut a la ciutat saxona de Halle el 1685 per que va morir a Londres sent ciutad britnic el 1759, va assolir els seus primers xits a l'edat de 20 anys en el Theater am Gnzemarkt d'Hamburg. Va estudiar l'pera italiana sobre el terreny, arribant a ser msic favorit del pblic a Roma i a Vencia, com a clavecinista i com a compositor d'pera, i el 1709 els italians van quedar captivats per Agrippina. Va arribar a Londres des de Hannover el 1711 i va desplegar una energia gaireb sobrehumana escrivint pera rere pera per al teatre que dirigia. Va compondre fins a 60 peres, sent les ms representades Rodrigo (1707), Rinaldo (1711), Radamisto (1720), Giulio Cesare (1724), Tamerlano (1724), Rodelinda (1725), Admeto, re di Tessaglia (1727), Poro, re dell'Indie (1731), Sosarme, re di Media (1732), Alcina (1735), Ariodante (1735), Arminio (1737), Serse (1738), i Deidamia (1741). Hndel presenta figures de la mitologia i la histria antigues finament delineades amb decorats sumptuosos i en ocasions de carcter oriental. Es recolza invariablement en el vigor meldic de l'ria da capo i utilitza pocs conjunts, malgrat que el seu llenguatge orquestral s molt colorista i ple de matisos, amb soli obbligati caracterstics. Amb Haendel, l'pera barroca italiana va assolir la seva culminaci. La melodia i el ritme sn suprems. Les seves peres van quedar oblidades durant gaireb dos-cents anys, i noms a partir de la segona meitat del segle XX s'han comenat a recuperar, descobrint un Hndel molt ms lric i profund que el que ens havia llegat la tradici victoriana dels seus grans oratoris bblics, el ms fams dels quals s sens dubte El Messies (Messiah, 1742). Aquests oratoris eren gaireb peres sense representaci, adornades amb vigorosos cors i exemplars narracions dramtiques. La seva temtica religiosa i moralista els va fer molt populars durant el segle XIX, en la puritana societat victoriana britnica, per seguint les tendncies romntiques, se'n van fer unes interpretacions extraordinriament pomposes, allunyades del carcter haendeli original i que noms s'ha recuperat en els darrers anys, coincidint amb la recuperaci operstica.

El naixement de lopera buffa.
Vencia va anar cedint la seva supremacia a Npols, que era la major ciutat d'Itlia a comenaments del segle XVIII. L'pera seriosa es va desposseir d'alguns dels seus amaneraments i estenia el seu lligam amb la commedia dell'arte, que va aportar un esfor cap al realisme i la introspecci psicolgica, de manera que les figures estereotipades van resultar ms humanes i aportaven ms encant sensual cap a la melodia i el color tonal. Sensualitat, enginy i comdia van fer de lopera buffa napolitana un model que va perdurar fins a Mozart, Rossini i Donizetti.

Va ser una poca de producci massificada. Alessandro Scarlatti (1660-1725), fundador de l'escola napolitana, va deixar cent quinze peres, cent cinquanta oratoris i al voltant de sis-centes cantates. L'autocpia i el manierisme eren inevitables.

Tanmateix, va comenar un procs de transici gradual. El baix continu, aquest tir de l'estil barroc acompanyat d'harmonies expressades en temes per sobre de la lnia baixa, es batia en retirada pas a pas. Els instruments per a continu van anar perdent importncia: noms el clavicmbal es va mantenir com a suport dels recitatius secco. El rgid estil d'escriptura es va mantenir ms temps en la msica religiosa.

En ser ms propera a la realitat, l'opera buffa va comenar a destacar-se. L'intermezzo buffo La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) es convertir en el prototip d'opera buffa. Noms hi ha dos cantants i un criat mut i set nmeros musicals amb recitativo secco, per els personatges estan dibuixats amb un enginy nou, amb sensibilitat i fora, mostrant la fragilitat humana. Aquesta partitura napolitana de 1735 apunta ja en lnia directa cap a Mozart.

L'obra de Niccol Piccinni fou inicialment immensament popular per tota Europa. El 1790 havia produt ms de 70 produccions d'pera que s'havien realitzat a totes les ciutats europees importants. Va destacar sobretot amb el gnere buffo amb el que aconsegu els seus gran xits, el ms sonor dels quals va ser La buona figliuola amb text de Carlo Goldoni.

Johann Adolph Hasse (1699-1783) va establir les noves formes estilstiques, amb l'accent en l'emoci, tant en la msica instrumental com en l'pera, escrivint simfonies dolament meldiques i algunes peres que responen plenament a l'estil galant, com Artaserse i Catone in Utica.

El classicisme.
Diversos compositors van intentar, a mitjan el segle XVIII, canviar les prctiques operstiques. Van introduir formes diferents del da capo en les ries i van fomentar la msica coral i instrumental. Un dels factors d'aquest canvi fou l'pera cmica, que rebia diversos noms: ballad opera a Anglaterra, opra comique a Frana, singspiel a Alemanya i opera buffa a Itlia. Totes aquestes variacions tenien un estil ms lleuger que lopera seria italiana. Alguns dilegs es recitaven en lloc de cantar-se i els arguments solien tractar de gent i llocs comuns, en lloc de personatges mitolgics. Aquestes caracterstiques poden veure's clarament a l'obra del primer mestre itali de l'pera cmica, Giovanni Battista Pergolesi.


Joseph Haydn (1732-1809), mentre treballava a la cort de l'emperadriu Maria Teresa a l'pera d'Eszterhza, va fer incursions una mica obligades a l'pera, tres en el camp de la opera buffa: Lo speziale, L'infedelt delusa i La canterina; quatre en la opera seria: L'isola disabitata, Armida, Acide i L'anima del filosofo ossia Orfeo ed Euridice (composta el 1791 per a Londres per no representada fins el 1951 a Florncia); i sis en la opera semiseria: Le pescatrici, L'incontro improvviso i Il mondo de la luna (ambdues basades en Goldoni), La vera costanza, La fedelt premiata i Orlando Paladino. Les seves peres desborden de msica sumptuosa i meldica, per els seus llibrets manquen d'un impacte dramtic particular. El mxim exponent de la Viena clssica ha passat a la histria sobretot per les seves simfonies, quartets de corda o sonates per a piano.

El compositor Giovanni Paisiello (1740-1816) del sud d'Itlia, a qui Mozart admirava, havia escrit La serva padrona el 1781 i Il barbiere di Siviglia a Sant Petersburg l'any segent, basant-se en una comdia de Beaumarchais. Aquesta comdia va quedar enfosquida posteriorment per la versi de Rossini del 1816. Un coetani seu, l'itali Domenico Cimarosa (1749-1801), va ser autor de partitures de considerable xit a finals del segle XVIII, especialment a Viena, on va succeir Antonio Salieri com a director de msica de la cort. Il matrimonio segreto (Viena, 1792) va ser l'nica pera cmica de finals del segle XVIII que es va fer un lloc en el repertori al costat de les obres escniques de Mozart.


Christoph Willibald Gluck (1714-1787) va suposar la revoluci en el teatre musical. Aquest compositor bavars es despla a Itlia per estudiar amb Sanmartini. Des del principi va escriure peres serioses i cmiques, alternant els estils francs i itali, i ballets per a l'escena, per durant gaireb trenta anys no hi va haver el menor indici que ans a reformar el teatre musical, si b ja mostrava una tendncia clara cap a la concisi, els efectes sorprenents i l'entusiasme rtmic. I el 1772 arriba Orfeo ed Euridice, amb tan sols tres cantants principals, cors i ballet. El drama estava construt en lnia amb l'estil parisenc, amb diversos tableaux de fort contrast. La intenci de Gluck era fer que la msica, expurgada d'ries de coloratura i da capo, estiguessin al servei del drama i del text. Aquesta obra comena a influir en els seus coetanis sobretot desprs de l'estrena de la versi ampliada Orphe et Euridice a l'Acadmie Royale de Pars.
El 1775 torna a portar a Pars una revisi dAlceste, i els partidaris de l'pera italiana es van aixecar contra ell. L'estil sense ornaments de Gluck, estant al servei del drama, sintonitzava amb el tipus de racionalisme francs que situa el text, l'acci i la naturalitat per sobre del flux de notes de les peres escrites per als cantants. Altres peres estrenades a Pars foren: Iphignie en Aulide (1774), La Cythre assge (1775), Armide (1777), Echo et Narcisse e Iphignie en Tauride (1779). Iphignie auf Tauris de Goethe fou escrita entre 1779 i 1787.  L'xit assolit per Gluck en situar el drama per sobre de la msica va afectar a la histria de l'pera, des dels romntics com Berlioz fins a Wagner.

L'itali Gaspare Spontini (1774-1851), amb La vestale (1807) i Ferdinando Cortez ou la coqute de Mexique (1810) va reblar l'estil de Gluck fent la gran pera festiva, decorativa, de l'era napolenica. Com a director, va introduir l's de la batuta, va organitzar la ubicaci dels elements de l'orquestra i va assajar meticulosament oferint representacions modliques de les seves prpies peres aix com de les de compositors com Mozart o Weber.

Mozart.

Wolfgang Amadeus Mozart va nixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, fill de Leopold Mozart, tamb compositor i director musical. Mozart va sorprendre tota Europa com a nen prodigi i noms amb dotze anys va escriure el Singspiel (pera cmica alemanya amb dileg parlat) Bastien und Bastienne. Mozart es va apropiar primerament dels vehicles establerts i els va donar un contingut d'inimaginable riquesa. La finta semplice (1769), segons l'obra de Goldoni, es va convertir en la seva primera opera buffa. Mil, que era sota domini austrac, va contemplar les obres escniques que va escriure durant la seva adolescncia: Mitridate, re di Ponto (1770), Ascanio in Alba (1771) i Lucio Silla (1772). Basades en temes convencionals relatius al mn antic, estaven plenes d'audcies expressives i msica sumptuosa. Il sogno di Scipione la va escriure per a Salzburg el 1772, i el 1775 La finta giardiniera per a Munic, un embolic amors situat a mig cam entre la serietat i l'humor bufo. Mozart va escriure dues peres serioses: per a Munic va escriure Idomeneu, rei de Creta (1781), amb una instrumentaci variada, plena de colorit, rica en simbolisme tonal, que representa un punt cimer en la llarga histria de l'opera seria; i per a Praga La clemenza di Tito (1791, de Metastasio). El rapte del serrall (1782) va ser la primera de les obres escniques de Mozart en fer-se popular rpidament, si b noms als pasos de parla germnica. Amb Les noces de Fgaro (1786), de Lorenzo da Ponte (1749-1838), l' opera buffa queda elevada a comdia de gnere. En el dramma giocoso Don Giovanni els personatges es mouen entre la opera seria, tragicmicos i dopera buffa. El segle XIX va manifestar la seva desaprovaci a Cos fan tutte (1790), l'ltima opera buffa que Mozart va escriure amb da ponte, perqu la trobava lasciva i capritxosa.  A partir de les reformes illustrades de Josep II, la demanda d'una pera en alemany s'havia anat elevant cada vegada ms. El 30 de setembre de 1791, poques setmanes abans de la mort de Mozart, es va dur a terme amb gran xit la primera representaci de La flauta mgica, una obra escnica en la qual els elements estilstics es combinen per crear una obra aparentment ingnua per en realitat dotada de mltiples estrats: els de l'opera seriosa (la reina de la nit), les reformes de Gluck (ries breus), l'estructura dramtica mozartiana (finals complexos), decorats espectaculars, conte de fades oriental, idees maniques de fraternitat i farsa suburbana vienesa (Papageno).

Vicent Martn i Soler, el compositor ms fams en vida d'aquest perode a Viena i avui prcticament oblidat va compondre una trentena d'peres, d'entre les quals cinc amb Lorenzo da Ponte. La ms famosa i representada el 1991 al Liceu fou Una cosa rara. Tanmateix, l'ombra de Mozart ha sigut massa allargada i contundent, no deixant passar a la histria (almenys popular) a compositors com Martin i Soler o el txec Josef Myslive ek (1737 1781), amb ms d'una vintena d'peres dins la tradici de l'estil galant on sobresurt Il Bellerofonte (1767), que fou un gran xit quan s'estren a Npols.

 Luigi Cherubini (1760-1842), compositor itali que pass la majoria de la seva vida a Frana. Mde (1797) i Les deux journes (1800) sn les seves obres ms conegudes. Malgrat que la seva msica no es massa coneguda actualment, era admirat per molts dels seus contemporanis. Degut a la seva llarga vida, alguns autors el classifiquen entre el classicisme i el Romanticisme, i fins i tot se'l considera un precursor de la Grand Opra.

El Romanticisme.
L'hedonisme de les poques barroca i rococ s'havia extingit per ranci i hi havia novament inters en l'tica, els ideals, l'heroisme i l'emoci. L'heroi o l'herona solitaris, l'individu excepcional, es van convertir en objecte de culte, de manera destacada en l'pera de terror i evasi que procedia de Pars. L'exemple paradigmtic del nou estil d'pera heroica s Fidelio, l'nica de Ludwig van Beethoven (1770-1827).

En el mn del teatre, a Pars es preparava un canvi d'estil amb dos fets destacats. Als voltants de 1830 el poeta Victor Hugo (1802-1885) proclamava el Romanticisme francs amb les seves obres pintoresques i l'aparici de les tragdies de Shakespeare als escenaris de Pars que van alliberar al teatre francs del classicisme estricte de Racine i Corneille, amb formes dramtiques que es remuntaven a Aristtil. Havia comenat una pronunciada transformaci esttica. Berlioz va respondre a aquesta emancipaci de la imaginaci amb dues partitures amb fantstiques versions musicals de Romo et Juliette (1839), presa de Shakespeare, i la llegenda dramtica La damnation de Faust (1846), adaptaci lliure d'alguns episodis de Faust de Goethe, on barreja elements de l'pera amb elements del teatre modern, superrealista, el lirisme amb la fantasmagoria, el realisme grfic amb els efectes mecnics. Berlioz era un advocat del llenguatge instrumental ben definit, de fet el seu Trait d'instrumentation et d'orchestation modernes (1884) ha estat vigent fins al dia d'avui.

En la culminaci del Romanticisme, el mite va ser substitut pel conte de fades, per la llegenda, i sobresurten nous temes com: la infinitud, les tenebres, la mitja llum, els somnis, les personificacions de les forces naturals, la supremacia del sentiment davant la ra, i la creativitat davant la imitaci neoclssica. Ms endavant va anar associat a una forta tendncia nacionalista.


 Hector Berlioz (1803-1869), prenent Gluck i Beethoven com a referents de la seva excntrica imaginaci,  va escriure dues grans peres a l'estil de la tragdia lrica. Benevenuto Cellini (1838), on apareix el leitmotiv, que Wagner va elevar a sistema, a l'estadi preliminar de sons i harmonies directrius que penetren tota la partitura i concentren l'acci musical; i Les Troyens (1863), amb un ambient dramtic per representar els episodis de lEneida del poeta llat Virgili.

Rossini-Donizetti-Bellini.

Amb l'arribada de Gioacchino Rossini (1792-1868), arriba la melodia. Les seves quaranta i tantes peres tenen una bona relaci qualitat-xit: agradaven als cantants, als gerents dels teatres i en definitiva al pblic. Noms se'l menyspreava, com un simple productor d'ries, per part de Berlioz i alguns dels romntics alemanys.

Escrivint per encrrec per a un teatre desprs d'un altre, entre Itlia i Viena, va compondre a tota velocitat, inicialment a la manera tradicional, per mostrant ja els seus trets distintius des del Tancredi (1813). Amb una lnia vocal vigorosament emotiva, conjunts i finals modelats a l'estil de Mozart, sorprenents pautes rtmiques que incorporen ostinatos i crescendos i un so orquestral de gran complexitat, que tenia un paper purament d'acompanyament. Els temes orientals s'havien fet populars i estaven plens de situacions cmiques, com a L'italiana in Algeri (1813) i Il turco in Italia (1814). Seguiren Il barbiere di Siviglia (1816), la seva obra ms popular i representada amb una successi magnfica d'ries, duets i cors, i  La Cenerentola (1817).

Rossini va escriure molts papers per a un personatge central mezzosoprano amb una coloratura flexible per a la seva primera esposa, la cantant espanyola Isabella Colbran. Un d'ells va ser Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815), que va ser notable per dues innovacions: la coloratura estava escrita en la seva totalitat, sense deixar-la al criteri i possibilitats de la cantant, i hi havia un recitatiu stromentato totalment escrit a la partitura, en lloc del recitatiu secco.

Abans de la seva retirada anticipada en el cim de la seva popularitat als 37 anys, Rossini s'inmerg en la opera seria amb ttols com Otello (1816), Il viaggio a Reims (1825), i sobretot la seva darrera pera Guillaume Tell (1829), descomunal pera en quatre actes amb la grcia italiana de la cavatina i el duo, l'harmonia alemanya del cor i la claredat i la precisi de l'estil francs.

Gaetano Donizetti (1797-1848), ajudat per una creativitat i una empempta poc comunes, va encadenar xit rere xit. Anna Bolena (1831),  L'elisir d'amore (1832), Maria Stuarda (1834), Lucia di Lammermoor (1835), la seva obra mestra, que ha estat interpretada arreu del mn, sn algunes de les seves ms de setanta peres. La seva Don Pasquale (1843) fou la darrera opera buffa italiana fins el Falstaff (1893) de Verdi.

El sicili Vincenzo Bellini (1801-1835) va ser el mestre de l'pera italiana del bel canto, amb les seves melodies, les seves canons belles i sublims, amb la seva particular concepci del so, de la veu i del silenci. Els personatges femenins ocupen els papers centrals, una soprano lrica de coloratura a La sonnambula (1831), i una gran herona dramtica a Norma (1831), la gran pera trgica admirada per Verdi i Wagner. No sols s la millor pera de Bellini, sin la ms universal i la que millor aguanta el pas del anys. L'enlluernadora ria Casta diva es considera com una dels ms difcils del repertori per a soprano. I Puritani (1835), s la seva tercera obra ms representada.

El nacionalisme alemany.
Comencen les tendncies nacionalistes i l'pera n's un reflex, accelerada a Alemanya pel patriotisme de les guerres d'alliberament i l'expulsi de Napole, calia sacsejar la tirania del gust itali i francs. Idees similars es van installar als pasos eslaus una mica ms tard.

El mateix any de la caiguda de Napole (1816), Louis Spohr (1784-1859), el virtus violinista i director alemany, va estrenar Faust a Praga que, igualment que l'extica Jessonda (1823), era una original combinaci de tradici amb innovacions formals i harmniques, situant-se ms o menys entre Mozart i el primer Wagner. El mateix any va veure tamb la primera representaci a Berln de l'pera tipus conte de fades, Undine, tamb en part convencional i en part proftica. Escrita pel poeta, msic i autor teatral prussi Hoffman (1776-1822) que havia escrit: La msica s la ms romntica de totes les arts; es podria dir que s l'nica art autnticament romntica, perqu el seu objecte no s cap altre que l'infinit.

Carl Maria von Weber (1786-1826), home de teatre, pianista i escriptor, va causar sensaci com a director d'pera a Praga i Dresden i el 1821 va ser celebrat com un esdeveniment nacional la seva posada en escena de Der Freischtz a Berln. Aquesta obra marca la fita ms important en el desenvolupament de l'pera alemanya entre La flauta mgica i l'entusiasta de Weber, Wagner.

La sumptuosa msica de Weber per a Euryanthe (Viena, 1823) oferia tots els personatges favorits del primitiu Romanticisme: nobles cavallers i malignes adversaris, un ngel d'innocncia i un dolent viper, que fan presagiar la partitura de Lohengrin de Wagner.  Amb Oberon (1826), ja molt malalt, torna amb un conte de fades una mica extravagant, amb cavallers i turcs.

Altres autors menors d'aquesta poca Albert Lortzing (1801-1851), que va obtenir fama amb Der Wildschtz (1842) i Zar und Zimmermann (1837),  i Friedrich von Flotow (1812-1883), recordat per la seva Martha.

L'pera russa.

Dins l'imperi tsarista de Rssia, Mikhal Glinka (1804-1857) componia Una vida pel tsar (1836) i Ruslan i Lyudmila (1842), i malgrat que la msica seguia sent italiana, va introduir temes i melodies russes als escenaris. A partir dUna vida pel tsar s quan podem parlar del comenament de la msica russa, la capdavantera del nacionalisme musical que desprs seguirien la resta de pasos eslaus i els pasos nrdics. Nikolai Rimski-Krsakov, Aleksandr Borodn i Piotr Ilich Txaikovski feren tamb les seves aportacions operstiques, tot i que seria sobretot Modest Mssorgski (1839-1881) el qui realitzaria autntiques obres mestres.

L'antipatia cap a l'harmonia centreeuropea i cap a les seves formes teatrals i musicals van inspirar a Mssorgski per crear un llenguatge musical rus lliure d'inhibicions i compromisos i unes obres escniques que tenen una condici distanciada i pica molt llunyana del model centreuropeu. A Bors Godunov (1874), relata la vida del tsar en un drama musical popular, tal com ell l'anomen. A Kovanshchina (1886), situada en l'edat mitjana russa, desplega una enigmtica histria de passi pica. Malauradament, Mssorgski va ser un personatge tingut per bon melodista per pobre instrumentador. Per aix moltes de les seves obres han estat conegudes a travs d'arranjaments i orquestracions fetes per altres msics. peres com Bors Godunov han esdevingut clebres a partir dels arranjaments de Rimski-Krsakov o Xostakvitx que, sense mala intenci, volgueren perfeccionar quelcom que Mssorgski va concebre a la seva
manera.

Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) a Eugene Onegin (1879), basada en la novella en vers de Puixkin, retratava una versi russa i pessimista del mn i mostrava un tret essencial del teatre musical rus: l'expressi pica i ampullosa, fragmentada en mltiples escenes. A La dama de piques (1890) Txaikovski va posar en joc una ambientaci vigorosament efectiva al servei d'una histria romntica de terror. La seva personalitat complexa i no sempre ben tractada per la crtica, forj una obra compacta, coherent i a mig cam entre la tradici eslava i l'emmirallament cap a Itlia i Alemanya.

Els altres nacionalismes.
La conscincia nacional es va desenvolupar durant el segle XIX. Els pobles se sentien cada vegada ms orgullosos de les seves prpies llenges, cultures i histries. El nacionalisme romntic es va rebellar contra la supremacia de l'pera italiana, francesa i alemanya. Cada pas buscava la independncia fins i tot al teatre musical. Utilitzaven elements especficament propis en la seva msica, amb ritmes i melodies del folklore ms propers.

La contribuci anglesa al repertori internacional s'havia aturat prcticament a Hndel pel domini de l'pera italiana. L'pera en angls noms es va desenvolupar en certs compositors fora desconeguts com Henry Bishop (1786-1855), Michael William Balfe (1808-1870) o George Alexander McFarren. L'pera anglesa va fracassar mpliament perqu l'aristocrcia va romandre fidel a l'pera italiana i les classes mitjanes encara la consideraven immoral. Amb la posada en escena de les peres cmiques que van escriure el dramaturg W.S. Gilbert (1836-1911) i el compositor Arthur Sullivan (1842-1900), l'pera va comenar a ser coneguda per aquestes classes mitjanes. The Mikado (1885) i Iolanthe (1882) han sigut les ms perdurables.

La Grand Opra francesa.
La Grand Opra s un estil caracteritzat per la seva grandiositat aparegut sobretot a Pars a mitjan segle XIX. Els temes heroics i histrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escnics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gnere. Unes altres caracterstiques inclouen la msica contnua (recitatiu en comptes de dileg parlat), amb una estructura de quatre o cinc actes i la prevalncia de ballets i nombrosos cors.


 Giacomo Meyerbeer (1791-1864), d'origen alemany per que va desenvolupar la seva carrera fonamentalment a Pars, va ser el primer gran exponent de la Grand Opra francesa a mitjan segle XIX, . Obt un gran nombre de representacions combinant elements dels estils itali i francs amb minuciositat alemanya. Robert le diable (Pars, 1831), era una pera romntica de terror, ltima variant de l'opera seriosa histrica. Les Huguenots (1836)  desplega una complicada intriga en cinc actes, basada en el conflicte entre catlics i calvinistes. L'esgarrifs ritual de la consagraci de les espases, amb les seves tenebres demonaques i el seu fanatisme, s un dels grans conjunts romntics. Le prophte (1849), s un espectacle turbulent sobre el moviment reformista dels anabaptistes a la regi de Mnster. L'africaine (1865), obra pstuma, narra els viatges de Vasco de Gama i est plena de color extic, acaba amb el Liebestod de Selica sota un singlot verins. Les crtiques de Wagner van tenir una notable influncia en el declivi de la popularitat de Meyerbeer desprs de la seva mort.


 Charles Gounod (1818-1893), amb la seva pera ms clebre i representada Faust (1859), tot i respectar les convencions de la grand opra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, i l'inevitable ballet...) trenca amb alguns dels seus convencionalismes, amb una orquestraci ms rica i dotant als recitatius d'una gran entitat musical, situant a Marguerite en una posici central amb la seva coloratura. Mireille (1864) i Romo et Juliette (1867) tamb van tenir xit en les seves estrenes a Pars.

 Georges Bizet desprs de formar-se a Itlia, va compondre Les pcheurs de perles (1866) i la ms popular i representada de les peres franceses: Carmen (1874), on elegantment treballa elements de msica espanyola (fins i tot amb elements de la msica flamenca) encara que mantenint bviament la francesa.

Tamb cal destacar Franois Adrien Boieldieu (1775-1834) amb la sensibilitat ingnua de la seva pera cmica La dame blanche (1825), Adolphe Adam (1803-1856), conegut sobretot per la nadala Oh Holy Night i els seus ballets, amb l'enaltiment de la vida senzilla a Le postillon de Lonjumeau (1836), Daniel Auber (1782- 1871), que amb la seva pera La muette de Portici (1828) va desencadenar la revoluci de setembre de 1830, que va conduir a la independncia de Blgica, i l'alemany-francs Jacques Offenbach (1819-1880) amb operetes i peres burlesques i satriques com La belle Hlne. Desprs del seu sensacional xit en aquest tipus d'peres, es va posar a escriure la seva nica obra escnica seriosa, entorn del personatge del poeta romntic E.T.A. Hoffmann. Els contes de Hoffmann, amb el seu text, sentiment i enginy francesos omnipresents, continua sent un enigma. Qualsevol que sigui la versi pstuma que s'elegeixi, l'ltima obra d'Offenbach per a l'escena s un compendi de les idees romntiques.

Ja al tombant de segle, la tragdia lrica va adquirir complexitat musical i psicolgica en les 25 peres escrites per Jules Massenet (1842-1912), dues de les quals, Manon (1884) i Werther (1892), encantadorament sensuals en el seu so i plenes d'elements estilstics variats, malgrat ser totalment lriques, vorejen el nou estil naturalista. La influncia de Massenet es detectar ms tard en Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pellas et Mlisande de Claude Debussy.

Verdi.

L'obra de Giuseppe Verdi (1813-1901) es va assimilar sovint al moviment nacionalista itali conegut com Risorgimento, i a la reunificaci del regne. Per exemple, en el seu primer gran xit, el cor dels esclaus jueus de Nabucco (1842), es considera un himne itali no oficial. Curiosament, alg va descobrir que el nom de Verdi era l'acrnim de Vittorio Emanuele Re D'Italia (Vittorio Emmanuel Rei d'Itlia), quan Mil (aleshores sota l'ocupaci austraca) comenava a donar suport als esforos de Vctor Manuel per a la reunificaci italiana.

En un principi es veu obligat a treballar amb llibrets convencionals que li lliuraven, com la variant del tema de Don Juan, Oberto, Conte di San Bonifacio (Mil, 1839), seguida d' Un giorno di regno, el seu nic intent en la comdia fins a Falstaff, al final de la seva carrera. En els primers anys, l'estil de Verdi era tradicional amb influncies de Rossini, Bellini, Meyerbeer i, sobretot, Donizetti i Mercadante, amb recitatius amb acompanyament orquestral i escenes de bel canto, conjunts plens d'agitaci apassionada, grans entrades corals, amb canvis d'escena i un final expansiu abans de l'entreacte principal. L'heroi i l'herona tenien veus altes, els personatges secundaris en tessitura de barton, els dolents, els dignataris i els pares eren contralts i baixos. Amb el pas del temps, grcies als xits aconseguits, Verdi pot apostar per un estil ms personal en les seves peres, i pot pressionar llibretistes i empresaris a arriscar i experimentar una mica ms. Va aconseguir un llenguatge orquestral ms expressiu i perfecte per caracteritzar l'acci, va insistir en la dicci clara, va anar derivant amb confiana cap al drama musical, per sempre, com a bon itali, estava lligat per la supremacia de la veu i de la forma.

Desprs de lxit de Nabucco, entra en un perode de 7 anys de gran producci amb obres basades en clssics del teatre com Friedrich von Schiller: Giovanna d'Arco (Mil, 1845), I masnadieri (Londres, 1847), i Luisa Miller (Npols, 1849); Victor Hugo: Ernani (Vencia 1844); Lord Byron: I due Foscari (Roma, 1844), i Il corsaro (Trieste, 1848); i del seu dol Shakespeare: Macbeth (Florncia, 1847).

Verdi havia assolit la plena maduresa artstica, i arriben els primers grans xits aclaparadors: Rigoletto (Vencia, 1851), Il trovatore (Roma, 1853) i La Traviata (Vencia, 1853). Verdi podia finalment compondre sense presses, per el mn musical estava canviant lentament, fins i tot a Itlia. I Verdi tamb experimenta amb Un ballo in maschera (Roma, 1859), amb reflexes de l'pera rococ, La forza del destino,  (Sant Petersburg, 1862), molt propera a la Grand Opra francesa, i Don Carlos (Pars, 1867), inspirada en el poders sentimient de llibertat de Schiller.

Aquest perode d'experimentaci va culminar l'any 1871 amb Ada, tamb amb influncies de la Grand Opra i la seva nica pera de tema mitolgic. I el seu amor per Shakespeare es va consumar a Mil en l'aprofundiment psicolgic d Otello (1887) i en la comdia lrica Falstaff (1893).

Wagner.

Richard Wagner (1813 1883), va sentir, des del principi, que era un artista poltic, un agitador, a causa de la seva idea d'un art teatral destinat a transformar el mn i no solament a divertir-lo, i sobretot amb les seves darreres composicions, combinant totes les arts independents, va transformar el pensament musical per mitj de la seva idea de Gesamtkunstwerk (obra d'art completa). Les seves obres sn notables per llur textura contrapuntal, les harmonies riques i llur orquestraci, i l's elaborat dels leitmotiv: petits temes musicals d'una gran potncia dramtica que evoquen un personatge, un element de la intriga, un sentiment, aclarint la progressi del drama de la seva evoluci complexa. El llenguatge musical cromtic de Wagner va ser un catalitzador pel desenvolupament posterior de la msica clssica europea, incloent-hi el cromatisme extrem i l'atonalitat. Casant el teatre i la msica per crear el drama musical, es va convertir en el defensor d'una nova concepci de l'pera, en la qual l'orquestra ocupa una lloc almenys tan important com la dels cantants.

Contrriament a gaireb tots els altres compositors d'peres, escrivia ell mateix els seus llibrets, prenent la majoria dels seus arguments de les llegendes i mitologies europees, sobretot germniques. Degut a aix, les seves obres aconsegueixen una profunda unitat. Wagner portava aix a la prctica una de les seves obsessions de joventut: ser un escriptor com Shakespeare i un compositor com Beethoven.

Les seves primers peres foren Die Feen (1833), una pea romntica en alemany en l'estela de Weber, que no es va representar fins a 1888 i gaireb indita actualment, i Das Liebesverbot (1836), amb un aire ms aviat francs o itali, que expressa l'nsia de vitalitat i llibertat del moviment de la Junger Deutschland (Jove Alemanya). Amb Rienzi (Dresden, 1842), una obra histrica de llarg recorregut seguint les pautes de Spontini, es va proposar sobrepassar totes les manifestacions prvies de la grand opra. L'holands errant (Der fliegende Hollnder) (Dresden, 1843), ja s tpicament wagneriana en la unitat de context (l'oce, les forces naturals), la srie d'harmonies dominants i motius directrius, amb traos musicals que caracteritzen els personatges o les situacions, l'elevada expressi orquestral, el to emotiu, i la versi secularitzada de la idea cristiana de redempci.

Tannhuser (Dresden, 1845) i Lohengrin (Weimar, 1850) sn la seva contribuci al Romanticisme, al mn cavalleresc, combinant reminiscncies de la gran pera heroica amb la tcnica del leitmotiv, la idea de la redempci i l'estil declamatori vigorosament emotiu.

Tanmateix, tot el rastre de l'pera convencional queda eliminat amb Tristany i Isolda (Tristan und Isolde, Munic, 1865). L'harmonia s'aproxima als lmits de la tonalitat, abandona el sistema harmnic tradicional mitjanant el seu cromatisme sistemtic i la progressi semitonal que ve a simbolitzar l'expressi del sofriment. El mn sonor del segle XX havia comenat.

Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nrnberg, Munic, 1868) era una comdia en tres actes, seriosa i divertida alhora. Torna a les frmules dramtiques antigues, amb ries, processons corals, monlegs, un discurs formal, dansa formal, dansa popular i sobretot finals expansius, fins i tot amb una doble fuga al final del segon acte, que representa un enrenou general.

Amb la tetralogia L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen, Bayreuth, 1876), Wagner va abordar una cosa que cap compositor d'pera no havia mai intentat: una festa escnica amb una vetllada preliminar i tres vetllades principals. Estava formada per L'or del Rin (Das Rheingold), mostra com els esforos de Wotan per exaltar el seu poder desencadenen la seva perdici; La Valquria (Die Walkre), tracta de la filla de Wotan, Brnhilde, i de l'amor entre els germans Sigmund i Sieglinde; Sigfrid amb l'heroi pur elegit com a redemptor; i El capvespre dels dus (Gtterdmmerung),  la catstrofe de Siegfried i Wotan. Cada un dels quatre drames utilitza variants dels mateixos leitmotiv i de les mateixes idees bsiques, especialment en l'orquestra mplia i omniscient, per cada una de les parts s completa i comprensible en si mateixa.

En la culminaci de la seva obra, Parsifal (1882), el misticisme embolica l'acci completament esttica. Els esdeveniments de l'escenari simbolitzen la vida interna dels personatges; el teatre simbolista i expressionista fa els seus primers passos. L'embolic de pensaments, intencions, temptatives i indicis es revelen mitjanant l'orquestraci extraordinriament subtil i en les harmonies portentosament fluides.

Wagner moria poc desprs a Vencia. A travs de les seves obres i els seus assaigs terics, Wagner ha exercit una gran influncia en l'univers de la msica lrica.

A les acaballes del Romanticisme, Engelbert Humperdinck (1854-1921), collaborador de Wagner en la seva darrera obra, va compondre el conte de fades Hnsel und Gretel (1893) que s'ha convertit en l'pera favorita de nadal d'Alemanya.

El verisme.

Alguns autors es van encarregar de desenvolupar l'pera italiana ms enll de Verdi. Ja apuntat pel mateix Verdi i per Boito (1842-1918) i Ponchielli (1834-1886, apareix un nou estil, rigorosament vera, que va ser conegut a Itlia com a verisme desprs de la representaci de Cavalleria rusticana (1890) de Pietro Mascagni (1858-1945). Es va propagar com un incendi i l'pera italiana va encarar el nou segle amb certa confiana. Mascagni havia convertit un breu relat sicili en un melodramma commovedor. La varietat estilstica de la resta de les seves peres - l'aroma asitic d' Iris (1898), la brisa idllica que desprn L'amico Fritz (1891), les tonalitats franceses d' Isabeau (1911), o el descarnat verisme d' Il piccolo Marat (1921) - demostren una versatilitat superior a la d'altres collegues veristes.

Una bona colla de compositors italians sn prcticament noms coneguts pel seu pas pel verisme tot i la seva producci posterior. O b no van aconseguir mantenir el seu nivell o b el gust del pblic va anar
canviant. Ruggero Leoncavallo (1857-1919), autor d'una desena d'peres, noms s conegut per la nica que es representa assduament: Pagliacci (1892), on el gels Canio s un paper excepcional per als tenors. L'acci est brutalment concentrada i les formes del bel canto resplendeixen dins del drama naturalista.

Un cas semblant s el d'Umberto Giordano (1867-1948), bsicament conegut per la seva passada pel verisme amb Andrea Chnier (1896) i Fedora (1898). El mateix es pot dir de Francesco Cilea (1886-1950) amb L'arlesiana (1897) i Adriana Lecouvreur (1902).

Hi va haver, tanmateix, molts altres veristi: Franco Alfano, sobretot conegut per completar el Turandot de Puccini, Alfredo Catalani amb La Wally, Alberto Franchetti, Franco Leoni, Licinio Refice, Ermanno Wolf-Ferrari, o Riccardo Zandonai.

El verisme tamb va traspassar la frontera francesa amb Gustave Charpentier (Louise), i l'alemanya amb Ignatz Waghalter (Der Teufelsweg i Jugend) i Eugen d'Albert (Tiefland). Aquesta darrera, amb un esquema de tres personatges aplicat a una histria ambientada als Pirineus en la qual es mostra la qestionable moralitat de la gent de les terres baixes i la puresa de la gent de les muntanyes. D'Albert va escriure vint peres de diversos tipus, des de la comdia fins a obres romntiques de grans dimensions i simbolisme mgic.

Puccini.

Tanmateix, el gran representant d'aquest estil s sens dubte Giacomo Puccini (1858-1924), que fins i tot va ms enll del verisme en les seves darreres obres explotant els avenos moderns en el drama i l'harmonia. Amb influncies clares de Verdi en els seus inicis, no va ser fins a Manon Lescaut (1893), la seva tercera pera, que obtingu un xit absolut i signific l'inici de la seva relaci amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, amb qui treball durant les segents tres peres.

La primera d'aquestes, La Bohme (1896), que condensa una histria agredola del barri dels artistes a Pars en quatre escenes breus i contrastants, est considerada no noms com una de les seves millors peres, sin que tamb com una de les peres romntiques ms brillants mai compostes. En la segent pera, Tosca (1900), Puccini fu la seva primera incursi clara al verisme. Les veus reten homenatge a l'estil de cant dramtic itali, mentre l'orquestra, modelada intelligentment sobre la de Wagner, lliga els motius simfnicament i revela els pensaments secrets dels protagonistes. La tercera, Madama Butterfly (1904), tracta amb un gran refinament individual el lluny orient que estava de moda en aquesta poca. Fou rebuda en la seva estrena sense pena ni glria, per desprs de revisar-la fins a tres vegades, esdevingu una altra de les seves peres ms exitoses.

Desprs d'uns anys foscos, el 1918 va ms enll del verisme estrenant Il Trittico, composta de tres peres d'un acte seguint l'estil del Grand Guignol parisenc: un episodi terrorfic (Il tabarro), una tragdia sentimental (Suor Angelica) i una comdia o farsa (Gianni Schicchi). El 1924 deixa inacabat el conte de fades simbolista Turandot, completant les dues darreres escenes Franco Alfano.

El segle XX.
Malgrat haver mort el 1883, Wagner va obrir les portes als nous moviments del segle XX, era un referent, sigui perqu era una font de culte, sigui perqu es posava en qesti.

A Alemanya la influncia de Wagner va continuar dominant en gaireb totes les peres segents. La figura dominant llavors era Richard Strauss (1864-1949), que va utilitzar una orquestra de dimensions wagnerianes i una tcnica vocal semblant a Salom (1905) i Elektra (1909), ambdues obres breus per intenses amb un rerefons mrbid. La comdia El cavaller de la rosa (1911) s'ha convertit en la seva obra ms popular. Li van seguir Ariadna a Naxos (1912), La dona sense ombra (1919) i Arabella (1933).

A cavall entre els dos segles, altres pasos de l'Europa Central van produir peres nacionalistes que entraren en el repertori internacional. De Bohmia, que pertanyia encara a l'Imperi Austrohongars, actualment la Repblica Txeca, provenen la comdia camperola La nvia venuda (1866) de Bed ich Smetana i Rusalka (1901) d'Antonn Dvo k, amb les seves danses, les seves canons i els seus vestits. Seguint aquesta tradici, Le Jan ek (1854-1928) amb un estil no fcilment classificable, retratava la vida popular a Morvia. Alguns exemples sn: Jenufa (1904), Katia Kabanov (1921), la seva saga d'animals al bosc La rabosa astuta (1924) i l'opressiva versi de La casa dels morts de Dostoievski (1930).

A Hongria, Karl Goldmark (1830-1915), molt influenciat per Wagner va compondre La reina de Saba (1875), on hi va ser representada sense interrupcions fins el 1938. Ja ben entrat el segle, arribarien El castell de Barba-blava (1918) de Bla Bartk i Hry Jnos (1926) de Zoltn Kodly. Arnold Schnberg i el seu alumne Alban Berg, van establir les bases de l'atonalitat i el sistema dodecafnic. L'pera inconclosa de Schnberg, Moiss i Aar (estrena pstuma, 1957), i Wozzeck (1925), aix com la tamb inacabada Lul (estrena pstuma, 1937, amb versi completa produda el 1979) de Berg, utilitzaven el Sprechstimme o el Sprechgesang (cant parlat o veu de cant), una espcie de declamaci a mig cam entre la parla i el cant.

Tendncies modernes.

A mesura que avanava el segle XX, els estils operstics reflectien a la vegada tant els persistents nacionalismes com una creixent internacionalitzaci representat per l'atonalisme i les tcniques serialistes. El rus Serguei Prokfiev (1891-1953) va escriure lopera buffa L'amor de les tres taronges (1921) durant la seva estada als Estats Units. De retorn al seu pas va compondre la seva gran pera Guerra i pau basada en la novella de Tolstoi (1946). De la mateixa manera que Prokfiev, Dmitri Xostakvitx (1906-1975) no era del gust de Stalin des que va compondre la seva pera Lady Macbeth del districte de Mtsensk (1934), revisada sota el nom de Katerina Ismailova (1963). Els compositors ms moderns tendien a incorporar a les seves obres no solament les tcniques simfniques, sin tamb els estils folklrics, populars o jazzstics. El contracop al drama musical el va donar gor Stravinski (1882-1971), que va insistir en la forma clssica seguint el neoclassicisme, el ritme irresistible i la severitat lacnica, especialment en la tragdia-oratori dip Rei (1927), i acaba en el serialisme amb The Rake's Progress (1951).

L'alemany Paul Hindemith (1895-1963) va obtenir el vistiplau dels cercles musicals, per escs xit popular, amb la provocativament expressionista Cardillac (1926) i en el retorn a l'estil contrapuntstic barroc de Maties el pintor (1938), considerada la seva obra mestra encara avui es representa molt rarament. Amb un estil ms satric, el seu amic i compatriota, posteriorment nacionalitzat nord-americ, Kurt Weill (1900-1950), utilitzava texts de Bertolt Brecht: L'pera dels tres penics (1928) i Mahagonny (1930). Altres compositors alemanys notables que han escrit desprs de la II Guerra Mundial sn Boris Blacher (1903-1975), Werner Egk (1901-1983), Hans Werner Henze (1926) i Carl Orff (1895-1982), aix com l'austrac Gottfried von Einem (1918-1996).

Entre les peres franceses que reflectien algunes d'aquestes influncies destaquen L'Heure espagnole (1911) i L'Enfant et les sortilges (1925) de Maurice Ravel (1875-1937), aix com lopera buffa Les mamelles de Tirsias (1947) i Les Dialogues des Carmlites (1957) de Francis Poulenc (1899-1963), que com a membre del "Grup dels sis", rebutja el gust contemporani pel Romanticisme i l'impressionisme i es pronuncia a favor d'un estil popular i ple d'esperit de music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres esttics i espirituals.

L'pera italiana, si b va produir partitures amb melodies relativament conservadores de la m d'Italo Montemezzi (1875-1952) i Ermanno Wolf-Ferrari (1876-1948), tamb es va apropar a plantejaments ms radicals en obres com Assassinio nella cattedrale (1957) d'Ildebrando Pizzetti (1880-1968), Le Prisonnier (1948) de Luigi Dallapiccola (1904-1975), i Intolleranza (1960) de Luigi Nono (1924-1990), aquestes dues ltimes amb una estructura musical basada en el sistema dodecafnic de Schnberg.

Els compositors britnics Frederick Delius (1862-1934), Benjamin Britten (1913-1976) i Ralph Vaughan Williams (1872-1958) tamb han produt obres destacades. Les peres nord-americanes inclouen Porgy and Bess (1935) de George Gershwin (1898-1937), Treemonisha (1974) de Scott Joplin (1868-1917), els drames musicals minimalistes de Philip Glass (1937) i la ms eclctica Nixon in Xina (1987) de John Coolidge Adams (1947).

Els compositors hispans, ms dedicats a la sarsuela, tamb han creat peres, destacant Toms Bretn (1850-1923), Joaqun Turina (1882-1949) i Manuel de Falla (1876-1946); aixi com l'argent Alberto Ginastera (1916-1983).

L'pera en l'actualitat.

 Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'pera passa per uns moments ombrvols amb escassetat no noms econmica sin dels elements essencials per a la seva producci. Els teatres havien quedat destruts, les companyies disperses. Compondre peres no era un element de primera necessitat. Durant algun temps els amants de l'pera s'hauran d'acontentar amb peres de cambra que resultaven ms barates.

La tcnica dodecafnica es va assentar fermament, particularment en la msica instrumental; Wolfgang Fortner (1907-1978) la va utilitzar eficament com a base de la seva tragdia lrica Bluthochzeit (1957). Amb Els diables de Loudon (Hamburg, 1969) el compositor polons Krzysztof Penderecki (1933), va desenvolupar un nou tipus d'estil declamatori de gran colorit, amb la recerca d'efectes sorprenents a travs de sorolls incorporats als sons. D'altra banda, els compositors experimentaven amb els avenos tecnolgics amb l'enregistrament de discs, cintes magnetofniques, de msica electrnica i sons artificialment distorsionats. La tecnologia dels nous temps irrompia tamb en l'pera, modificant les idees sobre la producci i oferint portentoses possibilitats en la lnia d'un "teatre total".

Procedent de l'escola de Fortner, l'obra de Hans Werner Henze (1926) va presentar tres caracterstiques distintives: el lliure s de la tcnica dodecafnica, una suavitat de so que tenia un punt d'esteticisme i un intens comproms poltic. La seva versi de Manon Lescaut, Boulevard Solitude (1952) va donar testimoni d'una nova sensualitat. Ms endavant,   va compondre Der Prinz von Homburg (1960) oferint l'"pera literria" amb nous aspectes, Elegie fr junge Liebende (1961), una pera de cambra, i la comdia Der junge Lord (1965), amb un toc d'opera buffa en els dilegs espurnejants i els enginyosos conjunts. Henze s un palad de l'"pera literria" basada en texts potics ambiciosos. Reduint l'escala de l'orquestra, produeix captivadores combinacions de so i subratlla la importncia central de l'acci.

L'alemany Aribert Reimann (1936) ha aconseguit un gran renom internacional en les ltimes dcades per les seves peres Ein Trumspiel (1965) i Melusine (1971), situant-lo en l'avantguarda, amb un toc de neo-romanticisme. Tanmateix, destaca sobretot Lear, que va ser acollida a Munic com un acte de teatre musical total. Un altre compositor que ha tingut una rpida ascensi s Wolfgang Rihm (1952), amb Jacob Lenz (1979) se centr en la problemtica figura d'un escriptor, trencant amb tots els tabs modernistes i donant una nova fora individual a les formes tradicionals. Tamb s autor de Die Hamletmaschine i Die Eroberung Mexicos (1992).

A la Gran Bretanya va sorgir en els anys seixanta un grup de compositors coneguts com el New Music Manchester Group, format per estudiants del Royal Manchester College of Music, que incloien els compositors Peter Maxwell Davies i Harrison Birtwistle, ambds nascuts el 1934, i Alexsander Goehr (1932). Les obres teatrals i les peres de cambra de Davies, que cont sobreimpressions sorprenents, formalismes capritxosos i allusions pardiques. Taverner (1972), est basat en la vida de l'esmentat compositor angls del segle XV i combina els idiomes musicals d'aquest perode amb un llenguatge musical avantguardista. Birtwistle, amb un estil que reivindica les formes dramtiques, va escriure obres com Punch and Judy (1968), Down by the Greenwood Side i Ballad of the Cruel Mother. Les joves generacions de compositors s'han allunyat de la tcnica dodecafnica i d'avantguarda. Un d'ells s John Tavener (1944), St. Mary of Egypt (1992), la seva tercera pera, reflecteix la influncia de l'esglsia ortodoxa russa, de la qual n's membre; i Stephen Oliver (1950-1992), un prolfic compositor de deu peres llargues i divuit peres en un acte.

Com en la resta d'arts, el present est bast en el pluralisme i en la diversitat estilstica que dificulta l'encasellament de la majoria de compositors. Els elements que prviament semblaven irreconciliables s'adopten amb carcter experimental i se'ls desenvolupa: la tcnica dodecafnica i el so de percussi, les velles formes i els artefactes tcnics ms moderns, l'pera del belcanto i l'estil ms auster declamatori, el minimalisme i les possibilitats gaireb illimitades de l'equipament teatral. La idea del "teatre total" es troba per tot arreu, incloent els mitjans electrnics, el drama i el ballet, el cinema i la msica concreta, la revista i el teatre ambulant. Una caracterstica permanent s el nivell literari que s'exigeix als llibrets. L'"pera literria" ha mantingut la seva posici en mig de les moltes diferents tendncies.

Les distncies entre el teatre musical modern i el tpic del pblic conservador que va a l'pera s'ha anat estrenyent gradualment. Als teatres i festivals d'pera s'estan posant a l'abast d'una audincia que t un inters constant per les ltimes manifestacions. Les entrades s'exaureixen rpidament i l'audincia de l'pera tradicional s'ha vist incrementada de manera sensible.

L'pera catalana.

Catalunya comena a viure una evident decadncia cultural a partir de mitjan segle XVI fins a la primera meitat del segle XIX. Aix fa que visqui de lluny la riquesa teatral del nou gnere que triomfava a Europa: L'pera.

Tanmateix, el 1708, en plena Guerra de Successi Espanyola, l'aspirant al tron d'Espanya, Carles d'Habsburg s'havia traslladat a Barcelona i reconegut com a rei per les Corts catalanes. Es cas el 23 d'abril d'aquell any a Heitzing amb la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel. Per celebrar aquest esdeveniment, el 2 d'agost de 1708 el palau de la Llotja de Mar va acollir el que es pot considerar com la primera representaci operstica de Catalunya i la primera d'una pera italiana a la pennsula Ibrica: Il pi bel nome, d'Antonio Caldara. Durant aquests anys van fer-se representacions d'unes onze peres, entre elles, dues estrenes ms de Caldara.

Aquesta efmera esplendor s'acab rpidament quan Carles d'Habsburg deix Barcelona abandonada a la seva sort que culminaria amb el fatdic 11 de setembre de 1714. A partir d'aleshores, la capital i tot Catalunya van caure en la foscor ms absoluta a causa de la poltica venjativa del nou rei, el borb Felip V.

Amb tot, Barcelona tenia un teatre, el de la Santa Creu, que funcionava des de temps de Felip II. Santiago Miguel de Guzmn Dvalos y Spnola, el marqus de la Mina, va ser designat com a capit General de Catalunya i, havent estat un temps a Itlia, havia pres contacte amb el gnere operstic. Per aix, volent dur a Barcelona la riquesa de l'espectacle itali, va fomentar les representacions d'pera al teatre situat al capdavall de la Rambla, i va ser aix com a partir de 1750 les temporades al teatre de Santa Creu van ser regulars amb la presncia de companyies contractades a Itlia que feien estades operstiques a Barcelona.

Totes les peres eren cantades en itali, dhuc les d'autors dels Pasos Catalans, com Josep Duran, deixeble de Francesco Durante a Npols, Vicent Martn i Soler, Carles Baguer, Ferran Sor, i tots els autors del segle XIX; alguns assoliren una gran anomenada a l'estranger, com Domnec Terradelles, un catal resident a Roma, i el mateix Martn i Soler.

Josep Duran fou l'autor de la primera pera d'autor catal estrenada al pas: Antgona, estrenada el 10 de juliol de 1760 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

El 25 d'agost de 1797, tamb al Teatre de la Santa Creu, s'estrenava Il Telmaco nell'isola di Calipso que va tenir un gran xit. Sor, que s'havia format a l'escolania de Montserrat, tenia tan sols 19 anys quan va veure la seva pera representada, cosa que li va permetre guanyar un lloc en el panorama d'una ciutat que ja havia vist les estrenes d'peres de per exemple Haydn, Gluck o Hasse.

Il Telmaco revela l'assumpci de l'estil itali a crrec d'un compositor que aviat seria molt ms conegut per la seva etapa londinenca, parisenca i russa com a msic de cort i especialment dedicat a la msica instrumental de guitarra i el ballet.

Hom imprimia en itali el llibret de totes les peres representades (fins a mitjan s XIX exclusivament en itali) i la italianitzaci fou tan profunda que els noms dels msics catalans de l'orquestra i el mateix peu d'impremta hi figuraven en itali. Barcelona es mantingu a l'avantguarda del corrent musical itali; sovint era la primera ciutat no italiana on es representaven les peres. Hi arribaren les obres mestres de Paisiello i Cimarosa i tamb d'altres pasos, com el Cos fan tutte, de Mozart (el 1798), amb unes funcions que van passar sense pena ni glria, o lOrfeo de Gluck (1780).

L'italianisme segueix sent un fet constant a la Barcelona del segle XIX. La primera meitat est presidida per les estrenes d'peres compositors com Ramon Carnicer, Mateu Ferrer, Baltasar Saldoni, Antoni Rovira o Eduard Dominguez, compositors que escriuen sovint sobre llibrets italians de poetes com Felice Romani, collaborador habitual de Bellini. Desprs de la guerra del Francs (1808-1814), l'pera italiana  momentniament desbancada per la francesa  prengu un nou impuls amb l'arribada de les obres de Rossini, que influren decisivament en Ramon Carnicer. Des del 1828 arribaren les peres de Donizetti i des del 1830 les de Bellini, que influren damunt msics catalans com Mari Obiols i, sobretot, Vicen Cuys, d'origen mallorqu.

A partir de 1835, el teatre de la Santa Creu perd la seva hegemonia amb la desamortitzaci de l'any 1835 que obligava la expropiaci dels edificis religiosos i molts d'ells es reconvertirien en teatres. El liberalisme del moment va fer perdre antics privilegis i institucions benfiques com l'hospital de la Santa Creu que tenia la tutoria del teatre van perdre la potestat de l'exclusiva a l'hora de representar comdia, drama i tamb pera. Per aix van sorgir a Barcelona o a d'altres poblacions catalanes teatres diversos, sovint amb el de Principal per tal de distingir-los dels altres. El de Santa Creu de Barcelona, per exemple, va esdevenir el Teatre Principal per desmarcar-se de la competncia d'una altra instituci: el Liceu Filharmnic dramtic, que el 1837 havia comenat una tmida vida operstica que culminaria el 1847 amb el trasllat de la instituci a la Rambla, a l'espai deixat per l'antic convent de trinitaris i amb el nom ara de Gran Teatre del Liceu, amb conservatori incls.

La competncia entre ambds teatres don una nova esplendor a l'pera; a ms de les obres de Verdi, Pacini i Mercadante hi aparegueren ara obres alemanyes (Weber, Nicolai, Mozart) i franceses (Meyerbeer, Gounod). Un esplet de teatres apareguts amb l'eixamplament de Barcelona, a mitjan segle XIX, es dedicaren sovint a presentar peres (sobretot pera italiana i pera cmica francesa), com el dels Camps Elisis, el Novetats i el Teatre Lric.

Un dels grans valors de l'poca fou La Fattucchiera, de Vicen Cuys, una pera de ressonncies clarament bellinianes que es va representar amb un xit sense precedents al Teatre Principal en dues temporades, la de 1838-1839 i la segent. Un xit propiciat en part per la mort prematura, amb tan sols 23 anys, del msic de Palma.

La segona meitat del segle XIX, est presidida per dos noms de pes en matria operstica com sn els de Verdi i Wagner, i per b que el compositor itali va tenir una indubtable acollida a la Barcelona d'aquella poca, va ser Wagner qui va marcar un abans i un desprs en l'esdevenir de l'pera a Catalunya. En primer lloc en l'mbit de l'espectacle, perqu les reformes introdudes Wagner a nivell escnic, van arribar en forma d'apagada de llums un cop comenava la funci. Tanmateix, tamb des de l'mbit intellectual, perqu el decadentisme de la msica i temes wagnerians van influir en el modernisme de gent com Joan Maragall o de Joaquim Pena, director aquest darrer de la revista Joventut i cofundador l'Associaci wagneriana (1901), una entitat que va vetllar per la difusi del msic alemany amb activitats que incloen per exemple funcions a cases particulars de fragments o de la totalitat de les peres de Wagner, de l'estrena de Parsifal fora del Festival de Bayreuth l'any 1913 o b edicions tamb dels llibrets de les seves peres traduts al catal i pensats fins i tot per ser cantats en catal.

Malgrat aix, l'pera italiana continu gaudint de prestigi i reb, a ms, l'aportaci de Puccini i altres autors de l'escola verista. Tamb es desvetll una inquietud entre els compositors catalans, com Jaume Pahissa, Joan Mann (que estren al Liceu Giovanna di Napoli (1902) i Act (1903)) i Enric Morera.

El cromatisme wagneri de pgines com Tristany i Isolda va influir en compositors catalans com ara el tortos Felip Pedrell, autor de La Celestina, una pera de 1904 per no estrenada en la seva totalitat sin noms fragmentria i que revela la fascinaci que exercia Wagner en els compositors catalans. Eren moments de nacionalisme cultural amb l'ombra de Pedrell projectant-se per exemple per damunt de Manuel de Falla, compositor andals admirador de Pedrell i que parlava de La Celestina com una pea fonamental del teatre lric catal. Catalunya no ha aportat gaire al mn de l'pera pel que fa a la composici. Tamb feren incursions al mn operstic noms com Isaac Albniz (1860-1909), Enric Granados (1867-1916) i Amadeu Vives (1871-1932).

Durant la Primera Guerra Mundial, la presncia de companyies russes de ballet i pera exiliades permet la presentaci als Pasos Catalans d'obres que crearen un fort inters per la msica russa (Rimski-Krsakov, Mssorgski, etc). L'empresari Joan Mestres i Calvet mald, d'altra banda, per introduir tamb les peres de Mozart al repertori habitual. Desprs de la guerra civil, la vida operstica del Principat rest reduda a les temporades anuals del Liceu i a alguna iniciativa privada, com les representacions del C.F. Junior. L'empresari Joan Antoni Pmias assol, al Liceu, un cert eclecticisme amb la incorporaci d'algunes mostres d'pera contempornia i d'obres histriques recuperades arran de la nova atenci dispensada al bel canto a Europa i als EUA desprs del 1945.

Catalunya ha tingut compositors d'peres que han anat des del neoclassicisme noucentista com per exemple d'un Eduard Toldr amb el seu Giravolt de maig fins a les propostes metaoperstiques de Carles Santos amb Asdrbila, La meua filla sc jo, o Sama Samaruck Suck Suck, per potser el que ha identificat de ms a la vora la vida operstica a Catalunya hagi estat el planter d'intrprets amb figures internacionals com Francesc Vias, Merc Capcir, Conxita Supervia, Victria dels ngels, Montserrat Caball, Jaume Aragall, Josep Carreras o recentment Josep Bros.

D'altra banda, a partir de la desaparici del Teatre Principal des de finals del segle XIX, el Gran Teatre del Liceu ha abanderat una brillant trajectria que l'ha perms ser l'espai natural per a cantants internacionals. Sense oblidar les propostes de catalans en angls com Robert Gerhard i Lleonard Balada, noms propis amb una considerable quantitat d'obra, no sempre estrenades com seria el cas de Josep Soler, als que caldria afegir tamb el de Albert Sard, Joan Guinjoan, Xavier Benguerel, Xavier Montsalvatge o ms recentment Albert Garcia Demestres, que el desembre de 2007 estren Joc de mans.

Tamb cal destacar iniciatives descentralitzades del nucli barcelon com ara la dels Amics de l'pera de Sabadell projectant peres arreu de Catalunya, o b festivals amb un cert esperit d'avanguarda com El Festival d'pera de butxaca i noves creacions que ha propiciat l'emergncia de ttols de per exemple Joan Albert Amargs.

L'pera al Pas Valenci.
 
Al Pas Valenci les primeres peres foren interpretades al palau del Real de Valncia, per iniciativa del capit general prncep de Campoflorido, els anys 1727 i 1728. Des de llavors se'n representaren al Corral de l'Olivera i ms tard a la Botiga de la Balda. El repertori fou bsicament itali, juntament amb sarsueles i tonadillas; cal destacar les representacions de La Clementina, de Boccherini el 1796. Al segle XIX hom represent peres cmiques franceses i aparegueren les peres de Rossini, que decantaren definitivament el gust per l'pera italiana. El Teatre Principal de Valncia d'Alacant i de Castell de la Plana, fou el nucli principal d'activitat. La influncia wagneriana al Pas Valenci no assol la importncia del Principat. Desprs d'una etapa d'activitat espordica, el Teatre Principal presenta, des del 1970, una temporada anual d'pera de categoria internacional.

El 9 d'ocubre de 2005 es va inaugurar el Palau de les Arts, pera de Valncia, baix la direcci artstica de Helga Schmidt. El Palau de les Arts - seu de l'Orquesta Simfnica Valenciana amb direcci musical de Lorin Maazel- tendeix a especialitzar-se en la producci d'peres la direcci d'escena de les quals s realitzada per cineastes internacionals. Dos exemples d'aquest fet sn les produccions "Carmen" de Georges Bizet (direcci d'escena de Carlos Saura, temporada 2007-2008) i "Parsifal" de Richard Wagner (direcci d'escena de Werner Herzog, temporada 2008-2009).

En composici contempornia destaca especialment l'artista del Baix Maestrat Carles Santos Ventura, la major aportaci a l'pera del qual s l'pera-Circ "SAMA SAMARUCK SUCK SUCK" (2002).

Les veus ms reconegudes sn les del tenor alacant Antonio Ganda i el tenor valenci Vicente Ombuena (tots dos guanyadors del Concurs Internacional Francesc Vias de Barcelona) i les soprans valencianes Ana Mara Snchez i Silvia Vzquez.

L'pera a les Illes Balears.

A Mallorca el conreu de l'pera estigu predominantment orientat vers l'pera italiana, que an minvant al segle XX. Clausurat el Teatre Principal de Palma, hom fa representacions ocasionals a l'Auditrium de Palma. A Menorca durant l'ocupaci anglesa s'hi desvetll tamb l'inters per l'pera (el 1756 hi fou representada The Beggar's Opera, de Johann Christoph Pepusch) i hi perdur, centrat en el Teatre Principal de Ma, fins a l'actualitat, en qu se celebren anualment representacions d'pera italiana.

Referncies.

ALIER, Roger: Historia de la pera, Barcelona : Ma Non Troppo, cop. 2002 ISBN 84-95601-66-4;
CAPDEVILA, Manuel: El Gran libro de la pera : las 183 peras ms importantes de la historia, Barcelona : Ediciones Pennsula, 2004 ISBN 84-8307-628-4;
MATA, Francesc X., DAUF, Xavier: L'pera catalana de la A a la Z, Barcelona Diari Avui 1988;
RADIGALES I BAB, Jaume: L'pera msica, teatre i espectacle, Barcelona Prtic 1999 ISBN 84-7306-536-0;

 Enllaos externs .
 En catal .
 Pgina oficial d'Amics de l'pera de Sabadell;
 Pgina oficial del Gran Teatre del Liceu;

 En castell .
 Seccin de peras de PianoMundo;
 pera y voces;
 Pro pera!;
 Web La Opera;

 En francs .
 Le vocabulaire de l'Opra;
 Les origines de l'opra;
 Dfinition de l'opra d'aprs le Dictionnaire dramatique de La Porte et Chamfort de 1776;
 Forum opra, le magazine de l'opra et du monde lyrique;
 Forum consacr  l'Opra : ODB-Opra;

 En angls .
 OperaGlass, a resource at Stanford University;
 HistoricOpera - historic operatic images;
 Jonathan Leaf: "America's Opera Boom", The American, July/August 2007 Issue;

 En alemany .
 Opernfhrer Synopsis   Libretti   Hhepunkte;
 Gemischte Datensammlung ber Opern, Rollen, Komponisten etc.;
 Opernlibretti in Originalsprache;
 Opern in den Spielplnen deutschsprachiger Bhnen;
 Daten- und Linksammlung OperaGlass (englisch);
 Online-Datenbank  Die Oper in Italien und Deutschland zwischen 1770 und 1830 ;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
Llista d'peres per compositor;

Taula cronolgica dels principals compositors.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15520" title="Contraban" nonfiltered="2155" processed="2138" dbindex="7165">
El contraban s un acte delictiu mitjanant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisi establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.

 Diferents tipus de contraban .
En poques de guerra o revolucions s habitual el contraban d'armes, en alguns casos fins i tot fomentat pels estats que donen suport a algun dels bndols o que estan interessats en allargar el conflicte.

En poques d'autarquia o dificultats al comer exterior, el contraban se sol centrar en articles de primera necessitat, que sn difcils de trobar als mercats legals, o en altres casos a productes de luxe o superflus, gravats amb molts d'imposts (tabac, licor, objectes electrnics).

En molts de casos el contraban cessa quan canvien les circumstncies que l'han afavorit, com sn els casos citats anteriorment, o l'abolici de la llei seca als Estats Units, per en altres, perduren i fins i tot es fan ms forts al llarg del temps, com s el cas de les drogues.

 Contrabandistes famosos .
Al Capone, (1899 - 1947);
Joan March i Ordinas, (1880 - 1962) ;
Julian Muoz, (2002 - 2006);


----

Tamb s un cmic de Mortadello i Filem. Veure Contraban (Mortadello i Filem).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15521" title="Conflent" nonfiltered="2156" processed="2139" dbindex="7166">
 
El Conflent s una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Prada, administrativament part dels Pirineus Orientals.

Aquesta comarca limita al nord amb la comarca occitana de la Fenolleda, a l'est amb el Rossell, a l'oest amb el Capcir i la Cerdanya i al sud amb el Vallespir i el Ripolls.

 Geografia fsica .


Subcomarques.
Les subcomarques del Conflent sn en gran part comarques naturals. Els 53 municipis de la comarca es troben agrupats en les subcomarques de l'Alt Conflent, el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altipl de Sorni que extn tamb per la Fenolleda.

Orografia.
L'orografia del Conflent s definida per les valls alta i mitjana de la Tet, des que aquest riu deixa enrere la fossa de Cerdanya, al congost entre Saut i Fontpedrosa, fins al Riberal del Rossell.

La cubeta d'esfondrament que constitueix el Conflent queda tancada al sud pel masss que s'estn des del pic d'Eina (2.786 metres d'alt) fins a roca Colom (2.464 metres), que fa de parti amb la vall del Ter (Ripolls), que puja cap al nord-est fins al puig de Tretzevents(2.763 metres) i la pica del Canig, masss que parteix aiges amb la vall del Tec (Vallespir).

Al nord, les serralades no superen pas mai els 2.500 metres d'alada: al masss de Madres (roc de Madres 2.471 metres, pic de Bernat Salvatge 2.427 metres) que separa el Conflent de la Vall de l'Aude (Capcir), i forma la frontera de Catalunya amb el Llenguadoc (Pas de Salt), continuant pel pic de la Gleva (2.024 metres), pel coll de Jau (1.513 metres), el tuc Dormidor (1.845 metres) i la serra d'Escales (1.702 metres). Des d'aquesta serra, el lmit septentrional continua vers el roc del Rossell (1.314 metres) i el roc Geler (1.104 metres), al lmit amb la Fenolleda.

Hidrografia.

L'eix de la comarca s la vall de la Tet, riu que travessa la comarca en sentit sud-oest cap a nord-est. Al congost de Canavelles, el riu origina una conca epignica molt engorjada fins a Vilafranca de Conflent; all hi ha un llindar muntanyenc que separa dues conques reblertes per materials pliocnics ms tous: la conca de Vernet, al sud, enlairada entre 600 i 900 metres sobre la Vall de la Tet, i la conca de Prada, al nord, per la qual s'endinsa la Tet fins al coll de Ternera (200 metres), obert damunt del Riberal (Rossell)

Clima.

Prada t set mesos de temperatura mitjana superior a 10C (20'6C al juliol i 4'4C al gener). La major pluviositat correspon al masss de Canig (Cortalets 1.446'3 mm de mitjana anual) mentre que la vall de la Tet s molt ms seca (Vilafranca, 567'3 mm; Prada 533 mm), degut a l'efecte d'ombra pluviomtrica que exerceix el Canig, que fa acumular les precipitacions al costat de mar (o sigui, al Vallespir) i impedeix que arribin al Conflent.

Vegetaci.

Dins de la comarca, hi apareix completa, la zonaci altitudinal prpia dels Pirineus, des de l'estatge inferior de l'alzinar amb marfull, fins a la vegetaci alpina. Les fagedes, per, hi tenen una extensi limitada, mentre que les espcies mediterrnies continentals hi sn notables

Municipis de la comarca.






Adscripci comarcal segons la Gran Enciclopdia Catalana. El Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord inclou a ms la Cabanassa, Montllus, Plans i Sant Pere dels Forcats, de l'Alta Cerdanya, i la Llaguna del Capcir.

Enllaos externs.
 Actualitat local;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15524" title="Vallespir" nonfiltered="2157" processed="2140" dbindex="7167">
 





El Vallespir s una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Ceret. Limita amb les comarques de l'Alt Empord (al sud-est), la Garrotxa (al sud), el Ripolls (al sud-oest), el Conflent (al nord-oest) i el Rossell (al nord-est).

El Vallespir est vertebrat pel riu Tec, que el travessa d'oest a est. Al nord est dominat pel pla Guillem i el Canig, mentre que al sud pel Comanegra i el Roc de Frausa. El Vallespir s tradicionalment dividit en les subcomarques del Baix Vallespir (Ceret) i l'Alt Vallespir (Prats de Moll), amb la divisi a Arles. Segons alguns estudis com el de Norbert Font i Sagu, s'ha considerat la subcomarca rossellonesa de la Marenda com a part del Vallespir.

Municipis del Vallespir.


Histria.

Pagus de Vallespir al Rossell i a Besal.
El Vallespir depenia del bisbat d'Elna i va formar part del comtat del Rossell des la seva creaci. El 990 Oliba Cabreta va ocupar aquesta regi i la va unir al de Besal amb el qual va passar a Barcelona el 1111, que el 1172 tamb va adquirir el Rossell. Els lmits del Vallespir medieval no sn els de la comarca actual sin tota la dominaci del comte de Besal al nord dels Pirineus, fins a les Cases de Pena. 

Vescomtat de Vallespir.
Els comtes de Besal van installar al nou castell de Cameles, anomenat Castellnou, un diputat intitulat vescomte. En la primera menci de Castellnou, el 990, apareix un "Oliba, vescomte", potser el primer vescomte de Vallespir. El 1015 apareix un Guillem, vescomte de Vallespir, que des de 1021, s anomenat vescomte de Castellnou. Tots els seus descendents ostentaren el ttol de "vescomte de Castellnou" fins a Jaspert V, mort el 1321.

Restauraci de Rossell amb Vallespir.
Al reinstaurar-se el comtat de Rossell com a jurisdicci feudal el 1212 per Nun, nebot d'Alfons I, el Vallespir en va formar part. Nun intenta d'installar al Vallespir un veguer el 1241, crrec que va recaure en el vescomte de Castellnou, per que li fou confiscat a la mort de Nun. Ms tard, abans ja d'extingir-se els Castellnou a la primera meitat del segle XIV, va esdevenir una sotsvegueria de la vegueria del Rossell (anomenada vegueria del Rossell i Vallespir).

Vescomtes.
Guillem I c. 1000-1028;
Vescomtat de Castellnou des 1020;

 Pgines relacionades .

Comtat de Besal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15525" title="Rambla de les Ovelles" nonfiltered="2158" processed="2141" dbindex="7168">
La Rambla de les Ovelles s un curs d'aigua de la provncia d'Alacant. S'origina al peu del Maigm, a 1.100 metres d'altura i arreplega les aiges de les serres del Maigm, Cid i altres de menor altura a travs de nombroses rambles tributries. Desemboca en la ciutat d'Alacant, entre els barris de Babel i Sant Gabriel.

Conca: 226 km2.
Longitud: 22,7 km.
Cabal mitj: 0 m3/seg.
Afluents: rambla de Rambutxar, rambla de Pepior, rambla de l'Alabastre, rambla de l'Esbarzer.
Rgim fluvial: El seu llit normalment sec experimenta fortes crescudes com a conseqncia de pluges torrencials, aix en 1982 va arribar a 400 m3/seg. en Alacant i va causar greus destrosses i prdues humanes, per la qual cosa ha sigut canalitzada dotant al llit d'una capacitat potencial de 735 m3/seg. En les inundacions de 1997 va arribar a 100 m3/seg.
Poblacions que travessa: Alacant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15526" title="Bellea del Foc" nonfiltered="2159" processed="2142" dbindex="7169">

La Bellea del Foc, en valenci normatiu Bellesa del Foc, s la reina de les Fogueres de Sant Joan de la ciutat d'Alacant. Va abillada amb el vestit de nvia alacantina i s la representant honorfica dels festejos de Sant Joan. Compta amb sis Dames d'Honor que reben el nom de Dama d'Honor de la Bellea del Foc o Dama del Foc. s elegida des de 1932 en un festival d'elecci entre les representants de les distintes comissions de fogueres.

Les "Bellees del Foc" de la histria de les Fogueres de Sant Joan sn:

1932	Amparito Quereda i Bernabeu	;
1933	Carmen Hernndez i Flores, de Benalua;
1934	Paquita Santos i Albadalejo, de Carrer Sant Vicent;
1935	Angelita Ramrez i Lpez, d'Alfonso el Savi;
1936	Carmela Ramos i Ramos, de Benalua;
1940	Matilde Nadal i Bolino, de Benalua;
1941	Teresa Penalva i Mora, de Benalua;
1942	Rosita Asensi i Devesa, d'Hernn Corts;
1943	Finita Cremades i Tor, de Plaa de Ruperto Chap;
1944	Solita Sabater i Jover, de Pozo-Daz Moreu;
1945	Maruja Rigo i Such,de Les Carolines Altes;
1946	Elena Garca i Mira, de Sant Antoni Alt;
1947	Conchita Cano i Mata, de Benito Prez Galds;
1948	Rosita Candela i Santonja, de Les Carolines Altes;
1949	Maruja Guilln i Garca, de La Florida;
1950	Paquita Ribes i Bas, de Rambla de Mndez Nez;
1951	Conchita Gimeno i Gimnez, de Les Carolines Altes;
1952	Pepita Sanguino i Llovet, d'Alfonso el Savi;
1953	Maruja Sabater i Jover, de Plaa de Ruperto Chap;
1954	Herminia Guilln i Garca, de Sant Antoni Alt;
1955	Mara Elena Prez i Pastor, de Plaa de Ruperto Chap;
1956	Solita Valls i Garca, de Mercat Central;
1957	Mercedes Valero i Teruel, de Les Carolines Altes;
1958	Mara Carmen Gonzlez i Gimnez, d'Hernn Corts;
1959	Margarita Ferrndiz i Quiles, de Plaa de Pius XII;
1960	Juana Casado i Guardiola, d'Hernn Corts;
1961	Mari Sol Ribelles i Mazn, d'Hernn Corts;
1962	Genoveva Ribelles i Mazn, de Rambla de Mndez Nez;
1963	Aurora Martnez i Garca, de Santa Isabel;
1964	Paquita Montoya i Lpez, de Plaa de Pius XII;
1965	Mara Rosario lvarez i Tardn, de Caldern de la Barca-Plaa d'Espanya;
1966	Mara Carmen Martnez i Baos, de Caldern de la Barca-Plaa d'Espanya;
1967	Pepita Mira i Navarro, de Caldern de la Barca-Plaa d'Espanya;
1968	Mara Carmen Navarro i Fernndez, de La Florida;
1969	Trinidad Bueno i Navarro, de Sant Blai;
1970	Marisn Morales i Antn, de Plaa 18 de juliol;
1971	Consuelo Rico i Andreu, de Rambla de Mndez Nez;
1972	Concha Berenguer i Fuster, de Rambla de Mndez Nez;
1973	Remedios Serna i Gonzlez, de Mercat Central;
1974	Inmaculada Beltrn i Garca, de Caldern de la Barca-Plaa d'Espanya;
1975	Eva Mara Martnez i Mart, del Pla-Metall;
1976	Mara Remedios Sirvent i Quionero, de Ciutat d'Asss;
1977	Consuelo Gonzlez i Selfa, de Jos Mara Py;
1978	Maribel lvarez i Abad, de Mestria Industrial;
1979	Terete Caturla i Puebla, de Rambla de Mndez Nez;
1980	Ana Mara Snchez i Prez, de Francisco Franco-La Paz;
1981	Pilar Valencia i Ganga, de Barri Jos Antonio;
1982	Cristina Zapata i Garca, de Caldern de la Barca-Plaa d'Espanya;
1983	Mara Vicenta Martn-Zarco i Marn, de Florida-Portatge;
1984	Mercedes Martnez i de Mata, de Plaa de Gabriel Mir;
1985	Marisa Negrete i Torroba, de Polgon de Sant Blai;
1986	Ascensin Samaniego i Navarro, de Plaa del Mediterrani;
1987	Aranzazu Garca i Espinosa, de Polgon de Babel;
1988	Paloma Llavador i Lpez, de Santa Isabel;
1989	Eva Isabel Oltra i Moyano, de Doctor Bergez-Les Carolines;
1990	Nuria Larrosa i Costa, de Santa Isabel;
1991	Mar Trini Amors i Fillol, de Plaa de Ruperto Chap;
1992	Alicia Crevilln i Gonzlez, de Florida Sud;
1993	Sonia Molina i Ortega, de Doctor Bergez-Les Carolines;
1994	Vernica Pastor i Antolinez, de Florida-Portatge;
1995	Mar Argils i Esteve, de La Goteta;
1996	Nuria Terol i Terol, de Villafranqueza;
1997	Mara del Mar Martnez i Snchez, del Pla-Metall;
1998	Estefana Ruiz i Jimnez, d'Hernn Corts;
1999	Natalia Candela i Castillo, de La Goteta;
2000	Mara del Mar Rodrigo i Redondo, de Les Carolines Altes;
2001	Mara Rueda i Gmez, de Florida-Portatge;
2002	Maite Prez i Marco, de Pla del Bon Reps;
2003	Vanessa Snchez i Serrano, de Sant Blai Alt;
2004	Ana Guilln i Pastor, d'Hernn Corts;
2005   Laura Chorro i Diguez, d'Avinguda de Lring-Estaci;
2006 Raquel Alcaraz i Villaescusa, de Sant Domnec-Plaa de Toms Valcrcel;
2007 Blanca Ortiz i Daz, d'Avinguda de Lring-Estaci;
2008 Ins Quesada Garca, de San Blas Alto;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15527" title="Explosiu" nonfiltered="2160" processed="2143" dbindex="7170">
Un explosiu s un artefacte ms o menys senzill, habitualment provet d'un mecanisme accionador i un material explosiu.

En general, els materials explosius han de complir dues caracterstiques principals:
Sn qumicament inestables.
El proces d'iniciaci produeix una expansi sobtada del material i un canvi de pressi, tpicament acompanyats d'un flaix i un fort soroll: l'explosi.

L'explosiu mes antic conegut es la plvora, al segle XIX es va inventar la nitroglicerina que  es molt inestable, i ms tard Alfred Nobel la va perfeccionar amb la dinamita que s ms estable.

Els explosius sn perillosos, i n'hi ha de molts que es poden fer amb productes casolans, del tipus de Salfumant i aspirines.

Existeixen molts tipus de explosius segons la seva composici quimica.

 Classificaci dels explosius .
Es divideixen bsicament en explosius d'alt ordre i explosius de baix ordre.

Explosius d'alt ordre

 Trinitrotolu o TNT;
 RDX o Ciclonita (trinitrofenilmetilnitramina);
 PENT o Tetranitrat de pentaeritrita;
 Nitrat d'amoni;
 ANFO;
 Amonal;
 C-4;

Explosius de baix ordre

 Plvora negra;
 Nitrocelulosa;
 Cloratita;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15528" title="Riu Montnegre" nonfiltered="2161" processed="2144" dbindex="7171">

El Montnegre s un riu de la pennsula Ibrica, i passa per les comarques de l'Alcoi, i l'Alacant. Naix a 1.100 metres d'altura en la Serra d'Onil. En el seu curs alt rep el nom de riu Verd i en el baix el de riu Sec. En el seu curs est el pant de Tibi, del segle XVI i encara en funcionament. Desemboca en el Campello, en la comarca de lAlacant.

 Denominacions .
En el seu curs alt, fins al Pant de Tibi, rep el nom de riu Verd; a partir del pant s quan es diu prpiament ric Montnegre, ja que la llera travessa un mantell de calcries trisiques negres, presentant les aiges aqueixa coloraci com reflex del ja pel qual discorre; i al aplegar a l'Horta d'Alacant i fins a la seua desembocadura al Campello, rep el nom de riu Sec a causa de la seua falta d'aigua, provocat per l'aprofitament ntegre per als cultius. 

 Afluents i rgim fluvial . 

Els seus afluents ms importants sn el barranc de Gavarnera i el riu de La Torre de les Maanes. Quant al rgim fluvial, podem parlar d'un tpic riu-rambla mediterrani que, en el seu ltim tram, nicament duu aigua quan es produeixen pluges fortes. La fora de les seues aiges ha destrut els ponts del Campello en 1961, 1971 i 1987. La seua llera mplia, profund i pedregs s similar al de qualsevol rambla mediterrnia i evidencia la seua irregularitat.

 Aprofitament hum . 
Des de la Edat Mitjana s'han aprofitat les seues aiges per al regadiu de l'horta d'Alacant i en el seu curs, a ms del pant de Tibi, el ms antic de Europa desprs de el de Almansa, estan els assuts de Mutxamel, Sant Joan d'Alacant i El Campello, actualment en dess, obres hidruliques que servien per a derivar les aiges sobrants.

La presa de Tibi la va manar construir Felip II a la fi del segle XVI i encara que va patir un important trencament en 1697, va entrar de nou en servei en 1738. Ha estat declarada B d'Inters Cultural amb la categoria de Monument per la Direcci general de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana. El volum de l'embassament s de 2 *hm i la seua superfcie de 50 hectrees. 

Conca: 486'6 km2.
Longitud: 39'8 km.
Cabal mitj: 0 m3/seg. al Campello (L'Alacant).
Afluents: barranc de Gavarnera, riu de la Torre de les Maanes.
Rgim fluvial: s un riu-rambla mediterrani que desprs del pant de Tibi nicament porta aigua quan es produxen pluges fortes. La fora de les seues aiges han destrut els ponts del Campello en 1961, 1971 i 1987.
Poblacions que travessa: el Campello.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15530" title="Capcir" nonfiltered="2162" processed="2145" dbindex="7172">
 
El Capcir s una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Formiguera. Est situada al nord-est de la subcomarca de l'Alta Cerdanya i al nord-oest del Conflent. Al nord, fa frontera amb Occitnia. s vertebrada pel riu Aude, que la drena de sud a nord.

Municipis del Capcir.


Fotografia.


La llengua del Capcir.

El catal del Capcir (capcins) presenta certs trets peculiars que segons alguns estudiosos podrien representar l'estat del catal septentrional arcaic i que el diferencien bastant de l'estndard catal i tamb dels parlars rossellonesos. El capcins presenta un carcter ben clar de transici cap a l'occit dels pobles vens ms al nord, especialment pel que fa a la fontica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15531" title="Alta Cerdanya" nonfiltered="2163" processed="2146" dbindex="7173">
 


L'Alta Cerdanya s una comarca de la Catalunya Nord. Representa la part ms septentrional de la Cerdanya, una comarca natural catalana que qued dividida en dues meitats pel Tractat dels Pirineus (1659). L'Alta Cerdanya pertany actualment a l'estat francs i limita amb les comarques del Capcir (al nord), el Conflent (a l'est), el Ripolls i la Baixa Cerdanya (al sud) i el principat d'Andorra (a l'oest).

El cap de la comarca s Montllus, per Sallagosa fou la capital de la vegueria de Cerdanya, creada amb la divisi de la Cerdanya el 1660, fins la divisi departamental del 1790. Avui s la capital del cant de Sallagosa que agafa la major part de la comarca. Font-romeu, Odell i Vi n's el municipi ms gran i Puigcerd s la capital de la vall.

Presenta la singularitat d'estar situada a la conca del Segre (de fet, aquest riu neix al sud d'aquesta comarca, concretament a la cara nord del Pic del Segre), que en la seva major part pertany, actualment, a l'estat espanyol. Aix alla la comarca de la resta de la Catalunya Nord, per la qual es connecta a travs del coll de la Perxa.

Hi ha la major part d'estacions d'esqu de la Catalunya Nord.

Municipis de l'Alta Cerdanya.

  De l'Alta Cerdanya segons la GEC i del Conflent segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord

Vegeu tamb.
Cuina de la Cerdanya;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15532" title="Fenolleda" nonfiltered="2164" processed="2147" dbindex="7174">

La Fenolleda o el Fenolleds (en occit: Fenolheds o la Fenolheda; en francs: le Fenouilldes) s una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitnia i de la regi histrica del Llenguadoc. Actualment se situa administrativament en el departament francs dels Pirineus Orientals amb les cinc comarques nord-catalanes, i per tant a vegades apareix en mapes de les comarques dels Pasos Catalans. Limita amb les comarques catalanes del Rossell (al sud-est) i del Conflent (al sud).

Histria.
La Fenolleda, o antigament el Fenollet, inicialment formava part del comtat de Rass. Al 870, va passar al comte d'Urgell i de Cerdanya, i l'abadia de Sant Miquel de Cuix hi va estendre les seves possessions creant un monestir a Sant Pau de Fenollet. Al 990 va passar a ser vescomtat sota vassallatge dels comtes de Besal, fins el 1111, i posteriorment dels comtes de Barcelona. Els lligams feudals es van anar complicant entre els comtes de Barcelona, de Foix, de Tolosa i de Carcassona, i la crisi de la croada contra els ctars. Finalment, amb el tractat de Corbeil del 1258, la Fenolleda va passar definitivament a la corona francesa.

Desprs del tractat dels Pirineus, el 1790 la Fenolleda va ser incorporada al departament dels Pirineus Orientals, tret de la vall de Santa Creu que es va incloure al de l'Aude.

Municipis.

Sant Pau de Fenollet s la capital histrica i la vila principal. Els diferents municipis que s'inclouen, o es poden incloure, a la Fenolleda sn:
Fenolleda histrica (departament de l'Aude);
Vall de Santa Creu: Montfort, Gincl, Salvesines i la Pradella-Puilloren;
Alta vall de l'Aude: Consols, Santa Coloma de Rocafort, Atsat i Sant Mart de Les;
Fenolleda estricta (departament dels Pirineus Orientals):
Ansiny, Camposs, Caudiers de Fenollet, Centernac, l'Esquerda, Felluns, Fenollet, Fossa, Lanac, Maur, Pesill de Conflent, Prats de Sorni, Prunyanes, Rebollet, Sant Mart de Fenollet, Sant Pau de Fenollet, Sorni, Trevillac, Trill, Vir i el Viver.
Fenolleda rossellonesa (parlars de transici);
Occit de transici al catal: Caramany, Planeses, Rasigueres;
Catal de transici a l'occit: Bellestar, Cassanyes, Montalb del Castell, la Tor de Frana;
Fenolleda administrativa (cantons occitans):
Del Conflent: Arbools, Tarerac (inclosos al cant de Sorni);
Del Rossell: Estagell, Taltell i Montner (del cant de la Tor de Frana).

A ms a ms, gran part del sud de la Fenolleda forma part de la subcomarca natural de l'Altipl de Sorni, que inclou a ms alguns municipis conflentins.

La frontera entre la Fenolleda i el Rossell s'ha mantingut histricament estable. Durant cinc segles, des del tractat de Corbeil fins al tractat dels Pirineus, va ser la frontera poltica entre el Regne de Frana i el Principat de Catalunya. Lingsticament tamb ha sigut la frontera entre l'occit i el catal, malgrat que geogrficament aquest lmit tant estable no es correspon a cap lmit natural. Maur i Taltell comparteixen la mateixa vall. Al pla d'Estagell hi ha la Tor de Frana per una banda i Estagell i Montner per l'altre. Administrativament, Taltell, Estagell i Montner s'inclouen en el cant de la Tor de Frana. Al sud, els pobles catalans d'Illa, Nefiac, Millars, Arbools i Tarerac, tenen el mateix aspecte i conreus que els vens occitans. Administrativament, els dos ltims, del Conflent, s'inclouen en el cant de Sorni.

Habitualment es considera la Fenolleda com la comarca histrica restringida als Pirineus Orientals. Alguns autors inclouen la Fenolleda histrica del departament de l'Aude, o b, des d'un punt de vista geogrfic, noms la vall de Santa Creu. Altres, bsicament francesos, inclouen els municipis catalans adscrits als cantons occitans.


Vegue tamb.
Tren Ctar de la Fenolleda (pgina web);

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15533" title="John R.R. Tolkien" nonfiltered="2165" processed="2148" dbindex="7175">

John Ronald Reuel Tolkien CBE, filleg i novellista angls, va nixer a Bloemfontein (Sud-frica) el 3 de gener de 1892. Mor a Bournemouth (Anglaterra), el 2 de setembre de 1973.

Biografia.
L'any 1895 la famlia Tolkien se separ per problemes de salut del mateix John. El seu pare Arthur Reuel Tolkien (que moriria un any desprs) es qued a Sud-frica, mentre que la seva mare Mabel, el seu germ i el propi John marxaren a viure a Birmingham (Anglaterra). All transcorregu la seva infantesa. Alguns estudiosos de la seva obra volen veure en els mns obscurs de l'obra de Tolkien, el reflex d'aquella ciutat grisa i fosca on el jove Tolkien va viure, mentre que el mateix escriptor reconeix que l'entorn agrcola inspir les descripcions d'altres mns com La Comarca de El Hbbit i El Senyor dels Anells.
Els seus primers anys com a brillant estudiant els super al King Edward VI School.
El 1904, quan John R.R. Tolkien tenia 12 anys, la seva mare mor. L'educaci dels germans Tolkien pass a ser responsabilitat d'un capell catlic.
Inici els seus estudis superiors al Exeter College d'Oxford, per abans d'acabar-los, esclat la Primera Guerra Mundial i Tolkien s'allist al Cos de Fusellers de Lancashire a l'edat de 23 anys.
L'any 1916 es cas amb Edith Bratt, amb qui tindria tres fills i una filla.
En acabar la guerra, torn a reemprendre els estudis de filologia i es llicenci l'any 1919.
A partir de 1920 comen la seva carrera com a professor a la Universitat de Leeds, primer com a adjunt en literatura anglesa i ms endavant com a professor de llengua anglesa.
L'any 1925 deix la Universitat de Leeds per ocupar la plaa de professor d'anglosax al Pembroke College d'Oxford durant 20 anys, desprs dels quals, esdevingu professor de literatura i llengua anglesa al Merton College d'Oxford, on es jubil l'any 1959.
Durant aquests anys, Tolkien form part d'un grup de discussi literria, on es relacion amb altres escriptors com ara C.S. Lewis.

A la seva mort, l'any 1973, fou enterrat a Oxford, al costat de la seva dona. Sobre la tomba es llegeix una inscripci amb els noms Beren i Luthien, els protagonistes d'una de les histries romntiques ms remarcables escrites per Tolkien en el marc de la Terra Mitjana, la seva ms gran creaci literria.

Obra literria.
L'obra literria expressament publicada en vida de Tolkien es redueix a dues novelles definitivament enllestides. Es tracta de El Hbbit, publicat l'any 1937 i de El Senyor dels Anells, publicat entre 1954 i 1956. Ambdues novelles pertanyen al gnere de la fantasia, del que Tolkien esdevingu a partir d'aleshores, un referent ineludible a nivell universal.

El Hbbit s un conte infantil que narra les aventures d'un personatge de raa hbbit, en Bilbo Saquet, a la recerca de tresors amagats. Hi apareixen elements tradicionals de la literatura fantstica com nans i dracs, aix com elements inspirats de les mitologies del nord d'Europa com sn els elfs, el trols o els orcs. En aquest conte, Tolkien posa les bases del que seria la seva obra cabdal, El Senyor dels Anells, ats que s'hi tornen a trobar alguns personatges i elements de El Hbbit.
El Senyor dels Anells en canvi s una obra ms complex on l'argument s ms elaborat i la psicologia dels personatges ms rellevant. La novella es divideix interiorment en sis llibres, recollits i publicats en tres volums separats: La Germandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei.
No deixa de ser una novella de fantasia que narra les aventures d'uns personatges ficticis, per en aquest cas, el marc i el context en qu es desenvolupa l'acci, esdev tan important com la mateixa histria. La Terra Mitjana, el mn que cre Tolkien amb aquestes novelles apareix davant dels ulls del lector com un mn complex i perfectament articulat, alhora que deixa intuir que Tolkien tenia una idea molt ms elaborada d'aquest mn.

Tant s aix, que desprs de la seva mort, i emps per l'xit i les reclamacions dels lectors, el seu fill Christopher Tolkien acced a publicar ms material, sovint inacabat, que narra altres histries de la Terra Mitjana i els seus habitants. A El Silmarllion per exemple, Tolkien pretenia narrar la creaci mitolgica del seu mn, la histria dels elfs i dels humans fins al moment en qu comena la narraci de El Hbbit.

De la mateixa manera, a Els fills d'en Hurin, Tolkien pretenia narrar una part de la histria dels Edain (els homes), centrant-se en la figura d'Hurin i la seva descendncia.

D'altra banda, tamb s'han publicat contes breus, sense relaci amb la Terra Mitjana, que Tolkien explicava o escrivia epistolarment als seus fills. Entre aquestes obres es troben Gil, el pags de Ham o Les Cartes del Pare Noel.

En catal ha estat tradut per Francesc Parcerisas, Jordi Arbons i Dolors Udina.

 Bibliografia .
 El hbbit - Allen & Unwin, 21 de setembre de 1937 ;
 La fulla d'en Niggle - Dublin Review, Gener de 1945 ;
 Gil, el pags de Ham - Allen & Unwin, Octubre de 1949 ;
 El Senyor dels Anells I: La comunitat de l'Anell - Allen & Unwin, 29 de juliol de 1954 ;
 El Senyor dels Anells II: Les dues torres - Allen & Unwin, 11 de novembre de 1954 ;
 El Senyor dels Anells III: El retorn del rei - Allen & Unwin, 20 d'octubre de 1955 ;
 Les aventures de Tom Bombadil - Allen & Unwin, 22 de novembre de 1962 ;
 Arbre i fulla - Unwin Books, 28 de maig de 1964 ;
 El ferrer de Wooton Major - Allen & Unwin, 9 de novembre de 1967 ;
 Les cartes del Pare Noel - Allen & Unwin, 2 de setembre de 1967;

Llenguatges de ficci.

Una de les primeres aficions de Tolkien fou la creaci de llenguatges de ficci, fet que es fa pals en la seva obra literria, fins l'extrem que molts consideren que s la base de les seves novelles ms importants.
Des de molt jove, comen a jugar amb els idiomes, i cre per primera vegada una llengua que anomen Animalic.

De tots aquests idiomes, els ms destacats sn els idiomes que invent pels Elfs de la Terra Mitjana: el Quenya i el Sndarin. Genricament, el Quenya seria la llengua dels Elfs que marxaren a Aman, mentre que el Sndarin l'idioma ms ests entre els Elfs que romangueren a la Terra Mitjana. Ambds per, tenen llurs origens en un idioma com primitiu i deriven en diferents variants.

En el mateix entorn de la Terra Mitjana, Tolkien desenvolup de forma menys profunda, altres llenges, pels humans (Adunaic entre molts altres), els nans (Khuzdul) i altres criatures.

Obra cientfica.
Tot just llicenciat a lExeter College, Tolkien participa en la redacci de lOxford English Dictionary. Fou la seva primera feina, just abans d'iniciar la seva carrera acadmica a Leeds i posteriorment a Oxford.
Com a professor universitari, public nombroses obres, articles i assaigs, sobre literatura i filologia, anglesa i anglo-saxona, entre els que destaquen ttols com A Middle-English Vocabulary (1922), Chaucer as a Philologist (1934) o Beowulf: the Monster and Critics.







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15534" title="Tony Blair" nonfiltered="2166" processed="2149" dbindex="7176">


Anthony Charles Lynton Blair, conegut popularment com a Tony Blair, ( Edimburg, Esccia 1953 ) s un advocat i poltic britnic, anterior Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i anterior lder del Partit Laborista.


Biografia.
Va nixer el 6 de maig de 1953 a la ciutat escocesa d'Edimburg, fill d'un advocat i professor universitari. Va passar la major part de la seva infantesa a Durham, per als 14 anys va tornar a Edimburg per acabar la seva educaci al Fettes College i desprs a la Universitat d'Oxford, on va estudiar dret i es va graduar el 1976 especialitzant-se en dret sindical. Posteriorment l'any 1983 es va unir al "Sindicat Obrer", un sindicat d'obrers a Edimburg. 

L'any 1980 es va casar amb la prestigiosa advocada Cherie Booth pel ritu catlic, tot i la seva religi protestant, i que fou la impulsora de qu Blair entrs en poltica. 


Inicis poltics.
L'any 1975, durant la seva estada a la Universitat d'Oxford, va ingress al Partit Laborista Britnic, situant-se a l'ala ms esquerrana i socialista d'aquest partit. El 1983 ingress al Parlament de Westminster com a membre del Partit Laborista. En aquesta campanya poltica Blair mostr la seva oposici a la Comunitat Econmica Europea i don el seu suport a la Campanya pel desarmament nuclear. L'any segent fou nomenat portaveu de l'oposici sobre assumptes del tresor i economia.

Esdevingu lder del partit laborista el 1994, desprs de la mort de John Smith, convertint-se en el lder ms jove que havia tingut mai el laborisme. En el congrs de 1996 el seu partit va adoptar la poltica proposada per Blair, que buscava una reforma constitucional, especial atenci a l'educaci i la sanitat i un major acostament a la Uni Europea (UE). 


Primer Ministre.
 

Primera Legislatura.
En les eleccions de 1997 va derrotar el llavors cap de govern, el conservador i lder del Partit Conservador John Major, per una aixafadora majoria de vots. Va presentar "el model per al segle XXI", segons el principi d'assolir "treball per als quals puguin treballar" i "seguretat per a aquells que no poden". Com un dels fonaments del seu govern, basat en les idees del teric social Anthony Giddens, director de la London School of Economics. 

Va contribuir a posar fi a trenta anys de conflicte a Irlanda del Nord, valent-se per a aix de la collaboraci de Mo Mowlam, nomenada ministra per a aquesta regi. El 1998, desprs de gaireb dos anys de negociacions, es van signar els acords de Divendres Sant al castell de Stormont, en el qual Bill Clinton va actuar com mediador. 

El gener de 1999 va proposar convertir la Cambra dels Lords en un Senat escollit per sufragi universal. Aquesta idea, juntament amb la de la reforma del sistema electoral britnic "first past post", majoritari simple en circumscripcions uninominals, ha estat abandonada. Va establir per una altra banda una autonomia molt limitada per al Pas de Galles i Esccia basada en dues assemblees territorials i va limitar el nombre d'escons hereditaris en la Cambra dels Lords. 

La primavera de 2001 Blair va decidir no esgotar els cinc anys de legislatura i convocar les eleccions per al 7 de juny, recolzat en una favorable opini publica. El seu partit va conquistar la seva segona majoria absoluta consecutiva, alguna cosa mai havia conegut el seu partit antiriorment. 

Intervencions militars. 

Blair va aprovar l'enviament de tropes britniques a Afganistan i l'Iraq per a enderrocar el govern talib i el de Saddam Hussein respectivament, a ms, d'eradicar la xarxa internacional de terrorisme Al Qaeda. La reuni entre els presidents de Portugal, Espanya, Regne Unit i Estats Units d'Amrica, que es conegu amb el nom de Cimera de les Aores, permet establir una aliana entre aquests quatre pasos i el futur establiment de nous governs a Afganistan i l'Iraq que simpatitzen amb els interessos del govern nord-americ. 

Invasi de l'Iraq.
Va donar el recolzament britnic a George W. Bush per la Invasi de l'Iraq de 2003, pas que havia situat dins del que va anomenar eix del mal, acusant al govern iraqui de mantenir una gran quantitat d'armes de destrucci massiva, tenir vincles amb Al Qaeda, i ser un perill imminent per a la humanitat, acusacions que van ser fortament contestades per alguns poltics, ciutadans i experts que s'oposaven als plans d'invasi de l'Iraq. Aix mateix fou criticat pel descobriment de les falsedats utilitzades per a justificar el seu suport: escndols de les escoltes illegals a les Nacions Unides, la pressi sobre la cadena de comunicaci BBC i el sucidi del doctor Kelly. Distanciat d'anteriors collaboradors laboristes, com Robin Cook o Ken Livingstone, la victria en les eleccions parlamentries de 2005 amb una nova majoria absoluta, encara que ms reduda, ha possibilitat per a Blair un inslit tercer mandat consecutiu com a premier britnic laborista. 

El 6 de juliol de 2005 Londres fou escollida pel Comit Olmpic Internacional (COI) com a seu dels Jocs Olmpics d'Estiu de l'any 2012. De manera simultnia, Blair, l'activitat de la qual en el triomf de la candidatura londinenca es va considerar decisiva, actuava com a amfitri de la cimera del G8, una cimera que els pasos industrialitzats van tractar la fam a l'frica i l'escalfament global, uns dels principals problemes del moment. El 7 de juliol del mateix any, per, Londres va viure uns trgics esdeveniments vinculats al terrorisme internacional; aquest dia, quatre bombes van explotar en tres estacions de metro i en un autobs al centre de la ciutat. Pocs dies desprs el balan de l'atemptat, reivindicat per un grup de l'organitzaci terrorista islamista Al-Qaeda, era de ms de 55 morts i ms de 700 ferits. 

Aquell mes de juliol de 2005, per, va finalitzar amb una notcia ms positiva: el dia 28, l'IRA va realitzar un comunicat anunciant la seva decisi d'abandonar la lluita armada i considerar la via pacfica com a nic mitj per a la consecuci dels seus objectius. Blair i Bertie Ahern, primer ministre de la Repblica d'Irlanda, van manifestar que, de verificar-se, aquest anunci arribaria a la dimensi d'un esdeveniment histric. El 26 de setembre segent la Comissi Internacional Independent encarregada de supervisar el desarmament a l'Irlanda del Nord va garantir que l'IRA havia completat la inutilitzaci de tots els seus arsenals.

Fi del seu mandat.
El novembre de 2005 va veure la derrota a la Cambra dels Comuns (al no rebre el suport de tots els membres del seu partit) del seu projecte de llei antiterrorista per a augmentar a 90 dies el perode de detenci preventiva de sospitosos de terrorisme. Diversos escndols relacionats amb alguns dels seus ministres, aix com el que va destapar presumptes irregularitats en el finanament del Partit Laborista, van posar al seu govern en una difcil situaci l'abril de 2006. Hores desprs que el laborisme sofrs una severa derrota en les eleccions locals celebrades a Anglaterra el 4 de maig d'aquell any, Blair va efectuar una reestructuraci del seu gabinet, que, entre altres canvis, va suposar l'accs de Margaret Beckett a Afers exteriors (substituint el polmic Jack Straw) i de John Reid a Interior. 

El 9 de maig de 2007 anunci la seva retirada i postul el nom de Gordon Brown com a substitut seu al davant del seu partit aix com del crrec de Primer Ministre.


Poltica europea.
Com a president de torn del Consell de la Uni Europea Blair va assistir a la cimera de maig de 1998 que va aprovar l'entrada en circulaci de l'euro, encara que el Regne Unit havia decidit no formar part de l'eurozona. 

Desprs de la seva signatura a Roma Blair ha proms ratificar al Regne Unit mitjanant un referndum el tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa, per ha posposat sine die la data de celebraci del mateix. Aix mateix, ha buscat durant el seu govern que el seu pas s'adhereixi a l'euro, prometent malgrat tot un referndum especfic abans d'executar l'adhesi. 

Durant anys diversos estats membres de la UE han fet pressi per a aconseguir l'eliminaci del descompte conegut com a Xec britnic, per el govern va resistir totes les crides a la seva cancellaci. Al desembre de 2005 el Consell arrib a un acord quan Blair va proposar reduir en 10.500 milions d'euros el xec durant el perode comprs entre 2007 i 2013. 

L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany per la seva contribuci a la unitat europea.



Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Residncia del Primer Ministre;
  Premi Internacional Carlemany;

Referncies.


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15559" title="Pirineus Orientals" nonfiltered="2167" processed="2150" dbindex="7177">








Els Pirineus Orientals (en occit Pirenus Orientals i oficialment en francs Pyrnes-Orientales) sn el departament francs nmero 66 de la regi del Llenguadoc-Rossell, a la frontera amb la Comunitat Autnoma de Catalunya. Limita al nord amb els departaments de l'Aude i l'Arija (Occitnia), a l'oest amb l'estat d'Andorra, al sud amb les comarques catalanes de la Baixa Cerdanya, el Ripolls, la Garrotxa i l'Alt Empord i a l'est amb la mar Mediterrnia. La capital s Perpiny.

Tret de la comarca occitana de la Fenolleda, la resta (Rossell, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) havien estat regides per la Generalitat de Catalunya i en conjunt reben el nom no oficial de Catalunya del Nord.

Des del 10 de desembre del 2007 la llengua catalana s oficial al departament, juntament amb el francs, grcies a l'aprovaci de la Carta en favor del catal.

Els Pirineus Orientals, tal com diu el seu nom, es troben situats als estreps orientals dels Pirineus, que ocupen la meitat sud-occidental del departament, on destaquen els massissos del Carlit i el Canig. Al nord, les Corberes el separen de l'Aude, i al sud el masss de l'Albera el separa de l'Alt Empord. s travessat, de nord a sud, per l'Agl, la Tet i el Tec. Tocant al mar hi ha els estanys de Salses i Sant Nazari. 

Amb una indstria poc desenvolupada (centrada sobretot a la rodalia de Perpiny i dedicada principalment a la transformaci de productes agrcoles), l'economia es basa en l'agricultura (principalment la vinya i la fruita) i, sobretot, el turisme, tant d'estiu com d'hivern. Llocs d'inters sn la ciutat de Perpiny, els monestirs de Sant Miquel de Cuix i Sant Mart del Canig, la catedral d'Elna, la vila fortificada de Vilafranca de Conflent, el castell de Salses, els pobles de Cotlliure i Castellnou dels Aspres, etc. Als Pirineus hi trobem les estacions hivernals de
Cerdanya-Puigmal 2600, l'Espai Cambra d'Ase, Eina - Sant Pere dels Forcats, Font-romeu - Pirineus 2000, Port-Pimorent, Capcir, Formiguera, la Llaguna, els Angles, Puigbalador-Riutort i Mosset.

Divisi administrativa.

Aquest departament est subdividit en tres districtes (o arrondissements), que alhora es troben dividits en cantons i, aquests, en comunes o municipis.

Districte de Prada de Conflent, amb 6 cantons:
cant de Montllus;
cant d'Oleta;
cant de Prada;
cant de Sallagosa;
cant de Sornhan (Sorni en catal);
cant de Vin;

Districte de Perpiny, amb 20 cantons:
cant de Canet de Rossell;
cant de la Costa Radiant (amb capital a Sant Cebri de Rossell);
cant d'Elna;
cant de la Tor de Frana;
cant de Millars;
cantons de Perpiny: enumerats de l'1 al 9;
cant de Ribesaltes;
cant de Sant Esteve del Monestir;
cant de Sant Lloren de la Salanca;
cant de Sant Paul de Fenolhet (Sant Pau de Fenollet en catal);
cant de Tur;
cant de Toluges;

Districte de Ceret, amb 5 cantons:
cant d'Argelers;
cant d'Arles;
cant de Ceret;
cant de la Costa Vermella (amb capital a Portvendres);
cant de Prats de Moll;

En total hi ha 3 districtes, 31 cantons i 226 municipis.

Vegeu tamb.
Consell General dels Pirineus Orientals;
Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals;
Eleccions legislatives als Pirineus Orientals;
Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals;
Catalunya del Nord;
Departament de Montserrat;
Departament del Ter;
Departament de les Boques de l'Ebre;
Departament del Segre;

 Enllaos externs .

 Web del Consell general;
 Comunes dels Pirineus Orientals en el transcurs del temps;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15561" title="Barrapunto" nonfiltered="2168" processed="2151" dbindex="7178">
Barrapunto s un web de notcies relacionades amb el programari lliure, la tecnologia i els drets digitals. S'actualitza diverses vegades al dia amb articles que solen ser breus resums de notcies d'altres webs, enllaos a aquestes notcies i a ms permeten al lector comentar-les. El lloc s'assembla a un blog en molts aspectes, tot i que t comentaris en fil. El nom prov de la pgina web que va servir d'inspiraci a Barrapunto, Slashdot i va ser escollit amb la intenci de burlar-se d'aquells que intentessin pronunciar l'adrea del web ("h-t-t-p-dos punts-barra-barra-barra-punt-punt-com").

Histria.
Barrapunto va sortir a la llum el 7 de juny de 1999, inspirat en Slashdot. En un principi s'usava el mateix programari que Slashdot, desprs es van desenvolupar algunes adaptacions prpies, per finalment tornar a la distribuci original. El programari que usa s Slash i s lliure. Barrapunto va ser creat per persones d'ambient universitari i de la comunitat del programari lliure, qui alhora, es van constituir com els editors del lloc.

Barrapunto s un referent a la Internet hispana, amb un sistema de publicaci de notcies obert per controlat pels editors . Des del juliol de 2004, el material publicat a Barrapunto es troba protegit per una llicncia Creative Commons-By.

Barrapunto va ser la guanyadora dels Premios 20Blogs organitzats pel diari online 20 minutos, a la categoria de "Millor comunitat d'un blog". .

Lectors.

Els lectors habituals de Barrapunto solen ser seguidors de la informtica i la tecnologia, en especial del moviment del programari lliure i GNU/Linux. La participaci dels visitants s fonamental perqu el lloc es basa en el debat de notcies de l'actualitat, i en menor mesura les entrades a les bitcoles persones i les enquestes (on tothom pot votar). De fet, se sol trobar informaci ms til entre els comentaris que a la prpia notcia.

Alguns dels temes que es tracten a Barrapunto sn: cincia, formaci i feina, llibres, oci i per sobre de tots copyleft i programari lliure.

Funcionament.
Barrapunto s un weblog collaboratiu, on els lectors sn part important de la dinmica del lloc. Els usuaris envien histries (articles) a la cua de contribucions i, si sn usuaris registrats, les poden posar a la seva bitcora. Un equip d'editors filtra la cua i, desprs de revisar-les, passen a portada les histries que poden resultar d'inters general. Els usuaris, a ms, poden introduir comentaris a les histries.

Per promoure comentaris de qualitat, els comentaris poden rebre puntuacions (positives o negatives) a travs dels punts de moderaci que es reparteixen pseudoaleatriament entre els usuaris. Aquestes puntuacions afecten el karma de l'usuari, el qual alhora influeix a la puntuaci inicial dels comentaris de l'usuari. Els comentaris dels usuaris no registrats tenen 0 punts inicials, els comentaris dels usuaris registrats amb menys de 20 punts de karma tenen un punt inicial i els comentaris dels usuaris registrats amb 20 o ms de 20 punts de karma tenen dos punts inicials (aquests poden tenir un punt inicial si volen). Un usuari pot tenir un mxim de 50 punts de karma.

Els usuaris no registrats tenen el sobrenom de pobrecito hablador (pobret xerraire) , sobrenom basat en el nom del diari de crtica social creat per Mariano Jos de Larra (anteriorment els annims eren anomenats pendejo sin nombre (merdeta sense nom), per va ser modificat perqu resultava ofensiu; els pobrets xerrarie sn un clssic de Barrapunto. Des del PH mandrs que s un usuari que no s'ha molestat a registrar-se, fins als clssics trolls, temtics, poltics o talibans ortogrfics.

Per controlar la moderaci, Barrapunto usa la metamoderaci (moderar als moderadors), que ajuda a contenir els abusos que poden existir.

Efecte Barrapunto.
Degut a l'enorme trfic que genera el web (posici 47 en el ranking de webs espanyoles segons Alexa) , el pas a portada d'una notcia produeix un increment notable de les visites de les webs enllaades.

Es donen casos en qu el servidor enllaat se satura a causa de la gran quantitat de visites rebudes, de forma que va molt lent, no respon a algunes peticions, o fins i tot deixa de funcionar fins que cau. Les conseqncies sn les d'un atac de denegaci de servei, tot i que, es diu que el lloc ha sigut barrapuntejat, o que s'ha caigut per l'efecte Barrapunto. Aix sol passar a pgines personals allotjades a servidors amb poc ample de banda disponible.

Aquests efectes duren al voltant de 2 o 3 dies, ja que s'hi publiquen notcies noves i les antigues s'obliden. La majoria de visitants noms es llegeixen les notcies que apareixen a la portada; per tant, una vegada la noticia s'arxiva, el ritme de visites baixa i sol quedar-se igual que abans. A vegades pot ser lleugerament superior, ja que els buscadors indexaran la pgina junt amb la discussi de Barrapunto, si encara no ho havien fet.

Crtiques a Barrapunto.
Com tot projecte popular, Barrapunto rep certes crtiques. Les ms comunes sn:

 Desconformitat amb la selecci de notcies: hi ha gent que es queixa que surten a portada notcies que sn menys interessants que d'altres que es queden a la cua d'enviaments. Aix podria estar enllaat amb la nova discusi sobre els diversos tipus de control editorial: el de tenir una srie d'usuaris amb privilegis per destacar notices, contra el model en qu els usuaris voten les noticies perqu surtin a la portada.

 La tardana en la publicaci de noticies: aquesta crtica s'ha argumentat dient que l'objectiu de Barrapunto s de generar debat al voltant de les notcies i no ser els primers de parlar-ne.

 Massa trolls: Barrapunto no esborra cap comentari, aix, unit a la popularitat del lloc, fa que hi hagi una quantitat considerable de comentaris troll. Aix se soluciona amb el correcte s de la moderaci, per moltes vegades per culpa d'aquests comentaris les discussions acaben tractant d'un altre tema.

 Respecte als estndards: des de Barrapunto se suporten els estndards web regits per la W3C, i no t errors molt greus de programaci (2 errors). El punt dbil s que no utilitza l'XHTML, sin que n'empra el HTML 4.01 amb diferents fulls CSS.

Noticies cobertes.
A travs dels set anys que fa que existeix, Barrapunto ha ofert noticies de gran inters pels lectors, com van ser els Atentats de Madrid , o sobre les sortides professionals de la carrera d'enginyer informtic. 


 Referncies .



Vegeu tamb.
Puntbarra;
Slashdot;

Enllaos externs.
Barrapunto.com;
"Barrapunto en preparaci", la primera noticia de Barrapunto;
Fotografia dels fundadors de Barrapunto;

Efecte Barrapunto.
Comparaci de l'efecte Barrapunto i l'efecte Mename;
L'efecte Barrapunto;
Ms sobre l'efecte Barrapunto;
L'efecte Barrapunto a un servidor casol;

Webs semblants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15575" title="Riu Vinalop" nonfiltered="2169" processed="2152" dbindex="7179">

El Vinalop s un riu de la Pennsula Ibrica que travessa de nord a sur la provncia d'Alacant. Amb els seus 81 km s el riu ms important de la provncia. Naix en la Serra de Mariola, entre Bocairent i Banyeres de Mariola, i desemboca en Salines de Santa Pola. El riu travessa per les ciutats segents: Villena, Saix, Elda, Novelda i Elx. En la seua conca, la vall del Vinalop, hi ha nombroses zones endorreiques destacant la llacuna de Salines.

Compta amb dos rius afluents, el riu Marjal, un petit riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalop en Banyeres de Mariola i el Tarafa. A ms, rep les aportacions de nombroses rambles, que realitzen una funci de drenatge en les serres de l'interior. A l'altura de Santa Eullia Villena, desemboca tamb en el riu la Squia del Rei, que aporta aiges salines d'una conca de Villena, aix com aiges residuals d'aquesta ciutat.

s un riu de cabal escs, que presenta el mxim a l'hivern en Santa Eullia on arriba al seu mxim cabal amb 0,85 m/s en hivern i i a la tardor a Asp, motivat per l'estacionalitat de les pluges. A causa de l'encaixament de gran part del seu llit les seues crescudes no revisten gravetat excepte a Elda on es va desbordar en 1906 i 1982. S'utilitzen les seves aiges per al regadiu en el curs alt, hi ha falta de pluges en la zona. Tamb hi ha aportacions d'aiges residuals i industrials. Compta amb una important conca de 1.692 km que fins i tot ha arribat a ser de insuficient en poques de crescudes, provocant inundacions amb quantiosos danys humans i materials en poblacions com Elda, Elx i Novelda, en diverses ocasions 1982.


A causa dels forts estiatges que pateix la zona, el riu, pels camps d'Elx, en la seva zona ms prxima a la desembocadura, s'ha quedat en nombroses poques sense cabal, el que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrcola, els treballs de les terres en plana hagin eliminat la llera natural de sortida del riu al mar, que es produa a l'altura de les Salines de Santa Pola.

No obstant aix, el riu quan pateix crescudes, recupera la seva antiga desembocadura, provocant inundacions en les hortes del sud de Elx i la zona de les salines. Per aquest motiu la Confederaci Hidrogrfica del Xquer ha realitzat un projecte per a tornar a recuperar l'antiga llera del Vinalop en el seu tram final, entre els camps illicitans i les costes de Santa Pola, perqu el riu torni a tenir la seva sortida natural al mar.



En uns d'aquests estiatges, conta la llegenda que va morir ofegat Amlcar Barca, al naufragar el seu vaixell al pas de la localitat de Elda.

Conca: 1.691,7 km2.
Longitud: 81,2 km.
Cabal mitj: 0,85 m&sup3/seg. en Santa Eullia (Villena) i 0,38 m&sup3/seg. en Asp.
Afluents: riu Tarafa.
Rgim fluvial: riu d'escassssim cabal presenta el mxim a l'hivern en Santa Eullia (Villena) i a la tardor a Asp, motivat per l'estacionalitat de les pluges. A causa de l'encaixament de gran part del seu llit les seues crescudes no revisten gravetat excepte a Elda on es va desbordar en 1906 i 1982.
Poblacions que travessa: Banyeres de Mariola, Santa Eullia, Saix, Elda, Novelda i Elx.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15576" title="Riu Serpis" nonfiltered="2170" processed="2153" dbindex="7180">


Format a les faldes de la Serra de Mariola, del Carrascar de la Font Roja,  en els barrancs de Polop i Troncal, i en les faldes de La Carrasqueta, el Serpis s un riu que travessa les comarques de l'Alcoi, el Comtat i la Safor. En el seu curs alt tamb rep el nom de Riu d'Alcoi. T un cabdal mitj de 2,5 m/seg. en l'Orxa (Alacant), una superfcie de conca de 752,8 km2 i una longitud de 74,5 km. Popularment s'ha reconegut el naixement del riu Serpis a la uni del riu Barxell i el riu Molinar.

A partir de l'Orxa el llit s'estreny i discorre per un angost congost entre la serra d'Agullent per l'esquerra i el masss de La Safor per la dreta. Este tram encaixonat es denomina Barranc de l'Infern. Travessa la ciutat de Gandia, i desemboca en el Mediterrani junt el Grau.

Afluents.
El riu Barxell o Riquer format pels barrancs de Polop i Troncal, arriba a la ciutat d'Alcoi desprs de passar pel Salt, un cingle calcari de ms de vuitanta metres on en poca de grans pluges crea una gran cascada. Ja dins de la ciutat en una zona canalitzada i enjardinada fins al pont de Cocentaina o Alcassares (1780) s'unixen el riu Uxola (barranquet de Soler), barranc del Cint o riu Benissaid al marge esquerre, i passat el pont de Cadisenyo (1790), el barranc de la Cona i el riu Molinar (que naix a les faldes de la Carrasqueta) al marge dret. A la eixida d'Alcoi rep les aiges de la depuradora.

Altres afluents sn el riu de Penguila (marge dret), el riu d'Agres (marge esquerre), En la Plana de Gandia, el riu Serpis passa per Beniarj, i rep pel marge esquerre les aiges del riu Vernissa.

Rgim fluvial.
Mediterrani amb un mxim al gener i un mnim a l'agost. T fortes crescudes a la tardor com a conseqncia de pluges torrencials. En la crescuda de l'1 d'octubre de 1986 va portar 770 m/seg. a Beniarrs. El 3 de novembre de 1987 es va desbordar a Gandia com a conseqncia d'unes pluges de 720 mm. en 24 hores.

Poblacions que travessa. 
Alcoi, Cocentaina, l'Alqueria d'Asnar, Muro, Beniarrs, l'Orxa, Villalonga, La Font d'en Carrs, Potries, Beniarj, Gandia.

Embassaments.
El de Beniarrs, amb 30 Hm de capacitat per a s agrcola.
La presa d'en Carrs de nova construcci, de 71 Hm3.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15580" title="Castella - la Manxa" nonfiltered="2171" processed="2154" dbindex="7181">
Castella - la Manxa (la denominaci oficial de la qual s, en castell, Castilla-La Mancha) s una Comunitat Autnoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Toledo.
Limita amb la Comunitat de Madrid, Castella i Lle, Arag, Pas Valenci, Regi de Mrcia, Andalusia i Extremadura.

Est formada per les provncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo.

Toponmia.
El territori actual de la comunitat de Castella - la Manxa correspon al territori de la regi histrica de Castella la Nova (llevat del territori que en l'actualitat conforma la Comunitat de Madrid) i la provncia d'Albacete. Castella la Nova, al seu torn, va ser el nom que reemplaaria el del Regne de Toledo. El nom per a la comunitat fa referncia a la naci histrica de Castella, el nom de la qual vol dir "terra de castell", i a la regi de La Manxa, el nom de la qual prov de l'rab manxa o al-mansha que vol dir "terra seca".

Histria.

La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal, el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat preautonmica. La seva polmica denominaci fou motivada per la falta d'una identitat regional forta, davant dels provincialismes que estaven molt arrelats, motiu pel qual van sorgir dues tendncies regionalitzadores: una pretenia la constituci d'una Comunitat Castellana amb uns lmits que anaven ms enll del Sistema Central; i l'altre, pretenia la constituci d'una Comunitat Manxega formada per les provncies que comparteixen aquesta gran comarca, que va ser declarada provncia durant el regnat de Carles III. El seu estatut d'autonomia va ser aprobat el 10 d'agost de 1982. Avui dia podriem definir a Castella - la Manxa com a les terres de l'antiga Corona de Castella situades geogrficament al voltant de la gran comarca de la Manxa, que s el nucli central de la Comunitat.

Histricament, s hereva de la regi de Castella la Nova, que comprenia aproximadament l'actual territori castell -manxego ms la Comunitat de Madrid, provncia que finalment no va ser inclosa dins Castella - la Manxa per motius econmics i demogrfics.(Mapa Histric de Castella la Nova)

Al 1785, amb l'ordenament territorial de Floridablanca, la regi va quedar dividida en les provncies de Conca, Guadalajara, Madrid, La Manxa i Toledo, mentre les poblacions d'Albacete, Chinchilla, Almansa, Helln i Yeste, amb les seves respectives comarques, van pasar a formar part de la provncia i Regne de Mrcia. Al 1833 es modifiquen els lmits provincials (divisi provincial de Francisco Javier de Burgos), la provncia de La Manxa s substituda per la de Ciudad Real tot i que part del seu territori pas tamb a les provncies de Conca, Toledo i Albacete, provncia inexistent fins a les hores i que va ser creada amb part dels territoris de les antigues provncies de Conca, La Manxa i Mrcia, i va quedar incorporada administrativament a la Regi de Mrcia fins la configuraci autonmica actual; tot i que la major part de la mateixa formava part de la comarca manxega, de qu al 1869, durant la I Repblica, aquesta provncia va ser una de les firmants del Pacte Federal Castell i del Pacte Federal Manxego, i de qu al 1924 la seva Diputaci va promoure la creaci d'una Comunitat Manxega.
Castella la Nova a la vegada, s continuaci de l'antic Regne de Toledo que va ser una de les taifes d'Al-ndalus i que la seva capital fou conquerida per Alfons VI de Castella a l'any 1085. Al 1177 es varen conquerir les terres de Conca, i la resta meridional, formada pel Camp de Calatrava, la Vall d'Alcdia, i l'alfoz de Alcaraz (Camp de Montiel i Serra d'Alcaraz), seria consolidada durant el regnat d'Alfons VIII; aquestes ltimes, desprs de la batalla de les Navas de Tolosa, al 1212. Des de aquell moment l'histria de Castella - La Manxa s la mateixa que la de la resta del Regne de Castella del qual va passar a formar part.

El 1605 es public la primera edici del llibre que faria famosa aquesta terra, Don Quijote de la Mancha, escrit per Miguel de Cervantes.

Geografia.

Castella - la Manxa s situada al centre de la pennsula Ibrica, al sud de la serralada central. Ocupa gaireb tota la Meseta Sud peninsular, sent la tercera comunitat ms extensa d'Espanya. La seva situaci geogrfica s estratgica pel seu desenvolupament. La major part del territori es troba entre els 600 i els 1000 m d'altitud.  S'hi troben dos zones clarament diferenciades: la planura i la muntanya. El territori de la comunitat es pot dividir en set conques hidrogrfiques diferents: del Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir que desemboquen a l'oce Atlntic, el Xquer, el Segura, el Ebre i el Tria que desemboquen a la mar Mediterrnia. 

El clima de Castella - la Manxa s mediterrani: els hiverns sn forts, els estius molts clids acompanyats de sequera. De fet, la comunitat es troba en all que es coneix com l'"Espanya Seca". Les precipitacions sn irregulars.Tamb s'hi presenten oscillacions trmiques. Tot aix s degut a la relaci entre els factors geogrfics: la latitud, la disposici del relleu i l'altitud. La temperatura anual mitjana s molt elevada, entre els 18 i 20C.

Poltica i govern.
Institucions.
Castella - la Manxa es va constituir en comunitat autnoma el 1982 amb l'aprovaci del seu Estatut d'Autonomia. Els poders de la comunitat s'exerceixen a travs de la Junta de Comunitats de Castella - la Manxa. La Junta est formada per les Cortes, el President i el Consell de Govern:
 les Corts de Castella - la Manxa sn l'rgan representat del poble de la regi el qual exerceix la potestat legislativa. s constitut per un mxim de 59 diputat electes per sufragi universal per mitj de la representaci proporcional per un perode de quatre anys. ;
 el President de Castella - la Manxa dirigeix l'acci del Consell de Govern, coordina les funcions dels seus membres. s, per tant, el cap del poder executiu i alhora el representant superior de la regi i ostenta la representaci ordinria de l'Estat espanyol. s electe pels membres de les Corts de Castella - la Manxa i s nomenat pel rei d'Espanya. Ha d'aconseguir el vot de confiana de les Corts. ;
 el Consell de Govern de Castella - la Manxa s l'rgan executiu de la regi; dirigeix l'acci poltica i administrativa de la comunitat, exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria de la regi. Est integrat pel president, els vicepresidents i els consellers.

Divisi administrativa.

La Regi de Castella - la Manxa est dividida en 5 provncies: Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo. Cada provncia, al seu torn, s dividida en municipis. En total Castella - la Manxa s dividida 919 municipis: 87 d'Albacete, 102 de Ciudad Real, 238 de Cuenca, 288 de Guadalajara i 204 de Toledo. 

Els municipis ms poblats de Castella - la Manxa sn: Albacete amb 161.508 habitants, Talavera de la Reina amb 83.793 habitants, Toledo amb 77.601 habitants i Guadalajara amb 75.493 habitants.

Economia.
El creixement econmic de Castella - la Manxa ha estat, durant els ltims 20 anys, superior al de la resta d'Espanya. De 1986 a 1997 va crixer a una mitjana anual del 3,6%, mentre que la mitjana de l'Estat va ser del 3,0%. No obstant aix, les regions desfavories sn aquelles que es dediquen al sector primari, en guanyar ms productivitat els sectors secundari i terciari. De fet, el sector agrari a disminut del 26,7% de l'ocupaci total de la poblaci activa al 12,6% el 1997.

Els vinyets i la ramaderia encara s l'activitat predominant dels municipis castellano-manxecs. Tanmateix, la indstria continua creixent, com s el cas de la indstria txtil a Sonseca. 

Demografia.

El 2007 la regi de Castella - la Manxa va tenir una poblaci de 1.977.304 habitants, ocupant la novena posici en relaci con la resta de les autonomies d'Espanya i representant el 4,37% de la poblaci total de l'Estat. La comunitat s poc poblada, amb una densitat de 24,86 hab/km. Un aspecte significatiu de la demografia castellano-manxega s la seva distribuci a tots el municipis. No noms destaca el fet que hi hagi un gran nombre de municipis, sin el fet que la poblaci de la majoria s molt reduda. De fet, el municipi ms poblat, Albacete noms compta amb 161 mil habitants. La resta del municipis t una poblaci inferior als 100.000 habitants; noms 6 tenen una poblaci superior als 50.000 i menor als 100.000  (0,6% del total). Entre els tretze municipis ms poblats es concentra el 38% de la poblaci de la regi. Aix doncs, Castella - la Manxa es distingeix pel seu elevat percentatge de poblaci rural: el 1996 el 82,4% dels municipis castellano-manxecs tenien menys de 2.000 habitants, i corresponien al 20,7% de la poblaci regional.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de Castella - la Manxa ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15583" title="Joan Carles I d'Espanya" nonfiltered="2172" processed="2155" dbindex="7182">

 

Joan Carles I d'Espanya (batejat com Juan Carlos Alfonso Vctor Mara de Borbn y Borbn-Dos Sicilias; nascut el 5 de Gener de 1938 a Roma, Itlia) s l'actual rei d'Espanya i comte de Barcelona, entre altres ttols histrics.

El 22 de novembre de 1975, dos dies desprs de la mort de Franco, Juan Carlos fou proclamat rei d'acord amb la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado aprovada per Franco. Desprs de succeir-lo com a Cap de l'Estat, supervis la transici democrtica d'Espanya, des d'una dictadura cap a una monarquia constitucional. Les caracterstiques i funcions que li determina la Constituci sn, entre d'altres, el comandament suprem de les forces armades, sancionar i promulgar les lleis, i convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions. La Casa Reial espanyola s l'organisme pblic que, sota les seves ordres, t com a missi servir-li de suport.

Biografia.
Fill de Joan de Borb i de Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies, va nixer a Roma, Itlia, el 5 de gener del 1938, on estava exiliada la seva famlia des de la seva sortida d'Espanya desprs de la proclamaci de la Segona Repblica. Era nt per lnia paterna dels reis Alfons XIII d'Espanya i Victria Eugnia de Battenberg, i per lnia materna de l'Infant Carles de Borb-Dues Siclies i de la Princesa Llusa d'Orleans. Torn a Espanya el 1948 per ser educat all desprs que el seu pare convencs Franco per permetre-li.

El mar de 1956, el germ petit de Joan Carles,  Alfons va morir en un accident amb una pistola a la casa familiar de Villa Giralda a Estoril, Portugal. L'ambaixada espanyola a Portugal va emetre un comunicat  explicant que mentre el prncep Alfons estava netejant l'arma amb el seu germ, fou disparat un tret que li toc el cap i mor al cap d'uns minuts. L'incident tingu llocs a dos quarts de nou del vespre, desprs que l'infant retorns dels actes de Dijous Sant.

Rpidament s'extengu el rumor en els diaris que l'arma estava a les mans de Joan Carles en el moment de l'accident. Josefina Carolo, la modista de la mare de Joan Carles, digu que Joan Carles apunt "fent broma" a Alfonso "sense saber que la pistola era carregada". Bernardo Alonso, un amic portugus de Joan Carles, tamb digu que Joan Carles dispar la pistola no sabent que estava carregada, i que la bala rebot en una paret tocant Alfonso a la cara. En canvi, Helena Matheopoulos, una escriptora grega que parl amb l'infanta Pilar (germana de Joan Carles), digu que Alfonso havia estat fora de l'habitaci i que en tornar i obrir la porta, aquesta colpej Joan Carles al bra causant que aquest dispars la pistola. 

En la reuni del 25 d'agost del 1948 entre Francisco Franco, llavors Cap d'Estat d'Espanya, i Joan de Borb, Comte de Barcelona, es va acordar que el Prncep Joan Carles es trasllads a Espanya per a cursar all els seus estudis. Segons l'acord, va estudiar a Madrid el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucci militar a l'Acadmia General Militar de Saragossa (1955-1957), a l'Escola Naval Militar de Marn a Pontevedra (1957-1958) i finalment a l'Acadmia General de l'Aire de San Javier (Mrcia) (1958-1959). 

La residncia oficial del rei s el Palacio Real. Aquest palau l'empra per celebrar-hi actes oficials i grans cerimnies d'estat. No resideixen habitualment en aquest palau, sin en el Palacio de la Zarzuela, on hi entr a viure el 1962 desprs de contraure matrimoni amb Sofia de Grcia.


Joan Carles s un aficionat de l'esqu. Cada hivern se'l veu a Vaquira-Beret, on hi t una casa, i a Candanch (Alt Arag). L'hivern del 1993 es va trencar la cama esquiant.

Tamb t un palau a Mallorca, el Palau de Marivent, cedit en el seu dia per la Diputaci provincial. En les seves estades a l'illa aprofita per practicar una altra de les seves conegudes aficions, els iots. El 1972 va competir en els jocs olmpics en l'antiga modalitat Drag, tot i que no guany cap medalla. El 1979 el rei Fahd de l'Arbia Saudita li regal el segon Fortuna, tot i que no fou declarat a Hisenda ja que oficialment era propietat de Patrimonio Nacional. L'any 2000 estren el Fortuna III, construt als Estats Units, i amb un casc tractat d'una manera especial perqu les turbines de la nau li proporcionessin una velocitat de 70 nusos (al voltant de 130 km/h). Conegut popularment com el Bribn. Cada any participa amb aquest vaixell a la Copa del Rei, la seva copa, en aiges mallorquines. L'ltim vaixell que va estrenar l'estiu del 2007 s un Transpac 52 d'ltima generaci.

Una afici no tant coneguda s la caa. L'octubre de 2004 el rei indign els activistes medioambientals desprs de matar nou ssos (un dels quals era una femella embarassada) a Romania.

Tamb s'acusa Joan Carles d'haver disparat, l'agost de 2006, a un os emborratxat (Mitrofan) en el transcurs d'una cacera privada a la provncia de Vlogda, Rssia. La casa reial nega aquestes acusacions, que sn fetes per les autoritats regionals russes.

La fortuna del rei s difcil de quantificar. La revista Forbes (abril 2003) incloa Joan Carles I en el sis lloc dels monarques ms rics d'Europa, amb una fortuna de 1.790 milions d'euros, al lloc 134 entre els ms rics del mn. Aix mateix, la casa reial cada any rep una aportaci dels Pressupostos Generals de l'Estat, que en el 2008 fou de 8 milions d'euros com a concepte de sosteniment de famlia i casa.

Npcies i descendents.
El 14 de maig del 1962 es cas amb la princesa Sofia de Grcia, filla dels reis Pau I de Grcia i Frederica de Hannover. Amb Sofia de Grcia ha tingut tres fills: 

 Helena de Borb i Grcia (la Infanta Helena d'Espanya) nascuda a Madrid el 20 de desembre del 1963 i casada el 18 de mar del 1995 amb l'aristcrata Jaime de Marichalar.

 Cristina de Borb i Grcia (la Infanta Cristina d'Espanya) nascuda a Madrid el 13 de juny de 1965, i casada el 4 d'octubre 1997 amb Iaki Urdangarn.

 Felip de Borb i Grcia (el Prncep Felip d'Espanya), Prncep de Girona, Astries i Viana, nat a Madrid el 30 de gener del 1968 i casat l'any 22 de maig del 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.

Hereu de la Corona.

En virtut de la Llei de Successi a la Prefectura de l'Estat del 26 de juliol, 1947, Franco va acceptar la conversi d'Espanya en reialme i posteriorment, accept al Prncep Joan com el seu successor a ttol de rei, la qual cosa va ser ratificat per les Corts el 22 de juliol de 1969, davant les quals va jurar el seu nomenament i la defensa de les Lleis Fonamentals del Movimiento. D'acord amb la tradici, la successi devia recaure en el seu pare, Joan de Borb i Battenberg, hereu del derrocat Alfons XIII d'Espanya. No obstant aix, l'existncia d'un moviment contra el franquisme i que volia la restauraci monrquica en la persona de Joan de Borb, Comte de Barcelona (que hauria d'haver regnat amb el nom de Joan III), i les no gaire cordials relacions d'ell amb Franco, van fer que aquest decids imposar un salt en la lnia successria. Com que no podia ostentar el ttol de Prncep d'Astries, que corresponia al seu pare, fou creat el de Prncep d'Espanya (que noms us ell). Aquest salt, acceptat a contracor pel Prncep Joan, va crear un conflicte intern en la Casa Reial d'Espanya. El Comte de Barcelona no va renunciar oficialment als seus drets successoris fins a 1977, quan el regnat del seu fill era ja un fet, conservant per el ttol de Comte de Barcelona. El Prncep Joan va ser proclamat rei amb el nom de Joan Carles, ja que hauria resultat conflictiu que arribs a regnar amb el nom de Joan III, que corresponia al seu pare.

Joan Carles va assumir interinament el lloc de Cap d'Estat durant el franquisme (19 de juliol a 2 de setembre, 1974 i 30 d'octubre a 20 de novembre, 1975), per causa de les malalties de Franco. Desprs de la mort de Franco, va ser proclamat rei d'Espanya el 22 de novembre, 1975.

Regnat.

Desprs de la mort de Francisco Franco, Joan Carles I rpidament va impulsar reformes democrtiques, que van sorprendre els elements franquistes de la societat. Va designar a Adolfo Surez Gonzlez, un ex-dirigent del Movimiento Nacional, com a president del Govern. El 16 de febrer de 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya, en un acte celebrat al Sal del Tinell, conscient que l's oficial de la llengua catalana havia estat prohibit pel general Franco, el rei Joan Carles pronunci bona part del seu discurs en catal: Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribuci essencial i que no t preu. L'afecci dels catalans a la llibertat s llegendria, i sovint ha estat fins i tot heroica. El catal s amic de les coses concretes i, per aix, s tamb realista, ordenat i treballador. En aqueixa terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperaci, l'obertura i la comprensi envers els altres hi sn fcils. Per aix, tant de b que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aqueixes virtuts catalanes influeixin beneficament en molts d'altres espanyols.

El 15 de juny, 1977, es van realitzar les primeres eleccions democrtiques desprs de la mort de Franco. Al mateix temps, el rei Joan Carles va jugar un paper decissiu  en les converses entre el govern d'Adolfo Surez y els delegats de l'Assemblea de Parlamentaris catalans, per tal de restablir les institucions catalanes que havien estat abolides per Franco. L'any anterior, el rei ja havia pres la iniciativa d'iniciar els contactes amb el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i el 29 de juny de 1977 el va rebre al Palau de la Zarzuela. Mesos desprs, el rei Joan Carles sign el Reial Decret del 29 de setembre que restablia la Generalitat de Catalunya i en nomenava president Josep Tarradellas i Joan.

El 1978 els ciutadans espanyols van aprovar en referndum la nova Constituci que va reconixer a Joan Carles com a rei d'Espanya, amb les atribucions prpies d'un monarca constitucional. Aquestes es descriuen al "Ttol II. De la Corona" de la constituci. .
L'article 56 apartat 1 diu que "El Rei s el Cap de l Estat, smbol de la seva unitat i permanncia, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la ms alta representaci de l Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat histrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constituci i les lleis."
Altres articles especifiquen que la figura del rei s inviolable i no est subjecta a responsabilitat, que s l'encarregat de sancionar i promulgar les lleis, de convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions, del comandament suprem de les Forces Armades, i d'exercir el dret de grcia.
Tamb li correspon declarar la guerra i la pau. I la Constituci tamb especifica que el pressupost de la Casa Reial, "per al seu sosteniment", es desprendr dels Pressupostos de l Estat.

El 1979, el rei Joan Carles I va instituir la Ruta de Quetzal i la va promoure culturalment entre els estudiants espanyols que viatjaven a Llatinoamrica. s el primer monarca espanyol que visit Puerto Rico, l'any 1987.

Un intent de Cop d'Estat es va realitzar el 23 de febrer, 1981 conegut com a "23-F". Aquest dia, durant la investidura del candidat a la Presidncia del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, es va produir la presa del Congrs dels Diputats per part de forces de la Gurdia Civil al comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina. Simultniament en la Capitania General de la VI Regi Militar (Valncia) el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs i va haver diversos conats en altres punts, com la presa dels estudis de Televisi Espanyola de Prado del Rey (Madrid). No obstant aix, el rei va reaccionar rpidament, i per mitj de la televisi va cridar als espanyols a donar suport al govern legtimament democrtic. La seva rpida intervenci va detenir el cop, i el govern democrtic va ser restaurat, a la vegada que la monarquia quedava afermada per l'actuaci del rei com a salvador de la situaci. La monarquia, molt qestionada sobre tot per les bases dels partits d'esquerra durant la Transici, els quals li atribuen ser part de la continuaci del franquisme noms que amb un altre tarann, va quedar aix ms legitimada desprs de l'intent colpista.

Des de 1981 fins a l'actualitat la monarquia i el rei s'han cenyit al seu paper constitucional, abandonant perilloses incursions poltiques. L'any segent fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr (Alemanya), en reconeixement dels seus esforos en favor de la integraci europea. El 1983 fou guardonat amb la primera Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, concedida pel Govern de les Illes Balears, i amb el Premi Internacional Simn Bolvar concedit pel Govern de Veneuela i la UNESCO. L'any 1985, abans de sancionar i aprovar la llei que legalitzava l'avortament a Espanya, va viatjar fins al Vatic per demanar al Papa, contrari a l'avortament, la seva comprensi.

El 23 d'abril del 2001 va declarar (en espanyol): Mai no fou la nostra llengua d'imposici, sin de trobada. Ning no fou mai obligat a parlar en castell. Foren els pobles ms diversos qui freu seu, per voluntat librrima, l'idioma de Cervantes. Aix va desfermar polmica a Catalunya i a l'Amrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aqueixes paraules. 

L'11 de mar de 2004, poc desprs d'un atemptat terrorista a l'estaci d'Atocha (Madrid), va presidir els enterraments d'Estat de les vctimes. Un any desprs inaugur el monument conegut com a Bosc dels Absents, on es plantaren el mateix nombre d'arbres que les vctimes mortals (191). Tres anys desprs, juntament amb la reina Sofia i amb els Prnceps de Girona, acompanyat dels membres del Govern, inaugur tamb un nou monument en record a les vctimes i presid la posterior cerimnia solidria.

El 13 de mar de 2007 es despla amb la reina Sofia a Alger (Algria) amb motiu d'una visita oficial de 3 dies. En una entrevista amb el president algeri, Abdelaziz Buteflika, es va declarar partidari de l'oferiment d'una possible autonomia a la regi marroquina del Shara Occidental, fet que Algria recolza, 30 anys desprs del sorgiment nacionalista conegut com a Front Polisario.

El 10 de Novembre Joan Carles va adquirir un protagonisme internacional desconegut des del 23-F, arran d'un incident diplomtic en el marc de la Cimera Iberoamericana.
Hugo Chvez en el seu discurs titllava a Aznar de feixista, acusant-lo d'estar involucrat en el cop d'estat contra la seva persona. 
Jos Luis Rodrguez Zapatero, davant els atacs a Aznar, deman "respecte" per aquest en tant que escollit democrticament. Durant aquesta defensa d'Aznar, Zapatero era constantment interromput pel president Veneol. Aleshores, Joan Carles es removia a la cadira fins que, visiblement irritat, feu call Chvez en sec deixant-li anar un "porqu no te callas?" (per qu no calles?). 
Ms tard tamb, mentre el president de Nicaragua Daniel Ortega carregava contra l'empresa espanyola Unin Fenosa per les seves "tctiques gansterils" i acusava els embaixadors espanyols d'haver intentat interferir en les eleccions nicaragenques de l'any anterior contra les possibilitats de victria del FSLN, el rei abandon la sala.

Tamb el 2007, arran d'una visita del monarca per inaugurar el Parc cientfic i tecnolgic de Girona, on aquest aprofit per defensar la unitat d'Espanya, diversos joves concentrats a l'exterior cremaren fotos del monarca en senyal de protesta.  Crema que s'estengu ms tard a diversos punts de Catalunya. Arran d'aquestes protestes i d'altres com les acusacions del senador Iaki Anasagasti, el rei, en un moviment inusual en ell, sort a defensar el seu paper des d'Oviedo allegant que la monarquia havia perms el major perode de democrcia des de la dictadura. 





Referncies.


Enllaos externs.


  Pgina oficial de la Casa Reial d'Espanya;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15585" title="Letcia Ortiz Rocasolano" nonfiltered="2173" processed="2156" dbindex="7183">

Letcia Ortiz Rocasolano (oficialment Letizia) s l'actual Princesa d'Astries, Girona i Viana, duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer. 

Nascuda a Oviedo en 1972, va estudiar periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Era presentadora del noticiari de Televisi Espanyola quan es va anunciar el seu comproms amb el prncep Felip. Es van casar a Madrid el 22 de maig del 2004, i el 31 d'octubre de 2005 va tenir la seva primera filla, la infanta Elionor. El 29 d'abril de 2007 van tenir la segona, la infanta Sofia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15588" title="Coca-Cola" nonfiltered="2174" processed="2157" dbindex="7184">

La Coca-Cola (popularment coneguda en angls com a Coke) s una popular beguda carbonatada que es ven en botigues, restaurants i mquines subministradores arreu del mn.

Aquesta beguda va ser anomenada Coca-Cola perqu, originalment, l'estimulant que s'hi mesclava eren fulles de  coca; i era aromatitzada amb nous de cola. 

s una de les marques comercials ms reconeguda i estesa, present a ms de 200 pasos, i s el refresc ms venut a tots aquests pasos, excepte a tres.

L'empresa.
Les oficines centrals de la companyia, The Coca-Cola Company, fundada el 1886, es troben a Atlanta, als Estats Units. L'empresa es va crear per tal de comercialitzar la recepta d'un refresc inventat pel farmacutic John Pemberton.

Les accions de la companyia es cotitzen sota el smbol de la cinta de cotitzaci KO a la borsa de Nova York. El mxim rival de Coca-Cola s la Pepsi, la qual va comenar imitant-la al comenament del segle XX.

Hi ha molta polmica al voltant de l'empresa, els seus productes i les seves tcniques de comer. Recentment la Coca-Cola ha estat denunciada en el Regne Unit per fer dependents els joves al menjar rpid. A l'ndia, la corporaci ha provocat diversos boicots i protestes com a resultat del descobriment dels baixos nivells d'higiene i de l'impacte negatiu en el medi ambient.

Diverses llegendes urbanes planen al seu voltant com que la imatge actual del Pare Noel (vestit de vermell) prov d'aquesta empresa, la qual cosa s falsa.

Vegeu tamb.

Alter Cola (La Cola Catalana);
Mecca-Cola;
Fanta;
Pepsi;
Sprite (refresc);
Tab Cola;

Enllaos externs.

Plana oficial de Coca-Cola;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15604" title="Montnegre" nonfiltered="2175" processed="2158" dbindex="7185">

Toponmia: Nom fet servir en diversos territoris de parla catalana.
El riu Montnegre a Alacant.
El masss del Montnegre (Valls), part de la Serralada Prelitoral;
El Parc Natural del Montnegre i el Corredor, entre les comarques del Maresme i el Valls Oriental.
Sant Mart de Montnegre, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Muntanya de Montnegre, entre l'Alt Empord i el Vallespir;
Montnegre (Quart), entitat de poblaci del municipi del Girons de Quart.
Sant Mateu de Montnegre, entitat de poblaci del municipi del Girons de Quart.
Montnegre (Sant Celoni) o els Boscos de Montnegre, urbanitzaci dins del terme municipal de Sant Celoni;
Sant Mart de Montnegre o Hortsaviny;
Agrupament Escolta Montnegre, agrupament escolta de Calella.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15606" title="Parc Natural del Montnegre i el Corredor" nonfiltered="2176" processed="2159" dbindex="7186">
El Parc Natural del Montnegre i el Corredor est situat a la Serralada litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Valls Oriental. La zona protegida del parc t una extensi de 15.010 ha.

Est format per la Serra del Corredor i el Masss del Montnegre. El Corredor i el Montnegre estan separats per les rieres de Vallgorguina i d'Arenys.

El punt ms alt de la Serra del Corredor s el Corredor (642,2 m.) i el punt ms alt del Montnegre s el Tur gros (766,1 m.).

Les poblacions ms vinculades del masss del Montnegre i el Corredor sn:

 Sant Celoni;
 Llinars del Valls;
 Vallgorguina;
 Vilalba Sasserra;
 Arenys de Munt;
 Dosrius;
 Fogars de la Selva;
 Matar;
 Palafolls;
 Pineda de Mar;
 Sant Cebri de Vallalta;
 Sant Iscle de Vallalta;
 Tordera;

Geografia fsica.

Els massissos del Montnegre i el Corredor sn dues unitats de relleu ben definides, que formen part de la Serralada litoral i de la depressi del Valls i la Selva.

El sl d'aquests dos conjunts muntanyosos s bsicament format granit i materials pissarrosos, que s el que dna un carcter ms abrupte al masss del Montnegre.

El granit, en canvi, per l'efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes, es disgrega amb molta facilitat, formant-se el tpic saul i determinant el relleu ms suau i arrodonit del Corredor. En alguns llocs, la meteoritzaci del granit dna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge caracterstic anomenat caos de boles.

Vegetaci.

Hi ha una gran diversitat de comunitats vegetals i riquesa florstica. La proximitat del mar, que proporciona un grau elevat d'humitat ambiental, afavoreix el desenvolupament d'una vegetaci exuberant enriquida amb nombroses espcies de carcter centreeuropeu i, fins i tot, atlntic.

Les formacions ms extenses sn els alzinars, les suredes i les pinedes de pi pinyer

A les parts ms altes, destaquen les rouredes de roure afric i de roure de fulla gran. 

A la part obaga del Montnegre, entre avellanedes i alzinars, hi trobem importants plantacions de castanyers i magnfiques vernedes.

Enllaos externs.
 Plana web del Parc a la Diputaci de Barcelona;
 Plana web de l'Associaci de Propietaris del Montnegre i el Corredor;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15621" title="Dagoll Dagom" nonfiltered="2177" processed="2160" dbindex="7187">
Dagoll Dagom s una companyia de teatre catalana que va ser creada l'any 1974. La majoria dels seus espectacles han estat musicals. Ha ofert unes 5.000 representacions a Europa i Sud-amrica fins al dia d'avui (2004), tamb ha creat quatre sries de televisi, i nombrosos discs amb les seves bandes sonores.


Obres.
Teatre.
 Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974);
 Nocturn per a acordi (1975);
 No hablar en clase (1977);
 Antaviana (1978);
 Nit de Sant Joan (1981);
 Glups! (1983);
 Antaviana (1985) reposici;
 El Mikado (1986);
 Quarteto da cinque (1987);
 Mar i Cel (1988);
 Flor de nit (1992);
 Historietes (1993);
 T'odio amor meu (1995);
 Pigmali (1997);
 Els Pirates (1997);
 Cacao (2000);
 Poe (2002);
 La Perritxola (2003);
 Mar i Cel (2004) reposici;
 El Mikado (2005) reposici;
 Boscos endins (2007);
 Aloma (2008);

Televisi.
 Oh! Europa (1993);
 Oh! Espanya (1996);
 La memria dels Cargols (1999);
 Psico-Express (2001);

 Premis .

1989. Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell

Enllaos externs.
Plana de Dagoll Dagom;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15639" title="Xiva" nonfiltered="2178" processed="2161" dbindex="7188">


Xiva (en snscrit    , pronunciat iva), de vegades escrit tamb  iva, s una de les divinitats ms importants de l'hinduisme. Rep molts altres noms, com els de Xankara i Mahadeva.

Du del sacrifici de la mitologia ndia, en l'hinduisme clssic constitueix, amb Brama -du creador- i Vixnu -du preservador-, la Trimurti: Xiva n's l'aspecte destructor per en un terme positiu (destrucci per a reconstruir) i assumeix molts altres papers com el de senyor dels ascetes (Mahadeva)

 Xivaisme .
Els devots de Xiva sn anomenats xivaistes (formen amb el vixnuisme i el xactisme una de les tres branques de l'hinduisme) i consideren Xiva com el du suprem i la representaci de la realitat ltima.

Xiva tamb s descrit com a Anaadi (sense naixement) i com a Ananta (sense mort).

En la vedisme ms antic, l'nica divinitat destructora era Rudra ("terrible"), ms tard per es torn normal anomenar-lo "Xiva", "auspicis". 

En la seva qualitat de destructor, a vegades se'l diu "Kala", "negre", i se l'identifica amb el temps, tot i que llavors la seva activitat destructiva s assignada a la seva dona sota el nom de Kali. Com a divinitat de la reproducci, el smbol de Xiva s un fallus (el lngam), adorat a tota l'ndia.

A Xiva se'l representa sovint amb tres ulls, un dels quals enmig del front (per a veure el passat, el present i el futur, les tres divisions del temps); la seva pell es blau-grisosa. T al damunt del front una lluna en quart creixent que significa la divisi del temps en mesos, una serp al voltant del coll representant la divisi del temps en anys i un collaret de calaveres representant la successiva extinci i generaci de les races de l'humanitat. T tamb diverses serps enroscades als braos, el seu cabell est enrotllat sobre el cap i forma un rodet en punta sobre el front. Damunt d'aquest forat es veu el rebot i materialitzaci del riu Ganges. En una de les seves quatre mans sost un tri-shula o trident que simbolitza els tres atributs de Creador, Destructor i Regenerador. Tamb sost un tambor petit (damaru) amb forma de rellotge de sorra.

Xiva s tamb adorat com un gran asceta.

Les escriptures dels xivaistes diuen que amb la mirada del tercer ull crema l'univers, inclosos Brama i Vixn, i es refrega les cendres morturies per tot el cos. Per aix els adoradors de Xiva es cobreixen de cendra.

La residncia de Xiva es troba en el mont Kail sh. T tres fills: Ayappa, Karttikeya (du de la guerra) i Ganesha. 

Al captol 69 del Xiva-Purana i en el captol 17 de l'Anush sana Parva del Mahabharata es compten 1008 noms de Xiva, essent els ms coneguts:

  Hara "destructor";
  Isha "senyor";
  Iswara "el senyor millor";
  Maha-deva "gran du";
  Mahshvara "el gran senyor millor";
  Rudra "terrible";
  Samba;
  Sambh "donador de la felicitat";
  Sankara "causant de la felicitat";
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15644" title="Pressi" nonfiltered="2179" processed="2162" dbindex="7189">
La pressi (de smbol p), en fsica s la mesura de la fora per unitat de superfcie. 



En el Sistema Internacional (SI) les unitats de pressi es mesuren en  newtons per metre quadrat (1 Pa = 1N/1m2), denominats pascals. Tot i aix, en la prctica encara es fan servir altres unitats, tot i que cada vegada menys. Per exemple, la pressi atmosfrica normal a nivell del mar s'utilitza com a unitat de pressi amb el nom de atmosfera. Una atmosfera s igual a 1013hPa (101300Pa). 

La pressi a vegades es mesura, no com la pressi absoluta, sin com la pressi per damunt de la pressi atmosfrica, tamb denominada pressi normal. 

Les obsoletes unitats manomtriques de pressi, com els millmetres de mercuri, estan basades en la pressi exercida pel pes d'algun tipus estndard de fluid sotms a certa gravetat estndard. Sn intents de definir les lectures d'un  manmetre. 

Les unitats de pressi manomtriques, no han de ser utilitzades per a propsits cientfics o tcnics, a causa de la falta de repetibilitat inherent a les seves definicions.

La densitat de fora  f (=  F/ V) s igual al  gradient de la pressi: ; si fa referncia a la fora gravitacional, la densitat de la fora s el pes especfic.




Articles relacionats.

 Isbara;
 Mesurador de Bourdon;
 Conversi d'unitats;

 Enllaos externs .

 http://www.ex.ac.uk/trol/scol/ccpress.htm Conversor per a unitats de pressi (en angls);
 http://www.npl.co.uk/pressure/punits.html Unitats de pressi (en angls);



Capi rumano




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15655" title="Clatrat" nonfiltered="2180" processed="2163" dbindex="7190">

Un clatrat (del grec klethra,  "barres") s una substncia qumica, format per una xarxa d'un tipus de molcula, que atrapa i cont un segon tipus de molcula. 

Per exemple, l'aigua, s capa en certes condicions de formar una estructura capa de contenir un gas. L'aigua congelada en certes condicions, pot crear unes celles, capaces de contenir molcules de gas, enllaades amb l'aigua mitjanant pont d'hidrogen. Forces gasos de baix pes molcular (O2, N2, CO2, CH4, H2S, Arg, Cript, Xen, etc.) formen clatrats en certes condicions de pressi i temperatura. Aquestes celles sn inestables si estan buides, collapsant-se per a formar gel convencional.

Es creu que alguns compostos en el fons mar, mantenen atrapades grans quantitats del gas met en configuracions similars.

S'est investigant les possibles propietats semiconductores i superconductores dels clatrats de silici, 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15667" title="Citosina" nonfiltered="2181" processed="2164" dbindex="7191">

La citosina s una de les quatre bases qumiques presents en l'ADN l'ARN. En el codi gentic es representa amb la lletra C.  La citosina sempre s'aparella amb la guanina amb enllaos pont d'hidrogen.
s un cid nucleic, derivat pirimidnic, amb un anell aromtic i un grup amino en posici 4 i un grup cetnic en posici 2. El nuclesid de la citosina s la citidina. 

Els altres noms de la citosina sn 2-oxi-4-aminopirimidina i  4-amino-2(1H)-pirimidinona.
La citosina va ser descoberta al 1894 quan va ser allada en teixit del tim de molt




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15668" title="Purina" nonfiltered="2182" processed="2165" dbindex="7192">


La purina s un compost orgnic bicclic (format per dos anells units entre s). S'anomenen purines als compostos derivats de la purina.

Dues de les bases nitrogenades dels cids nucleics, adenina i guanina sn purines. 

En l'ADN aquestes bases, a travs d'enllaos pont d'hidrogen s'uneixen amb les seues complementries pirimidines; la timina i la citosina.

En l'ARN, la complementria de l'adenina s el uracil i no la timina:

Quan les purines sn metabolitzades produeixen cid ric que si cristallitza en les articulacions pot provocar gota.

La prdua de guanina o adenina per l'eliminaci de l'enlla glucosdic entre la base i la desoxirribosa, s una lesi del ADN anomenada despurinitzaci.
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15774" title="Sofre" nonfiltered="2183" processed="2166" dbindex="7193">

El sofre s un element qumic de nombre atmic 16 i smbol S. s un no metall abundant, inspid, inodor. El sofre es troba principalment en sulfurs (S2-) i sulfats (SO42-) i incls en forma nativa (especialment en regions volcniques). s un element qumic essencial per a tots els organismes i necessari per a molts aminocids i per consegent tamb per a les protenes. S'usa principalment com a fertilitzant per tamb en la fabricaci de plvora, laxants, llumins i insecticides.

 Caracterstiques principals .
Aquest no metall s de color groc, bla, frgil, lleuger, desprn un olor caracterstica a ou podrit al mesclar-se amb hidrogen i crema amb flama de color blau desprenent dixid de sofre (SO2). s insoluble en aigua per es dissol en disulfur de carboni (CS2). s multivalent i sn comuns els estats d'oxidaci -2, +2, +4 i +6.

En tots els estats, slid, lquid i gass presenta forma allotrpiques les relacions dels quals no sn completament conegudes. Les estructures  cristallines ms comuns sn l'octaedre ortormbic (sofre  ) i el prisma monoclnic (sofre  ) sent la temperatura de transici d'una a una altra de 96C; en ambds casos el sofre es troba formant molcules de S8 amb forma d'anell, sent la diferent disposici d'aquestes molcules la que provoca les distintes estructures cristallines. A temperatura ambient, la transformaci del sofre monoclnic en ortormbic, ms estable, s molt lenta.

Al fondre el sofre, s'obt un lquid que flueix amb facilitat format per molcules de S8, per si s'escalfa el color es torna marr quelcom rogenc i s'incrementa la viscositat. Aquest comportament es deu a la ruptura dels anells i la formaci de llargues cadenes d'toms de sofre que poden aconseguir diversos milers d'toms de longitud que s'enreden entre si disminuint la fludesa del lquid; el pic mxim de viscositat s'aconsegueix entorn dels 200C. Refredant rpidament este lquid viscs s'obt una massa elstica, de consistncia semblant a la de la goma, denominada sofre plstic (sofre  ) i formada per cadenes que no han tingut temps de reordenar-se per a formar molcules de S8; transcorregut cert temps la massa perd la seua elasticitat cristallitzant en el sistema rmbic. Estudis realitzats amb rajos X mostren que aquesta forma amorfa pot estar constituda per molcules de S8 amb estructura d'hlice espiral.

En estat vapor tamb forma molcules de S8, per a 780C ja s'aconseguix l'equilibri amb molcules diatmiques i per damunt d'aproximadament 1800C la dissociaci s completa i es troben toms de sofre.

 Aplicacions .
El sofre s'usa en multitud de processos industrials com la producci d'cid sulfric (H2SO4) per a bateries, la fabricaci de plvora i el vulcanitzat del cautx. El sofre t usos com fungicida i en la manufactura de fosfats fertilitzants. Els sulfits s'usen per a blanquejar el paper i en llumins. El tiosulfat de sodi (Na2S2O3) o d'amoni ((NH4)2S2O3) s'empren en la indstria fotogrfica com a fixador ja que dissol el nitrat de plata (AgNO3); i el sulfat de magnesi (MgSO4 , tamb anomenada sal Epsom) t usos diversos com laxant, exfoliant o suplement nutritiu per a plantes.

 Rol biolgic .
Els aminocids cistena, metionina homocistena i taurina contenen sofre, igual que alguns enzims, fent-lo necessari per als organismes vius i els enllaos disulfur entre polipptids sn de gran importncia per a l'estructura i acoblament de les protenes. s constituent d'algunes vitamines, participa en la sntesi del collagen, neutralitza els txics i ajuda al fetge en la secreci de bilis. Es troba en llegums, cols, esprrecs, porros, alls, cebes, peixos, formatges i rovell d'ou; a diferncia del sofre inorgnic, el sofre dels aliments no s txic i el seu excs s'elimina amb l'orina; el seu dficit retarda el creixement.

Les plantes absorbixen el sofre del sl com i sulfat (SO42-), en l'anomenat cicle del sofre , i alguns bacteris utilitzen el sulfur d'hidrogen (H2S) de l'aigua com a donant d'electrons en un procs semblant a una fotosntesi primitiva.

 Histria . 

El sofre (del llat sulphur, -uris) s conegut des de l'antiguitat i ja Homer recomanava, en el segle IX aC, evitar la pestilncia del sofre. Aproximadament en el segle XII, els xinesos van inventar la plvora, mescla explosiva de nitrat de potassi (KNO3), carb i sofre. Els alquimistes de l'edat mitjana coneixien la possibilitat de combinar el sofre amb el mercuri, per no va ser fins a finals de la dcada de 1770 quan Antoine L. Lavoisier va convncer a la comunitat cientfica que el sofre no era un compost si no un element qumic.

 Abundncia i obtenci .

El sofre, element molt abundant en l'escora terrestre, es troba en grans quantitats combinat en forma de sulfurs (pirita, galena) i de sulfats (algeps). En forma nativa es troba en les proximitats d'aiges termals, zones volcniques i en menes de cinabri, galena, esfalerita i estibina, i s'extrau per mitj del procs Frasch consistent a injectar vapor d'aigua sobreescalfat per a fondre el sofre que posteriorment s bombat a l'exterior utilitzant aire comprimit.

Tamb est present, en petites quantitats, en combustibles fssils (carb i petroli) la combusti del qual produx dixid de sofre que combinat amb aigua produx la pluja cida; per a evitar-ho les legislacions dels pasos industrialitzats exigixen la reducci del contingut de sofre dels combustibles, constituint aquest sofre, posteriorment refinat, un percentatge important del total produt en el mn. Tamb s'extrau del gas natural que cont sulfur d'hidrogen que una vegada separat es crema per a obtindre sofre:

2 H2S + O2 -> 2 S + 2 H2O;

El color distintiu de Io, la lluna volcnica de Jpiter es deu a la presncia de diferents formes de sofre en estat lquid, slid i gass; el sofre es troba, a ms, en diversos tipus de meteorits i es creu que la taca fosca que pot observar-se prop del crter lunar Aristarc pot ser un dipsit de sofre.

 Compostos . 
Moltes de les olors desagradables de la matria orgnica es deuen a compostos que contenen sofre com el sulfur d'hidrogen. Dissolt en aigua s cid  (pKa1 = 7,00, pKa2 = 12,92) i reacciona amb els metalls. Els sulfurs metllics es troben en la naturalesa, sobretot el de ferro (pirita) que pot presentar resistncia negativa i la  galena, sulfur de plom natural, en el que per primera vegada es va observar l'efecte semiconductor del rectificat.

El nitrur de sofre polmer (SN)x, sintetitzat al 1975 per Alan G. MacDiarmid i Alan J. Heeger, presenta propietats metlliques, a pesar d'estar constitut per no metalls, i inusuals propietats elctriques i ptiques. Aquest treball va servir de base per al posterior desenvolupament, amb Hideki Shirakawa, de plstics conductors i semiconductors que va motivar la concessi del Nobel de Qumica, al 2000, als tres investigadors.

Els xids ms importants sn el dixid de sofre, SO2 que en aigua forma una soluci de cid sulfurs (H2SO3), i el trixid de sofre, SO3, que en soluci forma el cid sulfric; sent els sulfits'i sulfats les sals respectives.

 Istops .
Es coneixen 18 istops del sofre, quatre dels quals sn estables: S-32 (95,02%), S-33 (0,75%), S-34 (4,21%) i S-36 (0,02%). A banda del S-35, format a l'incidir la radiaci csmica sobre l'arg-40 atmosfric i que t una vida mitjana de 87 dies, els altres istops radioactius sn de vida curta.

 Precaucions .
El disulfur de carboni, el sulfur d'hidrogen, i el dixid de sofre han de manejar-se amb precauci. A ms de ser prou txic (ms que el cianur), el dixid de sofre reacciona amb l'aigua atmosfrica per a produir la pluja cida i en altes concentracions reacciona amb l'aigua en els pulmons formant cid sulfurs que provoca hemorgies, omplint els pulmons de sang amb la consegentment asfxia. Encara que molt pudent incls en concentracions baixes, quan la concentraci s'incrementa el sentit de l'olfacte rpidament se satura desapareixent l'olor pel que a les vctimes potencials de l'exposici els pot passar desapercebuda la seua presncia en l'aire fins que es manifesten els seus efectes, possiblement mortals.

 Referncies .

Enciclopdia Lliure ;
Los Alamos National Laboratory - sofre ;
webelements.com - sofre ;
environmentalchemistry.com - sofre ;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15802" title="Metro" nonfiltered="2184" processed="2167" dbindex="7194">



El metro, abreviaci de ferrocarril metropolit, anomenat ferrocarril urb en els primers temps, s un ferrocarril elctric per al transport de passatgers dins l'mbit urb, amb una alta capacitat i freqncia de pas, essent en general subterrani o en viaducte.

A diferncia del tramvia, s totalment independent i segregat de la resta de circulaci i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s han construt sistemes mixtes de metro i tramvia (Stadtbahn, Prmetro), on els combois circulen segregats de forma subterrnia al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifrics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjanant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugur el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), nicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys ms tard s'inici l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentaci per mitj de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).

El Metro de Valncia s'inici el 1988 amb la construcci del primer d'uns tnels enllaant les vies de l'antic trenet de Valncia (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

Hi ha diverses caracterstiques que diferencien els metros. La presa elctrica pot ser ja b aria (per catenria o per carril superior) o b mitjanant un tercer carril situat al terra al costat dels altres dos. La construcci dels tnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un tnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables tnels de mines, avui en dia amb tuneladores.

Metros per pasos.


 Quantitats de passatgers .
La segent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d's de passatgers a nivell anual:

 Metro de Tquio: 2.8 mil milions de passatgers;
 Metro de Moscou: 2.6 mil milions de passatgers (2005);
 Metro de Ciutat de Mxic: 2.2 mil milions de passatgers (2006);
 Metro de Sel: 2 mil milions de passatgers;
 Metro de Nova York: 1.4 mil milions de passatgers (2006);
 Mtro de Paris: 1.2 mil milions de passatgers(2004);
 London Underground: 976 milions de passatgers (2006);
 Metro d'Osaka: 880 milions de passatgers (2006);
 Metro de Hong Kong: 866 milions de passatgers (2005);
 Metro de Sant Petersburg: 821 milions de passatgers (2004);
 Metro d'El Caire: 750 milions de passatgers (2001);
 Metro de Pequn: 680 milions de passatgers (2001);
 Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006);
 Metro de Madrid: 616 milions de passatgers (2004);
 Metro de Praga: 515 milions de passatgers (2005);
 Metr de So Paulo: 512 milions de passatgers (2005);
 Subte de Buenos Aires: 476 milions de passatgers (2005);
 Metro de Caracas: 382 milions de passatgers (2006);

Vegeu tamb.

 Metro de Barcelona;
 Metro de Palma;
 Metro de Valncia;
 Metro de Bucarest;
Cal no confondre el mot metro (ferrocarril metropolit) amb metre (unitat de longitud).

Enllaos.
Transports Metropolitans de Barcelona;
Metro Valencia;
METROS;
  Terradas i la construcci del tnel del Metro Transversal de Barcelona (pdf).
Metro Bits;
Metroes Blog de diferents metros del mon;
Ferrocat, forum sobre els transort sobre rrails;
Blog sobre els trens espanyols;
Subway wolrd blog de trens i metros;
Les estacions fantasmes del metro de Barcelona A Barcelona hi ha un total de 13 estacions fantasmes. 11 de metro i 2 de Rodalies RENFE.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15805" title="Clor" nonfiltered="2185" processed="2168" dbindex="7195">


El clor s un element qumic de nombre atmic 17 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Cl. En condicions normals i en estat pur s un gas groc-verds format per molcules diatmiques, Cl2, unes 2,5 vegades ms pesat que l'aire, d'olor desagradable i verins. s un element abundant en la naturalesa i es tracta d'un element qumic essencial per a moltes formes de vida.

 Caracterstiques principals .
En la naturalesa no es troba en estat pur perqu reacciona amb rapidesa amb molts elements i compostos qumics, sin que es troba formant part de clorurs i clorats, sobretot en forma de clorur de sodi (NaCl, sal comuna o sal de taula), en les mines de sal i dissolt i en suspensi en l'aigua de mar.

S'empra per a potabilitzar l'aigua de consum dissolent-lo en la mateixa; tamb t altres aplicacions com a oxidant, blanquejador i desinfectant. El clor gass s molt txic (neurotxic) i va ser usar com a un dels primers gas de guerra (arma qumica) a la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.

Aquest halogen forma nombroses sals i s'obt a partir de clorurs a travs de processos d'oxidaci, generalment per mitj d'electrlisi. Es combina fcilment amb la major part dels elements. s lleugerament soluble en aigua (uns 6,5 g de clor per litre d'aigua a 25 C), en part formant cid hipoclors (HClO).

En la majoria dels nombrosos compostos que forma presenta estat d'oxidaci -1. Tamb pot presentar els estats d'oxidaci +1, +3, +5 i +7.

 Aplicacions .
El clor s'empra principalment en la potabilitzaci d'aiges, com a blanquejant en la producci de paper i en la preparaci de distints compostos clorats.
Un procs de purificaci d'aiges mpliament utilitzat s la cloraci. S'empra cid hipoclors, que es produeix dissolent clor en aigua i regulant el pH.
En la producci de paper s'empra clor en el blanqueig de la polpa, encara que tendeix a ser substitut per dixid de clor (ClO2).
Una gran part del clor s'empra en la producci de clorur de vinil, compost orgnic que s'empra principalment en la sntesi del policlorur de vinil, conegut com a PVC.
S'usa en la sntesi de nombrosos compostos orgnics i inorgnics, per exemple tetraclorur de carboni, (CCl4), o cloroform (CHCl3), i distints halogenurs metllics. Tamb s'empra com a agent oxidant.
Preparaci de clorur d'hidrogen (HCl, cid clorhdric) pur; es pot dur a terme per sntesi directa;
 H2 + Cl2 
</doc>
<doc id="15822" title="Escut de Campdevnol" nonfiltered="2186" processed="2169" dbindex="7196">
;

L'escut oficial de Campdevnol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una palmera arrencada de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener de 1988.

La palmera s el senyal tradicional del municipi, i representa sant Cristfol, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15831" title="rab (desambiguaci)" nonfiltered="2188" processed="2170" dbindex="7198">


Antropologia: conjunt de pobles de cultura semtica i religi majoritriament islmica. Vegeu pasos rabs pel que fa als estats actuals de tradici arbiga, i sarrans pel que fa a la seva antiga relaci amb els pobles cristians.
Lingstica: la llengua rab s una llengua semtica.
Poltica: la Lliga rab s una organitzaci mundial que reuneix els estats rabs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15832" title="rab" nonfiltered="2189" processed="2171" dbindex="7199">



La llengua rab (,  en transliteraci tradicional) s la llengua parlada en origen pel poble rab. s una llengua semtica (com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el siri). Pel fet de l'expansi territorial a l'edat mitjana i per la difusi de l'Alcor, aquesta llengua s'ha ests per tot l'frica nordsahariana i bona part de l'Orient Prxim.


L'origen de la llengua rab es remunta al segle II de la nostra era. La tradici oral considera no obstant que s una llengua revelada directament a Ismael, el fill d'Abraham amb Rebeca. Les primeres traces de l'escriptura rab es remunten ms enll del segle VI.

Varietats de l'rab.

L'rab s un terme genric que agrupa nombroses varietats : 
 l'rab clssic: la llengua de l'Alcor, parlada a l'poca de l'expansi musulmana;
 l'rab literari: una forma moderna per una mica diferenciada de l'rab clssic, que s la llengua escrita comuna de tots els pasos arbics.
 els dialectes rabs: llenges orals parlades en els pasos rabs derivades de l'rab clssic, amb els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguin tan diferents entre si com el catal, l'itali o el romans entre ells.

Influncies de l'rab.

L'rab ha llegat una srie de mots a d'altres llenges occidentals, sobretot al castell i al portugus. En trobem tamb en catal els manlleus d'origen rab com albercoc (mot que tamb prest al llat via el grec antic), alcohol, lgebra, algorisme, quitr o zenit.

Entre els escriptors no musulmans que han escrit en rab, hi ha per exemple el metge i filsof jueu Maimnides.

s interessant recordar que nosaltres utilitzem les seves xifres.

L'rab i l'islam.

La llengua de l'islam es l'rab, t nombrosos mots de domini religis inicialment aparegudes en arbic. Certes paraules religioses existents en rab, o procedents o no existeixen en altres llenges o noms es pot captar tota essncia en aquell idioma.

Vegeu Llista de termes rabs utilitzats en l'islam.

Literatura rab.
La llengua rab t una amplssima producci literria que abasta des del segle V fins a l'actualitat.
Les mostres importants de literatura rab ms antigues sn unes composicions de l'Arbia preislmica anomenades mu`allaqat, penjades. Aquest nom s'atribueix tradicionalment al fet que podrien haver estat escrites i penjades dels murs de la Kaaba, llavors pante de La Meca, per haver resultat vencedores en alguna justa potica. Aix hauria perms la seva supervivncia, ats que en l'poca la literatura era de transmissi oral i per tant cap suposar que la major part de la seva producci es perds. Les mu`allaqat sn llargs poemes que responen a un esquema fix que desprs heretar, amb variacions, la poesia clssica d'poca islmica. La poesia preislmica ha quedat en la cultura rab com model lingstic i literari i com exemple de valors primigenis lligats a la vida en el desert, com la cavallerositat.

L'Alcor i l'extensi de l'Islam marquen una fita en la histria de la literatura rab. En primer lloc, suposa el desenvolupament definitiu de l'escriptura i la fixaci de la llengua literria, l'rab clssic. En segon lloc, la literatura en llengua rab deixa d'estar circumscrita a la Pennsula Arbiga i passa a desenvolupar-se per totes les terres per les quals s'estn l'islam, en les quals l'rab s llengua oficial i de prestigi (ms tard substituda pel persa en algunes regions d'sia). S'obre aix l'ampli camp de la literatura rab clssica, amb gran profusi de gneres i autors.

Amb la caiguda d'Al-ndalus i de les potncies rabs d'Orient (Bagdad, El Caire), que seran substitudes per l'Imperi Otom, la literatura rab entra en una etapa de decadncia, amb una producci molt menor i d'escassa originalitat comparada amb l'esplendor dels segles anteriors.
Entre mitjans del segle XIX i principis del XX, segons les zones, el mn rab, i amb ell la seva literatura, entren en el procs de revifament anomenat Nahda (Renaixement). La literatura rab contempornia es desmarca dels models clssics i incorpora amb profusi gneres com la novella o el relat breu i, en menor mesura, el teatre. La poesia segueix sent, com en poca clssica, el gnere ms conreat.

L'eclosi del nacionalisme rab a mitjan segle XX i fins als anys setanta serveix d'esper al desenvolupament literari. Per zones, s Egipte el pas que ms escriptors ha donat a la literatura rab contempornia (d'all era el premi Nobel Naguib Mahfuz), seguit de Lban, Sria, Palestina o l'Iraq. Un aforisme clebre declarava que Egipte escriu, Lban publica i L'Iraq llegeix. En el canvi de segle aquesta sentncia ja no s vlida, ja que si Egipte segueix tenint la major producci i Lban segueix sent la seu de les ms prestigioses editorials rabs, la destrucci de L'Iraq entre la guerra del Golf i la invasi de 2003 va acabar amb la qual potser era la societat rab de major nivell cultural.

Pasos de llengua rab.

Vegeu Pasos rabs.

Llenges derivades de l'rab.
 Malts;

Vegeu tamb.
 Alfabet rab i Escriptura de la hamza ;
 rab literari i dialectologia rab ;
 Fonologia rab ;
 Vocabulari de l'islam.
 Lingstica;
 Llista de prenoms rabs;
 Poesia en rab;
 ;
 Arabisme.

Enllaos externs.

Diccionari infantil illustrat catal-rab;
Per aprendre l'rab amb MP3. Per aprendre l'rab amb MP3;
WebArabica. Per aprendre l'rab (francs);
Fitxa tcnica a Ethnologue (angls);
Apartat sobre la llengua rab del portal Arabismo.com amb moltes referencies a material d'accs pblic tils per a l'aprenentatge de la llengua rab.





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15833" title="Fsfor" nonfiltered="2190" processed="2172" dbindex="7200">



El fsfor s un element qumic de nombre atmic 15 i smbol P. s un no metall multivalent pertanyent al grup del nitrogen (grup 15) que es troba en la natura combinat en fosfats inorgnics i en organismes vius per mai en estat natiu. s molt reactiu i s'oxida espontniament en contacte amb l'oxigen atmosfric emetent llum, donant nom al fenomen de la fosforescncia.

 Caracterstiques principals .
El fsfor com s un slid cers de color blanc amb un caracterstica olor desagradable. En estat pur s incolor. Aquest no metall s insoluble en aigua, i s'oxida espontniament en presncia d'oxigen formant pentxid de fsfor (P2O5), per la qual cosa s'emmagatzema submergit en aigua.

Hi ha diverses formes allotrpiques del fsfor sent les ms comunes el fsfor blanc i el roig; ambds formant estructures tetradriques de quatre toms. El fsfor blanc, extremadament txic i inflamable presenta dos formes, alfa i beta, amb una temperatura de transici de -3,8 C; exposat a la llum solar o a la calor (300C) es transforma en fsfor roig en reacci exotrmica. Aquest s ms estable i menys voltil i txic que el blanc i s el que es troba normalment en els laboratoris i amb el que es fabriquen els llumins. El fsfor negre presenta una estructura semblant al grafit i condueix l'electricitat, s el ms dens dels tres estats i no s'inflama.

 Aplicacions .
L'cid fosfric (H3PO4) concentrat, que pot contindre entre 70 i 75% de pentxid de fsfor  (P2O5) s important per a l'agricultura, ja que forma els fosfats emprats en la producci de fertilitzants.

Els fosfats s'usen en la fabricaci de vidres especials per a lmpades de sodi i en el recobriment intern de lmpades fluorescents  ;
El fosfat monoclcic s'utilitza com a pols de rebosteria.
s important en la producci d'acer i bronze.
El fosfat trisdic s'empra com a agent de neteja per a ablanir l'aigua i prevenir la corrosi de canonades.
El fsfor blanc t aplicacions militars en bombes incendiries, bombes de fum i bales traadores.
Tamb s'usa en llumins de seguretat, pirotcnia, pasta de dents, detergents, pesticides, etc.

 Rol biolgic .
Els compostos de fsfor intervenen en funcions vitals per als ssers vius, per la qual cosa est considerat com un element qumic essencial. El fsfor inorgnic, per exemple, forma part de les molcules d'ADN i ARN, les cllules l'utilitzen per a emmagatzemar i transportar l'energia per mitj del trifosfat d'adenosina (ATP), i a ms s un element important en el protoplasma cellular i el teixit nervis.

 Histria .
El fsfor  del llat phosphorus, i este del grec        , portador de llum  antic nom del planeta Venus,  fou descobert per l'alquimista alemany Hennig Brand al 1669 a Hamburg al destillar una mescla d'orina i arena (en va utilitzar 50 galledes), mentre buscava la pedra filosofal; a l'evaporar la urea va obtenir un material blanc que brillava en la foscor i cremava amb una flama brillant; des de llavors, les substncies que brillen en la foscor sense cremar se les anomena fosforescents. Brand, la primera persona coneguda que ha descobert un element qumic, va mantenir el seu descobriment en secret per un altre alquimista alemany, Kunckel, el va redescobrir al 1677 i va ensenyar a Boyle la forma d'obtenir-lo.

 Abundncia i obtenci .
A causa de la seva reactivitat, el fsfor no es troba natiu en la naturalesa, per forma part de nombrosos minerals. L' apatita s una important font de fsfor, existint importants jaciments a El Marroc, Rssia, Estats units i altres pasos.

La forma allotrpica blanca es pot obtenir per distints procediments; en un d'ells, el fosfat triclcic, obtingut de les roques, s'escalfa en un forn a 1450C en presncia de slice i carboni reduint el fsfor que s'allibera en forma de vapor.

2Ca3(PO4)2 + 6 SiO2 +10 C  
</doc>
<doc id="15836" title="Oz" nonfiltered="2191" processed="2173" dbindex="7201">
L'oz (O3) s una forma allotrpica  de l'oxigen, les molcules del qual estan formades per tres  toms d'oxigen. A temperatura i pressi ambientals l'oz s un gas.

L'oz t un interessant s industrial com a precursor en la sntesi d'alguns compostos orgnics, i sobretot, com a desinfectant (en depuradores). La seva principal propietat s que s un oxidant molt potent. s, no obstant, conegut per l'important paper que exerceix en l'atmosfera. A aquest nivell s necessari distingir entre l'oz present en la estratosfera i el de la troposfera. En ambds casos la seva formaci i destrucci sn fenmens fotoqumics.

 Forma de la molcula d'oz;
  
            O
           / \n          O - O

Oz estratosfric.
L'oz de la terra es troba de forma natural en l'estratosfera, formant la denominada capa d'oz. L'oz estratosfric es forma per acci de la radiaci ultraviolada, que dissocia les molcules d'oxigen molecular (O2) en dos toms, els quals sn altament reactius, podent reaccionar aquests amb una altra molcula de O2 formant-se l'oz.
L'oz estratosfric es destrueix al seu torn per acci de la prpia radiaci ultraviolada, ja que la radiaci amb longitud d'ona menor de 290 nm fa que es desprengui un tom d'oxigen de la molcula d'oz. Es forma aix un equilibri dinmic en qu es forma i destrux oz, consumint-se d'aquesta manera la majoria de la radiaci de longitud d'ona menor de 290 nm. Aix, l'oz actua com un filtre que no deixa passar la dita radiaci perjudicial fins a la superfcie de la Terra.

O2 + radiaci ultraviolada 
</doc>
<doc id="15840" title="Metro de Barcelona" nonfiltered="2192" processed="2174" dbindex="7202">

El Metro de Barcelona s una xarxa de ferrocarril metropolit soterrat de la ciutat de Barcelona i d'algunes ciutats del seu voltant com: l'Hospitalet de Llobregat, Cornell de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Montcada i Reixac, aquest llistat es veur augmentat quan es finalitzi la Lnia 9 i altres projectes d'ampliaci que connectaran millor la comarca del Baix Llobregat i la resta de municipis del Barcelons amb Barcelona i a la vegada tamb millorar el transport a nivell municipal i comarcal.

Si no tenim en compte les lnies de Barcelona-Valls (1863) ni Llobregat-Anoia (1912), que llavors funcionaven ms com a ferrocarril, la primera lnia de metro que s'inaugur fou l'anomenada Gran Metro de Barcelona el 1924 (actual L3). Dos anys ms tard s'inici el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construt amb motiu de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l'exposici, a la plaa d'Espanya i Montjuc. Fou inaugurat per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, segon bar de Viver.

Actualment la xarxa compta amb 9 lnies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (exceptuant el bitllet senzill) dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) que inclou tamb autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalies dins l'rea Metropolitana de Barcelona.

El 2007 395,7 milions de passatgers van utilitzar el metro (366,4 les lnies de TMB i 29,3 les dels FGC), el que va significar una recaptaci de ms de 205 milions d'euros. Aix representa un augment de 13,1 milions d'usuaris respecte el 2006.

 Histria .

La histria del Metro de Barcelona t el seu origen en l'any 1863, juntament amb la de Londres, la xarxa ms antiga del mn. Tenint en compte que les Lnies 6 i 7 de FGC formen part de la xarxa metropolitana de transports i per tant sn un metro subterrani i que tenen un tram com que data d'aquest any.

El Metro de Barcelona, des de la seva posada en funcionament -la primera lnia de TMB va comenar a circular el 1924- ha estat protagonista indiscutible de la mobilitat urbana, en unir la rapidesa, avantatge fonamental derivat de la seva independncia en relaci amb el trnsit de superfcie, a la millora constant de les seves installacions, que sn renovades peridicament. 

 1920-1934 Neixen els Metropolitans de Barcelona .

El 1920, la societat coneguda popularment com a El Transversal (Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A.) va impulsar el projecte ideat per Fernando Reyes Garrido per installar un ferrocarril subterrani de tracci elctrica i transversal entre les lnies frries de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a Frana, que permets el trnsit combinat de passatgers i mercaderies, en una lnia urbana local que tindria com a eix de partena la que ms tard seria l'estaci d'Espanya i que uniria el Sud-oest i el Nord-est de Barcelona.

Parallelament, un altre grup de promotors, constitut sota el nom de Gran Metropolitano de Barcelona el 1921, va comenar les obres de construcci del traat Lesseps-Liceu, que, segons el projecte original, s'estenia des de Grcia fins a Colom. Totes dues operacions, que comptaven amb un capital inicial de 15 milions de pessetes cada una, van marcar el naixement del Metro barcelon. Finalment el tram de sis estacions (Lesseps - Catalunya) es va posar en servei el dia 30 de desembre de 1924 sota el nom de Gran Metro de Barcelona o Gran Metro (actual L3) convertint-se en la primera lnia del metro de Barcelona. 

Per la seva banda, el Transversal (Ferrocarril Metropolitano Transversal), que aspirava a esdevenir el tren d'enlla entre les diferents terminals de passatgers i mercaderies cap al sud (Tarragona) i cap al nord (Frana), va activar el seu primer tram de gaireb quatre quilmetres al juny de 1926 (la Bordeta - Catalunya).

El projecte de la companyia aspirava a la configuraci d'un 8 sobre el plnol de la ciutat, dividit per lnies numerades de l'I al V. En realitat en aquella poca, el projecte va quallar pel que fa a la lnia Lesseps-Liceu i la d'Arag-Correus (que en el projecte s'anomenava Bifurcaci-Portal de Mar) endinsant-se aquesta estaci a la mateixa zona porturia. La terica Lnia 3, es denominava Lesseps-Horta i la Lnia 4 Lesseps-Estaci de Frana, o Gran Metro com a conjunt, amb 12 estacions que passaven per Sarri, les Corts, Gran Via, fins al Parc de la Ciutadella i l'Estaci de Frana. La Lnia 5 havia d'unir les estacions de Liceu-Drassanes-Porta de la Pau i Passeig de Colom amb la ja esmentada Estaci de Frana.

La lnia del Gran Metro a finals de 1926 va posar en funcionament el ramal de Encreuament Arag (Psg. de Grcia) - Jaume I (actual L4).


L'1 de juliol de 1932 s'inaugura la macroestaci de Catalunya. Per les seves vies centrals sortien i hi arribaven trens de passatgers de la companyia dels Ferrocarrils de Nord procedents de la frontera francesa. Parallelament per les vies laterals hi circulaven els combois cap a les, estacions d'Urquinaona i Triomf Nord (Arc de Triomf) i, en sentit contrari, cap a la nova terminal Santa Eullia, a l'Hospitalet de Llobregat.

 1935-1950 La guerra i la postguerra frenen el rpid creixement del Metro .
L'extensi de la xarxa metropolitana es va limitar durant l'etapa de 1935-1950 per culpa de la Guerra Civil i es va limitar a la construcci de tnels de connexi entre lnies, que van ser utilitzats com a dipsits de material bllic o com a refugis antiaeris per protegir la poblaci civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.

El llarg i difcil perode de postguerra, en el qual van quedar derrogades les concessions pbliques i privades dels ferrocarrils amb ample de via espanyol, lleis que afectaven al Metro Transversal i per aix tan sols el Gran Metro va prolongar el seu recorregut fins a Ferran. Tanmateix, desprs de complicades diligncies i diverses gestions, per decret publicat el 1943, la Companyia del Transversal es tornava a fer crrec de la gesti de l'explotaci.

L'abril de 1946 la lnia del Gran Metro es prolonga fins a Ferran. Fins llavors a la lnia s'havien realitzat un seguit de millores, com la comunicaci, encara que indirecta, amb el Metropolit Transversal a la plaa de Catalunya, la comunicaci de l'estaci d'Arag amb el baixador dels ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant (MZA), actualment Renfe.

 1951-1967 Perode de ressorgiment .
En aquesta poca el Transversal repren el seu procs de desenvolupament amb noves prolongacions cap al riu Bess, interromput per la guerra, amb unes installacions que, reformades, modernitzades i modificades, amb elements considerats avanguardistes en la seva poca, van permetre que s'hi dons la ms gran densitat de viatgers d'Europa, tot grcies a un crdit de cinquanta milions de pessetes aprovat per l'Ajuntament de Barcelona. Una de les millores de ms xit va ser la inauguraci del passads d'enlla directe entre les dues estacions de Catalunya, duta a terme el 25 de juny el 1956.

El 21 de juliol de 1959 es posava en funcionament la Lnia II, amb ms de dos quilmetres i totalment automatitzada, amb trens que funcionaven mitjanant contactes per cllules foto-elctriques. El recorregut dels quals cobreix les estacions de la Sagrera, Congrs, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina. El 1967 la Lnia II va arribar a Horta.

 Fusi i municipalitzaci .
La dcada de 1950 va ser per a Barcelona un perode d'un gran creixement industrial i d'un gran augment de la poblaci, que va generar la necessitat d'emprendre una poltica de transport pblic d'una gran decisi, que fos capa de palliar les demandes de mobilitat dels passatgers i de solucionar les dificultats que es donaven en el trnsit de superfcie.

La situaci va plantejar la convenincia de fusionar les dues companyies metropolitanes. En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un expedient de municipalitzaci que va permetre al consistori passar a ser propietari del capital social de totes dues empreses, les quals van se agrupades sota el nom definitiu de Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A..

El 28 de juny de 1961 es conclou el procs de fusi entre la companyia Gran Metropolit de Barcelona, S.A. i el Ferrocarril Metropolit de Barcelona, S.A. amb qu qued absorbida la primera per la segona, que va conservar la seva actual denominaci.

 1968-1974 Expansi .
L'aplicaci del Pla d'Urgncia redactat a la dcada de 1960 va permetre prolongar la Lnia I, estendre i modificar la Lnia III, ampliar a ms de quatre quilmetres el recorregut de la Lnia V (llavors Lnia II) i preparar l'adequaci i la incorporaci de la que va ser, ms tard, la Lnia IV. 

A finals del 1969 la Lnia V, que al Pla d'Urgncia es denominava Transversal Alt, va comenar a afaionar-se quan s'obren al pblic set estacions: Sant Ramon (ara Collblanc), Badal, Sants (plaa de Sants), Roma (Sants-Estaci), Entena, Hospital Clnic i Diagonal.

L'obertura del tram de la Lnia III entre Drassanes i Poble Sec (actualment Parallel) el 1970 havia passat per dificultats de construcci, degudes al tipus de terreny sorrenc i a les filtracions d'aigua per la proximitat del mar. Dos anys abans va quedar fora de servei l'estaci de Ferran per la prximitat a l'estaci de Drassanes.

El mateix any la Lnia V es complementava amb sis estacions: Diagonal fins a Sagrera. Les tres ltimes estacions d'aquest tram, que formaven part del primitiu projecte de la Lnia II, van quedar annexionades a la Lnia V amb aquesta denominaci, per evitar la confusi als usuaris. 

El 1972 el tram entre Correus i Jaume I va quedar fora de servei per preparar-ne l'adequaci que passaria a formar part d'una nova lnia denominada Lnia IV. Dos mesos ms tard tamb va quedar fora de servei el tram Encreuament d'Arag - Jaume I pel mateix motiu, i d'aquesta manera desapareixia el ramal Arag - Correus de la Lnia III.

El 5 de febrer de 1973 s'inaugurava la Lnia IV amb sis estacions de Jaume I a Joanic i l'estaci de Correus va quedar definitivament fora de servei.

Aquell mateix dia entrava en funcionament el tram de la Lnia V de Pubilla Cases a Sant Ramon (Collblanc). Amb aquesta inauguraci el Metro de Barcelona s'endinsava per primera vegada a zones que no pertanyien al municipi de Barcelona.

 1975-1977 Intens ritme d'inauguracions .
Els plans d'expandiment del Metro, complerts durant aquest bienni segons estipulen els acords establerts entre el ministeri d'Obres Pbliques i l'Ajuntament de Barcelona permeten la posada en funcionament de nous trams de la Lnia III de la xarxa metropolitana inaugurats pels, aleshores, prnceps d'Espanya: Joan Carles i Sofia.

A principis de l'any 1975 s'inaugura el tram de la Lnia III-B (ara integrada a la Lnia 3) que comprn les estacions de Zona Universitria a Tarragona i sis mesos ms tard entra en servei les estacions d'Espanya, Parlament (actualment Poble Sec) i Poble Sec i es completa la Lnia III-B, que llavors s'havia de fer un transbordament a Poble Sec (Parallel) per enllaar de la Lnia III a la Lnia III-B i a l'inrevs. Tots dos trams es van unificar el 5 de juny del 1982 a l'installar el mateix sistema de presa de corrent, per tercer carril a les dues lnies.

La Lnia IV el 1976 arriba a la Barceloneta i l'estaci de Correus conserva la seva estructura per amb els accessos tancats.  A finals del mateix any entra en servei un nou tram de la Lnia V de Sant Ildefons a Pubilla Cases.

El 1977 es connecta el Poblenou amb la resta de la ciutat amb la prolongaci de la Lnia IV de la Barceloneta a Selva de Mar.

 1978-1982 Comena una nova etapa .
La instauraci de la democrcia permet a l'Ajuntament crear l'entitat Transports Metropolitans de Barcelona, per oferir un servei de transport pblic en el qual la xarxa de superfcie i la subterrnia es complementin, integrades per mantenir i millorar les prestacions i, de passada, palliar en el possible, l'inevitable dficit econmic.

En aquesta etapa, la infraestructura del Metro de Barcelona passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, organisme que, a proposta de la direcci del Metro i de l'Ajuntament, va revitalitzar, desprs d'un laboris procs d'estudi, el Pla del 71, que preveia un conjunt de millores i ampliacions.

La Lnia I el 1980 suprimeix les prestacions de l'estaci de Santa Eullia amb la finalitat d'ampliar el servei per als vens de la Torrassa, per construir una nova estaci, amb el mateix nom, una mica ms proprera a la Bordeta, que proporcionar ms comoditat als usuaris de la zona.

El 1982 la nomenclatura de les lnies canvia de la nmeraci romana a la arbiga.

El 1982 la Lnia 4 es prolonga amb tres estacions ms: Maragall, Llucmajor i Roquetes (ara Via Jlia), que estaven dotades dels sistemes de seguretat i control ms moderns de l'poca. Dos mesos ms tard s'unifiquen les Lnia 3 i Lnia 3-B i s'elimina els transbordament que es feia a Poble Sec (ara Parallel), es modific el sistema de presa de corrent de catenria a tercer carril. Per aix es van adaptar amb patins de presa de corrent els 72 cotxes (36 de motors i 36 remolcs) de la srie 300 que funcionaven per l'antiga Lnia 3.

La Lnia 4 el 15 d'octubre de 1982 s'estn per ambds extrems. Per una banda arriba fins a Guinard i per l'altra a la Pau. Aquests dos trams compten amb sistemes molt moderns de control i seguretat, entre els quals es troben el dispositiu ATP (protecci automtica de trens), rdio telfon i connexi al CTC (control de trnsit centralitzat).

 1983-1992 El Metro ms metropolit .
Aquest perode, que est determinat per la celebraci a Barcelona dels Jocs Olmpics, la xarxa subterrnia de transports s'orienta, de manera molt clara, cap als municipis de l'rea metropolitana. Els seus recorreguts comuniquen Santa Coloma de Gramenet, Cornell de Llobregat, Sant Adri de Bess i Badalona, amb una srie d'estacions dotades dels ms sofisticats equips tcnics.

A finals de l'any 1983 la xarxa de metro va travessar el riu Bess per enllaar la Trinitat Vella amb Santa Coloma. La Lnia 1 en aquest nou tram es caracteritza per un traat de vies sobre travesses de formig i la millora de la ventilaci, que, s'aconsegueix grcies als equips d'impulsi i, als tnels, mitjanant equips d'extracci. I la Lnia 5 arriba a Cornell (actualment Cornell Centre).

El 1985 es torna a travessar el Bess i la Lnia 4 arriba a Pep Ventura. A finals del mateix any la Lnia 3 arriba a Montbau i el nou tram de quatre estacions es dota de megafonia a vestbuls i andanes, circuits tancats de televisi, telefonia automtica i selectiva, radiotelefonia entre els trens i el post central. Les vies eren antivibratries amb carril de 54 kg/ml i travesses amb grapa elstica muntades sobre llit de formig. El circuit d'alimentaci de corrent estava telecomanat des del post central (CTC) situat a la Sagrada Famlia.

El 24 d'abril de 1987 la Lnia 1 es prolonga fins a Avinguda Carrilet. Dos anys ms tard arriba a Feixa Llarga (ara Hospital de Bellvitge).

El 1992 la Lnia 1 va inaugurar l'estaci de Fondo, que, equipada amb tots els elements que permetien les noves teconologies, va ser la primera que va atendre les necessitats de mobilitat i circulaci dels discapacitats fsics, per als quals va installar escales mecniques, ascensors i paviments amb franges de textura especial que serveixen de guia a les persones amb deficincies de visi.

 1993 1998 Una nova lnia .
Els estudis de noves prolongacions de lnies en funcionament, per donar cobertura a zones escassament comunicades, serveixen en la darrera dcada del segle XX, per completar all que els tcnics del Metro anomenen "cosir la xarxa".

El 25 de setembre de 1995, la Lnia 2, les obres de la qual estaven aturades per diversos motius des del 1973, enllaa les estacions de Parallel amb Sagrada Famlia. Aquesta fou la primera lnia del metro que va obrir amb ascensors hidrulics, escales mecniques, paviments de textura especial per invidents, plafons d'informaci visual, megafonia d'ordres i msica ambiental i tamb de mquines expenedores de bitllets i valedores d'accs, en totes les estacions. A finals del mateix any la Lnia 2 va enllaar a Parallel amb la Lnia 3. Dos anys ms tard es va estendre de Sagrada Famlia a la Pau amb una inversi de 21.000 milions de pessetes.

 1999-2001 Arriba la poltica del Transport per a tothom .
En aquest perode, el transport pblic s'orienta cada cop ms a garantir la mobilitat de totes les persones. En aquest sentit, totes les estacions de les darreres prolongacions o remodelacions de la xarxa que es realitzen en aquests anys tenen en compte tots els requisits d'adaptaci per a persones amb mobilitat reduda (PMR) i discapacitats visuals i auditives.

El 27 d'octubre de 1999 s'obre el nou tram de Via Jlia (antigament Roquetes) a Trinitat Nova. L'estaci de Trinitat Nova s la primera de la xarxa de Metro en qu el pas per la lnia de peatge t la validadora a la dreta del viatger.

El 2001 la Lnia 3 s'estn  fins a Canyelles i les tres estacions d'aquest ltim tram tenen una nica andana central.

 2002-2008 Noves actuacions al suburb .
La signatura del contracte programa entre l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) i l'administraci de l'Estat, amb vigncia per als anys 2002-2004, significa una dotaci de recursos econmics que ha de garantir la competitivitat de la ciutat de Barcelona en relaci amb altres ciutats europees. Aquest impuls anir unit a les obres d'ampliaci i prolongaci de les lnies de metro previstes en el Pla d'Infraestructures Ferroviries (PDI), a la continuaci de les obres d'adaptaci de les estacions, a la compra de nous trens, i a la millora de freqncies, que permetran tamb donar servei a la posada en funcionament de la futura Lnia 9.

El 29 de juny de 2002 cinc estacions de la Lnia 4 del Metro es converteixen en estacions de la Lnia 2. Es tracta del tram entre la Pau i Pep Ventura. TMB va decidir integrar aquest tram a la L2 desprs que els estudis de mobilitat manifestessin la convenincia d'un enlla directe entre el centre de Barcelona i Badalona. Amb aquesta modificaci la Pau es converteix amb l'estaci terminal de la Lnia 4 a la vegada que enlla amb la Lnia 4.

El 2003 es va inaugurar l'estaci del Maresme - Frum de la Lnia 4 per donar servei a l'esdeveniment que va acollir la ciutat el 2004: El Frum de les Cultures.

El 14 de desembre de 2003 s'inaugur una nova lnia, la Lnia 11. Un metro lleuger que enllaa Trinitat Nova amb Can Cuis, la primera estaci de metro de TMB al Valls Occidental, en via nica.

Des de 2003 no s'havia inaugurat cap tram del Metro de Barcelona, el 4 d'octubre de 2008 s'ha inaugurat el nou tram de la Lnia 3 entre Canyelles i Trinitat Nova afegint dues estacions ms i quasi dos quilmetres a la lnia.

La xarxa de Metro.
Actualment la xarxa de Metro de Barcelona t una longitud de 118'6 km i 147 estacions repartides en 9 lnies, que quan acabin les obres de la Lnia 9 s'hi sumaran 46'6 km i amb la finalitzaci de la resta de projectes d'ampliaci (entre 2008 i 2014), la xarxa als voltants de l'any 2014 tindr uns 190 km i 232 estacions repartides en 11 lnies, si s considera el ramal de la L9 com a una onzena lnia.

Territori cobert.
 
Quan es va construir la primera lnia, el Metro tan sols donava servei al centre de la ciutat de Barcelona. Amb l'arribada d'altres lnies el metro es va anar estenent cap a altres barris i desprs cap a altres ciutats.

La xarxa de metro es troba repartida en tres comarques: majoritriament al Barcelons, al Baix Llobregat i al Valls Occidental el metro s totalment testimonial, ja que tan sols hi ha una estaci de la L11 al barri de Can Cuis de Montcada i Reixac, per cal dir que la resta de la comarca t una xarxa de lnies interurbanes de FGC que funciona amb una freqncia de pas que cada dia s'acosta ms a la del metro.

Actualment no hi ha cap municipi del Barcelons que no tingui al menys una estaci de metro, tot i que no s suficient. Sant Adri de Bess t una estaci de la L2, Santa Coloma de Gramenet dos de la L1, Badalona tres de la L2 i l'Hospitalet de Llobregat s la ciutat amb ms estacions de metro (15 de FGC i TMB) desprs de Barcelona. A la comarca del Baix Llobregat pel moment tan sols hi arriben vuit estacions repartides entre Cornell de Llobregat (5 de TMB i FGC), Sant Boi de Llobregat dues de la L8 i a Esplugues de Llobregat n'hi ha una que es troba als lmits entre Esplugues i l'Hospitalet.

Totes aquestes poblacions i altres del Baix Llobregat com el Prat de Llobregat es veuran beneficiades amb les ampliacions que s'estan efectuant sobretot amb la L9, que ser l'nica lnia que tindr la majoria d'estacions fora de la ciutat de Barcelona.

Barris de Barcelona sense metro.

Tot i que la ciutat de Barcelona s on es troben la majoria d'estacions de metro, encara hi ha 13 barris de 73 que no tenen connexi amb el servei de metro ni amb TMB, FGC o amb rodalies Renfe. Aix vol dir que dels 10 districtes que t la ciutat 6 tenen alguna zona o barri amb dficit de transport pblic que s millorar amb les ampliacions de les lnies 2 i 5 i l'entrada progressiva en servei de la L9. Els 13 barris on no hi arriba el metro sn:


 Can Peguera;
 La Font d'en Fargues;
 Carmel;
 Can Bar;
 la Salut;


 el Coll;
 la Clota;
 la Teixonera;
 Sant Gens dels Agudells;


 Pedralbes;
 Bon Pastor;
 la Marina de Port;
 la Marina del Prat Vermell;


Lnies del Metro.



Operadores de la xarxa.

Les lnies 6, 7 i 8 no van ser considerades lnies de metro fins l'integraci tarifria el 2001 de tota la xarxa de transports de la primera corona de l'rea metropolitana de Barcelona, i progressivament la resta de corones. Tamb va ajudar el canvi de nomenclatura de U i S a L de les tres lnies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de l'augment de freqncia de pas. Des de llavors es podria considerar que hi ha dues operadores de metro: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Transports Metropolitans de Barcelona. 

El concepte Metro no deixa de ser una abreviaci de ferrocarril metropolit, tant en catal com en castell, amb un significat popularment bastant restrictiu, ra per la qual les lnies de FGC no s'han considerat part de la xarxa de metro. Mentre que en altres llenges utilitzen la paraula subterrani (Subway o Underground en angls americ i britnic, respectivament), amb un significat ms ampli definint el concepte metro com a tot aquell servei ferroviari soterrat, o parcialment soterrat, i de trnsit rpid (alta freqncia de pas). Caracterstiques que reuneixen les lnies de FGC incloent-hi fins i tot les lnies S tot i que en la majoria del seu traat fora de Barcelona no sigui soterrat.

Transports Metropolitans de Barcelona.
Antecedents.
Gran Metropolitano de Barcelona SA (1921) i Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA (1920) van ser les dues primeres operadores del suburb barcelon. El 1924 s va inaugurar la primera lnia del Metro de Barcelona, anomenada Gran Metro de Barcelona (actual L3) construda i explotada per l'empresa del mateix nom. El Gran Metro anava de Lesseps a Arag (actual estaci de Passeig de Grcia) on es dividia en dos ramals, un cap a Liceu i l'altre cap a Correus passant per Jaume I (embri de la L4).

La segona lnia va arribar dos anys ms tard construda i explotada per Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA. La lnia duia el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona ra per la qual a vegades a l'empresa se li afegia la cua de Transversal en referencia a la lnia que gestionava que amb el temps es va guanyar el sobrenom de Metro Transversal. El seu recorregut era de Bordeta a Espanya i d'all a Catalunya.

El 1961 Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA va adquirir Gran Metropolitano de Barcelona SA, convertint-se aix amb l'nica operadora del Metro de Barcelona.

Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA.


Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA s una societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessi de la lnia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), anomenada Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, obtinguda per G. de Mller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l'ajuntament de Barcelona.

L'ajuntament de Barcelona a partir del 1928, pass prcticament a controlar-la. El 1957 l'ajuntament compr l'empresa, que el 1961 absorb el Gran Metropolit de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolit de Barcelona SA/SPM. 

Actualment Ferrocarril Metropolit de Barcelona encara existeix i s l'operadora del Metro de Barcelona tot i que opera sota el nom de Transports Metropolitans de Barcelona empresa parapblica que aglutina: Ferrocarril Metropolit de Barcelona (metro) i Transport de Barcelona (autobusos). Les dues empreses tenen el mateix consell d'administraci.

Les lnies de Ferrocarril Metropolit de Barcelona utilitzen unes vies que sn exclusives per a cada lnia, amb freqncies entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del mat a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, i viglies de festiu i els dissabtes tota la nit ininterrompudament.

Lnies de TMB.
Transports Metropolitans de Barcelona: t 7 lnies de metro, una d'ample ibric (la Lnia 1), la resta sn d'ample internacional de les quals una s un tren lleuger (Lnia 11):
 (Inaugurada el 1926) Hospital de Bellvitge - Fondo;
 (Inaugurada el 1995) Parallel - Pep Ventura;
 (Inaugurada el 1924) Zona Universitria - Trinitat Nova;
 (Inaugurada el 1973) Trinitat Nova - La Pau;
 (Inaugurada el 1969) Cornell Centre - Horta;
 (Previsi d'inauguraci parcial el Octubre de 2009 i total el 2014) Terminal D - Can Zam;
 (Ramal de la lnia 9. Previsi d'inauguraci parcial el 2009) Zona Franca ZAL - Gorg;
 (Inaugurada el 2003) Trinitat Nova - Can Cuis;
Altres lnies:
 Funicular de Montjuc;
 Telefric de Montjuc;
 Tramvia Blau:  (Inaugurat el 1901) Avinguda Tibidabo - Plaa del Funicular del Tibidabo;

Dades bsiques.
La xarxa de metro de Ferrocarril Metropolit de Barcelona (TMB) t 125 estacions (amb les 6 lnies i sumant el funicular), 123 trens circulant en hora punta i una xarxa de 86'6 km de longitud. El 71% de les estacions (88 estacions) no tenen correspondncia amb altres lnies de TMB, 15 estacions tenen una correspondncia i 2 estaci tenen dues correspondncies. Hi ha 9 estacions que enllacen amb la xarxa de Renfe, 4 amb FGC i 1 amb el Funicular de Montjuc. Cal dir que la distncia mitjana entre cada estaci s de 650 metres.

TMB va transportar l'any 2007 (autobusos i metro) 577'66 milions de passatgers. La xarxa de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona t:
Parc mbil: 746 vehicles; 598 cotxes motors + 148 remolcs.
Longitud de la xarxa: 86,6 km.
Plantilla de treballadors: 3.481 empleats de metro;



Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Antecedents.
Les lnies de la lnia Barcelona-Valls s remonta al 1863 (al gener d'aquell mateix any Londres inaugurava el primer ferrocarril metropolit del mn) amb la inauguraci del Ferrocarril de Barcelona a Sarri construit per la Compaia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri i tamb n'era l'operadora. 

Malgrat l'xit que va tenir la lnia, l'any 1874 la companyia que tenia problemes financers es va veure absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarri a Barcelona.

El 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Catalua que va comprar la lnia i el 1917 arribava a Sant Cugat. El 1919 s'inaugurava el tram fins a Terrassa i tres anys amb un nou ramal arribava a Sabadell.

Un any ms tard de la inauguraci del ramal de Reina Elisenda el 1976, la companyia amb una economia precria es va veure obligada a abandonar el servei. Des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

La histria de la Lnia 8, i de les lnies de Llobregat-Anoia, s remonta al 1912 quan la companyia Camino de Hierro del Nordeste de Espaa va inaugurar la lnia Barcelona a Martorell.

El 1919 es van fusionar la companyia Ferrocarril Central Cataln (Lnia Martorell a Igualada) i el Camino de Hierro del Nordeste de Espaa sota el nom de Compaia General de Ferrocarriles Catalanes. Amb penries la lnia es va anar renovant fins que l'any 1977 per la precria situaci econmica, des d aleshores, i fins al trasps a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE) es va fer crrec de la lnia.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.


Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es va constituir l any 1979 per gestionar l'explotaci de varies lnies histriques transferides per l Estat.

Les lnies operades per FGC sn frut de la millora de freqncies als trams urbans de les lnies de ferrocarril suburb del Valls i del Baix Llobregat. Les vies i estacions sn compartides amb els serveis suburbans que sn tamb accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans tamb han estat ampliats els caps de setmana fins a harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, per amb freqncies ms baixes.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya t 2 lnies de metro amb vies d'ample internacional i 1 lnia amb via d'ample mtric:
Metro del Valls:
  (Inaugurada el 1863-1976) Plaa Catalunya - Reina Elisenda. ;
 (Inaugurada el 1863-1954) Plaa Catalunya - Avinguda Tibidabo.
Metro del Baix Llobregat:
 (Inaugurada el 1912-2000) Plaa Espanya - Mol Nou-Ciutat Cooperativa.

Les estacions.



Arreu del mn han anomenat com a Soluci Barcelona el mtode de utilitzar tres plataformes o andanes a les estacions de metro de doble via, que hi ha en algunes estacions clau o que en hores puntes s produeix cert collapse a l'entrada i sortida dels passatgers. Amb la construcci d'una tercera andana central permetia que els passatgers de l'interior del tren baixessin per l'andana central i els passatgers que estan a l'estaci esperant l'arribada d'un tren puguin pujar per les andanes laterals. Rebaixant aix l'estada dels trens a les estacions i reduint el temps total del recorregut, sense necessitat d'invertir en material rodant.

Fora estacions de FGC a Barcelona tenen aquesta distribuci de les andanes i habitualment l'andana central t escales mecniques noms de pujada, evitant aix que la gent baixi a l'andana central per equivocaci (com per exemple l'estaci de Muntaner). 

Les estacions de TMB habitualment tenen dues andanes laterals, per exemple l'estaci de Rocafort. Les ms noves de la L3 tenen una sola andana central, aix poden ser ms amples, com l'estaci de Mundet. I algunes estacions de la L1 i L5 tenen tres andanes, com la de Sagrera-Meridiana o Fabra i Puig.

La majoria de lnies no mantenen en totes les seves estacions una uniformitat en el disseny. Exceptuant les lnies de FGC que tenen una arquitectura semblant i amb unes rajoles blanques caracterstiques de la lnia. Mentre que les lnies de TMB solen tenir una arquitectura i disseny similar en els trams de les estacions que es van construir o reformar en un mateix perode, per en la lnia en general no solen ser uniformes.

A les andanes de les estacions de FGC es pot veure diversos cartells en forma de rombe amb el fons blanc, el contorn vermell i una barra blava amb el nom de l'estaci al damunt. TMB en canvi utilitza un cartell de punta a punta de l'estaci del color de la lnia amb un mapa de la lnia que es va repetint diverses vegades i entre mapa i mapa el nom de l'estaci en gran i el smbol tamb en forma de rombe de color vermell amb una M de metro.

Als accessos de metro s'hi pot trobar un cartell damunt un pal. El cartell s un cilindre triangular amb el smbol del rombe vermell de TMB i/o el smbol blau de FGC.

Als vestbuls de TMB i FGC s'hi pot trobar expenedores automtiques de bitllets. A les lnies de TMB encara hi ha les taquilles de venta manual tot i que actualment s'ha deixat de banda aquest servei i el personal s'ha destinat a l'atenci al pblic al mateix vestbul, per fora de la taquilla.

Per a un inventari complet de les estacions del Metro de Barcelona, vegeu la Llista d'estacions del metro de Barcelona;


Accessibilitat.
Com a conseqncia de l'aprovaci del Codi d'Accessibilitat mitjanant el Decret 135/1995 de 24 de mar l'any 2006, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburb ha d'sser accessible a les persones amb mobilitat reduda, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la installaci d'ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois.

A la xarxa de TMB sn 78 (66%) les estacions que estan equipades per persones amb mobilitat reduda, 27 les que estan en obres o a punt d iniciar-se i 16 les que estan en fase de redacci de projecte.

La xarxa de FGC actualment arriba al 86% d'adaptaci de les estacions de la xarxa metropolitana (61 de 72 estacions), ha fet que l empresa hagi estat distingida amb diferents premis i que estigui adherida al programa europeu de "Disseny per a tothom". Aix es tradueix en l adaptaci sistemtica de totes les installacions i els equipaments de nova construcci o que s hagin de sotmetre a una remodelaci integral.

Ample de via.

Hi han 9 lnies de metro a Barcelona i tres amples de via diferents:

La L2, L3, L4, L5, L6, L7, L11 tenen vies d'ample estndard (1435 mm).
La L8 s d'ample mtric tamb conegut com via estreta (1000 mm) ra per la qual la lnia Llobregat-Anoia se la coneix com el carrilet.
La L1 s d'ample ibric (1668 mm) perqu s va construir per connectar les estacions de tren de les lnies de via ampla amb l'exposici universal que s'havia de celebrar el 1929 a Montjuc. Altres lnies com (L6 i L7 la lnia Barcelona-Valls s va construir el 1863 en ample ibric per anys ms tard s va canviar la via per via d'ample internacional o estndard.

Conducci automtica.
Amb la construcci de la Lnia 9 arribar al metro barcelon la conducci automtica i amb aix la desaparici dels conductors en aquesta lnia i la implementaci progressiva a la resta de les lnies on actualment s'estan efectuant proves de conducci automtica.

Per la histria de la conducci automtica al Metro de Barcelona s remunta al 1961 amb un sistema pioner al mn desenvolupat pels mateixos tcnics del Metro de Barcelona, i es creu que el primer tram de la Lnia 5 (llavors Lnia II) va ser el primer ferrocarril metropolit amb conducci automtica, o almenys un dels primers del mn, amb una tecnologia avanada per l'poca. El sistema s basava amb el contacte de cllules fotoelctriques que permetia que al tren no hi fes falta conductors. Degut a la desconfiana de la gent, l'empresa es va veure obligada a posar un agent a la cabina de conducci que limitava a deixar-se veure per tranquillitzar els passatgers. I amb el temps es va recuperar la conducci habitual.

El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques durant sis mesos entre el 2007 i 2008 va estar fent proves de conducci automtica de trens a la Lnia 2 del metro de Barcelona, entre les estacions de Clot i La Pau. Les proves han perms comprovar la viabilitat d aquest sistema, pioner a Espanya, que aporta puntualitat, seguretat i eficincia al transport pblic. L actuaci ha servit com a banc de proves per a la futura L9, que des del principi s ha concebut amb un sistema de conducci automtica. Els treballs, que han comptat amb una inversi de 2,2 milions d euros, s han executat en horari nocturn, per evitar afectacions al servei habitual de metro.

En els darrers anys, l automatitzaci en la conducci s ha convertit en l alternativa del futur, ats que aporta flexibilitat, fiabilitat, seguretat i eficcia al transport pblic. Per aix, cada cop ms ciutats europees decideixen adoptar aquest sistema a les xarxes de metro i ferrocarril, per tal d oferir un servei de qualitat, que millori la puntualitat dels trens, faciliti la regularitat del servei,  permeti adaptar l oferta a la demanda de cada franja horria i concentri els empleats en les tasques d atenci personalitzada als usuaris.

Els trens 9000 tenen la possibilitat de funcionar en modalitat automtica sense conductor, mitjanant els equips embarcats, o amb conductor. La xarxa de metro de TMB camina cap a l automatitzaci en un horitz mitj-llarg. En aquest sentit, la L9 ser automtica des del principi, i en el futur s automatitzar tamb la L2, que es perllongar des de Sant Antoni fins a enllaar amb el tram de la L9 de Parc Logstic - aeroport del Prat. Igualment, s est treballant perqu la L11 de metro lleuger es converteixi en una lnia automtica.

Lnies de TMB.
 Lnia 1 .




La L1 (vermella), oberta el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona, s la segona lnia en antiguitat per, de moment fins que no s'obri la L9, la ms llarga (20,7 km) i l'nica amb ample de via ibric antic (1674 mm). El segon tram entre Catalunya i Plaa d'Espanya, inaugurat l'any 1926, t uns tnels que foren els primers a la pennsula en ser excavats amb el mtode austrac. Actualment circula entre Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) travessant de sud-est a nord-oest la ciutat de Barcelona i enllaant amb la majoria de lnies de metro i ferrocarril de la zona.

Actualment est en construcci el perllongament des de Fondo (futur enlla amb L9) fins a la ciutat de Badalona on enllaar amb L2, L9 i Rodalies Barcelona. La construcci de la primera fase t un termini d'execuci fins el 2010 quan arribari fins a l'estaci de Badalona Centre (enlla amb L2). En una segona fase s perllongar amb una sola estaci (Badalona Est) apropopant el metro a la costa de Badalona on enllaar amb l'estaci de Badalona de Rodalies. Tamb est en projecte el tram entre Hospital de Bellvitge i el Prat de Llobregat on es formar un important intercanviador amb L2, L9 i Renfe.



Lnia 2.





La L2 (lila) s la ms moderna, exceptuant la curta i recent L11, malgrat que les primeres seccions de tnel es construren a mitjans dels anys 1960. Inicialment havia d'unir el barri d'Horta amb el centre de la ciutat, passant per Sagrada Famlia. Finalment el tram entre Sagrada Famlia i Horta va ser aprofitat per a la L5 i el tnel quasi acabat entre Sagrada Famlia i Universitat va quedar en dess fins a la inversi realitzada amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992. Malgrat que havia d'sser inicialment inaugurada el 1992, es va finalitzar el 1995 utilitzant els tnels existents i perllongant-la cap als dens barri de la Verneda. 

Aquesta lnia t via d'ample europeu (1435 mm), s totalment subterrnia i el sistema d'alimentaci s de catenria rgida. Va ser la primera lnia de Barcelona en qu es va installar aquest sistema d'alimentaci, que s'ha acabat imposant a la resta de la xarxa de TMB, ja que en construir-se els tnels als anys 60 s'havia previst emprar l'alimentaci per tercer carril, que permet tnels ms estrets (i per tant ms econmics) que la catenria convencional, de manera que per millorar la seguretat respecte el tercer carril aprofitant els mateixos tnels es va haver d'emprar la catenria rgida. La major peculiaritat s el canvi en el costat de circulaci que es produeix entre Monumental i Tetuan, quan es passa d'anar sota el carrer Marina per agafar la Gran Via. Aix, la circulaci entre Parallel i Tetuan s per l'esquerra, inversa a la resta de la xarxa (per com a Londres). Els combois estan formats, com a les lnies L1, L3, L4 i L5, de cinc cotxes de passatgers amb quatre portes per costat a cadascun. Totes les unitats que circulen en aquesta lnia compten amb passads central que comunica els cotxes d'extrem a extrem. 

Actualment, est en construcci el tram Pep Ventura - Badalona Centre, amb la inauguraci prevista per a la tardor del 2010 (amb 2 anys de retard). Aquest mateix any s'iniciaran les obres per la construcci del tram Sant Antoni - Fira 2. En aquesta darrera estaci compartir vies amb la L9 fins l'aeroport, i es preveu que aquests dos trams s'inaugurin el 2012. L'actual final de lnia Sant Antoni - Parallel quedar fora de servei, el transbordament amb la L3 es realitzar a Poble Sec.



 Lnia 3 .



La L3 circula entre Zona Universitria, a l'entrada sud-oest de Barcelona per la Diagonal, i Trinitat Nova a l'extrem nord-est dibuixant una forma de V amb el vrtex situat a Drassanes, prxim a les terminals martimes de passatgers del Port de Barcelona.

Des del 4 d'octubre de 2008 s'ha obert el perllongament cap al nord afegint les estacions de Roquetes i Trinitat Nova (enlla amb la L4 i la L11). En un futur s'ampliar fins Trinitat Vella on enllaar amb la L1.

Est en estudi informatiu el perllongament cap al Baix Llobregat de Zona Universitria (futur enlla amb L9/L10) fins a l'estaci de Torreblanca (amb la qual tindr correspondncia amb la T3 de Trambaix).



 Lnia 4 .




La L4 (groga) dna servei a la meitat nord de Barcelona, dibuixant una gran C amb extrems a La Pau (al barri de la Verneda) i Trinitat Nova, on enllaa amb la nova L11. Aquesta lnia fou construda cap als anys 60, un cop totes les lnies de metro ja eren en mans d'una nica empresa. Inclou el tram de ramal entre passeig de Grcia i Barceloneta que formava part del "Gran Metro", estenent-se cap al Poble Nou, el Bess, Sant Adri i Badalona pel costat mar, i cap al Guinard i Nou Barris pel costat muntanya.

Es tracta d'una lnia de 16,7 km de longitud, totalment subterrnia, amb un ample de via internacional (1435 mm) i amb el sistema d'alimentaci elctric recentment implantat de "catenria rgida", que permet una major seguretat durant els treballs de manteniment de via que l'anterior sistema de "tercer carril".
 
L'any 2002 el tram La Pau-Pep Ventura va passar a formar part de la L2 mentre que al 2003 s'ha inaugurat l'estaci Maresme | Frum per a donar servei al Frum Universal de les Cultures i, amb l'acabament d'aquest, al barri del Frum, construt amb motiu de l'esdeveniment.

A l'estaci terminal per l'altre extrem, Trinitat Nova, l'andana permet comunicar directament amb els combois de la L11, que surten d'aquesta estaci cap als barris de Torre Bar, Ciutat Meridiana i Can Cuis.

Est previst el perllongament, el 2011, des de La Pau cap a la nova estaci de ferrocarril de la Sagrera-TAV (enlla amb la futura L9/L10), incloent una estaci al carrer Santander.




 Lnia 5 .






La L5 (blava) creua tamb de forma transversal la ciutat de Barcelona, per comunicant, amb els seus 16,6 km. i les seves 23 parades, els barris situats a la banda muntanya. Inicialment el tram Horta - Sagrada Famlia va sser construt per a la L2, per fou provisionalment unit a la L5, configuraci que finalment ha esdevingut definitiva.

Actualment s'estn des de Cornell, on enllaa amb les lnies R1 i R4 de Rodalies RENFE i les lnies T1 i T2 del tramvia (Trambaix), passant per L'Hospitalet en el seu lmit amb Esplugues, fins a Horta, passant per l'Estaci de Sants, la principal estaci de ferrocarril de la ciutat.

Aquesta lnia utilitza tamb vies d'ample internacional (1.435 mm) i un sistema d'alimentaci elctrica de catenria, darrerament convertida en catenria rgida. La lnia s subterrnia excepte un curt tram prop de l'estaci de Can Boixeres. Actualment hi circulen els combois ms antics de la xarxa de metro, la srie 1000, que estan en procs de substituci per les noves unitats de la srie 5000.

Est en construcci el perllongament de l'extrem nord, des d'Horta fins a la Vall d'Hebron (enlla amb L3). Aquest tram en construcci ser el de major profunditat de la xarxa, amb la futura estaci de Teixonera-Coll a ms de 70 metres per sota de la superfcie. Es construir un ascensor inclinat parallel a les escales mecniques en un dels accessos. El 27 de gener de 2005, al barri del Carmel, va collapsar un dels tnels auxiliars, que s'havia excavat mesos enrere amb el nou mtode austrac (vegeu esfondrament del Carmel). Es va formar un esvoranc en superfcie de 35 metres de profunditat que va empassar-se literalment un garatge (situat al carrer Calafell, 12), va obligar a desallotjar ms de 1.000 persones. Tamb es van haver d'enderrocar quatre edificis d'habitatges ms perqu la seva estructura va resultar massa danyada. L'episodi va acabar amb una crisi poltica. La inauguraci del tram s'ha endarrerit fins al 2010.

D'altra banda, est projectada la construcci d'una nova estaci entre Collblanc i Pubilla Cases, a L'Hospitalet, que enllaar amb la parada de Sant Ramon del Trambaix. L'intercanviador entrar en funcionament l'estiu del 2010.



 Lnia 11 .




La L11 s la darrera lnia de metro que ha entrat en servei, inaugurada el 2003. Dna servei a una petita per densament poblada zona a l'entrada nord de Barcelona. Les caracterstiques de la zona, molt muntanyosa i poc accessible, van fer que s'opts per una mena de metro lleuger. Est en estudi prolongar la lnia de Can Cuis fins a Ripollet, passant per l'UAB. Es tracta d'una lnia fora diferent a la resta:

 La major part del traat s en via nica amb un desdoblament als extrems i a l'estaci central, per facilitar i abaratir la construcci en una zona tant accidentada.
 Els combois consten de noms de 2 cotxes, a causa de la baixa demanda esperada.
 La distncia entre parades s molt curta (300 metres), per els forts pendents de la zona fan que calguin punts d'accs ms propers per tal de donar servei a la poblaci.
 Les freqncies sn baixes en relaci a la resta de la xarxa, de 7,5 minuts en hora punta i 15 minuts la resta del dia.




Lnies de FGC.

 Lnia 6 .




La L6 s la nova denominaci que rep la lnia dels FGC des de Pl. Catalunya a Reina Elisenda. Grcies a l'augment de freqncies i a la integraci tarifaria amb TMB ha passat a considerar-se una lnia de metro ms.

La lnia de ferrocarril per on circula podria considerar-se de les ms antigues ja que el ferrocarril de "Barcelona a Sarri", en superfcie i tracci de vapor, fou inaugurat el 1863, connectant Barcelona amb les viles (aleshores independents) de Grcia, Sarri i Sant Gervasi. L'extensi de l'Eixample i la consolidaci de la urbanitzaci fora muralles va fer que es decids soterrar el tram barcelon a partir de 1929. Al 1976 es va finalitzar el ramal cap a Reina Elisenda.

La L6 comparteix vies amb la L7, que se separa per anar cap al Tibidabo, i amb les lnies suburbanes dels FGC. Es tracta d'una via d'ample internacional i amb sistema d'alimentaci per catenria.

Est en projecte el perllongament de la lnia de Reina Elisenda fins Sant Joan de Du, terme municipal d'Esplugues de Llobregat, on enllaar amb la L3. En estudi informatiu.




 Lnia 7 .




La L7 s el nom que ha rebut el servei de metro que realitzen els trens de la lnia del Valls de FGC que prenen el ramal que duu a l'Avinguda de Tibidabo, al peu d'aquesta muntanya. Aquesta lnia s situada ntegrament a la ciutat de Barcelona i comparteix el tram Plaa Catalunya - Grcia amb la L6 i la resta de lnies suburbanes dels FGC.

La estaci terminal de la L6 i la L7, Plaa de Catalunya, iniciar el 2009 la construcci d'una cua de maniobres al final de la estaci que permetr millorar les freqncies de pas. Aquesta actuaci tamb permetr una posible ampliaci de la lnia fins a Glries on enllaaria amb L1, L8(posible projecte), tramvia i Renfe(en estudi).




 Lnia 8 .




La L8 s la denominaci que rep el servei de metro entre Plaa Espanya (Barcelona) i Mol Nou (Sant Boi) que realitzen els combois per la lnia dels FGC del Baix Llobregat. La millora de freqncia de pas i l'obertura de noves estacions a Barcelona (Ildefons Cerd), a L'Hospitalet (Sant Josep) i el soterrament total de la lnia fins al Llobregat ha perms considerar-la com a metro amb serveis cada 3-5 minuts en hora punta, si es consideren la resta de trens suburbans a Martorell o Olesa que s'aturen a totes les estacions de la L8 i pels quals sn vlids els bitllets de metro, malgrat no siguin oficialment trens pertanyents a la L8.

La lnia del Baix Llobregat t l'origen en una lnia construda per al transport de mercaderies, especialment dels productes miners de la conca salina de Sria-Cardona, i els productes txtils de la conca del Llobregat i l'Anoia. Al 1983 enllaava Igualada i Martorell, i al 1912 es va inaugurar el tram Magria - Martorell per on circula actualment la L8.

Aquesta lnia t un ample de via mtric (1.000 mm) i un sistema d'alimentaci per catenria. Habitualment els combois estan formats per tres cotxes de viatgers, amb el central provet d'una zona de sl baix i portes accessibles a les persones amb mobilitat reduda.

Est en planificaci l'ampliaci de la lnia cap a l'interior de Barcelona, a la Plaa Francesc Maci (enlla amb les lnies de tramvia del Trambaix), fins a enllaar amb la lnia del Valls dels FGC. Una altre opci seria el perllongament de Plaa Espanya fins a Glries on es formaria un important intercanviador.




Lnies en construcci o projecte.
 Lnia 9 i 10 .



La Lnia 9 i el seus ramal L10 es troben actualment en construcci i travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Santa Coloma fins a la Zona Franca i l'Aeroport del Prat. Ambdues lnies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinard, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a l'Hospitalet. Per cadascun dels extrems d'aquest tronc central es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Santa Coloma al nord, i cap a El Prat-l'Aeroport i la Zona Franca pel sud.

La principal caracterstica d'aquesta obra s la gran profunditat a que es construeix, per evitar la resta de lnies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Aix facilita enormement la construcci per augmentar el temps d'accs dels passatgers des del carrer a l'andana. S'ha previst la installaci de grans ascensors que faran aquest descens. nicament un tram del ramal de la Zona Franca es construir en viaducte, donades les caracterstiques de la zona.

La construcci es desenvolupa en la quasi totalitat del traat mitjanant tuneladores que permeten una construcci ms segura i ms rpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra sn d'un dimetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secci del tnel ser de forma contnua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La ra d'aquesta tria de dimetre s la dificultat de construir les estacions des de la superfcie donada la gran profunditat de la lnia. D'aquesta manera noms es perfora un gran pou d'ascensors des de la superfcie, cosa que evita expropiacions en superfcie per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d'aquesta sistema constructiu sn tamb fora majors, amb grans volums de terres extretes, de formig per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d'experincia prvia, ja que es tracta del primer cop que s'utilitza una tuneladora d'aquestes dimensions. La inversi total prevista va ser 2.248 M (any 2000) tot i que la xifra ja supera els 6.500 M degut a les continues modificacions del traat (increment d'estacions al Prat de Llobregat i major fondria del tnel en el tram central)

Calendari previst:

Octubre 2009: Can Zam - Can Peixauet (L9)

1trim 2010 Gorg - Bon Pastor (L10)

4trim 2010 Sagrera - Bon Pastor

2012 Zona Universitria - Aeroport

2012 Polgon Pratenc - Can Tries

2014 Zona Universitria - Sagrera




 Lnia 12 .
La Lnia 12 fou una proposta de la Generalitat de Catalunya, presidida llavors per Jordi Pujol. Aquesta lnia de nova construcci havia de comenar a la plaa de Reina Elisenda, final de lnia de la L6, i acabar a Castelldefels Platja. 

El primer projecte preveia que l'operadora en fos FGC i tenia ms de 26'2 km de longitud amb 23 estacions, 13 al marge dret del Llobregat i 10 al marge esquerre. Es preveia cobrir el servei amb 19 trens amb una freqncia de pas de 6 minuts, a una velocitat mxima de 90 km/h i una velocitat comercial de 33 km/h. A ms, tindria enllaos amb Renfe, FGC, Tram i la L9.

El 10 de febrer de 2006 va arribar la fi d'aquest projecte, que s'ha considerat poc realista pel seu traat. Aix, el projecte inicial va ser reemplaat per tres projectes d'ampliaci. El primer s el perllongament de la L3 de Zona Universitria fins a Sant Feliu de Llobregat i de la L1 fins a Sant Boi de Llobregat i, el ms important, el perllongament de la lnia de Rodalies R3 de l'Hospitalet de Llobregat fins a Castelldefels Platja -amb un nou traat de doble via gaireb tot soterrat que comenaria a Cornell Centre- per tal de donar solucions necessries als municipis i facilitar un accs millor del Baix Llobregat fins a Barcelona, amb un horitz d'execuci situat al 2015. La R3, tot i ser una lnia de Rodalies, es pretn que funcioni com un metro entre la zona del Baix Llobregat i Barcelona, i cap al nord com un servei de Rodalies habitual.

 Lnia 13 .
La Lnia 13 est proposada per enllaar el barri de la Morera, a Badalona, amb la zona de l'hospital de Can Ruti. Estar enllaada amb les lnies 1 i 2 i es tractar d'un tren lleuger. El color identificatiu de la lnia ser el rosa, de la combinaci del vermell de la lnia 1 amb el lila de la 2.

R3.
Traat de l'ampliaci de la R3 amb servei de trnsit rpid o metro.



Trens.
El material mbil de la xarxa subterrnia de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona (TMB), a finals del 2007, era de 746 vehicles, dels quals 598 sn cotxes motors i 148 remolcs. Els trens en servei ms moderns disposen de vagons interconnectats que permeten una distribuci ptima del passatge. El 100% de la flota de metro gaudeix de sistema d'aire condicionat i l'edat mitjana de la flota s de 9,19 anys.

Lnia 1: 
Actualment hi circulen els trens de les sries 4000 i 6000, amb la curiositat que s d'ample de via ibric (1.668 mm), per aix s un dels metros ms amples del mn. La srie 6000 s la versi d'ample ibric de la srie 5000 que circula per la L3 i L4.

Lnia 2:
Circulen els nous trens de les srie 9000, semblant a la srie 5000 per construts per una altra empresa i que s'havien de destinar a la L9. Fins el 2007 hi havien circulat trens de la srie 2100 que ara es troben a la L4.

Lnia 3:
Per aquesta lnia circulen trens de les sries 3000 (els tpic cuc), 2000 (que provenen de la L2) i de la nova srie 5000 per millorar la freqncia de pas.

Lnia 4:
Durant molts anys per aquesta lnia circulaven els trens de la srie 1100, molt semblants exteriorment als de la L5 (srie 1000), per van ser retirats el juny de 2008. El 2007 s van anar incorporant trens de la srie 2100 de la L2, fins a rebre'ls tots. A ms tamb s'han anat incorporant, des del 2008, trens de la srie 9000 per completar la flota de la lnia.

Lnia 5:
Durant molts anys han circulat els trens de la srie 1000, les unitats ms velles del metro de Barcelona. Per han estat substitudes progressivament pels trens de la srie 5000 (com els de la L3), i des de principis de 2007 s la nica srie que circula per la lnia.

Lnia 6: 
Circulen trens de la srie 111. En algunes ocasions s'ha fet el servei amb trens de la srie 112.

Lnia 7:
Circulen trens de la srie 111. La srie 112 no hi pot circular per problemes de glib.

Lnia 8: 
Normalment circulen trens de la srie 213 de FGC encara que a vegades hi circulen algunes 211.

Lnia 11:
Per aquesta lnia de via nica circulen les unitats de la srie 500 classificades com a metro lleuger.






 Properes Inauguracions: .

Entre parentesis: data inicalment prevista;
en negreta: recents enderrariments

2009 Octubre L9 Can Zam - Can Peixauet (2007)

2010 L10 Gorg - Bon Pastor (2007)

2010 L9 Bon Pastor - Sagrera (2007) 

2010 L5 Horta - Vall d'Hebron (2007)

2010 L2 Pep Ventura - Badalona Centre (2008)

2011 L1 Fondo - Badalona Centre (2010)

2011 L4 La Pau - Sagrera 

2012 L9 Zona Universitria - Aeroport (2007)

2012 L10 Polgon Pratenc - Can Tries (2007)

2012 L2 Poble Sec - Aeroport

2014 L9 Zona Universitria - Sagrera (2007)

 La Xarxa al 2015 . 



 Estacions tancades o no inaugurades . 
El Metro de Barcelona compta amb diverses estacions que han deixat de prestar servei o que mai han arribat a ser inaugurades. 

 Estacions tancades . 
El primer grup sn les estacions que van estar en servei per van ser cancellades o modificades: 
Santa Eullia (Lnia 1). Oberta l'1 de juliol de 1932 i tancada el 5 de juliol de 1980 quan es va traslladar a l'actual estaci amb el mateix nom per a permetre la prolongaci de la lnia cap al sud. ;
Bordeta (Lnia 1 entre Mercat Nou i Santa Eullia). Va aparixer en el primer tram de la lnia (10 de juny de 1926), Bordeta-Catalunya, i va ser la seva capalera. Va romandre activa fins al 23 de desembre de 1983 quan va ser tancada durant les obres d'ampliaci, a causa de la seva proximitat a l'estaci de Santa Eullia. ;
Bordeta Cotxeres (Lnia 1). Primera prolongaci al sud desprs de l'estaci de la Bordeta.
Fernando (Lnia 3 entre Liceu i Drassanes). El 15 d'abril de 1946 es va inaugurar amb l'obertura del tram de Liceu a Fernando i va ser finalment tancada l'1 de mar de 1968 per a permetre l'obertura del tram de Fernando a Drassanes. ;
Correus (Lnia 4 entre Jaume I i Barceloneta). Va ser inaugurada el 20 de febrer de 1934 quan la Lnia 3 va ser ampliada de Jaume I a Correus i va servir de capalera. El 1972 el tram Passeig de Grcia-Correus de la Lnia 3 va ser integrat en la Lnia 4 i l'estaci va ser tancada per a permetre la seva prolongaci cap a Barceloneta. Es diu que era utilitzada pels serveis de Correus. ;

Altres estacions no van ser tancades sin que es van transformar: 
Espanya (Lnia 1). El 1929 contava amb una tercera andana que va ser utilitzada durant l'Exposici Internacional del mateix any. Posteriorment aquesta andana va servir per a aparcar trens i, finalment, el 1975 va ser transformada en un accs i botigues.
Universitat (Lnia 1). L'estaci original es va obrir el 10 de juny de 1926 per va ser tancada el 27 de juliol de 1971 i transformada per etapes per a construir el tnel de Renfe entre la Plaa Catalunya i l'Estaci de Sants. Aquesta nova estaci es va construir en dos nivells, un per via i va ser inaugurada el 23 de desembre de 1972.
 Catalunya (Lnia 1). Encara que l'estaci inicial es va obrir al pblic el 10 de juny de 1926, va ser tancada aviat i transformada per a permetre la construcci del tnel de Ferrocarrils del Nord entre la Plaa Catalunya i l'Estaci del Nord. El 1928 va ser reinaugurada. Desprs va ser modificada una altra vegada per la construcci d'un vestbul superior i la separaci de les vies de Renfe i del Metro.

 Estacions no inaugurades . 
El segon grup s el de les estacions que mai no van ser inaugurades: 
Gaud (Lnia 5 entre Hospital de Sant Pau i Sagrada Famlia). Va ser construda com enlla entre l'antiga Lnia 2 i la Lnia 5 per mai no va entrar en funcionament, en integrar-se al 1970 aquest tram de la Lnia 2 en la Lnia 5. En l'actualitat es pot veure algunes vegades des dels vagons del tren quan es troba illuminada. ;
Travessera (Lnia 3 entre Diagonal i Fontana). A l'altura de la Travessera de Grcia, per a salvar l'enorme distncia entre les estacions Diagonal i Fontana es va planificar aquesta estaci que mai es constru. ;
Banc/Banc (Lnia 4 entre Urquinaona i Jaume I). Va ser construda per l'Ajuntament en 1911 i afegida a la lnia en 1925 per a ser utilitzada com magatzem de materials de la via. Es diu tamb que aquesta estaci podria haver estat utilitzada per a l's per les oficines bancries de la plaa Antoni Maura.

Trens de Rodalies.
 
Finalment les sis lnies de Rodalies de Barcelona de Renfe (empresa estatal de ferrocarril), R1, R2, R3, R4, R7 i R10, que travessen Barcelona i tota l'rea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro exprs, integrades tarifriament i assolint altes freqncies en els trams comuns de diverses lnies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduda i l'accessibilitat als combois es difcil.

De la mateixa manera, els trens de servei suburb i rodalies dels FGC tamb funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns.

 Vegeu tamb .

Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Autoritat del Transport Metropolit;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Llista d'estacions del metro de Barcelona;
 Metro;
 Tramvia Blau;
 Transports Metropolitans de Barcelona;

 Enllaos externs .

 Plnol oficial de la xarxa integrada de metro i ferrocarril de Barcelona.  .
 Web de TMB Pgina oficial de Transports Metropolitans de Barcelona (L1-L5 i L11).
 Web dels FGC Pgina oficial de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L6, L7 i L8).
 Web de Tram Pgina oficial de Tram: Trambaix i Trambess.
 Web de RENFE Pgina oficial de Renfe: Rodalies de Barcelona. ;
 Web de la L9 Pgina oficial de la Generalitat de Catalunya de la Lnia 9.
 Trenscat.cat Pgina que recull informaci de totes les lnies de ferrocarril a Catalunya.
 Tramvia.org Pgina web no oficial sobre els nous tramvies de Barcelona.
 Wefer.com Web amb fotografies i informaci sobre el metro de Barcelona, els Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE.
 Estacions fantasmes del Metro de Barcelona.
 UrbanRail.net pgina web sobre metros del mn.  ;
 Metro Transversal Terradas i la construcci del tnel del Metro Transversal de Barcelona].  ;
 TransporteBCN.es Pgina sobre el transport pblic de la ciutat de Barcelona. ;
 Transport El transport pblic a Barcelona i la seva rea Metropolitana.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15842" title="Sagrera" nonfiltered="2193" processed="2175" dbindex="7203">

La sagrera s l'espai que envolta les esglsies i que es considerava territori sagrat.

El concepte t el seu origen als segles IX i X quan l'Esglsia va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsi feudal garantint el dret de la sagrera, aix s, un radi de trenta passes al voltant d'una esglsia o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s hi podia dur a terme cap acte de violncia sota pena d'excomuni. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentraci d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits.

De forma similar a les sagreres, que representaven una protecci espaial, al segle XI es desenvoluparen les assemblees de Pau i Treva de Du que limitava les accions violentes en un perode de temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15845" title="Escut de Campelles" nonfiltered="2194" processed="2176" dbindex="7204">


L'escut oficial de Campelles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa d'or acostada de 2 ferradures d'or; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 5 de juliol de 1996.

L'espasa i les ferradures sn els atributs del patr del poble, sant Mart, el qual, segons la llegenda, mentre anava a cavall, va tallar amb l'espasa un tros de la seva capa per aixoplugar un pobre home que es va trobar pel cam. Els quatre pals de Catalunya indiquen que Campelles fou el centre d'una batllia reial. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15847" title="Escut de Gombrn" nonfiltered="2195" processed="2177" dbindex="7205">


L'escut oficial de Gombrn t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont movent de la punta de 2 cims de sinople obert de sable i acompanyat al cap d'un bcul d'abat posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de febrer de 1992  i publicat al DOGC el 26 del mateix mes amb el nmero 1561.

S'hi representa la serra de Mogrony, amb dos castells dins el municipi, els de Blancafort i Mataplana, aquest darrer seu d'una baronia. El bcul entre els castells recorda que el poble va estar sota la jurisdicci del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15849" title="Escut de les Llosses" nonfiltered="2196" processed="2178" dbindex="7206">


L'escut oficial de les Llosses t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 llosses d'or, passades en sautor i amb les fulles a dalt. L'escut acoblat d'un bcul d'abat d'or posat en pal i timbrat d'una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de juliol de 1996.

Les llosses, o culleres, sn armes parlants referents al nom de la localitat. La corona recorda que el poble fou, des del segle XI, centre de la baronia de la Gurdia de Ripoll, i el bcul representa el monestir de Ripoll, que va comprar la baronia el 1363.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15853" title="Volta" nonfiltered="2197" processed="2179" dbindex="7207">



La volta s una estructura arquitectnica propia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcci poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.

En la Histria de l'Arquitectura, les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalitzaci de les tcniques i materials de construcci moderns: primer el ferro i desprs el formig armat.

Els tipus ms coneguts de voltes sn:
La volta de can de forma cilndrica (simple curvatura), emprada en l'Arquitectura Romana i Romnica.
La volta d'aresta, formada per l'intersecci de dos voltes de can o cilndriques.
En l'arquitectura gtica, les voltes per aresta es formen per l'intersecci de voltes apuntades o ogivals, es a dir, la directriu de cada volta sn sengles arcs apuntats en el bell mig de la volta o generatriu ms alta.
La cpula o volta esfrica (doble curvatura), s una esfera per l'interior. Fou emprada en l'Arquitectura Bizantina i del Renaixement.
La volta vada (doble curvatura) es formada per una generatriu circular que es desplaa sobre una directriu tamb circular, mantenint el seu pla en la mateixa orientaci.
La volta catalana o de ma de pla es realitza disposant els maons per la part plana, s a dir, per la cara de superfcie ms gran formada pel llarg i el travs del ma, la qual cosa fa que sigui molt ms lleugera que les voltes construdes amb altres mtodes o sistemes constructius. Geomtricament s una volta cilndrica amb l'arc directriu molt rebaixat, o una volta vada amb arc generatriu i l'arc directriu rebaixats.

 Clasificaci en funci de la seva forma .

Simples. 

 Plana, que est definida per una o ms superfcies planes encara que constructiva i mecanicamente es comporten de forma anloga a les quals tenen directriu corba. ;

 Cilndrica. s la qual normalment es denomina "de can". T gran senzillesa i resulta del desplaament d'un arc directriu al llac d'un eix horitzontal que passa pel centre de la lnia d'arrencada i cobreix un espai de planta rectangular. Si l'eix s oblic es denomina "de can oblic", i si l'eix s corb es denomina torica. Les arrencades de la volta cilndrica descansen sobre murs parallels als quals transmet crregues i al ser aquestes inclinades, generen embranzides que sn contrarestats amb contraforts amatents en els murs amb regularitat d'intervals . En cada plnol format per aquests contraforts s'executa un arc faj realitzat en material de major qualitat, per a evitar que l'element treballi a flexi, que seria un fet no desitjable. ;

 Cnica. La seva superfcie ve engendrada per una recta que passa per un punt fix i es recolza en els infinits punts d'una corba directriu, podent ser d'eix horitzontal (denominades "de trompa"), o b d'eix vertical (prpiament, les "cniques") ;

 De revoluci o doble curvatura. Sota la denominaci de cpules, sn el resultat de la rotaci al voltant d'un eix vertical d'una porci d'arc que genera una superfcie de doble curvatura, una en sentit horitzontal i altra en vertical. En funci de la curvatura es diferencien en esfriques (girant un arc de mig punt engendrant mitja esfera), les apuntades (si triem un arc apuntat com generatriu) i les rebaixades (si l'arc que prenem s rebaixat). ;

Sota la denominaci de cpula o "de revoluci" tamb trobem:

 Volta segmental o de petxina. Formen un triangle esfric que serveix per al suport de l'anell de base de la cpula, actuant d'enlla entre aquest i els arcs torals que la suporten. ;

 Volta bufada. s aquella que s'obt per la intersecci d'una cpula esfrica amb els quatre plnols verticals que delimiten la planta quadrada inscrita en la circumferncia base de la cpula. Les crregues es transmeten des de la superfcie cap a quatre suports allats. ;

 Volta bizantina. Si el quadrat est circumscrit a la base de la cpula i aquesta es completa amb petxines ;

Compostes. 

Sn les engendrades per la intersecci i barreja de diverses simples, estant l'intrads format per diferents superfcies.Les ms importants sn les resultants de la intersecci de dues voltes de can. 

 D'Aresta. La intersecci origina l'agrupaci de quatre llunetes apareixent quatre arcs frontals i dues arestes diagonals que es manifesten al seu intrads, descansant sobre quatre suports allats per on fluxen les crregues. ;

 De rac de claustre. La intersecci de dos canons provoca l'aparici de quatre tmpans, manifestant-se les arestes al trasds de la volta. Es recolza en la lnia d'arrencada perimetral que defineix la base, quadrada o rectangular, segons siguin les voltes iguals o diferents. Les crregues que recauen en les superfcies dels tmpans es llisquen fins a la base i es transmeten als murs ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15855" title="Castella i Lle" nonfiltered="2198" processed="2180" dbindex="7208">
La Comunitat de Castella i Lle (en castell: Comunidad de Castilla y Len) s una comunitat autnoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regi nord de l'altipl central de la pennsula Ibrica i correspon, geogrficament, amb part la conca del Duero. s integrada per les provncies de les antigues regions de Lle i de Castella la Vella, llevat de Cantbria i La Rioja, ja que aquestes dues, que formaven part de l'ens preautonmic de Castella i Lle, optaren per constituir autonomies uniprovincials. 

L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lle no va establir una capital; les Corts es van installar temporalment a Burgos. No obstant aix, una llei orgnica aprovada el 1987 va establir que la Junta de Castella i Lle i les Corts tindrien llur seu a la ciutat de Valladolid.

El 23 d'abril se celebra el Dia de Castella i Lle en commemoraci de la derrota patida pels exrcits de les ciutats castellanes partidries dels comuners durant la guerra homnima a la ciutat de Villalar. 

Etimologia.
El nom de la Comunitat de Castella i Lle prov de les regions integrants de la comunitat. Castella fa referncia a l'antic Regne de Castella el nom del qual significa "terra de castells". Lle, per altra banda, es deriva del nom llat de la ciutat homnima de la regi, Legio VII Gemina (Itin. Ant. p. 395;                   , Ptol. ii. 6.  30), en referncia a la legi romana reclutada per Galba dels ibers que es va assentar en aquest territori per tal de protegir els interessos romans dels habitants autctons, els sturs i els cntabres, i assegurar aix la transportaci d'or extreta de la provncia, especialment de Las Mdulas. (Dion Cass. iv. 24; Tac. Hist. ii. 11, iii. 25; Suet. Galba, 10.)

Histria.
La comunitat autnoma de Castella i Lle s el resultat de la uni de les regions de Lle i de Castella la Vella, llevat de les regions de Cantbria (l'antiga provncia de Santander) i La Rioja (antiga provncia de Logronyo), les quals es van conformar com a comunitats autnomes uniprovincials.

La uni histrica del Regne de Castella i del Regne de Lle es va produir, per primera vegada, quan Ferran I heret Castella el 1037 i es casa amb Sanxa I, reina de Lle. No obstant aix, aquesta uni es trencaria en els seus fills; segons la tradici lleonesa medieval el major dels fills heret el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lle). La segona uni de Castella i Lle es produiria en el regnat de Alfons VI de Lle qui venc al seu germ Sanxo de Castella, i la tercera, i definitiva uni, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, desprs del Pacte de les Dames, que imped que Sanxa II i Dol, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissen al tron, i per mitj del qual Alfons IX es corona rei de Lle i de Castella, no obstant l'oposici del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, per, s van unir ms d'un segle desprs. Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentries, ms antigues d'Europa, encara que no amb representaci universal directa; la primera convocaci de la qual es va realitzar el 1188 per Alfons IX rei de Lle.

Quant al regne de Castella, la primera cria el terme amb el qual es designen les assemblees nombroses o extraordinries per tractar els assumptes del regne, probablement se celebr per convocatria d'Alfons VIII de Castella el 1187 a San Esteban de Gormaz. Tamb es van reunir assemblees a Valladolid el 1217 per rendir homenatge a Ferran III com a rei de Castella i la cria convocada dos anys ms tard a Burgos pel rei mateix. Totes aquestes assemblees van tenir una continutat els segles posteriors i constitueixen l'antecedent ms antic de les actuals Corts de Castella i Lle, i una de les tradicions parlamentries ms antigues d'Europa.

 Geografia .
Castella i Lle es troben situades a la Meseta Nord (o Submeseta Nord). Es troba a una certa altitud (entre els 600 i 900 m) i els seus lmits amb altres comunitats autnomes d'Espanya sn serralades amb altituds superios als 2000 m): el Sistema Ibric (amb La Rioja i Arag), el Sistema Central (amb Castella - la Manxa, Comunitat de Madrid i Extremadura) i la Serralada Cantbrica (amb Galcia, Astries, Cantbria i el Pas Basc).

L'orografia de la Comunitat en fa variar tant els aspectes climtics com els sociodemogrfics i estructurals. El clima s majoritriament continental amb grans contrastos, baixa pluviositat, gelades tardanes i altes temperatures durant els estius. La disposici de les muntanes que envolten el territori impedeixen l'arribada de masses d'aire humit martim. Les muntanyes presenten les temperatures mitjanes ms fredes. 

A Castella i Lle es troben set conques hidrogrfiques, la principal de les quals s la conca del riu Duero, encara que tamb hi ha rius que es connecten al Ebre, al Sil, al Tajo, al Sella, al Deva i al Nervin. Les dues ltimes sn conques petites. El riu Sella neix a les terres lleoneses als Pics d'Europa, a prop del Cares, afluent del riu Deva.

Vageu tamb Llista de comarques de Castella i Lle

Poltica i govern.
Les institucions de la comunitat.
L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lle, aprovat el 1983 declara en el seu Prembul: 
Els antics regne de Castella i Lle han mantingut al llarg dels segles una identitat histrica i cultural clarament definida dins la unitat plural d'Espanya. En exercir, per majoria aclaparant de les seves institucions representatives provincials i locals, el dret a la seva Autonomia, en els termes que estableix la Constituci espanyola, el poble castellano-lleons ha expressat la seva voluntat poltica d'organitzar-se en comunitat autnoma, reprenent aix aquella identitat.

L'Estatut d'Autonomia, reformat en aquest punt el 1999 estalbeix que les insitutcions bsiques de la Comunitat de Castella i Lle sn:
 les Corts de Castella i Lle, l'rgan representatiu del poble castellano-leons que exerceix el poder legislatiu. Els membres de les corts reben el nom tradicional de "procuradors"; sn electes per sufragi universal, lliure i secret per mitj de la representaci proporcional. La circumscripci electoral s la provncia; s'assignen un nombre mnim de tres procuradors per provncia, i un de ms per cada 45 mil habitants o fracci superior als 22.500. Actualment, n'hi ha 82. ;
 el President de la Junta de Castella i Lle, s el cap de govern del poder executiu de la comunitat i que ostenta la representaci suprema de la comunitat i l'ordinria de l'Estat espanyol; presideix la Junta de Castella i Lle, dirigeix les seves accions i coordina les funcions dels seus membres. s electe per les Corts, i n's membre, i posteriorment s nomenat pel rei d'Espanya. ;
 la Junta de Castella i Lle; s l'rgan sobre el qual recau la potestat executiva i s'encarrega de l'administraci de la comunitat; est integrada pel president, el vicepresident, i els consellers, nomenats pel president. ;

Divisions poltico-administratives.

La Comunitat de Castella i Lle est formada per nou provncies, amb personalitat jurdica prpia i autonomia per a la gesti dels seus interessos. El seu govern i administraci depenen de la Diputaci. Les provncies sn l'mbit ordinari per al compliment de les activitats de la Comunitat. Les provncies sn: 

Castela:
 vila  	 ;
 Burgos 	 ;
 Palncia 	 ;
 Segvia 	 ;
 Sria 	 ;
 Valladolid ;

i Lle:
 Salamanca ;
 Lle 	;
 Zamora.

El municipi s l'ens local bsic de la Comunitat amb personalitat jurdica prpia i autonomia per a la gesti dels seus interessos. La seva representaci, govern i gesti corresponen a l'ajuntament.

Economia.


Els camps de Castella i Lle sn extremadament rids i secs, i per tant hi predomina el cultiu de sec. Malgrat aix, el regadiu ha anat guanyant importncia a les zones de les valls del Duero, el Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen  les noves tecnologies sobretot en rees com la Provncia de Valladolid o la Provncia de Burgos on la producci per hectrea s de les mes elevades d'Espanya. L'rea ms frtil castell-lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lle, als camps de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estn entre Zamora, Valladolid, Palncia i Lle.

La indstria de Castella i Lle ocupava el 18% de la poblaci activa i aportava el 25% del PIB el 2000. Tant a Burgos com a Valladolid, on hi ha una important indstria de l'autombil, paperera i qumica, es concentra la majoria de l'activitat industrial del territori castellano-lleons. Altres indstries sn la indstria txtil a Bjar, les indstries de les teules i els maons a Palncia, la indstria sucrera a Lle, Toro i Benavente, la indstria farmacutica a Lle i la metallrgica i siderrgica a Ponferrada.

Al llarg de la dcada de 1990 va crixer l'afluncia turstica a Castella i Lle, propiciada sobretot pel valor histric i cultural de les seves ciutats, i tamb per l'atractiu natural i paisatgstic de les seves diferents comarques. El 2001, Castella i Lle va rebre uns 315.000 visitants, 42.000 dels quals eren estrangers.

El comer interior de Castella i Lle es concentra en el sector de l'alimentaci, l'automoci, el teixit i el calat. Per al comer exterior, segons la regi, s'exporten principalment vehicles i xasss d'autombils en vila, Palncia i Valladolid, pneumtics en Burgos i Valladolid, barres d'acer i manufactures de pissarra a Lle, carn de bov a Salamanca, porcs a Segvia, manufactures de cautx a Sria i carn de cabra i ovella, junt amb vi, a Zamora. Castella i Lle tamb exporta molt vi sent la provncia de Valladolid la que mes ampolles ven a l'estranger. Quant a la importaci, van al capdavant els vehicles i els seus accessoris, com els motors o els pneumtics.

Demografia.
El 2005 la poblaci de la Comunitat de Castella i Lle era de 2.510.849 habitants,  1.240.450 homes i 1.270.399 dones que representaven el 5,69% de la poblaci total de l'Estat espanyol. La poblaci per provncia era:  vila, 167.032 habitants; Burgos, 361.021; Lle, 495.902; Palncia, 173.471; Salamanca, 352.414; Segvia, 155.517; Sria, 92.773; Valladolid, 514.674; i Zamora, 198.045. La Comunitat t una densitat demogrfica molt baixa, a l'entorn dels 26 hab/km, tres vegades inferior a la mitjana nacional, la qual cosa indica que es tracta d'una regi escassament poblada, i que a ms, es troba en declivi demogrfic. L'esperana de vida s superior a la mitjana espanyola: 83,24 per a les dones i 78,30 per als homes. 

Encara que la poblaci continua urbanitzant-se, hi ha ms de 6.000 assentaments rurals amb prop d'un miler de nuclis de ms de 25 persones.  Noms 14 municipis, 9 que corresponen a les nou capitals de provncia, superen els 20.000 habitants i noms quatre els 100.000. Ats el gran nombre de municipis en qu est dividida la Comunitat, el 97,9% t menys de 5.000 habitants, que, tanmateix, concentren el 40% de la poblaci.

Universitats de Castella i Lle.
Universidad Catlica de vila ;
Universidad de Burgos ;
Universidad de Len ;
Universidad de Salamanca ;
Universidad Pontificia de Salamanca ;
Universidad SEK (Segovia) ;
Universidad Europea Miguel de Cervantes (Valladolid);
Universidad de Valladolid;

Referncies.


Enllaos externs.
Junta de Castella i Lle;
Corts de Castella i Lle;
Portal de turisme de Castella i Lle;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15856" title="Pasos Baixos" nonfiltered="2199" processed="2181" dbindex="7209">




Els Pasos Baixos (Nederland en neerlands  i Nederln en fris) s un estat d'Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l'oest amb el Mar del Nord, al sud amb Blgica i a l'est amb Alemanya.

El sistema de govern s una monarquia constitucional.

Els Pasos Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Pasos Baixos.

Constitueix, juntament amb Blgica i Luxemburg, el Benelux.

 Noms .
Si b el nom oficial del pas correspon al catal Pasos Baixos (o, ms estrictament, "Pas Baix" en la versi curta i "Regne dels Pasos Baixos" en la ms llarga si b no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que s noms l'antic comtat d'Holanda actualment partit en dues provncies) s'utilitza prou com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des dels antigament catlics de les provncies del sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos). 

En catal, el malents s'engrandeix pel fet que, tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb els noms d'holands o flamenc, cosa que afavoreix etiquetar tots els seus parlants com a 'holandesos' o com a 'flamencs', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen o d'Anvers. Aquesta confusi, comuna a d'altres llenges romniques (castell, francs) s diferent per exemple en l'angls, on la confusi es fa entre dos noms de la mateixa llengua (Dutch or Flemish). El gentilici (Netherlander hi s ms clar, si b Dutch o Dutchman tamb sn emprats. Molts anglesos utilitzen el nom del pas (Netherlands), i de la regi (Holland) com a sinnims. Al llat del segle de la Illustraci, els cientfics van utilitzar el mot Belgium per a traduir Pasos Baixos amb belgicus com adjectiu derivat. 

Per a un assaig de clarificaci, vegeu l'article Pasos Baixos (topnim).

Histria.
Article principal: Histria dels Pasos Baixos

Acceptada la seva independncia per Espanya el 1648, les Provncies Unides esdevingueren una de les ms importants potncies martimes i econmiques del segle XVII. Durant aquest perode (conegut localment com segle d'or) els Pasos Baixos establiren colnies a diversos continents. 

Desprs d'una curta dominaci francesa sota Napole, es va crear el Regne Unit dels Pasos Baixos amb el seu estatus actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Guillem I. Aquest regne, que incloa tamb els actuals Luxemburg i Blgica, es va escindir el 1830 quan Blgica s'establ com a regne independent. Desprs del Tractat de Londres del 1839 les fronteres definitives es van fixar i el nom de l'Estat s'escur a Regne dels Pasos Baixos. En morir Guillem III el 1890 sense descendncia masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburg adopt un duc diferent del rei dels Pasos Baixos per culpa de la llei slica i va esdevenir aix plenament independent.

Durant la Primera Guerra Mundial els Pasos Baixos romangueren neutrals, fet que no es repet durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys. 

El 1953 el pas pat unes inundacions desastroses que motivaren l'inici de les obres del Pla Delta.

El 1957 esdevingu membre fundador de la Comunitat Econmica Europea que finalment esdevingu la Uni Europea. Alhora que altres pasos que en sn membres, adopt l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el flor.

Geografia.
El nom del pas, Nederlanden Terres baixes, es deu al fet que una part del nord i oest del territori del pas es troba per sota del nivell del mar. AL sud-est del pas s'estenen els anomenats Pasos alts superiors, que s'eleven un poc per sobre del nivell del mar. Un complex sistema de drenatge d'aigua, la construcci del qual es va iniciar en l'poca medieval, ha perms incrementar la superfcie del pas en ms d'un 20%. Sense un drenatge constant la meitat dels Pasos Baixos seria inundat pel mar i pels nombrosos rius que creuen el seu territori, com s el cas del Rin que desemboca a Rotterdam, el que ha fet d'aquesta ciutat el port de major moviment en el continent. 

Subdivisi administrativa.


A efectes administratius els Pasos Baixos estan dividits en 12 provncies:

 Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch);
 Drenthe (capital: Assen);
 Gelderland (capital: Arnhem);
 Groningen (capital: Groningen);
 Frsia (capital: Ljouwert);
 Flevoland (capital: Lelystad);
 Holanda Meridional (capital: l'Haia);
 Holanda Septentrional (capital: Haarlem);
 Limburg (capital: Maastricht);
 Overijssel (capital: Zwolle);
 Utrecht (capital: Utrecht);
 Zelanda (capital: Middelburg);

A ms, el pas tamb est dividit en 483 municipis.


Economia.
 
Article principal: Economia dels Pasos Baixos

Els Pasos Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comer exterior, especialment amb Alemanya, grcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port ms important del continent (Rotterdam). Les indstries ms importants sn l'alimentria, la qumica, la petroliera i la fabricaci d'aparells electrnics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econmic, t ms pes que en altres pasos desenvolupats, grcies a una mecanitzaci acusadssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la poblaci activa produeix grans supervits de menjar per a la indstria alimentria. El pas se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrcoles, darrere noms dels Estats Units i Frana.

Llenges.
Els Pasos Baixos tenen dues llenges oficials: el neerlands (arreu) i el fris (a la provncia de Frsia, al costat del neerlands).

A ms, tant el limburgus com una srie de dialectes del baix sax (groningus, drents, stellingwerfs, sallands, twents, veluws i achterhoeks) tenen el reconeixement de "llengua regional". 

Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.

En el mn de l'empresa i l'educaci l's de l'angls s fora ests. Aix per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitries (4t i 5 cursos, anomenats Master) s impartit en angls i no pas en neerlands.

A ms, la presncia de molts immigrants ha dut moltes altres llenges al pas. Hi sn notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llenges provinents d'antigues colnies o actuals territoris associats al Regne dels Pasos Baixos), i el turc, el kurd, l'rab i el berber (d'entre les llenges dutes per immigrants econmics del Nord d'frica o Anatlia).

 Cultura .
Literatura.
Dels Pasos Baixos podem destacar autors que, partint del clssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als ms contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).

Festes i dies festius.


Enllaos externs.

 Casal catal dels Pasos Baixos;
 Guia turstica dels Pasos Baixos;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15857" title="Holanda Meridional" nonfiltered="2200" processed="2182" dbindex="7210">



Holanda Meridional (Zuid Holland) s una provncia dels Pasos Baixos. s el resultat de la partici, el 1840, de la regi d'Holanda, una de les integrants de la Repblica de les Provncies Unides (l'altra meitat s Holanda Septentrional, que queda al nord). Est situada a l'oest del pas, a la desembocadura del Rin.

s la ms poblada de les provncies dels Pasos Baixos, amb ms del 20% de la seva poblaci total (bona part d'ella situada a l'aglomeraci del Randstad juntament amb ciutats de les provncies venes d'Holanda Septentrional i Utrecht).

La seva capital s l'Haia.

Localitats importants.

 Delft;
 Gouda;
 Leiden;
 l'Haia;
 Rotterdam;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15858" title="Dans" nonfiltered="2201" processed="2183" dbindex="7211">


El dans o dans (dansk) s una llengua escandinava oriental (branca de les llenges germniques de la famlia indoeuropea) parlada a Dinamarca (aix inclou tamb les Illes Froe i Grenlndia on s cooficial amb el feros i el grenlands respectivament) i a la regi alemanya del Schleswig. A ms, a Islndia (antiga colnia danesa) n's obligatori l'estudi a l'escola primria com a llengua estrangera.

A ms, la llengua escrita danesa don lloc a un dels dos estndards actuals del noruec, el bokml, i encara avui sn molt propers.

S'escriu amb l'alfabet llat, si b provet de 3 lletres addicionals: ,  i  (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ,  i ). 

s la llengua escandinava que ms ha divergit respecte l'antic nrdic, no noms amb una enorme simplificaci gramatical (pas de tres gneres a dos: com i neutre, prdua de bona part de la flexi verbal) sin tamb fonolgicament, amb una notable reducci i assimiliaci tant de consonants com de vocals. Aix hi destaca la sonoritzaci de certes oclusives sordes, que passen de  p, t, k  a  b, d, g . Aquesta modificaci consonntica, independent de la que pat l'alt alemany (segona mutaci consonntica germnica),  l'allunya de tota la resta de llenges germniques, tal i com es pot veure a la taula segent:





Remarques.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15860" title="Quartell" nonfiltered="2202" processed="2184" dbindex="7212">

Quartell s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. 

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifair de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

 Geografia .
Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Seg. Per tant, la superfcie del territori s plana ocupant els conreus el 86.3 % del total del sl; i la no productiva del 13,8 %. Les ltimes estribacions de la Serra d'Espad, envolten a la vall que est la poblaci, el qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrnia. 

 Histria .
Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum rom i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundaci del lloc s musulmana; la primera menci escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona; en 1330 s el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 s el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseeix el senyoriu fins el 1349 en qu l's confiscat el lloc que s comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munys torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins el moment de l'expulsi era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uix; en 1611 Pere Eixarch i Castellv i Gast Roi de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindiviso de Quartell donen carta pobla al quasi despoblat lloc; des d'aleshores fins el 1837, data de l'abolici dels senyorius, encara pass per les mans de Jaume Ferrer, els Prxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successi l'alferes reial Jordi Ausoles pos Quartell del bndol botifler; en 1869 s'adher a al causa carlista fins i tot amb una milcia armada composada pels vens del poble. Com a curiositat, en 2006 aquest menut municipi valenci va saltar a les primers planes de tota la premsa per haver segut triat com a poble pilot per a l'estudi antopomtric de les dones de l'estat per a la unificaci de talles.

 Demografia .

 Economia .
L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als ltims anys est prenent fora el sector industrial amb la incorporaci de diverses empreses al seu polgon industrial.

 Administraci .

 Monuments .


 Esglsia de Santa Anna. De 1669. s la ms antiga de la Vall per ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoraci tpica del Barroc Valenci tard. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de can els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separaci a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
 Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seva organitzaci s'hereta dels palaus del gtic valenci amb un pati central al voltant del com s'organitza tota l'edificaci. La porta principal s de pedra i amb entrada suficient per als carruatges, sobre aquesta se situa el pis senyorial i finalment en  l'andana  se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seva conservaci, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de runa.
 Mol Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinria i la mola d'arrs que es conserva perfectament.
 Safareig Municipal. Encara en s.
 L'Auditori. Reconstrut recentment s la seu de la Unin Musical de Quartell, la segona banda de msica ms antiga del Pas Valenci.

 Llocs d'inters .
 El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilmetres de distncia, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecolgic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autctona que alberga, sin per la reserva nacional del samaruc (Valncia hipnica, peix d'aigua dola caracterstic del Pas Valenci).
 Font de Quart. s un veritable parads natural per als visitants, immers en les ltimes estribaciones de la Serra d'Espad.

 Festes i celebracions .
Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament es celebren en el mes de juliol i s la segona vila desprs de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna. 

 Personatges illustres .
Quartell t entre fills illustres a Jos Polo de Bernabe Esborres (poltic i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaqun Rodrigo i Joaqun Soriano, fill adoptiu de Quartell i un dels millors pianistes a nivell mundial.

Enllaos externs.


 Ajuntament de Quartell;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15861" title="Sagunt" nonfiltered="2203" processed="2185" dbindex="7213">


Sagunt (histricament conegut com a Morvedre) s un municipi del Pas Valenci que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.

La ciutat t dos nuclis principals: el casc histric en les faldes del castell i del teatre rom, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilmetres del casc histric. El terme municipal compta amb ms de 62.702 ciutadans (INE 2006) repartits entre aquests 5 quilmetres que separen la platja de l'antic castell rom, vivint la majoria d'ells (prop de 35.000) en el Port. Tamb es comptabilitzen altres 4 nuclis ms de menor entitat: l'Almarda, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

 Geografia .
El municipi fa de capalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palncia que, desprs de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con alluvial, ms prpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent s de 5,7 per mil en els ltims 4 Km., superior al normal dels deltes.

La costa s baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seva vegetaci clmax es pot donar avui per desapareguda i hagu d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes ms properes al mar. Entre les espcies, les que ms abunden sn el roman i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i el trencadalles, en les *marjals costaneres. El medi climtic s mediterrani.

L'extens terme municipal de Sagunt limita al nord amb Soneja, Fondeguilla, Vall d'Uix, Almenara (de la provncia de Castell), Algar de Palncia, Quart de les Valls, Benavites, Benifair de les Valls, Faura, a l'est amb Canet d'en Berenguer i el mar Mediterrani, al sud amb Puol i El Puig i a l'oest amb Petrs, Gilet, Albalat dels Tarongers, Estivella, Torres-Torres, Alfara d'Algmia, i totes elles en la provncia de Valncia.

 Histria .
 De l'antiga Arse a Saguntum .

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clssica, relacionant-la amb esdeveniments succets en la Segona Guerra Pnica. Aquesta ciutat bero-edetana era coneguda com a Arse per amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum. 

La histria de Sagunt com ciutat porturia s molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella poca, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constitua un punt estratgic en el comer pel Mediterrani. Ja en aquella poca, comerciants de Sagunt vivien installats en les proximitats del port (fora de la ciutat enmurallada) amb la finalitat de fer prspers els seus comeros a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic s el barri conegut com "Grau Vell".

La ciutat bero-edetana, va ser assetjada pel general Annbal en l'any 219 aC hagut del seu emplaament estratgic; El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratgia en impedir a Annbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regi, van poder resistir els envits de l'exrcit cartagins per a prendre la ciutat. La situaci es va fer insostenible desprs de la negativa de la Repblica Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat 
desmoralitzada va poder resistir uns mesos ms, davant un exrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A ms d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Desprs del setge, Annbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruda i cremada. All va enfurir al cartagins que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt al no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llanar tots a ella. Aix es va iniciar la Segona Guerra Pnica entre Cartago i la repblica de Roma.

Set anys desprs la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors.

 Edat mitjana .
Els rabs van prendre la ciutat en l'any 713 desprs de Crist. A partir d'aquesta poca s quan el topnim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i ms tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Desprs de la invasi dels rabs, s'inicia la decadncia a favor de Balansiya (Valncia).
L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per En Jaume I el Conqueridor, rei de la corona d'Arag.

 Edat Moderna i Contempornia .
En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia ms de deu segles, per l'antic nom rom de Sagunt, seguint els cnons romntics i classicistes de l'poca.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapalat pel general Martnez Campos, que va posar fi a la I Repblica i va originar el perode de la Histria d'Espanya coneguda com Restauraci borbnica.

A principis del segle XX es va desenvolupar una potent indstria siderrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urb del Port. En els anys 80, a causa de la reorganitzaci industrial i a la crisi econmica, es va tancar l'ltim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificaci del seu sector productiu (ciments, qumica) i una especialitzaci del sector sidero-metallrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp.

 Demografia .
Sagunt contava amb 62.702 habitants en el 2006, sent la quarta ciutat de la provncia de Valncia per poblaci. El seu pes demogrfic es deu a la installaci d'importants indstries siderrgiques en la seva costa a principis del segle XX, formant el nucli urb actual del Port de Sagunt.

En el nucli histric de Sagunt s com l's del valenci, mentre que en el Port el castell s la llengua predominant.




 Poltica .













 Administraci .




 Economia .
La seva economia est basada principalment en la indstria siderrgica i en l'exportaci de ctrics. Dintre del sl conreat tenim de sec les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametllers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.

Fins al segle XIX va ser una poblaci essencialment vincola, exportant vins i aiguardents a Frana: desprs de la destrucci dels vinyers per la filloxera en els inicis d'aquest segle i la conversi del sec en regadiu, els vinyers van ser substituts pels ctrics.

L'activitat pesquera va comenar amb la construcci del port pesquer.

La industrialitzaci es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va comenar l'exportaci de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenos comuns de fils.

 Monuments .
 Castell de Sagunt;
 Teatre rom de Sagunt;

 Personatges illustres .
 Jaume Bru i Vidal, poeta i historiador;
 Alfons Lpez Tena, jurista.
 David Navarro, futbolista.
 Joaqun Rodrigo, msic.
 Josep Romeu i Parras, guerriller.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Informacio sobre patrimoni i historia de Sagunt.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15862" title="Zinc" nonfiltered="2204" processed="2186" dbindex="7214">


El zinc (o zenc sobretot si est en forma de lmines) s un element qumic de nombre atmic 30 i smbol Zn situat en el grup 12 de la taula peridica dels elements.

Caracterstiques principals.
El zinc s un metall, a vegades classificat com a metall de transici encara que estrictament no ho sigui. Presenta certa semblana amb el magnesi i el berilli a ms de amb els elements del seu grup. Este element s poc abundant en l'escora terrestre per s'obt amb facilitat. Una de les seues aplicacions ms importants s el galvanitzat de l'acer. s un element qumic essencial per a la vida.

s un metall de color blanc blavs que crema en aire amb flama verda blavosa. L'aire sec no l'ataca per en presncia d'humitat es forma una capa superficial d'xid o carbonat bsic que alla al metall i el protegix de la corrosi. Prcticament l'nic estat d'oxidaci que presenta s el +2. Reacciona amb cids no oxidants passant a l'estat d'oxidaci +2 i alliberant hidrogen i pot dissoldre's en bases i cid actic.

El metall presenta una gran resistncia a la deformaci plstica en fred, que disminueix en calent, la qual cosa obliga a laminar-lo per damunt dels 100C. No es pot endurir per acritud i presenta el fenomen de fluncia a temperatura ambient  al contrari que la majoria dels metalls i aliatges  i petites crregues provoquen deformacions permanents.

Aplicacions.
La principal aplicaci del zinc  prop del 50% del consum anual  s el galvanitzat de l'acer per a protegir-lo de la corrosi, protecci efectiva incls quan es clavilla el recobriment ja que el zinc actua com a node de sacrifici. Altres usos inclouen

bateries de Zn-AgO usades en la indstria aeroespacial per a mssils i cpsules espacials pel seu ptim rendiment per unitat de pes i bateries zinc-aire per a ordinadors porttils.
Peces de fosa injectada en la indstria d'automoci.
Metallrgia de metalls preciosos i eliminaci de la plata del plom.
En sntesi orgnica, una de les principals aplicacions del zinc s la creaci d'enllaos C-C mitjanant la formaci de compostos organometllics d'aquest metall. La reacci de Reformatsky i l'acoblament de Negishi sn dos exemples d'aquest tipus de reaccions.

Rol biolgic.

El zinc s un element qumic essencial per a les persones: interv en el metabolisme de protenes i cids nucleics, estimula l'activitat de ms de 100 enzims, collabora en el bon funcionament del sistema immunitari, s necessari per a la cicatritzaci de les ferides, interv en les percepcions del gust i l'olfacte i en la sntesi de l'ADN. El metall es troba en la insulina, les protenes dit de zinc (zinc finger) i diversos enzims com la superxid dismutasa.

El zinc es troba en diversos aliments com les ostres, carns roges, aus de corral, alguns peixos i mariscos, faves i nous. La ingesta diria recomanada de zinc ronda els 10 mg, menor per a nounats, nens i adolescents (pel seu menor pes corporal) i quelcom major per a dones embarassades i durant la lactncia.

La deficincia de zinc pot produir retard en el creixement, prdua del cabell, diarrea, impotncia, lesions oculars i de pell, prdua de gana, prdua de pes, tardana en la cicatritzaci de les ferides i anomalies en el sentit de l'olfacte. Les causes que poden provocar una deficincia de zinc sn la deficient ingesta i la mala absorci del mineral  com en el cas d'alcoholisme que afavoreix la seua eliminaci en l' orina o dietes vegetarianes en qu l'absorci de zinc s un 50% menor que de les carns  o per la seua excessiva eliminaci a causa de desordres digestius.

L'excs de zinc s'ha associat amb baixos nivells de coure, alteracions en la funci del ferro i disminuci de la funci immunolgica i dels nivells del colesterol bo.

Histria.
Els aliatges de zinc s'han utilitzat durant segles  peces de llaut datades en 1000-1400 aC s'han trobat a  Palestina i altres objectes amb continguts de fins al 87% de zinc han aparegut en l'antiga regi de Transsilvnia  no obstant pel seu baix punt de fusi i reactivitat qumica el metall tendeix a evaporar-se pel que la veritable naturalesa del metall no va ser compresa pels antics.

Se sap que la fabricaci de llaut era coneguda pels romans cap a 30 aC. Plini el Vell i Digenes Laerci descriuen l'obtenci de aurichalcum (llaut) pel procediment d'escalfar en un cresol una mescla de cadmia (calamina) amb coure; el llaut obtingut posteriorment era fos o forjat per a fabricar objectes.

La fusi i extracci de zinc impur es va dur a terme cap a l'any 1000 a l'ndia  en l'obra Rasarnava (c. 1200) d'autor desconegut es descriu el procediment  i posteriorment a Xina i a finals del segle XIV els indis coneixien ja l'existncia del zinc com a metall diferent dels set coneguts en l'Antiguitat, l'octau metall. Al 1597 Andreas Libavius descriu una peculiar classe d'estany que havia estat preparada a l'ndia i va arribar a les seues mans una petita quantitat a travs d'un amic; de les seues descripcions es dedueix que es tractava del zinc encara que no va arribar a reconixer-lo com el metall procedent de la calamina.

A occident, cap a 1248, Albert Magne descriu la fabricaci de llaut a Europa, i en el segle XVI ja es coneixia l'existncia del metall. Agrcola va observar al 1546 que podia rascar-se un metall blanc condensat de les parets dels forns en qu es fonien minerals de zinc; afegint en les seues notes que un metall semblant denominat zincum es produa en Silsia. Paracels va ser el primer a suggerir que el zincum era un nou metall i que les seues propietats diferien de les dels metalls coneguts sense donar, no obstant, cap indicaci sobre el seu origen; en els escrits de Basilio Valentino es troben tamb mencions del zincum. A pesar d'aix, en tractats posteriors les freqents referncies al zinc, amb els seus distints noms, es referixen generalment al mineral no al metall lliure i a vegades es confon amb el bismut.

Johann Kunkel al 1677 i poc ms tard Stahl al 1702 indiquen que al preparar el llaut amb el coure i la calamina aquesta ltima es redueix prviament a l'estat de metall lliure, el zinc, que va ser allat pel qumic Anton von Swab al 1742 i per Andreas Marggraf al 1746, l'exhaustiu i metdic treball del qual Sobre el mtode d'extracci del zinc del seu mineral veritable, la calamina va fonamentar la metallrgia del zinc i la seua reputaci com a descobridor del metall.

Al 1743 es va fundar a Bristol el primer establiment per a la fosa del metall a escala industrial per el seu procediment va quedar en secret pel que va caldre esperar 70 anys fins que Daniel Dony desenvolups un procediment industrial per a l'extracci del metall i s'establira la primera fbrica en el continent europeu.

Desprs del desenvolupament de la tcnica de flotaci del sulfur de zinc es va desplaar a la calamina com a mena principal. El mtode de flotaci s avui en dia emprat en l'obtenci de diversos metalls.

Abundncia i obtenci.

El zinc s el 23 element ms abundant en l'escora terrestre. Les menes ms riques contenen prop d'un 10% de ferro i entre el 40 i 50% de zinc. Els minerals dels que s'extrau sn l'esfalerita i blenda (sulfur), smithsonita (carbonat), hemimorfita (silicat) i franklinita (xid).

Les reserves mundials demostrades l'explotaci de les quals s econmica ascendixen a quasi 220 milions de tones, repartint-se ms de la mitat a parts iguals entre Estats Units, Austrlia, Xina i Kazakhstan. Les reserves conegudes (incloent aquelles l'explotaci de les quals no s avui en dia econmica) freguen els 2000 milions de tones.

La producci minera mundial va ser en el 2003, segons dades de l'agncia de prospeccions geolgiques nord-americanes (US Geological Survey) de 8,5 milions de tones, liderada per Xina amb el 20% del total i Austrlia amb el 19%. S'estima que prop d'un ter del zinc consumit s reciclat (secundari).

La producci del zinc comena amb l'extracci del mineral que pot realitzar-se tant a cel obert com en jaciments subterranis. Els minerals extrets es trituren amb posterioritat i se sotmeten a un procs de flotaci per a obtenir el concentrat.

Via seca.
Els minerals amb alts continguts de ferro es tracten per via seca: primerament es trra el concentrat per a transformar el sulfur en xid, que rep la denominaci de calcina, i a continuaci es redueix aquest amb carboni obtenint el metall (l'agent reductor s en la prctica el monxid de carboni que es forma). Les reaccions en ambds etapes sn:

2 ZnS + 3 O2  
</doc>
<doc id="15871" title="Ruc catal" nonfiltered="2205" processed="2187" dbindex="7215">

El ruc catal (Equus asinus var. catalana) s la raa de rucs autctona de Catalunya. 

Histria.
L'origen del ruc s la subespcie d'ase Equus asinus somaliensis que va donar naixement als ases del prxim Orient i en acabat als d'Europa. S'emparenta estretament amb l'ase mallorqu i l'ase zamor-lleons.

Es creu que la raa vindria de molt antic. Plini el Vell ja va fer constar que a la Plana de Vic s'hi venien ases, llavors dits ausetans.

Encara que fou molt important al camp en el passat, la davallada del seu s ha engendrat una baixada parallela del seu nombre fins al punt que es pot assegurar que corre risc d'extinci. En el passat n'hi havia arribat a haver uns 50.000, per actualment en resta poc ms de mig miler, ms de cent dels quals es troba fora de Catalunya.

Si b se l'ha honorat amb ttols com la millor raa de rucs del mn, desprs d'haver guanyat diversos concursos, val a dir se'l preava sobretot per a crear muls de tir de carros.

s la raa fundadora de l'ase mallorqu i una de les fundadores dels rucs nord-americans. Les seves caracterstiques racials han servit mantes vegades per a millorar les races d'altres indrets del mn.

Caracterstiques racials.
Alada: Fa 1'65 m des de les pelles fins a la carena. s la raa ms alta i corpulent de la seva espcie.
Pes: Una adult pot arribar a fer mitja tona.
Pelatge: A l'estiu t el pelatge curt i negre a tot el cos tret de la zona de la boca, dels ulls i a la panxa on s blanc. A l'hivern, en canvi, li creix un pelatge castany fosc ms llarg que li cobreix tot el cos i li serveix d'abric.
Orelles: Es caracteritzen per apuntar cap amunt, l'animal tingui l'edat que tingui. Mai no cauen cap al costat.
Aliment: acostuma a menjar herba combestible i algunes altres menges.
hbit: normalment viu als boscos.

Simbologia.

Recentment alguns sectors del catalanisme han pres el ruc catal com a un smbol catalanista en contraposici del brau d'Osborne tpic de la iconografia espanyola. Per aix mateix hi ha qui se'n posa un de perfil en el cotxe o la moto. N'hi ha que el consideren l'animal nacional de Catalunya. En canvi d'altra gent noms el veu com una manera de ridiculitzar el smbol del brau espanyol.

Enllaos externs.
Pgina dels venedors de l'adhesiu per al cotxe;
Races domstiques autctones de Catalunya;
La raa asinina catalana;
El guar catal;
Fuives - Centre mundial del ruc catal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15875" title="Toledo" nonfiltered="2206" processed="2188" dbindex="7216">



Toledo s la capital de la provncia de Toledo i al mateix temps de la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. L'any 1986 el seu centre histric fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

 Clima .
La ciutat compta amb un clima continental amb influncia atlntica. Les pluges sn escasses, amb una mitjana anual de 357 mm que es donen a la tardor i la primavera principalment. Les temperatures oscillen entre els 11,2/1,6 de gener i els 33,6/18,5 de juliol. La mxima histrica s de 42,4 i la mnima histrica de -9,0. A l'any hi ha 56 dies de pluja, 33 de gelada i 2.847 hores de sol.

 Territori .
La ciutat es troba en un penya-segat envoltada pel riu Tajo, a 530 metres d'altura, a la part sud de la Meseta castellana, al comenament de la Vega del Tajo.

 Poblaci .
La seva poblaci era de 72.549 habitants el 2003, superada en la seua provncia per Talavera de la Reina.


 Histria .
Fou la capital del regne visigtic de l'edat mitjana (vegeu Regne de Toledo).
Ms endavant, fou tamb la capital d'una taifa o petit regne musulm (vegeu Taifa de Toledo).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15881" title="Provncia de Conca" nonfiltered="2207" processed="2189" dbindex="7217">

La provncia de Conca (oficialment anomenada provincia de Cuenca) s una provncia de Castella-La Manxa, en la seua part oriental.

Limita al sud amb les provncies d'Albacete i Ciudad Real, al nord amb la provncia de Guadalajara i l'Arag, a l'est amb la Comunitat Valenciana, a l'oest amb la provncia de Toledo i la Comunitat de Madrid.

A l'any 2003 hi vivien 202.982 persones en una superfcie de 17.061 km repartida entre 238 municipis, dels quals una quarta part de la poblaci viu a la capital.

 Comarques .
L'Alcrria;
La Manxa;
La Manchuela;
Serrana de Cuenca;

 Vegeu tamb .
 Provncies d'Espanya;
 Comarques de Conca;
 Llista de municipis de Conca;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15884" title="Provncia de Ciudad Real" nonfiltered="2208" processed="2190" dbindex="7218">

La provncia de Ciudad Real es troba a la Comunitat Autnoma de Castella - la Manxa, la capital de la qual s la ciutat homnima. Compta amb 506.864 habitants a l'any 2006, en una superfcie de 19.813 km repartida entre 100 municipis. Limita al nord amb la provncia de Toledo, al nord-est amb la provncia de Conca, a l'est amb la provncia d'Albacete, al sud amb Andalusia, i a l'oest amb Extremadura.

Geografia.
El seu paissatge es defineix per l'Altipl Central Ibric, a la seua meitat meridional; es tracta d'un relleu pla amb petits tossals de no gaire altitud. El sud de la provncia es troba delimitada per la Sierra Morena, el principal pas cap a Andalusia del qual es troba a Despeaperros; mentre que al nord es troba les Montes de Toledo, de poca altitud tamb.

Gran part del territori pertany a la comarca de la Manxa i al seu torn hi comprn les subcomarques del Campo de Calatrava, el Campo de San Juan i el Campo de Montiel.

El riu Guadiana s la principal conca hidogrfica, el qual neix a les Llacunes de Ruidera, a l'est de la provncia, que desapareix i torna reaparixer a les rodalies de la localitat de Villarrubia de los Ojos. Alguns dels seus afluents que es troben a la provncia sn el Cigela, el Zncara i el Jabaln.

El clima de la provncia s continental, amb hiverns freds i estius fora calorosos.

Comunicacions.
En general, es considera que la provncia es troba ben comunicada, amb una carretera que travessa de nord a sud entre Puerto Lpice i Almuradiel, el trajecte del qual segueix cap a Andalusia. El recorregut de l'AVE t aturades a les localitats de Ciudad Real i Puertollano.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Ciudad Real;
Provncies d'Espanya;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15885" title="Provncia d'Albacete" nonfiltered="2209" processed="2191" dbindex="7219">



Albacete s una provncia espanyola que es troba a la part sud-est de l'Altipl Central Ibric, a la comunitat autnoma de Castella - la Manxa, prop de 750 metres sobre el nivell del mar. Limita pel nord amb la provncia de Conca, a l'est amb el Pas Valenci, al sud amb Mrcia i Andalusia, i a l'oest amb la provncia de Ciudad Real.

Fins el 1982 va ser part d'una mateixa regi juntament amb Mrcia. Desprs, amb l'estat de les autonomies va passar a formar part de Castella - la Manxa.

La provncia t una poblaci de 392.110 habitants (2007) en una extensi de 14.858 km, i la seva capital s la ciutat d'Albacete.

Llista de municipis de la provncia d'Albacete;

Clima.

Continental, amb canvis extrems: a l'hivern hi s molt fred i a l'estiu molt calors. A ms a ms, el clima s en general prou sec, tret de la zona sud de la provncia, que s muntanyosa.

Articles relacionats.
Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
Diputaci provincial d'Albacete ;
Carnestoltes a Villarrobledo ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15886" title="Provncia de Guadalajara" nonfiltered="2210" processed="2192" dbindex="7220">

La provncia de Guadalajara s una provncia de Castella - la Manxa, amb capital a la ciutat homnima. Limita amb la provncia de Conca pel sud, amb la Comunitat de Madrid per l'oest, amb Castella i Lle pel nord, i amb l'Arag pel nord-est.

A l'any 2008 s'han nombrat 237.737 habitants en una superfcie de 12.190 km repartits entre 288 municipis, dels quals tres quartes parts sn pobles amb menys de 200 habitants, i ms del 34% de la poblaci viu a la capital.

Comarques.

La Alcarria;
La Campia;
Seorio de Molina;
Serra Nord-Sigenza;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Guadalajara;
Provncies d'Espanya;

Enllaos externs.
Guadalajara, la gran desconeguda;
Diputaci provincial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15887" title="Provncia de Toledo" nonfiltered="2211" processed="2193" dbindex="7221">



La provncia de Toledo s una provncia de Castella - la Manxa, en la seua part occidental. Limita al nord amb la Comunitat de Madrid, al sud amb la provncia de Ciudad Real, a l'est amb la provncia de Conca, al nord-oest amb Castella i Lle i al sud-oest amb Extremadura.

A l'any 2006 comptava amb una poblaci de 615.618 habitants, repartits entre 204 municipis que abasten una superfcie de 15.368 km. La localitat amb major poblaci s Talavera de la Reina amb 83.793, mentre que el ms petit s Illn de Vacas, amb 6 habitants. 

La provncia comparteix el Parc Nacional de Cabaeros amb la provncia de Ciudad Real. El riu Tajo creua la provncia d'est a oest, i passa per Talavera de la Reina i Toledo.

 Vegeu tamb .
 Provncies d'Espanya;
 Comarques de Toledo;
 Llista de municipis de Toledo;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15888" title="Valladolid" nonfiltered="2212" processed="2194" dbindex="7222">



Valladolid s la capital de la provncia de Valladolid i al mateix temps de Castella i Lle. Tamb s coneguda popularment com Pucela.

 Clima i territori .
El clima de Valladolid s mediterrani fresc d'interior amb unes temperatures que oscillen entre els 8'3/0'0 de gener i els 30'4/13'6 de juliol. Les precipitacions sn de 435 mm. a l'any concentrades a l'hivern i la primavera. Hi ha 61 dies de gelada, 71 de pluja i 2.534 hores de sol a l'any.

La ciutat es trova al centre de l'altipl nord de Castella, a la vora del riu Pisuerga, en la confluncia d'este amb l'Esgueva. La seua orografia s plana i es troba a uns 692 metres d'altura.

 Poblaci .
Amb 316.564 habitants (2007) s la ciutat ms gran de Castella i Lle i la 13a d'Espanya. El 1900 comptava amb 68.789, el 1950 124.212 i va arribar el 1991 a 330.700. Des d'aleshores viu un estancament demogrfic.


 Histria .
Va ser la capital d'Espanya durant un curt perode a principis del segle XVII.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15889" title="Holanda Septentrional" nonfiltered="2213" processed="2195" dbindex="7223">
Holanda Septentrional (Neerlands: Noord-Holland, Fris occidental: Nord-Holland) s una provncia dels Pasos Baixos,  resultat de la partici, el 1840, de la regi d Holanda, una de les integrants de la Repblica de les Provncies Unides.

Est situada al nord-oest del pas, fent frontera amb Holanda Meridional al sud, i les provncies d'Utrecht i Flevoland al sud-est. A l'est s banyada per l'IJsselmeer mentre que a l'oest toca amb el mar del Nord.

La seva capital s Haarlem, tot i no ser la ciutat ms grossa, Amsterdam.

El nord de la provncia forma part de la regi histrica de Frsia, de la qual cont les illes ms occidentals.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15890" title="Delft" nonfiltered="2214" processed="2196" dbindex="7224">




Delft s una ciutat d'Holanda Meridional (Pasos Baixos) situada entre Rotterdam i l'Haia. El municipi t una superfcie de 26km  amb una poblaci de 94.577 persones l'1 de juliol de 2006 (font: CBS).

s especialment coneguda per la cermica (Delfts Blauw), per ser el lloc de naixement i vida del pintor Johannes Vermeer i del cientfic Anton van Leeuwenhoek (inventor del microscopi) i per la seva Universitat Tcnica de Delft.

Tamb s la ciutat on l'any 1584 fou assassinat Guillem I d'Orange-Nassau, conegut tamb com "Guillem el Taciturn".

Llocs d'inters.

Esglsia vella;
Esglsia nova;

Enllaos externs.

Ajuntament de Delft  ;
Mapa de Delft ;
Fotografies de Delft ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15893" title="Cristina de Borb i Grcia" nonfiltered="2215" processed="2197" dbindex="7225">


Cristina de Borb i Grcia s la segona dels fills dels reis Joan Carles I i Sofia. Va nixer el 13 de juny del 1965 a Madrid i s llicenciada en Cincies Poltiques per la Universitat Complutense de Madrid. Es va casar a la catedral de la ciutat comtal al 4 d'octubre 1997 amb Iaki Urdangarn.

Viu a Barcelona des de fa molts anys, concretament al barri de Pedralbes, en una finca de 2500 metres quadrats que cost 6 milions d'euros. Parla perfectament el catal.

La parella ha tingut quatre fills: Juan Valentn de Todos los Santos, Gran d'Espanya, nat el 29 de setembre de 1999; Pablo Nicols de Todos los Santos, Gran d'Espanya, nat el 6 de desembre de 2000, Miguel de Todos los Santos, Gran d'Espanya, nat el 30 d'abril de 2002, i Irene de Todos los Santos, Gran d'Espanya, nascuda el 5 de juny de 2005.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15896" title="Sevilla" nonfiltered="2216" processed="2198" dbindex="7226">


Sevilla (en catal antic, Sibllia) s la capital de la provncia de Sevilla i d'Andalusia.


 Poblaci .
La poblaci actual de Sevilla s de 699.759 habitants (2008) i la de l'rea metropolitana de 1.450.214 per la qual cosa s la quarta ciutat i rea metropolitana del conjunt d'Espanya. La ciutat comptava amb 100.000 habitants el 1600 que va ser l'poca de major esplendor de la ciutat quan era l'nic port per anar a les ndies. El 1900 tenia 148.315, el 1950 376.627 i el 1981 645.817.

Histria.

El seu nom rom fou Hispalis o Hspalis del que en deriv (His(Ix)pa(bi)) el nom musulm Ixbilis. Fom`part de l'Hispnia Ulterior (desprs Btica) a la riba del Betis (Guadalquivir) que era navegable fins a la ciutat. Juli Csar lava fer colnia romana i encara que es va intentar afavorir a la vena colnia de Betis (Baetis), Hispalis era al segle I una de les principals ciutats de la Turdetnia, noms avanada per Corduba i Gades, a les que va arribar a superar; en temps de Claudi Ptolemeu portava el ttol de metrpolis i sota els vndals i visigots era la capital provincial, per damunt de Crdova. Era tamb seu d'un convent jurdic i portava els ttols de Julia Romula i Colonia Romulensis.

Desprs del 711 va passar als musulmans i a la caiguda de l'emirat de Crdova el 1023 es va fer independent sota la dinastia abbadita fins que va passar als almorvits el 1091. Fou una de les ultimes ciutats dels almorvits que la van perdre el 1147 davant els almohades. El 1244 la ciutat, amenaada pels castellans i mancada de l'ajut almohade, va reconixer a l'emir hfsida de Tunis, per el 23 de novembre de 1248, desprs d'uns mesos de setge, fou ocupada pels castellans.

Clima i territori.
La ciutat t un clima atlntic clid, amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura oscilla entre els 15,9 i els 5,2 C de gener i els 35,3 i els 19,4 C de juliol. En estiu sn molt habituals els dies amb temperatures mximes de ms de 40 C i el rcord s de 47 C el 6 d'agost de 1946. Als ltims anys s'han superat els 45 C en 1995 i 2003.

Les precipitacions sn mitjanes, 534 mm a l'any, concentrades als mesos d'octubre a maig. El mes ms plujs s el desembre amb 95 mm. Els dies de pluja a l'any sn 52, els de gelada, 4, i les hores de sol, 2.898.

Economia.
En termes econmics s un important centre industrial de noves tecnologies. El parc tecnolgic Cartuja 93 dna ocupaci a 11.455 persones i produeix I+D+i per valor de ms del 10 % del PIB de la provncia, 1.676 milions d'euros, allotjant 311 empreses i entitats (un 70 % de les quals sn de tecnologies avanades). Sevilla ocupa la quarta posici en el rnquing nacional en termes de poblaci i la cinquena quant a Producte Interior Brut -representa al 3,3 per cent- nombre d'empreses i ocupats. Aix, la provncia contribeix ms al PIB espanyol que Biscaia i Mlaga i que regions com Arag, Mrcia i Navarra. Aix mateix destacar que empra a ms de 650.000 persones.

Educaci. 
Sevilla disposa de tres universitats prpies: 

 Universitat Hispalense amb ms de 500 anys d'antiguitat i de gran prestigi. Universitat pblica que presenta diferents facultats al llarg de tota Sevilla. ;
 Universitat Pablo de Olavide, de nova creaci (1997) que est obtenint una gran embranzida. s la Universitat ms jove d'Espanya. Universitat pblica a manera de campus, situada a Dos Hermanas. ;
 Universitat Fernando III, la primera universitat privada d'Andalusia, situada al Aljarafe. A ms podem trobar una de les 4 seus de la Universitat Internacional d'Andalusia situada al Monestir de Santa Mara de les Coves.

Monuments.
Sevilla s una ciutat monumental. Destaquen la Catedral, que s la tercera ms gran del mon, d'estil gtic amb la seua torre, la Giralda. Tamb l'Esglsia de la Macarena, la Torre de l'Or, l'Alczar i el Parc de Maria Lluisa amb la Plaa d'Espanya.

Museus.
Casa de la Memria d'Al-Andalus;
Centre Andals d'Art Contemporani;
Centro de Arte Contemporneo MP;
Museo de Carruajes;
Museu de Belles Arts de Sevilla;
Museu de Geologia;
Museu Militar de Sevilla;
Museu Taur de Sevilla;
Museu Casa de Murillo;
Museu del Ball Flamenc de Sevilla;
Tesoro Catedralicio;
Torre de los Perdigones;

Ciutats agermanades.

 Jerez de la Frontera, ;
 Angers, ;
 Cartagena d'Indies, ;
 Cracovia, ;
 Dsseldorf, ;
 Guadalajara, ;
 Kansas City, ;
 Artigas, ;

Enllaos externs.
Aeroport de Sevilla;
Ajuntament de Sevilla;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15897" title="Rius d'Andalusia" nonfiltered="2217" processed="2199" dbindex="7227">
La majoria dels rius d'Andalusia pertanyen a la conca del Guadalquivir, mentre que la resta o b desemboquen directament a la Mediterrnia i a la costa atlntica meridional, o b van a parar a la conca del Guadiana.

El riu ms important s el Guadalquivir (657 km), i segueix la direcci est sud-oest. Els seus afluents del marge dret sn, principalment, el Jndula, el Yeguas, el Guadalmellato, el Guadiato i el Bembzar. Pel marge esquerre cal destacar-ne el Genil.

Altres rius del vessant atlntic sn l'Odiel, el Tinto i el Guadalete.

El vessant mediterrani presenta rius molt curts i irregulars. Els ms destacats en sn el Guadiaro, el Guadalhorce, el Guadalfeo, l'Almeria i l'Almanzora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15902" title="Anarquisme" nonfiltered="2218" processed="2200" dbindex="7228">

L'anarquisme (del grec   - ,an-, "no", i     , arkho, "poder") s un conjunt d'idees filosfiques i poltiques que tenen en com el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerci fsica, mental o espiritual, aix com la creena en la supremacia de l'individu. L'anarquisme pot ser dividit en dues grans branques: l'anarquisme clssic (tamb anomenat anarquisme social o socialista) i l'anarquisme individualista o anarcoindividualisme. No obstant aix, el tipus d'anarquisme ms ests s l'anarquisme clssic. Els anarquistes consideren que la societat podria estar ms ben organitzada sense un govern provinent de l'Estat o qualsevol tipus d'autoritat i jerarquia i proposen diferents maneres de fer-ho.

 Cos ideolgic .
Al llarg del temps han sorgit nombroses variants, a vegades lligades al comunisme, a l'ecologisme, a l'individualisme i, fins i tot, al capitalisme, encara que l'anarquisme en la seva definici clssica s'entn com una ideologia socialista i fortament anti-capitalista. Sovint s'identifiquen amb smbols que inclouen la "A" d'anarquisme en un cercle i amb colors com el negre o el roig i el negre.

Els pensadors clssics ms rellevants sn Proudhon, Bakunin i Kropotkin, sent el primer el fundador del mutualisme, el segon de l'anarquisme collectivista i el tercer de l'anarquisme comunista. A la fi del segle XIX, sorgeix una variant individualista basada en la filosofia de Max Stirner. Aquest nou corrent marca la diferncia entre l'anarquisme clssic i l'anarcoindividualisme.

L'acrcia nega que es necessiti un poder i una autoritat poltica, i creu que cal combatre'ls per a suprimir-los. De manera semblant, l'anarquisme clssic s una ideologia poltica de caire social o tamb socialista que considera l'Estat com una estructura mitjanant la qual una minoria privilegiada oprimeix a l'mplia majoria de la poblaci, i que per tant per a alliberar a les majories cal destruir. Amb la destrucci de l'Estat la classe social privilegiada ja no podria defensar la propietat privada dels mitjans de producci, i per tant aquests quedarien automticament al servei del poble. Alhora, altres formes de coerci com la religi institucionalitzada desapareixerien. Una nova societat sense autoritat, classes ni coerci de cap tipus sorgiria, on l'individu seria lliure i igual als seus semblants, vivint en una societat unida en solidaritat i fraternitat.

L'anarquisme clssic propugna que la societat s la que defineix i forma als individus, contrriament a l'anarquisme individualista, que es centra en la idea que l'individu, a l'unir-se amb altres individus, forma la societat. Ja que l'objectiu s la llibertat de l'individu, el canvi social s necessari, ja que noms en una societat lliure els individus poden ser lliures. Si b l'anarquisme clssic confia en la bondat de les persones, essent la injustcia social la causa major de la seva maldat, en cas de qu qualsevol individu viols l'inters del collectiu, aquest seria l'encarregat de reprimir-lo o reeducar-lo, sempre sense crear una estructura de repressi estable, que s'identificaria amb l'Estat.

La similitud de l'anarquisme clssic amb el comunisme duu a nombroses confusions. Primer de tot, no tots els anarquistes socials sn comunistes (Bakunin, per exemple, era collectivista i no comunista). Segon, no tots els comunistes sn anarquistes, o en altres paraules, hi ha comunistes que no sn anarquistes sin marxistes (avui en dia el terme "comunista" s'aplica com a sinnim de marxista, fet que confon encara ms les coses). Tanmateix, la relaci entre marxistes i anarquistes (comunistes o no) tamb duu a nombroses confusions. La principal diferncia entre aquests dos s que mentre que pels anarquistes la destrucci de l'Estat faria desaparixer automticament la societat de classes, per als marxistes la majoria (identificada amb el proletariat) hauria de conquerir l'estructura de l'Estat i utilitzar-la per a la destrucci de la classe dominant. Amb el temps, aquest Estat proletari s'aniria dissolent, ja que la seva utilitat (la dominaci de classe) desapareixeria. Per als anarquistes, aix s impossible, i l'existncia de l'Estat perpetuaria la dominaci d'una minoria sobre la majoria.

L'anarquisme clssic inclou tres variants clssiques:

 El mutualisme;
Pierre-Joseph Proudhon, considerat el pare de l'anarquisme en general, s l'autor de la teoria econmica mutualista. El mutualisme propugna que l'economia estigui organitzada entorn al mercat lliure entre productors, la producci sent controlada pels propis productors. Tanmateix, el sou d'un treballador ha de ser equivalent al producte del seu treball, i el preu d'un producte ha de ser equivalent al seu cost de producci.

 El collectivisme anarquista;
El collectivisme anarquista s normalment associat a Mikhal Bakunin i la secci anarquista de la Primera Internacional (1864-1876). Els anarquistes collectivistes s'oposen a la propietat privada dels mitjans de producci i propugnen la seva collectivitzaci. Els mitjans de producci serien administrats per assemblees de treballadors a travs d'un sistema anomenat democrcia directa, i totes les assemblees estarien federades en una gran federaci que inclouria totes les branques de la producci. Els treballadors rebrien una compensaci equivalent al temps dedicat al procs de producci. 

 El comunisme anarquista;
Pyotr Kropotkin s el pensador ms associat a aquesta posici, seguit d'Alexander Berkman, Emma Goldman i Errico Malatesta. Com els anarquistes collectivistes, els anarquistes comunistes creuen en la propietat comuna dels mitjans de producci. El que diferncia aquestes dues postures s que, si els anarquistes collectivistes creuen que el treballador hauria de rebre un sou equivalent al temps dedicat al procs de producci, els anarquistes comunistes creuen que la compensaci no depn del temps dedicat a la producci, sin de la necessitat del treballador en qesti. s a dir, no s que un treballador tingui dret al producte del seu treball sin que t dret a satisfer les seves necessitats. D'aquesta manera, cadasc donaria el millor de s mateix en el procs de producci i el producte total de la producci seria disponible per a tots sense cap tipus de restricci. Aquest sistema econmic implicaria l'abolici del diner i la implantaci d'un sistema d'intercanvi lliure, on el valor de les coses dependria de la necessitat.


 L'acci directa .
En l'anarquisme clssic, el rebuig com cap a l'Estat i tota forma d'autoritat o jerarquia (com pot ser la divisi entre dirigents i dirigits en un sindicat) implica el seguiment d'estratgies similars (excepte quan aix implica un judici de valor sobre la propietat privada). Aqu s on es troba la diferncia fonamental entre l'anarquisme clssic i el marxisme; si els dos corrents volen arribar a una societat lliure i igualitria, el marxisme proposa l's de l'Estat per la classe obrera com a transici, mentre que l'anarquisme rebutja aquesta estratgia amb l'argument que aquesta transici no s necessria i sobretot expressant el perill d'una dictadura a mans d'una nova elit.

Acci directa s el nom que rep l'estratgia anarquista, basada en el rebuig de tot sistema provinent de l'Estat com la democrcia representativa, tota negociaci amb la patronal, tot sistema burocrtic, i en alternatives com l'autogesti, l'educaci llibertria, la desobedincia civil i, en alguns casos, la violncia.

 Antiautoritarisme;
L'antiautoritarisme s l'oposici a l'autoritarisme, s a dir, a all que es defineix com concentraci de poder en un lder o en una elit, o la doctrina que defensa l'absolutisme en el govern, com en les autocrcies, en el despotisme, les dictadures i en el totalitarisme. Alguns anarquistes anomenen als marxistes "socialistes autoritaris", ja que el marxisme propugna la creaci d'un Estat proletari que duria a terme la revoluci.

 Autogesti;
L'autogesti s la gesti directa d'una organitzaci pels seus propis membres. En el cas d'una empresa, els seus treballadors sn propietaris per parts iguals i alhora empresaris, compartint riscos i alhora beneficis. Les decisions sn preses normalment a travs d'un sistema de democrcia directa o en un marc de consens a travs d'assemblees.

 Federalisme;
Per tal d'impedir la concentraci de poder i assegurar l'autonomia dels diferents sectors de la societat (assemblees de treballadors, per exemple) sense comprometre la cooperaci i la solidaritat entre aquests sectors, els anarquistes utilitzen prctiques federalistes. Els diferents sectors de la societat cooperen com a iguals per voluntat prpia, podent abstenir-se en qualsevol moment de cooperar.

 Pedagogia llibertria;
L'educaci s un pilar fonamental de la lluita antiautoritria. El moviment anarquista usa l'educaci per tractar de construir l'individu lliurepensador, conscient, i crtic que sia capa de construir la futura societat anarquista. Mitjanant molts de recursos com ateneus llibertaris, publicacions peridiques, edici i difusi de texts, creaci d'alternatives educatives a les establertes, etc.

 Desobedincia civil;
Per tal d'afeblir l'autoritat de l'Estat, els anarquistes proposen ignorar sistemticament les lleis que els diferents governs imposin, guiant-se noms per l'estricta tica personal o collectiva. A llarg termini, aix hauria de suposar la inviabilitat de l'aparell repressiu de l'Estat, i la seva dissoluci.

La desobedincia civil implica accions no-violentes i coordinades amb el mxim nombre de persones possible, amb l'objectiu de qu l'Estat es vegi desbordat a l'hora de reprimir a les masses.

Aquesta forma de lluita tamb es proposada per altres moviments, de carcter pacifista, per tal d'aconseguir determinats drets individuals o collectius.

 Violncia ;
Segons els anarquistes l'Estat o qualsevol instituci que ostenta poder engendra violncia, degut a que aquells que ostenten el poder sn els que coarten la llibertat dels altres individus. Si b alguns anarquistes sn partidaris de l's de la violncia com un mitj per aconseguir els seus fins, a l'actualitat la majoria estan vinculats a moviments pacifistes. 

L'anarquisme va aconseguir publicitat massiva per primera vegada durant la segona revoluci industrial, quan alguns anarquistes assassinaren als lders russos el 1881; en la repblica francesa (1894); a Itlia (1900), i en els Estats Units (1901). Sn exemples d'alguns grups anarquistes violents: el nihilisme, l'insurrecionisme itali, i les cllules anarquistes que atacaren els reis a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Algunes tendncies anarquistes notablement no-violentes sn el cristianisme llibertari, i l'anarcopacifisme. La convicci de qu l's de la violncia suposa repetir patrons de poder i autoritat els duu a rebutjar qualsevol tipus de violncia, i proposen altres tipus de lluita.

Anarquistes ms coneguts.
Pierre-Joseph Proudhon;
Mikhal Bakunin;
Piotr Kropotkin;
Max Stirner;
Buenaventura Durruti;
Errico Malatesta;
Rudolf Rocker;
Alexander Berkman;
Nestor Makhno;
Emiliano Zapata;
Pietro Gori;

Vegeu tamb.
Federaci Anarquista Ibrica;
Confederaci Nacional del Treball;
Confederaci General del Treball;
Anarcoindividualisme;
Comunisme llibertari;
Simbologia anarquista;
Anarcoindependentisme;

Enllaos externs.
 Vdeo de l'homenatge pstum a Carles Fontser.;
 Anarquisme en filosofia, explicat per Joan Vergs;
 Marxisme i Anarquisme;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15903" title="Contrabaix" nonfiltered="2219" processed="2201" dbindex="7229">


Un contrabaix s un instrument de corda fregada. s el ms greu d'aquesta famlia. T elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el viol, per tamb ha heretat caracterstiques que sn ms prpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant de 1'85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. 

Es fa sonar amb l'arc, encara que les cordes tamb poden ser -i, de fet, s habitual que ho siguin- polsades en pizzicato. L'arc es pot agafar d'acord amb dues tcniques: la francesa que s com en els altres instruments de la seva famlia, i l'alemanya en qu el palmell de la m es colloca perpendicular l'arc. Les tipologies d'arc utilitzades en un cas i en l'altre tamb sn diferents.

s un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clssic, i passant per molts tipus de grups de msica tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdev el baix ms idoni. Entre aquests es troba la cobla.

Tradicionalment, el contrabaix ha tingut quatre cordes; modernament, per, els contrabaixos d'orquestra es construeixen amb cinc, mentre que en algunes cobles encara resten instruments de tres cordes, encordats amb cordes de tripa, i amb un perfil diferent, ms allunyat del del viol i ms proper al de la guitarra. s aquest el tipus de contrabaix que normalment es coneix amb el nom de berra. Les cordes estan afinades per quartes i no pas per quintes com en la resta d'instruments occidentals de corda fregada, caracterstica que l'apropa a la viola d'arc. El claviller tamb s en forma de voluta com en el viol, per les clavilles no entren a pressi com en aquest, sin que van roscades.

Fins fa unes dcades hi havia hagut la tradici que els instrumentistes que tocaven el violoncel, toquessin tamb el contrabaix. Modernament aquesta tradici s'ha canviat i s fins a cert punt freqent -si ms no en l'mbit de la msica popular- que qui toca el contrabaix, toqui tamb el baix elctric. Un cas prou conegut s el del cantant i compositor de msica pop Sting. 

Donada la seva tessitura greu i una certa limitaci en l'expressivitat i per a l'execuci de notes rpides i passatges de virtuosisme, el contrabaix ha estat poc utilitzat com a instrument solista. En aquest terreny destaquen els concerts per a contrabaix i orquestra de Carl Ditters von Dittersdorf o el duet per a violoncel i contrabaix de Rossini.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15908" title="Almassora" nonfiltered="2220" processed="2202" dbindex="7230">

Almassora s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita al nord Castell de la Plana, a l'est la mar Mediterrnia, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda.

 Geografia .
Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfcie del terme s plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del sec. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilmetres de la poblaci, desembocant aquest ltim en la Mediterrnia desprs de cinc quilmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, s parcialment d'arena i t una longitud de quatre quilmetres, poblada en estiu per una ampla colnia estiuenca. La seua agricultura s principalment de cultius de regadiu, abastit a travs de les diverses squies que prenen les aiges del Millars des d'un assut; les collites sn majoritriament de taronges i hortalisses, mentre en el sec hi ha especialment garroferes i ametlers.

 Nuclis .
 Almassora;
 La Platja;
 L'Horta;
 El Sec;
 Polgon industrial;

Histria.
Al terme s han trobat restes de les diferents cultures des del Paleoltic Superior, mesoltic, del Bronze, necrpolis del Ferro i ibera, squies romanes. Aix no obstant, el seu emplaament actual s d'origen musulm, i en aquesta poca fou una plaa d'alguna importncia. D aleshores data un castell, emplaat sobre les runes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingu carta de pobla a Furs d'Arag. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura per tamb ha estat motiu de diferents plets amb els pobles vens per l'aprofitament de les seues aiges; per aqueix motiu el 1616 va construir-s hi una canal per dur l'aigua a la poblaci.

 Toponmia .
El nom d'aquesta vila el va rebre del clebre Almansor, califa de Crdova, el qual va tindre el seu palau en aquesta poblaci. Va fer d'aquesta vila un lloc fort, amb un castell distant un quilmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les runes de la qual existeixen en l'actualitat, contiges a la via frria que condueix de Valncia a Barcelona. 

 Demografia .


 Economia .
La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.

La indstria ha tingut un fort creixement, especialment la de cermica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcci d'un ample polgon que atn totes les indstries i on s'han de destacar les de l'elaboraci de la mel, una estaci meteorolgica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicaci de les principals formes d'exportaci de ctrics.

 Administraci .


 Patrimoni histric .



El Raval i la Vila. Amb magnfics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
Pont de Santa Quitria. Declarat BIC en 1981.
Restes del pont de La Pila, de 1278.
Zona arqueolgica del torrell de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.
L Assut, de 1886, que recull les aiges per al reg de les hortes de Castell i Almassora.
Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
Ermita de santa Quitria. De 1682,tot i que ja est documentat  en 1330 l'existncia d'un temple. Quan la pesta del segle XVII s utilitz com a refugi i hospital. Tamb en el XIX, quan la guerra del Francs, va ser hospital de sang.
Esglsia de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
Tamb trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'aquestes contrades una terra ubrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidrulics, squies, etc.
Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Camins d'origen prerom; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueolgics que ja hem esmentat abans.
Museu Municipal amb una bona mostra arqueolgica.

 Llocs d'inters .
 Les Goles del Millars. Desembocadura del riu Millars protegit amb la figura de "Paisatge protegit".

 Festes i celebracions .
 Santa Quitria. El 22 de maig. Destaca el Romiatge a l'ermita, la cavalcada del Preg, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arrs en caldera i "els bous embolats".
 Mare de Du del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeda setmana de festejos on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Setmana Santa. Hi ha processons amb les cofradies del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
 Sant Joan.  Se celebra el solstici d'estiu.

 Personatges illustres .
 Antoni Jorques, Antoniet, pilotari.
 Jos Manuel Pesudo, futbolista del Futbol Club Barcelona i el Valncia Club de Futbol.
 Toms Llorens, Director del museu Reina Sofa i Conservador del museu Thyssen-Bornemisza;

 Vegeu tamb .
 Club Deportivo Almassora;
 Estaci d'Almassora;
 rea metropolitana de la Plana;

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Pgina del Servei de Dinamitzaci Lingstica d'Almassora, inclou un enlla al Certamen Literari Vila d'Almassora;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15910" title="La Panderola" nonfiltered="2221" processed="2203" dbindex="7231">


La Panderola s el nom que es don a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castell a Onda. El 1882, es va fer pblic el projecte de construcci d'aquest tramvia, que reb el nom del escarabat panderola, per la seua forma.

A les cinc de la matinada de l'1 d'agost del 1.889, la Panderola va fer el seu primer recorregut de prova entre Castell i Almassora; i va ser acollida entre vtols dels ciutadans. L'alcalde, va prometre, sense que ning no ho esperara, una srie de millores urbanstiques: plantaci d'arbres pels carrers dels ravals; construcci de fonts a les places, llavadors, abeuradors.... i una albereda-passeig; i finalment, el trasllat del cementeri.

Almassora va donar 15.000 pessetes (90,15 euros) a l'empresa de la Panderola per haver fet passar el trajecte pel poble i per establir en ell una estaci per a passatgers i mercaderies.

La inauguraci oficial va tindre lloc el segent 31 d'octubre: el comboi va ser rebut pel poble en massa, encapalat per les autoritats i acompanyats tots per la Banda de Msica; i el llanament d'una gran traca.

Al febrer de 1891, la Panderola es va cobrar la primera vctima: un home, a qui els metges N Enrique Beltrn i En Juan Bautista Ballester Bort, li van haver d'amputar una cama.

Estigu a punt de desaparixer l'any 1931 quan la companyia abandon la concessi i se n'havia de fer crrec l'Estat, per finalment continu prestant servei. No seria fins l'1 de setembre de 1963 quan deixaria de fer-ho. L'ltim viatge oficial des de Castell fou a les 21:30 hores del 31 d'agost. La Panderola deixava de donar servei desprs de 75 anys, un servei pioner i d'incalculable valor per al desenvolupament de la Plana.

Existeix encara una canoneta prou coneguda en les comarques del Nord del Pas Valenci sobre este tramvia:







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15911" title="Panderola" nonfiltered="2222" processed="2204" dbindex="7232">

Transport: la Panderola era el nom popular d'un tramvia de Castell de la Plana.
Zoologia: Nom valenci de la panerola.
Indumentaria: Vestit de gala dels fallers, vegeu panderola (vestit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15913" title="Arg" nonfiltered="2223" processed="2205" dbindex="7233">
L'arg s un element qumic de nombre atmic 18 i smbol Ar. s el tercer dels gasos nobles, incolor i inert com ells, constitueix entorn de l'1% del aire.

 Caracterstiques principals .
T una solubilitat en aigua 2,5 vegades la del nitrogen i la del oxigen. s un gas monoatmic inert, incolor i inodor tant en estat lquid com gass. No es coneixen compostos verdaders de l'arg, havent-se anunciat un compost amb fluor molt inestable l'existncia de la qual encara no s'ha provat. L'arg pot formar clatrats amb aigua quan els seus toms queden atrapats en una xarxa de molcules d'aigua.

 Histria .
Henry Cavendish, al 1785, va exposar una mostra de nitrogen a descrregues elctriques repetides en presncia d'oxigen per a formar xid de nitrogen que posteriorment eliminava i va trobar que al voltant de l'1% del gas original no es podia dissoldre, afirmant llavors que no tot el aire flogisticat (aire sense oxigen) era nitrogen. Al 1892 Lord Rayleigh va descobrir que el nitrogen atmosfric tenia una densitat major que el nitrogen pur obtingut amb mtodes qumics. Raleight i Sir William Ramsay van demostrar que la diferncia es devia a la presncia d'un segon gas poc reactiu ms pesat que el nitrogen, anunciant el descobriment de l'arg (del grec      (argos), inactiu, vague o peress) al 1894, anunci que va ser acollit amb fora escepticisme per la comunitat cientfica.

Al 1904 Rayleight va rebre el premi Nobel de Fsica per les seues investigacions sobre la densitat dels gasos ms importants i el descobriment de l'existncia de l'arg.

 Abundncia i obtenci .
El gas s'obt per mitj de la destillaci fraccionada de l'aire liquat, en el que es troba en una proporci d'aproximadament el 0,94%, i posterior eliminaci de l'oxigen residual amb hidrogen. L'atmosfera marciana cont un 1,6% d'Ar-40 i 5 ppm d'Ar-36.; la de Mercuri un 7,0% i la de Venus traces.


 Istops .
Els principals istops d'arg presents a la Terra sn Ar-40 (99,6%), Ar-36 i Ar-38. L'istop K-40, amb una perode de semidesintegraci d'1,205109 anys, es desintegra un 11,2% a Ar-40 estable per mitj de captura electrnica i desintegraci  + (Emissi d'un positr), i el 88,8% restant a Ca-40 per mitj de desintegraci  - (emissi d'un electr). Aquests rtios de desintegraci permeten determinar l'edat de roques.

En l'atmosfera terrestre, l'Ar-39 es genera per bombardeig de rajos csmics principalment a partir de l'Ar-40. En entorns subterranis no exposats es produeix per captura neutrnica del K-39 i desintegraci   del calci.

L'Ar-37, amb una vida mitjana de 35 dies, s producte del decament del Ca-40, resultat d'explosions nuclears subterrnies.

 Enllaos externs .

 Enciclopdia Lliure ;
 webelements.com - arg ;
 environmentalchemistry.com - arg ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15916" title="Le Ptomane" nonfiltered="2224" processed="2206" dbindex="7234">
Joseph Pujol (o Josep Pujol), conegut amb el nom artstic de Le Ptomane, nasqu l'1 de juny de 1857, a Marsella, d'una famlia d'origen catal.

Va ser fams en la societat francesa i parisina per la seua habilitat per a fer un espectre increble de sons amb el seu anus, d'ac el nom de Le Ptomane, el mestre de la Petomania. Les seues sessions al Moulin Rouge causaren gran impressi en la societat francesa de finals del segle XIX.

Enllaos externs.
Joseph Pujol - Le Petomane ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15933" title="Magnesi" nonfiltered="2225" processed="2207" dbindex="7235">

El magnesi (element qumic de smbol: Mg, i nombre atmic 12) s un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. s el vuit element ms abundant a la natura. La seva densitat s 1,74 i per tant la menor de tots els metalls, si exceptuam el liti i el berilli. Es fon a 650  i es volatilitza a 1.120 .

En aire sec s mantn inalterable per en presncia d'humitat es cobreix d'una capa d'xid que evita que l'oxidaci posterior.

Amb el foc s'encn amb una flama blanca molt viva.

Es dctil i malleable, i resulta imprescindible per la fabricaci de aliatges lleugers molt tils per l'aviaci.

Usos.

Els composts de magnesi, en primer lloc l'xid de magnesi, sn emprats principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'xid de magnesi junt amb altres components s'empren tamb a l'agricultura, i a les indstries qumiques i de la construcci. Aliat amb l'alumini s'usa per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi sn usats tamb en components estructurals dels autombils i de maquinaria. Un s d'aquest metall es tamb l'eliminaci dels sulfurs en el ferro i l'acer.

Altres usos sn:
Additiu en propellents convencionals.
Obtenci de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
Agent reductor en l'obtenci de urani i altres metalls a partir de les seves sals.
L'hidrxid de Magnesi(Mg(OH)2, tamb anomenat llet de magnsia), el clorur de magnsi (MgCl2), el sulfat de magnesi (MgSO4, o sals Epsom) i el citrat s'empren en medicina.
La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) s utilitzat pels atletes, com gimnastes i aladors de pes, per a millorar l'adherncia dels objectes. Els escaladors l'utilitzen per a millorar l'adherncia de les mans a la roca.
Altres usos inclouen flaixos fotogrfics, pirotcnia i bombes incendiries.

 Rol biolgic .
El magnesi s important per a la vida, tant d'animal com vegetal. La clorofilla s una substncia complexa de porfirina i magnesi que interv en la fotosntesi.

s un element qumic essencial per a l'home; la major part del magnesi es troba en els ossos i els seus ions exerceixen papers d'importncia en l'activitat de molts coenzims i en reaccions que depenen del ATP. Tamb exercix un paper estructural, l'i de Mg2+ t una funci estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN.

En funci del pes i l'alada, la quantitat diria recomanada s de 300-350 mg, quantitat que pot obtindre's fcilment ja que es troba en la majoria dels aliments, sent les fulles verdes de les hortalisses especialment riques en magnesi.

Contingut en magnesi d'alguns aliments;
Espinacs (1/2 tassa) = 80 mg (milligrams);
Llet descremada (1 tassa) = 40 mg;

 Histria .
El nom procedix de magnsia, que en grec designava una regi de Tesslia. L'angls Joseph Black, va reconixer el magnesi com un element qumic al 1755. Al 1808 Sir Humphrey Davey va obtindre metall pur per mitj d'electrlisi d'una mescla de magnsia i xid de mercuri (II) (HgO)

 Abundncia i obtenci .
El magnesi s el sptim element ms abundant en l'escora terrestre, no obstant no es troba lliure, encara que entra en la composici de ms de 60 minerals, sent els ms importants industrialment els dipsits de dolomia, magnesita, brueta, carnalita i olivina.

En els Estats Units el metall s'obt principalment per electrlisi del Clorur de magnesi (MgCl2), obtingut de salmorres i aigua de mar. Mtode que ja emprava Bunsen;

En el ctode: Mg2+ + 2 e-   Mg ;
En l'node: 2 Cl-   Cl2 (gas) + 2 e-;

 Istops .
El magnesi-26 s un istop estable que s'empra en la dataci geolgica, igual que l'Al-26. En les inclusions riques en calci i alumini (CAI en angls) d'alguns meteorits, els objectes ms antics del sistema solar, s'han trobat quantitats de Mg-26 majors de les esperades que s'atribuxen a la desintegraci de l'Al-26. Aquests objectes, quan s'han desprs en etapes primerenques de la formaci dels planetes i asteroides no han patit els processos geolgics que fan desaparixer les estructures condrtiques(formades a partir de les inclusions) i per tant guarden informaci sobre l'edat del sistema solar.

En els estudis es van comparar els rtios Mg-26/Mg-24 i Al-27/Mg-24, per a determinar aix, de forma indirecta, la relaci Al-26/A-27 l'incial de la mostra en el moment en qu est es va separar de les regions de pols de la nebulosa presolar a partir de la que es va formar el nostre sistema solar.

 Precaucions .
El magnesi s extremadament inflamable, especialment si est pulveritzat. Reacciona exotrmica i rpidament en contacte amb aire o aigua pel que ha de manipular-se amb precauci. El foc, de produir-se, no s'haur d'intentar apagar amb aigua; sols un extintor per a focs del tipus D (sodi, alumini, reactius,...) o sigui extintors de pols especfic o CO2.

 Enllaos externs .

 webelements.com - magnesi ;
 environmentalchemistry.com - magnesi ;
Dietary Magnesium ;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15934" title="Bandera de les Llosses" nonfiltered="2226" processed="2208" dbindex="7236">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida diagonalment en barra. La part superior i al pal, de color verd, i la inferior i al vol, de color groc. Al cant del pal, dues llosses de color groc, creuades en sautor damunt les diagonals d'un quadrat imaginari d'altura d'1/2 de la bandera i separat de l'angle per 1/18.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 3 de novembre de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15935" title="Escut d'Ogassa" nonfiltered="2227" processed="2209" dbindex="7237">


L'escut oficial d'Ogassa t el segent blasonament:

Escut caironat partit: de sable i d'argent; ressaltant sobre el tot una espasa de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 6 de novembre de 1995 i publicat en el DOGC el 17 del mateix mes.

L'espasa s l'atribut de sant Mart, patr del poble. Els esmalts, sable i argent, sn els de les armes del monestir de Sant Joan de les Abadesses, al qual pertanyia Ogassa des del segle XI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15936" title="Bandera d'Ogassa" nonfiltered="2228" processed="2210" dbindex="7238">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en dues parts verticals iguals, negra la del pal i blanca la del vol; al centre, l'espasa de l'escut, blanca quan descansa en la part negra i negra quan descansa en la part blanca.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 19 de febrer de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15937" title="Escut de Pardines" nonfiltered="2229" processed="2211" dbindex="7239">


L'escut oficial de Pardines t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una vall d'or amb 4 pals de gules, acompanyada d'una estrella d'argent dins un llunell d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 15 de setembre del 2000.

L'estrella i els llunells d'argent sn una allusi al protomrtir sant Esteve, patr del poble. La primera partici, ondada, de sinople representa la vall de Pardines, per on discorre el riu Segadell. Els quatre pals o armes reials de Catalunya de la segona partici recorden que la localitat va pertnyer a la corona des del segle XIV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15938" title="Escut de Planoles" nonfiltered="2230" processed="2212" dbindex="7240">


L'escut oficial de Planoles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 palmes d'or passades en sautor acompanyades, a la destra, d'un sautoret d'or i, a la sinistra, de 2 ciris d'or encesos de gules passats en sautor; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 4 de juliol de 1985.

Les dues palmes creuades sn un senyal tradicional de les armes del poble i fan allusi al mrtir sant Vicen, patr de Planoles, tamb representat pel sautor. Les dues espelmes creuades sn l'atribut de sant Marcel, patr de Plans, l'altre poble principal del municipi, annexat el 1967. Els quatre pals de Catalunya recorden que la localitat fou una batllia reial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15939" title="Escut de Queralbs" nonfiltered="2231" processed="2213" dbindex="7241">


L'escut oficial de Queralbs t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un bord de pelegri d'argent posat en pal que porta una carbassa de pelegr ataronjada lligada al travesser, acompanyat de 2 rocs d'argent un a cada costat. Per timbre, una corona mural del poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

El bord de pelegr s l'atribut de sant Jaume, patr de la localitat. Els dos rocs d'argent sn un senyal parlant relatiu al nom del poble: Queralbs s una derivaci de "quers albs", o rocs blancs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15942" title="Escut de Sant Pau de Segries" nonfiltered="2232" processed="2214" dbindex="7242">


L'escut oficial de Sant Pau de Segries t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una espasa de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de febrer de 1992 i publicat en el DOGC el 26 del mateix mes.

L'espasa s l'atribut de sant Pau, patr del poble. A sota hi ha la representaci de la vall del Ter, on s'aixeca la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15943" title="Bandera de Sant Pau de Segries" nonfiltered="2233" processed="2215" dbindex="7243">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb dos triangles rectes verds d'altura igual a 1/2 de la bandera posats al pal i al vol en l'extrem inferior del drap i tocats de la punta en l'extrem inferior de l'eix vertical central. Al mig una espasa vermella, d'altura de 7/9 i amb la fulla cap a dalt.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 20 de juliol de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15944" title="Escut de Setcases" nonfiltered="2234" processed="2216" dbindex="7244">


L'escut oficial de Setcases t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 7 cases d'argent posades 2.3.2. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de setembre de 1993 i publicat en el DOGC el 4 d'octubre del mateix any.

Les set cases sn un senyal parlant referit al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15945" title="Bandera de Setcases" nonfiltered="2235" processed="2217" dbindex="7245">

La bandera oficial d'Setcases (Ripolls) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb set pals blancs cadascun de gruix 1/15 de la llargria del drap.

Els set pals blancs representes les set cases de l'escut.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 23 de desembre de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15946" title="Escut de Toses" nonfiltered="2236" processed="2218" dbindex="7246">


L'escut oficial de Toses t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una palmera arrencada de sinople acompanyada de 2 escudets triangulars curvilinis de gules carregats d'una creu plena d'argent un a cada costat. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat l'1 d'abril de 1985 i publicat en el DOGC el 14 de juny del mateix any.

La palmera s l'atribut de sant Cristfol, patr de la localitat. Els escudets a banda i banda porten les armes dels Urtx, primers senyors de la baronia de Toses, tamb representada per la corona dalt de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15947" title="Bandera de Toses" nonfiltered="2237" processed="2219" dbindex="7247">

La bandera oficial de Toses (Ripolls) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una creu plena blanca el gruix dels braos de la qual s d'1/6 de l'alria del drap, ressaltant sobre el centre una palmera verda d'altura 4/6 de la del drap.

El disseny de la palmera pot ser artstic. s el smbol de Sant Cristfol, patr del poble, i est relacionat amb els smbols de Cunit i Campdevnol.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 14 de novembre de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15951" title="Josep Pujol" nonfiltered="2238" processed="2220" dbindex="7248">

Josep Pujol i Juh, escultor catal.
Josep Pujol i Brull, arquitecte i intellectual catal.
Joseph Pujol, Le Ptomane, artista francs conegut per la seva habilitat produint tota classe de sons amb l'anus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15957" title="Castell" nonfiltered="2239" processed="2221" dbindex="7249">


Geografia:
Castell d'Empries, municipi de l'Alt Empord.
Castell de Farfanya, municipi de la Noguera.
Castell de la Plana, capital de la Plana Alta i de la provncia de Castell.
Castell de la Ribera, municipi de la Ribera Alta, tamb conegut com a Vilanova de Castell.
Castell de Rugat, o Castell de les Gerres, municipi de la Vall d'Albaida.
Provncia de Castell, una de les provncies administratives del Pas Valenci.
Esports;
CE Castell, club de futbol de Castell de la Plana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15958" title="Castell de la Plana" nonfiltered="2240" processed="2222" dbindex="7250">


Castell de la Plana s la  capital de la comarca de la Plana Alta, i que tamb dna nom a la Provncia de Castell, de la qual tamb n's capital. T denominaci oficial bilinge, Castell de la Plana/Castelln de la Plana.

Limita amb Borriol, Benicssim, Almassora, l'Alcora i Onda.

 Geografia .
Es conjuguen dos tipus de paisatges: d'un costat el seu litoral de 14 km. dotat de fines i clides platges amb una important oferta hotelera, destacant la de la Pineda al Nord i molt prop de la platja el Paratge Natural del Parc de la Pineda, i al Sud la Platja del Serrallo. A 30 milles del Grau es distingeixen les Illes Columbretes, 14 illots d'origen volcnic, declarades Parc Natural Protegit. El sector nord del terme conforma el seu altre paisatge, envat per les estribacions del nucli muntanyenc de la serra del Desert de les Palmes.

 Clima .

Castell compta amb un clima mediterrani en el qual les precipitacions mximes es concentren al principi de la tardor, com a conseqncia de la gota freda. Els hiverns sn suaus i els estius clids, i durant tot l'any l'oscillaci trmica diria s escassa.

 Histria .
La ciutat es fund sobre el castell rab del Fadrell, construt sobre un tossal en les estribacions de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1233, repartint-se a Ximn Prez d'Arens. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.

A l'edat mitjana, la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'esglsia (que passaria a ser concatedral a meitat del segle XV). Fou el 1366 quan la imatge de la Mare de Du del Lled, posteriorment patrona de la Vila, fou suposadament trobada pel llaurador Perot de Granyana.

En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dna suport a l'arxiduc Carles d'ustria a la Guerra de Successi Espanyola, sent sotmesa, com la resta del Regne de Valncia, per les tropes de Felip V.

Al segle segent, es fan afonar les muralles i la ciutat comena una lenta expansi, que es veu frenada per les guerres de la independncia i les guerres carlistes. En 1833, s'estableixen els lmits provincials definitius i Castell de la Plana passa a ser capital de la Provncia de Castell, tot que inclogu, durant uns anys, algunes poblacions ara en la Provncia de Terol.

En la segona mitat del XIX, la ciutat comena un desenvolupament ms important. Es construeixen edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplia el port i s'obrin les avingudes que comuniquen amb la mar.
L'enlla ferroviari amb Valncia i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mijtanant el popular tramvia La Panderola, sn les noves comunicacions de la indstria cermica i del taulell.

En l'actualitat, Castell de la Plana s una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida ms alts de tot el Pas Valenci.

 Demografia .

Castell de la Plana compta amb 172.624 habitants (INE 2007); es tracta de la quarta ciutat ms poblada del Pas Valenci i la primera de la provncia de Castell. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la poblaci provincial.

A ms, l'rea metropolitana de Castell, que inclou tamb als municipis de Vila-real, Borriana, Almassora, Benicssim, i Borriol, compta amb 298.678 habitants (INE 2007).

Castell de la Plana ha registrat un notable creixement demogrfic en l'ltima dcada, degut fonamentalment a la immigraci estrangera. El 17,08% de la poblaci de la ciutat s de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el collectiu for predominant el romans, amb 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

 Economia .
s una ciutat costanera, amb un port i una indstria importants. Consta d'una universitat de recent creaci, la Universitat Jaume I. L'economia castellonenca est molt diversificada. La fertil horta de La Plana poblada de tarongers, en l'actualitat s una ciutat en ala amb una indstria i artesania d'alta qualitat.

 Agricultura .
El terme municipal de Castell t una superfcie dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectrees, de les quals 8500 hectrees sn de regadiu i 1000 de sec. Quant al regadiu 3500 hectrees pertanyen a la Comunitat de Regants del Pant de M Cristina, del que obtenen l'aigua de l'esmentat pant que es nodrix de de la Rambla de la Viuda i del poc cabal que aporta el riu Llucena i que desborda del pant de l Alcora. A part, la dita comunitat rep tamb aigua del riu Millars a travs del canal de la cota 100 en el seu marge esquerre i d'alguns pous.

Altres 3000 hectrees corresponen a la Comunitat de Regants de Castell, tamb conegut com Sindicat de Regs de Castell. Es tracta d'una comunitat de reg tradicional, amb ms de 800 anys d'histria i que es nodrix per als seus cultius, exclusivament del riu Millars a travs de l'Assut de Santa Quitria que deriva l'aigua en la seua entrada a Castell per la squia Major.

Els cultius ms importants sn, en les zones de sec, les garroferes i els ametlers , estant estos cultius prcticament abandonats en els ltims anys a causa de l'escs rendiment en l'actualitat d'estos cultius.

Quant a les zones de regadiu, el cultiu estrella s, sens dubte, els ctrics, encara que tamb hi ha algunes parcelles dedicades a les hortalisses, principalment: carxofes i tomaques, a ms de melons, escaroles, porros, apis, encisams, per en menor quantia.

La comercialitzaci de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i a exportaci a pasos europeus i nord-americans.

 Indstria .
Castell depn moltssim de dos sectors: la cermica i els seus voltants i la construcci. La importncia de la indstria taulellera o de la cermica no es exclusiva del municipi sin que, s'expandeix per l'altres poblacions de La Plana com Vila-real, Onda o l'Alcora que, amb la capital, formen un vertader rombe geogrfic especialitzat amb aquest sector. La concentraci d'aquestes industries comena a ser notable a partir dels anys 30 del segle passat i el boom de la construcci dels anys setanta reactivaren el sector. La creaci de grans empreses augmentaren la mida de les inversions en noves tecnologies.

La construcci del gasoducte procedent de Barcelona en 1980 obriren les portes al gas natural, font d'energia mes neta que va dirigir el creixement dels anys segents. La matria prima (l'argila) es troben a les pedreres properes de l'Alcora i Onda, encara que tamb s'importa caol de la provncia de Terol i de la comarca valenciana dels Serrans.

Al voltant d'aquest motor econmic tamb han crescut altres empreses auxiliars com les industries qumiques.

Altra especialitzaci tradicional de la indstria castellonenca s la del sector txtil, i concretament el subsector de la confecci de pantalons vaquers i altres peces de vestir, amb forta especialitzaci en les calces.

El port del Grau de Castell ha servit com a porta d'eixida i entrada  de mercaderies.

 Comer .

El comer de Castell s clau a l'economia local, al tractar-se d'una capital provincial. Destacar la recent aperura d'un important centre comercial com "El Corte Ingls".

 Administraci .









Alguns dels alcaldes de Castell abans de 1979 han estat:
 Jos Morell del Pozo 1920-1922;
 Francisco Ruiz Cazador 1923-1925;
 Norberto Ferrer Calduch 1927;
 Jos Pascual Viciano 1929-1930;
 Manuel Breva Perales 1930-1931;
 Francisco Breva Perales 1931;
 Manuel Pelez Edo 1931-1933;
 Vicent Tirado Gimeno 1933-1936;
 Miguel Santos Moliner 1936;
 Manuel Aragons Cucal 1936;
 Jos Castell Arroyo 1936-1937;
 Amadeo Rib Simont 1937-1938;
 Jos Gimeno Almela 1938-1939;
 Vicente Traver Toms 1939-1942;
 Jos Mara Casado Pallars 1942-1944;
 Benjamn Fabregat Mart 1944-1948;
 Carlos Fabra Andrs 1948-1955;
 Jos Ferrer Forns 1955-1960;
 Eduardo Codina Armengot 1960-1967;
 Francisco Lus Grangel Mascars 1967-1975;
 Vicente Pla  Broch 1975-1979 ;



 Recorregut urb .

El nucli principal se situa en la Plaa Major i els seus voltants on es troba la Catedral de Sta. Maria, el Fadr, la Casa Consistorial i el Mercat Central. Tamb sn d'inters l'Esglsia de Sant Agust (segle XVII i XVIII), diverses casones (Casa dels Orfens, Casa del Miguels, Casa del Bar de la Pobla), els edifcis del Casino Antic, Correus, Institut Francesc Ribalta, Diputaci Provincial. Destaca en el Carrer Cavallers el Museu de Belles Arts de la Diputaci. Cal visitar el Parc Ribalta i Baslica de la Mare de Du del Lled i el Convent de les Monges Caputxines.

 Monuments religiosos .
 Catedral de Santa Maria. ;
La Concatedral de Santa Maria, tamb coneguda com Esglsia de Santa Maria la Majors un temple d'estil gtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogtic. Aquesta situada en la Plaa Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent del Fadr.

S'inicia la construcci del temple a la fi del segle XIII. Destrut per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle XIV, sent ampliades a principis del segle XV pel mestre d'obres Miquel Garca de Sogorb, i sent consagrat el temple en 1549.

La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, aix com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creueria sobre els trams i amb volta estavellada sobre l'absis.

El temple contava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i altra en la faana principal, sent aquestes juntament amb algunes claus, els nics elements conservats en la seva reconstrucci.

En 1662, amb traces de Joan Ibaez, es construx la capella de la Comuni de planta de creu grega i coberta amb cpula en el centre i voltes de mig can en braos, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epstola.

Desprs de la demolici soferta en 1936 s'inicia la reconstrucci a partir de 1940 amb un projecte de Vicent Traver Toms basat en les traces del temple desaparegut.

El temple actual que ocupa una illa de cases completa t planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs. Les naus es cobrixen amb volta de creueria, sent la de la capalera de mitja estrella i el creuer, amb cimborri, cobreix tamb amb volta estavellada.

 Baslica de la Mare de Du del Lled.
La tradici local remunta l'origen de la devoci i cult per la Patrona de la Ciutat de Castell fins a 1366. El Santuari, ara amb dignitat de Baslica Menor, va ser construt entre 1724 i 1766 sobre altres dos ms antics d'origen medieval. En el seu Museu es guarden imatges dels segles XVI i XVIII.

 Palau Episcopal.
Est situat en el carrer Governador d'aquesta ciutat i va ser construt a la fi del segle XVIII en estil neoclassicista.

s un edifici de planta rectangular que es desenvolupa a partir del nucli principal, configurat pel vestbul, el vestbul i l'escala, al voltant del que s'estructuren els dos cossos de l'edifici. En el vestbul d'entrada, cobert amb volta de can rebaixada, s'obren les diferents dependncies del semistan i dues escales laterals que donen accs a l'entresl. Els esglaons d'aquesta escala es decoren amb rajoles de L'Alcora amb temes vegetals. Una cancella de fusta dna pas al vestbul, cobert amb volta de can rebaixat, on es troba l'escala de pedra amb un primer tram de cinc esglaons a partir del que es desenvolupa el primer tram de l'escala imperial. Aquesta escalinata cobreix amb volta abans de dividir-se en dos trams laterals que conduxen al pis principal.

A l'exterior, la faana s de composici rectangular estructurada en quatre cossos. El nivell inferior s un alt scol de pedra en el qual s'obren els culs del soterrani. L'entresl i el primer pis s'ordenen per balconades d'arc segmentat, separats per cornisa de pedra. L'edifici remata amb un ampit amb front en el cos central, separat del primer pis per una gran franja a manera de fris. En el centre de la faana se situa la portada, realitzada en pedra amb un arc rebaixat i pilastres encaixades que rematen amb trglifs a manera de capitell. Sobre la portada hi ha una lpida amb inscripci en la qual es fa referncia a la construcci de l'edifici. Sobre la balconada principal es troba l'escut del bisbe fundador. Les faanes laterals segueixen la mateixa ordenaci que la principal, canviant els *culos del soterrani per finestres.

La fbrica de l'edifici s de carreus de pedra i maoneria.
 
 Monuments civils .
 El Fadr.
s una torre campanar propietat municipal i es caracteritza perqu est separada de la catedral, a diferncia d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesistic. Situat en la Plaa major, en el centre de la ciutat, al costat de l'esglsia de Santa Mara i a l'ajuntament.

s un edifici de planta octogonal, de quatre cossos que corresponen amb la cmera del rellotge, la pres, l'habitatge del campaner i la cmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accs a cadascuna de les plantes. La seva altura s d'uns 58 metres.

Les seves obres van comenar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Desprs d'una llarga paralitzaci i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiana de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugus Damin Mndez en 1591. 

 Casa Consistorial. ;
Substitux al vell "Palau de la Vila", construt en lloc proper en poca medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil tosc, es va erigir entre 1689 i 1716, sota l'adrea de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectnics d'inters destaca el porxo amb cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l's de pilastres cornties i balconades amb mplies obertures coronats per frontispcis circulars i triangulars.

 Correus. ;
Projectat per Demetri Ribes i Marco en 1917 va ser concls en 1932, havent estat catalogat com un dels millors exemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilitzar en la seva construcci com novetat pedra, ferro, ma a cara vista, cristall i cermica.

 Teatre principal.
s obra de Godofredo Ros de Ursinos, qui en 1890 va iniciar la construcci d'aquest edifici per iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat, i la va acabar en 1894.

L'edifici s exempt i de planta trapezodal, amb una superfcie de 1700 m i quatre faanes en les quals s'acusa la distribuci interior. La faana principal, de 16 m d'altura, correspon a la base menor del solar i recau a la Plaa de la Pau. S'obre al pblic per tres grans portes centrals i en ella es disposen elements de l'arquitectura grecorromana (frontispici, columnes, front).

La faana posterior, de 20 m d'ample i 26 d'altura, presenta gran desenvolupament vertical, que correspon a l'escenari i al taller de pintures. Quant a les faanes laterals, que corresponen a les rees de servei i circulaci, sn senzilles i sense decoraci. En elles s'obren vuit portes secundries.

A travs d'un petit prtic s'accedeix al vestbul de 49 m de superfcie. Sobre el vestbul i a l'altura del pis principal, es disposa una gran sala amb comunicaci directa als corredors, escales i escaletes.

Els materials empleats sn els ms utilitzats en aquest moment en la ciutat: sorra, cal, guix, pedra de maoneria, teules, ma, cadirat recte, etc... destacant en la faana l'ocupaci de pedra calcria de Novella.

 Restes de les muralles carlistes.
Darrere de la Subdelegaci del Govern es troba una plaa de nova construcci presidida per un llen de les antigues muralles carlistes. s l'nic que es conserva de l'estructura defensiva de la ciutat. En concret, formava part de la Bateria del Gas, basti d'artilleria. Al costat del basament de l'anomenada Torre dels Alaments, que es conserva sota el sl de la Plaa de les Aules i pertany a la muralla medieval, s l'nic vestigi de les successives fortificacions de la ciutat.

 Llotja del Cnem. ;
s un edifici construt en el segle XVIII en estil barroc que va ser ampliat en el segle XIX

En el centre de la ciutat, proper a la plaa Major, es troba aquest edifici. La Llotja es va aixecar en el primer ter del segle XVII, per a aix el Consell de la ciutat va comprar la Casa Gumbau que va ser derrocada en 1605 per a construir el nou edifici. Va ser realitzat per Francesc Galiana.

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, obert pels costats exempts amb dos arcs que recolzen en columnes i semicolumnes d'ordre tosc. L'nic element escultric, l'escut de la vila, es troba entre les eixutes dels arcs del carrer Coln. La fbrica de l'edifici s de cadirat.

 Llocs d'inters turstic . 
 Passeig Ribalta. ;
El Parc va ser dissenyat i creat en 1869 sobre el solar que va ocupar l'antic Cementiri municipal del Calvari, dintre d'un permetre gaireb triangular, prevalent-los traats geomtrics, amb un aire romntic. S'adorna el seu centre amb l'esttua del pintor Francesc Ribalta.
 Plaa de la Independncia.
La Farola, com es coneguda aquesta plaa, s de l'any 1929, va ser construda per l'arquitecte Maristany sobre el lloc de la coronaci de la imatge de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Du del Lled.
 Plaa Major. ;
s el lloc ms important de la ciutat de Castell de la Plana, ja que en ella es troben els principals monuments de la capital (Catedral, Ajuntament, Mercat Central). Destacar la font, icona de Castell, la qual t fins i tot can i celebracions en el seu honor.
 Plaa de la Pau. s una cntrica plaa per on antigament circulava La Panderola. Destaquen el quiosc, d'estil modernista, el monument al Llaurador Castellonenc o el Teatre Principal.

 Cultura .
Planetari. Situat al Grau de Castell.
Museu de Belles Arts.
Espai d'Art Contemporani.
Centre municipal de Cultura.
Teatre Principal.
Auditori i Palau de Congressos.

 Paratges naturals .
 Illes Columbretes. Parc Natural i Reserva marina;
 Desert de les Palmes. Parc Natural;
 Ermitori de la Magdalena. Paratge Natural Municipal;

 Festes .

Mar - Fira i Festes de la Magdalena en les que es commemora el trasllat de la ciutat des del primer assentament fins al definitiu.

Maig - Festes en honor a la Mare de Du del Lled.

Juny - Festes de Sant Pere. Es celebren en el Grau de Castell (districte martim de la ciutat) en honor al patr dels mariners.

 Vegeu tamb .
 Illes Columbretes;
 La Plana;
 Grau de Castell;
 Festes de la Magdalena;
 La Panderola;
 Universitat Jaume I;

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Castell.
 Universitat Jaume I de Castell.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15959" title="Masclet" nonfiltered="2241" processed="2223" dbindex="7251">
Per la pronncia col.loquial de "mascletada", influenciada per l'eliminaci de l'ultima d intervocalica, costum exts a la parla oral d'alguns territoris del Pas Valenci, provinent tamb de masclet. Per tant, el plural s "mascletaes" o "mascletades".;




Una masclet s una composici molt sorollosa i rtmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjanant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia.
En contraposici amb els (castells) de focs d'artifici, les mascletades tenen com objectiu estimular el cos a travs dels sorolls forts i rtmics (per a alguns fins i tot musicals) dels masclets.

Sn molt famoses a tota la Comunitat Valenciana per sn especialment conegudes les que se celebren durant les Falles a la Plaa de l'Ajuntament de Valncia tots els dies a les 2 de la vesprada del 1 al 19 de Mar.

 Vegeu tamb .
 Crem;
 Cord;
 Despert;
 Traca;
 Foc d'artifici;
 Nit del Foc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15960" title="Festes de la Magdalena" nonfiltered="2242" processed="2224" dbindex="7252">
Les Festes de la Magdalena sn les festes majors de Castell de la Plana. Es commemoren els orgens de la ciutat, en record histric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla frtil. Molt ms tard ha tingut influncia de les falles i es planten gaiates a la ciutat.

Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un preg, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, per l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simblic on els castellonencs es reafirmen com a poble.

 Vegeu tamb .
 Falles;
 Fogueres d'Alacant;
 Ermitori de la Magdalena;
 Enllaos Externs .
 Junta de Festes de Castell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15964" title="Prefixos del SI" nonfiltered="2243" processed="2225" dbindex="7253">
Els prefixos del Sistema internacional d'unitats, permeten expressar mltiples i submltiples de les unitats del Sistema internacional d'unitats (SI). Pot tractar-se tant d'unitats bsiques com de derivades. Aquest prefixos no solament pertanyen al SI. Molts d'ells -aix com la idea del seu s-, sn anteriors a l'establiment del Sistema Internacional l'any 1960. Aix doncs, s'utilitza sovint unitats que no pertanyen al SI. Els prefixos que hi pertanyen oficialment sn fixats oficialment per l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau International des Poids et Mesures).

 Prefixos acceptats oficialment en l'actualitat .



 Exemples .

5 cm = 5  10 2 m = 5  0,01 m = 0,05 m

3 MW = 3  106 W = 3  1 000 000 W = 3 000 000 W

Nota : En informtica, s molt ms prctic utilitzar les potncies de 2, de manera que es passa d'un mltiple a un altre multiplicant per 210, s a dir 1 024. Els prefixos deca i hecto, i els inferiors a la unitat no s'utilitzen en aquest domini. Aix mateix, les unitats com el megabit, el kilobit, el GigaByte, entre d'altres, solen utilitzar-se de forma incorrecta. Hi ha organitzacions que preconitzen l's de prefixos com ara kibi-, mebi- i gibi-, amb tal d'evitar la confusi - fins i tot entre informtics - entre el MegaByte dels informtics (1 024  1 024 octets/bytes) i el Mo/MByte dels especialistes de xarxes (1 000  1 000 octets/bytes) (a la prtica, els venedors utilitzen la unitat que els s ms avantatjosa).




Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15972" title="Comunitat autnoma" nonfiltered="2244" processed="2226" dbindex="7254">

L'actual organitzaci territorial d'Espanya, segons el que estableix la constituci de l'Estat vigent, reconeix tres nivells d'autonomia: els municipis, les provncies, i les comunitats autnomes. D'acord amb l'article 143, les comunitats autnomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Aquestes comunitats autnomes sn formades per provncies amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes o per territoris d'entitat regional histrica. Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competncies exclusives aix com de la facultat d'administrar-se mitjanant llurs propis representants. 

A partir de la promulgaci de la constituci, el 1978, va comenar un procs de devoluci de poders, com a dret i no pas com a obligaci per a les nacionalitats i regions, per mitj del qual, amb el pas dels anys, a dut a la formaci de 17 comunitats autnomes i 2 ciutats autnomes.  

Des del 2003 i per a fins estadstics, basats en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Uni Europea. Les 17 comunitats autnomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.

De la formaci de les comunitats autnomes.
Vegeu tamb: Devoluci de poders i la creaci de les autonomies espanyoles;
La constituci espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat. Podien accedir a l'autonomia: 
 dues o ms provncies limtrofes amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes;
 els territoris insulars; i ;
 una provncia d'entitat regional histrica. ;

Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret per a: 
 autoritzar la constituci d'una comunitat autnoma per motius d'inters nacional encara que el seu mbit territorial no superi el d'una provncia i no reuneixi les condicions anteriors; i;
 autoritzar o acordar un Estatut d'Autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organitzaci provincial. ;

En base a les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitat autnomes i dues ciutats autnomes:
 Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galcia (com a "nacionalitats histriques"), aix com l' Arag, la Comunitat Valenciana, Castella i Lle, Castella - la Manxa, i Extremadura van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials;
 Canries i les Illes Balears van accedir a l'autonomia com a territoris insulars;
 Cantbria, Astries, La Rioja i la Regi de Mrcia van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincials d'entitat regional histrica, aix com Navarra, encara que aquesta ltima ho va fer per mitj de l'actualitzaci i millorament dels seus furs;;
 la Comunitat de Madrid va accedir a l'autonomia per motius d'inters nacional; i;
 Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autoritzaci de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organitzaci provincial.

De l'organitzaci interna de les comunitats autnomes.
Les comunitats autnomes tenen com a norma institucional bsica un Estatut d'Autonomia. Els Estatuts d'Autonomia fan constar la denominaci de la comunitat segons la seva identitat histrica; la delimitaci del territori, la denominaci, l'organitzaci i la seu de les institucions de govern; i les competncies que assumeixen dins el marc establert per la constituci.

L'organitzaci institucional autonmica estipulada en els Estatus d'Autonomia es basa en una divisi de poders integrada per: 
 una Assemblea Legislativa, els integrants de la qual sn elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representaci proporcional que asseguri la representaci de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea t la facultat legislativa;
 un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei d'Espanya; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representaci de la comunitat respectiva i l'ordinria de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern sn responsables polticament davant l'Assemblea;
 un Tribunal Superior de Justcia, sens prejudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat, que culmina l'organitzaci judicial dins l'mbit territorial de la comunitat autnoma. ;

Ja que la devoluci d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimtrica, no totes les comunitats autnomes gaudeixen de les mateixes competncies autonmiques. Una de les diferncies principals s la competncia fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferncies entre llurs membres:
 les comunitats forals (Euskadi i Navarra), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i ;
 les comunitats de rgim com (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, per poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, aix com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.

Llista de comunitats autnomes d'Espanya.





Referncies.


Enllaos externs.
 Pobles d'Espanya ;
 Directori de webs de les comunitats autnomes ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15977" title="Escut de Vallfogona de Ripolls" nonfiltered="2245" processed="2227" dbindex="7255">


L'escut oficial de Vallfogona de Ripolls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una vall de sinople sobremuntada i carregada de 3 pinyes de l'un a l'altre. Per timbre, una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat l'10 d'abril de 1991.

El castell local va pertnyer a la baronia de Milany, ms endavant anomenada baronia de Vallfogona quan els Milany es van traslladar a la vila; als seus successors, els Pins, se'ls va concedir el ttol de comtes de Vallfogona (per aix l'escut porta la corona de comte). A l'escut hi apareixen tamb les armes parlants dels Pins, les pinyes, i la vall de Vallfogona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15978" title="Escut de Vilallonga de Ter" nonfiltered="2246" processed="2228" dbindex="7256">


L'escut oficial de Vilallonga de Ter t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell d'atzur obert acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'argent ribetada d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 17 d'agost de 1993.

El poble data del segle XII i pertanyia al castell del Catllar (representat a l'escut), que es troba dins el municipi. La faixa ondada simbolitza el Ter, que passa per la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15980" title="Bandera de Vilallonga de Ter" nonfiltered="2247" processed="2229" dbindex="7257">

La bandera oficial de Vilallonga de Ter (Ripolls) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el castell obert blau clar de l'escut situat sobre el segon, tercer i quart dotzens horitzontals i els segons i tercers novens verticals del drap; la segona meitat horitzontals, amb tres faixes ondanades dre sis crestes blava, blanca i blava; les blaves cadascuna de gruix 1/30 de l'alria del drap, ocupen el primer i el quart dotzens d'aquesta segona meitat i la blanca els segon i tercer.

Hi ha dues tonalitats de blau a la bandera: el castell s ms clar que les franges ondades. El castell fa referncia al Castell de Catllar, documentat des del 1070. La faixa ondada representa al riu Ter.

Va ser publicat en el DOGC el 26 d'octubre de 1994.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15981" title="Escut d'Asc" nonfiltered="2248" processed="2230" dbindex="7258">


L'escut oficial d'Asc t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell de sable tancat d'argent sobremuntat d'una creu de Malta (d'argent). Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 6 d'agost de 1985.

S'hi representa el castell de la vila, que fou el centre d'una comanda templera des del segle XII, la qual, arran de la dissoluci de l'Orde del Temple (1312), va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, simbolitzats per la creu de Malta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15982" title="Escut de Garcia" nonfiltered="2249" processed="2231" dbindex="7259">


L'escut oficial de Garcia t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una garsa d'atzur, becada i membrada de sable; el cap de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'agost de 1987.

La garsa s un senyal parlant referent al nom de la vila. Els esmalts, camper d'or amb el cap de sable, provenen de les armes dels Entena, senyors de la baronia a la qual pertanyia la fortificaci de Garcia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15983" title="Escut de Ginestar" nonfiltered="2250" processed="2232" dbindex="7260">

L'escut oficial de Ginestar t el segent blasonament:
Escut caironat: d'argent, una mata de ginesta de sinople florida d'or, acostada de 2 rodelles de gules amb una creu de Malta d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 22 de desembre de 1995 i publicat en el DOGC el 24 de gener de 1996.

Herldica.
La ginesta s el senyal parlant referent al nom de la vila, i s una planta molt comuna en aquesta zona. A banda i banda hi veiem la creu de Malta, en record del fet que Ginestar fou repoblada el 1206 pels cavallers templers, ms tard hospitalers quan l'orde fou abolit. Els templers tenien un castell important a la vila vena de Miravet.

Bandera.
La bandera oficial de Ginestar s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb un pal central groc, de gruix 2/9 de la llargria del drap, i dos altres pals verds, de gruix, 1/8 de la mateixa llargria, juxtaposats a cada costat del groc; i una creu de blanca de Malta, de dimetre 3/12 de l'alria del drap, centrada a cada ter vermell.

Va ser publicat en el DOGC el 26 d'octubre de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15985" title="Escut de Miravet" nonfiltered="2251" processed="2233" dbindex="7261">


L'escut oficial de Miravet t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un riu en forma de faixa ondada d'argent sostenint un castell d'argent tancat de sable, i acompanyat a la punta d'una creu de Malta (d'argent). Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de juliol de 1988.

L'imponent castell de Miravet, dalt d'un cingle sobre l'Ebre, fou conquerit als musulmans el 1153 per Ramon Berenguer IV, qui el va donar als cavallers templers, els quals l'instituren com a centre de la comanda de Miravet. La comanda va passar als cavallers hospitalers de Sant Joan de Jerusalem arran de l'extinci de l'orde del Temple. L'escut, doncs, representa el castell de la vila damunt l'Ebre i la creu dels templers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15986" title="Escut de la Palma d'Ebre" nonfiltered="2252" processed="2234" dbindex="7262">


L'escut oficial de la Palma d'Ebre t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una palma d'or posada en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 19 de maig de 1987.

La palma s el senyal parlant allusiu al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15987" title="Escut de Rasquera" nonfiltered="2253" processed="2235" dbindex="7263">


L'escut oficial de Rasquera t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una carrasca d'or acompanyada de 2 creus de Malta una a cada costat del tronc. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de mar de 1990.

La carrasca s un senyal parlant allusiu al nom del poble. Rasquera fou donada als templers (pertanyia a la comanda de Miravet), i des de 1317 va passar als hospitalers: aquesta dependncia s simbolitzada per la creu de Malta a banda i banda de la carrasca. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15988" title="Escut de Riba-roja d'Ebre" nonfiltered="2254" processed="2236" dbindex="7264">

L'escut oficial de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) t el segent blasonament:
Escut caironat: de gules, una creu de Malta acompanyada d'un riu en forma de faixa ondada d'argent abaixada. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 29 de desembre de 1988 i publicat en el DOGC el 3 de febrer de 1989.

Herldica.
El castell de la vila (del segle XII), sobre l'Ebre, va pertnyer als cavallers templers de la comanda d'Asc, que va passar a l'orde de Sant Joan de l'Hospital a partir de 1317. L'escut representa, doncs, la creu de Malta en record dels templers i els hospitalers i el riu Ebre.

Bandera.
La bandera oficial de Riba-roja d'Ebre s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una faixa ondanada blanca, d'amplada 1/6 de l'alt de la bandera i collocada a una distncia igual de la part inferior del drap. Al cant del pal, una creu de Malta blanca d'altura 1/2 de la bandera i situada a 1/18 dels extrems de l'angle.

Va ser publicat en el DOGC el 9 de desembre de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15990" title="Escut de Cornudella de Montsant" nonfiltered="2255" processed="2237" dbindex="7265">


L'escut oficial de Cornudella de Montsant t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un cor de gules; el cap de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de desembre de 1984.

El cor s un senyal parlant allusiu al nom de la vila. Els esmalts, camper d'or amb el cap de sable, provenen de les armes dels Entena, ja que des del segle XIII Cornudella va pertnyer a la seva baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15991" title="Escut dels Guiamets" nonfiltered="2256" processed="2238" dbindex="7266">


L'escut oficial dels Guiamets t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una olivera arrencada de sinople fruitada de sable; el cap de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

L'olivera s el senyal tradicional de l'escut del poble; de fet, els Guiamets es dedica principalment a l'agricultura, especialment a la producci de vi (actualment dins de la Denominaci d'Origen Qualificada Priorat) i oli d'oliva. Fins al segle XVIII va formar part del municipi de Tivissa, que pertanyia a la baronia d'Entena; precisament el camper d'or amb cap de sable sn les armes dels barons. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15992" title="Escut del Lloar" nonfiltered="2257" processed="2239" dbindex="7267">


L'escut oficial del Lloar t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: al 1r, d'or, una espasa flamejada de gules guarnida d'atzur; i al 2n, d'atzur, una mitra d'argent embellida d'or i amb les nfules tamb d'or ressaltant sobre una creu processional i un bcul de bisbe d'or passats en sautor, la creu en banda i el bcul en barra. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 d'octubre de 1987.

L'espasa flamejant s l'atribut de sant Miquel, patr del poble. La mitra, la creu i el bcul de la segona partici recorden que la localitat va pertnyer a la baronia de Cabacs, propietat dels bisbes de Tortosa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15997" title="Escut de Mar" nonfiltered="2258" processed="2240" dbindex="7268">



L'escut oficial de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una m d'atzur; el cap de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de gener de 1983.

La m s un senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble. El camper d'or amb el cap de sable prov de les armes dels barons d'Entena, senyors de Mar des del segle XII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15998" title="Escut del Molar" nonfiltered="2259" processed="2241" dbindex="7269">


L'escut oficial del Molar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una mola de sable; el cap de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1991.

La mola s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat. El poble va formar part del municipi de Garcia fins al segle XIX; Garcia va pertnyer a la baronia d'Entena, les armes de la qual (camper d'or amb el cap de sable) es representen a l'escut del Molar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="15999" title="Escut de la Torre de Fontaubella" nonfiltered="2260" processed="2242" dbindex="7270">


L'escut oficial de la Torre de Fontaubella t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r d'argent, 2n de porpra; ressalta sobre el tot una torre torrejada i oberta de l'un en l'altre. Per timbre, una corona mural de poble.

No obstant aix, cal assenyalar que l'ajuntament est emprant una forma  diferent de l'aprovada oficialment, en la qual s'han afegit dues branques d'olivera al blas oficial.
Histria.
El 23 de mar de 2000, el Ple de l Ajuntament de la Torre de Fontaubella (Priorat) va adoptar l acord d aprovar l escut herldic municipal. Fou publicat en el DOGC el 9 d'agost del 2000.

La torre torrejada s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom de la localitat. De fet, al mig del poble encara hi ha les restes d'una antiga torre de defensa, la Torre del Rafol, d'origen musulm.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16000" title="Escut d'Ulldemolins" nonfiltered="2261" processed="2243" dbindex="7271">


L'escut oficial d'Ulldemolins t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una mola de mol de sinople carregada d'un ull d'argent amb l'iris de sable; el cap de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988.

La mola, o roda de mol, amb l'ull a dins s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble. Els esmalts, camper d'or amb el cap de sable, provenen de les armes dels Entena, a la baronia dels quals pertanyia Ulldemolins. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16001" title="Escut de Barbens" nonfiltered="2262" processed="2244" dbindex="7272">


L'escut oficial de Barbens t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 barbs nedant d'argent posats en faixa; acompanyats a la punta d'una creu de Malta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

Els barbs sn el senyal parlant referit al nom del poble. La creu de Malta alludeix al fet que la localitat fou el centre d'un comanda templera el 1168, governada per Ramon de Barrufell, senyor del castell; ms endavant, quan fou abolit l'orde del Temple, la comanda de Barbens va passar a mans dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16005" title="SNCF" nonfiltered="2263" processed="2245" dbindex="7273">

La SNCF (francs: Socit National des Chemins de fer Franais, Societat Nacional dels Ferrocarrils Francs) s el nom de l'operadora francesa de trens.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16010" title="xid de magnesi" nonfiltered="2264" processed="2246" dbindex="7274">































L'xid de magnesi, MgO, tamb anomenat magnesia, s un compost inorgnic inic format per cations magnesi, Mg2+, i anions xid, O2 . Es presenta en forma de cristalls blancs. La seva estructura cristallina s cbica, tipus clorur de sodi. s un composts higroscpic que, en absorbir aigua, es transforma suaument en el seu hidrxid. Tamb absorbeix dixid de carboni, CO2, transformant-se en carbonat de magnesi, MgCO3. A la naturalesa es troba en el mineral periclassa.

L'obtenci es pot fer:

 Per reacci de calcinaci del magnesi metall, Mg, amb oxigen, O2:

 Mg(s)   +   O2(g)       MgO(s);

 Tamb per calcinaci de l'hidrxid de magnesi o de les oxisals del magnesi:

 Mg(OH)2(s)      MgO(s)   +   H2O(g);

 MgCO3(s)       MgO(s)   +   CO2(g);

 Reaccions qumiques .

Amb l'aigua reacciona produint l'hidrxid de magnesi. s una reacci reversible que s'inverteix aplicant calor:

 MgO + H2O   Mg(OH)2;

Amb cids reacciona fcilment donant les corresponents sals i aigua:

  MgO   +   2 HCl       MgCl2   +   H2O;

Aplicacions.

 A medicina s'empra com a component dels anticids, com a suplement de magnesi i com a laxant.

 S'empra en llibreries per preservar els llibres ja que reacciona amb la humitat de l'aire.

 S'utilitza com a allant en la fabricaci de cables industrials.

 S'empra com a material refractari en la fabricaci de maons.

 En la construcci s'empra com a principal ingredient dels materials emprats en la protecci contra els incendis.

 Es utilitzat com a referncia del color blanc en colorimetria. ;

 S'empra en la transformaci de l'energia elctrica en calor per efecte Joule.

 L'xid de magnesi tamb s'empra com a material ptic ja que s transparent des de 300 nm fins a 7 m. El seu ndex de refracci s 1,72 a 1 m.

Bibliografia.

LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16027" title="Manuel Fraga Iribarne" nonfiltered="2265" processed="2247" dbindex="7275">
Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922) s un poltic i diplomtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista , la transici  i l'poca democrtica posterior.

 Inicis i formaci (1922-1961) .

Format en Dret, Poltica i Economia, Fraga va ingressar al cos de lletrats de les  Corts el 1945 i va iniciar la carrera de diplomtic el 1947. Va exercir crrecs poltics importants a diferents rgans de l'Estat des de 1951.

Catedrtic de Dret Poltic des de 1948 (Valncia), va obtenir la plaa de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid el 1953. Va conjugar la docncia amb els seus crrecs poltics amb algun breu parntesi, fins el 1987, any de la seva jubilaci com a professor.

 Ministre d'Informaci i Turisme (1962-1969) .


Des del juliol de 1962, com a ministre d'Informaci i Turisme, va promoure el desenvolupament del turisme, sobre tot afavorint la imprescindible relaxaci de l'estricta moral pblica imperant els anys anteriors. D'aquests anys s l'eslgan Spain is different! ("Espanya s diferent!"). Els ingressos pel turisme es van convertir rpidament en el principal captol de l'economia nacional i, sumats als diners enviats pel nombrs contingent d'emigrants, van permetre una millora considerable de les condicions de vida de la poblaci. Com a conseqncia indirecta, les noves costums portades pels turistes es van convertir en un factor ms d'afebliment del rgim, identificat amb un catolicisme preconciliar.

Per una altra banda, en tant que ministre de Informaci , va haver d'assumir tasques com la justificaci de l'assassinat d'oponents al franquisme. Es va distingir pel zel amb qu es va aplicar en el cas del dirigent comunista Julin Grimau, executat, segons la terminologia del rgim, el 1963. En un tret distintiu de la seva forta personalitat, mai no ha adms tenir cap obligaci de retractar-se per la seva participaci als fets de la dictadura.

Desprs de l'accident que va patir el 1966 un bombarder nord-americ, a conseqncia del qual es va produir una fuita radioactiva i una bomba d'hidrogen va caure al mar, Fraga es va banyar suposadament a Palomares en un intent de calmar l'opini pblica i demostrar que no hi havia cap risc. En realitat, aquest va ser l'accident amb armes nuclears ms greu de la histria: el 29% de la poblaci local presenta plutoni en el seu organisme.

Aquest mateix any va presentar una Llei de Premsa, coneguda com la Llei Fraga, que, en suprimir la censura prvia, va tenir l'efecte de permetre una ms gran llibertat de premsa, encara que extremadament restringida i sotmesa a autocensura. La insuficiencia d'aquesta llei signific , per exemple, el segrest del diari ABC el 1966 i, dos anys ms tard del del diari Madrid, que va acabar amb la voladura del seu edifici el 1971.

 La fi del rgim franquista (1969-1982) .

El 1969, any de l'estat d'excepci que es va produir a conseqncia del procs de Burgos, va cessar com a ministre, en el transcurs de la crisi de govern produda pel cas Matesa, en la que liderava el sector blau (falangistes) que anava quedant arraconat en favor dels sectors prxims a l'Opus Dei encapalats per Luis Carrero Blanco. El 1973 va ser anomenat ambaixador al Regne Unit, crrec que va exercir fins a la mort de Franco.

El 1975 va ser anomenat vicepresident i ministre de Governaci (crrec equivalent a l'actual ministre d'Interior) del govern de Carlos Arias Navarro, primer del rgim franquista desprs de la mort del dictador. Poc desprs, el 1976, va pronunciar la frase La calle es ma, desprs d'un incident en qu van morir diverses persones pels trets de les forces de seguretat durant el desallotjament d'una concentraci a la catedral de Vitria.

El fracs del govern d'Arias Navarro va dur al nomenament d'Adolfo Surez com a nou president. Aquest va aconseguir aglutinar elements molt heterogenis, des de membres del rgim de Franco partidaris d'una reforma profunda, fins a centristes que havien gaudit d'una relativa tolerncia, al partit que va batejar Unin de Centro Democrtico (UCD).

 Cap de l'oposici (1982-1987) .

Fraga, que no trobava el seu encaix a la UCD, va fundar el partit conservador Alianza Popular (AP), que ms tard es va anomenar Partido Popular (PP). El partit, que inicialment incloa sobre tot a poltics actius durant el rgim de Franco, no va tenir gaire acceptaci els primers anys d'existncia, per va guanyar popularitat quan la Unin de Centro Democrtico (UCD), partit de centre-dreta que va guanyar les dues primeres elecciones democrtiques, es va desfer i molts dels seus membres van afiliar-se a AP. Alianza Popular, en coalici amb el Partido Demcrata Popular i el Partido Liberal, ambdues formacions procedents de la UCD, va obtindre un 26% dels vots a les eleccions de 1982 i de 1986, el que va convertir a Fraga en cap de l'oposici. Va ser escollit diputat per AP en les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986. 

 President de Galcia (1987-2005) .

El 1987, Fraga va cedir la presidncia del PP a Jos Mara Aznar i va tornar a la seva terra natal, Galcia. Va guanyar les eleccions autonmiques de 1989, passant a ser president de Galcia, carrec que va mantenir fins l'any 2005; escollit al congrs del PP gallec com a candidat del partit a les eleccions autonmiques d'aquell any, va perdre la majoria absoluta per escs marge.

Com a conseqncia del naufragi del petroler Prestige a prop de les costes gallegues a finals del 2002, Fraga va ser molt criticat per la seva actuaci a la crisi, encara que pocs mesos desprs, el Partido Popular de Galicia guanyava les eleccions municipals a bona part de les poblacions costaneres que van ser afectades per la marea negra.

En les autonmiques del 2005 no va obtenir la majoria absoluta. L'aliana entre el PSdG i el BNG va fer fora de la presidncia de la Xunta de Galicia al PP desprs de 16 anys al poder. Actualment, el PP de Galcia prepara la successi de Fraga, els principals candidats per a la qual sn Alberto Nez Feijo, Xos Cua, Xos Luis Barreiro i l'ex-conselleiro de Pesca e Asuntos Martimos, Henrique Lpez Veiga.

 Actualitat .
Actualment, Manuel Fraga Iribarne s senador del PP en representaci de Galcia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16028" title="Alianza Popular" nonfiltered="2266" processed="2248" dbindex="7276">
Aliana Popular (Alianza Popular), s uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el perode de la transici democrtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne. Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del rgim franquista:
Reforma Democrtica, liderada per Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informaci i Turisme entre 1962 i 1969, i vicepresident del Govern i ministre de la Governaci entre 1975 i 1976. ;
Unin del Pueblo Espaol, liderada per Cruz Martnez Esteruelas, ministre de Planificaci de Desenvolupament entre 1973 i 1974 i ministre d'Educaci i Cincia entre 1974 i 1976. ;
Accin Democrtica Espaola, liderada per Federico Silva Muoz, ministre d'Obres Pbliques entre 1965 i 1970. ;
Democracia Social, liderada per Licinio de la Fuente y de la Fuente, ministre de Treball entre 1969 i 1975, aix com vicepresident del Govern entre 1974 i 1975 ;
 Accin Regional, liderada per Laure Lpez Rod, ministre sense cartera entre 1965 i 1967, ministre del  Plan de Desarrollo entre 1967 i 1973 i ministre d'Afers exteriors entre 1973 i 1974. ;
Unin Social Popular, liderada per Enrique Thomas de Carranza. ;
Unin Nacional Espaola, liderada per Gonzalo Fernndez de la Mora, ministre d'Obres Pbliques entre 1970 i 1974. ;
 Altres petits partits de centredreta ;

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2 % dels vots. Durant els anys 80, va formar coalici amb el PDP, i reb el nom de Coalici Popular, i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular.

 Vegeu .
Partit Popular;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16031" title="Ne" nonfiltered="2267" processed="2249" dbindex="7277">


El ne s un element qumic de nombre atmic 10 i smbol Ne. s un gas noble Incolor, prcticament inert, present en traces a l'aire, per molt abundant a l'univers, que proporciona un to rogenc caracterstic a la llum de les lmpades fluorescents en les que s'empra.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16036" title="Americi" nonfiltered="2268" processed="2250" dbindex="7278">

L' Americi s un element sinttic que t com a smbol Am i nombre atmic 95. L'americi s un element metllic, radioactiu, s un actnid que pot ser obtingut per irradiaci del plutoni amb neutrons. s el quart element transurnic. Va ser anomenat aix pel continent americ, per analogia amb l'elelment Europi, anomenat aixi pel continent europeu.

L'americi s'utilitza en un tipus de detector de fum que cont una quantitat molt petita d'Am-241 com a font de radiaci ionitzant.

Caracterstiques destacades.
L'Americi acabat de preparar s un metall amb brillantor blanca i platejada (s ms platejat que el plutoni o el neptuni) i a tempratura ambient perd lentament la brillantor. L'emissi alfa de l'Am-241 s aproximadament tres vegades la del radi. Quantitats d'Am-241 properes a 1 gram emeten potents rajos gamma que creen un problema seris d'exposici radioactiva per a qualsevol que manipula l'element. 

Aplicacions.
Aquest element sinttic s relativament fcil de preparar, i es pot produir en quantitats significatives (quilograms) i t algunes aplicacions concretes (principalment l'Am-241 ja que s fora fcil de sintetitzar mostres relativament pures d'aquest istop). L'americi s'utilitza en aplicacions domtiques, on un tipus de detector de fum cont una quantitat minscula d'Am-241 com a font de radiaci ionitzant. L'Am-241 tamb s'utilitza com a font de rajos gamma porttil per a l's en les radiografies. L'element tamb s'ha emprat per calibrar l'espessor del vidre, per ajudar a crear vidre pla. L'Am-242 s un emissor de neutrons i s'utilitza en la radiografia neutrnica. Tanmateix aquest istop s extremadament car per a produir-lo en quantitats utilitzables. 

 Histria .
L'americi va ser el primer element sinttic creat per l'home. Creat per Glenn T. Seaborg, Leon O. Morgan, Ralph A. James, i Albert Ghiorso cap el final del 1944 al laboratori de metallrgia de la Universitat de Chicago (ara conegut com a Argonne National Laboratory), durant la Segona Guerra Mundial. L'equip cre l'istop Am-241 sotmetent plutoni-239 a successives reaccions de captura de neutrons en un reactor nuclear. Aix crea en primer lloc Pu-240, que es transforma en Pu-241, el qual al seu torn, es desintegra a Am-241 mitjanant emissi beta.

 Istops .
S'han caracteritzat 18 radioistops d'americi diferents, sent els ms estables l'Am-243 amb un perode de semidesintegraci (t1/2) de 7370 anys i l'Am-241 amb t1/2 = 432.2 anys. Els altres istops radioactius tenen perodes de semidesintegraci inferiors a les 51 hores, i la majoria d'aquests inferiors als 100 minutss. Aquest element tamb t 8 istops metaestables, el ms estable dels quals s l'Am-242m (t1/2 = 141 anys). Els istops d'americi s'estenen dins del rang de pes atmic des de 231.046 unitats de massa atmica (uma) (Am-231) a 249.078 uma (Am-249).

Referncies.
Guide to the Elements - Revised Edition, Albert Stwertka, (Oxford University Press; 1998) ISBN 0-19-508083-1;

 Enllaos externs .

 WebElements.com - Americi   ;
 EnvironmentalChemistry.com - Americi   ;
 It's Elemental - Americi ;
Los Alamos National Laboratory - Americi ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16044" title="Triangle equilter" nonfiltered="2269" processed="2251" dbindex="7279">
Un triangle equilter s una figura geomtrica limitada per tres segments rectes sobre un pla d'igual longitud. s el ms simple dels polgons regulars. Els seus tres angles fan una mida de 60 , car la suma dels tres ha de fer 180 . Aix, els triangles equilters sn acutangles.

Un triangle equilter pot ser dividit per una de les seves |altures amb dos triangles rectangles, on els dos angles ms petits fan 30 , i 60 . Si els costats de l'equilter fan una mida d'1 unitat, l'altura fa , i la meitat d'un costat fa 1/2, per la qual cosa el sinus de 30  s 1/2 , i el de 60  s .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16048" title="Blgica" nonfiltered="2270" processed="2252" dbindex="7280">



Blgica (Belgi en neerlands, Belgique en francs, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Blgica (Koninkrijk Belgi en neerlands, Royaume de Belgique en francs, Knigreich Belgien en alemany) s un Estat de l'Europa occidental. Situat sobre la frontera cultural entre l'Europa germnica i l'Europa llatina, Blgica s la llar de dos grups tnic i culturals principals els flamencs i els francoparlants o valons. Aquests grups es distribueixen en dues grans regions, la regi de parla neerlandesa, Flandes, al nord, que agrupa el 58% de la poblaci del pas, i la regi de parla francesa, Valnia al sud, que agrupa el 32% de la poblaci. La regi central, Brusselles, tot i que s oficialment bilinge, s un enclavament majoritriament francfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la poblaci. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valnia oriental. 

Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori belga ha estat un prsper centre cultural i comercial. La quasi-totalitat del seu territori va ser agrupat en una mateixa entitat poltica pels ducs de borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potncies europees Espanya, ustria, Frana i els Pasos Baixos i posteriorment d'accedir a la seva independncia el 1830. La histria recent de Blgica ha estat marcada per la rpida industrialitzaci, la colonitzaci del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes poltics entre les dues principals comunitats lingstiques del pas. 

Blgica s una monarquia constitucional el sobir de la qual s Albert II, el sis rei dels belgues. Blgica s un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussellesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya).  

Toponmia.
La menci ms antiga dels termes Belgae i Belgica, en llat, es troben als "Comentaris sobre la Guerra de les Gllies" de Juli Csar. Ell divideix la Gllia que va conquerir en tres parts: els pobles gals, els aquitans i els belgues. Aquests ltims eren separats de Gllia pels rius Sena i Marne. Sota August, la Gllia fou dividida per Marc Vispani Agripa en tres provncies, una de les quals portava el nom de Belgica. Aquesta tlima fou organitzada per Domici que, al seu torn, la divid en tres noves provncies, una Gallia Belgica i dues Germania. La Gallia Belgica fou dividida una vegda ms en dos: la Belgica Prima i la Belgica Secunda. La Blgica actual t poc a veure amb aquestes antigues provncies romanes; la major part del seu territori se situa a la Germania Inferior (ms tard anomenada Germania Secunda) i a la Belgica Secunda.

Aquestes termes desaparegueren quasi totalment desprs de les Grans invasions germniques, i no subsistiren sin als llibres del clergat. Reaparegueren a la segona meitat del segle IX, desprs de l'escissi de l'imperi de Carlemany amb la creaci de la Lotarngia. El clergat de l'poca, ms per moda antiga que no pas per qualsevol altra cosa, utilitzaren el terme Belgica per designar el regne de Lotari II, situat entre la Gallia de Carles II el Calb i la Germania de Llus II el Germnic. Les denominacions Belgae, Belgica, Gallia Belgica desaparegueren una vegada ms en el segle XII, desprs de la desaparici de la Lotarngia. 

Durant els segles XV i XVI els diversos territoris s'agruparen a poc a poc sota la mateixa autoritat. El terme Belgica reaparegu amb els humanistes del Renaixement per la seva utilitzaci rest restringida als cercles intellectuals tot i que respongu a la necessitat d'una denominaci com per a aquests principats. Un altre terme aparegu: Belgium, Belgia. En aquesta poca, Blgica, els Pasos Baixos, Luxemburg i el nord de la Frana actual eren coneguts com els Pasos Baixos o les Provncies Belgues, que abastaven un territori ms gran que no pas l'actual Benelux. 

Durant els segles XVII i XVIII el terme "Blgica" es convert en un terme administratiu i igualment el nom d'una allegoria que representava la "nimfa dels Pasos Baixos". El seu abast semntic, tanmateix, es redu amb la divisi de les disset provncies desprs de la Guerra dels Vuitanta Anys. Fou utilitzat cada vegada ms per parlar exclusivament de les provncies meridionals i de llurs habitants, tot i que encara era un sinnim de neerlands, el qual els incloa. Amb l'annexi de Frana, i la reuni voluntria del Principat de Lieja a al Repblica Francesa, el terme "belga" es popularitz, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Blgica. El 1830, el terme "Blgica" es convert en el nom oficial. 

 Geografia fsica .

Blgica t fronteres terrestres amb Frana (620 km), Alemanya (167 km), Luxemburg (148 km) i els Pasos Baixos (450 km). La seva superfce total, incloent-hi els cosos d'aigua, s de 33.990 km, mentre que la superfcie terrestre s de 30,529 km. Blgica t tres regions geogrfiques principals:
 l'alta Blgica: situada al sud-est i constituda pel masss de les Ardenes;
 la Blgica mitjana: situada al nord de la lnia Sambre-Mosa, territori de transici a la baixa Blgica, amb altituds sembre inferiors als 200 m;
 la baixa Blgica: regi que no passa dels 50 m d'altitud i que constitueix un boc de la gran planura de l'Europa del nord, i que no est separada per cap accident geogrfic natural dels Pasos Baixos. ;

Hidrogrficament, hi ha tres sectors:
 la conca del Mosa, amb el seu afluent principal, el Sambre, que drena el 43% del territori belga;
 la conca de l'Escalda, que drena la Blgica mitjana i la baixa;
 l'extrem nord-oest del pas, drenat per rius que desemboquen al mar del Nord. ;

A ms, la baixa Blgica s travessada per nombrosos canals, entre ells l'Albert, que comunica el riu Mosa amb el port d'Anvers. 
	
El clima del territori s ocenic o martim temperat, amb molta precipitaci en totes les estacions. La temperatura mitjana assoleix el seu nivell mnim el gener (3 C) i el seu nivell mxim el juliol (18 C). La precipitaci mitjana per mes varia entre els 52 mm entre febrer i abril i 78 mm el juliol./EuroMETEO, Nautica Editrice Srl, Rome, Italy
|url=http://www.euroweather.net/english/climate/city_EBBR/id_GT/meteo_brussels%20belgium
|accessdate=2007-05-27}} 

Fitogeogrficament, Blgica es troba entre les provncies atlntica europea i central europea de la regi Circumboreal dins del Regne Boreal. Segons el Fons Mundial per la Natura (WWF), el territori belga pertany a l'ecoregi dels boscos mixtos atlntics.

 Poltica i govern.
Organitzaci territorial.

         Comunitat Flamenca i Francesa
]]


Blgica s un estat federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n s rei en l'actualitat. El federalisme s aplicat a Blgica sota una forma molt especfica, havent tanmateix certes caracterstiques de confederaci, com les dobles majories necessries per als canvis constitucionals. Per contra, tamb posseeix carcters unitaris com la justcia, la defensa, les finances pbliques encara competncia de l'Estat en ms d'un 80%, o l'organitzaci de la Seguretat Social, excepte alguns aspectes organitzats per a les comunitats.

Fins el 1970, Blgica era un Estat unitari, per els conflictes lingstics, portaren, a partir de 1980, a una srie de reformes federalistes que desembocaren en els Acords de Saint Michel que l'han convertida en l'actualitat en un Estat federal.  El federalisme belga s'ha construt sobre el concepte de l'equipollncia de normes; s a dir, que el nivell de poder federal no t cap precedncia sobre el poder de les entitats federals; per exemple, un decret votat al parlament val no pot ser contradit per una llei belga. A ms, com que les entitats federals tenen, essencialment, competncies exclusives incloent-hi les competncies a l'exterior una competncia en particular no pot pertnyer a les entitats federals i alhora a l'Estat belga i viceversa. 

L'organitzaci territorial es divideix en els segents nivells:
 L'Estat federal (l'Estat belga), encarregat de tots els afers d'inters federal, tals com la defensa i els afers internacionals, la seguretat social, el 95% de la recaptaci fiscal, l'economia, les telecomunicacions, i altres competncies semifederalitzades com ara la recerca cientfica i l'ensenyament.
Les comunitats (francesa, flamenca i germanfona), sn responsables dels assumptes lligats a la persona i la llengua. Sn responsables de la cultura, l'educaci (escoles, biblioteques, teatres, audiovisual, etc.), la recerca i formaci, la sanitat (noms medicina preventiva), la joventut, l'esport i les relacions internacionals culturals.
 Les regions (la Regi Valona, la Regi Flamenca i la Regi de Brusselles-Capital, sn les entitats federals principalment competents en matria econmica; s'ocupen en exclusiva d'afers territorials i econmics com transports, sanitat, poltica territorial, medi ambient, energia, habitatge, agricultura, indstria, turisme i comer exterior. ;

La Comunitat Flamenca est integrada per la Regi Flamenca i pels habitants de parla neerlandesa de la Regi de Brusselles capital. La Comunitat Francesa est integrada per la Regi Valona o Valnia, per n'exclou la Comunitat Germanfona, integrada per nou comunes (o municipis) de Valnia. La Regi Valona est integrada per cinc provncies dividides en arrondissements o districtes els quals, al seu torn, se subdivideixen en comunes o municipis. La Regi Flamenca est integrada per cinc provncies dividides en arrondissementen o districtes que al seu torn, se subdivideixen en comunes o municipis. La Regi de Bruselles Capital est integrada per 19 comunes o municipis (que alhora pertanyen, segons la parla dels seus habitants, tant a la Comunitat Flamenca com a al Comunitat Francesa). 

Els brussellencs de parla francesa i neerlandesa tenen les seves respectives institucions poltiques i administratives, la COCOF (Comissi Comunitria Francfona) i la VGC (Vlaamse Gemeenschapscommisie). Les matries culturals bi-comunitries, s a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat lingstica (com el Teatre de la Moneda, el Museu d'Art Modern i Contemporani, el Jard Botnic de Meise) sn gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie). D'aquesta manera, una escola de Brusselles, com a instituci pedaggica, dependr de la Comunitat Francesa si l'escola s francfona, o de la Flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris com dels programes educatius. s un comproms complex, per que permet una cohabitaci pacfica de les dues cultures principals del pas. Evidentment es produeixen paradoxes com l'existncia d'un ministre d'agricultura a la Regi de Brusselles, amb competncies sobre noms 17 explotacions.

La regi Flamenca no es correspon gaire al Comtat de Flandes de l'edat mitjana, que incloa territoris actualment a Frana (Flandes francs) i als Pasos Baixos (Flandes zelands). A ms la Regi Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat de Brabant i les bones viles de parla neerlandesa del Principat de Lieja. Per la seva part la Regi Valona incorpora les bones viles de parla francesa del Principat de Lieja, els comtat de Namur i la part septentrional del comtat d'Hainaut, el Brabant val i la part septentrional del Luxemburg. Tota la regi s'assenta al centre de l'antic ducat de Brabant.

Estructura del govern federal.
A nivell de l'Estat federal, el poder legislatiu recau sobre el rei, i parlament bicameral integrat per una Cambra de Representants conformat per 150 diputats, i el Senat, conformat per 71 senadors. Quaranta dels setanta-u senadors s'elegeixen de manera directa; 21 sn designats pels tres parlaments de les comunitats, 10 senadors cooptats. Tamb hi ha els 3 senadors de dret els fills del rei, el prncep Felip, la princesa strid i el prncep Lloren  que en la prctica no participen en les votacions. Els diputats de la Cambra de Representants s'elegeixen per mitj de la representaci proporcional d'11 circumscripcions electorals. El sufragi s obligatori a Blgica.

El poder executiu recau sobre el rei i els ministres, en qu el primer ministre s un primus inter pares i cap de govern.  El rei actualment Albert II s el cap d'Estat, per amb poders i prerrogatives molt limitades. Ell designa els ministres que tinguin el vot de confiana de la Cambra de Representants per a formar el govern federal. La constituci estableix que el nombre de ministres de parla neerlandesa i de parla francesa ha de ser el mateix.

Finalment, el poder judicial s exercit per les corts i els tribunals. 

El sistema poltic belga s sovint presentat com una  particrcia , on els caps de les tres famlies tradicionals (socialistes, lliberals i catlics) mantenen una gran influncia en la gesti del pas i de les entitats federades (Regions i Comunitats) malgrat l'escissi que van experimentar als anys 60 les tres famlies en dues vessants lingstiques i de l'ascens de partits Verds (Groen i Ecolo) i d'Ultradreta (Front Nacional, Vlaams Blok) durant el darrer decenni. Les tensions de l'ltim mig segle entre la poblaci flamenca (de parla neerlandesa) al nord, i la francfona (Valnia i Brusselles) al sud, han comportat nombroses modificacions de la Constituci atorgant a les Regions i Comunitats un major reconeixement i una autonomia creixent.

 Economia .


Blgica s una economia moderna que ha aprofitat la seva situaci geogrfica en una regi altament industrialitzada; tot i tenir pocs recursos naturals, Blgica importa matria primera per convertir-la en productes manufacturats. Blgica ha desenvolupat una xarxa de transports eficient i una base industrial i comercials diversificades, tot i que la indstria es concentra sobretot a Flandes, l'rea mes poblada del nord. Com a membre fundador de la Uni Europea, Blgica advoca per l'economia oberta i l'extensi dels poders de les institucions europees pera integrar les economies dels Estats membres. 

Blgica fou el primer Estat de l'Europa continental a industrialitzar-se, al comenament del segle XIX. A Lieja i Charleroi es van desenvolupar rpidament les indstries minera i de l'acer. Desprs de la Segona Guerra Mundial, Gant i Anvers van experimentar una expansi rpida del sector qumic i petrolier. Les crisis petrolieres de la dcada de 1970, tanmateix, van causar una greu recessi econmica. 

El Producte interior brut per capita de Blgica va superar els US$35.000 el 2007, un dels ms elevats d'Europa; la distribuci de la riquesa s molt equitativa.

 Geografia humana i societat.
Demografia i dinmica de poblaci.
Vegeu tamb: Llista de municipis de Blgica per poblaci;
El gener del 2007, al voltant del 92% de la poblaci del pas eren ciutadans belgues i el 6% eren ciutadans d'algun altre Estat membre de la Uni Europea. Les comunitats d'estrangers ms nombroses eren els italians (171.918), els francesos (125.061), els neerlandesos (116.970), els marroquins (80.579), els espanyols (42.765), els turcs (39.419) i els alemanys (37.621).

Gaireb la totalitat de la poblaci belga s urbana 97% el 2004. La densitat de poblaci s de 342 habitants per quilmetre quadrat, una de les ms elevades d'Europa, darrera dels Pasos Baixos i els microestats, com ara Mnaco. L'rea ms densament poblada s el Diamant Flamenc on es troben les aglomeracions d'Anvers, Lovaina, Brusselles i Gant. Les Ardenes tenen la densitat ms baixa. El 2006, la poblaci total superava els 10 milions d'habitants; la Regi Flamenca tenia una poblaci de 6,1 milions d'habitants, Valnia una poblaci de 3,4 milions d'habitants, i Bruselles tenia una poblaci d'1,1 mili d'habitants.

Llenges.
El neerlands i el francs parlats a Blgica tenen molt poques diferncies en vocabulari i semntica de les varietats que es parlen, respectivament, als Pasos Baixos i a Frana. Molts flamencs encara parlen els dialectes neerlandesos locals. El val, que histricament fou la llengua principal de Valnia, en l'actualitat es parla molt poc. Ja que no s'hi han abolit els censos lingstics, no hi ha xifres oficials sobre les tres llenges oficials i llurs dialectes. Diversos criteris, incloent-hi la llengua dels pares, de l'educaci, o l'estatus de la segona llengua per als estrangers, poden afectar les estimacions. S'estima que el 59% de la poblaci parla el neerlands (sovint conegut com a flamenc) i que el 40% parla el francs. El nombre total de parlants de neerlands s, doncs, 6,23 milions, la majoria dels quals viuen a la regi de Flandes, mentre que els francfons sn 3,32 milions, la majoria dels quals viuen a Valnia. S'estima que 870 mil persones, o el 85% de la regi oficialment bilinge de la Regi de Brusselles-Capital. La poblaci germanfona s de 73.000 persones. S'estima que 23.000 parlants ms viuen en municipis propers a la comunitat germanfona.

Ja que la Regi Brusselles-Capital s oficialment bilinge, les autoritats civils han d'utilitzar la llengua que les persones o les organitzacions prefereixin, i han de tenir tots els senyals al carrer en totes dues llenges. Tot i aix, no hi ha escoles bilinges, ja que l'educaci s responsabilitat de les comunitats francesa o flamenca. Geogrficament, la regi s un enclavament a la Regi Flamenca, a prop de Valnia. Constitucionalment, s una Regi separada dins la qual ambdues comunitats, la francesa i la flamenca, tenen autoritat. Fins la fi del segle XIX, la majoria dels habitants de la Regi Capital parlaven els dialectes brabanons del neerlands. No obstant aix, el 1880 va comenar una francitzaci de Brusselles, i en l'actualitat noms el 15% de la regi parla el neerlands. Al sud de la provncia de Luxemburg es parla luxemburgus, pero aquesta llengua no t cap estatut oficial a l'estat.

El 2006, la Universitat Catlica de Louvain, la universitat francfona ms gran del pas, va publicar els resultats de diverses enquestes que mostraven que Flandes s clarament ms multilinge que no pas Valnia, i que la diferncia s considerable: el 59% i el  53% dels flamencs parlen francs o angls, respectivament, per noms el 19% i el 17% dels valons parlen neerlands o angls. journal of Steunpunt WAV
|issue=4/2005
|publisher=Acco}}

Religi.

Blgica s principalment un pas secular i la constituci belga proclama la llibertat de religi. No obstant aix, la monarquia belga s tradicionalment catlica. El 1990, per exemple, ja que el Rei constitucionalment havia de firmar una llei que legalitzava l'avortament, desprs de la seva aprovaci per ambdues cambres del Parlament, el rei Baldu va demanar al primer ministre cristianodemcrata, Wilfried Martens que trobs alguna manera d'evitar la seva aprovaci; el parlament el va declarar "temporalment incapacitat per regnar" amb el seu consentiment, i la llei es va aprovar directament.; Out of Power
|publisher=New York Times
|date=1990-04-08
|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE2DB1538F93BA35757C0A966958260
|accessdate=2007-06-07}} Durant la diada nacional, el Rei i la Reina, i els altres membres de la famlia reial oficialment assisteixen a les celebracions del Te Deum.

Simblicament i materialment, l'Esglsia Catlica Romana conserva una posici favorable. El concepte belga de "religions reconegudes" va marcar el cam per l'islam si volia adquirir el mateix tractament que les religions jueva i protestant. Tot i que altres religions minoritries, com ara l'hinduisme encara no tenen tal estatus, el budisme ha pres els primers passos per al seu reconeixement legal el 2007. Segons l'Enquesta i Estudi de la Religi del 2001, al voltant del 47% de la poblaci s'identifica com a catlica i el 3,5% coma musulmana.  Segons l'enquesta ms recent de l'Eurobarmetre del 2005, el 43% dels ciutadans belgues van respondre que "creien en un du", mentre qu el 29% va respondre que "creien en algun tipus d'esperit i fora de vida" i el 27% que "no creien en cap tipus d'esperit ni fora de vida".

 Cultura i oci .
La vida cultural belga es concentra a les comunitats lingstiques, i diverses barreres han fet que una esfera cultural compartida no sigui tan notable. Des de 1970 no hi ha cap universitat bilinge, llevat de l'Acadmica Militar Reial, cap mitj de comunicaci com, i cap gran organitzaci cientfica o cultural en qu ambdues comunitats siguin representades. Les forces que havien unit els belgues el catolicisme rom i l'oposici econmica i poltica als neerlandesos han perdut la seva fora. Malgrat les divisions poltiques i lingstiques que han estat canviant durant el segles, la regi de la Blgica actual, ha vist el floriment de diversos moviments artstics importants que han tingut una influncia significativa en la cultura i l'art europees.

 Histria .


El territori de l'actual Blgica ha estat la llar de diversos pobles i cultures al llarg de dos millennis. En el segle I dC, els romans, desprs de derrotar les tribus locals crearen la provncia de Gallia Belgica. Un perode gradual d'immigraci de la tribu germnica dels francs durant el segle V dugueren el territori al domini del regne merovingi. Un canvi gradual de poder en el segle VIII port a la creaci de l'Imperi Carolingi i culmin amb la coronaci de Carlemany com a emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. Durant l'Edat mitjana, hi van sorgir estats feudals, molts dels quals foren unificats en els Pasos Baixos Borgonyons durant els segles XIV i VI. L'emperador Carles V complet la uni de les disset provncies durant la dcada de 1540, que controlaven tamb, de manera no oficial, el Principat de Lieja.

La guerra dels vuitanta anys (1568 1648) divid l'rea en la Repblica de les Set Provncies Unides dels Pasos Baixos al nord (la Belgica Foederata en llat) i els Pasos Baixos del sud al sud (la Belgica regia en llat). Els Pasos Baixos meridionals foren governats pels Habsburgs espanyols i austracs i comprenien la major part del territori belga actual. Fins la independncia, la regi era desitjada per diversos conqueridors francesos, i fou l'escenari de la major part de les guerres francoespanyoles i francoaustraques durant els segles XVII i XVIII. Desprs de les campanyes de 1794 de les Guerres Revolucionries Franceses, els Pasos Baixos meridionals, incloent-hi territoris que mai no havien estat sota el control dels Habsburg, com ara el Principat de Lieja, foren annexats per la Primera Repblica Francesa, acabant aix el domini austracoespanyol. No obstant, la reunifici dels Pasos Baixos, amb el nom del Regne Unit dels Pasos Baixos sorg desprs de la dissoluci del Primer Imperi Francs el 1815. No obstant aix, aquesta uni es dissolgu desprs de 15 anys; Revoluci belga aconsegu la independncia de Blgica en la creaci d'un regne catlica i neutral sota un govern provisional i un congrs nacional. El 1831, Leopold I fou coronat com a rei de Blgica, i des d'aleshores el pas ha estat una monarquia constitucional i  una democrcia parlamentria. Tot i que inicialment era una oligarquia governada pel Partit Catlic i el Partit Liberal, el pas ha evolucionat cap al sufragi universal i la influncia major del Partit del Treball Belga i dels sindicats.  La llengua francesa, que fou en el passat l'nica llengua oficial de la noblesa i la burgesia, ha perdut la seva importncia, des qu el neerlands, llengua de la majoria de la poblaci, fou reconeguda oficialment tamb el 1898. No obstant aix, no fou sin el 1967 que s'accept una versi neerlandesa de la constituci belga.)
|month = Gener
|year=2004
|url=http://www.unrisd.org/UNRISD/website/document.nsf/ab82a6805797760f80256b4f005da1ab/ec506a59176be044c1256e9e003077c3/$FILE/Deschou.pdf
|format=pdf
|accessdate=2007-05-22}}

La Conferncia de Berln de 1885 don l'Estat Lliure del Congo al rei Leopold II com a possessi privada. El 1908, la ced a Blgica com a colnia, i comena a ser coneguda com el Congo Belga. Alemanya enva Blgica el 1914 com a part del Pla de Schlieffen i la majoria de les batalles del Front Occidental de la Primera Guerra Mundial es lliuraren a les regions occidentals del pas. Blgica prengu les colnies alemanyes de Ruanda-Urundi (els actuals Ruanda i Burundi) durant la guerra, i atorgades a Blgica el 1924 per la Lliga de Nacions. El Tractat de Versalles havia efectuat a diversos pobles alemanys, principalment Eupen i Malmedy, un plebiscit controvertit, a partir del qual foren annexat a Blgica el 1925. Blgica fou envada per Alemanya una vegada ms el 1940, durant l'ofensiva Blitzkrieg, i romangu ocupada fins la seva alliberaci per les tropes aliades durant l'hivern de 1944 1945. El Congo Belga aconsegu la seva independncia el 1960, desprs de la Crisi del Congo; i Ruanda-Urundi, dos anys desprs.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Blgica s'un a l'OTAN, com a membre fundador, la seu del qual s a Brusselles, i form el grup de nacions de Benelux amb els Pasos Baixos i Luxemburg. Blgica fou un dels sis membres fundadors de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer el 1951 i de la Comunitat Europea d'Energia Atmica, i de la Comunitat Econmica Europea establerta el 1957, la qual es convert en la Uni Europea; Blgica n's la seu, en acollir diverses institucions administratives incloent-hi la Comissi Europea, el Consell de la Uni Europea i les sessions extraordinries i de comit del Parlament Europeu. 

El 1960, Blgica fou sacsejada per una crisi poltica. Per tal de resoldre les dificultats degudes a la prdua del Congo Belga i de les noves condicions de competncia econmica a Europa, la coalici sociocristiana i liberal elabor un programa de recuperaci econmica i d'austeritat la llei nica  que comport durant l'hivern de 1960-1961 la ms gran vaga general que Blgica ha conegut. Aquesta vaga fou iniciada pel sindicat nacional de la Federaci General del Treball de Blgica a Valnia on fou acompanyada de l'amenaa de separar-se del pas. Aquests esdeveniments marcaren el comenament de la divisi lingstica a la qual segueren noves lleis, entre les quals, l'escissi de la Universitat de Louvian, la fixaci de la frontera lingstica, i la creaci de les comunitats i regions belgues, posaren fi a l'Estat unitari belga amb una srie de reformes constitucionals. Els anys 80 marcaren el canvi estructural cap a un Estat federal, oficialment reconegut en la constituci de 1993.

Notes i referncies.


 Enllaos externs .

Portals de les institucions
Administraci federal;
Regi Valona;
Regi Flamenca;
Regi de Brusselles Capital;
Comunitat francesa de Wallonie-Bruxelles ;
Comunitat germanfona de Blgica;
Guia de Blgica;
Plnol de Brusselles;

















































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16053" title="Segle V aC" nonfiltered="2271" processed="2253" dbindex="7281">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Panini;
Pricles;
Scrates;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16054" title="Segle III aC" nonfiltered="2272" processed="2254" dbindex="7282">
 Esdeveniments .
 Guerres Pniques entre Roma i Cartago;
 Comena a construir-se la Gran Muralla Xinesa;

 Personatges destacats .
 Arqumedes, matemtic;
 Annbal, militar;
 Epicur, filsof hedonista.

 Invents, descobriments, introduccions .
 Es calcula el dimetre de la Terra;

----
Un segle abans / Un segle desprs



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16056" title="Cavall Boig" nonfiltered="2273" processed="2255" dbindex="7283">


Tasunka witko (en sioux, pronunciat taixunka uitko)  o Cavall Boig (en catal) (4 de desembre de 1849   5 de setembre de 1877) era el cap dels sioux oglala, una tribu d'amerindis notable pel seu valor en la batalla. Reconegut entre el seu propi poble com un dirigent visionari comproms a preservar les tradicions i valors dels Lakota, va induir al seu poble a una guerra contra els "blancs" per recuperar les seves terres. Aconsegu aplegar en la lluita altres tribus (xeienne, arapaho), per finalment fou capturat i mor a mans d'un escorta indi quan anava a ser interrogat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16063" title="Escut de Bell-lloc d'Urgell" nonfiltered="2274" processed="2256" dbindex="7284">


L'escut oficial de Bell-lloc d'Urgell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; ressaltant sobre el tot una flor de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

La flor de lis s el senyal tradicional de l'escut del poble; des dels seus orgens, Bell-lloc ha estat lligat a Lleida, i la flor de lis s una allusi als lliris de l'escut d'aquesta ciutat. De fet, el territori de Bell-lloc fou conquerit als musulmans el 1149 al mateix temps que Lleida pel comte rei Ramon Berenguer IV, i fou concedit a un cavaller del comte, Bernat de Bell-lloc, el 1153. Ms endavant, el 1320, el rei Jaume II fou qui don la carta de poblaci a la localitat, que va esdevenir un "carrer de Lleida" (i segons aix, els seus habitants tenien els mateixos privilegis que els de la ciutat); aquesta s la ra de la presncia de les armes reials de Catalunya, els quatre pals, a l'escut de Bell-lloc. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16064" title="Escut de Castellnou de Seana" nonfiltered="2275" processed="2257" dbindex="7285">


L'escut oficial de Castellnou de Seana t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un castell obert d'or; el peu d'or, 3 faixes viperades de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988.

El castell s un senyal parlat allusiu al nom del poble. Castellnou de Seana pertanyia a la baronia de Bellpuig; el viperat d'or i de sable sn les armes dels Anglesola, barons de Bellpuig. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16065" title="Escut de Fondarella" nonfiltered="2276" processed="2258" dbindex="7286">


L'escut oficial de Fondarella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una font d'or, amb el raig d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

La font s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16066" title="Escut de Golms" nonfiltered="2277" processed="2259" dbindex="7287">


L'escut oficial de Golms t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un mn creuat d'or cintrat de gules acompanyat al cap d'una estrella d'or de 6 puntes. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'abril de 1987.

El mn s l'atribut del Crist Salvador, patr del poble. L'estrella s un senyal tradicional de l'escut de la localitat. Els esmalts, sable i or, provenen de les armes dels Anglesola, senyors de la baronia de Bellpuig a la qual pertanyia Golms. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16067" title="Escut d'Ivars d'Urgell" nonfiltered="2278" processed="2260" dbindex="7288">

L'escut oficial d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent carregat a l'abisme d'una estrella de 8 puntes de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 21 d'octubre de 1991.

Herldica.
El sautor s la creu de sant Andreu, patr de la vila. L'estrella del mig s un senyal tradicional de l'escut d'Ivars. 

Bandera.
La bandera oficial d'Ivars d'Urgell s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clara, amb un sautor blanc de braos de gruix 1/6 de la llargria del drap, amb una estrella vermella de 8 puntes al centre del sautor.

Va ser publicat en el DOGC el 3 de setembre de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16069" title="Escut de Linyola" nonfiltered="2279" processed="2261" dbindex="7289">


L'escut oficial de Linyola t el segent blasonament:

Escut caironat: escacat d'or i de sable, i, ressaltant sobre el tot una garba de lli florit d'argent. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

La garba de lli s un senyal parlant allusiu al nom de la poblaci. Linyola fou el centre d'una baronia medieval (fet que s recordat per la corona de bar), situada al comtat d'Urgell: l'escacat d'or i de sable sn les armes d'Urgell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16070" title="Escut de Miralcamp" nonfiltered="2280" processed="2262" dbindex="7290">


L'escut oficial de Miralcamp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 3 faixes viperades de sable; ressaltant sobre el tot una espasa flamejada d'argent posada en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'agost de 1987.

L'espasa flamejada s l'atribut de sant Miquel, patr del poble. El viperat d'or i de sable sn les armes dels Anglesola, senyors de la localitat des del segle XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16071" title="Escut del Poal" nonfiltered="2281" processed="2263" dbindex="7291">


L'escut oficial del Poal t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un pou d'or. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

El pou s un senyal cantant referit al nom de la localitat, que prov del llat "putealis", o 'relatiu a un pou'. La senyoria del Poal va esdevenir un vescomtat l'any 1706, i ms tard marquesat el 1725, sota la persona d'Antoni Desvalls i de Vergs, el vescomte; aquest fet es veu reflectit per la corona de marqus damunt l'escut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16072" title="Escut de Sidamon" nonfiltered="2282" processed="2264" dbindex="7292">


L'escut oficial de Sidamon t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, tres faixes viperades de sable; ressaltant sobre el tot una rodella de gules amb una creu de Malta d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de setembre del 2002.

Un cop conquerida als musulmans, la localitat fou repoblada pels templers (1150) i ms tard fou donada, el 1318, als hospitalers. Sidamon, a ms, era part de la baronia d'Anglesola, al territori de la comanda hospitalera de l'Espluga Calba. L'escut reflecteix la histria del poble: s'hi veu el viperat d'or i de sable de les armes dels Anglesola i la creu de Malta, smbol dels cavallers de Sant Joan de l'Hospital. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16073" title="Escut de Vila-sana" nonfiltered="2283" processed="2265" dbindex="7293">


L'escut oficial de Vila-sana t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa flamejada d'argent guarnida d'or acompanyada al cap d'una balana de braos iguals d'or amb els balanons penjant a banda i banda de l'espasa; el peu d'or, 3 faixes viperades de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de gener del 1985.

Les balances i l'espasa flamejada sn els atributs de sant Miquel, patr del poble. Vila-sana, anomenada anteriorment Utxafava, va pertnyer fins al 1935 a Castellnou de Seana, que pertanyia a la baronia de Bellpuig, els senyors de la qual eren els Anglesola. Les armes d'aquesta famlia, viperat d'or i de sable, sn representades al peu de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16074" title="Escut de Vilanova de Bellpuig" nonfiltered="2284" processed="2266" dbindex="7294">


L'escut oficial de Vilanova de Bellpuig t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 3 faixes viperades de sable; ressaltant sobre el tot una flor de lis d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de setembre del 1989.

El viperat d'or i de sable sn les armes dels Anglesola, barons de Bellpuig, ja que el poble pertanyia a aquesta baronia. Els Anglesola van decidir repoblar el seu territori, desprs de la conquesta de Lleida als musulmans el 1149, i van crear el poble, que va atreure molta gent de Bellpuig; d'aqu el nom de Vilanova de Bellpuig. La flor de lis s una allusi a la Mare de Du del Lliri, que s especialment venerada a la localitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16076" title="Escut de Banyoles" nonfiltered="2285" processed="2267" dbindex="7295">


L'escut oficial de Banyoles t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'argent, una lletra B majscula de sinople; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.
Va ser aprovat el 16 de juny del 1983.

La lletra B, inicial del nom de la ciutat, s el senyal tradicional de l'escut de la capital del Pla de l'Estany, juntament amb els quatre pals de Catalunya, en record dels lligams histrics de la localitat amb la Corona.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16077" title="Escut de Cams" nonfiltered="2286" processed="2268" dbindex="7296">

L'escut oficial de Cams (Pla de l'Estany) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, una creu de Sant Vicen abscissa d'or; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 12 de gener del 1984.

Herldica.
El sautor o creu de Sant Vicen s una allusi al patr del poble. Els quatre pals de l'escut de Catalunya recorden que Cams fou una batllia reial.

Bandera.
La bandera oficial de Cams s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clara, amb un sauto groc de gruix 1/2 de l'alria del drap, centrat a la meitat superior del primer ter vertical; l'ltim ter groc amb quatre pals vermells.

Va ser publicat en el DOGC el 3 de setembre de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16079" title="Escut de Cornell del Terri" nonfiltered="2287" processed="2269" dbindex="7297">

L'escut oficial de Cornell del Terri (Pla de l'Estany) t el segent blasonament:
Escut caironat: de gules, un corn de caa d'or cordat de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 19 de maig del 1994, i publicat en el DOGC el 6 de juny del mateix any.

Herldica.
El corn s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble.

Bandera.
La bandera oficial de Cornell del Terri s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb un corn de caa groc cordat de negre al centre amb l'embocadura al costat del vol, d'altura 4/6 i d'amplada 6/9 de les del drap.

Va ser publicat en el DOGC el 19 de maig de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16081" title="Escut d'Esponell" nonfiltered="2288" processed="2270" dbindex="7298">


L'escut oficial d'Esponell t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent; 2n. de gules; ressaltant sobre la partici un pont de 5 ulls de l'un en l'altre. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de febrer del 2001.

El pont representa el que hi ha al poble sobre el Fluvi, de 156 metres de llarg i sis arcs. Construt el 1442, fou reconstrut dos cops: el 1903 i el 1936. La corona recorda que Esponell fou centre d'una baronia a partir de 1717, atorgada per Carles VI d'ustria a Gaspar de Berard i de Cortiada, senyor del castell de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16082" title="Escut de Fontcoberta" nonfiltered="2289" processed="2271" dbindex="7299">


L'escut oficial de Fontcoberta t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una font coberta d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'abril del 2001.

La font coberta s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16083" title="Escut de Palol de Revardit" nonfiltered="2290" processed="2272" dbindex="7300">


L'escut oficial de Palol de Revardit t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un palau de gules obert acompanyat a la punta d'una faixa ondada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'abril de 1999.

El palau s el senyal parlant allusiu al nom del poble, derivat del llat "palatiolo", o 'palauet'. La faixa ondada representa el riu Revardit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16091" title="Alboraia" nonfiltered="2291" processed="2273" dbindex="7301">

Alboraia (oficialment, en castell Alboraya) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Horta Nord, que conserva tot el sabor tpic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li definix com "El portal de l'horta".

Limita al nord amb els termes municipals d'Almssera i Meliana, al Sud amb la ciutat de Valncia, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la Mar Mediterrnia que banya aproximadament 4 kilmetres de platges, des de l'anomenada "Platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a La Patacona, platja vena de la Malva-rosa, una de les platges urbanes de la ciutat de Valncia.


 Geografia .
El terme municipal encara conserva mplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensi d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressi" urbanstica, de diverses poltiques econmiques de carcter estatal i autonmic i de l'errniament anomenat "progrs".

No obstant aix, ats que hi ha aqueixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en vuit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.

 Histria .
Alqueria musulmana que el rei Jaume I atorg al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. Teresa Gil de Vidaura, va assolir la propietat mitjanant una permuta de terres amb dit bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xrica, fill seu i del rei Jaume II. L'any 1331, pass a mans de Gilabert de Sanoguera, qui va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, pass a poder de la Corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'esglsia va ser construda el segle XV sota l'advocaci de Santa Maria. Junt al Barranc de Carraixet s'al una ermita dedicada la Mare de Du dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de Valncia l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual s de nova planta. La principal activitat es l'agrcola, i el conreu ms important s el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un cmput de 88 cases; Cavanilles xifra la poblaci, l'any 1794, en 560 vens; a mitjan segle XIX Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; Josep Sanchis Sivera, l'any 1922 dna notcia de 4.265.

 Demografia .


 Economia .
L'activitat econmica de la poblaci es distribux de la segent manera (dades de 1994): el 45,80% treballa en el sector serveis, el 33% en la indstria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcci.

 Administraci i poltica .














 Monuments .

Alboraia conserva encara el sabor tpic dels pobles en una part important de la localitat, amb la particularitat de presentar a ms un front costaner de quasi quatre quilmetres de longitud, amb dos nuclis residencials separats per la desembocadura del barranc del Carraixet, Port Sa Platja i Patacona, el primer t un port esportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracteritzat pels clids ocres i sienes, els blauets i els roses pllids, utilitzats tradicionalment en la pintura dels habitatges.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'esglsia parroquial de l'Assumpci de La nostra Senyora (s. XVIII) d'estil barroc i origen medieval. La faana s de maoneria, amb la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus amb capelles laterals, la nau central presenta volta de mig can. El poble d'Alboraia, compta amb altres ermites com la del Santssim Crist de les nimes, en la masia de Vilanova; l'ermita de la Mare de Du del Pilar, abandonada; l'ermita del Sagrat Cor de Jess,(Retoret), en la masia del Rector; l'ermita de la Masia del Soc, de la qual noms queden restes en la nomenada masia; l'ermita de Santa Brbara, (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de la Mare de Du dels Dolors; l'ermita de San Cristfol prxima al polgon industrial, i en la desembocadura del barranc de Carraixet l'ermita del Miracle dels Peixets, d'estil neogtic, mostra faana dividida en tres cossos, amb ventanals ogivals i teulada a dues aiges, en el costat dret es pot observar un panell cermic amb l'allusi al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en este mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni histric artstic, ric en escultures, pintures, retaules, cermiques.

L'arquitectura civil d'Alboraia est representada per les modernistes cases urbanes de finals de segle XIX i principis del segle XX, aix com les alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat, esguitat de xicotets retaules cermics d'origen devocional. Cabria destacar l'alqueria del magistre, l'anomenat "Pont del Moro" de 5 metres d'ample per 8 de llargria, que salvava la squia de Vera, i que en l'actualitat es pot contemplar en els jardins del passeig d'Arag.

 Festes .
Les festes d 'Alboraia sn conegudes en tota la comarca i a elles acudixen moltssimes persones de tots els pobles prxims. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen al llarg de tota la setmana segent, celebrant-se diverses vegades activitats de gran inters religis, cultural i ldic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristfol, patr de la localitat.

Al voltant de les festes majors s'organitza una gran fira, amb la presncia dels grups culturals de la poblaci.

Per a s noms el principi. El calendari festiu d'Alboraia s un dels ms complets de la comarca de l'Horta Nord. Sn coneguts i admirats per tota la comarca la Process dels Palmells del diumenge de Rams, el Viacrucis de l'Horta, les processons de Dijous i Divendres Sant i la Santa Trobada del Diumenge de Resurrecci.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristfol" el primer diumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita del "Miracle dels Peixets".

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el cam cap a les Festes Majors d'Alboraia, que t lloc al voltant del 10 de juliol, en honor al patr Sant Cristfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals sn el resultat de la concentraci de diverses festes locals en una setmana ldic festiva, on els actes religiosos processons del Corpus, San Roc, (amb la benedicci del rotllo i el ciri), Verge de l'Assumpci, Sant Cristfol, (benedicci de cotxes), festa a Sant Isidre Llaurador (amb benedicci d'animals), conviuen amb actes civils com el dia dedicat als majors , concerts, fires d'atraccions, competicions esportives, tradicional "Trofeu de Galotxa", "vaquetes" i "bou embolat"; dia de l'orxata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos de Port Sa Platja a la Verge del Carme i la devoci al Crist de la Providncia el 6 d'agost tanquen el cicle estiuenc.

Les festes de la tardor, com les del complex de la Patacona, "quintos" a Sant Miquel, Santa Ceclia, La Miraculosa entre unes altres, reobren el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi amb la setmana nadalenca i el canvi d'any.

 L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Manantial d'orxata" .
Alboraia s coneguda arreu del mn amb estos lemes, per ser la poblaci on s'elabora la millor orxata del mn; s sens dubte, el seu principal tret caracterstic, al menys de portes enfora.

Tamb, en aquest municipi s'elabora un dol de reposteria, els fartons, per mullar a l'orxata.

 Fills illustres .
 Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 -  Segovia >1725). Militar que va encapalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
 Ferran Giner "Giner" (Alboraia, 1964) ex-futbolista que jugava de defensa central, quasi tota la seua carrera esportiva la va desenvolupar al Valncia CF i era conegut com  El Xufa .
 Rosana Pastor (Alboraia, 1960) s una actriu.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web no oficial d'Alboraia ;
 Dimonis de l'Avern;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16094" title="Antoni Josep Cavanilles i Palop" nonfiltered="2292" processed="2274" dbindex="7302">
Antoni Josep Cavanilles (Valncia 1745 - Madrid 1804) va ser un botnic i naturalista valenci.

Sacerdot de professi, va fer contribucions a l'estudi de la natura del Regne de Valncia i de tota la Pennsula Ibrica. Les seues obres sn encara una font fonamental de la histria, toponmia, geografia i, com no, flora i fauna del Pas Valenci.  Va ser autor de "Observaciones sobre la historia natural, geografa, agricultura, poblacin y frutos del reino de Valencia (1795-1797)", que es coneixen popularment amb  el nom de "Observaciones de Cavanilles"

Cientficament, va seguir la classificaci de Linnaeus per tal de fer un inventari de la flora peninsular i dirig el Jard Botnic de Madrid.

 Premi Cavanilles .
El premi Cavanilles s un premi anual destinat a persones o entitats vinculades a la recerca, protecci i promoci del mn de l'excursionisme i del patrimoni cultural i natural Valenci.

 Enllaos externs .
Faximil.com ;
Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva;
Fundaci Cavanilles d'Alts Estudis Turstics;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16095" title="Lakota" nonfiltered="2293" processed="2275" dbindex="7303">

Els lakota ("amics" o "aliats", de vegades tamb escrit "lakhota" i pronunciat "lakxta" per la gent lakota) s una tribu originria d'Amrica, tamb coneguda com els sioux. Els lakota sn part del grup de set tribus que parlen tres dialectes diferents, essent les altres dues els dakota i els nakota. Els lakota sn els de la part ms occidental, ocupant terres a Dakota del Nord i del Sud. Els nakota, els menys nombrosos, resideixen a la reserva Yankton a Dakota del Sud, mentre que els dakota viuen principalment a Minnesota i Nebraska.

El 3 de setembre de 1855 a Nebraska, 700 soldats dirigits pel general americ William Harney van cometre la massacre de Grattan atacant un poblat sioux i matant 100 dones, homes i nens. Set anys ms tard, el 5 de novembre de 1862 tamb a Minessota, ms de 300 sioux Santee varen ser considerats culpables de violaci i assassinat de 7 colons i van ser penjats.
 Historia .

Els  Lakota estan emparentats amb els  Dakota i els  Nakota de  Minnesota. Desprs d'adoptar el cavall en les seves caceres a les primeries del segle XVIII, Els Lakota van formar part de la Cultura de les grans planries americanes  juntament amb els aliats, Els  Tsitsistas (Cheyenne del Nord), que vivien en les gran planries del nord.  La seva societat se centrava en la cacera de bfals amb el cavall. N'hi havia 20,000 Lakota a mitjans del segle XVIII. El nombre ha augmentat ara a aproximadament 70,000, del qual aproximadament 20,500 parlen la llenguaLakota.

Desprs de 1720, la branca Lakota dels Set Focs de Consell es partia en dos elements, el Saone que passava a  la frontera de Minnesota,  Dakota Nord, Dakota del Sud, i l'Oglala-Sicangu que ocupaven la Vall de Riu de James. Aproximadament al 1750  els Saone havien traspassat la riba  oriental del Missouri, seguits 10 anys ms tard pels Oglala i Brul (Siangu).

Els poderosos pobles Arikara , Mandan, i  Hidatsa havien impedit als Lakota creuar el Missouri durant molt de temps, per quan la verola i  altres malalties quasi destrueix aquestes tribus, el cam  va restar  obert i els Lakota van creuar el Missouri per les prades d'herba dels Altiplans. Aquests Saone, cada vegada ms segur i forts, es van estendre de pressa. El 1765, un  grup de  Saone encapalats pel cap Os dret descobreixen  Turons Negres Black Hills (que van anomenar Paha Sapa). Just una dcada ms tard el 1775, l'Oglala i Brul tamb van creuar el riu, desprs de la gran epidmia de verola de 1772-1780, que va destruir tres quartes parts de la poblaci de la Vall de Missouri. El 1776, derrotaven els Cheyenne els quals havien derrotat prviament els Kiowa, guanyant d'aquesta manera el control d'aquesta terra que es convertia en el centre de l'univers Lakota.
Les preses de contacte inicials entre el Lakota i els Estats Units, durant l'expedici1 de  Lewis i Clark de 1804/06 van quedar en un punt mort ja  que els Lakota es van negar a permetre que els exploradors continuessin riu amunt contraatacant amb 'una expedici de lluita. Finalment, el tractat de Fort Laramie de 1851 reconeixia la sobirania  nadiua sobre les Grans Planries a canvi d'un franc passatge al llarg de la Pista d'Oregon,  "mentre el riu flueixi i l'guila voli". El 3 de setembre de 1855 700 soldats sota el comandament del general americ William S. Harney venjaven la Massacre Grattan atacant un poble Lakota a Nebraska, matant 100 homes, dones, i nens. Van seguir altres guerres ; i en 1862-1864, quan els refugiats de la "Guerra Dakota de 1862" a Minnesota fugien cap a l'oest amb els aliats de  Montana i Dakota, estenent d'aquesta manera la guerra cap aquests territories..

Els Lakota s'havien oposat a crear mines als  Turons Negres  Sapa ja que sn sagrats, des de principis del segle XIX. El 1868, el govern dels EUA signava el tractat Fort Laramie, eximint els Turons Negres de tot assentament blanc per sempre. 'Per sempre' durat noms quatre anys, ja que al descobrir-s'hi or , una afluncia de prospectors va caure sobre l'rea, en boan part  instigada per comandants de l'exrcit com el lloctinent Colonel George Armstrong Custer,  ocasionant la Guerra de Turons Negres de 1876-77. Com a mitj per a destruir els indis el general  Philip Sheridan va instar la caa i massacre del bfal. .

Els Lakota amb els seus aliats, l'Arapaho i el Cheyenne del Nord, derrotaven l'exrcit del general  George Crook  a la Batalla del Rosebud i una setmana ms tard derrotava els 7 Cavalleria del EUA el 1876 a la Batalla de Greasy Grass o Batalla de Little bighorn, matant 258 soldats i provocant vctimes de ms d'un 50% al regiment. Malgrat aix, els Teton van ser derrotats en una srie de subsegents batalles per un  Exrcit dels EUA reforat, i eren conduts  altra vegada a reserves, prohibint-los la cacera del bfal i forant-los a acceptar distribuci alimentria governamental, que noms arribava afectes als EUA.




Els Lakota van ser obligats a signar un tractat el 1877 cedint els Turons Negres als Estats Units, per continuava una guerra de baixa intensitat , culminant, catorze anys ms tard, en l'assassinat de Brau Actual (15 de desembre, de 1890) en Roca de Durada i la Massacre de Ferit Genoll (29 de desembre, de 1890) en Pine Ridge.

Actualment, els  Lakota es troben principalment a les cinc reserves del Dakota del Sud:  Reserva Rosebud Indian  (On viuen els Alt Si angu o Brul), Reserva ndia de Pine Ridge (on viuen els Oglala), Reserva India de Lower Brule (On viuen els Baix Si angu), Reserva India del riu  Cheyenne (on viuen altres de les set tribus lakota, incloent-hi els Sihasapa i els Hunkpapa),  i Reserva India d'Standing Rock, on viuen lakota de diferents tribus.  Tamb es troben lakota al nord en la Reserva India de Fort Berthold a Dakota del nord, i a algunes petites reserves a  Saskatchewan i  Manitoba, on els avantpassats van emigrar a  la Terra de l'via  (Canad) durant la guerra de Minnesota o Black Hills.

Gran nombre de  Lakota viuen tamb a  Rapid City i altres ciutats de Black Hills, i a  Metro Denver. Els ancians Lakota es van unir a  l'Unrepresented Nations and Peoples Organisation (UNPO) cercant protecci i reconeixement de la seva cultura, terra i drets.

Actualment el nom Lakota es refereix a  Sioux, Kiowa, Apache, Dakota, Cherokee

 Govern .
Legalment i per tractat s una "naci" semiautnoma amb els Estats Units, el Lakota Sioux  estan  representats per oficials elegits que comprenen molts governs tribals locals independents  escampats en diferents reserves i comunitats a Dakotas, Minnesota, Nebraska, i tamb a Manitoba i Saskatchewan del sud a Canad. El President actual de l'Oglala Sioux, la tribu majoritria dels Lakota, s John Yellowbird Steele. Elegit el 2007

Moviment d'independncia.
A comenaments de 1974, alguns activistes  Lakota comencen a prendre passes per aconseguir la independncia dels Estats Units.  Aquestes passes han incls la redacci de la seva prpia  Declaraci d'independncia   i l's de les lleis internacionals i constitucionals per consolidar el seu estatus legal.

El  20 de desembre 2007, un grup d'activistes Lakota van informar el govern dels Estats Units que el poble Lakota rescindia unilateralment els tractats firmats amb el govern federal  dels EUA. Els activistes tenen previst l'expedici dels propis passaports i permisos de conducci. Encara no s clara si la declaraci dels activistes representa el punt de vista del govern de la Naci Sioux ni la resposta del govern federal dels EUA.
Els arguments dels activistes sn molt amplis i diferents, per enfoquen sobre els tractats fets amb els EUA en el passat i els efectes negatius que han tingut per al seu poble. A ms, atribueixen al elevat index de sucidi adolescent i la baixa expectativa de vida a les condicions a que han  estat forats a viure pels Estats Units.

Notes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16096" title="Sioux" nonfiltered="2294" processed="2276" dbindex="7304">


Els sioux sn un grup de tribus ndies de parla hoka-sioux. S autoanomenaven Ikce wikasa ("humans" o "lliures"). El seu nom genric, dakota, vol dir "aliat", potser en referncia a una antiga confederaci per unir-se contra crees i ojibwa. Els chippewa els anomenaren nadowisih o nadowessioux "petites vibres" o "petits iroquesos". Per la seva banda, anomenaven els blancs wasichu.

 Localitzaci .

Antigament procedien potser d'un lloc anomenat per ells Oceti Shawokin ( Les set llars de foc ), que potser era als marges del Llac Superior, per en foren desplaats pels iroquesos i passaren a ocupar el gran territori entre La Crosse (Wisconsin) i Sheridan (Montana), en els actuals estats de Minnesota, les dues Dakota, Nebraska i Montana, als EUA, i sud d'Alberta, Manitoba i Saskatchewan, al Canad.

Actualment ocupen una reserva a Nebraska (Santee Sioux), una reserva a Montana (Fort Peck), vuit a Dakota del Sud (Pine Ridge, que t un Consell Tribal de 32 membres, Lower Brul, Standing Rock, Cheyenne River, Yankton, Sisseton-Wahpeton, Crow Creek i Rosebud, que en t un de 22, Flandreau Santee), dues a Dakota del Nord (Fort Totten), quatre a Minnesota (Lower Sioux, Upper Sioux, Prairie Island, Shakope), cinc a Alberta (Alexis), cinc a Manitoba (Canupawakpa, Birdtail Sioux, Dakota Plains, Dakota tipi, Sioux Valley) i cinc a Saskatchewan (Wahpeton, Wood Mountain, Standing Buffalo, Whitecap).
Pel repartiment territorial, els santee ocupen les reserves de Minnesota, i Nebraska, els yanktonai la de Montana, els yankton Dakota del Nord i els teton Dakota del Sud.
 
 Classificaci .

Es dividien en tres grups principals lingstics i en set grups tribals:

1.  Els de parla dakota o santee (disanati ganivet, per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

 Mdekantonwan (Llar del llac de l'esperit);
 Wahpekute  (Llanadors de fulles);
 Sisitonwan   (Llar del pant);
 Wakhpetonwan  (Llar a les fulles);

2.  Els de parla nakota o wiciyela, que comprn dues llars o grups:

 Ihanktonwan (Llar del firal) o yankton;
 Ihanktonwanna  (Petita llar del firal o yanktonai);

3.  Els de parla lakota, el grup ms nombrs, era format per la llar-grup titonwan (Llar de la planura) o teton, que es dividia en set tribus:

 Oglala  (Habitant de les planures);
 Sicangu o Brul (Cuixes cremades);
 Itazipco o Sans arc;
 Hunkpapa  (Final del cercle);
 Mnikowoju o Minneconjou  (Plantadors al costat del corrent);
 Oohenunnpa o Two Kettle;
 Sihasapa o Blackfoot;

 Demografia .

Cap al 1780 es calcula que eren potser uns 10.000 individus. El 1849 potser eren uns 20.000, que augmentarien malgrat els conflictes a 25.000 el 1881 i a 28.600 el 1910. El 1956 hi havia als EUA 4.600 santee, 3.000 wiciyela i 24.000 teton (31.600 individus). El 1985 eren 64.000 individus. Segons Stingler, el 1960 hi havia 993 santee a Dakota del Nord, i pel que fa als teton, uns 27.627 a Dakota del Sud, 3.200 a Dakota del Nord, 1.398 a Montana i 1.295 a Nebraska.  El 1990 eren uns 75.000 als EUA i uns 10.000 ms al Canad, dels quals uns 5.280 yankton a Dakota del Sud (dels quals 2.980 vivien a la reserva i 2.300 a Charles Mix County), 10.000 yanktonai a Montana. En total, 124.551 el 2001 apuntats al rol tribal. Segons l'Atles d'Asher, hi havia 20.000 lakota (dels quals 6.000 parlaven la llengua) i 23.000 santee-wiciyela (dels quals 19.000 parlaven la llengua); 20.355 dakota i 6.000 lakota segons el SIL International's Ethnologue. El seu nombre als EUA, segons el cens del 2001, i dividits per bandes i agrupacions, era:



 Costums .
Els tres grups lingstics es distingien entre ells fora culturalment, ja que pertanyien a tres realitats socioeconmiques diferents:
  Els Dakota-santee vivien als boscos de Minnesota i llur cultura era semblant a la dels winnbago, chippewa, fox i sauk. Vivien en cases llargues d'escora, com la dels iroquesos, i conreaven moresc i arrs a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos.
  Els nakota-wiciyela vivien als marges dels rius Misissippi i Missouri, i culturalment  eren similars als arikara, mandan i hidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de cpula, conreaven moresc i caaven el bfal. Feien  boniques decoracions florals.
  Els lakota-teton eren els tpics indis de les planries i vivien a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures amb pintures de cacera i decoracions geomtriques.

Caaven el bfal i eren guerrers fora temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics. Influren molt en les tribus venes (xeienne, arapaho, kiowa, comanxe, crow, assiniboine, blackfoot, nez perc i altres). Tanmateix, tenien forces vincles d'unitat entre ells. Socialment, es dividien en untiyospaye (bandes) que s agrupaven en unaoyate (tribus) que formaven un teton (grup).


Als mestissos els anomenaven iyeska ( aquells que parlen blanc ) i als blancs, despectivament, wasicu ( gossos lladres ). Religiosament, creien en Wakantanga ( El  gran misteri ), el creador, divinitat tribal que gaudia de quatre jerarquies i era adorat d'igual manera per tots ells. Tamb adoraven Ptehincalasanwi o la Dona Bfal Blanc, associada a llegendes i mites de la naci dakota amb el bfal, animal del que n extreien gaireb tot (pell, carn, ossos i nervis per fer cordes).  Tanmateix, mentre que els santee, com els chippewa, tenien societats guerreres com la Logia de la Medicina, els teton gaudien d'un cabdill guerrer amb fora poder, cosa que no passava entre els altres. Tamb adoraven unk ksa(la terra) i temien unk cegi (terra bruna), un home pelut que se ls apareixia quan havia perill.
 
Tots ells, per majoritriament els teton i els wiciyela, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimnies d'iniciaci guerrera que incloen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

L autoritat del xaman era indiscutible, quant a religi, medicina i conductor de cerimnies. L organitzaci tribal era lliure i democrtica, presidida pel consell de la tribu, puix  que el cabdill guerrer escollit per aclamaci popular noms era important entre els teton. Socialment, endems, es dividien en clans i la propietat de la terra era collectiva.

Histria.
 Primer establiment .
Sembla ser que antigament vivien als marges del Llac Superior (Minnesota) amb els winnebago i altres tribus siouan com els omaha, kansas i quapaw. Foren empentats cap el sud i oest pels ojibwa i cree, qui havien estat empentats dels seus territoris cap el 1640 pels francesos i anglesos, dels quals n havien obtingut fusells. Marxaren cap a la capalera del Mississippi, d'on el 1700 una bona part de la tribu marx cap a les planures.

El 1640 foren visitats pel francs Paul Le Jeune, qui els va descriure com a pescadors i recollectors d'arrs i moresc. Ms tard se n separaren els wiciyela, i d'aquests els assiniboine (una fracci dels yanktonai) que marxaren cap al sud. Reberen la missi de Jacques Marquette del 1640 al 1671, i el 1698 lluitaren contra els fox i sauk. El 1700 els visit novament el francs Pierre Charles le Soeur. Cap el 1750 els teton creuaren el Missouri i s establiren a Paha Sapa/Black Hills, considerat com el seu territori sagrat, i el personatge ms destacat fou el savi santee Wabasha (1718-1799).

Per la Compra de Luisiana del 1803 iniciaria l'expansi blanca al seu territori. El 1804 reberen la visita de Lewis i Clark, i entraren en guerra amb cree i chippewa, la qual cosa provocaria que els santee i wiciyela s aliessin amb els britnics en la guerra del 1812, i que el 1815 signessin el primer tractat amb els Estats Units, per en general es van mantenir al marge dels enfrontaments amb els blancs fins el 1830, any en qu van haver de vendre llurs terres a l'Est del Mississippi, i el 1849-1851 tamb gran part de les de Minnesota. Aleshores adquiriren cavalls i armes de foc, i augmentaren fora en nombre. El 1807 l'espanyol Manuel de Lisa va intentar ensenyar-los l'agricultura, i el 1841 Agustine Revoux va cristianitzar part dels santee.

El yanktonai Wa-na-ta(1795-1848) fou el cap ms important d'aleshores; lluit als Forts Meigs i Stephenson (Ohio) amb els anglesos en la guerra del 1812, on assol el grau de capit i visit Londres (en aquella guerra tamb hi lluitarien els caps Little Crow, Wapasha, Tamaha i Red Wing), per el 1820 fou fet presoner a Fort Snelling i des d'aleshores esdevingu aliat dels EUA. Va protegir els arikara, caddo, hidatsa i mandan dels ojibwa i assiniboine, i se l consider com a cap suprem dels dakota fins a la seva mort el 1848.

 La Guerra de Little Crow .
El 1851 se signaria el primer tractat de Fort Laramie, construit pels EUA el 1849, pel qual es permetia el pas dels homes blancs desarmats i pioners pel seu territori a canvi de mantenir la possessi de les terres. Per aviat fou violat per la construcci de fortificacions al llarg de la ruta del Platte. Per entre el 1850 i el 1860 uns 150.000 colons blancs invadiren el territori santee de Nebraska, i el 1851 el cap mdekhanton Wamditanka/Big Eagle fou obligat a abandonar les terres d'Iowa i Dakota a canvi d'una reserva a Minnesota.

El 1854 un grapat de guerrers mat la vaca d'un morm, i com a represslia el colonel William Harney els va dur condemnats a Fort Laramie, desprs de matar-ne molts. El 1855 es produ una matana de bruls a Blue Water (Nebraska), i el 1858 un grup de soldats va recrrer Paha Sapa. Des del 1860 els demanaren ms terres, per la Guerra de Secessi els va donar un respir.
 
Taoyate Duta o Little Crow signaria diferentes tractats amb els blancs, per el 1862 es produiren males collites i fam entre els santee, ra per la qual el 18 d'agost es revoltaren, comandats pel santee Tsheton Wakawa Mani (Falc que caa dempeus) o Little Crow/Taoyate Duta i el mdekhanton Wamditanka/Big Eagle, es revolt contra el govern nordameric.

El 18 mataren 20 homes i capturaren 10 dones i nens, i el 19 mataren 25 soldats i atacaren Fort Ridgely amb 400 guerrers, per foren rebutjats. El dia 22 van tornar amb 800 guerrers contra 150 soldats i 25 civils armats i artilleria. El cap Mankato continu la lluita a New Ulm, on mat 200 colons i va fer 200 presoners, alhora que setjaven a Birch Coulee els 1.400 soldats de Henry Sibley.  Per el 22 de setembre del 1862 foren venuts a Wood Lake, on hi moriren 700 guerrers. Aix, el 26 de setembre es rendiren; foren reagrupats, i uns 600 dels 2.000 que hi havia foren encadenats i confinats en un judici sense garanties, on 303 foren condemnats a mort i 16 a llargues penes de pres. Els altres 1.700 foren confinats a Fort Snelling. El 26 de desembre foren executats 38 dels condemnats, i els altres restaren a pres.

Per la primavera del 1863 Taoyate Duta o Little Crow, que s havia amagat entre els siux del sud, marx a Winnipeg per demanar ajut als britnics en la guerra, per el juny fou mort pels colons de Minnesota, i el seu cap, exposat a Saint Paul. Uns 770 santee seran confinats a Crow Creek, on ja hi havia 1.300.

 El Tractat de Fort Laramie .
El segent pas dels EUA fou intentar obrir el Cam de Bozeman cap a Montana (l'anomenat  el cam dels lladres ). Mahpiua Luta o Red Cloud (1822-1909), cap dels oglala, va signar entre el 5 i el 16 de juliol del 1866 el Tractat de Fort Laramie amb el brul Sinte Galeshka o Spotted Tail (qui el 1864 havia atacat Julesbourg a Colorado) i el xeienne Dull Knife; per es revoltaria contra els blancs del 1866 al 1868 desprs de matar el cap dels oglala Bull Bear, tot acussant-lo de ser massa amic dels blancs; uns 3.000 guerrers oglala i xeienne comandats per  Cavall Boig o Tashunka Witko destrossarien un destacament de cavalleria a Big Piney Creek i s enfrontarien el 17 de juliol del 1866 a Fetterman (on moriren 100 soldats i 200 indis), l'u d'agost a Hayfield (on moriren 20 indis) i Wagon Box, setj Fort Phil Kearney. El 19 de setembre del 1867 se sign el Tractat de Platte City amb Sinte Galeshka, Big Mouth i Pawnee Killer, per Sherman hi propos el trasllat dels sioux al Nord del Missouri, i els indis es negaren a signar res mentre els soldats no foren retirats del Cam Bozeman. Finalment, el 6 de novembre del 1868 se sign el nou Tractat de Fort Laramie, pel qual els blancs abandonaven els Forts Smith i Phil Kearney, al riu Powder, i els indis cedien totes les terres llevat Paha Sapa, per se ls va incloure una clusula que preveia la no cessi de terra ndia   si no s executada i signada per almenys les tres quartes parts de tots els adults mascles indis, interessats en el tema, cosa que fou molt criticada.

El 31 de maig del 1870 Mahpiua Luta i Sinte Galeshka visitaren Washington i s entrevistaren amb Ulysses S. Grant i Donehogawa o Ely Parker, dels quals obtingueren restar a els terres del riu Platte. Per el 1871 hi descobriren or, i entre el 1872 i el 1874 milers de blancs invadiren les terers ndies. Per la primavera del 1875 ja hi havia 3.000 minaires amb 20.000 indis, i es va crear el Territori de Dakota, per tal de legalitzar l'emigraci massiva. El 20 de setembre una comissi intent comprar als indis Paha Sapa, tot oferint 400.000 $/any per la concessi minaire o 6 milions $ en 15 anys (noms una mina produ 500 milions $/any) per noms hi an Sinte Galeshka i no accept. Aleshores decideixen prensre ls-hi per la fora, i reben un ultimtum: els indis tindran temps fins al 31 de gener del 1876 per integrar-se a les reserves (aquell any es va crear a Minnesota la reserva Flandreau Santee. El 8 de febrer del 1876, endems, Crook i Terry amb Sheridan organitzen una ofensiva a gran escala i iniciaren una nova guerra.

 Les guerres del 1876-1878 .
El 17 de mar del 1876 Crook ataca el campament xeienne-oglala sobre el Powder de White Bull, Old Bear i Two Moons, per els indis els roben els cavalls. Als marges del Rosebud es reuneixen els cabdills principals: el brul Sinte Galeshka/Spotted Tail, el hunkpapa Tatanka Yotanka/Bou Assegut(1834-1890), qui havia dispersat dues columnes de Patrick Connor al riu Powder l'agost del 1865, i els oglala Mahpiua Luta o Red Cloud i Tashunka Witko o Cavall Boig(1842-1877), i s aliaren amb els sansarc, blackfeet, arapaho i xeienne. Mataren molts mercenaris crow i xoixon.

El 17 de juny del 1876 Crook i Tashunka Witko s enfronten als marges del Rosebud. Crook es retira a la recerca de reforos i els oglala marxen als marges del Big Horn.
El 24 de juny del 1876 Pizi o Agalla i Tatanka Yotanka destrossen el set de cavalleria de Custer a Little Big Horn. Sheridan decideix considerar als indis de les reserves com a presoners de guerra. Degut a la gran acumulaci de soldats al territori (vora 100.000 homes), alguns cabdills signen la pau. Aix, el 15 d'agost Mahpiua Luta i Sinte Galeshka signen un acord pel qual renuncien als Paha Sapa i Powder River i sn traslladats al Missouri.

El 25 de novembre del 1876 els soldats ataquen el campament de Dull Knife, qui amb un grup de xeiennes s amaga amb Tashunka Witko a Eder Creek. El 8 de gener del 1877 Nelson Miles els ataca a Battle Butler, per aconsegueixen escapar. Tanmateix, el 14 d'abril del 1877 uns 900 miniconjou i oglala es rendeixen, i Tashunka Witko es refugia a les muntanyes.
El 5 de novembre del 1877 Tashunka Witko fou fet presoner a Fort Robinson (Nebraska) i hi s assassinat per Little Big Man i William Gentles. Tatanka Yotanka fug al Canad.

El 1878 s estableixen les reserves de Wazi Ahanhan/Pine Ridge, Rosebud i Lower Brul. El 17 d'octubre del 1877 molts seguidors de Bou Assegut van tornar, per ell amb 186 fidels no ho far fins el 19 de juliol del 1881. Ser internat a Fort Berthold, d'on ser alliberat el 22 d'agost del 1883, mentre Sinte Galeshka fou assassinat per un dels seus, Crow Dog, acussant-lo de venut als blancs i per un obscur afer de dones.

Mentrestant, el 1874 la BIA els pression perqu venguessin terres disminuint les racions d'aliments, de manera que el 1875 van accedir-hi, esperonats per la fam. Per la Black Hills Act del 28 de febrer del 1877 foren obligats a cedir Paha Sapa; Mahpiua Luta i Sinte Galeshka ho accpeten a canvi d'una reserva de 40 milions d'acres de la que no pidien sortir, per no Tashunka Witko. Aix, per, no impediria als blancs invadir el riu Tongue i matar al cap miniconjou Lame Deer. Alhora, el 1880 es cre la policia tribal a Pine Ridge i altres reserves per tal de desmantellar el poder de les societats de xefes i de guerrers, alhora que es prohibia l's d'armes de foc excepte als servidors de l'intendent de la reserva, nomenat per la BIA. I per si fos poc, entre el 1872 i el 1876 els exterminaren els bfals. Tamb el 1883 es prohibiren l's tant de les llenges nadiues com les prctiques religioses sota pena de pres i restricci d'aliments.

 Internament a les reserves .
El 1882 Newton Edmunds intent reduir el territori sioux desperionant-lo i desprestigiant als cabdills. El 1888 i el 1889 intentaren prendre 5 milions d'hectrees de Standing Rock, i envien al general Crook per pressionar-los, ja que Red Cloud i Sitting Bull s havien negat a cedir ms terres. Aleshores el president va vilar el Tractat de Fort Laramie del 1868 i va desmantellar la Gran Reserva Sioux en els set actuals.  I el 1887 els aplicaren lAllotment Act que pretenia parcellar totes les reserves en 8.275 propietats individuals i dividir en lots de terra comunal dins la reserva. Cada indi en reb 30 has pel conreu i s, per tal de donar-los sentit de la propietat, ja que consideraven que la terra era sagrada. La que va sobrar fou subhastada, i en 30 anys els siux van perdre les 4/5 parts del seu territori, aix com 12 milions d'hectrees en parcs naturals.

Cap el 1890 els cabdills miniconjou Kicking Bear/Mato Anahtaka (1846-1904) i Mahpiua Luta adoptaren les creences de la secta Ghostdance, del paiute Wovoka, qui tamb aconvertiria els cabdills Crow Dog de Rosebud i Big Foot de Cheyenne River (creada oficialment el 1908 amb Lower Brul. Mato Anahtaka visitaria el 9 d'octubre del 1890 Bou Assegut i l'aconvertiria, ja com havia fet amb el miniconjou Big Foot. Per aix fou expulsat de la reserva, i el 15 de novembre Short Bull concentraria ms de 3.000 dakota a Badlands i Big Foot en concentraria 600 al riu Cheyenne. Per el 15 de desembre del 1890 Tatanka Yotanka fou assassinat a mans de la policia ndia, i dos dies desprs 100 hunkpapa es refugiaren al campament de Big Foot, qui decideix marxar a Pine Ridge, refugi de Mahpiua Luta. Per el 28 de desembre del 1890 foren interceptats pel major Whiteside i traslladats a Chankpe Opi Wakpala (Wounded Knee) on es produ una matana el 29 de desembre.

 Redreament .
La dcada 1890-1900 fou un perode de malenconia i de privacions. Des del 1900 molts es batejaren, com el mateix Black Elk. Es dedicaren tamb a l'agricultura, per l'honrat l'agent John Brennan, els ajud a fer ramats, ra per la qual el 1916 fou substitut i els obligaren a deixar-ho per tal de no fer la competncia als ranxers de la regi. D aquesta manera, fins el 1920 s aprov un programa de lots de menjar i els donaren ajuts econmics.
 
El cristianisme i d'altres creences sincrtiques s anaren extenent entre els dakota. Ja el 1852 S.R. Riggs va compondre una Grammar and dictionnary of the lakota language, que facilitaria que el 1879 fos traduda la Bblia al lakota, mentre el 1878 s obria l'Esglsia Episcopaliana a Pine Ridge. James Blue Bird (1889- ) va introduir entre el 1903 i el 1904 la Native American Church i el culte peyote; aix es calcula que el 1990, sota el lideratge de Frank Takes Gun, la NAC t com a adeptes el 40 % dels indis de Dakota del Sud. Per altra banda, el xaman Hehaka Sapa o Black Elk (1863-1950) va compondre Black Elk speaks (1932) on preveu que, desprs de la dissort, el seu poble tornar a renixer. Alhora, Luther Standing Bear va escriure Land of the Spotted Eagle (1932) on oposa l'indi, autntic Homo americanus, al wasp.

Archie Fire Lame Deer o Tahca Ushte (1935) xaman de Pine Ridge que pren el seu nom del seu avi minoconjou, fill de Silas Fire o Wawi Yohiya, va tenir visions de medicina que l'induiren a reactivar la religi tradicional teton i el restabliment de la Sundance, amb molts adeptes a Oglala i Rosebud. Alhora, el yankton Tipi Sapa (Tenda Negra) o Philip Joseph Deloria (1854-1930) s aconvert del 1874 al 1892 en el primer diaca episcopali a Standing Rock, continuat pel seu fill Vine Deloria Sr. (1901-1990), autor de l'estudi Sioux indian religion (1987). Tamb el primer santee graduat en Dartmouth, Charles A. Eastman Ohiyesa, va compondre els llibres The soul of an indian (1911), From the deep woods of civilisation (1916) i Indian boyhood (1917). I el 1977 Harry Jumping Bull va restablir el tokala (Kit Fox WarriorSociety) per mantenir la llengua i tradicions lakotes.

El 1914 s aprov l'acta de ciutadania, per la qual esdevenien ciutadans nordamericans de ple dret, i alguns fins i tot lluitaren com a voluntaris en la Primera Guerra Mundial. Un total de 10.000 indis moriren lluitant a la guerra, molts d'ells sioux, que participaren en l'emissi de codis en la seva llengua per tal de no ser desxifrats pels alemanys. El 1927, per, es va construir el monument als quatre presidents a Mount Rushmore, territori sagrat siux, cosa que provoc moltes protestes.

 El Red Power .
Durant la dcada del 1930-1940 es produren molts morts per alcoholisme o per accident de cotxe, i moltes dones ndies foren esterilitzades sense perms, i els nens, arrabassats. Tamb hi havia una forta corrupci als consells tribals. El 1934 s aprovaria la Reorganisation Act per la qual els governs tribals s escollien per constitucions i processos democrtics. Els tradicionalistes, per, s hi oposaren perqu anullava el sistema tradicional del Consell d'Ancians, els clans i les famlies extensives, i donava participaci als mestissos. Com a prova de la corrupci, el 1942 a Pine Ridge, el 45 % de les terres havia canviat de mans, i fins i tot el 1970 el 90 % havien estat llogades o venudes a blancs o a gent amb poc percentatge de sang ndia.  Alhora, durant els anys 1945-1960 el govern intent posar fi a les reserves tot eliminant l'ajuda federal, de manera que s invalidaven els tractats i recollocaven els indis a les ciutats, apareixent l'economia submergida a les reserves. El 1952 es descobr urani a Edgemont (Paha Sapa), i carb a les reserves North Cheyenne, Crow, Wind River i Arapahoe. Les reclamacions dels consells tribals per compensacions econmiques foren ignorades fins el 1960, quan l'AIM comen a actuar.

Durant els anys seixanta es produ un augment vegetatiu considerable, aix com l'emigraci de molts indis als suburbis de les ciutats, ja que la taxa d'atur a les reserves s del 52 %. Aix, pr una banda, ha amenaat llur cultura, per tamb els ha donat concienciaci poltica, social i tribal; es mostraren fora actius en el moviment de recuperaci cultural ndia, amb membres com el cantautor Floyd Westerman i l'intellectual Vine Deloria Jr, autor dels manifestos Custer died four your sins i God is red; l'humorista Clyde Warrior (mort el 1968), cap de la NCAI: i un altre lakota destacat, Oyate Wacinyapi/Russell Means, fou membre fundador de l'American Indian Movement (AIM) i del Red Power. I fins i tot Billy Mills, de Pine Ridge, va obtenir la medalla d'or en 10.000 metres a les Olimpiades de Tokio del 1964. Alhora, el cap Frank Fools Crow, home medicina, durant els anys 50 va restablir la Sundance a Pine Ridge. Tamb, per, s iniciaria per a tots els indis el 1961 l'Era de l'Autodeterminaci, amb un informe de la Comissi de Drets, Llibertats i Responsabilitats de les Tribus Nadiues, per poder desenvolupar els recursos naturals de les reserves, que de fet fou una excusa per espoliar-los millor. Aix, el 1971 la corporaci North Central Power Study decideix que els aqfers de Paha Sapa havien de mantenir les explotacions minaires i proposen construir-hi hidroelctriques.
 
Des del 1971 funciona un sistema educatiu en idioma lakota, i les altres tribus han rebut alguns ajuts educatius en llur llengua, i fins i tot en els vuitanta el cap oglala Milo Yellow Hair va obrir Radio Kili que emet ntegrament en lakota. El 1967 es fundaria a Minneapolis el Twin Cities Siux Council i a Dakota del Sud la United Siux. I el seu diari INDIAN COUNTRY TODAY, editat a Rapid City, es distribueix per tot EUA i Canad.

 El segon Wounded Knee .
Degut a les ocupacions de terres pels blancs  i que el febrer del 1972 foren linxats els oglala Raymond Yellow Thunder i Wesley Bad Heart (ja que molts tribunals no consideraven pas un delicte l'assassinat d'un indi) es produiren protestes com la marxa de protesta a Gordon (Nebraska), l'ocupaci de Mount Rushmore pels oglala i la Marxa Sobre Washington del 1972, presidida per l'AIM.
Alhora, a Pine Ridge, on hi vivien 12.000 oglala i tenien una taxa d'atur del 54 %, el 1973 era escollit president del Consell Tribal amb vots comprats Richard  Dick  Wilson contra el progressista Gerald One Feather. Aix provocaria l'ocupaci d'un trading post de Changpe Opi Wakpala/Wounded Knee per 200 militants de l'AIM comandats per Frank Clearwater i Lawrence Lamont, entre el 27 de febrer i el 8 de maig del 1973 (71 dies), i que acabaria amb la rendici sota promesa de revisi de llurs condicions de vida, investigaci de les irregularitats i de reconixer com a vlid el Tractat de Fort Laramie del 1868, pel qual rebien ms autonomia i territori, per no s acompl: 200 indis foren detinguts i 12 membres de l'AIM moriren en cirsumstncies estranyes (en tres anys moriren 50 activistes indis). Tot i aix, aconseguiren que el 1966 fos president tribal de Cheyenne River el progressista Alex Chasing Hawk, qui ser substitut ms tard per Frank Duchesneaux. Endems, Sidney Keith va dirigir el 1973-1975 el moviment d'oposici de cessi de terra ndia a la reserva.

Leonard Peltier (AIM),  barreja de dakota-sioux i chippewa, fou condemnat a dues cadenes perptues pels fets del 1975 en qu dos afents del FBI moriren en un tiroteig. Fug al Canad, per l'extraditaren amb proves falses i fou condemnat amb proves poc convincents. Ha rebut suport de Nelson Mandela, Robert Redford i Oliver Stone. Endems, el 1976 el cabdill Dick Wilson ced a l'estat els 382.000 acres del Monument Nacional Badlands que el govern federal els havia retornat.  

El 1975 s aprovaria lAct of Selftermination per l'accs als fons federals i trasps dels serveis a les tribus; i el 1978 la Llei de Llibertat Religiosa, que autoritzava rituals abans perseguits. Alhora, fou escollit president de Pine Ridge Al Trimble, qui va atacar fora el comer d'alcohol, va acabar amb la violncia i don treball a l'administraci de la reserva a gent de l'AIM i dispersar els GOON. Per molts membres de l'AIM ho aprofitaren per fer absentisme, de manera que a les eleccions del 1978 venc Elijah Whirlwind Horse, qui va anar desplaant la gent de l'AIM i va fer tornar molts amics de Wilson. El 1980 fou substitut per Stanley Looking Elk, qui va continuar la mateixa poltica, de manera que l'atur a la reserva era del 70 % i amb una esperana de vida de 44 anys.

 La lluita per la terra .
Tanmateix, el 1978 el governador de Dakota del Sud, William Janklow, decid cedir 700.000 acres de Paha Sapa a Union Carbide per tal de fer explotacions hidroelctriques i nuclears (El 80 % de l'aigua de Dakota del Sud procedeix de terres ndies). Per aix el gener del 1979 va abolir el Departament de Protecci Mediambiental de l'Estat i s abandonaren els projectes d'irrigaci, que perjudicarien als lakota, xeienne, arikara, crow i altres nacions del Missouri. Com a resposta, els indis organitzaren la Black Hills Alliance, que aconsegu suport dels ecologistes i antinuclears blancs i fou dirigida per Madonna Gilbert, cosina de Russell Means (WARN), i obriren una oficina a Rapid City.

El 1982 l'AIM continu els protestes amb l'ocupaci de Yellow Thunder, a Paha Sapa, mentre el cap oglala Alex White Plume negociava ms teres a Washington. Noms tenen el 10 % del seu territori originari, uns ingresos per famlia de 250 $ al mes, i una taxa del 80 % d'atur i del 70 % d'alcoholisme.

Durant els noranta les protestes continuaren. El 1993 el cap dels lakota Birgil L. Kills Straight va visitar Barcelona i s entrevist amb Jordi Pujol. El 14 de setembre del 1995 Caleb Shields, cap dels dakota-sioux de Montana, es manifest a Washington amb 300 indis per protestar contra el retall pressupostari del 15 % a les despeses pbliques per als indis. El 7 de juliol del 1999 el president Bill Clinton va visitar oficialment la reserva de Pine Ridge, on la taxa d'atur s del 70 % i l'esperana de vida s de 55 anys entre els homes i de 60 entre les dones.

 Llista de sioux .


 Wa-na-ta;
 Little Crow;
 Red Cloud;
 Cavall Boig;
 Bou Assegut;
 Spotted Tail;
 American Horse;
 Agalla;
 Rain-in-the-face;
 Short Bull;
 Kicking Bear;
 Black Elk;
 Charles A. Eastman;
 Luther Standing Bear;
 Gertrude Simmons Bonnin;
 Elle Cara Deloria;
 John Fire Lame Deer;
 Rosebud Yellow Robe;
 Ben Reifel;
 Billy Mills;
 Oscar Howe;
 Frank Fools Crow;
 Elizabeth Cook-Lynn;
 Tim Giago;
 Archie Fire Lame Deer;
 Vine Deloria Jr;
 Virginia Driving Hawk Sneve;
 Arthur D. Amiotte;
 Leonard Peltier;
 Russell Means;
 Leonard Crow Dog;
 Floyd Red Crow Westerman;
 John Trudell;
 Joseph Marshall III;
 Mary Brave Bird;
 Kevin Locke;
 Tiffany Midge;
 Delphine Red Shirt;

 Enlla .
 Els Yanktonai (Edward S. Curtis);
 Lakota Language Consortium;
 Winter Counts exhibici del Smithsonian.
 Map de les terres sioux del Tractat de Fort Laramie;

 Bibliografia .

 BONVILLAIN, Nancy (1989)  The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 HOOVER, Herbert T (1989)  The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
 Dee Brown (1970) Enterrad mi corazn en Wounded Knee   Bruguera, Barcelona;
 Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104    Barcelona;
 Vine Deloria Jr (1978)  El general Custer muri por vuestros pecados  Dopesa,  Barcelona.
 Peter Mathiessen (1984)  In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York;
 ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramn Espasa, Barcelona, 1922.
 ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983;
 Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
 Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
 Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16097" title="Gran incendi de Londres" nonfiltered="2295" processed="2277" dbindex="7305">

El Gran incendi de Londres va ser un incendi molt important que va cremar a la ciutat de Londres del 2 al 5 de setembre de 1666 provocant-ne gaireb la seva destrucci (abans d'aquest foc, l'incendi de 1212 que va destruir gran part de la ciutat era conegut amb el mateix nom). A partir d'aquell fatdic incident les cases es van deixar de construir amb fusta i es va comenar a utilitzar el totxo de pedra vist, molt caracterstic d'aquesta zona actualment.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16098" title="Universitat de Barcelona" nonfiltered="2296" processed="2278" dbindex="7306">

La Universitat de Barcelona s una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

 Histria .
Els seus orgens resideixen en l'Estudi de Medicina que Mart I l'Hum volgu atorgar a la ciutat sense el beneplcit del Consell de Cent, que creia invadides les seves competncies, per oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnnim, forada a traslladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successi, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petici, per a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. El 1842 la instituci torn a Barcelona, on ocup primer uns antics palaus medievals al carrer del Carme i, ms tard, un edifici de nova construcci a l'Eixample construt per Elies Rogent (actualment conegut com a Edifici Histric). El 1932, en aplicaci de l'Estatut de Nria, el govern de la Repblica Espanyola confer autonomia prpia a la Universitat, que pass a anomernar-se Universitat Autnoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb la actual Universitat Autnoma, creada com a instituci independent anys ms tard). Aquesta autonomia fou derogada amb l'arribada de Franco al poder el 1939, perode de govern en el qual la Universitat passa per un perode de crisi intellectual, amb la prdua de gran part del professorat, que va ser substitut per professionals no sempre competents eligits amb criteris ideolgics. A les darreries del franquisme tamb destaca la conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema poltic i educatiu. Fou la nica instituci universitria de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inici un procs de segregaci que no s'acab fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, aix com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inici un procs d'expansi que condugu a ampliar la Universitat (fins aleshores reduda a l'edifici histric de la plaa universitat) amb la construcci dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, histria i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i est en marxa el Pla Horitz 2020, que preveu completar la urbanitzaci del Campus de Diagonal creant una plaa cvica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliaci del Parc Cientfic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemtiques, actualment a ubicada a l'edifici histric. tamb es preveu la construcci de noves residncies universitries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Mrius Rubiralta Alcaiz va ser nomenat rector, el primer rector de la histria elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenaci Universitria.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rnquing d'universitats espanyoles) i s l'nica universitat dels Pasos Catalans que es troba entre les 200 millors del mn pel que fa a la qualitat de la docncia i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A ms, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrera la Universitat Nacional Autnoma de Mxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapincia de Roma. s el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt.

Admissi.
La Universitat de Barcelona cobreix la demanda del 33% de places universitries a Catalunya. La demanda s lleugerament superior a l'oferta. L'accs es realitza a travs de les vies d'accs establertes i les preinscripcions s'han de dur a terme a travs de l'Oficina d'Orientaci d'Accs a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sollicitar l'ingrs en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat. 

Divisions administratives.
Existeixen a la UB 20 centres, 18 facultats i 2 escoles universitries, 105 departaments, aix com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i rgans propis d'autogovern.

Facultats.




Campus d'Humanitats o Central:
 Facultat de Filologia (Edifici adjunt al edifici histric);
 Facultat de Matemtiques (Edifici histric);
 Facultat de Filosofia (Edifici del Raval);
 Facultat de Geografia i Histria (Edifici del Raval);

Campus de Medicina-Clnic:
 Facultat de Medicina (Casanova);

Campus de Bellvitge:
 Facultat de Medicina (Bellvitge);
 Facultat d'Odontologia;
 Facultat de Biblioteconomia i Documentaci;

Campus de Diagonal Portal del Coneixement:
 Facultat de Dret;
 Facultat de Cincies Econmiques;
 Facultat de Belles Arts;
 Facultat de Biologia;
 Facultat de Farmcia;
 Facultat de Fsica;
 Facultat de Geologia;
 Facultat de Qumica;

Campus de Mundet:
 Facultat de Formaci del Professorat;
 Facultat de Pedagogia;
 Facultat de Psicologia;

Campus de Torribera (2009):
Acollir els estudis de Nutrici Humana i Diettica.

Escoles Universitries..
 Escola Universitria d'Estudis Empresarials;
 Escola Universitria d'Infermeria;

Centres adscrits..
 Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya;
 Escola Superior de Relacions Pbliques;
 Escola Superior d'Hoteleria i Turisme;
 Escola Superior d'Infermeria de Sant Joan de Du;
 Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya;



Professors destacats.
Domnec Aguirre, historiador, jurista i poltic del segle XVII-XVIII.
Toms Alaix, teleg del segle XVI.
Santiago Alcolea i Gil, historiador de l'art, especialitzat als segles XVI-XIX.
Roger Alier, musicleg.
Martn Almagro Basch, arqueleg i historiador clssic.
Dmaso Alonso, poeta, filleg i crtic literari.
Ramon d'Als-Moner i de Dou, bibliotecari, erudit, especialitzat en la literatura italiana.
Ramon Aramon i Serra, filleg.
Llus Vicent Aracil i Boned, sociolingista.
Antoni Badia i Margarit, filleg.
Joaquim Balcells Pinto, llatinista.
Manuel Ballester i Boix, qumic, professor a Harvard, Premi Prncep d'Asturies d'Investigaci Cientfica i Tcnica (1982).
Ignasi Barraquer i Barraquer, metge oftalmleg, fundador de l'Institut Barraquer.
Albert Bastardas i Boada, sociolingista.
Jaume Berenguer i Amens, hellenista.
Antoni Bergnes de les Cases, filleg, hellenista, editor.
Jos Manuel Blecua Teijeiro, filleg i historiador de la literatura.
Pere Bohigas i Balaguer, erudit, filleg, bibliotecari, bibligraf, historiador del llibre i la literatura.
Oriol de Bols i Capdevila, botnic.
Pere Bosch i Gimpera, prehistoriador i arqueleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya.
Maria Teresa Cabr, lingista, terminloga.
Francesc Cala, historiador, poeta i professor durant el segle XVI, rector de la universitat.
Miquel de Calder, jurista i teleg del segle XVII.
Joaquim Carreras i Artau, filsof i historiador de la filosofia.
Toms Carreras i Artau, filsof, advocat i etnleg.
Creu Casas i Sicart, biloga, botnica i farmacutica.
Enric Casassas i Sim, qumic, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
Llus Casassas i Sim, gegraf.
Jordi Casassas i Ymbert, historiador.
Amrico Castro, historiador.
Nora Catelli, terica de la literatura.
Alexandre Cirici i Pellicer, tractadista, historiador de l'art i crtic d'art.
Miquel Coll i Alentorn, historiador, medievalista i poltic; president del Parlament de Catalunya.
Antoni Comas i Pujol, historiador de la literatura i crtic.
Margarida Comas i Camps biloga i pedagoga.
Victria Combalia i Dexeus, historiadora de l'art i crtica.
Joan Coromines i Vigneaux, filleg i lingista.
Federico Correa Ruiz, arquitecte.
Joan Cortada Sala, escriptor i periodista, novellista.
Josep Cuatrecasas i Arum, botnic, especialista en botnica tropical.
Pierre Deffontaines, gegraf, director de l'Institut Francs de Barcelona.
Josep Domnech i Estap, arquitecte i matemtic.
Llus Domnech i Montaner, arquitecte, historiador i poltic.
Manuel Duran i Bas, jurista, poltic i periodista.
Eullia Duran i Grau, historiadora i filloga.
Francesc Escobar, preceptista i hellenista del segle XVI.
Fabin Estap, economista i rector de la UB.
Pompeu Fabra i Poch, lingista, gramtic i lexicgraf.
Mara Teresa Fernndez de la Vega, poltica, vicepresidenta del govern espanyol.
Pau Ferrer Piera, metge, especialista en l'estudi de la tuberculosi.
Laure Figuerola i Ballester, economista, ministre de Finances, creador de la pesseta.
Llus Folch i Camarasa, metge i pedagog, especialitzat en transtorns psicolgic dels nens.
Pere Font i Puig, filsof, psicleg i pedagog.
Pius Font i Quer, botnic.
Josep Fontana i Lzaro, historiador.
Josep Fontanella i Garraver, jurista i poltic, molt actiu durant la Guerra dels Segadors.
Joan Fontcuberta i Vill, fotgraf.
Eduard Fontser i Riba, fsic, sismleg i meteorleg, pioner de l'estudi dels nvols.
Miquel Fust i Ara, antropleg fsic, especialitzat en restes prehistriques.
Alexandre Gal i Coll, pedagog i historiador.
David Garca Bacca, filsof.
Francisco Garca-Valdecasas Santamara, metge, catedrtic de farmacologia i rector el 1965-1968;
Salvador Giner, socileg i president de l'Institut d'Estudis Catalans.
Antoni Griera i Gaja, lingista, dialectleg.
Joan Hernndez Pijuan, pintor.
Manuel Jimnez de Parga y Cabrera, jurista, president del Tribunal Constitucional.
Ramon Jordi i Gonzlez, historiador de la farmcia.
Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte.
Josep de Letamendi i de Manjarrs, metge, filsof, msic i poeta.
Francesc Xavier Llorens i Barba, filsof.
Jordi Llovet i Pomar, catedrtic de Teoria de la Literatura i Literatura comparada.
Ernest Lluch, economista,historiador de l'economia i ministre espanyol de Sanitat.
Joan Maluquer de Motes i Nicolau, prehistoriador i arqueleg.
Rafael Mambla, filsof i poeta en llat del segle XVI.
Ramon de Manjarrs i de Bofarull, enginyer industrial.
Joan Ma i Flaquer, periodista i escriptor, director del Diario de Barcelona i altres diaris.
Gregorio Maran, psicleg i assagista.
Ramon Margalef, ecleg.
Miguel ngel Marn Luna, jurista, especialitza en dret internacional, alt funcionari de les Nacions Unides.
Joan Mart i Castell, catedrtic de filologia catalana;
Carme Mayol Fernndez, bibliotecria, presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
Manuel Mil i Fontanals, filleg, erudit i escriptor.
Agustn Millares Carlo, palegraf, bibligraf, llatinista i historiador.
Carles Miralles i Sol, hellenista, poeta i crtic literari.
Josep Maria Mills i Vallicrosa, semitista, especialista en hebreu.
Joaquim Molas i Batllori, historiador de la literatura.
Pere Felip Monlau i Roca, cientfic, metge, estudis de la literatura i l'urbanisme.
Manuel de Montoliu i de Togores, filleg, crtic literari i historiador de la literatura.
Enric Moreu-Rey, erudit i historiador de la cultura, especialitzat en el segle XVIII; autor dramtic.
Jaume Muxart i Domnech, pintor.
Mary Nash, historiadora.
Llus Nicolau d'Olwer, historiador, filleg, hellenista i poltic.
Rafael Olivar Bertrand, historiador.
Maral Olivar i Dayd, erudit, filleg, llatinista, medievalista, historiador de la cermica i altres arts.
Joan Or i Florensa, bioqumic;  a la NASA va dirigir els programes de recerca dels Apollo i Viking.
Agust Pedro i Pons, metge.
Llus Pericot i Garcia, prehistoriador.
August Pi i Sunyer, metge fisileg.
Santiago Pi i Sunyer, metge fisileg, poltic.
Josep Pijoan i Soteras, historiador, historiador de l'art, assagista, poeta.
Miquel Porter i Moix, historiador del cinema i crtic cinematogrfic.
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, poltic.
Josep Ramoneda i Puiggrs, urbanista i cartgraf.
Carles Riba i Bracons, poeta, escriptor, hellenista i assagista.
Carme Riera Guilera, escriptora.
Santiago Ramn y Cajal, metge i fisileg, Premi Nobel de Medicina.
Jaume Ravents i Gavald, metge i farmacleg, descobridor del fluot.
Joan Revents i Carner, poltic, president del Parlament de Catalunya.
Peter John Reynolds, arqueleg, especialitzat en l'Edat del Ferro.
Mart de Riquer i Morera, filleg, romanista, historiador i heraldista.
Bartomeu Robert i Yarzbal, metge i alcalde de Barcelona, conegut tamb com el Dr. Robert.
Antic Roca, professor de llengua, arts, filosofia, aritmtica, al segle XVI.
Miquel Roca i Junyent, advocat i politic.
David Romano Ventura, historiador, semitista.
Joandomnec Ros i Aragons, ecleg.
Xavier Rubert de Vents, filsof i poltic.
Jordi Rubi i Balaguer, erudit, filleg i bibliotecari, primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Antoni Rubi i Lluch, historiador, medievalista i historiador de la literatura.
Joaquim Rubi i Ors, poeta, escriptor, rector de la Universitat de Barcelona.
Jordi Sabater i Pi, primatleg i etleg, Creu de Sant Jordi.
Manuel Sacristn Luzn, filsof, pensador i assagista.
Gaspar Sala i Berart, escriptor poltic del segle XVII.
Xavier de Salas i Bosch, historiador de l'art.
Ricard Salvat, director teatral i historiador del teatre.
Josep Maria Sans i Trav, historiador i arxiver, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Rafael Santos Torroella, escriptor, crtic d'art i dibuixant.
Josep de Saragossa i Vilanova, matemtic i astrnom del segle XVII.
Joan Sard i Dexeus, economista.
Jaume Serra Hnter, filsof.
Josep Serra Rfols, arqueleg.
Sebasti Serrano i Farrera, lingista, especialitzat en comunicaci i semitica.
Jaume Sobrequs i Callic, historiador.
Jordi Sol i Tura, poltic i jurista.
Ferran Soldevila, historiador i escriptor.
Llus Sol i Sabars, geleg i gegraf.
Miquel Tarradell i Mateu, arqueleg i historiador.
Ana Teberosky Coronado, psicloga infantil, pedagoga.
Esteban Terradas i Illa, matemtic i enginyer industrial i de camins. ;
Francisco Toms y Valiente, jurista.
Antoni Torroja i Miret, matemtic.
Ramon Trias i Fargas, economista i poltic.
Antoni i Joaquim Trias i Pujol, metges.
ngel Valbuena Prat, filleg i historiador de la literatura castellana.
Eduard Valent i Fiol, humanista, filleg, especialitzat en filologia clssica.
Valentn Vzquez de Prada, historiador.
Jos Mara Valverde Pacheco, escriptor, poeta, assagista, traductor.
Joan Vernet i Gins, arabista.
Jaume Vicens Vives, historiador.
Cayetano Vidal y Valenciano, doctor en filosofia i lletres, escriptor.
Joan Vil i Valent, gegraf.
Joan Llus Vileta, filsof i teleg del segle XVI.
Eullia Vintr, filloga i poltica, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
Jorge Wagensberg, fsic i editor, dedicat a la divulgaci de la cincia.
Joaquim Xirau i Palau, filsof.
Joaqun Yarza Luaces, historiador de l'art.
Javier Zubiri, filsof.

Alumnes destacats.
Roger Alier, musicleg especialitzat en pera.
Julio Anguita Gonzlez, poltic andals.
Carlos Barral, editor.
Anna Biruls, ministra espanyola de cincia i tecnologia.
Francesc Camb i Batlle, poltic.
Jordi Carbonell i de Ballester, poltic i filleg.
Josep-Llus Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya.
Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
Josep Comas i Sol, astrnom.
Llus Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
Joan Coromines i Vigneaux, lingista.
Fabin Estap, economista, impulsor dels plans d'estabilitzaci econmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
Jaume Ferran i Clua, metge, bacterileg.
Josep Ferrater Mora, filsof.
Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l'art.
Jaime Gil de Biedma, poeta.
Federico Jimnez Losantos, periodista aragons.
Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
Joan Maragall, poeta.
Ramon Margalef, ecleg.
Judit Masc, model i presentadora de televisi.
Joan Massagu, oncleg, Premi Prncep d'Astries d'Investigaci.
Joan Or, bioqumic.
Jlia Otero, periodista.
Eugeni d'Ors, escriptor, poltic i filsof.
Anibal Ramos, poltic espanyol.
Joan Revents i Carner, poltic.
ngel Ros i Domingo, poltic.
Josep Pla, escriptor.
Josep Piqu, economista, ministre espanyol d'Indstria i d'afers exteriors.
Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
Carme Riera Guilera, escriptora.
Narcs Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
Antoni Siurana i Zaragoza, poltic.
Josep Trueta i Raspall, metge;
Terenci Thos i Codina, jurista, poltic i escriptor; president de la Caja de Ahorros de Matar.
Josep Bargall, exconseller primer de la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut Ramon Llull.
Joan Laporta, advocat, president del FC Barcelona.

 Altres .

La Universitat de Barcelona s membre del Grup Combra i de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives.
La soprano catalana Victria dels ngels, filla d'un antic bidell de la Universitat, estigu molt lligada a la instituci durant els seus primers anys de carrera lrica. Per aix la UB li otorg el ttol de Doctor Honoris Causa i li ha dedicat uns jardins pblics pertanyents a les Facultats de Filosofia i Geografia i Histria.

 Vegeu tamb.

Llista de Departaments de la Universitat de Barcelona;
Rnking d'Universitats de l'Estat Espanyol;
Biblioteca de la Universitat de Barcelona;

 Enllaos externs .
 Universitat de Barcelona;
 Coimbra Group (una xarxa d'universitats punteres europees);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16102" title="Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives" nonfiltered="2297" processed="2279" dbindex="7307">

La Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives (IJLV) s una associaci sense nim de lucre entre institucions acadmiques amb lligams histrics, culturals i lingstics arrelats a un mateix mbit geogrfic i lingstic, el de parla catalana. El seu objectiu s el de coordinar la docncia, la recerca i les activitats culturals de les diverses institucions acadmiques que en formen part i potenciar l's de la llengua catalana comuna. 

El dia 28 d'octubre de 1994, els rectors de 13 universitats de l'arc mediterrani es van reunir a Morella (els Ports) per signar l'acta de constituci d'una associaci d'universitats amb entitat jurdica prpia i sense nim de lucre: la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives, en honor de l'humanista valenci Joan Llus Vives. 

Actualment, l'Institut Joan Llus Vives est format per 22 universitats. Aquesta associaci representa un collectiu superior a les 430.000 persones, de les quals 400.000 sn estudiantat, 26.000 professorat i 10.000 personal d'administraci i serveis.

A les universitats que aplega la xarxa s'imparteixen ms de 1.400 titulacions que condueixen a l'obtenci de 300 diplomatures, 360 llicenciatures i 740 programes de doctorat. S'hi ofereixen, aix mateix, 60 estudis propis i 930 msters i cursos de postgrau. Tots els camps del saber hi tenen presncia: Belles Arts, Humanitats, Cincies Socials, Cincies de l'Educaci, Cincies Experimentals i Mediambientals, Cincies de la Salut, Arquitectura, Enginyeria i Educaci Fsica.

Universitats que integren la xarxa IJLV.
Universitat Abat Oliba (Barcelona);
Universitat d'Alacant	;
Universitat d'Andorra ;
Universitat Autnoma de Barcelona ;
Universitat de Barcelona ;
Universitat de Girona 	;
Universitat de les Illes Balears;
Universitat Internacional de Catalunya;
Universitat Jaume I  (Castell de la Plana);
Universitat de Lleida;
Universitat Miguel Hernndez d'Elx ;
Universitat Oberta de Catalunya 	;
Universitat de Perpiny	;
Universitat Politcnica de Catalunya;
Universitat Politcnica de Valncia;
Universitat Pompeu Fabra (Barcelona);
Universitat Ramon Llull (Barcelona);
Universitat Rovira i Virgili (Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca i el Vendrell);
Universitat de Valncia;
Universitat de Vic;

 Enllaos externs .
Xarxa d'universitats Institut Joan Llus Vives;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16103" title="Joan Llus Vives i March" nonfiltered="2298" processed="2280" dbindex="7308">

Joan Llus Vives i March (Valncia, 6 de mar del 1492 - Bruges, 6 de maig del 1549), generalment conegut com Llus Vives, en llat Ioannes Lodovicus Vives, va ser un dels ms destacats humanistes i filsofs del Renaixement.

Biografia.
 Joventut i vida familiar .
Llus Vives va nixer a Valncia a l'any 1492, el mateix any que els reis catlics conquerien el darrer regne musulm a la pennsula, el regne de Granada, amb l'ajut de la Corona d'Arag. Va ser l'inici d'una poca molt difcil per a tots aquells que professaven una religi diferent a la cristiana, s a dir, per a tots els musulmans i jueus. Comandats pel cardenal Cisneros, amic i confessor de la reina Isabel, se'ls oblig a abandonar la religi de les seves famlies i les creences que des de feia segles els hi havien transms els seus avantpassats. Ara, musulmans i jueus es veien obligats a convertir-se a la religi cristiana i trair de manera humiliant i pblica les seves creences, o exiliar-se, abandonant, en molts casos, les terres que amb molts esforos havien convertit en camps de cultius, rics i productius, i totes les seves riqueses, havent de malvendre precipitadament a preus molt barats all que tant d'esfor els havia costat construir.

Per aquesta ra, tant per salvar la vida, com les seues propietats, molts musulmans i jueus es convertiren al cristianisme.

Era corrent que aquestes persones, que s'havien convertit sota amenaa, continuaren en secret amb les seues prctiques religioses, que era all en qu realment creien, per aix era enormement perills perqu la Inquisici havia encetat una vigilncia opressiva i feia tot el possible, amb pressions, amenaces i tortures, per tal que familiars, amics i vens es delatassin els uns als altres per a poder processar-los i condemnar-los.

La famlia Vives era important entre el nucli de comerciants jueus, religiosos i econmicament acomodats a Valncia. Per tal de protegir la vida dels seus familiars i la seva mateixa, aix com les seves propietats i no ser expulsats, s'havien vist obligats, com tants i tants correligionaris, a convertir-se al cristianisme. Per religiosos com eren no podien, en all ms ntim de les seves persones, renegar de les seves creences, ra per la qual continuaven amb les seves prctiques jueves en una sinagoga que tenien a casa seva i de la qual el seu cos germ mateix, Miquel Vives, era el rab.

En 1482, la Inquisici descobr Miquel i sa mare a l'interior de la sinagoga en plena funci religiosa, per la qual cosa els detingueren i s'encet un procs contra la famlia Vives.

Cinc anys desprs, en 1487, Blanquina Marc i Almenara, tia de Miquel, fou citada i s'hagu de presentar al tribunal de la Inquisici de Valncia.

Blanquina es casava, quatre anys desprs, amb el mercader, tamb convers, Llus Vives i Valeriola i de nou hagu d'abjurar davant el Sant Ofici, renegant de les seves creences. Estava clar que no els havien de deixar tranquils.

L'any segent tenien un fill, Joan Llus. Angoixats i neguitosos pel procs inquisitorial que se seguia contra ells, els pares decidiren batejar-lo per tal, si ms no, de guardar les aparences i apartar-lo tant com fos possible del perills procs que la Inquisici havia obert contra la seva famlia. En molts casos les acusacions en aquests processos havien acabat amb la mort, aix que totes les precaucions eren poques.

Al llarg de la seva infncia el posaren a crrec del seu oncle Enric que havia estudiat a Bolonya per a qu l'introdus en l'escola primria i li ensenys la Llengua Llatina, l'idioma internacional d'aquella poca que tan til li seria en el futur, ja que grcies a ell pogu guanyar-se la vida, tot viatjant per diferents pasos.

Mentrestant, la famlia continuava les seves prctiques religioses a la sinagoga que tenien d'amagat a casa seva i en 1500 el seu pare era detingut per primera vegada.

L'any segent, en 1501 sn condemnats Yosef Abenfaram, autntic nom jueu del seu cos Miquel, junt amb la seva tia. Executada la sentncia, sn cremats en la foguera en la plaa pblica.

 A la universitat .

Als quinze anys Joan Llus Vives entr a estudiar a la Universitat de Valncia, que s'havia fundat noms cinc anys abans, l'anomenat Estudi General, a on va acudir entre 1507 i 1509 aproximadament.

En eixos anys van morir de pesta sa mare la qual, condemnada ms tard, va ser cremada en efgie, aix com una de les seves germanes. Les altres dues i el seu germ pogueren sobreviure.

Preocupat pel caire que anava prenent el procs en el qual s'ha vist implicat, el seu pare decid enviar-lo a estudiar a l'estranger i allunyar-lo definitivament dels inquisidors de Valncia, que tants grans patiments estaven causant a la seva famlia.

 Eixida de Valncia .

D'aquesta manera, a la tardor de 1509, als 17 anys Vives eixia de Valncia rumb a Pars, per a perfeccionar i ampliar els seus coneixements en la ja clebre Universitat de la Sorbona, focus d'atracci d'alumnes d'Arag i Catalunya, i on ensenyaven molts professors espanyols.

Acab els estudis el 1512, assolint el grau de doctor, traslladant-se a Bruges, a Blgica, on residien diferents famlies mercaderes de Valncia, a una de les quals, igualment d'origen hebraic, pertanyia la qui des del 1524 fou la seua muller, Margarida Valldaura.

Des de Valncia arriben doloroses notcies que l'informen de la condemna del seu pare que, a l'igual que el seu cos i la seva tia, 23 anys abans, s cremat en la foguera als carrers de Valncia.



Enmig d'una gran depressi anmica arriba a Anglaterra, desprs de renunciar a l'oferta que li fa la Universitat d'Alcal d'Henares per ensenyar a la seva ctedra, per la por que t a la Inquisici a causa de la seva ascendncia jueva i la persecuci cruel a la qual havia sotms a la seva famlia. Tanmateix, econmicament no podia afrontar les despeses d'un viatge que li hauria fet travessar mitja Europa.

L'estiu de 1523 Vives va ser elegit lector del Collegi del Corpus Christi pel cardenal Wosley, a Anglaterra, la qual cosa comportava el nomenament com a Canceller del rei Enric VIII. Vives veia aix complert el seu anhel d'establir-se en una cort, l'nic lloc on un humanista podia desenvolupar dignament la seva feina investigadora de la cultura i ensenyar els descobriments dels seus estudis, perqu amb els diners reials podia publicar-los. All trob la gran amistat de Toms Moro, i la generositat de la reina, Caterina d'Arag.

Aix i tot, es va desanimar molt prompte, perqu enyorava els amics flamencs i la superior vida acadmica de Lovaina, als Pasos Baixos, on destacava la figura d'Erasme i on tenien lloc, amb plena llibertat, les discussions ms apassionants entre els ms rellevants humanistes europeus. En comparaci, la cort anglesa li semblava intellectualment molt ms pobra.

Per tal d'animar-lo, els reis el convidaren a passar en la seva companyia les festes de Nadal de 1523. De fet la reina havia trobat en ell un prudent conseller i un company d'ideals.

Aquesta amistat li permet, el 28 d'abril de 1525, obtenir la llicncia per a importar a l'illa vi i llana, i exportar blat al continent. Amb els beneficis d'aquest comer i la pensi rgia s'alleugeriria el seu infortuni per l'execuci del seu pare i la delicada salut que li provocava el clima tan nociu de l'illa, tan humit i nuvolat.

Donat que la seva situaci econmica sempre havia patit d'una certa feblesa, eixa millora pecuniria suposava una petita compensaci a les seves desgrcies.

 Vida a l'Europa Renaixentista .

Des de maig de 1526 fins abril de 1527 Vives torn i va romandre a Bruges, on es va assabentar que el seu ntim amic Toms Moro, altre gran intellectual, fervent cristi i fidel servidor del rei, havia estat condemnat per aquest al cadafal, per haver-se oposat al propsit d'Enric VIII de divorciar-se de Caterina.

La qesti del divorci plantejada pel rei, estava motivada per la passi del rei per Anna Bolena i la falta de successi masculina. Caterina no era capa de donar-li el fill que tant desitjava perqu herets la corona, puix que noms havia tingut amb ella una filla, Maria Tudor, a qui Lluis Vives enseny Llat a petici de la reina desprs de retornar de Bruges.

Caterina necessitava tenir prop d'ella el moralista que creia capa d'influir i convncer el rei, el seu marit, que no l'abandons, divorciant-se d'ella, ja que desprs de l'execuci de Toms Moro la reina s'havia quedat sense el seu principal valedor.

Aix doncs, crid en Llus Vives perqu ensenys el llat a la seva filla Maria Tudor.

Per ajudar a la reina, Vives escrigu a l'emperador Carles V, adversari del rei, perqu el rei Enric tenia por que fos molt ms poders que ell, i al papa Climent VII, per els seus oficis foren interceptats pel cardenal Wosley i li valgueren un confinament forat.

Malgrat queixar-se que el cardenal violentava els seus drets humans, es va convncer de la inutilitat dels seus esforos. El rei no renunciaria a la seva pretensi de rebutjar Caterina per a casar-se de nou, no li importaria permetre la caiguda del cardenal Wosley perqu aquest no pogu convncer el papa Climent VII que accepts la sollicitud de divorci.

Aleshores intent convncer la reina perqu renunciara a oposar-se al divorci, en adonar-se que la seva era una causa perduda i que era millor acceptar-lo de bon grat per tal que les conseqncies no suposaren mals ms greus.

Aquesta estratgia va decebre tant el rei com la reina i, desenganyats tots dos amb ell, li retiraren la pensi reial, de manera que hagu d'abandonar Anglaterra.

Cerc llavors la protecci de l'emperador Carles V, a qui dedic el tractat "Sobre la concrdia i discrdia del gnere hum" i un altre a l'inquisidor general d'Espanya, Alonso Manrique titulat "Sobre la pacificaci" en un intent de congraciar-se amb la Inquisici, per la qual cosa li concediren una renda anual de 150 ducats, que representava la meitat de les seves despeses, per no tingu sort amb la Inquisici, ja que el benefici eclesistic sollicitat no li va arribar mai.

Els darrers anys es dedic a perfeccionar la cultura humanstica dels ducs de Mencia. No tornar mai ms a Valncia ni a cap altra universitat de la pennsula.

Aleshores es va assabentar dels greus successos esdevinguts des de 1529 a 1536: el poders cardenal Wosley, d'Anglaterra, cau en desgrcia a la cort del rei Enric, Toms Moro dimiteix com a canceller del rei, per no trair la seva conscincia en oposar-se al divorci del rei i s executat el 1535, Enric VIII s excomunicat pel Papa el 1533 per divorciar-se de la reina i separar-se de l'Esglsia de Roma anomenant-se cap de l'Esglsia Anglicana, Caterina, abandonada pel rei, moria el mateix any que Erasme a Basilea el 1536 i els seus deixebles van ser perseguits per la Inquisici a tota Europa.

Aix, enmig de la soledat i desenganyat de la glria humana, Vives es converteix en un vertader reformador de l'educaci europea i en un filsof i moralista de talla universal, proposant l'estudi de les obres d'Aristtil en la seva llegua original i adaptant els seus llibres destinats a ensenyar llat als estudiants, mitjanant la substituci de textos medievals per altres de nous, amb un vocabulari adaptat a la seva poca i a la forma de parlar del moment.

El seu llibre destinat a ensenyar llat als estudiants va ser editat 65 vegades entre 1538 i 1649. Al llarg de ms d'un segle serv de llibre de text a tot Europa.

De la mateixa manera propos la reforma de la primera universitat del mn: la Sorbona, depurant la seva educaci filosfica i tornant a l'estudi de l'Aristtil original, dotant-la d'una gran qualitat al seu ensenyament. Encara avui, cinc-cents anys ms tard, s una de les ms importants universitats del mn.

 Mort i legat .

En 1529 ja presentava una salut molt delicada: amb mals de cap i lcera estomacal, arribant quasi al collapse nervis a causa del treball. L'artritis va degenerar amb forts dolors i el 6 de maig de 1549 moria en Bruges d'un clcul biliar i va ser soterrat en l'esglsia de Sant Donaci.

Un punt molt important a destacar s que tota la seva famlia va ser assassinada per la Inquisici, la seva mare, tot i estar morta des de feia temps, va ser desenterrada i posteriorment cremada davant la poblaci.

Com a gran exponent de l'humanisme o incls el renaixement de la seua epoca ha inspirat que moltes organitzacins o institucions publiques (collegis, instituts, biblioteques...) porten en senyal d'honor el seu nom. 

 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16105" title="Vives" nonfiltered="2299" processed="2281" dbindex="7309">


Onomstica:;
Joan Llus Vives i March (1492-1549), humanista i filsof valenci del Renaixement.
Joaquim Vives i Ximenes (1671-?), advocat catal.
Pere Vives Vich (1858-1936), enginyer i militar catal.
David Vives Farrs (1864-1936), compositor catal.
Teresa Vives i Miss (1866-1936), religiosa catalana.
Amadeu Vives i Roig (1871-1932), compositor i escriptor catal.
Albert Vives i Mir (1907-1992), sacerdot i msic catal.
Pere Vives i Clav (1910-1941), matemtic catal.
Antoni Vives Fierro (1940), pintor catal.
Joan Enric Vives i Siclia (1949), religis catal, bisbe d'Urgell i coprncep d'Andorra.
Joan Vives Sanfeliu (1953), compositor catal.
Francesca Vives Amer (1957), poltica mallorquina.
Antoni Vives i Toms (1965), economista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16106" title="Universitat de Valncia" nonfiltered="2300" processed="2282" dbindex="7310">

La Universitat de Valncia va ser fundada l'any 1499 sota el nom d' Estudi General i s, a ms de la universitat ms antiga del Pas Valenci, una de les ms importants i amb ms llarga tradici a l'estat espanyol. S'organitza entorn a tres campus (sitauts a l'avinguda de Blasco Ibez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna) i l'Escola Universitria de Magisteri, a ms de nombroses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de Valncia compta, a ms, amb emplaaments com l'edifici de La Nau o el Jard Botnic, on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.

Histria de la Universitat de Valncia.

A pesar que ja des del segle XIII existia a Valncia la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, aquests eren impartits per cases i entitats diferents. Per aix, els Jurats de Valncia van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Esglsia en un nic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupi. Inicialment l Estudi General es va establir en uns locals vora l'esglsia de Sant Lloren, encara que la llibertat d'educaci atorgada pels Furs de Valncia va permetre que s'establiren escoles tamb en altres punts. Aquesta primera unificaci dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creaci de la Universitat.

Anys desprs, la prspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valenci, desitjava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne aconseguiren el rang d'estudis universitaris, i va empnyer el Consell municipal a reprendre la tasca d'unificaci dels estudis. Des del punt de vista logstic, el Consell va acordar l'adquisici de cases i finques que serviren d'installacions de l'Estudi General; fruit d aquestes gestions va ser la compra a Isabel Sarany, l'1 d'abril de 1493, d'una casa amb hortes i patis que esdevindria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Alhora, des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessi de ttols acadmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 fou la data en qu finalment es van redactar les noves Constitucions de l'Estudi General.

Amb l'aparell logstic i administratiu ja preparat, noms faltaven les llicncies corresponents per a iniciar les activitats. Aquestes van arribar, primer, de la m del papa Alexandre VI, s a dir, del valenci Roderic de Borja, que amb la seua butla pontifcia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autoritzava l'arquebisbe a atorgar els ttols de batxillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifcia; ms tard, el rei de Valncia i dels estats de la Corona d Arag, Ferran el Catlic, va ratificar el carcter universitari de la nova instituci amb el seu privilegi reial del 2 de febrer de 1502. Aix, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 amb prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

 Campus i Facultats .

 Campus de Blasco Ibez .
 Facultat de Geografia i Histria ;
 Facultat de Filosofia i Cincies de l'Educaci;
 Facultat de Medicina i Odontologia;
 Escola Univesitria de Fisioterpia;
 Facultat de Filologia, Traducci i Comunicaci;
 Facultat de Psicologia;
 Escola Universitria d'Infermeria i Podologia;
 Facultat de Cincies de l'Activitat Fsica i l'Esport;
 Escola univesitria de Magisteri "Ausis March";

Campus de Tarongers.
 Facultat de Cincies Socials;
 Facultat d'Econmiques;
 Facultat de Dret;

Campus de Burjassot.
 Facultat de Fsica;
 Facultat de Qumica;
 Facultat de Farmcia;
 Facultat de Cincies Matemtiques;
 facultat de Cincies Biolgiques;
 Escola Superior d'Enginyeria;

Altres centres pertanyents a la universitat.
 Edifici de La Nau;
 Palau de Cerver 1;
 Jard Botnic;
 Observatori astronmic;

Llista de rectors.

Segle XIX.
 Eduardo Prez Pujol (1868-1873).
 Nicols Ferrer Julve (1898-1901).

Segle XX.
 Manuel Candela Pla (1901-1903)-;
 Francisco Moliner i Nicols.
 Joan Baptista Peset i Aleixandre (1932-1934);
 Juan Jos Barcia Goyanes (1965-1971);
 Ramn Lapiedra Civera;

Segle XXI.
 Francisco Toms Vert;

Alumnes destacats.

Joan Llus Vives, humanista del segle XVI.
Gregori Maians i Siscar, jurista i erudit del segle XVIII.
Vicent Salv, gramtic, llibreter i editor del segle XIX.
Teodor Llorente, poeta del segle XIX.
Vicent-Wenceslau Querol, poeta del segle XIX.
Po Baroja, novellista.
Joan Baptista Peset i Aleixandre, metge i cientfic, en fou tamb rector.
Manuel Sanchis Guarner, filleg i lingista.
Joan Fuster, assagista.
Eliseu Climent i Corber, editor.
Francisco Toms y Valiente, jurista.
Jaume Matas Palou, ex-president de les Illes Balears i ex-ministre espanyol de medi ambient.
Ernest Lluch i Martn, ex-ministre de sanitat i economista.
Rita Barber Nolla, alcaldessa de Valncia.
Carme Alborch, poltica del PSOE.

Altres.

La Universitat de Valncia s membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives. s una de les universitats ms destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rnquing d'universitats espanyoles).

Fotografies.


Referncies.


Enllaos externs.
 Universitat de Valncia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16107" title="Estudi General" nonfiltered="2301" processed="2283" dbindex="7311">
Des de l'edat mitjana es donava el nom d'Estudi General (en llat Studium Generale) a les institucions d'ensenyament superior, el que avui en dia coneixem com Universitats. El propi nom d'Estudi General posava de manifest la diversitat dels ensenyaments, el fet que estava oberta a tothom i que proporcionava ttols reconeguts. 

En destaquen l'Estudi General de Lleida fundat el 1297, l'Estudi General Lulli a Ciutat de Mallorca fundat el 1483 o l'Estudi General de Valncia fundat l'any 1502.

Vegeu tamb.
Universitat de Lleida;
Universitat de Valncia;
Universitat de les Illes Balears;
Universitat Carolina de Praga;
Estudi General Lulli;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16109" title="Arnau de Vilanova" nonfiltered="2302" processed="2284" dbindex="7312">

Arnau de Vilanova (Valncia? entre 1235 i 1240 - Gnova (potser a la mar prop d'aquesta ciutat) entre 1311 i 1313) va ser un alquimista, astrleg, teleg i metge valenci. El nom de Vilanova prov del fet que possiblement va nixer al Grau de Valncia, que en aquell moment es coneixia amb el nom de Vilanova del Grau.

Escrigu obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Medicinalium introductionum speculum i d'altres tractats, com un de patologia general. Se'l coneixia com el "metge de Reis i Papes" i se'l reconeix avui dia com un dels ms grans alquimistes de tots els temps, encara que algunes obres que se li atribueixen podrien no ser seves.

 Biografia .

Apareix com un metge d'origen valenci que estudi alqumia, medicina, fsica i tamb filosofia rab. Al 1260 estudi a Montpeller on es gradu de mestre en medicina. Es creu que va estudiar amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la universitat de Npols. Desprs d'haver viscut al servei de la Corona d'Arag es va desplaar a la ciutat de Pars, on va adquirir una gran reputaci; per al mateix temps incorregu en certes enemistats amb el clergat que el van obligar a fugir precipitadament.Quan el nou papa Benet XI puj al poder (1302), Arnau busc la seva amistat i quan aquest va morir emmetzinat va acusar al fraticel Bernat Delicis. Va trobar finalment asil a Siclia. Cap a l'any 1313 va ser convidat a anar a la cort d'Aviny pel Papa Climent V i durant el viatge va emmalaltir i va morir, encara que altres fonts diuen que va morir durant un passeig en vaixell prop de les costes de Marsella.

 Obra .

Va deixar diversos escrits d'alqumia, entre ells:
 Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum;
 Novum Lumen;
 Flos Florum;

Totes aquestes obres se li imputen per sn de molt dubtosa autenticitat. Es van publicar edicions de recopilacions a Li en els anys 1504 i 1532 (amb una biografia de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585, a Frankfurt el 1603, i de nou a Li el 1686. 

Se'l coneix com un autor de reputaci en medicina amb alguns treballs que inclouen el Breviarium Practicae. No se'n t certesa, per se li assigna la invenci del monxid de carboni i l'alcohol pur.

 Enllaos externs .
 Biografia de Biografias y Vidas (en castell);

http://www.newadvent.org/cathen/15429c.htm;
http://www.luc.edu/publications/medieval/vol4/daly.html;

 Excerpta medica - Mscr.Dresd.C.278.  1500, Online-Ausgabe der Schsischen Landesbibliothek - Staats- und Universittsbibliothek Dresden;
 Opus aureum. Frankfurt a. Mayn 1604, Online-Ausgabe der Schsischen Landesbibliothek - Staats- und Universittsbibliothek Dresden;
 Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina.  1657, Online-Ausgabe der Schsischen Landesbibliothek - Staats- und Universittsbibliothek Dresden ;
 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schne, auerlesene Chymische Tracttlein.  1682, Online-Ausgabe der Schsischen Landesbibliothek - Staats- und Universittsbibliothek Dresden;

 Referncies .
 Jaume Mensa i Valls. Arnau de Vilanova. Srie "Episodis de la Histria". Editorial Rafael Dalmau, Barcelona 1997, ISBN: 84-232-0514-2.
Histoire littraire de la France, J. B. Haureau (1881), vol. 28; ;
Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, E. Lalande (Paris, 1896).
 Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu ,Bibliotheca Chemica (1906).
Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie,U. Chevalier (Paris, 1903).
Gran enciclopdia catalana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16111" title="El Grau de Valncia" nonfiltered="2303" processed="2285" dbindex="7313">
El Grau de Valncia (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de Valncia, que hui en dia s han integrat a la ciutat a causa del seu creixement. Actualment es coneixen tamb oficialment com a Poblats Martims, districte format pels barris del Grau, el Cabanyal-Canyamelar, la Malva-rosa, Beter i Natzaret.

El primer nucli va ser fundat al segle XIII per Jaume I com a Vilanova del Grau perqu hi residiren els pescadors i alguns comerciants. La resta van sorgir al segle XIX com a poblats de pescadors. El 1837 va esdevenir municipi independent fins a 1897 amb el nom del Poble Nou del Mar (o de la Mar), en qu fou integrat a Valncia. Sens dubte s el barri del Cabanyal el ms conegut i apreciat pel seu urbanisme ortogonal fruit de l'avan de la lnia de costa i la construcci de noves files de cabanyes a peu de platja. Actualment la seua integritat es troba amenaada pel projecte de prolongaci de l'avinguda de Blasco Ibez.

Ac es on es troben les Drassanes del Grau, construdes en el segle XIV i ampliades en el posterior, encara que continuament s'hi feien treballs. Del conjunt arquitectnic que form el complex de les drassanes, es conserven el nucli de les naus que serviren per a la construcci de vaixells. Consisteixen en cinc naus de la mateixa altura, amb cobertes a dues aiges, sostre de fusta sobre arcs de diafragma. Tamb posteriorment s'hi constru un baluart defensiu contra els atacs pirtics o d'exrcits enemics.

Un altre edifici important s l'esglsia de Santa Maria del Mar, fundada al mateix temps de fundar-se la Vila Nova del Grau i reformada posteriorment.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16121" title="Escala pitagrica" nonfiltered="2304" processed="2286" dbindex="7314">
L' escala pitagrica va ser construda pels pitagrics quan van descobrir la consonncia i la relaci matemtica senzilla entre la quinta i l'octava. L'escala pitagrica de set notes t les freqncies segents:

Si es fa la freqncia del so de Do igual a 1, s'obt:

Do:	1;
Re:	9/8=1,125;
Mi:	81/64=1,266;
Fa:	4/3=1,333;
Sol:	3/2=1,5;
La:	27/16=1,6875;
Si:	243/128=1,898;
Do:	2;

Les notes de l'escala pitagrica tenen freqncies de la forma: ,

on n i m son nombres enters.

L' escala pitagrica t alguns problemes. Per comenar alguns intervals no sn consonants. Per exemple entre el Do i el Mi no hi ha una tercera major: (5/4). En segon lloc no hi ha cap parell de nombres enters n, i m, pels que: , per la qual cosa un Do no t mai el doble exacte de la freqncia del do anterior. En ocasions les notes sn molt properes al mltiples simples de les notes ms baixes. Per exemple, cada 12 notes, un Si # , s molt semblant a , per la qual cosa entre el Si # i el Do noms hi ha una coma pitagrica, s a dir: 



Els problemes de l'escala pitagrica, de l'escala justa, i d'altres creades en el segles XVII, i el XVIII no son greus si s'utilitzen per a executar les obres de cada poca  amb els temperaments propis de l'poca. Quan la musica s'anir fent ms complexa, a nivell harmnic i tonal, aquests sistemes ja no podran satisfer les exigncies d'afinaci i poc a poc s'anir imposant el temperament igual, tamb conegut com  l'escala temperada.

Fonts.

 J. Javier Goldraz Gainza. Afinacin y temnperamento en la msica occidental. Alianza Editorial, Madrid 1992. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16128" title="Valenci alacant" nonfiltered="2305" processed="2287" dbindex="7315">
El valenci alacant s el subdialecte del valenci que es parla al Pas Valenci, concretament a les Comarques del Sud, excepte la Marina Baixa i la poblaci de La Torre de les Maanes, i a part de l'Alcoi. s un subdialecte que presenta un alt grau de castellanismes i a l'hora, per contra, un alt grau d'arcaismes. 

Caracterstiques generals.

 Com al meridional, l'article plural, tant mascul com femen, esdev "es" davant paraula comenada per consonant: es bous i es vaques; per pren les formes els, les davant mots comenats per vocal: els alacantins i les alacantines.
 Absorci de la i  a l'aplec -ix-:  (caixa).
 Pas del diftong  a :  (bou),  (ou),  (pou).
 La caiguda de la -d- intervoclica s'estn al sufix -uda: grenyua (grenyuda), venua (venuda). Arbitrriament passa el mateix amb altres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). Al Baix Vinalop quasi tota -d- intervoclica s elidida.
 L's de l'adverbi de lloc aqu s molt ests en comptes del valenci general ac per al 1r grau de distncia i existeix el demostratiu ast que ha substitut al general i normatiu "a".
 La -r final s'elidix molt sovint.
 Existeix un grau bastant alt de castellanismes, ms que la resta de subdialectes: llimpiar per netejar, sacar per traure, assul per blau, niebla per boira, mueble per moble, etc. ;
 Per contra d'aquestos castellanismes, a la Vall del Vinalop (incloses Elx, Guardamar i Santa Pola) es conserven els adverbis "abans", "ans" i "denans" substituts a la resta del valenci pel castellanisme antes. Tamb s'hi conserva  l'adverbi "dintre" alternat amb "dins", aix com la preposici clssica "devers" articulada .
 Com al valenci castellonenc i el catal de transici, existeix la palatitzaci del grup "tz": setze  > e, per per contra dels altres parlars, quan es fa aquesta palatitzaci, hi ha una geminaci que fa distingible "setze"  a "setge" . ;
Com al valenci meridional, existeix una harmonia voclica amb les -a finals quan la sllaba anterior t una vocal oberta. Existeix de dos tipus d'harmonia: ;
 o  quan hi ha  respectivament (dona > , terra > ).
 quan hi ha  (dona > , terra > ).

Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;

Fonts.
 Atles lingstic valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16135" title="Pedra de Rosetta" nonfiltered="2306" processed="2288" dbindex="7316">



La Pedra de Rosetta s una pedra de granit fosc (sovint identificada errniament com a basalt) on hi ha gravat, en dues llenges diferents (egpcia i grega), per en tres escriptures (jeroglfica hiertica, demtica egpcia, i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglfics egipcis, el 1822, per Jean-Franois Champollion, i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducci d'altres texts jeroglfics. La pedra es troba actualment al Museu Britnic de Londres.

 Desxiframent .

El 1822 Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglfics egipcis mitjanant l estudi del contingut de la pedra de Rosetta, un monlit on hi figurava inscrit un missatge en tres idiomes antics: grec, demtic i jeroglfic. 

"Jo ho sc tot per a Egipte i Egipte ho s tot per a mi."
La vida de J. F. Champollion (1790-1832) s una veritable cursa contra rellotge que dna sentit a la monumental tasca per a la qual el lingista francs es va sentir en tot moment preparat: el desxiframent dels jeroglfics. Parlem d un apassionat orientalista que ja amb setze anys, va manifestar la sospita que l escriptura jeroglfica de l Egipte faranic estava directament relacionada amb el copte, el llenguatge egipci coincident amb l era cristiana. En noms quatre anys, sense deixar d investigar i aprofundir els seus coneixements de llenges (rab, hebreu, persa o snscrit), Champollion va esdevenir membre de l Acadmie Delphinale de Grenoble i professor de la facultat d histria de la mateixa ciutat. Abans del seu exili a Figac (1816-1817), va tenir temps de publicar el seu treball L Egypte sous les Pharaons (1814) i d elaborar una gramtica i un diccionari del copte.

Des de llavors i fins el 1822, Champollion va reprendre intensament l estudi dels jeroglfics a Grenoble i a Pars. La data clau en aquesta tasca fou el 22 de setembre del mateix 1822, quan l incansable lingista va fer pblic a Lettre  Monsieur Dacier que, tot estudiant la pedra de Rosetta, havia aconseguit el que semblava impossible: desxifrar els jeroglfics egipcis. El 1828 viatj a Egipte i es dedic a la frentica recopilaci de material que desprs traduiria. En vint mesos pos a prova in situ tots els seus coneixements. No s estrany, doncs, que la primera ctedra d egiptologia de la histria es cres el 1831 al Collge de France expressament per a Champollion. Finalment l esgotament venc Champollion, per ni tan sols una mort prematura no imped que es publiquessin pstumament  durant ms de deu anys  obres que havien quedat al calaix, entre elles la Grammaire gyptienne i el Dictionnaire gyptienne. 

"Je tiens l affair!"
"Ja ho tinc!" serien les primeres paraules de Champollion al seu germ, abans de comunicar-li que era capa de desxifrar l escriptura sagrada de l Antic Egipte. Tot seguit patiria un desmai com a resultat de l esgotament mental. Amb l ajuda dels gravats de la pedra de Rosetta, que oferien un mateix text tradut a tres llenges (jeroglfic, demtic i grec), Champollion acabava de demostrar que l escriptura jeroglfica no era exclusivament simblica com errniament s havia cregut des de feia segles.

Com ho va fer?
En primer lloc va comparar el nombre de carcters egipcis amb el de paraules gregues: 1419 carcters egipcis i 486 paraules gregues; per tant, els jeroglfics no podien representar paraules, sin fragments de paraules. A ms, es va fixar especialment en aquells grups de smbols jeroglfics que apareixien encerclats (cartutxos) i que, segons es pensava, havien de designar noms de personatges regnants. Per tant, feien referncia a noms propis que tant en grec com en jeroglfic s haurien de pronunciar de la mateixa manera. Si el text grec parlava d una lloana al rei  Ptolmis  (Ptolomeu), descendent del general d Alexandre Magne, no costaria gaire de localitzar els corresponents cartutxos per comprovar que, efectivament, els egipcis podien tamb fer referncia a una entitat del mn real (p. e. el fara) a travs, no d un, sin de ms d un smbol. Es podria parlar doncs de l existncia de smbols que representarien sons com en els nostres alfabets? El fet que la paraula  fara  (Ptah) i el mateix nom del fara (Ptolemeu) presentessin els dos mateixos smbols inicials (p i t), semblava respondre afirmativament a aquesta pregunta. Per reforar el plantejament, Champollion noms havia de fixar-se en noms de regents a d altres fonts que compartissin el mxim de lletres amb el cartutx de  Ptolmis . A l obelisc de Filas hi apareixia el nom de Clepatra, que n oferia fins a quatre lletres comuns (p, t, o i l). 

Pel que fa a la lletra T, Champollion va deduir que es podria escriure de dues maneres diferents, cosa que result correcta. 

Aquest procediment permetia a Champollion d anar confeccionant un primer alfabet de smbols fontics (fonogrames), amb el qual es va aventurar a desxifrar ms cartutxos, com aquest:


Les lletres que coneixia eren les segents: 

1 2 3 4 5 6 7 8 9;
A L ? S E ? T R ? ;

Aix, va deduir que aquest nom era el d ALKSENTRS (Alexandre), i va afegir 3 smbols nous al seu diccionari. 

Mitjanant aquest procediment, en poques setmanes, estudiant nombrosos cartutxos disponibles no traduts encara, va arribar a definir al voltant de 100 signes jeroglfics. 

Pero no van acabar aqu els seus descobriments. Els jeroglfics no eren pas tan senzills. 

Imatges que representen sons
L xit de Champollion no rau noms en identificar alguns signes jeroglfics amb lletres que representen sons (fonogrames), sin tamb en descobrir per qu s escollien precisament aquests signes per a cada so. Aix ho aconsegu grcies als seus grans coneixements de copte, llengua emparentada amb l egipci de l poca faranica. Els signes jeroglfics no deixaven de ser figuratius (representaven objectes, com per exemple, un lle) i va ser en expressar aquestes imatges en copte, quan Champollion va adonar-se que s escollia la imatge per representar-ne els sons inicials. Per exemple, una guila per representar el so inicial "A". 

La complexitat de l escriptura jeroglfica es feia ben palesa, ja que un mateix nom podia composar-se d ideogrames i fonogrames. Per exemple, en el cartutx segent: 

representa el Sol, pronunciat RA en copte. A la pedra de Rosetta, Champollion troba el segon smbol tradut al grec per  natalici , que en copte es pronuncia com a MS. Finalment, els dos darrers signes ja els havia descrit al seu diccionari com a SS. Aix, va deduir el nom de RAMSSS, Ramss, el fara del gran xode hebreu. 

Tot seguit, tradueix tamb el segent: 

L ocell del jeroglfic representa un ibis, que a la seva vegada s smbol del du egipci Thot. La traducci seria, doncs: THOTMSS, Tutmosis, un altre fams fara. 

Aquestes van ser les primeres passes de Champollion a l hora de resoldre el misteri dels jeroglfics. Uns anys desprs,  amb el sistema ms perfeccionat , arribaria a la conclusi que el jeroglfic era un combinat complex d ideogrames, fonogrames i determinatius (smbols per evitar ambigitats). Des d aleshores, l egiptologia faria un bon servei de tots aquests estudis per seguir investigant. 
 

Diccionari jeroglfic.
Champollion va descobrir que els jeroglfics representaven sons o conjunts de sons. Pretenien plasmar per escrit el llenguatge parlat. Per sovint els jeroglfics ometien les vocals i per aix hi ha paraules que mai sabrem completament com es pronunciaven. Els jerogfics, a ms, es podien escriure d esquerra a dreta, de dreta a esquerra o de dalt a baix. Per saber en quin sentit dels dos primers s han de llegir, hem de fixar-nos si apareixen smbols que representin homes o animals. Si miren cap a l esquerra, el text es llegir d esquerra a dreta. 

La maledicci dels faraons?.
Les dificultats en la histria francesa del desxiframent de la pedra de Rosetta sovintegen i fan pensar, fins i tot, que el secret dels faraons no havia d sser descobert. Vegem-ne aqu alguns exemples: 

1801: La pedra no arribaria mai a Frana, pas dels seus descobridors originals. Desprs de la victria dels britnics sobre els francesos a Egipte, la destinaci definitiva del  bot de guerra  ser el British Museum. ;
1807-1809: Una illuminaci inadequada provoca estrabisme a l ull esquerre de Champollion.
1815: L Acadmie Delphinale de Grenoble nega a Champollion la publicaci de la seva gramtica del copte, llengua clau, segons ell, per a l anlisi de l estructura jeroglfica. ;
1816-1817: Champollion s exiliat pels monrquics a Figac i desposset dels seus crrecs a Grenoble, per haver-se posicionat a favor de Napole Bonaparte.
1822: Tot just desprs de comunicar al seu germ que ha comenat a llegir jeroglfics, Champollion es desmaia. La febre, producte dels nervis, el mantindr uns dies allunyat de la feina.
1832: La fatiga i una infecci que ha contret a Egipte, acaben amb la vida del jove Champollion.
La clau de volta de tot plegat

La pedra de Rosetta s un convidat indispensable a la festa del naixement de l egiptologia. Aquesta importncia s origina grcies a l ltima frase del text que hi trobem gravat:  Aquest decret ha d sser escrit sobre pedra amb els smbols de l escriptura sagrada , popular  i grega . La tranquillitat de saber que el text en l enigmtica llengua contenia la mateixa informaci que el text grec, no noms va engrescar Champollion, sin tamb Silvestre de Sacy (1758-1838), Thomas Young (1773-1829) o Karl Richard Lepsius (1810-1884), entre d altres. Com veiem, tot un repte que sedua qualsevol.

 s com a metfora .
Pedra de Rosetta s'usa tamb com a metfora per referir-se a alguna cosa que s una clau crtica en un procs de desxiframent o traducci, o un problema difcil. Per exemple, La pedra de Rosetta de la immunologia, Els ritmes talamocorticals, la pedra de Rosetta d'un subconjunt de malalties neurolgiques, o L'arabidopsis, la pedra de Rosetta del temps de la floraci.

 Histria de la pedra . 
El capit francs Pierre-Franois Bouchard (1772-1832) va descobrir la pedra al port egipci de Rosetta (actualment, Raixid) el 15 de juliol de 1799.

Alguns cientfics  havien acompanyat Napole a la campanya d'Egipte (1798-1801). Desprs que Napole Bonaparte funds l'Institut de l'gypte al Caire el 1798, 50 d'aquells n'esdevingueren membres. Bouchard trob una pedra negra mentre dirigia els treballs de construcci del fort Julien prop de la ciutat de Rosetta. Va entendre immediatament la importncia de la pedra i la va mostrar al general Abdallah Jacques de Menou, qui va decidir que havia de ser portada a l'Institut, on arrib l'agost  de 1799.

El 1801 els francesos s'hagueren de rendir. Es va aixecar una polmica sobre les troballes dels cientfics: els francesos les volien conservar, mentre que els britnics les consideraven requisades, en nom del rei Jordi III.

El cientfic francs tienne Geoffroy Saint-Hilaire escrigu una carta al diplomtic angls William Richard Hamilton amenaant-lo de cremar totes les troballes, amb una abominable referncia a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria. Els britnics capitularen i insistiren noms en el lliurament dels monuments. Els francesos intentaren amagar la pedra en una barca, malgrat les condicions de la capitulaci, per no se'n sortiren. Se'ls va autoritzar a emportar-se'n les impressions que n'havien fet prviament abans d'embarcar-se a Alexandria.

Quan la pedra arrib a Gran Bretanya va ser portada al Museu Britnic, on roman des de 1802.

La pedra de Rosetta mesura 112 cm d'alada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix.

T inscripcions pintades de blanc, contempornies de l'adquisici. A l'esquerra hi diu: Capturat a Egipte per l'Exrcit britnic el 1801, i a la dreta: Cedida pel rei Jordi III. La pedra va ser netejada pel Museu Britnic el 1998, per aquesta prova de la seva histria no es va esborrar. Tamb es va deixar sense netejar una petita rea de la superfcie al cant inferior esquerre, per poder comparar amb l'estat anterior.

El juliol del 2003, Egipte deman el retorn de la pedra de Rosetta. Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire, digu a la premsa: Si els britnics volen ser recordats, si volen recuperar la seva reputaci, han de retornar voluntriament la pedra, ja que s la icona de la nostra identitat egpcia.

 Enllaos externs .


 La pedra de Rosetta al Museu Britnic;
 El text de la pedra, en traducci anglesa;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16136" title="Massacre de Munic" nonfiltered="2307" processed="2289" dbindex="7317">


Es coneix amb el nom de Massacre de Munic el conjunt d'esdeveniments ocorreguts durant la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu 1972 de Munic (Baviera, Alemanya) el dia 5 de setembre de 1972 , quan 11 membres de l'equip de lluita d'Israel van ser presos com a ostatges per militants palestins pertanyents a l'organitzaci Setembre Negre. Un intent fallit d'alliberament va acabar amb la mort de tots els atletes, cinc palestins i un policia.

L'assalt.

El 4 de setembre, els atletes israelians havien gaudit d'una sortida nocturna per la ciutat, abans de tornar a la vila olmpica. Als volts de les 4:40 del dia 5, mentre els esportistes dormien, vuit membres del grup armat palest Setembre Negre, vestits amb xandall i portant pistoles i granades en bosses d'esport, escalaven la tanca de dos metres d'alada que envoltava el complex.

L entrenador de l'equip de lluita, Mosh Weinberg, de 33 anys, va sentir un soroll darrere la porta del primer apartament i, observant que alg obria lleugerament la porta, s hi va abalanar al temps que cridava "Nois, escapeu!", mentre intentava tancar-la forcejant amb els assaltants. Aprofitant el desconcert i la confusi, nou atletes van poder escapar i altres vuit van aconseguir amagar-se. El lluitador Joseph Romano, que en aquell moment tornava de menjar en un restaurant, va agafar l'arma a un dels guerrillers, per va resultar mort per un tret. Aix mateix, Mosh Weinberg, va ser assassinat quan va intentar atacar un dels assaltants amb un ganivet de fruita. 

Desprs de la mort d'aquest, els guerrillers van prendre com a ostatges nou integrants de l'equip: David Berger, Ze'ev Friedman, Joseph Gottfreund, Eliezer Halfin, Andrei Schpitzer, Amitsur Shapira, Kahat Shorr, Mark Slavin i Yaakov Springer.

Les demandes de Setembre Negre.

Els segrestadors eren fedains palestins dels camps de refugiats del Lban, Sria i Jordnia. Van ser identificats com Luttif Afif (lies  Issa ), el cap del grup - tres dels seus germans eren tamb membres de setembre Negre, dos d'ells en presons israelianes), Yusuf Nazzal ( Tony ), i els joves membres Afif Ahmed Hamid ( Paolo ), Khalid Jawad ( Salah ), Ahmed Chic Thaa ( Abu Halla ), Mohammed Safady ( Badran ), Adnan Al-Gashey ( Denawi ), i el seu cos Jamal Al-Gashey ( Samir ). 

El grup exigia l'alliberament i posterior trasllat a Egipte de 234 palestins confinats en presons israelianes aix com el dels presoners Andreas Baader i Ulrike Meinhof, membres fundadors de l'organitzaci armada alemanya Fracci de l'Exrcit Roig i que complien condemna a Alemanya. Tanmateix, la resposta d'Israel va ser immediata i contundent: no hi hauria negociaci.

S ha dit que les autoritats alemanyes, sota la direcci del canceller Willy Brandt i el ministre de l'Interior Hans-dietrich Genscher van rebutjar l'oferiment per part d'Israel d'enviar un grup de forces especials del seu pas.  Per contra, el ministre d'interior bavars, Bruno Merk, va negar que mai hagus existit l'oferiment israeli. 

Sigui com sigui, per, el que sembla clar s que la policia alemanya que va prendre part en l'operaci, no comptava amb l'entrenament especialitzat necessari per fer front a una  operaci de rescat d'ostatges.

Rescat fallit.

El termini per a l'execuci dels esportistes va passar de tres a cinc hores, desprs de les converses dutes a terme per les autoritats germniques. El cap de policia alemany, Manfred Schreiber, i Ahmet Touni, que encapalava la delegaci olmpica egpcia, van negociar directament amb els segrestadors oferint-los una illimitada quantitat de diners. Els ambaixadors de Tunsia i Lbia a Alemanya tamb van intentar ajudar mirant de guanyar concessions dels segrestadors, per b que va ser intil.

Finalment, els segrestadors van exigir un transport per al Caire. Les autoritats van fingir arribar a un acord i, a les 22:10, dos helicpters van transportar els assaltants i els seus ostatges a una base aria en penombra prxima a Frstenfeldbruck, on un avi Boeing 727 de la companyia alemanya Lufthansa els estava esperant. Els segrestadors van creure que eren a Riem, el principal aeroport de Munic fins al 1992 (any en qu fou clausurat). Les autoritats havien planejat un assalt sobre ells en l'aerdrom.

Cinc franctiradors alemanys van ser seleccionats per a disparar als segrestadors. Cap tenia una preparaci especial en aquest tipus d'accions i van ser triats perqu practicaven el tir de forma competitiva els caps de setmana (posteriorment un d'ells reconeixeria que no es considerava un tirador d'elit). En els 75 minuts que passarien abans del fatal desenlla, les autoritats policials alemanyes van sollicitar tardanament tanquetes, les quals van trigar en arribar uns 30 minuts a causa del dens trnsit.

Els helicpters van aterrar a l'aeroport a les 22:30. A les 23:03, dos palestins van baixar dels aparells, van caminar cap a l'avi i van tornar. A continuaci, uns altres dos van baixar empenyent dos dels ostatges que duien les mans lligades a l'esquena. Veient que l'avi estava buit i sabent-se enganyats, els guerrillers van tornar precipitadament cap als helicpters. En aquest precs instant, es va illuminar l'aeroport amb bengales i focus i les autoritats alemanyes van donar l'ordre d'obrir foc.

Els cinc franctiradors no disposaven de rdios per tal de coordinar el seu foc, i no tenien rifles de precisi ni teleobjectius o dispositius de visi nocturna. En el caos que va sobrevindre, dos segrestadors que estaven prop d'un dels pilots van ser eliminats. Altres tres membres del grup es van parapetar darrere dels helicpters, fora de l'abast de les llums, i van comenar a disparar. Un dels policies, que estava a la torre de control, va morir en rebre l'impacte d'una de les bales. Els pilots de l'helicpter van aconseguir escapar, per no els ostatges, que romanien lligats -braos enlaire- al sostre a l'interior de l'aparell.

A mitjanit, es va exigir als segrestadors que es rendissin. Quatre minuts ms tard, un dels militants va saltar del primer helicpter llanant una granada al seu interior, que va explotar amb quatre atletes israelians i un pilot en el seu interior. Abans que el foc de la primera explosi no arribs al dipsit de gasolina del segon helicpter, Luttif Afif i un altre segrestador van sortir de l'aparell i van comenar a disparar contra la policia. Aquesta va respondre als trets, abatent ambds activistes. Els ostatges del segon helicpter van morir durant el tiroteig (posteriorment es va assenyalar que havien estat metrallats per un tercer assaltant). Els tres militants restants van ser capturats.

L'impacte en els Jocs.
Sorprenentment, la competici olmpica noms es va suspendre durant un dia, el 5 de setembre, a pesar que diferents personalitats van demanar-ne la seva suspensi. El president del Comit Olmpic Internacional (COI), Avery Brundage, i altres membres del COI van decidir que els guerrillers palestins no podien condicionar la celebraci dels jocs. 

L'endem es va celebrar a l'estadi olmpic un memorial pels morts al qual van assistir-hi 80.000 espectadors i 3.000 atletes. Durant el seu discurs, Avery Brundage no va fer cap referncia als esportistes assassinats. Per contra, s que va elogiar la fora del moviment olmpic. Aquest fet va enutjar els israelians i molts dels assistents. Com a mostra de dol, durant l'acte la bandera olmpica es va hissar a mitja asta junt amb la majoria de banderes dels estats participants als jocs, a excepci dels pasos rabs, els quals van exigir que les seves ensenyes onegessin a la part alta del pal. Les nacions rabs d'on eren els militants ho veien com una claudicaci enfront d'Israel..

El 6 de setembre l'equip olmpic israeli va anunciar que abandonava Munic.  Tots els esportistes jueus es posaren en estat d'alerta. Mark Spitz, l'estrella de nataci americana que ja havia completat les seves competicions, abandon Munic durant la crisi per por a qu, com a jueu prominent, pogus ser un objectiu de segrest. L'equip egipci deixava els jocs el 7 de setembre, davant el temor de possibles represlies.
Els equips filip i algeri deixaren igualment els Jocs, com tamb ho fren alguns membres dels equips holands i noruec. 

Els familiars de les vctimes van sollicitar al COI que alcs un monument permanent en memria dels atletes morts, per el mxim organisme olmpic va declinar la petici, allegant que el fet de fer una referncia explcita a les vctimes podia molestar la resta de la comunitat olmpica.

Les conseqncies.

Ja el mateix dia 5 de setembre, la llavors primera ministra d'Israel, Golda Meir instava la resta de nacions a reprovar el brbar acte criminal. L'atac va ser mpliament condemnat per tot el mn, inclosos significats personatges del mn rab com el rei Hussein I de Jordnia.
Les autoritats alemanyes van empresonar els tres activistes supervivents i van crear la unitat antiterrorista GSG 9 per a donar una resposta contundent a futures accions de rescat d'ostatges.

El 9 de setembre, la fora aria israeliana va bombardejar com a resposta les bases de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP) a Sria i el Lban, atac que va ser reprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU. Aix mateix, va ser rebutjada una resoluci de les Nacions Unides de condemna pels fets de Munic, emparada pels Estats Units.

El 29 d'octubre, els segrestadors d'un avi de Lufthansa van exigir l'alliberament dels tres supervivents de Setembre Negre presos desprs del tiroteig de Frstenfeldbruck i que estaven en espera de judici. Mohammed Safady  i els cosins Adnan i Jamal Al-Gashey van ser immediatament alliberats per Alemanya, rebent una tumultuosa benvinguda quan aterraren a Lbia 

Els fets ocorreguts a Munic comportarien una espiral de violncia per part d'Israel amb l'objectiu d'assassinar als suposats responsables de l'acci. Desprs de l'atac a la vila olmpica i del posterior alliberament dels tres activistes de Setembre Negre, Golda Meir i el Comit de Defensa Israeliana van donar ordes secretes al Mossad d'emprendre una operaci de terrorisme d'estat violant totes les lleis internacionals i matar, onsevulla que es trobessin, els onze homes de Setembre Negre  que van planificar i van organitzar la matana dels atletes israelians. Amb aquest objectiu, el servei secret israeli va crear una unitat encoberta que seria ajudada per cllules d'informaci israeliana installades a Europa. Aquesta missi es coneixeria ms tard com a operaci Clera de Du (en hebreu:             , Mivtzah Zaam Ha'el) i supos una vasta campanya de terror dels serveis secrets israelians contra representants poltics d'organitzacions palestines arreu d'Europa.

Clera de Du i Primavera de Joventut.

Grcies a la informaci capturada a l'OAP i la facilitada pels serveis d'intelligncia europeus aliats, el Mossad va elaborar una llista d'objectius encapalada per Wael 'Aadel Zwaiter, a qui acus de pertnyer a Setembre Negre i representant de l'OAP a Itlia, qui seria assassinat el 16 d'octubre. La mort de Zwaiter va venir seguida d'atemptats per mitj de cartes bomba, que no van causar vctimes mortals, contra representants de l'OAP a Algria i Lbia, contra palestins a Bonn (Alemanya) i Copenhaguen (Dinamarca), i contra un representant de la Creu Roja a Estocolm (Sucia).

El 8 de desembre, el representant de l'OAP a Pars (Frana), Mohammad Hamshiri va ser assassinat per mitj d'una bomba activada per control remot que estava installada sota del seu escriptori. En els tres mesos segents, quatre integrants de l'OAP i la FPAP van ser igualment assassinats a Xipre, Grcia i Pars.

El 9 d'abril de 1973, Israel llana l'operaci Primavera de Joventut a Beirut, (Lban). Els objectius eren Mohammad Yusuf al-Najjar (Abu Yusuf), Kamal Adwan i Kamal Nasser, tots ells importants dirigents de l'OAP. Un grup d'escamots israelians va desembarcar en una deserta platja del Lban, dirigint-se posteriorment a Beirut, on van acabar amb la vida dels tres palestins, quatre civils libanesos, tres turistes sirians, un itali i deixant 29 persones ms ferides. A continuaci, van fer explotar el quarter general del FPAP en la ciutat i una fbrica d'explosius de Fatah.

El 28 de juny de 1973, l'algeri Mohammad Boudia, encarregat de les operacions de Setembre Negre a Europa, va ser assassinat per mitj d'un cotxe bomba a Pars.

El 21 de juliol de 1973, va tenir lloc el conegut com a assumpte de Lillehammer. Un equip d'agents del Mossad va matar a Lillehammer (Noruega) Ahmed Bouchiki, un cambrer marroqu sense cap relaci amb els fets succets a Munic, desprs que un informador del Mossad el confongus amb Ali Hassan Salameh, integrant de Setembre Negre. Cinc agents del servei secret israeli, incloent-hi dues dones, van ser capturats per les autoritats noruegues, jutjats i empresonats. Posteriorment, serien alliberats i expulsats a Israel.

El 22 de gener de 1979, el servei secret israeli localitz finalment a Beirut Ali Hassan Salameh, que fou assassinat per mitj d'un cotxe bomba.

De tots aquells que segons la versi del govern sionista van planejar o van executar la matana de Munic, nicament Mohammed Daoud Oudeh -de qui es diu que va ser l'autntic cervell que va concebre l'acci- seguix viu i resideix a Amman, (Jordnia). El 27 de juliol de 1981, va ser tirotejat en una botiga de Varsvia (Polnia), per va sobreviure a l'atac.

Les vctimes de la massacre de Munic.

A continuaci es llisten les disset vctimes mortals de l'incident.

Israelians.

Morts a trets per activistes de Setembre Negre durant l'assalt inicial:

Moshe Weinberg (entrenador de lluita);
Yossef Romano (aixecador de pes);

Primerament disparats, i posteriorment fets esclatar per una granada llenada per un membre de Setembre Negre en l'helicpter D-HAQO (situat a llevant):

Ze'ev Friedman (aixecador de pes);
David Berger (aixecador de pes);
Yakov Springer (jutge d'aixecament de pes);
Eliezer Halfin (lluitador);

Morts a trets per membres de Setembre Negre en l'helicpter D-HADU (situat a ponent):

Yossef Gutfreund (rbitre de lluita);
Kehat Shorr (entrenador de tir);
Mark Slavin (lluitador);
Andre Spitzer;
Amitzur Shapira;

Policia alemany.
Anton Fliegerbauer;

Activistes.
Els cinc activistes de Setembre Negre abatuts durant l'intercanvi de trets amb les autoritats alemanyes sn:

Luttif Afif (conegut com a Issa);
Yusuf Nazzal (Tony);
Afif Ahmed Hamid (Paolo);
Khalid Jawad (Salah);
Ahmed Chic Thaa (Abu Halla);

La Massacre de Munic en la cinematografia.

 El 23 de desembre de l'any 2005, es va estrenar als Estats Units Munic, la pellcula dirigida pel director d'origen jueu Steven Spielberg. La cinta segueix les accions d'un dels esquadrons de la mort enviats pel govern israeli a Europa, amb l'objectiu d'assassinar els activistes desprs de l'atac a la Vila Olmpica. Eric Bana i Daniel Craig protagonitzen el film. Es basa ntegrament en la versi israeliana dels fets. ;

 El 1999, es va presentar el documental Un dia al setembre, dirigit per Kevin Macdonald en el qual, i per mitj d'entrevistes i material periodstic, es reconstrueixen les 21 hores que va durar l'esdeveniment. En la cinta s'escolta per primera vegada la veu de l'nic feda sobrevivent, Jamal Al-Gashey. Un dia al setembre va guanyar el premi Oscar al millor llargmetratge documental en l'edici de l'any 2000. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16137" title="Nit de cap d'any" nonfiltered="2308" processed="2290" dbindex="7318">
Aquest s un article sobre una tradici, si us referriu a la nit de cap d'any com el primer dia del calendari gregori, vegeu cap d'any.

La Nit de cap d'any s l'ltim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La ms nombrosa t lloc a Rio de Janeiro

Tradici catalana.
s molt habitual celebrar aquesta festa mentjant-se dotze grans de ram (un per cada campanada del canvi d'any) o en substituci dotze olives o dotze grills de mandarina. D'uns anys en s'ha convertit en nit de revetlla celebrada per grans i petits. Les noies porten roba interior de color vermell. Explica la tradici que per aquest dia surt l'Home dels nassos.

Tradici equatoriana.
A l'Equador la famlia crema ninots desprs d'explicar acudits, en un ritual antic per transmetre esperana. Es porta roba interior groga per atreure la bona sort.

Tradici filipina.
A Filipines es porta roba estampada amb cercles, com a smbol de fortuna. A l'hora de sopar la famlia pega bots per espantar els mals esperits i sacseja bosses de monedes, abans de menjar fruites rodones servides en plates circulars.

Tradici alemanya.
A Alemanya (i altres pasos on es parla aquesta llengua) es passa per televisi un sketch (Der 90. Geburstag) on una vella dama convida per al seu aniversari el seu nic amic viu, que interpreta tots els antics amics de la colla aixecant-se i seient a diferents cadires cada cop ms borratxo. Aquest programa t el rcord de ser l'emissi televisiva ms repetida de la histria





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16141" title="Rosetta" nonfiltered="2309" processed="2291" dbindex="7319">

Astronutica: la sonda Rosetta per a l'exploraci del cometa Churyumov-Gerasimenko; vegeu Rosetta (sonda).
Biologia i informtica: un projecte de computaci distribuda per a l'anlisi de protenes; vegeu Rosetta@home.
Egiptologia i lingstica: la pedra de Rosetta, una inscripci escrita en grec, egipci demtic i egipci jeroglfic, clau en el desxiframent de l'escriptura jeroglfica; vegeu pedra de Rosetta.
Geografia: ;
El nom angls de la ciutat egpcia de Rashid; vegeu Rashid (Egipte).
Una de les branques del Nil en el seu delta; vegeu Rosetta (riu);
Cinema: Rosetta (pellicula) de Jean-Pierre i  Luc Dardenne (Blgica);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16143" title="Consell Insular de Mallorca" nonfiltered="2310" processed="2292" dbindex="7320">


El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca s una instituci d'autogovern en l'mbit de l'illa de Mallorca. Va ser creat l'any 1978 arran de l'aprovaci del rgim de Consells Insulars i institut oficialment segons el que acorda l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983. Est regulat per la Llei de Consells Insulars.

La instituci exerceix, segons les competncies, un poder legislatiu (Ple del Consell) i executiu. El ple est compost per 33 diputats. Aquest ple s'encarrega d'aprovar les tasques i triar el president de la instituci. Els diputats del ple, des de la seva creaci i fins l'any 2003 eren triats de la mateixa candidatura presentada per cada partit a la circumscripci de Mallorca per a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. s a dir, hi havia una nica llista de cada formaci poltica per a les dues institucions; si b existia un mecanisme de renncies que permetia als electes pertnyer noms a una o a l'altra. Per a partir de l'any 2007 els ciutadans elegeixen els consellers insulars de la instituci en llistes separades de les del Parlament.

L'actual presidenta del Consell s Francina Armengol Socas des del 7 de juliol de 2007.

Llista de presidents.
Article Principal: Llista de presidents del Consell Insular de Mallorca;




Notes.


Enllaos externs.


Web del Consell Insular de Mallorca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16156" title="Govern de les Illes Balears" nonfiltered="2311" processed="2293" dbindex="7321">
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins el 1999) s l'entitat que exerceix el poder executiu a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgnica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgnica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgnica 9/1994 de 24 de mar. Tamb s'ha de tenir en compte la Llei 27/1997, de 4 d'agost, per la que es cediren tributs a la CAIB (C. A. de les Illes Balears).

La iniciativa de reforma del Estatut d'Autonomia correspon, entre altres, al Govern de la Comunitat Autnoma.

Composici.
El Govern de les Illes Balears est format pel president de la Comunitat Autnoma i els seus consellers.

El president de la Comunitat Autnoma s elegit pel Parlament Balear d'entre un dels seus diputats per un perode de quatre anys, que s renovable. s anomenat pel rei d'Espanya mitjanant llei orgnica que es publica tant al BOE com al BOIB. Representa la mxima representaci institucional de la CAIB i s responsable de la seva acci de govern davant del Parlament Balear, juntament amb els consellers, davant del qual haur de reunir comptes a les sessions de control. En cas de malaltia, defunci o qualsevol altre impediment podr ser substitut pel vicepresident, el president del parlament o b pel conseller de ms edat. El seu cessament tamb ser publicat tant al BOE com al BOIB. El president rep el ttol de Molt honorable senyor de manera vitalcia.

Els consellers sn elegits i nomenats pel president, que fins el 1999 noms en podia designar un mxim de deu. El seu nomenament es publica al BOIB a travs de llei orgnica. No s necessari que siguin membres del Parlament Balear. Cada conseller s responsable de l'rea de govern que el president li assigna, per tamb en podr designar sense cartera. Els consellers deixen l'exercici dels seus crrecs quan sn cessats pel president o b quan aquest s cessat. Els consellers reben el ttol dHonorable senyor de manera vitalcia.  

 Presidents .

Consell General Interinsular (instituci preautonmica)





Govern de les Illes Balears (perode autonmic)






Composici.




Vegeu tamb.
 Govern de les Illes Balears 1983-1987;
 Govern de les Illes Balears 1987-1991;
 Govern de les Illes Balears 1991-1995;
 Govern de les Illes Balears 1995-1999;
 Govern de les Illes Balears 1999-2003;
 Govern de les Illes Balears 2003-2007;
 Govern de les Illes Balears 2007-...;

Enllaos externs.
Govern de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16173" title="Enric Valor i Vives" nonfiltered="2312" processed="2294" dbindex="7322">
Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoi, 1911 - Valncia, 2000). Narrador i gramtic valenci, va fer un dels ms importants treballs de recolecci i recuperaci de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandarditzaci i normativitzaci del catal al Pas Valenci.

 Biografia .

Enric Valor nasqu l'any 1911 al si d'una famlia acomodada rural de Castalla. Estudi per a mestre mercantil a l'Escola de Comer d'Alacant i desprs es dedic a la indstria del calcer, primer a Elda i desprs a Mallorca on va impulsar la Secci Jurdica de la Uni Nacional de Fabricants de Sabates.

s a Alacant on Enric Valor comenta la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dneu anys, entra en la redacci de El Tio Cuc, un peridic satric d'ideologia republicana. Inicialment aquest peridic escrivia amb un valenci prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint a poc a poc  El Tio Cuc' a la normativa actual.

Proclamada la Repblica, i dins de l'eufria republicana, desenvolup tamb la seua faceta com activista poltic. Public articles al diari El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupaci Regionalista Alacantina, de carcter nacionalista. Dins d'aquesta agrupaci va fer un programa de rdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del Pas Valenci, Estatut que la guerra va truncar. Tamb collabor en premsa nacionalista a Valncia: "La Repblica de les Lletres", "El Cam", "El Pas Valenci". 

Arriba al cap i casal poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la Repblica. Desprs de la guerra, hagu de restringir la seua activitat poltica i es concentr a l'obra literria. s als principis dels anys 50 a on comena amb l'obra rondallstica, que desprs resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el rgim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingstica i vora la dcada dels 60 comen a contactar, ms o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians ms rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertlies i posant les bases de la recuperaci dels anys posteriors. 

D'aquesta tasca es va assabentar el rgim de Franco que empreson Valor per motius poltics del 1966 al 1968. Noms eixit de la pres i, en les seues paraules  sense haver aprs la lli , s'involucr en la fundaci de la primera revista en valenci desprs de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar noms tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys desprs tornaria amb  'Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que tamb publicava en parallel, juntament amb llions de gramtica, a diaris d'Alacant i Valncia.

Desprs de la mort de Franco, Enric Valor pugu difondre lliurement les seues idees i obra literria i comen a rebre homenatges, distincions d'agrament i premis literaris i lingstics que han estat molt nombrosos i importantssims, fins i tot es promogu com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a Valncia en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del Pas Valenci.

 Obra lingstica .

Dins de la seua obra lingstica hem de comenar pel seu impuls en l's de les normes fabrianes al setmanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser collaborador a la realitzaci del Diccionari catal-valenci-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lxic del valenci meridional.

Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un del grans propulsor de la normativitzaci del catal al Pas Valenci, difonent la gramtica de Pompeu Fabra amb obres com  'Curso de lengua valenciana (Gorg, 1961),  'Millorem el llenguatge (1971) i  'Curso medio de gramtica catalana referida especialmente al Pas Valenciano (1973), que es pugu publicar en catal a l'any 1977 (Tres i Quatre).
El 1983 public La flexi verbal (Tres i Quatre), posant ordre en l'ampla dialectalitzaci de la conjugaci verbal del Pas Valenci i que s encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.

A banda de totes aquestes obres de lingstica, cal destacar la gran riquesa lexicogrfica de la seua obra literria, en particular les seues rondalles, que repleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

 Obra literria .

La seua obra ms coneguda sn les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dna carcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar sn les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).

La seua primera novella (que va iniciar entre els anys 40 i 50, per que es va reelaborar fins la seua publicaci el 1960) s L'ambici d'Aleix. Potser la seua obra novellstica ms important s el Cicle de Cassana, que consta de tres novelles: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enll de l'horitz (1991). Aquesta trilogia, el Cicle de Cassana, representa una recuperaci de la memria collectiva del 1916 al 1939. El 1982 public La idea de l'emigrant.

 Obres .
 Narracions i contes.
 L'experiment de Strolowickz Valncia: El Cam, 1931;
 Narracions de la Foia de Castalla Barcelona: Editorial Barcino, 1953;
 Narracions intranscendents Valncia: Fernando Torres, 1982;
 Narracions perennes Valncia: Gregal Llibres, 1988;
 L'esclafamuntanyes Valncia: Tndem Edicions, 1995;
 Un fonamentalista del Vinalop i altres contarelles Valncia: Tndem Edicions, 1996;

 Rondalles .
 Rondalles valencianes, vol. I Valncia: Editorial Torre, 1950;
 Rondalles gironines i valencianes Barcelona: Editorial Ariel, 1951;
 Rondalles valencianes, vol. II Valncia: Editorial Torre, 1951;
 Rondalles valencianes, vol. III Valncia: Editorial Torre, 1958;
 Meravelles i picardies, vol. I Valncia: Editorial L'Estel, 1964;
 Meravelles i picardies, vol. II Valncia: Editorial L'Estel, 1970;
 Obra literria completa, vol. I Valncia: Editorial Gorg, 1975;
 Obra literria completa, vol. II Valncia: Editorial Gorg, 1976;
 Rondalles valencianes, 8 vol. Valncia: Edicions de la Federaci d'Entitats Culturals - Edicions del Bullent,  1984-1988;
 Rondalles valencianes, 8 vol. Valncia: Tndem Edicions, 1992-1993 (adaptaci per a infants de Rosa Serrano);
 Histria d'un mig pollastre Valncia: Edicions del Bullent,  2007 (lbum illustrat per Anna Segu);
 La rabosa i el corb Valncia: Edicions del Bullent,  2007 (lbum illustrat per Dani Cruz);
 Comencilda, Secundina i Acabilda Valncia: Edicions del Bullent,  2007 (lbum illustrat per Anna Segu);
 La mare dels peixos Valncia: Edicions del Bullent,  2007 (lbum illustrat per Dani Cruz);

 Novelles .
 L'ambici d'Aleix Valncia: Tndem Edicions, 1957 (1a ed. Valncia: Successor de Vives Mora, 1960);
 Sense la terra promesa Valncia: Tndem Edicions, 1993. (1a ed., Valncia: Editorial Prometeo,  1980);
 La idea de l'emigrant Valncia: Tndem Edicions, 1983 (1a ed., Valncia: Fernando Torres, 1982);
 Temps de batuda Valncia: Tndem Edicions, 1993 (1a ed., Valncia: Fernando Torres, 1983);
 La ambicin de Aleix Barcelona: Plaza & Jans, 1987;
 Enll de l'horitz Valncia: Tndem Edicions, 1993 (1a ed. 1991);

 Gramtica i lexicografia .
 Curso de lengua valenciana Valncia: Editorial Gorg, 1966;
 Millorem el llenguatge Valncia: Editorial Tres i Quatre, 1999 (1a ed., 2 vol., Valncia: Gorg, 1971);
 Curso medio de gramtica catalana referida especialmente al Pas Valenciano Valncia: Gorg, 1973;
 Curs mitj de gramtica catalana, referida especialment al Pas Valenci Valncia: Editorial Tres i Quatre, 1997 (1a ed. 1977);
 La flexi verbal Valncia: Editorial Tres i Quatre, 1992 (1a ed. 1983);
 Temes de correcci lingstica Valncia: Editorial Tres i Quatre, 1984 (1a ed. 1983);
 Vocabulari fonamental Barcelona: Editorial Plaza & Jans, 1988;
 Vocabulari escolar de la llengua Valncia: Carena Editors, 1989;
 Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, en collaboraci amb Rosa Serrano, Valncia: Tndem Edicions, 1993;

 Altres .
 Paraula de la terra. Escrits seleccionats Valncia: Universitat de Valncia, 1998;

 Premis i Honors.
 Premi Sanchis Guarner, de la Diputaci Provincial de Valncia, 1983;
 Premi de les Lletres Valencianes de l'Ajuntament de Valncia, 1985;
 Membre de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1986;
 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, mnium Cultural de Barcelona, 1987;
 Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1987);
 Doctor honoris causa per la Universitat de Valncia, 1993;
 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1993;
 Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet, de Valncia, 1996;
 Premi Cavanilles de l'Institut Valenci d'Excursionisme i Natura, 1997;
 Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, 1998;
 Doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, 1999;
 Doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, 1999;
 Doctor honoris causa per la Universitat Politcnica de Valncia, 1999;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16184" title="Diccionari catal-valenci-balear" nonfiltered="2313" processed="2295" dbindex="7323">
El Diccionari catal-valenci-balear (DCVB), tamb anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, s un diccionari descriptiu i etimolgic que vol recollir tot el cabal lxic del catal i que s una gran font per als lingistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes. Realitzat amb la collaboraci de moltssimes persones que aportaren fitxes lexicogrfiques, la direcci i les tasques principals correspongueren a mossn Antoni Maria Alcover i al seu collaborador principal, Francesc de Borja Moll, grcies al qual el Diccionari va ser culminat a l'any 1962. Hi collaboraren tamb, de manera notable, Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marqus.

Segons el llarg subttol que duu aquest Diccionari, s un "inventari lexicolgic i etimolgic de la llengua catalana", una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix ttol, "al Principat de Catalunya, al Regne de Valncia, a les illes Balears, al departament francs dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Arag i a la ciutat d'Alguer de Sardenya".

El diccionari s format per deu volums, un total de 9.850 pgines que inclouen ms de 160.000 articles. En aquests moments es pot consultar en lnia en una versi amb 20.000 columnes de text, 70 megues d'informaci textual i 1.500 illustracions en blanc i negre.


Histria.

El projecte es va iniciar l'any 1900 quan Antoni M. Alcover va publicar, des de Mallorca, la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, convidant tothom a collaborar a la replega de vocabulari. Alcover bast una xarxa de collaboradors mitjanant les seves excursions filolgiques arreu del domini lingstic, sol o amb Bernhard Schdel i Francesc de Borja Moll, aprofitant les seves relacions amb els eclesistics, pel seu crrec de vicari general de Mallorca i pel suport del bisbe Pere Joan Campins . L'any 1901 va comenar a publicar la primera revista de filologia de l'Estat espanyol, de periodicitat mensual, el Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana, per a la coordinaci amb els collaboradors i pel seu ttol el complet del Diccionari es pot veure que des del primer moment Alcover va titular la seva obra Diccionari de la llengua Catalana.

El primer fascicle s'havia publicat el 1926, el primer volum s'havia acabat d'imprimir el 1930 i el darrer, el 1962, per mor del parntesi de la dictadura franquista.

L'any 1911 es va crear la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Mn. Alcover en va ser nomenat president. Mantingu fortes discrepncies sobre l'organitzaci de l'Institut, el diccionari normatiu i amb els dirigents del catalanisme. Aix provoc que se'n torns a Mallorca per dedicar-se al seu diccionari que va canviar de nom pel de Diccionari catal-valenci-balear, i va deslligar-se aix de l'IEC. El 1920 Francesc de Borja Moll es va traslladar a Mallorca per incorporar-se com a secretari i redactor. En morir Mn. Alcover, el 1932, Moll prengu la responsabilitat de continuar l'obra. Entre el 1943 i el 1959 hi collabor Manuel Sanchis i Guarner. El primer volum s'havia publicat el 1930 i el darrer, el volum X, es public el 1962.

Alcover, orientat per Bernhard Schdel, es bas en el model del Glossaire des patois de la Suisse romande per a la replega de dades mitjanant un gran nombre de collaboradors d'arreu del territori. Aquesta opci fou noms possible pel moment d'eufria catalanista que hi havia al pas i per la feina, fora de voluntat i abrivament d'Alcover, indispensable per a la coordinaci en una tasca com aquesta. L'empresa noms era comparable a la de lOxford English Dictionary, salvant les distncies entre les proporcions de les dues comunitats lingstiques i llur mitjans. Les tasques de lOxford English Dictionary comenaren l'any 1860, per sembla que Alcover, ms tost germanfil,
no en coneixia els detalls, tal volta per la seva germanoflia. Els primers 11 fascicles del diccionari angls ja s'havien publicat a la primeria de 1894 i el darrer, el 125, es public l'any 1928.

Resta pendent l'actualitzaci del DCVB, la qual noms s'ha dut a terme en el volums editats primer en l'ortografia alcoveriana, aprofitant l'actualitzaci ortogrfica. Se'n pot considerar una actualitzaci, per, el Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines, per b que t una estructura diferent i, en certs aspectes, inferior a la del DCVB, especialment pel que fa a la facilitat de consulta. Tots els estudis de texts antics prenen com a punt de referncia el DCVB, assenyalant les noves unitats descobertes o les datacions ms reculades. O, fins i tot, les aportacions en forma de correccions al DCVB.

La digitalitzaci de texts antics ja permeten de fer-ne buidatges ms exhaustius que facilitaran la tasca de completar el DCVB. D'altra banda, en aquest moment el mateix DCVB es troba digitalitzat. La digitalitzaci fou dirigida per l'Institut d'Estudis Catalans amb la collaboraci del Govern de les Illes Balears, de la Generalitat de Catalunya, del Govern d'Andorra i de l'editorial Moll, que n's la propietria, i la consulta s accessible on-line, per amb limitacions, ats que no es pot cercar ms que l'entrada de l'article. Tamb es duu a terme la digitalitzaci de les cdules o fitxes lexicogrfiques de la calaixera del Diccionari, trameses pels collaboradors. L'objectiu s garantir-ne la conservaci i facilitar-ne la consulta, perqu noms una minsa part de la seva informaci es troba recollida al Diccionari i, d'altra banda, partint dels coneixements actuals, pot haver-hi diferncies d'interpretaci de les dades amb qu es redactaren els articles del Diccionari . El Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana tamb es troba digitalitzat a hores d'ara aix com els materials extrets dels 65 quaderns de camp d'Antoni M. Alcover i tamb dels seus collaboradors, Francesc de B. Moll, Joan Benejam i Jaume Sastre. Totes aquestes edicions digitals sn obra de Maria Pilar Perea.

Bibliografia.
El DCVB.
Diccionari catal-valenci-balear: inventari lexicogrfic i etimolgic de la llengua catalana en totes les seves formes literries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactat per Francesc de B. Moll, amb la collaboraci de Manuel Sanchis Guarner i d'Anna Moll Marqus, 10 vols., Palma, Moll, 1993. ISBN 8427300255;

Estudis.
Any Mossn Alcover: presentaci de la Lletra de convit 2001, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003.
Llus Gimeno, Josep Pascual Tirado i l'Obra del Diccionari (1920-1930), Castell de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 2000.
Joan Juli i Mun, Mossn Antoni M. Alcover i l'obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu, Tarragona, Diputaci Provincial de Tarragona, 1986.
Antoni Llull Mart, Bruixat per la llengua: paraules de mossn Antoni M. Alcover per l'enaltiment de la llengua i l'Obra del Diccionari, Mallorca, 'Sa Nostra' Caixa de Balears, 2001.
Joan March Noguera, Mossn Alcover i el mn de la cincia: la creaci del llenguatge cientfic catal modern, Palma, Muntaner, 2001.
Josep Perarnau, "L'Alcover-Moll, no s'hauria de completar?", Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 657-661.;

Vegeu tamb.
Antoni Maria Alcover;
Francesc de Borja Moll;

 Enllaos Externs .
Versi electrnica del Diccionari catal-valenci-balear (Institut d'Estudis Catalans);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16189" title="Escut del Pas Valenci" nonfiltered="2314" processed="2296" dbindex="7324">

L'escut del Pas Valenci s l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimonis i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Arag fins a Joan II.

Blasonament.
El blasonament de l'escut del Pas Valenci est regulat per l'article 6 del ttol III (de l'emblema) de la llei nmero 8 del Govern Valenci sobre la Regulaci de smbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilitzaci.

Fa aix:

L'emblema de la Generalitat Valenciana s constitut per l'herldica del Rei Pere el Cerimonis, representativa de l'histric Regne de Valncia, tal i com tot seguit es blasona:
 Escut: inclinat a la destra, d'or, amb quatre pals de gules.
 Timbre: Elm d'argent coronat, mantellet que en penja d'atzur, amb una creu patent curvilnia i fixada amb punta agusada d'argent, folrat de gules; per cimera, un drac naixent d'or alat, linguat de gules i dentat d'argent.

Histria.
L'escut de tarja de Pere el Cerimonis.

 
Malgrat que la tradici valenciana atribueix la cimera al rei Jaume I, aquest escut el va comenar a utilitzar el rei Pere el Cerimonis com a escut personal, en substituci dels tradicional escut dels reis d'Arag, que havia estat els quatre pals de gules en camp d'or. Cap a 1343 el Cerimonis va inclinar l'escut a la destra i li va afegir per timbre una celada coronada amb una cimera, a ms d'un mantellet. S'utilitzava per segellar els documents secrets del rei. 

La cimera s un drac alat que representa l'idea apocalptica que es va estendre al segle XIV que parla d'un prxim emperador o monarca universal que es figurava en l'ltim cap del drac del llibre de l'Apocalipsi, i que el rei d'Arag intentava atribuir-se. Amb el temps evolucionaria en un ratpenat, molt caracterstic a molts escuts municipals de l'antiga Corona d'Arag, com els de Valncia, Palma, o l'antic escut de Barcelona.

El matellet, en atzur folrat de gules i una creu d'nnec Arista en argent, representa l'escut dels antics reis d'Arag, abans de la uni amb el casal de Barcelona. Actualment forma part de l'escut d'Arag en el segon quarter.

 Els escuts reials fins Ferran II .

Una vegada establert per Pere el Cerimonis el seu fill primognit Joan el va utilitzar amb dos nics bastons de gules sobre camp d'or i el mateix timbre com a duc de Girona, adoptant el quatre bastons ja com a rei. En algunes representacions afegia dos lleons rampants d'or subjectant l'escut.
El seu successor Mart l'Hum tamb el va utilitzar amb dos ngels per subjecci.

El primer rei Trastmara, Ferran d'Antequera, va adoptar l'escut del Casal de Barcelona com a rei de la Corona d'Arag, utilitzant dos grius d'or com a suport. Alfons el Magnnim va ser el primer en canviar el mantellet per llambrequins d'or i gules, i circumscrit pel Tois d'Or, per com a rei de Siclia va adoptar les armes de l'anterior dinastia siciliana. Per contra la seua dona Maria de Castella va portar escut partit amb les armes dels reis d'Arag i dels reis de Castella.

Ferran el Catlic va ser el primer rei de la Corona d'Arag que va deixar d'utilitzar l'escut reial tradicional, substituint-lo per una combinaci d'armes reials dels seus regnes, incloses les dels reis de Castella i Lle

 Representacions de l'escut reial al regne de Valncia .


L'escut reial apareix representat arreu de la Corona, i tamb per tot el regne de Valncia. Apareix a Valncia en la Porta de Serrans i en la de Quart entre dos escuts municipals, i tamb a la Llotja de Valncia.

En 1394 apareix als reals d'or de Valncia (monedes encunyades al regne de Valncia), i de nou en 1426 en uns reals creats en concrdia entre el rei i els Jurats de Valncia. A l'anvers l'escut reial de dos barres (senyal o armes nostres Reyals jus lo timbre nostre propi), i al revers l'escut romboidal sense coronar amb dos barres (lo dit nostre senyal e armes fet a cayr).

Apareix a la portada de la primera impressi de lAureum Opus (privilegis de la ciutat de Valncia) i a la portada de la Crnica de Valncia, de Mart de Viciana.
Al segle XVI la ciutat de Valncia va utilitzar en ocasions la cimera reial sobre el seu escut municipal, arran de la forta identificaci municipal amb la monarquia. Apareix un document segellat amb escut reial pres per la ciutat com a propi, ja que la llegenda diu Civitatis Valentia.

 L escut de la Diputaci provincial de Valncia .

La Diputaci Provincial de Valncia va fer seu l'escut reial arran de la divisi provincial espanyola en 1833, confonent la seua descripci herldica. No portava els esmalts correctes ni mantellet, sin llambrequins, i van substituir la Creu d'argent d'nnec Arista per una Creu de Sant Jaume en gules.

Les diputacions d'Alacant i Castell en van elegir altres diferents.

 L escut a l'actualitat .


L'estatut d'autonomia no en diu res de l'escut del Pas Valenci, malgrat que l'article 4.2 parla de l'herldica de les tres provncies com a possibilitat d'afegir-se a la Senyera. Aix i tot durant la redacci de l'estatut ja es tenia clar que l'escut seria l'actual, ja que a Benicssim es va pactar posar-lo a la Senyera en substituci de la corona, malgrat que desprs no es va fer oficial.

La llei de smbols que el fa oficial fou aprovada el 4 de desembre de 1984 i es va publicar al DOGV el 13 de desembre d'aquest mateix any.

En l'actualitat s l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana i ning el qestiona.

Vegeu tamb.

Bandera del Pas Valenci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16197" title="Moros i Cristians" nonfiltered="2315" processed="2297" dbindex="7325">



Els Moros i Cristians sn una rememoraci festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, aix com les tres revoltes mudjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Azraq (vegeu edat mitjana al Regne de Valenci). Aquesta rememoraci s comuna a molts pobles i ciutats del Pas Valenci, en especial les Comarques Centrals. Les festes de Moros i Cristians ms reconegudes sn les que se celebren a Alcoi, al voltant de les festes de Sant Jordi. Encara que tamb sn conegudes les de Cocentaina, Beneixama, Banyeres de Mariola, Cabdet, Biar, Callosa d'en Sarri, Crevillent, Elda, Muro, L'Olleria, Ontinyent, Oriola, Petrer,  Villena, alguns barris d'Alacant i en general les de poblacions de gran part del les Comarques centrals i les Comarques del sud, nord de la Regi de Mrcia, i est de la provncia d'Albacete. Cal destacar tamb les festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa en honor a Santa Marta amb el seu desembarc que t el ttol de festa d'inters internacional.

La festa es caracteritza generalment per la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirania mora durant un o ms dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la, restant en mans dels cristians tot l'any fins la segent setmana de festa. No obstant aix, les representacions i l'argument de la festa pot variar d'una localitat a una altra, incloent els discursos dels capitans moro i cristi, i la representaci escnica. L'acte principal d'aquesta festa s L'Entrada de Moros i Cristians, aix com les Ambaixades. Tanmateix alhora de celebrar aquestes festes, cada ciutat o poble les dedica a un sant patr. Aix, passa amb Sant Jordi, per Alcoi o Banyeres, San Blai, per Bocairent o Sax, la Mare de Du de Grcia per Cabdet o Biar, Sant Vicent Ferrer, per Agullent o San Vicent del Raspeig, Sant Roc, per Castell de Rugat o Alfarras.

L'organitzaci de la festa corre a crrec de les Filades (en algunes poblacions anomenades Comparses ) que, lgicament, poden ser mores o cristianes. Durant tot un any es preparen els vestits i engalonaments per a la festa, aix com les armes de foc que, tot i que sn fictcies, son molt sorolloses. Tot a ompli les localitats que celebren la festa de color i de soroll.

Cal destacar els nombrosos museus festers (o tamb anomenats casal del fester) que hi han als pobles de la zona. En aquests tipus de museus, s'exposen vestits, indumentria antiga, fotografies, partitures de msica festera, i tot un seguit d'objectes que rememoren aquestes festes.

Les festes de Moros i Cristians ms antigues documentades sn les de Cabdet. Es t constncia d'elles des de l'any 1588.

A nivell de curiositat es pot esmentar la relaci que hi ha entre Biar i Villena amb la Mahoma. Mentre que per a molts s sols un ninot, en aquests dos pobles forma part d'una tradici ja antiga en la que el poble de Biar li deixa la Mahoma al de Villena. Segons diu la llegenda, perqu antigament no hi havia pres a Biar i els presoners anaven a la de Villena. Aleshores, els dos pobles van acordar que en lloc dels impostos de pres, Biar li deixaria tots els anys la Mahoma. Des d'aleshores l'alcalde de Villena acompanyat per representants del moros pugen el dia 12 de maig amb un prego per a arreplegar-la i el dia 8 de setembre, quan els moros perden, la tornen al poble de Biar, que estan esperant-la a la Torreta per a passejar-la per tot el poble amb la msica de les espies.

Tot i aix, en aquestes festes no es mostra noms la batalla entre els moros i els cristians i la seva indumentria, tamb van acompanyades de bandes de msica que ens acompanyen amb "marxes mores i cristianes", aix com pas-dobles la terra com "Borosko", "Pepe Anton", "Febrer", "Xbia", "Aitana", "Fiesta en Benidorm", "Paquito el Chocolatero", "Ximo", etc. Grcies a la msica d'aquests grups les esquadres poden dur un ritme mentre desfilen pels carrers de les localitats.

Tamb s'ha d'esmentar la utilitzaci de la plvora que acompanya a les ambaixades.

 Enllaos externs .
Associaci de Sant Jordi (Alcoi)  ;
Pgina organisme oficial (UNDEF) ;
Junta Festera de Moros i Cristians del Campello;
Junta de Festes de Moros i Cristians d'Agullent;
Comparsa Saudites d'Ontinyent (valenci)  ;
Fil Cavallers del Cid de Callosa d'en Sarri;
Associaci de Comparses de Cabdet (castell);

 Vegeu tamb .
Moros i Cristians d'Alcoi;
Saudites d'Ontinyent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16199" title="Desmond Tutu" nonfiltered="2316" processed="2298" dbindex="7326">


Desmond Mpilo Tutu ( Klerksdorp, Transvaal, Sud-frica 1931 ) s un pacifista sud-afric que esdevingu fams durant els anys 80 a causa de la seva oposici a l'Apartheid.  Va ser el primer arquebisbe negre anglic de Ciutat del Cap a Sud-frica.

Biografia.
Nascut el 7 d'octubre de 1931 a la poblaci sud-africana de Klerksdorp va emigrar amb la seva famlia als 12 anys vers Johannesburg. Tot i que volia ser metge, va orientar la seva educaci a l'ensenyament a causa que la seva famlia no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el 1953 a la Universitat Bantu de Pretria, sent posteriorment mestre de secundria a l'Institut Bant de Johannesburg, on hi va estar fins el 1957. Aquell any dimit del seu crrec, denunciant la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els seus estudis de teologia, i el 1960 fou ordenat sacerdot anglic.

Entre 1962 i 1966 viatj a Londres on reb un msters en teologia, retornant posteriorment al seu pas. A partir d'aquell moment realitz conferncies denunciant la precarietat de la situaci dels negres al seu propi pas, denunciant que la situaci de coordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teolgic d'educaci del Consell Mundial d'Esglsies, i al seu retorn a Sud-frica el 1975 fou ordenat bisbe de l'esglsia anglicana, el primer negre en ser-ho ordenat.

Obra poltica.
El 1976 es realitzaren les protestes de Soweto per l'obligaci de l's de l'Afrikaans com a llengua d'instrucci en escoles negres, convertint-se en una revolta massiva contra l'apartheid, revolta en la qual Tutu hi prengu part i va donar suport al boicot econmic al seu propi pas.

Bisbe de Lestoho entre 1976 i 1978, fou nomenat aquest ltim any secretari general del Consell sud-afric d'Esglsies, continuant aix la seva lluita contra l'apartheid amb l'acord de gaireb totes les esglsies. Tutu va advocar constantment per la reconciliaci entre tots els partits implicats en l'apartheid, denunci constantment el govern blanc per la seva poltica racista per tamb condemn grups "anti-apartheid" que propiciaven actuacions violentes i terroristes com el Congrs Nacional Afric i diversos grups comunistes.

El 16 d'octubre de 1984 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l'apartheid.

El 7 de setembre de 1986 fou ordenat arquebisbe de l'esglsia anglicana, sent novament el primer negre en aconseguir-ho, ocupant el crrec d'arquebisbe de Ciutat del Cap entre aquell any i el 1996. Amb la fi de l'apartheid Tutu fou nomenat director de la Comissi de la Veritat i la Reconciliaci creada pel president sud-afric Nelson Mandela.

Actualment forma part de les 18 personalitats mundials que donen suport a l'Aliana de Civilitzacions.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1984 ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16203" title="Escut d'Alcoi" nonfiltered="2317" processed="2299" dbindex="7328">


L'escut oficial d'Alcoi t el segent blasonament:
Escut ovalat. Sobre un grup de muntanyes del seu color, dues torres unides per un llen de muralla, tamb del seu color, maonades i aclarides de sable, que porten a sobre dues banderes d'Espanya carregades amb el lema Fides. Sobre la muralla una creu plana de gules, i a sobre dues ales entre les quals trobem un escudet losanjat d'or amb quatre pals de gules, timbrat de corona reial oberta. Al peu de les torres, dos rius que s'uneixen a la punta de l'escut.;

Histria.

L'escut de la ciutat d'Alcoi es va aprovar per resoluci del conseller de Justcia i Administracions Pbliques el 10 de juliol de 2001. Va ser publicat en el DOGV nm. 4077 el 3 de setembre del 2001, resoluci .

Escut tradicional que inclou una representaci ideal de la ciutat, a la confluncia dels barrancs del Barxell o riu Riquer i del Molinar, on formen el riu d'Alcoi o Serpis. La localitat va sorgir com un conjunt d'alqueries musulmanes dependents de la fortificaci d' El Castellar ; fou reconquerida per Jaume I el 1244 i incorporada a la Corona el 1447 per Alfons IV: per aix l'escut incorpora les armes reials coronades. La Creu de sant Jordi alludeix al patr de la poblaci, i les ales sn un senyal parlant referent al comenament del nom de la ciutat, aquesta afirmaci no est massa clara ja que a l'escut de Cabdet, per exemple, es poden veure les mateixes ales. La tradici atorga les ales al rpid auxili prestat pels alcoians a Jaume I en el setge de Xixona. 

L'actual escut amb la incorporaci de les banderes d'Espanya data de 28 de febrer de 1844 en poca d'Isabel II, aquestes porten la llegenda Fides pel suport atorgat per la ciutat a la monarca. Prcticament es pot dir que l'escut actual d'Alcoi es una versi que refs els dos escuts que apareixen en la Clebre centuria editada l'any 1672.

Imatges.


Notes.


Enllaos externs.
 RESOLUCI de 10 de juliol de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es rehabilita l escut de l Ajuntament d Alcoi (Alacant);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16207" title="Mrcia" nonfiltered="2318" processed="2300" dbindex="7329">
Pel que fa a la comunitat autnoma, vegeu Regi de Mrcia.;



Mrcia (oficialment i en castell Murcia) s una ciutat de 430.571 habitants, que forma una conurbaci de ms de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambds a 6 quilmetres del seu centre urb. Travessada pel riu Segura, s capital de la Regi de Mrcia i de la comarca de l'Horta de Mrcia. s actualment una de les rees urbanes espanyoles de major creixement.

 Ubicaci i geografia .
Latitud: 37 59' N; 37,983  graus decimals.
Longitud: 001 08' W; -1,133  graus decimals.
Situada a la vora del Segura, un riu de rgim pluvial mediterrani, d'escs cabal per amb fortes crescudes, com les de 1946, 1948, 1973 o 1989, que inundaren la capital murciana. s una ciutat plana per amb tossals que rodegen la Vall del Segura, entre els quals destaca el de Monteagudo.

 Poblaci .


En 2003 tenia una poblaci de 391.146 habitants, dels quals en residien 172.949 a la ciutat i 218.197 a les seues nombroses pedanies (Barrio del Progreso, Gea i Truiols, Cabezo de Torres, El Palmar, La Alberca, La ora, Patio, Sangonera la Seca, Santiago el Mayor, Zarandona...). En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants

 Clima .
T un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall. Les temperatures oscillen entre els 16/14 de gener i els 34/20 d'agost, si b se superen els 40 molts estius. El rcord de temperatura del segle XX va ser 47,2 el 4 de juliol de 1994.

 Economia .
Tradicionalment basada en l'agricultura de l'Horta de Mrcia, s cada dia ms una ciutat de serveis i indstria. 
Compta amb una universitat pblica (Universitat de Mrcia) i una de privada (UCAM) i amb la major part de les institucions autonmiques de la Regi de Mrcia no obstant el parlament est a Cartagena.

 Festes locals .
Les de Setmana Santa, on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents.
La setmana segent sn les Festes de Primavera, on destaca el "Bando de la Huerta" (dimarts) i el "Entierro de la sardina"(dissabte)

Tamb trobem la "Feria de septiembre", amb les festes de moros i cristians.

El dia de la regi se celebra el 9 de Juny.

 Ciutats agermanades .



 Pgines relacionades .
Beniajn;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Mrcia ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16213" title="Taifa" nonfiltered="2319" processed="2301" dbindex="7330">
Taifa v del vocable rab T 'ifa, que vol dir "destacament". Foren petits nuclis poltico-militars (fins 39) amb qu es va esberlar el califat de Crdova desprs del destronament de Hixam III de la dinastia dels omeies en 1031.

Van apareixer com a conseqncia de la fitna o guerra civil que es va desencadenar pel tron entre els partidaris de l'ltim califa legtim Hixam III, i els successors del seu primer ministre o hayib Almansor. En el rerefons tamb hi havien problemes amb l'angixant pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics. La divisi es va reproduir en diverses ocasions, creant-se ms taifes. Tamb se succeren diferents invasions des del nord d'frica, com la dels almorvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).

Aquest debilitament progressiu va provocar que, a mitjans del segle XIII, l'al-ndalus quedara redut al regne nassar de Granada, que no va capitular fins el 2 de gener de 1492, data oficial en qu es posa fi a l'anomenada Reconquesta.

Les taifes conquerides per la Corona d'Arag van ser:

 Taifa de Dniyya.
Creada el 1010 per l'amiri i eslau Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertir el regne en un important centre martim i comercial, fins i tot encunyava la seua prpia moneda fins la invasi almohade. La taifa va perdre la seua independncia el 1076, en ser destronat Al Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saraqusta, dels quals va dependre fins la invasi almorvit (1091).
 Emirat de Larida.
En un principi era part de la taifa de Saraqusta. Per aquesta es va desmembrar en moltes altres taifes ms xicotetes: Tudela, Washka, Qalat al-Ayyub i Larida. Aquest fet va ser aprofitat rpidament pels comtes i reis cristians per conquerir aquestes endebles taifes. La taifa de Larida va ser conquerida en 1149 per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell.
 Taifa de Tortosa.
Al igual que la resta del llevant, era un regne eslau. Quatre reis van governar la taifa fins que van ser conquerits per la taifa de Saragossa, i pels almorvits als primers anys del segle XII.
 Taifa de Balansiya.
Dos eslaus, Mubarak i Muzzafar van governar la taifa fins llur mort. Aleshores es va proclamar rei el net d'Almansor, el qual va instaurar la dinastia amir 1065-1075. En 1075-1086, al-Qadir de Toledo, amb l'ajuda castellana va recuperar la ciutat de Valncia (i per tant la taifa) i la va governar fins el seu assassinat en 1092. Al 1094, el Cid entra a la ciutat duent a terme un dur assetgament. Finalment els almorvits recuperaren la taifa al 1102.
 Taifa de Saraqusta.

Cal dir que el terme eslaus fa referncia a esclaus lliures, d'origen centreeuropeu o del nord peninsular.

L'expressi Regnes de Taifa tamb s'utilitza metafricament quan hom aludeix a una situaci no jerrquica on diferents personalitats acumulen un excs de poder i hi han continus conflictes entre ells (per exemple dins d'un partit poltic o en una empresa).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16214" title="Dnia" nonfiltered="2320" processed="2302" dbindex="7331">

Dnia s una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, i tamb de la comarca histrica del Marquesat de Dnia.

Histria.
Encara que amb indicis arqueolgics de poblament ibric (Diniu), el seu origen com a ciutat s rom, situant-se al nord de la ciutat actual i front a l'antic port. Els textos clssics i les deixalles arqueolgiques indiquen que en el segle I aC les tropes de Sertori establiren a Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat gaud d'un perode d'esplendor passant de ser "poblaci estipendiria" a municipi. Entre el 636 i el 693 dC, en temps del regne visigot, Dnia fou seu bisbal dependent de Toledo.

En poca musulmana la ciutat assolir el moment culminant de la seua expansi i puixana, que gener un moment de gran vitalitat cultural. Dniyya ser la capital de la Taifa de Dnia, creada el 1010 per l'amiri Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertir el regne en un important centre martim i comercial que encunyar la seua prpia moneda fins la invasi almohade. La taifa va perdre la seua independncia el 1076, en ser destronat Al Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasi almorvit (1091).

La conquesta cristiana, el 1244, va dur un seris retrocs en el desenvolupament de la ciutat, prcticament deshabitada al traure's d'ella la poblaci musulmana. Repoblada a fur de Valncia, la vila de Dnia, reduda a l'albacar del castell, es convertix en el centre del poder cristi en un terme general poblat majoritriament per musulmans. Jaume II inicia l'etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Pon d'Ampries. Posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat (1356), tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magnnim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra ho donara al castell Didac Gmez de Sandoval i Rojas (1431), amb el consegent descontent de la vila, que reclam a la seua mort la reincorporaci al reialenc (1455) amb el recolzament de la ciutat de Valncia, que ocup, fins el 1477, el castell, que comprenia les terres dels entorns de la ciutat, les quals reben encara el nom de Marquesat. El comtat romangu en mans dels Sandoval, promocionant-se a marquesat el 1487. El duc de Lerma, cinqu marqus de Dnia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el ttol de ciutat. Va impulsar l'expulsi dels moriscos (1609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de Dnia amb destinaci a Berbria, amb el consegent despoblament i runa econmica del marquesat.

A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successi, i fou la primera en proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra i les represlies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. Fou finalment ocupada pels borbnics el 17 de novembre del 1708. El castell, seriosament danyat, s'afonar definitivament en la guerra del Francs. En el segle XIX Dnia es reincorporar a la Corona (1804) i experimenta un gradual creixement iniciat al barri mariner, que s'independitz administrativament entre 1837-39. El florent comer de la pansa fu sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el consegent augment de poblaci, que pass de 6.538 a 12.413 habitants (deniers) entre 1860-1900.

 Demografia i economia .
La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralitzaci econmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es converteix en el principal sector econmic de Dnia, provocant la desaparici de les indstries i una accelerada urbanitzaci. La seua poblaci pass de 12.185 hab. en 1960 a 37.773 en 2003 en un terme de 66,6 km2. La poblaci actual continua creixent a un ritme bastant accelerat i actualment al seu padr consten 45.569 habitants censats (2008).

 Barris i nuclis de poblaci .


La poblaci est distribuda en diversos barris i rees. Al mateix nucli urb trobem els segents barris:

 Les Roques: Construt al llarg dels segles XIX i XX, no t edificis monumentals per hi destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterrnia, blanca i senzilla. s ac, en aquesta zona, on se situava la medina musulmana. Aquest barri se situa en la contornada del castell i destaca per les seues cases de poques altures i pels seus carrers estrets.

 Baix la Mar: s el barri mariner de Dnia. La seua configuraci actual es forma a partir del s.XVI, en una poca de gran auge entre els s.XVIII i XIX, en qu queda completament definit. El barri no t edificis monumentals destacant-hi noms l'edifici de  les Drassanes , antigues drassanes de la darreria del s.XVI o primeria del s.XVII, de gran sobrietat i amb interessants arcs carpanells de pedra tosca (avui en dia aquest edifici alberga un hotel). El barri Baix la Mar s molt interessant com a conjunt arquitectnic ja que conserva trets tpics dels barris mariners de la Mediterrnia.

 Centre: podem distingir el centre histric (on destaca el carrer Cavallers, juntament amb els carrers Major, Sant Josep i Loreto, que encara conserven un interessant conjunt de cases construdes a la darreria del s.XVIII i durant el s.XIX relacionades amb la riquesa i la burgesia que es cre al voltant del fenomen de la pansa); i el centre comercial, on s'ubica l'emblemtic carrer Marqus de Campo, la Glorieta del Pas Valenci, el carrer Diana, la plaa del Consell, la plaa del Convent o la Plaa de la Constituci, entre d'altres. En aquesta rea hi trobem la major part de botigues i serveis. L'Ajuntament est ubicat a l'esmentada Plaa de la Constituci, centre geogrfic de la ciutat.

 Oest: com el seu nom indica, s el barri que queda a l'oest de la ciutat, agrupat entorn la plaa Valgamedios i l'avinguda de Valncia.

 Saladar: barri de construcci ms recent a la part sud de Dnia, que s'agrupa al voltant del Passeig del Saladar i els carrers propers, com ara Patrcio Ferrndiz, la plaa de Jaume I o la plaa de l'Arxiduc Carles. En aquesta zona tamb podem trobar nombroses botigues i serveis.

 Darrere del Castell: barri que queda al nord de la ciutat. s l'rea de construcci ms recent i est actualment en expansi. L'avinguda de Miguel Hernndez, un dels carrers ms llargs de la ciutat, la Ronda de les Muralles i la Plaa de Cholet sn alguns dels llocs ms distintius del barri.

A fora del nucli urb tamb podem distingir altres zones: les Marines (al nord), les Rotes (al sud), la Pedrera (a la falda del Montg), el Montg... Dos dels nuclis de poblaci del municipi han assolit una certa autonomia administrativa com a entitats locals menors: Jess Pobre i la Xara.

Geografia.


El Montg (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km2 del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paisatgstic sn les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. El Montg i la pedania de Jess Pobre marca el lmit del terme al sud, mentre el barranc del Molinell en marca el seu punt ms septentrional. Al nord del terme existeix l'enclavament del terme de Els Poblets, que interromp la costa deniera a la fita amb el riu Girona.

Platges de Les Marines.
Punta del Raset: platja de sorra ms propera al nucli urb, de 600 metres aproximadament i de gran amplria.
Albaranes: platja de sorra de 500 metres de longitud.
Les Marines: quasi 3 kilmetres de platja de sorra.
Les Bovetes: dos kilmetres de platja de sorra.
Els Molins: platja de sorra de gaireb 3 kilmetres de longitud.
L'Almadrava: 3 kilmetres de platja de sorra.
Les Deveses: platja de sorra ms llunyana al nucli urb. Sorra blanca i dunes naturals. Recomanada per la prctica d'esports com la planxa de vela i el kite-surf. T gaireb 3 kilmetres de longitud.

Platges de Les Rotes.
Marineta Casiana: nica platja de sorra de Les Rotes. s la ms propera al  nucli urb i t ms d'un kilmetre de longitud.
El Trampol: Cales rocoses de 1'5 kilmetres de llargria.
Punta negra: Cales rocoses de 1'5 kilmetres de llargria.
Arenetes: Mig kilmetre de cales rocoses.
La Cala: xicotetes cales entre penya-segats d's habitualment nudista.

Edificis i llocs d'inters.



La ciutat es troba en una badia o port natural al reds del Montg i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat rab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comer de la pansa. Els museus i monuments ms interessants sn:
 El Castell. Construt pel moros sobre anteriors edificacions.  s propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment s visitable. Alberga el Museu Arqueolgic, important testimoni de la histria local.Vegeu l'article principal  Castell de Dnia.
 Museu Etnolgic. Dedicat al segle XIX denier.
 Museu del Joguet. Mostra de la indstria joguinera de Dnia des de 1904 fins a 1960.
 Jaciment de l'Almadrava. Vila martima romana tpica dels segles I a IV dC.
 Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
 Esglsia de l'Assumpci. Barroc valenci del XVIII.
 Esglsia de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
 Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
 Esglsia de Jess Pobre.
 Esglsia de Sant Mateu de la Xara.
 Ermites de la Conquista.
 Sant Joan. Monument Histric Artstic.
 Santa Paula.
 Santa Llcia. Segle XV.
 Ajuntament. Neoclssic.
 Antigues Drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
 Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
 Torre de l'Almadrava. O del Palmar. Torre guaita que ha sofert una discutible restauraci.
 Torre de Gerro. Cos troncocnic que per la seua forma li dna nom. Segle XVII.
 Torre de Carrals.  Important conjunt d'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
 Casa Fortificada. Declarada BIC. ;
 Caseta del Pare Pere. Exemple d'arquitectura rural, del segle XVII.
 El Montg ocupa tot el sud del terme de la ciutat i n's el paratge ms important, sent a ms a ms un parc natural.

Gastronomia.
L'arrs, el peix i el marisc, especialment la mundialment famosa gamba de Dnia, en moltes presentacions: suquet, coques, espencat, all-i-oli, llandeta , polp sec, gambes amb bledes, etc, la mistela i les panses sn la base d'una excellent gastronomia.

Festes.

Dnia, com a ciutat valenciana, es caracteritza per les nombroses festes i tradicions arrelades entre la poblaci. Destaquen:
 Festes de la Santssima Sang: festes majors de Dnia, que es basen en els peculiars Bous a la Mar i la impressionant desfilada de carroces.
 Falles: arrelades entre la poblaci deniera des de fa ms de 50 anys.
 Moros i Cristians: celebrats a l'agost als voltants del dia de Sant Roc, patr de la ciutat.
 Fogueres de Sant Joan: amb menor importncia i tradici que les falles.
 Dia del Corpus: se celebra una tradicional process, acompanyada de danses populars valencianes.
 Dia de la Verge dels Desamparats: s'organitza una process pel port amb un tradicional castell de focs d'artifici per retre homenatge a la patrona dels mariners.

 Esports .
 Club Esportiu Dnia, el club de futbol de la ciutat.
 Trinquet Vista alegre, canxa de pilota valenciana.

Poltica.
Les eleccions de 2003 van donar com a resultat un govern en coalici del PSOE i el Bloc, amb 7 i 4 regidors respectivament. L'alcaldessa va ser Francisca Viciano, del PSPV i l'oposici estava formada pel PP, amb 5 regidors; Gent de Dnia amb 4 i Els Verds, amb un sol regidor.

Desprs de les eleccions municipals del 2007 l'ajuntament va estar format per una coalici socialista i valencianista, en qu s'inclouen el PSPV, partit ms votat a les darreres eleccions amb 9 regidors i el Bloc Nacionalista Valenci, amb 2 regidors. L'alcaldessa va ser Francisca Viciano, del PSPV. El primer tinent alcalde va ser Pau Reig, del Bloc i l'oposici estava formada pel PP, amb 5 regidors; Centre Unificat (2 regidors), Gent de Dnia (2) i el Partit Socialdemcrata (1). Aquests 4 partits, en juliol de 2008, juntament amb un trnsfuga del PSOE, Juan Carlos Collado, van portar a terme una Moci de censura que va donar l' alcaldia a la popular Ana Kringe.



(*)Durant una part de la legislatura l'alcalde fou Pedro Pastor (Gent de Dnia), a causa de la moci de censura que secundaren Gent de Dnia, el Partit Popular i el PSPV-PSOE contra l'alcaldia del BNV. El govern tripartit no va aguantar tota la legislatura i Sebasti Garcia va recuperar el crrec d'alcalde.

Referncies.

Enllaos externs.

Web personal de Paco Gonzlez Ramrez (D'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment);
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Galeria Fotogrfica amb un apartat dedicat a Dnia;
 Portal turstic de Dnia Informaci turstica;
 Ajuntament de Dnia ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16216" title="Jaume I (desambiguaci)" nonfiltered="2321" processed="2303" dbindex="7332">


Jaume el Conqueridor (1208-1276), Jaume I d'Arag, comte de Barcelona i rei d'Arag;
Jaume el Just, Jaume I de Siclia i Sardenya, II d'Arag i III de Mallorca (1267-1327), comte de Barcelona i rei d'Arag i Siclia;
Jaume I d'Urgell (1320-1347), comte d'Urgell;
Jaume I de Xipre (1334-1398), rei de Xipre;
Jaume I Crispo (1384-1418), duc de Naxos;
Jaume I Gattiluso (?-1428), senyor de Lesbos;
Jaume I d'Esccia (1394-1437), rei d'Esccia;
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Esccia (1566-1625), rei d'Anglaterra i rei d'Esccia;
Jaume I de Constantinoble (1679-1682), patriarca de Constantinoble;
Estaci de Jaume I, de la Lnia 4 del Metro de Barcelona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16217" title="Arnad" nonfiltered="2322" processed="2304" dbindex="7333">
Arnad s un dol valenci d'origen rab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts desprs i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn, tradicionalment en casoles de fang. s ms com a la regi de les Comarques Centrals, sobretot a la Ribera del Xquer i la Costera i especialment a la ciutat de Xtiva, d'on sembla ser originari. Tradicionalment, en aquesta ciutat es menja per Setmana Santa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16219" title="All-i-pebre" nonfiltered="2323" processed="2305" dbindex="7334">

L'all-i-pebre s una tcnica culinaria prpia del sud de l'Horta de Valncia i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de Valncia, per tal de preparar sucosos mulladors amb l'anguila prpia de l'Albufera. Consisteix en sofregir, generalment un peix, amb all i pebre roig, sal, aigua, pinyons i un poquet de farina, pa o crelles (prviament picolats), tot en una paella o una cassoleta baixa.

L'all-i-pebre d'anguiles s el ms conegut, per se'n pot fer tamb de llissa, salm o d'altres peixos.

 Enllaos Externs .
 J. Mart Dominguez "Els Nostres Menjars";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16221" title="Patatera" nonfiltered="2324" processed="2306" dbindex="7335">

La patatera (Solanum tuberosum) s una planta herbcia perenne de la famlia de les solancies originria d'Amrica del Sud. Segons el sistema de classificaci APG II s dins el clade dels eudicots, en concret dins dels euasterids I, on se situa l'ordre de les solanals.

 Descripci .

La patatera s una planta herbcia perenne d'uns 60 cm d'altura que floreix entre juliol i setembre, les flors es presenten agrupades en cimes i sn blanques o violetes amb uns estams grocs molt visibles, semblats a les d'altres solancies com el tomquet o l'albergnia, amb cinc spals i una corolla de tipus rotcia, actinomorfa i gamoptala, formada per cinc ]s soldats. La pollinitzaci s de tipus entomfila (per insectes), normalment s creuada o tamb es pot donar l'autopollinitzaci. Els fruits sn unes baies de color verd, que recorden un tomquet petit i que contenen fins a 300 llavors. Aquest fruit cont grans quantitats de solanina, un alcaloide txic que els fa no comestibles. Les fulles sn compostes, pinnatipartides amb folols que combinen uns de mida gran amb d'altres de mida petita.

Es caracteritza per presentar tiges modificades a la part subterrnia en forma de tubercles comestibles, les patates, que tenen la particularitat de presentar borrons, els ulls de la patata, disposats en forma helicodal. Aquests tubercles acumulen gran quantitat d'aigua (fins el 80%) i altres substncies com mid, sucres, protenes com l'albmina, fibres com la cellulosa, minerals, enzims, vitamines com la vitamina C (present sobretot a la pell) i toxines (a les parts verdes i als borrons dels tubercles, per aix s important pelar i coure les patates).


La patata.
Les patates, crelles, trumfes o trumfos sn el tubercle comestible fruit de la patatera, que ha estat bsic en l'alimentaci de molts pobles des del descobriment d'Amrica i s la base avui en dia de molts plats. Aquest tubercle va ser cultivat al Per des del millenni VIII aC.

El cronista Pedro de Cieza, contemporani de Francisco Pizarro, la va descriure el 1550 i es considera que la port a Espanya al 1554 com a curiositat. El 1573 va ser plantada a l'hospital de Sevilla per proporcionar menjar als malalts. Portada a Roma el 1588, el naturalista Charles de l'Ecluse la va descriure com una "petita trufa" o "tartuffoli". Es considera que a Anglaterra, i procedent de les costes de Colmbia, fou portada per Thomas Hariot cap el 1586, i posteriorment, al segle XVII es va adoptar el seu cultiu a Irlanda. En aquest segle, Europa, va patir els efectes d'uns hiverns molt durs que van afectar la producci agrcola i, com a conseqncia, la poblaci pat la fam. A ms, es varen unir les malalties i les guerres, cosa que va reduir sensiblement la m d'obra disponible per al camp. Aquestes penries tingueren certa prolongaci en el segle XVIII, a les que se sum la inestabilitat social i poltica de Frana, a on s'atribueix la popularitzaci del consum de la patata al farmacutic Antoine Parmentier.    

La varietat i la hibridaci de la patata ha estat exponencial des del descobriment d'aquest tubercle herbaci per la cultura del vell mn. La seva floraci es dona a la primavera i a principis de l'estiu, depenent del lloc.

La paraula ms coneguda per a aquest tubercle s patata (del qutxua papa), encara que la forma totalment predominant entre els valencians s crella (del castell criadilla perqu creixien molt de pressa) i cap als Pirineus tamb se'n diu trumfa o trumfo per la seva semblana amb les trufes.

Les patates s'utilitzen per a cuinar un dels plats ms populars del mn, les patates fregides. A Mallorca es fan servir per preparar el tombet, el Frit mallorqu i les coques de patata.

Les patates tambe es fan servir per elaborar el vodka.

Composici de la patata.
Per cada 100 gr. - blanques crues pelades; les vermelles contenen ms carotenoides.
								


Vegueu tamb.
Patates fregides;
Xurreria;
Patates braves;
Pur de patates;
Tombet;
Frit mallorqu;
Coca de patata ;
Trinxat;
Perol;
Arrossejat;
Truita de patates;
Marmitako;
Gran Fam Irlandesa;
Escarabat de la patata;

Referncies.














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16222" title="Conquesta del Regne de Mrcia" nonfiltered="2325" processed="2307" dbindex="7336">
La conquesta del Regne de Mrcia havia comenat l'any 1296 quan Ferran de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV.

Alacant va ser conquerida a l'abril, desprs d'una dura resistncia de l'alcaid del castell, Nicolau Peris. Va prendre Guardamar amb el suport de la flota, va negociar amb en Joan Manuel, senyor d'Elx, prosseguint cap a Oriola i Mrcia, que van capitular, igual que la resta de l'horta murciana. Alhama no es va rendir fins al 1298.

La conquesta es va veure facilitada per l'abundant poblaci d'origen catalanoaragons, encara que va tenir l'oposici de les guarnicions castellanes dels castells i del bisbe de Cartagena. Una segona campanya per Mrcia va tenir lloc l'any 1298, ocupant Alhama, i el 21 de desembre de 1300 capitulava Llorca. Al juny de 1300 Jaume II va incorporar el senyoriu d'Albarras a la Corona d'Arag.

Tant Castella com Arag necessitaven la pau i es va signar la Sentncia Arbitral de Torrelles (1304) i posteriorment la modificaci al Tractat d'Elx (1305), que modificava definitivament les fronteres entre Castella i Arag fixades en el Tractat d'Almizra (1244), incorporant a la Corona d'Arag, en concret al Regne de Valncia, les comarques de la Vall del Vinalop, l'Alacant i el Baix Segura.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16223" title="Ferran IV de Castella" nonfiltered="2326" processed="2308" dbindex="7337">
Ferran IV de Castella, l'Emplaat ( Sevilla 1285 - Jan 1312 ), rei de Castella i rei de Lle (1295-1312).

Orgens familiars.

Fill del rei San IV de Castella i Maria de Molina, i nt d'Alfons X el Savi. 

Regncia de Maria de Molina.

Maria de Molina, a la mort del rei San, assum la tutoria i la regncia de l'infant Ferran, que llavors tenia nou anys. Ferran fou proclamat rei a Toledo el mateix any 1295 i la regncia de la seva mare va durar fins el 1301.

Fou una regncia difcil, marcada per lluites internes i rivalitats, principalment, de l'infant Joan de Castella, oncle del jove rei, i d'Alfons de la Cerda, nt d'Alfons X el Savi. Aquestos dos enemics aconseguiren el suport dels reis Alfons IV de Portugal, Jaume II el Just de Catalunya-Arag i Felip IV de Frana. Poc a poc i grcies a les maniobres poltiques de Maria, aconsegu desarmar als enemics, per a mantenir la pau en el tron i poder lliurar-lo al seu fill en condicions favorables.

Ascens al tron.

Abastada ja la majoria d'edat, una de les decissions importants del nou rei fou l'acord de fronteres amb la Corona d'Arag el 1304 mitjantant la Sentncia Arbitral de Torrelles, tot i que va aquest fou un conveni poc favorable per a Castella. Desprs volgu aplacar les pretensions del seu cos Alfons de la Cerda cedint-li privilegis en moltes villes i llocs. Ms tard s'un amb els reis d'Arag i Portugal per a la conquesta del Regne de Granada, per el pla result un fracs. El 1295 conquer Gibraltar.

Npcies i descendents.

El 1302 es cas a Valladolid amb Constana de Portugal, filla de Dions I de Portugal i Elisabet d'Arag. D'aquesta uni en nasqueren:
 la infanta Elionor de Castella (1307-1359), casada el 1319 amb el prncep Jaume d'Arag i el 1329 amb Alfons IV d'Arag;
 la infanta Constana de Castella (1308-1310);
 l'infant Alfons XI de Castella el Just (1311-1350), rei de Castella i rei de Lle;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16239" title="Escut de Porqueres" nonfiltered="2327" processed="2309" dbindex="7338">

L'escut oficial de Porqueres (Pla de l'Estany) t el segent blasonament:
Escut caironat: faixat d'argent i de gules de 6 peces; ressaltant sobre el tot un castell de sinople obert somat d'un bcul d'abat d'atzur posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 14 de juliol de 1983 i publicat en el DOGC el 2 de setembre de 1983.

Herldica.
El faixat d'argent i de gules sn les armes dels Porqueres - Santa Pau, senyors del castell del poble, tamb representat a l'escut. El castell fou venut al monestir de Banyoles el 1251, i aix s simbolitzat pel bcul d'abat. 

Bandera.
La bandera oficial de Porqueres s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, faixada amb tres franges blanques i tres vermelles d'igual amplada, amb el castell verd de l'escut, d'altura 1/3 de l'alria del drap, al centre i per sobre de totes les faixes, excepte la de dalt; damunt d'aquesta primera faixa i de la segent vermella, el bcul blau sobre la torre ms alta del castell i fins a la distncia d'1/8 de l'extrem superior.

Va ser publicat en el DOGC el 29 de novembre de 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16244" title="Escut de Seriny" nonfiltered="2328" processed="2310" dbindex="7339">


L'escut oficial de Seriny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor o creu de Sant Andreu ple d'argent; ressaltant sobre el tot un bcul d'abat de gules posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat l'1 de juny de 1983.

El sautor o creu de sant Andreu s l'atribut del patr del poble. El bcul d'abat fa allusi al monestir de Sant Esteve de Banyoles, al qual pertanyia Seriny. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16245" title="Escut d'Alins" nonfiltered="2329" processed="2311" dbindex="7340">


L'escut oficial d'Alins t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'un s de sable passant armat, lampassat i vergat de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat l'11 d'octubre de 1995.

Alins s la principal localitat de la vall Ferrera, simbolitzada sota l's, un senyal tradicional de l'escut de la vila; de fet, als boscos de les altes valls dels Pirineus era habitual trobar-hi ssos. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16246" title="Escala temperada" nonfiltered="2330" processed="2312" dbindex="7341">
L' escala temperada divideix l'octava en 12 intervals iguals, semitons. D'aquesta manera dues notes separades per un semit tenen unes freqncies amb un quocient de .

Si multiplicam una freqncia per , s a dir, pujam una nota una octava, haurem multiplicat la seva freqncia per 2. La taula segent mosta una escala de set notes:

Do	1

Re	21/6=1,122

Mi	21/3=1,26

Fa	25/12=1,335

Sol	27/12=1,498

La	29/12=1,682

Si	211/12=1,888

Do	2

L'escala temperada s una soluci de comproms a un problema irresoluble en el que han intervingut cientfics, i matemtics de la importncia de Galileu, o Euler.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16247" title="Escut d'Alt neu" nonfiltered="2331" processed="2313" dbindex="7342">


L'escut oficial d'Alt neu t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r. de gules, un castell obert d'or acompanyat de 3 palles d'or posades en banda a cada costat; 2n. d'argent, un agnus Dei ajagut reguardant de porpra nimbat d'or portant una banderola de gules carregada d'una creu plena d'argent i amb l'asta creuada d'or; al 3r, d'argent, un isard arrestat contornat de sinople; i al 4t, una creu patent tripartida d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de desembre de 1989.

L'escut representa la complexitat d'aquest extens municipi pirinenc, format el 1970 amb la uni de quatre de precedents: Valncia d'neu (amb el castell local i dues palles, smbol dels comtes de Pallars), Isil (amb l'anyell pasqual, atribut de sant Joan Baptista, patr del poble), Sorpe (simbolitzat per un isard) i Son (la creu es refereix als patrons del poble, Just i Pastor). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16248" title="Bandera d'Alt neu" nonfiltered="2332" processed="2314" dbindex="7343">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quarterada en creu damunt del primer ter de la llargria, els campers superior del pal i inferior del vol vermells, i els altres dos blancs. Parallelament els angles dels eixos de les divisions, quatre escaires d'amplada d'1/18 de l'alria i separats d'aquests per la mateixa distncia, de color groc el superior del pal i l'inferior del vol, de color porpra el superior del vol, i verd l'inferior del drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 6 d'agost de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16249" title="CAC" nonfiltered="2333" processed="2315" dbindex="7344">

 La Comunitat Autnoma de Catalunya;
 El Consell de l'Audiovisual de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16250" title="Edat mitjana al Pas Valenci" nonfiltered="2334" processed="2316" dbindex="7345">

L'edat mitjana al Regne de Valncia s el perode de temps comprs entre la caiguda de l'Imperi Rom i la vinguda del Renaixement. Al Regne de Valncia es poden distinguir tres perides ben diferenciats: l'poca musulmana, la colonitzaci i formaci del Regne de Valncia, i l'poca d'esplendor.

Entre la caiguda de l'Imperi Rom i la dominaci musulmana hi passaren els visigots. Entre el segle VII fins les primeries del VIII, l'actual territori del Pas Valenci estigu subjecte al Regne visigot de Toledo. Per prcticament no hi deixaren petjada.

L'edat mitjana va desembocar amb el Renaixement, per encara que en la major part d'Europa, el renaixement va ser una poca d'esplendor cultural, econmic i social, al Regne de Valncia tot el contrari. L'poca d'esplendor va tenir lloc cap a finals de l'edat mitjana. Probablement, els tres fets que van condicionar la decadncia del Renaixement van ser, l'hegemonia de Castella, l'expulsi dels moriscos i la guerra de Successi.


 poca musulmana .


Desprs de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tnica anterior, la primera etapa de domini musulm constituex un perode fosc pel Pas Valenci. Cal dir que aquesta etapa musulmana, malgrat la seua transcendncia, no est suficientment estudiada. L'entrada dels rabs comen pel sud propiciada pel pacte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa amb Teodomir, una espcie de delegat del govern del rei visigot de Toledo que canviava terra per privilegis. D'aqueixa manera no hi hagu invasi com a tal, simplement els rabs s'hi installaren i no hi va haver majors problemes. Ms enll dels fets poltics, la qesti verdaderament transcendent s l'entrada de la regi dins l'rbita de l'Islam, que en un temps relativament curt va canviar la llengua, la religi i els costums dels seus habitants.

Per el veritable auge cultural de la regi va comenar desprs de la caiguda del califat de Crdova, al 1010, que va donar inici a l'aparici de tota una srie de regnes autnoms o de taifes. Aquests xicotets regnes deixaren de banda els esforos militars que el califat de Crdova estava duent a terme, i per tal de no ser atacats pels comtats cristians del nord, els hi pagaven uns alts tributs monetaris anomenats pries. D'aquesta manera les taifes van dedicar els seus esforos al floriment intellectual. Al Regne de Valncia van apareixer dues taifes, la de Dnia i la de Valncia:


 Dnia: ;
Creada el 1010 per l'amiri i eslau (esclau lliure, d'origen europeu) Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertir el regne en un important centre martim i comercial, fins i tot encunyava la seua prpia moneda fins la invasi almohade. La taifa va perdre la seua independncia el 1076, en ser destronat Al Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasi almorvit (1091).
 Valncia:
Dos eslaus, Mubarak i Muzzafar van governar la taifa fins llur mort. Aleshores es va proclamar rei el net d'Almanzor, el qual va instaurar la dinastia amir 1065-1075. En 1075-1086, al-Qadir de Toledo, amb l'ajuda castellana va recuperar la ciutat de Valncia (i per tant la taifa) i la va governar fins el seu assassinat en 1092.

Al 1094, el Cid, lluitador mercenari castell, entra a la ciutat de Valncia duent a terme un dur assetjament. Aix la taifa de Valncia va estar durant un temps sota domini Castell, on s'imposaren abusius impostos als musulmans valencians.

Vegeu la llista de reis de la taifa de Valncia, per a ms informaci sobre aquesta taifa.

Finalment els almorvits conqueriren la taifa de Dnia (1091) i la de Valncia (1102-1103) i hi van restaurar el culte musulm i un governador al capdavant. La decadncia del poder almorvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la pennsula a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aix, la seua entrada a Valncia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valncia i Mrcia, per finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.

No queden moltes restes arquitectniques de l'poca, ja que els cristians construen sistemticament sobre elles, per abunden les peces d'orfebreria, cermica, etc. El que si roman s la influncia de la seua cultura i la seua llengua que van fer del Regne de Valncia un dels indrets ms cultes del mn en aquell moment.

 La colonitzaci cristiana i formaci del Regne de Valncia .


 La colonitzaci .
En les Corts de Tortosa de 1225, la noblesa proclam la necessitat d'emprendre la conquesta i colonitzaci de noves terres cap al sud, amb l'objectiu d'incrementar-se'n patrimoni i rendes, a costa d'un al-ndalus fragmentat polticament i feble militarment. Aquesta colonitzaci no hi comen amb bon peu, pel fracs del setge sobre Penscola en no comptar amb la presncia militar aragonesa, i de la convocatria d'una expedici des de Terol, a l'any 1226. Tot i a, el rei d'Arag i Abu Zayd signaren un conveni de pau pel qual aquest ltim li lliurava el tribut d'una cinquena part de les seues rendes de Valncia i Mrcia. En l'any 1227, la intermediaci papal a travs de l'arquebisbe de Tortosa aconsegu la pau entre la monarquia i la noblesa, cosa que facilit les grans empreses conquistadores de Jaume I.

En aquells dies es va produir la desmembraci del Xarq al-Andalus en regnes taifes i l'any 1228 Ibn Hud es va proclamar emir dels musulmans a Mrcia, sent reconegut pels sarrans d'Alzira, Xtiva i Dnia, territoris que va perdre Abu Zayd, el domini dels quals arribava fins al Xquer. La revolta de Zayyan d'Onda va dur a la guerra civil entre tots dos. Zayyan va ocupar Valncia mentre que Zayd es va refugiar a Sogorb i deman ajuda a la Corona d'Arag. Havent lliurat prviament Begs, el 20 d'abril de 1229 sign a Calataiud un acord pel qual es declar vassall del rei d'Arag, li va oferir la quarta part de les rendes del territori perdut i la donaci de Penscola, Morella, Alpont, Culla i Sogorb, a canvi d'ajuda militar i el lliurament dels castells d'Adems i Castellfabib.

 La conquesta .

Una vegada ocupada Mallorca en l'any 1230 i allunyat el perill musulm del Mediterrani, a l'any 1233 es planific la campanya a Alcanys, desenvolupada en tres etapes:
 La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Penscola.
 La segona abasta la zona central amb la conquesta de Valncia (1238) i les terres planes fins al Xquer, per a fer-ho les corts generals de Monts de 1236 van concedir l'ajuda necessria i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el carcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de Valncia. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entr en la ciutat el 9 d'octubre.
 La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als lmits estipulats per a la conquesta entre Arag i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les rees de reconquesta de les Corones de Castella i Arag. Les terres al sud de la lnia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Mrcia situades al nord de la riba del Segura sn incorporades al regne de Valncia per Jaume II desprs de la Sentncia Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).

 La creaci del regne .
La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a Valncia com una prolongaci dels seus senyorius. Jaume I, per, tenia un estil poltic extratemporani que a l'actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostr l'establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permet la creaci d'una conscincia diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Aix, convert Valncia en un regne propi (1239), formant una entitat poltica, jurdica, i econmica prpia expressada en els Furs de Valncia, les Corts Valencianes, moneda prpia, i unida dinsticament a la Corona d'Arag, fet que va provocar l'airada reacci de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorg a la Ciutat de Valncia una ordenaci poltica i administrativa: el costum, de carcter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposici de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislaci, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.

 El repoblament .
El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la poblaci musulmana va continuar sent majoritria fins al segle XVI, quan encara era un ter de la poblaci. La falta de respecte per part dels cristians envers els pactes i les capitulacions signades amb els mudjars en la presa de Valncia, en qu hi havia el comproms de protegir les riqueses dels musulmans, les seues crencies, la seua llengua, la seua legislaci islmica, entre d'altres, dugueren a constants tensions socials. En l'any 1251, per a aplacar les tensions Jaume I ocup la ciutat de Xtiva promulgant un edicte el 22 de setembre amb condicions de rendicions suaus per als musulmans, equivalents a les signades a Valncia. Contraposadament, el papa Climent IV presionava infructuosament a Jaume I perqu esborrara tota presncia islmica al seu regne, coneixedor de les seues profundes conviccions religioses. Aix era a causa de qu els musulmans eren una important capa social treballadora difcil de substituir.

 Les revoltes d'al-Azraq .
Els nobles terratinents necessitaven els treballadors mudjars per al seu enriquiment fins al punt que reberen un tractament gaireb d'esclaus. Davant aquest maltractament i incompliment dels acords, els mudjars van iniciar una serie de revoltes que posaren en perill el Regne de Valncia, totes elles comandades pel cabdil Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzil al Shuir, conegut amb el malnom de al-Azraq ("aquell d'ulls blaus"). Molts autors han trobat en la rememoraci de les revoltes d'Al-Azraq l'origen de les festes de Moros i Cristians.

 La primera revolta .
Quan al-Azraq se sublev l'any 1244, ja controlava els castells d'Alhambra, Pego, i d'Alcal, amb nombrosos castells menors. A continuaci va anar prenent els castells de Xtiva, Dnia, i Alacant i, amb l'ajuda del Sultanat del regne de Granada i del suport interessat del rei Alfons X de Castella, s'independitz la regi de la riba sud del Xquer del Regne de Valncia.

Mentrestant, Jaume I deman ajuda econmica al papa Climent IV  a canvi de cedir a les seues pressions i de l'excempci de delme, sign l'expulsi dels mulsulmans de tot el territori de la Corona d'Arag en un decret amb les corts a Valncia. A comport que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, fent-se encara ms forts, i aboc el regne a una situaci de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la Ciutat de Valncia, foren agrupats i conduts cap a la frontera de Mrcia, escortats amb protecci militar.

 La segona revolta .
En la segona revolta mudjar (1248-1258) Al-Azraq fa ms d'un maldecap al vell Jaume I, ja que estigu a punt de matar-lo en una emboscada per, al final, la traici del seu propi conseller acaba per derrotar-lo, i per l'antiga amistat Jaume I no va empresonar-lo, i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduts, en mans d'un germ i un oncle, sotmesos a contnues presions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.

En 1258 Jaume I rebutj una treva oferida d'al-Azraq a travs del rei Alfons X el Savi, i recuper gaireb sense resistncia els castells de Planes, Pego, Castell de Castells. Als pocs dies al-Azraq es va rendir, lliurant Alcal, Gallinera, i la resta de les fortificacions, i fou expulsat del Regne. Jaume I no compl les condicions de l'ajuda del papa Climent VI d'exterminar els musulmans, com ho feia Castella, per por de debilitar el Regne econmicament, i prefer iniciar una srie d'accions legals amb l'objectiu de forar els mudjars a convertir-se al cristianisme, com a condici per a poder mantenir els seus drets i possessions.

 La tercera revolta .
A comport que, lluny d'aplacar la revolta, es revifara de nou, i en l'any 1276 tingu lloc la tercera revolta dels mudjars, amb un exrcit comandant per al-Azraq des de l'exterior cam cap Alcoi. Jaume I, combin diplomcia i guerra per a sufocar la revoluci, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny. 

La tercera revolta mudjar fou la que afect ms directament a Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcal, Bensili, Pego, Benignim, o Benissulema). Aquesta vegada Alcoi fou defensada per quaranta cavallers que arribaren des de Xtiva, i derrotaren a mort a Al-Azraq en una maniobra de distracci. No obstant a, una vegada que l'exrcit mudjar inici la fugida, alguns cavallers de Xtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a m de rebels encapalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contra-atac. Alcoi, per tant, qued desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconsegu prendre-la, aix com Xtiva.

La revolta s'estengu per tot el territori i pos seriosament en perill el Regne de Valncia, amb el fill d'al-Azraq com a nou cap: mil peons moros atacaren Llria, els mudjars de Beniopa se subleven, i l'exrcit musulm destru Llutxent i avanava regne endins per la Vall d'Albaida. Mentrestant, Jaume I caigu malalt i mor el 27 de juliol de 1276, heretant el tron valenci el seu fill Pere I el Gran. El nou rei recuper fortificacions i arrib a un acord de treva de tres mesos. Desprs va sotmetre diversos castells i hagu de rendir a la fora el de Montesa. La revolta finalitz l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socrrer els mudjars. Pere I orden desarmar-los sense que foren castigats, i a l'any 1283 decret una llei permetent-los la llibertat de desplaament i de residncia en tot el Regne, aix com la llibertat de comer.

D'aquesta manera, continu desobeint les condicions del Papa de Roma heretades pel seu pare, i en el futur no van haver-hi ms revoltes. No contrastant, se'ls prohibia ocupar crrecs als jutjats, seguretat, i finances. Tanmateix, se'ls oblig sota jurament no realitzar interessos hipotecaris per damunt del 20% anual sota amenaa de multa, i noms s'acceptava el testimoni d'un musulm en casos especfics.

 poca d'esplendor .
El regne va passar per greus compromisos a mitjan segle XIV. D'una banda, la pesta negra de 1348 i les successives epidmies d'anys segents, que van delmar la poblaci. Aix mateix, la guerra de la Uni, una revolta ciutadana, encapalada per Valncia com a capital del Regne, contra els excessos de la monarquia. I per si fos poc, la guerra contra Castella (1363 - 1364). A ms, la convivncia entre les tres comunitats, cristians, jueus i musulmans va ser confictiva al llarg de tot el segle.

Malgrat aix, al segle XV la ciutat de Valncia visqu una etapa de gran desenvolupament econmic, i esplendor cultural i artstic. En aquesta poca, Valncia era considerada com la ciutat ms important de la confederaci de la Corona d'Arag, la qual havia esdevingut un dels centres comercials ms importants de la Mediterrnia. Des d'on s'explotava gran part del comer dels territoris conquerits per la Corona durant els passats segles.

 L'esplendor comercial .

A la ciutat de Valncia es va crear la Taula de canvis, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La indstria local  que tenia els teixits al capdavant  va aconseguir un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es va construir la Llotja de la Seda (1482-1533), probablement el centre de transaccions ms important de la Meditarrnia, i un verdader temple del comer, tant a nivell, local, nacional, com internacional.

 L'esplendor artstic i literari .
Aquest auge econmic tingu el seu reflex en el pla artstic i cultural. En aquesta poca, arquitectnicament parlant, s'alcen alguns dels edificis ms emblemtics de la ciutat de Valncia, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domnec. En pintura i escultura es deixaren sentir les tendncies flamenques i italianes en artistes com Llus Dalmau, Gonal Peris o Dami Forment. En literatura, davall la protecci de la cort d'Alfons el Magnnim flor la producci escrita, esdevenint el segle d'or valenci, de la m d'autors com ara Ausis March, Ro de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novella de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16252" title="Foia de Castalla" nonfiltered="2335" processed="2317" dbindex="7346">


La Foia de Castalla s una subcomarca natural situada a la comarca de l'Alcoi, al sud de la serra de Mariola. Comprn el curs alt del riu Verd o Montnegre, que rega l'horta de l'Alacant. La capital histrica s Castalla i els altres municipis que la formen sn Ibi, Tibi i Onil. La poblaci total dels municipis de la Foia s de prop de 45.000 habitants. El ncli ms populs s la vila d'Ibi.

La base econmica tradicional havia sigut l'agricultura de sec, amb rees d'horta a les zones ms prximes als rius i fonts. Des dels anys 60 s una zona molt industrialitzada que ha destacat tradicionalment per la fabricaci de joguets, sobretot als municipis d'Ibi i Onil, tot i que en els darrers anys l'activitat industrial s'ha diversificat cap a sectors com el plstic, l'acer o els motles. Darrerament la zona patix d'una gran pressi urbanitzadora, amb un allau de construcci de segones residncies i fins i tot amb projectes de camps de golf, fins ara paralitzats.

El clima de la Foia s mediterrani sec, amb pluges ms b escasses (400-600 mm/any), a diferncia de la part nord de l'Alcoi, les Valls d'Alcoi, molt ms plujosa i freda. Entre el paisatge destaquen les muntanyes i els boscos de les serres del Maigm (1296 m.), la serra de Castalla, la serra del Menejador (Ibi), la serra d'Onil, i la serra de la Penya Roja (Tibi).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16255" title="L'Altet" nonfiltered="2337" processed="2318" dbindex="7348">

L'Altet s una partida que forma part del municipi d'Elx, a la comarca del Baix Vinalop. El poble compta amb 4.771 habitants. T molta relaci amb la capital alacantina de la qual dista tan sols 8 kilmetres. En l'Altet es troba l'Aeroport Internacional d'Alacant. El nucli urb de L'Altet est creuat per la carretera nacional Alacant-Cartagena.Tamb compta amb la platja de L'Altet, una de les poques del litoral alacant que no es troba urbanitzada, que es d'alt valor ecolgic.
Junt a l'Altet tamb hi ha un paratge natural que es diu el Clot de Galvany, i la platja del Arenals del Sol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16257" title="Arenals del Sol" nonfiltered="2338" processed="2319" dbindex="7349">
Arenals del Sol s una partida d'Elx situada a la costa, al sud de la badia d'Alacant prop del cap de Santa Pola. T 1.042 habitants. Est ben comunicada tant amb Elx com amb Alacant i s un important nucli turstic de segona residncia. A ms de la platja dels Arenals t a prop la del Carabass, que s lliure.
Enllaos externs.
Plana particular sobre Arenals del Sol;
Plana de Turisme d'Elx;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16258" title="Provncia de Granada" nonfiltered="2339" processed="2320" dbindex="7350">

La Provncia de Granada s una  provncia de la comunitat autnoma d'Andalusia. T 12.531 km2 i 828.107 habitants. La capital s la ciutat de Granada amb quasi 240.000 habitants. Destaquen com a poblacions importants Motril, Loja, Baza i Guadix.

Les comarques de Granada sn la Vega de Granada o Vega del Genil, el Vall de Lecrn, les Alpujarres, la Costa Tropical, La Foia de Guadix i la Foia de Baza. Destaca en l'orografia Serra Nevada amb el pic Mulhacn, el ms alt de la pennsula Ibrica.

 Vegeu tamb .
 Andalusia;
 Llista de municipis de Granada;
 Provncies d'Espanya;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16260" title="Tous" nonfiltered="2340" processed="2321" dbindex="7351">

Tous s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrs i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrs); i amb Dosaiges (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
El terme abraa 14,4 km2 d'extensi marcats pel discrrer del Xquer amb una orografia dominada pel Caroig en qu destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia s rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aiges que molts trams s'han de recrrer en barca. Tamb existeix la possibilitat de topar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.

s conegut per la seua presa, que el 20 d'octubre de 1982 es va trencar a causa de les fortssimes pluges de ms de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrs. Vegeu Pantanada de Tous.

 Nuclis .
 Tous;
 La Parra;

 Histria i orgens.
Deixalles arqueolgiques de les poques del Bronze i ibrica s'han trobat en la Cova de l'Infern (o del Primo). D'poca romana es trobaren unes nfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.

Alqueria musulmana, el seu castell, que tingu una gran importncia estratgica durant la dominaci islmica, va ser l'ltim a sotmetre's a les hostes de Jaume I rera la derrota d'Al-Azraq. Desprs de la conquesta pass a Joan Prez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellv, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodvar. El primer document en qu figura s de 1275. En 1609 romangu absolutament despoblat a causa de l'expulsi morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrcola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricaci de carb. Fins la prctica desaparici de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella. 

Durant tota la seua histria ha sofert les avingudes del Xquer, per la qual cosa en 1971 la poblaci va ser traslladada a una nova ubicaci per la construcci del pant de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua poblaci a nous emplaaments.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura constitux la seva nica activitat econmica, desprs de la finalitzaci de les obres de construcci de la presa que tanca l'embassament. En sec es troben garroferes, ametllers, oliveres, cereals i vinyers. En regadiu es conreen tarongers, blat de moro i hortalisses. La ramaderia conta amb caps de llanar i capr, i centenars de ruscs. Manca d'indstria.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel, construda en 1971, al mateix temps que el poble, allotja una talla policroma i una Verge del segle XVIII. ;

Del pant es van lliurar les restes del castell, de qu ja hem parlat i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsi morisca i desprs va servir de pres. Es troba en estat de runa absoluta. Tamb podem veure una font de 1907.

 Festes .
Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

 Gastronomia .
El gasptaxo manxec, la paella, l'arrs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones sn els dinars preferits al poble.

 Llengua .
Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castell tan farcit de catalanismes que ambds idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llenges pel mn deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules caracterstiques son "munyaco" sinnim de xiquet, o algunes formes ja en dess pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi de ubicaci del poble, i sols son usades per els mes majors, el dialecte toero guarda gran relaci amb el que es parla a la Canal de Navarrs debut a la seva proximitat geogrfica i cultural i el seu relatiu allament, cal recordar que fins el canvi d'ubicaci Tous era culturalment ms de la Canal que de la Ribera.

 Fills illustres .
 Jos Miguel Ort Bords (Tous, 1938) s un poltic.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Tous;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pagina de coves de tous.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16261" title="Riu Xquer" nonfiltered="2341" processed="2322" dbindex="7352">


El Xquer  s un riu de la conca mediterrnea de la pennsula Ibrica. Neix als "Montes Universales" a 1.506 m d'altitud, al paratge conegut com a Ojuelos de Valdeminguete, a la provncia de Conca (Castella   la Manxa), i desemboca a la mar Mediterrnia a la poblaci de Cullera (Ribera Baixa, Pas Valenci). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km2, s el riu ms gran dels que passen pel Pas Valenci.

Corre per la part oriental de la Manxa fins a la confluncia amb el Cabriol, passa per la ciutat de Conca i a Alarcn s retingut en el primer dels seus dos embassaments principals. Desprs del seu pas per terres d'Albacete entra al Pas Valenci per la Vall de Cofrents, on el riu queda encaixonat entre els contraforts que fan la transici de la Manxa a la Ribera i baixa per congosts on s'installen obres d'aprofitament hidroelctric com els salts de Cofrents, Cortes de Pallars i Millars, aquest darrer a la Canal de Navarrs. Entra a la Ribera Alta, on queda embassat pel pant de Tous i rega l'extensa horta de la Ribera a travs de les seves nombroses squies, com la Squia Reial del Xquer, algunes de les quals alimenten l'Albufera de Valncia. Passa per Alzira i, ja a la Ribera Baixa, per Sueca i Cullera, on desemboca.

El seu cabal s d'11 m3/seg a Conca i 49 m3/seg a Sumacrcer. s molt irregular i presenta crescudes a la tardor a causa de les pluges torrencials: les ms fortes van ser la riuada de San Carles el 1864, amb 13.000 m3/seg; la pantanada de Tous el 1982, amb 16.000 m3/seg, i la riuada de novembre de 1987, amb 5.200 m3/seg, totes referides a Alzira.

El principal afluent s el Cabriol, per tamb en destaquen el Magre i el riu d'Albaida, amb els seus afluents Cnyoles i el riu Clari. Queda embassat en dos grans pantans, el de Tous (Ribera Alta) i el d'Alarcn (Castella   la Manxa).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16262" title="Gran Riuada de Valncia" nonfiltered="2342" processed="2323" dbindex="7353">

La Gran Riuada de Valncia o colloquialment, La Gran Riu, va ser l'ltima inundaci del Tria a la ciutat de Valncia i va ocrrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar com a conseqncia de les fortes pluges.

Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, ms violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m3/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m3/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m3/s de cabal mxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s

La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Tria. En la poblaci de Begs es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfcie de l'Horta de Valncia, el Camp de Tria i els Serrans es van superar els 100 mm.

La riuada arrib a altures de ms de tres metres en punts del centre de Valncia i molts edificis (fins i tot alguns histrics) van ser afectats greument. Tamb es va saldar amb moltes prdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de Valncia encara hi ha molts cartells i marques amb frases "Fins ac apleg la riu".

Com a conseqncia d'aix es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel "Pla Sud" i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m3/s en una gran obra que es coneix amb el nom de "nou llit del Tria". Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren ms cars a Valncia que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugur el 19 de gener de 1972.

Al vell llit del Tria, es va fer un jard als anys 80 (Jard del Tria), i als ltims anys s'ha construt la Ciutat de les Arts i les Cincies, a ms de nous ponts que creuen el llit.

 Noves Dades sobre la Riuada i el "Plan Sur" .
Segons nous estudis de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer del 2004, el rgim franquista va fer un subestimaci del volum de la riuada i una sobrestimaci del nou llit. En concret, el volum de la crescuda en aquell fatdic dia s'estima hui amb clculs ms correctes (ja que es va mesurar ms avall de zones on ja s'havia desbordat) amb uns mxims de 4.600 m3/s. Els estudis de la capacitat del nou llit, per contra, posen la seua capacitat real en 4.000 m3/s i no 5.000, ja que l'estimaci dels constructors no tingu en compte l'efecte dels ponts i del traat del nou llit. Aix planteja dubtes sobre la seguretat de la ciutat de Valncia que, en tot cas, hauria de fer servir el vell llit per a evacuar l'aigua sobrant en casos d'emergncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16265" title="Cabanes (Alt Empord)" nonfiltered="2343" processed="2324" dbindex="7354">


Cabanes s un municipi de la comarca de l'Alt Empord.
Cabanes est situat a la plana del Empord entre dos rius la Muga i el Llobregat.
Els habitants de Cabanes tenen el sobrenom de "Potamolls". Aquest nom s degut a que cabanes est situada entre dos rius sobre terreny inundable. "Pota-molls amb els peus molls"


 Demografia .









Llocs d'inters.

 Esglsia parroquial de Sant Vicen, segle XVIII;
 Torre medieval, s l'nic vestigi que queda de l'antic castell, es tracte d'una torre cilndrica d'estil romnic de 10 metres d'altura i murs de 2,60 m. de gruix, el seu estat s molt ben conservada.
 Monestir de Sant Feliu de Cadins i esglsia d'estil cistercenc dels segles XII - XIII, en l'actualitat el conjunt s un mas de propietat privada.

Bibliografia.
 VALLS, Carles. Diccionari de l'alt Empord. Figueres: Art-3, 1984 189 p. vol. I: ISBN 84 85874 10 2;

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
Lloc web del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empord;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Monestirs de Catalunya. Sant Feliu de Cadins;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16266" title="Comarques Centrals del Pas Valenci" nonfiltered="2344" processed="2325" dbindex="7355">


s una regi del Pas Valenci que comprn les comarques:

 La Costera;
 la Vall d'Albaida;
 La Safor;
 La Marina Alta;
 La Marina Baixa;
 El Comtat;
 L'Alcoi;
 La Canal de Navarrs.


 Poltica .

Aquesta regi no t reconeixement oficial, i es troba dividida entre la provncia de Valncia i la provncia d'Alacant. No obstant a, els alcaldes dels ajuntaments de les capitals i ciutats ms importants de cadascuna d'aquestes comarques crearen el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes a l'any 1999, i acordaren un Pla de Promoci Socioeconmica i d'Ordenaci Territorial de les Comarques Centrals Valencianes.

 Histria . 

Jaume I el Conqueridor pren  Albaida al 1244 i Xtiva al 1248, per la conquesta cristiana no supos la desaparici de la presncia musulmana en la zona, sin que s'hi romangueren fins el segle XVIII. En aquests anys, les Comarques Centrals ja tenien entitat administrativa, com una de les Governacions. De fet, Jaume I denomin el territori que n'hi ha entre el riu Xquer i la lnia Biar-Busot, com el Pas de les Muntanyes o Governaci d'enll lo Riu Xquer.

Al segle XIV i XV aquest territori s respectat per les Governacions Forals sota la denominaci de la Governaci de Xtiva. Durant aquest perode les Comarques Centrals van viure un dels moments ms rellevants de la seua histria grcies a la famlia dels Borja, amb gran influncia al Ducat de Gandia. Fou tan gran el seu poder que aconseguiren situar en el Papat a dos dels seus membres: Calixt III (1455-1458), i Alexandre VI (1492-1503). Aquest esplendor poltic i econmic es va reflectir tamb en les arts amb Ausis March i Joanot Martorell.

A partir del segle XVI comena la decadncia del Regne de Valncia, quan es produeixen les revoltes de camperols la (guerra de les Germanies), i la zona passa a ser perifrica per als interessos de la corona. Amb la desaparici del Regne, la zona es divideix contnuament entre les governacions borbniques primer, i les provncies espanyoles ms endavant.

La divisi provincial liberal 1822-1823 va crear la provncia de Xtiva que abast el territori de la Governaci foral per escindit per a la provncia d'Alacant, L'Alcoi, La Foia de Castalla, el Comtat i la Marina Baixa. Aquest antiga provncia es reparteix entre la de Valncia i la d'Alacant: en un primer moment la lnia divisria seria la Serra Grossa, el 1836 es va desplaar la provncia de Valncia fins a la lnia Mariola-Benicadell-riu Serpis. En 1847 s'estableix la divisi que actualment coneixem.

Els liberals de finals del segle XIX van ser els primers a desenvolupar un projecte polticoeconmic per a les Comarques Centrals. Fruit del seu treball, es realitzaren infraestructures importants per a les relacions intercomarcals com ara: ferrocarril Alcoi-Port de Gandia (hui dia, ja desmantellat), ferrocarril Carcaixent-Gandia-Dnia, la carretera d'Almansa i el Port de Gandia.

No va ser fins als anys 70 del segle XX, amb el procs de recuperaci de les Institucions Valencianes i de l'estat d'Autonomia, quan es plantege de manera oberta la vigncia del fet comarcal i la coordinaci de les comarques a regions que tingueren una coherncia lgica des del punt de vista de la poltica territorial.

Actualment Les Comarques Centrals Valencianes constitueixen un espai, a cavall entre les provncies d'Alacant i Valncia, on les activitats econmiques de la zona estan localitzades en dues rees:

 Litoral: Dnia (Marina Alta), Benidorm (Marina Baixa) i Gandia (la Safor) - Sector serveis i turisme.
 Interior: Ontinyent (Vall d'Albaida), Xtiva (la Costera), Alcoi (l'Alcoi) i Cocentaina (el Comtat). Especialitzaci industrial: txtil, confecci, fusta i joguines.

Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques del Nord del Pas Valenci;
Comarques de l'interior del Pas Valenci;
Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
Comarques del Sud del Pas Valenci;
Regi de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16267" title="Sucre" nonfiltered="2345" processed="2326" dbindex="7356">



Sucre s el nom com que es dna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per tal d'endolcir postres i menjars en general.

El nom sucre s utilitza tamb per a diferents monosacrids i disacrids, que generalment tenen sabor dol, encara que per extensi es refereix a tots els hidrats de carboni. 

El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacrid format per una molcula de glucosa i una de fructosa, que s'obt freqentment de la canya de sucre o de la remolatxa. Cada dia s ms freqent en plats i dolos preparats trobar-se altres sucres diferents, noms glucosa, noms fructosa (per la seua assimilaci ms lenta) o combinats amb edulcorants artificials. Altres sucres sn la galactosa i la lactosa.

El sucre es pot recristallitzar, formant el caramel.

Vegeu tamb.
Sucrera;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16279" title="Crdova" nonfiltered="2346" processed="2327" dbindex="7357">




Crdova (el topnim oficial del qual s Crdoba, en castell) s una ciutat d'Andalusia, capital de la provncia de Crdova, al curs mitj del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura. Compta amb una poblaci de 325.453 habitants, amb la qual cosa s la 12a ciutat d'Espanya i la 3a d'Andalusia (Dades del 2007).

El seu clima s atlntic continental clid, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Crdova s la ciutat espanyola amb la mitjana de temperatures mximes ms alta al juliol i l'agost, amb ms de 36, i els seus rcords sn de 46,6 el 23 de juliol de 1994 i de 46,2 l'1 d'agost de 2003. Les mnimes ms suaus fan que la mitjana es quede per davall de Sevilla, la capital andalusa.

El seu monument ms important s la Mesquita, que data de l'edat mitjana. Tamb hi destaquen el pont rom sobre el Guadalquivir, la torre de la Calahorra, l'Alcsser, la plaa de la Corredera, la Sinagoga, el Cristo de los Faroles i la Calleja de las Flores. El seu centre histric fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 1984, sent ampliat posteriorment l'any 1994.

All van nixer Sneca, Averrois i Maimnides, entre d'altres.

Corduba fou el seu nom rom i fou fundada per Claudi Marcel que hi va establir el seu quarter durant la guerra celtibrica. Poblada per nadius i romans va rebre una colnia romana que fou una de les primers colnies romanes a Hispnia (152 aC). Fou capital del districte de Betria que abraava les terres entre el riu Anas (Guadiana) i el Betis (Guadalquivir). Fou un nus comercial entre el sud de la pennsula i l'est i nord-est, ja que el riu era navegable i permetia els rpids intercanvis.

A la guerra civil entre Csar i Pompeu fou conquerida pel primer desprs de la batalla de Munda, i 22.000 habitants foren executats (45 aC). Fou convertida en capalera d'un convent jurdic de la provncia Btica i residencia del pretor i fou considerada sovint com la capital de provncia. Va portar el sobrenom de Patrcia o Colnia Patrcia (potser pel gran nombre de patricis que hi havia entre els primers colons). Actualment no queda cap resta excepte un edifici anomenat "casa de Sneca".

Des del 715 fou capital del valiat d'Hispnia, desprs emirat i califat (912-1024). A la fi del califat es van originar els anomenats regnes de taifes. Crdova va ser ocupada per Castella el 1236.

A les eleccions municipals del 1979, les primeres democrtiques, en va sser elegit alcalde el comunista Julio Anguita, l'nic alcalde comunista d'una capital de provncia. L'esquerra encara t avui molta fora a la ciutat i la membre d'Esquerra Unida Rosa Aguilar ha substitut Anguita a l'alcaldia.

 Galeria d'imatges .





 Enllaos externs .


Cordobapedia, enciclopedia lliure de Crdova;
Crdoba 24 Portal de Turisme;
Crdoba en 3D - Alberga simulacions de Crdoba en 3D;
Documental sobre Crdoba - Crdoba la sultana;
Judera de Crdoba;
MayoCordobes.es - Portal informatiu i fotogrfic sobre les festes de Maig a Crdoba;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16282" title="2012" nonfiltered="2347" processed="2328" dbindex="7358">

 Esdeveniments .

Pasos Catalans:

Mn:
6 de juny - Trnsit de Venus per davant del Sol.
Del 27 de juliol al 6 d'agost - Londres (Regne Unit): S'hi celebraran els Jocs Olmpics;

 Naixements .

Pasos Catalans:

Mn:Canvi de vibraci del planeta;

 Necrolgiques .

Pasos Catalans:

Mn:

 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;

------

Any d'abans/Any de desprs











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16287" title="Vila-real" nonfiltered="2348" processed="2329" dbindex="7359">


Vila-real s un municipi del Pas Valenci de la Plana Baixa. El darrer cens li assignava 50.626 habitants. s la catorzena poblaci valenciana per nombre d habitants i la tercera al nord de l rea Metropolitana de Valncia, noms superada per Castell i Sagunt. 

Toponmia.

La denominaci tradicional d aquesta ciutat s Vila-real en valenci/catal i Villarreal en castell. Des de la seua fundaci (1274) el mot ms utilitzat en la documentaci era la forma llatina "Villae Regalis" o la valenciana, com s aprecia al llen de la Sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana (1592), on el topnim que acompanya el representant local davant el Regne diu "Vilareal", alternant des de la castellanitzaci iniciada al segle XVI amb la forma "Villarreal" com es pot comprovar en l'abundant documentaci conservada a l'Arxiu Histric de la ciutat i en altres. A partir de la segona meitat del segle XVIII s'empra de manera oficial la forma castellana, mentre que la forma valenciana se mant intacta popularment, pronunciada  Vilarrel , segons afirma Sanchis Guarner.

Al 1938, desprs de la Guerra Civil la Corporaci Municipal acord la forma pseudoerudita de Villarreal de los Infantes, per distingir-la d altres topnims homnims com ara Villarreal de Urrechua o Villarreal de Huerva. Desprs de l oficialitzaci bilinge del topnim  el 1983 durant el govern de l'UCD, bona part de la poblaci recuper la forma Vila-real, tant en la forma parlada com, sobretot, en l escrita.  Al febrer de 2006, l Ajuntament opt de manera unnime per la forma oficial exclusivament en valenci (Vila-real, BOE del 30 de gener del 2007).

 Situaci .
Situada a 8 km de la costa de la mar Mediterrnia, a 7 km al S de Castell de la Plana i a 60 al N de Valncia. El riu Millars fa de lmit amb els municipis d'Almassora i Onda, amb els quals fita pel nord. Per l'oest, limita amb Onda i Betx, al sud amb Nules i les Alqueries i a l'est amb Borriana.

El seu terme fa part de la Plana, comarca natural de la costa valenciana que a efectes estadstics era dividida entre la Plana Alta, al nord del riu Millars, i la Plana Baixa, on es troba Vila-real.

El terme es troba en una secular crulla de camins: del SO al NE el travessen la N-340, l'AP-7, la CV-10 (autovia de la Plana) i el ferrocarril de Valncia a Barcelona, i de l'O al E la CV-20, que ve d'Onda i de l'Alt Millars, i la CV-185, que va a Borriana i al seu port. A ms compta amb camins rurals que van a Borriana (cam del Cedre), la platja de la Pola (camins de Vora Riu i la Mar), Almassora (cam d'Almassora, pel pont del Secanet), Borriol (cam Real, que travessa el Millars prop de l'ermita de Santa Quitria d'Almassora sobre un pont del segle XIII), l Alcora (camins de l Ermita de la Mare de Du de Grcia i Fondo), Onda (camins Vells de Vila-real a Onda i de Castell a Onda), Betx (cam de Betx), Artana (cam de les Voltes) i la Vilavella (cam de la Carretera).

 Nuclis .
El poblament de l actual Vila-real s compacte al voltant del nucli urb, per histricament tingu un nucli dispers, les Alqueries de la Plana, que se segregaren del municipi el 1986. 

Les sis partides histriques del terme de Vila-real (67,7 km2) sn les Solades (NE), el Madrigal (NO), Pinella (O), Carinyena (E), el Pla Red (SO) i el Cap de Terme (SE). Hui dia aquesta darrera configura el terme de les Alqueries (12,6 km2), i el de Vila-real suma per tant els 55,1 km2 restants.

Les Solades i Carinyena es corresponen amb l'horta tradicional, regada per les squies que deriven del Millars. Madrigal, Pinella i el Pla Red es corresponen amb l'antic sec, hui transformat en regadiu grcies a l'aigua de les snies.

En la partida de Madrigal hi ha hagut tradicionalment una zona de cases d'esbarjo (anomenades a Vila-real masets), prop del Termet (zona de l'ermita de la Mare de Du de Grcia) que en els darrers anys s'ha desenvolupat notablement. Hui dia els masets del Madrigal han format una zona urbana ms o menys compacta i unida a la poblaci per la banda del NO, a travs dels camins Vell de Castell a Onda i de l'Ermita.

 Relleu i hidrografia .
Als dos teros occidentals del terme -el sec tradicional (entre els 100 i els 25 m d altitud)-  el relleu est constitut per un enorme glacis Plistocnic que descendeix de les muntanyes interiors (Onda, Betx) i forma un extens mantell de rebles procedent de l'aportaci fluvial que ha generat una crosta de cudols (eliminada artificialment i secularment per les intenses roturacions per antropitzar el territori). Per davall de la crosta del glacis hi ha una potent mantell fretic, procedent de les aiges de pluja de la Serra d Espad que fan cap al subsl de la Plana i que han estat aprofitades mitjanant l'obertura de nombrosos pous (snies) per a la captaci d'aigua per al regadiu. Al ter oriental del terme (per sota dels 25 m) desapareix el mantell de rebles i les terres d horta de l'Holoc afloren amb una mnima pendent fins perdre's a la mar de Borriana.

El glacis descendeix suaument de NO a SE i est tallat en la mateixa direcci pel riu Millars, al nord, els barrancs de l Hospital, Rtils i Espaser (aquests dos son afluents del riu Sec de Betx), al centre, i del riu Sec de Betx prpiament dit, al sud. Tant aquest com el riu Millars presenten depsits de fons de rambla de cudols solts.

 Clima i vegetaci .
El clima es caracteritza pels hiverns temperats (10,5C el gener) i humits i els estius clids i secs (24,5 C l agost). La mitjana de temperatures s de 17C i la de precipitacions de 450 mm anuals, amb mxima pluja a l'octubre (99 mm) i mnima al juliol (7 mm). 

La vegetaci, restringida al llit dels rius i barrancs, s la prpia del domini Querco-Lentiscetum (mquia de carrasca i margall), amb restes de pinades en la zona del Termet, prop de l ermita de la Mare de Du de Grcia.

Histria.
 Abans de Jaume I .
En la contornada de la ciutat sn bastant freqents els testimonis de la cultura eneoltica (Villa Filomena), ibrica i de la dominaci romana. La llarga ocupaci musulmana de la Plana de Borriana va deixar alguna herncia de topnims que encara romanen vius i de petits nuclis rurals dispersos (alqueries) escampats per l'horta.

 poca foral medieval. Fundaci .


No fou per fins el 1274 que, en els ltims anys de la seua vida, el rei Jaume I la fund, en segregar-la del terme de Borriana, la primera gran vila valenciana d origen musulm que havia estat presa i poblada per cristians, el 1233. 

La carta pobla de Vila-real, datada a la ciutat de Valncia a 20 de febrer de 1274, diu aix:

"(...) correspon a reis i prnceps assignar termes certs a les poblacions que funden, i concedir als seus pobladors furs o costums, amb els quals han de viure i ser regits: per aix, Ns, Jaume, per la grcia de Du rei d Arag, de Mallorca i de Valncia, comte de Barcelona i d Urgell, i senyor de Montpeller, per Ns i pels nostres successors, donem i concedim a vosaltres, tots i cadasc dels pobladors de la poblaci de Vila-real, que hem decidit establir en terme de Borriana, termes certs, s a dir, des de la squia Major de Borriana amunt cap a la dita poblaci, i des d enll, aix com afronta amb el terme de Nules, i d all fins a l antigament anomenada Misquitiella, que est cap a Betx, i d all fins al moll del tur cobert, on es talla la pedra, i cap al riu Millars." (traducci del document original en llat al valenci a Vilapdia )
 
Dels vora 115 km2 del terme general de Borriana, prop de 68  els ubicats ms a ponent- configuraren el nou terme de Vila-real, a la qual el rei li atorg els mateixos furs i privilegis que a Borriana, incloent-hi l's de les aiges del riu Millars. Aix ho diu la carta pobla:   en el qual terme (de Vila-real) tingueu s d aiges, i de llenya, i d herbes, i de pedra, i de cal, i de totes les altres coses necessries per a vosaltres o per al vostre s i dels vostres ramats, lliurement i en pau, i en tot a ning tinga fora per fer-vos impediment o perjudici de cap manera.  

El lloc triat per a l emplaament de Vila-real fou un pla en un interfluvi entre el riu Millars i el riu Sec, per bastant allunyat de tots dos per protegir-se de les riuades, i al costat d una important ruta en el cam entre la ciutat de Valncia i Tortosa. L'objecte de la seua fundaci va ser, d'una banda, assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta desprs de l'expulsi dels musulmans i, d'un altre, com denota el seu topnim, enfortir el bra reial, perqu des de la seua creaci va tindre representaci en les Corts i en la Diputaci del General del Regne de Valncia, on va participar molt activament, i va tindre el privilegi d'usar com a propi el pen quadribarrat distintiu d aquest. 

La carta pobla de Vila-real diu que a penes hi havia unes alqueries disseminades pel terme, fet que confirma la voluntat reial de crear una vila preconcebuda i amb un plnol elaborat, de planta rectangular, propi del racionalisme renaixentista avant la lettre. Aquest plnol comptava amb un eix longitudinal de major extensi, corresponent al Cam Reial de Valncia a Tortosa i Barcelona (actual carrer Major) i un altre de transversal, corresponent a l'actual cam d Onda a Borriana que es troben perpendicularment i formen una plaa porticada quadrangular: l'actual plaa de la Vila.

En 1329 canvi els furs d'Arag, amb els que es va fundar, pels furs del Regne de Valncia, i se li reconegueren i augmentaren els privilegis. En 1379 Vila-real reunia la notable xifra de 590 focs, ms de 2.500 habitants, amb la que el seu recinte murallat ja s'havia completat, i comenaven a crixer els ravals: el Valncia, on es van installar els artesans, i el de Castell, on residia l'escassa poblaci mudjar.

El segle XV s un perode de regressi demogrfica i econmica. Les caresties i les epidmies, especialment la pesta negra, feren estralls en la poblaci, que descend de manera notable. El 1427 sumava 475 vens i el 1499 noms 290.

 poca foral moderna. Expansi agrcola .
El segle XVI i sobretot el XVII foren d auge econmic. Entre 1556 i 1675 s'ampli l'horta tradicional regada per la Squia Major, separada desprs de passar a prop la vila entre la Squia Sobirana i la Squia Jussana, i altra menor anomenada la Sequiola, fins a les prop de 2.500 ha que la conformen. Els cultius que hi predominaven eren hortalisses i cereals per a l'autoconsum i el cultiu comercial del cnem. A ms hom va rompre la major part del sec tradicional, on es van plantar sobretot oliveres i vinya, per tamb garroferes i moreres. 

El 1510 hi havia 328 vens, per els conflictes amb els moriscos dels senyorius vens i la participaci curta per molt activa a favor de les Germanies, van impedir el desenvolupament demogrfic, de manera que el 1565 noms hi havia 327 vens, menys d'1.500 habitants. 

Des del punt de vista cultural el XVI s un segle de progrs, per tal com, d una banda, l'humanista local i catedrtic de gramtica de la Universitat de Valncia Francesc Joan Mas fou l'ltim editor valenci de les obres d'Erasme i, de l altra, el Consell municipal contract els serveis de Paolo de San Leocadio perqu pintara el retaule de Sant Jaume que es troba a l'esglsia arxiprestal, i va encarregar el traat del plnol de la vila al cronista borrianenc Rafael Mart de Viciana. 

 Cal destacar tamb que el 1592 va morir al convent del Roser el frare alcantar Pasqual Baylon, el sepulcre del qual en la ciutat fou un focus de forta influncia religiosa, especialment desprs que s'hi construra el 1681 sota el reial patronatge de Carles II la capella barroca de la baslica de Sant Pasqual, cremada el 1936. 

Vila-real va deixar sentir la seua veu tamb en les Corts Valencianes amb l'activitat exercida pel notari Jeroni Marc Mascarell. Aquest apogeu econmic es va traduir en un augment de la poblaci, que va arribar a 459 vens en 1609, moment de l'expulsi morisca, que prcticament no li va afectar, perqu en 1646 sumava 474 vens i 527 el 1692.

 De 1700 a 1850. Primeres manufactures .
 Prou greus per a la poblaci van ser els efectes de la Guerra de Successi. El 12 de gener de 1706 les tropes borbniques de Felip V, comandades pel comte de les Torres de Alcorrn que des de Sant Mateu pretenien arribar a Valncia, ocupada per les tropes de Joan Baptista Basset, davant la resistncia presentada al seu pas per un grup de vens partidaris de l'arxiduc Carles d'ustria que els varen atacar des de les murades, en contra de la decisi del Consell de la Vila que intent prudentment mantenir-se al marge del conflicte, van assaltar Vila-real, en un combat que va provocar quasi 500 morts entre els combatents dels dos bndols i l'incendi d'alguns edificis particulars, en especial les escrivanies notarials i cases dels prohoms locals partidaris del rei Felip de Borb, com ara la famlia dels Mundina, al carrer Major de la vila. 

A pesar del trgic inici, les reformes iniciades al segle XVIII varen afavorir un gran creixement social i econmic, perqu la poblaci de Vila-real va assolir 1.500 vens el 1795, uns 7.000 habitants. Aquesta rpida expansi es degu a la consolidaci del cultiu, manufactura i comer de la seda i el cnem. Grcies a certs comerciants, alguns dels quals d'origen francs com ara Sichet i Sarthou, Vila-real es va convertir en un gran centre de distribuci de productes al detall en el mercat espanyol. 

El creixement econmic es va reflectir en la construcci de l'esglsia parroquial de Sant Jaume, de grans dimensions i importants obres pictriques, construda entre 1752 i 1779 en estil barroc i rematada amb ornaments neoclssics, la construcci del Pont Nou sobre el Millars, obra de Bartomeu Ribelles, la de la capella barroca a l'Hospital de la vila, unes noves Cases Consistorials, el desenvolupament de l'Ermitori de la Mare de Du de Grcia i altres diverses construccions. En un dels cantons de l'esglsia parroquial es troba la torre campanar, bastida al 1682 i de forma octogonal.

El segle XIX, oscillant entre el liberalisme i el conservadorisme, es va caracteritzar a Vila-real pels motins de carcter poltic, la invasi napolenica (1808-1814) en la qual els vila-realencs varen participar en una heroica defensa al pont del Millars, les conspiracions liberals o realistes, la repressi absolutista i les guerres carlines, durant les quals pateix successius atacs i incendis.

 De 1850 a 1950. La taronja .
Durant la segona meitat del XIX l'economia va prosperar notablement. De 1839 a 1843 es van iniciar les primeres plantacions regulars de tarongers, i grcies a personatges com Jos Polo de Bernab i Borrs, a partir de 1856 es van millorar les tcniques de cultiu, explotaci i comer de la taronja, fet que li don un gran impuls econmic a la ciutat. El 1857 la poblaci superava els 10.000 hb. El cultiu del taronger va transformar l'horta tradicional, primer, i ja en el segle XX el sec, que es va convertir en regadiu en excavar-hi pous per extraure l'aigua de reg. 

La segona meitat del XIX fou un perode d'assentament del capitalisme agrcola en qu es va forjar un nombrs grup de comerciants emprenedors preocupats per millorar el comer exterior i finanar la indstria auxiliar de la taronja. A pesar de les epidmies de clera de 1854, 1865 i 1886, Vila-real sumava 12.000 hb en 1887 i 15.000 el 1910.


La Primera Guerra Mundial fou un perode de crisi per a l'agricultura, per tal com es van tallar els enviaments de taronges cap a Europa. Durant els anys 1920 i 1930 hi va haver una lleugera recuperaci, i una part de la indstria local s'havia especialitzat en la producci de bombes per a l'elevaci i captaci d'aiges, en plena transformaci del sec. 

Desprs de la Guerra Civil la poblaci es mantingu estancada en 17.000 habitants durant els durs anys de postguerra. El 1950 el motor de l'economia local continuava sent el cultiu i comercialitzaci de la taronja, i la principal indstria local era la fabricaci industrial de motocultors i cavadores de dimensi reduda, a banda d'alguna que altra empresa txtil. 


 De 1950 fins avui. La indstria cermica . 
La gelada de 1956, que arrun molts comerciants i llauradors, fu reflexionar els empresaris locals que decidiren invertir en un nou sector diferent de la taronja: la indstria cermica, i ms concretament la del taulell,  s, la rajola de Valncia. El mateix 1956 es va fundar la primera empresa cermica, i de llavors en el nombre de fbriques no ha deixat d'incrementar-se'n pertot arreu del terme.
 
La proximitat a una zona de gran tradici taulellera com Onda va facilitar sens dubte el naixement de la indstria cermica durant les dcades de 1950 i 1960, ja que els inversors locals van considerar aquest subsector com un negoci relativament segur, ats que en tenien referncies abundants. Per aquest venat no sols va resultar determinant com a factor d'imitaci: tamb va servir per a reclutar tcnics especialistes en la gesti i producci procedents d'Onda, als quals els accionistes vila-realencs confiaven la part tcnica. 

La principal font de finanament de la indstria taulellera a Vila-real va ser l'estalvi derivat de l'agricultura: diners acumulats per comerciants i terratinents locals a partir d'excedents i especulacions en l'exportaci de taronges, al qual es van unir notables masses d'estalvis de particulars. D'altra banda, l'esperit emprenedor dels vila-realencs de mitjan segle XX, forjat durant ms d'un segle al voltant del comer i de la indstria citrcoles, va influir decisivament en l'xit de la indstria cermica taulellera local.

El taulell ha estat dels anys 60 en el gran motor de l'economia vila-realenca. Grcies a l'impuls d'aquesta indstria la ciutat ha crescut rpidament, arribant a 21.000 habitants el 1960 i a 30.000 en 1970. Hi van vindre atrets per aquesta indstria milers d'immigrants del rerepas (Alt Millars, els Ports, el Maestrat, sud d'Arag), per tamb de la Manxa i d'Andalusia.

Durant les dcades de 1970 i 1980 el creixement es va alentir lleugerament per causa de la crisi econmica internacional, que provoc un estancament de la producci citrcola i cermica. El 1981 s'arribava a vora 35.000 habitants i el 1991 a prop de 38.000. 

Fruit de la nova embranzida econmica dels 1990 i del que portem del segle XXI, grcies a un desenvolupament industrial sense precedents del taulell i indstries auxiliars, la ciutat ha tornar a crixer a gran velocitat. El 2001 superava els 42.000 habitants i a hores d'ara ja s'acosta als 50.000, dels quals vora el 10% son estrangers, sobretot de Romania i magrebins.


 1 Entre el cens de 1991 i l'anterior, minva la poblaci perqu s'independitza les Alqueries (3.625 hab. el 1991).


Evoluci urbana.
Vila-real s un dels municipis de la Plana  juntament amb Castell, Nules, Almenara i Almassora- que, a partir d un recinte medieval geomtric i en escaquer, ha desenvolupat la trama urbana en quadrcula d una manera ms o menys aproximada. 

Creat de nova planta el 1274 pel rei Jaume I, noms dos anys abans de la seua mort, en el disseny del plnol de la vila hom veu les mans d un expert urbanista, que disseny una rectangle perfecte tallat per quadrcules perfectes, tal com algunes dcades desprs aconsellava Francesc Eiximenis: amb quatre portes, una cap al nord (portal de Castell, al final de l actual carrer Major de Sant Jaume), una cap a ponent (portal d Onda, al costat del qual s'obria l'esplanada de celebraci de la fira anual), una cap a migjorn (portal de Valncia, al final de l actual carrer Major de Sant Domnec) i una cap a llevant (portal de Borriana, al final de l'antic cam de Borriana). Successivament varen ser oberts altres portals, com el d'Enmig, o el de la Sang (al costat de la vella jueria).



Cadascun dels angles que tancaven el recinte rectangular estava coronat per una torre: al SO la de Martorell, al NO la d Alcover, al NE la d en Folch Miquel i al SE la Torre Motxa, que encara es conserva parcialment, i que, junt amb un tros de la part oriental de la murada (a l avinguda anomenada precisament de la "Mur"), dins la "Casa de l Oli" on es troba l'Arxiu Histric Municipal, s l nic testimoni extern que resta d aquell llen rectangular que durant segles envolt la ciutat, fent que bona part ha quedat integrat a l'interior de les edificacions que l'envolten.

El carrer Major s l eix longitudinal de l'antiga vila, travessat perpendicularment pels carrers del Comte d'Albai i el de Ramon y Cajal (camins d Onda i de Borriana, respectivament); a la confluncia dels dos eixos principals  es forma una plaa porxada quadrangular, la plaa de la Vila, lamentablement mutilada el 1966 en un dels seus angles (SE) per tal d edificar l actual plaa Major.
 
Durant el segle XIV ja s havien format dos ravals: al sud de la vila, el de Santa Llcia (hui del Carme), i al nord el de Castell (hui de Sant Pasqual). Posteriorment, fins al segle XIX, el creixement es concentr sobretot cap a ponent, al voltant del raval d Onda (segle XVII), mentre que l alt valor agrari de les terres que hi havia a llevant impedia el desenvolupament urb per aquesta banda. La ciutat s ordenava d una manera ms o menys regular i en quadrcula llevat de la zona NO, on el cam Reial trencava en diagonal l escaquer del plnol. 

Fins a mitjan segle XX la ciutat segu desenvolupant-se principalment a ponent i depass mpliament l'antiga carretera N-340 i assol fins i tot el carrer del Calvari; cap al sud la ciutat tamb conegu un creixement important, ms enll del Barranquet (barranc de l'Hospital o de Santa Llcia), a l altra banda del qual es form a finals del XIX el barri anomenat de Mislata (o de Valncia).

El traat del ferrocarril de via estreta, anomenat popularment la "Panderola", es va sobreimposar al plnol: procedent de Castell circulava pel llit del vell barranc de Santa Llcia una vegada que va ser reomplit parcialment i a l altura del carrer Sant Joaquim girava a ponent, per buscar l actual plaa del Llaurador i girar novament pel carrer del Comte de Ribagora, fins arribar a l estaci de la Panderola (actual parc homnim). Des d all un ramal s enfilava a ponent cap a Onda, i un altre cap al S-SE, buscant Borriana. Aquest darrer traat de la Panderola va condicionar la formaci de dues grans avingudes al S i SO de la ciutat: les d Alemanya i d'Itlia. 

Mes enll dl recorregut de la Panderola es van formar a partir de mitjan segle XX alguns barris segregats de la resta de la poblaci, sovint enmig de les fbriques, i sempre seguint camins rurals com ara el de la Carretera, el d'Artana, el de Betx, el de les Voltes o la Senda de Pescadors.

Calgu esperar a la segona meitat del segle XX present perqu Vila-real comenara a desenvolupar-se cap a llevant, al voltant de dos eixos: el cam o avinguda del Cedre i el cam o passeig de l Estaci. s entre l avinguda de la Mur, a l est de la vila medieval, i el ferrocarril, lmit oriental del casc urb, que ms s ha construt dels anys seixanta en, principalment en altura. Tamb cap al N-NE, al voltant de l avinguda de Francesc Trrega s ha edificat molt dels anys 1980 en, sempre en altura. 

En l actualitat Vila-real continua el seu desenvolupament urb en forma d escaquer, especialment cap al nord i l est, on els carrers ja sn construts i a poc a poc van sent edificats. En l ltima dcada s ha obert un nou eix viari -l'avinguda de Frana- parallel al ferrocarril, que travessa la poblaci de N a S. i forma un vial perimetral enllaant amb les avingudes de Frana i Itlia, aix com les noves de Grcia i de Portugal. A ponent d'aquesta avinguda la ciutat est compactant-se, ja no necessriament en altura, sin tamb en habitatges unifamiliars.

 Economia .
 Agricultura. Monocultiu citrcola .
L'economia de Vila-real ha sigut de predomini agrari fins als anys 1960, quan s assoliren les 5.100 hectrees de cultiu. De llavors en l expansi urbanoindustrial s ha desenvolupat en detriment del sl agrcola, que el 2006 era de menys de 3.300 ha. En l'actualitat, un 60% del terme continua sent agrcola, en un 99% dedicat als ctrics i, doncs, en regadiu. Destaca poderosament el cultiu del mandariner (85% del total), millor adaptat al sl i el microclima de la Plana, i ms rendible que el taronger prpiament dit.

La major part dels magatzems de manipulaci i exportaci de ctrics es trobaven a l'oest, junt a l'estaci del tren de via estreta (la Panderola), i a l'est, a l'entorn a l'estaci de ferrocarril, destacant entre ells el modernista i recentment remodelat magatzem de Toms Cabrera, que com molts altres magatzems, ha tancat durant les ltimes dcades per la crisi estructural que pateix la citrcultura. 




 L'horta. El Millars .
L'origen del regadiu vila-realenc s molt antic, probablement musulm (terme general de Borriana), encara que la primera regulaci de les aiges del Millars es remunta a 1346, quan el Comte de Ribagora Pere d'Arag va determinar l'actual base jurdica de repartiment que establia que quan l'aigua fora escassa es farien 60 files o parts, de les quals 14 correspondrien al terme de Vila-real. 

Durant el XVI i XVII es va ampliar el regadiu fins a les prop de 2.500 hi ha que conformen l'horta histrica, on predominaven les hortalisses i cereals per a autoconsum i el cultiu comercial del cnem fins mitjan del XIX. Cap al 1850 es va iniciar l'auge comercial citrcola i Vila-real va ser  juntament amb Borriana, Carcaixent i Alzira- un dels primers pobles valencians que va realitzar plantacions de taronges a gran escala, que en 1860 ja ocupaven un 9% de l horta, en 1882 ms del 60% i quasi el 90% en 1907. Al llarg del segle XX i llevat de perodes de carestia com la guerra i la postguerra, el taronger ha tingut carcter de monocultiu en l'horta vila-realenca, si b cal mencionar que entre el 1960 i el 1980 el cultiu de bajoques era notable i el clebre mercat "de les bajoques" a la plaa de Sant Ferran va ser referncia a escala espanyola fins que aquest cultiu perd la seua rendibilitat i s abandon.

 El sec. Les snies .
Pel que fa al sec, durant el XVI i el XVII es van rompre moltes fanecades per plantar-hi oliveres, vinyes, moreres i garroferes, cultius que hi van predominar fins a la primeria del XX, quan comen la transformaci al regadiu. Vila-real fou el primer poble de la Plana que la inici grcies a la perforaci del sl a gran profunditat a la cerca d'aigua i a la creaci d'una xarxa de canalitzaci de reg i de camins delimitats per ribassos (parets fetes amb la pedra que s extreia per fer el pou). Durant les primeres dcades el procs de transformaci era manual, noms ajudats de la dinamita quan la penya es resistia, i en homenatge a aquest esfor sobrehum Vicent Llorens Poy escolp el monument que presideix la plaa del Llaurador, on un grup d'agricultors mouen una gran roca. El primer pou es va obrir en 1898 i va ser batejat amb el nom de Snia "dels Atrevits", per la gosadia que van tindre els seus executors, que van haver d'excavar fins a 65 de profunditat per a trobar aigua. En 1912 ja s'havien obert 38 pous que elevaven l'aigua de la capa fretica per mitj de l's de mquines de vapor i regaven ja 723 ha., quasi 1/5 del sec tradicional. Es van crear nombroses societats per a l'obertura de nous pous, i per facilitar els prstecs i canalitzar els estalvis el 1919 es fund la Caixa Rural. 

 Indstria auxiliar de la taronja .
Poc abans de la Guerra Civil unes 2.000 ha de sec ja s'havia transformat, i una part de la indstria local s'havia especialitzat en la producci de bombes per a l'elevaci i captaci d'aiges. L'obertura de pous es va reprendre desprs de la postguerra i en la dcada de 1960 quasi tot el sec s'havia transformat en tarongerar. Hui el nombre de pous o snies sobrepassa el centenar, tots electrificats, i amb cabals que reguen els camps a travs de minsculs conductes anomenats reguers. 

A mitjan segle XX tota l'economia local encara girava al voltant del cultiu i comercialitzaci de la taronja, aconseguint la seua indstria auxiliar un alt grau d'especialitzaci a partir de 1950, amb la fabricaci industrial de motocultors i cavadores de dimensi reduda, adaptades als horts de tarongers locals i comarcals, on l'espai entre arbres s mnim. 

 Estructura agrria .
Encara que hui el pes econmic de la citricultura ha disminut notablement, encara hi ha diverses empreses de manipulaci i exportaci de ctrics de grandria notable, el 2001 prop d'un miler d'ocupats es dedicaven a la producci agrcola (5% de la poblaci activa). La propietat de la terra a Vila-real est molt compartimentada, perqu de les vora 3.000 explotacions agrries, 2.850 no superen les cinc hectrees. No hi ha terres en arrendament i, per tant, els camps es treballen en rgim de propietat, encara que els seus propietaris rarament es dediquen en exclusivitat a esta tasca; normalment preferixen altres activitats ms lucratives i les tasques del camp les deleguen en empleats agraris o les realitzen com a activitat secundria, a temps parcial.

 Indstria. El taulell .
 Empori cermic dins la Uni Europea .
Segons el Cens de 2001, la indstria era el principal sector d'activitat amb prop de 8.500 empleats, un 43,8% de la poblaci activa. La posici central de Vila-real dins de la Plana ha beneficiat la seua actual aglomeraci industrial. No obstant aix, aquesta no haguera estat possible sense la notable tradici i esperit empresarial dels locals.

Segons l'INSS, a l inici de la dcada del 2000 Vila-real sumava 9.388 empleats industrials, quasi tants com Castell (9.631), a pesar que la capital de la Plana la triplica en poblaci. La major part dels treballadors sn de la cermica taulellera i auxiliars (qumica, maquinria, expositors de fusta, etc.) per tamb hi ha dedicats a la fabricaci de components d'autombils, paper, gneres de punt i altres branques industrials.

Segons l'INSS Vila-real era el municipi d'Espanya amb ms empleats en el sector industrial 26 (CNAE), el de fabricaci d altres productes minerals no metllics (bsicament productes cermics), amb 5.334 empleats, per davant de l'Alcora (4.993) i Onda (4.251). Aquestes tres localitats valencianes, juntament amb les emilianes de Fiorano i Sassuolo sn les lders en producci taulellera a escala europea.

 Origen de la indstria taulellera .
La primera indstria del taulellet no es va installar a Vila-real fins a 1956, en una conjuntura econmica completament monopolitzada per la taronja fins aquell moment. El factor desencadenant de la industrialitzaci taulellera va ser la gelada de 1956, que va provocar el tancament de molts comeros citrcoles i va portar als principals terratinents de Vila-real a diversificar l'economia local. 
 
La proximitat a una zona de gran tradici taulellera com Onda va facilitar sens dubte el naixement d'aquesta indstria, ja que els inversors locals van considerar aquest subsector com un negoci relativament segur, ats que en tenien referncies abundants. Per aquest venat no sols va resultar determinant com a factor d'imitaci: tamb va servir per a reclutar tcnics especialistes en la gesti i producci procedents d'Onda, als quals els accionistes vila-realencs confiaven la part tcnica.

La principal font de finanament de la indstria taulellera a Vila-real va ser l'estalvi derivat de l'agricultura: diners acumulats per comerciants i terratinents locals a partir d'excedents i especulacions en l'exportaci de taronges, al qual es van unir notables masses d'estalvis de particulars. D'altra banda, l'esperit emprenedor dels vila-realencs de mitjan segle XX, forjat durant ms d'un segle al voltant del comer i de la indstria citrcoles, va influir decisivament en l'xit de la indstria cermica taulellera local.

 Empreses de gran dimensions .
Del 1956 en no ha deixat d'incrementar-se el nombre de fbriques, sobretot a partir de la dcada de 1980, quan la bicocci cermica fou substituda per la monococci, i de 1990, quan la producci del taulell de la Plana es va triplicar i l'exportaci es va quintuplicar.

Vila-real compta hui amb algunes de les majors fbriques de taulells d'Espanya, una de les quals supera el miler d'empleats, i tres ms el mig miler. Entre les indstries auxiliars cermiques hi destaquen les de decoraci cermica al tercer foc, les de frites i esmalts cermics, les d'expositors per a cermica, les de banys, hidromassatges i saunes i les de maquinria cermica.

 Construcci i serveis.


La construcci, en auge durant l'ltima dcada, segons el cens de 2001 reunia a ms de 1.800 actius, un 9,4% del total.

Els serveis concentraven ms de 8.000 empleats, un 41,7%. En aquest grup destaca el comer, amb quasi 3.000 empleats. Vila-real s'ha convertit en els ltims anys en la capital comercial de la Plana al sud del Millars o Plana Baixa. Desprs del comer se situen a molta distncia els empleats en educaci, serveis empresarials, sanitat i assistncia social, transport i hoteleria. 

Cal ressenyar que en els ltims anys s'ha desenvolupat una important concentraci terciria que dna servei a tota la Plana al sud del Millars i a la Serra d'Espad, i inclou un gran centre comercial, diversos hipermercats i botigues especialitzades, cines, hotels, cinc centres d'educaci secundria, seu provincial de la Universitat Nacional d'Ensenyament a Distncia, i l'Hospital de la Plana, que dna servei als habitants de la Plana Baixa.

 Poltica i administraci .










Fires i festes.
Celebra festes patronals la setmana del 17 de maig (Sant Pasqual Baylon) i la que segueix al primer diumenge de setembre (Mare de Du de Grcia). La fira d'origen medieval, que se celebrava al mes de novembre durant quinze dies perdura ara traslladada al mes de maig durant les festes patronals de sant Pasqual Baylon, aix com en el mercat popular del darrer diumenge de novembre popularment conegut com "fireta de santa Caterina". Tamb al mes de febrer recorda amb un seguit d'actes socials i culturals el fet del seu origen i fundaci.

Atractius turstics.
 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Sang (Avinguda de la Mur) Del segle XVI. Noms resta la faana, construda sobre solars de cases habitades per jueus i de la que es mant l'arc de mig punt amb alguns motius de la Passi. ;

 Ermita de la Mare de Du de Grcia (el termet). s un edifici molt representatiu de l'arquitectura popular mediterrnia que alberga un gabinet d'arqueologia, una mostra de taulells medievals, renaixentistes i barrocs i un museu etnolgic. s interessant, per la decoraci barroca, l oratori que guarda la imatge de la Patrona. L actual ermita es comen en el segle XVI i desprs han tingut nombroses modificacions i ampliacions. ;

 Convent del Carme (Raval de Carme). Hui parrquia i seu d'una comunitat franciscana. Compta amb un claustre manierista de mitjan segle XVII. ;

 Esglsia Arxiprestal de Sant Jaume(Carrer Sant Roc). Monumental esglsia dedicada a Sant Jaume, primer patr local i nom del fundador de la vila. Construda entre 1752 i 1779 amb planta de tradici barroc i revestida d ornamentaci neoclssica. Consta de tres mplies naus d igual alria. Les capelles laterals, situades entre els contraforts, es cobreixen amb volta d'aresta i les naus amb volta de can. En el creuer s'ala una cpula sobre tambor. El campanar octogonal fou erigit el 1682, quan encara hi havia l'antiga esglsia medieval. L'ornamentaci de les petxines de la cpula amb temes del martiri de Sant Jaume s obra del pintor Josep Vergara de final del XVIII, qui va fer tamb els frescos de la capella de la Comuni. Des de novembre del 2007 es troba tancada al culte, a causa d'una intensa restauraci, desprs de la qual acollir la mostra d'art religis "La llum de les imatges", el 2008.
 
 Baslica de Sant Pasqual Baylon (Raval de Sant Pasqual).  Guarda les restes del sant, en el centre de la capella, dins un sarcfag de granit fosc sobre el qual descansa la imatge jacent de Sant Pasqual, d argent, obra de Vicent Llorens Poy. Darrere de la capella es troba la cel la on va morir, amb un retaule de catorze metres de cinquanta figures, esculpides en alt relleu, on es representen escenes i personatges relacionats amb Sant Pasqual i l'Eucaristia. Els escuts de Carles II i Joan Carles I, en la predella, simbolitzen el Patronat Reial. El temple actual s de recent construcci ja que l'anterior, magnfic testimoni del barroc valenci, va ser destrut en la Guerra Civil.
 
 Capella del Crist de l'Hospital (Carrer de l Hospital), darrer vestigi de l hospital concedit pel rei en Jaume a la vila, amb interessant decoraci barroca. Erigida en el primer ter del XVIII, consta d una sola nau amb volta de can. El presbiteri est decorat amb talles d ngels, garlandes i medallons daurats, i conserva una cpia de l antic crucifix hospitalari, de gran valor sentimental. L edifici que hui l alberga  monestir de religioses dominicanes, amb una notable col lecci pictrica.

 Monuments civils .
 Plaa de la Vila. Data del perode fundacional. Plaa porticada enmig de la vila de la qual noms es conserven tres costats, dos del quals amb porxes medievals.

 Murades. Romanen el llen de l'anomenada Casa de l'Oli (avinguda de la Murada), amb una sala gtica, i l'angle corresponent a la "torre Motxa" (avinguda de la Murada), reedificada cap a 1424 i restaurada en profunditat en 1988, i que s l'ltima resta dels baluards de defensa de la vila.

 Pont Nou sobre el Millars (N-340). Construt de 1784 a 1790, sota la direcci de Bartomeu Ribelles. Un dels millors representants del neoclassicisme valenci, relacionat amb l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles. Amb tretze arcs de nou metres i mig de llum i deu d'amplria, fet tot de pedra de Borriol. Cada tram est dividit per cubculs semicirculars. Decoraci sbria i clssica. Separant els arcs de l'mpit corre un motlura sobre mnsules. El 1952 fou ampliat fins els quasi 17 metres d'amplria actual per a servir de suport a la N-340, fou declarat B d'Inters Cultural (BIC) en octubre del 2000. ;

 Pont de Santa Quitria sobre el Millars (cam Reial). Del segle XIII, i construt per concessi del rei Jaume I a Pere Dahera.

 Squia de les Argamasses (el Termet). El traat d aquesta squia d origen rom es mant encara a trams. Des de la Mare de Du de Grcia eixint, la senda s'endinsa avall vora Millars de cam a Santa Quitria. Ac i all, hom descobreix ara un perfil insinuat, ara un fragment de mur, que revelen el pas antic de les aiges per aquell indret. Per el tram ms espectacular aguaita des de dins del pantanet de Santa Quitria. All, la squia ja ha guanyat altura i s'enlaira al cim d'uns murs escalonats d'argamassa que li donen el nom. L'obra original fou realitzada en poca romana, per proveir d aigua l'Horta. La squia de les Argamasses ha estat en ple s fins l'any 1869. Aquesta utilitzaci continuada durant dneu segles ha provocat que l'obra presente hui aportacions d'poques distintes, sobretot pel que fa a la maoneria. Tot i aix, les excavacions fetes en la roca no han patit cap modificaci des que foren practicades en poca romana.

 Squia del Diable i els Arquets (Barranc de Rtils). Nom popular d un aqeducte fet amb la intenci que la squia del Diable salvara el barranc de Rtils i continuara fins a prop de Sagunt. Hui, dels tres ulls que antigament configuraren l'obra, ja noms en resten dos. Per damunt dels arcs discorre encara perfectament visible un tram de vora uns trenta metres d'all que fa temps fou la squia del Diable.

 Casa de Polo (carrer de Polo de Bernab). Alqueria construda per la famlia Polo de Bernab en el segle XIX, rehabilitada i adquirida per l'Ajuntament com a patrimoni municipal. Actual seu del Museu de la Ciutat, dedicat al guitarrista Francesc Trrega, l'escultor Josep Ortells i als pintors Gimeno Barn, Fernando Bosch i Jos Gumbau. ;

 Gran Casino (carrer Major de Sant Jaume). Obra de 1910, d estil neobarroc, relacionat amb el Casino de Mrcia de 1902. Cal destacar tamb els edificis, tamb al mateix carrer, que alberguen el Casino Carl i la Caixa de Valncia, ara Bancaixa, aix com l'antic casalot dels Mundina, actualment seu de la Universitat Popular Municipal.

 Altres llocs d'inters.
 El Termet. Paratge natural a les vores del riu Millars a 2 km. de la ciutat. Tot l'espai natural que cenyix la revolta del riu Millars entorn del promontori de l'Ermita de la Mare de Du de Grcia ha estat des del perode medieval propietat del municipi i utilitzat amb distintes aplicacions. Hui, cobert de fronds arbratge, s un focus d'afluncia de visitants durant tot l any, b per motius devocionals, com educatius, esportius, o pel contacte amb la natura. El bosc superior alberga la seu del Centre d'Educaci Ambiental "El Termet", on els estudiants valencians i de fora estudien el medi natural. Compta amb espais per a la prctica esportiva, notablement la piscina olmpica, i amb restaurant i cafeteries. El recorregut per vora del riu, el passeig "Botnic Calduch", notablement afectat per les riuades, s ara objecte de plans de millora per recuperar-lo.
 Les Goles del Millars. Paisatge protegit.

 Esports .
El Vila-real Club de Futbol, que juga a l'estadi d'El Madrigal.

El trinquet municipal duu el nom de Trinquet Salvador Sagols en homenatge al pilotari Salvador Sagols Gavarri . Un altre destacat jugador de pilota valenciana ha sigut Mezquita, Jos Jorge Mezquita Garca.

 Personatges destacats .
Entre els personatges destacats fills de Vila-real cal citar:

 Rafael Beltrn Moner, compositor;
 Juan Bautista Bono Boix, director general d'Aviaci Civil;
 Fernando Bosch Tortajada,pintor i dissenyador grfic.
 Francisco Broch Llop, lingista i escultor.
 Manuel Eixea Vilar, militar antifeixista.
 Alejandro Font de Mora Turn, poltic.
 Francesc Gimeno Barn, pintor.
 Vicent Llorens Poy, pintor i escultor;
 Francesc Joan Mas, erudit del segle XVI;
 Diego Mas i Mas, filsof, metafsic.
 Josep Jordi Mezquita Garca, Mezquita, pilotari.
 Josep Pasqual Ortells Lpez, escultor.
 Salvador Sagols Gavarri, pilotari.
 Carles Sarthou Carreres, historiador.
 Francesc Trrega i Eixea, guitarrista.
 Yurema Requena, nadadora.

Entre els personatges destacats lligats a Vila-real, no nascuts a la ciutat, cal citar:

 Pasqual Baylon Yubera, sant patr.
 Vicent Enrique i Tarancn, eclesistic.
 Rafael Mart de Viciana, historiador.
 Josep Polo de Bernab i Borrs, poltic.

Referncies.


 Bibliografia.
 "Datos para la Historia de Villarreal", Jos Maria Doate Sebasti, 6 volums.
 "Efemrides de Vila-real, cronologia histrica", Jacinto Heredia Robres, 2006.
 "Els carrers de Vila-real", Jacinto Heredia Robres, 2007.
 "El repartiment de Villarreal y Burriana", P. Ramn de Mara.
 "Vila-real, ciutat industrial", Joan Carles Membrado i Tena, 1995.
 "La indstria cermica de la Plana de Castell", Joan Carles Membrado i Tena, 2001.
 "El modelo de localizacin industrial de Weber y Alonso aplicado a la actividad azulejera: el caso de Vila-real", Emili Obiol Menero, 1985.
 "Geografa urbana y del poblamiento en la Plana de Castell", Vicent Ortells Chabrera, 1987.
 "Solar y Hbitat: el medio fsico en la construccin de los ncleos castellonenses", Vicent Ortells Chabrera, 1992.

 Enllaos externs .


 Enlla a la Vilapdia de Vila-real;
 Web amb tota la informaci local.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16291" title="Socarrats" nonfiltered="2349" processed="2330" dbindex="7360">

Per socarrats s com es coneixen popularment els vens i naturals de Xtiva (La Costera), per haver estat cremada durant la Guerra de Successi. De fet, a Xtiva tenen un retrat de Felip V penjat al revs al Museu de l'Almod. Darrerament, per, aquest malnom ha comenat ha fer-se servir per fer referncia a tots els pobles que patiren la repressi borbnica i, per extensi a tots els catalans. Aix a banda de les Associacions Colla la Socarrada de dolainers de Xtiva, o la Colla Castellera Socarrats tamb de Xtiva. Han surgit diferents associacions com l'Associaci Cultural Socarrats de Vila-real.

Tamb recentment, s'ha proposat l'agermanament de Xtiva i Lleida, les dues ciutats ms importants dels Pasos Catalans que foren incendiades .

Llista de poblacions dels Pasos Catalans incendiades per les tropes borbniques.
1706?,incendi de Quart de Poblet.
9 de gener de 1706, en alar el setge de Sant Mateu i retirar-se, el Comte de las Torres provoca diversos incendis. ;
12 de gener de 1706, incendi a Vila-real de diversos edificis, provocats pels partidaris austracistes, sobre tot les escrivanies notarials i cases de prohoms locals fidels al rei Felip V, com ara la famlia dels Mundina.
1706, abril,incendi del Raval d'Ares del Maestrat.
17 de juny de 1707, dies desprs del setge de Xtiva, comena l'incendi i extermini de Xtiva, capital de la Governaci dell de Xquer, i segona ciutat del Regne de Valncia, a la qual se li canviara el nom per Nueva Colonia de San Felipe.
12 de novembre de 1707, acaba el setge de Lleida durant el qual es crema part de la ciutat. ;
27 de novembre de 1707, incendi i saqueig sistemtic d'Ares del Maestrat.
3 d'agost de 1713, incendi de Sallent. ;
29 d agost de 1713, incendi de Terrassa. ;
3 de setembre 1713 Incendi de Manresa. ;
3 de setembre de 1713, incendi, novament, de Terrassa;
3 de setembre de 1713, incendi de Les Salelles. ;
14 de gener de 1714, incendi de Torell.
14 de gener 1714, incendi de Sant Quint de Mediona. ;
14 de gener de 1714, incendi de Prats de Lluans. ;
14 de gener de 1714, incendi de Sant Feliu Sasserra.
14 de gener de 1714, incendi d Orist. ;
14 de gener de 1714, Incendi de Sallent. ;
14 de gener de 1714 incendi i saqueig de Caldes de Montbui. ;
Febrer-mar de 1714, incendi de Sitges.
Febrer-mar de 1714, incendi de Moi.
Febrer-mar de 1714, incendi de Peramola;
Febrer-mar de 1714, incendi de Sant Quint de Mediona.
30 de juliol de 1714, incendi, novament, de Prats de Lluans.
1714, incendi i saqueig de Vilanova.
1714,incendi de Sant Hiplit de Voltreg.

Vegeu tamb.
Guerra de Successi Espanyola;
Extermini de Xtiva;
Pedra dels Maulets;

Referncies.


Enllaos externs.
Plana d'A.C. Socarrats.
Nosaltres els socarratsArticle de Tomeu Mart al Diari de Balears;
Bloc de Toni Pitarch sobre els socarrats a la literatura;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16305" title="Bandera del Pas Valenci" nonfiltered="2350" processed="2331" dbindex="7361">


La bandera del Pas Valenci s actualment la Senyera Coronada Valenciana com assenyala l'article 4 de l'Estatut valenci. Tamb s coneguda com a Senyera Tricolor, en certs mbits com a Reial Senyera, i en el passat tamb va ser coneguda com a Senyera del Rat Penat.

En origen, aquesta era la bandera local de la ciutat de Valncia. A partir de la Renaixena el moviment poltic valencianista la va reivindicar i utilitzar majoritriament com a smbol propi del Pas Valenci, i des de 1982, desprs d'un llarg conflicte que encara dura, es va convertir en la bandera autonmica oficial.

 Blasonament .
"La Bandera de la Comunitat Valenciana s la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal." Article 4.1 de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci.

No hi t fixades unes proporcions oficials, per s'utilitzen de facto dues formes, de 2:1 i de 3:2. Es considera que la primera forma s la tradicional, s'utilitza sobretot en edificis de gran simbolisme histric i en cotes altes i, per tant, el seu s s de ms solemnitat. La segona forma, en canvi, s d's general i com, probablement per mimetisme amb la forma 3:2 de les banderes d'Espanya i de la Uni Europea les quals, juntament amb la senyera, s'utilitzen a les faanes dels edificis governamentals de la Comunitat Valenciana.

La versi simplificada de la Senyera valenciana sn les quatre barres amb noms una franja blava vertical, i sorgeix en eliminar d'aquesta la corona que la caracteritza. Es representa sense la franja roja vertical, ja que aquesta forma part tamb de la corona. El seu s s com en formularis, cartells, indicadors, i altres representacions visuals en les que s complicat mostrar la senyera en tota la seua complexitat linial. 





 Histria .

 Un origen incert i discutit .




Malgrat que la concessi de la Senyera del rei a la ciutat de Valncia s'ha atribut tradicionalment a un privilegi especial de Jaume I, no hi ha cap document que aix ho explicite. Valncia, com la resta de viles reials, tenia com a ensenya els smbols del monarca perqu pertanyia a ell, s a dir, era part integrant del territori del rei com a senyor feudal. s aix com, amb el progressiu procs de desenvolupament de la personalitat jurdica dels municipis arreu de la Corona durant el segle XIII, Valncia i la resta de viles de reialenc degueren adoptar la Senyera Reial com a bandera municipal; posteriorment, amb l'enfortiment de la personalitat municipal, arribarien les particularitzacions simbliques per grcia reial. En qualsevol cas, les primeres referncies documentals deixen clar que a principis del segle XIV la senyera del senyor rei e de la ciutat era la que seguia la milcia local quan havia de lliurar batalla. Aix i tot, la tradicional variabilitat en el nombre de bastons a les representacions medievals de la Senyera ha fet que alguns autors blavers, sense cap base textual, defensen que la Senyera de Valncia tenia en origen nicament dues barres per grcia de Jaume I.

Entre 1356 i 1369 es va produir l'anomenada Guerra dels dos Peres, entre els reis de la Corona d'Arag i Castella. Durant aquesta guerra la ciutat de Valncia va ser assetjada dues vegades per l'exercit del rei castell, i ambdues va resistir, per aix el rei Pere el Cerimonis va voler recompensar la ciutat amb un privilegi que afegia la corona reial a les seues armes. No s'ha trobat fins ara el document original, per en coneixem l'existncia a traves d'un acord del Consell de la ciutat que en 1377 va decidir canviar els segells amb l'escut antic sense corona que encara utilitzava l'administraci municipal, per uns de nous amb la corona recentment atorgada: e s cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Arag atorgat e confermat a la dita ciutat era e s lur propri senyal de bastons o barres grogues e vermelles.  al cap subir sia feta corona per dues raons, la primera car la dita ciutat s cap de regne majorment, e la segona car lo molt alt senyor rey, ara regnant, per son propri motiu e sa mera liberalitat, tenint-se aix com fon sa merc per molt servit de la dita ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada, specialment en los setges, e pus principalment en lo segon e derrer d'aquells tenguts sobre aquella per lo dit rey de Castella, enad la dita corona al dit senyal. Hom pot veure com el document parla en tot moment de l'escut de la ciutat, per com que a l'edat mitjana una bandera no s ms que un escut o armes posades sobre tela, aix ha servit a alguns autors per considerar aquest document com la prova ms antiga de l'existncia de la Senyera Coronada. No obstant aix, no es coneix cap document del segle XIV que parle de la corona afegida a la Senyera, simplement aquest fa referncia a l'escut de la ciutat, aplicat als segells i armes municipals.

El segent document conegut que en parla s novament un acord del Consell pel qual es decideix en 1449 fer-ne una nova attenents  la bandera d'or e flama que la ciutat tenia fos squiurada e gastada, per tal proveren ne fos feta una nova consemblant d'aquella, emper ab corona. El que el document sembla indicar s que fins ara la bandera de la ciutat continuava essent la del rei, i s en aquest moment quan s'afegeix la corona. Altres autors pensen que el document es refereix a la corona metllica que porta damunt el pal, tot i que precisament a partir del segle XV hi ha nombroses cartes portolanes en qu apareix, dins d'una franja de tons blaus, situada al costat de les quatre barres. Aix, en les cartes del segle XIV, com les de Dulcert (1339) o Cresques (1375), la ciutat de Valncia s'identifica encara nicament amb les barres reials, sense corona ni franja. La primera carta portolana coneguda en qu apareix la corona s la de Maci de Viladesters, de 1413, conservada a la Biblioteca Nacional de Pars. A partir de llavors, nombroses cartes portolanes mostren la corona dins d'una franja normalment blavosa, com les de Vallseca (1439), Roselli (1466), Benincasa (1473) o Martines (1570, 1572 i 1578). No obstant aix, algunes altres representacions coetnies continuen mostrant la bandera de la ciutat de Valncia simplement amb les quatre barres reials, com en el cas de les cartes portolanes de Reinel (1485) o Cantino (1502). Recentment, per, hi ha qui ha argumentat que la corona sobre blau que apareix en aquestes cartes seria, en realitat, una convenci grfica per a representar la corona de l'escut, per no una fidel reproducci de la senyera oficial de la ciutat.

D'altra banda, hi ha diversos documents municipals que indueixen a confirmar la presncia de la corona sobre la Senyera de Valncia, tal i com apareixia representada en la majoria de cartes portolanes. Grcies als albarans de pagament conservats entre la documentaci del Racional, l'oficial reial encarregat de controlar les despeses municipals, sabem que la bandera de la ciutat que s'emprava en la process de Sant Dionis i en la de Sant Jordi es va refer en diverses ocasions al llarg del segle XVI. En 1503 es confeccion una bandera nova i en 1545 una altra, que va ser refeta en 1596 a causa d'un incendi produt a la Casa de la Ciutat en 1586, deu anys abans. El document de 1596, en qu es descriuen els costos de les teles i els treballs per confeccionar la Senyera, s el que sembla indicar ms clarament l'existncia d'una corona de tela sobre una franja blava en parlar de sis alnes un palm y mig de tafat de mants blau pera la asta y corona de dita bandera [ ] dos teros de palms de set carmes y mig palm de set vert pera la pedreria de la corona  trenta cinch alnes dos palms de tafat carmes doble de un palm de ample. Per a uns autors les voluminoses mesures de les teles aportades impedeixen que es puga argumentar que el tafet blau siga per als petits fullatges o llambrequins que pengen de la cimera del pal, representant el mantellet blau amb creu blanca de l'escut reial, mentre que el set carmes i verd estaria destinat a les pedres precioses simulades  roges i verdes  que hi ha a la franja roja que separa les quatre barres de la franja blava. D'altres autors, per contra, creuen que aquestes teles blaves servirien per a folrar el pal i subjectar-hi la bandera, mentre que les altres teles de colors anirien recobrint la corona metllica imitant la pedreria, per mai sobre una franja blava de tela.

Sembla, a ms, que s tamb a principis d'aquest segle XVI quan es popularitz el nom de Senyera del Rat Penat, cosa que indica que all que es considerava ms important i recognoscible de la Senyera era la cimera del pal. Sabem que en 1545 es fu per primera vegada una cimera d'argent i que en 1587 es va fer completament nova perqu aquella s'havia cremat en l'incendi de l'any anterior, ordenant que es fes lo rat penat que se acostuma portar en lo cap de la bandera de la present ciutat. En 1596, al mateix temps que es reparava la Senyera, s'aprofit per reduir les dimensions de la cimera del rat penat, situat sobre l'elm o celada de l'escut del rei. En 1638, per al quart centenari de la conquesta, es va fer un nou pal d'argent amb la cimera, la qual segons va demostrar V. Vives Liern s segurament la mateixa que ha arribat fins a nosaltres i encara s'utilitza, ja que s'adequa a les descripcions documentals i pesa exactament el mateix.

Aix doncs, hi hagus o no una corona brodada sobre una franja blava en la senyera de Valncia, el que queda clar s que els origens de la Senyera coronada s un tema polticament conflictiu encara avui. Tanmateix, a l'edat mitjana els territoris (regnes, comtats o principats) no tenien banderes prpies, ja que eren senyals personals dels reis i de la resta de la noblesa, aix com de les ciutats com a cossos poltics. Un sector dels autors que han tractat el tema, de tendncia blavera, ha intentat demostrar que aquesta bandera privativa de la ciutat era la bandera de tot el regne de Valncia, argumentant que era una espcie de ciutat-estat medieval, bo i justificant-se en la notable influencia de la ciutat en els afers del regne, hiptesi aquesta que no recolza cap historiador del perode. Aix mateix, i pel contrari, un altre sector dels investigadors, de tendncia catalanista, ha intentat demostrar que la bandera de la ciutat de Valncia no tenia cap franja blava, plantejant explicacions com les de Pere M. Orts o Pau Viciano segons les quals la corona dins la franja blava hauria estat afegida al llarg del segle XIX. La proposta original d'Orts no va tenir en compte els documents esmentats del segle XVI, publicats en 1900 per Vicent Vives Liern, aix com els portolans anteriorment esmentats, per posteriorment P. Vicano ha intentat resoldre aquestes carncies.

De moment, doncs, no sabem amb certesa si la Senyera de Valncia duia una corona sobre una franja blava des del segle XV, com assenyalen les cartes portolanes i semblen indicar els documents esmentats del segle XVI, o b va continuar sent igual que la Senyera Reial fins al segle XIX, com apunten els testimonis literaris, que mai esmenten la corona o la franja. En qualsevol cas, cal deixar clar que la Senyera de Valncia noms representa la capital del regne, mentre que la Senyera Reial noms ho feia al br reial, com es pot veure en les pintures de la Sala Nova del Palau de la Generalitat realitzades durant la dcada de 1590, tot representant els braos o estaments de les Corts forals. L'nica representaci coneguda que englobava al general del regne era l'emblema conjunt dels tres estaments, la Mare de Du per l'estament eclesistic, Sant Jordi per l'estament nobiliari i l'ngel Custodi amb l'escut i la senyera quatribarrada del rei per l'estament reial. I no es pot considerar, com va argumentar Joan Fuster, que el bra reial represente el poble  lliure , perqu nicament representava els interessos de l'oligarquia urbana de les ciutats i viles reials valencianes. Aix doncs, la Senyera de Valncia -dugus o no corona i blau del del segle XV- representava noms a la ciutat, mentre que la Senyera Reial era la del rei de Valncia i tota la Corona d'Arag. Cap investigador o historiador ha demostrat fins ara que cap bandera represents al conjunt sencer del regne com a cos poltic.

 La Senyera de Valncia en poca foral .
L'origen de l'herldica medieval s identificar als nobles, i les banderes no sn sin la representaci de les seues armes en una tela per a la seua identificaci al camp de batalla. En aquest sentit, les ciutats i viles reials valencianes van adoptar en principi la bandera del seu senyor, el rei, i no les van personalitzar sin ms tard. Seguir la senyera per part d'un exercit feudal implica seguir al senyor que representa, en aquest cas el rei, i Jaume I va establir un fur en qu s'ordena als cavallers seguir la bandera de la ciutat o del terme d'all on residissen i tinguessen dret a ser justcia o jurat, confirmant-ho els seus successors. En el cas de la ciutat de Valncia, quan el rei o els jurats convocaven la milcia ho feien collocant la Senyera de la ciutat a un lloc pblic i visible i fent una Crida per seguir-la. Aquesta la custodiava el Racional a la Casa de la Ciutat, que la lliurava al Justcia perqu la ports a la batalla. El Justcia (separat en Justcia Criminal i Justcia Civil en 1321) era un crrec municipal foral que exercia la justcia com a delegat reial, ja que el rei era l'nic amb capacitat per impartir-la als seus territoris privatius (el reialenc), i per tant el Justcia era tamb l'encarregat de dur la Senyera Reial en representaci de la persona del rei quan l'exercit feudal havia d'eixir de la ciutat a lliurar batalla. En aquest sentit, sabem que el Justcia va ser qui port la Senyera Reial en representaci del monarca en la primera process de Sant Dions del 9 d'octubre de 1338, que commemorava el primer centenari de la conquesta de Valncia. I aix ho va fer, durant tota l'poca foral, a totes les processons religioses o civils on l'ensenya de la ciutat desfilava.
Existia tot un cerimonial que indicava que la Senyera de Valncia no es podia inclinar mai, ni podia passar per sota d'una porta, per aix era costum baixar-la pel balc de la Casa de la Ciutat, o hissar-la per sobre de les portes de la muralla quan havia d'eixir a fora. En 1365 el rei Pere el Cerimonis va concedir a la ciutat de Valncia un privilegi per crear un cos de cent ballesters amb la finalitat de protegir la Senyera a la batalla, l'anomenat popularment Centenar de la Ploma, que va estar vigent fins 1707.

Quan la ciutat de Valncia, com altres viles i ciutats, va particularitzar la seua Senyera amb una corona, probablement aquesta va continuar complint el mateix paper que la Senyera Reial, ja que aquesta Senyera Coronada representava a la ciutat de Valncia, per aquesta no deixava de ser una ciutat reial, i com a tal tot el que era de la ciutat era del rei. Aix s com la Senyera Coronada, senyera municipal i reial alhora, va heretar totes les disposicions de l'anterior com una evoluci natural, i el Justcia va continuar portant la Senyera de la ciutat, el Centenar de la Ploma rendint-li els mateixos honors, i es va continuar sense poder-la inclinar.

La primera vegada que hi ha documentada una eixida de la Senyera de Valncia s en 1321 (no s'ha conservat documentaci a l'arxiu municipal anterior a 1306), quan encara era nicament una Senyera Reial. Ho va fer per dirigir la milcia local contra el senyor de Riba-roja, i aix ho va fer tamb en nombroses ocasions al llarg de tot el perode medieval. Una exida significativa va ser la de 1412, quan en ple Comproms de Casp el Governador del regne la va treure contra una host de castellans partidaris de Ferran d'Antequera, i desprs d'una lluita a prop de Morvedre el Governador va morir i els castellans es van fer amb la Senyera. En 1465 eixia de nou la senyera de Valncia dirigint la host ciutadana, dins l'exercit reial, per aixafar la rebelli de Jaume d'Arag, senyor d'Arens. I una altra eixida, ben documentada per Escolano, s quan va anar contra els musulmans revoltats a la serra d'Espad en 1526.

 Desprs de la Nova Planta .
Desprs del Decret de Nova Planta de 1707 que abol els Furs, la Senyera Coronada, com la resta de senyeres forals, va caure en dess, i sembla que va quedar oblidada a una arca en la Casa de la Ciutat. Aix, per a la proclamaci de Llus I com a rei, en 1724, es va utilitzar en substituci de la Senyera ciutadana, emprada en les proclamacions reials des de feia segles, un nou pen blanc al que es va brodar la flor de Lis borbnica (actualment es pot observar al Museu d'Histria de Valncia), que es va continuar utilitzant per a les posteriors proclamacions de Carles III i Carles IV al llarg del segle XVIII. En 1738 la Senyera Coronada es va recuperar per a la desfilada de commemoraci del cinqu centenari de la conquesta, i es va improvisar una reconstrucci de l'abolida milcia del Centenar de la Ploma.

A partir de llavors la Senyera va quedar com un element folklric i festiu que es va continuar utilitzant sense cap oficialitat per a la process de Sant Dions, i a partir del segle XIX tamb a altres festes locals com la process del Corpus, que encapalava, o com a element histric i decoratiu en visites reials i altres desfilades.

 Un smbol del valencianisme .

Ser cap a finals del segle XIX quan el moviment cultural de la Renaixena va recuperar la Senyera coronada com a smbol identitari valenci, i torn a popularitzar-se com a smbol regional. Amb l'aparici del valencianisme poltic, i la seua evoluci cap al nacionalisme a partir dels primers anys del segle XX, la Senyera coronada va ser considerada per aquests grups com una bandera nacional del Pas Valenci. Fruit d'a s la Senyera Estrelada, una bandera de lluita apareguda en aquests anys contemporniament a d'altres com l'estelada catalana, que imitava a la bandera de Cuba. Tanmateix, s cert que l'incipient moviment valencianista va estar als seus inicis molt circumscrit a la ciutat de Valncia i a les comarques ms properes, cosa que va provocar aquesta elecci de bandera, per a poc a poc el nacionalisme, i amb ell la Senyera coronada, va anar estenent-se arreu del pas, arribant a utilitzar-se a ciutats com Castell, on els regidors valencianistes demanaren en 1908 que es fes una cpia de la de Valncia, o a Alcoi i Alacant amb nombrosos exemples, entre d'altres pobles i ciutats.

Aix i tot, cal advertir que la Senyera coronada i la Senyera Reial van conviure sempre amb total naturalitat arreu del pas, ja que la bandera del valencianisme no era antittica als tradicionals smbols dels reis d'Arag, presents a bastament per tots els territoris de la Corona. El fet que el nacionalisme catal adopts l'antiga Senyera reial com a bandera de Catalunya, va provocar que la Senyera coronada, en aquell moment entesa com a smbol privatiu valenci, fos acceptada majoritriament arreu del pas, i no solament pels grups nacionalistes. Aix, per exemple, acabada la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual estava mal vista, o quasi prohibida, la Senyera coronada va ser hissada als balcons de les diputacions provincials i als d'alguns ajuntaments del pas, entre ells molt significativament els de les tres capitals provincials, cosa que va permetre que acabs presidint la proclamaci de la Repblica en 1931. Aquest mateix any Alacant la va fer seua oficialment, afegint-hi, aix s, el seu escut. I fins i tot el llavors Valncia F.C. va decidir modificar la seua bandera perqu per una banda es veis l'escut del club sobre fons blanc, i per l'altra la Senyera valenciana. En 1928 es va jugar el primer partit que es coneix de la selecci valenciana de futbol, en qu es va lliurar un bander commemoratiu amb la Senyera valenciana a la selecci andalusa, i un altre exemple sn els dos partits que van tenir lloc el 1936 entre les seleccions valenciana i catalana, on cada equip va lluir la seua Senyera. En aquest mateix any, degut a l'estat de deteriorament en el qual es trobava la Senyera foral de l'Ajuntament, es va decidir fer-ne una reproducci facsmil. Aquesta cpia s la que encara actualment s'utilitza en la Process Cvica de la ciutat de Valncia el 9 d'octubre, i es van fer aix mateix dues ms, una que ms tard va ser enviada per cobrir el tat de Blasco Ibez al seu trasllat a Valncia en 1933, que encara es conserva, i una tercera que va quedar al museu del Collegi de l'Art Major de la Seda.

Durant els anys de la II Repblica i el llarg debat estatutari, les posicions simbliques valencianistes van anar assumint-se a poc a poc pel conjunt de la societat i per les forces poltiques estatals i regionalistes (com el blasquisme), grcies al creixement en nombre i influencia dels partits nacionalistes d'esquerra (com Esquerra Valenciana) i en menor mesura de dreta (com Uni Valencianista). Aix la Senyera Coronada era present a la major part de les institucions, malgrat no ser-hi oficial per no haver-hi autonomia com a Catalunya, i mai faltava als actes poltics valencianistes, com ara les manifestacions i els aplecs arreu del pas, sobretot al ms conegut Aplec del Puig, per tamb a Alzira i Xtiva entre d'altres. Amb tot, en aquests anys es va alar alguna veu reivindicant la Senyera quatribarrada com a nacional, per exemple en diversos articles publicats al setmanari valencianista El Cam (1932-1934). De fet, els anys de la Repblica sn essencials en l'avan de l's social de la Senyera coronada com a bandera dels valencians, independentment de la ideologia personal. Aix, durant la guerra civil la Senyera valenciana va estar molt present en la propaganda militar del bndol republic, tot i que normalment sense corona, com es pot veure a diversos cartells. I tamb fou hissada al castell d'Eivissa quan els republicans valencians prengueren la ciutat en agost de 1936, tal com havia proms el capit M. Urribarri a la delegaci del Partit Valencianista d'Esquerra que li l'havia lliurada., cosa que indica la seua assumpci com a bandera republicana.

Tanmateix, no sols era la bandera dels republicans. En febrer de 1939 el nou Ajuntament franquista de Valncia va portar la Senyera oficial (la reproducci de 1928) a la desfilada d'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Valncia, i uns mesos desprs tamb la va portar a la desfilada de la Victria del bndol rebel a Madrid, en la qual la Senyera coronada va presidir la desfilada junt a altres banderes de l'exercit espanyol. Tot plegat s la prova que els smbols no tenen significats naturals, sin el que cadasc li vol donar en cada moment. Tot i aix, hi ha molta confusi sobre el tema als primers anys del franquisme. Aix, es conta la histria que en aquests anys les autoritats s'asseguraven, per exemple, que no s'utilitzs durant les Falles de Valncia, amenaant als organitzadors amb un dia de pres per cada "bandera seccessionista" que es mostrs als balcons dels carrers de la ciutat. Tanmateix, a poc a poc el rgim franquista va anar desenvolupant un paper regionalitzador i folkloritzant de les cultures identitries i la Senyera coronada va ser reinterpretada, igual que al segle XIX, com a smbol regional per excellncia. Aix, per exemple, en 1943 es van reprendre les celebracions anuals del 9 d'octubre, de nou amb la Senyera coronada, per ara la comparsa de la desfilada estava composta bsicament per grups fallers i elements folklrics. Ms endavant, als anys 60, el filleg valencianista Manuel Sanchis Guarner convenc les autoritats franquistes perqu la Senyera coronada s'adopts legalment com a bandera de la ciutat de Valncia.

 El tardofranquisme i la Transici: el conflicte al voltant de la Senyera .

El valencianisme de postguerra, molt afeblit per la desfeta i la situaci poltica, es va refugiar en mbits culturals, bsicament al voltant del grup Torre i l'editorial del mateix nom, on es van forjar la major part d'aquesta generaci de valencianistes. A finals dels anys 50, per, van aparixer certes divergncies al grup sobre l'mbit nacional valenci, les quals van culminar amb la publicaci en 1962 de  Nosaltres els valencians , de Joan Fuster, una proposta renovadora que trencava completament amb els plantejaments nacionals del valencianisme republic, i tamb amb l'antiga bandera nacionalista, ja que segons creia Fuster, els valencianistes de preguerra en el tema de la bandera no sabien el que es feien. Aix doncs, mentre el nou valencianisme fusteri anava penetrant als mbits socials ms polititzats, com ara la Universitat, les banderes quatribarrades comenaven a aparixer a les primeres manifestacions poltiques antifranquistes, mentre la Senyera Coronada quedava relegada per una banda a l'esquifit valencianisme continuista, i per l'altra a les manipulacions folklriques i regionals del franquisme, dos sectors que a la Transici confluirien en el denominat Blaverisme.

Tot i aix, ambds smbols convivien a la ciutat de Valncia en esdeveniments socials i esportius importants com la celebraci per la victria del Valncia C.F. en la lliga de 1971, o, ja arribada la Transici, a la manifestaci del 9 d'octubre de 1977 sota el lema Ara, volem l'Estatut, on milers de persones van participar portant Senyeres amb i sense blau. Tanmateix, aquest va ser el punt d'inflexi, i aquest mateix any l'associaci Lo Rat Penat publicava un fullet annim ple d'incorreccions histriques sobre La senyera valenciana defensant que histricament la Senyera Coronada havia estat la del regne de Valncia, quasi al mateix temps que Joan Fuster publicava tamb un breu llibret anomenat El blau en la Senyera, en el qual relegava el blau als seus orgens locals de la capital, i apostava per una mateixa bandera per a tots els Pasos Catalans. Desprs d'aix vindrien obres ms extenses d'altres autors en un o altre sentit.

En abril de 1978 el Consell Preautonmic del Pas Valenci, amb majoria socialista, va adoptar la Senyera sense blau com a bandera oficial de l'ens, amb l'escut valenci al bell mig, hissant-se al balc de l'Ajuntament de Valncia juntament amb la bandera espanyola i amb la Senyera Coronada com a bandera de la ciutat. La reacci de la dreta va ser contundent i violenta: la van cremar el 9 d'octubre de 1979. Quan a finals d'aquest mateix any el president socialista J.L. Albiana va haver d'abandonar el Consell Preautonmic, un dels primers actes del nou president de UCD, E. Monsons, va ser fer oficial la Senyera Coronada. La batalla pels smbols estava en el moment ms lgid.

En aquesta situaci d'estancament poltic i violncia va arribar el moment de negociar la redacci de l'Estatut d'Autonomia. La dreta arribava a la negociaci defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de Valncia, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom Pas Valenci. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representaci parlamentaria aplegaren en Benicssim a una soluci de consens quasi salomnica, bandera amb blau, per amb l'escut valenci a la franja en compte de la corona, i el nom Pas Valenci. Al dia segent la UCD declarava per boca d'Abril Martorell que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en 1982 el Congrs dels Diputats va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valenci, l'anomenat Estatut de Madrid, la bandera era la Senyera Coronada i el nom Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, amb una decisi presa a Madrid, el conflicte sobre els smbols valencians qued obert i mai es va tancar al Pas Valenci.

 La Senyera en l'actualitat: un smbol oficial .


Des de l'aprovaci de l'Estatut valenci, que la feia oficial, la Senyera Coronada oneja a tots els ajuntaments del pas i ha estat acceptada com a natural per la major part de la poblaci valenciana. Aix i tot continua havent-hi fortes reticncies entre els partits majoritaris d'esquerra i nacionalistes (EUPV, Bloc), i un clar rebuig entre la resta minoritaria (Els Verds, ERPV, i altres grups independentistes com Maulets o Endavant), que solen referir-se a ella com "la blavera". Tampoc a les comarques ms allunyades de la capital s'ha acceptat completament per part de la ciutadania, i les quatre barres nues continuen lluint als balcons i carrers a les festivitats de molts pobles. Mentrestant els grups clarament blavers continuen utilitzant-la com a smbol ideolgic de confrontaci, en compte de promocionar-la com a bandera de tots.










 Bibliografia .
 Vicent Vives i Liern, Lo rat penat en el escudo de armas de Valencia, Valncia, 1900 (reeditat al 2001).
 Francesc Almela i Vives, Museo Historico de la Ciudad, s. d.
 Jos Martnez Ortiz, Historia de la Senyera de Valencia, Valncia, 1972.
 Lo Rat Penat, La senyera de Valencia, Valncia, 1977.
 Joan Fuster i Ortells, El blau en la Senyera, Valncia, 1977.
 Josep l'Escriv, Las banderas en el Pas Valenciano, Barcelona, 1978.
 Pere M. Orts i Bosch, Histria de la Senyera al Pas Valenci, Valncia, 1979.
 Ricardo Garca-Moya, Tratado de la Real Senyera: senyeras valencianas y pendones catalanes, Valncia, 1993.
 Antoni Atienza Pearroja, La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians, Valncia, 2001.
 Pau Viciano, Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valncia (segles XIV-XIX), Catarroja-Barcelona-Palma, 2008.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Estrelada;
Senyera Reial;
Centenar de la Ploma;
Pen de la Conquesta;
Escut del Pas Valenci;
Diada Nacional del Pas Valenci;
Bandera de Catalunya;
Bandera de Mallorca;
Bandera d'Arag;

 Enllaos externs .
 Dossier sobre la Senyera coronada, per l'expert en vexillologia Jaume Oll, que forma part d'un reportatge sobre histria de les senyeres de la Corona d'Arag.
 Reportatge sobre la Senyera coronada valenciana, per la plataforma nacionalista Valencianisme.com.
 Resum de la teoria d'Orts sobre l'origen contemporani de la franja blava, del web antiblavers.
 Reportatge sobre la Senyera Coronada des de la perspectiva blavera, per Antoni Atienza.
 Reportatge sobre la Senyera Reial a Valncia, per Pere Enric Barreda, Cronista Oficial de Benassal (Alt Maestrat).
 Imatges originals de la Senyera Coronada i el Pen de la Conquesta, a l'Arxiu Histric Municipal de Valncia.
 Post d'un bloc amb imatges de portolans del segles XIV i XV.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16307" title="Repblica Txeca" nonfiltered="2351" processed="2332" dbindex="7362">



La Repblica Txeca o Txquia s d'Europa central sense sortida al mar. Fa frontera amb Polnia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, ustria al sud i Eslovquia a l'est. La Praga histrica t un gran atractiu turstic i n's la capital i la ciutat ms gran. Est formada per dues regions ms antigues, Bohmia i Morvia, i part d'una tercera, Silsia. Actualment, s membre de la Uni Europea. La capital i la ciutat ms gran s Praga. L'Estat est integrat per les regions histriques de Bohmia i Morvia, i algunes regions de Silsia. 

A partir de la batalla de Mohcs, les terres txeques van caure sota el control dels Habsburg el 1526, i convertint-se en part integrant de l'Imperi Austrac i d'ustria-Hongria. La repblica independent de Txecoslovquia es va crear el 1918, desprs del collapse de l'imperi en la Primera Guerra Mundial, que va unir els pobles txec i eslovac. Va ser ocupada per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, a la fi de la qual la repblica va ser reconstituda. El cop d'Estat de 1948 va unir Txecoslovquia amb el bloc sovitic. El 1968, la insatisfacci creixent va culminar en els moviments de reforma, coneguts com la Primavera de Praga, que, tanmateix va ser sufocada amb la invasi dels exrcits del Pacte de Varsvia quan el govern comunista havia collapsat. L'1 de gener, 1993, l'Estat es va dissoldre pacficament per formar dos Estats separats, la Repblica Txeca i Eslovquia. 

La Repblica Txeca s una democrcia parlamentria multipartidista, en qu el primer ministre n's el cap de govern i el president el cap d'Estat. La Repblica Txeca es va unir a l'OTAN el 1999 i a la Uni Europea el 2004. Tamb s membre de l'OCDE, el Consell d'Europa i el Grup de Visegrd. 

 Geografia fsica .

El paisatge txec s molt variat. Bohmia, a l'est, est conformat per una conca drenada per l'Elbe (Labe en txec) i el Vlatva o Moldau, i est envoltada principalment per muntanyes de baixa altitud com ara la serralda de Karkonosze dels Sudets. El punt ms elevat del pas, Sn ka, amb 1.602 msnm s'hi localitza. Morvia, la regi oriental el pas, tamb s muntanyosa, i drenada pel riu Morava, per tamb hi s la font de l'Oder (Odra en txec). Les aiges de la Repblica Txeca drenen en tres diferents mars: el mar del Nord, el mar Bltic i el mar Negre, tot i que la Repblica Txeca no t cap costa. La Repblica Txeca lloga un lot dels molls d'Hamburg, el qual el va ser atorgat segons el Tractat de Versalles per permetre el moviment dels bns del pas cap al mar. El territori passar a mans d'Alemanya el 2028. 

Els boscs ocupen prop d'un ter del territori tec i sn de carcter centreeuropeu, rouredes a les terres baixes i fagedes ms amunt, amb la presncia de conferes com l'avet, el pi roig i la pcea. 

El clima s continental. A Praga, la temperatura mitjana varia dels 0C el gener a 20C el juliol. Les mnimes poden arribar als  10C a les muntanyes de Bohmia. La pluviositat oscilla entre els 500 mm anuals a les planes de Bohmia fins a 1.000 a les muntanyes del nord; la mxima ocorre al juliol i la mnima al febrer.

 Poltica i govern .
 Estructura de govern .
La Repblica Txeca s una democrcia parlamentria multipartidista i representativa. El primer ministre s el cap de govern, mentre que el president s el cap d'Estat, electe per la sessi conjunta del Parlament per un mandat de cinc anys, per no pot ocupar el crrec ms de dues vegades consecutives. El president t poders especfics limitats; pot retornar les lleis aprovades pel Parlament, nominar els jutges de la Cort  Constitucional que han de rebre l'aprovaci del Senat, i pot dissoldre el Parlament sota certes condicions espeicials i inusuals. Tamb designa el primer ministre i els altres membres del gabinet, que els proposa el primer ministre. El primer ministre, al seu torn, encapala el govern i t amplis poders executius, incloent-hi el dret a establir l'agenda de les poltiques interiors i exteriors i triar els ministres de govern. 

El Parlament de la Repblica Txeca (Parlament  esk republiky) s un parlament bicameral integrat per la Cambra de Diputats (Poslaneck sn movna), integrat per 200 membres, i el Senat (Sent), integrat per 81 membres. Els membres de la Cambra de Diputats sn elegits per quatre anys segons el mtode de representaci proporcional amb un llindar mnim del 5% perqu un partit pugui ser-hi representat. Hi ha 14 circumscripcions electorals idntics a les regions administratives nacionals. Els membres del Senat sn elegits segons el mtode d'escrutini uninominal majoritari d'un esc per circumscripci, amb dues voltes de votacions, epr un mandat de sis anys. S'elegeix un ter del senat cada dos anys. Les circumscripcions sn gaireb de la mateixa grandria i tamb hi ha dues voltes d'eleccions. 

 Divisi administrativa .
La Repblica Txeca est formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavn m sto), assenyalada amb *:



 Geografia humana i societat .
El 2008, la poblaci estimada de la Repblica Txeca era de 10,2 milions d'habitants. El 71,2% de la poblaci t entre 15 i 64 anys d'edat; el 13,8% t menys de 15 anys, i el 15,1% ms de 65. La taxa de natalitat estimada el 2008 era menor a la taxa de mortalitat; la primera era de 8,89 per cada 1.000 habitants i la segona de 10,69 per cada 1.000 habitants. Praga, amb una poblaci estimada d'1,2 milions d'habitants el 2003, s la capital i la ciutat ms gran del pas. s el centre comercial, industrial i cultural de la repblica, aix com una destinaci turstica important. Altres ciutats importants sn Brno, Ostrava, Plze  i Olomouc. 

tnicament, el poble txec descendeix de lis tribus eslaves que van arribar a Bohmia i Morvia el segle V, i en l'actualitat representen el 90% de la poblaci. Els eslovacs sn el 2%, mentre que els alemanys, els gitanos, i els hongaresos, la resta. 

En el cens del 2001, prop del 60% de la poblaci de la Repblica Txeca va declarar que no tenia cap afiliaci religiosa, una xifra significativa desprs de mig segle sota un sistema comunista de govern. El catlics representen el 26,8%, els protestants el 2,1%.

La llengua nacional i oficial s el txec, una llengua del grup eslau occidental, parlada pel 94,9% de la poblaci. N'hi ha dos dialectes que difereixen molt poc; un que es parla a Morvia i l'altre a Bohmia. Tamb s'hi parla l'eslovac, una llengua molt propera al txec.

 Cultura i oci .
Aquest pas, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist nixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Haek, Karel  apek, Vclav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinsk, i compositors com Bed ich Smetana, Antonn Dvo k, Gustav Mahler, Le Jan ek o Bohuslav Martin . 

El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Milo Forman, amb una esttica oposada a la Nova Ona Francesa, una temtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.

Durant l'era comunista, i l'existncia de l'estat txecoslovac, dues pellcules fetes en aquest pas van guanyar l'Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de Jn Kadr i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ost e sledovan vlaky, basat en la novella homnima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Ji  Menzel. En els darrers anys, una altra pellcula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Sv rk.

 Histria .
Les terres txeques van sorgir a la darreria del segle IX, quan van ser unificades pels Premysl. El regne de Bohmia era una important fora local, per els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. Ms endavant estaria sota influncia dels Habsburg i esdevingu part de l'Imperi Austrohongars.

Desprs del collapse d'aquest estat desprs de la Primera Guerra Mundial, els txecs i els vens eslovacs es van ajuntar i formaren la repblica independent de Txecoslovquia el 1918. Aquest nou pas tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissoluci de Txecoslovquia quan Alemanya aconsegueix annexar la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslovquia tamb se separ. L'estat txec que en qued va ser ocupat pels alemanys el 1939.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Txecolovquia va caure sota l'esfera d'influncia sovitica. El 1968, una invasi per part de les tropes del Pacte de Varsvia va posar fi als esforos dels lders del pas de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslovquia recupera la llibertat amb una revoluci pacfica, la "Revoluci de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separ pacficament i es formaren la Repblica Txeca i la Repblica Eslovaca. 

La Repblica Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Uni Europea el 2004.

 Referncies i notes .








































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16308" title="Escut d'Esterri d'neu" nonfiltered="2352" processed="2333" dbindex="7363">


L'escut oficial d'Esterri d'neu t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople carregada de 3 palles d'or posades en banda, sobremuntada d'una creu de sant Pere de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de febrer de 1987.

Esterri s la poblaci principal de la vall d'neu, representada a l'escut; a dins hi trobem el senyal parlant dels comtes de Pallars, les tres palles d'or, ja que la vila pertanyia a aquest comtat. La creu de sable, un senyal tradicional, s el smbol de sant Pere, patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16309" title="Escut de la Guingueta d'neu" nonfiltered="2353" processed="2334" dbindex="7364">


L'escut oficial de la Guingueta d'neu t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una palma d'or posada en par acostada de 3 claus de sable en pal a la destra i d'una creu de Sant Pere de sable a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de febrer de 1989.

El municipi es va formar el 1971 amb la uni dels d'Escal, Unarre i Jou. Els tres elements sn, respectivament, els atributs de cadascun dels patrons de cada poble: els claus de Crist per santa Helena, la palma per sant Juli i la creu per sant Pere. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16310" title="Escut de Lladorre" nonfiltered="2354" processed="2335" dbindex="7365">


L'escut oficial de Lladorre t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un lledoner d'argent acompanyat d'una espasa d'or en pal a la destra i de 3 palles d'or en banda a la sinistra del tronc. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 31 de mar de 1989.

El lledoner s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat. A banda i banda hi ha l'atribut del patr de la vila, l'espasa de sant Mart, i les tres palles d'or provinents de les armes parlants dels comtes de Pallars, ja que la vila pertanyia a aquest comtat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16311" title="Escut de Llavors" nonfiltered="2355" processed="2336" dbindex="7366">


L'escut oficial de Llavors t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una perla ondada d'argent acompanyada al cap d'una porta d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 4 d'octubre del 2001.

S'hi representa la situaci de Llavors, a la confluncia de la Noguera Pallaresa i la Noguera de Vallferrera. La porta significa que la vila s l'accs a les altes valls pirinenques del Pallars Sobir: neu, Cards, Ferrera i Coma de Burg.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16312" title="Escut de Rialp" nonfiltered="2356" processed="2337" dbindex="7367">


L'escut oficial de Rialp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sinople movent de la punta carregat d'un pal flamejat d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 23 d'abril del 2001.

Escut parlant, referit al nom de la vila: representa una muntanya amb un riu blanc que en davalla; de fet, Rialp (que segons recomanaci de l'Institut d'Estudis Catalans s'hauria d'escriure Rialb) prov de "riu alb", o riu blanc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16313" title="Bandera de Rialp" nonfiltered="2357" processed="2338" dbindex="7368">


Blasonament.
Histria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16314" title="Escut de Soriguera" nonfiltered="2358" processed="2339" dbindex="7369">


L'escut oficial de Soriguera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'un xoriguer d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de juliol de 1992 i publicat en el DOGC el 29 del mateix mes.

El xoriguer s un senyal parlant allusiu al nom del poble. A sota s'hi veu la vall de Soriguera (abans coneguda com a vall de Siarb), on est situada aquesta localitat pallaresa. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16315" title="Bandera de Soriguera" nonfiltered="2359" processed="2340" dbindex="7370">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg de proporcions dos d'alt pre tres de llarg, dividida en barra per una barra blava ondada de tres ones i d'amplada d'1/6 parts de l'alt de la bandera. El camper del pal de color blanc, i carregat al cant d'un xoriguer blau, d'altura 5/12 i separat del pal per 1/6, i de l'extrem superior del drap per 1/12, i el camper de vol de color verd.

Histria.
VA ser publicat en el DOGC el 21 de juliol de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16316" title="Escut de Trvia" nonfiltered="2360" processed="2341" dbindex="7371">


L'escut oficial de Trvia t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una lluneta creixent figurada d'argent acompanyada de 24 estrelles d'argent posades en orla. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de maig de 1988.

La lluna creixent voltada d'estels s el senyal tradicional de l'escut de la vila, i s d'origen desconegut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16317" title="Escut de Vall de Cards" nonfiltered="2361" processed="2342" dbindex="7372">


L'escut oficial de Vall de Cards t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una vall d'argent sobremuntada d'un card de tres flors d'or. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de setembre del 2001.

El card s un senyal parlant referit al nom d'aquest municipi format el 1971 amb la fusi de Ribera de Cards (la capital) i Estaon. S'hi representa tamb la vall de Cards. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16318" title="Bandera de Vall de Cards" nonfiltered="2362" processed="2343" dbindex="7373">

La bandera oficial de Vall de Cards (Pallars Sobir) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, blau fosc, amb dos triangles de color blanc a la part inferior, el primer amb un catet d 1/2 de l alria del drap a la vora de l asta i l altre de llargria 1/2 de la del mateix drap a la vora inferior; i el segon, igual a la vora del vol; i el card de tres flors groc de l escut, d alria 7/9 de la del drap, al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 19 de juny de 2002, i publicat en el DOGC el 15 d'octubre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16322" title="Graus" nonfiltered="2363" processed="2344" dbindex="7374">


Graus s un poble de la Comunitat autnoma de l'Arag, a la provncia d'Osca, comarca de la Ribagora.

S'hi parla un dialecte de l'aragons, de transici al catal, anomenat graus.

Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre, en les que, el diumenge ms proper al 14 de setembre, s'interpreta La Mojiganga, declarada d'inters turstic nacional.

 Llengua .
Pel terme municipal de Graus transcorren les isoglosses que permeten delimitar, tot i que vagament, les llenges aragonesa i catalana.
 Gel, Pueio, el Rac, Salines, la Collada, la Ribera i el Soler pertanyerien al domini catal;
 Jusseu i Torres del Bisbe serien considerats parlars de transici  potser ms pertanyents al sistema lingstic aragons que al del catal;
 la resta de nuclis del municipi formarien part del domini lingstic aragons;

Histria.
Les primeres dates de poblaci de Graus es remunten al Paleoltic com ho demostren les restes trobades al jaciment de Las Forcas junt amb la Pea del Morral.

Desprs del pas de l'Islam, Graus va ser reconquistada pels cristians, al  1083, per Sancho Ramrez desprs de la mort al 1064 de Ramiro I a Graus.

Desprs de ser de nou conquistada per els cristians fou donada al monestir sobrarbense de San Victorin (San Beturian) de Asn, per que aquest s'encarregus de la seva reconstrucci i repoblaci donant per ell importants privilegis a tots aquells que poblessin Graus.

Desprs el monarca Pedro II li va concedir a la villa el ttol de Molt Noble i Molt Antiga que es conserv fins a l'actualitat.

Als seglos XVI i XVII disfruta d'un gran explendor econmic que prov del mercenatge i la  construcci de les grans cases-palaus que encara avui s'aixequen  majestuoses a la portentosa Plaa Major i en uns altres punts de la poblaci, en aquesta poca es va construir, tamb, el que potser sigui el monument ms important de la villa, la Baslica de la Nostra Senyora de la Penya.

 Entitats de poblaci .
























 Vegeu tamb .
 Torres de Jusseu;
 Gel;

 Enllaos externs .

Poema escrit en graus;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16324" title="Provncia d'Osca" nonfiltered="2364" processed="2345" dbindex="7375">


Osca (Huesca en castell, Uesca en aragons) s una provncia del nord d'Espanya, en la part nord de la Comunitat autnoma d'Arag. Limita amb les provncies de Lleida, Saragossa, i Navarra, i amb Frana. 

La seva superficie s de 15.636 km. La seva poblaci s 218.023 hab. (2006), i la seva densitat de poblaci s 13,94/km. Est conformada por 202 municipis.

Els deu municipis ms poblats segons les dades del 2007 sn:

La seva capital s la ciutat d'Osca, on viu prop d'una cinquena part de la seva poblaci.

En aquesta provncia es troba el Parque nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Comarques.



Vegeu tamb.
Llista de municipis d'Osca;
Pirineus;

Enllaos externs.
Huesca Portal Web;
Ayuntamiento de Huesca ;
Diputacin de Huesca;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16326" title="Al-Azraq" nonfiltered="2365" processed="2346" dbindex="7376">
Mohamed Abu Abdal Ben Hudzil al Shuir (1230, la Vall d'Alcal en la Marina Alta - 1276 Alcoi en l'Alcoi). Ms conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus), era fill del val Hudzil al Shuir, i de mare cristiana.

Culte i enginys, estigu llargues temporades a les corts d'Arag, Valncia i Granada. Arrib a convertir-se en el senyor mudjar ms fams del segle XIII. Tingu la confiana i amistat del rei Jaume I el Conqueridor, i del rei Alfons X el Savi de Castella. Fou el cabdill de les tres revoltes mudjars del sud del Regne de Valncia i que el va posar en perill ms d'un cop. Molts autors han trobat en la rememoraci de les revoltes d'Al-Azraq l'origen de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Davant el maltractament als sarrans i l'incompliment dels acords dels monarques, els mudjars es revoltaren l'any 1244 sota el comandament d'Al-Azraq, que, en aquest any, ja controlava els castells d'Ambra (vall de Pego), i d'Alcal, amb nombrosos castells menors. A continuaci va anar prenent els castells de Xtiva, Dnia, i Alacant i, amb l'ajuda del soldanat de Granada i del suport interessat del rei Alfons X de Castella, s'independitz la regi de la riba sud del Xquer del Regne de Valncia.

Mentrestant, Jaume I deman ajuda econmica al papa Climent IV a canvi de cedir a les seues pressions i de l'exempci de delme, sign l'expulsi dels musulmans de tot el territori de la Corona d'Arag en un decret amb les corts a Valncia. A comport que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, fent-se encara ms forts, i aboc el regne a una situaci de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la Ciutat de Valncia, foren agrupats i conduts cap a la frontera de Mrcia, escortats amb protecci militar.

 La primera revolta .

En la primera revolta mudjar (1247-1258) Al-Azraq fa ms d'un maldecap al vell Jaume I, ja que estigu a punt de matar-lo en una emboscada per, al final, la traci del seu propi conseller acaba per derrotar-lo, i per l'antiga amistat Jaume I no va empresonar-lo, i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduts, en mans d'un germ i un oncle, sotmesos a contnues pressions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.

En 1258 Jaume I rebutj una treva oferida d'al-Azraq a travs del rei Alfons X el Savi, i recuper gaireb sense resistncia els castells de Planes, Pego, Castell de Castells. Als pocs dies al-Azraq es va rendir, lliurant Alcal, Gallinera, i la resta de les fortificacions, i fou expulsat del Regne. Jaume I no compl les condicions de l'ajuda del papa Climent VI d'exterminar els musulmans, com ho feia Castella, per por de debilitar el Regne econmicament, i prefer iniciar una srie d'accions legals amb l'objectiu de forar els mudjars a convertir-se al cristianisme, com a condici per a poder mantenir els seus drets i possessions.

 La segona revolta .

A comport que, lluny d'aplacar la revolta, es revifara de nou, i en l'any 1276 tingu lloc la tercera revolta dels mudjars, amb un exrcit comandant per al-Azraq des de l'exterior cam cap Alcoi. Jaume I, combin diplomcia i guerra per a sufocar la revoluci, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny. 

La tercera revolta mudjar fou la que afect ms directament a Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcal, Benisili, Pego, Benignim, o Benissulema). Aquesta vegada Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de Xtiva, i derrotaren a mort a Al-Azraq en una maniobra de distracci. No obstant a, una vegada que l'exrcit mudjar inici la fugida, alguns cavallers de Xtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a m de rebels encapalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoi, per tant, qued desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconsegu prendre-la, aix com Xtiva.

La revolta s'estengu per tot el territori i pos seriosament en perill el Regne de Valncia, amb el fill d'Al-Azraq com a nou cap: mil peons moros atacaren Llria, els mudjars de Beniopa es revolten, i l'exrcit musulm destru Llutxent i avanava regne endins per la Vall d'Albaida. Mentrestant, Jaume I caigu malalt i mor el 27 de juliol de 1276, i va heretar el tron valenci el seu fill Pere I el Gran. El nou rei recuper fortificacions i arrib a un acord de treva de tres mesos. Desprs va sotmetre diversos castells i hagu de rendir a la fora el de Montesa. La revolta finalitz l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socrrer els mudjars. Pere I orden desarmar-los sense que foren castigats, i a l'any 1283 decret una llei permetent-los la llibertat de desplaament i de residncia en tot el regne, aix com la llibertat de comer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16328" title="Escut d'Abella de la Conca" nonfiltered="2366" processed="2347" dbindex="7377">


L'escut oficial d'Abella de la Conca t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, una abella volant d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de juny del 1984.

L'abella s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom de la poblaci. Els esmalts, or i sable, sn els de les armes dels Abella, senyors de la baronia d'Abella, el centre de la qual era el castell de la vila, documentat des del segle X.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16345" title="Colom" nonfiltered="2367" processed="2348" dbindex="7378">


Onomtica: Cognom d'origen catal:
Cristfor Colom (1451?-1506), navegant descobridor d'Amrica.
Francesc Colom, president de la Generalitat de Catalunya 1464-1467.
Joanot Colom (?-1523), mallorqu dirigent de la revolta de les Germanies.
ngel Colom, poltic catal president d'Esquerra Republicana de Catalunya i fundador del Partit per la Independncia.
Colom (dibuixant);
Geografia: ;
Illa d'en Colom, a Menorca.
Carrer de Colom, a Valncia.
Estaci de Colom, a Valncia.
Ornitologia:
Ocell. Vegeu colom (ocell).
Colom de Nicobar (Caloenas nicobarica);
Colom migratori (Ectopistes migratorius);
Colom mong;
Colom roquer. Vegeu colom (ocell).
Colom tud. Vegeu tud.
Colom xixella. Vegeu xixella.
Esport;
Coloms esportius;
Coloms missatgers;
Msica;
Colom (pera), obre d'Antnio Carlos Gomes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16347" title="Provncia de Saragossa" nonfiltered="2368" processed="2349" dbindex="7379">
Vegeu Saragossa per tindre un article sobre la ciutat.

La Provncia de Saragossa est ubicada en el nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autnoma d'Arag. Limita amb les provncies de Lleida, Tarragona, Terol, Guadalajara, Sria, La Rioja i Navarra

La ciutat de Saragossa s al mateix temps capital de la Provncia de Saragossa i de l'Arag.

Hi ha uns 835.000 habitants en tota la provncia, 600.000 d'ells a la capital (2002).

Articles relacionats.
Llista de municipis de Saragossa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16354" title="Arrs" nonfiltered="2369" processed="2350" dbindex="7380">

L'arrs sn diverses espcies del gnere Oryza, de la famlia pocies, comestible, que constitueix la base de la dieta en sia i que va ser introdut i difs per Europa a partir de l'edat mitjana pels rabs.

L'arrs es conrea a les zones humides en rees temperades per d'estiu clid del planeta. Al Pas Valenci (rodalies de l'Albufera de Valncia), a l'Empord i al Delta de l'Ebre es conreen diverses varietats de perfil llarg o indica o de perfil rod o japonica.

L'arrs necessita per a ser conreat unes condicions especials que no suporten altres plantes i ha d'sser inundat temporalment. Aguanta fins un 1% de salinitat en l'aigua. 
Espcies.
Oryza barthii
Oryza glaberrima
Oryza latifolia
Oryza longistaminata
Oryza punctata
Oryza rufipogon
Oryza sativa

Entre les varietats ms esteses a Espanya es troben les anomenades Baha, Snia i Bomba.

Plats d'arrs.
 Arrs a banda;
 Arrs blanc;
 Arrs amb llet;
 Paella;
 All i pebre;
 Arrossejat;
 Arrs al forn;
 Arrs amb fesols i naps;
 Arrs calds;
 Escudella d'arrs;
 Arrs a la cassola;
 arrs amb mondongo;
 arrs a la bruta;
 Arrs a la pagesa;
 Arrs a la marinera;
Arrs a la pedrada;
 Arrs amb conill i caragols;
 Sushi;
 Risotto;
 Jambalaya;




Enllaos externs.


 Consell Regulador de la Denominaci d'Origen;
 The International Rice Research Institute;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16357" title="Torre del Pla" nonfiltered="2370" processed="2351" dbindex="7381">

Torre del Pla (Torrellano, en castell) s un rodal o poblaci del municipi d'Elx, a la comarca del Baix Vinalop. T 5.116 habitants, 4.262 dels quals viuen al nucli principal. S'hi destaca per l'agricultura mediterrnia, sobretot pels melons d'aigua. Encara que des de fa uns anys, es va projectar i construir el Parc Industrial d'Elx on noms hi poden exercir empreses 'netes', que complisquen uns certs requisits. Aquest parc s un referent en tota la comarca i s la seu o n'hi ha sucursals de les principals marques internacionals de calat, encara que no est dedicat exclusivament a aquest sector.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16359" title="Escala justa" nonfiltered="2371" processed="2352" dbindex="7382">
L' escala justa es construeix a partir d'intervals consonants, da tal manera que els acords principals de tres notes ho sn. Es comena pel Do, i s'hi afegeix el Mi, una tercera major (5/4) ms amunt. El Sol est una quinta ms amunt que el Do: 3/2. El Si esta una tercera major ms amunt que el Sol: 3/25/4=15/8. El Fa est una quinta per davall del Do, per fer-lo caure dins l'escala el pujam una octava multiplicant per dos, per tant la seva freqncia ser: 4/3. Si hi sumam una tercera major tindrem el La 4/35/4=5/3. Una quinta per damunt del Fa hi ha el Do de la octava superior: 4/33/2=2. L'escala justa t tres acords perfectes: el de Do, el de Sol, i el de Fa; per l'interval entre el Re i el La no s una quinta: val 5/3:9/8=40/27=1,481, un valor lleugerament inferior als 3/2 de la quinta perfecte: aix fa que l'acord de Re soni un poc desafinat en l'escala justa.

Tal com s'ha dit l'escala justa de set notes s:

Do	1

Re	9/8=1,125

Mi	5/4=1,25

Fa	4/3=1,333

Sol	3/2=1,5

La	5/3=1,667

Si	15/8=1,875

Do	2



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16370" title="Llista d'animes" nonfiltered="2372" processed="2353" dbindex="7383">
Llista alfabtica d'obres d'anime:

.hack//SIGN,.hack//UEDEN i .hack//LIMINALITY;
Akira;
Angel Sanctuary;
Anpanman;
Azumanga Daioh;
Battle Angel Alita;
Bastard!!;
;
Big O;
Bleach;
Boys Be;
Blood: The Last Vampire;
Bubblegum Crisis;
Cardcaptor Sakura (Sakura, la caadora de cartes);
Ayashi no Ceres (Celestial Legend Ceres);
Chobits;
Cos-play complex;
Cowboy Bebop;
Crayon Shin-chan (Shin-chan);
Digimon;
Doraemon;
Dragon Ball / Dragon Ball Z / Dragon Ball GT;
El Hazard;
Excel Saga;
FLCL (Furi Kuri);
Fruits Basket;
Fushigi Y gi;
Ghost in the Shell;
Gravitation;
Gundam Wing;
Hana Yori Dango;
Hellsing;
Hikaru no Go;
Hunter x Hunter;
Hyper Police;
I My Me! Strawberry Eggs!;
Inuyasha;
Jungle wa Itsumo: Hale Nochi Guu;
Kareshi Kanojo no Jij  (Kare kano, His and her circumstances);
Kodomo no Omocha;
Love Hina;
Mahou Shoujo Lyrical Nanoha;
Mah  Tukai Tai!;
Marmalade Boy;
Martian Successor Nadesico;
Midori no Hibi;
Monster;
Naruto;
Neon Genesis Evangelion;
Noir;
Ojamaho Doremi,Ojamaho Doremi  i Motto! Ojamaho Doremi;
Onegai Teacher;
Orange Road;
Otaku no Video;
Outlaw Star;
Oh! My Goddess;
One Piece;
Perfect Blue;
Pokmon;
Q-taro;
Ranma 1/2;
Rurouni Kenshin;
Saber Marionette J, Saber Marionette J Again, Saber Marionette J to X i Saber Marionette R;
Sailor Moon;
Saint Seiya;
Sakura Wars Ouka-Kenran;
Sakura Wars Gouka-Kenran;
Sakura Wars TV;
Science Ninja Team Gatchaman;
Seikai no Monsho (1999);
Serial Experiments Lain;
Shugo Chara!;
Sh jo Kakumei Utena (Revolutionary Girl Utena);
Sister Princess;
Sister Princess Re-pure;
Shakugan no Shana;
Slam Dunk;
Slayers,Slayers NEXT i Slayers TRY;
Spiral;
Star Blazers;
Super GALS! Kotobuki Ran;
Tsubasa RESERVoir CHRoNiCLE;
The Vision of Escaflowne;
Tenchi Muyo;
Trigun;
Ultra Maniac;
Urusei Yatsura (Lamu/Lum);
Vandread;
Windaria;
X-1999;
Y  Y  Hakusho;
Zatch Bell;

 Gneres .
Seinen;
Sh jo;
Magical girls;
Sh nen;
Mechas;
Hentai;
Animals;
Futanari;
Loli;
Shota;
Yaoi;
Yuri;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16373" title="Demografia d'Espanya" nonfiltered="2373" processed="2354" dbindex="7384">


Espanya t una poblaci de 44.108.530 habitants a l'1 de gener, 2005, segons l'Institut Nacional d'Estadstica (INE). En total, hi ha 22.327.661 dones (50,62%) i 21.780.869 homes (49,38%). El nombre de dones supera el nombre d'homes a totes les comunitats autnomes llevat de les Illes Balears, les Illes Canries, Mrcia, Castella - la Manxa i les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla.

L'esperana de vida a Espanya s de 78,71 anys; 75,25 pels homes i 82,16 per les dones. 

 Municipis d'acord al nombre d'habitants.
Els municipis amb ms de 100.000 habitants el 2005 eren els segents: 


 Municipis per densitat demogrfica.
Classificaci dels municipis amb ms de 200.000 habitants el 2005 segons llur densitat demogrfica d'habitants per quilmetre quadrat al territori del municpi: 


 Aglomeracions urbanes .
Les aglomeracions urbanes que el 2005 tenien ms de 300.000 habitants: 


 Les deu provncies principals.


 Comunitats autnomes per nombre d'habitants.
Llista de les comunitats autnomes d'Espanya classificades segons el nombre d'habitants. Entre parntesi, el percentatge d'habitants respecte al total d'habitants d'Espanya. 


 Evoluci demogrfica d'Espanya.

 1594: 8.206.791 ;
 1769: 9.159.999 ;
 1787: 10.268.150 ;
 1833: 12.286.941 ;
 1846: 12.162.872 ;
 1857: 15.464.340 ;
 1877: 16.622.175 ;
 1887: 17.549.608 ;
 1900: 18.616.630 ;
 1910: 19.990.669 ;
 1920: 21.388.551 ;
 1930: 23.677.095 ;
 1940: 26.014.278 ;
 1950: 28.117.873 ;
 1960: 30.582.936 ;
 1970: 33.956.047 ;
 1981: 37.742.561 ;
 1991: 39.433.942 ;
 2000: 40.499.791 ;
 2005: 44.108.530 ;

Font: Institut Nacional d'Estadstica

Religi.
El 66,7% de la poblaci es declara catlica, el 32,1% no creient, i el 1,2% d'una altra religi. 


 Vegeu tamb .
Etnografia d'Espanya;
Comunitat autnoma;

 Enllaos externs .
Pgina en Excel del Cens espanyol;
Sries histriques de poblaci;
Histria dels censos a Espanya (Pdf);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16376" title="Rojals" nonfiltered="2374" processed="2355" dbindex="7385">
Per a la poblaci de la Conca de Barber vegeu Rojals (Montblanc).;



Rojals (oficialment i en castell Rojales) s un municipi del Baix Segura a la vora del riu Segura que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilmetres. Compta amb 10.681 habitants, que habiten majoritriament a Ciutat Quesada i tamb al nucli de Las Heredades

De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cnem, el lli i l'espart ha vist aquesta reforada amb el turisme en les darreres dcades. Els monuments ms importants sn l'esglsia, la nria i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construt baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790. Tamb destaquen les coves a la marge esquerra del riu, habitades per pintors i bohemis.

 Histria .

Ja del neoltic podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabe de les Particions i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria dAl-Mudawwar (Almodvar); des de la seua fundaci fins el 1602 va pertnyer a Oriola i des d'aquesta data fins el 29 de maig de 1773 en qu compra la seua independncia al rei a Guardamar del Segura; el 21 de mar va perdre gran part del patrimoni i 30 vens en el terratrmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d'un avalot a favor de l'Arxiduc Carles; durant la guerra civil es va formar una collectivitat agrcola de la CNT que el 1938 fou amenaada per l'ajuntament en pretendre aquest la devoluci de les terres confiscades per la collectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer ter del passat segle la tendncia poblacional ha estat contnuament alcista.

El municipi va pertnyer a Guardamar del Segura fins el 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6'54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. Tamb el terratrmol del 21 de mar 1829, de 6'2 graus a l'escala Richter que va causar 30 morts a Rojals a ms de 34 ferits, 319 cases destrudes i 81 danyades.

La poblaci, de parla castellana, en 2004, arriba a les 11.657 persones, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al casc histric que compta amb 4.052. Un altre nucli de poblaci es "Las Heredades" amb 193. L'ajuntament est composat per 7 regidors del PSPV i 6 del PP segons els resultats de les votades de 2003. El gentilici s rojaler.

 Patrimoni . 

El patrimoni rojaler, com veurem tot seguit, s'articula al voltant de la hidrologia:

 Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
 L'Atzud. Bastit en el segle XVI, actualment conserva la seua funci.
 La Snia. Del Segle XIX i tamb en funcionament a hores d'ara.
 Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipsit d'agua i l'altre s'ha convertit en Museu Etnolgic i sala d'exposicions.
 Ecomuseu d'Hbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l'efecte.
 Museu Arqueolgic.
 Museu de l'Horta.
 Museu de la Setmana Santa.

 Gastronomia .

La cuina, apegada al terreny, est farcida de plats confeccionats amb els productes de l'horta i els animals de granja: arrs amb conill i caragols, truita de crella, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dol: flam de taronja, toas de repulgo, coca de Sant Pere, dol de ram, bunyolers rojalers, migues amb xocolata i ms encara.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16377" title="Argentina" nonfiltered="2375" processed="2356" dbindex="7386">

L'Argentina, oficialment, la Repblica Argentina s un Estat de l'Amrica del Sud, constitut com a federaci de vint-i-tres provncies i una ciutat autnoma, Buenos Aires, la capital. L'Argentina s el segon pas ms gran en superfcie del subcontinent sud-americ, desprs del Brasil, i el vuit ms extens del mn, amb una superfcie de 2.766.890 km, tot i que reclama 969.464 km de l'Antrtida Argentina, en conflicte amb els territoris reclamat per Xile i el Regne Unit. L'Argentina tamb reclama la sobirania dels territoris britnics de les Illes Malvines i les Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud.   Limita al nord amb Bolvia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oce Atlntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes. La capital s Buenos Aires i les ciutats ms importants sn Crdoba, Rosario, Mendoza, Santa Fe i La Plata.

Toponmia.
El nom Argentina prov del llat argentum (plata). L'origen d'aquest nom prov dels primers viatges realitzats pels conquistadors espanyols al Rio de la Plata. Els naufragants d'una expedici dirigida per Juan Das de Sols es van trobar amb indgenes de la regi els quals els van donar objectes de plata. Les notcies sobre una Serralada de la Plata, mtica i llegendria, una muntanya rica en plata, van arribar a Espanya prop del 1524. Llavors, els espanyols van reanomenar el Rio Sols com a Rio de la Plata. La primera vegada que es va utilitzar el nom "Argentina" va ser en el llibre de Ruy Daz de Guzmn, Historia del Descubrimiento, poblacin y conquista del Ro de la Plata (Histria del descobriment, poblaci i conquesta del Rio de la Plata) el 1612, el qual va anomenar el territori descobert per Sols com a Terra Argentina (Terra de Plata).

Geografia fsica.

El territori argent s situat entre la serralada dels Andes i l'oce Atlntic. El pas pot dividir-se en tres rees geogrfiques clarament diferenciades:
 les planes frtils de les Pampes, al centre del pas, i les quals sn el centre de la riquesa agrcola de l'Argentina;
 l'altipl de la Patagnia que s'estn del centre cap al sud (Tierra de Fuego, que en catal vol dir Terra de Foc);
 la cadena muntanyosa dels Andes, a l'oest del pas, a la zona fronterera amb Xile, on es troba el punt ms alt del pas, l'Aconcagua amb 6.960 m;

Al nord-est i el centre-est del pas, s'hi troben els rius ms importants que corresponen a la Conca de la Plata, la tercera conca ms gran en extensi de l'Hemisferi occidental, conformada pels rius Paraguai, Bermejo, Colorado, Uruguai, i els ms llarg, el riu Paran. Els rius Uruguai i Paran es connecten i formen l'estuari del Riu de la Plata, el ms gran del mn, i que vessa sobre l'oce Atlntic. El territori que es trobe entre ambds rius, abans d'unir-se es coneix com la Mesopotmia. 

L'Argentina t 4.665 quilmetres de costa. L'rea de l'oce Atlntic sobre la plataforma continental s molt ampla, i es coneix, localment com el Mar Argent. S'hi troben importants recursos pesquers i petroliers. L'alternana entre els corrents freds de l'Antrtida i les clides del Brasil permeten que les temperatures costaneres no descendeixin de manera uniform amb l'augment de la latitud, ans presenten variacions. La costa meridional de la Terra de Foc, forma l'extrem nord del Passatge de Drake.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.

L'ltima dictadura, que va comenar el 1976, va iniciar la seva caiguda amb la derrota de l'Argentina en la Guerra de les Illes Malvines, i el 1983 es van realitzar eleccions democrtiques. Ral Alfonsn, el primer president democrtic, va enfrontar-se a diversos reptes, incloent un aixecament militar, i va renunciar sis mesos abans de la fi del seu perode. Carlos Mnem va ser designat president, i desprs d'una reforma constitucional, va aconseguir reelegir-se per un perode de quatre anys ms, fins al 1999, data en la qual Fernando de la Ra va ser elegit, sent la primera transici pacfica en moltes dcades.

La constituci argentina de 1853, reformada substancialment el 1994, estableix una separaci de poders definida dins d'un sistema presidencialista. El poder executiu s ostentat pel president, electe amb el vicepresident per un perode de quatre anys amb la possibilitat de reelecci. La potestat legislativa s exercida pel Congrs de la Naci (Congreso de la Nacin, en espanyol), compost pel Senat, amb 72 membres, i la Cambra de Diputats (Cmara de Diputados) amb 257 membres. El poder judicial recau sobre la Cort Suprema de Justcia. 

Els partits poltics ms grans de l'Argentina sn el Partit Justicialista (PJ), un partit d'origen peronista, i la Uni Cvica Radical (UCR), fundada el 1890.

Subdivisi administrativa.


La Repblica Argentina s una repblica federal integrada per vint-i-tres provncies i una ciutat autnoma, Buenos Aires, que s la capital de la federaci. Les provncies tenen tots els poders que no han estat explcitament delegats al govern federal en la constituci nacional. Les provncies sn encarregades d'impartir justcia i de gestionar els afers relacionats amb l'educaci primria i d'assegurar el rgim municipal. 

Les provncies argentines s'organitzen internament en un sistema congressual, elegint els representants del poder legislatiu i el governador de la provncia (poder executiu) de manera separada. Tericament, el president de l'Argentina t la facultat d'intervenir a les provncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la prctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en qu el govern provincial ha estat acusat de corrupci. 

La majoria de les provncies del centre i nord del pas antecedeixen la creaci de l'Argentina com a estat independent (s a dir, formaven part dels virregnats espanyols de Sud-Amrica). Tanmateix, les provncies amb presncia significativa d'amerindis o amb una baixa poblaci eren territoris nacionals administrats pel govern federal abans de convertir-se en provncies autnomes. L'ltim territori a convertir-se en provncia ha estat Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud, el 1991. 

Fins al 1825, poca en qu les Provncies Unides del Riu de la Plata comenaven a utilitzar oficialment el nom d'"Argentina", la Provncia Oriental (que el 1829 esdevindria la Repblica Oriental de l'Uruguai) i la provncia de Tarija (que desprs formaria part de Bolvia) eren provncies constitucionals argentines. 

Les vint-i-tres provncies argentines sn: 


 Economia.
Article principal: Economia de l'Argentina;

L'Argentina es beneficia de grans recursos naturals, una agricultura orientada a les exportacions, i una indstria diversificada. En l'actualitat, l'Argentina s la tercera economia ms gran de l'Amrica Llatina desprs del Brasil i Mxic. Amb un Producte interior brut per capita de 13.300, l'estndard de vida dels argentins s un dels ms alts de la regi. 

Tot i ser una de les economies ms riques del mn a principis del segle XX, riquesa basada en l'exportaci de productes agrcoles i en la inversi estrangera, sobretot d'origen britnic, l'Argentina no aconseguiria el ple desenvolupament econmic. Desprs de la greu recessi de 1929, que paralitzaria la demanda de productes agrcoles, i en conseqncia, l'habilitat de l'Argentina per a importar els productes industrials que no manufacturava, el pas va experimentar diversos cicles de recessions econmiques. Durant la dcada de 1980, l'augment del deute extern, i la hiperinflaci van arribar a nivells alarmants; la inflaci arribaria al 200% mensual. El llavors ministre d'economa Domingo Felipe Cavallo, amb el beneplcit del govern presidit per Carlos Mnem va establir un sistema de convertibilitat de la moneda, per mitj del qual per cada peso argent en circulaci el govern havia de tenir en reserva un dlar dels Estats Units. El sistema va aturar la inflaci i va permetre el creixement econmic i de l'estndard de vida durant la primera meitat de la dcada dels noranta. No obstant aix, la manca de competitivitat dels preus dels productes argentins en el mercat internacional, causat pel sistema de convertibilitat mateix, aix com d'altres imbalanos financers van produir una greu crisi econmica el 2001-2002, la qual va dur a ms del 50% de la poblaci sota el nivell de la pobresa. 

Amb una sorprenent reestructuraci del deute extern, el govern de Nstor Kirchner, va assolir importants avanos econmics, i l'Argentina va crixer una mitjana anual del 8-9% entre el 2003 i el 2007. Aquest creixement econmic, causat principalment per una taxa de canvi subvaluada del peso argent i l'augment abrupte dels preus dels aliments a nivell mundial, ha produt un augment significatiu de les exportacions argentines; noms entre el 2005 i el 2006, les exportacions van crixer 15,4%. El nivell de la pobresa es va reduir al 26,9% el 2006, i el nivell d'indigncia al 8,7%. La taxa d'atur, que durant la crisi havia superat el 20%, s'ha redut al 9,8%.

Una de les preocupacions ms importants del govern actual s aturar la inflaci, que, oficialment seria del 9,8% el 2006. Tanmateix, l'Argentina utilitza un sistema variable per calcular la inflaci, per mitj del qual si un producte de l'ndex de preus mostra una puja substancial, el producte no es pren a compte en el clcul de la inflaci, ans se substitueix per un d'altre. Els economistes i les organitzacions internacionals estimen que la inflaci real supera el 30%.

L'Argentina forma part del bloc regional del Mercosur, fundat el 1991 pel Tractat d'Asuncin.

Geografia humana i societat.
Demografia.

L'Argentina t el percentatge ms alt de poblaci urbana d'Amrica Llatina. La majoria dels immigrants europeus, que van arribar especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) es van establir a les ciutats, les quals oferien feines, educaci i altres oportunitats per a ingressar a la classe mitjana. Els treballadors agrcoles tamb es van a establir a les grans ciutats, especialment a Buenos Aires que ha centralitzat el creixement del pas. Des de la dcada de 1990, molts pobles rurals han estat despoblats arran de l'aband del servei ferroviari i de la importaci massiva de productes barats importants que van reemplaar els productes locals produts a petita escala, quan es va introduir el sistema de convertibilitat que mantenia el valor del dlar nord-americ artificialment baix. Avui dia un ter de la poblaci total del pas viu a l'rea metropolitana de Buenos Aires, tamb coneguda com al Gran Buenos Aires. Les segents sn les rees metropolitanes amb poblaci superior al mili d'habitants:

Buenos Aires (ciutat: 3 milions, rea metropolitana: 13 milions);
Crdoba (1,4 milions);
Rosario  (1,3 milions);

Etnografia.

L'Argentina, com la resta dels pasos d'Amrica ha estat la llar de diversos grups tnics originaris i d'immigrants de diverses parts del mn, principalment d'Europa. S'estima que la poblaci d'origen europea representa entre el 89 i el 97% del total. L'ltim cens, el primer en ms de 100 anys a considerar etnicitat, i basta en l'autoidentificaci o autoadscripci, va reportar una xifra similar, i noms el 2% de la poblaci es va identificar personalment con a indgena.

Tanmateix, tot i que un estudi gentic conduit per la Universitat de Califrnia a Davis ha mostrat que la contribuci europea al DNA argent s del 79,9%,  un altre estudi de la Universitat de Buenos Aires va concloure que el 56% dels argentins tenen almenys un avantpassat indgena, ja sigui per via materna o paterna, i el 10% del argentins en tenen per via materna i paterna.

Religi.
La Repblica Argentina no s un estat confessional. No obstant aix, l'Esglsia Catlica compta amb un estatus jurdic diferenciat respecte al de la resta d'esglsies i confessions, ja que l'estat nacional la suporta econmicament. El 77% dels argentins es consideren catlics. Hi ha nombroses comunitats jueves, islmiques i protestants. El 16% s atea.

Llenges.
El castell s la llengua oficial de l'Argentina a nivell nacional. Per, el 2004, la provncia de Corrientes va declarar la cooficialitat del guaran en l'ensenyament i en els actes de govern. A les comunitats indgenes es parla tamb el qutxua, l'aimara i el mapudungun (la llengua dels maputxes). Tamb es parlen moltes llenges d'origen europeu (rus, dialectes italians i jueus, alemany, etc.) a les grans ciutats.

Esports.
El esport nacional s el pato, que va comenar a practicar-se al pas a principis del segle XVII. El 1941, es va fundar la Federacin Argentina de Pato i el 1953, durant el govern de Pern, va ser declarat esport nacional, tot i que actualment es prcticament desconegut per la majoria de la poblaci.

Per altra banda, el futbol s el esport ms conegut i amb ms afici a l'Argentina. Membre de la FIFA, la Selecci de futbol d'Argentina va participar en catorze dels divuits mundials, aconseguint el campionat dues vegades (Argentina, 1978 i  Mxic 1986), a ms a ms obtenir la segona posici tamb dues vegades (Montevideo, 1930 i Itlia 1990). Tamb va obtenir una medalla d'Or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, i catorze campionats en la Copa Amrica de futbol. El futbolista Diego Armando Maradona s considerat un dels ms grans jugadors de la historia d'aquest esport.

En boxa l'Argentina te ms de trenta ttols mundials. Carlos Monzn va ser campi mitj entre 1970 i 1977, i s considerat com un dels ms importants boxistes de la seva categoria. Tamb es van obtenir als Jocs Olmpics set medalles d'or, set d'argent i deu de bronze. 

El bsquet tamb t un passat molt important al pas: Argentina en fou campiona mundial el 1950. Desprs, des de 1960 al 1970 fou perdent importncia. Amb la creaci e la Lliga Nacional 1984, l'esport es va recuperar i guanyar popularitat. La irrupci d'Emanuel Ginbili en la NBA, i les grans actuacions de la Selecci Argentina a nivell internacional van contribuir a millorar la seva popularitat. El 2002, la Selecci dirigida per Rubn Magnano  va arribar a la final del Campionat Mundial a Indianapolis, i a la quarta posici en el Campionat Mundial Jap 2006; va obtenir la medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, el ttol ms important de la seva historia.

Histria.
Article principal: Histria de l'Argentina;
Al febrer de 1516, el navegant espanyol Juan Daz de Sols va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regi del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles XVI i XVII.

El pas es va independitzar d'Espanya el 1816. Durant les segents quatre dcades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris") fins a la proclamaci de la constituci de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.

Dues forces van crear l'Argentina del segle XIX: la introducci de les tcniques agrcoles modernes i la integraci de la naci a l'economia mundial. La inversi estrangera i la immigraci d'Europa van ser una pea important en la revoluci econmica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regi central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, per, principalment d'Espanya i Itlia. Tamb s'hi van establir immigrants d'Alemanya, Sussa, Regne Unit i Rssia.


De 1880 a 1930 l'Argentina es va convertir en una de les 10 nacions ms riques del mn, riquesa basada en la expansi rpida de l'agricultura i la inversi estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la poltica argentina fins al 1916, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva mfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democrtiques van obrir les portes a l'expansi de la classe mitjana del pas, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Per, aquest perode va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el 1930. Els governs conservadors d'aquesta dcada no assolirien contenir els canvis econmics i socials, i van recrrer al frau i a la violncia. Finalment, Juan Domingo Pern va prendre el poder per mitj d'un altra cop d'estat, i va ser elegit president per mitj d'eleccions democrtiques el 1946. Amb tendncies socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El 1947 va anunciar la creaci d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les industries que havia nacionalitzat. La seva dona, Eva Duarte de Pern, coneguda com Evita, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Pern va ser re-elegit el 1952, per, desprs d'un cop militar, el 1955 va ser exiliat.

Durant les dcades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encapalat per militars i civils, per, ni les dictadures ni els governs democrtics van aconseguir el ple desenvolupament de l'economia de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econmiques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposici van comenar a utilitzar el terrorisme durant la dcada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Pern. L'11 de mar, 1973, es van realitzar eleccions generals per primera vegada desprs de 10 anys. Hctor Cmpora, simpatitzant de Pern va ser elegit, per va renunciar quatre mesos desprs. Desprs de les noves eleccions generals, Pern va guanyar amb una victria decisiva amb la seva tercera dona, Mara Estela Isabel Martnez de Pern, com a vicepresidenta. En aquest perode els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementaci de decrets d'emergncia que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violncia.

Desprs de la mort de Pern, un altre cop d'Estat va remoure a la seva dona el 1976, i les forces armades van governar el pas, per, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressi civil. La pau va ser establerta, per, el cost va ser altssim, amb 30.000 persones "desaparegudes" durant el perode 1976-1983. Els problemes econmics severs, la corrupci, i la derrota en la Guerra de les Malvines, van propiciar la caiguda de la dictadura.

A partir de l'obertura democrtica de 1983 s'han produt eleccions que han assolit consolidar el progrs democrtic del pas, per no han aconseguit resoldre la situaci econmica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la poblaci. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econmiques la dcada de 1990, el 2001 es va enfonsar en la pitjor crisi econmica de la histria.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial del President de l'Argentina, en castell;
Govern Electrnic, en castell;





 


























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16378" title="Pancatalanisme" nonfiltered="2376" processed="2357" dbindex="7387">
Com a pancatalanistes poden conixer-se aquells grups que defensen un estat o naci basats en els Pasos Catalans.

Actualment el terme l'utilitzen majoritriament de forma despectiva espanyolistes i/o  blavers per a designar els grups que pretenen la uni poltica de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears]. Aix, el terme s sovint utilitzat per comparar-lo amb el pangermanisme i la seua relaci histrica amb el nazisme.

Durant la Renaixena, aquest terme havia estat utilitzat per algun sector catalanista, per avui en dia, noms uns pocs grups continuen utilitzant-lo de forma espordica. Actualment, la majoria de grups catalanistes eviten o rebutgen aquesta denominaci per les connotacions negatives que precisament volen imprimir llurs crtics.

Vegeu tamb.
Catalunyisme;

 Enllaos externs .
 Pancatalanisme, de Josep Pijoan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16380" title="Muixeranga" nonfiltered="2377" processed="2358" dbindex="7388">

La muixeranga sn un conjunt de danses i castells humans originaris del Pas Valenci i que principalment es preserven a Algemes (Ribera Alta), per tamb existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

Ms que una dansa prpiament dita, s un conjunt de quadres plstics amb intencionalitat representativa, que participa en les processons de la Mare de Du de la Salut, la Festa Major d'Algemes (7 i 8 de setembre).

La muixeranga s el nom que rep a Algemes, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga, l'objectiu s ms religis i es fa una dansa, sense que l'alria de les torres humanes siga crucial. Per b que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen com (les moixigangues), els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes prpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religis i el quadre plstic.

 Origen .
La primera qesti a mencionar vindria constituda per les opinions que hi ha respecte al nom. Per una part, hi ha opinions documentades que en 1947 defensaven la procedncia del nom del mot rab 'mochain, amb el significat d'emmascarat o encapirotat. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes pbliques  moixigangues , amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d'algun esdeveniment remarcat. La veritat s que avui, a causa de la manca d'investigacions, no es pot prendre part per cap hiptesi.

Les ms antigues crniques escrites que la vinculen a Algemes daten del primer ter del segle XVIII, per de la seua constant i ferma presncia ben b pot pensar-se en un origen molt ms antic. Segons les referncies de crniques, la data de 1724, celebraci de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Du de la Salut, podria ser la ms antiga que la vincula a la Festa; per si es t en compte la constataci documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d'aleshores, ja amb cadncia anual en liquidar el sou als dolainers que tocaven a la Festa, s la ms exacta fita cronolgica.

 Difusi, evoluci i extensi geogrfica .

Arrelada en temps pretrits a la comarca de la Ribera del Xquer, Algemes t l'honor d'haver-la conservada, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d'algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud amb el nom antic de Ball de Valencians, que est registrat que es feia servir.

Sobre la presncia de muixerangues a altres pobles del Pas Valenci, cal citar Penscola (Baix Maestrat), Titaiges (Serrans) i, segons el ms recent descobriment dels estudiosos locals, tamb l'Olleria, freqentment amb el nom de moixiganges. Tamb existeixen grups a la comarca de la Safor, i a localitats com l'Alcdia (Ribera Alta), el Forcall (Ports) o Xiva (Foia de Bunyol).

Les principals muixerangues actuals sn:
Muixeranga d'Algemes (1973);
Nova Muixeranga d'Algemes (1997);
El ball dels locos de l'Olleria (La Vall d'Albaida) (1996);
Els Negrets de l'Alcdia;
Muixeranga de Sueca;
Muixeranga de Valncia;
Muixeranga de l'Horta Sud (Silla);
La Construcci de la Safor;

De fet, els castells humans tamb es realitzen al Baix Arag, i s possible que els d'aquestes terres, la muixeranga i els castellers catalans donen suport a la teoria d'un origen com a les moixigangues.

 Caracterstiques de la Muixeranga d'Algemes.


Es tracta de 4 melodies que acompanyen l'execuci de les "figures" plstiques i torres humanes o "pujades": El Florete o ball (per "El Ball"), lEnterro (per a la figura de "L'Enterro"), la Dansa plstica (pujades i figures) ms coneguda com "La Muixeranga", per antonomsia, i una ltima recuperada al 2005 en collaboraci de Xavier Richart i la Nova Muixeranga anomenada L'Aranya (juntament recuperada amb la figura "L'Aranya", sembla que aquesta melodia seria usada per a les figures amb moviment).

Els membres sn una colla d'homes, de tota mena de professions, de nombre irregular  en l'actualitat ixen uns dos-cents per en temps d'abans noms uns trenta , dirigits per un mestre, que s'encarrega amb autoritat incontestable de la coordinaci dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d'admetre el personal que s'hi incorpora. Homes de fora i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de professi, ens adonen d'un cert carcter gremial com a aglutinant del grup. La memria collectiva t per mtic els temps en qu Enric Cabrera fou mestre all pels anys vint. Igualment s recordat Llorca "el barbero", entre els anys quaranta i els setanta. Avui, el ventall professional dels seus components s ampli, en correspondncia amb una societat diversificada. 

La indumentria consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela s basta i forta a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposici arlequinada, tret del vestit del mestre, que porta cada pea d'un sol color. La tela sovint s anomenada "de matals", ats que abans era de tires vermelles irregulars sobre fons blanc, sense gaire acoloriment. Sovint es considera com a extravagant, de primer pensament, aquesta vestimenta tradicional des d'antuvi, per sembla ms aviat que el seu origen s a causa de la disponibilitat dels antics provedors del vestuari.

 Msica i Simbologia .

La dansa s'acompanya amb una msica de tabalet i dolaina, amb una tonada molt caracterstica, d'autor desconegut.
Alguns sectors del nacionalisme valenci (Joan Fuster entre d'altres) han volgut reivindicar la msica de la Muixeranga com a himne del Pas Valenci i, fins i tot, com a himne dels Pasos Catalans.




 Vegeu tamb .
 Ball dels Valencians;
 Casteller;
 Moixiganga;

 Enllaos .
 Web oficial dels Amics de la Muixeranga;
 Web oficial de la Nova Muixeranga;
 Web no oficial de la Muixeranga (d'ac s'ha extret la major part de la informaci d'aquest article que, a la mateixa volta, prov del llibre "La Muixeranga d'Algemes", Josep Antoni Domingo, amb perms);
 Muixeranga "La Construcci" a la comarca de la Safor.

Referncies.
Bertran, Jordi: El Ball de Valencians. De la dansa a les torres, Quaderns de la Festa Major, 12, Ajuntament de Tarragona, 1997.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16383" title="Algemes" nonfiltered="2378" processed="2359" dbindex="7389">

Algemes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Albalat de la Ribera, Poliny de Xquer i Sollana (a la Ribera Baixa).

 Geografia .
El riu Magre, afluent del Xquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, nic parc natural que roman a Algemes, ja que la resta del terme s una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arrs, bresquillers, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km2, concretament en la partida del Barranc, est situada la Reserva del samaruc, superfcie d'11.800 m2 que abans s utilitzava per al cultiu de l'arrs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperaci del samaruc, petit peix autcton del Pas Valenci que es troba en perill d'extinci. Tamb es treballa amb flora i fauna autctona que necessita protecci com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc.

 Nuclis .
 Algemes;
 Carrascalet;
 Raval;

 Histria .
De fundaci rab, el seu topnim s incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita s en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independncia, reservant-se Alzira la jurisdicci criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li conced la segregaci d'aquella convertint-lo en Universitat, desprs de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Ftima. Cotes va pertnyer al comte de Cocentaina, Llus Corella, el 1474, pledej amb Algemes pel govern de la Squia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falc. Pardines fou pretesa pel cavaller n Alfons Llans, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les  Trobes , va pertnyer a Pere Jofr i al marqus de Blgida, qui cobrava els delmes dels fruits, ms tard entr a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falc de Belaochaga a l'igual que Cotes. Desprs, en 1704, hagu de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justcia en el seu terme. Pass a ser d'Algemes amb la Revoluci Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'esglsia. El retaule que hi havia es conserva a la baslica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny tamb va pertnyer al marqus de Blgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemes el ttol de Vila Reial, s hi introdux el sistema d'insaculaci per proveir els oficials del govern municipal , obt el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Squia Real del Xquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebraci de fira anual durant vint dies.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'esglsia de Sant Jaume.

D economia bsicament agrria, l'aprofitament de les aiges de la Squia Real del Xquer va introduir el conreu de la morera i l'arrs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsi dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Bra Reial deman la revisi dels lmits d'Algemes, degut als plets que en tenien des de la seua segregaci d'Alzira; la vila d'Algemes deman l'augment de salari del justcia, del seu assessor i del mustassaf; l'esglsia deman l'exempci de pagar el dret d'amortitzaci i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franqucia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'oblig a la vila d'Algemes a continuar pagant el deute cenal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle tamb va demanar franqucia d'amortitzaci de capital el convent dominic de sant Vicent.
El segle XVIII, la situaci econmica millora, acabada la Guerra de Successi, Algemes viu un perode de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arrs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluaci de la moneda. Hi havia dues fbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arrs i farina. Tot all tamb s hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indstria de la seda viu els seus ltims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provoca la gran crisi econmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arrs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidmies de clera de 1834 i 1885, en aquest ltim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.

 Demografia .


 Economia .
D'economia bsicament agrria, l'aprofitament de les aiges de la Squia Real del Xquer va introduir el cultiu de la morera i l'arrs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arrs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels ctrics ha anat guanyant terreny al de l'arrs.

En les ltimes dcades la indstria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regi, fomentant aix, el desenvolupament econmic d'Algemes, grcies a la competitivitat dels terrenys per a s industrial. Algemes s, desprs d'Alzira, la ciutat amb ms nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

 Poltica i administraci .














 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Baslica de Sant Jaume Apstol. Construda de 1550 a 1582 per Domnec Gamieta en collaboraci amb Joan d'Alacant i Joan Matal. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Alberga el Museu Sacre i un retaule de Francesc Ribalta.

 Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s ha destinat a diferents usos des de caserna de la gurdia civil fins asil. L any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s hi inaugur el Museu de la Festa, que pretn l'estudi i divulgaci de les festes valencianes i la conservaci d'objectes i documents propis. Sembla que la CE installar un centre de comer electrnic.

 Capella de la troballa. Aquesta capella va ser construda on es trobava situada segons l'historia, la morera on aparegu la imatge de la Verge de la Salut.

 Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemes, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemes, enfront del Calvari. Encara que no t una intenci artstica es pot entreveure que no manca una influncia estitlstica de l'poca. T una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldov. Micaela Baldov en va ser la fundadora, i encara que a dia de hui no se sap quin s se li donar, sembla ser que l'opci que finalment ha reixit s la de l'escola de M Auxiliadora.

 Monuments civils .
 Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorqu que fa uns 400 anys arrib a Algemes i es va convertir en el ms important organista d'Espanya del segle XVII encara que se li varen reconixer els mrits ms aviat a la resta d'Europa que a la seua propia terra. Est situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa.

 Paret de Cotes. s l'nica resta histrica d'un poble desaparegut anomenat cotes que segons Escolano, arrib a tindre al voltant de 300 cases a mes a mes d'un "mesn" i un castell. Aquesta poblaci comen a decrixer fins la seua desaparici degut a l'expulsi dels moriscos i a les epidmies. Els ltims habitants que quedaren vingueren a Algemes. Es troba a mitjant cam entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemes i la carretera de Benifai.

 Paret de Pardines. s tracta de l'nic que queda d'un antiqussim poble de cristians anomenat Pardines, aquesta paret es la resta de la seua esglsia. El retaule d'aquesta esglsia es conserva a la Baslica Menor de Sant Jaume a la Plaa Major d'Algemes. Prop d'ah es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba a la carretera que uneix l'entrada de la autopista AP7 d'Algemes amb Albalat de la Ribera a la baixada del pont de la autopista direcci a Albalat.

 Monument a la Muixeranga. Una rplica feta amb ferro a mida prcticament real de la torre humana coneguda com muixeranga, i que s el smbol per excellncia de la identitat histrica a mes a mes de festiva, de la ciutat d'Algemes. Es troba a la rotonda on es creuen la Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari.

 Monument al Llaurador. Es troba al encreuament entre l'avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a mida gegant i tamb de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, el animal arrossegava aquesta eina per terra amb fora trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. Tant el monument al llaurador com el de la muixeranga a mes a mes de tota una srie de figures representatives com el tornejant, les llauradores, etc que es poden trobar passejant pel casc antic d'Algemes, son obra del desaparegut artista algemesinenc en ferro de forja en Fernando Garcia i Monz.

 Festes .
 Festes de la Mare de Du de la Salut. La primera setmana de setembre, ha estat objecte d'estudis etnogrfics per la important mostra de folklore valenci que s hi exhibeix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 de setembre. Les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Llauradors, les Pastoretes, els Tornejants i, per damunt de totes, la Muixeranga.

 Setmana de Bous. Constitueix un esdeveniment anual amb molta participaci. Es tracta de la fira de xnecs nica per la construcci de la plaa de bous quadrada de fusta (nica a arreu del mn).

 Fira de Sant Onofre. El 12 de juny se celebra la fira del patr d'Algemes Sant Onofre amb multitud de activitats, concursos, competicions esportives, etc. a mes a mes dels corresponents actes religiosos.

 La muixeranga .
La muixeranga s l'evoluci de l'antic Ball dels Valencians i, per a alguns estudiosos, gnesi dels castellers catalans. La msica d'aquest ball, tocada amb tabal i dolaina, s considerada popularment com a himne valenci.

 Vegeu .
 Muixeranga d'Algemes;
 Nova Muixeranga d'Algemes;

 Fills illustres .
 Josep Moreno i Gans (Algemes, 1897    Muxa, La Corunya, 1976) s considerat un dels millors compositors  de la seva generaci.
 Bernat Adam Ferrero (Algemes, 1942) s compositor, director d'orquestra i musicleg.
 Joan Baptista Cabanilles (Algemes, 1644 -  Valncia, 1712) va ser un organista i compositor de msica barroca.
 Vicent Josep Escart i Soriano (Algemes, 1964) s un escriptor valenci.
 Enric Lluch i Girbs (Algemes, 1949) s un escriptor valenci dedicat a la literatura infantil i juvenil.
 Mart Domnguez Barber (Algemes, 1908 -  Valncia, 1984) escriptor i periodista, va ser director de Las Provincias.

Referncies.
Diari Parlem (S'ha extret informaci d'esta web amb el seu consentiment) - Web no activa.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Algemes;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Web de la Societat Musical d'Algemes;
 Model 3D Baslica de Sant Jaume Apstol d'Algemes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16385" title="Ball dels Valencians" nonfiltered="2379" processed="2360" dbindex="7390">
Ball dels Valencians s el nom amb que antigament rebien les representacions dels castellers.

Hi ha dues teories principals respecte al seu origen:

El nom podria reflectir clarament un origen valenci, de les antigues moixiganges, encara preservat en la forma de la Muixeranga d'Algemes (Ribera Alta), i que s'explicaria per la incorporaci del conreu de l'arrs en terres del Delta de l'Ebre per valencians, particularment de la Ribera  del Xquer, on es va introduir inicialment.

Tamb podria ser que tingus un origen anterior i com al de la Muixeranga i al de les torres humanes que es fan a Arag, i que en un origen el nom del ball realment signifiqus ball de Valents.

El cert, s que no hi ha documentaci tan antiga per cap de les parts que permeti esbrinar un origen anterior de les torres humanes a una o altra zona geogrfica.

 Vegeu Tamb .
 Casteller;
 Muixeranga;
 Moixiganga (per trobar ms informaci sobre la hiptesi de l'origen com);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16386" title="Parc Natural de l'Albufera de Mallorca" nonfiltered="2380" processed="2361" dbindex="7391">



El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca s un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals d'Alcdia, Muro i Sa Pobla.

s la zona humida ms important de les Illes Balears, i compta amb dues declaracions conservacionistes d'mbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecci per a les aus (ZEPA) I Prat d'importncia internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observaci ornitolgica. S'han inventariat ms de dos-centes espcies d'ocells.

Vegeu tamb.
 S'Albufereta;
 Salobrar de Campos;

Enllaos externs.
Pgina web no oficial del parc;
Guia de Mallorca: Parc Natural de l'Albufera Gran de Mallorca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16387" title="Parc Natural de l'Albufera de Valncia" nonfiltered="2381" processed="2362" dbindex="7392">

El Parc Natural de l'Albufera de Valncia (Albufera, de l'rab         al-buhayra, "petit mar") est situat al Sud de l'Horta de Valncia i al Nord de la Ribera Baixa. s la zona humida ms important del Pas Valenci.

Aquest paratge de 21.120 hectrees que va ser declarat parc natural pel govern valenci el, per Decret 89/1986 de 8 de juliol de 1986, es troba situat uns 10 quilmetres al sud de la ciutat de Valncia. El parc natural comprn el sistema format per l'albufera prpiament, el seu entorn humit, i el cord litoral (Devesa del Saler) adjacent a ambds.

Amb data 23 d'Octubre de 1990 es va aprovar el document de Pla Especial de Protecci del Parc Natural (actualment derogat pel T.S.) i el Decret 96/1995, de 16 de maig, va aprovar el Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals de la Conca Hidrogrfica de l'Albufera. El 19 de novembre del 2004 va ser aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el Pla Rector d's i Gesti (PRUG) de l'Albufera.

 Orografia . 

El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportaci de sediments dels rius Xquer i Tria produint-se la separaci definitiva del mar en l'poca romana. Llavors la superfcie del llac era molt major (entorn de 30.000 hectrees) per amb el pas dels anys i a causa de l'inters a obtenir noves zones de cultiu (especialment d'arrs) ha anat disminuint de grandria fins a les 2.800 hectrees actuals. 

Per aix existeixen tres ambients diferenciats: 
La restinga: s el barra sorrenca que separa el llac del mar, que s l'ambient ms complex del conjunt, amb quatre subambients diferenciats.
 La platja;
 El cord de dunes davanteres;
 El sistema dunar intern;
 Les mallades (830 ha): saladars deprimits que s'inunden peridicament i que constitueix un dels pocs reductes existents de bosc litoral del Mediterrani occidental;
La marjal: sn terres que anteriorment formaven part del llac per que ara estan dedicades al cultiu de l'arrs amb tot el sistema de reg;
El llac: extensi d'aigua dola degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les squies i de diversos ullals existents en el propi llac. Amb les seues 2.837 ha de superfcie s el llac ms gran de l'Estat Espanyol. La profunditat mitjana s de 80 cm, amb mximes de 2 m, i el seu dimetre s de 5 km.

 Clima .
El parc presenta un clima termomediterrani, suau i agradable, provocat per l'orografia plana i l'elevada humitat. L'estiu s clid i sec, amb temperatures moderades i altes. Les precipitacions ms abundants corresponen a la primavera i la tardor, estacions amb temperatures moderades. L'hivern presenta temperatures baixes per amb pocs dies de gelada (temperatures per davall de 0C). La precipitaci mitjana anual s de 430 l/m2. La temperatura mitjana anual s de 17C amb oscillacions de 11C.

Flora. 



La vegetaci a la marjal, dedicat al cultiu de l'arrs i en el llac s escassa, quedant limitada a les zones marginals. 

No obstant aix la franja sorrenca costanera s especialment rica en varietats vegetals. Destaca la presncia d'espcies pioneres prpies de dunes mbils com la grama de duna o la campaneta de mar i de dunes fixes com l'aladern o el llentiscle. 

En els salers existents entre les dunes podem trobar l'herba salada i la barrilla. En les zones amb substrat rocs es troba un tpic bosc mediterrani format pel carrasquer, el tim, la argelaga el roman i la sajolida.

Finalment a les zones humides podem trobar comunitats submergides, flotants i palustres com el canyet (Phragmites australis), l'Enea Thypha la mansega (Cladium mariscus) i la trencadalla.

 Fauna .
El llac t diverses espcies destacant el fartet i el samaruc, per ser dues espcies de peixos endmiques de la Comunitat Valenciana i l'anguila, llisa i llobarro per la seua importncia econmica. 

Encara que sense cap dubte aquest parc s conegut per l'extraordinria riquesa avcola que posseeix destacant l'nec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'nec cullerot o el Bragat amb fins a 20.000 exemplars. 

Tamb sn destacables les colnies de martinets (Ardeidae), podent ressenyar l'esplugabous o garseta Bubulcus ibis, el martinet ros (ardeola ralloides) o el bernat pescaire (Ardea Cinerea). 

Cal esmentar l'escassa presncia d'espcies com el Xatrac d'albufera (Sterna hirundo), el linx caracal, la sancana o camallonga Himantopus himantopus, la rosseta Marmaronetta angustirostris o la gavina capblanca (Larus genei).

Pel que fa als mamfers destaquen la guineu, la mostela i el conill salvatge. Tamb hi ha presncia de petits mamfers com ara diverses rates penades, ratolins, i la rata d'aigua, espcie silvestre per excellncia del paratge.

Entre els invertebrats cal destacar la presncia de gambetes, petxinots de sang, escarabats i libllules.

Entre els rptils i amfibis hi destaquen la granota verda, el gripau d'esperons, la serp de collaret, serps d'aigua, la serp blanca i la serp verda. Aquesta darrera pot arribar a mesurar dos metres de llarg. Hi ha diverses espcies de sargantanes, entre les quals es troba la sargantana cendrosa, espcie endmica mediterrnia, per tamb hi ha la sargantana cua-roja i la sargantana cuallarga. Tamb hi sn presents el drag com i la bvia ibrica.

 Histria de la gesti .
Des de 1238 l'Albufera i la Devesa van ser domini personal del rei Jaume I, qui va voler reservar aquests paratges com a patrimoni de la corona.

L'any 1761, el rei Carles III va dictar una Reial Ordre per a la protecci especial de l'Albufera i seu entorn, establint normes per a la conservaci de la riquesa del paratge. Tanmateix, 34 anys desprs, Antoni Josep Cavanilles ja va alertar de la progressiva reducci del llac, que en aquest perode havia perdut la meitat de la seua superfcie, fins a quedar en 8.190 ha.

L'any 1865 la propietat del parc va passar de la corona a l'Estat, i el 1927 va ser adquirit per l'Ajuntament de Valncia. El 1962 l'ajuntament va fer una cessi de terrenys al Ministeri d'Informaci i Turisme per a construir-hi un Parador Nacional i un Camp de Golf (encara avui existents). L'any 1967 comencen els projectes d'urbanitzaci que noms una contestaci massiva, popular i periodstica, sota el lema El Saler per al poble, va aconseguir aturar.

Finalment, l'any 1979, el primer Ajuntament democrtic va declarar la Devesa i l'Albufera lloc pblic per a s dels ciutadans i el 8 de juliol de 1986 el govern valenci el va declarar parc natural. L'any 1992 el primer decret de declaraci va ser anullat pel Tribunal Suprem per defecte de forma, i el 31 de maig 1993 es va tornar a fer la declaraci de manera definitiva.

 Paisatge cultural .
El Parc de l'Albufera s conegut internacionalment tant per conreu de l'arrs com per la projecci guanyada a travs de les novelles costumistes de Vicente Blasco Ibez, i en especial per Caas y Barro. s l'arrs i el seu cultiu l'activitat que ha fet desenvolupar la iconografia del paratge, amb els camps inundats a la primavera i una catifa de verd lluent a l'estiu.

La cacera ha estat una de les activitats principals desenvolupades a l'Albufera. S'ha organitzat tradicionalment en les anomenades tirades, i els llocs de cacera sn subhastats.

L'activitat ms antiga i rendible va ser la pesca. Jaume I va establir que qualsevol podia pescar-hi si pagava com a impost una cinquena part del peix capturat. Tanmateix, a partir de segle XVIII l'increment de l'activitat agrcola va anar accelerant el procs de rebliment del llac i disminuint el rendiment de la pesca. A finals del segle XIX, amb l'aparici d'activitats industrials i el desenvolupament de conglomerats urbans massificats al voltant del llac, va iniciar-se un procs de decadncia de l'activitat pesquera que continua fins als nostres dies, amb el declarat collapse biolgic de l'aigua de l'Albufera, provocat per la contaminaci industrial, urbana i agrcola.

Municipis compresos.

Horta Sud:
 Albal;
 Alfafar;
 Beniparrell;
 Massanassa;
 Sedav;
 Silla;

Ribera Baixa:
 Albalat de la Ribera;
 Algemes;
 Catarroja;
Cullera;
Sollana;
Sueca;
Valncia: pedanies de Pinedo, El Palmar, El Saler, El Perellonet;

Accessos. 
El principal mitj d'accs al parc s l'autovia del Saler (CV-500) que partint de Valncia travessa el parc de nord a sud. Estant el centre d'informaci del parc al quilmetre 13,5, a l'alada del Palmar.

 Bibliografia .
 Almerich, J.M., Cruz Orozco, J., Tortosa, P. Espais naturals del litoral valenci. Edicions Bromera, S.L. Alzira, 2003. ISBN 84-7660-778-4;

 Enllaos externs .


Portal de la Albufera de Valncia NO OFICIAL;
Parcs Naturals del Pas Valenci;
Dossier turstic fet per la Conselleria;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16389" title="Nit de Sant Joan" nonfiltered="2382" processed="2363" dbindex="7393">


La Revetlla de Sant Joan, tamb anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, s una celebraci que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les ms curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.

No s gens clar l'origen d'aquesta celebraci. Hi ha qui hi veu un origen pag anterior en el cristianisme. Una mena de remiscncia de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que s la nit ms distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la ms maleda i estimada pel diable.

Gastronomia.
En aquesta nit, per sopar, s habitual de fer reunions familiars o b d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al Pas Valenci, la ms habitual s la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, per tamb se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estndard sol ser cannica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.

Com que s dia de festa, s tradicional de prendre vi o cava.

A Alacant se sol sopar a les barraques i els racons de cada foguera amb tots els seus membres i menjar coca amb tonyina i bacores.

Foc.
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant s aix que sovint se l'anomena la Nit del Foc. s creena comuna que les flames allunyen i espanten els ssers imaginaris que noms campen durant aquesta nit o que si tamb vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan ms intensament i en ms nombre.

S'han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d'artifici durant aquesta nit, per ha estat en va. Durant el franquisme es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i imprpia de la gent cristiana, per per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogus frenar.

Fogueres.

Les fogueres per Sant Joan, no sols s'han ests i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sin que tamb n'hi ha molta tradici a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d'una tradici molt antiga i podria tenir pocs segles.

Crida l'atenci que un home tan detallista i versat a explicar els costums de l'poca com Cervantes faci anar el seu Quixot a Barcelona just en el dia de Sant Joan i no faci ni un sol esment a la tradici. Aix fa sospitar que si en aquella poca hi havia fogueres, devien ser apartades o de poca importncia. Per altra banda, es conserva una norma de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1780 en la qual es prohibia especificament les fogueres dins les muralles de la ciutat per a aquesta celebraci, per la qual cosa se'n podria deduir que llavors la festa ja s'havia popularitzat.

Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradici de cada localitat se'n munten moltes de diferents o noms se'n fan en una plaa o carrer en concret. s normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. 
Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perqu no pedregui i faci mal temps.

Era tradici molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d'aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades noms a l'entrada, amb la mateixa finalitat. Per des de sempre s'ha assajat d'impedir-les dins les ciutats, pels perills lgics que comporta.

Sembla haver-se perdut el costum, per emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament ests de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdemunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribs al ninot, la mainada l'apedregava per tal que caigus a la foguera i es consums. A Collbat i al Bruc, no obstant, el que s'hi posava era una canya amb un tros de tela emulant un bandera. A vegades, aquest ninot es posava al cim d'un tronc d'arbre tallat expressament per a l'ocasi i que vertebrava la foguera.

A la ciutat d'Alacant, la festa s'ha institucionalitzat de tal manera que se la considera festa major de la poblaci. Vegeu-ne l'article detallat a: Fogueres d'Alacant.

Cap a la regi de Montserrat, havia estat tradici passar el rosari aix que s'apagava la foguera. En canvi, en el Lluans, el passaven abans.

Cap a Montserrat, era tradici que el ms vell del poble encengus la foguera comunal i en acabat crids Benet sia sant Joan!, crit que era replicat per tota la gent congregada. En canvi, al Vallespir, l'havia d'encendre la darrera parella en haver-se casat.

A la Conca de Barber, s'encenia una foguera davant de l'ermita de Sant Joan de la muntanya, ermita que s visible des de tots els punts de la comarca. Els altres pobles, en veure el foc dalt de la muntanya, encenien les seves.

Un tipus de foguera que darrerament s'ha ests molt s la que es fa a la sorra de la platja en festes juvenils.

La flama del Canig.
Com a continuaci d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatal Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del mn excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canig des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

Curses pel bosc.
En els pobles del Pallars encara queda el costum antic, ms ests abans, de carregar a coll troncs ardents i flamejants,  corrents pel mig del bosc. Els que ho fan s'anomenen fallaires. El foc va alliberant una cua de guspires que n'illuminen l'esquena i guarneixen la nit fosca des de la llunyania.

Un parell de setmanes abans, els fadrins interessats a participar-hi, van al bosc i tallen un tronc (falla) tan gran com les seves forces els permetin de carregar. Arribada la nit, s'enfilen al cim d'una certa muntanya i a un senyal de sortida un a un es llencen en cursa en un sender determinat. Al peu de la rampa, esperen dos casats amb la tasca d'aturar aquells que duen massa embranzida per poder-se deturar sols. Un cop acabat el recorregut llencen els troncs per encendre una gran foguera comunal. La tradici s ben viva, per a perdut molta part litrgica relacionada amb el cristianisme, com passejades davant l'esglsia i passades de rosari.

Pirotcnia.
Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits brandant bengales i llenant bombetes (tamb anomenades cebes), explosius que s'activen pel cop amb el terra i que de tant febles sn del tot inofensius. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent de fer s d'explosius de ble cada cop ms potents. Comenant amb les piules i traques inofensives i acabant amb petards ben potents que cal manenjar amb precauci. La nit s'emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts de colors diferents.

Per tal d'evitar desgrcies, les autoritats han dictat lleis restrictives sobre l'edat qualificada per poder comprar material per als focs d'artifici d'aquesta nit, per no es pot evitar que cada any hi hagi accidents de ms o menys gravetat. A causa de les fogueres que es fan, els bombers, com els hospitals solen tenir operatius especials durant aquesta nit, i solen fer ms sortides de les habituals per aturar els focs.

Durant els dies anteriors a la festivitat arreu es munten paradetes exclusives per a la venta de petards.

Balls i danses.
Avui en dia, els balls per sant Joan romanen reduts a l'mbit estrictament folklric, per havien estat molt estesos a tot arreu, sovint com una manera d'atiar el foc o de simplement fer-ho veure. Es tractava de balls rodons que es feien al voltant de la foguera. On era popular la sardana es ballaven sardanes, per a la resta de territoris solien ser corrandes cantades pels mateixos ballaires i desproveides de qualsevol instrument. A cada poble tenien la seva prpia cantarella, per a causa de la mena de celebraci en qu s'ha convertit avui la festivitat, han acabat desapareixent, o si ms no, han esdevingut festes de msica enllaunada.

A Felanitx, Llevant de Mallorca, i a Pollena, Tramuntana de Mallorca, es continua de ballar la dansa de sant Joan Pels. s un personatge que representa sant Joan Baptista, vestit amb una vestimenta d'origen antic amb colors cridaners, amb la cara coberta amb una careta, que es passeja pel poble el dia de sant Joan, tot ballant al so d'uns instruments primitius.

Mitologia.
Criatures fantstiques.
Una de les formes amb qu popularment s'anomena aquesta vetllada s la de la Nit de les Bruixes i s que es creu que aquesta nit s maleda i que els ms fantasiosos ssers surten amb ms intensitat que en qualsevol altra nit de l'any. La majoria sn malfics i veure'ls duu la desventura, per tamb n'hi ha amb les quals se somia de topar.

Es diu que s la nit preferida per a l'irrupci de cucales, l'nima de Cantiret, la feram, la mala bstia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. s lgic ja que sn dues criatures fantstiques amb qu s'espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perqu no s'allunyin de poblat, i en aquesta nit en sn ms propensos que en d'altres.

Tamb s'explica que surten els pertinedors, nimes en pena que no van poder entrar al cel i que ara vaguen per la terra. Tamb apareixen els Joanets que sn manifestacions lumniques, talment com boles de focs d'esperits, per aquests guarden gelosament tresors que potser algun afortunat podr heure, per compte per qu els defensaran amb pessics, mossegades i cremades.

Es creu que l'amoreta noms surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. Tamb s'explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindr sort assegurada per tot el que li resti de vida. I sn fora evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, per noms si a un li cau la del sexe adequat, perqu si li cau la pols de l'altre sexe llavors tindr el casament ms desventurat que es pogus desitjar a un enemic.

s una nit de reunions per tota aquella mena de criatures mgiques que a la seva manera sn dotades d'enteniment. Les bruixes es reuneixen per celebrar els seus sbats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aiges on fan el seus balls rodons on s'hi presenta el diable i pequen de moltes maneres diferents. La mgia de la nit els dna mgia i forces per proseguir les malifetes. Tamb es reuneixen entre elles les aloges, o les seves parentes, goges, llufes, emapitides o dones d'aigua. Fins i tots els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d'una manera diferent de com ho fan la resta de l'any.

Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la m en lloc de la M que tenim tots els Mortals. Si la llevadora li podia tallar el tel de la llengua d'una manera o d'una altra, llavors podia parlar en dues llenges diferents alhora. Es deia que havien nascut en grcia i que fins i tot tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant les batallades del rellotge a mitjanit.

Propietats de les herbes.
La Nit de Sant Joan s un moment nic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l'any i aquest s el moment en qu tenen ms poder. Agafen tota mena de virtuts, la majoria guaridores o de bonafortuna. Hi ha un refrany que ora :

Les herbes de Sant Joan;
tenen virtut per tot l'any;

Era doncs costum d'aquesta nit, sortir al bosc a collir tota mena de plantes.

Per Valncia hi ha la creena que a mitja nit les fulles de les oliveres es giren i que la part clara mira cap el cel i la verda ms fosca al terra.

A molts de llocs, com a Ciutadella de Menorca tenien costum de collir una canya de Sant Joan verda per deixar-la al peu de la porta com a record que han sortit per la nit a cercar fortuna.

Es creu que l'anomenada Herba de Sant Joan es desclou a la mitja nit d'aquesta nit. Collir-ne i posar-la cap per avall en una bossa vermella que pengi del coll protegir el portador de patir mal de cap durant tot un any.

Un prctica que en les seves nombroses variants es pot considerar universalment estesa s la de fer passar un infant entremig d'una soca partida per la meitat. Es deia que aix els protegia de trencadura.

A Mallorca s'explica que aquesta s la nit en qu apareix l' herba des uis (ulls), la qual tindria la propietat de guarir la ceguesa. El problema s que adopta unes formes tan variables que no s possible de descriure-la, per aquesta nit brilla com un llum i es fa localitzable. Aquesta herba l'haurien plantada els sarrans en el temps que romangueren a l'illa. Cal treure'n el suc per aplicar-lo com a ungent i una manera de fer-ho s caminant-hi per sobre.

Es diu que cal anar en compte de no topar-se amb bruixes i tots els altres practicants de mgia negre ja que aquest s just el dia que fan servir per collir els vegetals amb els quals practicaran llurs pocions i males arts.

 Creences diverses .
Al Pas Valenci, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
Existeix la creena que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservar la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" s un recordatori d'aquesta cita anyal.
En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endem, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, aix era senyal que el seu xicot seria mariner; per, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur esps seria llaurador.
Es diu que la Nit de Sant Joan s la millor de l'any per a descobrir corrents d'aigua subterrnis o per collir herbes de muntanya, que en aquest temps han adquirit el mxim de la seua virtut guaridora.
Per mitj de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conixer la situaci econmica de qui ser el seu proms. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu proms ser ms pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot ser farcit de milions. Tamb es poden fer servir tres crelles (patates).
La tradici popular atribueix a Sant Zacaries l'encesa d'una fogata per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui adrea constants invocacions al pare de Sant Joan Baptista durant la preparaci d'una foguera i les cessa quan hi cala foc.

Can de Sant Joan.

Vespra de Sant Joan,;
un rebombori gran:;
se sent el tabalet,;
la dolaina i gent;
que alegre s'afanya,;
a tall de comparsa,;
formant desfilada;
feli i exaltada.;

Enllaos externs.
Fotografies de Sant Joan Pels
Joan Alcover, 'L'espurna' (poema sobre els focs de Sant Joan)






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16391" title="Nit del Foc" nonfiltered="2383" processed="2364" dbindex="7394">


 Terme per a referir-se a la Nit de Sant Joan.
 Terme per a referir-se a la Nit del Foc de Valncia, en Falles, la vespra de Sant Josep, un dia abans de la Nit de la Crem.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16396" title="Casa Mil" nonfiltered="2384" processed="2365" dbindex="7395">


La Casa Mil, tamb coneguda com "la Pedrera", s un edifici modernista que es troba al Passeig de Grcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provena. Va ser dissenyada per Antoni Gaud per encrrec del comerciant Pere Mil i Camps, i va ser construda entre l'any 1906 i el 1910; va ser molt polmica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la faana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui tamb va projectar alguns dels cels rasos de guix.

L'any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Actualment s la seu de la Fundaci Caixa Catalunya, la qual en gestiona les diverses exposicions i activitats que s'hi fan. Estan oberts al pblic (visita de pagament) el terrat, amb xemeneies i torres de ventilaci de trencads de formes curioses; les golfes, amb els seus arcs parablics de ma i una exposici sobre l'obra de Gaud, i l'ltim pis, que reprodueix les formes de vida burgesa de l'poca modernista. Tamb se'n poden visitar (lliurement) el vestbul amb els dos celoberts; el pis principal, on s'hi fan exposicions temporals, i el soterrani, antic aparcament dels carruatges, on hi ha l'auditori.

Galeria d'imatges.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16398" title="Zona franca" nonfiltered="2385" processed="2366" dbindex="7396">


Una zona franca (o zona de lliure comer) s un territori molt ben delimitat d'un pas on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no-pagament de drets d'importaci de mercaderies o el no-cobrament d'alguns impostos.

Molts governs estableixen zones franques en regions apartades o perifriques econmicament per tal d'atraure capitals i de promoure el desenvolupament econmic de la regi. A les zones franques solen crear-s'hi grans centres de compra i s'hi installen tot sovint, tamb, indstries maquiladores o magatzems especials per a les mercaderies en trnsit.

De vegades sn anomenats ports lliures, per una analogia amb els ports lliures coneguts des de fa molt de temps: els ports lliures de taxes duaneres o amb regulacions de taxes favorables, per exemple, el de Trieste. Sovint els ports lliures sn part de zones franques.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16400" title="Pedrera (Andalusia)" nonfiltered="2386" processed="2367" dbindex="7397">


Pedrera s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5,143 habitants. La seva extensi superficial s de 60 km i t una densitat de 85,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 13' N, 4 53' O. Es troba situada a una altitud de 460 metres i a 110 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Geografia.
Barris.
Existeixen dins de la localitat de Pedrera diferents barris o carrers singulars conegudes per tots els habitants, entre les que podem destacar: el carrer  a baix (Miguel de Cervantes ), el carrer a d alt ( entre les que destaquen Pablo Picasso, Presbterio Corona anteriorment coneguda com  Casas baratas ,  la barriada de los ngeles ,  La Pasedilla , el Cerro   i molts altres carrers importants ( Santo Cristo ,  Toledillo , etc.) dins d aquesta meravellosa localitat de la Serra Sur Sevillana. Actualment  Pedrera  est patint un gran canvi urbanstic sobre tot a la zona del RII, popularment coneguda per  Llano de Castillo , on s estan construint nombroses cases. En els ltims quatre anys (2003-2007) s han creat  ms de 500 solars, suficients per un augment del 30% de la poblaci. Tot hi aix els preus dels solars han pujat ms d un 100%.

Histria.
D origen molt antic, com ho prova les restes arqueolgiques trobades del perode Calcoltic,  Pedrera  va ser nomenada en poca fencia BARBA i, posteriorment, sota el domini rom, quan sembla que es va constituir com un assentament estable, va passar a dir-se ILIPULA MINOR, dedicada a l explosi agrcola de les seves terres. Aquests establiments urbans es mantingueren actius durant l poca Visigoda. En els temps de la dominaci rab la vila va quedar reduda a un llogaret unint-se amb  Estepa .
El nom de  Pedrera  ens diu, com en els temps medievals, la vila s havia convertit en subministradora de bales per aquells primers canyons d artilleria que feien  servir munici de pedra, aconseguint un renom en aquesta matria per l excellent qualitat de les seves canteres dedicades a l elaboraci d aquests projectils. Una altre versi coneguda es que per la restauraci del Castell de  Estepa  i per la Construcci de la calada que porta d  Estepa  a Sevilla es posaren en explotaci les canteres de Pedrera per treure material necessari d aqu va poder sortir l actual nom d aquest municipi de la Serra Sud Sevillana

El 1557, Pedrera va obtenir el privilegi real per poder  constituir-la  com un ajuntament propi, passant a ser vila. Posteriorment, el 1837, al suprimir-ne  els  Seorios Jurisdiccionales , deixarien de pertnyer al marquesat D Estepa, convertint-se en Ajuntament Constitucional.

Demografia.


 Administraci .


Monuments religiosos.
Iglesia de San Sebastin;
Ermita del Santo Cristo de la Sangre;
Ermita de la Virgen del Carmen;

Monuments civils.

Alguna casa senyorial dispersa, cases tpiques  amb disposici antiga, un antic hospital del segle XVII i poc ms conformen el que Pedrera conte d arquitectura civil de certa rellevncia. 

Gastronomia.

Les  tortas de manteca  al hivern ;
xorio i botifarra de sang fresques durant tot l any.
Oli d oliva verge en temporada ( a partir del ms de desembre). L any 2006 va guanyar el premi nacional donat pel Ministeri d Agricultura al millor oli d Espanya en la varietat de verges extra amarg -dol

Esporsts .
CD PEDRERA amb representaci de totes les categories;
CD GUILAS DE PEDRERA. (futbol sala).
CLUB BALONCESTO PEDRERA (equip de basquet).
CLUB DE ATLETISMO TROTACAMINOS.
CLUB DE ATLETISMO K.42;
CLUB DE LA PETANKA;



Cultura.	 
Festes. 

Setmana Santa. La setmana Santa a Pedrera comena el diumenge de Ram.
- El dijous Sant es fa l estaci de penitencia de la germandat i confraria de Sant Juan Evangelista y M Santssima de pau i esperana. 
-El divendres Sant, pel mat, es realitza un estaci de penitencia la germandat del Nostre Pare Jess Natzarens, Natzarens amb la creu a l espatlla.
El divendres Sant per la tarda, es realitza una penitencia la germantat del Crist de la Sang.
El dissabte Sant per la tarda, es realitza un estaci de penitencia la germandat de la Verge de els Dolors.
Candelria (1 de febrer). La festa ms sorprenent d aquesta localitat i una de les ms estimades per els seus vens. Tots el 1 de febrer s encenen ms de 500 fogueres en la localitat. Sobre les 18:30, totes al mateix temps, s encenen a Pedrera centenars de fogueres que donen al poble una aparena sorprenent i ancestrals. . 
sant Antoni (13 de juliol). s el dia del patr del poble
Carnestoltes de Pedrera. La festa ms participativa de tot l any. Interessant de comprovar com es disfressen la totalitat del poble. En l enterro de la Sardina( dimecres de cendra)
Fira D agost. (3 setmana del mateix ms). Tpica fira d agost d Andalusia. Casetes, vi, sevillanes, etc. 

Oci.

Gran part dels vens de Pedrera passen el seu temps d oci en els pacs, per aix depn de l edat. Els ms joves poden passar el seu temps d oci en el poliesportiu realitzant el seu esport preferit o en el pavell. Les persones grans dediquen el temps a passejar i la multitud d excursions que l Ajuntament va realitzant en els ltims anys












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16408" title="Universitat de Lleida" nonfiltered="2387" processed="2368" dbindex="7398">


La Universitat de Lleida (UdL) s la universitat ms antiga de la  desapareguda Corona d'Arag i de Catalunya i una de les Universitats ms antigues de l'actual Estat Espanyol.

 Histria .
Els orgens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Estudi General, creat l'1 de setembre 1300, mitjanant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II a petici dels estaments municipals. Prviament, i a sollicitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creaci d'un Estudi General en les terres del rei d'Arag i Catalunya.

La incorporaci de Lleida al mn universitari en les darreries del segle XIII va implicar l'arribada d'estudiants dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa i d'altres, aix com de tota una poblaci vinculada a les noves possibilitats culturals i econmiques del nou centre: increment del comer i la manufactura, especialment d'aquells oficis relacionats amb el mn del pergam, el paper i el llibre. Aix mateix, la Universitat convertia la ciutat en centre d'intercanvis i difusi de les idees i els avenos cientfics. D'altra banda, estudiants i professors formaven una comunitat dotada d'un barri especfic amb llocs emblemtics per a les celebracions solemnes com la mateixa Catedral o l'esglsia de Sant Mart, i distingida amb beneficis tributaris, immunitats i privilegis diversos.

L'Estudi General entr en un perode de declivi important, a mitjan segle XVII, producte, entre altres causes, de les guerres entre Frana i Espanya; una decadncia que continuaria fins el regnat de Felip V, ja al segle XVIII. En aquesta poca, i un cop finalitzada la Guerra de Successi, els reformadors borbnics decidiren implantar un nou model d'universitat. L'11 de maig de 1717, es fund a Cervera, en agrament al suport ofert per aquesta ciutat emplaada a uns 70 km a l'est de Lleida, un nou centre universitari que unificava i per tant tancava la resta de centres del Principat de Catalunya. Pel que fa a l'Estudi General de Lleida, una Reial Cdula del 9 d'octubre n'ordenava el tancament definitiu, desprs de 417 anys de perllongada existncia. Finia, aix, la primera etapa de vida de la Universitat catalana que ha desenvolupat l'activitat acadmica durant un perode de temps ms llarg.

El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya aprov la Llei de creaci de la Universitat de Lleida. La instituci es constitua a partir de tots els estudis universitaris de la ciutat de Lleida. El Dr. Vctor Siurana Zaragoza en fou el President-Rector de la Comissi Gestora fins l'elecci del Dr. Jaume Porta Casanellas com a Rector en maig de 1993. El procs de constituci de la Universitat de Lleida va conclure amb l'aprovaci, per part del Claustre Constituent, dels Estatuts de la Universitat de Lleida, el 27 d'octubre de 1994. 

 Centres Universitaris .

Existeixen cinc campus universitaris: 

Campus de Cappont. Carrer Jaume II:
 Facultat de Dret i Economia.
 Escola Politcnica Superior.
 Facultat de Cincies de l'Educaci.
Campus carretera d'Osca: Av. Alcalde Rovira Roure:
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Agrria (ETSEA);
Campus Rambla d'Arag: Pl. Vctor Siurana:
 Facultat de Lletres.
Campus Hospital de Santa Maria. C. Rovira Roure:
 Facultat de Medicina.
 Escola Universitria d'Infermeria.
Campus de la Partida de la Caparrella:

Centres adscrits a l'UdL.
 Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya - INEFC Partida de la Caparrella, s/n 25192 Lleida.
 Escola Universitria de Relacions Laborals C. Henri Dunant, 3 25003 Lleida.
 Escola Universitria de Turisme Terres de Lleida C. Henri Dunant, 3 25003 Lleida.
 Escola Universitria de Turisme dels Pirineus Castellciutat 25700 La Seu d'Urgell.

 Altres .
La Universitat de Lleida s membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives.

La Universitat de Valncia fundada el 1499 segle XV tamb va denominar-se Estudi General.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Universitat de Lleida;
 Histria;
 Visita Virtual;
 Tots els estudis;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16413" title="Corona d'Arag" nonfiltered="2388" processed="2369" dbindex="7399">


La Corona d'Arag va ser l'entitat poltica nascuda de la uni dinstica reial (1137) entre el Regne d'Arag i el Comtat de Barcelona mitjanant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Arag, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Arag com els comtats catalans i, ms tard, les seves conquestes.

Terminologia.
Noms del territori.
A les Corts de Monts de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Arag i de Catalunya. Tot i aix, ja al segle XIII es va comenar a emprar la denominaci Corona d'Arag, Corona Reial d'Arag, Regnes d'Arag, o simplement  Arag,  expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV. 

E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea propos e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions fas ne consents com havia; car all no volia ls dir sin tolre e separar lo Regne de Valncia de la Corona d'Arag, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valncia, Valncia no seria res.

E maman fer segells nous en que fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo ttol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la grcia de Du, rei d'Arag, de Valncia, de Mallorques, de Sardenya e de Crsega, e comte de Barcelona. s ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com ns metem Valncia en nostre ttol ans de Mallorques e ho proposaren danant ns, e ns responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de Valncia en lo ttol, en temps d'alguns nostres predecessors, per lo Regne de Valncia s molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del ttol no hada ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Arag, ans era estada donada e retuda dues vegades, e aix ara volem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del ttol. E ells aix riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant.

Per explicar aquest marc institucional, la historiografia noucentista del segle XX es va inventar els termes Confederaci catalanoaragonesa, Corona catalanoaragonesa, Catalunya-Arag i el ttol de comte-rei, expressions que la historiografia catalana actual est relegant i deixant en dess.

Ttols dels sobirans.

Tot i que el rei d'Arag Ramir el monjo va donar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV la sobirania d'Arag i els nobles aragonesos el juraren en homenatge i fidelitat, acte propi de nominaci dels reis, no es va intitular rei d'Arag sin prncep i dominador d'Arag perqu Ramir es va reservar el ttol de rei d'Arag.
    
Els seus successors, ja des del seu fill Alfons el Cast (1162), s'intitularen reis d'Arag i comtes de Barcelona a ms a ms de la resta de ttols de sobirania sobre els territoris que van anar adquirint amb el temps.

Histria.
Originalment, la Corona d'Arag va ser una monarquia binacional, com el coetani Gran Ducat de Litunia. La correlaci de forces entre els aragonesos i els catalans va empnyer Jaume I el Conqueridor a constituir nous regnes (el de Mallorca i el de Valncia). La creaci dels regne de Valncia i de Mallorca amb els seus propis furs, i la incorporaci de Siclia, Sardenya, part de Grcia i la de Npols convertiren la Corona d'Arag en un estat multinacional.

Alguns historiadors afirmen que la incorporaci dels territoris de Valncia i Mallorca no van canviar la primitiva estructura binacional, ats que la majoria de llurs repobladors foren catalans, i per tant ambdos serien regnes catalans, quedant la corona composta per un regne aragons i tres regnes catalans (comptant el Principat de Catalunya com un regne). .

Primers segles.
La Corona es constitu el 1137. La forma jurdica d'aquesta uni va ser una donaci: Ramir II d'Arag va donar el regne d'Arag, el comtat de Ribagora i el regne de Saragossa a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, Osona, Girona, Cerdanya i Besal. El comproms de matrimoni, essent aleshores Peronella impber  va nixer el 1136 , no es va acomplir fins l'any 1150.




Des del primer moment, la Corona d'Arag s'estructur de forma plural, a diferncia dels regnes de Castella i Lle i les seves conquestes peninsulars, que es van anar fusionant. A poc a poc, tanmateix, s'anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats d'Arag i de Catalunya. A l'Arag va desaparixer el 1177 l'alta sobirania que tenien els reis de Castella sobre Saragossa. A Catalunya, el 1172 i el 1192 es van incorporar al comtat de Barcelona els comtats de Rossell i de Pallars, i posteriorment s'hi van unir els comtats d'Empries, Urgell, de Pallars Sobir i el de Tortosa. En aplicaci de les constitucions de pau i treva, el 1173 es van ajuntar els territoris compresos des de Salses a Lleida i Tortosa. 

Amb el temps, la Corona d'Arag es va convertir en un imperi reial amb els regnes de Mallorca, Valncia, Siclia, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neoptria. No obstant a, a cadasc d'aquests territoris polticament noms els unia la sobirania reial. Des del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dola de Provena fins a la derrota catalana a la batalla de Muret (1213), tamb formaren part de la Corona d'Arag alguns territoris d'Occitnia.

El 1258 el rei aragons Jaume I el Conqueridor i el rei francs Llus IX signen el Tractat de Corbeil, on el rei francs (com a hereu de Carlemany) renuncia als seus drets sobre els comtats catalans a favor del rei aragons (establint definitivament la seva pertinena a la Corona d'Arag) i el rei aragons renuncia a la comarca de la Fenolleda i Perapertuss, que llavors restarien sota domini francs. Aix mateix el tractat pactava el casament de la filla de Jaume I, Elisabet, amb el fill de Llus IX, Felip.

Ja des del segle XII, l'antiga cria comtal es diversific en una cria reial aragonesa i una cria reial catalana, origen de les futures corts.

Pere el Cerimonis va sufocar les revoltes de Arag i Valncia a la Guerra de la Uni el 1347-1348, va crear la Generalitat de Catalunya al 1358-1359, que va perdurar fins als Decrets de Nova Planta al 1714, i va envair el Regne de Mallorca al 1349, incorporant-lo de forma definitiva a la Corona tamb fins al 1714.

Amb Alfons el Magnnim, les Corts de Valncia de l'any 1418 creen la Generalitat Valenciana.

Uni amb la Corona de Castella.

El 1476, Ferran el Catlic (rei d'Arag) i Isabel la Catlica (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseqncia, a la mort d'ambds, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament en la persona del seu nt: Carles I.

Desaparici.
Aquest estat desaparegu amb el Tractat d'Utrecht, que va posar fi a la Guerra de Successi Espanyola. De fet, per a evitar que l'Arxiduc Carles d'ustria (investit com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic), acumulara massa poder amb els dominis de la Corona d'Arag, es va dividir el territori i passaren a Felip V de Borb els anomenats regnes d'en mar (Arag, Catalunya, Mallorca, i Valncia), mentre que els regnes d'enll mar (Npols, Siclia i Sardenya) van passar al seu Imperi, tret de Menorca, que va passar a sser una colnia anglesa.

A ms a ms, si b els territoris extrahispnics mantingueren en certa manera la seua entitat administrativa i jurdica dins del Sacre Imperi Romano-Germnic, no els pass aix als territoris hispnics, on Felip V de Borb sign els Decrets de Nova Planta de 1716, amb els quals abol els seus furs per dret de conquesta, fet que va terminar definitivament amb la existncia de la Corona d'Arag. Desprs hi estengu les institucions legislatives, judicials i militars castellanes i hi reprim tota manifestaci sociocultural prpia. D'aquesta manera, el regne de Castella s'impos per tota la pennsula Ibrica, tret de Portugal, Gibraltar, Andorra i, fins a cert punt, Navarra.

 Sobirans de la Corona d'Arag .


Institucions de la Corona d'Arag.
 Audincia Reial. ;

Referncies. 


 Vegeu tamb .

Casa d'Arag;
Casal de Barcelona;
Histria d'Arag;
Histria dels Pasos Catalans;
Histria de Catalunya;
Histria de la Catalunya del Nord;
Histria del Regne de Mallorca;
Histria de Mallorca;
Histria del Pas Valenci;
Histria de Menorca;
Histria de les Pitises;
Histria d'Andorra;
Histria de la Franja de Ponent;

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: La creaci de la corona catalanoaragonesa;
  i  Catleg Exposici: La Corona d'Arag: El Poder i la Imatge de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16422" title="Histria de Valncia" nonfiltered="2389" processed="2370" dbindex="7400">
Per la histria del Pas Valenci, vegeu Histria del Pas Valenci.;
----

La Histria de Valncia descriu l'esdeveniment histric de la ciutat de Valncia. Per major informaci sobre un perode concret, consulteu els articles principals.

 Origens .


La Ciutat de Valncia fou fundada pels romans el 138 aC amb el nom de Valentia sobre una de les illes que formava el riu Tria en la seua pantanosa desembocadura. Valentia era la primera ciutat dels voltants fundada sobre el pla. Des de mitjan segle I Valentia iniciava una llarga etapa de desenvolupament, caracteritzada pel creixement urb, l'afluncia de nous colons, i l'engrandiment de l'urbs per mitj de la construcci de grans edificis pblics. 

Per a la segona meitat del segle III, de manera parallela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg perode de decadncia. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memria del Sant Vicent Mrtir, martiritzat ac l'any 304.

Un segle desprs, a causa de les primeres onades de pobles germnics i pel buit de poder deixat per l'Administraci imperial, l'Esglsia va assumir les regnes de la ciutat. La invasi bizantina del sud-oest de la pennsula, al 554, marca el final del perode rom a Valncia. Desprs de l'expulsi dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la histria i a penes documentada per l'arqueologia, que sembla testimoniar un to de vida urbana molt baix.

 poca musulmana .


Desprs de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tnica anterior, la primera etapa de domini musulm constitux un perode fosc per a Balansiya, del qual a penes en tenim referncies. Segurament, desprs de segles de decadncia i descomposici de l Imperi Rom, a causa de les invasions brbares, la ciutat devia estar molt despoblada. A l'poca califal Balansiya va iniciar el cam de la recuperaci urbana per mitj de la construcci d'un primer permetre d'horta a l'actual barri del Carme i la remodelaci de l'antiga rea episcopal visigoda   a l'entorn de la catedral   per a convertir-lo en un soc vinculat a la residncia del governador.

Per el vertader auge de la ciutat va comenar amb  l'aparici de la Taifa de Valncia. La ciutat va crixer, i en temps del rei Abd al-Aziz ibn Amir s'hi va edificar una nova muralla (s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella, especialment al barri del Carme. Nombroses troballes arqueolgiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en este moment.

Amb una srie d'invasions nord-africanes i un interregnum breu amb l'ocupaci de la ciutat pel mercenari castell El Cid, la ciutat i la seua taifa es debilitaren fins al 1238, moment en el qual fou conquerida per Jaume I.

 La Conquesta. 


Durant les primeres dcades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminncia de l'avan feudal de la reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una fera horta.

Desprs de postposar la conquesta, finalment, i desprs d'altres campanyes al Nord de Valncia, es va conquerir El Puig al 1237, des d'on es planificaria la conquesta de Valncia. Finalment, l'entrada a la Ciutat de Valncia del rei catalano-aragons Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, per aquesta va deixar una slida empremta a la ciutat i al territori valenci. La conquesta de Valncia va adquirir categoria de croada pel Papa, i la seua caiguda va ser celebrada arreu d'Europa.

 Segle XIV .


Al segle XIV Valncia va renixer com a capital del Regne de Valncia i ciutat cristiana desprs de cinc segles de domini musulm. Desprs de la victria cristiana, la poblaci musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys desprs va fer extensives a tot el regne de Valncia. Comenava aix una nova etapa, de la m d'una nova societat i d'una nova llengua, que va establir les bases del poble valenci tal com el coneixem avui.

La ciutat va passar per greus compromisos al segle XIV. D'una banda, la pesta negra de 1348; d'una altra, els conflictes entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana. Tamb s'hi feia notar el creixent conflicte entre la pagesia i la noblesa amb la Revolta de la Uni.

 l'poca d'Esplendor .


Al segle XV Valncia va viure una etapa de gran desenvolupament econmic i esplendor cultural i artstic. Es va crear la Taula de Canvis i Depsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la indstria local  que tenia els teixits al capdavant  va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un verdader temple del comer.

Aquest auge econmic t el seu reflex en el pla artstic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis ms emblemtics de la ciutat, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domnec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendncies flamenques i italianes en artistes com Llus Dalmau, Gonal Peris o Dami Forment. En literatura, davall la protecci de la cort d'Alfons el Magnnim florix la producci escrita, de la m d'autors com ara Ausis March, Ro de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novella de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.



 Valncia a l'Imperi Espanyol .


Al segle XVI Valncia va perdre la posici hegemnica en  l'economia espanyola a causa del descobriment d'Amrica. L'entrada de Valncia en l'poca moderna va estar marcada per la revolta de les Germanies, una vertadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana. Finalment van ser derrotades i els seus lders passats per les armes, de manera que hi hagu una severa repressi.

Mentrestant, la Inquisici desenvolup una persecuci dels jueus conversos de la ciutat. Les idees humanistes i els corrents esttics renaixentistes que bullen a Europa van arribar a Valncia per van ser cultivats tan sols dins el restringit cercle cortes. Aquest segle fou el principi d'un procs de castellanitzaci, especialment encoratjat per la cort virregnal de Germana de Foix.


 Segle XVII .


Al 1609 es va promulgar el decret d'expulsi dels moriscos i el Grau va ser un dels ports pels quals es van embarcar per a ser traslladats al nord d'frica. En realitat, l'impacte directe de l'expulsi va ser escs a la ciutat de Valncia, per va afectar sensiblement les rendes de molts nobles, la majoria dels residents a la capital.

El segle XVII es va caracteritzar pel reforament de les tendncies absolutistes de la monarquia. Aix va produir l'any 1633 l'alament dels llauradors de l'horta que protestaven pel que consideraven imposts abusius. Els sublevats van arribar a posar setge a Valncia, la qual cosa va obligar a prendre les armes als seus habitants. A a es van afegir successives epidmies de pesta que van reduir la poblaci en un ter, i una calamitosa riuada del Tria al 1651. L'economia es va mantindre estancada quasi tota la centria.

 La instauraci borbnica. Segle XVIII .

A la mort sense descendncia de Carles II es va produir un conflicte dinstic que va desembocar en la Guerra de Successi. Desprs de la coronaci de Felip V de Borb al 1701, Valncia es va mantindre lleial al nou monarca fins a l'arribada a la ciutat de tropes de l'arxiduc Carles d'ustria al 1705. L'arxiduc va ser reconegut com a rei, per el seu regnat a penes va durar uns mesos. El 25 d'abril de 1707 les tropes borbniques derrotaven les austracistes en la batalla d'Almansa.

Desprs de la seua victria, Felip V decretava la nova planta, que abol els Furs i impos les lleis i costums de Castella. El govern municipal va ser transformada i els crrecs van deixar de ser electius. Des d'aleshores, Valncia es va haver d'acostumar a la presncia de tropes.

En l'mbit econmic, durant el segle XVIII Valncia va viure una etapa de recuperaci recolzada en la manufactura de teixits de seda i diverses activitats industrials, com la taulelleria. El XVIII va ser el segle de les idees, el segle de les llums. El pensament illustrat nascut a Frana va trobar a Valncia un ress fervent, i va tindre noms de reconegut prestigi europeu, com Gregori Maians o Prez Bayer.

 Segle XIX .


Valncia al segle XIX va estar marcada per les repercussions de la revoluci francesa. El poble valenci es va alar en armes el 23 de maig de 1808 enardit per les arengues de personatges com el Palleter. Els amotinats van prendre la Ciutadella i van constituir una Junta Suprema de govern que es va fer crrec de la ciutat. 

Durant els anys d'invasi napolenica els valencians van enviar els seus representants a les Corts de Cadis, on es va redactar una constituci liberal. Per al maig de 1814, Ferran VII va tornar a la pennsula a travs de Valncia i va derogar immediatament la constituci aprovada a Cadis instaurant un rgim de carcter absolutista.

La histria de Valncia durant el regnat de Ferran VII s una etapa de conflictes entre els partidaris d'un rgim absolutista i els adeptes del liberalisme. Desprs de la mort de Ferran VII al 1833 hi hagu anys difcils, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i una permanent amenaa de les tropes carlines. Al 1833 es van crear les provncies i es va reestructurar l'Ajuntament. Al 1837 es va posar en marxa la desamortitzaci de bns de l'Esglsia. Amb aquests canvis Valncia va fer un canvi qualitatiu cap a la modernitat i va millorar substancialment les infraestructures i els servicis, alhora que s'hi dugueren a terme projectes, com el del port, demandats molts anys abans. Pel que fa a l'urbanisme, Valncia va comenar a crixer de forma decidida amb l'enderroc de les muralles el 1868.

Al 1873 i es va proclamar la Primera Repblica, i enmig d'un ambient radicalitzat, es va crear el Cant de Valncia, el qual el govern de Madrid va ofegar la rebelli mitjanant les armes. Amb un colp d'estat s'acab la repblica i Alfons XII va arribar a Valncia, cam de Madrid, per ser proclamat rei.

Als anys setanta va comenar a tindre fora un moviment cultural de recuperaci de la llengua i les tradicions valencianes, la Renaixena. En aquest segle tamb, les Falles comenaren a adquirir importncia.

 Adveniment de la Repblica .

A comenament del segle XX Valncia era una ciutat industrialitzada. Els obrers, en nombre creixent per la industrialitzaci, van comenar a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. A Valncia el partit republic de Blasco Ibez va obtindre un enorme recolzament popular, controlant el govern de la cuitat del 1901 al 1923.

La primera guerra mundial va afectar molt l'economia valenciana, i provoc una srie de vages. La instauraci de la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923 fou el resultat. El 1931 per es van fer eleccions locals on varen obtindre una victria absoluta els partits republicans, i s'hi va proclamar la Segona Repblica. Al 1936 l'ajuntament va ser dissolt a favor d'una comissi gestora i es van assaltar esglsies i convents, amb una polaritzaci entre esquerres i dretes que finalment duria a la guerra civil.

Durant la guerra Valncia era del bndol republic, i el 1937 esdevingu la seua capital. La ciutat va ser intensament bombardejada per aire i per mar. El 30 de mar de 1939 Valncia es va rendir i les tropes nacionals van fer-hi la seua entrada.

Valncia Franquista.

L'adveniment de la Dictadura va provocar un canvi radical: es van prohibir els partits poltics, es va iniciar una severa repressi ideolgica, l'Administraci va recuperar les competncies anteriors a la guerra i l'Esglsia va encapalar el rearmament moral de la societat. L'autarquia econmica va provocar una profunda crisi durant ms d'una dcada. Damunt de desgrcies, el 14 d'octubre de 1957 el Tria es va desbordar en la pitjor riuada de la seua histria.

Al comenament dels seixanta es va iniciar la recuperaci econmica i Valncia va viure un espectacular creixement demogrfic a causa de la immigraci i l'execuci d'importants obres urbanstiques i d'infraestructures. Es va posar en marxa el Pla Sud del riu Tria i la ciutat va crixer.

poca contempornia.

  
A la mort del general Franco al 1975 es va iniciar el procs de transici democrtica i el posterior de transferncia de competncies a la Comunitat Valenciana. Aix no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 van estar a punt de truncar-se aquests dos per la temptativa colpista que, des de Valncia, va liderar el capit general Milans del Bosch, afortunadament fracassada. La democrcia va propiciar la recuperaci de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es va poder evitar certa crispaci social entorn dels smbols (conegut com la Batalla de Valncia)

En les dues ltimes dcades Valncia ha canviat de cara. Projectes emblemtics, com el Jard del Tria, l'IVAM, el Palau de la Msica o el de Congressos, el Metro, o la Ciutat de les Arts i les Cincies, han creat una nova imatge per a la ciutat i atret cada dia ms i ms turistes.

Pgines relacionades.
Valncia;
Histria;
Pas Valenci;
Histria del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16423" title="Dolors" nonfiltered="2390" processed="2371" dbindex="7401">



Dolors s una vila i municipi situat a la part ms baixa de la Baix Segura, al Pas Valenci.

La parla s el castell i el nom oficial, Dolores; el gentilici, dolorenc. La poblaci, segons cens de 2003, 6.561 habitants i la distribuci de l'ajuntament, aqueix mateix any: 6 regidors per al PP; 4 per al PSPV; 2 per a GM i 1 per a Renovacin.  

 Histria .
El poble va sorgir el 1732 arran del projecte de les Pies Fundacions, com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V, mitjanant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polmic cardenal Belluga en agrament pels serveis prestats en la Guerra de Successi, i que el cardenal de Mrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que don lloc a la creaci de Dolors (aleshores conegut com La Majada), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (Crevillent).

Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempci de penes; segons Reial Cdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el ve regne murci; amb la desamortitzaci pass a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Pies Fundacions.

En estar situada en una zona que abans era pantanosa l'ha fet patir les riuades del Segura malgrat de trobar-se allunyada del seu llit, en especial les de 1879, 1946, 1948, 1973 i 1987.

 Economia .
L'economia s purament agrcola amb predomini del regadiu sobre el sec i dels productes d'horta sobre els fruiters. La superfcie del terme s de 18,25 km2, salpicats de cases d'horta i finques d'esbarjo. L'nic patrimoni artstic ressenyable sn les imatges de Salzillo i les talles de Roc Lpez, que es conserven en l'esglsia neoclssica de Nostra Senyora dels Dolors.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16426" title="El Pilar de la Foradada" nonfiltered="2391" processed="2372" dbindex="7402">


El Pilar de la Foradada (oficialment Pilar de la Horadada) s el municipi ms meridional del Pas Valenci, a la comarca del Baix Segura. Compta amb 21.033 habitants i t costa, encara que el nucli tradicional est allunyat uns quants quilmetres. Fins 1986 va pertnyer a Oriola de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertigins i ha passat dels 7.500 habitants de 1991 als ms de 20.000 de l'actualitat.

Al Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, es parla castell. Actualment, l'ajuntament est format per 8 regidors del PSPV, 7 del PP, 1 de UP i 1 d'AIH, fent un total de 17 regidors.

Entre els plats tpics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i tamb el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabail, tota mena de peixos i mariscs i les excellents fruites i verdures de la terra.

Geografia.
Hi ha zones de gran valor ecolgic, comunitats d'arbust o mquia d'esp negre, coscoll, margall, llentiscle. La garriga (globularia alypum) i la denominada garriga de palmit conten amb una de les cinc zones ms importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la fauna, s tamb este un municipi dels ms importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional per tindre un gran nombre de animals rapaos, a ms de ser lloc de pas o d'hivernada d'altres especies com el martinet.

S'accedix a esta localitat per la N-332 i l'autopista AP-7.

 Barris i pedanies .

En el terme municipal del Pilar de la Foradada hi ha diversos nuclis de poblacions costaneres com sn Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa), Mil Palmeras, El Mojn, i a la muntanya hi ha Pinar de Campoverde i Rebate (actualment, zona agrcola). De tots els nuclis, els de major importncia a efectes administratius en sn la Torre de la Foradada i el Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com la Torre i el Pinar.

 Localitats venes .
Est envoltat pel terme municipal d'Oriola en la provncia d'Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Mrcia en la provncia de Mrcia.

 Histria .
Grcies al gran nombre de jaciments arqueolgics d'poca romana molts historiadors situen al Pilar de la Foradada la poblaci de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevncia a nivell comercial; dels rabs tamb hi ha testimoni arqueolgic. Ha estat un lloc de crulles en trobar-se situada en la frontera histrica entre el Regne de Mrcia i el Regne de Valncia, establerta per la Sentncia Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrcoles de sec, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.

Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una lnia defensiva costanera de qu formaria part la torre de guaita de la Foradada; durant el segle XVII, al recer d'una ermita (embri de l'actual esglsia) que els mateixos camperols aixequen la poblaci, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comena a ser conegut amb el topnim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola pass a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramn de Campoamor  que hi resid i escrigu sobre el lloc  com a conseqncia de la desamortitzaci de Mendizbal; el 30 de juliol de 1986 rera llargs anys de negociaci s'aconsegueix la independncia d'Oriola i la constituci en municipi.

 Demografia .
Compta amb uns 21.033 habitants (2007).


 Monuments i llocs d'inters .
Tocant al patrimoni citarem:

 Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orgens; actualment s de propietat particular i l'accs s des de la casa dels Roche a la qual est adossada. La conservaci s bona malgrat haver estat molt modificada.
 Esglsia del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar s de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada al any 1981 en el mateix lloc que anteriorment havien ocupats els vells temples derruts pel pas del temps. s dedicada a la Mare de Du del Pilar i a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultric, en especial de l'autor local Jos Mara Snchez Lozano.
 Museu arqueolgic i etnolgic Gratiniano Baches G: s el museu ms important del municipi. En ell podem conixer tota la historia d'este poble mitjanant les restes arqueolgiques i altres objectes conservats a les installacions.
Paratge natural del ro Seco (Pinar de Campoverde);
Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
Runes arqueolgiques de THIAR: antiga mansi romana a mig cam entre ILLICI (Elx) i Cartago Nova (Cartagena), ubicada a la Via Augusta.

 Articles relacionats .
Unin Deportiva Horadada;

 Enllaos relacionats .
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Ajuntament del Pilar de la Foradada;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16427" title="Albatera" nonfiltered="2392" processed="2373" dbindex="7403">


Albatera s un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. En la seua gran majoria, els habitants sn castellanoparlants, tot i que ltimament s'est introduint novament el valenci (el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42%). A dia 9 de gener de 2003 la poblaci era de 9.992 albaterencs.

Sembla ser que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases pre-romanes i ibriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asn Palacios diu que ve de l'rab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Histria.
Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castell. Jaume II la conced a Arnau de Mur, del qual pass a la famlia Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistncia senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, comptava amb 320 famlies el 1609. Precisament eixe any comen l'expulsi dels moriscos, iniciant-se la repoblaci castellana, que acabar amb la implantaci d'aquesta llengua i la desaparici progressiva del valenci, i aix l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castell.

S'independitz d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Pass a mans dels marquesos de Dos Aiges i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 qm2) s'establ un camp de concentraci de tropes republicanes que arrib a tenir 17.000 homes. A mitjan dels seixanta tenia 4.268 habitants.

Economia.
La poblaci d'Albatera ha estat tradicionalment agrcola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, per, aquesta activitat econmica no constitueix el sector principal, ara s el sector serveis, el comer. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de mxima importncia entre els habitants dAlbatera. Tamb hi ha indstria txtil, de productes crnics, etc.

Turisme.
El ms destacat del patrimoni histric d'Albatera s l'Esglsia Parroquial de Santiago Apstol, construda en 1727 d'estil Barroc valenci, amb influncies (en l'ornament) del Rococ francs.

Poltica.
Governa el municipi el PSPV amb majoria absoluta (7 regidors); el PP disposa de 5 regidors i la coalici formada per Unin de Centro Liberal (UCL) i UV, en t 1.
A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 9 regidors, el PSOE  7 regidors i CV 1 regidor.

Albaterans destacats.
 Jess Aguilar Hernndez, Cronista Oficial ;
 Manuel Bern Garca, msic i compositor;
 Valentn Garca Quinto, esculptor;
 Armona Gmez Snchez Armona Mntez, cantant i actriu;
 Hermenegildo Gmez Snchez Jos Mntez, ballar;
 Santiago Quinto Serna, msic i compositor;
 Santiago Sanz Quinto, atleta;

Enllaos relacionats.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament d'Albatera ;
 El portal de la Vega Baja.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16430" title="Jumella" nonfiltered="2393" processed="2374" dbindex="7404">


Jumella (en castell Jumilla) s un municipi de la comarca de l'Altipl que limita amb l'Alt Vinalop i compta amb 23.666 habitants. s coneguda pels seus vins.

 La presncia del catal/valenci .
Dins el seu terme municipal, a la zona del Carxe, trobem diversos pobles i llogarets de parla catalana.
l'Alberquilla;
el Canals de Crespo;
la Canyada del Trigo;
els Cpitos;
les Cases del Conill;
les Coves de Penya-roja;
els Escandells;
l'Esperit Sant;
la Raixa;
la Sarsa;
la Torre del Rico;
la Tosquilla;
Xamaleta;

 Enllaos externs .
 Nomenclator INE Poblaci dels diferents nuclis de Favanella (2006);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16432" title="Cieza" nonfiltered="2394" processed="2375" dbindex="7405">


Cieza s la capital de l'Alt Segura (o Vega Alta). Compta amb 33.701 habitants i es dedica fonamentalment als cultius de regadiu (llimes, taronges, prssecs, hortalisses). s coneguda pels seus calorosos estius, amb temperatures que sobrepassen els 40 en moltes ocasions. Aix com pels prssecs de Cieza que gaudixen de fama internacional.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16433" title="Llorca" nonfiltered="2395" processed="2376" dbindex="7406">



Llorca (en castell Lorca) s una ciutat i municipi de la Comunitat Murciana. s el segon municipi ms extens de tot l'estat espanyol, darrera de Cceres i s la capital de l'Alt Guadalent. Compta amb 89.606 habitants, 52.231 dels quals resideixen al nucli urb i la resta en les nombroses partides rurals de les quals cap no arriba als 4.000 habitants. Llorca t un tros de costa entre els municipis limtrofs d' guilas i Mazarrn. Tamb se la coneix amb el sobrenom de la Ciutat del sol.


Toponimia.
Es coneixen diverses llegendes sobre l'origen del municipi murci. La majoria tenen un carcter mitolgic. Segons Mndez Silva (1649), un prncep troi anomenat Elio, juntament amb un personatge grec conegut com a Crota, foren els fundadors d' Eliocroca, nom que rebia l'assentament a l' Antiga Roma. 

El Padre Morote d'altra banda, relacion la fundaci de Llorca al prncep troi Elio-Urzues, navegant pel Mare Nostrum. Espinalt apunt el 1778 que a l'any 4018 de la Creaci del Mn, un prncep troi anomenat Elio fund una ciutat a la que anomen Ilorci. Tamb s'estudi la combinaci dels vocables Helios (sol) i Kraton (govern) per formar la denominaci d' Eliocroca (ciutat governada pel sol). 

La comarca de Llorca ja es trobava poblada pels ibers durant l' Edat de Bronze (cultura de l' Argar), fet que dificulta la correcta dataci fundacional del municipi.


Geografia i clima.
Llorca limita al nord amb els municipis de Caravaca de la Cruz, Cehegn i Mula; a l'est amb Aledo, Totana i Mazarrn; al sud amb guilas i a l'oest amb Puerto Lumbreras i el lmit provincial d' Almeria.

Es caracteritza per gaudir d'un clima clid, amb una temperatura mitjana anual de 18C. Hiverns suaus amb temperatures mitjanes no inferiors a 6C, i estius calurosos on s'arriba als 35C. Degut a l'extensi del municipi i a les diferents morfologies, no totes les zones enregistren les mateixes temperatures ni la mateixa quantitat de pluja, on la mitjana se situa entorn als 300 mm. anuals, malgrat que en zones del nord es pugui arribar als 500 mm.

Serralades, valls i depressions interiors s'alternen, desembocant en la seva part ms oriental en una zona costera amb platges i cales. El Nord i el Nord-oest, amb altituds superiors a 500 m., sn les anomenades Terres Altes de Llorca. Encara ms cap al nord, les serralades de Pedro Ponce i el Madroo, les terres de l' altipl de Coy, Avils i Doa Ins conreen cereals, vinya, oliveres i ametllers.

Cap al Nord-oest es troba la Serralada del Cambrn, que acaba a la Serralada del Cao, al peu de la qual es troba el casc urb. En direcci a Mrcia es localitza la Serralada de Tercia, i en la direcci est-oest, la de Torrecilla, amb el cim de la Pearrubia (962 m.).

Entre la zona muntanyosa que limita el municipi amb la provncia d' Almeria neixen els rius Turrilla, Vlez i Luchena, que s'uneixen a Puentes per formar el riu Guadalentn. De llit ample i poc profund, acostuma a dur poca aigua, malgrat en ocasions se n'ha arribat a comptabilitzar 3.000 m3/seg. Actualment, el cabal del Guadalentn queda embalsat en els pantans de Puentes i Valdeinfiernos i baixa canalitzada per la Real Acequia de Alcal fins a les hortes de Llorca des de Tercia a Sutullena, Marchena o Tamarchete, on l'aigua es distribueix a les terres de cultiu, sempre amb dficit hdric. Malgrat l'escassetat d'aigua, l'horta llorquina forma en alguns espais, veritables vergers, on es conreen carxofes, enciams, cot, alfals, pebrot, arbres fruiters i hortalisses.

El municipi est conformat pels segents barris: Aguaderas, Almendricos, Barranco Hondo, Bjar, Campillo , Carrasquilla, Cazalla, Escucha, Fontanares, Hinojar, Hoya, Humbra, Jarales, La Tova, Marchena, Morata, Nogalte, Ortillo, Parrilla, Ro Sutullena, Torrecilla, Tercia, Tiata, Torrealvilla, Pulgara, Purias, Puntarrn, Ramonete, Pozo Higuera i Zarzalico.

Avils, Coy, Culebrina, Doa Ins, La Paca, Zarzadilla de Totana i Zarcilla de Ramos, amb una poblaci conjunta de 3.882 habitants i una extensi de 451.573 km2, formen els barris alts o Terres Altes de Llorca, limitant amb Caravaca, Cehegn i Mula al nord, amb Totana a l'est i amb la Provncia d'Almeria a l'oest.

Histria.
Edat Antiga i Medieval.
Sota perode rom es localitza Eliocroca en l' Itinerari d'Antoninus i a la Via Augusta que unia Tarragona amb Jan. Llorca es convertir en poblaci de la provncia Cartaginense romana, un assentament agrcola en el que predominen les villae, villes rstiques romanes. Amb la romanitzaci, Llorca fou patint una progressiva cristianitzaci, i ja en l'any 301 dos representants de la Dicesi llorquina acudiren al Concili d'Elvira, a Granada.


La Llorca visigoda no ha deixat prcticament rastre. En el 713 se signa el Pacte de Teodomir, on apareix ja el topnim de Lurqa, i pel qual aquesta poblaci passa a integrar-se en un territori autnom, conjuntament amb d'altres sis ciutats, governat pel propi Teodomir. Aquesta situaci es mantindr fins a la mort del mateix i la reorganitzaci de l'estat musulm, duta a terme per Abd al-Rahman II, qui converteix el territori autnom en una demarcaci dependent del Califat de Crdova fins a la desmembraci de l'entitat poltica, ja sota Almansor, fet que dna lloc als Regnes de Taifes.

El 1244, sent rei de Castella i Lle Ferran III, el seu fill i hereu, el prncep Alfons, futur Alfons X el Savi, conquerir Llorca. La ciutat continuar, com en poca rab, el seu paper de nucli d'una rica comarca agrcola i d'important activitat artesanal, per el fet d'actuar com a terreny fronterer dificultar el desenvolupament de l'activitat agrcola.

Durant la Reconquesta, Llorca es troba atrapada entre el Regne de Castella i el regne musulm de Granada. No ser fins a la batalla de Los Alporchones, el 1452, quan es posar fi a la situaci de territori fronterer, durant el regnat de Joan II, qui deu anys enrere havia concedit a Llorca el ttol de noble ciutat.


Edat Moderna.
Coincidint amb l'expulsi musulmana de la Pennsula Ibrica, la ciutat canvia de fesomia. Es duen a terme reformes urbanstiques, es desenvolupa el comer i l'explotaci agrcola. Les nombroses obres pbliques que s'efectuaren atraieren a obrers d'altres contrades, produint-se una corrent migratria que augment la poblaci fins els 8.000 habitants. D'aquesta poca daten la Collegiata de Sant Patrici, erigida el 1553, centre religis de la ciutat, per tamb nombrosos convents com els de la Merced, Santo Domingo i Sant Francesc.

El segle XVII consolida Llorca com una urbs moderna, sense despreocupar-se mai de les seves posicions defensives, sobretot les costaneres, ms tenint en compte el perill turc i berber. Aquest segle ser testimoni de l' expulsi dels moriscos, l'epidmia de pesta, que acab amb la meitat de la poblaci, les sequeres i les plagues de llagostes. Malgrat les penoses circumstncies, a partir de 1660 s'inici una arrencada espectacular exemplificada en la construcci de nous edificis com ara el Palau de Guevara.

El segle XVIII t importncia cabdal per la ciutat, afavorescuda pel Reformisme Borbnic. Llorca es configura com una ciutat moderna, perdent els carcters medievals. La poblaci creix i s'installa en els barris perifrics de San Cristbal i San Jos. La muralla desapareix, indicatiu d'una major seguretat. L'augment d'activitat comercial en el port d' guilas comporta un increment de la burocrcia i el funcionariat aix com d'un bon nombre d'obres pbliques, convertint-se la ciutat en refugi de pintors, escultors i gravadors.


Edat Contempornia.
Llorca compta a principis del segle XIX amb un model socioeconmic similar al d'una comunitat preindustrial caracteritzada pel predomini del sector primari i un fort augment de la poblaci. Per la ruptura del Pant de Puentes, el 30 d'abril de 1802, que destrueix la part baixa de la ciutat, la Guerra del Francs i les epidmies de febre groga, aix com les continuades sequeres en temps de la regncia d' Espartero (1840-1843), dueren la fam i la posterior emigraci de ms de 12.000 persones.

En aquest segle el terme municipal de Llorca pateix considerables variacions, concluint la centria amb la mateixa extensi que posseeix a l'actualitat.


El 1865 arriba a Llorca la primera mquina de vapor. El ferrocarril Alcantarilla-Llorca inaugurat el 1885 i el Baza-Llorca, cinc anys ms tard, suposa la integraci de la comarca en el mercat nacional, possibilitant el moviment dels minerals dels jaciments litorals i de les mines de sofre i mangans de l'interior.

La Restauraci ve lligada a un perode de prosperitat i de calma poltica. La ciutat veu erigir-se el Teatre Colon, el Casino Artstic i Literari (1885), el Teatre Guerra (1861), la Plaa de Braus (1892), etc.

L'intensa explotaci dels jaciments miners de la zona litoral suposa un rellanament de la vida econmica de la comarca, prcticament inalterada per la guerra civil, que duu una recuperaci demogrfica, aturada momentniament les dues dcades segents, en part pel fenomen migratori. A l'actualitat aquest flux s'ha invertit: la terrisseria, el ciment i els curtits donen a una ciutat eminentment agrcola i ramadera un to industrial que ocupa una part notable de la poblaci.


Economia.
La frontera militar que envolt Llorca des de mitjans del segle XIII a finals del XV, imped el seu desenvolupament econmic. Absncia total d'activitat artesanal, poca presncia del comer i una agricultura practicada a l'horta propera a la ciutat eren les notes dominants. La principal font d'ingressos era la ramaderia, ovina, de la que se n'obtenia carn i llana, situaci que es repet fins a finals del segle XVI, on l'enfonsament del mercat de la llana propici la cerca de nous models econmics.

La roturaci de terres durant el segle XVII fou el motor que introdu millores, tan socials com urbanstiques. Entre 1660 i 1720 s'ha fixat l' edat d'or de Llorca, amb una societat pre-industrial, de base agrria i on tan sols uns quants productes es destinaven a l'exportaci. L'artesanat mant encara una paper modest en l'economia local. El comer s mnim. 

Des de finals de 1875 fins a finals de segle, coincidint amb la construcci de pantans i el port d' guilas tingu sortida l'excedent agrari de les noves terres cultivables de la regi alhora que s'importaren sedes i marroquineria, sense arribar a generar una indstria forta i competitiva.

Durant les dcades finals del segle XIX l'agricultura experimentaria certa millora, en part grcies a l'introducci de maquinaria, l'especialitzaci de cultius i la racionalitzaci de les explotacions agrries, incrementades amb les terres procedents de la desamortitzaci. La millora de la zona de regadiu vingu donada per la reconstrucci del pant de Puentes, el 1885. Malgrat la modernitzaci d'alguns sectors industrials l'economia llorquina no millor, fet que perjudic el sistema d'autoabastiment comercial tradicional.

El segle XX comport la desaparici d'elements histrics en el sistema econmic llorqu, substituts per nous sectors productius (ciment, cultius industrials i en hivernacles, confecci, metall i indstries agroalimentries).El canvi en l'estructura econmica s'ha notat en les tres darreres dcades, rellevant en l'agricultura, amb una expansi dels cultius de regadiu, en l'especialitzaci del model ramader, centrat en el porc, per sobretot en el procs de modernitzaci i creixement del teixit industrial, amb la promoci d'activitats industrials i comercials mitjanant fires i certamens. 

A l'actualitat Llorca es promociona com una zona de serveis on el sector terciari s l'nic capa de generar treball, cobert pel progressiu augment d'immigraci, procedent principalment d' Equador i el Marroc. Aquesta nova configuraci, visible amb l'aparici de grans superfcies comercials, una extensa oferta educativa o una ptima xarxa sanitria, es troba encara en fase creixent a mig termini.


Cultura.
Patrimoni.
----
Casc Histric.
Llorca s una ciutat barroca, amb un casc histric, reconegut Conjunt Monumental l'any 1964, i erigit entre la segona meitat del segle XVI i la primera del XVII. Aix, a l'entorn de la Plaza Mayor es construeixen els edificis ms representatius del poder civil i religis, com exemplifica l'Ajuntament, edificat en dues fases entre 1678 i 1737.

D'aquests anys tamb data la Casa del Corregidor, les Sales Capitulars de Sant Patrici i tot un seguit de cases nobles d'entre les que destaca la Casa de Guevara.

Durant la primera meitat del segle XIX, el creixement urb es concentrar en el centre histric i tan sols ser notable una dbil expansi a l'entorn dels barris de San Jos i San Cristbal. La segona meitat del segle, de major dinamisme grcies als terrenys adquirits amb la desamortitzaci, s'inicia amb la construcci del pont sobre el riu Guadalentn. L'ocupaci major es dna en l'espai que es troba entre la Corredera i l' Alameda d'Espartero (actual Joan Carles I), destacant el creixement en alada de les construccions i un augment dels edificis del casc, produt per la fusi de petites entitats de barris propers a la ciutat.

De la segona meitat del segle XIX data el Teatre Guerra, projectat per Diego Manuel Molina. s el ms antic de la regi, 1861, i respon a un plantejament esttic de l' eclecticisme romntic. El Casino, erigit sobre l'antic Hospital de San Juan de Dios, data de 1885, sent la Cmara Agrcola l'nic edifici modernista de Llorca, obra de l'arquitecte Mario Spottorno, ja al segle XX.

El segle passat comport canvis fonamentals en l'enllumenat, el clavegueram i l'aigua potable. El ms remarcable s per, el canvi en la fesomia urbana, al crixer els extrems, en part, a causa del trasllat del cementiri a la seva actual localitzaci i a la urbanitzaci del quarter d'infanteria. Aquesta expansi confer al casc urb una morfologia propera a la de ciutat linial, que ha continuat al llarg de l'eix de la carretera 340.


 Plaa Espanya;

La Plaa Major adquir la forma definitva durant les primeres dcades del segle XVIII. Entesa com a centre de poder, s'ubicaren els edificis del Concejo, del Cabildo Colegial i del Corregimiento, a ms d'altres destinats a serveis, com la pres o el mercat.


 Columna Miliaria;
Situada a la cantonada de la casa dels Ponce de Len, en el carrer Corredera, davant la Glorieta de San Vicente. s un miliari rom de l'poca d' August (8-6 a.C.), i s'utilitza de pedestal de l'escultura de Sant Vicent Ferrer, en honor de la predicaci realitzada pel sant valenci a la ciutat durant el segle XV.


 Ajuntament;

Situat a la Plaa Espanya, fou aixecat desprs del terratrmol que afect la ciutat el 1674 i deix impracticable la pres pblica. La faana constava de dos pilars entre els que anirien collocats tres arcs de mig punt en cadascuna de les dues plantes, un model tpicament renaixentista que ja noms s'utilitzava en els claustres religiosos. El 1737, davant la necessitat de construir una porxada que ocups la totalitat de la part davantera de la plaa, el Concejo convoc un concurs d'idees. S'escoll el projecte d'Alfonso Ortz de la Jara, amb un nic i gran arc central que uns els dos cossos. La decoraci fou encarregada a Juan de Uzeta, finalitzada el 1740. L'interior de l'edifici, remodelat completament el 1992, ofereix una collecci de pintura contempornia d'autors locals, i la contemplaci de l'antiga capella del Concejo, amb una Immaculada del taller granad de Pedro de Mena, i del conjunt de pintures de Miguel Muoz de Crdova, realitzades el 1722, que narren en sis grans llenos les principals batalles en les que participaren els llorquins en el passat.


 Plaa del Cao;
Un dels espais pblics amb ms histria de tota la ciutat. Punt d'obligada referncia per l'abastiment d'aigua i el mercat, en un dels seus laterals s'ubicaren el Psito i les antigues sales del Concejo, desprs convertides en seu del Corregimiento.


 Psito;
Avui en dia reconvertit a Arxiu Municipal, s una de les poques edificacions de serveis fetes a inicis del segle XVI que ha arribat fins a l'actualitat. El disseny es deu al mestre Quijano, que proposa un pis baix i una segona planta difana amb l'objectiu d'aconseguir el mxim d'espai per l'emmagatzenament de blat. El 1552 ja s'estan fent pilars i arcs interiors i el 1553 es fa tota la fusteria, obra de Guilln de Guaita. En aquest ltim any s'encarreguen els escuts que blasonen la faana al bisca Sebastin de Bocanegra, nics motius que destaquen a la faana principal. El 1760 es va haver de corregir tota l'edificaci, encarregant-se a l'arquitecte Lucas de Corrales Ruz. La lpida de la faana fa referncia a aquesta reconstrucci. 



 Teatre Guerra;
s el ms antic de la Regi de Mrcia. Obr les portes durant la primavera de 1861. Presenta l'arquitectura tpica dels teatres, amb un pati central de ferradura, platees i amfiteatre amb baranes de ferro colat. El sostre, decorat amb pintures que representen escenes del millor teatre clssic espanyol, sn del pintor llorqu Muoz Barbern.


 Casino;
Mostra d'arquitectura eclctica. La portada i part de l'interior s'acab el 1885 i s'atribueix el disseny al mestre llorqu Manuel Martnez. El sal de ball fou realitzat entre 1914 i 1916 dins d'una esttica modernista. Les talles i d'altres detalls decoratius sn obra d' Emilio Latorre i les pintures de les parets, que representen alegories del teatre, la dansa, la msica i el triomf de l'amor les realitzaren Lus Tornero i Snchez Carlos. El sostre, de major qualitat, fou pintat per Francisco Cayuela.


 Casa de Guevara;

s l'edifici ms significatiu de tot el barroc civil de la ciutat. S'erig durant un llarg perode de temps fins adoptar la seva forma definitiva grcies a les reformes dutes a terme entre el 1691 i 1705 per don Juan de Guevara Garca de Alcaraz, cavaller de l' Orde de Sant Jaume des de 1689. El 1691 s'acaba l'escala principal i del 1694 data la portada. El pati, de 1705, fou acabat pel pedrer Pedro Snchez Forin, i cont una decoraci a base de motius vegetals, escuts i arquitectura simulada. L'interior de la casa, que ha estat habitada fins fa pocs anys per donya Concepci Sandoval, baronessa de Petrs i Mayis, conserva alguns ambients amb mobiliari del segle XVIII, paviment cermic valenci, una capella particular amb una imatge de la Immaculada d'escola granadina i unes pintures murals de mitjans del segle XIX. Dins la collecci de pintures, destaquen el gran retrat eqestre de don Juan de Guevara i una bona srie de petits retrats dels Madrazo.


 Casa del Corregidor;
L'antiga casa del corregidor allotja actualment els Jutjats. De l'antiga casa noms se'n conserven els quatre arcs, formant dos d'ells  la cantonada sobre la que se situen les figures escolpides per Juan de Uzeta el 1750. A la part inferior de l'escut es pot llegir uns textos on es narren els origens dels cartaginesos i romans de Llorca, extrets del llibre d'histria del Padre Morote.


 Irurita;
Un dels pocss exemples d'arquitectura del segle XVI per a particulars de la Regi de Mrcia. Dissenyada pel mestre Jernimo Quijano, la seva faana mostra traces renaixentistes amb qu fou concebuda. Destaquen dos elements: la petita galeria d'arcs de la part superior i la portada amb un arc de mig punt emmarcat per pilastres. Els capitells d'aquestes presenten mascarons en les cantonades. Es troba al c/Corredera.


Elements defensius.
 Castell;

Fortalesa d'origen medieval construda entre els segles XII i XIV, formada per una srie d'estructures defensives que, durant l'edat mitjana, convertiren a la ciutat i la seva fortalesa en un punt inabastable del sud-est peninsular.

De fundaci islmica, fou aprofitat per la Corona de Castella per convertir l'enclavament com el principal basti cristi a la frontera murciana davant el Regne de Granada. Per reforar la defensa del castell, a finals del segle XIII s'inicia la construcci de les dos torres d'homenatge: la de l' Espoln i l' Alfonsina, aquesta darrera en honor d'Alfons X el Savi, qui n'orden la reconstrucci. Consta de tres cossos amb voltes apuntades de ma que arrenquen d'un pilar central. 

El 4 de juny de 1931 es declara el castell, i en especial a la Torre Alfonsina, Monument Histric Nacional.



 Muralla medieval;
Voltada per dos slids cubs disposats per a la defensa, presenta una porta de colze, de tradici musulmana, amb arc apuntat de carreuat que emmarca l'accs amb tres motllures de decoraci geomtrica.

Les importants restes conservades demostren que tota la muralla es reedific a partir del segle XIII, sent visibles els cubs des del carrer Rambla, parallel al riu, fins el prtic de San Antoni, introduint-se en les construccions del carrer Cava, fet que ha comportat una millor conservaci de les mateixes. Testimonis de la muralla tornen a aparixer al pati del convent de les Mercedaries, de la Purssima i la torrassa del carrer Rojano. 


 Castell de Xiquena;
Les runes de diverses torres i fortificacions resten com a testimoni del perode histric en el qu el territori llorqu fou fronterer entre el Regne de Castella i el Regne de Granada. De Xiquena destaca una porta llindant amb una torre que serveix d'accs, la muralla que encara conserva trams amb merlets i la successi de sis torres de refor i defensa, una porta secundria d'accs des de la riba del riu Comeros, part d'una torre semicircular adossada a un recinte emmurallat interior i dos aljubs. 


Monuments religiosos.

 Collegiata de Sant Patrici;
Edifici d'estil renaixentista declarat Conjunt Histric Nacional per decret del 27 de gener de 1941, s la pedra angular del conjunt monumental de la Plaza de Espaa, juntament amb el Palacio del Corregidor y las Salas Capitulares i l'Ajuntament.

El temple s l'nic d'Espanya que es troba sota l'advocaci de Sant Patrici. La dedicaci al sant irlands t el seu origen a la batalla de los Alporchones, el 17 de mar de 1452 (dia de Sant Patrici), i que enfront als habitants de la ciutat amb les tropes musulmanes procedents de Granada que havien desolat la comarca de Cartagena.

Les obres comenaren, per butlla del papa Climent VII el 1533 sobre la vella esglsia de Sant Jordi. La construcci s'allarg fins el 1780 seguint el projecte de Jernimo Quijano, mestre de les Obres de l'Obispat de Cartagena. Concebuda amb aires catedralicis, el seu interior est format per tres naus, dotze capelles laterals en els contraforts, cor i transcor, girola amb capelles radials i torre-campanari a la capalera. Tamb cal destacar l'elevat creuer.


 Convent de Santo Domingo;
L'esglsia, recentment restaurada, presenta un interior d'una sola nau, amb capelles laterals, que fou reformat a inicis del segle XVIII dotant-lo d'una falsa volta de can i de pilastres simulades. Les tres parts del claustre que encara continuen dempeus daten del segle XVII. La faana, datada de 1608, va ser realitzada per Andrs de Goenaga.

Actualment s la seu del Museu de Brodats on el Pas Blanc exhibeix una mostra dels millors treballs realitzats en sedes i or, aix com carros, armadures i d'altres objectes que formen part de la process de Setmana Santa.

La capella del Rosari, annexa a l'esglsia, fou propietat de l' Archicofrada de Nuestra Seora del Rosario i actualment s del seu directe continuador, el Pas Blanc. El 1707 es colloc la primera pedra d'una obra dirigida per Toribio Martnez de la Vega. A la cpula hi ha pintures al tremp amb motius i personatges de l' Orde dominicana, realitzades per Baltasar Martnez Fernndez de Espinosa. En un altar del creuer es pot localitzar la Verge de la Amargura, titular del Pas Blanc, obra de l'escultor murci Jos Snchez Lozano, dintre de la lnia de Verges doloroses creades per Francisco Salzillo.



 Convent de la Merc;
Davant la porta de la seva esglsia jur el rei Ferran el Catlic guardar els furs de Llorca l'any 1488. Avui allotja el centre d'acollida de visitants de Llorca, Taller del Temps.


 Convent de les Mercedaries;
Fundat el 1515 per l'arxipreste Montesinos del Puerto, conserva una important presncia de la zona residencial i dos porxades de pedra: una de l'antiga entrada al monestir i l'altre, d'inicis del segle XVII, que donava accs a l'esglsia reconstruda el 1752 i que s'arruin totalment a la dcada dels 70 del segle XX.


 Convent de Sant Francesc;
L'esglsia de Sant Francesc, i les dependncies conventuals annexes, foren edificades per l' Orde francisc, que establia aix la segona casa a Llorca el 1561. De l'arquitectura inaugurada el 1565 quasi no se'n mant res, ja que el temple pat una total reforma a finals del segle XVII sobre la que s'afeg una decoraci posterior de rocalls i smbols de l'rde. La faana, de lnies classicistes, fou acabada l'any 1638 pel picapedrer Juan Garzn.

L'interior cont un conjunt de retaules barrocs que daten de finals del XVII, destacant el de l'altar major, l'execuci del qual fou a crrec de Gins Lpez el 1694. Els dos retaules majors del creuer, obra de Jernimo Caballero, estan dedicats a Sant Antoni Abat i a la Veracreu i Sang de Crist, datats a finals del XVIII. El petit retaule del costat de l' Evangeli cont la imatge de la Verge dels Dolors, obra del valenci Jos Capuz, l'any 1941.

L'actual casa del Pas Blau es coneguda popularment com la Casa de les Cariatides pel conjunt de permdols de l'aler. Data de finals del segle XIX i s un dels millors exemples de l' arquitectura eclctica. A les parets de la planta baixa i principal es poden contemplar fotografies que mostren l'evoluci de les desfilades al llarg del temps, i sobretot, una selecci dels millors brodats que posseeix el Pas.


Festes i tradicions.
----
Setmana Santa.




La Setmana Santa de Llorca s una de les ms destacades manifestacions populars de celebraci de la Setmana Santa a Espanya, declarada com a Festa d'Inters Turstic Internacional el 2007.


Al marge de l'existncia de processons religioses d'estil tradicional, sn les Desfilades Bbliques Passionals les que proporcionen a la Setmana Santa llorquina d'una personalitat nic i diferent, amb representacions de l'Antic Testament o de la simbologia cristiana amb la participaci de cavalls i carros, aix com carrosses d'enormes dimensions.

Encara que algunes de les processons tenen lloc per diversos carrers de la ciutat, les quatre grans desfilades (Divendres de Dolors, Diumenge de Rams, Dijous Sant i Divendres Sant) tenen lloc a l' Avinguda de Joan Carles I, la via ms destacada de la ciutat, que s'acondiciona els dies previs a la desfilada amb una capa de terra que permet als cavalls participar sense risc. A ambds costats es colloquen grades en tota la longitud de l'Avinguda, a les quals assisteixen els llorquins, previ abonament, a les desfilades de Dijous i Divendres Sant. 

La decoraci de les tribunes i de molts dels balcons amb banderes blaves o blanques es complementa amb els mocadors que agiten els assistents fent que l'escenari dels festeigs llorquins s' illumini amb els dos colors que protagonitzen la seva Setmana Santa.

La Setmana Santa s'organitza entorn a sis confraries, anomenades Pasos. El Pas Blau i el Pas Blanc capitalitzen el protagonisme i divideixen en dos als llorquins. Sn els nics pasos que incorporen cavalls i grups bblics en moviment.



Les sis confraries que participen a la Setmana Santa llorquina sn:
 Real e Ilustre Archicofrada de Nuestra Seora del Rosario (Pas Blanc) ;
 Hermandad de Labradores (Pas Blau) ;
 Archicofrada del Santsimo Cristo de la Sangre (Pas Encarnat) ;
 Cofrada del Santsimo Cristo del Perdn (Pas Morat) ;
 Hermandad de la Curia (Pas Negre) ;
 Archicofrada de Jess Resucitado;


Al marge de les processons, d'altres actes duen lluentor a la Setmana Santa llorquina:

 Serenata a la Virgen de los Dolores: a darrera hora de la viglia del Divendres de Dolors, centenars de blaus es congreguen a la porta de l'esglsia de Sant Francesc, seu de la seva Confraria, per felicitar a la seva manera a la Titular.
 Cada tarda, abans de les desfilades bbliques, l'esquadra romana i un grup de majordoms recullen els mocadors que els pasos han collocat en determinats llocs del casc antic, acompanyats de centenars de seguidors, que duen i agiten mocadors amb els colors del seu pas, i sota els himnes respectius d'ambdues confraries ("El Tres", en el cas blanc, i "Les Caretes", en el blau).
 El mat dels Divendres Sant el Pas Morat organitza un Via Crucis, desenvolupat seguint les antigues oracions que pronuncien els rezaores.


Altres festes.
 Festes de la Patrona: el 8 de setembre es commemora la festivitat de la Patrona de Llorca, la Verge de les Huertas, que la tradici assenyala com la imatge duta per Alfons X el Savi el 1244, durant la conquesta de la ciutat. Aquest dia el consell llorqu acut en process cvica des de la ciutat fins al Santuari Mari.
 Festivitat de Sant Climent: el 23 de novembre es commemora la festivitat del Patr de Llorca. s una festa revitalitzada els darrers anys amb la presncia de Moros i Cristians, organitzadores de totes les activitats que es duen a terme durant la setmana.
 Fira de Llorca: celebrada els darrers deu dies del mes de setembre en el Recinte Firal de La Rueda. ;


Gastronomia.
----
A la cuina tpica llorquina predominen les hortalisses, els llegums, cereals i les carns, tan procedents de la caa com del sector ov i porc.

Els plats tpics de la gastronomia llorquina sn les migas con tropezones, l' olla fresca (arrs i mongetes amb productes del porc), la paella huertana amb pa, el guisat de pa amb mandoguilles i l' olla gitana, barreja de llegums i hortalisses amb carbassa de Totana, el blat cuit amb mandonguilles, el gaspatxo, l'arrs amb cargols, cargols amb conill i blat, cargols amb tomquet i els productes tpics de la matana com el xorio, les freixures i d'altres productes derivats del porc.  
 
En quan a dolos, destaquen els alfajores, els rovells cordials, la tortada, les picardies, els crespillos o els chochos. Dolos nadalencs sn les coques de Pasqua i les mantegades. Les torrijas es degusten durant la Setmana Santa.


Esports.

Lorca Deportiva CF.
El Lorca Deportiva Club de Futbol s un club de futbol espanyol fundat el 2002 i que milita actualment a la Segona Divisi B Grup IV. La temporada 2005/06 fou la millor de tota la histria del club, dirigit per l'hondarribitarra Unai Emery, acabant cinqu per amb opcions d'ascens a Primera Divisi fins la darrera jornada.

Disputa els seus partits a l' estadi Francisco Arts Carrasco, amb un aforament de 8.064 localitats i situat a la Diputaci de Torrecilla, fou inaugurat el 5 de mar de 2003 amb el partit amists entre el Lorca Deportiva C.F. i el F.C. Barcelona. El primer partit oficial es disput el 19 de mar de 2003 entre el Lorca Deportiva C.F. i l' guilas C.F.


Club Balonmano Lorca.
Neix l'any 2006 amb l'objectiu de promocionar l' handbol a la ciutat des de les categories inferiors, amb la contractaci de jugadors i entrenadors professionals. El club disputa la competici de Segona Divisi Nacional Masculina, enquadrat en el grup de la Regi de Mrcia, comptant amb jugadors d'experincia. 

Pel que fa a les categories inferiors, el club compta amb equips alevins, infantils i cadets. 

Disputa els partits al Pavell de las Alamedas.

Llorquins clebres.
Juan de Toledo (1611-1665) : pintor espanyol especialitzat en temes bllics, sobretot tots aquells relacionats amb els combats navals entre turcs i espanyols.
Rafael Maroto (1783-1853) : Militar espanyol que intervingu a la Guerra d'Independncia Espanyola i a la Primera Guerra Carlina.
Jos Musso Valiente (1785-1838) : escriptor i poltic;
Bartolom Prez Casas (1873-1956) : compositor i director d'orquestra, s conegut per ser l'arreglista de la versi de l' Himne d'Espanya.
Eliodoro Puche (1885-1964) : poeta.
Joaqun Arderus (1885-1969) : activista poltic d'esquerres, literat i periodista.
Manuel Muoz Barbern (1921-2007) : pintor;
Narciso Yepes (1927-1997) : guitarrista especialitzat en la guitarra clssica i fams per haver creat la guitarra de deu cordes  l'any 1964.
Antoita Peuela (1947-1975) : cantant de copla i pasdoble.


Bibliografia.
 Lorca histrica: historia, arte y literatura, de J.F. Jimnez Alczar. Llorca : Ajuntament de Llorca, 1999. ;
 Lorca y su historia, de Rosala Sala Vallejo. Llorca : Cayetano Mndez, D.L. 1998. 585 p. ; 1 h. : il. ISBN 84-923615-0-6.
 Lorca : gua monumental, de l'Arxiu Municipal de Llorca. Llorca : Concejala de Turismo, D.L. 2004. 29 p. : il.
 Viernes Santo en Lorca : gua para forasteros y visitantes, de Domingo Munuera Rico. Llorca : Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, D.L. 1984.


Enllaos externs .

Ajuntament de Llorca;
Cambra de Comer i Indstria de Llorca;
Museu Arqueolgic de Llorca;
Setmana Santa de Llorca;
Museu del Pas Blau;
Museu del Pas Blanc;
Lorca Deportiva C. F.;
Club Balonmano Lorca;
Lorca Rock;


Vegeu tamb.
Emirat de Lorca






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16434" title="Argila" nonfiltered="2396" processed="2377" dbindex="7407">
Aquest article s sobre el material. Per al Comte de Rass vegeu Argila (comte).;
----

L'argila s un material granular natural procedent de la descomposici de les roques feldesptiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratat:

Al2O3  2 SiO2  2 H2O;


Les partcules d'argila, inferiors a les 4 micres de dimetre, poden conformar un sl homogeni (tamb anomenat argila) o b formar part formar part d'un sl heterogeni (i en aquest cas l'argila s la fracci ms fina del sl). Els sls argilosos sn altament impermeables. Les roques formades a partir de l'argila sn les argilites.

 Caracterstiques geolgiques .
Als buits entre grans d'argila sempre hi ha aigua, amb ions dissolts. La concentraci i valncies d'aquests ions controlen la distncia entre partcules. Aix succeeix perqu les partcules, normalment en forma de disc, estan polaritzades de manera que les crregues negatives s'acumulen a les bases del disc. Aix, els cations de l'aigua sn atrets i s'acumulen en les bases del disc, impedint que d'altres partcules s'hi acostin. Al seu torn, la distncia entre partcules controla el comportament macroscpic del sl:
 Si les partcules es toquen, es crea una estructura floculada, molt rgida.
 Si en canvi, no es toquen, es crea una estructura no floculada, molt menys rgida.
 Si la distncia s petita, l'estructura ser agregada i les argiles, poc deformables.
 Si, en canvi, la distncia entre partcules s petita, l'estructura ser molt ms dispersa, molt deformable.

Els minerals ms comuns dins les argiles sn:
 la caolinita, de frmula Si2O5Al2(OH)4;
 la montmorillonita, de frmula Si4O10Al5/3Mg1/3Na1/3(OH)2;
 la illita, de frmula KAl2(AlSi3O10)(OH)2. ;

L'argila t dues propietats bsiques:
Adquireix plasticitat al barrejar-la amb aigua;
S'endureix en escalfar-la en un forn cermic per sobre de 750 C;

 Usos de l'argila per l'home .

L'argila, procedent del sl o roca  sedimentaria, s plstica quan s barrejada amb aigua, per s dura i tena quan es cou en un forn. Aix ha perms a l'home des de l'antiguitat donar-li diferents usos, els ms importants dels quals es troben en l'edificaci i l'elaboraci de recipients.

 Primers usos de l'argila .

En el neoltic, abans de descobrir la terrissa la qual elabora peces de fang cuites, els humans ja utilitzaven el fang (argila mullada i pastada) per fer-se utensilis per a les seves necessitats, tals com posar-hi menjar sec, cereals i d'altres productes, per no aix els lquids, ja que no eren estancs. Per en observar les peces que sortien de la crema dels poblats, van veure que sortien senceres, ms fortes i estanques, doncs s'havien cuit i aix es va descobrir la terrissa cuita, la qual ja permetia posar-li els lquids.    

Els primers usos de l'argila foren l'elaboraci de tot tipus d'atuells estancs per a contenir productes necessaris per als establiments humans: plats, gots, olles, cassoles, etc. Aquests atuells foren especialment tils per a guardar provisions, com ara: l aigua, els llegums, les fruites, etc. ats que evitaven que es fes malb el menjar.

Des del neoltic fins a l edat mitjana, l'argila s'utilitzava per a construir les parets de les cases. A casa nostra, fou utilitzada per les tribus dels ibers, els quals tamb utilitzaven l'argila per a fer gerros d argila negra.

Els romans admiraren la cermica dels grecs, la tcnica dels quals era submergir la pea en una suspensi de partcules d argila amb un alt contingut d'un element especial, amb la qual cosa s'aconseguia una millor brillantor en polir-la. Posteriorment, la coen en un forn amb molta oxigenaci. Les peces es feien en motlles que tenien motius decoratius repetits els quals desprs quedaven reproduts en relleu sobre la superfcie de la pea.

El procediment artes d'elaboraci de les peces d'argila segueix amb poques variacions fins avui en dia, tot i que en l'actualitat es fan decorades i la producci s'orienta cap a aspectes decoratius havent-se perdut la utilitzaci per als usos de la cuina. Tanmateix, la cermica es fa servir encara en alguns restaurants de luxe.

 La cermica en l'actualitat .
Durant el segle XIX tant a Anglaterra com a la resta d'Europa es va posar de moda els objectes amb decoraci calcada, produts en srie i a baix cost, aix com les que presentaven relleu.

A Espanya es posaren de moda els gerros amb temes antics i mitolgics. Les fabricacions d'origen que ms destacaren foren El buen retiro (Madrid), Sargadelos (Galcia) o La Cartuja (Sevilla).
 
La cermica industrial posterior a 1980 era de gran qualitat. Aix, l'Art Noveau a Pars l' any 1990 i la Bauhaus a la dcada dels 1920 van crear una gran influncia en la cermica industrial, encara que el ceramista artesanal i individual s'ha mantingut viu fins els nostres dies. 
 
En l'actualitat, segons els elements minerals que contingui l'argila, trobarem argiles de diferents colors: vermella, blanca, negre, etc. Tamb hi ha diferents tipus d'argila segons l's que s'hi vulgui donar (rajoles, atuells de cuina etc.).

Les varietats ms comunes sn l'argila xina o Caol, la pipa (s semblant al caol, per amb l'argila de slice), l'argila de terrissaire (no tan pura com l argila de pipa), l'argila d'escultura o argila plstica (una argila fina com la de terrisseria barrejada a vegades amb sorra fina), l'argila per a fer maons (mescla d'argila i sorra amb matria ferruginosa) o l'argila refractria.
 
Avui en dia les empreses ceramistes es troben en una situaci de mercat molt delicada degut a la competncia de les empreses xineses, les quals produeixen a menor cost i guanyen mercat. La crisi tamb prov del poc s que actualment es fa dels atuells de cuina fets de terrissa, doncs ara sn de productes ms econmics, lleugers i frgils.

 El futur de l'argila .
Les perspectives de futur per a l'argila es troben en la construcci (tant en aspectes clssics com l'elaboraci de totxos i paviments, com en derivacions de la tcnica constructiva ms modernes). Tamb es preveu un creixement del seu s en aspectes medicinals com sn els banys en les installacions dels balnearis.

Vegeu tamb.
Llot bentontic;

 Enllaos externs .
 Breu resum de la histria del modelatge de l'argila;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16435" title="Algorfa" nonfiltered="2397" processed="2378" dbindex="7408">


Algorfa s un municipi valenci del Nord de la comarca del Baix Segura que ha crescut molt als ltims anys (1.093 habitants en 1991) degut a la immigraci del Magrib i d'Amrica llatina. Es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes). La poblaci es de llengua castellana per l'ltim cens de 2001 indica que el 8% de la poblaci sap parlar valenci, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no s oblgatori, per tant la gent jove domina les dues llenges oficials. 

 Histria .

Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominaci castellana, pass a ser propietat de l'ordre de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedeix privilegi als naturals del Regne de Valncia en qu concedia jurisdicci menor. Amb l'abolici dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anullat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la famlia Rosell que la vincula al senyoriu de Benejsser com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parrquia d'Algorfa. El 1761 es va instituir l'hereuatge en favor del brigadier Francisco Ruiz Dvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de  Algorfa y Peacerrada , del que fou el seu primer titular i a petici del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicci menor, per recolzar la poltica de colonitzaci interior, a favor d'Ignacio Prez de Sarri, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi orden construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marqus 6 lliures pel lloguer de la casa, la partici de fruts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengu d'Almorad fins el 1789, data en qu va emancipar-se rere nombrosos plets.

 Monuments i llocs d'inters . 

 Castell de Montemar. Esta casa senyorial va ser construda a finals del segle XVIII i des de llavors va pertnyer a la famlia dels comtes de Casa Rojas. Mai va tindre utilitzacions militars, generalment va ser utilitzat com a residncia estiuenca dels successius amos. El seu estil s quelcom afrancesat. T dos torres quadrades i dos circulars amb els cantons de carreus. La torre principal que podem anomenar "de l'homenatge", t timbassos en els seus cantons i merlets amb les seues coronacions inclinades cap a l'exterior. Possex un pati quadrat rodejat per una galeria situada en la primera planta.
 Esglsia Parroquial. Dedicada a la Mare de Du del Carme, es troba situada, com s caracterstic en tots els pobles del Baix Segura del Segura, prop de l'Ajuntament i enfront de la Plaa d'Espanya.
 L'Ermita. S'eleva sobre un xicotet tossal, que li permet ser divisada des de qualsevol punt. Constitux un dels exemples ms representatius d'Algorfa. Construda a principis de segle amb pedres de la pedrera d'Algorfa.

Poltica.

Les eleccions de 2003 donaren la batllia al PP, amb 6 regidors, 2 en t el PSPV i 1 UCL.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 8 regidors, el PSOE  2 regidors i AI 1 regidor.

 Festes locals .

 Festes Patronals. Se celebren a partir del 16 de juliol en honor a la Mare de Du del Carme.

 Enllaos relacionats .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament d'Algorfa.
 El portal de la Vega Baja.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16436" title="Feldspat" nonfiltered="2398" processed="2379" dbindex="7409">

Els feldspats sn un conjunt de minerals del grup dels silicats presents sobretot a les roques gnies. La seva composici s variable:

60-75% SiO2;
15-20% Al2O3;
05-15% KNaO (K2O + Na2O);

Si t ms Na2O que K2O es diu feldspat sdic o plagioclassa

Si t ms K2O que Na2O es diu feldspat potsic o ortoclassa

Els feldspats sn presents al granit, essent el mineral ms meteoritzable dels que formen aquesta roca, la seva alteraci dna lloc a la transformaci del granit en saul.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16437" title="Guardamar del Segura" nonfiltered="2399" processed="2380" dbindex="7410">

Guardamar del Segura s un municipi valenci  que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal.

El municipi, tot i ser valenciano-parlant, pateix una forta castellanitzaci, com a les comarques de sud del Pas Valenci, per segons l'IEC un 30% de la poblaci  parla valenci. Les principals activitats sn el turisme i la construcci, quan abans era la agricultura de regadiu. Al seu terme municipal es troba la Pineda de Guardamar, la gola del riu Segura des d'on desemboca al Mediterrani i les restes ibriques on es va trobar la Dama de Guardamar.

El terme municipal abasta els 35,1 km2. Una bona manera de conixer-lo s passejant per les tres rutes senderistes que el travessen: la de les Dunes  al llarg del litoral, i que dna l'oportunitat de conixer les platges guardamarenques , la Llacuna de la Mata i la del riu Segura.

Actualment hi ha 14.261 habitants, segons el cens de 2006. L'ajuntament s governat pel PSPV, que t 9 regidors; els altres grups municipals sn el PP, que compta amb 4 i l'AUPG amb 3. El turisme s, hores d'ara, el dinamitzador de l'economia local. Tamb ho sn la construcci, l'horticultura (actualment en retrocs) i la pesca, tradicionalment dedicada als llagostins i les angules, tot i que, degut a la contaminaci i la irregularitat del cabdal del Segura, aquestes ltimes es troben gaireb desaparegudes. La indstria principal s la fabricaci de bateries per a autombils.

Geografia.
El cas de la localitzaci comarcal guardamarenca s tema de controvrsia. Actualment, el poble pertany administrativament a la comarca del Baix Segura, des de la instauraci del nou mapa comarcal a partir de l'Estatut d'Autonomia de Pas Valenci a finals dels 80. Baix Segura (en castell, Vega Baja) fa referncia a un tret geogrfic, com ara el curs del riu Segura; d'altra banda, les denominacions Vega Alta, Vega Media i Vega Baja porten implcit un element cultural ms proper a l'histric Regne de Murcia i, com a conseqncia, amb el dialecte del castell anomenat panotxo.

Guardamar sempre ha estat un nucli catalanoparlant, i histricament sempre ha estat ms proper a la actual comarca del Baix Vinalop. El Baix Vinalop s de creaci moderna, a l'any 1989, i antigament formava part de la histrica Horta d'Alacant; aquesta comarca antiga apareix ja al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934, juntament amb els pobles d'Elx, Santa Pola i Crevillent, localitats que tradicionalment han tingut una relaci d'amor-odi entre elles.

Histria.
Els primers indicis de poblaments s'han trobat al Cabe Soler i sn de l'Bronze; hi ha la hiptesi que fou la histrica Alone, ciutat porturia fencia fundada pels masiliencs, ja que es van trobar deixalles al jaciment de La Fonteta (segles VIII a VI a.C); del VI al II aC van ser els bers els que deixaren la seva petjada al Cabe Lucero, on es va trobar la Dama de Guardamar; L'Oral, L'Escuera, i un santuari en la part alta del castell, amb moltes troballes d'escultura i cermica; el pas dels romans, entre el segle II aC i el VIII no ha deixat gaire records; els andalusins li donaren el nom equivalent a l'anterior en llur idioma i l'anomenaren Almodvar, fortificaren la poblaci i fundaren, l'any 944, una rpita que es considerada la ms antiga de la Pennsula Ibrica i un dels monuments islmics ms antics del mn.

El rei En Jaume I efectu la seua conquesta el 1264 per al seu gendre Alfons X de Castella, el qual el 1271 funda la vila independent de Guardamar al Fur d'Alacant, repoblada amb catalans, convivint amb els andalusins que s'hi quedaren. En 1296 Jaume el Just fa incursions per incorporar-la al Regne de Valncia, cosa que s'esdev el 1305 mitjanant els pactes de Torrellas en qu Guardamar passa a ser Vila Reial amb vot en Corts; en la incursi efectuada pels granadins el 1331, l'objectiu de la qual consistia d'atacar Oriola, saquejaren la poblaci i se n'emportaren 1.200 captius; posteriorment (1358-1359), durant les guerres contra Castella, Pere I el Cruel va atacar i incendiar el castell, si b fins l'any segent no assoliria el seu objectiu, en ser destrudes les seues tropes per un hurac. Pere el Cerimonis li lleva al municipi la condici de Vila Reial, i la seua autonomia, en cstig a la seua feble oposici a les tropes castellanes i passa a ser des d'aquell moment una aldea d'Oriola; la nova situaci deix Guardamar en una situaci marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes, circumstncia que el rei intent palliar amb una repoblaci morisca, que va fracassar; en 1400, Mart I l'Hum li concedir carta pobla la qual, unida a l'augment del terreny conreable, va provocar un creixement important de la poblaci; el 1558, per a defensar la vila dels atacs barbarescs, va ser reforada la muralla; en 1692, desprs de nombrosos plets amb Oriola i el pagament d'una quantiosa suma, Carles II d'Arag rehabilita al municipi el ttol de Vila Reial i la representaci en les Corts; en la Guerra de Successi va prendre partit pel pretendent Borb i va sofrir l'atac i el saqueig dels austracistes.

El segle XVIII s un segle de creixement basat en l'agricultura. El cardenal Belluga va comprar 13.000 tafulles del terme de Guardamar per al seu projecte de les Pies Fundacions; en 1770 es va segregar del terme guardamarenc el llogaret de Rojals per constituir-se en municipi independent; a comenaments del XIX un petit grup de liberals va desembarcar-hi, va ocupar la vila i va proclamar la Constituci de 1812; en 1829 un important terratrmol causa diversos morts, deix sense sostre a ms de tres mil persones i va destruir la vila medieval, la qual cosa oblig a planificar un nou casc urb amb el concepte de l'poca d'illes de cases formades per carrers rectes i perpendiculars entre si i a la plana litoral i no pas a la zona tradicional del castell, que va ser utilitzat com a pedrera per a les noves cases; en 1923 Alfons XIII visita la vila per inaugurar la Companyia de Regs de Llevant, de qu era principal accionista, que augmentaria la superfcie regada del terme municipal; la dcada dels cinquantes saluda els primers balbotejos del turisme que, amb el pas dels anys, s'ha convertit en el principal motor de creixement urb i demogrfic ja que, des d'aleshores s continua l'arribada d'immigrants.



Etnologia.
"De Salses a Guardamar i de Fraga a Ma" s una dita que s'utilitza habitualment per remarcar les quatre fites de la llengua catalana i que indica que Guardamar s el punt ms meridional on es parla aquesta llengua. A Guardamar histricament es parla valenci, encara que hui en dia l's de la llengua est en total retrocs. Segons estudis a Guardamar el 30% de la poblaci parla la llengua catalana, mentre que el 70% parla altres llenges.

Aix no sempre ha estat aix. Hi ha hagut dos fenmens fonamentals en la perduda de la utilitzaci de la llengua a la localitat de Guardamar durant el segle XX. El primer va ser l'arribada al poder del General Franco. El desprestigi de la llengua forat o indut per l'administraci central, va afectar negativament al valenci comenant un procs del que s'entn filolgicament com a substituci lingstica; s a dir, els parlants tradicionals d'aquesta llengua van comenar a parlar als seus fills, a la seua descendncia, en castell, fet propiciat pel desprestigi social i institucional del valenci. Segons un reportatge dut a terme pel peridic catal La Vanguardia que tractava sobre els extrems del catal, es relata una conversa que van tenir una dona gran amb una dona mes jove mentre aquesta ltima li parlava a la seva filla en valenci; la dona li pregunta: -Com li parles en valenci a ta filla, en lo guapa que s?. Amb aquesta frase es sintetitza grficament el sentiment de vergonya dels propis parlants valencians envers a la seua llengua; en termes tcnics s'estudia com sentiment d'auto-odi. Un altre fet determinant en el procs de substituci lingstic s l'arribada del sector turstic a la localitat a la dcada dels 60. La influncia dels turistes, majoritriament madrilenys, fou decisiva en la decisi de canviar la llengua familiar al castell. Tamb va comenar a arribar nouvinguts atrets pel motor econmic del turisme que es van installar a la poblaci costanera, augmentant aix l'ndex de censats castellanoparlants.

Si prenem una perspectiva histrica recent, fins abans del conflicte bllic dels anys 30, a Guardamar gaireb el 90% de la poblaci parlava i es feia entendre en valenci; els castellanoparlants, al contrari del que succeeix a l'actualitat, havien d'adaptar-se i aprendre la llengua local. Aix vol dir que el retrocs patit pel valenci a Guardamar respon a influncies externes totalment excepcionals, que segurament marcaran a la llengua, fins al punt que dintre de no molt desaparega totalment del poble.

No obstant aix, la conscincia dels nous guardamarencs de pertnyer a una realitat social  o, ms aviat, a una comunitat lingstica independent  s alta i, tot s'ha de dir, va en augment. Des que s'ha instaurat la democrcia en 1978, el creixement de la simpatia envers la llengua, i els actes culturals en aquesta llengua han augmentat considerablement. Una prova d'aix s l'eixida del Correllengua des de Guardamar. La Plaa Jaume I (que commemora els punts cardinals del catal), el canvi dels noms dels carrers, l'augment al cens de noms valencians, i com no, l'escola en valenci que educa als alumnes amb el valenci com a llengua vertebral, tamb en sn smptomes.

Hi ha dues associacions a Guardamar que tracten aquest tema amb un mfasi particular. Per una banda hi ha l'Associaci La Gola, que defensa la normalitzaci de la llengua i la seva institucionalitzaci en l'administraci, tot respectant i fent valer l'actual llei lingstica aprovada pel Consell de la Generalitat Valenciana. Per altra banda, l'Associaci Dama de Guardamar s partidria de tot el contrari, aix vol dir la substituci lingstica, la marginaci de la llengua a l'administraci, tot i anant en contra de la legislaci vigent. Amb una demaggia victimista, sempre excusant-se en la llibertat d'escollir la llengua d'educaci dels seus fills, pretenen la desaparici de les assignatures en valenci de la lnia en castell, aix com la no obligatorietat del coneiximent de la llengua per opositar al funcionariat.

 Llengua .
El catal de Guardamar t com a caracterstica fonamental una forta inpromta del castell si som fidels a la realitat. Partint d'aquesta base hem de senyalar algunes particularitats del dialecte guardamarenc. 

En el cens de 1991, un 41,8% de la poblaci de Guardamar del Segura sabia parlar valenci i noms el 20,5% de la poblaci era capa de llegir-lo.
 
La varietat dialectal que es parla s el catal occidental i, dins aquest bloc, el subdialecte alacant. Destaquen, com a elements lingstics caracterstics, la prdua de la d intervoclica (cadira = /caira/); l'assimilaci voclica (terra = /te rr /); l's de la essa sonora en la terminaci -ci (combinaci = /combinazi/) i en les s finals de paraula seguides de vocal; mfasi en la b, borinot=/orinot/; el diftong -ou es pronuncia /- u/ pou =/p u/, bou=/b u/. Tamb hi ha diferencies amb les Normes de Castell quant a la pronunciaci de la primera i segona persona del plural, com nosaltres=/moatros/ vosaltres=/voatros/, degeneraci del ja per si degenerat mosatros i vosatros apitxat, el terme /moatros/ tamb s'aplica com a adjectiu possessiu, aix tenim:  el nostre poble =  el poble de /moatros/. Hi ha paraules arcaiques al lxic autcton com (manyaco=inmadur, cabota=capgrs, aplegar=arribar, cridar=anomenar); per si no hi hagus prou s'acepta el diminutiu -ico, -ica, ics, -iques, com ara anxovetes = /anxoviques/

Ams hi ha un s generalitzat de les distintes variants del /xe/ per segons quina situaci; per eixemple tenim l's generalitzat del /xi/ quan fa referncia a un subjecte, com ara: "/xi/, que t'el beurs tot", o "/xi/!" com salut; es fa servir el /xa/ quan la situaci que fa referncia t una connotaci final positiva, com "/xa/ que b " o noms "/xa/!" per exclamar satisfacci; oposadament hi ha l's del /xe/ amb una connotaci negativa, axi tindrem "/xe/ aix no anem b" o "/xe/!" com expressi de decepci. Un altre tret diferenciador s la confusi de la preposici amb per en, com "El teu fill va amb tota la colla" =  "El teu fill va en tota la colla", encara que a seria ms aviat una errada a l'hora de parlar que no pas una particularitat dialectal, com si podria ser l'aplicaci de noms de vegetals com a finalitat ofensiva, com a un insult, aix s molt normal sentir tomata, carbassa, ceba,o llim, en acalorades discussions com uns dels pitjors insults; es recomana als parlants forasters que no tracten d'improvisar amb aquesta prctica lingstica ja que poden quedar en ridcul, ja que altres vegetals com carbass, pebrot, o moniato no tenen cap significat pejoratiu.

 Poltica .




Todas las longitudes se miden en pxeles;
ImageSize  = width:600 height:600 #Tamao de la imagen: ancho, alto 
PlotArea   = width:50 height:580 left:50 bottom:10 #Tamao de la grfica en s dentro de la imagen: ancho, alto, margen izquierdo, margen derecho
DateFormat = yyyy #Formato de fechas= y-cifra de ao, m-cifra de mes, d-cifra de da.
Period     = from:1979 till:2008 #Perodo de tiempo representado: desde, hasta
TimeAxis   = orientation:vertical #Orientacin del eje de tiempos: horizontal o vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1979 #Escala

 No se da cuenta de cundo chocan dos frases, as que hay;
 que moverlas a mano con la variable $dx;

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar




PlotData=
barra, color, ancho, alineamiento, tamao de fuente (XS,S,M,L,XL);
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
  
 #desde     hasta desplazamiento($dx, pxeles) texto y enlace
 from:1979 till:1983 shift:($dx,0) color:purple text:Manuel Senent 
 from:1983 till:1995 shift:($dx,0) color:red text:Manuel Aldeguer 
 from:1995 till:2003 shift:($dx,0) color:blue text:Francisco Garca
 from:2003 till:2008 shift:($dx,0) color:red text:Mara Elena Albentosa


Demografia.
Guardamar presenta un fort creixement demogrfic des dels anys 80, i arriba als 15.132 habitants segons el cens de l'INE de 2007. Un 36,1% dels seus habitants s de nacionalitat estrangera, principalment procedents d'altres pasos del continent europeu. 




Recursos naturals.

La geografia guardamarenca est ntimament lligada al riu Segura. Aquest riu s l'eix unificador de tota la comarca; arriba a Guardamar amb un curs sinus, fent capritxosos meandres. Des de les riuades dels anys 80 s'ha executat un pla per evitar les inundacions, que ha modificat el paisatge tradicional del curs baix del Segura.

Anys de deforestaci de les muntanyes del sistema penibtic han influt en l'erosi de les rees majoritriament calcrees que el riu Segura solca. Aquests sediments dipositats durant segles han creat el cord dunar de Guardamar. Les dunes de Guardamar i Elx es van formar per les sorres a la platja arrossegades per les onades del mar que, posteriorment, el vent les introdua terra endins formant grans monticles que, a la fi del segle XIX, amenaaven de sepultar la poblaci. Aquest espai va ser forestat a finals del segle XIX degut al perill que era per a la poblaci desprs de la reconstrucci planificada pels danys que va causar el terratrmol de 1829. La forestaci va ser un procs antrpic de reconcepci del paisatge, que va portar un immens esfor als ciutadans guardamarencs, aix com un llarg perode de temps de adequaci i cura. La forestaci artificial comen l'any 1900 i finalitz en els anys 30, i ha donat lloc a l'actual massa forestal consolidada al costat de la mar. Tamb es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l'poca.

Aquest espai forestal t 800 hectrees d'extensi i al seu origen va ser un conjunt de dunes d'arena mbils, que van ser fixades mitjanant la plantaci de diverses espcies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos, eucaliptus; ams de diverses plantes resistents a la sequera com els Dents de Lle o les Piteres.Un projecte iniciat l'any 1900, dirigit per l'enginyer de muntanyes Francisco Mira i Botella.

L'Horta de Guardamar situada a la ribera del Segura s un dels recursos naturals de qu tamb gaudeix el poble. Els conreus tradicionals sn el cot, la carxofa, la reconeguda nyora de la D.O. Guardamar, i fins i tot el cnam.

Guardamar tamb hi ha diferents turons que donen forma a l'horitz guardamarenc. El punt ms alt s el Mont del Moncaio, del mateix nom que el pic ms alt d'Arag; punt simblic com indret ms meridional on es parla valenci, ams s el lloc on es localitza la Torre dels Americans, una base de control de rdio de la Mediterrnia creada per l'exrcit nord-americ responent als Plans Marshall de militaritzaci i logstica americana a Europa Occidental. Actualment s una eina bllica obsoleta degut a l'aven en comunicaci per satllit, per tot i aix continua sent un referent de la fisionomia de Guardamar, aix com un smbol distingible a la distncia. Altres turons son El Mont de la Pipa, on es va installar una bomba que treia aigua del Segura i que va permetre els conreus de regadiu al Camp de Guardamar; o el Mont de Les Raboses, nom derivat de la poblaci endmica de guineus que al poble, aix com altres indrets de parla catalana, s'anomenen raboses; ara s'hi ubica el camp de futbol Les Raboses, domicili del Alone F.C.


Les platges.  
Les platges de Guardamar vnen determinades per un extens parc litoral de ms de 800 hectrees de dunes cobertes de pins, eucaliptus i palmeres que impedeixen l'avan de les sorres que voregen els seus 11 km. de platges de sorra fina. De nord a sud, la costa guardamarenca comena amb dues platges naturals (els Tossals i els Vivers) separades per la desembocadura del riu Segura. A la desembocadura es situa tamb una moderna marina esportiva. Altres platges sn Babilnia, Platja Centre, Platja La Roqueta, Platja el Moncaio, Platja del Camp, i finalment llindant amb Torrevella Platja Les Ortigues. Guardamar sempre ha disposat de banderes blaves per l'extraordinria neteja i qualitat de les aiges i sorres que conformen les platges, fet que fa que molts turistes de la vena Torrevella, o Rojals vinguin a Guardamar a gaudir de les seues platges davant l'impossibilitat de fer-ho a Torrevella ja que all tamb hi ha platges, per la majoria sense sorra.

Esports.
Guardamar ama els esports, s un lloc idoni per practicar tota mena d'esports, des de la pesca, al windsurf, passant per totes les variants d'esport tradicional.

L'equip de futbol fundat a la dcada dels 50 s l'Alone F.C que actualment milita a la Tercera Divisi espanyola. L'equip de bsquet Guardamar B.C va ser fundat als anys 70. Si hi ha un club esportiu reeixit a la poblaci s el Frontenis Club Guardamar, i menci especial mereix el desaparegut Club Femen d'Handbol Guardamar que va portar el nom de la localitat a la mxima competici de l'Estat Espanyol. Tamb sn destacables les competicions de camp a travs que regularment se celebren a les Dunes i Pineda de la localitat.

Els esports tradicionals a Guardamar sn la colombicultura, les competicions de coloms. I l'ornitologia esportiva, un particular esport on s'avaluen i puntuen els cants dels pardalets, habitualment caderneres i canaris. Ambds esports tenen una forta empremta rab.


 Cultura i tradicions .
El Nadal comena amb l'arribada a la poblaci del Gegant Menjabollos, un personatge mtic de la poblaci, que des de la seva cabanya en la pineda acudeix a visitar als nens, i acaba amb el dia dels Reis d'Orient, precedit per la cavalcada del vespre. s possible que aquesta histria  recentment creada del no res per l'equip de govern actual  siga una simbiosi entre un ciutad del Camp de Guardamar que patia gegantisme  a qui, de fet, li deien el Menjabollos  ms un altre personatge de Guardamar, el Margarito, que apareixqu als anys 80, d'esttica hippie, i que residia en una cabanya a la Pineda.

La festa per excellncia s sense cap dubte els Moros i Cristians, si b cal prendre's la seva "historicitat" amb reserves, car no fa ms de 25 anys que hi t lloc aquest esdeveniment. Sn unes festes en honor del patr local, Sant Jaume. Expliquen una invasi patida per la poblaci, on un personatge de dubtosa existncia cridat el Moro Trador venia l'exrcit musulm en benefici dels cristians. Aquesta histria podria tenir un antecedent en la invasi liberal a crrec dels germans Bazn. Una festa actualment institucionalitzada, per que sempre ha tingut un marcat caire popular, ha estat les Fogueres de Sant Joan, festa d'origen pag i d'extensi mediterrnia.

Les celebracions ms lligades a la histria del poble sn les religioses. La ms important s la Setmana Santa. Les bandes de cornetes i tambors de la localitat sn conegudes a la resta del territori estatal per la qualitat de les seves interpretacions; en destaquen notablement Nostre Senyor del Monte, La Flagellaci i El Natzar, amb una menci especial per a la confraria dels pescadors d'El Crist de la Bona Mort o Sepulcre. Una altra festa arrelada popularment sn les Festes en Honor de La Mare de Du del Roser, patrona municipal. El Camp de Guardamar tamb gaudeix de les seves festes patronals particulars.

Guardamar acull des de fa anys el Curs Internacional d'Estiu  Els Joves i Europa , una trobada de cultures on joves d'arreu del mn intercanvien cultures i coneixements.


Gastronomia.
Basada en la cuina mediterrnia i amb ingredients propis del terreny com ara el peix i els vegetals com la nyora, la gastronomia guardamarenca dna l'oportunitat de tastar calderetes, arrossos, especialment el fet amb conill, l'hortol, o l'arrs amb bacall, o el putxero (tup) amb pilotes de Nadal. Tpiques de la zona sn les salaons de peix, com la moixama o el bontol sec.

En el terreny dels dolos sn molt tradicionals els d'origen rab com els mantecats, o els murcianets, aix com les tonyes de merenga i les almojavenes.

 Monuments .
 La Rpita Califal de les Dunes;
 Factoria romana i Rpita islmica de la platja del Moncaio;
 Ciutat fencia de La Fonteta. Segles VIII a VI aC. Una de les ciutats fencies ms ben conservades del mn occidental. ;
 Fortificaci fencia del tossal xicotet. Segles VIII i VII aC. Petit nucli murallat.
 Castell de Guardamar i muralles. Desapareguts pel terratrmol de 1829, s'estan fent excavacions on s'han trobat restes de diferents civilitzacions i s'ha rehabilitat una part del castell.
 Assut i mol de Sant Antoni. Mol fariner de tracci hidrulica del segle XIV, remodelat en el XVIII i en el XX.
 Canal i comportes de Regs de Llevant;
 Casa Forestal de l'Enginyer. Alberga l'Oficina de Turisme i la Casa-Museu de dos guardamarencs illustres, el doctor Francisco Ribera i l'enginyer Francisco Mira.
 Pont de ferro. Va substituir en els anys vint del segle passat un ms antic de planta barroca.
 Snia del Riu Sec. Restaurada, adorna un espai pblic.
 Esglsia parroquial de l'apstol Sant Jaume. Neoclssica, obra de Larramendi de 1845. Conserva alguna obra d'art rescatada de l'antiga i enrunada pel terratrmol.
 Ermita Vella del Camp. De 1907;
 Museu Arqueolgic, Etnolgic i Paleontolgic. Amb bona mostra de les excavacions fetes en la zona.
 Torreta de Guardamar;

Referncies.


Vegeu tamb.
Dama de Guardamar;
Ciutat Fencia de La Fonteta;
Costa Blanca;

 Enllaos relacionats .

 El portal de l Ajuntament de Guardamar;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor;
 Agrupaci Musical de Guardamar del Segura;
 guardamardelsegura.com;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16438" title="Horta de Mrcia" nonfiltered="2400" processed="2381" dbindex="7411">


L'Horta de Mrcia (en murci Gerta e Murcia) s una comarca de la Regi de Mrcia amb 477.134 habitants i capital a Mrcia. Est formada pels municipis d'Alcantarilla, Beniel, Mrcia i Santomera. s troba entre el Segura Mitj i el Baix Segura, aquesta ultima ja al Pas Valenci. Es dedica als serveis, l'administraci, la indstria conservera i l'agricultura de regadiu al voltant de les hortes del riu Segura. La poblaci est dispersa en nombroses poblacions i el nucli principal de Mrcia t uns 175.000 habitants, encara que el seu municipi te ms de 400.000 i la seva area urbana ms de 550.000 habitants. Els seus productes agrcoles sn molt coneguts i tenen reputaci internacional. Sempre s'ha dit que noms hi ha dues hortes: la de Valncia i la de Mrcia.



Histria.
Reconquistada als rabs pels castellans, aviat es va incorporar a la Corona d'Arag per a passar definitivament de nou a Castella mitjanant la Sentncia de Torrellas de 1305. Va ser repoblada amb un gran nombre de catalans, cosa que explica avui la gran presncia de cognoms catalans en aquesta comarca. De llengua castellana en l'actualitat, s'hi va parlar el catal fins al segle XVI, i murci, en franca reculada per l'ensenyament del castell normatiu a les escoles.

Economia.
Tradicionalment agrcola, i seu de la major productora d'hortalisses de tota Europa, actualment la veguera murciana ha adoptat un paper decisiu en el sector industrial i de serveis murcians. Destaca el polgon oest, on es troben localitzades gran part d'aquestes industries. 

Poblacions com Alcantarilla sn seu de grans empreses que exporten conserves a l'estranger. En Santomera i a Beniel destaca la producci de ctrics, especialment la llimona, el que ha dut A Santomera a ser coneguda com "el limonar d'Europa".

Articles relacionats.
 Comarques de Mrcia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16439" title="Segura Mitj" nonfiltered="2401" processed="2382" dbindex="7412">


El Segura Mitj (en castell Vega Media del Segura) s una comarca murciana situada entre la Vall de Ricote i l'Horta de Mrcia. La seua capital s Molina de Segura i es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (ctrics i hortalisses), a ms de la indstria conservera que se'n deriva. Est formada pels segents municipis:







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16440" title="Alt Segura" nonfiltered="2402" processed="2383" dbindex="7413">


L'Alt Segura (en castell Vega Alta del Segura) s una comarca amb capital a Cieza. Est situada al nord de la Vall de Ricote i al sud de l'Altipl. T 52.372 habitants i la seua principal activitat s l'agricultura de regadiu, en qu destaquen els prssecs.

Histricament les viles d'Abarn i Blanca s'han considerat com a part de la Vall de Ricote, sobretot per tindre una histria comuna i una proximitat molt gran, per en les ltimes divisions comarcals realitzades per la Regi de Mrcia s'ha creat aquesta comarca, la de la Vega Alta, amb capitalitat a Cieza.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16441" title="Almorad" nonfiltered="2403" processed="2384" dbindex="7414">


Almorad s una localitat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen un castell molt paregut al panotxo dialecte del murci, farcit d'arrels del valenci antic.

Situada al centre geomtric del Baix Segura compta amb paratges com ara les serres de Callosa i Oriola, esquerpes i ideals per a la prctica del senderisme; el pant del Fond, i el Fond del Serr, petit enclavament de bosc mediterrani verge.

 Histria .

Es coneixen antecedents de grecs; cartaginesos, romans i visigots. Segons una llegenda, va ser fundada pel rei Brigo l'any 1.196 abans de Crist, el seu nom era Amarion. L origen del nom d'Almorad s rab i sn ells els que hi introdueixen el regadiu, com hom prova l'assut d'Alfaitami, que encara canalitza les aiges del Segura per al reg. Els musulmans arribaren, l'any 713, de la m d'Abd-al-azis que va pactar amb Teodomir, que al seu torn havia expulsat els romans. Malgrat aix els cristians mantenen els privilegis sobre la zona i perviuen en una mena de petit estat anomenat Tudmir, fins que a principis del segle IX, Abd al-Rahman imposa ja la dominaci musulmana, que dur fins 1256 en qu Jaume I va envair el terreny. En la seua nova condici de moriscs continuaren realitzant llurs activitats econmiques fins l'expulsi del 1609 que tan greus conseqncies carrejaria tant des del punt de vista econmic com demogrfic. Fins 1583 depn a tots els efectes d'Oriola, aleshores Felip II d'ustria concedeix el ttol de Vila Ilustre i tres anys desprs (1586) el d'Universitat la qual cosa comporta la segregaci de la municipalitat d'Oriola. En 1609 s hi fund el monestir dels Pares Mnims. En el segle XVIII, durant la guerra de Successi es va mantenir fidel al borb Felip V de Borb. En 1829 un impressionant terratrmol acaba amb la prosperitat de la vila en destruir-la totalment. Sobre les seues deixalles l'enginyer Larramendi aixec la ciutat prspera i moderna que ara coneixem.

 Economia .
Actualment es basa en construcci i servicis, sobre tot mobles.
Econmicament la seua economia s diversifica en: agricultura de sec (blat, oliveres i ram) i regadiu (cnem, taronges, llimes, hortalisses, cot ), ramaderia (vacuna, llanar, porquina i cabria) i indstria, sobre tot, de conserves vegetals i molins de pebre roig.

 Turisme .

El terratrmol acab amb el seu passat arquitectnic i totes les edificacions sn molt recents, citarem l'Hospital, de 1930; el Casino, el ms antic de tots els edificis de la vila; l'esglsia i el Teatre Corts.

Hi ha el Museu Etnolgic i de l'Horta amb les tpiques recreacions dels costums del passat d'aquest tipus de museus.

La Sociedad Unin Musical i la seua banda de msica sn un important referent cultural grcies als seus ms de cent anys de vida.

A finals de desembre s'hi celebra la Milla Urbana, cursa pedestre que en l'edici de 2003 ha arribat a la seua 17 edici.

Poltica.
PP guany les eleccions de 2003 amb 10 regidors, per 5 del PSPV, 1 de l'Entesa  i 1 d'UCL.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 12 regidors,  el PSOE  4 regidors i EU-IR 1 regidor.

 Altra informaci .

El panotxo, varietat del castell que es parla a Almorad, te ms de 5.000 termes propis, recollits a un diccionari. Jordi Colomina i Castanyer ha estudiat la influncia del catal en aquestes terres i ha trobat gran quantitat de catalanismes a l'agricultura, la pesca, la construcci o el txtil. 

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament d'Almorad.
 El portal de la Vega Baja.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16442" title="Geometria analtica" nonfiltered="2404" processed="2385" dbindex="7415">
La geometria analtica s la part de les matemtiques que fa s de l'lgebra per descriure i analitzar figures geomtriques.

En el segent exemple tenim l'expressi:






la qual, en la geometria analtica plana , descriu una ellipse centrada en l'origen d'un sistema de coordenades cartesianes, la qual te el valor a com semieix major i el valor b com semieix menor. L'eix major s l'eix de les abscisses X.

En un sistema de coordenades cartesianes, un punt del pla resta determinat per dos nombres reals, que sn l'abscissa i l'ordenada del punt, de tal forma que a qualsevol punt del pla, li corresponen sempre dos nombres reals ordenats (abscissa i ordenada) i, recprocament, a un parell ordenat de nombres reals, correspon un nic punt del pla.

Conseqentment, en el sistema cartesi s'estableix una correspondncia biunvoca entre un concepte geomtric com s un punt del pla i un concepte algebraic com s un parell de nombres ordenat. Aquesta correspondncia constitueix el fonament de la geometria analtica.

Els raonaments anteriors sn tanmateix vlids per un punt a l'espai i una terna ordenada de nombres.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16456" title="Les Valls Seques" nonfiltered="2406" processed="2386" dbindex="7417">



Les Valls Seques de McMurdo sn una extensa zona no glaada de l'Antrtida, d'uns 15.000 km2, situada a l'oest de les bases neozelandeses i estatunidenques de McMurdo Sound. El gla no les cobreix, per aix tenen un gran inters cientfic, ja que resulten niques per a la recerca de la histria de la Terra i l'adaptaci de la vida a medis extrems.

El 3 de juny del 2004, Nova Zelanda i els Estats Units van establir un nou estatut per preservar-ne els valors faunstics, ecolgics i esttics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16457" title="Cocentaina" nonfiltered="2407" processed="2387" dbindex="7418">


Cocentaina s un municipi valenci de la comarca del Comtat, de la qual s capital.

Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis amb una poblaci de 10.673 habitants. Durant un temps el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducci al castell.

Famosa per la fira de Tots Sants que fou creada al 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de Valncia) a Roger de Llria. Celebra les seues festes patronals en honor a sant Hiplit Mrtir el segon diumenge d'agost, amb festes de moros i cristians. Tamb se celebra el 19 d'abril la Mare de Deu del Miracle.

 Histria .

Cocentaina ja va ser una ubicaci important i estratgica al paleoltic, neoltic i l'poca preromana. A Cocentaina se situen tres abrics amb pintures rupestres d'Art esquemtic: l'abric de l'Alberri, l'abric de la Paella i l'abric de la Penya Bany. Declarats en 1998 Patrimoni de la Humanitat, junt a altres abrics que conformen l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica.

Cocentaina no sols dna nom a la Contestnia, regi de la cultura ibrica del sud-est peninsular, sin que hi estan ubicats importants jaciments ibrics, la Serreta, el Pic Negre, les Jovades, la Petxineta, el Terratge, la Tortea, la Cova dels Coloms, etc. D'entre aquests jaciments cal destacar la Serreta, jaciment ubicat als termes municipals de Cocentaina, Alcoi, i Penguila on van ser trobats els Ploms d'Alcoi i la Divinitat de la Serreta entre d'altres.

A l'poca de dominaci musulmana, Qustantaniya va tornar a ser un important enclavament, tant a nivell econmic, agrcola, militar i administratiu. Aix ho demostren diferents documents histrics i elements importants de l'arquitectura i urbanisme de la vila, com el raval, el castell i nombroses alqueries als voltants de Cocentaina.

El mateix Jaume I va conquerir la vila en 1245. Aquesta etapa va estar marcada per les importants revoltes protagonitzades pel cabdill Al-Azraq (1247 i 1275). En 1304, la vila fou saquejada i incendiada per musulmans procedents de Granada, d'ac ve l'actual malnom de Socarrats

El primer comte de Cocentaina va ser el destacat almirall almogver Roger de Llria, en 1291, al qual, el seu nebot Pere III li va concedir el privilegi reial de la fira en 1346. Roger de Llria va construir a Cocentaina el seu alcsser, ms conegut com el Palau Comtal.

Ms endavant, al 1488, Ferran II vengu la vila per 80.000 florins al militar Ximn Perez de Corella, al que li va concedir el ttol de comte i torn a concedir altre dret reial d'una altra fira, diferent de la ja concedida per Pere III. La famlia Corella va reformar i ampliar el Palau fins donar-li la forma actual. Al segle XVII, Cocentaina va passar a mans dels Benavides.

Cocentaina va ser presa d'una gran depressi econmica quan en 1609 es va produir l'expulsi dels moriscos. Aleshores s'estima que Cocentaina tenia una poblaci de 2000 cristians vells i 1000 moriscos.

A comenaments del segle XVIII la seua recuperaci econmica era ja notable i al llarg de la centria la vila no deix de crixer, abastant prop de 6.000 habitants a principis del XIX, moment en qu la poblaci pass a dependre dels ducs de Medinaceli (1805), que encara conserva el ttol en l'actualitat. Durant els segles XVIII i XIX la superfcie agrria dedicada al regadiu fou considerablement ampliada, consolidant un sistema de xicotetes i mitjanes explotacions que hi ha existit fins ara.

Cap a finals del segle XIX comena a sorgir a Cocentaina una tmida industrialitzaci txtil induda per Alcoi, pionera de la indstria existent en l'actualitat a la zona i que comprn txtils, ciment, paper, calcer i cartonatges. Durant la dcada dels seixanta del segle actual Cocentaina ha rebut un apreciable contingent d'immigrants castellans. A inicis de la dcada dels vuitanta la seua poblaci era de 9.669 habitants. En la darrera dcada la poblaci ha quedat estabilitzada al voltant dels 10.500 habitants.

 Economia .
En l'actualitat Cocentaina s una poblaci industrial, centrada en la indstria txtil en tots els seus mbits, des de la filatura fins a l'exportaci de matria acabada. Cocentaina i Alcoi formen un dels nuclis txtils ms importants de l'estat espanyol.

La tradici industrial contestana ja ve de llarg. A principis de la Revoluci Industrial espanyola, Cocentaina va arribar a ser un dels punts productors de calcer, ms importants de l'estat espanyol. Aquesta indstria, per, es va destruir en la prctica totalitat durant la Segona Repblica i Guerra Civil Espanyola.

La principal via de comunicacions s la N-340, que connecta amb el sud amb Alcoi i amb el nord amb Muro. Tamb disposa d'una estaci de RENFE, de la lnia de regionals Alcoi-Xtiva-Valncia. I diverses carreteres comarcals que donen servei a altres poblacions del Comtat.

Cal destacar en l'apartat d'economia, la fira de Tots Sants que atreu a ms de 300.000 persones cada any.

 Poltica .
El 2003 hi havia a Cocentaina 4 partits poltics en representaci a l'ajuntament: El Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), el Partit Popular (PP), el Bloc Nacionalista Valenci (BNV) i Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV). Formant govern, el PSPV amb coalici amb el BNV i EUPV.

En les eleccions del 2007 result alcalde Rafael Briet arran del pacte entre PSPV (8 regidors) i EUPV (1 regidor), restant a l'oposici el PP (7 regidors) i el Bloc (1 regidor).




 Educaci .

Cocentaina t dos collegis pblics d'educaci bsica: el Real Blanc i el Sant Joan Bosco i un concertat, el Collegi Sant Francesc d'Asss (Convent de Franciscans). T un institut pblic, l'institut Pare Arqus. I una seu universitria de la Universitat d'Alacant al Palau Comtal. Aquesta ltima est centrada en cursets especialitzats de temporada.
Tamb est Centre de Desenvolupament Rural Aitana, on es duen a terme tasques de formaci i promoci d'activitats industrials, artesanals i agrcoles.

 Edificis histrics i d'inters .

 Palau Comtal;
 Castell;
 Castell de Penella;
 Muralles i torres;
 Raval;
 Casa-Museu del Comtat, del Centre d'Estudis Contestans;
 Casa-Museu del fester, de la Federaci Junta de Festes de Moros i Cristians;
 Ermita de Santa Brbara;
 Convent de Franciscans;

 Festes de moros i cristians .


Aquestes festes sn celebrades el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hiplit Mrtir. La seua antiguitat no es coneix exactament, per s'estima en ms de 200 anys. Actualment hi ha 6 filaes cristianes i 8 mores.

A part de les festes de moros i cristians, tamb se celebra el 19 d'abril la Mare de Du del Miracle; i el tercer dimecres de Quaresma la curiosa Festa dels Nanos.

 Gastronomia .
Cocentaina t una gastronomia rica i tpica de muntanya, entre d'altres podem destacar: fassedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacall, olleta, borreta, arrs calds, paella de sabater, arrs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arrs al forn amb trossets i garronets, tostons, caf licor, herbero, mistela.

 Entitats de poblaci .
 l'Alcdia (Cocentaina);
 els Algars;
 Penella;
 Poblenou de Sant Rafael;

 Contestans illustres .
Vegeu la 

 Escriptor i historiador pare Agust d'Arqus i Jover;
 Pintor Jeroni Jacint Espinosa;
 Pintor pare Nicolau Borrs;
 Filsof i teleg pare Antoni Torr i Sansalvador O.F.M.

 Msics i compositors .
Cocentaina ha conreat des de sempre un especial renom pels msics i compositors que han nascut en aquesta poblaci, sobre tot compositors de msica festera (vegeu tamb festes de Moros i Cristians):

 Josep Vicent Egea Insa;
 Josep Insa Martnez;
 Ignacio Garca Vidal;
 Rafael Lled Garca;
 Gustau Pascual Falc;
 Jos Prez Vilaplana;
 Just Sansalvador Corts;
 Josep Robert Sells Camps;
 Enrique Torr Insa;
 Francisco Valor Llorens;

 Grups i associacions culturals contestanes .
 Ateneu Musical;
 Centre d'Estudis Contestans;
 Centre Excursionista Contest;
 Cor de Cambra Discantus;
 Cor Just Santsalvador;
 Grup de Danses Cocentaina;
 Grup de Danses el Convent;
 Grup de Danses Real Blanc;
 Orquestra de Pol i Pua La Paloma;
 Tel Teatre;
 Uni Musical Contestana;

 Esports .
Club Pat Contest;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Web Ajuntament;
 Web Federaci Junta de Festes de Moros i Cristians;
 Web Fira de Tots Sants;
 Web Fil Manta Roja;
 Web Fil Creuats;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16459" title="Favanella" nonfiltered="2408" processed="2388" dbindex="7419">


Favanella (en castell Abanilla) s un municipi histric del Regne de Mrcia, a la comarca de l'Oriental, que compta amb 6.568 habitants i que limita a l'est amb el Baix Segura i a l'oest amb el municipi de Fortuna de la mateixa comarca. Dins del seu terme municipal est l'entitat de poblaci El Cant i la partida de la Canyada de l'Alenha, de llengua catalana i que forma part de la sub-comarca del Carxe. El punt ms alt s la serra del Cant (876 m).

 Climatologia .

A causa del seu enclavament en el sud-est de la pennsula ibrica, la major part del municipi es correspon amb un clima semirid i rid, d'mbit mediterrani que es caracteritza per l'escassesa de precipitacions. Les pluges mitges anuals sn de 297 mm, registrant-se dues poques plujoses: una, la ms important, a la tardor; l'altra, en la primavera. La sequera estiuenca s gaireb total, les temperatures sn bastant altes. La mitjana anual s de 19C, una de les ms elevades de la provncia de Mrcia. L'oscillaci trmica s moderada, de l'ordre dels 15C. L'escassa altitud de Favanella (222m sobre el nivell del mar) i la relativa proximitat del Mediterrani, justifiquen aquests valors, a ms cal assenyalar que el risc de gelades s molt baix. 

El territori municipal oferix una srie de serres amb sensible orientaci sud-sudest (Quibas, Barinas, del Cant i Favanella) separades per depressions de diversa amplitud satisfetes de materials tous. La coexistncia de roques de diferent naturalesa i resistncia a l'acci de l'erosi, ha originat una peculiar morfologia. Ressalta l'accentuat contrast entre els sectors ms o menys plans, ocupats per terres de labor unes vegades, per rambles i barrancs altres, i les descarnades i ptries serres gaireb completament desprovedes de vegetaci. Enmig del sec que ocupa la gaireb totalitat del territori municipal, s'ala la pintoresca horta de Favanella. No obstant aix, s l'aridesa la qual dna carcter al paisatge i la qual fa que aquest municipi siga conegut com la La Palestina murciana. 

 Poblaci i pedanies .

Les pedanies representen prcticament la meitat de la poblaci del municipi a pesar que hagi disminut significativament en els ltims 30-40 anys en moltes d'elles. L'entitat que moltes van arribar a tenir es fa palesa, per exemple, en la profusi d'ermites que es van construir durant tot el segle XX. Tamb s de destacar que la majoria tenia la seua prpia escola unitria. A partir dels anys 60, dintre d'una tendncia demogrfica que va afectar a tota Espanya d'xode rural massiu, molts dels seus vens busquen millors oportunitats econmiques en la provncia d'Alacant, a Catalunya o en l'estranger, principalment Frana. 

En els ltims anys moltes de les cases, coves, masos, etc. abandonats o tancats estan sent restaurats com segon habitatge per als caps de setmana, reactivant la vida d'aquests llocs durant els dies de descans o les vacances. Moltes d'aquestes residncies estan sent comprades per persones jubilades de pasos del nord d'Europa i Regne Unit que en aquesta etapa de la seua vida busquen la tranquillitat i el magnfic clima que proporcionen aquestes terres. 

 La presncia del catal/valenci .
Dins el seu terme municipal, a la zona del Carxe, trobem diversos pobles i llogarets de parla catalana.
la Canyada de l'Alenha;
les Cases dels Frares;
el Collado dels Gabriels;
l'Ombria de la Sarsa;

 Histria .

En el segle V, desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident, els visigots es fan amb el control de Hispania. Durant aquesta poca les terres pertanyents a l'actual Favanella dependran del comtat d'Orspeda, desprs 'Aurariola' el capital del qual era Oriola. En 713, un any desprs de la invasi rab de la pennsula ibrica, el comte visigot Teodomir va signar amb Abdelaziz un pacte pel qual reconeixia la sobirania islmica i es convertia en administrador del territori comprs entre les conques dels rius Segura i Vinalop en canvi del pagament de certs tributs. Aquest territori passaria a denominar-se Cora de Tudmir. El califa Abderraman I va conquistar la zona definitivament per als musulmans en l'any 779 instaurant una provncia amb els termes actuals de Mrcia i Alacant, la capital dels quals seria Oriola i que es mantindr fins a 1031. La principal referncia escrita d'poca musulmana data del segle XII i es deu al gegraf Al-Idrisi, qui esmenta les meravelles txtils que es fabriquen en Albanyala, Albayada o Banyaliya, diferents denominacions de Favanella durant la dominaci musulmana. 

La Reconquesta.

Les tropes castellanes van ocupar Mrcia i el seu territori en 1243, en virtut de l'acord signat entre el prncep Alfons i el rei moro Mohamed Ibn Al, pel qual el regne es lliurava en rgim de submissi a Ferran III el Sant. 

En 1264 Alfons X va concedir al noble aragons Guillem de Rocafull el senyoriu de Favanella en agrament per la seua collaboraci en les campanyes per a sufocar la rebelli dels mudjars (musulmans sotmesos al domini cristi) en terres castellanes. Aquesta donaci no es va fer efectiva fins al 1304. El segle XIV va suposar una contnua disputa per les terres de Favanella entre les corones de Castella I Arag. En el segle XV el senyoriu de Favanella es convertix en propietat de l'Ordre de Calatrava la possessi de la qual fa efectiva en 1462. 

Els Reis Catlics, en 1501, amb motiu de la conversi en massa al catolicisme dels mudjars, van elevar el rang de llogaret a vila. Les conseqncies van ser la substituci de l'Aljama per un Consell municipal. Sobre l'antiga mesquita es va consagrar l'esglsia de San Benito d'estil gtic. 

L'expulsi dels moriscs (antics mudjars batejats) decretada per Felip III a principis del segle XVII va suposar un gran descens demogrfic en el municipi que va tenir greus conseqncies econmiques de les quals trigaria en recuperar-se. 

 Segle XVIII en .

El segle XVIII s transcendental per a la histria de Favanella. Urbansticament se supera el traat medieval, depassant els lmits imposats per l'antiga muralla i es construxen nous edificis. En 1709 es consagra l'esglsia parroquial de San Jos i en 1762 s'acaba l'ajuntament. D'aquesta poca sn tamb les Cases senyorials Pintada i Cabrera. 

En 1820 s'inicien a Espanya les desamortitzacions, procs pel qual l'acci estatal va convertir en bns nacionals les propietats i drets que fins a llavors havien constitut patrimoni de diverses entitats civils i eclesistiques. Emmarcat en aquest procs es va produir el deslligament de Favanella de l'Ordre de Calatrava en 1856 el que va suposar la seva integraci plena en la vida nacional. 

La disponibilitat de noves terres com a conseqncia de les desamortitzacions va atreure poblaci forana. A la fi del segle XIX Favanella superava els 7.000 habitants. L'activitat econmica principal de Favanella ha estat tradicionalment l'agricultura, complementada per la fabricaci de productes elaborats a partir de l'espart, aqu cridat "cofn", com premses per a molins d'oli, cistells, estores, garbillos, cordells, etc. normalment realitzats per dones. Aquesta indstria artesanal, que es remunta a poca morisca, va tenir gran importncia fins a la segona meitat de segle XX quan, amb l'auge de les noves tecnologies del plstic, prcticament va desaparixer. 

 Llista d'alcaldes .



Enllaos externs.
 Nomenclator INE Poblaci dels diferents nuclis de Favanella (2006);
 Pgina oficial de l'Ajuntament.
 Foro de Favanella.
 Festival Internacional de Folclore "Vila de Favanella".
 Federaci d'associacions de Festes de Moros i Cristians "Santa Cruz".
 Mesnada Cavallers i Dames de Calatrava.
 Mesnada Dames i Cavallers de Castella.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16461" title="Palau Comtal de Cocentaina" nonfiltered="2409" processed="2389" dbindex="7421">

El Palau Comtal de Cocentaina, s un palau renaixentista ubicat a la poblaci de Cocentaina, a la comarca del Comtat. El constructor d'aquest alcsser va ser l'almogver i comte de Cocentaina Roger de Llria, probablement va ser edificat aprofitant les restes d'una fortalesa rab del segle XII. La famlia Corella va reformar i ampliar el Palau al segle XVI fins donar-li la forma actual.

s un edifici de grans dimensions, planta rectangular i flanquejat per torreons, tamb rectangulars amb coberta de teula. El cos principal es de fbrica de sillar. Al seu interior cal destacar la Sala Daurada, amb un sostre molt ornamentat i imatges del setge de Jaume I de la ciutat de Valncia, el Sal d'Ambaixadors, que cont la Pinacoteca Municipal, i la Sala Gtica, on s'ubica la biblioteca municipal. A la capella de Sant Antoni, a la planta baixa del palau, es conserven esplndids retaules renaixentistes, un d'ells atribut a Jacomart.

Actualment cont entre d'altres, la biblioteca municipal de Cocentaina, una seu universitria de la Universitat d'Alacant, un convent de monges clarisses i diverses seus de grups i organitzacions culturals. El seu ampli pati d'armes s lloc habitual de concerts i espectacles d'estiu.



 Enllaos externs .
 Pgina de l'Ajuntament;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16462" title="Fira de Tots Sants de Cocentaina" nonfiltered="2410" processed="2390" dbindex="7422">


La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de Valncia) al comte de Cocentaina Roger de Llria. s la segona fira amb ms antiguitat de l'estat espanyol. Actualment se celebra durant la setmana de Tots Sants (1 de novembre), atreu cada any a ms de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m.

La fira est dividida en diversos espais. Un dels tradicionals s el de maquinria agrcola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bsicament s'exposen cotxes, camions, maquinria agrcola i mquinaria de construcci. Altres zones de la fira, sn el zoc rab, el mercat cristi, la zona d'atraccions infantils, l'exposici d'animals, etc. 

 Origens .
El dia 12 de maig de 1346, Pere III (Pere II de Valncia) concedeix, al seu oncle, l'almogver i primer comte de Cocentaina, Roger de Llria el privilegi reial per celebrar la Fira. De manera inusual, la llargada de la Fira anava des del 29 de setembre fins al 14 d'octubre, la qual cosa, magnificava la categoria d'aquesta, car l'habitual per aquest tipus d'events era no superar la setmana.

Des d'aleshores, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors, un d'ells, la condici de franqucia, que assegura la mercaderia dels compradors i venedors durant el viatge d'anada a la Fira, el de tornada i durant la Fira.

Encara que el lloc original on se celebrava la Fira era en la plaa de la Vila, en el segle XV es transllada a una antiga plaa prop de l'actual Plaa del Pla. Aquesta nova situaci es va mantenir fins al segle XVII.

 La segona fira .
L'any 1457, Alfons IV (Alfons III de Valncia), concedeix al comte de Cocentaina, en Ximen Prez de Corella, un nou privilegi per a la celebraci d'una segona fira. Aquesta fira se celebraria al maig. El corresponent privilegi s'arreplega als Captols d'Imposicions de la Vila de Cocentaina, de 1457. S'ha especulat en qu aquest nou privilegi fora concedit per culpa de la deteriorada situaci econmica que patia la ciutat. Per, no es t cap evidncia documental d'aquesta segona fira del segle XVI, per tant se suposa que la seua existncia va ser molt breu.

 La fira als segles XVII i XVIII .
En 1671, es modifiquen les dates de celebraci de la primera fira, traslladant-se ja cap a Tots Sants. Aleshores, l'epicentre de la Fira es concentrava en l'actual plaa del Pla, per els firers anaven dispersant-se pel centre de la vila, oferint els seus productes exposats sobre el sl o sobre taulers de fusta. A la zona "oficial", l'ajuntament encarregava el muntatge de casetes a un fuster prviament contractat i construia altres llocs adossats a la paret del Palau. Aquestes parades anaven llogant-se anualment.

En 1743, i a instncies de l'arquebisbe de Valncia, es va sollicitar una modificaci en les dates de celebraci de la fira, per aix evitar la seua coincidncia amb la festivitat de Tots Sants. Malgrat l'oposici equnime del poble, es va obeir la resoluci i la Fira va canviar de dates en 1744, amb uns resultats descoratjadors. s per aix que al 1475 es van recuperar les dates antigues.

En 1747, es va produir el robatori dels dos privilegis de la Fira, i es va dictar una paulina en les que s'exigeix la seua restituci.

En 1755, es torna a produir una important expansi de la Fira. I ja en 1768, es qualifica la major del Regne de Valncia, segons arreplega una nota del Cens d'Aranda, de l'arxiu de la Reial Acadmia de la Histria.

En 1777, el sndic procurador de la fira d'Ontinyent, inicia el litigi contra la de Cocentaina, amb l'objectiu que es respecten les dates establides en el privilegi de 1346, car les actuals perjudicaven els interessos de la d'aquella ciutat.

En 1778, segons documents d'aquest any, la fira de Cocentaina ja acollia un total de 370 parades.

En 1795, desprs de nombrosos pleits, Jos Ramn Alegre, representant de Cocentaina davant el Consell de Castella a Madrid i encarregat de la Fira, remet un escrit en el que confirma les dates tradicionals, i des d'aleshores ja es coneix de manera oficial com la Fira de Tots Sants.

En 1796, la Fira torna a ser traslladada a la plaa del Mercat, lloc on s'ubicava la fira de cavalleria.

 Segle XIX .
En la primera meitat del segle XIX, la Fira pateix una aturada motivada per les epidmies, guerres i desastroses collites. Fins al punt que en 1819, les despeses generades pel muntatge de les casetes provoquen que l'intendent de Valncia prohibeixca a l'ajuntament de Cocentaina la seua construcci. Finalment, el conflicte es resol amb una autoritzaci definitiva.

Des del 1860, es va comenar a regular la conservaci de Quaderns de la Fira o Llibres d'Administraci de la Fira. Els Quaderns anteriors a aquesta, que ja venien realitzant-se des del segle XVII, s'han perdut.

Al 1865, torna a produir-se la suspensi de la Fira per una ordre governativa, a causa d'un brot de clera. Aquesta mesura va resultar tan impopular que, finalment, les autoritats van confirmar la celebraci, anticipant-la uns quants dies.

Cap a finals del segle XIX, s'incrementa encara ms la seua importncia, mentre que altres esdeveniments semblants anaven desapareixent gradualment, absorbides pel nou model d'economia capitalista.

 La Fira actual .
Al principis del segle XX, la Fira comena a diversificar-se, fins el punt que s'adjunta una zona d'atraccions per la canalla, situada en la plaa del Mercat, ubicaci que es va mantenir fins al 1967, que es va traslladar al carrer de la Creu. A la plaa del Pla es munta la fira d'animals, les parades de productes tpics de la terra i de joguines, instaurant-se la tradici de firar el xiquets, s a dir regalar-los algun producte comprat a la Fira. Una altra tradici que data d'aquesta poca s l'Esmorzar de Fira, a base de faves tendres, embotits i sardines, que se celebrava el dia 1 de novembre al Pla de la Font. Aquest esmorzar tpic tracta de recuperar-se des de 1996, b en el Pla de la Font, b en les Filaes (vegeu festes de Moros i Cristians).

Als anys seixanta, es crea la fira de maquinria agrcola, que amb el temps va anar evolucionant cap a una fira de maquinria agrcola i industrial, i a poc a poc van anar incorporant-se altres elements com els autombils o fins i tot cabines de camions. Aquesta secci de la Fira des de sempre s'ha ubicat a la zona de l'eixample (Passeig del Comtat i carrers adjacents), junt amb els productes tradicionals que encara es mantenen a les places abans esmentades i al casc antic de la vila.

En 1973, s'edita el primer programa oficial de la Fira de Tots Sants, i nix aix el logotip que es consolidar com a senyal d'identitat d'aquest esdeveniment.

A la dcada dels huitanta, s'incorporen a la Fira una serie de tornejos esportius, el Certamen Coral de la Fira de Tots Sants, i grans exposicions temtiques de carcter bianual realitzades pel Centre d'Estudis Contestans.

Ja als noranta comencen a realitzar-se una serie d'exposicions d'escultura, pintura i bonsais, aix com la Mostra de Pobles del Comtat i de la Fira d'Artesania, que es tracta d'una exposici on la resta de pobles del Comtat exposen i venen els seus productes tpics. En 1993, es crea la Mostra de Jvens Creadors Contestans, i un any desprs s'instaura un mercat medieval que s'expandeix per tot el casc antic de la vila.

Una fita important es va celebrar en 1996 en l'aniversari 650 de la Fira. En aquest any, es va tornar a tenir una gran ampliaci, amb l'incorporaci de la Biennal d'Art Agull, La fira del Llibre, un Mercat rab en l'antic barri mudjar del raval, la Fira de l'Oli d'oliva, i una representaci de la concessi del privilegi de la Fira.

El 2004, la Fira ja disposava de 54.000 m d'exposicions i esperava superar el nombre de 500.000 visitants en 4 dies (cal recordar que la poblaci de Cocentaina t aproximadament 12.000 habitants).

Enllaos externs.
Fira de Cocentaina;
Ajuntament de Cocentaina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16463" title="Vall del Vinalop" nonfiltered="2411" processed="2391" dbindex="7423">
La Vall del Vinalop s la depresi formada pel riu Vinalop que es divideix tradicionalment en tres comarques: Alt Vinalop, Vinalop Mitj i Baix Vinalop. Hi ha una relaci molt estreta entre les tres comarques pel que moltes vegades es parla de la Vall del Vinalop com una unitat. La poblaci s de 465.478 i les ciutats ms importants sn les tres capitals comarcals: Elx, Elda i Villena. Tota la vall es caracteritza per un paisatge rid consecuncia d'unes pluges entre els 250 mm. i els 400 mm. i es dedica a l'agricultura (ram, vins, hortalisses), l'extracci de marbre, la indstria (calcer, pell, alfombres) i els serveis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16464" title="Sant Fulgenci (Baix Segura)" nonfiltered="2412" processed="2392" dbindex="7424">


Sant Fulgenci s un municipi del Baix Segura en la marge esquerra del riu, prop de Rojals. s el municipi amb el creixement ms rpid de les Comarques del Sud ja que ha passat de 1.591 habitants en 1991 a 2.888 en 1996, 4.103 en 2001 i 5.700 en l'actualitat. La seua activitat principal s l'agricultura de regadiu.

El seu origen s relativament recent, ja que juntament amb Dolors i Sant Felip Neri (Crevillent) la seua fundaci data del 1729 i va lligada a les Pies Fundacions del cardenal Belluga; fins i tot el topnim s degut que Sant Fulgenci s el patr de Mrcia, dicesi del polmic Belluga; a finals del segle XVIII (1794) comptava ja amb 1.215 habitants, per els daltabaixos dels conreus i les epidmies, van reduir-la a 702 habitants a comenaments del segle XX.

Les eleccions de 2003 donaren un repartiment de 3 regidors al PP, 3 al PSPV, 2 a APSFU, 2 a GM i 1 a PO i la batlia al PSPV, per en novembre de 2004 la moci de censura presentada pel PP i recolzada per 2 regidors socialistes trnsfugues i l'nic regidor d'Espanya 2000 a Sant Fulgenci donaren la batlia al PP. s el municipi amb ms rpid creixement de la comarca ja que ha passat de 1.591 habitants en 1991 a 6.685 en 2004, que viuen en els nuclis de poblaci de Los Martnez i San Fulgencio i parlen castell.

La seua activitat principal econmica ha estat tradicionalment l'agricultura de regadiu; per el turisme ha incrementat les infraestructures i amb elles el sector serveis. El terme (19,7 km2) s'arrecera a la marge esquerra del riu Segura i presenta com a paratges ms visitats el Fondo d'Amors i l'Oasi. Compta amb el segent patrimoni: l'Esglsia parroquial del segle XVIII; el Museu Arqueolgic on es poden veure cermiques iberes i gregues; i el jaciment arqueolgic de La Escuera.

 Enllaos externs .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16466" title="Tabal" nonfiltered="2413" processed="2393" dbindex="7425">
Per a l'instrument visiteu timbal;
Tabal (o Tobal, Jabal i Tibarenoi) fou un grup indgena de Anatlia a la regi de Capadcia. Alguns (com el historiador georgi Ivane Javakhishvili) creuen que foren ancestres del georgians i els assimilen als Meshecs (Meshekhs o Mosokhs) deformaci de Mushki, un dels grups que van emigrar cap a Gergia  i que els armenis tamb consideren el seus ancestres. Tamb els tibarens, calibis i mosinecs foren considerats grups georgians i dels primers el grec Herdot diu que vivia al nord del pas de Tabal.

Un regne de Tabal (la bblica Tubal) apareix quant s enfonsa l'imperi Hitita cap el 1185 aC per alguns historiadors opinen que ja existia mes de 1000 anys abans. Quant es conegut era un regne neohitita que va tenir centre i capital a Kanesh, avui Kul-Tepe, a Turquia. Fou una confederaci de petits estats. Es va estendre a les regions actuals de  Kayseri, Nevsehir i Nigde i es va estendre des el nord (Pont oriental) a Cilcia. 

Salmanasar III (858 aC-823 aC) va fer una expedici al pas dels Tibareni (Tabal) el 836 aC que havia esdevingut tributari de Urartu des al menys la meitat del segle VIII aC. Salmanasar III va rebre regals dels 24 reis de Tabal el 836 aC. El rei Kati, vassall d'Urartu, va enviar la seva filla a la cort assria i fou acceptada al harem reial. Un rei de Tabal, Burutash, s esmentat vers el 740 aC en temps de Tiglat-Pileser III. 
El 712 aC Ambari, rei de Tabal, va quedar sotms a Assria. El ltim rei conegut fou Wasurmas, esmentat a una estela (l'estela d'Incirli). Tabal fou conquerida llavors per Warpalawas (aliat de Mides III de Frgia), deixant al rei de Tabal nomes la Cilcia o Que. Els reis de Tabal a la regi de Cilcia foren vassalls dels assiris que vers el 700 aC van establir-hi guarnicions que en foren expulsades pels cimmeris el 679 aC. Vers el 650 aC els cimmeris es van aliar a Tabal contra Ldia i junts van derrotar i matar al rei de Ldia, Giges, en una data que podria situar-se vers el 645 aC, tot i que en general s'atribueix a Giges un regnat abans d'aquesta data. Desprs els reis foren aliats assiris altra cop.

Seguint al historiador rom Flavi Josefus (37-100)  que diu que els  tobals es diuen ara Ibers  molts historiadors els consideren ancestres del georgians mes que dels armenis.

Monuments de pedra del segle VIII aC  amb jeroglfics hitites, s'han trobat a Glsehir-Sivasa (Gketoprak), Acigl-Topada, i Hacibektas-Karaburna.

 Llista de reis .

Kati vers 837 aC.
Tuwatis, desprs del 800 aC ;
Tuate, vers 770 aC ;
Burutash vers 740 aC (esmentat pels assiris probablement es una ciutat o regi i no un rei);
Uassurme vers 738 aC ;
Hili vers 730 aC;
Wasurmas vers 720 aC-713 aC  (redut noms a Cilcia);
Warpalawas vers 713 aC ;
Ambari vers 712 aC;
Part de Frgia  segle VIII aC;
Reis de Tabal a Cilcia (tributaris d'Assria vers 700 aC);
a Babilnia 609 aC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16467" title="Dolaina" nonfiltered="2414" processed="2394" dbindex="7426">


La dolaina valenciana (tamb anomenada donaina, xaramita, xirimita o gaita) s un instrument musical de vent. En concret, s un tub cnic, generalment de fusta, amb una srie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cnica i no cilndrica, especialment al final, li donava antigament el nom de trompa. 

Existeixen moltes varietats de dolaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del Pas Basc i la dolaina valenciana.

El seu origen s antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengeta doble, com l'obo, suggereix que podria aparixer desprs dels instruments de llengeta simple, com ara el clarinet. 

El so de la dolaina valenciana, s viu i penetrant, i si el dolainer t bons pulmons es pot sentir a molta distncia. 

La dolaina valenciana est composta de la pipa, el tudell, el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen all que s anomena prpiament dolaina, sent la resta  (la pipa i el tudell ) complements.

La dolaina fa parella amb el Tabalet, sent ambds instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. Bona cosa de la msica popular valenciana es toca amb dolaina i tabalet. Entre les melodies ms belles per a ser tocada amb la dolaina, en podem destacar la tonada de la Muixeranga.

El qui toca la dolaina s un dolainer.

 Colles de dolainers i/o tabaleters .
 Colla de dolainers i tabaleters de Canals (La Costera);
 Grup de dolainers "La Inestable" d'Algemes (La Ribera);
 Grup de dolainers i tabaleters "L'Aljub" de Bocairent (La Vall d'Albaida);
 Colla de dolainers i tabaleters "La Taranina" d'Agost (L'Alacant);
 Colla de dolaines i tabals "L'Olivar" d'Alaqus (L'Horta Sud);
 Colla de dolainers i tabaleters "La Rosca" (La Ribera);
 Colla de dolainers i tabaleters de Benicssim;
 Colla de xirimiters de Castell de la Ribera (La Ribera);

 Vegeu tamb .
 Gralla (instrument);
 Tabal;
 Muixeranga;
s un instument de fusta.

 Enllaos Externs .

 La Dolaina;
 dol-i-tab - Pgina de la dolaina i el tabalet;
 El Club de la Dolaina ;
 Federaci Valenciana de Dolainers i Tabaleters;
 La Inestable - Grup musical de dolainers d'Algemes (Valncia).
 Grup de dolainers i tabaleters "L'aljub" de Bocairent;
 Colla de dolainers i tabaleters "La taranina" d'Agost (L'Alacant);
 Colla l'Olivar de Dolaines i Tabals d'Alaqus (Horta Sud);
 Colla de dolainers i tabaleters "La Rosca" (La Ribera Alta);
 DiT - Agrupaci Musical DiT (dolaina i tabal;
 Colla de dolainers i tabaleters de Benicssim;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16470" title="Alan Turing" nonfiltered="2415" processed="2395" dbindex="7427">

Alan Mathison Turing OBE, FRS (23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954) fou un matemtic britnic. Sota els serveis d'intelligncia britnics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar en camps com la informtica terica, la criptoanlisi o la intelligncia artificial. Se'l considera el pare de la informtica moderna.

Algunes de les seves principals aportacions a la informtica terica i a la intelligncia artificial van ser la mquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Tamb se'l coneix per haver trencat el codi de la mquina alemanya de criptografia Enigma i haver salvat aix la Batalla de l'Atlntic. Va ser el primer cientfic que va usar computadores amb aplicacions a la matemtica.

Va ser arrestat el 1952 pel servei d'intelligncia britnic degut a la seva homosexualitat. Turing va acabar sucidant-se el 1954 al no poder suportar la pressi de la vida a la pres i dels crrecs que se l'imputaven. Es va perdre aix un dels millors cientfics europeus del segle XX. 

Referncies.























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16471" title="Test de Turing" nonfiltered="2416" processed="2396" dbindex="7428">
El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemtic Alan Turing per poder discernir una mquina intelligent d'una altra que no ho s. Va ser publicat en l'article Computing machinery and intelligence (Mind, vol. 59, nm. 236, p. 433-460).

Encara que originriament a l'article es presenta una mica diferent, hui en dia es considera el test de Turing bsicament com segueix: es tracta que un hum fa preguntes a una computadora, sense poder-hi accedir directament, sin a travs d'una interfcie intermdia, i la mquina genera respostes. Si l'hum creu que all que respon s un altre hum, aquella mquina ser considerada intelligent.

Una de les principals crtiques, des del punt de vista filosfic, al test de Turing va ser la plantejada per John Searle, coneguda com el test de l'habitaci xinesa. No obstant aix, aquestes crtiques no sn generalment acceptades.

La major crtica sobre el test de Turing no s conceptual, sin prctica. Actualment s un test que no s'utilitza en la prctica en el camp de la intelligncia artificial ja que aquesta rea de recerca s encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un hum en el sentit general, per a ms perqu la implementaci del test s complexa. 

Existeixen concursos basats en el test de Turing, com el premi Loebner, que sn ms b un espectacle i tenen poca acceptaci pels cientfics. Hi ha altres tests per a determinar humans de robots a la web, anomenats captchas, que es basen en les limitacions actuals de la intelligncia artificial.

 Enllaos externs .

 Premi Loebner;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16475" title="Programaci orientada a objectes" nonfiltered="2417" processed="2397" dbindex="7429">
L'orientaci a objectes s un paradigma de programaci en qu tot es basa en objectes. Un objecte s un tipus abstracte de dades que encapsula (amaga) tant les dades necessries com les funcions per accedir-hi.

Alguns llenguatges orientats a objectes sn: Java, C++, Eiffel, SmallTalk, Visual FoxPro, C#, Lexico,  etc. Moltes vegades, s'usa l'UML per a dissenyar aplicacions que caldr desenvolupar amb tcniques d'orientaci a objectes.

 Conceptes .

 Classe ;
 Una classe defineix les caracterstiques abstractes d'una cosa (objecte), incloent-hi les seves caracterstiques (atributs,camps o propietats) i els seus comportaments (all que pot fer, mtodes, operacions o funcionalitats). Es podria dir que una classe s el model que descriu la natura d'alguna cosa. Per exemple, la classe gos podria consistir en els trets diferencials compartits per tots els gossos, com la raa i el color de la pell (caracterstiques), i les capacitats de bordar i seure (comportaments). Les classes proveeixen modularitat i estructura en un programa informtic orientat a objectes. Una classe pot ser entesa per una persona no-programadora, per familiaritzada amb el problema general, cosa que vol dir que les caracterstiques d'una classe han de tenir sentit al seu context. Tamb, que el codi d'una classe ha d'estar relativament contingut dins d'ella mateixa (generalment utilitzant l'encapsulaci). Collectivament, les propietats i els mtodes definits en una classe sn anomenats membres.

 Objecte, o instncia d'una classe;
 Mtode;
 Pas de missatge;
 Herncia;
 Encapsulaci;
 Abstracci;
 Polimorfisme;

Vegeu tamb.
Sobreescriptura de mtodes;
Principi open/closed;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16483" title="Muro" nonfiltered="2418" processed="2398" dbindex="7430">


Geografia: Municipi de Mallorca. Vegeu Muro (Mallorca);
Geografia: Municipi del Comtat. Vegeu Muro d'Alcoi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16485" title="Muro d'Alcoi" nonfiltered="2419" processed="2399" dbindex="7431">


Muro d'Alcoi s una poblaci de la comarca del Comtat. Tamb conegut com Muro del Comtat o, simplement, Muro, el seu nom oficial s la forma castellana Muro de Alcoy.

 Histria .
L'origen ms remot que coneixem sn les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys, ms  recents  les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el poblat ibric del Frare d'Agres.

La primera vegada que apareix el nom de Muro s en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment. En ell es reflexa la donaci a alema Hoto, moro de Xtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justcia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El 1291 Muro formar part del feu entregat per Jaume II a l'almirall Roger de Llria, qui gaud la seua possessi fins el segle XV en qu novament passa a la Corona. Ser Alfons el Magnnim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximn Prez de Corella. Fra Bartolom dels ngels erig l'any 1530 l'esglsia de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parrquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parrquia independent quaranta i quatre anys ms tard.

Muro es va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjanant privilegi concedit pel comte d'aquesta ltima vila. Fou un important nucli de moriscos format per 330 cases, es a dir, uns 1.500 habitants (murers o murenys); per aix, desprs del decret d'expulsi, la Universitat romangu totalment despoblada. L'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roi de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes durssimes condicions per les quals totes les terres i bns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrria. Aquest contracte desavantatjs portaria a la runa els camperols, constituint la pea clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693. El seu capitost militar era el cirurgi murer Josep Navarro, s'enfront a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la vena alqueria de Setla de Nunyes. A partir del 1706 es constitux en vila.

Fou partidria de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successi oferint resistncia a les tropes del borb en el port d'Albaida.

El topnim oficial s el de Muro de Alcoy. L'afegit  d'Alcoi  t el seu origen en l'epidmia de clera que a les primeries del segle XVIII hi hagu i en la qual Muro fou ajudat pels alcoians, que feien arribar els queviures a travs del riu. En homenatge a aquells fets i per Reial Decret de 1917 es va fer oficial el topnim actual.

 Demografia i economia .
El creixement demogrfic ha estat constant des del segle XVIII en qu, segons Cavanilles, ja s'apreciava l'existncia de telers. La immigraci atreta per la indstria txtil ha duplicat la poblaci en el segle XX   3.406 habitants a les primeries d'aqueixa centria   fins arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004 que es reparteixen en els nuclis de poblaci de Muro, Alqueria Jord, Benmer, Setla de Nunyes i Turballos. El gentilici s murers o murenys.

La indstria s la base la riquesa murera, fonamentalment la txtil. Tamb hi s important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, cermica, entre d'altres. Del passat agrcola roman, sobretot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excellent oli en les diverses almsseres que hi ha a la vila.



 Geografia .
Els 30,5 km2 de superfcie s'estenen al reds de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Llocs d'inters: la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Rac Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.

 Edificis d'inters .
Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a s pblic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:
 La Cova Beneito. Important jaciment arqueolgic descobert en 1979.
 Esglsia de sant Joan Baptista. Neoclssica, del segle XVIII, construda sobre l'antiga mesquita.
 Sant Francesc de Turballos. Segle XVIII.
 Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
 Santa Maria de Grcia de Benmer .
 Ermita de la Mare de Du dels Desemparats. Segles XVIII-XIX.
 Ermita de Sant Antoni.
 Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposici permanent d'art abstracte i d'avantguarda.

 Cultura i gastronomia .

Mostra de l'afici musical i el respecte a les tradicions del poble sn la Uni Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de msica tradicional la Xafig. 

Entre d'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb ms anomenada del Pas.

La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l'oferta gastronmica murera.

Segons la famosa canoneta popular, s el poble on se'n va anar el Tio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").

Les seues festes de Moros i Cristians se celebren la segona setmana de Maig.

 Poltica .
En les eleccions de 2003 el Bloc obtingu la majoria absoluta amb 7 regidors, seguida pel PP amb 4 i pel PSPV amb 1.

En les del 2007 el Bloc obtingu 8 regidors, 4 el PP i 1 el PSPV.



 Murers illustres .
 El tio Pep, que no era exactament de Muro, per ha donat fama al poble;
 El Cato de Muro, clebre dolainer de la Xafig;

 Enllaos externs .
 Plana web del ajuntament;
 Web del Grup de Danses Baladre;
 Web de La Xafig;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16492" title="Giacomo Puccini" nonfiltered="2420" processed="2400" dbindex="7432">


Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini (Lucca, Itlia, 22 de desembre de 1858 - Brusselles, 29 de novembre de 1924) s un dels ms grans compositors d'pera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX.

Biografia.
Va nixer a Lucca, Itlia, el 22 de desembre de 1858, i fou fill d'una famlia amb una llarga histria de msics eclesistics. Desprs de la mort del seu pare, quan tenia noms cinc anys, va ser enviat a estudiar amb seu oncle Fortunato Magi, que el considerava un estudiant indisciplinat i pobre. Desprs va prendre el crrec d'organista a una esglsia, i no va ser fins que va veure la representaci d' Ada, de Verdi quan es va decidir a ser compositor d'pera.

El 1880, la Messa di Gloria (Missa de Glria), composta amb 21 anys, marc el final de l'poca d'aprenentatge com a compositor i la culminaci d'una llarga relaci de la seva famlia amb la msica d'esglsia a la seva Lucca natal. L'obra deixa entreveure fascinadorament la fora dramtica que Puccini estava a punt de mostrar a Mil. L'orquestraci i el sentiment general del drama transms per la seva msica estableix un dileg amb el Rquiem de Verdi i constitueix, potser, una predicci de la futura carrera operstica que Puccini desenvoluparia la resta de la seva vida.

Del 1880 al 1883 Puccini estudi al conservatori de Mil amb Amilcare Ponchielli i Antonio Bazzini. El 1882 Puccini particip a un concurs d'peres d'un acte en el qual malgrat que no guany, l'bra presentada, Le Villi fou portada en escena el 1884 al Teatro dal Verme i crid l'atenci de Giulio Ricordi, director de l'editorial de msica G. Ricordi & Co., que li encarreg una segona pera, Edgar (1889). A partir del 1891 Puccini comen a passar cada vegada ms temps a la Torre del Lago, a la Toscana. En aquest lloc prop del llac Massaciuccoli, on passava molt de temps caant, Puccini trob un refugi de la ciutat massificada. Posteriorment es constru una torre i s'hi trasllad definitivament el 1900. Aquest fou la seva casa i el seu lloc de treball fins als darrers anys de la seva vida. Puccini fou enterrat a la capella d'aquesta torre. 

Manon Lescaut (1893), la seva tercera pera, fou un xit absolut i tamb fou l'inici de la seva relaci amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, amb qui treball durant les segents tres peres. La primera d'aquestes, La Bohme (1896), basada en una histria de Henri Murger, est considerada no noms com una de les seves millors peres, sin que tamb com una de les peres romntiques ms brillants mai compostes. En la segent pera, Tosca (1900), Puccini fu la seva primera incursi al verisme. Madama Butterfly (1904), basada en una obra de David Belasco, fou rebuda en la seva estrena sense pena ni glria, per desprs de treballar-hi un altre cop, esdevingu una altra de les seves peres ms exitoses.

A partir d'aqu el seu ritme de composici es desacceler. El 1903 Puccini fou ferit en un accident de cotxe. El 1906 Giacosa mor. El 1909 s'esdevingu un escndol desprs que la dona del compositor, Elvira, l'acuss falsament de tenir una relaci amb la minyona. La minyona se suicid. El 1912 l'editor de Puccini, Ricordi mor.

Tanmateix, el 1910 Puccini complet La fanciulla del West de la qual posteriorment en pens ser la seva pera ms poderosa. El 1917 acab la partitura de La rondine, una pea que extragu d'una opereta que havia intentat escriure anteriorment noms per adonar-se que el seu estil i talent eren incompatibles amb el gnere.

El 1918 s'estren Il Trittico. Aquesta pea est composta de tres peres d'un acte seguint l'estil del Grand Guignol parisenc: un episodi terrorfic (Il Tabarro), una tragdia sentimental (Suor Angelica) i una comdia o farsa (Gianni Schicchi). De les tres, Gianni Schicchi s la ms popular, mentre que Il Tabarro n's la menys. Gianni Schicchi, situada a Florncia, es representa freqentment amb alguna altra pera d'un acte com ara la Cavalleria rusticana o I Pagliacci.

Fumador habitual, Puccuni comen a ressentir-se de dolor a la gola cap al final del 1923. Un diagnstic de cncer de gola van portar als metges que el portaven d'experimentar un tractament experimental anomenat radiaci, ofert a Brusselles. Mor el 29 de Novembre de 1924 degut a una complicaci del tractament. Comen a sagnar incontroladament la qual cosa comport un atac de cor un dia desprs d'una operaci experimental. La notcia de la seva mort arrib a Roma durant una representaci de La Bohme amb la qual cosa l'pera s'atur immediatament. L'orquestra toc la marxa fnebre de Chopin davant un pblic que no podia contenir les llgrimes. Fou enterrat a Mil, per el seu fill orden el 1926 de traslladar el seu cos a la capella de la Torre del Lago on encara descansa juntament amb la seva dona i el seu fill. La seva mort marc un punt i final de la pera com a una forma d'art popular.

Puccini deix inacabada Turandot, la seva darrera pera, i les dues darreres escenes foren completades per Franco Alfano desprs d'una disputa amb Arturo Toscanini el qual el dia de l'estrena i sota la seva batuta, atur la representaci de l'pera desprs del darrer acord escrit per Puccini i digu: E qui l'opera finisce, perche a questo punto il maestro mor (i aqu finalitza l'pera perqu en aquest punt el Mestre mor). A partir de la segent representaci ja toc tamb la part d'Alfano, encara que amb retallades substancials. Aquesta s la versi que s'ha usat habitualment fins que el 2001 Luciano Berio escrigu un altre final procurant, segons les seves paraules, reproduir ms fidelment els esbssos que Puccini deix en morir. Aquesta darrera versi no ha tingut encara una acceptaci unnime.

 Msica .
Encara que Puccini s bsicament conegut per les seves peres, tamb escrigu algunes peces orquestrals, msica sacra, msica de cambra i canons per a veu i piano.

peres.
Le Villi, 1884. ;
Edgar, 1889.
Manon Lescaut, 1893.
La Bohme, 1896.
Tosca, 1900.
Madama Butterfly, 1904.
La fanciulla del West, 1910.
La rondine, 1917.
Il Trittico (Trilogia composta per Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi), 1918.
Turandot, deixada en morir el 1924 inacabada i estrenada amb la versi completada per Franco Alfano el 25 d'abril de 1926.

Obres i versions de Puccini.
Messa di Gloria (Missa de Glria, Lucca, 1880);
Preludio Sinfonico en La major (Mil, 1882);
Capriccio Sinfonico (Mil, 1883);
Le Villi (31 de mar de 1884, Teatro dal Verme, Mil) ;
Le Villi  (26 de desembre de 1884, Teatro Regio, Tor) ;
Edgar (21 d'abril de 1889, Teatro alla Scala, Mil - 4 actes);
Edgar  (5 de setembre de 1891, Teatro del Giglio, Lucca - 4 actes) ;
Edgar 2 (28 de febrer de 1892, Teatro Comunale, Ferrara - 3 actes) ;
Manon Lescaut (1 de febrer de 1893, Teatro Regio, Tor) ;
La bohme (1 de febrer de 1896, Teatro Regio, Tor) ;
Tosca (14 de gener de 1900, Teatro Costanzi, Rome) ;
Madama Butterfly (17 de febrer de 1904, Teatro alla Scala, Mil) ;
Madama Butterfly  (28 de mar de 1904, Teatro Grande, Brescia) ;
Edgar 3 (8 de juliol de 1905, Teatro Coln, Buenos Aires - 3 acts) ;
Madama Butterfly 2 (10 de juliol de 1905, Covent Garden, Londres) ;
Madama Butterfly 3 (28 de desembre de 1905, Opra Comique, Pars) ;
La fanciulla del West (10 de desmbre de 1910, Metropolitan Opera, Nova York) ;
La rondine (27 de mar de 1917, Opra, Monte Carlo) ;
Il trittico (14 de desembre de 1918, Metropolitan Opera, Nova York): ;
Il tabarro ;
Suor Angelica ;
Gianni Schicchi;
Turandot (25 d'abril de 1926, Teatro alla Scala, Mil);

;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16493" title="Universitat Politcnica de Valncia" nonfiltered="2421" processed="2401" dbindex="7433">

La Universitat Politcnica de Valncia (Universidad Politcnica de Valencia en castell) s una universitat situada a la ciutat de Valncia (Campus de Vera), Alcoi i Gandia, especialitzada en coneixements tcnics, artstics i tecnolgics, amb vora 30.000 alumnes i ms de 2.000 professors. 

 Histria .

S'origin amb els centres d'Enginyeria d'Alcoi i de Valncia, a finals del segle XIX.
Al curs 1968-1969 es crea l'Institut Politcnic Superior de Valncia, integrat per l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Agrnoms, constituda el 1959, l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura creada el 1966 (i que depenia inicialment de la de Barcelona) i les Escoles Tcniques Superiors d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, i els 
Enginyers Industrials, creades el 1968.

Aquest Institut Politcnic Superior de Valncia reb popularment el nom de "El Poli", i s aix com encara estudiants i professors (i la gent de la ciutat en general) coneix a esta universitat.

Amb el decret del 11 de mar de 1971 es constitueix oficialment amb el rang de universitat. El 1978 s'hi integr la Facultat de Belles Arts. Des d'aleshores, el creixement de la universitat ha estat molt rpid, tan fsicament com en nombre de titulacions, departaments i centres. La universitat ha estat marcada pel mandat com a rector de Justo Nieto Nieto del 1985 al 2004, quan va ser nomenat conseller de la Generalitat Valenciana en el segon govern de Francesc Camps.

Campus, facultats i escoles.
La UPV disponsa dels segents centres docents:	
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny;
Escola Tcnica Superior de Informtica Aplicada;
Escola Politcnica Superior d'Alcoi (EPSA);
Escola Politcnica Superior de Gandia (EPSG);
Escola Tcnica Superior d'Arquitectura;
Escola Tcnica Superior de Gesti en l'Edificaci;
Escola Tcnica Superior del Medi Rural i Enologia;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Agrnoma;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Geodsica, Cartogrfica i Topogrfica;
Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials;
Facultat d'Administraci i Direcci d'Empreses;
Facultat de Belles Arts;
Facultat de Informtica;

 Altres .

La Universitat Politcnica de Valncia s membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives. s una de les universitats ms destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rnquing d'universitats espanyoles).

 Enllaos externs .

 Universitat Politcnica de Valncia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16508" title="Alcohol" nonfiltered="2422" processed="2402" dbindex="7434">



Un alcohol s un compost qumic que cont un grup funcional -OH. En qumica es denomina alcohol a aquells hidrocarburs saturats (o alcans) que contenen un grup hidrxil (-OH) en substituci d'un tom d'hidrogen enllaat de forma covalent. Tanmateix, si alg parla de l'alcohol, normalment es refereix a l'etanol, CH3CH2OH, o l'alcohol que es troba en begudes alcohliques, com ara la cervesa, el vi, etc.

Els alcohols poden ser primaris, secundaris o terciaris, en funci del nombre d'toms d'hidrogen substituts en l'tom de carboni al que es troba enllaat el grup hidroxil.

Exemples d'alcohols sn:

Alcohols primaris;

CH3OH (metanol);
 ;
CH3-CH2-OH (etanol);

Alcohols secundaris;

(CH2OH)2CH-OH (propantriol, glicerol o glicerina);

Alcohols terciaris;

(CH2OH)3C-OH ;

Nomenclatura.
 Com (no sistemtica): Anteposant la paraula alcohol i substituint el sufix - del corresponent alc per -lic. Aix, per exemple, tindrem: alcohol metlic, etlic, proplic...
 IUPAC: Substituint el sufix - per -ol en el nom de l'alc progenitor i identificant la posici de l'tom del carboni al que es troba enllaat el grup hidrxil.

Formulaci.
Els alcohols aliftics responen a la frmula general: CnH2n+1OH. Hi ha, per, moltes menes d'alcohols, que contenen dobles i triples enllaos, anells aromtics o altres grups funcionals, i que no responen a aquesta frmula general.

Propietats generals.
Els alcohols primaris i secundaris sn lquids, incolors i d'olor desagradable. Sn solubles en aigua en qualsevol proporci i sn menys densos que aquesta. Els terciaris, per, sn tots slids.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16531" title="Partit Socialista Obrer Espanyol" nonfiltered="2423" processed="2403" dbindex="7435">

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) s el segon partit poltic ms antic d'Espanya en actiu, superat noms pel Partit Carlista (fundat el 1833). Actualment s'autodefineix com a un partit socialdemcrata.

Forma part del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Ideologia.
El propsit era representar els interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revoluci industrial i ha estat canviant la seva base terica des de la seva fundaci, adaptant-se a les circumstncies histriques de l'entorn europeu i estatal. En la illegalitat durant tot el franquisme, va ser dels ltims partits socialistes europeus a abandonar de les tesis marxistes (Congrs de 1979), de la m del llavors secretari general Felipe Gonzlez Mrquez, per la qual cosa s'emmarc ideolgicament amb la resta de partits socialistes i socialdemcrates d'Europa occidental en el si del seu gir vers un liberalisme social o progressista.

Histria del PSOE.
Els seus inicis.
Es fund clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant d'un nucli d'intellectuals i obrers, fonamentalment tipgrafs, encapalats per Pablo Iglesias. El PSOE fou el segon partit socialista i obrer que es fund en el mn (noms l'SPD alemany s anterior), celebrant el seu primer Congrs a Barcelona l'agost del 1888.

Des dels seus inicis, el PSOE va estar estretament vinculat a la Uni General de Treballadors, creada el 1888 com a una federaci sindical formalment autnoma, que actuava com aliada del PSOE en el si del moviment obrer.

El 1910, el PSOE va obtenir per primera vegada un esc al Congrs dels Diputats, en la persona del seu fundador, Pablo Iglesias, que es va convertir aix en el primer representant del moviment obrer espanyol a obtenir l'acta de diputat.

Com la resta de partits socialistes marxistes europeus, el PSOE es va veure afectat per la coneguda com crisi de les Internacionals, que va separar comunistes i socialistes en partits diferents i enfrontats entre si. El 1919, el Congrs del PSOE va estudiar la possibilitat d'abandonar la II Internacional (socialista) i integrar-se en la nova Internacional Comunista, o III Internacional, liderada pel Partit Comunista de la Uni Sovitica.

La Dictadura de Primo de Rivera i la Segona Repblica.
El PSOE va romandre en la legalitat durant la dictadura del General Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Tot i que no fou un dels signants del Pacte de Sant Sebasti (tan sols alguns dirigents a ttol personal s'hi adscrigueren), ms endavant hi don el seu suport per enderrocar la dictadura de Primo de Rivera i instaurar la Segona Repblica espanyola, a la qual va liderar durant la Guerra Civil.

A les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, els socialistes van formar part de la coalici electoral Front Popular, juntament amb comunistes (PCE i POUM), republicans (Izquierda Republicana) i altres forces d'esquerres. Aquesta coalici es fu amb la majoria absoluta a les Corts espanyoles, el que va dur a la formaci d'un nou govern, integrat per republicans, amb Manuel Azaa com a president del govern.

El PSOE sota el franquisme.
Desprs de la Guerra Civil, el PSOE, com la resta de partits, va ser illegalitzat i els seus bns confiscats. L'organitzaci del PSOE va ser desmantellada pel rgim, que entre 1939 i 1953, va arribar a arrestar fins a sis Comissions Executives. Aquesta situaci va provocar que la Comissi Executiva del partit s'hagus de traslladar a Tolosa de Llenguadoc, amb la qual cosa, el PSOE va quedar dividit entre el partit a l'exili i el partit a dins d'Espanya.

El fet que es mantinguessin les divisions internes heretades de l'etapa anterior va debilitar la capacitat del PSOE per a reorganitzar les seves forces i desenvolupar una oposici efica al rgim de Franco.

La darrera fase del procs de renovaci del PSOE va tenir lloc en el Congrs de Suresnes (Frana) (1974), en el qual Felipe Gonzlez fou escollit Secretari General, en substituci de l'histric Rodolfo Llopis Ferrndiz. Aquests canvis en la direcci van acabar provocant la divisi del partit entre el PSOE-histric, lleial a Llopis, i el PSOE Renovat, format principalment per socialistes de dins d'Espanya i joves militants a l'exili. Tots dos afirmaven ser el legtim PSOE. Finalment, la Internacional Socialista va reconixer com a legtim partit socialista al PSOE Renovat.

La restauraci democrtica.
El desembre de 1976, el PSOE va celebrar el seu primer Congrs a Espanya des de la Guerra Civil. Felipe Gonzlez va ser ratificat en el seu crrec de Secretari General, mentre que Ramn Rubial Cavia era escollit President del partit. L'any segent, al mes de febrer, el partit fou legalitzat.

El 15 de juny del 1977 es varen celebrar les primeres eleccions democrtiques des de la mort del dictador. Contra tot pronstic, el PSOE va ser el segon partit ms votat a les eleccions al Congrs dels Diputats, amb el 29,32% dels vots i 118 diputats. La distncia del PSOE respecte del Partit Comunista d'Espanya, que noms va aconseguir el 9,33% dels vots i 19 escons, va ser tota una sorpresa, ats que el PCE comptava amb una organitzaci molt ms forta, i havia estat un partit opositor molt ms visible al llarg de la dictadura franquista. Els socialistes fins i tot van ser la fora ms votada en nou circumscripcions: Barcelona, Valncia, Alacant, Astries, Sevilla, Cadis, Crdova, Jan i Mlaga. Quant a les eleccions al Senat, els socialistes hi van obtenir 47 escons, si b els 12 senadors catalans no van seure en el grup parlamentari socialista sin en el grup Entesa dels Catalans.

L'any 1978, el Partit Socialista Popular, presidit per Enrique Tierno Galvn, es va integrar en el PSOE. A les eleccions del 1977, el PSP havia obtingut 6 diputats i 2 senadors en coalici amb d'altres formacions socialistes d'mbit regional.

A les segents eleccions generals, celebrades el mar de 1979, i que eren les primeres desprs de l'aprovaci de la Constituci, el PSOE va tornar a ser la segona fora ms votada. Els seus resultats no van millorar gaire respecte de les eleccions del 1977, va obtenir el 30,4% dels vots i 121 diputats. Aix s, va aconseguir ser la candidatura ms votada en quatre provncies ms: Madrid, Tarragona, Girona i Mrcia. Aquest estancament va provocar interpretacions diverses sobre l'estratgia que havia de seguir el partit. La direcci considerava que era una mostra de qu la coexistncia dels dos estils, el radical i el moderat, feia impossible que el PSOE obtingus el suport electoral suficient per a guanyar les eleccions.

En el XXVIII Congrs, celebrat a Madrid el maig de 1979, el partit va rebutjar la pretensi del seu Secretari General de retirar la definici marxista del PSOE. Felipe Gonzlez va dimitir del seu crrec i una gestora dirigida per Jos Federico de Carvajal es va fer crrec de la direcci del partit fins el Congrs Extraordinari que es celebr el setembre del mateix any. En aquest Congrs Extraordinari, el PSOE va renunciar al marxisme com a ideologia oficial del partit, tot conservant-lo com a instrument crtic i teric, alhora que Felipe Gonzlez tornava a la Secretaria General.



El PSOE en el govern (1982-1996).
La primera legislatura (1982-1986).
L'any 1982, el PSOE va guanyar per primer cop unes eleccions generals. El PSOE va obtenir la majoria absoluta d'escons al Congrs dels Diputats, amb el 48,11% dels vots i 202 diputats, i en conseqncia el seu lder, Felipe Gonzlez Mrquez, acced a la presidncia del govern.

En aquestes eleccions, el PSOE va aconseguir mobilitzar aquells que votaven per primera vegada, els electors que s'havien abstingut el 1979, i exvotants d'UCD i del PCE.

Aquests comicis van marcar l'inici d'una etapa de domini del PSOE a tots els nivells de govern. Aix, l'any segent el PSOE guany les eleccions municipals amb el 42,7% dels vots, mentre que Alianza Popular aconseguia el 25,9%. Els socialistes tamb es van fer amb la victria a la majoria de comunitats autnomes que van celebrar eleccions el 1983. Varen aconseguir la majoria absoluta a set comunitats (Castella - la Manxa, Extremadura, Mrcia, Pas Valenci, Astries, Madrid i la Rioja); i la majoria relativa a quatre (Navarra, Arag, Castella i Lle i Canries).

El 23 de febrer de 1983, el govern socialista expropi els bns de Rumasa, com a mesura d'urgncia per a evitar la fallida del major holding d'Espanya. 

El 1984, el govern del PSOE va confirmar la moratria nuclear, prevista en el Pla Energtic Nacional de 1983, i que formava part del programa electoral socialista.

El 20 de juny de l'any 1985, i per primera vegada des de la reinstauraci de la democrcia, es va convocar una vaga general. El sindicat convocant va ser Comissions Obreres, que volia aix mostrar el seu desacord amb la reforma de les pensions encetada pel govern de Felipe Gonzlez. Segons el propi sindicat, la convocatria de vaga va ser seguida per 4 milions de treballadors.

La segona legislatura (1986-1989).
Les eleccions del 1986 es caracteritzen per un marcat continuisme respecte de les eleccions del 1982. El PSOE aconsegu de nou la majoria absoluta al Congrs dels Diputats, amb el 44,06% dels vots i 184 escons.

El PSOE tamb va guanyar les eleccions municipals i autonmiques del 1987, mantenint la condici de partit ms votat a la majoria de comunitats autnomes. 

Durant aquesta legislatura van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament Europeu des de l'entrada d'Espanya a la CEE l'any 1986. Tant aquestes eleccions, celebrades el 1987, com les segents, celebrades el juny del 1989, van ser guanyades pel PSOE per majoria relativa.

L'any 1987 va comenar amb nombroses mobilitzacions socials, essent de les ms importants les vagues i manifestacions dels estudiants contra la poltica educativa del govern socialista. El mar d'aquell mateix any, Alianza Popular va presentar una moci de censura contra el govern de Felipe Gonzlez, proposant com a candidat a la presidncia el nou president del partit, Antonio Hernndez Mancha. La moci va ser sotmesa a votaci el 30 de mar, rebutjant-se per 195 vots en contra, 67 a favor i 71 abstencions.

Aix mateix, va ser en aquesta legislatura que va tenir lloc la segona vaga general convocada contra la poltica econmica dels governs socialistes. Aquest cop la convocatria de vaga s va comptar amb el suport de la Uni General de Treballadors, que es va unir a CCOO en la protesta. Segons el diari Expansin, el 14 de desembre de 1988, 8 milions de treballadors van secundar la convocatria dels sindicats contra la poltica econmica i laboral del PSOE. Aquesta vaga va dur al posterior trencament dels lligams que unien al PSOE amb la UGT.

La tercera legislatura (1989-1993).
Les eleccions generals espanyoles de 1989 van ser les primeres en qu el PSOE no va aconseguir la majoria absoluta al Congrs dels Diputats, ats que noms va obtenir la meitat dels escons. Ara b, grcies al fet que els quatre diputats d'Herri Batasuna es neguen a prometre o jurar la Constituci els seus escons queden buits i es forma un Congrs amb 346 escons, on els 175 diputats socialistes s suposen la majoria absoluta de la Cambra.

La quarta legislatura (1993-1996).
Les eleccions del 1993 varen ser les darreres que va guanyar el PSOE sota el lideratge de Felipe Gonzlez i les primeres en qu els socialistes van haver d'arribar a acords amb d'altres forces poltiques per a mantenir-se en el govern. Si b alguns sectors del PSOE eren partidaris de pactar amb Esquerra Unida, alguns aspectes del programa de la coalici eren inacceptables per a Felipe Gonzlez, com ara el seu rebuig a la poltica econmica dels governs socialistes, o la seva desconfiana respecte del Tractat de Maastricht. Aix, finalment, el PSOE va acabar pactant amb Convergncia i Uni.

Durant aquesta legislatura, que es va caracteritzar per l'ambient de crispaci permanent, el PSOE va perdre per primera vegada unes eleccions, les europees de 1994. En aquestes eleccions, el Partit Popular va treure gaireb 10 punts d'avantatge respecte del PSOE, alhora que Esquerra Unida i CiU aconseguien els seus millors resultats en unes eleccions al Parlament Europeu.

L'any vinent es van celebrar eleccions municipals i autonmiques, essent tamb la victria per al PP.

El PSOE a l'oposici (1996-2004).
La primera legislatura a l'oposici.
Les eleccions generals del 1996 van ser les primeres generals en qu el partit ms votat va ser el Partit Popular, que aconsegu 156 diputats, quinze ms que el PSOE. En conseqncia, el PSOE va convertir-se en el principal partit de l'oposici al govern encapalat per Jos Mara Aznar Lpez.

s en aquesta primera legislatura a l'oposici que es produeix el relleu al capdavant del partit. En el trenta-quatr Congrs, celebrat entre els dies 20 i 22 de juliol de 1997, Felipe Gonzlez va renunciar a la Secretaria General del PSOE, essent substitut per Joaqun Almunia.

El 13 de juny del 1999, es varen celebrar eleccions al Parlament Europeu. Tot i recuperar part del vot perdut en els anteriors comicis i aconseguir 2 eurodiputats ms, el PSOE, amb Rosa Dez com a cap de llista, va tornar a quedar per darrere del PP. Simultniament, es van celebrar eleccions municipals i autonmiques (aquestes ltimes noms en 13 de les 17 CCAA). El Partit Popular fou el partit ms votat tamb en aquests comicis, per el PSOE va poder retallar distncies. Els socialistes van mantenir els governs autonmics que ja controlaven (Extremadura i Castella - la Manxa), alhora que es feien amb la victria al Principat d'Astries, comunitat on havien governat fins les eleccions del 1995. Mercs als pactes postelectorals, el PSOE va fer-se amb el govern en dues comunitats on la fora ms votada havia estat el PP (l'Arag i les Balears). Pactes similars es van adoptar a nivell local, el que va permetre als socialistes aconseguir les batllies de diverses capitals de provncia, com ara Sevilla, Saragossa, Granada, Almeria i Burgos, on el PP noms disposava de majoria relativa.

La segona legislatura a l'oposici.
Les eleccions generals del 2000 van ser les primeres en qu el cap de llista no era Felipe Gonzlez. Encara que en un principi el candidat havia de ser Josep Borrell, d'acord amb el resultat de les primries celebrades el 28 d'abril de 1998, la dimissi d'aquest va fer que acabs sent candidat el secretari general Joaqun Almunia. En aquests comicis, el PSOE va obtenir el seu pitjor resultat en unes eleccions generals des de la dcada dels setanta, en aconseguir el 34,16% dels vots i 125 diputats. Per provncies, els socialistes noms van ser la llista ms votada en sis, quatre d'andaluses (Huelva, Sevilla, Granada i Jan) i dues de catalanes (Barcelona i Tarragona). 

Desprs de la victria del PP en les generals de mar del 2000, Almunia va dimitir. Aquell mateix any, el mes de juliol, es va celebrar el trenta-cinqu Congrs del partit, del qual en va sortir escollit secretari general el llavors desconegut diputat per Lle Jos Luis Rodrguez Zapatero qui va guanyar per nou vots al seu rival ms fort Jos Bono i a Matilde Fernndez i Rosa Dez. Zapatero, que fou l'ltim a exposar el seu programa, va comenar el seu discurs amb un "...pues yo no creo que estemos tan mal" que va comportar forts aplaudiments de l'audincia. Aquesta frase feia referncia al fet que els altres tres candidats havien exposat una visi catastrfica de la situaci del partit.

Les primeres eleccions celebrades en el conjunt de l'Estat espanyol, des de l'elecci de Rodrguez Zapatero com a secretari general del PSOE, van ser les municipals i autonmiques del 25 de maig del 2003. El PSOE es va fer amb la victria -en vots- a les municipals, el que no succea des de les eleccions del 1991. Ara b, el Partit Popular es va mantenir com la primera fora poltica en nombre de regidors. Pel que fa a les autonmiques, els socialistes van tornar a guanyar a les comunitats on ja eren la fora ms votada (Astries, Extremadura i Castella - la Manxa). Aix mateix, es van fer amb la majoria relativa a les Corts d'Arag, on ja governaven des del 1999 grcies al seu pacte amb el PAR i IU.

El govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero.


En les eleccions generals del 2004 el PSOE, ara amb Jos Luis Rodrguez Zapatero al capdavant, guany les eleccions i recuper el govern. En aquestes eleccions, el PSOE va aconseguir el 42,59% dels vots vlids i 164 escons al Congrs dels Diputats. En nombres absoluts, les llistes del PSOE van rebre el suport de ms d'onze milions de votants, xifra mai aconseguida anteriorment a Espanya. Per territoris, el PSOE va guanyar per majoria absoluta a les comunitats d'Andalusia i Extremadura, i per majoria relativa a Catalunya i l'Arag. Aix mateix, els socialistes tamb van ser la fora ms votada a les provncies d'laba, Ciudad Real, Lle i Santa Cruz de Tenerife.

Pel que fa al Senat, el resultat de les eleccions del 14 de mar no va ser tan favorable per al PSOE, ja que el PP va ser de nou el partit amb ms senadors. Per primera vegada, els resultats d'unes eleccions generals duien a la formaci de majories parlamentries diferents al Congrs i al Senat. Aix s degut al fet que el Partit Popular, malgrat ser la segona opci ms votada en el conjunt de l'Estat, va guanyar en ms provncies que el PSOE, i a que la llei electoral atorga un mateix nombre de senadors per provncia (excepci feta dels dos arxiplags). Tot plegat va dur a qu el PP obtingus 102 senadors, per noms 81 del PSOE.

Noms tres mesos desprs de les generals, es van celebrar eleccions al Parlament Europeu, que va guanyar el PSOE, partit que no guanyava unes eleccions europees des del 1989. En aquests comicis, marcats per l'elevada abstenci, tant el PSOE com el PP van aconseguir els seus millors resultats -en quant a percentatge de vots vlids- en unes europees.

Des de la formaci del govern de Rodrguez Zapatero l'any 2004 s'han succet a Espanya tres referenda. D'aquests noms un, el referndum sobre la Constituci Europea, es va celebrar a tot l'Estat, car els altres dos van ser per a aprovar nous estatuts d'autonomia (Catalunya i Andalusia). En els tres casos va guanyar l'opci del S, que era la que defensava el PSOE, si b en cap convocatria es va arribar al llindar del 50% de participaci. Tamb s'ha procedit durant aquesta legislatura a la reforma dels estatuts d'autonomia del Pas Valenci (en vigor des de l'11 d'abril de 2006), de les illes Balears (en vigor des del 2 de mar de 2007), de l'Arag (en vigor des del 23 d'abril del 2007) i de Castella i Lle. Aquestes darreres reformes no van haver de ser sotmeses a referndum per haver accedit les respectives comunitats a l'autonomia per l'article 143 de la Constituci. Aix mateix, s'han iniciat els processos per a reformar els estatuts d'altres comunitats autnomes (Canries i Castella - la Manxa).

Aix mateix, s'han dut reformes legislatives en matria de drets civils, amb l'aprovaci del matrimoni entre persones del mateix sexe i de la Llei d'Identitat de Gnere. Aquesta ltima permet a les persones transsexuals canviar llur nom i sexe al Document Nacional d'Identitat sense necessitat d'operar-se.



 Estructura i organitzaci.

El PSOE est implantat a tot l'Estat espanyol. Des del congrs de 1979, l'estructura del partit s federal. El mxim rgan del partit s el congrs federal qui escull al secretari general i a la comissi executiva. Totes les federacions, una per comunitat autnoma ms la federaci europea i les agrupacions americanes tenen dret a vot al congrs, a excepci del Partit dels Socialistes de Catalunya qui en no ser una federaci, sin un partit federat al PSOE no t dret a vot, per s que ha de tenir un membre del seu partit a la comissi executiva del PSOE, tal i com marca l'acord de federaci entre els dos partits.

 La Comissi Executiva Federal (CEF) i el Comit Federal .

El mxim rgan federal entre congressos s el Comit Federal, rgan intern que dirigeix la poltica del partit, controla la gesti de la Comissi Executiva Federal (CEF), aprova les llistes electorals nacionals, i t potestat per a escollir el candidat a la Presidncia del Govern, convocar Congressos Federals, Conferncies Poltiques o eleccions per a designar candidats (eleccions primries). El Comit Federal es reuneix tres vegades l'any.

La Comissi Executiva Federal s la direcci federal del partit. Est formada pel president, el secretari general (vertader lder del partit), la Secretaria d'Organitzaci, 11 secretaries d'rea i 18 secretaries executives. Entre les seves tasques destaca la concreci de l'estratgia i l'acci poltica a desenvolupar pel partit i la coordinaci entre les diferents estructures (grups parlamentaris, organismes del partit, federacions, etc.) del PSOE. La CEF es reuneix quinzenalment.

En l'actualitat (des del 36 Congrs Federal), la Comissi Executiva Federal est formada pels segents dirigents:
Presidncia: Manuel Chaves Gonzlez.
Secretaria General: Jos Luis Rodrguez Zapatero. ;
S. d'Organitzaci i Coordinaci: Jos Blanco.
S. de Relacions Institucionals i Poltica Autonmica: Carmen Hermosn Bono.
S. de Poltica Municipal i Llibertats Pbliques: lvaro Cuesta Martnez.
S. de Relacions Internacionals: Elena Valenciano Martnez-Orozco.
S. d'Igualtat: M Isabel Montao Requena.
S. d'Educaci i Cincia: Eva Almunia Bada.
S. d'Economia i Ocupaci: Inmaculada Rodrguez-Piero.
S. de Benestar Social: Matilde Valentn Navarro.
S. de Moviments Socials i Relacions amb les ONG: Pedro Zerolo.
S. de Cultura: Carme Chacn Piqueras.
S. de Medi Ambient i Desenvolupament Rural: Soraya Rodrguez.
Secretaries Executives: Jess Caldera, Jos Montilla Aguilera, Juan Fernando Lpez Aguilar, Leire Pajn, Juan Carlos Rodrguez Ibarra, Consuelo Rum, Rodolfo Ares, Luca Gmez Garca, Alfredo Prez Rubalcaba, M del Mar Moreno Ruiz, scar Lpez gueda, Andrs Rojo Cubero, Carmen Gallego Calvar, Javier Torres Vela, Rosa Pealver Prez, Francina Armengol i Socas, Jos Andrs Torres Mora, i Josefa Pellicer Grau.

 Fundacions .

Com la majoria de grans partits espanyols, el PSOE compta amb diverses fundacions i organitzacions afins que desenvolupen tasques d'investigaci terica, cooperaci internacional, documentaci i anlisi, entre d'altres.

Fundacin Jaime Vera. Creada el 1984, la seva activitat es dirigeix a la formaci d'adults i la recerca en el terreny de la sociologia, la poltica i l'economia.
Fundacin Pablo Iglesias. Dirigida per Alfonso Guerra, s'encarga de conservar i difondre l'arxiu histric i el pensament socialista.
Fundacin Ramn Rubial. Centrada en el suport i defensa dels espanyols en l'exterior, aix com la realitzaci d'estudis sobre llur situaci.
Fundacin Sistema. Dirigida per Alfonso Guerra, publica revistes d'anlisi i pensament poltic, com Sistema (especialitzada en sociologia) o Temas para el Debate (d'anlisi i opini poltica). Tamb se centra en la recerca i publicaci d'estudis i monogrfics sobre diferents temes d'actualitat.
Solidaridad Internacional. ONG que centra la seva activitat en les rees d'Hispanoamrica, la Mediterrnia i frica, principalment.

 Presidents del PSOE des de la tornada de la democrcia.

 Ramn Rubial Cavia (1976-1999);
 Manuel Chaves Gonzlez (1999-Actualitat).

 Membres histrics ms destacats.

Besteiro, Julin;
De los Ros, Fernando;
Gonzlez Mrquez, Felipe;
Guerra, Alfonso;
Iglesias Posse, Pablo;
Meabe, Toms;
Negrn, Juan;
Largo Caballero, Francisco;
Llopis, Rodolfo;
Prieto, Indalecio;
Rodrguez Ibarra, Juan Carlos;
Rubial, Ramn;
Vera, Jaime;

Bibliografia.
ASTUDILLO RUIZ, Javier. Without Unions, but Socialist: The Spanish Socialist Party and Its Divorce from Its Union Confederation (1982-1996) a Politics & Society, Vol. 29, nm. 2, juny del 2001.
COLOMER, Josep M. The General election in Spain, March 2004 a Electoral Studies, nm. 24, 2005.
MNDEZ LAGO, Mnica (2000). La estrategia organizativa del Partido Socialista Obrero Espaol (1975-1996). Madrid: Centro de Investigaciones Sociolgicas.
TORCAL, Mariano i RICO, Guillermo. The 2004 Spanish General Election: In the Shadow of Al-Qaeda? a South European Society & Politics, vol. 9, nm. 3, hivern del 2004.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Plana web del PSOE;
 Fundacin Jaime Vera ;
 Fundacin Pablo Iglesias ;
 Fundacin Ramn Rubial ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16534" title="Bloc Nacionalista Valenci" nonfiltered="2424" processed="2404" dbindex="7436">



El Bloc Nacionalista Valenci (BLOC), o simplement el Bloc, s un partit poltic del Pas Valenci, d'ideologia valencianista, nacionalista i progressista.

 Histria i ideologia .
Es crea el 12 de desembre de 1998 com a coalici electoral, a partir de la integraci de la Unitat del Poble Valenci, el Partit Valenci Nacionalista i Nacionalistes d'Alcoi, i es convert en federaci en el Congrs celebrat el 2000 i en partit poltic al congrs de 2002. Esquerra Valenciana, refundada el 1998 amb gent que havia marxat d'Unitat del Poble Valenci, va demanar l'ingrs a la federaci durant el Congrs fundacional, per finalment no va ser admesa. Nogensmenys, al mar de 2007, finalment Esquerra Valenciana s'integr dins el BLOC.
El Bloc ha celebrat dos Congressos Ordinaris: el de fundaci, el 1r., l'any 2000 i un altre, el 2n. en 2002. Va celebrar el seu 3r. Congrs al 2006.
 
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999, com a coalici i juntament amb Els Verds, va obtenir ms de 102.000 vots, la qual cosa supos un 4,6% dels vots vlids emesos, mentre que a les eleccions autonmiques de 2003, ja com a partit i en coalici amb Esquerra Verda, va obtenir ms de 114.000 vots, tot situant-se al 4,8%. Tanmateix, com que la Llei Electoral Valenciana exigeix un 5%, no va obtenir representaci a les Corts Valencianes. D'altra banda, a les Eleccions municipals celebrades el mateix dia de 2003, va obtenir prop de 140.000 vots i t representaci municipal en 122 municipis al Pas Valenci amb 298 regidors i regidores: en comenar el perode corporatiu 2003/07 va obtenir 17 alcaldies.

Com a conseqncia de no haver obtingut representaci parlamentria a les Eleccions autonmiques, es va convocar un Congrs Extraordinari a finals de setembre de 2003. En aquest Congrs Extraordinari es va produir una important renovaci en la direcci i una revisi de la lnia poltica, i el lder histric Pere Mayor, que havia estat Secretari General de la Unitat del Poble Valenci i, desprs, President del Bloc, va ser substitut per un nou Secretari General: Enric Morera.

A les eleccions generals espanyoles de 2004 es van presentar a les eleccions al Congrs dels Diputats, novament formant coalici amb Esquerra Verda. A les eleccions al Parlament Europeu del 2004 es va presentar formant part de la coalici GalEusCa-Pobles d'Europa, junt amb Convergncia i Uni (CiU), Euzko Alderdi Jeltzalea   Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB), el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i el Partit Socialista de Mallorca   Entesa Nacionalista (Illes Balears) (PSM-EN).
 
A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 va concrrer amb Esquerra Unida del Pas Valenci, Els Verds del Pas Valenci, Els Verds-Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana sota la coalici Comproms pel Pas Valenci, aconseguint 2 diputats a les Corts Valencianes. En les eleccions municipals del 2007, on el Bloc es presentava en solitari hi aconsegueix 299 regidors i 1 representant a la diputaci de Castell.


 Bloc Jove .

La branca juvenil del partit es diu Bloc Jove i va nixer en l'any 1999, herncia directa dels joves d'UPV. Utilitza bandera taronja amb el logotip de l'organitzaci.

Es defineix com a organitzaci juvenil inspirada en els valors del valencianisme, l'ecologisme i l'esquerra.

 Referncies .


 Enllaos Externs .
 Plana web del Bloc;
 Plana web del Bloc Jove;
 Plana web del Festival de Msica en Valenci;
 Campanya Adu PP del Bloc Jove;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16535" title="Uni Valenciana" nonfiltered="2425" processed="2405" dbindex="7437">

Uni Valenciana s un partit poltic del Pas Valenci, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.

 Histria i ideologia .
Hereu del moviment anticatalanista del perode conegut com Batalla de Valncia, Uni Valenciana naix com a partit poltic el 30 d'Agost de 1982 fundat, entre d' altres, per Vicent Gonzlez Lizondo i Miguel Ramn Izquierdo. A les eleccions generals espanyoles de 1982 form part de la Coalicin Popular, on obtindrien dos escons. A finals del 80 i principis del 90 (sota el lideratge de Vicent Gonzlez Lizondo) va tindre un nombre de vots important i va arribar a tindre escons a les Corts Valencianes, i una important representaci municipal (en especial la de Valncia), i moltes alcaldies al Pas Valenci. Desprs d'un acostament a les postures centralistes del PP a principis del 90, que culminarien amb l' obtenci de l' alcaldia de Valncia i la presidncia de la Generalitat per part del PP en el que s' anomenaria Pacte del Pollastre, la mort de Vicent Gonzlez Lizondo, i la gesti dels dirigents posteriors, que han anat a l'ombra del PP, el partit ha anat disminuint progressivament la seua implantaci. 

Amb l' assoliment de la Presidncia de les Corts Valencianes per part d' UV i Vicent Gonzlez Lizondo arran el Pacte del pollastre, la situaci de Lizondo al si del partit es va veure afeblida, segurament a causa del seu estat de salut, com evidenci el desmai que va patir a les corts. Obligat per les circumstncies, Vicent Gonzlez Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la Joventut Valencianista per ser massa nacionalistes als seus ulls, va cedir la presidncia del partit a Hctor Villalba, qui no tenia la seua visi furibundament anticatalana i fins i tot compartia certes idees amb el valencianisme poltic dins del context de la tercera via del nacionalisme valenci. La disputa acabaria amb l' expulsi del partit de Lizondo, en novembre de 1996. Amb la mort de Lizondo, que ocorreria un mes desprs de la seua expulsi i amb un constant degoteig de fuges de militants i crrecs cap al PP, la Uni Valenciana d' Hctor Villalba perd la representaci parlamentria a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999. En dimitir Villalba, la presidncia del partit pass a mans de Jose Mara Chiquillo, qui la portaria als seus postulats ideolgics originaris. A les Eleccions a les corts valencianes de 2003 el partit es va agrupar amb partits cantonalistes, continuant amb la seua davallada i perdent la seua posici com a quarta fora valenciana, amb a penes un 3% dels vots, mentre que a les eleccions generals espanyoles de 2004 renunci a presentar-se a canvi de qu el president del partit Jose Mara Chiquillo fora candidat al senat independent a les llistes del PPCV. Posteriorment Chiquillo seria expulsat i fundaria Uni de Progrs de la Comunitat Valenciana, partit que acabaria integrat al PP. Per a les Eleccions a les corts valencianes de 2007 rebutj anar en coalici amb Coalici Valenciana, obtenint un 0'9% dels vots (22.615), un resultat molt pobre per superior al del partit de Juan Garca Sentandreu.
A les eleccions generals espanyoles de 2008 el partit va rebutjar presentar-se, evidenciant la crua situaci en qu es troba.

 Escissions .
Sens dubte si alguna cosa defineix UV s la gran quantitat de crisis internes que ha patit des de 1994, sollucionades la majoria de vegades amb escissions o expulsions del sector discrepant, apareguent com a resultat multitud de partits d' escs rdit electoral. Aix doncs han aparegut partits com Renovaci Valencianista o el  Partido Regional de la Comunidad Valenciana, integrats a Coalici Valenciana; Iniciativa de Progrs de la Comunitat Valenciana o  Uni de Progrs de la Comunitat Valenciana, integrats al PP; o Opci Nacionalista Valenciana.




 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16537" title="Blaverisme" nonfiltered="2426" processed="2406" dbindex="7438">
El blaverisme s la denominaci originalment despectiva amb qu sovint es coneix a un moviment poltic de reacci contra el corrent pancatalanista del nacionalisme valenci al Pas Valenci que deu el seu nom a l'apassionada defensa per part d'aquest moviment de la franja blava de la Senyera coronada valenciana de la Ciutat de Valncia. Aquesta denominaci tenia originalment una connotaci negativa  que encara es mant entre els grups socials i poltics que consideren al blaverisme com un tipus d'ultradreta , encara que, modernament aquesta denominaci s assumida per alguns dels seus integrants per a diferenciar-se d'altres moviments que, igualment, s'autoproclamen valencianistes tot i tindre caracterstiques de fons ben diferents.

El blaverisme practica el secessionisme lingstic del valenci, negant la unitat de la llengua catalana.

El blaverisme s un moviment originalment populista i heterogeni, nascut a la segona meitat del segle XX i durant la Transici democrtica, que agrupa sectors d'ideologia majoritriament regionalista o foralista. El moviment t especial arrelament en la capital i algunes comarques adjacents.

 Sorgiment del blaverisme .

Els blavers es presenten a si mateixos com el sentiment autntic valencianista que sempre hi ha hagut al territori. El terme "blaver", per, s un neologisme i es relaciona especficament un grup de trets ideolgics i identitaris que no han estat clarament definits fins fa poc. Hi ha dos punts de vista sobre el sorgiment del blaverisme. Ambds sn parcialment complementaris, i diferents sensibilitats poltiques posaran ms mfasi en un o altre.

 Reacci al fusterianisme .

El blaverisme, d'acord amb els seus partidaris i alguns dels seus crtics, sorgeix com a reacci a les tesis pancatalanistes de l'escriptor valenci Joan Fuster. Fuster, al seu assaig Nosaltres, els valencians (1962) i altres escrits, promulga un nacionalisme essencialista, basat fonamentalment en la llengua i en factors culturals (tot i que tamb tnics, si b en poca mesura) i conclou, desprs d'una anlisi histrica de la identitat valenciana molt influda pel marxisme, que els valencians, majoritriament o essencialment, comparteixen nacionalitat amb els seus vens catalans. 

Aquestes tesis gaudiran d'xit entre bona part de la intellectualitat i dels universitaris dels anys 60, pel seu component clarament antifranquista i de trencament i, alhora, influeix a tota l'esquerra (els partits dels quals adoptaran majoritriament la bandera quadribarrada i el terme Pas Valenci, fins i tot si rebutgen el pancatalanisme). El trencament fusteri no fou plantejat noms en relaci amb el franquisme, sin tamb amb el valencianisme anterior a la Guerra Civil Espanyola. 

El trencament intern del valencianisme provocat pel sorgiment del nou valencianisme fusteri afavoriria la derivaci (i el notable xit) d'una part del valencianisme tradicional fins a plantejaments clarament anticatalanistes, fent-hi lloc al blaverisme. Aquest moviment far seu un determinat univers simblic que el nou valencianisme fusteri havia renunciat, arrossegant cap als seus plantejaments als participants d'all que, segons el professor Antonio Ario Villarroya, es podria identificar com un valencianisme emotiu o temperamental.

s important posar mfasi en all que definir al blaverisme no ser la denncia de l'argument fusteri com una fallcia, sin la seua resposta igualment essencialista per del tot antagnica. A la frase de Fuster: "No s que la bandera valenciana siga igual que la catalana. s la mateixa. Igual que amb la llengua i tantes altres coses"  el blaverisme respondr amb una negaci rotunda de qu ambdues comunitats compartisquen cap d'aquests aspectes.

 La Transici Democrtica i la UCD .

Alguns crtics del blaverisme, particularment des de l'esquerra, relativitzen la importncia del punt de vista anterior i consideren un anacronisme el fet que, mentre el fusterianisme naix amb la publicaci de Nosaltres, els valencians en 1962, el blaverisme no es manifestar fins 1977, en plena transici democrtica. De fet, el llibre de Fuster ser publicat en 1962 per la valencianista Editorial Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert, sense cap problema.

Pel contrari, aquestos crtics posen mfasi el paper que hi haurien jugat al respecte poltics de la UCD valenciana com Fernando Abril Martorell, Manuel Broseta i Emilio Attard, que desprs de les primeres eleccions democrtiques de 1977, en qu guany l'esquerra al Pas Valenci, haurien decidit recollir la bandera de l'anticatalanisme per frenar l'avan dels socialistes, comunistes i nacionalistes partidaris d'un bon venat amb Catalunya, i als quals se'ls acusar de catalanistas o catalanitzadors. La primera declaraci anticatalanista d'un dirigent de la UCD correspondr a Attard, mxim dirigent de la provncia de Valncia, en desembre de 1977. En 1978, l'escriptor valencianista Vicent Andrs Estells s acomiadat com a redactor en cap del diari Las Provincias a causa de suposades pressions poltiques provinents de la UCD, i en aquest diari al juny del mateix any es publica l'article de Manuel Broseta La paella de "Els Pasos Catalans", el primer d'una srie de collaboracions estructuradores de les idees anticatalanistes i de la presumpta estratgia de la UCD al respecte.

La identificaci de la UCD amb l'ideari blavero arribar a ser absoluta. Durant les negociacions de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci, la UCD defensar: a) la senyera coronada valenciana, contra la quadribarrada que defensaven els ponents socialistes i comunistes; b) la denominaci valenci per a la llengua prpia constaria sense cap referncia de la seua filiaci lingstica; c) la denominaci de "Regne de Valncia" per a la comunitat autnoma, contra la de "Pas Valenci" que defensava l'esquerra. Malgrat la seua posici minoritria la UCD valenciana far valdre la seua capacitat de bloqueig per a imposar les seues tesis en tots aquestos punts, menys en l'ltim. Finalment, la UCD espanyola rebutjar la denominaci "Pas Valenci" al Congrs dels Diputats i s'acabar adoptant una nova denominaci, suggerida per Emilio Attard, de Comunidad Valenciana.

Igualment, segons aquestos crtics, s'hauria afavorit la infiltraci de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional. De fet, Attard arrib a incorporar-hi en 1978 a la UCD, com a militants, a membres de l'ultradret Grup d'Acci Valencianista (GAV), fundat en l'any anterior.

Aquestos elements ultradretans encapalaran els sectors ms extremistes i en ocasions agressius del moviment, i se'ls atribuiran diverses accions en 1977 i 1978, com la utilitzaci de bombes contra llibreries, insults i atacs a autoritats democrtiques en la process cvica del Nou d'Octubre, desqualificacions i persecucions des de mitjans de comunicaci, institucions i persones per "catalanistes", agressions fsiques i incendi de locals pblics. Aquesta mena d'accions continuar en els successius anys: la crema de la senyera oficial del Consell Preautonmic (sense la franja blava coronada, i l'escut de la Generalitat Valenciana al bell-mig) al balc de l'Ajuntament de Valncia en octubre de 1979, i l'agressi a membres del Consell Valenci de Cultura en la primavera de 1998 seran algunes de les que tindran ms repercussi. Les dues principals figures pbliques del nou valencianisme, Manuel Sanchis i Guarner i Joan Fuster, patiran cadascun d'ells dos atemptats amb bomba en 1978 i 1981 respectivament, dels quals no es responsabilitzar cap grup ni pels que cap persona ha estat imputada. No obstant aix, el GAV far apologia de terrorisme el primer d'aquestos atemptats a la seua revista SOM en octubre de 2002, quan el delicte ja haja prescrit.

 Els smbols .


Com s'ha assenyalat anteriorment, el blaverisme es definir, per damunt de tot, per la seua negaci de qu existisquen cap element simblic i cultural important que siguen compartits per catalans i valencians.

 La bandera .

La tradicional Senyera Coronada de la ciutat de Valncia, tricolor, amb la franja blava coronada junt a l'asta, s des de la segona meitat del segle XIV, per privilegi reial, el smbol privatiu i oficial de la ciutat de Valncia. Si aquest smbol de la ciutat resultava o no aplicable per extensi a la resta del Regne, s una qesti que encara a hores d'ara s motiu de debat acadmic. En qualsevol cas, l'extensi d'aquest smbol privatiu fora del Cap i Casal valenci i les seues comarques adjacents fou limitada, i la "senyera del Rei" (la quadribarrada), com a tots els territoris de la Corona d'Arag, ser tamb seguida en bona part del territori.

Amb el ressorgiment del valencianisme o sentiment identitari valenci, a finals del segle XIX i principis del XX, la bandera tricolor adquirir un carcter protagonista com a smbol privatiu que en algunes ocasions compartir amb la senyera quadribarrada nua (que ser tamb honrada com el Pen de la Conquesta, retrobat el 1838).

El nou valencianisme fusteri promour l's exclusiu de la senyera quadribarrada nua (a la qual considerar la bandera legtima de l'antic Regne de Valncia) com a smbol compartit amb la resta dels Pasos Catalans. A aix respondr el blaverisme amb l's, ara exclusiu, de la bandera tricolor, si b la defensa d'eixa ensenya no s exclusiva del blaverisme, encara que siga un dels seus trets identitaris principals.

La connotaci negativa que tenia originalment el terme blaver prov del fet de que, des del punt de vista estrictament herldic, la franja blava s un element secundari, i els elements substancials sn les barres vermelles sobre fons groc i la corona. No obstant aix, els blaveros tractaran d'afegir la franja blava per tot arreu, fins i tot als escuts municipals i entitats, cometent-hi en la gran majoria de casos incorreccions herldiques.

En l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1982 la senyera tricolor coronada ser designada com a bandera oficial de la Comunitat Valenciana.

 La llengua valenciana .

Sense cap dubte, la part lingstica del moviment s el seu tret ms definitori tal i com ho assumeixen els principals diccionaris valencians.

Per oposici a la caracteritzaci per Joan Fuster dels catalanoparlats com a pertanyents de la nacionalitat catalana, els blavers advocaran per un s dialectalitzant del valenci, i rebutjaran les unitaristes Normes de Castell de 1932 per a optar per les diferents normatives ortogrfiques secessionistes del catal propostes per la Real Acadmia de Cultura Valenciana a partir de 1978. En aquest procs s'iniciar amb l'assaig de Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana. perqu i cn s'ha d'escriure la que es parla (1977) i els protagonistes del mateix seran el propi Adlert i el poeta Xavier Casp, que evolucionaren durant els anys 70 des d'una postura unitarista inicial (de la que hi ha nombrosos exemples constatats, vegeu, per exemple, la seua proposta de 1961 del terme catalnic per a designar al conjunt de la llengua).

El blaverisme lingstic recollir importants xits durant els primers anys de la seua trajectria. En octubre de 1979, les seues tesis s'imposaran en Lo Rat Penat, instituci smbol del valencianisme cultural. En mar de 1981, pocs dies abans de comenar les negociacions de l'Estatut, UCD donar suport a les Normes del Puig de la RACV que havien estat signades en aquest mateix mes. Fins i tot l'Estatut d'Autonomia arribar publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 15 de juliol de 1982 amb aquesta darrera normativa ortogrfica. No obstant aix, malgrat d'aquestos xits inicials, els intents d'institucionalitzar aquestes normes prompte fracassaran, per raons b poltiques (enfonsament d'UCD) com culturals (ampli rebuig en la comunitat cientfica i universitria) i sociolgiques (difusi limitada entre els seus parlants).

En 2001 es constituir l'Acadmia Valenciana de la Llengua, nica autoritat lingstica oficial en el Pas Valenci i no subordinada a l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu manifest per part dels partits poltics valencians majoritaris ser, d'aquesta manera, deixar fora de l'mbit poltic el tema de la llengua. Al prembul de la seua Llei de creaci 7/1998, del 16 de setembre, es diu que: "El valenci, idioma histric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingstic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispnics de l'antiga Corona d'Arag reconeixen com a llengua prpia". Aix mateix, l'Article 3 de l'esmentada Llei declara que una de les seues funcions ser vetllar per  la normativitzaci assolida, a partir de les anomenades Normes de Castell. L'ingrs en l'Acadmia Valenciana de la Llengua de Xavier Casp, quan encara era deg de la RACV, suposar un colp dur per al blaverisme. 

Aquesta postura unitarista de l'AVL ser ratificada en un dictamen aprovat per unanimitat el 9 de febrer de 2005 (Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i l'entitat del valenci), en qu s'afirma que "la llengua prpia i histrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, s tamb aquella que comparteixen les comunitats autnomes de Catalunya i les Illes Balears, i el Principat d'Andorra". Aquest ltim dictamen ser assumit per la Generalitat Valenciana i per la totalitat de les forces poltiques amb representaci a les Corts Valencianes.

 Evoluci del blaverisme .

El blaverisme tingu diverses expressions poltiques definides desprs de la desaparici d'UCD, entre els quals destaca el partit Uni Valenciana, fundat en 1982, i que arrib a condicionar governs locals i autonmics.

Fruit de l'heterogenetat d'aquest moviment, cal destacar l'existncia de diversos grups com el que pot representar la desapareguda Joventut Valencianista, nascut a la si del blaverisme i que durant els anys 90 evolucionaren cap posicionaments nacionalistes i que en alguns casos ho feren tamb amb reflexions provinents de la tradici fusteriana, en un intent de convergncia batejat com a tercera via.

Aquest i altres processos, com per exemple la constituci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua o la substituci parcial del discurs practicat pels fusterianistes (visualitzat per una part important de la societat valenciana com un "intent annexionista") han minvat la fora social d'aquest moviment.

 Vegeu tamb .
Anticatalanisme;
 Bernard Weiss;
Batalla de Valncia;
Del roig al blau;
Lo Rat Penat;
Valncia Hui;
Valencianisme;
Bnquer Barraqueta;

Referncies.




 Enllaos externs .
 Blavers .
 Valencia Freedom;
 Enllaos de grups de caire blaver;
 Uni Valenciana;
 Coalici Valenciana Partit blaver.
 Opci Nacionalista Valenciana Partit blaver nacionalista i progresista.
 Grup d'Acci Valencianista: Grup blaver en defensa de la llengua i la cultura valenciana independent de la catalana.
 Naci Valenciana: S'autoanomenen blavers i nacionalistes valencians alhora.

 Oposats al blaverisme .
 Rac Catal.cat Lloc informatiu dels Pasos Catalans.
 Antiblavers.info Lloc informatiu anti-blaver. ;
 http://www.geocities.com/valencianetprincipat/blaverisme.htm Informaci sobre el blaverisme.
 L origen i l'evoluci argumentativa del secessionisme lingstic valenci. Una anlisi des de la transici fins a l'actualitat (Fitxer PDF);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16543" title="Lo Rat Penat" nonfiltered="2427" processed="2407" dbindex="7439">

Lo Rat Penat s una associaci fundada el 1878 per iniciativa Constant Llombart, Teodor Llorente i Flix Pizcueta, amb la intenci de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixena al Pas Valenci. En diversos dels seus escrits es dona per evident el fet de que el valenci i el catal sn la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "catal-valenci" per referir-se a aquesta. Llombart pretenia constituir una organitzaci que aplegus tots els valencians de diferents tendncies poltiques, per aviat fou controlada per elements de la burgesia conservadora valenciana, que va imposar el refs a la polititzaci de les reivindicacions nacionals valencianes, la defensa de la monarquia espanyola i el predomini de la poesia per damunt dels altres gneres literaris. Organitza els Jocs Florals des de fa ms d'un segle.

Aquestes tendncies provocaren diverses escissions, entre elles del propi Llombart, qui el 1888 va promoure l'Oronella, de caire republic. Alhora, la seva inhibici en qestions com la normalitzaci lingstica del catal al Pas Valenci provocaren una nova escissi, Valncia Nova, el 1904. Tot i aixo, va ser promotora dels contactes amb altres escriptors de l'mbit lingstic i va firmar les Normes de Castell, tot adoptant-les com a prpies. Durant la Segona Repblica Espanyola va patir fortes convulsions internes de caire poltic. El 1936 fou tancat  per contrarevolucionari.

Desprs de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians addictes al rgim franquista. En foren expulsats els considerats separatistes (Xavier Casp, Miquel Adlert) i organitzaren actes en castell d'homenatge als vencedors (Antonio Goicoechea, general Aranda, Federico Garca Sanchiz). Poc a poc reprengueren els Jocs Florals, on hi presentaren prosa floralesca i intrascendent en ortografia no normativa. Des del 1948, per, Carles Salvador hi organitz la Secci de Literatura i Filologia, on hi va aplegar joves intellectuals que formarien part de la futura resistncia cultural (Francesc Ferrer i Pastor, Enric Matal i Timoneda, Vicent Sorribes, Vicent Ferrs, Ismael Rossell), i des del 1951 organitz uns cursos de llengua que popularitzaren les Normes de Castell entre els escriptors valencians.

A les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes i des dels anys 70 va modificar la seua ortografia i gramtica diferenciant-les en all possible de la catalana, en conjunci amb la Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV).

Malgrat que la llei de creaci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga totes les administracions a de seguir les normes de l'AVL, 'Lo Rat Penat' rep subvencions de diverses institucions pbliques, tot i que segueix les normes de la RACV.

No obstant tot l'anterior, gran part dels treballs de Lo Rat Penat (en especial sobre el vocabulari, expressions, el folklore, etc.), tant els antics com els dels ltims anys, sn de gran informaci sobre el valenci i la cultura valenciana, i molts d'ells tenen qualitat acadmica.

 Presidents de Lo Rat Penat .
 Flix Pizcueta i Gallel (1878-1879)i (1884-1886);
 Teodor Llorente Olivares (1879-1880);
 Jacint Labaila i Gonzlez (1880-1881);
 Rafael Ferrer i Bign (1881-1882);
 Vicent Pueyo i Ario (1882-1883);
 Ferran Reig i Garcia (1883-1884);
 Ciril Amors i Pastor (1886-1887);
 Pasqual Frgola i Ahis (1887-1889) i (1891-1893);
 Llus Cebrin i Mezquita (1889-1891);
 El Bar de Cortes  (1891-1893);
 Honorat Berga i Garcas (1893-1903);
 Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912-1915);
 Leopold Trnor i Palavicino (1908-1910);
 Vicent Dualde i Furi (1910-1912);
 Francesc Cant i Blasco (1915-1916);
 Joan Prez i Lcia (1916-1918);
 Francesc Almarche i Vzquez (1919-1927);
 Facund Burriel i Garcia de Polavieja (1927-1928);
 Manuel Gonzlez i Mart (1928-1930) i (1949-1958);
 Carles Sarthou i Francesc (1930-1931);
 Agust Alomar i Ruiz (1931-1932);
 Nicolau Primitiu Gmez i Serrano (1933-1935) i (1959-1961);
 Josep Monmeneu Gmez (1935-1936) i (1939-1941);
 Josep Casanova i Dalf (1936-1939);
 Josep Calatayud Bay (1942-1948);
 Joan Segura de Lago (1961-1972);
 Emili Bet i Belenguer (1972-1980);
 Xavier Casp (1980-1982);
 Joan Gil i Barber (1982-1992);
 Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992-1996);
 Enric Esteve i Moll (1996 -);

 Referncies .


Vegeu tamb.
Front Marxista Valenci;

 Enllaos Externs .

 Lo Rat Penat;
 Lo Rat Penat i el conflicte lingstic valenci.
 Article sobre la Histria i evoluci de Lo Rat Penat fet per valencianisme.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16544" title="Real Acadmia de Cultura Valenciana" nonfiltered="2428" processed="2408" dbindex="7440">




La Real Acadmia de Cultura Valenciana (anomenada Centre de Cultura Valenciana fins al 1978) s una associaci fundada el 1915 per tal de treballar per la llengua i la cultura valencianes.

 Orgens .
Fou creada el 1915 amb el nom de Centre de Cultura Valenciana, patrocinada pels poltics conservadors Joan Prez i Lcia i Josep Martnez i Aloy, primer president fins a la seva mort el 1924, amb la pretensi de fer una rplica de l'Institut d'Estudis Catalans. Per fou dedicada a la publicaci d'estudis locals, majoritriament en castell i des d'un punt de vista provincialista, ra per la qual fou atacada per Miquel Duran i Tortajada i Jacint Maria Mustieles, qui en denunci el poc s del valenci i el poc rigor en la selecci dels seus membres.

El 1928 comen a publicar Anales del Centro de Cultura Valenciana,   sota la presidncia de Josep Sanchis i Sivera (1927-1936), el centre es va lligar a la defensa de les reivindicacions del valencianisme poltic en adoptar les normes de Castell i participar en la redacci de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1931.

 El CCV durant el franquisme .
Desprs de l'arribada del franquisme el 1939, el CCV esdevingu un cenacle erutid sense incidncia poltica. El seu president, Teodor Llorente Falc, fou nomenat pel governador civil, i van depurar els membres destacadament antifeixistes (Manuel Cocharan, Vicent Marco Miranda, Emili Gmez i Nadal), per va mantenir altres menys destacats com Carles Salvador o Francesc Almela i Vives. Tanmateix, durant aquest temps es destac per una activitat rutinria feta prcticament tota en castell, malgrat els esforos fets per Carles Salvador, qui el 1948 va impular la secci de Llengua i Literatura. El 1946 va ingressar en el Patronat Jos Mara Cuadrado del CSIC.

 La Real Acadmia de Cultura Valenciana .

Des de les acaballes del franquisme ha proposat diverses ortografies i gramtiques secessionistes sobre el valenci. Recentment (juliol 2003) ha reformat les Normes del Puig (que la mateixa entitat propos fa pocs anys), afegint-hi accents, amb unes regles molt paregudes a les Normes de Castell. A ha creat confusi entre el blaverisme, ja que alguns sn partidaris de les antigues i d'altres de les noves. 

Malgrat que la llei de creaci de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga que totes les administracions han de seguir les normes de l'AVL, l'RACV rep subvencions de diverses institucions pbliques, tot i que segueix unes normes diferents.

Enllaos Externs.
 Real Acadmia de Cultura Valenciana;
 Diccionari online de Valenci;
 Climent-Ferrando, Vicent: L'origen i l'evoluci argumentativa del secessionisme lingstic valenci. Una anlisi des de la transici fins a l'actualitat.;

Referncies.

 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16546" title="Escut de Castell de Mur" nonfiltered="2429" processed="2409" dbindex="7441">


L'escut oficial de Castell de Mur t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mur d'or. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 30 d'octubre de 2001.

L'escut del municipi (format el 1972 amb la uni de Gurdia de Noguera i Mur) sn les armes parlants de la baronia medieval de Mur, representada tamb per la corona de bar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16547" title="Escut de Gavet de la Conca" nonfiltered="2430" processed="2410" dbindex="7442">


L'escut oficial de Gavet de la Conca t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una clau d'or en pal amb la dent a dalt i mirant a la destra, acostada d'una mitra d'argent embellida d'or, a la destra, i d'un mn de sable creuat i cintrat d'or, a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de mar de 1999.

La clau s l'atribut de sant Pere, patr de Gavet de la Conca. Els altres dos elements representen els dos altres pobles principals del municipi: la mitra s el senyal tradicional del poble de Sant Serni (simbolitza el bisbe sant Sadurn) i el mn s un atribut del Crist Salvador, patr de Sant Salvador de Tol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16548" title="Escut d'Isona i Conca Dell" nonfiltered="2431" processed="2411" dbindex="7443">


L'escut oficial d'Isona i Conca Dell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 2 canons de font de sable movent dels flancs de l'escut amb 3 raigs d'atzur cadascun caient sobre un toll d'aigua d'atzur carregat de 8 roses d'or posades 4, 3 i 1 formant triangle. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

Les dues fonts sn el senyal tradicional de la vila d'Isona, cap del municipi creat el 1970 amb la uni de Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella. Les vuit roses d'or provenen de les armes dels Orcau, senyors de diversos pobles del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16549" title="Bandera d'Isona i Conca Dell" nonfiltered="2432" processed="2412" dbindex="7444">

La bandera oficial d'Isona i Conca Dell t el segent blasonament:

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, truncada per la meitat amb 3 crestes; queda la part superior blanca i la inferior blava, aquesta amb vuit flors grogues disposades 3-2-3.

Les crestes en realitat s una lnia ondada de tres ones que representa les dues fonts que figuren a l'escut.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 14 de juny del 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16550" title="Escut de Llimiana" nonfiltered="2433" processed="2413" dbindex="7445">


L'escut oficial de Llimiana t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell d'or tancat de sable acostat d'un escudet d'or amb un lle de sable armat de gules, a la destra, i d'un escudet d'or amb 4 pals de gules a la sinistra. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 14 d'abril del 2000.

S'hi veu el castell de la vila (segle XI), que fou una de les fortificacions a la frontera entre els comtats de Pallars i Urgell, prop dels territoris musulmans. Va pertnyer a diverses famlies fins a 1481, en qu el rei Ferran II el va donar a Joan de Lanuza; sis anys ms tard, va tornar a la jurisdicci dels reis. Els dos escudets a banda i banda del castell sn les armes dels Lanuza (un lle de sable sobre camper d'or) i les armes reials de Catalunya (quatre pals de gules sobre camper d'or).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16551" title="Escut de Sals de Pallars" nonfiltered="2434" processed="2414" dbindex="7446">


L'escut oficial de Sals de Pallars t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una guila bicfala coronada de sable carregant al pit un escudet de gules amb 3 palles d'or posades en banda, i sobremuntada d'un castell d'or obert. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de desembre de 1987.

L'escut tradicional de la vila cont l'guila bicfala dels comtes de Pallars (amb l'escudet amb les palles, que sn les armes parlants del comtat), ja que el castell de Sals (del segle XI, tamb reprodut a l'escut) va pertnyer a aquest comtat, ms endavant marquesat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16552" title="Escut de Sarroca de Bellera" nonfiltered="2435" processed="2415" dbindex="7447">


L'escut oficial de Sarroca de Bellera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un molt dret de gules encollarat, clarinat i ungulat d'atzur. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 31 d'agost de 1995.

L'escut de Sarroca ha agafat les armes dels barons de Bellera (un molt dret de gules sobre camper d'or), senyors del castell de la poblaci. La baronia tamb est representada per la corona sobre l'escut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16553" title="Escut de Senterada" nonfiltered="2436" processed="2416" dbindex="7448">


L'escut oficial de Senterada t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un molt de gules dret encollarat, clarinat i ungulat d'atzur, acompanyat de 2 rodelles de gules carregades de 3 palles d'or posades en banda, una a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988.

El poble va pertnyer a la baronia de Bellera, dins el comtat de Pallars. El molt de gules sobre camper d'or sn les armes dels barons de Bellera, i les dues rodelles contenen les armes parlants dels comtes de Pallars, tres palles d'or sobre camper de gules. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16554" title="Escut de Talarn" nonfiltered="2437" processed="2417" dbindex="7449">


L'escut oficial de Talarn t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, una muralla d'or; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de juliol de 1991.

La vila de Talarn, nascuda en un tur entorn de l'antic castell, fou una important plaa fortificada, i la capital del Pallars el 1453. L'escut mostra un llen de muralla, en record del recinte fortificat al voltant de la vila (del qual encara en queden algunes restes), i els quatre pals de Catalunya, en allusi a la jurisdicci reial sobre la vila (per exemple, el 1370 el rei va concedir el dret de fer-hi una fira i un mercat, i Talarn era una de les viles que enviava representaci a les Corts). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16555" title="Escut de la Torre de Cabdella" nonfiltered="2438" processed="2418" dbindex="7450">


L'escut oficial de la Torre de Cabdella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una vall de sable acompanyada d'una torre d'atzur oberta. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de gener de 1991 i publicat en el DOGC el 8 de febrer del mateix any.

La torre s un senyal parlant allusiu al nom del poble, i la partici de sable representa la vall Fosca, on es troba emplaada la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16556" title="Bandera de la Torre de Cabdella" nonfiltered="2439" processed="2419" dbindex="7451">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en barra en dues meitats iguals, la del pal de color blau, i la del vol dividida en dues meitats, blanca la primera, i negra la del vol.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 23 de juny de 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16557" title="L'Horta" nonfiltered="2440" processed="2420" dbindex="7452">

 Geografia:
 Horta de Valncia;
Horta Nord;
Horta Sud;
 L'Horta (Sller) a Sller, Mallorca.
 L'Horta (Felanitx) a Felanitx, Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16560" title="Normes de Castell" nonfiltered="2441" processed="2421" dbindex="7453">
Les Normes Ortogrfiques de Castell, o simplement Normes de Castell o Normes del 32, sn unes normes ortogrfiques elementals, que segueixen, bsicament, les normes fabrianes, adaptades al valenci. Aquestes normes les van signar el 1932 les ms importants institucions culturals del Pas Valenci.

En certa manera, les normes troben un comproms, en el sentit que respecten en essncia l'estil i les normes fabrians, per permeten l's d'idiosincrsies valencianes. s important destacar que no sn unes normes ortogrfiques completes; sn simplement una guia. De fet, la situaci del valenci estndard actual segueix esta guia aproximadament, per s important tindre pals tamb que algunes coses que es consideren no ortogrfiques hui en dia (com, per exemple, atre per altre) es permetien a les Normes de Castell. De manera inversa, alguns mots acceptats per l'AVL actualment, no estan en l'esperit de les Normes. 

 Histria .

Al comenament del segle XX, existien dos corrents d'escriptors en valenci. Uns, de carcter popular, que escrivien amb una ortografia basada en el castell. Altres, del moviment de la Renaixena valenciana, que escrivien amb una ortografia massa arcatzant. Vora 1930, un grup d'escriptors jvens promogueren, en la revista Taula de Lletres Valencianes, una campanya per tal de fer unes normes unitries.

L any 1930 fou especialment significatiu per l elevat nombre d iniciatives en favor del valenci, com ara l aparici del llibre de Llus Revest La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. La dimissi de Primo de Rivera suscit a Valncia i a tot Espanya el naixement d unes expectatives de canvi poltic i cultural que possibilitaven un major s de la llengua a tots els nivells. s en aquest context que el juliol de 1930 la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, public l editorial Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes, que considerem l iniciador de l etapa final del procs de codificaci idiomtica al Pas Valenci. El propsit era, com afirma el manifest, l establiment d unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes grfiques del valenci, s a dir, que els escriptors valencians doptaren unes solucions ortogrfiques consensuades. Per a arribar a la unificaci ortogrfica no veiem ms que un cam. No s el de les autoritats, que ja est vist que ning reconeix, ni el de la imposici, sin el de l acord, proclamaven amb fermesa. 

Esta idea va guanyar adeptes, i va ser la Societat Castellonenca de Cultura la que les va impulsar.

En desembre de 1932, els principals escriptors i entitats culturals valencians del moment aplegaren a un acord de bases, que es coneix com a Normes de Castell. Entre els escriptors signants de l'acord estava el pare Llus Fullana Mira i, entre les institucions, a ms de la Societat Castellonenca de Cultura, d'altres com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.

Els gramtics Carles Salvador i Josep Giner, escriptors com Llus Revest i Corzo i, posteriorment, lingistes com Manuel Sanchis i Guarner i Enric Valor les donaren a conixer i desenvoluparen ortografies i gramtiques a partir de les Normes.

Tot i aquesta unanimitat,la decisi provoc certes reticncies entre els autors castellonencs, que ja empraven les normes de l Institut d'Estudis Catalans i veien com un pas enrere l adopci de dues normatives per a la mateixa llengua. En tot cas, l esperit de consens i la voluntat d arribar a un acord s imposaren per damunt de qualsevol altra consideraci.

Posteriorment, durant el franquisme, certs sectors valencians entre els quals destac Lo Rat Penat es desmarcaren de l'acord, cosa que cre el conflicte lingstic valenci. S'arriba a dir que el mateix Llus Fullana Mira es retract d'haver signat les normes.

L'AVL s hui en dia l'actual valedora d'estes normes i pretn seguir aquest esperit conciliador, com es destac en la seua declaraci institucional als 70 anys de les Normes de Castell.

El 25 d'abril de 1982 es va celebrar el 50 aniversari a la plaa de braus de Castell. Llus Llach i Joan Fuster protagonitzaren  l'acte culminant d'una llarga campanya d'animaci cultural iniciada en els primers dies de gener i disseminada per la majoria dels 530 municipis del Pas Valenci.

 El text .


Podeu trobar la transcripci del text original a aquest enlla dels Viquitexts.

Personalitats que signaren l'acord.

Francesc Alcayde Vilar;
Maximili Alloza Vidal;
Francesc Almela i Vives;
Pasqual Asins i Lerma;
Joan Beneyto i Prez;
Francesc Bosch Morata;
Francesc Caballero i Muoz;
Emili Calduch Font;
Francesc Carreres de Calatayud;
Salvador Carreres Zacars;
Angel Castanyer i Fons;
Llus Cebrin Ibor;
Llus Cebrin Mezquita;
Emili Cebrin Navarro;
Manel Cervera;
Enric Duran i Tortajada;
Ferran Escriv Cantos;
Francesc Figueras i Pacheco;
Llus Fullana Mira;
Honori Garcia i Garcia;
Francesc Garcia Gascn;
Josep Gasch Gasch;
Emili Gmez Nadal;
Constant Gmez Salvador;
Nicolau Gmez Serrano;
Salvador Guinot Vilar;
Ramon Maria Huguet Juan;
Gaiet Huguet i Segarra;
Antoni Igual beda;
Eduard Lpez-Chvarri;
Miquel Mart Esteve;
Eduard Martnez Ferrando;
Francesc Martnez i Martnez;
Felip Mateu i Llopis;
Enric Navarro i Borrs;
Bernat Ortn Benedito;
Josep Pascual Tirado;
Miquel Pea Masip;
Adolf Pizcueta i Alfonso;
Joan Baptista Porcar i Ripolls;
Ferran Prsper Lana;
Joaquim Reig i Rodrguez;
Llus Revest i Corzo;
ngel Snchez Gozalbo;
Llus Sales Boli;
Carles Salvador i Gimeno;
Vicent Sanchis Sugrez;
Manuel Sanchis Guarner;
Josep Sanchis Sivera;
Ricard Sanmartn i Bargues;
Joan Simn i Matutano;
Enric Soler i Godes;
Lloren Sorl i Ballester;
Manel Tetu Cases;
Maximili Thous i Llorens;
Leopold Trnor i Palavicino;
Emili Vilella Garcia;
Ignasi Villalonga i Villalba ;


I aix fins a 61 personalitats que signaren uns a ttol individual i altres com a representants d'entitats culturals.

Entitats culturals que acceptaren les Normes .

 Societat Castellonenca de Cultura;
 Lo Rat Penat;
 Centre de Cultura Valenciana;
 Agrupaci Valencianista Republicana;
 Seminari de Filologia de la Universitat de Valncia;
 Uni Valencianista;
 Centre d'Actuaci Valencianista;
 Agrupaci Valencianista Escolar;
 Centre Valencianista d'Alcoi;
 Centre Valencianista de Bocairent;
 Centre Valencianista de Cocentaina;
 Joventut Valencianista Republicana de Manises;
 Editorial L'Estel;
 Setmanari El Cam;
 
Lo Rat Penat fou, aleshores, l'entitat que ms esforos esmer a divulgar la nova normativa, fins que en els anys 70 del passat segle va prendre una actitud crtica i adopt unes noves normes ms segregacionistes.

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Facsmil i Firmes a la web de l'AVL;
 Facsmil de l'Edici de l'Ajuntament de Valncia (1993) a la Biblioteca Llus Vives;
 Discurs d'Enric Valor sobre les Normes;
 Les Normes de Castell: una reflexi collectiva seixanta anys desprs. Edici a cura de Joan Andreu i Bells i Francesc Prez Moragn. Publicacions de la Universitat Jaume I, Castell de la Plana, 1993;

 Bibliografia .
PITARCH, Vicent (ed.). Castell de la Plana per la llengua. Excm. Ajuntament de Castell de la Plana. Castell de la Plana, 1982.
ANDREU, Joan; PREZ, Francesc (eds.). Les Normes de Castell. Una reflexi collectiva seixanta anys desprs. Diputaci de Castell i Universitat Jaume I. Castell de la Plana, 1993. ISBN: 84-8021-024-9.
SARAGOSS, Abelard; PITARCH, Vicent; PREZ SALDANYA, Manuel. Les Normes del 32, setanta anys desprs.  Homenatge a les Normes de Castell 1932-2002. Edicions Allioli. Valncia 2002. ISBN: 84-607-6275-0.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16712" title="Escut de Vic" nonfiltered="2442" processed="2422" dbindex="7454">


L'escut oficial de Vic t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t d'or, 4 pals de gules; 2n i 3r d'argent, una creu abscissa de gules. Per timbre, una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 8 de juny de 1995.

Escut tradicional de la ciutat des de temps medievals. Quan Guifr el Pels va repoblar la localitat (l'any 878), que havia estat destruda arran de la invasi islmica el 788, es va quedar amb la ciutat alta, amb el castell construt sobre el temple rom, i va deixar la part baixa per a l'esglsia, per reconstituir-hi la seu episcopal. Des de llavors, la ciutat va ser governada pels bisbes i per la Corona (aix s el que representa la creu llatina i les armes reials de l'escut), representada pels Montcada, senyors del castell. El 1356 va esdevenir el centre del comtat d'Osona, i aix es reflecteix en la corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16720" title="Computaci evolutiva" nonfiltered="2443" processed="2423" dbindex="7455">
La computaci evolutiva s una tcnica d'optimitzaci numrica proposada per primer cop per John Holland al 1975, en el llibre Adaptation in Natural and Artificial Systems.

La tcnica est inspirada en l'evoluci de poblacions a la natura. Cada possible soluci del problema, que s'intenta optimitzar, es codifica mitjanant un cromosoma, i s'aplica un procs evolutiu, on al final de varies generacions, els individus de la poblaci sn solucions relativament bones al problema.

El procs evolutiu al qual se sotmeten els individus est definit per cinc etapes:
 Inicialitzaci;
 Avaluaci;
 Selecci;
 Procreaci;
 Reemplaament;

La incialitzaci s primer pas, on es creen tots els individus de la poblaci. Molt sovint els individus creats sn aleatoris. A continuaci sn avaluats i en la fase de selecci, tpicament es seleccionen estocsticament aquells individus amb una avaluaci (fitness) ms alta, aquest fitness tamb s conegut, com el grau d'adaptaci al entorn.

A continuaci, es generen nous individus, basant-se en aquells seleccionats. Per fer-ne de nous, tpicament s'apliquen creuaments i mutacions dels cromosomes, per recents avanos en aquesta rea han desenvolupat noves maneres de generar individus, per exemple amb models probabilstics com les xarxes Baiesianes.

Quan ja s'han generat els individus de la nova poblaci, es reemplaen els individus de l'antiga poblaci pels nous. Per fer aquest reemplaament es poden manternir diferents estratgies, com elitisme, steady state, etc.

Aquest cicle es tanca amb la avaluaci dels individus de la nova poblaci. El cicle evolutiu va iterant fins que s'assoleixen les condicions d'aturada, que poden ser un nombre mxim de generacions, un nombre mxim d'avaluacions, el grau de diversitat gentica a la poblaci, etc.

Algunes implementacions famoses d'algorismes evolutius sn:
 Algorismes gentics;
 Programaci gentica;
 Estratgia evolutiva;
 Algorismes d'estimaci de distribuci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16722" title="Lolita" nonfiltered="2444" processed="2424" dbindex="7456">
Lolita s una novella de Vladimir Nabokov, publicada per primer cop al 1955. La fama de la novella s deguda tant al seu estil innovador com a la controvrsia dels temes que tracta el llibre. El personatge principal de la novella, Humbert Humbert, un emigrant europeu de mitjana edat que passa a viure als EUA, s'obsessiona sexualment amb una noia adolescent anomenada Dolores Haze, a la qual ell diu Lolita.


 Trama .

Com a professor, Humbert deixa Europa pels EUA i lloga una habitaci a la casa de Charlotte Haze desprs de conixer-la a ella i a la seva filla Dolores mentre prenien el sol al jard. Dolores t dotze anys i li diuen, de manera carinyosa, "Lo", o "Lolita". La seva mare Charlotte s una vdua solitria i es converteix inconscientment en l'enlla de Humbert amb la seva filla. En poc temps, Charlotte es casa amb Humbert. Un dia, Charlotte troba el diari del seu nou marit, ple a vessar de confessions de la seva obsessi amb Dolores i el seu desengany amb seva nova dona. Ella, enfadada i trista, surt de casa rpidament i mor atropellada.

Humbert comena a viatjar arreu dels EUA, de motel en motel, amb la companyia de Lolita, amb la qual est tenint una relaci a nivell sexual. Aquesta relaci acaba quan Clare Quilty, un altre pretendent adult, conven Lolita per deixar Humbert i escapar-se amb ell.

Al final de la novella, quan Humbert es troba de manera fuga amb Lolita, sols ho fa per donar-li els diners que ella li ha demanat per poder comenar de zero, ella i el seu nou marit, a Alaska. Llavors s quan Humbert comprn que encara desitja Lolita, no sols per l'atracci sexual que sentia per aquesta classe de noies, sin perqu ell est realment enamorat d'ella.

 Estil i interpretaci .
La novella s una tragicomdia narrada per Humbert, el qual dirigeix la narraci des de les seves peculiars observacions de la "cultura americana". El seu humor dna un contrapunt al fet de qu s la narraci trgica la que realment compon l'obra. L'exuberant estil de l'obra est caracteritzat per un gran nombre de jocs de paraules (tant amb una llengua com amb varies), anagrames i les de paraules com "nymphet", que s un joc amb la paraula "ninfa" en angls. Curiosament, aquest darrer mot (nymphet) es pot trobar a molts de diccionaris, acceptada com a noia jove amb gran atractiu.

Humbert s un emigrant europeu amb estudis, educaci i un literat que, amb el seu humor, fa que rpidament el lector li agafi estima. Humbert s, alhora, lloable i repulsiu, i aquesta combinaci d'odi/estima que transmet el personatge s un dels vertaders punts forts de l'obra. Humbert es considera a si mateix un geni, per amb una gran manca de curiositat, actitud que el mateix Nabokov considera essencial. Humbert ens explica la histria de Lolita perque ell mateix s incapa d'acceptar a Dolores com la nena que en realitat s. Richard Rorty, a la seva famosa interpretaci de Lolita en Contingncia, Ironia i Solidaritat, Humbert s un "mostre de la in-curiositat".

 Publicaci .

Tenint en compte el problema de la trama principal, Nabokov va tenir molts problemes per trobar un editor, fins que va trobat Olympia Press, una editorial de material ertic de Pars, que public Lolita al 1955.
Una crtica positiva de l'autor Graham Greene ampli l'acceptaci de l'obra i ajud a que el llibre es publiqus als EUA el 18 d'agost de l'any 1958. En aquests moments s considerada una de les millors novelles del segle XX.

 Allusions literries .

 El primer amor d'Humbert, Annabel, s batejada desprs de la lectura de "Annabel Lee", d'Edgar Allan Poe. En realitat, la seva infncia s descrita amb versos agafats d'aquest poema.
 El doble nom d'Humbert ve de l'obra d'Allan Peo "William Wilson", un conte on el protagonista s atacat pel seu doppelganger.
 Al mar del 2004, l'investigador alemany Michael Maar descobr un conte curt anomenat "Lolita"publicat al 1916. El text fou escrit per Heinz von Lichberg i, malgrat que el ttol i la trama siguin semblants, la idea de plagi s completament exagerada, car l'obra de Nabokov s una pea molt ms completa i complex que la trobada al 1916.

 Influncia .

 Lolita ha sigut portada a la gran pantalla dos cops, l'any 1962 per Stanley Kubrick (amb James Mason, Shelley Winters, Peter Sellers y Sue Lyon) i al 1997 per Adrian Lyne (amb Dominique Swain, Jeremy Irons i Melanie Griffith).

 Lolita s el llibre a qu es refereixen els Police quan diuen "...that famous book by Nabokov" (...aquell fams llibre d'en Nabokov) a la can "Don't stand so close to me".

 El terme lolita s'ha convertit i usat per referir-se a noies adolescent considerades molt seductores, especialment si sn menors d'edat. Al mercat de la pornografia, el terme lolita s'usa per descriure dones molt joves o que ho aparenten. Per aquest motiu cal destacar que el mateix Nabokov descrivia Humbert com "una persona odiosa" i que el concepte s molt lluny de la idea de pedoflia o hebeflia. D'altra banda, al Jap s'ha desenvolupat el terme lolicon, que es refereix al complex lolita i l'obsessi per les noies joves (sobretot en la ficci).

El grup neoyorqu Elefant es va basar en aquesta novella per a fer la tercera can, Lolita, del seu segon lbum The Black Magic Show.


 Vegeu tamb .
 Pedoflia ;
 Hebeflia;

Lolita original: ISBN 0679723161




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16725" title="Francisco Enrique Camps Ortiz" nonfiltered="2445" processed="2425" dbindex="7457">


Francisco Enrique Camps Ortiz (Valencia, 28 d'agost de 1962), s el quart president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonmica iniciada per la Transici espanyola. Est en el crrec des de les eleccions del 25 de maig del 2003, quan el PP va obtenir majoria absoluta a les Corts Valencianes. Actualment s tamb el president del Partit Popular del Pas Valenci, crrec que va ostentar anteriorment Eduardo Zaplana.

 Biografia .

Va nixer a Valncia el 28 d'agost de 1962. La seva infantesa va transcrrer al municipi de Borbot, pedania de la ciutat de Valncia. Est casat i t tres fills. El seu pare s originari de Poble Nou. Licenciat en Dret, va iniciar la seva activitat poltica com a Regidor de Trnsit al Govern municipal de Rita Barber a l'Ajuntament de Valncia el 1991.

El 1997 va ser nomenat conseller de Cultura, Educaci i Cincia. El 1999 va ser designat secretari d'Estat d'Administracions Territorials, al govern de Jos Mara Aznar. En les eleccions del 2000 va ser elegit diputat nacional al Congrs dels Diputats i vicepresident primer del Congrs. A l'abril de 2002, Camps s designat nou Delegat del Govern espanyol al Pas Valenci. 

El juliol del 2002, quan Eduardo Zaplana va deixar la Presidncia de la Generalitat Valenciana per tal d'exercir com a Ministre de Treball a Madrid, el va succeir Jos Luis Olivas Martnez, fins aleshores, vicepresident primer, per va designar Camps com a candidat del PP a la Presidncia de la Generalitat.

El 25 de Maig del 2003, el PP va guanyar les eleccions autonmiques amb majoria absoluta i Camps va accedir a la Presidncia de la Generalitat i en la tardor del 2004, en el Congrs del PP celebrat a Castell, a la presidncia del Partit Popular del Pas Valenci.

En les eleccions autonmiques del 27 de maig de 2007 va revalidar la majoria absoluta aconseguint 1.276.301 vots i el 53,22%, amb la qual cosa es va convertir en el candidat a president ms votat de la histria del Pas Valenci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16727" title="Jos Luis Olivas Martnez" nonfiltered="2446" processed="2426" dbindex="7458">

Jos Luis Olivas Martnez va ser el tercer president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonmica. Va estar al crrec des del 24 de juliol de 2002 fins les eleccions de l'abril de 2003.

 Biografia .

Jos Luis Olivas Martnez nasqu el 13 d'octubre de 1952 a Motilla del Palancar (Provncia de Conca). Est casat i t dues filles. Va cursar estudis de Dret a Madrid, especialitzant-se desprs en Dret Internacional Pblic. Desenvolup la seua activitat professional com advocat dels Collegis de Valncia, Madrid i Sueca. Ha estat secretari general de la Federaci Empresarial d'Hostaleria.

Del 1977 al 1982, Jos Luis Olivas particip en la poltica en la Unin de Centro Democrtico (UCD), sent-ne un dels seus fundadors. Va ser Secretari d'Organitzaci d'UCD a Valncia. A les primeres eleccions democrtiques municipals celebrades a Espanya el 3 d'abril de 1979 result elegit regidor de Valncia per la UCD. A desembre de 1981, va ser nomenat Director General de Pressuposts de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana, crrec que desempeny fins desembre de 1982.

Ja integrat al PP, a les eleccions de 1987 i 1991 s elegit Regidor de l'Ajuntament de Valncia, ocupant-hi diversos crrecs. El 28 de maig de 1995, el Partit Popular guanya les eleccions autonmiques i Jos Luis Olivas s escollit Diputat a les Corts Valencianes. El 6 de juliol de 1995 s designat per Eduardo Zaplana Conseller d'Economia i Hisenda, i el febrer de 1997 fou nomenat Conseller d'Economia, Hisenda i Administraci Pblica. Jos Luis Olivas Martnez ocupa des de setembre de 1993 a juliol de 2002 el crrec de Secretari General del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

Desprs de les autonmiques del 13 de juny de 1999, renova la seua acta de diputat autonmic i passa a ser, el 23 de juliol de 1999, Vicepresident Primer del Consell, de nou amb Eduardo Zaplana de president.

Quan Zaplana marxa a Madrid com a Ministre de Treball i Seguretat Social, s designat el 9 de juliol de 2002 com substitut en la Presidncia, crrec que ja ostentava per ser vicepresident primer. El dia 22 de juliol de 2002 es produeix la sessi d'investidura i assumeix la presidncia el 24 de juliol de 2002.

Desprs de les eleccions del 25 de mar de 2003, en qu va ser candidat Francisco Camps, Olivas deixa la poltica activa i s nomenat president de Bancaixa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16732" title="Eduardo Zaplana Hernndez-Soro" nonfiltered="2447" processed="2427" dbindex="7459">

Eduardo Zaplana Hernndez-Soro ( Cartagena, Regi de Mrcia 1956 ) s un poltic murci que fou el segon president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonmica. Va estar al crrec des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002. Destac dins dels governs de Jos Mara Aznar com a ministre de Treball (2002) i  portaveu del Govern Espanyol (2003). Durant el perode en oposici, del 2003 fins al 2008, exerc de portaveu del Partit Popular al Congrs de Diputats. Actualment s'ha retirat de la poltica i ha acceptat ser director de l'empresa de telecomunicacions espanyola Telefnica.

Biografia.
Va nixer el 3 d'abril de 1956 a la ciutat de Cartagena. Va estudiar dret a la Universitat de Valncia entre 1975 i 1979, i posteriorment a la Universitat d'Alacant entre 1982 i 1984, en la qual es va llicenciar.

Activitat poltica.
Inicis poltics.
Va iniciar la seva activitat poltica en la Uni del Centre Democrtic (UCD) entre 1977 i 1982, esdevenint membre del Gabinet Tcnic del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions sota la presidncia d'Adolfo Surez Gonzlez. 

L'any 1990 va ingressar al Partit Popular i el 1991 va ser elegit alcalde de Benidorm grcies al vot d'una trnsfuga del PSPV. 

Poltica autonmica.
Des del 1991 fou diputat al Parlament del Pas Valenci, crrec que va mantindre fins el 2002. El 1995 va ser candidat del PP a la Presidncia de la Generalitat Valencia, aconseguint guanyar les eleccions per majoria simple i realitzant un pacte amb Uni Valenciana, on el candidat d'aquesta formaci, Vicent Gonzlez Lizondo, es convert en president de les Corts Valencianes. L'any 1999 va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions autonmiques i va renovar el seu mandat com a President.

Capdavanter en l'impuls d'unes poltiques socials que posaven la seva principal atenci en la gesti hospitalria i en l'atenci a la gent gran, va promoure aix mateix unes grans poltiques de foment del treball, va aconseguir finalitzar la construcci dels ltims trams de l'autovia Valncia-Madrid i va aconseguir un acord per la construcci de l'AVE entre aquestes dues ciutats. Durant el seu govern es va tractar de promocionar la imatge del Pas Valenci com a destinaci turstica, amb costoses campanyes de publicitat i amb una forta inversi pblica per a la creaci del parc temtic Terra Mtica que afect tamb a les principals caixes d'estalvis valencianes i dugu a un dficit creixent l'administraci valenciana, especialment pel que fa al deute pblic del Canal 9.

Poltica nacional.
El 10 de juliol de l'any 2002 fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social, per la qual cosa hagu de renunciar al seu a la Presidncia del Pas Valenci, cedint aquest crrec a Jos Luis Olivas Martnez. Aix mateix Jos Mara Aznar el nomen Portaveu del Govern el 3 de setembre de 2003. 

Sense abandonar el seu esc al Parlament del Pas Valenci fou nomenat senador al Senat espanyol en representaci d'aquesta cambra, crrec que ocup fins a les eleccions generals de 2004, en les quals aconsegu l'acta de diputat al Congrs de Diputats i es convert en el portaveu del Partit Popular a l'oposici.

El 2008 abandon el seu crrec de portaveu arran de la nova derrota del Partit Popular a les urnes, i poc desprs s'acomiad del seu esc per esdevenir director de Telefnica.
Enllaos externs.
  Informaci d'Eduardo Zaplana al Portal del PP;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16735" title="Joan Lerma i Blasco" nonfiltered="2448" processed="2428" dbindex="7460">

Joan Lerma i Blasco (Valncia, 15 de juliol de 1951) s un poltic valenci que fou el primer president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonmica. Aix mateix fou secretari general del PSPV-PSOE des de 1979 fins l'any 1997.

Va estudiar cincies econmiques i empresarials a la Universitat de Valncia. Durant el congrs extraordinari dels socialistes valencians realitzat l'any 1979 va ser nomenat secretari general del partit, substituint Joan Pastor. Fou escollit diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals de 1979, sent novament escollit en les eleccions de 1982, i va formar part del primer consell preautonmic valenci, sota la presidncia de Josep Llus Albiana.

El 1983 abandon el Congrs per esdevenir diputat al Parlament del Pas Valenci, sent Lerma el cap de cartell dels socialistes i esdevenint el president de la Generalitat Valenciana, crrec que ostent fins el 1995, moment en el qual la presidncia del Pas Valenci pass a mans del Partit Popular. 

El 3 de juliol de 1995 fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques per part de Felipe Gonzlez, crrec que ocup fins al final de la V legislatura al Congrs. Aquell mateix any fou designat senador al Senat en representaci de la seva comunitat autnoma, sent reescollit en l'any 1999 i en les eleccions de 2004, esdevenint portaveu del PSOE al Senat. Abandon el seu esc a la cambra alta el juliol de 2007.

El 1997 es va celebrar el 8 Congrs dels socialistes valencians, on Lerma fou succet per Joan Romero.

A partir del 18 d'octubre de 2007, actu com a president de la comissi gestora de la Secretaria General del PSPV-PSOE arran de la dimissi de Joan Ignasi Pla.

Enllaos externs.
  Plana personal de Joan Lerma;
  Informaci de Joan Lerma al Senat espanyol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16737" title="Partit Socialista del Pas Valenci" nonfiltered="2449" processed="2429" dbindex="7461">



El Partit Socialista del Pas Valenci s el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al Pas Valenci (PSPV-PSOE), encara que originriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974 (casi b una refundaci de l'antic Partit Socialista Valenci),  que es va fusionar amb el PSOE.
 Fundaci .
El partit fou fundat amb les sigles PSPV el 1974 per militants procedents dels Grups d'Acci i Reflexi Socialista (GARS), com Vicent Ventura i Beltran, als que se'ls van unir des de l'Assemblea d'Almssera de 1976 Convergncia Socialista del Pas Valenci, la qual va aportar-li militants de gran valua (com Ricard Prez Casado i Alfons Cuc). EL PSPV va celebrar el seu Congrs Constituent del 2 de febrer al 3 d'abril de 1977, desprs del qual es va fer pblic un Manifest Socialista del Pas Valenci, on destaca el carcter nacional del Pas Valenci i la seva vinculaci als Pasos Catalans i proposa la lluita per l'alliberament valenci per mitj de l'autogovern i l'Estatut d'autonomia que recupers la Generalitat Valenciana. Tamb defens el model marxista, el republicanisme, el catal com a llengua histrica del Pas Valenci, l'autodeterminaci i la capacitat d'establir relacions amb altres pobles.

El 23 de febrer de 1977 convoc un mting  a la piscina Valncia, on hi participaren 3.000 persones. Tamb mant alguns enfrontaments dialctics amb el PSOE perqu es present a Valncia amb les sigles Partit Socialista Valenci. A les eleccions de 15 de juny de 1977 el PSPV decid presentar-se en llistes separades del PSOE i aix provoc la divisi del partit; Joan Enric i Vicent Garcs formaren Unitat Socialista del Pas Valenci com a part de la llista de la Federaci de Partits Socialistes amb el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galvn, per l'aliana del PSC amb el PSOE desencoratj el vot; el sector que liderava des de Catalunya Ernest Lluch propos una plataforma electoral (el Bloc) amb el Partit Carl Valenci i Moviment Comunista del Pas Valenci.  

Els febles resultats electorals (USPV va obtenir el 4,6 % dels vots, un diputat i un senador, mentre que el Bloc noms l'1,6 %) va provocar que ambds sectors del pas acabessin fusionant-se amb la secci valenciana del PSOE, qui a canvi integraria bona part dels seus dirigents en la direcci del partit i acceptaria part del programa establit en el Manifest.

 Evoluci .
Va ser el partit poltic ms votat del Pas Valenci fins l'any 1994, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions al Parlament Europeu. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987-1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalici IU-UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou tamb la primera fora municipal del Pas Valenci fins el 1995. Actualment l'Ajuntament d'Elx s la principal instituci valenciana on governa.

A les Corts Valencianes realitza la tasca d'oposici, junt amb Comproms pel Pas Valenci. A les diferents eleccions que s'han celebrat des que s la segona fora poltica obtingu 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003) i 38 (2007).

A diferncia dels socialistes catalans del PSC t menys autonomia respecte de la direcci federal del PSOE.

El juliol de 2008 es present la ponncia marc per a l'11 Congrs Nacional del partit, que proposa, entre altres mesures, canviar la denominaci actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV). 

 Referncies .


Enllaos externs.
 Plana web del PSPV-PSOE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16738" title="Enric Monsons Domingo" nonfiltered="2450" processed="2430" dbindex="7462">
Enrique Monsons Domingo (Borriana, provncia de Castell, 28 de juny de 1931) s un poltic liberal valenci actualment retirat de la poltica.
Enric Monsons Domingo va ser el segon President del Govern (pre-autonmic) del Pas Valenci del 1979 al 1982, succeint Josep Llus Albiana, i durant molt poc de temps va ser President de la Generalitat Valenciana, fins que va deixar pas al primer President electe, Joan Lerma.


 Biografia .
Fill d'un exportador de taronges que fou assassinat durant la Guerra Civil, es va establir jove a Alemanya, continuant inicialment amb el negoci familiar. Va ocupar diferents crrecs poltics (va militar al FDP) i econmics (com el de president de la Cambra de Comer de Frankfurt).

De tornada a Borriana, va participar en la Federaci de Partits Demcrates i Liberals de Joaqun Garrigues Walker, que fou un dels components de la coalici que donaria origen a la Uni de Centre Democrtic i Social. En aquesta etapa fou assessor del vicepresident del govern Fernando Abril Martorell.

A l'abril del 1978 fou designat Conseller d'Agricultura del Consell del Pas Valenci, rgan preautonmic bressol de la futura Generalitat Valenciana. Va ocupar aquest crrec fins al juny del 1979, quan fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda, Interior i Treball i Obres Pbliques, Urbanisme i Turisme. 

 President preautonmic .
Desprs de la dimissi del socialista Josep Llus Albinyana, desprs de la retirada dels consellers socialistes, que s'havien quedat en minoria al ple del Consell, fou escollit president del Consell, el segon desprs de la seua creaci. Desprs de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci fou president de la recent constituda Generalitat Valenciana fins que va deixar el seu crrec per la presa de possessi del primer president electe, el socialista Joan Lerma. 

Durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) i la I Legislatura de Espanya (1979-1982), va sser diputat al Congrs dels Diputats. El 1983 es va integrar al Partit Demcrata Liberal d'Antonio Garrigues Walker. Posteriorment es va integrar a Uni Valenciana.

Fou designat candidat del seu partit, Uni Valenciana a la candidatura Coalici Europea per a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. La coalici va obtindre dos escons que es van distribuir rotant entre els representants dels partits constituents de la coalici. Monsons fou eurodiputat entre el 2003 i el 2004, succeint Isidoro Snchez (CC) integrat al Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demcrates i Reformistes. Es va oposar al pacte entre Uni Valenciana i el Partit Popular el 2004.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16739" title="Josep Llus Albinyana i Olmos" nonfiltered="2451" processed="2431" dbindex="7463">
Josep Llus Albinyana i Olmos (Valncia, 1943) s un jurista i rellevant poltic en la Transici.

L'any 1975 va ingressar en el PSPV, sent anomenat membre de la Comissi Executiva Federal. El 1977 va ser cap de llista del PSPV per Valncia. El 1978 va ser triat com a primer President del Consell Preautonmic del Pas Valenci (antecedent de l'actual Generalitat Valenciana) des del qual oficialitz la Senyera valenciana quadribarrada amb l'escut del Consell i la denominaci per al territori de Pas Valenci, crrec que exerc fins abril de 1979 per la manca de recolzament de la direcci del PSOE a les seues poltiques valencianistes (enteses pels rivals com a catalanistes). Finalment va dimitir, lliurar el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE.

Ha treballat com a membre de vigilncia penitenciria i actualment s Magistrat de l'Audincia Provincial de Barcelona





 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16742" title="Bandera de Mxic" nonfiltered="2452" processed="2432" dbindex="7464">

La Bandera de Mxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idntiques. s tricolor: verd, blanc i vermell. Al centre, s'hi troba l'Escut Nacional. La proporci entre l'ample i llarg de la bandera, s de quatre a set (4:7). Al llarg dels anys, la bandera ha canviat en diverses ocasions, tant en el disseny com en la proporci de les franges. Tanmateix, l'escut d'armes ha presentat gaireb sempre el mateix patr: una guila sobre un cactus, devorant una serp. Generalment es considera com la primera bandera mexicana l'Estendard utilitzat pel mossn Miguel Hidalgo i Costella a l'inici de la guerra d'Independncia, hi ha per qui considera tamb les banderes usades pels exrcits asteques en el Mxic Prehispnic. La Bandera de Mxic s usada tant per entitats civils com governamentals, en guerra i en pau i tant en terra com en mar com en aire.

Contingut de la bandera.
L'escut central de la bandera est inspirat en la llegenda asteca sobre la Fundaci de Mxic-Tenochtitlan (actualment la ciutat de Mxic). La llegenda explica que la tribu nmada dels asteques va realitzar un llarg pelegrinatge, sense saber on edificar la seva ciutat cabdal quan el du Huitzilopochtli els indic que en el lloc on trobessin una guila devorant una serp parada en un cactus seria el lloc on havien de construir la seva ciutat. Desprs de moltes generacions de buscar aquest lloc, els asteques van trobar l'guila a un petit illot del Llac de Texcoco. L'actual disseny de l'escut va ser creat per Francisco Eppens Helguera i aprovat pel president Gustavo Daz Ordaz.

Significat dels colors.
Els colors de la bandera provenen dels de la bandera de la Tres Garanties, amb el qual els exrcits realista i els insurgents van entrar victoriosos a la ciutat de Mxic el 21 de setembre, 1821 en consumar-se la independncia, encara que no seria utilitzada com a bandera del Mxic independent. Tanmateix, els colors s'han conservat en tots els dissenys posteriors, tot que la disposici diagonal va ser reemplaada per la vertical. Com que l'article tercer de la "Llei Sobre l'escut, la bandera i l'Himne Nacional" no dna un simbolisme oficial dels colors podrem trobar diferents versions del seu significat.

Verd: Independncia (d'Espanya),
Blanc: Religi (religi, fe catlica romana),
Roig: Uni (entre europeus i americans);

o 
Verd: Esperana,
Blanc: Unitat,
Roig: La sang dels herois caiguts.




Histria.
L's d'estendards es remunta a l'poca del Mxic antic. Se sap que tant els asteques com els tlaxcalteques i els tepaneques utilitzaven estendards amb diferents smbols que els identificaven amb el seu governant o amb el seu estat.

Es considera com a primer bandera prpia de Mxic aquella que va enarborar durant el Crit de la Independncia Miguel Hidalgo i Costella el 1810: un estendard amb la imatge de la Verge de Guadalupe.

El 1813, les forces insurgents van dissenyar una altra ensenya nacional: una Bandera de seda blanca, vorejada per una sanefa de quadres blaus i blancs, al centre dels quals hi havia una guila posada sobre un cactus que ostentava una corona imperial. Circumdant l'escut es llegia una llegenda en llat que deia: Oculis et unguibus asqu victrix, que significa "Amb els ulls i les ungles, igualment victoriosa".

Durant el Primer Imperi Mexic (1821-1823) es va decretar que les franges de la bandera havien de canviar de posici. A la franja blanca es va collocar l'aguila solitria, amb les ales obertes i en posici frontal; mentre que el cap es va plasmar de perfil, lluint una corona imperial.

Posteriorment, el 1823, el Congrs Constituent va decretar que l'escut de la Bandera Nacional es conformaria d'acord amb la tradici indgena, s a dir: l'guila de perfil i posada sobre un cactus, devorant el serp i sense la corona imperial, encara que posteriorment canviaria de posici.

L'escut nacional va canviar durant  l'Imperi de Maximili, quan es va adoptar una bandera que tenia l'guila sota la corona imperial. Desprs de la caiguda de l'imperi i la restauraci de la repblica, es va retornar a l's de la bandera  anterior. El president Porfirio Daz va ordenar que l'guila es colloqus frontalment i amb les ales esteses.

L'escut seria transformat de bell nou per Venustiano Carranza, qui va disposar que l'guila es colloqus de perfil esquerre i conservs les caracterstiques amb les quals els asteques l'havien concebut quan van fundar la Gran Tenochtitlan. Addicionalment es va incloure un lla tricolor que significa la unitat patritica i lliga les branques d'alzina i llorer. L'ltima modificaci a la bandera es va realitzar poc abans dels Jocs Olmpics d'estiu de 1968 per fer ressaltar els colors i els detalls de l'guila. 

Les banderes histriques de Mxic.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16750" title="Lolicon" nonfiltered="2453" processed="2433" dbindex="7465">
Lolicon, o Rorikon (    ) s el terme japons ] (o engrish) pel "complex Lolita" (derivat de la novella Lolita), que consisteix en una atracci sexual per noies de curta edat.

El terme s usat normalment a l'anime, manga o altres fonts visuals d'art que contenen escenes ertiques o sexuals de noies joves (menors d'edat), i per persones que es troben sexualment atrets per menors d'edat (noies tamb), tant fictcies com reals. Per altra banda, els subjectes que tenen aquest complex sn majors d'edat. De fet, fotografies i vdeos de joves dins escenes sexuals  se solen considerar lolicon, per normalment aix es considera simplement pornografia infantil. El lolicon s legal al Jap (sempre i quan les models  menors d'edat no formin part del procs creatiu), mentre que la pornografia infantil no ho s (per aquest motiu es recorre als mangas i animes hentai).

El terme "complex" en angls s abreviat a "con" (envers de "com", degut a la fonologia japonesa). 

Generalment, lolicon inclou noies dels dotze anys fins als setze, que es troba fora de la definici clnica de pedoflia. Malgrat aix, s una acusaci freqent per part de la gent d'occident dir que no s sin una simple variaci de la pedoflia. Sovint es creu, de manera infundada, que aquelles persones que  sofreixen "lolicon" tenen tendncies violentes cap als infants, o prefereixen de tenir rellacions sexuals amb joves que amb adults. La demostraci d'aquest concepte infundat s que, al Jap, on es produeix la major part de les obres que podrien sser etiquetades com lolicon, l'ndex d'abusos infantils s moltssim menor que als pasos on est implcitament prohibit la publicaci d'aquest tipus d'obres.

Alguns personatges menors de dotze anys, com per exemple Sakura Kinomoto de Cardcaptor Sakura, sn a vegades considerats a aparentar lolicon casi de manera deliberada. Aix s denota sobretot a la feina derivada, com artbooks o dojinshi, ms que a la branca i l'obra general. 

Lolicon s un tema freqent als articles sobre la sexualitat al Jap, i es diu sovint que el fet que el lolicon sigui freqent all s pels mateixos motius que fan que les dones adultes en uniforme siguin considerades atractives, i que lendo kosai sigui popular. 
Per altra banda, es diu que la ra de qu a les cultures europees i del continent americ no sigui tan freqent aquest complex s degut a la visi tradicional sobre la sexualitat als infants. 

Estereotips apart, malgrat tot, cap de les dues cultures t una visi homognia. Sn molts els japonesos oposats al lolicon i tamb es presenten occidentals que no tindrien cap objecci al tema. Els defensors del lolicon proposen que el material fictici no t cap efecte negatiu sobre els infants, i pot fins i tot ajudar als pedfils a relaxar i solventar les seves tensions sexuals. Per altra banda, els opositors diuen que l'existncia de material fictici fomenta la visi dels infants com a objectes sexuals

Shota-con s l'equivalent al lolicon, per amb nois.

Vegeu tamb.

Hentai;
Pornografia infantil;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16763" title="Dacsa" nonfiltered="2454" processed="2434" dbindex="7466">


La dacsa, blat de moro, moresc o pans de nom cientfic Zea mays, s una planta de la famlia de les gramnies que pot aplegar a mesurar sis metres d'alria, per normalment no arriba als dos metres. Les fulles, ms grans i amples que la majoria de les gramnies, envolten la canya. Fa flors masculines en una pancula i femenines en forma de panolla cilndrica. Grans en cariopsi disposats en files. Cada fila pot variar entre vuit i trenta grans.

La dacsa s originaria d'Amrica, i va ser la base alimentria de les civilitzacions precolombines de clima tropical o subtropical. El seu antecessor silvestre sembla ser la planta anomenada teosinte.

La variada sinonmia del Zea mays en catal es deu a ser-hi un conreu relativament nou a Europa, que al introduir-se va ser-hi assimilat a un altre cereal autcton que ja presentava la mateixa sinonmia. Aquest cereal, avui desaparegut, era un conreu tpic d'al-Andalus que va passar al Pas Valenci i la Catalunya Nova com a adaa, un prstec de l'rab, i a la Catalunya Vella, on no es coneixia amb anterioritat a l'expansi feudal, com a blat de moro.

Aix, els noms que n'han quedat segons la comarca on es cultiva sn: en catal blat de les Indies, blat de l'India, blat de moro vermell, blat d'indi, blat d'Indies, blat moresc, cabell de blat de moro vermell, cabell de la panotxa, cabellera, cabellera de blat de moro, cabellera de les espigues del blat de moro, cabellera de les panotxes del blat de moro, cabellera de panotxa, cabell/s de blat de moro, dacsera, espiga, espiga de blat de moro, espigot de blat de moro, fusada, milloc, milloca, milloch, millot, moresc, moriscasses, panizo, panotxa, pans, pans de l'India, perruca, plumero; en mallorqu : blad de las Indias i dacsa; i en valenci: adaza, cabell de dacsa, cabellera de panitza, cabellera de panolla, cabellera de panolla de maz, cabellera de pans, canaria, dachsa, dacsa, daxa, daza, gallarofa, monyo de paniza, monyo de panoja, monyo de panolla, moresch, panellera, panizo, panolla, panolla de pans, panotxa, pans, pel de dacsa, pel de paniza, pel de panoja, pel de panolla i pelo de panitza. La forma que predomina al DIEC s blat de moro.


Conreu.

s conreu d'estiu i de regadiu en la climatologia mediterrnia ja que coincideix les seves mximes necessitats d'aigua amb l'estiu. 

Malgrat aix s una planta amb un tipus de fotosntesi anomenat C4 que aprofita millor l'aigua que altres cereals. La sembra es fa quan la temperatura de terra supera els 10 o 12 graus (abans no germinaria). No s exigent en el tipus de sl per no suporta la salinitat.Cal un mnim de 19 graus de temperatura durant la floraci. 

En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o pasos d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera per ensitjar-la. En regadiu s el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha. Aix s'explica per la recerca cientfica intensiva que ha donat llocs a hbrids d'alta producci i darrerament a plantes modificades geneticament.

Es base de l'alimentaci animal junt amb la soja i de tots dos productes el principal provedor sn els Estats Units on tenen un clima tan adient (Corn Belt) que no necessiten regadiu, tamb l'Argentina i el Brasil sn grans exportadors. 

El conreu de la varietat blat de moro dol es pot considerar com una hortalissa 

Conreat ancestralment a la Vall Sagrada dels Inques, en l'antic Per, la dacsa era un dels quatre conreus ms avanats de l'Imperi inca. Va ser descobert per als europeus el 1492 durant l'expedici de Cristfor Colom a Amrica. 

De la dacsa se'n poden fer una gran quantitat de derivats industrials, oli, glucosa, mid, etc.

Tamb se'n poden fer crispetes.

 Vegeu Tamb .
 Coques de dacsa;
 Derivats de la dacsa;
 Blat de moro dol;

Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci d'aquesta espcie;

 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16773" title="Premis Prncep d'Astries" nonfiltered="2455" processed="2435" dbindex="7467">


Els Premis Prncep d'Astries van nixer el 1981, convocats per la fundaci Prncep d'Astries, i es donen anualment a Oviedo, capital del Principat d'Astries, en una cerimnia presidida pel Prncep d'Astries. Tant per la categoria dels premiats com per la composici dels jurats sn un tret acadmic de primer ordre.

Els premiats poden ser persones fsiques, institucions, o grups de treball de tot el mn, que hagin destacat en la seva trajectria en alguna de les vuit categories: Arts, Esports, Cincies Socials, Comunicaci i Humanitats, Concrdia, Cooperaci Internacional, Investigaci Cientfica i Tcnica, o Lletres.

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16776" title="Premi Prncep d'Astries de les Arts" nonfiltered="2456" processed="2436" dbindex="7468">
El Premi Prncep d'Astries de les Arts ser concedit a la persona, grup de persones o instituci la tasca de la qual en l'arquitectura, cinema, dansa, escultura, msica, pintura i altres expressions artstiques, constitueixi una aportaci rellevant al patrimoni cultural de la Humanitat. 

 Llista de guardonats .
2008 Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela;
2007 Bob Dylan;
2006 Pedro Almodvar;
2005 Maia Plistskaia i Tamara Rojo;
2004 Paco de Luca;
2003 Miquel Barcel;
2002 Woody Allen;
2001 Krzysztof Penderecki;
2000 Barbara Hendricks;
1999 Santiago Calatrava Valls;
1998 Sebastio Salgado;
1997 Vittorio Gassman;
1996 Joaqun Rodrigo Vidre;
1995 Fernando Fernn Gmez;
1994 Alcia de Larrocha;
1993 Francisco Javier Sanz de Oiza;
1992 Roberto Matta Echaurren;
1991 Victria dels ngels, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plcido Domingo.
1990 Antoni Tpies;
1989 scar Niemeyer;
1988 Jorge Oteiza;
1987 Eduardo Chillida;
1986 Luis Garca Berlanga;
1985 Antonio Lpez Garca;
1984 Orfen Donostiarra;
1983 Eusebio Sempere;
1982 Pablo Serrano Aguilar;
1981 Jess Lpez Cobos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16779" title="Premi Prncep d'Astries dels Esports" nonfiltered="2457" processed="2437" dbindex="7469">
El Premi Prncep d'Astries dels Esports ser concedit a aquella persona o persones, o instituci que, a ms de l'exemplaritat de la seva vida i obra, hagi aconseguit noves metes en la lluita de l'home per superar-se a si mateix i contribut amb el seu esfor, de manera extraordinria, al perfeccionament, cultiu, promoci o difusi dels esports. 

 Llista de guardonats .
2008 Rafel Nadal;
2007 Michael Schumacher;
2006 Selecci espanyola de bsquet;
2005 Fernando Alonso;
2004 Hicham El Guerrouj;
2003 Tour de Frana;
2002 Confederaci Brasilera de Futbol;
2001 Manel Estiarte;
2000 Lance Armstrong;
1999 Steffi Graf;
1998 Arantxa Snchez Vicario;
1997 Equip espanyol de Marat: Abel Antn, Martn Fiz, Jos Manuel Garca, Fabin Roncero, Alberto Juzdado i Diego Garca;
1996 Carl Lewis;
1995 Hassiba Boulmerka;
1994 Martina Navratilova;
1993 Javier Sotomayor;
1992 Miguel Indurin;
1991 Serguei Bubka;
1990 Sito Pons;
1989 Severiano Ballesteros;
1988 Joan Antoni Samaranch;
1987 Sebastian Coe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16782" title="Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials" nonfiltered="2458" processed="2438" dbindex="7470">
El Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials ser concedit a la persona, grup de persones o instituci la tasca de la qual creadora o d'investigaci en els camps de l'antropologia, dret, economia, geografia, histria, psicologia, sociologia i dems Cincies Socials representi una contribuci rellevant al desenvolupament de les mateixes en benefici de la Humanitat. 

 Llista de guardonats .
2008 Tzvetan Todorov;
2007 Ralf Dahrendorf;
2006 Mary Robinson;
2005 Giovanni Sartori;
2004 Paul Krugman;
2003 Jrgen Habermas;
2002 Anthony Giddens;
2001 Juan Iglesias Santos i El Colegio de Mxico, A. C.;
2000 Carlo Maria Martini;
1999 Raymond Carr;
1998 Pierre Werner i Jacques Santer;
1997 Mart de Riquer Morera;
1996 John Elliott;
1995 Joaquim Verssimo Serro i Miquel Batllori i Munn;
1994 Aurelio Menndez;
1993 Silvio Zavala;
1992 Juan Velarde Fuertes;
1991 Miguel Artola Gallego;
1990 Rodrigo Ura Gonzlez;
1989 Enrique Fuentes Quintana;
1988 Luis Dez del Corral i Luis Snchez Agesta;
1987 Juan Jos Linz;
1986 Jos Luis Pinillos;
1985 Ramn Carande Thovar;
1984 Eduardo Garca de Enterra;
1983 Julio Caro Baroja;
1982 Antonio Domguez Ortiz;
1981 Rom Perpi Grau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16784" title="Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats" nonfiltered="2459" processed="2439" dbindex="7471">
El Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats ser concedit a la persona, grup de persones o instituci la tasca de la qual, creadora o d'investigaci, representi una aportaci rellevant a la cultura universal en el camp de la comunicaci i les humanitats.

 Llista de guardonats .
 2008 El buscador Google;
 2007 Revistes "Nature" i "Science";
 2006 National Geographic Society;
 2005 Instituts culturals europeus: Goethe-Institut, Instituto Cervantes, Instituto Cames, Alliance Franaise, Societ Dante Alighieri i British Council;
 2004 Jean Daniel;
 2003 Ryszard Kapuscinski i Gustavo Gutirrez Merino;
 2002 Hans Magnus Enzensberger;
 2001 George Steiner;
 2000 Umberto Eco;
 1999 Instituto Caro y Cuervo;
 1998 Reinhard Mohn;
 1997 Vclav Havel i Cable News Network (CNN);
 1996 Indro Montanelli i Julin Maras Aguilera;
 1995 Agencia EFE i Jos Luis Lpez Aranguren;
 1994 Missions Espanyoles a Ruanda i Burundi;
 1993 Revista "Vuelta";
 1992 Emilio Garca Gmez;
 1991 Luis Mara Anson;
 1990 Universidad Centroamericana Jos Simen Caas;
 1989 Pedro Lan Entralgo i Fondo de Cultura Econmica de Mxico;
 1988 Horacio Sanz Guerrero;
 1987 Diari "El Tiempo" i Diari "El Espectador";
 1986 Grup de Comunicaci O Globo;
 1985 Josep Ferrater Mora;
 1984 Claudio Snchez Albornoz;
 1983 Diari "El Pas";
 1982 Mario Augusto Bunge;
 1981 Mara Zambrano Alarcn;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16786" title="Premi Prncep d'Astries de la Concrdia" nonfiltered="2460" processed="2440" dbindex="7472">
El Premi Prncep d'Astries de la Concrdia ser concedit a aquella persona o persones, o instituci la tasca de la qual hagi contribut de forma exemplar i rellevant a l'enteniment i a la convivncia en pau entre els homes, a la lluita contra la injustcia, la pobresa, la malaltia, la ignorncia o a la defensa de la llibertat, o que hagi obert nous horitzons al coneixement o s'hagi destacat, tamb de manera extraordinria, en la conservaci i protecci del patrimoni de la Humanitat. 

 Llista de guardonats .
2008 Ingrid Betancourt;
2007 Yad Vashem, Museu de l'Holocaust de Jerusalem;
2006 UNICEF;
2005 Filles de la Caritat de Sant Vicen de Pal ;
2004 El Camino de Santiago;
2003 Joanne Kathleen Rowling;
2002 Daniel Barenboim i Edward Said;
2001 Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera;
2000 Real Academia Espaola i Asociacin de Academias de la Lengua Espaola;
1999 Crites espanyola;
1998 Nicols Castellanos, Vicen Ferrer, Joaqun Sanz Gadea i Muhammad Yunus;
1997 Yehudi Menuhin i Mstislav Rostropovich;
1996 Adolfo Surez;
1995 Hussein I de Jordnia;
1994 Mensajeros de la Paz, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua i Save the Children;
1993 Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria;
1992 Fundaci Americana per la Investigaci sobre la Sida (amfAR);
1991 Metges Sense Fronteres i Medicus Mundi;
1990 Comunitats Sefardites;
1989 Stephen Hawking;
1988 Uni Internacional per la Conservaci de la Natura i Fons Mundial per la Natura;
1987 Villa El Salvador;
1986 Vicara de la Solidaridad de Xile;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16787" title="Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional" nonfiltered="2461" processed="2441" dbindex="7473">
El Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional ser concedit a la persona, persones o instituci la tasca de la qual hagi contribut de forma exemplar i rellevant al mutu coneixement, al progrs o a la fraternitat entre els pobles. 

 Llista de guardonats .

2008 Ifakara Health Research and Development Centre, Malaria Research and Training Centre, Kintampo Health Research Centre i el Centre d'Investigaci en Salut de Manhia;
2007 Al Gore;
2006 Fundaci Bill i Melinda Gates;
2005 Simone Veil;
2004 Programa Erasmus de la Uni Europea;
2003 Luiz Incio Lula da Silva;
2002 Comit Cientfic per la Investigaci a l'Antrtida (SCAR);
2001 Estaci Espacial Internacional;
2000 Fernando Henrique Cardoso;
1999 Pedro Duque, John Glenn, Chiaki Mukai i Valery Polyakov;
1998 Fatiha Boudiaf, Rigoberta Mench, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graa Machel i Olayinka Koso-Thomas;
1997 El Govern de Guatemala i la Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca;
1996 Helmut Kohl;
1995 Mrio Soares;
1994 Iasser Arafat i Isaac Rabin;
1993 Cascos Blaus de les Nacions Unides destinats a l'antiga Iugoslvia;
1992 Nelson Mandela i Frederik Willem de Klerk;
1991 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR);
1990 Hans Dietrich Genscher;
1989 Jacques Delors i Mikhail Gorbachev;
1988 scar Arias;
1987 Javier Prez de Cullar;
1986 Universitats de Salamanca i Combra;
1985 Ral Alfonsn Foulkes;
1984 Grupo de Contadora;
1983 Belisario Betancur;
1982 Enrique V. Iglesias;
1981 Jos Lpez Portillo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16789" title="Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica" nonfiltered="2462" processed="2442" dbindex="7474">
El Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica ser concedit a la persona, persones, equip de treball o instituci els descobriments o la tasca d'investigaci del qual sigui considerada una contribuci rellevant per al progrs de la Humanitat en els camps de les matemtiques, fsica, qumica, biologia, medicina, cincies de la Terra i cincies de l'espai, aix com tcniques i tecnologies relacionades amb elles. 

Llista de guardonats.

2008 Sumio Iijima, Sh ji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks;
2007 Gins Morata Prez i Peter Lawrence;
2006 Juan Ignacio Cirac Sasturain;
2005 Antonio Damasio;
2004 Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagu, Bert Vogelstein i Robert Weinberg;
2003 Jane Goodall;
2002 Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee;
2001 Jean Weissenbach, Craig Venter, John Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith;
2000 Luc Montagnier i Robert Gallo;
1999 Ricardo Miledi i Enrique Moreno Gonzlez;
1998 Pedro Miguel Etxenike Landirbar i Emilio Mndez Prez;
1997 Equip Investigador del Jaciment arqueolgic d'Atapuerca;
1996 Valent Fuster Carulla;
1995 Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante;
1994 Manuel Elkin Patarroyo;
1993 Amable Lin;
1992 Federico Garca Moliner;
1991 Francisco Bolvar Zapata;
1990 Salvador Moncada i Santiago Grisola;
1989 Guido Mnch;
1988 Manuel Cardona i Marcos Moshinsky;
1987 Pablo Rudomn Zevnovaty i Jacinto Convit;
1986 Antonio Gonzlez Gonzlez;
1985 David Vzquez Martnez i Emilio Rosenblueth;
1984 Antonio Garca Bellido;
1983 Luis Antonio Santal Sors;
1982 Manuel Ballester Boix;
1981 Alberto Sols Garca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16790" title="Premi Prncep d'Astries de les Lletres" nonfiltered="2463" processed="2443" dbindex="7475">
El Premi Prncep d'Astries de les Lletres ser concedit a la persona, grup de persones o instituci la tasca de la qual representi una aportaci rellevant a la cultura universal en el camp de la llengua.

 Llista de guardonats .
2008 Margaret Atwood;
2007 Amos Oz;
2006 Paul Auster;
2005 Nlida Pin;
2004 Claudio Magris;
2003 Ftima Mernissi i Susan Sontag;
2002 Arthur Miller;
2001 Doris Lessing;
2000 Augusto Monterroso;
1999 Gnter Grass;
1998 Francisco Ayala;
1997 lvaro Mutis;
1996 Francisco Umbral;
1995 Carlos Bousoo;
1994 Carlos Fuentes;
1993 Claudio Rodrguez;
1992 Francisco Morales Nieva;
1991 Poble de Puerto Rico;
1990 Arturo Uslar Pietri;
1989 Ricardo Gulln;
1988 Carmen Martn Gaite i Jos ngel Valente;
1987 Camilo Jos Cela;
1986 Mario Vargas Llosa i Rafael Lapesa Melgar;
1985 ngel Gonzlez;
1984 Pablo Garca Baena;
1983 Juan Rulfo;
1982 Gonzalo Torrente Ballester i Miguel Delibes;
1981 Jos Hierro;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16791" title="Montcabrer (Mariola)" nonfiltered="2464" processed="2444" dbindex="7476">

El Montcabrer s el cim ms alt de la serra de Mariola. Situat al terme municipal de Cocentaina (el Comtat) i amb 1389 metres d'alada, s el tercer cim ms alt de la provncia d'Alacant, per darrere de l'Aitana i el Puig Campana.

El seu nom prov de qu antigament els ramaders duien a pasturar a les cabres al Montcabrer. De fet, tota la zona considerada de penya, encara ve sent propietat d'una antiga associaci de ramaders de Cocentaina.

 Vegeu tamb .
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16798" title="Sant Vicent del Raspeig" nonfiltered="2465" processed="2445" dbindex="7477">


Sant Vicent del Raspeig (oficialment Sant Vicent del Raspeig/San Vicente del Raspeig) s una vila i municipi valenci situat a la comarca de l'Alacant. Es troba dins de l'rea metropolitana d'Alacant amb la que comparteix serveis com el de bombers o els transports urbans. El seu creixement demogrfic es deu a la industrialitzaci i al convertir-se en ciutat dormitori.

 Histria .
No es coneix amb seguretat quins van ser els seus orgens. s molt possible que aquests es remunten a l'poca musulmana. Nogensmenys, si aix fora aix la seua poblaci musulmana hauria desaparegut a mitjans del segle XVI, ja que l'actual poblaci t la seua arrel en una antiga ermita aixecada el 1560, sota l'advocaci de Sant Vicent Ferrer, la qual cosa fa suposar que foren, en la seua major part, cristians vells, i que es convertiren en amos directes de les terres que treballaven. Tingu un segle XIX atzars, ja que malgrat que es va separar d'Alacant, a la qual jurisdicci pertanyia, va perdre la seua municipalitat durant algun temps el 1843. s, per aix, un municipi recent que ha assolit en el segle XX un important desenvolupament industrial basat en la indstria de la cermica, grcies a la presncia de calisses en el seu territori, la qual cosa ha perms d'incrementar sa poblaci fins els 33.250 habitants (santvicenters) de 1.994 o els 37.883 de 2000. Ambds fets l'han dut a formar una conurbaci amb la capital comarcal, en la qual s'ubica la Universitat d'Alacant.

 CD Sanvisala .
El CD Sanvisala s un club de futbol sala femen de San Vicent del Raspeig. El va fundar Jose Javier Guillen a l'any 1999. Aquest equip ha disputat nombroses competicions de lliga i la copa federativa; la lliga no l'ha guanyat cap any, per si ha alat varies vegades la copa federativa. Desprs de dos anys sense competir amb aquest nom, la prxima temporada el CD Sanvisala tornar amb noves jugadores i entrenadors a disputar la lliga 2007-2008, que l'enfrontar a equips d'Elx, San Vicent, Alcoi, Villena, Castalla, Benissa.

Enllaos externs.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16800" title="Benalua" nonfiltered="2466" processed="2446" dbindex="7478">

Benalua (en castell Benala) s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia), que limita amb Alipark, Eixample-Diputaci, Polgon del Baver i la mar Mediterrnia. T una poblaci de 10.476 (2004) i els seus codis postals sn 03007 i 03008.

Est articulat entorn a una plaa, format per carrers rectes i parallels ja que s un barri d'eixample. Va comenar a edificar-se a principis del segle XX mitjanant una cooperativa, la dels "deu amics" en qu el major accionista era el marqus de Benalua, que va ser qui don nom al barri. Gran part dels carrers van ser retolats amb els noms dels cooperativistes i en la plaa de Navarro Rodrigo tenen una placa commemorativa.

Actualment la majoria de les construccions inicials, que eren plantes baixes o edificis amb un pis d'altura, s'han substitut per construccions modernes, encara que en queden algunes de les inicials.

A Benalua es troben els Jutjats de Primera Instncia d'Alacant, la Direcci Territorial de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, l'escola pblica "Benalua", l'esglsia de Sant Joan Baptista, una de les tres oficines locals del SERVEF i nombrosos comeros i entitats bancries. Els dijous i els dissabtes se celebra un mercat als seus carrers.

La foguera de Benalua s l'nica del barri, va ser fundada a 1928 i s la ms premiada de totes, ja que ha guanyat 18 vegades el mxim guard i ha aconseguit 4 Bellees del Foc i 15 Dames d'Honor.

 Enllaos externs . 
 barriodebenalua, blog dedicat ntegrament al barri alacant de Benalua.
 mapa del barri de Benalua en Panoramio;
 Collegi Benalua, web del C.E.I.P Benala en Alacant;

 Referncies .
 Poblacin por barrios, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16801" title="Batalla d'Almansa" nonfiltered="2467" processed="2447" dbindex="7479">








En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de Frana) derroten les de l'arxiduc Carles d'ustria en el context de la Guerra de Successi. Aix comportar que Castella ocupi el Regne de Valncia per dret de conquesta, perdent aix el Regne de Valncia tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.

Al Pas Valenci, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcana, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament", poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa. 

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets es propaga liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l'exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa.

La batalla.
Les unitats dels combatents sn els batallons d'infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s agrupen en regiments i en brigades. Els dos exrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d'infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franc-espanyols, ambds en dues lnies files de profunditat. 

La batalla s'inicia a les 15 hores, amb el foc de l'artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numrica de la cavalleria francesa tamb determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, per acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

Conseqncies.
La victria felipista a Almansa signific un gran pas en la consolidaci de la dominaci d'Espanya pels Borbons. Amb el principal exrcit proHabsburg a la pennsula, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de Valncia. A partir de llavors, noms Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, car el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins el 1715 amb la rendici de les Pitises.

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de carcter centralista, les lnies ms significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d'Arag, pel qual dissolia les seues principals institucions i redua al mnim (o ms be eliminava) la seua autonomia.

La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a la histria. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xtiva van distanciar encara ms al poble dels territoris de la Corona d'Arag dels borbons i els seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dnia o Alacant.

Vegeu tamb.
 Guerra de Successi Espanyola;
 Unitat militar;
Quan el mal ve d'Almansa...;

 Enllaos externs .

 Pgina de commemoraci dels 300 anys de la batalla a la mateixa ciutat;
 Plnol de la Batalla d'Almansa a la Biblioteca Nacional portuguesa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16802" title="Cap de l'Horta" nonfiltered="2468" processed="2448" dbindex="7480">
El Cap de l'Horta (en castell Cabo de las Huertas) s un barri d'Alacant que rep el nom de l'accident geogrfic on es troba. Limita amb Platja Sant Joan, l'Albufereta i la mar Mediterrnia. T una poblaci de 13.753 habitants i el seu codi postal s el 03016. Aquest Cap tamb es coneixa amb el nom del Cap de l'Alcodre, nom que rebia de la torre de l'alcodre (actual far) de base redona.

s un barri de molta extensi i amb un origen turstic, ja que les primeres construccions van ser segones residncies per a la gent de fora encara que des dels 90 ha anat transformant-se en un barri residencial. Les construccions sn urbanitzacions b d'apartaments, b de xalets adosats o parceles induviduals amb xalets, pel que s considerat el barri ms luxs de la capital alacantina, si exceptuem zones del centre.

El seu eix principal s l'Avinguda de la Costa Blanca i els seus carrers estan retolats amb noms d'utensilis de pesca, d'aus marines i noms de peixos. Al Cap de l'Horta (o l'Alcodre) hi ha un Centre de Salut, les escoles pbliques "Voramar" i "el Faro" i l'IES "Cap de l'Horta". Quasi no hi ha comercis degut al tipus de construcci que impera, encara que cal resenyar el centre comercial "Venecia" amb mes de 50 parades (tamb altres centres comercials, per de menys envergadura).

L'nica foguera del barri s Avinguda Costa Blanca-Entreplatjes que va ser fundada a l'any 1991 i va aconseguir una Dama del Foc al 1995, a ms d'una Bellea del foc infantil al 2001.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16803" title="Florida-Portatge" nonfiltered="2469" processed="2449" dbindex="7481">
Florida-Portatge (en castell Florida-Portazgo) s un barri d'Alacant que rep el nom de l'antic portatge que es trobava al lloc. Limita amb la Ciutat d'Ass, la Florida, el barri de la Princessa Merc i la via del tren que li separa del Polgon de Sant Blai. Est a 30 metres d'altura, t 5.776 habitants i el seu codi postal s el 03006.

s un barri obrer, edificat basicament a partir de 1960 i que ha acollit a molta gent de fora per que s'han integrat rpidament en la societat alacantina. Els carrers son estrets i rectes, estn rotulats amb noms d'estreles i s'organitzen en torn a la plaa Florida-Portatge. Les construccions originries eren plantes baixes que en moltes ocasions han sigut substituides per edificacions estretes de ms altura.

L'avinguda d'Oriola i la Gran Via (Pont Roig) son les avingudes que el voltejen i el comuniquen amb la resta de la ciutat. Compta amb una esglsia i una escola pblica, a ms de nombrosos comeros de tot tipus.

La foguera de Florida-Portatge va ser fundada a 1966 i ha tingut molts d'xits ja que s la que ms vegades ha guanyat en la primera categoria, encara que a la Especial no ho ha fet mai. Destaca per les seues Belleses, ha acoseguit 10 Dames d'Honor i 3 Bellees del Foc l'ultima d'elles la polmica Maria Rueda a 2001.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16810" title="Diada Nacional del Pas Valenci" nonfiltered="2470" processed="2450" dbindex="7482">
El 9 d'octubre s la Diada Nacional del Pas Valenci, i es commemora l'entrada a la ciutat de Valncia del rei Jaume I en 1238.

Les celebracions de carcter local que es realitzen a Valncia des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la ms representativa de la conquesta feudal del Regne de Valncia, i per tant com la data simblica de naixement del Poble Valenci.

 Base histrica .

Desprs de 5 mesos de setge, el 28 de setembre de 1238, vespra de Sant Miquel, el rei de Valncia, Zayyan ibn Mardanix, va signar la rendici de la ciutat de Balansiya a Jaume I amb la condici de disposar de 5 dies per qu tothom pogus sortir lliurement amb tots els bens que poguessen portar. Diu la tradici que Zayyan va ser l'ltim en eixir de la ciutat el 8 d'octubre i que al dia segent, Sant Dions, el rei Jaume i el seu seguici haurien fet l'entrada solemne a la ciutat, on el nou Bisbe de Valncia va consagrar la mesquita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d'agrament. Malgrat que la conquesta no havia finalitzat, pocs mesos desprs Jaume I donaria els Furs de Valncia a la ciutat, que proclamaven la fundaci del nou Regne de Valncia.

Ramon Muntaner ja va llenar al mateix segle XIII la idea d'una celebraci a la seua Crnica (cap. 28) on deman que se celebrs el dia de Sant Miquel, prenent com a model la Festa de l'Estendard que ja se celebrava a Mallorca, i que coneixia personalment.

 Histria de la celebraci .

 Orgens .

El 9 d'octubre de 1338, primer centenari de la conquesta de Valncia, el Consell de la ciutat va disposar fer una process de commemoraci per demanar a Sant Dions la remissi de la fam que en aquells anys assolava el regne per les males collites. Van participar tots els estaments de la ciutat, les corporacions d'ofici i el poble, no aix el rei Pere el Cerimonis, que es trobava encara a la ciutat desprs de jurar els Furs, per va refusar participar allegant motius de salut, portant-se l'estendard reial en substituci de la persona del rei.
Sembla que a partir d'aquell any es va anar celebrant anualment la process amb major o menor continutat, destacant el seu carcter religis i municipalista, propi de les celebracions civils medievals, que va anar derivant amb el temps cap a un carcter ms patritic i adhesi monrquica.

 poca Foral .


Amb l'excusa del segon centenari Alfons el Magnnim, que en aquell moment tenia establerta la seua Cort a Valncia, es va implicar en els preparatius per adequar la celebraci als seus interessos. En efecte a partir del segle XV els oficials reials cobren major importncia a la desfilada anual arran de l'inters de la monarquia en identificar la nova dinastia dels Trastmara amb el regne, i es refora de nou el carcter religis per pregar contra la pesta. Per aquells anys tamb va comenar a crrer la llegenda que Sant Jordi havia participat a la batalla del Puig, pel que aquest sant va ser proclamat patr del Regne de Valncia i es va comenar a celebrar per Sant Jordi una desfilada molt semblant a aquesta de Sant Dions.

Aprofitant el tercer centenari, en 1538, la jerarquia local va voler donar major sumptuositat i carcter municipalista a la celebraci anual en un context de repressi posterior a les Germanies, hegemonia valenciana encara a la Corona d'Arag, i la incipient castellanitzaci poltica. A ms de nombroses festes i balls per tota la ciutat, la process religiosa del mat va ser perllongada, i la gran desfilada va ser reservada per la vesprada, amb un rigors ordre jerrquic. Obrien la desfilada els oficis i mestres amb les seues ensenyes, seguits del Centenar de Sant Jordi (la milcia local) amb tambors de guerra. A continuaci els frares dels 4 ordes mendicants, amb el clergat local, seguits del Bisbe de Sogorb i l'Inquisidor General, el Bisbe de Valncia i el Lloctinent General del Regne, ambds sota palli. El Governador General, el Mestre Racional i la resta d'oficials reials anaven seguits del Justcia Criminal, mxima autoritat local i portador de la Senyera, envoltat dels Jurats de Valncia que portaven els faldons, i de la resta de crrecs i advocats municipals.
Darrere tancaven la desfilada els nobles, cavallers i ciutadans de la ciutat, el Sndic i el Sotssndic, i finalment la resta del poble.

Per al quart centenari, 1638, el context era molt diferent, amb la Contrareforma i l'Imperi Hispnic iniciant la decadncia, i es va voler celebrar la conquesta com una gesta catlica i monrquica, per amb unes celebracions igualment fastuoses.

 Desprs de la Nova Planta  .

Sembla que a partir del Decret de Nova Planta de 1707 les celebracions anuals es van suspendre en un context en el que no tenien massa sentit, i no va ser fins el 1738, per al cinqu centenari, que es va tornar a celebrar amb molts canvis, sobretot incidint en el carcter religis de la conquesta, i no en la seua tradicional vessant patritica. Encara aix van haver-hi problemes amb les autoritats de Madrid i els ms aferrissats borbnics per la desfilada de la Senyera, antic smbol foral. Els antics crrecs de l'administraci municipal foral van ser substituts a la process pels de la nova administraci borbnica, aix el Corregidor va portar la Senyera en substituci del Justcia, acompanyat dels Regidors i altres crrecs municipals, i es va improvisar la reconstrucci de l'abolida milcia del Centenar de Sant Jordi per rendir-li els honors corresponents a la Senyera.

Amb l'arribada de lEstat Liberal a partir d'Isabel II i en el context de la Primera Guerra Carlina la Corporaci de l'Ajuntament Constitucional va voler celebrar el sis centenari. El romanticisme imperant a l'poca va voler veure en l'edat mitjana valenciana les  llibertats  basades en el pactisme i els Furs  democrtics  de Jaume I. Novament en van produir canvis per adequar una tradici foralista al nou Estat Liberal, entre ells la baixada de la Senyera per les escales de l'Ajuntament, en compte de pel balc, fet sense precedents en tota la histria, o la substituci definitiva del Centenar de Sant Jordi per la Milcia Nacional.
La vespra del 9 d'Octubre davant una enfervorida multitud es va ensenyar a la Torre del Temple el Pen de la Conquesta, la Senyera i l'espasa de Jaume I. El 9 d'octubre al mat es van fer els actes religiosos acostumats, ara amb la Senyera portada per l'Alcalde, i a la desfilada de la vesprada es van afegir elements d'altres festes com la Moma del Corpus, les Roques, gegants i cabuts i altres elements festius que va convertir la Process Cvica oficial en una simple cavalcada festiva.

La festa va anar aix perdent identitat fins que en 1891 va recuperar cert carcter poltic quan Lo Rat Penat en plena Renaixena va comenar a fer homenatges a l'esttua de Jaume I que s'acabava d'erigir. 1915 va ser el primer any amb un marcat aire valencianista amb el primer Aplec del Puig i la manifestaci convocada per Joventut Valencianista. Amb la Dictadura de Primo de Rivera la celebraci del 9 d'Octubre va passar molt desapercebuda i es van prohibir aquesta mena d'incipients manifestacions nacionalistes.
Amb l'arribada de la II Repblica la celebraci es va reprendre incidint novament en el carcter "democrtic" de Jaume I, i la celebraci de 1932 es convertiria en un acte de demanda de l'Estatut d'Autonomia. En 1934 es van suspendre les celebracions per la revolta d'Astries, per a l'any segent Nicolau Primitiu va proposar per primera vegada el 9 d'octubre com a Diada Nacional de la Ptria Valenciana, commemorant-se amb una gran manifestaci.

La celebraci del set centenari al 1938, en plena guerra civil, va ser un acte de reafirmaci republicana i d'esquerres, pel que a l'any segent en 1939 el nou Ajuntament franquista va voler celebrar novament el centenari amb un cicle de conferncies i discursos comparant l'alliberament de Jaume I amb l'alliberament de Franco, i algunes misses per les vctimes del marxisme.
Als actes acostumats del 9 d'Octubre es va substituir la tradicional Senyera Coronada, identificada en aquell moment amb la Repblica, pel Pen de la Conquesta com a smbol monrquic del Casal reial d'Arag. Quan en 1943 l'Ajuntament va reprendre la celebraci anual del 9 d'Octubre la Senyera Coronada ja havia sigut reinterpretada pel Franquisme com a smbol regional.

 La celebraci a la Transici .

El 15 de setembre de 1976 la Taula de Forces Poltiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del Pas Valenci, celebrant-se a partir de llavors a tot el pas. A l'any segent, en 1977, el Plenari de Parlamentaris adopt el mateix acord, i per la vesprada es va celebrar a Valncia la major manifestaci de la seua histria fins aquell moment. Unes 600.000 persones vingudes de totes les comarques d'arreu del pas, sota el lema "Ara, volem l'Estatut", van participar en el primer i ltim acte conjunt de totes les forces poltiques valencianes en demanda d'autonomia, doncs en els mesos segents esclataria l'anomenada Batalla de Valncia. A Alacant, durant l'enganxada de cartells per a la Diada d'aquell any, va ser mortalment ferit el jove alacant Miquel Grau com a resultat de la ferida d'un ma que li va ser llanat des del terrat d'un edifici.

A partir de l'any segent la tradicional Process Cvica de la ciutat de Valncia es va reafirmar com un acte de reivindicaci blavera o ms aviat de nacionalisme espanyol, amb actes violents fins al punt d'arribar a agredir al primer alcalde democrtic de Valncia, el socialista Ricard Prez Casado, o la crema de la bandera del Consell Preautonmic del Pas Valenci, penjada al balc de l'Ajuntament de Valncia, a la Process Cvica de 1979.

L'intent de commemorar en 1988 l'anomenat 750 aniversari de la conquesta de forma ms espectacular va acabar en una simple celebraci degut a l'enquistat conflicte identitari al Pas Valenci. No va haver-hi cap acte conjunt, cada associaci poltica o cultural va celebrar l'efemride d'acord amb els seus postulats ideolgics, i la Process Cvica tradicional va ser la ms conflictiva en anys.

 La celebraci actualment .


El 9 d'octubre se celebra institucionalment pel Consell i el President de la Generalitat amb una recepci institucional i amb el lliurament de les altes distincions i medalles de la Generalitat.
A la ciutat de Valncia continua celebrant-se la tradicional Process Cvica, de carcter municipal, per en la que tamb participen els membres del Consell. En 1991, amb l'arribada al govern municipal del PP i UV, es va reintroduir el tedum, anullat des de la Transici pel govern socialista. Des de 1995, amb l'arribada del PP al govern de la Generalitat, es va introduir una parada al Palau de la Generalitat per fer pals la relaci entre la Senyera Coronada i el conjunt de la comunitat autnoma, que al 2006 es va suspendre per recuperar l'itinerari tradicional. L'acte final de la Process Cvica s una ofrena de flors a l'esttua del rei Jaume I, com es ve fent des de finals del segle XIX, situada a la plaa d'Alfons el Magnnim (coneguda popularment com el Parterre), on s'interpreta l'Himne de Valncia.

Arreu del Pas Valenci, encara que amb menor tradici, se celebren festes organitzades pels diferents ajuntaments o per la mateixa Generalitat que van arrelant a poc a poc. Als ltims anys s'ha posat de moda a algunes localitats una petita desfila a imitaci de la de Valncia, que homenatja una Senyera o altra depenent del color poltic del govern municipal, i ofrenes florals a Jaume I.

Com que la tradicional i oficial Process Cvica del mat continua monopolitzada per moviments blavers i de nacionalistes valencians, les organitzacions culturals, sindicals i poltiques d'esquerra i pancatalanistes, agrupades sota la denominada Comissi 9 d'Octubre, celebren una manifestaci alternativa a la vesprada que acaba amb un acte sota l'esttua de Jaume I, igual que al mat.

Seguint la tradici pirotcnica d'aquesta celebraci, la nit anterior a la festa n'hi ha un castell de focs d'artifici, i una masclet al migdia en acabar la Process Cvica.

 La Mocadorada .

Es tradicional al cap i casal la celebraci de la Mocaor de Sant Dons, l'equivalent valenci al dia dels enamorats. L'ha de regalar l'home a la seua parella, i consisteix en una safata que cont uns dolos de massap cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolos de massap cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.

La tradici ve de quan a l'edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de Valncia va comenar a regalar vaixelles de cermica de Manises i Paterna contenint els dolos de sucre que comenaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducci del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb el temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dions, per diu la llegenda romntica que representen els fruits de l'horta de Valncia que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre de 1238 quan entraren a Valncia.

Tamb era especialment tradicional a les celebracions del 9 d'octubre els festivals pirotcnics des de la popularitzaci de la plvora de forma festiva. Fins i tot la vespra del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el que van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. No est clar si va ser amb la suspensi de les celebracions del 9 d'octubre arran del Decret de Nova Planta, o a partir de la prohibici de fabricar pirotcnia per part de Carles III, quan els pastissers van comenar a donar forma de petards, piules i trons als massapans, naixent aix la Piuleta i el Tronaor. Tamb es diu que tenen una simbologia ertica.

A partir del segle XIX es va afegir el mocador envoltant els dolos, donant nom al conjunt.

 Bibliografia .
 Rafael Narbona Vizcano, El nou d'octubre : ressenya histrica d'una festa valenciana (segles XIV-XX), Consell Valenci de Cultura, Valncia, 1997. (ISBN 8448215389);
 Rafael Narbona Vizcano, Memorias de la ciudad: ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia, Ajuntament de Valncia, Valncia, 2003. (ISBN 8484840743);

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16824" title="Gouda" nonfiltered="2471" processed="2451" dbindex="7483">



Gouda s una ciutat d'Holanda Meridional situada entre Rotterdam i Utrecht. 

El municipi t una superfcie de 18,1 km quadrats i 71.799 habitants (2004). 

s especialment coneguda pels seus formatges.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16842" title="Buenos Aires" nonfiltered="2472" processed="2452" dbindex="7484">

La Ciudad Autnoma de Buenos Aires s la capital federal de l'Argentina, i n's la ciutat i el port ms important. Est situada a la riba meridional del riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Amrica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu), a 34 36' de latitud i 58 26' de longitud (), i es divideix en 48 barris.



T una poblaci de 2.995.397 habitants segons el cens del 2005 i amb ms de 12 milions d'habitants la seva rea metropolitana (el Gran Buenos Aires) s la segona ciutat ms gran de Sud-Amrica i un dels centres urbans ms grans del mn. La poblaci del terme municipal no creix des de la darreria dels anys 1960, degut les baixes taxes de naixements i pel desplaament als suburbis.

La ciutat s el centre econmic, financer, industrial i cultural de l'Argentina. A Buenos Aires es troben nombrosos museus, teatres i biblioteques. Tamb s el centre acadmic en ser seu de les universitats ms influents del pas. La ciutat va ser elegida com a Capital del disseny el 2005 per l'UNESCO .

Histria.
El mariner espanyol Juan Daz de Sols va descobrir el riu de la Plata el 1516, per va morir en l'atac de la poblaci indgena a la seva expedici. La ciutat fou fundada primerament com a Santa Mara del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedici espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capell de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Du de Bonria, a Cller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia s el centre urb). Ms atacs de la poblaci indgena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paran des d'Asuncin.


Des del seu origen l'xit de Buenos Aires depenia del comer. L'administraci espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comer d'Europa passs inicialment per Lima (Per), per tal de controlar-ne la recaptaci de taxes. Aquesta decisi extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una prspera indstria del contraban. Aix va fer que els porteos covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles.

Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comer, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els nims no van tenir l'efecte desitjat, i els porteos cada vegada desitjaven ms independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metrpoli s'esdevenia la Guerra del Francs i desprs d'una setmana de discussions majoritriament pacfiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data s celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congrs reunit a Tucumn va declarar la independncia d'Espanya, que no la va reconixer oficialment fins a 1862.

Durant el llarg procs que va dur a la creaci de l'Estat argent, Buenos Aires va ser elegida com a seu de la residncia del Govern Nacional, encara que aquest no tenia cap autoritat administrativa sobre la ciutat la qual formava part de la provncia de Buenos Aires. El govern va decidir federalitzar la ciutat la qual cosa va produir el 1880 una srie d'aixecaments entre els provincians i els federals que acabaria amb la derrota de la provncia de Buenos Aires i la federalitzaci de la ciutat. Ms tard, la provncia va cedir els partits (divisions administratives) de Flores i Belgrano els quals van ser annexats al territori de la capital federal. A canvi, la provncia va rebre una compensaci econmica. 

La construcci del ferrocarril al segle XIX no va fer ms que incrementar el poder econmic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les matries primeres per a la indstria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinaci favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les rees industrials de la ciutat van comenar a crixer-hi grans barris de barraques que comportaren importants problemes socials.

Una agressiva campanya d'eliminaci dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat. Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo).

A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que comenaven el 25 de febrer de 1951, igual com tamb els campionats mundials de bsquet de 1950 i 1990 i la copa del mn de futbol de 1978  (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Pasos Baixos per 3-1).

El 17 de mar de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosi, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici AMIA on s'hi hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants ms ferits.

Geografia.
Buenos Aires es troba en la regi plana de les Pampes llevat d'algunes rees de la Reserva Ecolgica de Buenos Aires, la ciutat esportiva del Club Atltic Boca Juniors i Puerto Madero que es troben sobre rees d'emplenament artificial de les costes del rio de la Plata. El clima es temperat, amb temperatures mitjanes anuals de 17 C. Durant l'hivern les temperatures mnimes oscillen entre els 3 i 10 C. Excepcionalment noms hi ha hagut dues nevades: el 1918 (durant la nit) i el 1969 (durant el dia). Les temperatures de l'estiu oscillen entre els 18 i el 36 C amb una mitjana de 24 C amb elevada humitat ambiental. La mitjana de precipitacions anuals es de 1.146 mm. Les pluges ms freqents cauen durant la tardor, la primavera i l'estiu. 

Govern i poltica.

La ciutat, com a districte federal era administrada pel govern de la federaci i els caps executius eren designats pel president de la repblica. Des de 1996, per, la ciutat va rebre autonomia plena i va redactar una constituci prpia. El poder executiu de la ciutat autnoma s ostentat pel cap de govern elegit per vot popular per un perode de quatre anys. El president del cos legislatiu de la ciutat s alhora el vicecap de govern. El cap de govern el 2006 era Jorge Telerman. El cos legislatiu s'anomena Legislatiura de la ciutat de Buenos Aires i est format per seixanta diputats elegits per un perode de quatre anys. 

No obstant aix, la seva autonomia legal i judicial s menor, en termes jurdics, de l'autonomia que gaudeixen les provncies argentines. La justcia de dret com de la ciutat s regida pel poder judicial de la Naci i la policia federal opera sota el poder executiu nacional.

Economia i transports.

Buenos Aires s el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port s un dels que tenen ms trfic del mn; rius navegables el connecten amb el nord-est del pas, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. De resultes d'aix, funciona com a centre de distribuci per a una extensa rea de la regi sud-oriental del continent.  El 2004 el Producte interior brut PIB per cpita de la ciutat era de 36.185 pesos argentins o aproximadament 12.000 dlars nord-americans, tres vegades ms que la mitjana nacional i una de les ms elevades de l'Amrica Llatina. El sector dels serveis representa el 73% del PIB, major que el percentatge nacional (de 66%). 

A l'oest de Buenos Aires hi ha la Pampa, la regi argentina ms productiva. A la ciutat i la seva rodalia s'hi processen o s'hi manufacturen els productes resultants: carn, llet, cereals, tabac, llana i pells. Altres indstries importants sn l'automobilstica, petroliera (refineries), metallrgica, de maquinria, txtil, qumica, paperera i de la moda. 

L'aeroport internacional de Buenos Aires, o Aeroport Internacional Ministro Pistarini, est situat al suburbi d'Ezeiza i sovint s anomenat simplement "Aeropuerto Internacional de Ezeiza", o tan sols "Ezeiza". L'aeroport anomenat Aeroparque Jorge Newbery est situat dins els lmits de la ciutat i est dedicat als vols interiors.

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos (anomenats colectivos) amb ms de 180 lnies que uneixen Buenos Aires amb les localitats metropolitanes. La xarxa de metro (l'anomenat subte) t cinc lnies que connecten amb les estacions de trens i autobusos.

Cultura.

Immigraci i variants lingstiques.
Al comenament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'Itlia i Espanya. L'adopci de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'itali i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en dess, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to cmic.

L'argot lunfardo es va originar entre la poblaci reclusa i es va anar escampant entre tots els porteos . El lunfardo usa mots de diversos dialectes italians, sobretot sicilians, i solucions enginyoses com ara la inversi de sllabes dins la paraula (fenomen conegut com el vesre). El lunfardo s usat pels porteos sobretot en situacions informals.

El tango.
Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la famlia, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostituci que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte ms rellevant s el tango, que es va originar als bordells per ms endavant va ampliar el seu pblic. El 1902, el Teatro peras va comenar a organitzar ballades de tangos. A la dcada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'all es va estendre arreu del mn.

L'estil de la msica de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gnere molt elaborat. En la seva poca d'or, hi van destacar els compositors Anbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero.

Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre. Al barri de San Telmo, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaa Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gnere musical.

Miscellnia.
 El Teatro Coln s un dels teatres d'pera ms coneguts del mn.
 Buenos Aires fou la ciutat natal de Jorge Luis Borges, Ernesto Sbato i Julio Cortzar (que va emigrar a Frana).
 De la Universitat de Buenos Aires han sortit diversos Premis Nobel.
 Buenos Aires va ser la seu del Gran Premi d'Argentina de Frmula 1 durant vint anys no consecutius, el primer cop el 1953 i l'ltim el 1998.

Monuments i llocs d'inters.
 Centre;
 La Plaza de Mayo, on hi ha el Cabildo Histrico (antic palau dels virreis espanyols, cont el Museo Nacional del Cabildo), la Casa Rosada (palau del Govern), la Catedral metropolitana i el Palacio Municipal (Ajuntament);
 Congreso Nacional, antic edifici del Congrs, acull l'Academia Nacional de la Historia;
 Puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava;
 Puerto Madero, barri de nova construcci situat vora el riu, amb moderns gratacels;
 Manzana de las Luces, antiga seu de la Universitat;
 L'Obelisc (1936), a la crulla de les avingudes 9 de Julio i Corrientes;
 Reserva Ecolgica Costanera Sur, de 360 hectrees, vora el riu de la Plata;
 Teatro Coln (1908), teatre de l'pera ;
 Barri Nord;
 Biblioteca Nacional;
 Cementerio de La Recoleta, cementiri monumental on hi ha enterrats Eva Pern i Adolfo Bioy Casares, entre d'altres;
 MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires);
 Museo Nacional de Bellas Artes;
 Plaza Francia;
 Barri de Palermo ;
 Parque Tres de Febrero, cont el Jardn Japons (un dels ms grans del mn en el seu estil) i el Planetario Galileo Galilei, obra de 1966;
 Jardn Botnico (1908);
 Barri de La Boca;
 Caminito (carrer tpic, veritable museu a l'aire lliure);
 Cancha de Boca (l'estadi de futbol del Boca Juniors);
 Museo Histrico Nacional, situat dins el Parque Lezama;
 Barri de Mataderos;
 Feria de Mataderos, fira d'artesania i tradicions argentines, els diumenges i festius al Mercado Nacional de Hacienda;
 Barri de San Telmo;
 La Casa Mnima;
 Plaza Dorrego, amb actuacions de tango i mercat d'antiguitats;
 Museo Nacional de Arte Decorativo;

Futbol.
El futbol s una passi per als argentins. La ciutat t molts equips que juguen a la primera divisi de la lliga. s famosa la rivalitat entre el River Plate i el Boca Juniors, considerats uns dels millors equips dels mn.

Diego Armando Maradona, que ha estat considerat un dels millors jugadors del mn, va comenar la seva carrera a l'Argentinos Juniors i ms tard va jugar al Boca Juniors (tamb va jugar a la selecci nacional i a diversos clubs europeus, entre els quals el Npols i el Futbol Club Barcelona).

Referncies.


Enllaos externs.

 Govern de la ciutat de Buenos Aires;
 Turisme de Buenos Aires;
 Casal de Catalunya de Buenos Aires;
 Falla Valenciana "El Turia";

Diaris on-line:
 Clarn;
 La Nacin;
 Pgina/12;
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16847" title="Xipre" nonfiltered="2473" processed="2453" dbindex="7485">

Xipre s un estat insular del Mediterrani. L'illa est situada al sud de Turquia, de la qual la separa la Mar Mediterrnia. T 700.000 habitants i 9.000 km2. El pas est dividit entre els turcs i els grecs. La part grega pertany a la Uni Europea des del 2004. La part turca est formada per la Repblica Turca del Nord de Xipre, noms reconeguda internacionalment per Turquia. 

El seu nom est relacionat amb el coure que es trobava en abundncia a l'illa i que ha propiciat, juntament amb la seva situaci geogrfica estratgica, moltes invasions al llarg de la seva histria.  La capital s Nicsia, situada en una vall a l'interior de l'illa.

Histria.

 Civilitzaci micnica (1600 aC);
 Invasi d'Egipte (1500 aC);
 Colnies de i fenicis i grecs ;
 Dominaci assria d'Alashiya (800 aC);
 Annexi a l'imperi persa;
 Perode hellnic;
 Conquesta per part de l'imperi rom (58 aC);
 Dominaci bizantina;
 Dominaci rab;
 Dominaci bizantina i regne separat dels Comn;
 Regne de Xipre dels Lusignan i Chatillon desprs de les croades ;
 Part de la Repblica de Vencia (1489 -1570);
 Invasi dels otomans (1570) i conquesta (1571);
 Administraci britnica (1878);
 Annexi britnica (1914);
 Colnia britnica (1925);
 Xipre s declarat independent (1960);
 Divisi en dues zones: grega i turca (1974);
 La zona grega entra a la Uni Europea (2004);

 Poltica .
Xipre s una repblica independent i sobirana, amb un rgim de carcter presidencialista. El govern constitucional de Xipre s actualment l'nic govern reconegut internacionalment com a legtim, desprs que el vicepresident turc Rauf Denktas proclams unilateralment, el 1975, la part ocupada per l'exrcit turc com a estat federat turc de Xipre, el qual el 1983 s'autoproclam independent amb el nom de Repblica Turca de Xipre del Nord. La capital, Nicsia, es troba tamb dividida en dues zones, els lmits de les quals sn controlats per forces de l'ONU. D'acord amb la constituci del 1960, el president de la repblica xipriota s elegit per sufragi universal per un a perode de cinc anys, i s investit del poder executiu. L'assisteixen el vicepresident  turc  i el consell de ministres. El poder legislatiu s exercit per la cambra de representants, que es compon de 59 membres dels diversos partits poltics elegits en sufragi universal per a un perode de cinc anys. Xipre s membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, del Commonwealth, i, des del 2005, de la Uni Europea. 

 Geografia .

L'illa s constituda bsicament per dues serralades, que la travessen en direcci est-oest, separades per la gran plana central de Messaoria:
 La cadena muntanyosa del nord, anomenada serralada de Kyreneia o Pendadkhtilos, t una longitud d'uns 129 km i es prolonga fins a la pennsula del Krpathos i el cap d'Hgios Andreas. ;
 La plana central s'estn des del golf de Morf fins al de Famagusta i, prcticament mancada de vegetaci, constitueix el graner de Xipre. ;
 Al sud-oest, l'altra serralada, el masss de Trodos, cobert d'abundosa vegetaci, t alguns cims importants, entre els quals l'Olimbos (Olimp), que s'eleva fins a 2.100 metres. ;

Les costes sn rocalloses i abruptes, sobretot al nord, on les muntanyes de Kireneia cauen a plom sobre la mar, per sn tamb nombroses les platges i les profundes badies. 

El clima de l'illa s mediterrani, amb predomini de la sequedat i amb uns canvis d'estacions molt marcats: estius calorosos i assolellats, amb una mitjana de 29C a Messaoria i 22C al masss de Trodos, i unes mximes de 36C i 28C, respectivament. Els hiverns solen sser suaus, puix que Xipre es troba sota la influncia de depressions lleugeres, que travessen la Mediterrnia entre l'anticicl continental d'Eursia i la zona de baixes pressions del N d'frica. Les temperatures oscillen entre 10C (Messaoria) i 4C (Trodos). La mitjana anual de precipitacions s d'uns 500 mm, i, llevat del masss de Trodos, sn inexistents les nevades. Gaireb no hi ha rius, noms el Pedieos i l'Idalias, que desguassen al golf de Famagusta, i el Kurris, que ho fa a Episkop, sn en realitat torrents que tenen un curs normal noms els mesos d'hivern. 

 Demografia .
En el moment de la invasi turca i de la subsegent partici de l'illa, la poblaci era formada aproximadament per un 80 % de grecs i un 20 % de turcs. Per raons poltiques, per, un nombre important de colons procedents de l'sia Menor han estat traslladats a la zona ocupada per l'exrcit turc. Al costat de l'element grecoturc viuen a Xipre altres minories (maronites, armenis i llatins), que constitueixen el 4 % de la poblaci. 

Desprs dels esdeveniments poltics, la invasi turca motiv el desplaament d'unes 200.000 persones, que romanen en situaci de refugiats a la zona grega de l'illa; a l'exterior, l'emigraci es concentra a les principals zones industrials d'Europa i dels EUA. L'any 2000, al sector grec, el creixement natural de la poblaci era del 5,2  , la densitat de la poblaci de 114 h/km (a tota l'illa, la xifra era de 94 h/km) i en un 70 % era urbana. Les rees ms poblades corresponen a la capital, Nicsia, i a les ciutats ms importants: Lrnaca, Limassol, Famagusta, Kireneia i Pafos. 

La comunitat grega s cristiana ortodoxa, i constitueix l'Esglsia Autocfala Ortodoxa de Xipre, presidida per un arquebisbe, amb seu a Nicsia, i t sis bisbats ms (Pafos, Ktion, Kireneia, Limassol, Morf i Salamis). La comunitat turca s majoritriament de religi islmica. La minoria maronita (catlica) t un arquebisbe propi. Dels armenis, n'hi ha de monofisites i de catlics. Els idiomes oficials de l'estat sn el grec i el turc. 

Divisi administrativa.


Xipre s dividit en sis districtes:


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16853" title="Brasil" nonfiltered="2474" processed="2454" dbindex="7486">

El Brasil s una federaci d'estats de l'Amrica del Sud, d'on s el pas ms gran. T una extensi de 8 milions i mig de quilmetres quadrats (47% de l'Amrica del Sud), d'una poblaci de ms de 180 milions d'habitants. T fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Veneuela al nord; amb Colmbia, el Per i Bolvia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oce Atlntic. Es divideix poltica i administrativament en 26 Estats i un districte federal.

La meitat nord del pas s ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paran i Uruguai. El riu ms important de la conca atlntica s el So Francisco. Al centre del pas es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La mxima altitud s el Pico da Neblina (2.993 m).

La capital s Braslia, amb ms de dos milions d'habitants. Les ciutats ms importants sn: So Paulo, amb ms de deu milions; Rio de Janeiro, amb uns sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belm, Porto Alegre, Manaus i Goinia, amb ms d'un mili d'habitants.

Malgrat ser el cinqu pas ms populs del mn, el Brasil presenta una de les densitats de poblaci ms baixes. La major part de la poblaci es concentra al llarg del litoral, alhora que l'interior del pas encara cont enormes buits demogrfics.

Colonitzat per Portugal, el Brasil s l'nic pas de llengua portuguesa	 del continent americ. La religi amb ms seguidors s el catolicisme, sent el pas amb major nombre de catlics del mn, tot i que un percentatge considerable de la poblaci s evanglica. La societat brasilera s una de les ms multiracials del mn, en ser formada per descendents d'europeus, indgenes, africans i asitics.

 Toponmia .
Les arrels etimolgiques del terme Brasil sn de difcil reconstrucci. En l'poca colonial, cronistes de la importncia de Joo de Barros, Frei Vicente do Salvador i Pero de Magalhes Gandavo van presentar explicacions concordants sobre l'origen del nom del "Brasil". D'acord amb ells, el nom "Brasil" deriva de "pal-brasil", la designaci d'un tipus de fusta emprada en la tintura de teixits. En l'poca de l'exploraci, era com que els exploradors mantinguessin curosament el secret de tot el que trobaven o conquerien, a fi d'explorar-ho avantatjosament, per no tard a conixer-se a Europa que havien descobert una certa "illa Brasil" enmig de l'Atlntic, d'on extreien el pau-brasil.

El gentilici "brasiler" va sorgir en el segle XVI, referint-se inicialment noms als mercaders que comercialitzaven el pau-brasil. Desprs es va emprar informalment per a identificar els nascuts a la colnia, a diferncia dels immigrants de Portugal; malgrat aix el 1824, a la primera constituci brasilera, el gentilici "brasiler" es va utilitzar legalment per a designar les persones naturals del Brasil. Si b el gentilici en portugus s brasileiro, encara existeix el gentilici brasiliano, per a designar els naturals de la Repblica Federativa de Brasil.

Abans de quedar amb la designaci actual Brasil, les noves terres descobertes van ser designades com a Muntanya Pascal (quan els portuguesos albiraren les terres per primera vegada), Terra dels Papagais (primers contactes, designaci ms popular), Illa de Vera Cruz, Terres de Santa Creu, Nova Lusitnia, Cabrlia etc.

El 1967, amb la primera constituci de la dictadura militar, el nom oficial del Brasil canvi a Repblica Federativa de Brasil, nom que la constituci de 1988 conserva fins l'actualitat. Anteriorment, la federaci era coneguda com els "Estats Units del Brasil", i abans de la instauraci de la Repblica, el nom oficial del Brasil independent era "Imperi del Brasil".

Histria.
Article principal: Histria del Brasil;
El Brasil havia estat habitat durant gaireb 6.000 anys per pobles semi-nmades, abans de l'arribada dels exploradors portuguesos, dirigits per Pedro lvares Cabral, qui hi van arribar el 1500. Durant els segents tres segles, el territori va ser poblat pels immigrants portuguesos, que van explotar els recursos forestals del pas, i ms tard els recursos miners. Tamb van desenvolupar l'agricultura de canya de sucre. La feina a la colnia estava basada en l'esclavatge. Ats que els pobles indgenes eren poc nombrosos, els hisendats van comprar esclaus africans, els quals canviarien la demografia del pas.

El 1800 la Reina Maria I de Portugal, i el seu fill i regent, el futur Joan VI de Portugal, fugint de la invasi de Napole, es van establir al Brasil, amb tota la famlia reial. Encara que van retornar a Portugal el 1821, aquest perode va obrir els ports comercials al Regne Unit, (que havia quedat allat per Napole) i l'elevaci del Brasil a l'estatus de "Regne Unit" amb la corona portuguesa. El prncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independncia el 7 de setembre de 1822, establint l'imperi independent del Brasil. Ja que el tron romandria en mans de la casa dels Bragana, aquesta era ms una divisi de l'imperi portugus que no pas un moviment d'independncia com va ocrrer a la resta del continent americ.

Encara que era una monarquia, l'Imperi Brasiler va ser una democrcia a l'estil britnic. La intensa immigraci europea va crear les bases per a la industrialitzaci i l'esclavatge va ser gradualment abolit. Pere I, va ser succet per el seu fill Pere II, el qual es va trobar enmig d'una disputa poltica entre l'exrcit i el gabinet, per les crisis causades per la guerra amb el Paraguai (fomentada pel Regne Unit) i no va dubtar en sacrificar el seu poder com a monarca per tal d'evitar una guerra civil entre l'exrcit i la marina. Va renunciar el 15 de novembre, 1889, i la repblica federal va ser establerta.

A finals del segle XIX i segle XX, Brasil va rebre ms de 5 milions d'immigrants europeus i japonesos. En aquest perode Brasil es va industrialitzar i va colonitzar i desenvolupar els territoris interiors. La democrcia brasilera va ser reemplaada per dictadures en tres perodes durant el segle XX. L'ltim perode, de 1964 al 1985 Brasil va ser governat per generals designats per l'exrcit. El 1985, la democrcia va ser restablerta.

Poltica i govern.
Vegeu tamb l'article: President del Brasil.

D'acord amb la Constituci de 1988, el Brasil s una repblica federativa presidencialista. La constituci de 1988 dna ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident sn elegits de manera conjunt per vot popular per un perode de quatre anys. El president t poders executius extensos i s alhora cap d'Estat i cap de govern, i t la facultat de designar al gabinet. T la seva inspiraci, quant a la forma d'Estat, en el model nord-americ. No obstant aix, el sistema legal brasiler segueix la tradici rom-germnica. De manera concurrent a les eleccions presidencials, es vota pel Congrs Nacional del Brasil, seu del poder legislatiu, dividit en dues cambres parlamentries: la Cambra dels Diputats, els membres de la qual tenen mandat de quatre anys, i el Senat Federal, els membres del qual posseeixen mandats de vuit anys i es trien en un ter i dos teros alternadament cada quatre anys. Actualment s'elegeixen 81 senadors (tres per cada estat del Brasil) i 513 diputats. Els diputats s'elegeixen per mitj de la representaci proporcional i el senadors segons el mtode de l'escrutini uninominal majoritari. 



Finalment, hi ha el poder judicial, la instncia mxima del qual s el Tribunal Federal Suprem, responsable d'interpretar la Constituci Federal i integrat per onze ministres designats pel president amb aprovaci del Senat. El crrec de ministre s vitalici. El poder judicial tamb est integrat pel Tribunal Superior de Justcia, Tribunal Superior del Treball, Tribunal Superior Electoral i el  Tribunal Superior Militar. Tots jutgen en ltima instncia les matries de les seves qualificacions.

Subdivisi administrativa.

Les 27 unitats de la federaci sn agrupades, per a fins estadstics i, en alguns casos, per a l'orientaci de l'actuaci federal, en cinc grans regions: Centro-Oest, Nord-est, Nord, Sud-est i Sud.

Polticament, el Brasil s una federaci constituda per la uni de 26 estats. Cada estat t els seus propis rgans executius (en la figura del governador), legislatius (Assemblea Legislativa unicameral) i judicials (tribunals estatals). La 27ena unitat de la federaci s el Districte Federal del Brasil. 

Els estats se subdivideixen en municipis; el nombre dels municipis per estat varia entre quinze (Roraima) i 853 (Minas Gerais), amb un total de 5.564 municipis. Aquestes sn les unitats polltico-administratives ms petites de la federaci i disposen noms de poder executiu, exercit per l'alcalde, i del legislatiu, acollit en la cmera municipal. Aquesta ltima s una entitat amb una histria secular en la Pennsula Ibrica i les rees que aquesta va colonitzar.

 Regions geogrfiques.
El Brasil es divideix en cinc regi geogrfiques, agrupades per la seva proximitat territorial i altres caracterstiques geogrfiques, com paisatges i tipus de sls. La finalitat de la divisi del pas en regions s estadstica i econmica. No hi ha, per tant, qualsevol tipus d'autonomia poltica de les regions. Aquesta divisi t carcter legal i va ser proposada pel Institut Brasiler de Geografia i Estadstica (IBGE) el 1969. L'IBGE va prendre en consideraci noms els aspectes naturals en la divisi del pas, com ara el clima, el relleu, la vegetaci i la hidrologia; per aquesta ra, les regions tamb sn conegudes com a "regions naturals del Brasil". N'hi ha una excepci en la regi Sud-est, que va ser creada portant-se parcialment en compte aspectes humans (desenvolupament industrial i urb).

Hi ha tamb una forma de regionalitzaci no oficial creada per especialistes en geografia basades en caracterstiques econmiques. En aquesta regionalitzaci, el Brasil s dividit en tres complexos geoeconmics: Amazones, Nordeste i Centro-Sud. 

 Estats de la federaci .
El Brasil s una federaci constituda per 26 estats membres i el Districte Federal. Cada estat posseeix la seva prpia constituci, a ms de posser el seu propi poder executiu, judicial i el seu propi parlament. Els estats posseeixen naturalesa de persona jurdica de dret pblic, amb autonomia poltica, tenint autoadministraci, autogovern i autoorganitzaci.





Geografia fsica.

La geografia s diversa, amb paisatges semirids, muntanyencs, tropicals, subtropicals, i amb climes que varien del sec al plujs clima tropical equatorial; contrasten tamb el clima ms suau de la Regi Sud, amb el clima subtropical i les gelades freqents. Al Brasil es troben diversos rcords de la geografia mundial, com ara el Pantanal del Mato Grosso do Sul una de les rees ms submergides del mn, considerada per l'UNESCO com a reserva de la biosfera; l'illa del Bananal, al riu Araguaia, l'illa fluvial ms gran del mn; l'illa del Maraj, l'illa maritimofluvial ms gran del mn; Anavilhanas, l'arxiplag fluvial ms gran del mn, localitzat al riu Amazones, el ms gran en volum d'aigua i el ms extens de tot el globus terrestre. En comparaci, el volum d'aigua del riu Amazones correspon al triple del segon riu ms gran en extensi, el riu Congo, a frica. El pas posseeix, tamb, la reserva d'aigua dola ms gran del planeta que inclou la Conca amaznica i l'Aqfer Guaran.

Clima.


A conseqncia de factors variats, la diversitat climtica del territori brasiler s molt gran. D'entre ells, es destaca la fisonomia geogrfica, l'extensi territorial, el relleu i la dinmica de les masses d'aire. Aquest ltim factor s de summa importncia perqu afecta directament la temperatura i la pluviositat, provocant les diferncies climtiques regionals. Les masses d'aire que interfereixen ms directament sn l'equatorial (continental i atlntica), la tropical (continental i atlntica) i la polar atlntica. 

El Brasil presenta un clima molt humit amb caracterstiques diverses, com ara el molt humit calent (equatorial), en algunes parts de la regi Nord; molt humit merotrmic (subtropical), en la Regi Sud de Brasil i sud de So Paulo, i molt humit calent (tropical), a una franja estreta del litoral de So Paulo a Rio de Janeiro, Vitria, sud de la Bahia fins a Salvador, sud de Sergipe i nord d'Alagoas. 

El clima humit, tamb presenta diverses caracterstiques: clima humit calent (equatorial), a l'Acre, Rondnia, Roraima, al nord de Mato Grosso, aix com de l'Amazones, Par, Amap i una petita porci a l'oest del Maranho; clima humit sub-calent (tropical), a So Paulo i al sud del Mato Grosso del Sud, i el clima humit calent (tropical), al Mato Grosso do Sul, al sud de Gois, al sud-oest i una  franja estreta de l'oest de Minas Gerais, i una franja de Sergipe i del litoral d'Alagoas a la Paraba. 


El clima semihumit calent (tropical), correspon a l'rea sud del Mato Grosso do Sul, Gois, Tocantins, sud del Maranho, sud-oest del Piau, Minas Gerais, una franja de Bahia, a l'oest del Rio Grande do Norte i una porci de la regi meridional de Bahia. 

El clima semirid, molt diversificat quant a la humitat, correspon a una mplia rea del clima tropical calent. Aix, hi ha el clima semirid tou, al nord-est del Maranho, Piau i comena al sud de la Bahia; el semirid mitj, al Cear, Rio Grande do Norte, Paraba, Pernambuco ia l'interior de la Bahia; el semirid fort, al nord de la Bahia i a l'interior de la Paraba, i el semirid molt fort, en petites porcions de l'interior de Paraba, de Pernambuco i nord de Bahia. 

A pesar de la seva variaci, el clima en el Brasil s relativament estable, sense l'ocurrncia de grans catstrofes meteorolgiques. No obstant aix, un cicl excepcional va ocrrer en 2004 entre el Rio Grande do Sul i Santa Catarina, conegut com l'Hurac Katrina. 

La temperatura ms alta registrada al Brasil va ser 43,2C  a Rio de Janeiro el gener de 1984, sent tant la major temperatura d'una ciutat i del pas sencer. La temperatura ms baixa registrada fou de -17,8C al Morro da Igreja, a Urubici, el 29 de juny, 1996.

 Hidrografia .

El Brasil t la xarxa hidrogrfica ms gran del mn. Els seus rius pertanyen a diverses conques hidrogrfiques. Les majors sn:

 Conca amaznica;
 Conca del So Francisco;
 Conca de Paran;
 Conca del riu Paraguai;
 Conca del riu Uruguai;

Els rius Paran, Paraguai i Uruguai formen el Riu de la Plata, per aix es diu que formen la Conca Platina.

La conca amaznica s la ms gran del Brasil. Hi existeixen a prop de 1.100 rius. El principal s el riu Amazones, que neix als Andes peruans. En entrar al Brasil s'anomena riu Solimes fins que rep el riu Negro, i comena a anomenar-se Amazones. El Canal del Nord, al costat occidental de l'arxiplag del Maraj, s considerat la seva desembocadura. A pesar que est localitzat a la trobada de les aiges del riu Negro i el Solimes, la ciutat de Manaus es troba a la ribera del Negre, la qual cosa va de Macap l'nica capital d'un estat brasiler banyada pel riu Amazones. Macap s creuada per la lnia de l'equador. S'hi troba un monument del qual es pot observar el fenomen de l'equinocci.

 Geologia .

El Brasil posseeix terrenys geolgics molt antics i molt diversificats, atesa la seva extensa rea territorial. No existeixen, tanmateix, cadenes orogniques modernes, que datin del Mesozoic, com els Andes, els Alps o l'Himlaia. Per aquest motiu les altituds modestes sn una de les caracterstiques principals de la geomorfologia brasilera. Sn excepcionals els punts en qu el relleu passa els dos mil metres d'altitud; les majors altituds es troben allades a la frontera nord del pas, mentre que la majoria de les mitjanes regionals es troben a la Regi Sud-est, principalment a les fronteres de Minas Gerais i Rio de Janeiro. Les roques ms antigues integren rees d'escut cristall, representades pels cratons: Amaznic, Guianas, So Francisco, Riu de la Plata, acompanyades d'extenses franges mbils proterozoiques. De l'existncia d'aquests cratons adv una altra caracterstica geolgica molt important del territori: la seva estabilitat geolgica.

Sn poc comuns al Brasil els grans moviments ssmics o terratrmols. Tampoc no hi existeix cap activitat volcnica expressiva. Les zones ms accidentades del relleu sn el resultat de doblaments o plegaments antics de la crosta, que daten del proterozoic (franges mbils). Les rees de cobertures sedimentares estan representades per tres grans conques sedimentares: la Conca del riu Amazones, la Conca del Paran i la Conca del Parnaba, totes presentant roques d'edat paleozoic.

 Medi ambient .



El Brasil s el pas  ms biodivers del planeta: una de cada cinc espcies s'hi torben, al Brasil. Va ser el primer signatari de la Convenci sobre la Diversitat Biolgica (CDB), i s considerat megabiodivers   el pas s responsable per aproximadament 14% de la biota mundial   per la Conservation International (CI).

La biodiversitat  pot ser qualificada per la diversitat en ecosistemas, en espcies biolgiques, en endemismes i en patrimoni gentic.

A causa de la seva dimensi continental i la gran variaci geomorfolgica i climtica, el Brasil t sis biomas, 49 ecoregions, ja classificades, i incalculables ecosistemes. Els biomes sn: Amaznia, Cerrado, Mata Atlntica, Pantanal, Les Pampes i Caatinga. Quant a la biota terrestre, el Brasil posseeix la flora ms rica del mn, amb fins a 56.000 espcies de plantes superiors ja descrites; ms de 3.000 espcies de peixos d'aigua dola; 517 espcies de amfibis; 1.677 espcies d'aus; i 530 espcies de mamfers; pot tenir fins a 10 milions d'insectes.

Per aquest motiu, s gran la pressi internacional perqu el Brasil preservi el seu medi ambient, tasca en qu el pas ha fallat molt. Exemples sn la destrucci dels seus biomes a  l'Amaznia, la Mata Atlntica i el Cerrado. El desastre ecolgic ms gran de la histria del Brasil, va ocrrer el  1998, amb el farciment de la reserva de la Fbrica hidroelctrica Enginyer Srgio Motta (Porto Primavera), a Mato Grosso do Sul, pela Companhia Energtica de So Paulo. La fbrica, considerada la tercera ms ineficient del mn, posseeix el llac artificial ms gran del Brasil, que s considerat com la destrucci d'un dels ms rics ecosistemes del Brasil i del mn, el desallotjament de milers de famlies i la mort per ofegament de desenes d'espcies animals en extinci, una vegada que la CESP no va realitzar el seu salvament. Tamb van desaparixer diverses espcies vegetals en extinci i la ms gran i millor reserva d'argila de la Amrica del Sud.

Parcs Nacionals.

Hi ha una gran quantitat de parcs naturals, com el Parque Nacional do Igua i el Parc nacional de Serra da Capivara.

Antrtica.

Els ltims anys Brasil ha mostrat inters en el continent Antrtic, installant all la Base Antrtica Comandant Ferraz.

Economia.
Article principal: Economia del Brasil;
Indicadors econmics.
 
El Producte Intern Brut (PPP) del Brasil s el ms gran de Iberoamrica (PPA). L'economia brasilera compte amb una gran i desenvolupada agricultura, mineria, manufactura i de serveis, amb una rpida expansi als mercats mundials. Les exportacions ms importants del Brasil sn caf, soia, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. Brasil s un membre del Mercosur.

Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va crixer noms 2,2% anual, ja que el pas va absorbir una srie de xocs econmics interns i externs. Per, les poltiques econmiques dels presidents Cardoso i Lula da Silva van enfortir el sistema financer, evitant el collapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una disminuci de la taxa d'atur. La depreciaci del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dramtic del compte corrent: el 2003 i el 2004 el Brasil va experimentar un supervit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, tamb van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil s el ms gran de Sud-amrica.

Encara que l'administraci econmica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econmiques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribuci de la riquesa, aix com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

El 2004 Brasil va comenar a crixer, acompanyant l'economia mundial. Aix es per una poltica adoptada pel president Lula, no obstant aix, gran part de la premsa reclama per les altes taxes d'interessos adoptades pel govern. A la fi de 2004 el PIB va crixer 5,7%, la indstria va crixer en la franja del 8% i les exportacions van superar totes les expectatives. No obstant aix en 2005 l'economia desaceler, amb un creixement del 3,2%, essent el 2006 va haver una petita millora, amb un creixement del 3,7%, molt baix de la mitjana mundial per a pasos emergents, del 6,5%. El 2007, superant les expectatives dels especialistes, l'economia es va mostrar escalfada i va tornar a crixer com el 2004, amb creixement previst del 5,4%, desprs del 4,5% inicialment, tenint la indstria el major creixement. La taxa d'inversi a Brasil se situa entorn del 17% del PIB, molt inferior a l'ndex dels altres pasos emergents. El 2006 el PIB va aconseguir R$ 2,322 trillons (US$ 1,067 trillons).

 Turisme .
El Brasil va atreure, el 2005, a prop de cinc milions de turistes estrangers. De l'Argentina van venir 991 mil, dels Estats Units 792 mil i de Portugal 373 mil turistes, ocupant respectivament els primer, segon i tercer llocs en el rnquing dels principals emissors de turistes cap al Brasil. Els visitants hi van deixar 4 bilions de dlars, fent del turisme una important activitat econmica per al Brasil, generant 678 mil noves ocupacions directes.

Esdeveniments en dates i locals especfics, com el Cap d'any i el Carnaval del Rio de Janeiro, Salvador i Recife, el Gran Premi del Brasil de Frmula 1 de So Paulo s el ms gran invitaci per a turistes nacionals i estrangers.

Els estats ms visitats pels turistes acostumen ser el Rio de Janeiro (34,7%), Santa Catarina (25,1%), Paran (20,3%), So Paulo (16%), i Bahia (15,5%). Les ciutats ms visitades van ser Rio de Janeiro (31,5%), Foz do Iguau (17%), So Paulo (13,6%), Florianpolis (12,1%), Salvador (11,5%) i Natal (9.3%).  S'espera que amb poltiques regionals d'estmul al turisme aquest fluix es diversifiqui, amb l'increment del turisme ecolgic, enfocat en regions com ara l'Amaznia i el Pantanal; el turisme histric, en qu destaquen Estrada Real de Minas Gerais; i el turisme cvic, a Brasilia.

Transports.

El sistema de transports adoptat el Brasil es defineix bsicament per una extensa xarxa de carreteres, essent tamb servit per un sistema limitat de transport fluvial (a pesar del nombrs sistema de conques hidrogrfiques presents al pas), ferroviari i aeri. L'intuici de crear una xarxa de transports conectant tot el pas nasqu amb les democracies desenvolupadores, en especial las de Getlio Vargas i Juscelino Kubitschek. A aquella poca, el smbolo de la modernitat i del avan en termes de transport era l'autombil.Aix provoc una especial atenci d'aquests gobernants en la construcci de carreteres. Des de aleshores, Brasil te una xarxa viria basada en el transporte per carretera.

Transporte aeri.

El pas acull importants aeroports internacionals, sent dest d'una srie de rutes aries internacionals. No obstant aix, empreses internacionals normalment treballen noms amb un nombre limitat d'aeroports, el que fa amb que el transport dintre del pas es faci a travs d'una srie d'escales. L'aviaci brasilera va crixer molt els ltims anys. Amb el surgiment de noves companyies aries i la modernitzaci de les ja existents, va ser possible augmentar el nombre de seients disponibles en la xarxa aria. La companyia Gol lidera el rnquing de les empreses de baix cost, podent aix, oferir tarifes atractives a tots els brasilers. Amb la competncia entre les companyies va ser possible millorar el servei i reduir tarifes.

Transport terrestre.

Malgrat tenir les carreteres com principal forma de trnsit a l'mbit nacional, aquestes no comprenen una xarxa efica, segura i moderna, gran part de les connexions interurbanes en el pas, encara en regions de gran demanda, encara es fan per carreteres de terra o carreteres amb pavimentaci gaireb inexistent. Durant l'poca de pluges, la majoria de les carreteres s'omple de forats, essent comuns, encara que en ms petita quantitat,esllaviaments de terra i caigudes de ponts, provocant moltes vegades perjudicis per al transport de crregues aix com accidents i morts. 

Les carreteres del pas que es troben en bones condicions (amb poques excepcions) generalment formen part de concessions a la iniciativa privada, aix, encara que presentin extrema qualitat, estan subjectes a peatges. La Carretera dos Bandeirantes i la carretera dos Immigrants sn exemples d'aquest sistema. El transport per carretera de passatgers del pas comprn una xarxa extensa i intrincada, sent possibles viatges que, a causa de la seva durada, en altres pasos, noms sn possibles per via aria.

Transport ferroviari.

La xarxa ferroviria brasilera t una extensi de 30.374km i est present en les ms diverses regions del pas. La construcci de les lnies van ocrrer en perodes diferents, el que va ocasionar la falta d'estandaritzaci de vies (es pot trobar fins a tres amplries de vies: 0,60m, 1,00m i 1,60m) i conseqent dificultat en la integraci de les vies. Fins a 1997, la xarxa brasilera era operada i mantinguda per la RFFSA - Xarxa Ferroviria Federal S/A, societat mixta integrant de l'Administraci Indirecta del Govern Federal, els serveis del qual incloen lnies regulars de passatgers i transport de crregues. Amb la privatitzaci de la RFFSA, la xarxa va ser divideixi en regions i arrendada per a explotaci de Concessionaries privades. 

Actualment les transportadoras de crregues ferroviries sn: ALL - Amrica Llatina Logstica, MRS Logstica, FCA - Ferrovia Centro-Atlntica, FTC -Ferrovia Teresa Cristina, EFVM - Carretera de Ferro Victria la Mines, CFN   Companyia Ferroviria del Nordeste, FERROBAN   Ferrovias Bandeirantes, FERRONORTE - Ferrovias Nord de Brasil i EFC   Carretera de Ferro Carajs, que juntes transporten grans volums de mineria, commodities agrcoles, combustible, paper, fusta, containers, entre altres. 

L'nica lnia de passatgers que encara preserva serveis diaris de llarga distncia amb relatiu confort s la connexi Belo Horizonte-Vitria (Esprito Santo). No obstant aix, encara existeixen alguns serveis d'inters exclusivament turstic en funcionament, tals com les lnies Curitiba - Paranagu i Bento Gonalves - Carlos Barbosa.

Geografia humana i societat.
Demografia i dinmica poblacional.


El Brasil t prop de 186 milions d'habitants (estimaci de l'IBGE, 2006). Al llarg dels ltims anys, el creixement demogrfic del pas ha disminut en ritme, que era molt alt fins la dcada del 1960. El 1940, el cens indicava 41.236.315 habitants; el 1950, 51.944.397 habitants; el 1960, 70.070.457 habitants; el 1970, 93.139.037 habitants; el 1980, 119.002.706 habitants; i finalment el 1991, 146.825.475 habitants.

Les raons de la disminuci del creixement demogrfic es relacionen amb la urbanitzaci i la industrialitzaci, i amb els incentius a la reducci de la natalitat (com la disseminaci d'anticonceptius). Encara que la taxa de mortalitat al pas ha caigut des de dcada del 1940, la caiguda a la taxa de natalitat va ser encara major.

La pirmide de poblaci brasilera encara es presenta fortament triangular, amb una base ampla i un cim estret demostrant que existeixen moltes morts entre els joves els primers anys de vida. La poblaci jove (fins a 19 anys) constitueix ms d'un ter del total. Sumada a una petita poblaci d'ancians (menys d'un des), aquest contingent constitueix la poblaci econmicament inactiva, que necessita ser mantinguda per la poblaci econmicament activa.

rees metropolitanes.
Les rees metropolitanes ms importants a Brasil sn:
So Paulo, 22 milions d'habitants;
Rio de Janeiro, 13 milions;
Belo Horizonte, 5,2 milions;
Porto Alegre, 4,1 milions;
Recife, 3,5 milions;
Salvador, 3,2 milions;
Fortaleza, 3,2 milions;
Braslia, 3,0 milions;

La majoria de la poblaci brasilera, el 55%, s d'ascendncia europea, principalment de Portugal, d'Itlia, Espanya, Alemanya, altres pasos europeus, aix com rabs, principalment del Lban i Sria. El 36% sn d'origen afric i europeu (pardos), i el 6% s d'origen afric. Els amerindis i la immigraci d'origen asitic(principalment japonesos)  representen 3'1% de la poblaci.

Llenges .
Portugus.

La llengua oficial del Brasil s el portugus, idioma que s parlat i escrit per la immensa majoria de la poblaci. El portugus s la llengua usada per les institucions d'ensenyament, en els mitjans de comunicaci i en els negocis. El Brasil s l'nic pas de llengua portuguesa d'Amrica.

L'idioma parlat i escrit al Brasil s parcialment diferent de l'utilitzat a Portugal i als altres pasos lusfonos. En ra de les diferncies geogrfiques i culturals entre el Brasil i Portugal, i tamb de les diferents poltiques lingstiques construdes pels dos pasos al llarg dels anys, el portugus brasiler i el portugus europeu no han evolucionat de manera uniform.  Hi ha divergncies entre les normes cultes de les dels variants de la llengua, sobretot en la fontica, l'ortografia i el sistema pronominal. Encara aix, aquestes diferncies no dificulten la comprensi mtua. Hi ha encara diverses variacions dialectals internes en el portugus brasiler, que es relacionen sobretot a les diferncies regionals i socials.

La Llengua de signes brasilera tamb s considerada un mitj de comunicaci legal en el pas.

Llenges indgenes i d'immigrants.
S'estima que es parlaven ms de mil llenges al Brasil quan el territori va ser explorat pels europeus. Actualment, aquesta xifra s'ha redut a 180 llenges. De les 180 llenges, tanmateix, noms 24, s a dir el 13%, tenen ms de mil parlants; 108 llenges, o el 60%, tenen entre cent i mil parlants; mentre que 50 llenges, o 27%, tenen menys de 100 parlants i la meitat d'aquestes, o 13%, tenen menys de 50 parlants. Aquestes estadstiques mostren que moltes d'aquestes llenges es troben en perill d'extinci. 

Els primers anys de colonitzaci, les llenges indgenes eren parlades fins i tot pels colons portuguesos, que van adoptar un idioma mixt basat en la llengua tup. Ja que va ser parlada per gaireb tots els habitants del Brasil aleshores, fou coneguda com a llengua general. No obstant aix, el segle XVIII, la llengua portuguesa es va fer oficial al Brasil, amb la qual cosa aquesta llengua comuna ha gaireb desaparegut.

Al llarg dels segles, els indis van ser exterminats o van adaptar-se a la cultura dels colons, amb aix, centenars dels seus idiomes han desaparegut. Actualment, els idiomes indgenes es parlen sobretot en el Nord i Centre-Oest. Les llenges ms parlades sn del tronc Tup-guaran.

A ms de les desenes de llenges autctones, es parlen dialectes d'origen allcton en colnies rurals molt allades del Brasil meridional, en especial el hunsrckisch i el talian (o vnet brasiler), d'orgens alemany i itali, respectivament

 Religi .
Com a constitucionalment un estat laic, el Brasil no posseeix cap religi oficial des del 1891, i la discriminaci als seguidors de qualsevol religi s illegal. No obstant aix, la major part de la poblaci del pas s, tradicionalment, seguidora de la Esglsia Catlica Romana, la influncia de dita religi s innegable en diversos moments del passat i fins i tot del present. Per, aquesta influncia ha de ser relativitzada a causa del gran sincretisme religis existent en el pas (tot i que el Brasil s considerat el pas catlic ms gran del mn en nombres absoluts).



El predomini del catolicisme rom, tendeix a decrixer quan es t en compte el recent ascens del protestantisme i la importncia histrica de les religions afro-brasileres, el candombl i la umbanda, en la formaci cultural i tica del poble brasiler tot i ser perseguides fins el comenament del segle XX, quan la prctica religiosa no catlica era reprimida per la policia. A ms d'aix, s pertinent assenyalar el sorgiment de noves religions d'origen oriental o esotrica, fins aleshores gaireb desconegudes per a la societat brasilera.



El cens de poblaci realitzat en 2000, per l'IBGE, va apuntar la segent composici religiosa al Brasil:

73,8% dels brasilers (aprop de 125 milions) es declaren catlics;
15,4% (a prop de 26,2 milions) es declaren protestants (evanglics tradicionals i pentecostals);
7,3% (a prop de 12,5 milions) es declaren sense religi, podent ser agnstics, ateus.
1,4% (a prop de 2,3 milions) es declaren espiritistes;
0,3% es declaren seguidors de religions tradicionals africanes tals com candombl, tambor-de-mina i umbanda;
1,8% es declaren seguidors d'altres religions, com els adventistes (1,2 milions), els testimonis de Jehov (1,1 milions), l'Esglsia dels Sants dels ltims Dies o mormons (800 mil), els budistes (215 mil), els messinics (109 mil), els jueus (87 mil), els esotrics (58 mil) i els musulmans (27 mil).

 Cultura i oci .


A causa de les seves dimensions continentals, el Brasil s un pas amb una diversitat de cultures, que sintetitzen les diverses tnies que conformen el poble brasiler. Per aquesta ra, no existeix una cultura brasilera homognia, i s un mosaic de diferents vessants culturals que formen, juntes, la cultura del Brasil. s evident que, desprs de ms de tres segles de colonitzaci portuguesa, la cultura de Brasil s, majoritriament, d'arrel lusitana. s justament aquesta herncia cultural portuguesa que compon la unitat de Brasil: sn diferents tnies, no obstant aix, totes parlen la mateixa llengua  (el portugus) i, gaireb tots, sn cristians, amb ample predomini de catlics. Aquesta igualtat lingstica i religiosa s un tret excepcional per a un pas tan gran i tan divers com el Brasil.

Tot i ser un pas de colonitzaci portuguesa, altres grups tnics van deixar influncies profundes en la cultura nacional, destacant-se els pobles indgenes, els africans, els italians i els alemanys. Les influncies indgenes i africanes van deixar marques en l'mbit de la msica, de la cuina, en el folklore, en els carcters emocionals i en les festes populars del Brasil. s evident que algunes regions van rebre major contribuci d'aquests pobles: els estats del Nord tenen forta influncia de les cultures indgenes, mentre certes regions del Nord-est tenen una cultura bastant africanitzada.

Al sud del Brasil, la cultura s ms europetzada. Al Sud del pas les influncies d'immigrants italians i alemanys sn evidents, sigui en la cuina, en la msica, en els hbits i en l'aparena fsica de les persones. Altres tnies, com els rabs, espanyols, polonesos i japonesos van contribuir tamb a la cultura de Brasil, no obstant aix, de forma ms limitada.

 Patrimoni histric .


L'inters oficial per la preservaci del patrimoni histric i artstic al Brasil va comenar amb la instituci el 1934 de la Inspectoria de Monuments Nacionals. L'rgan va ser succet pel Servei del Patrimoni Histric i Artstic Nacional i avui el sector s administrat nacionalment per l'Institut del Patrimoni Histric i Artstic Nacional (IPHAN), que ja posseeix ms de 20 mil edificis derrocats, 83 cases de camp i conjunts urbans, 12.517 cases de camp arqueolgiques donats d'alta, ms d'un mili d'objectes, incloent-hi el patrimoni museolgic, amb a prop de 250 mil volums bibliogrfics i una mplia documentaci arxivstica . Tradicions immaterials com la samba de roda del Recncavo Baiano i l'art grfic i pintura corporal dels indis Wajapi de l'Amap tamb ja van ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Tamb els estats de la federaci brasilera i alguns municipis ja posseeixen instncies prpies de preservaci i l'inters en aquesta rea ha crescut els ltims anys.

A pesar de la intensa activitat dels rgans oficials, el patrimoni nacional encara sofreix depredaci freqent i la seva protecci i sustentabilitat sn limitades per l'escassetat pressupostaria i per la falta de conscincia de la poblaci envers la riquesa de la seva herncia cultural i artstica i envers la necessitat d'un repartiment de responsabilitats per a la seva salvaguarda efectiva a llarg termini .
 
El patrimoni histric brasiler s un dels ms antics d'Amrica, sent especialment ric en relquies d'art i arquitectura barroques, concentrades sobretot als estats de Minas Gerais (Ouro Preto, Diamantina, So Joo do Rei, Sabar, Congonhas, etc) i als centres histrics de Recife, So Lus, Salvador, Olinda, Santos, entre altres ciutats.

Tamb disposa a les capitals nombrosos i importants edificis d'arquitetura eclctica, de la transici dels segles XIX i XX, i d'arquitectura moderna; Braslia, el seu exemple ms important, s l'nica ciutat moderna del mn reconeguda per la UNESCO com Patrimoni Cultural de la Humanitat en funci de la seva arquitectura, expressi de la cultura brasilera valorada internacionalment.

Tamb hi ha diversitat en cases de camp arqueolgiques, com ara les que es troben al sud de l'estat del Piau: Serra da Capivara. Els problemes als que s'enfronten  la majoria de les cases de camp arqueolgiques brasileres no afecten les ms de 600 cases de camp que sn al Parque Nacional da Serra da Capivara, al Piau. Localitzat en una rea de 130 mil hectrees el Parque Nacional da Serra da Capivara s un exemple de conservaci del patrimoni histric i artstic nacional. El 1991, va ser consagrat com a patrimoni mundial per l'UNESCO.

La Serra da Capivara s una de les rees ms protegides de Brasil, doncs est sota la gurdia de l'Iphan, Ministeri del Medi ambient (MMA), Fundahm i del Ibama local, que t poder de policia. En aquesta mateixa rea es localitza el Museu de l'Home Americ, on es troba fssil hum ms vell que s'ha trobat a Amrica i el segon ms vell del mn.

 Esports .



El futbol s l'esport ms important al Brasil. La selecci brasilera de futbol s sovint considerada com la millor del mn; ha aconseguit cinc vegades el ttol de campi del mn.  Altres esports tenen gran pes en el pas com el bsquet, el voleibol, el tennis, el futbol sala, els esports radicals, entre d'altres.

El Brasil ha acollit diversos esdeveniments esportius de gran escala: el pas va organitzar la Copa del Mn de Futbol 1950 i va ser escollit per a acollir a Copa del Mn de Futbol 2014. So Paulo va organitzar els Jocs Panamericans de 1963 i Rio de Janeiro va rebre els Jocs Panamericans de 2007. El Brasil intenta aconseguir actualment, per quarta vegada, el dret a rebre els Jocs Olmpics d'Estiu de 2016.

 Cuina .

La cuina brasilera s fruit d'una barreja d'ingredients europeus, indgenes i africans. L'alimentaci bsica del brasiler mitj consisteix en arrs, mongetes i carn. El plat internacionalment ms representatiu del pas s la feijoada. Els hbits alimentaris varien en cada regi. Al Nord-est n'hi ha gran influncia africana, on destaquen l'acaraj, el vatap i el molho de pimenta. Al Nord hi ha influncia indgena en l's de la mandioca i de peixos d'aigua dola. Al Sud-est hi ha diversos plats, com ara el feijo tropeiro i l'angu, a Minas Gerais, i la pizza a So Paulo. Al Sud del pas hi ha forta influncia de la cuina italiana, en plats com la polenta, i tamb de la cuina alemanya. El churrasco s tpic de Rio Grande do Sul.

 Literatura .

Prosa.


El primer document que pot ser considerat de literatura brasilera s la carta de Per Vaz de Camina al Rei Manuel I de Portugal, en qu es descriu el Brasil de 1500. En els segents dos segles la literatura brasilera va quedar reduda a les descripcions de viatges i a textos religiosos. El neoclassicisme s'expand en el segle XVIII a la regi de Minas Gerais.

El romanticisme es va introduir a la literatura brasilera cap a l'any 1836 i, en aquest perode, per primera vegada, la literatura nacional va prendre formes prpies, adquirint caracterstiques diferents de la literatura europea. El romanticisme brasiler (tenint una temtica indianista), va tenir com el seu nom principal Jos de Alencar i exaltava les belleses naturals del Brasil i dels indgenes brasilers.

Desprs del romanticisme, el realisme s'expand pel pas, principalment amb les obres de Machado de Assis (fundador de l'Academia Brasileira de Letras). Entre 1895 i 1922 no hi va haver estils literaris uniformes al Brasil, seguint una inrcia mundial. La Setmana de l'Art de 1922 va obrir nous camins per a la literatura del pas. Van sorgir noms com Oswald de Andrade i Jorge Amado.

Actualment l'escriptor Paulo Coelho, membre de l'Acadmia Brasilera de Lletres, s l'escriptor brasiler ms conegut, aconseguint el lideratge de vendes al pas i rcords arreu del mn. Malgrat el seu xit comercial, diversos crtics consideren que produeix una literatura merament comercial i de fcil digesti, i arriben a assenyalar errors de llenguatge en les seves obres, principalment en els seus primers llibres. Altres autors contemporanis sn molt ms considerats per la crtica i posseeixen tamb xit comercial, com ara Igncio de Loyolla Brando, Rubem Fonseca entre d'altres.

Poesia.
La poesia brasilera, com tota la literatura nacional, tamb est dividida en diversos moviments literaris.

El primer moviment s el Barroc, el principal poeta del qual s Gregrio de Matos, que va arribar als dies actuals per la tradici oral, ja que mai va publicar en vida. El marc inicial del barroc s el poema Prosopopia, de Bento Teixeira, amb estil inspirat en Lus de Cames. Tamb d'aquesta poca s el primer llibre imprs per un autor nascut al Brasil, Msica del Parnaso, de Manuel Botelho de Oliveira.

A continuaci, es considera que s'inicia larcadisme, que a Portugal t en Bocage el seu principal representant. Al Brasil, poetes com Cludio Manuel da Costa, Toms Antnio Gonzaga, creador de Marlia de Dirceu i Alvarenga Peixoto.

Desprs de larcadisme ve la fase romntica, amb almenys tres generacions, amb poemes que evoquen el patriotisme, com ara Can de l'Exili de Gonalves Dias, de la primera generaci. En la segona generaci, poetes com lvares de Azevedo presenten una certa obsessi per la mort. En la tercera generaci apareix Castro Alves, un dels poetes brasilers ms reconeguts de tots els temps, autor de Navio Negreiro. Era l'poca dels escriptors abolicionistes.

Segueix una poca de formalisme extrem, el parnassianisme, l'estrella mxima del qual s Olavo Bilac. Aquest moviment afectaria negativament la influncia del simbolisme, de Cruz e Sousa i Gilka Machado, una de les rares presncies femenines en la literatura brasilera d'abans del segle XX.

El parnassianisme seria fortament combatut pels modernistes, causant una gran polmica, que resultaria en un moda a la cultura brasilera. Els modernistes predicaven la destrucci de l'esttica anterior i prcticament van assumir el lideratge del moviment cultural brasiler amb la Semana de Arte Moderna, l'any 1922. Sn poetes com Oswald de Andrade, Mrio de Andrade, lders del moviment, i Manuel Bandeira, que s'hi ajuntaria ms tard. El modernisme va dominar la cultura brasilera del segle XX, passant per dues generacions ms amb poetes com Carlos Drummond de Andrade, Vincius de Moraes, Ceclia Meirelles, Murilo Mendes i Jorge de Lima en la segona generaci i Pricles Eugnio da Silva Ramos, Domingos Carvalho da Silva i Ldo Ivo en la tercera.

El modernisme desembocar en el concretisme, amb poetes com Ferreira Gullar i Haroldo de Campos.

La poesia contempornia presenta noms com Patativa do Assar, Ana Cristina Csar, Adlia Prado entre d'altres.

Referncies.


Vegeu tamb.
Imperi de Brasil;
Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve;


Enllaos externs.


 Govern del Brasil ;
 Turisme del Brasil (en diversos idiomes);





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16855" title="Braslia" nonfiltered="2475" processed="2455" dbindex="7487">


Braslia s la capital del Brasil des de 1960. Est situada dins el Districte federal de Brasil, i localitzada 950 km al nord-oest de Rio de Janeiro. Braslia s una ciutat planejada, i va ser construda en 41 mesos, comenant el 1956 i finalitzant-la el 21 d'abril, 1960. La construcci de la ciutat va ser ordenada pel llavors president brasiler Juscelino Kubitschek d'orientaci populista. El dissenyador principal va ser-ne Lcio Costa, el seu principal arquitecte va ser Oscar Niemeyer i el dissenyador de paisatges i jardins va ser Roberto Burle Marx. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

L'antiga capital del Brasil era Rio de Janeiro des de l'any 1764 (abans ho era la ciutat de Salvador). Els recursos del pas havien estat concentrats a les regions de les costes del sud de Brasil, l'rea ms desenvolupada. Encara que una ra per a constuir una nova capital va ser la necessitat d'una capital federal neutral, la ra principal va ser la necessitat de promoure el desenvolupament del territori intern del Brasil. Originalment planejada per a 500.000 habitants, avui, l'rea metropolitana t ms de 2 milions d'habitants, la qual cosa ha provocat canvis en els plans i dissenys originals. 

Enllaos externs.
Pgina del Districte Federal;
Photos of Braslia;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16856" title="Els ngels (Alacant)" nonfiltered="2476" processed="2456" dbindex="7488">

Els ngels (en castell Los ngeles) s un barri d'Alacant que limita al sud amb Altozano, a l'est amb Lo Morant, al nord amb Tmbola i a l'oest amb Sant Agust i el Polgon de Sant Blai. Est a 73 metres d'altura, t 11.233 habitants i els seus codis postals sn 03009 i 03010.

Este barri va comenar a edificar-se a 1920 entorn al que s el seu eix principal, l'avinguda de Novelda que s la via que comunica la capital alacantina amb Sant Vicent del Raspeig. El plnol s de carrers rectes i paralles, per ben estrets, i les construccions originries eren plantes baixes amb pati interior de les quals es conserven encara moltes, sobretot les anomenades "cases de Paternina".

L'avinguda de Novelda dividix la zona tradicional dels ngels amb una ms moderna, a l'est, edificada als anys 50 i que rep el nom de "Grup Felipe Berg" edificis de poques altures i pati interior comunal. A l'extrem est trobem la zona marginal coneguda com "Montoto", xaboles on residix poblaci majoritariament d'tnia gitana i que l'ajuntament vol eradicar.

Els ngels t una gran esglsia amb dos torres, dedicada a la Mare de Du dels ngels que va ser construda on estava l'antic monestir dels ngels, i es la que dona nom al barri. A l'esglsia podem trobar un gran mural commemoratiu del 5 centenari de la Santa Fa. Tamb t l'antic hospital militar, un centre de salud, un centre social, una xicoteta plaa de bous, l'escola pblica scar Espl i les places de Joaqun Mara Lpez, el Progrs i el camp de futbol dels ngels.

El barri dels ngels ha sigut sempre de llengua castellana perqu la seua poblaci te origen majoritariament del Baix Segura i de la Regi de Mrcia.

Compta amb dos comissions de fogueres: Els ngels i ngels-Felipe Berg. La primera a la part ms antiga del barri va ser fundada a 1940 i ha aconseguit plantar diverses vegades en la primera categoria i una Dama del Foc. La foguera ngels-Felipe Berg planta des de 1962 i ha aconseguit guanyar una vegada en la categoria especial infantil i tres Dames del Foc al llarg de la seua histria.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16857" title="Thomas Alva Edison" nonfiltered="2477" processed="2457" dbindex="7489">

Thomas Alva Edison (11 de febrer de 1847   18 d'octubre de 1931) Fou inventor i home de negocis dels Estats Units que va desenvolupar molts aparells importants.  El mag de Menlo Park  va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producci en massa a la invenci.

Edison va ser considerat un del ms prolfics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents al seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mrits.

Va inventar el gramfon i la bombeta o lmpada d'incandescncia, desprs d'experimentar amb ms de 1000 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bamb carbonitzat. Va descobrir l'anomenat efecte Edison, que permet el funcionament del dode d'incandescncia.

Edison s'interess per la possibilitat de produir un equivalent ptic de l'enregistrament sonor i de reproduir el fongraf, inventat per ell, el 1887. Es sent estimulat pel treball de Muybridge, i el febrer de 1888, discut amb ell la possibilitat d'ajuntar el projector Zoopraxiscopi al fongraf. 

Per el projecte no continu a causa d'unes declaracions fetes per Edison i el seu collaborador escocs Dickson per qestions de disputes legals sobre els ginys. 
Durant la tardor de 1888 es treballa en el projecte del Fongraf ptic: La idea inicial d'Edison era la d'enregistrar una srie de fotografies formant una espiral contnua al voltant d'un cilindre o d'una placa, de la mateixa manera que el so era enregistrat pel fongraf. S'hauria pogut aix arribar a enregistrar 180 fotografies -cadascuna al voltant de 1/32 de polzada d'amplada- per cada revoluci del cilindre, el que faria 42 mil per a tot el cilindre. Aquest tindria la mateixa grandria que el del fongraf i podria estar fet de qualsevol material emmotllable; n'hi hauria prou de recobrir-lo de collodi com una placa fotogrfica ordinria. Per en l'poca de les plaques humides, aix hauria estat considerat dubts per a qualsevol fotgraf expert. 



Per com animar amb un moviment intermitent regular un cilindre semblant al de cera del fongraf? D'altra banda, calia trobar la manera d'enregistrar les fotografies microscpiques que devien gravar-se successivament sobre el corr. 
Dickson fabric aleshores una petita cmera-microscopi emprant diversos objectius o llentilles provinents d'un dels seus microscopis. L'espectador individual podria veure les imatges a travs d'una mena de microscopi a la vegada que escoltar el so des d'un fongraf. Cada cilindre podria contenir 28 minuts d'imatges. 

Per aviat s'adon que la convexitat de la superfcie d'un cilindre no permetia obtenir fotografies perfectament en el punt desitjat. Davant d'aquestes dificultats, el febrer de 1889 Edison es dna pressa d'aportar una soluci. Calia obtenir un tipus de superfcie sobre la qual gravar les fotografies preses amb el microscopi. A ms, el cilndre seria de vidre i enrotllat amb pellcula fotogrfica. Diverses emulsions foren provades, per o b eren pobres quant a sensibilitat a la llum o b donaven gra excessiu per a les imatges microscpiques. 

Aquest segon projecte resulta igualment impracticable com tamb un de tercer presentat pel maig: En aquest, Edison planteja illuminar el motiu a fotografiar amb una successi de raigs lluminosos. 

A la tardor, Dickson havia pogut obtenir algunes fotografies microscpiques successives, per aquest primer Kinetoscopi de cilindre no permetia projectar-les. Aix que decidiren abandonar aquesta direcci de les recerques i canviar totalment els procediments emprats, utilitzant ara les petites fotografies separadament i engrandides, per disposar-les a continuaci en la circumferncia d'un disc que girava lentament. Les fotografies eren aleshores illuminades successivament per un efecte estroboscopi, a l'estil del Taquiscopi d'Anschtz. A finals de 1889 projecten experimentalment les imatges animades sobre una pantalla. 

Ms tard, Edison conegu a Marey -l'inventor del fusell fotogrfic-, durant l'Exposici Universal a Pars, l'agost del 1889, i va veure per primera vegada la seva cmera seqencial, amb pellcula enrotllable. 
La Companyia Eastman havia anunciat la venda de bobines de pellcula transparent adreades als aparells fotogrfics tipus Kodak. 

A finals d'aquest mateix any, Edison pensa en la possibilitat de replantejar-se el seu invent, no a partir de l'aparell, sin del suport. Es aix com planeja emprar una llarga banda de pellcula sensible i transparent, en lloc del cilindre. Aquest celluloide es desenrotlla d'una bobina a una altra passant davant d'una obertura quadrada. La banda duu a cada costat una filera de perforacions, situades exactament les unes en front les altres, que s'engranen en una doble filera de dents d'una rodeta, com en el telgraf automtic de Wheatstone. 

Grcies a les perforacions, Edison podia resoldre el problema de l'aven regular de la pellcula, permetent obtenir en la presa de vistes, imatges perfectament equidistants, condici essencial per obtenir una reproducci satisfactria del moviment. 

Al llarg, per, de 1890, les experincies sobre fotografies animades passaran a segon terme en les preocupacions d'Edison i de Dickson, fins que a finals d'aquest any Dickson les reprn i obt una srie d'imatges -conegudes com a "monades"- d'un personatge gesticulant amb el Kinetgraf de rotlle, derivat del fongraf. Es tractava d'un cilindre revestit amb una lmina de celluloide que contenia una emulsi fotogrfica. 

El maig de 1891 Edison estrena davant les delegades de la Federaci Nacional de Clubs Femenins, que visiten el seu laboratori a West Orange, New Jersey, el prototip del Kinetoscopi, un aparell destinat a la visi individual de bandes d'imatges sense fi per que no permetia la seva projecci sobre una pantalla. Era una caixa de fusta vertical amb una srie de bobines sobre les que corrien 14 m. de pellcula en un bucle continu.

La pellcula, en moviment constant, passava per una lmpada elctrica i per sota d'un vidre magnificador collocat a la part superior de la caixa. Entre la lmpada i la pellcula hi havia un obturador de disc rotatori perforat amb una ranura estreta, que illuminava cada fotograma tan breument que congelava el moviment de la pellcula, proporcionant unes 40 imatges/segon. Les pellcules emprades feien 3/4 de polzada (19mm.) i eren transportades per mitj d'un mecanisme d'alimentaci horitzontal. Les imatges eren circulars. El visor individual es posava en marxa ficant-hi una moneda que activava el motor elctric i oferia una visualitzaci d'uns 20 segons. 

Els nous models foren exhibits el 1893, quan comena la seva fabricaci generalitzada.
El primer sal Kinetoscopi s'obre a Nova York l'abril de 1894; comptava amb 10 aparells cadascun dels quals oferia un programa diferent. Els temes sn diversos: un forut, lluita lliure, una barberia, danses escoceses, trapezi... S'havien filmat als nous estudis coneguts com a "Black Maria". 

Posteriorment apareix el Kinetfon, un hbrid del kinetoscopi i el fongraf, que aportava el so a travs d'uns auriculars. 
El Kinetoscopi s'exhib a Pars l'agost de 1894 i a Londres l'octubre. L'octubre de 1892 es dissenya un nou Kinetgraf, en la qual la pellcula s'introdua verticalment en lloc d'horitzontalment. El nou disseny accepta una tira de pellcula ms ampla, de 35 mm., amb quatre perforacions ms o menys rectangulars a cada banda. Fou la primera cmera en emprar pellcula perforada de celluloide per a captar amb precisi les imatges i per a un transport efectiu a travs de la mquina. Estava impulsada per un motor elctric, mentre que la majoria de les altres cmeres eren manuals. 

El mecanisme de la cmera Kinetgraf podria haver-se adaptat per a projeccions, per no arrib a fer-se. De fet, al principi Edison no creia que la projecci en pblic arribs a tenir xit. 

La famlia Latham s es va sentir interessada per la projecci. L'abril de 1895 Dickson abandona a Edison i comena a collaborar amb els Latham sobre una versi del kinetoscopi. L'Eidoloscopi s'exhibeix el maig a Nova York, per la feble definici de les imatges i la seva poca lluminositat feren que l'invent no es popularitzs. 

De fet, la primera exhibici de pellcules als EE.UU. basada en la projecci intermitent d'una tira de celluloide fou obra de Jenkins i Armat, a travs del Phantascopi. Desprs se separaren. Armat torn a redissenyar la mquina i la batej com a Vitascopi.


El febrer de 1896 Edison va veure una demostraci d'aquest i sign un acord amb Armat per al subministrament de projectors que serien promocionats i venuts sota el nom d'Edison. La primera exhibici pblica del Vitascopi es realitz en el "music hall" Koster i Bial de Nova York, el 23 d'abril de 1896. A primers de segle apareix el kinetoscopi de projecci.







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16858" title="Carolines Altes" nonfiltered="2478" processed="2458" dbindex="7490">
Les Carolines Altes (en castell Carolinas Altas) s un barri d'Alacant que junt amb les Carolines Baixes forma la barriada de les Carolines. Limita al nord amb els barris de Nou Alacant i Garbinet, a l'est amb el Pla del Bon Reps, al sud amb les Carolines Baixes, i a l'oest amb Altozano. Es troba a uns 50 metres d'altura, t 19.186 habitants, pel que s el barri ms populs de tota la ciutat. El seu cdi postal s el 03012.

L'origen del barri s de finals del segle XIX quan es van comenar a construir cases desperdigades al nord de la zona d'extramurs. Eren moltes plantes baixes disperses que recordaven la colnia espanyola de les Carolines, al Pacfic, que es va perdre a 1898, i aix va ser el que don nom al barri. Per la seva mida, sempre s'han dividit en "altes" i "baixes".

El plnol s, per tant, molt confs, amb carrers sinuosos i estrets i falta de zones verdes. En tot el barri noms hi ha una plaa anomenada de la Bola d'Or o del Sol. Les cases antigues han sigut en moltes ocasions substituides per edificis ms moderns. El carrer principal del barri s el del Pins i al sud es troba l'avinguda Jaume Segarra que fa de lmit entre les dos Carolines.

Compta amb una esglsia, la de Sant Josep de les Carolines, i amb les escoles pbliques "9 d'octubre", "Manjn Cervantes" i "Carlos Arniches".

Compta amb quatre comissions de fogueres. La ms emblemtica s la de Les Carolines Altes, fundada en 1929 ha guanyat el mxim guard en 8 ocasions, ha plantat ms de 20 fogueres a la Categoria Especial i ha aconseguit 5 Bellees del Foc i 8 Dames d'Honor. 

La comissi de Foguerer-Les Carolines planta des de 1973, s habitual a la Primera Categoria i a l'Especial infantil i ha aconseguit dos Dames del Foc a ms de guanyar diverses vegades en les fogueres infantils. La comissi de la Bola d'Or s de 1981 i va obtindre una Dama del Foc. La ms jove s la comissi de Doctor Bergez-Les Carolines, de 1984, esta ltima ha aconseguit dos Bellees del Foc i 3 Dames d'Honor.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16861" title="Carolines Baixes" nonfiltered="2479" processed="2459" dbindex="7491">
Les Carolines Baixes (en castell Carolinas Bajas) s un barri d'Alacant que junt amb les Carolines Altes forma la barriada de les Carolines. Limita al sud amb el barri de Sant Antoni, a l'oest amb Campoamor, a l'est amb el Pla del Bon Reps i al nord, separat per l'avinguda Jaume Segarra, amb les Carolines Altes. Es troba a uns 35 metres d'altura, t 10.012 habitants i el seu cdi postal s el 03012.

L'origen del barri s de finals del segle XIX quan es van comenar a construir cases desperdigades al nord de la zona d'extramurs. Eren moltes plantes baixes disperses que recordaven la colnia espanyola de les Carolines, al Pacfic, que es va perdre a 1898, i aix va ser el que don nom al barri. Per la seva mida, sempre s'han dividit en "altes" i "baixes".

Els carrers sn estrets i pocs sn els que arriben de punta a punta del barri. L'avinguda de Xixona a l'oest s un eix important de comunicaci per la via central del barri s el carrer Sevilla. s molt pintoresca la seua nica plaa, la de Castell, ms coneguda com plaa de les palmeretes.

s el barri d'Alacant amb ms poblaci valenciano-parlant degut a que la seua poblaci s originria de la Marina Alta, la Marina Baixa i l'Alcoi. De totes formes el castell s hui en dia la llengua majoritria, com a la resta de la capital alacantina.

La seua foguera, la de les Carolines Baixes, rep el nom del barri. Va ser fundada a 1929 i planta a la plaa de Castell. s la ms guardonada a la segona categoria i va obtindre una Dama del Foc, Ana Rocamora, al 2001.

Vegeu:Llista de barris d'Alacant







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16864" title="Saint Helens" nonfiltered="2480" processed="2460" dbindex="7492">



Saint Helens s un dels volcans ms actius dels Estats Units continentals. Es troba a l'estat de Washington.

L'erupci del 1980 del puig Saint Helens va ser l'erupci volcnica ms significativa en els 48 Estats Continentals dels EUA, en tota la histria escrita dels Estats Units d'Amrica. L'erupci va ser precedida de una llarga srie de terratrmols i episodis de bufades de vapor que provocaren una enorme deformaci i una fractura a la falda nord del puig de Saint Helens. Un terratrmol el 18 de maig de 1980 va causar el afebliment, complet, de la falda nord que es va esllavissar, exposant sobtadament la lava lquida formada per roca rica en gas i vapor del volc a una baixa pressi. Aix caus l'explosi en forma de una mescla molt calenta de lava en pols i roca antiga que va anar a gran velocitat en direcci al Spirit Lake, rpidament va passar  la cara nord del esllavissament. Amb el temps la cendra, i els lahars,  van aturar el seu avan, 57 persones havien mort, aix com  milers d'animals, cents de milles quadrades havien estat devastades, i es produ per sobre mil milions de dlars en danys.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16869" title="Illes Britniques" nonfiltered="2481" processed="2461" dbindex="7493">


Les illes Britniques (en angls the British Isles) sn l'arxiplag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi sn properes.

L's del terme pateix una certa davallada, sobretot entre els mateixos habitants de les illes, a causa de les seves connotacions poltiques i histriques. Mentre pertanyeren enterament a l'Imperi Britnic el terme rest mancat de polmica. Amb la independncia de la Repblica d'Irlanda, per, alhora que amb una certa revifalla del sentiment diferencial a Galles i Esccia, part dels seus habitants el consideren inacceptable, ja que remet a un subordinament al Regne Unit que actualment s histria. Precisament un dels noms alternatius que el galic irlands dna a l'arxiplag s el dOilein Iarthair Eorpa, illes de l'Europa Occidental.

Geografia.
Les illes Britniques sn separades de l'Europa continental per la mar del Nord a l'est i pel canal de la Mnega al sud, mentre que a l'oest i al nord limiten amb l'oce Atlntic. La mar d'Irlanda en separa les dues illes majors. La superfcie de l'arxiplag s de 315.134 km.

Illes que en formen part.
 la Gran Bretanya;
 Irlanda	;
 Man;
 Wight;
 les rcades;
 les Shetland ;
 Fair;
 les Hbrides;
i moltes altres petites illes que envolten la Gran Bretanya i Irlanda. 

Les illes Anglonormandes sn a voltes tamb incloses en l'arxiplag, si b les raons per fer-ho sn ms aviat poltques que no pas estrctament geogrfiques, puix que sn molt ms a prop de la costa francesa que de l'anglesa.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16874" title="Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria)" nonfiltered="2482" processed="2462" dbindex="7494">

Elisabet de Baviera, emperadriu d'ustria i reina d'Hongria (Possehofen 1837 - Ginebra 1898). Ms coneguda com Sissi va ser pel seu naixement duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convert, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'ustria en emperadriu d'ustria-Hongria des de 1854 fins a 1898. 

Nascuda el 24 de desembre de 1837 al Castell de Possenhofen a vores del llac Starnberg a l'estat alemany de Baviera, llavors pas independent. Essent filla del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera que conformaven una branca secundria de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era nta del rei Maximili I Josep de Baviera a travs de la seva mare i alhora era neboda dels reis Frederic Guillem IV de Prssia i Joan I de Saxnia i de l'emperador Francesc I d'ustria.

Amb 17 anys, el 1854, es va casar amb l'emperador d'ustria, Francesc Josep I d'ustria, i aix es convert en emperadriu d'ustria i, des de 1867, en reina d'Hongria. La parella tingu quatre fills:

SAI l'arxiduquessa Sofia d'ustria, nascuda el 1854 a Viena i morta el 1856.

SAI l'arxiduquessa Gisela d'ustria nascuda el 1855 a Viena i morta el 1932 a Munic. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera.

SAI l'arxiduc Rodolf d'ustria nascut el 1857 a Viena i mort per sucidi el 1889 a Mayerling. Es cas amb la princesa Estefania de Blgica.

SAI l'arxiduquessa Maria Valria d'ustria, nascuda el 1860 a Viena i morta el 1924 al castell de Wallsee a ustria. Es cas amb l'arxiduc Francesc Salvador d'ustria-Toscana.

Dotada de gran bellesa, es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i avanada per a la seua poca: fumava, parlava diversos idiomes, tenia cura de la seua figura, va viatjar per nombrosos pasos i detestava el protocol de la cort imperial vienesa. Alhora fou una persona marcada per una inestabilitat emocional i psicolgica que l'impedia portar la prpia vida d'emperadriu d'ustria. La fatalitat marc fortament la seva vida: la mort de la seva primera filla, l'afussellament del seu cunyat, l'emperador Maximili I de Mxic i el sucidi del seu fill, l'arxiduc Rodolf d'ustria. 

L'emperadriu va morir el 1898 a Ginebra, assassinada per l'anarquista itali Luigi Lucheni.

Personatge histric que ha passat al cinema a travs de pellcules austroalemanyes dels anys 50 com Sissi, Sissi Emperadriu i El dest de Sissi, totes protagonitzades per la bella actriu vienesa Romy Schneider. L'escriptora espanyola ngeles Caso ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment la prpia Romy Schneider participa en el film Llus II de Baviera dirigit pel clebre director itali Luchino Visconti, en qu dna vida a la prpia Elisabet de Baviera de nou.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16875" title="Imperi austrohongars" nonfiltered="2483" processed="2463" dbindex="7495">


L'imperi austrohongars o simplement ustria-Hongria (en alemany sterreich-Ungarn, en hongars Osztrk-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918 fruit de la uni del Regne d'Hongria i l'imperi d'ustria, sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'ustria i reis d'Hongria. Aquesta monarquia s'anomenava oficialment Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial i els Territoris de la Corona de Sant Esteve. Tamb era coneguda com la Monarquia Dual o Monarquia Imperial i Reial. 

Tenia una extensi de 420.000 km i el 1910 comptava amb 52.000.000 d'habitants. La capital, Viena, va passar de 440.000 habitants l'any 1840 a 2.200.000 poc abans de l'esclat de la Gran Guerra, sent la quarta ciutat ms gran d'Europa. Junt amb Budapest, era la seu del parlament.

ustria-Hongria va crear-se el 1867 arran d'un comproms entre la noblesa d'Hongria i l'emperador Francesc Josep I d'ustria per tal de mantenir l'antic Imperi d'ustria, establert el 1806, desprs de l'abolici del Sacre Imperi Romanogermnic per part de Napole. Durant els seus cinquanta anys d'existncia, l'Imperi va viure una poca de rpid creixement econmic i de modernitzaci, aix com tamb de reformes poltiques liberals. El principal problema foren les reivindicacions nacionals dels pobles que el formaven. 

Els emperadors austrohongaresos foren:

Francesc Josep I d'ustria (1848-1916);
Carles I d'ustria i IV d'Hongria (1916-1918);

L'imperi austrohongars va desapareixer arran de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial, i actualment est repartit entre els segents estats europeus: ustria, Hongria, Txquia, Eslovquia, Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia i Montenegro; i les regions: Bnat, Trentino (Itlia) i Alto Adige/Tirol del Sud (Itlia), Transsilvnia (Romania), Galtzia (Polnia) i Rutnia (Ucrana).

 Els territoris de l'Imperi .

Molts textos designen la part austraca de l'Imperi amb el nom de Cisleithnia per situar-se a l'oest del riu Leitha, segons la perspectiva austraca. Galtzia era al nord-est per tamb es considerava austraca. Abastava molt ms que l'ustria estricta i no va tenir cap nom oficial abans del 1915, per aix se'ls anomenava Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial. El Consell Imperial funcionava com a parlament de Cisleithnia.

De la mateixa manera, la part hongaresa, dita Transleithnia, era molt ms mplia que Hongria i duia el nom de Els Territoris de la Sagrada Corona Hongaresa de Sant Esteve. Sant Esteve es referia al rei Esteve I d'Hongria, venerat com a sant per l'Esglsia Catlica.

Els regnes i territoris de Cisleithnia eren:

 el regne de Bohmia;
 el regne de Dalmcia;
 el regne de Galtsia;
 l'arxiducat d'ustria ;
 el ducat de Bucovina;
 el ducat de Carntia;
 el ducat de Carniola;
 el ducat de Salzburg;
 el ducat de l'Alta Silsia i la Baixa Silsia;
 el ducat d'Estria;
 el margravat de Morvia;
 el comtat principesc del Tirol (que incloa el territori de Vorarlberg),
 el Kstenland ("El Territori de la Costa", que incloa el comtat principesc de Gortzia i Gradisca, la ciutat de Trieste i el margravat d'stria). ;

Els regnes i territoris de Transleithnia eren:

 el regne d'Hongria, incloent-hi Transsilvnia i Vojvodina;
 el regne de Crocia i Eslavnia;
 la ciutat de Fiume. ;

Bsnia i Hercegovina formava un territori separat dins de l'Imperi governat per les dues parts.

 El Comproms de 1867 .
El comproms (Ausgleich en alemany; kieggyezs en hongars) de febrer del 1867 va establir la Monarquia Dual en substituci de l'antic imperi unitari d'ustria, existent des del 1806. Va ser la consequncia tant del moment de feblesa que vivia ustria respecte a Europa arran de les derrotes en les guerres contra el Regne de Sardenya (1859) i contra Prssia (1866), com del descontentament de la noblesa d'Hongria amb el govern central de Viena, aix com del creixement de la conscincia nacional dels altres pobles de l'Imperi. Tot aix accentuat per la repressi per part d'ustria de la Revoluci Hongaresa de 1848-1849, amb l'ajuda de Rssia.

En un esfor per ampliar el suport a la Monarquia, l'emperador Francesc Josep va obrir negociacions per a un comproms amb la noblesa magiar. Alguns membres del govern, com ara el primer ministre austrac comte Belcredi, va aconsellar a l'emperador d'arribar a aquest tipus d'acords amb totes les nacionalitats de l'imperi per arribar a una estructura federal. Tanmateix, a Francesc Josep no ignorava el poder de la noblesa magiar que no disposada a acceptar res que no fos una relaci bilateral amb les lits austraques.

Especialment, els dirigents hongaresos demanaven -i els fou concedit- que Francesc Josep es fes coronar rei d'Hongria, per aix reafirmar els privilegis histrics hongaresos, l'establiment d'un parlament propi a Budapest amb poder legislatiu sobre tots els territoris histrics de la corona hongaresa del rei Esteve I. Aix, aconseguien el predomini de les lits magiars sobre les minories romaneses i eslaves.

 Estructura poltica .

Hongria i ustria van mantenir dos parlaments separats, cadascun amb el seu propi primer ministre. De la coordinaci entre aquests dos governs se n'encarregava el govern de l'emperador, dotat en teoria d'un poder absolut, per limitat a la prctica. Tant dins de Cisleithnia com d'Hongria, certes regions com ara Galtzia (ustria) i Crocia (Hongria) gaudien d'un rgim autnom d'autogovern.

Hi havia un Consell de Ministres Com format pels dos primers ministres, alguns arxiducs i l'emperador, que s'encarregava del govern de les responsabilitats comunes (finances, defensa i poltica exterior). A la vegada, dues delegacions representants de cadascun dels dos parlaments es reunien per separat i votaven les propostes del Consell de Ministres Com. Tanmateix, l'emperador tenia la decisi final en defensa i relacions exteriors.

La invasi de competncies entre els ministeris conjunts i els governs de cadascun dels dos estats caus friccions i desgovern, especialment en les forces armades. Malgrat que el Consell de Ministres Com s'encarregava de tota la qesti militar, el govern austrac i l'hongars quedaren encarregats dels temes de reclutament, legislaci del servei militar, transport de tropes i de la regulaci de les qestions civils dels militars. Per tant, cada un dels governs tenia molta influncia en qestions militars i cadascun podia desbaratar operacions militars si ho jutjava convenient als seus interessos.

Es donaren sovint conflictes sobre aranzels exteriors i sobre la contribuci de cadascun dels estats a la hisenda comuna. Segons els acords del Comproms de 1867, cada deu anys s'havien de renegociar aquests temes, cada renovaci portava nous problemes poltics. El 1905, les relacions s'enverinaren amb la disputa de quina llengua s'havia d'usar en l'exrcit hongars i per l'arribada al poder a Budapest l'abril de 1906 d'un govern de coalici nacionalista hongars. Els acords, per es renovaren l'octubre de 1907 i el novembre de 1917.

 Conflictes nacionals .




Els txecs (majoritaris a Bohmia, Morvia i la Silsia austraca), els polonesos i els ucranesos (residents a Galtzia), els eslovens (a Carniola, Carntia i a la part meridional d'Estria, majoritriament l'Eslovnia d'avui dia) i els croats, italians i eslovens d'stria aspiraven a tenir ms participaci en el govern de Cislethnia.

Per altra banda, el domini magiar fou protestat per les minories romaneses de Transsilvnia i del Banat oriental, pels eslovacs de l'actual Eslovquia, i pels croats i serbis dels territoris de Crocia i Dalmcia (avui dia pertanyents a Crocia), per Bsnia i Hercegovina i per les provncies de la Vojvodina (avui dia incloses a Srbia).

Malgrat que els dirigents hongaresos van mostrar menys voluntat que els seus homlegs austracs a compartir el poder amb les seves minories, van concedir una mplia autonomia al regne de Crocia el 1868.

La llengua era una de els qestions candents en la poltica austrohongaresa. Tots els governs van trobar-se amb problemes alhora de definir quina havia de ser la llengua de l'administraci i de l'ensenyament. Les minories volien assegurar-se unes mplies possibilitats per a l'ensenyament en el seu idioma com tamb en les llenges dominants: l'alemany i l'hongars. Aix, segons l'ordenana del 5 d'abril de 1897, el primer ministre austrac Kasimir Felix Graf Badeni va concedir al txec la plena igualtat amb l'alemany en el govern de Bohmia, la qual cosa, per, va provocar una crisi motivada per l'agitaci nacionalista alemanya que s'estengu a tot ustria. Al final, Badeni va acabar sent destitut. Els txecs van perdre el privilegi de poder usar la seva llengua en la seva vida quotidiana, incloent-hi els diaris i als llocs de treball, on havien de parlar en alemany. Els resultat fou un caos general. 

A partir del gener de 1907, totes les escoles d'Eslovquia foren obligades a ensenyar noms en hongars, arribant a cremar llibres i diaris escrits en eslovac. Aquesta mesura va motivar fortes crtiques, entre d'altres les expressades per Bjrnstjerne Bjrnson. 

En les seves desavinences, cadascun dels dos estats (el regne d'Hongria i l'Imperi d'ustria) usava en profit propi els conflictes nacionals de l'altre. Segons Misha Glenny (The Balkans, 1804-1999), els austracs van respondre al suport hongars als txecs estimulant el moviment nacional croata a Zagreb.

Arran de la instauraci del sufragi universal mascul el 1907, els eslaus van aconseguir majoria en el parlament de Cisleithania. Com que el parlament estava massa dividit com per presentar una poltica de govern, a partir del 1909 el pas pass a ser governat per decrets imperials.

 Economia .

L'economia austrohongaresa va canviar profundament durant l'poca de la Monarquia Dual. El procs tecnolgic acceler la industrialitzaci i el creixement de les ciutats. Davant del desenvolupament del capitalisme, les antigues institucions feudals comenaren a desaparixer. El creixement econmic va centrar-se en un principi a les rodalies de Viena (l'actual ustria)i a les regions alpines i Bohmia. Durant els darrers anys del segle XIX, el creixement econmic va estendre's tamb cap a les planes d'Hongria i les regions dels Crpats. Dins de la Monarquia, les regions occidentals acostumaven a estar molt ms desenvolupades que les orientals. Com a mostra del rpid creixement econmic, el PNB per cpita va incrementar-se un 1'45% cada any entre 1870 i 1913. Un nivell de creixement comparable al d'altres pasos com ara Gran Bretanya (1'00%), Frana (1'06%) i Alemanya (1'51%). Tanmateix, l'economia de la Monarquia en el seu conjunt encara es trobava per darrera de les economies d'altres potncies, ja que havia comenat ms tard la seva modernitzaci. Aix, Gran Bretanya tenia un PNB tres vegades superior a l'austrohongars i Alemanya, el doble. Per altra banda, hi havia importants diferncies de nivell econmic entre les diferents regions. 
 
El ferrocarril va estendre's rpidament a l'imperi austrohongars. Anteriorment, el 1841 l'imperi austrac havia desenvolupat una xarxa de ferrocarrils a l'oest, amb origen a Viena; poc desprs, en adonar-se'n dels seus profits militars, el govern va invertir fortament en ferrocarrils construint lnies de tren cap a Bratislava, Budapest, Praga, Cracvia, Graz, Ljubljana i Vencia. Vers el 1854, l'imperi disposava de 2.000 km de vies frries, de les quals prop d'un 70% eren propietat de l'Estat. Aleshores, el govern va comenar a vendre grans parts de la lnia a la iniciativa privada per recuperar les seves inversions i poder pagar els costos de la Revoluci del 1848 i de la Guerra de Crimea. 

Des del 1854 fins al 1879, la iniciativa privada va ocupar-se de la construcci de noves vies. Cisleithnia, amb 7.952 nous km de lnia, i Hongria, amb 5.839 km, van aconseguir d'aquesta manera cohesionar l'economia austrohongaresa, almenys pel que fa al transport. 

Desprs de 1879, el govern austrohongars va comenar a renacionalitzar la xarxa ferroviria, principalment a causa de l'aturada del creixement econmic durant la depressi mundial dels anys 1870. Entre 1879 i 1900 es van construir ms de 25.000 nous km a tot l'imperi, fent arribar el tren a les regions ms orientals. 

La xarxa ferroviria va reduir els costos de transport i va obrir nous mercats per a productes d'altres regions de la Monarquia Dual.

 Poltica exterior .

El govern imperial (ustria) i el reial (Hongria) tenien diferents punts de vista sobre la poltica exterior. A Budapest, els poltics temien les annexions de territoris que aportessin ms poblaci no hongaresa al regne. Tanmateix, l'aliana de l'imperi amb Alemanya contra Rssia de l'octubre de 1879 va ser acceptada tant per hongaresos com per austracs ja que tots dos consideraven a Rssia com una amenaa. 

En aplicaci del Tractat de Berln (1878), les forces austrohongareses ocuparen el territori de Bsnia i Hercegovina, fins aleshores una provncia de l'Imperi Otom i amb una gran part de poblaci srbia. A l'octubre de 1908, fou annexionat definitivament a l'Imperi com un condomini sota el ministeri de finances sense incorporant-lo a cap dels dos estats. Aleshores, a Viena es pensava unir Bsnia i Hercegovina a Crocia per formar un tercer estat de l'Imperi, unint sota domini dels croats totes les regions eslaves meridionals. Aquesta idea result molt ms atractiva per a Viena que per a Budapest.

Desprs de les derrotes a Itlia i Prssia, el Tractat de Berln marca l'inici dels esforos expansionistes als Balcans. Aleshores, s'inici tamb la subordinaci de la poltica austrohongaresa a Alemanya, per evitar la penetraci de Rssia als Balcans. La poltica balcnica va enfrontar ustria-Hongria amb Srbia, capdaventera d'un sentiment que aspirava a apoderar-se de Bsnia-Hercegovina, amb Rssia, on el Tsar es proclama defensor dels eslaus ortodoxos dels Balcans, i amb Itlia, que desaprova la poltica de Viena.

 La Primera Guerra Mundial .


El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, nebot de l'emperador Francesc Josep i hereu del tron austrohongars va visitar la capital de Bsnia Sarajevo, on Gavrilo Prinzip, un serbi bosni militant del grup nacionalista La M Negra, el va assassinar.

Desprs del Congrs de Berln, celebrat el 1878, la despesa militar austrohongaresa no havia arribat ni tan sols a duplicar-se, mentre que la d'Alemanya s'havia quintuplicat i la de Gran Bretanya, Rssia i Frana s'havien triplicat. Anteriorment, l'Imperi Austrohongars havia hagut de cedir els seus territoris italians al regne de Piemont en el transcurs del procs de la unificaci d'Itlia. D'altra banda, molts austrohongaresos consideraven imminent la cessi dels territoris eslaus del sud a Srbia, que havia aconseguit unes importants conquestes territorials a la Segona Guerra Balcnica de 1913, fet que va causar gran preocupaci entre els cercles governamentals de Viena i Budapest. Alguns membres destacats del govern com ara Conrad von Htzendorf volien enfrontar-se a la creixent Srbia. Comptant amb el suport d'Alemanya, el govern austrohongars va decidir anar a la guerra contra Srbia abans que aquest pas pogus incitar a una revolta dels eslaus del sud. Aix doncs, usant l'assassinat de Sarajevo com a pretext, van presentar a Srbia una llista de deu exigncies que, bviament, el govern serbi no podia acceptar. Quan Srbia va anunciar que de les deu exigncies noms n'acceptava nou, ustria-Hongria li va declarar la Guerra.

Aix comenava la Primera Guerra Mundial, amb Rssia mobilitzada a favor de Srbia, Alemanya declarant la guerra a Rssia i Frana (aliada de Rssia) declarant la guerra a Alemanya.

En un primer moment, Itlia va mantenir-se neutral, malgrat tenir un tractat d'aliana amb ustria-Hongria. El 1915, per, es va passar al bndol dels Pasos de l'Entesa amb la idea de conquerir territoris a l'Imperi Austrohongars.

Al principi, les tropes austrohongareses van esclafar Srbia, defensaren els camins cap a Hongria i evitaren l'aven d'Itlia a Gorizia. Tot i patir moltes baixes, amb l'ajuda alemanya, aconsegu importants victries a Galtzia (maig de 1915) i a la batalla de Caporetto contra Itlia (octubre de 1917). Durant la Guerra, la poltica militar austrohongaresa va quedar cada vegada ms subordinada a Alemanya. 

Al final, la manca de queviures, la baixa moral i l'elevat nombre de baixes va minar la capacitat d'acci de l'exrcit.

 La dissoluci de l'Imperi .

Desprs del fracs de l'Ofensiva de Primavera, el curs de la guerra va decantar-se decididament contra els Imperis Centrals. Malgrat que els dirigents de les minories nacionals s'havien mantingut lleials a l'Imperi, l'agreujament de la situaci les va dur a trencar amb els Habsburg. Segons va anar fent-se evident que la Guerra la guanyarien els Aliats, els dirigents de les minories nacionals van anar optant per la independncia i la ruptura de l'Imperi que ja no podia oferir cap alicient a les nacionalitats per mantenir la unitat. A ms, la guerra havia dut la misria i els socialistes protestaven contra l'aband de les poltiques que, abans de 1914, havia seguit el govern de Cisleithnia. En aquestes circumstncies, a partir de setembre de 1918, les declaracions d'independncia per part dels pobles de l'Imperi van succeir-se en cadena, abans de qu s'arribs a l'armistici amb els Aliats el 3 de novembre de 1918.

D'acord amb els catorze punts enunciats pel president dels Estats Units Woodrow Wilson, els Aliats van donar suport als procesos independentistes que posaren fi a l'Imperi, tot i que la desmembraci no havia estat pas un objectiu dels Aliats durant la Guerra.

Els primers a formalitzar la nova situaci foren els txecs i els eslovacs que proclamaren la seva independncia el 28 d'octubre de 1918; Hongria es va declarar independent el 31 d'octubre, malgrat que Transsilvnia, on hi havia una important minoria hongaresa, va passar a Romania. El 29 d'octubre els eslaus del sud formaren l'Estat dels eslovens, croats i serbis, que, poc desprs, l'1 de desembre, s'un amb Montenegro en el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.

Entre els tractats de pau que afectaren l'rea de l'antic Imperi, hi ha el Tractat del Trianon de 1920.

Tant a ustria com a Hongria s'hi van proclamar repbliques, per la qual cosa, els Habsburg hagueren de marxar cap a l'exili. A Hongria, desprs de l'intent de revoluci comunista de Bela Kun i de la intervenci romanesa de 1919 es va restaurar la monarquia, per deixant el tron vacant. Desprs d'intentar recuperar la corona a Budapest el mar i l'octubre de 1921, Carles I fou deportat a l'illa de Madeira (Portugal) on va morir l'any segent. No havent-hi rei, a Hongria va establir-se la regncia de l'almirall Mikls Horthy.

Aquests sn els estats sorgits de la disgregaci de l'Imperi Austrohongars:

 ustria;
 Hongria;
 Txecoslovquia;
 el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, dit posteriorment Iugoslvia;

Estats que reberen territoris antigament austrohongaresos:

Polnia: els voivodats de Silsia, Baixa Polnia i Subcarptia com tamb els territoris de Zakarpattia, Lviv, Ivano-Frankivsk, Ternopil i Chernivtsi, que desprs de la Segona Guerra Mundial passaren a Ucrana, integrada aleshores a la Uni Sovitica ;

Romania: Transsilvnia i el comtat de Suceava;

Srbia i Montenegro: la provncia autnoma de la Vojvodina a Srbia i la ciutat de Kotor a Montenegro);

Itlia: les regions autnomes de Trentino-Tirol del Sud i Friuli-Venezia Giulia;


El Principat de Liechtenstein, que anteriorment havia demanat protecci a Viena, va formar una uni duanera i defensiva amb Sussa i va adoptar la moneda sussa en comptes de l'austraca. L'abril de 1919, Vorarlberg, la provncia ms occidental d'ustria va votar per majoria adherir-se a Sussa, tanmateix tant els sussos com els Aliats ignoraren aquesta votaci.

 Historiografia .

Les visions histriques sobre l'Imperi Austrohongars han canviat durant el segle XX

A principis de segle, els historiadors eren persones que encara podien tenir una implicaci personal o emotiva amb la histria de l'Imperi. Els historiadors nacionalistes acostumaven a considerar desptica i antiquada la poltica dels Habsburg. Per la seva banda, d'altres historiadors, vinculats a l'antic rgim, esdevingueren apologistes de l'Imperi i intentaren explicar-ne les poltiques.

Els escriptors ms importants d'aquesta generaci foren Oskar Jszi i Josef Redlich. ;


Desprs de la Segona Guerra Mundial, el carcter dictatorial de molts dels estats successors de l'Imperi, d'entre els quals l'nica democrcia fou Txecoslovquia, l'ocupaci alemanya i el domini comunista sovitic, imposat a tots els territoris de l'antic Imperi amb l'excepci de la Repblica d'ustria van dur a una visi ms positiva de l'Imperi, defensada sobretot per centreeuropeus exiliats als Estats Units. Tanmateix, els historiadors marxistes mantingueren el seu punt de vista negatiu sobre l'Imperi.

 Els escriptors ms importants d'aquesta generaci foren C. A Macartney, Robert A. Kann i Arthur J. May.


Entre els historiadors encara es mant la controvrsia de si l'Imperi estava abocat al collapse desprs de decennis de decadncia, o si hauria pogut sobreviure de no haver-se produt la Primera Guerra Mundial.

 Segons Alan Sked a (The Decline and Fall of the Habsburg Empire 1815 1918):
 parlar de decadncia i caiguda en el cas de l'Imperi Austrohongars s senzillament desorientador: l'Imperi va caure perqu va perdre una gran guerra  

 David F. Good comparteix el punt de vista de Sked, mentre que d'altres, com ara Solomon Wank es mantenen escptics.

 Enllaos externs .
 "Distribution of Races in Austria-Hungary" from the Historical Atlas by William R. Shepherd, 1911;
 Maps of Austria-Hungary;
 The Austro-Hungarian Military;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16877" title="Li" nonfiltered="2484" processed="2464" dbindex="7496">

Li s un municipi francs, situat al departament de Roine i a la regi de Roine-Alps. El municipi s el tercer ms gran de Frana, amb 466.400 habitants, i l'rea metropolitana s la segona desprs de Pars, amb 1.648.216.

Es troba en una crulla de camins natural, al curs mitj del riu Roine, a la confluncia d'aquest amb el seu principal afluent, el Saona. La zona ms antiga de Li s el barri de Sant Joan, sota la muntanya de Fourvire, al marge dret del Saona. L'Ajuntament i tota la ciutat dels segles XVIII i XIX es troben en la zona entre els rius, i la ciutat moderna a l'altra banda del Roine.

Va ser fundada pels romans com a Lugdunum i encara conserva el teatre i altres restes de l'poca. Monuments importants sn l'esglsia de Fourvire, la de Sant Joan, l'Ajuntament i la magnfica Place des Terreaux i el barri dels Estats Units, amb el seu racionalisme arquitectnic, propi de finals del XIX.

Li i la seva regi sn una de les zones industrials ms importants d'Europa, formant juntament amb altres regions com Catalunya el grup dels motors d'Europa.

Moltes d'aquestes indstries es nodreixen d'estudiants provinents de les escoles d'enginyeria de la seva rea metropolitana (cole Centrale de Lyon, INSA Lyon,....)

A l'any 2005 la ciutat de Li va introduir el sistema de bicicletes gratuites Velo'v que va tenir molt xit i que va servir d'exemple per altres ciutats com Barcelona (Bicing) i Paris (Velib').

Festes.

La fte de la Lumire, que se celebra cada 8 de desembre, s la festa ms emblemtica de la ciutat on desenes de milers de ciutadans vinguts de tota Frana gaudeixen d'espectacles de llum, foc i colors.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16878" title="Vila Real" nonfiltered="2485" processed="2465" dbindex="7497">


Vila Real s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 49.957 habitants. Limita al nord amb Ribeira de Pena i Vila Pouca de Aguiar, a l'est amb Sabrosa, a sud amb Peso da Rgua, al sudoest amb Santa Marta de Penaguio, a l'oest amb Amarante i al nordoest amb Mondim de Basto.



 Freguesies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16879" title="Els ngels" nonfiltered="2486" processed="2466" dbindex="7498">


 Alacant: Els ngels (Alacant) s un dels barris de la ciutat.
 Girona: Els ngels (Girona) s un tur situat als afores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16890" title="An" nonfiltered="2487" processed="2467" dbindex="7499">


An s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb l'Alcdia de Veo, Eslida, Assuvar i Almedxer.

 Geografia .
Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. An es troba al bell mig de la Serra d'Espad, a la vessant septentrional, prop del pic Espad (1.039 m). Amb una orografia molt pronunciada, mant un clima templat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes.

Histria.
El topnim de la poblaci ve de l'rab, i significa "indret d'aiges". D'origen musulm, fou conquerida el 1239 per Jaume I, qui mantingu la poblaci musulmana sota la jurisdicci del cad d'Eslida, com consta en la seua carta pobla del 1242. Desprs de pertnyer a la baronia de Xrica (fins 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI pass a ser propietat de la Corona. El 1526, els moriscos d'An se sumaren a la sublevaci de la serra d'Espad, que fou sufocada per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupaci d'An i Artesa (llogaret d'Onda) va impedir, donada la seua situaci estratgica, que s'estengus la revolta. El 1609, en conixer-se el decret d'expulsi, els moriscos d'An es refugiaren de nou a la serra d'Espad.

 Demografia .


Socioeconomia.
Una economa que es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. An s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.

 Composici poltica .
Les eleccions de maig del 2003 donaren com a vencedor al PSPV en % (2 regidors), per una coalici de govern entre el PSI-CV (partit socialista independent de la Comunitat Valenciana, tamb 2 regidors) i el PP (1), don l'alcaldia al PSI, que substitu aix l'anterior alcalde, el professor Vicent Franch, que s'havia presentat en les eleccions municipals del 99 en les llistes del BNV.

A les darreres eleccions (2007), el PSPV va aconseguir la majoria absoluta a la corporaci municipal (3 regidors) amb el 41,51% dels vots, i el PP va comptabilitzar el 36,80% dels vots, i aconsegu els dos regidors restants. Ni el BNV ni el PSI-CV es presentaren a les eleccions.

 Monuments .
 Monuments reliiosos .

 Esglsia de Sant Miquel. Del segle XVII.
Es troba presidint el petit monticle sobre el qual s'assenta la poblaci. L'edifici possex una torre de cadirat i s d'una nica nau amb columnes d'estil corinti. D'entre el seu patrimoni cap destacar un llen de Sant Ambrs del segle XIX. Possible mesquita rab, a la seva al voltant es van anar formant els carrers de la poblaci.

 Ermita del Crist del Calvari. Del segle XVII.
Envoltat d'un important bosc de sureres i amb un paisatge envejable, aquesta senzilla ermita alberga en el seu interior la imatge del Crist, al com es dediquen les principals festes de la localitat.

La petita capella, a la qual s'accedeix a travs d'un passads de xiprers, es troba envoltada per un petit mur emblanquinat albergant en el seu interior un atri amb tres arquejades del com es desenvolupen les estacions del via-crucis.

 Monuments civils .


 Castell. Del segle XIII.
Apareix a la part alta d'una muntanya, custodiat per pins eminents d'entre els quals sobresurt la torre de l'homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat s bastant runs. D'origen rab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans en l'any 1238.

 Torre de l'Homenatge;
L'anomenada Torre rab d'An, torre de l'homenatge, es troba en les proximitats de les restes de l'antic castell. Es tractava d'una torre circular que hagu de formar part del sistema de vigilncia i defensa del castell principal. El seu estat actual s de runa.

 Casc antic.
L'accidentat relleu del seu emplaament, desplegat sobre les faldilles circumdants de la Penya Pastor, ha configurat la seva peculiaritat i identitat urbanstica que encara conserva el recolliment, senzillesa i intimitat de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendncia morisca, on sol i ombres juguen sobre l'emblanquinat de les cases.

 Safareig i Mol.
El safareig (llavador) ha estat restaurat recentment per l'Ajuntament d'An. En el seu entorn prxim es pot gaudir de les vistes sobre l'horta que oferix el mirador recentment habilitat sobre el salt de l'aigua de les restes d'un antic mol fariner propietat del Duc de Medinaceli. Safareig i mol, estan funcionalment units pel curs d'aigua que discorre per la squia principal.

 Nevera. Del segle XIX.
El dipsit es troba en l'entrada d'un petit barranc. La nevera s de planta circular, amb un dimetre de 8 metres, la profunditat mxima actual s de 6 metres amb una capacitat terica de 300 m. Els murs intervenen ms d'un metre d'ample. No presenten restes d'escala d'obra. El dipsit aquesta molt tapat pel despreniment de les parets i la vegetaci.

 Llocs d'inters .

 Font de Sant Ambrs. Es troba en un petit bosc de vells i alts oms, que contrasta amb el dens verdor del tel de fons que els pins i sureres li confereixen. Al final del bosc d'oms, un ample arc alberga en el seu interior la font que raja de la mateixa vessant de la muntanya als peus d'un petit retaule de cermica que reprodux la imatge del sant que dna nom a la mateixa.
 
 Barranc d'Almansor i la Font Calenta. Encara que l'origen del nom del barranc no est clar, sembla ser que es remunta al Cabdill Carbau, un moro d'Algar que en 1525 va liderar la revolta dels moriscs de la Serra d'Espad, els quals li van posar el nom de Zelim Almansor. Aquest bell barranc destaca per la rica vegetaci de ribera que ho embolica, caracteritzant-se per tupides formacions de sureres.

 Surera Monumental. Es tracta d'un arbre de port majestus envellit i de gran importncia botnica i ecolgica. Compta amb uns 500 anys, una altura de 18 metres, dimetre de copa de 18 metres i permetre de 1.30 a 5.50 metres.

 Serra d'Espad. Parc Natural.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el dissabte ms prxim al 17 de gener. s tpic la benedicci dels animals, els bunyols amb figues i la foguera popular a la plaa.

 Festes del Crist del Calvari. Se celebren entre el 15 i el 18 d'agost.

 Mercat a l'Antiga. Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Es tracta d'una exposici, venda i degustaci de tota classe de productes naturals, artesanals i tradicionals de la serra.
 
 Festes Patronals. En honor de Sant Ambrs (7 de desembre). Els actes festius i els menjars de germanor congregen a tots els vens del poble al voltant d'una gran foguera que s'encn en la plaa al llarg dels dos o tres dies que duren les festes.

Enllaos externs.


Pgina personal de Paco Gonzlez;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16891" title="Aielo de Malferit" nonfiltered="2488" processed="2468" dbindex="7500">


Aielo de Malferit, o simplement Aielo, s un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, amb una poblaci de 4.502 habitants formada per 2.222 homes i 2.280 dones, que es veu incrementada pels visitants en perodes de vacances.

Geografia.

Es troba a la comarca de la Vall d'Albaida a 74 km de la capital (Valncia).

Amb una altitud de 281 metres sobre la mar, per amb pics propers de fins a 724 (l'Eixea) a la serra Grossa, disposa de diferents rutes d'excursions, caminant fins a la Solana, per la vora del riu Clari i cap a la Serratella on es troben les coves de la Fos i Blanca.

S'accedeix a la localitat venint de Valncia per la A-7 i desprs per l'eixida 640 agafant la CV-40 a la altura de L'Alcdia de Crespins.

Localitats limtrofes: Vallada, Montesa, Canals, Ontinyent, Agullent, Albaida, i L'Olleria, totes elles en la provncia de Valncia.

 Aproximaci socioeconmica .

Als anys seixanta del segle passat, Aielo s'incorpora a la dinmica comarcal del txtil. Hui es poden trobar empreses de txtil per a la llar, brodats i mantes. Un altre sector industrial s el vidre on fan articles de decoraci, botelles, gots, etc. Altres sectors que diversifiquen l'economia local sn: el plstic, el moble i l'artesania de vmet. L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 25 anys. En l'actualitat Aielo s el principal productor de viver de vinya. Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats sn els cultius predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres.

La tradici alcoholera es remunta al segle XVIII i hui encara es compta amb una destilleria artesana de les ms antigues de l'Estat amb 120 anys d'existncia (Destilerias Ayelo), a banda de ser provedors de la Casa Reial.

 Festes .
El poble d'Aielo de Malferit s'engalana i celebra les seues festes del 5 al 8 d'agost, encara que dies abans ja es respira un ambient festiu amb actes com: l'Alardo, la nit de paelles, el cant d'aficionats, les vaquetes al carrer, etc.

Les festes comencen el dia 5 d'agost al migdia amb l'Entrada de Bandes de Msica i per la vesprada el gran esdeveniment de l'Entrada de Moros i Cristians en la que tots, festers i festeres, amb vestits de vistosos colorits i gran bellesa, avancen pel carrer al comps de la Msica festera. El segent dia continua amb la Diana i la Missa al Patr, el Crist de la Pobresa. De vesprada la process. Durant la nit, les Ambaixades on el bndol moro prendr el Castell que ms tard recuperar el bndol cristi. El tercer dia comenar amb la pujada de tots els festers i festeres a l'ermita del Calvari per esmorzar i traslladar la imatge de Sant Engraci Mrtir a l'esglsia. Desprs la Missa major i al acabar crrer davant del bou en corda pels carrers del poble. De vesprada la process i la missa al difunts que donar per acabades les festes.

 Gastronomia .
Aielo de Malferit s un poble d'arrossos, s tpica la "cassola" d'arrs al forn, que podr ser amb fesols i naps, o en parteta o crelles. Tamb la paella de col o arrs calds amb les seues variants: amb bledes o amb fesols i naps: els famosos naps de l'Horta d'Aielo. En estiu es poden menjar albercocs del terreny, bresquilles i melons. Els dolos sn en funci de la temporada. En festes del Crist (agost) carquinyols i coquetes de sag, a Tots Sants cofafes d'ametla i coques cristines, en Nadal pastissets de moniato. A Sant Blai, rotllets d'ans i a Pasqua pa socarrat, que tamb es cou tots els divendres com a costum. Desprs de menjar podem prendre una copeta de "Nuez de Cola-Coca" amb propietats medicinals reconegudes des del segle passat. A l'estiu, i per a refrescar del calor, es pot prendre un llimonet o un canari (un barrejat de llim i cassalla).

 Histria .

Amb la conquesta cristiana (catalanoaragonesa) es troba el primer document escrit sobre Aielo: El Llibre del Repartiment. En este llibre es pot veure com Jaume I concedeix, l'any 1248, a P. A. Vacher i a R. Gallach les terres de les alqueries de Cayren, Pursonex, Ayello, Zihueva i Hafif restant sotmeses a rgim de vassallatge. Possiblement aquests senyors deixaren les terres en data incerta.

En 1445 els senyors de Malferit prenen possessi sota el privilegi concedit per Alfons V el Magnnim. Aix els Malferit prenen per a ells i els seus successors tota la jurisdicci civil i criminal del lloc d'Aielo. En aquests moments ja destacava el lloc d'Aielo i les altres alqueries perden importncia; la concentraci de la poblaci va donant-se cap al sud del terme, degut segurament a la major disponibilitat de recursos hdrics (prop del riu Clari i l'Horta Vella). La poblaci era morisca i el 1563, en compliment de la pragmtica de Felip II s'ordena un desarmament general dels habitants procedint-se tamb a registrar totes les cases del lloc (73). En 1609 es va dictar l'Ordre General d'Expulsi dels moriscos, amb lo qual el poble va quedar deshabitat. s per a que Lucas de Malferit redacta la Carta Pobla (1611) restablint-se la relaci socio-feudal del camperol amb el senyor en unes condicions molt dures.

Els plets contra el Marqus de Malferit per part dels vens van ser nombrosos i llargs, sobretot els de 1792 i 1800 front a Salvador Roca i Pertusa que prcticament resultaren infructuosos en gran part dels seus objectius. Amb el decret d'abolici dels senyorius (1811) es deixen de pagar rendes als senyors, s'eliminen regalies, per a va durar poc, fins l'arribada de Ferran VII al poder. Al 1837, amb la nova Constituci liberal on es recullen drets abolicionistes, se seguixen sentncies entre Ajuntament i senyor arribant al 1858 en qu es declara al poble d'Aielo de Malferit i el seu terme restituts per la classe dels lliures a l'igual que els dems pobles de reialenc.

 Evoluci demogrfica .

Els seus habitants sn coneguts genunament, formal i autctona per aieloners, encara que el nom d'aielins tamb s'ha fet servir ms rarament. Demogrficament la poblaci presenta un lent creixement. A mitjans del segle XVII, desprs de l'expulsi morisca es calculaven uns 364 vens, a principis del segle XVIII amb l'expansi demogrfica hi contava 900, i a finals d'este segle arriba als 1989. Al 1850 es calculaven uns 2700 habitants i al 1900 sols hi havien 2883, baixant la xifra a 2595 el 1940. Actualment el comportament demogrfic d'Aielo es caracteritza per l'estabilitat amb un lleuger creixement.

Pel que fa a l'evoluci urbana. Aielo ha crescut significativament des dels anys 50 del segle XX, seguint una evoluci des del nucli antic del Fondo, fins arribar a la carretera C-3316 i cap al Nord. El resultat mostra un traat ordenat i dominat per un aspecte general ortogonal, producte d'una planificaci controlada que probablement comenar en els anys 20 amb els plans d'ordenaci i eixample.

Actualment Aielo de Malferit compta amb 4.502 habitants (INE 2006). El 9,15% de la seva poblaci empadronada en el 2006 era de nacionalitat estrangera, principalment romanesa.



 Representaci poltica .
             


 Llocs d'inters .
El Palau que actualment est rehabilitat i es la seu de l'ajuntament.
El Pont d'All Baix del segle XVI que creua el riu Clariano.
El Pont de l'Arc, aqeducte segle XVIII.
El Portal del Carme. Antiga porta d'accs a la vila on hi ha la imatge de la Verge del Carme amb un barandat de fusta.
L'esglsia Parroquial de Sant Pere Apstol (segle XVIII).
L'Hospital Beneficncia (segle XIX) que funcionava com Hospital Benfic i ara es centre cultural.
L'ermita del Calvari del segle XVIII. Forma part del conjunt els xiprers i casetes del Calvari amb les seues estacions o passos. Alberga la imatge de Sant Joaquim i santa Anna a ms de la del patr Sant Engraci Mrtir.
 Museu de Nino Bravo, a les escoles velles.

 Personatges illustres .

A Aielo va nixer Nino Bravo, on va viure els seus primers anys fins que la seua famlia es trasllad a Valncia. A la seua casa familiar s'ha obert recentment un museu en memria de Nino Bravo.

Lloren Barber s un compositor, instrumentista i musicleg aieloner de renom internacional i que des de 1972 resideix a Madrid. Entre els seus mrits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de msica de la Universitat Complutense. Tres anys ms tard (i fins el 1990) va collaborar amb el programa  El Mirador  de Televisi Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Esttica de Madrid i, a ms, des de 1992 dirigeix el  Parallel Madrid  (srie de concerts que el  Cercle de Belles Arts  dedica a les msiques no "canniques").  Des de 1998 organitza les  Nits d'Aielo i Art , aix s, un festival celebrat a la seua localitat natal que t un carcter anual i que es dedica a l'art experimental.

En el des aniversari del festival, el 2008 es celebren a l'OCCC de Valncia les primeres Nits d Aielo(ff) i Art en l exili, en veure's l'organitzaci obligada a traslladar-se a causa de la manca de suport per part del nou consistori (PP) d Aielo de Malferit.

 Enllaos externs .

Pgina web de l'Ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina web de Nits d Aielo(ff) i Art en l exili.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16892" title="Aiges" nonfiltered="2489" processed="2469" dbindex="7501">


Aiges s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Alacant.

 Histria .

Incorporada al regne de Mrcia amb la conquesta, el 1296 pass a formar part del Regne de Valncia. A causa que durant anys fou zona de fronterera, al seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara sols resta una torre. Durant la guerra de Successi, Felip V li atorg el ttol de vila per la seua adscripci al bndol borbnic. Des del 1.252 al 1.841 estigu adscrita al municipi d'Alacant. Per aquestes darreres dates, el seu balneari d'aiges termals, construt per la comtessa de Torrellano sobre uns antics banys que adquir en 1.816, havia assolit ja cert prestigi. El 1.936, aquest es va convertir en Patronat Infantil Antituberculs i, desprs de la guerra, fou comprat per l'Estat i es convert de bell nou en balneari.

A les primeries dels seixanta, Sanchis Guarner parla de 572 aigesers. En 1.986 hi havien 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'ltima dada coneguda parla d'una recuperaci en la poblaci fins arribar als 624 habitants.

 Composici poltica .
Les eleccions de maig donaren lloc a una variada representaci municipal: PP amb 3 regidors, PSOE amb 2, Iniciativa independiente (II) amb 1 i Los verdes-ecopacifistas tamb amb 1. Mant l'alcaldia el PP formant equip de govern amb II.
A les   eleccions de maig de 2007 el  PP va obtenir 3 regidors, el PSOE  2 regidors, AE-OCA  1 regidor i Iniciativa independiente (II) 1 regidor.

 Activitats econmiques .
Aiges ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, car tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia est tancat i el principal sector econmic s el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

 Entorn natural .
A 341 metres d'altura s un mirador de la Mediterrnea. Boscos de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps s tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la lnia de l'horitz i, quan comena la tardor , magnfiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterrani amb senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

 Enllaos externs .


 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
Pgina personal de Paco Gonzlez;
Colla Muntanyenca el Campello;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16893" title="Aielo de Rugat" nonfiltered="2490" processed="2470" dbindex="7502">


Aielo de Rugat s un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida.

Histria.
Alqueria musulmana abans de la Conquesta dels cristians, fou donada el 15 de maig de 1248 a Raimon de Gayllach per Jaume I. Fou part integrant del territori que abastava el ducat de Gandia. Desprs de l'expulsi dels moriscos en 1609 es va concedir la Carta Pobla als nous pobladors el 24 de setembre de 1612. Per es manifest que el 1794 encara no s'havia recuperat demogrficament del buit deixat pels moriscos, ja qu noms la poblaven 35 famlies.

Monuments.
Al cim del Castellet es troben les restes del seu castell. Pel seu estratgic enclavament, el castell servia de guaita i defensa de tota la zona. Actualment noms queden en peu les restes de la seua frontera principal, en la que encara es distingixen la porta i algunes finestres.

Poblaci.
El nombre d'habitants es troba estancat des de fa ms de 30 anys. L'any 2002 hi havien censats 207 aielins.

Composici poltica.
Des de la celebraci de les primeres eleccions democrtiques, la dreta poltica (primer UCD i, a partir de 1983, el PP), sempre ha guanyat els 5 regidors disputats.

 Personatges illustres .
 Alberto Todol Monparler, pilotari.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16894" title="Alaqus" nonfiltered="2491" processed="2471" dbindex="7503">

Alaqus s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Aldaia, Torrent, Picanya i Xirivella.

 Geografia .
Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km d'extensi, es localitza en l'Horta de Valncia, a 7 km a l'oest de la capital.

 Histria .
Alqueria musulmana, la seua titularitat fou atorgada per Jaume I l'any 1238 a Bernat Castell, el qual la canvi per altres possessions a Pon Soler. Posteriorment, el lloc va ser-li confiscat i pass a mans de la Corona. El 1319 Joan Escriv va comprar el senyoriu i desprs va adquirir-lo la famlia Vilaragut, els quals van vendre-lo el segle XV als Aguilar. Desprs pass a ser patrimoni dels Pardo de la Costa. Un dels membres d'aquesta famlia, Llus Pardo, obtingu el ttol de comte d'Alaqus l'any 1577. Ms tard, el comtat va pertnyer als marquesos de Manfredi i, desprs al bar de Bolbait. A hores d'ara es conserva el castell aixecat l'any 1584 baix el patrimoni de Llus Pardo de la Costa i recentment recuperat per al pblic en general per l'Ajuntament d'Alaqus.

 Etimologia .
El nom Alaqus s d'origen arbic, car prov de l'rab al-quas, s a dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referncia a una localitat situada prop de vuit quilmetres del Barranc de Torrent. Puix una squia procedent de Manises est construda amb moltes arcades, o la possible existncia d'unes arcades d'algun pont moro ja desaparegut, ja que els rabs l'anomenaren d'aquesta forma. Ja durant la conquesta cristiana, desprs de posar a setge a la localitat, Jaume I don a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta al document de concessi.

 Demografia .
En els anys 60 es va produir una gran arribada d'immigrants d'Andalusia i Castella el que va fer augmentar la poblaci considerablement fins a arribar a uns 24.000 habitants en 1986 i arribant als 30.104 en l'any 2006.


 Economia .
Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricaci de cassoles de fang. Al llarg de les ltimes dcades el desenvolupament demogrfic i econmic de l'Horta Sud ha establit una clara diferenciaci funcional cap a la indstria, mentre que l'Horta Nord t una presncia agrcola ms important. L'Horta Sud ha crescut a un ritme demogrfic superior que el de la ciutat de Valncia.

Els conreus tradicionals de la seda, el cnem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixen i noms l'arrs, grcies a l'avan dels aterraments i a la introducci del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els ctrics un punt important de la histria econmica d'alaqus. Actualment, el pes agrcola dins de l'economia d'Alaqus s quasi inexistent, de fet no queda practicament gens d'horta.

 Sector secundari .
La meitat de les empreses tenen carcter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalucia i Castella, sent una de les ms desenvolupades actualment. En l'any 1.993 es configura el polgon industrial consolidant este sector definitivament.

 Sector terciari .
El sector serveis s el segon en importncia en l'economia local i hi treballen ms d'un 40% de la poblaci.

 Poltica i administraci .












 Monuments .
 El Palau-Castell d'Alaqus .
El Palau Senyorial d'Alaqus, ms conegut com d'Alaqus, rar exemplar en la zona, s una de les mansions nobiliries pertanyents a l'poca de la decadncia feudal del segle XV, de la qual hi ha importants elements arquitectnics que anuncien el Renaixement.

s un Palau-Castell de caracterstiques residencials, magnfics artesanat en les estades, taulelleria i disposicions ornamentals, per que no t signes exteriors, com era habitual en aquella poca, d'especials caracterstiques de fortalesa i defensa.

 Altres monuments .
 Esglsia de l'Assumpci.
 Esglsia de la Mare de Du de l'Olivar.

 Festes .
Les seves festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen el Correfoc, els Moros i Cristians, la Festa de l'Aigua, en la qual els vens surten al carrer i es mullen uns a uns altres amb aigua dipositada en dipsits en el carrer, el Cant de la Carxofa i el Festival de Rock Alaqus, ms conegut com FRA. 

En la localitat tamb se celebren les Falles en el mes de mar, contant amb 12 comissions falleres i premis propis.

A la primavera, en honor a Sant Francesc de Paula se celebra la Festa del Porrat; Festa recuperada recentment en la qual es cuinen calderes que sn repartides entre els vens. Tamb s'organitza una fira gastronmica.

 Fills illustres .
 Vicente Cervera Chust, "Cervera" (Alaqus, 1969) s un pilotari d'Escala i corda.
 Faust Barber i Mart (Alaqus, 1850 -   1924) fou un metge, erudit i poltic.

 Enllaos externs .
 Alaqus.org;
 Castell d'Alaqus;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16897" title="Crdoba" nonfiltered="2492" processed="2472" dbindex="7504">


Geografia (ciutats):
Crdoba (Argentina): ciutat capital de la provncia argentina del mateix nom.
Crdoba (Espanya): ciutat capital de la provncia andalusa del mateix nom, coneguda en catal com a Crdova.
Crdoba (Mxic): ciutat de l'estat de Veracruz.
Cordova (Estats Units): ciutat de l'estat d'Alaska.

Geografia (unitats administratives):
Provncia de Crdoba (Argentina): provncia argentina situada al centre del pas.
Departament de Crdoba (Colmbia): departament colombi.
Provncia de Crdoba (Espanya): una de les vuit provncies que formen la comunitat autnoma d'Andalusia.
Crdoba (comarca);

Economia / Numismtica:
Crdoba: moneda de Nicaragua;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16899" title="Aladroc" nonfiltered="2493" processed="2473" dbindex="7505">

L'aladroc o seit (Engraulis encrasicolus) s un peix de la famlia dels clupeids, que es consumeix freqentment en conserva d'aigua i sal, prenent el nom d'anxova. Per extensi, laladroc s el nom corrent que reben les anxoves a moltes parts del Pas Valenci.

Els peixos de la famlia Engraulide sn petits, generalment al voltant dels 15 centmetres de llarg; el color varia des del blau fosc fins al gris clar, per presenten generalment una banda platejada als costats. Tenen aspecte fusiforme, cobert de grans escates cicloides que es desprenen amb facilitat. El cap s gran, els ulls estan coberts per una fina pellcula, el morro s punxegut i la boca s molt ampla.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16900" title="Coca de dacsa" nonfiltered="2494" processed="2474" dbindex="7506">

Les Coques de dacsa, tamb anomenades coques a la "calf" (o a la calfor), sn unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa (freqentment mesclada amb farina de forment), aigua, oli i sal. S'acompanyen amb una picadeta de tonyina, ou ratllat i tomaca fregida, o b d'altres picadetes de aladrocs o sardines, o sofregits d'espinacs. Sn un plat molt tpic de la Safor, en especial de Rtova i Oliva, i tamb molt acceptats a la Marina Alta.

Es menja posant una quantitat de l'acompanyament al mig de la coca i enrotllant esta es fa un rotllo, que es pot menjar directament a les mans. La seua relaci amb els tacos i els burritos no est clara, encara que la similitud amb les truites (tortilles) mexicanes i els talos bascos s evident.

 Enllaos Externs .
 Receptes i informaci;
 Recepta (en castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16901" title="Oli" nonfiltered="2495" processed="2475" dbindex="7507">

Oli s un terme genric per a designar nombrosos lquids d'orgens diversos i hidrfobs (que no es dissolen en l'aigua).

Els olis comestibles sn lpids generalment d'origen vegetal o animal, encara que un reescalfament o un altre tractaments fsic o qumic pot desnaturalitzar-los, fent-los no aptes per al consum hum.

L'oli ms com histricament en la dieta mediterrnia s l'oli d'oliva i, en la gastronomia mediterrnia, si no es concreta el tipus d'oli en una recepta o un plat, generalment es fa referncia a este oli.

La majoria dels altres olis vegetals usats en alimentaci sn olis de llavors, entre ells l'oli de girasol.

Llistat d'olis alimentaris.

 Oli d'oliva;
 Oli de girasol;
 Oli de ssam;
 Oli de soja;
 Oli de palma;


 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16903" title="Oliva (desambiguaci)" nonfiltered="2496" processed="2476" dbindex="7508">


Gastronomia: ;
Oliva, fruit de l'olivera.
Geografia:
 Oliva, municipi de la Safor, al Pas Valenci.
 L'Oliva, entitat de poblaci del municipi del Far d'Empord, a Catalunya.
 L'Oliva, entitat de poblaci situada a la muntanya del mateix nom, al municipi de Tarragona, a Catalunya.
 La Oliva, municipi situat a l'illa de Fuerteventura, a Canries.
 Oliva de Mrida, municipi de la provncia de Badajoz, a Extremadura.
 Oliva de la Frontera, municipi de la provncia de Badajoz, a Extremadura.
 Oliva, poblaci de la provncia de Crdoba, a Argentina.
Color;
 Verd oliva, un color.


Vegeu tamb Oliba (desambiguaci) i liba.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16910" title="Albaida" nonfiltered="2497" processed="2477" dbindex="7509">


Albaida s un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida.

Histria.
Nucli de poblaci musulm, d'on prov el seu nom que en rab significa "la blanca", al seu terme s'han trobat, tanmateix, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior. L'actual ubicaci de la ciutat fou obra de de la dominaci dels rabs. Darrere de la conquesta cristiana del 1244, la poblaci rab va ser expulsada per haver-se rebellat contra els conqueridors, i s'inici, aleshores, una repoblaci amb colons procedents d'Arag, Catalunya i Castella. El 1269, Albaida fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-se la seua dependncia senyorial. En la titularitat de la senyoria aniran succeint-se distintes cases nobiliries fins arribar, a fins del segle XV, als Milan d'Arag, que es manteniren al front del mateix fins la seua definitiva desaparici. Des de finals del segle XIII, els senyors d'Albaida, exercien sobre ella (per donaci efectuada ad feudum Catalonia), la jurisdicci baronal, que els facultava per exercir justcia sobre llurs habitants en tot tipus de delictes. Probablement tamb (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecci dels crrecs municipals. Sabem que, a principis del segle XVII, la vila adquir la condici d'Universitat. El 1604 Felip III va instaurar el marquesat d'Albaida. Aquesta hipottica independncia desaparegu darrere els decrets de Nova Planta; desprs d'aquests el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. La seua condici de poble habitat per cristians vells va reduir el seu poder a unes 500 fanecades de molt bona qualitat i a 77 propietats urbanes. La forma de propietat fou, per tant, majoritriament aloual, lliure de llast econmic de les crregues senyorials. Per la incapacitat d'actualitzar els censos que pesaren sobre Albaida, aquesta poblaci va constituir l'excepci a la regla histrica que incideix sobre la carregositat del rgim senyorial imposat a la vall de la qual forma part. L'absncia de partici dels fruits va ser la seua nota diferencial. No obstant aix, el llaurador d'Albaida don sobrades mostres de la seua oposici al rgim. Entre ells caldria citar no sols les mltiples i variades formes d'ocultaci, sin tamb, i sobre tot, la revolta anti-senyorial del 1639 i la seua posici agermanada en el segle XVI o l'austracista del XVIII.

El 1906 hom li conced el ttol de ciutat.

Socioeconomia i poblaci.

Fins a finals de l'Edat Moderna, i encara aquesta superada, va constituir, per la seua organitzaci scio-econmica, un mn agrcola b perfilat. La immensa majoria de la seua poblaci era llauradora i un escs 15 o 20 per cent desenvolupava activitats artesanals. En aquest panorama tradicional sorprn la "modernitat" de la seua agricultura a mitjan segle XVIII. En aquest perode, els seus conreus, essencialment arboris (morera, olivera, garrofa, ram) denoten l'aband de l'autoconsum, una clara orientaci comercialitzable. Front el dinamisme agrari, contrasta l'atonia del seu sector artesanal, expressada tant per les seues produccions (sab, llenos, espelmes) com pel seu sistema de producci gremial. La present centria ha invertit, no obstant, la situaci; la seua recent industrialitzaci ha perfilat una poblaci essencialment industrial que mant una nodrida xarxa d'empreses, generalment de carcter familiar, dedicades a la producci txtil i a una tradicional cereria en franc retrocs. La transformaci referida ha perms els efectes que, al seu entorn ha provocat l'emigraci rural, ja que sense haver-se vist totalment lliure d'ella, la seua poblaci ha conegut un clar ascens: 2.900 habitants (albaidins) el 1845, 5.858 el 1986 i 6.044 el 2002. Segons el cens efectuat al llarg de 2001, un 86,16% parlen valenci.

Edificis d'inters.
Est presidida pel Palau dels Marquesos Milan i Arag, smbol de l'antic poder feudal al que Jaume I convert en 1244 en una vila cristiana. La grandiosa mola del palau marquesal dels Mil i Arag descansa sobre tres potents torres edificades per els almohades i aprofitades per fundadors catalans en l'estratgica Porta de les Muntanyes de Valncia: lloc de pas cap a les valls d'Alcoi i Alacant.

Passejant pels seus carrers es troben casalots del segle XVI i XVII, portes medievals, muralles, taulells, part de la vella muralla amb les portes de la Vila i L'Aljorf, etc. i un conjunt de fonts de pedra que daten del segle XIV.

Abraada per l'antiga casa del Senyor, s'ala l'esglsia de Santa Maria, dedicada per Jaume I a la Verge de l'Assumpci. Al seu interior destaquen els llunets que Josep Segrelles, fill de la ciutat, va pintar en la dcada de 1950 inspirant-se en fets reals succets a la ciutat d'Albaida.  La Casa-Museu de Josep Segrelles s visita obligada i de gran inters per a tot visitant. El pintor i illustrador a nivell mundial, desprs de triomfar en Barcelona i Nova York i suportar la Guerra Civil, Segrelles decideix retirar-se a la seua ciutat natal fins la seua mort l'any 1985.

Des de 1977 s'instal en la part rehabilitada del Palau el Museu Internacional de Titelles d'Albaida. L'exposici allotja titelles procedents d'Europa, sia, frica, i de pasos orientals con Indonsia, el Pakistan, Turquia i la Xina. Cal destriar la creaci l'any 2002 del Museu de Betlems i Diormes en la casa Vallcaneda, on el visitant trobar una representaci de betlems, molts d'ells ambientats en carrers i paratges d'Albaida.

L'Aljorf va ser poble fins el segle XIX en qu Albaida va crixer tant que des d'aleshores ho considera barri. A les hores comptava amb uns 500 habitants. Actualment molts s'han installat a Albaida i no hi romanen ms de 200.

Representaci poltica.

Les eleccions de maig canviaren el signe poltic de l'Ajuntament governant a partir d'aleshores amb majoria absoluta el PP (7 regidors); el PSPV (amb 5) i el Bloc (amb 1, per primera vegada amb representaci), resten en l'oposici.

Festes.

La tradici i el folklore de les festes patronals renaix tots els 7 d'octubre, dia dedicat a la Verge del Remei, patrona de la ciutat. A continuaci les tradicionals festes de Moros i Cristians, destacant com a actes ms significatius l'Entr, desfilada de les tropes mores i cristianes amb les seues millors gales i les Embaixades, representaci de la lluita entre les tropes per les claus de la ciutat.

 Esports .
L'any 2005 hom fund el club Ciutat d'Albaida, dedicat a la pilota valenciana.

Gastronomia.

Quant a la cuina, recomanem l'especialitat repostera d'Albaida: anous i gemes al fondant, a ms de tenir deliciosos torrons i els seus pastissets de massap. Altres especialitats gastronmiques sn la "cassola", arrs al forn, caragols en salsa de tomata i altres delcies no menys exquisites.

Enllaos externs.

 Pgina web de l'Ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16912" title="Olivera" nonfiltered="2498" processed="2478" dbindex="7510">




L'olivera (Olea europaea) s una de les 35 espcies dins del gnere Olea. L'olivera silvestre o ullastre es considera dins de la subespcie sylvestris i les oliveres conreades dins de la subespcie sativa. s un arbre perennifoli que es troba present en tota la regi mediterrnia per tamb en altres pasos de clima semblant com Per, Xile, Califrnia o Austrlia. s un dels cultius tradicionals ms antics de l'Europa temperada i clida. Al Principat es troba bastant exts per tot el seu territori. Algunes de les zones tpiques d'aquest conreu sn les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsi i el Tarragons.

s una planta originria del Prxim Orient, que des de fa ms de 5.000 anys va ser introduda a l'oest de la conca mediterrnia. L olivera, les vinyes i les figueres tenen un paper important en l'Antic Testament; els jueus les van descobrir a l'arribar a la Terra Promesa. 

Etimologia.
El terme Olea prov del llat i significa olivera, i  en canvi, el mot europia prov del grec i ens indica la seva procedncia, europea.

Estructura vegetativa.
s un arbre de mida mitjana, de 4 a 8 metres d'alada. s un fanerfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. El tronc s gruixut i tortus en exemplars vells. L'escora en els exemplars molt joves s llisa clara i amb els anys va agafant la  rugositat caracterstica i es va enfosquint. La capada s arrodonida i atapeda si no interv l'esporga que tendeix a obrir-la per a que entri la llum. Les tiges sn de tipus llenys.

Les fulles sn persistents el que vol dir que una fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formaci. Sn simples, coricies, ms o menys lanceolades i amb les vores enteres. La longitud varia entre els 3 i 9 cm i l'amplada entre 1 i 2 cm. El peciol s curt ja que fa uns 0'5 cm, i l'pex, molt agut. La disposici de les fulles s oposada una amb l'altra. L'estructura de la fulla s prpia d'una planta xerfila amb una cutcula poc permeable a l'aigua en la part superior, d'un color verd griss, i, en el revers t uns pls anomenats tricoma que recobreixen els estoma que noms estan en aquesta banda inferior de la fulla i aix eviten molt la prdua d'aigua, i que li donen un color blanquins.

L'arrel, en els casos d'arbres nascuts de llavor, s axonomorfa i t carcter pivotant, s a dir que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra dins del terra. En els casos, ms habituals, quan l'arbre prov d'arrelament d'estaquetes es forma un conjunt d'arrels secundries. Contnuament van creixent petites arrels que sn les que ms fcilment absorbeixen els nutrients. La fondria a la qual arriben depn de l'estructura del terreny, la fertilitat i la humitat. 

Parts reproductives.

Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de mar, per les flors vertaderes surten al maig o juny. Sn petites i zigomorfes amb simetria radiada, i estan inserides en unes inflorescncies paniculades  que contenen de 10 a 40 flors. Hi ha flors de dos tipus: les perfectes i les estaminferes. Les flors perfectes tenen els dos sexes amb estam i pistil ben desenvolupat. Les flors estaminferes, com el seu nom indica, noms tenen estams i per tant sn masculines i no donaran lloc a cap oliva, es troben en l'arbre en proporci variable, en cas de forta secada sn les niques que apareixen i per tant no hi ha producci d'olives. A la tardor de l'any anterior a la florida, ja s'inicia la formaci de les flors. El color de la corolla s blanc o blanc groguenc, amb quatre ptals soldats per la base formant un tub obert, s a dir, s gamoptala. El calze s petit i gamospal format per 4 spals. Sembla que les protenes que provoquen l'allrgia al pollen de l'olivera s troba en la paret exterior del gra. L androceu est format per dos estams que estan fusionats al tub de la corolla. El gineceu t dos carpels soldats que formen el pistil que est composat per un ovari sper, un curt estil i un estigma bilobulat i papills.

Pollinitzaci i fecundaci.

s un procs necessari per donar lloc a olives normals. Sovint es veuen olives de mida molt reduda que sn resultat de la partenocrpia, s a dir fruits formats sense fecundaci. L'olivera s una planta anemfila malgrat que els insectes tamb hi acudeixen per emportar-se'n el pollen. El procs de pollinitzaci s similar al de qualsevol angiosperma, un dels dos gamets masculins del tub pollnic s'uneix amb la vul i l'altre amb els anomenats nuclis polars.

El fruit.

Vegeu l'article principal oliva;
L'oliva s un fruit en drupa relativament petit i amb forma ellipsoidal o globosa ms o menys simtrica. s de color verd a vermell, per quan madura, es torna negre. Normalment fa de 1 a 4 cm de longitud i de 0'6 a 2 cm de dimetre, depenent de la varietat. Sn molt petites les olives de les varietats Arbequina i Koroneiki i sn molt grans l'Ascolana i la Gordal. El fruit es divideix en endocarpi (pinyol), mesocarpi (polpa) i exocarpi (pell). L endocarpi est format per una sola llavor dura i ovoide. L'emmagatzemament de l'oli es fa en les cllules parenquimtiques del mesocarpi.

Conreu.

Necessitats climtiques: L'olivera s un conreu propi de climes mediterranis caracteritzats per hiverns relativament suaus i estius llargs,clids i secs. Prefereix les valls resguardades o les esplanades baixes que no estan exposades als freds intensos. Pot crixer als vessant de les muntanyes orientades al sud. 

L'olivera s ms sensible al fred que altres fruiters com pomeres, pereres o presseguers per ms resistent que els ctrics. Com altres arbres experimenta un enduriment progressiu a les baixes temperatures  partir de la tardor.

Temperatures entre 0 i -5 graus provoquen petites ferides en branquetes joves mentre que entre -5 i -10 graus ja poden morir aquestes branquetes i a partir de -10 graus ja moren branques grans i fins i tot tota la part aria de la planta. Aquesta darrera situaci s va donar el desembre de 2001 quan a zones del Segri i les Garrigues una glaada de diversos dies de durada va arribar a -16 graus i es va haver de tornar a formar tota la capada amb uns 5 anys de prdua de producci.

L'olivera necessita un estiu prou clid per a que puguin madurar les olives. Dins la classificaci agroclimtica de Papadakis necessita un estiu del tipus del que tamb permet el conreu de l'arrs.  

El mnim pluviomtric es dona a la regi de "Sfax" a Tunsia on es conrea l'olivera amb noms 200 litres de pluja anual. Als Pasos Catalans els mnims pluviomtrics del conreu sn al Segri amb una mitjana de 350 litres anuals i s la principal causa del baix rendiment de les oliveres en els secans d'aquesta comarca.

Lesbones prctiques agrries determinen que en cas de terrenys en pendent les llaurades es facin seguint les corbes de nivell per tal de limitar el perill d'erosi.

En la plantaci tradicional es posaven 100 arbres o menys per hectrea. Actualment s'ha comprovat que plantacions ms denses, de fins 300 oliveres per hectrea, sn ms productives. 

Les feines habituals sn:

 Les llaurades, que es fan amb els objectius d'incrementar la retenci d'aigua del sl i de treure males herbes.

 L'adobat que es fa mecnicament tot i que  l'olivera necessita pocs nutrients comparat amb altres conreus s molt sensible a la deficincia de Bor.

 L'esporga feta manualment amb l'objectiu d'aclarir la capada per tal d'illuminar i donar una forma a l'arbre que posi ms fcilment a l'abast les olives.

 La recollecci abans manual i ara mecanitzable amb vibradors individuals o amb grans mquines autopropulsades ;

Modernament es generalitzen les tcniques de mnim conreu, s a dir que noms  es fan  les llaurades indispensables i es treuen les males herbes amb herbicides. Amb aquesta tcnica s'obtenen similars produccions amb un menor cost econmic.

L'agricultura ecolgica est molt difosa pel conreu de l'olivera, en ser un arbre rstec s molt fcil aplicar-la. Combat les plagues emprant feromones i insecticida biolgic, no fa servir productes de sntesi qumica per adobar ni herbicides.

Les plantacions "superintensives" o d'alta densitat suposa posar unes 2.000 oliveres per hectrea amb una mecanitzaci total de l'esporga i la recollecci aquesta ltima s feta amb mquines que passen per sobre de les plantes a l'estil de les mquines veremadores, aix redueix molt el cost de recollecci per no hi ha suficient experincia respecte si aquestes noves plantacions poden aguantar suficient nombre d'anys aquest sistema.

El conreu de l'olivera s tradicionalment de sec, tot i que actualment tamb se'n fa en regadiu i aix s'assegura la producci donat que si l'any s molt sec la producci pot ser nulla.

Les olives per a oli es cullen a finals de tardor i comenament d'hivern. Algunes varietat sn collides a m quan encara sn verdes i un cop adobades sn consumides com a olives de taula. Tradicionalment les destinades a l'obtenci d'oli es collien posant unes borrasses (malles o sacs cosits) folrant el terra per sota de la copa (i un parell de sacs al voltant de la soca, per evitar perdre les olives per aquesta zona) i es feien caure: amb les mans pentinant els branquillons amb fruit o amb una mena de "pintes" de ferro o a cops de vara (a les varietats que ho permeten per tenir una oliva que cau fcilment en colpejar-la). Les olives esteses damunt les borrasses es recullen en coves o algun altre recipient per poder portar-les al trull o mol per moldre-les i extreure'n oli. Antigament tamb es collien les que ja havien caigut abans d'anar-les a collir, i que per tant estaven entre les pedres i els terrossos de terra, per avui en dia s una prctica farragosa i antieconmica. A ms l'oli que resulta de les collides a terra s de qualitat molt dolenta per un excs d'acidesa.


 Varietats .

Les varietats de les oliveres s'han format per tres vies: Selecci d'ullastres amb caracterstiques adients per a ser conreats (aquesta seria cronolgicament la primera font de diversificaci varietal), selecci d'oliveres procedents de la sembra de la llavor (per tant amb diversificaci sexual) i selecci d'arbres reproduts per via vegetativa (amb possibles mutacions).  


Varietats de les terres de parla catalana: Arbequina, Empeltre, Farga, Morrut,Sevillenca, Alfafara , Callosina, Changlot reial,Palomar Olesana, Verdiell i Vilallonga.

Varietats d'origen espanyol: Picual, Hojiblanca, Manzanilla i Gordal.

Varietats d'altres pasos: Ascolana, Frantoio, Koroneiki i Mission.


 Varietat silvestre .

Vegeu l'article principal ullastre;

L Olea europaea L. spp. sylvestris, coneguda com a olivera borda o ullastre, s la varietat silvestre de l'olivera. s de mida reduda, branques oposades, anguloses, i les inferiors amb espines; fulles ms petites; els fruits (els olivons) sn ms petits que les olives, tenen poca polpa i no sn comestibles. 

A Catalunya s present a les comarques litorals, a ms del Segri i el Baix Cinca fins els 500 metres d'altitud. Al Pas Valenci i les Balears est ms ests i es troba fins els 1.000 metres. La distribuci mundial s pel contorn de tot el Mediterrani, normalment prop del litoral.


 Composici qumica.

Les fulles d'aquesta planta sn utilitzades en l'mbit medicinal, tot i que a vegades tamb s usa l'oli del fruit. 

Les fulles contenen: 

 Secoiridoides: presenta quantitats significatives d'un hetersid amarg, l'oleuropesid. Tamb, altres com l'oleursid, ligustrsid, oleacena. ;
 Flavonoides: olivina, hetersids d'apigenina, luteolina, rutina. ;
 Triterpens: cids oleanlic, maslnic. ;
 Glcids: presenta petites quantitas de sucres lliures i alcohols derivats, com el manitol (2-3%). ;
 Sals minerals (4-5%). ;

Els fruits contenen:
 
 Oli. Triglicrids d'cids oleic (56-83%), palmtic (8-20%), linoleic (4-20%). ;
 Esteroides (0,12-0,25%). Beta-sitosterol, estigmasterol, delta-7-estigmasterol, delta-5-avenasterol, campesterol.

 Usos medicinals .

Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany: 

 No ha aprovat cap s de l'olivera. ;

En usos tradicionals: 

 Bsicament, tractament coadjuvant de la hipertensi arterial, per tamb, per a l'arteriosclerosi, artritis, artrlgies, gota, diabetis i febre.

 Accions farmacolgiques .

Les fulles:
 
 Antihipertensiu i inhibidor de l'angiotensina convertasa: S ha comprovat en nombrosos assajos clnics que la infusi d'olivera produeix un efecte antihipertensiu com a conseqncia d'un efecte vasodilatador perifric. S ha postulat cert efecte inhibidor de l'angiotensina convertasa, probablement per la presncia d'oleacena.
 Tamb s espasmoltic, coronariodilatador i antiarrtmic. Diurtic pels flavonoides, triterpens i sals potssiques. I lleugera activitat antipirtica, hipoglucemiant i antisptica ;

L oli: 

 Hipolipemiant: l'oli d'oliva produeix un efecte hipolipemiant com a conseqncia de la presncia d'cids grassos insaturats com l'oleic o el linoleic. Exerceix una acci colagoga, lleugerament laxant i emollient en aplicaci tpica.  ;
 En dermatologia s utilitza per via externa en el tractament d'czema, psoriasi, cremades i altres dermatosis.

 Toxicitat i contraindicacions .

L oleuropesid s inestable, per aquest motiu s convenient emprar fulles fresques o extractes estabilitzats. Tamb pot produir interaccions amb altres antihipertensius ja que podria potenciar els efectes d'aquests frmacs. Durant l'embars i la lactncia no s ha d'utilitzar ja que no es tenen dades que n'avalin la seguretat. 

No s ha d'utilitzar com a colagog quan hi hagi obstrucci de les vies biliars, tot i la tradici com a dissolvent de clics biliars. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16915" title="Rin" nonfiltered="2499" processed="2479" dbindex="7511">

El Rin (en alemany Rhein, en francs Rhin, en neerlands Rijn, en romanx Rain) s un dels rius ms llargs d'Europa. T una longitud de 1.320 km.

Neix als Alps sussos, d'on s'allunya fluint essencialment cap al nord, on primer marca la frontera amb Sussa i Liechtenstein; desprs es desvia cap a l'oest, forma el llac de Constana i fa frontera amb Alemanya i, ms endavant, altra vegada en direcci nord, marca el lmit entre aquest darrer estat europeu i Frana. Posteriorment es mant enterament dins d'Alemanya, on agafa de nou la direcci oest i, finalment, desemboca a la mar del Nord als Pasos Baixos, on juntament amb el Mosa forma un vast delta.

La major part de la conca rau en territori alemany (100.000 dels 185.000 km2).

Nom.

El nom "Rin", en alemany "Rhein" possiblement prov (com tamb els noms Roina, o l'antiga denominaci Rhaina per al Volga) de l'arrel indogermnica H1reiH- per al concepte "fluir". D'aquesta arrel provenen entre altres les paraules com "riu" en catal, el verb alemany "rinnen" escolar-se, castell "ro" o en el grec antic "rhin" per fluir, i tamb en altres paraules com "Diarrea" (fluir a travs).

Ramificaci.
IJssel;

Vegeu tamb.
 Comissi Central per a la Navegaci del Rin;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16917" title="So Paulo" nonfiltered="2500" processed="2480" dbindex="7512">

So Paulo s una ciutat del Brasil, tamb capital de l'estat de So Paulo. La ciutat s entre les ms grans del mn, amb un poblaci metropolitana de prop de 20 milions d'habitants, una de les rees metropolitanes ms grans del mn i la ms gran d'Amrica del Sud. So Paulo s el centre financer i industrial del pas. 

Regions molt prximes a So Paulo estan considerades tamb com regions metropolitanes de l'Estat, com Campinas i Santos; altres grans ciutats prximes sn aglomeracions urbanes en procs de metropolitzaci, com Jundia, Sorocaba i So Jos dos Campos. El total d'habitants d'aquestes rees, sumades a la capital (dit Complex Metropolit Ests), sobrepassa els 29 milions de persones, o sigui, poc ms del 70% de la poblaci de tot l'estat. 

 Histria .
La histria de la ciutat de So Paulo transcorre parallelament a la histria de Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existncia, contra els ms de cinc-cents anys del pas. Encara que hagi estat marcada per una relativa inexpresivitat, ja sigui des del punt de vista poltic o econmic, durant els primers tres segles des de la seva fundaci, So Paulo es destaca en diversos moments com escenari de diversos i importants moments de ruptura en la histria del pas. So Paulo sorgeix com a una missi jesuta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea com indgena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a centre comercial i de serveis de relativa importncia regional. Aquesta caracterstica de ciutat comercial i de composici heterognia l'acompanyen en tota la seva histria.

 Perode colonial .

La vila de So Paulo de Piratininga va tenir les seves inicis el 25 de gener de 1554 amb la construcci d'un collegi jesuta, pels pares Manuel da Nbrega i Jos de Anchieta, entre els rius Anhangaba i Tamanduate. Tal collegi, que funcionava en un barracot rstic tenia per finalitat la catequesi dels pobles indgenes que vivien en la regi. El poblament de la regi va comenar en 1560, quan Mem de S, governador general de la colnia, va manar a la poblaci de la vila de Santo Andr da Borda do Campo cap als voltants del collegi, denominat  Collegi de So Paulo de Piratininga    el nom va ser escollit perqu el dia 25 de gener l'Esglsia Catlica celebra la conversi del apstol Sant Pau. D'aquesta forma, la vila de Santo Andr da Borda do Campo queda extingida i So Paulo va ser elevada a la categoria de vila. 

So Paulo va romandre, durant els dos segles segents, com una vila pobra i allada del centre de gravetat de la colnia, i es mantenia per mitj de tasques de subsistncia. Per ser la regi ms pobra de la colnia, va tenir inici en So Paulo l'activitat dels bandeirantes, que es van dispersar per l'interior del pas a la cacera d'indis, or i diamants. El descobriment d'or a la regi de Minas Gerais va fer amb que les atencions del regne es fixessin en So Paulo, que va ser elevada a la categoria de ciutat en 1711. Quan es va esgotar l'or, a fins del segle XVIII, es va iniciar el cicle paulista del sucre, que es va abastar per a l'interior de la provncia mentre la ciutat de So Paulo s'encarregava de dirigir la producci fins al port de Santos. 

En 1828 es va installar la primera facultat de dret, el que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors, juntament amb el creixement de la producci de caf en les regions de Campinas i Rio Claro. En aquest perode la provncia va comenar a rebre una gran quantitat de immigrants, especialment italians, dels quals molts de van establir en la capital i So Carlos, i van comenar a installar les primeres indstries.

 Perode imperial .


Durant les primeres dcades del Imperi de Brasil, So Paulo mant les seves principals caracterstiques colonials, continuant a ser considerada com una mera "ciutat provinciana". Malgrat aix, va anar llotja d'episodis de transcendncia per al pas: en ella va ser declarada per exemple, la Independncia de Brasil per part del llavors prncep regente Pere I de Brasil. Era all on vivia tamb la ms clebre amant de l'emperador, la Marquesa de Santos.

La ciutat comena a guanyar estatus amb el desenvolupament de l'economia cafetalera, en un moment en qu els latifundaris del caf comencen a radicar-se en la ciutat (individus amb relativa importncia poltica). Des d'intervinguts del segle XIX So Paulo passa a beneficiar-se de les lnies frries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos. La facilitat d'exportar caf li proporcionen a la ciutat i a l'estat de So Paulo un gran creixement econmic.


Geografia.

So Paulo est localitzada al costat de la conca del riu Tiet, tenint les sub-conques del riu Abetos i del riu Tamanduate papers importants en la seva configurai. So Paulo t l'altitud mitja de 760 metres. El cim del municipi de So Paulo s el Cim del Jaragu amb 1.135m, localitzat al Parc Estadual del Jaragu a la Serra de la Cantareira.

L'intens procs de conurbaci actualment en curs al "Gran So Paulo" ha fet inefetivas les fronteres poltiques entre els municipis de la regi, creant una metrpoli el centre de la qual est So Paulo i arriba a municipis, com per exemple, Santo Andr, So Bernardo do Campo, So Caetano do Sul (a la anomenada Regi del Gran ABC), Diadema, Osasco i Guarulhos, entre altres. Alguns estudiosos alleguen que si no es crea una poltica integrada de desenvolupament urb, el dest d'aquestes ciutats ser la caiguda de la qualitat de vida dels seus habitants. Els lmits del municipi sn amb els municipis de Caieiras i Mairipor al nord, Guarulhos a nordeste, Itaquaquecetuba, Po i Ferraz de Vasconcelos a l'est, Mau, Santo Andr (So Paulo), So Caetano do Sul,So Bernardo do Campo, Diadema i novament So Bernardo al sud-est, So Vicente, Mongagu i Itanham a sud, Juquitiba, Embu-Guau, Itapecerica de la Sierra, Embu, Taboo de la Serra, Cotia i Osasco a oest i Santana de Parnaba i Cajamar a nord-oest. La Regi Metropolitana de So Paulo s constituda per 39 municipis, essent la tercera major aglomeraci urbana d'Amrica.

Clima.

El clima de So Paulo s considerat subtropical (tipus Cwa segons Kppen), amb disminuci de pluges a l'hivern i temperatura mitja anual de 19 graus centgrats, tenint hiverns tous i estius amb temperatures moderadamente altes, augmentades per l'efecte de la poluci i de l'altssima concentraci d'edificis. El mes ms calent, gener, t temperatura mitjanes de 22C i el mes ms fred, juliol, de 16C. So Paulo s la tercera capital ms freda de Brasil, sent superada noms per Curitiba, en primer lloc, i Porto Alegre en segon, superant fins i tot, per compte de la seva altitud, la martima Florianpolis, que es localitza ms al sud.
Ciutats agermanades.




Enllaos externs.

 Ajuntament de So Paulo;
Centre de Cultura Catal de So Paulo;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16919" title="Man" nonfiltered="2501" processed="2481" dbindex="7513">


Man (Ellan Vannin en manx) s una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxiplag de les Illes Britniques. Pertany a la Corona del Regne Unit (British Crown Dependency). L'himne nacional s O halloo nyn ghooie, compost per William Henry Gill (1839-1923)

Tradicionalment s'hi parlava manx, si b el seu darrer parlant nadiu mor el 1974, i ara hi domina l'angls (tot i certs intents de revifalla). L'illa t una superfcie de 572 km2 i una poblaci de 80.000 habitants aproximadament.

 Orografia .

L'illa s fora accidentada i muntanyenca. Les principals alries sn les muntanyes Snaefell (620 m), Slicu Chaizu (551 m), North Beerzule (562 m), Cron-ny-irrecha (442 m) i Saint Barrull (483 m). Tamb hi ha nombrosos rierols, com els Subby, Dhoo-glas, Santon, Silverburn, Neb i Rhenass, aix com nombroses badies al voltant de tot l'illa.

 Economia .

L'ocupaci tradicional dels habitants de l'illa ha estat l'agricultura i la pesca, i avui dia encara el sector agropequari s fora important, ja que els conreus ocupen els 2/3 de l'illa, per la ramaderia noms abasteix el mercat local. Tamb hi ha alguns jaciments de zinc i plom, ferro, granit, guix i pissarra, per all que deixa ms divises s el turisme, amb llocs de visites com el castell de Rusthen, seu dels comtes de Derby. Endems, el seu peculiar sistema poltic i fiscal tant dins del Regne Unit com de la Uni Europea permet que l'illa sigui emprada com a parads fiscal en nombreses empreses europees, cosa que, malgrat tot, comporta especulaci immobiliaria i el desballestament del sistema de vida tradicional.

 Govern .

L'illa s una possessi de la corona britnica i gaudeix d'un sistema poltic propi. El poder executiu s en mans del Lieutenant governor, nomenat per la reina d'Anglaterra per aprovat per la Cort de Tynwald pblicament en una proclama en angls i en manx , i que tamb s el cap de la policia.  El poder executiu el t la High Court of Tynwald Hill/Ard-whaiyl Tinvaal (el nom de la qual procedeix del nrdic Thing Vollr Assemblea del poble), instituci de clares arrels vikingues, composta de l'House of Keys/Chiare as Feed de 24 membres (amb un speaker), escollits per sufragi universal, vuit per Douglas, dos per Ramsey, un per Peel, un per Castletown i els a ltres dotze pels districtes rurals. Aquesta anomena un Legislative Council/Choonceil Slattyssagh de govern d'onze membres. Tenen competncies plenes en educaci, agricultura, pesca i govern local. Tamb gaudeixen de moneda prpia, l'Isle of Man Pound, amb paritat de valor amb la divisa britnica.


Oficialment, l'illa s bilnge angls i manx, les llei es publiquen en ambds idiomes, el 80 % de la toponmia s original, i els carrers sn retolats en ambds idiomes. L'ensenyament, per, es fa gaireb tot en angls, i noms s'ensenya el manx en algunes escoles. Des de finals dels 90, a 12 escoles (de 33 de l'illa) s'ensenya el manx com a segona llengua, de manera que el 30 % dels infants de l'illa poden comprendre la llengua. Les institucions locals fan, per, tot el possible per promoure'l. El departament d'Educaci, per, compta des de comenaments dels 90 amb un Teisht cadjin Gaelgach per promoure la llengua, acusat sovint de passivitat. Tamb hi ha una emissora de rdio, Rdio Manx, que emet en angls llevat alguns programes culturals en manx (una hora a la setmana). 

 Histria de l'Illa de Man .

 Prehistria de l'Illa de Man;
 Regne Vking de Man;
 Llista de senyors anglesos de Man;
 Possessi britnica de Man;
 Llista de governadors de Man;
 Illa de Man al segle XX;

 Referncies .

 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona. ;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto (1996)  Los hijos de Zeus Grijalbo  Barcelona;
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas d'Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Alexandre Cirici i Pellicer Llenges minoritries i dialectes a Europa Altres Nacions, nm 4-5 1982-1983.
 Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritries europees  Selecta, Barcelona.
 DAY, Alan; GERMAN, Richard; CAMPBELL, John (1996) Political parties of the world Cartermill Publishing, London;
 

Enllaos externs.

 Isle of Man Guide  Website sobre l'illa;
 Manxies.net forums La parla de l'illa.
 Google Maps Satellite Photo;
 Manx Discussion Forums  Forum de Man;
 Informaci de Llocs de l'illa;
 IsleofMan Email group amb fotografies i adreces de l'illa;
 Manx Government Website Cobreix diversos aspectes de la vida a Man, com la pesca o la legislaci financera ;
 Tynwald.org Govern de Man;
 Manx Radio Rdio de l'illa;
 Birching in the Isle of Man 1945-1976 Sobre alguns cstigs a l'illa.
 Manx Scenes.com Llibreria fotogrfica;
 Manx Notebook Arxiu d'Histria de Man;
  The World Factbook listing for the Isle of Man ;
  Viatges a l'illa de Man - Links;
  L'illa de Man online ;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16922" title="Lisboa" nonfiltered="2502" processed="2482" dbindex="7514">


Lisboa s la capital i la ciutat ms gran de l'estat de Portugal. Est situada a l'estuari del riu Tajo (Tejo). A ms de la capital del pas s tamb la capital del Districte de Lisboa, de la regi de Lisboa, de l'rea metropolitana de Lisboa, i s tamb el centre principal de la sub-regi estadstica de la Gran Lisboa. La ciutat t un poblaci de 564.657 (2001) habitants, i l'rea metropolitana 3 milions, una quarta part de la poblaci del pas. Lisboa s la ciutat ms rica de Portugal amb un PIB per cpita superior a la mitjana europea.

La superfcie del municipi s de 83,84 km, la densitat de poblaci s per tant de 6518,1 hab./km. El municipi est dividit en 53 freguesias (parrquies civils) i est limitat al nord pels municipis d'Odivelas i Loures, a l'oest per Oeiras, al nord-est per Amadora i a l'est i al sud per l'estuari del Tajo. A travs de l'estuari Lisboa connecta als municipis de Margem Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.

 Geografia .

 Localitzaci .

Lisboa es troba a la latitud 3843' nord i longitud 98' oest, el que la converteix en la capital ms occidental de l'Europa continental. Es troba a l'oest del pas, a la costa de l'Oce Atlntic, al lloc en el qual el Tajo s'uneix amb l'oce. La ciutat ocupa una rea de 84.6 km. Els lmits de la ciutat, al contrari del que passa normalment a les grans ciutats, es troben ben delimitades dins dels lmits del permetre histric. Aix va produir la creaci de diverses ciutats al voltant de Lisboa, com Loures, Odivelas, Amadora i Oeiras, que sn de facto part del permetre metropolit de Lisboa.

El centre histric de la ciutat es compon de set turons, sent algun dels carrers massa costeruts per permetre el pas de vehicles; la ciutat se serveix de tres funiculars i un elevador (elevador de Santa Justa). La part occidental de la ciutat est ocupada pel Parc Forestal Monsanto, un dels parcs urbans ms grans d'Europa amb una rea de gaireb 10 quilmetres quadrats.

Situada en el marge dret (al nord) de l'estuari del Tajo. Dos ponts uneixen la ciutat amb l'altra vora:
 El Pont 25 d'abril, inaugurat el 1966 amb el nom de Pont Salazar i posteriorment rebatejat segons la data de la Revoluci dels Clavells;
 El Pont Vasco da Gamma, inaugurat el maig de 1998 i amb 18 km de longitud, s el ms llarg d'Europa i un dels ms llargs del mn.

Fa segles l'estuari era ms ample, la seva reducci amb el pas dels anys ha provocat l'ampliaci del terreny disponible per a la ciutat.

 Histria .
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar "Olissipo" que amb el temps va canviar a "Olissipona" o "Lissipona". Sota el control rab, el nom de la ciutat va canviar a al- Ib nah (        ) i finalment va canviar al seu nom actual, desprs de la reconquesta el 1147. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.

L'poca de major prosperitat per a Lisboa va ser el segle XVI grcies al comer amb l'sia i l'Amrica, i l'or provinent del Brasil. Un terratrmol l'1 de novembre, 1755 va destruir el 85% de la ciutat i 90.000 persones van morir.

 Monuments .
Com a monuments i llocs d'inters turstic es destaquen, de la Lisboa medieval:
el castell de So Jorge, al tur ms alt del centre de la ciutat.
el barri d'Alfama, de carrers estrets, que va sobreviure al terratrmol de 1755.
la Seu.
el Convent del Carme.

De la ciutat de l'poca dels Descobriments podem veure avui, a la zona de Belm, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:
el Monestir dels Jernims, edificat per ordre del rei Manuel I.
la Torre de Belm, construcci militar de gurdia a la desembocadura del Tajo.

Des de l'inici del segle XVIII el monument ms significatiu s l'aqeducte de les Aiges Lliures. Desprs del terratrmol de 1755, segons el pla en quadrcula aprovat pel marqus de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l'anomenada "Baixa pombalina"), van construir-se les places del Comrcio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb inters histric o artstic, es troben la Praa dos Restauradores i l'Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d'Eiffel.



Tamb destaquen els palaus reials de les Necessitats (Palcio das Necessidades) i de l'Ajuda, a la part oest de la ciutat.

A la fi del segle XIX els plans urbanstics permetran estendre la ciutat ms enll de la Baixa, vall amunt, cap a l'actual Avenida da Liberdade (Avinguda de la Llibertat). El 1934 s construda la Praa do Marqus de Pombal, que tanca la part superior de l'avinguda. 

Al segle XX destaquen els extensos plans urbanstics de les Avingudes Noves, la Universitat de Lisboa i la zona dels Olivais, i els ms recents Parc de les Nacions i la zona de l'Alta de Lisboa, encara en construcci. Els edificis ms notables pel que fa a l'arquitectura del final del segle XX sn, entre altres, les Torres das Amoreiras (1985, de l'arquitecte Toms Taveira), el Centre Cultural de Belm (inaugurat el 1991), l'Estaci d'Orient (de Santiago Calatrava), la Torre Vasco da Gama i l'Oceanari de Lisboa (de Peter Chermayeff), tots de 1998.




Demografia.


La poblaci de la ciutat s de 564.477 segons el cens de 2001, l'rea metropolitana compta amb 2.641.006 habitants en una extensi propera als 3.000 km, prop d'un ter de la poblaci de Portugal. La densitat de poblaci de la ciutat s de 6.518,1 habitants per km.
L'rea metropolitana de Lisboa s una de les rees metropolitanes europees que ms rpid creixen, i s'estima que la seva poblaci augmentar fins i tot 4,5 milions d'habitants el 2050.

Com a curiositat afegir que els lisboetes reben el renom d'alfacinhas, a causa de l'intensiu cultiu d'enciams que feien els antics habitants de Lisboa en els camps propers a la capital (alface en portugus s enciam).
 



 ==Clima==



Lisboa s una de les capitals europees ms clides. Els mesos de primavera i d'estiu sn generalment assolellats, amb temperatures mximes entorn dels 28C durant juliol i agost, i mnimes d'uns 16C. La tardor i l'hivern sn generalment plujosos i ventosos, amb alguns dies assolellats. Rarament baixa la temperatura de 5C, que normalment roman en una mitjana de 10C. Com a mitjana, hi ha 3300 hores de clima assolellat a l'any i 100 dies amb pluges. El clima de Lisboa est molt influt per la Corrent del Golf.

 Economia .
El port de Lisboa genera una gran activitat econmica.

Les indstries principals sn el refinament de petroli, indstria txtil, drassanes, siderrgia i pesca, tot i aix el sector terciari s predominant.

Lisboa s la ciutat ms rica de Portugal amb un PIB per cpita superior a la mitjana europea.

 Esports .

Els clubs esportius Sporting Clube de Portugal i Sport Lisboa i Benfica (coneguts com Sporting i Benfica), juguen en diferents modalitats esportives de les categories ms altes de les competicions portugueses i europees. Els Belenenses s un altre important club esportiu amb una gran tradici en l'esport portugus, tenint la seva seu tamb a la capital.

El futbol s l'esport ms popular de Lisboa. Els clubs de futbol ms importants sn el Benfica, l'estadi del qual s el Estdio da Luz, amb cinc estrelles de la UEFA, i que posseeix 65 mil places. El Benfica ha guanyat en dues ocasions la Lliga de Campions de la UEFA, el segon ttol futbolstic ms prestigis de Europa, per davant de la Champions League, havent estat a la final en diverses ocasions. Els seus jugadors ms famosos sn Eusbio, Rui Costa, Nuno Gomes i Simo Sabrosa.

L'Sporting de Lisboa s l'altre gran club de futbol de la ciutat: tamb juguen en un estadi de 5 estrelles. Van guanyar la Recopa d'Europa una vegada i han estat finalistes de la Copa de la UEFA. Juguen en l'Estdio Jos Alvalade (Segle XXI) amb capacitat per a 52.000 persones. Els colors de l'estadi sn verd i blanc. Els jugadors de l'equip ms famosos sn Lus Figo i Cristiano Ronaldo.

Els Belenenses s el tercer equip de futbol de la ciutat, jugant en l'Estdio do Restelo en la freguesia de Belm. Encara que competeixen en la SuperLiga amb els seus compatriotes el Benfica i Sporting de Lisboa, es mantenen molt per darrere d'aquests dos, amb un nombre d'aficionats molt inferior.

El Futbol sala, s probablement el segon esport ms popular de Lisboa, havent-hi quatre equips en la primera lliga. Els tres grans equips esportius, Belenenses, Benfica i Sporting posseeixen equip professional mentre que el S.L. Olivais s un equip amateur.

L'Handbol est guanyant popularitat a Portugal i Lisboa va ser seu del Mundial mascul d'handbol de 2003, que es va disputar en el Pavilho Atlntico. Els Belenenses, Benfica i Sporting tenen equip professional, jugant en la primera divisi. El Bsquet professional t seguidors a Lisboa amb el Benfica i el Belenenses com a equips representant a la ciutat.

Un altre esport popular s l'hoquei, que desprs de la victria de la selecci nacional ha obtingut una gran afici a la ciutat, sobretot entre els que recolzen el major equip de Lisboa, el Benfica.

bviament en la ciutat es practiquen altres esports com la vela, golf, ciclisme, etc.

 Turisme .



El nucli histric es divideix bsicament en quatre barris:

 Baixa .

La Baixa s el cor de la ciutat. Es troba sobre les runes de l'antiga ciutat que va destruir el Terratrmol de Lisboa de 1755. La seva planificaci urbana, de carrers en quadrcula i edificis similars es deu al Marqus de Pombal. La Baixa s tamb el major districte comercial de Lisboa. S'hi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praa do Comrcio i el Rossio.

 Alfama .

Alfama s un barri d'estrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al Terratrmol de Lisboa. En l'alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les canons en directe. A diferncia del Bairro Alto, l'Alfama s una zona molt ms tranquilla. En ella tamb es troba la Catedral aix com el Castell de San Jorge.

 Barri Alt .

El Barri Alt s una rea del centre de Lisboa. s un districte comercial, d'entreteniment i habitacional. Actualment, el Barri Alt s el lloc de reuni dels joves de la ciutat i un de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reuni propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqenta el barri alt de nit s una barreja de locals i turistes.

 Barri de Belm .

A la ribera del Tajo, es troba el barri histric de Belm. La seva principal atracci turstica s el Mosteiro dos Jernims, la construcci del qual va comenar al 1501 i es va tardar 70 anys a acabar-lo. Durant la seva construcci, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjanant el comer d'espcies. s el millor exemple del que s'ha denominat estil manuel, la inspiraci del qual prov dels territoris visitats durant la era dels Descobriments, estant tamb influt pel gtica i el estil renaixentista. Les restes de Lus de Cames, autor de l'obra Os Lusadas, poden ser visitats en el monestir, on reposen junt amb els de Vasco da Gamma. Molt a prop del monestir es troba la Torre de Belm. 

Cultura.
Msica.
La msica tradicional de Lisboa s el fado, can nostlgica acompanyada amb la guitarra portuguesa.

Espais pblics i museus.

Lisboa disposa de nombroses universitats pbliques i privades (Universitat de Lisboa, Universitat Tcnica de Lisboa, Universitat Nova de Lisboa), biblioteques (Biblioteca Nacional) i museus, destacant-se el Museu Nacional d'Arte Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu do Chiado, el Museu de Farmcia, l'Oceanari de Lisboa, el Museu Nacional dos Coches, el Museu Militar i el Museu de la Ciutat. Entre les sales d'espectacles es destaquen el Coliseu de Lisboa, l'Aula Magna de la Universitat de Lisboa, el Teatre Nacional D. Maria II, el Teatre Nacional de So Carlos (pera), els auditoris de la Fundaci Calouste Gulbenkian i del Centre Cultural de Belm i el Pavell Atlntic.

Gastronomia.
La gastronomia de Lisboa est influda per la proximitat al mar. Sn especialitats tpicament lisboetes les pataniscas de bacalhau, els peixinhos da horta (que sn fets amb mongetes verdes, no pas amb peix) i els famosos dolos pastis de Belm.
 Cine .

Tots els anys tenen lloc els segents festivals:

 DocLisboa - Festival internacional de cine documental;
 Festival de Cine Gay i Lsbic de Lisboa.
 IndieLisboa - Festival internacional de cine independent;
Personatges rellevants.
Antonio Lobo Antunes escriptor.

 Infraestructures .


La ciutat est connectada a l'altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d'Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d'Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada i el pont Vasco da Gama, inaugurant el maig de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavm) amb la ciutat de Montijo.

L'aeroport de Lisboa (aeroport da Portela) se situa a 7 km. del centre, a la zona nord-est de la ciutat. En 2005 va ser aprovada la construcci d'un nou aeroport a la zona d'Ota, prop de 40 km al nord de la ciutat.

El port de Lisboa s la destinaci de nombrosos creuers i s un dels principals ports turstics europeus.

La ciutat va acollir, en 1998, l'exposici mundial (Expo 98), dedicada a la temtica dels oceans. L'exposici va obrir el 22 de Maig de 1998, precisament el dia en qu es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta martima per a la ndia per Vasco da Gama.

La ciutat disposa d'una xarxa ferroviria urbana i suburbana amb 9 lnies (essent 4 de metro i 5 de tren suburb, en total 119 estacions (48 de metro i 71 de tren). Les principals estacions sn Oriente, Rossio, Cais do Sodr i Santa Apolnia. Existeix a ms una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges del Tajo, amb estacions a Cais do Sodr, Belm, Terreiro do Pao i Parc de les Nacions, al marge nord, i Cacilhas, Barreiro, Montijo, Trafaria, Porto Brando i Seixal al marge sud.
No es pot deixar d'esmentar la xarxa de tramvies, que corre principalment per la part baixa de la ciutat.Molts d'ells son encara models d'poca, molt ben conservats, que desperten l'admiraci dels joves i la nostlgia dels mes grans.
I els taxis lisboetes, la majoria dells Mercedes Benz, que eren verds i negres i que desde fa uns anys, han passat a lluir el color crema, tpic de les ciutats alemanyes.

 Organitzaci administrativa .

 Administraci municipal .

El municipi de Lisboa est administrat per la Cmara Municipal composta per 7 regidors. Existeix una Assembleia Municipal que s l'rgan legislatiu del municipi, constitut per 107 diputats.

En les eleccions del 9 d'octubre de 2005, la composici dels rgans autrquics va ser la segent: 


El president de la cmara municipal s Antnio Carmona Rodrigues.

 Enllaos externs .

 Cmara Municipal de Lisboa (en llengua portuguesa);
 Alfama i Castelo Assaig fotogrfic amb text sobre els barris ms antics de Lisboa;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16925" title="Turquia" nonfiltered="2503" processed="2483" dbindex="7515">

Turquia (en turc: Trkiye), oficilament la Repblica de Turquia (en turc: Trkiye Cumhuriyeti) s un Estat eurasitic que ocupa la pennsula d'Anatlia al sud-oest de l'sia, aix com Trcia i Rumlia als Balcans, regi del sud-est d'Europa. Turquia t frontera amb vuit pasos: Bulgria al nord-oest, Grcia a l'est, Gergia al nord-est, Armnia, Azerbaitjan i Iran a l'est, i Iraq i Sria al sud-est. Les fronteres martimes sn el mar Mediterrani al sud, el mar Egeu a l'oest i el mar Negre al nord. El mar de Marmara i els Estrets turcs separen Anatlia de Trcia, que delimiten les fronteres entre sia i Europa; per tant Turquia s un Estat transcontinental.

Atesa la seva localitzaci estratgica entre dos continents, la cultura de Turquia s una mescla nica de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats poltiques des de l'Antiguitat. Les tribus turques van envair el territori el segle XI. L'Imperi Otom va comenar a expandir-se a partir del segle XIV.  En l'actualitat, Turquia s una repblica constitucional, unitria, democrtica i secular, conformada desprs de la caiguda de l'Imperi Otom en la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, Turquia s'ha integrat cada vegada ms amb Occident i s membre de diverses organitzacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN, (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Turquia va comenar les negociacions per convertir-se en membre ple de la Uni Europea el 2005, tot i que n'ha estat membre associat des de 1995. Turquia s classificada, segons algunes organitzacions com a pas desenvolupat, i com a potncia regional.  

Toponmia.
Des de la conquista de l'Imperi Bizant pels turcs, la regi va ser coneguda com a Imperi Otom. A partir de la proclamaci de la repblica, el pas es coneix com a Turquia. El nom de Turquia, Trkiye, en turc, es divideix en dues paraules: trk, que significa "fort" en l'antic turc, i que feia referncia als habitants de Turquia o als membres d'algun dels pobles turcs,, una forma tardana de Tu-kin, nom donat pels xinesos als pobles que vivien al sud del Masss de l'Altai de l'sia Central, possiblement des del 177 aC, i el sufix abstracte  iye (derivat del sufix rab  iyya, i alhora associat al sufix llat medieval,  ia en el nom Turchia, i del sufix del grec medieval,     en        ), que significa "propietari" o "relacionat amb". La primera vegada que s'utilitz el terme Trk o Trk com a autnim fou en les inscripcions d'Orkhon dels gktrks de l'sia Central, al volant del segle VIII dC. La paraula catalana Turquia es deriva directament del llat medieval, Turquia.

Geografia fsica.
Turquia s un Estat transcontinental d'Eursia. La Turquia asitica, que correspon a la pennsula d'Anatlia, que inclou el 97% de la superfcie del pas, est separat de la Turquia europea pel Bsfor el mar de Mrmara i els Dardanels, els quals, de forma conjunta, sn l'enlla martim entre el mar Negre i el mar Mediterrani. La Turquia europea, que correspon a la Trcia i la Rumlia orientals a la pennsula balcnica, noms representen el 3% de la superfcie total del pas. El territori de Turquia t ms de 1.600 km de longitud, d'est a oest, i 800 km de nord a sud. La superfcie de Turquia, incloent els llacs, s de 783.562 km, dels quals noms 23.764 km sn a Europa. Turquia s el 37 pas ms gran del mn, amb una superfcie similar a la suma de les superfcies del Regne Unit i de Frana. 

La Turquia europea, al nord-oest, conforma la Trcia Oriental, i t fronteres amb Grcia i Bulgria. La Turquia asitica, Anatlia tamb coneguda com l'sia Menor est formada per un altipl central amb planes costaneres estretes, entre el Kro lu i la serralada de l'orient del Mar Negre al nord, cap a les muntanyes del Taure, al sud. L'est del pas s ms muntanys, i s l'origen de diversos rius que s'estenen per l'Orient Mitj, com ara l'Eufrates i el tigris. S'hi troben el Llac Van i el Mont Ararat, l'elevaci mxima del pas amb 5.165 msnm.

Geogrficament, Turquia es divideix en set regions:
 la regi de Mrmara;
 la regi Egea;
 la regi del Mar Negre;
 la regi de l'Anatlia Central;
 la regi de l'anatlia Oriental;
 la regi de l'Anatlia sud-oriental i;
 la regi mediterrnia.


El relleu variat de Turquia s el producte de diversos moviments terrestres complexos que han format la regi al llarg de molts millennis i que encara produeixen terratrmols i erupcions volcniques. El Bsfor i els Dardanels es formaren grcies a les falles geolgiques que creuen Turquia i que permeteren la creaci del mar Negre. Hi ha una falla geolgica que creua el nord del pas, d'oest cap a l'est, que caus el terratrmol de 1999. 

Les rees costaneres mediterrnies de Turquia tenen un clima mediterrani, amb estius secs, i hiverns humits moderats. Les condicions sn ms extremoses a l'interior rid. Les muntanyes a prop de la costa impedeixen que les influncies mediterrnies s'estenguin al centre i per tant l'altipl de l'Anatlia central t un clima continental, amb hiverns ms severs. La precipitaci mitjana s de 400 millmetres; amb diferncies regionals que depenen de l'altitud. Les regions ms seques sn la plana de Konya i la plana de Malatya.

Poltica i govern.
Institucions de govern.

Turquia s una democrcia representativa parlamentria organitzada com a Estat unitari centralitzat. Des de la seva fundaci com a repblica el 1923, Turquia ha desenvolupat una forta tradici de secularitzaci. La constituci de Turquia estableix l'estructura legal del pas. 

El cap d'Estat s el President de la Repblica el paper del qual s sobretot cerimonial. El president s elegit per un perode de cinc anys en eleccions directes. El poder executiu s ostentat i exercit pel Primer Ministre i el Consell de Ministres, que conformen el govern. El primer ministre s elegit pel parlament per mitj d'un vot de confiana al seu govern i, generalment, s el cap del partit amb ms escons al parlament. Ni el primer ministre ni els ministres del Consell han de ser membres del parlament, per en la majoria dels casos s n'han estat membres.

El poder legislatiu s ostentat pel parlament unicameral, la Gran Assemblea Nacional, integrada per 550 membres electes per un mandat de quatre anys segons el mtode de representaci proporcional a les 85 circumscripcions o districtes electorals en qu est dividit el pas i que representen les 81 provncies de Turquia (Istanbul es divideix en tres circumscripcions electorals i Ankara i zmir en dues, ateses llur poblacions). Per tal d'evitar una fragmentaci poltica en qu cap partit t la capacitat de formar el govern, noms els partits que hagin aconseguit com a mnim 10% dels vots en les eleccions parlamentries nacionals tenen el dret a representaci al parlament. En les eleccions del 2007, tres partits hi van ser representants al parlament; el 2002, noms n'hi havia dos. No obstant aix, els partits poden acordar aliances amb d'altres; en separar els partits aliats, de fet, set partits poltics hi van ser representats el 2007. Tamb es permeten les candidatures independents, per han d'aconseguir tamb al menys el 10% dels vots de llur circumscripcions per a ser elegibles.

La judicatura s independent dels poders executiu i legislatiu. La Cort Constitucional t l'encrrec d'avaluar la conformitat de les lleis i decrets aprovats pel parlament amb la constituci. El Consell d'Estat s el tribunal d'ltima instncia per als casos administratius, i l'Alt Tribunal d'Apellacions per a tots els altres casos.

El sufragi universal per a homes i dones ha estat en vigor des de 1933, i tots els ciutadans turcs en complir 18 anys d'edat tenen el dret al vot. El 2004 hi havia 50 partits poltics registrats al pas, que abasten tot l'espectre poltic. La Cort Constitucional pot cancellar el finanament pblic dels partits poltics que consideri antiseculars i separatistes o fins i tot pot negar-los el registre.

Afers exteriors.

En concordana amb la seva orientaci tradicional cap a Occident, les relacions amb Europa han estat un tema central poltica exterior de Turquia. Turquia va ser membre fundador del Consell d'Europa el 1949, va sollicitar admissi com a membre associat de la Comunitat Econmica Europea (CEE), predecessora de la Uni Europea, el 1959, la qual va ser conferida el 1963. Desprs de vries dcades de negociacions poltiques, Turquia va sollicitar admissi com a membre ple a la CEE el 1987. El 1992, es va convertir en membre associat de la Uni de l'Europa Occidental i el 1995 va acordar una uni duanera amb la Uni Europa. El 2005 va comenar oficialment les negociacions formals per a ser adms com a membre de la Uni Europea. S'estima que la seva admissi pot trigar 15 anys a realitzar-se atesa la grandria de Turquia i els diversos desacords en molts temes, com ara les disputes amb la Repblica de Xipre en l'actualitat membre de la Uni Europea quant a la intervenci militar turca el 1974 amb la intenci de prevenir l'annexi de l'illa a Grcia. Des d'aleshores, Turquia no reconeix la repblica xipriota, essencialment grega, com a nica autoritat sobre l'illa, ans dna el seu suport a la comunitat xipriota turca que ha format la Repblica Turca del Nord de Xipre de facto.

Un altre aspecte important en les relacions exteriors de Turquia han estat les seves relacions amb els Estats Units. Davant l'amenaa comuna de la Uni Sovitica, Turquia es va unir a l'OTAN, el 1952, assegurant aix les relacions properes bilaterals amb Washington durant la Guerra Freda. En l'actualitat, amb la desaparici de la Uni Sovitica, la importncia geoestratgica de Turquia s deguda a la seva proximitat amb l'Orient Mitj. A Turquia es troba una base aria militar de l'OTAN, a prop de la frontera amb Sria i Iraq que ha estat utilitzada pels Estats Units en les seves operacions regionals. La democrcia secular de Turquia i les relacions positives que mant amb Israel, l'han fet un aliat estratgic per als Estats Units. Els Estats Units, per la seva banda, l'han donat suport econmic i diplomtic, incloent-hi els temes estratgics, com ara la seva possible admissi a la Uni Europea. 

La independncia dels Estats turcs de la Uni Sovitica, amb els quals Turquia comparteix una herncia cultural i lingstica, l'han perms estendre les seves relacions poltiques i econmiques a l'sia Central. Un dels assoliments d'aquestes relacions va ser la construcci d'un oleoducte des de Baku, Azerbaitjan cap al port de Ceyhan, Turquia. Aquest oleoducte forma part de l'estratgia poltica de Turquia per convertir-se en un conducte d'energia per a Occident. Tot i aix, la frontera turca amb Armnia, un Estat del Caucas, est tancada atesa l'ocupaci del territori d'Azeri durant la Guerra de l'Alt Karabaj.  Les relacions amb Armnia han estat delicades, a causa de les deportacions forades d'armenis i les morts que se'n van derivar durant els ltims dies de l'Imperi Otom, les quals han estat reconegudes per diversos pasos i historiadors com el Genocidi Armeni. Turquia rebutja el terme "genocidi", argumentant que les morts van ser degudes a les malalties, les fams i a les lluites tniques internes.

Divisions administratives.

La capital de Turquia s Ankara. El territori de Turquia se subdivideix en 81 provncies (singular il, plural iller) que s'agrupen en set regions per als censos, tot i que aquestes no tenen cap estructura administrativa. Cada provncia, al seu torn, se subdivideix en districtes; en total n'hi ha 923. Les provncies tenen el mateix nom que llurs capitals, les quals sn conegues com a "districtes centrals", llevat de les provncies de Hatay (capital: Antakya), Kocaeli (capital:  zmit) i Sakarya (capital: Adapazari). La ciutat ms gran i l'antiga capital s Istanbul, que encara s el centre econmic i cultural del pas. 


Les provncies ms poblades de Turquia sn:
 stanbul - 12.573.836;
 Ankara -  4.466.756;
 zmir -  3.739.353       ;
 Bursa - 2.439.876;
 Adana - 2.006.650;
 Konya - 1.959.082;
 Antalya - 1.789.295;
 Mersin - 1.595.938;
 Gaziantep - 1.560.023;
 anl urfa - 1.523.099;
 Diyarbak r - 1.460.714;
 Kocaeli - 1.437.926;
 Hatay - 1.386.224;
 Manisa - 1.319.920;
 Samsun - 1.228.959;



Economia.


L'economia dinmica de Turquia s una barreja complexa d'indstria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta ltima un 40% d'ocupaci cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement rpid i estable, no obstant aix l'Estat juga encara un rol bsic en la indstria, activitats bancries, transport i comunicacions. La indstria ms important de Turquia i el seu principal producte d'exportaci sn les seves teles i robes, encara majoritriament en mans privades.

Durant la major part del segle XX des de la instituci de la Repblica les poltiques econmiques de Turquia incloen els controls governamentals estrictes sobre la participaci del sector privat, el comer exterior i la inversi estrangera directa. No obstant aix, des de la dcada de 1980, Turquia va comenar a implementar reformes de liberalitzaci econmica, iniciades pel primer ministre Turgut zal, amb la intenci de crear una economia de mercat. Les reformes van propiciar un creixement rpid de l'economia, amb dues greus recessions, el 1994, el 1999 (desprs del terratrmol del mateix any) i el 2001. El creixement mitj del Producte interior brut anual entre 1981 i el 2003 va ser del 4%.. Segons un report de l'OCDE, mancant reformes addicionals, a ms del creixent dficit del sector pblic i la corrupci han tingut com a resultat una alta inflaci, un sector bancari debilitat i volatilitat macroeconmica. Des de la crisi econmica del 2001 i les reformes del ministre de finances Kemal Dervi , la inflaci s'ha redut a un dgit, i hi ha hagut un augment en la inversi estrangera. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha pronosticat una inflaci del 6% per al 2008. El creixement mitj del PIB del 2002 al 2007 va ser del 7,4%, una de les economies de ms rpid creixement d'Europa i del mn.

El 2007, la producci del sector agrcola representava el 8,9% del PIB, la del sector industrial el 30,8% i la del sector dels serveix el 59,3%. El sector del turisme s'ha beneficiat d'un rpid creixement durant els ltims vint anys, i constitueix una part important de l'economia. El 2007, 27 milions de persones van visitar Turquia, amb una despesa total de 18.500 milions de dlars. Altres sectors importants sn el sector bancari, la construcci, la indstria de l'autombil, els aparells electrnics, la indstria txtil i la indstria petroqumica. Turquia s el sis productor d'autombils d'Europa.

A causa de la inflaci crnica, l'1 de gener del 2005 el govern va emetre una nova moneda, la nova lira turca (YTL), que va reemplaar l'antiga lira turca (TL) a ra d'1 YTL per 1.000.000 TL. L'1 de gener del 2009 la nova lira turca va reprendre el nom tradicional de lira turca.

Geografia humana i societat.
Demografia i dinmica de poblaci.

El 2007, la poblaci turca era de 70,5 milions de habitants, amb una taxa de creixement poblacional de l'1,04% anual. La densitat de poblaci s de 92 habitants per quilmetre quadrat, variant d'11 a 2.240 entre les provncies de Turquia. La poblaci urbana s el 70,5 del total. La meitat de la poblaci turca s menor dels 28 anys d'edat. Segons la pirmide de poblaci, el 26,4% dels turcs tenien entre 0 i 14 anys el 2007, el 66,5% entre 15 i 64, i el 7,1% ms de 65. Segons les estadstiques governamentals, el 2005 l'esperana de vida era de 68,9 anys per als homes i 73,8 per a les dones, amb una mitjana de 71,3. L'educaci a Turquia s obligatria i gratuta entre els 6 i els 15 anys d'edat. La taxa d'alfabetisme s de 95,3% per als homes i 79,6% per a les dones, amb una mitjana del 87,4%. La diferncia entre les taxes es deu a les actituds prefeudals en les rees rurals del pas, en especial al sud-est.

A causa de la demanda de m d'obra a l'Europa de la postguerra, molts ciutadans turcs van emigrar a l'Europa Occidental, en especial a Alemanya Occidental. Per altra banda, la caiguda del mur de Berln va permetre la immigraci estrangera a Turquia, en especial de les antigues repbliques sovitiques i altres estats musulmans. La taxa neta de migraci, s nulla.

Etnografia.
L'article 66 de la constituci de Turquia defineix el "turc" com a qualsevol persona de l'Estat turc amb ciutadania; per tant, el terme legal de "turc" difereix de la definici tnica. La majoria de la poblaci turca s tnicament turca; altres grups tnics sn els kurds, els circassians, els zaza, els gitanos, els rabs i les tres minories reconegudes oficialment (a partir del Tractat de Lausanne): els grecs, els armenis i els jueus. Les minories, llevat de les tres oficials, no gaudeixen de cap privilegi especial com a grup; l'assimilaci culturals de les minories s notable. Tot i que no hi ha dades exactes quant a la composici tnica o racial de l'Estat els censos oficials o n'hi inclouen cap s'estima que a prop del 80% de la poblaci s tnicament turca, i que gaireb el 20% sn kurds, els quals habiten a l'Anatlia oriental i sn majoria en diverses provncies, com ara  A r , Bitlis, Bingl, Diyarbak r, Hakkari, Mardin, Mu , Siirt,  anl urfa, i Van.

Llengua.
El turc s l'nica llengua oficial a tot l'Estat, una de les llenges oficials de Xipre, i s reconeguda com llengua regional al districte de Prizren de Kosovo, i una de les llenges oficials a diversos municipis de la Repblica de Macednia, pas en qu els turcs sn ms del 20% de la poblaci total. 

El turc d'Istanbul s la llengua estndard oficial de Turquia. Hi existeixen, tanmateix, diversos dialectes, tot i la influncia de l'estndard utilitzat en els mitjans de comunicaci i en el sistema educatiu des de 1930. No hi ha cap xifra oficial quant als usos lingstics de la poblaci turca, ja que els censos no en recull cap informaci, de llengua, ni d'etnicitat o afiliaci religiosa. Tot i aix la Corporaci Turca de Rdio i Televisi, empresa pblica, emet programes en diverses llenges locals i dialectes de l'rab, bosni, circassi, kurd i zazaki.

Religi.

L'islam s la religi ms practicada a Turquia; nominalment el 99% dels turcs sn musulmans, dels quals ms del 75% pertanyen a la branca sunni de l'islam. Una minoria considerable, de ms del 20% de la poblaci musulmana, est afiliada a la secta shi'a alevi. Els bektashi pertanyen a una ordre sufi de l'islam que s originria de Turquia, que t molts seguidors a la pennsula dels Balcans. La escola del hanefisme de l'islam sunnita s organitzada per l'Estat, per mitj del Departament dels Afers Religiosos, que controlla les mesquites i el clergat. La resta de la poblaci professa el cristianisme, en especial les denominacions ortodoxa grega, apostlica armnia, catlica, ortodoxa sria i la protestant, aix com el judaisme (sefardita i asquenazita).

Turquia s un Estat secular sense cap religi oficial. Turquia t una llarga i forta tradici secular, des de les esmenes de 1928 a la constituci, seguint essencialment el model francs de lacitat, en qu l'Estat supervisa activament les prctiques religioses. La constituci atorga la llibertat religiosa per a tots els individus; les comunitats religioses es troben sota la protecci de l'Estat i no poden involucrar-se en en el procs poltic (com ara en formar un partit religis), ni poden establir escoles religioses. La llei turca prohibeix l's del hijab (el vel islmic) als edificis de govern, a les escoles i a les universitats. La llei va rebre el suport de la Gran Cambra de la Cort Europa dels Drets Humans, com a "legtima", en un cas presentat per Leyla  ahin en contra del govern, el 10 de novembre, 2005. L'exrcit han assumit el paper de vigilants de la lacitat de la poltica turca, la qual consideren un dels principis de fundaci de l'Estat, i ha intervengut en nombroses ocasions en la poltica, per assegurar-la.

Histria.
Histria preturca d'Anatlia.

La pennsula d'Anatlia, tamb coneguda com l'sia Menor, ha estat una de les regions ms habitades des de l'Antiguitat, atesa la seva localitzaci com a intersecci entre sia i Europa. Els assentaments neoltics de atalhyk, ayn, Nevali Cori, Hacilar, Gbekli Tepe, i Mersin, sn dels ms antics del mn. L'assentament de Troia comen des del Neoltic i continu fins a l'Edat de Ferro. Segons els registres histrics, els habitants de la pennsula han parlat llenges indoeuropees, llenges semtiques i llenges caucsiques. De fet, atesa l'antiguitat de la llengua hitita i la llengua luvita, ambdues indoeuropees, alguns catedrtics han proposat que Anatlia podria ser el centre hipottic del qual s'estendrien totes les llenges d'aquesta famlia.

El primer imperi ms important de l'rea fou el dels Hittites, del segle XVIII al segle XIII aC. Desprs, s'hi establ el regne de Frgia, un poble tamb indoeuropeu, fins que fou destrut pels cimmeris el segle VII aC. Els successors ms poderosos de Frgia foren els estats de Ldia, Cria i Lcia. Els lidis i els licis parlaven llenges fonamentalment indoeuropees, tot i que ambdues adquiriren elements no indoeuropeus abans dels perodes hitita i hellnic. 

Des del 1200 aC, la costa oriental d'Anatlia fou habitada pels pobles grecs eolis i jnics. Tot el territori fou conquerit pel Imperi Persa durant els segles VI i V aC, i desprs per Alexandre Magne el 334 aC. Anatlia fou posteriorment dividida en molts regnes hellnics petits, com ara Bitnia, Capadcia, Prgam i Pontus, tots els quals sucumbiren a l'Imperi rom el primer segle aC. El 324 dC, l'emperador rim Constant I, tri Bizanci per convertir-se en la nova capital de l'Imperi Rom, reanomenant-la la Nova Roma (desprs Constantinoble i Istambul). Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident, es convert en la capital de l'Imperi Bizant (l'Imperi Rom d'Orient).

Els turcs i l'Imperi Otom.

La Casa de Seljuq era un clan de la tribu K n k que pertanyia a la horda dels turcs oghuz i que el segle IX residien a les perifries del mn musulm, al nord del mar Caspi i del mar d'Aral al gran khan de la confederaci d'O uz. En el segle X, els seljcides comenaren a emigrar de les seves llars ancestrals a les regions orientals d'Anatlia, que amb el temps, es convert en la nova llar de les tribus turques d'O uz, desprs de la batalla de Manazkert el 1071. La victria dels seljcides cre el sultanat seljcida de R m, que es desenvolup com a branca separada de l'Imperi Seljcida que abastava mplies regions de l'sia Central, l'Iran, Anatlia i l'Orient Prxim.

El 1243, els exrcits seljcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegr lentament. La tribu dels Kay , governada per Osman I, es convert en la base de l'Imperi Otom, ocupant aix el buit que deix el collapse del poder dels seljcides i dels bizantins. L'Imperi Otom interaccion amb les cultures orientals i occidentals durant la seva vida, de 623 anys. En els segles XVI i XVII, fou una de les entitats ms poderoses del mn, confrontant-se al Sacre Imperi Romanogermnic a l'Europa Central, a les forces espanyoles i vnetes al mar Mediterrani, i fins i tot als portuguesos, en defendre el seu monopoli sobre les antigues rutes comercials martimes entre l'sia Oriental i l'Europa Occidental. 

Desprs de molts anys de decament, l'Imperi Otom entr a la Primera Guerra Mundial en l'aliana otomanogermnica, el 1914, la qual fou derrotada el 1918. Desprs de la guerra, els Aliats dividiren l'Imperi Otom en el Tractat de Svres.

L'era republicana.

L'ocupaci d'Istambul i d'zmir per les forces aliades desprs de la Primera Guerra Mundial provoc l'establiment del moviment nacional turc. Sota el lideratge del paix Mustafa Kemal, prominent comandant militar durant la Batalla de Gallipoli, es lliur la Guerra d'independncia turca, amb la intenci de revocar els termes del Tractat de Svres. El 18 de setembre, 1922, els exrcits ocupants foren expulsats i nasqu el nou Estat turc. L'1 de novembre, la Gran Assemblea Nacional de Turquia abol formalment el sultanat, acabant aix els 623 anys del govern otom. El Tractat de Lausanne de 1923 reconegu internacionalment la sobirania de la nova Repblica de Turquia com a estat successor de l'Imperi Otom; la repblica fou proclamada oficialment el 29 d'octubre, 1923, i Ankara es design com a capital. Mustafa Kemal es convert en el primer president de Turquia, i introdu les diverses reformes radicals amb la intenci de fundar una nova repblica secular dels romanents del passat otom.  Segons la Llei dels Noms Familiars, el parlament turc atorg a Mustafa Kemal el nom honorfic d'Atatrk, "Pare dels turcs", el 1934.

Turquia particip en la Segona Guerra Mundial amb els Segona Guerra Mundial el 23 de febrer, 1945, cerimonialment, i es convert en membre fundador de les Nacions Unides el 1945. Les dificultats que es presentaren a Grcia, on se sofoc una rebelli comunista, i les demandes de la Uni Sovitica per installar bases militars als Estrets Turcs, provocaren la declaraci de la Doctrina Truman el 1947, en qu els Estats Units es comprometien a garantir la seguretat de Turquia i Grcia, i els proveren de suport militar i econmic.

Desprs de participar amb les forces de les Nacions Unides en la Guerra de Corea, Turquia s'un a l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord el 1952, impedint l'avanament sovitic cap al mediterrani. Desprs d'una dcada de violncia intercomunal a l'illa de Xipre, i el cop militar grec del juliol de 1974, que depos el president Makarios, Turquia intervingu militarment a Xipre el 1974. Nou anys desprs, la Repblica Turca del Nord de Xipre fou establerta, reconeguda noms per Turquia.

Desprs de la fi del perode de govern unipartidista el 1945, les tensions i la inestabilitat poltica caracteritzaren el perode de multipartidisme fins la dcada de 1990, amb quatre cops d'Estat (1960, 1971, 1980 i 1997).  La liberalitzaci de l'economia turca ha perms un rpid creixement econmic.

Referncies.


Enllaos externs.
Mapa de Turquia;
Informacion sobre Turquia;
Turkey Hotels Guide;










































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16930" title="Comarques del Nord del Pas Valenci" nonfiltered="2504" processed="2484" dbindex="7516">


Regi valenciana septentrional que comprn les segents comarques:

L'Alcalatn;
L'Alt Maestrat;
El Baix Maestrat;
La Plana Alta;
La Plana Baixa;
Els Ports;

Es troba entre els rius Uix i el Snia. En 1309 tingu la seua primera entitat administrativa com a Governaci d'enll Uix. Posteriorment es modificaria com a sots-governaci (o lloctinncia) de Castell, dins de la governaci de Valncia. Fou suprimida amb els Decrets de Nova Planta en 1707 per Felip V de Borb. Actualment, tot i no tenir reconeixement oficial, forma l'actual provncia de Castell amb les comarques de l'Alt Millars i l'Alt Palncia, i s considerada com a territori de predomini lingstic valenci per la Llei d's i Ensenyament del Valenci de 1982.

Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques de l'interior del Pas Valenci;
Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
Comarques Centrals del Pas Valenci;
Comarques del Sud del Pas Valenci;
Regi de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16932" title="Comarques de l'interior del Pas Valenci" nonfiltered="2505" processed="2485" dbindex="7517">


Regi de les comarques que es troben a la part occidental de la part central del Pas Valenci. Comprn les segents comarques:

 L'Alt Millars;
 La Foia de Bunyol;
 L'Alt Palncia;
 La Plana d'Utiel;
 El Rac d'Adems;
 Els Serrans;
 La Vall de Cofrents;

Eixes sn les comarques on es parla habitualment el castell. 
Per raons histriques sn part del Pas Valenci actual, encara que en poques i amb orgens diferents.

Les comarques de L'Alt Millars, L'Alt Palncia, Els Serrans i El Rac d'Adems formaren part del Regne de Valncia des de la seua creaci, i van rebre inicialment una lleugera majoria de colons aragonesos, la qual cosa explica que des del principi van ser de parla castellana fins a l'actualitat, per amb costums aragoneses. Actualment es parla un castell amb modismes aragonesos i barretjat amb paraules de fabla aragonesa. A estes comarques se les anomena colloquialment, des de la ciutat de Valncia i voltants, com a comarques xurres i, als seus habitants, xurros. En el cas de la La Foia de Bunyol i La Vall de Cofrents, que tamb van pertanyer al regne de Valncia, van restar incialment majoritariament poblades per mudjars, i la poblaci castellana s posterior.

La comarca de La Plana d'Utiel (excepte els municipis de Xera i Sinarques) no formava part del Regne de Valncia i va ser assignada a la Provncia Administrativa de Valncia en el segle XIX per les autoritats espanyoles. Esta comarca s de parla i cultura castellana des de sempre.

Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques del Nord del Pas Valenci;
Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
Comarques Centrals del Pas Valenci;
Comarques del Sud del Pas Valenci;
Regi de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16933" title="Angles" nonfiltered="2506" processed="2486" dbindex="7518">


Els angles (alemany: Angeln, angls antic: Englas, llat: singular anglus, plural anglii) foren un poble germnic, provinents d'Angeln en Schleswig, que durant el segle V s'establiren a l'nglia de l'Est, Mrcia i Nortmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya. Les parts meridional i oriental de l'illa foren anomenades posteriorment Engla-lond (en angls antic, "terra dels angles"), doncs Anglaterra. 

 Antecedents histrics  .
Possiblement el primer esment dels angles fou registrat per Tcit en Germania, captol 40, en el qual es fa menci dels Anglii repassant una llista de les tribus germniques. No don indicaci precisa sobre la seua posici geogrfica, per declar que, junt a altres sis tribus, Incloent els Varini (ulteriorment, els Warni), adoraren una deessa anomenada Nerthus, de la que el sanctuari est situat en "una illa en l'oce." Claudi Ptolemeu en la seua Geografia (ii. 11.  15), mig segle desprs, els ubica amb ms precisi entre el Rin, ms b potser l'Ems, i l'Elba, i parla d'ells com a una tribu rellevant de l'interior. Desafortunadament, per contra, amb una comparaci del seu mapa i les proves subministrades per Tcit i altres escriptors romans que les indicacions que ens aporta no sn correctes. Degut a l'incertesa d'aquests passatges hi ha moltes especulations concernant l'ubicaci original dels Angli. Una de les teories, la qual no obstant aix, s pot mitjanament recomanar, s que residien en la conca de Saale (en les cercanies del cant Engilin), del que es pensa que la Lex Angliorum et Werinorum hoc est Thuringorum n's originria. En l'actualitat la majoria dels erudits creuen que els Angli visqueren al principi en les costes del baltic, probablement en la part septentrional de la pennsula Jutlndia (dans Jylland, angls Jutland). El testimoni d'aquesta opini prov de les tradicions angleses i daneses que comerciaven amb persones i pels fets del segle IV (vegeu ms avall), i en part pel fet de qu com descriu Tcitus es troben afinitats soprenents amb el culte a Nerthus en la religi escandinava, especialment en la sueca i la danesa. Les investigacions sobre aquest subjecte ha tornat en realment probable que l'illa de Nerthus era Sjaelland (en angls Zealand), i s ms endavant quan fou remarcat que els reis de Wessex traaren llurs ascendncia al fi de compte a un cert Scyld, qui s clarament identificat amb Skildr, fundador de la famlia reial danesa (Skildungar). En la tradici anglesa est persona est emparentada amb "Scedeland" (pl.), i.e. Escandinvia, mentre que en la tradici escandinava s especialment associat amb l'antiga residncia reial a Leire en Sjaelland.

Bede declara que els angles ads d'arribar a Gran Bretanya vivien en una terra anomenada Angulus, i un testimoni similar hi s donat a lHistoria Brittonum. El rei Alfred el Gran i el cronista thelweard identifiquen aquest indret amb el territori que ara s'anomena Angel en la provncia d'Schleswig, encara que deu d'haver sigut una extenci ms gran, i la seua identificaci correspon perfectament a les indicacions oferides per Bede. 
La confirmaci completa es reforada per les tradicions angleses i daneses concernint als dos reis anomenats Wermund i Offa, de qui la reial famlia merciana descendia, i de qui les crniques connecen amb Angel, Schleswig i Rendsburg. La tradici danesa ha preservat memries dels dos governants de Schleswig, pare i fill, en llur servei, Frowinus (Freawine) i Wigo (Wig), de qui la famlia reial de Wessex pretn descendir. Durant el segle V els Angli invadiren Gran Bretanya, desprs d'aquell temps llur nom no es reprodueix en el continent excepte en el document mencionat ms amunt.

La provncia de Schleswig demostr ser exepcionalment rica en antiguitats primitives que daten aparentment dels segle 4rt i 5. Als lloc on es trobaren, menci especial del crematori del cementeri a Borgstedterfeld, entre Rendsburg i Eckernfrde, que ha cedit algunes urnes i raspalls estretament semblants als trobats en tombes paganes a Anglaterra. De major importncia sn els grans dipsits a Thorsbjaerg (en Angel) i Nydam, el quals contenen grans quantitats d'armes, ornaments, articles de roba, instruments agrcoles, etc.., i en ltim lloc vaixells. Grcies a aquests descobriments som capaos de reconstruir una image aproximada de la civilitzaci angla en el perode posterior a l'invasi de Gran Bretanya.

Alguns historiadors els identifiquen amb els angrivaris i quan eren a Schleswig tenien com a vens als varns o varins (al sud) i els saxons (al sud-est). Al segle II una part van emigrar a Turngia al costat dels varns o varins, i al segle IV es van fusionar als hermundurs i van donar origen als turingis. Els angles del Schleswig van emigrar a Britnia al segle V.

 La influncia dels angles a la Gran Bretanya .
D'acord a certes fonts, com la "Venerable Bede", desprs de la invasi de la Gran Bretanya, els angles es van dividir i van fundar els regnes de "Nord Angelnen" (Nortmbria), "Ost Angelnen" (Anglia de l'Est), i "Mittlere Angelnen" (Mrcia). Grcies a la influncia dels saxons, les tribus van ser anomenades "anglo-saxones" pels normands. Hi ha una regi al Regne Unit que encara es coneguda com a "nglia de l'Est".

El centre de la ptria angla en la porci nord-est de l'actual estat federat alemany de Schleswig-Holstein, ell mateix en la pennsula de Jutlndia, s on foren establertes les restes d'aquest poble, una menuda forma peninsular roman anomenada Angeln hui i forma un triangle dibuixat aproximadament des de l'actual Flensburg en el fjord Flensburger fins a Kiel llavors fins a Maasholm en l'ancorada Schlei. 

En algun cas, aquest petit punt de localitzaci relativament oriental de l'origen del grup tribal dels Angeln ha dut cap a un dels misteris duradors de l'invasi anglo-saxona: com s possible que els Anglens foren freqentment esmentats com a colonitzadors de l'antiga Gran Bretanya en totes les fonts escrites antigues i medievals, metre la prova del venatge i les molt ms poderoses activitats colonitzadores concomitants dels frisons en Gran Bretanya han sigut limitades a descobriments arqueolgics, i nicament ms a sovint a deduccions lgiques i inferncies? Clar que els frisons sn conegut per habitar la terra directament en el pas d'alguna ruta migratria entre Angeln i Gran Bretanya (excepte per la llarga i dificultosa ruta martima pel mar al voltant de la punta septentrional de Dinamarca), i, de fet, habitaren terres entre l'antic domini Sax i Bretanya; per, rarament ha sigut nomenats com havent pres part en la vasta migraci.

 St. Gregori .

Els angles sn el tema d'una llegenda sobre el papa Gregori I. De forma resumida explica que Gregori va observar com infants angles de Deira eren venuts al mercat d'esclaus rom. Impressionat per la bellesa de llurs faccions i llurs ulls blaus pregunt per llur origen. Quan li contestaren que eren angles, va replicar amb un joc de paraules en llat que pot ser tradut d'aquesta manera: "No angles, sin ngels". Se suposa que posteriorment es va decidir a convertir llur ptria a la cristiandat.

 Referncies .

 Chadwick, Hector Munro. Angli. 1911 Encyclopdia Britannica;

 Enllaos externs .
 English and Welsh are races apart; BBC; 30 June, 2002.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16935" title="Siclia" nonfiltered="2507" processed="2487" dbindex="7519">


 
Siclia s l'illa ms gran de la Mediterrnia, situada al sud de Npols, entre la mar Tirrena i la Jnica, que pertany a l'estat Itali i en forma un Regi amb Estatut Especial. La capital s Palerm. s dividida en nou provncies.

La poblaci de Siclia s de prop de 5.100.000 habitants. Molts dels quals sn bilinges, parlen l'itali (llengua oficial) i el sicili (llengua autctona).

 Origen Etimolgic .

Del grec, per la forma de triangle se l'anomen Trinacria (tri= tres i akra= punxa). Tanmateix, el nom actual tamb prov del grec Sikelia, que era tal l'anomenaven degut a que la tribu nativa eren els Sikels.

 Geografia .

L'arxiplag de Malta geogrficament forma part de Siclia. Malta ha estat unida a Siclia, incls polticament, fins el 1798, que fou ocupada per Napole durant quasi dos anys.

L'illa de Siclia est separada del continent per l'Estret de Messina, d'uns 3 km. Est banyada al nord per la Mar Tirrena i  al sud pel Mediterrani.

Tant l'illa principal com les de l'entorn sn d'origen volcnic. Avui en dia segueixen en activitat volcans com l'Etna, l'Stromboli o el Vulcano.

Predominen les zones muntanyoses: a les quatre serralades principals (Madonie, Nebrodi, Peloritani e Iblei) s'hi sumen altiplans, massissos allats i l'Etna, el cim ms alt de la illa (3.323 m).

Els seus rius sn nombrosos per de poc cabal, els ms destacables sn el Simeto, el Platani i el Salso.

 Histria .

 Histria antiga . 

Vegeu l'article principal: Histria antiga de Siclia;



Siclia, grcies a la seva posici central en el Mar Mediterrani, ha viscut en primera persona alguns dels ms importants fets de la Histria. Des dels pobles que van precedir l'arribada dels grecs fins al segle XX, la illa ha estat escenari d'invasions i centre cultural d'extrema importncia. En el segon millenni abans de Crist, Siclia estava poblada per diferents tnies: els Sculs (els que van donar nom a la illa), els Scans i els Elims. Alguns personatges histrics procedents d'all, foren anomenats indistintament com "sculo" o "de Siclia" (per exemple, l'historiador Diodor Scul o de Siclia).

En el segle VIII aC, Siclia va caure en la marea colonitzadora grega. Els grecs van fundar diverses ciutats d'importncia. La principal d'elles va ser Siracusa, una de les parts ms importants de la Magna Grcia, fundada per la branca dria dels grecs, i que es va transformar en el fidel aliat de Esparta en el Mediterrani Occidental, ra per la qual va ser atacada infructuosament per Atenes en l'any 413 aC, en el marc de la Guerra del Pelopons. No obstant aix, el pitjor enemic dels grecs a Siclia no van ser els grecs de l'est, sin els cartaginesos. Enmig de les constants guerres de grecs i cartaginesos pel control de Siclia, els tirans de Siracusa, com per exemple Dions el Vell, Dions el Jove o Timoleon, van convertir a Siclia en un petit imperi propi.

No obstant aix, enfront de la creixent pressi de Cartago, no van tenir ms remei que triar entre el seu domini, o el del naixent Imperi Rom. Durant la Primera Guerra Pnica, els romans van conquistar tota Siclia, excepte Siracusa, que va aconseguir mantenir-se independent (241 aC). No obstant aix, durant la Segona Guerra Pnica, Siracusa es va aliar amb Cartago, pel que els romans la van conquistar militarment en 212 aC, malgrat els intents del fams inventor Arquimedes per defensar-la amb l'ltim de la tecnologia militar de l'poca.
Desprs de la conquesta, Siclia va ser reduda a provncia romana. Va patir aix l'espoli que era com a tot el territori rom, durant la Repblica Romana. Va arribar un moment que Siclia, anomenada el graner de Roma, era incapa d'alimentar-se a si mateixa. Es va portar a terme fins i tot un sonat procs judicial, per part de Cicer, contra Verres, governador de la illa, que va ser condemnat a causa de les seves trapelleries. Siclia va ser provncia romana fins a la caiguda de l'Imperi Rom, en el segle V. En aquestes dates, els vndals la van saquejar i sotmetre.

 Edat mitjana .

Malgrat aix, a mitjan segle VI, hi va desembarcar el general Belisari, comandant de les tropes bizantines, qui la va incorporar a l'Imperi Bizant, en les mans del qual romandria durant mig millenni. Hi va haver fins i tot moments en la histria bizantina, com durant el govern de Maurici, que es va pensar a traslladar la capital bizantina des de Constantinoble a Siclia, a causa de la pressi que patia l'Imperi Bizant per part dels perses primer, i dels rabs desprs, en la seva frontera oriental. Van ser precisament els musulmans sarrans del nord d'frica qui, a partir del segle VIII, van iniciar atacs cada vegada ms forts sobre Siclia.


L'any 1061, un accident del dest va atreure all als normands de Roger I que va ser coronat a Palerm Rei de Siclia. Un grapat d'aquests passava per Palerm cam de Terra Santa, i van rebre una petici de socors per part de la ciutat, llavors assetjada pels sarrans. Els normands, demostrant la seva llegendria fama en combat, van alliberar a la ciutat del setge sarra, per a continuaci, van descobrir la riquesa de l'illa, i la facilitat amb que podia sser conquerida. Durant la resta del segle XI, una vegada darrera l'altra els normands es van llanar sobre la illa. Van tenir particular xit els membres de la famlia Altavilla (anomenats aix per venir de la localitat d'Hauteville, a Normandia). El seu lder era Robert, fill de Tancredo de Hauteville, que tenia per sobrenom Guiscard (l'Atrevit). Robert Guiscard va treure sense contemplacions als bizantins del sud d'Itlia, mentre que el seu germ Roger I de Siclia va completar la conquesta de Siclia, rebent de part del Papa, el ttol de Comte de Siclia. Roger I va morir en 1101. Desprs del brevssim regnat del seu fill Sim, va pujar al poder Roger II. Aquest va continuar la poltica expansionista del seu pare, reunificant els dominis continentals i insulars normands fins a construir un regne que dominava tant Siclia com el sud d'Itlia, que ser la base del que desprs es coneixer com el Regne de les Dues Siclies. Va ser un excellent administrador, assegurant la tolerncia religiosa a musulmans i cristians ortodoxes, malgrat que ell mateix, a causa del seu conveni amb el Papat, introdua per primera vegada el catolicisme en aquestes terres. En poltica internacional va aconseguir ser nomenat Rei de Siclia l'any 1130, ttol que el Papa Innocenci II va ratificar en 1139, desprs d'un confs perode de guerres.


Desprs de la mort de Roger II, sota els governs de Guillerm I el Dolent i Guillerm II el Bo, Siclia segueix sent poderosa, per  entra en un cert declivi. Malgrat aix, Guillem el Bo va portar a la posteritat la Catedral de Monreale, una de les joies de l'art romnic. A la seva mort, els drets hereditaris recauen sobre Enric VI d'Alemanya, Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, per els nobles sicilians es van rebellar i van cridar a un fill bastard de Roger II, Tancredo de Lecce, perqu els governs fins que va morir poc desprs. El tron va recaure aix en Federic II Hohenstaufen, que va governar com Rei de Siclia i Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. El dest de Siclia va continuar aix lligat al de les Dues Siclies. 

Ms endavant, la poblaci de l'illa de Siclia es va aixecar contra la tutela del rei francs Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com les Vespres Sicilianes, el rei catal Pere el Gran entr a aquesta illa i les de Malta i Gozzo.


En els segles successius, Siclia es va transformar en camp de batalla del joc poltic entre l'Esglsia i l'Imperi.

Edats moderna i contempornia .

Siclia es va anar transformant en un territori de latifundistes i terratinents, fet que en el segle XVIII va originar un nova aportaci siciliana a la histria, la Mfia, nascuda com una organitzaci de camperols en de rebelli armada clandestina i permanent en contra dels latifundistes.

L'any 1815 Ferran de Borb es va coronar amb el ttol de Rei de la Dues Siclies. El seu vast regne comprenia a ms de les illes, Npols i Itlia Meridional. En el segle XIX, Siclia va passar a formar part d'Itlia, quan les Dues Siclies van ser conquerides militarment per Giuseppe Garibaldi. Des de llavors, la histria siciliana ha estat vinculada estretament a la d'Itlia. Tant s aix, que durant la Segona Guerra Mundial va ser triada pels Aliats per atacar Europa, en l'operaci coneguda com Desembarcament de Siclia, l'any 1943.

Durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, fou molt actiu l'independentisme sicili, patrocinat pel Moviment Independentista Sicili (MIS), dirigit per Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro-Aprile, que fins i tot tenia el bra armat l'EVIS d'Antonio Canepa i Salvatore Giuliano. Les implicacions de la Mfia i dels EUA provocaren la mort de Giuliano i la desfeta tant de l'EVIS com del MIS, que des d'aleshores ser una fora poltica marginal.

 Llocs d'inters per provncies .

 Provncia de Palerm .

 Palerm;
 Monreale;
 Cefal;

 Provncia de Trapani .

 Trapani;
 Segesta;
 Erice;

 Provncia d'Enna .

 Enna;
 Villa romana del Casale;

 Provncia de Catnia .

 Catnia;
 Acireale;
 Aci Castello;
 Etna;

 Provncia de Messina .

 Messina;
 Taormina;

 Provncia d'Agrigent .

 Agrigento;

 Provncia de Ragusa.

 Ragusa;

 Provncia de Siracusa .

 Siracusa;

 Provncia de Caltanissetta .

 Caltanissetta;

Vegeu tamb.
Front Nacional Sicili;

 Enllaos externs .

Histries de Catalunya: El problema de Siclia;
Regi de Siclia;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16938" title="Alcor" nonfiltered="2508" processed="2488" dbindex="7520">


L'Alcor (en rab       , al-Qur' n, , "lectura en veu alta", "recitaci", "predicaci") s el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans, aquest llibre cont la paraula de Du (All), revelada al profeta Mahoma (Muhmmad) per mitj de l'ngel Gabriel (Djibrl). Es tracta igualment del primer llibre escrit en rab.

Mahoma va transmetre oralment les revelacions que rebia i els auditors les van transcriure en fulles de palmera, trossos de cuir o ossos. A la mort del Profeta, l'any 632, es van comenar a reunir els textos fins a quedar fixats, durant el califat d'Uthman (644-655), amb la forma que avui presenten: 114 captols (sures), cadascun dividit en versicles (ayat). 

l'Alcor tamb s anomenat, entre altres denominacions, furq n (discriminaci entre el b i el mal), dikr (amonestaci), hud  (guia) o simplement kit b (llibre).

 La visi musulmana .
Els musulmans defineixen l'Alcor com un missatge d'All a la Humanitat, transms mitjanant una cadena que comena en Du mateix, que continua amb l'arcngel Gabriel i s'acaba en el profeta Mahoma. la tradici diu que el missatge contingut a l'Alcor fou revelat a Mahoma entre els anys 610 i 632].

El llenguatge del missatge original fou l'rab. De l'Alcor se n'han fet traduccions a molts idiomes; ara b, una traducci de l'Alcor no s pas la paraula exacta d'All i, per aix, no pot tenir mai el mateix valor que l'original rab. En realitat, una traducci de l'Alcor sempre s una interpretaci. Aix es deu al fet que el text est concebut per a sser recitat i escoltat; si aix no es fa en rab, la dicci, el ritme i les rimes canvien, pertorbant el propi sentit del missatge.

L'Alcor s una de les dues bases fonamentals de l'islam; l'altra s la sunna, l'exemple donat pel Profeta amb la seva vida. A diferncia de la sunna, l'Alcor s la paraula exacta de Du, mentre que la sunna noms sn les paraules i les accions del Profeta, inspirades en la divinitat. L'Alcor no s'ha expressat pas mitjanant paraules humanes sin que el seu contingut, lletra per lletra, l'ha fixat Du mateix.

El Profeta Mahoma s el darrer missatger d'All a la Humanitat; per tant, l'Alcor s el darrer missatge que Du ha enviat. Els missatges anteriors (la Torah, els Salms i els Evangelis) han quedat derogats per l'Alcor. s una obligaci i una benedicci per a tot aquell que sent a parlar de l'existncia de l'Alcor i de l'islam investigar-lo i avaluar-lo per ell mateix.

 Estructura .
L'extensi de l'Alcor s similar a la del Nou Testament. Per tal de facilitar-ne la recitaci durant el mes sagrat del Ramad es divideix en trenta fragments (juz, plural  ajz), un per a cada dia. Tanmateix, la divisi principal de l'Alcor s en cent catorze captols anomenats sures. Amb l'excepci de la primera, una breu pregria que fa d'obertura del llibre, totes les altres estan ordenades no pas segons el seu contingut sin de la ms llarga a la ms curta. Com que les sures ms llargues es refereixen a la part final del missatge de Mahoma, les sures ms antigues sn les que es troben al final del llibre i les ms noves, al principi.

En la versi actual de l'Alcor, cadascuna de les sures t un encapalament on hi ha:
un ttol, derivat d'alguna paraula important a la sura (La vaca, Els poetes), per que no s pas una indicaci del contingut del captol;
la basmall, s a dir, la frmula En el nom de Du, el Clement, el Misericordis; aquesta frmula, per, no apareix pas a la novena sura;
una indicaci sobre si la sura fou revelada a Medina o a la Meca i sobre el nombre dels seus versos, que pot anar des de tres fins a dos-cents vuitanta-sis;
en alguns casos, unes lletres assenyalades, el significat de les quals no s'ha esbrinat del tot; podria ser que es tracts d'abreviatures indicant una determinada collecci de sures o b podria ser que tinguessin un significat esotric.

Els versos de l'Alcor s'anomenen iah (plural it, que vol dir ell canta) i varien molt en la seva longitud. Els versos ms curts acostumen a ser els de les primeres sures, on l'estil de la revelaci de Mahoma resulta fora semblant al de la prosa rimada, com entre els rabs al segle VII. A mesura que els versos es van fent ms llargs, les rimes esdevenen ms escasses. Hi ha tamb un important canvi d'estil en el llenguatge, les primeres sures estan escrites amb frases curtes, expressions vives i fora potica; les darreres esdevenen cada vegada ms detallistes, complexes i amb un llenguatge molt prosaic. Aix doncs, resulta difcil determinar si una rima marca la fi d'un vers i hi ha variacions en la numeraci dels versos, com ara les que es donen entre les edicions usades al mn occidental i l'edici d'Egipte considerada oficial. 

Generalment, l'Alcor apareix com el discurs de Du, que, en moltes ocasions, parla en plural majesttic. Quan qui parla s Mahoma, les seves paraules apareixen desprs de la forma imperativa digues, per indicar que el Profeta parla noms per voluntat de Du. A vegades, hi apareixen dilegs en qu Mahoma refuta les objeccions que alg presenta a les seves paraules. Els passatges narratius sn breus, sovint es fa allusi a narracions i personatges d'origen bblic. L'mfasi es posa no pas en la narraci del fet sin en el seu carcter didctic.

Les sures no acostumen a ser uniformes en estil i en continguts. El text ms llarg dedicat a un determinat tema s la sura dotzena, que explica la histria de Josep, amb moltes diferncies respecte del relat de la Bblia, que semblen originar-se en fonts jueves. Per altra banda, les sures ms llargues es divideixen en breus seccions tractant sobre temes diferents; a ms, moltes frases com ara tanmateix, Du s misericordis i compassiu;  Du s omniscient i savi;  molts d'ells no saben res apareixen al text sense tenir res a veure amb el context immediat, de tal manera que semblen inserides noms per intentar aconseguir la rima desitjada . Per tot aix, l'Alcor no fa pas l'efecte d'una obra planificada sistemticament.

 La llengua de l'Alcor .

El text de l'Alcor fou escrit en rab, per hi apareixen tamb paraules d'origen hebreu o sirac, que serien mostra de l'origen jueu o cristi d'algunes de les idees exposades per Mahoma. Aquests prstecs lingstics sn principalment paraules tcniques com ara injil (=evangeli), derivada del grec evangelion; taurt (= la llei o la Tor), d'origen hebreu; Iblis (=el Dimoni), procedent del grec diabolos. Tamb hi ha traduccions o adaptacions de termes teolgics com ara mana(=creure), d'origen hebreu o arameu, salt (=pregria), probablement d'origen sirac.

Els musulmans sn contraris a admetre l'existncia d'estrangerismes a l'Alcor ja que el consideren escrit en la forma ms pura de la llengua rab.
 Doctrines .

Du.
L'Alcor presenta una doctrina rigorosament monoteista: Du s nic, no t cap company ni cap igual. El dogma trinitari, s a dir, la idea cristiana que Du s tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) per una nica substncia, s rebutjada d'una manera radical perqu, per als musulmans, la creena en la Santssima Trinitat s una forma de politeisme. Per altra banda, l'Alcor tamb condemna la idolatria.

No hi ha cap intermediari entre Du i la Creaci, que Ell dugu a terme amb el seu absolut imperatiu Sigui. Malgrat ser omnipresent, Du no resideix en res; s l'nic Creador i mantenidor de l'Univers, on cada criatura testimonia la seva unicitat i la seva senyoria. Du tamb s just i misericordis, la seva justcia assegura l'ordre dins de la Creaci, en la qual no hi ha res fora de lloc; la seva compassi s illimitada i ho abasta tot.

L'acte de la Creaci i de l'ordenaci de l'Univers s la primera acci de la misericrdia de Du, per la qual, totes les coses canten la Seva glria.

En l'Alcor, Du hi s descrit com a majesttic i sobir, per tamb s un sser proper a l'home; all on alg en necessitat El crida, Ell respon. Per damunt de tot, Du s el guia que ensenya el cam correcte.

La concepci de Du exposada a l'Alcor es pot interpretar com una sntesi d'elements de la tradici jueva i cristiana amb elements de l'antic paganisme rab. Els rabs pagans creien en un dest cec i inexorable sobre el qual l'home no tenia cap control; l'Alcor substitueix aquesta fora del dest per un Du misericordis.

L'Univers.
Per tal de demostrar la unicitat de Du, l'Alcor acostuma a insistir en el designi i l'ordre de l'Univers; no hi ha desordre en la Natura. L'ordre s'explica pel fet que tota cosa creada ha estat dotada amb una naturalesa ben definida per la qual encaixa en un model. Aquesta naturalesa, tot i permetre a tota cosa creada funcionar com un tot, estableix lmits; aquesta idea dels lmits de totes les coses s un dels punts bsics en la cosmologia i la teologia de l'Alcor. Aix doncs, l'Univers s autnom en el sentit que totes les coses hi tenen les seves lleis de comportament, per aquestes lleis de comportament les ha donades Du i sn estrictament limitades Tot ha estat creat per Ns segons una mesura. Com que tota criatura s limitada i depn de Du, noms Du, que regna sense rival al Cel i a la Terra, s illimitat, independent i autosuficient.


L'home.
Segons l'Alcor, Du va crear dues menes paralleles de criatures: els djinn i els homes; aquells del foc, i aquests de l'argilla. Sobre els djinn, l'Alcor no en parla gaire, tot i que s'hagi de sobrentendre que estan dotats de ra i de responsabilitat, per es troben molt ms inclinats cap al mal que l'home. L'Alcor, que es presenta com una guia per a la raa humana, s'ocupa principalment dels homes.

L'Alcor explica el mite bblic de la caiguda d'Adam (el primer home); ara b, Du va perdonar a l'home la seva desobedincia, que l'Alcor no considera pas com un pecat original.

Segons el mite alcornic, uns ngels que protestaren davant Du contra la creaci de l'home perqu portaria la discrdia a la terra foren venuts en una competici de coneixement amb Adam. Per aix, l'Alcor defineix l'home com la ms noble de totes les creacions de Du, la que accept la responsabilitat que totes les altres criatures refusaren. L'Alcor afirma repetidament que tota la Creaci ha estat posada per Du al servei de l'home; res no ha estat creat sense tenir un propsit assignat, la missi de l'home s obeir la voluntat de Du.

Malgrat tot, mentre que totes les altres criatures reconeixen les seves limitacions, l'home sempre s orgulls i rebel. L'orgull s el principal pecat de l'home, perqu el porta a no reconixer les seves limitacions com a criatura creada i a pretendre, doncs, igualar-se a Du violant-Ne la unitat. La fe vertadera consisteix a creure en la Unitat Divina i l'Islam s la submissi a la Voluntat de Du.

Per tal de comunicar la veritat de la Unitat Divina, Du ha enviat missatgers (profetes) als homes, la feblesa dels quals els porta sovint a oblidar o, fins i tot, rebutjar la Unitat Divina, seguint aix les temptacions de Satans, el Dimoni.

Satans, el pecat i el penediment.
Segons l'Alcor, Satans havia ocupat un lloc molt alt en la Creaci, per caigu en desgrcia quan va rebutjar obeir l'ordre de Du d'honorar Adam. Des d'aleshores, la tasca de Satans i el grup d'ngels que el seguiren no s'han dedicat a res ms que a intentar dur l'home cap a l'error i el pecat; les maquinacions de Satans no s'acabaran fins al Darrer Dia.

L'Univers sencer s ple de senyals de Du, l'nima humana mateixa s testimoni de la Unitat de Du. Els missatgers (profetes) s'han dedicat sempre a fer tornar els homes cap a Du, tanmateix ha estat pocs els homes que han acceptat la veritat, la majoria l'han rebutjat i han esdevingut no creients.

Quan un home esdev tan obstinat en rebutjar la veritat, Du li segella el cor. Aquest s anomentat kffir (plural kuffar), paraula que en rab vol dir desagrat. Avui dia, alguns musulmans designen els no musulmans amb la paraula kffir, tot i que principalment s'aplica a casos extrems. 

Al contrari que els kuffar, un pecador sempre pot penedir-se i redimir-se mitjanant una genuna conversi a la veritat; Du sempre est disposat a perdonar; un penediment sincer esborra tots els pecats i restitueix a la persona l'estat de grcia amb qu havia comenat la seva vida.

Els Profetes.
Els profetes sn homes especialment elegits per Du per ser els seus missatgers; l'Alcor exigeix als musulmans reconixer tots els profetes per igual. D'entre els profetes en destaquen Abraham, No, Moiss i Jess; com que la seva tasca s la reivindicaci de la veritat, Du els assenyala amb miracles: Abraham fou salvat del foc, No ho fou del Diluvi i Moiss, del fara; Jess no sols nasqu de la Verge Maria sin que Du evit que fos crucificat pels jueus. La idea que els profetes sempre sn finalment vindicats i salvats forma part de la doctrina alcornica.

Tots els profetes sn humans i no tenen cap mena de naturalesa divina; no sn ms que receptors de la revelaci de Du. Du mai no parla directament a una persona sin que li envia un ngel li fa sentir la seva veu o l'inspira.

Mahoma s el darrer i el ms gran dels profetes ja que en ell tots els missatges dels profetes anteriors s'hi han manifestat. El seu principal miracle s l'Alcor, aquella obra que cap hum no pot crear. L'arcngel Gabriel dugu l'Alcor al cor de Mahoma; quan rebia les revelacions per mitj de Gabriel, Mahoma entrava en un estat de trnsit en qu perdia el coneixement i suava molt. Alguns investigadors relacionen aquests smptomes amb l'epilpsia.

L'Alcor s, segons els musulmans, la transcripci d'un Llibre celestial escrit en unes taules conservades per Du.

Escatologia.
Al Darrer Dia, quan el mn arribi a la seva fi, els morts resucitaran i es pronunciar un judici sobre cada persona segons les seves obres. Tot i que l'Alcor parla principalment d'un judici individual, alguns versicles mencionen la resurrecci d'algunes comunitats que seran jutjades segons el seu llibre. Tanmateix, l'autntica avaluaci ser la individual.

L'Alcor basa la doctrina de la resurrecci i del Darrer Dia en un argument moral -la justcia complerta no s'assoleix mai en aquest mn- i en un altre de teolgic: en la seva omnipotncia, Du t la capacitat de destruir i fer tornar a la vida totes les seves criatures, que, a causa de la seva limitaci, estan subjectes al Seu infinit poder.

En el judici, els condemnats es rostiran al foc de l'Infern i els salvats gaudiran dels plaers eterns del Parads. A l'Infern, els condemnats, a ms de patir un foc fsic, en patiran un altre d'espiritual en el seu cor; al Parads, els benaurats hi experimentaran tota mena de plaers.

L'ajuda als necessitats.
Com que el propsit de l'existncia de l'home, igual com el de qualsevol altra criatura, s la submissi a la voluntat divina, la relaci de Du amb l'home s la de comandament. 

Mentre que la naturalesa obeeix Du automticament, l'home s l'nic que t l'opci d'obeir o de desobeir; admesa l'existncia de Satans, l'existncia de l'home esdev una lluita moral. Reconixer la unitat de Du no es limita pas a l'mbit intellectual sin que tamb t conseqncies en la lluita moral que s l'existncia humana, que consisteix principalment a alliberar-se un mateix de l'estretor mental i de la duresa de cor. Hom ha d'anar ms enll de si mateix i dedicar els seus bns al profit d'altri.

El deure d'alleujar el sofriment dels altres i de socrrer els necessitats constitueix una part essencial de la doctrina islmica. Dur a terme les pregries i postrar-se davant Du no serveix per a res si no s's caritatiu. 

El Dimoni sempre tempta els homes dient-los que si practiquen la caritat perdran els seus bns i s'arrunaran mentre que Du promet la prosperitat a canvi d'ajudar el prosme; amb la caritat s'obtindran uns beneficis molt ms substanciosos que amb els diners invertits en la usura.

Acumular riqueses sense preocupar-se de les necessitats dels pobres s castigat amb els suplicis ms durs a l'altra vida; l'ambici per l'enriquiment personal es considera una de les principals causes de decadncia de les societats al mn. La usura, s a dir el prstec de diners a qualsevol tipus d'inters per baix que sigui, est completament prohibida.

Aquesta doctrina social, que esdev un dels punts bsics de la fe, dona origen a la idea de l' ummah, s a dir, del conjunt dels creients com una comunitat slidament unida en qu tots sn germans els uns dels altres; aix, els musulmans es descriuen com la comunitat que dna exemple a la humanitat, l' ummah s la millor comunitat de totes les del mn que t com a funci fomentar el B i prohibir el Mal. Aquell qui perjudiqui la comunitat ha de rebre un cstig exemplar; aquells que, des dins, s'oposin als interessos de la comunitat han de ser reduts per la fora militar si el problema no pot resoldre's per la persuasi o per l'arbitratge.

Els deures de caritat es tenen noms envers els altres musulmans, no pas envers els infidels.

El Jihad .

Com que la missi de l'umma s fomentar el B i prohibir el Mal perqu ja no hi hagi ms maldat ni corrupci al mn, s'arriba a la idea del Jihad. Literalment, significa esfor, la realitzaci d'un esfor per l'Islam. Aquest abarcaria des de la superaci personal de totes les temptacions fins al martiri.

El Jihad s una lluita activa usant els mitjans de la fora i la violncia sempre que calgui; el Jihad no es proposa pas de convertir les persones individualment a l'Islam, sin prendre el poder en una societat per regir-la segons els principis de l'Islam, la qual cosa porta, com a conseqncia lgica, a les conversions individuals.

Aquell musulm que refusi anar al combat en la Guerra Santa (Jihad) ser condemnat per Du.

Els musulmans consideren que el terme Jihad tamb t un significat pacfic: vncer les temptacions i mantenir-se fidels a la llei de Du per ser aix uns bons musulmans. Ara b, aquest significat pacfic no exclou pas el significat de Jihad com a guerra santa.

En temps de guerra, el Jihad ha estat utilitzat com a element propagandstic, per la qual cosa avui en dia es tradueix majoritriament per Guerra Santa.

 Els no creients .

L'Univers sencer s ple de senyals de Du, l'nima humana mateixa s testimoni de la Unitat de Du. Els missatgers (profetes) s'han dedicat sempre a fer tornar els homes cap a Du, tanmateix ha estat pocs els homes que han acceptat la veritat, la majoria l'han rebutjat i han esdevingut no creients, s a dir, kffir (plural kuffar), paraula que en rab vol dir desagrat. Avui dia, molts musulmans encara designen els no musulmans amb la paraula kffir.

La relaci dels musulmans amb els no creients sempre t un caire negatiu i violent. L'Alcor prescriu que el musulm sempre ha de lluitar contra els no creients (els infidels) i que mai no ha d'intentar fer-hi amistat perqu sn enemics i, per tant,cal terroritzar-los fins que se sotmetin i paguin el tribut imposat pels musulmans, acceptant, doncs, la condici de dhimnins. Un musulm ha de trencar tota relaci amb infidels encara que aquests siguin els seus pares o germans.Els infidels sn impurs; per aix no se'ls ha de permetre entrar en una mesquita

bviament, en l'altra vida, tots els infidels aniran a l'Infern ja que Du no els estima; per aix no val la pena pregar pels Infidels o intentar ajudar-los. Un musulm mai no ha d'obeir les ordres d'un infidel.

Als creients d'altres confessions monoteistes, als quals es permet viure dins del mn musulm sota el rgim de dhimmins. Aix suposa acceptar l'autoritat musulmana i el pagament d'un tribut especifc "en compensaci per la protecci oferida".

El motiu d'aquest rgim especial s que els musulmans consideren les altres confessions monoteistes com a versions antigues (i per tant imperfectes) de l'Islam. Per tant, se suposa que han acceptat una part de la doctrina, especialment pel que fa a la unicitat de Du.

L'actitud cap a religions politeistes, animistes, etc. t tendncia a ser belligerant i hostil. Existeixen nombrosos versicles incitant al total extermini d'aquestes confessions, ja sigui via genocidi o via conversi. Per cal destacar la presncia d'altres que relativitzen aquest s de la violncia, ja que es recomana perdonar a aquells que deixin de temptar als musulmans i de lluitar contra l'Islam.

Les Dones.

L'Alcor estableix clarament que els homes s'han de fer crrec de les dones perqu, jerrquicament, els homes estan per sobre de les dones. Les bones musulmanes sn aquelles dones submisses i obedients, si mostren cap mena de rebellia contra els seus marits, aquests tenen dret a castigar-les fent-les dormir soles o, fins i tot, estomacant-les.

La majoria de les dones acabaran a l'Infern; una dona que refusi accedir a les peticions sexuals del seu marit ser maleda pels ngels; una dona ingrata amb el seu marit anir a l'Infern. Una dona no s pas una bona musulmana si emprn un viatge de tres o ms dies de durada sense la companyia del seu marit, fill, pare o germ.

Una dona t prohibit ser vista per altres homes apart del seu marit quan va maquillada o ben arreglada. Una dona ha de cobrir-se amb vels fins i tot en presncia del seu sogre, cunyat o d'altres parents masculins

En un judici, el testimoni d'un home val igual que el de dues dones; en qestions d'herncia, una dona sempre hereta la meitat del que li correspondria a un home.

Una dona no pot gastar diners sense perms del seu marit, fins i tot si es tracta de fer caritat als necessitats o d'organitzar una festa amb els amics. Tamb necessita el perms del marit per dur a terme pregries extra o per practicar dejunis a part del del Ramadan. Fins i tot la llet materna pertany al marit de la dona.

Si fos legtim postrar-se davant d'alg altre que no sigui Du; les dones s'haurien de postrar davant dels seus marits.

A diferncia de en textos com en la Bblia es restringeix el lmit de dones amb qu un home pot contraure matrinomi i la protegeix del seu desemparament en el cas de divorci. Tanmateix recull tot un seguit de lleis semtiques tradicionals anteriors a l'elaboraci del text amb les seves corresponents condemnes que redueixen la dona a una servent de l'home i que des del punt de vista occidental contemporani sn considerades clarament masclistes. Com en la Bblia pot fins i tot donar-se el cas que per tal de salvar el seu honor l'home es vegi obligat a matar a la seva muller. Un punt conflictiu s de la indumentria. Segons la interpretaci que es fa dels textos es diu que les dones han d'anar tapades per no despertar el desig de l'home. Per l'innexactitud en qu pot ser tradut hi ha qui simplement entengui el text com a una crida a les dones del profeta de no ser ostentoses.

 L'abrogaci .

Un element clau per comprendre el punt de vista de molts estudiosos de l'Alcor s la doctrina de l'abrogaci, segons la qual hi ha versicles de l'Alcor que sn abrogats, s a dir, anullats, per d'altres; aix s'explica que en el text de l'Alcor s'hi puguin trobar versicles que en contradiuen d'altres; en molts casos, aix indica que un d'aquests dos versicles est abrogat; generalment, per saber quin s el versicle que abroga i quin s l'abrogat, cal saber quin dels dos s cronolgicament anterior ja que el posterior sempre abroga l'anterior. Aquest fet, adms per alguns telegs musulmans, significa que, durant els vint-i-tres anys que dur el perode en qu Mahoma va rebre les revelacions de l'Alcor, les circumstncies anaren canviant i, doncs, el contingut de la revelaci tamb. Per tant, per comprendre l'Islam cal saber quins versicles de l'Alcor estan abrogats i quins no. Els versicles abrogats no tenen cap valor normatiu per als musulmans ja que noms es guien pels versicles no abrogats.

Segons ho admeten aquests telegs musulmans, de les cent catorze sures, noms n'hi ha quaranta-tres de no afectades per l'abrogaci.

 L'Alcor i la vida religiosa dels musulmans .

 El significat de l'Alcor .

Segons els musulmans, l'Alcor s un llibre que cal venerar perqu s d'origen div. Cont unes normes que regeixen tots els aspectes de la vida personal i social.

En l'Islam, el centre fonamental de la fe s Du i el seu missatge, contingut en l'Alcor. El Profeta Mahoma noms actu com a transmissor d'aquest missatge; per aix, si comparem l'Islam amb el cristianisme, l'Alcor s l'equivalent no pas de la Bblia sin de Jesucrist.

En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcor ho domina tot ja que aquest text sagrat se'l considera etern i miraculosament inimitable.

Els musulmans atribueixen al text de l'Alcor la capacitat de poder guarir malalties; per aix, hom recitar l'Alcor al costat del llit del malalt

 La recitaci .

L'Alcor s, principalment, un text oral, una recitaci, ja que fou oralment com el va transmetre Mahoma, qui, segons ho admet la tradici musulmana mateixa, era analfabet. Per a un musulm, el text escrit de l'Alcor no s ms que el suport material dels textos que ell t memoritzats des de la infantesa. Per aix, avui dia, en molts pasos musulmans a l'escola es considera ms important ensenyar els nens a recitar l'Alcor de memria que l'aprenentatge d'altres matries.

La recitaci de l'Alcor va generalment precedida de dues frmules tretes del mateix text alcornic:

Jo prego refugi a Du contra el dimoni lapidat;
 Du ha confirmat sempre la Seva veritat;

Als pasos musulmans hi ha els qurr, recitadors professionals de l'Alcor que, generalment, sn cecs que s'han aprs el text de memria perqu no el poden llegir i perqu la seva deficincia visual els ha estimulat la capacitat de memoritzar textos d'oda. Els qurr acostumen a actuar en enterraments, circumcisions de nens i en la mesquita on sovint tamb fan la crida a l'oraci, que pot anar precedida o seguida del cant o recitaci de l'Alcor. Tamb poden fer recitacions domstiques i en reunions de devoci.

A tot arreu de l'Islam i all on hi existeixin comunitats musulmanes organitzades, hi ha associacions per a la lectura de l'Alcor, dedicades a promoure l'aprenentatge, la lectura i l'estudi del text sagrat musulm, amb premis i sessions religioses especials.

Grcies als progressos tcnics esdevinguts durant la segona meitat del segle XX al mn occidental, als pasos islmics hi proliferen discos, vdeos, cd, etc amb recitacions de l'Alcor. Algunes emissores de rdio difonen la recitaci de l'Alcor moltes hores al dia, fins i tot els vint-i-quatre hores. Els altaveus dels minarets de les mesquites tamb difonen entre les ciutats i pobles la recitaci de l'Alcor.

La recitaci de l'Alcor cal fer-la amb una actitud de respecte: descal i en estat de purificaci ritual, sense fumar, menjar o beure. Els qui l'escolten s'han de mantenir en silenci.

 L'Alcor i la vida social i poltica .

L'umma, s a dir, la comunitat formada pels musulmans de tot arreu del mn, s una comunitat poltica i no pas una simple organitzaci internacional de confraternitat religiosa com pugui ser-ho l'Esglsia Catlica o qualsevol altra esglsia cristiana. L'umma pren el seu model de la comunitat que Mahoma cre a Medina desprs d'haver fugit de la Meca, la qual posseeix tots els atributs d'un estat islmic.

El versicle has de manar que es faci el b i prohibir que es faci el mal s'usa per justificar el control poltic i moral de la societat. Per altra banda, l'Alcor regula tamb moltes activitats socials dins la vida familiar o domstica, com ara la intimitat de la cambra en els matrimonis i el perms que cal demanar per entrar-hi a certes hores del dia.

Al Discurs de l'adu, que va dirigir Mahoma als seus companys poc abans de morir, s'hi expressa la superioritat de l'Islam com a revelaci divina i la superioritat dels seus preceptes socials i s un incentiu per obtenir una societat millor, perfecta, en tots els nivells. Aquest discurs s la base d'insatisfacci social permanent entre els musulmans arran de les deficincies socials i econmiques dels pasos islmics, que legitima la crtica a les autoritats de no seguir els preceptes divins, la qual cosa provoca les disfuncions socials.

Ara b, d'altres versicles exigeixen el respecte i l'obedincia a l'autoritat, en molts mbits: domstic, familiar, clnic o tribal, municipal, fiscal, administratiu, etc.

 Les Traduccions de l'Alcor .

Que l'Alcor s inimitable i nic s una de les creences ms importants dels musulmans sobre el text sagrat de l'Islam, el llibre sant revelat per Du als homes per mitj del seu profeta i missatger Mahoma.

Aix doncs, el text de l'Alcor no pot ser mai igualat per qualsevol altre text ni en rab ni en cap altra llengua. Ara b, si l'Alcor cont una revelaci divina adreada a tota la Humanitat, cal que tothom el pugui entendre en la seva llengua. Per aix, els telegs musulmans es troben entre dos extrems: l'Alcor en rab s el text nic de la revelaci divina a travs de Mahoma, per les traduccions i els estudis sn tils per a aquelles persones que no entenen l'rab. D'ac que molts musulmans titulin les traduccions de l'Alcor explicaci, comentari o traducci dels sentits per deixar clar la traducci no s pas l'Alcor mateix i, per tant, no pot substituir l'original rab.

Per als musulmans, el text rab de l'Alcor fou revelat per Du mentre que les traduccions les fan els homes. Per aix, l'Alcor autntic s rab i en rab; el culte, la legislaci i la recerca teolgica noms poden fer-se a partir del text en rab.

En conseqncia, si cal aprendre's l'Alcor de memria per poder-lo recitar, all que cal memoritzar-se s el text en rab. Ara b, aquesta s una llengua que la majoria dels musulmans desconeixen perqu en molts pasos musulmans es parlen unes llenges com ara el turc, el persa, el xins, l'urd, l'amazigh, el francs, etc que no tenen cap parentiu amb l'rab, mentre que, als pasos rabs, s a dir, en aquells pasos on l'rab hi s reconegut com a llengua oficial, hi ha una diferncia entre l'rab clssic (la llengua de l'Alcor) i l'rab vulgar (l'idioma que hom parla); la diferncia entre l'rab clssic i l'rab vulgar s semblant a la que existeix entre el llat i el catal.

Aix doncs, en una madrassa (escola alcornica) on s'obliga els nens a memoritzar-se tot el text de l'Alcor, les criatures reciten i estudien en una llengua (l'rab clssic) que, en realitat, no entenen; d'ac que l'esfor memorstic hagi de ser molt gran.

 Orgens i compilaci de l'Alcor .

 La tradici musulmana .

Segons la tradici musulmana, l'Alcor fou revelat a Mahoma en parts separades durant un perode de temps de vint anys. En aquelles ocasions, Mahoma entrava en una situaci d'xtasi en qu perdia el coneixement; aleshores, l'arcngel Gabriel li transmetia les revelacions. Quan tornava a la normalitat, Mahoma recitava les paraules de la revelaci als que hi eren presents. Hi ha moltes tradicions sobre els moments en qu Mahoma va rebre revelacions, per aix, les revelacions de l'Alcor poden relacionar-se amb moments de la vida del Profeta; d'ac que les sures es classifiquin en sures revelades a la Meca o sures revelades a Medina.

Molta gent memoritzava les revelacions de Mahoma; ara b, segons algunes fonts, Mahoma, que tal com ho admeten els musulmans era analfabet, ordenava que les revelacions fossin escrites per escrivans o secretaris els quals les escrivien en fulles de palmera, trossos de paper, pedres, trossos de pell, s a dir, en qualsevol cosa que s'hi pogus escriure. Segons es creu, el Profeta indicava a aquests escrivans el context en qu certs passatges havien d'aparixer. 

A la batalla de Iamamah (633), esdevinguda desprs de la mort de Mahoma (632), hi moriren molts dels que se sabien les revelacions alcorniques de memria. Per aix, es va tmer que el coneixement de les revelacions transmeses pel Profeta es perds. Aleshores, el califa Abu Bakr (632-634) va decidir posar per escrit totes les revelacions del Profeta, fent servir com a fonts els textos escrits i les recitacions dels qui se les sabien de memria. El compilador d'aquest text escrit fou un antic secretari de Mahoma, anomenat Zad ibn Thabit, qui va lliurar el seu treball al califa Umar (634-644). Desprs de mort Omar, la custdia del text escrit qued a crrec de la seva filla Hafsah.

Tanmateix, posteriorment s'escrigueren d'altres versions de l'Alcor, amb un text diferent del custodiat per Hafsah, les quals circularen per tot arreu de l'imperi musulm, que, aleshores, ja s'estenia per tot el Proper Orient. Per tal que no pogus haver-hi dubtes sobre quina era la lectura correcta de l'Alcor, el califa Uthman (644-656) va encarregar a Zad ibn Thabit i a d'altres homes instruts de revisar l'Alcor; la seva feina consistia a comparar els fulls d'Hafsah amb qualsevol altre material que es trobs; en cas de contradicci, es resoldria el dubte consultant amb aquells que se sabessin les revelacions de memria. Si hi havia discrepncies sobre la manera de pronunciar les paraules de la revelaci, tindria sempre preferncia la pronncia dialectal dels quraix, la tribu a qu pertanyia Mahoma. D'aquesta manera, s'arrib a redactar la versi cannica de l'Alcor.

Segons la creena islmica, Du ha garantit que protegir l'Alcor de manipulacions humanes i, per aix, avui dia hom pot trobar-ne cpies exactes a tot arreu del mn. Aix doncs, el text actual de l'Alcor seria el mateix que fou revelat a Mahoma.

 La crtica a la tradici musulmana .

 Contradiccions en la tradici musulmana .

La  crtica a la tradici musulmana sobre l'origen de l'Alcor comena assenyalant l'existncia de versions contradictries sobre qui va ordenar compilar les revelacions per escrit. Segons algunes fonts, qui va donar aquesta ordre no fou pas Abu Bakr sin el quart califa Al (656-661), gendre i cos de Mahoma i successor d'Otman; algunes versions exclouen totalment la intervenci d'Abu Bakr en la compilaci del primer text.

Per altra banda, si la primera compilaci va dur-se a terme durant el regnat del califa Abu Bakr, llavors tota la feina es deuria fer en noms dos anys, cosa que no sembla gaire paussible. A ms, molts dels guerrers musulmans morts a Iamama eren nous conversos, en conseqncia, no se'n deurien saber gaires de versicles de memria. Per cert, com s que la compilaci feta per ordre d'Abu Bakr no va ser publicada i acab considerant-se com una propietat que Hafsah custodiava en secret? Potser la histria de la compilaci d'Abu Bakr fou inventada o b per disposar del mite d'una primera redacci efectuada poc desprs de mort Mahoma o b per prendre-li al califa Otman la glria d'haver dut a terme la compilaci de l'Alcor; alguns musulmans deurien ser enemics d'Otman, perqu aquest califa va morir assassinat. 

Segons la tradici, el califa Otman va ordenar la compilaci de l'Alcor perqu alguns generals li ho demanaren per trobar la manera de poser fi als enfrontaments que contnuament es produen entre tropes de diferents provncies a causa de disputes teolgiques motivades en la qesti de quina era la versi correcta de l'Alcor. La tradici no explica pas, per, quin origen tenien aquestes diferents versions de l'Alcor i ni qui les havia escrites.

El califa Otman va ordenar a Zad ibn Thabit la redacci de la versi oficial de l'Alcor; ara b, si creiem en l'existncia d'una primera compilaci efectuada per ordre d'Abu Bakr, llavors resulta que Zad ibn Thabit va posar-se a fer de nou la feina que havia dut a terme deu anys enrera; si, tal com ens ho expliquen, la compilaci ordenada per Otman va dur-se a terme comparant textos alcornics d'origen desconegut amb els fulls d'Hafsah, llavors Zad ibn Thabit va trobar-se amb el manuscrit que ell mateix havia escrit deu anys abans.

Cpies de la versi de l'Alcor autoritzada per Otman van ser enviades cap a Kufa, Basra, Damasc i la Meca entre els anys 650 i 656. Totes les altres versions de l'Alcor diferents de la d'Otman foren destrudes. D'aquestes versions destrudes no en coneixem res, ni l'origen ni les raons que duien els seus partidaris a considerar-les legtimes, per aix no podem estar segurs que la versi d'Otman fos la cpia fidel de les revelacions comunicades per Du a Mahoma per mitj de l'arcngel Gabriel. 

Segons expliquen algunes tradicions, Otman va ordenar posar l'Alcor per escrit per aix lluitar contra el poder dels qurra -recitadors professionals de l'Alcor- que qestionaven l'autoritat dels califes, considerats successors del Profeta, argumentant que els versos que sabien de memria els havien aprs de Mahoma mateix. Per altra banda, la manca d'un text escrit podia dur alguns qurra a inventar-se revelacions segons el seu propi inters, cosa que tamb podia haver fet Otman amb la seva compilaci escrita.

A ms del problema que Zad ibn Thabit hauria fet la mateixa feina dues vegades, la primera en tems d'Abu Bakr i la segona en poca d'Otman, hi ha d'altres qestions ms greus: en la llista de la comissi d'encarregats de redactar el text d'Otman, s'hi inclouen homes que eren enemics d'aquest califa o, pitjor encara, homes que, en el moment de la redacci del text ja eren morts.

 L'origen dels relats sobre la compilaci .

Un altre problema dels relats sobre la compilaci de l'Alcor s el del moment de la seva aparici. Els primers que coneixem sn els de Waqidi (823) d'Ibn Saad de l'any 844, el de Bukhari, del 870 i el de Musulm del 874; tots els quals sn, evidentment, dos-cents anys posteriors a la mort de Mahoma (632).

Segons Waqidi, un esclau cristi anomenat Ibn Qumta fou l'escriv de Mahoma

A Ibn Saad se li atribueixen diferents relats sobre la compilaci de l'Alcor que resulten contradictoris els uns amb els altres:

 Els companys de Mahoma compilaren l'Alcor en vida del Profeta;
 Alg anomenat Otman ibn Affan va recompilar l'Alcor no pas en vida de Mahoma sin durant el regnat del califa Omar (634-644);
 La compilaci la va dur a terme el mateix califa Omar;

Els relats de Bukhari tamb es contradiuen els uns amb els altres, tal com pot veure's:

L'Alcor fou compilat en vida de Mahoma per quatre ajudants: Ubai ibn Kaab, Muadh ibn Jabal, Zad ibn Thabit i Abu Zad; en d'altres tradicions, Ubai ibn Kaab s substitut per Abud-Darda.
 L'Alcor fou compilat nicament per Zad ibn Thabit en temps del califa Abu Bakr; a ms es donen proves per demostrar aquesta afirmaci;

Per altra banda, segons Hajjaj bin Iusuf Barhebraeus, el califa Abdul Malik (684-704), fou el compilador de l'Alcor; amb la qual cosa, l'Alcor s'hauria redactat no pas en l'poca immediatament posterior a la mort de Mahoma sin en temps ja dels califes omeies.

 Les fonts no musulmanes .

Hi ha diverses fonts no musulmanes de l'poca de les conquestes rabs que parlen sobre els orgens de l'Alcor.

Joan I, patriarca monofisita d'Antioquia, va mantenir converses i dilegs amb el general musulm Amr bin al-As l'any 639, s a dir noms set anys desprs de mort Mahoma; en el record d'aquestes converses, el patriarca no diu res que permeti creure en l'existncia d'un llibre sagrat musulm, malgrat que, en el transcurs de les seves converses, ell havia mostrat al general Amr bin al-As la Tor, els llibres dels profetes i els Evangelis.

Vers l'any 647, s a dir, durant el regnat del califa Otman, el patriarca de Selecia Isho yahb III va escriure una carta que demostraria que ell no tenia cap coneixement de l'existncia de l'Alcor. Segons els estudiosos, aquest patriarca hauria fet menci de l'Alcor si n'hagus conegut l'existncia.

L'any 680, en poca, doncs, del califat omeia, un escriptor annim va descriure els rabs com a descendents d'Ismael, que encara practicaven l'antiga fe d'Abraham i parl de Mahoma com un simple cabdill militar, sense cap mena de paper religis. La ignorncia de l'existncia d'un llibre sagrat musulm tamb la trobem el 690 en Joan Bar Penkaye, testimoni de les conquestes rabs.

Tot plegat, durant el segle VII, els pensadors i escriptors cristians desconeixen l'existncia de cap mena de text sagrat musulm; no s fins a finals del primer quart del segle VIII quan pensadors cristians nestorians, jacobites i melquites comencen a discutir sobre l'Alcor. Una mica ms tard, aquestes polmiques reben resposta per part dels musulmans.

Una defensa del cristianisme escrita vers 835 per alg anomenat al-Kindi parla de la histria de la transmissi de l'Alcor i ens dna detalls del tipus d'histries que circulaven entre els musulmans, dos-cents anys desprs de mort Mahoma.

Segons explica al-Kindi, en els primers temps de l'Islam, l'Alcor no va ser pas compilat en un volum, sin que es conserv en fulls separats; per aix n'hi havia diferents versions: la d'Al, la d'Abu Bakr, la d'ibn Masud i la d'Ubai ibn Kaab. En explicar la histria de la compilaci ordenada pel califa Otman, al-Kindi ens explica que, en el moment de l'adveniment d'Otman, hi havia diferents versions, amb canvis i interpolacions, algunes versions tenien ms extensi que d'altres. Per tal d'evitar els perills de cismes i apostasies, Otman va ordenar que tothom li lliures els fulls i inscripcions amb versicles de l'Alcor a ms dels exemplars d'una compilaci de l'Alcor escrita anteriorment; Al, el gendre i cos de Mahoma que succeiria Otman com a califa, no va lliurar els seus exemplars com tampoc no va fer-ho Ibn Masud. Aleshores, els homes del califa Otman ordenaren Zad ibn Thabit i Abdall ibn Abbasde revisar i corregir el text, eliminant-ne les corrupcions. Un cop redactat el text, Otman va ordenar la destrucci de totes les altres versions de l'Alcor.

Del text redactat per ordre d'Otman, se n'envi un exemplar a la Meca, un altre a Medina, un altre a Sria i un altre cap a Kufa. Ara b, a causa de guerres, saqueigs i incendis, a principis del segle IX, les cpies de Kufa, la Meca i Medina ja es consideraven perdudes.

Al-Kindi tamb explica que, posteriorment a Otman, Hajjaj bin Yusuf va esporgar molts fragments del text alcornic, suprimint-ne els versicles que tractaven sobre els omeies i sobre els abbassides. Sis cpies d'aquest nou text foren enviades cap a Egipte, Sria, Medina, la Meca, Kufa i Basra i tots els textos que continguessin versions anteriors foren destruts, com Otman havia fet en el seu moment. Segons recorda al-Kindi, l'enemistat existent entre Al i Abu Bakr aix com entre Omar i Otman resultava fora coneguda, cadascun d'aquests califes va introduir canvis en el text de l'Alcor per afavorir les seves postures i van suprimir el que consideraven contrari als seus interessos.

Un fet significatiu: el califa Mutawakkil (847-861), pertanyent a la nissaga dels abbasides,, va ordenar Ali bin Rabbanat-Tabari d'escriure una apologia de l'Islam, en resposta als textos escrits pels cristians. Ali bin Rabbanat-Tabari no va refutar pas les acusacions d'al-Kindi sobre manipulacions en el text de l'Alcor sin que es va limitar a replicar que si en la transmissi de l'Alcor hi havia hagut manipulacions i adulteracions, aix tamb havia passat en la transmissi dels textos cristians.

 Proves de canvis en el text de l'Alcor .

As-Suyuti, mort el 1505, un dels ms famosos comentadors de l'Alcor, cita el teleg Ibn Omar al-Khattab dient que ning no pot conixer el contingut complert de l'Alcor perqu una gran part s'ha perdut; a ms, Aixa, l'esposa preferida del Profeta, va explicar que la sura La Partici contenia dos-cents versos, ara b, en la cpia redactada per ordre del califa Otman l'extensi d'aquesta sura s de noms setanta-tres versos. Entre els versicles suprimits, hi havia el de La lapidaci on, suposadament, s'hi contenia l'ordre d'All que si un home o una dona vells cometen adulteri, lapideu-los fins a la mort.

Molts textos alcornics trobats en inscripcions i monedes del segle VII difereixen de la versi cannica actual. Aix tamb passa amb versicles alcornics inscrits amb fins ornamentals a les parets de la Mesquita de la Roca, construda a Jerusalem entre els anys 691 i 692, durant el regnat del califa omeia Abd al-Malik.

Per altra banda, alguns estudiosos afirmen que una gran part de l'Alcor s, en realitat, anterior a Mahoma ja que procedeix de textos litrgics usats per rabs monoteistes, potser jueus o cristians o dels misteriosos Hanifs 

Bibliografia i enllaos.
L'Alcor, Editorial Proa-literria, 2002, ISBN 978-84-8256-958-1, traducci en catal de Mikel d'Epalza. ;
Explicaci sobre la traducci catalana;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16950" title="Sarra" nonfiltered="2509" processed="2489" dbindex="7521">

El terme sarra prov del grec sarakenoi.  

En els primers segles de l'Imperi Rom, fou usat pera designar una tribu rab del Sina, amb origen etimolgic probable en la paraula rab sharqiyyin ("orientals").  

Ms tard, els sbdits de l'imperi que parlaven grec estengueren la paraula a tots els rabs. Desprs de l'alament de l'islam i, especialment, en l'poca de les croades, el seu s s'estengu a tots els musulmans -particularment als que envaren Siclia i el sud de Itlia. En la cronologia antiga occidental, el terme "Imperi Sarra" fou moltes vegades usat per referir-se al primer califat rab, governat per les dinasties Omeia i Abssida.

En els texts cristians contra l'islamisme, el nom pass a tenir un significat alternatiu, basat en una probablement falsa etimologia, o sia "sens Sara" (Sara sine en llat)  alludint a l'episodi bblic de la rivalitat entre Agar (mare d'Ismael, tradicionalment considerat l'ascendent primordial dels rabs) i Sara (qu engendr segons la tradici bblica, els hebreus) .

Histria.
Sarrans, genricament, el nom amb que la cristiandat anomen als rabs, que s'expansionaren per tot el nord d'frica, l'Orient Mitj, l'sia Menor i gran part de la pennsula Ibrica durant l'edat mitjana. La fora central d'aquesta expansi fou la religi islmica, establerta pel profeta Mahoma en les primeres dcades del segle VII. En rigor, aquesta enorme conquesta fou la continuaci de la jihad (guerra santa), declarada pel profeta. 

Durant els cinquanta anys posteriors a la mort de Mahoma, les tribus rabs agrupades en l'islam conqueriren Prsia i la costa africana del Mediterrani. A l'Orient, assetjaren Constantinoble, per no pogueren vncer les seves altes muralles. La seva flota de guerra fou tamb derrotada. A principis del segle VIII, envaren Hispnia i esclafaren als visigots a la pennsula Ibrica, excepte el nord. El 732, avanaren per l'actual Frana. El cabdill dels francs, Carles Martel, els atur a la batalla de Poitiers. 

El territori conquerit pels musulmans a la pennsula Ibrica fou anomenat al-ndalus, la seu del seu poder era a Crdova, en la que es va establir primer un emirat independent i desprs un califat. Els califes eren cabdills civils i religiosos considerats descendents de Mahoma. La creaci del califat al 929 implic la ruptura amb Bagdad, capital de l'Imperi. Amb aix, es va completar la poltica independentista del prncep (emir) Ab al-Rahman, que havia creat l'emirat d'al-ndalus al radicar-se els rabs a la pennsula Ibrica. L'estat rab hispnic va conixer un gran desenvolupament de les arts, l'arquitectura civil i religiosa, i la filosofia. Els musulmans d'al-Andalus es mostraren tolerants amb cristians i jueus, als que consideraven "gent del Llibre", es a dir, de la mateixa arrel religiosa.

El naixement de la cultura d'al-Andalus fou producte de les divisions internes del mn musulm, principalment entre els xites i els sunnites. Les seves divergncies eren de carcter religis i poltic. Comprenien des de l'herncia espiritual de Mahoma fins a qui devien ser reconeguts com a califes. Els xites es feren forts a Egipte i Iraq. Els sunnites tingueren el seu mxim basti precisament al regne musulm d'al-ndalus.

En el segle XI, els musulmans dominaven l'Orient Mitj i eren forts al territori de l'actual Turquia. Els cristians occidentals iniciaren contra ells una srie de campanyes militars conegudes com Croades, perqu el seu objectiu era recuperar el Sant Sepulcre (el temple on va ser sepultat Crist), i amb ell, Jerusalem i tota  Palestina. La primera croada, a finals del segle XI, aconsegu el seu objectiu. El lder sarra Salad domin Sria i Egipte i va reconquerir Jerusalem al segle XII.

Des del segle XI, al-ndalus estava dividida en faccions que guerrejaven entre elles, procs qu facilit el principi de la lenta reconquesta cristiana, acabada el segle XV pels reis de Castella i Arag.

Les actuals nacions del mn rab nasqueren de les campanyes dels sarrans, tamb anomenats moros, durant tota l'alta edat mitjana. s a dir, foren el fruit de l'expansi d'unes tribus nmades a les que Mahoma assol unir sota l'escut d'una religi i llanar-les a la conquesta, com un mode d'estendre el poder de l'islam.

Vegeu tamb.
Moro;
Saraquens (saraceni);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16953" title="Organitzaci Mundial de Joves Esperantistes" nonfiltered="2510" processed="2490" dbindex="7522">
L'Organitzaci Mundial de Joves Esperantistes (en esperanto Tutmonda Esperantista Junulara Organizo, TEJO) es  va fundar el 1938 amb el nom de Tutmonda Junular-Organizo (Organitzaci Mundial de Joves) i es va canviar al nom actual el 1952. El 1956 s'associ amb la L'Associaci Mundial d'Esperanto com la seua branca juvenil. El 1971 les finances i l'administraci de TEJO s'hi integraren completament. 

s una organitzaci cultural, educativa i politicolingstica que organitza trobades, programes formatius i altres activitats per fomentar l's de l'idioma. Defensa la riquesa cultural de la diversitat lingstica, els drets humans aplicats a les llenges minoritries i la comprensi mtua per a l'accs fcil a contactes internacionals.

TEJO organitza cada any un Congrs Internacional de Joves Eperantistes (Internacia Junulara Kongreso) en diferents pasos d'arreu del mn. Cada IJK dura aproximadament una setmana i inclou concerts, presentacions, excursions i oci.

Des del 1974 organitza el servici Pasporta Servo, que permet viatjar arreu del mn allotjant-se en cases d'esperantistes que s'hagen apuntat a la llista. Tamb publica la revista Kontakto, per a principiants i joves que estan aprenent l'idioma.

 Enllaos externs .
Pgina principal de TEJO (en diversos idiomes)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16957" title="Mar d'Alboran" nonfiltered="2511" processed="2491" dbindex="7523">

La mar d'Alboran (en espanyol Mar de Alborn, en rab al-Bahr al-Buran) s la part ms occidental de la mar Mediterrnia; limita al nord amb la costa d'Andalusia, a l'est amb la Mar Balear, al sud amb la  costa del Marroc i a l'oest amb l'estret de Gibraltar, que connecta la Mediterrnia amb l'oce Atlntic. Les seves aiges van des de l'estret de Gibraltar fins al cap de Gata. Pren el nom de l'illot d'Alboran situat al bell mig d'aquest mar.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16963" title="Illot" nonfiltered="2512" processed="2492" dbindex="7524">


Un illot s una illa petita.

La diferncia entre illot i illa s subjectiva. Es sol anomenar illot, per comparaci, a les illes petites prximes a illes ms grans, i tamb a les roques litorals. Un altra forma de diferenciar illa i illot s segons si poden mantenir, per les seves dimensions, una poblaci estable. Aix no vol dir que les illes deshabitades siguin illots, ja que la viabilitat d'una poblaci dependr tamb dels recursos naturals.

Els tipus d'illots, i altres termes relacionats amb illot sn:

Escull, s una roca a flor d'aigua, o a poca distncia de la superfcie. Poden ser roques litorals separades dels penya-segats, o formacions corallines.

Niell, s una roca que surt a flor d'aigua.

Farall, s una roca alta i aguda que sobresurt del nivell del mar.

Atol, s una anella d'illots sobre uns esculls de corall que tanquen una llacuna soma. L'anella normalment est trencada per canals que poden arribar a ser navegables. Els diferents illots que formen l'atol es coneixen internacionalment amb la paraula polinsia motu, encara que originriament motu (o moku en hawai) s una illa de qualsevol tipus o dimensi.

Banc de sorra, s un illot baix format per acumulaci de sorra i cdols, quasi a flor d'aigua. Al Carib s'anomenen cay o key en angls, i cayo en castell.

Holm s un sufix nrdic que indica un illot utilitzat, per exemple, a Stockholm (Estocolm).

Un lloc espectacular per la concentraci d'illots s la badia de Ha Long, al nord de Vietnam, amb un total de 1.969 illots. Est declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16965" title="GNOME" nonfiltered="2513" processed="2493" dbindex="7525">


El GNOME o Gnome s un entorn d'escriptori per a sistemes operatius del tipus Unix sota una tecnologia denominada X-Window, que es troba disponible actualment en ms de 35 llenges. Forma part oficial del projecte GNU.

El projecte GNOME (GNU Network Object Model Environment) sorgeix l'agost de 1997 com a projecte encapalat per Miguel de Icaza per a crear un entorn d'escriptori completament lliure per a sistemes operatius lliures, en especial per a GNU/Linux. Des del principi, l'objectiu principal de GNOME ha estat proporcionar un conjunt d'aplicacions atractives i un escriptori de fcil s.

En aquells moments existia un altre projecte anterior a GNOME amb els mateixos objectius, per amb diferents mitjans: KDE. Els primers desenvolupadors de GNOME criticaven aquell projecte perqu es basava en la biblioteca de controls grfics Qt, perqu no era compatible amb els principis del programari lliure. Anys ms tard els problemes amb la llicncia Qt s'han resolt i aquestes crtiques han cessat. No obstant aix, els dos projectes segueixen diferents rumbs tecnolgics i es fan una competncia amistosa.

Com amb la majoria de programes GNU, GNOME ha estat dissenyat per a executar-se en tota la gamma de sistemes operatius del tipus Unix amb X-Window, i especialment pensat per a GNU/Linux. Des dels seus inicis s'ha usat la biblioteca de controladors grfics GTK, originalment creada per al programa GIMP.
A mesura que el projecte ha anat progressant en els ltims anys, els seus objectius s'han ests per a tractar una srie de problemes a la infraestructura Unix existent.

Actualment el projecte evoluciona sota la direcci de la Fundaci Gnome.

 Vegeu tamb .

 GUADEC. Conferncia europea anual de GNOME.
 Epiphany, navegador web.
 Dia (programari);

 Enllaos externs .

 Portal de GNOME en catal;
 Lloc web oficial de GNOME ;
 Pgina de traducci de Softcatal;
 GNOME de Softcatal;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16968" title="Escut d'Alpens" nonfiltered="2514" processed="2494" dbindex="7526">


L'escut oficial d'Alpens t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont de penyes d'argent movent de la punta sobremuntat d'un bcul d'abat d'or posat en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de gener del 1991.

El mont de penyes s un senyal parlant, referit a l'etimologia del nom del poble, derivat de la forma "els pens", les roques; alhora, simbolitza la Roca de Pena, un gran roc que sobresurt vora el poble. El bcul del damunt alludeix al fet que Alpens va estar sota la jurisdicci dels abats de Ripoll. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16969" title="Escut de Baleny" nonfiltered="2515" processed="2495" dbindex="7527">


L'escut oficial de Baleny t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, una banda d'or carregada d'un cap d'guila de sable; 2n. losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de maig del 1983.

La primera partici amb el cap d'guila sn les armes dels Baleny, senyors de la "domus" de Baleny, una casa fortificada que estava sota la jurisdicci dels Centelles, representats a la segona partici per les seves armes, el losanjat d'or i de gules. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16970" title="Bandera de Baleny" nonfiltered="2516" processed="2496" dbindex="7528">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el cap negre de l'guila de l'escut, d'altura 2/7 de la del drap, al centre del 1r ter vertical, i amb tres rengles horitzontals, cadascun de sis losanges vermells juxtaposats, que toquen les vores superior, inferior i de vol als altres dos teros del drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 23 de setembre de 1999.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16971" title="Escut del Brull" nonfiltered="2517" processed="2497" dbindex="7529">


L'escut oficial del Brull t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un griu de sable lampassat i armat de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener del 1987 i publicat en el DOGC el 6 de mar del mateix any.

El griu de sable sobre camper d'argent sn les armes dels Desbrull, senyors del castell del Brull. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16973" title="Bandera del Brull" nonfiltered="2518" processed="2498" dbindex="7530">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 18 d'octubre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16974" title="Escut de Collsuspina" nonfiltered="2519" processed="2499" dbindex="7531">


L'escut oficial de Collsuspina t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un coll d'or movent de la punta sobremuntat d'una mata d'espina d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de maig de 1988.

El coll amb l'espina al damunt sn senyals parlants referits al nom del poble; de fet, la localitat va nixer al llarg del cam ral de Vic a Manresa, prop del coll de l'Espina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16975" title="Escut de Llu" nonfiltered="2520" processed="2500" dbindex="7532">


L'escut oficial de Llu t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell d'atzur obert, acostat de 2 barjoletes de gules. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de febrer de 1997.

El castell de Llu, representat a l'escut, fou el centre d'una baronia al segle XIV, fet al qual alludeix la corona. Les dues barjoletes a banda i banda provenen de les armes dels Saportella, barons de Llu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16976" title="Bandera de Llu" nonfiltered="2521" processed="2501" dbindex="7533">

La bandera oficial de Llu (Osona) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, groga, amb el castell de l escut blau clar d alria 3/4 de la del drap i amplria 13/36 de la llargria del mateix drap, al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 2 d'agost de 2002, i publicat en el DOGC el 21 d'octubre de 2002.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16977" title="Escut de Malla" nonfiltered="2522" processed="2502" dbindex="7534">


L'escut oficial de Malla t el segent blasonament:

Escut caironat: losanjat d'or i de sable; la filiera de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener de 1994 i publicat en el DOGC el 24 del mateix mes.

El losanjat d'or i de sable sn les armes dels Malla, senyors del castell del poble, que es remunta al segle XI. La bordura de gules s un tret distintiu, per diferenciar aquest escut del de Tagamanent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16978" title="Bandera de Malla" nonfiltered="2523" processed="2503" dbindex="7535">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, losanjada de groc i negre, amb tres rengles, cadascun de sis rombes negres sencers, i amb una bordura vermella de gruix 1/18 de la llargria del drap.

Histria.
Fou publicat en el DOGC l'11 de juny de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16979" title="Escut de Manlleu" nonfiltered="2524" processed="2504" dbindex="7536">


L'escut oficial de Manlleu t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una m sinistra palmellada d'or. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 29 d'abril de 1983.

La m s el senyal parlant tradicional, allusiu a la primera part del nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16981" title="Escut de les Masies de Roda" nonfiltered="2525" processed="2505" dbindex="7537">


L'escut oficial de les Masies de Roda t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 masies d'or posades en faixa acompanyades a la punta d'una mola de mol d'argent nadillada d'atzur. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de mar de 1984.

Tant les dues masies com la mola, o roda de mol, sn senyals parlants allusius al nom del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16985" title="Escut de les Masies de Voltreg" nonfiltered="2526" processed="2506" dbindex="7538">


L'escut oficial de les Masies de Voltreg t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una rella d'or acompanyada a la destra d'una mitra d'argent creuada i amb les nfules d'or, i a la sinistra d'una cabra arrestada de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener de 1981.

La rella s el senyal tradicional del poble, eminentment agrcola. El municipi es va formar el 1820, quan els pagesos d'aquest territori es van segregar de Sant Hiplit de Voltreg. Els altres elements de l'escut, la mitra i la cabra, alludeixen a l'antiga jurisdicci que van tenir sobre la poblaci els bisbes de Vic i els vescomtes de Cabrera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16986" title="Bandera de les Masies de Voltreg" nonfiltered="2527" processed="2507" dbindex="7539">

La bandera oficial de les Masies de Voltreg t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una rella groga al centre d'una dimensi mxima dels 7/9 de l'amplria de la bandera.

El color verd representa la plana de Vic, ja que en el terme municipi s'hi troba el santuari de la Mare de Du de la Gleva, patrona de la comarca. La rella s el smbol del patr local, Sant Isidre, smbol que comparteix amb Juncosa de les Garrigues. No s'han incls en la bandera els emblemes dels antics senyors feudals del poble, els Cabrera, i la mitra de Vic, que s figuren a l'escut.

Va ser publicat en el DOGC el 12 de gener de 1990.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16987" title="Escut de Montesquiu" nonfiltered="2528" processed="2508" dbindex="7540">


L'escut oficial de Montesquiu t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una casa forta o domus de sable carregada de tres pals d'argent i oberta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de novembre de 1985.

L'escut representa la "domus" o casa forta de Montesquiu i, a dins, el palat de sable i argent dels Besora, senyors del poble. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16988" title="Bandera de Montesquiu" nonfiltered="2529" processed="2509" dbindex="7541">


La bandera oficial de Montesquiu (Osona) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb la domus negra amb tres pals blanc i oberta de l'escut, situada en el centre ptic, a fi i efecte que la figura sigui visible en el cas que el drap es doblegui damunt d'ell mateix.

s la domus de l'indret anomenat Castell de Montesquiu. Els territoris pertanyien a la famlia Besora,  que tenien les armes negres amb tres pals blancs, i que figuren com a esmalts de la domus.

Va ser publicat en el DOGC el 16 de gener de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16989" title="Bandera d'Olost" nonfiltered="2530" processed="2510" dbindex="7542">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor, en barra vermella i blanca, amb una barra groga de gruix 1/4 (grau) de l'alria del drap, carregada de quatre altres barres vermelles, i les figures de l'escut, cadascuna d'altura 1/3 de la del drap i amplada 1/5 de la llargria del mateix drap, l'esglsia, blanca, a 1/10 de la vora superior i 2/21 de la de l'asta i el lle vermell coronat de groc, a 1/10 de la vora inferior i 2/21 de la del vol.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 9 de juliol de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16990" title="Escut d'Olost" nonfiltered="2531" processed="2511" dbindex="7543">


L'escut oficial d'Olost t el segent blasonament:

Escut caironat semipartit i truncat: 1r. de gules, una esglsia de 2 campanars d'argent; 2n. d'argent, un lle de gules coronat a l'antiga d'or. lampassat de gules i armat de sable; i al 3r, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de setembre de 1983.

L'escut d'Olost representa diversos elements que reflecteixen la histria del poble: l'esglsia parroquial de Santa Maria (que data del segle X), el lle de gules sobre camper d'argent provinent de les armes dels Peguera (senyors del castell local des de 1230) i els quatre pals de Catalunya que simbolitzen la jurisdicci dels comtes reis sobre el poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16992" title="Escut d'Orist" nonfiltered="2532" processed="2512" dbindex="7544">


L'escut oficial d'Orist t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor (o creu de Sant Andreu) ple d'argent i un castell de gules tancat d'or sobremuntat d'una flor de ls d'argent ressaltant sobre el tot. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 1 de juny de 1983.

S'hi representa el castell d'Orist (avui dia desaparegut) i un sautor o creu de Sant Andreu, el patr del poble. La flor de lis s l'atribut de la Mare de Du, la patrona de la Torre d'Orist, un poble prop de l'altre castell del municipi, el de Tornamira.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16993" title="Escut d'Ors" nonfiltered="2533" processed="2513" dbindex="7545">


L'escut oficial d'Ors t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell obert i embanderolat d'or amb l'estendard dels Ors (de gules, una petxina d'argent; bordura componada d'or i de sable), sumat a un mont de sable movent de la punta i acompanyat de 2 petxines d'argent, una a cada costat. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 24 de maig de 1984.

L'escut representa el castell del poble dalt d'un tur, i dues petxines provinents de les armes dels Ors, senyors del castell (les armes senceres estan reprodudes a la bandera que voleia sobre el castell). Els esmalts de l'escut: gules, sable, argent i or, sn tamb els d'aquestes armories. La corona de marqus alludeix al fet que els Ors van esdevenir barons del poble el 1396, i ms tard marquesos el 1711, sota la persona de Carles d'Ors i de Vallgornera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="16996" title="Escut de Prats de Lluans" nonfiltered="2534" processed="2514" dbindex="7546">


L'escut oficial de Prats de Lluans t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or tancat de gules, cantonat de 4 roses d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de setembre de 1999.

L'escut de Prats de Lluans ha representat tradicionalment el castell de Llu, lligat a la histria de la vila, que va nixer al segle XVII. Les quatre roses sn una allusi al nom de Prats. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17000" title="Escut de Roda de Ter" nonfiltered="2535" processed="2515" dbindex="7547">


L'escut oficial de Roda de Ter t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un pont de 3 ulls d'or movent de la punta, somat de 2 esglsies d'argent, una a cada extrem, i sobremuntat d'una roda de mol d'aigua d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'agost de 1986 i publicat en el DOGC el 25 del mateix mes.

L'escut representa el tradicional Pont Vell sobre el Ter, amb les dues esglsies situades a cada un dels extrems, Santa Maria del Cap de Pont i Santa Maria del Sl del Pont. La roda de mol s un element parlant referit al nom de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17001" title="Bandera de Roda de Ter" nonfiltered="2536" processed="2516" dbindex="7548">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb una roda dentada blanca, de diametre 1/12, centrada al costat de l'asta; una faixa estreta horitzontal blanca, d'1/20, separa la faixa inferior groga, de proporcions meitat de la blava.
Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 3 de juny de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17002" title="Escut de Sant Agust de Lluans" nonfiltered="2537" processed="2517" dbindex="7549">


L'escut oficial de Sant Agust de Lluans t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r d'or; 2n de gules; ressaltant sobre el tot 2 plomes d'au passades en sautor de l'una en l'altra. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 d'agost del 2000.

Les dues plomes sn l'atribut de sant Agust, patr de la localitat, el qual era un fams escriptor de sermons, comentaris sobre les Escriptures, s a dir, un mestre de retrica. Els esmalts de l'escut, or i gules, sn agafats de les armes dels barons de Llu, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17005" title="Escut de Sant Bartomeu del Grau" nonfiltered="2538" processed="2518" dbindex="7550">


L'escut oficial de Sant Bartomeu del Grau t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, 3 migs-vols abaixats de gules; 2n. d'or, un castell de gules obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de maig de 1991.

Sant Bartomeu del Grau es va segregar de Gurb al segle XVI, i a mitjan segle XVII va passar a la famlia dels Alemany-Descatllar, representada pels seus respectius escuts d'armes: tres ales de gules sobre camper d'argent (armes parlants dels Alemany) i un castell de gules sobre camper d'or, que sn l'emblema dels Descatllar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17006" title="Escut de Sant Boi de Lluans" nonfiltered="2539" processed="2519" dbindex="7551">


L'escut oficial de Sant Boi de Lluans t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, una palma de sinople i un bcul de bisbe d'or, passats en sautor; ressaltant sobre el tot una mitra d'argent embellida d'or. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat l'1 de mar del 2004.

La mitra i el bcul sn els atributs de sant Baldiri (bisbe del segle XI), patr de la localitat, i la palma fa referncia a la vida eremtica que va dur en els seus ltims anys. Tots tres elements formen l'escut tracional del poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17007" title="Escut de Sant Hiplit de Voltreg" nonfiltered="2540" processed="2520" dbindex="7552">


L'escut oficial de Sant Hiplit de Voltreg t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r. de la mitra de Vic (d'atzur, les claus de Sant Pere passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent creuada d'or i amb les nfules tamb d'or); i al 2n, les armes dels Cabrera castlans de Voltreg (d'or, una cabra arrestada de sable). L'escut acoblat d'un bcul de bisbe d'or posat en pal, i timbrat amb la corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 15 d'abril de 1982.

El castell del poble, del segle X, ha estat el centre de la baronia de Voltreg fins al segle XIX; aquest castell va pertnyer a diverses famlies (Voltreg, Ors, Cabrera) fins al 1379, quan va passar als bisbes de Vic. L'escut recull elements allusius a la histria de la localitat, com la mitra i les claus de Sant Pere (en referncia als bisbes de Sant Pere de Vic), les armes parlants dels Cabrera (una cabra de sable sobre camper d'or), la corona de bar i el bcul de bisbe. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17008" title="Bandera de Sant Hiplit de Voltreg" nonfiltered="2541" processed="2521" dbindex="7553">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb quatre faixes iguals, blanca la superior, blava clara la segona, groga la tercera i negra la cuarta.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC l'11 de novembre de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17009" title="Escut de Sant Mart de Centelles" nonfiltered="2542" processed="2522" dbindex="7554">


L'escut oficial de Sant Mart de Centelles t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'atzur, un coll d'or movent de la punta amb el cim ms alt somat d'un castell d'argent tancat de sable i embanderolat truncat d'or i de gules, i el cim ms baix somat d'una esglsia d'argent; 2n. losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 1 de juny de 1983 i publicat en el DOGC el 6 de juliol del mateix any.

Els turons amb el castell de Centelles i la capella dependent de Santa Maria del Castell sn el senyal tradicional de l'escut del poble. El losanjat d'or i de gules sn les armes dels barons de Centelles, senyors del castell, i els colors d'aquestes armories apareixen tamb en la bandera que voleia sobre el castell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17010" title="Bandera de Sant Mart de Centelles" nonfiltered="2543" processed="2523" dbindex="7555">

La bandera oficial de Sant Mart de Centelles (Osona) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, faixada blava, blanca, groga i blava, les faixes superior i inferior doble amples que les dues centrals, amb un losange d'altura de 4/6 parts de la del drap, quarterada en sautor, groc i vermell.

El color blau s pel camper de l'escut; el groc, per les muntanyes que envolten el poble; el blanc, pel castell dels Centelles i l'ermita de Sant Mart; i la losange representa les armes de la famlia Centelles.

Est relacionada amb les banderes de Centelles, Baleny i Sant Quirze Safaja.

Va ser aprovada el 18 de juliol de 1991 i publicada en el DOGC el 2 d'agost del mateix any amb el nmero 1475.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17011" title="Escut de Sant Pere de Torell" nonfiltered="2544" processed="2524" dbindex="7556">


L'escut oficial de Sant Pere de Torell t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra; sobremuntades d'una torre d'or oberta. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de desembre del 2000.

Les claus sn l'atribut de sant Pere, patr de la vila. La torre s el senyal parlant de Torell, i alludeix al fet que la vila de Sant Pere va pertnyer al municipi de Torell fins al 1630.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17012" title="Escut de Sant Vicen de Torell" nonfiltered="2545" processed="2525" dbindex="7557">


L'escut oficial de Sant Vicen de Torell t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un mont d'or movent de la punta somat d'un castell d'argent obert acostat de 2 sautorets d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de novembre de 1996.

El castell dalt del tur recorda el de Torell, ja que el poble de Sant Vicen va pertnyer a aquest municipi fins al 1630. El sautor s l'atribut de Sant Vicen, patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17014" title="Escut de Santa Eugnia de Berga" nonfiltered="2546" processed="2526" dbindex="7558">


L'escut oficial de Santa Eugnia de Berga t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una palma de sinople posada en pal enfilant una corona de flors de gules fullades de sinople; el peu quarterat en sautor; 1r, i 4t, d'or, 4 pals de gules; i al 2n i al 3r, d'argent, una creu abscissa de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de febrer de 1987.

La palma i la corona de llorer sn els atributs del martiri de santa Eugnia, la patrona del poble. Al peu s'hi veu l'escut d'armes de Vic, ja que aquesta ciutat va ajudar la gent de Santa Eugnia a deslliurar-se de la jurisdicci del castell de Taradell el 1385. A partir d'aleshores, el poble fou considerat un "carrer de Vic", i tenia els mateixos privilegis que els ciutadans vigatans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17015" title="Escut de Santa Eullia de Riuprimer" nonfiltered="2547" processed="2527" dbindex="7559">


L'escut oficial de Santa Eullia de Riuprimer t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un sautor ple de gules; ressaltant sobre el tot una faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de febrer de 1991.

El sautor s la creu de Santa Eullia, patrona del poble. La faixa ondada simbolitza el riu Primer, actualment anomenat riera de Santa Eullia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17016" title="Bandera de Santa Eullia de Riuprimer" nonfiltered="2548" processed="2528" dbindex="7560">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, negra, amb una aspa vermella de gruix 1/6 de l'alria del drap i una faixa blanca ondada de cinc crestes, del mateix gruix, sobreposada al centre.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 26 de maig del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17017" title="Escut de Santa Maria de Besora" nonfiltered="2549" processed="2529" dbindex="7561">


L'escut oficial de Santa Maria de Besora t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, un mont d'or movent de la punta somat d'un castell d'argent tancat de sable; 2n. de sable, 3 pals d'argent. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener de 1987.

S'hi representa el castell de la localitat dalt d'un tur i les armes dels Besora (barons i, des de 1698, marquesos): tres pals d'argent sobre camper de sable. La corona recorda que el castell fou el centre del marquesat de Besora. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17018" title="Escut de Santa Maria de Corc" nonfiltered="2550" processed="2530" dbindex="7562">


L'escut oficial de Santa Maria de Corc t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una cabra de sable; la bordura de peces de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 4 de mar de 1999.

Les armes parlants dels Cabrera (una cabra de sable sobre camper d'or, amb bordura de vuit peces de sable) recorda el castell de Cabrera, situat en aquest municipi. El castell fou el centre de la baronia del Cabrers, que ms endavant va esdevenir l'extens vescomtat de Cabrera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17020" title="Escut de Seva" nonfiltered="2551" processed="2531" dbindex="7563">


L'escut oficial de Seva t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una mitra d'argent embellida d'or; el peu partit: 1r losanjat d'or i de gules, 2n de gules, sembrat de creuetes d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de maig de 1987.

Seva va pertnyer al castell del Brull, al vescomtat d'Osona, fins a 1265, quan la va comprar el bisbe de Vic, el qual en fou propietari fins al segle XIX; aquest territori va ser administrat per les famlies Centelles i Alemany-Crulles-Vilademany. L'escut recorda, doncs, els diversos senyors que ha tingut el poble: els bisbes de Vic (la mitra), els Centelles (losanjat d'or i de gules) i els Crulles (camper de gules sembrat de creuetes d'argent). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17021" title="Bandera de Seva" nonfiltered="2552" processed="2532" dbindex="7564">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb un pal central blanc de gruix 2/0 de la llargria del drap i dos altres pals grocs de gruix 1/8, juxtaposats a cada costat del blanc.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC l'11 de juny del 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17022" title="Escut de Tavertet" nonfiltered="2553" processed="2533" dbindex="7565">


L'escut oficial de Tavertet t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un roc d'argent sobremuntat d'una creu grega fixada amb punta d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de maig de 1989.

El roc i la creu d'argent sobre camper d'atzur sn les armes dels Tavertet, senyors del poble. Probablement l'escut faci referncia a la situaci del poble (representat per la creu en allusi a la parrquia), dalt d'una impressionant cinglera (que seria el roc).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17023" title="Escut de Tavrnoles" nonfiltered="2554" processed="2534" dbindex="7566">


L'escut oficial de Tavrnoles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, 2 faixes d'argent; ressaltant sobre el tot una rella d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 5 de juliol de 1994.

La rella s l'atribut de sant Isidre, patr de la pagesia; el dia del sant (15 de maig) la localitat celebra la segona festa major (la primera s el 3 d'agost, per Sant Esteve, patr del poble). Aquest emblema tradicional de l'escut de Tavrnoles tamb alludeix a l'agricultura com a principal font de l'economia del poble. Les faixes d'argent sobre camper de sable sn les armes dels barons de Savassona, senyors de Tavrnoles. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17024" title="Escut de Vidr" nonfiltered="2555" processed="2535" dbindex="7567">


L'escut oficial de Vidr t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r de sinople, un ram de faig d'argent; 2n d'argent, una guila de sable amb les ales esteses i abaixades acompanyada d'una pinya de sinople a cada costat. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 d'octubre de 1984.

La branca de faig representa l'arbre caracterstic del municipi, cobert d'una gran extensi de boscos. A la segona partici hi ha l'guila de Sant Joan apstol, en allusi al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que foren els senyors del poble, i les pinyes provenen de les armes parlants dels Pins, barons de Milany, els quals tenien la jurisdicci directa sobre Vidr. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17025" title="Bandera de Vidr" nonfiltered="2556" processed="2536" dbindex="7568">


Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb tres faixes juxtaposades blanca, negra i blanca; les blanques de gruix 1/24 de l'alria del drap i la negra d'1/12, situades a una distncia d'1/12 de la vora inferior; al centre de la part superior, el ram de faig blanc de l'escut, sense fruitar, d'altura 1/12 de la del drap i d'amplada 1/3 de la llargria del mateix drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 20 d'abril del 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17027" title="Monofiletisme" nonfiltered="2557" processed="2537" dbindex="7569">

En filognia el monofiletisme s una teoria evolucionista en la que es determina que una branca jerrquica qualsevol o un tronc taxonmic deriva d'una nica forma fonamental. 

El terme s'aplica als grups (grup monofiltic) en qu se sap que tots els seus integrants s'han desenvolupat a partir d'un avantpassat com, i que tots els descendents d'aquest avantpassat queden inclosos en el grup. Per exemple, es creu que tots els organismes en el gnere Homo procedeixen de la mateixa forma ancestral de la famlia Hominidae. Aix doncs, el gnere Homo s monofiltic.

Al contrari, un grup que en cont noms alguns, per no tots, dels descendents de l'avantpassat com s'anomena parafiltic, i un grup taxonmic que cont organismes per manca d'un avantpassat com es diu polifiltic.

Es prioritzen la formaci de grups monofiltics i en aquest sentit quan un grup no ho s es procura adequar-lo a les noves circumstncies, incorporant les formes properes i  escindint les que no ho sn.

Aquesta tendncia va ser introduda per Willi Hennig, i l'xit de l'escola cladista de sistemtica l'ha convertit en dominant. Tanmateix, s'ha de fer constar que molts especialistes en taxonomia usen el terme holofiltic per al mateix concepte, i anomenen monofiltics tant als grups holofiltics com als parafiltics.

En la cladstica els grups holofiltics (monofiltics si seguim a Hennig) s'anomenen clades.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17028" title="Parafiletisme" nonfiltered="2558" processed="2538" dbindex="7570">

En filognia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup on tots els integrants del qual tenen un ancestre com, per no hi sn presents en el grup tots els descendents d'aquest ancestre. Es tracta de grups on alguns dels descendents d'un ancestre com no hi sn considerats.

Els grups parafiltics es consideren grups "coixos", i que s'han d'evitar en les classificacions cladstiques.

s habitual marcar aquells taxons que se segueixen fent servir malgrat que els anlisis filogentics hagin demostrat que sn parafiltics amb un asterisc al costat dret. Alguns exemples: Reptilia*, Artiodactyla*, Dicotyledoneae*, Protista*...


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17032" title="Uruguai" nonfiltered="2559" processed="2539" dbindex="7571">

L'Uruguai, oficialment la Repblica Oriental de l'Uruguai (Repblica Oriental del Uruguay, en castell), s un Estat d'Amrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oce Atlntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la provncia argentina d'Entre Ros i a l'oest amb el Riu de la Plata. T una superfcie d'uns 176.220 km  (comparable a la dels Pasos Baixos, Sussa i Dinamarca junts), dels quals el 75% sn prats i el 25%, boscos. s el segon estat independent ms petit de Sud-amrica, desprs del Surinam, i el catorz ms gran d'un total de 36 pasos i territoris americans. La seva poblaci s d'uns 3.477.780 habitants, i la capital s Montevideo. 

T un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels rgims dels vents. Les pluges, fora abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econmics sn l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energtics sn escassos, i les principals indstries sn les del paper i el cartr, el ciment i les refineries de petroli.

Segons les Nacions Unides s el pas de Llatinoamrica amb el nivell d'alfabetitzaci ms alt. Segons un estudi de l'organitzaci Transparncia Internacional s el segon pas de Llatinoamrica (desprs de Xile) amb el menor ndex de percepci de la corrupci. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), s el tercer pas de Llatinoamrica (desprs de l'Argentina i de Xile) que posseeix el major ndex de Desenvolupament Hum (IDH). Tamb s el pas llatinoameric (juntament amb Costa Rica) amb la distribuci d'ingressos ms equitativa, en qu tant la poblaci ms rica com la ms pobra representen noms un 10% de la societat, respectivament.  Tamb s el quart pas de Llatinoamrica (desprs de Cuba, Costa Rica i Xile) amb l'esperana de vida ms alta. El 2006 era el tercer pas de Llatinoamrica (desprs de l'Argentina i de Xile) amb el PIB (PPA) per cpita ms alt,  i el cinqu pas (desprs de Xile, Veneuela, Colmbia i Mxic) amb el PIB ms alt. 

Un informe de la revista Reader's Digest el situa dins dels deu pasos ms verds del mn, ocupant la novena posici d'una llista que encapalen estats com Finlndia, Islndia i Noruega.

La Corporaci Latinobarmetro, en un estudi realitzat el 2008, el situa com el pas ms pacfic d'Amrica Llatina.
 
Etimologia.

El nom de l'Uruguai prov del guaran, la llengua del poble nadiu de la regi, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar. Segons Flix de Azara, el nom prov d'una petita au anomenada "ur", que habita a les costes uruguaianes, i el nom uruguai significaria llavors "riu del pas de l'ur". No obstant aix, un collaborador d'Azara ofereix una altra versi, dividint la paraula en urugu, que significa "caragol", i , que significa "riu", per tant voldria dir "riu dels caragols". El poeta Juan Zorrilla de San Martn li dna el significat de "riu dels ocells pintats".

Durant l'poca colonial es va conixer el pas com la Banda Oriental, en referncia a la riba oriental del riu Uruguai. En els primers anys de la lluita independentista se'l va denominar Provncia Oriental, com a part de les anomenades Provncies Unides del Riu de la Plata. En crear-se la primera constituci del pas com a naci independent, que va entrar en vigor el 1830, es va afegir al nom del pas la referncia al riu Uruguai. Amb el temps aquest afegit ha esdevingut la denominaci habitual del pas. Aix no obstant, els habitants del pas acostumen a anomenar-se a ells mateixos uruguayos (uruguaians) o orientales (orientals) de forma indiferent.

Geografia fsica.


Amb una superfcie terrestre de 176.215 km  - dels quals 175.016 km  sn la suma total dels departaments i 1.199 km  comprenen la suma dels llacs artificials del Riu Negro -, exerceix a ms la seva sobirania sobre diverses illes al riu Uruguai, amb un total de 105 km ; 16.799 km  d'aiges jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Mern) i una rea de mar territorial de 125.057 km . Al seu torn, l'Uruguai mant dues disputes territorials amb el Brasil sobre els territoris coneguts com Ilha Brasileira i Rincn de Artigas, que ocupen una rea de 237 km. L'rea total del territori uruguai inclou 318.413 km .

El relleu est vinculat al sud, a les terres de les Pampes i est constitut per vastes planes ondulades i solcades per turons d'escassa elevaci coneguts com cuchillas. Les ms importants sn les que pertanyen a la Cuchilla de Haedo i a la Cuchilla Grande. El seu punt ms elevat s el tur Catedral, amb 514 msnm.

La conca hidrogrfica ms important s la del riu Uruguai, que s'utilitza com a via de comunicaci amb els altres pasos vens. La conca del Riu de la Plata est formada per rius de curs curt. La conca de la llacuna Mern la integren els rius Yaguarn, Tacuar i d'altres.

El clima s temperat al sud i subtropical al nord de pas, les pluges sn abundants i es reparteixen entre primavera-estiu i tardor. El 75% del territori s terreny de pastures. Els boscos sn escassos (25% del territori).

Hidrografia.
La xarxa de rius i rierols que s'estenen per tot el pas nodreix el terra i proveeix els cultius, a ms d'afavorir el creixement de pastura idnia per a la cria de bestiar i altres animals de granja.

El riu Uruguai, que serveix de lmit natural amb la vena Argentina, al costat del Riu de la Plata, el riu Santa Luca i el riu Negro, representen les fonts d'aigua ms importants del territori nacional. En el cas del Riu de la Plata, que separa el pas de Buenos Aires, constitueix en si mateix un atractiu turstic. S'estn des de la costa de Colonia del Sacramento fins a Punta del Este, al departament de Maldonado, incloent una extensi aproximada de 300 km de platges i ports fluvials, entre ells, el de Montevideo.

El riu Santa Luca, que neix al departament de Lavalleja, i s'estn per Florida, Canelones, Montevideo i San Jos en una rea de 14.200 km , serveix de lmit natural entre aquests dos darrers departaments i proveeix d'aigua potable i energia elctrica a aproximadament la meitat del pas. s una via aqutica per la qual passen embarcacions i crregues amb destinaci a les principals ciutats uruguaianes, i s ric en fauna marina, per la qual cosa la pesca s habitual al seu dragatge.


D'altra banda, el riu Negro, que divideix l'Uruguai en dues parts, es caracteritza pel seu color fosc, per la seva profunditat i per la seva amplitud. Per ell s'aixequen ponts d'entre un i dos quilmetres de longitud, que creuen d'una vora a una altra del pas. El riu Negro banya les costes de, i serveix de lmit natural entre, el departament homnim, Tacuaremb, Cerro Largo, Durazno, Soriano i Flores. s un riu navegable, idoni per a la pesca esportiva i el bany, en zones altes. Neix al lmit amb el Brasil i desemboca al riu Uruguai, cap a la frontera amb la provncia d'Entre Ros, a l'Argentina.

Hi ha altres rius que, encara que de menor importncia, sn afluents importants. Un exemple n's el riu San Jos, que connecta amb el de Santa Luca al sud del pas. El Cebollat, el Yaguarn, la llacuna Mern, al lmit de Rocha i Treinta y Tres amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul; el Yi, a Durazno; el Queguay, el Daymn, l'Arapey, el Guaviy, i el Cuareim (o Quara), a Salto, Paysand i Artigas; i el Porongos, a Flores, en sn els ms destacats. El riu Uruguai, que rep molts d'aquests afluents, t una presa hidroelctrica - la de Salto Grande - que proveeix gaireb tot el territori uruguai i part dels departaments argentins vens.

Finalment, l'Uruguai t aproximadament 500 quilmetres de costa martima, 300 dels quals pertanyen al Riu de la Plata i els altres 200 a l'oce Atlntic - departaments de Maldonado i Rocha.

Orografia.

El terreny uruguai s pampe, lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gaireb tot el terreny es troba situat al nivell del mar, s a dir, de 0 a 10 m. No obstant aix, al centre del pas s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com cuchillas. La cuchilla d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana, sn les ms importants. Ambdues presenten una capa de pedres slida, argilenca i amb vegetaci al seu voltant.

El tur ms alt s el Catedral, amb 500 metres, per tamb hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el Pan de Azcar, a Maldonado; el Salto del Penitentre i les serralades de Minas, a Lavalleja; el Batov, prxim a l'Ipor, a Tacuaremb; les Serres de Mahoma, a San Jos; i el Tur de Montevideo, amb la seva fortalesa histrica, i del que se suposa deriva el nom de la ciutat.

La franja oriental del pas s clarament argilenca i es presta al cultiu d'arrs, farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, s pla amb sorres blanques i fines.

A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, aix com un influx d'aiges termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.

Flora i fauna.


La fauna autctona es caracteritza per una gran quantitat d'aus de banyat i corral. Atahualpa, el primer crioll nascut a Amrica, va introduir el bestiar a la Banda Oriental, a finals del segle XVI. Els germans Goes, arribats d'Europa, tamb van jugar un paper decisiu en la cria de caps de bestiar ov i bov, en introduir nous exemplars.

Dins del grup de les aus de plomatge, destaquen la gallineta gran (Aramides ypecaha) i el chiricote o cresp petit (A. cajanea), dues de les espcies ms conegudes del pas. Sn comuns, a ms, la Pardirallus, o gallineta de bec vermell i blau (P. sanguinolentus) i la tacada (P. maculatus). D'igual importncia s tamb el burrito d'negues vermelles (Laterallus leucophyrrus) i el d'negues verdes (L. metanophaius), de la mateixa forma que espcies de mida inferior com el burrito de pit groc (Porzana flavivente), el d'ales clapades (P. spilotera) i finalment el burrito pintat (Cotumicops notata)..



El tero (Vanellus chilensis) es troba ests per tot el territori i es caracteritza per la seva velocitat i el seu cant, del qual rep el nom vulgar de "teru teru". D'altra banda, el nyand (Rhea americana) es troba en proporci estable i en els ltims anys la seva carn ha estat comercialitzada a mercats estrangers, per la qual cosa s'ha posat de moda la cria d'aquesta espcie sota cures especials.

El cardenal (Cardinalis cardinalis), present a tot el continent americ, i altres espcies com la cotorra argentina, el papagai, el fornerus (o hornero), el gall salvatge, el cigne, l'nec, el pa, l'agr, la gavina i l'oreneta, aix com el pelic, el venteveo, el corb gris, la grua, i l'guila de muntanya, sn aus presents al llarg del territori uruguai.

Pel que fa als quadrpedes cal destacar, entre d'altres, el puma, el gat salvatge (gato monts), el guillot gris, la llebre, el gos "cimarrn" (exemplar autcton), l's rentador, la mulita, el tat (Dasypodidae), i el chaj (Chauna torcuata).

Quant als animals aqutics, l'Uruguai disposa d'una diversitat considerable a causa de la seva mplia costa ocenica sobre l'Atlntic, als seus rius cabalosos, i una srie de llacs naturals i artificials. A les platges de Punta del Este, per exemple, habita el llop de mar, que s'alimenta de peixos i representa una amenaa per als pescadors de la zona. Durant hivern austral, s a dir, des de juny a setembre, s possible trobar a la costa de Montevideo alguna balena i, fins i tot, pingins.

Es creu que al pas hi ha ms de 200 espcies de rptils, la majoria d'ells innocus per a l'sser hum; les serps verinoses es troben al nord, als departaments d'Artigas, Rivera, Salto i Tacuaremb.

Pel que fa a la vegetaci, l'Uruguai allotja el bosc d'ombs (l'arbre de la bellaombra o Phytolacca dioica) ms gran del mn, ubicat al departament de Rocha, al lmit amb el Brasil. Altres espcies forestals sn l'eucaliptus (introdut des d'Austrlia), el pi, l'araucria, el gessam, el roure, el cedre sant, el salze ploraner, el bedoll, el garrofer, el roman, l'hibisc, el ficus, el cactus, l'heura, la tacuara, els arbres fruiters (ctrics, guaiaba, pomera, figuera, etc.), el cep, la palmera, Platanus hispanica (o localment conegut com a pltano), joncs, plantes enfiladisses, la canya de sucre i altres espcies.

Finalment, el ceibo, arbre i emblema nacional amb la seva caracterstica flor de color vermell, s molt com a l'interior del pas.
Fronteres poltiques.
Amb l'Argentina.

Uruguai t lmits amb el Brasil i l'Argentina. Amb aquesta darrera, pel riu Uruguai, des de la Ilha Brasileira fins al nord de l'Ayu se segueix la lnia mitjana de la llera del riu (segons la configuraci que tenia abans de la construcci de Salto Grande).

Des de l'Ayu fins a l'arxiplag enfront de la localitat de Nuevo Berln, el lmit segueix el canal de navegaci fins la bifurcaci d'aquest en el canal de La Filomena i el canal del Medio. A la bifurcaci entre ambds canals existeix dos tipus de lmits: a) per a les aiges, el canal de La Filomena i b) per a les illes, el canal del Medio.

Des de la confluncia d'ambds canals fins al parallel que passa per Punta Gorda (desembocadura del riu Uruguai) es reprn el canal de navegaci. Des del Riu de la Plata, pel parallel de Punta Gorda fins a la lnia que uneix Punta Espinillo amb Punta Piedas (Argentina), s el canal de navegaci. I des d'aquest fins a la lnia que uneix Punta del Este amb Punta del Cabo San Antonio (Argentina) es va establir la lnia mitja. Finalment, per l'oce Atlntic es va fixar una lnia convencional del Riu de la Plata fins a les 200 milles.

Amb el Brasil.



 Zona 1: Riu Cuareim:
 A la confluncia dels rius Uruguai i Cuareim, en el sector de la Ilha Brasileira, no existeix acord total entre ambds pasos ("lmit contestat").;
 Sobre el riu Cureim, des de la Ilha Brasileira fins a la desembocadura del rierol de la Hivernada, les aiges sn comunes. En el sector comprs entre els rierols de la Hivernada, Maneco i Cuchilla Negra, s "lmit contestat".

 Zona 2: Cuchilla Negra:
 Sobre les Cuchilla Negra i Santa Ana (fins a la La Caada del Cementerio) se segueix la divisria d'aiges, excepte al tram comprs entre el marc Sobradinhio i el Cerro de las Piedras, s a dir, entre les ciutats de Rivera i Santana do Livramento, aqu s'ha marcat una lnia convencional (un carrer).

 Zona 3: La Caada del Cementerio - Riu Yaguarn:
 Des de la La Caada del Cementerio fins a la confluncia amb La Caada de la Cerrillada s'utilitza com lmit com; segueix una lnia recta fins a la part nord del rierol San Luis. Al sector del banyat s'ha establert una lnia convencional fins al rierol San Luis.
 Des de la barra del rierol San Luis fins a les naixents del rierol de la Mina, a la Cuchilla Grande, s'ha demarcat una lnia recta convencional.
 Al rierol de la Mina s'utilitza el lmit com, mentre que al rierol Yaguarn Chico, des que desemboca en ell el rierol de la Mina, fins a la seva desembocadura en el riu Yaguarn i en aquest riu fins a abans que aboqui les seves aiges en la llacuna Mern, el lmit s'estableix sobre la lnia mitjana. Al baix Yaguarn, per ser navegable, el criteri canvia i es regeix pel talweg.

 Zona 4: Llacuna Mern - Arroyo Chuy:
 Des de la desembocadura del riu Yaguarn a la llacuna Mern s'establix una lnia convencional recta, fins a un punt situat enfront de Punta Muniz; entre aquest punt i Punta Parob, s el talweg.
 Des de Punta Parob fins a Punta Rabotieso s una lnia trencada convencional. I des d'aqu fins a la barra del rierol San Miguel, se segueix la lnia mitjana, inclusivament en el rierol, fins al lloc denominat Paso Real del San Miguel. Des d'aquest pas fins al Paso Real del rierol Chuy, el lmit s una lnia recta convencional que separa al seu torn les localitats Chuy (Uruguai) de Chui (Brasil): aqu s un carrer.
 Des del rierol Chuy fins a la seva desembocadura en l'oce Atlntic, es consideren les aiges comunes.

 Zona 5: Oce Atlntic:
 El lmit lateral martim presa com referncia la lnia que parteix del far Chuy en forma perpendicular a la lnia de costa. Aquesta lnia forma un angle de 128 amb el meridi que passa pel far. S'estn fins a les 200 milles.

Poltica i govern.


La Repblica Oriental de l'Uruguai s un estat unitari democrtic, de carcter presidencialista.

Segons un informe publicat per la revista britnica The Economist, l'Uruguai s considerat el pas ms plenament democrtic d'Amrica del Sud, ubicat al lloc 27 sobre un total de 167 nacions, i s el segon de Llatinoamrica a la taula dels pasos amb menor ndex de percepci de corrupci (elaborat per l'organitzaci Transparncia Internacional), solament darrere de Xile.

La campanya ms recent del president Tabar Vzquez per reduir el consum de tabac en llocs pblics, ha aconseguit que l'OMS (Organitzaci Mundial de la Salut) situ el pas al cinqu lloc a nivell mundial de pasos que lluiten contra el tabaquisme i el cncer de pulm.

En matria de drets humans, el govern socialista ha encapalat nombrosos avenos en aquests ltims tres anys de mandat. El primer, i potser ms destacat, s la recerca de desapareguts i vctimes de la dictadura militar dels anys 70. Per a aix, l'executiu ha autoritzat el treball conjunt d'especialistes forenses i antroplegs, que han aconseguit importants i reveladors resultats.

Tamb es va presentar un projecte per despenalitzar l'avortament per part de la dona, que va obtenir mplia majoria parlamentria, aix com tamb es va aprovar la uni civil entre persones del mateix sexe, encara que sense dret a adopci de menors. Tots aquests avenos suposen un progrs democrtic i humanitari que fins al moment noms han portat a terme alguns pasos com l'Argentina, Estats Units o la Uni Europea. 

Estructura poltica.
El seu govern es divideix en tres poders independents:

El poder executiu s exercit pel president de la Repblica, que actua conjuntament amb el Consell de Ministres. El president s simultniament cap d'estat i cap de govern, i s electe junt amb el vicepresident mitjanant elecci popular directa, mentre que aquests designen al seu torn el consell de ministres. El president t un mandat de 5 anys sense reelecci immediata fins a desprs d'igual perode des de la cessaci del seu crrec. S'elegeixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura no obtingui la majoria absoluta dels vots, es procedeix a una segona volta entre les dues primeres majories. En l'esmentada votaci resulta guanyadora la candidatura que obtingui la majoria simple dels vots. Des de l'1 de mar de 2005 el president s el socialista Tabar Vzquez, de la coalici Front Ampli - Nova Majoria. Amb la creaci del ministeri de Desenvolupament Social, el 2005, l'actual govern disposa de 13 ministeris. Aquests sn els segents: ;





El poder legislatiu rau a l'Assemblea General, que consta d'una Cambra de Senadors de 30 membres i d'una Cambra de Representants de 99 membres, corresponents als dinou departaments del pas. Les eleccions per al parlament se celebren en llistes tancades simultniament amb l'elecci presidencial (no s'aplica el vot per cada candidat a Diputat o Senador sin per una llista presentada per cada partit poltic). Els diputats s'elegeixen per departament mentre que els senadors s'elegeixen a escala nacional, ambds per a mandats de cinc anys. ;

El poder judicial s encapalat per la Suprema Cort de Justcia, els membres de la qual sn nomenats per l'Assemblea General mitjanant una majoria de dos teros i els mandats de la qual duren deu anys. La Suprema Cort de Justcia s l'ltima instncia d'apellaci i s tamb l'encarregada de jutjar la constitucionalitat de les lleis. El poder judicial est compost per Tribunals d'Apellacions, Jutges Lletrats i Jutges de Pau.

 Governs departamentals .

Els governs locals de cadascun dels dinou departaments s'organitzen a semblana del govern central, amb dos rgans fonamentals: l'Intendent Municipal (executiu) i la Junta Departamental (legislatiu). S'ocupen de les tasques domstiques del departament: transport, residus i enllumenat pblic, entre d'altres funcions. 

L'Intendent s elegit directament pel poble, en eleccions que es realitzen en dinou circumscripcions (una per cada departament) en una data diferent a la de l'elecci nacional (l'any segent a l'electoral, el segon diumenge del mes de maig).

Les Juntes Departamentals sn organismes d'una sola cmera compostos per 31 edils. El partit poltic que obt la majoria simple de vots, obt setze de les banques i la resta es divideixen entre els altres partits en proporci amb els vots obtinguts. Existeixen tamb, en petits pobles o ciutats, autoritats locals que sn elegides pel poble o nomenades per la Junta Departamental a iniciativa de l'Intendent: les Juntes Locals.

La reforma constitucional de 1997 va institucionalitzar el Congrs d'Intendents, a fi de coordinar les poltiques dels governs departamentals per permetre'ls acordar entre si, amb el Poder Executiu o amb altres rgans de l'Estat.

Subdivisions administratives.


L'Uruguai est dividit en dinou departaments:






Les ciutats principals sn Montevideo, Las Piedras, Punta del Este, Ciudad de la Costa, Salto, Paysand i Fray Bentos.

Economia.
Indicadors econmics.




L'economia de l'Uruguai est dominada pel sector agrcola orientat a les exportacions, i per un sector industrial desenvolupat. Desprs d'haver crescut un 5% per any durant el perode de 1996-1998, l'economia es va veure fortament afectada per les recessions econmiques del Brasil i l'Argentina, i la moneda es va devaluar al mateix temps que ho feia la moneda argentina. L'Uruguai s membre del Mercosur, i Montevideo n's la seu.

s un pas agroexportador, pel qual l'agricultura (arrs, blat, blat de moro, gira-sol, lli, soia, remolatxa sucrera, canya de sucre) i la ramaderia (bov, ov) sn els recursos fonamentals de l'economia. Les indstries principals sn la lletera i derivats, paper, cartr, fertilitzants, alcohols, ciment i refinaci d'hidrocarburs. Els recursos minerals i energtics si b sn escassos, existeixen grans jaciments d'gates al nord del pas, com de granit, marbre, i l'extracci d'or a la localitat de Minas de Corrales. Tamb sn en estudi la recerca de diamants i altres minerals.

Destaca tamb el sector de serveis financers, logstica, transport, comunicacions, aix com la puixant indstria de les tecnologies de la informaci, en particular el desenvolupament de programari i serveis vinculats.

En els ltims anys ha crescut en importncia l'explotaci forestal d'Eucaliptus grandis i Eucaliptus globulus amb vista a la producci de fusta serrada i fusta per a la producci de cellulosa. Aix mateix, sn en construcci una planta de l'empresa finlandesa Botnia i una altra de l'espanyola ENCE, aix com altres en estat de projecte.

Un altre dels principals ingressos econmics al pas s el turisme: la naci compta amb una lnia costanera sobre el riu de la Plata i l'oce Atlntic esquitxada de balnearis, entre els que es destaquen Punta del Este i Piripolis, de fama internacional. El turisme agropecuari, histric i termal tamb t importncia.

PIB - Producte Interior Brut  (2005): 16.800 milions de US$.
PIB - Per capita (2005): 5.100 US$.
PIB - Taxa de creixement (2005): 6,6%.
Inflaci (2005): 4,9%.
Deute extern aprox. (2004): 13.600 milions de US$.
Importacions (2004): 3.500 milions de US$.
Exportacions (2004): 3.421 milions de US$.

Estructura del PIB el 2002:

Distribuci per sectors econmics del PIB total:

Agricultura, Silvicultura i Pesca: 6,6%.
Indstria: 17,6%.
Indstries de manufacturaci i mineria: 17,6%.
Serveis i construcci: 75,8%.

Taxa d'atur (feb. 2006): 12,4%;
Taxa d'ocupaci (feb. 2006): 13,8% ;
Taxa de pobresa (2005): 29,8%;
Taxa d'indigncia (2005): 3,5%;

Principals pasos clients: Brasil, Argentina i Estats Units.
Principals pasos provedors: Argentina, Brasil i Estats Units.

Exportacions i importacions.


ImageSize = width:450 height:225
PlotArea = left:30 bottom:20 top:20 right:20 
TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
AlignBars = justify
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50.0
TimeAxis = orientation:horizontal
AlignBars = early
Colors =
  id:gray     value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PAN      value:rgb(0.4, 0.6, 1)
  id:PRD      value:rgb(1, 0.84314, 0)
  id:PRI      value:rgb(1, 0.5372, 0.5372)
  id:ALT      value:rgb(0.2, 0.6, 0.8)
  id:NA       value:rgb(0,0.4,0.4)
  id:darkgray     value:rgb(0.80,0.80,0.80)
  id:midgray     value:rgb(0.30,0.57,0)
ScaleMajor = gridcolor:black increment:10 start:0
ScaleMinor = gridcolor:gray increment:1 start:0

BarData=
  barset:Pases

PlotData=
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:red
  barset:Pases  
  from:0 till:19.50 color:PAN width:20 align:left fontsize:S text:"Estats Units (19,5%)"
  from:0 till:17.00 color:PRD width:20 align:left fontsize:S text:"Brasil (17,0%)"
  from:0 till:6.60 color:PRI width:20 align:left fontsize:S text:"Argentina (6,6%)"
  from:0 till:4.40 color:ALT width:20 align:left fontsize:S text:"Mxic (4,4%)"
  from:0 till:4.30 color:NA width:20 align:left fontsize:S text:"Espanya (4,3%)"
  from:0 till:4.20 color:midgray width:20 align:left fontsize:S text:"Alemanya (4,2%)"  
  from:0 till:44.00 color:darkgray width:20 align:left fontsize:S text:"Altres (44,0%)"

TextData=
  pos:(180,215) fontsize:M text:"Exportacions"
  pos:(110,205) fontsize:S text:"Font: CIA - The World Factbook - Uruguay (2005)"
  pos:(400,1) fontsize:S text:(%)



ImageSize = width:450 height:225
PlotArea = left:30 bottom:20 top:20 right:20 
TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
AlignBars = justify
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50.0
TimeAxis = orientation:horizontal
AlignBars = early
Colors =
  id:gray     value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PAN      value:rgb(0.4, 0.6, 1)
  id:PRD      value:rgb(1, 0.84314, 0)
  id:PRI      value:rgb(1, 0.5372, 0.5372)
  id:ALT      value:rgb(0.2, 0.6, 0.8)
  id:NA       value:rgb(0,0.4,0.4)
  id:darkgray     value:rgb(0.80,0.80,0.80)
  id:midgray     value:rgb(0.30,0.57,0)
ScaleMajor = gridcolor:black increment:10 start:0
ScaleMinor = gridcolor:gray increment:1 start:0

BarData=
  barset:Pases

PlotData=
  width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:red
  barset:Pases  
  from:0 till:19.20 color:PAN width:20 align:left fontsize:S text:"Argentina (19,2%)"
  from:0 till:18.80 color:PRD width:20 align:left fontsize:S text:"Brasil (18,8%)"
  from:0 till:14.00 color:PRI width:20 align:left fontsize:S text:"Paraguai (14,0%)"
  from:0 till:8.40 color:ALT width:20 align:left fontsize:S text:"Estats Units (8,4%)"
  from:0 till:6.00 color:NA width:20 align:left fontsize:S text:"Xina (6,0%)"
  from:0 till:4.40 color:midgray width:20 align:left fontsize:S text:"Rssia (4,4%)"  
  from:0 till:29.20 color:darkgray width:20 align:left fontsize:S text:"Altres (29,2%)"

TextData=
  pos:(180,215) fontsize:M text:"Importacions"
  pos:(110,205) fontsize:S text:"Font: CIA - The World Factbook - Uruguay (2005)"
  pos:(400,1) fontsize:S text:(%)


Infraestructura.

Transport.

Respecte al transport de crregues es fa per mitj de camions i del ferrocarril. Referent a passatgers existeixen lnies d'mnibus (o autobusos) de curta distncia (menys de 50 km) i de llarga distncia (de ms de 50 km) els quals inclouen tot el pas; concentrant-se a la ciutat de Montevideo.

Carreteres.


La xarxa viria nacional de l'Uruguai compta amb 8.705 km de carreteres d'un o ms carrils, ms de 2.300 km d'autopistes o autovies segons la National Geographic, que es distribueixen en els 175.016 km de territori i serveixen a ms de tres milions d'habitants i desenes de milers de turistes, la qual cosa significa un dels ms alts ndexs d'accessos a diferents parts del territori d'Amrica Llatina.

La caracterstica principal s que la majoria de les carreteres conflueixen i es concentren a la capital, Montevideo, des d'on es distribueixen per mitj de bypass i intercanviadors cap a l'interior del pas. Actualment est en projecte de construcci un anell perimtric que eviti l'ingrs al centre de la ciutat.

Malgrat tot aix, existeixen diverses rutes importants, que noms recorren l'interior del pas, facilitant aix, el trnsit entre els departaments i les ciutats de l'interior sense passar per la capital; per exemple les rutes 26 i de 4 carrils que va des de Maldonado a San Carlos.

Tipus de ferm a les carreteres:

 327 km de formig;
 7.419 km d'asfalt;
 958 km de tosca;

Les principals carreteres, rutes i autovies de l'Uruguai sn:
Ruta 1 (de Montevideo a Colonia del Sacramento cap a l'oest), Ruta 3 (de San Jos a Artigas, al nord), Ruta 5 (de Montevideo a Rivera), Ruta 8, Ruta 9 (de Maldonado a Rocha), Ruta 26, Ruta 101, Ruta Interbalnearia (Montevideo, Canelones i Maldonado en direcci est), Avenida Italia, i Avinguda Giannattasio, entre d'altres.

Les rutes i carreteres del pas estan en un bon estat de manteniment i senyalitzaci, per la qual cosa el trnsit per elles s am, tant en rutes de doble via (mes de dos carrils), com en rutes simples. Fins i tot les rutes de tosca i les mal pavimentades, estan molt b senyalitzades.

Ferrocarrils.

Els ferrocarrils uruguaians compten amb aproximadament 2.900 km de lnies, de 1435 mm, tracci disel i noms 11 km de doble via. La meitat de la xarxa est clausurada, circulant trens de crrega als ramals Montevideo - Rivera - Livramento, Piedra Sola - Tres rboles, Sayago - Minas, Verdn - Planta ANCAP, Carnelli - La Teja, Chamberlain - Paysand - Salto - Concordia (Argentina) i Algorta - Fray Bentos. Es treballa en la reobertura de 25 de agosto - San Jos - Ombucitos, havent-se reobert el tram fins a San Jos per als serveis de passatgers el desembre de 2006.

Els serveis de passatgers es presten en tres lnies suburbanes partint de Montevideo cap al Nord (25 de Agosto, 63 km), Oest (San Jos, 96 km, compartint els 63 de la lnia a 25 de Agosto) i Nord-Est (Empalme Olmos), 44 km, compartint els primers 8 km amb les altres dos). Des de l'1 de mar de 2003 els trens de passatgers parteixen i arriben d'una nova i petita estaci terminal situada 500 metres cap al nord de l'Estaci Central de Montevideo, la qual roman tancada des de llavors. Aix va significar una prdua de ms de 100.000 passatgers per als serveis de trens . 

L'Administraci de Ferrocarrils de l'Estat s l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Est permesa la circulaci de material d'altres empreses i institucions i algunes posseeixen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).





Aeroports.


A l'Uruguai hi ha aproximadament 64 aeroports o aerdroms secundaris, dels quals nou tenen pista d'aterratge pavimentada, sent els altres cinquanta-cinc, aerdroms secundaris o pistes d'emergncia amb la pista sense pavimentar amb paviment lleu. Els dos ms importants sn l'Aeroport Internacional de Carrasco ubicat al departament de Canelones, dins de la zona metropolitana de Montevideo, i l'Aeroport Internacional de Laguna del Sauce, al departament de Maldonado. L'Aeroport Internacional de Carrasco est en procs de construcci d'una nova terminal aria la inauguraci de la qual est prevista per a l'any 2009, destinant l'actual edifici com a terminal de crregues.

Navegaci.

Dins dels 450 km de costes sobre el Riu de la Plata i 220 km de costes marines s'ubiquen com principals ports el Port de Montevideo, Colonia del Sacramento, Fray Bentos (en realitat, en l'extrem sud del riu Uruguai), Nueva Palmira, La Paloma, Piripolis i Punta del Este.

Comunicacions.

A l'Uruguai la llibertat de premsa est emparada per la Constituci. Segons un estudi realitzat per Reporteros Sin Fronteras el 2006, el pas ocupa la posici nmero 57 en l'ndex de llibertat de premsa mundial, tercera a Sud-amrica (desprs de Bolvia i Xile) i setena a Llatinoamrica (desprs de Bolvia, Trinitat i Tobago, El Salvador, Costa Rica Panam, i Xile) .

Per cada mil habitants circulen 293 diaris, hi ha 603 rdio-receptors, 530 televisions i 278 lnies telefniques. Tenint en compte una famlia de 4 persones de classe mitjana, en termes mitjans, totes gaudirien d'aquests bns.

Segons estimacions del 2005, a l'Uruguai hi ha 93 emissores de rdio AM, 191 emissores de FM, 7 de d'ona curta i 62 emissores de televisi.. 

El 2007, el pas va assolir la xifra d'un mili d'usuaris d'Internet.

El 2007, es va firmar un acord d'acceptaci, per a adoptar la norma de televisi digital europea a diferncia del Brasil, que va adoptar la norma japonesa.

Al pas hi ha 4 canals importants d'emissi per aire:

Saeta TV Canal 10 - el canal uruguayo;
Canal 4 Montecarlo TV;
Canal 5 Televisin Nacional (canal estatal);
Canal 12 La Tele;

Als mateixos li s'han d'agregar els canals de l'interior del pas i els seus repetidors; aix com la televisi per cable i satelital.

El sistema telefnic uruguai s 100% digital des de 1997, grcies als esforos per millorar de l'empresa monopolista estatal de telecomunicacions, ANTEL. L'Uruguai va ser el primer pas a tota Amrica (incls els Estats Units) en tenir aquest estatus. 

A l'Uruguai hi ha ms d'un mili de telfons fixos,, 27,84 lnies per cada 100 habitants, el que constitueix la densitat ms alta en telefonia fixa de Llatinoamrica. La meitat del sistema telefnic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).

La telefonia cellular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una pblica dependent d'ANTEL, denominada ANCEL (099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues privades: Movistar (094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI Mvil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el boom de la telefonia cellular, on ms de dos milions d'habitants disposen de telfon mbil, dos teros de la poblaci total..

L'Uruguai s, aix mateix, el primer pas d'Amrica on es poden enviar missatges de text amb veu a travs del telfon mbil, una cosa que noms es troba patent en alguns pasos d'sia i Europa.

Tecnologia.
La indstria de tecnologies de la informtica s puixant a l'Uruguai. Els principals exponents sn els productes GeneXus (Artech), Bantotal (DeLarrobla i associats) Memory. La indstria del programari s una de les majors exportadores del pas. I malgrat les dificultats de la zona, aquesta indstria s una de qu major creixement i futur prometedor, sent l'nica indstria amb desocupaci zero a tot el pas. Un dels projectes privats ms importants dels ltims anys ha estat "Zonamerica".

Geografia humana i societat.
Demografia.

El 88% de la poblaci uruguaiana s d'ascendncia europea, principalment d'Espanya, i ms d'un quart de la poblaci s d'origen itali. D'ells, 55.220 tenen nacionalitat italiana o sn ciutadans italians. Els mestissos representen el 8% de la poblaci i la poblaci d'ascendncia africana el 4%. L'Uruguai t un alt grau d'alfabetisme, el ms alt de Llatinoamrica, i la distribuci de la riquesa s molt equitativa. La taxa de creixement s de les ms baixes d'Amrica i l'esperana de vida de les ms altes. Es calcula que hi ha un grau d'analfabetisme del 2%, i que l'esperana de vida est al voltant dels 74 anys.

L'esglsia i l'estat estan clarament separats. El 66% de la poblaci es considera catlica romana, el 2% s protestant, i l'1% professa la religi jueva. El 31% diu no tenir cap religi.

Emigraci i immigraci.



L'emigraci uruguaiana s un factor innegable de tota la seva histria. Des de la seva independncia, el 1830, Uruguai ha estat un pas d'emigrants, i tamb va ser una naci receptora d'immigrants, i ho segueix sent en menor mesura que abans (sobretot de ciutadans argentins, brasilers i peruans). El pas va tenir el seu moment d'economia estable i de prosperitat financera a mitjan segle XX, pel que se li va conixer com la "Sussa d'Amrica". Els principals grups d'immigrants que van arribar al port de Montevideo, entre 1850 i 1940, provenien principalment d'Espanya, sobretot de Galcia, Astries, Andalusia, Arag i Canries (vegeu Emigraci espanyola); per tamb d'Itlia, i en menor quantitat, de Frana, Alemanya, Polnia, pasos asitics i Europa de l'Est. El perode durant el qual el pas va rebre ms estrangers va ser el del franquisme, a Espanya, i el de les guerres a Europa. El 2001 havia 52.353 espanyols residents a l'Uruguai, xifra que ha baixat a 40.720 el 2007, el que converteix el pas en el dcim del mn amb major poblaci espanyola.

Quant a l'emigraci, molts espanyols que vivien a l'Uruguai han regressat al seu pas d'origen per diversos motius, entre ells la crisi que va afectar l'economia el 2002 i 2004. D'altra banda, els pasos triats per la majoria dels uruguaians per a viure i treballar sn Espanya, Itlia, Estats Units, Brasil, Canad, els d'Europa Occidental, en general, i Argentina, que, amb ms de 110.000 censats, s el pas amb major percentatge de residents uruguaians.

Segons dades de l'INE, actualment resideixen a Espanya 55.480 uruguaians: 28.304 homes i 27.176 dones, dels quals 24.363 tenen nacionalitat espanyola. Les comunitats autnomes amb major quantitat de ciutadans de l'Uruguai sn Galcia, Canries, Catalunya, Pas Basc, Pas Valenci, Madrid i Andalusia.

A Catalunya resideixen 17.954 uruguaians, dels quals 6.000 tenen nacionalitat espanyola. Al Pas Valenci hi ha 9.246, a les Illes Balears, 5.217, i a Andorra, 250.

Influncia dels immigrants europeus a l'Uruguai.

Uruguai t la major proporci de poblaci caucsica d'Amrica (per davant del Canad, EUA i Argentina). La poblaci del pas es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles indgenes originals han desaparegut, degut principalment a un sistemtic extermini dut a terme durant el segle XIX, de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians sn descendents d'espanyols i italians, seguits de francesos, alemanys, polonesos, brasilers, argentins, i d'altres pasos europeus i llatinoamericans (85% aproximadament.), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i rabs (15% aprox.). 

Molts europeus, sobretot d'Espanya i Itlia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el franquisme i la dictadura militar de mitjan el segle XX. Entre ells destaquen Margarida Xirgu, actriu catalana; Enriqueta Compte y Riqu, mestra barcelonina; i illustres famlies de Catalunya, Galcia i Itlia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament econmic, poltic i social del pas. La famlia Batlle, orinda de Sitges, donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. Jos Batlle y Ordez, fill de Lorenzo Batlle y Grau, va separar l'esglsia de l'Estat, va modernitzar el pas i el va portar a un perode de prosperitat financera que li va valer el nom de la "Sussa d'Amrica".

El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital pblic que avui porta el seu nom, a Montevideo. Emilio Reus, empresari madrileny, va invertir molt capital en la construcci de nous habitatges destinats al comer i la residncia. El pintor Joaquim Torres-Garcia, fill de pare catal, va ser una de les icones artstiques ms importants de l'Uruguai - i de Catalunya - al llarg del segle XX. Hi ha tamb un Casal Catal a Montevideo, on es va celebrar el Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata el 1936.

La construcci d'un hospital itali anomenat Rei Umberto I, a comenaments del passat segle, deixa entreveure la influncia de la collectivitat italiana a Montevideo. De la mateixa manera, els gallecs, considerats el grup d'immigrants ms nombrosos, amb 36.000 persones, al costat dels asturians (actualment hi ha 3.000 a l'Uruguai), van fundar la "Casa Galcia", amb servei mdic i hospitalari que atn pacients que, majoritriament, sn d'aquest origen.

D'altra banda, la implementaci de la llengua italiana com a assignatura obligatria en els plans educatius de batxillerat d'humanitats, operativa des de la dcada de 1950, fa veure la influncia que els immigrants d'aquest pas van exercir sobre la cultura local. A ms, nombrosos comeros com gelateries, pizzeries, fleques, i fbriques de pastes casolanes van comenar a tenir un bon funcionament. Sense anar ms lluny, tots els 29 de cada mes t lloc el dia del gnocchi (pasta feta a base de patata). Tamb en l'mbit gastronmic, destaca l'influx d'altres cultures sobre la local; tal s el cas dels pans i les espcies catalans; la confiteria gallega, i el vocable francs de rebosteria en termes com a chantilly, en comptes de nata. 

Tres grans escriptors francesos dels segles XIX i XX van nixer a l'Uruguai: el Comte de Lautramont, Jules Laforgue, i Jules Supervielle. A ms, poltics com Daisy Tourn, actual ministra de l'Interior, Julio Mara Sanguinetti, Luis Giannattasio, i molts d'altres, denoten cognoms francesos i italians.

Finalment, i quant a toponmia, molts pobles de l'interior de l'Uruguai fan referncia al lloc d'origen dels seus fundadors. Cardona, al departament de Soriano (per la localitat catalana del mateix nom), costa del Cataln, Arroyo Cataln i Adral (per Adrall, poble de la provncia de Lleida), Toledo, Grutas de Salamanca, Nuevo Pars, Rambla de Euskal Erria, Colonia Valdense, Colonia Piamontesa i Nueva Helvecia (comunitat sussa).

Llenges parlades.

La llengua oficial, i la que s'utilitza en el govern i en totes les entitats i institucions estatals, s el castell. Tanmateix, la constituci de l'Uruguai no especifica res sobre aix, per la qual cosa el castell s la llengua de facto. Dins d'aquest idioma, predomina la varietat dialectal coneguda com a espanyol o castell "rioplatense", que s tamb parlat a bona part de l'Argentina, especialment a Buenos Aires i voltants. A ms, hi ha un argot, molt colloquial, parlat tamb a l'Argentina, que es diu lunfardo, i t elements gramaticals del castell per tamb de l'itali. 

s predominant l's del vos, en oracions com: vos qu hacs? o cmo ands vos?, en comptes de qu haces t? o cmo ests? L'accent recau gaireb sempre sobre l'ltima sllaba. Les paraules que s'escriuen amb z, com caza, sovint es pronuncien amb s (per exemple: casa). El "yesme", que consisteix en l'exageraci de la ll o la y, pronunciant paraules com llave com shave, s molt freqent.

A causa del passat histric i la mancada de lmits geogrfics concrets amb el Brasil, molts uruguaians que viuen en pobles o ciutats de la frontera, parlen castell i portugus o una barreja d'ambds, el que es coneix com a portuol o fronteirio. 

En el passat, hi solia haver un bon grup de persones que parlaven l'itali o el francs com a primera llengua, per s'ha anat perdent amb el temps i la cessaci de la immigraci europea a Amrica en les ltimes dcades. Tamb existeix una minoria considerable que parla catal, rus i yiddish.

Salut.
Resum general.

L'Uruguai compta amb un sistema de salut mixt (pblic i privat). El Ministeri de Salut Pblica (M.S.P.) s el responsable de normalitzar, avaluar i fiscalitzar l'atenci a la salut a tot el pas, tant per a l'assistncia pblica com privada.

Segons l'Institut Nacional d'Estadstica de l'Uruguai, el 2006, el 97,2% de la poblaci que viu en localitats de 5.000 o ms habitants disposa d'algun tipus d'assistncia mdica, mentre que el 2,8% ha registrat l'absncia total de drets per a l'assistncia de la seva salut.

Aquest mateix estudi va revelar que prcticament el 46% de la poblaci es troba afiliada a una instituci d'assistncia mdica privada, mentre que el 42% rep assistncia a travs del Ministeri de Sanitat Pblica o l'Hospital de Clniques (gestionat per la Universitat de la Repblica). Dels afiliats a les institucions privades, ms de la meitat (24,4%) compta a ms amb servei d'emergncia mbil, mentre que noms el 4,8% dels usuaris de salut pblica en compten.

Els recursos humans constitueixen un dels principals punts favorables en la salut a l'Uruguai, ja que segons un informe realitzat el 2006 per l'Organitzaci Mundial de la Salut, el pas ocupa la segona posici d'Amrica Llatina en el nombre de metges per habitant (3,65 per cada mil habitants) desprs de Cuba, amb 5,91.

Uruguai s l'nic pas d'Amrica Llatina que ha aconseguit una cobertura gaireb universal d'accs a aigua potable segura i a un sanejament adequat, amb alts nivells de qualitat de serveis (per accs a aigua potable veure  i per sanejament veure ). Atesos aquests xits, la prioritat actual del govern s ampliar-ne l'eficincia, aix com l'accs al servei de clavegueram en zones on s'utilitza sanejament en lloc.

Estadstiques.
 Esperana de vida en nixer (est. 2006):
Poblaci total: 76,33 anys;
 Homes: 73,12 anys;
 Dones: 79,65 anys;
 Mortalitat materna: 11 cada 100.000 naixements;
 Mortalitat infantil: 12,7 per mil (2005);
 Mortalitat menors de 5 anys: 18.1 por 1.000;
 Alfabetisme: 97,7% (2006);
 Consum de calories diries: 2.862 per cpita;
 Aigua potable: 98 %;

Educaci.
Resum general.

Sn principis fonamentals de l'educaci pblica uruguaiana el lacisme, gratutat i obligatorietat, tal com fossin proclamats per Jos Pedro Varela.

A l'Uruguai la poblaci t accs a educaci gratuta des de primer nivell de preescolar fins a la secundria.  El pas compta amb una universitat pblica, la Universitat de la Repblica, integrade per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educaci privada que inclouen des de l'educaci preescolar fins a la terciria.

Un dels xits del sistema educatiu uruguai, s la seva elevada taxa d'alfabetitzaci, la ms alta d'Amrica Llatina, al voltant del 98%, seguida de l'Argentina i Cuba (97%)..

Estadstiques.

Alfabetisme (est. 2003):
Poblaci total: 98%;
Homes: 97.6%;
Dones: 98.4%;

Taxa neta d'inscripci escolar:
Primria total: 93 %;
Homes: 93 % ;
Dones: 93 %;

Secundria:
Homes: 77 % ;
Dones: 92 % ;

Universitat: 35 % 

Docents de primria: un cada 21 estudiants.

A l'Uruguai hi ha collegis i instituts pblics (finanats per l'Estat) i privats. El primer jard d'infants del pas - i de Sud-amrica - va ser fundat el 1892 per la mestra uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqu. L'educaci primria, d'altra banda, va des dels 6 als 11 anys i s de carcter obligatori. Els alumnes de les escoles pbliques han de vestir un uniforme que representa els colors de la bandera nacional: tnica blanca i una corbata de llacet blava ajustada al coll. Als collegis privats, tanmateix, s'usa l'uniforme distintiu de cada instituci.

Els estudiants d'educaci secundria, dels 12 als 14 anys, i de batxillerat (dels 15 als 17 anys) que estudien en instituts pblics, en general no han de vestir uniforme, si b s'exigeix certa formalitat. Finalment, el batxillerat a l'Uruguai dura tres anys: un primer any com i dos anys on l'alumne cursa orientacions al seu gust, s a dir, humanitats, cincies, biologia o arts. L'ltim any de batxillerat, al seu torn, es divideix en opcions dins de l'orientaci elegida el curs anterior: dret, economia, enginyeria, arquitectura, medicina i agronomia. A final de curs es realitzen exmens obligatoris de gaireb totes les matries, a excepci de les poques que es poden aprovar si s'assoleix una mitjana de 7 (d'1 a 12) a finalitzar l'any acadmic.



Universitats pbliques.
En l'mbit pblic, l'nica universitat a l'Uruguai s la Universidad de la Repblica, dedicada a brindar carreres professionals. Per atorgar carreres terciries i tcniques es troba la Universidad del Trabajo de Uruguay (UTU).

Universitats privades.

A partir de 1985, comencen a fundar-se universitats privades, sent la Universidad Catlica del Uruguay la primera d'elles.

Universidad Catlica del Uruguay;
Universidad ORT Uruguay;
Universidad de Montevideo;
Universidad de la Empresa;
Instituto Universitario Autnomo del Sur;

Cultura i oci.

La cultura de l'Uruguai t les seves arrels en nombroses tradicions i orgens diversos. D'una banda, la cultura que va deixar el passat indgena del pas, abans de l'extermini dels indis natius. Per un altre, l'enorme i important influncia europea de finals de segle XIX i comenaments i mitjan el XX. I, finalment, la influncia d'origen afric que, encara que s minoritria, va tenir i t el seu espai en els costums uruguaians.

Herncia indgena americana.


El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indgenes que, desprs de l'arribada dels colons europeus, es van veure fortament amenaats. Les tnies ms conegudes sn els charras - dels quals s'ha heretat el gentilici per als nascuts al pas -, els guarans, els chans i els taps.

En el cas dels indis charras, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula gur o gurs, el plural del qual s gurises, que es refereix a "petit" o jove de curta edat, s una paraula d'origen charra.
Tanmateix, a causa de la matana total i indiscriminada d'aquesta tribu, a mans del primer president de la Repblica, Fructuoso Rivera, no s possible establir amb exactitud fins a quin punt la societat actual i la charra tenen alguna cosa en com. A excepci d'un monument en honor a l'ltim charra caigut en el genocidi, Tabar, i dels petits estris i restes humanes que es conserven en museus de Montevideo, no queda ms d'aquest grup. Per acabar, el nom de pila d'home, Tabar, que s bastant com al pas (com per exemple, el nom de l'actual president, Tabar Vzquez), tamb s charra.

Els guarans, en canvi, que en aquella poca habitaven bona part del territori de l'actual Uruguai, van fugir a regions properes desprs de la invasi per part dels europeus. Els qui s'hi oposaven i feien front als atacs dels colons (com va ser el cas dels charras, i per aix es parla de "grapa charra") eren afusellats o se'ls esclavitzava. Aquesta tribu, la guaran, que avui habita en gaireb la totalitat del Paraguai i zones del nord d'Argentina i el sud bolivi, va deixar moltes proves de la que aleshores fou la seva terra. Per comenar, el nom de l'Uruguai (riu de l'"uru", petita au que habitava la zona; o "urugu", riu dels cargols o els ocells pintats), aix com els noms del Paraguai o Tarag (a la provncia argentina de Corrientes), sn d'origen guaran. Altres topnims, com ara Tacuaremb, Ipor, Batov, i la majoria dels que es concentren al nord del pas sn tamb de procedncia guaran.

Els chans i els tapes van ser reduts per l'Ordre Franciscana i es van convertir al catolicisme. Sn potser els nics dos grups tnics nadius que viuen en zones rurals de l'interior de l'Uruguai, en l'actualitat. Tanmateix, s important deixar en clar que a causa que molts d'ells es van casar amb colons europeus, la seva descendncia s criolla i mestissa, aix com els seus costums.

Dels pasos vens, s a dir, Argentina i Brasil, es va introduir un patrimoni cultural important. s possible que entre les tribus exists una espcie de contacte i fins i tot d'organitzaci i intercanvi monetari o de matries primeres.

Quan els colons espanyols i portuguesos van arribar a aquesta regi d'Amrica, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. A tals inclemncies, i a la dura feina de cacera i construcci que realitzaven els indgenes nmades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resistncia per part dels nadius. All van descobrir una espcie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i est del Paraguai, i van decidir realitzar plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la histria han donat un lloc privilegiat a la regi.

Els efectes nocius, estimulants i curatius de l'herba mate (molt similars als del te tradicional), es van estendre rpidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis qutxues llavors van adaptar la yerba mate a la seva vida i en van dir "mat" (vas o recipient) a l'espcie de carbassa allargada on es diposita l'herba i l'aigua calenta per beure el que s'ha castellanitzat com "mate".

A l'Uruguai, a diferncia d'altres pasos de la regi, el mate caracterstic s el cimarrn. Se serveix en un recipient amb forma de carabass, buidat, que pot ser d'un fruit que s'usa a tals efectes, o b de fusta o metall. Es diposita l'herba mate a l'interior del recipient, desprs de "curar"-lo (s a dir, aconseguir que s'hagi humitejat i assolit un color i estat propicis per al seu bon s), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi colloca una vareta metllica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorci de la infusi, i que es coneix localment com a bombilla. L'acte de servir mate, es coneix com a cebar.

El mate, que varia d'acord als gusts del consumidor, pot ser amarg, dol (si hom hi afegeix sucre), cuit (bullit i servit com a te), amb llet, amb suc de fruites, amb closca de taronja o llimona, etctera. El mate que ms es consumeix a l'interior de l'Uruguai s el que se serveix en un recipient estret, en forma de galeta, i d'all el seu nom: mate galleta, en castell.

L'hbit de beure mate s tot un costum i una tradici per als uruguaians. A tall de comparaci, s tan important com ho s el te per als anglesos o el caf per als colombians. s la beguda nacional per excellncia i, encara que es conrea al Brasil o el Paraguai, s el producte ms consumit per la poblaci.

Herncia europea.




El patrimoni europeu va tenir lloc al segle XX. La seva influncia es va veure reflectida en la construcci, modes d'edificaci, hbits i, sobretot, en la gastronomia. El pas va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la residncia i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus pasos. Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al pas amb intencions de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.

Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fbrica de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de "milanesa", perqu va ser introduda pels italians. A ms, existeix la milanesa "napolitana", que t formatge i salsa de tomquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La truita espanyola va cobrar certa popularitat, mentre que l'olla andalusa, les espcies catalanes, l'arrs amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.

Els anglesos van introduir la primera marca de calat del pas, Champion, i per aix als calats esportius se'ls coneix com a championes. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir fbriques de begudes i processat de menjar.

Encara que existeix una gran controvrsia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se sost que el dol de llet va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans a servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, tamb es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si b una quarta hiptesi afirma que s d'origen andals o que va ser creat en el camp argent el segle XVIII. El cert s que tant el dol de llet com la llaminadura de xocolata o sucre, plena d'aquest dol, i que es coneix com a alfajor, s molt caracterstic del Riu de la Plata i forma part del seu patrimoni gastronmic, al costat de les coques fregides (o tortas fritas) de farina i greix bov en oli de gira-sol i que la tradici diu que s'han de consumir els dies de pluja.

L'Uruguai i l'Argentina tamb comparteixen el dia del gnocchi, en qu cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tomquet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de caruso o tuco de carn o pesto. A Colonia, d'altra banda, destaca la producci de formatges i melmelades casolanes d'origen sus.

Altres costums.

Quant a la gastronomia, l'Uruguai tamb destaca per la seva graellada, parrillada (o barbacoa). Els chinchulines, les pedreres, i tot tipus de carn bovina, ovina i porcina, es consumeixen amb certa regularitat. s com organitzar una "parrillada" (s a dir, esdeveniment social) entre amics o familiars i consumir carn feta a les brases o en una estufa a llenya. Un itinerari de vins i altres begudes alcohliques solen servir de sobretaula. En aquesta lnia, la grappamiel uruguaiana (grappa italiana amb mel), se serveix com beguda forta.

Uruguai ostenta, des del 13 d'abril de 2008, el rcord Guinness per haver rostit ms de 12.000 quilos de carn bovina, entre ms de 1.250 persones i en una graella de 1.500 metres. El pas aconsegueix entrar aix en el llibre Guinness dels rcords, pel rostit ms gran del mn.

Msica.

Referent a la msica, el candombe representa un dels estils ms exclusius del pas. Va ser introdut pels esclaus africans en l'poca colonial i des d'aquest llavors s'ha tornat molt com a tots els racons de la societat, tant entre negres com en blancs o altres grups tnics. Les famoses murgas, o les llamadas, organitzades per la collectivitat africana a l'Uruguai, celebra amb colors i tambors la clssica festa i desfilada de disfresses, propera a la festa de carnestoltes - el ms llarg del mn amb 40 dies de durada - el mes de febrer. La cumparsita, el pericn i el tango sn altres estils musicals uruguaians que barregen ritmes africans, criolls i colonials.

En l'actualitat, hi ha grups musicals que combinen ritmes llatins amb rock i pop. Entre els cantautors contemporanis destaquen Jorge Drexler, Jaime Ross, Ruben Rada, Natalia Oreiro, Pablo Estramn, i Alfredo Zitarrosa.

Humanitats.



En l'mbit plstic i literari, l'Uruguai va ser el bressol de grans talents artstics. Per comenar, el pintor uruguaianocatal Joaquim Torres-Garcia, al costat del seu compatriota Rafael Barradas, que va viure la major part de la seva etapa artstica a Catalunya i Espanya, sn grans icones de l'art avantguardista i realista, respectivament, en ambds costats de l'Atlntic. El museu en homenatge a Barradas a l'Hospitalet de Llobregat i la memria a Torres-Garcia com un dels autors que van contribuir a l'escenari artstic catal es mantenen ben vigents. L'obra ms popular de Torres-Garcia, almenys a l'Uruguai, s Amrica invertida (1943). Un altre pintor uruguai que va destacar fou Juan Manuel Blanes, autor de moltes obres que reflecteixen els fets histrics ms importants de l'Uruguai, com ara el desembarcament dels Trenta-Tres Orientals. Pedro Figari, d'altra banda, amb les seves pintures en aquarella i sense rostres expressius, va destacar pels seus escenaris sobre la societat i els costums uruguaians, entre els quals el candombe.

En el camp de les lletres, Juana de Ibarbourou, filla de bascs i ms coneguda com Juana de Amrica, es va donar a conixer a tot Llatinoamrica amb els seus relats i la seva poesia. Delmira Agustini, de pares italians, va enamorar molts lectors amb la seva poesia sobre temes gtics i va sorprendre tothom amb la seva  mort primerenca arran d'un homicidi. Horacio Quiroga, nascut a Salto, va escriure contes i relats infantils, aix com histries de por, terror, bogeria i mort; generalment s comparat amb l'escriptor nord-americ Edgar Allan Poe, tant per la seva forma d'escriure com pel seu trgic final. Altres autors ms contemporanis sn Jos Enrique Rod, Mario Benedetti, Juan Carlos Onetti, Eduardo Galeano, Bartolom Hidalgo, Feliciano Snchez o Carlos Liscano, que va escriure sobre la dictadura militar uruguaiana de la dcada del 1970, i altres autors promoguts per concursos literaris. Dins dels autors que van contribuir a la literatura francesa romntica, destaquen Jules Laforgue i el Comte de Lautramont. En l'espai contemporani, destaca l'assagista i crtic, nascut a Montevideo, Jules Supervielle.

Quant a la filosofia, Carlos Vaz Ferreira va impulsar nombrosos projectes i va fundar la Facultat d'Humanitats de la Universitat de la Repblica, a ms d'implantar l'assignatura en els centres d'ensenyament secundari. La seva obra Fermentario, sobre la cincia i la prctica, o l'abstracte i el mund, en plans metafsics, van aportar un bon cabal de coneixement a la teoria filosfica del segle XX.

En el teatre del segle XX hi va tenir un paper important l'obra de l'actriu uruguaianocatalana Margarida Xirgu, que va aconseguir revolucionar la comdia nacional i va influir en les generacions posteriors d'actors. Les seves representacions al Teatro Sols de Montevideo li van valer fama i reconeixement.

Esports.




L'esport amb ms seguidors a l'Uruguai s el futbol. Histricament el futbol ha estat un element fonamental en el que refereix a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecci internacional de la imatge de l'Uruguai com a pas, als comenaments del segle XX. "La celeste" (renom histric de la selecci uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar a Europa amb les seves presentacions olmpiques i es va guanyar l'admiraci i el respecte de l'univers esportiu, collocant al futbol sud-americ en el ms alt mbit de consideraci en una poca en qu l'esmentat continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (Uruguai en particular desconegut a tots els mapes, no sol al futbolstic). Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als Jocs Olmpics (Pars 1924 i msterdam 1928), sent durant 80 anys l'nic pas sud-americ a ocupar el mxim lloc olmpic, honor compartit ara amb l'Argentina des de Atenes 2004. 

Uruguai comparteix tamb amb l'Argentina el primer lloc en quantitat de copes Amrica, ambds amb 14, seguits pel Brasil, que en t 7. En el que refereix a ttols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la Copa del Mn de Futbol (el 1930 i el 1950, sent aquest un ltim xit esportiu histric i un dels moments ms dramtics i inoblidables de la histria del futbol uruguai, la final del qual s coneguda des de llavors amb el renom del "Maracanazo"). A nivell de clubs Nacional i Pearol, els dos principals equips uruguaians, han representat a l'Uruguai de forma magnfica, obtenint-hi tots dos vuit Copa Libertadores de Amrica i sis Copes Intercontinentals, a ms d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de ttols internacionals que els permeten ocupar, fins el novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Rnquing de Clubs de la CONMEBOL (Pearol 1094 ptes., Boca Juniors 1023 ptes., Nacional 960 ptes.).  

Hi ha molts jugadors uruguaians que formen part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres pasos europeus i asitics. Entre els ms destacats a d'Espanya, estan Diego Forln, de l'Atltico Madrid; Pablo Garca, del Real Murcia; Walter Pandiani de l'Osasuna, Ernesto Javier Chevantn del Sevilla; i Fabin Estoyanoff del Real Valladolid Club de Ftbol. 

Altres esports que gaudeixen de molta popularitat sn el bsquet i el rugbi que ltimament ha guanyat ms adeptes, aix com tamb el ciclisme; en els Jocs Olmpics de Sydney 2000, Milton Wynants va guanyar una medalla de plata, tornant a posar l'Uruguai al medaller desprs de 36 anys.

Festes.



Notes:
 Arran de la naturalesa laica de l'estat uruguai, les festivitats cristianes (Setmana Santa i Nadal) reben oficialment altres noms ("Semana de turismo" i Da de la familia). Tanmateix, excepte la Setmana Santa, les mateixes sn conegudes popularment pel seu nom cristi. Aquesta ltima se li anomena indistintament Santa, de Turisme, Criolla, o de la Volta Ciclista.
 En els anys en qu hi ha canvi de comandament presidencial (els acabats en 0 o en 5), l'1 de mar s firat no laborable.
 Els dies de descans no laborables sn sempre inamovibles.;

Histria.


Abans de les exploracions espanyola i portuguesa, el territori estava poblat per algunes tnies indoamericanes nmades, d'entre les quals destaquen la charrua i la guaran. 

Els primers assentaments europeus van ser els de Soriano, Colonia del Sacramento i Montevideo. Els espanyols es van assentar a partir del 1726, any en qu es produeix la fundaci de Montevideo, degut a l'avan de les tropes portugueses a travs de l'actual territori uruguai i a la fundaci de ciutats per aquests.

La ciutat de Montevideo es va fundar amb carcter militar i mercantil, i va ser una important plaa militar dels dominis realistes de l'Imperi Espanyol al sud durant el segle XVIII i el principal port de l'estuari de la Plata. La importncia de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat, Buenos Aires.

El 1798 i entre el 1806 i 1807 es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repellir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la Revoluci de Maig de 1810 i durant l'alament revolucionari de les provncies del Plata, Montevideo es mant fidel a les autoritats espanyoles.

Al comenament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independncia a Sud-amrica. El territori de la Banda Oriental - sota el poder de Buenos Aires -, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'Imperi del Brasil, influt per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexar el territori el 1821, desprs d'una invasi per part de Portugal el 1816, per Uruguai va declarar-ne la independncia el 1825 i el 1828 - amb la Convenci Preliminar de Pau de Rio de Janeiro i amb interessos del Regne Unit - es va convertir en un pas independent, sota tutela dels seus dos poderosos vens fins l'any 1830, quan adquireix la sobirania plena i absoluta.

Uruguai va experimentar inestabilitat poltica i econmica durant el segle XIX. Desprs de la Segona Guerra Mundial l'economia es va collapsar en diverses ocasions i el govern va comenar a perdre el suport ciutad. Els Tupamaros, un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb violncia i van provocar la repressi per part del govern i la suspensi dels drets individuals. Finalment, el 1973, l'exrcit va prendre el poder, donant inici a un perode d'onze anys de dictadura militar en un pas que havia estat una democrcia estable. El 1984 la democrcia va ser restaurada.

En les eleccions presidencials realitzades el 31 d'octubre de 2004 va resultar elegit Tabar Vzquez, candidat per la coalici d'esquerra Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria amb el 50,6% dels vots, assolint la victria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. s la primera vegada en la histria del pas que un partit poltic no tradicional, i d'aire socialista, accedeix al Poder Executiu.

En les eleccions municipals realitzades el 8 de maig de 2005, el Partit Nacional va obtenir deu intendncies, l'EP-FA-nm en va obtenir vuit, i el Partit Colorado en va obtenir una.

Referncies.


Enllaos externs.

Portal del Govern Uruguai, ;
Ministeri de Turisme, ;

Enllaos governamentals.

Presidncia de la Repblica Oriental de l'Uruguai ;
Institut Nacional d'Estadstica ;

Enllaos generals.
 www.uib.es: resum d'esdeveniments durant el segle XX ;
Economia de l'Uruguai a EUMEDNET ;

Enllaos culturals.
Fundaci Catalunya Amrica: Els catalans a l'Uruguai;
Memorndum entre Uruguai i Catalunya;
Uruguai i Catalunya, passat i present d'una relaci ;
L'Uruguai indigena i l'Uruguai espanyol ;
Fundaci d'Art Contemporani (FAC), un referent del moviment cultural uruguai ;



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17035" title="Homo antecessor" nonfiltered="2560" processed="2540" dbindex="7572">

L'Homo antecessor, o home d'Atapuerca, s un homnid fssil descobert a la Gran Dolina d'Atapuerca, provncia de Burgos, l'any 1995. La troballa va consistir en una trentena i escaig d'espcimens d'una antiguitat d'uns 800.000 anys. Tanmateix, cal indicar que prcticament tots els especialistes en paleoantropologia consideren que aquesta denominaci s equivalent a Homo heidelbergensis i, per tant, el seu s hauria d'evitar-se.

L'home d'Atapuerca s considerat l'avantpassat com (llat antecessor) de l'home actual i l'home de Neanderthal.  

Com a caracterstiques interessants, l' H. antecessor presenta dos arcs supraciliars (com s el cas dels Homo erectus xinesos i els Neanderthals), aix com molars de tres arrels, un tret present en l' Homo ergaster. La seva capacitat cranial sobrepassa els 1.000 cm3. 

Al mar de 2008 s'han donat a conixer noves restes d' Homo antecessor, concretament part d'una mandbula d'un individu d'uns 20 anys i 32 eines de slex de tipus olduvai (mode 1), datats en 1,2 milions d'anys d'antiguitat, cosa que enderrereix considerablement la presncia d'homnids a Europa. Les restes van ser desenterrades al 2007 a la Sima del Elefante, jaciment situat a uns 200 metres de les troballes del 1995.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17042" title="Llista d'aglomeracions de la Uni Europea" nonfiltered="2561" processed="2541" dbindex="7573">


Les aglomeracions o rees metropolitanes de ms de 500.000 habitants de la Uni Europea apareixen ordenades per poblaci en la segent llista, on figura tamb l'estat membre on es troba cadascuna de les ciutats.

Londres, 13.945.000 Regne Unit;
Pars, 11.354.000	Frana;
Essen (Regi del Ruhr), 5.823.685 Alemanya;
Madrid, 5.603.285	Espanya;
Barcelona,	4.856.579 Espanya;
Berln, 4.101.213	Alemanya;
Roma, 3.816.173 Itlia;
Mil, 3.752.956 Itlia;
Atenes, 3.187.734	Grcia;
Npols, 3.000.000 Itlia;
Katowice (Silsia), 2.930.800 Polnia;
Stuttgart,	2.700.000	Alemanya;
Lisboa, 2.661.850	Portugal;
Birmingham, 2.575.768 Regne Unit;
Hamburg,	2.515.468 Alemanya;
Varsvia,	2.269.000 Polnia;
Manchester , 2.244.931 Regne Unit;
Brusselles, 1.900.000 Blgica;
Tor,	1.900.000	Itlia;
Frankfurt del Main, 1.896.741 Alemanya;
Munic, 1.893.715	Alemanya;
Viena, 1.825.287	ustria;
Colnia,	1.823.475 Alemanya;
Budapest,	1.775.203 Hongria;
Valncia,	1.730.853 Espanya;
Li, 1.705.000  Frana;
Estocolm,	1.684.420 Sucia;
Mannheim,	1.568.679 Alemanya;
Marsella,	1.551.000 Frana;
Anvers,	1.500.000 Blgica;
Leeds,	1.499.465 Regne Unit;
Palerm,	1.380.000 Itlia;
Dsseldorf,	1.315.736 Alemanya;
Sevilla,	1.294.081 Espanya;
Porto,	1.227.317 Portugal;
Cracvia,	1.200.000 Polnia;
Lilla,	1.182.026 Frana;
Glasgow,	1.168.270 Regne Unit;
Praga, 1.161.938 Txquia;
Copenhaguen,1.085.813 Dinamarca;
Tolosa, 1.041.000 Frana;
Rotterdam,	1.039.566 Pasos Baixos;
Amsterdam,	1.038.382 Pasos Baixos;
Hlsinki,	1.027.305 Finlndia;
Mlaga, 1.019.292 Espanya;
Nuremberg,	1.018.211 Alemanya;
Dubln,	1.004.614 Irlanda;
Hannover,	996.586	Alemanya;
Bordeus,	979.262	Frana;
Saarbrcken, 959.084	Alemanya;
Bilbao,	946.829	Espanya;
Newcastle, 879.996	Regne Unit;
Bonn, 878.742 Alemanya;
Oviedo-Gijn,	850.097	Espanya;
Bremen,	849.800	Alemanya;
Liverpool,	816.216	Regne Unit;
Gteborg,	810.372	Sucia;
Tessalnica,	800.764	Grcia;
Ldz,	789.318	Polnia;
Wiesbaden,	780.190	Alemanya;
Catnia,	765.623	Itlia;
Riga,	747.157	Letnia;
Nantes, 715.358	Frana;
Alacant,	711.215	Espanya;
Gnova,	701.032	Itlia;
Florncia,	700.000	Itlia;
Grenoble,	696.326	Frana;
Dresden,	681.953	Alemanya;
Nottingham, 666.358	Regne Unit;
Saragossa,	656.922	Espanya;
Sheffield,	640.720	Regne Unit;
Wroclaw,	640.367	Polnia;
Las Palmas de Gran Canaria,	609.628	Espanya;
Rouen,	608.671	Frana;
Lieja,	600.000	Blgica;
Montpeller,	591.646	Frana;
Karlsruhe,	590.718	Alemanya;
Aquisgr,	584.342	Alemanya;
Bielefeld,	578.980	Alemanya;
Poznan,	578.886	Polnia;
Rennes,	569.932	Frana;
Leipzig,	568.200	Alemanya;
Mrcia,	557.583	Espanya;
Estrasburg,	557.120	Frana;
Bristol,	551.066	Regne Unit;
Vlnius,	542.287	Litunia;
Malm,	532.674	Sucia;
Darmstadt,	525.046	Alemanya;
Nia,	506.694	Frana;

Enllaos externs.

Llista a insee.fr;


]




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17043" title="Llista de municipis valencians per poblaci" nonfiltered="2562" processed="2542" dbindex="7574">
El llistat de municipis valencians de ms de 30.000 habitants segons l'INE al 2007 s el segent:

Ciutat de Valncia, 797.654;
Alacant, 322.673;
Elx, 222.422;
Castell de la Plana, 172.624;
Torrevella, 94.006;
Oriola, 80.468;
Gandia, 77.421;
Torrent, 75.131;
Benidorm, 69.058;
Sagunt, 63.359;
Alcoi, 60.700;
Paterna, 59.043;
Elda, 55.289;
Sant Vicent del Raspeig, 49.341;
Vila-real, 49.045;
Mislata, 43.336;
Alzira, 43.038;
Dnia, 42.704;
Burjassot, 37.402;
Ontinyent, 36.695;
Villena, 34.523;
Petrer, 33.486;
Borriana, 33.255;
La Vall d'Uix, 31.978;
Vila Joiosa, 30.550;
Xirivella, 30.212;
Alaqus, 30.177;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17044" title="Homo sapiens idaltu" nonfiltered="2563" processed="2543" dbindex="7575">

L' Homo sapiens idaltu s una subespcie de l' Homo sapiens definida el 2003 per a designar les restes fssils de l'home anatmicament modern arcaic, que va viure fa entre 154.000 i 160.000 anys. Idaltu vol dir "ms gran, de ms edat" en la llengua far.

Aquestes restes varen ser trobades l'any 1997 per l'equip de Tim White, prop del poblat de Herto, a la depressi de l'far, a l'est d'Etipia. Consisteixen en dos cranis adults i un tercer crani d'un nen de sis o set anys. Els paleontlegs varen necessitar sis anys per a reconstruir els cranis, (sobretot el de l'infant, un "trencaclosques" de 180 peces), i per datar-los pel mtode de l'arg. 

La importncia d'aquesta troballa radica en qu omple un buit en el registre fssil entre els 100.000 i els 300.000 anys abans d'ara (la dataci dna 154-160 mil anys).

A ms, aquests resultats concorden amb les dades dels antroplegs moleculars, que des de fa temps prediuen que l'home modern es va originar a l'frica ara fa uns 156.000 anys (estudis de seqncia de l'ADN mitocondrial).  

 Enllaos .
 http://www.berkeley.edu/news/media/releases/2003/06/11_idaltu.shtml ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17051" title="Samaruc" nonfiltered="2564" processed="2544" dbindex="7576">

El samaruc (Valencia hispanica) s un peix de la famlia Valenciidae.
s d'aigua dola i es troba en perill d'extinci ja que noms es troba als marjals, aiguamolls i ullals (brolladors de rius) al Pas Valenci. 

Freqentment el nom samaruc s'ha utilitzat com a referent de valenciania, i existeixen nombroses associacions i smbols que prenen aquest nom.

 Caracterstiques morfolgiques .

T la boca amb dents mandibulars amb una sola punta i disposada en diverses fileres. T una coloraci terrosa-groguenca amb les aletes rematades de taronja en els mascles. Els adults poden mesurar de 4 a 8cm de llargria, i les femelles solen ser ms grans que els mascles de la mateixa edat.

 Costums, alimentaci i reproducci.

s un peix gregari, fora de l'poca de zel forma grups xicotets poc cohesionats. L'alimentaci es carnvora principalment. Consumeix insectes i les seues larves, cucs, crustacis, etc. Una part important de les seues preses les obt a la superfcie. La reproducci t lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle s territorial i corteja a les femelles. Ponen fins 300 ous, d'aproximadament 2'5 mm. de dimetre, en diverses postes, que es fixen a la vegetaci. Els alevins viuen a la superfcie de l'aigua, entre les plantes que suren.

 Hbitat i distribuci .
Zones de marjal amb aiges netes. Tamb en ullals i squies alimentades per ells, i ms rarament als trams mitjans de rius mediterranis. En l'actualitat, el samaruc noms es troba prcticament en aiges valencianes. El samaruc (Valencia hispanica) era molt com en les parts centrals del Pas Valenci, tamb s'ha trobat a Penscola, al riu Serpis, a l'altura de Lorxa i a altres llocs del Pas Valenci.

L'espcie ms similar (del mateix gnere i amb nom de Valencia letourneuxi) es localitza a Albnia i a Grcia occidental.

 Inters faunstic .
Des de la seua catalogaci com Valencia hispanica per Valenciennes a 'Cuvier & Valenciennes' al 1846, s una espcie amb gran inters faunstic (endemisme valenci) i en greu perill d'extinci; les seues poblacions estan en marcada regressi. Est classificat amb la mxima categoria d'amenaa i de protecci per tots els decrets i convenis. Figura com En perill d'extinci al Catleg Nacional d'Espcies Amenaades (Reial Decret 439/1990), i a l'Annex II del Conveni de Berna 82/72. s espcie prioritria als Annexos II i IV de la Directiva de Hbitats i est Estrictament protegit al Conveni de Berna. Al Llibre Roig dels Vertebrats Espanyols figura com en perill de extinci. A nivell popular se la sol confondre amb la gambusia, peix introdut d'Amrica, que l'ha substitut en moltes zones. Un perill afegit per a aquesta espcie s la introducci d'espcies fornies depredadores, com la que va fer la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb la introducci de la truita arc iris.

 Vegeu tamb .
 El fartet (Aphanius iberus) s un peix que se sol trobar en les mateixes localitzacions que el samaruc.

 Enllaos externs .
 Centre d'Aquicultura Experimental , d'on s'ha extret gran part de la informaci, amb perms (sempre i quan se cite a l'article).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17134" title="Escut d'Ador" nonfiltered="2565" processed="2545" dbindex="7577">


L'escut oficial d'Ador t el segent blasonament:

Escut ibric, amb la boca rodona, truncat. Al primer quarter, en camper de gules, dues columnes d'argent, una completa i l'altra trencada, flanquejant un poble d'argent aclarit i maonat de sable.

Al segon quarter, en camper de sinople, un castell d'or amb tres homenatges sobre ones d'atzur i argent.

Com a timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de 22 de maig de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.805, del 16 de juny de 1992.

La primera partici fa referncia als orgens del poble: les cases representen l'alqueria musulmana originria, mentre que les columnes alludeixen a l'anterior passat rom. La segona partici sn les armes dels Prixita, famlia d'origen itali, senyors de la baronia de Palma des del segle XIII per concessi de Pere el Gran, de la qual depenia Ador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17136" title="Bandera d'Ador" nonfiltered="2566" processed="2546" dbindex="7578">


Blasonament.
Bandera gironada en baix, de 3 parts de llargria per 2 d'amplria, truncada en tres quarters.

El primer quarter, de l'asta, de gules. El segon quarter, en camper d'argent l'escut municipal. El tercer quarter, al batent, de sinople.
Histria.
Resoluci de 29 de juny de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.827, del 16 de juliol de 1992. En el 1.845 (17 d'agost del mateix any) s'hi varen corregir errades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17138" title="Regne de Mrcia" nonfiltered="2567" processed="2547" dbindex="7579">


El Regne de Mrcia va ser una entitat poltica i territorial formada arran de la Cora de Todmir, en el territori sud-est de la histrica provncia romana i posteriorment bizantina de la Carthaginense. Amb la dominaci musulmana, va ser una  de les taifes d'Al-ndalus. Posteriorment passaria a ser un dels regnes integrants de la Corona de Castella. A l'any 1305 i mitjanant la Sentncia de Torrellas, va ser repartit entre la Corona de Castella i la Corona d'Arag, de forma que la actual Regi de Mrcia i el sud de la actual provncia d'Albacete van romandre en la corona castellana, mentre que el Baix Segura, les terres del Vinalop i l'Alacant van passar a prendre part del Regne de Valncia i de la Corona d'Arag. Algunes comarques actualment a la Comunitat Murciana tamb van romandre un temps com a aragoneses. En general, tot el Regne de Mrcia s un mestissatge entre les cultures castellana, catalana i andalusina. La capital era la Ciutat de Mrcia desprs de la seva fundaci el 825, desplaant a Oriola, capital tradicional del territori.

tnicament el Regne de Mrcia s una barreja de repobladors catalans, aragonesos, castellans amb els autctons mossrabs, ja convertits al cristianisme, essent el catal el grup ms nombrs en un principi a l'Horta de Mrcia, Camp de Cartagena i la resta del litoral, i l'aragons i castell el ms ampli a les zones de l'interior, com les Terres Altes i Serra del Segura.

La llengua prpia del Regne de Mrcia s el murci en les seves varietats dialectals, que va sorgir com una interacci de les llenges catalana, castellana i aragonesa, barrejades amb el roman rab que havia abans de la reconquesta. Per altra banda, cal afegir que l'idioma propi d'El Carxe s la llengua catalana en la seva variant alacantina, degut a la repoblaci amb gents de l'Alt Vinalop, ja entrat el segle XIX.

Historia. 
Dominaci musulmana. 
La Cora de Tudmir. 
L'any 713, noms dos anys desprs de la invasi rab a la Pennsula Ibrica, l'emir Abd al Aziz va ocupar la provncia romana Carthaginense. El comte Teodomir, governador de la provncia, va pactar una capitulaci favorable. S'obtenia una certa autonomia a canvi del pagament d'un tribut per part dels habitants de la zona. Aquest pacte incloa 7 ciutats: Oriola, Alacant, Begastri (Cehegn), Mula, Llorca, Elx i Eio. 

L'inestabilitat de l'Emirat de Crdova i els nombrosos conflictes socials entre rabs i visigots van provocar la destrucci de la ciutat d'Eio, per tamb la fundaci per part de l'emir Abderram II de la ciutat de Mursiya, l'actual Mrcia, l'abril de 825, sent l'ltima de les grans ciutats de la Regi de Mrcia en fundar-se. 

Califat de Cdova. 
Durant l'poca pacfica del Califat de Crdova la recent ciutat fundada creix, prospera i aconsegueix importncia dins el califat. Aquesta poca floreixent es veu frenada amb el perode de les taifes, que s escenari d'accions blliques, i el seu domini va canviant de mans entre els emirs. Des de 1088 una host encapalada per Alvar Fez, lloctinent d'El Cid, s'apropia de la fortalesa d'Aledo i saqueja la zona. 

La segona Taifa d'ibn Mard ni. 
Desprs que els almorvits assolissin la unificaci d'Al-ndalus, sorgeixen els segons regnes de taifes. En aquesta poca, Mrcia arriba a una gran hegemonia grcies a Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni el Rei Llop, que mant relacions amigables amb el Regne de Castella i organitza la resistncia contra els almohades entre 1147 i 1172. Durant l'emirat del Rei Llop, Mrcia assoleix una esplendor immensa, tant que la seva moneda es converteix en referent en tota Europa. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu Segura, es van crear una complexa xarxa hidrolgica amb squies, canonades, assuts, snies, aqeductes, sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania tamb era molt important i de gran prestigi, tant que la cermica murciana s'exportava a les repbliques italianes. A tot aix cal afegir els nombrosos llocs d'oci i cultura que es van crear en aquesta esplendorosa etapa de l'emirat murci, que va ser capital d'Al-ndalus durant un temps.

La tercera Taifa.
En l'poca dels tercers regnes de taifes (1228-1266), es va independitzar Banu Hud, convertint de nou Mrcia en capital d'Al-ndalus. Aqu va comenar el perode que la cultura murciana va arribar la seva mxima grandesa, contrastant amb la seva inestabilitat poltica, que es va veure accentuada amb la mort d'Ibn Hud el 1238. La seva moneda de llavors, el dinar, es va convertir durant anys en el patr monetari de diversos estats europeus i es va arribar a la mxima grandesa literria i tecnolgica grcies a personatges com Ibn-Arab.

Assimilaci castellana, el binomi Cristianisme-Islam . 
El 1243, l'emir de Mrcia va signar les capitulacions d'Alcaraz acollint-se amb aquesta a un protectorat dels regnes de Castella i de Lle. Aix, Mrcia va guanyar una forta aliana per a repellir els atacs aragonesos de Jaume I, i els granadins d'Ibn al-Ahmar. Castella, en contrapartida, aconseguia una sortida al Mar Mediterrani i, segons historiadors com Torres Fontes, la meitat de les rendes del Regne. En aquella poca, el rei Alfons X el Savi tractava de poblar el regne amb la major quantitat de cristians.

Sota el regnat de Ferran III de Castella, i posteriorment amb el del seu fill Alfons X el Savi, entre els anys 1243 i 1264, va comenar una etapa prspera amb una coexistncia multicultural pacfica entre cristians, musulmans i jueus. 

Cap al 1257 el descontentament de la poblaci musulmana del regne anava creixent fins als extrems de fer arribar al Papa de Roma el seu malestar per la situaci i pel que consideraven una falta de compliment envers el Tractat d'Almizra. Les vanes esperances del Papa farien encara pitjor la situaci. En 1264, aquesta suposada i tensa estabilitat es va veure truncada quan els mudjars murcians van iniciar una revolta contra la Corona de Castella, deguda a la intolerncia cristiana enfront els seus costums i tradicions. La revolta va ser sufocada el 1266, amb ajuda aragonesa. 

Desprs de la revolta i fins el 1272, el regne de Mrcia es va veure sotms a una repartici i colonitzaci per part de gents vingudes de tota la Pennsula i certes zones d'Europa. Es van formar concejos de realengo i senyorius laics, esbossant-se aix els terme municipals actuals de la Regi. Els consells que varen crear van ser d'una extensi considerable a fi de poder controlar les masses musulmanes que romanien en el regne. La intenci dels aragonesos va ser la de separar la Ciutat de Mrcia en dues parts: una cristiana i altra musulmana. Aquesta partici va deixar de tenir efecte en la mesura que es produa la devoluci de la sobirania a la corona castellana.L'estabilitat es va veure afavorida per l'establiment d'ordres militars tals com la de Sant Jaume, evitant aix les rebellions internes, els pirates de la costa i la conflictivitat de la frontera amb Granada.

Conquesta aragonesa. 
El rei Jaume II d'Arag va iniciar la conquesta del Regne de Mrcia el 1296, ofert per Ferran de la Cerda al comte-rei en canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella. 

La ciutat d'Alacant va ser conquistada a l'abril, desprs d'una dura resistncia per part de l'alcalde de la ciutat. Jaume II va prendre posteriorment Guardamar amb el suport de la flota, va negociar amb Joan Manuel, senyor d'Elx, prosseguint cap Oriola i Mrcia, que van capitular, igual que la resta de l'horta murciana. 

La conquesta es va veure facilitada per una certa proporci de poblaci que s'havia assentat d'origen catalanoaragons, encara que va tenir l'oposici de les guarnicions castellanes dels castells i del bisbe de Cartagena. Una segona campanya cap a Mrcia va tenir lloc el 1298, ocupant Alhama de Murcia, i capitulant Llorca el 21 de desembre de 1300. Tant Castella com Arag necessitaven la pau i es va signar el Tractat de Torrellas de 1304 i l'any segent modificant-se pel Tractat d'Elx, que modificava definitivament les fronteres entre Castella i Arag fixades en el Tractat d'Almizra de 1244, incorporant a la Corona d'Arag, en concret al Regne de Valncia, les comarques de la Vall del Vinalop, el Camp d'Alacant i el Baix Segura.

En aquesta poca van arribar milers de catalans a repoblar el Regne de Mrcia davant el seu buit poblacional. Alfonso X donava una justificaci, ja que "porque non podia aver gente de su tierra que la poblasen, vinieron y e poblaron muchos catalanes de los que eran venidos a poblar en el reino de Valencia"

Evoluci posterior. 
Davant la debilitat de la monarquia, en l'poca final de l'edat mitjana, el Regne sofreix mltiples incidents que enfronten a les diferents famlies nobiliries i al patriarcat urb. Van ser els Reis Catlics que van assolir posar fi a aquesta inestabilitat i assentar un ordre social estable. 

El Regne de Mrcia va tenir un paper clau en la conquesta del Regne de Granada i, una vegada conquistat, molts murcians van repoblar terres antigament rabs. 

Al comenament del segle XVI, la ciutat de Mrcia era la ms poblada del regne amb aproximadament deu mil habitants, seguida de Llorca, amb gaireb cinc mil. 

Una vegada reconquistada la Pennsula i desprs de la unificaci de les Corones de Castella i Arag, el regne de Mrcia va entrar en un perode de prosperitat que es va traduir en un augment notable de la seva poblaci. Els factors determinants que van propiciar aquest desenvolupament van ser l'auge de la indstria de la seda, les mineries de Cartagena i Mazarrn i la millora de les explotacions agrcoles. 

Malgrat tot, va haver algunes revoltes morisques que van acabar amb la seva expulsi el 1609, exceptuant les de la Vall de Ricote que van prosseguir fins a 1613. Un altre dels problemes va ser la pirateria berber, que va forar a Felip II de Castella a construir diverses torres de vigilncia en la costa que encara es conserven. Aquest fet, juntament amb altres factors, va produir el canvi de la seu episcopal (que no diocesana) de la ciutat de Cartagena a la de Mrcia.

Origen tnic dels murcians.
Com ja s'ha dit ms amunt, el Regne de Mrcia es va repoblar amb gents vingudes de Catalunya, especialment de la zona de Lleida, ja que aquests eren els mateixos que estaven destinats a poblar el ve Regne de Valncia. Igual que va ocrrer amb Valncia, els catalans van tenir predilecci per habitar i repoblar les zones litorals i de l'horta, preferentment de la part oriental del Regne, mentre que la presncia castellana (deguda en gran part a legisladors i burcrates provinents de l'altipl) es va concentrar, a ms d'en les majors ciutats per la seva activitat poltica, tamb en la part interior i occidental del Regne, juntament amb aragonesos i alguns navarresos. 

Tanmateix, tampoc cal menysprear la arribada de repobladors vinguts de Lle, Occitania, Galcia i els repobladors transalpins, generalment ligurs i genovesos

Del segles XVII al XIX cal destacar la afluncia de valencians a la zona del Carxe, pertanyent llavors  en gran mesura al Consell de Jumella i actualment pertanyent als termes municipals de Favanella, Jumella i Iecla. Aquests colons valencians varen portar el catal que encara s parlat per la gent d'algunes entitats de poblaci pertanyent a aquests municipis.

A la zona del Camp de Cartagena, cal destacar la immigraci provinent d'Almeria i Granada, la majoria per a treballar a les mines de la propera La Unin. Gran part dels 35.000 habitants que tenia aquesta ciutat en 1900 varen emigrar a Cartagena quan va arribar la crisi de les mines, cap a la dcada de 1920, engrossint aix els 115.000 habitants que tenia llavors Cartagena.



Lmits territorials. 
El Regne de Mrcia possea una extensi bastant major que l'actual Regi de Mrcia. 

Amb el regnat d'Ibn Hud, van arribar a abastar Almeria, Mlaga, Ceuta i la Manxa. Posteriorment, la taifa de Mrcia va quedar limitada al que posteriorment seria el Regne de Mrcia cristi, el qual incloa: 
 L'actual Regi de Mrcia. ;
 El sud de l'actual provncia d'Albacete: Albacete, Helln, Almansa i Chinchilla. ;
 El sud de l'actual provncia d'Alacant: Alacant, Oriola, Elx i la vall del Vinalop. ;
 La Serra del Segura. ;

Aquesta extensi ocupava uns 26.400 quilmetres quadrats. En l'actualitat, la Regi de Mrcia ocupa una mica ms de 11.300 quilmetres quadrats. 

Vegeu tamb. 
Regi de Mrcia;
Corona de Castella;
Corona d'Arag;
Jarique;
Pas Murci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17139" title="Dieta" nonfiltered="2568" processed="2548" dbindex="7580">
La dieta s el conjunt d'hbits alimenticis i d'aliments que es consumeixen habitualment per un organisme o poblaci. La dieta forma part dels estils de vida de les persones.

Podem dir que els termes dieta, ingesta, alimentaci, nutrici i gastronomia, sn termes semblants, per diferents amb lleugers matisos.

 Condicionants de la dieta .
 La conformaci de la ingesta o dieta est condicionada per la disponibilitat d'aliments que, evidentment, depn de les condicions climtiques, d'edafologia i d'ubicaci geogrfica de cada regi, per tamb s conseqncia de raons religioses, culturals i ideolgiques o de fenmens histrics, socials,econmics i poltics. ;
 L'alimentaci, conseqncia de molts factors, es conforma tamb tenint en compte aspectes individuals, que en l'escala de preferncies sn molt variables, condicionats per mltiples agents que actuen en funci de preferncies esttiques, gastronmiques, etc. que, al seu torn, estan infludes, entre altres, per la publicitat o la disponibilitat de mitjans.

 Globalitzaci de la dieta .
Un altre fet important d'homogenetzaci alimentria s, com en altres rees, la tendncia a la globalitzaci, cada vegada ms estesa, que fa que els aliments tinguen menys fronteres i que, en conseqncia, es puguen trobar idntics aliments, a vegades de les mateixes marques, en tots els pasos del mn, recolzats per una publicitat prou suggestiva com per a tindre ms influncia en la nostra capacitat de decisi que molts dels factors que tendixen a individualitzar els nostres consums alimentaris.

 Quantitat i qualitat de la dieta .
Quan una societat evoluciona positivament t ms opcions en l'elecci d'aliments i aix comporta que els ms apreciats es consumisquen amb ms freqncia. Succex, a ms, que els aliments ms desitjats solen ser nutricionalment ms rics, per la qual cosa les malalties per falta de nutrients tenen cada vegada menor incidncia i per aix, en pocs anys, han quedat en el record carncies que durant molt de temps van estar esteses. La ingesta d'aliments ms rics, ms concentrats en nutrients, que ens proporcionen ms plaer, no suposa que s'aconseguisquen estats nutricionals perfectes, la qual cosa ocorre s que canvien les patologies nutricionals. Per sort, el millor coneixement de la nutrici, dels nutrients, de la fisiologia i, en general, de la relaci aliments-organisme, ens permet prendre les mesures oportunes per a arribar a obtindre els millors resultats.
Totes les cuines, incls les ms autctones i tradicionals han evolucionat i en elles s'ha produt un fenomen de desenvolupament i refinament a travs de les generacions.

 Relaci dieta-salut .
En totes les cultures hi ha un principi ests de la relaci causa-efecte entre els aliments i els valors de cada societat, des del  som el que mengem , de Hipcrates, al  dis-me el que menges i et dir qui eres , de Brillat-Savarn, o la teoria ms elaborada de Rouffignat  dis-me com t'abastixes, com cuines, de quina manera i on menges i et dir qui eres . En tots els casos, este autor considera que el que realment som s  consumidors socialment i culturalment en mutaci, consumidors que reflectixen en els seus comportaments alimentaris, l'expressi dels seus valors .

 Enllaos relacionats .
 Dieta mediterrnia.
 Dieta sana.
 Vegetarianisme.
 Veganisme.
 Alimentaci macrobitica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17140" title="Dieta mediterrnia" nonfiltered="2569" processed="2549" dbindex="7581">

La dieta mediterrnia s un tipus de dieta originria dels pasos banyats per la Mediterrnia, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. Tamb s'inclou freqentment el vi negre dins de la dieta.

Al juny de 2007 el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha proposat la candidatura de la dieta mediterrnia per a la seva inclusi en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. 

Beneficis.


Les seves virtuts per a la salut humana han estat constatades cientficament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, aix com una certa importncia del peix sobre la carn. 

Els beneficis sn molt destacables per a evitar les malalties cardiovasculars, aix com el cncer i altres patologies. Les causes semblen estar en el major consum de peix, especialment peix blau, ric en cids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la sang) en lloc de grasses animals, i finalment en el consum de vi, que t efectes beneficiosos, especialment el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol, ha de prendre's en quantitats moderades, entenent com a tal un o dos gots per menjar.

Histria. 
Les primeres referncies sn de l'any 1938, quan Leland Allbaugh va estudiar l'alimentaci dels habitants de la illa de Creta. A la dcada del 1950, per, fou quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronries, el colesterol i la dieta, la va difondre describint una dieta caracteritzada per (cita aproximada): 
"abundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d'oliva com el greix principal, lactis (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, sota consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. s una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc ms del 35%."

Crtica. 
Aquesta dieta, tal qual es va plantejar, mai ha estat consumida tradicionalment en cap pas mediterrani. Els estudis demostren que el consum d'ous, per exemple, se situaria ms aviat entorn dels 10 ous per setmana, que el consum de carns o peixos s diari, que el consum de gelats i altres dolos era comparable al de fruita com a postres, etc. Quan Keys va observar la dieta de Npols a la dcada de 1950, el menjar estava bastant racionat a conseqncia de la postguerra, i potser en aquest temps la dieta quotidiana dels napolitans s'asemblava ms a la que ell va proposar. 

Keys es va recolzar en la imatge de salut projectada pels pasos mediterranis entre els nord-americans per a formular una dieta ms racional que la basada en: esmorzar un parell d'ous, cuinar amb mantega, menjar carns una o dues vegades al dia, i gaireb ignorar el peix. Encara que el que va acabar formulant va ser, prcticament, una dieta vegetariana, complementada mnimament amb carn i peix, que no s realment la dieta tradicional en cap pas mediterrani. 

Vegeu tamb.
 Nutrici;
 Dieta;
 Cuina italiana;
 Cuina occitana;
 Cuina portuguesa;
 Cuina dels Pasos Catalans;
 ;
 ;
 ;

Enllaos externs.
  Informaci de la Generalitat de Catalunya;
  Informaci sobre la Dieta mediterrnia;
  Varietat de dietes mediterrnies;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17147" title="Comarques del Sud del Pas Valenci" nonfiltered="2570" processed="2550" dbindex="7582">


Regi de les comarques que es troben a la part sud del Pas Valenci. Comprn les segents comarques:
 
L'Alt Vinalop ;
El Vinalop Mitj ;
El Baix Vinalop ;
L'Alacant;
El Baix Segura;

Poblaci: 1.201.140 habitants

Les comarques del sud s una zona que constituix la major part de l'actual provncia d'Alacant i que t unes caracterstiques climtiques, orogrfiques i hidrogrfiques en com que fan que es puga parlar d'ella com un conjunt.

 Clima .

Les comarques del sud abarquen tota la zona rida del Pas Valenci amb una pluviositat que no arriba als 500 mm. en cap lloc, degut a l'orografia muntanyenca que separa la regi de les comarques centrals. La major part del territori registra menys de 350 mm. a l'any (Alacant 339 mm; Novelda 309 mm; Oriola 291 mm; Torrevella 243 mm.) i les pluges estn concentrades als mesos d'abril, setembre i octubre, amb un grau molt elevat de torrencialitat el que fa que el paissatge siga rid si exceptuem les zones de regadiu i la erosi siga molt forta.

Els rcords de pluviositat en la zona, per contra, sn espectaculars; Alacant ha recollit en dues ocasions ms de 200 mm. en poques hores: 220 mm. el 19 d'octubre de 1982 i 270 mm. el 30 de setembre de 1997, Oriola va recollir 316 mm. el 4 de novembre de 1987.

Les temperatures son suaus a la costa, amb quasi absncia d'hivern i estius molts calorosos (Alacant: 11,5 a gener i 25,5 a l'agost; Torrevella: 10,7 a gener i 26,4 a l'agost). L'influncia maritima es nota a les comarques interiors, sobre tot a les valls d'escasa altura que presenten, aix si, una oscillaci diaria ms alta, per temperatures similars (Elx: 12,7 a gener i 26,9 a l'agost; Oriola: 10,5 a gener i 26,7 a l'agost; Novelda 10,7 a gener i 26,2 a l'agost). Tan sols a l'Alt Vinalop les temperatures d'hivern son prou baixes degut a l'influncia de la meseta al seu clima (Villena: 5,8 a gener i 22,6 a l'agost).

Els rcords de temperatures sn tamb significatius. En l'onada de calor de 1978 Elx va arribar als 45, en 1994 Oriola arrib als 46 i Alacant als 41,4. En quant al fred les gelades son poc frequents a la costa per quant ms a l'interior ms probabilitat i a localitats com El Pins o Villena s'ha baixat dels -10.

Hidrografia.

El principal i nic curs d'aigua s el riu Segura que passa per Oriola, Rojals i Guardamar del Segura i les seues aiges sn aprofitades per a regar les hortes del Baix Segura, Baix Vinalop i l'Alacant, a ms de l'abastiment hum d'aquestes comarques. s un riu allcton, sobreexplotat i amb greus problemes de contaminaci. Les seues aiges tamb nutreixen el fond d'Elx-Crevillent. Altres curs d'aigua de la regi sn el Vinalop, que passa per Elda, Novelda i Elx; el riu Algar amb el seu afluent el Guadalest, el riu Montnegre i la Rambla de les Ovelles que desemboca a Alacant.

Histria.

La regi, que es trobava al sud de la lnia Biar-Busot del tractat d'Almizra (1244), va ser reconquerida pel rei Alfons X el Savi de Castella i va passar a la Corona de Castella dins del Regne de Mrcia, encara que va ser repoblada per poblaci majoritariament de Catalunya i Arag. En 1304 es va incorporar al Regne de Valncia desprs de la firma de la Sentncia Arbitral de Torrelles i va constituir la Lloctinncia d'Oriola fins el 1704. La Batllia d'Oriola va passar a la ciutat d'Alacant en 1647.

En 1822 es formava la provncia d'Alacant sense el Baix Segura que passava a Mrcia per amb gran part de l'Alcoi i la Marina Alta i l'incorporaci de Villena i Saix. Aquesta divisi no duraria ni un any i la segent seria la de 1833 que deixaria de banda Villena i Saix per incorporaria sota la provncia d'Alacant la major part de l'antiga Lloctinncia de Xtiva. En 1851 es faria la definitiva divisi provincial amb les comarques del sud i l'Alcoi, i les les Marines Marina Alta i Marina Baixa dins de la provincia alacantina.

A la guerra civil la zona va quedar al costat de la Repblica encara que a ciutats com Oriola va triunfar el bndol feixista i van intentar prendre Alacant. Per tant les ciutats van sofrir els bombardeigs de l'aviaci italiana que eixia de Mallorca. Sols a la ciutat d'Alacant van morir 481 persones i 705 edificis quedaven malmesos desprs de 71 atacs. La repressi va ser molt forta, per desprs va vindre el creixement econmic a finals dels 50 i la immigraci masiva. A les primeres eleccions democrtiques va triunfar el PSPV-PSOE que va continuar guanyant fins a 1993. Des d'aleshores la regi s'ha convertit en una cantera de vots d'ideologia dretana, sobre tot al Baix Segura i l'Alacant.

Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques del Nord del Pas Valenci;
Comarques de l'interior del Pas Valenci;
Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci;
Comarques Centrals del Pas Valenci;
Regi de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17151" title="Escut d'Aiges" nonfiltered="2571" processed="2551" dbindex="7583">


L'escut oficial d'Aiges t el segent blasonament:

Escut ibric, verat d'argent i sable, amb bordura d'argent i carregant-hi la llegenda Veritas Vincit, en lletres de sable, en record dels Martnez de Vera; en cap d'or, quatre pals de gules. Al timbre corona reial tancada.

Histria.
Resoluci de 27 de juny de 1989, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.108, del 17 de juliol del mateix any.

L'escut mostra les armes dels Martnez de Vera, antics senyors del poble. Al cap, les del Regne de Valncia, ja que Aiges havia format part del terme d'Alacant des del 1252 i fins al segle XIX (Alacant era vila reial).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17154" title="Escut d'Albesa" nonfiltered="2572" processed="2552" dbindex="7584">


L'escut oficial d'Albesa t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un lber d'argent; el peu escacat d'or i de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de febrer del 1998.

L'lber s un senyal parlant referent al nom de la vila. El peu reprodueix l'escacat dels comtes d'Urgell, que van conquerir la localitat als musulmans en el segle XII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17155" title="Bandera d'Albesa" nonfiltered="2573" processed="2553" dbindex="7585">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb l'lber blanc de l'escut, d'altura 3/6 de la del drap, al centre, i una faixa escacada de dos rengles de nou quadrats cadascun grocs i negres.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 19 de gener del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17156" title="Escut d'Algerri" nonfiltered="2574" processed="2554" dbindex="7586">


L'escut oficial d'Algerri t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un gerro d'or. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'octubre de 1996.

La gerra s un senyal parlant referent al nom de la localitat. La corona indica que Algerri va ser el centre d'una baronia al segle XVI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17157" title="Escut de les Avellanes i Santa Linya" nonfiltered="2575" processed="2555" dbindex="7587">


L'escut oficial de les Avellanes i Santa Linya t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'argent, una avellaner de sinople; 2n. de sinople, una creu llatina bordonada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de desembre de 1999.

L'avellaner s un senyal parlant allusiu al poble de les Avellanes, cap del municipi. El 1970 s'hi va afegir Santa Linya, simbolitzat per la creu de la segona partici.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17158" title="Escut de Balaguer" nonfiltered="2576" processed="2556" dbindex="7588">


L'escut oficial de Balaguer t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t. d'or, 4 pals de gules; 2n. i 3r. escacat d'or i de sable. Per timbre una corona de comtal.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de gener de 1983.

Balaguer va esdevenir la capital del comtat d'Urgell al segle XII; l'escut presenta, duplicades, les armes d'Urgell i els quatre pals de Catalunya, en record de la jurisdicci reial sobre la ciutat. Tamb la corona rememora la pertinena al comtat d'Urgell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17159" title="Escut de la Baronia de Rialb" nonfiltered="2577" processed="2557" dbindex="7589">


L'escut oficial de la Baronia de Rialb t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una casa d'argent tancada de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat l'1 d'abril del 1993.

L'element principal de l'escut s la "casa comuna" de la baronia de Rialb, i els esmalts, argent i atzur, provenen de les armes dels barons, els Alentorn. La corona tamb recorda la pertinena del municipi a la baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17161" title="Francesc de Borja Moll i Casasnovas" nonfiltered="2578" processed="2558" dbindex="7590">
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella (Menorca), 10 d'octubre del 1903 - Palma (Mallorca), 18 de febrer de 1991) fou un lingista i filleg menorqu. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les variants parlades a les Illes, fou el principal collaborador de Mossn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari catal-valenci-balear.

 Vida .

Estudi al seminari de Palma. Malgrat que no fu estudis universitaris, la col laboraci amb Antoni M. Alcover li va permetre el contacte amb Meyer-Lbke, Leo Spitzer o Bernhard Schdel. El 1921 s instal l a Mallorca i treball al costat d Antoni M. Alcover en la preparaci del Diccionari catal-valenci-balear. Antoni M. Alcover el va formar perqu fos el seu continuador: el va fer anar a Alemanya a estudiar lingstica. El 1932, desprs de la mort de mossn Alcover, continu el Diccionari i el Bollet amb un criteri ms rigors: va aplicar les normes ortogrfiques de Fabra que Alcover no havia utilitzat en vida perqu estava barallat amb l Institut d Estudis Catalans. Mor el 1991.

 Fills .
 Aina Moll (1930), filloga.
 Josep Moll (1934-2007), poltic.
 Joan Moll (1936), pianista.

 Obra .
 Suplement catal al "Romanisches etymologisches wrterbuch" (1931);
 Canons populars mallorquines (1934);
 Rudiments de gramtica normativa (1952);
 Els llinatges catalans (1959, ISBN 84-273-0425-0);
 Un home de combat: Mossn Alcover (1962);
 Epistolari del Bisbe Carsalade a Mossn Alcover (1965, ISBN 84-273-4042-7);
 Cinc temes menorquins (1979);
 Els meus primers trenta anys 1903-1934 (1970, ISBN 84-273-0201-0);
 Polmica d'en Pep Gonella (1972).
 L'home per la paraula (1974, ISBN 84-273-0371-8);
 Els altres quaranta anys 1935-1974 (1975, ISBN 84-273-0408-0);
 Diccionari Catal-Castell (1977);
 Diccionari Castell-Catal (1978);
 El parlar de Mallorca (1980, ISBN 84-273-0633-4);
 Textos i estudis medievals (1982, ISBN 84-7202-517-9);
 Aspectes marginals d'un home de combat (Mossn Alcover) (1983);
 "Autobiografa intelectual", Anthropos 44, 1984, p.7.
 "L'aventura editorial d'un filleg", Anthropos44, 1984, p.17.
 Curso breve de espaol para extranjeros: elemental (1991, ISBN 84-273-0030-1 );
 Curso breve de espaol para extranjeros: superior (1991, ISBN 84-273-0349-1);
 Promptuari d'ortografia (1999, ISBN 84-273-0032-8);
 Epistolari Joan Coromines-Francesc de Borja Moll (2000);
 Diccionari escolar Catal-Castell, Castell-Catal (2001, ISBN 84-273-0836-1);
 Exercicis de gramtica (ISBN 84-273-0180-4);
 Gramtica catalana (ISBN 84-273-0044-1);
 Llengua de les Balears 1 (ISBN 84-273-0002-6);
 Llengua de les Balears 2 (ISBN 84-273-0004-2);

Bibliografia.
 Ferran Lupescu, "Francesc de B. Moll, cartgraf: la cartografia lingstica en l'obra de Moll". Llegir, any X, nm. 41 (tercer trimestre 2003), p. 19-24.
 Joan Miralles i Monserrat, Francesc de B. Moll i la llengua literria, Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingstica General, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. ISBN: 84-8415-716-7.
 "Francesc de B. Moll: la lexicografa, historia y documento de comunicacin social", Anthropos 44, 1984, p.2.  ;
 "Bibliografa de Francesc de B. Moll", Anthropos 44, 1984, p.10.
 "L'home per la paraula" 1 edici: 1974.

Guardons.
 1983: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;
 1983: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears;

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Francesc de Borja Moll, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Web sobre l'autor a l'AELC;
 Articles amb motiu de l'Any Francesc de B. Moll;
 Catleg de la Biblioteca de Catalunya;
 Aina Moll, Francesc de B. Moll. Semblana biogrfica Conferncia pronunciada davant el Ple per Aina Moll i Marqus el dia 19 de febrer de 2001, Institut d'Estudis Catalans, Secci Filolgica, ISBN 84-7283-576-6.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17163" title="Sable" nonfiltered="2579" processed="2559" dbindex="7591">

El sable s el color negre en herldica. 

s considerat un color neutre, de manera que es pot juxtaposar amb altres colors.

La Societat Catalana d'Herldica recomana fer s del to de negre Extra Black U en la codificaci pantone.

En els gravats es representa mitjanant ratlles verticals i horitzontals creuades.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17166" title="Vatic (desambiguaci)" nonfiltered="2580" processed="2560" dbindex="7592">


Ciutat del Vatic, estat teocrtic;
Vatic (malnom), malnom rom;
Tur Vatic, tur de l'antiga Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17170" title="Escut de Foradada" nonfiltered="2581" processed="2561" dbindex="7593">


L'escut oficial de Foradada t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un mont d'or movent de la punta perforat d'un quadrat i sobremuntat d'una creu grega patent de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de novembre del 2000.

La roca foradada (sota la qual es va construir el poble) s un senyal parlant, relatiu al nom de la localitat. La creu de sable representa santa Maria, la patrona de la poblaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17172" title="Garrofer" nonfiltered="2582" processed="2562" dbindex="7594">

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) s un arbre dioic de la famlia de les lleguminoses.
 Descripci .

El garrofer s un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marr fosc, gaireb negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors sn de forma oval aplanada, de color marr i n'hi ha de 15 a 20 per garrova. La polpa  que les recobreix s dola i en alguns casos consumida com a aliment hum als pasos pobres (a la guerra i posguerra espanyoles se'n feia un succedani de la xocolata de pssima qualitat). A Balears ho va ser en poques de fam. Normalment s'utilitza com a aliment del bestiar, b directament pasturant d'enterra (porcs  ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls).
s un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les glaades de 1789 van matar els que estaven a 40 lleges de la costa del Pas Valenci sense afectar als del litoral.

Usos.

Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la farina de garrof que s'utilitza com a espessidor.

Segons Monlau (1890) els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrof amb regalssia i els egipcis confiten amb el garrof els tamarindes i els mirabolans.

Com a curiositat les seves llavors s'utilitzaven antigament per pesar i la unitat de mesura dels diamants "carat" deriva de la llavor del garrofer.  


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17173" title="Perennifoli" nonfiltered="2583" processed="2563" dbindex="7595">
 
En botnica, una planta perenniflia s aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any. Aix contrasta amb les plantes caduciflies, que perden totes les fulles en certes poques de l'any. Hi ha molts tipus de plantes perenniflies, entre les quals destaquen la majoria d'espcies de confers o els arbres de la jungla.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17174" title="Caducifoli" nonfiltered="2584" processed="2564" dbindex="7596">
s diu (caducifoli) caduciflia a la planta que perd les seves fulles durant una part de l'any. En la majoria de casos la prdua coincideix amb la temperatura hivernal, per en els climes rids tamb perden les fulles algunes plantes. Les plantes que no sn caduciflies s'anomenen perennifolis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17177" title="Ciutat del Vatic" nonfiltered="2585" processed="2565" dbindex="7597">



La Ciutat del Vatic s l'estat independent ms petit del mn (tant en rea com en poblaci). La superfcie s de 0,44 km. s un enclavament dins la ciutat de Roma, a Itlia. El Vatic s la seu del Papa, el cap de l'Esglsia Catlica. La Ciutat del Vatic inclou el tur del Vatic (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristi), i els Camps del Vatic, on hi ha la Baslica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vatic. Tamb pertanyen al Vatic altres edificis de dins de Roma per externs a la Ciutat del Vatic.

 Histria del Vatic .
756, s'inicia la histria dels Estats Pontificis. ;
1860, l'exrcit del rei d'Itlia Vctor Manuel II conquista els Estats Pontificis i deixa el Vatic solament en possessi de Roma i la seva regi costanera. ;
1870, Vctor Manuel pren possessi d'una gran part de Roma arran de la Guerra Francoprussiana i la proclama nova capital del seu regne. ;
1917, Benet XV proposa un pla de pau per a la Primera Guerra Mundial que s totalment ignorat per la comunitat internacional. ;
1929, els Pactes del Later sn signats per Pietro Gasparri en representaci del Vatic i Benito Mussolini, primer ministre itali itali, l'11 de febrer durant el pontificat de Pius XI. Amb aquest pacte es va donar per acabada la disputa amb Itlia que existia des de 1870. Amb el reconeixement d'aquest minscul Estat el concordat va garantir la total independncia del Papa. ;
1939, esclata la Segona Guerra Mundial; el Vatic es declara neutral. ;
1965, Pau VI clausura el Concili Vatic II. ;
1981, Joan Pau II sofreix un atemptat. ;
2003, el Vatic s'oposa a la invasi de l'Iraq per part dels EUA i els seus aliats. ;
2005, Mor el papa Joan Pau II i assumeix el papat Benet XVI.

 Govern i poltica .
L'essncia mateixa de l'Estat de la Ciutat del Vatic es fonamenta en la doctrina i en la legislaci de l'Esglsia Catlica, de manera que el Papa s alhora Cap Suprem de l'Esglsia i Cap de l'Estat del Vatic. Com en la prpia Esglsia Catlica, els centenars de la qual de milions de membres no tenen dret de vot o decisi sobre l'organitzaci, el Vatic s l'nic estat europeu que no noms no s formalment una democrcia, sin que explcitament defensa el seu carcter de dictadura teocrtica. L'elecci del Papa correspon al Sacre Collegi Cardenalici (instituci no electa, els membres de la qual sn designats pel propi Pontfex), reunits en Conclave, segons les disposicions de la Constituci Apostlica Universi Dominici Gregis, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Aquesta Constituci Apostlica restringeix el mtode d'elecci eliminant la possibilitat d'aclamaci i de comproms i exigint que la mateixa es verifiqui per escrutini. 
L'escollit es converteix en Papa quan manifesta la seva acceptaci, sempre que es tracti d'una persona que tingus ja el carcter de Bisbe. En cas contrari, el triat ha de ser ordenat Bisbe immediatament. En qualsevol dels dos casos, el Papa electe adquireix des del mateix moment de la seva acceptaci, i ordenaci si escau, la plena i suprema potestat en l'Esglsia Catlica i en l'Estat de la Ciutat del Vatic. 

Tampoc existeix la divisi de poders prpia de qualsevol democrcia: el Papa concentra en la seva persona la plenitud dels poders legislatiu, executiu i judicial, encara que no sol exercir-los de forma directa en la majoria dels casos. Per a assistir al Papa en el govern de l'Estat de la Ciutat del Vatic existeix una administraci denominada Cria Pontifcia Romana, que s'encarrega dels assumptes ordinaris del govern eclesial i vatic.
 
Els idiomes oficials sn el llat i l'itali. La moneda, segons un acord subscrit amb la Uni Europea (UE), s l'euro. s l'nic estat sobir del mn reconegut per la Organitzaci de les Nacions Unides que no hi pertany.

 Geografia .


La Ciutat del Vatic constitueix un enclavament dins de la ciutat italiana de Roma, amb la qual comparteix 4 km de frontera; es troba situada en la zona oest de la ciutat, sobre el marge dreta del riu Tber. L'edifici ms destacat s la Baslica de Sant Pere. Comprn tamb, en rgim d'extraterritorialitat, les basliques de Sant Joan del Later, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major, i fora de la ciutat, el Palau de Castel Gandolfo.

 Economia .

El Vatic no pot mantenir-se grcies a l'activitat productiva del seu propi territori, limitada a la venda de records turstics, llibres, segells i entrades a museus. Per compta amb els ingents ingressos de l'Esglsia Catlica en tot el mn, provinents de: les aportacions econmiques dels Estats on compta amb acords de finanament (per la seva tradici catlica o per la pressi de partits poltics afins), les donacions dels catlics o d'empreses vinculades a ells; els beneficis de les empreses propietat de l'Esglsia i de les seves activitats financeres de banca i borsa a nivell internacional. L'economia estava seriosament danyada en 1979, i tres anys ms tard es produx la fallida d'un dels bancs ms illustres de Itlia, el Banc Ambrosi, que duia les finances internacionals del Vatic i l'assassinat del seu director Roberto Calvi: les investigacions consegents revelarien que el banc es dedicava al blanqueig dels diners de la mfia. Ms tard el Papa va traslladar la responsabilitat de l'economia vaticana a l'Estat, el qual, a partir de 1984, s'encarregaria de les finances. Cinc anys ms tard, el Papa porta a terme una reestructuraci de l'organitzaci econmica i l'adrea econmica va ser encarregada a cinc financers reconeguts internacionalment (encara que sota el control de la comissi de cinc cardenals). 

 Mitjans de comunicaci .
La Ciutat del Vatic emet els seus propis segells i monedes, t una estaci de ferrocarril i un peridic (L'Osservatore Romano), una emissora, (Rdio Vatic) i una televisi (Centre televisiu vatic), a ms de diferents fundacions, com Latinitas, per a l'estudi del llat, acadmies i universitats pontifcies.

 Articles relacionats .
 Llista de papes de Roma;

 Enllaos externs .

Website de l'Estat de la Ciutat del Vatic;
Website amb fotos de la Ciutat del Vatic;
Website de l'Estat de la Ciutat del Vatic;






















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17184" title="Amrica del Sud" nonfiltered="2586" processed="2566" dbindex="7598">

L'Amrica del Sud o Sud-amrica, segons el model continental ibric, s un subcontinent d'Amrica, travessat per l'equador terrestre. La major part de la seva superfcie es troba a l'hemisferi sud, envoltat a l'oest per l'oce Pacfic i a l'est per l'oce Pacfic. S'estn, geopolticament, des de la frontera entre Panam i Colmbia fins al cap d'Hornos al sud. La serralada dels Andes s a la vora occidental del subcontinent; al nord-est est troba una vasta regi de boscos plujosos tropicals drenats pel riu Amazones. 

Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colnies governades pels pasos europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colnies actualment sn repbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Histria del poblament d'Amrica del Sud.

Sud-amrica va ser habitada originalment per grups nmades que, segons la teoria ms acceptada, van creuar per mitj del pont de gel a l'Estret de Bering, encara que altres investigadors suggereixen la possibilitat de migracions a travs de la zona sud de l'oce Pacfic. 

Segurament, el motiu que va empnyer a aquests homes a creuar el  pont de Bering" va ser seguir a les rajades d'animals, la seva font de protenes. Igual que l'Home de Neandertal, l'Home de Cro-Magnon era recollector, caador i pescador indiferenciat, s a dir, no eren experts en cap de les activitats referides. L'organitzaci social era la de la  comunitat primitiva , s a dir, s'agrupaven en bandes que reunien a diverses famlies amb fins de caa, recollecci i seguretat; l'extret, era repartit en parts iguals. La gegantesca aventura de creuar l'estret de Bering, acab de deu a quinze generacions desprs.. Com ms al sud avanaven, trobaven millors condicions climtiques i majors facilitats per a la caa.

Els vestigis de l'emigraci es troben sota l'aigua del Mar de Bering o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibria o a Alaska. Les evidncies sn escasses o no existeixen per aquesta teoria es comena a enunciar des del segle XVI pel cosmgraf, gegraf i cronista del Consell d'ndies, Juan Lpez de Velasco, el 1574.

Al sud de Xile s'han trobat restes fssils de recollecci i caa de fa 7000 anys (5000 aC). Si, com es diu al comenament, el poblament d'Amrica es va iniciar fa 36.000 anys i les restes oposades a Xile, que suposen la part ms meridional del continent, tenen una data de 7000 anys, el poblament d'Amrica va durar 29.000 anys.

Geografia poltica.


Pasos independents.
 Argentina;
 Bolvia;
 Brasil;
 Colmbia;
 Equador;
 Guyana;
 Paraguai;
 Per;
 Surinam;
 Uruguai;
 Veneuela;
 Xile;

Territoris dependents.
 Guaiana Francesa (departament d'ultramar de Frana);
 Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, per reclamades per l'Argentina);
 Illes de Gergia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, per reclamades per l'Argentina);

Dades geogrfiques.
 Superfcie total: 17.820.770 km2 (12% del total de terres emergides).
 Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colmbia), 12 28' S;
 Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55 59' Sud;
 Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34 47' Oest;
 Extrem occidental: Punta Parias (Per), 81 15' O;
 Lloc ms sec (del mn): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any;
 Lloc ms alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
 Major depressi: Pennsula Valds (Argentina), - 40 metres;
 Riu ms llarg: Riu Amazones (Per, Colmbia, Brasil), 6.788 km;
 Llac ms gran i ms alt (del mn): Llac Titicaca (Per, Bolvia), 8.300 km2, 3.821 metres;















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17185" title="Lnia equatorial" nonfiltered="2587" processed="2567" dbindex="7599">

La lnia equatorial o equador s una lnia imaginria que dona la volta a un planeta (o qualsevol altre cos celest) mantenint-se equidistant dels dos pols. s una circumferncia que divideix l'objecte en dues parts iguals o hemisferis i s perpendicular a l'eix de rotaci del mateix. Per definici, la latitud de l'equador es 0. 

 Equador terrestre .
L'equador de la Terra t una llargada real d'aproximadament 40.070 km.

L'equador s un dels cinc cercles principals de latitud basats en la relaci entre la rotaci de la Terra i el pla de l'rbita al voltant del Sol. A ms, l'equador s l'nic parallel que s alhora un cercle mxim. 

El Sol en el seu moviment estacional a travs del cel passa directament sobre l'equador dues vegades cada any, en els equinoccis vernal i tardoral que tenen lloc al mar i al setembre respectivament. En aquestes dates i sobre la lnia de l'equador, els raigs de Sol sn perpendiculars a la superfcie de la Terra.

Els llocs situats a prop de l'equador experimenten l'alba i el crepuscle ms rpids del mn. Tan sols duren uns pocs minuts. Aquests llocs tamb tenen una quantitat de temps dia/nit relativament constant cada dia de l'any, comparat amb llocs ms al nord o al sud.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17187" title="Henry Walter Bates" nonfiltered="2588" processed="2568" dbindex="7601">

Henry Walter Bates (8 de febrer de 1825 - 16 de febrer de 1892) va ser un naturalista i explorador angls fams per la seva expedici a l'Amazones amb l'Alfred Russel Wallace el 1848.

Wallace va tornar el 1852, per va perdre la seva collecci en un naufragi. Quan en Bates va tornar a casa set anys ms tard (el 1859) portava amb ell ms de 14.000 espcimens (fonamentalment insectes) dels quals 8.000 eren desconeguts per la cincia.

Bates va nixer a Leicester i als tretze anys va comenar a treballar aprenent de calceter. Al seu temps lliure estudiava i colleccionava insectes del bosc de Charnwood. El 1843 li van publicar un article breu sobre escarabats a la revista Zoologist Magazine. Es va fer amic de Wallace, qui tamb era molt afeccionat a l'entomologia i, desprs de llegir el llibre de William H. Edwards sobre la seva expedici a l'Amazones, van decidir visitar la regi pel seu compte.

El 1863 public The Naturalist on the River Amazons que a l'igual que d'altres relats de naturalistes viatgers com Belt o Muller influeix en els contemporanis de Darwin i el desenvolupament de noves disciplines com la mirmecologia.

Des de 1864 va treballar com a sots-secretari de la Royal Geographical Society. Va morir de bronquitis.

Enllaos externs.

e-text al Projecte Gutenberg: The Naturalist on the River Amazons, Henry Walter Bates;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17188" title="Mquina Pneumtica (constellaci)" nonfiltered="2589" processed="2569" dbindex="7602">


La constellaci Antlia (bomba en llat) s una constellaci relativament nova, ja que va ser creada el segle XVIII, introduda per Nicolas-Louis de Lacaille. La Uni Astronmica Internacional la va anomenar aix com una de les 88 constellacions modernes. Comenant pel nord, Antlia est envoltada pel monstre del mar Hydra, la brixola Pyxis, la Vela (Vela) del vaixell mitolgic Argo, i finalment pel centaure Centaurus.

Trets notables.

Antlia s una constellaci tnue sense estels brillants. L'estel ms brillant s:

  Ant: essent l'estel principal la seva magnitud aparent s noms 4,25; de la classe espectral K4 III.

Objectes notables del cel profund.
NGC 2997: Galxia espiral del tipus Sc amb una inclinaci de 45 respecte a la visual.
NGC 3132: Nebulosa planetria amb un sistema binari enmig. ;
PGC 29194: Aquesta galxia petita esferodal amb una magnitud aparent de noms 14,8m, pertany al nostre grup local de galxies.

Histria.

L'astrnom francs Abb Nicolas-Louis de Lacaille, qui trenc la tradici de donar noms mitolgics a les constellacions, li pos aquest nom en l'poca en qu treball a l'observatori del Cap de Bona Esperana, entre 1750 i 1754. Desprs d'observar uns 10.000 estels meridionals, divid el cel sud en 14 noves constellacions, entre les quals hi havia Antlia. Originalment fou denominada Antlia pneumatica (mquina pneumtica en llat), en honor de Robert Boyle, inventor de la bomba d'aire.

s interessant fer notar que no sembla que s'hagi designat els seus estels segons les lletres de Bayer segons la seva magnitud aparent.

No hi ha cap mite relacionat amb Antlia perqu Lacaille no va seguir la tradici de donar noms procedents de la mitologia a les constellacions, ja que s'estimava ms posar noms d'instruments cientfics.

Vegeu tamb.
Llista d'estrelles de la Mquina Pneumtica;

Referncies.

 Ian Ridpath and Wil Tirion (2007). Collins Stars and Planets Guide, HarperCollins, London. ISBN 978-0007251209.

Enllaos externs.
Wikisky, planisferi multilinge;
Plana d'Antlia, Peoria Astronomical Society;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17193" title="Homo rhodesiensis" nonfiltered="2590" processed="2570" dbindex="7603">

L'Homo rhodesiensis va ser descrit per primer cop per Sir Arthur Smith Woodward al 1921. L'espcimen tipus s un crani trobat a Kabwe, Zmbia, conegut com a crani de Kabwe o Broken Hill 1. 
La seva antiguitat s de 300.000 a 125.000 anys. 

Ms endavant va ser reassignat a l'espcie Homo heidelbergensis. Autors com Jean-Jacques Hublin i altres prefreixen reservar el terme heidelbergensis per als pre-Neandertals, i recuperar la denominaci rhodesiensis per als espcimens com els de Kabwe, Sal (Marroc), Eyasi (Tanznia) o Hopefield (Elandsfontein, Sud-frica). 

Anatmicament, Kabwe presenta caracterstiques intermitges entre l' Homo erectus/ergaster i home modern.

Carcters similars amb Homo sapiens:
 capacitat cranial elevada (1 280 cm );
 en vista posterior, el contorn del crani s pentagonal i les parets laterals fora verticals;
 bosses parietals sortints;
 absncia de carena sagital parietal;
 meat auditiu extern ms baix que la cavitat glenodal;
 alada de les  escates temporals i occipital;
 occipital basculat cap al darrera, menys anguls que en Homo erectus;

Carcters similars amb Homo erectus:
 presncia d'un bombament bregmtic;
 torus supraorbital enorme;
 presncia de torus occipital transvers;
 inserci marcada dels msculs de la nuca;
 occipital ms o menys anguls;
 absncia de bosses frontals;
 front fugisser;
 cara alta i sortint;
 arc frontal sagital predominant.


Per a autors com ara Tim White, Homo rhodesiensis s l'avantpassat afric que va donar lloc a la "gent de Herto", fssils d'uns 160.000 anys trobats prop d'Herto (Etipia), a la depressi d'Afar. Aquestes restes sn molt similars a l'home modern, amb petites diferncies, ra per la qual els va assignar a la nova subespcie Homo sapiens idaltu. La gent d'Herto serien els antecessors directes, encara vivint a l'frica, de l'home actual Homo sapiens sapiens.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17197" title="Fogueres d'Alacant" nonfiltered="2591" processed="2571" dbindex="7604">


Les Fogueres de Sant Joan, sn les festes majors d'Alacant, declarades oficialment d'Inters Turstic Internacional, els seus orgens sn molt remots ja que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera amb l'arribada del solstici d'estiu, es perd en la nit dels temps, i s com a totes les cellebracions de la Nit de Sant Joan.

Aquestes festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, i tingueren per impulsor Jos Mara Py i Ramrez de Cartagena. Amb el preg es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments artstics policromats de cartr pedra i fusta de profunda crrega satrica, en la nit del 20 de juny, i es cremen al cap de quatre dies desprs de llanar-se des del puig del Benacantil, on es troba el Castell de Santa Brbara, una monumental palmera de Focs Artificials que s visible des de gran part de la ciutat i la major part de la Costa Blanca.
  
Al llarg dels dies de festa hi ha una extensssima programaci d'actes com cercaviles, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campionats esportius entre d'altres, la festa es viu al carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar a les 'barraques' i 'racons' on tamb hom pot degustar la 'coca en tonyina' tpica (coca de tonyina) i 'els bacores' (bacores). La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que foren 'Belleses' de cadascun dels 90 districtes i s la representaci viva de la festa. En els dies posteriors a la crem de les fogueres t lloc un concurs de Focs Artificials i traques lluminoses que es disparen des de la Platja del Postiguet.  

 Vegeu tamb .
 Sobre la Bellea del Foc i Llista de Bellees del Foc;
 Altres festes .
 Falles;
 Festes de la Magdalena;

 Enllaos externs .
 Pgina de les Fogueres d'Alacant;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17198" title="Crem" nonfiltered="2592" processed="2572" dbindex="7605">
Per la pronncia valenciana de "cremada", per modificaci de "crema", influenciat per "masclet" i similars. Per tant, el plural s "cremaes" o "cremades". s per l'eliminaci de la d intervoclica final, ms estesa a la parla oral d'altres territoris del Pas Valenci. ;



La crem o crema s l'acte de botar foc als monuments de cart o fusta que es planten durant les festes de molts pobles i ciutats del Pas Valenci. Els ms representatius sn els monuments fallers a les Falles, les fogueres a les Fogueres d'Alacant o la crem d'arbres per Sant Antoni al gener. Amb la crem d'estos monuments s'acaba la festa.

Generalment, per tal que no coincideixin totes les cremes de tots els monuments a la mateixa ciutat, se solen cremar a diferents hores, segons els premis atorgats als monuments. Per exemple, a Valncia, es cremen entre les 10 de la nit fins la 1:30 de la matinada, per tal de donar temps a veure ms d'una crem. A Alacant la crem comena a les 00:00 desprs del dispar de la palmera des del Castell i es prolonga fins les 4 de la matinada.

La crem es un acte emotiu, el fi i culminaci de la festa. Es per aix que tant fallers com foguerers li donen un gran valor simblic i sentimental. s tamb, a l'hora el principi de la festa de l'any segent i no s estrany que algunes comissions cel.lebren la seua primera comissi, tot just el dia desprs de la crem. Una contradicci amb la visi que tenen els valencians de si mateixos resumida amb la dita del "pensat i fet".

L'organitzaci de la crem es fora complexa, en localitats com Borriana, Alzira i especialment Valncia o Alacant (amb les fogueres). Aix es degut a que t que haver una gran coordinaci dels bombers, policia, etc. per a poder acudir a totes les comissions.

Sol botar-se foc al monument per mitj d'una traca i en els darrers temps s normal que vaja acompanyada de focs d'artifici. Tot seguit s'encn el monument al so de l'Himne de Valncia o de el pas-doble El Fallero (en el cas de les falles) o de l'Himne de les Fogueres (a les fogueres d'Alacant).

 Vegeu Tamb .
 Falles;
 Fogueres d'Alacant;
 Festes de la Magdalena;

 Vegeu tamb .
 Masclet;
 Cord;
 Despert;
 Traca;
 Foc d'artifici;
 Nit del Foc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17200" title="Crida" nonfiltered="2593" processed="2573" dbindex="7606">
Vegeu Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes per a l'organitzaci catalanista coneguda com la Crida.;


La crida (o crid, per influncia de masclet o crem) s l'acte en el qual la fallera major de Valncia anuncia l'inici de les Falles. 
L'acte sol tindre lloc unes setmanes abans de comenar la festa, i es considera l'anunci que les Falles ja arriben, per aix concentra un gran nombre de fallers.

Es realitza des de fa molts anys a les Torres de Serrans de Valncia, considerades la porta de la ciutat. La fallera major emet un discurs d'exaltaci a l'estil faller en qu convida els valencians i a tot el mn a la festa de les falles, i que acostuma a acabar amb la frase: Valencians, fallers, visquen les falles i visca Valncia.

 Vegeu tamb .
 Masclet;
 Falles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17203" title="Focs artificials" nonfiltered="2594" processed="2574" dbindex="7607">

Els focs d'artifici o focs artificials s una composici rtmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjanant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Quan els focs d'artifici tenen finalitat artstica i s'organitzen en dos o ms altures, es parla d'un castell de focs artificials, castell de focs o, simplement, castell. s molt com fer concursos, en els quals, els pirotcnics competeixen en agradar el pblic. Els focs artificials sn una de les mostres d'artesania, esdevingudes en molts indrets indstria, ms conegudes des d'Orient fins a Occident. Els focs artificials tenen una accepci semntica genrica que els identifica amb el conjunt d'actes festius en qu s'usen productes pirotcnics, tant de dia com de nit, i una altra de ms concreta, que es refereix estrictament a l's d'artificis pirotcnics de colors, habitualment emprats a les nits.

Heus ac una mostra dels diversos tipus o combinacions de focs artificials:


L'origen.

L'origen dels focs artificials s inevitablement vinculat a la plvora, el naixement de la qual s vinculat a Orient, concretament a la Xina. La data concreta de la seva invenci oscilla entre els que asseguren que ja era coneguda entre el segle VI i l'inici del X sota el govern de les dinasties Sui i Tang, i els que s inclinen per un perode ms tard, en l'etapa de la dinastia septentrional Song ja avanat el segle X. Hom sost que el primer s militar de la plvora negra va tenir lloc l'any 904 dC en la batalla en qu Zheng Fan va atacar Yu Zhang.  El desenvolupament de la plvora  molt rpid des d'aleshores- hauria tingut lloc amb la dinastia meridional Song en el segle XII. 

A la mateixa Xina, es feien sons a partir de l'esclat de tubs fets a partir de canyes de bamb. En el moment d'inventar-se la plvora negra, els xinesos ompliren les canyes de bamb amb el nou descobriment per produir els primers petards. En llenar-los al foc, els gasos produts per la plvora esclataven encara molt ms sorollosament. Sembla que els xinesos arribaven a lligar els petards uns amb els altres mitjanant corda de  cnem per produir un efecte major. 

Els alquimistes xinesos progressivament abandonaren l's de les canyes de bamb per substituir-les per tubs de paper que omplien de plvora i en els quals insertaven una metxa feta amb paper de seda i amb una cua de plvora. Cap al 1200 dC van crear un petard anomenat la rata de terra, que no era altra cosa que un tub de paper ple de plvora, premsada com si fos un cartutx. Consistia en un petard de paper que estava obert per un dels seus extrems. Enlloc d'explotar el gas que es produa a l'interior, sortia per l'obertura i propulsava la rata esbojarradament pel terra. Va ser el primer antecedent dels actuals coets borratxos, que curiosament aleshores tamb van tenir les seves aplicacions militars per provocar desconcert entre soldats i cavalls. El fet que algunes vegades aquelles rates pujaven enlaire va donar la idea als dissenyadors militars de collocar aletes de guia als petards per tal de dirigir el seu vol. Aix nasqueren els primers veritables coets.

El 1232 t lloc la batalla de Kai-Keng, en la qual l'exrcit xins va respondre a l'atac mongol mitjanant l's de veritables coets amb clares finalitats militars. Es tracta de la cortina de sagetes de foc volador, una forma simple de coet propulsat: un tub coronat en la seva punta per una crrega de plvora. L altre extrem era deixat obert i el tub lligat a un pal llarg. Quan la plvora era encesa, la seva rpida combusti  produa foc, fum i gas que escapava per l'obertura tot produint un impuls. El pal funcionava com un simple sistema de guia que permetia mantenir el cap del coet en la direcci desitjada. Es desconeix la capacitat real de destrucci que van tenir aquestes armes xineses contra els mongols, per els efectes psicolgics que produren foren extraordinaris. De fet, desprs d'aquesta batalla de Kai-Keng, els mateixos mongols optaren per la producci dels seus propis coets. Hom ha dit que ells foren els veritables responsables de l'expansi de la plvora i de la pirotcnia cap a Europa.

Els estudiosos de la cultura islmica han ests la teoria que sustenta la introducci de la plvora a Occident a travs de les vies de penetraci rab. Aquests haurien recollit el coneixement xins i des de l'Orient l'haurien portat cap a l'arc mediterrani. Aix, l'entrada de la pirotcnia a la pennsula Ibrica hauria vingut a travs del mn musulm, que entre d'altres elements ja hauria aportat coets, bombes, traques i llums de colors, amb les quals alegraven el seu cicle festiu. En un manuscrit rab datat l'any 622 de l'hgira (1225 de l'era cristiana) es descriuen diferents composicions de tipus pirotcnic, que de ben segur van paralleles al desenvolupament de l'alqumia que s experiment en el mn musulm. Tot i que aquesta s la teoria ms estesa, alguns investigadors consideren que o b Marco Polo a finals del segle XIII va ser el que va portar els coneixements sobre la plvora des de la Xina cap a Occident, o b els croats medievals van tenir-hi accs durant les seves guerres contra l'Islam.

Durant la Baixa Edat Mitjana i ms concretament a principis del segle XIV, coneixem l'existncia dels primers estris militars que poden considerar-se canons pirotcnics, aix s, plenament vinculats al vessant militar. Sn  les boques de foc  des de les quals es disparaven grans boles de pedra i de metall.  Els historiadors de la matria sostenen que el 1346 va nixer l'artilleria militar amb tots els ets i uts, concretament en la batalla de Crcy, que va enfrontar els exrcits angls i francs, amb derrota dels segons. Precisament va ser la investigaci destinada a la guerra i a les finalitats militars la que va fer progressar el coneixement de la pirotcnia, que durant el mateix segle XIV ja tindria les primeres repercussions documentades en l'mbit festiu no solament catal sin tamb occit.

De fet, entre els segles XIII i XV hom ha documentat informes de molts experiments i prctiques amb coets. A Anglaterra, un monjo anomenat Roger Bacon va treballar en la millora de la plvora negra  i va aconseguir augmentar la varietat de coeteria. A Frana, Jean Froissart va descobrir que es podia optimitzar els vols fent-los ms precisos i exactes si es disparaven els coets des de tubs.  A Itlia, Joanes de Fontana va dissenyar un coet que anava per damunt de la superfcie de l'aigua i servia per incendiar els vaixells de guerra enemics. 

Als Pasos Catalans, ja es coneix l'existncia de pirotcnics que fabriquen i usen artificis pirotcnics, fins i tot voladors, al segle XIV.

La patrimonialitzaci de la pirotcnia.



A la Mediterrnia europea han esdevingut mostres del patrimoni popular dels pobles que l'habiten, amb especial incidncia al Pas Valenci, Catalunya, Itlia i Malta. Les rees d'influncia de les ciutats de Npols i Valncia en sn dos dels pols ms importants, tant de fabricaci com d's. Per aix, en aquestes zones geogrfiques i culturals, s on existeixen ms tallers de fabricaci de productes pirotcnics.

En el calendari festiu dels Pasos Catalans, els focs artificials sn ben presents. Destaca el seu s en les segents festes:

 Les Falles de la ciutat de Valncia, al voltant de la diada de Sant Josep el 19 de mar. Web oficial de la festa;
 La celebraci de la Nit de Sant Joan al Principat de Catalunya el 23 de juny.
 Les Fogueres d'Alacant, al voltant de la diada de Sant Joan el 24 de juny.  Portal Fogueres;
 El Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, els focs de la Mediterrnia, la primera setmana completa del mes juliol.Web oficial del certamen;
 El Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava - Trofeu Vila de Blanes, amb 36 anys d'histria i un dels ms reconeguts de l'Estat espanyol. Del 21 al 27 de juliol. Web oficial;
 El castell de focs artificials de Salou el 15 d'agost.
 Nit de l'Albada amb la palmera de la Mare de Du d'agost a la ciutat d'Elx la nit del 13 d'agost.
 El castell de focs artificials de la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges, la nit del 23 d'agost.
 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona, al voltant del 23 de setembre. Web de les Festes de Santa Tecla;
 El piromusical de les Festes de la Merc de Barcelona, al voltant del 24 de setembre.

A la resta de l'Estat espanyol, destaca el Concurs Internacional de Focs Artificials de la ciutat de Sant Sebasti, al voltant del 15 d'agost.

Enllaos externs.
Portal de pirotcnia Piroart;
Amics de la Pirotcnia;

Nota sobre les fonts bibliogrfiques.
La informaci sobre els orgens dels Focs Artificials ha estat extreta del llibre de Jordi Bertran:  Manual sobre el foc i la pirotcnia en les festes. El que cal saber per organitzar-les (Generalitat de Catalunya, 2006).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17205" title="Cercopitecodeu" nonfiltered="2595" processed="2575" dbindex="7608">

Els cercopitecoides (Cercopithecoidea) sn una superfamlia de primats que inclou les mones del vell mn.

 Classificaci .
 Superfamlia Cercopithecoidea;
 Famlia Cercopithecidae:
 Subfamlia Cercopithecinae;
 Tribu Cercopithecini;
 Gnere Allenopithecus;
 Allenopithecus nigroviridis;
 Gnere Miopithecus;
 Miopithecus talapoin;
 Miopithecus ogouensis;
 Gnere Erythrocebus;
 Erythrocebus patas;
 Gnere Chlorocebus;
 Chlorocebus sabaceus;
 Chlorocebus aethiops;
 Chlorocebus djamdjamensis;
 Chlorocebus tantalus;
 Chlorocebus pygerythrus;
 Chlorocebus cynosuros;
 Gnere Cercopithecus;
 Cercopithecus dryas;
 Cercopithecus diana;
 Cercopithecus rolowa;
 Cercopithecus nictitans;
 Cercopithecus mitis;
 Cercopithecus doggetti;
 Cercopithecus kandti;
 Cercopithecus albogularis;
 Cercopithecus mona;
 Cercopithecus campbelli;
 Cercopithecus lowei;
 Cercopithecus pogonias;
 Cercopithecus wolfi;
 Cercopithecus denti;
 Cercopithecus petaurista;
 Cercopithecus erythrogaster;
 Cercopithecus sclateri;
 Cercopithecus erythrotis;
 Cercopithecus cephus;
 Cercopithecus ascanius;
 Cercopithecus lhoesti;
 Cercopithecus preussi;
 Cercopithecus solatus;
 Cercopithecus hamlyni;
 Cercopithecus neglectus;
 Tribu Papionini;
 Gnere Macaca;
 Macaca sylvanus;
 Macaca silenus;
 Macaca nemestrina;
 Macaca leonina;
 Macaca pagensis;
 Macaca siberu;
 Macaca maura;
 Macaca ochreata;
 Macaca tonkeana;
 Macaca hecki;
 Macaca nigriscens;
 Macaca nigra;
 Macaca fascicularis;
 Macaca arctoides;
 Macaca mulatta;
 Macaca cyclopis;
 Macaca fuscata;
 Macaca sinica;
 Macaca radiata;
 Macaca assamensis;
 Macaca thibetana;
 Macaca munzala;
 Gnere Lophocebus;
 Lophocebus albigena;
 Lophocebus albigena albigena;
 Lophocebus albigena osmani;
 Lophocebus albigena johnstoni;
 Lophocebus aterrimus;
 Lophocebus opdenboschi;
 Gnere Rungwecebus;
 Rungwecebus kipunji;
 Gnere Papio;
 Papio hamadryas;
 Papio papio;
 Papio anubis;
 Papio cynocephalus;
 Papio ursinus;
 Gnere Theropithecus;
 Theropithecus gelada;
 Gnere Cercocebus;
 Cercocebus atys;
 Cercocebus atys atys;
 Cercocebus atys lunulatus;
 Cercocebus torquatus;
 Cercocebus agilis;
 Cercocebus chrysogaster;
 Cercocebus galeritus;
 Cercocebus sanjei;
 Gnere Mandrillus;
 Mandrillus sphinx;
 Mandrillus leucophaeus;
 Subfamlia Colobinae;
 Grup afric;
 Gnere Colobus;
 Colobus satanas;
 Colobus angolensis;
 Colobus polykomos;
 Colobus vellerosus;
 Colobus guereza;
 Gnere Piliocolobus;
 Piliocolobus badius;
 Piliocolobus badius badius;
 Piliocolobus badius temminckii;
 Piliocolobus badius waldronae;
 Piliocolobus pennantii;
 Piliocolobus pennantii pennantii;
 Piliocolobus pennantii epieni;
 Piliocolobus pennantii bouvieri;
 Piliocolobus preussi;
 Piliocolobus tholloni;
 Piliocolobus foai;
 Piliocolobus foai foai;
 Piliocolobus foai ellioti;
 Piliocolobus foai oustaleti;
 Piliocolobus foai semlikiensis;
 Piliocolobus foai parmentierorum;
 Piliocolobus tephrosceles;
 Piliocolobus gordonorum;
 Piliocolobus kirkii;
 Piliocolobus rufomitratus;
 Gnere Procolobus;
 Procolobus verus;
 Grup Langur;
 Gnere Semnopithecus;
 Semnopithecus schistaceus;
 Semnopithecus ajax;
 Semnopithecus hector;
 Semnopithecus entellus;
 Semnopithecus hypoleucos;
 Semnopithecus dussumieri;
 Semnopithecus priam;
 Gnere Trachypithecus;
 Grup T. vetulus;
 Trachypithecus vetulus;
 Trachypithecus johnii;
 T. cristatus group;
 Trachypithecus auratus;
 Trachypithecus cristatus;
 Trachypithecus germaini;
 Trachypithecus barbei;
 Grup T. obscurus;
 Trachypithecus obscurus;
 Trachypithecus phayrei;
 Grup T. pileatus;
 Trachypithecus pileatus;
  Trachypithecus shortridgei;
  Trachypithecus geei;
 Grup T. francoisi;
 Trachypithecus francoisi;
 Trachypithecus hatinhensis;
 Trachypithecus poliocephalus;
 Trachypithecus laotum;
 Trachypithecus delacouri;
 Trachypithecus ebenus;
 Gnere Presbytis;
 Presbytis melalophos;
 Presbytis femoralis;
 Presbytis chrysomelas;
 Presbytis siamensis;
 Presbytis frontata;
 Presbytis comata ;
 Presbytis thomasi;
 Presbytis hosei;
 Presbytis rubicunda;
 Presbytis potenziani;
 Presbytis natunae;
 Grup Odd-Nosed;
 Gnere Pygathrix;
 Pygathrix nemaeus;
 Pygathrix nigripes;
 Pygathrix cinerea;
 Gnere Rhinopithecus;
 Rhinopithecus roxellana ;
 Rhinopithecus bieti;
 Rhinopithecus brelichi;
 Rhinopithecus avunculus;
 Gnere Nasalis;
 Nasalis larvatus;
 Gnere Simias;
 Simias concolor;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17206" title="Faller" nonfiltered="2596" processed="2576" dbindex="7609">
Un faller s un membre d'una commissi fallera o d'una falla. Els fallers sn els que organitzen i preparen les festes durant tot l'any, replegant diners (amb quotes, loteries, rifes, etc.), i els que ms en gaudeixen en el seu moment. La seu de cada commissi s generalment una casa o baix, que pren el nom de casal faller.

Cada commissi tria, d'entre els fallers, un president de la commissi, i d'entre les falleres, la Fallera Major (entre les jvens, i de vegades no tan jvens, de la falla) i la Fallera Major Infantil (entre les xiquetes), que faran durant tot l'any de representaci de la commissi en tots els actes de la falla. 

 Falleres Majors .
Vejau Falleres Majors de Valncia;
De totes les falleres majors de les commissions, se'n trien dues corts d'honor (una per a la futura fallera major i una altra per a la fallera major infantil, que arreplega, segons el jurat, les falleres ms boniques i amb ms grcia. Les Corts d'Honor acompanyaran en molts actes a les futures falleres majors. Ms tard, de les corts d'honor, se'n trien finalment la Fallera Major de Valncia i la Fallera Major Infantil de Valncia, moment que s esperat amb impacincia pels fallers, ja que s un gran honor tindre una fallera major de la commissi. Poc ms tard es fa la proclamaci d'estes dos falleres, que duraran tot un any.

 Indumentria .
Potser el ms destacat dels fallers i, sobretot, de les falleres, s la seua indumentria. El vestit de fallera s tota una obra d'art i pot costar, entre el propi vestit i el pentinat (incloent peineta i altres complements), fins sis mil euros. Els fallers i falleres s'engalanen per als actes especials, en particular: la presentaci, la proclamaci i l'ofrena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17213" title="Monument Faller" nonfiltered="2597" processed="2577" dbindex="7610">

Una Falla o Monument Faller s un monument artstic, satric, generalment de grans dimensions (entre tres i vint metres d'alaria) en figures o ninots, al voltant d'una o ms figures centrals (anomenats remat) que es planten als carrers durant les festes de les falles. El monument t generalment un lema i est ple de cartells per tot arreu en versos, frases i reclams de carcter jocs, provocant les rialles de l'espectador. 
El monument s construeix de materials combustibles (com ara cart, fusta, paper i teles) per a que, desprs d'uns dies d'exposici als carrers, es puga cremar completament.

 Origen i evolluci .

En el catal medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es collocaven dalt de les torres de vigilncia. Deriva del llat facula, torxa.
Al Llibre dels Fets, es cita que les tropes del rei en Jaume, portaven falles per illuminar-se.

L'origen material del monument faller fou la crema de residus dels obradors fusters i dels domicilis particulars. Es a dir, una barreja d'una festa gremial i popular. De sovint eren els xiquets, qui feien l'arreplega, d'elements com cadires de boga, mobles vells, graneres o estores d'espart (com diu famosa can popular: " Hi ha una estoreta velleta pa' la falla de Sant Josep?"), la vespra de la festa de Sant Josep, patr del gremi de fusters.

Fins aqu, la festa de les falles no era molt diferent de les Fogueres d'Alacant, o les fogueres de Sant Joan que es fan arreu d'Europa, o les  fogueres de Sant Antoni, molt tpiques tamb de les terres valencianes.

La especificitat de les falles parteix del fet que s una festa de venat, que els propis vens aprofitaren per a fer critica uns dels atres. s la creaci dels primers ninots, molt rudimentaris, amb cartells escrits, amb un fi burlesc i satric. De sovint aquestes crtiques arribaven al poder municipal, a l'esglsia o a l'estat.
Podriem trobar un entroncament amb els versets que el poble de roma enganxava al Paschino o altres escultures de Roma.

Aquesta etapa arriba des de l'inici, incert en el temps de la festa, fins a les ltimes dcades del segle XIX. Els ninots eren fets de deixalles, paper, fusta i cartr.

s durant el canvi de segle que apareixen els primers ninots, fets amb cos de roba i amb el cap i mans fets de cera. La seua ellaboraci t molt ms treball, podem dir que neix la figura de l'artista faller. Aquesta etapa arriba fins als anys 1920-1930.

En aquest moment hi ha una transformaci a la festa, amb l'aparici de les figures de motlle de cartr.  Ms avant descriurem ms detalladament el seu procs.

Aquesta tcnica va permetre alar monuments ms alts i arriba prcticament fins als nostres dies, on encara es realitza, especialment per als ninots ms petits 
i les falles de menys pressupost. Un avantatge i a l'hora inconvenient de la tcnica del motlle s la possibilitat de fer indefinidament el mateix ninot. Per tant les falles de ms pressupost feien motlles originals cada any, que aprofitaven, a menor preu les altres els anys segents, perdent part de la grcia i la novetat.

Per aquest mtode de treball permet la professionalitzaci de l'artista, i la seua dedicaci completa a aquest ofici.

Finalment, a partir dels anys 90 del segle XX va aparixer la tcnica del poliestir expandit o poliespn. Pel seu menor pes permet ms alaria en els monuments, i obliga a una major innovaci en els dissenys.

 Elaboraci .
Com els monuments poden ser de gran alria (sovint ms de 10 metres), cal una elaborada tcnica per a construir-les. La primera cosa a fer s l'elaboraci d'uns esborrany i potser d'una maqueta, a escala, que ha de ser aprovada per la commissi fallera que paga a l'artista faller.

L'estructura (bastida) es construeix de fusta i desprs s'utilitzen tot tipus de materials (cart, cera, tela, ...). Encara que fa anys es podia arribar a utilitzar tela metllica, actualment estos materials estan prohibits per la Junta Central Fallera. Els ninots es construeixen tradicionalment a partir de motles, que es fan generalment d'algeps, s'omplin de pasta de paper, que desprs d'assecats es pinten.

Pero hui en dia, per comoditat i facilitat de maneig, s'utilitzen nous materials, com ara el Porespan, la resina o la fibra de vidre. Estos nous materials fan que els monuments siguen ms lleugers i els artistes fallers es poden arriscar a crear formes atrevides i innovadores.

Criticismes dels nous materials.
Moltes persones critiquen els nous materials al que la gent denomina suro blanc pel fet que el fum negre que ocasionen durant la cremada del monument no deixa vore b la combusti. Tamb es critica la contaminaci que produixen estos nous materials en contra d'una suposada ms lleu contaminaci dels materials tradicionals. La Universitat Politcnica de Valncia feu un estudi en el que pareix ser demostra que, ms ben al contrari el suro blanc contamina menys que els materials tradicionals. L'estudiant de Falles Manuel Sanchis Ambrs feu un estudi en el que assegurava que si b la combusti del suro s molt ms calria, la combusti de la fusta i dels materials lquids que comporta fer una estructura de fusta s prou ms contaminant. 

Tamb estan els refritos. Se solia pensar que amb els nous materials seria ms dificil copiar patrons i models donat que no hi han motles. Aix s'ha mostrat que no s cert sino que adems ara s ms fcil copiar puix els motles sn digitals i cada artista guarda els seus al seu ordinador i pot agrandir-los o fer-los menuts fcilment. Aix hem vist falles com la de l'ajuntament reproduda a l'any segent en menut.

Experimentaci en les falles.
Durant els anys huitanta sobre tot la falla de la Plaa de l'Ajuntament (abans coneguda com del Pas Valenci) introdu una srie de canvis experimentals. L'artista Manolo Martn compta amb la collaboraci del dibuixant de cmics Sento Llobell i del dissenyador Francis Montesinos el qual vestia els ninots. D'esta poca es recorden falles com la que reprodua la faana del consistori valenci o la grua que excavava el terreny i trobava milers de coses.

Parts d'una falla.
Tot i que no hi ha una manera concreta de fer una falla tradicionalment s'ha dividit en les escenes que estan baix del tot i que representen diverses situacions generalment crtiques amb algun esdeveniment. Un cartell amb alguna rima en valenci compta la temtica. El remat sol ser una figuta gran que est al centre de la falla i que representa la temtica general de la falla.

Les falles de secci especial, la secci ms important, no seguixen este patr al peu de la lletra i solen tenir ms d'un remat.

Temtica de les falles.

La temtica de les falles ha variat a la llarga de l'histria.

En un principi servien per criticar fets que ocorrien als barris o temes de marcat carcter local. Per a poc a poc i de vegades d'amagat comenaren a criticar personatges de rellevncia local. Des de la transici les Falles han tocat temtiques ms globals i acaben criticant temes de la poltica i la societat local, autonmica, estatal i global. Tot i aix abunden les falles que dediquen les seues crtiques a temes banals com ara la televisi, els famossos, etc.
 Tipus .
Cada commissi fallera planta una falla gran i una falla infantil. Esta ltima te redudes dimensions i els ninots sn ms xicotets, i es dedica a temes infantls, a on la stira i la ironia sn menys agudes.

 Premis .
Els monuments fallers reben diferents premis segons les categories de la falla i la temtica. El Premi ms preuat de totes les categories s el Primer Premi de totes les Seccions. Els premis ms preuats en cada secci sn el primer de secci, el primer d'enginy i grcia i el de falla alternativa. A ms, la Generalitat Valenciana, la Diputaci de Valncia, les Fogueres d'Alacant i la Junta Gestora de la Magdalena i altres entitats privades tamb donen els seus propis premis sovint dotats d'una quantitat econmica.

 Vegeu tamb .
 Falles;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17214" title="Falla" nonfiltered="2598" processed="2578" dbindex="7611">


Una falla s un accident geolgic en forma de discontinuitat que es forma per les roques superficials de la Terra (aproximadament a 200 km de profunditat) per fracturament, quan concentracions de forces tectniques excedeixen la resistncia de les roques. La zona de ruptura t una superfcie ms o menys ben definida anomenada pla de la falla i la seua formaci s'acompanya d'un relliscament tangencial (parallel) de les roques a aquest pla.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17224" title="Johannes Gutenberg" nonfiltered="2599" processed="2579" dbindex="7612">

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (vora 1398, Magncia - 3 de febrer, 1468) va ser un ferrer i inventor alemany, fams per les seues contribucions i la invenci de la impremta de carcters mbils durant la dcada del 1450, inspirat en les premses del vi.

El seu invent va facilitar enormement la publicaci de llibres i va ser un dels condicionants del Renaixement a Europa.

 Biografia .

Gutenberg va nixer a Magncia, Alemanya, fill del comerciant Friele Gensfleisch zu Laden, qui adoptaria ms endavant el nom "zum Gutenberg", homnim del venat on la famlia s'havia traslladat.

Abans d'inventar els tipus mbils havia sigut joier, coneixedor de l'art de la construcci de motlles i de la fundici d'or i argent; per aix va aconseguir fer excellents tipus, valuosos fins i tot artsticament com a treball d'orfebre.

El 1434, Gutenberg es va traslladar a Estrasburg on va romandre diversos anys.

Desprs de tornar a la seua Magncia, Gutenberg es va associar amb un comerciant que li financi la impressi de la Bblia.

No es coneix gaire cosa sobre els darrers anys de la vida de Gutenberg. Va morir el 3 de febrer de 1468.

Els tipus individuals mbils.

Gutenberg s considerat l'inventor a Europa dels tipus mbils, fabricats amb un aliatge de plom, estany i antimoni (fora d'Europa els xinesos i els coreans ja els utilitzaven). Sn ms duradors i resistents que els fets de fusta i, per tant, reutilitzables. Aix confereix una enorme versatilitat al procs d'elaboraci de llibres i la possibilitat de fer-los en srie. Inicialment cada llibre era nic, com una obra d'art, fet a m, lletra per lletra, paraula per paraula, per un scriba en un scriptorium. En l'alta edat mitjana ja s'utilitzaven matrius d'impressi, que sn el negatiu, la imatge especular d'una pgina tallada en un suport rgid per entintar-la i transferir-la mitjanant pressi al pergam o al paper. Aquestes matrius de tipus fixos com ara xifres, paraules, frases, pargrafs, etc. gravats sobre taulellets d'argila tova i cuites o tallades sobre fusta, es coneixien des de feia molt de temps. Les primeres van ser gaireb contempornies de la invenci de lescriptura: els taulellets d'argila sobre els quals els sumeris van codificar i marcar els primers inventaris de producci agrcola i van cobrar els primers impostos, cap al 3500 aC. 

La diferncia  i l'avantatge  entre els tipus mbils de Gutenberg i els orientals dels xinesos i els coreans s fora important. Es troba en el carcter alfabtic de l'escriptura occidental que noms requereix l'elaboraci d'un nombre redut de tipus diferents, un per a cada lletra de l'alfabet, mentre que l'escriptura xinesa, tamb utilitzada pels coreans, s ideogrfica i requereix milers de tipus diferents, un per a cada concepte, idea o paraula.

La premsa. 

s una altra de les contribucions de Gutenberg. Anteriorment, s'havien utilitzat, tamb des de l'poca de Sumeria, discs o cilindres sobre els quals es gravava el negatiu del text que es volia imprimir, que generalment noms era la rbrica de l'amo del cilindre i atorgava veracitat i autenticitat a les tauletes que la portaven. Les premses a l'edat mitjana eren simples taules gruixudes i pesades o blocs de pedra que es recolzaven sobre la matriu d'impressi que ja estava entintada per transferir la seva imatge al pergam o al paper. La premsa de Gutenberg s una adaptaci de les utilitzades per exprimir el suc del ram en la fabricaci del vi, amb les quals Gutenberg estava familiaritzat, ja que Magncia, on va nixer i viure, est situat a la vall del Rin, una regi vincola des de l'poca dels romans.



Les tintes i el paper d'impressi.

Desprs de la invenci dels tipus i de l'adaptaci de la premsa vincola, Gutenberg va seguir experimentant amb la premsa fins aconseguir un aparell funcional. Tamb va investigar sobre el paper o el vell i les tintes. Uns i altres s'havien de comportar de manera que les tintes s'absorbissin amb el paper sense escampar-se. D'aquesta manera s'assegurava la precisi del tra, per la qual cosa es necessitava que l'assecament fos rpid i la impressi permanent. Per aix, Gutenberg va experimentar amb pigments de base d'oli -que no noms va utilitzar per imprimir amb les matrius, sin que tamb per les capitulars i les illustracions que es realitzaven manualment- i amb el paper de drap d'origen xins introdut a Europa a la seva poca.


 Bblia de Gutenberg .

El primer incunable imprs per Gutenberg va ser la Bblia, procs que va iniciar el 23 de febrer de 1455 i va concloure uns cinc anys ms tard. S'estima que aconsegu imprimir, illuminar i enquadernar 180 Bblies de 1282 pgines cadascuna, a dues columnes de 42 renglons. Actualment existeixen 60 Bblies de Gutenberg, 12 en pergam i 48 en paper. Alemanya poseeix com a mnim 15 Bblies de Gutenberg, la majoria en les biblioteques d'institucions universitries.

L'inters de Gutenberg per la impressi rpida i econmica de llibres era, en gran mesura, comercial i, fins i tot, s'ha arribat a afirmar que va voler fer passar les seues primeres Bblies per exemplars realitzats a m.

Altres dades d'inters.

 Altres impresos de Gutenberg (incunables): monotips i illustracions, Gramtica Llatina, Catholicon, Calendari, etc...

 La universitat de Magncia duu el seu nom: Universitat de Magncia Johannes Gutenberg (Johannes Gutenberg-Universitt Mainz).

 Lorenzo de Coster, impressor holands, contemporani de Gutenberg tot i que ms gran: s'afirma que va inventar la premsa tipogrfica abans que Gutenberg.

Enllaos externs.

 Museu-Gutemberg de Magncia ;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17226" title="Impremta" nonfiltered="2600" processed="2580" dbindex="7613">
La impremta (o premsa d'impremta) s un dispositiu mecnic que permet fer moltes cpies d'un text en fulls de paper. s tamb el conjunt de procediments grfics i de tcniques que concorren en l'elaboraci d'una obra impresa. 

El llibre imprs ms antic que es conserva s el  Nou Codi d'Etiqueta de Yi Gyu-bo, publicat a Corea entre 1234 i 1241.


 Histria .

Majoritriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que moltes persones i pobles pretenen ser els inautntics inventors de la impremta. Molts historiadors de la comunicaci, com Raymond Williams, assenyalen que la impremta va ser resultat d'un lent procs histric. 

Antecedents i naixement al segle XV..

La impremta, tot i ser una creaci del Renaixement europeu, va quallar desprs d'un lent procs. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d'escriptura i signes, amb s de segells i cilindres d'estampaci damunt d'argilla, es donaren al pas de Sumer. La idea de fer carcters individuals i collocar-los un al costat de l'altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xins Pi Shen, mitjanant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans comenaren a utilitzar el coure.

El paper va introduir-se a Europa de la m dels rabs a travs de les pennsules ibrica i itlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorg la idea de reproduir imatges en paper, primer mitjanant la fusta i desprs perfeccionats amb coure. Aix s'ellaboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoci, etc. 

A Europa, la impremta seria la gran protagonista als moviments intellectuals, literaris, econmics, tecnolgics i poltics que s'anticiparen al Renaixement. A principis de segle XV es va produir a Alemanya un perode de creixement econmic. Es va desenvolupar una cultura urbana, amb contactes amb Itlia i el nord d'Europa. En aquest context, l'holands Lourens Janszoon Koster inicia l's de carcters mbils de metall al primer ter del segle XV. A Li, l'any 1444 Procope Waldfoghel estableix una impremta amb carcters d'estany i ferro que formen alfabets llatins i hebreus. No obstant aix, la figura principal fou Gutenberg, que assenta les bases d'una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i desprs a Magncia. La utilitzaci de tipografies metlliques supos un gran aven, ja que don resistncia i precisi als tipus, donant bellesa als impresos i carcter industrial a l'empresa artesana. Simultniament, la imposici de formes a la platina va permetre als trculs multiplicar la tirada d'exemplars. La nova tcnica d'imprimir amb el tipus mbil de Gutenberg s'entengu amb molta rapidesa per tota Europa. Prova d'a s que en 1474 es va imprimir al Pas Valenci el llibre Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria.

Perode artesanal als segles XVI, XVII i XVIII..

L estructura de l ofici de la impremta i els mtodes que utilitzava van ser prcticament els mateixos durant els quatre segles posteriors al seu naixement. En una impressi de Li de 1500 se'ns mostra la "caixa" de l'impressor, on les caselles sn de diferent mida segons la freqncia en la que s utilitzen les distintes lletres. La forma en qu l artes posa les lletres en el "composador" s igual a com s ha fet fins l actualitat. 
La premsa era tota de fusta a excepci dels ajusts, que eren de ferro. Dos peus sobre una base slida suportaven una biga transversal massissa a travs de la qual passava la rosca de fusta. La rosca es girava amb una barra per a baixar la pesada platina, pressionant aix el full de paper blanc sobre la "forma" que contenia la tinta. A mes del moviment en vertical, una acci horitzontal permetia que el carro que sostenia el motlle es desplaara endavant per poder retirar-lo. Per a evitar que es desplaara cada vegada que es tensava la rosca, la premsa quedava fixa per unes bigues de fusta fixades a les bigues del sostre. Poc a poc, des de finals del segle XVIII aquesta tecnologia bsica comen a ser millorada. Cal dir que aquesta mquina simple i pesada que estava preparada per a treballar catorze hores al dia, alcan un rendiment molt alt. Per exemple, es calcula que cap a 1650 els impressors de Frana produien de 2500 a 3000 impressions per dia de treball.
En aquests temps, els cartells i fullets constituren, a banda dels llibres, una gran part del negoci de l'impressor.

La tecnologia de producci en massa als segles XIX i XX..
Grcies a la Revoluci Industrial va ser possible entrar en una nova etapa. Aquesta nova etapa que comena en el segle XIX va permetre que totes les persones a Europa i als Estats Units tingueren accs a la premsa escrita. Els primers intents amb xit d'utilitzar paper continu van ser realitzats per Louis-Nicolas Robert, treballador d'una fbrica de paper d'Essones, a finals del segle XVIII. A partir de fets com este, la producci puj considerablement i la tecnologia comen a donar cabuda a l'elevada demanda de les impremtes. 
s en este moment de la histria quan es va desenvolupar el periodisme de masses.

L'era electrnica..
Els nous sistemes i estructures mai esborren per complet els anteriors sin que se superposen. Aix, les noves tcniques d'emmagatzematge i recuperaci d'informaci han necessitat dels mitjans d'impressi en este camp. La mateixa revoluci audiovisual s'ha presenciat per mitj d'una pluja de material de promoci impresa. Malgrat tot, hi han canvis que han afectat al llibre. Per exemple, hi ha una varietat de mtodes ms fcils i econmics de reproducci com la fotocpia o la litografia. 
A ms, la sobrecrrega d'informaci que duu l'era electrnica afecta al pensament ordenat, que el llibre convencional representa. D'altra banda ofereix una informaci ms oberta, i molt sovint de carcter ms especialitzat.

 Peridics, llibres i impremta. .

Amb l'aparici de la impremta, el llibre es convert en objecte de mercaderia i els guanys capitalistes en una fora impulsora de la cultura. Una publicaci produda en massa costa menys a mesura que s'incrementa la tirada de la producci. Poc a poc va anar emergint un comer de llibres organitzat. Al segle XVI comencen a sorgir les primeres fires del llibre, destacant la de Frankfurt.

La impremta als Pasos Catalans.
A Barcelona.
El llibre ms antic del que es t notcia, imprs el 7 d'octubre de 1468, s Pro condendis orationibus justa grammaticas, leges, literatissimi auctoris Bartholomei Mates. Va ser imprs en una premsa ambulant.

 Arribada de la impremta al Pas Valenci .
El primer impressor que va tindre Valncia fou el flamenc Lambert Palmart, deixeble de Gutenberg. A la seua impremta se li atribueix el primer llibre imprs a la capital valenciana: Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria, de 1474 i el primer en una llengua altra que el llat. Altre llibre imprs al taller de Palmart s l'anomenada Bblia Valenciana (1478). L'arribada de la impremta a Valncia, poc desprs d'haver-se introdut a Itlia (1465), Frana (1470) i Holanda (1473), prova l'alt nivell cultural de la ciutat i la seua importncia econmica i mercantil. La introducci de la impremta a Valncia s'atribueix al mercader alemany Jacob Vitzlant, que juntament amb Palmart va crear el primer negoci editorial valenci.

A finals del segle XV, Valncia s la ciutat de la que surten major nombre de llibres de tota la pennsula Ibrica. Tots els tipgrafs d'aquest perode establerts a Valncia eren estrangers: Nicolau Spindeler (1489), Mart Pasquasi (1489), Joan Rosenbach (1491), Francesc de Pdua (1493), Pere Hagenbach (1493), Leonard Hutz (1493), Joan d'Orlanda (1494), Gaspar Crez (1494), Pere Trinxer (1495), Lope de la Roca (1495), Joan Jofr (1498) i Cristfol Kofman (1499).

Referncies.


 Bibliografia.
;
;
;
;




Enllaos externs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17235" title="Bandera de la Baronia de Rialb" nonfiltered="2601" processed="2581" dbindex="7614">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava clara, amb la casa blanca, tacada de negre, de l'escut, d'altura 14/18 de la del drap i d'amplada 15/27 de la llargria del mateix drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 23 de setembre del 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17236" title="Bandera de Foradada" nonfiltered="2602" processed="2582" dbindex="7615">

La bandera oficial de Foradada (Noguera) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de porpra, amb el segon ter vertical groc, carregat a dalt, al centre, i a 1/4 de la vora superior, amb una creu grega patent negra, d'alria 1/6 de la del drap; i a baix, tamb al centre i a 1/4 de la vora inferior, amb un quadrat porpra de la mateixa alria de la creu .

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 8 de febrer de 2002, i publicat en el DOGC l'1 d'agost de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17237" title="Escut d'Ivars de Noguera" nonfiltered="2603" processed="2583" dbindex="7616">


L'escut oficial d'Ivars de Noguera t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 fletxes d'argent passades en sautor. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 8 d'octubre de 1997.

Les dues fletxes sn l'atribut de sant Sebasti, patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17238" title="Escut de Menrguens" nonfiltered="2604" processed="2584" dbindex="7617">


L'escut oficial de Menrguens t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una vaca d'or amb els arguenells de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de novembre de 1991.

La "mena" (forma local per designar una vaca) amb els arguenells s un senyal parlant, que fa referncia al nom de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17239" title="Bandera de Menrguens" nonfiltered="2605" processed="2585" dbindex="7618">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tercejada horitzontal, verda, groga i verda, la faixa central amb dues dents negres al perfil superior, juxtaposades, cadascuna de base 2/9 de la llargria del drap i d'altura 1/4 de la del drap.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 21 d'abril del 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17244" title="Planeta menor" nonfiltered="2606" processed="2586" dbindex="7619">
Els planetes menors sn cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) ms grans que els meteoroides per ms petits que els planetes. El terme "planeta menor" a vegades s'utilitza com a sinnim d'asteroide per aix s tcnicament incorrecte; els asteroides sn un grup de planetes menors, una categoria que tamb inclou els objectes transneptunians i altres cossos menors. El terme planetoide tamb s'utilitza com a sinnim de planeta menor, normalment per a designar els de dimetre ms gran.

Els planetes menors es divideixen en grups i famlies segons les seves caracterstiques orbitals. Habitualment els grups es bategen amb el nom del primer membre descobert (que normalment s tamb el ms gran). La diferncia entre grups i famlies es troba en qu els lligams dinmics entre els membres d'un grup sn relativament fluixos mentre que les famlies estan ms fortament "lligades" i es van originar, molt probablement, com a resultat de la destrucci d'un planeta menor ms gran en algun moment del passat. El primer astrnom que les va catalogar va ser el japons Kiyotsugu Hirayama el 1918, per aix se solen anomenar famlies Hirayama en honor seu.

Famlies del cintur d'asteroides.

Les famlies d'asteroides ms importants sn:

 La famlia Eos t un semieix major d'entre 2,99 i 3,03 UA, una excentricitat d'entre 0,01 i 0,13, i una inclinaci d'entre 8 i 12. Batejats aix per (221) Eos, ~480 membres coneguts.
 La famlia Temis t un semieix major d'entre 3,08 i 3,24 UA, una excentricitat d'entre 0,09 i 0,22, i una inclinaci de menys de 3. Batejats aix per (24) Temis, ~535 membres coneguts.
 La famlia Coronis t un semieix major d'entre 2,83 i 2,91 UA, una excentricitat menor de 0,11, i una inclinaci de menys de 3,5. Batejats aix per (158) Coronis, ~310 membres coneguts.
 La famlia Eunomia t un semieix major d'entre 2,5 i 2,75 UA, una excentricitat d'entre 0,1 i 0,2, i una inclinaci d'entre 13 i 20. Batejats aix per (15) Eunomia, ~370 membres coneguts.
 La famlia Flora t un semieix major d'entre 2,1 i 2,3 UA i una inclinaci de menys de 11. Batejats aix per (8) Flora, ~590 membres coneguts. Tamb anomenada la famlia Ariadna per (43) Ariadna.
 La famlia Nisa t un semieix major d'entre 2,41 i 2,5 UA, una excentricitat d'entre 0,12 and 0,21, i una inclinaci d'entre 1,5 and 4,3. Batejats aix per (44) Nisa, ~375 membres coneguts. Tamb anomenada la famlia Herta per (135) Herta.
 La famlia Maria t un semieix major d'entre 2,5 i 2,706 UA i una inclinaci d'entre 12 and 17. Batejats aix per (170) Maria, ~80 membres coneguts.

 Grups interiors a l'rbita de la Terra .
Hi ha molt pocs asteroides amb rbites tan properes al Sol. Alguns d'aquests grups sn hipottics i no tenen cap membre conegut.

 Vulcanoides: sn asteroides hipottics amb un afeli de menys de 0,4 UA, s a dir, que orbiten enterament dins de l'rbita de Mercuri. No se n'ha descobert cap.
 Asteroides Apohele: tenen afelis de menys de 1 UA, o sigui que orbiten completament dins de l'rbita de la Terra. Se'n coneixen dos: 2003 CP20 i 2004 JG6. "Apohele" s una paraula hawaiana que significa "rbita". S'han proposat altres noms per a aquest grup: Inner-Earth Objects (IEO's) i Anons (com en Annims).
 Asteroides Arjuna: objectes vagament definits com aquells que tenen rbites semblants a la terrestre, s a dir, amb un semieix major proper a 1 UA, baixa excentricitat i poca inclinaci. Actualment aquest grup no cont cap membre, per degut a la vaguetat de la definici alguns dels asteroides Apohele, Amor, Apollo o Aton s'hi podrien incloure. Aquest terme va ser introdut pel Spacewatch. ;
 Troians de la Terra: asteroides localitzats en els punts de Lagrange L4 i L5 del sistema Sol-Terra. La seva posici en el cel, observats des de la Terra, es trobaria fixada a uns 60 a l'est i a l'oest del Sol. No se'n coneix cap.

 Grups entre les rbites de la Terra i Mart .

 Asteroides Aton;
 Asteroides Apollo ;
 Asteroides Amor;
 Asteroides que creuen l'rbita de Mart;
 Troians de Mart;

 Grups entre les rbites de Mart i Jpiter .
Hi ha molts asteroides en aquesta regi. s on est situat el cintur principal.

 Grups exteriors a l'rbita de Jpiter .
La majoria dels planetes menors que es troben ms enll de l'rbita de Jpiter estan compostos per gels i altres substncies voltils. Molts sn semblants als cometes, amb l'nica diferncia que el periheli de la seves rbites dista massa del Sol com per a produir una cua cometria apreciable. 

 Damocloides, anomenats aix per (5335) Damocles, sn objectes que han "caigut" del nvol d'Oort de forma que el seu afeli encara es troba ms enll d'Ur per el seu periheli est situat a la part interna del sistema solar. Tenen excentricitats altes i a vegades inclinacions altes i rbites retrgrades. La definici exacta d'aquest grup no est clara i es pot superposar amb la dels cometes.
 Centaures: tenen semieixos majors entre les 5,4 i les 30 UA. Es creu que sn objectes transneptunians que van "caure" cap a dins del sistema solar a causa d'un encontre amb algun gegant gass. El primer centaure que es va descobrir fou (2060) Quir i des de llavors tots reben noms de centaures de la mitologia grega, i d'aqu ve el seu nom.
 Troians de Nept: noms se'n coneixen dos, 2001 QR322 i 2004 UP10.
 Objectes transneptunians, sovint anomenats TNO per les sigles del seu nom en angls: Trans-Neptunian Objects, sn qualsevol objecte amb un semieix major ms gran de 30 UA, s a dir, amb rbites ms llunyanes que la de Nept, aproximadament. Aquest grup inclou els objectes del cintur de Kuiper, els objectes de disc dispers i el nvol d'Oort.
 Objectes del Cintur de Kuiper, sovint anomenats KBO per les sigles del seu nom en angls: Kuiper Belt Objects, s'extenen entre les 30 i les 50 UA, aproximadament, i es divideixen en els segents grups:
 Pluts sn KBO's que estan en ressonncia orbital 2:3 amb Nept. El seu periheli s molt proper a l'rbita de Nept per quan un plut arriba al seu periheli, Nept es troba 90 per davant o 90 per darrere de l'objecte, de manera que no hi ha possibilitat de collisi. El MPC defineix els plutins com aquells objectes amb semieixos majors entre les 39 i les 40,5 UA. Aquestes caracterstiques orbitals sn les mateixes que les de Plut (encara que, oficialment, Plut no s un planeta menor sin un planeta), i d'ell han pres el nom.
 Cubewanos, tamb coneguts amb el nom de "KBO's clssics", sn objectes del cintur de Kuiper que no han estat dispersats ni tampoc han quedat lligats en una ressonncia orbital amb Nept. Tenen semieixos majors entre les 40,5 i les 47 UA. Batejats aix degut al nom provisional del primer membre descobert 1992 QB1. En angls QB1 es pronuncia /kju:bwan/.
 Hi ha d'altres grups classificats segons la ressonncia orbital amb Nept, per encara no han rebut cap nom oficial. De forma no oficial, els objectes amb ressonncia 2:1 s'anomenen twotinos i tenen un semieix major de 48 UA i una excentricitat de 0,37. S'han trobat objectes en les ressonncies 2:5 (semieix major de 55 UA), 4:5, 4:7, 3:5 i 3:4.
 Objectes del disc dispers: tamb anomenats SDO per les sigles del seu nom en angls: scattered-disk objects. Tenen rbites molt llunyanes amb afelis de fins a centenars d'unitats astronmiques. Es pensa que sn antics objectes del cintur de Kuiper que es van trobar amb Nept i van ser "dispersats" cap a rbites molt ellptiques de perode llarg, per amb perihelis no molt llunyans de l'rbita de Nept. Exemples notables sn: 2003 UB313, 2004 XR190 i 1996 TL66.
 El Nvol d'Oort s una hipottica agrupaci de cometes amb semieixos majors entre les 50.000 i les 100.000 UA. De moment no s'ha trobat cap objecte del nvol d'Oort. Alguns astrnoms han suggerit que (90377) Sedna podria pertnyer al nvol d'Oort, encara que aix significaria que el lmit interior del nvol es troba molt ms a prop del Sol del que es pensa actualment.

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;
 Minor Planet Center;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17245" title="Escut d'Oliola" nonfiltered="2607" processed="2587" dbindex="7620">


L'escut oficial d'Oliola t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, una gerra oliera d'or de la boca de la qual ix una olivera de sinople fruitada de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de desembre de 1991.

La gerra oliera i l'olivera sn senyals parlants relatius al nom de la poblaci, que ha estat des de fa segles un gran productor d'oli d'oliva. La barona de damunt l'escut recorda que Oliola fou el centre d'una baronia dins el comtat d'Urgell des del segle XII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17246" title="Giuseppe Piazzi" nonfiltered="2608" processed="2588" dbindex="7621">


Giuseppe Piazzi era un astrnom i sacerdot itali. Va nixer a Ponter (Valtellina) el 7 de juliol de 1746 i va morir a Npols el 22 de juliol de 1826. Va fundar l'observatori astronmic de Palerm. 

L'1 de gener de 1801, va descobrir un objecte estellar que es movia al fons d'estels.

Piazzi ho va batejar amb el nom de Ceres Ferdinandea, en honor a la deessa grega i siciliana, i al rei Ferran IV de Npols i Siclia. Ms endavant, el Ferdinandea es va eliminar per raons poltiques. Ceres va resultar ser el primer asteroide que es va observar del cintur d'asteroides i, fins avui en dia, el ms gran.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17247" title="Bandera d'Oliola" nonfiltered="2609" processed="2589" dbindex="7622">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda clara, groga i porpra, dividida verticalment en parts igualment proporcionals.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 15 de maig del 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17248" title="Escut d'Os de Balaguer" nonfiltered="2610" processed="2590" dbindex="7623">


L'escut oficial d'Os de Balaguer t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un xiprer de sinople amb un os d'argent en faixa travessat al tronc. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de desembre de 1991.

L'os s el senyal parlant relatiu al nom de la poblaci. L'arbre s el senyal tradicional de l'escut de la vila, i probablement deriva de les armes parlants dels Siscar, senyors del castell d'Os des de 1553 fins a avui dia: les armories dels Siscar, en efecte, tenen un siscall (arbust de nom cientfic Salsola vermiculata) de sinople sobre camper d'or. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17249" title="Escut de Penelles" nonfiltered="2611" processed="2591" dbindex="7624">


L'escut oficial de Penelles t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un sinistrogir vestit i abismat d'or empunyant un sabre d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de febrer del 2002.

El bra que branda l'espasa s un element tradicional que fa referncia a la decapitaci de sant Joan Baptista, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17251" title="Escut de Tiurana" nonfiltered="2612" processed="2592" dbindex="7625">


L'escut oficial de Tiurana t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent, en barra; el peu escacat d'or i de sable. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va sre aprovat el 3 de novembre de 1999.

Les claus de Sant Pere sn l'atribut del patr de la vila. El peu cont l'escacat del comtat d'Urgell, ja que el castell de Tiurana (del segle XIII) hi pertanyia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17252" title="Bandera de Tiurana" nonfiltered="2613" processed="2593" dbindex="7626">

La bandera oficial de Tiurana (Noguera) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, verd fosc, amb les claus de l escut amb les dents a dalt i mirant cap enfora passades en aspa, la groga en banda i la blanca en barra, tot el conjunt d alria 9/16 de la del drap i d amplria 5/12 de la del mateix drap i situat a 1/16 de la vora superior i a 1/24 de la de l asta. I amb el quart inferior format per dos rengles de 12 quadrats cadascun, el de dalt comena en groc i acaba en negre, i el de baix comena en negre i acaba en groc.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 28 de mar de 2001, i publicat en el DOGC el 10 d'octubre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17253" title="Escut de Torrelameu" nonfiltered="2614" processed="2594" dbindex="7627">


L'escut oficial de Torrelameu t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una torre torrejada d'or oberta acompanyada de 2 creus de Malta (d'argent) una a cada costat. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de juliol de 1988.

La torre torrejada s el senyal parlant tradicional, relatiu al nom del poble. Tamb la creu de Malta (l'emblema dels hospitalers s un senyal tradicional. En efecte, Torrelameu, que havia nascut al voltant d'una torre o granja islmica, fou conquerida per Ermengol VI d'Urgell a mitjan segle XII, incorporada al bisbat de Lleida i donada a l'orde hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17254" title="Escut de Trmens" nonfiltered="2615" processed="2595" dbindex="7628">


L'escut oficial de Trmens t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r d'atzur, 4 besants d'or posats dos i dos; 2n d'or, un ram de llorer de sinople posat en pal; el peu del tot de gules amb una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de desembre de 1982.

Els quatre besants d'or sobre camper d'atzur i la branca de llorer sn elements tradicionals de l'escut de la vila; els besants sn un element parlant, ja que representen fites o termes ("trmens" segons la forma catalana occidental). La localitat fou conquerida als musulmans a mitjan segle XII per Ermengol VI d'Urgell, que la va cedir a Ramon d'Anglesola; el qual, al seu torn, la va donar als hospitalers el 1278: la creu de l'escut representa la comanda hospitalera de Trmens, creada el 1283.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17255" title="Escut de Vilanova de l'Aguda" nonfiltered="2616" processed="2596" dbindex="7629">


L'escut oficial de Vilanova de l'Aguda t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor ple d'argent; ressaltant sobre el tot una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de setembre de 1992.

L'escut cont un sautor, o creu de Sant Andreu, i una rosa, que simbolitzen els patrons del poble, la Mare de Du del Roser i sant Andreu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17256" title="356 aC" nonfiltered="2617" processed="2597" dbindex="7630">
 Esdeveniments .
 Naixements .
20 de juliol - Alexandre el Gran, futur rei de Macednia i conqueridor de l'Imperi Persa.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17258" title="Taula anual del segle IV aC" nonfiltered="2618" processed="2598" dbindex="7631">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle IV aC:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17260" title="490 aC" nonfiltered="2619" processed="2599" dbindex="7632">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Quan el Jnic grec a l'Anatlia es revela contra Persi el 499 aC, Atenes se sumen a Ertria en l'enviament d'ajuda dels rebels. Com a resultat, Darios I el Gran fa una qesti de castiga a Ertria durant la seva invasi de Grcia. La ciutat s saqueixada i cremada.
 12 de setembre - A la Batalla de Marat es porta un exercit persa de ms de 20.000 homes, l'exercit grec estava format per 11.000 homes sota les ordres de Callmac i Milcades. Al final de la batalla moren 6.400 perses mentre que en els grecs noms es van contar 192 baixes.  ;
 Abans de la batalla de Marat, els atenencs van enviar un corredor, Filpides, a sollicitar ajuda d'Esparta. Tanmateix, els espartant demoren l'enviament de tropes a Marat per qu les necessitats religioses signifiquen que han d'esperar a la lluna plena.
 D'acord amb una tradici molt ms tardana, desprs de la batalla de Marat, Filpedes, que va corre corre 40 quilmetres, de Marat a Atenes per portar la notcia de la victria. Les seves ltimes paraules abans de morir i del collapse que va tenir va ser: "Regocijense, sn victoriosos".
 Hippies mor a Lemnos, en el viatge de retorn a Sardes desprs de la derrota persa.
 Clemenes I, es veu obligat a fugir d'Esparta quan el seu complot contra Demarat es descobreix, per els espartans el permeten tornar quan s'inicia la recopilaci d'un exercit en els territoris circumdants.
 Els atenencs comencen la construcci d'un temple a Atena Prtenos. (data aproximada);

 Repblica Romana .
 Quint Sulpici Camer Cornut I i Espuri Larci Flau sn cnsols.

 Naixements: .
 Empdocles, filsof grec. (mort en el 430 aC) (data probable);
 Fdies, escultor grec. (mort en el 432 aC) (data probable);
 Zen d'Elea, filsof grec. (mort en el 430 aC);

 Necrolgiques: .
 Callmac, general atenenc. ;
 Appi Claudi Sab Regillense I, legionari rom. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17262" title="Taula anual del segle V aC" nonfiltered="2620" processed="2600" dbindex="7633">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle V aC:



Segle anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17263" title="357 aC" nonfiltered="2621" processed="2601" dbindex="7634">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17264" title="400 aC" nonfiltered="2622" processed="2602" dbindex="7635">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17265" title="301 aC" nonfiltered="2623" processed="2603" dbindex="7636">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17266" title="399 aC" nonfiltered="2624" processed="2604" dbindex="7637">
 Esdeveniments .
Invenci de la catapulta;
Els principals deixebles de Scrates, degut a la condemna a mort del mestre en aquest mateix any, se separen per diferents ciutats; entre ells, hi ha: Plat, Antstenes d'Atenes, Aristip de Cirene i Euclides de Megara (no confondre amb l'altre Euclides, el matemtic).

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Scrates se sucida d'acord amb una sentncia de mort del govern atens.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17267" title="398 aC" nonfiltered="2625" processed="2605" dbindex="7638">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17268" title="397 aC" nonfiltered="2626" processed="2606" dbindex="7639">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17269" title="396 aC" nonfiltered="2627" processed="2607" dbindex="7640">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17270" title="395 aC" nonfiltered="2628" processed="2608" dbindex="7641">
 Esdeveniments .
Agyrrhios va triplicar el pagament per assistir a l'assemblea mentre que va reduir els pagaments als escriptors grecs de comdies.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17271" title="394 aC" nonfiltered="2629" processed="2609" dbindex="7642">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17272" title="393 aC" nonfiltered="2630" processed="2610" dbindex="7643">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17273" title="392 aC" nonfiltered="2631" processed="2611" dbindex="7644">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17274" title="391 aC" nonfiltered="2632" processed="2612" dbindex="7645">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17275" title="390 aC" nonfiltered="2633" processed="2613" dbindex="7646">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17276" title="389 aC" nonfiltered="2634" processed="2614" dbindex="7647">
 Esdeveniments .
Agyrrhios de Collytos (tica) s nomenat general.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17277" title="388 aC" nonfiltered="2635" processed="2615" dbindex="7648">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17278" title="387 aC" nonfiltered="2636" processed="2616" dbindex="7649">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17279" title="386 aC" nonfiltered="2637" processed="2617" dbindex="7650">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17280" title="385 aC" nonfiltered="2638" processed="2618" dbindex="7651">
 Esdeveniments .
Possible fundaci de l'Acadmia a Atenes;
Demcrit afirma que la Via Lctia est formada per moltes estrelles;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Aristfanes, autor grec;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17281" title="384 aC" nonfiltered="2639" processed="2619" dbindex="7652">
 Esdeveniments .
El banquet de Plat;
 Naixements . 
Aristtil;
Demstenes, poltic i orador grec;
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17282" title="383 aC" nonfiltered="2640" processed="2620" dbindex="7653">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17283" title="382 aC" nonfiltered="2641" processed="2621" dbindex="7654">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17284" title="381 aC" nonfiltered="2642" processed="2622" dbindex="7655">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17285" title="380 aC" nonfiltered="2643" processed="2623" dbindex="7656">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17286" title="379 aC" nonfiltered="2644" processed="2624" dbindex="7657">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17287" title="378 aC" nonfiltered="2645" processed="2625" dbindex="7658">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17288" title="377 aC" nonfiltered="2646" processed="2626" dbindex="7659">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17289" title="376 aC" nonfiltered="2647" processed="2627" dbindex="7660">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17290" title="375 aC" nonfiltered="2648" processed="2628" dbindex="7661">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17291" title="374 aC" nonfiltered="2649" processed="2629" dbindex="7662">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17292" title="373 aC" nonfiltered="2650" processed="2630" dbindex="7663">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17293" title="372 aC" nonfiltered="2651" processed="2631" dbindex="7664">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17294" title="371 aC" nonfiltered="2652" processed="2632" dbindex="7665">
 Esdeveniments .
Atenes i Esparta van signar la Pau de Callies.

 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17295" title="370 aC" nonfiltered="2653" processed="2633" dbindex="7666">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques .
Demcrit, filsof grec.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17296" title="369 aC" nonfiltered="2654" processed="2634" dbindex="7667">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17297" title="368 aC" nonfiltered="2655" processed="2635" dbindex="7668">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Alexandre II de Macednia;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17298" title="367 aC" nonfiltered="2656" processed="2636" dbindex="7669">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17299" title="366 aC" nonfiltered="2657" processed="2637" dbindex="7670">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17300" title="365 aC" nonfiltered="2658" processed="2638" dbindex="7671">
 Esdeveniments .
Esclata la guerra entre Elis i Arcdia. 
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17301" title="364 aC" nonfiltered="2659" processed="2639" dbindex="7672">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17302" title="363 aC" nonfiltered="2660" processed="2640" dbindex="7673">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17303" title="362 aC" nonfiltered="2661" processed="2641" dbindex="7674">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17304" title="361 aC" nonfiltered="2662" processed="2642" dbindex="7675">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17305" title="360 aC" nonfiltered="2663" processed="2643" dbindex="7676">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Pirr d'Elis filsof iniciador de l'escepticisme.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17306" title="359 aC" nonfiltered="2664" processed="2644" dbindex="7677">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17307" title="358 aC" nonfiltered="2665" processed="2645" dbindex="7678">
 Esdeveniments .
Artaxerxes III s el nou emperador de Prsia;
 Naixements . 
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17308" title="355 aC" nonfiltered="2666" processed="2646" dbindex="7679">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17309" title="354 aC" nonfiltered="2667" processed="2647" dbindex="7680">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17310" title="353 aC" nonfiltered="2668" processed="2648" dbindex="7681">
 Esdeveniments .
 Naixements .

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17311" title="352 aC" nonfiltered="2669" processed="2649" dbindex="7682">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17312" title="351 aC" nonfiltered="2670" processed="2650" dbindex="7683">
 Esdeveniments .
 Artaxerxes III de Prsia s derrotat a Egipte;
 Demstenes escriu la Primera Filpica;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17313" title="350 aC" nonfiltered="2671" processed="2651" dbindex="7684">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17314" title="349 aC" nonfiltered="2672" processed="2652" dbindex="7685">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17315" title="348 aC" nonfiltered="2673" processed="2653" dbindex="7686">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17316" title="347 aC" nonfiltered="2674" processed="2654" dbindex="7687">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
 Plat;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17317" title="346 aC" nonfiltered="2675" processed="2655" dbindex="7688">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17318" title="345 aC" nonfiltered="2676" processed="2656" dbindex="7689">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17319" title="344 aC" nonfiltered="2677" processed="2657" dbindex="7690">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17320" title="343 aC" nonfiltered="2678" processed="2658" dbindex="7691">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17321" title="342 aC" nonfiltered="2679" processed="2659" dbindex="7692">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17322" title="341 aC" nonfiltered="2680" processed="2660" dbindex="7693">
 Esdeveniments .
 Naixements .
Epicur filsof grec de Samos.

 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17323" title="340 aC" nonfiltered="2681" processed="2661" dbindex="7694">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17324" title="339 aC" nonfiltered="2682" processed="2662" dbindex="7695">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17325" title="338 aC" nonfiltered="2683" processed="2663" dbindex="7696">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17326" title="337 aC" nonfiltered="2684" processed="2664" dbindex="7697">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17327" title="336 aC" nonfiltered="2685" processed="2665" dbindex="7698">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17328" title="335 aC" nonfiltered="2686" processed="2666" dbindex="7699">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17329" title="334 aC" nonfiltered="2687" processed="2667" dbindex="7700">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17330" title="333 aC" nonfiltered="2688" processed="2668" dbindex="7701">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17331" title="332 aC" nonfiltered="2689" processed="2669" dbindex="7702">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17332" title="331 aC" nonfiltered="2690" processed="2670" dbindex="7703">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17333" title="330 aC" nonfiltered="2691" processed="2671" dbindex="7704">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17334" title="329 aC" nonfiltered="2692" processed="2672" dbindex="7705">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17335" title="328 aC" nonfiltered="2693" processed="2673" dbindex="7706">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17336" title="327 aC" nonfiltered="2694" processed="2674" dbindex="7707">
 Esdeveniments .
Alexandre Magne sotmet Bactria i es prepara per la campanya de l'ndia;
Segona de les guerres entre Roma i el poble samnita;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17337" title="326 aC" nonfiltered="2695" processed="2675" dbindex="7708">
 Esdeveniments .

Roma:

Foren elegits consols Gai Peteli Libo Visol o Caius Poetelius Libo Visolus i Lluci Papiri Cursor Mugill o Lucius Papirius Cursor Mugillanus.

Es va establir una llei que prohibia als creditors esclavitzar a les persones per les seves deutes. Aix s'havia originat en el jove Caius Publilius que va suplicar a Lucius Papirius per una deute que havia contret el seu pare i no solament no fou ats sin que Papirius va insistir en respectar la llei i va fer rapar al jove al que va insultar i pegar i el va deixar al mig del carrer; el noi no va parar de queixar-se de la brutalitat del usurer i la gent del poble li va anar fent costat i va comenar a crrer la veu i tothom li va donat suport i van marxar en manifestaci cap al Frum i al Senat; els consols, davant l'aldarull, van considerar convenient convocar una reuni del senat i els senadors al entrar van passar pel costat del jove i van veure les marques de cops i de fuet; els senadors van decretar que cap home podria ser objecte de maltractaments o lligat amb ferros si no havia estat declarat abans culpable i que la garantia de les deutes en endavant serien els deus i no les persones.
Els lucans van trencar la seva aliana amb Roma, instigats per Trent, el que va provocar la inquietud dels senadors. 

Els vestins es van aliar als samnites, que ja havien estat contra Roma el 327 aC ajudant a la revolta de Palepolis i Nepolis.


 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17338" title="325 aC" nonfiltered="2696" processed="2676" dbindex="7709">
 Esdeveniments .

Roma:
Foren elegits consols Lluci Furi Camil o Lucius Furius Camillus i Deci Juni Brut Esgeva o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisi fou comparixer davant el senat per demanar el cstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els mars, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni, cadascun amb un exrcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugilla o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Gabi Mxim Rulli o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum.  El consol Brutus va fer una campanya contra els vestinis anant de victria en victria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en qu els vestinis foren completament derrotats amb fortes perdies per ambdues parts; llavors Brutus va comenar a atacar les ciutats emmurallades, comenant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir Cnglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris con a premi.

 Segons Tit Livi, per Theodor Mommsen situa a l'any 428 de Roma (326 aC) l'inici d'hostilitats romanes al Samni, ocupant Rufrae (entre Venafre i Teanum, moderna Lacosta Rufaria) i Allifae, a la frontera amb Campnia.


 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17339" title="324 aC" nonfiltered="2697" processed="2677" dbindex="7710">
 Esdeveniments .
Treva en la segona guerra Samnita;

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17340" title="323 aC" nonfiltered="2698" processed="2678" dbindex="7711">
 Esdeveniments .

Roma:

Els samnites, confiant en qu la renuncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminuci del poder rom, van trencar la treva aviat. Els nous consols Caius Sulpicius Longus (segona vegada) i Quintus Aemilius Cerretanus es van haver d'enfrontar tamb als apulis. Es van enviar exrcits tant contra els samnites com contra els apulis, el primer sota el comandament de Sulpicius, i el segon d'Aemilius. Samni i la Pulla foren recorreguts pels romans per no es va produir cap enfrontament amb els samnites o apulis.
 
El trib del poble, Marc Flavi, va proposar castigar a Tusculum, que s'havia aliat a Velitrae i Privernum per fer la guerra contra Roma. Els tusculans llavors es van dirigir amb dones i criatures a Roma per implorar pietat i hi van arribar a la nit. Sense saber que passava es va donar l'alerta i el capitoli, la ciutadella, les muralles i les portes foren protegides amb soldats; al mat es va veure que es tractava dels tusculans que imploraven perd, i la seva actitud va inspirar compassi al poble rom i totes les tribus van votar contra, menys la tribu Pllia que va votar per matar a tots els mascles i vendre com esclaus a les dones i criatures.

  Tit Livi diu que alguns autors esmenten que l'exrcit d'Aemilius no era contra els apulis sin per protegir a aliats romans dels atacs samnites.

 Quan ms tard els tusculans foren incorporats a la tribu Papria, encara es recordava aquest fet i la tribu Papria mai votava candidats de la tribu Pllia

 Naixements .
 Necrolgiques . 
 10 de juny - Alexandre el Gran, rei de Macednia, conqueridor de l'Imperi Persa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17341" title="322 aC" nonfiltered="2699" processed="2679" dbindex="7712">
 Esdeveniments .
Expansi de Macednia (Grcia) grcies a les conquestes dels seu lders Perdiccas i Antipater: Capadcia, pobles d'Egipte;
El snscrit es declara llengua oficial de la dinasra mauyra, a l'ndia;
Es comena a ensenyar l'estoicisme;
Publicaci de la Potica d'Aristtil sobre teoria de la literatura;

 Naixements .
 Necrolgiques . 
 Aristtil;
 Demstenes, orador grec;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17342" title="321 aC" nonfiltered="2700" processed="2680" dbindex="7713">
 Esdeveniments .
Durant la Segona Guerra Samnita, els samnites rodegen l'exrcit rom en les Forques Caudines, permetent la seva retirada en condiciones humiliants. Aquest revs suposa una aparent victria samnita en la guerra, si b els romans reprenen les hostilitats en 316 aC.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17343" title="320 aC" nonfiltered="2701" processed="2681" dbindex="7714">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17344" title="319 aC" nonfiltered="2702" processed="2682" dbindex="7715">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17345" title="318 aC" nonfiltered="2703" processed="2683" dbindex="7716">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17346" title="317 aC" nonfiltered="2704" processed="2684" dbindex="7717">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17347" title="316 aC" nonfiltered="2705" processed="2685" dbindex="7718">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17348" title="315 aC" nonfiltered="2706" processed="2686" dbindex="7719">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17349" title="314 aC" nonfiltered="2707" processed="2687" dbindex="7720">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17350" title="313 aC" nonfiltered="2708" processed="2688" dbindex="7721">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17351" title="312 aC" nonfiltered="2709" processed="2689" dbindex="7722">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17352" title="311 aC" nonfiltered="2710" processed="2690" dbindex="7723">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17353" title="310 aC" nonfiltered="2711" processed="2691" dbindex="7724">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17354" title="309 aC" nonfiltered="2712" processed="2692" dbindex="7725">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17355" title="308 aC" nonfiltered="2713" processed="2693" dbindex="7726">
 Esdeveniments .
Els Romans ocupen Tarqunia en la Segona Guerra Samnita.
Aristolau aconsegueix la fama.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17356" title="307 aC" nonfiltered="2714" processed="2694" dbindex="7727">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17357" title="306 aC" nonfiltered="2715" processed="2695" dbindex="7728">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17358" title="305 aC" nonfiltered="2716" processed="2696" dbindex="7729">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17359" title="304 aC" nonfiltered="2717" processed="2697" dbindex="7730">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17360" title="303 aC" nonfiltered="2718" processed="2698" dbindex="7731">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17361" title="302 aC" nonfiltered="2719" processed="2699" dbindex="7732">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle IV aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17364" title="300 aC" nonfiltered="2720" processed="2700" dbindex="7733">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17365" title="299 aC" nonfiltered="2721" processed="2701" dbindex="7734">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17366" title="298 aC" nonfiltered="2722" processed="2702" dbindex="7735">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17367" title="Taula anual del segle III aC" nonfiltered="2723" processed="2703" dbindex="7736">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle III aC:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17368" title="297 aC" nonfiltered="2724" processed="2704" dbindex="7737">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17369" title="296 aC" nonfiltered="2725" processed="2705" dbindex="7738">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17370" title="295 aC" nonfiltered="2726" processed="2706" dbindex="7739">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17371" title="294 aC" nonfiltered="2727" processed="2707" dbindex="7740">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17372" title="293 aC" nonfiltered="2728" processed="2708" dbindex="7741">
 Esdeveniments .
Mn:
 Es cellebren els primers Jocs Olmpics a Olmpia (Grcia).

 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17373" title="292 aC" nonfiltered="2729" processed="2709" dbindex="7742">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17374" title="291 aC" nonfiltered="2730" processed="2710" dbindex="7743">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17375" title="290 aC" nonfiltered="2731" processed="2711" dbindex="7744">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17376" title="289 aC" nonfiltered="2732" processed="2712" dbindex="7745">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17377" title="288 aC" nonfiltered="2733" processed="2713" dbindex="7746">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17378" title="287 aC" nonfiltered="2734" processed="2714" dbindex="7747">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Arqumedes, cientfic grec;

 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17379" title="286 aC" nonfiltered="2735" processed="2715" dbindex="7748">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17380" title="285 aC" nonfiltered="2736" processed="2716" dbindex="7749">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17381" title="284 aC" nonfiltered="2737" processed="2717" dbindex="7750">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17382" title="283 aC" nonfiltered="2738" processed="2718" dbindex="7751">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17383" title="282 aC" nonfiltered="2739" processed="2719" dbindex="7752">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17384" title="281 aC" nonfiltered="2740" processed="2720" dbindex="7753">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17385" title="280 aC" nonfiltered="2741" processed="2721" dbindex="7754">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17386" title="279 aC" nonfiltered="2742" processed="2722" dbindex="7755">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17387" title="278 aC" nonfiltered="2743" processed="2723" dbindex="7756">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17388" title="277 aC" nonfiltered="2744" processed="2724" dbindex="7757">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17389" title="276 aC" nonfiltered="2745" processed="2725" dbindex="7758">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17390" title="275 aC" nonfiltered="2746" processed="2726" dbindex="7759">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17391" title="274 aC" nonfiltered="2747" processed="2727" dbindex="7760">
 Esdeveniments .

A Grcia Pirro retorna d Itlia i Siclia i envaeix Macednia, expulsant Antgon II Gnates fora de l Alta Macednia i Tesslia, mentre Antgon intenta mantenir la posici dins de les ciutats macednies costaneres. Les tropes d Antgon l abandonen i Pirro s declarat Rei de Macednia.

A la Repblica Romana, els romans conquereixen els "lucans" sota el comandament de  
Manius Curius Dentatus.

A Egipte Magas de Cirene es casa amb Apama, la filla d Antoc, i utilitza la seva aliana matrimonial per fer un pacte per envair Egipte. Obre les hostilitats vers el seu germ Ptlomeu II, declarant la seva provncia de la Cirenaica independent, i llavors ataca Egipte per l oest mentre Antoc I controla les zones egpcies que fan frontera amb Sria i el sud d Anatlia. Desprs d aix, ataca Palestina.
Magas ha d'aturar el seu aven contra Ptlomeu II degut a una revolta interna provocada pels nmades.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17392" title="273 aC" nonfiltered="2748" processed="2728" dbindex="7761">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17393" title="272 aC" nonfiltered="2749" processed="2729" dbindex="7762">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17394" title="271 aC" nonfiltered="2750" processed="2730" dbindex="7763">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17395" title="270 aC" nonfiltered="2751" processed="2731" dbindex="7764">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques .
Epicur filsof grec de Samos.
Pirr d'Elis filsof iniciador de l'escepticisme (corrent de pensament ja suggerida en bona part per alguns sofistes).

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17396" title="269 aC" nonfiltered="2752" processed="2732" dbindex="7765">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17397" title="268 aC" nonfiltered="2753" processed="2733" dbindex="7766">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17398" title="267 aC" nonfiltered="2754" processed="2734" dbindex="7767">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17399" title="266 aC" nonfiltered="2755" processed="2735" dbindex="7768">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17400" title="265 aC" nonfiltered="2756" processed="2736" dbindex="7769">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17401" title="264 aC" nonfiltered="2757" processed="2737" dbindex="7770">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17402" title="263 aC" nonfiltered="2758" processed="2738" dbindex="7771">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17403" title="262 aC" nonfiltered="2759" processed="2739" dbindex="7772">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17404" title="261 aC" nonfiltered="2760" processed="2740" dbindex="7773">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17405" title="260 aC" nonfiltered="2761" processed="2741" dbindex="7774">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17406" title="259 aC" nonfiltered="2762" processed="2742" dbindex="7775">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17407" title="258 aC" nonfiltered="2763" processed="2743" dbindex="7776">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17408" title="257 aC" nonfiltered="2764" processed="2744" dbindex="7777">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17409" title="256 aC" nonfiltered="2765" processed="2745" dbindex="7778">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17410" title="255 aC" nonfiltered="2766" processed="2746" dbindex="7779">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17411" title="254 aC" nonfiltered="2767" processed="2747" dbindex="7780">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17412" title="253 aC" nonfiltered="2768" processed="2748" dbindex="7781">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17413" title="252 aC" nonfiltered="2769" processed="2749" dbindex="7782">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17414" title="251 aC" nonfiltered="2770" processed="2750" dbindex="7783">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17415" title="250 aC" nonfiltered="2771" processed="2751" dbindex="7784">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17416" title="249 aC" nonfiltered="2772" processed="2752" dbindex="7785">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17417" title="248 aC" nonfiltered="2773" processed="2753" dbindex="7786">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17418" title="247 aC" nonfiltered="2774" processed="2754" dbindex="7787">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17419" title="246 aC" nonfiltered="2775" processed="2755" dbindex="7788">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17420" title="245 aC" nonfiltered="2776" processed="2756" dbindex="7789">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17421" title="244 aC" nonfiltered="2777" processed="2757" dbindex="7790">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17422" title="243 aC" nonfiltered="2778" processed="2758" dbindex="7791">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17423" title="242 aC" nonfiltered="2779" processed="2759" dbindex="7792">
 Esdeveniments .
 Construcci d'una gran flota de l'Imperi Rom per tractar de guanyar la primera de les guerres pniques;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17424" title="241 aC" nonfiltered="2780" processed="2760" dbindex="7793">
 Esdeveniments .
10 de mar - mar Tirrena, prop de les illes gades: els romans hi derroten la flota cartaginesa: acaba la Primera Guerra Pnica.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17425" title="240 aC" nonfiltered="2781" processed="2761" dbindex="7794">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17426" title="239 aC" nonfiltered="2782" processed="2762" dbindex="7795">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17427" title="238 aC" nonfiltered="2783" processed="2763" dbindex="7796">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17428" title="237 aC" nonfiltered="2784" processed="2764" dbindex="7797">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17429" title="236 aC" nonfiltered="2785" processed="2765" dbindex="7798">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17430" title="235 aC" nonfiltered="2786" processed="2766" dbindex="7799">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17431" title="234 aC" nonfiltered="2787" processed="2767" dbindex="7800">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17432" title="233 aC" nonfiltered="2788" processed="2768" dbindex="7801">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17433" title="232 aC" nonfiltered="2789" processed="2769" dbindex="7802">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17434" title="231 aC" nonfiltered="2790" processed="2770" dbindex="7803">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17435" title="230 aC" nonfiltered="2791" processed="2771" dbindex="7804">
 Esdeveniments .
 Construcci del temple d'Horus a Egipte;
 Fundac de Cartagena;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17436" title="229 aC" nonfiltered="2792" processed="2772" dbindex="7805">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17437" title="228 aC" nonfiltered="2793" processed="2773" dbindex="7806">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17438" title="227 aC" nonfiltered="2794" processed="2774" dbindex="7807">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17439" title="226 aC" nonfiltered="2795" processed="2775" dbindex="7808">
 Esdeveniments .
Tractat de l'Ebre entre Cartago i Roma, pel qual aquest riu assenyalava el lmit nord de la influncia cartaginesa.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17440" title="225 aC" nonfiltered="2796" processed="2776" dbindex="7809">
 Esdeveniments .
 Eratstenes calcula quant fa la circumferncia de la Terra;
 Invasi celta d'Itlia;
 Llista de les set meravelles del mn;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17441" title="224 aC" nonfiltered="2797" processed="2777" dbindex="7810">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17442" title="223 aC" nonfiltered="2798" processed="2778" dbindex="7811">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17443" title="222 aC" nonfiltered="2799" processed="2779" dbindex="7812">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17444" title="221 aC" nonfiltered="2800" processed="2780" dbindex="7813">
 Esdeveniments .
Qin Shihuang unifica la Xina per primer cop en la histria.
Annbal assumeix el comandament de l'exrcit cartagins;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Asdrbal mor assassinat a Cartago Nova.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17445" title="220 aC" nonfiltered="2801" processed="2781" dbindex="7814">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17446" title="219 aC" nonfiltered="2802" processed="2782" dbindex="7815">
 Esdeveniments .
Pasos Catalans: ;
Saguntum (actual Sagunt, Camp de Morvedre): La Repblica de Roma, tement la fora d'Annbal a Iberia, va establir una aliana amb la ciutat de Saguntum;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17447" title="218 aC" nonfiltered="2803" processed="2783" dbindex="7816">
 Esdeveniments .
 Els romans arriben a Empries, data oficial de l'inici de la romanitzaci a Catalunya;

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17448" title="217 aC" nonfiltered="2804" processed="2784" dbindex="7817">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17449" title="216 aC" nonfiltered="2805" processed="2785" dbindex="7818">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17450" title="215 aC" nonfiltered="2806" processed="2786" dbindex="7819">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17451" title="214 aC" nonfiltered="2807" processed="2787" dbindex="7820">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17452" title="213 aC" nonfiltered="2808" processed="2788" dbindex="7821">
 Esdeveniments .
 L'emperador de la Xina Quin Shi Huang ordena la destrucci dels escrits de Confuci;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17453" title="212 aC" nonfiltered="2809" processed="2789" dbindex="7822">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17454" title="211 aC" nonfiltered="2810" processed="2790" dbindex="7823">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17455" title="210 aC" nonfiltered="2811" processed="2791" dbindex="7824">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17456" title="209 aC" nonfiltered="2812" processed="2792" dbindex="7825">
 Esdeveniments .
 Tarento (actual Trant, Itlia): Tropes de la Repblica Romana sota el comandament de Fabi Mxim Cunctator prenen la ciutat que el general cartagins Hannbal havia conquerit tres anys abans.
 Asculum (ara Ascoli Satriano, Pulla, Itlia): victria d'Hannbal sobre l'exrcit rom dirigit per Marc Cludi Marcellus.
 Tarraco (Tarragona, el Tarragons): en surt un exrcit i una flota romanes comandades per Escipi Afric en direcci a Cartago Nova (actualment Cartagena (Mrcia)). La ciutat, seu dels cartaginesos a la pennsula Ibrica, cau en mans romanes i s'apoderen de copiosos recursos que hi sn emmagatzemats, d'hostatges, de les mines de plata i d'un port perfecte per a continuar el seu avan cap al sud.
 Prsia: Artaban I, rei de Prtia, s atacat pel rei selucida Antoc III, que pren Hekatompilos (al sud-est de la mar Cspia), la capital Arscida i Sirinx a Hircnia. Antoc III ven Artaban I en una batalla en el Mont Labus i aleshores fora Artaban I a acceptar una aliana amb els selucides.
 Antiga Grcia: Com a strategos dels aquens, el general grec Filopemen s el responsable de tornar la Lliga Aquea en un poder agressiu, augmentant-ne la seva capacitat militar. Sota les seves ordres, la cavalleria i l'exrcit aquea ven els aetolis en la frontera amb l'lide.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17457" title="208 aC" nonfiltered="2813" processed="2793" dbindex="7826">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17458" title="207 aC" nonfiltered="2814" processed="2794" dbindex="7827">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17459" title="206 aC" nonfiltered="2815" processed="2795" dbindex="7828">
 Esdeveniments .
Els cartaginesos van ser expulsats definitivament de la pennsula Iberica

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17460" title="205 aC" nonfiltered="2816" processed="2796" dbindex="7829">
 Esdeveniments .
Es fund la ciutat de Ma a Menorca.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17461" title="204 aC" nonfiltered="2817" processed="2797" dbindex="7830">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17462" title="203 aC" nonfiltered="2818" processed="2798" dbindex="7831">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17463" title="202 aC" nonfiltered="2819" processed="2799" dbindex="7832">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17464" title="201 aC" nonfiltered="2820" processed="2800" dbindex="7833">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle III aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17465" title="200 aC" nonfiltered="2821" processed="2801" dbindex="7834">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17475" title="31 aC" nonfiltered="2822" processed="2802" dbindex="7835">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 August i Marcus Valerius Messalla Corvinus sn cnsols.
 2 de setembre - Les forces de Csar August derroten les tropes sota el poder de Marc Antoni i Clepatra a la Batalla d'ccium.
 Octavi crea la Legi XXI Rapax.
 S'acaba la construcci de la Masada.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17480" title="Construcci" nonfiltered="2823" processed="2803" dbindex="7836">
prefabricada]
La construcci s l'art o tcnica de construir, s a dir, de fer o realitzar i portar a bon terme les obres d'un edifici o de fer i portar a bon terme la realitzaci d'una obra pblica com pot ser una carretera, un port, etc.

La construcci, com a part de l'arquitectura, comprn el conjunt de tcniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d'un edifici o realitzar una obra pblica.

En la construcci d'edificis o obres pbliques es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcci, els condicionants dels diferents processos o tcniques aplicades a cada part de l'obra aix com les accions a que est sotms l'edifici al llarg de la seva vida til, com sn: el pes dels materials, el pes derivat de l's de l'edifici o sobrecrrega, les accions del vent o dels terratrmols, la contaminaci atmosfrica, el risc d'incendi, etc.

La construcci naval o la construcci aeronutica, etc., son conceptes equivalents a la construcci arquitectnica, referits a les tcniques prpies de l'enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions etc.

En el sentit ms ampli o general s anomena  construcci  a tot all que exigeix, abans de fer-se, tenir o disposar d'un projecte o pla predeterminat, o que es fa ajuntant diversos components segons un ordre determinat. Com exemples tenim: les construccions sintctiques o gramaticals, la construcci musical, les construccions de la ment, etc. Conseqentment en el sentit ms ampli i general, el mot  construcci  es fa servir en diverses disciplines, tant cientfiques, tcniques o aplicades com en les que corresponen a les humanitats: la gramtica, la pedagogia, la psiquiatria, la teoria de l'art etc.

El mot  construcci  significa tamb  la cosa construda , per exemple quan diem  es tracta d'una construcci slida  o  s una construcci de gran complexitat .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17482" title="Taula anual del segle II aC" nonfiltered="2824" processed="2804" dbindex="7837">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle II aC:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17483" title="Segle II aC" nonfiltered="2825" processed="2805" dbindex="7838">
 Esdeveniments .
 El poble hitita ocupa Anatlia, a l'actual Turquia;

 Personatges destacats .
 Plaute i Terenci, autors principals de la comdia llarina;

Invents, descobriments, introduccions.
 Ruta de la Seda entre Europa i sia;


Vegeu la Taula anual del segle II aC
----
Un segle abans / Un segle desprs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17484" title="199 aC" nonfiltered="2826" processed="2806" dbindex="7839">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17485" title="198 aC" nonfiltered="2827" processed="2807" dbindex="7840">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17486" title="197 aC" nonfiltered="2828" processed="2808" dbindex="7841">
 Esdeveniments .
Hispania - Creaci de la Hispania Citerior.
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17487" title="196 aC" nonfiltered="2829" processed="2809" dbindex="7842">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17488" title="195 aC" nonfiltered="2830" processed="2810" dbindex="7843">
 Esdeveniments .
Marc Porci Cat desembarca a Empries amb un exrcit per sufocar la revolta dels pobles ibers.

 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17489" title="194 aC" nonfiltered="2831" processed="2811" dbindex="7844">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17490" title="193 aC" nonfiltered="2832" processed="2812" dbindex="7845">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17491" title="192 aC" nonfiltered="2833" processed="2813" dbindex="7846">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17492" title="191 aC" nonfiltered="2834" processed="2814" dbindex="7847">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17493" title="190 aC" nonfiltered="2835" processed="2815" dbindex="7848">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17494" title="189 aC" nonfiltered="2836" processed="2816" dbindex="7849">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17495" title="188 aC" nonfiltered="2837" processed="2817" dbindex="7850">
 Esdeveniments .
 Apamea va aconseguir la pau i va passar a dependre del Regne de Prgam.
 Va nixer la dinastia dels Artxides de manera oficial. l seu fundador fou Artaxias o Artaxes I.
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17496" title="187 aC" nonfiltered="2838" processed="2818" dbindex="7851">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17497" title="186 aC" nonfiltered="2839" processed="2819" dbindex="7852">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17498" title="185 aC" nonfiltered="2840" processed="2820" dbindex="7853">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17499" title="184 aC" nonfiltered="2841" processed="2821" dbindex="7854">
 Esdeveniments .
Aule Terenci Varr, derrota a la tribu dels suessetans,ocupant i destruint la ciutat de Corbio i accedeix al control de la Suessetnia que desprs va cedir als vascons.

 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17500" title="183 aC" nonfiltered="2842" processed="2822" dbindex="7855">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17501" title="182 aC" nonfiltered="2843" processed="2823" dbindex="7856">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17502" title="181 aC" nonfiltered="2844" processed="2824" dbindex="7857">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17503" title="180 aC" nonfiltered="2845" processed="2825" dbindex="7858">
 Esdeveniments .
 Naixements .

Viriat: heroi lusit lluitador contra els invasors romans.

 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17504" title="179 aC" nonfiltered="2846" processed="2826" dbindex="7859">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17505" title="178 aC" nonfiltered="2847" processed="2827" dbindex="7860">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17506" title="177 aC" nonfiltered="2848" processed="2828" dbindex="7861">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17507" title="176 aC" nonfiltered="2849" processed="2829" dbindex="7862">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques: . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle II aC;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17508" title="175 aC" nonfiltered="2850" processed="2830" dbindex="7863">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17509" title="174 aC" nonfiltered="2851" processed="2831" dbindex="7864">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17510" title="173 aC" nonfiltered="2852" processed="2832" dbindex="7865">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17511" title="172 aC" nonfiltered="2853" processed="2833" dbindex="7866">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17512" title="171 aC" nonfiltered="2854" processed="2834" dbindex="7867">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17513" title="170 aC" nonfiltered="2855" processed="2835" dbindex="7868">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17514" title="169 aC" nonfiltered="2856" processed="2836" dbindex="7869">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17515" title="168 aC" nonfiltered="2857" processed="2837" dbindex="7870">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17516" title="167 aC" nonfiltered="2858" processed="2838" dbindex="7871">

 Esdeveniments: .
Gran persecuci de Antoc IV, qui suspenguera el ritual en el Temple de Jerusalem, orden la destrucci de les Escriptures jueves i prohib l'observana del Sbat i les dems normes de la Llei mosaica. El desembre d'aquell any fer erigir un altar a Zeus en el Temple de Jerusalem, el que fou considerat pels jueus la "abominaci de la desolaci".

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17517" title="166 aC" nonfiltered="2859" processed="2839" dbindex="7872">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17518" title="165 aC" nonfiltered="2860" processed="2840" dbindex="7873">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17519" title="164 aC" nonfiltered="2861" processed="2841" dbindex="7874">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: .






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17520" title="163 aC" nonfiltered="2862" processed="2842" dbindex="7875">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17521" title="162 aC" nonfiltered="2863" processed="2843" dbindex="7876">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17522" title="161 aC" nonfiltered="2864" processed="2844" dbindex="7877">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17523" title="160 aC" nonfiltered="2865" processed="2845" dbindex="7878">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17524" title="159 aC" nonfiltered="2866" processed="2846" dbindex="7879">

 Esdeveniments: .
 Armnia .
Artavasdes II esdev rei d'Armnia.

 Bactriana .
 Si b Eucratides I s en el nord-est de la ndia per reclamar la posici de l'anterior Bactriana del rei Demetri I el territori d'aquest pas, l'Imperi Part, sota el mandat de Mitridates I, annexa aquestes dues provncies.
 Retornant des de la ndia, Eucratides s assassinat pel seu fill.

 Imperi Selucida .
 Amb la victria de l'Imperi Selucida a Judea durant el Macabeus, Alcimus es torna a establir com a summe sacerdot jueu.

 Repblica Romana .
 Gneu Corneli Dolabella i Marcus Fulvius Nobilior sn cnsols.

 Naixements: .
 Quint Muci Escevola, cnsol rom en el 117 aC. (mort en el 88 aC);

 Necrolgiques: . 
 Eucratides I, rei de Bactriana, assassinat pel seu fill. ;
 umenes II, rei de Prgam. (nascut el 197 aC);
 Terenci, comedigraf llat d'origen berber. (nascut el 184 aC);

 Referncies .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17525" title="158 aC" nonfiltered="2867" processed="2847" dbindex="7880">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 A petici dels romans, Ariarathes V, rei de Capadcia, denega una proposta del rei selucida, Demetri I Ster, per qu es casi amb la seva germana. En resposta, Demetri I envia el seu exercit a Capadocia per matar a Ariarathes i pujar al tron. Ariarathes privat del seu regne fuig cap a Roma.
  tal I, el segon fill d'tal I, puja al tron desprs de la mort del seu germ gran umenes II;

 Repblica Romana .
 Gaius Popillius Laenas i Marc Emili Lpid sn cnsols.

 Naixements: .
 Publi Rutili Ruf, cnsol rom en el 105 aC. (mort en el 78 aC);

 Necrolgiques: . 
 umenes II, rei de Prgam. (nascut el 197 aC);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17526" title="157 aC" nonfiltered="2868" processed="2848" dbindex="7881">

 Esdeveniments: .
 Imperi Selucida .
 Jonatan Macabeu, s reconegut pels seleucides com a un rei menor d'edat dins dels seus dominis.

 Repblica Romana .
 Sext Juli Csar i Lucius Aurelius Orestes sn cnsols.
 Marc Porci Cat Censor a Cartago com a emissari dels romans amb el seu antic aliat, Masinissa I.
 Durant la seva estncia a Cartago, Marc Porci s queda tant impressionat per les proves de la prosperitat cartagineses que es conven que la seguretat de Roma depn de l'aniquilaci de Cartago. A partit d'aquell moment, Marc Porci acaba sempre els seus discursos dient "ceterum censeo Carthaginem esse delendam" ( "Per altre banda, jo l'aconsello que Cartago he de ser destruida") encara que el que digus no tingus res a veure.

 Naixements: .
 Gai Mari, cnsol rom en diverses vegades. (mor en el 86 aC);
 Sanatrokes I de Prtia, rei de l'Imperi Part. (mor en el 70 aC);

 Necrolgiques: . 
 We Han, emperador de la Xina des de 180 aC. (nascut el 202 aC);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17527" title="156 aC" nonfiltered="2869" processed="2849" dbindex="7882">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Cornelius Lentulus Lupus i Gai Marci Fgul I sn cnsols.

 Naixements: .
 Wu Han, emperador de la Xina durant la dinastia Han. (mort en el 87 aC);

 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17528" title="155 aC" nonfiltered="2870" processed="2850" dbindex="7883">

 Esdeveniments: .
 Bactriana .
 Menandre I (conegut com a Milinda en snscrit i en pali) comena el seu regant com a rei del regne indoeuropeu. El seu territori cobreix la part oriental dels dominis de la divisi de l'imperi grec de Bactriana (Panjsh r i K p s  (provncies d'Afganistan)) i s'ext a la moderna provncia del Pakistan Panjab.

 Repblica Romana .
 Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum i Marc Claudi Marcel VI sn cnsols.
 Com a part dels romans que s'esforcen a conquerir i ocupar la totalitat de Illria, un exercit rom en virtut del cnsol Publius Cornelis ataca els dalmcians per primera vegada. Com a resulat, els que es veuen obligats a pagar un tribut a Roma.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Dowager Bo, concubina de l'emperador Gao de la dinastia Han.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17529" title="154 aC" nonfiltered="2871" processed="2851" dbindex="7884">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Desprs de dos anys de lluites, Ataleu II de Prgam aconsegueix guanyar a Prsies II, el rei de Bitnia al nord d'Anatlia.
 Desprs de la seva victria, Ataleu insisteix en la reparaci pesada de Prsies. En resposta, Prsies envia el seu fill Nicomedes II a Roma per demanar ajuda als romans a reduir l'import d'aquestes indemnitzacions.	;

 Egipte .
 El rei egipci Ptolemeu VI Filomtor derrota el seu germ, Ptolemeu VII Neofiloptor, desprs dels intents de conquerir Xipre per la fora. No obstant Ptolemeu envia el seu germ a Cirenaica.

 Hispnia .
 Els celtibers provoquen revoltes contra la ocupaci romana.

 Repblica Romana .
 Quintus Opimius i Luci Postumi sn cnsols.

 Naixements: .
 Gai Semproni Grac, poltic rom. (tamb pot haver estat el 159 aC);

 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17530" title="153 aC" nonfiltered="2872" processed="2852" dbindex="7885">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Esclata la guerra de Creta.
 Gran part de a ciutat de Sici, s destruda per un terratrmol.

 Imperi Selucida .
 El rei selucida Demetri I Ster empitjora les seves relacions amb Ataleu II de Prgam i Ptolemeu VI Filomtor d'Egipte fins al punt que acabin recolzant a un rival al tron de Sria, Alexandre I Balas, que presumeix de ser el fill de l'exrei Antoc IV Epfanes i per tant el primer germ de Demetri.  ;
 Com a resultat de l'augment de suport del pretendent al tron Alexander I Balas, Demetri es va obligat a recordar a al majoria de la seva guarnici a Judea que per mantenir el control de Judea es va una oferta per guanyar la lleialtat de Jonatan Macabeu, a qui els permisos per contractar a un exercit i tronar els hostatges que els siris estaven celebrant a la ciutat de Acre. Jonatan accepta de bon gust aquests terminis, t la seva residncia a Jerusalem i comena a fortificar la ciutat.

 Repblica Romana .
 Tit Anni Lusc i Quint Fulvi Noblior sn cnsols.
 Els aixecaments en les provncies romanes hispniques obliguen als cnsols d'aquest any a prendre posici del seu carreg abans del comenant de l'any segons el seu calendari, el 15 de mar. A partit de llavors, l'any rom comena l'1 de gener.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17531" title="152 aC" nonfiltered="2873" processed="2853" dbindex="7886">

 Esdeveniments: .
 Imperi Selucida .
 El pretendent al tron, Alexandre I Balas, contacte amb Jonatan Macabeu qui li ofereix condicions incls ms favorables que les ofertes pel rei Demetri I Ster.

 Repblica Romana .
 Luci Valeri Flac i Marc Claudi Marcel VI sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Marc Emili Lpid, consol rom.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17532" title="151 aC" nonfiltered="2874" processed="2854" dbindex="7887">

 Esdeveniments: .
 Cartago .
 Numdia llana una altre atac a la frontera de Cartago. En resposta Cartago posa en marxa una gran expedici militar de 25.000 soldats.
	
 ndia .
 Agnimitra, puja al tro de la ndia desprs de la mort del seu pare Pusyamitra Sunga durant l'Imperi Sunga.

 Repblica Romana .
 Aule Postumi Alb i Luci Licini Luculle sn cnsols.
 L'imperi rom ajuda a en el port comercial grec de Marsella per lluitar contra les incursions dels celtes de la Gllia.
 Exercit rom sota la direcci del pretor Galba i el senador Luci Licini Luculle arriben a Hispnia i comena un procs de sotmetre la poblaci local.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Pusyamitra Sunga, emperador de la ndia.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17533" title="150 aC" nonfiltered="2875" processed="2855" dbindex="7888">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Anatlia .
 Nicomedes II, fill del rei Prsies II, que ha sigut enviat a Roma per argumentar a favor de les petites reparacions derivades del seu pare que va perdre la guerra contra Prgam, obt el recolzament del senat rom fins el punt que Prsies envia un emissari amb ordres secretes d'assassinar a Nicomedes. Tanmateix, l'emissari revela la trama de Nicomedes i el persuadeix de revelar-se contra el seu pare.
 Mitridates V Evergetes, succex a Mitridates IV com a rei de Pont. Continua l'estratgia de mantenir una aliana amb els romans que va ser iniciat pel seu predecessor.

 Cartago .
 Comena la tercera Guerra Pnica entre Roma i Cartago. (data aproximada);
 Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor, s enviat pel general rom Luci Licini Luculle, a Numdia per obtenir alguns dels elefants numidians del rei Masinissa I i amic del seu avi Publi Corneli Escipi Afric Major. ;

 Hispnia .
 Els romans, dirigits pel pretor Servi Sulpici Servi Galba, derroten els lusitans en una gran batalla a Hispnia. A continuaci, trenquen la seva promesa dels rebels derrotats lusitanians de la instituci de la matana de 9.000 homes durant les conversacions de pau. Posteriorment, 20.000 lusitans sn venguts com a esclaus a la Gllia.

 Imperi Selucida .
 El Pretendent al tron de Imperi Selucida, Alexandre I Balas, que presumeix de ser el fill del difunt Antoc IV Epfanes, s converteix governant de la regi desprs de tenir el suport del senat rom, Prgam i de Ptolemeu VI Filomtor.
 El nou rei es casa amb Clepatra Thea.

 Repblica Romana .
 Tit Quinti Flamin II i Mani Acili Balb sn cnsols.
 El senat rom mostra un fort descontentament contra la decisi de Cartago per lliurar una guerra contra el seu ve sense el consentiment de Roma. El censor rom i el senat dona ordres de reunir un exercit contra Cartago.

 Temtiques .
 Primera documentaci sobre els oracles del poble celta.

 Art .
 Es comena lesttua hellenstica del governador que acabar 10 anys ms tard. A l'actualitat es conserva al Meseu Nacional de Roma.
 Es construeix la Venus de Milo la qual s'acabar de fer 25 anys ms tard (el 125 aC), la qual es descobreix el 1820 i es troba al museu del Louvre, Pars.

 Astronomia .
 Hiparc calcula la distncia entre la Terra i la Lluna i inventa l'astrolabi.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Demetri I Ster, rei selucida de Sria.
 Mitridates IV del Pont.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17534" title="149 aC" nonfiltered="2876" processed="2856" dbindex="7889">

 Esdeveniments: .
 Bitnia .
 Amb l'ajuda de Roma, Nicomedes II enderroca el seu pare Prusias II com a rei de Bitnia.

 Repblica Romana .
 Luci Marci Censor i Marc Manili sn cnsols.
 Comena la tercera Guerra Pnica.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Marc Porci Cat Censor, consol rom.
 Prusias II de Bitnia (assassinat).






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17535" title="148 aC" nonfiltered="2877" processed="2857" dbindex="7890">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Espuri Postumi Alb Magne i Lucius Calpurnius Piso Caesoninus sn cnsols.
 Construcci de la via Postmia, Aquileia i Genua.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Masinissa I, rei de Numdia.
 Yuan Ang.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17536" title="147 aC" nonfiltered="2878" processed="2858" dbindex="7891">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Publi Corneli i Gai Livi Emili Drus sn cnsols.
 El consol Publi Corneli pren el control a la batalla de Cartago.

 Sria .
 Demetri II Nictor torna a Sria. (data aproximada);
 Jonatan Macabeu conquereix Jaffa.

 Naixements: .
 Lokaksema.

 Necrolgiques: . 
 Empress Bo.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17537" title="146 aC" nonfiltered="2879" processed="2859" dbindex="7892">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 frica .
 Destrucci de Cartago desprs de la tercera Guerra Pnica.

 sia .
 Aparici del primer mol de vent a l'sia Menor.

 Grcia .
 Derrota d'Esparta i la seva lliga davant Roma.

 Repblica Romana .
 Gnaeus Cornelius Lentulus i Lucius Mummius Achaicus sn cnsols.

 Temtiques .
 Astronomia .
 Hiparc de Nicea determina l'equinocci.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 28 de novembre - Gentius, l'ltim rei de Illria.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17538" title="145 aC" nonfiltered="2880" processed="2860" dbindex="7893">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Egipte .
 Ptolemeu VII s el nou fara desprs de la mort de Ptolemeu VI.

 Repblica Romana .
 Quint Fabi Mxim Emili i Lucius Hostilius Mancinus sn cnsols.

 Temtiques .
 Astronomia .
 Hiparc de Nicea determina la duraci d'un any tropical.

 Llengua .
 Traducci al llat del Diccionari d'agricultura de Magon.

 Naixements: .
 Sima Qian, historiador xins (tamb podia haver estat el 135 aC).

 Necrolgiques: . 
 Ptolemeu VI Filomtor (mort en combat).
 Ptolemeu VII Neofiloptor (assassinat).
 Alexandre I Balas (assassinat).






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17539" title="144 aC" nonfiltered="2881" processed="2861" dbindex="7894">

 Esdeveniments: .
 Imperi Part .
 L'Imperi Part conquereix Babilnia.

 Repblica Romana .
 Servius Sulpicius Galba i Luci Aureli Cotta I sn cnsols.
 Es construeix l'aqeducte Aqua Marcia.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17540" title="143 aC" nonfiltered="2882" processed="2862" dbindex="7895">

 Esdeveniments: .
 Judea .
 Sim Macabeu succeeix al seu germ Jonatan com a summu sacerdot i rei Judea.

 Repblica Romana .
 Appi Claudi Pulcre i Quint Cecili Metel Macednic sn cnsols.

 Naixements: .
 Marc Antoni, l'orador, poltic rom.

 Necrolgiques: . 
 Jonatan Macabeu, sacerdot rebel jueu.
 Zhou Yafu, general de la dinastia Han.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17541" title="142 aC" nonfiltered="2883" processed="2863" dbindex="7896">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Fabi Mxim Servili i Luci Cecili Metel Calb sn cnsols.
 Es construeix el primer pont de pedra que travessa el Tber.

 Sria .
 Diodot Trif, puja al tro.

 Naixements: .
 Ptolemeu IX Ltir, fara.

 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17542" title="141 aC" nonfiltered="2884" processed="2864" dbindex="7897">

 Esdeveniments: .
 Bactriana .
 Refugiats tocaris apareixen a les fronteres de Bactriana.

 Repblica Romana .
 Gneu Servili Cepi IV i Quintus Pompeius sn cnsols.

 Sria .
 La guarnici de l'Imperi Selucida negocia l'entrega de Jerusalem. Sim Macabeu assumeix el control de la ciutat.
 Demetri II Nictor s presoner de Mitridates, rei de l'Imperi Part. Antoc VII Sidetes assumeix el control de l'Imperi Selucida durant aquell temps.

 Xina .
 Comena el mandat de l'emperador Wu Han.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Jing Han, emperador de la Xina.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17543" title="140 aC" nonfiltered="2885" processed="2865" dbindex="7898">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor porta un grup d'embaixadors romans a Alexandria, on es reuneixen amb Ptolomeu VIII.

 Judea .
 Sim Macabeu, s coronat rei.

 Repblica Romana .
 Quintus Servilius Caepio i Gaius Laelius Sapiens sn cnsols.

 Xina .
 Han Wudi, s coronat emperador.

 Naixements: .
 Luci Licini Cras, consol rom.
 Huo Qubing, general xins durant la dinastia Han. (mort el 117 aC.
 Su Wu.

 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17544" title="139 aC" nonfiltered="2886" processed="2866" dbindex="7899">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Repblica Romana .
 Gnaeus Calpurnius Piso i Marc Popilli Laenes IV sn cnsols.

 Xina .
 L'emperador Wu Han envia una diplomcia a Bactriana, l'Imperi Part i a Fergana.
	
 Temtiques .
 Astronomia .
 Hiparc de Nicea, fa uns clculs molt precisos sobre els mesos.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Viriat: heroi lusit lluitador contra els invasors romans.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17545" title="138 aC" nonfiltered="2887" processed="2867" dbindex="7900">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 sia .
 Zhang Qian comena les seves exploracions a sia central, a mans de l'emperador Han Wu Di.
 La primera missi diplomtica xinesa a la vall de Fergana, dirigida per Chang Chien.

 Imper Part .
 Fraates II de Prtia s coronat rei de l'Imperi Part.

 Repblica Romana .
 Publi Corneli Escipi Nasica Serapi i Dcim Juni Brut Gllec sn cnsols.
 Es fund la ciutat de Valncia;

 Temtiques .
 Arts .
 S'escriu l'himne d'Apollo a la ciutat de Delfos, que s la primera supervivent simbolitzada en msica, en un fragment i llegible.

 Naixements: .
 Luci Corneli Sulla, poltic rom. (data aproximada);

 Necrolgiques: . 
 Mitridates I de Prtia.
 Diodot Trif. (sucidi);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17546" title="137 aC" nonfiltered="2888" processed="2868" dbindex="7901">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marcus Aemilius Lepidus Porcina i Gaius Hostilius Mancinus sn cnsols.
 Els esclaus dirigits per Eunus d'Apamea a Siclia fan una revolta contra els romans.
 Es funda Valncia.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Dutthagamani, rei d'Sri Lanka.
 Zhao Tuo, emperador de la Xina.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17547" title="136 aC" nonfiltered="2889" processed="2869" dbindex="7902">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Furius Philus i Sextus Atilius Serranus sn cnsols.

 Xina .
 El Confucianisme s adoptat com a religi oficial per l'emperador Wu di.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17548" title="135 aC" nonfiltered="2890" processed="2870" dbindex="7903">

 Esdeveniments: .
 Bactriana .
 Menandre I, s coronat rei d'indogrcia desprs de la mort d'Espander.

 Repblica Romana .
 Quintus Calpurnius Piso i Servi Fulvi Flac sn cnsols.
 Comena la primera guerra servil.

 Naixements: .
 Sima Qian, historiador xins. (podria haver sigut en el 145 aC);

 Necrolgiques: . 
 Menandre I, rei d'Indogrcia.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17549" title="134 aC" nonfiltered="2891" processed="2871" dbindex="7904">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Judea .
 Joan Hirc I es converteix en summa sacerdot i rei de Judea desprs de l'assassinat del seu pare Sim Macabeu.

 Repblica Romana .
 Quintus Calpurnius Piso i Servi Fulvi Flac sn cnsols.
 Publi Corneli Escipi, guanya a Cartago, agafa les rendes de l'actual Espanya.

 Temtiques .
 Astronomia .
 Hiparc de Nicea descobreix la Precessi dels equinoccis.
 Hiparc de Nicea crea un catleg d'estrelles.

 Naixements: .
 Publius Servilius Vatia, consol rom en el 79 aC i estadstic.

 Necrolgiques: . 
 Sim Macabeu, rei de Judea. (assassinat);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17550" title="133 aC" nonfiltered="2892" processed="2872" dbindex="7905">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Calpurnius Piso Frugi i Publius Mucius Scaevola sn cnsols.
 Publi Corneli derrota el numites i conquereix Numncia.
 Tiberi Semproni Grac, s elegit Trib de la plebs. A l'intent d'aprova una llei per redistribut les terres pbliques en benefici dels petits propietaris. L'oposici de les faccions ms riques del Senat rom, s assassinat per un grup de senadors i els seus seguidor en aquell mateix any.
 El regne de Prgam entra dins l'Imperi rom.

 Xina .
 Juny - Un gran exercit de la dinastia Han, amb comandants com Li Guang intenten una emboscada al lider dels xiongnus a la batalla de Mayi. El combat va acabar amb un empat tcnic.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Tiberi Semproni Grac, poltic rom. (assassinat);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17551" title="132 aC" nonfiltered="2893" processed="2873" dbindex="7906">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Publi Popilli Laenes i Publius Rupilius sn cnsols.
 La Primera Guerra Servil acaba Publi Rupili sufoca la revolta.
 Assassinat de Tiberi Semproni Grac, fet que marca, per a molts historiadors, l'inici del declivi de la Repblica romana.

 Naixements: .
 Mitrdates IV, rei de Pontus;

 Necrolgiques: . 
Tiberi Semproni Grac (assassinat pels senadors);
Eunus, lder de la revolta d'esclaus (136 aC - 132 aC) de Siclia;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17552" title="131 aC" nonfiltered="2894" processed="2874" dbindex="7907">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Valeri Flac i Publi Licini Cras Dives Muci sn cnsols.
 El primer cop de tota la histria romana que els dos senadors sn plebeus.
 Apareix la primera acta dirna.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17553" title="130 aC" nonfiltered="2895" processed="2875" dbindex="7908">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Cornelius Lentulus i Marcus Perperna sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Marcus Pacuvius, poeta trgic.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17554" title="129 aC" nonfiltered="2896" processed="2876" dbindex="7909">

 Esdeveniments: .
 sia .
 El Regne de Prgam esdev la provncia romana d'sia.

 Repblica Romana .
 Gaius Sempronius Tuditanus i Mani Aquilli sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Antoc VII Sidetes. (mort en combat);
 Carnades, filosof grec.
 Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17555" title="128 aC" nonfiltered="2897" processed="2877" dbindex="7910">

 Esdeveniments: .
 Prtia .
 Artaban II s rei de l'Imperi Part. (data aproximada);

 Repblica Romana .
 Tit Anni Lusc i Gnaeus Octavius sn cnsols.

 Naixements: .
 Liu Ju, prncep de la dinastia Han.

 Necrolgiques: . 
 Fraates II rei de Prtia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17556" title="127 aC" nonfiltered="2898" processed="2878" dbindex="7911">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Prtia .
 Els escites defensen l'Imperi Part contra els medes.

 Repblica Romana .
 Luci Corneli Cinna i Luci Cassi Long Ravilla sn cnsols.

 Temtiques .
 Astrologia .
 Primer catleg d'astronomia amb unes 850 estrelles;

 Naixements: .
 Quint Cecili Metel Pius.

 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17557" title="126 aC" nonfiltered="2899" processed="2879" dbindex="7912">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marcus Aemilius Lepidus i Lucius Aurelius Orestes sn cnsols.

 Sria .
 Tir se'n surt de les revoltes.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Wang Zhi, emperador de la Xina.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17558" title="125 aC" nonfiltered="2900" processed="2880" dbindex="7913">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marc Fulvi Flac i Marc Plauci Hipseu sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Seleuc V Filomtor (assassinat);
 Demetri II Nictor rei de l'Imperi Selucida.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17559" title="124 aC" nonfiltered="2901" processed="2881" dbindex="7914">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 Els germans Ptolomeu VIII i Clepatra II es reconcilien.

 Prtia .
 Mitridates II substitueix a Artabanus II com a rei de l'Imperi Part.

 Repblica Romana .
 Gai Cassi Long i Gaius Sextius Calvinus sn cnsols.
 La revolta de Fregellae arriba fins a Roma.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Artaban II de Prtia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17560" title="123 aC" nonfiltered="2902" processed="2882" dbindex="7915">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Tit Quinti Flamin III i Quint Cecili Metel Baleric sn cnsols.
 Conquesta romana de les Balears, Mallorca i Menorca, mitjanant la campanya del cnsol  Quint Cecili Metel, desprs anomenat El Balearic per aquesta acci.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17561" title="122 aC" nonfiltered="2903" processed="2883" dbindex="7916">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Cneu Domici i Gaius Fannius sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Liu An, prncep xins, gegraf i cartgraf.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17562" title="121 aC" nonfiltered="2904" processed="2884" dbindex="7917">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Dirrigits pel general Ho Chu-ping, la Xina guanya els huns.

 Repblica Romana .
 Quint Fabi Mxim Allobrgic i Luci Opimi sn cnsols.
 El senat rom passa a la noci senatus consultum ultimum, que el consol Luci Opimi interpreta com que li dona poder illimitat per preservar la repblica, reuneix una fora armada dels senadors i els que el recolzen per enfrontar a Gai Semproni Grac. Una batalla que es produeix a dins mateix de Roma, que provoca la mort de Gai Semproni i de molts dels seus seguidors.
 Un tribunal estableix l'execuci de 3.000 seguidor de Gai Semproni.
 El consol Quint Fabi, aliat dels aduins, derrota els arverns i els allbroges a la Gllia Narbonesa, per tant, l'establiment de la provncia de Roma.

 Naixements: .
 Quint Sertori, general rom.

 Necrolgiques: . 
 Gai Semproni Grac, poltic rom.
 Marc Fulvi Flac, consol rom.
 Clepatra Thea, reina d'Egipte.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17563" title="120 aC" nonfiltered="2905" processed="2885" dbindex="7918">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gai Papiri Carb i Publi Manili sn cnsols.

 Naixements: .
 Berenice III, reina d'Egipte.

 Necrolgiques: . 
 Hiparc de Nicea, astrnom, geleg i matemtic grec.
 Polibi, historiador grec.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17564" title="119 aC" nonfiltered="2906" processed="2886" dbindex="7919">

 Esdeveniments: .
 sia .
 De gener al juny - els xinesos en virtuts dels comandants de l'exercit de Wei Qing i de Huo Qubing sn ms que els xiongnus victoriosos en la batalla de Mobei, produda a la vall d'Orkhon en el desert del   gobi, a l'actual Monglia.

 Grcia .
 Hiparc de Nicea substitueix a Eumachus en el Arcont d'Atenes.

 Repblica Romana .
 Luci Aureli Cotta II i Luci Cecili Metel Dalmtic sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Li Guang, general xins durant la dinastia Han.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17565" title="118 aC" nonfiltered="2907" processed="2887" dbindex="7920">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marc Porci Cat i Quintus Marcius Rex sn cnsols.
 Narbona: els romans hi van fundar la seva primera colnia fora d'Itlia, i li van donar el nom de Narbo Martius.

 Naixements: .
 Luci Licini Luculle, consol rom.

 Necrolgiques: . 
 Micipsa, rei de Numdia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17566" title="117 aC" nonfiltered="2908" processed="2888" dbindex="7921">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Cecili Metel Diademat i Quintus Mucius Scaevola Augur sn cnsols.

 Naixements: .
 Ptolemeu XII.

 Necrolgiques: . 
 Huo Qubing, general durant la dinastia Han. (nascut el 140 aC);
 Sima Xiangru, poeta i msic xins.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17567" title="116 aC" nonfiltered="2909" processed="2889" dbindex="7922">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Fabi Mxim Eburne i Gai Licini Geta sn cnsols.

 Naixements: .
 Marc Terenci Varr, militar i poltic rom.

 Necrolgiques: . 
 26 de juny - Ptolemeu VIII.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17568" title="115 aC" nonfiltered="2910" processed="2890" dbindex="7923">

 Esdeveniments: .
 Orinet mitj .
 Imperi Part fa un pacte de comer amb la Xina.
 Cau la reina de Sab.

 Repblica Romana .
 Marcus Aemilius Scaurus i Marc Cecili Metel sn cnsols.
 Gai Mari, pretor de Roma, derrota el brbars de la pennsula Ibrica.

 Naixements: .
 Marc Licini Cras Dives I, poltic rom.

 Necrolgiques: . 
 Publi Muci Escevola;
 Quint Cecili Metel Macednic;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17569" title="114 aC" nonfiltered="2911" processed="2891" dbindex="7924">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Mitridates VI Eupator s coronat rei de Bsfor.

 Repblica Romana .
 Manius Acilius Balbus i Gai Porci Cat Licini sn cnsols.
 Es construeix el primer temple a la Deessa Venus.

 Naixements: .
Quint Hortensi Hrtal: poltic i orador rom (mort 50 aC).

 Necrolgiques: .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17570" title="113 aC" nonfiltered="2912" processed="2892" dbindex="7925">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gneu Papiri Carb i Gai Cecili Metel Caprari sn cnsols.
 Els germnics ataquen la Gllia i el nord d'Hispnia, els Cimbres perdem davant Roma sota les ordres de G. Papirius Carbo;

 Sria .
 Antoc IX Cyzicenos s coronat rei de l'Imperi Selucida.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Prncep Liu Sheng de la Xina.
 Zhang Qian, explorador i diplomtic xins.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17571" title="112 aC" nonfiltered="2913" processed="2893" dbindex="7926">

 Esdeveniments: .
 sia .
 S'obra la ruta de la Seda.

 Repblica Romana .
 Lucius Calpurnius Piso Caesoninus i Marc Livi Emili Drus sn cnsols.
 Farnadjom es corona com a rei d'Hispnia.
 Jugurta declara la guerra contra roma. (Acaba el 105 aC);

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17572" title="111 aC" nonfiltered="2914" processed="2894" dbindex="7927">

 Esdeveniments: .
 sia .
 L'Imperi Han annexa Nanyue, i amplia el seu territori a Cotxinxina, l'actual Vietnam.
 Durant el regnat de l'emperador Wu de la dinastia Han, Guilin s'anomena prefectura de Shi Un.
 Jiuquan a la Xina posa una base militar en la ruta de la Seda.

 Repblica Romana .
 Publius Cornelius Scipio Nasica i Luci Calpurni Bstia sn cnsols.
 Gran incendi a Roma.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17573" title="110 aC" nonfiltered="2915" processed="2895" dbindex="7928">

 Esdeveniments: .
 sia .
 La dinastia Han de la Xina annexa Minyue.

 Repblica Romana .
 Espuri Postumi i Marcus Minucius Rufus sn cnsols.
 Jugurta rei de Numdia derrota l'exercit rom.

 Naixements: .
 Gai Mari el Jove.

 Necrolgiques: . 
 Edersceal, 95 monarca israelia.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17574" title="109 aC" nonfiltered="2916" processed="2896" dbindex="7929">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marcus Junius Silanus i Quint Cecili Metel Numdic sn cnsols;
 L'exercit rom sota les ordres de Marcus Junius Silanus s derrotat per cimbres i per teut prop del riu Roine.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17575" title="108 aC" nonfiltered="2917" processed="2897" dbindex="7930">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Cau el regne core de Gojoseon, i l'emperador xins Wu Han estableix la Lelang Commandery al nord de Corea.
 Desembre - La dinastia Han de la Xina sota el comandat Zhao Ponu surt victoriosa de la batalla de Loulan.

 Repblica Romana .
 Servi Sulpici i Lucius Hortensius sn cnsols.
 Les forces romanes sota el mandat de Gai Cecili derroten les forces de Jugurta a Numdia a la batalla de Muthul.

 Naixements: .
 Luci Sergi Catilina, estadista rom.

 Necrolgiques: . 
 Marc Livi Emili Drus, estadista rom.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17576" title="107 aC" nonfiltered="2918" processed="2898" dbindex="7931">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Cassi Long i Gai Mari sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17577" title="106 aC" nonfiltered="2919" processed="2899" dbindex="7932">

 Esdeveniments: .
 sia .
 La Xina i l'Imperi Persa estableixen una diplomatura.

 Repblica Romana .
 Gaius Atilius Serranus i Quint Servili Cepi el vell sn cnsols.
 Luci Corneli Sulla captura Jugurta i posa fi a la guerra de Yugurta.

 Naixements: .
 3 de juny - Cicer, poltic i escriptor rom (mor el 43 aC).
 29 de setembre - Gneu Pompeu Magne, estadista i general rom (mor el 48 aC).

 Necrolgiques: . 
 Wei Qing, general xins de la dinastia Han.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17578" title="105 aC" nonfiltered="2920" processed="2900" dbindex="7933">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gneu Malli Mxim i Publius Rutilius Rufus sn cnsols.
 Gai Mari, junt al consol Publius Rutilius, inicien reformes radicals dins l'exercit rom.
 Acaba la guerra de Yugurta. (comenada el 112 aC);

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17579" title="104 aC" nonfiltered="2921" processed="2901" dbindex="7934">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Sima Qian, comena a escriure el Shiji.

 Judea .
 Aristbul I substitueix a Joan Hirc I com a rei de Judea.

 Repblica Romana .
 Gai Flavi Fmbria i Gai Mari sn cnsols.
 Athenion inicia una rebelli d'esclaus a Segesta;
 Comena la segona Guerra Servil a Siclia.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Jugurta, rei de Numdia. (executat per Roma);
 Dong Zhongshu, estudis xins que va promoure el confucionisme en el tribunal central de la Dinastia Han.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17580" title="103 aC" nonfiltered="2922" processed="2902" dbindex="7935">

 Esdeveniments: .
 Judea .
 Alexandre Janeu substitueix al seu germ Aristbul I com a rei de Judea.

 Repblica Romana .
 Lucius Aurelius Orestes i Gai Mari sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17581" title="102 aC" nonfiltered="2923" processed="2903" dbindex="7936">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Lutaci Catul i Gai Mari sn cnsols.
 El cnsol rom Gai Mari derrota l'exrcit teut.

 Xina .
 Els xinesos capturen Kokand;

 Naixements: .
 Gai Juli Csar, general i poltic rom;
 Quint Tulli Cicer, general rom;

 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17582" title="101 aC" nonfiltered="2924" processed="2904" dbindex="7937">

 Esdeveniments: .
 Lbia .
 Ptolomeu Apion hereta el regne de Cirenaica.

 Repblica Romana .
 Marc Aquilli i Gai Mari sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Clepatra III s assassinada per Ptolemeu X Alexandre I.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17583" title="100 aC" nonfiltered="2925" processed="2905" dbindex="7938">


 Esdeveniments: .
 Amrica .
 Guatemala - Es pinta el mural maia de la pirmide San Bartolo.

 Anatlia .
 Tigranes II es corona com a rei d'Armnia. (data aproximada);

 sia .
 Revoltes camperoles sota l'emperador Wu Han.
 Gandara i Panjab sn governat pel rei indogrec Demetri III;
 La histria de la Xina s escrita per Sima Qian. (data aproximada);

 Judea .
 Els llibres deuterocannic, 1 i 2 Macabeus sn escrits.

 Orient mitja .
 Abans d'aquesta data els elefants sn extingits.

 Repblica Romana .
 Luci Valeri Flac i Gai Mari sn cnsols.
 Marc Aquilli celebra una ovaci de victries en la Segona Guerra Servil.

 Naixements: .
13 de juliol - Roma - Juli Csar, general i poltic rom, mort el 15 de mar del 44 aC a Roma 
 Necrolgiques: . 






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17585" title="Taula anual del segle I aC" nonfiltered="2926" processed="2906" dbindex="7939">
En aquesta taula podreu cercar informaci referent a qualsevol any del segle I aC:



Taula anterior - Taula posterior

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17586" title="Segle I aC" nonfiltered="2927" processed="2907" dbindex="7940">

 Esdeveniments .
Roma esdev un imperi.
S'edifica a Matar, la Villa romana de Can Llauder, relacionada amb Gai Mari.

 Personatges destacats .
Juli Csar;
 Cicer, orador rom;
 Ovidi i Virgili, poetes llatins;
 Esprtac, gladiador;
 Lucreci, poeta epicuri.

Invents, descobriments, introduccions.

Lucreci escriu el poema "Sobre la naturalesa" (De Rerum Natura), on descriu amb bastanta fidelitat i notables metfores el pensament d'Epicur.

Vegeu la Taula anual del segle I aC
----
Un segle abans / Un segle desprs










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17587" title="99 aC" nonfiltered="2928" processed="2908" dbindex="7941">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Aule Postumi i Marc Antoni sn cnsols.

 Naixements: .
 Lucreci, filosof i poeta grec.

 Necrolgiques: . 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17588" title="98 aC" nonfiltered="2929" processed="2909" dbindex="7942">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Cecili Metel Nepot i Titus Didius sn cnsols.
 El senat rom prohibeix els sacrificis humans;

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Emperador Kaika del Jap.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17589" title="97 aC" nonfiltered="2930" processed="2910" dbindex="7943">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Ariarates VIII es veu obligat a marxar a Capadcia per culpa de Mitridates I, i mor poc desprs.

 sia .
 Sujin es converteix en emperador del Jap. (data probable);

 Repblica Romana .
 Gnaeus Cornelius Lentulus i Publi Licini Cras Dives II sn cnsols.
 Els romans sotmeten a Maedi i a Dardanis.
 L.Domitius tren fortes mesuren per establir l'ordre a Siclia.
 Un decret del senat rom va prohibit els sacrificis humans.
 Luci Corneli Sulla utilitza un lle per primera vegada en els jocs romans.

 Naixements: .
 Galeria Copiola, actriu. (va viure ms de 100 anys);

 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17590" title="96 aC" nonfiltered="2931" processed="2911" dbindex="7944">

 Esdeveniments: .
 sia .
 La dinastia Han arriba a Taishi.

 Grcia .
 Seleuc VI es converteix en rei de l'Imperi Selucida;

 Repblica Romana .
 Gai Cassi Long i Gnaeus Domitius Ahenobarbus cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Antoc VIII, rei de l'Imperi Selucida. (assassinat);
 Antoc IX, rei de l'Imperi Selucida. (assassinat);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17591" title="95 aC" nonfiltered="2932" processed="2912" dbindex="7945">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Tigranes II s coronat rei d'Armnia.

 Repblica Romana .
 Quintus Mucius Scaevola Pontifex i Luci Licini Cras sn cnsols.

 Naixements: .
 Marc Porci Cat Uticense, poltic rom.
 Clodia, filla de Marc Escaure i Ceclia Metella.

 Necrolgiques: .
Artavasdes II d'Armnia;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17592" title="94 aC" nonfiltered="2933" processed="2913" dbindex="7946">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Nicomedes IV substitueix al seu pare Nicomedes III com a rei de Bitnia.

 Repblica Romana .
 Gai Celi Calde i L. Domici F. Cn. N. Aenobarb sn cnsols.
 El primer intent fallit d'obrir una escola retrica llatina.

 Naixements: .
 Han Zhao.

 Necrolgiques: .
 Bakru II bar Bakru.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17593" title="93 aC" nonfiltered="2934" processed="2914" dbindex="7947">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Ariobarzanes I s rei de Capadcia.

 sia .
 Fi de l'era Taishi amb l'emperador Han Wudi.

 Repblica Romana .
 Gai Valeri Flac i Marcus Herennius sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Parnajom, rei del Regne d'Ibria.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17594" title="92 aC" nonfiltered="2935" processed="2915" dbindex="7948">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gai Claudi Pulcre III i Marcus Perperna sn cnsols.
 Hi ha el primer contacte diplomtic entre Roma i l'Imperi Part, Luci Corneli Sulla es reuneix amb un invitat part.
 Gai Sentiu es converteix en el governador rom de Macednia.

 Naixements: .
Publi Clodi Pulcre, poltic rom.

 Necrolgiques: . 
 Antoc XI Epfanes.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17595" title="91 aC" nonfiltered="2936" processed="2916" dbindex="7949">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Sext Juli Csar i Lucius Marcius Philippus sn cnsols.

 Naixements: .
 Xuan Han;

 Necrolgiques: . 
 Marc Livi Drus (assassinat);
 Lucius Licinius Crassus, consol i orador.
 Liu Ju;
 Wei Zifu;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17596" title="90 aC" nonfiltered="2937" processed="2917" dbindex="7950">

 Esdeveniments: .
 Anatlia .
 Nicomedes IV s derrotat en la batalla, on ha de fugir a Roma.

 Repblica Romana .
 Luci Juli Csar i Publi Rutili Llop sn cnsols.
 Guerra social entre Gnaeus Pompeius Strabo i entre Guerra social ;
 Conflicte entre el centre-sud d'Itlia. ;
 Cicer comena a servir a l'exercit rom.

 Naixements: .
 Aule Hirti, poltic i historiador rom.
 Diodor de Siclia, historiador grec. (data aproximada);

 Necrolgiques: . 
 Antoc X Eusebi, rei de l'Imperi Selucida. (data aproximada);
 Sima Qian, historiador xins. (data aproximada);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17597" title="89 aC" nonfiltered="2938" processed="2918" dbindex="7951">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gnaeus Pompeius Strabo i Luci Porci Cat Saloni sn cnsols.
 Cicer acaba el seu servei en l'exercit rom.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Marc Emili Escaure, consol rom.
 Tit Didi, consol rom.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17598" title="88 aC" nonfiltered="2939" processed="2919" dbindex="7952">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Sulla i Quintus Pompeius Rufus sn cnsols.
 Mitridates VI Eupator envaeix Grcia.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Mitridates II de Prtia.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17599" title="87 aC" nonfiltered="2940" processed="2920" dbindex="7953">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Cinna i Gneu Octavi sn cnsols.
 Luci Corneli Sulla arriba a Grcia.
 stia s conquerit per Gai Mari.

 Naixements: .
 Lucius Munatius Plancus, consol rom.

 Necrolgiques: . 
 Marc Antoni, orador rom.
 Han Wudi, emperador xins.
 Luci Corneli Merula, sacerdot rom.
 Publi Licini Cras Dives II, consol rom i pare de Marc Licini Cras Dives I.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17600" title="86 aC" nonfiltered="2941" processed="2921" dbindex="7954">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Cinna i Gai Mari sn cnsols.

 Naixements: .
 1 d'octubre - Gai Sallusti Crisp, historiador rom;

 Necrolgiques: . 
 13 de juny - Gai Mari, general rom.
 desprs 1 de mar - Aristi, filosof d'Atenes.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17601" title="85 aC" nonfiltered="2942" processed="2922" dbindex="7955">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Cinna i Gneu Papiri Carb sn cnsols.

 Naixements: .
 Marc Juni, un dels assassins de Juli Csar.
 cia, neboda de Juli Csar i mare d'August.
 Tiberi Nero, pare de Tiberi.

 Necrolgiques: . 
 Sima Qian, historiador xins.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17602" title="84 aC" nonfiltered="2943" processed="2923" dbindex="7956">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Cinna i Luci Corneli Cinna sn cnsols.
 Final de la Primera Guerra Mitridtica.

 Naixements: .
 Surena, general part.

 Necrolgiques: . 
 Luci Corneli Cinna, consol rom. (assassinat);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17603" title="83 aC" nonfiltered="2944" processed="2924" dbindex="7957">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Cornelius i Gaius Norbanus sn cnsols.
 Luci Corneli Sulla torna a Itlia de les seves campanyes a Grcia.
 Luci Licini, el governador de roma a sia, s'enfronta contra les forces de Mitridates VI Eupator en la Segona Guerra Mitridtica.	;
 Es crema el temple de Jpiter i destrueix la collecci de Llibres Sibilins.

 Naixements: .
 Marc Antoni (data aproximada);
 Jlia, filla de Juli Csar.

 Necrolgiques: .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17604" title="82 aC" nonfiltered="2945" processed="2925" dbindex="7958">

 Esdeveniments: .
 Dcia .
 Burebista unifica Dcia.

 Repblica Romana .
 Gneu Papiri Carb i Gai Mari sn cnsols.
 Luci Corneli Sulla derrota a Samnium a Roma a la Batalla de la Porta Collina, i pren el control de Roma.
 Pompeu s enivat per Luci Corneli Sulla per acabar amb les rebeldies a Siclia i frica.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Gneu Papiri Carb, s assassinat per Lucius Cornelius Sulla.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17605" title="81 aC" nonfiltered="2946" processed="2926" dbindex="7959">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gneu Corneli Dolabella i Marc Tulli Decula sn cnsols.
 Luci Corneli Sulla s nomenat dictador de la Repblica Romana.
 Segona Guerra Mitridtica acaba en Statu quo.
 Cicer guanya el seu primer cas.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Arshak I d'Ibria.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17606" title="80 aC" nonfiltered="2947" processed="2927" dbindex="7960">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 Ptolemeu XII Auletes aconsegueix el tro d'Egipte.
 Alexandria est sota jurisdicci romana.

 Repblica Romana .
 Luci Corneli Sulla i Quint Cecili Metel Pius sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Ceclia Metella filla de Metel Dalmtic.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17607" title="79 aC" nonfiltered="2948" processed="2928" dbindex="7961">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Appi Claudi i Publius Servilius Vatia sn cnsols.
 Cicer viatja a Atenes i desprs a Rodes i continua els seus estudis de filosofia i oratria.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17608" title="78 aC" nonfiltered="2949" processed="2929" dbindex="7962">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marc Emili Lpid i Quint Lutaci Catul sn cnsols.
 S'introdueix una serie de reformes i restablir els ciutadans exiliats, per tant, es reinstalla la democrcia a Roma.

 Naixements: .
 Jing Fang, matemtic i poeta xins.

 Necrolgiques: . 
 Luci Corneli Sulla, dictador rom.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17609" title="77 aC" nonfiltered="2950" processed="2930" dbindex="7963">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marc Emili Lpid i Dcim Juni Brut sn cnsols.
 Pompeu marxa a Espanya per unir-se amb Quintus Metellus Pius per reprimer la revolta de  Quint Sertori.
 Es construeix la ciutat de Tigranocerta.

 Naixements: .
 Liu Xiang.

 Necrolgiques: .
 Duttagamani, rei Sri Lanka;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17610" title="76 aC" nonfiltered="2951" processed="2931" dbindex="7964">

 Esdeveniments: .
 Judea .
 Salom Alexandra es converteix en reina de Judea, desprs de la mort de Alexandre Janeu.

 Repblica Romana .
 Gnaeus Octavius i Gai Escriboni Curi sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Alexandre Janeu, rei de Judea.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17611" title="75 aC" nonfiltered="2952" processed="2932" dbindex="7965">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Octavius i Gai Aureli Cotta III sn cnsols.
 Cicer s qestor a Roma.
 Tercera Guerra Mithridatic - M. Aureli Cotta va ser derrotat per Mitridates VI Eupator a la Batalla de Calcedonia.
 Gneu Pompeu acampa amb el seu exrcit vra la ciutat bascona d'Irua i funda la ciutat de Pompaelo, Pamplona.

 Naixements: .
 Yuan Han.

 Necrolgiques: .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17612" title="74 aC" nonfiltered="2953" processed="2933" dbindex="7966">

 Esdeveniments: .
 Hispnia .
 Es funda Pamplona.

 Repblica Romana .
 Marc Aureli Cotta i Luci Licini Luculle sn cnsols.
 Nicomedes IV Filoptor, l'ltim rei de Bitnia entra en el senat rom.
 La repblica Romana sota el mandat de Luci Licini derrota les forces de Mitridates VI Eupator.
 Quintus Opimius s processar per l'extralimitaci de les seves atribucions i s condemnat.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Nicomedes IV.
 Zhao of Han.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17613" title="73 aC" nonfiltered="2954" processed="2934" dbindex="7967">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gai Cassi Long Var i Marc Licini Luculle sn cnsols.
 Comena la Tercera Guerra Servil.

 Naixements: .
 Herodes el gran.

 Necrolgiques: . 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17614" title="72 aC" nonfiltered="2955" processed="2935" dbindex="7968">

 Esdeveniments: .
 Gllia .
 Helvecis i altres pobles sn conquerits per la Gllia.

 Repblica Romana .
 Gneu Corneli Lntul Clodi i Lucius Gellius Publicola sn cnsols.

 Naixements: .
 Vercingtorix, cap gal.

 Necrolgiques: . 
 Quint Sertori (assassinat);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17615" title="71 aC" nonfiltered="2956" processed="2936" dbindex="7969">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Publi Corneli Lntul Sura i Gnaeus Aufidius Orestes sn cnsols.
 Acaba la Tercera Guerra Servil.
 Nesebar, l'actual Bulgria, entra a formar part de l'Repblica romana.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Esprtac (mort en combat).
 Xu Pingjun.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17616" title="70 aC" nonfiltered="2957" processed="2937" dbindex="7970">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marc Licini Cras Dives I i Gneu Pompeu Magne sn cnsols.
 Expansi dels sueus.

 Naixements: .
 15 d'octubre - Virgili, poeta rom.
 Desembre - Clepatra VII;
 Mecenes, poltic rom.
 Publi Corneli Dolabella, consol rom.

 Necrolgiques: . 
 Esprtac, esclau rom i lider rebel.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17617" title="69 aC" nonfiltered="2958" processed="2938" dbindex="7971">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Cecili Metel Crtic i Quintus Hortensius sn cnsols.
 Pompeu installa a Antoc XIII Asitic com a rei de Sria.
 Les tropes romanes sota el mandat de Luci Licini derrota l'exercit de Tigranes II a la batalla de Tigranocerta.

 Naixements: .
 Juny - Clepatra VII, faraona. (data aproximada);
 Octvia Minor, neboda de Juli Csar.
 Wang Zhengjun, emperador de la Xina durant la dinastia Han.

 Necrolgiques: . 
 Jlia, dona de Gai Mari.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17618" title="68 aC" nonfiltered="2959" processed="2939" dbindex="7972">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quintus Marcius Rex i Luci Cecili Metel sn cnsols;
 6 d'octubre - Luci Licini va derrotar a Tigranes II a la Batalla d'Artaxata.
 Gai Antoni Hibrida, s elegit pretor.

 Naixements: .
 Princesa Arsinoe IV d'Egipte, filla de Ptolemeu XII Auletes i probablement de Clepatra V (tamb podria ser en el 68 aC).

 Necrolgiques: .
 Antoc d'Ascal, filosof grec.
 Cornelia, dona de Juli Csar.
 Huo Guang.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17619" title="67 aC" nonfiltered="2960" processed="2940" dbindex="7973">

 Esdeveniments: .
 Judea .
 Aristbul II s coronat rei.

 Repblica Romana .
 Mani Acili Glabri III i Gaius Calpurnius Piso sn cnsols.
 stia s saqueixada per pirates.
 Pompeu guanya la guerra contra el pirates.
 Pompeu es fa carreg de Luci Licini del mandat de l'est.

 Xina .
 L'exercit de la dinastia Han comandat per Zheng Ji surt victoris de la batalla de Jushi.

 Naixements: .
 Princesa Arsinoe IV d'Egipte, filla de Ptolemeu XII Auletes i probablement de Clepatra V (tamb podria ser en el 68 aC).

 Necrolgiques: . 
 Salom Alexandra, reina de Judea.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17620" title="66 aC" nonfiltered="2961" processed="2941" dbindex="7974">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Manius Aemilius Lepidus i Lucius Volcacius Tullus sn cnsols.
 Luci Sergi Catilina s acusat de conspirar contra la repblica Romana.
 Es trenca l'aliana entreMitridates VI i Tigranes II.
 Batalla de les Lycus - Pompeu doorat a Mitridates VI posant fi aix a la Tercera Guerra Mitridtica.
 Cicer esdev pretor a Siclia.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Gai Licini Macer, analista i historiador rom.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17621" title="65 aC" nonfiltered="2962" processed="2942" dbindex="7975">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Lucius Manlius Torquatus, i Luci Aureli Cotta III sn cnsols.
 En resposta a l'illegal exercici dels drets dels ciutadans estrangers, el senat rom va aprovar la Lex Papia, que va expulsar a tots els estrangers de Roma.
 Tigranes VI d'Armnia va ser derrotat i capturat per Pompeu, posant fi a totes les hostilitat en la frontera nord-est de Roma.

 Naixements: .
 8 de desembre - Horaci, poeta rom.
 Gai Asini Polli, poeta i historiador rom.

 Necrolgiques: .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17622" title="64 aC" nonfiltered="2963" processed="2943" dbindex="7976">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Juli Csar i Gai Marci Fgul II sn cnsols.
 Pompeu destrueix el regne de Pontus;Mitridates VI se sucida desprs d'escapar a Crimea.
 Pompeu annexa Sria, posteriorment Jerusalem amb l'annexci de Judea.

 Sria .
 Antoc XIII, el que s considerat per alguns el final de la dinastia Seleucid.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17623" title="63 aC" nonfiltered="2964" processed="2944" dbindex="7977">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Gai Antoni Hibrida i Marcus Tullius Cicero sn cnsols.
 Annexi de Judea a Roma.
 Juli Csar elegeix a Pontfex Mxim.

 Naixements: .
 23 de setembre - August, el primer Emperador rom.
 Estrab - Historiador, gegraf i filsof grec.
 Marc Vipsani Agripa, general rom.

 Necrolgiques: .
 Publi Corneli Lntul Sura, conspirador amb Luci Sergi Catilina.
 Mitridates VI Eupator.
 Quint Cecili Metel Pius, Pontfex Mxim i general.
 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17624" title="62 aC" nonfiltered="2965" processed="2945" dbindex="7978">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Decimus Junius Silanus i Luci Licini Murena sn cnsols.
 Gener - Les forces de la conspirador Luci Sergi Catilina sn derrotades pels exercits romans sota el mandat de Gai Antoni a la batalla de Pistria.
 Juli Csar es divorcia de Pompeia.

 Naixements: .
 Ptolemeu XIII Filoptor, fara.

 Necrolgiques: . 
 Luci Sergi Catilina, estadista rom;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17625" title="61 aC" nonfiltered="2966" processed="2946" dbindex="7979">

 Esdeveniments: .
 Hispnia .
 Juli Csar pren el control de la Pennsula Ibrica.

 Repblica Romana .
 Marcus Pupius Piso Frugi Calpurnianus i Marc Valeri Messalla Nger sn cnsols.
 29 de setembre - Gneu Pompeu Magne celebra el seu tercer triomf de victries sobre els pirates i al final de les Guerres Mitridtiques.

 Naixements: .
 Ptolemeu XIII Filoptor, fara. (tamb pot haver sigut en el 62 aC.);

 Necrolgiques: . 
 Quint Lutaci Catul.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17626" title="60 aC" nonfiltered="2967" processed="2947" dbindex="7980">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Afrani i Quint Cecili Metel Celer sn cnsols.
 Juli Csar conquereix Lusitnia.	;
 Creaci del Primer Triunvirato, una informal aliana poltica entre Juli Csar, Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives I.

 Sria .
 El regne arriba al final amb els dos ltims Emperadors assassinat per ordre de Roma.

 Xina .
 La dinastia Han estableix el protectorat de de les Regions Occidentals, la ms alta posici militar d'un comandant militar a la frontera occidental.

 Naixements: .
 Ptolomeu XIV, fara (tamb podia ser en el 59 aC).

 Necrolgiques: . 
 Aretas III Philhellene rei de Petra d'Arbia.
 Su Wu;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17627" title="59 aC" nonfiltered="2968" processed="2948" dbindex="7981">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Juli Csar i Marc Calpurni Bbul sn cnsols.
 Juli Csar es casa amb Calprnia.
 Es funda la colnia de Florncia.

 Naixements: .
 Titus Livi, historiador rom.
 Ptolomeu XIV, fara.

 Necrolgiques: .
 Gai Octavi, pare d'August;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17628" title="58 aC" nonfiltered="2969" processed="2949" dbindex="7982">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Jumong es converteix en el 7 governant de Bukbuyeo.

 Egipte .
 Berenice IV es converteix en reina d'Egipte .

 Repblica Romana .
 Luci Calpurni Pis Ceson i Aule Gabini sn cnsols.
 Xipre passa a forma part d'una provncia romana.

 Naixements: .
 Lvia Drusilla, segona dona d'August.

 Necrolgiques: .
 Go Museo, 6 governant de Bukbuyeo.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17629" title="57 aC" nonfiltered="2970" processed="2950" dbindex="7983">

 Esdeveniments: .
 Imperi Part .
 Mitridates III es corona rei.

 Repblica Romana .
 Publi Corneli Lntul Espinter i Cecili Metelo sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Fraates III rei de l'Imperi Part.
 Clepatra VI;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17630" title="56 aC" nonfiltered="2971" processed="2951" dbindex="7984">

 Esdeveniments: .
 Bretanya .
 Aquell any o potser en el segent, el rei dels Trinobants, posiblement anomenat Imanuentius, s enderrocat i assassinat pel seu rival Cassivellaunus. El seu fill Mandubracius fuig a Galcia i fa una criada Juli Csar en busca en ajuda.

 Repblica Romana .
 Gneu Corneli Lntul Marcell i Lucius Marcius Philippus sn cnsols.

 Naixements: .
 Tcit, historiador rom. (data aproximada);

 Necrolgiques: .
 Luci Licini Luculle, consol rom.
 Tigranes II, rei d'Armnia. (any probable);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17631" title="55 aC" nonfiltered="2972" processed="2952" dbindex="7985">

 Esdeveniments: .
 Bretanya .
 12 d'agost - Juli Csar comanda la primera invasi contra la Gran Bretanya.

 Repblica Romana .
 Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives I sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Quinto Metel Nepot, cnsol rom.
 Berenice IV, reina d'Egipte.
 Lucreci, filosof rom.
 Tigranes II, emperador l'Armnia.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17632" title="54 aC" nonfiltered="2973" processed="2953" dbindex="7986">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Appi Claudi Pulcre i L. Domici F. Cn. N. Aenobarb sn cnsols.
 Gneu Pompeu Magne  contrueix el primer teatre permanent de Roma.
 Marc Licini Cras Dives I arriba a Sria com a procnsol.
 Octvia la Menor i Gai Claudi Marcel Menor es casen.

 Naixements: .
 Seneca d'Elder (data aproximada);
 Tibul, poeta rom. (data aproximada);

 Necrolgiques: . 
 Huo Chengjun, emperador de la Xina durant la dinastia Han.
 Jlia filla de Juli Csar.
 Luci Valeri Flac;
 Mitridates III rei de l'Imperi Part.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17633" title="53 aC" nonfiltered="2974" processed="2954" dbindex="7987">

 Esdeveniments: .
 Armnia .
 Artavasdes II s coronat rei d'Armnia.

 Repblica Romana .
 Marc Valeri Messalla i Gneu Domici Calv Mxim II sn cnsols.
 Guerra parta:
 Marc Licini Cras Dives I  va saquejar els temples d'Polisperms de Frgia i de Jerusalem.
 Batalla de Carrhae: Derrota dels romans i assassinat de Marc Licini Cras Dives I a mans de Surena.
 Guerra de les Gllies:
 Juli Csar derrota una revolta encapala per Ambiorix.
 Vercingetorix, encapala una revolta contra el Csar a la Galli Central.

 Naixements: .
 Yang Xiong, filosof xins.

 Necrolgiques: .
 Marc Licini Cras Dives I.
 Abgar II prncep d'Osroene.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17634" title="52 aC" nonfiltered="2975" processed="2955" dbindex="7988">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Quint Cecili Metel Pius Escipi i Gnaeus Pompeius Magnus sn cnsols.
 Pompeu s anomenat cnsol rom nic per posar ordre.
 Pompeu es casa amb Cornelia Metella.
 Vercingetorix uneix els gals en un nic front per lluitar contra els romans per s derrotat a Alsia.

 Naixements: .
 Fenestella, historiador rom. ;
 Juba II rei de Numdia.

 Necrolgiques: .
 Surena, general part.
 Ptolemeu XII Auletes, fara.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17635" title="51 aC" nonfiltered="2976" processed="2956" dbindex="7989">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Els Hsiung-nu es divideixen en dos ordres. L'horda oriental est subjecta a Xina.

 Egipte .
 Primavera - El fara Ptolemeu XII Auletes mor i s succeit per la seva filla gran Clepatra VII i el seu fill petit i co-governant Ptolemeu XIII Filoptor.

 Repblica Romana .
 Marc Claudi Marcel III i Servius Sulpicius Rufus sn cnsols.
 Gneu Pompeu Magne  exigeix que Juli Csar estableix el seu mandat, abans de poder ser cnsol.

 Naixements: .
 Publi Sulpici Quir, governador rom de Sria.
 Cheng, emperador de la Xina durant la dinastia Han.

 Necrolgiques: . 
 Ptolemeu XII Auletes, fara d'Egipte.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17636" title="50 aC" nonfiltered="2977" processed="2957" dbindex="7990">

 Esdeveniments: .
 Els Romans funden la ciutat de Londres;
 Repblica Romana .
 Luci Emili Lpid Paul i Gai Claudi Marcel Menor sn cnsols.
 El Senat rom nega a Juli Csar el perms per ser cnsol.
 L'inventa una pea d'artilleria romana anomenada Scorpio.
 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Aristbul II rei de Judea.
 Quint Hortensi Hrtal: poltic i orador rom (nascut 114 aC).

 Referncies en la ficci: .
 Els cmics d'Astrix estan ambientats en aquest any.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17637" title="49 aC" nonfiltered="2978" processed="2958" dbindex="7991">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Luci Corneli Lntul Crus i Gai Claudi Marcel Major sn cnsols.
 El poblat de Verona s declarat municipi.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Gai Escriboni Curi (sucidi);
 Xuan, emperador de Xina durant la dinastia Han.
 Lucreci, poeta i filosof rom.
 Zheng Ji;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17638" title="48 aC" nonfiltered="2979" processed="2959" dbindex="7992">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Publius Servilius Vatia Isauricus i Juli Csar, sn cnsols.
 Segona Guerra Civil de la Repblica de Roma;
 Marc Antoni se suma al Csar.
 Assedi a la Batalla de Dirraquium.

 Naixements: .
 Luci Calpurni Pis Ceson, consol rom.
 Consort Ban, concubina del emperador xins Cheng de Han, tamb una donar poeta i erudita.

 Necrolgiques: .
 29 de setembre - Gneu Pompeu Magne: estadista i general rom (nascut 106 aC) (assassinat).
 Titu Ani Papiano Mil, poltic rom (mort exiliat);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17639" title="47 aC" nonfiltered="2980" processed="2960" dbindex="7993">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Feng Yuan, es consolida emperador de Xina durant la Dinastia Han.

 Repblica Romana .
 Quint Fufi Cal i Publius Vatinius sn cnsols.
 Juli Csar rep el ttol dimperator perpetu.
 Segona Guerra Civil de la Repblica de Roma:
 Febrer - el general rom Juli Csar i la seva aliada Clepatra VII d'Egipte derroten les forces rivals de la reina Arsinoe IV a la batalla del Nil.
 Maig - Csar derrota a Farnaces II, rei de Bsfor a la Batalla de Zela.
 La faraona Clepatra VII promou el ser germ menor Ptolomeu XIV d'Egipte a la co-governncia.
 Octubre - El Csar sufoca un mot dels seus veterans a Roma.

 Naixements: .
 Properci, poeta llat;
 Ptolemeu XV Cesari, rei d'Egipte;
 Marc Antoni Antyllus fill de Marc Antoni i Flvia.

 Necrolgiques: . 
 13 de juny - El fara Ptolemeu XIII Filoptor (ofegat el riu Nil.
 Farnaces II del Ponto.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17640" title="46 aC" nonfiltered="2981" processed="2961" dbindex="7994">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Juli Csar i Marcus Aemilius Lepidus sn cnsols.
 Juli Csar obt la censura per tres anys amb el ttol de Praefectus morum, ms tard convertida en vitalcia.
 Segona Guerra Civil de la Repblica de Roma.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Marc Porci Cat Uticense, es va sucidar a Batalla de Tapso.
 Cecili Metelo, mort a la Batalla de Tapso.
 Vercingtorix, lider gal.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17641" title="45 aC" nonfiltered="2982" processed="2962" dbindex="7995">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Juli Csar i Gai Canini Rbil sn cnsols.
 Segona Guerra Civil de la Repblica de Roma;

 Naixements: .
 Juli Antoni, fill de Marc Antoni i Fulvia.
 Lanuvio: Publi Sulpici Quir;
 Wang Mang, usurpador el tro de la dinastia Han i fundador de la dinastia Xin.
 Necrolgiques: . 
 Febrer - Tullia, filla de Cicer.
 17 de mar - Titu Labienu mort a la Batalla de Munda.
 17 de mar - Publius Attius Varus mort a la Batalla de Munda.
 12 d'abril - Gneu Pompeu fill de Pompeu;
 31 de desembre - Quintus Fabius Maximus consol rom.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17642" title="43 aC" nonfiltered="2983" processed="2963" dbindex="7996">

 Esdeveniments: .
 sia .
 Segons la llegenda, Nagasena crea la figura de Buda d'esmeralda a Patna, ndia.

 Gllia .
 Lugdunum s fundada.

 Imperi rom .
 Gaius Vibius Pansa Caetronianus i Aule Hirti sn cnsols.
 14 d'abril - Batalla de Forum Gallorum: Marc Antoni;
 21 d'abril - Cicern de la 14  i l'ltima Philippic.
 21 d'abril - Marc Antoni s novament derrotat a la Batalla de Mutina per una coalici d'Octavi, Dcim Juni Brut Alb, i els dos cnsols de l'any. Marc Antoni es retira a Gllia Narbonesa (Frana) al unir-se a Lpid el triumvir, poc desprs que Dcim Juni Brut Alb sigui assassinat per bandolers.
 26 de novembre - 	Marc Antoni, Octavi i Lpid el triumvir es reuneixen a Boulogne-sur-Mer i els tres entren en un perode de cinc anys autocrtics.

 Naixements: .
 20 de mar - Ovidi, poeta rom.
 Ioapa, princesa de Medes.

 Necrolgiques: . 
 juny/juliol - Prcia Cat esposa de Brutus.
 6 de desembre - Cicer poltic rom (assassinat).
 cia neboda de Juli Csar i mare d'August.
 Dcim Juni Brut Alb un dels assassins de Juli Csar.(assassinat);
 Publi Corneli Dolabella un dels assassins de Juli Csar. (assassinat);
 Aule Hirti, militar mort en combat.
 Gai Vibi Pansa, militar mort en combat.
 Treboniusun dels assassins de Juli Csar.(assassinat per Publi Corneli Dolabella);
 Verres, Pretor corrupte.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17643" title="42 aC" nonfiltered="2984" processed="2964" dbindex="7997">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Marcus Aemilius Lepidus i Lucius Munatius Plancus sn cnsols.
 3 d'octubre: Primera batalla a les Filipos, Marc Antoni i Octavi entren a una batalla contra els assassins Brutus i Gai Cassi Long.
 23 d'octubre: Segona batalla a les Filipos, l'exercit de Brutus s derrotat pel de Marc Antoni i Octavi.

 Naixements: .
 16 de novembre: el csar Tiberi.

 Necrolgiques: . 
 3 de novembre: Gai Cassi Long, assass d'en Juli Csar (sucidi).
 23 d'octubre: Brutus, protector i assass d'en Juli Csar (sucidi).
 Posterior al 23 d'octubre: Prcia Cat esposa d'en Brutus. (sucidi) (data aproximada).
 Gaius Antonius, germ de Marc Antoni.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17644" title="41 aC" nonfiltered="2985" processed="2965" dbindex="7998">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Luci Antoni i Publius Servilius Vatia Isauricus sn cnsols.

 Naixements: .
 Clepatra Selene i Alexandre Heli: fills bessons de Clepatra VII i Marc Antoni. (tamb podria haver sigut en el 40 aC).

 Necrolgiques: .
 Arsinoe IV, germana i rival de Clepatra VII;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17645" title="40 aC" nonfiltered="2986" processed="2966" dbindex="7999">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Atenodor Cananita, un filsof escriu: trobant un fantasma a Atenes. Sent una de les primeres histries Poltergeist de la histria. ;

 Imperi rom .
 Gaius Asinius Pollio i Gneu Domici Calv Mxim II sn cnsols.
 Tractat de Brundisium, acord entre Octavi i Marc Antoni, dividint el mn rom entre ells i Lpid el triumvir, el tractat va ser cimentat amb el casament entre Antoni i Octavia Menor, germana d'Octavi.

 Judea .
 Imperi Part conquereix Jerusalem. Hirc II s destronat del seu poder, mentre Antgon de Judea es coronat rei de Judea.
 Herodes el gran fuig de Jerusalem a Roma.

 Xina .
 Es publica el diccionari Jiu Ji Pian, durant la Dinastia Han s la primera referncia coneguda a la potncia hidrulica del viatge martell dispositiu.

 Naixements: .
 Clepatra Selene i Alexandre Heli: fills bessons de Clepatra VII i Marc Antoni. (tamb podria haver sigut en el 41 aC).

 Necrolgiques: .
 Flvia: dona de Publius Clodius Pulcher i Marc Antoni.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17646" title="39 aC" nonfiltered="2987" processed="2967" dbindex="8000">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Gaius Calvisius Sabinus i Luci Marci Censor sn cnsols.

 Naixements: .
 Antonia Major filla de Marc Antoni.
 Julia d'Elder filla d'August.

 Necrolgiques: . 
 Quintus Labienus, assassinat.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17647" title="38 aC" nonfiltered="2988" processed="2968" dbindex="8001">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Appi Claudi Pulcre i Gai Norb Flac sn cnsols.
 1 de juny - Comena l'Era Hispnica per ordre d'August.
 Es funda la primera biblioteca pblica;

 Naixements: .
 Drus el Vell futur fillastre d'August.

 Necrolgiques: . 
 Orodes II de Prtia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17648" title="37 aC" nonfiltered="2989" processed="2969" dbindex="8002">

 Esdeveniments: .
 sia .
 El regne de Goguryeo a Corea s fundat pel rei Dongmyeong.
 Imperi rom .
 Luci Canini Gal i Marc Vipsani Agripa sn cnsols.
 Marc Vipsani Agripa crea el "portus Julius" avui submergit a la ciutat de Puteoli (aprop de Npols).
 Octavi ingeniera el Pacte de la Segona Terentum la que es va renovar el Triunvirato per un perode addicional de cinc anys.
 Roma conquereix Jerusalem dels partes. Herodes el gran es converteix en rei de Judea. Jonathan Aristobulus III es converteix en sumu sacerdot.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Antgon de Judea executat per ordre de Marc Antoni.
 Empress Shangguan;
 Jing Fang, matemtic i msic xins.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17649" title="36 aC" nonfiltered="2990" processed="2970" dbindex="8003">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Marc Cocceu Nerva I i Lucius Gellius Publicola sn cnsols.
 3 de setembre - Batalla de Nauloxus: Octavi, sota el mandat de Marc Vipsani Agripa derrota les forces rebels de Sext Pompeu Pius.
 Marc Antoni llena una gran ofensa contra els parts per no aconsegueix prendre el control de Pharaapsa, perd molts homes per malaltia i gana durant la retirada d'Egipte.

 Naixements: .
 Ptolemeu Filadelf fill de Marc Antoni i Clepatra VII.
 Vipsania Agrippina filla de Marc Vipsani Agripa i Caecilia Attica.

 Necrolgiques: . 
 Zhizhi Chanyu.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17650" title="35 aC" nonfiltered="2991" processed="2971" dbindex="8004">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Luci Cornifici el jove i Titus Peducaeus sn cnsols.
 Illria, passa a ser una provncia de Roma.
 Pannnia s atacada per August qui l'acabar conquerint.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Sext Pompeu Pius executat a Milet.
 Aristbul de Judea.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17651" title="34 aC" nonfiltered="2992" processed="2972" dbindex="8005">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Marc Antoni i Luci Semproni Atrat sn cnsols.
 August pacifica Dalmcia, Illyricum, i Pannnia, mentre que Antony recupera Armnia de l'Imperi Part.
 Tardor - Les donacions d'Alexandria: Marc Antoni distribuig la regi dels regnes als seus fills per Fara Clepatra VII: Alexandre Heli , Clepatra Selene i Ptolemeu Filadelf.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Gai Sallusti Crisp historiador de la caiguda de la Repblica Romana.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17652" title="33 aC" nonfiltered="2993" processed="2973" dbindex="8006">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 August i Gai Fonteu Capit I sn consols.
 Alexandre Heli s coronat rei d'Armnia, l'Imperi Part i Medes, es va casar amb la princesa Iotapa de Medes, filla de Artavasdes I de Medes.
 Octavi es elegit consol rom per segona vegada.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Tiberius Nero, pare de Tiberi;
 Emperador Yuan of Han: de la xina;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17653" title="32 aC" nonfiltered="2994" processed="2974" dbindex="8007">

 Esdeveniments: .
 Armnia .
 Artaxes II d'Armnia recobra el tron armeni.

 Imperi rom .
 Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb i Gaius Sosius sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17654" title="30 aC" nonfiltered="2995" processed="2975" dbindex="8008">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 L'Imperi Rom s'annexiona Egipte;
 Octavi s consol rom per quarta vegada.
 Amb el suposat sucidi de Clepatra VII i l'execuci de Cesari de la dinastia Ptolemaica, l'ltima dinastia de l'Antic Egipte arriba a la seva fi.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Alexandre Heli;
 Cleopatra VII (es creu que es va sucidar).
 Marc Antoni, militar rom (suicidi);
 Marc Antoni Antyllus, fill de Marc Antoni.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17655" title="29 aC" nonfiltered="2996" processed="2976" dbindex="8009">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Comena la guerra entre Roma i les futures Cantbria i Astries;
 Virgili comena lEneida;
 August s consol per cinquena vegada;
 Marc Licini Cras Dives II surt victoris en les campanyes als Balcans, matant el rei de Bastarnes amb les seves prpies mans, per se li nega el dret de l'Spolia opima per Octavi;

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Mariamne I va ser executada per la dona d'Herodes el gran. ( Pot haver sigut en el 28 aC);
 Marc Terenci Varr: funcionari rom. (Pot haver sigut en el 27 aC);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17656" title="28 aC" nonfiltered="2997" processed="2977" dbindex="8010">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 August es converteix en cnsol per sisena vegada. I Marc Vipsani Agripa per segona vegada.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Mariamne I va ser executada per la dona d'Herodes el gran.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17657" title="27 aC" nonfiltered="2998" processed="2978" dbindex="8011">


 Esdeveniments: .

 Imperi rom .
 Roma canvia el seu sistema de govern de repblica a imperi.
 Octavi rep el nom de 'August' i es converteix en el primer emperador de Roma.
 Vitruvi acaba d'escriure De architectura, el ms antic tractat d'arquitectura que es coneix.
 Marc Vipsani Agripa reorganitza Hispnia en tres provncies: Hispnia Ulterior Baetica (Btica), capital Crdova; Hispnia Ulterior Lusitania, capital Emrita Augusta (Mrida); i Hispnia Citerior, capital Tarraco (Act. Tarragona).
 Octavi August es mobilitza a la Hispnia romana per dirigir personalment la campanya contra cantbrics, sturs i galaics.

 Naixements: .
 Marc Terenci Varr, militar i escriptor rom.
 Corneli Nepot, escriptor rom en llengua llatina.

 Necrolgiques: . 
 Marc Terenci Varr: funcionari rom.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17658" title="26 aC" nonfiltered="2999" processed="2979" dbindex="8012">

 Esdeveniments: .
 sia .
 La dinastia Satavahana substitueix la dinastia Kanva i les normes en la part oriental de la ndia.

 Imperi rom .
 Fundaci de Portus Victoriae Iuliobrigensium (actual Santander) pels romans durant els Guerres cntabres;
 Fundaci de colnia Iulia Illici Augusta (actual ciuyay d'Elx) pels romans.
 Cleopatra Selene es casa amb Juba II i com a regal de boda August la fa reina de Mauritnia.
 Tiridates conquereix Imperi Part;
 Roma pren el control del nord de la pennsula Ibrica en les campanyes del csar August.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17659" title="25 aC" nonfiltered="3000" processed="2980" dbindex="8013">

 Esdeveniments: .
 Judea .
Creaci del regne de Mauritnia per part dels romans, aix con annexi de la provncia anomenada Galtia;
Fam a Judea;
Fundaci de Mrida.

 Naixements: .
 Aule Corneli Cels autor de De Medicina.

 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17660" title="24 aC" nonfiltered="3001" processed="2981" dbindex="8014">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 August funda la ciutat de Nicopolis a Egipte.

 Hispnia .
 Els romans funden Saragossa amb el nom de Colonia Caesaraugusta.

 Xina .
 Comena l'era Yangshuo(   py. yng sho) 24 aC-21 aC, durant el regnat de l'Emperador Cheng de la Xina, Dinastia Han.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
Estrab, gegraf;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17661" title="23 aC" nonfiltered="3002" processed="2982" dbindex="8015">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Egipte .
 En resposta a les incursions a Meroe a l'Alt Egipte, les legions romanes es mouen al sud i arrasen a Napata.
 Judea .
 Herodes el gran construeix a Jerusalem la fortalesa de Herodian a la ciutat de Judea.

 Temtiques .
 Arquitectura .
 Vitruvi publica el primer tractat conegut sobre arquitectura.

 Naixements: .
 Dong Xian.

 Necrolgiques: . 
 Marc Claudi Marcel  fill d'Octavia Minor i nebot d'August.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17662" title="22 aC" nonfiltered="3003" processed="2983" dbindex="8016">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Luci Arrunti s ascendit a consol rom.
 Aemilius Lepidus Paullus i Lucius Munatius Plancus sn senadors.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17663" title="21 aC" nonfiltered="3004" processed="2984" dbindex="8017">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Marc Vipsani Agripa es divorcia de Marcella i es casa amb Julia d'Elder, fila d'August.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17664" title="20 aC" nonfiltered="3005" processed="2985" dbindex="8018">

 Esdeveniments: .
 Armnia .
 Tigranes III d'Armnia accedeix al tron d'Armnia.

 ndia .
 Saka pren el control del nordest de la ndia;

 Naixements: .
 Fil d'Alexandria: filsof jueu.(data aproximada).

 Necrolgiques: .
 Artaxes II d'Armnia;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17665" title="19 aC" nonfiltered="3006" processed="2986" dbindex="8019">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Fi de els Guerres Cntabres i teric final de la Conquesta d'Hispnia per Roma. Com a conseqncia, August va ordena que els portes del Temple de Jano es tanquessin per primera vegada en 200 anys.
 Marc Vipsani Agripa finalitza la construcci de l'aqeducte Aqua Virgo.
 Marbod, rei dels Marcom, es desposset per Catualda.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Virgili, poeta pic rom.
 Tbul, poeta lric llat.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17666" title="18 aC" nonfiltered="3007" processed="2987" dbindex="8020">

 Esdeveniments: .
 Corea .
 Onjo de Baekje es converteix el primer governant del regne de corea.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17667" title="17 aC" nonfiltered="3008" processed="2988" dbindex="8021">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Armini el Querusc, guerrer germ que va destruir l'exercit rom.
 Gnaeus Domitius Ahenobarbus, consol rom.

 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17668" title="16 aC" nonfiltered="3009" processed="2989" dbindex="8022">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Inauguraci del Teatre Rom de Mrida.
 Fundaci de la ciutat de Trveris per August, amb el nom de August Treverorum.
 Nrica s incorporat a l'Imperi Rom.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17669" title="15 aC" nonfiltered="3010" processed="2990" dbindex="8023">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
Marc Vipsani Agripa va creuar cap al Regne del Bsfor on va imposar com a rei a Polem I (15 aC) i va fer tornar les guiles romanes que havien estat preses per Mitridates III de Commagena.

 Naixements: .
Germnic, general rom.

 Necrolgiques: . 
 Luci Munaci Planc, consol rom.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17670" title="14 aC" nonfiltered="3011" processed="2991" dbindex="8024">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Augsburg s fundat pel csar August.

 Naixements: .
 Agripina I filla de Marc Vipsani Agripa i Julia d'Elder.
 Ma Yuan, general xins de la dinastia Han.

 Necrolgiques: . 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17671" title="13 aC" nonfiltered="3012" processed="2992" dbindex="8025">

 Esdeveniments: .
 Hispnia .
 Roda de Bar (Tarragons): Construcci de l'Arc de Ber;

 Imperi rom .
 S'acaba la construcci de la gran via Augusta.

 Naixements: .
 Livilla filla de Drus el Vell i Antnia Minor.

 Necrolgiques: . 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17672" title="12 aC" nonfiltered="3013" processed="2993" dbindex="8026">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Tiberi s citat a Pannnia per una gran revolta.
 Primera menci oficial d'Argentoratum, la ciutat ara coneguda com Estrasburg].

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Tigranes III d'Armnia;
 Marc Vipsani Agripa, general i poltic rom, m dreta de l'emperador August.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17673" title="11 aC" nonfiltered="3014" processed="2994" dbindex="8027">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Batalla del riu Lupia, les forces del csar August guanyen a la Germnia.
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Octavia Minor, germana d'August;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17674" title="10 aC" nonfiltered="3015" processed="2995" dbindex="8028">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
1 d'agost - Claudi, emperador rom, pertanyent a la dinastia Julia-Claudia.

 Necrolgiques: . 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17675" title="9 aC" nonfiltered="3016" processed="2996" dbindex="8029">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Facundus Novus colloca en el Camp de Mart a Roma un obelisc amb forma de solarium.
 Pannonia s incorporada al Imperi Rom com a part de la Illria.
 Tiberi continua la Conquesta de Germnia.
 S'acaba l Ara Pacis o "Altar de la Pau", que havia sigut iniciada quatre anys abans.

 Judea .
 Herodes acaba la reconstrucci del Temple de Jerusalem.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
Setembre - Drus el Jove, fill de l'emperador August.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17676" title="8 aC" nonfiltered="3017" processed="2997" dbindex="8030">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 Es funda la ciutat alemanya de Coblena;
 Naixements: .
 Joan Baptista;

 Necrolgiques: .
27 de novembre - Roma (Itlia): Horaci, poeta llat.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17677" title="7 aC" nonfiltered="3018" processed="2998" dbindex="8031">

 Esdeveniments: .
 La poblaci mundial s'estima en 250 milions de persones.

 Judea .
 El rei Herodes ordena en Judea l'execuci dels fills Alexandre i Aristbul.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17678" title="6 aC" nonfiltered="3019" processed="2999" dbindex="8032">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Judea .
 La Judea passa a control rom.
 Herodes el Gran actua amb duresa amb els Fariseus, que anunciaven el neixament del messies i que l final del seu regne s'aproximava.

 Temtiques .
 Literatura .
 Tit Livi publica la seva histria.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17679" title="5 aC" nonfiltered="3020" processed="3000" dbindex="8033">

 Esdeveniments: .
 Any assignat tradicionalment, per les fonts convencionals, de la Anunciaci.

 Naixements: .
 Joan Baptista;

 Necrolgiques: . 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17680" title="4 aC" nonfiltered="3021" processed="3001" dbindex="8034">

 Esdeveniments: .
 Galilea .
Herodes Antipas es converteix en rei de Galilea.

 Judea .
Arquelau de Judea es converteix en etnarca de Judea.

 Naixements: .
Sneca el Jove, escriptor, filsof i poltic rom (4 aC-65);

 Necrolgiques: .
 Herodes I el Gran, rei de Judea, Galilea, Samaria, i Idumea.
 Marcus Tullius Tiro, secretari de Cicer i probable creador del notae Tironianae, un sistema de taquigrafia.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17681" title="3 aC" nonfiltered="3022" processed="3002" dbindex="8035">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 13 de mar: Apolloni de Tiana , filsof, matemtic i mstic grec de l'escola pitagrica.
 24 de desembre: Galba, emperador rom entre el 68 fins el 69 en qu morir.

 Necrolgiques: . 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17682" title="2 aC" nonfiltered="3023" processed="3003" dbindex="8036">

 Esdeveniments: .
 Imperi rom .
 August s anomenat pare de la ptria.
 Jlia Major es exiliada a la illa de Pandateria per delictes contra la moral.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .

 Iullus Antonius (Julio Antoni) - fill de Marc Antoni i cnsol en 10 aC.
Frates IV de Partia - rei de l'Imperi Part des de 37 aC.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17683" title="1 aC" nonfiltered="3024" processed="3004" dbindex="8037">

 Esdeveniments: .
 Armnia .
 Gaius Caesar net d'August s enviat a Armnia a combatre la influncia dels parts en aquell regne.

 Imperi rom .
 August nega el perms a Tiberi per tornar a Roma del seu exili a Rodes.

 Mxic .
 Teotihuacan es converteix en la ciutat ms gran de Mxic Central amb 40,000 habitants.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
Herodes el gran, d'acord amb algunes interpretacions de Flavio Josefo. Tot i aix, Josefo tamb va mencionar un eclipse just abans de la mort d'Herodes, que Kepler va dat el 4 aC.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17684" title="499 aC" nonfiltered="3025" processed="3005" dbindex="8038">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Aristgores, poltic grec que insta a la revolta contra els perses de Clemenes I, rei d'Esparta, per els espartans no estan disposats a respondre.
 Milcades, el governant de la Quersons Traci, que ha estat sota la sobirania persa des de aproximadament el 514 aC, s'uneix a la revolta jnica. S'apodera de les illes de Lemnos i Gkeada que eren dels perses.

 Repblica Romana .
 Tit Ebuti Elva i Publi Veturi Gem Cicur sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17685" title="498 aC" nonfiltered="3026" processed="3006" dbindex="8039">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Alexandre I succeeix al seu pare Amintes I com a rei de Macednia.

 Repblica Romana .
 Quintus Cloelius Siculus i Tit Larci Flau sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Amintes I, rei de Regne de Macednia. (nascut en el 547 aC);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17686" title="497 aC" nonfiltered="3027" processed="3007" dbindex="8040">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Potidea, s arrasat per un tsunami.

 Repblica Romana .
 Aule Semproni Atrat i Marc Minuci Augur sn cnsols.

 Xina .
 Es funda la ciutat de Tianjin.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17687" title="496 aC" nonfiltered="3028" processed="3008" dbindex="8041">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Xipre expulsa els perses i s'uneixen a la revolta jnica.

 Repblica Romana .
 Tit Virgini Tricost Celiomont I i Aule Postumi P. F. Albe Regillense sn cnsols.
 El ex rei etrusc rom, Tarquini el Superb, que ha sigut exiliat per els romans en el 508 aC, i el seu aliat Porsena, sn derrotats per la nova repblica romana exercida a la batalla del Lago Regilo.
 Cartago i Roma fa un tractat segons el qual els vaixells romans es comprometen a no comerciar al oest de Cartago, mentre que els cartaginesos es comprometen a no interferir a la poltica llatina.

 Xina .
 El rei Yue Goujian derrota al rei Fuchai Wu, obtenint una hegemonia temporal en l'antiga Xina.

 Naixements: .
 Sfocles, filsof grec. (mort en el 406 aC);

 Necrolgiques: . 
 Sun Tzu, filsof militar xins i autor de l'Art de la guerra. (nascut en el 544 aC);
 Hel Wu, rei de la Xina. (nascut en el 514 aC);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17688" title="495 aC" nonfiltered="3029" processed="3009" dbindex="8042">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Appi Claudi Sab Regillense I i Publius Servilius P.f. Priscus Structus sn cnsols.
 Es construeix un temple en el Circus Maximus en honor al du Mercuri.

 Xina .
 Fuchai Wu puja al tron desprs de l mort del seu pare King Hel Wu. (s rei fins el 473 aC);

 Naixements: .
 Pricles, poltic grec. (mort en el 429 aC);

 Necrolgiques: . 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17689" title="494 aC" nonfiltered="3030" processed="3010" dbindex="8043">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Fencia, aliats dels perses prenen represlies contra els grecs, els quals els consideren pirates.
 El rei d'Esparta, Clemenes I infringeix una severa derrota a la ciutat d'Argos en la batalla de Sepeia a prop de Tirint.
 Milet derrota a Histieos en la batalla de Malene.

 Imperi persa .
 Els dirigents perses Artafernes i Mardoni concedeixen un grau d'automia a les ciutats jniques.
 Els perses cremen el temple d'Apolo a Ddima.

 Repblica Romana .
 Aule Virgini Tricost Celiomont I i Tit Veturi Gem Cicur I sn cnsols.
 Al final d'una campanya militar, l'exercit rom es retira a la muntanya sagrada fora de Roma. Sota l'anomenada "successi dels Plebeians" on amenacen amb fundar una nova ciutat. Per posar fi a la successi, els plebeians aconsegueixen l'acceptaci dels patricis que poden elegir dos dirigents els quals els donen el ttol de tribunals. ;
 L'edil rom, magistrats de l'antiga roma que estan al carreg del temple i el culte a Ceres, s'estableix per primera vegada. Es tracta de dos funcionaris de la pleibeians, creant al mateix temps que els tribunals, on compateixen la sanitat.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Histieos, tir de Milet.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17690" title="493 aC" nonfiltered="3031" processed="3011" dbindex="8044">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 El poble d'Atenes escull a Temstocles com a Arcont, com a cap judicial civil i oficial executiu d'Atenes. L'orador a favor de la resistncia contra els perses.
 Temstocles inicia la construcci d'una fortificaci en la base naval a El Pireu, port de la ciutat d'Atenes.
 Entre els refugiats que arriben de Jnia desprs del collapse de la revolta jnica es un cap anomenat milcades, que t una bona reputaci com a soldat. Temstocles el converteixen en un general de l'exercit atenesa.

 Imperi Persa .
 Els perses recuperen Xipre.

 Repblica Romana .
 Pstum Comini Aurunc i Spurius Cassius Vecellinus sn cnsols.
 Coriol captura Volscs la ciutat de Corioli a Roma.
 Durant el segon consolat, el cnsol rom Spurius Cassius arriba a la conclusi d'un tractar de defensa mtua amb els pobles i viles properes. El tractar reconeix els contractes comercials vinculats al llarg de les seves ciutats. Roma abandona la seva pretensi d'hegemonia sobre la Lliga llatina. Al mateix temps Roma es reconeguda com a la ciutat dominant de la lliga.

 Temtiques .
 Literatura .
 El poeta atenensa Frnic escriu La caiguda de Milet.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17691" title="492 aC" nonfiltered="3032" processed="3012" dbindex="8045">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 La primera expedici del rei Darios I el Gran, de Persa contra Grcia comena sota la direcci del seu nebot i general Mardoni.
 Els perses amb virtut de Mardoni sojuzga i captura Regne de Macednia i la Regi de Trcia.
 Mardoni per uns 300 vaixells en una tempesta a Athos, que li va obligar a abandonar els seus plans per atacar Atenes i Trcia.
	
 Repblica Romana .
 Tit Gegani Macer i Publi Minuci Augur sn cnsols.

 Sria .
 Quan Camarina, una colnia de Siracusa, els rebels, Hipcrates, el tir de Gela, interv per fer la guerra contra Siracusa. Desprs de la derrota a l'exercit de Siracusa al riu de Heloros. Tanmateix, est convenut de la seva intervenci de les forces de la Grcia continental de la ciutat de Corint a retirar-se a canvi de la posici de camarina.

 Naixements: .
 Empdocles, filsof pluralista grec. (data probable) (Mort el 432 aC);

 Necrolgiques: . 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17692" title="491 aC" nonfiltered="3033" processed="3013" dbindex="8046">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Darios I el Gran, envia a totes les ciutats greges un missatge: "terra i aigua pels vassalls", no obstant Atenes i Esparta es neguen.

 Repblica Romana .
 Aule Semproni Atrat i Marc Minuci Augur sn cnsols.
 Durant la fam a Roma, Coriol aconsella que les persones no han de rebre gra a menys que tinguin el consentiment per l'abolici de la oficina de la tribuna.

 Siclia .
 Hipcrates, el tir de Gela, per la seva vida en una batalla contra Sculs, el poble natiu de Siclia;

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Hipcrates, tir de Gela.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17693" title="489 aC" nonfiltered="3034" processed="3014" dbindex="8047">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Desprs de la gran victria a la Batalla de Marat, Milcades porta una expedici naval a Paros per pagar una particular partitura. Tanmateix, l'expedici no t xit i, en el seu retorn, se l'expulsa una multa en un procs dirigit per Xanthippus i posar a la pres on mor de les ferides rebudes a Paros.
 Aristides, un soldat i estadista atenenc, s cap de l'arccompte d'Atenes.

 Repblica Romana .
 Gai Juli Jul I i Publi Pinari Mamerc Ruf sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Milcades, general atenensa. (Nascut en el 550 aC);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17694" title="488 aC" nonfiltered="3035" processed="3015" dbindex="8048">

 Esdeveniments: .
 Siclia .
 Ter es converteix en tir de Agrigent, Siclia.

 Repblica Romana .
 Spurius Nautius Rutilus i Sext Furi Medull Fus sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Anacreont, poeta grec. (Nascut el 573 aC);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17695" title="487 aC" nonfiltered="3036" processed="3016" dbindex="8049">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 Revolta d'Egipte contra Prsia;

 Grcia .
 Els arcons d'Atenes sn elegits, primer pas cap a la democrcia grega.
 La illa Egina i la ciutat d'Atenes van a la guerra. La Egina s'enemista d'Atenes abans de l'arribada dels perses. Els rei d'espart Leotquides, intenta una treva sense xit abans de comenar la guerra.

 Repblica Romana .
 Titus Sicinius i Caius Aquillius Tuscus sn cnsols.

 Naixements: .
 Grgies de Leontins, filsof grec. (data aproximada);

 Necrolgiques: . 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17696" title="486 aC" nonfiltered="3037" processed="3017" dbindex="8050">

 Esdeveniments: .
 Egipte .
 Continua la revolta contra l'Imperi Persa.

 Repblica Romana .
 Spurius Cassius Vecellinus i Proculus Verginius Tricostus Rutilus sn cnsols.
 Durant el seu tercer consolat, el cnsol Spurius Cassius proposa una llei agrria per ajudar als plebeus necesitats, una mesura violenta es va oposar en contra seva ja que aquesta mesura no afavoria els plebeus sin que els treia diners a favors dels plebeus, va ser condemnat i executat.

 Xina .
 La primera part del Gran Canal de la Xina est contruit durant el regnat del rei Fuchai Wu. Vincula el riu Huai He.

 Naixements: .
Protgores, filsof escptic i retric grec (data ms probable de naixement).

 Necrolgiques: . 
 Spurius Cassius Vecellinus, cnsol rom en el 502 aC, en el 493 aC i en el 486 aC. (executat);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17697" title="485 aC" nonfiltered="3038" processed="3018" dbindex="8051">

 Esdeveniments: .
 Imperi Persa .
 Darios I el Gran, un dels ms grans governant de la dinastia Aquemnida de Persia, mor i s succet pel seu fill Xerxes I. Durant aquest temps l'Imperi Persa s'ext fins l'oest de Regne de Macednia i Lbia.

 Repblica Romana .
 Servi Corneli Cos Maluginense i Quintus Fabius K.f. Vibulanus sn cnsols.

 Naixements: .

 Necrolgiques: . 
 Darios I el Gran, rei de prsia. (nascut en el 540 aC);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17698" title="484 aC" nonfiltered="3039" processed="3019" dbindex="8052">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Atenes .
 El general i estadista Xanthippus, s acusat de ostracisme.

 Imperi Persa .
 Xerxes I, nombre el seu germ Aquemenes com a governador d'Egipte per posar pau a les revoltes que hi ha.

 Repblica Romana .
 Lucius Aemilius Mam.f. Mamercinus i Caeso Fabius K.f. Vibulanus sn cnsols.

 Temtiques .
 Literatura .
 El dramaturg atenense, squil, guanya el primer premi del festival dionisies.

 Naixements: .
 Herdot, historiador grec, el principal informador de la civilitzaci persa.
 Aqueos d'Ertria, poeta trgic grec;
 Necrolgiques: . 
 Wu Zixu, poltic xins. (Nascut en el 526 aC);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17699" title="483 aC" nonfiltered="3040" processed="3020" dbindex="8053">

 Esdeveniments: .
 Repblica Romana .
 Marcus Fabius K.f. Vibulanus i Lucius Valerius M.f. Potitus cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Maig - Siddharta Gautama, prncep indi, fundador del budisme. (Nascut en el 566 aC);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17700" title="482 aC" nonfiltered="3041" processed="3021" dbindex="8054">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 L'arcont ateniense Temstocles, assegura el ostracisme dels seus adversaris i es converteix en el lder poltic d'Atenes.
	
 Repblica Romana .
 Quintus Fabius K.f. Vibulanus i Gaius Iulius C.f. Iullus sn cnsols.

 Xina .
 Mentres el rei Wu Fuchai assisteix a una reuni a Huangchi, en un intent per guanyar la hegemonia sobre tots els dems durant la dinastia Zhou de la Xina.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17701" title="481 aC" nonfiltered="3042" processed="3022" dbindex="8055">

 Esdeveniments: .
 Imperi Persa .
 El rei Persa Xerxes I arriba a Sardes i comena a construir el seu gran exercit i marina per la invasi de Grcia. Egipte contribueix amb 481 vaixells.


 Repblica Romana .
 Gaius Fabius K.f. Vibulanus i Espuri Furi Fus sn cnsols.

 Naixements: .
 Protgores, filsof grec. (data probable) (mort en el 420 aC o 411 aC);

 Necrolgiques: . 
 Sima Niu, l'aristcrata de la ms alta jerarquia del deixebles de Confuci.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17702" title="480 aC" nonfiltered="3043" processed="3023" dbindex="8056">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .

 Maig - El rei Xerxes I de Persa conquereix: Sardes, la Regi de Trcia i el Regne de Macednia.
 El Consell grec decideix enviar una fora de 10.000 grecs, incloent hopites i cavalleria a Tempe, a travs on creuen que passar l'exercit del rei Xerxes I. ;
 11 d'agost - La batalla de les Termpiles acaba amb la victria dels perses. El seu exercit rodeixa una fora de 300 espartans i 700 tspies en el marc del rei espart Lenides I. Els grecs en virtut de Lenides resisteix al avanament de les Termpiles. Durant dos dies Lenides i les seves tropes resisteixen als atacs perses;  desprs la majoria de les ordres de les seves tropes es retiren, i ell i els seus 300 soldats, la seva gurdia real lluiten fins a morir.
 Un membre de la famlia real Agiad i fill del rei Cleombrot i nebot de Lenides, Pausnies es converteix en regent de Lenides.
 Fcida i les costes de Eubea sn devastades pels perses. Tebes i la major part de Becia s'uneixen a Xerxes.
 Alexandre I de Macednia es veu obligat a acompanyar a Xerxes en una campanya a travs de Grcia, no obstant de les ajudes en secret dels grecs aliats.
 El soldat i estadista atenense Aristides, aix com el exZanthippus arconte d'Atenes, al retorn del desterrament a Egina per servir en virtut de Temstocles contra els perses.
 Agost - Els perses naval aconsegueixen una victria sobre els grec en un comproms lluitat a prop de Artemsion.
 Els perses conquereixen tica.
 21 de setembre  - Els perses ataquen Atenes, i els seus ciutadans fugen a la Illa de Salamina i a Pelopons.
 28 de setembre - La batalla de Salamina treu la victria als grecs, on el general ateniense Temstocles;
atrau els perses a la vall de Salamina, on guanyen i la conquesta de Xerxes s'ha de reduir provisionalment.

 Repblica Romana .
 Marcus Fabius K.f. Vibulanus i Gneu Manli Cincinnat sn cnsols.
 Tropes romanes es mouen cap a Ves.

 Temtiques .
 Art .
 El perode arcaic de l'escultura acaba a Grcia i s succet pel segent perode (Grcia clssica). (data aproximada);
 L'escultura del nen Kritian es fa a l'acrpoli, Atenes. (data aproximada). Actualment est exposat al Museu de l'acrpoli d'Atenes.

 Naixements: .
 Antifont, orador grec. (mort en el 411 aC);
 Eurpides, poeta clssic grec. (mort en el 402 aC);
 Protgores, filsof grec.

 Necrolgiques: .
 11 d'agost - Lenides I, rei d'Esparta. (Nascut en el 540 aC);
 Xenfanes de Colof, filsof grec. (nascut en el 570 aC);
 Amlcar, general cartagins.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17703" title="479 aC" nonfiltered="3044" processed="3024" dbindex="8057">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 El comandant persa Mardoni guanya el suport d'Argus i de l'oest d'Arcdia i aix poder conquerir Atenes per falla.
 Mardoni ataca un cop ms Atenes, i obliga als atenenses a retirar-se del camp de batalla. Els espartans van cap Atenes per ajudar-los.
 27 d'agost - A la batalla de Platea a Becia acaba la invasi persa a Grcia. Mardoni mor durant la batalla i les seves tropes es veuen obligats a retirar-se. Aquell mateix dia la flota persa es derrotada per Leotquides d'Esparta i Xanthippus d'Atenes a la batalla de Micala a les costes de Ldia.

 Repblica Romana .
 Kaeso Fabius K.f. Vibulanus i Titus Verginius Opet.f. Tricostus Rutilus sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Confuci, filsof xins. (nascut el 28 de setembre del 551 aC);
 27 d'agost - Mardoni, General persa. ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17704" title="478 aC" nonfiltered="3045" processed="3025" dbindex="8058">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Tot i l'oposici espartana, Atenes es refortifica desprs de la destrucci persa.

 Repblica Romana .
 Lucius Aemilius Man.f. Mamercinus i Opiter Virgini Tricost Esquil sn cnsols.

 Siclia .
 Hier I es el nou tir de Siracusa, desprs de la mort de Gel I.

 Xina .
 Es construeix el Temple de Confusi a Qufu.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Gel I, tir de les ciutats de Gela i Siracusa de Siclia. (Neix el 540 aC);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17705" title="477 aC" nonfiltered="3046" processed="3026" dbindex="8059">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 El co-governant espart Leotquides i el lider atenense Temstocles porta una flota i l'exercit de retorn per ocupar el nord de Grcia i castigar a la famlia aristocrtica de l'Aleuads per haver ajudat als perses. Leotquedes est obligat a acceptar un suborn durant les operacions a Tesslia.

 Repblica Romana .
 Gaius Horatius M.f. Pulvillus i Tit Meneni Agripes Lanat sn cnsols.
 Les forces romanes a una fortalesa en el riu Cremera sn derrotades per un exercit de Ves a la Batalla de Crmera.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17706" title="476 aC" nonfiltered="3047" processed="3027" dbindex="8060">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Leotquedes est condemnat a Esparta per un delicte d'acceptar un suborn de la famlia, mentre que Aleudae encapala una expedici a Tesslia contra la famlia per la seva collaboraci amb els perses, el rei espart Leotquides fuig al temple d'Athena Alea a Tegea, Arcdia.
 Cim augmenta el seu poder a expenses de Temstocles.
 Sota la direcci de Cim, la lliga de Delos continua lluitant contra els perses i alliberar els ciutadans de Jnia.

 Repblica Romana .
 Aulus Verginius Tricostus Rutilus i Spurius Servilius Structus sn cnsols.

 Temtiques .
 Esports .
 Olimpades: Agesdamos guanya la prova de boxa.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Jing Zhou, rei de la Xina durant la dinastia Zhou.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17707" title="475 aC" nonfiltered="3048" processed="3028" dbindex="8061">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Cim II dirigeix un atac ateniense a la illa de Skiros i expulsa als habitants indgenes.

 Repblica Romana .
 Publi Valeri Publcola II i Gai Nauci Rutil I sn cnsols.

 Xina .
 Zhou Yuan Wang s emperador de Xina durant la dinastia Zhou.

 Naixements: .
 Necrolgiques: .
 Xenfanes de Colof, filsof grec. (Neix el 570 aC);
 Herclit d'Efes, filsof grec. (data probable) (Nascut entre 544 aC i 535 aC);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17708" title="474 aC" nonfiltered="3049" processed="3029" dbindex="8062">

 Esdeveniments: .
 Siclia .
 Siracusa ataca els etruscs a la batalla de Cumae i posa fi a la seva supremacia naval i desitjops d'expansi pel sud.

 Repblica Romana .
 Luci Furi Medull Fus i Aulus Manlius Cn.f. Vulso sn cnsols.
 Roma conquereix les terres dels sabins;

 Imperi Persa .
 El rei Xerxes I emet un decret on dona als jueus la facultat d'unir-se per defensar la seves vides contra els seus oponents en les 127 provncies de l'Imperi Persa que s'estn des de la ndia a Etiopia..

 Naixements: .
 Necrolgiques: .

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17709" title="473 aC" nonfiltered="3050" processed="3030" dbindex="8063">

 Esdeveniments: .
 Jap .
 S'estables el santuari Hikawa Shrine a Saitama.

 Repblica Romana .
 Vopisc Juli Jul i Lucius Aemilius Mam.f. Mamercus sn cnsols.

 Xina .
 Wu, s'annexiona a Yeu.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Fuchai Wu, rei de Wu, Xina durant la dinastia Zhuo.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17710" title="472 aC" nonfiltered="3051" processed="3031" dbindex="8064">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Carystus a Eubea es veu obligat a unir-se a la lliga de Delos. (data aproximada);
	
 Repblica Romana .
 Publi Furi Medull Fus i Lucius Pinarius Mamercinus Rufus sn cnsols.

 Temtiques .
 Literatura .
 squil representa les seves obres Els perses i Prometeu;

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17711" title="471 aC" nonfiltered="3052" processed="3032" dbindex="8065">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 El poltic atenense Temstocles demana la confiana del poble d'Atenes, en part donat per la seva arrogncia i en part donat a la seva suposada disposici a acceptar xantatges. Com a resultat, s condemnat a l'ostracisme i es retira d'Argos.

 Repblica Romana .
 Appi Claudi Sab Regillense II i Quint Capitol Barbat sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17712" title="470 aC" nonfiltered="3053" processed="3033" dbindex="8066">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Es sospita d'un complot per prendre el poder a Esparta.

 Repblica Romana .
 Lucius Valerius M.f. Potitus i Tiberius Aemilius L.f. Mamercinus sn cnsols.

 Temtiques .
 Arquitectura .
 Es comena la construcci del temple de Zeus a Atenes.

 Naixements: .
 Aspasia, amant de Pricles. (Morta en el 400 aC);
 Mozi, filsof xins. (Mort en el 399 aC);
 Scrates, filsof grec, fill de l'escultur Sofronisc, i de la comadrona Fenarete. (Mort en el 399 aC);

 Necrolgiques: . 
 Pausnies, comandant espartans.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17713" title="469 aC" nonfiltered="3054" processed="3034" dbindex="8067">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 L'illa de Naxos es vol separar de la Lliga de Delos, per Atenes ho prohibeix. Aquest fet, Naxos ho paga molt car, i es fa per donar exemple a les altres ciutats sobre que els pot passar a elles.
 Temstocles, desprs del seu exili d'Atenes, creue el mar Egea, i se'n va a una ciutat interior de l'Imperi persa.

 Repblica Romana .
 Titus Numicius Priscus i Aule Virgini Tricost Celiomont II sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Zhou Yuan Wang, rei de la Xina durant la Dinastia Zhou.
 Leotquides, rei d'Esparta. (Nascut el 545 aC);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17714" title="468 aC" nonfiltered="3055" processed="3035" dbindex="8068">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Esparta s'enfronta als seus problemes prop de casa, principalment d'Arcdia amb l'ajuda d'Argos. Argos recupera el control de Trinit.

 Repblica Romana .
 Quint Capitol Barbat i Quintus Servilius Priscus sn cnsols.
 Antium s presa per les forces romanes.

 Xina .
 Zhou Zhen Ding Wang, es converteix en el 38 sobir de la Xina durant la dinastia Zhou.

 Temtiques .
 Literatura .
 Sfocles, dramaturg grec guanya el premi atenense.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Aristides, poltic grec. (Nascut el 530 aC);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17715" title="467 aC" nonfiltered="3056" processed="3036" dbindex="8069">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Repblica Romana .
 Tiberius Aemilius L.f. Mamercinus i Quintus Fabius Vibulanus sn cnsols.

 Temtiques .
 Literatura .
 squil, escriu Els set contra Tebes.

 Astronomia .
 Es visualitza per primer cop el Cometa Halley.;

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Hier I, tir Siracusa. ;

 Referncies .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17716" title="466 aC" nonfiltered="3057" processed="3037" dbindex="8070">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Cim II va a la guerra contra Persia a Anatlia i guanya la batalla de Eurimedont. ;

 Itlia .
 La colnia grega de Trent, a la Magna Grcia, s derrotada per la poblaci nativa de Pulla. Com a resultat la monarquia Tarentine cau i s'instaure una democrcia.

 Repblica Romana .
 Quintus Servilius Priscus i Spurius Postumius A.f. Albus Regillensis sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17717" title="465 aC" nonfiltered="3058" processed="3038" dbindex="8071">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 En les revoltes de Tassos de la Lliga de Delos sorgeix una rivalitat sobre el comer a l'interior de Trcia, especialment en la propietat d'una mina d'or.
	
 Imperi Persa .
 El rei Xerxes I de l'Imperi Persa, junt amb el seu fill gran, s assassinat per un dels seus ministres, Artaban. El general persa, Megabiz II es creu que va ser un dels conspiradors de l'assassinat.

 Repblica Romana .
 Quintus Fabius Vibulanus i Quint Capitol Barbat sn cnsols.

 Temtiques .
 Arquitectura .
 S'inicia la construcci de la ciutat de Delfos. (Data aproximada);
 Fdies construx el Athena Promachos (El defensor del poble).

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Xerxes I, rei de Persia. (Neix el 519 aC);
 Goujian Yue, rei de Yue, Xina.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17718" title="464 aC" nonfiltered="3059" processed="3039" dbindex="8072">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Esparta pateix les conseqncies d'un fort terratrmol.
 Durant la segona guerra messniana, els esclaus es van veure reforats notablement grcies al terratrmol.

 Imperi Persa .
 Egipte aprofita la mort de Xerxes I per provocar una revolta contra l'Imperi Persa.
 Artaxerxes I, s coronat rei.

 Repblica Romana .
 Aule Postumi i Espuri Furi Medull Fus sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17719" title="463 aC" nonfiltered="3060" processed="3040" dbindex="8073">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Temstocles, el qual es troba a l'exili, s'apropa al rei persa Artaxerxes I en busca d'ajuda a recuperar el poder a Atenes.  ;

 Repblica Romana .
 Publius Servilius Sp.f. Priscus i Luci Ebuti Elva sn cnsols.

 Temtiques .
 Literatura .
 El dramaturg grec squil escriu l'obra Les suplicants.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17720" title="462 aC" nonfiltered="3061" processed="3041" dbindex="8074">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Els atenenses, desprs de 3 anys de guerra, guanyen as la ciutat rebel de Tassos.
 La rebelli d'Egipte rep ajuda d'Atenes.
 Victria de la flota atenenese sobre la flota persa de 80 naus.

 Repblica Romana .
 Lucius Lucretius T.f. Tricipitinus i Tit Veturi Gem Cicur II sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17721" title="461 aC" nonfiltered="3062" processed="3042" dbindex="8075">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Atenes - Pricles i Efialtes arriben a un acord pel ostracisme de Cim II.
 El ostracisme de Cim II i l'assassinat d'Efialtes deixa a Pericles com el orador ms influent a Atenes.

 Repblica Romana .
 Servi Sulpici Camer Cornut II i Publi Volumni Gal Amint sn cnsols.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
 Efialtes, lder del extrem democrtic a Atenes. (assassinat);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17722" title="460 aC" nonfiltered="3063" processed="3043" dbindex="8076">

 Esdeveniments: .
 Llocs .
 Grcia .
 Argos s'aixeca en contra Esparta. Atenes recolza Argos i Tesslia. La petita fora que s enviat per Esparta per sufocar l'aixecament a Argos s derrotat per un conjunt d'Atenes i Argos en vigor d'Oenoe.

 Imperi Persa .
 Egipte entra en guerra amb Prsia.
 Aquemenes, Strapa (governador) d'Egipte, s derrotat en una batalla a Papremis, a les costes del riu Niu, per forces egpcies.

 Roma .
 Gai Claudi Sab Regillense i Publius Valerius Publicola sn cnsols.

 Siclia .
 Cartago s'annexiona Siclia amb ajuda de mercenaris.

 Temtiques .
 Arquitectura .
 La construcci del complex cerimonial d'Apadana (sala de l'audincia de Darios I el Gran i Xerxes I) a Perspolis s acabada.

 Oci .
 squil culmina l'Orestada, trilogia teatral.

 Naixements: .
 Demcrit, filsof grec. (Mort en el 370 aC);
 Hipcrates, metge grec en honor del qual es fa el jurament hipocrtic. (Mort en el 370 aC);
 Tucdides, historiador grec. (Mort en el 400 aC);

 Necrolgiques: . 
 Aquemenes, governador d'Egipte.
 Epicarme, poeta grec. (Neix el 550 aC);
 Panini, gramtic hind. (Neix el 520 aC);
 Publius Valerius Publicola, cnsol rom.
 Temstocles, poltic i estratega grec. (Neix el 525 / 514 aC) (data probable) ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17723" title="459 aC" nonfiltered="3064" processed="3044" dbindex="8077">

 Esdeveniments: .
 Grcia .
 Atenes s'alia amb la ciutat de Megara que es troba sota pressi de Corint. Aquesta aliana condueix a la guerra entre Corint i Atenes. La primera batalla, va ser a Haliesis en el golf de Arglida, amb una victria contundent per part de Corint, per la prxima batalla a Cecryphalea es per Atenes posar punt i final a aquesta guerra.

 Imperi Persa .
 Segona onada de retorn del poble jueu (Uns 5.000 aproximadament) de Babilnia a Jerusalem.

 Repblica Romana .
 Quintus Fabius M.f. Vibulanus i Lucius Cornelius Maluginensis sn cnsols.

 Siclia .
 La ciutat siciliana Morgntia, s destruda per Ducetius.

 Naixements: .
 Necrolgiques: . 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17724" title="458 aC" nonfiltered="3065" processed="3045" dbindex="8078">

 Esdeveniments: .
 Naixements: .
 Necrolgiques: . 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17725" title="457 aC" nonfiltered="3066" processed="3046" dbindex="8079">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17726" title="456 aC" nonfiltered="3067" processed="3047" dbindex="8080">
 Esdeveniments .
 Atenes, aliada amb Egipte contra el poder de l'imperi persa, perd una important batalla naval;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
 squil, autor grec;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17727" title="455 aC" nonfiltered="3068" processed="3048" dbindex="8081">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17728" title="454 aC" nonfiltered="3069" processed="3049" dbindex="8082">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17729" title="453 aC" nonfiltered="3070" processed="3050" dbindex="8083">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17730" title="452 aC" nonfiltered="3071" processed="3051" dbindex="8084">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17731" title="451 aC" nonfiltered="3072" processed="3052" dbindex="8085">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17732" title="450 aC" nonfiltered="3073" processed="3053" dbindex="8086">
 Esdeveniments .

Data aproximada en qu Parmnides i el seu deixeble Zen d'Elea, fan un viatge diplomtic a Atenes, per tal d'intentar convncer a Pricles que fes una aliana entre les ciutats d'Elea i Atenes. Coneixen al jove Scrates, i tenen ambds amb ell una llarga conversa que, pel que sembla, fou copiada per Plat, almenys aproximadament, en el futur dileg platnic Parmnides, unes dcades desprs. De resultes d'aquesta trobada amb els seus "colegues filsofs", Zen d'Elea es qued molts anys a viure a Atenes (a diferncia de Parmnides, qui, un cop acabada la feina diplomtica, se'n torn aviat a Elea, la seva ciutat natal).

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17733" title="449 aC" nonfiltered="3074" processed="3054" dbindex="8087">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17734" title="448 aC" nonfiltered="3075" processed="3055" dbindex="8088">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17735" title="447 aC" nonfiltered="3076" processed="3056" dbindex="8089">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17736" title="446 aC" nonfiltered="3077" processed="3057" dbindex="8090">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17737" title="445 aC" nonfiltered="3078" processed="3058" dbindex="8091">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17738" title="444 aC" nonfiltered="3079" processed="3059" dbindex="8092">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17739" title="443 aC" nonfiltered="3080" processed="3060" dbindex="8093">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17740" title="442 aC" nonfiltered="3081" processed="3061" dbindex="8094">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17741" title="441 aC" nonfiltered="3082" processed="3062" dbindex="8095">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17742" title="440 aC" nonfiltered="3083" processed="3063" dbindex="8096">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17743" title="439 aC" nonfiltered="3084" processed="3064" dbindex="8097">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17744" title="438 aC" nonfiltered="3085" processed="3065" dbindex="8098">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17745" title="437 aC" nonfiltered="3086" processed="3066" dbindex="8099">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17746" title="436 aC" nonfiltered="3087" processed="3067" dbindex="8100">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17747" title="435 aC" nonfiltered="3088" processed="3068" dbindex="8101">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17748" title="434 aC" nonfiltered="3089" processed="3069" dbindex="8102">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17749" title="433 aC" nonfiltered="3090" processed="3070" dbindex="8103">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17750" title="432 aC" nonfiltered="3091" processed="3071" dbindex="8104">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques .
Empdocles, filsof pluralista grec.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17751" title="431 aC" nonfiltered="3092" processed="3072" dbindex="8105">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17752" title="430 aC" nonfiltered="3093" processed="3073" dbindex="8106">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17753" title="429 aC" nonfiltered="3094" processed="3074" dbindex="8107">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
 Pricles, poltic atenenc.
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17754" title="428 aC" nonfiltered="3095" processed="3075" dbindex="8108">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques .
Anaxgores, filsof grec.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17755" title="427 aC" nonfiltered="3096" processed="3076" dbindex="8109">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Plat, filsof grec;
 Necrolgiques . 
 El rei espart Arqudam II;
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17756" title="426 aC" nonfiltered="3097" processed="3077" dbindex="8110">
 Esdeveniments .
Batalla de Tanagra - els atenencs de Nicias sn derrotats en el seu intent d envair la Becia.
Batalla d Olpae - els atenencs d en Demstenes vencen als espartans a Etlia.
Gran terratrmol a Atenes.

 Naixements .
 Necrolgiques .
Zhou Kao Wang - rei de la dinastia Zhou xinesa.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17757" title="425 aC" nonfiltered="3098" processed="3078" dbindex="8111">
 Esdeveniments .
Batalla de Pylos - els atenencs d en Demstenes vencen els espartans, capturant la seva flota i deixant l enemic a la illa d Esfactria.
Roma ven a la ciutat etrusca de Veii.

 Naixements .
 Necrolgiques .
Herdot, historiador i gegraf de l'antiga grcia.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17758" title="424 aC" nonfiltered="3099" processed="3079" dbindex="8112">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17759" title="423 aC" nonfiltered="3100" processed="3080" dbindex="8113">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17760" title="422 aC" nonfiltered="3101" processed="3081" dbindex="8114">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17761" title="421 aC" nonfiltered="3102" processed="3082" dbindex="8115">
 Esdeveniments .

Es comena a construir l Erecton:

 L'Erecton (en grec antic          , Erkhtheion, en grec modern Erchio) s un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jnic i situat a l'Acrpolis d'Atenes, al nord del Parten. s un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substituci d'algunes columnes per caritides.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17762" title="420 aC" nonfiltered="3103" processed="3083" dbindex="8116">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17763" title="419 aC" nonfiltered="3104" processed="3084" dbindex="8117">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17764" title="418 aC" nonfiltered="3105" processed="3085" dbindex="8118">
 Esdeveniments .
Es publica Les Suplicants d'Eurpides;
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17765" title="417 aC" nonfiltered="3106" processed="3086" dbindex="8119">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17766" title="416 aC" nonfiltered="3107" processed="3087" dbindex="8120">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17767" title="415 aC" nonfiltered="3108" processed="3088" dbindex="8121">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17768" title="414 aC" nonfiltered="3109" processed="3089" dbindex="8122">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17769" title="413 aC" nonfiltered="3110" processed="3090" dbindex="8123">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17770" title="412 aC" nonfiltered="3111" processed="3091" dbindex="8124">
 Esdeveniments .
Eurpides escriu Electra;
Hieramenes, Tisafernes i els fills de Farnabazos II signen el el tercer tractat entre Esparta i Prsia.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17771" title="411 aC" nonfiltered="3112" processed="3092" dbindex="8125">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques .
Protgores, filsof grec.
Gorgies, filsof grec.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17772" title="410 aC" nonfiltered="3113" processed="3093" dbindex="8126">
 Esdeveniments .

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17773" title="409 aC" nonfiltered="3114" processed="3094" dbindex="8127">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17774" title="408 aC" nonfiltered="3115" processed="3095" dbindex="8128">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17775" title="407 aC" nonfiltered="3116" processed="3096" dbindex="8129">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17776" title="406 aC" nonfiltered="3117" processed="3097" dbindex="8130">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17777" title="405 aC" nonfiltered="3118" processed="3098" dbindex="8131">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17778" title="404 aC" nonfiltered="3119" processed="3099" dbindex="8132">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17779" title="403 aC" nonfiltered="3120" processed="3100" dbindex="8133">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17780" title="402 aC" nonfiltered="3121" processed="3101" dbindex="8134">
 Esdeveniments .
 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17781" title="401 aC" nonfiltered="3122" processed="3102" dbindex="8135">
 Esdeveniments .
Marcus Acutius, s elegit trib del poble.

 Naixements .
 Necrolgiques . 
Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle V aC;
----
Un any abans / Un any desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17828" title="Garrofa" nonfiltered="3123" processed="3103" dbindex="8136">

Botnica:
fruit del garrofer. Vegeu garrofa (ceratonia).
planta herbcia lleguminosa. Vegeu garrofa (vicia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17829" title="Segle VI aC" nonfiltered="3124" processed="3104" dbindex="8137">
 Esdeveniments .

 Creaci de l'imperi persa;
 Destrucci del Temple de Jerusalem, fet cabdal de la histria del poble jueu;
 Fi de l'imperi babiloni;
 Neix el budisme i el confucianisme;

 Personatges destacats .

 Sol d'Atenes, savi grec;
 Tales de Milet, filosofia i matemtics;
 Anaximandre de Milet (610 - 546 aC), filosofia;
 Pitgores, filosofia i matemtics;
 Cir II el gran, lder persa;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17831" title="Festa dels Nanos" nonfiltered="3125" processed="3105" dbindex="8138">
La curiosa Festa dels Nanos de Cocentaina, se celebra el tercer dimecres de Quaresma. En els carrers de la part alta del raval de poblaci (carrer de la Vernica, plaa Sant Pere, etc.) cada casa o famlia planta un conjunt de Nanos que recreen situaciacions satriques de la vida poltica del moment.

Els Nanos sn figures humanes farcides de drap o borra. La alada de cada nano s d'uns 1.50 metres, d'ac ve el seu nom. Normalment es vesteixen amb roba antiga i imiten a poltics o personatges famosos. Cada nano t associat un quadre de dileg, que recrea una determinada escena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17843" title="Busot" nonfiltered="3126" processed="3106" dbindex="8139">


Busot s una poblaci valenciana situada a la comarca de l'Alacant.  La seua superfcie s de 33,5 km2 i el nombre d'habitants (busoters) el 1994 era de 1158 i el 2000 de 1717. Als afores de la poblaci hi ha la monumental ermita de Sant Josep, i al seu terme es troba la coneguda Cova dels Canelobres i el Cabeo d'Or una de les grans altures del Pas Valenci amb 1.206 m.

Histria.
El seu origen s musulm, a la qual cultura deu la construcci d'un castell i de la qual va ser deutora la tradicional indstria del vidre, actualment desapareguda. Procedent dels seus forns s'han conservat alguns residus de peces de vidre rab. La poblaci fou vinculada a la ciutat d'Alacant des que, l'any 1252, Alfons X el Savi l'incloguera al seu terme, quan dita ciutat pertanyia a Castella. Posteriorment, durant el regnat dels Reis Catlics, fou propietat de Pere Martnez de Vera. Pass a dependre de la Governaci d'Oriola quan aquesta es va crear i, no ser fins l'any 1707, en qu novament pertanyia a la d'Alacant.

Poltica.
A les eleccions municipals del 2003 el BLOC-EV|Bloc va obtenir 6 regidors per 3 regidors del PP.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 6 regidors, el  BLOC 4 regidors i el PS-D 1 regidor.

Enllaos externs.


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17844" title="Antoni Torr i Sansalvador" nonfiltered="3127" processed="3107" dbindex="8140">
Pare Antoni Torr Sansalvador O.F.M. (Cocentaina 1887 - Alcoi 1937), Teleg francisc i doctor en filosofia.

Profess en l'ordre franciscana en 1905. En 1913 va ser ordenat presbter i va ser enviat a Roma durant dos anys per perfeccionar els seus estudis en filosofia. Ms endavant va ser professor i director del collegi la Concepci d'Ontinyent. En 1929 va obtenir el ttol de doctor en Filosofia i Lletres, per la Universitat Central, Madrid.

La seua tesi doctoral estava centrada en el filsof valenci Joan Llus Vives. Front al europeisme que altres estudiosos trobaven en Vives, el pare Torr defens el carcter nacional espanyol de la seua obra. 

El pare Torr va ser autor de nombroses conferncies, ponncies i cursets. Entre la seua obra cal destacar:

 Progreso armnico (estudi social).
 Teora del Arte.
 Estudios sobre los msticos espaoles.
 La mstica franciscana (conferncia).
 San Francisco de Ass.Illustrat per Benlliure;
 Los caminos del amor en las almas.
 Luis Vives, pedagogo (conferncia).
 La pedagoga cientfica segn Luis Vives (tesi doctoral).
 El progreso material y la felicidad del hombre.
 Filosofa del espritu franciscano.
 Filosofa de la Hispanidad.

L'obra ms important del pare Torr, Filosofa de la Hispanidad, s definida per Ramiro de Maetzu com que aporta tres contribucions valuoses: la del seu catolicisme, el seu valencianisme i el seu franciscanisme. Aix mateix tamb indica que mentre que altres pasos sempre han subratllat els elements ntics: Frana, la terra; Anglaterra i Alemanya, la raa. Espanya, per contra, ha emfatitzat sempre els valors de l'esperit.

Mor assassinat a mans dels republicans en Alcoi, desprs d'haver ser descobert ocult a casa d'uns familiars. Malgrat que es varen fer varies investigacions sobre la seua desaparici, actualment no es coneix cap detall, llevat dels testimonis del seu martiri. El 1 de novembre de 2006 la Congregaci per a les Causes dels Sants aproba la fase diocesana realitzada en Valncia del procs de canonitzaci de 36 religiosos franciscans, mrtirs de la persecuci religiosa de 1936 entre els que es troba incls, i per tant en breu ser considerat oficialment Sant de l'Esglsia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17847" title="El Campello" nonfiltered="3128" processed="3108" dbindex="8141">
 

El Campello s una localitat valenciana situada a la comarca de l'Alacant.

 Histria .
Va constituir una partida rural d'Alacant fins l'any 1901, en qu es va segregar de dita municipalitat constituint el seu propi ajuntament. El 1827 fou ajudada de la parrquia de Sant Joan, de la qual dependr fins l'any 1873. Els Reis Catlics atorgaren aquestes terres l'any 1475 a n'Alfons Martnez de Vera, la qual famlia regentar el senyoriu fins el 1520, fins nou anys desprs, en qu s incls en la jurisdicci d'Alacant. Posteriorment el heretatge del Campello passa a ser propietat de la famlia Martnez Fresneda i, per noces, ser transms a Nicolau Prez de Sarri i Domnech, qui, arran del Reial Decret de 1702 comena a colonitzar aquestes terres establint ms de 30 llauradors. Dita situaci es perllongar fins a finals del segle XVIII.

 Arqueologia .
Al seu terme s'han trobat deixalles del Bronze i ibrics, aix com la presncia d'una factoria de garum d'poca romana o, potser, anterior. Cal destacar, per ltim, la presncia d'una torre de guaita situada en els Banyets de la Reina.

 Demografia .
Des del 1900 la poblaci ha augmentat, i l'increment de les seues xifres s'ha disparat en un 48% durant les dcades que van dels anys 30 fins el 80, en qu coincidint amb la forta expansi turstica el nombre d'habitants (campellers) era de 8.335, quantitat que es dispara el 1994 al 13.036 i continua creixent (18.366 l'1 de gener de 2000).

 Economia .
L'economia es basa actualment en l'anteriorment esmentat component turstic, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels, encara que ha estat tradicionalment pesquera, i la majoria de la seua flota s'ha dedicat a la pesca en altura a les costes saharianes. A finals del segle XVIII Antoni Valcrcel i Pastor, prncep Pius de Saboia i comte de Lumiares, va establir en la seua prpia quinta, cridada Musey, una important drassana on fins i tot arrib a construir bucs de gran tonatge.

 Personatges illustres .
 Josep Antoni Martnez i Asensi, pilotari.

 Enllaos externs .


 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.

 Imatges .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17851" title="Nova Tabarca" nonfiltered="3129" processed="3109" dbindex="8142">

Nova Tabarca, tamb coneguda com Tabarka o Illa Plana, s una illa de la Mediterrnia, la ms gran de les illes del Pas Valenci. Els habitants de Tabarca, Elx i Santa Pola tamb la coneixen amb el nom de L'Illa.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que s considerada una partida rural, administrativament s part del districte sud de barris que abarca tamb el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Compta amb 125 habitants (2005) i el seu codi postal s 03138.

Destaca la seua esglsia i el conjunt enmurallat en la zona oest de l'illa, que s la part habitada. Les cases son plantes baixes i les niques edificacions d'altura sn la esmentada esglsia i el far.

La foguera de Tabarca unicament va plantar al 1965 i no va obtindre premi ni es va cremar, aix si, la seua Bellea va ser triada Dama d'Honor de la Bellea del Foc.

 Geografia .
En realitat s un petit arxiplag format per una illa principal denominada Plana, de Santa Pola o Nova Tabarca, de forma allargada (1.800 m de longitud per una amplria mxima de 400 m) que s'estreta a l'oest i orientaci NO-SE. El seu relleu s pla, amb un desnivell mxim de 15 m pel que fa al nivell del mar. Completen l'arxiplag, els illots de La Pedrera, de La Galera i de La Nau, al costat de nombrosos esculls (Negre, Roig, Cap del Moro, Sabata o Naveta). Es troba situat a unes tres milles al sud-est del Cap de Santa Pola i a unes 8 milles de la ciutat d'Alacant, terme municipal al que pertany.

Pel que fa a l'illa de Nova Tabarca, la lnia de la costa s retallada, formada per petits penya-segats d'escassos metres d'altura, amb platges de cants rodats en la seva base. L'nica platja de sorra es troba en la zona de l'isme.

L'illa es troba localitzada en un context geolgic molt particular dintre de les zones internes i propera al lmit de les zones externes del Sistema Btic, marcat pel denominat accident Cadis-Alacant. Dintre de les zones internes de la serralada, l'illa representa l'extrem ms oriental del complex Alpujrride, sobre els materials del qual, apareixen en discordana, materials pertanyents al Mioc superior i al Quaternari.

El clima s mediterrani sec, amb una temperatura mitja anual de 17 C, mximes de 35C a l'agost i mnimes de 5C al gener. Les precipitacions sn molt irregulars al llarg de l'any, no superant els 300 mm/any. Els vents dominants a la primavera-estiu sn el Llevant i el Llebeig; mentre que durant l'hivern predominen els vents de Maestral i Ponent. La velocitat mitja del vent no s molt alta, 21 Km/h durant el dia i 17 Km/h a la nit, que indiquen la bondat del rgim de vents imperant en la zona, encara que de vegades es registrin velocitats de 167 km/h (20/1/78).

Histria.
Abans del 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau o Illa Plana, encara que els cronistes insisteixen a considerar-la lAlones Insula i, fins i tot, illot de Santa Pola.

La seua denominaci actual s conseqncia de l'assentament de seixanta-nou famlies d'origen itali, durant el regnat de Carles III, procedents de la petita illa de Tabarca, distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la Repblica de Gnova, la Tabarca africana fou sotmesa el 1741 pel bei de Tunis i el 1756 pass a dependre dels algerins.

El monarca espanyol va redimir-los el 1768, i els va traslladar a la ciutat d'Alacant on, provisionalment, quedaren installats en el Collegi de la Companyia de Jess, buit darrere l'expulsi dels jesutes. Se'ls va installar definitivament a l'illa de Sant Pau, on --d'acord amb un pla urbanstic de l'enginyer militar Ferran Mndez-- es construren muralles, bateries, baluards, magatzems i cases, que constitueixen una interessantt i singular mostra de l'activitat recolonitzadora de Carles III. A partir del 1770 l'illa pass a denominar-se Nova Tabarca. Hi ha tanmateix una srie d'illots i esculls, que envolten Tabarca i que es diuen: Nau, Escull Roig, Cap del Moro, Galera, Sabata i Escull Negre.

Els habitants de la localitat de Carloforte, a l'illa de Sardenya, i amb la qual Alacant est agermanada, tamb tenen els seus orgens en l'illa tunesina de Tabarka, i en el mateix context histric. De fet, s'anomenen a si mateixos com a "tabarkini" i, al contrari del cas a l'Illa Plana, encara conserven el seu dialecte tabarqu del lgur.

Reserva Marina.
Aquesta reserva ocupa una extensi de 1.400 hectrees envoltant a l'Illa de Tabarca i va ser declarada el 9 de gener de 1995. La zona protegida t una forma rectangular ocupant l'illa central. Comprn tant aiges interiors, que sn competncia de la Generalitat Valenciana com aiges exteriors que corresponen a l'administraci general de l'estat.

Vegeu tamb.
 Carloforte;
 Llista de barris d'Alacant;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

Enllaos externs.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Pgina de l'ajuntament d'Alacant;
 Visita Tabarca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17852" title="Tabarca" nonfiltered="3130" processed="3110" dbindex="8143">



Illot de la provncia d'Alacant, vegeu Nova Tabarca;
Tabarka, illot, ciutat i delegaci de Tunsia;
Aeroport Internacional de Tabarka;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17856" title="Mutxamel" nonfiltered="3131" processed="3111" dbindex="8144">


Mutxamel s una vila i municipi valenci situat a la comarca de l'Alacant.

 Histria .
El seu origen s musulm i, contrriament amb el que es creia recentment, el seu nom no t res a veure amb la mel que produen els cristians a l'edat mitjana, sin que deriva de la composici del vocable rab mujm (mercat) i del romnic el (lloc de reuni), donant a mujm-el o mujtami-el, un topnim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat".

Durant la colonitzaci cristiana va pertnyer a Alacant. Romangu inclosa en la Corona de Castella fins el 1296, en qu va passar a formar part del Regne de Valncia. L'esglsia parroquial fou construda el 1580 quan se li va concedir el ttol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitz d'Alacant i aconsegu ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntriament pass a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.

Durant la guerra de Successi fou saquejada per tropes de l'arxiduc Carles d'ustria. Al seu terme foren derrotades les tropes franceses de Suchet, el 1812, per les del general Roche, governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famlies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residncia.

 Festes .
El calendari fester de Mutxamel s el segent:

 5 de gener: Cavalcada dels Reis d'Orient.
 17 de gener: Festivitat de Sant Antoni del Porquet.
 1-8 mar: Commemoraci del miracle de la llgrima.
 1er dissabte de maig: Festa de la Vera Creu (Creus de Maig);
 6 d'agost: Festa del Salvador.
 6-13 setembre: Festes de Moros i Cristians.

De totes, les ms importants i assenyalades son les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Du de Loreto, patrona de la vila. Els orgens d'estes festes es perden en la histria i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa est molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).

 Poltica i administraci .


 Demografia .
Encara que la base de la seua economia s fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua poblaci augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que pass de tenir 4.010 a 11.329 habitants i 22.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal i l'actual ampliaci del casc urb.





 Galeria .


 Referncies .


 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Website oficial de l'ajuntament de Mutxamel.;
 Website oficial de la Comisi de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel.;
 Website oficial del Complex Cultural de Mutxamel. Entitat promoguda per l'Exelentssim Ajuntament de Mutxamel i que engloba la Casa de la Cultura, l'Espai Jove i el Casal de la Tercera Edat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17860" title="Nicolau Borrs" nonfiltered="3132" processed="3112" dbindex="8145">


Nicolau Borrs Falc (Cocentaina 1530- 1610) fou un pintor renaixentista valenci seguidor i continuador de l'estil de Joan de Joanes.

Nicolau Borrs era fill de Jeroni Borrs, sastre de professi, i d'rsula Falc, va nixer l'any 1530 a Cocentaina (el Comtat), on va ser batejat a l'esglsia de Santa Maria. Segurament es va formar a Valncia al taller de Joan de Joanes amb el fill d'aquest, Vicent Joanes. 

L'any 1558 Borrs apareix a la documentaci per la conclusi del retaule major de l'esglsia del Salvador de Cocentaina, el 1569 li es concedida la llicncia de confessor de clergues i seglars, el mateix any que el Patriarca Ribera arriba a Valncia.

Borrs prolongar l'estil de Joanes fins ben entrat el segle XVII, restant al marge dels nous corrents naturalistes de Ribalta i Sarinyena. Sempre mantindria forts llaos amb els Macip, el 1581 es referia a Joanes com el meu preceptor i estimadssim mestre. A es reflexa en obres com el retaule dels Misteris del Rosari al convent de Sant Domnec d'Oriola o al retaule de les nimes de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari d'Alacant, 1574.

Amb 45 anys va prendre l'hbit de monjo al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, un any desprs va atorgar testament davant del notari Alfons salelles. A Cotalba comen el projecte de pintar el gran retaule major, acabant-lo el 1579. Aleshores va voler passar-se als descalos de Sant Francesc, per en no trobar la tranquilitat buscada, torn a Sant Jeroni, on va seguir decorant el cenobi amb les seues pintures. Nicolau Boarrs eixia puntualment del monestir a causa d'assumptes relacionats amb la seua vessant artstica, un exemple es quan es troba a Bocairent amb Miquel Joan Porta per a la taxaci del retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes i que havia acabat el seu fill.

En 1588 estava treballant per a Sant Miquel dels Reis, per al qual va pintar, entre altres, un Crist nugat la columna, tema aquest que va repetir altres vegades, per a l'esglsia de Sant Nicolau i per al convent de Mnims de Sant Sebasti. Torna a estar a Valncia en 1591 en la consulta que va fer la Generalitat als millors pintors de la ciutat i del Regne per a la realitzaci de la decoraci de la Sala Nova.

Degut a les nombroses concessions al convent, el 1601 la comunitat acord celebrar cinquanta misses tots els anys per l'nima de Borrs i incloure'l a la llista de benefactors del monestir. Els seus ltims treballs els va fer el 1602 per al convent de franciscans recollectes de Sant Sebasti de la sua vila natal. Nicolau Borrs va morir el 5 de setembre de 1610.

Bibliografia.
 Catleg de l'exposici, Cinc segles de pintura valenciana ISBN 84-920722-6-1;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17864" title="Sostenibilitat" nonfiltered="3133" processed="3113" dbindex="8146">



Sosteniblitat s un concepte econmic, social i ecolgic complex.  
Pretn ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaos de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial mxim en el present al mateix temps que es mant la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. s sovint una qesti controvertida. Va ser un dels eixos del Frum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.

Definici.

Dit amb senzillesa, sostenibilitat s proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament.  Segons l'Informe Brundtland del 1987, la sosteniblitat s: "Satisfer les necessitats de la generaci actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."  Aix s'assembla molt a la filosofia de les "set generacions" dels nadius americans, que establia que els caps havien de considerar sempre els efectes de les seves accions sobre els seus descendents fins a la setena generaci propera.

El terme original va ser "desenvolupament sostenible," adoptat pel programa de l'Agenda 21 de les Nacions Unides.  Ara hi ha gent que considera que "desenvolupament sostenible" s un terme ms general ja que implica desenvolupament constant, i insisteixen que hauria d'estar reservat noms per activitats de desenvolupament. "Sosteniblitat" aleshores, es fa servir avui en dia per parlar de qualsevol activitat humana.

En economia, 'creixement sostenible' consisteix en increments dels salaris reals (s a dir, descomptant l'inflaci o la producci que podria mantenir-se durant llargs periodes de temps.

Conceptes i qestions.

El concepte modern de sostenibilitat ecolgica es remonta al perode desprs de la Segona Guerra Mundial, quan una visi utpica de creixement econmic impulsat per la tecnologia va donar pas a una percepci que la qualitat del medi ambient estava estretament relacionada amb el desenvolupament econmic. Durant els moviments ecologistes dels anys 60, l'inters va crixer amb fora, quan llibres populars com ara Silent Spring (Primavera Silenciosa) de Rachel Carson (1962) i The Population Bomb (L'explosi demogrfica) de Paul Ehrlich (1968) van fer crixer la conscienciaci del pblic. 

Hi ha dues categories de pensament relacionades sobre sostenibilitat ecolgica. El 1968 es form el Club de Roma, un grup d'economistes i cientfics europeus. El 1972 varen publicar Limits to Growth (Els lmits del creixement).  Tot i que va ser posat en dubte per molts, va predir temibles conseqncies degut a l'esgotament dels recursos de la Terra i recomenava com a soluci l'aband del desenvolupament econmic. Es van formar grups que recolzaven la idea que el mn estava creixent massa rpid i/o esgotant els seus recursos com ara el Worldwatch Institute el 1975. En un altre nivell, es van formar altres grups que es centraren menys en controlar del creixement demogrfic i reduir el creixement econmic, i ms a establir estndards ambientals i mesures coercitives.

Molta gent ha assenyalat diferents prctiques i filosofies al mn d'avui que son contraries a la sostenibilitat.  Per exemple, els crtics de la societat americana assenyalen que la filosofia de creixement econmic illimitat i consum sn totalment insostenibles i provocaran grans problemes a la civilitazaci humana en el futur.

Una de les qestions ms importants pel que fa la sosteniblitat s la sobrepoblaci.  Diversos estudis suggereixen que la poblaci actual a la Terra, ms de 6 mil milions, s excessiva i no pot ser sostenible pel nostre planeta.  Hi ha diverses organitzacions que treballen per intentar reduir el creixement demogrfic per alguns temen que ja podria ser massa tard.

Els crtics d'aquests esforos, d'altra banda, temen que els esforos per reduir el creixement demogrfic pot portar a violacions dels drets humans com ara la esterlitzacin involuntria i l'aband d'infants. Alguns observadors dels drets humans indiquen que aix ja passa a la Xina, com a resultat de la seva poltica d'un fill per famlia.

L'Organitzaci per l'alimentaci i l'agricultura (FAO), que va ser la encarregada d'informar del progrs mundial en l'implementaci dels dels quatre captols de de l'Agenda 21 (sl, boscos, muntanyes, agricultura sostenible i desenvolupament rural) per les Nacions Unides reconeix:

La sostenibilitat t a veure amb una de les qestions ms importants per la cooperaci tecnolgica: es mantindrn els beneficis i resultats assolits grcies al projecte i millorats pels usuris finals i la seva comuniat segons els seu propi comproms i recursos un cop s'hagi acabat el suport extern? La qesti comporta un anlisis complex de qestions relacionades amb aquest concepte ampli, incloent l'acceptabilitat i s que es faci dels resultats i recursos del projecte pels grups esperats i la seva capacitat de mantenir els resultats, i l'entorn poltic i institucional per permetre'ls de fer-ho.;

Algunes organitzacions que han provat d'incorporar valors sostenibilistes a l'economia global sn el Consell Internacional de mineria i metalls i l'Iniciativa minera global.

Tipus de sostenibilitat.
 Sostenibilitat institucional: s a dir, l'estructura institucional enfortida segueix aportant els resultats de la cooperaci tecnolgica fins als usuaris finals? Els resultats poden no ser sostenibles si, per exemple, la unitat que es planeja enfortir per la coperaci tcnica deixa de tenir accs a la direcci general o no se li donen els recursos adequats perqu pugui sortir-se'n un cop la cooperaci tecnolgica ha acabat;
 Sostenibilitat econmica i financera: s a dir, poden els resultats de la cooperaci tecnolgica seguir aportant un benefici econmic un cop la cooperaci tecnolgica ha acabat? Per exemple, els beneficis de la introducci de nous cultius no poden mantenir-se, si les restriccions a la venda no es resolen. De la mateixa manera, la sostenibilitat econmica (no confondre amb financera) pot estar en perill si els usuaris finals segueixen depenent en activitats i recursos amb grans subsidis.
 Sostenibilitat ecolgica: s a dir, es probable que els beneficis generats per la cooperaci tecnolgica portin a un deteriorament del medi ambient fsic (contribuint indirectament a una caiguda de la producci) o benestar dels grups desitjats a la seva societat?

Vegeu tamb.
Decreixement;
Planejament ecolgic a la Regi Metropolitana de Barcelona;
Responsabilitat social corporativa;

Enllaos externs.
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS);
Portal Sostenibilitat ;
Ctedra UNESCO de Sostenibilitat. Universitat Politcnica de Catalunya ;
Portal Desenvolupament hum i sostenible - UPC;
Sostenible;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17870" title="Agenda 21" nonfiltered="3134" processed="3114" dbindex="8147">
L'Agenda 21 s un programa de les Nacions Unides que fa referncia al desenvolupament sostenible.
Va ser aprovada a la Cimera de la Terra de 1992 celebrada a Rio de Janeiro per ms de 178 governs.

El 1997, 5 anys desprs de la Cimera de la Terra, es va celebrar una altra conferncia per estudiar l'evoluci a l'hora de posar en prctica l'Agenda 21.
Prembul.

1.1 La humanitat es troba en un moment decisiu de la histria. Ens enfrontem amb la perpetuaci de les disparitats entre les nacions i dintre de les nacions, amb el engravament de la pobresa, la fam, les malalties i l'analfabetisme i amb el continu empitjorament dels ecosistemes dels quals depn el nostre benestar. No obstant aix, si s'integren les preocupacions relatives al medi ambient i al desenvolupament i si se'ls presta ms atenci, es poder no satisfer les necessitats bsiques, elevar el nivell de vida de tots, aconseguir una millor protecci i gesti dels ecosistemes i assolir un futur m s segur i m s prsper. Cap naci pot arribar a aquests objectius per si sola, per tots junts podem fer-lo en una associaci mundial per a un desenvolupament sostenible. 

1.2 Aquesta associaci mundial ha de basar-se en les premisses de la resoluci 44/228 de l'Assemblea General de 22 de desembre de 1989, que es va aprovar quan les nacions del mn van demanar que s'organitzs la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament, aix com en l'acceptaci de la necessitat d'enfocar de forma equilibrada i integral les qestions relatives al medi ambient i al desenvolupament. 

1.3 El Programa 21 aborda els problemes apressants d'avui i tamb tracta de preparar al mn per als desafiaments del prxim segle. Reflecteix un consens mundial i un comproms poltic al nivell m s alt sobre el desenvolupament i la cooperaci en l'esfera del medi ambient. La seva execuci amb xit incumbeix, abans de res i sobretot, als governs. Les estratgies, plans, poltiques i processos nacionals sn de cabdal importncia per a aconseguir aix. La cooperaci internacional ha de donar suport i complementar tals esforos nacionals. En aquest context, el sistema de les Nacions Unides t una funci clau que realitzar. Altres organitzacions internacionals, regionals i sub-regionalss tenen tamb que contribuir a aquest esfor. Aix mateix s'ha d'encoratjar la participaci m s ampla del pblic i la participaci activa de les organitzacions no governamentals i d'altres grups. 

1.4 La consecuci dels objectius del Programa 21 pel que fa al desenvolupament i al medi ambient requerir un corrent substancial de recursos financers nous i addicionals cap als pasos en desenvolupament, a fi de cobrir les despeses suplementries ocasionats per les mesures que haver no de prendre per a plantar cara als problemes del medi ambient mundial i per a accelerar el desenvolupament sostenible. Tamb es necessiten recursos financers per a reforar la capacitat de les institucions internacionals d'aplicar el Programa 21 . En cadascuna de les reves del programa s'inclou una avaluaci de l'ordre de magnitud de les despeses. Els organismes i organitzacions que s'encarreguin de l'execuci haver no d'examinar i afinar aquesta avaluaci. 

1.5 A l'executar les reves de programes pertinents determinades en el Programa 21, s'hauria de parar esment especial a les circumstncies particulars que enfronten les economies en transici. Tamb s'ha de reconixer que aquests pasos afronten dificultats sense precedents per a la transformaci de les seves economies, en alguns casos enmig d'apreciables tensions socials i poltiques. 

1.6 En relaci amb les reves del programa que constituxen el Programa 21 es descriuen les bases per a l'acci, els objectius, les activitats i els mitjans d'execuci. El Programa 21 s un programa din mico. Els diversos agents ho executar n d'acord amb les diferents situacions, capacitats i prioritats dels pasos i de les regions amb plena observana de tots els principis que figuren en la Declaraci de Riu sobre el Medi ambient i el Desenvolupament. El Programa 21 podria evolucionar amb el temps en funci dels canvis de les necessitats i de les circumstncies. Aquest procs marca el comenament d'una nova associaci mundial per a un desenvolupament sostenible. 

Programa de l'Agenda 21.

1. Dimensions socials i econmiques 

2. Cooperaci internacional per a accelerar el desenvolupament sostenible dels pasos en desenvolupament i poltiques internes connexes 

3. Lluita contra la pobresa 

4. Evoluci de les modalitats de consum 

5. Dinmica demogrfica i sostenibilitat 

6. Protecci i foment de la salut humana 

7. Foment del desenvolupament sostenible dels assentaments humans 

8. Integraci del medi ambient i el desenvolupament en l'adopci de decisions Secci II. Conservaci i gesti dels recursos per al desenvolupament 

9. Protecci de l'atmosfera 

10. Enfocament integrat de la planificaci i l'ordenaci dels recursos de terres 

11. Lluita contra la desforestaci 

12. Ordenaci dels ecosistemes frgils: lluita contra la desertificaci i la sequera 

13. Ordenaci dels ecosistemes frgils: desenvolupament sostenible de les zones de muntanya 

14. Foment de l'agricultura i del desenvolupament rural sostenible 15. Conservaci de la diversitat biolgica 

16. Gesti ecolgicament racional de la biotecnologia 

17. Protecci dels oceans i dels mars de tot tipus, inclosos els mars tancats i semi tancats, i de les zones costaneres, i protecci, utilitzaci racional i desenvolupament dels seus recursos vius 

18. Protecci de la qualitat i el subministrament dels recursos d'aigua dola: aplicaci de criteris integrats per a l'aprofitament, ordenaci i s dels recursos d'aigua dola 

19. Gesti ecolgicament racional dels productes qumics txics, inclosa la prevenci del trfic internacional illcit de productes txics i perillosos 

20. Gesti ecolgicament racional de les deixalles perilloses, inclosa la prevenci del trafico internacional illcit de deixalles perilloses 21. Gesti ecolgicoment racional de les deixalles slides i qestions relacionades amb les aiges residuals 

22. Gesti inncua i ecolgicament racional de les deixalles radioactives Secci III. Enfortiment del paper dels grups principals 

23. Prembul 24. Mesures mundials en favor de la dona per a assolir un desenvolupament sostenible i equitatiu 

25. La infncia i la joventut en el desenvolupament sostenible 

26. Reconeixement i enfortiment del paper de les poblacions indgenes i les seves comunitats 

27. Enfortiment del paper de les organitzacions no governamental: associades en la busqueda d'un desenvolupament sostenible 28. Iniciatives de les autoritats locals en suport del Programa 21. 

29. Enfortiment del paper dels treballadors i els seus sindicats 

30. Enfortiment del paper del comer i la indstria 

31. La comunitat cientfica i tecnolgica 

32. Enfortiment del paper dels agricultors Secci IV. Mitjans d'execuci 

33. Recursos i mecanismes de finanament 

34. Transferncia de tecnologia ecolgicament racional, cooperaci i augment de la capacitat 

35. La cincia podr el desenvolupament sostenible 

36. Foment de l'educaci, la capacitaci i la presa de conscincia 

37. Mecanismes nacionals i cooperaci internacional podr augmentar la capacitat nacional en els pasos en desenvolupament 

38. Arranjaments institucionals internacionals 

39. Instruments i mecanismes jurdics internacionals 

40. Informaci per a l'adopci de decisions 


Enllaos externs.
 Text de l'Agenda 21 ;
 Agenda 21 de Catalunya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17871" title="Estelada" nonfiltered="3135" processed="3115" dbindex="8148">



La bandera estelada o simplement estelada s considerada la bandera que simbolitza la independncia de Catalunya o dels Pasos Catalans, o b l'Estat catal dins la Repblica Federal Espanyola (malgrat que al Pas Valenci hi ha l'estrelada, que evolucion de manera parallela de la Senyera coronada valenciana).

 Disseny i significaci .
El seu origen data d'inicis del segle XX i hom en considera Vicen Albert Ballester  com el creador o l'inspirador. Nasqu de la fusi dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, pas on Ballester hi resid temporalment i n admir la seva lluita contra l Imperi espanyol.

Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revoluci francesa, posteriorments adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel   la humanitat   on al bell mig hi llueix l estel blanc de la llibertat.

 Precedents: La Uni Catalanista, La Nova Catalunya i l'estelda rombodal.


Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d un segell commemoratiu de la presa de possessi per part de la Uni Catalanista del Pi de les Tres Branques.

Al 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independncia cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s hi podia veure la primitiva versi d'una estelada, on al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle.

Al 1908 correspon el primer disseny de l'estelada que en lloc de lluir el triangle a l esquerra amb l estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l interior. La fotografia, feta a Pars, s de la seu d una Lliga Nacionalista Catalana, organitzaci que fund i presid Salvador Daz i Capdevila qui en 1922 adopt l'estelada tradicional, smbol inequvoc de la bandera de l independentisme catal.

 Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial .

Hom considera que els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primignia senyera estelada rombodal als caps de batalla europeus. Llur objectiu era el de difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bndol dels aliats. La tasca de difusi de la seva lluita correspongu al Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans

 Naixement de l'estelada: 1918, el Comit Pro Catalunya .



L'estelada amb el seu disseny definitiu naix l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un smbol potent i de referncia pel catalanisme radical a travs de Vicen Albert Ballester, que disseny o inspir la senyera estelada.

Un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: Repblica Txeca, Finlndia, Estnia, Letnia, Litunia, Armnia, Ucrana, Bielorssia i Gergia.

Uns joves de la Uni Catalanista pertanyents al semiclandest Comit Pro Catalunya, del qual n'era president Vicen Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comit de Germanor que recolzava els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment poltic internacional per tal que Catalunya assols la construcci d'un estat propi.

La primera fotografia on apareix la bandera s en una publicaci de 1918. Es tracta del butllet L intransigent, on es reprodua una foto d uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.

Seguint aquesta lnia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulaci un document editat probablement pel Comit Pro Catalunya on es reclama la revisi dels Tractat d'Utrecht.

Amb consonncia amb aquest document, el Comit Nacional Catal  tamb edit un document bilinge en rab i catal i datat l'octubre de 1919, on es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.

Finalment, datat l'any 1919, s'edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, on tamb apareix una estelada.

 Bandera de combat .
La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l espanyola que la neutralitzada ideolgicament.  L estelada  en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recupers la independncia, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, per amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

 Difusi i consolidaci .
L'any 1922 Francesc Maci l adopt pel partit que havia creat, Estat Catal. El ress de les accions armades de la sub-organitzaci d'Estat Catal, Bandera Negra, contriburen a popularitzar-la ssent anomenada estelada d'Estat Catal. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negre que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d Estat Catal que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Moll.

L'article 3r de la Constituci Provisional de la Repblica Catalana, redactada a l'Havana el 1928,  proclamava que: La bandera oficial de la Repblica Catalana s la histrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addici, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

L'any 1931 Francesc Maci fund Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d Esquerra Republicana d Estat Catal) la mantingueren com la bandera del partit, aix com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Catal, Nosaltres Sols! i Estat Catal.

 El mite: la Repblica Catalana de 1931 i els Fets d'Octubre del 1934 .
Fou l'estelada la bandera que onej quan Francesc Maci proclam la Repblica Catalana el 14 d abril de 1931, aix com tamb ho fou el 6 d octubre de 1934 durant la proclamaci de l Estat Catal a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.

 Bandera de guerra .
L'estelada tamb estigu present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentaria, la portaven en el Regiment Pirinenc Nm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Maci-Companys), aix com en la  Columna Volant Catalana que particip en l'intent de conquerir Mallorca per la Repblica.

 Bandera de resistncia .
El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitz indistintament la quatribarrada tradicional o l estelada, mentre els seus militants collaboraven amb la resistncia francesa i els serveis secrets britnics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.

 L'estelada roja: el PSAN .

L'any 1968, amb la fundaci del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit del FNC, que es canviaren els colors de l estelada per tal d'apaptar-ne la seua significaci a la ideologia prpia, usant l estel roig   socialista   i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne el propi estel.

 Difusi i consolidaci de l'estelada roja .
Des d aleshores, totes les organitzacions independentistes que han nascut a l entorn o fruit d escissions del PSAN adopten majoritriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d Unitat Popular (CUP) s l nica organitzaci poltica amb representaci institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa.

L any 1987, desprs que ERC es declars independentista en els seus estatuts, adopt de manera no oficial l'estelada roja o estelada del PSAN, tot i mantenir l'estelada blava o estelada d'Estat Catal com a bandera oficial. 

Avui en dia, ambdues banderes sn gaireb igual de populars.

 Variants .

No ha quedat fixada l'orientaci de l'estrella i a vegades t un costat parallel amb la vora curta de la bandera -com en els casos anteriors- i a vegades el t parallel amb la vora llarga, com a la imatge de la dreta.


Les seves dimensions tampoc han quedat fixades per sol tenir unes proporcions de 2:3.

Grups minoritaris han intentat implantar altres tipus de banderes estelades amb diferents colors per sense xit.

Des de la creaci d'aquesta bandera s'han creat moltes altres banderes independentistes arreu que tamb tenen un estel, com ara la Estreleira, l'occitana, l'aragonesa, l'andalusa o la sahrau.

 Comissi 100 anys de l'estelada .

La Comissi 100 anys d'estelada a data de 2008 triada per commemorar el centenari de  l estelada  rau sobretot en la idonetat del moment favorable a fer-ho. 

Tot i que podrem sotmetre ns al debat del rigor histric i esperar-nos deu anys ms, no es comet cap falsedat cientfica en plantejar aquesta data i no una altra. Aix s aix perqu si b la primera fotografia, o la ms clarament visible i conservada, d una  estelada  amb triangle i estel s de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogrfic anterior, amb data de 1908.

Es tracta d una primignia senyera independentista que en lloc de lluir el triangle a l esquerra amb l estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l interior. La fotografia, feta a Pars, s de la seu d una Lliga Nacionalista Catalana, organitzaci que fund i presid Salvador Daz i Capdevila qui en 1922 se l vei adoptant  l estelada  tradicional, vincle inequvoc amb la bandera de l independentisme catal.

L any 2008 s alhora un data d aniversari doble ja que el centenari de  l estelada original , coincideix tamb amb el quarant del canvi de l estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d Alliberament Nacional, l any 1968.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc s l hegemnica de l independentisme catal de la major part del segle XX. La del triangle groc i l estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d alliberament mundials encetades els anys seixanta. Aix doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insgnies de combat, pot ser l oportunitat histrica per clarificar definitivament entre l independentisme, arreu de la societat catalana i al mn sencer. 





 Referncies .
 Joan Crexell i Play L'origen de la bandera independentista Editorial El Llamp 1984;

 Vegeu tamb .
 Vicen Albert Ballester i Camps;
 Uni Catalanista;
 Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial;
 Comit Pro Catalunya;

 Enllaos externs .

 Comissi 100 anys de l'estelada;
 Centenari de l'Estelada 1908-2008;
 Centenari de l'estelada;
 Inici de la Campanya pel Centenari de l'estelada;
 Histria de l'estelada;
 L'estelada;
 Histria de la Nostra Estelada;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17874" title="Llista d'estats per superfcie" nonfiltered="3136" processed="3116" dbindex="8149">

Aqu hi ha una llista dels pasos del mn ordenats per grandria. Les dades es donen fent servir el sistma mtric internacional. Les possessions de cada pas es mostren dins del pas principal; tamb es dna l'rea total per el llistat est ordenat segons les rees sense comptar les possessions.

Les rees inclouen les aiges interiors (llacs, pantans, rius).

Llista de pasos segons la grandria.
Els pasos esmentats s'enumeren segons lrea total que governen. Aix inclou el pas principal aix com les provncies autnomes, enclavaments, territoris autnoms i nacions.



Notes.
La Uni Europea t 3.892.685 km2 , i seria el 7 pas segons la superfcie si es tingus en compte.
El Principat de Catalunya t 32.106 km2 , i seria el 136 pas segons la superfcie, si es tingus en compte. Font: Cidem;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17876" title="Malaltia de Minamata" nonfiltered="3137" processed="3117" dbindex="8150">

La malaltia de Minamata s una sndrome neurolgica greu i permanent causada per un enverinament per mercuri. Els smptomes inclouen atxia, alteraci sensorial a mans i peus, deteriorament dels sentits de la vista i la oda, feblesa i, en casos extrems, parlisi  i mort. 

La malaltia de Minamata es diu aix per qu la ciutat de Minamata (Jap) va ser el centre d'un brot d'enverinament per metilmercuri a la dcada dels anys 1950. El 1956, l'any que es va detectar el brot, van morir quaranta-sis persones. Els animals de companyia i els ocells de la zona tamb tenien smptomes semblants.

Entre el 1953 i el 1965 es van comptabilitzar fins a 111 vctimes mortals i ms de 400 casos amb problemes neurolgics. Mares que no presentaven smptomes van donar a llum nens greument afectats.

El 1968, el govern japons va anunciar oficialment que la causa de la malaltia era la ingesti de peix i de marisc contaminat de mercuri pels abocaments de l'empresa petroqumica Chisso. Es calcula que entre el 1932 i el 1968, any en qu es va canviar el procs de sntesi per un altre menys contaminant, es van abocar a la badia 81 tones de mercuri.

A les vctimes no se les indemnitzaria fins el 1996.

Fins l'any 2001 s'havien diagnosticat 2.955 casos de la malaltia de Minamata. D'ells, 2.265 havien viscut a la zona costanera del Mar de Yatsushiro. Els pacients poden sollicitar compensacions econmiques i ajuts per les despeses mdiques. Per reduir la preocupaci de la gent, el govern japons tamb ofereix exmens mdics als habitants de l'rea afectada.

El reportatge grfic de'n W. Eugene Smith va atreure l'atenci mundial sobre la malaltia de Minamata. 

Vegeu tamb.
Malaltia itai-itai;

Enllaos externs.
National Institute for Minamata Disease ;
Fotografia de W. Eugene Smith;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17878" title="Minamata" nonfiltered="3138" processed="3118" dbindex="8151">
Minamata (    -shi) s una ciutat que es troba a la Kumamoto (Jap).

El 2003, la ciutat tenia 30.080 habitants i una densitat de poblaci de 184,69 persones per km . La superfcie total s de 162,87 km .

La ciutat es va fundar l'1 d'abril de 1949.

Es coneguda pels casos d'enverinament per mercuri que es van produir durant dcades a la zona i que, inicialment d'origen desconegut, van rebre el nom de malaltia de Minamata. 

Enllaos externs.
 Lloc oficial (en japons);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17880" title="Ciutat de les Arts i les Cincies" nonfiltered="3139" processed="3119" dbindex="8152">


La Ciutat de les Arts i les Cincies (CAC) s un complex arquitectnic, cultural i d'entreteninement de la ciutat de Valncia. Aix mateix s el nom d'un barri de Valncia i forma part del districte de Quatre Carreres.

El complex es va construir a la dcada dels 90 del segle XX i els primers anys del segle XXI. L'ltim gran component del complex, el Palau de les Arts, s'inaugur el 9 d'octubre de 2005. El complex est situat al final del vell llit del riu Tria, llit que es va convertir en jard en els 80, anys desprs del desviament del riu per la Gran Riuada de Valncia.

L'arquitecte director de tot el complex ha estat Santiago Calatrava, amb collaboracions de Flix Candela, que es caracterstic per la seua arquitectura curvilnea i de l's del ciment blanc.

La CAC s, hui en dia, el major reclam turstic de Ciutat de Valncia, per damunt d'altres atractius, fins i tot el seu centre histric. L'increment de turistes ha estat prou notable des que es van anar finalitzant les obres.



 Edificis .

 Hemisfric .

Amb forma d'ull, cont un cinema IMAX i un planetrium. Va ser la primera obra en inaugurar-se.

 Museu de les Cincies Prncipe felipe .

Amb forma semblant a l'esquelet d'un dinosaure, cont un museu de cincia.

 L'Umbracle .

s un passeig ajardinat que est cobert per unes arcades que fan ombra.


 Oceanogrfic .

Amb prop de 100.000 metres quadrats, s l'aqurium ms gran d'Europa, on es representen els diferents hbitats marins de mars i oceans amb ms de 40.000 espcies. L'aigua salada es bombeja des de la platja de la Malva-rosa, passant per controls de qualitat per mantindre l'equilibri dels ecosistemes respectius.

 Palau de les Arts Reina Sofia .

 Batejat com Reina Sofia, s l'edifici ms destacable en volumetria i estructura arquitectnica. S'inaugur en la Diada Nacional del Pas Valenci del 2005, i es far servir principalment per a grans esdeveniments de msica, pera, dansa, i teatre.

T una longitud de 163 m. i una amplada de 87 m., ocupant una rea de 37.000 m2. Disposa de quatre espais principals:

Sala principal: Amb una capacitat de 1.700 places distribudes entre el pati i quatre nivells de palcs, pensat fonamentalment per a representacions d'pera.

Aula Magistral : Amb capacitat per a 400 persones.

Amfiteatre: Amb capacitat per a 1.500 persones.

Teatre de Cmera, Sala d'exposicions: Edifici adjacent i independent del Palau amb una capacitat per a 400 persones.

 gora .
Edifici actualment en construcci. Es tracta d'un edifici multifuncional en forma d'una gran plaa coberta.

 Pont de l'Assut de l'Or .


Pont de tirants que comunicar la Ronda Sud amb el carrer de Menorca i la Ronda Nord. Actualment en construcci. La seua pilona s el punt ms alt de la ciutat.

 Tres Gratacels Castell, Alacant i Valncia .
Tamb estan en estudi tres gratacels, a l'estil del Turning Torso, tamb de Calatrava, per encara no s clar el finanament i si es realitzaran.

 Enllaos Externs .
 Pgina web de la Ciutat de les Arts i les Cincies;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17884" title="Sant Joan d'Alacant" nonfiltered="3140" processed="3120" dbindex="8153">
 

Sant Joan d'Alacant s una vila i municipi valenci situat a la comarca de L'Alacant. s el centre geogrfic de l'antiga Horta d'Alacant. Delimita amb les poblacions d'Alacant (a 7 km), Mutxamel (a 1 km) i El Campello (a 3 km). Es troba dins de l'rea metropolitana d'Alacant amb qu comparteix serveis com el de bombers o els transports urbans. El seu creixement demogrfic s en un principi a la seua funci de ciutat-dormitori, si b en els ltims anys est assolint un espai propi amb al turisme, i activitats culturals i acadmiques, a causa de tindre campus universitari adscrit a la Universitat Miguel Hernndez d'Elx. Est format per dues zones: el poble de Sant Joan i Benimagrell, actualment junts per l'expansi urbanstica

 Geografia .

Sant Joan es troba al centre geogrfic de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant. Limita al nord-oest per Mutxamel i el Campello i Alacant al sud. Compartix amb aquestos municipis i la resta de l'rea metropolitana nombrosos serveis, com els bombers i  el transport urb.

Es troba en un terreny prcticament pla, la seu altitud sobre el nivell de mar s de 40 m., i la superfcie total del terme no sobrepassa dels 10 km.2. El clima s suau i templat, i l'nic riu que travessa parcialment el terme s el Montnegre, que discorrix pel nord, marcant el lmit amb el Campello.

 Histria .

Es tenen fosques notcies de l'aparici de restes romans en el seu terme, algunes teories dels quals ho atribueixen a un assentament rom anomenat Lloixa (una de les partides del municipi). Alguns altres autors l'atribueixen d'origen rab, ja que existeixen topnims en el seu terme d'aquesta procedncia (partida Beniali, caseriu de Benimagrell). En tot cas, la histria de Sant Joan s estretament relacionada amb Alacant, ja que es troba al centre de l'Horta d'Alacant.

El lloc va ser conquerit gaireb al mateix temps que Alacant per tropes de Jaume el Conqueridor i, igualment que la capital, desprs de romandre un principi sota sobirania del Regne de Castella des del 1246 per un espai breu de cinquanta anys, pass ser definitivament sota sobirania del Regne de Valncia amb Jaume el Just per la Sentncia Arbitral de Torrelles.

A aquesta poca, al terme municipal la majoria era tagarina, que vivien als poblats de Benial i Benimagrell, i resultava ser refugi de mudjars rebels o perseguits provinents d'Alacant. Ms tard, la mesquita rab que es troba en Benial fou consagrada a Sant Joan Baptista, canviant el nom d'aquest poblat. Durant diversos segles, Sant Joan i Benimagrell hi van seguir considerats com a nuclis poblacionals independents que depenien d'Alacant.

Els atacs pirates del segle XVI i, especialment l'episodi protagonitzat pel pirata Dragut, obligaren a la construcci de diverses torres de vigilncia per a defendre i alertar d'atacs berbers, si b algunes d'aquestes torres es van construir sobre anteriors construccions andalusines. 

En 1593, Sant Joan i Benimagrell aconsegueixen la categoria de regia universitat, un pas intermedi cap a la segregaci municipal d'Alacant. No obstant aix, tornaren sota jurisdicci completa de la capital en 1619 pel "Tractat d'Agregaci i Concrdia, a causa de problemes econmics derivats en la construcci del pant de Tibi. No obstant aix, s'independitza definitivament el 1779, com a "Sant Joan d'Alacant", amb els termes que ara t. El 1885 adquir el ttol de vila.

L'expulsi dels moriscos en 1609 per Felip III tingu un ress negatiu en l'agricultura i la indstria, branques en qu els tagarins hi eren experts. Moltes famlies dels quals hi hagueren d'emigrar, escurant drsticament el cens de la poblaci

L'esglsia del poble s mencionada des del 1338. Reconstruda de nova planta el 1601 va sofrir importants reformes el 1862. Conserva interessants restes epigrfiques. La capella dedicada al Santssim Crist de la Pau data de la primera meitat del segle XVIII.

El caseriu de Benimagrell conserva una ermita gtica dedicada a Sant Roc. Situada al cor de l'anomenada Horta d'Alacant, a la qual sort va unida la seua histria, la poblaci comptava amb uns 200 habitants a finals del segle XV  i uns 1.035 a mitjan segle XVI. Desprs de l'expulsi dels moriscos, sortiren de Sant Joan al voltant de 70 famlies de repobladors, de sort que el 1646 comptava amb uns 972 habitants.

Durant la Guerra de Successi el lloc es va destacar per les seues simpaties austracistes: en ell trob auxili el capitost Garcia d'vila, per la qual cosa va sofrir la repressi de l'exrcit borb del bisbe de Cartagena, Llus Belluga. Rpidament recuperat, cap el 1735 ja sumava prop de 3055 habitants, i el 1794, uns 4765. El 1812 va sofrir l'acci de les tropes franceses, que hi assassinaren 29 vens.

Durant el segle XIX, les dificultats de l'agricultura obligaren la poblaci a emigrar, sobre tot al Nord d'frica, la qual cosa, juntament amb les contnues epidmies, va provocar un descens en el nombre d'habitants, que no recuperar el nivell del 1704 fins la dcada de 1950: 3.773 habitants cap el 1845; 2.685 el 1920, i a partir d'aquesta data inicia una recuperaci continuada que s'accelera degut a l'alta tasa d'immigraci a partir de les dcades del 1950 i 1960.

A partir dels anys 40 experimenta un fort desenvolupament urbanstic. La tradici residencial, que hi data del segle XVIII, coneix actualment un fort desenvolupament. Els ltims governs socialistes han aprovat plans urbanitzadors que afecten a la quasi totalitat del terme. El 1994 tenia 10.522 habitants i tan sols 9,6 km2 d'extensi i en 2000 abasta ja els 16.895 moradors, el 2005 va sobrepassar els 21.000.

 Poblaci .
Cap a 1845, la poblaci rondava els 3.800 habitants. Al final del segle XIX i principis del XX, el municipi va ser un lloc d'emigraci, especialment cap a les colnies franceses del nord d'frica. Aix, en 1900 la poblaci havia descendit als 3.326 habitants; en 1920 era de 2.907. A partir de la dcada de 1920, la poblaci va augmentar gradualment, fins a presentar unes altes taxes de creixement demogrfic a partir de la dcada de 1950-1960, degudes a l'assimilaci de Sant Joan a l'rea metropolitana d'Alacant com principalment zona residencial: 3.912 habitants en 1950, 5.062 en 1960, 7.162 en 1970; en 1994, tenia 10522 habitants; l'any 2000 la xifra ascendia a 16.895, que passen a ser 19.711 habitants segons el padr de gener del 2005, convertint-se en el 21 municipi per ordre de poblaci de la provncia d'Alacant.

 Economia i serveis .
El sector econmic principal del poble era originriament agrcola, les activitats econmiques s'han anat concentrant cada vegada ms cap al sector terciari.

El municipi presenta una important xarxa de centres comercials i d'oci. Al casc urb es troben nombrosos comeros i restaurants, i en els marges de la carretera a Valncia (la N-332) s'ha creat una avinguda comercial: grans superfcies, productes d'alimentaci, roba, mobles, decoraci, i un ampli espai dedicat a l'oci i l'entreteniment.

La seua proximitat a Alacant (amb la que es comunica per la N-332 i la AP-7) i a la platja de Sant Joan (a 2 km), fa que l'activitat econmica de Sant Joan siga inseparable de la de la ciutat d'Alacant i de la de la resta de municipis de l'rea metropolitana corresponents. Un gran nombre de ciutadans de Sant Joan treballen a Alacant, en els comeros situats al terme municipal treballen habitants de poblacions prximes, i ales grans superfcies vnen consumidors de tota la comarca.

En el terme municipal de Sant Joan (al marge de la N-332), es troba l'Hospital Universitari de Sant Joan, un dels ms importants de la provncia pel seu centre d'oncologia, que es troba formant un complex amb el Centre de transfusions de la Comunitat Valenciana i el campus de Cincies de la Salut de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx. En aquest ltim es troben les Facultats de Farmcia i de Medicina i en ell s'imparteixen les carreres de Medicina, Farmcia, Fisioterpia, Terpia ocupacional i Podologia; ac es troben diversos centres investigadors com l'Institut de Neurocincies UMH-CSIC i l'Institut d'Investigaci de Drogodependncies. 

A proximitat del campus i l'Hospital Universitari, i tamb en el terme municipal de Sant Joan, es troba el Centre Psiquitric, dependent de la Diputaci d'Alacant. 

 Activitats .
El Poliesportiu Municipal es converteix en dinamitzador de les activitats esportives, a travs de la Fundaci Esportiva Municipal, amb la realitzaci d'Escoles Esportives per als ms menuts, aix com el desenvolupament de diferents lligues esportives d'mbit provincial i autonmic. Disposa d'mplies installacions per a la prctica de multitud de disciplines esportives.

Sant Joan d'Alacant disposa d'un ampli ventall d'activitats culturals, sent la Casa de Cultura el lloc de trobada de bona part d'elles. L'oferta cultural es renova mensualment en les seues activitats teatrals, dansa, etc.

 Clima .
Sant Joan d'Alacant gaudeix de 180 dies clars a l'any i gaudeix d'un clima de privilegi amb mitges superiors als 11 graus a l'hivern i al voltant de 20 a l'estiu, amb una mxima mitja a l'agost inferior a 30 graus i una mnima mitjana al gener superior als 6 graus, sent la de novembre a febrer superior a les de Mrcia i Valncia.
  
 Gastronomia .
}
La gastronomia tpica de Sant Joan est basada en els orgens d'un poble que tradicionalment va ser agricultor, per la qual cosa va emprar els productes de la seua horta en l'alimentaci diaria de les seues gents i que amb el temps s'ha convertit en la "Cuina" de sempre. Els plats ms tpics sn la Paella o Arrs a l'alacantina, l'Arrs amb ceba, l'Olleta i el Bollitori. Quant a rebosteria, ens trobem amb la Coca de Sant Joan o "Coca amb tonyina", Coca amb sardines, tomaques i pimentons, "Coca amb molles", rotlles i pasts d'ametles. D'altra banda, les begudes ms tpiques, corresponen als refrescos estiuencs com sn l'orxata d'ametles, el "caf gelat" (caf granissat), "aigua llim" (llima granissada) o llet merengada.

 Festes .
Les festes majors se celebren en Honor al Santssim Crist de la Pau, que se celebren del 12 al 16 de setembre:

El dia 12 t lloc la gran desfilada d'entrada de penyes que transcorre per l'Av. Jaume I, La Rambla i finalitza a la plaa d'Espanya, davant de l'Ajuntament. A les 12 en punt de la nit tradicional Alba i a continuaci preg anunciador de les festes a crrec de la Reina de l'any anterior. Tot seguit es dispara un ramell de focs artificials.
El dia 13 es realitzen activitats i jocs per als xiquets durant tot el dia. A poqueta nit comena l'ofrena de flors al Santssim Crist de la Pau. A la nit un espectacle de llum i so amb elements de foc i una masclet nocturna.
El dia 14 s el Dia Major. Al migdia es dispara la gran masclet. A la vesprada es realitza la solemne process en qu el Santssim Crist de la Pau va acompanyat per milers de devots en triomfal recorregut pels carrers de la vila, disparant-se focs artificials a l'eixida i a l'entrada del Santssim Crist.
El dia 15 segueixen les activitats per als ms menuts, realitzant-se un concurs de disfresses a la vesprada, en el que tots els xiquets que participen es porten un regal. Igualment a la nit hi ha un gran desfilada de disfresses per a majors, organitzat per la Junta de Penyes de Sant Joan.
El dia 16 culminen les Festes amb la grandiosa desfilada de carrosses.
L'organitzaci de la festa va a crrec de la regidoria de festes, de la comissi de festes i de la junta de penyes, la qual representa a totes les penyes del poble.

Altres dies relacionats amb la Festa sn:
Elecci de les Reines i Dames del Crist majors i infantils en les mes de Mar. ;
Concurs nacional del cartell anunciador del llibre de festes al maig. ;
El segon dissabte de juliol se celebra el dia de les penyes fent una bany i desprs un sopar. ;
Coronaci i presentaci de les Reines i Dames de les Festes l'ltim cap de setmana d'Agost. ;
Concurs de paelles entre les penyes el diumenge anterior a les festes. ;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina d'actualitat vers Sant Joan d'Alacant.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17886" title="Masdenverge" nonfiltered="3141" processed="3121" dbindex="8154">

Masdenverge s un municipi de la comarca del Montsi, a mig cam entre la capital de comarca, Amposta, i Santa Brbara.

El terme municipal segueix el curs del barranc de la Galera, que baixa amb fora quan plou abundantment.

Masdenverge avui dia supera els 1.000 habitants i compta amb nombrosos clubs i associacions que dinamitzen la vida del poble. Cal destacar el Club d'Escacs, la Uni Musical, el Club de Futbol i Rdio Joventut.
 Histria . 
La vila es va formar a mitjan el segle XVIII quan alguns agricultors procedents de Tortosa es van installar en aquestes terres per dedicar-se al seu cultiu.

Masdenverge va formar part del municipi de La Galera fins el 1857, any en qu es va constituir com a municipi independent.
 Cultura .
L'esglsia parroquial est dedicada a la Mare de Du del Roser. Va ser construda en la dcada de 1960 i t una estructura molt funcional i poc decorada.

La festa major t lloc a comenaments del mes d'agost. Durant les festes t lloc una curiosa carrera de conills.
 Economia . 
La principal activitat econmica del municipi s l'agricultura. Destaquen el cultiu de garrofers, vinyes, oliveres i cereals. La ramaderia s una altra font important d'ingressos ja que abunden les granges, sobretot de bestiar porc.
 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17888" title="Ulldecona" nonfiltered="3142" processed="3122" dbindex="8155">

Ulldecona s una vila i municipi de la comarca del Montsi. Els habitants del poble (ulldeconencs o ulldeconins) sn coneguts popularment com a falduts, possiblement a causa de la situaci del poble a la falda del masss del Montsi, que dna nom a la comarca. 

 Entitats de poblaci .









 Demografia .


 Patrimoni .


 Esglsia de Sant Lluc .
L'actual temple gtic substitu l'esglsia del segle XIII bastida en traslladar-se la gent del Castell a la Foia. La seva construcci s'inici l'any 1373 i el 1421 es consagr l'altar major. Consta d'una nica nau dividida en quatre trams i capelles laterals entre contraforts irregulars. La volta s de creueria, amb arcs recolzats sobre pilastres adossades als murs. T finestres de traceria i dues petites rosasses. La porta d'accs s arquivoltada i est precedida d'un porxo. La decoraci s austera, per el conjunt resulta ample i solemnial. De construcci posterior (segona meitat S. XVIII), trobem la sagristia i la capella del sagrari. A la sagristia, de volta de can i amb unes decoracions fora interessants i amb rajoles vidriades, hi predomina la concepci barroca. La capella del sagrari, de planta de creu grega i d'esperit neoclssic, va sser restaurada l'any 1998 i est presidida per la imatge de la Pietat, patrona de la vila.

El 1936, durant la Guerra Civil, va ser destrut el Retaule de Sant Lluc, de fusta policromada i del qual formaven part 16 teles. Les teles es van salvar de la destrucci per, a causa de les grans dimensions van ser separades dels seus bastidors i marcs per ser traslladades al Convent de les Monges Agustines. Aquestes teles s'atribueixen a l'escola de Sarinyena, famlia valenciana de retaulistes i pintors, actius a finals del S. XVI i principis del s. XVII. La majoria d'aquestes teles han estat restaurades i poden contemplar-se a la capella de la sagristia. Les ms destacades sn La Santssima Trinitat, de 300 x 200 cm, La Coronaci de Maria, de 390 x 330, i l'Enterrament de la Mare de Du, de 392 x 335 cm.

 Casc Antic .
A banda de l'Esglsia i la plaa porticada, el casc antic de la vila guarda nombrosssimes cases senyorials entre les que destaca la Casa de la Comanda, antiga seu dels comanadors del segle XV, poca a la qual pertanyen els vestigis conservats a la faana. A la planta baixa destaca el portal central amb dovellat de pedra; en el sector central hi ha dos escuts gravats amb els emblemes de l'orde de l'Hospital, que se sumen a un tercer situat sobre la porta que t una frase no desxifrada. Del pis principal interessa la finestra central geminada, cpia de la del Castell, com a smbol de poder.

Tamb cal destacar la recent restaurada Casa de Mossn Domingo Sol, fundador de l'Obra Social EKUMENE. Casa pairal de principis de segle on es poden contemplar els estris emprats per al treball al camp, per a la cuina,... grcies a les aportacions de la gent del poble.

A ms hi ha tot un seguit de cases senyorials populars-barroques (segles XVII-XVIII) als carrers de la Purssima i Sant Cristfol amb interessants portalades, entrades i barbacanes.

D'un singular encant sn els estrets carrers de l'Embut (Roger de Llria), del Carme, la Placeta dels Frares...que conserven, entre d'altres aspectes interessants, ponts entre les dues faanes.

Tamb trobem, escampades tant dins com fora del nucli histric, cases noucentistes i modernistes, principalment als carrers Aribau, la Purssima, Sant Cristfol, Sant Lluc i al Passeig de la Estaci.

 Convent de Sant Domnec (actualment Casa de la Vila) .
Edifici de transici entre el barroc i el neoclssic, segle XVIII, de planta quadrada organitzat al voltant d'un bonic claustre central de cinc arcs per banda. A l'any 1991 s'hi va fer una remodelaci interna per tal d'adaptar-lo a les necessitats administratives de l'Ajuntament per, se'n respect la configuraci i, a la paret del clauestre que faltava es va posar una moderna estructura metllica. La faana s un pany rectangular de carreus. La porta s allindada amb un emmarcament classicista i dalt la porta hi ha una forncula amb la imatge de Sant Lluc, el nostre patr. 

 Esglsia del Roser (actualment Casa de Cultura) .
Davant mateix de l'antic Convent de Sant Domnec (Ajuntament)  hi trobem la Casa de la Cultura, edifici modern que s'ha restaurat respectant l'antiga esglsia del Roser de planta rectangular de cinc trams i absis quadrat, amb capelles laterals entre contraforts a la nau; el tram de la nau que toca a l'absis vol simular un creuer.

Sobre l'antic cor i estenent-se cap al centre de l'esglsia s'hi ha situat la biblioteca. La coberta s de creueria i s'ha rematat el pseudocreuer amb una interessant cpula esfrica de metall. La porta s dovellada d'arc de mig punt i el campanar s poc alt i de secci quadrada.

L'exterior s'ha completat amb pilars i llindes a manera de falsos contraforts i un petit jard.

 Casa de la Feligresa .
A la plaa de l'Esglsia hi trobem una galeria porxada, popularment anomenats los Prxens, de distintes poques i materials, sobre la qual s'aixequen habitatges; destaca la casa de la Feligresa, obra de Csar Martinell (deixeble de Gaud), d'estructura i decoraci tpicament modernista. Situada sobre dues arcades de perfil modificat d'art Tudor. s interessant el treball en esgrafiats del forjat del mur: s'hi representa la bandera catalana emmarcada dins d'un rombe al voltant del qual s'organitzen motius decoratius singulars (llaos, garlandes...).

 Esglsia i Convent de les Monges Agustines .
Dedicats a Santa Magdalena, s'aixequen vora l'antic portal de Vinars (l'actual plaa de Sales i Ferr, "la Mera"). Construt sobre un primitiu habitatge on les monges es van installar provisionalment, data del 1724. La fundaci es deu a Romuald Sim de Pallars, antic comanador de l'orde de l'Hospital. L'esglsia primitiva es va enderrocar el 1848, i es va consagrar l'actual el 1876.
Actualment hi ha un comunitat de monges de clausura. A causa de les diverses guerres el convent ha estat desocupat diverses vegades. A la darrera es perd el que en quedava d'imatges i arxiu originals. L'esglsia s de planta i absis rectangulars, consta de quatre trams i volta de can que descansa sobre pilastres amb capitell compost.

 L'Orfe (Teatre Municipal) .
Edifici eclctic amb una faana que conserva l'estructura original del 1923, moment en qu es va construir. Hi destaquen la gran balconada balaustrada i la cornisa-entaulament d'inspiraci clssica amb el plaf central de rajola vidriada on es llegeix "Orfe Montsi", entitat coral per antonomsia de la nostra vila i fundadora del Teatre.

 Pintures Rupestres .
Les Pintures Rupestres d'Ulldecona foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1998, conjuntament amb la resta d'abrics d'art rupestre que configuren l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica.
Es tracta d'un total de 13 abrics  que configuren el conjunt ms important d'art rupestre d'estil llevant de tota Catalunya tant, per la gran quantitat de figures que conserva (el 70% del total de figures llevantines del pas) com, pel bon estat en qu es troben aquestes.

La primera troballa es va produir el 31 de mar de 1975 a l'abric V de la partida d'Ermites. Aquest descobriment va anar a crrec del Grup Espeleolgic d'Ulldecona (GEU). A partir d'aquell moment, i mitjanant l'Escola Catalana d'Espeleologia i la collaboraci de l'Equip de Recerques Espeleolgiques (ERE) i de l'Espeleo-Club Sabadell (ECS), es van produir els descobriments dels altres abrics.

Aquestes pintures van des del naturalisme fins a l'esquematitzaci i la seva dataci s'ha establert entre un moment precermic (6000 - 5000 a.C.) i l'edat del bronze (entre el segon i el primer milleni a.C.).

Els colors utilitzats sn bsicament els vermells i negres. D'entre tot el conjunt cal destacar l'Abric I d'Ermites per la gran quantitat de figures que conserva, havent-se contabilitzat fins a 170 restes. L'escena representada s la cacera, essent el crvol l'animal ms freqent, mentre que les figures humanes que hi apareixen sn arquers preparats per a l'acci.

Actualment les visites guiades es fan a l'Abric I, donant la possibilitat d'imaginar-se in situ, el modus vivendi dels nostres avantpassats que fa 8000 anys van poblar aquest paratge nic i privilegiat com s la Serra de Godall. Guiatge que es complementa amb la visita al Centre d'interpretaci d'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita.

 Castell Medieval .
El Castell Medieval d'Ulldecona, declarat B d'Inters Cultural, es troba situat dalt d'una petita elevaci anomenada Puig del Castell que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt es troba situat al marge esquerre del riu de la Snia, actual lmit poltico-administratiu entre Catalunya i el Pas Valenci.

L'mplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny han comportat que aquest lloc hagi estat al llarg del temps una zona estratgica del control del territori des de l'poca ibrica fins l'edat mitjana.
Les construccions que conserva ntegrament el conjunt fortificat d'Ulldecona a l'interior sn: una torre cilndrica de dimensions redudes, una torre principal de base rectangular que domina tot el conjunt i l'esglsia. Tamb hi trobem dues lnies de muralla d'origen rab amb restes d'intervencions posteriors.

La torre rodona de planta circular i forma troncocilndrica consta de dues plantes i una coberta plana sobre la qual es disposen merlets de coronament apuntat. A la torre s'hi accedia a travs d'una porta elevada situada al primer pis. Mentre que la bibliografia tradicional atribueix la construcci de la torre als rabs actualment s'argumenta el seu origen cap a la segona meitat del segle XII.

La torre quadrada s un edifici de planta quadrangular de 16x15'5m aproximadament envoltat d'un basament atalussat. Comprn 3 plantes i un nivell de terrassa d'on en desconeixem el tipus de coronament. L'actual accs a l'interior s a travs del tals. La porta original degu de ser per la que es troba a nivell de la tercera planta en aquesta mateixa cara. La planta baixa s dividida en dues estances rectangulars i assimtriques. La segona planta tamb es troba dividida en dues estances, on es poden apreciar espitlleres atrompetades que ens deixen pals el gruix de la paret. La tercera planta, anomenada Sala Noble, presenta quatre obertures que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Dels finestrals destaca a la vessant est "la finestra Coronella", finestra geminada amb acabament trebolat, dividida per una fina columna coronada per una decoraci quadrilobulada. Al costat de la porta neix la nica escala original que comunica en la terrassa. Referent a la dataci de la Torre, l'ornamentaci de l'estructura de la finestra de la faana est correspon amb un esquema tpic del segle XIII. D'acord amb aquesta cronologia podem datar la construcci de la Torre a mitjans de la primera meitat del segle XIII.

L'Esglsia de Santa Maria dels ngels es compon d'una nau amb volta de can de mig punt sobre arcs torals, i l'absis semicircular, est cobert amb una volta de quart d'esfera. La porta s de mig punt dovellada en guardapols i al seu damunt apareixia una rosassa.
En aquest conjunt fortificat del Castell tamb s'aprecien restes d'altres construccions: dos torres o bastions (d'origen rab), un seguit d'estances en procs d'excavaci i tamb la zona d'accs original en procs d'estudi. En un dels bastions es va trobar sorprenentment en una excavaci recent una figura de bronze representant a Crist Rei. Aquesta pea s nica en totes les Terres de l'Ebre i provncia de Tarragona i s'ha datat del segle XIII per comparaci amb altres d'aquesta poca.

Els antecedents ms antics d'assentament al Castell sn d'poca Ibrica (S. V-I). La romanitzaci del territori a partir del segle II a.c. va comportar la implantaci de nous sistemes d'ocupaci i explotaci del territori, provocant l'abandonament del poblat ibric del Puig del Castell. Desprs d'un llarg perode d'abandonament, el puig del Castell s ocupat en poca rab (S. IX), construint damunt de les restes de l'antic poblat. La conquesta dels territoris ms meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV, amb la donaci de la major part dels territoris conquerits a les ordes militars que el van ajudar: els Templers i els Hospitalers. La fortalesa sarrana d'Ulldecona fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligaci d'edificar un nou Castell Cristi.

El Castell Cristi i el seu territori va formar part de la frontera catalana amb els sarrans fins les campanyes de Valncia de Jaume I, iniciades cap al 1230. Al 1222 Guillem Ramon de Montcada conced la primera Carta Pobla permetent l'edificaci de noves vivendes entre ambdues muralles. Fou al 1273 quan Frai Ramon Berenguer, mestre d'Amposta i hospitaler conced la segona Carta Pobla donant llicncia als habitants d'Ulldecona per passar a viure a la vall de la Foia, essent els orgens de l'actual vila d'Ulldecona.
En la desamortitzaci de Mendizbal, el 1836, el Castell passa a mans privades, i a l'any 1986 el venen a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauraci i rehabilitaci arquitectnica. 

 Ermita de la Pietat .
Situada en un paratge privilegiat com s la Serra de Godall, compta amb servei de bar, menjars per encrrec i servei d'allotjament, ja que les dependncies superiors s'han reconvertit en Alberg Municipal.

 Esglsia de Sant Joan Baptista de Les Ventalles .
Un dels edificis religiosos ms antics conservats a la comarca i el ms notable d'entre totes les esglsies menors fetes pel Temple i l'Hospital a les Terres de l'Ebre. De planta rectangular amb tres trams delimitats per dos arcs diafragma apuntats de dovelles regulars. Al primer tram, hi ha un cor de fusta. El presbiteri t un tancament quadrat. A l'exterior destaca l'element ms important, la portada de pedra d'arc de mig punt i les inscripcions fetes pels picapedrers.

 Ermita del Lorito i creu de terme .
Situades a la sortida del poble en direcci a Vinars, la capella est dedicada a la Mare de Du del Loreto. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per una estana interior quadrada i un porxo delimitat per tres grans arcades de mig punt sobre pilars de secci quadrada i coberta de volta de creueria amb nervis sobre mnsules. La teulada s a quatre vessants i t una petita espadanya. No hi ha referncies documentals que puguen datar-ne l'poca de construcci.

L'any 1966 l'edifici va sser restaurat, ja que es trobava en un avanat estat de degradaci.

De la creu gtica destaquen el capitell i la creu esculturades. La creu original que estava a la Mera es destru el 1936, per una cpia del Poble Espanyol de Barcelona en permet la restauraci.

 Creus de Terme .
A Ulldecona, a ms de la creu del Lorito, hi trobem la creu i la capelleta que hi ha en el desviament de la carretera comarcal que puja cap a l'ermita. Trobem tamb la creu de les Ventalles, probablement de la mateixa poca que la del Lorito i de la qual interessen, sobretot, les figures vestides d'poca medieval que trobem al capitell. De menor categoria s la creu de la vora de l'ermita.

 Topnim .

L'origen del topnim no s del tot clar, per hi ha diverses hiptesis:

 La menci ms antiga coneguda d'aquest topnim es fa en un document escrit en llat l'any 1120: "ab aqua Ulcona", posant-lo com a lmit d'una de les possessions del cenobi de Sant Cugat del Valls.
 "Ull" pot significar el que nosaltres coneixem com a ull, per demostrar el parentesc idiomtic entre "ull" i "oculo" en llat s difcil, encara que no s'ha de descartar aquesta hiptesi. Bayerri, suposa que ull s una deformaci d'"ur" que vol dir aigua.
 "Ull" reivindica de forma molt lgica i natural, el seu sentit de talaia o lloc de vigilncia. Recordarem aqu que durant el trasllat de la poblaci des del castell a la Foia (o part baixa)s'implica tamb aquest nom, encara que s'afegeix l'adjectiu de "nova". ;
Aquesta darrera hiptesi s la que en lnies generals sustenta Salvador Sanpere a "Un estudi de toponomstica catalana" i tamb Nicols-Primitivo Gmez a "Neotoponimia. Introducci a l'estudi de la toponimia", a la revista "Anales del Centro de Cultura Valenciana", nm. 50, any 1965. El primer diu que el topnim t un sentit terminal o limtrof: Roquetes, Tossal, Ull de Cona. El segon l'atribueix a la talaia d'una ciutat, com podria ser Tortosa, encara que ell prefereix relacionar-la amb Tarragona.

A Catalunya tenim Ull (Girona), Ullastrell (Barcelona), Ullastret (Girona), Ulldemolins (Tarragona) i Ulligo (actualment Ollic, al costat de Centelles). La majoria tenen una antiguitat mnima del segle IX.

Diferents grafies sota les que apareix Ulldecona: Ulcona, Uldicona, Uldichona, Uldicon, Uldecona, Uldechona, Ulldechona, Ulldichona, Ullechona, Uyldecona, Uylldechona, Ydicona, Valdichona, Vallichonae, Valdichona, Villdicona, Huldecona, Hulldecona, Huylldecona, Vulldecona. La V, que algunes vegades suplix a la U, s d's com al llat, per tant, es descarta vall. La ch es pronuncia K en llat.

Referent a "cona" o "ona":
 Prenent-lo com "cona" N-P. Gmez ho tradueix com a pell o superfcie, desembocant en el significat "promontori", i quedant aix: talaia de la ciutat edificada sobre un monticle. ;
 Si es pren com "ona", partcula freqent a Iberia, hi ha qui pren el significat de poble o nucli de poblaci, en euskera equival a bo.
 Mossn Domingo Sol li atribuiex el nom al santuari del du "Ull", d'origen escandinau i molt predicat entre els pobles antics.
Bayerri la descomposa aix: Ull-de-cona = poblaci sense aigua. Resulta acceptable, ja que a Espanya hi ha altres topnims similars, ja que hi ha molts punts que s'identifiquen en aquesta circumstncia.

Conclusi (molt provisional): es pot atribuir la equivalncia de "punt destacat de vigilncia, al voltant del qual es va anar reunint un poblat".

 Basses .

 Bassa de les Ermites .
La Bassa de les Ermites est situada a la vora del lligallo dels Plans, entre la carretera de Tortosa i la squia mare, 3.000 metres al nord-est d'Ulldecona.

 Bassa Llacuna .
La bassa de la Llacuna es troba situada a 2.000 metres a l'est d'Ulldecona, entre la via del ferrocarril Barcelona - Valncia i la carretera de Tortosa, i vorejada pel lligallo de la Llacuna. L'inventari de bns de l'Ajuntament del 1947 la descriu com: "Una balsa llamada Llacuna, partida del mismo nombre, de extensin 44 reas...".

 Bassa Montsi .
La bassa del Montsi es troba 500 metres a l'est d'Ulldecona, a la vora del cam del Montsi (que li dna nom) i molt a prop de la squia de la Foia, on desguassa. s alimentada per tres reguers de la squia mare.

 Bassa Ventalles .
La Bassa de les Ventalles es troba a 200 metres a l'est de les Ventalles, a la dreta de la carretera Ulldecona - Tortosa, vora la via del ferrocarril i del lligallo de les Ventalles. Arranjada i adaptada als usos ramaders i agrcoles, replega les aiges de la foia de les Ventalles i la sobrant de la squia mare.

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Ulldecona;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Parc cultural de la Foia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17889" title="Escut de Freginals" nonfiltered="3143" processed="3123" dbindex="8156">


L'escut oficial de Freginals t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 3 trvols de sinople malordenats. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de setembre del 1989.

Els tres trvols sn un senyal parlant que fa referncia a l'etimologia del poble: es diu que el nom de Freginals ve del llat vulgar farraginales, s a dir, 'camps de farratge', i per aix l'escut presenta els trvols, una mena molt comuna de farratge. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17890" title="Bandera de Freginals" nonfiltered="3144" processed="3124" dbindex="8157">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blanc, amb tres trvols verds, disposats dos i un, tal com apareixen a l'escut.
Histria.
Es va publicar en el DOGC el 2 de juliol de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17891" title="Escut de la Galera" nonfiltered="3145" processed="3125" dbindex="8158">


L'escut oficial de la Galera t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una galera contornada de 4 cavalls amb el conductor al pescant d'argent, acompanyada en cap d'una torre d'or oberta. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 18 d'octubre de 1983.

La galera s un element parlant relatiu al nom de la poblaci. La torre del damunt recorda que la vila va pertnyer al municipi de Tortosa, ja que la torre d'argent sobre camper de gules sn les armes parlants de la capital del Baix Ebre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17892" title="Moixiganga" nonfiltered="3146" processed="3126" dbindex="8159">

La moixiganga s el nom d'una srie de danses de torres humanes que se celebraven, i encara se celebren, al Pas Valenci i a Catalunya, i per a molts autors, l'origen com de la muixeranga i dels castellers.

Les moixigangues mantenen els balls, la seua alria no s tan elevada i busquen la vistositat plstica i el sentit religis.

 Origen .
La moixiganga, fora del Pas Valenci va ser coneguda tamb amb el nom de ball de Valencians. D'origen pag amb el temps es va integrar en manifestacions religioses. Durant segles, va estar molt present als pobles valencians i catalans, consistent en l'execuci de diversos balls, solia acabar amb la formaci de una torre humana de no massa alada. Anava integrada sobretot al davant dels seguicis populars, on cadascun dels diversos gremis executava un ball. La documentaci ms antiga que s'ha aconseguit s del segle XV, i el gremi que ms vinculat va estar a les moixigangues al llarg del temps va ser el dels obrers de vila. Actualment, la tradici es conserva encara en algunes poblacions del Pas Valenci com Algemes,  Forcall, Penscola i Titaguas tamb s'ha recuperat a la darrera dcada a l'Olleria, l'Alcdia, Sueca, Silla, la Safor (Gandia i Bellreguard). Actualment est en procs de recuperaci  la Muixeranga de Valncia http://www.muixeranga.info .

Tamb ha perdurat la part plstica dels balls de Valencians, sense torres elevades, a les moixigangues del Principat de Catalunya. Aix podem trobar moixigangues a Sitges, Tarragona, Reus, Valls i Vilafranca del Peneds. A Igualada tot i que es conserva el nom 'Moixiganguers', aquest fa referncia a la colla castellera.

De les moixigangues que queden al Pas Valenci, sens dubte, Algemes amb les seues muixerangues s la poblaci on ha perdurat amb ms intensitat. L'any 1973 la muixeranga va estar a punt de desaparixer, per un grup d'homes vinculats als Maristes va crear Els Amics de la Muixeranga per a que no es perdera. L'any 1997 es cre la Nova Muixeranga d'Algemes incorporant les dones a aquesta antiga tradici. 

Per l'any 1995 ja s'havia format una colla mixta a l'Olleria per recuperar la tradici amb el nom d'"El Ball dels Locos", ja que al segle XIX a aquesta poblaci, la muixeranga es va barrejar amb la festa dels folls. La recuperaci a l'Olleria, poblaci allunyada de qualsevol zona muixeranguera va provocar que a la Safor, on la tradici estava oblidada, un grup de gent s'animara a fundar una colla. Desprs altres localitats on encara estava aquest ball en la memria de la gent tamb la recuperaren. 

Aix amb unes causes o altres, en onze anys s'han creat noves colles a l'Olleria, Algemes, la Safor, l'Alcdia, Sueca, Silla-Horta Sud i Valncia. Els Amics de La Muixeranga d'Algemes amb el temps tamb han obert les seues portes a les dones i han canviat el nom pel de "Muixeranga d'Algemes". Les noves colles que no son d'Algemes han optat per anomenar el ball amb la mateixa denominaci que a Algemes i incorporen sovint davant del nom de la colla la paraula Muixeranga. Ara totes les vuit colles han decidit formar una federaci de muixerangues per tal d'aconseguir objectius comuns. Vuit colles que ballen, fan quadres plstics i enlairen torres humanes amb una mateixa pea musical "La Muixeranga d'Algemes". Una msica que ha esdevingut un simbol.

 Evoluci .
Segons molts estudiosos, les moixigangues serien l'origen de la muixeranga i dels castellers. Segons aquests estudis, els castells s'originarien bsicament a l'rea Tarragona-Reus-Valls i amb els anys perdrien els balls i se centrarien en aconseguir torres cada vegada ms elevades.

La histria de com arrib el ball a terres de Tarragona no s senzilla i hi ha diverses teories. Siga com siga, als segles XVII i XVIII, era el temps de mxim esplendor i la tradici estava molt estesa a les comarques valencianes. Aix ho demostra un document que ens ha arribat des de la Ribera Baixa. L'any 1798 l'ajuntament de Sueca demana a Capitania General perms per celebrar la process de la Mare de Du de Sales, i descriuen aquesta:  ... delante de la procesin, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas (...) con Torneos y Mojigangas, como se hace en essa Ciudad de Valencia y en la Processin del Corpus, en las de sus parroquias, en la procesin de Nuestra Seora del Carmen y en otras particulares...    L'espectacularitat, i el fet d'integrar-se en un ball de carrer a l'estil de danses processionals, provoc que la tradici s'exportara. Amb el nom del  ball dels Valencians  es va integrant en altres seguicis populars de la Pennsula Ibrica. Encara es pot trobar viva a llocs com ara Arag, Pas Basc, Castella, Extremadura o Catalunya.

Hi ha documentaci d'algunes d'aquestes actuacions. Aix se sap que el 1633 durant la visita a Tarragona de Felip IV i M. Isabel de Borb va actuar un Ball de Valencians, dins del seguici extraordinari en honor del monarca. Tamb al 1673 una colla de Sagunt va participar al corpus de Sevilla, essent arquebisbe Ignacio Ambrosio Spinola, el qual havia estat anteriorment arquebisbe a Valncia, on entre d'altres, va concloure la construcci de la capella de la Verge dels Desemparats. Ja en el segle XVIII tenim notcies del 1762, concretament a Lleida, on actuen  valencians  en la collocaci de la primera pedra de la nova catedral i el 1774 participen dos grups al Corpus de Granada. Ms tard al 1822 torna a intervindre a la process del Corpus de Sevilla una altra colla.
                                                               
A la zona castellera del triangle format per  Tarragona, Reus i Valls comencen a imitar els Valencians des de finals del XVII. El 1687 actua a la ciutat de Tarragona el ball de Valencians de la vena poblaci de Brfim, al 1695 i 1700 tamb hi ha al seguici de Tarragona altres formats per gent de les rodalies. 

Al llarg del segle XVIII la tradici va prenent cos. Al 1706, en plena guerra de successi entre Felip d'Anjou (Felip V) i l'Arxiduc Carles (Carles III), aquest darrer visita Tarragona i en el seu honor apareix extraordinriament el seguici popular, com se solia fer amb els monarques. En aquest participa  un ball que diuen dels valencians .

Desprs de la desfeta d'Almansa, hi ha tamb documentades representacions autctones al triangle casteller els anys 1712, 1721, 1724, 1725 i 1733, amb molta vigncia, malgrat les prohibicions, com ara, la del lletrat de Madrid Manuel Llorca Agull:  ...  que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversin honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones...   No se sap per qu Llorca, que va ser Alcalde Major de Vilafranca del Peneds del 1782 al 1786, tenia aquest especial odi per les torres humanes. No obstant aix, ha deixat una de les ms clares evidncies de la connexi entre els  Valencians  i els castells.

Al segle XIX i, en especial, desprs del 1836 quan es promulga la llei que fa perdre els monopolis gremials, la festa evoluciona. Mentre a Catalunya moltes tradicions es transformen, al Pas Valenci desapareixen. A partir d'ac, la cultura castellera s'eixampla estenent-se fins a l'Alt Peneds, i es passa ja dels sis pisos. A l'any 1857 apareix la denominaci  xiquets , en principi com eufemisme de  Valencians , per tamb com a definici d'un nou concepte que est naixent.

 Vegeu tamb .
 Ball dels Valencians;
 Castellers;
 Muixeranga;

Referncies.
Bertran, Jordi: El Ball de Valencians. De la dansa a les torres, Quaderns de la Festa Major, 12, Ajuntament de Tarragona, 1997.

 Enllaos externs.
Web oficial de la Moixiganga de Sitges;
Web oficial de la Moixiganga de Vilafranca del Peneds;
Web de la Muixeranga La Construcci de la Safor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17895" title="Bandera de la Galera" nonfiltered="3147" processed="3127" dbindex="8160">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida hosritzontalment en tres faixes, la superior de doble amplada que cada una de les altres, blanca, vermella i groga.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 3 d'abril de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17896" title="Escut de Godall" nonfiltered="3148" processed="3128" dbindex="8161">


L'escut oficial de Godall t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. de sinople, un mn d'argent cintrat d'atzur i somat d'una creu grega patent d'argent; 2n. losanjat d'or i de gules; 3r. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983 i publicat en el DOGC el 25 de maig del mateix any.

El mn de la primera partici s l'atribut del Crist Salvador, patr del poble. La segona partici presenta el losanjat dels Centelles, senyors de la localitat, i la tercera partici t els quatre pals de Catalunya, en record de la jurisdicci dels comtes reis (Godall fou concedit pel comte Ramon Berenguer IV a Guillem de Copons, batlle de Tortosa, el 1153, i fou governat pels Centelles, que el 1238 van donar la carta de poblaci a la localitat). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17899" title="Xixona" nonfiltered="3149" processed="3129" dbindex="8162">

Xixona s una poblaci valenciana situada a la comarca de l'Alacant. s capital de la subcomarca de la Foia de Xixona. 

Histria.
Els musulmans fundaren Saxona, s'ala arrecerada al pujol del Castell (del qual noms que la denominada Torre Grossa es mant dreta) i el de Torreblai, en el que es troba el dipsit d'aiges. L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a lmit de conquesta del Regne de Valncia; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258. Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dions de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximn de Saragossa, hom ampli la jurisdicci valenciana, establint-se la frontera ms al sud. El 1304 s'escamparen les fronteres cap el sud i Xixona queda com a cap de la Governaci d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representaci a les Corts valencianes. El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exrcit composat per naturals de Penguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbnica en la Guerra de Successi, oferint una forta resistncia a les tropes de l'arxiduc Carles d'ustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendici el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la poblaci de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar -l'any 1707-- amb la conquesta de la plaa. Aix els aport la concessi d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, aix com la titulaci de la ciutat. Aquest mateix any es va crear la Governaci de Xixona, que era una demarcaci administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alfor (Vall d'Albaida) i, separades per la Governaci d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda. El 1973 la indstria del torr juntament amb la comercialitzaci del gelat, situen la poblaci en el quart nivell de renda per cpita; al mateix temps que incideix en el seu augment demogrfic que s'establix, en els inicis dels anys setanta, en un total de 8.200 habitants (xixonencs). En el cens de 1974 tenia 7.872 habitants i el de 2000, 7.337. Al seu terme, de 161,3 km2, trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, aix com el port de la Carrasqueta (1.024 m).

Enllaos externs.


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17900" title="Bandera de Godall" nonfiltered="3150" processed="3130" dbindex="8163">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb un mn blanc cintrat de blau, el conjunt d'altura de 7/9 parts de l'alt del drap i situat al centre.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 3 d'abril de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17901" title="Felip V de Castella" nonfiltered="3151" processed="3131" dbindex="8164">


Felip IV d'Arag i V de Castella, o senzillament Felip d'Anjou, ( Versalles, Frana 1683 - Madrid, Espanya 1746 ) fou el Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Npols (1700-1707), rei de Siclia (1700-1713) i duc de Mil (1700-1706).

Amb el seu nomenament com a rei d'Espanya a la mort de Carles II de Castella va esdevenir el primer rei de la Dinastia Borb al tron del Regne d'Espanya i va instaurar el centralisme espanyol a l'estil de l'absolutisme borbnic instaurat a Frana.

==Orgens familiars==
Nasqu el 19 de desembre de 1683 a la cort francesa del Palau de Versalles, prop de Pars, essent el segon fill del prncep Llus de Frana i la seva esposa Maria Anna de Baviera. Era nt per lnia paterna del rei Llus XIV de Frana i de la infanta Makakdfria Teresa d'Espanya, i per lnia materna de Ferran I Maria de Baviera i la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. Fou oncle del futur rei Llus XV de Frana.

Npcies i descendents.
Es cas a Figueres el 2 de novembre de 1701 amb Maria Llusa de Savoia, filla del duc Vctor Amadeu II de Savoia i la princesa Anna Maria d'Orleans. D'aquesta uni tingueren quatre fills:
 l'infant Llus I d'Espanya (1707-1724), prncep d'Astries i rei d'Espanya;
 l'infant Felip Llus de Borb (179875);
 l'infant Felip Pere de Borb (1712-1719);
 l'infant Ferran VI d'Espanya (1713 1759), prncep d'Astries i rei d'Espanya;

Es cas, en segones npcies, el 24 de desembre de 1714 a Guadalajara amb la princesa Isabel de Farnesi, filla del prncep Odoard II de Parma i Doreta Sofia de Neburg. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Carles III d'Espanya (1716-1788), rei d'Espanya;
 l'infant Francesc de Borb (1717);
 la infanta Maria Anna Victria d'Espanya (1718 1781), casada el 1729 amb Josep I de Portugal;
 l'infant Felip I de Parma]] (1720 1765), duc de Parma i iniciador de la branca Borb-Parma. Es cas amb la princesa Elisabet de Frana.
 la infanta Maria Teresa d'Espanya (1726 1746), casada el 1745 amb Llus, delf de Frana, fill del rei Llus XV de Frana;
 l'infant Llus Antoni d'Espanya (1727 1785), arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i cardenal. Posteriorment es cas amb Maria Teresa de Vallabriga ;
 la infanta Maria Antnia d'Espanya (1729 1785), casada el 1750 amb Vctor Amadeu III de Sardenya;

Hereu de la Corona.

Carles II de Castella moria el 1700 sense descendents directes. Les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Aix la repblica de les Set Provncies Unides es quedava una part del comtat de Flandes; Anglaterra es quedava Or, Gibraltar i Cuba; Frana la Guipscoa, Npols, Siclia i la resta de Flandes; i el Sacre Imperi Romanogermnic es quedava el Ducat de Mil. La mort del prncep elector va provocar que Carles II designs hereu Felip d'Anjou, amb la condici que no pods ser designat hereu del tron francs.

La major part dels pasos europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la prpia Corona de Castella i el Regne d'Arag. Per el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'Arxiduc Carles d'ustria, segon fill de l'emperador Leopold I d'Habsburg, tenia ms drets al tron i invocant la renncia de l'via de Felip d'Anjou i germana de Carles II, Maria Teresa d'Habsburg, als seus drets com a membre de la Dinastia Habsburg. Poc desprs, Llus XIV de Frana, violant el testament del difunt rei castell, va nomenar hereu de Frana a Felip V de Castella. Aquesta situaci no agrad les potncies d'Anglaterra, la repblica de les Set Provncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'un posteriorment Portugal, declarant la guerra a Frana i Espanya.

La coronaci de Felip d'Anjou el 1700 va suposar l'adveniment de la dinastia Borb al tron espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat pel seu avi, Llus XIV de Frana.

Aquesta circumstncia va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'arxiduc Carles d'ustria va comenar a fer efectives les seues pretensions a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la Corona d'Arag, en particular, pels catalans, que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la prdua de la Catalunya Nord. Aix desencaden la Guerra de Successi Espanyola, que va adquirir carcter internacional.

Desprs de la guerra.


Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de carcter centralista, les lnies ms significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta de la Corona d'Arag, pel qual dissolia les seues principals institucions i redua al mnim la seua autonomia.

Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creaci dels virregnats, la divisi de l'estat en provncies (1833) i la instauraci de les Audincies, el 1713 ja havia instaurat la Llei Slica.

La fase italiana.
Desprs d'enviudar de la seua primera muller Maria Llusa Gabriela de Savoia, es va casar de seguida amb Isabel de Farnesi, que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del primer ministre Julio Alberoni. En aquest perode es va abandonar el model de poltica francs i es va iniciar el govern a mans de vlids.

Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el Tractat d'Utrecht amb el propsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aix el 1717 les tropes espanyoles van ocupar l'illa de Sardenya i van envair la de Siclia l'any segent. Per aquest motiu la Gran Bretanya, Frana, la repblica de les Set Provncies Unides i el Sacre Imperi Romano Germnic van firmar la Qudruple Aliana contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir l'armada espanyola al cap de Pessaro i els aliats van sollicitar la dimissi del primer ministre Alberoni, promotor d'aquesta poltica belligerant. Durant aquest temps d'agitaci tropes franceses ocupen part del Pirineu central catal abolint temporalment els Decret de Nova Planta.

Abdicaci.
El 10 de gener de 1724 Felip V va abdicar en favor del seu fill primognit Llus I d'Espanya, amb l'esperana de regnar finalment a Frana. Aquest va prendre possessi del tron d'Espanya el 15 de gener del mateix any per morir el 31 d'agost segent a causa de la pigota.

A la seva mort Felip V va haver de tornar a accedir al tron espanyol, una segona etapa assenyalada per l'avan de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa exercia sobre els assumptes del regne.

Segon regnat.

Desprs de la mort del seu fill, la poltica de Felip V va encaminar-se a la reconciliaci amb el Sacre Imperi. Aix, per mediaci de l'home de confiana del rei, el bar de Ripperda, el qual intent aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austraques, el que permet realitz una aliana contra un possible conflicte amb Frana. El fracs de les negociacions del bar comport la seva caiguda el 1726.

Posteriorment es pos Jos Patio, partidari del rei des de la Guerra de Successi, al capdavant de l'Administraci Central. El 1733, va firmar amb Frana el Primer Pacte de Famlia, que don suport al rei francs en la seva lluita en la Guerra de Successi de Polnia. Mitjanant aquesta aliana, l'infant Carles de Borb fou nomenat rei de Npols i Siclia.

El 1793 es produ un conflicte armat entre Espanya i la Gran Bretanya, suscitat per les extralimitacions d'aquesta ltima potncia en el comer colonial aix com en la seva posici en la Successi a la corona austraca a la mort de l'emperador Carles VI d'ustria sense fills mascles. El 1743 va firmar el Segon Pacte de Famlia, grcies al Marqus de la Ensenada, que va permetre reactivar el seu pacte amb Frana. El 1749 s'acab la guerra amb la Pau d'Aquisgr, firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a Felip de Borb, segon fill mascle d'Isabel de Farnesi, com a sobir del ducat de Parma, Plasncia i Guastalla.

Felip V va morir a Madrid el 9 de juliol de 1746, sent enterrat a la La Granja de Sant Ildefons. Fou succet pel seu fill Ferran VI d'Espanya, tingut del seu primer matrimoni.

 Vegeu tamb .
 Vigatanisme;
 Guerra de Successi Espanyola;
 Tractat d'Utrecht;
 Decret de Nova Planta;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17902" title="Escut de Mas de Barberans" nonfiltered="3152" processed="3132" dbindex="8165">


L'escut oficial de Mas de Barberans t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mas d'argent tancat de sable sobremuntat d'una flor de lis d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener de 1994 i publicat en el DOGC el 24 del mateix mes.

El mas s el senyal parlant tradicional referent al nom del poble. La flor de lis s l'atribut de la verge Maria, i recorda el nom anterior de la localitat, el Vilar de Santa Maria. Els esmalts, gules i argent, sn els de Tortosa, ja que Mas de Barberans va pertnyer des del segle XII als bisbes d'aquesta ciutat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17904" title="Dinastia borbnica" nonfiltered="3153" processed="3133" dbindex="8166">

L'anomenada Dinastia Borbnica va entroncar amb la Casa Reial d'Espanya per diversos matrimonis d'Estat celebrats al llarg del segle XVII, entre Infantes d'Espanya i Reis de Frana. El cognom de la dinastia s originari de la localitat francesa de Bourbon i ha estat portat pels titulars de les corones de Navarra, Espanya, Frana, les Dues Siclies, Sardenya, a ms del Ducat de Borgonya.

Actualment, el Rei Joan Carles I d'Espanya, cap de la Casa Reial d'Espanya, com a descendent directe i successor legtim dels Comtes sobirans i Reis del Casal de Barcelona i de les altres cases reials dels antics reialmes hispnics, s l'nic monarca d'aquest cognom que encara regna a Europa.

Orgens.
El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borb, es va convertir en Rei de l'estat francs el 1594. Enric era hugonot i es convert al catolicisme per accedir al tron francs; d'ac la frase  Pars ben b val una missa . Va ser el primer borb que accedia al tron francs, i des d'all els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.

El primer Rei borb d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successi Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.

=Governants de la Dinastia Borb=
Principat de Lieja.
1456 1465, 1466-1482: Llus de Borb, prncep-bisbe del principat de Lieja;
Regne de Navarra.

1555-1562 : Antoni I de Navarra, esps de la Reina Joana III de Navarra;
1572-1610 : Enric III (Enric IV de Frana), fill de l'anterior;
1610-1620 : Llus II (Llus XIII de Frana), fill de l'anterior;
el ttol de Rei de Navarra s revertit a la Corona francesa;

Regne de Frana.
Branca principal.
1589-1610 : Enric IV, nebot segon de Francesc I de Frana per part femenina, i cos nov d'Enric II per part masculina, rei de Navarra;
regncia 1610-1614 : Maria de Mdici, muller de l'anterior;
1610-1643 : Llus XIII el Just, fill de l'anterior;
regncia 1643-1651 : Anna d'ustria, muller de l'anterior;
1643-1715 : Llus XIV el Rei Sol, fill de l'anterior;
regncia 1715-1723 : Felip II d'Orlans, germ de l'anterior;
1715-1774 : Llus XV el Ben Amat, besnt de Llus XIV;
1774-1792 : Llus XVI l'Estimat, nt de Llus XV;
1793-1795 : Llus XVII, fill de l'anterior, Rei titular;
instauraci de la Primera Repblica Francesa;

Restauraci.
1814-1824 : Llus XVIII, germ de Llus XVI;
1824-1830 : Carles X, germ de l'anterior;

Branca Orlans.
1830-1848 : Llus Felip I, descendent de Llus XIII;
instauraci de la Segona Repblica Francesa;

Vegi's Llista de pretendents al tron de Frana

Regne d'Espanya.
Branca Principal.

1700-1724 : Felip V, primer perode, besnt del Rei Felip IV de Castella;
1724 : Llus I, fill de l'anterior;
1724-1746 : Felip V, segon perode;
1746-1759 : Ferran VI, fill de l'anterior;
1759-1788 : Carles III, germ de l'anterior;
1788-1808 : Carles IV, fill de l'anterior;
ocupaci Napolenica per tamb borb va ser rei catlic fins morir a Frana;

Primera Restauraci.
1813-1833 : Ferran VII, fill de Carles IV;
 regncia 1833-1840 : Maria Cristina de Dues Siclies, esposa de l'anterior;
1833-1868 : Isabel II, filla de l'anterior;
abdicaci, instauraci de la Dinastia Savoia i Primera Repblica;

Segona Restauraci - Restauraci borbnica.
1874-1885 : Alfons XII d'Espanya, fill de l'anterior;
 regncia 1885-1902 : Maria Cristina d'Habsburg, esposa de l'anterior;
1886-1931 : Alfons XIII d'Espanya, fill de l'anterior;
Segona Repblica i posterior Dictadura Franquista;

Tercera Restauraci.
1975- actualitat : Joan Carles I d'Espanya, nt de l'anterior;

Corona d'Arag.
1700-1705 : Felip IV (V de Castella), besnt de Felip III (de la dinastia Borb);
amb la derrota de l'Arxiduc i la victria de Felip V en la Guerra de Successi Espanyola (1714) i la promulgaci dels Decrets de Nova Planta (1716), la Corona d'Arag queda integrada al Regne d'Espanya. Els ttols de Comte de Barcelona i Rei d'Arag esdevenen simplement uns dels molts ttols hereditaris del Rei d'Espanya;

Regne de les Dues Siclies.

1700-1713 : Felip V d'Espanya, nt de Llus XIV de Frana;
la seva successi al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inici la Guerra de Successi Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Siclies, que se separ de nou fins el 1735 que es torn a unir per l'ocupaci espanyola ;
1735-1759 : Carles III d'Espanya, fill de l'anterior;
1759-1825 : Ferran I, fill de l'anterior;
1825-1830 : Francesc I, fill de l'anterior;
1830-1859 : Ferran II, fill de l'anterior;
1859-1860 : Francesc II, fill de l'anterior;
el 1860, el regne s conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itlia;

Regne de Sardenya.
1700-1708 : Felip V d'Espanya, nt de Llus XIV de Frana i Rei d'Espanya;
el 1708 per la Guerra de Successi Espanyola i el tractat d'Utrecht perd el Regne de Sardenya que passar a la Dinastia Habsburg.

Ducat de Borgonya.
1700-1706 : Felip VIII de Borgonya (Felip V d'Espanya), nt de Llus XIV de Frana;
en ascendir al tron d'Espanya el ducat s revertit a la Corona francesa ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17908" title="Huns" nonfiltered="3154" processed="3134" dbindex="8167">

Els huns eren un poble nmada de l'estepa que, a partir  de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i sia i fins l'ndia. Sn probablement dues branques d'un mateix poble, d'origen turc, els huns blancs (dits tamb heftalites), que cap a la fi del s IV dC baixaren, l'una cap a la vall del Volga i l'altra cap a l'Oxus (Amur Darya).

 Origen dels huns .

Modernament s'ha donat el nom d'Huns a les poblacions que els xinesos anomenaven xiongnu o hsiung-nu, i que constituren, al final del s. II aC, un reialme a la Xina.Els huns (tamb cuns o kuns, llat hunni o chuni, grec ounnoi o chounoi). Joseph de Guignes al segle XVIII va identificar als huns amb els Hsiung-nu per encara no hi ha un consens general sobre el tema. Sovint es pensa que les confederacions tribals no tenien un origen tnic nic, sin que eren una barreja de diferents grups sota un nom com. L'evidencia arqueolgica, lingstica i histrica basada en les fonts xineses, suggereixen que els huns eren part dels hsiung-nu, els quals foren derrotats per l'Imperi Han i expulsat cap al oest. La darrera menci dels hsiung-nu esta datada el 151 al llac Barkol. Es suposa que els huns van passar al sia Central i desprs a Europa oriental. A les fonts xineses una tribu establerta al sia Central sota el nom de Yueban es indicada com la resta dels Hsiung-nu.

 Els huns a Europa .

Dions Periegetes parla d'un poble que vivia prop de la mar Cspia al segle II que podrien ser els huns. Claudi Ptolemeu esmenta els chuni entre les tribus srmates al mateix segle II. 

Son esmentats per Ami Marcell que els situa al Caucas occidental, i sud d'Ucrana (segona meitat del segle IV). Els huns, aliats als alans, van expulsar als grutungs i tervings (els gots) mes enll del Danubi, des Dcia (Moldvia i Besarbia) cap a Msia i Trcia (Bulgria).

Poques informacions es tenen dels huns entre el 150 i el 300. Vers el 200 (entre el 194 i el 214) els huns van conquerir la ciutat de Balk, al Caucas (en armeni Kush, anomenada pels grecs Hunuk).  Els huns que es van establir a Transoxiana van originar els huns blancs. El 361 els huns occidentals vivien a Ucrana i foren invitats pels romans a establir-se a Pannia com aliats. El 372 sota el rei Balimir van avanar i van derrotar els alans que van quedar integrats a la seva confederaci. Vers el 405 van entrar a Pannia.

Fou a partir del 372 que la pressi dels huns en direcci a Europa occidental provoc una desestabilitzaci dels pobles barbars. A la fi del s. IV els huns s'installaren a les planes del Danubi. Durant un temps van coexistir sense problemes amb l'imperi rom, el qual ajudaren en la lluita contra els germnics. 

 La Confederaci d'tila .

El 433 va pujar al tron tila fill de Mundzak. Prisc parla de cinc ambaixades (433, 441, 448, 449 i 450) en una de les quals (la de 448) ell mateix va participar quant tila tenia el seu camp entre el Tisza i el Danubi i havia assolit el poder de les dos principals hordes dels huns i de la confederaci al seu entorn. tila va morir el 453 de mort natural. Durant el seu govern va fer incursions a Itlia. Grcia, Trcia, el baix Danubi, i la Gllia. Tot i la seva fama fou un negociador mes que un militar. L'imperi d'tila estava confederat amb molts altres pobles: alans, gpids, sciris, rugis, srmates, eslaus i gots. A la seva mort una confederaci dirigida per Ardaric va posar fi a l'imperi en la batalla del riu Nedau (lloc no identificat) el 454.

 Huns orientals .

La pressi dels huns a partir del Turquestan i cap a l'ndia i l'Iran comen al final del s. IV dC. Ocuparen Sogdiana i Bactriana; desprs atacaren a l'Iran i penetraren profundament al Nord Oest de l'ndia i a l'ndia central, com a conseqncia del afebliment de l'imperi dels Gupta a la fi del s. V.

 Pobles successors .

Diversos pobles es consideren els successors dels huns: els blgars; els avars i magiars; els cumans, els khzars i els petxenegues

Societat  i cultura.
Els huns eren nmades per reconeixien la propietat de la terra, aix cada grup es movia noms per la seva rea d'influncia excepte per expandir el seu domini.tnicament tenien trets mongoloides.

Combatien usant el cavall, l'arc compost i la llana i eren famosos pel seu pillatge i la seva velocitat. La caa proporcionava gran part de la seva dieta i els lders caaven sovint per tot el seu exrcit en una mena de preparaci per a la guerra.

Hi ha una gran polmica sobre la llengua que parlaven el hnnic. Alguns creuen que s un idioma extingit de la branca altaica (en relaci amb, per exemple, el turc i els idiomes de l'sia Central actuals). D'altres aposten per una llengua irnica basant-se en les inscripcions de monedes trobades a les excavacions, si b avui dia es creu que aquestes monedes podien ser simples cpies.

Llista de reis dels huns .

Llista conforme a la Wikipedia anglesa, no coincident del tot amb altres fonts:

Kama Tarkhan vers 352;
Balamber vers 370;
Alypbi vers 375;
Uldin (Khan) vers 390-411;
Donatus (Khan) vers 411-412;
Kharaton  vers 411;
Octar vers 412;
Ruas vers 432;
Bleda vers 433-444 (al mateix temps que tila);
tila (Idil) vers 433-453 (unifica les hordes vers el 444);
Ellak vers 453-455;
Tuldila vers 457;
Dengizich  vers 460-469 (junt amb Hernach);
Hernach vers 460-469;
Tingiz  vers 490  (junt amb Belkermak);
Belkermak vers 490;
Djurash vers 500 (abans);
Tatra vers 500 (desprs);
Boyan Djelbir vers 525;
Sandilch (Khan dels  Utrigurs). Divisi entre els Utrigurs (al est del riu Don) i Kutrigurs (al oest), vers 550;
Zabergan (Khan dels Kutrigurs) vers 560;
Bayan (Avar Khagan)  vers 565-600, primer khan dels avars;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17911" title="Carles III" nonfiltered="3155" processed="3135" dbindex="8168">

Carles III d'Arag o arxiduc Carles;
Carles III d'Espanya (1716 - 1788);
Carles VI, emperador romanogermnic: Carles III d'Hongria i proclamat Carles III d'Espanya en la Guerra de Succesi.
Carles III el Gras, emperador d'Occident i rei de Frana Occidental i Oriental.
Carles III d'Anglaterra i Escocia, pretendent a la corona d'estos pasos.
Carles III de Frana.
Carles III de Npols.
Carles III de Navarra.
Carles III de Mnaco.
Carles III de Borb, Condestable de Frana.
Carles III de Lorena.
Carles III de Parma.
Carles III d'Alenon.
Carles III de Savoia.
Carles III del Palatinat.
Carles III Joan de Noruega.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17912" title="Bandera de Mas de Barberans" nonfiltered="3156" processed="3136" dbindex="8169">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb tres faixes d'amplada d'1/9 de l'alt del drap i situades a una distncia d'1/3 de la part inferior i de color blanc, negre i blanc. Al cant del pal un lis blanc separat per 1/9 i d'alt de 4/9.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 6 de setembre de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17913" title="La Torre de les Maanes" nonfiltered="3157" processed="3137" dbindex="8170">


La Torre de les Maanes es una vila i municipi valenci situat a la comarca de L'Alacant. s d'origen musulm, denominada Iri Lauria en l'any 1297. Posteriorment ser incorporada de bell nou a la Corona. Durant la Guerra de Successi fou destruda per les tropes de l'arxiduc Carles, i fou edificada novament en l'any 1708 per ordre de Felip V. Obtingu el ttol de vila l'any 1805. Durant el segle XX ha mantingut una pauta demogrfica de caire recessiu, degut a l'emigraci de la poblaci cap a nuclis industrials com ara Alcoi. El 1970 comptava amb 890 habitants, menys de la meitat dels que hi havia en els inicis del segle, xifra que havia descendit fins els 756 el 1994 i a 720 en 2000. Hi s famosa la Festa del Pa Benet.

 Enllaos externs .


 Sc de Poble Projecte Piloto d'Implantaci i Formaci TIC Rural a La Torre de les Maanes.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17914" title="Escut de Masdenverge" nonfiltered="3158" processed="3138" dbindex="8171">


L'escut oficial de Masdenverge t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mas d'argent acompanyat de 2 rams d'olivera d'or fruitats de sable, un a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de febrer del 2003.

El mas s un element cantant tradicional, referent al nom del poble. Les branques d'olivera fan allusi al cultiu principal del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17917" title="Escut de Sant Jaume d'Enveja" nonfiltered="3159" processed="3139" dbindex="8172">


L'escut oficial de Sant Jaume d'Enveja t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una faixa ondada d'argent acompanyada al cap d'una espiga d'arrs d'argent i a la punta d'una torre tamb d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de juliol de 1985 i publicat en el DOGC el 9 d'octubre del mateix any.

Sant Jaume d'Enveja s situat a la part sud del delta de l'Ebre, i l'arrs n's la principal riquesa. L'escut, doncs, presenta una espiga d'arrs i una cinta ondada que simbolitza el riu Ebre, mentre que la torre d'argent (les armes de Tortosa) recorda que el poble va pertnyer a aquest darrer municipi fins al 1978.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17918" title="Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3160" processed="3140" dbindex="8173">

L'arxiduc Carles d'ustria ( Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1685 - d. 1740 ) fou Carles III d'Arag com a rei d'Arag, de Valncia (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720), de Siclia (1706-1714 i 1720-1738), de Npols (1706-1738), comte de Barcelona (1706-1714) i rei de Castella (1706-1707) (encara que en les llistes oficials de les Corones d'Arag i de Castella no hi s comptat), i finalment emperador amb el nom de Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic (1711-1740). 

Des de 1701, durant la Guerra de Successi Espanyola, va optar a la corona de la Monarquia Hispnica; durant el conflicte, recaigu inesperadament en ell la successi del Sacre Imperi Romanogermnic, fet que determin un canvi dels suports de la guerra, la qual perd finalment en favor del duc Felip d'Anjou.

Orgens familiars.
Nasqu l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermnic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era nt per lnia paterna del tamb emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per lnia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palat i de la landgravina Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt

Npcies i descendents.
Es cas l'1 d'agost de 1708 a la catedral de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel (1691-1750). D'aquesta uni nasqueren:
 el prncep Leopold d'Habsburg (1716);
 Maria Teresa I d'ustria (1717-1780), emperadriu del Sacre Imperi Romanogermnic;
 la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 amb Carles de Lorena;
 la princesa Maria Amlia d'Habsburg (1724-1730);


Guerra de Successi Espanyola.


Al morir el rei Carles II de Castella sense successi el 1700, l'Arxiduc Carles era el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'ltim Habsburg, que estipulava la seva successi en un altre membre de la Dinastia Habsburg. 

En el testament de Carles II per, aparegu el nom de Felip d'Anjou, nt del rei Llus XIV de Frana i besnt de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inici un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successi Espanyola.

El 1705, l'arxiduc Carles embarc a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengu liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbnics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arrib a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernndez de Velasco i Tovar sign la capitulaci. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adopt el nom de Carles III d'Habsburg. Estant la guerra en curs, el germ de l'Arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermnic va morir sobtadament, per la qual cosa la successi al tron imperial va recaure en l'Arxiduc.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.


El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, i renunci per aix a la corona hispana pel Tractat d'Utrecht a canvi dels Pasos Baixos, el Milanesat, el Regne de Siclia, Npols i Sardenya.

En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquer part de terres turques a Valquia i Srbia, les quals, per, perd entre el 1737-1739.

El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmtica Sanci, que establia la indivisibilitat del regne aix com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.

Carles VI d'ustria mor el 20 d'octubre de 1740 a Viena.

 Vegeu tamb .
 Guerra de Successi Espanyola;
 Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel;
 Pragmtica Sanci;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17921" title="Bandera de Sant Jaume d'Enveja" nonfiltered="3161" processed="3141" dbindex="8174">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb tres faixes ondades blanques, situades al ter central del drap. La del mig, que representa el riu Ebre, ms ampla que les altres dues, que representen l'espiga d'arrs i la torre de les armes del municipi.

Histria.
Fou publicada en el DOGC el 14 de febrer de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17923" title="Bandera de Santa Brbara" nonfiltered="3162" processed="3142" dbindex="8175">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella amb un pal blanc de gruix 5/21 de la llargria del drap a la vora de l'asta, i la torre oberta blanca de l'escut, d'altura 2/7 de la del drap i amplada 2/21 de la llargria del mateix drap, situada a 1/7 de la vora superior i a 2/21 del pal.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 13 de juliol de 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17924" title="Escut de Santa Brbara" nonfiltered="3163" processed="3143" dbindex="8176">


L'escut oficial de Santa Brbara t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una torre d'argent oberta sobremuntada d'un cop d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de mar de 1994 i publicat en el DOGC el 20 d'abril del mateix any.

La torre i el calze sn els atributs de santa Brbara, la patrona de la vila. La torre tamb recorda que la localitat va pertnyer al municipi de Tortosa fins al segle XVIII (les armes de Tortosa sn una torre d'argent sobre camper de gules). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17925" title="Escut de la Snia" nonfiltered="3164" processed="3144" dbindex="8177">


L'escut oficial de la Snia t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una snia d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 26 d'octubre de 1987 i modificat el 24 de desembre del 2003.

La snia s l'element tradicional de l'escut de la vila, i s un senyal parlant relatiu al nom de la localitat. 

El primer cop que es va aprovar l'escut de la vila, es va blasonar amb el camper d'atzur, quan el que li corresponia era el tradicional de sinople, tal com es va corregir anys ms tard.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17927" title="Escut d'Ulldecona" nonfiltered="3165" processed="3145" dbindex="8178">


L'escut oficial d'Ulldecona t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'argent obert sobremuntat d'una creu de Malta a la torre central i d'un ull d'argent amb l'iris de sable a cadascuna de les laterals. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 2 d'abril de 1990.

L'escut presenta tradicionalment dos ulls (un senyal parlant relatiu al comenament del nom de la vila), el castell local i una creu de Malta. El castell d'Ulldecona, originalment musulm, fou conquerit el 1148 per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i concedit ms endavant (1173) a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que en va fer el centre de la comanda d'Ulldecona el 1227.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17928" title="Bandera d'Ulldecona" nonfiltered="3166" processed="3146" dbindex="8179">

La bandera oficial d'Ulldecona (Montsi) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal vermella i blanca. La meitat superior carregada al centre, d'un castell blanc obert sobremuntat d'una creu de Malta a la torre central i d'un ull de sable a cadascuna de les laterals; tot el conjunt d'una altura de 7/18 parts de la del drap.

La forma del castell s la tradicional que ha vingut usant el municipi des d'antuvi, diferent de la normal en els escuts catalans.

Es va publicat en el DOGC el 13 de desembre de 1993.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="17954" title="Sndria" nonfiltered="3167" processed="3147" dbindex="8180">

La sndria, xndria, mel d'aigua o mel d'Alger (Citrullus lanatus (Thunb.)Matsum. et Nakai de la famlia Cucurbitaceae) s una fruita i planta de l'estil de les parres (enfiladissa), originria del Sud d'frica. s considerat sovint un tipus de mel, per no est en el gnere Cucumis. 

La sndria s, generalment, esfrica o ellipsoidal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan est ben madura, molt dola i refrescant, fet pel que tamb se la coneix amb el nom mel d'aigua. Hui en dia es poden trobar varietats ms o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides.


 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18115" title="Tisza" nonfiltered="3168" processed="3148" dbindex="8181">


El Tisza (-hongars, en romans, serbi i eslovac: Tisa, en alemany: Thei o Theiss, en ucrans: Tysa/    ) s un riu, afluent del Danubi a ms a ms d'un dels principals d'Europa, passa pels estats d'Hongria, Romania, Eslovquia, Ucrana i Srbia. T un recorregut de 1419 Km de llarg, principalment per l'Alfld o Gran Plana Hongaresa, la qual cosa afavoreix la poca velocitat de les seves aiges i la formaci de llacs i d'un traat sinus.

El 15 de febrer de 2000 un abocament de cianur, mercuri i altres metalls pesats va matar ms del 80 per cent de la vida del riu Tisza. L'abocament es va originar a Romania, prop de la ciutat fronterera de Oradea (o Nagyvrad en hongars), quan una represa de la mina d'or de Baia Marese es va desbordar abocant el cianur en els corrents fluvials propers. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18124" title="Sigmund Freud" nonfiltered="3169" processed="3149" dbindex="8182">


Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un neurleg austrac (nascut a Freiberg, actual P bor de Txquia), que va comenar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Ms tard abandon la hipnosi en favor de l'associaci lliure i l'anlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com la cura de la parla. Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversi segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanaltica: afeccions psicosomtiques, neurosi i psicosi).

Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Les seves idees sovint sn discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a ms del continu debat sobre si s cincia i tractaments mdics. Com a exemple, en una critica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar ...un gran cientfic de la medicina que descobr importants veritats sobre la psicologia humana..., mentre que d'altres (especialment de camps de la competncia com la psiquiatria) el veuen com ...un filsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabs, per les seves teories, divulgades com a cincia, ensopegaren en un examen minucis.

 Dades Biogrfiques .
Sigismund Schlomo Freud va nixer a Freiberg, Morvia (ara coneguda com Pribor a la Repblica Txeca). Quan encara era un nen la seva famlia es trasllad a Viena. El 1877 abreuj el seu nom de Sigismund Schlomo Freud a Sigmund Freud. Els primers anys de Freud sn poc coneguts ja que va destruir els seus escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de nou al 1907. A ms, els seus escrits posteriors varen ser protegits acuradament als Arxius de Sigmund Freud, als que noms tenia accs Ernest Jones (el seu bigraf oficial) i uns pocs membres del cercle proper a la psicoanlisi. El treball de Jeffrey Moussaieff Masson va dur una mica de llum sobre la naturalesa del material ocult.

Anna Freud, filla de Freud, tamb fou una destacada psicoanalista, particularment en el camp dels nens i el desenvolupament psicolgic. Sigmund Freud s l'avi del pintor Lucian Freud i de l'actor i escriptor Clement Freud, i besavi de la periodista Emma Freud, la dissenyadora de moda Bella Freud i del relacions pbliques Matthew Freud.

Mor a Londres el 1939.

Freud i l'antisemitisme.
Tot i que Freud era ateu, no va renunciar a la seva condici de jueu, encara que tenia clar l'obstacle i el perill que podia representar l'antisemitisme en la seva vida.

Les preocupacions de Freud per l'antisemitisme sn tant a nivell personal, com en relaci amb el seu treball teric, i, tamb, com objecte d'estudi.

Amb motiu de les persecucions antisemites a Europa, la seva familia va haver d'anar-se de la Repblica Txeca, quan Freud era molt petit, cap a Viena (Austria va ser el pais on va viure prcticament tota la seva vida), i, ms endavant, el 1938, desprs de l'annexi d'ustria per part de l'Alemanya nazi, va marxar cap a Londres (Regne Unit) on es refugi del Tercer Reich, que ho estava sotmetent a tot tipus de vexacions. Una part de la seva familia va morir als camps d'extermini nazis. 

Freud veia en l'antisemitisme un dels impediments ms importants per al desenvolupament al mn de la seva teoria psicoanaltica. Per aquest motiu sn nombroses les accions de Freud tendents a aconseguir que el Moviment Psicoanaltic deixs de ser patrimoni quasi exclusivament de l'ambient jueu illustrat viens. Aquesta convicci de Freud te com resultat ms conegut l'adopci del sus Jung com deixeble.

Sobre l'antisemitisme com objecte d'estudi, el Pare del Psicoanlisi va tractar en el seu llibre Moiss i el monoteisme. 'Va interpretar que les arrels de l'antisemitisme es trobaven en l'inconscient, com resultat de la gelosia per la pretensi jueva de ser "el primognit, fill favorit de Du Pare", pel temor a la circuncisi, associat a la por de la castraci, i el "rencor contra la nova religi" (en aquest cas, contra el cristianisme), i projectant-se d'eixe cristianisme, a la font on va eixir, s a dir, el judaisme.

De tota manera, Freud tot i que va sufrir les conseqncies de l'antisemitisme imperant en l'Europa d'eixa poca, no es va deixar acoquinar, tant quan era un estudiant de la universitat, com, ms tarda, quan ja era un personatge reconegut.

 Les innovacions de Freud .
Freud ha innovat en dos camps. Simultniament, va desenvolupar una teoria de la ment i la conducta humana, i una tcnica teraputica per a ajudar a persones malaltes mentals. Molta gent afirma estar influenciada per un per no per l'altre camp.

Probablement la contribuci ms significativa que Freud ha fet al pensament modern es el seu concepte de l'inconscient. Durant el segle XIX el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre si mateixos i del mn que els envolta, i exercir control sobre ambds per mitj de la ra. Freud, per, sugger que aquestes afirmacions eren falses, ja que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments, i sovint actuem per raons que no tenen res a veure amb el que pensem. El concepte d'inconscient fou revolucionari i proposava que la ment es dividia en capes o nivells i hi havia pensaments que circulaven sota la superfcie. Els somnis, anomenats el cam a l'inconscient, proporcionaven el millor exemple de la nostra vida inconscient, i al llibre "La interpretaci dels somnis" Freud explic l'argument de l'existncia de l'inconscient i, tamb, desenvolup un mtode per a aconseguir l'accs a ell.

El preconscient fou descrit com la capa entre el conscient i l'inconscient, a la qual podem tenir accs amb una mica d'esfor. El terme subconscient s utilitzat popularment, encara que actualment ja no forma part de la terminologia psicoanaltica. Fins i tot, els encara nombrosos seguidors del punt de vista purament positivista i racionalista, inclosos molts que rebutjaven altres elements del treball de Freud, accepten l'afirmaci que parteix de qu la ment s inconscient, i que les persones sovint actuen per raons de les que no sn conscients.

La repressi t gran importncia en el coneixement de l'inconscient. D'acord amb Freud, les persones sovint experimenten pensaments i sentiments que sn tan dolorosos que no poden aguantar-ho. Aquests pensaments i sentiments  i els records associats a ells  no poden, segons sostenia Freud, ser expulsats de la ment, per poden ser expulsats del conscient. Llavors arriben a formar part de l'inconscient.

Encara que ms tard Freud intent trobar patrons de repressi entre els seus pacients que esdevinguessin un model general per la ment, observ que els seus diferents pacients reprimien fets diferents. A ms, Freud observ que el procs de la repressi s, en si mateix, un acte no conscient (s a dir, no ocorria a travs de la intenci dels pensaments o sentiments conscients). Freud va suposar que les repressions de les persones estaven determinades en part pel seu inconscient. En altres paraules, l'inconscient era a la vegada causa i efecte de la repressi.

Freud busc una explicaci de com operava l'inconscient proposant que tenia una particular estructura. Propos que l'inconscient estava dividit en tres parts: el Jo, l'All i el Superjo.

 Teoria de la personalitat .

 L all .
Segons la concepci Freudiana de l'estructura de la personalitat, l'all s l'element ms primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols est dotat d'all, que s totalment inconscient,irracional i el dipsit on es troben les nostres pulsions. Aquestes ltimes les podrem definir com energies o motivacions que tenen el seu origen en una necessitat biolgica i la seva finalitat s suprimir aquesta tensi creada amb la satisfacci que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial. Freud creu que aquestes pulsions sn les que motiven el comportament hum, i en una primera teoria pulsional les divideix en dues :

1.Pulsions d'autoconservaci : sn les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar,aigua,etc.

2.Pulsions sexuals : sn aquelles que preserven la vida de l'espcie, i tamb les que procuren plaer ; l'energia d'aquestes ltimes l'anomena libido

Ms tard Freud fa una modificaci d'aquesta teoria, afegint la seva creena de qu tothom t la idea inconscient de morir perqu d'aquesta manera el cos ja no ha de suportar cap tensi. Unifica la seva primera classificaci en tan sols una, l'Eros, i afegeix un nou tipus de pulsi: Thanatos. La primera procura la vida, la necessitat d'estimar, mentre que la segona es dirigeix cap a la mort, la destructivitat.
El fet que l'all sigui irracional fa que vulgui satisfer immediatament les seves necessitats i preservar el principi de plaer, s a dir, procurar el plaer i evitar el desplaer, reduint les tensions creades. Una altra caracterstica de l'all s que es troba al marge de la moral, i per aix no sap diferenciar les pulsions acceptables de les que no ho sn.

 El jo .
Un segon element al qual Freud fa referncia s el jo. Aquest ltim sorgeix de la modificaci parcial de l'all sota les influncies i estmuls que rep del mn exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experincies i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest mn. El jo s l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'all, a travs del principi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estar determinada per les condicions externes, posposant-lo si s necessari.

El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'all, per es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo ( ms endavant s'explica amb detall). L'll envia una pulsi cap al jo, per aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixar passar, per si no, actuar de barrera i no la deixar passar. Arriba un moment en qu el jo es troba tan pressionat, tant per l'all com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Aix ho fa a travs dels anomenats mecanismes de defensa, que no sn ms que mitjans que utiliza el jo per donar sortida a les pulsions inacceptable, i evitar aix l'angoixa. El que fa s bloquejar inconscientment aquestes pulsions o les distorsiona per tal que siguin menys amenaants. Alguns exemples d'aquests mecanismes de defensa sn :

1.Sublimaci : consisteix en canalitzar els desitjos (pulsions fetes conscients) que es consideren inacceptables cap a activitats que es consideren sublims, s a dir, que reben un gran reconeixement. Per exemple, una persona sent desitjos de matar al seu germ, i ho canalitza en escriure una novella on el protagonista mata al seu germ.

2.Racionalitzaci : consisteix en intentar trobar una explicaci racional i argumentada als nostres desitjos o actes

3.Negaci : consisteix en negar experincies que sn desagradables o massa doloroses per poder competir amb elles.

 El superjo .
Per ltim hi ha el superjo, al qual havem fet referncia abans. Aquest element integrant de la personalitat el podrem equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. s l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podrem dir que s el fruit de la pressi social imposada sobre les persones. Es forma a travs de l'educaci de la persona que inclou l'adquisis de models de conducta, costums,control individual,etc. El seu paper fonamental s decidir el que s acceptable del que no ho s per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podrem dividir en dues parts :

1.Conscincia moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els cstics, les restriccions morals, etc.

2.Ideal del jo : correspondria a un model de persona, s a dir, a la recerca de la perfecci. Quan una persona intenta seguir aquest ideal est satisfeta amb ella mateixa, per en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.

Freud creia que la gent viu en societat perqu els interessa, per aix provoca que les persones hagin de restringir les seves pulsions, ja que sin la convivncia seria impossible. Per aix diu en el seu llibre El malestar en la cultura que "el sentiment de culpabilitat s el preu de la cultura i el de ser civilitzats".

Un Jo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se 
a la realitat i interactuar amb el mn exterior d'una manera
que sigui cmode per a l'All i el Superjo. En general, 
l'afirmaci de qu la ment no s una cosa monoltica i homognia segueix tenint una enorme influncia sobre la gent fora del camp de la psicologia. Malgrat tot, molts han qestionat o rebutjat aquesta teoria que afirma que la ment est dividida en aquests tres components. Freud estava especialment interessat en la dinmica relaci entre aquestes tres parts de la ment. Argument que aquesta relaci est influenciada per factors o energies innats, que va anomenar pulsions. Per tamb explic com canviava segons el context depenent dels canvis en les relacions socials. Alguns han criticat a Freud per donar molta ms importncia a un o a un altre d'aquests factors, i molts dels seguidors de Freud s'han concentrat sols en un o en un altre d ells.

A la descripci que Freud va fer de la sexualitat incloa tots els instints reproductors, per la sexualitat no es limitava a aix (recordem que segons ell la tenim des que naixem) sino que aquesta representa la bsqueda del plaer (el qual pot ser de molt tipus, per exemple est el plaer oral que es el primer que s experimenta, i consisteix en qu el nen o nena troba plaer a ficar-se coses a la boca). 
La pulsi de vida i mort representa un instint que ens indueix a tornar a l'estat de calma del que provenim (a la no existncia) i est basat en els seus estudis de protozous (llegiu el text "Ms enll del principi de plaer"). Molts han qestionat les bases cientfiques d'aquesta afirmaci.

Freud tamb creia que la sexualitat o libido madurava en els individus per mitj del canvi del seu objectiu. Argumentava que els humans naixen polimrficament perversos, en el sentit de qu una gran varietat d'objectes poden ser una font de plaer. Desprs va dir que mentre les persones van desenvolupant-se van fixant-se sobre diferents objectes (o objectius) especfics: primer oral (exemplificats pel plaer dels nadons en la lactncia), desprs anal (exemplificat pel plaer dels nens al controlar les seves defecacions) i per ltim genital.

Freud digu que llavors els nens passen a una fase a on es fixen en el progenitor del sexe oposat al seu. Freud busc como encabir aquest patr de desenvolupament en la dinmica de la ment. Cada fase s una progressi cap a la maduresa sexual, caracteritzada per un fort Jo i l'habilitat per retardar la necessitat de gratificacions (llegiu: "Tres assajos per a una teoria sexual").

El model psicosexual que desenvolup Freud ha sigut criticat des de diferents fronts. Alguns han atacat l'afirmaci de Freud sobre l'existncia d'una sexualitat infantil (i, implcitament, l'expansi que va fer Freud en la noci de sexualitat). Altres han acceptat la noci de sexualitat de Freud, per han argumentat que aquest patr de desenvolupament no s universal, ni necessari en el desenvolupament de la salut mental. En canvi, fan enfasi en seguir endavant en els patrons de les fonts del desenvolupament social i ambiental. Ms encara, publiciten que sigui menyspreada o ignorada la dinmica social de Freud (com a classe de relaci).

Freud esperava provar que el seu model, basat en observacions de la classe mitja austraca, fos universalment vlid. Va utilitzar la mitologia grega i la etnografia contempornia com a models comparatius. Per a indicar fins a quin punt desitgem l'incest, i com s reprimit aquest desig es va fixar en les tragdies gregues dip (Rei de Sfocles)i Electra. 
El complex d'dip fou descrit com una fase del desenvolupament psicosexual i de la maduresa. 
Tamb es va fixar en els estudis antropolgics de totetisme i argument que el totetisme reflectia una costum ritualitzada d'un complex d'dip tribal (llegeixi:  Ttem i Tab). Encara que molts estudiants d'avui dia estan interessats en reanalitzar el material cultural de Freud, la gran majoria ha rebutjat les seves interpretacions.

Freud esperava que la seva investigaci proporcions una slida base cientfica per al seu mtode teraputic. L'objectiu de la terpia Freudiana, o psicoanlisi, era portar al conscient els pensament i sentiments reprimits i aix permetre al pacient desenvolupar un Jo ms fort. Bsicament, es tracta de portar els pensaments i sentiments de l'inconscient al conscient induint al pacient a parlar mitjanant l' associaci lliure  i a parlar dels seus somnis. Un altre element important d la psicoanlisi s la relativa falta d'implicaci per part del psicoanalista, per tal que el pacient projecti els seus pensaments i sentiments sobre l'analista. A travs d'aquest procs, anomenat transferncia, el pacient pot reconstruir i resoldre conflictes reprimits (causants de la seva malaltia), especialment conflictes de la infncia amb els seus pares.

s menys conegut l'inters de Freud per la neurologia. Anteriorment va ser investigador de la parlisi cerebral. Va publicar nombrosos articles mdics en aquest camp. Tamb va mostrar que la malaltia existia molt abans que altres investigadors del seu temps tinguessin notcia de la mateixa i la estudiessin. Tamb va suggerir que era erroni que aquesta malaltia que va descriure William Little , cirurgi ortopdic britnic, tingus com a causa una falta d'oxigen durant el naixement. En canvi, va dir que les complicacions al part sn noms un smptoma del problema. No va ser fins la dcada de 1980 quan les seves especulacions varen ser confirmades per investigadors ms moderns.

Des del punt de vista de la medicina oficial (i, per tant, majoritari) es diria que la teoria i la prctica Freudiana han sigut substitudes pels descobriments emprics al llarg dels anys. Algunes persones segueixen aprenent, i practicant, la psicoanlisi Freudi tradicional, per la majoria dels psiquiatres rebutgen avui la majoria del treball de Freud per no estar recolzat en evidncies cientfiques i s utilitzat, ms aviat, com a inspiraci o com a estudi histric. Malgrat que Freud va desenvolupar el seu mtode per al tractament de la neurosi, avui en dia algunes persones busquen en la psicoanlisi no una cura per a una malaltia, sin una part del seu procs d'autoconeixement.

En l'mbit de la psicoanlisi moderna, Freud s considerat el pare d'aquesta cincia. Les seves teories sn constantment actualitzades tot i que no estan acceptades de forma universal.

Referncies.


Bibliografia.
FROMM, Erich. Sigmund Freud's Mission: an analysis of his personality and influence (en traducci al castell). Madrid: Fondo de cultura econmica, 1980. ISBN 84-375-0187-3;
FUKS, Betty Bernardo. Freud y la judeidad. Buenos Aires: Siglo XXI, 2007. ISBN 9682326222;
MARCUSE, Herbert. Eros and Civilization: a Philosophical Inquiry into Freud (en traducci al castell). Barcelona: Editorial Seix Barral, 1972. Dipsit legal: B. 34.416 - 1972;
PALOMERA, Vicente. Breve nota biogrfica (en Sigmund Freud   Obras Completas). Barcelona: RBA, Coleccionables, S.A., 2006. ISBN 84-473-3746-4;
THOMSON, Robert. The Pelican History of Psychology (en traducci al castell). Madrid: Ediciones Castilla, S.A., 1970. Dipsit legal: M.22.758-1970;

Enllaos externs.











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18125" title="Llenges escandinaves" nonfiltered="3170" processed="3150" dbindex="8183">
Les llenges escandinaves o germniques septentrionals sn el dans, el feros, l'islands, el noruec (bokml i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provnen de l antic nrdic, i sn membres de la branca germnica de la famlia indoeuropea.

L'islands (i gaireb en igual mesura, el feros) s la ms conservadora d'entre elles, cosa que el fa ms complex i molt proper al nrdic original. Aix, per exemple, mant les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta noms conserva el genitiu amb -s.

Existeix un alt grau d'intelligibilitat entre els parlants de les llenges escandinaves del continent. Aix, s possible considerar el dans com a semi-oficial a Sucia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sin que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en dans: comprar, entendre's amb els vens, per tamb coses ms burocratitzades com ara fer exmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.

Com les altres llenges germniques, els substantius podien tenir originriament 3 gneres (mascul, femen i neutre), si b aquests s'han vist simplificat a dos (com i neutre) en el cas del dans, el suec i alguns dialectes del noruec.

L'article definit encltic n's una caracterstica distintiva. Aix, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en dans, noruec i suec), esdev huset ('la casa'). La segent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":



Classificaci.
Totes les llenges escandinaves provenen de l'antic nrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difcil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i aix hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment ms conservadora, i una d'oriental (o continental), molt ms simplificadora gramaticalment i molt ms influda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlands.

Escandinau Occidental (Insular);
Feros;
Islands;
Noruec nynorsk;
Norn (extint);
Escandinau Oriental (Continental);
Dans;
Noruec bokml;
Suec;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18146" title="Bandera de Reus" nonfiltered="3171" processed="3151" dbindex="8184">

Blasonament.
Actualment Reus no disposa d'una bandera oficial segons la llei de regulaci de smbols de Catalunya.

Histria.
L'antiga bandera de Reus, utilitzada desprs del 1774 era vermella, un vermell mes aviat fosc, amb l'escut de la ciutat al mig. L'escut era molt ms complex que els utilitzats desprs de la guerra civil, i no es coneix quants models d'escut es van emprar sobre la bandera, ja que encara que l'escut anava variant lleugerament al llarg dels anys no es varen confeccionar moltes banderes. Sembla que noms una es conserva al Museu de Reus.

Cap al 1941 es va aprovar un nou escut dissenyat un any abans per Salvador Vilaseca i cap al 1943 la bandera va ser canviada, potser perqu el vermell podia associar-se amb els derrotats a la guerra, i el fons va esdevenir blanc amb la rosa tal com va quedar al nou escut, bastant semblant a la rosa emprada de 1899 a 1941 als escuts. Desprs d'aquestes dates les banderes es van fabricar abundosament, fins i tot amb formats no habituals. Sembla que ja el 1941 va fabricar-se una gran bandera de gala o doms, amb l'escut complet dissenyat el 1940 i serrell que voleiava en vertical, i que no va desaparixer fins a finals de segle. Un altra variant eren les banderes de cornet que es penjaven verticalment als fanals de la "Plaza de Espanya" (avui la Plaa del Mercadal) i que tenien la rosa al mig. El model normal era rectangular (la proporci no era sempre ben b 2:3) amb la rosa i encara que havia de ser horitzontal, es penjava verticalment. La rosa a la bandera (i abans l'escut, encara que menys) va anar evolucionant al llarg dels anys, des del primer model de 1943, passant al model  herldic ms modern que devia comenar amb els primers ajuntaments democrtics, fins al que s'utilitza actualment, reproducci de la rosa de l'escut dissenyada per Armand de Fluvi, no oficial per que l'Ajuntament fa servir a tots els actes.


Fitxer:Ct_reus1943.gif|Bandera de Reus el 1943
Fitxer:Flag of Reus (Tarragona).svg|Bandera de Reus a finals del segle XX




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18148" title="Tren" nonfiltered="3172" processed="3152" dbindex="8185">


Un tren, en transport ferroviari, o, ms tcnicament, el ferrocarril, consisteix en alguns vehicles sobre rails que poden ser capaos de moure's junts al llarg d'una via per transportar mercaderies o passatgers d'un lloc a un altre. La via de ferrocarril sovint s un rail convencional, per pot ser monorail o maglev. La propulsi pot venir de diverses fonts, per sovint s proporcionada per la locomotora o per unitats mltiples autopropulsades.

La Xarxa Ferroviria Transeuropea (sense Noruega, Sussa, Bulgria i Romania) t una longitud de 199.682 km, dels quals 100.228 km estan electrificats.

 El tren a Catalunya .



 Afecci al ferrocarril .

El ferrocarril, a banda d'sser un important mitj de transport, tamb s objecte d'afici per a moltes persones que, en molts casos, arriben a constituir diverses associacions per organitzar activitats com viatges amb trens histrics, visites concertades a installacions ferroviries restringides com tallers o cotxeres, i la construcci i manteniment de grans maquetes. Les associacions ms importants poden arribar a fer-se crrec personalment de material histric.

A banda de l'associacionisme tradicional, recentment ha sorgit un inters creixent per a la fotografia amb motius ferroviaris grcies en part a les cmeres digitals i a portals especialitzats que han donat ms facilitats per a desenvolupar aquesta activitat en grup. Tamb existeixen comunitats dedicades al desenvolupament de models virtuals per a diferents simuladors relacionats amb el ferrocarril.

 Cronologia de l'alta velocitat .

1 octubre del 1964: Amb la inauguraci de la lnia Tokaido Shinkansen, el Jap inaugura l'era de l'alta velocitat ferroviria. Neixen els llegendaris trens bala que uneixen Tquio amb Osaka.

 6 de mar del 1974: Georges Pompidou decideix en l'ltim consell de ministres que presideix, crear un tren d'alta velocitat a Frana.

 26 de febrer del 1981: El TGV supera la velocitat dels 380 km/h, batent el rcord de velocitat sobre lnia frria. ;

 22 de setembre del 1981: Franois Mitterrand inaugura els 417 Km de la lnia TGV entre Pars i Li.

18 de maig de 1990: Una unitat del TGV-Atlantique circula a 515 km/h, fixant un nou rcord mundial de velocitat que ser vigent durant 17 anys.

2 de juny de 1991: Alemanya estrena el primer servei regular de l'InterCityExpress (ICE) entre Hamburg i Munic.

13 d'abril del 1992: Espanya inaugura la seva primera lnia d'alta velocitat, que unir Sevilla i Madrid amb els trens AVE, derivats del TGV francs.
 
14 de novembre del 1994: El primer Eurostar recorre l'Eurotnel per sota el Canal de la Mnega i realitza en tres hores el seu primer viatge comercial entre Pars i Londres.

3 de Juny de 1998: Es produeix l'nic accident amb vctimes mortals mai sofert per un tren d'alta velocitat. Un ICE alemany impacta a 200 km/h contra un pont que creua la via. Resulten 101 persones mortes i 88 ferides.

 29 de gener del 2001: Itlia i Frana firmen un acord per unir Li amb Tor amb una lnia de alta velocitat. Es preveu la seva circulaci pel 2015 i per aix s'ha de construir un tnel internacional de 52 Km a travs dels Alps.

3 d'abril de 2007: Una unitat V-150 (de dos pisos) del TGV francs arriba als 574 km/h en un tram de la lnia Pars-Estrasburg, batent el rcord de velocitat sobre rail establert l'any 1990 per un altre comboi francs. ;

Finals de 2007: Data en que, segons s'ha comproms Foment, l'AVE connectar Madrid i Barcelona. Una nova lnia Madrid-Galcia ja est actualment en construcci.

 Vegeu tamb .
 Metro;
 Tramvia;

 Notcies .
 L'Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya exigeix millores en el servei de rodalies de RENFE, maig del 2005;
 Queixes dels senadors catalans sobre el servei de rodalies de Renfe, 26 de setembre 2005.
 El Congrs aprova una moci de CiU que obliga a Renfe a millorar el servei de rodalies, 29 de novembre del 2005.
 El TGV arriba als 574 km/h i bat el seu propi rcord mundial de velocitat, 3 d'abril del 2007;

 Enllaos externs relacionats amb l'afeccionisme .
 FCAF (Federaci Catalana d'Amics del Ferrocarril);
 AAFCB (Associaci d'Amics del Ferrocarril de Barcelona);
 Tranva Portal ;
 Frum del Transport Catal;
 Trensim  (modelisme virtual);


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18150" title="Bicicleta" nonfiltered="3173" processed="3153" dbindex="8186">



La bicicleta s un vehicle de dues rodes que normalment sn de la mateixa tossa. Serveix  pel transport d'una o dues persones, degut a la fora que es fa sobre els pedals, transmesa al piny de la roda de darrera per una cadena circular. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle sn anomenades ciclisme. Estan construdes en ferro, alumini, fibra de carboni, de bamb o de Rotang.

Introduda en el segle XIX a Europa, va tenir un impacte considerable en la histria, tant en la cultura com en la indstria. En l'actualitat hi ha al voltant d'uns mil milions de bicicletes rodant, b com mitj de transport principal, b com vehicle d'oci. s un mitj de transport sa, ecolgic, sostenible i molt econmic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu s est generalitzat en gaireb tota Europa. En pasos com els Pasos Baixos, Sussa, Alemanya, algunes zones de Polnia i els pasos escandinaus s un dels principals mitjans de transport. A sia, especialment a Xina i l'ndia, s el principal mitj de transport. 

Historia.

Els avantpassats de la bicicleta es remunten molt enrere en la histria. Ja entre els egipcis trobem una mquina rudimentria composta per dues rodes unides per una barra. Tamb a Xina vam trobar una mquina molt similar, per amb les rodes de bamb. Segles ms tard apareix una autntica bicicleta entre els dibuixos de Leonardo da Vinci. La veritable histria de la dues-rodes comena a Pars en 1790, any en qu el comte de Sivrac inventa el "celerfero", al que tamb es diu "cavall de rodes". Consisteix en un llist de fusta, acabat en un cap de lle, de drac o de crvol, i muntat sobre dues rodes. No t articulaci alguna i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura. Posteriorment, en 1813, aquest celerfero va sofrir una gran metamorfosi, grcies a que el bar Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, d'Alemanya, va inventar el vehicle d'una sola via, al que va cridar "mquina errant", precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va comenar per introduir uns ressorts sota sell i desprs va crear el manillar. Aquesta "mquina errant", consistia en una espcie de carret de dues rodes, collocades una darrere d'una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, collocada en el centre d'un petit marc de fusta. Per a moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap a endavant, en forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gaireb idntica a la d'un cotxe. Els seus braos descansaven sobre recolza-braos de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en l'adrea cap a la qual volia anar el conductor. 

Aquest invent, estava basat en la idea que una persona al caminar desaprofita molta fora per haver de desplaar el seu pes en forma alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va assolir crear aquest senzill vehicle que li va permetre a l'home evitar aquest treball. Aquesta mquina, denominada "draisiana" en honor al seu inventor, va evolucionar rpidament. Les primeres notcies que es tenen sobre una bicicleta daten de l'any 1490 aproximadament, en l'obra "Codez Atlanticus" de Leonardo da Vinci. En ells pot veure's un esbs d'una bicicleta amb transmissi de cadena impulsada per uns pedals, mateix mtode emprat per les actuals. La construcci de la primera bicicleta amb pedals s'atribux a Macmilln Kirkpatrick, en l'any 1839. Macmilln mai va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow, qui ho va difondre tan mpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l'inventor de la bicicleta. Una cpia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix en el Museu de Cincies a Londres, Anglaterra. Prop de 1890, l'angls Dunlop (afeccionat al ciclisme i creador de l'empresa homnima) va inventar una cambra de tela i cautx, que s'inflava amb aire i es collocava en la llanda. Per a evitar punxades, Dunlop va inventar a ms una coberta tamb de cautx. Aquests invents de Dunlop gaireb no han sofert cap variaci des de la seva invenci.

Tipus de bicicletes segons la seua estructura. 
 La bicicleta plegable permet doblegar en un o diversos punts la bicicleta disminuint aix el volum que ocupa.
 En la bicicleta reclinada o recumbent, el ciclista va tombat en un confortable seient similar a un sof o a una gandula, pedalant amb el cos quasi en posici horitzontal respecte al terra. La roda davantera sol ser molt ms menuda que la del darrere. El seu cost s molt elevat perqu se solen fer per encrrec a mida del ciclista.
 El tndem s un tipus de bicicleta en la qual pot pedalejar ms d'una persona. El ciclista que va davant s qui controla la direcci i les marxes del tndem. Els altres ciclistes es limiten a pedalar conjuntament. N'hi ha per a diferents nombres de persones, encara que la ms comuna s per a dues persones.
 Les bicicletes per a discapacitats. N'hi ha de diversos tipus segons la discapacitat de l'usuari: handbikes per a gent amb discapacitat en les cames, tndems per a cecs, tricicles per a discapacitats amb problemes de coordinaci i equilibri, quadricicles per a discapacitats psquics. ;

Activisme pro bicicleta.
Hi ha associacions de ciclistes amb diferents interessos especfics (obrir rutes, mantenir camins, planificaci urbanstica, clubs de competici, clubs de turisme, etc.) i altres amb objectius ms globals (estalvi energtic, reducci de la polluci, promoci de la bona forma fsica).  

A banda del lobby ciclista esportiu o turstic, l'activisme pro bicicleta inclou un corrent d'opini obertament poltic i sovint relacionat amb el moviment ecologista. Aquests grups promocionen la bicicleta com un mitj de transport alternatiu pel seu potencial per a l'estalvi d'energia i els seus beneficis per a la salut.

Els activistes de tots dos corrents solen promoure una millora dels transports pblics locals i interurbans, especialment el tren, i la disponibilitat per a dur bicicletes amb aquests mitjans.

Hi ha activistes pro bicicleta i algunes autoritats de control del trnsit que promouen la construcci de carrils bici segregats per a viatges de llarga distncia. La tradici de l'activisme pro bicicleta sol preferir solucions basades en la millora de la planificaci i el disseny dels camins, l'educaci vial, i l'aplicaci de les regles de trnsit que ja existeixen.

Un tema polmic a Europa s l'oposici dels grups ciclistes a la legislaci que obliga a portar casc.

 Protestes.
La Massa Crtica s un moviment global de protesta que promou manifestacions massives amb bicicleta per prendre lloc als cotxes als carrers de les ciutats.
 A Barcelona es munta cada primer divendres de mes a les 20:00 a la Plaa Universitat. Durant els anys 2004/2005 la participaci a la Massa Crtica de Barcelona ha estat entre 10 i 40 bicicletes aproximadament.
A la ciutat de Valncia es convoca tamb el primer divendres de cada mes a les 19:30 h a la plaa de la Mare de Du, una de les entitats convocants s Valncia en Bici ;
A la ciutat de Matar la trobada s el darrer divendres de cada mes a les 19:00 h a la Plaa de les Tereses. La convoca el collectiu "Bicia't" .

 Enllaos externs .
 Tot sobre la bicicleta. Equipament. Manteniment. Normativa ;

Articles relacionats.
Bicicleta Brompton;
Bicicleta plegable;
EuroVelo;
Ronda verda;
Via verda;
Bicing;
BTT;
Tndem;

Referncies.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18152" title="Biblioteca d'Alexandria" nonfiltered="3174" processed="3154" dbindex="8187">



La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca ms clebre de l'antiguitat. Situada en la ciutat egipcia d'Alexandria, es creu que fou creada als inicis del segle III a. C. per Ptolomeu I Ster i que va arribar a disposar d'un fons bibliogrfic de 700.000 volums.

 Histria .
La ciutat d'Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre Magne. Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrnia. Sens dubte la seva enorme biblioteca era un dels principis fonamentals de la seva fama.

Va ser un dels generals d'Alexandre, Ptolemeu I, que reb Egipte en el repartiment que es va fer a la mort de l'emperador, el qui va donar l'impuls intellectual i comercial a la futura grandesa d'Alexandria. Va fer construir un museu (museion: el palau de les Muses), que allotjava una universitat, una  acadmia i la biblioteca (amb 700 000 volums estimats). Tot seguit deman de cadascun dels pasos coneguts que li transmetessin obres de tota classe d'autors, que feia traduir al grec. Com que la ciutat era un port, deman tamb a tots els vaixells que hi feien escala que permetessin que els llibres que duien a bord fossin copiats i traduts. La cpia es retornava al vaixell, i l'original es guardava a la biblioteca!

La traducci al grec de totes aquestes obres va ser una feina colossal que mobilitz la major part dels intellectuals i savis de cada pas. Calia que aquests homes dominassin perfectament la seva llengua prpia i tamb el grec. La biblioteca va ser dirigida per erudits com Callmac, Eratstenes, Aristarc de Samotrcia, Apolloni de Rodes o Aristfan de Bizanci.

Per exemple, es pot parlar dels Setanta, un grup d'erudits sortits del corrent filosfic del mateix nom, que traduren l'antic testament. La llegenda dels Setanta diu que sis representants de cada tribu jueva es tancaren a l'illa de Faros per dur a terme aquesta traducci. Eren, per tant, 72 rabins, que haurien fet la traducci en 72 dies.

 Destruccions de la biblioteca .

El 47 aC, les tropes de Juli Csar incendien la flota d'Alexandria. El foc s'hauria propagat al moll i hauria destrut una part de la biblioteca. Reconstruda, va tornar a ser destruda el 391, i tamb el 642 i el 645, per l'emir Amr Ibn al-As, esperit religis ple de rigor, que considerava que si els llibres estaven d'acord amb l'Alcor eren superflus, i que si el contradeien, eren perniciosos. Tanmateix, aquesta histria s posada en dubte i s'atribueix a la propaganda antiislmica. Sigui com sigui, el contingut de la biblioteca desaparegu en aquella poca.

El fet que molts d'escrits d'Aristtil hagin arribat fins a nosaltres suggereix, en tot cas, que si hi va haver ordres de destrucci, hi hagu voluntaris que salvaren d'amagat aquesta part dels documents. Aquests voluntaris devien tenir dret a la neutralitat benvolent de les tropes d'ocupaci, o fins i tot en formaven part. La tradici conta, en efecte, que els texts d'Aristtil s'escaparen en part de la destrucci ( i que la destrucci pel foc d'altres dins els centenars de calderes dels banys d'Alexandria es perllong diversos mesos).

 La biblioteca d'avui .
Dins el marc d'un projecte conjunt de la UNESCO i Egipte, la biblioteca del mn mediterrani va ser construda damunt les runes de l'antic edifici Ptolemaic. Havia de poder acollir prop de 5 000 000 de volums.

Desprs que el president Mohamed Hosni Moubarak pos la primera pedra de l'edifici, el 26 de juny de 1988, es va convocar un concurs mundial el setembre del mateix any per permetre als estats del mn que proposessin projectes. Hi varen participar 400 arquitectes de ms de 77 pasos. El jurat va triar d'entre els ms grans arquitectes i bibliotecaris d'Alemanya, Sussa, Itlia, Frana, Anglaterra, els Estats Units, Mxic, el Jap, l'ndia i Egipte. El guanyador del primer premi, de 600 000 dlars, va ser l'estudi de l'arquitecte noruec Snohetta. La firma Snohetta/Hamza sign el contracte relatiu a la concepci i a la supervisi de l'execuci del projecte l'octubre de 1993.

Poc temps desprs de l'obertura al pblic, la nova Bibliotheca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la Repblica rab d'Egipte el 16 d'octubre de 2002.

D'una bellesa arquitectnica atraient i d'una funcionalitat ptima, l'edifici, situat a la vora de la mar, t la forma d'un llarg cilindre de 160 metres de dimetre, tallat en biaix. Des de l'exterior s un immens semicercle que s'eleva del terra, homenatge a Ra, el du Sol. La inclinaci del sostre permet als nivells superiors de la biblioteca beneficiar-se de la illuminaci natural i d'atenuar els efectes de les ombres. Ms profundament, els arquitectes no conceberen la biblioteca, estrictament, com un smbol solar, sin que reconeixen que pretn ser una imatge de radiaci i d'obertura i no un lloc tancat o reservat. Vista de dalt, efectivament, la seva forma circular recorda la imatge del sol (els jeroglfics el representen generalment com un simple disc). Aquest simbolisme solar s'accentua encara ms per la voluntat de relligar-se amb la saviesa de la biblioteca antiga i, d'altra banda, de contribuir a l'entesa entre els pobles i la construcci de la pau. s aquesta idea la que expressen els murs de granit dins la seva materialitat: hi ha gravades totes les escriptures conegudes del mn, des de l'rab a la xinesa, passant pels carcters cirllics, hebreus, llatins... La nova Bibliotheca Alexandrina es presenta aix com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l'era no-virtual.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18160" title="Escut de Reus" nonfiltered="3175" processed="3155" dbindex="8188">


Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat, tanmateix, el consistori en lluu un amb una simbologia que es remunta fins a documents del segle XIV.

Blasonament.
Reus no t un escut oficialitzat per la Generalitat de Catalunya segons la llei de smbols de Catalunya.

L'escut actual de Reus t la segent definici:
L'escut actual s d'argent, amb una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople, les claus acoblades en sautor i per timbre la corona pontifcia.;

Histria.
Orgens.
La ciutat de Reus pot gloriar-se d'sser una de les que ms antigament posseeix escut nobiliari, ja que quan es va comenar a usar pel Com o Universitat de la Vila, els altres pobles acostumaven a tenir el de llurs senyors, i per tant es canviava quan canviava el feu o el governant. El Cambrer de la Santa Esglsia de Tarragona i senyor de Reus, cardenal Pere Roger de Belfort, que era del llinatge francs dels Rosiers, va cedir el 1349 una rosa com les que hi havia al seu escut, compost de sis roses herldiques i travessat per una banda d'atzur en camper de plata, i la comena a posar, ell i el Com, com a blas de la vila.

Escut herldic dels Rosiers utilitzat per Roger de Belfort.

A Roger de Belfort la mitra tarragonina li disputa la Cambreria durant alguns anys, per amb l'ajuda del seu oncle el Sant Pare Climent VI finalment se li va reconixer la senyoria. A la mort del Sant Pare Urb V el senyor de Reus va sser nomenat al seu lloc sota el nom de Gregori XI, amb residncia a Aviny (1370), per aix no va significar pas que deixs la Cambreria i senyoriu de la vila, i cal suposar que per aquest motiu el segell de la rosa va sser coronat amb l'emblema pontifici, que eren dues claus encreuades. El 1371 finalment el va succeir com a Cambrer Pere Flandriu, nomenat pel mateix Roger, amb bona entesa amb el castl Bernat d'Olzinelles.
El 1387 era Cambrer i Senyor de Reus el cardenal Pere de Luna i el Castl de la vila, Joan d'Olzinelles, que en podrem dir el poder secular, pos en venda el seu ttol, que Pere de Luna va comprar per 50.000 sous, i aix quedava com a senyor nic i absolut de Reus. El 1389 va morir el Sant Pare d'Aviny Climent VII (Robert de Ginebre) i Pere de Luna el va succeir amb el nom de Benet XIII. Els avatars poltics i religiosos de l'poca van comportar la derrota del Sant Pare Benet, que va sser declarat antipapa pels Concilis de Pisa i Constana, per no va voler renunciar a la tiara i el rei de Frana el va foragitar d'Aviny; va venir a establir-se al Castell de Reus i ms tard a Penscola, on mor el 1424. La seva condici de Sant Pare devia afavorir que les claus encreuades es mantinguesin als segells i escuts de la vila.

Antigues representacions.
s del 1391 que es troba el dibuix ms antic de la rosa a la coberta de pergam d'un llibre de comptes del Com o Universitat de la Vila. L'autor oblida que la rosa era de cinc fulles, i per guardar la simetria n'hi va posar quatre de doblegades d'una manera simple i escaient.


Datat el 1404 apareix un altre grfic del blas de Reus, dibuix a la ploma fet a la coberta de pergam de l'esborrany del llibre d'ordinacions o Llibre de la Cadena (llibre on es recopilaven les lleis de l'poca; a l'esborrany s'hi anotaven les decisions del consell en matria de justcia com a jurisprudncia abans de passar al llibre per esdevenir llei).

La rosa sembla desaparixer desprs, perqu no se'n troba cap exemplar durant un segle, encara que segurament n'hi ha a l'arxiu del Captol de Canges i al de la Mitra de Tarragona, que no havien estat recercats al moment d'aquesta investigaci. 
Per desprs, al segle XVI, n'apareixen ja molts dibuixos i segells, en cera o plom, o en pedra. Aix, el 20 de novembre de 1520 s'acab d'edificar l'antiga esglesiola de Santa Maria, i a les seves voltes gtiques en trobem uns exemplars: en un la rosa, a l'altre les claus encreuades. A la porta principal, construda ms tard (el 1541), damunt l'angle superior del timp, hi ha un vertitable escut de pedra coronat per la creu de Crist, a l'interior del qual es veu, a la part de dalt, la tiara, al mig les claus formant creu d'aspa, i a l'angle inferior la rosa herldica de cinc ptals.



D'aquesta mateixa fais les trobem a la portada del Llibre de Privilegis del 1567, curiosament relligat amb tapes d'un color verd fosc (d'on deu venir el nom de Llibre Verd amb qu se l'anomenava). En el primer full de pergam es veu un dibuix a la ploma en el qual, enquadrat amb una artstica tarja, hi ha l'escut damunt una llaada de gran moviment, i als angles que formen les claus, superior i inferior, hi ha dues roses de quatre fulles amb una altra de concntrica en cada una. Aquest dibuix d'acurada execuci t les roses amb tinta vermella i les claus daurades amb or fi, damunt el camp ratllat amb tinta morada.


El 30 de juliol de 1576, una sentncia de la Reial Audincia, escrita en pergam i enquadrada en una tauleta de fusta probablement per a sser penjada a la vista del pblic, porta com a final i a tall de rbrica uns dibuixos amb les claus al centre i dues roses, una a cada costat, amb la tija i les fulles.




Isabel Besora.
El 1592, la pesta feia estralls a la vila i no se sabia com combatre-la. El 25 de setembre de 1592 es presenta al jurat en cap, Joan Olivers, una nena anomenada Isabel Besora, que diu que la Verge se li va aparixer i li va encarregar que s'encengus la candela que cremava des de temps antic (des de 1530) davant el sagrari, i aix la pesta s'acabaria. Els Jurats no en feren cas, la titllaren de visionria, i li varen demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Du, i desprs de pregar se li torn a aparixer; Isabel explica que els Jurats no la creuen sense proves i la Mare de Du, amb la seva m, va fer aparixer la "rosa de Reus" a la galta de la noia. Si b de sempre ha circulat la hiptesi que va sser aquest esdeveniment el que va establir el smbol de la vila, sabem que, ben al contrari, el smbol ja existia, i aquest suposat miracle en tot cas noms va enfortir la representaci de la rosa envers el poble de Reus. Sembla, doncs, que s'oblida l'origen de la rosa, i el 1596 apareix a la coberta d'un manuscrit (Manuale diversorum instrumentorum Vile de Reus) com una rosa natural acompanyada de tija i fulles, representaci que des d'aquesta data abunda fins al punt que es perd la rosa herldica de cinc ptals.


Segles XVII i XVIII.
El 1601 comen la construcci de la Casa del Com, i aquesta data s la que encara es llegeix al timp de la porta principal avui reconstruda, al carrer d'Aleu. Al mig del timp es veu un interessant escut tallat de pedra i molt carregat: una tarja molt ben resolta que t com a complement ornamental un ngel a cada costat, sostenint un oval on, centrats, hi ha les claus en forma d'aspa, lligades pel mnec amb una cinta, i als angles que resten lliures, superior i laterals, una rosa a cadascun, roses herldiques de cinc ptals amb una de concntrica a l'exterior, per totes amb tija i fulles.


El 1611, la Universitat de la Vila fou autoritzada a batre moneda fraccionria, i les peces, conegudes per pallerofes (d'1,5 cm aproximadament), tenien estampades les claus, les claus amb la tiara o b la rosa rodejada de la llegenda "REUS ANY...". Les peces que no porten data podrien haver-se encunyat ja en el segle XVIII. Potser al comenament noms hi havia les claus, i desprs s'hi va afegir la tiara. A la moneda amb la rosa, aquesta t vuit ptals que irradien d'un bot central.

Entre el 1625 i el 1633 el Gremi d'Escudellers i Cantirers, per encrrec del Consell de la Vula, va fer una vaixella i al fons dels plats hi havia dibuixat l'escut (les claus amb tiara i roses, o la rosa amb la data).

 


L'escut apareix dibuixat amb tota la riquesa de colors en comenar el llibre d'actes del Consell de la Vila de l'any 1674. Cal destacar que la rosa continua essent natural.


El 1688 n'apareix una versi semblant tallada en pedra, que es va descobrir en enderrocar la casa de l'escala del campanar.



Al comenament del segle XVIII, el mol de farina de la plaa de la Farinera (desprs de Sant Bernat Calv, pero ara retornada al seu nom original) no donava abast a produir la gran quantitat de cereal que calia, i el Com fu construir un altre mol al passeig de la Boca de la Mina. En un dels seus vessants es pot veure encara aquesta edificaci, i a la clau de l'arc del portal es troba una representaci de l'emblema reusenc: una rosa herldica amb tija i fulles i la data 1704, encerclat per una rodona de la mateixa pedra.



La Guerra de Successi tenia lloc en aquests primers anys de segle. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc Carles passa per Reus, on s rebut apotesicament, i la vila de Reus rep el ttol de ciutat. El 13 de juny de 1712 la reina governadora exped des de Barcelona la corresponent ordre imperial, que concedia de "portar dos macers vestits de vermell amb maces de plata alades". Aquesta notificaci es fa en reuni del Consell del 19 de juny de 1712, en l'acta de la qual, entre altres coses, es llegeix: "Seguidament fonch feta relaci extensa per dit illustre senyor jurat, manifestant a l'illustre concell haverse signat Sa Magestat, Du la guarda, en atenci al real decret de 1706 per lo qual queda esta universitat libre de allotjaments, gosen les ciutats y, en remuneraci dels grans serveis, de moviment propi y, expontniament, ampliar la referida grcia, condecorant esta universitat ab lo ttol de Imperial Atenta Ciutat, ab la concesi de aportar massas per sos vergues en los actes pblics y la de posar per armas una guila amb les alas exteses dins un camp dorat que mantinga dins son pit la Rosa, antic blas de la vila, y als costats dos lleons sostenint l'Escut..." Aix doncs, l'escut fou revestit de nous ornaments i la vila passa a ser "Ciutat Imperial i molt Atenta" (amb els privilegis que aix comportava). D'aquestes modificacions a l'escut en resten segells al Museu Municipal. A les maces de plata que es varen construir, al capdamunt hi apareix un esmalt amb l'liga amb les ales esteses i l'escut de Reus acolorit al pit. D'aquesta concessi deriva l'liga de Reus, la primera de les quals va sser construda pels frares de Sant Francesc, i avui recuperada a les festes locals. Tamb dna nom al bndol austriacista (primer es van dir carrasclets, del nom del cap revolucionari Pere Joan Barcel lies Carrasclet, per desprs van anomenar-se aligots; als filipistes o borbnics se'ls deia botiflers).



Per aquells temps es feren obres a la Casa del Com i es collocaren cinc grgoles de pedra al capdamunt de la cornisa representant animals i monstres, per la del mig era una liga coronada amb l'escut de la rosa al pit.



Acabada la guerra apareixen noves manifestacions de l'escut. En una patent de Sanitat que possea el Dr. Vilaseca, estesa a nom del reverend Pere Virgili, prevere, l'any 1736, hi ha l'emblema de la vila: la tiara coronant un escut en el camper del qual hi ha la rosa amb tija i fulles. Un gravat fora semblant apareix als documents expedits per l'Ajuntament en aquesta poca.



Un altre exemple apareix a la Font Vella, arredossada a la casa nmero 36 del Raval de Robuster. Aqu la tiara se substitueix per una petxina, variaci que desprs tornar a aparixer.



Al 1751 varen comenar les obres de la caserna a la plaa que s'anomen "dels Quartels" i ms tard "de los Mrtires" (avui plaa de la Llibertat). Les despeses d'aquesta obra es varen fer constar en un llibre (Llibre de Credena de la Reial Fbrica del Quartel) i a la primera pgina hi ha una rosa amb tija i fulles. La porta de l'edifici tenia, a la part superior del timp, l'escut d'Espanya amb l'emblema dels Borbons, i als dos extrems un escut de Reus a cadascun.



A l'ermita del Roser hi havia una pedra, avui al Museu, on figura una rosa sense tija ni fulles i, dessota, les claus i la data 1755. 



Una rosa coronada per la tiara es trob a la porta forana del Teatre Principal (que desprs va ocupar el Banc d'Espanya i avui s seu d'un museu).



El 1774 es confecciona la primera bandera de la ciutat and seda carmesina, amb precisosos brodats i serrell daurat. Aquesta bandera la portava l'Ajuntament a tots els actes on assistia en Corporaci. A una de les parts t una imatge de Sant Pere i a l'altra l'escut de rica brodadura i aplicats de teles fines que ben b semblen pintades. L'exemplar que es conserva es guarda en una vitrina del Museu Municipal. Per als detalls de l'escut es pot consultar "Bandera de Reus" en aquesta mateixa Enciclopdia.

El 1779 s'alaren les fonts de la Farinera, del Raval de Santa Anna i de la plaa de la Sang. La primera s rematada amb un mol d'aspes tallat a la pedra i en el portal d'aquella escultura hi ha la rosa de cent ptals amb tija i fulles. La del Raval era coronada per un lle aguantant amb la pota davantera una tarja amb la rosa, tamb de cent ptals, i la data. I la de la plaa de la Sang (l'nica que encara es conserva) t una columna al peu de la qual hi ha un escut molt treballat, coronat per la tiara les nfules de la qual sostenen dos ngels, un a cada costat; al costat de la tiara hi ha les claus, i dessota l'escut prpiament dit amb la rosa de cent ptals, la tija i les fulles. La creu de la columna d'aquesta font sembla que formava part d'una creu de terme emplaada al portal de Riudoms, a la sortida de Reus; entre altres elements hi ha quatre escudets, el contigut central dels quals s molt semblant al de la porta de la Casa de la Vila, o sia les claus en forma d'aspa lligades pel mnec amb una cinta, i a cada un dels angles hi ha la rosa herldica sense tija ni fulles.



Finalment esmentarem la font del Rei, emplaada a l'antiga bassa del Pedr, al capdamunt del carrer del Pedr (avui carrer Llovera, al centre comercial de la ciutat). Tenia una escultura de l'escut de la vila, compost d'una artstica tarja de gust barroc on hi ha la rosa de cent ptals amb tija i fulles, coronada per les claus i la tiara, les nfules de la qual sostenen dos ngels, un a cada costat de la tarja central. Aquesta font va ser moguda al seu actual emplaament a la Plaza de los Castillejos (avui plaa del Vctor), i aquesta data del 1788. I tambe el mol construt al lloc encara avui conegut pel Molinet, nom per en retrocs, substitut pel de "barri de Sant Josep Obrer", amb una pedra commemorativa que comenava amb el nom de Carles III, damunt de la qual un exemplar en pedra de l'escut, que s l'exemplar ms ben conservat de tots aquells temps passats, i es conserva al Museu de la Ciutat.




Temps moderns.

Al segle XIX Reus arriba a ser la segona ciutat de Catalunya i es fa famos l'eslgan "Reus, Pars i Londres". A comenament del segle XIX s'acaba l'ornamentaci del temple parroquial, que restar sense canvis fins al 1936. En els ornaments s'hi veu amb bastant de profusi l'escut de la ciutat, tant a les casulles, capes i dalmtiques com en altres objectes i draperies (fet de delicada brodadura). La rosa s coronada per l'emblema pontifici amb traceries de gust barroc.



A les obres del santuari de la Misericrdia, comenades el segle anterior, hi havia un sumptus cambril, amb una cpula bellament decorada i al capdamunt de la llanterna un escut de Reus, amb la rosa de cent ptals, tija i fulles, acabada per la tiara i les claus. A la porta forana del santuari hi ha un altre escut tallat a la pedra, per en aquest cas la rosa s de cinc ptals amb una de concntrica, tija i fulles, modalitat que no es repeteix en cap ms exemplar dels segles XVIII i XIX.



A partir d'ac el camper de l'escut es dividir en dues parts. El primer exemple s a la campana de Sant Pere, que va desaparixer amb els successos de 1936. No se sap ben b si l'escut s'hi va posar en una reforma que se li va fer el 1773 o a la de 1819. Tenia l'emblema pontifici al capdamunt i el camper dividit en dues parts: a la primera la rosa de cent ptals amb tija i fulles i a la segona un castell, potser recordant la senyoria de Reus o el castell del Cambrer, encara que la seva construcci recordi el castell de l'escut d'Espanya que representava Castella.



Reus volia expandir el seu comer a l'estranger i li mancava un port. Es va construir una carretera fins a Salou, pero la vila de Vila-seca, de la qual depenia, i tamb la de Cambrils, al costat de Salou, amb un petit port, aplicaven uns drets de duana bastant onerosos. La concessi del port a Tarragona pel marqus de Floridablanca va sser contestat des de Reus amb la idea, extraordinria pel temps, de construir un canal navegable des de la ciutat fins al port de Salou, idea aprovada pel ministre el 1791. El projecte mai es va portar a terme a causa de la invasi napolenica, per se'n van fer algunes obres i en comenar-les es va posar la primera pedra, que es guarda al Museu Municipal, i a la cara del davant t la tiara i les claus, a l'altra cara la rosa amb capoll, tija i fulles; a l'altre costat un castell; i al darrere una inscripci allusiva (amb el nom de Carles IV).



En forma grfica trobem l'escut en una "Vista de Reus des de l'ermita de la Misericrdia" de 1803, on el blas figura al mig del text, amb la rosa de cent ptals amb tija i fulles coronada per la tiara i les claus.



El 1805 es va pintar, a la paret on hi havia adossada la font de la Farinera, un escut (uns angelets sostenen amb gran esfor la tiara, uns altres la rosa, i uns altres el castell, i dessota hi havia un rellotge de sol), i es van escruire uns versos que semblen negar l'origen pontifici de la tiara i les claus, atribuint-ho al patronatge de Sant Pere sobre la ciutat. Per com que aquest patronatge s de 1311 i la tiara i les claus apareixen a partir de 1520, si fos el cas la tiara seria ms antiga que la rosa, i sabem que va ser primer aquesta. En plena Guerra del Francs, el 1811 es va canalitzar l'aigua de la Mina que abastia Reus, i al lloc conegut com la Boca de la Mina es va condicionar amb una squia de pedra on hi ha una mostra de l'escut.



Les Corts de Cadis proclamen el 1812 la Constituci coneguda per la Pepa, que posa fi als pocs furs i privilegis que es matingueren desprs del decret de Nova Planta de 1715. Noms dos anys desprs naixia a Reus el fams general Joan Prim i Prats, que fou cap de govern i canviaria la dinastia. El 1815 trobem un exemple d'escut imprs en un rebut del Cadastre. Altres escuts impresos sn el dels "Juzgados de los Alcaldes de Reus" i el que hi ha a la lpida del pintor Mari Fortuny, que era al sal de l'alcaldia.



L'accs a la regncia d'Espartero provoca l'alament de Prim i Milans del Bosch a Reus i Barcelona. Reus fou bombardejada. Desprs, amb el canvi de govern, es va concedir el 1843 a la ciutat el ttol de "Muy leal y esforzada", que va dividir els reusencs entre els qui ho acceptaren i els que s'hi oposaren. Aquests ltims manaven el 1852 quan es va construir l'edifici de les Peixateries, un mercat ja desaparegut, les faanes del qual es remataren amb un escut on el camper s dividit en dues parts: un amb la rosa i un amb un llibre que deu sser la Constituci, tot coronat per la tiara i les claus. Aquesta escultura la va fer Joan Roig.



Prim torn a Espanya i els seus partidaris assoliren el govern de la ciutat i acceptaren gustosos el ttol de "Muy leal y esforzada". Es va aixecar un monument amb Hrcules, el du de la fora. El du sost amb la m esquerra un escut ovalat amb una rosa de cent ptals sense tija a la dreta, i Hrcules assegut a l'esquerra, i entre ambds camps, a la part inferior, la tiara i les claus. Les veneres dels regidors tamb es feren amb aquest escut, que t al voltant una cinta potser blau mar i "Ayuntamiento Constitucional" amb lletres daurades. El camper s partit amb la rosa i l'Hrcules.



En aquesta poca es remata la faana de la Casa de la Vila amb una capalera on, entre els estris industrials i agrcoles, fruits del pas i manufacturats, hi ha al centre una tarja amb la rosa de cent ptals sense tija i l'Hrcules, tot dins un val coronat per la tiara i les claus. L'escultura fou obra d'un tal Arpa i es conserva al Museu Prim-Rull.



A les seves gorres els "municipals" portaven a la visera, de metall blanc, un escut semblant. A l'any 1878, desprs de la desfeta de les venes viles del Morell i Vilallonga, es crea una medalla per als supervivents del "foc dels sabaters" (com s'anomenaren aquells fets), a la part inferior de la qual hi ha el mateix escut, per se'n suprim la tiara.



El capdamunt del pal de la bandera de la Ciutat tamb s'adorna en aquesta poca amb el mateix escut, fet de llaut estampat. A la porta de l'Audincia, desprs convent de Jess i avui Institut d'Ensenyament Salvador Vilaseca, s'esculp un escut tallat amb la rosa i l'Hrcules, coronat per la tiara i les claus. Un altre exemple del mateix escut amb molt poca variaci el trobem a les escales de l'Ajuntament, al costat de la porta del sal de sessions; al sal de sessions, al sostre, hi havia quatre roses herldiques amb unes altres de concntriques. Tant l'escut com les roses del sostre van desaparixer arran d'unes obres.



L'alcalde Manel Sard i Cail us una venera d'or amb un finssim esmalt on al centre d'un camp blanc hi ha una rosa de cent ptals amb tija i fulles coronada per una petxina, rodejat tot d'unes palmes. Aquest tipus tamb es trobava a les bandes dels regidors quan sortien en corporaci per les grans solemnitats.



El 1891 s'inaugur el monument al general Prim que ocupa avui l'espai central de la ciutat, i davall de l'esttua es posa un escut de bronze amb diversos elements: rosa de cent ptals, l'Hrcules, una guila imperial, coronat tot per la tiara i les claus i rodejat d'uns rams de llorers i roure.



Desprs del 1899 l'escut local es transforma, bsicament simplificant-ne extraordinriament l'execuci. La tiara i les claus se substitueixen per la corona baronal, i al seu damunt rematada per una de mural. nicament resta la rosa, que ser de cinc ptals amb una de concntrica. Als impresos de l'Ajuntament l'escut apareix amb rams de llorer als costats. Un exemple d'escut tallat a la pedra s a la casa de la bscula del passeig Sunyer, a l'antiga fbrica de caramels de "Rodrguez Hns."




El 1940 l'alcalde comen a preocupar-se de buscar l'arrel veritable del blas i acud a la Junta de Museus per escrit demanant aquelles dades. Fou contestat pel director del Museu, Dr. Vilaseca, que fa un informe i una proposta. El dibuix de Salvador Vilaseca ser acceptat i es posar al doms del balc de l'Alcaldia i als impresos de carcter oficial. L'escut era semblant al de 1899-1941, per estava timbrat per la tiara i les claus. 

 Notes .
Font: Aquest article est basat en un altre de publicat en forma annima a la "Revista del Centre de Lectura" de Reus, en una data que no s'ha pogut establir exactament, per que sembla que prov de mitjan segle XX. En bona part s simplement una reproducci. La imatge de colors s de l'autor. Les imatges escanejades procedeixen de la mateixa publicaci, la qual no t cap mena de drets d'autor.

 Referencies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18168" title="Radi" nonfiltered="3176" processed="3156" dbindex="8189">

Geometria: El radi (geometria) d'un cercle o esfera s un segment que s'estn des del centre del cercle o esfera fins al seu lmit.
Qumica: El radi (element) s un element qumic de smbol Ra.
Anatomia: El radi (anatomia) s un os de les extremitats anteriors dels vertebrats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18173" title="Bandera del Baix Camp" nonfiltered="3177" processed="3157" dbindex="8190">
Fins al dia d'avui (23-9-04) la comarca del Baix Camp no t bandera oficial. 
El president del Consell Comarcal Sr. Eudald Ortiga va rebre (2002) quatre propostes que varen ser acceptades i remeses a la Generalitat de Catalunya perqu dictamines quina era la mes apropiada i al Institut d'Estudis Catalans pel dictamen preceptiu, restant encara pendent.

Aquestes propostes eren:



Per cap d'elles va ser del gust del president (que te la possibilitat de rebutjar-les quan es retornin) el qual va demanar una nova proposta on figurs l'emblema comarcal, l'alzina, dissenyada per Armand de Fluvi, i que va provocar gran controvrsia perqu es considerava en molts mbits que l'avellaner era l'arbre adequat per representar el Baix Camp, mentre que Fluvi assegurava que aquest arbust estava en recessi i que l'alzina era prpia de la terra abans del avellaner i ho tornaria a ser. 

L'alzina del Baix Camp.

El mateix vexillleg va dissenyar models per diversos usos, per d'entre tots ells el que va agradar al president es el model dissenyat per servir d'identificatiu del president al cotxe oficial, i senyera de taula, que en la distancia sembla que seria massa poc identificativa, per lo qual el proponent va desistir de presentar-la.


Darreres propostes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18176" title="Vladimir Kramnik" nonfiltered="3178" processed="3158" dbindex="8191">


Vladimir Kramnik (25 de juny, 1975 a Rssia) s un dels millors jugadors del mn del esport dels escacs.

 Campi del mn Cadet.
 Campi del mn Jnior el 1991.
 Campi del mn d'escacs a l'any 2000, fora de la FIDE.
 Tres vegades campi de les Olimpades d'escacs amb l'equip de Rssia.

Enllaos externs.

 http://www.kramnik.com (Pgina personal);
 http://www.muljadi.org/Kramnik.htm (Partides jugades per ell);
 50 combinacions de les seves partides;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18179" title="Sant Joan (Reus)" nonfiltered="3179" processed="3159" dbindex="8192">


El Barri de Sant Joan de Reus, va sorgir de l'iniciativa del Sr. Pamies (d'on que tamb s'anomenes Parcelles Pamies) cap a finals de la dcada de 1960, amb l'urbanisme incontrolat de l'poca, quan era necessari buscar lloc per l'onada d'emigraci espanyola. Es varen crear petites parcelles de 200 metres quadrats cadascuna on es varen edificar edificis modestos, de vegades solament barraques.
El seu problema principal va ser el quedar separat de la ciutat per la via del tren. Un pas a nivell (amb barrera) separava als vianants i vehicles d'un rpid accs o sortida de l'urbanitzaci.
En el boom dels xalets unifamiliars de la dcada de 1980 les barraques varen reformar-se per a convertir-se en xalets i les edificacions de ms volada tamb es van reformar i millorar, amb un considerable increment dels preus.
Cap a l'any 2000, es va obrir un itinerari alternatiu que portava al Carrefour i es va tancar el pas a nivell que donava a l'Avinguda 11 de Setembre, millorant sensiblement el barri i contribuint en part a la revalotritzaci de la zona.
El barri t una associaci de veins, bastant activa. Disposa d'un local social. Cada any el 24 de juny, la nit de Sant Joan, s'organitza la revetlla amb l'actuaci d'una orquestra que es perllonga fins la matinada. El barri no te comeros ni d'altres serveis, per si que disposa dels serveis municipals i pblics habituals.
Actualment t 244 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18180" title="El Pinar (Reus)" nonfiltered="3180" processed="3160" dbindex="8193">
El Pinar s una urbanitzaci de Reus.

La urbanitzaci est formada per uns 240 xalets unifamiliars allats, cadascun amb el seu jard, amb parcelles de 800 m2 de mitjana (mnim 500 m2, per sn molt poques les que fan aquesta mida, la majoria tenen al menys 700 m2).

Accs.
La urbanitzaci noms t accs des de la carretera que va de Reus a Castellvell, la qual als matins es collapsa ja que els ciutadans d'El Pinar, Almoster i Castellvell conflueixen en un mateix punt per accedir a Reus, cosa que suposa un altre inconvenient per els que viuen all.

Darrerament s'ha obert un cam pel darrere, que porta a la urbanitzaci Sant Joan, des d'eon, es pot accedir a la ciutat en menys temps.

Festa.
La festa de la urbanitzaci s la nit de Sant Jaume, o el dissabte ms proper. La festa, organitzada i pagada pels vens, dura tot el cap de setmana, sobretot amb activitats per a la xicalla. L'associaci de vens s activa, i els darrers anys, donat el grau de deteriorament de la zona, ha aconseguit que l'Ajuntament pagus algunes actuacions bsiques principalment arranjant carrers intransitables i millorant alguns altres aspectes.

Histria.
El Pinar va sorgir de la iniciativa dels Srs. Vilalta i Constant, que varen ser dels primers a establir-s'hi. El que desprs fra alcalde de Reus, Sr. Josep Francesc Llevat Brians tamb hi va tenir una part destacada.

Cap al 1970 la urbanitzaci va comenar a expandir-se. Des de llavors sempre va ser considerada una zona per a rics i es varen edificar alguns xalets de luxe.

Lamentablement el govern local, llavors socialiste (des de les primeres eleccions lliures), va considerar aquesta zona com a hostil, va rebutjar cap mena d'inversi i durant 25 anys va sotmetre la urbanitzaci a un dur cstig, de manera que avui s una zona d'un gran contrast amb la resta d'urbanitzacions:

Carrers molt malmesos i de vegades intransitables, sense serveis (no hi ha local social, pocs contenidors, manca policia) i amb els serveis de telefonia, electricitat, aigua i clavegueram en molt mal estat.
Aix ha fet que antics vens de la urbanitzaci es desplacin cap a la nova zona residencial d'Aigesverds, a la Carretera de Cambrils.

El 2007 s'ha fet una actuaci en els carrers, pagada pels veins i realitzada per l'empresa Balsells S.A. contractada per l'Ajuntament. Tot i aix no s'ha aprofitat per arranjar el clavagueram i l'installaci electrica, i la zona segueix sense servei d'Internet, nous telfons, i cobertura de telfon movil. L'actuaci no s'ha pogut completar encara (desembre 2007) ja que al arranjar els nous carrer damunt dels vells, el nou nivell dels carrers ha quedat uns 20 cm per damunt de les portes d'accs a algunes cases.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18181" title="Marianne Faithfull" nonfiltered="3181" processed="3161" dbindex="8194">

Marianne Faithfull (Barri de Hampstead, Londres, 29 de desembre de 1946) s una cantant britnica. Va comenar la seva carrera el 1964 interpretant As Tears Go By, una can escrita pel Mick Jagger i el Keith Richards. De seguida va comenar a sortir amb el Jagger i va gravar una srie de singles que van tenir cert xit, com This Little Bird, Summer Night i Sister Morphine.

Quan va trencar la relaci amb el Jagger, Faithfull va deixar de gravar i es va fer drogoaddicta. Va tornar al mn de la msica el 1979 amb Broken English, un gran xit de crtica, per no tant de vendes. 

Va ser la primera persona en fer servir la paraula fuck a una pellcula (I'll Never Forget What's 'is Name).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18189" title="Guadalquivir" nonfiltered="3182" processed="3162" dbindex="8195">

El Guadalquivir s un riu de la pennsula Ibrica que neix ala Caada de Aguafra, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jan). Discorre per les provncies de Jan, Crdova i Sevilla i desemboca a Sanlcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari compartit amb la provncia de Huelva.

Els romans el van anomenar Betis ja que era el riu principal de la Btica (Andalusia) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu Btica. s l'nic riu espanyol navegable, des de Sevilla fins a l'oce Atlntic. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estn una important zona humida: les marismes del Guadalquivir.

Conca: 56.978 km2.

Longitud: 657 km.

Cabal mitj:
Embassament del Tranco: 18,3 m/s;
Marmolejo: 68,4 m/s;
Sevilla: 164,3 m/s;

Afluents:
Per la marge esquerra:
 Riu Guadiana Menor.
 Riu Guadalbulln, que passa per Jan.
 Riu Guadajoz.
 Riu Genil: s el principal afluent, que li aporta un cabal de 33 m/s ja que recull les aiges de Sierra Nevada. Passa per Granada, on rep al Darro, i per Loja, Puente Genil i cija.
 Riu Corbones.
 Riu Guadaira, que passa per Alcal de Guadara i Sevilla.
Per la marge dreta:
 Riu Guadalimar.
 Riu Jndula que t part de la conca a Castella-la Manxa.
 Riu Yeguas.
 Riu Guadalmellato.
 Riu Guadiato.
 Riu Bembzar.
 Riu Viar.
 Rivera de Huelva.
 Riu Guadiamar.

Rgim fluvial:
El rgim a la capalera s pluvial amb un mxim a l'hivern que es mant a tota la conca, si b desprs de rebre al Genil t influncies nivals amb un mxim secundari a la primavera, amb el desgel a Sierra Nevada. La irregularitat s de 5,1 en la capalera i de 3,4 a la desembocadura.

Les crescudes del Guadalquivir han causat problemes al llarg de la histria sobretot a la provncia de Sevilla, en plena plana alluvial. El problema de les inundacions s'ha resolt a ciutats com Sevilla o Crdova, no aix als pobles del baix Guadalquivir, com es va poder veure els anys 1996 i 1997, amb greus inundacions. La crescuda ms forta al segle XX va ser la de febrer de 1963 amb un cabal de 5.300 m/s. a Crdova i 6.700 m/s. a Sevilla.


Poblacions que travessa:

Andjar,Villanueva de la Reina, Montoro, Crdova, Palma del Ro, Lora del Ro, La Rinconada, Sevilla, Coria del Ro i Sanlcar de Barrameda, totes elles a Andalusia.

Embassaments:
La conca t una capacitat d'embassament de 8.782 Hm Els principals embassaments i pantans sn:
En el riu Guadalquivir;
Tranco de Beas: 498 Hm;
En els seus afluents;
Iznjar, al riu Genil: 981 Hm;
Negratn, al riu Guadiana Menor: 567 Hm;
Giribaile, al riu Guadalimar: 475 Hm;
Bembzar, al riu Bembzar: 342 Hm;
Jndula, al riu Jndula: 322 Hm;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18238" title="Worldwatch Institute" nonfiltered="3183" processed="3163" dbindex="8196">
El Worldwatch Institute s'etiqueta a si mateix "una organitzaci de recerca independent que treballa per una societat sostenible ambientalment i socialment justa en la qual les necessitats de tothom es satisfan sense amenaar la salut del medi natural o el benestar de les generacions futures." Cada any publica el llibre "L'estat del mn".

Es fund l'any 1974 i el seu lder s Lester Brown.
Articles relacionats.
L'Estat del mn;
Enllaos externs.

Worldwatch Institute













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18240" title="Club de Roma" nonfiltered="3184" processed="3164" dbindex="8197">
El Club de Roma s una associaci internacional creada el 8 d'abril de 1968 amb base a Alemanya que tracta amb diferents qestions de poltica internacional. Els fundadors van ser Alexander King i Aurelio Peccei.

Va atraure l'atenci del pblic amb l'informe The Limits to Growth ('Els lmits del creixement'), publicat el 1972, i conegut com l'informe Meadows, on predeia que el creixement econmic no podia continuar indefinidament degut a la disponibilitat limitada dels recursos naturals, concretament petroli. La crisis del petroli de 1973 va accentuar la preocupaci sobre el problema. Algunes de les prediccions ms temudes fetes pel Club de Roma dels anys 70 sobre l'esgotament de recursos no s'han complert, encara.

Segons la seva pgina web, el formen "cientfics, economistes, empresaris, funcionaris d'alt nivell, caps d'estat i ex-caps d'estat dels cinc continents que estan convenuts que el futur de la humanitat no est decidit i que cada sser hum pot contribuir a la millora de les nostres societats."

Enllaos externs.

Pgina oficial;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18241" title="Telemtica" nonfiltered="3185" processed="3165" dbindex="8198">
La Telemtica s una disciplina cientfica i tecnolgica que sorgeix de l'evoluci de la telecomunicaci i de la informtica. El terme Telemtica va aparixer a Frana (tlmatique) el 1976, arran d'un informe encarregat pel president francs i elaborat per Simon Nora i Alain Minc (conegut com a informe Nora-Minc i distribut sota el ttol: "Informatitzaci de la Societat").

Encara que usualment s'empra la concepci simplista de la Telemtica com la mera aplicaci de les tcniques de la telecomunicaci i de la informtica sobre la transmissi a llarga distncia d'informaci computeritzada, la Telemtica inclou en realitat un camp ms ampli i engloba l'estudi, disseny, gesti i aplicaci de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processat de qualsevol tipus d'informaci (dades, veu, vdeo, etc.), incloent aix, els segents plans:

 El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informaci entre les aplicacions d'usuaris finals;
 El pla de senyalitzaci i control, on es distribueix i processa la informaci de control del propi sistema, i la seva interacci amb els usuaris.
 El pla de gesti, on es distribueix i processa la informaci d'operaci i gesti del sistema i els serveis.

Cadascun d'aquests plans s'estructura en subsistemes denominats entitats de protocol, que al seu torn s'ubiquen segons la seva funcionalitat en diversos nivells. Aquests nivells sn agrupacions de funcionalitat, i segons el model d'Interconnexi de Sistemes Oberts (OSI) de l'Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci (ISO) es componen de: nivell fsic, nivell d'enlla, nivell de xarxa, nivell de transport, nivell de sessi, nivell de presentaci i nivell d'aplicaci.

Enllaos externs.
 Departament d'Enginyeria Telemtica de la UPC;
 Escola Politcnica Superior de Castelldefelts de la UPC, imparteix entre d'altres estudis Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Telemtica.
 Nicolas Blin, De l'informatisation de la socit  la nouvelle conomie ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18273" title="L'Estat del mn" nonfiltered="3186" processed="3166" dbindex="8199">
L'Estat del mn s un llibre que es publica anualment pel Worldwatch Institute. La collecci intenta identificar els desafiaments ambientals ms importants del planeta. A Catalunya, la publicaci s editada pel Centre UNESCO de Catalunya.

En el seu controvertit llibre  The Skeptical Environmentalist (L'ambientalista escptic) publicat el 2001, el politleg dans Bjrn Lomborg parlava del llibre com "una de publicacions sobre estratgia ambiental ms ambiciosa i ms treballada". No obstant aix, tamb se la critica per indicar que les tendncies a curt termini esdevindrn desastres quan no s'accepta quan aquesta tendncia s'observa que ser beneficiosa a llarg termini. Lamborg va posar com a exemple les prediccions de l'increment del preu del blat i la disminuci del seu comer mundial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18293" title="Oix" nonfiltered="3187" processed="3167" dbindex="8200">
Pel que fa a la ciutat del Kirguizistan, vegeu Oix (Kirguizistan).;

Oix s un nucli de poblaci del municipi garrotx de Montagut i Oix. Havia estat independent fins al 1972, que va ser annexat al municipi de Montagut. L'any 2004 tenia 78 habitants.

Est situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'alada. Edificis d'inters en sn l'esglsia parroquial de Sant Lloren, citada ja el 937, per molt modificada des d'aleshores, i el castell d'Oix, del segle XV.

L'antic municipi d'Oix, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca comprenia els llocs i antigues parrquies de Sant Miquel de Pera, Sant Miquel d'Hormoier, Mitj, Sant Feliu de Monars (citada el 1064, el temple t un absis preromnic), Santa Brbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Sant Mart de Talaix (del 872, sufragnia de la parrquia d'Oix el 1614), el Riu, els santuaris de la Mare de Du de les Agulles i Santa Maria d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja.

Els seus habitants s'anomenen oixencs i oixenques. Celebra la Festa Major el primer diumenge d'octubre i un aplec a l'ermita de Santa Brbara de Pruneres el 4 de desembre.

 Enllaos externs.
 Descripci d'Oix;
 Parrquia de Sant Lloren;
 Castell d'Oix;
 Fotografies del 1918 del Fons Fotogrfic Salvany;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18294" title="Perseu" nonfiltered="3188" processed="3168" dbindex="8201">


Mitologia grega: Perseu (heroi mtic) fou un heroi mtic grec, fill de Zeus i Dnae.
Astronomia: Perseu (constellaci) s una constellaci de l'hemisferi nord.
Histria: ;
Perseu de Macednia rei de Macednia.
Perseu de Ktion filsof grec;
Perseu (pintor), pintor grec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18296" title="Perseu (constellaci)" nonfiltered="3189" processed="3169" dbindex="8202">


Perseu, o Perseus s una constellaci de l'hemisferi nord, associada a l'heroi grec que va matar el monstre Medusa (Perseu). s una de les 48 constellacions Ptolemaiques i tamb s una de les 88 constellacions modernes de la Uni Astronmica Internacional. Algol (  Per) s coneguda per ser un estel variable i el radiant dels meteors anuals Perseides.

Mirphak (  Per): l'estel ms brillant de la constellaci s anomenat tamb Algenib (nom que designa tamb altres estels, per exemple:   Per). Mirphak  s un supergegant del tipus espectral F5 Ib amb una magnitud aparent de 1,79 a un 590 a una distncia d'uns 590 anys-llum. La seva lluminositat s 5.000 vegades la del Sol, i el seu dimetre unes 62 vegades la del Sol.

Algol (  Per): Pot no ser la ms brillant de la constellaci, per s definitivament l'estel ms fams. Algol (del rab al-Ghul, que significa l'estel del diable) simbolitza l'ull de la Grgona Medusa. Aquest estel s el prototip de tot el conjunt de estels variables eclipsants. La seva magnitud aparent est entre 2,12 i 3,39, en un perode de 2,867 dies. s del tipus espectral B8 V i est a una distncia de noms 93 anys-llum.

Cont els cmuls oberts NGC 869, NGC 884 (un cmul doble) i la galxia M34.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18298" title="Shara" nonfiltered="3190" processed="3170" dbindex="8203">

El Shara (      , desert) s un desert de tipus tropical a l'frica del Nord. s el segon desert ms gran del mn (desprs de l'Antrtida), i t cap a 9.000.000 de km. 

Limita amb l'Oce Atlntic, a l'Oest, les muntanyes de l'Atles, al nord, el Mar Roig i Egipte, a l'est, i el Sudan i el riu Nger al sud.

Etimologia.
El nom de Shara ve de la traducci rab Sahra de la paraula tuareg tenere que significa desert de sorra.
Els romans anomenaven terra deserta al territori al sud de Cartago. Fins el segle XIX no es va generalitzar el nom de Shara per a tot el territori.

El nom rab s Bahr bela ma (mar sense aigua).

Clima del Shara.
Precipitacions.
Hi domina l'aridesa pel contrast entre les minses pluges que no cobreixen ni el 5% de l'evaporaci. La major part del Shara rep menys de 50 mm de pluja a l'any. A la part nord per influncia mediterrnia les escasses pluges sn durant l'hivern mentre que a la part sud, a tocar dels semideserts del Sahel, es produeixen precipitacions durant l'estiu. La ms gran aridesa s als deserts de Lbia i sud d'Egipte amb menys de 20 mm l'any. Les precipitacions sn molt irregulars i en cas de tempesta intensa es poden produir inundacions en les lleres dels rius secs o uadis i moviments de terres perillosos.

Temperatures.
Per la seva situaci tropical i en general la baixa altitud i en gran part per la continentalitat s'enregistren les ms elevades temperatures mximes del mn (56C a Lbia). Per la manca de vegetaci i nuvolositat la diferncia de temperatura entre el dia i la nit s molt alta i a l'hivern hi pot haver lleugeres glaades nocturnes. La part nord ms propera a la mediterrnia pot tenir temperatures mitjanes d'hivern prximes als 10 graus en canvi al sud les temperatures sn ms homognies. Als massissos muntanyosos del Tassili i Hagaar que s'enlairen per sobre dels 3000 metres, les temperatures davallen (0'60 C per cada 100 metres)per la pluviometria no passa dels 200 mm. 

Economia. 
Tradicionalment el Shara ha estat una barrera entre els pobles mediterranis i els subsaharians difcil de franquejar (tant per als homes com per animals i plantes). En l'antiguitat l'economia es basava en l'agricultura en els oasis i el transport de la sal mitjanant una economia de canvi de productes com a mostra hi ha l'utilitzaci tradicional de productes com el te per part dels tuaregs conreat a milers de quilmetres de la zona.

Modernament l'explotaci petrolfera i minera com els fosfats de Buu Craa al Shara Occidental ha perms una relativa expansi econmica que a la vegada ha derivat en obres de regadiu fora de la zona dels oasis que es poden veure en les fotos de satllit aprofitant dipsits d'aigua fssil o no renovables amb la tecnologia de reg per aspersi amb un pivot central.

Molts pasos de la zona anticipant-se a la fi de les reserves petrolferes han diversificat l'economia cap el sector serveis (inversions financers i turisme sobretot). 

 
Etnologia.
Els habitants originaris del Shara sn els berbers i els tuaregs (tamb de llengua berber). Segons les regions per, els tuaregs utilitzen dialectes diversos. A la zona tuareg d'Algria, per exemple, parlen en tamashek (tamahaqt, tamajeq). A partir del segle VII els rabs van islamitzar les poblacions autctones.

Actualment hi viuen vora 2 milions i mig de persones, sobretot a Mauritnia, el Marroc i Algria. Hi predominen els berbers, els saharauis i diverses tnies negres.

Vegeu tamb.
Erg Chebbi;
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18299" title="Vlez de la Gomera" nonfiltered="3191" processed="3171" dbindex="8204">

El Penyal de Vlez de la Gomera (tamb anomenat San Antonio) s una petita pennsula (abans una illa) rocosa a la costa nord del Marroc, inclosa en les anomenades "places de sobirania", s a dir, territoris on Espanya exerceix sobirania a la costa africana. El seu nom deriva del riu Hades i la ciutat d'Hades que hi havia a la desembocadura (els espanyols ho van deformar a Vlez, i al riu li van dir de la Vega) i de la regi de Ghumara (per la tribu berber dels gomeres) convertit pels espanyols en Gomera.

Est situat prop de la costa (a la qual est enllaat des de 1934), davant el Uadi Tameda (en castell "La Rambla"). L'altura s de 77 m. Hi havia un poblet de pescadors a la part que mira al sud, no lluny de la boca del riu Hades (Riu de la Vega). El puig es anomenat Camp del Moro. L'embarcador, a la part sud, est en front de l'anomenada punta de la Cala de Poniente i de la punta del Reductillo, situada a l'est de l'anterior. A 47 metres d'altura hi ha un far. Es conserven les cases i l'esglsia, aix com alguns magatzems. La plaa central s'anomena del Mercado.

El 1508 el rei Ferran el Catlic va negociar el tractat de Sintra amb Portugal per el qual cedia tota la costa marroquina des de el Cap Aguer al cap Bojador, excepte Santa Cruz de la Mar Pequea a canvi de poder ocupar el penyal i la zona costera enfront; el tractat fou signat el 13 de setembre de 1509 per ja abans Pedro Navarro havia sortit amb una flota cap a Oran i pel cam tenia orde d'ocupar el penyal, refugi de pirates berbers. El penyal fou ocupat el23 de juliol de 1508. El capit Villalobos fou nomenat batlle (alcaide). 

En els segents anys fou atacat pels berbers de manera puntual i sense massa empenta, fins que el 22 de desembre de 1522 fou recuperat i la guarnici passada a ganivet. El 1 d'octubre de 1525 una esquadra procedent de Mlaga dirigida pel Marques de Mondejar, va assaltar el penyal per foren rebutjats. El juliol de 1563, davant els atacs dels pirates, el rei espanyol Felip II va ordenar a Sancho Martnez de Leyva de conquerir el penyal, per un altra vegada l'atac fou rebutjat i l'expedici va retornat fracassada a Mlaga el 6 d'agost. L'any segent el rei va enviar una nova expedici sota comandament de Garca de Toledo, que va salpar el 29 d'agost de 1564, amb 93 galeres, 60 vaixells menors i ms de 9000 homes; el desembarcament es va fer el 1 de setembre i al dia segent els espanyols ja havien pres posicions avantatjoses a la costa; el caid del penyal, Kara Mustafa, havia acumulat provisions per resistir un setge per la traci del comandant de la fortalesa, el cristi Ferret, va permetre a Joan Andreu Dria entrar-hi el dia 5 de setembre. Per aquest xit Garca de Toledo fou nomenat virrei de Siclia. 

La guarnici passava moltes mancances i es va haver d'autoritzar que poguessin anar a la costa a buscar queviures (1662) i la raci el 1677 era nomes d'uns quantes onzes diries de galetes; als presoners de vegades se'ls deixava escapar per buscar-se la vida a la costa ja que no se'ls podia alimentar. El penyal fou desprs atacat diverses vegades.

El 1680 va partir l'atac de tropes dirigides por Mulay Ahmed que foren rebutjades pel comandant espanyol Juan de Pealosa y Estrada. Mulay Ismail hi va enviar al seu fill Muley Sidam amb 14000 homes per conquerir la fortalesa el 1701 i el 5 de febrer de 1702 van poder ocupar el fort del Cantil (a la costa); el dia 26 van desembarcar a la Caleta, per l'energia del governador Gallardo els va rebutjar i al cap de pocs dies van recuperar el Cantil i el van destruir quedant redudes les seves defenses noms a les muralles. El 1743 la pesta va assolar el penyal. El 1775 fou assetjat per Muley Muhammad, i el novembre de 1781 fou atacat altre cop. Del 27 d'agost al 24 de setembre de 1790 fou assetjat per Muley Abdallah. 

El 1800 i 1801 s'hi van produir terratrmols i el 1812 la fam, sempre present, el va afectar de manera especial. El 1821 fou afectat per la febre groga. El 1836 uns 45 presidiaris encapalats per Emilio Muoz el Cojo i Alejandro Uceda, es van amotinar i van intentar escapar per finalment foren dominats per la guarnici mercs a l'heroisme del soldat Tomas Rodeli. El 1872 un enfonsament d'una bateria va arrunar diversos edificis. El mateix any les corts espanyoles van proposar el seu abandonament per mai es va produir.

A la segona meitat del 1921 fou atacat per Abd el-Krim per no el va poder ocupar mercs a l'ajut a la guarnici dels submarins espanyols. Un terratrmol el 1930 va provocar alteracions orogrfiques que junt amb els sediments del riu van fer que el 1934 una llengua de terra s'hagus format entre el penyal i la costa, amb la que va quedar unida.

En aquest temps va arribar a tenir uns 400 habitants, i va tenir junta arbitral sent tamb port franc. La poblaci va marxar progressivament desprs de 1956 i actualment noms resten militars i els civils contractats pel servei d'aquestos.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18301" title="Al-Aaiun" nonfiltered="3193" processed="3172" dbindex="8206">

Al-Aaiun (en rab       , transcrit habitualment El Aain o Layoune) s la capital no oficial del Shara Occidental i d'una de les provncies en qu el l'ha dividit Marroc. s tamb una wilaya de la RASD.

La ciutat t una poblaci d'uns 198.200 habitants i s la localitat ms gran del Shara Occidental. 

La forma "El Aain" s la versi espanyola del topnim rab i l'nica que s'usava abans de la invasi marroquina del Shara Occidental. El terme "Layoune" s la transcripci francesa que en fa el govern del Marroc. La primera s la preferida pels sahraus, els habitants tradicionals del territori. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18303" title="Edchera" nonfiltered="3194" processed="3173" dbindex="8207">
Edchera s una poblaci del Shara Occidental, dins de la zona controlada pel Marroc. Est agermanada amb la ciutat catalana de Santa Coloma de Gramenet.

Als camps de refugiats saharians de Tindouf, a Algria, s una de les dahires dins de la wilaya d'Aaiun a la RASD.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18305" title="Smara" nonfiltered="3195" processed="3174" dbindex="8208">
Smara s una ciutat del desert en el Shara Occidental fundada abans de 1895 per un xeic sahari anomenat Maa-el-Ainin. Des del 1895 aquest xeic va combatre els espanyols als que va resistir activament. Desprs el sold li va retirar l'ajuda sota pressi de Frana i el xeic va ajudar els combatents contra Frana al sud del Marroc. El 1913 Frana va ocupar Smara que va retornar a Espanya. La resistncia va anar minvant fins que es va extingir el 1920.

Avui Smara s el nom d'una wilaya de la RASD.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18306" title="Hauza" nonfiltered="3196" processed="3175" dbindex="8209">
Hauza s la dahira de la wilaya de Smara a la RASD






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18308" title="Farsia" nonfiltered="3197" processed="3176" dbindex="8210">
Farsia s una dahira a la wilaya de Smara, a la RASD.

Ciutats agermanades.
 Girona, Catalunya (1997);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18309" title="Mahbes" nonfiltered="3198" processed="3177" dbindex="8211">
Mahbes s una dahira a la wilaya de Smara, a la RASD.

Es troba a una alada de 525 metres i pertany a la provncia Es Semara. Al sud d'aquesta dahira es troba el mur marroqu, que intenta impedir les incursions dels membres del Front Polisario en la part controlada pel Marroc.

Agermanaments.

Mahbes est agermanada amb Igualada i Sant Celoni.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18310" title="Tifariti" nonfiltered="3199" processed="3178" dbindex="8212">
Tifariti s una dahira a la wilaya de Smara a la RASD.

Es troba localitzada en un altipl desrtic i pedregs, on comena cap a l'interior l'hamada, amb poca vegetaci encara que  sota la superfcie es troben algunes bosses naturals d'aigua. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18311" title="Auserd" nonfiltered="3200" processed="3179" dbindex="8213">
Auserd s una ciutat de la regi d'Oued Eddahab-La Gera, al sur del Shara Occidental administrat pel Marroc.

El 2004 tenia una poblaci de 5.832 habitants. Disposa de poques estructures permanents ja que la majoria de poblaci s nmada.

En els camps de refugiats saharians de Tindouf, a Algria, s una wilaya d'aproximadament 20.000 residents.

Enllaos externs.
Fotografies d'Auserd;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18312" title="Tichla" nonfiltered="3201" processed="3180" dbindex="8214">
Tichla s una ciutat del Shara Occidental, situada a pocs quilmetres al nord de la frontera amb Mauritnia. L'altitud s de 304 m i la poblaci en el cens del 2004 era de 6.036 habitants.

En els camps de refugiats de Tindouf, a Algria, la ciutat ha donat nom a una dahira de la wilaya d'Auserd.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18316" title="Guelta Zemur" nonfiltered="3202" processed="3181" dbindex="8215">
Guelta Zemur (nom tamazight que vol dir "estany dels olivers"), tamb anomenada simplement Guelta, s un poble del Shara Occidental limtrof amb Mauritnia. En el cens del 2004 tenia una poblaci de 6.740 habitants.

En els camps de refugiats de Tindouf, a Algria, s una dahira dins la wilaya del Aaiun a la RASD.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18321" title="Ain Beida" nonfiltered="3203" processed="3182" dbindex="8216">
Ain Beida s una dahira de la wilaya de Dajla a la Repblica rab Sahrau Democrtica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18323" title="Amgala" nonfiltered="3204" processed="3183" dbindex="8217">
Amgala s un oasis del Shara Occidental, situat entre Tifariti i Smara, a l'exterior del mur marroqu en la zona controlada pel Front Polisario.

En els camps de refugiats saharians de Tindouf, a Algria, s una dahira de la wilaya d'Al-Aaiun.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18325" title="Bu-Cra" nonfiltered="3205" processed="3184" dbindex="8218">
Bu-Cra s una zona del Shara on es van trobar importants dipsits de fosfats que van donar lloc a la creacio d'empreses mineres. Avui dia els fosfats sn explotats pels marroquins que mantenen el territori sota ocupaci militar. Tamb s el nom d'una Dahira de la wilaya de Aaiun a la RASD.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18326" title="Ageinit" nonfiltered="3206" processed="3185" dbindex="8219">
Ageinit s una vila del Shara Occidental, situada a pocs quilmetres a l'oest de la frontera amb Mauritnia, en la zona externa del mur marroqu controlada pel Front Polisario.

Als camps de refugiats saharians de Tindouf, a Algria, s una dahira de la wilaya d'Auserd a la RASD.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18327" title="Zug" nonfiltered="3207" processed="3186" dbindex="8220">


Zug (Sussa) s una ciutat de Sussa, capital del cant del mateix nom.

Zug (RASD)  s tamb una dahira de la wilaya d'Auserd a la RASD












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18328" title="Mijec" nonfiltered="3208" processed="3187" dbindex="8221">
Mijec s una regi del sud del Shara Occidental controlada pel Front Polisario.

Als camps de refugiats saharians de Tindouf, a Algria, s una dahira de la wilaya d'Auserd a la RASD.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18329" title="Bir Guenduz" nonfiltered="3209" processed="3188" dbindex="8222">

Bir Guenduz s una vila del Shara Occidental sota control marroqu. Situada a l'extrem sud, s un lloc fronterer amb Mauritnia. T una altitud de 126 m i una poblaci de menys de 50 habitants.

Als camps de refugiats de Tindouf, a Algria, s una dahira de la wilaya de Auserd a la RASD.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18330" title="Gera" nonfiltered="3210" processed="3189" dbindex="8223">
Gera o La Agera o La Gera, o Lagouira (i altres variants del nom), anomenada pels espanyols La Agera,  s una ciutat del Shara Occidental, just a l'extrem sud, a la pennsula del Cap Blanc i fronterera amb Mauritnia.

El novembre del 1920 el coronel Francisco Bens, governador del Ro de Oro, va avanar per la pennsula del Cap Blanc i va fundar la ciutat de La Agera a pocs kilmetres de la ciutat francesa de Port-tienne (actual Nouadhibou), a la part oposada de la pennsula, la qual havia estat repartida per la meitat per una lnea imaginaria de nord a sud, en un tractat entre Frana i Espanya del 1912. Va formar una colnia separada (de nom La Agera) fins el 1924 en que fou unida a la colnia i govern de Ro de Oro. Es van emetre segells de correus propis per aquesta colnia ja el juny de 1920. 

El 20 de desembre de 1975 fou ocupada per Mauritnia desprs dels acords de Madrid que posaren fi a la presncia espanyola al Shara, i la va conservar pels acords de Rabat de 14 d'abril de 1976. El 1979 Mauritnia, derrotada pel Front Polisrio, va renunciar a la seva part del Shara Occidental, i va reconixer a la Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD), evacuant la part que ocupava del Shara Occidental ((que rpidament va ocupar el Marroc), per ha conservat la administraci de La Agera amb el consentiment tcit de Marroc i el Polisrio, encara que est prcticament deserta.

Jurdicament forma una dahira de la wilaya d'Auserd dins la RASD i la seva poblaci es troba en la seva practica totalitat als camps de refugiats de Tinduf a Algria.

Ciutats agermanades.
 El Puerto de Santa Mara,  Espanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18331" title="Annual" nonfiltered="3211" processed="3190" dbindex="8224">
Annual (en rab,  Anw l) s una poblaci al nord-oest del Marroc, a uns 120 km a l'oest de Melilla. 

Prop d'aquesta poblaci s'hi va produir el Desastre d'Annual, durant la Guerra del Marroc o del Rif el 22 de juliol de 1921.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18332" title="Front Polisario" nonfiltered="3212" processed="3191" dbindex="8225">
El Polisario o Front Polisario (en rab,                 ), acrnim abreujat de Frente Popular de Liberacin de Sagua el Hamra i Ro de Oro (W d  ad-Dahab) s un movimient poltic i militar del Shara Occidental.

El Polisario s el successor de l'Organitzaci de Vangurdia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Ro de Oro dels anys 1960, dirigit per Basiri, assassinat per l'exrcit espanyol durant la dictadura de Franco.

Un grup d'estudiants, liderats per Mustaf Said Al-Uali, conforma el Polisario el 10 de maig de 1973 amb el propsit d'arribar a la indepndencia del territori, primer del domini espanyol i desprs del marroqu i maurit. El dia 20 inicien els primers enfrontaments armats, combats basats en una estratgia de guerra de guerrilles, la primera organitzada en un desert.

Amb els pactes de 1975, la guerrilla continua combatent als pasos vens que s'havien repartit el territori, concloent el 5 d'agost de 1979 que Mauritnia ceds la seva part del Shara Occidental al Polisario, per aix no s reconegut pel Marroc, que s'annexiona aquesta zona.

Des de 1975, l'organitzaci s'estaciona a Tinduf, territori algeri. El mateix any les Nacions Unides reconeixen al moviment. En febrer de 1976 el Polisario proclama la Repblica rab Saharau Democrtica  (RASD) amb un govern a l'exili. La RASD s membre de la OUA. Ha estat reconeguda como a estat per 66 pasos, la majoria africans o latinoamericans. Altres molts estats no reconeixen al Shara Occidental per s al Polisario como a representant del poble saharau.

Els combats continuen fins el 6 de setembre de 1991, dia en qu s'acorda l'alt el foc desprs de la creaci dels murs marroquins.

La MINURSO (Missi de les Nacions Unides per al Referndum del Shara Occidental) s l'organisme encarregat de vetllar per l'alt el foc i preparar un referndum, el qual encara no ha tingut lloc.

El Polisario controla la part occidental del territori a l'altre costat dels murs (un total de vuit), tot i que el territori est prcticament deshabitat i les seves tropes estan estacionades a Algria.

A Tinduf es troben organitzats els Camps de refugiats saharaus. Fins fa poc tenien sota el seu poder uns 500 soldats marroquins com a presoners de guerra, alguns des de fa ms de 20 anys, tot i que van ser alliberats incondicionalment com un gest de bona voluntat. Al Marroc fou censurada tota informaci sobre aquest alliberament, ja que la monarquia alauita mai ha reconegut l'existncia de presoners marroquins en mans del Polisari.

El recolament tradicional de Lbia i Algria ha disminut.

Enllaos externs.

RASD;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18333" title="Saguiet El-Hamra" nonfiltered="3213" processed="3192" dbindex="8226">
Saguiet El-Hamra, o tamb Saguia el Hamra, s una regi que forma la part nord del Shara Occidental. La principal ciutat s Al-Aaiun. La regi forma un rectangle noms esguerrat per la zona de la costa, on es troben dipsits de fosfats. 

Fou incorporada a la colnia espanyola de Ro de Oro el 3 d'octubre de 1904, a la que va pertanyer fins el 1958 (del 1946 al 1958 Ro de Oro va formar el territori de l'frica Occidental Espanyola junt amb Ifni i dependent de l'alt comissionat al Marroc del 1946 al 1956). Desprs, el 12 de gener de 1958, va esdevenir part de la provncia del Shara Espanyol, que fou entregada al Marroc i Mauritnia el 1976. Saguiet El-Hamra va quedar dins la zona marroquina. Actualment, tres quartes parts estan ocupades i administrades pel Marroc i la resta per la RASD.

Limita al sud amb la regi de Ro de Oro; al nord amb el Marroc; a l'est amb Algria i Mauritnia; i a l'oest amb l'oce Atlntic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18335" title="Ro de Oro" nonfiltered="3214" processed="3193" dbindex="8227">
Ro de Oro (anomenada tamb Wadi ed Dahab) fou una antiga colnia espanyola a la part central i meridional del Shara Occidental. La principal ciutat era Villa Cisneros, desprs anomenada Dakhla. Limitava al nord amb Saguiet El-Hamra, a l'est i al sud amb Mauritnia i a l'oest amb l'oce Atlntic.

La regi fou tericament cedida per Marroc pel tractat de Tetuan (Tetun) de 26 d'abril de 1860, juntament amb Santa Cruz de la Mar Pequea (desprs Ifni), per no fou ocupada fins al repartiment colonial d'frica del 1884, quan es va fundar la que fou Villa Cisneros per una companyia privada (Companyia Comercial Hispano-Africana). El 3 de novembre de 1884 Espanya va prendre possessi efectiva del territori per mitj del comissionat reial, el tinent Emilio Bonelli Hernando (acompanyat de 20 soldats) i el protectorat es va declarar de Cap Bojador fins a la pennsula del Cap Blanc en una srie de actuacions entre el 26 de desembre de 1884 i el 10 de juliol de 1885 entre les quals la fundaci dels establiments de Puerto Badia (Angra de Cintra) i Medina Getelli (Cabo Blanco) que desprs foren abandonats. Villa Cisneros, atacada el 1885, fou evacuada temporalment. El govern del protectorat va quedar organitzat el 6 d'abril de 1887 sota un subgovernador dependent del governador de les illes Canries . Les fronteres amb el territori francs de Mauritnia es van delimitar el 1900 perdent Ro de Oro la regi de Sedkha Idjil. El 7 de novembre de 1901 es va constituir en govern separat, si be el subgovernador Vilallobos va restar en funcions fins el 1 de desembre de 1903. El primer governador fou Francisco Bens (1903-1925) sota el que realment el territori va quedar controlat.

El 3 d'octubre de 1904 li foren incorporades les regions de Saguiet al-Hamra i de Tarfaya fins el Wadi Draa per el 27 de novembre de 1912 el territori de Tarfaya o Cap Juby fou incls en el govern del protectorat espanyol del Marroc. El 1924 se li va incorporar La Agera, establiment a la pennsula del Cap Blanc. Desprs del 1934, durant la II Repblica, el governador va quedar supeditat al Alt Comissionat al Protectorat Espanyol del Marroc; el 1936 el territori va donar suport al cop d'estat feixista; va restar sota autoritat del governador dependent de l'Alt Comissionat fins el 1946.

El 26 de juliol de 1946, junt amb Cap Juby va formar els Territoris de l'frica Occidental Espanyola (que van incloure Ifni el 1952). El governador de Ro de Oro va esdevenir governador general de l'frica Occidental Espanyola, supeditat encara (fins el 1956) a l'Alt Comissionat al Protectorat Espanyol de Marroc.

 Governadors .

Emilio Bonelli Hernando  1885-1901 (de 1885 a 1887 Comissionat reial, desprs subgovernador subordinat al gobermador de Canries) ;
ngel Villalobos 1901-1903 (subgovernador 1901, governador 1901-1903);
Francisco Bens Argandoa  1903-1925;
Guillermo de la Pea Cusi 1925-1932;
Eduardo Canizares Navarro 1932-1933;
Jos Gonzlez Deleito  1933-1934 ;
Benigno Martnez Portillo 1934-1936 (supeditat a l'alt Comissionat al Marroc);
Carlos Pedemonte Sabin 4 de maig de 1936 a  7 d'agost de 1936  (supeditat a l'alt Comissionat al Marroc);
Rafael Gallego Sainz 1936-1937  (supeditat a l'alt Comissionat al Marroc)  ;
Antonio de Oro Pulido 1937-1940 (supeditat a l'alt Comissionat al Marroc);
Jos Bermejo Lpez 1940-1949  (supeditat a l'alt Comissionat al Marroc, des de 1946 governador general de l'frica Occidental Espanyola supeditat a l'alt comissionat i governador del Ro de Oro);
Francisco Rosaleny Burguet 1949-1952 (governador general de l'frica Occidental Espanyola supeditat a l'alt Comissionat al Marroc i governador del Ro de Oro);
Venancio Tutor Gil 1952-1954 (governador general de l'frica Occidental Espanyola supeditat a l'alt Comissionat al Marroc i governador del Ro de Oro);
Ramn Pardo de Santallana Surez 1954-1957 (governador general de l'frica Occidental Espanyola supeditat a l'alt Comissionat al Marroc fins el 1956 i governador del Ro de Oro);
Mariano Gmez Zamalloa y Guirce 1957-1958 (governador general de l'frica Occidental Espanyola i governador del Ro de Oro);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18336" title="Ifni" nonfiltered="3215" processed="3194" dbindex="8228">
Ifni (en rab      ) fou un fragment de territori afric ocupat per Espanya el 1934, suposadament corresponent a la regi de Santa Cruz de la Mar Pequea, on els espanyols tenien drets tradicionals de pesca i que havia estat tericament cedida per Marroc pel tractat de Tetuan (Tetun) de 26 d'abril de 1860, juntament amb el Ro de Oro, per que no fou ocupada. 

El 6 d'abril de 1934 el coronel Fernando Capaz Montes (1894-1936) amb un petit grup de soldats, va prendre possessi de la comarca en nom de la Repblica Espanyola. El territori va ser administrat per un subgovernador dependent dels governadors de Ro de Oro, i sota la superior autoritat de l'Alt Comissionat al Protectorat Espanyol del Marroc. Del 1946 al 1952 va conservar el mateix status per sota el governador general de l'frica Occidental Espanyola, a la que fou legalment incorporat el territori el 1952. La capital era Sidi Ifni.

El 12 de gener de 1958 el govern de Madrid la va constituir en provncia espanyola ultramarina. 

En novembre de 1957 irregulars finanats i armats pel govern marroqu van efectuar atacs a la regi. Finalment el general Franco accept la devoluci a Marroc (1968) que es va fer efectiva el 30 de juny de 1969.

 Governadors  .

1958 - 1961          Mariano Gmez Zamalloa y Quirce;
1961 - 1964          Joaqun Agulla Jimnez Coronado;
1964 - 1965          Adolfo Artalejo Campos;
1965 - 1967          Marino Trovo Larrasquito;
1967 - 1969          Jos Rodrguez;

 Referncia .
Wordstatesmen, llista de governants



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18340" title="Shara Occidental" nonfiltered="3216" processed="3195" dbindex="8229">
El Shara Occidental (antic Shara Espanyol) s un territori del nord-oest d'frica que es correspon amb la part occidental del desert del Shara, amb faana atlntica; limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algria, a l'est i al sud amb Mauritnia i a l'oest amb l'oce Atlntic. 

T una extensi de 266.000 km  i una poblaci d'uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat s El Aain o Laayoune, on s'agrupa la majoria de la poblaci. El Shara Occidental s un dels territoris de poblaci ms dispersa del mn, i en algunes classificacions surt com el menys densament poblat.

Els recursos minerals hi sn extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro. 

La sobirania del territori se la disputen el Marroc i la RASD (Repblica rab Sahrau Democrtica). Actualment es troba majoritriament ocupat, i reclamat en la seva totalitat, per l'Estat marroqu, per aquesta reclamaci no s reconeguda internacionalment; de fet, la majoria d'estats sobirans no la reconeixen. El Shara Occidental es troba a la llista de les Nacions Unides de territoris no autnoms. En el pla de pau hi ha prevista una futura Autoritat del Shara Occidental sota els auspicis de l'ONU que s'hauria d'ocupar de la celebraci del referndum d'autodeterminaci, per les parts encara no s'han posat d'acord.

 Histria .
Sembla que els primers habitants foren pobles de raa negra, els quals van ser foragitats cap al sud a causa de l'aven dels berbers nord-africans als segles VIII i IX. 

A mitjan segle XIX diversos comissaris espanyols visitaren el Shara occidental sense resultats prctics. El temor a una colonitzaci anglesa fu que en 1884-85 una expedici espanyola organitzada per la Societat Espanyola d'Africanistes i Colonistes prengus possessi del territori i hi funds dues bases pesqueres, una de les quals fou Villa Cisneros (l'actual Dakhla). 

El 1900 hi foren fixades les fronteres pels governs espanyol i francs. El 1958 el Shara esdevingu provncia espanyola. Des del 1970, Algria, el Marroc i Mauritnia exigiren al govern de Madrid la descolonitzaci del Shara. El 14 de novembre de 1975, el govern espanyol es retir del territori, que fou repartit entre el Marroc i Mauritnia, a travs de l'acord de Madrid. Per la poblaci autctona, els sahraus, encapalada pel Front Polisario (organitzaci d'alliberament nacional sahrau fundada el 1973), hi proclam la Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD) i, amb el suport libi i algeri, inici la lluita contra els dos nous estats ocupants. 

L'any 1979, Mauritnia renunci als seus territoris, que foren ocupats pel Marroc. Aquest estat, per la seva part, ha construt un mur al voltant de la regi ms desenvolupada econmicament, Bu Craa, per protegir-se dels atacs del Polisario, que administra els camps de refugiats establerts a la regi algeriana de Tindouf. Tant l'ONU com l'OUA malden per l'alto el foc i per la celebraci d'un referndum sobre el futur del Shara.

 Enllaos externs .

Sahara Press Service (SPS) Agncia de Premsa oficial de la RASD.
RASD TV Canal TV oficial (majoritriament en espanyol);
Repblica rab Saharaui Democrtica en rab;
SADR Oil & Gas 2005 Ofertes de llicncia petrolferes i de gas de la RASD.
Western Sahara Online;
Associaci per a un Referndum Lliure al Shara Occidental;
Recull d'histria del Shara Occidental, dels temps colonials espanyols a l'ocupaci marroquina (MnDivers);

 



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18341" title="Agrache" nonfiltered="3217" processed="3196" dbindex="8230">
Agrache s una regi del Shara on es van descobrir el 1960 mines de ferro. Avui sota administraci marroquina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18343" title="Empresa Minera del Shara" nonfiltered="3218" processed="3197" dbindex="8231">
L'Empresa Minera del Shara va ser creada pel govern espanyol el 1952 per a l'explotaci de les mines del Shara. Era un dels pocs interesos econmics de la zona per a la seva colonitzaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18344" title="Companyia de Fosfats de Bucra" nonfiltered="3219" processed="3198" dbindex="8232">
La Companyia de Fosfats de Bucra va ser creada el 1964 pel govern espanyol, amb participaci de l'INI (Instituto Nacional de Industria) per l'explotaci dels fosfats de Bu-Cra al Shara.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18345" title="Dakhla" nonfiltered="3220" processed="3199" dbindex="8233">

Dakhla (en castell Dajla, de l'rab la exterior) s una ciutat del shara Occidental i una wilaya de la RASD. Fundada per colons espanyols com a Villa Cisneros, va ser la capital de Ro de Oro sota la colnia, una de les dues divisions del Sahara espanyol, per desprs va perdre la capitalitat en favor del Aaiun. 

Actualment t una poblaci aproximada de 30.000 habitants i es troba a 550 kilmetres al sud del Aaiun, a una estreta pennsula, la pennsula de Ro de Oro, paralela a la costa en direcci nord-est a sud-oest. La presncia espanyola data des del 1502, malgrat que la colnia fou refundada per una nova expedici espanyola, sota comandament de Emilio Bonelli, al 1884.

Durant el perode colonial, es van construir una fortalesa i una esglsia catlica moderna, que encara constitueixen punts d'inters pels visitants de la ciutat. Tamb va existir un camp de presoners durant la Guerra Civil Espanyola, en el que escritors com Pedro Garca Cabrera van ser internats.

Durant els anys sesanta del segle XX, la dictadura de Franco va construir a la ciutat un dels tres aeroports amb pista asfaltada que existeixen al Sahara Occidental (Cdig IATA: VIL).

Al 2005, la ciutat es va convertir en l'escenari de greus protestes contra la ocupaci marroqu. El 25 de maig de 2005, la polica marroqu va disoldre una manifestaci pacfica en suport de la independencia i del Front Polisario.

A l'area de Tindouf, a Algria, una de les wilayes en qu s'estructuren els camps de refugiats saharauis, rep el nom de la ciutat, Daklha.

Enllaos externs.	 
Entrada al Lexicorient (angls);
Vista de Satlit al  Google Maps;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18346" title="Maa-el-Ainin" nonfiltered="3221" processed="3200" dbindex="8234">
El xeic Maa-el-Ainin fou el fundador de Smara al Shara. Des del 1895 va combatre els espanyols als que va resistir activament amb suport del sold del Marroc fins el 1910. Despres el sold li va retirar l'ajuda sota pressi de Frana i el xeic va ajudar els combatents contra Frana al sud de Marroc. El 1913 Frana va ocupar Smara.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18348" title="Al-Muslim" nonfiltered="3222" processed="3201" dbindex="8235">
Al-Muslim s un moviment nacionalista del Shara fundat el 1967. El 1968 va donar pas al Front d'Alliberament del Shara.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18349" title="Front d'Alliberament del Shara" nonfiltered="3223" processed="3202" dbindex="8236">
El Front d'Alliberament del Shara o ms correctament el "Front d'Alliberament de Saguiet El Hamra i Rio de Oro", s un moviment nacionalista del Shara sorgit al 1968 com a continuaci del moviment conegut con Al-Muslim.
Poc despres de la fundaci, al 1969, va sser absorbit per l'Organitzaci de Vanguardia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Ro de Oro a la que s'esmentava simplement com "el Partit" i el lder de la qual fou Mohamed Sidi Ibrahim Basir (alisas Basiri) que va desaparixer el 1970 desprs de ser detingut pels espanyols.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18350" title="Djma" nonfiltered="3224" processed="3203" dbindex="8237">
La Djma s l'assemblea de caps tribals del Shara creada pels espanyols el 1967.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18351" title="Mustaf Said Al-Uali" nonfiltered="3225" processed="3204" dbindex="8238">
Mustaf Said Al-Uali s el fundador del Front Polisario el 1973. Va morir combatent a Mauritnia el 1976, quan noms tenia 28 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18352" title="Partit de la Uni Nacional Sahariana" nonfiltered="3226" processed="3205" dbindex="8239">

El Partit de la Uni Nacional Sahariana (PUNS) s un partit poltic saharaui format pels espanyols el 1973, nucleat per caps tribals i notables proespanyols, partidaris d'una independncia tutelada pel govern de Madrid.  El secretari poltic del PUNS va sser Dueh Sidi Noucha, que va tractar de portar al Front Polisario a les seves tesis sense xit.

La finalitat del PUNS fou posada de manifest al II Congrs del Partit el 1974 amb assistncia de 220 delegats arribats a El Aaiun que venien de Villa Cisneros, Guelta, Tifariti, Daora, Bu-Craa, Auserd, Smara i altres petites viles. La tenda on es va desenvolupar el Congrs  apareixia adornada amb banderes del PUNS: dues franges horitzontals, una blava i un altra de groga, com a smbols de l'oce i del desert, amb l'estel de cinc puntes en memria dels principis fonamentals de l'Islam, sobre una mitja lluna en forma de gndola. Els assistents al Congrs apareixien protegits per la policia territorial ja que el Polisario va treure a la seva gent a protestar al carrer allegant que el PUNS no tenia el suport del pas ja que rebia subvencions d'Espanya i per tant servia interessos estrangers. En el Congrs el PUNS va aprovar constituir una repblica democrtica i lliberal pel Shara Occidental amb els poders executiu, legislatiu i judicial separats; llibertat d'expressi, llibertat de culte, llibertat poltica, llibertat de comer; insertat com a pas rab, islmic i afric en els corresponents organismes internacionals.

Desprs de l'ocupaci marroquina del Shara Occidental, el PUNS es va dissoldre i bona part dels seus membres van fugir amb la resta de la poblaci cap a les zones alliberades. Molts dels caps del partit i militants van passar al Front Polisario.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18353" title="Bir Lahlu" nonfiltered="3227" processed="3206" dbindex="8240">
Bir Lahlu s un poblet de Saguiet El Hamra, prop de la frontera amb Mauritnia, on el 27 de febrer de 1975 es va proclamar la RASD.

Tambe s una Dahira de la wilaya de Smara a la RASD.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18354" title="Exrcit d'Alliberament Popular Saharau" nonfiltered="3228" processed="3207" dbindex="8241">
L'Exrcit d'Alliberament Popular Saharau s la branca armada del Front Polisario, i s el nom oficial de l'exrcit de la RASD, comprs per gaireb cent mil homes.

Va infringir desfeta rera desfeta als marroquins fins que aquests van construir un mur defensiu finanat pels Estats Units.

Abreujadament es l'ELPS (del castell Ejrcito de Liberacin del Pueblo Saharaui).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18392" title="Basiri" nonfiltered="3229" processed="3208" dbindex="8242">
Basiri s el sobrenom amb el que fou conegut el lder sahari Mohamed Sid Brahim Sid Embarec Basir, nascut  a l'octubre de 1944 al nord del Shara. Desprs d'estudiar al Shara i el Marroc va cursar estudis universitaris al Caire i Damasc. Retornat al Marroc va fundar el diari Chumuu, que s'oposava a la reivindicaci marroquina del Shara, havent de fugir a territori espanyol. El 1968 entra a Smara sense perms i va sser detingut, per a petici de molts caps locals va sser alliberat. A finals del 1969 s'assabent del projecte secret de repartiment del Shara entre el Marroc i Mauritnia.

El 12 de desembre de 1969 va fundar l'Organitzaci d'Avantguarda per l'alliberament de Saguia el Hamra i Ro de Oro, de la que fou secretari general el propi Basir.

En una manifestaci al Aaiun el 17 de juny de 1970, al barri de Zemla, la policia va disparar i va causar victimes. Basiri va sser detingut. L'ltima noticia que s'en t va ser el 17 de juliol quan estava a la pres provincial. Desprs ja no se'n va saber mai ms res, i roman desaparegut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18393" title="Organitzaci d'Avantguarda per l'alliberament de Saguia el Hamra i Ro de Oro" nonfiltered="3230" processed="3209" dbindex="8243">
L'Organitzaci de Vangurdia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Ro de Oro fou una organitzaci nacionalista sahariana fundada  el 12 de desembre de 1969 per Mohamed Sid Brahim Basir, lies Basiri, i de la que fou secretari general el propi Basir.

Substitu a la clandestinitat a altres organitzacions precedesores con Al-Muslim i el Front d Alliberament del Shara.
Basiri fou detingut el 17 de juny de 1970, al barri de Zemla, al Aaiun, i va desaparixer mentre era a la pres el 17 de juliol segent. L'organitzaci va ser a la seva vegada l'embri del Front Polisario.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18403" title="Romans" nonfiltered="3231" processed="3210" dbindex="8244">



El romans o romans s una llengua romnica parlada per uns 26 milions de persones per tot el mn. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i ms de dos milions i mig a Moldvia, tot i que all moltes vegades la llengua s'anomena moldau. El romans t un 73% de semblana amb el catal i un 77% amb l'itali. Oficialment s'escriu amb l'alfabet llat, tot i que a Moldvia encara molta gent fa servir l'alfabet cirllic. 

Arran del seu allament respecte la resta de llenges romniques (est envoltat per llenges eslaves, griques i turqueses), el romans s una de les llenges romniques ms desconegudes i diferents respecte la resta de la famlia, mostrant influncies eslaves, del turc i de l'hongars. s una llengua molt estable i conservadora des del punt de vista evolutiu.

Algunes caracterstiques lingstiques.

Els noms i adjectius romanesos tenen tres gneres (mascul, femen i neutre) i flexi de cas. Els articles definits sn encltics respecte el nom (formen un sol bloc, com els pronoms tons i el verb al castell), caracterstica nica entre les llenges romniques. La conjugaci verbal s ms complexa que la dels seus parents, contenint fins a 5 modes diferents i una mplia varietat de formes impersonals. 

s l'nica llengua romnica que t el fonema /h/ (transcripci de l'AFI), amb l'occit gasc i algunes varietats de castell. L'ortografia s bastant simple. Pel que fa al lxic, un 75% s d'origen llat, entre un 10% i un 20% eslau i la resta, manlleus d'altres llenges, entre les quals destaquen el turc, l'itali i els derivats del traci.



Remarques.






Text en negreta




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18409" title="Sakh" nonfiltered="3232" processed="3211" dbindex="8245">


La Repblica de Sakh (en rus                   (       ), en iacut                  , Sakh Respublikata) s una repblica (subjecte federal) integrada dins la Federaci Russa, tradicionalment anomenada Iactia, nom agafat del rus        . Aquesta extensa repblica autnoma asitica  gaireb tan gran com l'ndia  est situada al nord de Sibria, entre l'oce Glacial rtic al nord, el districte autnom de Txukotka, la provncia de Magadan i el territori de Khabrovsk a l'est, la provncia de l'Amur al sud, les provncies de Txit i d'Irkutsk al sud-oest i els districtes autnoms dels Evenkis i de Taimir a l'oest. T una extensi de ms de tres milions de quilmetres quadrats i una poblaci propera al mili d'habitants. La capital s Iakutsk. 

 Geografia .
Banyat pel mar de la Sibria Oriental i el mar de Lptev, un 40% del territori es troba situat per damunt del Cercle Polar rtic. Ocupa una extensssima regi de tundra i taig de l'altipl de la Sibria central, partida en dues meitats pel riu Lena; a la part oriental discorre el riu Kolima. La meitat nord-oriental del territori t un relleu molt accidentat (muntanyes de Verkhoiansk i Txerski, amb el pic Pobeda, de 5.147 m, la mxima altitud de la repblica), i al sud les muntanyes de Stanovoi el separen de la vall de l'Amur. Inclou l'arxiplag de la Nova Sibria. 
 Demografia .
Poblaci: 949,280 (2002);
Urbana: 609,999 (64.3%);
Rural: 339,281 (35.7%);
Masculina: 464,217 (48.9%);
Femenina: 485,063 (51.1%);
Grups tnics: Segons el Cens rus (2002) lacomposici nacional ss  	432,290 iacuts (45.54%),  	390,617 russos(41.15%),  	34,633 ucranesos (3.65%),  	18,232 evenkis (1.92%),  	11,657 evens (1.23%),  	10,755 ttars (1.13%),  	7,266 buriats (0.77%),  	4,236 bielorussos (0.45%),  	2,764 armenis (0.29%),  	2,355 baixkirs (0.25%),  	2,293 zeris (0.24%),  	2,283 alemanys (0.24%),  	2,255 moldaus (0.24%),  	2,072 mordovians (0.22%),  	1,815 coreans (0.19%),  	1,700 txuvaixos (0.18%),  	1,454 kirguisos (0.15%),  	1,272 dolgans (0.13%),  	1,272 uzbeks (0.13%),  	1,105 tadjiks (0.12%),  	1,097 iukagirs (0.12%),  	1,000 ingixos (0.11%), i altres grups amb menys d'un miler de persones cadascun. (0.28% dels habitants no es declararen de cap nacionalitat).



El iacut s llengua oficial a la repblica juntament amb el rus. 

 Economia .
L'economia de Sakh est basada sobretot en l'exportaci de matries primeres (sobretot diamants i or, i tamb estany, mica i carb). Pel que fa als diamants, a la repblica s'hi produeix ms del 90% de tot Rssia, i el 40% de tot l'or. El poble autcton (els iacuts o sakhs) sn coneguts com a bons caadors, pescadors i pastors de rens. 

 Histria .
El pas ja fou habitat en el paleoltic superior, a l'alt Lena (vers el 5.000 aC) i la vall de l'Aldan. El neoltic ocup tota la conca del Lena, amb petroglifs que descrivien caadors de crvols, relacionats amb altres de la resta de la conca del Lena, l'Indigirka i el Kolyma. Potser eren avantpasats dels actuals iucaghirs.

A l'edat dels metalls hi ha mostres de la Cultura de Glazkovo (Baikal), com els enterraments als rius Bugatxan i Itxtxiliakh (II millenni aC). En el primer millenni hi arrib el ferro, per l'economia continu sent depredadora. Cap el 1.500 aC reberen influncia de l'art de les estepes.

El territori fou habitat inicialment (segle I aC) per tribus tunguses (evenkis i evens o lamuts), caadores de rens, i paleosiberianes (iucaghirs i txuktxis). Cap el segles X i XIII hi arribaren els iacuts, tribu de parla turquesa que fou empentada del seu territori original, als voltants del llac Baikal, pels mongols buriats, fins al Lena mitj.

Per un temps, del 1921 al 1922, Sakh, coneguda amb el nom de Iactia, fou tamb un estat autnom.

Desprs de la revoluci de febrer de 1917, les autoritats locals de Iactia van reconixer el govern provisional. Desprs de la Revoluci d'Octubre, els elements menxevics de Iactia van crear un Comit de Defensa de la Revoluci formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern autnom i va existir fins el 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins all els bolxevics. L agost de 1918, Iactia va caure en mans dels blancs, per els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.

El novembre de 1921, forces blanques van entrar a la regi. El mar de 1922, a Txuraptxa (Iactia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l'Administraci Popular Regional Provisional de Iactia, dirigida per G. Iefimov i amb una fora armada (l'Exrcit Popular de Iactia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l'exrcit de la Repblica de l'Extrem Orient, l'administraci i l'exrcit foren evacuats cap als ports d'Okhotsk i Aian, a l'actual territori de Khabrovsk. El 27 d'abril de 1922 fou creada la Repblica Socialista Sovitica Iacut (coneguda per RSSA de Iactia).

L'estiu de 1922, l'administraci iacut derrocada va demanar ajuda als emigrats blancs a Harbin (Xina). Es va formar la Brigada (o Drujina) Siberiana Voluntria, dirigida pel general A. Ppeliaev. El 17 de juliol de 1923, els destacaments de Ppeliaev van ser fets presoners a Aian i la resistncia es va acabar.	 
	 
La bandera del govern autnom fou negra, blanca i vermella, i se suposa que derivava de l'escut concedit pels tsars a la regi, que t aquests colors.	 

El nom actual, Repblica de Sakh, fou adoptat al comenament de 1992, just desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica, quan el territori va accedir a una ms mplia autonomia dins la Federaci Russa. Sakh s el nom que el poble iacut dna al seu pas.
 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18419" title="Vexillologia" nonfiltered="3233" processed="3212" dbindex="8246">
La vexillologia s la cincia que es dedica a l'estudi de les banderes.

L'estudi de les banderes abasta tots els aspectes. S'organitza la legislaci de cada entitat, la simbologia, la histria, les especificacions tcniques, les classificacions (per forma, colors, i d'altres) i molts altres aspectes menys rellevants.

La paraula va ser encunyada per Whitney Smith (Massachusetts, EUA) cap a comenament dels anys seixanta. Deriva de la paraula llatina vexillum, que podria traduir-se com a "senyal" i era el nom que donaven els romans als estendards.

Cap als anys setanta van comenar a fundar-se associacions de vexillologia arreu del mn, entre les quals l'Associaci Catalana de Vexillologia, fundada per Sebasti Herreros (que, a ms a ms, era president de la Societat Espanyola de Vexillologia), que va organizar un dels congressos internacionals que se celebren cada dos anys (el XIV Congrs, de juny del 1991). L'Associaci Catalana de Vexillologia (ACV) va ser la primera entitat vexillolgica del mn constituda en un pas sense estat, cam que desprs van seguir els bretons.

Les associacions vexillolgiques estan associades a la Federaci Internacional d'Associacions Vexillolgigues (FIAV), que organitza un congrs internacional cada dos anys. Els dos ltims congressos de la FIAV han tingut lloc a Estocolm el 2003 i a Buenos Aires el 2005.

Articles relacionats. 
Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria;
 Flags Forum;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18427" title="Escut de Pratdip" nonfiltered="3234" processed="3213" dbindex="8247">


L'escut oficial de Pratdip t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un gos passant de sable; el cap, tamb de sable. Per timbre, una corona mural de poble.


Histria.
Va ser aprovat el 21 d'octubre del 2005 i publicat al DOGC el 30 de novembre del mateix any.

Els escuts i segells tradicionals del poble sempre han tingut com a element principal un gos llegendari de la zona, coix d'una pota, anomenat dip.

Aqu trobareu imatges histriques d'aquest animal, que es representa pictricament des de com a mnim el 1602  en un retaule  i, com a representaci del poble, ja surt en un segell del 1700.

El camper d'or amb el cap de sable sn les armories de la baronia d'Entena, a la qual pertanyia el castell de Pratdip.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18428" title="Escut d'Aiguaviva" nonfiltered="3235" processed="3214" dbindex="8248">


L'escut oficial d'Aiguaviva t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un agnus Dei reguardant d'argent nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or; el peu de gules, una creu plena d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 d'agost de 1990.

L'anyell pasqual, o agnus Dei, s el smbol de sant Joan Baptista, el patr del poble. La creu d'argent sobre camper de gules fa allusi al fet que Aiguaviva fou el centre d'una comanda templera l'any 1209 (i ms endavant hospitalera, el 1317).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18429" title="Escut de Campllong" nonfiltered="3236" processed="3215" dbindex="8249">


L'escut oficial de Campllong t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una rosa d'argent botonada i barbada d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 30 de juliol de 2001.

La flor, una rosa herldica, s un element parlant que fa allusi al camp, la primera part del nom del poble, Campllong, o "camp llarg". 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18430" title="Bandera de Campllong" nonfiltered="3237" processed="3216" dbindex="8250">

La bandera oficial de Campllong (Girons) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, vermella, amb una rosa blanca, barbada i botonada de groc, de dimetre 4/9 de l alria del drap, al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 19 de setembre de 2002, i publicat en el DOGC el 26 de novembre de 2002.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18431" title="Escut de Canet d'Adri" nonfiltered="3238" processed="3217" dbindex="8251">


L'escut oficial de Canet d'Adri t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un pal vairat d'ondes d'argent i de gules acompanyat a la destra d'una creu de Sant Vicen en forma de sautor abscs de gules i a la sinistra d'una graella de gules en pal amb el mnec a dalt. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de maig de 1989.

La creu de sant Vicen i la graella de sant Lloren sn els atributs dels sants a qui estan dedicades les dues principals esglsies romniques del municipi. El pal central cont les armes dels bisbes de Girona, que foren els propietaris del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18432" title="Escut de Cass de la Selva" nonfiltered="3239" processed="3218" dbindex="8252">


L'escut oficial de Cass de la Selva t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un gos corrent de sable entre 2 alzines de sinople; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Fou aprovat el 15 d'octubre de 1990.

La primera partici s una representaci parlant del nom de la vila, ja que el gos significa l'acci de "caar" i els arbres la "selva". Els quatre pals de Catalunya recorden la concessi de privilegis per part del rei Joan II el 1456, entre els quals dues fires anuals i el mercat setmanal. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18433" title="Escut de Cervi de Ter" nonfiltered="3240" processed="3219" dbindex="8253">


L'escut oficial de Cervi de Ter t el segent blasonament:

Escut caironat d'angles rectes: de gules, una crvola d'or. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de setembre de 1991.

La crvola s un smbol parlant tradicional, referent al nom de la localitat. La corona fa allusi al fet que els senyors de Cervi, en la persona de Ramon de Xetmar i de Meca, van esdevenir comtes el 1707.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18435" title="Independncia" nonfiltered="3241" processed="3220" dbindex="8254">


La independncia s la situaci o estat durant el qual alg o quelcom no t cap relaci amb alg o quelcom d'altre, al qual hi estava sotms. La independncia s l'auto-govern d'una naci, pas, estat o dels seus residents i la poblaci, o alguna part de la mateixa que, en general, fan l'exercici de la sobirania.

Entre persones, s'entn la independncia com a un smbol d'emancipaci, de no-dependncia (sigui moral, econmica, etc.) de cap mena de ning.

Polticament, es veu la independncia d'una regi com la situaci en qu aquesta regi es governa a ella mateixa sense haver d'estar subordinat a cap altra regi. Seria els cas dels estats.
Els moviments independentistes sn els que propugnen la independncia d'un territori de l'estat del que forma part.

El terme independncia s'utilitza en contrast a una subjugaci, que es refereix a una regi com un "territori" amb subjecci a la poltica i el control militar d'un govern extern. La paraula s de vegades utilitzat en un sentit ms ample com a contrast amb l'hegemonia, el control indirecte d'una naci per una altra de ms poderosa naci.

La independncia pot ser l'estatus inicial d'una naci emergent (sovint omplint un buit poltic), per sovint s una emancipaci d'alguns que dominen el poder. Es pot argumentar que la independncia s una definici negativa: l'estat de no ser controlats per un altre poder a travs de colonialisme, imperialisme o expansionisme. La independncia pot ser obtinguda per la descolonitzaci, o per la separaci o dissoluci.

Encara que els tres darrers sovint poden coincidir amb la mateixa situaci, no s'ha de confondre amb la revoluci, que normalment es fa a travs d'un derrocament violent d'una autoritat governant. Aix a vegades noms t per objecte distribuir el poder amb o sense un element d'emancipaci, com en la democratitzaci dins d'un estat, que com a tals poden romandre inalterats. La Revoluci d'Octubre russa, per exemple, no era la intenci de cercar la independncia nacional; no obstant els Estats Units, en la Guerra Revolucionria, van emoancipar-se.

Autonomia, s un lleuger mats, i es refereix a un tipus d'independncia que ha estat concedida per una autoritat que supervisa i encara conserva en ltima instncia l'autoritat sobre aquest territori (vegeu la descentralitzaci). Un protectorat es refereix a una regi autnoma que depn d'un govern ms ampli per a la seva protecci com a regi autnoma. Les dates en qu un col3lectiu, tan social com nacional assoleix la independncia (o, en menor grau, el comenament d'una revoluci), solen ser celebrat com una festa reconeguda com a dia de la independncia.

De vegades, un estat que vol aconseguir la independncia d'un poder dominant emet una declaraci d'independncia, els primers precedents els trobem a Esccia, en la Declaraci d'Arbroath, i l'exemple ms recent s la declaraci de Kosovo d'independncia. Un altre exemple s la Declaraci Americana d'Independncia publicada el 1776.

Existeixen moltes causes per les quals un pas o provncia desitgi sollicitar la independncia. La desillusi creixent pot ser un detonant important pels moviments separatistes, per en general, les les conceqncies sorgeixen per greus dificultats econmiques que provoquen aquesta resposta. Els mitjans per assolir la independncia poden ser tan les manifestacions pacfiques, com en el cas de l'ndia, com derivar en una violenta guerra civil.

Vegeu tamb.
 Independentisme catal;









































 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18436" title="Memorial Internacional de la Sida" nonfiltered="3242" processed="3221" dbindex="8255">
El Memorial Internacional de la Sida s una diada que se celebra anualment i de forma internacional per a recordar a tothom la presncia del virus de la SIDA entre els ssers humans.

 Eslgans .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18437" title="Feixisme" nonfiltered="3243" processed="3222" dbindex="8256">



El feixisme (de l'itali fascio, al seu temps del llat fasces, plural de fascis) en sentit estricte s una ideologia lligada a un moviment de masses, i posteriorment un rgim poltic dictatorial itali (1922-1945) encapalat pel Partit Nacional Feixista i el seu lder Benito Mussolini. En un sentit ms extens tamb es considera feixisme la ideologia d'un seguit de rgims similars a aquest nascuts a Europa (concretament a Alemanya, Espanya i probablement Portugal) en el perode d'entreguerres (1918-1939) i la dels rgims satllit dels pasos ocupats per les potncies de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), com per exemple la Frana de Vichy. Els tres rgims feixistes del perode d'entreguerres sn el Feixisme itali de Mussolini, el Nacionalsocialisme alemany de Hitler i la dictadura de Franco a Espanya. Ms discutiblement s'hi pot incloure el rgim portugus de Salazar. 

Definici.
La concepci ms correcta i ms ben definida histricament s la restrictiva, en la qual noms el rgim itali s feixista. La concepci ms extensa suposa ms dificultats ja qu aquests rgims presenten caracterstiques prpies a cada Estat, adaptant-se al nacionalisme de cadascun. Aix a l'Itlia feixista l'Estat s la base, mentre que a l'Alemanya nacionalsocialista el seu rgim es centra en la idea de la raa i l'Espanya franquista es basa en l'integrisme catlic. A ms les circumstncies internacionals juguen tamb un paper important en cada moment. Aix, l'Itlia feixista es veu influda pel nazisme i adopta tardanament els seus principis racials degut a la dependncia poltica i militar del rgim feixista respecte el Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. 

En el cas d'Espanya i Portugal els seus rgims dictatorials sobreviuran durant dcades a la Segona Guerra Mundial i s'aniran adaptant, adoptant caracterstiques feixistes en els seus inicis i perdent aquestes caracterstiques un cop hagin estat derrotats Alemanya i Itlia, de tal manera que aquests rgims ja no es poden considerar feixistes si ms no des de mitjan dcada dels 50. A Amrica llatina apareixeran rgims dictatorials a imitaci d'Espanya (com el de Pinochet a Xile), per ho fan posteriorment i imitant un franquisme que ja ha deixat part dels seus principis ms feixistes, aix que seria erroni considerar aquestes dictadures com a feixistes. Per veure la complexitat del feixisme com a ideologia ms enll d'Itlia cal fer esment a l'existncia d'ideologies ultraconservadores i ultranacionalistes a Europa tant abans (des del darrer quart del S. XIX) com desprs del perode d'entreguerres. Aquestes ideologies existeixen a estats polticament ms avanats com Frana (s el cas de Action Franaise de Charles Maurras, amb postulats racistes, antisemites i joventuts violentes) com a pasos ms endarrerits com Espanya, on el conservadorisme ultracatlic tenia gran fora encara que no fos feixista. Les barreges entre el pensament d'ultradreta de cada estat i els postulats prpiament feixistes donen a cada lloc un feixisme diferent, que fa molt ms complexa la definici de feixisme i tamb fa molt ms complex dir qui s i qui no s feixista a cada estat concret. 

Per tot aix es considera ms correcte definir el feixisme com la ideologia i el rgim poltic itali noms. La concepci ms extensa es fa servir des del mateix moment de l'aparici del feixisme i dels rgims dictatorials feixistes i s segurament la ms estesa. Per aquest motiu ha de ser considerada tamb correcta, encara que en aquest cas ha de ser vista en tota la seva complexitat. Tamb cal tenir en compte que aquesta complexitat ha estat feta servir des del negacionisme histric per justificar d'alguna manera rgims feixistes. En qualsevol cas, no hi ha unanimitat entre els historiadors i mentre per uns el feixisme s noms el moviment i rgim itali i, per exemple, el Nazisme s un altre moviment encara que amb moltes similituds, per d'altres s una ideologia a nivell internacional, el moviment itali li dna el nom pel fet de ser el primer i, seguint amb el mateix exemple, el nazisme seria un tipus de feixisme. 

Caracterstiques generals del feixisme.
La principal caracterstica dels rgims de tipus feixista s que el nacionalisme es radicalitza i es porta a les seves ltimes conseqncies. La naci es posa per sobre de l individu, negant a aquest fins i tot els seus drets ms elementals, els Drets Humans. L individu ha de servir a la naci i mitjanant la demaggia aix es revesteix de progressisme i un cert aire revolucionari ja que naci i poble s identifiquen, aix que el servei a la naci es presenta com la preeminncia del conjunt de la poblaci sobre els interessos individuals. Com a conseqncia d aquest nacionalisme portat a l extrem, una altra caracterstica s el totalitarisme. L Estat, manifestaci institucional de la naci, est present en tots els aspectes de la vida dels seus habitants, incloent-hi els ms privats. Hi ha una absoluta manca de llibertat i el concepte de ciutadania, amb tot el que aix comporta en els rgims liberals, s novament substitut pel de servitud com en l Antic Rgim, encara que en aquest cas s servitud a la naci, el rgim i el seu lder i no a un monarca. 

Una altra caracterstica del feixisme s el seu menyspreu tant pels rgims parlamentaris com pel comunisme. El feixisme es presenta com la tercera via entre tots dos. El menyspreu al sistema parlamentari es basa en el fet que per definici aquest sistema provoca divisi en la naci ja qu per que aquest funcioni cal l existncia de diverses forces poltiques enfrontades, amb part de la poblaci arrossegada darrera seu. A ms, el parlamentarisme s vist com una cosa completament aliena a la societat, a la Naci "real", s corrupte i profundament elitista. Per entendre aquest argument s ha de tenir present que en la majoria de pasos els rgims parlamentaris sn ms liberals burgesos que no pas veritablement democrtics encara. En els pasos ms avanats i amb un esperit democrtic ms o menys consolidat hi haur moviments feixistes, per que no tindran cap possibilitat d'esdevenir moviments de masses. En el cas del comunisme, aquest s internacionalista, no creu en les nacions. L nica divisi real s la de classe social: el mn es divideix noms en opressors i oprimits. Aix converteix el comunisme en l autntic dimoni pel feixisme ja qu d una banda nega la naci i de l altra tamb provoca divisi dins aquesta, en aquest cas divisions de classe, creu en la lluita de classes fins al punt de portar els intents revolucionaris que suposen enfrontaments entre individus de la mateixa naci amb l objectiu de crear un ordre internacional. 

El feixisme s un moviment de caire transversal, que com creu en la naci sense divisions internes ha de ser propi tant de les classes populars com de les benestants. El liberalisme s un rgim d origen burgs i el comunisme s d origen proletari, propi noms de les classes socials ms baixes. El Feixisme, amb el seu carcter nacional, pretn ser el moviment de tothom i s un autntic moviment de masses on aconsegueix el poder. A Itlia i Alemanya arriba al poder amb el suport popular, a Itlia amb la Marxa sobre Roma i a Alemanya mitjanant una victria electoral. A Espanya hi arriba per la fora, mitjanant una victria militar en la Guerra Civil, per aix no pot fer perdre mai de vista el fet que aproximadament la meitat d Espanya ser propera al rgim, encara que territorialment de forma desigual i per motius diversos. 

Si no hi ha d haver divisions poltiques perqu aquestes divideixen la naci i l afebleixen noms hi podr haver un nic partit poltic. A Itlia el partit nic ser el Partit Nacional Feixista, a Alemanya el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) i a Espanya el Movimiento Nacional o Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS. Evidentment un rgim totalitari, de partit nic, on no s accepta la pluralitat poltica i sense drets poltics reconeguts als ciutadans s un rgim dictatorial. Els rgims feixistes seran per definici dictadures. Els dictadors que les dirigeixen solen ser generalment els idelegs del rgim, lders carismtics amb bons dots d'oratria. El rgim defensa la naci per sobre de tot i tothom, aix que naci i rgim s'identifiquen. El partit nic s el partit de la naci i qualsevol altre partit poltic ser enemic no noms del rgim sin de la naci i ser prohibit. Tot all que no sigui el propi rgim feixista s l enemic i ser perseguit pel b de la naci. La repressi de l oposici (sovint brutalment) s tamb una caracterstica dels rgims feixistes. No hi ha lloc per a la discrepncia ja qu pel Feixisme poble i naci s identifiquen, el poble (conjunt d individus) s el cos i la naci s l esperit collectiu. No s possible dur la contrria al partit perqu s dur la contrria a la Naci i per tant, s traci. 

La Naci se situa per sobre dels interessos econmics individuals i de classe. Per tal d aconseguir la supervivncia i supremacia de la naci sobre les altres en el mn contemporani sn necessries una economia i una indstria fortes, aix que els rgims feixistes les protegiran i potenciaran. Per els interessos individuals sempre es posen per sota dels de la naci, aix que no es permet llibertat econmica als burgesos. L Estat dirigeix les activitats econmiques importants en una situaci semblant a l economia de guerra i controla les relacions laborals de forma paternalista mitjanant documents com la Carta del Lavoro (Carta del Treball) de Mussolini o el Fuero del Trabajo (Fur del Treball) de Franco, que inclouen la constituci de sindicats verticals. Tant burgesos com treballadors estan per sota i han d obeir l estat. Els rgims feixistes creen un sistema corporativista a l estil dels gremis medievals, que t representaci en parlaments no democrtics i sense atribucions, ja qu no es creu en el parlamentarisme i noms s un vincle ms entre l Estat i la poblaci. La Naci ha de ser prou forta per sobreviure econmicament per s sola, amb els fruits de la seva agricultura i ramaderia, la seva indstria i el seu comer interior sense dependncia econmica de l exterior. Per aquest motiu el Feixisme creu en l autarquia econmica, per els estats feixistes no tenen prou recursos naturals com per poder sobreviure sense res procedent de l exterior. Si s ha de sobreviure amb els propis recursos sense treure res de l exterior i a la vegada el territori de l Estat no disposa de prou recursos naturals, l nica conseqncia lgica s l imperialisme. Els rgims feixistes es caracteritzen per ser imperialistes. En un context histric amb grans imperis colonials els estats feixistes reclamen el seu lloc com a potncies perqu tenen capacitat per ser-ho a l alada de Gran Bretanya o Frana. 

Una altra caracterstica del Feixisme s l exaltaci de la violncia entesa com un mtode de regeneraci. La violncia mobilitza la naci, es desf d elements ms febles fsicament o quant a voluntat, la presncia d un enemic ms real o menys provoca un sentiment d adhesi a la Naci i a l lit que la dirigeix, ajudant a destruir el  caduc i corrupte  estat liberal. L apologia de la violncia entronca tamb amb el pensament vitalista de Nietzsche. Els partits feixistes tenen joventuts violentes tant als estats on triomfen com als que no i tant abans com desprs de triomfar. L apologia de la violncia es manifesta tamb en el militarisme aix que els partits feixistes senten predilecci per l'esttica i rituals militars i tenen agrupacions paramilitars. Sn freqents els enfrontaments de les joventuts feixistes amb les comunistes. Aquestes organitzacions paramilitars vinculades als partits feixistes protagonitzen episodis de gran violncia contra els  enemics  de la ptria (adversaris poltics en general i en el cas d Alemanya tamb a minories tniques) i obren el cam a la victria als rgims feixistes. Tota aquesta apologia de la violncia i militarisme enllacen amb l imperialisme ja citat.

El feixisme al govern per pasos.
L'Eix.

Regne d'Itlia: Feixisme itali, Partit Nacional Feixista, Benito Mussolini (1922-1945);
Tercer Reich: Nazisme, NSDAP Adolf Hitler (1933-1945);
Imperi japons: Imperialisme japons, Kodoha, Hideki Tojo (1931-1945);
Estats titella del Tercer Reich i d'Itlia.

Albnia: sota control itali (1939-1943) i sota control alemany (1943-1944);
Bulgria: Bogdan Filov, Dobri Bozhilov (1940-1944);
Frana: Govern de Vichy de Philippe Ptain (1940-1944);
Hongria: Creu fletxada, Ferenc Szlasi (1944-1945);
Noruega: Vidkun Quisling (1943-1945);
Repblica Eslovaca: Partit del poble eslovac, Andrej Hlinka, Jozef Tiso (1939-1944);
Repblica Social Italiana (1943-1945);
Romania: Gurdia de ferro, Ion Antonescu (1940-1944);
D'altres pasos.
ustria: Austrofeixisme, Engelbert Dollfu; Anschluss (1933-1945);
Brasil: Estat Nou, Getlio Vargas; Plnio Salgado, Integralisme brasiler (1937-1945);
Crocia: Ante Paveli , Ustae (1941-1945);
Espanya: Falange Espaola, Franquisme, Francisco Franco (1936-1975);
Finlndia: Moviment de Lapua;
Grcia: Feixisme grec, Ioannis Metaxas (1936-1941);
Polnia: Endecja, Roman Dmowski (anys 30);
Portugal: Estat Nou, Antnio de Oliveira Salazar (1932-1974);

Vegeu tamb.
Totalitarisme;
Negacionisme histric;
Antisemitisme;
Oligarquia;
Segona Guerra Mundial;
Antifeixisme;
Neonazisme;
Ku Klux Klan;

Enllaos externs.
Understanding Fascism;
El Feixisme Itali, XTEC.cat;
Qu s el feixisme? Per Lev Trotski;
Caracteritzaci dels rgims feixista itali i nazi alemany;
Fascism and the Holocaust;
Searchlight Magazine;
La doctrina del feixisme, Benito Mussolini;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18440" title="Arri" nonfiltered="3244" processed="3223" dbindex="8257">



Ri i Cirac, municipi del Conflent;
Arri (poeta), poeta rom ;
Arri (historiador), historiador rom, va escriure una historia de l'emperador Gordi III;
Arri (astrnom), astrnom rom;
Flavi Arra o Arri de Nicomdia, historiador i filsof rom, va escriure una relaci de l'expedici d'Alexandre el gran.
Arri (jurista), jurista rom;
Arri tot el pertanyent o relatiu al arrianisme;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18450" title="Escut de Fla" nonfiltered="3245" processed="3224" dbindex="8258">


L'escut oficial de Fla t el segent blasonament:

Escut caironat partit: d'atzur i d'argent; ressaltant sobre la partici una mitra de l'un en l'altre; el peu general d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 d'octubre de 2001.

La mitra s l'atribut del patr del poble, sant Cebri, bisbe de Cartago (segle III). Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la localitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18451" title="Bandera de Fla" nonfiltered="3246" processed="3225" dbindex="8259">


La bandera oficial de Fla (Girons) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, bicolor vertical, de color blau clar i blanc, amb una mitra d alria 2/3 de la del drap i amplria 5/12 de la llargria del mateix drap, al centre, blanca a la primera meitat i de color blau clar a la segona.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 30 de maig de 2002, i publicat en el DOGC l'1 d'agost de 2002.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18452" title="Escut de Fornells de la Selva" nonfiltered="3247" processed="3226" dbindex="8260">


L'escut oficial de Fornells de la Selva t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 3 forns d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de juny de 1983.

Els forns de llenya sn un element parlant que fa referncia al nom de la poblaci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18453" title="Bandera de Fornells de la Selva" nonfiltered="3248" processed="3227" dbindex="8261">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb els tres forns grocs de l'escut, collocats 2 a 1, en un quadrat imaginari situat al cant superior del pal, de costat 1/3 de l'alt del drap.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 7 de juliol de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18454" title="Escut de Girona" nonfiltered="3249" processed="3228" dbindex="8262">


L'escut oficial de Girona t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; l'escuss quadrilong ibric vairat d'ondes d'argent i de gules. Per timbre una corona de prncep.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de juliol de 1996.

Girona fou el centre d'un dels catorze comtats originaris de Catalunya, fundat per Carlemany l'any 785. Un segle ms tard el comtat de Girona es va unir al de Barcelona (878) i va passar sota la jurisdicci dels comtes reis: aquesta s la ra de les armes reials de Catalunya, presents a l'escut de Girona des del comenament del segle XIII.

Tamb d'aquesta poca s l'escuss amb el vairat d'ondes, de gules i argent, que s el senyal tradicional i identificatiu de la ciutat (ja apareix en un segell de 1289); el nombre de peces ha estat inestable, quatre o tres, i tamb els esmalts, gules o atzur, i es diu que recorda els quatre rius (Ter, Onyar, Gell i Galligants) que conflueixen a Girona. L'escut oficial s'ha establert finalment amb tres peces esmaltades de gules, tal com apareixien a les armories de 1372 i 1476 respectivament.

L'antic comtat va esdevenir ms endavant un ducat (1351), quan Pere III el Cerimonis va atorgar el ttol de duc al seu primer fill, l'infant Joan. El 1414, el rei Ferran I va donar el ttol de Prncep de Girona al seu fill primognit, l'infant Alfons. s per aix que hi ha una corona de prncep al capdamunt de l'escut. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18455" title="Escut de Juneda" nonfiltered="3250" processed="3229" dbindex="8263">

L'escut oficial de Juneda t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un arbre d'or, acostat de 2 cards de 3 flors d'or. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 5 de novembre del 2002.

Juneda s una localitat agrcola situada en una zona rida plantada amb arbres com oliveres i ametllers; precisament un arbre n's el senyal herldic tradicional. La vila va ser el centre de la baronia de Juneda, i aix es reflecteix en la corona de dalt l'escut i en els cards d'or sobre camper de gules a banda i banda de l'arbre, elements provinents de les armes parlants dels comtes de Cardona, senyors de la baronia de Juneda des del 1381. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18457" title="Escut de Llambilles" nonfiltered="3251" processed="3230" dbindex="8264">


L'escut oficial de Llambilles t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r de sinople, una creu potenada d'argent abscissa; i al 2n d'argent, una palmera de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de maig de 1989.

La creu potenada s un senyal tradicional de l'escut de la localitat. La palmera s l'atribut de sant Cristfol, patr del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18458" title="Escut de Madremanya" nonfiltered="3252" processed="3231" dbindex="8265">


L'escut oficial de Madremanya t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una m contrapalmellada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de febrer de 1995.

La m s el senyal parlant tradicional referent a una part del nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18459" title="Escut de Sant Andreu Salou" nonfiltered="3253" processed="3232" dbindex="8266">


L'escut oficial de Sant Andreu Salou t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un sautor abscs  o creu de Sant Andreu  esbrancat d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de juny de 1988.

El sautor, o creu de Sant Andreu, s el smbol del patr del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18460" title="Escut de Sant Gregori" nonfiltered="3254" processed="3233" dbindex="8267">


L'escut oficial de Sant Gregori t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, una creu papal d'argent; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 5 d'agost de 1988.

La creu papal s l'atribut de sant Gregori (papa del segle VI-VII), patr del poble. Els quatre pals de Catalunya recorden que la localitat va estar sota la jurisdicci de la Corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18461" title="Bandera de Sant Gregori" nonfiltered="3255" processed="3234" dbindex="8268">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en dues parts iguals per una diagonal ascendent; la primera vermella amb la creu papal de l'escut, blanca, al cant; d'altura de 5/9 del total i separada de l'angle per 1/9; i la segona dividida en 9 franges diagonals ascendents de la mateixa amplada, cinc grogues i quatre vermelles alternades.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 15 de maig de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18462" title="Escut de Sant Jordi Desvalls" nonfiltered="3256" processed="3235" dbindex="8269">


L'escut oficial de Sant Jordi Desvalls t el segent blasonament:

Escut caironat: faixat d'or i de gules de 6 peces. Ressaltant sobre el tot un sant Jordi a cavall matant el drac, tot d'argent amb l'escut carregat d'una creu plena de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de novembre de 1983.

La imatge de sant Jordi matant el drac s un senyal parlant referent al nom del municipi. El faixat d'or i de gules sn les armes dels comtes d'Empries, senyors del poble. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18463" title="Escut de Sant Mart de Llmena" nonfiltered="3257" processed="3236" dbindex="8270">


L'escut oficial de Sant Mart de Llmena t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una creu patent rectilnia de propra; ressaltant sobre el tot una espasa d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

L'espasa i la creu sn els atributs de sant Mart (bisbe i soldat del segle IV), patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18464" title="Escut de Sarri de Ter" nonfiltered="3258" processed="3237" dbindex="8271">


L'escut oficial de Sarri de Ter t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una serra d'or. A la punta un riu en forma de faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de desembre de 1984.

La serra s un senyal parlant referent al nom del poble. La faixa ondada representa el riu Ter, que passa per la localitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18466" title="Bandera de Sarri de Ter" nonfiltered="3259" processed="3238" dbindex="8272">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb una faixa inferior dentada de 8 dents i dues mitges dents apuntant a baix, groga, situada entre els punts 5/9 i 6/9 de l'alria del drap, i una faixa inferior ondada de cinc ones blanques, situada entre els punts 7/9 i 8/9 de l'alria del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 15 de novembre de 1991.

La faixa inferior dentada s un senyal parlant en alusi a uns serra que fa referncia a Sarri. La faixa onadada blanca fa representa el riu Ter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18468" title="Escut de Viladasens" nonfiltered="3260" processed="3239" dbindex="8273">


L'escut oficial de Viladasens t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un sautor ple d'or carregat de 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 d'abril de 1993.

El sautor s la creu de sant Vicen, patr del poble. Viladasens va pertnyer al monestir de Sant Pere de Rodes i, al segle XVII, va formar (juntament amb Fellines) una batllia reial, d'aqu els quatre pals de Catalunya amb qu est carregat el sautor. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18469" title="Bandera de Viladasens" nonfiltered="3261" processed="3240" dbindex="8274">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb un sautor ple groc i vermell contracanviats d'amplada 1/10 de la diagonal del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 23 de maig de 1995.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18470" title="Escut d'Argelaguer" nonfiltered="3262" processed="3241" dbindex="8275">


L'escut oficial d'Argelaguer t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un ram d'argelaga de sinople florit d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de novembre de 1991.

La mata d'argelaga s un senyal parlant referent al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18471" title="Escut de Besal" nonfiltered="3263" processed="3242" dbindex="8276">


L'escut oficial de Besal t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, una creu patriarcal d'or; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juny de 1989.

La creu patriarcal s el senyal tradicional de Besal, que fou el centre d'un dels comtats originaris de Catalunya, fet representat per la corona comtal dalt de l'escut. Els quatre pals de Catalunya recorden que el comtat de Besal va unir-se al casal de Barcelona a partir del 1111, per manca de descendncia de Bernat III.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18472" title="Bandera de Besal" nonfiltered="3264" processed="3243" dbindex="8277">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida verticalment en dues parts iguals, la primera (tocant al pal) de color vermell amb la creu patriarcal d'altura 7/9 parts de l'alt de la bandera i de color groc, i la segona composta de nou pals verticals d'igual amplada, cinc grocs i quatre vermells.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 31 de maig de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18473" title="Escut de Castellfollit de la Roca" nonfiltered="3265" processed="3244" dbindex="8278">


L'escut oficial de Castellfollit de la Roca t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una roca de sable movent de la punta somada d'un castell obert d'or. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de novembre de 1987.

El castell dalt d'un roc sn les armes parlants de la vila, i fan referncia tamb a la situaci de la poblaci dalt d'una roca basltica. La corona fa referncia a l'antiga baronia feudal de Castellfollit. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18474" title="Bandera de Castellfollit de la Roca" nonfiltered="3266" processed="3245" dbindex="8279">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal vermella i negra, amb un pal groc a l'asta de gruix 2/9 de la llargria del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 24 de novembre de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18475" title="Escut de Mieres" nonfiltered="3267" processed="3246" dbindex="8280">


L'escut oficial de Mieres t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'or; 2n. de gules; ressaltant sobre la partici 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 24 de gener de 1996.

Les claus sn l'atribut de l'apstol sant Pere, patr de la vila. Els esmalts, or i gules, sn els de les armes reials de Catalunya, ja que Mieres va estar sota la jurisdicci de la Corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18476" title="Bandera de Mieres" nonfiltered="3268" processed="3247" dbindex="8281">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb el primer ter vertical groc i les claus en aspa de l'escut, vermelles al ter groc i grogues a la part vermella. Centrades en la divisria dels dos colors del drap i distants 1/9 de l'alria del mateix drap de les vores superior i inferior.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 24 de juliol de 1998.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18477" title="Escut de Montagut i Oix" nonfiltered="3269" processed="3248" dbindex="8282">


L'escut oficial de Montagut i Oix t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, sembrat de creuetes d'argent; ressaltant sobre el tot un mont d'or movent de la punta somat d'un castell obert de sable sinistrat d'una esglsia tamb de sable. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 6 de novembre de 1986.

S'hi representa el tur de Montagut (597 m), on s'aixeca el castell de Montagut (segle XI) i la seva esglsia, Santa Maria del Cs; el poble actual s a la plana, vora el Fluvi. El castell fou part de la baronia de Castellfollit de la Roca fins al 1599, en qu va esdevenir el centre del comtat de Montagut, fet simbolitzat per la corona damunt l'escut. El camper de gules sembrat de creuetes d'argent sn les armes dels Crulles, els primers comtes de Montagut.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18478" title="Escut de les Preses" nonfiltered="3270" processed="3249" dbindex="8283">


L'escut oficial de les Preses t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r d'or; 2n faixat ondat d'atzur i d'argent; la bordura de sinople. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de maig del 2003.

L'escut simbolitza els elements geogrfics que configuren el municipi: les faixes ondades sn els rius i rieres que hi flueixen, entre els quals el Fluvi; la partici d'or alludeix a la pedra volcnica del terreny, ja que el poble s situat al parc natural de l'rea volcnica de la Garrotxa; finalment, la bordura de sinople representa la vall d'en Bas, on es troba la localitat. Les faixes ondades sn tamb un senyal parlant referent al nom del municipi, ja que representen una presa o embassament d'aiges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18479" title="Escut de Riudaura" nonfiltered="3271" processed="3250" dbindex="8284">


L'escut oficial de Riudaura t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una m de gules contornada i en faixa; el peu ondat faixat d'atzur i d'argent. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 d'octubre del 2003.

La m s el senyal tradicional de l'escut del municipi, i les faixes ondades sn un senyal parlant que simbolitzen el "riu" del nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18480" title="Escut de Sales de Llierca" nonfiltered="3272" processed="3251" dbindex="8285">


L'escut oficial de Sales de Llierca t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un vol abaixat de gules. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 9 d'octubre de 1992.

Les dues ales sn el senyal parlant tradicional referit al nom del poble. La corona de damunt l'escut recorda que la localitat fou el centre d'una baronia des del segle XIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18481" title="Escut de Sant Aniol de Finestres" nonfiltered="3273" processed="3252" dbindex="8286">


L'escut oficial de Sant Aniol de Finestres t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell obert faixat d'argent i de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988 i publicat al DOGC el 9 de novembre del mateix any amb el nmero 1066.

S'hi representa el castell de Finestres (segle X), un poble del municipi, al qual pertanyia Sant Aniol. El faixat d'argent i de gules sn les armes dels barons de Santa Pau, senyors del castell. 
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18482" title="Bandera de Sant Aniol de Finestres" nonfiltered="3274" processed="3253" dbindex="8287">

La bandera oficial de Sant Mart de Centelles (Osona) t el segent blasonament: Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el castell, faixat de tres feixes blanques i tres vermelles, de l'escut, d'altura 4/6 de la del drap, al centre.

Histria.
Va ser aprovada el 19 d'octubre de 1998  i publicada en el DOGC el 16 de novembre del mateix any amb el nmero 2766.

Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18483" title="Escut de Sant Feliu de Pallerols" nonfiltered="3275" processed="3254" dbindex="8288">


L'escut oficial de Sant Feliu de Pallerols t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r d'atzur, 3 estrelles d'argent malordenades; 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Fou aprovat el 17 de mar del 2000.

Els tres estels sn el senyal tradicional de l'escut de la vila, centre de la vall d'Hostoles, i en certa manera sn parlants, en allusi al nom de la vall. Els quatre pals de Catalunya recorden el fet que, des del segle XVII, la vall d'Hostoles va formar una batllia reial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18484" title="Escut de Sant Ferriol" nonfiltered="3276" processed="3255" dbindex="8289">


L'escut oficial de Sant Ferriol t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una alzina de sable acostada d'una espasa d'or a la destra i d'una bta de vi d'or a la sinistra. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de juny del 2002.

L'alzina s un arbre caracterstic d'aquest municipi boscs i d'hbitat dispers de la Garrotxa. L'espasa s l'atribut de sant Ferriol, soldat rom del segle III-IV, i la bta fa referncia a la llegenda popular del sant. Segons aquesta, en Ferriol era un lladregot que en acabat de fer de les seves s'anava a confessar, i com que no l'absolien matava els confessors. Un dia un frare li va dir que l'absoldria si deixava el lladronici; quan va tornar a la taverna on s'estaven els seus companys i els va dir la bona nova, ells el van matar i el van enterrar sota una bta, de manera que de terra sortia un dit d'en Ferriol que tocava la bta. D'en d'aleshores, d'aquella bta no ha parat mai de sortir-ne vi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18485" title="Escut de Sant Jaume de Llierca" nonfiltered="3277" processed="3256" dbindex="8290">


L'escut oficial de Sant Jaume de Llierca t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un bord de pelegr de sable posat en pal que porta una carbassa de pelegr ataronjada lligada d'argent el travesser; ressaltant sobre una faixa ondada abaixada d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 18 de desembre del 1986.

El bord de pelegr s l'atribut de sant Jaume, patr del poble. La faixa ondada simbolitza el riu de Llierca. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18486" title="Escut de Tortell" nonfiltered="3278" processed="3257" dbindex="8291">


L'escut oficial de Tortell t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un tord de sable perxat sobre una branca de sinople en faixa acompanyat a la punta d'un mont floronat de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de juliol del 1990.

El tord sobre una branca s el senyal parlant tradicional referent al nom del poble. El mont floronat s tamb un senyal parlant que alludeix al castell ve de Bellpuig, en el sentit de mont embellit. Aquest castell va ser destrut durant els terratrmols del 1428, i els seus senyors van posseir, al final del segle XVI, la baronia de Sales, a la qual pertanyia el poble de Tortell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18487" title="Escut de la Vall d'en Bas" nonfiltered="3279" processed="3258" dbindex="8292">


L'escut oficial de la Vall d'en Bas t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r d'atzur, un mont d'or movent de la punta somat d'un castell i d'una capella d'argent tancats de sable; 2n. d'or, una cabra de sable i bordura de peces de sable; 3r de gules, un bcul de bisbe i una palma d'or passats en sautor sobremuntats d'una mitra d'argent creuada d'or i amb les nfules d'or; 4t d'argent, un pi arrencat de sinople acostat de 2 pinyes de sinople una a cada costat del tronc. Per timbre, una corona de vescomte.

Histria.
Va ser aprovat el 26 d'octubre del 1987.

Municipi creat el 1968 amb la uni de Sant Privat d'en Bas (la capital), Sant Esteve d'en Bas, Joanetes i la Pinya. s el territori originari del vescomtat de Bas (reflectit en l'escut per la corona de vescomte), que des del segle XIV fou encapalat pels Cabrera. L'escut mostra la complexitat del municipi: el primer quarter s el de Sant Privat d'en Bas (representat pel castell del Mallol i la capella de Sant Just, dalt d'un tur; aquest castell fou el centre del vescomtat de Bas); Sant Esteve d'en Bas s al segon quarter (amb les armes parlants dels Cabrera, senyors del poble i de la vall sencera); el tercer quarter s el de Joanetes (simbolitzat per la mitra, el bcul i la palma, els atributs de sant Rom, patr del poble); finalment, el quart quarter s el de la Pinya (amb les seves armes parlants, un pi i dues pinyes). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18488" title="Escut de l'Albiol" nonfiltered="3280" processed="3259" dbindex="8293">


L'escut oficial de l'Albiol t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell d'argent tancat de sable acompanyat d'una creu d'argent a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de maig del 1985.

S'hi veu el castell del poble (d'origen musulm), avui en runes. Les dues creus de Tau (o creus de Santa Tecla) recorden que els arquebisbes de Tarragona (d'on santa Tecla s la patrona) foren els senyors del castell.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18489" title="Bandera de l'Albiol" nonfiltered="3281" processed="3260" dbindex="8294">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el castell, de l'altura de 7/9 partde l'alria de la bandera, blanc i tancat de negre acompanyat de dues creus de Santa Tecla, d'altura 1/3 part de l'alria del drap i collocades una a casa costat del castell, blanques.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 29 de novembre de 1991.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18490" title="Escut de l'Aleixar" nonfiltered="3282" processed="3261" dbindex="8295">


L'escut oficial de l'Aleixar t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mig vol abaixat d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol del 1988.

L'ala s el senyal parlant tradicional referent al nom de la vila. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18491" title="Escut d'Alforja" nonfiltered="3283" processed="3262" dbindex="8296">


L'escut oficial d'Alforja t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un casell d'argent tancat de gules sobremuntat d'una estrella de 6 puntes d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 1 de juny del 1983.

S'hi veu el castell medieval d'Alforja, ara en runes (noms en queden restes dels murs i la base d'una torre). L'estel del damunt s un senyal tradicional de les armes de la vila. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18492" title="Escut de les Borges del Camp" nonfiltered="3284" processed="3263" dbindex="8297">


L'escut oficial de les Borges del Camp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una banda ondada d'atzur carregada d'una creu de tau de sable, acostada de 2 arbres de sinople a la destra i de 2 borges de sinople a la sinistra. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de febrer del 1997.

Armes parlants referents al nom de la vila: s'hi veuen dues borges (o cabanes) i dos arbres (allusi al camp), separats respectivament per la riera d'Alforja, que passa vora la localitat. Al mig hi ha una creu de Tau, o creu de Santa Tecla (patrona de Tarragona), ja que les Borges va pertnyer als arquebisbes tarragonins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18493" title="Bandera de les Borges del Camp" nonfiltered="3285" processed="3264" dbindex="8298">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una banda ondada de dues crestes blava clara, de gruix 1/6 de l'alria del drap, posada de l'angle superior al costat de l'asta a l'inferior del vol, amb les dues borges verdes de l'escut, d'altura 1/3 de la del drap i d'amplada 1/6 part de la llargria del drap, una centrada a la meitat superior de l'ltim ter vertical i l'altra centrada a la meitat inferior del primer ter.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 9 d'octubre de 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18494" title="Escut de Colldejou" nonfiltered="3286" processed="3265" dbindex="8299">


L'escut oficial de Colldejou t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un coll de sinople movent de la punta sobremuntat d'un jou de gules. Per timbre, una corona de poble.
Histria.
Va ser aprovat el 6 de febrer de 2004 i publicat al DOGC l'1 de mar del 2004 amb el nmero 4081.

Escut parlant referit al nom del poble: s'hi representa un coll i un jou.
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18495" title="Escut de Maspujols" nonfiltered="3287" processed="3266" dbindex="8300">


L'escut oficial de Maspujols t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de sable movent de la punta, somat d'un mas d'atzur obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 d'octubre del 1997.

Escut parlant referit al nom del poble: s'hi veu un mas damunt d'un pujol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18496" title="Escut de Mont-roig del Camp" nonfiltered="3288" processed="3267" dbindex="8301">


L'escut oficial de Mont-roig del Camp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont floronat de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de juliol de 2000 i publicat al DOGC el 9 d'agost de 2000 amb el numero 3608.

L'escut parlant, referit al nom de la vila, va ser dissenyat l'any 1979 i representa un mont roig. Al damunt hi ha una flor de lis, smbol de la Verge, ja que a Mont-roig, dalt de la muntanya, hi ha la capella de la Mare de Du de la Roca.

Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18497" title="Bandera de Mont-roig del Camp" nonfiltered="3289" processed="3268" dbindex="8302">

La bandera oficial de Mont-roig del Camp (Baix Camp) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, groga, amb el mont floronat vermell, d altura 5/6 de la del drap i amplada 1/3 de la llargria del mateix drap, centrat sobre la divisria del primer i segon teros verticals.

Va ser aprovada en el Ple de l'ajuntament del 27 de desembre de 2001, i publicat en el DOGC el 4 d'abril de 2002 amb el nmero 3608.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18498" title="Escut de Prades" nonfiltered="3290" processed="3269" dbindex="8303">


L'escut oficial de Prades t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r i 4t d'or, 4 pals de gules; 2n i 3r d'atzur, sembrat de flors de lis d'or; ressaltant al cap un lambel de gules de 3 penjants. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 7 d'octubre del 1997.

Aquest escut, el tradicional de la vila, sn les armes dels comtes de Prades, que pertanyien al Casal de Barcelona: s'hi representen, de manera duplicada, els quatre pals de Catalunya (les armes reials) i el flordelisat amb el lambel de la branca napolitana dels Anjou. La corona del capdamunt s la de comte. Els primers comtes de Prades (segle XIV), que eren els amos del castell i de la vila fortificada, foren l'infant Pere, fill del rei Jaume II, i Blanca de Npols. Els Prades han tingut un paper destacat en la histria de Catalunya des dels seus orgens fundacionals. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18499" title="Bandera de Prades" nonfiltered="3291" processed="3270" dbindex="8304">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quarterada en aspa, 1r i 4t groc amb quatre pals vermells, 2n i 3r blau clar, sembrar de flors de lis grogues, d'altura 3/16 de la del drap i amplada 1/12 de la llargria del mateix drap, de les quals 6 de senceres i ntegrament visibles, i un lambel de tres penjants vermell, de gruix 3/128 de l'alria del drap i llargada 43/192 de la del mateix drap, situat sobre el sembrat a 1/4 de la vora superior i a 1/96 de la vora de l'asta en el 2n quarter i de la vora del vol en el 3r quarter.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 27 d'octubre del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18500" title="Escut de Riudecanyes" nonfiltered="3292" processed="3271" dbindex="8305">


L'escut oficial de Riudecanyes t el segent blasonament:

Escut caironat d'or, 5 canyes de sinople amb una faixa ondada d'atzur ribetada d'argent. L'escut acoblat d'un bord de prior d'or posat en pal darrera l'escut i timbrat amb una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 2 d'octubre del 1997.

Escut parlant, referit al nom de la localitat: s'hi veu un riu, amb unes canyes a sobre. La vila fou el centre de la baronia d'Escornalbou des de 1387 (ho recorda la corona al capdamunt de l'escut). El bord de prior del darrere fa referncia al monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al qual pertanyia la baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18501" title="Escut de Riudecols" nonfiltered="3293" processed="3272" dbindex="8306">


L'escut oficial de Riudecols t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or una faixa ondada d'atzur acompanyada de 3 cols de sinople. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de maig del 1997.

Escut parlant referent al nom de la vila: s'hi veu un riu i unes cols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18502" title="Escut de Riudoms" nonfiltered="3294" processed="3273" dbindex="8307">


L'escut oficial de Riudoms t el segent blasonament:

Escut cairionat: d'or, 2 oms de sinople sostinguts sobre un peu ondat d'atzur amb 2 faixes ondades d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 30 de setembre del 1998.

Escut parlant referent al nom de la vila: s'hi veu un riu i uns oms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18503" title="Escut de la Selva del Camp" nonfiltered="3295" processed="3274" dbindex="8308">


L'escut oficial de la Selva del Camp t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un arbre de sinople somat d'una creu de santa Tecla de sable a la branca central i de 2 moixons afrontats reguardant d'atzur amb una branca de sinople al bec a les dels extrems. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de setembre del 1992.

L'arbre amb els dos ocells s el senyal tradicional de la vila, i s una allusi al nom de la localitat. La creu de Tau s la creu de Santa Tecla, patrona de Tarragona, i recorda els arquebisbes d'aquesta ciutat, que foren els senyors de la Selva del Camp. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18504" title="Escut de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant" nonfiltered="3296" processed="3275" dbindex="8309">


L'escut oficial de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 2 llorers de sinople acostats; el cap de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de febrer del 1992 i publicat al DOGC del 26 de febrer del mateix any.

Els dos llorers sn un senyal parlant referent al nom del poble, ja que Vandells deriva de la forma vall de llors, o vall de llorers. L'escut d'or amb el cap de sable sn les armes dels barons d'Entena, ja que el poble va pertnyer a Tivissa fins al 1818, la qual formava part de la baronia.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18505" title="Escut de Vilanova d'Escornalbou" nonfiltered="3297" processed="3276" dbindex="8310">


L'escut oficial de Vilanova d'Escornalbou t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un rencontre de bou de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 d'abril del 1991.

El cap de bou s el senyal parlant tradicional referent al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18506" title="Bandera de Vilanova d'Escornalbou" nonfiltered="3298" processed="3277" dbindex="8311">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un rencontre de bou negre al mig d'una altura de 7/9 del total del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 21 de setembre de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18507" title="Bandera de Vinyols i els Arcs" nonfiltered="3299" processed="3278" dbindex="8312">

La bandera oficial de Vinyols i els Arcs (Baix Camp) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, tricolor horitzontal groga, porpra i blanca.

Va ser aprovada el 16 de desembre de 2002, i publicada en el DOGC el 24 de gener de 2003 amb el nmero 3807.

Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18508" title="Escut de Vinyols i els Arcs" nonfiltered="3300" processed="3279" dbindex="8313">


L'escut oficial de Vinyols i els Arcs t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, 2 arcs sostinguts sobre 3 columnes d'argent amb una portadora d'or dins de cadascun dels dos arcs. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de maig del 2001 i publicat al DOGC el 8 de juny del mateix any amb el nmero 3405.

Armes parlants referents al nom del poble: s'hi veuen dues portadores de ram (allusi a les vinyes) i una arcada ("els arcs"). 
 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18690" title="Llista de gneres d'anime i manga" nonfiltered="3301" processed="3280" dbindex="8314">
L'anime i el manga consten d'una variada quantitat de gneres. En general, s'acostumen a dividir de dues maneres: pel tipus de pblic i per gneres.

 Tipus de pblic .

En aquest apartat tenim quatre subcategories:

Sh jo (noies);
Sh nen (nois);
Seinen (homes);
Josei (dones);

Cal esmentar que d'aquests termes, els dos ms emprats sn el sh jo i el sh nen. No obstant aix, si no es diu el contrari, s'acostuma a assumir que parlem d'un sh nen. En el cas del seinen i el josei, existeixen, per hi ha pocs animes i manga que entrin dins d'aquests gneres.

 Gneres .

Sh nen (per a nois);
Sh jo (per a noies);
Mah  Sh jo (sh jo on la protagonista acostuma a ser una maga);
Moe (noies boniques, romntic);
Mecha (robots gegants);
Progressive (treball intellectual / "pellcules d'art");
Sh nen-ai (roman gai);
Sh jo-ai (roman lsbic);
Hentai (ertic) / Ecchi ("picant");
Yaoi (gai);
Yuri (lsbic);
Shota (nois joves);
Lolicon ("complex lolita" / noies joves);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18725" title="Groucho Marx" nonfiltered="3302" processed="3281" dbindex="8315">

Groucho Marx (2 d'octubre de 1890 - 19 d'agost de 1977) va ser un actor i comediant nord-americ d'origen jueu.

Vida i obra.
Nascut com Julius Henry Marx a Nova York, fill de na Minnie Schoenberg, immigrant alemanya i d'en Simon Marrix (Sam Marx) d'origen francs (d'Alscia).

En Marx comen al mn del espectacle als 15 anys com a cantant solista. Desprs de qualque temps comen a actuar amb llurs germans al vodevil, primer en trios o quartets musicals i finalment en revistes. L'obra Cocoanuts, interpretada de 1925 a 1928, els don llur oportunitat a Broadway. Arran d'aquest xit, i desprs d'oblidar el seu infructus rodatge d'una primera i perduda pellcula muda l'any 1921 (Humor risk), signaren tamb un acord amb la Paramount, amb la que feren diverses pellcules, com Els quatre cocos, Plomes de cavall i Sopa d'nec, entre d'altres.

Desprs de sortir de la Paramount, i grcies al jove geni Irving G. Thalberg, els germans Marx comenaren a treballar amb la Metro Goldwyn Mayer, d'on sortiren pellcules com Una nit a l'pera i Un dia a les carreres. Als anys 50, cadascun dels germans continuaren treballant independentment a la rdio, televisi i cinema, i fou en Groucho qui ms xit obtingu, grcies a la seva faceta com a escriptor i sobretot grcies al seu fams programa televisiu Aposti la seva vida, amb el qual es fu realment fams als Estats Units entre una generaci de persones que mai no l'havia vist al teatre i que tot just el coneixia d'alguna de les seves velles pellcules.  

En Marx mor a Los Angeles a causa d'una pneumnia, deixant enrere tres ex-esposes, na Ruth, na Kay i na Eden, tres fills, en Arthur, na Miriam i na Melinda, 18 pellcules, 14 d'elles al costat dels seus germans (una d'elles perduda), i milions d'admiradors.

En Groucho Marx fou incinerat, les seves cendres es guarden a l'Eden Memorial Park. La creena popular que diu que a la seva tomba hi ha escrit l'epitafi "Perdonin que no m'aixequi" s falsa. De fet noms cal observar la foto de la seva tomba  per desmitificar aquest rumor.

Pellcules.
Pellcules dels quatre germans Marx
    
 Humor risk (1921) (perduda, noms es conserven uns quants fragments);
 Els quatre cocos (1929);
 El conflicte dels Marx (1930);
 Pistolers d'aigua dola (1931);
 Plomes de cavall (1932);
 Sopa d'oca (1933);

Pellcules dels tres germans Marx (sense Zeppo)

 Una nit a l'opera (1935);
 Un dia a les carreres (1937);
 L'hotel dels embolics (1938);
 Una tarda al circ (1939);
 Els germans Marx a l'Oest (1940);
 Tenda de bojos (1941);
 Una nit a Casablanca (1946);
 Amor en conserva (1949);
 La histria de la humanitat (1957) (apareixen per separat, no es considera una pellcula dels germans Marx);

Pellcules en solitari

 Copacabana (1947);
 Double Dynamite (1951);
 Una dona a cada port (1952);
 Will Success Spoil Rock Hunter? (1957);
 The Mikado (TV)(1960);
 Skidoo (1968);

Frases clebres.

 "El meu fill s noms mig jueu; el podem remullar com a mnim fins als genolls?" (Resposta a a un vigilant de piscina quan li van dir que estava prohibit el bany als jueus);
 "Mai oblido una cara, per en el seu cas far una excepci";
 "No penso pertnyer a un club que m'accepti com a soci";
 "Aquests sn els meus principis, si a vost no li agraden, en tinc d'altres";
 "La intelligncia militar s una contradicci en els termes";
 "Bec per a fer interessants les altres persones";
 "Disculpin que els digui cavallers, per s que encara no els conec gaire b";
 "Hi ha tantes coses ms importants que els diners! Per costen tant!";
 "Citeu-me dient que m'heu citat malament";
 "Pareu el mn que en baixo";
 "Conec centenars de marits que tornarien felios a casa si no hi hagus una dona esperant-los. Treguin les dones del matrimoni i no hi haur cap divorci.";
 "No estic segur de com em vaig convertir en comediant o actor cmic. Potser no ho sigui. En qualsevol cas m'he guanyat la vida molt b durant una srie d'anys fent-me passar per un d'ells.";
 "No s la poltica el que crea mals companys de llit, sin el matrimoni";
 "All dolent de l'amor s que molts el confonen amb la gastritis i, quan s'han curat de la indisposici, es troben que s'han casat.";
 "En aquesta indstria, tots sabem que darrere un bon guionista hi ha sempre una gran dona, i que darrere d'aquesta hi ha la seva muller.";
 "Mai vaig a veure pellcules on el pit de l'heroi s ms gran que el de l'herona.";
 "Tot el que sc li ho dec al meu besavi, el vell Cyrus Tecumseh Flywheel. Si encara visqus, el mn sencer parlaria d'ell... Que per qu? Doncs perqu si estigus viu tindria 140 anys.";
 "El secret de la vida s l'honestedat i el joc net... si pots simular aix, ho has aconseguit.";
 "Noms hi ha una forma de saber si un home s honest: preguntant-li-ho. I si respon que "s", llavors saps que s corrupte.";
 "La poltica s l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnstic fals i aplicar desprs els remeis equivocats.";
 "Servei d'habitacions? Envin-me una habitaci ms gran.";
 "Si segueixes complint anys, acabars morint-te. Petons, Groucho." (Felicitaci de Groucho a un amic).
 "Una cita a cegues pot convertir-se en un porc amb barret i una bossa de dona.";
 "Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Per no es deixin enganyar. s realment un idiota.";
 "Des del moment en qu he agafat el seu llibre m'he caigut a terra rodant de riure. Algun dia espero llegir-lo.";
 "He de confessar que vaig nixer a una edat molt prematura.";
 "O vost s'ha mort o el meu rellotge s'ha parat.";
 "Recordeu que estem lluitant per l'honor d'aquella dona, que probablement s ms del que ella ha fet mai.";
 "Partint del no-res vaig arribar als ms alts cims de la misria.";
 "Que per qu estava jo amb aquella dona? Perqu em recorda a tu. De fet, em recorda a tu ms que tu mateixa.";
 "No puc dir que no estic en desacord amb vost.";
 "El matrimoni s la principal causa de divorci.";
 "Pagar el compte?... Quin costum tan absurd!";
 "s vost la dona ms bella que he vist en la meva vida... la qual cosa no diu gaire al meu favor.";
 "Fins desprs bonica... Renoi!, el compte del sopar s carssim!... s un escndol!... Jo de tu no el pagaria!";
 "Senyoreta... envi un ram de roses roges i escrigui 'T'estimo' al dors de la factura.";
 "No pensi malament de mi, senyoreta. El meu inters per vost s purament sexual.";
 "Est boja per mi. Quina dona no ho est! S que ara em preguntar quin s el meu secret... Que en sou d'agosarat! El secret s no donar-les a entendre que les estima. No anar mai darrere seu. Que vagin elles darrere vostre. S'ha d'avivar el foc de l'amor amb el ventall de la indiferncia.";
 "Es vol casar vost amb mi? s vost rica? Contesti primer la segona pregunta";
 "Escolti bon noi, i no seria ms fcil en comptes d'intentar ficar el meu bagul al camarot, posar el camarot dins el meu bagul?";
 "Durant els meus anys formatius al matals, em vaig entregar a profundes cavillacions sobre el problema de l'insomni. En comprendre que aviat no quedarien prou ovelles per comptar per tots, vaig intentar l'experiment de comptar porcions d'ovella en comptes de l'animal sencer.";
 "s una bajanada mirar sota el llit. Si la teva dona t una visita, el ms probable s que l'amagui a l'armari. Conec un home que es va trobar amb tanta gent a l'armari que es va haver de divorciar noms per aconseguir lloc on penjar la roba.";
 "Fill meu, la felicitat est feta de petites coses: un petit iot, una petita mansi, una petita fortuna...";
 "Fa temps vaig conviure dos anys amb una dona, fins que vaig descobrir que els seus gustos eren exactament iguals als meus: els dos ens deliem per les dones.";
 "En les festes no s'assegui mai; pot asseure's al seu costat alg que no li agradi.";
 "He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, especialment en el descans.";
 "- Per qu i com ha arribat vost a tenir vint fills en el seu matrimoni?
- Estimo el meu marit.
- A mi tamb m'agrada molt el meu puro, per de tant en tant me'l trec de la boca."

 Bibliografia .
Monkey Business. Simon Louvish. Ed. T & B Editores. 2001. Biografia en castell.

 Enllaos externs .

 ;
 Groucho Marx a TCM Movie Database;
 Groucho Marx a Internet Broadway Database;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18727" title="Convergncia i Uni" nonfiltered="3303" processed="3282" dbindex="8316">

Convergncia i Uni (CiU) s una federaci de dos partits poltics, formada per Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), liberal, i Uni Democrtica de Catalunya (UDC), democristiana o socialcristiana. 

s una federaci de partits poltics, que reconeixen la federaci com a nica eina electoral. El catal s la llengua prpia de la federaci, juntament amb l'arans a la Val d'Aran.
Histria.

La Federaci de CiU neix el 2 de desembre de 2001, quan Convergncia Democrtica de Catalunya i Uni Democrtica de Catalunya signen l'acord que dna solidesa i estabilitat al projecte collectiu que compartien des de feia ms de 20 anys.



Ambds partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergncia Democrtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Uni Democrtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federaci va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003.
L'any 2003, l'histric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es present a les eleccions, sin que el candidat va ser Artur Mas, que exerc com a cap de l'oposici al Parlament de Catalunya. 
A les eleccions generals espanyoles del 2004, Convergncia i Uni obtingu un total de 10 escons al Congrs dels Diputats. Josep Antoni Duran i Lleida s el president del Grup Parlamentari Catal i en Xavier Trias s el president del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. 

L'1 de novembre de 2006 es celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapala la candidatura de CiU. La federaci es presenta amb l'eslgan de campanya "Estimar Catalunya, governar b!". CiU guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, aquest cop en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obt 48 diputats. La reedici del pacte del tripartit impedeix que la federaci torni a la Generalitat.

CiU governa en quasib 450 municipis entre els quals les ciutats de Sant Cugat del Valls, Vic, Figueres, Blanes, Martorell, Tortosa...





Lders destacats.

Jordi Pujol i Soley;
Artur Mas;
Josep Antoni Duran i Lleida;
Xavier Trias;

Enllaos externs.
Pgina oficial de CiU;
Xarxa de blocs de CiU;
Pgina i bloc de l'Eurodiputat de CiU Ignasi Guardans;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18740" title="Placa tectnica" nonfiltered="3304" processed="3283" dbindex="8317">

Una placa tectnica o litosfrica s una de les parts mbils que formen la capa ms superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estn fins una profunditat de 250 Km.

Llista de plaques tectniques.

N'hi ha moltes ms de menors, de vegades anomenades blocs. Aqu es mencionen les de major mida. 
 Africana, placa tectnica continental que cobreix l'frica.
 Antrtica, placa tectnica continental que cobreix l'Antrtida.
 Indoaustraliana, placa tectnica continental que cobreix Austrlia, formava un continu amb la placa ndica fa 50-55 milions d'anys.
 Euroasitica, placa tectnica continental que cobreix Eursia.
 Nord-americana, placa tectnica continental que cobreix l'Amrica del Nord i la Sibria nord-oriental.
 Pacfica, placa tectnica ocenica que cobreix el Pacfic.
 Sud-americana, placa tectnica continental que cobreix l'Amrica del Sud.
 Placa Nord-americana;
 Placa de Nazca;
 Placa Arbiga;
 Placa de Cocos;
 Placa del Carib;
 Placa de Filipines ;
 Placa de Juan de Fuca;
 Placa de Scotia;

Tipus de plaques tectniques.
Segons l'estructura que tenen les plaques es distingeixen dos tipus. 

 Plaques continentals o mixtes. Presenten litosfera continental i litosfera ocenica. Inclouen els continents i una part dels fons ocenics.
 Plaques oceniques. Presenten nicament litosfera ocenica. Es troben noms sobre fons ocenics.

Aquestes plaques es mouen a diferents velocitats; les ms lentes poden arribar a desplaar-se 1 o 2 cm/any i les ms rpides de l'ordre de 10 cm/any. En aquests desplaaments es produeix un xoc i una fricci en els seus lmits, trencant-se en el punt on la deformaci supera la resistncia de la roca. A causa d'aquesta ruptura es genera una pertorbaci en forma d'ones, que sn les que constitueixen els terratremols.

Aquestes ones ssmiques o vibracions que s'alliberen sobtadament representen l'energia que s'ha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinutat de la roca rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre. El punt localitzat sobre l'escora terrestre s'anomena epicentre.

Litosfera ocenica: Es aquella que est formada per escora ocenica i una part del mantell superior. Constitueix els fons dels oceans i t un espessor mitj de 65 Km, excepte a les Dorsals oceniques on l'espessor s menor.
Litosfera continental: Est formada per escora continental i una part del mantell superior. Constitueix els continents i t un espessor mitj de 120 Km.

Contactes entre plaques.
Les plaques es mouen a causa de les corrents de convecci que es produeixen a l'astenosfera, aquestes corrents poden trencar una placa i separar els fragments i tamb poden fer xocar una placa contra una altre. Aquests lmits entre plaques sn molt importants perqu sn on t lloc la major part dels processos interns de la Terra.

Es distingeixen tres tipus de lmits:

 Lmits divergents o lmits constructius. T lloc una separaci de plaques, que facilita el trencament dels continents i la formaci d'oceans per l'ascens de material rocs fos procedent de l'interior de la Terra.
Si t lloc a una placa ocenica es forma una Dorsal ocenica. formaci d'oceans;
Si t lloc a una placa continental es forma una Zona de Rift--- trencament d'un continent;



 Lmits convergents o lmits destructius.- Es produeix una col.lisi entre plaques. El moviment d'aproximaci entre dues plaques pot ser de dos tipus:

 Zona de subducci.- Es caracteritza perqu la litosfera ocenica s'ensorra sota la litosfera continental formant serralades amb volcans. Si les dues plaques que xoquen presenten litosfera ocenica es produeixen les fosses oceniques.
-Zona d'obducci.- Es produeix quan una litosfera continental xoca amb altra litosfera continental i origina una serralada.

La fricci entre les plaques s l'origen d'alguns terratrmols, aix com de l'aparici de l'activitat volcnica ja que en aquest punt el gruix de litosfera s menor. s l'origen de l'anomenat anell del foc. 


 Lmits transformants. T lloc un moviment lateral de les plaques que genera una forta fricci i activitat ssmica. Normalment s'hi formen falles.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Tectnica de plaques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18756" title="Fenicis" nonfiltered="3305" processed="3284" dbindex="8318">

Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotmia. El grup semita origen dels cananeus es va establir a la zona entre el 3000 i el 2700 aC, i la branca nord dels cananeus van esdevenir els fenicis. Les ciutats fenicies ja existien vers el 2000 aC.

Els fenicis foren un poble de mercaders que va agafar les seves caracterstiques tniques al segon millenni.

Als segles XIV i XIII hi va haver un perode de dominaci egpcia per recuperar desprs les ciutats la seva independncia.

Quant van arribar els israelites a Canaan, els cananeus, de la mateixa raa que els fenicis, van formar una confederaci dirigida pel rei d' Hazor que fou derrotada; Hazor fou conquerida i destruda i el territori dels confederats va passar als israelites. Progresivament els cananeus van esdevenir israelites marcant encara ms la separaci amb la branca dels fenicis.

Vegeu: Fencia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18757" title="Rius i Taulet" nonfiltered="3306" processed="3285" dbindex="8319">


Francesc de Paula Rius i Taulet: (1883-1889) Advocat  i poltic catal, fou alcalde de Barcelona entre 1858 i 1889.

Plaa de la Vila (Grcia): Antic nom de la plaa situada al barri barcelon de Grcia, batejada amb el nom de l'alcalde de Barcelona entre 1858 i 1889.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18759" title="Art marcial" nonfiltered="3307" processed="3286" dbindex="8320">
Una art marcial s un estil de combat, amb freqncia orientat a la defensa personal. En l's com, el terme es refereix a sistemes de combat desenvolupats arreu del mn.



El concepte d'"art marcial" va aparixer per primera vegada en l'angls a l'edici de 1920 del Takenobu's Japanese-English Dictionary com una traducci del terme bu-gei o bu-jutsu que significa "art o resoluci dels assumptes militars".

 Introducci . 
En paraules simples, les arts marcials sn sistemes de combat. Hi ha moltes escoles i estils d'arts marcials, per totes comparteixen un objectiu: la defensa personal. Algunes arts marcials, com el tai txi txuan tamb poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi. 

No totes les arts marcials van nixer a sia. El savate, per exemple, va sorgir a Frana i els moviments atltics de la capoeira vnen del Brasil. 

Moltes arts marcials inclouen cops de puny (boxa, karate), puntades de peu (taekwondo, kickboxing, karate), agafades (judo, jujutsu, lluita), armes (iaijutsu, kendo, kenjutsu, naginatado, foto, esgrima) o alguna combinaci dels elements abans esmentats (diversos estils de jujutsu). 



Les arts marcials es divideixen en dos grans grups: les anomenades "arts marcials dures" com el karate i el kickboxing, que emfatitzen l'atac per derrotar el contrincant i les "arts marcials suaus" com el judo i l'aikido, que aborden l'oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la fora d'aquest ltim per sotmetre'l. 

s difcil de comparar l'efectivitat de les diverses arts existents. Darrerament, es desenvolupen competncies com Ultimate Fighting Champions als Estats Units o Pancrase al Jap, que tamb sn conegudes com "arts marcials mixtes" o tornejos d'AMM. Si b encara est per veure l'xit o fracs comercial d'aquests esdeveniments, s interessant de notar que certs sistemes tendeixen a imposar-se en aquestes competncies sense regles. Els que donen suport a aquests sistemes justament es valen d'aix com a argument de la veritable efectivitat del seu estil. 

Les arts marcials es defineixen ms o menys aix: a travs de la histria, al soldat en el camp de batalla l'nica cosa que li importa s derrotar el contrincant que se li enfronta. Que un estil sigui suau o dur o quants punts s'aconsegueixen amb un cop sn detalls i temes de discussi que sorgeixen en temps de pau, quan es tracta d'un combat cos a cos. 

Les arts marcials sn les arts de la guerra. Si l'objectiu principal en una competncia consisteix a anotar punts a favor d'alg, llavors no estem enfront d'una art marcial  sin d'un esport. 

La histria de les arts marcials s extensa. El desenvolupament dels sistemes de combat data de quan l'home va ser capa de transmetre el coneixement, juntament amb les estratgies de guerra. Part del material escrit ms antic sobre el tema data del segle XV a Europa i l'autoria correspon a mestres notables, com Hans Talhoffer i George Silver. Tamb han arribat als nostres dies transcripcions de textos encara ms antics, un dels quals s un manuscrit denominat I.33, que data de finals del segle XIII. 

Els artistes marcials difereixen respecte a l'assumpte de les competncies. Certes arts, com la boxa o el muay Thai, posem l'mfasi en els enfrontaments de prctica i a la participaci en competicions, mentre que les formes ms freqents d'aikido i krav maga rebutgen les competncies. Les raons que sustenten aquests punts de vista sn diverses. Moltes de les arts competitives argumenten que les competncies donen lloc a tcniques millors i ms eficients. No obstant aix, certs estils no competitius sostenen que les regles amb les quals es desenvolupen aquestes competncies afecten l'art i no sn representatives del que pot ocrrer en una situaci real. 

En els ltims anys, s'han portat a terme intents per reviure certes arts marcials considerades histriques. Exemples d'aquesta reconstrucci histrica de les arts marcials sn el pankration i l'escola Shao Lin, que no posseeix una tradici contnua.

 Arts marcials asitiques .
Borneo;
bersilat;

Birmnia;
bando;

Corea;
kung jung mu sool;
hapkido;
taekyun;
taekwondo;

Filipines;
kali;
eskrima;
arnis;

Indonsia;
kuntao;
pencak silat;
tarung derajat;

Jap;
aikido;
bojutsu;
bujutsu;
aikijutsu;
iaido;
jujutsu;
jodo;
judo;
karate;
kempo;
kendo;
kenjutsu;
kobudo;
kusarigamajutsu;
kyokushinkai;
kyudo;
kyusho jitsu;
naginatado;
ninjutsu;
ninpo;
shintaido;
shooto;
shorinji Kempo;
sumo;
taijutsu;
taido;
tantojutsu;
tegumi;

Tailndia;
Boxa tailandesa o Muay Thai o Thai boxing;

Vietnam;
Vi t V   o;

La Xina -totes les arts marcials xineses denominades kung-fu, wushu, Tx'uan fa o kuntao.
Estils interns: vegeu nei chia.
hsing yi (hsing I);
pakua txuan;
tai txi txuan;
ba gua;

 Arts marcials d'altres pasos .
Alemanya;
Nindokai;
Brasil;
capoeira;
jujutsu brasiler;
Egipte;
tahtib o esgrima de pals egpcia;
Espanya;
joc del pal canari;
lluita canria;
lluita lleonesa;
Estats units;
full contact;
Jeet Kune Do;
kempo karate;
Frana;
Francombat;
savate;
Grcia;
lluita grecorromana;
pancraci o pankration;
Israel;
krav mag;
Rssia;
sambo ;

 Enllaos .

 Pgina sobre Arts Marcials, amb una selecci d'articles;
 Federaci d'Arts Marcials de Catalunya;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18766" title="Comarques del Tria-Xquer del Pas Valenci" nonfiltered="3308" processed="3287" dbindex="8321">


Les Comarques del Tria-Xquer sn una regi del Pas Valenci que compren les segents comarques:

 L'Horta Nord.
 L'Horta Sud.
 L'Horta Oest.
 La Ribera Alta.
 La Ribera Baixa.
 El Camp de Tria.
 El Camp de Morvedre.

En realitat gran part d'aquesta regi es tracta de l'rea d'influncia metropolitana de la Ciutat de Valncia. A vegades, tamb es considera com a part de la regi de les Comarques Centrals, com aix descriuen Joan Soler i Riber, o Manuel Sanchs i Guarner, en les seues respectives descripcions geogrfiques en diverses publicacions. Per la constituci del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes a l'any 1999 no inclou les comarques amunt esmentades.

Lingsticament, tota aquesta regi parla la subvarietat dialectal del valenci apitxat, tamb utilitzada com a estndar del valenci als mitjans de comunicaci pblics valencians, tot i que no s la modalitat ms parlada demogrficament al Pas Valenci. Els antecedents histrics d'aquesta regi es poden trobar en la Governaci de Valncia que, de retruc, es dividia en la Lloctinncia de Xtiva i la Lloctinncia de Valncia, divisi que perdur des del segle XIV fins el segle XVIII.

L'exclau occidental s l'antic terme de Loriguilla, on s'ubica l'embassament del mateix nom.

Vegeu tamb.
Regions del Pas Valenci;
Comarques del Nord del Pas Valenci;
Comarques de l'interior del Pas Valenci;
Comarques Centrals del Pas Valenci;
Comarques del Sud del Pas Valenci;
Regi de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18770" title="Roda" nonfiltered="3309" processed="3288" dbindex="8322">

Una roda s un dispositiu en forma disc o torus. La seva operaci fonamental s transmetre el moviment lineal en moviment angular. s una de les primeres i ms simples mquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra

 Mecnica .
Les rodes poden ser suportades amb un eix, que quan s fixat a un tercer objecte, com el cos d'un vehicle, es transmet l'energia lineal a aquest cos de manera molt eficient. La roda t l'avantatge respecte altres mecanismes, com les fulles d'un trineu o altres mecanismes semblants, de tenir un moment compacte, minimitzant la fricci amb la superfcie. Aix permet als vehicles en rodes poder avanar ms amb menys fora.

 Histria .
La roda s considerada com un dels invents claus de la histria de la humanitat, juntament amb el foc. Va ser inventada de manera independent per diverses cultures. Molts autors situen la primera aparici vers el 4000 a.C. en les antigues cultures de Mesopotmia (Sumeris). Altres aparicions independents se situen en la Xina, pel 2800 a.C.; i en les cultures asteca i inca en el 1500 a.C., encara que aquestes ltimes, per falta d'animals de crrega, mai es va usar ms que com una joguina. Aparentment la roda ha estat desconeguda per altres cultures, com els pobles sub-saharians i en Austrlia, fins als relativament recents contactes amb els euroasitics. 

Altres fonts afirmen que va nixer a Eslovnia, on al 2003 es va trobar una roda que t entre 5100 i 5350 anys.

s impossible saber en base a quina idea va sorgir el primer desenvolupament de la roda, encara que s plausible teoritzar que va sorgir de l'observaci directa i mimetisme de la natura. Per exemple en veure com una pedra plana es desplaa de mode dificults amb comparaci amb una pedra ms proporcionada en les seues tres dimensions costera avall, o per exemple en las boles de neu, i fins i tot en els troncs de llenya...

La roda va ser patentada en 2001 per l'advocat australi John Keogh, amb el nom de "dispositiu d'ajuda pel transport circular". L'objectiu d'aquesta patent no era altre que demostrar les imprecisions i ineficcies del sistema de patents modern.

Alternatives a la roda.
Les rodes no van b per a tots els terrenys. Els trineus poden ser una bona alternativa en terres plenes de neu o gel, ja que llisquen per la seva superfcie. Es poden arrossegar mitjanant animals, a m o si s un pendent, deixant-se caure pel pes. 

Mtodes moderns com el magnetisme o la pressi estan substituint la roda en els vehicles de transport collectiu.

Smbols de la roda.
En el Budisme, la roda s una metfora conceptual central. Segons aquesta religi, la vida s un cicle de naixements i reencarnacions, del qual sols es pot escapar assolint la illuminaci (o Bodhi). D'aquesta manera, la roda t podria ser l'equivalent a una creu per a un cristi o una lluna creixent per a un musulm, encara que no s el smbol de la detat. La mandala s una representaci com d'aquest concepte, i est basada en la imatge d'una roda.

En les antigues religions solars, la roda convivia amb el carro per simbolitzar el cicle del sol, que surt i es pon com fent una roda al voltant de la terra.

La roda apareix a la bandera ndia per simbolitzar la llei. En canvi a la bandera gitana fa referncia al passat nmada, sempre en moviment, d'aquest poble.

s un smbol del canvi a fora cultures, d'aqu deriven imatges com la roda de la fortuna




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18775" title="Mocadorada" nonfiltered="3310" processed="3289" dbindex="8323">

La Mocadorada o Mocador (pronunciat en valenci ), s una celebraci popular de la ciutat de Valncia i la rodalia, que t lloc cada 9 d'octubre, dia de Sant Dons, coincidint amb la Diada Nacional del Pas Valenci. La tradici s que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolos de massap cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de Valncia, totes elles envoltant dues figures ms grans i principals fetes de massap cuit: la piuleta i el tronador.

La tradici ve de quan, a l'edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de Valncia va comenar a regalar vaixelles de cermica de Manises i Paterna que contenien una dolos de sucre que comenaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducci del cultiu de la canya de sucre al Regne de Valncia, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'Octubre, ja que, segons diu la llegenda romntica, els massapans representen els fruits de l'horta de Valncia que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a Valncia desprs de la conquesta.

Al segle XVIII, desprs de la Guerra de Successi, la celebraci oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a Valncia va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, per es va continuar celebrant popularment. Sant Dons havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotcnics des de la popularitzaci de la plvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dons, s'havien llanat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les crniques, un any es van arribar a llanar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vespra del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot aix, l'origen de la piuleta i el tronador est en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotcnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolos de massap que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, tamb representaven els rgans sexuals masculins i femenins per la seua forma caracterstica.

A partir del segle XIX els dolos s'embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradici, molts valencians consideren que Sant Dons s el Dia dels Enamorats valencians; i s tradici que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van comenar a festejar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18781" title="Ganimedes" nonfiltered="3311" processed="3290" dbindex="8324">


Mitologia: ;
Ganimedes, coper dels dus grecs.
Astronomia: ;
Ganimedes, satllit natural del planeta Jpiter. El ms gran del sistema solar.
Biografies:
Ganimedes d'Enos, governador egipci de Trcia.
Ganimedes, tutor d'Arsnoe IV, filla de Ptolemeu XII Auletes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18784" title="Subcontinent" nonfiltered="3312" processed="3291" dbindex="8325">
Un subcontinent s una porci mplia i delimitada d'un continent. No existeix, tanmateix, un consens especfic entre els gegrafs sobre el que constitueix un subcontinent, i sovint, pot ser una porci separada de la resta del continent al que pertany per una serralada o cadena muntanyenca, per trobar-se sobre una altra placa tectnica o per constituir una divisi geopoltica distinta. En catal, tradicionalment es distingeixen els segents subcontinents:

 el subcontinent de Nord-amrica: La secci ms septentrional d'Amrica, des d'Alaska fins a l'istme de Tehuantepec. La major part del subcontinent es troba sobre la placa tectnica homnima. Geofsicament, el lmit entre el subcontinent de Nord-amrica i Centreamrica, s la serralada Neo-volcnica al centre de Mxic. Geopolticament, tanmateix, el lmit s la frontera poltica de Mxic amb Guatemala i Belize.
 el subcontinent de Centreamrica: El conjunt d'istmes des de Tehuantepec fins a l'istme de Panam que uneix els subcontinents nord-americ i sud-americ. La major part de Centreamrica s situada sobre la placa del Carib, la qual s'estn sobre gran part de les Antilles.
 el subcontinent de Sud-amrica: La secci meridional d'Amrica; tot el territori al sud de l'istme de Panam. El territori sud-americ es troba sobre la placa tectnica homnima. ;
 el subcontinent indostnic: la pennsula de l'sia al sud de la serralada dels Himlaia; tamb es troba situada sobre la placa homnima. ;

Considerant els criteris de plaques tectniques, la pennsula Arbiga tamb podria ser considerada un continent, encara que en no hi haver una frontera geogrfica especfica ni cap varietat climtica, generalment no es considera com a tal. Europa, sovint es considera un subcontinent d'Eursia, per Europa i sia, ambds es troben sobre la mateixa placa tectnica. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18785" title="Amrica del Nord" nonfiltered="3313" processed="3292" dbindex="8326">


L'Amrica del Nord o Nord-amrica segons el model continental ibric, s un subcontinent d'Amrica, que s'estn, geopolticament, des d'Alaska i Grenlndia al nord, fins la frontera de Mxic amb Guatemala i Belize al sud. El subcontinent limita al nord amb l'oce Glacial rtic, i al sud amb el subcontinent centreameric.  En altres models continentals, com ara el model angloparlant, Nord-amrica s un continent que s'estn des d'Alaska fins a l'istme de Panam, incloent-hi les Antilles. 

Geografia fsica.
L'Amrica del Nord se situa a la regi superior del continent americ, connectat amb el subcontinent sud-americ per mitj de la regi centreamericana, ms especficament, per l'istme de Panam. Amrica del Nord comena, segons la majoria de les autoritats acadmiques, a l'istme de Tehuantepec (al sud-est de Mxic), i s estn cap al nord fins a la regi rtica canadenca i d'Alaska. Tot el subcontinent pertany a la placa Nord-americana (incloent-hi l'istme de Tehuantepec, per, excloent algunes regions de Califrnia i Baixa Califrnia que pertanyen a la placa del Pacfic i altres regions de la Baixa Califrnia Sud i de l'est de Mxic que pertanyen a la placa de Cocos.

S'hi troben nombroses illes, principalment les illes de l'arxiplag rtic, l'arxiplag d'Alexander, i les illes Aleutianes. Grenlndia, l'illa danesa autnoma, s localitzada sobre la placa tectnica nord-americana, i per tant, s considera, geogrficament, com a part del subcontinent nord-americ. Les Bermudes, per contra, no es troben sobre la placa, sin que sn illes oceniques sobre la dorsal atlntica. 

 Geografia poltica .

Com a resultat de l'esdevenir histric, l'Amrica del Nord estricta compta actualment per tres estats independents i tres dependncies europees: 
 les Bermudes, territori del Regne Unit;
 el Canad;
 els Estats Units d'Amrica;
 Grenlndia, territori autnom que pertany a Dinamarca;
 Mxic;
Saint-Pierre i Miquelon, territori administrat per Frana;

 Demografia .
La major part de la poblaci est formada per blancs o criolls europeus que van colonitzar aquesta part del continent, com els descendents d'anglesos (Estats Units i Canad), espanyols (Mxic i sud dels Estats Units) i francesos (provncia de Quebec al Canad i a varies regions de l'antiga Louisiana). Cal agregar-hi altres immigrants europeus (irlandesos, italians i d'altres) i del continent asitic.

La poblaci indgena s escassa, excepte en algunes regions de Mxic on hi ha descendents majoritriament d'asteques i maies.  A la resta del subcontinent hi ha una minoria descendent de pellroges, apatxes, esquimals, etc.

Els mestissos, mescla d'europeus i indgenes, sn molt comuns a Mxic, mentre que a la resta de pasos sn molt escassos.

La poblaci negra i mulata abunda als Estats Units i s escassa al Canad i a Mxic.

Cal destacar als Estats Units la que ja s la primera minoria, la dels immigrants hispans provinents fonamentalment de Mxic, Cuba (important colnia a Miami) i d'altres pasos de l'Amrica Central i del Carib.

Llenges.
L'idioma ms parlat a Amrica del Nord s l'angls, a Canad i als Estats Units, seguit de l'espanyol als Estats Units i Mxic i el francs a Quebec. Es parlen moltes ms llenges minoritries als tres pasos.

Religi.
Les religions ms difoses sn el protestantisme, predominant als Estats Units i al Canad; el catolicisme, a Mxic i part de Canad i els Estats Units, i diversos nuclis de judaisme, islamisme, cristianisme ortodox, budisme, confucianisme, mormonisme, etc.

Economia.
Amrica del Nord, excepte Grenlndia i les dependncies britniques i franceses, est integrada comercialment en la Zona de Lliure Comer coneguda com a NAFTA. El NAFTA s el bloc comercial ms gran del mn. Des del 2005 la regi est unida tamb sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amrica.

Vegeu tamb .

 Amrica ;
 Amrica Central;
 Carib;
 Amrica del Sud ;
 Amrica Llatina;
 Llista d'aglomeracions de Nord-Amrica;














































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18789" title="Surrealisme" nonfiltered="3314" processed="3293" dbindex="8327">
El surrealisme (del francs surralisme) s el moviment d'avantguarda ms important del perode d'entreguerres, i molt possiblement el ms influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealista d'Andr Breton, el seu guia espiritual.

Introducci.
Aquest moviment artstic, intellectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecuci de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crtiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "ms que" i ms veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorpors els elements de la imaginaci i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revoluci personal, cultural, poltica i social, a vegades concebuda o descrita com una transformaci completa de la vida a travs de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'Andr Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa ser convulsiva o no ho ser". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avanar un canvi poltic social i poltic de termes radicals, amb l'argument que noms quan les institucions del treball, la famlia i l'educaci hagin estat transformades es podr fer possible una participaci general en el surreal. Ms recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecci del medi ambient per raons similars.

La paraula surreal s emprada a vegades amb la intenci de descriure juxtaposicions inesperades o l's de nonsequiturs en l'art o en el dileg, particularment quan aquestes juxtaposicions sn presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment sn independents de la noci surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexi directa, i sn emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest s ha estat durament criticat pels surrealistes.

Origen del terme.
El poeta francs Guillaume Apollinaire fou qui primer parl en termes de surrealisme i surrealista, l'any 1917.

Filosofia surrealista.

Aquesta emerg cap al comenament dels anys vint, parcialment com una evoluci del pensament propi del dadaisme, amb l'escriptor francs Breton com el seu teorista principal en un inici.

Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el surrealisme com:

Diccionari: Surrealisme, n. Pur automatisme psquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mtode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absncia de qualsevol altre control exercit per la ra, fora de qualsevol preocupaci esttica o moral.

Enciclopdia: Surrealisme. Filosofia. El surrealisme es basa en la creena en la realitat superior de certes formes d'associacions prviament negades, en l'omnipotncia del somni, durant el desinteressat joc del pensament.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18793" title="William Shakespeare" nonfiltered="3315" processed="3294" dbindex="8328">

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari juli; 3 de maig de 1616 del calendari gregori) va ser un dramaturg, poeta i actor angls.

 Biografia .
Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills dels quals Shakespeare n era el tercer i el primer home de la famlia. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a ms de corredor de finques i posteriorment administrador de l'Ajuntament.

William assist durant sis mesos a l'escola primria i, a partir dels deu anys, a l'escola secundria en la qual li ensenyaren autors llatins. Ms tard, la seva famlia va tenir un declivi econmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. En 1582, a l'edat de 18 anys es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys, amb qui va tenir un fill i dos bessons.
Al 1587 Shakespeare va comenar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seva primera obra literria va ser un poema ertic titulat Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. s llavors quan el comte de Southampton, Henry Wriothesly passa a ser el seu protector i molt probablement l'acull durant aquest perode. Amb la reobertura dels teatres,  el 1594, Shakespeare s associa a la companyia de Lord Chamberlain, cos de la reina. A partir d'aquest moment, Shakespeare obtindr tot un seguit d'xits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar el teatre un vulgar entreteniment.

El 20 d'octubre de 1596 va comprar un ttol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Desprs d'escriure La Tempesta, Shakespeare visqu retirat a Stratford amb la seva famlia, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de mar de 1616, deix totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors: Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell i a la seva dona, el seu segon llit. El 23 d'abril de 1616, mor William Shakespeare (segons la llegenda, desprs d'una borratxera).

El 25 d'abril va ser enterrat al presbiteri de l'esglsia d'Stratford. Els seus companys, set anys ms tard, li van retre el millor homenatge en publicar les seves obres completes, el Folio de 1623. Aquest llibre ha acabat essent la base de totes les edicions i representacions posteriors de la seva obra i, en darrer terme, de la seva immortalitat.

Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir noms deu dies abans que el literat angls per casualment coincidint en data, el 23 d'abril, per la diferncia de calendaris usats.
tambe va fer moltes actuacions teatrals poetiques i moltes comedies perque era un bon actor

 Trajectria .


La primera vegada que tenim notcies de Shakespeare com a actor i autor s el 1592, en un escrit pstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referncia a Shakespeare en les frases :  Cor de tigre embolcallat en pell d'actor. , i  Es pensa que s l'nic sacsejaescenes del pas.  s una allusi a l'obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un xit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i ertics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrcia. Tamb va escriure dues comdies d'enginy i elegncia artificiosos: Penes d'amor perdudes i Els dos cavallers de Verona.

Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una poca en qu faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc ms de dos anys escriur Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Vencia i L amansiment de la fria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramtic nou: un estil potic, refinat i enginys, en el qual la musicalitat del vers gaireb s tan important com l'acci mateixa.

s tamb un temps en qu els anys d'optimisme nacional sn substituts per una era de cinisme i de rigidesa burocrtica, ambient que Shakespeare criticar. L autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'poca, per que no suposa una adopci del to desenganyat i escptic dels altres dramaturgs. Aix, Shakespeare optar per escriure comdies romntiques on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i sn substitudes per un enginy ms lric i ms reflexiu.

A ms, el govern prohibeix que s escriguin noves obres sobre la histria nacional, perqu les considera perillosament allusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temtica per situant-la a Roma. Aix, Juli Csar, el conflicte entre els principis tics elevats i els seus efectes trgics, s la primera de les seves obres de tema rom.

Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d'nim perplex, un humor molt  negre  i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagus perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.

Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". s a partir d'aleshores que el seu art entra en un perode intens dominat per la visi trgica, cosa que es palesa en Macbeth, Otello, El rei Lear, Tim d'Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriol.

El 1608, l'autor Richard Burbage obt la llicncia per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el cam marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i stires urbanes de moda, comena a cultivar un nou gnere, el roman: barreja de tragdia, comdia i drama lric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinria que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbel, Conte d'hivern i La tempesta sn obres que presenten situacions romntiques.

En el seu retir collabora, per, amb dramaturgs joves en un parell d'obres ms: Enric VIII i Els dos nobles cosins.

 Obra .
 Tragdies .
 Romeu i Julieta ;
 Macbeth;
 El rei Lear ;
 Hamlet;
 Otello ;
 Titus Andrnic;
 Juli Csar ;
 Antoni i clepatra ;
 Coriol ;
 Trilus i Crssida ;
 Tim d'Atenes;

Comdies.
 Tot est b si acaba b;
 Al vostre gust;
 El somni d'una nit d'estiu;
 Molt soroll per no res ;
 Mesura per mesura ;
 La ferstega domada o L'amansiment de l'harpia;
 La nit de reis ;
 El mercader de Vencia ;
 Les alegres casades de Windsor ;
 Treballs d'amor perduts ;
 Els dos gentilhmens de Verona;
 La comdia dels errors;

Obres histriques.
Ricard III ;
Ricard II ;
Enric VI ;
Enric V ;
Enric IV ;
Enric VIII ;
El rei Joan ;
Eduard III;

Romanos tardans.
 Pricles, prncep de Tir ;
 Cimbel ;
 El conte d'hivern ;
 La tempesta;

Obra atribuda a Shakespeare.
 Els dos nobles cavallers;

Vegeu tamb.
 poca elisabetiana;

Enllaos externs.
 Les alegres comares de Windsor a http://manybooks.net/, traducci al catal de Josep Carner, per a ordinador de butxaca;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18805" title="Comarques de Mallorca" nonfiltered="3316" processed="3295" dbindex="8329">







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18811" title="Mquina" nonfiltered="3317" processed="3296" dbindex="8330">
Una mquina es pot definir com un conjunt de peces (rgans o elements) mbils i no mbils, que per efecte dels seus enllaos est capacitada per transformar l'energia. Per extensi, el terme mquina s'aplica a qualsevol enginy mecnic, com per exemple els autmates, o hui en dia, als enginys electrnics, com les computadores, en contraposici als mecanismes naturals.



En la seua definici primignia, els elements constitutius d'una mquina sn:
 Motor;
 Mecanisme;
 Bastidor;
 Components de seguretat;


Alguns autors han suggerit que la mateixa paraula mquina encontra la seua arrel en les llenges dels pobles orientals ms antics, i que d'ac va passar als idiomes mediterranis (grec y llat) amb l'emigraci racial dels indoeuropeus des d'sia a Europa. La paraula mquina vendria de varkana o mankana que al mateix temps estan compostes de les veus var o man (significat el qual s treballar, operar) i kara o kana (llenya curta i de secci rodona). Altres autors, s'han remuntat incls a que el seu origen prove de vimana que es un aparell descrit en els relats mtics del Mahabharatta, que vola i s tripulat per ssers divins que fan la guerra entre s amb poderoses armes, i on es descriuen amb bastant detall rodes i altres artilugis o mquines d'enginy.

 Vegeu tamb .

 Mquina simple;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18815" title="Castell de Cocentaina" nonfiltered="3318" processed="3297" dbindex="8331">


El Castell de Cocentaina s un antic baluard en forma de cub del segle XIV, d'art gtic militar. Ubicat a la serra de Mariola, a una altitud de 752 m. Al terme municipal de Cocentaina, al Comtat.

Va ser construt sobre les restes d'altres construccions defensives anteriors musulmanes del segles X-XI, segons els documents islmics que el mencionen. Va ser el primer objectiu militar durant les sublevacions musulmanes de mitjans del s. XIII (veure Al-Azraq). En la revolta de 1303 va ser incendiat i destrut.

Conserva restes de les seues muralles, per destaca el slid torre major, de planta quadrada i estil gtic, amb fbrica de sillars i finestres adintellades. Al seu interior hi ha dos pisos, comunicats per un aljub.

Ha estat completament restaurat recentment. A seu interior es conserva una mostra de troballes arqueolgiques de la zona del Castell. S'hi pot arribar amb cotxe fins els ltims 200 metres, que es poden recrrer a peu per una senda empedrada.

El castell, es considerat un dels smbols ms representatius de Cocentaina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18816" title="Castell de Penella" nonfiltered="3319" processed="3298" dbindex="8332">


El Castell de Penella, o Castell de les Penelles, s una construcci que data de finals del segle XIII, sent senyor de Penella i Formig, Pon Guillem de Villafranca. Ubicat al terme municipal de Cocentaina, al Comtat.

Encara que es troba en rones, mostra una magnfica vista de la seua torre major, de 15 metres d'alada i adossada a la muralla. La seua planta s quadrada, amb fbrica de mamposteria i tapial. S'observen tamb diversos trams del recinte amurallat de la fortalesa, aix com les restes d'altres torres i elements auxiliars. Prop del castell s'han trobat vestigis de la mateixa poca en qu va ser construt el castell.

El castell, encara que sempre ha estat vinculat al terme municipal de Cocentaina, se situa a pocs metres de la vena poblaci de Benilloba. Recentment, l'ajuntament de Cocentaina ha tret a concurs la seua restauraci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18819" title="Alcosser de Planes" nonfiltered="3320" processed="3299" dbindex="8333">


Alcosser de Planes, o smplement Alcosser, s una poblaci de la comarca del Comtat. Tamb pot ser trobat com Alcocer, que s el topnim castellanitzat.

 Histria .

D'origen musulm (Alcosser ve de la veu rab "Al-Quasayr" que significa "xicoteta fortalesa". Va ser conquerida a mitjans del segle XIII per Jaume I. Constitua un important lloc de moriscos, amb 60 cases, uns 270 habitants (alcosserins), l'any 1609, prviament a la seua expulsi. Els titulars de la baronia de Planes i el comtat de Cocentaina, protagonitzen diversos conflictes per la vinculaci de la seua jurisdicci, que es resolgueren mitjanant la concrdia del 1677 a favor del comte de Cocentaina, qui mai no havia deixat de percebre les rendes d'Alcosser. All va motivar que la vila no disposa-se d'una carta especfica de poblaci, i es regira per la de Muro. La seua esglsia va pertnyer a la de Cocentaina i, posteriorment, el 1535 a la de Gaianes, ms tard s'independitz d'aquesta.

 Demografia i economia .

La poblaci, amb una economia basada en l'agricultura ha anat disminuint demogrficament durant la primera meitat del s. XX, arribant el 2002 a un total de 154 habitants.

 Geografia .

Es pot gaudir de bones excursions fins al pant de Beniarrs o fins a l'empinat Calvari, des d'on es pot obtindre una magnfica panormica de la vall i del curs del riu Serpis. A la poblaci es troba tamb un centre d'aeromodelisme. El seu terme t 4,7 km.

 Festes .
Les Festes Patronals estan dedicades a Sant Gil, el Crist de la Pietat i els Sants de la Pedra : Abd i Senent del 28 al 31 de agost. Les festes comencen el dia 28 amb un ball de disfresses i cada dia se celebra en honor a un dels sants.

 Poltica .
Arran de les eleccions del 2003 governa el PP l'ajuntament amb tots els regidors (5).

En les eleccions del 2007 el PP aconsegueix 4 regidors, i el PSPV 1, per, conflictes de carcter apoltic en el si de l'ajuntament alcosser (entre els populars) donen lloc a la dimisi del vigent alcalde Galo Fresneda i la tinent alcalde,i es veuen obligats a donar pas als candidats que ms vots havien obts desprs d'aquests. L'ajuntament queda actualment amb 3 regidors del PP, i 2 del PSPV.



= Enllaos externs =


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18820" title="Alcoleja" nonfiltered="3321" processed="3300" dbindex="8334">


Alcoleja, o tamb Alcoleja d'Aitana, s una poblaci de la comarca del Comtat. 

 Histria .
En els seus orgens fou un poblat morisc, el qual estava integrat per deu famlies el 1563. La parrquia es trobava adscrita a la de Penguila fins que, el 1535, es va separar just amb Benasau, Benigama, Beniata i Ares del Bosc per a formar la nova parrquia d'Ares. Va ser el 1574 quan es va constituir en parrquia independent.

La vila encara conserva el palau dels marquesos de Malferit, que van ser senyors d'Alcoleja, amb una magnfica torre cilndrica amb sostre cnic, de teula mora i escut d'armes nobiliari adossat a la mateixa torre.

 Demografia i economia .

La poblaci dedicada exclusivament a l'explotaci agrcola ha vist minvar el nombre d'habitants (alcoletjans) des del 1900, abastant els majors ndexs d'emigraci cap a Alcoi i els nuclis industrials ms propers, en la dcada dels 60. El 2006 comptava amb una poblaci de 213 habitants.

 Geografia .

Poble tpicament de muntanya, es troba molt a prop de l'accident geogrfic ms elevat de les comarques del sud: la serra d'Aitana. De fet moltes excursions que recorren esta serra partixen d'esta localitat: a banda d'Aitana, es pot anar fins a la Font de la Forata, els cims del Partagat i el port de Tagarina. El seu terme municipal s agrest i s'hi sol practicar la caa i la recollecci de bolets a l'hivern. Hi ha el port de Tudons a 1.200 m. d'altitud. El seu terme t 14,6 km2.

 Festes .
Les Festes Majors se celebren la darrera setmana d'agost festejant a Sant Vicent Ferrer i a la Verge dels Desemparats; el moment ms important s el Cntic de l'Aurora. Altres festes sn les que celebren "Els Fadrins" la segona setmana de maig i que consisteix en anar en romeria fins a la pedania de Beniaf el diumenge.

 Poltica .

Arran de les eleccions del 2003 governa el municipi i amb majoria absoluta per primera vegada el PSPV amb 3 regidors; resten a l'oposici Junts per Alcoleja (1) i el PP (1).

En les eleccions del 2007 el PSPV aconsegueix 3 regidors i el PP 2




= Enllaos externs =


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Blog d'alcoleja;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18821" title="Alfafara" nonfiltered="3322" processed="3301" dbindex="8335">
 Per a la varietat d'olivera visiteu Alfafara (olivera);


Alfafara s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Geografia .

El municipi est situat a la valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicaci fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, s un parads per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relaci dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menci per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme t 19,8 km2.

 Histria .

Hi ha constncia que els primers pobladors eren ibers per les deixalles trobades al Cabeo de Mariola o de la Cova, Cabeo de Serrelles, Cabeo de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulm com ho demostra el seu nom rab  alfawara  que significa font o brollador i que, probablement, fa referncia a la Penya del Xorro, salt d'aigua que cau amb fora en poques de pluja. Desprs de la conquesta de Biar, el lloc se li concedeix en senyoriu a Ximn Prez d'Oriz, en 1250, i posteriorment, en 1292, s venut a Pere d'Arts. L any 1370, Pere IV el Cerimonis, la incorpora, mitjanant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessi, per part de Felip IV del ttol d'Universitat d'Alfafara. Fins el 1707 pertanyia a la Governaci de Xtiva i fins 1833 a la de Montesa.

 Monuments i llocs d'inters .

 Esglsia parroquial de la Transfiguraci del Senyor, romnica.
 Restes arqueolgiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament collectiu; de plena edat de bronze sn les restes d'un xicotet poblat siti a Montserrades. De la cultura ibrica sn les restes del Cabeo de la Cova i de l'important poblat del Cabeo de Merita. Dels temps de la romanitzaci sn les cermiques que es troben a els Recorrals, i d'poca lent-romana, les sepultures excavades a la roca del Mas del Pou. Especial menci ha de fer-se de les Coves dels Finestres, coves artificials obertes en les roques verticals.

 Demografia i economia .

Malgrat la recent modernitzaci de la seua indstria txtil, d'un marcat tarann artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la poblaci ha decrescut constantment durant aquest darrer segle, degut a l'emigraci dels seus vens cap als anteriorment nomenats centres industrials, a ms d'altres un poc ms allunyats com ara Alcoi i Ontinyent. 

 Festes locals .

 Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Santos patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

 Gastronomia .

La gastronomia tamb mereix el seu apartat. Plats contundents en qu s utilitza la principal producci, l'oli, i que es coneixen com a  mulladors . La pericana, l'espencat, la borreta,la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arrs en diverses varietats. Tamb bons dolos a base de farina i ametla. I, sobre tot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromtiques i que cadasc barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arrs al forn, caldero, arrs de dejuni, arrs amb penques i amb fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.

 Poltica .
En les eleccions de 2003 el PSPV obtingu 4 regidors per 3 del PP.

En les eleccions del 2007 els resultats foren de 5 a 2 per als socialistes.




 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18822" title="Almudaina" nonfiltered="3323" processed="3302" dbindex="8336">


Almudaina s una poblaci valenciana de la comarca del Comtat.

El seu topnim, a l'igual que el poble, s d'origen rab i significa  petita ciutat .

 Histria .

Lloc de moriscos, formava part de la parrquia i baronia de Planes. El 1534 fou incorporada a la rectoria de Catamarruc fins que l'any 1574, amb una poblaci de 140 moriscos, es va erigir en parrquia independent juntament amb l'annex de Benialfaqu, encara que aquesta separaci no tindr carcter efectiu fins l'any 1619, deu anys ms tard del seu despoblament per l'expulsi dels moriscos.

 Demografia .
El nombre d'habitants ha sofert des del 1860 una gradual disminuci, arribant a perdre un 50% durant el segle XX. En 2002 hi havia 113 vens (almudainers).

 Geografia .

S enclava en les vessants de la serra d'Almudaina, en la vall de Travadell, amb un
relleu molt suau i amb l'alt de la Caseta de la Neu com a fita mxima.
El seu monument ms important s la Torre Almudaina, de planta quadrada. Molt deteriorada per encara recuperable. Degu fer funcions de guaita i defensa. Est declarada BIC. El seu terme t 8,8 km2.

 Poltica .
En el 2003 l'ajuntament estava governat pel PP amb 3 regidors; el PSPV en t 2.

En les eleccions del 2007 el PP aconsegu 4 regidors, per 1 del PSPV.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18824" title="L'Alqueria d'Asnar" nonfiltered="3324" processed="3303" dbindex="8337">


L'Alqueria d'Asnar, antigament tamb coneguda pel Rfol Blanc, s una poblaci valenciana de la comarca del Comtat.

 Histria .
D'origen musulm. El lloc pertany a la famlia Ferris en el segle XVI, per la qual cosa apareix en la documentaci existent amb el nom d'Alqueria de Ferris. La poblaci en l'any 1609 estava integrada per 14 famlies de moriscos, uns 63 habitants. L'any 1626 va rebre una tardana carta pobla atorgada per Josep Aznar. Aquest va vendre el senyoriu al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roi de Corella, l'any 1686 qui, el 1697, signa amb els vens de l'alqueria, ara coneguda amb el nom de Benavides, una concrdia que modifica els termes de la carta pobla del 1626.

 Demografia i economia .
La seua histria econmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bamb, que va portar un augment poblacional. Ha estat durant alguns anys de la dcada dels 80 tancada i abandonada, i al reobert polgon industrial s'hi fabrica, entre altres coses, paper reciclat i paper fet a m de manera artesanal. Cal destacar que l'Alqueria d'Asnar t una de les densitats de poblaci ms altes del nord de la Provncia d'Alacant. La importncia de la fbrica va ser tal, que el quarter de la Gurdia Civil que li pertocava a la vena poblaci de Muro es va situar a l' Alqueria fins el recent trasllat de mitjans la dcada dels 90.



 Geografia .
Ubicada sobre la vora dreta del Serpis, que travessa la poblaci de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de llidoners ms extens del Pas Valenci. El Serpis, vorejat de xoperes, aporta paratges com ara el Terrer on, aprofitant els jardins de l'antiga fbrica de paper, s'ha installat l'rea recreativa del Tlveg de sant Ramon. El seu terme t 0,7 km2.

 Festes .
El dia del Corpus s'hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s'hi celebren Moros i Cristians amb correfocs.

 Edificis d'inters .
L'nic monument ressenyable s l'esglsia de sant Miquel que t un curis campanar de rajoletes de clara influncia gaudiniana. La fbrica de paper, ara en reconstrucci, dna testimoni de l'poca industrial.

 Gastronomia .
De la gastronomia destaquem la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espcie de botifarra negra i rodona.

 Poltica .
Municipi governat pel PSPV des de la recuperaci de la democrcia, que en les eleccions de 2003, obtingu 5 regidors per 2 del PP, mentre que en el 2007 eixampl la diferncia per 6 a 1.



 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18825" title="Balones" nonfiltered="3325" processed="3304" dbindex="8338">


Balones s una poblaci valenciana de la comarca del Comtat.

 Histria .
S han trobat importants restes ibriques a la partida de Pixcol, entre elles la Bitxa de Balones. Antiga poblaci musulmana. Desprs de ser conquerida per Jaume I a mitjan segle XIII, segu sent un lloc de moriscos. L'any 1602 estava constituda per 49 famlies. Balones s'integr en el marquesat de Guadalest i, durant el s. XVI, pertany a la parrquia de la vall de Seta.

 Demografia i economia .
La poblaci, que l'any 1900 n'era de 318 habitants (baloners) ha minvat un 30% degut a l'emigraci de llurs habitants a Frana, durant la primera meitat de segle, i als nuclis industrials ms propers com ara Alcoi, des de la dcada dels 50. L any 2002 el nombre d'habitants se xifra en 180. La seua economia es basa en l'agricultura de sec, olivera i ametla.




 Geografia .
Ubicat en la vall de Seta, en la vessant meridional de la serra d'Almudaina, font als Frares de la Serrella. Hi ha les coves de sant Francesc, el tossal de la Creu o Llometa (900 m.) i el jaciment ibric de Pitxcol com a paratges ms pintorescos.
El seu terme abasta els 11,2 km2.

 Edificis d'inters .
La poblaci es conserva amb l'encant dels petits pobles amb les seues cases blanques i restes de les muralles rabs. El seu patrimoni es concreta en:
L esglsia barroca de sant Francesc d'Asss. Segles XVIII   XIX.
El castell de Seta. Petit castell de guaita del qual romanen nombrosos elements malgrat trobar-se en runa absoluta.

 Gastronomia .
De la seua gastronomia, la coca amb pebrera i tomata.

 Poltica .
El 2003 el govern municipal corresponia al PP amb 4 regidors, sent l'altre del PSPV.

En les eleccions del 2007, per, el PP aconsegu tots 5 regidors.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18826" title="Benasau" nonfiltered="3326" processed="3305" dbindex="8339">


Benasau s una poblaci valenciana de la comarca del Comtat.

 Histria .

Poblaci d'origen musulm. Fou ocupada a mitjans del segle XIII per Jaume I. Lloc de moriscos que amb la sublevaci d'Al-Azraq i la subsegent expulsi, gaireb es va despoblar. L'any 1609 tenia uns 145 habitants (benasauers). A partir del 1535 entr a formar part de la rectoria d'Alcoleja, de la qual es va separar posteriorment.

 Demografia i economia .
La poblaci, amb 728 habitants el 1860, ha minvat fins els 210 del 2006, i s'observa emigraci vers els nuclis industrials ms propers com Alcoi i Cocentaina.



 Geografia .
Ubicat en un terreny molt esquerp, compta amb paratges com Ares del Bosc, despoblat morisc o el naixement del riu Frains. Altres excursions sn les que, per la serra Serrella, ens acosten fins la Coveta de les Tres Creus o a la Fonteta Pic. El seu terme t 9,0 km2.

 Edificis d'inters .
El seu patrimoni es concreta en:
Esglsia de sant Pere. Del segle XVIII, restaurada recentment.
La torre del Palau dels barons de Finestrat. s l'nica construcci que roman del que hagu de ser un palau fortificat.
Ermita de santa Maria dels ngels d'Ares. S XVII   XVIII.

 Gastronomia .
El seu plat tpic s la pericana.

 Poltica .
El govern municipal emanat de les votades de 2003 corresponia al Bloc amb 4 regidors; el PSPV en tenia 1.

En les eleccions del 2007 el PSPV aconsegu 4 regidors, per 1 del PP.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18828" title="Alzira" nonfiltered="3327" processed="3306" dbindex="8340">


Alzira s una ciutat del Pas Valenci, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Algemes, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavs, Sumacrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Poliny de Xquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifair de la Valldigna (a la comarca de la Safor).


 Geografia .

Situat en la seva major part en la marge dreta del riu Xquer. El terme est dividit en dos sectors, un de 83,24 km i altre de 28,22 km, anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavs, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfcie del terme s molt irregular, sent completament plana en les marges del riu Xquer; cap al sud-est s'estenen, parallelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aiges Vives, mentre que el sector de La Garrofera est accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira est travessat pel riu Xquer, al que afluxen el riu Riu Verd pel seu marge esquerra i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegaci que es va mantenir fins al segle XVI.

El clima s de tipus mediterrani, amb una brusca transici del estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produxen freqents inundacions

S'accedeix a aquesta ciutat, des de Valncia, a travs de la A-7 i la AP-7. Tamb conta amb estaci de ferrocarril de la lnia Valncia-Almansa, i de la lnia de rodalia C-2 de Valncia. (RENFE). A ms es pot accedir a Alzira amb autobs des de Carcaixent, Algemes, Cullera i Sueca.


 Nuclis .

 Alzira (barris: la Vila, Tulell, l' Alborx, centre urb, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Vencia, l'Alquerieta);
 La Barraca d'Aiges Vives;
 El Torretx;
 La Garrofera;
 El Pl de Corbera;
 Sant Bernat;
 El Respirall;
 Sant Bernat;
 Vilella;

 Histria .

Malgrat la quantitat de jaciments prehistrics que hi ha (del paleoltic les cases de Xixer i la cova d'Alfons; del neoltic la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'Edat de Bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'poca romana el sequer de Sant Bernat i la necrpoli del cam d'Albalat) els orgens no estan clars. s provable que el nom antic fos Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat s la successora de la Sucro ibrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentraci de la poblaci en el nucli de la vila, i per ltim estan els que, de la mateixa forma assenyalen aqueixa concentraci per a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom de la ciutat: Al-Yazirat Suquar, assenyala la caracterstica geogrfica de la poblaci, una illa vorejada per les aiges dels rius Xquer i riu Barxeta.

Durant el domini musulm, Al-Yazirat Suquar fou poblaci molt important que arrib a tenir governaci prpia. Amb els almorvits fou focus destacat de diverses rebellions contra els cristians i amb l'intent d'unificaci almohade pass a declarar-se partidria d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogrfic d'Al-Zuhv, escrit cap el 1147, assenyala l'existncia a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excellent factura, aix com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirenys de l'poca hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemtic Ben Rian entre d'altres.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicci en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per conmemorar la mare del rei. El monarca aragons renunciar a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradici , morir al 1276 amortallat amb l'hbit del Cster. 

A la ciutat s'establiren els jernis (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llcia, 1536), gaudint de la protecci de la reina Margarida d'ustria, les franciscanes (Santa Brbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558), els caputxins (L'Encarnaci, 1614), etc. La Murta fou el cenobi ms destacat, protegit per importants famlies aristocrtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, aix com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera, i de la reialesa, desprs de la visita y estada al monestir del rei Felip II, el prncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugnia d'Habsburg al 1586.

Alfons I, en 1286, li conced la facultat de celebrar fires. La vila prengu part activa en la guerra de La Uni, particip en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el comproms de Casp. Els segles XVI i XVII suposaren una recessi en l'ordre poltic i econmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemes, i pateix els efectes de l'expulsi dels moriscs.

En la guerra de Successi es va declarar partidria de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es trasllad a Alzira la Junta de Defensa de la provncia. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideraci a la importncia, que per l'augment de la poblaci i desenvolupament de la seua indstria i el seu comer havia assolit la vila, li conced el ttol de ciutat. El 1885, Alzira es prest a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua per que experimentara la vacuna anticlera. 



Al segle XX, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat al 1939 i al 1947. El desenvolupament indstrial i la font de divises en qu s'havia convertit l'exportaci de taronges, motiv tamb la visita del prncep Joan Carles de Borb a Alzira al 1961. Al 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de l'Acquia reial del Xquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba.
El prncep Joan Carles de Borb, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira al 1970.
 
El Xquer, assot de la poblaci, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua histria. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre d'altres, en sn bon exemple, per s el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les ms trgiques pgines de la histria d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangu inundada sota les aiges del Xquer, en un episodi que a hores d'ara no est encara suficientment aclarit.
Amb aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

 Demografia .
Segons dades de l'Ajuntament, Alzira comptava amb 44.440 habitants el 31 d'agost de 2008. Dels quals 4.633 son inmigrants censats (1.400 rumans; 526 marroqus; 278 Blgars; 266 ecuatorians; 250 argelins). 


 Economia .


L'economia s'ha sustentat en l'agricultura tradicionalment, especialment en la taronja del conreu de la qual hi ha notcies des del segle XVI. Durant el segle passat l'Alzira agrcola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

 Poltica i administraci .

















 Monuments .

 Monuments religiosos .


 Esglsia de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Faana barroca.
 Esglsia de l'Encarnaci. Segle XVIII. Antic convent de Caputxins. Interessant decoraci cermica del XVIII.
 Monestir de la Murta. Des del s VII hi hagu una colnia d'ermitans, fins i tot durant la dominaci rab. L'edifici del convent fou comenat a edificar-se en 1401 amb llicncia del papa Gregori XI de 1376. Fins 1623 sofreix diverses modificacions. Amb la desamortitzaci de Mendizbal roman buit i arrunat, noms es conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment s propietat municipal. ;
 Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudjar. Restaurada en 1962.
 Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats en 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agust).
 Santuari del Lluch. Primer ter del s XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua privilegiada situaci fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
 Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara s la Casa de la Cultura.

 Monuments civils .

 Casa Consistorial. s el monument ms important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu histric.
 Gran Teatre. Modernista.
 Edificis modernistes dels voltants de la plaa de la Constituci.
 Cculo Alzireo, edifici neoclassicista amb interessants salons valenci, daurat i rab.
 Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
 En el nucli antic de la ciutat  La Vila, declarat BIC  es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.

 Llocs d'inters .
Alguns llocs destacables de la localitat sn, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cervols. Tot ins dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.


 Cultura .


Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira sn els premis literaris ms importants i complets del Pas Valenci, i consistix en una srie d'actes i jornades culturals, conferncies i lectures i finalment en una gala anual amb presncia del mn poltic, literari i cintific. Destaquen pel suport i reconeixement de ttols escrits en valenci, on juga un paper important l'editorial alzirenya Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de Valncia, la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia, l'Ajuntament d'Alzira i i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edici este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econmiques a escriptors valencians i nacionals.

 Festes i gastronomia .

 Falles d'Alzira. Festa d'inters turstic nacional. Alzira s, desprs de Valncia, la ciutat que ms monuments crema per sant Josep.
 Setmana Santa d'Alzira. Festa d'inters turstic nacional.
 Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Grcia; i en el mes de setembre, a la verge del Lluch. En les festes del Lluch es representa la troballa de la Verge amb les tpiques danses del Jard, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; tamb sn interessants el suquet de peix i les mandonguilles de bacall. Entre els dolos l'arnad, dol de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.


 Personatges destacats .

Ordre cronolgic:

 Ibn Kafhadja, (Alzira, 1058-1137), poeta.
 Ibn Tumlus, (Alzira, 1164-1223), metge i filsof.
 Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, ltims anys segle XI-Alzira o Mrcia 1184/1185), poeta i visir.
 Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, ltims anys segle XII-primera meitat segle XIII), literat.
 Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona meitat segle XII-1235), literat, net de Abu Bakr.
 Ibn Amira (Alzira (1186-1252/1259), historiador, poeta y jurista.
 Johan Venrell, (segle XIII), Sndic General del Regne de Valncia, diputat a Corts i conseller de la reina Mara de Montpeller.
 Joan de Vera (Alzira, 1453 - Roma, 1507). Bisbe de Salern i cardenal el 1500, del ttol de Santa Balbina.
 Joan Vic i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, bisbe de Mallorca (1573) y arquebisbe de Tarragona (1604). ;
 Antoni Just de Ridaura, (segle XVI), aristcrata, coracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa. ;
 Francesc Palanca i Roca (Alzira 1834-1897), dramaturg.
 Manel Just-Gens de Ridaura i Aparicio (Alzira, 1899-1964), aristcrata, metge i  poeta (heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa). ;
 Carles Mart i Feced (Alzira, 1901 - Barcelona 1982), poltic.
 Lus Suer, empresari i mecenes (Alzira 1910-1990).
 Elisa Ramrez, actriu (1943).
 Bernat Montagud, escriptor, historiador y acadmic (Alzira 1947).
 Elena Negueroles, pintora (Alzira 1949).
 Adrin Campos, primer pilot valenci de Frmula 1 (Alzira 1960).
 Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961), poeta i filleg.
 Jorge Martnez "Aspar", campi del mn de motociclisme (Alzira 1962).
 Carles Alberola, actor, director i dramaturg (Alzira, 1964).
 Joan Amric (Alzira 1964), cantautor.
 Jordi Albelda Juan, violinista.

Enllaos externs.


 Ajuntament d'Alzira;
 Falles d'Alzira;
 Setmana Santa d'Alzira;
 Uni Esportiva Alzira (equip de futbol de la localitat);
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Fundacin Ibn Tufayl.;
 Concessionari Oficial SEAT a Alzira;


 Bibliografia .

De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, Jos Mara; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colnia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galera Histrico-Artstica de Cartonajes Suer, 175. ISBN 84-404-0476-X. ;
Rovira Marn, Alfonso (1995), Falla Cam Nou, Crnicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4. ;
Rovira Marn, Alfonso (1997), Falla Cam Nou, Crnicas de un pueblo II, 189. ;
Rovira Marn, Alfonso (2000), Falla Cam Nou, Crnicas de un pueblo III, 237. ;
Rovira Marn, Alfonso (2005), Falla Cam Nou, Crnicas de un pueblo IV, 237. ;
Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Grfics, S.L., Historia de la fundacin del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santsima imagen de nuestra seora de La Murta (Ao 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18829" title="Beniarrs" nonfiltered="3328" processed="3307" dbindex="8341">


Beniarrs s una poblaci valenciana de la comarca del Comtat.

 Histria .
La mostra ms antiga de poblament que hi ha s la cova de l'Or, segle V a.C., considerada com el jaciment neoltic ms important del Pas Valenci.
El poble s d'origen musulm. Conquistat per Jaume I l'any 1253, va estar integrat per moriscos fins l'any 1609 que van ser expulsats. Fou senyor de Beni Arrez (Beniarrs), el musulm convertit al cristianisme anomenat Almudino. Aquest, per deutes perdr el lloc en favor de Pon Guillem de Villafranca, qui va apropiar-se'l sense esperar sentncia del Justcia, per la qual cosa Jaume I va ordenar-li que el restitus al seu senyor. Depengu jurisdiccionalment del castell de Perpuxent que fou concedit a en Gil Garcs d'Azagra el 1259 per part de Jaume I, davant la primera revolta d'Al-Azraq; posteriorment passar a diversos senyors cristians i a l'Orde de Montesa.

 Demografia i economia .
Des de principis del segle XX es produeix un increment de la poblaci, i en les dcades dels 50-60 descn notriament degut a una gran emigraci cap a Frana; en els anys 70 s'estabilitza en uns 1.712 habitants (beniarresins) i el 2002 baixa als 1.387. L'agricultura que propicia el Serpis i la indstria de Cocentaina i Muro sn els pilars de la seua economia.

 Geografia .
Beniarrs es troba en la sub-comarca de la vall de Perputxent. En el seu terme, de 20,2 km2, es troba la ja esmentada cova de l'Or. Tamb hi s interessant la visita al pant que du el seu nom; la cova dels Nous Forats i el barranc de l'Encantat.

 Edificis d'inters .

Patrimoni artstic:
Esglsia de sant Pere Apstol, edificada el segle passat sobre una antiga construcci gtica.
Ermita del sant Crist dels Afligits, a la qual s'arriba desprs de pujar un elevat calvari.

 Poltica .
El govern municipal, al 2004, la detenta, mitjanant moci de censura, el PP amb 3 regidors i el recolzament del d'APB i el de LLP; el PSPV en t 4.

En les eleccions del 2007 el PP aconsegu 5 regidors, 3 el PSPV i 1 el Bloc.





 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18830" title="Escut de Valncia" nonfiltered="3329" processed="3308" dbindex="8342">


L'escut de Valncia, malgrat que no ha estat oficialitzat en el DOGV, tradicionalment es correspondria amb el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules; acostat i per damunt de dues eles d'or coronades. Per timbre, una corona reial oberta somada d'un rat penat de sable d'ales esteses. Envoltant l'escut dues branques de sinople, encreuades per la base.

 Histria .

Inicialment desprs de la conquesta, la ciutat de Valncia utilitz com escut d'armes un emblema que feia referncia a la seua localitzaci:  Una ciutat murallada sobre ones . Als primers segells municipals apareix aquest emblema, i aix encara es pot veure a la porta gtica de la Catedral de Valncia.
A partir del regnat de Pere el Cerimonis, al segle XIV, va comenar-se a utilitzar el rombe amb quatre pals de gules sobre camp d'or. En aquella poca alternava amb una representaci amb noms dos pals.

s al 1377, quan el Consell de la Ciutat determinava finalment l'escut:

E s cert quel senyal per los molt alts senyors reys d'Arag atorgat e confermat a la dita ciutat era e s llur propi senyal real de bastons o barres grogues e vermelles Per tal, lo dit Consell deliberadament e concordant, tench  per b e volch  e proveh que els ordinaris e escrivans  usen del dit senyal real  ax com  a senyal encara de la dita ciutat ; al cap subir sia feyta corona per dues rahons: la primera, car la dita ciutat s cap de regne, e la segona, majorment, car lo molt alt senyor rey ara regnant, per son propi motiu e de sa mera liberalitat, tenint-se ax con fon  sa merc, per molt servit de la dita ciutat, senyaladament en la guerra de Castella proppassada, specialment en los dos setges..., enad de la dita corona al dit senyal

Des d'aleshores, l'escut ha variat mnimament i es pot veure en la majoria de segells i obres realitzades des d'eixe moment. Ms tard es va afegir una "L" a cada banda de l'escut, atribut a un dret concedit per Pere el Cerimonis, i simbolitzava la lleialtat del cap i casal a la corona en front de dos assetjaments durant la guerra amb Castella. Existeixen documents on Pere el Cerimonis quan enumera els seus ttols (Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, comte de Barcelona, etc.) signa i colloca a m una corona sobre la "L" de Valncia.

El 1460, Jaume Roig, a la seva obra L'Espill, es va referir al blasonament de l'escut de la ciutat i a l'esmentat origen, sense cap referncia a les dues "L", per s a la lleialtat:

"Sab's defendre / del rei malvat / esta ciutat / molt valentment / e llealment, / absent son rei. / Per tal servei/ e valentia / per cortesia, / de tot peatge / e cabessatge / morabat, / la enfranqu / lo seu rei Pere, / que alt prospere / en lo cel Du; / com tanta hi vu / fidelitat, / fu la ciutat / noble, reial, / com pus lleal / la coron, / e li don, / com molt l'ams, / sola ports / en sa bandera, / pen, senyera, / altres senyals:/ armes reials / soles pintades, / no gens mesclades / ab lo passat, / lo camp daurat, / vermells bastons, / sobre'ls cantons / d'or coronat." 
(Jaume Roig, L'Espill, MOLC, p.115-116.)

El 1503, la vibra o drac alat que apareix ara a l'escut de la Generalitat Valenciana, va integrar-se a l'escut de la ciutat, per amb la forma de ratapenada, un animal que ja s'utilitzava en algunes representacions i s'associava a alguns mites de la conquesta de Valncia per Jaume I. Al segle XVII el ratpenat  ja s oficial i apareix en tots els impresos oficials.

Segons una llegenda recollida per Joan Amades, per tal de promoure esperit de conquesta el rei Jaume va prometre atorgar a Valncia l'escut i els Usatges de la gent que aconseguira arribar abans a la ciutat a fora d'armes. Qui va guanyar la juguesca va ser Lleida i es diu que en memria d'aquell fet es va posar els quatre pals de l'escut lleidet i una L a cada costat de l'escut que records el nom de la ciutat. Tamb es diu que en memria d'aquells fets la ciutat de Lleida va donar un lliri del seu escut de manera que ara noms en t 3. A l'escut per que s fet servir actualment per l'ajuntament de Valncia no s'hi aprecia tal lliri. La ratapinyada de sobre l'escut l'hauria afegida el rei en memria de l'animal que va fer guanyar la brega als lleidetans contra els moriscs. La llegenda es recordava dient que Lleida ha foradat ja que es deia que havien estat els primers a foradar les muralles. En una altra llegenda s'explica l'origen del ratpenat confonent-lo amb l'oroneta que havia fet el niu al tendal o pavell de Jaume I a Borriana i que el rei va protegir, segons explica a la seva autobiografia o Llibre dels feits. Aquesta llegenda s semblant a una de mallorquina, segons la qual el rei proteg un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada, de la ciutat de Mallorca, l'actual esglsia de Sant Miquel.

Des del final de la Guerra de la Independncia, Fernan VII atorg dues rames de llorer que hi foren afegides com a recompensa per la resistncia de la ciutat davant el francs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18835" title="Estiu" nonfiltered="3330" processed="3309" dbindex="8343">

L'estiu s una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronmicament, comena amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de desembre en el hemisferi sud i el 21 de juny en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de tardor (al voltant del 21 de mar en l'hemisferi sud i el 21 de setembre en l'hemisferi nord). No obstant aix, a vegades s considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi sud i juny, juliol i agost en l'hemisferi nord.

Antigament hi havia cinc estacions en comptes de quatre i per tant aquests mesos no sn aplicables.

Caracterstiques.

Hi ha un augment fort de la temperatura, degut a la inclinaci de l'eix de rotaci de la Terra respecte al pla de la elptica, que fa que a les zones on s estiu els raigs del Sol incideixin ms perpendiculars i durant ms temps al llarg del dia, ja que tamb augmenta la durada del dia respecte la nit. Paradoxalment a l'hemisferi nord la distancia respecte al Sol s major durant als mesos d'estiu que a l'hivern.

En les regions temperades de la Terra acostuma a ser una poca de l'any amb poques precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.

A la natura, es produeix la fructificaci de la majoria de plantes, per aix s important per a l'agricultura.

Simbolisme.

En molts pasos es produeix el perode vacacional, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per aix s'associa a una poca de diversi i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estaci com un temps de descobertes, de canvi. En la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18836" title="Primavera" nonfiltered="3331" processed="3310" dbindex="8344">

La primavera s una de les quatre estacions de les zones temperades. Tamb s'anomena primavera d'estiu en contraposici a la primavera d'hivern o tardor. Astronmicament, comena amb l'equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de mar en l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud). No obstant aix, a vegades s considerada com els mesos sencers de mar, abril i maig en l'hemisferi nord i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sud (primavera meteorolgica).

Caracterstiques.

Hi ha un augment progressiu de la temperatura. s el temps del desgel i de les precipitacions moderades, si b depn molt del clima de la regi. Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents. 

s l'estaci del renaixement, on broten de nou les plantes caduciflies. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta poca. Per la floraci de les plantes, s un temps d'allrgia per a algunes persones. El temps pot ser fora canviant. 

Simbolisme.

Moltes celebracions coincideixen amb l'arribada de la primavera. La deessa romana Flora la simbolitzava. Per a l'art, s l'estaci de l'amor i de l'alegria desprs de la reclusi de l'hivern. Est associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. En la teoria dels quatre humors, li correspon la sang.

En els antics calendaris marcava l'inici de l'any (d'aqu el prefix prima- que s'ha conservat a la paraula). Per aix, tamb pot voler dir l'edat, quan es diu d'una persona que t 15 primaveres, per exemple.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18837" title="Tardor" nonfiltered="3332" processed="3311" dbindex="8345">

La tardor, rerevera, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o ms poticament autumne s una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronmicament, comena amb l'equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de mar en l'hemisferi sud i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant aix, a vegades s considerat com els mesos sencers de mar, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.

Caracterstiques.
s una poca de precipitacions, en algunes parts del mn, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen.
Les plantes caduciflies perden la clorofilla i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt ptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

Simbolisme.
Pels colors de la natura, s un perode molt evocador en l'art. Est associat a l'edat madura.
s el comenament de la rutina en la majoria de pasos, fins al punt que en psicologia es parla de "sndrome post-vacacional". Per aix antigament s'anomenava l'estaci de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra. 




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18838" title="Hivern" nonfiltered="3333" processed="3312" dbindex="8346">

L'hivern s una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronmicament, comena amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de mar en l'hemisferi nord). No obstant aix, a vegades s considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

 Caracterstiques .

Es caracteritza per un descens de la temperatura, ms acusat quan ms a prop dels pols o a ms altitud. Acostuma a ser una poca de ms precipitacions, si b aix varia en funci de la regi. 

La natura s'adapta a l'estaci, sigui amb la hibernaci d'alguns animals o la prdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. s un perode on moltes espcies migren cap a llocs ms clids.

 Simbolisme .

En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps ms pausat, d'espera. En la teoria dels quatre humors, li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'allament personal. L'nica excepci s el perode de Nadal a l'hemisferi nord.

Hi ha diverses explicacions mtiques per a l'hivern. Destaca la histria de la mitologia grega associada a la dea Persfone.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18842" title="Decrets de Nova Planta" nonfiltered="3334" processed="3313" dbindex="8347">


Els Decrets de Nova Planta sn tres decrets signats per Felip V desprs que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successi, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Arag que no depenien del Consell d'Itlia. Es promulgaren en les dates segents:
Regnes de Valncia i l'Arag: 29 de juny de 1707.
Mallorca i les Pitises: 28 de novembre de 1715.
Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.

El 13 d'abril de 1711 es va promulgar un segon decret a Arag que restabl part del dret aragons i regul una nova organitzaci de l'Audincia de Saragossa. La primera reivindicaci de la Corona d'Arag de l'estat de coses anterior a la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representaci (1760). Els Decrets de Nova Planta significaren la fi de les institucions prpies dels pasos de la Corona catalano-aragonesa, per b que aquestes ja havien perdut qualsevol influncia real durant els successius regnats dels reis de la Casa d'Habsburg
Precedents.
L'ocupaci militar de la Corona d'Arag i la consegent aplicaci dels Decrets de Nova Planta, representaren l'aplicaci dels plans del Memorial Secret de Gaspar de Guzmn, comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de qu se compone Espaa al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625). Amb els Decrets de Nova Planta, el primer rei de la casa de Borb segu, d'altra banda, la poltica aplicada a la Catalunya Nord pels seus avantpassats des del Tractat dels Pirineus i la concepci absolutista del poder de la monarquia.

Conseqncies jurdiques.

Els Decrets de Nova Planta tingueren en com la desaparici del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Arag, primer, i la Monarquia Hispnica, desprs, s a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, ats que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per b que no nominalment continuaren existint.

Amb els Decrets de Nova Planta tamb desaparegu el que caracteritzava el sistema de relacions poltiques, ara noms dins la Corona d'Arag: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a travs de les Corts i de l'aplicaci de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en qu el Gran i General Consell tenia competncies prpies de les Corts que aquest regne no tenia.

Els Decrets de Nova Planta suposaren la mort jurdica dels territoris de la Corona d'Arag com a entitats amb personalitat prpia perqu quedaren sumits dins el maremgnum castellanitzador i provocaren l'afebliment de la conscincia nacional. Aix mateix, no noms s'aconsegu la desaparici de les estructures poltiques peculiars i prpies d'aquestos pasos, sin que comen la batalla poltica contra el catal a tots els nivells, sense oblidar l'Esglsia, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral orden als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.

Tot plegat supos la prdua de la capacitat legislativa i del control econmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la dependncia dels aparells poltics castellans, a banda que s'impos l'autoritat reial, per damunt de la legal.

Imposici d'un model poltic.
Aquests decrets prenen Frana com a model poltic i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; sn conseqncia de la visi absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el cstig a la Corona d'Arag pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'ustria.


Amb aquests decrets es comen a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes poltics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya noms era un conjunt de diversos pasos en els quals, des dels reis Catlics, regnava el mateix monarca. El segent moment i definitiu seria a la dcada de 1830, amb la creaci de l'estat-naci espanyol pel liberalisme centralista.

El decret de Nova Planta del Regne de Valncia i l'Arag signific la fi de tot el sistema legislatiu i poltic valenci i aragons: els furs de Valncia i d'Arag i les Corts Valencianes i les Corts d'Arag foren substituts per les lleis i el rgim poltic de Castella. Els funcionaris es van comenar a nomenar des de Madrid, el valenci hi va ser prohibit com a llengua de l'administraci, de l'ensenyament i de la predicaci. A diferncia d'altres territoris de la Corona d'Arag, en el cas valenci, es va abolir fins i tot el dret civil. L'Arag tamb va perdre les seues lleis, i la llengua, l'aragons, val a dir que en aquella poca ja es trobava en un avanat procs d'assimilaci pel castell en la part sud d'aquest regne i en les comarques interiors del Pas Valenci, fins aleshores de parla aragonesa.


L'Estat Central es va organitzar en Provncies governades per un Capit General i una audincia, que es van encarregar de l'administraci. Per l'administraci econmica i financera es van establir les Intendncies provincials, seguint el model francs, comportant l'aparici de la figura dels intendents.

Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, origen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de Consells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitz el poder i on la Corona d'Arag en conjunt tingu menys representaci que Galcia, Astries i Navarra per separat. Es crearen tamb unes Corts niques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme per no tenien poder davant el poder absolut del rei borb.

Imposici d'una llengua.
El Decret de Nova Planta, prohibeix l's de la llengua catalana a l'Administraci de justcia de Catalunya:

"Les causes a la Real Audincia se substanciaran en llengua castellana".

Instrucci secreta redactada per l'Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreada als corregidors de Catalunya:

"Posar els ms grans esforos per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providncies ms temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforos.

Abolici del dret foral.
No s'abol a tots els regnes tot el dret foral, ats que en alguns, com el de Mallorca, s'abol noms el dret poltic i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Arag, on hi hagu dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaur el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perd el dret privat el Principat de Catalunya. Aix que, tan sols perd aquest dret el regne de Valncia juntament amb tots els altres drets.

De fet, l'article 42 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En tot el que no estigui en els captols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que sn de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa fora i vigor que l'individual manat per ell." signific la prevalncia del Dret Civil Catal, doncs en el captols anteriors no es parla pas d'aquest (Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, pag 35 i ss.)

Abolici de les institucions catalanes.
El decret de Nova Planta de Catalunya abolia la Diputaci del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, etc. Substitua el virrei per un capit general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i en desapareixien les tradicionals vegueries. S'hi establia el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comer i la indstria. Igualment, el castell hi passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. Tamb es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a Arxiduc Carles d'ustria, i es creava la Universitat de Cervera.


El decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitises (d'acord amb el Tractat d'Utrecht, desprs de la Guerra de Successi, Menorca pass a dependre de la Corona Britnica) abolia totes les institucions mallorquines, com el Gran i General Consell. A ms s'implant el nom rom de Palma a la Ciutat de Mallorca.

 Referncies .



 Vegeu tamb .
Furs;
Furs de Valncia;
Furs d'Arag;
Corts Catalanes;
Constitucions catalanes;
Tercera Guerra Carlina;
Guerra de Successi Espanyola;
Drets histrics;

 Enllaos externs .
 Reproducci en facscmil del Decret de Catalunya, Ministeri de Cultura espanyol.
 Digitalitzaci del Decret (reedici de 1775 a Girona);
 Les causes de la situaci actual del catal en el mn del dret;
Histries de Catalunya: Decret de Nova Planta (1716);
Histries de Catalunya: L'ocupaci de Catalunya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18850" title="Benilloba" nonfiltered="3335" processed="3314" dbindex="8348">



Benilloba s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
Antiga alqueria musulmana. L'any 1317 pertanyia a Bernat de Crulles. El 1357 les tropes castellanes de l'infant Ferran atacaren la poblaci, i foren rebutjades pels seus habitants. Comptava amb 330 famlies de moriscos, uns 1.485 habitants aproximadament, prviament a la seua expulsi l'any 1609. Als inicis del segle XVII fou possessi dels comtes d'Aranda, els quals atorgaren la segona carta pobla l'any 1611. El senyoriu de Benilloba entr en la casa de Revillagigedo el 1757. Aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores, fins l'any 1955, any en qu cediren, veneren i transferiren els drets senyorials subsistents a un particular. Segueix vigent, com a cas excepcional en el Pas Valenci, el senyoriu de Benilloba.

 Demografia i economia .

En 2002 hi havia 893 benillobers. Grcies a la indstria txtil l'economia de Benilloba s de les ms prsperes de la comarca.

 Geografia .
Al seu terme, de 9,5 km2, es troba l'Aitana que amb els seus 1.558 m. s la major altura de la Provncia d'Alacant. Tamb sn interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frains, on apareixen restes d'un aqeducte musulm i de dos antics molins fariners.

 Edificis d'inters .
Entre el seu patrimoni cal destacar:
Esglsia de la Nativitat.
Casa Fortalesa. Fou palau dels comtes de Revillagigedos el XIX conservava una torre; avui noms romanen la porta principal i vestigis de tipus islmic.

 Poltica .
Les municipals de 2003 donaren 4 regidors i la governaci al PSPV; 2 al PP i 1 al Bloc.

En les eleccions del 2007 PSPV i PP aconseguiren 3 regidors, per el del partit local TPB don l'alcaldia a la popular Mara Fernanda Sanz.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18852" title="Benillup" nonfiltered="3336" processed="3315" dbindex="8349">


Benillup s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .

La seua toponmia correspon a l'rab i significa "fill del llop".

Poblaci d'origen musulm. Conquistada pels cristians a mitjans del segle XIII, va seguir sent lloc de moriscos amb un total de 37 famlies, uns 150 habitants (benillupers), el 1609. Des de l'any 1574 l'esglsia parroquial estigu annexa a la de Benimarfull. Va pertnyer a la famlia Fenollar en el segle XVII, i posteriorment el senyoriu fou possessi del comte de Rtova.

 Demografia i economia .

La poblaci, integrada per 207 habitants l'any 1900, descend el segle XX degut a l'emigraci, constituint un total de 93 habitants l'any 2002. La seua economia es basa sobretot en l'agrcola. Els conreus majoritaris sn les oliveres, per a fer oli d'oliva, ametllers i cireres.

 Geografia .

T un terme de 3,4 km2 i es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la serra d'Almudaina, sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que sn afluents del riu Serpis. Hi ha bones ocasions per fer excursions i senderisme com ara: la font del Mol, la de Salines, el barranc de la Font Vella i el del Sofre.

 Edificis d'inters .
El casc urb s petit i molt b conservat. L'nica referncia monumental que hi ha s l'esglsia de la Mare de Du del Roser, edificada el segle XVI.

 Gastronomia .
Les especialitats gastronmiques autctones es basen en el dol: sop, figues fregides i sequillos.

 Poltica .
L'nic regidor i alcalde correspon al PP, tant en el 2003 com en el 2007.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina d'informaci general sobre Benillup, amb un important lbum de fotos sobre el poble.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18853" title="Benimarfull" nonfiltered="3337" processed="3316" dbindex="8350">


Benimarfull s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
El topnim Benimarfull, evidentment rab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga" i ens indica la procedncia musulmana del lloc. En eixa poca pertanyia al regne de Dnia, sota el regnat d'Al-Azraq.

Rere la conquesta pass a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertany als descendents de l'almirall Roger de Llria; a la seua mort passa a la seua vdua, na Saurina d'Entena i, en 1325, a la seua filla Margarida Llria d'Entena. Durant el regnat de Pere II el Cerimons (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 s donada a Fadrique de Luna. Alfons I el Magnnim ocupa totes les propietats d'aquest senyor, per haver recolzat els castellans en la guerra de 1429 i el don a la famlia Ruiz de Lihori. Per matrimoni pass a ser propietat del senyoriu de Guadalest, detentat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle XVII, sota San de Cardona, rep el ttol de marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creaci de la qual s el primer on apareix el topnim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famlies de moriscos i en 1609, com a conseqncia de l'expulsi, roman totalment deshabitada i s repoblada per 4 famlies de cristians procedents del ve poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqus de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona atorga carta pobla. En 1663 la parrquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa deixa com senyor al marqus d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aiges sulfuroses, s'inaugur el balneari de la Font de Santa Anna que va funcionar fins 1936.

 Demografia i economia .
La poblaci ha disminut des de principis del segle XX, consignant-se 415 benimarfullers en en cens de 2002. 
L'economia, fonamentalment agrcola, es basa en el conreu del sec: cirera per a la Denominaci d'origen "Montaa de Alicante" i oliva per a la Denominaci d'origen "Aceite virgen de oliva Mariola".





 Geografia .
El terme, que compta amb 5,6 km2, est solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

 Edificis d'inters .
L'esglsia de Santa Anna, de 1663, blanca, amb esvelt campanar i Museu Parroquial s el seu nic monument histric.

 Gastronomia .
Els menjars ms tradicionals sn la paella i els bescuits de cullera.

 Poltica .
En el 2003 el govern municipal correspon al PP que hi t 5 regidors per 2 del PSPV.

En les eleccions del 2007 el PP aconsegu 4 regidors, per 3 del PSPV.



 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18854" title="Temps atmosfric" nonfiltered="3338" processed="3317" dbindex="8351">
  
En meteorologia, el temps (o, per a diferenciar-lo del temps fsic, l'oratge) comprn tots els fenmens que tenen lloc a l'atmosfera d'un planeta, generalment la Terra. 

El temps es refereix a l'estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinat. En canvi, el clima s el temps que es pot esperar habitualment en una regi determinada. Aquest aspecte del temps s'estudia amb en la  Climatologia. Actualment hi ha molt d'inters per la variaci del clima (canvi climtic).  

 El Temps a la Terra .  
Per una informaci ampliada vegeu l'article meteorologia.;

En la Terra, els fenmens meteorolgics regulars , tamb anomenats meteors climtics inclouen vent, tempestats, pluja, neu, i  pedra,  qu ocorre en la troposfera s a dir en la part ms baixa de l'atmosfera.  El temps canvia mogut per les diferncies d'energia rebuda del sol. A causa dels angles amb qu la llum del sol incideixen sobre  la terra, es calfen de forma distinta les diferents parts del planeta.  A causa la diferncia de temperatures que produxen la circulaci global de l'atmosfera, aix com, indirectament, tots els altres fenmens de temps.  Les estacions meteorolgiques mesuren les distintes variables locals del temps com la temperatura, la humitat, la pressi atmosfrica, la capa ennuvolada, la velocitat del vent, i la pluja. Conegudes aquestes variables directes es poden esbrinar altres derivades com la temperatura de rosada, la temperatura de sensaci o la temperatura de xafogor. 

La meteorologia  intenta per mitj de xarxes de estacions meteorolgiques locals, estacions en vaixells , i satllit meteorolgics esbrinar les variables meteorolgiques en els vrtexs d'una malla tridimensional de grandria el menor possible. A partir d'aquestes condicions inicials i aplicant les lleis de la fsica s'intenta predir l'evoluci del temps a 12 hores, 24, 48, 72,o  96 hores. Per a aix cal usar potents ordinadors que s'encarreguen de realitzar els clculs usant un model.
  
La atmosfera de la Terra s un sistema catic on xicotets  canvis en les condicions inicials poden tenir grans efectes a l'evolucionar. A este efecte que sempre limitar la predicci del temps es coneix com efecte papallona. A el fa molt difcil de predir amb precisi  canvis de temps ms enll d'uns pocs dies, encara que meteorlegs estan treballant per a millorar aquest lmit.

 El Temps extraterrestre .  
  
Els fenmens i sistemes en altres planetes es pensa que sn semblants als de la  Terra, per sovint ocorre en una escala  molt ms gran. Els sistemes de temps extraterrestres poden ser summament estables; com s el cas de la  La Gran Taca Vermella que s una tempestat anticiclnica coneguda per a haver existit durant almenys 300 anys en el planeta, Jupiter. 

En un altre dels planetes gegants, la falta d'una superfcie permet al vent arribar a velocitats enormes: rfegues de  400 metres per segon han sigut mesures en el planeta Nept. A ha creat un problema per als cientfics. El temps es produx  per la diferent energia provenint del Sol i la quantitat d'energia rebuda per Nept s  molt xicoteta. Este misteri encara no est resolt. 

Tamb presenta molt d'inters el temps en Mart amb la variaci anual de la pressi atmosfrica, les tempestats de pols les enormes fluctuacions de la temperatura dirna i una atmosfera que al ser ms senzilla ser ms previsible per als meteorlegs marcians.

 El Temps espacial .  
No es limita el temps no obstant a simplement cossos planetaris. El nostre Sol expulsa partcules que arriben la Terra (vent solar) i hi ha tempestat solars que afecten les comunicaci per rdio en la Terra i causen les aurores boreals i encara que no s el vertader temps, s conegut com el temps espacial.

 Enllaos externs .
 Servei meteorolgic de Catalunya;
 Informaci meteorolgica de Catalunya (Infomet);
 Institut Nacional de Meteorologia d'Espanya;
 Informaci d'una regi o localitat. Es pot triar idioma;
 Temps actual a  Valncia (Espanya);
 Applet de Java que compara la temperatura real amb la normal a eixe dia i hora;
 El Temps Espacial;

 Vegeu tamb .  
  
 Meteorologia  ;
 Butllet meteorolgic  ;
 Clima  ;
 Atmosfera  ;
 Sol  ;
 Sistema solar ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18858" title="Benimassot" nonfiltered="3339" processed="3318" dbindex="8352">


Benimassot s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .

Poblaci d'origen musulm. El 1602 est constituda per 18 famlies de moriscos. Depn de la parrquia de Fageca fins l'any 1953, any en qu es converteix en parrquia independent. Sofrix contnues cessions de propietat. Pertany a l'almirall Roger de Llria, i ms tard al comte de Terranova. Posteriorment pass a la Corona, regida aleshores per Pere III el Cerimonis; aquest la dna a son fill Mart l'Hum i, per heretat, passa a ser propietari son nt bord, Fadrique de Luna. Posteriorment fou recuperada de bell nou per a la Corona per Alfons el Magnnim. Tamb va pertnyer als Cardona, marquesos de Guadalest, i fou senyoriu d'Ariza.

En quant al patrimoni cal destacar l'esglsia de la Purssima Concepci, del segle XVII.



 Demografia i economia .

La poblaci, de 780 habitants (benimassoters) el 1900, ha anat disminuint a poc a poc fins abastar, el 2002, els 142. L'economia s exclusivament agrcola.

 Geografia . 
Situat a la vall de Seta, s conegut com "la balconada de la Serrella", per la seua privilegiada situaci paisatgstica. El terme, de 9,5 km2, ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com Els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, les covetes Rojes (art rupestre). El casc urb, al que s'accedeix a travs d'un tnel, mant el tipisme rab de carrers blancs, empinats i costeruts amb els balcons plens de macetes florides. Tamb paga la pena la pujada al Calvari.

 Festes i gastronomia .
De la seua gastronomia citarem: el putxero amb pilotes de dacsa, l'arrs al forn i les coquetes fregides.

La Nit de Nadal els xiquets recorren el poble amb torxes de farigola coneguda com "Xameles".

 Poltica .
L'ajuntament del 2003 estava regit pel PSPV amb 4 regidors. El PP, en tenia 1.

En les eleccions del 2007 el PSPV repet els 4 regidors, per 1 de Coalici Valenciana.



 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18859" title="Millena" nonfiltered="3340" processed="3319" dbindex="8353">


Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, s una poblaci de la comarca del Comtat.

Un 80,12% dels habitants parlen valenci segons dades de 2001.

 Histria .
La poblaci t l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'histric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristi a rebre terres en un intent, que comen en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la poblaci continu sent morisca. 

El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llria i a la seua mort pass a sa muller na Saurina d'Entena. En 1325, per herncia a sa filla Margarida de Llria que marid amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven billeneta a la reina Elionor. En 1361 s batle Berenguer Rocha, en 1394 s propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnnim la dna a Raimon de Perells, en 1432 es fan reparacions en el castell i s donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjanant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicci fins l'abolici dels senyorius en el segle XIX. L'expulsi morisca va suposar un fort daltabaix demogrfic. Des de l'any 1535 la seua parrquia va dependre de la de Gorga. Va pertnyer a la Governaci de Xtiva fins 1707 i des de Felip V fins el 1833 al Corregiment d'Alcoi.

 Poltica .
En les eleccions del 2003 el PSPV obtingu els 5 regidors que componen l'ajuntament.

En les eleccions del 2007 el PSPV obtingu 4 regidors per 1 del PP.



 Economia .
L'economia, basada en l'agricultura de sec, ha incidit en la regressi de la poblaci, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el sec i l'almssera d'oli que hi mant la famlia Ferrando sn els nics recursos econmics del lloc. Tamb hi ha certa activitat en l'mbit del turisme rural.

 Geografia .
s el poble ms alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km2 i fora paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.

 Llocs d'inters i gastronomia .
s un poble menut i tranquil per que compta amb important patrimoni:
 Castell de Travadell: s d'origen musulm i es diu que t tnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s ubica. Est totalment en runes.
 Esglsia de sant Josep: Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle XVIII. Tamb hi ha un quadre atribut a El Greco.
 Torre de Millena: Declarada BIC en 1985.
 Diverses cases pairals arreu de la poblaci.
 Om tricentenari que presideix la Plaa de l'Esglsia.

La gastronomia presenta els plats tpics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Sn recomanables els bunyols de carabassa.

 Festes .
El segon diumenge de juliol s hi celebren les festes majors en les quals s encenen fogueres i es fa la "plant del xop" que simbolitza la fecundaci de la terra.

 Enllaos externs .
 Portal de la Unidad de Documentacin de Presidencia de la Diputacin de Alicante.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18860" title="Fageca" nonfiltered="3341" processed="3320" dbindex="8354">



Fageca s una poblaci de la comarca del comtat. La seua denominaci oficial s la castellanitzada Facheca. El topnim prov de l'arbre Faig (Fagus sylvatica), que temps enrere era molt com en aquesta zona.

 Histria .
Lloc de moriscos que, en l'any 1602 comptava amb 34 famlies. La seua esglsia fou erigida en parrquia des del 1574, donant-se-li com annexa la de Famorca i dependent d'ella la de Benimassot fins mitjans del present segle. Darrere la conquesta, s'atorgar la seua jurisdicci als marquesos de Guadalest. L'any 1609 els seus habitants se sublevaren amb motiu de l'expulsi dels moriscos; posteriorment fou repoblada amb mallorquins. La poblaci, dependent econmicament d'una agricultura de sec, ha emigrat cap a nuclis industrials propers com ara Alcoi.

 Demografia i economia .
Els 112 habitants que s'hi empadronaren en 2003 porten el gentilici de fagequins. La seua economia s agrcola amb producci de fruiters, ametlers i oliveres, que s'organitzen en forma de bancals.

 Geografia .
El municipi, amb un terme de 10,2 km2, es troba situat a la vall de Seta, a la serra d'Alfaro, aspra i de formes calcries. S'hi poden fer excursions a la serra, al Pla de la Casa (1378 m.), o a la Serrella.



 Edificis d'inters .
El poble, molt menut, compta al bell centre de la plaa amb un om centenari que constitueix el seu smbol, amb l'esglsia de l'Esperit Sant, que s la ms antiga de la vall i amb el cementiri ms alt de les comarques centrals.

En el terme de la poblaci tamb est ubicada la Torre del Pla de la Casa o Castell de Xeroles.

 Gastronomia .
Si passeu per Fageca podreu menjar guisat de cigrons, olleta, minxos i, amb el caf, rotllos d'aiguardent.

 Poltica .
En les municipals de 2003 el PP va traure 4 regidors per 1 que n'obtingu el PSPV.

En les eleccions del 2007 el PP governa amb l'nic regidor de l'ajuntament.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18862" title="Famorca" nonfiltered="3342" processed="3321" dbindex="8355">


Famorca s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
Form part de la baronia de Guadalest que se li va concedir a Hug de Cardona. Pass, per herncia materna, al besnt d'aquest, San de Cardona, almirall d'Arag, que obtingu el ttol del marqus de Guadalest el 1542. Posteriorment pass als Palafox, marquesos d'Ariza, i als Arteaga, ducs del Infantat. Lloc de moriscos, comptava amb 26 focs el 1602, pertany a la fillola de Guadalest. El lloc era fams en el seu moment per les expedicions en mules carregades de neu que sortien de la serra cap a la costa.

 Demografia i economia .
Sanchis i Guarner, a mitjans de la dcada dels 60 parla de 186 famorquins. El cens de 2003 en compta 71.

L'economia local es basa en l'oli, l'ametla i la cirera.

 Geografia .

El terme, de 9,6 km2, s'ubica en la vall de Seta, entre la serra de la Serrella i la d'Alfaro i els seus paratges ms cridaners sn els corrals de la Cova, la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet. Tamb es pot ascendir a la Mall del Llop en la Serrella.

 Edificis d'inters .
Al poble, de carrers empinats, s'accedeix a travs d'un vell pontet i l'nic monument ressenyable s l'esglsia barroca de sant Gaiet, del segle XVII, reconstruda en 1912, que conserva en la seua faana un antic i original rellotge.

 Poltica .
Al capdavant de l'Assemblea Venal de Famorca est un membre del PP elegit en les municipals de 2003 i 2007.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18863" title="Gaianes" nonfiltered="3343" processed="3322" dbindex="8356">


Gaianes s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
Poblaci d'origen musulm conquistada per Jaume I  al voltant de 1244, posteriorment fou propietat de Ximn Roi de Corella, comte de Cocentaina; en 1535 l'esglsia assoleix la independncia de la de Cocentaina i s'erigeix en parrquia; i el Gast, successor de Ximn Roi de Corella, atorg carta pobla en 1611, rere l'expulsi dels 279 moriscs que hi havia i que deix el poble desert; des de 1893 a 1969 hi tingu parada el tren Alcoi-Gandia, el popular  xitxarra .

 Demografia i economia .
Segons les dades de 2007 la poblaci s de 376 habitants, seguint una tendncia alcista durant els ltims anys. La riquesa de Gaianes s'ha basat tradicionalment en l'agricultura de sec. Actualment, la principal font d'ingressos de la poblaci prov de diverses indstries del sector textil i paperer, tradicionals al Pas Valenci, localitzades recentment al municipi.

 Geografia .
Gaianes es troba en la sub-comarca de la vall de Perputxent. El terme, ubicat a les faldes de la serra del Benicadell i solcat pel Serpis, abasta els 9,6 km2 i, entre els seus encants figura el de ser el millor punt de partida per a l'ascensi al mtic cim on es pot contemplar, a ms a ms d'impressionants vistes, una antiga nevera.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni:
 Esglsia de sant Jaume apstol. Aixecada en el segle XVI sobre l'antiga mesquita musulmana.
 Ajuntament. Installat en una antiga casa pairal.
 El Castell de Gaianes. Petita fortalesa encarregada de la vigilncia del riu. Actualment es troba en runes, noms podem observar-hi la torre principal i alguns trossos de la muralla.
 Ermita de sant Francesc de Paula.
 El Castell del Benicadell.

 Poltica .
El 2003 l'ajuntament estava governat pel PSPV amb 5 regidors per 2 que n'hi obtingu el PP.

En les eleccions del 2007 el Bloc aconsegu 4 regidors, per 3 del PSPV.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18864" title="Gorga" nonfiltered="3344" processed="3323" dbindex="8357">


Gorga s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
L'actual poblaci s d'origen musulm, igual que el ve castell de Travadell, Jaume I va conquerir-la atorgant-li privilegis i el ttol de vila. L'any 1248 va donar-la a Domenec Prez perqu la repoblara. Posteriorment va posseir la baronia Roger de Llria, el 1235 s'erig en senyoriu independent d'Alcoi desprs de la sentncia del plet formulat sobre l'herncia de l'almirall. El senyoriu fou tamb propietat del marqus de Guadalest i del d'Ariza.

 Economia i demografia .

L'economia s agrcola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indstria no n'hi ha, a poques penes podrem parlar de txtil, influncia de la zona, i unes almsseres que encara s'hi conserven. El gentilici dels seus habitants s gorguers. El cens de 2003 enregistr 252 habitants.

 Geografia .
Situat en la confluncia de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de la Serrella, el seu terme, de 9,1 km2, s fora accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu. 

 Edificis d'inters .
Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua histria i rajoletes amb representaci de sants catlics, els anomenats  sants de carrer ; els monuments ms caracterstics sn:
 L'esglsia de l'Assumpci de nostra senyora de l'Assumpci, construda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Du de Grcia, del segle XVI, el retaule de Sant Gregori i obres atribudes a Joan de Joanes, Vicent Lpez i Esteve Bonet .
 Palau del Marqus d'Ariza.

En el captol de curiositats podrem comentar que Gorga fou coneguda per l'existncia d'una raa especial de gossos i galls, lamentablement perdudes, a hores d'ara.

 Poltica .
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PP, que va assolir 4 regidors, el PSPV en va traure, 2 i el Bloc, 1.

En les eleccions del 2007 el PP aconsegu 4 regidors, per 1 del PSPV.

 Festes majors .
Les Festes Majors se celebren la primera setmana de setembre, el diumenge s el dia ms solemne amb la process de la imatge de la Mare de Du de Grcia i l'acte sacramental que representa la miraculosa troballa de la imatge davall una campana. El "Pa Benet", en honor a Sant Blai, se celebra el primer diumenge de febrer amb la benedicci de gegantins pans. La "Festa dels Llauradors" t lloc el 26 de desembre.

 Enllaos externs .
 Pgina web no oficial de Gorga;
 Resultat Eleccions 2008 Gorga;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Informaci del poble, d'on s'ha extret informaci per crear l'article;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18865" title="L'Orxa" nonfiltered="3345" processed="3324" dbindex="8358">


L'Orxa s una poblaci de la comarca del Comtat. Antigament tamb coneguda com Perpurtxent.

 Histria .
No s possible datar l'antiguitat del lloc per hi ha fora jaciments de diferents poques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (Edat del Bronze); Canassia, (necrpoli romana i jaciment medieval).

Malgrat tot la primera referncia a l'Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribut a una poblaci de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrs constitua la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, a l'igual que Polop, Trbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.

Rera l'ocupaci cristiana continu sent regentat pel cabdill musulm que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjanant el Pacte del Pouet (1244) que establia la concessi de la meitat de llurs rendes i pertinncies. Durant les revoltes que protagonitz Al-Azraq fou destrut. En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcs d'Azagra. Posteriorment Arnau de Roman fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'Orde de l'Hospital en l'any 1288. Ms tard, en 1319, el senyoriu pass a la de Montesa per privilegi de Jaume II. Desprs de l'expulsi dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1646 comptava amb 30 cases.

Cal destacar que, segons el recents investigacions, i contrriament al que es pensava fins ara, aquesta poblaci i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Orde del Temple, sin que el 1288 esdevingueren  propietat de l'Orde de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, aquest malents, amplament ests, es deu a una mala interpretaci del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusi s'ha obtingut amb l'anlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.

 Demografia i economia .
Actualment, la major part de la poblaci activa treballa en una fbrica de paper. A partir del 1950 sofrix una gran baixa demogrfica a causa de l'emigraci a Frana i Alcoi. El padr de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendncia a la baixa, ja que en 1994 n'eren 848.

Una fbrica de paper dna feina a gaireb la meitat del poble; la resta subsisteix de l'agricultura de sec, olivera i ametler.

Al setembre de 2001 es posava fi a l'activitat de l'ltima de les grans signatures familiars dedicada a la fabricaci de paper. La paperera Radun, SA, situada en Lorxa (El Comtat), va ser una de les dues empreses que va mantindre amb independncia el seu negoci desprs de la fusi en 1934 de la majoria d'empreses del sector que es van agrupar en la ra social de Papereres Reunides, SA. 

Amb prop d'un centenar de treballadors va iniciar la seva activitat fa gaireb un segle per a dedicar-se a la fabricaci de papers seda i sulfitos, el famos "paper de manila" que va embolicar les toronjes valencianes per tot arreu del mon. Amb el canvi de segle i desprs de diverses generacions aquest negoci, amb orgens familiars, s'ha vist obligat a tancar les seves portes i posar fi a una indstria centenria que prcticament mantenia l'economia de Lorxa 

L'adrea de l'empresa ha acomiadat als 43 treballadors que quedaven, i que van sobreviure a la decisi adoptada fa un any quan es va declarar suspensi de pagaments i la plantilla es va reduir a la meitat. 

S'atribux l'acomiadament dels treballadors a la gesti duta per l'adrea, i a l'administraci, aix com als seus assessors i a qui van recomanar en un informe la clausura de la fbrica, en benefici dels interessos familiars. 

La indstria paperera va arribar els millors anys de prosperitat i riquesa per a les comarques entre Xtiva i Alcoi a la fi del segle XVIII. Banyeres de Mariola, Alqueria d'Aznar o Alcoi es van convertir en els principals centres de les indstries de manipulaci del paper que van generar una gran activitat econmica i ideron treball a famlies senceres.Els millors resultats es van produir amb l'auge en el consum del paper de fumar. Avui el sector s histria en la comarca, i noms queda algun taller testimonial en Alqueria d'Aznar.

 Geografia .
Els 32,8 km2 de superfcie veuen passar el Serpis, convertit aqu en tancat de pesca, i deparen, mercs a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitaci o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevant, Patrimoni de la Humanitat.

 Edificis d'inters .
D'entre al patrimoni cal destacar:
 Castell de Perputxent: Es tracta en realitat de la fusi de dos castells, fcilment identificables malgrat la runa total en qu s mant a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir la conservaci ja que la murada presentava risc de caiguda.
 Esglsia de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
 Ermita.
 Fbrica de la llum.
 Castell de la Barcella.

 Poltica .
En les eleccions de 2003 el PP aconsegu 2 regidors. El PSPV n'obtingu 3, de regidors i Els Verds-ENTESA altres 2.

En les eleccions del 2007 Els Verds no es van presentar i el PP obtingu 4 regidors, per 3 del PSPV.



 Enllaos externs .

 www.lorcha.org Portal no oficial de L'Orxa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18866" title="Planes" nonfiltered="3346" processed="3325" dbindex="8359">




Planes s una poblaci de la comarca del Comtat. Tamb conegut com Planes de la Baronia.

 Histria .
El topnim fa referncia a  lloc pla . Castell d'origen musulm, aixecat sobre un poblat del Edat de Bronze. Pass a poder de Jaume I en l'any 1245 i fou integrat en el comtat de Cocentaina mitjanant el pacte de vassallatge efectuat amb el cabdill musulm Al-Azraq.

El 1276 passa a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume, senyor de Xrica, qui, dos anys desprs, atorga la carta pobla. Fins l'any 1245 pertanyer al senyoriu de Cocentaina desprs del matrimoni del segon Jaume de Xrica amb Beatriu de Lauria i Lanza. La baronia de Planes incloa les alqueries d'Almudaina, Benialfaqui, Catamarruc i Margarida. Des de 1594 pertany als ducs de Maqueda, els quals, el 1611, establiren una carta de poblament amb condicions lleonines. El 1796 els ducs d'Arcos van vendre-se-les al marques de Crulles.

 Demografia i economia .
La poblaci ha disminut des de l'inici del segle XX, en qu comptava amb 1.654 habitants, fins arribar a 2004 a 794 planers, coneguts amb el gentilici de planers. s un poble agrcola amb una notable especialitzaci en el cultiu de la cirera malgrat que tamb es dna el cultiu dels tpics productes del sec mediterrani: l'olivera i l'ametlla.

Un 6,56% de la seua poblaci s nascuda fora del estat espanyol, en la seua prctica totalitat provinent del continent europeu. 




 Geografia .
Assentats en la vall que formen les serres l'Almudaina, Xarpolar, Cantacuc i l'Albureca, els seus 38,5 km de superfcie sn regats pel barrancs del Sofre i de l'Encant, tributaris del Serpis, els quals deparen els paratges ms interessants del terme.

 Edificis d'inters .
La flaire rab es conserva tant al casc urb com a les restes d'un dels pantans ms antics d'Europa o a l'aqeducte i la resta de construccions necessries per a l'explotaci agrcola, com ara el mol de l'Encant. De la resta del patrimoni, citem:
 Castell de Planes: Amb vestigis del segle XII.
 Castell de Margarida: Un dels ms inaccessibles del Pas. Es troba en estat de runa.
 Esglsia de l'Assumpci: Construda sobre la mesquita en el segle XVIII.
 Sant Joan Baptiste, de Benialfaqui.
 Sant Francesc, de Margalida.
 Sant Josep, de Catamarruc.

 Gastronomia .
En l'apartat gastronmic destaquen l'olleta i els embotits.

 Poltica .
En les eleccions del 2003 el PP obtingu 3 regidors, els mateix nombre que el PSPV; UC-CDS en tragu 1, que li don l'alcaldia als populars.

En les eleccions del 2007 el PP aconsegu 5 regidors, i el PSPV 2.




 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18867" title="Quatretondeta" nonfiltered="3347" processed="3326" dbindex="8360">


Quatretondeta s una poblaci de la comarca del Comtat. Antigament Quatredondeta de la Serrella.



 Histria .
Poblaci que, l'any 1602, estava integrada per 40 famlies de moriscos. Regentaren el senyoriu la famlia dels Cardona, marquesos de Guadalest, i els Palafox, marquesos d'Ariza. Tamb pertany a l'almirall Roger de Llria. La seua esglsia, annexa a la de Balones, assol la seua independncia el 1786. A principis de segle XX el nombre d'habitants (quatretondans) era de 440, xifra que romangu estacionria fins el 1950. Durant la dcada dels 60-70 arrib a perdre un 30 per cent d'habitants; prdua motivada per la mancana de recursos econmics, la qual cosa va produir l'emigraci de la poblaci. El 2002 tenia 169 habitants.

 Poltica .
El 27 d'octubre de 1924, Matilde Prez Moll fou designada alcaldesa de Quatretondeta, ssent aix la primera alcaldesa de l'estat espanyol. Tamb fou el poble del novellista Prez y Prez

En les eleccions de 2007 el PSPV obtingu 4 regidors, i el PP 1.

 Geografia .
Quatretondeta, situada a la vall de Seta, disposa d'una orografia molt abrupta, amb nombrosos barrancs i alts cims, les cotes topogrfiques van des dels 700 m. fins els 1400.

Al seu terme de 16,7 km2 es troben els cims de Penya l'Hedra (1.384 m.) i Serrella (1.358 m.).

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18868" title="Tollos" nonfiltered="3348" processed="3327" dbindex="8361">


Tollos s una poblaci de la comarca del Comtat.

 Histria .
D'origen rab, fou donada per Jaume I a diversos cavallers el 1248. La seua parrquia va estar annexa a la de Benimassot des del segle XVI, i la seua esglsia est sota l'advocaci de sant Antoni de Pdua.

 Demografia .
La seua poblaci era a finals del XVIII (1794) de 180 habitants. Abasta el seu mxim de poblaci el 1845 amb 253 habitants (tollers), per a partir del 1950 comena un important retrocs, i en 2002 noms en t 42.

 Economia .
Tradicional importncia de l'olivera i del bestiar ov i cabriu en la seua economia.

 Geografia .
El seu terme, situat en la vall de Seta, abasta una superfcie de 14,6 km2.

 Poltica .
En les eleccions de 2007 el PP aconsegu l'nic regidor.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18870" title="Expulsi dels moriscos" nonfiltered="3349" processed="3328" dbindex="8362">

El decret d'expulsi dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, orden l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afect principalment al Regne de Valncia que va perdre gran part de la seua poblaci.

Immediatament desprs de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir a los moros pacficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Aviat comenaria a forar aquesta conversi amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres, comen amb Alcorans i segu amb la biblioteca de Granada: llibres de poesia, matemtiques, cincia, filosofia, histria, novelles, contes, etc. Aix, es van cremar milers de llibres en la plaa de la Bibrambla, la ms gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un mili. Desprs d'aix el Cardenal Cisneros se centr en els renegats, categoria que els pos ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensi fills o nts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin comenaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressi per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins comenaren a demanar la destituci de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empreson als moros ms respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren ms entrebancs en el seus plans de proselitisme forat.



Tota aquesta situaci insostenible  provoc el 1500 l'alament popular de l'Albayzin, que es va estendre per tot el ja desaparegut Regne de Granada. Desprs de reprimir durament l'alament al Comtat de Tedilla per part del mateix comte, aquest deman passar per ganivet a tots els moros que havien participat en les revoltes al que el rei Ferran li contest: Quan el vostre cavall fa alguna desgrcia no tireu m de l'espasa per a matar-lo, abans li doneu una palmada a les cuixes, i li tireu la capa sobre els ulls; doncs el meu vot i el de la Reina s que aquests moros es bategen, i si ells no fossen cristians ho seran els seus fills o els seus nets. Aix s com es decreta a la pragmtica del 14 de febrer de 1502 la qual ordenava la conversi o expulsi de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Arag, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmtica result ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les quals els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservaci de la seua llengua, religi i costums.



Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Arag optaren per la conversi al cristianisme, mitjanant el bateig. 
Al Regne de Valncia, per, van ser escassssimes les conversions i la prctica totalitat dels sarrans continu practicant la seua religi islmica. Tanmateix, arran de la Revolta de les Germanies, l'emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525). Front a aquesta imposici, alguns sarrans es van revoltar a Benaguasil (Camp de Tria), encara que finalment els van batejar a la fora (1526). Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella poca tenien un caire clarament pejoratiu.  La conversi forada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. Tamb foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decret l'expulsi del territori actualment espanyol a tots els moriscos, el 1609.

Aquest decret va ser especialment dur per a les terres del Regne de Valncia i en general per tota la Corona d'Arag, ja que la major part de l'economia estava basada en l'explotaci agrria per part dels moriscos. Al Regne de Valncia, d'on es van expulsar 135.000 moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades, encara que alguns dels moriscos ja s'havien mesclat en els segles de convivncia i hagueren evitat l'expulsi a zones ms allunyades del control censor, a diverses zones es va haver de dur a terme un segon repoblament (per exemple, L'Orxa, a la comarca del Comtat). Aix, comen la major crisi econmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d'Arag.

Es van expulsar uns 300.000 moriscos dels quals 135.000 a Valncia on representaven entre un 33%-34% de la poblaci, uns 61.000 a Arag on representaven el 20% de la poblaci, uns 7.000 a Catalunya, uns 16.000 a Mrcia, uns 45.000 a Extremadura i a les dues castelles i finalment a Andalusia 32.000.

Enllaos externs.

 ;
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18871" title="Moriscos" nonfiltered="3350" processed="3329" dbindex="8363">

Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulm o de creences islmiques residents a l'antic Regne de Castella i la Corona d'Arag, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmtica dels Reis Catlics del 14 de febrer del 1502.

Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava. Vegeu tamb expulsi dels moriscos i mudjars.

  Bibliografia .
 Los Siete Alhaicales y otras plegarias de mudjares y moriscos, Xavier Casassas Canals, editorial Almuzara, Sevilla, 2007;

 Enllaos externs .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18874" title="Banyeres de Mariola" nonfiltered="3351" processed="3330" dbindex="8364">


Banyeres de Mariola s una poblaci valenciana de la comarca de l'Alcoi. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, de la qual s la poblaci ms important.
 
 Histria .
La poblaci histrica, igual que el seu castell, s d'origen musulm. Els rabs la denominaven Beni-heres. En l'any  1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigu en possessi de Jofr de Loaisa. En els inicis del s. XIV pass a ser pertinena de Pedro d'Arts fins que, l'any 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell i la poblaci de Banyeres juntament amb les de Biar i Alfafara. Romandr inclosa en el terme de Bocairent fins l'any 1618. Durant la guerra de Successi que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'ustria, la fortalesa fa un paper fora actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris borbnics, fins i tot, va servir de guarnici a les seues tropes, resistint 20 atacs i 3 setges sota el comandament del capit Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el ttol de vila reial i el privilegi de "Muy Noble Fiel y Leal".

 Demografia i Economia .

Durant el s. XIX ja es dedicaven, segons Madoz, a la producci de barrets, faixes i mantes del pas aix com a la provisi de neu, la qual venien durant l'estiu a Xtiva i altres punts. Aquesta poblaci ha abastat un gran desenvolupament des de la dcada dels 60, dedicant la seua producci industrial a l'elaboraci de papers, cartonatges, regenerats, txtils i gneres de punt. Aix ha motivat que doblara el nombre d'habitants en produir-se immigraci de les poblacions venes  d'Alcoi, Biar, Bocairent, Camp de Mirra i altra ms allunyada procedent de la zona castellana. La seua poblaci els anys inicials de la dcada dels 70 era de 5.873 habs. (banyerencs) i el 2003 de 7.050.

 Geografia .

El seu terme, de 50,3 km2, s molt esquerp i accidentat, hi ha l'Alt de la Barcella (1.210 m.), les Talaies (1.045 m.), Penya la Blasca (1.119 m.) i el Capollet de l'guila (959 m.). La poblaci, que s enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m., s el ms alt de les comarques del sud. Hi ha nombroses fonts: la Font del Sapo, Font del Cavaller, Font del Teularet de Roc, Font de la Coveta, Font dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalop. La seua pertinena a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s ha installat l'Aula de Natura on s estudia i es dna a conixer la vegetaci de la zona. A banda del Vinalop el municipi est solcat pels seua afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d'Ull de Canals.

 Clima .

El seu clima s mediterrani, encara que a causa de la seua situaci presenta influncies de clima continental, amb hiverns freds i estius suaus. Les pluges no sn freqents, sent les ms escasses de tota la serra, i es concentren principalment a la tardor i hivern. Les precipitacions a l'hivern poden arribar en forma de nevades, sumant, en mitjana, entre 3 i 4 dies de nevada.

 Edificis d'inters .

La fesomia del poble est marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l'ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:
 L'esglsia de nostra senyora de la Misericrdia. (1734-1752). Barroca, amb important faana i altar major. Tamb cal citar la capella de la Comuni, classicista de 1899.
 Ermita de santa Maria Magdalena, popularment la Malena. Gtica.
 Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s arriba per un Via Crucis del XVII, reconstrut desprs de la guerra de 1936-1939.
 Ermita de sant Jordi. Formava part del mol Sol. D'estil neogtic, reconstruda en 1990.
 Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el museu arqueolgic municipal Torre Font Bona.
 El parc municipal Villa Rosario alberga el Museu Valenci del Paper.
 El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situaci. Important torre de l'homenatge. En molt bona condici alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.
 Muralles de Serrella, en la part baixa de la poblaci. Totalment abandonades.
 Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.
 Mol de la Farina.
 Molins, fbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

 Gastronomia i festes .

La gastronomia est representada per les coques de farina i tomaca, l'olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, cocots de tonyina, coques fregides i el mullao de conill i tomaca. El ms fams de la seua gastronomia s l'herbero, licor fet d'herbes de qu existeixen tants receptes com fabricants.

Es celebren, per sant Jordi i en el seu honor, Moros i Cristians. Tamb al juliol se celebra fira en honor a Santa Maria Magdalena.

Cada tres anys se celebra le representaci de la "llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", un espectacle musical a l'aire lliure per a tots els pblics on participen vora 200 persones, i rep uns 2.000 assistents. la prxima representaci ser el juliol de 2009.

 Poltica .

A les municipals de 2007 el PP va obtindre 8 regidors, 4 el PSPV i 1 el Bloc.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
Associaci de la llegenda de Sant Jordi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18875" title="Benifallim" nonfiltered="3352" processed="3331" dbindex="8365">


Benifallim s una poblaci de la comarca de l'Alcoi.

 Histria .

Poblaci d'origen musulm. Fou ocupada per Jaume I a mitjans del segle XII. Bernat de Crulles va obtindre el seu senyoriu el 1316. La seua esglsia s'independitz de la parrquia de Benilloba el 1535. Fou lloc de moriscos integrat per 42 famlies, uns 190 habitants, l'any 1572. Va pertnyer al senyoriu dels Castell i, posteriorment al comte de Rtova.

 Demografia i economia .

La seua economia, basada en una agricultura de sec, ha influt en l'emigraci de la poblaci. Des del 1900 fins l'any 1970 la demografia ha disminut un 56%; en 2003 es constaten 140 habitants.

 Geografia .

Ubicada en la serra del Rontonar, compta amb paratges esquerps que inviten a la caminada. Les excursions ms caracterstiques condueixen al castell o al pou de neu del coscollar de la serra. La poblaci mant les caracterstiques dels pobles de muntanya, carrers estrets i costeruts i cases blanques. El seu terme municipal t una extensi de 13,7 km2.

 Edificis d'inters .

Del seu patrimoni:
 Castell rab. De grans dimensions, en estat de runa. Sembla que s el ms antic construt en les comarques del sud.
 Palau dels comtes de Rtova. Actual ajuntament.
 Esglsia mossrab de sant Miquel arcngel del segle XIX.

 Poltica .

Arran de les eleccions municipals del 2007 el govern municipal correspon al PP que compta amb els 5 regidors que componen l'ajuntament.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18876" title="Tibi" nonfiltered="3353" processed="3332" dbindex="8366">


Tibi s una poblaci de la comarca de l'Alcoi.

 Histria .
Poblaci d'origen musulm, igual que el castell, que detenta la mateixa denominaci. Darrere la conquesta cristiana fou donada a Sanxo de Lienda, cavaller navarrs que va lluitar junt a Jaume I. A partir del segle XIV ser incorporada a la baronia de Castalla, detentada per Ramon Vilanova i Lladr des que Pere II li la va adjudicar el 1362. Durant la guerra de Successi fou partidria de la casa de Borb, la qual cosa li valdria el privilegi de ser anomenada vila en l'any 1705.

 Geografia .

Es tracta d'una petita poblaci de 1.485 habitants situada sobre un pujol, localitzada entre el Maigm i la penya de Mitjorn. Al davant es troben, sobre altre pujol, les restes d'un antic castell rab del segle X. Pel seu terme municipal passa el riu Verd o Montnegre, que a 3 km de la localitat forma el pant de Tibi, el pant d'Europa ms antic encara en funcionament.

El terme municipal de Tibi presenta una gran bellesa paisatgstica que incita a la realitzaci de senderisme. A part de la visita del pant de Tibi, una bona excursi s seguir el Riu Verd des del pont, als peus del pujol de Tibi, fins a la cua de l'Embassament; durant aquest passeig es poden observar diferents formacions geolgiques i antigues construccions d'agricultors.

D'altra banda, es pot ascendir al Maigm per carretera o a peu fins a l'anomenada Balconada d'Alacant, des d'on s'albira una bonica vista de la capital.

Tibi limita amb els termes municipals d'Agost, Alacant, Castalla, Xixona i Sant Vicent del Raspeig.

 Demografia .
A partir de 1900 l'evoluci demogrfica s reccessiva. A meitat de la dcada dels vuitanta s'hi censen 1.025 habitants (tibers), augmentant a 1.267 el 2003.



 Poltica .
Les eleccions municipals del 2007 donaren l'alcaldia a Jess Ferrara, del PSPV, amb 6 regidors, per 3 del PP.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18877" title="Castalla" nonfiltered="3354" processed="3333" dbindex="8367">


Castalla s una poblaci de la comarca de l'Alcoi.

 Histria .
Al castell s'han trobat restes del neoltic, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta ( fortalesa alta ), i dels rabs. La poblaci estigu inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragons; Jaume I va obtenir la cessi d'aquesta plaa, que era en poder de Ximn Prez d'Arens, gendre de Sayd Abu-Zaid, antic governador almohade de Valncia, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importncia estratgica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorg a Raimon Vilanova i Lladr, pertanyent a la famlia de Maza Lizama. Per ltim, el senyoriu rest vinculat als marquesos de Dos Aguas. Durant la guerra del Francs fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la impercia del general Josep O'Donell, germ del regent Enrique O'Donell, provoc la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqncia fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingu lloc el 13 d'abril del 1813, la victria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francesc Xavier Elio, i marc el principi de la retirada francesa de terres valencianes.

 Demografia i economia .
La poblaci, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 comptava amb 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200. Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia prspera consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcci, el moble, l'hostaleria, el txtil i, sobre tot, la fabricaci de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme est dedicat al sec, ametla, olivera i vinya.

Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcci d'habitatges de segona residncia, i la seua poblaci s'est incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britnics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).



 Geografia .
El seu terme t 114,6 km2, que s'estn per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigm (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Cat, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

 Edificis d'inters .

El poble conserva el traat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments ms rellevants sn:
 Esglsia de l'Assumpci. Bastida en 1572, en estil gtic catal.
 Ajuntament. Segle XVII. Renaixentista.
 Convent dels Franciscans. De 1810. Neoclssic. El claustre fou derrut rere la desamortitzaci de Mendizbal.
 Castell restaurat recentment;
 Ermita de la Sang. Segle XIII. Gtic de Reconquesta. Al llarg de temps se l'han afegit nous elements.
 Ermita de sant Pasqual.
 D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradici que es va allotjar Jaume I.
 Museu del Fester.

 Festes i gastronomia .
D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.

Quant a la gastronomia direm que Castalla s el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, per tamb cal parar esment en la borreta de bacall, l'arrs amb conill, el putxero de fassedures o l'arrs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producci local.

A l'Agost, sobre el 16 d'aquest mes, corre la vaqueta pels carrers del poble, festa que se celebra en honor a Sant Roc, patr del poble.

A ms es realitzen una serie de festes populars com son les fogueres de Sant Francesc, tamb Sant Pascual i el Bouet de la Sang

 Enric Valor .

s la ciutat natalcia d'una de les ms insignes figures de les lletres catalanes d'aquest segle: Enric Valor, qui va deixar-nos el 13 de gener de 2000.

 Poltica .
Les eleccions de 2007 donaren la victria al PP amb 9 regidors, el BLOC-Verds i el PSPV n'obtingueren 2 cadasc.



 Enllaos externs .


 Pgina Web de l'Ajuntament de Castalla.
 Pgina Web de l'Agrupaci de comparses de Moros i Cristians.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Grup de Dolainers i Percussi El Sogall de Castalla.
 Estaci Meteorologica Automtica de Castalla. Dades actuals i resums mensuals, anuals...
 Frum general de Castalla. Frum de Noticies i activitats en Castalla.
 Castalla al Dia-Diari de Castalla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18878" title="Ibi" nonfiltered="3355" processed="3334" dbindex="8368">


Ibi s una poblaci de la comarca de l'Alcoi.

 Histria .
El topnim t origen iber i significaria alguna cosa aix com "lloc entre rius" i prov del xicotet poblat que hi havia entre el riu de les Caixes i la rambla Gavarnera, actualment sense cabal. 

En temps de la conquesta fou una de les alqueries que pertanyien a Zeid Abu Zeit, senyor de Castalla i antic rei almohade de Valncia, que va cedir-les a sa filla Alda, casada amb Eiximn Prez d'Arens. Aquest, atenent el desig de Jaume I li canvi el senyoriu per altres possessions reials. En l'any 1286 es realitza la donaci per part d'Alfons I, del "lugar y castillo con sus pertenencias", a favor de Pere Montagut. A finals del segle XIII pertany als senyors de Cocentaina i, ja en el XIV, sent una alqueria feudatria de Beatriu de Sria, pass a poder de Bernat Domnech.

Torna de bell nou a la Corona, recaigu en mans de mossn Francesc Pertussa, el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjanant privilegi donat en Monts per l'emperador Carles. Desprs de la revolta de les Germanies diverses famlies agermanades de Xixona s'installen a Ibi fugint de la persecuci reial i, a poc a poc, van creant el nucli de poblaci actual, fins que finalment assoleixen la segregaci el 1578 en ser-li concedit el ttol d'Universitat pel rei Felip II. No obstant aix, la seua independncia no es consolida fins que, l'any 1629, Felip IV atorg a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial. Abans d'aix, en 1582, va obtenir la segregaci eclesistica de Castalla.

Durant la guerra de Successi estigu amb el Borb, la qual cosa li va reportar els ttols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut. En la guerra d'Independncia (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si b, degut als reforos de les tropes enemigues, prompte hagueren de retirar-se cap a Alacant. L'any 1869 fou afusellat Froil Carvajal i Rueda, cap del moviment cantonal.

 Demografia i economia .
El cens de 2008 dna la xifra de 24.093 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers.

Fins al segle XIX la principal font d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indstria de tipus artesanal com filats i el comer del gel. D'aquesta ltima activitat derivaria la indstria gelatera que va tenir un rpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del segle XIX. Actualment, i havent superat la crisi de la joguina als anys 90, la base de l'economia s la indstria dels Processos Industrials principalment relacionats amb els sectors del metall i plstics; L'Ibi d'avui proveeix solucions de disseny, industrialitzaci i fabricaci a distintes indstries del mn (automoci, alimentaci, embalatges, etc.).

 Geografia .
La poblaci s'enclava al reds de la muntanya de la Teixereta, entre dos tossals sobre els quals s'ubiquen les ermites de Sant Miquel i de  Santa Llcia, construda sobre les runes d'un castell rab, el Castell Vermell. 

Ibi est situat a l'extrem nord-oest de les valls que configuren la comarca natural de la Foia de Castalla, al nord-est de la conca del riu Montnegre, i el seu terme municipal quedar rodejat per un arc muntanyenc format pel nord per les serres de Biscoi (1.164 m) i del Menejador (1.353 m), que forma part del parc natural de la Font Roja, i pel nord-oest per les serres de la Carrasqueta, Quartel, Cabe de Corb i la Tallada.

Els paratges ms coneguts sn el barranc dels Molins, Sant Pasqual, Torretes, el Mas de Cant, la Devesa i, per a senderistes, el cam dels Pous de Neu, el cam del Carrascal o el de Xixona.

 Edificis d'inters .
La passejada ens mostra agradables llocs com ara la plaa de la Palla, o dels Geladors; o el barri de les Costeretes, de carrers estrets i costeruts i tamb:

 Esglsia de la Transfiguraci del Senyor. Construda en el segle XVII sobre un edifici anterior. T una gran faana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cpula de cermica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
 Llotja del segle XVII, que formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'poca de Carles IV. Fins 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
 Ermita de sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d'art del segle XVI.
 Museu Fester. Ubicat en l'antic edifici de Correus.
 Museu Valenci del Joguet. Installat en la "Casa Gran" provisionalment.
 Diversos casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Prez o els dels barons de Purroi.
 Castell Vermell. Nucli primitiu de la localitat; romanen escasses runes al costat de l'ermita de santa Llcia, al tossal del mateix nom, que corona el poble.
 Castell Vell. D'origen rab i molt difcil de trobar. Les restes que hi ha no sn gaire importants i es troben al barranc dels Molins.

 Festes .
Sn interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d'Hivern, estaci tan important per en la histria local ja que en ella s'arreplegava la neu i en ella arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que se celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que sn rebutjats pels assaltats amb el llanament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el "poder" actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; "tanquen" a la pres als regidors municipals i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat. El mateix dia, a la vesprada, es ballen les danses i a la nit es fa el ball del Virrei.

 Poltica .
L'ajuntament est compost  municipals de 2007  per 13 regidors del PP, que t l'alcaldia, 6 del PSPV, 1 d'ADII i 1 de l'EU.

 Enllaos externs .


 Diari Parlem, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18879" title="Onil" nonfiltered="3356" processed="3335" dbindex="8369">


Onil s una poblaci de la comarca de l'Alcoi, a la subcomarca de la Foia de Castalla.

 Histria .
Malgrat que el seu nom puga identificar-se amb l'Onice grec o l'Onix llat, no se'n tenen evidncies d'una ocupaci anterior a l'poca musulmana. L'explicaci ms plausible s que el nom d'Onil prov de la transformaci de la paraula conill, ja que antigament se solien criar conills en conilleres anomenades covils. Aquesta activitat de cria de conills en covils va poder donar origen al topnim Onil i el gentilici colivenc (com a evoluci de covilenc)

Durant la conquesta de Jaume I, Onil (documentat com Unill) fou pres pel Sayd Abu-Zaid, antic rei de Valncia, qui, desprs de convertir-se al cristianisme es va declarar vassall del monarca aragons i obt el reconeixement del seu domini de la poblaci el 1244. El matrimoni de la filla del Sayd Abu-Zaid amb el cavaller Ximn Prez d'Arens permet a aquest adquirir el senyoriu d'Onil que, el 1251, s entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant per a ser cedit posteriorment a Albert de Lavania el 1268, Des d'aqueix moment el senyoriu d'Onil i Castalla, enlairat a baronia per Pere IV el 1364, fou passant per diversos amos fins acabar en poder dels marquesos de Dosaiges. Obt el ttol de vila per la seua adhesi a Felip d'Anjou durant la guerra de Successi i s incls en la Governaci d'Alcoi el 1707. Els 1.080 habitants (onilencs o onilers) del 1715 es converteixen en 2.700 el 1794; 2.663 el 1860; 3.020 el 1910; 6.974 el 2003, quan el 74 % de la poblaci activa estava dedicada a la indstria. L'origen de la jogueteria d'Onil, principal sector de la seua economia, es remunta al 1878. Entre el 1900 i 1950 hi existien tres empreses de nines, 38 en els anys 60 i 35 el 1970, any en qu la producci arribava al 60 % de la totalitat espanyola del sector. El seu terme t 48,4 km2.

 Festes .
Entre les seues festivitats destaquen les festes de "Moros i Cristians". Del 22 d'Abril a l'1 de Maig, les festes dels Moros i Cristians en Honor a la seua Patrona la Mare de Du de la Salut sn sens dubte, la festivitat que ms volen els colivencs i en la que, amb ms etusiasme participa tot el poble.

Tenen el seu origen all pel 1648. En enguany, la pesta va assolar el poble. Llavors, el 22 d'Abril, tres regidors cada un per separat tenen un somni pel que se li'ls aconsella recrrer a la Mare de Du , que en una ermita quasi oblidada, existia en els afores del poble. La idea s acceptada tant pel rector com pel Consell de la Ciutat, traient l'endem 23 a la Mare de Du de la seua ermita i recorrent amb ella tots els carrers del poble. A partir d'eixe dia ja no va haver-hi ms morts per pesta a Onil.

Posteriorment van cremar tots els mobles i robes possiblement infectades per a evitar ms contagis. A partir d'este dia la pesta ja no va afectar els colivencs, mentres que en els pobles de les rodalies, la pesta continuava activa. s per este fet que el 22 d'Abril s'inauguren les festes amb la Nit de les Fogueres.

 Poltica .

A les municipals de 2007 el PP va obtindre 9 regidors, 3 el PSPV i 1 Comproms per Onil (Coalici del Bloc i EU).

= Enllaos externs =


 Ajuntament d'Onil.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Guia d'ajuntaments d'Espanya (Onil);
 Dades meteorolgiques d'Onil.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18880" title="Penguila" nonfiltered="3357" processed="3336" dbindex="8370">


Penguila s una poblaci de la comarca de l'Alcoi. El seu terme t 49,9 km2.

 Geografia .
Situat en el domini prebtic valenci, el municipi de Penguila s'estn des de l'Ull del Moro (1051 m.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels vessants septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la foia d'Alcoi. Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos que aflueix en el riu Bolet.

La localitat es troba enclavada en el vessant occidental de la Serra d'Aitana. Es comunica, a travs de la CV-70 que enllaa amb l'autovia A-7, amb Alacant i Valncia. Lmita amb els termes municipals d'Alcoleja, Alcoi, Benasau , Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu i Sella.

 Histria .
D'origen musulm, la vila estigu totalment emmurallada, i actualment hom conserven restes dels murs i algunes torres; aix com diverses casalots senyorials. En el segle XIII ser protagonista el seu castell degut a les insurreccions d'Al-Azraq. Dominats els sublevats en l'any 1258, els moriscos seran expulsats de la poblaci restant aquesta sense habitants. Desprs de la segona sublevaci, en la qual morir Al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell. L'any 1338 Pere III el Cerimonis va fortificar-lo, i encarreg la seua defensa a Sanxo Lopez de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins l'any 1535 depengueren de la seua parrquia les esglsies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertany durant els segles XV i XVI a la famlia Fenollar i desprs als marquesos de Guadalest.

 Demografia .
Ha tingut sempre un alt ndex de poblaci degut que l'expulsi dels moriscos no va afectar-li, aix com el fet que en el segle XVIII s'hi installaren tres fbriques de mantes morellanes (ms de 1.000 habitants); fins i tot, en aquest segle ha sofrit una contnua regressi arribant als 334 vens (penaguilencs o penaguilers) l'any 2006.



 Poltica .
Les eleccions municipals del 2007 donaren l'alcaldia a Josep Blanes, del PSPV, amb 2 regidors, pel pacte amb EUPV (1 regidor) i el partit local AE-CPP (2 regidors), restant a l'oposici el PP, amb 2 regidors.



 Monuments .
Porta medieval "El Portalet".
Casa dels Fenollars.
Casa dels Moncada.
Jard de Santos.
Font dels 30 canons.
Castell de Penguila;

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18881" title="Oratge" nonfiltered="3358" processed="3337" dbindex="8371">

 Meteorologia: Un oratge s un vent suau, generalment agradable. Vegeu vent.
 Meteorologia: L'oratge, per extensi i per a diferenciar-se del temps fsic (pas del temps), s un nom alternatiu per al temps meteorolgic. Vegeu temps meteorolgic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18882" title="Xtiva" nonfiltered="3359" processed="3338" dbindex="8372">

Xtiva s una ciutat del Pas Valenci, capital de la comarca de La Costera.

Histricament, Xtiva ha estat una de les poblacions ms importants del Regne de Valncia, rivalitzant fins i tot amb Valncia i Oriola, les altres dues ciutats ms importants en l'poca foral. Aix, tot i que Oriola i Sogorb tenien seu episcopal, Xtiva era la segona ciutat a votar en corts. El seu reconeixement com a ciutat s dels ms antics que es coneixen: 1347.

Els habitants de Xtiva s'anomenen xativins, encara que popularment es coneixen per socarrats, perqu la ciutat va ser cremada per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successi Espanyola.

 Geografia .
Situat entre les conques del riu Albaida i del seu afluent el riu Cnyoles. El seu terme, amb un permetre molt desigual. Fora del terme conta amb diversos enclavaments territorials, destacant per la seva extensi el Realeng. 

La ciutat est enclavada als peus del tur del Castell els vessants del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part ms plana de la ribera del riu, coneguda com l'Horta de Xtiva.

Limita amb l'Alcdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerd, Estubeny, el Genovs, la Granja de la Costera, Llocnou d'en Fenollet, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Montesa, Novetl, Rotgl i Corber, Torrella i Valls (a la mateixa comarca); amb Alcntera de Xquer, Beneixida, Carcaixent, Crcer, L'nova, Manuel, Rafelguaraf, Sellent i Castell de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta); amb Anna i Enguera (a la Canal de Navarrs); amb Bells, Benignim, Guadassquies i l'Olleria (a la Vall d'Albaida) i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

 Climatologia .
El clima a Xtiva s mediterrani, encara que per la seua situaci relativament allunyada de la costa i entre valls, els estius sn ms calorosos que a la resta del Pas Valenci, registrant-se freqentment les mximes de tot el pas a l'estiu.

 Nuclis .
 Xtiva;
 Annauir;
 El Realenc;
 Sori;
 Torre d'En Lloris;

 Histria .

L'existncia de presncia humana a Xtiva data de fa ms de 100.000 anys i correspon a l'home de Neanderthal, en el paratge de la Cova Negra. De fet, Juan Lus Arsuaga, ha explicat recentment que els darrers homes de Neanderthal que hi van viure a Xtiva sn tamb els ltims membres d'aquesta espcie humana, abans de la seua extinci.

L'actual assentament de la ciutat i el seu nom, sorgiren una mica ms tard i en poca ibera, car trobem noms semblants a Ibria, ibric, ibera... a curta distncia: Ibi, Tibi, com Sae-Tabis. Ms concretament, l'emplaament actual de la ciutat es remunta a un primitiu castro ibric que desprs donaria origen al Castell de Xtiva i a la prpia ciutat. El nom que aleshores rebia era Saitabis. Nom que era abreviat a "Sait" sovint. Ms tard va florir durant l'poca grega i fencia. La Xtiva romana prenia el nom de Saetabis (adaptant el nom ibric) i se li afeg el ttol d'Augusta en honor a aquest emperador: Saetabis Augusta. Va tindre molta importncia com a nuc de comunicacions. Des de finals de l'poca romana, va ser seu episcopal. El Bisbat de Saetabis (Vegeu Bisbat de Xtiva) es va perllongar en el temps fins poca musulmana, i els seus bisbes acudien als concilis de Toledo. 

En l'poca musulmana, durant un principi va pertnyer a Toledo i desprs pass a Crdova. Tamb va ser part d'Almariya, del regne de taifa de Dnia, de Mrcia i de Valncia. Durant els seus ltims temps islmica, va ser capital d'una Kora: provncia sobre unes 50 poblacions. Al llarg del perode musulm, Xtiva va viure un perode d'esplendor cultural i una millora general de les seues infraestructures. Aix, gran part de les seues canalitzacions d'aigua s'originaren en aquest perode. Els musulmans no sols crearen la xarxa de squies de l'horta de Xtiva, sin que construren nombrosos aljubs i  canalitzaren l'aigua per a fonts pbliques de la ciutat. Tamb gran part de les torres i de la planta actual del Castell de Xtiva foren bastides en aquesta poca. D'entre els fets culturals remarcables, cal destacar que Ibn Hzam va escriure el clebre llibre El collar de la Coloma mentre es trobava a Xtiva exiliat de Crdova. Alguns xativins reeixits de l'poca sn Ibn Jubair, o Cssim ibn Ferro. Finalment no es pot oblidar que Xtiva est considerar el bressol del paper a Europa tot just perqu va comenar-se a fabricar per aquesta poca, sent molt coneguts i valorats els seus papers (Vegeu Ab Masaifa)

Desprs de la conquesta, Jaume I va respectar la mesquita i li va atorgar un privilegi a la ciutat (vegeu Privilegi de Jaume I a Xtiva) pel qual es convertia en la capital de la Governaci dell de Xquer, que duraria del 1244 al 1707. La frontera amb la governaci de Valncia era el riu Xquer. Diverses de les seues poblacions es van distingir en aquesta poca, com ara Gandia o Dnia. A ms, com ja s'ha indicat, durant tot aquest perode, Xtiva fou la segona ciutat del regne quant a poblaci i importncia poltica. Aquest estatu reial dna lloc a un escut de Xtiva que afegeix una corona reial de cinc punts a la tradicional Senyera Reial. 

Tot i aix, Jaume I no li va concedir el ttol de ciutat a Xtiva, i va ser arran de la seua participaci en la Guerra de la Uni que reb aquesta distinci. La senyera prpia (la senyera roja amb les quatre barres i la corona que podeu vore a dalt)possiblement ja existia.

Durant les Germanies jugar un paper destacat, especialment durant la primera, ja que en ella es far fort de primeres Vicent Peris, dirigint des d'all les Germanies, i a la seua mort el substituir el misteris personatge de L'Encobert, que els mateixos agermanats xativins substituiran per altre desprs de la seua mort.

Durant la Guerra de Successi Espanyola, Xtiva (a vegades coneguda com la Gernika valenciana), va patir dos setges de les tropes felipistes el primer setge per les tropes del Comte de les Torres de Acorrin, per l'any segent, ja sense Joan Baptista Basset i Ramos i davant d'una artilleria ms pesada, les muralles de la ciutat van ser assaltades en dos punts i el Castell pat molts danys. Tot i aix, les tropes de d'Asfeld, que provenien de la victria a la Batalla d'Almansa no pogueren arribar fins el Castell a causa del seu carcter elevat i es dedicaren a bombardejar-lo. Aquest sols es rend desprs que la guarnici majoritriament anglesa i en oposici a les intencions de maulets i catalans, pact amb el francs l'eixida el 12 de juny de 1707 (desprs d'aproximadament d'un mes llarg de setge de Xtiva (1707)). Poc desprs va ser incendiada i els seus habitants deportats a La Manxa. El nom de la ciutat es va canviar pel de San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe (vegeu el segent dossier  i tamb l'entrada Extermini de Xtiva). Per aquest motiu es conserva el quadre de Felip V cap per avall al Museu de L'Almodi de Xtiva.

Ja en les primers Corts de Cadis, el diputat xativ per Valncia, Joaquim Lloren Villanueva va aconseguir que recuperar el seu nom el 1811. Villanueva, que a ms d'illustrat era rector, aconsegu tamb la catedralitat de Xtiva, per aquesta fita sols va durar uns dies, ja que Ferran VII deroga totes les lleis de les Corts de Cadis. Per durant el Trienni Liberal del 1820-1823, Villanueva torn a ser diputat per Valncia i aquesta vegada no sols aconsegu la revalidaci del nom de Xtiva per la ciutat, sin la capitalitat de provncia en l'organitzaci provincial que s'estava fent (vegeu Provncia de Xtiva). Tanmateix, com hi havia ocorregut anteriorment, amb la restauraci de Ferran VII aquesta distribuci provincial qued derogada i Villanueva hagu d'exiliar-se.

Alguns fets destacables del segle XIX a Xtiva sn la seua participaci en les lluites cantonalistes, i la pesta que va fer estralls. Durant la major part del segle XIX i principis del XX, l'elit dirigent xativ reg plcidament la ciutat, fins que l'arribada de la 2 Repblica trenc aquest  perode i implic la irrupci dels partits d'esquerres, dels sindicats, dels anarquistes i dels autonomistes. 
El 12 de febrer de 1939 la ciutat va patir un bombardeig, conegut com "bombardeig de l'estaci" o bombardeig de Xtiva, per part de l'aviaci feixista italiana.

Demografia.

Entre el cens de 1887 i l'anterior, Xtiva reb un increment poblacional a l'incorporar-se d'Annauir.

Actualment compta amb 30.334 habitants, incloent-hi les xicotetes pedanies integrades a ella (Annauir, Sori, Torre d'En Lloris), i encara que el seu pes demogrfic actual s menor, continua sent una de les ciutat referents histrics i culturals.

 Poltica i administraci .













 Monuments .
El seu nucli antic va ser declarat Conjunt Historicoartstic en 1982.

 Monuments civils .

 Castell de Xtiva.  Encara que d'origen ibric i rom, la major part dels murs i torrasses que s'han conservat sn de tcnica islmica o d'estil gtic: Era la pres d'Estat dels Reis de la Corona d'Arag. Des de dalt del castell es pot contemplar al nord, la ciutat i el pla de la Ribera del Xquer; al sud, les terres de sec i les serres Grossa, Mariola i Benicadell; a l'oest, la frontera amb Castella; i a la Mar Mediterrnia. ;

 Muralles de Xtiva, d'origen musulm en la seua major part, i de les quals avui resten les de llevant i les de ponent i moltes de les seues torres, d'entre les quals destaquen:

La Torre del Sol;
La Torre i Porta de l'Ametla;


Almod de Xtiva: edifici d'estil gtic en la faana i renaixentista en l'interior, construt en el segle XVI. En s fins a principis del segle XX, en la seua planta baixa es realitzaven les contractacions i venda del blat, mentre que la superior era utilitzat per a l'emmagatzematge del blat. En l'actualitat s el Museu Municipal, amb obres  com la Pica Islmica de Xtiva, teles de Josep de Ribera o Guido Reni, taules gtiques i el fams retrar de Felip V cap per avall..

 Hospital Major de Santa Maria (S. XV-XVI) d'estils gtic i renaixentista. A l interior es conserva la Capella de l Assumpci.

 Palau d'Alarc. Construt posteriorment al 1707, destaca per la seua volumetria. Actualment s seu dels jutjats.

 Palau dels Mahiques San. L estructura bsica correspon als inicis del segle XVII, actualment alberga la Casa de Cultura amb biblioteca, sala d exposicions, sal d actes i pati-jard.

 Palau del Marqus de Montortal. Exemplar caracterstic del palau urb medieval xativ.

 Casa Natalcia d'Alexandre VI ;

 Casa de l'Ensenyana Construda per l'arquebisbe Mayoral en 1758 per a collegi de xiques.

 Edifici Botella: construcci residencial d'estil modernista que data de 1906. ;

 Font Gtica de la Plaa dels Trinitaris (s.XIV);

 Font de Sant Francesc Barroca, construda en 1746.

 Font d Aldomar Construda al segle XVIII.

 Font dels Vint-i-cinc dolls coneguda popularment com Font dels vint-i-cinc xorros, segle XIX.


 Monuments religiosos .


 Esglsia de Santa Maria la Major coneguda com La Seu. s Collegiata i Baslica Menor i va ser concebuda com a seu catedralcia, i d'aqu el nom. Amb tres naus, creuer i girola es comen a construir en 1596. En el Museu Collegial s'exhibeixen nombroses obres d'art. ;

 Monestir de Santa Clara o Real Monestir de l'Assumpci Fundat per la viuda de l almirall Roger de Llria en l any 1325, s un edifici conventual d'estils gtic i barroc i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles XVI a XVIII. ;

 Esglsia de Sant Feliu Construda poc desprs de la reconquista, cap el 1269. Destaca el seu atri sostingut amb columnes romanes, la seua portada romnica i les pintures que es conserven a l'interior (s.XIV al XVI). L'edifici actual ocupa el lloc de la Baslica Episcopal de l antiga Saetabis.

 Esglsia de Sant Francesc. Del segle XIV i reformada al XV.

 Antic convent de la Trinitat, noms queda la portada del gtic flamger, sent actualment l'Arxiu Municipal.

 Esglsia de Sant Pere. Construida al segle XIV, conserva magnfics teginats. Fou ac on va ser batejat el futur Alexandre VI.

 Exconvent de Sant Domnec  Construt a partir del segle XIV.

 Exconvent de Sant Onofre el Nou  Segle XVII.

 Exconvent de Sant Agust Edifici del s. XVII. En l actualitat alberga el Conservatori de Msica, Llus del Mil; l Auditori Municipal i l Extensi Universitria.

 Ermita de Sant Josep Del segle XVIII, des d'ac hi han magnfiques vistes.

 Ermita del Puig  Segle XV;

  Ermita de Santa Anna Del segle XVI, manada construir pel papa xativ Alexandre VI.

 Gastronomia.

Sn plats molt caracterstics de Xtiva l'arrs al forn amb fesols i naps, la paella i el putxero de gallina, xai i vedella. Pel que fa als dolos, la majoria sn d'herncia rab, i els ms tpics sn l'almoixvena, l'arnad i l'almoixvena encara que la coca de llauna hi s popular tamb. L'arnad es menja desprs de Setmana Santa, al igual que la mona de Pasqua tamb molt popular a Xtiva.  Entre les begudes figura el burret o caf-licor. Per a Santa Catalina el Torr de gat i el pa de catalinetes s habitual. La Fira d Agost de Xtiva, del 15 al 20 d agost, s la mostra gastronmica ms destacable de la ciutat; una altra festa gastronmica important, el Concurs Nacional d'Arrs al Forn, se celebra a l'abril.

 Festes i mercats .

Des del 1250, se celebra la famosa Fira de Xtiva. Aquest privilegi d'organitzar una fira del bestiar que va ser concedit per Jaume I.

La celebraci de la Setmana Santa tamb es viu amb gran intensitat.

Per Corpus, t lloc la process del Corpus de Xtiva, una de les ms antigues del Pas Valenci. En la qual hi participen els segents elements, la majoria amb la seua prpia dansa: Gegants, castellers, Nanos, El Paloteig, Els llauradors, Els Zingars, Els Cavallets, Els Arquets, Els Pastorets, Els turcs, La Magrana, La Moma, Carro de l'Enram, Creu Alada, Pblic i acompanyants, xiquets i xiquetes del combregat, Els Apstols, L'Agelo Colomet, El Drac-Dimoni, L'Arca de l'Aliana, El Rei David i Betsab, Melquiadec, Abraham, Les Herones, El Ramot, La Trilogia, Els Evangelistes, Els Cirialots i autoritats civils i eclesistiques. 

Les Catalinetes sn una festa per a xiquets que t lloc per Santa Catalina el 25 de novembre.

Fins a les acaballes del segle XX se celebrava tamb la Foguera de Sant Antoni el 17 de gener. Una celebraci de molta tradici als pobles del voltant de Xtiva i que s coneguda grcies a la foguera de Canals, la ms gran de totes les que es cremen. En Xtiva, per, aquesta tradici est en clara decadncia. 

A Xtiva se celebren tamb dos dies de mercat, vegeu al respecte mercat de Xtiva.

Xativins destacats.
Vegeu la 
 Ab Masaifa, introductor del paper a Europa;
 Els Borja. Van donar dos Papes: Calixt III i Alexandre VI;
 Llus Alcanys, metge, primer catedrtic de medicina de la Universitat de Valncia;
 Llus de Mil, compositor;
 Ildefons Ramrez de Arellano, "Cosmgraf Ramrez", pilot i gegraf. Vegeu Illa de Xtiva;
 Micer Toms Cerdn de Tallada naix tal vegada en 1530 i mor possiblement a Valncia en l'any 1614. Magistrat, juriste, humaniste, poeta i doctor en lleis.
 Josep de Ribera, pintor;
 Manuel Joaquim Sanelo, metge i lingista, defensor de la llengua;
 Joaquim Lloren Villanueva, poltic, impulsor de la Provncia de Xtiva;
 Vicent Boix i Ricarte, poeta, poltic i historiador;
 Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga, escriptora i poeta;
 Llus Simarro Lacabra, metge i primer catedrtic de psicologia;
 Gonal Vinyes Massip, sacerdot, investigador i escriptor declarat beat.
 Ventura Pascual i Beltran, mestre, historiador i poeta;
 Francesc Bosch i Morata, metge, mestre i conseller durant la Repblica;
 Jos Antonio Maravall, historiador;
 Raimon, cantautor;
 Artur Heras, pintor;
 Bruno Lomas, cantant de rock;
 Manolo Miralles, msic membre fundador d'Al Tall;
 Toni Cucarella, escriptor;
 Pep Gimeno "Botifarra", "cantaor";
 Elies Barber, poeta i actor;
 Xavier Aliaga, novellista i periodista;
 Feliu Ventura, cantautor;

Vegeu tamb.
Bellveret;
Cova Negra;
Castell de Xtiva;
Pedra dels Maulets;
Santa Clara;
Horta de Xtiva;

 Enllaos Externs .


 Web de l'Ajuntament de Xtiva;
 Sanitat Area 13, Hospital Llus Alcas;
 Extensi de la Universitat Politcnica de Valncia a Xtiva;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Poblaci pednia d'Annauir;
 Club Voleibol Xtiva;
 El Penjoll (revista autoeditada de Xtiva);

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18883" title="Gandia" nonfiltered="3360" processed="3339" dbindex="8373">


Gandia s una ciutat del Pas Valenci, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca, i t com a lmits per l est, el mar Mediterrani, per l oest els termes municipals de les localitats de Pinet, Llutxent i Ador, pel sud els de Palma de Gandia, el Real de Gandia, Benirredr, Almoines, Bellreguard i Guardamar de la Safor. El 1965 s annex els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

 Geografia .

El terme municipal de Gandia amb 61,5 km2, es troba situat geogrficament al centre de la comarca de la Safor, i es poden vore a grans trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de l urbanitzaci de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originriament molt ms extenses i que han sigut exposades histricament a un procs de dessecaci; la part central, correspon a la plana al.luvial del riu Serpis -que drena l horta del terme juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altipl de la Marxuquera. El sector nord-occidental s accidentat per l'alineaci muntanyosa que continua la serra Grossa i el masss del Mondver, amb terres calcries i relleus crstics, en gran part improductives, sn considerades com a superfcie forestal.

 Nuclis de poblaci .

El municipi de Gandia comprn a banda de la ciutat, els barris martims, Santa Anna (o Natzaret), les caseries i llogarets de Marxuquera (en part a Ador), l'Alqueria de Martorell, i, entre altres, els despoblats, hui partides rurals d'Alcodar, l'Alqueria d'en Foixet, l'Alqueria de Sobir, l'Assoc, Benicanena, Morera i Rafalcad.

Actualment al terme municipal de Gandia s troben tamb els segents nuclis de poblaci:

 Gandia (amb Beniopa, Benipeixcar, Santa Anna i l'Alquerieta de Martorell).
 el Grau de Gandia (amb Vencia, els Marenys de Rafalcad i la Platja de Gandia).
 Marxuquera (amb la Marxuquera Alta i Baixa).

Clima.

El clima que ofereix Gandia s mediterrani plujs, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que sn prou abundants es concentren a la tardor i poden arribar a ser espectaculars. De fet Gandia t un rcord de precipitaci mxima en 24 hores de 720 mm. el 3 de novembre de 1987. En eixa "gota freda" Gandia va arreplegar en dos dies 844 mm., rcord noms superat per la vena poblaci de Xbia. Per tant est subjecta a fortes inundacions, sobretot a la vora del Serpis.

 Histria .
La cova del Parpall i la cova de les Meravelles, paleoltiques, mostren les ms antigues restes de poblament. Tamb s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans.

Tot i que la procedncia de la ciutat s rab, no s fins 1240, moment de l'ocupaci cristiana del castell de Bairn per en Jaume I, quan es pot parlar de nucli urb; aleshores Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre; l'emmurallament del poble propici l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme. El 1323 Jaume II el Just  conced al seu fill, l'infant Pere de Ribagora, el senyoriu de la vila.

El 1359 l'heret el fill d'aquest, Alfons Arag i Foix, de malnom el Vell; qui al 1399 rep d'en Mart l'Hum el ttol de duc, amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'poca. El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indstria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la collegiata i continua potenciant la cort que alberga figures literries com Ausis March  (Gandia i Beniarj es disputen ser la ciutat de naixement de March), Joanot Martorell o Joan Ros de Corella. A la seua mort sense descendncia es produ un plet per la successi dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la reb l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el prncep Carles de Viana; a la seua mort, el 1461, pass a la Corona. El 1485 el ducat s adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Llus Borja, desprs de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de Valncia, en el que Gandia actuava com a penyora. A la mort d'aquest li succeeix son germ Joan Borja qui marid amb Maria Enrquez (cosina de Ferran el Catlic), d'aquest matrimoni va nixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprn una tasca urbanitzadora --segona muralla--  i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i poltic, a l'estil renaixentista itali. El 1550, quan ingressa en la Companyia de Jess, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i mant Gandia com un dels nuclis ms influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies, que en la batalla del Vernisa, o de Gandia, derrotaren l'exrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria.

L'expulsi morisca, que delm la poblaci en un ter, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadncia del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc. Francesc de Borja, el qual, per, va escometre l'ampliaci del recinte urb amb la construcci de la Vila Nova i un nou cintur de muralles que incloa el collegi de Sant Sebasti (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deix de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important. La prdua dels Furs com a conseqncia de la guerra de Successi, en qu Gandia va recolzar el borb, va ocrrer en un moment en qu els ducs havien abandonat Gandia, que obtingu el ttol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat, per installar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa supos el floriment de moviments antisenyorials i la decadncia de la vida ciutadana.

El 1740 Llus Ignasi de Borja va morir sense descendncia i el ducat passava als Benavente i desprs als Osuna actuals possedors del ttol. La reactivaci econmica durant aquest segle vingu de la m del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la criana de cucs, que arriben a constituir-hi una important indstria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits. L'adobament de pells i la fabricaci de rajoles i taulells tamb digueren la seua en l'esmentada reactivaci. En el segle XIX s la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidmia de filloxera deixa el pas al taronger.

L'any 1881 comena la demolici de les muralles, surt al carrer el primer peridic de la ciutat, "El Litoral" i arriben les primeres mquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la lnia fins a Dnia. Tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la Xitxarra unia ja Alcoi amb  el Grau de Gandia. El patrici local Sinisalbo Gutirrez fu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que va instal.lar este ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que signific la revitalitzaci per a la ciutat i la seua conversi definitiva en el municipi ms important de la zona. La seua construcci provoc l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valenci, si b la presncia d'altres tipus de transport disminu ms endavant la seua importncia. El 1908 es produ la primera crisi de la taronja per problemes d'ajustament del mercat. En els anys vint del passat segle s'inici una recuperaci que afavor una rpida expansi. Els anys anteriors a la guerra de 1936-1939 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un rpid creixement demogrfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector servicis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del Pas, i tamb d'Andalusia i La Manxa. El 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

 Edificis d'inters.

El 1998 va remodelar-se tot el centre histric de Gandia amb la conversi en zona de vianants de diversos carrers, la qual cosa va comportar un ritme de vida ms tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera ms agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual cal destacar:
 Escoles Pies: Antiga Universitat fundada per Francesc de Borja, remodelada en 1992 i en 1998. Actualment alberga la UNED, l'Escola Permanent d'Adults i el collegi dels Escolapis. En la plaa que li dna accs han estat ubicades cinc esttues dels cinc membres ms rellevants de la famlia Borja: Sant Francesc de Borja, Lucrcia, Calixt III, Alexandre VI i Csar, realitzades pel valenci Manuel Boix.

 La Collegiata: Popularment La Seu, es va construir sobre una antiga esglsia visigtica que esdevindria, al seu torn, mesquita. D'una sola nau de cinc trams, coberta de creueria, capelles laterals entre els grossos contraforts i presbiteri rectangular. El 1499 el papa Borja, Alexandre VI l'elev a categoria de coll3giata. Va ser declarat Monument Histrico Artstic en 1931. Durant la Guerra Civil fou incendiada i va perdre gran part del seu patrimoni, entre d'altres el retaule de Paolo de San Leocadio, de Dami Forment. Va ser restaurada en la dcada dels quaranta del segle XX.

 Palau Ducal: Residncia dels Ducs Reials d'Arag abans de ser-ho dels Borja. s l'edifici ms visitat i conegut de Gandia. Edificat en estil gtic catal va ser adquirit, gaireb en runes, pels jesutes en pblica subhasta, en 1887. En 1964 va ser declarat Monument Histric Nacional i en 1995 va sofrir una pregona rehabilitaci que va deixar-lo en la situaci actual. De l'interior del palau cal mencionar: el pati d'armes, sal de les guiles, galeria Daurada, capella, i dormitori de Sant Francesc de Borja.

 Ajuntament: Neoclssic, de 1778. Restaurat en 1998, sols conserva la faana original.

 Hospital de Sant Marc. Construcci de finals del segle XIV, deguda a Alfons el Vell. s d'estil gtic. Actualment alberga el Museu Arqueolgic de la ciutat, el MAGA.

 Casa-Palau dels Marquesos de Gonzlez de Quirs: Construda a finals del s.XIX, actualment s la Casa de la Cultura.

 Teatre Serrano: Reobert el 2006, t elements modernistes.

 Convent de Sant Roc: Convertit en l'Arxiu Municipal i Biblioteca Central de la Ciutat.

 Monestir de Santa Clara;

 Castell de Bairn: D'origen musulm, segle XI. Desprs de diferents usos civils i militars en el segle XVII restava en runes. L'ajuntament l'adquir i una escola-taller realitza els treballs de recuperaci i rehabilitaci tendents a la ubicaci d'un parc arqueolgic.

 Torrassa del Pi i Muralles. Restes de la muralla medieval que fou enderrocada en el segle XIX.

 Alqueria del Duc: Edifici medieval fortificat que fou restaurat per l'ajuntament, que va adquirir-lo en runes, en 1981 i on s'ha installat l'Escola d'Hoteleria Comarcal. Conserva una snia, el celler i un rellotge de 1780. Est declarada d'inters histrico-Artstic .

 Ermita de Santa Anna: Segle XVIII, completament remodelada en els vuitanta.

 Sant Josep del Raval: 1744-1801.

 Santa Maria Magdalena de Beniopa: 1804-1837 Neoclssica.

 Nostra Senyora del Mondver de Marxuquera.


Personatges importants.
 Ac van nixer els poetes Ausis March i Joan Ros de Corella.
 Ac va nixer Sant Francesc de Borja.
 D'ac procedeix la famlia Borja.
 D'ac provenia la famlia de Joanot Martorell.

 Demografia i economia .
Segons el Padr Municipal, la ciutat de Gandia comptava el dia 1 de gener de 2006 amb una poblaci de 77.943 habitants, de gentilici gandians, que ocupen els nuclis de poblaci de Gandia, el Grau i la Platja i Marxuquera.

No obstant es calcula que durant els mesos d'estiu la poblaci de la ciutat est entre 140.000 / 180.000 habitants. procedents d'altres zones d'Espanya, en particular de Madrid, i de l'estranger que ve a passar les vacances en els seus propis apartaments, o en lloguers. S'ha dit que la platja d'esta ciutat s una de les millors del mediterrani peninsular, per la seua gran extensi litoral. Existix a ms un bell passeig martim que recorre tota esta extensi.

A hores d'ara el sector econmic principal s el turisme, que fa de Gandia una potncia del sector, i, com a conseqncia els serveis i el sector immobiliari. El sector industrial tamb abasta importncia. A l'agricultura no es dedica ms que el 4% de la poblaci.

Hi tenen representaci les dues universitats ms importants del Pas Valenci: la Politcnica, amb l'Escola Politcnica Superior i la de Valncia amb la Universitat d'Estiu. Tamb la UNED hi t seu i des de novembre de 2008 Gandia, forma part de la Fundaci Ramon Llull.

 Poltica .









Gastronomia.
Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, per s la fideu, segons molts originria d'ac, l'estrela de la gastronomia gandiana. Els peixos i el marisc i els dolos, reminiscncies de la canya del sucre, tamb tenen la seua importncia a l'hora de parlar de la gastronomia local.

Festes i cultura.
Sobre qualsevol celebraci festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les falles, amb ms de 115 anys d'histria a la ciutat. Les seues festes en honor a Sant Francesc de Borja, el seu patr, sn a finals de Setembre i principis de Octubre.

Hereva d'una poca d'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocatria de premis literaris que s'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de Msica.

Com en tota la Safor, la pilota valenciana gaudeix de gran afici. Des dels anys 50 del segle XX fins al 2007 Gandia va comptar amb un trinquet anomenat El Zurdo, que fou conegut com La catedral del Raspall i que va ser enrunat per construir-hi un bloc de pisos.

Referncies.


Enllaos externs.

Gandia punt cat - Portal de Gandia i la Safor en valenci;
Generalitat Valenciana - Gandia;
Costa Mediterrnia.com - Gandia;
Ajuntament de Gandia;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor (enlla caducat).
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18886" title="Fontanars dels Alforins" nonfiltered="3361" processed="3340" dbindex="8374">


Fontanars dels Alforins s un xicoteta poblaci situada a l'extrem ms occidental de la comarca de la Vall d'Albaida. Compta amb nombrosos camps de cultiu i boscos de pins. El seu terme limita amb La Font de la Figuera i Villena, a l'oest, Moixent, al nord, Ontinyent, a l'est, i Beneixama, al sud.

 Histria .

Els Alforins abans de la conquesta.
Als Alforins hi ha constncia del pas de l'home des del calcoltic, i trobem nombrosos jaciments de l'Edat del Bronze, d'poca ibrica i d'poca romana. Durant l'ocupaci musulmana, hi va existir una Alqueria dels lbers, que no s'ha conservat. D'aquest moment tamb prov el topnim de l'Alfor (al-hri, graner o diposit de gra).

L'edat mitjana.
Els Alforins van ser incorporat al Regne de Valncia el 1245 per les tropes de Jaume I, qui, en un primer moment, se'ls va reservar com a patrimoni propi. No obstant aix, vista la conflictivitat d'aquest territori (situat a la frontera entre el Regne de Valncia i el Regne de Castella), el rei decid adjudicar la seua jurisdicci a la vila d'Ontinyent el gener de 1256.

Aquest fet va suscitar les discrepncies dels castellans, que desitjaven el control del territori. Aix s'iniciava un conflicte que va afectar principalment a les viles valencianes d'Ontinyent i de Cabdet i la vila castellana de Villena. Al llarg de tota l'edat mitjana es produren diversos enfrontaments bllics entre valencians i castellans, entre els que destaquen els conflictes de 1333, en el marc de la Guerra dels Dos Peres; de 1425 ("los debats de Villena"), de 1429-1430, en el marc de la Guerra de Castella, o en 1495, quan tropes villeneres destruiren 25 masies a l'Alfor. Carles I va intentar posar fi al conflicte mantenint les anteriors fronteres: la major part dels Alforins quedarien en mans dels ontinyentins, mentre la part de ponent (els Alforins o los Alhorines de la Safra) passaven a formar part del terme de Villena. A deixava a Cabdet separat de la resta del Regne de Valncia, iniciant-se un nou conflicte que dura encara actualment ("el fet de Cabdet").

Hi ha constncia de qu en 1520 es va autoritzar des del Consell d'Ontinyent la construcci d'una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Miquel, encara que l'esclat de les Germanies paralitzaria clarament el projecte. El 1593 es va donar l'autoritzaci definitiva per a la construcci de l'ermita, que aniria a crrec dels pobladors de l'Alfor, cosa que indica que aquesta poblaci comenaria a adquirir importncia.

Edat Moderna i Contempornia.
Al segle XIX, la poblaci alforinera va augmentar considerablement (va passar de 392 habitants el 1819 als 1.100 de 1867)degut a la immigraci de pobles del voltant. La llarga distncia que separava el naixent llogaret de Fontanars de la seua capital municipal, Ontinyent, obligava els camperols a perdre una jornada completa per a desplaar-se quan havien de fer qualsevol gesti. A partir de 1849, quan es permet celebrar matrimonis i soterraments al propi lloc, les demandes, i algunes concessions, de serveis anaren succeint-se. Finalment, el 1924 tots els habitants de Fontanars es reuniren per sollicitar a Ontinyent la segregaci del seu terme, cosa que aquest va denegar. El 1926 es torn a presentar altra sollicitud, aquesta vegada al govern central. El 5 d'agost de 1927 arriba per fi la independncia del nou municipi, amb el nom de "Fontanares". Aquesta va ser possible grcies a l'acci conjunta de camperols i propietaris i de la influncia decisiva del Comte de Salvatierra. El 1992 es decid canviar el nom del poble pel definitiu de Fontanars dels Alforins.

El poble ha seguit l'evoluci tpica del camp espanyol, i al llarg de la segona meitat del segle XX i patit un procs de concentraci de la poblaci, en detriment de la tradicional constituci dispersa, i, especialment, d'emigraci, perdent una part important de la seua poblaci. No obstant aix, des de les dues ltimes dcades la poblaci ha sofert una petita recuperaci fins estabilitzar-se al voltant dels mil habitants.

 Economia i demografia .

Economia.
L'economia ha estat tradicionalment agrcola per des de mitjans segle passat hi ha hagut forta despoblaci, i conseqent abandonament de la terra, causada per l'emigraci cap a nuclis industrials propers, com ara Ontinyent. 

La producci de vi ha sigut des d'antic important a Fontanars. No obstant aix, del centenar, ms o menys, de cellers que es podien localitzar a mitjan segle XX, actualment sols 6 continuen en funcionament. La iniciativa d' aquests cellerers del municipi, que s'han replantejat els sistemes de producci i explotaci del camp, est donant resultats en forma de bons vins que comencen a abastar justa anomenada.

A part del cultiu del ram (1388 ha), destinat en la seua major part a la producci de vi, als Alforins tamb es cultiven els cereals (1785 ha), els arbres fruiters (288 ha) i les oliveres (260 ha).

Actualment, la construcci ha adquirit una gran importncia en l'economia del municipi (33% de la poblaci activa en dades de 2001), mentre que l'agricultura (23%), la indstria (20%) i el sector serveis (24%) ocupa la resta de la poblaci.

Demografia.


 Geografia .
El terme dels Alforins ocupa una extenci de 73,8 km2. 

El poble de Fontanars es troba situat al bell mig de l'altipl dels Alforins, amb una altura mitja de 660 m, 300 m superior a la mitja de la resta de la Vall. L'altipl es troba tancat pel sud per la Serra de l'Ombria i pel nord per la Serra Grossa. Els Cabeos semitanquen l'altipl per l'est, mentre que aquest es troba totalment obert per l'oest.

Les altures principals del terme sn: la Replana del Moro (994 m), la Lloma Plana (988 m), l'Alt del Moro (971 m), el Ponsalet (961 m) i l'Alt de la Creu (729 m).

Edificis d'inters.
El patrimoni arquitectnic ens mostrar:
 Esglsia de nostra senyora del Rosari. Construda en 1915.
 La Cava. Sistema de captaci d'aiges, tipus aljub.
 Casa Forestal L'Alt del Moro. Construcci rural de primeries del segle XX.
 Almssera dels Cups. En funcionament fins 1958, conserva els elements propis.
 Mas de sant Elies. Amb gran bodega, en funcionament fins 1975.


Des de Valncia, saccedeix a aquesta localitat a travs de la A-7 per a enllaar en la Font de la Figuera amb la CV-650 i finalitzar en la CV-657.

 Festes locals .

 16 i 17 de gener: Festes de Sant Antoni.

 Primer cap de setmana de mar: Mig Any Fester.

 Finals de juny: Festa de les Xiques o de la Immaculada.

 Cap de setmana comprs entre el 30 d'agost i el 5 de setembre: "Festes de Moros i Cristians": Alards (divendres), Entrada (dissabte), Dia de les Comparses (diumenge), Dia de la Mare de Du (dilluns) i Dia de l'Eixabeg (dimarts);
   

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Fontanars dels Alforins, pgina oficial de l'Ajuntament de Fontanars dels Alforins;
 Estaci Meteorolgica de Fontanars dels Alforins - Torrevellisca, amb informaci, actualitzada cada 10 minuts, de la meteorologia de Fontanars dels Alforins;

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca Secci "Poble a poble" del Diari Parlem* Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18887" title="Benelux" nonfiltered="3362" processed="3341" dbindex="8375">
El Benelux designa una regi formada per Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg. El terme Benelux s un acrnim provinent de la uni de les primeres sllabes dels noms de cada pas: Belgique/Belgi/Belgien, Nederland i Luxembourg/Luxemburg (si b en luxemburgus el pas s'anomena 'Ltzebuerg').

Fou inicialment concebuda com una uni econmica i duanera: lliure circulaci de bns al seu interior i taxes uniformes a aplicar a productes provinents de l'exterior. Actualment per el terme s'empra ms enll d'aquests mbits. Histricament t un precedent en l'antic Regne dels Pasos Baixos posterior a la derrota de Napole, del qual s'independitzaren Blgica el 1830 i Luxemburg el 1890. Es comen a gestar a la dcada dels 30, si b no fou fins al finals de la Segona Guerra Mundial que els governs a l'exili dels 3 pasos negociaren i acordaren els tractats monetari (Londres,octubre del 1943) i duaner (Londres, setembre del 1944) que en suposarien la creaci. La Convenci del Benelux fou signada a l'Haia el mar del 1947 i entr en vigor l'1 de gener del 1948.
  
Fins la introducci de l'euro (2002) mai es don una uni monetria dins del Benelux, si b les vlues del franc belga i el franc luxemburgus estaven lligades, de manera que ambds fossin acceptats indistintament en ambds pasos.

El 2004 els pasos formants acordaren un nou tractat referent a efectes policials i fronterers, pensat com un pas ms enll de l'Acord de Schengen. 

Ocasionalment el terme Belux s emprat per referir-se noms a Blgica i Luxemburg.
   

Enllaos externs.
Benelux Economic Union - Pgina web oficial (en neerlands i francs);
Politieverdrag - Acord policial i fronterer (en neerlands);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18888" title="Riera de les Arenes" nonfiltered="3363" processed="3342" dbindex="8376">
La riera de les Arenes discorre pel Valls Occidental al llarg d'uns 15 km i t una conca de 30 km2. Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, ms avall del tur del Montcau, a la serra de Sant Lloren del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanitzaci de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aqu conflueix, tamb per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rub, la qual va a parar al Llobregat.

El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aiges de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastrfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Valls), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Lloren, gara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any s inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir ms de 900 persones a tot el Valls, ms de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.

Tamb s'hi han produt crescudes importants als anys 1971 i 1994, per s'han estalviat els danys materials i humans per la canalitzaci del llit de la riera. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18889" title="Regne de Castella" nonfiltered="3364" processed="3343" dbindex="8377">

El Regne de Castella va sorgir amb entitat poltica autnoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lle. Aquesta terra era habitada majoritriament per habitants d'origen cntabre i basc amb un dialecte roman propi, el castell i unes lleis diferenciades. El seu nom es va haver de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona. 

Histria.
Comtat de Castella.

L'any 929, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lle amb el comte Ferran Gonzlez, que unific tots els territoris i feu els seus dominis un comtat hereditari a esquenes dels reis de Lle. 

Regne de Castella. 
 
L'any 1029 San III El Major de Navarra adquireix el Comtat de Castella a la seva esposa Mnia de Castella, germana de l'ltim comte de Castella, Garcia II de Castella. Amb l'ascens de San III, el comtat de Castella esdev un regne grcies al seu ttol de rei de Navarra. A la seva mort, ocorreguda l'any 1035, deixa un minvat Comtat de Castella al seu fill Ferran I. 

Ferran I, casat al seu torn amb Sana de Lle, germana de Beremund III, provoc una guerra en la qual mor el sobir lleons a la batalla de Tamarn. Al morir sense descendncia directa, Ferran I esgrim els drets de la seva esposa Sana i ell mateix es feu amb el poder, sent nomenat rei de Lle el dia 22 de juny de 1038. Aquesta seria la primera uni dels regnes de Lle i Castella. 

A la mort de Ferran I, ocorreguda el 1065, el seu testament segu la tradici navarresa de dividir els regnes entre els hereus: 
el primognit San reb el Regne de Castella. ;
 Alfons reb el Regne de Lle. ;
 Garcia reb el Regne de Galcia ;

San II de Castella s'ali amb el seu germ Alfons VI de Lle i entre ambds conquistaren Galcia a mans del seu germ petit, Garcia I de Galcia. San II, no content amb Castella i la meitat del Regne de Galcia, atac al seu germ i ocupa Lle amb l'ajuda de El Cid. Grcies a la seva germana Urraca, a la ciutat de Zamora es refugi el gruix de l'exrcit lleons, al que San assetja per on el rei castell s assassinat el 1072 pel noble lleons Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera Alfons VI de Lle recuper tot el territori, governant com a rei de Lle, Castella i Galcia. Aquesta s la segona uni dels regnes de Lle i Castella, no obstant aix, segueixen existint dos regnes diferenciats. 

Amb Alfons VI es produeix un acostament a la resta de regnes europeus, especialment al Regne de Frana, casant a les seves filles Urraca i Teresa amb Ramon de Borgonya i Enric de Borgonya. 

A la mort d'Alfons VI fou succet per la seva filla Urraca I de Castella. Aquesta es va casar, en segones npcies, amb Alfons I d'Arag, per al no assolir la unificaci dels regnes i a causa de els grans enfrontaments de classes entre els dos regnes, Alfons I va repudiar Urraca el 1114, el que va aguditzar els enfrontaments entre els dos regnes. Si b el papa Pasqual II havia anullat el matrimoni anteriorment, ells seguiren junts fins a aquesta data. Urraca tamb va haver d'enfrontar-se al seu nic fill, Alfons, que fou inicialment nomenat Rei de Galcia, per a fer valer els seus drets sobre aquest regne. 

A la mort d'Urraca l'any 1126 Alfons VII fou nomenat rei de Castella i Lle, annexionant-se posteriorment terres dels regnes de Navarra i Arag, a causa de la debilitat d'aquests regnes causada per la seva secessi a la mort d'Alfonso I d'Arag. Al seu torn renunci el seu dret a la conquesta de la costa mediterrnia a favor de la nova uni del Regne d'Arag amb el Comtat de Barcelona mitjanant el casament de Peronella d'Arag amb Ramon Berenguer IV. 

A la mort d'Alfons VII el seus dominis foren dividits novament, sent San III de Castella nomenat rei el 1157. L'any 1230 novament aparegu la rivalitat entre els dos regnes al ser nomenat Ferran III de Castella hereu dels dos regnes novament grcies a l'herncia del seu pare, Alfons IX de Lle, i la cessi del regne per part de la seva mare, Berenguera de Castella. Ferran III va aprofitar el declivi de l'imperi almohade per a conquerir la vall del riu Guadalquivir mentre que el seu fill Alfons prenia el Regne de Mrcia.

Les Corts de Lle i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per distints regnes: Castella, Lle, Galcia i Toledo, aix com regnes i senyories conquistats als rabs (Crdova, Mrcia, Jan, Sevilla i Molina d'Arag). Els regnes van conservar el seu dret i organitzaci social, fins al punt que a les persones del Regne de Castella que eren jutjades en el Regne de Toledo i en el de Lle se'ls aplicava el dret del de Castella.

Smbols del Regne de Castella.
Fou a partir del regnat d'Alfons VIII que es comenaren a utilitzar l'escut i el pen.

 Escut d' Alfons VIII;
 Pen carmes;

 Vegeu tamb .
Llista de reis de Castella;
Regne de Lle;
Llista de reis de Lle;
Corona de Castella;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18897" title="Au del Parads" nonfiltered="3365" processed="3344" dbindex="8378">


Apus (l'au del parads) s una constellaci de l'hemisferi sud.

Trets notables.

Apus s una constellaci petita en una zona del cel de uns 60  d'amplitud, i forma un angle slid de 206,327 graus quadrats, situada al sud de la Via Lctia, i del equador celeste, circumpolar, visible des de l'hemisferi sud i des de l'hemisferi nord. Ocupa el lloc 67 per extensi entre les 88 constellacions modernes. El seu nom li va ser donat per Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman entre els anys 1595 i 1597, i tamb va ser anomenada aix per Johann Bayer, a Uranometria. Limita al sud amb Octans, al nord amb Circinus, Triangulum Australe, i Ara; a l'oest amb Musca, i Chamaeleon; a l'est amb Pavo.

L'estel   Apodis s de magnitud aparent 3,83, es troba a uns 411 anys-llum de distncia, i s del tipus espectral K2.   Aps s de la magnitud 3,89, i del tipus espectral G8.   Aps, del tipus espectral M5 i de magnitud 4,68, s un estel doble.

Objectes del cel profund.


Entre d'altres hi podem trobar el cmul globular NGC 6101, de magnitud 9,3.

Taula recapitulativa.



Nota : Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 



Enllaos externs.

Plana de la Red de Astronoma de Colombia, en castell;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18898" title="Estaci d'esqu" nonfiltered="3366" processed="3345" dbindex="8379">
Una estaci d'esqu s un centre d'esports d'hivern especialment equipada per a la prctica de l'esqu, el surf de neu (snowboard) i d'altres esports afins (skwal, monoesqu,...).

N'hi ha dues grans menes: les (ms o menys) naturals i les ja totalment artificials. Les primeres sn les ms habituals i basen la consecuci del desnivell necessari per a la prctica de l'esport en l'aprofitament del pendent d'alguna muntanya natural ja existent. Aix mateix, en teoria, la neu hi prov de fonts (principalment) naturals, s a dir, del cel. Per contra, les del segon grup, que se solen situar en entorns encara ms urbans, necessiten generar tota la seva neu de manera artificial, i s preservada mitjanant un ambient (tancat) artificialment fred que n'evita la fosa. Pel que fa al pendent, si b tamb es prova d'aprofitar el relleu de turons existents per a la realitzaci de l'obra, s sovint totalment artificial, cosa que fa de d'aquestes mena d'estacions, malgrat les seves molt redudes dimensions per comparaci amb les naturals, uns edificis de mides immenses, anlogues als hangars aeroportuaris o a les naus industrials ms grans.

A les estacions d'esqu alp, els remuntadors permeten superar sense esfor el desnivell que posteriorment es baixar. 

Vegeu tamb.
Estacions d'esqu de fons.
Llista d'estacions d'esqu alp dels Pirineus;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18903" title="Backgammon" nonfiltered="3367" processed="3346" dbindex="8380">

El backgammon s un joc de tauler d'estratgia i atzar on dos jugadors fan crrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes segons els punts que marquen les tirades dos daus.

Va ser inventat a la Gran Bretanya cap a principis del segle XVII, per s membre d'una famlia de jocs, els jocs de taules, molt antiga, ja que pel que sembla es pot relacionar amb taulers trobats a excavacions a l'antiga Prsia de fa 5000 anys. Els jocs de taules sn molt populars a Grcia, Turquia i tot l'Orient Mitj. Als Pasos Catalans n'hi ha un d'autcton, el caix o jaquet, jugat encara als casinos de Menorca.

El backgammon est molt ests arreu del mn, per especialment als pasos anglosaxons o d'herncia cultural britnica.

 Descripci de l'equipament .
Cada jugador t quinze peces del seu color (blanc o negre).

Es juga amb dos daus de sis cares, numerades del 1 al 6. A ms, si es juga apostant, es fa servir un altre dau ms, anomenat dau de doblar (vegeu ms endavant).

El tauler t vint-i-quatre caselles o fletxes. Les fletxes estan agrupades en quatre compartiments o quadres. Convencionalment, per descriure les posicions, encara que no s necessari per jugar, les fletxes de l'itinerari d'un jugador es numeren del 24 al 1, entenent que cada jugador mou les seves peces des de les fletxes amb nmeros ms alts cap a les de nmeros ms baixos.

Al mig del tauler hi ha un espai que el divideix en dos anomenat barra, que es on es deixen les peces capturades (vegeu ms endavant).

 Principi de la partida .

Es pot descriure la posici de principi de partida d'un jugador dient que t 2 peces a la fletxa 24, 5 a la fletxa 13, 3 a la fletxa 8, i 5 a la fletxa 6.

Al principi de la partida les peces negres (representades aqu amb 'o') i blanques (representades amb 'x') es disposen d'aquesta manera:

   Q.E.B.     Q.I.B.
  +-----------------+
  |x...o. |.| o....x|
  |x...o. |.| o....x|
  |x...o. |.| o.....|
  |x..... |.| o.....|
  |x..... |.| o.....|
  |       |.|       |
  |o..... |.| x.....|
  |o..... |.| x.....|
  |o...x. |.| x.....|
  |o...x. |.| x....o|
  |o...x. |.| x....o|
  +-----------------+
   Q.E.N.     Q.I.N.

A la figura, el quadre de sota a la dreta s l'inici de l'itinerari de les negres, que continuaran el seu itinerari pel quadre de sota a l'esquerra, el quadre de dalt a l'esquerra o quadre exterior negre, i el quadre de dalt a la dreta o quadre interior negre, fins a sortir del tauler.

Les blanques segueixen l'itinerari invers. A la figura, el quadre de dalt a la dreta s l'inici de l'itinerari de les blanques, que continuaran el seu itinerari pel quadre de dalt a l'esquerra, el de sota a l'esquerra o quadre exterior blanc, i el de sota a la dreta o quadre interior blanc, fins a sortir del tauler.

Cada jugador tira un dau. Si hi ha empat tornen a tirar. El jugador amb el dau ms alt tria color i comena a jugar.

 Com es mouen les peces .

Els jugadors tiren els daus i mouen les seves peces (en angls man) alternativament. Les peces es mouen de fletxa en fletxa segons els punts que marquen els daus. El joc consisteix primer en portar totes les peces del color propi al quadre interior propi, per desprs poder-les fer sortir del tauler. Guanya el jugador que fa sortir primer totes les seves peces.

Si els punts dels dos daus sn diferents el jugador pot moure:
 O b dues peces diferents, una per cada dau.
 O b una sola pea en dues passes, en aquest cas la fletxa destinaci de la primera passa tamb ha de ser oberta (vegeu ms endavant qu entenem per oberta).

Si els punts dels dos daus sn iguals (un doble), el jugador ha de comptar com si tingus quatre daus (i no dos), i pot moure:
 O b una sola pea amb un moviment mltiple de quatre passes.
 O b dues peces diferents, amb dues passes per cada pea.
 O b dues peces diferents, amb una sola passa amb una, i un moviment mltiple de tres passes amb l'altra.
 O b tres peces diferents, amb una sola passa amb dues, i un moviment mltiple de dues passes amb l'altra.
 O b quatre peces diferents, amb una sola passa amb cadascuna.

Una fletxa s oberta (s'hi pot deixar una pea o fer-hi una passa en un moviment mltiple) noms si:
 O b s buida.
 O b cont peces del color propi.
 O b noms cont una sola pea del color contrari (en angls blot o exposed man) i en aquest cas aquesta pea s vulnerable i es pot capturar (vegeu ms avall com es captura).

Per contra, si una fletxa cont dues o ms peces del contrari, la fletxa s ocupada i no s oberta (no s'hi pot pas deixar una pea prpia ni tampoc fer-hi una passa en un moviment mltiple).

Un jugador est obligat a moure amb tots dos daus sempre que pugui. Si es juguen tots dos daus, es poden comptar en l'ordre que ms convingui (per exemple, per aconseguir passar per entre fletxes ocupades pel contrari, o cap al final de la partida per fer sortir peces sense deixar peces vulnerables - vegeu ms endavant).

Si un jugador noms pot moure amb un qualsevol dels dos daus per no amb tots dos, llavors ha de moure amb el dau que marca ms punts. Altrament si noms pot moure amb un dels daus per no amb l'altre, llavors mou amb el dau que pot i perd l'oportunitat de moure amb l'altre dau.

Si un jugador no pot fer cap jugada (per exemple, qualsevol dels moviments marcats pels daus el portaria a fletxes ocupades pel contrari) llavors passa i perd el seu torn.

 Com es captura i es fa tornar a entrar les peces mortes .

Un jugador pot capturar una pea del contrari (en angls hit a man) si est sola en una fletxa i per tant s vulnerable.

Per capturar una pea, el jugador pot o b moure-hi una pea prpia, o b fer-hi una passa d'un moviment mltiple. Llavors aquesta pea capturada es desa a la barra central del tauler.

Un jugador no pot fer cap altre moviment mentre tingui alguna pea capturada a la barra central. Les peces capturades s'han de tornar a fer entrar al joc al quadre del principi del seu itinerari (s a dir, dins del quadre interior contrari).

Per tornar a fer entrar una pea capturada al joc els punts d'un dels daus han de portar a una fletxa oberta dins del primer quadre de l'itinerari del jugador (comptant 1 per la primera fletxa, 2 per la segona, etctera). Si els punts de tots dos daus porten a fletxes ocupades, el jugador passa i ha d'esperar un altre torn per intentar tornar a entrar la pea capturada.

Quan una pea capturada es torna a entrar amb els punts d'un dels daus, els punts de l'altre dau es poden fer servir o b per moure endavant la mateixa pea acabada d'entrar o b per moure'n una altra de prpia que ja era al joc (sempre que el jugador no tingui cap altra pea capturada, s clar).

Si un jugador t dues peces capturades noms les pot tornar a fer entrar alhora si els dos daus porten a dues fletxes obertes. Si noms una de les dues fletxes est oberta, s'entra una pea i el jugador ha d'esperar un altre torn per intentar tornar a entrar l'altra pea capturada.

 Com es fan sortir les peces .

Quan un jugador t totes les seves peces al seu quadre interior (el quart i darrer quadre del seu itinerari) pot comenar a fer-les sortir del tauler. Les peces que s'han tret del tauler ja no hi tornen a entrar. Guanya el jugador que fa sortir abans totes les seves peces.

Un jugador no pot fer sortir peces mentre en tingui alguna morta a la barra central o fora del seu quadre interior. s a dir, si un jugador ja ha comenat a fer sortir peces per n'hi maten una, llavors no pot continuar fent-ne sortir fins que aquesta hagi tornat a entrar i hagi fet altra vegada el recorregut fins al seu quadre interior.

Les peces es poden fer sortir del tauler segons els punts que marquen els daus (es compta 1 per la ltima fletxa, 2 per la segona fletxa abans de la sortida, etctera).

Per exemple, amb un doble 6 es poden fer sortir de cop quatre peces de la 6a fletxa abans de la sortida.

Si la fletxa indicada pel dau s buida per al jugador li queden peces ms endarrerides, llavors amb aquest dau ha de moure endavant alguna de les endarrerides, i no pot pas fer-lo servir per a moure o fer-ne sortir una de ms avanada (per exemple, si un jugador t peces a la fletxa 6a i a la 3a, i la fletxa 4a s buida, amb un dau 4 pot moure endavant una de la 6a, per no pot fer-ne sortir una de la 3a).

Si la fletxa indicada pel dau s buida i al jugador no li queda cap pea ms endarrerida (el dau marca ms punts dels necessaris per a fer sortir la pea ms endarrerida que li queda), llavors amb aquest dau ha fer-ne sortir una de les de la fletxa ms endarrerida on en tingui, i no pot pas fer-lo servir per a fer sortir una pea ms avanada (per exemple, si un jugador t peces a la fletxa 4a i a la 3a, i no n'hi queda cap de ms endarrerida, amb un dau 4 ha de fer-ne sortir una de la 4a, per no pot fer-ne sortir una de la 3a).

Ara b, un jugador no est obligat a fer sortir una pea si pot fer un altre moviment vlid qualsevol. Pot ser que a un jugador li convingui ms de moure una altra pea endavant que no pas fer-ne sortir una i deixar la seva parella sola i vulnerable. En alguns casos, per fer sortir peces sense risc (sense deixar-ne altres de soles i vulnerables) pot ser millor jugar el dau ms baix abans del ms alt (cal jugar tots dos daus sempre que es pugui, per es pot triar l'ordre si totes dues combinacions sn vlides). 

Per exemple, si un jugador t una pea a la fletxa 5 i dues a la fletxa 2, i el jugador contrari en t una a la fletxa 1 i una a la barra, i els daus marquen daus 6-3, el jugador pot moure la de la fletxa 5 a la fletxa 2 amb el dau 3, i llavors fer-ne sortir una amb l'altre dau (el 6), deixant-ne dues segures a la fletxa 2 sense deixar-ne cap de vulnerable. Per contra, l'altre moviment possible, fer servir el 6-3 per fer sortir la de la fletxa 5 i una de les de la fletxa 2, en deixaria una de sola a la fletxa 2 amb moltes possibilitats de ser capturada pel jugador contrari.

 Final de la partida .

Guanya el jugador que fa sortir abans totes les seves peces. La partida guanyada val ms o menys segons la posici al final de la partida:

Un hit o partida simple: quan el perdedor ha fet sortir almenys una de les seves peces, el guanyador rep un punt o l'aposta acordada.

Un gammon o partida doble: quan el perdedor encara no ha fet sortir cap pea, el guanyador rep dos punts o el doble de l'aposta acordada.

Un backgammon o partida triple: quan el perdedor encara no ha fet sortir cap pea i a ms encara li'n queda alguna al seu primer quadre o alguna de capturada a la barra, el guanyador rep tres punts o el triple de l'aposta acordada.

 Les apostes i el dau de doblar .

Si es juga com a joc d'apostes es fa servir el dau de doblar, un dau de sis cares numerades 2,4,8,16,32,64. Inicialment, el dau de doblar s fora del tauler.

Si un jugador creu que t prou avantatge posicional, abans de jugar el seu torn pot doblar, o demanar que la partida valgui el doble de l'aposta acordada fins a aquell moment. Aquest jugador posa el dau amb el 2 cara amunt davant de l'altre jugador per mostrar que la partida s'ha doblat.

El jugador contrari pot, o b abandonar el joc i perdre la partida (i l'aposta acordada), o b acceptar l'aposta. Si accepta l'aposta, llavors t dret de redoblar en aquest mateix moment o ms endavant, i llavors posa el dau amb el 4 cara amunt davant de l'altre jugador, etctera.

A partir d'aquest moment, el dau de doblar noms el pot tocar el jugador que ha acceptat l'ltim doblatge.

 Consideracions tctiques .

A un principiant el backgammon li pot semblar noms un joc d'atzar, i procura no deixar peces soles vulnerables, i mata sempre que pot. Per aquesta manera de fer, encara que sembla lgica, no s pas la millor estratgia. Hi ha alguns altres factors que cal considerar a l'hora de fer un pla de batalla.

Una pea sola en una fletxa s vulnerable i la poden capturar. Conv assegurar-les ajuntant-ne dues o ms. Al quadre interior (l'ltim de l'itinerari) normalment no val la pena capturar arriscant una pea deixant-la sola en una fletxa: la contrria pot tornar a entrar i capturar-nos tot seguit.

Per escampant les peces en ms fletxes es tenen ms alternatives per moure o matar-ne de contrries. Al principi de la partida es pot arriscar ms. Per contra cap al final de la partida o amb les peces ja al quadre interior cal mirar d'assegurar-les.

En tornar a fer entrar una pea capturada l'avantatge del joc pot canviar molt rpidament de mans si es t la sort d'entrar amb un doble i poder capturar-ne de cop fins a quatre de contrries.

Si totes les peces arriben a creuar-se sense capturar-se, llavors el joc es converteix en una simple cursa (en angls running game).

Alguns factors a tenir en compte:

Distribuci: Com de ben repartides estan les peces entres les fletxes ocupades. Sol ser millor tenir 6 peces repartides entre dues fletxes diferents 3 i 3, que no pas 4 i 2. Molt rarament conv tenir-ne 6 a la mateixa fletxa, i mai no conv de tenir-ne ms. Un jugador amb les peces ms ben repartides semblar que t ms sort i que treu ms bons daus que no pas el seu contrari menys flexible, quan de fet tindr millors alternatives per jugar els daus que li toquen, siguin quins siguin.

Vulnerabilitat: Al principi de la partida es pot arriscar ms i deixar peces vulnerable tot mirant d'ocupar bones posicions ofensives o defensives. Conv assegurar ms i arriscar-se menys quan el jugador contrari ja t una posici forta al seu quadre interior (l'ltim del seu itinerari), perqu com ms fletxes ocupades hi tingui el jugador contrari llavors ms difcil ser de poder tornar a fer entrar una pea capturada prpia. Per contra, es pot jugar ms arriscadament com ms fletxes ocupades es tinguin al quadre interior del jugador contrari. Fins i tot amb una bona posici conv no deixar massa peces vulnerables; un lmit raonable s no deixar-ne ms de 4 soles. Quan es t un avantatge notable conv limitar encara ms la vulnerabilitat per tal de mantenir-lo.

Quan conv capturar: Conv capturar les peces contrries que estan ms avanades o en fletxes que tenen valor estratgic per al contrari. Conv capturar noms quan resulti avantatjs. Per exemple, si ja hi ha 2 peces contrries a la barra conv ms ocupar una fletxa al quadre interior propi que no pas capturar-ne una 3a. Conv no capturar si en fer-ho es queda ms vulnerable que el jugador contrari. Per exemple, si queden ms peces prpies soles que no pas del contrari, o si les peces prpies soles estan notablement ms avanades que les del contrari.

Bloqueig (en angls blocking game): Conv ocupar fletxes seguides al quadre interior (l'ltim de l'itinerari) al davant de les peces del jugador contrari, per bloquejar-li el pas o per fer-li difcil de tornar a entrar les peces capturades al seu primer quadre. Aix que es pugui, conv comenar el bloqueig ocupant les fletxes ms crtiques, que aproximadament per ordre d'importncia sn: 5, 4 i 7.

Barrera (en angls prime): Si un jugador aconsegueix ocupar 6 fletxes seguides forma una barrera (prime). Mentre mantingui aquesta estructura les peces endarrerides del contrari no en podran escapar.

Joc endarrerit (en angls back-game): Consisteix en deixar ncores (en angls anchors) o peces endarrerides en fletxes segures al quadre interior contrari (el principi de l'itinerari propi). Aquestes peces podrien capturar-ne de contrries que ja estaven cap al final del seu itinerari. Alhora d'aquesta manera un jugador s'assegura fletxes obertes per tornar a fer entrar les seves peces capturades. Conv combinar-ho ocupant fletxes al quadre interior (l'ltim de l'itinerari) per fer difcil de tornar a entrar a les peces capturades contrries. Al principi de la partida conv ocupar les fletxes ms altes (20,21) (5,4 del quadre interior contrari). Si un jugador ha quedat molt endarrerit en la cursa, les fletxes ms baixes (22,23,24) tenen ms valor estratgic per mirar d'ocupar tot el quadre interior contrari i esperar capturar alguna pea contrria. Si s'ocupen dues fletxes al quadre interior contrari conv tenir-les en fletxes seguides.

 Bibliografia .

 El Backgammon per la imatge / Jacques Massacrier -- Barcelona: Altafulla, 1982 -- ISBN: 84-85403-43-6;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18907" title="Cervesa" nonfiltered="3369" processed="3347" dbindex="8382">

La cervesa (del gllic cerev s a del mateix significat) s una beguda molt antiga producte de la fermentaci de l'ordi. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca.

Per extensi, la cervesa s qualsevol beguda alcohlica produda per fermentaci de cereals. Histricament la cervesa era coneguda pels sumeris, egipcis,mesopotmics, ibers (Vas cerveser del segle III aC de cermica ilergeta de Gebut, Soses) datada almenys des del 4000 aC. La cervesa pot ser diferent segons el lloc on es fa (tipus, gust, color) a causa dels ingredients emprats per fer-la.

Sembla ser que les cerveses primitives eren ms denses que les actuals. Segons la recepta ms antiga coneguda, el Papir de Zsim de Panpolis (segle III), els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient s'usava arrs i tamb bamb.

Amb els segles, sobretot a partir de la romanitzaci, la mediterrnia es va consolidar com una zona bsicament vincola mentre que la cervesa es produa al centre i nord d'Europa i agafava la forma del que s'ent actualment per cervesa. Aix, s'extn l's de malt d'ordi com a ingredient principal i tamb es comena a intriduir l's del llpol com a aromatitzant. Aquesta planta cannabicia confereix a la cervesa el seu gust amarg caracterstic alhora que en facilita la conservaci.

L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que fixava qu s'entenia per cervesa. Aquesta "llei de la puresa" o "Reinheitsgebot" establia que noms podia utilitzar-se aigua, malt d'ordi i llpol per a fer cervesa. Aquesta definici encara s la que defineix actualment l'estndard de cervesa a la major part del mn.

A Catalunya, s'han trobat indicis d'ellaboraci de cervesa en jaciments prehistrics com el de Gen (Lleida) o el de Begues (Barcelona), per no es pot parlar d'una veritable industria cervesera fins al segle XIX en qu comencen a aparixer petites fbriques artesanals. La primera gran fbrica de cervesa catalana (i tamb la primera de l'Estat Espanyol) va ser oberta el 1864 per Louis Moritz a Barcelona.

 Ingredients .
 Cereals .
L'elaboraci de cervesa es pot fer amb qualsevol cereal. Aquest per ha de ser preparat per tal que els seus sucres siguin ms fcilment fermentats. En alguns casos, una simple cocci s suficient (com en el cas del blat de moro) i en altres casos cal maltejar el cereal la qual cosa noms es fa per sistema amb l'ordi.

 Tipus de cereals .
Els diversos cereals que s'usen per a la cerveseria presenten cadasc varietats botniques que multipliquen les possibilitats d'elecci de l'elaborador. Actualment, en el mercat, se'n poden trobar fins a 60 tipus diferents. Per aquesta xifra augmenta considerablement si es t en compte el malteig casol. Bsicament, els cereals es distingeixen en quatre categories:	
Malts base: clars, poc fornejats amb gran poder enzimtic, que solen formar la ms gran part o la totalitat de l'engranada. En concret aquests malts sn anomenats lager, pale o pilis, segons el fabricant.
Malts additius: de color ambre a negre, molt fornejats i amb poc o gens de poder enzimtic. Solen ser usats en petites quantitats per incidir sobre el color o el gust de la cervesa o per algun motiu tcnic propi a l'elaboraci. N'hi ha doncs una gran varietat entre els que citarem els malts negres, malts xocolata o malts torrefactes.

Malts mixts: ms torrats que els malts base per conserven propietats enzimtiques suficients almenys per als seus propis sucres. De manera que poden ser usats com a base o com a additius. En aquesta categoria entre els malts de color caramel i ambre coneguts a Anglaterra com malts crystal (i derivats) i a Alemanya com a malts caramel. En aquesta rea, existeixen dos malts caramel particulars anomenats Munic i Viena molt importants en la cerveseria d'aquell pas.
Cereals crus, torrats o gelatinitzats: sense maltejar per tal d'afegir varietat en gustos, aromes, textura i altres caracterstiques a la cervesa. Se solen usar en quantitats testimonials. A tall d'exemple, el malt de forment, l'ordi torrat, el sgol torrefacte, els flocs d'ordi, el malt de sgol o el malt vermell de forment.

 Additius aromtics .
 Llpol .
Actualment, en l'elaboraci occidental de la cervesa, l'additiu principal que es fa servir per fer contraps a la dolor del malt s el llpol (Humulus lupulus). D'aquesta planta, el que hom recull, s la flor femella sense fecundar. En ella, a la base de les bractoles, hi ha unes glndules que contenen la lupulina, l'ingredient que aportar a la cervesa l'amargor i els aromes propis juntament amb els cids amargs. Existeixen nombroses varietats botniques de llpol que sn l'objecte de recerques intenses. Per la comprensi, tamb es classifiquen en categories: 
Llpols amargs: aquests llpols sn els que aporten ms cids amargs que aromes. Els representants ms coneguts d'aquesta categoria sn el Brewer's Gold i el Northern Brewer o Nordbrauer.
Llpols aromtics: lgicament, aquests aporten ms elements aromtics que amargs. En aquest apartat es coneixen especialment el zatec que defineix l'estil pilis de cervesa, el spalt i el tettnang en l'rea alemanya, i els golding i fuggles en l'rea anglfona. Llpols mixtes que aporten ambdues caracterstiques juntes per b que menys accentuades. Aquesta categoria s molt variable i mal definida. Tanmateix es podrien citar el Hallertau i sobre tot els seus derivats botnics aix com el Hersbrucker i tamb derivats.

El llpol s molt delicat. Noms es pot usar en fresc durant els pocs mesos de la seva collita que coincideix amb la de la vinya: finals d'agost a octubre segons les varietats i el lloc. Fora d'aquest temps s'ha de condicionar de manera que el mercat presenta diverses formes que van del llpol assecat a l'extracte de llpol. Lgicament, a cada manipulaci es van perdent caracterstiques no tenint el mateix resultat organolptic usar un llpol fresc o congelat que un oli de concentrat de llpol.

 Altres additius .
Al marge del llpol, hi ha hagut diversos altres additius botnics:
Fruites: en una operaci ulterior a la fermentaci se li afegeix fruita, suc de fruita o xarop, procedint aix a una addici de sucres que provoquen una segona fermentaci. Els tipus histrics sn la cervesa de cirera (Kriek) i la de gerd (Frambozen). N'existeixen de molt ms recent invenci, de kiwi, d'albercoc, o de pltan, per exemple. Aquestes especialitats sn tpiques i gaireb exclusives de la vall del Senne a Blgica.
Plantes: cnem, roman, flor de bruc, vesc, mrica, castanya, etc., solitriament o afegit el llpol.
Espcies: molt utilitzades en el passat. Actualment encara es fan cerveses aromatitzades amb gingebre, coriandre, pela de taronja de Curaao, pebre, nou moscada, macs, etc.
Altres: qualsevol cosa que queds b a gust de l'elaborador com mel molt emprat a les petites destillaries franceses.

 Aigua .
Constitueix entre el 85 i el 92% de la cervesa.

A part de les caracterstiques bacteriolgiques i minerals de potabilitat, cada tipus o estil de cervesa requerir un tipus diferent d'aigua. Actualment, gaireb totes les cerveseries tracten les aiges de manera que aquesta sempre tingui les mateixes caracterstiques per a una mateixa recepta de cervesa. 

Minerals importants a controlar:
Cal: augmenta l'extracci tant de malt com de llpol en la maceraci i en la cocci, i rebaixa la terbolesa i el color.
Sulfats: reforcen l'amargor i la sequedat del llpol.
Clorurs: donen una textura ms plena i reforcen la dolor.

 Ferments .
Els ferments sn aquells microorganismes que realitzen la fermentaci. En la cervesa es fa servir el Saccharomyces, un gnere de fongs unicellulars.

D'aquest microorganisme, n'existeixen dos tipus bsics diferents que defineixen els dos grans grups estilstics de cerveses, la fermentada en superfcie i la fermentada en profunditat.

Saccharomyces cervesiae: el que es troba normalment en la natura. Actua a temperatures d'entre 12 a 24 C i se situa a la superfcie del most. Les cerveses aconseguides amb aquest ferment sn dites de fermentaci en superfcie. Existeixen moltes variants adaptades a cada estil de cervesa. En especial existeix l'anomenat ferment Weizen i que aporta a les cerveses de forment del sud d'Alemanya, el seu gust caracterstic.
Saccharomyces uvarum (o S. carlsbergensis): una varietat del primer desenvolupada involuntriament pels cervesers del sud d'Alemanya que sotmetien les seves cerveses a una maduraci a les baixes temperatures de coves dels Alps. Actua a temperatures d'entre 7 i 13 C i sol situar-se al fons del fermentador. Les cerveses aconseguides amb aquesta varietat sn dites de fermentaci en profunditat.
Altres: tamb poden intervenir altres ferments, especialment en cerveses anomenades de fermentaci espontnia. En aquestes cerveses, l'elaborador no selecciona cap ferment sin que permet que tots els ferments en suspensi a l'aire s'introdueixin dins del most. Aix s'installen, a ms del Saccharomyces, ms de 50 altres ferments entre els que cal citar el Lactobacillus que produeix cid lctic, i el Brettanomyces que produeix cid actic. Aquestes cerveses sn doncs cides per definici. La seva elaboraci requereix procediments especials destinats a rebaixar l'acidesa.

 Elaboraci .

Malteig: els sucres que cont el gra d'ordi no sn immediatament accessibles i, en una fase prvia, cal activar uns enzims presents en el propi gra que participaran en la reducci de les llargues cadenes de sucre. Aquesta operaci consisteix simplement en fer germinar els grans. Quan hom estima que l'activaci enzimtica deguda a la germinaci es troba en el seu punt ptim, atura el procs reduint la humitat del gra a la seva mnima expressi. El producte aix aconseguit es diu malt verd. Desprs, cal fornejar-lo. A baixes temperatures, la torrefacci s mnima i es parla de malts clars (tamb anomenats malts Lager o malts Pale  segons el pas on es produeixen). A mesura que hom augmenta la temperatura del forn, els malts resultants sn cada cop ms foscos. Poden arribar al punt de cremaci produint malts negres. El grau de torrefacci del malt determina el color de la cervesa.
Tots els altres cereals coneguts es poden usar en la seva forma maltejada per b que aquest procediment noms sigui indispensable en el cas de l'ordi. En aquest cas, el malteig serveix per a aconseguir aromes diferenciats o efectes tcnics concrets.
Engranada: Aquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diversos grans, maltejats o no, que intervenen en la recepta. La proporci dels constituents defineix el perfil del gra, el color i la transparncia de la cervesa.
Empastatge: Hom tira el gra en aigua a una temperatura de 37C.
Maceraci: Cal sotmetre la barreja de malt i aigua a una srie d'operacions destinades activar diversos enzims que redueixen les cadenes llargues de sucres en sucres ms simples i fermentables. Principalment, es tracta de fer passar la mestura per diverses etapes ms o menys llargues de temperatura, cada etapa essent ptima per a enzims diferents.
Final de maceraci: Quan l'elaborador considera que el lquid cont tots els elements necessaris per a la seva recepta, atura totes les operacions qumiques portant el lquid a la temperatura de 82C destruint aix tots els enzims.
Filtratge: Cal retirar el gra del lquid. Aix es fa per filtratge. El resultat s per una banda el most, un lquid que cont tot all que l'elaborador a extret del gra i que es troba dissolt en aigua, i per altra banda, el gra sobrer que habitualment serveix de farratge.
Cocci i addicions de llpol: l'elaborador sotmet el most a una cocci d'entre un quart d'hora a 2 hores. Aquesta cocci serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. T tamb altres funcions tcniques com ara el control del pH del most, etc. Durant aquesta etapa s'introdueixen els llpols. Els que aporten principalment amargor sn introduts al principi mentre que els aromtics entren cap al final d'aquesta etapa. Acabada aquesta operaci, hom procedeix a retirar les restes de llpol. En aquest moment, el most s un brou de cultiu que podria infectar-se molt rpidament.
Refrigeraci: Com que no es pot inocular el ferment a temperatures ms altes que 35C, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, se'l refreda el ms rpidament possible.
Inoculaci del ferment: l'elaborador introdueix un cultiu del ferment que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de ferment.
Fermentaci: el ferment primer es reprodueix molt activament consumint l'oxigen contingut en el most. s l'etapa en la que es pot veure una gran quantitat d'escuma i un important bombolleig. Quan s'acaba l'oxigen, el ferment comena a consumir el sucre i el transforma en alcohol i anhdrid carbnic. Aquestes etapes poden cobrir entre una i tres setmanes. Al cap d'aquest temps, les cerveses Lager (de baixa fermentaci) industrials sn filtrades, pasteuritzades i envasades amb afegit de CO i distribudes.
Segones fermentacions: les cerveses ms artesanes sn envasades amb addicions de sucre (o de most) i de ferment fresc. Aix provoca una segona fermentaci en ampolla, responsable de l'efervescncia de la cervesa.
Maduraci: hi ha cerveses que reben un temps prudencial de maduraci en ambients controlats per tal d'afavorir la segona fermentaci i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduraci pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per a ser madurats molt de temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.

 Classificaci .
Existeixen diversos criteris de classificaci de les cerveses. Les diverses associacions i els experts es posaren d'acord en els anys 70 per elaborar una classificaci de les cerveses basades en aquests criteris i en les descripcions dels propis elaboradors.

 Criteris de classificaci .

Els diferents tipus clssics de cervesa que han anat apareixent des del segle XVIII sn anomenats "Estils". Aquests estils s'han desenvolupat espontniament especialment en funci dels ingredients que l'elaborador tenia al seu abast en poques de dificultosa comunicaci. Per per al coneixement teric, s'han fet servir, a part de l'autodenominaci de cada zona, els criteris de distinci segents:
Tipus de fermentaci:
Alta fermentaci (inclou les de fermentaci espontnia).
Baixa fermentaci;

Ingredients: ;
Segons el tipus de gra.
Aspecte:
Color: negra, ambre, roja o rosa.
Transparncia: clares i trboles.
Procediments particulars:
Cervesa fumada (amb el malt fumat a la llenya);
Procedncia o denominaci d'origen:
Controlat per les administraciosn pbliques.

 Histria.
Vegeu Histria de la cervesa;
 Invenci .
L'agricultura va aparixer entre la revoluci del neoltic i l'edat dels metalls a la zona de Mesopotmia. Des de llavors que ja se n'ha trobat rastres.

Antigament, el fenomen de la fermentaci era concebut com un acte procedent de les divinitats amb fort carcter mgic. En certa forma, com els terrissaires o els fargaires, l'home substitua a la Mare Terra i provocava i domesticava un fenomen div. Aix s com la cervesa fou concebuda com a beguda sagrada plaent als Dus. I no sn rars els texts en els que es descriu una ofrena en la que figura la cervesa com a aliment sagrat.

 Cervesa com a aliment .
Originalment oferia dos avantatges bsics com a aliment.
Una repartici ms variada dels aliments principals.
Una beguda lliure de la contaminaci bacteriana grcies a l'esterilitzaci de l'alcohol.

 Cervesa com a beguda .
La cervesa es diferenci clarament del pa i pass a ser una beguda independent de la panificaci, simplement quan es comen a filtrar i doncs, a beure sense canya. Se solia aromatitzar amb nombroses coses i barrejar amb vi o amb hidromel. Tampoc era rar el fet d'aigualir-la.

Quan la cervesa es pogu en grans quantitats, tamb baix sensiblement la seva qualitat. Aix s doncs com en molts llocs del Mediterrani clssic, aparegu la cervesa com a beguda de taverna i tabola. L'nic lloc on sembla que la cervesa no tingu gaire preg fou l'Antiga Grcia on dominava el vi. Per tot arreu de la resta de la conca, la cervesa fou la beguda popular i alhora sagrada. En concret, a Roma, en els baixos fons, se'n consumia quantitats ingents. I per elaborar-la es feren arrencar vinyes. Cosa que cre un important conflicte amb els adeptes del vi.

 Evoluci dels ingredients .

Originalment, les cerveses solien fer-se amb un cereal antecessor del blat anomenat espelta. Per ben aviat, s'imposaren el blat i l'ordi en la cerveseria. El blat ms agradable en la seva forma slida fou reservat a la panificaci i l'ordi fou destinat a la cervesa. En poques molt remotes, per, l'ordi no es feia servir cru. Es feien uns pans, cuits a diversos nivells i que es conservaven molt b. Per fer la cervesa, s'esmicolava el pa i es barrejava en aigua. Desprs d'escalfar i de coure la barreja, es deixava fermentar uns dies. Existeixen molts testimonis grfics i documentals a la regi de Mesopotmia que descriuen com els consumidors usaven d'una canya per a beure la cervesa sense trobar-se amb els trossos de pa.

Els egipcis comenaren la seva cerveseria amb pans com els Sumeris, per sembla ser que foren els inventors del malteig. I tant a Mesopotmia com a Egipte, es feren grans quantitats de cervesa de molts tipus diferents identificats pel seu color, cosa que indica que ja controlaven el grau de torrefacci dels pans o del gra.

No fou fins a l'edat mitjana que s'hi afeg el llpol. I en el segle XX quan es fu impensable no prendre-la freda.

 Cervesa monacal i laica .
Durant l'edat mitjana al nord d'Europa els frares tingueren els seus propis cellers productors de cervesa. Per aix s'establ un conflicte d'interessos entre els elaboradors laics que havien de pagar impostos de tota mena i els elaboradors monacals que disposaven de matria prima en grans quantitats i en condicions molt avantatjoses i d'exempcions fiscals diverses. Cap al segle XV, els elaboradors laics degueren inventar-se un nou tipus de cervesa, ms barat, que els permets sobreviure malgrat la competncia dels frares. Aqu radica la diferncia histrica entre la cerevisia dels frares, ms densa, ms aromatitzada i ms cara, i la bier dels laics, menys alimentosa, ms refrescant i barata, aromatitzada noms amb llpol.

 Lleis sanitries i comercials .
Des de molt antic, els elaboradors han afegit nombroses coses en la cervesa. Estan documentades fins i tot exageracions com el fetge de vedella. Tant s aix que des del segle XIV, apareixen a Alemanya i a Anglaterra lleis per regular el que hom afegia a la cervesa. La culminaci de totes aquestes lleis s la Llei de Puresa bavaresa (Reinheitsgebot) edictada pel rei Guillem IV de Baviera el dia de 23 d'abril de 1516. En aquest el rei determinava que la cervesa noms podia ser feta amb aigua, malt d'ordi i llpol. Aquesta llei fu desaparixer moltes receptes particulars de cervesa dels territoris on fou d'aplicaci, especialment de les especialitats en les que calia afegir algun sucre o variar en els aromatitzants botnics. En altres pasos, les lleis no foren tant estrictes i es permeteren conservar receptes en les figuraven alguns additius.

La llei de puresa tamb contribu notablement a augmentar la fortuna del rei que detenia el monopoli de la producci de l'ordi.

 Cervesa transparent .
Durant el segle XIX els cervesers txecs i alemanys inventaren i desenvoluparen una cervesa que havia de tenir bon aspecte puix que es comenava a escampar l's dels recipients transparents. S'inventaren formes diverses i ms eficaces de filtrar la cervesa i la feren ms clara. Una forma que ja coneixien de clarificar la beguda era la d'allargar considerablement la maduraci a baixes temperatures. Aix aparegu la cervesa Lager (de l'Alemany: magatzem) i el propi ferment de baixa fermentaci que fou identificat a posteriori. Actualment, la majoria de les cerveses industrials sn fetes segons aquest sistema. Dins de la categoria de les cerveses Lager les pils, originries del poble de Pilsen sn fetes amb malts de Morvia i, sobre tot, llpol Saaz o Zatec.

 Elaboraci industrial .
Des de finals de segle XIX la histria de la cervesa es confon amb el desenvolupament de mtodes que permeten l'elaboraci massiva de la cervesa. Fins ben entrats els anys 70 del segle XX, van desapareixent grans quantitats de receptes i es va uniformitzant mundialment la producci, principalment de cerveses Lager.

 Elaboraci casolana .
En els anys 70, torna a aparixer la idea de produir cervesa casolana. I va tornar a brotar per l'inters que tingueren els elaboradors casolans americans per reproduir les cerveses tradicionals europees. Fins al punt que importants elaboradors de talla mitjana han apostat per produir cerveses histriques i per ressuscitar receptes perdudes. Les associacions d'elaboradors i consumidors desenvoluparen (o propiciaren) tamb la degustaci i l'apreciaci cientfica o professional de la cervesa. Aquesta corrent pass de nou l'Atlntic en els 80 per arribar primer a Anglaterra i desprs a la resta de pasos d'Europa.

 Estils.
Anomenem "estils" els tipus de cervesa. Els estils constitueixen famlies de productes que presenten similituds en l'elecci de matries i en procediments.
Els principals estils sn:

Alta fermentaci
Estils Alemanys;
Altbier ;
Klsch;
Rauchbier ;
Steinbier;
Weizenbier o Weissbier (blanca o "de blat");

Estils Belga/Flamenc/Holands;
Cervesa d'abadia Bire d'abbaye.
Cervesa fruitada Bire aux fruits.
Cervesa ambre (color d'ambre);
Cervesa blanca o de blat Bire blanche/Witbier.
Cervesa blonde Bire blonde. (Lager);
Cervesa brune (Negra);
Cervesa dubbel Bire dubbel. (Abadia fosca);
Cervesa pice (amb especies);
Cervesa rossa forta Bire blonde forte.
Cervesa vermella (de fermentaci mixta);
Cervesa de saison (de temporada);
Cervesa scotch (d'estil escocs);
Cervesa pils belga;
Cervesa trapista Bire trappiste. (feta per monjos trapistes);
Cervesa trippel Bire trippel. (Abadia clara);
Cervesa Vieille brune (fosca, ms aviat fermentaci mixta entre alta i espontnia);

Estils britnics;
Barley Wine (Vi d'ordi);
Bitter ordinary Bitter/Special Bitter/Extra special Bitter(ESB);
Strong Bitter;
Mild Ale;
Brown Ale;
Irish Ale;
Indian Pale Ale;
Mild Ale;
Old Ale (Tamb "Owd ale") (A Esccia: "Wee Heavy");
Porter;
Scottish Ale;
Stout;

Baixa fermentaci
Bock;
Doppelbock;
Export (Dortmunder);
Pils Pils alemanya/Pils Txeca;
Lager (Mnchner Helle);
Dunkelbier;
Schwarzbier;
Wien Vienna;

Fermentaci espontnia
Lambic;
Gueuze;
Kriek Cirera;
Frambozen Gerd;
Lambic aux fruits Altres fruites;
Faro;
Mars;
Cerveses tradicionals d' frica (cervesa de sorgo) o a Amrica Llatina (cervesa a fora de blat de moro com Tesgino);

Vegeu tamb.
Histria de la cervesa;
Beguda alcohlica;
Heineken;

Enllaos externs.

Cervesa catalana Cervesa Catalana Artesanal;
Plana oficial de la cervesa catalana Moritz;
Plana oficial de la cervesa catalana Damm;
Cervesa belga Llistat de cerveses de blgica.










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18908" title="Moneda (pea de metall)" nonfiltered="3370" processed="3348" dbindex="8383">

Una moneda es una pea d'un material preuat per una comunitat. Depenent dels valors que les diferents cultures histriques han donat a diversos materials segons el temps histric i la ubicaci geogrfica, el seu material ha anat evolucionant des de les mes primitives, fetes d'objectes preuats trobats directament a la natura com conches, perles o pedres, fins a l'actual pea de metall estampida.

Juntament amb els bitllets (tamb anomenats paper moneda), les monedes conformen el diner en efectiu en tots els sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets sn per als de ms valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor ms alt val menys que el bitllet de valor nominal ms baix.

Tal com les trobem a l'actualitat, solen tenir forma de disc, i es emesa per un govern i utilitzada com una forma de diner. Desprs de la normalitzaci europea en l'acceptaci de moneda, provocada per la necessitat desprs de la conquesta territorial de l'imperi rom d'obtenir una forma d'intercanvi com en tot el territori l'imperi, el valor de la moneda era el valor del pes del metall que contena. En una segona evoluci d'aquestes pees metliques, degut al condicionant que no era factible crear tantes pees de metall com valor tenien els bens que s'intercanviaven en el total de mercats europeus, es va decidir rebaixar el nivell del material, mantenint l'equivalencia que cada estat podia fer circular moneda proporcionalment a l'or que el banc central del pas tena dipositat a la seva seu. A l'actualitat aquesta proporci ha quedat obsoleta, essent regulada la quantitat de moneda de la que pot disposar cada pas per organismes internacionals, i essent sempre lligat a indicadors macroeconmics.

Antigament els metalls ms utilitzats eren l'or, la plata) i el bronze. Aix no obstant, en l'acutalitat la tendencia inflacionista dels paisos capitalistes ha provocat que es facin a partir d'un metall base de menor valor, essent el metall ms exts el cupronquel, i essent molt utilitzats tamb el cuniquel i l'alumini. Tot i l'evoluci i ampliaci dels metalls emprats, el valor de cada partida de monedes cont en pes de metall el valor del metall en questi a cotitzaci del dia de publicaci de l'ordre d'acuaci. En un mon tan voltil com l'actual, ens trobem amb fets tan pardics com que la pesseta d'alumini, en la seva ltima acuaci, al cap de dos mesos el valor del metall a preu de mercat multiplicava per 20 el preu nominal de la moneda, havent de ser retirades i canviades de metall, degut a que molts fonedors d'alumini les feien sortir de circulaci per fondre-les i vendreles com a metall pur a un preu ms alt. 

Per a ser utilitzades com a mtode d'intercanvi comercial, les monedes histricament havien de complir els criteris segents:
 Havien de ser fetes d'un material valus i el seu valor comercial havia de ser aproximadament similar al valor del material.
 Havien de tenir un estndard de pes i puresa.
 Havien d'estar gravades per identificar l'autoritat governamental que en garantia el contingut.

D'acord amb la definici anterior seria el regne de Ldia (ca. 643-630 aC) el primer a inventar i utilitzar les monedes, encara que se'n van desenvolupar al mateix temps a l'ndia i a la Xina.

 Vegeu tamb .
Comer;
Diner;
Moneda catalana;
Numismtica;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18909" title="Saragossa" nonfiltered="3371" processed="3349" dbindex="8384">

La ciutat de Saragossa (en castell i aragons Zaragoza) s la capital de la Comunitat Autnoma d'Arag i de la provncia de Saragossa. 

 Etimologia .
Histricament, a l'emplaament de la ciutat hi havia el poblat ibric de Salduie o Salduba, i ms tard una ciutat romana propera a aquest lloc, anomenada Caesaraugusta per l'emperador Csar August. El seu nom actual, doncs, procedeix de l'antic topnim rom, a travs de l'rab Saraqusta (      ). El nom va esdevenir Saragoa (amb la  pronunciada /ts/) sota mans cristianes, ms endavant aragoa i, finalment, va passar a Zaragoza en castell i aragons, i Saragossa en catal, que va donar el francs Saragosse, l'itali Saragozza i l'angls i l'alemany Saragossa.


 Localitzaci .
Es troba al llit dels rius Ebre, Huerva i Gllego, al centre d'una  vall amb una gran varietat de paisatges, des de deserts (Las Bardenas) fins a boscos densos, prats, muntanyes, etc.

Est situada a 199 metres sobre el nivell de la mar i compta amb uns 670.000 habitants (anomenats saragossans), s a dir, ms o menys la meitat de la poblaci de l'Arag.

La situaci geogrfica de Saragossa s excepcional, ja que es troba a mig cam entre Bilbao, Barcelona, Valncia i Madrid, distants totes quatre al voltant dels 300 km de Saragossa. A ms, tamb es troba propera a la frontera francesa, aproximadament uns 150 km.

Est comunicada amb la resta de la pennsula Ibrica mitjanant autovies i autopistes, tot i que la doble via cap al Pas Valenci encara es troba en una lentssima fase d'execuci. Saragossa disposa d'un aeroport prxim a la ciutat.

Darrerament ha estat triada com a seu de l'Exposici Universal del 2008, en qu la temtica central ser l'aigua i tot el que aquesta comporta per a la humanitat, des dels recursos hdrics fins als temes mediambientals.

 Festes .
La festa de la patrona se celebra el 12 d'octubre, dia de la Mare de Du del Pilar, coneguda popularment com El Pilar. Aquestes festes sn molt conegudes i atreuen un gran nombre de turistes, principalment per actes com l'ofrena de flors a la Verge i la gran animaci que viuen els carrers.
La festa del patr s "Sant Valeri" i se celebra el 29 de gener. s costum menjar en aquell dia un "roscn"(tortell). Tamb s popular el refrany que diu: "Sant Valeri, rosconero y ventolero", ja que s fora freqent que bufi amb fora el mestral (a l'Arag anomenat cierzo) pels volts d'aquell dia.

 Llocs d'inters .

Hi destaca sobretot la Baslica del Pilar, una gran obra religiosa barroca (edificada sobre anteriors i desapareguts temples romnic i gtic) decorada amb pintures de Goya i el seu sogre Francisco Bayeu, en algunes de les seves cpules. Tanmateix s fora destacable l'altar major de la baslica, obra de Dami Forment, qui tamb va realitzar l'altar major de l'esglsia del monestir de Poblet.
Tamb sn edificis d'anomenada importncia:
La Llotja ("Lonja"); ;
La Catedral de Sant Salvador ("La Seo"), comenada a edificar a partir de la conquesta cristiana per Alfons I el Bataller al 1119 sobre el que abans fou la mesquita de la ciutat rab (restes romniques visibles des del carrer a l'absis); ;
Les esglsies de Sant Pau i de Santiago; ;
El palau renaixentista dels Lluna (avui seu del Tribunal Superior de Justcia d'Arag); ;
El Palau de l'Aljaferia (seu actual de les Corts d'Arag), on a la torre del Trobador, i segons diu la tradici, Verdi va situar la seva obra operstica.

 Saragossans illustres .
Jaime Lacadena Higuera;

 Vegeu tamb  .
Districte de San Jos;
Museu Camn Aznar;
Estaci de Saragossa-Delicias;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Saragossa ;
Zaragoza Turismo ;
Informacin General de la Ciudad;
Zaragoza, Ciudad Abierta ;
Saragossa a Todo Sobre Espaa ;
Aeroport de Saragossa ;
Diputaci Provincial de Saragossa ;
Expo 2008 ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18913" title="Beneixama" nonfiltered="3372" processed="3350" dbindex="8385">


Beneixama s una poblaci del Pas Valenci. Segons l'ordenaci establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitaci territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalop. No obstant aix, forma part de la comarca de l'Alcoi dins la proposta de comarcalitzaci de Joan Soler. 
 Histria .

El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneoltic del Mol Roig.
La vila actual t els seus orgens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona d'Arag per Jaume I mitjanant el pacte del 1245. En 1248 s esmenta Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que ser poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Mart d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnnim va atorgar el ttol de vila. En el XVII, roman gaireb despoblada. El XVIII s un segle de creixement, posterior a la seua crema i prctica destrucci durant la "Guerra de Successi", per ser "mauleta", segons que es desprn d'alguns documents histrics conservats; en 1777 assoleix la independncia eclesistica i el 14 de desembre de 1795 l'administrativa amb la definitiva Separaci de Biar, per decret de Carles IV.

 Demografia i economia .

En la segona meitat del segle XIX i durant la primera dcada del XX, es va produir un notable increment de la poblaci, passant de 1.813 habitants (beneixamuts) el 1857 a 2.662 el 1910, conseqncia de la forta puixana de l'agricutura en aquesta poca, amb productes de reconegut prestigi, com la coneguda com a poma de Beneixama. A partir d'aquesta data es produeix un gradual descens de la poblaci a causa de l'emigraci d'habitants vers centres industrials propers com Villena i Alcoi, i  altres de ms allunyats com Barcelona i Valncia. El 2003 tenia 1.816 habitants repartits en dos nuclis de poblaci: Beneixama i el Salze, en un terme de 34,9 km2. El nombre d'habitants ha sofert una certa variaci els darrers temps amb l'arribada d'immigrants de diverses nacionalitats (equatorians i blgars, principalment) que han enriquit el panorama hum del poble, molt homogeni fins aleshores.



L economia es basa en l'exportaci dels seus productes agrcoles: fruites, vins i aiguardents. Al seu terme trobem paratges naturals com la Rita i la Talaieta i s hi ha installat la Ciutat de las Estrelles, espai destinat a l'observaci i gaudi d'activitats astronmiques i mediambientals.

 Edificis d'inters .
El seu patrimoni comprn:
 L'esglsia de sant Joan Baptista, de 1841, neoclssica amb dues torres bessones i bella cpula central. Va ser promoguda pel cardenal Miquel Pay i Rico (fill de Beneixama i confessor de la reina Isabel II) i construda amb l'ajut de tota la poblaci. Sn destacables la seua grandiositat i lluminositat. Hi ha qui l'anomena "la catedral de Beneixama". Actualment, s'hi han collocat vidrieres als finestrals i dos quadres de grans dimensions obra del pintor local Josep Navarro i Ferrero, basats en la vida de sant Joan.
 Torre de Beneixama, musulmana. Fortificava l'alqueria a qu pertanyia. Actualment s un B.I.C. S'hi han trobat restes de cermica almohade als seus voltants. s previst que siga restaurada en un termini no massa llarg.
 Torre del Negret, de la mateixa poca i tamb dintre d'una alqueria. Ambdues sn citades en el Llibre del Repartiment.
 Ermita de la Divina Aurora. Aixecada sobre l'anterior esglsia en el segle XVIII. Cont la imatge de la patrona del poble. Ha estat restaurada de fa pocs anys i paga la pena ser visitada. La imatge de l'Aurora t un elevat valor patrimonial, a ms de ser d'una gran bellesa.
 Ermita de sant Vicent Ferrer   El Salze. 1847.
 Ermita del santssim Crist. 1867.
 Convent de les Monges Teresianes. Actual Escola Llar.
 Museu Poeta Pastor Aicart. Es tracta d'un museu dedicat a la memria del poeta local Joan-Baptista Pastor i Aicart;
 Auditori Municipal. Construt recentment, ocupa els terrenys de l'antiga "Casa del Poble", enderrocada per construir-hi l'actual edifici.
 Museu etnolgic. Situat a la plaa "del Mesn (sic)";
 Maset de la Fil de Moros. Situat a prop de la plaa de l'Ajuntament, enfront de la torre de Beneixama.
 Maset de la Fil de Cristians;
 Maset de la Comparsa d'Estudiants. Situat a l'antiga carretera, aprofita l'edifici de l'antic "Teatre Cervantes".
 Maset de la Comparsa de Llauradors. Situat al carrer Cardenal Pay (antic carrer de la Squia).
 Ajuntament de Beneixama. ;
 Cases del carrer de les Monges. Situades a l'actual "carrer de la Constituci", presenten unes faanes d'inters arquitectnic ben divers. Es tracta d'edificis de les acaballes del s. XIX i primeries del XX que mostren elements decimonnics i modernistes ben interessants.
 Molins de Beneixama, arreu del terme, vestigis d'antigues activitats econmiques.
 Escasses restes del castell i la muralla que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
 Ermita de sant Isidre. Situada a la partida de "la Talaieta".
 Pou de neu en la serra de la Solana.

 Gastronomia .

Hi ha diversos plats tpics, comuns a la resta de pobles valencians. Aix, podrem parlar de la "coca de crella", "l'arrs i conill", "l'olla", "el putxero amb facegures", "l'olleta de blat picat", "els gaspatxos", "l'arrs calds" (equivalent a "arrs brut" mallorqu), la paella a l'estil de Beneixama,  "les miques", "els rovellons torrats", "la pericana", "el mullador", "els ronyons de masover",i molts altres plats d'arrs i de verdures. 
Quant als embotits, hi destaca el "figatell", les botifarres de ceba, les botifarres de carn, la llonganissa, els blanquets, les salsitxes i fuets, etc.
Pel que fa a la dolceria i rebosteria, tamb hi trobarem una gran varietat: tonyes, polvorons, tortada de Beneixama, coca bova, sospirs, ametllats, rotllets d'ans, rotllets de vi, rotllets encarats, torrons de neu, torrons de rovell d'ou, crocant, bunyols, casques, melcutxa, etc.
Quant a les begudes, hi ha actualment bons vins i licors elaborats per diferents empreses locals, de ms a ms dels que alguns vens i venes del poble elaboren per a autoconsum, com "l'herberet".
Antigament, tamb s'hi feia vi arrobat.

 Poltica .

Les municipals del 2007 donaren 4 regidors al PP, 3 al PSPV i 2 a l'agrupaci "Junts per Beneixama".



 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18914" title="Biar" nonfiltered="3373" processed="3351" dbindex="8386">


Biar s una poblaci del Pas Valenci. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenaci establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitaci territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalop. No obstant aix, forma part de la comarca de l'Alcoi dins la proposta de comarcalitzaci de Joan Soler.

Sobre la procedncia del topnim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles; l'altra la deriva de l'rab amb el significat de lloc d'aiges o pous.

 Histria .


Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Arag pel tractat d'Almizra de mar de 1244, va ser conquistat un any desprs pel rei Jaume I, desprs de cinc mesos de setge, segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respecta la presncia, les possessions i els costums de la poblaci musulmana, i va limitar-se a establir una guarnici, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Per la sublevaci dels musulmans (1276-1278) va portar a la seua expulsi d'aquest lloc. El 1280, Pere II de la Corona catanoaragonesa confirmava les heretats repartides a la poblaci cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere III de la Corona catalanoaragonesa de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Biar tingu un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionria, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successi es va declarar partidria de Felip V, cosa que li valgu els ttols de "molt noble, lleial i sempre fidelsima". No obstant aix, sembla que aquest posicionament fou ms pragmtic que no ideolgic i degut a la seua posici fronterera amb Villena (on hi havia un regiment borbnic). Aix, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, y en particular a la ciudad de Villena, y temer alguna ruina de declararse en lo exterior sent aix que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey ".

Testimoni d'aquests esdeveniments s el castell que corona el poble, smbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestus de dia i encantador i mgic de nit. Juntament amb el castell tamb es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xtiva i l'Arc del Jesus o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells, de traat radial i dirigits cap el castell.

 Demografia i economia .
El creixement demogrfic de Biar durant el segle XVI va trobar el seu contrapunt en la frenada del XVII, on es van succeir epidmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle XVIII va suposar una forta recuperaci econmica i demogrfica i a finals de segle destaca la importncia del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles vens i amb el Regne de Mrcia. A ms a ms, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Arag per la confecci de teules. A mitjans del XIX, mantingu pareguda orientaci agrcola i industrial. Ms recentment, ja en el segle XX, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector txtil i el calcer, mentre que la producci agrria s'ha adreat ms envers la comercialitzaci. Parallela a l'ltima evoluci econmica es produeix una major organitzaci dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona Repblica la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ac amb una organitzaci (Obrers Agrcoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc es eminentment industrial. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboraci d'artesania cermica, famosa pels seus envernissats.

 Geografia .
La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola. Gaireb la meitat del seu ampli terme, 98,2 km2, s sl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urb i l'exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m.); el Reconco (1.206 m.); el Cabeo Gordo (1.061 m.) i el Frare (1.042 m.) entre d'altres. La pujada al santuari de la Mare de Du de Grcia des del Pltan; la visita a l'Aula de Natura, les Fontanelles o la Penya Tallada sn altres atractius de Biar.


 Festes .
Biar s un dels pobles valencians que conserva un calendari festiu ms complet. Les festes principals estan dedicades a la patrona, la Mare de Du de Grcia. Es coneixen amb el nom de "les Festes de Maig" i sn festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i sn de les ms antigues del Pas Valenci, cosa que ha perms estendre la seua influncia cap a altres festes com ara les de Villena o les de Beneixama.  Els actes ms destacats de les festes de moros i cristians de Biar sn les Fogueres i el Ball dels Espies. Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Du des del Santuari al pobles. En total, sn ms de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle nic. El Ball dels Espies s un acte molt singular: centenars de parelles disfressades ballen una antiga dansa dedicada a un gegant vestit de moro anomenat "la Mahoma". Personatges importants a les festes de Biar sn els capitans i les abanderades, aix com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix ser que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

Una altra festa important s la de Sant Antoni (cap de setmana ms proper al 17 de gener). S'hi fa cavalcada, cordada, replega, subhasta i process. Destaca sobretot la figura del Rei Pixaro, personatge medieval que noms s'ha mantingut a Biar i que encapala la cavalcada. 

Durant l'estiu es fan algunes festes de "balls i carreres" amb porrats, corregudes, salt, llanament de barra, corregudes i altres jocs tradicionals, cloent la festa amb les danses.


 Monuments .
 Castell almohade (s. XII).
 Esglsia de l'Asumpci (s.XV).
 Santuari de la Mare de Du de Grcia (s.XVIII-XIX).
 Sala de Cort o Ajuntament(s.XVIII-XIX).
 Ermita dels Sants de la Pedra (s.XIV).
 Ermita del Roser o Sant Ramon.
 Ermita de Santa Llcia.
 Ermita de Sant Roc.
 Restes de muralla i torretes medievals, arcs de Sant Roc i del Jesus.
 Convent de Sant Miquel (s.XVIII).
 Aqeducte medieval.
 Molins fariners.
 Palau del Marqus de Villagracia (s.XIX).
 Casa pairal de la famlia Marco (s.XVII).
 Casa pairal de la famlia Ferrs (s.XVI).
 Pous de la neu.
 Arbre del Pltan (s.XVIII);
 Pi de la Tosquera.
 Ginebre del Pontarr.

 Associacions .
 Grup de Cors i Danses de Biar.
 Associaci Naturalista "Reconco" de Biar.
 Centre Excursionista de Biar.
 Associaci d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar.
 Grup de Teatre "Vico".
 Massa Coral "Mare de Du de Grcia".
 Associaci grup de dolaines i tabals "La Bassa la Vila";
 Moviment de pintura biarut.
 Societat Uni Musical de Biar.
COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS
 Comparsa de Templers "Els Blanquets";
 Comparsa de Cristians "Els Blavets";
 Comparsa d'Estudiants;
 Comparsa de Maseros;
 Comparsa Moros Vells;
 Comparsa Moros Tariks;
 Comparsa Moros Nous;

 Poltica .

A les eleccions municipals de 2007 el PSPV va ser el partit ms votat, amb 4 regidors, seguit de prop pel PP tamb amb 4 regidors; Biaruts per Biar compta amb 2, i Comproms per Biar (Coalici BLOC-EU) amb 1.



= Enllaos externs =


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Comparsa Moros Vells de Biar.
 Comparsa de Templers "Els Blanquets".
 Comparsa de Cristians "Els blavets".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18916" title="El Camp de Mirra" nonfiltered="3374" processed="3352" dbindex="8387">


El Camp de Mirra s una poblaci del Pas Valenci. Popularment s conegut com el Campet. 

Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenaci establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitaci territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalop. No obstant aix, forma part de la comarca de l'Alcoi dins la proposta de comarcalitzaci de Joan Soler.

 Histria .
S'han trobat deixalles del Bronze al tossal de San Bartolom, al castell d'Almizra i en el poble iber al tossal de la Fantasmeta. La poblaci t origen en el castell d'Almizra, veu rab que significa "frontera", que fou conquistat el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castell Llorens (o Nicolau) de Scals que va vncer l'alcaid musulm Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Arag i l'infant de Castella (futur Alfons X de Castella) el Tractat d'Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del tur assenyala on acamp el rei castell. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributaci ordenada per Jaume I als mudjars. De l'poca medieval es conserva una gran pedra, les Graelletes, coberta de petrglifs. En 1510 s vila de senyoriu; des del segle XV al XVIII pertany al terme de la vila de Biar, junt a la Canyada i Beneixama. En 1795-1797 aquesta darrera se segrega de Biar i el Campet passa a dependre de Beneixama fins 1836. En aquesta data aconsegueix la independncia i s'uneix a la Canyada fins que les dues poblacions se separen en 1943.


 Demografia i economia .
En el cens de 2003 s'hi registren 413 habitants (camputs). L'economia local ha estat tradicionalment agrcola: fruiters, hortalisses, cereals i, ms modernament, vinya i oli, per des de mitjan segle passat l'activitat industrial, txtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigraci endmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts camputs.

 Geografia .
La superfcie del terme, travessat pel Vinalop, abasta 21,8 km2 en plena vall de Beneixama. Els paratges ms coneguts sn: les Graelletes, San Bartolom i la Fantasmeta.

 Edificis d'inters .

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Tabon) i casalots nobiliaris de qu destaquem la Torre dels Marco que tingu gran importncia en la histria del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotj Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la famlia Francs-Berbegal Lou. A ms:

 Esglsia de sant Bartomeu. 1820-1875.
 Torre de Camp de Mirra. Torre en runa ubicat al tossal de San Bartolom.
 Castell d'Almisr. En estat de runa absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
 Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraa des del Bronze fins el edat mitjana.
 Casa de la famlia Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
 Antiga fbrica de licors de la famlia Ferrandis. Modernista, de 1920.
 Monument al Tractat d'Almisr, de 1977.

 Gastronomia .
En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arrs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arrs al forn, arrs calds amb conill, i altres subgerents guisats com l'olleta del Camp, el guisat d'abadejo, les coques fregides, les fasedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb fresots, penques i mondonguilles de bacall, borreta, pericana i molts ms. La rebosteria tamb hi s important i abundant, tort, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotlles d'aiguardent, coquetes d'oli i en poca de collita dol de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o caf licor, tan tradicionals per aquestes contrades.

 Festes .
Les festes majors se celebren a l'agost en llaor de Sant Bertomeu i els santets de la Pedra. Antigament responien al tipus de festa conegut a la Vall de Biar com "balls i carreres", s a dir les danses, les corregudes i altres jocs populars. Fa uns 30 anys que s'hi celebren Moros i Cristians, que han deixat les danses i els jocs en un plnol totalment secundari. Dins d'aquestes festes cal destacar la representaci del Tractat d'Almisr, en la qual es rememora cada any aquell esdeveniment histric tan important per a la histria dels valencians.

Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d'any s'hi celebra una festa molt antiga que gaireb ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen l'alcalde, els regidors i el rector i es fan crrec del poble la Germandat dels Folls.

 Poltica .
El PSPV guany les municipals del 2007 amb 4 regidors; el PP n'obtingu 3.



 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18919" title="La Canyada" nonfiltered="3375" processed="3353" dbindex="8388">



La Canyada, tamb coneguda com la Canyada de Biar, s una poblaci del Pas Valenci. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar. Segons l'ordenaci establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DHT (delimitaci territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalop. No obstant aix, forma part de la comarca de l'Alcoi dins la proposta de comarcalitzaci de Joan Soler.

 Histria .

Histricament formava part del municipi de Biar, junt al Camp de Mirra i Beneixama, fins que en 1795-1797 aquesta darrera es va segregar de Biar i la Canyada pass a dependre de Beneixama, on romangu fins1836; en aqueix any forma municipi amb el Camp de Mirra i en 1843 se separen per a formar municipis independents. Dependr de la parrquia de Beneixama fins principis del segle XX.



 Demografia i economia .
La poblaci, amb una economia tradicional basada en l'agricultura, s'ha mantingut estacionria des de principis del segle XX. A partir del 1970 s'observa un tnue increment en el nombre d'habitants (canyuts): 1.084 el 1981, 1104 el 1994, 1.193 el 2003; parallelament a la installaci de petites indstries relacionades amb el sector del txtil, de la fusta o de les joguines.

 Geografia .
El terme municipal t 19,2 km2 i s ric en aqfers i en pedreres, d'on s extrauen roques utilitzades en la construcci. Es tracta d'un terme allargassat situat a l'extrem occidental de la Vall de Biar. T al nord la serra de la Solana i al sud la muntanya de San Maior, deformaci del topnim islmic de Benissamaio, als peus de la qual s'estn el nucli urb. Enmig dels dos relleus es troba "la Vega", un pla dedicat al cultiu.

 Edificis d'inters .
El casc urb s arrecera al peu del cim que domina l'ermita de la Mare de Du del Carme. El seu patrimoni es concreta en:
 Ermita de la Mare de Du del Carme.
 Esglsia parroquial, on es conserva el quadre San Luis, Rey de Francia, obra de Sorolla.
 Ermita de Sant Cristfol.

 Gastronomia .
La seua gastronomia s la caracterstica de la zona: putxero, gatxamiga i gaspatxos.

 Festes .
s molt coneguda la representaci de l'acte sacramental "La venida y adoracin de los Santos Reyes Magos al Nio Jess", basada en el llibre "La Santa Infancia del Nio Jess" del 1764, en qu participen tots els vens. T lloc als seus carrers des del segle XIX i s una important pea de la cultura popular valenciana, tot i que els seus versos sn en castell.

 Poltica .
L'alcaldia correspon al PP, que t 8 regidors; 1 en t el PSPV.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18931" title="Villena" nonfiltered="3376" processed="3354" dbindex="8389">

Villena s una ciutat del Pas Valenci situat al nord-oest de la provncia d'Alacant, limitant amb Castella-la Manxa i Mrcia per l'oest. Cap de partit judicial i de la comarca de l'Alt Vinalop, es troba a una altitud de 504 m i el seu terme municipal inclou una extensi de 345,6 km2. Compta amb 34.523 habitants (INE 2007). 

Histria.
Lloc ja d'important poblament en l'antiguitat, com revelen les restes arqueolgiques i les artstiques. La reconquesta cristiana als rabs s realitzada devers el 1240 per cavallers de l'orde de Calatrava, de manera autnoma respecte a Jaume I. El tractat d'Almizra del 1244 va suposar la cessi de Villena i la seua comarca a la corona de Castella. 


Ferran III va concedir aquest i altres llocs a son fill en Manel en senyoriu. El 1276 en Manel oferia als villeneros el fur de Lorca, amb tota una reglamentaci de la vida civil i administrativa. Els senyors de Villena arribaren a ostentar amplis poders poltics i judicials, aix com gran capacitat per a imposar tributs. A les primeries del segle XIV, quan hom produeix l'annexi al Regne de Valncia de diverses terres en l'actual provncia d'Alacant, Villena com a part del senyoriu d'en Joan Manel, prosseguix vinculada a la corona de Castella. Enric II, concessor de diverses mercs, va convertir al senyoriu en marquesat en favor d'Alfons d'Arag. El 1445 pass a mans de Joan Pacheco i el 1480, desprs de l'oposici mostrada per Didac Lpez Pacheco, fou incorporat al Real Patrimonio pels Reis Catlics, si b va conservar diversos trets autnoms. Durant la guerra de Successi va lluitar a favor del Borb. En la divisi provincial que estableixen els liberals en el segle XIX, Villena forma part d'Alacant (1836).

Durant l'Antic Rgim, a Villena es desenvolupa una economia bsicament agrria, amb forta desigualtat en la distribuci de la propietat i progrs des de l'edat mitjana d'una classe de llauradors ms acabalats. Aquesta economia es centrava en la ramaderia, que perd la tradici transhumant de l'edat mitjana, i en els conreus de sec, principalment cereals, que sn objecte de comer amb les venes terres de Castella i Valncia. El desenvolupament del regadiu va arribar a les primeries del segle XVIII a la redacci de dues ordenances successives amb una exhaustiva reglamentaci. El 1803, la dessecaci de la llacuna augmentaria les possibilitats de comptar amb terres regades. Juntament a l'activitat agrria s'hi desenvolupen activitats industrials lligades a ella: molins fariners, txtil de fibres vegetals, destilleries. El desenvolupament comercial hi fou facilitat per la concessi d'una srie de privilegis i per la celebraci de fires. Els canvis del segle XIX, desvinculaci de les desamortitzacions eclesistica i civil, principalment, dugueren a un important trasps de terres del clergat, els municipis i la petita noblesa a elements de la burgesia autctona i forastera. Aquest procs de concentraci burgs de la propietat hi facilit en la segona meitat del segle XIX el desenvolupament capitalista de l'agricultura, amb el cultiu de productes comercials, com ara el cep, les hortalisses, els fruitals i, en menor mesura, l'olivera. Per a eixa expansi, tamb va jugar un important paper el ferrocarril Madrid-Alacant.

El fort pes que hi adquireix l'element assalariat i jornaler portar a una important difusi de l'anarquisme i del socialisme amb una actuaci clara en moments precisos com ara la vaga del 1917 i la segona Repblica. Durant la guerra civil, a Villena es desenvolupa una experincia nica en tot el Pas Valenci en crear-se un organisme econmic, integrat per elements de la UGT i la CNT, que administrava la socialitzaci de tots els bns intervinguts en les diverses activitats productives i de distribuci. El perode franquista va suposar una desmobilitzaci general de la poblaci obrera a travs de l'Organizacin Sindical, que a Villena va comptar amb una de les seues seus comarcals i una gran activitat centrada en la formaci professional, actuaci d'Educacin y Descanso, creaci de diferents serveis.

El recent desenvolupament industrial de Villena s'ha centrat, a banda de les activitats de consum local, en el sector del calcer, que ha contribut a explicar el progressiu creixement demogrfic, amb una forta atracci immigratria. Pel que respecta a la seua demografia, sabem que tenia una poblaci de dret de 700 vens (uns 4.000 habitants) el 1575 i 10.214 el 1860, si b desconeixem la seua evoluci entre aquestes dates. Des d'aquesta darrera la seua poblaci creix progressivament a un bon ritme: 14.099 habitants el 1900 i 32.892 en 2003. El seu terme compta amb 345,6 km2.

Demografia.




Administraci i poltica.



Edificis singulars.
Villena t importants monuments, com ara l'Ajuntament (segle XVI); l'esglsia de Santiago (S. XV) obra capital del gtic del pas; la de Santa Maria, tamb gtica, per amb portalada posterior barroca. Sens oblidar l'impressionant castell de l'Atalaya, o dels Pacheco, que s la pea arquitectnica ms important que hi roman i que va ser declarat monument histrico-artstic el 1931. Tamb cal destacar el tresor iber trobat a Villena el 1963 per l'arqueleg Jos Mara Soler Garca i que es pot visitar al Museu Arquolgic "Jos Mara Soler", situat a l'Ajuntament.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Ajuntament de Villena ;
 Museu Arqueolgic "Jos Mara Soler"  ;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18932" title="Saix" nonfiltered="3377" processed="3355" dbindex="8390">

Saix (en castell Sax) s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de l'Alt Vinalop.


 Histria .
Existeixen restes de poblament i troballes arqueolgiques d'origen ibric i rom. S'ha volgut identificar-la amb la Segisa de Tolomeu, que pertanyia a la regi dels bastetans. Desprs d'un primer atac fallit de Ramon Folch i Balasc d'Alagon el 1239; a finals del mateix any fou conquistada als musulmans per cavallers aragonesos de l'orde de Calatrava. A ran del tractat d'Almizra pass a dependre del regne de Castella, i el 1262 rest integrat en el senyoriu de Villena en poder de l'infant en Manel. A partir d'eixe moment la seua histria roman lligada a la d'aquest senyoriu, convertit en marquesat el 1366. A la mort d'Enric de Villena, Saix, a l'igual que tot el senyoriu es constitueix com a domini de la famlia Pacheco el 1445, fins que els Reis Catlics van reincorporar-lo a la Corona el 1480. Per proximitat geogrfica, aquest castell fou pea important en 1707 durant la batalla d'Almansa, ja que s'hi refugiaren els partidaris de la causa borbnica, que resistiren el setge dels austracistes, i que per aix reberen de Felip d'Anjou els ttols de vila i de "Muy Leal y Noble". Avui el castell ha estat restaurat i s'hi ha installat un Museu Fester, dedicat a les celebracions de Moros i cristians, que s'hi celebren el dia de sant Blai. Abans de pertnyer a la provncia d'Alacant (1836), depenia de la d'Albacete. La seua poblaci ha passat de 2856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i s'ha posat en 8.664 en el cens de 2003. Ha experimentat des de mitjan del segle XX un fort procs d'industrialitzaci, centrat en sectors com la fusta, fabricaci de mobles, materials de construcci i sobre tot la confecci de persianes i calcer, que l'han convertit en una ciutat de carcter ms industrial que agrcola. El seu terme s de 63,5 km2.

 Demografia i economia.

La seva poblaci va passar de 2.856 habitants (saixencs) el 1860 a 4.403 el 1910 i va arribar els 9.399 habitants en el cens de 2005. Ha experimentat des de mitjans del segle XX un fort procs d'industrialitzaci, centrat en sectors com la fusta, fabricaci de mobles, materials de construcci i sobretot la confecci de persianes i calat, que ho han convertit en una ciutat de carcter ms industrial que agrcola.

El seu terme s de 63,5 km, amb una densitat de poblaci de 148,01 hab/km. Un 6,00% de la seva poblaci s de nacionalitat estrangera, sent el collectiu for ms important el de britnics (un 45,74% del total d'estrangers).


 Administraci .
Les eleccions municipals del 2007 les va guanyar el PSPV.


 Festes .

Les seves festes majors sn les de moros i cristians, de l'1 al 5 de febrer, en honor a Sant Blai.

Altres festes:

15 d'Agost; Verge de l'Assumpci (Patrona del poble).

8 de Setembre; Verge dels Fruits. Mitjans de Gener; Sant Sebasti. ;

= Enllaos externs =

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Societat Uni Musical i Artstica de Saix. Principal entitat musical de Saix.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18978" title="Ctix" nonfiltered="3378" processed="3356" dbindex="8391">
La Ctix o CATix  s una distribuci de tipus CD autnom del Sistema Operatiu basat en Debian GNU/Linux creat per Antoni Mirabete, amb el suport del TecnoCampusMatar i la Regidoria Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament Barcelona.

Histria.
 De la versi 1.0 se'n distribuiren gratutament 60.000 exemplars en l'edicio del 27 de juny del 2004 del diari AVUI.
 La versi 1.0.1 va aparixer el 27 de setembre del 2004.
 De la versi 1.1 se'n distribuiren gratutament 300.000 exemplars en l'edicio del 19 de juny del 2005 del diari El Peridico.
 De la versi 1.2 que es va publicar el 24 d'octubre del 2005 se'n distribuiren gratutament 5.000 exemplars en el programa PortTIC.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Pgina de Ctix a TecnoCampusMatar;
Pgina de la Regidoria Ciutat del Coneixement;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18979" title="Rdio ART" nonfiltered="3379" processed="3357" dbindex="8392">
Rdio ART fou la primera rdio universitria espanyola a emetre per Internet. Sorgida de l'Associaci Juvenil Telekos per la Rdio a l'Escola Tcnica Superior de Telecomunicacions de Barcelona de la Universitat Politcnica de Catalunya, es va crear el dia 29 de setembre de 1999 i va comenar les seves emissions el dia 1 de desembre de 1999 des de les installacions del Campus Nord de la UPC.

El seu objectiu final s el de crear una xarxa de rdios panuniversitria oberta a tota la comunitat universitria que fomenti el dileg i comunicaci entre els membres dels diferents campus alhora que es difonguin valors de cooperaci, participaci, solidaritat i s'aprenguin oficis del mn radiofnic i de gesti telemtica i de telecomunicacions.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Rdio ART;
Pgina de la ETSETB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18983" title="Sodi" nonfiltered="3380" processed="3358" dbindex="8393">


El sodi s un element qumic de smbol Na i nombre atmic 11. s un metall alcal bla, untus, de color platejat molt abundant en la naturalesa, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. s molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.

 Caracterstiques principals .
Igual que altres metalls alcalins el sodi s un metall bla, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidrxid. En les condicions apropiades reacciona espontniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 C).

 Aplicacions .
El sodi metllic s'empra en sntesi orgnica com a agent reductor. s a ms component del clorur sdic (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos sn:
En aliatges antifricci (plom).
En la fabricaci de detergents (en combinaci amb cids grassos).
En la purificaci de metalls fosos.
L'aliatge NaK, s un material emprat per a la transferncia de calor. El sodi tamb s'empra com refrigerant.
Aliat amb plom s'empra en la fabricaci d'additius antidetonants per a les gasolines.
S'empra tamb en la fabricaci de cllules fotoelctriques.
Illuminaci per mitj de lmpades de vapor de sodi.


 Paper biolgic .
El cati sodi (Na+) t un paper fonamental en el metabolisme cellular, per exemple, en la transmissi de l'impuls nervis (per mitj del mecanisme de bomba de sodi). Mant el volum i l'osmolaritat. Participa , a ms de l'impuls nervis, en la contracci muscular, l'equilibri cid-base i l'absorci de nutrients per les cllules.

La concentraci plasmtica de sodi s en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com hipernatrmia i la seva disminuci hiponatrmia.

 Histria .
El sodi (del itali soda, sosa) conegut en diversos compostos, no va ser allat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitj de la electrlisi de la sosa custica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El smbol del sodi (Na), prov de natr (o natrium, del grec ntron) nom que rebia antigament el carbonat sdic.

 Abundncia i obtenci .

El sodi s relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presncia a travs de la lnia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escora terrestre cont aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element ms abundant, i el ms abundant dels metalls alcalins.

Actualment s'obt per electrlisi de clorur sdic fos, procediment ms econmic que l'anteriorment usat, l'electrlisi de l'hidrxid de sodi (NaOH). s el metall ms barat.

El compost ms abundant de sodi s el clorur sdic o sal comuna, encara que tamb es troba present en diversos minerals com amfbols, trona, halita, zeolites, etc.

 Compostos .
Els compostos de sodi de major importncia industrial sn:
Clorur sdic o sal com (NaCl).
carbonat sdic (Na2CO3).
bicarbonat sdic (NaHCO3).
Hidrxid sdic o sosa custica (NaOH).
Nitrat sdic o sal de Xile (NaNO3).
tiosulfat sdic (Na2S2O3  5H2O).
brax (Na2B4O7  10H2O).

 Istops .
Es coneixen tretze istops de sodi. L'nic estable s el Na-23. A ms hi ha dos istops radioactius cosmognics, Na-22 i Na-24, amb perodes de semidesintegraci de 2,605 anys i  15 hores respectivament.

 Precaucions .
En forma metllica el sodi s explosiu en aigua i verns tant allat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre cuidadosament i emmagatzemar-se en atmosfera inert, evitant el contacte amb l'aigua i altres substncies amb qu el sodi reacciona.

 Enllaos externs .

 webelements.com - Sodi ;
 environmentalchemistry.com - Sodi ;
 s Elemental - Sodi ;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="18990" title="Catux" nonfiltered="3381" processed="3359" dbindex="8394">
Catux s l' Associaci d'usuaris de GNU/Linux de la Catalunya central. 

Projectes.
El seu projecte ms ambicis ha estat la Catux-USB, una distribuci basada en el sistema operatiu Debian, que permet la seva execuci des d'un dispositiu de memria USB de 128 o 256 Mb (o ms).

Enllaos externs.
 Lloc web de Catux;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19001" title="Guadalinex" nonfiltered="3382" processed="3360" dbindex="8395">


Guadalinex s un Sistema Operatiu del tipus CD autnom basat en Debian GNU/Linux creat per la Junta d'Andalusia.

 Caracterstiques principals .

 Els seus conteniguts estan totalment en castell.
 Inclou tot el necesari per a disposar d'un sistema realment usable: paquet ofimtic, navegador web, client de correu electrnic, reproductors multimdia (suport per a cdecs multimedia propietaris incluits), jocs, editor de disseny grfic, aplicacions per a desenvolupament, etz.
 Tot el programari mencionat ve incls en un nic CD d'installaci, a travs del qual pot provar-se la distribuci deixant intactes les dades que hi hagin als discs durs grcies a la versi liveCD, la qual tamb permet la seva installaci a l'ordinador, ja sigui com sistema operatiu nic o convivint amb altres.
 Disposa de CDs complementaris a travs dels quales es posible installar programes adicionals al sistema, encara que tamb existeixen repositoris des dels que es pot obtindre la totalitat del programari disponible per a la distro.
 Compta amb el recolament de la Junta d'Andalusia i amb una important comunitat d'usuaris als foros oficials de Guadalinex.
 Es totalment compatible amb els paquets dels repositoris de la distribuci base.
 Disposa de suporte adicional per a maquinari (adicionalment el que necesiten els seus usuaris), el qual Ubuntu no inclou per omisi degut a la seva filosofia.

 Familia Guadalinex .
Existeixen diversos gustos de Guadalinex, segons a quin pblic estigui orientada:

 Guadalinex Base: de propsit general, es publica un cop a l'any.
 Guadalinex BIB: per a Biblioteques (en desenvolupament).
 Guadalinex CDM: per als Centres de Dia de Majors.
 Guadalinex EDU: per als centres educatius, mantinguda pel CGA (Centre de Gesti Avanat).
 Guadalinex Guadalinfo: per als centres Guadalinfo.
 Guadalinex Mini: per a ordinadors antics, porta IceWM com a gestor de finestres.
 Guadalinex UCA: per a la universitat de Cdi.
 Guadalinex US: per a la universitat de Sevilla.

 Mascotes.


L'elecci de la mascota que representa a cada versi es realitza per mitj d'una enquesta.
Tots els animals representats a l'enquesta, es troben en les diferents provncies d'andalucia.

 Suplements .
Els suplements sn CDs complementaris per a Guadalinex Base. Existeixen diversos:
 KDE-Guadalinex: suplement que installa l'entorn d'escriptori KDE (personalitzat per l'equip de KDE-Guadalinex) a Guadalinex Base.;

A les versiones 2004 i V3, es publicar un suplement educatiu i un altre de jocs.
 Suplement Educativo: conjunt d'aplicaciones seleccionades per la Conselleria d'Educaci per al seva utilitzaci en centres escolars i per l'utilitzaci domstica.
 Suplement de Jocs: conjunt de jocs de totes les classes. Des dels ms clsics fins als ms nous en estrategia i simulaci.

A la versi V4, el suplement va passar a un format DVD per la cantitat de paquets disponibles i el seu contingut quedaba divit en quatre.

 Educatiu: amb programes de matemtiques, astronomia, geografia, electrnica, etz.
 Jocs: de tots els tipus i par a tots els pblics.
 Desenvolupament: eines per a muntar un servidor web, escriure programes per l'escriptori...
 Miscelnea: una selecci de programes interesants, planificaci de tasques, edici de video, audio, etz.

 Requisits de maquinari .

 Guadalinex Base .


 Guadalinex Mini .


 Llanaments .


 Guadalinex Base .


 Guadalinex Mini .


Enllaos externs.
Pgina oficial de Guadalinex;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19002" title="Amrica Llatina" nonfiltered="3383" processed="3361" dbindex="8396">


Amrica Llatina







Amrica Llatina o Llatinoamrica s una regi cultural del continent americ integrada pels pasos dels quals la llengua predominant s d'origen roman o llat: castell, portugus i francs. Des d'una perspectiva socio-poltica, i incloent noms als estats independents, l'Amrica Llatina correspon la majoria de les nacions al sud del Rio Grande (o Riu Bravo), siguin de Nord-Amrica, Centreamrica, el Carib o Sud-Amrica, nacions on es parla el castell, francs, portugus o llenges criolles derivades d'aquestes. D'acord a aquest criteri, l'Amrica Llatina est formada per 20 estats independents i varies dependncies poltiques. El gentilici que normalment s'utilitza s llatinoameric.

s evident que el terme Amrica Llatina va ms enll d'una simple connotaci lingstica i geogrfica; comprn igualment caracterstiques culturals, tniques, histriques, religioses, poltiques, socials i econmiques. Per aix el Quebec, a Canad, tradicionalment no se sol considerar part d'Amrica Llatina, encara que s'hi parla el francs.

Etimologia.
Una hiptesi sobre l'origen del terme l'atribueix a l'emperador francs, Napole III, que volia expandir els seus dominis a aquest territori i a la Indoxina durant el seu regnat. Es creu que durant la intervenci francesa a Mxic i la instauraci del Segon Imperi Mexic els francesos van utilitzar aquest terme per tal de fer una connexi cultural entre Mxic i el pas invasor, Frana, ja que ambds pasos, tenien la mateixa arrel i la mateixa cultura "llatina", (en referncia a l'origen de la llengua), en oposici a la cultura anglo-saxona dels Estats Units. Un altra teoria suggereix que Michel Chevalier va encunyar el terme el 1836. 

El terme va evolucionar ha evolucionat i avui dia s'utilitza per referir-se als territoris d'Amrica on es parla el francs, castell o portugus, totes tres llenges d'origen llat. Tanmateix, moltes persones de l'Amrica Llatina no parlen cap d'aquestes llenges sin llenges autctones amerndies o d'altres que hi van ser portades pels immigrants. Per altra banda, les rees francfones de Quebec, Nova Esccia, Saint-Pierre i Miquelon i l'estat castellanoparlant de Nou Mxic s'exclouen d'aquesta definici, tot i que el francs o el castell hi sn llenges oficials, ja que aquests territoris no sn estats independents i estan separats de la resta de l'Amrica Llatina. La Guaiana Francesa, tanmateix, sovint s'hi inclou. 

Cal esmentar que el terme Iberoamrica es refereix a les nacions on es parla el portugus o el castell, i sovint inclou a Portugal i a Espanya, i per tant, difereix en definici de "Llatinoamrica". El terme Hispanoamrica noms inclou als pasos castellanoparlants d'Amrica.

Divisions poltiques.
Divisi poltica estricta.

L'Amrica Llatina est formada pels segents estats independents:


I les segents dependncies:

de Frana
Guaiana Francesa;
Guadeloupe;
Martinica;

dels Estats Units
Puerto Rico;

Amrica Llatina com a regi geopoltica i econmica.
Per a algunes institucions internacionals, com ara les Nacions Unides i el Banc Mundial, tots els pasos al sud dels Estats Units, formen l'Amrica Llatina, com una divisi regional geopoltica i econmica del mn (tamb anomenada "Amrica Llatina i el Carib"), encara que a alguns pasos s'hi parli una altra llengua que no sigui d'origen llat estrictament. Aix, sota aquesta denominaci els segents pasos, a ms de la llista anterior, formen part de l'Amrica Llatina: Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Grenada, Guyana, Jamaica, Surinam, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Trinitat i Tobago i les dependncies britniques al Carib i a Sud-Amrica (incloent-hi les Illes Malvines).

 Economia .
D'acord amb el Banc Mundial el 2006 l'Amrica Llatina va incrementar les seves exportacions atesos els alts preus de les matries primeres. El creixement total del Producte Interior Brut (PIB) va ser del 4,4% el 2005 i s'estima que el 2006 ha estat de 4,6%. La potncia exportadora de la regi es Mxic: el 2005 Mxic tot sol va exportar 213.700 milions USD, gaireb la mateixa quantitat que van exportar tots cinc membres del Mercosur (incloent-hi Veneuela), que va ser de 214.500 milions USD.. Durant el mateix any, la Renda Nacional Bruta i la renda per capita de Mxic van ser les ms altes de la regi amb 753 milions USD,  i 7.310 USD per persona,, respectivament. Tanmateix, i atesa la subvaluaci d'altres monedes sud-americanes, en especial, el peso argent, ajustat a la paritat de poder adquisitiu, el PIB ms gran de la regi va ser de Brasil (1.627 milions USD) i la renda per capita ajustada a poder adquisitu ms alta va ser d'Argentina (13.290 USD).

La desigualtat i la pobresa encara sn els reptes ms grans de la regi. D'acord a la CEPAL, l'Amrica Llatina s la regi ms desigual del planeta D'acord al Banc Mundial gaireb el 25% de la poblaci viu amb menys de 2 USD per dia. Els pasos amb la major desigualtat el 2006(mesurat amb el ndex de Gini) segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides van ser Bolvia (60,1), Colmbia (58,6), Paraguai (57,8) i Xile (57,1). Un aspecte caracterstic de la desigualtat i la pobresa de Llatinoamrica s l'accs desigual a la infrastructura bsica. Per exemple, l'accs a l'aigua potable i els serveis de sanitat i la seva qualitat encara sn baixos. 

Els blocs comercials ms importants de la regi sn el Mercosur, la  Comunitat Andina de Nacions (CAN) i el Grup dels tres (G3). No obstant la regi est experimentat una reconfiguraci important entre dues poltiques oposades quant a la integraci i el comer: Veneuela s'ha separat oficialment del CAN i del G3, i ha comenat el procs d'incorporaci al Mercosur com a membre ple. El president d'Equador, tamb ha anunciat les seves intencions de seguir els mateixos passos que Veneuela. Aquest bloc s'oposa nominalment a qualsevol tipus de acord de lliure comer amb els Estats Units, encara que l'Uruguai ha manifestat la seva intenci de negociar-ne un. Per altra banda, Mxic est gaireb completament integrat econmicament amb la resta dels pasos de Nord-Amrica, com a membre del NAFTA, i el 85% de les seves exportacions es dirigeixen exclusivament als Estats Units i al Canad. Xile tamb ha signat un acord de lliure comer amb tots tres pasos del NAFTA, encara que no n's membre. Els parlaments de Colmbia i Per ja han aprovat un acord de lliure comer amb els Estats Units, encara que esperen la seva ratificaci del Congrs nord-americ. 

La taula segent mostra tots els estats independents de l'Amrica Llatina ordenats alfabticament i indica la Renda Nacional Bruta (RNB), la renda per capita en termes nominals i ajustada a la paritat de poder adquisitiu (PPA), el Producte Interior Brut (PIB) en PPA, l'indicador de desigualtat l'ndex de Gini (el nombre ms alt indica major desigualtat) i l'ndex de desenvolupament hum (IDH). Les xifres de RNB i PIB provenen de les dates del Banc Mundial del 2005. Els ndexs de Gini i de desenvolupament hum provenen del Report de Desenvolupament de les Nacions Unides del 2006. 



Demografia.
Amrica Llatina ofereix una amalgama d'tnies que varia en la seva presncia i percentatge d'un pas a un altre, en funci de la seva histria i els moviments migratoris. Tanmateix, es poden distingir quatre grans grups:

Els pasos amb predomini de poblaci mestissa; Mxic, Centreamrica, Equador, Paraguai, Colmbia, Veneuela i Xile;
Els de pasos amb predomini indgena de la seva poblaci; Guatemala, Bolvia i Per.
Els de poblaci d'origen predominantment europeu; Argentina  i Uruguai.
Els pasos amb predomini negre o mulat de la seva poblaci; Repblica Dominicana i Panam;
El Brasil t una composici demogrfica una, amb una majoria europea (poc ms del 50%), seguida de la poblaci mulata i negra (ambdues conformant el 40%); la poblaci indgena del Brasil representa menys del 5% de la poblaci total. La demografia de Cuba t caracterstiques similars, amb un percentatge considerable de poblaci europea, mulata i negra.

La qesti demogrfica, per, s un tema molt controvertible als diferents pasos llatinoamericans. Amb una histria de fragmentaci social basada en castes imposada per Espanya, Llatinoamrica ha hagut de resoldre la desigualtat i trobar una identitat prpia. Les dades etnogrfiques per tant, no sn precises, i sovint sn enfoscades pels prejudicis tnics. Aquests sn alguns exemples de les controvrsies de la classificaci tnica:

 L'Argentina s'ha definit com un pas tnicament europeu en consideraci de la massiva immigraci europea del comenament del segle XX (s'estima que 6 milions d'europeus hi van immigrar en aquella poca). Tanmateix, un recent i controvertible estudi gentic de la Universitat de Buenos Aires ha establert que al voltant del 50% de la poblaci argentina t un avantpassat amerindi. Els censos oficials, per, fan la classificaci tnica segons el sistema de l'auto-adscripci; s a dir, pregunten a les persones si es consideren europeus, mestissos o amerindis. D'acord a l'auto-adscripci, ms del 80% es considera europeu.
 Al Per, tradicionalment un indgena que ha emigrat a les grans ciutats i que s'ha oblidat de les seves costums i la seva llengua, es converteix, quant a la classificaci demogrfica oficial, en un mests. Per tant hi ha ambigitat en les estimacions del nombre d'indgenes. ;
 Mxic s'ha definit com un pas mests, i per tant hi ha una tendncia "mestissadora" en el pas. Els fills d'un estranger d'origen europeu que s'ha casat amb una mexicana (encara que ella sigui tnicament d'ascendncia europea) es consideren mestissos. Els fills d'un indgena amb una mestissa es consideren mestissos.
 A Xile, el 95% de la poblaci s tnicament mestissa. No obstant aix, per les caracterstiques fisiolgiques predominants de la poblaci, els xilens prefereixen considerar-se europeus.

Cal esmentar que Llatinoamrica ha rebut onades d'immigrants de diverses parts del mn. Encara que al pas un grup tnic sigui predominant, es poden trobar persones amb avantpassats japonesos a l'Argentina, libanesos a Mxic, italians a Centreamrica i sud-coreans al Brasil.

Llenges.
Les principals llenges de l'Amrica Llatina, en nombre de parlants, sn el castell (ms de 300 milions de parlants) i el portugus (185 milions de parlants) ambdes amb reconeixement d'oficialitat als estats on es parlen. A ms, s oficial el crioll haiti a Hait (amb gaireb 8 milions de parlants), el qutxua al Per i Bolvia (10 milions de parlants), el guaran a Bolvia i l'Argentina (amb 6 milions de parlants), i l'aimara a Bolvia (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llenges nacionals 62 llenges a Mxic (moltes d'aquestes per, amb menys de 20.000 parlants). Tamb tenen reconeixement diverses llenges amerndies de Colmbia, Equador i Veneuela. 

Altres llenges europees es parlen en els centres urbans o comunitats allades, llenges que hi van ser portades pels immigrants del segle XIX i XX principalment a l'Argentina, el Brasil, Mxic, Uruguai, Veneuela i Xile.

Vegeu tamb.
Amrica;
Hispanoamrica;
Iberoamrica;
Amrica del Nord;
Amrica del Sud;
Carib;

Referncies.





Videos.

Gran coloqui del RAL i del CRIUM Amrica Llatina : Noves esqueres ? Noves democracies ?  ;
Presentacio del coloqui 29 mars 2007 a Montreal, Cerium Centre de investigaci intenational de la Universitat de Montreal. 




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19005" title="MAX" nonfiltered="3384" processed="3362" dbindex="8397">

El MAX o MAdrid LinuX s un Sistema Operatiu del tipus CD autnom basat en Debian GNU/Linux creat per la Consejera de Educacin de la Comunidad de Madrid. Fins la versi 2 va estar basada amb Knoppix, una distribuci live CD basada amb Debian GNU/Linux.

Aquest sistema operatiu pot utilitzar-se amb mode LiveDVD, i tamb installar-se al disc dur. Des del 2003, la distribuci MAX s'installa en tots els ordinadors que la Conselleria d'Educaci de la Comunitat de Madrid installa als centres educatius d'ensenyament no universitaria. 

Es distribueix per mitj d'imatges ISO de CD o DVD, sent aquesta ltima la versi "oficial". El disc que cont la distribuci inclou una triple possibilitat d'instalaci, ja que serveix per installar la versi de client i la del servidor, adems de permetre una installaci mnima arrancable sobre una memria porttil USB. Conta adems amb un sistema que permet installar aplicacions de software lliure en mquinas amb sistema Microsoft Windows.

La ltima versi estable disponible s MAX 4.0.

 Programari .
La ltima versi conta amb els escriptoris Gnome, KDE i XFCE i les aplicacions ms comuns en el mon del codi obert: el navegador Firefox, els programes de correu electrnic Thunderbird i Evolution, el programa de disseny grfic Gimp, el paquet ofimtic OpenOffice.org, l'editor de pgines web NVU, l'editor de sons Audacity, entorns de e-learning com Moodle entre altres aplicacions, i una serie de programes de carcter educatiu, que permeten generar continguts educatius en format digital, com JClic, Hot Potatoes, Animalandia, Malted o Squeak. Aquesta distribuci est especialment volcada als usuaris amb problemes d'accesibilitat, pel que compta amb una serie d'enes orientades a facilitar-la elaborades a partir de codi obert per l'ONCE.

MAX tamb s el format grfic 3D natiu utilizat pel programa 3DS MAX de Discreet Logic.

Enllaos externs.
Pgina del MAX;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19006" title="LliureX" nonfiltered="3385" processed="3363" dbindex="8398">

LliureX s un projecte de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport de la Generalitat Valenciana que t com a objectiu principal la introducci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci basades en programari lliure en el sistema educatiu del Pas Valenci.

Basada inicialment en Debian, a partir de la versi 7.09 es basa en Edubuntu

 Enllaos externs .

 Pgina del projecte;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19021" title="Himawari Nohara" nonfiltered="3386" processed="3364" dbindex="8399">
A Shin-chan, Himawari s la germana petita de Shin-chan. Neix el 27 de setembre de 1996 en un episodi especial de la srie. En l'episodi 204 (18 d'octubre) t lloc la presentaci del nom del nad. Segons aquest episodi, es va realitzar una votaci per a decidir el nom. Es van enviar 160.135 cartes amb ms de 2.800 noms diferents. 350 persones van votar per Himawari, nom que finalment va elegir el dibuixant Yoshito Usui. Himawari significa gira-sol.

Des de molt petita, les seves grans aficions sn les joies cares i els nois joves i macos. De fet, guarda sota el seu coix una collecci de fotos de nois tretes de revistes de la Misae. Quan plora, la Misae ha de consolar-la ensenyant-li una joia, per no t efecte a menys que costi molts diners; i en Hiroshi s'ha vist obligat a disfressar-se d'algun actor de Hollywood per a tranquillitzar-la.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19024" title="Yoshito Usui" nonfiltered="3387" processed="3365" dbindex="8400">
Yoshito Usui (     Usui Yoshito) (1958 - ) s un mangaka conegut al Jap pel manga (i anime) Shin-chan.

Yoshito Usui va neixer el 21 d'abril de 1958, a Shizuoka, Jap. Al 1977 es va graduar a l'Escola de Saitama. Simultaniament, va comenar a treballar en un supermercat durant el dia i asistia a les classes de l'escola de disseny per la nit. Al 1979 va entrar a treballar a una empresa de publicitat.

Desprs va comenar el seu primer cmic Stories of Darakuya Store, al 1990 continua amb els cmics Office Lady Gumi i, al setembre del mateix any, amb Shin-Chan.

Al desembre de 2002 va rebre el gran premi d'animaci The Media Arts Festival de Tquio.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19026" title="Nen Sakurada" nonfiltered="3388" processed="3366" dbindex="8401">
A Shin-chan, Nen Sakurada (    ) s una nena de la classe dels Gira-sols del parvulari Futaba.

Li agrada molt jugar a pares i mares, per sol anar molt ms all del normal i li agrada sobretot crear situacions realistes de famlies que viuen moments difcils. El seu afany de realisme, gaireb sempre desmesurat, probablement ve dels colebrots.

Quan s'empipa (i s'empipa amb molta facilitat) colpeja un peluix en forma de conill: pel que sembla, aquesta afici la va heretar de la seva mare.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19028" title="Hiroshi Nohara" nonfiltered="3389" processed="3367" dbindex="8402">
A Shin-chan, en Hiroshi Nohara s el marit de la Misae i pare d'en Shinnosuke i de la Himawari. T 35 anys. Els seus pares es diuen Ginnosuke Nohara i Tsuru Nohara, i t un germ de 40 anys anomenat Semashi Nohara.

s el cap de famlia, o almenys qui duu el diners que guanya a casa, diners que administraran a la seva manera la Misae i en Shin-chan. Treballa com a cap de vendes a l'empresa Futaba, i s el tpic salaryman que fa moltes hores extres per guanyar una mica ms de diners i poder afrontar els 32 anys d'hipoteca que encara li queden per pagar, tal com el seu fill Shin-chan li recorda sovint. Entre els seus companys de feina es troben el seu subordinat Kawaguchi i la secretria Yumi, amb la qual sovint somia a les nits. Sol fer nomikai amb el cap i alguns companys de feina, amb els quals freqenta diversos bars de copes de la zona, per la cosa de vegades acaba en tragdia si arriba a casa amb una marca de pintallavis o amb olor de perfum. Sovint arriba a casa borratxo.

En Hiroshi s fidel a la seva dona, per li agraden molt les dones joves i t massa temptacions, que la Misae s'encarrega d'arreglar amb una bufetada.

El diumenge s l'nic dia que t lliure. Sovint l'aprofita per a jugar al golf amb els companys de feina. No obstant aix, si no t res a fer, ha de cuidar en Shin-chan, cosa que no li agrada gens. Una altra de les activitats que sol portar a terme a les estones lliures s fer apostes de cavalls o jugar al patxinco.

Amb el seu fill, a diferncia de la Misae, no sol ser gaire estricte ni li posa la m damunt. s capa de convncer-lo d'anar a llocs als quals normalment no hi voldria anar convencent-lo que hi ha noies maques, encara que aix el sol exposar a la ira de la Misae. El seu gran defecte, en opini d'en Shin-chan, s que li puden els peus, i sovint el nen utilitza els mitjons d'en Hiroshi com a arma biolgica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19029" title="Misae Nohara" nonfiltered="3390" processed="3368" dbindex="8403">
A Shin-chan, Misae Nohara (de soltera Koyama,   ) s l'esposa de Hiroshi Nohara i mare de Shinnosuke i Himawari. T 29 anys, encara que diu tenir-ne 24 o 25. Els seus pares es diuen Yoshiji Koyama i Hisae Koyama, i t dues germanes: Masae i Musae.

s mestressa de casa, i hi posa molt d'entusiasme, sobretot quan va al supermercat a comprar el que est d'oferta.

T dues obsessions: perdre pes i estalviar diners. Desgraciadament per a ella, no pot seguir dietes durant llargs perodes de temps, i el diners no li condeix gens, ja que quan no est comprant coses intils per catleg, es fixa en algun vestit car o alguna joia de luxe que no pot resistir-se a comprar. El seu marit Hiroshi li dna el sou que guanya en l'oficina perqu ella l'administri, i ella li passa a ell una paga, bastant ajustada, per a les seves despeses particulars.

Al mat s'esfora a aixecar a Shin-chan a temps perqu no arribi tarda a l'autobs de l'escola, per no ho sol aconseguir, pel que acaba duent-lo amb bicicleta. Aquesta rutina la va motivar per a aprendre a conduir (el 1994) per poder arribar abans i no cansar-se, per tendeix a ratllar el cotxe quan l'aparca i a tenir petits accidents, encara que aix generalment es deu al fet que el seu fill la distreu a propsit.

Sovint truca per telfon la seva amiga Keiko o entra a casa una vena particularment xafardera. En qualsevol cas, es passa hores parlant i descura les tasques de la llar. A ms, dorm la migdiada tots els dies. Finalment, quan en Shin-chan torna del parvulari, li dificulta les tasques de la llar, vulgui o no, pel que sovint li falta temps per a fer-lo tot.

Quan va a algun lloc (com al supermercat) t dues opcions: deixa al seu fill a casa per desprs trobar-la sumida en el caos o li duu i s'exposa que la deixi en evidncia amb algun dels seus comentaris. Sol decantar-se per la segona opci, amb el que a ms haur de plantar cara a despeses extra com caixes de galetes Chocobi.

Encara que abans de casar-se estava en contra de pegar als fills, cinc anys suportant a en Shin-chan han fet que perdi els estreps molt fcilment, pel que sovint acaba donant-li algun capn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19030" title="Chocobi" nonfiltered="3391" processed="3369" dbindex="8404">
A Shin-chan, Chocobi (    ) s una marca fictcia de galetes de xocolata, que es venen en grans caixes en forma de prisma pentagonal. El nom prov de "late scuit", en angls "galeta de xocolata".

A en Shin-chan li encanten aquestes galetes i sempre li est demanant a la seva mare que li compri ms caixes.

En la pellcula , hi ha una collecci d'enganxines sobre l'Ultraheroi que est de moda entre els nens. A cada caixa de galetes Chocobi ve un adhesiu, i els ms rars sn els cap-i-cues, i especialment el n 99.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19032" title="Shinnosuke Nohara" nonfiltered="3392" processed="3370" dbindex="8405">



Shinnosuke Nohara t 5 anys, i s el protagonista de Shin-chan. Shin-chan s el diminutiu del seu nom i s com li coneixen els seus amics i familiars. s maleducat, extorsionaire, disbauxat i li agrada lligar amb noies molt ms grans que ell; cosa que demostra a cadascun dels episodis de la srie.

Els seus pares es diuen Hiroshi i Misae, i a partir de l'episodi 203 t una germana petita anomenada Himawari. T un gos anomenat Nevat (en japons   , Shiro) al que promet donar menjar, encara que gaireb sempre se li oblida. Li cau molt b el seu avi patern Ginnosuke Nohara, ja que t exactament el mateix comportament que ell a pesar de tenir 60 anys ms.

Va al parvulari Futaba, a la classe dels Gira-sols (    , Himawari). Entre els seus companys de classe es troben Masao Sat , Nen Sakurada, Tooru Kazama i Boo-chan. La seva professora s la senyoreta Yoshinaga.

En Shin-chan causa problemes onsevulla que estigui. Els resultats sn eloqents: les llibreteres temen la seva presncia, la senyoreta Matsuzaka es gira perqu no la reconegui quan est sortint amb algun noi, la mare de la Nen intenta evitar-lo sempre que pugui...

Aficions.

Li agrada el segent:

Menjar: Galetes de xocolata Chocobi (    ), ceba, curry, codony, sushi...

Sries de televisi: Ultraheroi (       , Action Kamen), Sper Robot (      , Kantam Robatori), Enpitsu Shin-chan, Mari-chan (Fushigi majokko Mari-chan), els programes nocturns i en general qualsevol en qu apareguin noies maques;
Noies: Fumie, Nanako Ohara i en general les noies maques de al voltant dels 20 anys;
Accions: lligar, fer el ball del cul, ensenyar la trompa (el penis), fer el hula hoop, disfressar-se...
Jocs i joguines: tot el relacionat amb l'Ultraheroi o el Sper Robot, fer-se el mort, jugar a l'amagatall sense ning que hagi de trobar-li i en general jocs que no tenen cap sentit.

No li agrada el pebrot, pel que sempre ho aparta del plat. Tampoc li agrada treure a passejar al seu gos Nevat ni ajudar a casa, per l'alternativa s enfrontar-se a la ira de la seva mare, cosa que tampoc li fa molta illusi.

Pot ser que en un moment donat no vulgui fer alguna cosa, com anar a la perruqueria, per si passa una noia maca canviar d'opini de forma automtica i aprofitar per a lligar amb ella.

Li encanta fer el "ball del cul" i ensenyar la trompa (el penis). Aix ltim sembla haver-ho aprs del seu avi Ginnosuke, i consisteix en qu es dibuixa un elefant al voltant del penis, el qual fa les vegades de trompa; balla i diu "trompa, trompa" (en japons "    ", z -sant, que es podria traduir per "senyor elefant"). Tamb fa el hula hoop, encara que preferiblement amb els pantalons semibaixats.

Les seves frases per lligar tenen el menjar com a tema recurrent, i la ms repetida s "t'agrada el pebrot?". Diu freqentment que no li agraden les noies menors de 18 anys, i de fet es va enamorar de Nanako Ohara, universitria de 20 anys, quan aquesta li va treure una brossa de pols de l'ull. Ella, i no els seus pares, s qui li corregeix els mals dolents: quan la veu actua de forma correcta i cortesa.

Per altra banda, en Shin-chan s molt consumista. Aprofita qualsevol ocasi per a demanar als seus pares que li comprin galetes de xocolata o la nova base del Sper Robot. L'escena tpica s quan en Hiroshi trenca alguna cosa de Misae (o viceversa), i en Shin-chan ho veu tot, de manera que perqu no l'hi conti a Misae, Hiroshi es veu obligat a comprar-li alguna joguina nova.

En Shin-chan deu tenir una gran collecci de disfresses. Cada pocs episodis se li veu disfressat d'alguna cosa: de bolet, grill, s, excrement, esquirol, etc.

Vocabulari.

En japons, Shin-chan es refereix a si mateix amb el pronom "ora" (  ), una corrupci de "ori" ( ). Aquest pronom s molt informal en japons i fins i tot els adults no ho solen emprar, i contrasta amb el "boku" (  o   ) que solen emprar els nens barons japonesos.

Aix mateix, Shin-chan diu "hoi" en lloc de "hai" (s).

Tamb li agrada utilitzar un vocabulari complex que copia dels adults, com quan fa comentaris sobre el menjar que semblen trets d'un autntic expert degustador, o quan es queixa del mal comportament dels "nens d'avui en dia", com si ell no en fos un d'ells.

Una de les caracterstiques que defineixen en Shin-chan s que mai diu b les frases fetes ni els proverbis, que intenta copiar dels seus majors. El ms tpic ell s que digui les frases dels altres, com quan entra a casa d'un altre i diu "la meva casa est un poc desordenada, per, per favor, entra". Quan entra en la seva prpia casa, en lloc de dir "ja estic aqu" deixa anar un "adu" o "benvingut". Aquest costum fa que els altres estiguin tota l'estona corregint-lo, i ha causat ms d'un problema als seus familiars i amics.

En el llenguatge escrit confon alguns carcters que s'assemblen, per exemple,   i  .

Altres.

L'1 de juliol de 2004 en Shinnosuke Nohara va ser nomenat ciutad oficial de Kasukabe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19033" title="Shin-chan: La invasi" nonfiltered="3393" processed="3371" dbindex="8406">



Argument.

En una explosi en un episodi de la srie de l'Ultraheroi alg es duu la ultragema, la font de tot el poder de l'Ultraheroi, i que aquest guardava al cintur. En sentir-se feble l'Ultrahroe l'ha de substituir un doble. Shin-chan es nota una mica estrany a l'episodi.

L'Ultraheroi ja no t poder per a combatre als invasors aliengenes, aix que ha de buscar a alg per a recuperar la ultragema.

Entre els nens est de moda la collecci d'enganxines de l'Ultraheroi, que vnen en les caixes de galetes Chocobi. Els adhesius amb nom cap-i-cua sn difcils de trobar, sobretot el nm. 99, tan rar que l'anomenen "el crom fantasma". Quan en Shin-chan entra amb la seva mare en una botiga molt antiga que mai havien vist, compra una caixa en la qual ve precisament l'adhesiu nm. 99. s d'un color daurat i brilla molt.

s estiu i la famlia Nohara surt de viatge amb cotxe a la platja, per es produeix un embussament que desespera en Hiroshi, de manera que pren una drecera camp a travs i arriba a una platja deserta presidida per una gran esttua de l'Ultraheroi. La figura resulta ser un parc d'atraccions temtic, per no hi ha ning ms que els Nohara. Aquests munten en el que creuen que s un simulador, per que, accionat per l'adhesiu 99, els transporta a una dimensi parallela, que s aparentment igual al mn real. All, l'Ultrahroe existeix, per no pot plantar cara a un exrcit d'aliengenes, que conspira amb vestir a tots els terrcoles amb vestits de bany de dona i fer-los cridar "Pernils, pernils, mira quins pernils!" mentre s'assenyalen les cames.

Personatges.

Personatges que no surten en la srie convencional.

 (falta el nom en catal) (      ): Travesti extraterrestre que vol dominar la Terra amb el seu exrcit i el seu raig que vesteix als humans amb un vestit de bany de dona i els fa cridar "Pernils, pernils, mira quins pernils!".
 Bar del tanga (T     ): Seguidor de       . s un home barbut que vesteix un tanga.
 Exrcit ventrepla: Tres noies aliengenes que duen vestit de bany i sn seguidores de       . La seva missi s capturar en Shin-chan.
 Ririko (    ): s la Mimiko de la dimensi parallela.
 Professor Kitakasukabe (      ): s el que informa als Nohara del que ocorre en la dimensi parallela.

Personatges de la srie.

Per a ms informaci sobre els personatges en la srie, vegeu Personatges. Aqu noms ve una petita descripci rellevant a la pellcula.

 Shin-chan: s el protagonista de la histria i possedor del mtic adhesiu 99.
 Kazama: Li encanta l'Ultraheroi i fa la collecci d'enganxines. Est molt informat de la raresa d'alguns adhesius, per es nega a admetre la seva afici davant dels seus amics per vanitat.
 Nen: Noms collecciona els adhesius de Mimiko.
 Boo-chan: T un lbum d'adhesius, cosa que cap dels altres nens t.
 Masao: s el que mostra un major entusiasme per la collecci d'enganxines.
 Nevat: T un paper molt important a la pellcula.

Altres personatges: Ultraheroi, Mimiko, Hiroshi, Misae, Midori Yoshinaga, Ume Matsuzaka, el director.

Emissi.

Encara que aquesta pellcula va ser la primera de la srie en emetre's en els cinemes de Jap, al juliol de 1993, va ser la segona que es va comercialitzar a Espanya desprs de Shin-chan a la recerca de les boles perdudes. No es va projectar als cinemes espanyols, sin que es va vendre directament en format DVD a principis de l'any 2004.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19034" title="Shin-chan a la recerca de les boles perdudes" nonfiltered="3394" processed="3372" dbindex="8407">

Shin-Chan a la recerca de les boles perdudes s un pellcula japonesa d'animaci del 1997 basada en el manga Shin-Chan.

 Altres Dades.
Ttol original:   Crayon Shin-Chan Ankoku Tamatama Daitsuiseki (                   );
Estat:   Jap;
Fotografia:   Toshiyuki Umeda;
Msica:   Toshiyuki Arakawa;
Gnere: Animaci;

Background.
Shin Chan neix com a protagonista de cmic a l'any 1990 de la m de Yoshito Usui. Des de la seva introducci, l'xit en vendes a Jap va ser tal que s'han publicat 35 volums del manga i sis volums recopilatoris. L'any 1991 es va comenar a repoduir la srie a Jap, basada en les histries publicades en cmic. La srie consta ja de 491 episodis de 30 minuts i segueix encara en producci. El seu protagonista s un nen de cinc anys, que amb la seva peculiar actitud s capa de desesperar a quants s'apropen a ell. Entre les seves obsessions s'inclou la srie de dibuixos de televisi Ultra Heroi.

Argument.

Les boles perdudes sn uns objectes amb un gran poder que, reunits, poden deslligar el caos en el mn. Dues bandes rivals, els (nom en catal no disponible) i els (nom en catal no disponible), cerquen fer-se amb el control de les boles. Els primers volen invocar al Maligne i els segons pretenen evitar que el mal s'estengui pertot arreu. Una casualitat fa que una de les boles arribi a les mans d'en Shin-chan, la qual cosa provoca que la seva famlia s'hagi d'aliar amb una aprenenta de policia sense sentit de la punteria i amb la banda dels (nom en catal no disponible), formada per tres estrambtics transvestits. Seran perseguits per la banda dels (nom en catal no disponible), unes gimnastes sense escrpols armades amb letals cintes de gimnstica rtmica que estan comandades per una dona gran i per un tipus d'all ms misteris. La seva fugida els dur a un peculiar bar de copes, a uns banys pblics i al parc d'atraccions abandonat dels (nom en catal no disponible).

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19035" title="Nabucodonosor" nonfiltered="3395" processed="3373" dbindex="8408">



Nabucodonosor (tamb Nabuconodosor) es el nom de dos reis de Babilnia i dos pretendents:

Nabucodonosor I fou rei de la dinastia de Pashi o Isin al final del segle XII aC (vesrs 1124-1103 aC amb una variaci d'uns 20 anys segons la cronologia escollida).

Nabucodonosor II fou rei de la dinastia caldea de Dakkuri des vers el 605 al 562 aC;

Nabucodonosor III, rei rebeld (Nidintu-Bel) el  522 aC ;

Nabucodonosor IV, rei rebeld (Arakha) 521 aC;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19039" title="Babilnia" nonfiltered="3396" processed="3374" dbindex="8409">

Babilnia era un antic estat localitzat a Mesopotmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris combinats d'Accdia i Sumer. La tradici la fa fundada per Nimrod fa quatre mil cinc-cents anys, qui tamb va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acdia va evolucionar per formar la llengua babilnica, mentre que la llengua sumria va desaparixer. 

 Ciutat estat .

La ciutat era un petit poder local que va estar sotms a tribut per Umma, Accad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que es va independitzar vers el 1894 aC, sota governants d'origen amorita.

 Primera Dinastia de Babilnia .

Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilnia que va aprofitar hbilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vergada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) desprs d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilnia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilnia, va poder iniciar l'expansi. Hammurabi de Babilnia es va posar al front d'una coalici amb Elam, Assur (Assria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Desprs es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regi del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Assria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quant Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els segents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). La plana mesopotmica fou anomenada "Pas d'Accad" (Mat Akkadi) per convencionalment se l'anomena Babilnia.

A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns per encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor. 

Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle XVIII aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abraava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos provncies al est del Tigris.

El hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babilnia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anatlia. Babilnia fou disputada per diversos poders (Cassites, Pas del Mar...) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguir un llarg perode de domini cassita.

Sumuabum  1894-1880 aC;
Sumulael 1880-1844 aC;
Sabium 1844-1830 aC;
Apil-Sin 1830-1812 aC;
Sin-Muballit 1812-1793 aC;
Hammurabi 1793-1750 aC;
Samsuiluna 1750-1712 aC;
Abieshukh 1712-1684 aC;
Ammiditana 1684-1647 aC;
Ammisaduqa 1646-1626 aC;
Samsuditana 1626-1594 aC;

 I i II Dinasties cassita (II i III de Babilnia) .

El cassites van comenar les seves incursions des la Mdia el 1741 aC i des llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regi d l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer rei Gandash portava el pomps titol de "rei dels cassites, de Sumer, Accdia, i Babilnia"; Babilnia desprs es transformar en Karduniash equivalent a Mesopotmia.

La dinastia, poderosa al comenament, es va anar descomponent lentament. La intervenci elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el cam a la renovada Assria per ocupar Babilnia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, per desprs fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi. 

Per raons dinstiques pocs clares (ja que no es coneix la legitimat dinstica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilnia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berln) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotmia. Per les inscripcions se sap que va saquejar Accad, Babilnia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les esttues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va collocar al tron de Babilnia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El prncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistncia, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la famlia real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak,  germ de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotmia i recordant el temples construts o restaurats, car un poder rival volia tamb el tron de Babilnia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del pas. Com a molt tard el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilnia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babilnia.

Primera dinastia cassita (II de Babilnia);
Gandash, vers 1725 aC;
Agum I vers  1700 aC;
Kashtiliash I vers 1675 aC;
Ushi  vers 1650 aC ;
Abirattash ;
Kashtiliash II ;
Urzigurumash vers 1625 aC;
Kharbashikhu vers 1600 aC;
Tiptakzi ;
Agum II vers 1570 aC ;
Burnaburiash I vers 1550 aC;
Kashtiliash III (fill) vers 1521 aC;
Ulamburiash (germ) vers 1500 ;
Agum III (nebot) vers 1480 aC;
Karaindash vers 1450 aC;
Kadashmankharbe (fill?) vers 1425 aC;
Kurigalzu I vers 1400 aC;
Kadashman-Enlil I (germ) vers 1390 aC;
Burnaburiash II (fill)  1375-1347 aC;
Karakhardash (fill) 1347-1346 aC;
Nazibugash (Suzigash) 1346-1345 aC (usurpador);
Kurigalzu II (germ de Karakhardash) 1345-1324 aC;
Nazimaruttash (fill) 1324-1298 aC;
Kadashmanturgu (fill?) 1298-1280 aC;
Kadashman-Enlil II (fill menor d'edat) 1280-1265 aC ;
Kudur-Enlil (germ?) 1265-1255 aC ;
Shagarakti-Shuriash (fill) 1255-1242 aC ;
Kashtiliash IV (fill) 1242-1235 aC ;
Conquesta assria, 1235 aC;
virregnat de Karduniash vers 1234-1227 aC amb Tukulninurta I d'Assria com a virrei.
Segona dinastia cassita (III de Babilnia);
Enlilnadinshumi  1227-1226 aC ;
Kadashmankharbe II 1226-1224 aC;
Adadshumaiddina 1224-1218 aC;
Adadshumausur 1218-1188 aC ;
Melishikhu 1188-1173 aC;
Mardukaplaiddina (fill) 1173-1160 aC ;
Zababashumaiddina 1160-1158 aC;
Kutir-Nakhunte (prncep d'Elam) 1158-1155 aC;
Enlilnadinakhi (o Enlilnadinahi) 1158-1155 ;
Kutir-Nakhunte (III d'Elam), sol, 1155-vers 1150 aC;
Shilkhak-Inshushinak vers 1150-1135 aC ;
Marduk-Kabitahheshu d'Isin vers 1150-1138 aC (pretendent);
Ittimardukbalatu d'Isin vers 1138-1135 aC (pretendent);

 Quarta dinastia de Babilnia (II d'Isin) .

La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babilnia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilnia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar desprs del saqueig i la fam es va abatre sobre el pas, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys desprs un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del Pas del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un perode de caos poltic. Babilnia ja no dominava altres ciutats. Al segle XI va comenar la infiltraci dels arameus. Aquest perode de debilitat i anarquia, que tamb va afectar Assria, fins vers el 800 aC, fou anomenat "l'poca fosca".

Ittimardukbalatu 1135-1130 aC ;
Ninurtanadinshumi 1131-1125 aC ;
Nabucodonosor I (Nabakudirriusur I o Nabushadrezzar I) 1125-1103 aC ;
Enlilnadinapli (fill) 1103-1098 aC;
Marduknadinakhkhe 1098-1080 aC ;
Mardukshapikzerimati (fill) 1080-1067 aC;
Adadapaliddina 1067-1046 aC (usurpador);
Mardukakhkheriba 1046-1045 aC ;
Marduk-Zer 1045-1032 aC;
Nabu-Shum-Libur 1032-1024 aC ;
Al Pas del Mar 1024 aC;

 Dinastia del Pas del Mar (V de Babilnia) .

Shimmashshiku (rei del Pas del Mar) 1024-1007 aC;
Eamukinshumi 1007-1006 aC  ;
Kashshunadin 1006-1003 aC ;

 Dinastia de Bazu (VI de Babilnia) .

Eulmashakinshumi 1003-987 aC;
Ninurta-Kudurshusur 987-985 aC ;
Shiriqtishuqamunu 985-984 aC;

 Dinastia elamita (VII de Babilnia) .

Marbitiapalusur 984-979;

 Vuitena dinastia de Babilnia .

La dbil dinastia vuitena de Babilnia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Assria, que des el 800 aC havia comenar la recuperaci, va ocupar el pas i el va convertir en un regne separat per unit a la corona assria. 

Nabumukinapli 979-943 aC;
Ninurta-Kudurriusur II 943-942 aC;
Marbitiakh-Iddin 942- ? aC;
Shamash-Mudammik ;
Nabushumukin I ;
Nabuapaliddin I ;
Marduk-Belusate ;
Marduk-Zakirshum I ;
Marduk-Balatsuikbi ;
Bau-Akhiddin ;
4 reis desconeguts ;
Adad-Shumibai ;
Marduk-Belzeri vers 800 aC;
Marduk-Apalusur ;
Eriba-Marduk ;
Nabu-Shumukin II vers 760-747 aC;
Nabu-Nasir  747-734 aC;
Nabu-Nadinzer 734-732 aC;
Nabu-Shumukin III 732 aC;

 Novena dinastia de Babilnia .

Ukinzer 732-729 aC;

 Sisena dinastia d'Assria (X de Babilnia). 

Tiglatpileser Pulu (d'Assria 745-727 aC) 729-727 aC;
Salmanasar Ululai (d'Assria 727-722 aC) 727-722 aC;

 Dinastia Aramea (XI de babilnia)  .
 
Mardukapaliddin II 722-710 aC (Merodacbaladan);

 Setena dinastia d'Assria (XII de Babilnia) .

Conquerida Babilnia i establerta la corona assria com a dirigent del pas, es van produir revoltes que finalment van portar a la independncia sota Mardukapaliddin, el bblic Merodacbaladan.

Sargon (II d'Assria 722-705 aC) 710-705 aC;
Senaquerib (d'Assria 705-681 aC) 705-703 aC;

 Dinastia tretzena de Babilnia .

Marduk-Zakirshum II 703 aC ;

 Dinastia Aramea (XI de Babilnia), restaurada .

Mardukapaliddin II 703-702 aC (Merodacbaladan);
Bel Ibni 702-700 aC ;
Ashur-Nadinshum 700-694 aC ;
Nergal-Ushezib 694-693 aC;
Mushezib-Marduk 693-689 aC ;

 VII Dinastia d'Assria, reinstaurada .

Senaquerib va dominar la rebelli, i va conquerir i destruir Babilnia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un cstig dels dus. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la poltica i va reconstruir la ciutat esperant el perd dels dus. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, per aquest es va acabar revoltant. Es suposa que Senaquerib va conquerir Babilnia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, per se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib es del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exrcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC).

Senaquerib (d'Assria 705-681 aC) 689-688 aC;
Assurnadinshumi (fill) virrei 688-681 aC (Assarhaddon), rei 681-669 aC ;
Shamashshumaukin  669-647 aC;
Kandalanu 647-626 aC ;
Sinshumlishir i  Sinsharishkun 626 aC;

 Dinastia Dakkuri (XIV de Babilnia) .

El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babilnia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assria, la seva principal amenaa. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assria i les seves possessions occidentals. Per Egipte va intervenir en favor d'Assria, i l'exrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assria prpia i va assetjar Assur la capital religiosa del pas, per fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altipl irani, que van atacar Assur i la van ocupar el hivern del 614-614 aC. Quant Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida per es va signar un tractat d'aliana amb el rei Ciaxares de Mdia reforat per un enlla reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.

Desprs d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nnive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efmer governador de Babilnia, es va sucidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Harran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar als assiris i els fara Neco va enviar un exrcit. Josies de Jud, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistncia, per fou derrotat i mort a Megiddo. Per els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sina. Els jueus, rebellats contra Assria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Jud va romandre un temps com a tributaria, per quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la poblaci deportada a Babilnia (l'anomenada "captivitat de Babilnia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva poltica casi 40 anys desprs. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.

Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efmera dinastia

Nabopolasar 626-605 aC;
Nabucodonosor II el gran 605-562 aC;
Amel-Marduk 562-560 aC ;

 Dinastia Caldea (XV de Babilnia) .

Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anatlia, triomfant a Cilcia i arribant al Taure. Una revolta a Harran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nabnides que va assolir la corona. 
 
Nergalsharusur 560-556 aC (Neriglissar);

 Dinastia d'Harran (XVI de Babilnia) . 

Labashi-Marduk 556 aC ;

 Darreres lluites .

Nabnides fou un governat extravagant. Va deixar al seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Harran i desprs al oasi de Tayma a Arbia (va incorporar una part d'Arbia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk. El 539 aC Cir II el gran, desprs de derrotar els medes (550 aC) i conquerir Ldia (547 aC), va fer presoner a Baltasar a Sippar, i va conquerir la ciutat. Mesopotmia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises, fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota lders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps 

Nabnides  556-539 aC  ;
Baltasar (Belazar)  553-539 aC ;
Nidintu-Bel  (Nabucodonosor III) 522 aC;
Arakha o Nabucodonosor IV 521 aC;
Bel-Shimanni 484 aC;
Shamasheriba 484 aC;
Nidin-Bel 336-335 aC;

Vegeu tamb.
Babilim, que es la ciutat de Babilnia sota el seu nom acadi (Bab-Ilim o Bab-Ilu), tamb esmentada a la Bblia com a Babel.
Torre de Babel;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19044" title="Sumer" nonfiltered="3397" processed="3375" dbindex="8410">

Sumer (ki-en-gi en sumeri, umer en accadi) fou una regi al sud de l'antiga Mesopotmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris estan considerats com la primera i ms antiga civilitzaci del mn. La seva procedncia s incerta i n'existeixen nombroses hiptesis, encara que les teories mes serioses proposen un origen autcton amb influncies externes, possiblement procedents de l'oest de l'ndia o l'Iran.

Protohistria.

Almenys no van ser els primers pobladors de la zona, ja que ja en el neoltic es localitzen al nord de Mesopotmia les cultures de Jarmo (6.700 - 6.500 aC), Hassuna (5.800 - 5.500 aC) i Samarra (5.600 - 5.000 aC) i al sud, l'Obeid (5.000 - 3.750 aC), Uruk (3.750 - 3.150 aC) i Jemdet Nasr (3.150 - 2.900 aC).

S'identifiquen trets suficients ja a l'Obeid que cristallitzen a Uruk com per considerar aquesta ltima com a l'inici de la civilitzaci sumria. Uruk, la bblica Erek i actualment Warka, s l'escenari de descobriments fonamentals per a la histria de la humanitat: apareix la roda cap el 3500 aC i l'escriptura el 3300 aC, que s la dataci ms antiga de taules d'argilla amb escriptura cuneforme trobades fins ara.

Sn aquests registres escrits els que confirmen que els sumeris no eren un poble d'origen indoeuropeu ni semita. Aix ho demostra la seva llengua de tipus aglutinant, amb similituds constructives amb el basc i el georgi.

 La societat sumria .
El mxim poder poltic de Sumer era el rei (lugal en sumeri, literalment home gran). Tenia sota els seus peus molts de funcionaris. El rei era poder legislatiu, executiu, judicial i un du. Els funcionaris se sucidaven quan moria ell, per aquesta prctica s'acab abandonant.

Els sumeris foren astrnoms i astrlegs experts. A ms, inventaren la clepsidra, un rellotge d'aigua molt usat desprs a l'Antiga Grcia. La medicina sumria tamb s important. Els sumeris tamb coneixien la geometria, per no en sabien tant com els egipcis. 

Els sumeris van crear l'escriptura cuneforme i fundaren escoles d'escribes (edubba). A ms, foren els inventors del diccionari, per noms de substantius. A les escoles noms hi assistien els fills de les famlies riques. L'escola estava dirigida pel  Pare de l'escola , els alumnes eren coneguts com a  Fills de l'escola , i els ajudants (de dibuix i del fuet, per exemple) s'anomenaven  Germans de l'escola .

Els homes portaven barba i vestien kaunakes, una falda de llana. En la guerra, l'armadura era de cuiro. El vestit femen era semblant al mascul, per era, ms aviat, una tnica. Els cabells de les dones es recollien en trenes o amb una xarxa amb joies.

Les ciutats eren, igual que a l'Antiga Grcia, ciutats-estats.

Economia.
L'economia sumria es basava en l'agricultura, ja que el terra era molt frtil i disposaven d'instruments agrcoles bastant efectius. Els artesans treballaven l'or i la cermica. Els instruments eren de canya, d'os o de pedra, tot i que tamb s'usava el coure i el bronze. El comer tamb era important, principalment formant caravanes de carros. Encunyaven la mina, moneda prpia que es fraccionava en 60 sicles, segurament d's ms com.

Histria.
 Vegeu l'article Antiga Mesopotmia;

Llista de ciutats-estats sumries.
Adab;
Akshak;
Apiak;
Apishal;
Babel (Babilim) o Babilnia;
Badtibira;
Borsippa;
Der;
Dilbat;
Diniktum;
Eanna (unida a Uruk);
Ekallatum;
Eninmar;
Eridu;
Eshnunna;
Girsu;
Hulambu;
Hiritum (Iritum);
Isin;
Kazallu;
Keshi;
Kiritab;
Kish;
Kisurra o Kishurra;
Kullaba o Kulaba (unida a Uruk);
Kutha;
Lagash;
Larak;
Larsa;
Malgium;
Marad;
Namar;
Mashkan Shapir;
Nina (unida a Lagash);
Nnive;
Nippur;
Rapiqum;
Shuruppak;
Sippar;
Sippar Amanum (Sippar Amnanum);
Ti-Wa (ciutat on va tenir lloc una batalla, status poltic desconegut);
Tuttul;
Tutub;
Umma;
Ur;
Uruk;
Zabalam o Zabala;

Principals dus dels Sumeris.

Els primers sumeris s'establiren al voltant de temples dedicats als dus principals: Anu, du del firmament; Ea, deesa de les aiges; i Enlil, du de l'atmosfera i la terra.

Belili;
Bilulu;
Dumuzi;
Gatumdu;
Hanbi;
Innana;
Nanna;
Nanshe;
Nindara;
Ninhursag;
Nintu;
Ningursu;
Nisaba;
Nunbarsghegunu;
Shulpara;
Turdur;
Ninkhursanga;

Ttols poltics sumeris.

Lugal;
En;
Ensi;

Categories socials a Sumer.

Eren;
Gurush;
Shub-lugala;

Referncies.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19046" title="Cols de Rodes" nonfiltered="3398" processed="3376" dbindex="8411">

El Cols de Rodes (grec antic:               ,                     ho Hlios Rhdios, ho Kolosss Rhdios, llat: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern:                      Kolosss tis Rhdu) va ser una gegantesca esttua del du Hlios construda a l'illa grega de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandria era aproximadament la de la moderna Esttua de la Llibertat, situada a Nova York, encara que descansava sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Mn Antic.

Els orgens.
Alexandre el Gran, mort a una edat primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors van esclatar fortes disputes entre els seus generals, els didocs, tres dels quals es van acabar dividint la major part de l'imperi a l'rea de la Mediterrnia. 

Durant la disputa, Rodes es va mantenir al costat de Ptolemeu i, quan aquest general va passar a ser rei d'Egipte, van formar una aliana que va controlar gran part del comer a la Mediterrnia oriental.

Un altre dels generals d'Alexandre, Antgon, es va sentir molest amb el desenvolupament dels fets. L'any 305 aC va ordenar al seu fill Demetri (llavors ja un fams general) envair Rodes amb un exrcit de 40.000 soldats. No obstant aix, la ciutat es trobava ben protegida i Demetri es va veure obligat a construir un bon nombre de torres de setge per accedir als murs. La primera d'aquestes torres va ser muntada sobre sis embarcacions, les quals van ser arrossegades durant una tempesta abans de poder ser utilitzades. Ho va intentar novament amb una torre encara ms gran per terra, per els defensors de Rodes ho van aturar inundant la terra enfront dels murs per evitar l'avan de les torres. L'any 304 aC, una flota d'embarcacions enviades per Ptolemeu va arribar a Rodes, que va causar la desbandada de l'exrcit de Demetri, que va abandonar gran part de l'equipament. Malgrat el seu fracs a Rodes, Demetri es va guanyar el sobrenom de Poliorcetes, "l'assetjador de ciutats", pels seus xits a tot arreu.

Per celebrar la seva victria, els rodis van decidir construir una esttua gegant del seu du patr, Hlios. La construcci va ser deixada sota la direcci de Cares, nadiu de l'illa, que havia treballat prviament en la construcci de grans esttues. El seu mestre, el fams escultor Lisip, havia construt una esttua de Zeus de 18 metres d'alada.

La construcci i el seu dest final. 
Relats antics (que difereixen en major o menor mesura) descriuen una estructura interior formada per columnes de pedra (o torres fetes de grans blocs), situada sobre un alt pedestal de marbre blanc prop de l'entrada del port (altres fonts indiquen que es trobava sobre una escullera del port). A l'interior de les torres de pedra s'hi van collocar bigues de ferro, i per fer-ne el revestiment exterior es van utilitzar plaques de bronze. Gran part del material es va obtenir de l'armament que va deixar abandonat l'exrcit de Demetri, i la segona torre de setge va ser utilitzada com a bastida per als nivells ms baixos de la construcci. Les parts ms elevades van ser construdes amb l'ajuda d'una gran rampa. La torre tenia, en la seva totalitat, una alria de 34 metres.

La construcci va ser finalitzada l'any 282 aC desprs de 12 anys de treballs. Es va mantenir dreta durant 56 anys, abans que Rodes pats un terratrmol l'any 226 aC. Aleshores l'esttua es va trencar pels genolls i va caure a terra. Ptolemeu III es va oferir a pagar-ne la reconstrucci, per un oracle va fer pensar als rodis que havien ofs Hlios i van declinar l'oferiment. Les restes de l'esttua van romandre sobre el terra de Rodes durant ms de 800 anys, i tot i trencades resultaven tan impressionants que molts hi viatjaven tan sols per veure-les. Plini el Vell destacava que ben pocs podien voltar amb els seus braos el dit polze caigut per terra, i que cadascun dels dits del Cols era ms gran que moltes esttues. 

L'any 654 una fora rab capitanejada per Muawiyah I va capturar Rodes i va vendre les restes de l'esttua a un home de negocis d'Edessa, segons fa saber el cronista Tefanes Isuric. El comprador va fer acabar de tirar l'esttua a terra i en va transportar les plaques de bronze sobre el llom de 900 camells fins al seu pas. Les peces es van continuar venent durant anys, tal com testimonien les restes que se'n van trobar a la ruta de la caravana.

La reconstrucci.
Al novembre de 2008, es va anunciar que el Cols ser reconstrut. Segons el Dr Dimitris Koutoulas, qui dirigeix el projecte a Grcia, enlloc de reproduir l'esttua original, reconstruir l'obra amb una nova estructura. Ser entre 60 i 100 metres d'alada, la gent hi podr entrar fsicament i ser contruida de tal manera que ser una escultura de llum. S'espera que el projecte costi fins a 200 milions d'euros, que seran proporcionats per donacions internacionals i l'artista alemany Gert Hof.
El nou Cols de Rodes adornar un moll exterior a la zona del port de Rodes, on ser visible pels vaixells en trnsit. Koutoulas va dir: "Encara que estiguem a l'etapa de disseny, el pla de Gert Hof s construr la installaci lluminosa ms gran del mn, una estructura que mai s'ha vist a enlloc del planeta."





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19049" title="Toru Kazama" nonfiltered="3399" processed="3377" dbindex="8412">
En Shin-chan, Tooru Kazama (     ) s un nen de la classe dels Girasols del parvulari Futaba. T 5 anys, i forma part de l'Exrcit de Kasukabe. En japons l'anomenen Kazama-kun (    ), per en catal es refereixen a ell simplement com a Kazama. s l'nic nen de la seva classe, que se spiga, que escriu el seu nom amb carcters kanji en lloc de kana com fan els altres.

s tot el contrari que en Shin-chan: s molt responsable, formal i educat. A ms, s molt intelligent, per tamb molt cregut i vanids. Com a conseqncia d'aix, sap coses que no sn normals entre els nens de la seva edat, com l'estat de l'economia de Jap; i fingeix no interessar-se pel que considera "coses de nens" com la srie de Mari-chan, encara que en realitat li apassiona. El seu afany per fingir i per amagar els seus sentiments li ha causat algun problema.

Kazama s de famlia acomodada. La seva mare s de les que planegen nombroses activitats extraescolares per als seus fills, aix que Kazama no juga molt amb els seus companys de parvulari perqu est ocupat, normalment amb les seves classes d'angls.

Intenta evitar trobar-se amb en Shin-chan, sobretot quan busca protegir la seva reputaci de nen bon i responsable. No obstant aix, Shin-chan sempre apareix i afirma ser el seu amic ntim, amb les conseqncies que aix t per a la seva reputaci. A ms, en Kazama odia que li bufin en l'orella, cosa que Shin-chan li fa constantment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19051" title="Masao Sato" nonfiltered="3400" processed="3378" dbindex="8413">
A Shin-chan, Masao Sat  (     ) s un nen de la classe dels Gira-sols del parvulari Futaba. T 5 anys, i forma part de l'Exrcit de Kasukabe. En japons l'anomenen Masao-kun (     ), per en catal es refereixen a ell simplement com a Masao.

Es caracteritza per dur el pl molt curt. s molt sensible i plora molt per tot. s molt tmid, sobretot quan ha de parlar amb la Megumi, la nena que li agrada; o demanar un autgraf al dibuixant Usuto Yoshii.

s probablement el ms fantic del manga y la animaci japonesa del grup. Masao collecciona targetes telefniques usades, Compra el manga d'Usuto Yoshi, Les aventures de la jove ninja Fubukimaru i el visita freqentment a casa seva perqu li avalu els seus nous esbossos, per no s'atreveix a anar sol i sempre va acompanyat d'en Shin-chan, que acaba causant algun problema.

Els cercabregues del parvulari i del venat sempre elegeixen el Masao com a objectiu per sser de plor fcil, i ell, les ms de les vegades, recorre a en Shin-chan, qui sol acabar derrotant-los de la forma ms inesperada. Per aix, encara que moltes vegades en Shin-chan el desesperi, es podria dir que s el seu millor amic.

Alguna vegada, els seus amics l'han intentat entrenar perqu sigui ms valent o ms fort, per sempre ha estat debades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19070" title="Maurits Cornelis Escher" nonfiltered="3401" processed="3379" dbindex="8414">


Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898 - 27 de mar de 1972) fou un artista neerlands fams pels seus gravats, litografies i illustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tesselles.

 Escher de jove .

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, va nixer a Leeuwarden, Pasos Baixos. 
Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. 
El 1903 la famlia es trasllad a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudi piano fins els tretze anys.

Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excellia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingress a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudi breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutella de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins el 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels Nazis.

El 1922 Escher deix l'escola, havent obtingut experincia en dibuix i especiament en el gravat de la fusta.

 Escher d'adult .

Escher viatj regularment a Itlia, i all va conixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924.
La parella s'establ a Roma i hi visqueren fins el 1935; quan el clima poltic sota el rgim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Chteau-d'Oex, Sussa, on van viure durant dos anys.

Escher, per, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itlia, no estava satisfet de viure a Sussa. Dos anys ms tard, doncs, el 1937, la famlia es trasllad de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brusselles, a Blgica.

La Segona Guerra Mundial els oblig a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Pasos Baixos, on Escher visqu fins el 1970.

La majoria de les obres ms conegudes sn d'aquest perode, el clima fred, humit i ennuvolat dels Pasos Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Noms durant el 1962, any en qu va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es trasllad aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residncia per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. All mor el 27 de mar de 1972.

 Obra .

Els exemples ms famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una illustraci que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'Escala impossible de Penrose, impossible de constuir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepci i perspectiva.

L'obra d'Escher t un fort component matemtic, i molts dels mns que va dibuixar sn construits entorn a objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En d'altres obres emple tesselles. La seva obra s molt apreciada pels cientfics, en especial els matemtics i els gemetres, degut al seu us magistral de poledres i distorsions geomtriques. Per exemple, a Gravitaci, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecedre estrellat.

 Llista d'obres seleccionades .

(Ttols en angls)

Trees, ink, (1920);
St. Bavo's, Haarlem, ink, (1920);
Flor de Pascua (The Easter Flower), woodcut/book illustrations, (1921);
Eight Heads, woodcut, (1922);
Dolphins (Dolphins in Phosphorescent Sea), woodcut, (1923);
Tower of Babel, woodcut, (1928);
Landscape at Abruzzi, scratch drawing, ink and chalk, (1929);
Street in Scanno, Abruzzi, lithograph, (1930);
Castrovalva, lithograph, (1930);
The Bridge, lithograph, (1930);
Palizzi, Calabria, woodcut, (1930);
Pentedattilo, Calabria, lithograph, (1930);
Atrani, Coast of Amalfi, lithograph, (1931);
Ravello and the Coast of Amalfi, lithograph, (1931);
Covered Alley in Atrani, Coast of Amalfi, wood engraving, (1931);
Still Life with Spherical Mirror, lithograph, (1934);
Hand with Reflecting Sphere (Self-Portrait in Spherical Mirror), lithograph, (1935);
Inside St. Peter's, wood engraving, (1935);
Portrait of G.A. Escher, lithograph, (1935);
 'Hell' , lithograph, (1935) (copied from a painting by Hieronymus Bosch);
Regular Division of the Plane, series of drawings, (1936-196?);
Still Life and Street, woodcut, (1937);
Metamorphosis I, woodcut, (1937);
Day and Night, woodcut, (1938);
Cycle, lithograph, (1938);
Sky and Water I, woodcut, (1938);
Metamorphosis II, woodcut, (1939-1940);
Verbum (Earth, Sky and Water), lithograph, (1942);
Reptiles, lithograph, (1943);
Ant, lithograph, (1943);
Encounter, lithograph, (1944);
Doric Columns, wood engraving, (1945);
Three Spheres I, wood engraving, (1945);
Magic Mirror, lithograph, (1946);
Three Spheres II, lithograph, (1946);
Another World Mezzotint (Other World Gallery), mezzotint, (1946);
Another World (Other World), wood engraving and woodcut, (1947);
Crystal, mezzotint, (1947);
Up and Down, lithograph, (1947);
Drawing Hands, lithograph, (1948);
Dewdrop, mezzotint, (1948);
Stars, wood engraving, (1948);
Double Planetoid, wood engraving, (1949);
Order and Chaos (Contrast), lithograph, (1950);
Rippled Surface, woodcut and linoleum cut, (1950);
Curl-up, lithograph, (1951);
House of Stairs, lithograph, (1951);
House of Stairs II, lithograph,  (1951);
Puddle, woodcut, (1952);
Gravitation, lithograph and watercolor, (1952);
Relativity, lithograph, (1953);
Tetrahedral Planetoid, woodcut, (1954);
Compass Rose (Order and Chaos II), lithograph, (1955);
Convex and Concave, lithograph, (1955);
Three Worlds, lithograph, (1955);
Print Gallery, lithograph, (1956);
Belvedere, lithograph, (1958);
Ascending and Descending, lithograph, (1960);
Waterfall, lithograph, (1961);
Mbius Strip II (Red Ants) woodcut, (1963);
Knot, pencil and crayon, (1966);
Metamorphosis III, woodcut, (1967-1968);
Snakes, woodcut, (1969);

 Vegeu tamb .
 Gdel, Escher, Bach;
 Impremta;

 Enllaos externs .
 La web oficial de M. C. Escher;
 Escher and the Droste effect;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19089" title="L'Alfs del Pi" nonfiltered="3402" processed="3380" dbindex="8415">

L'Alfs del Pi s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa. El municipi est dividit en dos nuclis importants: l'Alfs, que s el nucli principal, i l'Albir, situat a la vora de la mar als peus de Serra Gelada i forma un contnuum amb Benidorm i Altea.

 Histria .
La denominaci del lloc prov del topnim rab  alfas  que significa terra frtil i l'afegit del pi se'l dna un pi que es va plantar a la plaa l'any 1786 pels alfassins que volien la independncia de Polop, i que posteriorment ha anat replantant-se. Existeix, junt a la platja de l'Albir, un jaciment arqueolgic que mostra el pas d'ibers i romans. Quant a la dominaci rab no resta gran cosa. El seu origen s un castell morisc erigit per defensar dels atacs dels pirates berberiscs la vena poblaci de Polop, de la qual baronia depenia i rebia el nom, aleshores es deia Alfs de Polop. En 1836 va assolir la definitiva independncia.

 Demografia i economia .
El seu venatge amb Benidorm va ser la causa que es vera beneficiada per l'auge turstic de la dcada dels seixanta i que en tan sols cinc anys, entre 1960 i 1965, veis augmentada la seua poblaci en un 45%: 1.400 habitants (alfassins) a les primeries dels setanta, i que en els trenta anys segents (cens de 2002) assolira la quantitat de 15.848. A la poblaci hi han installat ciutadans de fins 64 nacionalitats diferents que, a hores d'ara, ja superen en el cens als autctons. El poble s'ha vist afligit baix l'inlfuencia de les altres cultures i llenges, per tant La Cultura i Llengua del Pas Valenci estan quasi mortes al territori.Un gran erro que la poltica d'aquest municipi ha perms. Malgrat que la principal riquesa del municipi s el turisme mant una vigorosa agricultura amb tarongers, nesprers, oliveres, ametlers, etc.

 Geografia .
El terme municipal t 19,30 km2. Cal destacar la serra Gelada que s un paratge poblat de pins, on es troba el far, molt visitat pel turisme.

 Edificis d'inters .
Arquitectnicament citarem:
 Esglsia parroquial del Crist del Bon Encert, de 1784.
 La torre Bombarda, antiga torre de vigilncia de qu no hi ha gaires referncies, situada a la serra Gelada. Declarada BIC l'any 1985.
 Necrpoli i termes romanes.

 Festes .
Pel juliol s'hi celebra el Festival de Cinema de L'Alfs que en 2004 ha arribat a la seua 14 edici.

 Poltica .
Desprs de les eleccions de 2007 l'ajuntament est format per  7 regidors (39,18%) del PSPV- PSOE, 7 regidors (36,51%) del PP, 2 regidors de Comunitat de Ciutadans europeus i per 1 regidor  d'AIDDA.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19090" title="Altea" nonfiltered="3403" processed="3381" dbindex="8416">


Altea s una poblaci valenciana de la comarca de la Marina Baixa la qual limita amb L'Alfs del Pi, La Nucia, Callosa d'en Sarri (a la Marina Baixa) i amb Calp, Benissa i Xal (a la Marina Alta).

 Histria .

 Les primeres notcies de poblament les donen els jaciments d'ibers i romans que s han trobat al terme, com ara les deixalles d'un aqeducte rom anomenat com  Els Arcs . Durant l'poca musulmana la poblaci creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Beniasquer -grafiat Beniascher en l'edat mitjana- i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; polticament pertanyia a la taifa de Dnia, conquistada per Jaume I en 1244. Repoblada amb cristians catalans, obtingu carta pobla en 1279 a fur de Valncia. La torre de Bellaguarda no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Brnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitj reedificar-la i enfortir-la. Aix en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la  en la qual est comprs lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova poblaci, per la qual cedeix els drets de la propietat til en enfiteusi a 48 famlies. s la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una pia". El 1705 la badia d'Altea acull l'esquadra angloholandesa, i el rector Mart Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el venat, donen suport al desembarcament de Basset i d'altres seguidors de l'arxiduc Carles. Altea va afavorir aix la presa de Dnia i de Valncia. El s. XVIII marca un auge agrcola, pesquer, comercial i demogrfic, acabant la centria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es trasllad vers el nucli urb prxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.



Administraci.



Composici Ajuntament:;
1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1;
1983-1987 GIA 9 PSOE 6 PP 2;
1987-1991 CDS 8 PSOE 6 PP 2 BLOC 1;
1991-1995 PP 7 PSOE 6 CDS 2 BLOC 2;
1995-1999 PP 9 PSOE 6 BLOC 1 EU 1;
1999-2003 PP 10 PSOE 5 BLOC 2;
2003-2007 PP 10 PSOE 4 BLOC 3;
2007-2011 PP 9 PSOE 8 BLOC 3 ;

 Demografia i economia .
La poblaci, 21.898 habitants, de patronmic alteans, en 2006, es reparteix en els 3 nuclis que hi ha al terme, de 34,4 km2, Altea, Altea la Vella i L Olla. 
L agricultura, ctrics i nesprers i la pesca d'arrossegada han estat la base de la seua economia, per des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s ha convertit en el factor econmic ms important.

 Geografia .
Enclavada en una badia que tanquen la Punta de l'Albir i el Morro Toix se situa Altea, protegida per la serra de Brnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d'artistes i intellectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgstic. Hi trobem el riu de l'Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Brnia (1.121 m.); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanc. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor tpic dels pobles de la Marina i no s ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa.





 Edificis d'inters .
El poble va estar emmurallat i tingu castell per l'urbanisme desmesurat no ha deixat gaireb restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingu un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res.
El patrimoni artstic ens presenta:
 L'esglsia de la Mare de Du del Consol, amb la cpula de cermica blava i blanca, que s una de les postals ms conegudes de la Marina.
 La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
 La torre Galera. Tamb torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
 Monestir de l'Olla;
 Sant Francesc;
 Santa Anna, d'Altea la Vella;
 Museu Kritikian de Cincies Naturals;
 Museu Navarro Ramn;
 Museu Rocafort (Museu de l'autombil);
 El Palau d'Arts d'Altea - Museu tnic de la msica;
 El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernndez.

 Gastronomia .
La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrnia, fregit o torrat o en l'especialitat de la zona, el cruet, tamb s molt estimada la carn de l'eri de mar.

 Poltica .
A les eleccions municipals de 2003 el  PP va obtenir 10 regidors,  el PSOE  4 regidors i el BLOC-EV 3 regidors.

Les eleccions de 2007 donaren al PP 9 regidors, el PSPV n obtingu 8, el Bloc 3 i 'Ciudadanos por Altea' 1.

Agermanament.
Altea forma part de l'associaci Douzelage, un agermanament multilateral amb una ciutat per cada estat membre de la Uni Europea:


Referncies.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19091" title="Beniard" nonfiltered="3404" processed="3382" dbindex="8417">


Beniard s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
Antiga alqueria musulmana, desprs de l'ocupaci de la zona per tropes cristianes, va continuar mantenint la seua poblaci rab, que en el moment de l'expulsi es comptabilitzava en poc ms de 200 habitants. En 1612 va obtenir parrquia prpia i en 1637 es va independitzar del Castell de Guadalest.

 Demografia i economia .
En el cens de 2002 s hi enregistraren 193 habitants. 
La seua economia s exclusivament agrcola amb productes del sec i fruiters.

 Geografia .
El seu terme, enclavat entre l'embassament del seu nom i les serres de Xort i Serrella, t 15,7 km2 i el tipisme propi dels municipis muntanyencs. Hi ha paratges com ara la font de la Mesquita o la font Vella i d'altres ideals per a la prctica del senderisme.

 Edificis d'inters .
El poble mant els arrels rabs i encara es poden trobar restes de muralla.
Del seu patrimoni cal citar:
 Esglsia de Sant Joan Baptista, del segle XVI.
 Torre casa rab. D origen musulm, coneguda com La Torre.
 Torre de l'esglsia. Abans degu de ser una defensa d'origen musulm.

 Poltica .
L ajuntament est governat pel PP, amb 4 regidors; el PSPV en t 1.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19096" title="Benifato" nonfiltered="3406" processed="3383" dbindex="8419">


Benifato s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
T el seu origen en un alqueria musulmana que desprs de la conquesta va romandre adscrita al senyoriu de Guadalest i va conservar la seua poblaci morisca. L'expulsi de 1609 va deixar-la despoblada. Una lenta recuperaci va dur-la als 253 habitants que hi havia a mitjan segle XIX. Desprs comena un continu descens que la du als 164 habitants empadronats el 2002.

 Economia .
L'nica activitat econmica que s'hi enregistra s l'agricultura de sec, basada en l'olivera, l'ametler i el nesprer.

 Geografia .
Ubicada en la serra d'Aitana, el seu clima s fred i compta amb brolladors i fonts com la dels Xorrets o la Vella. El terme, d'11,9 km2, s ideal per a la prctica del senderisme: des del poble es pot accedir a la font del Partegat, nus de senders per tota la serra.

 Edificis d'inters .
Benifato s el poble ms menut de la serra Aitana, mant la seua tipologia rab amb carrers estrets i costeruts, amb gracioses fonts que adornen petites places.
L'nic monument a ressenyar s l'esglsia de sant Miquel, amb campanar exent.

 Poltica .
L'ajuntament resultant de les urnes en 2007 dona els 5 regidors i l'alcaldia al PP.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19097" title="Benimantell" nonfiltered="3407" processed="3384" dbindex="8420">

Benimantell s una poblaci del Pas Valenci situada a l'interior de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
Alqueria d'origen musulm, pass a dependre de Guadalest darrere la conquesta. Repoblada una vegada expulsats els moriscos, durant el segle XVIII va conixer un notable creixement demogrfic, arribant als 984 habitants a mitjans del segle XIX.

 Demografia i economia .
Actualment (dades de l'INE de 2006) hi ha 487 habitants. La seua activitat econmica s basa en l'agricultura de sec: ametlers i oliveres, i el turisme a causa de la seua proximitat amb Castell de Guadalest i Benidorm . Durant els ltims anys el turisme rural ha cobrat certa importncia a causa de l'aparici de diversos serveis relacionats amb aquest tipus de turisme. 


 Geografia .
Geogrficament es troba en els estreps de la serra d'Aitana la qual cosa depara interessants excursions: el Pas del Comptador; les fonts del Mol, de l'Arc del Pi i de Salines; la cova Isidoro i, per als amants de l'escalada, la Penya del Castellet, el pas de Molero, el penyal Div i Morer. T un terme de 37,9 km 2.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal mencionar:
 Casc urb. Tot ell empinat en particular el carrer Trancacames.
 Esglsia de sant Vicent mrtir, amb curiosa torre hexagonal.
 Museu d'Art antic.
 Deixalles d'un castell que feia d'enlla entre els de Guadalest i Alfofra. Conserva prou elements per est totalment arrunat.

 Gastronomia .
En la gastronomia destaquen plats tpics com l'arrs amb fesols i penques, els minxos, les pilotes de farina amb dacsa, les faves sacsades, les carquinyoles i la tortada.

 Poltica .
A les eleccions municipals de 2003 el  PSOE va obtenir 4 regidors i el PP  3 regidors.

L'alcaldia est en el poder del PSPV, que en les votades de 2007 va obtenir 5 diputats per 2 del PP.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19101" title="Bolulla" nonfiltered="3408" processed="3385" dbindex="8421">


Bolulla s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
L'origen de Bolulla s una alqueria islmica que fou conquistada per Jaume I en 1254 i donada a la mitra de Valncia. Juntament amb Alcia i Garx, avui despoblats, formava la baronia de Bolulla. En 1609 per culpa de l'expulsi dels moriscos va quedar despoblat; en 1646 hi havia 14 famlies. Al segle XIX la poblaci havia crescut fins el 1.074 habitants per l'emigraci del XX va delmar la poblaci fins la situaci actual: 357 habitants, de gentilici bolullers en el cens de 2003.

 Geografia .
El seu terme, 13,6 km2, est enclavat en la vall de Trbena, al peu de la Penya de l'Or i en ell podem trobar les coves de la Pataeta i de la Reinosa i, en la Penya del Castellet, les restes del despoblat i el castell de Garx.

 Edificis d'inters .
El casc urb no ha enregistrat el pas del temps i conserva la tranquillitat prpia dels petits pobles de muntanya. Hi ha l'esglsia de sant Josep, del segle XVIII.

 Gastronomia i artesania .
Per menjar paella valenciana, arrs amb fesols i penques, minxos, faves sacsades i coques. En l'artesania se solen esmentar les toquetes de llana, els productes de ganxet i els cabassos de palma.

 Poltica .
En les municipals de 2007 va fer-se amb l'alcaldia el PSPV que hi tragu 4 regidors; 3 en t el PP.

L'alcaldia va haver de decidir-se per sorteig en haver empatat PSPV i PP a 118 vots.
 
 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19104" title="Callosa d'en Sarri" nonfiltered="3409" processed="3386" dbindex="8422">


Callosa d'en Sarri s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
Els vestigis ms antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pint, jaciment iber. Tingu un florit passat musulm que es perllong darrere la conquesta fins el moment de l'expulsi el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei Jaume I les rendes del lloc; el 1290 l'almirall Bernat de Sarri compra Callosa al rei Alfons I de Valncia i III d'Arag i d'aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i tamb en el "padr" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertnyer sucessvament a l'infant Pere d'Arag i Anjou, a son fill Alfons d'Aragn i Foix, el Vell i a son nt Alfons d'Aragn i Arens, el Jove, els dos ltims, ducs de Gandia i comtes de Dnia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnnim, Joan de Navarra i desprs la reina viuda del rei Mart: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates berberiscs. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que pass el segle XVI als Montcada, marquesos d'Aitana, al temps que el 1556 s'iniciava un plet per aquesta tinena; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la famlia representada per Francesc Toms Faus Martnez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins el 1761 en qu s'incorpor a la Corona; per el 1767, per sentncia de la Reial Audincia de Valncia, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristfol Cresp de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz.



 Economia .

Fins el segle XIX la seua economia es basava en l'agricultura de sec, la incorporaci del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del mn de nespra (localment pronunciat nyespro), producte que es comercialitza amb Denominaci d'Origen prpia i del qual Callosa produeix ms de la meitat del total de l'estat. Es pot dir que la principal activitat econmica de Callosa s la nespra. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta tamb prou importncia.

 Demografia .

Callosa compta amb 8.179 habitants (2005). Per el ms destacat es que Un 28,75%  del cens s immigrant, sobre tot, procedent d'Equador (un 47,88% del total dels estrangers) i de Bolvia (un 13,12%). Aix es pot dir que Callosa s'ha convertit en un poble dormitori per als treballadors de de Benidorm i els seus voltants, al sector hoteler i de la construcci. A ms dels tpics jornalers agrcoles treballadors en el propi poble.



 Geografia .
El terme abraa els 34,7 km2. La pluviometria mitjana al nucli urb s de vora 600 l a l'any. Situat a la vall de l'Algar, est solcat pels rius Algar i Guadalest i envoltat per la serra de Brnia i les d'Aitana, amb 1558 m, i la Xort, que superen els 1100 i 1300 m respectivament. Aquest relleu dna lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l'Ombria, el Castellet i dels Teixos. Aix mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que est dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc ms visitat s Les Fonts de l'Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient.

 Edificis d'inters .
El casc urb es conserva en prou bones condicions i mant el sabor rab de la poblaci, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que man construir Bernat de Sarri i que est integrada en les cases actuals a l'igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; tamb podrem contemplar-hi:
 Esglsia arxiprestal de sant Joan Baptista. Construda en el segle XVIII per l'arquitecte valenci Antonio Gilabert i Forns representa un bell exemplar de la transici del renaixement al barroc. Conserva un magnfic orgue barroc i una bella faana herreriana.
 El Poador. Antic llavador.
 Museu Etnolgic i Arqueolgic.
 Retaules cermics arreu del poble.
 Convent dels Caputxins.
 Fortalesa de Brnia. Obra de l'itali Juan Bautista Antonelli, edificat en el punt ms alt de la serra del mateix nom per ordre de Felip II per defensar-se dels atacs dels pirates i dels alaments dels moriscos que, en 1609 es feren forts al seu interior i aguantar un setge que dur gaireb un any. Consumada l'expulsi el castell va ser abandonat i avui resta absolutament arrunat, malgrat la seua passada lluentor.

 Gastronomia .
Si volem menjar haurem de parlar de la crosta, minxos, coques farcides, coquetes amb psols, faves sacsades, putxero amb pilotes i pastissets a l'aire, d'aiguardent o rotllets d'ans.

 Festes .
El segon diumenge d'octubre hi ha Moros i Cristians en qu cal destacar el ball "de les pastoretes", o els "nanos" que precedeixen les "entraes" de les filades espantant els xiquets, tamb cal mencionar els balls guerrers dels capitans d'ambds bndols.

A l'estiu tamb se celebren les Danses de Sant Jaume (o Festa del Fadr). Es tracta d'un ball tpic de les comarques valencianes anomenat Les Danses amb tocs de jota. El que sorprn d'aquestes danses s que sn una tradici viva, ja que la gent en coneix les passades i hi participa plenament ballant a la plaa desprs que ho facen els balladors i les capdedanses. Podeu trobar ms informaci sobre aquesta festa en aquest enlla.

 Poltica .
En 2003 el PSPV amb 5 regidors va assolir l'alcaldia, el PP va obtenir altres 5 regidors i el Bloc 3. El govern s bipartit, PSPV-Bloc.

En 2007 el PP ha obtingut 8 regidors, 3 per al PSPV i 2 per al Bloc. El govern s, per tant, per majoria absoluta, del PP.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Fil Cavallers del Cid de les festes de Moros i Cristians de Callosa d'en Sarri.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19106" title="Furs de Valncia" nonfiltered="3410" processed="3387" dbindex="8423">

Els Furs de Valncia i, per extensi, Furs del Regne de Valncia o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valenci durant ms de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reuni de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, amb la derrota d'Almansa (25 d'abril) i el consegent Decret de Nova Planta del Regne de Valncia, l'estiu del mateix any. 

 Naixement .

Els furs s'originen en els costums, srie de normes de la vida comuna i ordenaci de la ciutat de Valncia, que es van creant adaptant (per separadament) de les normes aragoneses (furs d'Arag) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). Tamb s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aiges de Valncia. El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de mar de 1238 a Xtiva, conferint jutges civils i criminals, aix com la cambra dels jurats de Valncia, a la recent conquestada Valncia. Aquesta creaci de lleis prpies per a Valncia va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Arag a Valncia.

s el 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d'Arag, es comena a referir els costum com a furs, desprs de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la Valncia cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs.

El 7 d'abril de 1261, a Valncia, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de Valncia.
A ms, el 11 d'abril promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successor del monarca tamb hauran de signar-los a Valncia, en un mes del comenament del seu regnat.

 Acceptaci i extensi dels furs .
El jurament dels furs per Jaume I i per altres reis de la Corona aragonesa posteriorment generalment tenia contraprestacions econmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 el va fer el rei a canvi d'una assignaci de 48.000 sous, replegats i donats per la ciutat de Valncia, els llocs i viles de l'Horta de Valncia que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castell de la Plana, Vilafams, Onda, Llria, Corbera, Cullera i Gandia.

s important aclarir que aquest furs no van ser, inicialment, els furs de tot el Regne de Valncia. s molt destacable l'absncia a les corts de 1261 de les viles reials ms importants del regne en aquella poca, com ho eren Morella, Borriana, Morvedre, Alzira i Xtiva.

Ms concretament, al 1263 els furs aragonesos regien a Cirat (des de 1232), a Morella (des de 1233), a Vallibona (des de 1233, a Vinars, Boixar i Fredes (des del 1236), a Vilanova, la Mola Escabirosa, Coratx, Penya de l'Aranyonal al terme de Castell de Cabres (des del 1237), Castellfort (des del 1233), Borriana (des del 1235), Benicarl (des del 1236), Almassora (des del 1237), Salsadella i Ludient (des del 1238), i Benassal, Albocsser, Cat, Castell de Cabres i Riu de Truites (des del 1239).

Tamb al 1263, els Costums de Lleida regien a Clig (des del 1234), Cervera (des del 1235), Rossell i Sant Mateu (des del 1237), Vilafams i Vinars (des del 1240), i Cabanes (des del 1241).

Eixe mateix 1263, els Usatges de Barcelona regien a Castell de Xivert (des del 1225), Montcada (des del 1245) i Benialcdim d'Almenara (des del 1238).

Com a mostre de l'inters de Jaume I en els furs, el 1270, Jaume I torna a ordenar que els jutges que no s'atinguen als decrets sin als furs. El 1271, tornar a confirmar els furs, intentant deixar clara la seua voluntat de consolidaci del nou regne. Tamb als que s'hi adherisquen, el rei condonnaria alguns deutes pendents.

Un fet molt important per a la consolidaci dels furs va ser el fet de qu Pere III (Pere I de Valncia), rei de Valncia, fill de Jaume I, jurara tamb els furs el 1277, a la seua coronaci. Per tingu un impacte important el fet de qu Pere fra excomulgat pel Papa, fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vasallatge. Aix va ser aprofitat per Catalunya, Arag, per, especialment, per Valncia, per a reforar els seus furs i privilegis. De fet, el 1283, en el Privilegium Magnum, el rei no podr imposar nous imposts sense aprovaci de les Corts. A ms, a Valncia li s atorgada la potestat de nomenar Cnsuls, potestat que, fins ara, noms tenia Barcelona. Aix seria el naixement del Consolat del Mar de Valncia. 

Amb el temps, malgrat l'oposici de part de la noblesa als Furs de Valncia, i amb el risc de qu a la resta del territori es pugueren aplicar els furs d'Arag, la corona i les Corts valencianes, van anar por a poc consolidant els furs de Valncia com a normes per tot el territori del Regne de Valncia

De fet, en les Corts Valencianes de 1329 va ser quan Borriana i Vila-real acceptaren els Furs de Valncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins aquells moments havien estat sotmeses als furs aragonesos.

 El conflicte de 1333 .
El 1333, el rei Alfons III el Benigne, influit per la seua segona muller, Leonor, va donar els senyorius de Xtiva, Alzira, Morvedre, Alacant, Morella, Castell i Borriana a l'infant Fernando (fill de Leonor), cosa que infringia una promesa feta davant de les Corts els anys 1329 i 1330. Alguns nobles valencians, en particular els que defenien d'antuvi l'aplicaci dels furs aragonesos, van donar suport a la mesura. En canvi, d'altres nobles, com ara Ot de Montcada i el poble pla van reaccionar en contra de la decisi i en defensa dels furs valencians. Francesc de Vinatea, el jurat en cap de Valncia, va defendre amb vehemncia els furs, davant del rei i de Leonor. Del parlament ferm de Francesc de Vinatea, el rei va reconsiderar la decisi, anullant la donaci, irritant a la seua muller, per calmant el poble que havia pres el carrer.

 Abolici .

Els Decrets de Nova Planta van ser promulgats el 1707 per Felip V, desprs de qu la major part del Regne de Valncia haguera donat suport a l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successi. Els decrets van significar la fi de tot el sistema legislatiu i poltic valenci: comenant pels mateixos furs valencians i les Corts Valencianes, substituit per les lleis i rgim poltic de Castella. Els funcionaris es nomenaven des de Madrid, el valenci va estar prohibit com a llengua de l'administraci, de l'ensenyament i de la predicaci. A finalitzava amb quasi 500 anys d'autogovern dels valencians.
Edicions Fascimil.
Davant un obra com aquesta, trobem diverses edicions, destacant la realitzada per Ceremonial Ediciones.




Vegeu tamb.
 Dret catal;
 Carlisme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19110" title="Escher" nonfiltered="3411" processed="3388" dbindex="8424">

Persones amb el cognom Escher:

Alfred Escher (1819-1882);
Arnold Escher von der Linth;
Felix Escher;
Hans Conrad Escher von der Linth (1767-1823);
Poltica:Josef Escher (1885-1954), Canceller Federal Sus;
Pintura: Maurits Cornelis Escher (1898-1972), Artista holands, conegut pels seus gravats, litografies i illustracions a tinta, que sovint representen construccions impossibles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19113" title="Potassi" nonfiltered="3412" processed="3389" dbindex="8425">

El potassi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s K (kalium) i el nombre atmic del qual s 19. s un metall alcal, blanc-platejat que abunda en la naturalesa, en els elements relacionats amb  el aigua salada i altres minerals. S'oxida rapidament en l'aire, s molt reactiu, especialment en aigua, i s'assembla qumicament al sodi. s un element qumic essencial per a la vida.

Caractersitiques principals.
s el segon metall ms lleuger; s un slid tou que es talla amb facilitat amb un ganivet, t un punt de fusi molt baix, crema amb flama violeta i presenta un color platejat en les superfcies no exposades a l'aire ja que si no s'oxida amb rapidesa, la qual cosa obliga a emmagatzemar-lo recobert d'oli.

Igual que altres metalls alcalins reacciona violentament amb el aigua desprenent hidrogen, incls pot inflamar-se espontniament en presncia d'aigua.

Aplicacions.
El potassi metall s'usa en cllules fotoelctriques.
El clorur i el nitrat s'empren com fertilitzants.
El perxid de potassi s'usa en  aparells de respiraci autnoms de bombers i miners.
El nitrat s'usa en la fabricaci de plvora i el cromat i dicromat en pirotcnia.
El carbonat potssic s'empra en la fabricaci de vidres.
L'aliatge NaK, un aliatge de sodi i potassi, s un material emprat per a la transferncia de calor.
El clorur de potassi s'utilitza per a provocar una aturada cardaca en les execucions amb injecci letal.

Altres sals de potassi importants sn el bromur, cianur, potassi, iodur, i el sulfat.

Paper biolgic.
El cati K+ est present en els extrems dels cromosomes, anomenants telmers,  estabilitzant-ne l'estructura. Aix mateix, l'i hexahidratat, igual que el corresponent i de magnesi,  estabilitza l'estructura del ADN i del ARN compensant la crrega negativa dels grups fosfat.

La bomba de sodi s un mecanisme pel qual s'aconseguixen les concentracions requerides d'ions K+ i Na+ dins i fora de la cllula  concentracions d'ions K+ ms altes dins de la cllula que en l'exterior  per a possibilitar la transmissi del impuls nervis.

El descens del nivell de potassi a la sang provoca hipopotassmia. Les hortalisses (remolatxa,coliflor) i fruites (especialment les d'os com l'albercoc, cirera, pruna, bresquilla, etc.) sn aliments rics en potassi.

s un element essencial, tamb per al creixement de les plantes. s un dels tres que consumeixen en major quantitat, ja que l'i potassi interv en la fotosintesi, part important de la fisiologia dels vegetals.

Histria.
El potassi, del llat cientfic potassium, i aquest del neerlands pottasche, cendra de pot, nom amb qu el va batejar Humphry Davy al descobrir-lo al 1807 va ser el primer element metllic allat per electrlisi, de l'hidrxid de potassi (KOH), compost del nom llat del qual, Kalium, prov el smbol qumic del potassi K.

El mateix Davy feia el segent relat del seu descobriment davant de la Royal Society of London el 19 de novembre de 1807: Vaig collocar un petit fragment de potassa sobre un disc allat de plat que comunicava amb el costat negatiu d'una bateria elctrica de 250 plaques de coure i zinc en plena activitat. Un fil de plat que comunicava amb el costat positiu fou posat en contacte amb la cara superior de la potassa. Tot l'aparell funcionava a l'aire lliure. En aquestes circumstncies es va manifestar una activitat molt viva; la potassa va comenar a fondre's en els seus dos punts d'electritzaci. Va haver-hi en la cara superior (positiva)  una viva efervescncia, determinada pel despreniment d'un fluid elstic; en la cara inferior (negativa) no es desprenia cap fluid elstic, per van aparixer petits glbuls de viva brillantor metllica completament semblants als glbuls de mercuri. Alguns d'aquests glbuls, a mesura que es formaven, cremaven amb explosi i flama brillant; altres perdien a poc a poc el seu brillantor i es cobrien finalment d'una crosta blanca. Aquests glbuls formaven la substncia que jo buscava; era un principi combustible particular, era la base de la potassa: el potassi.

La importncia del descobriment radica en qu va confirmar la hiptesi d'Antoine L. Lavoisier que si la sosa custica (NaOH) i la potassa custica (KOH) reaccionaven amb els cids de la mateixa manera que els xids de plom i plata era perqu estaven formats de la combinaci d'un metall amb l'oxigen, extrem que es va confirmar a l'allar el potassi i tan sols una setmana desprs el sodi per electrlisi de la sosa. A ms, l'obtenci del potassi va permetre el descobriment d'altres elements, ja que donada la seva gran reactivitat s capa de descompondre xids al robar-los l'oxigen; d'aquesta manera van poder allar-se el silici, el bor i l'alumini.

Abundncia i obtenci.
El potassi constituex de l'orde del 2,4% en pes de l'escora terrestre sent el set ms abundant. Donada la seva insolubilitat s molt difcil obtindre el metall pur a partir dels seus minerals. Aix i tot, en antics llits marins i de llacs existixen gans dipsits de minerals de potassi (carnalita, langbeinita, polihalita i silvita) en els que l'extracci del metall i les seves sals s econmicament viable.

La principal mena de Potassi s la potassa que s'extrau a Califrnia, Alemanya, Nou Mxic, Utah i altres llocs. A Saskatchewan hi ha grans dipsits de potassa a 900m de profunditat, que en el futur poden convertir-se en fonts importants de potassi i sals de potassi.

Els oceans tamb poden ser provedors de potassi, per en un volum qualsevol d'aigua salada, la quantitat de potassi present s molt de menor que la de sodi, disminuint el rendiment econmic de l'operaci.

Gay-Lussac i Louis J. Thnard van utilitzar al 1808 un mtode consistent a fondre la potassa i fer-la travessar ferro escalfat al blanc per a obtindre el potassi, mtode que es va emprar fins a 1823, any en qu Brunner va obtindre el metall escalfant al roig viu una mescla de carbonat potssic i carb. Ambds mtodes tenien un rendiment molt deficient, fins que Sainte-Claire Deville va descobrir que el mtode de Brunner millorava utilitzant en la mescla carbonat clcic. En l'actualitat el metall s'obt per electrlisi del seu hidrxid en un procs que ha patit tan sols petites modificacions des de l'poca de Davy.

 Istops .

Es coneixen disset istops de potassi, tres d'ells naturals K-39 (93,3%), K-40 (0,01%) i K-41 (6,7%); el K-40, amb un perode de semidesintegraci d'1,25E9 anys, decau a Ar-40 (11,2%) i Ca-40 (88,8%).

La desintegraci del K-40 en Ar-40 s'empra com a mtode per a la dataci de roques. El mtode K-Ar convencional es basa en la hiptesi que les roques no contenien arg quan es van formar i que el format no va escapar d'elles si no que va ser retingut de manera que el present prov completament i exclusivament de la desintegraci del potassi original. El mesurament de la quantitat de potassi i Ar-40 i aplicaci d'aquest procediment de dataci s adequat per a determinar l'edat de minerals com el feldespat volcnic, moscovita, biotita i hornblenda i en general les mostres de roques volcniques i intrusives que no han patit alteraci.

Ms enll de la dataci, els istops de potassi s'han utilitzat molt en estudis del clima, aix com en estudis sobre el cicle dels nutrients per ser un macronutrient requerit per a la vida.

L'istop K-40 est present en el calci natural en quantitat suficient com perqu els sacs de compostos de potassi comercial puguen emprar-se en les demostracions escolars com a font radioactiva.

 Precaucions .
El potassi slid reacciona violentament amb l'aigua, ms incls que el sodi, per la qual cosa s'ha de conservar immers en un lquid apropiat com oli o queros.

 Referncies .

Enciclopdia Lliure  ;
Los Alamos National Laboratory   Potassi ;
webelements.com   Potassi ;
environmentalchemistry.com   Potassi ;

Bibliografa.
Diccionario Enciclopedico hispanoamericano, Tom XVI, Barcelona, Montaner i Simn Editors, 1895.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19114" title="Utrecht" nonfiltered="3413" processed="3390" dbindex="8426">



Utrecht s una ciutat del centre dels Pasos Baixos, capital de la provncia homnima. s la quarta del pas en poblaci (270.243 habitants el 2004).

Era la capital de la  Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Provncies i una de les fundadores de la repblica de les Set Provncies Unides. El 1713 s'hi sign el Tractat d'Utrecht, que segell el dest de la Guerra de Successi Espanyola.

El 1843 s'inaugur una lnia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores en, esdevingu el centre de la xarxa ferroviria neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).

 Enllaos externs .


Pgina de l'ajuntament;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19115" title="Baarn" nonfiltered="3414" processed="3391" dbindex="8427">

Baarn s una poblaci del nord de la provncia d'Utrecht, als Pasos Baixos.

Situada 30 km als sudest d'Amsterdam el 2003 comptava amb 24.423 habitants repartits en una superfcie de 33,32 km (dels quals 0,47 corresponents a aigua). 

El palau reial de Soestdijk est situat en el municipi de Baarn (tot i que el seu nom prov del proper poble de Soest). 
La Reina Beatriu hi nasqu el 31 de gener de 1938.

M. C. Escher hi visqu entre 1941 i 1970.

 Enllaos externs .
Pgina de l'ajuntament ;

Pgina de Vorstelijk Baarn ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19117" title="Corts Valencianes" nonfiltered="3415" processed="3392" dbindex="8428">


Les Corts valencianes sn l'rgan legislatiu principal de la Generalitat Valenciana i, per tant, del Pas Valenci. Tenen com a seu el Palau de Benicarl (o Palau dels Borja), a la ciutat de Valncia, per es poden reunir a qualsevol punt del territori valenci.

 Organitzaci, normativa i composici .



Segons l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci, les Corts sn la instituci de la Generalitat Valenciana que representa el poble valenci, a travs dels seus parlamentaris, elegits per mitj de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominaci de les Corts (abans Corts Valencianes) s'origina en la voluntat de la recuperaci de la denominaci histrica, per el sistema de representaci, competncies i funcionament no sn similars a les de les Corts histriques, que representaven els tres braos -eclesistic, militar (noblesa) i reial- (Vegeu ms avall la histria de les corts).

L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al captol II, ttol II, encara que en tamb hi ha referncies a altres articles. L'Estatut simplement indica la composici de les Corts, les seues funcions, els principis bsics del sistema electoral, i fa un esbs general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organitzaci i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprov en l'etapa transitria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacci actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.

L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mnim de 99 diputats, sent la provncia la circumscripci electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripci d'Alacant, 24 diputats per la de Castell i 40 diputats per la de Valncia. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un esc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autnoma. A ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions poltiques que s'han quedat fregant aquest lmit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de que s'utilitza s la regla D'Hondt.



 Histria .


Desprs de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econmiques. Les necessitats econmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constituci estable i definitiva de les Corts del regne de Valncia.

No obstant aix, de les del regnat de Jaume I, la ms importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a Valncia, en la qual el rei jur i promulg els Furs. Com a mostra de la importncia econmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de Valncia, els llocs i viles de l'horta de Valncia que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castell de la Plana, Vilafams, Onda, Llria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaur als seus successors l'obligaci de celebrar Cort general a Valncia al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades tamb per Jaume I, i, ms tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les niques reunions preceptives, per el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume II establ l'obligatorietat de la seua celebraci cada tres anys. Ms tard, Pere el Cerimonis, a les Corts de Valncia de 1336, va confirmar aquesta celebraci triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

s durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de Valncia, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles ms importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant, la representaci era generalment gran. Per exemple, 
a les Corts de Valncia, de l'any 1510: Adems, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castell de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penguila, Penscola, Valncia, la Vila Joiosa, Vila-real, Xtiva, Xrica i  Xixona.

Les Corts de Valncia de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duraci dels crrecs de tres anys. s a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.

Amb la unificaci de les corones de Castella i d'Arag, les Corts del regne de Valncia van perdent lleugerament poder i es convoquen menys freqentment durant el segle XVI, i es fa ms pals al segle XVII. De fet, la decadncia s clara i es darreres foren celebrades a Valncia l'any 1645. Finalment, desprs de la Guerra de Successi Espanyola el 1707 i els Decrets de Nova Planta, s'abol el dret valenci i amb ell el regne. 

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantaci per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de Valncia, fet que s'ha impulsat en les ltimes legislatures.

 Vegeu tamb .

 Furs de Valncia;
 Generalitat Valenciana;
 Eleccions a les Corts Valencianes;

 Enllaos Externs .
 Web de les Corts Valencianes;
 Histria de les Corts;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19120" title="Pere II" nonfiltered="3416" processed="3393" dbindex="8429">


Pere II de Carcassona (?-1059), comte de Carcassona;
Pere el Catlic o Pere II d'Arag (1177-1213), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Pere el Gran o Pere II de Catalunya (1240-1285), comte de Barcelona, rei d'Arag i rei de Siclia;
Pere II de Siclia (1304-1342), rei de Siclia;
Pere el Cerimonis o Pere II de Valncia (1319-1387), comte de Barcelona i rei d'Arag ;
Pere II d'Urgell (1340-1408), comte d'Urgell;
Pere II de Bretanya (1418-1457), duc de Bretanya;
Pere II de Borb (1438-1503), duc de Borb;
Pere II de Portugal (1648-1706), rei de Portugal;
Pere II de Rssia (1715-1730), Tsar i emperador de Rssia;
Pere II de Brasil (1825-1891), emperador de Brasil;
Pere II de Bragana o Pere V de Portugal (1837-1861), duc de Bragana i rei de Portugal;
Pere II de Iugoslvia (1923-1970), rei de Iugoslvia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19121" title="Pere el Cerimonis" nonfiltered="3417" processed="3394" dbindex="8430">


Pere el Cerimonis o el del Punyalet, IV d'Arag, II de Valncia i d'Empries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Ter (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Arag, de Valncia, de Sardenya  (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neoptria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empries (1386-1387).

Orgens familiars.

Fill del rei d'Arag i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entena. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Arag, el seu germ, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.

Poltica interna.

Els anys 1347 i 1348 hagu de sufocar la revolta de la Uni d'Arag, que no acceptaven que hagus nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constana. Aix va coincidir cronolgicament amb la revolta de la Uni de Valncia, coneixent-se el conflicte parallel del rei amb ambds moviments com la Guerra de la Uni.

Durant el seu regnat es configur la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envat Arag i Valncia, i aix don lloc a enfrontaments bllics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per aix, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en mteria fiscal i uns "odors de comptes" que controlarien l'administraci del donatiu reial. No ser, per, fins a les segents Corts de Monts (1362) quan la instituci tindr carcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Crulles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat.

El 1356 crea de nou el Comtat d'Osona i el cedeix a Bernat III de Cabrera, per el 1364 el ttol s'integra definitivament a la Corona.

El 1386 confisc el comtat d'Empries, que fou incorporat a la corona, al seu gendre Joan I d'Empries. Aquest s'havia rebellat contra el rei per les seves npcies amb Sibilla de Forti i don suport a la causa de Joan I contra el seu pare.






Poltica externa.

El 1351 entr en guerra contra Gnova, al costat de Vencia, perqu els genovesos promovien revoltes a Sardenya. En aquesta guerra, els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol catal el 1354. A continuaci la ciutat fou repoblada amb catalans, la qual cosa explica que aquesta ciutat sarda sigui encara avui catalanoparlant. 

Ms endavant Pere el Cerimonis hagu de sufocar la rebelli dels Arborea a l'illa (1364-86).

Relacions amb el Regne de Castella.

Pel pacte de Madrid de 1339, ajud Alfons XI de Castella a defensar-se del Marroc, en la conquesta d'Algesires (1344) i en l'intent de conquesta de Gibraltar (1349).

Tamb protagonitz l'anomenada guerra dels dos Peres el 1356, amb Pere I el Cruel de Castella, el qual intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de Valncia. Acab el 1375 amb el Tractat d'Almazn, sense vencedors ni venuts. Els desastres d'aquesta guerra es van afegir a la Pesta Negra i altres de naturals, com una gran sequera i diverses plagues de llagosta.

Relacions amb el Regne de Mallorca.

Quan comen el regnat de Pere el Cerimonis, governava el regne de Mallorca el seu cunyat, i oncle lluny, Jaume III de Mallorca, besnt de Jaume el Conqueridor. Segons el tractat de Perpiny de 1279 entre Pere II i Jaume II de Mallorca, el rei mallorqu era vassall del catalano-aragons, infeudaci renovada pel tractat d'Argelers, el juny de 1298. Desprs de la signatura dels dos tractats, per, Jaume II express la seva protesta de la infeudaci mitjanant documents secrets (1279, 1302) perqu aquesta era contrria al testament de Jaume I.

Desprs d'enfrontar-s'hi per diverses qestions, el 1343 Pere el Cerimonis declar el rei de Mallorca culpable en el procs obert contra ell i, en compliment de la sentncia, enva Mallorca i derrot les tropes de Jaume III de Mallorca a Santa Pona. El 1344 conquer tamb el Rossell, i desprs de rendir-se Jaume III fou desposset del seu regne. Tanmateix se li respect la senyoria de Montpeller, des d'on intent recuperar la Cerdanya i el Conflent. Atac Mallorca el 1349 i fou venut definitivament a la batalla de Llucmajor, on Jaume III de Mallorca mor.

Desprs de la mort i derrota de Jaume III de Mallorca, l'any 1349, Pere el Cerimonis permet a Jaume IV de Mallorca, empresonat fins l'any 1362, mantenir aquest ttol de forma purament formal, per a la seva mort l'any 1375, l'assum ell mateix. Tingu l'oposici d'Elisabet de Mallorca, germana de Jaume IV, i hereva legal del seu germ., tot i aix Pere el Cerimonis incorpor el Regne de Mallorca a la corona d'Arag definitivament. Situaci que es mantindr fins als Decrets de Nova Planta de 1714.

Npcies i descendents.

El 25 de juliol de 1338 es va casar a Alagn (Saragossa) amb Maria de Navarra, filla de la reina de Navarra Joana II i Felip III Evreux, de la qual tingueren quatre fills: 
 la infanta Constana d'Arag (1343-1363), casada el 1361 amb Frederic III de Siclia;
 la infanta Joana d'Arag (1344-1385), casada el 1373 amb Joan I d'Empries;
 la infanta Maria d'Arag (1345-1348);
 l'infant Pere d'Arag (1347), any de la mort de Maria de Navarra.

El 19 de setembre de 1347 es va casar a Barcelona amb Elionor de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal, que mor l'any segent degut a la pesta negra. 


El 27 d'agost de 1349 es cas a la catedral de Valncia amb la seva cosina segona Elionor de Siclia, filla de Pere II de Siclia, amb la qual tingu:
 l'infant Joan el Caador (1350-1395), Rei d'Arag i Comte de Barcelona;
 l'infant Mart l'Hum (1356-1410), Rei d'Arag i Comte de Barcelona;
 l'infant Alfons d'Arag (1362-1364);
 la infanta Elionor d'Arag (1358-1382), que es cas el 1375 amb Joan I de Castella;

L'11 d'octubre de 1377 es cas de nou a Barcelona amb la que seria la seva quarta dona, Sibilla de Forti, i amb la qual tingu tres fills:
 l'infant Alfons d'Arag (1376-1377), comte de Morella, legitimat el 1377;
 l'infant Pere d'Arag (1379);
 la infanta Isabel d'Arag (1380-1424), casada el 1407 amb Jaume II d'Urgell;

A la seva mort, el 1387, fou succet per Joan el Caador, el ms gran dels seus fills mascles.

Crnica de Pere el Cerimonis.
La Crnica de Pere el Cerimonis s una de les quatre grans Crniques, i es centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimonis. 

Est escrita de manera autobiogrfica per va ser escrita pels seus escrivans, i s molt propagandstica, ja que sempre pretn justificar les accions dels monarca. El seu estil s molt acurat i correcte, per no t la vivesa de les crniques anteriors. Tamb encarreg una cpia del Llibre dels fets al copista Johan de Barbastro, de la Cancelleria Reial de Barcelona.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19122" title="Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="3418" processed="3395" dbindex="8431">
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) s la norma bsica del Pas Valenci, regulant els seus rgans d'autogovern, la Generalitat. Un estatut d'autonomia s una norma bsica d'una comunitat autnoma espanyola, reconeguda per la Constituci Espanyola de 1978 en el seu article 81.

Aquest Estatut va ser aprovat per la Llei Orgnica 5/1982, d'1 de Juliol. Publicada al BOE del 10 de juliol, data d'entrada en vigor.

Aquesta Llei ha tingut diverses reformes:
LO 4/1991 de 13 de mar;
LO 5/1994 de 24 de mar;
LO 1/2006 de 10 d'abril (BOE de l'11 d'abril);

A ms de 3 modificacions sense rang de reforma (Llei 37/1983, Llei 36/1983, Llei 24/2002) que modificaven l'art. 52.1 (actual 73.1).

A aquesta ltima reforma, la del 2006, pel fet que ha modificat prcticament tots els articles de l'Estatut i degut a la publicitat que li la han donada, han acabat anomenant-la "nou Estatut", per no deixa de ser una expressi incorrecta ja que es tracta d'una reforma.

 Estatut de 1982 .

L'Estatut de 1982, aprovat com a Llei Orgnica 5/1982, de l'1 de juliol de 1982 (DOGV nm. 74, de 15 de juliol) va ser fruit d'unes llargues negociacions entre els partits de la mesa preautonmica. En ltim terme, va ser trams per l'anomenada "via lenta" de la constituci (com a comunitat no histrica, article 143 de la CE), i va patir importants modificacions (en les senyes identitries) entre l'estatut que s'acord al Pas Valenci (conegut com lEstatut de Benicssim) fins el que es va aprovar per les Corts Generals Espanyoles (de vegades anomenat, per aquesta mateixa causa, Estatut de Madrid).

El prembul recull, en certa manera, amb l'aparici de diferents noms, les discrepncies existents i les visions diferents de "l'autonomia valenciana" que mantenien els encarregats de la seua redacci.

 Aquest Estatut constitux la manifestaci de la voluntat autonmica del poble de les provncies valencianes, desprs de l'etapa preautonmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creaci del Consell del Pas Valenci.;

 Aprovada la Constituci espanyola, s, en el seu marc, on la tradici valenciana provinent de l'histric Regne de Valncia es troba amb la concepci moderna del Pas Valenci i dna origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opini que emmarquen tot all que s valenci en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogrfic que abasta.;

No obstant aix, l'Estatut d'Autonomia del 1982 va ser la primera vegada, des de l'abolici dels Furs de Valncia amb els decrets de Nova Planta que el Pas Valenci gaudia de certa capacitat d'autogovern. 

Amb els anys, els valencians van anar assumint prcticament totes les competncies que permetia l'Estatut de 1982, i aquest ha estat el marc fonamental que ha fet possible desenvolupar un cert autogovern valenci.

Cal assenyalar que l'estatut de 1982 no va ser pas sotms a referndum per part dels ciutadans del Pais Valenci.

 Reforma de 2006 .

 Antecedents de la reforma .

Al cap de vint anys de vigncia de l'Estatut de 1982, va quedar pals, i en aix estaven d'acord totes les forces poltiques, que l'Estatut havia quedat superat i esgotat, i que en calia una reforma. Entre els punts que quasi totes les forces coincidien en la necessitat d'incorporar a la reforma es trobaven la possibilitat de dissoluci anticipada de les Corts Valencianes a expenses del President de la Generalitat, el reconeixement del Pas Valenci com a nacionalitat histrica i altres aspectes competencials i organitzatius (lmit del nombre de conselleries i d'escons en les Corts).

Les diferncies ms disputades entre els partits continuaven sent les de tipus identitari (denominaci del territori i reconeixement explcit de la unitat de la llengua) i el percentatge mnim per a accedir a les Corts (que l'Estatut de 1982 establia en un 5% global al Pas Valenci).

 Redacci i tramitaci .

En unes llargues negociacions que comenaren a finals dels 90 i que es van interrompre diverses vegades (ms o menys coincidint amb les diverses campanyes electorals del perode) els dos partits majoritaris del Pas Valenci, el PP i el PSPV-PSOE van aconseguir al 2004 un pre-acord sobre el nou Estatut Valenci, que deixava prcticament sense tocar els temes identitaris (bandera, nom, himne, denominaci de la llengua, encara que en aquest ltim cas, apareixia molt ms freqentment el terme "idioma valenci"). El tercer partit parlamentari, l'Entesa (coalici EU + Els Verds + Esquerra Valenciana), va restar fora de l'acord a primeres de canvi i des d'aleshores ha mostrat una posici ntida en contra de l'Estatut. Les raons fonamentals era la permanncia del lmit del 5% per accedir a les Corts; la situaci confusa del terme Pas Valenci, que resta com una denominaci legal sense reconeixement oficial, en ser esmentat al prembul de l'Estatut per no al cos de l'articulat; i, finalment, la manca d'un reconeixement explcit de la unitat de la llengua, tot i que incorpora l'AVL. De manera similar, altres partits extraparlamentaris com ara el Bloc Nacionalista Valenci, Uni Valenciana i Esquerra Republicana del Pas Valenci tamb es manifestaren en contra de l'Estatut.

En l'estiu del 2005 comena la tramitaci de la reforma des de les Corts Valencianes. L'1 de juliol del 2005 (23 aniversari del primer estatut) les Corts Valencianes aprovaren la proposta del nou estatut d'autonomia amb els vots a favor de PP (48 escons), PSOE-PSPV (35 escons), i els vots en contra de la coalici EU+Els Verds+Esquerra Valenciana (6 escons). 

El projecte s'envi al Congrs dels Diputats espanyol per a la seua tramitaci (pas necessari ja que els Estatuts d'Autonomia son lleis orgniques) i va ser aprovat pel ple del Congrs el 9 de febrer i pel del Senat espanyol el 8 de mar, amb els vots de PSOE, PP i Coalicin Canaria. La resta de partits votaren en contra. Abans del ple del Congrs exist una polmica entre els dos partits signants de l'acord (PP, PSOE) per la posici de Joan Ignasi Pla (lder del PSPV) a favor d'eliminar el lmit del 5%, en un intent que no fructific i que simplement qued en qu el mnim del 5% eixia fora de l'Estatut per quedaria de nou reflectit en una futura llei electoral, deixant les coses prcticament igual com estaven.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia per al Pas Valenci s'aprov de forma definitiva el 27 de mar de 2006 pel ple de les Corts Valencianes amb els vots favorables del PP (47 escons), PSOE-PSPV (35 escons), i els vots en contra de la coalici EU+Els Verds+Esquerra Valenciana (6 escons) i un del grup mixt (trnsfuga del PP que havia passat a militar en Coalici Valenciana).
Posteriorment l'Estatut fou sancionat pel rei Joan Carles el 10 d'abril de 2006 i entr en vigor l'11 d'abril amb la publicaci al Butllet Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

 Trets ms importants .

Com a trets ms destacats (segons els mitjans de comunicaci i els partits poltics) de la reforma de l'Estatut podem assenyalar:

 No toca els aspectes simblics, nominatius i identitaris (nom, himne, bandera), per noms reconeix com a oficials els termes en valenci. Aix, encara que es parle en castell, s'ha de dir "Comunitat Valenciana", "Les Corts" (i no "Corts Valencianes") i "Generalitat" (l'adjectiu "valenciana" desapareix d'aquest ltim), i d'igual manera amb tots els altres rgans que depenen de la Generalitat. ;
 Declara la "Comunitat Valenciana" com una "nacionalitat histrica".
 Atorga al President de la Generalitat la capacitat de dissoldre les Corts, cosa que possibilita que les eleccions autonmiques valencianes no hagen de coincidir amb les d'altres comunitats autnomes ni tampoc amb les municipals.
 Augmenta el lmit inferior d'escons de les Corts i n'elimina el lmit superior.
 s molt ms extens en l'especificaci de drets socials i personals, i la relaci amb Europa.
 Es refereix a un Servici Tributari Valenci, depenent del govern de la Generalitat, que compartir competncies amb l'Agncia Tributria estatal.
 Recupera, encara que siga parcialment, el dret civil foral valenci.
 En matria lingstica:
 Considera el "valenci" com a llengua prpia del Pas Valenci, no ja tan sols oficial com en l'Estatut anterior.
 Reconeix el dret de rebre l'ensenyament del i en valenci.
 Respecte a la unitat lingstica, parla sovint d'"idioma valenci" (tot i que aquest terme pot ser interpretat de diverses maneres) i no reconeix explcitament la unitat de la llengua, per declara l'Acadmia Valenciana de la Llengua com la "instituci normativa de l'idioma valenci". L'Acadmia ha fet resolucions a favor de la unitat de la llengua i utilitza les mateixes normes ortogrfiques que la resta del domini lingstic.
 No exigeix el requisit lingstic del valenci per a l'administraci, i es limita a dir que "la llei establir els criteris d'aplicaci de la llengua prpia en l'Administraci i l'ensenyament".
 Garanteix l's de la Llengua de Signes Valenciana de les persones sordes.
 Afegeix l'anomenada "Clusula Camps" que, segons els seus redactors, permet assumir qualsevol competncia consitucional que assumisca una altra comunitat autnoma en el futur.
 Elimina el lmit del 5% per accedir a les Corts, per segons el pacte entre PP i PSOE, aquest lmit s'instaurar en llei electoral.
 Afegeix el reconeixement d'algunes institucions i centres simblics del Pas Valenci, com el Tribunal de les Aiges de Valncia, el Monestir de la Valldigna (aquest en concret, aparentment, per iniciativa personal del president Francesc Camps) i d'altres, en forma de referents histrics.
 Continua definint el territori com el conjunt de les tres provncies, sense parlar de comarcalitzaci, en contra del que algunes negociacions inicials volien aconseguir.
 No reconeix el drets de les comarques de parla castellana i la seua cultura.

 Vegeu tamb.

 Generalitat Valenciana;
 Corts Valencianes;
 Furs de Valncia;
 Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1931;

 Enllaos externs .
 Reforma de 2006 de l'Estatut publicada al DOGV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19125" title="Sautor" nonfiltered="3419" processed="3396" dbindex="8432">
El sautor s la pea herldica resultant de la uni d'una banda i una barra, s a dir, t forma d'aspa, i s anomenada tamb creu de Santa Eullia, o de Sant Vicen, o de Sant Andreu, ja que s el smbol del martiri d'aquests sants. Tamb la creu de Borgonya s un sautor. s una de les peces honorables, principals o de primer ordre.

S'entn per sautor (o sautor ple) la pea que toca les vores de l'escut; si ho hi toca, parlem d'un sautor abscs. Un sautor redut a la meitat de la seva amplria s'anomena flanqus. El moble en forma de sautor abscs s el sautoret.

Diem tamb que dues peces estan en sautor quan formen una aspa. O b es pot aplicar a la partici de l'escut, i llavors tenim un escut quarterat en sautor. 

El sautor s una figura molt comuna als escuts d'armes, encara que tamb es freqent en banderes, com per exemple, la d'Esccia o la de Jamaica.

Exemples d'escuts amb sautor.




Exemples d'escuts quarterats en sautor.




Exemples d'escuts amb sautorets.




Exemples d'escuts amb les peces disposades en sautor.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19127" title="Antnim" nonfiltered="3420" processed="3397" dbindex="8433">
Un antnim s aquell mot que t un significat totalment oposat a un altre. s el contrari de sinnim. L'origen de la paraulaes troba a la filologia del segle XIX.

Els antnims es poden formar afegint un prefix negatiu a la paraula (com fer- desfer, per exemple) o canviant totalment el mot (com bonic-lleig, per exemple)

Segons el tipus de relaci que s'estableix entre els antnims es parla de:
antnims prpiament dits: existeix una gradaci entre els termes, es poden introduir paraules que matisin l'oposici (exemples: gran - petit, perqu es pot dir mitj);
complementaris: l'afirmaci d'un implica la negaci d'un altre (exemples:mort - viu);
recprocs: l'existncia d'un implica la de l'altre (exemples: comprar - vendre);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19128" title="Samarreta" nonfiltered="3421" processed="3398" dbindex="8434">

La samarreta s una pea de roba, que es portava noms com a pea de roba interior, empelfada, de llana, cot o rus, i que en els darrers anys, mercs a la influncia de la cultura nord-americana arreu del mn, s'ha popularitzat com a pea exterior per l'estiu, sovint amb dibuixos acolorits i missatges diversos.

En molts esports d'equip, els colors de la samarreta serveixen per distingir els jugadors. Els equips solen tenir un color o colors distintius, per exemple, blaugrana pel Bara o blanc-i-blau per l'Espanyol. En algunes proves ciclistes, el lder de la prova porta una samarreta distintiva (per exemple, de color groc al Tour de Frana).

Tipus de Samarreta.
Garibaldina;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19130" title="Oliva" nonfiltered="3422" processed="3399" dbindex="8435">


L'oliva s el fruit de l'olivera. Botnicament s una drupa.

Comparat amb altres fruits en drupa t la diferencia de contenir un component amargant (oleuropeina) i poc sucre  (2.6-6%) i un alt contingut d'oli (12-30%) que depen del moment de la collita i la varietat.

Amb l'excepci d'algunes varietat com la Thrubolea grega no es poden consumir com a oliva de taula sense el pas previ de treure'n l'amargor que es pot fer noms posant-les en aigua i canviant-la diverses vegades o sometent-les a l'acci de l'hidrxid sdic amb una posterior fermentaci (en el sistema espanyol o sevill) o sense fermentaci (en el sistema californi o occit). 

Totes les varietats d'oliva sn negres quan maduren, en general es cullen verdes per adobar-les i les olives negres californianes tamb han estat collides verdes i les han tornat negres per oxidaci artificial. Les olives negres d'estil aragons (varietat empeltre) es cullen ja negres.

Mida. 
Es poden consumir olives de qualsevol calibre per els mercats acostumen a preferir les mides ms grans superiors als 3 grams de pes.

Pinyol.
Cal que siguin varietats que es pugui extreure amb facilitat.

Varietats.

Hi ha diferents varietats d'oliva: 

arbequina (molt tpica a Catalunya, sobretot a les denominacions d'origen Garrigues i Siurana);
piqual;
gordal;
blanqueta;
sevillana;
villalonga;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19131" title="Evoluci" nonfiltered="3423" processed="3400" dbindex="8436">


En biologia, l'evoluci s el procs de canvi en els trets heretats d'una poblaci d'organismes entre una generaci i la segent. Els gens que sn transmesos a la descendncia d'un organisme produeixen els trets heretats que formen la base de l'evoluci. Les mutacions en els gens poden produir trets nous o modificats en els individus, resultant en l'aparici de diferncies heretables entre organismes, per els trets nous tamb poden provenir de la transferncia de gens entre poblacions, en el cas de la migraci, o entre espcies, en el cas de la transferncia horitzontal de gens. En espcies que es reprodueixen sexualment, la recombinaci gentica produeix noves combinacions de gens, que poden incrementar la variaci en trets entre organismes. L'evoluci t lloc quan aquestes diferncies heretables esdevenen ms comunes o ms rares en una poblaci.

Hi ha dos mecanismes principals que impulsen l'evoluci. El primer s la selecci natural, un procs que crea trets heretables que sn tils per sobreviure i per reproduir-se que fan esdevenir ms com en una poblaci, i trets perjudicials que fan esdevenir ms rar. Aix passa perqu els individus amb trets avantatjosos tenen ms possibilitats de reproduir-se, de manera que ms individus de la generaci segent hereten aquests trets. Al llarg de moltes generacions, apareixen adaptacions a travs d'una combinaci de petits canvis aleatoris successius en els trets, i la selecci natural de les variants ms ben adaptades al seu ambient. El segon s la deriva gentica, un procs independent que causa canvis aleatoris en la freqncia d'un tret en una poblaci. La deriva gentica resulta del joc de probabilitats implicat en si un determinat tret ser transms a mesura que els individus sobreviuen i es reprodueixen. Tot i que els canvis produts en una nica generaci per la deriva i la selecci sn petits, amb cada generaci s'acumulen diferncies que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes.

Una espcie es pot definir com un grup d'organismes que es poden reproduir l'un amb l'altre i produir descendncia frtil. Quan una espcie queda separada en poblacions que no poden aparellar-se entre elles, les mutacions, la deriva gentica i la selecci natural causen una acumulaci de diferncies amb el pas de les generacions i l'aparici de noves espcies. Les semblances entre els organismes suggereixen que totes les espcies conegudes descendeixen d'un avantpassat com (o d'un patrimoni gnic ancestral) per aquest procs de divergncia gradual.  

La biologia evolutiva documenta el fet que l'evoluci t lloc, i desenvolupa i posa a prova teories que n'expliquen les causes. Els estudis del registre fssil i la diversitat dels organismes vius havien convenut la majoria de cientfics de mitjans del segle XIX que les espcies canviaven amb el temps. Tanmateix, el mecanisme que provocava aquests canvis romangu poc clar fins que el 24 de novembre de 1859 fou publicada l'obra de Charles Darwin L'origen de les espcies, descrivint la teoria de l'evoluci per selecci natural. L'obra de Darwin rpidament port a una acceptaci aclaparadora de l'evoluci dins de la comunitat cientfica. A la dcada del 1930, la selecci natural darwiniana fou combinada amb les Lleis de Mendel per formar la sntesi evolutiva moderna, en qu fou traada la connexi entre les "unitats" de l'evoluci (gens) i el "mecanisme" de l'evoluci. Aquesta potent teoria explicativa i predictiva dirigeix la investigaci proposant constantment noves preguntes, i ha esdevingut el principi organitzador central de la biologia moderna, oferint una explicaci unificada de la diversitat de la vida a la Terra.

Herncia gentica.



L'evoluci dels organismes es produeix per mitj de canvis en petits trets   les caracterstiques particulars d'un organisme. En els humans, per exemple, el color dels ulls s una caracterstica heretable, que els individus poden heretar d'un dels seus pares. Els trets heretables sn controlats pels gens, i el conjunt dels gens en el genoma d'un organisme rep el nom de genotip.

El conjunt de trets observables que formen l'estructura i el comportament d'un organisme rep el nom de fenotip. Aquests trets provenen de la interacci del genotip amb l'ambient. Per tant, no tots els aspectes del fenotip sn heretats. La pell bronzejada s el resultat de la interacci entre el genotip d'una persona i la llum solar; aix doncs, els bronzejats no sn transmesos als fills. Tanmateix, diferents persones tenen diferents respostes a la llum solar, causades per diferncies en el seu genotip; un exemple notable sn els individus amb el tret heretat de l'albinisme, que no es bronzegen i que sn altament sensibles a les insolacions.

Els trets heretables es transmeten d'una generaci a l'altra per mitj de l'ADN, una molcula capa de codificar informaci gentica. L'ADN s un polmer compost de quatre tipus de bases. La seqncia de bases en una determinada molcula d'ADN especifica la informaci gentica, de manera similar a com una seqncia de lletres especifica un text o una seqncia d'octets especifica un programa d'ordinador. Les parts d'una molcula d'ADN que especifiquen una nica unitat funcional reben el nom de gens: els diferents gens tenen diferents seqncies de bases. Dins de les cllules, les llargues cadenes d'ADN s'associen amb protenes per formar estructures condensades denominades cromosomes. Una ubicaci especfica dins d'un cromosoma rep el nom de locus. Si la seqncia d'ADN en un determinat locus varia entre individus, les diferents formes d'aquesta seqncia reben el nom d'allels. Les seqncies d'ADN poden canviar a causa de mutacions, produint nous allels. Si una mutaci t lloc dins d'un gen, el nou allel pot afectar el tret controlat pel gen, alterant el fenotip de l'organisme. Tanmateix, tot i que aquesta senzilla correspondncia entre un allel i un tret funciona en alguns casos, la majoria de trets sn ms complexos i estan controlats per mltiples gens en interacci.

Variaci.

El fenotip d'un organisme individual s el resultat del seu genotip i de la influncia de l'ambient en qu ha viscut. Una part significativa de la variaci en els fenotips d'una poblaci es deu a les diferncies entre els genotips. La sntesi evolutiva moderna defineix l'evoluci com el canvi en aquesta variaci gentica al llarg del temps. La freqncia d'un allel determinat fluctua, esdevenint ms o menys prevalent en relaci a altres formes del mateix gen. Les forces evolutives actuen dirigint aquests canvis en la freqncia dels allels en una direcci o una altra. La variaci desapareix quan un allel assoleix el punt de fixaci   quan o b desapareix de la poblaci o b substitueix completament l'allel ancestral.

La variaci prov de les mutacions en el material gentic, la migraci entre poblacions (flux gentic), i el rearranjament de gens a travs de la reproducci sexual. La variaci tamb prov d'intercanvis de gens entre espcies diferents; per exemple, a travs de la transferncia horitzontal de gens en els bacteris i la hibriditzaci en les plantes. Tot i la constant aparici de variacions per mitj d'aquests processos, gran part del genoma d'una espcie s idntic en tots els seus individus. Tanmateix, fins i tot canvis relativament petits en el genotip poden provocar canvis dramtics en el fenotip: els ximpanzs i els humans noms es diferencien en un 5% del seu genoma.

Mutaci.


La variaci gentica s'origina amb mutacions a l'atzar que tenen lloc en els genomes dels organismes. Les mutacions sn canvis en la seqncia d'ADN de genoma d'una cllula, i sn causades per la radioactivitat, els virus, els transposons i mutgens, aix com errors que tenen lloc durant la meiosi o la replicaci de l'ADN. Aquests mutgens provoquen diversos tipus diferents en les seqncies d'ADN; aquests canvis poden no tenir cap efecte, alterar el producte d'un gen, o evitar que el gen funcioni. Estudis en la mosca del vinagre suggereixen que si una mutaci canvia la protena produda per un gen, la mutaci ser probablement nociva, car aproximadament el 70% d'aquestes mutacions tenen efectes nocius, i la resta sn o b neutres o b lleugerament beneficioses. Degut als efectes nocius que les mutacions poden tenir sobre les cllules, els organismes han desenvolupat mecanismes com ara la reparaci de l'ADN per eliminar les mutacions. Aix doncs, el ritme de mutaci ptim per una espcie s un equilibri entre els costs associats amb un alt ritme de mutaci, com ara mutacions deletries, i les despeses metabliques de mantenir sistemes per a reduir el ritme de mutaci, com ara enzims reparadors de l'ADN. Algunes espcies, com ara els retrovirus, tenen un ritme de mutaci tan alt que la majoria dels seus descendents posseeixen un gen mutant. Aquesta mutaci tan rpida pot servir perqu aquests virus puguin evolucionar rpidament i constant, evitant d'aquesta manera les respostes del sistema immunitari hum.

Les mutacions poden implicar la duplicaci de grans seccions d'ADN, cosa que s una font important de matria prima per l'evoluci de nous gens, amb la duplicaci de desenes i centenars de gens cada mili d'anys en els genomes animals. La majoria de gens pertanyen a grans famlia de gens de descendncia comuna. Els gens nous sn produts de diverses maneres, habitualment per mitj de la duplicaci i mutaci d'un gen ancestral, o la recombinaci de parts de gens diferents per formar noves combinacions amb noves funcions. Per exemple, l'ull hum utilitza quatre gens per a crear estructures sensibles a la llum: tres per la visi en color i un per la visi nocturna; tots quatre provenen d'un mateix gen ancestral. Un avantatge de duplicar un gen (o fins i tot un genoma sencer) s que les funcions que se solapen o que sn redundants en diversos gens permeten la conservaci d'allels que altrament serien nocius, incrementant aix la diversitat gentica.

Els canvis en el nombre de cromosomes poden implicar mutacions encara ms grans, en qu hi ha segments de l'ADN dins dels cromosomes que es fragmenten i desprs rearrangen. Per exemple, dos cromosomes del gnere Homo es fusionaren per crear el cromosoma 2; aquesta fusi no tingu lloc en el llinatge de la resta de simis, que conserven aquests cromosomes separats. En l'evoluci, el paper ms important d'aquests rearranjaments cromosmics pot ser l'acceleraci de la divergncia d'una poblaci en una nova espcie, disminuint la probabilitat que les poblacions es creuin, i preservant aix les diferncies gentiques entre les poblacions.

Les seqncies d'ADN que es poden moure pel genoma, com ara els transposons, formen una part important del material gentic de les plantes i els animals, i podrien haver estat importants en l'evoluci dels genomes. Per exemple, hi ha ms d'un mili de cpies de la seqncia Alu en el genoma hum, i actualment aquestes seqncies serveixen per a dur a terme funcions com ara la regulaci de l'expressi gnica. Un altre efecte d'aquestes seqncies d'ADN mbils s que, quan es mouen dins un genoma, poden fer mutar o eliminar gens existents, creant aix diversitat gentica.

Sexe i recombinaci.

En els organismes asexuals, els gens sn heretats en conjunt, o "units", car no es poden mesclar amb els gens d'altres organismes durant la reproducci. Tanmateix, els descendents d'organismes sexuals contenen una mescla a l'atzar dels cromosomes dels seus pares, produda a travs de l'herncia independent de carcters. En el procs relacionat de recombinaci gentica, els organismes sexuals tamb poden intercanviar ADN entre dos cromosomes compatibles. La recombinaci i l'herncia independent de carcters no modifiquen la freqncia dels allels, per canvien les associacions d'uns allels amb uns altres, produint una descendncia amb noves combinacions d'allels. Mentre que aquest procs augmenta la variaci en la descendncia d'un individu, la mescla gentica pot no tenir efecte, o pot augmentar o disminuir la variaci gentica d'una poblaci, depenent de com es distribueixen els allels en la poblaci. Per exemple, si dos allels sn distributs a l'atzar en una poblaci, aleshores el sexe no tindr cap efecte en la variaci; tanmateix, si dos allels tendeixen a posar-se en parella, aleshores la mescla gentica compensar aquesta distribuci no aleatria, i al llarg del temps els organismes de la poblaci esdevindran ms semblants entre ells. L'efecte general del sexe en la variaci natural roman incert, per investigacions recents suggereixen que el sexe sol augmentar la variaci gentica, i que podria incrementar la velocitat d'evoluci.

La recombinaci permet fins i tot que allels que estiguin a prop l'un de l'altre en una cadena d'ADN siguin heretats independentment. Tanmateix, el ritme de recombinaci s baix, car en els humans, en una cadena d'ADN d'un mili de parells de bases hi ha una possibilitat entre cent que hi hagi recombinaci, a cada generaci. Com a resultat d'aix, els gens que estiguin a prop en un cromosoma no sempre seran redistributs un lluny de l'altre, i el gens que estan a prop tendeixen a ser heretats junts. Aquesta tendncia es mesura esbrinant amb quina freqncia es troben junts dos allels de gens diferents, que rep el nom de desequilibri de lligament. Un conjunt d'allels que sol ser heretat en grup rep el nom d'haplotip.

La reproducci sexual contribueix a eliminar mutacions nocives i conservar les que sn beneficioses. Per conseqent, quan els allels no poden separar-se per recombinaci (com en el cas dels cromosomes Y dels mamfers, que passen intactes de pares a fills), aleshores s'acumulen mutacions. A ms, la recombinaci i l'herncia independent poden produir individus amb combinacions de gens noves i avantatjoses. Aquests efectes positius queden contrarestats pel fet que aquest procs pot produir mutacions i separar combinacions beneficioses de gens.

Gentica de poblacions.


Des d'un punt de vista gentic, l'evoluci s un canvi intergeneracional en la freqncia dels allels dins d'una poblaci que comparteix un mateix patrimoni gnic. Una poblaci s un grup d'individus de la mateixa espcie que comparteixen un mbit geogrfic. Per exemple, totes les arnes d'un mateixa espcie que visquin en un bosc allat formen una poblaci. Un gen determinat dins la poblaci pot presentar diverses formes alternatives, que sn les responsables de la variaci entre els diferents fenotips dels organismes. Un exemple pot ser un gen de la coloraci en les arnes que tingui dos allels: blanc i negre. El patrimoni gnic s el conjunt complet dels allels d'una poblaci, de manera que cada allel apareix un nombre determinat de vegades en un patrimoni gnic. La fracci de gens del patrimoni gnic que sn un allel determinat rep el nom de freqncia alllica. L'evoluci t lloc quan hi ha canvis en la freqncia alllica dins una poblaci d'organismes que es reprodueixen entre ells; per exemple, si l'allel del color negre esdev ms com en una poblaci d'arnes.

Per comprendre els mecanismes que fan que evolucioni una poblaci, s til conixer les condicions necessries perqu la poblaci no evolucioni. El principi de Hardy-Weinberg determina que la freqncia dels allels (varietats d'un gen) d'una poblaci prou gran romandr constant nicament si les forces que hi actuen sn el rearranjament aleatori d'allels durant la formaci dels espermatozous i vuls, i la combinaci aleatria dels allels d'aquestes cllules sexuals durant la fertilitzaci. Una poblaci aix es troba en un equilibri Hardy-Weinberg   no evoluciona.

Mecanismes.
Hi ha tres mecanismes bsics de canvi evolutiu: la selecci natural, la deriva gentica i el flux gnic. La selecci natural afavoreix els gens que milloren la capacitat de supervivncia i reproducci. La deriva gentica s el canvi aleatori en la freqncia dels allels, provocat pel mostratge aleatori dels gens d'una generaci durant la reproducci. El flux gnic s la transferncia de gens dins d'una poblaci o entre poblacions. La importncia relativa de la selecci natural i la deriva gentica en una poblaci varia depenent de la fora de la selecci i de la mida poblacional efectiva, que s el nombre d'exemplars capaos de reproduir-se. La selecci natural sol predominar en poblacions grans, mentre que la deriva gentica predomina en les petites. El predomini de la deriva gentica en poblacions petites pot portar fins i tot a la fixaci de mutacions lleugerament deletries. Com a resultat d'aix, els canvis en la mida d'una poblaci poden influir significativament en el curs de l'evoluci. Els colls d'ampolla de poblacions, en qu la poblaci disminueix temporalment, perdent varietat gentica, resulten en una poblaci ms uniforme. Els colls d'ampolla tamb poden ser el resultat d'alteracions en el flux gnic, com ara una migraci reduda, l'expansi a nous hbitats, o una subdivisi de la poblaci.

Selecci natural.


La selecci natural s el procs pel qual les mutacions gentiques que milloren la capacitat reproductiva esdevenen i romanen ms freqents en les generacions successives d'una poblaci. Se la qualifica sovint de "mecanisme autoevident", car s la conseqncia necessria de tres fets simples:
 Dins les poblacions d'organismes hi ha variacions heretables.
 Els organismes produeixen ms descendents dels que poden sobreviure.
 Aquests descendents tenen diferents capacitats de sobreviure i reproduir-se.

Aquestes condicions provoquen una competici entre els organismes per la supervivncia i la reproducci. Per conseqent, els organismes amb trets que els donen un avantatge sobre els competidors transmeten aquests trets avantatjosos, mentre que els trets que no donen un avantatge no sn transmesos a la generaci segent.

El concepte central de la selecci natural s l'aptitud evolutiva d'un organisme. Es tracta de la mesura de la contribuci gentica d'un organisme a la generaci segent. Tanmateix, no s el mateix que el nombre total de descendents; l'aptitud mesura la proporci de generacions posteriors que porten els gens de l'organisme. Per conseqent, si un allel augmenta l'aptitud ms que altres allels del mateix gen, amb cada generaci l'allel esdevindr ms com dins la poblaci. Es diu que la selecci natural afavoreix aquests gens. Exemples de trets que poden augmentar l'aptitud sn una millora de la supervivncia o una major fecunditat. En canvi, la menor aptitud causada per un allel menys beneficis o deleteri fa que l'allel esdevingui ms rar   la selecci natural el desfavoreix. Cal remarcar que l'aptitud d'un allel no s una caracterstica fixa; si l'ambient canvia, trets que abans eren neutres o nocius poden esdevenir beneficiosos, i a l'inrevs.

La selecci natural dins una poblaci d'un tret que pot variar dins un ventall de possibilitats, com ara l'alada, es pot categoritzar en tres tipus diferents. El primer s la selecci direccional, que s un canvi en el valor mitj d'un tret al llarg del temps ndash; per exemple, quan uns organismes esdevenen gradualment ms alts. 
El segon s la selecci disruptiva, una selecci de valors extrems dels trets que sovint resulta en qu dos valors diferents esdevinguin ms comuns, i la selecci desfavoreix el valor mitj. Aix implicaria que els organismes baixets o alts tindrien un avantatge, per els d'alada mitjana no. Finalment, en la selecci estabilitzadora, la selecci desfavoreix els valors extrems en ambdues bandes de l'espectre, cosa que causa una reducci de la varincia al voltant del valor mitj. Aix faria, per exemple, que els organismes esdevinguessin gradualment tots de la mateixa mida.

Un tipus especial de selecci natural s la selecci sexual, que s la selecci a favor de qualsevol tret que augmenti l'xit reproductiu fent augmentar l'atractiu d'un organisme davant de parelles potencials. Els trets que evolucionaren per mitj de la selecci sexual sn especialment prominents en els mascles d'alguna espcie, malgrat que existeixen trets com ara banyes voluminoses, cants d'aparellament, o colors brillants que atrauen els predadors, reduint les possibilitats de supervivncia dels mascles individuals. Aquest desavantatge reproductiu s compensat per un major xit reproductiu en els mascles que presenten aquests trets difcils de falsejar sexualment seleccionats.

Una rea d'estudi actiu s la unitat de selecci; s'ha dit que la selecci natural actua a nivell de gens, cllules, organismes individuals, grups d'organismes i fins i tot espcies. Cap d'aquests models no sn mtuament exclusius, i la selecci pot actuar a mltiples nivells alhora. Per sota el nivell de l'individu, hi ha gens anomenats transposons que intenten replicar-se arreu del genoma. La selecci per sobre el nivell de l'individu, com ara la selecci de grup, pot permetre l'evoluci de la cooperaci, com s'explica ms avall.

Deriva gentica.


La deriva gentica s el canvi en la freqncia dels allels entre una generaci i la segent, i t lloc perqu els allels de la descendncia sn una mostra aleatria dels dels pares, i pel paper que juga l'atzar a l'hora de determinar si un exemplar determinat sobreviur i es reproduir. En termes matemtics, els allels estan subjectes als errors de mostreig. Com a resultat d'aix, quan les forces selectives estan absents o sn relativament febles, la freqncia dels allels tendeix a "derivar" cap amunt o cap avall aleatriament (en un passeig aleatori). Aquesta deriva s'atura quan un allel esdev finalment fixat, s a dir, o b desapareix de la poblaci, o b substitueix totalment la resta de gens. Aix doncs, la deriva gentica pot eliminar alguns allels d'una poblaci simplement a causa de l'atzar. Fins i tot en l'absncia de forces selectives, la deriva gentica pot fer que dues poblacions separades que comencen amb la mateixa estructura gentica se separin en dues poblacions divergents amb un conjunt d'allels diferent.

El temps necessari perqu un allel quedi fixat per la deriva gentica depn de la mida de la poblaci; la fixaci t lloc ms rpid en poblacions ms petites. La mesura precisa de les poblacions que s important en aquest cas rep el nom de mida poblacional efectiva, que fou definida per Sewall Wright com un el nombre teric d'exemplars reproductius que presentin el mateix grau observat de consanguinitat.

Tot i que la selecci natural s responsable de l'adaptaci, la importncia relativa de les dues forces, selecci natural i deriva gentica, com a impulsores del canvi evolutiu en general s actualment un camp d'investigaci en la biologia evolutiva. Aquestes investigacions foren inspirades per la teoria neutralista de l'evoluci molecular, que postula que la majoria de canvis evolutius sn el resultat de la fixaci de mutacions neutres, que no tenen cap efecte immediat sobre l'aptitud d'un organisme. Per tant, en aquest model, la majora de canvis gentics en una poblaci sn el resultat d'una pressi de mutaci constant i la deriva gentica.

Flux gnic.


El flux gnic s l'intercanvi de gens entre poblacions, que solen ser de la mateixa espcie. Exemples de flux gnic dins d'una espcie inclouen la migraci i posterior reproducci d'organismes, o l'intercanvi de pollen. La transferncia de gens entre espcies diferents inclou la formaci d'organismes hbrids i la transferncia horitzontal de gens.

La immigraci o emigraci d'una poblaci pot canviar la freqncia dels allels, aix com introduir variaci gentica en la poblaci. La immigraci pot afegir nou material gentic al patrimoni gnic establert d'una poblaci. De la mateixa manera, l'emigraci en pot restar. Com que calen barreres que impedeixin la reproducci entre dues poblacions divergents per tal que esdevinguin espcies noves, el flux gnic pot alentir aquest procs, escampant les diferncies gentiques entre les poblacions. El flux gnic s obstaculitzat per serralades, oceans i deserts, o fins i tot estructures construdes pels humans com ara la Gran Muralla Xinesa, que ha obstaculitzat el flux de gens de les plantes.

Segons quant hagin divergit dues espcies des del seu avantpassat com ms recent, pot ser que siguin capaces de produir descendncia, com en el cas dels cavalls i els burros, que produeixen mules quan s'aparellen. Aquests hbrids solen ser infrtils, degut al fet que els dos conjunts diferents de cromosomes no sn capaos d'aparellar-se durant la meiosi. En aquest cas, les espcies properes poden creuar-se habitualment, per els hbrids sn desfavorits i les espcies romanen distintes. Tanmateix, en ocasions es formen hbrids viables, i aquestes espcies poden o b tenir unes propietats intermitges entre les de les espcies parents, o tenir un fenotip completament nou. La importncia de la hibriditzaci a l'hora de crear noves espcies d'animals s incerta, tot i que se n'han observat casos en molts tipus d'animals; Hyla versicolor n's un exemple particularment ben estudiat.

Tanmateix, la hibriditzaci s un mode important d'especiaci en les plantes, car la poliplodia (el fet de tenir ms de dues cpies de cada cromosoma) s ms tolerada en les plantes que en els animals. La poliplodia s important en els hbrids car els permet reproduir-se; els dos conjunts diferents de cromosomes sn capaos d'aparellar-se amb una parella idntica durant la meiosi. Els poliploides tamb tenen una major diversitat gentica, cosa que els permet evitar la depressi de consanguinitat en les poblacions petites.

La transferncia horitzontal de gens s la transferncia de material gentic d'un organisme a un altre que no n's un descendent; aix s especialment habitual entre els bacteris. En medicina, aix contribueix a la dispersi de la resistncia als antibitics, car quan un bacteri adquireix gens resistents pot transmetre'ls rpidament a altres espcies. Es possible que tamb hi hagi hagut transferncia horitzontal de gens entre bacteris i eucariotes, com ara el llevat Saccharomyces cerevisiae o el colepter Callosobruchus chinensis. Un exemple de transferncia a gran escala sn els rotfers bdellodeus, que semblen haver rebut una varietat de gens de bacteris, fongs i plantes. Els virus tamb poden dur ADN d'un organisme a l'altre, permetent la transferncia de gens fins i tot entre dominis biolgics. Tamb tingu lloc una transferncia de gens a gran escala entre els avantpassats de les cllules eucariotes i els procariotes, amb el resultat que els eucariotes adquiriren cloroplasts i mitocondris.

Resultats.
L'evoluci influencia tots i cadascun dels aspectes de la forma i el comportament dels organismes. Els ms prominents sn les adaptacions especfiques comportamentals i fsiques que resulten de la selecci natural. Aquestes adaptacions augmenten l'aptitud, ajudant a trobar aliment, evitar els predadors o atraure una parella. Els organismes tamb poden respondre a la selecci cooperant els uns amb els altres, habitualment ajudant els seus parents o mantenint una simbiosi mtuament beneficiosa. A llarg terme, l'evoluci forma noves espcies separant poblacions ancestrals d'organismes en nous grups que no poden o no volen aparellar-se.

Aquests resultats de l'evoluci es divideixen en ocasions en macroevoluci, que s l'evoluci que t lloc a nivell d'espcie o un nivell superior, com ara l'extinci o l'especiaci, i microevoluci, que sn els canvis evolutius ms petits, com ara les adaptacions, dins d'una espcie o poblaci. En general, la macroevoluci s considerada el resultat de llargs perodes de microevoluci. Aix doncs, la distinci entre microevoluci i macroevoluci no s fonamental    l'nica diferncia s el temps necessari. Tanmateix, en la macroevoluci, els trets de l'espcie sencera poden ser importants. Per exemple, una gran quantitat de variaci entre els individus permet a una espcie adaptar-se rpidament a nous hbitats, disminuint les possibilitats que s'extingeixi, mentre que una distribuci geogrfica extensa augmenta les possibilitats d'especiaci, fent que sigui ms probable que quedi allada part de la poblaci. En aquest sentit, la microevoluci i la macroevoluci poden implicar una selecci a diferents nivells   la microevoluci actua sobre els gens i els organismes, mentre que la macroevoluci actua sobre espcies senceres i afecta el ritme d'especiaci i extinci.

Un error com s creure que l'evoluci s "progressiva", per la selecci natural no t cap meta a llarg terme i no produeix necessriament una major complexitat. Tot i que han evolucionat espcies complexes, aix s un efecte collateral de l'augment del nombre total d'organismes, i les formes de vida simple continuen sent ms abundants. Per exemple, la immensa majoria d'espcies sn procariotes microscpics, que formen aproximadament la meitat de la biomassa del mn malgrat la seva mida petita, i constitueixen la gran majoria de la biodiversitat de la Terra. Aix doncs, els organismes simples han estat la forma de vida dominant a la Terra durant tota la seva histria, i continuen sent-ho avui en dia, mentre que la vida complex noms sembla ms diversa perqu s ms fcil de veure.

Adaptaci.

Les adaptacions sn estructures o comportaments que milloren una funci especfica, fent que els organismes esdevinguin ms hbils a l'hora de sobreviure i reproduir-se. Es formen per mitj d'una combinaci de la producci contnua de petits canvis aleatoris en els trets, i la selecci natural de les variants ms ben adaptades pel seu ambient. Aquest procs pot causar o b l'aparici d'un nou tret, o la prdua d'un tret ancestral. Un exemple que mostra ambds tipus de canvi s l'adaptaci dels bacteris a la selecci antibitica, quan els canvis gentics provoquen una resistncia als antibitics modificant l'objectiu del medicament o augmentant l'activitat de transportadors que expulsen el medicament de la cllula. Altres exemples sorprenents sn el bacteri Escherichia coli, que desenvolup la capacitat d'utilitzar l'cid ctric com a nutrient en un experiment de laboratori a llarg terme, o Flavobacterium, que desenvolup un enzim nou que li permet crixer a partir dels subproductes de la manufacturaci de nil.

Tanmateix, molts trets que semblen ser simples adaptacions sn en realitat exaptacions: estructures originalment adaptades per una funci, per que per casualitat esdevenen tils per alguna altra funci. N's un exemple la sargantana africana Holaspis guentheri, que desenvolup un cap extremament pla per amagar-se dins d'esquerdes, com es pot veure en els seus parents propers. Tanmateix, en aquesta espcie, el cap ha esdevingut tan pla que ajuda l'animal a planar d'un arbre a l'altre   s una exaptaci. Una altre exaptaci s el recrutament d'enzims de la gliclisi i el metabolisme xenobitic perqu serveixin de protenes estructurals anomenades cristallines a les lents dels ulls dels organismes.


Com que les adaptacions tenen lloc a travs de la modificaci gradual d'estructures existents, estructures amb una organitzaci interna similar poden tenir funcions molt diferents en organismes interrelacionats. Aix s el resultat de l'adaptaci d'una mateixa estructura ancestral per a funcionar de maneres diferents. Els ossos de les ales de les ratapinyades, per exemple, sn similars en estructura a les mans dels humans i les aletes de les foques, car aquests trets descendeixen tots del d'un avantpassat que tamb tenia cinc dits a la punta de cada pota anterior. Altres trets anatmics idiosincrtics, com ara els ossos del canell del panda gegant, que formen un fals "polze", indiquen que el llinatge evolutiu d'un organisme pot posar lmit a les adaptacions possibles.

Durant l'adaptaci, algunes estructures poden perdre la seva funci original i esdevenir estructures vestigials. Aquestes estructures poden tenir poca o cap utilitat en una espcie actual, per tenen una funci clara en les espcies ancestrals, o altres espcies estretament relacionades. En sn exemples els pseudogens, les restes no funcionals d'ulls en peixos caverncoles cecs, les ales dels ocells no voladors, i la presncia d'os coxal en els cetacis i les serps. Exemples d'estructures vestigials en els humans inclouen el queixal del seny, el cccix i l'apndix.

Un camp d'investigaci actual en biologia evolutiva del desenvolupament s la base de desenvolupament de les adaptacions i exaptacions. Aquesta recerca investiga l'origen del desenvolupament embrionari i com les modificacions del desenvolupament i els processos de desenvolupament formen nous trets. Aquests estudis han demostrat que l'evoluci pot alterar el desenvolupament per crear noves estructures, com ara les estructures ssies embrionries que es transformen en la mandbula en altres animals per que en els mamfers formen part de l'orella mitjana. Tamb s possible que estructures que s'hagin perdut amb l'evoluci puguin reaparixer degut a canvis en gens del desenvolupament, com ara les mutacions en les gallines que fan que els surtin dents semblants a les dels cocodrils. S'est fent evident que la majoria d'alteracions morfolgiques dels organismes es deuen a canvis en el nivell i la temporalitzaci d'un petit conjunt de gens conservats.

Coevoluci.

La interacci entre organismes pot produir conflicte o cooperaci. Quan interactuen dues espcies diferents, com ara un patogen i un hoste, o un predador i la seva presa, les espcies poden desenvolupar conjunts d'adaptacions complementaris. En aquest cas, l'evoluci d'una espcie provoca adaptacions en l'altra. Al seu torn, aquests canvis en la segona espcie provoquen adaptacions en la primera. Aquest cicle de selecci i resposta rep el nom de coevoluci. Un exemple s la producci de tetrodotoxina per part del trit d'Oregon i l'evoluci d'una resistncia a aquesta toxina en el seu predador, la serp de garrotera. En aquesta parella predador-presa, la cursa armamentista evolutiva ha produt nivells alts de toxina en el trit, i els corresponents nivells alts de resistncia en la serp.

Cooperaci.

Tanmateix, no totes les interaccions entre espcies impliquen conficte. Han evolucionat molts tipus d'interaccions mtuament beneficioses. Per exemple existeix una cooperaci extrema entre les plantes i els fongs micorizals que creixen a les seves arrels i que ajuden la planta a absorbir nutrients del sl. Aquesta s una relaci recproca, car les plantes proporcionen als fongs sucres de la fotosntesi. En aquest cas, els fongs creixen dins de les cllules vegetals, cosa que els permet intercanviar nutrients amb el seu hoste, tot emetent senyals que inhibeixen el sistema immunitari de la planta.

Tamb han evolucionat collaboracions entre organismes de la mateixa espcies. N's un cas extrem l'eusocialitat que s'observa en els insectes socials, com ara abelles, trmits i formigues, en qu insectes estrils alimenten i protegeixen el nombre redut de membres de la colnia que sn capaos de reproduir-se. A una escala encara ms petita, les cllules somtiques que formen el cos d'un animal limiten la seva reproducci per tal de mantenir un organisme estable, que desprs ajuda un nombre redut de les cllules germinals de l'animal per a produir descendents. En aquest cas, les cllules somtiques responen a senyals especfics que les inciten o b a crixer o b a sucidar-se. Si les cllules ignoren aquests senyals i intenten crixer de manera inapropiada, el seu creixement descontrolat causa cncer.

Es creu que aquests exemples de cooperaci dins d'una mateixa espcie evolucionaren per mitj del procs de la selecci de parentesc, en qu un organisme contribueix a criar la descendncia d'un parent seu. La selecci afavoreix aquesta activitat perqu si l'exemplar "ajudant" cont allels que promoguin aquesta activitat d'ajuda, s probable qu el seu parent tamb contingui aquests allels i que, per tant, aquests allels siguin transmesos. Altres processos que poden promoure la cooperaci inclouen la selecci de grup, en qu la cooperaci proporciona beneficis a un grup d'organismes.

Especiaci.


L'especiaci s el procs pel qual una espcie divergeix en dues o ms espcies descendents. Ha estat observada en mltiples ocasions tant en condicions de laboratori controlades com a la natura. En els organismes que es reprodueixen sexualment, l'especiaci s el resultat d'un allament reproductiu seguit d'una divergncia genealgica. Hi ha quatre modalitats d'especiaci. La ms habitual en els animals s l'especiaci alloptrica, que t lloc en poblacions que inicialment estan geogrficament allades, com en el cas de la fragmentaci d'hbitat o les migracions. En aquestes condicions, la selecci pot causar canvis molt rpids en l'aparena i el comportament dels organismes. Com que la selecci i la deriva actuen de manera independent en poblacions allades de la resta de la seva espcie, la separaci pot crear eventualment organismes que no es poden reproduir entre ells.

La segona modalitat d'especiaci s l'especiaci periptrica, que t lloc quan poblacions petites d'organismes queden allades en un nou medi. Es diferencia de l'especiaci alloptrica en qu les poblacions allades sn numricament molt ms petites que la poblaci mare. Aqu, l'efecte fundador causa una especiaci rpida per mitj d'una rpida deriva gentica i una selecci en un patrimoni gnic petit.

La tercera modalitat d'especiaci s l'especiaci paraptrica. S'assembla a l'especiaci paraptrica en qu una petita poblaci colonitza un nou hbitat, per se'n diferencia en qu no hi ha cap separaci fsica entre les dues poblacions. En canvi, la poblaci s el resultat de l'evoluci de mecanismes que redueixen el flux gnic entre ambdues poblacions. Generalment, aix t lloc quan hi ha hagut un canvi drstic en el medi dins de l'hbitat de l'espcie mare. Un exemple s l'herba Anthoxanthum odoratum, que pot sofrir una especiaci paraptrica en resposta a contaminaci metllica localitzada provinent de mines. En aquest cas, evolucionen plantes amb una resistncia a nivells alts de metalls al sl. La selecci que desfavoreix els creuaments amb l'espcie mare, sensible als metalls, produeix un canvi en l'poca de floraci de les plantes resistents als metalls, causant un allament reproductiu. La selecci en contra d'hbrids entre les dues poblacions pot causar refor, que s l'evoluci de trets que promouen la reproducci dins de l'espcie, aix com un desplaament de carcter, que s quan dues espcies esdevenen ms diferents en aparena.


Finalment, en l'especiaci simptrica, les espcies divergeixen sense que hi hagi allament geogrfic o canvis en l'hbitat. Aquesta modalitat s rara, car fins i tot una petita quantitat de flux gnic pot eliminar les diferncies gentiques entre parts d'una poblaci. En general, en els animals, l'especiaci simptrica requereix l'evoluci de diferncies gentiques i un aparellament no aleatori, per tal que pugui evolucionar un allament reproductiu.

Un tipus d'especiaci simptrica s el creuament de dues espcies relacionades per produir una nova espcie hbrida. Aix no s habitual en els animals, car els hbrids animals solen ser estrils, ja que durant la meiosi els cromosomes homlegs de cada pare, sent d'espcies diferents, no poden aparellar-se amb xit. s ms habitual en les plantes, car les plantes doblen sovint el seu nombre de cromosomes, per tal de formar poliploides. Aix permet als cromosomes de cada espcie parental formar una parella complementria durant la meiosi, car els cromosomes de cada pare ja sn representats per una parella. Un exemple d'aquest tipus d'especiaci s quan les espcies vegetals Arabidopsis thaliana i Arabidopsis arenosa es creuaren per produir la nova espcie Arabidopsis suecica. Aix tingu lloc fa aproximadament 20.000 anys, i el procs d'especiaci ha estat repetit al laboratori, cosa que permet estudiar els mecanismes gentics implicats en aquest procs. De fet, el doblament de cromosomes dins d'una espcie pot ser una causa habitual d'allament reproductiu, car la meitat dels cromosomes doblats quedaran sense parella quan s'aparellin amb organismes no doblats.

L'especiaci s important en la teoria de l'equilibri puntuat, que explica el patr observat en el registre fssil de curtes "explosions" evolutives dispersades entre perodes relativament llargs d'estasi, durant els quals les espcies romanen relativament immutades. En aquesta teoria, l'especiaci i l'evoluci rpida estan relacionades, i la selecci natural i la deriva gentica actuen particularment fort sobre els organismes que sofreixen una especiaci en hbitats nous o petites poblacions. Com a resultat d'aix, els perodes d'estasi del registre fssil corresponen a la poblaci mare, i els organismes que sofreixen especiaci i evoluci rpida es troben en poblacions petites o hbitats geogrficament restringits, de manera que rarament queden preservats en forma de fssils.

Extinci.


L'extincio s la desaparici d'una espcie sencera. L'extinci no s un esdeveniment inusual, car apareixen sovint espcies per especiaci, i desapareixen per extinci. De fet, la prctica totalitat d'espcies animals i vegetals que han viscut a la Terra estan actualment extingides, i sembla que l'extinci s el dest final de totes les espcies. Aquestes extincions han tingut lloc contnuament durant la histria de la vida, tot i que el ritme d'extinci augmenta drsticament en els ocasionals esdeveniments d'extinci. L'extinci del Cretaci-Terciari, durant la qual s'extingiren els dinosaures, s la ms coneguda, per l'anterior extinci permiana encara fou ms severa, causant l'extinci de gaireb el 96% de les espcies. L'extinci de l'Holoc s una extinci en massa que encara dura i que est associada amb l'expansi de la humanitat pel globus terrestre al llarg dels ltims millennis. El ritme d'extinci actual s 100-1.000 vegades ms alt que el ritme mitj, i fins a un 30% de les espcies poden estar extingides a mitjans del segle XXI. Les activitats humanes sn actualment la causa principal d'aquesta extinci que encara continua; s possible que l'escalfament global l'acceleri encara ms en el futur.

El paper que juga l'extinci en l'evoluci depn de quin tipus d'extinci es tracti. Les causes de les contnues extincions de "baix nivell", que formen la majoria d'extincions, no estan ben compreses i podrien ser el resultat de la competncia entre espcies per recursos limitats (exclusi competitiva). Si la competncia d'altres espcies altera la probabilitat que s'extingeixi una espcie, aix podria situar la selecci d'espcie com un nivell de la selecci natural. Les extincions massives intermitents tamb sn importants, per en lloc d'actuar com a fora selectiva, redueixen drsticament la diversitat de manera indiscriminada i promouen explosions de rpida evoluci i especiaci en els supervivents.

Histria evolutiva de la vida.


Origen de la vida.

L'origen de la vida s un precursor necessari de l'evoluci biolgica, per comprendre que l'evoluci comen un cop havien aparegut els organismes, i investigar com es produeix, no depn de comprendre exactament com comen la vida. El consens cientfic actual s que la complexa bioqumica que forma la vida provingu de reaccions qumiques ms senzilles, per s incert com es produ aix. No hi ha gaire cosa certa sobre els primers passos de la vida, l'estructura dels primers organismes, o la identitat i naturalesa de qualsevol ltim avantpassat com universal o patrimoni gnic ancestral. Per tant, no hi ha cap consens cientfic sobre com comen la vida, per algunes teories inclouen molcules autoreplicants com ara l'ARN, i l'assemblatge de cllules senzilles.

Descendncia comuna.


Tots els organismes de la Terra descendeixen d'un avantpassat com o un mateix patrimoni gnic ancestral. Les espcies actuals sn una etapa del procs evolutiu, i la seva diversitat s el producte d'una llarga srie d'esdeveniments d'especiaci i extinci. La descendncia comuna dels organismes fou deduda originalment a partir de quatre fets simples sobre els organismes. Primer, tenen distribucions geogrfiques que no es poden explicar per adaptaci local. Segon, la diversitat de la vida no s un conjunt d'organismes completament nics, sin d'organismes que comparteixen semblances morfolgiques. Tercer, els trets vestigials mancats de funci evident s'assemblen a trets ancestrals funcionals. Finalment, els organismes poden ser classificats en una jerarquia de grups encabits un dins de l'altre segons les seves semblances.

Les espcies del passat tamb han deixat un registre de la seva histria evolutiva. Els fssils, juntament amb l'anatomia comparada dels organismes actuals, constitueixen el registre morfolgic o anatmic. Comparant l'anatomia de les espcies actuals i les extingides, els paleontlegs poden inferir-ne el llinatge. Tanmateix, aquest mtode s ms adient per organismes que posseeixen parts corporals dures, com ara closques, dents o ossos. A ms, com que els procariotes com ara els eubacteris i els arqueobacteris comparteixen un conjunt limitat de morfologies comunes, els seus fssils no ofereixen informaci de la seva ascendncia.

Ms recentment, l'estudi de les semblances bioqumiques entre organismes ha proporcionat proves de la descendncia comuna. Per exemple, totes les cllules vivents utilitzen el mateix conjunt bsic de nucletids i aminocids. El desenvolupament de la gentica molecular ha revelat el registre evolutiu que queda en el genoma dels organismes; datant quan divergiren les espcies a travs del rellotge molecular produt per les mutacions. Per exemple, aquestes comparacions de seqncies gentiques han revelat la gran semblana gentica entre els humans i els ximpanzs i han aclarit quan exist l'avantpassat com d'aquestes espcies.

Evoluci de la vida.


Malgrat la incertesa sobre com comen la vida, queda clar que els procariotes foren els primers organismes en habitar la Terra, fa aproximadament 3.000-4.000 milions d'anys. No hi hagu canvis evidents en la morfologia o organitzaci cellular en aquests organismes al llarg dels segents milers de milions d'anys.

Els eucariotes foren la segent gran innovaci en l'evoluci. Es formaren quan bacteris ancestrals foren engolits pels avantpassats de les cllules eucariotes, en una associaci cooperativa anomenada endosimbiosi. Aleshores, els bacteris engolits i la cllula hoste patiren una coevoluci, i els bacteris evolucionaren o b en mitocondris o b en hidrogenosomes. Un segon engoliment, aquest cop d'organismes semblants als cianobacteris, condu a la formaci dels cloroplasts de les algues i les plantes. No se sap exactament quan aparegueren les primeres cllules eucariotes, tot i que degu ser entre fa 2.700 i 1.600 milions d'anys.

La histria de la vida fou dominada pels eucariotes unicellulars, els eubacteris i els arqueobacteris fins fa aproximadament 610 milions d'anys, quan comenaren a aparixer organismes multicellulars als oceans durant el perode Ediacar. L'evoluci de la multicellularitat tingu lloc en mltiples esdeveniments independents, en organismes tan diversos com les esponges, les algues marrons, els cianobacteris, els mixomicets i els mixobacteris.

Poc desprs de l'aparici d'aquests primers organismes multicellulars, aparegu una notable quantitat de diversitat biolgica al llarg d'aproximadament deu milions d'anys, en un esdeveniment anomenat explosi cambriana. Aqu aparegueren la majoria de tipus d'animals moderns al registre fssil, aix com llinatges nics que posteriorment s'extingiren. S'han proposat diversos desencadenants de l'explosi cambriana, incloent-hi l'acumulaci a l'atmosfera d'oxigen de la fotosntesi. Fa aproximadament 500 milions d'anys, les plantes i els fongs colonitzaren la terra, i aviat foren seguits pels artrpodes i altres animals. Els amfibis aparegueren per primer cop fa uns 300 milions d'anys, seguits pels primers amniotes. Desprs vingueren els mamfers fa uns 200 milions d'anys i els ocells fa uns 100 milions d'anys (ambds a partir de llinatges "reptiliomorfs"). Tanmateix, i malgrat l'evoluci d'aquests animals grans, es organismes ms petits, similars als tipus que evolucionaren aviat, continuen tenint molt d'xit i dominant la terra; gran part de la biomassa i de les espcies sn procariotes.

Histria del pensament evolucionista.


Idees evolutives com ara la descendncia comuna i la transmutaci de les espcies han existit com a mnim des del segle VI aC, quan foren tractades pel filsof grec Anaximandre. Altres que consideraren aquestes idees inclouen el filsof grec Empdocles, el filsof-poeta rom Lucreci, el bileg rab Al-Jahiz, el filsof persa Ibn Miskawayh, els Germans de la Puresa, i el filsof oriental Zhuangzi. A mesura que creixia el coneixement biolgic al segle XVIII, alguns filsofs naturalistes com ara Pierre Maupertuis (1745) i Erasmus Darwin (1796) exposaren idees evolucionistes. Les idees del bileg Jean-Baptiste Lamarck sobre la transmutaci de les espcies tingueren una gran influncia. Charles Darwin formul la seva idea de la selecci natural el 1838 i encara estava desenvolupant la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel Wallace li n'envi una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats. A finals del 1859, l'obra de Darwin L'origen de les espcies explic la selecci natural en detall i present proves que conduren a una acceptaci cada cop ms gran de l'existncia de l'evoluci.


El debat sobre els mecanismes de l'evoluci continuaren, i Darwin no pogu explicar l'origen de les variacions heretables sobre les quals opera la selecci natural. Com Lamarck, pensava que els pares transmetien les adaptacions adquirides al llarg de la vida, una teoria que posteriorment fou denominada lamarckisme. A la dcada del 1880, els experiments d'August Weismann indicaren que els canvis per s i dess no eren heretables, i el lamarckisme perd gradualment acceptaci. Encara ms important, Darwin no podia explicar com es transmetien els trets d'una generaci a la segent. El 1865, Gregor Mendel descobr que els trets s'heretaven d'una manera previsible. Quan el treball de Mendel fou redescobert el 1900, els desacords sobre el ritme de l'evoluci predit pels primers genetistes i biometristes provoc un trencament entre els models mendeli i darwini de l'evoluci.

Aquest trencament fou reconciliat a la dcada de 1930 per bilegs com ara Ronald Fisher. El resultat final fou una combinaci de l'evoluci per selecci natural i les lleis de Mendel, la sntesi evolutiva moderna. A la dcada del 1940, la identificaci de l'ADN com a material gentic per Oswald Avery i collaboradors i la posterior publicaci de l'estructura de l'ADN per James Watson i Francis Crick el 1953, demostr les bases fsiques de l'heretabilitat. Des d'aleshores, la gentica i la biologia molecular han esdevingut parts centrals de la biologia evolutiva i han revolucionat el camp de la filognia.

Al principi de la seva histria, la biologia evolutiva atreia principalment cientfics de disciplines tradicionalment orientades a la taxonomia, el coneixement especialitzat dels quals sobre organismes particulars responia a interrogants generals de l'evoluci. A mesura que la biologia evolutiva creixia com a disciplina acadmica, especialment desprs del desenvolupament de la sntesi evolutiva moderna, comen a atraure ms cientfics de les cincies biolgiques. Actualment, l'estudi de la biologia evolutiva concerneix cientfics de camps tan diversos com ara la bioqumica, l'ecologia, la gentica i la fisiologia, i els conceptes evolutius sn utilitzats en disciplines encara ms allunyades com ara la psicologia, la medicina, la filosofia i la informtica.

Resposta social i cultural.


Al segle XIX, especialment desprs de la publicaci de L'origen de les espcies, la idea que la vida havia evolucionat fou un tema d'intens debat acadmic centrat en les implicacions filosfiques, socials i religioses de l'evoluci. Avui en dia, el fet que els organismes evolucionen s indiscutible en la literatura cientfica, i la sntesi evolutiva moderna t una mplia acceptaci entre els cientfics. Tanmateix, l'evoluci roman un concepte controvertit per alguns grups religiosos.

Mentre que moltes religions i grups religiosos han reconciliat les seves creences amb l'evoluci per mitj de diversos conceptes d'evoluci testica, hi ha molts creacionistes que creuen que l'evoluci es contradiu amb el mite de creaci de la seva religi. Com Darwin ho reconegu ben aviat, l'aspecte ms controvertit de la biologia evolutiva sn les seves implicacions respecte als orgens de l'home. En alguns pasos   notablement els Estats Units   aquesta tensi entre la cincia i la religi ha alimentat la controvrsia creaci-evoluci, un conflicte religis que encara dura centrat en la poltica i l'educaci pblica. Mentre que altres camps de la cincia com ara la cosmologia i les cincies de la Terra tamb es contradiuen amb interpretacions literals de molts textos religiosos, la biologia evolutiva es troba amb una oposici significativament ms gran de molts creients religiosos.

L'evoluci ha estat utilitzada per a recolzar posicions filosfiques que promouen la discriminaci i el racisme. Per exemple, les idees eugensiques de Francis Galton foren desenvolupades per a argumentar que el patrimoni gnic hum hauria de ser millorat per mitj de poltiques de cria selectiva, incloent-hi incentius perqu es reprodueixin aquells que sn considerats amb "bons gens", i l'esterilitzaci forosa, proves prenatals, la contracepci, i fins i tot la matana dels considerats amb "mals gens". Un altre exemple d'una extensi de la teoria de l'evoluci que actualment s considerada infundada s el darwinisme social, un terme referit a la teoria malthusianista del partit Whig, desenvolupada per Herbert Spencer en idees sobre "supervivncia del ms apte" en el comer i en les societats humanes en general, i per altres en afirmacions que la desigualtat social, el racisme i l'imperialisme estaven justificats. Tanmateix, els cientfics i filsofs contemporanis consideren que aquestes idees ni es troben implcites en la teoria evolutiva ni estan recolzades per la informaci disponible.

Usos.

Un dels usos tecnolgics principals de l'evoluci s la selecci artificial, que s la selecci en la qual interv l'sser hum i la qual sol ser fora ms rpida que la selecci natural. Els humans l'han utilitzat des de fa millennis en la domesticaci de plantes i animals. Ms recentment, aquesta selecci ha esdevingut una part vital de l'enginyeria gentica, amb l's en la biologia molecular de marcadors seleccionables, com ara els gens de resistncia als antibitics, per a manipular l'ADN

Com que l'evoluci pot produir processos i xarxes altament optimitzats, t molts usos en la informtica. Les simulacions de l'evoluci utilitzant algorismes evolutius i vida artificial comenaren amb el treball de Nils Aall Barricelli a la dcada del 1960, i foren explorades per Alex Frase, que public una srie de documents sobre la simulaci de la selecci artificial. L'evoluci artificial esdevingu un mtode d'optimitzaci amb un ampli reconeixement com a resultat del treball d'Ingo Rechenberg a la dcada del 1960 i principis de la del 1970, utilitzant estratgies evolutives per a resoldre complexos problemes d'enginyeria. Els algorismes gentics en particular esdevingueren populars grcies al treball de John Holland. A mesura que augmentava l'inters acadmics, l'augment dramtic de la potncia dels ordinadors fu possible usos prctics, com ara l'evoluci automtica de programes d'ordinador. Actualment s'utilitzen algorismes evolutius per a resoldre problemes multidimensionals de manera ms eficient que el programari desenvolupat per dissenyadors humans, i tamb per a optimitzar el disseny de sistemes.

Bibliografia.
Obres introductries
;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Histria del pensament evolucionista
 ;
 ;

Obres avanades
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Referncies.


Enllaos externs.

Informaci general
 "Understanding Evolution" de la Universitat de Califrnia (Berkeley) ;
 National Academies Evolution Resources ;
 "Everything you wanted to know about evolution" a New Scientist ;
 Howstuffworks.com   How Evolution Works ;
 Teoria sinttica de l'evoluci: Una introducci als conceptes i teories evolutius moderns ;
 La evolucin biolgica ;
 volution: de l'origine de la vie aux origines de l'homme ;

Histria del pensament evolucionista
 L'obra completa de Charles Darwin en lnia ;
 Entendre l'evoluci: Histria, Teoria, Evidncia i Implicacions ;
La teoria de l'evoluci i algunes de les seves implicacions;

Audiovisuals
Per qu el disseny intelligent s fals  (Vdeo amb un algorisme en qu es mostra com funciona la selecci natural).
The Theory of Evolution Made Easy ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19138" title="NaK" nonfiltered="3424" processed="3401" dbindex="8437">
NaK s un aliatge de sodi i potassi, que s lquid a temperatures ambientals. s un material comercialment disponible en diversos graus. Aliatges d'entre aproximadament un 40% i un 90% en potassi per pes sn lquids a temperatura ambient.

El NaK eutctic est format per un 78% de potassi i un 22% de sodi. s lquid entre -12.6C i 785C.

Un s notable s com a refrigerant dins reactors rpids experimentals. A diferncia dels reactors comercials, aquests s'aturen freqentment i es buiden. La utilitzaci de plom o sodi com a refrigerant, exigiria durant aquestes aturades la calefacci contnua que mantingus el refrigerant com a lquid, i no se solidifiqus dins dels conductes. L's de NaK permet solucionar aquest problema.

L'aliatge NaK s'utilitza en moltes altres aplicacions de transferncia de calor per raons similars.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19140" title="Fot" nonfiltered="3425" processed="3402" dbindex="8438">
El fot (del grec    , llum), habitualment simbolitzat amb la lletra grega gamma,  , s la partcula mediadora de la interacci electromagntica. Els fotons estan associats a qualsevol radiaci electromagntica. Poden produir-se en diversos processos:
 Salts dels electrons entre els orbitals atmics: en passar l'electr d'un nivell energtic a un altre de menor dins l'tom, l'energia diferencial es transforma en un fot que s'emet.
 Transicions nuclears;
 Aniquilaci partcula-antipartcula;
 Qualsevol fluctuaci d'un camp electromagntic que doni lloc a radiaci electromagntica;

En el buit els fotons es mouen a la velocitat de la llum, a una velocitat de 299.792.458 metres per segon (xifra adoptada al 1983 i comunment escrita "c"), uns 300.000 Km/s . En altres medis la seva velocitat s inferior, degut al fenomen de la refracci, i depn, en general, de la freqncia de la radiaci associada.

s interessant destacar que bo i no posseint massa es pot observar que la seva trajectria s desviada per camps gravitatoris. Aix demostra de manera prctica la proposta de gravitaci einsteniana, segons la qual la massa deforma la geometria de l'espai-temps donant com a resultat els camps gravitatoris. Una altre caracterstica destacable dels fotons s que intrnsecament no posseeixen temps (el seu temps particular s 0) doncs es desplacen a velocitat c.
Els fotons es poden comportar com a ona i com a partcula (dualitat ona-partcula) per noms poden ser detectats en una de les dues formes. Si dupliquem un mateix fot i un dels clons s mesurat com a ona, l'altre clon no podr ser mesurat com a partcula, sin com a ona tamb. Sembla que el primer informi al segon del mtode de mesura emprat, i sorprn la velocitat a la que es "comuniquen" els dos fotons (molt ms gran que c). Aquesta paradoxa es resol en entendre que en ser partcules mancades de temps, per a elles la divisi no ha existit.

Els fotons sn de la famlia dels bosons.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19142" title="Abre los ojos" nonfiltered="3426" processed="3403" dbindex="8439">

Abre los ojos la segona pellcula del director Alejandro Amenbar, realitzada el 1997, i es tracta d'un drama psicolgic amb forma de thriller. s una histria d'amor i de bellesa barrejada amb grans traos de surrealisme d'estil dalini. Desprs del seu xit a Europa, Tom Cruise va comprar-ne els drets d'autor i es va fer la versi americana amb el ttol Vanilla Sky.

 Repartiment .
Eduardo Noriega .... Csar;
Penlope Cruz .... Sofa;
Chete Lera.... Antonio;
Fele Martnez.... Pelayo;
Najwra Nimri.... Nria;
Grard Barray.... senyor de la televisi;

 Argument . 

Un noi ric i despreocupat comena a viure de sobte en una mena d'univers onric desprs de patir un greu accident. A partir d'aquest moment, la seva vida es converteix en una mena d'infern, no sabent distingir la realitat dels somnis, i trobant-se caminant a les palpentes, creuant personatges deshumanitzats i experimentant situacions angoixoses, fins al punt que la distorsi d'all que percep el porta a tornar-se prcticament boig.

Premis.
10 nominacions als premis Goya (0 Premis)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19145" title="Forces fonamentals" nonfiltered="3427" processed="3404" dbindex="8442">

En fsica, les forces fonamentals o interaccions fonamentals sn el mecanisme mitjanant el que les partcules interaccionen entre s, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Hi ha quatre forces fonamentals que sn les responsables de tots els fenomens fsics observats a l'univers:

Fora nuclear feble, tamb anomenada senzillament fora feble o interacci dbil;
Fora electromagntica;
Fora nuclear forta, tamb anomenada senzillament fora forta o interacci forta;
Fora gravitatria;

En fsica clssica, les lleis de la gravitaci i de l'electromagnetisme sn considerades com a axiomes, per a la teoria quntica de camps aquestes forces sn descrites a partir de l'intercanvi de bosons virtuals. El model estndard de fsica de partcules descriu les interaccions fortes, febles i electromagntiques per encara no hi ha una teoria quntica de la gravitaci.

La grandria de les forces fonamentals s molt diferent segons el cas (vegeu el quadre de sota), per si l'energia cintica de les partcules augmenta s'aproximen. Es considera que les quatre forces fonamentals tenien la mateixa magnitud a l'entorn de les altssimes energies que havia just desprs del Big Bang.





Nota.

1.- Aproximadament. La fora exacta depn de les partcules i les energies. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19146" title="Fora nuclear feble" nonfiltered="3428" processed="3405" dbindex="8443">
La fora nuclear feble, tamb anomenada fora feble, interacci feble, fora nuclear dbil, fora dbil o interacci dbil, s una de les quatre forces fonamentals. s de molt curt abast, menys de 10-15 m, i de molt petita intensitat, 1014 vegades inferior a la interacci forta. El seu curt abast s'explica per la gran massa de les partcules de la interacci feble ( aprop de uns 90 GeV).

Es manifesta principalment en la desintegraci   associada a la radioactivitat. 

La interacci electrodbil s el resultat de la unificaci de les interaccions dbil, i electromagntica. 

El model estndard de la fsica de partcules unifica parcialment les forces electromagntica, i dbil: a altes energies, o, dit de manera equivalent, a distncies menors que el dimetre dels protons, totes dues sn noms aspectes de una nica fora electrodbil. La fora feble actua per medi del bos W (W+, i W-), i el bos Z (Z0).

La interacci dbil afecta als:


Neutrins;

Leptons amb crrega;

Quarks;

La interacci dbil permet a tots els leptons, i quarks, i a les seves antipartcules, intercanviar energia, massa, i crrega.

Vegeu: Bosons W i Z











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19154" title="Exrcit de Salvaci de Kasukabe" nonfiltered="3429" processed="3406" dbindex="8444">
A Shin-chan, l'"Exrcit de Salvaci de Kasukabe" (       , Kasukabe B eitai) est format per en Tooru Kazama, en Masao Sat , la Nen Sakurada, en Boo-chan, en Shinnosuke Nohara i la seva professora Midori Yoshinaga, encara que aquesta ltima no participa de forma activa a l'Exrcit.

L'Exrcit es va crear com a tal a l'episodi 143 (any 1995), amb la missi general de protegir la ciutat de Kasukabe, la ciutat on es desenvolupa la srie. No obstant aix, la missi del dia pot variar: algunes missions tpiques sn seguir a una persona, trobar un objecte, trobar a l'amo d'un objecte perdut o competir contra un exrcit rival.

La presentaci, en el doblatge en catal, s la segent:

Kazama: "Per protegir la pau i la justcia a Kasukabe,";
Masao: "per fer el b";
Nen: "i lluitar contra el mal";
Boo-chan: "tots cinc formem";
Shin-chan: "l'Exrcit de Kasukabe".

La base secreta de l'Exrcit s la casa de la Midori Yoshinaga. A ella no li agrada la idea de deixar-los entrar a casa seva, sobretot perqu solen arribar el mateix dia que espera una cita amb el seu xicot Ishizaka, pel que fingeix estar dormida o no ser a casa, per ells sempre aconsegueixen entrar fent-li creure que Ishizaka s amb ells. Al principi els nens no consideren que ella tingui dret a conixer el contingut de les seves converses, fins que en un episodi comenten que han vist a l'Ishizaka amb altra noia. Ella aconsegueix ser membre de l'exrcit amb tots els drets en canvi de convidar als nens a unes galetes. La noia resulta ser la cosina de l'Ishizaka, Hatoko, a qui ell acompanyava per a buscar un pis on viure.

Els nens discuteixen freqentment sobre qui deu ser el lder de l'exrcit, i cadascun se sol proposar a si mateix. L'nsia de poder ha provocat algunes crisis, per que acaben arreglant-se aviat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19155" title="Parvulari Futaba" nonfiltered="3430" processed="3407" dbindex="8445">
A Shin-chan, el Parvulari Futaba (      , Futaba Ychien) s l'escola on assisteix en Shin-chan i els seus amics. T un petit hort i un corral amb gallines, de les que se n'encarrega de cuidar el director, a qui en Shin-chan anomena "el mafis".

L'edifici t dues aules:

Classe de les Roses (  ). Professora: Ume Matsuzaka. Alumnes: L'nic que es coneix s el "Guepardo";
Classe dels Girasols (    ). Professora: Midori Yoshinaga. Alumnes: Shin-chan, Kazama, Masao, Nen, Boo-chan, etc.

Quan l'Ume Matsuzaka va estar ingressada a l'hospital, el director va contractar a una nova professora: Masumi Ageo, qui segueix ocupant el seu lloc dhuc desprs de la recuperaci de la Matsuzaka.

El parvulari tamb disposa d'una sala de professors i d'un pati perqu hi juguin els nens.

Un autobs decorat com un gat recorre els carrers de Kasukabe els matins per a dur als nens al parvulari, i a la tarda els duu de tornada a casa seva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19156" title="Diabetis" nonfiltered="3431" processed="3408" dbindex="8446">
El terme diabetis pot fer referncia a dos tipus de malalties diferents, que es caracteritzen per la secreci abundant d'orina (poliria), i una set intensa (polidpsia).

La ms comuna s la diabetes mellitus que inclou la diabetis de tipus I (anomenada tamb juvenil), i la de tipus II (dels adults), i la diabetis gestacional (diabetis durant l'embars).
Menys coneguda s la diabetis inspida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19161" title="Diabetis mellitus" nonfiltered="3432" processed="3409" dbindex="8447">
La diabetis mellitus o diabetis sacarina s una sndrome orgnica multisistmica caracteritzada per la hiperglucmia (augment dels nivells de glucosa a la sang), resultat de defectes en la secreci d'insulina, en el seu efecte, o ambds. s una malaltia complexa en es dna un trastorn global del metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos, i les protenes. s plurifactorial en la seva patognesi. Es calcula una prevalena estimada en la poblaci adulta d'un 7,4 % (1995), amb un valor esperat del 9 % per 2025.

El Dia Mundial de la Diabetis se celebra el 14 de novembre.

Etimologia.
Prov del llat diab tes, i aquest del grec         , (diabetes, 'crrer a travs' amb     o 'dia-', 'a travs', i       o 'betes', 'crrer', de            (diabanein,  travessar ).

Com terme per a referir-se a la malaltia caracteritzada per l'eliminaci de grans quantitats de orina (poliria), comena a usar-se en el segle I en el sentit etimolgic de pas, alludint al pas d'orina de la poliria. Va Ser encunyat pel metge grec Areteu de Capadcia.

 Histria de la Diabetis Mellitus . 
La diabetis mellitus era ja coneguda abans de l'era cristiana. En el papir d'Ebers descobert a Egipte, corresponent al segle XV abans de Crist, ja es descriuen smptomes que semblen correspondre a la diabetis. Va ser Areteu de Capadcia qui, en el segle II de l'era cristiana, li va donar a aquesta afecci el nom de diabetis, que significa en grec sif, referint-se al signe ms cridaner que s l'eliminaci exagerada d'aigua pel rony, expressant que l'aigua entrava i sortia de l'organisme del diabtic sense fixar-s'hi. En el segle II Gal tamb es va referir a la diabetis. En els segles posteriors no es troben en els escrits mdics referncies a aquesta malaltia fins que, en el segle XI, Avicena parla amb clara precisi d'aquesta afecci en el seu fams Cnon de la Medicina. Desprs d'un llarg interval va ser Toms Willis qui, en 1679, va fer una descripci magistral de la diabetis, quedant des de llavors reconeguda per la seva simptomatologia com a entitat clnica. Va ser ell qui, referint-se al sabor dol de la orina, li va donar el nom de diabetis mellitus (sabor a mel). El 1775 Dopson va identificar la presncia de glucosa a l'orina. La primera observaci necrpsica en un diabtic va ser realitzada per Cawley i publicada en  el London Medical Journal  el 1788. Gaireb en la mateixa poca l'angls Rotllo va aconseguir millorances notables amb un rgim ric en protenes i greixos i limitat en hidrats de carboni. Els primers treballs experimentals relacionats amb el metabolisme dels glcids van ser realitzats per Claude Bernard qui va descobrir, en 1848, el glicogen heptic i va provocar l'aparici de glucosa a l'orina excitant els centres bulbars. En la segona meitat del segle XIX el gran clnic francs Bouchardat va assenyalar la importncia de la obesitat i de la vida sedentria en l'origen de la diabetis i va marcar les normes per al tractament diettic, basant-lo en la restricci dels glcids i en el baix valor calric de la dieta. Els treballs clnics i anatomopatolgics van adquirir gran importncia a fins del segle passat, en mans de Frerichs, Cantani, Naunyn, Lanceraux, i cols. i van culminar amb les experincies de pancreatectomia en el gos, realitzades per Mering i Minkowski el 1889. La recerca de la presumpta hormona produda per les cllules descrites en el pncrees, en 1869, per Langerhans, es va iniciar immediatament. Hedon, Gley, Laguesse i Sabolev van estar molt prop de l'anhelat triomf, per aquest va correspondre, en 1921, als joves canadencs Banting i Best, qui van aconseguir allar la insulina i demostrar la seva efecte hipoglucemitzant. Aquest descobriment va significar una de les ms grans conquestes mdiques del segle XX, perqu va transformar l'avenir i la vida dels diabtics i va obrir amplis horitzons en el camp experimental i biolgic per a l'estudi de la diabetis i del metabolisme dels glcids.

Classificaci.
Es classifica (segons el Comit d'experts de la ADA,1997) en 4 tipus:

a) Diabetis Mellitus tipus 1;

b) Diabetis Mellitus tipus 2;

c) Altres tipus de Diabetis Mellitus;

d) Diabetis gestacional;

Diabetis mellitus tipus 1.
(Ja no ha d'usar-se el terme Diabetis Insulino depenent)

Caractersticament es dna en l'poca primerenca de la vida i es deu a un dficit absolut d'insulina, donat per la destrucci de les cllules beta del pncrees per processos autoimmunes o idioptics. Noms prop de 1 entre cada 20 persones diabtiques t diabetis tipus 1, la qual es presenta ms freqentment en joves i nens. Aquest tipus de diabetis es coneixia com diabetis mellitus insulinodependent o diabetis juvenil. En ella, les cllules beta del pncrees no produxen insulina o en produxen molt poca. En els primers anys de la malaltia solen quedar reserves pancreticas que permeten una secreci mnima d'insulina (aquest perode es denomina lluna de mel). 

Diabetis mellitus tipus 2.
(Ja no ha d'usar-se el terme Diabetis no insulino dependent)

Es caracteritza per un complex mecanisme fisiopatolgic, el tret principal del qual s el dficit relatiu de producci d'insulina i una deficient utilitzaci perifrica pels teixits de glucosa (resistncia a la insulina). Es desenvolupa sovint en etapes adultes de la vida, i s molt freqent l'associaci amb la obesitat; anteriorment anomenada diabetis de l'adult, diabetis relacionada amb l'obesitat, diabetis no insulino depenent. Diversos frmacs i altres causes poden, no obstant aix, causar aquest tipus de diabetis. s molt freqent la diabetis tipus 2 associada a la presa perllongada de corticoides, freqentment associada a la hemocromatosi no tractada.

Altres tipus de diabetis mellitus.
Altres tipus de diabetis < 5% de tots els casos diagnosticats:
 Tipus 3A: defecte gentic en les cllules beta.
 Tipus 3B: resistncia a la insulina determinada genticament.
 Tipus 3C: malalties del pncrees.
 Tipus 3D: causada per defectes hormonals.
 Tipus 3I: causada per compostos qumics o frmacs.

 Smptomes i signes .
 Poliria, polidpsia i polifgia.
 Vaginitis en dones;
 Balanitis en homes.
 Perduda de pes a pesar de la polifgia.
 Aparici de glucosa en l'orina.
 Absncia de la menstruaci a les dones.
 Aparici d'impotncia als homes.
 Dolor abdominal.
 Fatiga o cansament.

 Diagnstic .
Es basa en el mesurament nic o de forma contnua (fins a 2 vegades) de la concentraci de glucosa en plasma. L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) va establir els segent criteris en el 1999 per a establir amb precisi el diagnstic:

Smptomes clssics de la malaltia (Organitzaci Mundial de la Salut: Poliria, Polidpsia, Polifgia i Prdua de pes inexplicable) ms una presa sangunia casual o a l'atzar amb xifres majors o iguals de 200mg/dl (11,1 mmol/L).

Mesurament de glucosa en plasma en dej major o igual a 126mg/dl (7.0 mmol/L). Dejuni es defineix com no haver ingerit aliments en almenys 8 hores.

La prova de tolerncia a la glucosa oral (corba de tolerncia a la glucosa). El mesurament en plasma es fa dues hores posteriors a la ingesta de 75g de glucosa en 30ml d'aigua; la prova s positiva amb xifres majors o iguals a 200mg/dl.

 Tractament . 
Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2, com en la gestacional, l'objectiu del tractament s restaurar els nivells glucmics normals, entre 70 i 105 mg/dl. En la diabetis tipus 1 i en la diabetis gestacional s'aplica un tractament substitutiu d'insulina o anlegs de la insulina. En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un tractament substitutiu d'insulina o anlegs, o b, un tractament amb antidiabtics orals.

Per a determinar si el tractament est donant resultats adequats es realitza una prova anomenada hemoglobina glucosilada (HbA1c o A1c). Una persona No-diabtica t una HbA1c < 6 %. El tractament hauria d'acostar els resultats de la A1c el mxim possible a aquests valors. 

Un ample estudi denominat DDCT va demostrar que bons resultats en l'A1c durant anys reduxen o fins i tot eliminen l'aparici de complicacions tradicionalment associades a la diabetis: insuficincia renal crnica, retinopatia diabtica, neuropatia perifrica, etc. 

Un tractament complet de la diabetis ha de incloure una dieta sana (Una dieta que inclogui tots els elements bsics de l'alimentaci en una proporci adient: protenes, hidrats de carboni, i greixos, i tamb fruites i verdures, per contra s'hauria d'evitar la ingesti de sucres rpids) i exercici fsic moderat i habitual. Aix mateix conv eliminar altres factors de risc quan apareixen al mateix temps com la hipercolesterolmia. 

Per a aconseguir un bon control de la Diabetis Mellitus, en tots els tipus d'aquesta, s imprescindible l'Educaci Teraputica en Diabetis que, impartida per professionals sanitaris especficament formats en Educaci Teraputica en Diabetis (mdics o infermers/as-Educadors Teraputics en Diabetis-), persegueix l'ensinistrament de la persona amb Diabetis i de les persones properes a ella, per a aconseguir un bon control de la seva malaltia, modificant els hbits que fossin necessaris, per al bon seguiment del tractament (Dieta + Exercici Fsic + Tractament medicaments - si s'escau -).

Causes. 
Al principi es pensava que el factor que predisposava a la malaltia era un consum alt d'hidrats de carboni de rpida absorci. Desprs es va veure que no hi havia un augment de les probabilitats de tenir diabetis mellitus pel consum de hidrats de carboni d'assimilaci lenta. 

Actualment es pensa que els factors ms importants en l'aparici d'una diabetis tipus 2 sn, a ms d'unes possibles resistncia a la insulina i intolerncia a la glucosa, l'excs de pes i la falta d'exercici. Per a la diabetis tipus 1 prevalen, fonamentalment, l'herncia gentica, o b, alguna patologia que influeixi en el funcionament del pncrees (diabetis tipus 1 fulminant). 

L'activitat fsica millora l'administraci de les reserves de sucres del cos i actua de reguladora de les glucmies. Les reserves de Glucogen augmenten i es dosen millor quan el cos est en forma, ja que els greixos es cremen amb ms facilitat, reservant ms els hidrats de carboni per a esfor intensos o fent en cas que l'activitat sigui molt llarga que les reserves aguantin ms temps. 

Malalties a conseqncia de la diabetis. 
Independent del tipus de diabetis mellitus, un mal nivell de sucre en la sang condux a les segents malalties. Les bases sn les modificacions permanents de les estructures constructores de protenes i l'efecte negatiu dels processos de reparaci, p. ex.: la formaci desordenada de nous vaos sanguinis. 

Dany dels petits vasos sanguinis (microangiopatia) ;
Dany dels nervis perifrics (polineuropatia] ;
Sndrome del peu diabtic: ferides difcils de curar i la mala irrigaci sangunia dels peus, pot conduir a ferides i eventualment a l'amputaci de les extremitats inferiors. ;
Dany de la retina (retinopatia) ;
Dany renal (nefropatia).
Fetge gras o Hepatitis de fetge gras (adipohepatia) ;
Dany dels vasos sanguinis grans (macroangiopatia): trastorn de les grans venes. Aquesta malaltia condux a infarts, apoplexies i trastorns de la circulaci sangunia en les cames. En presncia simultnia de polineuropatia i a pesar de la circulaci sangunia crtica poden no sentir-se dolors.

Complicacions agudes. 
 Coma diabtic: el coma diabtic s la conseqncia ms greu de la diabetis i per aix de perill mortal. En un coma diabtic poden presentar-se valors de glucosa en la sang de 1000 mg/dl (els valors normals de glucosa en la sang sn de 60 a 120 mg/dl). A ms, ocorre una sobre acidificaci de la sang (acidosi metablica). Aquest coma s ocasionat per infeccions, errors en l'alimentaci (massa carbohidrats) o en el cas de diabtics que s'injecten insulina, per un dosatge erroni de la insulina. ;
 Hiperglucmia: Elevaci del nivell de glucosa en sang per sobre dels 110 mg/DL en dej o 180 mg/DL en valor postprandial. Sol ser conseqncia d'error en el dosatge d'insulina, excs de hidrats de carboni en el menjar (que tamb podria considerar-se error en el dosatge d'insulina), o per prendre medicaments que eleven el nivell de glucosa en sang, tals com els anticonceptius orals o els corticoides. ;
 Hipoglucmia: Disminuci del nivell de glucosa en sang per sota dels 50 mg/DL. Pot ser conseqncia d'exercici fsic no habitual o sobreesfor, sobredosi d'insulina, canvi en el lloc habitual d'injecci, ingesta insuficient d'hidrats de carboni, diarrea o vmits, etc.

Dieta en la diabetis. 
Una alimentaci equilibrada consisteix de 50 a 60% de carbohidrats, 10 a 15% de protenes i 20 a 30% de greixos. Aix s vlid per a totes les persones i amb aix s tamb la composici alimentosa recomanable per als diabtics del tipus 2. 

Una dieta reduda comuna consisteix de l'alimentaci amb un menor quantitat de calories. La quantitat de calories ha d'establir-se per a cada individu. Ha donat bons resultats que es fixin consums calrics totals setmanals i no s'esclavitzi a lmits calrics diaris. Tamb ha donat bons resultats la conducci d'un registre diari d'alimentaci per a mantenir el control. 

Vegeu tamb. 
Coma diabtic ;
ndex glucmic ;
Canyella;

= Control de la persona amb diabetis = 
s important saber com pacient, i com mdic tamb, el fet que existeixen exmens de laboratori que d'alguna manera poden monitoritzar els rgans afectats en la diabetis mellitus. A ms d'un examen mdic adequat, el laboratori brinda actualment exmens que ens determinen, control del nivell de glucosa, funci renal, dislipidmia, etc. 

s important prendre'ls en compte i de seguida esmento algun d'ells que la seva rutina en cada pacient amb diabetis mellitus. %2005 Clinical Practice Recommendations. 

Existeixen exmens de laboratori de rutina en el pacient amb diabetis mellitus de seguiment i per a monitoritzar complicacions en rgans blanc. 

Determinaci de microalbuminuria en orina de 24 h.
Hemoglobina glucosilada.
Perfil de lpids .
Qumica sangunia. ;

Existeixen tamb revisions per especialistes que tamb ajuden a evitar complicacions i sn de seguiment per a evitar-les. 

Revisi anual per oftalmologia (preferentment revisi de fons d'ull amb pupilla dilatada. ;
Revisi per cardiologia, amb monitoratge de la pressi arterial, perfil de lpids i de ser necessari prova d'esfor. ;
Revisi del pla d'alimentaci per expert en nutrici. ;
Revisi per podologia per onicomicosis, tenyeixis, ungles enterrades. ;

Correlaci entre el resultat de hemoglobina glucosilada i la glicmia de 2 a 3 mesos 

Clinical Practice Recommendations;

 Hemoglobina glicosilada . 
Aquest examen senzill ens oferix un resultat molt valus quant al control del pacient amb diabetis. El seu principi bsic s el segent: la hemoglobina s una protena que es troba dintre dels glbuls vermells de la sang i del que s'ocupa s del transport d'oxigen, el qual ho pren a nivell pulmonar i per aquesta via la duu a la resta del cos dels pulmons cap a totes les cllules de l'organisme. Per aquesta afinitat no s precisament noms amb l'oxigen. La glucosa s'uneix tamb a ella. 

La mateixa fisiopatologia de la diabetis ens indica que la glucosa es trobar en nivells molt elevats en sang, per la deficincia d'insulina o per la incapacitat d'aquesta per a poder-la dur a les cllules (resistncia a la insulina). Aquesta glucosa en excs entra als glbuls vermells i s'uneix amb molcules de hemoglobina, glucosilant-la. En sentit de proporci, a major glucosa, major hemoglobina glucosilada. Encara que la hemoglobina glicosilada t diverses fraccions ( HbA1a, HbA1b, i Hb1Ac) la ms estable, la qual t una uni amb la glucosa ms especfica s la fracci HbA1c. 

La vida mitja dels glbuls vermells s aproximadament de 120 dies. Pel que aquest mesurament ens expressa el nivell de sucre en terme mitj de 2 a 3 mesos enrere, pel que s un parmetre acceptable per a saber el control d'un pacient. Per aquest motiu es recomana sollicitar aquest examen, quatre vegades a l'any.



Unitats dels exmens de glucosa a la sang. 
Les unitats dels resultats d'exmens de glucosa a la sang poden presentar-se en mmol/l o en mg/dl, depenent del pas on s'executin. 

La frmula per a la conversi de glucosa a la sang de mmol/l en mg/dl: 

 Y (en mg/dl) = 17,5*X (en mmol/l) + 3,75;

o bien de mg/dl a mmol/l:

 X (en mmol/l) = (en mg/dl)   3,75 / 17,5;

Bibliografia.
 "World Health Organisation, Department of Noncommunicable Disease Surveillance. Definition, Diagnosis and Classification of Diabetes Mellitus and its Complications." Geneva: WHO; 1999. Disponible en PDF;

Enllaos externs.
Gencat: les malalties que provoca la diabetis;
Gencat: la importncia de l'exercici fsic;
Gencat: insulina;

Referncies i notes.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19165" title="Autodeterminaci" nonfiltered="3433" processed="3410" dbindex="8448">
El dret a l'autodeterminaci, s un principi fonamental dels drets humans,  s tracta del dret individual i collectiu a "decidir lliurement... la condici poltica i a perseguir lliurement... el desenvolupament econmic, social i cultural." El principi d'autodeterminaci es considera generalment relacionat al procs de descolonitzaci que es va donar desprs de la promulgaci de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. La obligaci de respectar el principi d'autodeterminaci s una caracterstica destacada de la Carta, que apareix tant al seu prembul com a l'article 1.

El dret a l'autodeterminaci s una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell ms alt de les lleis internacionals i han de ser obedes sempre.


Antedecents.
Aquest principi va ser formulat per primer cop pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en els seus Catorze Punts; i va ser important en el Tractat de Versalles per dibuixar les fronteres de l'Europa Oriental i apuntar a la descolonitzaci. Molts dels conceptes resumits en l'ideal d'autodeterminaci poden trobar-se en documents anteriors com ara la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica.

El dret a l'autodeterminaci ha estat reclamat en dcades recents per pobles d'arreu del mn. En la majoria dels casos es planteja per una minoria tnica o religiosa que persegueix la independncia d'una majoria per evitar la seva discriminaci o persecuci.

La Constituci de la Uni Sovitica reconeixia aquest dret a les seves repbliques, per no va posar-se en prctica fins a la perestroika, i va portar a la disgregaci de la Uni Sovitica.

Carta de les Nacions Unides.
Quan es va ratificar la Carta de les Nacions Unides el 1951, els signataris van introduir el dret dels pobles a l'autodeterminaci en el marc del dret i la diplomcia internacionals.

El propsit de la clsula de l'autodeterminaci era el de permetre que les antigues colnies que existien abans de la Segona Guerra Mundial poguessin decidir lliurement llur futur. Tanmateix, desprs de la descolonitzaci, el dret d'autodeterminaci s'entenia aplicable noms als estats i no als pobles, i es circumscrivia als principis d'integritat territorial i de no ingerncia en els afers interns. Moltes de les antigues colnies que havien accedit a la independncia varen enfrontar-se a moviments secessionistes i irredentistes i es va produir un consens internacional que l'autodeterminaci no era aplicable a aquests moviments.

Declaraci dels drets Humans.
La Declaraci dels Drets Humans de Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d'autodeterminaci a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble t dret a la lliure determinaci per enfrontar situacions de manca de representaci o d'opressi per part d'un govern determinat.

Es produeix una tensi entre el concepte d'autodeterminaci i el d'integritat territorial. Aquest conflicte ha estat resolt en la prctica definint que "poble" amb dret a l'autodeterminaci sn les persones que viuen en un mateix estat-naci ms que les persones que comparteixen una mateixa cultura o llengua. s per aix que l'autodeterminaci en els inicis del segle XXI no empara les aspiracions poltiques de les minories tniques oprimides.

Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics.
Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics, que va entrar en vigor l'any 1976 i va ser ratificat per l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977, segons consta en aquest document, a les Nacions Unides: Status of ratifications.

El seu Article 1 proclama:

Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminaci. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut poltic i procuren tamb pel seu desenvolupament, econmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves prpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, per, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperaci econmica internacional basada en un principi de benefici recproc, i tamb del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistncia.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autnoms, i territoris en fidecoms, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminaci i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

Queda a l'aire, per, la definici de poble.

El dret d'autodeterminaci a les constitucions.
 Amrica;
 Veneuela Article 1;
 Colmbia Article 9;
 Cuba Article 12;
 Equador Article 4.6;
 Hondures Article 15;
 Mxic Article 89.X;
 Nicaragua Articles 1 i 5;
 Paraguai Article 143.2;
 Europa;
 Alemanya (1949) Prembul;
 Portugal Article 7.3;

 Vegeu tamb .
 Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci;
 Moviment d'alliberament nacional;
 Plataforma Pel dret de decidir;
 Cercle d'Estudis Sobiranistes;
 Sobirania;
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;
 Estat;

Referncies.
Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics;
Status de ratificaci del Pacte Internacional dels Drets Civils i Poltics (pdf);
 Constitucions que mencionen el dret a l'autodeterminaci;
 Informe del Dret a la Liure Determinaci i la Prevenci de Conflictes UNESCO; Barcelona 1998.

Enllaos externs.

Frum Catal pel Dret a l'Autodeterminaci;
Campanya Unitria per l'Autodeterminaci;
 El dret d'autodeterminaci, a la UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organization) (angls).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19168" title="El Castell de Guadalest" nonfiltered="3434" processed="3411" dbindex="8449">


El Castell de Guadalest s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
Fundat a l'poca musulmana, el cabdill rab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolup l'agricultura; desprs de la conquesta cristiana va mantenir la seua poblaci morisca; el 1293 Jaume II el dna a Bernat de Sarri en la famlia del qual roman fins a 1335, perode en qu aquest llinatge abasta el senyoriu de gaireb tots els pobles de la vall; posteriorment torn a la Corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Arag, duc de Gandia; a la mort de l'ltim duc de Gandia recau en els Cardona; el 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloa les poblacions de Benimantell, Beniard i Benifato i el dna a San de Cardona a perpetutat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exerc territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de poblaci fins 1609 en qu, a ran de l'expulsi promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrmols que derruren el castell; en 1699 a la mort sense descendncia del darrer marqus els Ordua, famlia molt influent a Guadalest, assoleixen la condici d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marqus d'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successi el castell s volat per una explosi i la casa Ordua incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrmols assoleixen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble s declarat conjunt histric-artstic.



 Demografia i economia .
El cens de 2003 dna la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrcola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la poblaci i els seus habitants. Es mant algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

 Geografia .
El municipi, amb un terme de 16,1 km2 , se situa en la vall del mateix nom, a 595  d'altitud, i est voltat per les serres de l'Aixort, Aitana i la Serrella; sn les seus principals altures: Els Parats (1147 m.), el Morro Blau (1124 m.) i el Morro Blanc (1084 m.); el riu El Castell de Guadalest travessa el terme, i les seues aiges es recullen en un embassament proper a la vila.

 Edificis d'inters .
La vila es constru al reds del castell de l'Acazaiba, que per la seua estratgica situaci, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una srie de transformacions degudes, per una part, als terratrmols del 1644 i el 1748, i per l'altra a la voladura de la fortificaci durant la guerra de Successi. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:
 Castell de l'Alcazaiba, o de sant Josep. Musulm, del segle XI. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrmols i la voladura de 1708 acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.
 Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'arriba a ell a travs d'un tnel obert en la roca.
 Casa Ordua. Casa nobiliaria de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.
 Esglsia de Ntra. Sra. de l'Assumpci. Edificada entre 1740 i 1753 per Jos Sierra en estil barroc sobre el solar d'un temple de Reconquesta del XIII. La guerra de 1936-1939 provoc danys que obligaren, en 1962, a la seua remodelaci. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la.
 Pres. Edificaci del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.
 Torre-Penyal d'Alcal. Torre guaita de difcil accs que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
 Ermita Sant Joaquim i Santa Anna de Gines;

Hem comentat la proliferaci de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relaci :
 Museu del Betlem i Casetes de Nines.
 Museu d'Instruments de tortura.
 Museu de microminiatures;
 Museu Etnolgic de Guadalest. Edifici del segle XVIII.
 Museu microgegant.

 Gastronomia .

El arrs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l' olleta de blat, l' olleta i les pilotes de dacsa son exemples de la variada cuina local.

 Poltica .
A hores d'ara (2007) l'alcaldia correspon al PSPV-PSOE que obtingu 4 regidors per 1 del  PP. L'alcaldessa es Na Trinidad Amors Fillol

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19171" title="Confrides" nonfiltered="3435" processed="3412" dbindex="8450">

Confrides s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
T el seu origen en un alqueria musulmana anomenada Aljofra; rera la seua conquesta l'any 1264, Jaume I fu donaci de la vila a Vidal de Sarri; encara que la seua poblaci romangu en mans dels Sarri  durant dues generacions, aviat fou cedida a l'infant Pere; ms tard, les famlies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicci de la vila; durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquerida per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins el 1364 qu la recuper Pere IV; a comenaments del segle XVI i com a conseqncia de la guerra de les Germanies la seua poblaci musulmana, que aleshores podia elevar-se fins els 120-160 habitants, fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversi forosa i el 1526 es rebellaren contra la decisi de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsi, Confrides podia comptar amb uns 240 habitants que oposaren una fort resistncia armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es disting pel seu recolzament al bndol borb durant la guerra de Successi.



 Demografia i economia .
El padr de 2003 enregistr 325 habitants que viuen en els dos nuclis de poblaci del municipi: Confrides i Abdet. La seua economia s basa en l'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turstics i al Castell de Guadalest han fet sorgir un tmid sector serveis, recolzat en el turisme rural.

 Geografia .
Confrides s'eleva als 785 m. d'altitud i est situat a la capalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 42,20 km2, depare fora possibilitats als excursionistes; hi ha la Mall del Llop (1.360 m.), la Penya Alta, el Peny Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m.), el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, del Fuster i la de Machelis.

 Edificis d'inters .
A la plaa del poble hi ha una noguera monumental que constitueix el smbol del poble el patrimoni del qual citem tot seguit:
 Esglsia de sant Pere, del XVIII.
 Esglsia de sant Vicent, d'Abdet.
 Castell. Situat en la Penya del Castellet, d'origen medieval, encara conserva nombrosos elements per el seu estar s de runa total.

 Gastronomia .
Els pats de Confrides sn els tpics de la comarca: olleta de blat, arrs amb penques i conill.

 Poltica .
Les eleccions de 2007 donaren 4 regidors i l'alcaldia al PP; el PSPV n'obtingu 3.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19172" title="Finestrat" nonfiltered="3436" processed="3413" dbindex="8451">


Finestrat s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial rom; l'origen de l'actual poblaci s una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Pon Ferrer en 1249; en 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibnyez d'Oriola; com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq; va veure's afectada per les incursions del pirates barbarescs, la qual cosa oblig a aixecar diverses torres de guaita i defensa; desprs d'haver pertangut a Bernat de Sarri, el 1322 fou entregada a l'infant Pere; la vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre d'ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gaireb totalment despoblada darrere l'expulsi dels moriscos.

 Demografia i economia .
El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins mitjans segle XX en qu el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Desprs de sofrir una important sagnia demogrfica a comenaments del segle XX la seua poblaci es trobava estabilitzada. Al 1994 hi havien 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la poblaci s'ha duplicat (2.858 habitants). El complex d'oci Terra Mtica ocupa part dels 42,5 km2 del municipi.

 Geografia .

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mtic Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims ms estimats pels muntanyers del Pas i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de lmit del terme municipal. Aquesta orografia dna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu permetre, tamb els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

 Edificis d'inters .
La fesomia del casc urb, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i faanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnfiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectnic, cal destacar:
 L'esglsia de Sant Bertomeu. Barroca amb elements neoclssics, data en 1751.
 Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
 La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
 La Font del Mol. La ms important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aiges del brollador i l'altre, l'Aqeducte del Mol, de qu es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions ms recents.
 El Castellet. Restes d'una torre guaita, gaireb desapareguda .
 La Casa de la Font de Carr. On est aprovada la installaci d'un museu etnolgic.

 Gastronomia .
La dieta finestratina, purament mediterrnia, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb qu elabora plats com ara l'arrs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes. 

 Poltica .
L'ajuntament est governat pel PP que compta amb 6 regidors; el PSPV en t 5   eleccions municipals de 2007.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19173" title="La Nucia" nonfiltered="3437" processed="3414" dbindex="8452">

La Nucia (IPA: ) s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfs del Pi i Callosa d'en Sarri.

 Histria .
El nom de la localitat procedeix de l'rab Naziha, que significa "delicis". Era una alqueria que el 1271 fou donada per Jaume I a Beltran de Bellpuig. A principis del XVII formava part de la baronia de Benidorm i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marqus dels Vlez. El 1565-1572 tenia 29 cases morisques i el 1609 eren 48 cases. 

La Nucia es va constituir com a municipi independent en 1705, desprs d'emancipar-se de la Baronia de Polop. L'Esglsia Parroquial, dedicada a la Purssima Concepci, es va construir en dos perodes 1761-1772 i 1854-1888 i es va restaurar el 1913. 

Els seus habitants en 1787 eren 1.423, xifra que pass a 4.998 el 1845. A partir d'aquesta data disminuiria el seu nombre, tenia 1.493 habitants el 1922, amb una important emigraci vers l'Alger i Or, per a recuperar-se en la dcada dels huitanta del segle XX (3.429 habitants), arribava en 1994 a 6.522 i a 10.135 en el 2002. En 1981, el poble tenia 3.419 habitants, que passaren a 6.106 en 1991 i a 9.365 en 2001, fins als 12.573 del 2005 i 14.006 del 2006.

 Demografia .
Un 43,94% dels seus 14.006 habitants (INE, 2006) s de nacionalitat estrangera, procedents en la seua gran majoria de distints pasos europeus (sent el 32,91% del total de la poblaci nacionals d'altres pasos de la UE, desprs amb dret de vot en les eleccions locals). Destaquen pel seu nombre els residents d'origen angls i alemany.



 Economia .
La seua font d'ingressos tradicional, la agricultura, s'ha anat reforant en les ltimes dcades i ha sigut superada desprs pel turisme. El turisme de La Nucia es de carcter dispers, amb urbanitzacions en qu es predomina el xalet unifamiliar i que s'estenen per bona part del seu terme. Quant a l'activitat agrcola, en altura predominen els cultius de ametlers i oliveres i en la vall els ctrics, les nespreres i el caqui.

 Monuments i llocs d'inters .
Centre Juvenil: construt en 2005 per l'Ajuntament, que amb 3 plantes i ms de 500 m s un dels ms gran de tot el Pas Valenci, amb un gran nombre d'iniciatives culturals, educatives i d'oci de distint tipus (concerts, colloquis, cursos...).


Seu Universitria de la Universitat d'Alacant: l'antic edifici del Collegi Pblic Sant Rafael situat en ple nucli urb i construt en la segona repblica inaugurat l'any 1936, ha sigut reformat i ampliat en 2007 per a convertir-se en la seu permanent de la Seu Universitria de la Universitat d'Alacant de la Nucia. El projecte, disseny de l'arquitecte local Jos Luis Campos Rosique, suposa una aposta arriscada que concilia l'antic i la novetat i est per convertir-se en un referent de la regi.

Mont del Calvari: s un espectacular muntanya on es pot veure tot el municipi i veure els municipis d'al voltant com la gran ciutat d'Altea i les seues platges.

Ermita de Sant Vicent Ferrer: data de l'any 1803 i es troba en un precis paratge natural i histric. Ermita de Sant Rafael;

Font de la Favara: un gran jard on es poden veure les tpiques plantes i arbores del clima mediterrani, la seua gran cascada i les seues fonts fan dels calorosos estius un lloc refrescant on molta gent es reuneix per a menjar davall els seus arbres centenaris.

El Llavador: antic llavador del 1924.

Auditori de la Mediterrnia: aquest nou espai cultural compta amb una superfcie total de 4.448 metres quadrats. D'ells 770 metres quadrats sn d'auditori amb un aforament de 607 butaques. L'auditori de la Mediterrnia s un gran espai cultural de tres altures que compta amb una gran Sala d'Assaig, una Sala de Dansa, una Aula-Taller, una gran Sala d'Exposicions, Biblioteca, Cafeteria, despatxos i 2 Sales de Conferncies.

 Gastronomia .
Entre els plats tpics de La Nucia destaquen: l'arrs cuinat, pebrereta amb sangatxo, mintxos a la paleta, els puntals de dacsa, la paella, embotits, formatges frescos i tramussos i com a postres, les nespres, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla, berlina i coca dola. I per a beure, vins propis de la Marina, mistela, i soda, refresc tradicional.

 Festes i Celebracions .
Festes Majors Patronals. Se celebren a partir del 14 de agosto en honor a la Mare de Du de l'Assumpci i de Sant Roc. ;
Festes de Sant Rafael. Se celebren el tercer diumenge de novembre.
Festes de Sant Vicent Ferrer. La festa de Sant Vicent se celebra el dilluns segent al dilluns de Pasqua al paratge natural del Captivador.
Festa de la Carta Pobla. Se celebra el dia 9 de juliol.

 Oci .

En maig se celebra el Meditic Festival. s un festival de referncia del pop-rock en castell.

 Poltica .


 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19177" title="Iode" nonfiltered="3438" processed="3415" dbindex="8453">


El iode s un element qumic de nombre atmic 53 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula peridica dels elements. El seu smbol s I.

s un oligoelement i s'empra principalment en medicina, fotografia i com colorant. Qumicament, el iode s l'halogen menys reactiu i menys electronegatiu.


 Caracterstiques principals .
El iode s un slid negre i llustrs, amb lleugera brillantor metllica, que sublima en condicions normals donant un gas de color violeta i olor irritant. Igual que la resta d'halgens forma un gran nombre de compostos amb altres elements, per s el menys reactiu del grup i t certes caracterstiques metlliques.

s poc soluble en aigua, mentre que es dissol fcilment en dissolvents no polars cloroform (CHCl3), en tetraclorur de carboni (CCl4), o en disulfur de carboni (CS2), donant dissolucions de color violeta. En dissoluci, en presncia de mid dna una coloraci blava. La seua solubilitat en aigua augmenta si s'afegeix iodur a causa de la formaci de l'ani triiodur (I3-).

Pot presentar variats estats d'oxidaci: -1, +1, +3, +5, +7.

 Aplicacions .
En llocs on hi ha poca aportaci de iode a travs de la dieta (normalment en zones de l'interior, on no es consumixen aliments marins) el dficit en iode pot causar goll, per tant anomenat goll endmic. En molts d'estos llocs aix es prev per mitj de l'addici de iodur de potassi, KI, a la sal comuna, NaCl, la qual es denomina sal iodada.
La tintura de iode s una dissoluci de iode i iodur de potassi (KI) en alcohol etlic, en aigua o en una mescla d'ambds (per exemple, 2 grams de iode i 2,4 grams de iodur de potassi en 100 ml d'etanol) que t propietats com a antisptic. S'empra com a desinfectant de la pell o per a netejar ferides. Tamb es pot emprar per a desinfectar l'aigua, afegint unes gotes de tintura de iode i esperant mitja hora per a que faci efecte, s'eliminen els patgens d'aquesta.
Els compostos de iode sn importants en el camp de la qumica orgnica i sn molt tils en medicina; iodurs, aix com la la tiroxina, que cont iode, s'empren en medicina interna.
El iodur de potassi (KI), s'empra en fotografia.
S'empra iode en les lmpares de filament de Tungst per a allargar la seua vida til.
El triiodur de nitrogen (NI3), s un explosiu d'impacte, massa inestable per a comercialitzar-lo, per que es pot preparar fcilment de forma casolana.

 Rol biolgic .

El iode s un element qumic essencial. La glndula tiroide fabrica les hormones tiroxina i triiodetironina, que contenen iode. El dficit en iode produx goll i mixedema.

En el cas que es produeixi dficit de iode durant la infncia es pot originar cretinisme, on es produeix un retard mental i fsic.

 Histria .
El iode (del grec iodes, que significa "violeta") va ser descobert en Frana pel qumic francs Bernard Courtois al 1811 a partir d'algues marines, encara que no va continuar amb les seves investigacions per falta de diners. Posteriorment, el qumic angls Humphry Davy i el qumic francs Gay-Lussac van estudiar per separat aquesta substncia i van acabar identificant-la definitivament com un nou element. Ambds van donar el crdit del descobriment a Courtois.

 Abundncia i obtenci .
El iode s l'halogen menys abundant, presentant-se en l'escora terrestre amb una concentraci de 0,14 ppm, mentre que en l'aigua de mar la seva abundncia s de 0,052 ppm.

El iode s'obt a partir dels iodurs, I-, presents en l'aigua de mar i en algues, o en forma d'iodats, IO3- a partir dels nitrats de Xile (separant-los prviament d'aquests).

En el cas de partir d'iodats, una part d'aquest es redueixen a iodurs, i els iodurs obtinguts es fan reaccionar amb la resta d'iodats, obtenint iode:
IO3- + 5I- + 6H+ 
</doc>
<doc id="19183" title="Predomini lingstic" nonfiltered="3439" processed="3416" dbindex="8454">
El predomini lingstic d'un municipi, comarca, regi o pas s l'idioma histric dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones bilinges (o plurilinges) o en Estats on existeixen diversos idiomes i s necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, al Canad existeixen dues llenges majoritries, per podem dir que el Quebec s de predomini lingstic francs i la resta del territori (aproximadament) de predomini lingstic angls. ;

El terme s ms aviat un concepte jurdic que lingstic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en les que un idioma s oficial o l'altre, o a on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, aix no indica necessriament que un territori que, per llei, s designat de predomini lingstic d'un idioma tinga un major nombre de parlants d'eixe idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris histrics i poltics i no noms als exclusivament lingstics.

 El predomini lingstic als territoris de parla catalana .

 Catalunya s de predomini lingstic catal, exceptuant la Vall d'Aran, on es parla l'arans.
 Les Illes Balears sn de predomini lingstic catal.
 Al Pas Valenci, en existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingstic valenci i  municipis i comarques de predomini lingstic castell. En aquest cas, la Llei d's i ensenyament del valenci s la norma que regula quins municipis es determinen (per raons histriques i de l's de la llengua) com d'un predomini lingstic o altre (al seu ttol V hi ha una llista dels municipis).
 A Andorra, encara que una part important de la poblaci coneix el castell i/o el francs, l'nica llengua oficial s el catal, i per tant el terme "predomini lingstic" no s aplicable jurdicament.

Hi ha altres territoris de predomini lingstic catal, com la Franja de Ponent o el Carxe, per no tenen reconeixement oficial.

 El predomini lingstic a Navarra .

El terme predomini lingstic legalment dit s'usa nicament al Pas Valenci. No obstant aix, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en les quals existeix una llengua prpia, oficial a ms del castell, per en la qual tal llengua no s parlada en tot el territori i tal absncia t efectes legals.

D'acord amb la definici, noms Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini lingstic respecte al basc i el castell. D'acord amb la Llei Foral 18/1986, de 15 de desembre del Basc el territori navarrs queda dividit en tres sectors:



Zona bascfona: Composta pel ter septentrional de Navarra. Comprn tota la zona pirinenca excepte les valls ms orientals. Aquesta zona s de predomini lingstic basc. Comprn un 11% de la poblaci de Navarra. En ella aquest idioma s parlat per una majoria significativa dels habitants.

Abaurrea Alta, Abaurrea Baja, Alsasua, Anue, Araiz, Aranaz, Arano, Araquil, Arbizu, Areso, Aria, Arive, Arruazu, Becaicoa, Basaburua Mayor, Baztan, Bertizarana, Betelu, Burguete, Ciordia, Donamaria, Echalar, Echarri Aranaz, Elgorriaga, Erasun, Ergoyena, Erro, Esteribar, Ezcurra, Garayoa, Garralda, Goizueta, Huarte Araquil, Imoz, Iraeta, Ituren, Iturmendi, Labayen, Lacunza, Lanz, Larraun, Leiza, Lesaca, Oiz, Olazagutia, Orbaiceta, Orbar, Roncesvalles, Saldias, Santesteban, Sumbilla, Ulzama, Urdax, Urdiain, Urroz de Santesteban, Valcarlos, Vera de Bidasoa, Villanueva, Yanci, Zubieta i Zugarramurdi;


Zona mixta: Composta per la zona mitja navarresa, incloent Pamplona i les valls pirinenques ms occidentals (Vall de Roncal i Salazar).

Abarzuza, Ansoain, Aoiz, Arce, Atez, Baraain, Burgui, Burlada, Ciriza, Cizur, Echarri, Echauri, Egues, Ezcaroz, Esparza, Estella, Ezcabarte, Garde, Goi, Guesa, Guesalaz, Huarte, Isaba, Iza, Izalzu, Jaurrieta, Juslapea, Lezun, Lizoain, Ochagavia, Odieta, Olaibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz Betelu, Pamplona, Puente la Reina, Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidangoz, Vidaurreta, Villava, Yerri i Zabalza;

Zona no bascfona: Composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela. Suposa gaireb un 50% del territori d'aquesta comunitat. La integren la resta dels municipis navarresos.

En la zona no bascfona no s possible estudiar en collegis pblics en basc; mentre que en la zona mixta existeix un nombre limitat de places per a aquest model d'escolaritzaci.

 Predomini lingstic a Finlndia.
A Finlndia tant el fins com el suec sn llenges oficials a nivell estatal, si b aquest darrer noms s llengua materna del 6% de la poblaci. A nivell local, cada municipi s classificat com a monolinge fins (399 municipis), bilinge amb majoria finesa (17), bilinge amb majoria sueca (22) o monolinge suec (26 en total, dels quals 16 a les land). Un municipi s declarat bilinge quan t ms del 8% de la poblaci o ms de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament s monolinge. Aquesta classificaci lingstica dels municipis s revisada cada 10 anys.

Bibliografia.
 Holmes, P.; Price, G.  (2000) Encyclopedia of the languages of Europe pgs 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19184" title="Knoppix" nonfiltered="3440" processed="3417" dbindex="8455">


Knoppix s una distribuci de Linux basada en Debian.
A diferncia d'altres distribucions, aquesta s'executa des del CD-ROM, sense installar res. 
Aquesta distribuci noms permet utilitzar el programari que hi ha dins del CD, com es lgic.

Existeix tamb la versi MiniKnoppix, que tan sols ocupa 200 MB.
Altres versions basades en Knoppix sn CATix, Einam, distribuida per la UPC, o K-DEMar (fins la versi 4).

 Versions .
Des de la versi 4.0 hi ha dos edicions: una en DVD i una altra en CD

 

 Knoppix en catal .
La gent de Softcatal porta a terme la traducci i des de www.softcatala.org us podeu descarregar la versi catalana.

 Enllaos externs .

 www.knoppix.org;
 www.softcatala.org Knoppix en Catal.
 Debian;
 Adrea per a descarregar-se miniKnoppix;
 CATix;
 Einam;
 K-DEMar GNU/Linux;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19186" title="Fedora" nonfiltered="3441" processed="3418" dbindex="8456">


Fedora (o Fedora Core) s una distribuci de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que s patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat

A partir de la versi 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos: RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s'obt per subscripci i utilitza versions estables de les aplicacions; mentre que Fedora representa la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia, mantenint les versions gratutes. Eventualment, els dos projectes es beneficien mtuament.

Pel nom Fedora Core es coneix el nucli d'aplicacions base, a les quals cal afegir les aplicacions extra, que es mantenen en repositoris.

 Repositoris .

S'anomenava Core fins la versi 6 perqu noms tenia les parts ms bsiques del sistema operatiu, a partir de la versi 7, inclou el Core i els Extres. Per incloure nou programari, s'han d'usar els anomenats Repositoris. Actualment hi ha dos famlies de repositoris incompatibles entre si:

 Livna;
 RPMForge: FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries;

En Livna hi han aquells paquets que, tot i legals, noms es poden descargar per l'usuari final, amb cdecs per MP3 i altres formats. La segona famlia no t els paquets classificats per llicncies, sin per funcionalitat. Els paquets d'ATrpms poden causar problemes d'incompatibilitat perqu s'engloben a la famlia de RPMForge.

Actualment les dues famlies sn incompatibles entre elles i es culpem mtuament de l'incompatibilitat.

L'eina habitual de Fedora per usar els repositoris s l'aplicaci en lnia de comandes Yum, tot i que hi ha un entorn grfic anomenat Yumex.

 Historial de versions .




Galeria.


Referncies.


 Vegeu tamb .
 Red Hat;

 Enllaos externs .

 Web del projecte Fedora de RedHat;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19187" title="Sal" nonfiltered="3442" processed="3419" dbindex="8457">

 En qumica, s'anomena sal (qumica) al compost format per cations (ions carregats positivament) enllaats a anions (ions carregats negativament), producte tpic d'una reacci qumica entre una base i un cid. Vegeu Sal (qumica).
 En gastronomia, s'anomena sal comuna a la sal de cuina, sal comuna o sal marina, que s la sal especfica clorur sdic. s el condiment ms antic usat mai per l'home i la seua importncia per a la vida s tal que ha marcat el desenvolupament de la histria en diversos moments. ;
 Sal s el nom d'una illa de Cabo Verde, principal destinaci turstica del pas. Vegeu Sal (Cabo Verde).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19188" title="Postulat" nonfiltered="3443" processed="3420" dbindex="8458">

Un postulat s una proposici fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que s necessria per servir en base a ulteriors raonaments.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19189" title="Clorur de sodi" nonfiltered="3444" processed="3421" dbindex="8459">
Per a una descripci del seu s com a condiment vegeu sal comuna
----
















 











El clorur sdic, de frmula NaCl, tamb conegut com a sal de taula o sal comuna (halita, quan s el mineral) s un compost inic, format per un cati Na+ (i sodi) i un ani Cl- (i clorur), el NaCl s el producte d'una reacci violenta en la qual un tom de sodi (metall reactiu) reacciona amb un de clor (un no metall).

2Na + Cl2   2NaCl;

Nota: es necessiten dos toms de sodi, perqu el clor es troba com a molcula diatmica en la naturalesa.

En la reacci, dos toms de sodi s'oxiden cedint cada un el seu nic electr de valncia als toms de clor, a es representa com segueix:


           ..   ..
 Na.      .Cl: .Cl:  = 2NaCl
 Na.  +    ..   ..  



Ambds toms, tant els de sodi com els de clor, compleixen amb la regla de l'octet.

Estructura cristallina.
El clorur sdic forma cristalls amb simetria cbica. Els clorurs (ions ms grans) formen un empaquetament cbic compacte, mentre que els ions ms petits de sodi omplen els espais octadrics entre els clorurs. Cada i est envoltat per sis de l'altre element. Aquesta estructura s molt comuna en diversos altres minerals, i s'anomena a vegades, estructura halita.




Aplicacions.
Alimentaci Humana: La sal t un paper molt important en l'alimentaci humana i tamb s usada a gran escala per a la conservaci d'aliments.



Salmorra (dissoluci de sal comuna en aigua): Sol emprar-se en moltes installacions frigorfiques, per a transportar el fred des del lquid -o gas frigorgen- fins a les cmeres de refrigeraci; degut a la baixa temperatura de congelaci de la salmorra, que li permet transmetre el fred sense congelar-se.

Conservaci Pelletera: Desprs de pesar les pells, s'efectua la salinitzaci a fi de permetre conservar-les durant el transport i emmagatzematge, fins al seu curtit.

Importncia biolgica.
El clorur sdic, s essencial per a la vida a la Terra. La majoria dels teixits biolgics i fluids corporals contenen variades concentracions de clorur de sodi. La quantitat d'ions de sodi en la sang est directament relacionada amb la regulaci dels nivells de fluids corporals. La propagaci dels impulsos nerviosos mitjanant una transducci de senyals s intervinguda per aquests ions.

L'anomenat srum fisiolgic, s una soluci del 0.9% de clorur de sodi, rep el seu nom perqu s isotnica amb el plasma sanguini. Aquesta soluci fisiolgica s la sustentaci principal de terpies mdiques de reemplaament de fluids, per a la deshidrataci o per a prevenir xocs hipovolmics (baix volum sanguini).

Les persones presenten la particularitat entre els primats d'eliminar grans quantitats de sal quan suen.

Articles relacionats.

 Sal (espcia);
 Sal (qumica);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19191" title="Sal comuna" nonfiltered="3445" processed="3422" dbindex="8460">
Per a una descripci des del punt de vista qumic vegeu Clorur sdic
----

La sal de cuina, coneguda comunament com sal, s un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur sdic, amb  frmula qumica s NaCl. Altres denominacions sovint usades sn sal comuna, sal marina (quan prov del mar) i sal fina o sal de taula (quan s refinada i reduda a pols).

s el condiment ms antic que ha fet servir l'humanitat i t tanta importncia per a la vida humana que ha marcat el desenvolupament de la histria. L'origen del mot salari mensual est ntimament lligat a la sal.

 Histria .

La sal s el condiment ms antic usat mai per la humanitat i la seua importncia per a la vida s tal que ha marcat el desenvolupament de la histria en diverses fases. s possible que el primer tractat conegut sobre la sal apareguera publicat a la Xina pels volts de l'any 2700 aC.

La ubicaci de dipsits de sal va tenir una rellevncia especial en els emplaaments d'assentaments humans, perqu la sal permet conservar els aliments. Per aquest motiu es van crear rutes especfiques per al mercadeig de sal (vegeu la ruta de la sal) i s'han produt nombroses guerres per controlar els dipsits i els mercats de sal. De fet el terme "salari", que ve del llat salarium, prov de la quantitat de sal que se li donava a un treballador -en particular als legionaris- per a poder salar els aliments per a la seua conservaci. Fins al segle XIX es cobrava un impost per a la sal; una de les primeres mesures que es van prendre durant la revoluci francesa va ser abolir aquest impost perqu va ser un dels detonadors de la mateixa.

El seu protagonisme al llarg de la histria li ha conferit un carcter quasi sagrat i certament carregat de simbolisme (la dona de Lot es va convertir en esttua de sal). En algunes cultures s'oferia junt amb el pa com un gest d'hospitalitat davant dels hostes. En el Levtic 2:13 Du dna instruccions d'assaonar totes les ofrenes fent servir sal.

 Jaciments i salines .

Histricament l'explotaci de sal s'ha realitzat en salines de les zones costaneres i dels brolladors d'aigua salada (cursos subterranis que travessen dipsits de sal), aix com per mitj de mines.

Als Pasos Catalans, els dos jaciments ms importants estan situats en Cardona  (ja abandonat i obert per a s turstic) i Torrevella, de les que s'extrau quasi la meitat de la producci de l'Estat Espanyol.

En les salines l'aigua salada de mar o de brollador es condueix per una xarxa de canals o aqeductes fins unes plataformes horitzontals construdes en el propi terreny o amb fusta i pedra si el desnivell del terreny ho requereix, denominades granges i en les que l'aigua es reparteix en parcelles rectangulars o eres. L'evaporaci de l'aigua deixa llesta la sal per a la seua recollecci en uns dipsits protegits de la pluja o terrasses. En el cas dels brolladors, si el seu cabal era escs, incls s'introdua o bombava aigua al seu interior des d'altres cabals o piscines, a fi d'augmentar la producci.


 Alimentaci .
La sal s l'additiu ms antic i ms usat. s un dels principals pilars de la cuina en gaireb qualsevol cultura. Encara que els aliments que consumim ja tenen de per si suficient sal, solem abusar d'ella ingerint a vegades ms de 15 grams diaris. Els rgims mdics solen incloure aliments poc rics en sal i les persones vegetarianes no solen tindre un escs consum d'ella.

Hi ha la falsa creena que la sal engreixa, a no s correcte en absolut perqu la sal no aporta calories. No obstant s cert que amb un excs de sal augmenta la densitat de la sang i sentim set, per tant hem de beure aigua per a restablir l'equilibri sal del nostre cos. A l'acumular aigua, ens sentim ms pesats.

 Tipus de sal .



Al mercat hi podem diferenciar dos tipus de sal: la fina i la grossa. La sal fina s la ms emprada. Si s sal marina es disol amb rapidesa; si s sal de roca, sala ms i s ms difcil de dissoldre. La sal grossa sn cristalls de sal de grandria important, la utilitzen sobretot els cuiners i va ms b que la sal fina a l'hora de fer coccions a la sal i guarnits.

 La sal de roca est present en la terra i es troba en dipsits subterranis, com vetes impactades.
 La sal marina s'obt de forma natural per l'evaporaci provocada pel sol i el vent. A diferncia de la sal de roca cont noms un 34% de clorur sdic i s ms rica en oligoelements.
 La sal de Maldon s una sal anglesa de gran puresa natural. s entre fina i grossa i t un fort gust salat. En estat natural, sn cristalls plans en forma de fines plaques.
 La sal de Gurande s una sal marina de la Bretanya. Color gris, cristalls mitjans, s molt rica en oligoelements. Natural i sense additius s la sal integral per excellncia.
 Flor de sal  s el primer efecte de la concentraci de la sal. Antic privilegi dels treballadors de les salines com a complement dels seus salaris. S'empra sempre en cru. Aporta un gust subtil de violeta.
 Sal negra, tamb anomenada sanchal. Molt poc refinada. Sal de terra, gust molt particular i produda al nord de l'ndia.
 Sal fumada amb un fort gust i olor de fum. Utilitzada per a la fabricaci casolana de carn, verdura i peix fumat. A ms de salar, dna un toc fumat si es fa servir com a espcia.
 Glutamat monosdic. Sal sdica de l'cid glutmic. Originriament s'extreia de les algues i del blat. Reala el gust dels aliments. Emprada per a la preparaci d'aliments en sobre i en les cuines orientals.
 Gomasho. Barreja japonesa de sal i llavors de ssam negre.
 Sal d'api. Barreja de sal i llavors d'api triturades.
 Sal nitrificant l250. Ntrit sdic que no es troba en estat natural. Deriva del nitrat sdic mitjanant acci qumica. S'utilitza per mantenir un color atractiu, tamb s un conservant i es troba en la major part dels productes adobats.


 Propietats i curiositats .
 Mant els aliments en bon estat per al seu posterior consum (Veure salmorra);
 s necessria per a la vida, encara que en excs pot ser perjudicial;
 Ret lquid;
 Poca sal en la dieta pot comportar marejos i rampes;
 Cristallina, blanca i soluble a l'aigua;
 s usada per a dissoldre grans quantitats de neu;
 S'empra en la cerimnia del baptisme;
 S'usa la paraula sal per a significar grcia, grcia (tamb saler);
 s usada com a medicina natural davant d'inflamacions bucals i de gola;
 Banys d'aigua salada sn un bon tonificant;
 Bona per a hemorroides, congesti nasal i contusions;
 S'usa com a matria primera en algunes indstries qumiques;

Vegeu Tamb.


 Clorur Sdic;
 Sal (qumica);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19195" title="Sal (qumica)" nonfiltered="3446" processed="3423" dbindex="8461">

En qumica, una sal s un compost qumic format per cations (ions carregats positivament) enllaats a anions (ions carregats negativament). Sn el producte tpic d'una  reacci qumica entre una base i un cid, la base proporciona el cati i l'cid l'ani.

Un exemple s la sal de cuina, denominada tamb en el llenguatge colloquial sal comuna o simplement sal. s la sal especfica clorur sdic. El seu frmula qumica s NaCl i s el producte de la base hidrxid sdic, NaOH i cid clorhdric, HCl.

En general, les sals sn  composts inics que formen cristalls. Sn generalment solubles en aigua, on se separen els dos ions. Les sals tpiques tenen  un punt de fusi alt, baixa duresa, i baixa compressibilitat. Fosos o dissolts en aigua, conduxen la  electricitat.

Les sals es denominen d'acord amb l'cid del que deriven:
 Acetats sn les sals de l'cid actic;
 Carbonats sn les sals de l'cid carbnic;
 Clorats sn les sals de l'cid clric;
 Fosfats sn les sals de l'cid fosfric;
 Nitrats sn les sals de l'cid ntric;
 Nitrits sn les sals de l'cid nitrs;
 Sulfats sn les sals de l'cid sulfric;

Articles relacionats.
 Sal (espcia);
 Clorur sdic;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19198" title="Ren Descartes" nonfiltered="3447" processed="3424" dbindex="8462">

Ren Descartes (Renatus Cartesius en llat) va ser un important filsof racionalista francs del segle XVII, tamb conegut per les seves obres de matemtiques i de diferents branques de la cincia. s considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qesti filosfica, i una de les figures clau de la revoluci cientfica. s responsable, entre d'altres coses, de la geometria analtica, de la generalitzaci de l's del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenci de les coordenades cartesianes o de la sentncia cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosfic.

Vida.
Va nixer a La Haye (Frana) al voltant del 31 de mar de 1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer de 1650. A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuta, anomenada La Flche, on la seva disciplina i educaci sempre destacava. A causa de la seva delicada salut, li van permetre descansar al llit fins a tard, costum que conserv durant tota la seva vida, i fins i tot, en una visita a Pascal el 1647, la va mencionar com a principal benefactora pel bon estudi de la matemtica. Fins i tot, Ren Descartes s'arrib a convncer que totes les cincies haurien de produir resultats tan certs com el de les matemtiques.

Entre 1618 i 1622 va participar a la Guerra dels Trenta Anys.

Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Sucia al 1649, romangu la major part del temps a Holanda i fou durant aquest perode quan compos una srie d'obres que estableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primera de les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap a 1633, a la mateixa poca que Galileu fou condemnat per les seves teories.

Els seus pensaments el situarien entre els principals artfex de la revoluci cientfica del segle XVII. A les formes i les qualitats de la Fsica Aristotlica, que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristi i escolstic), havien resultat ser un frau com a eixida intellectual, es contraposava la idea clara i fonamental que el mn fsic no s ms que un pur mecanisme. I aleshores propos el programa ideal de tota cincia terica: construir, amb un mnim nombre de principis, un sistema que donara ra de tots els fets coneguts i que permetr descobrir fets nous. Com sol ocrrer amb freqncia amb les teories revolucionries, el llegat de Descartes no fou noms sols un troballa sin tamb una visi. Forat a recrrer a l'experincia i a les hiptesis demostr ser el primer gran mestre del model hipottic. Aquest ha esdevingut una eina  essencial per a qualsevol investigaci cientfica.

Apart de les seves opinions i aportacions cientfiques, Descartes (pare del racionalisme i, en general, de la cincia moderna) s conegut per la seva defensa i revaloritzaci de la metafsica i la teologia. Davant la decadncia de l'escolstica medieval, Descartes parteix del dubte metdic que el condueix a la que considerar la primera certesa sobre la qual caldr fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la segent manera: "penso, aix existeixo" (frase ms coneguda, menys correctament, com a "penso, per tant existeixo") per a demostrar, per aquest ordre, l'existncia del "jo" (d'un jo immaterial, dualista i barreja de cos i nima), desprs l'existncia del "mn" (doncs el mn existeix, tot i que sigui conegut sovint de forma imperfecta) i l'existncia de du (de la qual dna diverses proves, per exemple l'argument ontolgic). Aquesta primera certesa es coneix amb el nom de cogito (del llat cogitare) ja que en la versi llatina que el mateix Descrates va publicar, la frase francesa "je pense, donc je suis" s la famosa sentncia : "cogito, ergo sum"

Per tant, en la filosofia cartesiana, l'escepticisme s un primer pas, (no pas el definitiu), per arribar a fer un conjunt de teories que volen defensar, alhora, la cincia emprica, teories metafsiques i la fe religiosa. No obstant aix, l'obra de Descartes fou, en gran part, prohibida per part de l'Esglsia ja que el Deu cartesi ja no s'assembla al Du medieval. De fet en Descartes la idea de Du s fruit de la inspecci del propi pensament, i aix representa una inversi respecte del pensament medieval: no s el jo el que sorgeix a partir de Du, sin a la inversa, en el pensament cartesi la idea de Du s un contingut de la ment del jo.

Algunes de les discussions posteriors sobre el pensament de Descartes foren, per exemple, la d'Spinoza afirma que Du (i no pas l'home ni  tampoc el mn) s l'nica substncia independent i d'existncia prpia, i la de Hume, qual ataca tota la metafsica cartesiana i totes les seves volgudes demostracions de l'existncia de Du, reduint la filosofia en gran part en un "pur empirisme", predecessor del positivisme.

La recerca del coneixement segur.


Tipus d'idees.
Hi ha tres tipus d'idees segons Descartes, definides segons la seva provinncia.
Adventcies: semblen procedir del mn material exterior, extretes a partir de l'experincia sensible.
Factcies: provenen de la prpia conscincia, a partir de la nostra imaginaci, amb la barreja de trets d'idees adventcies.
Innates: semblen implantades a la ment per una instncia superior (Du), com s el cas de la prpia idea de Du o la d'infinit.

Les Regles del Mtode.
Evidncia: No acceptar mai com a veritable cap coneixement que no es presenti amb claredat i distinci davant la ra.
Anlisi: Dividir cadascun dels problemes en tantes parts com sigui necessari de cara a trobar la seva millor soluci.
Sntesi: Recompondre, ordenadament i com per grans elements simples fins al coneixement dels compostos.
Enumeraci: Fer revisions tan generals que hom adquireixi la seguretat de no ometre res.

L'estructura de la Realitat.
Jo, Du i el Mn constitueixen els tres mbits de la realitat o de la substncia, que defineix com "all  que no necessita de cap altra cosa per existir".
Jo: Res cogitans o substncia pensant. Substncia creada, que t com a atribut essencial el pensament. Per primer cop en la filosofia europea moderna, Descartes considera la conscincia d'un mateix, en el seu propi pensament i la seva prpia existncia, com a previs a Du.
Du: Res divina o substncia divina. Substncia no creada, que t com a atribut la infinitat. Descartes considera a Du com a justificaci del mn exterior al jo. Com que l'engany est contra la natura divina, no podem concebre que all que els nostres sentits i especialment la nostra ra obtenen de la realitat sigui fals; per tant, el mn material s real.
Mn: Res extensa o substncia extensa. Substncia creada, que t com a atribut l'extensi, subdivisible en les tres dimensions (llargada, alada i profunditat) a les que s'afegeixen d'altres caracterstiques (color, textura, olor, etc.) definides com a "qualitats secundries" i que sn afegides pel subjecte. Aqu rau un dels aspectes del subjectivisme modern que podem apreciar en Descartes. El moviment i el reps sn per a Descartes iniciats per Du.

El mecanicisme cartesi.
La substncia extensa s la naturalesa: una cosa material dotada de moviment, que es mant constant, i d'unes lleis purament mecniques que regeixen aquest moviment:
Llei de la inrcia;
Llei de la direcci del moviment;
Llei de la conservaci de la quantitat de moviment;
Aquestes lleis no noms regeixen el moviment dels cossos, sin tamb el dels ssers vius.

El dualisme antropolgic i la comunicaci de les substncies.
L'sser hum s un compost de cos (extensi) i nima (pensament). Aquest dualisme cos-nima s problemtic per determinar com poden interactuar dues substncies diferents (extensi - pensament): l'extensi no pensa, el pensament no t extensi. Descartes va intentar resoldre  el problema recorrent a l'acci de la "glndula pineal" (Hipfisi), lloc del cervell on, segons ell, es produeix la interacci entre les dues. No obstant aix el problema va quedar sense soluci, ja que no explica com dues substncies radicalment diferents poden interactuar. D'aqu els intents de l' ocasionalisme i de la filosofia d'Spinoza i Leibniz per solucionar aquest problema, que s el problema general de la relaci entre ment i cos.

La subjectivitat humana i la cincia.
La separaci de les dues substncies en l'sser hum constitueix el fonament de la cincia.

De la natura ho ignorem tot i l'nic que podem fer s formular hiptesis que donin ra de certs fenmens que contribueixen al nostre benestar hum. La naturalesa humana, per tant, coincideix amb el poder de formar idees, de contemplar-les, ordenar-les i, per aix, de representar el mn, d'organitzar-lo en un quadre. L'home s el subjecte del coneixement (cincia), aquell per a qui la representaci existeix, per que mai figura com a objecte en el quadre.

Obres.
Les seves obres principals sn les segents:
 "Tractat de la llum"(1630-1633).
 "Discurs del mtode" (1637);
 "Diptrica" (1637);
 "Geometria" (1637);
 "Meditacions metafsiques" (1641);
 "Els principis de la filosofia" (1644);
 "Les passions de l'nima". (1649);

Vegeu tamb.
Racionalisme;
Spinoza;
Leibniz;

 Enllaos externs .

 Pgina de Filoxarxa sobre Descartes;
 Pgina de Filoxarxa sobre el dubte metdic;
 Pgina de Ramon Alcoberro sobre Descartes;
 Discurs del Mtode (en angls via Projecte Gutenberg);
 Els Principis de la Filosofia (en angls via Projecte Gutenberg);
 Biblioweb.org/-DESCARTES-Rene;
 Esquema del dubte metdic cartesi;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19199" title="De homine" nonfiltered="3448" processed="3425" dbindex="8463">

De homine (De homine figuris : et latinitate donatus a Florentio Schuyl) s una obra cientfica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacci automtica en resposta als estmuls externs. La primera publicaci no es va fer fins el 1642 en forma de traducci al llat i la versi original en francs no seria publicada fins el 1644. La condemna de Galileo Galilei per la inquisici el 1633 va aconsellar Descartes posposar la publicaci.

D'acord amb la proposta de Descartes, els moviments externs afecten les terminacions perifriques de les fibres nervioses, que al seu torn, desplacen les terminacions centrals. Quan les terminacions centrals son desplaades, el model d'espai interfibrilar es disposat d'altra manera i el fluxe dels esperits animals es aix dirigit cap als nervis apropiats. Fou l'explicaci de Descartes d'aquest mecanisme per mitjan d'una reacci automtica i diferenciada que el va conduir a ser genereralment considerat com el fundador de la teoria dels reflexos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19203" title="Clarinet" nonfiltered="3449" processed="3426" dbindex="8464">

El clarinet s un instrument de vent-fusta.  Dins d'aquesta gran famlia, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, a l'igual que el saxfon. El forat s aproximadament cilndric (a semblana de la flauta travessera i a diferncia del saxfon).  s un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material principalment utilitzat per a la seva construcci s la fusta de bans.  Tanmateix, en els ltims anys ha comenat a utilitzar-se la resina o plstic com a nous materials.  s un instrument transpositor l'extensi del qual abarca de tres a quatre octaves.

Evoluci.
Alguns estudiosos afirmen que el clarinet s producte d'una evoluci constant de l'aulos grec, per s generalment acceptat que fou inventat cap a finals del segle XVII pel fabricant d'instruments de corda Johann Christoph Denner.  Aquest clarinet, per, era molt primitiu i noms disposava d'una clau, amb la qual cosa la seua sonoritat era molt pobra.
Seria Ivan Mller qui acabaria de dotar al clarinet de l'engranatge de claus que avui s'utilitza. Un total de tretze claus que fan del clarinet un instrument molt ric en registres i sons.
L'evoluci i estudi del clarinet, per, continuaria.  Tres sn els sistemes que condicionaren l'evoluci del clarinet al llarg de la histria:
  Sistema Muller o de tretze claus (del qual es basen tant el sistema Bhm o francs com el sistema alemany);
  Sistema Klos-Buffet o francs, tamb anomenat sistema Boehm, que si b no s el mateix que el sistema inventat per Theobald Boehm per la flauta travessera, s'hi assembla.
  Sistema Albert;
  Sistema alemany i sistema Oehler (Oskar Oehler)(que s un sistema perfeccionat a partir del sistema alemany);

s.
El clarinet esdev avui dia un instrument imprescindible tant per a les orquestres com per a les bandes de msica.  Destaca l's per a ambdues agrupacions del clarinet en sib, no obstant aix, existeixen altres instruments que pertanyen a la famlia del clarinet.  Entre els ms utilitzats trobem el requint o clarinet en mib, el clarinet baix (sib), el clarinet alt (mib) i el clarinet en la, molt utilitzat en les orquestres.

Enllaos externs.
 El Clarinet i jo Pgina dedicada al clarinet molt complerta.
 Clarinetades: bloc sobre el clarinet en catal Notcies, canyes, curiositats, etc. sobre el clarinet.
 El meu clarinet , pgina web sobre el clarinet en catal amb informaci fora til;

Clarinetistes.
Georg Friedrich Fuchs;

Joan Enric Lluna;

 Sabine Meyer;

 Compositors amb obres per a clarinet . 
Johann Stamitz;

Carl Stamitz;

Wolfgang Amadeus Mozart;

Carl Maria von Weber;

Francis Poulenc;

Camile Saint-Sens;

Louis Spohr;

Franz Krommer;

Darius Milhaud;

Xavier Montsalvatge i Bassols;

gor Stravinski;

Johannes Brahms;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19205" title="Friqui" nonfiltered="3450" processed="3427" dbindex="8465">
Un friqui o fric (de l'angls, freak, estrany) s una persona obsessionada amb un tema o afici en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobre tot amb la informtica, les pellcules i sries de cincia ficci, fantasia i manga, a ms del mn del cmic; per el terme pot estendre's a qualsevol afici desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a gosu.

Des de l'any 2005 s'est estenent per la xarxa la convocatria de la celebraci del Dia de l'Orgull Friqui, amb el 25 de maig com a data de celebraci.

 Tipologia .

Angls: geek. Es refereix tamb a l'obsessionat per una rea del saber, com les cincies naturals, la msica, la informtica o jocs de rol.
Japons: otaku. A Occident t el significat de "fantic del manga o anime", per a Jap es refereix al que est obsessionat amb qualsevol afici. Aix, hi ha "anime otaku" o "pasocon otaku" (fantic dels ordinadors), per posar-ne dos exemples.

Molta gent es refereix a friqui, fric o freak(de l'angls) a una persona excntrica i extravagant. El seu origen s el cmic freak brothers, uns personatges lletjos, ganduls i beneits. 
Per la gent ja no es refereix a friqui pensant en freak brothers sin que ho diu a la gent obsessionada amb qualque cosa, i amb aficions estranyes.

Vegeu tamb.
 Frikipedia;
 Dia de l'Orgull Friki;

 Enllaos Externs .
http://frikipedia.org/ ;
http://www.frikis.org/ ;
 El Friki Test  Test mtic dintre el mn friki.
http://www.alvarezperea.com/diaorgullofriki/ Web oficial del orgull friqui.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19211" title="Esquerra Valenciana" nonfiltered="3451" processed="3428" dbindex="8466">


Esquerra Valenciana va ser un partit valenci d'esquerres, que propugnava la independncia del Pas Valenci. Hi pertangueren personatges histrics com Vicent Marco i Miranda, Gaiet Huguet i Segarra o Manuel Sanchis i Guarner.

Fou fundada el 26 de juliol de 1934 per una escissi del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), a causa de discrepncies d'estratgia poltica. La nova organitzaci assumeix una confederaci amb les nacions germanes de llengua catalana, cosa que comport en 1935 un procs de convergncia amb Esquerra Republicana del Pas Valenci (ERPV), partit promogut per Esquerra Republicana de Catalunya en 1933 a Castell de la Plana. Aquest procs conclogu amb la integraci a EV del sector ms nacionalista d'ERPV, encapalat per l'histric dirigent Gaiet Huguet i Segarra.

A les eleccions generals de l'any 1936 es present en la coalici del Front Popular, del qual Vicent Marco obtingu l'acta de diputat, i s integr en el grup parlamentari d'Esquerra Catalana, amb els diputats d'ERC. No obstant a, la guerra civil espanyola trunc diversos projectes poltics en qu participava EV, el ms important dels quals era un projecte d'estatut d'autonomia valenci, amb el nom oficial de Pas Valenci. Durant aquest perode blic, EV arriba al seu mxim creixement i a la seua major implantaci, comptant-se ja amb ms de 10.000 afiliats en 1937, i un nombre significatiu de collectius a les comarques pertanyents a les demarcacions provincials de Valncia i Castell, i s havien establert contactes amb les comarques del sud.

Desprs d'un llarg perode d'inactivitat, EV va ser recuperada com eina poltica en abril de 1998 per un grup d'ex-militants d'Unitat del Poble Valenci, partit que es va convertir en el Bloc Nacionalista Valenci (BNV), tenint en consideraci part del sentit de la vella organitzaci i engegant un projecte adequat als temps actuals. Aix, l'EV refundada es defineix com un partit de l'esquerra nacional, republicana i transformadora al Pas Valenci; que lluita per la sobirania poltica dels valencians; i defensa, a partir d'aquesta sobirania, la lliure Confederaci del Pas Valenci amb Catalunya i les Illes.

Es present a les eleccions autonmiques de l'any 2003 en la colici electoral de l'Entesa, juntament amb Esquerra Unida del Pas Valenci, i Els Verds. Tot i que l'Entesa aconsegu 6 diputats, EV no  tragu cap diputat. En les eleccions europees de 2004 an a la candidatura de l'Europa dels Pobles, juntament amb ERC, Aralar, i Chunta Aragonesista.

L'any 2007, tercer centenari de la Desfeta d'Almansa, Esquerra Valenciana s'integr dins del Bloc Nacionalista Valenci.

 Vegeu tamb .
 Estrelada;

 Enllaos externs .
 Lloc web d'Esquerra Valenciana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19213" title="Escut de les Corts Valencianes" nonfiltered="3452" processed="3429" dbindex="8467">


Blasonament.
Segons les "Normes sobre blasons, etiqueta i formulari de les Corts Valencianes", que acompanyen el reglament, aprovat al Palau de la Generalitat de Valncia, el 9 de mar de 1983:

 "L'escut de les Corts ser el mateix timbre herldic de la Generalitat Valenciana, junt amb el qual podran usar tamb els emblemes dels seus tres braos tradicionals" ( militar (noblesa), eclesistic i reial ), "constituts, respectivament, per les targes o rodelles amb les imatges de Sant Jordi, la Verge Maria i l'ngel Custodi".

 Com a smbol de la inviolabilitat de les Corts, aquestes tindran tamb la prerrogativa tradicional de posar, en el lloc on sien celebrades les sessions, un porter amb maa d'argent, el qual dependr del President.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19216" title="Eclipsi de Sol" nonfiltered="3453" processed="3430" dbindex="8468">

Hi ha eclipsi solar en un lloc de la Terra, quan la Lluna oculta al Sol, des d'eixe punt de la Terra. A noms pot passar durant la Lluna nova (Sol i Lluna en conjunci).

 Tipus d'eclipsi solar .

Hi ha tres tipus d'eclipsi:
Parcial: La Lluna no cobreix per complet el disc solar que apareix com un creixent.
 Total: Des d'una franja (banda de totalitat) en la superfcie de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi s parcial.
 Anullar: Ocorreix quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu dimetre s menor que el solar, de manera que en la fase mxima, roman visible un anell del disc del Sol. A ocorre en la banda d'anularitat, fora d'ella l'eclipsi s parcial. L'ltim eclipsi anullar que ha afectat a Espanya ha ocorregut el 3 d'octubre de 2005.

 Grandries .
L'eclipsi total de Sol existeix per una extraordinria coincidncia. Els discos del Sol i la Lluna, vistos des de la Terra sn quasi iguals; l'un i l'altre a penes sobrepassen el mig grau. Estant el Sol 400 vegades ms lluny que la Lluna s 400 vegades ms gran. El semidimetre del Sol s 16'1", variant en el transcurs d'un any, per ser ellptica l'rbita de la Terra al voltant del Sol des de 15' 45" a 16' 17". Mentre que el semidimetre lunar s de 15' 32" variant per idntica ra entre 14' 43" i 16'26" durant un mes lunar. Noms durant una fracci de l'rbita lunar, quan la Lluna est prop del perigeu t prou grandria per a causar un eclipsi de Sol total.

 Inclinaci de l'rbita .

En un eclipsi els centres del Sol, la Terra i la Lluna estan alineats o quasi alineats, estant la Lluna sempre prop de la lnia que unix la Terra i el Sol. Si l'rbita de la Lluna estiguera sobre l'eclptica (pla de l'rbita de la terra) , cada mes donaria lloc a un eclipsi de sol durant la Lluna nova i a un eclipsi de Lluna durant la Lluna plena al cap d'uns 15 dies. En realitat el pla de l'rbita lunar est inclinat respecte a l'eclptica un angle de 508'13", la qual cosa motiva que, la majoria de les vegades, la Lluna passe per damunt o per davall del Sol o per dalt o davall del con d'ombra de la Terra sense que tinga lloc l'eclipsi. Noms hi haur eclipsis en les sizgies (paraula que engloba les conjuncions i oposicions del Sol i la Lluna) quan el Sol estiga prop dels Nodes de la Lluna o punts en qu l'rbita lunar talla a l'eclptica. Este nom prov que els eclipsis sempre ocorren en la proximitat a tal pla.

Si l'alineaci s prou perfecta, la Lluna est molt prop del node durant la sizgia, o la seua latitud no excedeix d'un determinat valor ocorre un eclipsi total. Si la coincidncia no s completa per no estar la Lluna sobre l'eclptica, encara que s que prop d'ella, es produex un eclipsi parcial quedant el sol parcialment ocult per la Lluna (eclipsi parcial de Sol) o est parcialment immersa en el con d'ombra de la Terra (eclipsi parcial de Lluna).

 El saros .
Esta srie de condicions sn motiu que els eclipsis siguen fenmens rars que es reproduxen al cap de 223 llunacions, o siga 18 anys i 11 dies, perode que saros i que s mltiple com de dos de les distintes revolucions llunars.

En un any hi ha dos estacions d'eclipsis quan el Sol passa prop dels nodes. Al llarg d'un any no poden ocrrer menys de dos eclipsis, que seran obligatriament de Sol, ni ms de 7: 5 de Sol i 2 de Lluna, 4 de Sol i 3 de Lluna, 2 de Sol i 5 de Lluna. Hi ha 8 eclipsis cada 6 llunacions que es denominen sries curtes. Desprs d'un perode Saros hi ha un eclipsi homleg molt semblant, per que va evolucionant al llarg de els distints saros, formant una srie llarga que pot durar uns 1280 anys.

 Importncia histrica dels eclipsis .

Els eclipsis de Sol i Lluna han representat molt per al desenvolupament cientfic. Van ser els grecs els que van descobrir el perode Saros que els va permetre predir eclipsis. D'altra banda Aristarc de Samos (310 aC-230 aC) va determinar per primera vegada la distncia de la Terra a la Lluna per mitj d'un eclipsi total de Lluna. Hiparc (194aC-120aC) va descobrir la precessi dels equinoccis basant-se en eclipsis lunars totals prop dels equinoccis i en unes taules per al Sol, i va millorar la determinaci de la distncia de la Terra a la Lluna realitzada per Aristarc. Kepler va proposar usar els eclipsis de Lluna com un senyal absolut para mesurar la longitud geogrfica d'un lloc sobre la terra. Cap a 1700 els astrnoms arriben a la conclusi que els eclipsis antics observats per xinesos, caldeus i rabs eren incompatibles amb la duraci del dia actual. Les marees havien allargat el dia 1,45 milisegons cada segle i en 20 segles el retard acumulat s d'unes 3 hores. Durant el segle XIX es produx un gran avan en espectroscpia que permet descobrir el heli en el Sol i Einstein resol l'enigma de l'excessiu avan del periheli de Mercuri i la curvatura de la llum prop del Sol. Els eclipsis del Sol sn una brillant confirmaci de la Teoria de la Relativitat

 Circumstncies locals .

Els eclipsis de Sol i Lluna es diferencien en dos aspectes fonamentals:
Els eclipsis de Lluna sn:
 Fenmens objectius;
 Iguals i nics per a tots els observadors.
Els eclipsis de Sol sn:
 Fenmens subjectius;
 Distints per a cada observador local;

A significa a que l'eclipsi de Lluna s objectiu perqu la Lluna illuminada pel Sol entra en el con d'ombra de la terra durant l'eclipsi i deixa de rebre la radiaci solar. El sl lunar (de la cara visible i en la part de la Lluna que entra en l'ombra) pateix en poques hores una fluctuaci de temperatura que oscilla entre 130C i -100C. Mentre la cara oculta noms pateix esta oscillaci lentament cada 29,5 dies.

Suposem el pol format per l'observador que t la Lluna en el seu zenit en el moment de l'eclipsi de Lluna. Tots els observadors d'aquest hemisferi veuen l'eclipsi de Lluna i ho veuen tots igual. s prou la descripci d'un observador per a ser fidel reflex del fenomen.
Al contrari els eclipsis de Sol sn fenmens subjectius perqu resideix en la sensaci de l'observador i no en l'objecte eclipsat, el Sol.

Un observador que gaudeix d'un eclipsi total de Sol, viu sobre la Terra en una zona circular d'uns 200 km de dimetre. La rotaci de la Terra s'encarrega que esta zona es vaja desplaant per la superfcie de la Terra sempre de W a E, formant una banda de totalitat. Fora d'ella els observadors parlaren d'eclipsi parcial, i ms lluny encara el Sol haur brillat com tots els dies. Aix les caracterstiques del fenomen i l'hora a qu ocorre sn distintes per a cada observador.

Naturalment en la zona eclipsada de la Terra la falta de radiaci solar produex una srie de fenmens objectius, com a disminuci de la temperatura, vents per la diferncia de temperatures amb la zona no eclipsada, etc.

Propers eclipsis de Sol.
 2008 - 1 d'agost, 10:21 (UTC) - Eclipsi de Sol total, visible a en algunes regions de Groenlndia, Canad, Alaska, Sibria, Monglia i Xina).

Vegeu tamb.

Eclipsi;
Eclipsi de Lluna;
Magnitud d'un eclipsi;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19230" title="Estaci Espacial Internacional" nonfiltered="3454" processed="3431" dbindex="8469">


L'Estaci Espacial Internacional (o ISS, de l'angls International Space Station) s un projecte internacional per a construir i mantenir una estaci espacial permanent orbitant la Terra.
A l' Estaci Espacial Internacional (ISS) intervenen 6 agncies espacials: l'americana National Aeronautics and Space Administration (NASA), la russa (RKA), la japonesa (JAXA), la canadenca (CSA/ASC), la brasilenya (AEB) i l'Agncia Espacial Europea (ESA - European Space Agency, per no tots els seus membres - el Regne Unit, Irlanda, Portugal, Austria i Finlndia han escollit no participar ).

L'Estaci Espacial Internacional est situada en rbita al voltant de la Terra a l'altitud aproximada de 360 km (220 milles), un tipus d'rbita anomenada rbita baixa (en angls, Low Earth Orbit).  

En moltes maneres la ISS representa una combinaci de diferents projectes independents d'estacions espacials planificades anteriorment per les agncies espacials, com la russa Mir 2, l'americana Space Station Freedom i el laboratori europeu Columbus, representant una presncia permanent en l'espai.

El 2001 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.



Enllaos externs.

 Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 2001 ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19238" title="Ratafia" nonfiltered="3455" processed="3432" dbindex="8470">

La ratafia s una beguda alcohlica. Est feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un boc de canyella d'Holanda, a qu alguns afegeixen un brot de menta i de maria-llusa, etc. 

Tot aix es posa uns quants dies a sol i serena.

La recepta pot variar depenent de la zona geogrfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on s prcticament la "beguda nacional", les variants sobre l'anterior son:
 Les nous verdes noms s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si sn collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
 El temps de maduraci ha de ser de 40 dies a sol i serena.
 Pel que fa a les herbes, depn molt de cada u, en general per s fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que sn prou comunes.
 Tamb s molt com afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.

La ratafia catalana est registrada com a Denominaci Geogrfica.

En tot el territori catal es fan diverses fires per degustar i conixer aquesta beguda, de les quals cal destacar la Fira de la Ratafia que es fa a Santa Coloma de Farners durant el mes d'octubre, la Fira de Besal que es fa durant el Pont de la Purssima al desembre i la Festa de la Ratafia de Centelles que se sol fer el primer cap de setmana de juny. 

Enllaos externs.
 Recepta i histria de la ratafia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19239" title="Moscatell" nonfiltered="3456" processed="3433" dbindex="8471">

El moscatell s una varietat de cep blanca, encara que tamb n'existeix una varietat negra ms escassa. Es cultiva arreu d'Europa, al nord d'frica, Califrnia, Austrlia i Sud-frica. Els gotims de moscatell sn menuts amb un gra gros i ovoide, amb perfum i amb un gust dol que recorda el mesc. S'utilitza com ram de taula o panses i per fer vins dolos i misteles.

El vi de moscatell s un vi dol obtingut amb aturada fermentativa per addici d'un altre vi, o b amb una fermentaci alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol. La graduaci s alta i el gust i l'olor recorden el mesc, d'on prov etimolgicament el nom de moscatell, o moscat com es coneix a la Catalunya del Nord.

s una varietat molt antiga, ja utilitzada per grecs i romans. Es suposa que s originria d'Alexandria. Els musulmans la van introduir a la pennsula Ibrica. Necessita del venatge del mar, que li aporta el grau d'humitat necessari per a obtenir una vegetaci ptima. Les principals zones productores sn litorals: la Marina, la Foia de Bunyol, el Camp de Tarragona i el Rossell. Destaquen els moscatells de la DO Alacant, la mistela de moscatell de la DO Valncia i el Moscat de Ribesaltes.

Existeixen diverses varietats de moscatell. A vegades se n'indica la procedncia: moscatell d'Alexandria, de Mlaga, de Frontignan, etc. Altres varietats sn:
Moscatell de gra petit. s una varietat de cep blanca amb un ram compacte i menut amb perfum de taronja.
Moscatell de gra gros, moscatell rom o romer. s una varietat de cep blanca amb un ram de gra volumins i ovoide.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19245" title="Idiota (joc de cartes)" nonfiltered="3457" processed="3434" dbindex="8472">
L'idiota (o cap de merda) s un joc de cartes que es juga amb la baralla francesa, sense comodins. Hi interv tant l'atzar com l'estratgia. Hi poden jugar un minim de 2 jugadors, per si hi juguen ms de cinc persones, caldr utilitzar dues baralles, i ms de 10 en caldr utilitzar tres.

Normes del joc.
El primer jugador que es quedi sense cartes s el guanyador.
Cada jugador al seu torn ha de tirar una o ms cartes (totes del mateix numero) sobre la pila de joc, que iguali o superi el valor de la que hi ha al capdamunt.
El pal de les cartes no es t en compte.
El 2 s el comod, es pot tirar sempre que es vulgui, el jugador segent noms ha de superar el valor de 2.
El 10 s un comodi especial, es pot tirar sempre que es vulgui, i despres de fer-ho, totes les cartes que hi ha a la pila de joc es retiren de la partida. ;

Repartiment de cartes.
El jugador que ha perdut la ltima basa s l'encarregat de repartir.
Es reparteixen nou cartes per a cada jugador de la segent manera;
Tres sobre la taula de cap per avall, de manera que ni tan sols el jugador sap quines sn.
Tres sobre la taula de cap per amunt, de manera que tots els jugadors les puguin veure.
Tres s'entreguen el jugador, de manera que noms ell les pugui veure.
Les cartes sobreres es deixaran en una pila per a robar-ne quan sigui necessri.

Abans d'iniciar el joc.
Els jugadors, poden si volen, intercanviar una o ms de les cartes que tenen a les mans amb les seves cartes que tenen sobre la taula de cap per amunt. ;

Desenvolupament d'una partida.
Inici.
Inicia la partida el jugador que ha guanyat la ltima partida. ;
Al inici del joc, noms es pot jugar amb les cartes que el jugador t a les mans, les cartes de sobre la taula intervindran desprs. ;
El jugador que l'hi toqui, tirar una o ms cartes que igualin o superin el nmero de la ltima que hi ha sobre la taula. (Si el primer jugador llana un 6, el segon podr llenar sisos, sets o superiors, per no tresos, quatres o cincs);
En cas de no tenir cap carta superior, ni un 2 ni un 10 (comodins), el jugador girar una carta de la pila de robar. ;
Si la carta iguala o supera l'existent o s un comod el jugador se salvar i ser el torn del segent jugador.
Si no s aix, el jugador es quedar totes les cartes que hi ha cap per amunt a la pila de joc. i la partida continuar amb el segent jugador, que podr tirar qualsevol carta.
Quan un jugador acaba de tirar i t menys de tres cartes, immediatament n'haur de pillar les necessries per a tornar-ne a tenir tres. Si un jugador s'ha quedat la pila i en t ms de tres no s necessri.
Si quan un jugador acaba de tirar, hi ha sobre la taula consecutivament totes les cartes d'un mateix nmero (per exemple 4 sets si es juga amb una baralla, o vuit si es juga amb dues baralles), el jugador les retitar del joc i podr tornar a tirar segons la carta que quedi a dalt de tot ;
Si un jugador que te ms de tres cartes a les mans, t totes les cartes d'un mateix nmero (per exemple 4 sets si es juga amb una baralla, o vuit si es juga amb dues baralles), el jugador podr decidir si les retira del joc. Per exemple si sn 4 asos, potser les vol guardar per a jugar-les ms tard d'un en un.

Acabament.
Quan la pila de cartes per a robar s'esgoti, els jugadors s'aniran quedant sense cartes a les mans. Quan un jugador es queda sense cartes a les mans, podr jugar amb les cartes que hi han cap per amunt sobre la taula. ;
Si en el moment de jugar la ltima carta (o cartes) que un jugador t a les mans, el nmero d'aquesta coincideix amb alguna de les que t sobre la taula cap per amunt, les podr tirar simultniament.
Si quan s el seu torn i amb les cartes que t cap per amunt no pot igualar ni superar, ni t comodins, posar igualment una o ms cartes del mateix nmero sobre la pila de joc, i a continuaci es quedar tota la pila a les mans, i continuar el joc amb el proper jugador.
Quan sigui el torn d'un jugador que ja no t cartes a les mans i tampoc t cartes cap per amunt, haur d'escollir una de les cartes que t cap per avall, sense mirar-la! La girar sobre la pila i si no iguala ni supera i no s cap comod, es quedar tota la pila de joc.
El primer jugador que es quedi sense cap carta, ser el guanyador.
El joc continuar amb els altres jugadors, fins que noms en quedi un amb cartes, aquest ser el perdedor.
El perdedor es quedar amb la primera lletra que l'hi falti de la paraula 'IDIOTA', s a dir;
La primera vegada que una persona perd s I;
La segona vegada que perd s ID;
La tercera vegada que perd s IDI;
La quarta vegada que perd s IDIO;
La cinquena vegada que perd s IDIOT;
La sisena vegada que perd s IDIOTA;
Al arribar un dels jugadors a IDIOTA, se'l considera perdedor total del joc, i es dna per acabat el joc.

Estrategies.
Abans d'inicar el joc, deixar cap per amunt si s possible algun 10, i cartes altes o del mateix nmero.
Sempre tirar la carta ms baixa que es pugui;
Guardar els comodins i els asos pel final;
Cap al final de la partida s interessant recordar quines cartes altes han sortit, aix sabrem si hem de jugar les cartes altes d'una en una o les podem llenar totes de cop.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19246" title="Garnatxa" nonfiltered="3458" processed="3435" dbindex="8473">

La garnatxa s una varietat de cep negra que dna un ram de taula i vinfer. Els gotims sn compactes i el gra s ovalat, dol i de color morat. 

s sensible a les humitats i a les boires de primavera, per s'adapta b en zones assolellades, airejades i no massa altes. s la varietat mediterrnia ms cultivada arreu del mn, utilitzada prcticament a totes les denominacions d'origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i a Requena. 

El nom procedeix  de Vernazza, poblaci de la Ligria italiana. L'origen s incert. Podria ser de l'Arag i de fet a La Rioja es coneix com a tinta aragonesa. A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d'una varietat prvia de l'illa. Altres noms sn: garnatxo o garnatjo al Maresme i la Catalunya del Nord, gironet a la Marina Alta, gir a Mallorca, lledoner a l'Empord, granatxa al Priorat, vernatxa al Maestrat i Terres de l'Ebre, negrella a Valncia, canonau a l'Alguer, cannonou en sard, i grenache a Frana, Califrnia i Austrlia. Tamb s'anomena garnatxa negra o garnatxa del pas quan cal distingir-la de les altres varietats:
Garnatxa blanca o alacant.
Garnatxa tintera o alacant.
Garnatxa peluda o lledoner gris.

Una varietat que deriva possiblement de l'adaptaci de la garnatxa a l'illa de Mallorca s el manto negre, cultivat sobretot a la DO Binissalem.

El vi varietal de garnatxa, negre o rosat, t entre 15 i 16 d'alcohol, t poc color, amb cos i poc cid. S'oxida amb facilitat. Destaquen els vins de qualitat elaborats en cupatge amb garnatxa a la DOQ Priorat.

Es coneix tamb com vi garnatxa un vi de licor tradicional que es produeix ajuntant part de most de ram sobremadurat i fermentat i part de most no fermentat o mistela de garnatxa. Resulta un vi dol natural amb una aroma primria de confitures i espcies i un grau alcohlic volumtric adquirit entre 14% vol i 20% vol. Destaquen els vins AOC Banyuls Grand Cru i el Garnatxa d'Empord.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19253" title="Llengua de signes" nonfiltered="3459" processed="3436" dbindex="8474">


La llengua de signes, o llenguatge signat, s una llengua natural de les persones sordes, grcies a la qual poden establir un canal d'informaci bsica per a la relaci amb el seu entorn social. Mentre que amb el llenguatge oral la comunicaci s'estableix mitjanant un canal auditiu, la llengua de signes ho fa per un canal visual i espacial. T una estructura gramatical prpia que es caracteritza pels segents parmetres: la configuraci d'una o dues mans, dels seus moviments, de les seues orientacions, de la seva ubicaci espacial, i dels elements no manuals (moviments labials -que poden ser verbals i orals-, facials, linguals, d'espatles, i de cap).

Tot i que les llenges de signes siguen naturals entre les persones amb sordesa, el seu origen s tan antic com la llengua oral a la humanitat, i tamb han sigut utilitzades per comunitats d'oients. De fet, els amerindis de la regi de les Grans Planures de Nord-Amrica fan servir una llengua de signes per a fer-se entendre entre tribus que parlaven llenges diferents, i a hores d'ara encara la hi fan servir uns quants. Un altre cas, tamb pels amerindis, s a l'illa de Manhattan, on vivia una nica tribu en qu tots els seus integrants eren sords a causa de l'herncia expansiva d'un gen dominant, i es comunicaven amb una llengua de signes. Malgrat aix, a hores d'ara no existeixen referncies documentals sobre el llenguatge signat abans del segle XVIII, les dades que es posseeixen tracten, sobretot, de sistemes educatius per a persones sordes.

 Lingstica .

Igual que passa amb el llenguatge oral, no hi ha necessriament una llengua per cada Estat, i encara menys una llengua universal, sin que hi ha diverses llenges signades al mn ubicades regionalment. Aix, hi ha almenys unes cinquantes llenges prcticament inintelligibles entre s, i nombrosos dialectes, alguns dels quals coexisteixen dins d'una mateixa ciutat. A ms a ms, existeix un Sistema de Signes Internacional (SSI), que es pot considerar com una barreja artificial dels signes de les diferents llenges que en formen una de nova estndard o internacional, equivalent per exemple a la llengua oral de l'esperanto, i s utilitzada per signants que no comparteixen una llengua de signes com que necessiten comunicar-se sense la intermediaci d'un intrpret.

La seua estandarditzaci regional s'associa normalment quan a una regi s'hi constitueix una escola de nens sords, i la seua difusi a causa d'alguna mena de dispersi social i geogrfica d'aquests alumnes quan ja sn adults. En el cas dels Pasos Catalans, la primera escola per a sords es constitu a la Ciutat de Valncia en l'any 1843, des d'on la Llengua de Signes Valenciana (LSV) s'estengu pel Pas Valenci i a diversos punts d'Espanya, per especialment a les ciutats de Barcelona, Mallorca, i Granada. No obstant a, amb el temps, les llenges de signes de cada zona evolucionaren independentment del signat al Pas Valenci, i s'estengueren al seu torn a ms llocs de la Pennsula Ibrica. Per exemple, en el cas de Barcelona, s'estengu per Catalunya creant-se la Llengua de Signes Catalana (LSC).

En termes lingstics, la llengua de signes pot ser tan rica i complexa com qualsevol altra llengua oral, malgrat la generalitzada concepci equivocada qu sn llenges artificials. A la Lingstica s'han estudiat diverses llenges de signes i s'ha trobat que tenen tots els components lingstics necessaris per a classificar-se com una llengua natural. Les llenges de signes no sn simple mmica, i no sn tampoc una reproducci visual d'alguna versi simplificada de cap llengua oral. Hi tenen una rica i complexa gramtica i, com qualsevol altra llengua, es poden fer servir per a discutir qualsevol tema, des del ms senzill i concret fins all abstracte i dens. Amb les llenges de signes, tal com amb les d'oral, s'organitzen per unitats elementals sense significat (fonemes en la llengua oral, i queremes en la llengua signada) dins d'una unitat semntica amb significat.

Un altre concepte equivocat i generalitzat s que les llenges de signes tenen alguna mena de dependncia de les llenges orals, per exemple, que hi utilitzen bsicament un lletreig de les paraules d'una llengua oral mitjanant smbols gestuals, o que foren inventades per persones oients (a alguns professors oients d'escoles per a sords, com ara Pedro Ponce de Len, o Thomas Hopkins Gallaudet, se'ls considera com a inventors de la llengua signada).

En les llenges de signes s'utilitza l'alfabet dactilolgic, generalment per als noms propis, si b noms s una de les nombroses eines que hi tenen. Antigament, l's de la dactilologia en les llenges de signes era una pressuposada evidncia que noms n'eren una pobra o simplificada versi de les llenges orals. Parallelament, a equivaldria dir que el catal no s una llengua natural perqu cont paraules onomatopeiques. Aix s, alguns signes poden ser creats a partir de la dactilologia, els quals s'anomenen signes lexicalitzats.

En general, les llenges de signes sn independents de les llenges orals i segueixen la seua prpia lnia de desenvolupament. Per exemple, el signat del Pas Valenci, Illes Balears i Catalunya sn diferents, malgrat que els oients d'aquests pasos comparteixen una mateixa llengua oral. Per ltim, una rea que t ms d'una llengua oral pot tenir una mateixa llengua de signes, malgrat que hi hagen diferents llenges orals, com s el cas dels molts pasos que usen la llengua de signes americana  on conviu amb diferents llenges orals.

Una prova ms de la separaci de les llenges orals de les llenges de signes s el fet que aquestes ltimes exploten nicament els trets del medi visual. La llengua oral s auditiva i, conseqentment, lineal. Noms es pot emetre o rebre un so alhora, mentre que la llengua de signes s visual i, per tant, es pot referir un espai sencer al mateix temps. En conseqncia, la informaci pot fluir mitjanant diversos "canals" i expressar-se simultniament. Per exemple, en catal, es podria dir la frase, "Jo condu per ac". Per a afegir informaci addicional sobre la conducci, per, s'hauria de fer una frase ms llarga o afegir-hi una frase ms. Tal com, "Jo condu per ac i fou de molt goig". O, alternativament, "Jo condu per ac. Fou una bona conducci". 

No contrastant, en la Llengua de signes valenciana, la informaci sobre la bona sensaci de conducci pot ser expressada simultniament amb el verb (conduir), aprofitant els avantatges de les capacitats visuals en qu es poden fer signes no-manuals (fet amb la posici del cos i l'expressi facial) o manuals (un signe en cada m) al mateix temps que s'est signant el verb, conduir. Per tant, mentre que en catal la frase "Jo condu per ac i fou de molt goig" s ms llarga que la frase "Jo condu per ac", en la Llengua de signes valenciana ambdues frases poden ser expressades en el mateix interval de temps.

Una altra caracterstica que diferencia la llengua de signes de l'oral s la capacitat de ser escrita. Normalment les llenges de signes no s'escriuen, entre altres causes, perqu la majoria de les persones sordes signants llegeixen i escriuen en la llengua oral del seu pas. Malgrat a, hi ha hagut propostes de desenvolupar sistemes per a transcriure la llengua de signes, provinents sobretot del mn acadmic, per totes tenen deficincies en el moment de captar tots els trets fsics que utilitzen les llenges de signes (especialment els elements no-manuals i posicionals). Com a conseqncia d'all, el seu s sempre ha estat limitada per a la recerca.

A la Biblioteca Virtual de Llengua de Signes de la Universitat d'Alacant, per exemple, hi ha una proposta recent d'un sistema d'escriptura utilitzant l'alfabet llat com a smbols, per qestions de versatilitat tecnolgica. No obstant a, la proposta de sistema d'escriptura de Llengua de signes ms difosa i prestigiosa a Europa s l'HamNoSys (Sistema de Notaci d'Hamburg de la Llengua de Signes), desenvolupada des de fa ms de 50 anys per la Universitat d'Hamburg, en qu s'utilitzen smbols i icones especfics.

 Situaci legal .

La Llengua de signes catalana obtingu reconeixement oficial el 30 de juny de 1994 per part de la Generalitat de Catalunya, mitjanant un decret que promou i facilita el seu s a l'administraci i, especialment, a l'ensenyament obligatori, on s'han establert diverses escoles bilinges. La llengua de signes valenciana, i la de les Illes Balears no sn oficials als seus respectius pasos.

A nivell estatal la Confederaci Estatal de Persones Sordes promou una estandarditzaci i homogenetzaci de totes les llenges de signes existents a Espanya amb el nom de Llengua de Signes Espanyola (LSE), tot i que no t tampoc cap mena de reconeixement oficial per part de l'Estat. No obstant a, rigorosament, a Espanya no existeix lingsticament la LSE, la seua existncia s ms aviat per causes poltiques. De fet a Espanya hi ha ms de 10 llenges de signes, i la LSE pren referncia fonamentalment a una d'elles, la llengua signada a Madrid, Extremadura, i Castella-La Manxa. Aquesta situaci legal a l'Estat ha fet que comunitats autnomes com Andalusia i Catalunya hagen decidit avanar pel seu compte, i reconixer a l'oficialitat de les seues respectives llenges de signes a l'mbit autonmic.

A l'octubre de l'any 2005 el Parlament de Catalunya aprova el nou Estatut catal, en l'article 50.6 inclou el reconeixement de la LSC amb el segent text Els poders pblics han de garantir l's de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'sser objecte d'ensenyament, protecci i respecte. La situaci legal de la LSC, ara per ara s aquesta.

 Vegeu tamb .


 Llengua de signes catalana;
 Llengua de signes espanyola;
 Llengua de signes valenciana;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19254" title="Ginnosuke Nohara" nonfiltered="3460" processed="3437" dbindex="8475">
A Shin-chan, Ginnosuke Nohara s el marit de la Tsuru, pare d'en Hiroshi i avi del Shinnosuke i la Himawari. T 65 anys i viu a la prefectura d'Akita.

Tot i la seva edat i d'estar casat, li agrada lligar amb noies joves, i en aix la seva major experincia li suposa un avantatge enfront del seu nt Shin-chan, que pel que sembla aprn d'ell. Tamb gaudeix veient programes de televisi picants amb noies en bikini. Per a accentuar que es tracta del tpic vell verd, sovint duu una samarreta amb una H de gran grandria. L'H en japons representa la paraula ecchi o hentai, que signifiquen vagament "pervertit".

No s'av gens amb l'altre avi d'en Shin-chan, Yoshiji Koyama, amb el qual gaireb sempre coincideix quan va a visitar als seus nts. Tamb sol enviar una carta a Kasukabe per a avisar de la seva prompta arribada, per tot just arribar la carta i llegir-la  la Misae apareix ell.

No planifica les coses, sin que prefereix improvisar. Un bon exemple s quan una vegada va anar a Kasukabe a veure la Himawari per qu en aquell mateix mat havia escoltat aquest nom en la rdio.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19262" title="Arquimedes" nonfiltered="3461" processed="3438" dbindex="8476">

Arquimedes de Siracusa (en grec: Arkhimdes ) (Siracusa (Siclia) 287 aC - 212 aC) va ser un matemtic, astrnom, filsof, fsic i enginyer grec.

Biografia.

Segons ell , Arquimedes, fill d'un astrnom anomenat Fdies estava emparentat amb el rei Hier II, la qual cosa li hauria facilitat l'accs a elevats i cobejats llocs; malgrat aix, arrossegat per la seva afici a les cincies, va preferir consagrar-se a l'estudi de les matemtiques sota la direcci de Euclides a Alexandria. Molt jove encara va comenar a destacar pels seus treballs cientfics entre els que sobresurt la dessecaci dels pantans d'Egipte, considerada fins llavors irrealitzable, i que ell va aconseguir per mitj de l'ocupaci de dics mbils. Ja a Siracusa, Arquimedes va prosseguir els seus estudis de geometria i mecnica aconseguint descobrir principis que han immortalitzat el seu nom.

Durant l'assetjament de Siracusa pel general rom Marcel (Marcus Claudius Marcellus), Arquimedes, malgrat no tenir cap crrec oficial, es va posar a disposici de Hier, duent a terme prodigis en defensa de la seva ciutat natal, podent-se afirmar que ell noms va sostindre la plaa contra l'exrcit rom. Entre la maquinria de guerra, la invenci de la qual se li atribux, est la catapulta i un sistema d'espills i lents que incendiava els vaixells enemics al concentrar els rajos del sol; tan s aix que segons alguns historiadors era prou veure aguaitar darrera de les muralles algun soldat amb qualsevol objecte que retorns brillants reflexos perqu estenguera l'alarma entre l'exrcit assetjador. Tanmateix, els confiats habitants de Siracusa, tenint-se a bon estalvi davant la protecci d'Arquimedes, van descuidar les seves defenses, circumstncia que va ser aprofitada pels romans per a entrar a l'assalt dins la ciutat.

A pesar de les ordes del cnsol Marcel de respectar la vida del savi, durant l'assalt un soldat que ho va trobar abstret en la resoluci d'algun problema, potser creient que els brillants instruments que portava eren d'or o irritat perqu no contestava a les seves preguntes, el va travessar amb la seva espasa causant-li la mort.

Obra.

Encara que probablement la seva contribuci cientfica ms coneguda sigui el principi de la hidrosttica que porta el seu nom, no van ser menys notables les seues disquisicions sobre la quadratura del cercle, que s el que ve a ser el descobriment de la relaci aproximada entre la circumferncia i el dimetre, relaci que es designa avui en dia amb la lletra grega nombre Pi (pi) (vegeu Histria del nombre Pi).




Arquimedes va demostrar que el costat del hexgon regular inscrit en un cercle s igual al radi de tal cercle; aix com que el costat del quadrat circumscrit a un cercle s igual al dimetre de tal cercle. De la primera proposici va deduir que el permetre de l'hexgon inscrit era 3 vegades el dimetre de la circumferncia, mentre que de la segona va deduir que el permetre del quadrat circumscrit era 4 vegades el dimetre de la circumferncia.

Va afirmar a ms que tota lnia tancada embolicada per una altra s de menor longitud que aquesta, per la qual cosa la circumferncia havia de ser major que tres dimetres per menor que quatre. Per mitj de successives inscripcions i circumscripcions de polgons regulars va arribar a determinar el valor aproximat de   entre:

 ;
;

Amb els rudimentaris mitjans de qu disposava el savi grec, l'error absolut que va cometre en el clcul de   va resultar ser inferior a una millsima (0,0040 %).

s Arquimedes, no obstant, ms conegut per enunciar el principi que porta el seu nom.

Principi d'Arquimedes: tot cos submergit en un fluid experimenta una empenta vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat.;

Conta la histria que Hieron, l'esmentat monarca de Siracusa, va fer entrega a un argenter de la ciutat de certes quantitats d'or i argent per a l'elaboraci d'una corona. Finalitzat el treball, Hieron, desconfiat de l'honradesa de l'artfex i encara reconeixent la qualitat artstica de l'obra, va sollicitar a Arquimedes que conservant la corona en la seva integritat determinara la llei dels metalls amb el propsit de comprovar si l'artfex l'havia rebaixat, guardant-se per a si part d'all que s'ha entregat impulsat per l'avarcia, la mateixa, amb seguretat, que al propi Hieron impellia a realitzar semblant comprovaci.

Preocupat Arquimedes pel problema, a qu no trobava soluci, un bon dia al submergir-se en el bany va advertir, com tantes vegades amb anterioritat, que a causa de la resistncia que l'aigua oposa, el cos sembla pesar menys, fins al punt que en alguna ocasi incls s sostingut a surar sense submergir-se. Pensant en aix va arribar a la conclusi que en submergir el seu cos en la banyera, ocupava un lloc que forosament deixava de ser ocupat per l'aigua, i va endevinar que el que menys pesava ell era precisament el que pesava l'aigua que havia desallotjat.

Donant per resolt el problema que tant li havia preocupat va ser tal la seva excitaci que nu com estava, va botar de la banyera, i es va llanar pels carrers de Siracusa al crit de Eureka! Eureka! (Ho he trobat! Ho he trobat!). Va procedir llavors Arquimedes a pesar la corona en l'aire i en a l'aigua comprovant que en efecte, la seva densitat no corresponia a la que haguera resultat d'emprar l'artfex tot l'or i la plata entregats i determinant, en conseqncia, que aquest havia estafat el rei.

No s'esgota, no obstant, amb aquesta ancdota, el talent d'Arquimedes que a ms es va anticipar al descobriment del clcul integral amb els seus estudis sobre les rees i volums de figures slides corbades i d'rees de figures planes; va realitzar un exhaustiu estudi de l'espiral uniforme, coneguda com espiral d'Arquimedes; va determinar el resultat de la srie geomtrica de ra 1/4, el ms antic del que es t notcia; va demostrar que el volum d'una esfera s dos teros del volum del cilindre que la circumscriu, descobriment que segons conta Plutarc va sollicitar als seus amics fra el seu epitafi; va crear un sistema numric posicional per a escriure nombres molt grans; va inventar una mquina per a l'elevaci d'aigua, el cargol d'Arquimedes aix com la balana que porta el seu nom; va enunciar la llei de la palanca el que li va portar a proferir la clebre frase Doneu-me un punt de suport i mour el mn; va inventar la corriola composta, basada en el principi de la palanca, emprant-la per a moure un gran vaixell per a sorpresa de l'escptic Hieron; etc.

Va ser autor de nombroses obres de variada temtica en qu destaca el rigor de les seues demostracions geomtriques, ra per la qual s considerat el ms notable cientfic i matemtic de l'antiguitat. Encara que molts dels seus escrits es van perdre en la destrucci de la Biblioteca d'Alexandria, han arribat fins als nostres dies a travs de les traduccions llatines i rabs. Ac s'indiquen algunes d'elles:

L'arenari.
La mesura del cercle.
De l'esfera i el cilindre.
De la quadratura.
De la Parbola.
 Dels esferoides i conoides.
De les espirals.
Determinaci dels centres de gravetat en les lnies i en els plans.
De l'equilibri dels cossos en els fluids.
El mtode.

Referncies.

Diccionari Enciclopdic Hispano-Americ, Montaner y Simn Editores (1887).
Arquimedes - Universitat de Drexel. ;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19265" title="Radiaci de Hawking" nonfiltered="3462" processed="3439" dbindex="8477">
La radiaci de Hawking s una emisi trmica dels forats negres deguda a efectes quntics. Fou proposada per S. W. Hawking l'any 1976 en base a clculs terics. En concret, Hawking va predir que un forat negre de Schwarschild de massa M emet radiaci electromagntica com un si fos un cos negre a temperatura 
;
on  s la constant de Dirac, G s la constant de la gravitaci, k s la constant de Stefan-Boltzmann, i c s la velocitat de la llum. s a dir, un forat negre emet a una temperatura inversament proporcional a la seva massa.

La radiaci de Hawking no ha estat mai encara observada experimentalment. En cas de ser observada, seria la primera evidncia experimental d'un efecte de combinat de gravetat i mecnica quntica.

Clssicament, d'un forat negre res no en pot escapar, ni tan sols la llum. En canvi, els efectes quntics permeten que un forat negre perdi energia lentament (i per tant massa, d'acord amb la  relaci E = mc2). El clcul de Hawking es basa en l'aplicaci de l'anomenada teoria quntica de camps en espais corbats; tanmateix, s possible tenir una visi aproximada del fenmen en base a arguments qualitatius. 

Segons la mecnica quntica l'espai buit no s realment buit, sin que contnuament s'hi creen parells d'electr-positr o de fot-fot, ssent un membre de la parella d'energia positiva i l'altre d'energia negativa. Es diu que sn parells de partcules virtuals: en condicions normals, la partcula d'energia negativa no es pot propagar, i s'aniquila gaireb instantniament amb la seva parella d'energia positiva (el temps que triguen en aniquilar-se ve donat pel principi d'incertesa de Heisenberg). Ara b, si aquest mateix procs es produeix a prop de l'horitz d'un forat negre (per fora del forat negre), pot ser que la partcula d'energia negativa caigui a l'interior del forat negre. L'espai-temps a l'interior del forat negre permet la propagaci de la partcula d'energia negativa i, per tant, la parella virtual esdev real i el seu company d'energia positiva pot marxar cap a l'exterior del forat negre. El conjunt de partcules reals creades mitjanant aquest mecanisme esdev la radiaci de Hawking emesa.

En principi, tots els forats negres emeten radiaci. Ara b, per a un forat negre d'una massa solar la temperatura d'emissi ser extraordinriament petita, de l'ordre d'uns 60 nK (i per tant molt inferior a la temperatura del fons de radiaci de microones, que s d'uns 3 K). Per tant, la radiaci emesa pels forats negres d'origen estellar ser totalment inobservable. En canvi, un forat negre primitiu, molt ms petit, emetr a una temperatura molt ms elevada, que pot ser d'uns 1012 K. 

Com ja hem esmentat, l'emissi de radiaci per part d'un forat negre comporta la prdua d'energia i, per tant de massa d'aquest forat negre, d'acord amb la famosa relaci d'Einstein E = mc2. Per tant, els forats negres s'evaporen amb el temps. Per a un forat negre estellar aquest efecte s totalment ridcul i negligible. En canvi, els forats negres primitius s'evaporen molt ms rpidament, i, de fet, el seu temps d'evaporaci total podria ser de l'ordre de l'edat de l'univers. Com que la temperatura de la radiaci de Hawking s inversament proporcional a la massa del forat negre, els darrers estadis de l'evaporaci d'un forat negre sern especialment intensos, emetent partcules de gran energa. 

La radiaci de Hawking dna un sentt totalment fsic a la termodinmica de forats negres.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19274" title="Vi" nonfiltered="3463" processed="3440" dbindex="8478">



El vi s una beguda obtinguda de la fermentaci alcohlica, per l'acci dels rents, del suc o most dels fruits (el ram) de la planta Vitis vinifera (vinya) que transforma els sucres del fruit en alcohol i anhdrid carbnic.

Es donar el nom de "vi" nicament al lquid resultant de la fermentaci alcohlica, total o parcial, del suc de ram, sense addici de cap substncia.

Tipus de vins.
Vegeu l'article principal Tipus de vi;
Vi corrent, o vi de taula, s l'elaborat segons la definici anterior, sense que intervinguen substncies o prctiques empleades per als "vins especials", sense tindre en compte la seua graduaci, sempre que siga natural.
 Vi negre, s l'elaborat majoritriament a partir de ram negre, com el color est en la pellofa, normalment la fermentaci s'ha de realitzar amb el most sense filtrar (amb pellofes), i noms una vegada acabada la fermentaci (uns 20 dies) es procedeix al filtrat. El vi negre es pot envellir, i en funci del temps que passe en btes i en botelles, se sol classificar en:
Vi jove, menys de sis mesos en bta.
Criana, almenys sis mesos en bta i un altre tant en botella.
Reserva, almenys un any en bta i dos en botella.
Gran Reserva, ms d'un any en bta i ms de dos en botella.
Vi blanc Es pot elaborar amb ram blanc o negre, en aquest segon cas separant el most de la pellofa immediatament, perqu no li done color. En general la fermentaci es realitza amb most filtrat (separat de pellofes, llavors, "raspons", etc.), i encara que no s freqent envellir-ho, hi ha vins blancs amb criana.
Vi rosat. Sn vins elaborats amb ram negre en qu es permet una certa maceraci del ram abans del premsat del most, d'aquesta manera el most pren una mica de color. Desprs es fermenta el most filtrat.

 Xacol s el vi obtingut de la fermentaci alcohlica del suc del ram, que per causes meteorolgiques no maduren normalment.

 Vi geners, sec o dol s aquell que possex major graduaci alcohlica que el corrent, envellit i elaborat amb mtodes particulars. A ms se sol envellir pel sistema de solera en el que les collites de diferents anys es van mesclant gradualment.

 Vi escums o d'agulla s el que cont anhdrid carbnic produt en el seu si, originat per una segona fermentaci alcohlica en un envs tancat.

 Vi gasificat s aquell a qu se li ha afegit anhdrid carbnic desprs d'haver acabat la seua elaboraci.

 Vi quinat o medicinal sn aquells que han rebut l'addici de quina o una altra substncia medicinal autoritzada per la legislaci.

 Vermut s la beguda en l'elaboraci de la qual entra a formar part el vi, amb addici de sucre o most de ram concentrat i extractes o aromes obtingudes de plantes aromtiques. Altres begudes anlogues que no complisquen aquests requisits es diuen "aperitius".

 Vi de missa s el vi usat en aquesta cerimnia religiosa, i tamb es diu del vi geners.

Altres derivats del ram.

 Mistela s el vi resultant de l'addici d'alcohol al most de ram, sense fermentar o lleugerament fermentat, en quantitat suficient perqu no es produsca, o es continga, la fermentaci del most, sense addici de cap altra substncia. De vegades, aquest vi se sol fer de la varietat moscatell.

 Most s el lquid resultant del xafat o premsat del ram fresc, sempre que no haja comenat la seua fermentaci natural. Se li denominar "most apagat" quan la seua fermentaci natural haja sigut impedida o detinguda per qualsevol procediment fsic, com el fred, o qumic, i sempre sense alcohol.

 Most concentrat s l'obtingut del most per procediments industrials, amb alta graduaci de sucres sense caramellitzar.

 Abrigue o arrop s el producte resultant desprs de concentrar els mostos per la calor, la caramellitzaci de sucres quedar ben definida.

 Vinagre s el lquid resultant de la fermentaci actica del vi, amb un mnim de 40 grams d'cid actic cristallitzable per litre.

Vinificaci.

Verema.

El ram s'ha de collir (verema) quan hagen aconseguit el grau de maduraci que es requerisca, el qual dependr de la zona, tipus de ram, climatologia, i del tipus de vi que es vulga elaborar. El nivell de sucre en el ram determinar desprs el grau alcohlic, entre altres coses. Per a obtenir vins dolos, s freqent deixar que el ram adquirisca un grau de sucre superior a qu els rents podran transformar en alcohol, arribant-se en alguns casos a la seua pansificaci.

Maceraci carbnica.

El color negre de la pell est en els "antocians", substncia que noms es dissol b en alcohol. s per a que si es vol obtenir un vi negre o rosat s necessari que la pellofa estiga en contacte amb most fermentat. Una alternativa s la maceraci carbnica, tpica dels rosats i claret, una altra s la vinificaci en negre.

Desprs de la verema es pot deixar el ram en dipsits de poca profunditat a fi que es produsca la maceraci carbnica. En aquest procs s'inicia la fermentaci amb el ram encara en xanglots.

"Despalillat", Masegat Premsat.
Per a vinificaci en blanc es procedeix al premsat i filtrat, abans de la fermentaci.

Per a la vinificaci en negre, es pot procedir al "despalillat" o no (consistent en separar el rasps del xanglot, que cont excessius tanins i dna lloc a un sabor un tant d'astringent), desprs al masegat (per a trencar els grans de ram i que s'allibere en part el most), desprs a la fermentaci i finalment al premsat. 

El premsat ha de fer-se sense que s'arriben a trencar les llavors del ram perqu transferirien un sabor excessivament acre. 

Fermentaci.
La fermentaci es produeix per efecte del rent o llevat. Hi ha moltes espcies de rent, les del vi pertanyen a diversos gneres i espcies, principalment Saccharomyces ellipsoideus, Kloeckera apiculata i Hanseniaspora uvarum.
Totes elles transformen el sucre del most en alcohol i CO2

En la fermentaci dels vins negres, les restes slides tendeixen a pujar a la superfcie impedint la correcta ventilaci. Per aix s necessari trencar d'alguna forma eixa capa (anomenada barret), entre les tcniques possibles estan la remenada i el remuntat.

Criana.

Aparentment l'observaci que els vins milloraven amb el temps es va fer a arrel del seu transport per vaixell, a l'arribar a la destinaci desprs d'una llarga travessia s'observava que el sabor millorava, encara que en a pot haver-hi quelcom de llegenda.

La veritat s que una vegada acabada la fermentaci alcohlica es pot produir una segona transformaci denominada fermentaci malolctica, conduda per bacteris que transformen l'acide mlic en cid lctic (abaixant el pH), alhora que augmenten els polifenols i el glicerol. Tot a vol dir que el vi perd acidesa, i guanya en suavitat i aroma.

Addicionalment es pot envellir el vi, durant algun temps en btes de fusta, habitualment roure i de 225 litres. L'intercanvi d'aromes entre el vi i la fusta li confereix a aquest uns trets ms complexos. Els perodes de criana en bta poden anar des dels tres mesos a un parell d'anys, i rarament ms temps, almenys en el cas dels vins negres. 

La criana per solera, tpica dels vins de Xers, de Montilla i de Moriles, s diferent. En ella es disposa d'una srie de btes per pisos. Cada any es trasbalsa una part del vi de cada solera a la inferior, alhora que s'extrau una altra part per al consum i que es reposa la diferncia amb vi nou. D'aquesta manera en cada pis de la solera el vi ser "mes vell" encara que no cal parlar d'afiges, ni d'edat del vi. De fet, uns dels avantatges d'aquest mtode s l'homogenetat que s'aconsegueix. Una altra caracterstica d'aquest tipus de vinificaci s que en ella es promou la formaci de la flor, que en altres vins donaria lloc a vins rancis o picats per que en aquests vins forma part del seu personalitat.

Desprs de la criana en btes el vi s'embotella i l'evoluci del vi continua en la botella.

Vins del mn.
Vegeu l'article principal Regi vincola.
No hi ha una norma absoluta per a classificar els diferents tipus de vins que existeixen. Una forma practicada per institucions com Le Cordon Bleu, respecta la denominaci utilitzada en el Vell Mon (Europa i sia Menor, quan es parla de vins), que llista els vins segons la regi d'origen. El raonament per a gastar aquest sistema es que el clima i tipus de sol on el cep ha crescut, t la major contribuci al carcter de la beguda. Aquest sistema ha arribat a tindre legislacions a nivell nacional en diversos pasos, on el terme "denominaci d'origen" (D.O. a Espanya, A.O.C. a Frana, DOCG a Itlia, QmP a Alemanya, D.O.C. a Portugal) s obligatori per a comercialitzar els vins. Baix el sistema D.O., els tipus de ram utilitzats en un vi passen a tindre menys importncia.

En el Nou Mon es dona preferncia a denominar els vins segons el tipus de ram que s'ha utilitzat. En el context vincola, "Nou Mn" significa tot el que no s "Vell Mn", es a dir, a ms d'Amrica, son inclosos Austrlia, Nova Zelanda i Sud frica.

La diferncia entre els dos tipus de classificacions radica en qu el Nou Mn, al ser menys restringit que la tradici vincola Europea, ha preferit comercialitzar els seus vins com a varietals. Un vi varietal s aquell elaborat amb un sl tipus de ram, o s una mescla on hi ha un tipus de ram que predomina sobre els altres (de 75 a 90%, depn del pas).

Vins antics.

 Falern.
 Helbon.
 Vi de campaner;

Articles relacionats.
Cupatges;
Joves Amics del Vi;
Vi de Catalunya;
Vi del Pas Valenci;
Vi del Rossell;
Uni Vincola del Peneds (UVIPE);








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19275" title="Rent" nonfiltered="3464" processed="3441" dbindex="8479">

El rent o llevat s qualsevol dels diversos fongs microscpics unicellulars que sn importants per la seva capacitat per a realitzar la fermentaci d'hidrats de carboni, produint distintes substncies.

Encara que en alguns textos de botnica es considera que els rents "verdaders" pertanyen noms a la classe Ascomycetes (regne fungi), des d'una perspectiva microbiolgica s'ha denominat rent a tots els fongs amb predomini d'una fase unicellular en el seu cicle de vida, incloent-hi els fongs unicellulars de les classes Basidiomycetes i Deuteromycetes.

A vegades solen estar units entre si formant cadenes. Produeixen enzims capaos de descompondre diversos substrats, principalment els sucres. 

Un dels rents ms coneguts s l'espcie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent t la facultat de crixer en forma anaerbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentaci alcohlica. Per aquesta ra s'empra en molts processos de fermentaci industrial, per exemple en la producci de cervesa, vi, pa, producci d'antibitics, etctera.

Els rents es reprodueixen asexualment per gemmaci o brotaci i sexualment mitjanant la formaci de basidis o asques.

Vegeu tamb.
Rent qumic;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19280" title="Mistela" nonfiltered="3465" processed="3442" dbindex="8480">

La mistela s un vi de licor tradicional. s un vi semifermentat de gust dol i de color fusts, elaborat amb vi most macerat amb alcohol vnic. El nom de 'mistela' prov de l'itali dialectal mistella, derivat de misto, amb el significat de 'mixt' o 'mescla'. 

La mistela pot ser blanca o negra, a partir de diferents varietats de ram, per predominen les misteles blanques. Com a vi de licor de qualitat VLQPRD est regulat en els reglaments de les denominacions d'origen. El ram s d'un grau alcohlic volumtric natural mnim de 12 vol. En la seva elaboraci se separa el most flor del ram, es filtra el vi i es macera afegint-hi alcohol vnic. Seguidament es remou un o dos cops al dia, durant una o dues setmana, per airejar-lo i deixar inactius els llevats. Acabada la maceraci se separen els slids amb una premsa fins assolir un grau alcohlic volumtric adquirit entre 15% vol i 22% vol. La mistela de criana t un envelliment mnim de dos anys, un dels quals en envs de fusta de roure.

Es consumeix generalment com a aperitiu o com a acompanyament de fruita seca o pastes. Tamb s'utilitza per a l'elaboraci d'aperitius vnics, com ara vermuts.

En ocasions la mistela no es considera prpiament com un vi si el most no ha arribat a fermentar. Tamb es coneix com a mistela una beguda feta d'aiguardent, aigua, sucre i canyella.

S'elaboren misteles a les DO Alella, DO Conca de Barber, DO Empord, DO Montsant, DO Pla de Bages, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta, DO Valncia i de la subzona de la Marina a la DO Alacant.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19282" title="cid ntric" nonfiltered="3466" processed="3443" dbindex="8481">
L'cid ntric (HNO3) s un cid fort, incolor, lquid corrosiu i txic que pot produir cremades greus. A una temperatura de uns 15 C produeix vapors vermells i groc. Usat sovint com a reactiu al laboratori, s usat per fabricar explosius com la nitroglicerina i el trinitretolu (TNT), aix com fertilitzants com el nitrat d'amoni. Tamb t usos en la metallrgia i el refinat, perqu reacciona amb la major part de metalls, i en la sntesi de compostos orgnics. s l'cid tradicionalment emprat en la calcografia, gravat en planxa de metall. 

Mesclat amb cid clorhdric forma l'aigua rgia, que pot dissoldre l'or i el plat. L'cid ntric s tamb un component de la pluja cida.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19288" title="BASIC" nonfiltered="3468" processed="3444" dbindex="8483">



BASIC s una famlia de llenguatges de programaci d'alt nivell. Concebut, en principi, com un llenguatge fcil d'usar, es va implantar al sector dels ordinadors personals en els anys 80 i roman avui en dia amb variants bastant evolucionades.

El nom "BASIC" prov de l'acrnim angls Beginner's All-purpose Symbolic Instruction Code (Codi Simblic d'Instruccions Multipropsit per a Principiants).

Histria.

El llenguatge BASIC original fou inventat l'any 1964 per John George Kemeny (1926-1993) i Thomas Eugene Kurtz (1928-) en el Dartmouth College. En els anys segents el BASIC original de Kemeny y Kurtz fou conegut com BASIC Dartmouth.

BASIC fou dissenyat per permetre als estudiants escriure programes emprant terminals d'ordinadors de temps compartit. Estava pensat per reduir en gran mesura la complexitat dels llenguatges del moment, amb un nou disseny pensat per a usuaris a qui no els interessava tant la velocitat, sin el fet de ser capaos de programar i usar la mquina sense masses complicacions. Els dissenyadors del llenguatge volien que fos de domini pblic, el que contribu a que es dissemins rpidament.

Els vuit principis de disseny de BASIC foren:

 Ser fcil d'usar pels principiants;
 Ser un llenguatge de propsit general (no orientat);
 Permetre als experts afegir caracterstiques avanades, conservant simple el llenguatge per als principiants;
 Ser interactiu;
 Proveir missatges d'error clars i amigables;
 Respondre rpid als programes petits;
 No requerir un coneixement del maquinari de l'ordinador;
 Protegir a l'usuari del sistema operatiu;

Fou amb la introducci del Microordinador Altair 8800 l'any 1975 que BASIC es va expandir mpliament. La majoria dels llenguatges de programaci eren massa grans per ser allotjats a les petites memries que la majoria de mquines de l'poca tenien i amb el lent emmagatzemament que suposava la cinta de paper, i ms tard, la cinta de casset (els discos magntics encara no eren viables per a microordinadors) i la falta d'editors de text adequats, un llenguatge petit com BASIC era una bona opci. Una de les primeres versions en sortir fou Tiny BASIC, una implementaci simple de BASIC escrita originalment pel Dr. Li-Chen Wang i portada ms tard a la mquina Altair per Dennis Allison, a petici de Bob Albrecht, qui desprs fund el Dr. Dobbs Journal (DDJ). El disseny de Tiny BASIC i el codi font complet foren publicats l'any 1976 al DDJ.

L'any 1975 Microsoft (llavors formada per dues persones: Bill Gates i Paul Allen) llan Altair BASIC. Aleshores, van comenar a aparixer sota llicncia, versions per a altres plataformes i milions de copies i variants rpidament estarien en s. Es convert en un dels llenguatges estndard per l'Apple II. Pel 1979 Microsoft estava negociant amb diversos venedors de microordinadors, incloent-hi a IBM, a fi de llicenciar un intrpret de BASIC per als seus ordinadors. Una versi es va incloure en els xips ROM dels PCs IBM, per PCs sense disquet; i en els que s tenien disquetera, el BASIC era iniciat automticament si no es ficava cap disquet d'arrancada amb sistema operatiu.

El BASIC fou tamb el llenguatge preferit en els microordinadors europeus de la dcada dels vuitanta amb el ZX Spectrum, Amstrad CPC, MSX o el Commodore 64 i 128 amb la versi "Simon BASIC", fent a la vegada la funci d'intrpret i de sistema operatiu primitiu, ja que venien implementats els dos en la ROM.

Posteriorment es va introduir el Visual Basic de Microsoft. Malgrat que aquest llenguatge utilitza prcticament totes les paraules clau (sentencies, estructures de control i funcions intrnseques) de BASIC, Visual Basic es ms potent i evolucionat i s'ha convertit en un dels llenguatges ms utilitzats en la plataforma Windows. S'estima que entre el 70 i el 80% del total de aplicacions comercials sn programades en Visual Basic. Visual Basic utilitza un paradigma anomenat "orientaci a esdeveniments" (no s orientat a objectes). Visual Basic for Applications (VBA) fou afegit a Microsoft Excel 5.0 a l'any 1993 i a Microsoft Office a l'any 1997. Windows 98 va incloure un intrpret de VBScript. La versi ms recent de Visual Basic s'anomena VB.NET. Per altra banda, la suite OpenOffice.org inclou una variant de BASIC.

 Programa d'exemple .
Aquest programa escriu "Hola, mn!" al dispositiu de sortida per defecte (habitualment el monitor).


La instrucci "NEW" buida la memria. Qualsevol lnia que comenci amb un nmero es guarda com a part d'un programa i s'executar segons l'ordre relatiu que marqui el nmero. "RUN" executa el programa que hi ha en aquell moment a la memria.

BASIC executa les lnies de codi per ordre. Escrivint aix:


El resultat ser:


BASIC pot acceptar comandaments directes llevant la numeraci de qualsevol lnia de codi. El mateix programa Hola, mn! es pot passar directament de la segent forma:


L'execuci s immediata sense necessitat de l'ordre "RUN", per el programa no queda desat en memria.

Es pot passar una srie d'ordres en la mateixa lnia separant-les per dos punts:


 Comandaments ms usats .

 LET .

Fa que la seqncia de l'esquerra agafi el valor de l'operaci de la dreta.
Exemple:;



Aix fa que "A" agafi el valor "5". El comandament LET ben aviat va passar a ser implcit en moltes versions de BASIC i per tant la instrucci anterior va poder introdur-se aix:
Exemple:;




 PRINT .
Mostra al monitor un valor o una cadena. 
Exemple:;



Aix mostra al monitor: 2+3=5

 INPUT .
Introdueix dades.
Exemple:;


Demana un valor i el suma en pantalla amb "A".

 IF/THEN .
Si la condici definida desprs de la comanda IF s certa fa l'acci especificada a continuaci del mot THEN.
Exemple:;



Si es compleix la igualtat el programa acaba, si no, continua.

 GOTO .
Salta a la lnia indicada
Exemple:;



Torna a demanar un nmero.

 Programa exemple sencer i sortida .



 Articles relacionats .
DarkBASIC;
FreeBASIC;
QBasic;
Visual Basic;

 Enllaos externs .



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19292" title="Pitgores" nonfiltered="3469" processed="3445" dbindex="8484">


Pitgores de Samos (582 aC - 496 aC, en grec: ) va ser un filsof i matemtic grec, molt conegut pel Teorema de Pitgores, pel que s conegut com el "pare dels nombres".

Va nixer en l'illa de Samos al Dodecans. Sent molt jove va viatjar a Mesopotmia, Egipte i molt possiblement a l'ndia, on va rebre els seus estudis bsics i eventualment va fundar la seva primera escola.

Durant aquestos viatges assimil coneixements matemtics, astronmics i religiosos. Curiosament va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao-Tse, per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religi, a banda de, evidentment, la matemtica.

Problemes poltics el van obligar a mudar-se a Crotona(a la Magna Grcia), en el sud d' Itlia, on va fundar la seva segona escola, una societat secreta amb bases matemtiques i filosfiques. Les doctrines d'aquest centre cultural eren regides per regles molt estrictes de conducta. La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament, i la conducta discriminatria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les races, religions i estrat econmic i social.

Els motius de qu Pitgores sigui per a nosaltres una figura tan fosca sn diversos:

D'una banda s'han perdut documents de la seva poca i entre ells biografies seves (una d'elles feta per Aristtil).
D'altra banda, l'orde fundada per ell era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en rgim de comunitat i, per tant, no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola. Aix, no parlarem de l'obra de Pitgores sin de les contribucions dels pitagrics, encara que en l'antiguitat li les atribuen totes a ell. ;

La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmtica i geomtrica, a partir de tot aix les matemtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigaci cientfica. De fet, el lema de l'escola pitagrica era el de "tot s nombre".

Polticament l'escola pitagrica era conservadora i tots ells seguien un codi de conducta molt estricte. Eren vegetarians perqu creien en la transmigraci de les nimes i, per tant, no s'havia que sacrificar cap animal perqu podia ser la nova morada d'un amic mort. Els pitagrics confiaven molt en la prossecuci dels estudis filosfics i matemtics com a base moral per a la direcci de la vida.

Pitgores impartia dos tipus diferents d'ensenyana: un per als membres de l'escola i l'altre per la resta de comunitat ciutadana. s de suposar que les contribucions a la matemtica les feia al primer tipus.

El vertader nou mfasi en la matemtica grega va ser debut als pitagrics, amb ells la matemtica es relacion ms estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigncies de la vida prctica, i des d'aleshores roman viva fins a hui aquesta tendncia.

La purificaci de l'nima dels pitagrics s'aconseguia d'una banda amb un estricte rgim fsic i d'altra banda amb ritus que recorden als dels adoradors d'Orfeu i de Dions, per les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemtica tamb eren parts essencials d'aquest ritual.

Mai abans ni desprs ha jugat la matemtica un paper tan important en la vida i en la religi com entre els pitagrics. 

Pitgores pot ser considerat la persona ms influent de la histria universal, passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la teoria musical, inventor de la geometria i l'aritmtica terica; el primer a sostenir la forma esfrica de la terra, a parlar de "teoria" i de "filsofs", a postular el buit, a canalitzar el fervor religis en fervor intellectual, a usar el racionament i la definici, a considerar que l'univers era una obra noms desxifrable per mitjans matemtics.

A Pitgores de Samos i a Tales de Milet se'ls atribueix el comenament de la sistematitzaci de la Matemtica, iniciant els estudis de caire teric, s a dir, les demostracions basades en lemes i axiomes.

 El pentgon pitagric .



s l'estrella de cinc puntes que es forma al traar les cinc diagonals d'un pentgon regular. Aquesta figura va ser el smbol de l'escola pitagrica. 
En l'art babiloni ja havia aparegut anteriorment aquest pentgon estrellat.

Una de les qestions ms debatudes de la geometria pitagrica es refereix a la construcci i propietats del pentgon estrellat. Al seu estudi apareix la "secci uria" (sectio aurea).

Lgica del nombre.
Per a Pitgores l'Arkh () de l'univers s el nmero. Aquest s'identifica amb el punt geomtric (espai) i amb l'tom fsic. Cada cos ve determinat per un conjunt de punts (unitats o toms), separats pel buit:
1   el punt;
2   la lnia;
3   el pla;
4   el volum;

Del punt se'n deriva la lnia, de les linies la superfcie, de la superfcie els slids, dels slids els elements i d'aquests totes les altres coses.

El trnsit de la superfcie a la solidesa en representa la pluralitat, la suma d'1, 2, 3 i 4 dna 10 (tetraktys -          ), la dcada, que representa l'harmonia, el contingut de la qual s la progressi lgica que porta a ella, i des de la qual es reinicia tot moviment.

L'ambigitat pitagrica.
Constituda com a secta religiosa encarregada de vetllar pels misteris revelats a Pitgores, i dividida en membres parcialment iniciats, com el rapsoda Leurpides de Kalamata o Telodedor de Samos, (els "acusmtics") i totalment iniciats (els "matemtics"), el cos de rigorosos coneixements cientfics d'aquesta escola es mescla amb idees mstiques i supersticioses populars molt antigues, vinculades a la mgia numrica. Aquest tractament litrgic justifica la famosa aberraci als nombres reals, com (Nombre   o arrel quadrada de dos).

 El Teorema de Pitgores .

El teorema que t associat el nom de Pitgores procedeix dels babilonis, per s'ha suggerit, com a justificaci del seu nom que els pitagrics van ser els primers a donar una demostraci, encara que a no es pot comprovar.
Vegeu Teorema de Pitgores;

 El misticisme numric .

No va ser tampoc precisament una creaci original dels pitagrics, per exemple, el nombre set ha sigut destacat des de l'antiguitat per un temor reverent, probablement perqu sn set les estrelles errants o planetes, dels quals es deriv la setmana i, per tant, els nostres noms per als dies de la setmana.

Els pitagrics no van ser els nics que imaginaren que els nombres senars tenien caracterstiques mascles i els parells femelles.

Els pitagrics portaven el culte als nombres al seu extrem, basant en ells tant la seua filosofia com el seu mtode de vida.

Per a ells:
 El nombre u s el generador dels nombres i el nombre de la ra.
 El nombre dos s el primer nombre parell o femella i el nombre de l'opini.
 El tres s el primer nombre mascle prpiament dit o el nombre de l'harmonia, estant composat de la unitat i de la diversitat.
 El quatre s el nombre de la justcia o de la retribuci, i indica l'arranjament de comptes.
 El cinc s el nombre del matrimoni, uni dels dos primers nombres mascle i femella prpiament dits.
 El sis s el nombre de la creaci.
 El deu o "tetractys" (         ) era el nombre ms sagrat de tots, ja que representava el nombre de l'Univers i incloa la suma de totes les possibles dimensions geomtriques. Hi ha que considerar com un tribut a l'abstracci en la matemtica pitagrica el fet que la veneraci pel nombre deu no estiguera dictat per l'anatomia de les mans o peus de l'home.

 Aritmtica i cosmologia .

Els pitagrics no noms establiren l'aritmtica com una branca de la filosofia, sino que pareixien haver-la considerat com la base d'una possible unificaci de tots els aspectes del mon al seu voltant.

Filolau (mort cap al 390 aC) va ser un pitagric que compartia la veneraci per la tetractys o dcada. Aquesta concepci del nombre deu com el nombre perfecte sembla haver sigut l'inspiradora del primer sistema astronmic no geocntric. Filolau suposava que al centre de l'Univers hi havia un foc central al voltant del qual giraven uniformement la Terra i els set planetes (inclosos el Sol i la Lluna). Com noms tenia aix nou cossos celestes a banda de l'esfera de les estrelles fixes, el sistema de Filolau suposava l'existncia d'un des cos, una "contra-terra" alineada sempre amb la Terra i amb el foc central, i amb el mateix perode de revoluci diria al voltant del foc central que la Terra. El Sol girava al voltant del foc central amb un perode d'un any, les estrelles fixes romanien estacionries i la Terra tenia durant el seu moviment el mateix hemisferi deshabitat cap al foc central, de manera que els homes mai podien veure el foc central ni la contra-terra.

La hiptesi del moviment circular uniforme que formularen per primera vegada els pitagrics anava a dominar el pensament astronmic durant ms de 2000 anys i, precisament Coprnic, quasi 2000 anys ms tard, accept aquesta hiptesi sense discussi, i es va referir als pitagrics per a demostrar que la seua teoria del moviment no era tan nova ni revolucionria.

Vegeu tamb.
Damo;

Enllaos externs.
Pitagores.com;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19297" title="Teorema de Pitgores" nonfiltered="3470" processed="3446" dbindex="8485">

El teorema de Pitgores estableix que en un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l'angle recte) s igual al quadrat de la hipotenusa (l'altre costat).

Expressat matemticament;
a2 + b2 = c2 ;

Demostracions.
Primera demostraci.


Suposem el triangle de catets a i b (formant un angle recte) i la hipotenusa c. Es tracta de demostrar que l'rea del quadrat de costat c s igual a la suma de les rees dels quadrats de costat a i costat b.

Si afegim tres triangles iguals a l'original al voltant del quadrat de costat c formant la figura mostrada en la imatge, obtenim un quadrat. En efecte, si la figura central de costat c primerament dibuixada s un quadrat, els seus costats formaran angles rectes, llavors, si girem el triangle original 90 graus al voltant del centre del quadrat, vindr a ocupar un posici perpendicular a l'original, de mode tal que el costat a ser collineal al costat b i viceversa, formant-se un quadrat de costat a+b.

L'rea d'aquest quadrat pot expressar-se de dues maneres:
El quadrat del costat:
A = (a+b)2 = a2 + 2ab + b2;

Suma del quadrat original i els triangles afegits:
A = c2 + 4(ab/2) = c2 + 2ab;

Igualant ambds expressions:
a2 + 2ab + b2 = c2 + 2ab;
i simplificant:
a2 + b2 = c2    , com volem demostrar.

Segona demostraci.

Esta prova s la traducci, en llenguatge matemtic actual, de la ideada pel mateix Pitgores que va emprar la figura segent: 

Al voltant del triangle ABC, es construeixen tres quadrats: el roig, d'rea a2, el blau d'rea b2, i el bicolor verd ataronjat, d'rea c2.

 Els triangles rectangles ABC i HBC sn semblants (o similars) perqu comparteixen el mateix angle B. Per tant tenim la igualtat dels quocients: BH / BC = BC / BA, s a dir a'/a = a/c  (hui en dia , es diria que el seu valor s el sinus de B).
Pel producte creuat: a2 = a'  c  (s el que es coneix com a teorema del catet), o siga que les rees roja i ataronjada sn iguals.

 De la mateixa manera, a partir dels triangles ABC i HAC i aplicant de nou el teorema del catet, es dedueix que b'/b = b/c (senet A) i desprs  b2 = b'  c , o siga que les rees blaves i verda sn iguals.

Sumant les rees roja i blau, obtenim les rees ataronjades i verda, s a dir: a2 + b2 = ca' + cb' = (a' + b')c = c2

Aquesta prova utilitza el teorema de Tales, un cas particular dels triangles semblants, teorema que noms s vlid en els espais euclidians (sense curvatura).

Relaci amb el teorema del cosinus .

D'acord amb el teorema del cosinus, i segons la notaci del triangle de la imatge adjunta, es compleix que:





Pel cas concret d'un triangle rectangle, l'angle  val 90. Com que el cosinus de 90 val zero, l'ltim terme de l'equaci s'anulla i s'obt l'expressi del teorema de Pitgores.

Aix doncs, es pot dir que el teorema de Pitgores s un cas particular del teorema del cosinus per triangles rectangles.

Altres conceptes relacionats.

Els terns pitagrics sn conjunts de tres nombres sencers positius que satisfan el teorema de Pitgores: la suma dels quadrats dels dos primers s igual al quadrat de l'ltim. Exemples de terns pitagrics sn
;
;
;

L'existncia d'almenys un tern per a qualsevol exponent natural (no noms el quadrat) s el Teorema de Fermat.

Els terns pitagrics van ser utilitzats profusament pels egipcis en les seves construccions. Els triangles formats amb terns pitagrics eren de fcil construcci, i permetien dibuixar angles rectes noms utilitzant nombres naturals. Es per aix que als triangles formats per terns pitagrics se'ls anomena triangles egipcis.

Existncia anterior.

El teorema de Pitgores va ser conegut per moltes cultures anteriors o, en tot cas, sense la influncia de Pitgores.

Existeix una tauleta d'argila coneguda com a "Plimpton 322" i datada aproximadament del 1200 a.c. de l'poca Babilnica. La tauleta cont 4 columnes amb nmeros escrits amb escriptura cuneforme. Al principi, es creia que es tractava d'una simple transacci comercial, per O. Neugebauer i A. Sachs van publicar al 1945, una transcripci, on en una de les interpretacions que feien d'aquesta tauleta, era que complien els terns pitagrics (amb algun error de transcripci).

Tamb se sap per les seves construccions que els egipcis utilitzaven el teorema de Pitgores per fer triangles rectangles amb nombres naturals, i tamb per construir geomtricament nombres irracionals com el nombre d'or o arrels de nombres naturals.


Ms endavant, per l'any 300 a.C.en la Proposici 47, del llibre I, dels Elements d'Euclides, apareix el teorema de Pitgores, amb la segona demostraci. No se sap qui va realitzar aquesta demostraci, ja que Euclides es va dedicar a recollir tota la matemtica de l'poca i perfeccionar-la, sense deixar-se cap fissura, amb la finalitat de tenir tota la matemtica existent en l'univers, tancada dins d'una sola obra.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19299" title="Hipcrates" nonfiltered="3471" processed="3447" dbindex="8486">



Hipcrates de Cos, en grec antic            (Cos, vers 460 aC - Larissa?, vers 370 aC) fou un metge grec que constru el primer sistema racional, a Occident, per a l'explicaci dels fenmens morbosos i que per aix ha estat qualificat tradicionalment de pare de la medicina.

 Biografia .

Els historiadors accepten que Hipcrates va existir realment, que va nixer cap a l'any 460 aC a l'illa de Cos i que era un fams metge i professor de medicina. Tota l'altra informaci que ja en l'Antiguitat va circular sobre la seva vida s possiblement apcrifa i entra en el terreny de la llegenda. No existeixen fonts directes sobre la seva vida. nicament es conserven relats elaborats a partir de la tradici oral, que no sn molt fiables.

Soranus d'Efes, sobre el qual se'n sap ben poc, va ser el primer bigraf d'Hipcrates i s la font de la major part de la informaci. Soranus afirma que el pare d'Hipcrates fou Herclides, un metge de gran fama, i que la seva mare es deia Praxitela. Als 13 anys Hipcrates va comenar amb el seu pare els estudis de medicina, que li van obrir les portes del temple dels asclepades, metges-sacerdots servidors d'Asclepi, el du mitolgic de la medicina. Posteriorment, va viatjar per Grcia, Egipte i Lbia per completar la seva formaci i practicar el seu art. 

Segons aquests relats, Hipcrates va tenir dos fills, Thessalus i Draco, i un gendre, Polybus. Tots tres eren alumnes seus, per noms Polybus va ser considerat el veritable successor d'Hipcrates, segons Gal. Sembla que Thessalus i Draco van tenir cadascun un fill que es van dir tamb Hipcrates.

Qualificat de pare de la medicina per la tradici, el seu mrit fonamental va ser el de desenvolupar per primera vegada un sistema racional, fonamentat en l'observaci i l'experincia, per a l'estudi de les malalties, les causes de les quals atribua a raons naturals i no a intervencions dels dus o a fenmens de tipus magicoreligis. Va introduir aix els conceptes d'histria clnica, de diagnosi i de prognosi. 

Es diu que va ensenyar la medicina (a l'Asklepeion de Cos i tamb sota el pltan conegut com a Arbre d'Hipcrates) i que va fundar una escola mdica. Regularia tamb les normes de comportament del metge, que recoll al clebre Jurament hipocrtic que li s tradicionalment atribut.

Obres.
s atribut a Hipcrates un corpus constitut per 53 obres (a banda de moltes altres de considerades apcrifes) que va ser recollit pels seus deixebles en el que els coneix com a Corpus Hippocraticum. Entre les seves obres destaquen, per la difusi posterior que van tenir, el Tractat del pronstic i els Aforismes. Moltes de les obres d'Hipcrates foren objecte d'extensos comentaris per part de Gal, sobretot, i d'altres autors. 

Les obres originals i els comentaris foren traslladats a l'rab i al llat i, en alguns casos (principalment els Aforismes, esdevinguts una guia mdica molt valorada pels metges universitaris), a les llenges parlades de l'Occident medieval. Es conserven dues traduccions catalanes medievals dels Aforismes d'Hipcrates, efectuades en diferents moments del segle XIV, una de les quals inclou el comentari de Gal.

 La medicina hipocrtica .

En la medicina hipocrtica es descriu el cos hum com una associaci de quatre humors que el governen: sang, flegma, bilis o clera groga i bilis o clera negra (tamb dita malenconia). La malaltia es desenvolupa per una prdua de l'equilibri d'aquests humors, que el metge ha de procurar recuperar per diferents mitjans. Els mitjans per a preservar la salut sn, en un ordre de creixent intensitat en la intervenci, la dieta i la higiene, l'administraci de medicaments i la cirurgia. 

Aquestes idees foren recollides i reelaborades per Gal, que les fusion amb la teoria elemental i la filosofia natural aristotlica i les fu aptes per a interpretar tots els fenmens de la salut i la malaltia en els ssers vius. La medicina hipocraticogalnica fou vigent fins a l'ensorrament del mn antic, persist a Bizanci, penetr al mn islmic, fou reintroduda a l'Occident europeu a partir del segle XI i protagonitz la medicina universitria occidental des del segle XIII fins a la introducci de la medicina de laboratori, en el segle XIX.

D'altra banda un dels ms importants fets establerts per la medicina hipocrtica va ser la divisi de les tasques dels metges. Abans d'aix les funcions del metge eren guarir o matar.

El mtode hipocrtic era molt encertat per tractar malalties simples, com per exemple les fractures. El banc hipocrtic, era una mquina utilitzada per a la reducci de luxacions i fractures de la cuixa, en les quals es practicava l'extensi i la contraextensi per mitj de cordes enrotllades a cilindres giratoris. Va ser un sistema que ms endavant es faria servir com un dispositiu de tortura.

Un concepte important en la medicina hipocrtica era el de la crisi, un punt en la progressi de la malaltia a partir del qual aquesta comenaria o a derrotar el pacient i com a conseqncia aquest moriria o, al contrari, els processos naturals farien que el pacient es recupers. Tamb desprs d'una crisi podia venir una recaiguda i arribaria una crisi mortal.

 Jurament hipocrtic .
El llegat ms fams de la recopilaci hipocrtica s el jurament hipocrtic, una declaraci de carcter tic per als metges, que assumeixen al principi de la carrera. Precisava, entre altres coses, que el metge ha de ser honest, calmat, comprensiu i seris. Mentre que el jurament s'utilitza rarament en la seva forma original, el codi deontolgic que se'n deriva encara s vigent i serveix de base per a juraments i normes que defineixen bones prctiques i principis morals de la medicina.

Bibliografia.
Edicions i traduccions.
Oeuvres compltes d'Hippocrate. Traduction nouvelle avec le texte grec en regard, collationn sur les manuscrits et toutes les ditions; accompagne d'une introduction, de commentaires mdicaux, de variantes et de notes philologiques; suivie d'une table gnrale des matires, a cura d'mile Littr, 10 vols., Pars, J. B. Baillire, 1839-1861 Amsterdam, Adolf M. Hakkert, 1973-1982.
Hipcrates, Aforismes: traducci catalana medieval, ed. a cura d'Antnia Carr, Barcelona, Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (s'hi exclou el comentari de Gal);
Hipcrates, Tractats mdics, trad. cat. de Josep Alsina i Eullia Vintr, vol. 1 (El mal sagrat), 2 (Aires, aiges i llocs; El pronstic; i La medicina antiga) i 3 (Sobre la naturalesa de l'home; Epidmies, I i III), Barcelona, Fundaci Bernat Metge (Collecci catalana de clssics grecs i llatins, 184, 196 i 221), 1972, 1976 i 1983.
Hipcrates, Tratados hipocrticos, 8 vols., Madrid, Gredos, 1988-2003 (traduccions espanyoles).

Estudis.
I. Garofalo, A. Lamia, D. Manetti et al. (eds.), Aspetti della terapia nel Corpus Hippocraticum. Atti del IX Colloque International Hippocratique (Pisa, 25-29 settembre 1996), Florncia, 1999.
D. Jacquart (ed.), Les voies de la science grecque: tudes sur la transmission des textes de l'Antiquit au dix-neuvime sicle, Ginebra-Pars, Droz-Champion, 1997.
 A. Jori, Medicina e medici nell'antica Grecia: saggio sul 'Per tchnes' ippocratico, Bolonya, Il Mulino, 1996.
 J. Jouanna, Hippocrate, Pars, Fayard, 1992.
P. Kibre, Hippocrates Latinus: repertorium of Hippocratic Writings in the Middle Ages, Nova York, Fordham Univ. Press, 1985.
P. Lan Entralgo, La Medicina hipocrtica, Madrid, Ed. Revista de Occidente, 1970.
F. Lasserre i P. Mudry (eds.), Formes de pnese dans la collection hippocratique, Ginebra, Droz, 1983.
F. Lopez, Il pensiero olistico di Ippocrate: percorsi di ragionamento e testimonianze, vol. 1, Cosenza, Pubblisfera, 2004.
J. A. Lpez Frez (ed.), Tratados hipocrticos: estudios acerca de su contenido, forma e influencia. Actas del VII Colloque international hippocratique (Madrid, 24-29  sep. 1990), Madrid, UNED, 1992.
V. Nutton, Ancient Medicine, Londres, Routledge, 2004.
J. R. Pinault, Hippocratic lives and legends, Leiden-Nova York-Colnia, E. J. Brill, 1992.
J. Redondo, "Hipcrates lric a l'Humanisme catal", Faventia, 18 (1996), 89-103.;
W. D. Smith, Hippocratic Tradition, Ithaca, N.Y., Cornell Univ. Press, 1979.
O. Temkin, Galenism: Rise and Decline of a Medical Philosophy, Ithaca, N.Y., Cornell Publ. in the Hist. of Science, 1973. ;
O. Temkin, Hippocrates in a world of Pagans and Christians, Baltimore-Londres, Johns Hopkins University Press, 1991.

 Genealogia .

Nebre (Nebrus);
Cris (Chrysus);
Elafe (Elaphus);
Hiploc (Hippolochus);
Gnosdic (Gnosidicus) I;
Hipcrates I;
Herclides Escolapi, casat amb Fenerata ;
Sosandre (Sosander);
Hipcrates II, casat amb una filla de Cadmos (Cadmus);
Tessal (Thessalus);
Grgies;
Hipcrates IIII;
Drac II;
Hipcrates IV;
Drac III;
Drac I ;
Hipcrates IV;
Filla, casada amb Polibi;
 Podaliri (Podaleirius);
 Eni (Aeneius) ;


Enllaos externs.
Obres d'Hipcrates a Medic@ (BIUM);
Traduccions angleses de F. Adams d'algunes obres d'Hipcrates (1891), amb concordances i llistes de freqncies electrniques (IntraText Digital Library).;
A. E. Hanson, Hippocrates: The "Greek Miracle" in Medicine (Medicina Antiqua).;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19300" title="Jurament Hipocrtic" nonfiltered="3472" processed="3448" dbindex="8487">
El Jurament Hipocrtic s un manifest tic sobre les prctiques mdiques enunciat per Hipcrates, al que la majoria dels metges s'addereixen, encara que la referncia a l'avortament planteja dubtes a l'hora de adderir-s'hi estrictament.

El text del Jurament Hipocrtic s el segent:

 "Per Apollo mdic i Esculapi, jure: per Higias, Panacea i tots els dus i deesses als que pose per testimonis de l'observana d'aquest vot, que m'obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat. ;

 Tributar al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractar els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la cincia, els l'ensenyar desinteressadament i sense un altre gnere de recompensa. Instruir amb preceptes, llions parlades i la resta de mtodes d'ensenyana als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em seguisquen davall el conveni i jurament que determinen  la llei mdica i a ning ms. ;

 Fixar el rgim dels malalts del mode que li siga ms convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustcia. ;

 No m'avindr a pretensions que afecten l'administraci de verins, ni persuadir cap persona amb suggestions d'eixa espcie; m'abstindr igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius. ;

 La meua vida la passar i exercir la meua professi amb innocncia i puresa. ;

 No practicar la talla, deixant eixa operaci i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinriament. ;

 Quan entre en una casa no portar un altre propsit que el b i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducci de dones o homes, lliures o esclaus. Guardar reseva sobre el que senta o veja en la societat i no ser necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professi, considerant el ser discret com un deure en semblants casos. ;

 Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga'm concedit gaudir feliment la meua vida i la meua professi, honrat sempre entre els hmens; si ho trenque i sc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa".

----
El Jurament Hipocrtic ha sigut actualitzat per la Declaraci de Ginebra.

 Vegeu tamb .
 Medicina ;
 Hipcrates;

 Enllaos externs .
Jurament Hipocrtic en grec, alemany i angls







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19318" title="Germani" nonfiltered="3473" processed="3449" dbindex="8488">


El germani s un element qumic de nombre atmic 32,  i smbol Ge pertanyent al grup 14 de la taula peridica dels elements.

 Caracterstiques principals .
s un metalloide slid dur, cristall, de color blanc grisenc llustrs, que conserva la brillantor a temperatures ordinries. Presenta la mateixa estructura cristallina que el diamant i resistix als cids i lcalis.

Forma gran nombre de compostos organometllics i s un important material semiconductor utilitzat en transistors i fotodetectors. A diferncia de la majoria de semiconductors, el germani t una petita banda prohibida (band gap) pel que respon de forma efica a la radiaci infraroja i pot usar-se en amplificadors de baixa intensitat.

 Aplicacions .
Les aplicacions del germani es veuen limitades pel seu elevat cost i en molts casos s'investiga la seua substituci per materials ms econmics.
Fibra ptica.
Electrnica: Radars i amplificadors de guitarres elctriques usats per msics nostlgics del so de la primera poca del rock & roll; aliatges SiGe en circuits integrats d'alta velocitat.
ptica d'infraroigs: Espectroscopis, sistemes de visi nocturna i altres equips.
Lents, amb alt ndex de refracci, d'angle ample i per a microscopis.
En joieria s'usa l'aliatge Au amb un12% de germani.
Com a element enduridor de l'alumini, magnesi i estany.
En Quimioterpia.
El tratraclorur de germani (GeCl4) s'usa com catalitzador en la sntesi de polmers (PET).

 Histria .

La propietats del germani (del llat Germania, Alemanya) van ser predites el 1871 per Mendeleyev en funci de la seua posici a la taula peridica, element a qu va anomenar eka-silici. L'alemany Clemens Winkler va demostrar el 1886 l'existncia d'aquest element, descobriment que va servir per a confirmar la validesa de la taula peridica tenint en compte les similituds entre les propietats predites i les observades:




 Abundncia i obtenci .
Els nics minerals rendibles per a l'extracci del germani sn la germanita (69% de Ge) i ranierita (7-8% de Ge); a ms est present en el carb, la argirodita i altres minerals. La major quantitat, en forma d'xid (GeO2), s'obt com a subproducte en l'obtenci del zinc o de processos de combusti de carb (a Rssia i Xina es troba el procs en desenvolupament).

Amb puresa del 99,99%, per a usos electrnics s'obt per refinat per mitj de fusi per zones resultant cristalls de 25 a 35 mm usats en transistors i dodes; amb aquesta tcnica les impureses es poden reduir fins a 0,0001 ppm.

El desenvolupament dels transistors de germani va obrir la porta a nombroses aplicacions electrniques que avui sn quotidianes. Entre 1950 i els primers 70, l'electrnica va constituir el gros de la creixent demanda de germani fins que va comenar a substituir-se pel silici per les seves superiors propietats elctriques. Actualment la gran part del consum es destina a fibra ptica (prop de la meitat), equips de visi nocturna i catlisi en la polimeritzaci de plstics, encara que s'investiga la seva substituci per catalitzadors ms econmics. En el futur s possible que s'estenguen les aplicacions electrniques dels aliatges silici-germani en substituci de l'arsenir de galli (GaAs) especialment en les telecomunicions sense cable.

El preu del germani era el 1997 d'uns 3 US$ per gram. A finals del 2000 havia baixat fins als 1.15 $ per gram.

 Precaucions .
Alguns compostos de germani, com el tetrahidrur de germani (GeH4) tenen una certa toxicitat en els mamfers per sn letals per a algunes bacteries.

 Referncies .

 Enciclopdia lliure  ;
 USGS - Estadstiques sobre el germani (producci, consum i preus) ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19330" title="Entreteniment" nonfiltered="3474" processed="3450" dbindex="8489">

L'entreteniment s una diversi o distracci amb l'objectiu d'esplaiar-se, relaxar-se o passar el temps. Generalment, l'entretenidor fa el possible per a mantenir l'atenci del pblic o dels participants.

A diferncia d'altres activitats, un entreteniment, una diversi o una distracci no t necessriament un fi, ni tan sols cultural, sin que simplement es fa per a relaxar el cos o la ment d'altres activitats rutinries o pesades (ms prop de l'arrel de diversi o distracci), o b per a passar el temps (ms prop de l'arrel de entretenir). 

Existeixen molts tipus d'entreteniment, com ara:
Apostar;
Art;
Ballar;
Beure;
Caa ;
Conversar;
Circ;
Cinema;
Colleccionisme;
Esport;
Jocs;
Hobby;
Humor;
Lectura;
Mgia;
Msica;
Passeig;
Pesca;
Premsa;
Rdio;
Revista (espectacle);
Sexe;
Teatre;
Televisi;
Trencaclosques ;

 Vegeu tamb .
 Espectacle;
 Festa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19335" title="Massap" nonfiltered="3475" processed="3451" dbindex="8490">

El massap s una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn. El massap s un dol molt com en Nadal, encara que es menja en moltes altres ocasions (com ara a la Mocaor).

L'origen del massap s controvertit. Segons uns autors, prov del "marcipane" itali (Pa de Sant Marc), originat a Vencia. Segons altres autors, prov de Lbeck on va substituir el pa en una poca en el que aquest hi mancava. Tanmateix, la teoria ms probable s que, com altres postres amb ametlles, tinga un origen rab, sia de "mantha-ban", que vol dir "rei assegut", ja que els primers massapans a la Pennsula Ibrica portaven impressa aquesta figura, o b del vocable  mahsaban  que designa els dolos fets a base d'atmelles i d'altres fruits secs.

El massap pot ser la base de molts d'altres dolos com els panellets, els torrons moderns i els farcits d'alguns tortells.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19336" title="Renaixement" nonfiltered="3476" processed="3452" dbindex="8491">


El Renaixement s un nom que s'aplica a l'poca artstica (i per extensi cultural) que dna comenament a l'edat moderna. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada en 1570, per fins al segle XIX aquest concepte no rep una mplia interpretaci histrico-artstica.

No obstant aix, Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l'art antic grec i rom, que pressuposava una marcada conscincia histrica individual, fenomen completament nou en l'actitud espiritual de l'artista.

De fet el Renaixement trenca, conscientment, amb la tradici artstica de la Edat mitjana, a la que qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de brbars o de gots. I amb la mateixa conscincia s'oposa a l'art contemporani del Nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art gtic.

Des d'una perspectiva de l'evoluci artstica general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estilstica que fins eixe moment havia sigut supranacional.


 Etapes .

Diferents etapes histriques marquen el desenvolupament del Renaixement:

La primera t com a espai cronolgic tot el segle XV, s el denominat Quattrocento, i comprn el Renaixement primerenc que es desenvolupa a Itlia.

La segona, afecta el segle XVI, es denomina Cinquecento, i el seu domini artstic queda referit a l'Alt Renaixement, que se centra en el primer quart del segle. Aquesta etapa desemboca cap a 1520-1530 en una reacci anticlssica que conforma el Manierisme.

Mentre que en Itlia s'estava desenvolupant el Renaixement, en la resta d'Europa es mant el gtic en les seues formes tardanes, situaci que es mantindria, exceptuant casos concrets, fins a comenaments del segle XVI.

A Itlia l'enfrontament i convivncia amb l'antiguitat clssica, considerada com un llegat nacional, va proporcionar una mplia base per a una evoluci estilstica homognia i de validesa general. Per aix, all, s possible el seu ressorgiment i precedix a totes les altres nacions.

Fora d'Itlia l'Antiguitat Clssica suposar un cabal acadmic assimilable, i el desenvolupament del Renaixement dependr constantment dels impulsos marcats per Itlia. Artistes importats des d'Itlia o formats all, fan el paper de verdaders transmissors.

De forma genrica es poden establir les caracterstiques del Renaixement en:

 La tornada a l'Antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitectniques, com l'ordre clssic, la utilitzaci de motius formals i plstics antics, la incorporaci d'antigues creences, els temes de mitologia, d'histria, aix com l'adopci d'antics elements simblics. Amb aix l'objectiu no ser una cpia servil, sin la penetraci i el coneixement de les lleis que sustenten l'art clssic.
 Ressorgiment d'una nova relaci amb la Natura, que va unida a una concepci ideal i realista de la cincia. La matemtica es va a convertir en la principal ajuda d'un art que es preocupa incessantment a fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L'aspiraci d'accedir a la veritat de la Natura, com en l'Antiguitat, no s'orienta feia el coneixement de fenomen casual, sin feia la penetraci de la idea.
 El Renaixement fa a l'home mesura de totes les coses. Com a art essencialment cultural pressuposa en l'artista una formaci cientfica, que li fa alliberar-se d'actituds medievals i elevar-se al ms alt rang social.

Els supsits histrics que van permetre desenvolupar el nou estil es remunten al segle XIV quan, amb el Humanisme, progressa un ideal individualista de la cultura i un profund inters per la literatura clssica, que acabaria dirigint, forosament, l'atenci sobre les restes monumentals clssics.

 Els Estats italians com a bressol del renaixement .



La Pennsula Itlica estava formada per una srie d'estats, com ara Vencia, Florncia, Mil, Estat Pontifici i Npols. La pressi que s'exerceix des de l'exterior va impedir que, com en altres nacions, es desenvolups la uni dels regnes o estats; no obstant, s es va produir l'enfortiment de la conscincia cultural dels italians.
Des d'aquests supsits van ser les ciutats les que es convertiren en centres de renovaci artstica.

A Florncia el desenvolupament d'una rica burgesia ajudar al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil, i sorgeixen, sota la protecci dels Mdici, les primeres obres que des d'aqu es van a estendre a la resta d'Itlia.

Importants artistes del Renaixement.
 Fra Angelico;
 Giotto;
 Masaccio;
 Hieronymus Bosch;
 Pieter Brueghel el Vell;
 Pieter Brueghel el Jove;
 Jan Brueghel el Vell;
 Jan Brueghel el Jove;
 Filippo Brunelleschi;
 Donatello;
 Sandro Botticelli;
 Albrecht Drer;
 Miquel ngel;
 Rafael;
 Leonardo da Vinci;
 Jan van Eyck;
 Rogier van der Weyden;
 Palestrina, compositor i msic itali;
 Toms Luis de Victoria, compositor i msic castell;
 Gins Prez de la Parra, compositor i msic valenci;
 El Greco, arquitecte i pintor grec;

 Vegeu tamb .
 Humanisme;
 Art del Renaixement;
 Arquitectura del Renaixement;
 Classicisme;
 Literatura renaixentista;
 Renaixement francs;

Enllaos externs.


 Society for Renaissance Studies;
Teoria literria al Renaixement  Web del projecte de recerca Mimesi. El pensament literari catal durant l'edat moderna a la Universitat de Barcelona;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19341" title="Michelangelo Buonarroti" nonfiltered="3477" processed="3453" dbindex="8492">


Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de mar de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564), tamb conegut simplement com a Michelangelo o Miquel ngel, va ser un escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.

Durant ms de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florncia i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la famlia Mdici de Florncia, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida: 
 Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori de Giorgio Vasari, publicada el 1550, en la primera edici de la qual fou l'nic artista viu incls. ;
 Vita de Michelangelo Buonarroti, escrita per Ascanio Condivi el 1553, pintor i deixeble de Miquel ngel, que recull dades facilitades per l'artista mateix.;
Va ser molt admirat pels seus contemporanis, que l'anomenaven el Div. Benedetto Varchi, el 12 de febrer de 1560, li va enviar una carta en nom de tots els florentins: ...tota aquesta ciutat desitja submisament poder-vos veure i honrar-vos tant de prop com de lluny... La vostra Excellncia ens faria un gran favor si volgus alegrar i honrar amb la seva presncia la seva ptria. 

Va triomfar en totes les arts en qu treball. L'escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar; a continuaci va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposici de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectnics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el ms petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre. 

 Biografia .


 Famlia .
Miquel ngel va nixer el 6 de mar de 1475 a Caprese, una vila de la Toscana prop d'Arezzo. Va ser el segon de cinc fills, tots mascles, de Lodovico di Leonardo di Buonarroti di Simoni i de Francesca di Neri del Miniato di Siena. La seva mare va morir el 1481, quan Miquel ngel tenia sis anys. La famlia Buonarroti Simone vivia a Florncia des de feia ms de tres-cents anys i havien pertangut al partit dels gelfs, molts dels quals havien ocupat crrecs pblics. La decadncia econmica va comenar amb l'avi de l'artista, i el seu pare, que havia fracassat en l'intent de mantenir la posici social de la famlia, vivia de feines governamentals ocasionals, com la de corregidor de Caprese a l'poca que va nixer Miquel ngel. Retornaren a Florncia, on vivien d'unes petites rendes procedents d'una pedrera de marbre i una petita finca que tenien a Settignano, poble on Miquel ngel havia viscut durant la llarga malaltia i mort de la seva mare; all va viure amb la famlia d'un picapedrer. 

Miquel ngel volia ser artista, i quan li va dir al seu pare que desitjava seguir el cam de l'art van tenir moltes discussions, ja que en aquella poca era un ofici poc reconegut; Ludovico di Leonardo considerava que aquella feina no era digna del prestigi del seu llinatge. Grcies a la seva ferma decisi i, malgrat la seva joventut, va aconseguir convncer-lo perqu li deixs seguir la seva gran inclinaci artstica, que, segons Miquel ngel, li venia ja de la dida que havia tingut, la dona d'un picapedrer. D'ella va comentar: Juntament amb la llet de la meva dida vaig mamar tamb les escarpres i els martells amb qu desprs he esculpit les meves figures".

Va mantenir bones relacions familiars al llarg de tota la seva vida. Quan el seu germ gran Leonardo es va fer monjo dominic a Pisa, va assumir la responsabilitat en la direcci de la famlia. Va tenir cura del patrimoni dels Buonarroti i el va ampliar amb la compra de cases i terrenys, i va concertar el matrimoni dels seus nebots Francesca i Leonardo amb bones famlies de Florncia.

 Aprenentatge .

Des de molt jove va manifestar els seus dots artstics per a l'escultura, disciplina en qu va comenar a excellir. L'abril de 1488, amb noms dotze anys i grcies al consell de Francesco Granacci, un altre noi que es dedicava a la pintura, va entrar al taller dels famosos germans Ghirlandaio; la seva famlia i els Ghirlandaio van formalitzar un contracte d'estudi de tres anys: 1488. Jo, Ludovico di Lionardo Buonarota, en aquest primer dia d'abril, inscric el meu fill Michelangelo com a aprenent de Domenico i Davide di Tommaso di Currado, durant els prxims tres anys, sota les condicions segents: que el susdit Michelangelo ha de romandre durant el temps convingut amb els anteriorment citats per aprendre i practicar l'art de la pintura i que ha d'obeir les seves instruccions, i que els esmentats Domenico i Davide hauran de pagar-li en aquests anys la suma de vint-i-quatre florins de pes exacte: sis durant el primer any, vuit el segon any i deu el tercer, en total una suma de noranta-sis lires. 
All va romandre com a aprenent durant un any, passat el qual, sota la tutela de Bertoldo di Giovanni, va comenar a freqentar el jard de San Marco dels Mdici, on va estudiar les escultures antigues que hi havia all reunides. Les seves primeres obres artstiques susciten l'admiraci de Lloren el Magnfic, que l'acull al seu palau de la Via Longa, on Miquel ngel es trobar amb Angelo Poliziano i altres humanistes del cercle dels Mdici, com Pico della Mirandola i Marsilio Ficino. Aquestes relacions el van posar en contacte amb les teories idealistes de Plat, idees que van acabar convertint-se en un dels pilars fonamentals de la seva vida i que va plasmar tant en les seves obres plstiques com en la producci potica.

Segons Vasari, un dia, en sortir del jard dels Mdici  o, segons Benvenuto Cellini, de la capella Brancacci, on ell i altres alumnes aprenien a dibuixar davant els frescs de Masaccio , va ser quan Pietro Torrigiano li va clavar un cop de puny i li va trencar el nas; com a conseqncia, li va quedar el nas cams tota la vida, tal com s'aprecia clarament en tots els seus retrats.

 Recorregut artstic .
 
El 1492, desprs de la mort de Lloren el Magnfic, Miquel ngel va marxar de Florncia i va romandre durant un temps a Bolonya, on va esculpir diverses obres que palesen la influncia de Jacopo della Quercia. Per l'any 1496 s quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure triomfar; all va iniciar una dcada d'una activitat artstica molt intensa, desprs de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com un artista capdavanter. Als vint-i-tres anys va esculpir la Piet del Vatic, desprs del Bacus del Bargello (1496),, i posteriorment va fer el Tondo Pitti. De la mateixa poca sn el cart de La batalla de Cascina, actualment perdut, pintat per a la Senyoria de Florncia, i el David, obra cabdal de l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplria de la pea de marbre, que va ser collocat davant del palau de l'Ajuntament de Florncia i es va convertir en l'expressi dels suprems ideals cvics del Renaixement.

El mar de 1505, Juli II li va encarregar la realitzaci del seu monument fnebre: Miquel ngel en va projectar un complex arquitectnic i escultric monumental en el qual, ms que el prestigi del pontfex, es lloa el triomf de l'Esglsia. L'escultor, entusiasmat amb aquesta obra, va romandre a Carrara durant vuit mesos per ocupar-se personalment de l'elecci i l'extracci dels marbres necessaris. Malauradament, en tornar a Roma, el papa havia desat al calaix el projecte del mausoleu, absorbit com estava amb la reforma de Bramante de la baslica de Sant Pere. Miquel ngel, enfadat, va abandonar Roma i es va dirigir a Florncia, per a finals de novembre de 1506, desprs de les nombroses crides del pontfex que, fins i tot, el va amenaar amb l'excomuni, es va reunir amb ell a Bolonya. 

El maig de 1508 va acceptar de dirigir la decoraci de la volta de la Capella Sixtina, els frescos de la qual va concloure quatre anys ms tard, desprs d'un treball solitari i tena. En aquesta obra va idear una grandiosa estructura arquitectnica pintada, inspirada en la forma real de la volta; tamb va fer unes escultures constitudes per potents musculatures en dues dimensions. Al tema bblic general de la volta, Miquel ngel hi interposa una interpretaci neoplatnica del Gnesi i dna forma a un tipus d'interpretaci de les imatges que esdevindran un smbol de l'art del Renaixement.

Desprs de la mort de Juli II, el maig de 1513, l'artista va fer un segon intent de dur a terme l'obra del mausoleu del pontfex. Amb aquest propsit va esculpir les dues figures dels Esclaus i el Moiss, que reflecteixen amb turmentada energia la terribilit de Miquel ngel. Per aquest segon intent tampoc va prosperar.

Finalment, desprs de la mort de Bramante (1514) i de Rafael (1520), Miquel ngel va aconseguir la total confiana del Papat. 

El gran retard amb qu Miquel ngel obt a Roma el reconeixement oficial ha de ser atribut a l'heterodxia del seu estil. Li mancava all que Vitruvi anomenava decrum, val a dir, el respecte per la tradici.

El 1516, per encrrec de Lle X, va iniciar la faana de San Lorenzo, treball que l'any 1520 va haver d'abandonar amb gran amargor. Del projecte original es conserven nombrosos dibuixos i una maqueta de fusta. A partir de 1520 i fins a 1530, Miquel ngel va treballar a Florncia i va construir la Sagristia Nova de San Lorenzo i la Biblioteca Laurenziana, en especial l'escala. Desprs del saqueig de Roma de 1527 i de l'expulsi dels Mdici de Florncia, Miquel ngel va formar part, com a fet merament anecdtic, del govern de la nova Repblica Florentina, de la qual fou nomenat governador i procurador general de la fabricaci i fortificaci de les muralles, i va participar en la defensa de la ciutat assetjada per les tropes papals. L'any 1530, desprs de la caiguda de la Repblica, el perd de Climent VII el va salvar de la revenja dels partidaris dels Mdici.A partir d'aquell any va reprendre els treballs de la Sagristia Nova i del sepulcre de Juli II.
 
El 1534, a disgust amb la nova situaci poltica que s'havia instaurat a Florncia, va abandonar la ciutat i es va establir a Roma, on va acceptar l'encrrec de Climent VII de treballar en l'altar de la Capella Sixtina i on, entre 1536 i 1541, va realitzar el magnfic Judici Final. Fins l'any 1550 va anar fent obres a la tomba de Juli II, com ara els frescos de la Capella Paulina que representen La conversi de sant Pau i el Martiri de sant Pere.

 Vida amorosa .
  
Miguel ngel pretenia interioritzar les teories neoplatniques de l'amor, fent grans esforos per aconseguir un equilibri emotiu que poques vegades va assolir. La seva natural inclinaci per la matria, per les formes fsiques  era, per damunt de qualsevol altra cosa, un escultor de cossos , unida a la seva fascinaci per tot el que s jove i vigors, emblemes de la bellesa clssica, el van portar a decantar-se per la bellesa ms humana i l'amor ms sensual, i aix fins molt avanada la seva vida. Aquesta conflictivitat enriquidora amb qu l'artista va viure el seu desig carnal tamb va aflorar en l'enfrontament amb la seva innegable homosexualitat.

L'artista va mantenir relacions amb diversos joves, com s el cas de Cecchino dei Bracci, amb qui havia tingut relacions i per qui sentia molt d'afecte. Quan, el 1543, Bracci va morir, Miquel ngel li va dissenyar la tomba, a l'esglsia de Santa Maria in Aracoeli de Roma, i va encarregar que la realitzs el seu deixeble Urbino. Tamb Giovanni da Pistoia, jove i bell literat, va ser durant un temps un amic ntim, i s possible que mantingus una relaci amorosa amb Miquel ngel a l'poca en qu va comenar a pintar la volta de la Capella Sixtina; aquesta relaci queda reflectida en uns sonets molt apassionats que Giovanni li va dedicar.

 Tommaso Cavalieri .

El 1532, en un viatge a Roma, va conixer el que seria el gran amor de la seva vida, el jove Tommaso Cavalieri, un patrici d'intelligncia poc comuna i amant de les arts. Poc desprs de conixer-lo va enviar-li una carta en la qual li confessa: El cel va fer b impedint la plena comprensi de la vostra bellesa... Si a la meva edat no em consumeixo encara del tot, noms s perqu la meva trobada amb vs, senyor, va ser tan breu.

Cal tenir present que l'Acadmia Platnica de Florncia va voler imitar la ciutat grega de Pricles. Aquesta associaci cultural tenia un cercle social noms mascul en el qual la relaci entre un home i un adolescent era considerada un sentiment noble i honorable. s en aquest context on es pot entendre la psicologia, el gust i l'art de Miquel ngel. L'artista creia que la bellesa de l'home s superior a la de la dona i, per tant, l'amor que sent per Tommaso s una forma que ha de rendir-se davant la bellesa platnica.

Tommaso Cavalieri tenia 17 anys; de bona famlia, era afeccionat a l'art, ja que pintava i esculpia. Varchi diu d'ell que tenia un temperament reservat i modest i una incomparable bellesa; era, doncs, molt atractiu alhora que enginys. Ja en la primera trobada va causar una profunda impressi a Miquel ngel, i amb el temps la relaci es va transformar en una gran amistat, amb una passi i una fidelitat que es va mantenir fins a la mort.

Miquel ngel, en canvi, era un home gran, de 57 anys, que es trobava al zenit de la seva fama; comptava amb el suport dels diversos papes i Tommaso l'admirava profundament. Sembla que l'amistat va trigar un cert temps a produir-se, per quan es va consolidar va arribar a sser molt profunda fins al punt que Cavalieri, ja casat i amb fills, va ser el seu deixeble i amic mentre va viure, i el va assistir a l'hora de la seva mort, quan el captol amors ja feia molt temps que s'havia acabat.

 Vittoria Colonna .

Vittoria Colonna, descendent d'una famlia noble, va ser una de les dones ms notables de la Itlia renaixentista. De jove es va casar amb Fernando de valos, marqus de Pescara, un home poders que va morir a la batalla de Pavia quan lluitava al bndol espanyol al servei de Carles V. Desprs de la mort del seu esps es va retirar de la vida cortesana i es va lliurar a la prctica religiosa. Es va unir al grup de reformistes erasmistes de Juan de Valds, Reginald Pole i Ghiberti, que seguien una doctrina que apostava per una contrareforma.

El 1536, a Roma, al convent de San Silvestro a Monte Cavallo, l'artista va conixer aquesta dama i des del principi va haver-hi una empatia mtua, potser perqu tots dos coincidien en les seves inquietuds religioses i ambds eren grans afeccionats a la poesia. Segons Condivi, Miquel ngel estava enamorat del seu esperit div i, com que era un gran admirador del Dant, ella representava el que el personatge de Beatriu significava per al poeta. Aix es desprn de la lectura dels poemes dedicats a Vittoria, aix com dels dibuixos i els versos que li va regalar, tots de temtica religiosa: una Pietat, una Crucifixi i una Sagrada Famlia.

Vittoria va morir el 1547, cosa que va deixar Miquel ngel sumit en el dolor ms profund. Tal com ell mateix va confessar a Ascanio Condivi: No havia tingut ms dolor en aquest mn que haver-la deixat passar a millor vida sense haver-li besat el front ni el rostre, com li vaig besar la m quan vaig anar a veure-la al seu llit de mort.

 Darrers anys .

Durant els ltims vint anys de la seva vida, Miquel ngel es va dedicar sobretot a treballs d'arquitectura: va dirigir les obres de la Biblioteca Laurenziana de Florncia  encara en marxa  i, a Roma, la remodelaci de la plaa del Capitoli, la capella Sforza de Santa Maria Major, la finalitzaci del palau Farnese i, sobretot, la finalitzaci de la baslica de Sant Pere del Vatic. D'aquesta poca sn les ltimes escultures com la Pietat Palestrina o la Pietat Rondanini, aix com nombrosos dibuixos i poesies d'inspiraci religiosa.

El projecte de la baslica vaticana, en qu va treballar durant els darrers anys de la seva vida, simplifica el projecte que va concebre Bramante, si b en mant l'estructura amb planta de creu grega i la gran cpula. Miquel ngel creava espais, funcions que englobaven els elements principals, sobretot la cpula, element director del conjunt.

Malgrat tot, va morir l'any 1564 a Roma abans de veure acabada la seva obra, a l'edat de vuitanta-vuit anys, acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri, havent deixat escrit que desitjava ser enterrat a Florncia. Va fer testament en presncia del seu metge Federigo Donati, deixant la seva nima a les mans de Du, el seu cos a la terra i els seus bns als familiars ms prxims. El seu nebot Leonardo va ser l'encarregat de complir aquesta darrera voluntat del gran artista, i el 10 de mar de 1564 va rebre sepultura a la sagristia de l'esglsia de la Santa Croce; el monument va ser dissenyat per Giorgio Vasari l'any 1570. El 14 de juliol es va celebrar un funeral solemne; s Vasari qui descriu aquests funerals, on van participar, a ms a ms d'ell mateix, Benvenuto Cellini, Bartolomeo Ammannati i el Bronzino.

 Obra escultrica .

 Primeres obres .
Entre 1490 i 1492 va fer els seus primers dibuixos, estudis sobre els frescos gtics de Masaccio i Giotto; entre les primeres escultures es creu que va fer una cpia d'un Cap de faune, avui desaparegut. Els primers relleus van ser la Mare de Du de l'escala i La batalla dels centaures, conservats a la Casa Buonarroti de Florncia, en els quals ja hi ha una clara definici del seu estil. S'hi mostra com el clar hereu de l'art florent dels segles XIV i XV, alhora que estableix una vinculaci ms directa amb l'art clssic. El relleu de marbre de La batalla dels centaures s'inspira en el llibre XII de Les Metamorfosis d'Ovidi i s'hi mostren els cossos nus en ple furor del combat, entrellaats en plena tensi, amb una anticipaci dels ritmes serpentejants tan emprats per Miguel ngel als seus grups escultrics.Ascanio Condivi, a la seva biografia sobre l'artista, refereix haver sentit dir:...que quan va tornar a veure-la, es va adonar de fins a quin punt s'havia portat malament amb la naturalesa en no seguir la seva inclinaci a l'art de l'escultura, i va jutjar, per aquella obra, tot quant hauria arribat a poder fer. La seva altra obra de la mateixa poca (cap a 1490) s tamb un relleu amb tema mari, la Mare de Du de l'escala, que presenta un cert esquema semblant als de Donatello per en el qual es mostra tota l'energia de l'escultura de Miquel ngel, tant en la forma del tractament dels plans de la figura com en el seu contorn tan vigors i l'anatomia de l'infant Jess amb la insinuaci del contrapposto.

El 1492, arran de la mort de Lloren el Magnfic i per iniciativa prpia, va realitzar l'escultura d'un Hrcules de marbre a la seva casa paterna; va escollir aquest tema perqu Hrcules era, des del segle XIII, un dels patrons de Florncia. L'esttua va ser comprada pels Strozzi, que la van vendre a Giovan Battista Palla, a qui la hi va adquirir el rei de Frana Enric II i va ser collocada en un jard de Fontainebleau, on Rubens va fer-ne un dibuix abans que desaparegus l'any 1713. Noms en queda l'esmentat dibuix i un esbs conservat a la Casa Buonarroti.

Tot seguit va romandre durant un temps allotjat al convent del Santo Spirito, on realitzava estudis d'anatomia. Per al prior Niccol di Giovanni di Lapo Bichiellini va executar un crucifix de fusta policromada, on va resoldre el cos de Crist nu, com el d'un adolescent, sense ressaltar-ne la musculatura, tot i que el rostre sembla el d'un adult, amb una mesura desproporcionada respecte del cos; la policromia est pintada en uns colors tnues i amb uns suavssims regalims de sang que aconsegueixen una uni perfecta amb la talla de l'escultura. Va ser donat per perdut durant la dominaci francesa, fins a la seva recuperaci l'any 1962, al mateix convent, cobert amb una gruixuda capa de pintura que el feia prcticament irrecognoscible.



La Florncia governada per Pere II de Mdici, fill de Lloren el Magnfic, no satisf Miquel ngel, que viatja a Bolonya l'octubre de 1494, on descobreix els plafons en relleu del prtic de San Petronio de Jacopo della Quercia, un mestre escultor del gtic tard, del qual integra al seu estil els amplis plecs de les vestidures i el patetisme dels seus personatges. De part de Francesco Aldovrandi va rebre l'encrrec de fer tres escultures per completar el sepulcre del fundador del convent de San Domenico Maggiore, l'anomenada Arca de sant Domnec, per a la qual va esculpir un ngel candeler agenollat que forma parella amb un altre de realitzat per Niccol dell'Arca, un Sant Prcul i un Sant Petroni, que actualment es conserven a San Domenico de Bolonya. Acabades aquestes obres, en un termini d'una mica ms d'un any, torna a Florncia.

Per aquestes dates el monjo dominic Girolamo Savonarola reclamava la repblica teocrtica, el qual amb les seves crtiques va contribuir a l'expulsi dels Mdici de Florncia el 1495. Savonarola reclamava la tornada de l'art sacre i la destrucci de l'art pag. Tots aquests sermons van ocasionar grans dubtes a Miquel ngel entre la fe i el coneixement, entre el cos i l'esperit, i van fer que es plantegs si la bellesa era pecat o si, tal com deia el monjo, s'havia d'eliminar de l'art la presncia del cos hum. En la seva prdica contra l'absolutisme papal, el 7 de febrer de 1497 va organitzar a la plaa de la Signoria una gran foguera on va ordenar de cremar imatges, joies, instruments musicals i tamb llibres de Boccaccio i Petrarca, acci arran de la qual va rebre l'excomuni per part del papa Alexandre VI. L'any segent va repetir l'acci, per la qual cosa va ser detingut i cremat a la foguera el 23 de maig de 1498.

A Florncia, entre 1495 i 1496, esculpeix dues obres perdudes: un Sant Joan Infant i un Cupido dorment. Del Sant Joan no se'n tenen ms notcies que les atribucions que se n'han anat fent en diversos llocs: s'ha especulat que es tracts d'una escultura que es trobava al Kaiser Friedrich Museum de Berln, o b una altra que hi ha a la capella del Salvador a beda, o b, finalment, una altra que es troba sobre la porta de la sagristia de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma. Del Cupido dorment, realitzat segons el model hellenstic ms clssic, s'explica que va ser enterrat per aconseguir donar-li una ptina antiga i vendre'l al cardenal de San Giorgio, Raffaele Riario, com a pea autntica, sense saber-ho Miquel ngel. Ms tard, va ser comprat per Csar Borja i regalat finalment a Isabel d'Este; ms endavant, el 1632, fou enviat a Anglaterra com a present per al rei Carles I, moment a partir del qual se'n perd el rastre.

 Primera estada a Roma .

La seva sortida cap a Roma va ser el 20 de juny de 1496. La primera obra que va realitzar-hi va ser un Bacus de mida natural, amb gran semblana a una esttua clssica, encarregat pel cardenal Riario i adquirit pel banquer Jacopo Galli. Ms endavant el Bacus va ser comprat per Francesc I de Mdici i actualment es conserva al museu del Bargello, a Florncia. s Ascanio Condivi el qui compara l'esttua amb les obres de l'antiguitat:...aquesta obra, per la seva forma i manera, en cada una de les seves parts, correspon a la descripci dels escriptors antics; el seu aspecte festiu: els ulls, de mirada furtiva i plens de lascvia, com els d'aquells qui sn donats excessivament als plaers del vi. Sost una copa amb la m dreta, com qui est a punt de beure, i la mira amorosament, sentint el plaer del licor que va inventar; per aquest motiu se'l representa coronat amb una garlanda de fulles de vinya... Amb la m esquerra sost un ram, que fa les delcies d'un petit stir alegre i viu que hi ha als seus peus.Aquesta s clarament la primera gran obra mestra de Miquel ngel, on es mostra la caracterstica constant de la sexualitat a la seva escultura i on se simbolitza l'esperit de l'hedonisme clssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florncia.

Al mateix temps que realitzava el Bacus, per encrrec de Jacopo Galli va esculpir un Cupido dret, que va passar ms tard a pertnyer a la collecci dels Mdici i que avui dia est desaparegut.

Per mitj del colleccionista Galli, el 1497 va rebre del cardenal francs Jean Bilhres de Lagraulas l'encrrec d'una Pietat com a monument per al seu mausoleu a la capella de Santa Petronilla de l'antiga baslica de Sant Pere, que ms tard va ser installada a la nova construcci de Bramante.

L'originalitat amb qu va tractar aquesta pea Miquel ngel es fa palesa en la ruptura amb el dramatisme amb qu fins aleshores es tractava l'esmentada iconografia, que sempre mostrava el gran dolor de la mare amb el fill mort als braos. Miquel ngel, per, realitza una Mare de Du serena, concentrada i extremadament jove, i un Crist que sembla que estigui adormit i sense mostres al seu cos d'haver patit cap martiri: l'artista desplaa tota mena de visi dolorosa per tal d'esglaiar l'espectador davant el gran moment de la reflexi sobre la mort.s l'nica obra que Miquel ngel va signar; ho va fer a la cinta que travessa el pit de la Mare de Du: 

MICHAEL.ANGELVS.BONAROTVS.FLORENT.FACIEBAT 



El crucifix d'ivori de Montserrat.
Un crucifix d ivori ha estat atribut recentment a Miquel ngel. Aquesta imatge es troba al monestir de Montserrat i representa, segons l'historiador Anscari M. Mund, l ltima agonia de Crist, amb el cap inclinat cap a la dreta, la boca oberta i els ulls quasi tancats i coronat d espines, de cos jove sencer, amb els braos oberts, nu, protegit amb un drap doblegat amb replecs irregulars que aguanta un cord doble. Presenta una bona anatomia molt realista i mostra la ferida a la dreta de les costelles. Fa 58,5 cm d alada. Es data cap als anys 1496-1497.

Es creu que va ser adquirit per l abat Marcet el 1920 durant un viatge a Roma, en qualitat d'obra de Ghiberti. Des del 1958 penja d'una gran corona d'argent sobre l altar major de la baslica de Montserrat.

 Retorn a la Toscana .


Torna a Florncia la primavera de 1501, desprs de cinc anys absent de la Toscana. Amb Savonarola mort, a Florncia s'havia declarat una nova repblica governada per un gonfaloniere, Piero Soderini, un admirador de Miquel ngel que li fa un dels encrrecs ms importants de la seva vida: el David, en un gran bloc de marbre abandonat que havia estat comenat a esbossar per Agostino di Duccio el 1464 i que es trobava a Santa Maria del Fiore. Vasari explica que, quan va rebre l'encrrec, el governant es pensava que el bloc era inservible i que va demanar-li que fes tots els possibles per treure'n alguna cosa. Miquel ngel en va fer un model en cera i es va posar a esculpir al mateix lloc on hi havia el bloc, sense deixar que ning no veis el seu treball durant ms de dos anys i mig, que va ser el temps que va trigar a enllestir-lo.

Va esculpir la figura representant-la en la fase anterior a la lluita amb Goliat, mostrant una mirada carregada d'incertesa amb la personificaci simblica de David defensant la ciutat de Florncia contra els seus enemics. Els florentins van veure el David com a smbol victoris de la democrcia.Aquesta obra mostra tots els coneixements i estudis del cos hum portats a terme per Miquel ngel fins a aquella data. La tcnica emprada va ser descrita aix per Benvenuto Cellini: El millor mtode emprat mai per Miquel ngel; desprs d'haver dibuixat la perspectiva principal al bloc, va comenar a arrencar el marbre d'un costat com si tingus la intenci de treballar un relleu i, d'aquesta manera, pas a pas, va revelar la figura completa.
Tan bon punt fou acabada, per consell d'una comissi formada pels artistes Francesco Granacci, Filippo Lippi, Sandro Botticelli, Giuliano da Sangallo, Andrea Sansovino, Leonardo da Vinci i Pietro Perugino, entre d'altres, es va decidir de posar-la a la Piazza della Signoria, davant del Palazzo Vecchio.
Des d'all, el 1873 va ser traslladada per a la seva millor conservaci al museu de la Galleria dell'Accademia, mentre que a la plaa se'n collocava una cpia, tamb de marbre.

Per aquestes mateixes dates va estar treballant amb el Tondo Taddei, un relleu de marbre d'1,09 m de dimetre que mostra la Mare de Du amb l'Infant i sant Joan Baptista tamb petit, a l'esquerra, subjectant un ocell amb les mans. La figura de Jess i la part superior de la Mare de Du estan acabades, per la resta no. El relleu va ser adquirit per Taddeo Taddei, protector del pintor Raffaello Sanzio, i actualment es conserva a la Royal Academy of Arts de Londres. Un altre relleu, el Tondo Pitti, tamb de marbre, comenat per a Bartolomeo Pitti, mostra la Mare de Du asseguda amb Jess recolzant-se sobre un llibre obert sobre els genolls de la seva mare. Es troba al Museu del Bargello des del 1873; com l'anterior, est inacabat.

L'any 1502, la Senyoria de Florncia va encarregar un David de bronze per a Pierre de Rohan, mariscal de Gi, que havia passat per Itlia amb el seguici de Carles VIII de Frana i havia fet una sollicitud d'una imatge del David. Miquel ngel va comenar a dissenyar-lo, per a causa de la seva tardana es va haver de recrrer a la fosa per part de l'escultor Benedetto da Rovezzano per acabar l'obra. Posteriorment se n'ha perdut el rastre.

Cap a 1503 va realitzar, per encrrec d'uns mercaders flamencs, els Mouscron, una Mare de Du amb l'Infant per a una capella de l'esglsia de la Mare de Du de Bruges. Encara que es pot apreciar el moviment de la roba com a la Pietat de Sant Pere, el resultat s diferent, sobretot per la verticalitat de l'escultura. Aquesta est representada en un moment d'abandonament, on la m dreta de la Mare de Du sembla que noms aguanti el llibre perqu no caigui i l'esquerra est subjectant suaument l'infant Jess, en contraposici amb la vitalitat de moviment que demostra el Fill.

El 24 d'abril de 1503, l'escultor va signar el contracte amb els representants del gremi dels llaners (Arte della Lana) en virtut del qual es comprometia a realitzar dotze imatges dels apstols per a Santa Maria del Fiore. Noms en va comenar la de sant Mateu, una obra de marbre de 2,61 metres d'alada que va deixar inacabada i que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florncia.

Per a la capella dels Piccolomini de la catedral de Siena, va realitzar entre 1503 i 1504 quatre imatges, les de sant Pau, sant Pere, sant Pius i sant Gregori (aquest ltim d'autoria incerta), amb una gran riquesa de plecs a les vestidures i un bon equilibri entre les ombres i les llums. A la part posterior estan noms esbossades, ja que es van esculpir per ser collocades dins d'unes forncules de l'altar realitzat per Andrea Bregno entre 1483 i 1485.

 La tragdia del sepulcre .


El 1505 va ser cridat a Roma pel papa Juli II, per proposar-li la construcci del sepulcre papal, que s'hauria de posar sota la cpula de la baslica de Sant Pere del Vatic. Tota la successi de fets durant els quaranta anys que es va trigar per a la realitzaci de la tomba va ser anomenada per Condivi la tragdia del sepulcre, com ser conegut de llavors en aquell reguitzell d'infortunis.

L'artista va considerar el sepulcre de Juli II la gran obra de la seva vida. El primer projecte presentat fou un monument allat de planta rectangular i de forma piramidal esglaonada de tres pisos, amb una gran quantitat de figures escultriques. Una vegada el papa hi va haver donat el vistiplau, Miquel ngel va passar prop de vuit mesos a Carrara escollint els blocs de marbre per a l'obra. Per indicaci de Bramante, Juli II va canviar d'idea i va sollicitar a l'escultor que ajorns l'execuci del mausoleu i emprengus la de la pintura de la volta de la Capella Sixtina. 

Disgustat, Miquel ngel va marxar novament cap a Florncia i, desprs d'una nova trobada el 1506 amb el papa a Bolonya, va fer una representaci de Juli II en bronze que, acabada al cap de dos anys, el 1508, es va collocar a la faana de l'esglsia de San Petronio i fou destruda pel poble el 1511 desprs del retorn dels Bentivoglio.


El 1513, quan va haver acabat la pintura de la volta de la Capella Sixtina i Miquel ngel creia que ja podria esculpir els marbres per al sepulcre, va morir el papa Juli II i se'n va ajornar l'execuci durant dues dcades ms.Se'n van arribar a realitzar sis projectes diferents i finalment el 1542 el sepulcre va ser construt com un retaule amb tan sols set esttues, i es va installar a l'esglsia de San Pietro in Vincoli i no a la baslica del Vatic.
 
La gran escultura del sepulcre s la figura del Moiss, l'nica de les ideades al primer projecte que va arribar al final de l'obra. L'esttua colossal, amb la "terribilit" de la seva mirada, demostra un dinamisme extrem. s collocada al mig de la part inferior, de manera que es converteix en el centre d'atenci del projecte definitiu, amb les esttues de Raquel i Lia situades una a cada costat. La resta del monument va ser realitzada pels seus ajudants.

Per al primer projecte, havia realitzat durant els anys 1513-1516 l'Esclau moribund i l'Esclau rebel (tots dos al Museu del Louvre), amb la simbologia de representar els pobles pagans en el seu reconeixement de la fe veritable. L'Esclau moribund recorda les imatges de sant Sebasti; el tronc del cos fa una torsi, amb un moviment contingut cap enrere, que s'accentua amb el bra esquerre sobre el cap i s equilibrat pel dret que creua el cos sobre el pit. Presenta tamb un acusat contrapposto. 

A lEsclau rebel, comparat amb els dibuixos inicials de Miquel ngel (avui a Oxford), s'aprecia la transformaci que hi va fer, obligat per la forma primitiva del bloc de marbre: la cama dreta, que al dibuix quedava mig amagada, a l'escultura es veu completament recolzada a la base del bloc; els braos al dibuix estaven lligats a l'esquena, mentre que es mostren a l'esttua: el dret, que verticalment puja per la vora del bloc, i l'esquerre en angle recte cap enrere; finalment, el cap est girat cap amunt, en un clar record de l'expressi de l'escultura del Laocoont i els seus fills, de la descoberta de la qual a Roma va ser testimoni Miquel ngel.

Des de l'any 1520, va continuar esculpint quatre esttues ms d'esclaus, aquests d'una mida ms gran que la parella anterior i menys acabats en la seva realitzaci, amb aspecte d'atlants, coneguts com el Jove esclau, l'Esclau atlant, l'Esclau despertant-se i l'Esclau barbut. Van romandre al taller de l'escultor fins al 1564, en qu el seu nebot Leonardo les va donar a Cosme I de Mdici i van ser collocades a la gruta del Buontalenti del jard de Bboli fins al seu trasllat definitiu, el 1908, a la Galleria dell'Accademia de Florncia.

Va esculpir encara l'esttua del Geni de la Victria, que entrava dintre del cinqu projecte realitzat per a la tomba de Juli II. Es tracta d'un grup escultric collocat al Sal dels Cinc-cents del Palazzo Vecchio, encara que Vasari la relacionava amb el primer projecte, on les Victries que hi havia dissenyades estaven totes vestides i, en canvi, solament des del cinqu projecte es mostren nues; en el que s que coincideix s que es tracta d'una obra realitzada per al mausoleu del papa. 

Per unes cartes intercanviades entre Vasari i el nebot de Miquel ngel, Leonardo, se sap que era al taller de l'escultor quan es va esdevenir la seva mort el 1564; el nebot fins i tot havia arribat a proposar de posar-la a la tomba de Miquel ngel; al final, fou donada al duc Cosme I de Mdici i va ser collocada al Palazzo Vecchio. S'ha dit d'aquesta escultura que s la representaci del victoris venut, la inevitable victria de la joventut sobre la vellesa, segons Tolnay.

 Les tombes dels Mdici .



El papa Climent VII, cap a 1520, li va encarregar el projecte per a les tombes dels seus familiars Lloren el Magnfic, pare de Lle X, i el seu germ Juli, pare de Climent VII mateix, i de dues tombes ms per a uns altres membres de la famlia: Juli II i Lloren II, a la sagristia de la baslica de San Lorenzo de Florncia. El papa li va proposar quatre sepulcres, un a cada paret de la planta quadrada de la sagristia i una Mare de Du amb l'Infant i els sants metges Cosme i Dami, que havien d'estar collocats al centre sobre un altar.

Una vegada aprovat el projecte, no es comen a realitzar fins a 1524, quan van arribar els blocs de marbre de Carrara. Miquel ngel aplica les escultures al costat de l'arquitectura de les parets; totes les motllures i cornises compleixen la funci d'ombra i llum i, sobre els sarcfags curvilinis, hi colloca dues esttues amb la simbologia del temps. A la de Lloren II la figura de l'esquerra representa el Crepuscle, amb els trets d'un home que envelleix per que encara t plena posessi de la seva fora, el qual t una actitud simtrica a la de lAurora, a la dreta, i per damunt de totes dues, dintre d'una forncula, l'esttua de Lloren, nebot de Lle X, que porta el cap cobert amb el casc dels generals romans; la seva actitud de meditaci va fer que tot seguit se l'anomens el pensador.

Sobre la tomba de Juli II es troba a la dreta l'allegoria del Dia: el cap de l'home, inacabat, sembla com el d'una au nocturna; s singular aquesta representaci d'una persona gran, que simbolitza la imatge del cansament de comenar el dia sense desitjar-ho. En contraposici, a l'esquerra hi ha la Nit, que tot i que simbolitza la mort anuncia la pau suprema. Al capdamunt, l'esttua de Juli, germ de Lle X, amb una gran semblana a la imatge del Moiss de la tomba de Juli II; malgrat la cuirassa amb qu el vesteix, s'hi copsa el cos d'un jove atleta. En definitiva, els retrats d'aquests dos personatges del casal dels Mdici sn ms espirituals que fsics, s'hi mostra ms el carcter que no l'aparena material. Quan se li va dir a l'escultor que s'assemblaven molt poc a les persones de deb, va respondre: I qui se n'adonar d'aqu a deu segles?

Miquel ngel va realitzar tamb la imatge de la Mare de Du amb l'Infant, que s smbol de vida eterna, i, a banda i banda, les esttues dels Sants Metges, dissenyades per Buonarroti, les treballaren Giovanni Angelo Montorsoli (Sant Cosme) i Raffaello da Montelupo (Sant Dami). Aqu hi ha enterrats Lloren el Magnfic (primer mecenes de Miquel ngel) i el seu germ Juli. Aquests ltims sepulcres van quedar incomplets, aix com les escultures que representen els rius, que havien d'anar a la part baixa de les altres tombes ja realitzades, per la marxa definitiva de Miquel ngel a Roma l'any 1534 a causa de la situaci poltica de Florncia.

Per a aquestes tombes va esculpir tamb un Noi ajupit de marbre, que representa un jove nu, replegat sobre ell mateix, segurament volent representar les nimes dels no nascuts. Va ser una de les escultures que es van quedar a la sagristia l'any 1534, quan Miquel ngel va viatjar a Roma. Aquesta esttua es troba actualment a l'Ermitage de Sant Petersburg.

 Altres obres escultriques .

Una nova versi del Crist de la Minerva, realitzada per a Metello Vari, s conseqncia de la que va comenar l'any 1514 i que va ser abandonada a causa de defectes del marbre; al contracte de l'escultura es precisa que ser una esttua de marbre d'un Crist, de mida natural, nua, dreta, amb una creu entre els braos i els smbols de la passi, en la posici que Miquel ngel jutgi adequada. L'obra es va enviar a Roma el 1521, on va ser acabada pel seu ajudant Pietro Urbano, el qual en va canviar la lnia i li va donar un acabament molt diferent del que solia fer Miquel ngel, que inicialment l'havia tractat com un jove atleta adolescent i que acostumava a deixar les seves escultures amb plans voluntriament inacabats. Va ser collocada a l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva, a Roma.

Cap a 1530, Baccio Valori, comissari del papa Climent VII i nou governador de Florncia, li encarrega de fer una esttua d'Apollo o de David. Es creu que al principi Miquel ngel s'inclina cap a l'execuci d'un David, ja que la forma rodona de sota el peu dret es considera l'esbs per fer el cap de Goliat. La figura, per, est definitivament dedicada a Apollo, amb la figura del cos que evoca la forma d'una dona, tractat com Narcs enamorat de si mateix, mostrant un clar contrapposto. Es troba al museu florent del Bargello.

El Bust de Brutus va ser realitzat cap a 1539 a Roma i avui es troba tamb al Museu Nacional del Bargello. Fou un encrrec del cardenal Niccol Ridolfi, executat en estil antic, semblant als bustos romans dels segles I i II de la nostra era; el va acabar el seu deixeble Tiberio Calcagni, principalment pel que fa a la part de la vestimenta. T una altura de 74 cm sense comptar la base. Vasari s el primer que relaciona la seva iconografia amb l'antiguitat i Tolnay hi veu reminiscncies d'un bust rom de Caracalla que hi ha al Museu Arqueolgic Nacional de Npols. 

La Pietat del Duomo de Florncia es creu que fou comenada a partir del 1550. Segons Vasari i Condivi, Miquel ngel va projectar aquest grup escultric amb la idea que el sepultessin als seus peus, dins la baslica de Santa Maria Major, a Roma. Ms tard va abandonar aquest desig, perqu volia ser enterrat a Florncia, i tamb per l'oportunitat de la seva venda, el 1561, a Francesco Bandini, que va collocar l'escultura als jardins romans de Monte Cavallo, on va romandre fins al seu trasllat a l'esglsia de San Lorenzo de Florncia per part de Cosme III el 1674; finalment, l'any 1722 va ser collocat a Santa Maria del Fiore i des del 1960 s al museu de la catedral.

El grup escultric de la Pietat del Duomo consta de quatre personatges: el Crist mort s sostingut per la Mare de Du, Maria Magdalena i Nicodem, els trets del qual en fan un autoretrat de Miquel ngel. L'estructura s piramidal, amb Nicodem com a vrtex, i el Crist es mostra com una figura serpentinata prpia del manierisme. L'any 1555, no se sap exactament si per accident o perqu l'obra no li semblava b a l'autor, es va trencar en diversos trossos. Segons Vasari:potser perqu la pedra era dura i plena d'esmeril i el cisell hi feia treure espurnes, o potser perqu, per la seva autocrtica severa, no estava mai content amb res del que feia... Tiberio Calcagni li va demanar per qu havia trencat la Pietat i s'havien aix perdut tots els seus meravellosos esforos. Miquel ngel li va respondre que una de les raons era perqu el seu criat l'havia estat importunant amb els seus sermons diaris perqu l'acabs, i tamb perqu s'havia trencat una pea del bra de la Madonna. I tot aix, va dir, aix com altres desgrcies, ja que havia descobert una esquerda al marbre, li havien fet odiar l'obra, havia perdut la pacincia i l'havia trencada.


Posteriorment, la Pietat del Duomo va ser restaurada per Calcagni, tot i que encara avui dia es pot veure algun desperfecte al bra i a la cama del Crist.

Una altra obra sobre el mateix tema i realitzada per la mateixa poca (1556) s la Pietat Palestrina, un grup escultric amb el Crist, la Mare de Du i Maria Magdalena, de dos metres i mig d'altura. Miquel ngel va emprar per a la seva elaboraci un fragment d'una construcci romana; fins i tot a la banda del darrere es pot copsar un tros de la decoraci antiga d'un arquitrau rom. Es troba inacabada i, desprs d'estar a la capella del Palazzo Barberini de Palestrina, actualment es pot veure a la Galleria dell'Accademia de Florncia.

Miquel ngel comena tamb la Pietat Rondanini, que ser l'ltima escultura en qu treballar fins a la viglia de la seva mort. La religiositat que mostren aquestes ltimes escultures s el resultat d'una crisi interna de l'autor. Les imatges de la Pietat Rondanini sn allargades i tant el Crist com la Mare de Du es troben completament units com si es tracts d'un sol cos, i s'hi aprecia una frontalitat dramtica d'origen medieval. La va deixar, inacabada, com a llegat, el 1561, al seu fidel servidor Antonio del Franzese. Va romandre durant segles al pati del Palazzo Rondanini i el 1952 va ser adquirida per l'Ajuntament de Mil i collocada per a la seva exposici al centre cvic del Castell dels Sforza.

La Pietat Rondanini s, de totes les seves escultures, la ms trgica i misteriosa. A l'inventari de la seva casa de Roma, s'hi refereixen com una altra esttua iniciada d'un Crist amb una altra figura damunt, juntes, esbossades i sense acabar.

 Obra pictrica .

 Enterrament de Crist .
L'Enterrament de Crist juntament amb la Madonna de Manchester sn les primeres pintures atribudes a Miquel ngel; lEnterrament es tracta d'una taula al tremp inacabada, datada cap a 1500-1501, que es troba a la National Gallery de Londres. Grcies a uns documents publicats el 1980, se sap que durant la seva estada a Roma va rebre l'encrrec de fer un retaule per a l'esglsia de Sant'Agostino d'aquesta ciutat i que l'artista va tornar els diners rebuts a compte, ja que no l'havia pogut acabar abans del seu retorn a Florncia el 1501. 

Aquesta taula, que durant molts anys s'ha dubtat de si pertanyia a Miquel ngel, finalment s'ha reconegut com a seva.Les figures del Crist i de sant Joan sn les que hi mostren ms fora, i la seva composici s superba; pel que fa a la figura de Josep d'Arimatea, situada darrere de Jesucrist, el seu cap presenta una curiosa semblana amb la del Sant Josep del Tondo Doni.

 Tondo Doni .


El Tondo Doni, pintat al tremp d'ou entre 1504 i 1505, conegut tamb com La Sagrada Famlia, s una de les primeres obres pictriques de Miquel ngel, realitzada amb motiu del casament del mercader Agnolo Doni amb Maddalena Strozzi. Hi criden l'atenci les imatges tractades com a escultures dintre d'una disposici circular de 120 cm de dimetre i amb una composici en forma piramidal de les figures principals, integrades per la Mare de Du, el nen Jess i sant Josep. La base de la lnia triangular s la marcada per les cames de la Mare de Du de genolls, que t el cap girat cap a la dreta, on es troba el Nen sostingut per sant Josep, amb el cos inclinat cap a l'esquerra; aquesta part superior de la pintura, juntament amb la lnia que marquen els braos, denota un moviment en forma d'espiral. 

A la part esquerra, en un segon pla, es troba el cap de sant Joan infant, que adrea la seva mirada cap al grup central. 

Al pla del fons del quadre, a banda i banda del grup central, s'aprecien les figures de cinc joves nus, smbol de la innocncia disposada a rebre el baptisme, o b el nexe entre la fe cristiana i la tradici neoplatnica, segons les idees de l'humanisme renaixentista rebudes per Miquel ngel a l'escola de Lloren el Magnfic.

L'artista aqu va demostrar que, amb la pintura, era capa d'expressar-se amb la mateixa grandiositat que amb l'escultura; el Tondo Doni, de fet, es considera el punt de partida per al naixement del manierisme.

 Volta de la Capella Sixtina .

L'any 1508, el papa Juli II va manar  ms que encarregar  a Miquel ngel la realitzaci dels frescos que havien de cobrir la volta de la Capella Sixtina al Vatic. El projecte del papa era la representaci dels dotze apstols, que Miquel ngel va canviar per un de molt ms ampli i complex. Sobre la part central de la volta va representar nou escenes del Gnesi, cada una envoltada per quatre joves nus (ignudi), juntament amb els dotze profetes i les sibilles i, una mica ms avall, la representaci dels avantpassats de Crist. Totes aquestes escenes estan diferenciades magistralment mitjanant la imitaci d'arquitectures simulades.

Va comenar la feina el dia 10 de maig de 1508, tot rebutjant la collaboraci de pintors experts en frescos; tamb va desestimar les bastides que ja havia collocat Bramante i en va fer posar de noves. Mentre treballava en el seu primer fresc (El diluvi), es va florir la pintura, cosa que va alterar els colors i el dibuix, i va haver de recrrer a Giuliano da Sangallo per a la seva soluci i tornar a comenar; Miquel ngel va haver d'aprendre a fora de sofriment la tcnica del fresc, ja que, segons Vasari, calia:...enllestir en una nica jornada tota l'escena... L'obra s'executa sobre la cal encara fresca, fins a concloure la part prevista... Els colors aplicats sobre un mur humit produeixen un efecte que es modifica quan s'asseca... El que ha estat treballat al fresc queda per sempre, per el que ha estat retocat en sec es pot treure amb una esponja humida...La superfcie pintada en un dia s'anomena jornada; l'escena de la Creaci d'Adam, una de les ms espectaculars de la volta, es va realitzar en setze jornades.

L'artista tamb va estar sota la tensi de les contnues discussions amb el papa, les presses per acabar la pintura i els pagaments que no rebia. Finalment, la gran obra de la pintura de la volta va estar acabada l'octubre de l'any 1512.

 Judici Final .
Per encrrec del papa Climent VII, ms tard confirmat per Pau III, Miquel ngel va acceptar de pintar a la paret de l'altar de la Capella Sixtina el Judici Final, o Judici Universal, iniciat el 1536 i acabat el 1541. 


El tema es va basar en l'Apocalipsi de sant Joan. La part central s ocupada per un Crist amb gest enrgic, que separa els justos dels pecadors, i al costat t la seva mare Maria, temorosa pel gest tan violent del seu fill. Tot al voltant hi ha els sants, fcilment recognoscibles ja que es mostren amb els atributs dels seus martiris, entre els quals es troba sant Bartomeu, que en el seu martiri va ser escorxat; aquest sant porta penjada de la m la seva pell, on es reconeix l'autoretrat de Miquel ngel. Just a sota hi ha el grup dels ngels amb les seves trompetes anunciadores del Judici. Totes les escenes estan rodejades per una multitud de personatges, els uns al costat dret del Crist, els que ascendeixen al cel, i a l'esquerra els condemnats que davallen a les tenebres, alguns dels quals damunt la barca de Caront, present tamb a La Divina Comdia del Dant. Als semicercles de la part superior del mural apareixen uns ngels enduent-se els smbols de la Passi de Crist, en un costat la creu on va ser mort i a l'altre la columna on va ser flagellat. 

Malgrat l'admiraci que va desvetllar aquesta obra, tamb les protestes pels nus i per les actituds dels personatges van ser importants, ja que els consideraven immorals. El mestre de cerimnies papal, Biagio da Cesena, va dir que la pintura era deshonesta, per un dels qui ms crtiques contrries va llanar contra els nus, argumentant que s'havia de fer un gran foc amb l'obra, va ser Pietro Aretino. Finalment, el 1559, es va aconseguir que Daniele da Volterra, per ordre del papa Pau IV, cobrs les vergonyes de les figures nues, per la qual cosa seria conegut com il Braghettone; el pintor va morir al cap de dos anys sense haver pogut completar la seva feina. 

D'en de la restauraci comenada l'any 1980, les pintures tornen a lluir tal i com les va realitzar Miquel ngel.

 Capella Paulina .



Poc desprs d'acabar la pintura del Judici Final, va comenar dos frescos per a la Capella Paulina, que s'havia fet construir Pau III, per a s particular, per Antonio da Sangallo el Jove, i que Miquel ngel va pintar entre el final de 1542 i el 1550. Foren diversos els motius que allargaren l'execuci d'aquestes obres, entre els quals un incendi l'any 1544 i una malaltia de l'artista, que va retardar el comenament del segon fresc fins al 1546, aix com la mort del seu amic Luigi del Riccio el 1546 i de Vittoria Colonna el 1549.

Sembla que el primer fresc a ser acabat va ser La conversi de sant Pau, que s el que ms s'assembla a l'estil del Judici Final, sobretot per la imatge del Crist, cap per avall amb els braos que apunten l'un cap avall i l'altre cap a uns nvols, que recorden el remol dels escollits i els condemnats al voltant de Jess al Judici. En aquest fresc tamb es fa palesa la partici entre el mn celestial i el terrenal, amb el contrast entre l'objecte principal de la part inferior: el cavall que mira cap a la dreta, i el de la part superior: Jesucrist mirant cap al costat contrari.

Aquest gran dinamisme es troba molt ms contingut al segent fresc del Martiri de sant Pere, on s'aprecia el ritme compositiu equilibrat, enfront del desordre existent a La conversi de sant Pau. La lnia principal, en diagonal, la representa la creu encara no hissada, i les figures que descriuen un gran arc de mig punt prop del centre. Grcies al moviment del cap de sant Pere, Miquel ngel aconsegueix el punt d'atenci principal de l'escena.

 Crucifixi .

L'any 1540, Vittoria Colonna, marquesa de Pescara, va demanar al seu gran amic Miquel ngel un petit quadre de la Crucifixi que l'ajuds a les seves oracions privades. Desprs de presentar-li diversos esbossos, que es conserven al Museu Britnic de Londres i al Louvre de Pars, l'artista li va pintar un petit Calvari. Vasari el descriu aix:...i Miquel ngel li va dibuixar una Pietat on es veu la Mare de Du amb dos angelets i un Crist clavat a la creu, que, alant el cap, recomana el seu esperit al Pare, que s cosa divina. Encara que parla d'un dibuix, l'artista en va acabar fent una pintura.

Es t notcia tamb sobre aquesta pintura per una carta de Vittoria a Miquel ngel:Confiava jo sobre manera que Du us donaria una grcia sobrenatural per fer aquest Crist; desprs el vaig veure tan admirable que va superar, en tots els aspectes, qualsevol expectaci; perqu, animada pels vostres prodigis, desitjava el que ara veig meravellosament realitzat i que s tot plegat d'una summa perfecci, fins al punt que no se'n podria desitjar ms, i ni tan sols arribar a desitjar-ne tanta. En aquell moment les figures de la pintura noms eren el Crist, la Mare de Du i sant Joan. El 1547, en morir Vittoria, el pintor va recuperar el quadre i la va incloure com a Maria Magdalena abraant el crucifix.

Si b es va perdre el quadre original, n'hi ha molts dibuixos i cpies fets pels deixebles de Miquel ngel. Una d'aquestes cpies, que alguns historiadors de l'art atribueixen a Miquel ngel, es troba a Logronyo, a la catedral de Santa Mara de la Redonda.

 Obra arquitectnica .
 La faana de San Lorenzo .

La famlia Mdici havia finanat la construcci de la baslica de San Lorenzo a Florncia, segons disseny de Brunelleschi. Comenada el 1420, en ser elegit papa Giovanni de Mdici amb el nom de Lle X la faana encara estava per realitzar, amb tan sols un tancament d'obra vista de pedra picada. Durant la visita d'aquest papa l'any 1515, es va convocar un concurs per a la seva construcci, que va guanyar Miquel ngel enfront dels dissenys de Rafael, Jacopo Sansovino i Giuliano da Sangallo. A comenament de 1516 en presenta l'esbs, que s acceptat pel papa, i en fa fer una maqueta de fusta a Baccio d'Agnolo; com que no s del seu gust, Miquel ngel acomiada Baccio i es realitza una segona maqueta amb vint-i-quatre figures de cera, en base a la qual se signa un nou contracte amb data del 19 de gener de 1518.

Segons escriu Miquel ngel ple d'entusiasme: M'he proposat de fer, d'aquesta faana de San Lorenzo, una obra que sigui el mirall de l'arquitectura i de l'escultura per a tot Itlia... Entre els anys 1517 i 1519 Miquel ngel es troba supervisant-ne els marbres a Carrara, una feina que haur estat intil tan bon punt el papa proposa que el marbre ha de ser extret en territori florent, a les pedreres de Pietrasanta i de Serravezza. Amb data del 10 de mar de 1520, el papa dna per finalitzat el contracte, quan no feia gaire que l'artista s'havia queixat que el marbre destinat a la faana s'estava utilitzant en altres obres. La segona maqueta de fusta presentada, i realitzada pel seu ajudant Urbano, es conserva a la Casa Buonarroti.
 Millores del Palau Mdici-Riccardi .
Cap a 1517, va efectuar unes obres de millora a la planta baixa del Palau Mdici-Riccardi, on es van tancar els arcs de la loggia que s'havien construt a l'angle de la Via Longa i la Via de' Gori, amb qu en resultava una arquitectura ms tancada i ms compacta de l'edifici. S'hi van collocar tamb unes finestres que Vasari anomena inginocchiate ('agenollades'). A la Casa Buonarroti es conserva un dibuix que va devia servir per a la maqueta d'aquest palau.

 Sagristia Nova .
Comenada per encrrec de Lle X el 1520, va ser sota el mandat de Climent VII quan es va donar un nou impuls a la construcci de la Sagristia Nova el 1523, a la mateixa baslica de San Lorenzo destinada a les tombes dels capitans Juli, duc de Nemours, i Lloren, duc d'Urbino, i de Lloren el Magnfic i el seu germ Juli, al costat contrari del creuer, on es trobava l'antiga sagristia construda per Brunelleschi i decorada per Donatello. La nova construcci s'havia d'adequar a la planta de la precedent, que consistia en dos quadrats de diferent amplada comunicats a travs d'un arc i amb una cpula; els paraments eren llisos, emmarcats per pilastres i motllures fetes amb pietra serena, la pedra grisa de la regi. Miquel ngel en va engrandir la part central, per tal de donar ms espai als sepulcres i l'altar. Del disseny vertical en canvia l'arquitectura del Quattrocento i hi colloca finestres cegues sobre les portes; les finestres de sota la cpula, les fa en forma de trapezi per aconseguir una ptica de ms gran ascensi. La cpula est realitzada amb un teginat de cassetons radials. Aquests cassetons es distribueixen en cinc fileres de mida decreixent, que imiten, fins i tot en el nombre, les del Pante de Roma; acaben en una corona radiada, on s'inicia el llantern, de delicada forma i perfecta bellesa, el qual s la contribuci ms important a l'exterior de la capella. Vista de fora estant, la reforma de la sagristia de San Lorenzo realitzada per Miquel ngel presenta una gran cpula amb coberta de teules i un conjunt de motllures i de grans finestrals que afavoreixen els jocs de llum i ombra a l'interior. Descartat el primer projecte, on l'artista destinava l'espai central als monuments funeraris, aquests van acabar desplaats als murs en els segents dissenys, on quedaren completament integrats a l'arquitectura.

 Biblioteca Laurenziana .
Tamb de Climent VII va ser la idea de construir a Florncia una biblioteca per conservar tota la collecci de cdexs de la famlia, i va comptar per a aquest projecte amb Buonarroti; l'edifici acabaria sent conegut com la Biblioteca Laurenziana, ja que havia sofert una gran ampliaci del seu fons bibliogrfic per part de Lloren el Magnfic a la fi del segle XV. A partir del 1523, un cop escollit l'emplaament dins el convent de la baslica de San  Lorenzo, al pis superior del costat oriental del claustre, en comencen els projectes, que sofriran un gran nombre de variacions. Calia fer espais diferents per separar els llibres llatins dels grecs, i tamb es van voler repartir els llibres rars en petites sales, per al final es va acabar optant per encabir-ho tot dins una gran sala. Es van centrar els esforos a resoldre el suport de la nova estructura sobre els murs antics: a la biblioteca s'abaixa el nivell del sostre i se situen finestres molt prximes les unes a les altres, amb qu s'aconseguia d'ampliar la lluminositat; el vestbul es dissenya com a lloc de circulaci, amb una alada superior, i s'hi afegeixen noves finestres d'illuminaci. El 1533, el papa dna perms a Miquel ngel perqu es traslladi a Roma, amb la condici que deixi solucionat l'acabament de la decoraci i l'escala d'accs del vestbul. El teginat de la biblioteca est realitzat amb motius ellptics i rombodals; Buonarroti tamb en va dissenyar els grans pupitres de lectura. De l'escala en va fer mltiples dissenys, i per fi, el 1558, en va enviar des de Roma el projecte, junt amb una maqueta, a Bartolomeo Ammannati, que va ser l'encarregat per Cosme I de Mdici de construir l'escala. Es conserven ms de trenta fulls de dibuixos de la Biblioteca Laurenziana, si b per la correspondncia mantinguda durant la seva elaboraci, sabem que n'hi va arribar a haver molts ms.


 Plaa del Capitoli .

Desprs de Florncia, a Roma tamb desenvolupa una etapa arquitectnica durant les seves dues ltimes dcades de vida; aix, el 1546 se li va encomanar la urbanitzaci de la plaa del Capitoli, o Campidoglio. Durant la visita de l'emperador Carles V, el papa Pau III, entre les diverses realitzacions per a l'ornament de la ciutat amb ocasi de la seva rebuda, havia fet traslladar algunes escultures al tur del Capitoli: l'any 1537 s'hi havia collocat l'esttua eqestre de bronze de Marc Aureli, escultura que havia de ser el centre de partida de tota la urbanitzaci. Miquel ngel, perqu hi hagus una visi unitria, va disposar el Palau Senatori (seu de l'Ajuntament) al fons de la plaa, amb unes escalinates tangents a la faana; a banda i banda, va dissenyar dos palaus bessons, el dels Conservadors i el Palau Nou, que actualment allotgen els Museus Capitolins. Les faanes d'aquests dos palaus es van projectar divergents, no paralleles, de manera que la plaa queds en forma de trapezi, per tal de produir la illusi ptica d'una ms gran profunditat.


El motiu ellptic, emprat com a paviment de la plaa, amb una trama curvilnia que el divideix en dotze seccions, recorda el smbol usat a l'antiguitat per als dotze signes del zodac, en allusi a la cpula celestial. Tamb s una referncia a l'arquitectura cristiana, amb el smbol dels dotze apstols al voltant de la figura central del Crist. El traament que en fa Miquel ngel s'assembla als tipus de schemata medievals per coordinar el cicle lunar amb altres derivacions com les hores i el zodac, per exemple el del manuscrit del segle X del De Rerum Natura de sant Isidor de Sevilla.

Miquel ngel confereix a la plaa una plstica extraordinria, encarregada de fusionar tot l'ambient arquitectnic. En resulta un espai obert, sobretot entre els dos palaus simtrics, com si fos un sal al qual s'arriba mitjanant la gran rampa central de pujada, la Cordonata Capitolina, amb unes balustrades tamb divergents per provocar tamb l'efecte visual unitari amb la plaa. La unitat total de la plaa no es va aconseguir fins a fora ms tard amb la construcci del Palazzo Nuovo, anomenat del Museu, projectat per Miquel ngel a fi d'unificar l'espai i separar la plaa de l'esglsia de l'Aracoeli. 

Les faanes van ser construdes, en la seva major part, una vegada mort l'artista, i encara que no sn una fidel realitzaci dels seus projectes s que constitueixen una magnfica composici.


 Palau Farnese .
En la construcci del Palau Farnese, Miquel ngel va substituir Antonio da Sangallo el Jove, que era qui en dirigia les obres, quan es va produir la seva mort el 1546. L'edifici es trobava acabat fins al nivell de la segona planta. 

Buonarroti en va fer acabar la faana abans de realitzar-ne els cossos laterals i el posterior, i va fer elevar l'altura del segon pis per unificar-lo a la mateixa mida que els inferiors. La cornisa de l'edifici, que Sangallo havia previst ms prima, la va substituir per una altra de ms gran i amb elements ornamentals, on es barregen els ordres dric, jnic i corinti. Va canviar tamb el ritme de la faana amb la revisi de la finestra central, que Miguel ngel dota d'una llinda ms gran amb la prolongaci de l'entaulament, damunt el qual colloca un escut gegant de ms de tres metres d'altura. 

Pel que fa a la resta de l'obra, la part posterior va ser acabada anys ms tard per Giacomo della Porta.

 Baslica de Sant Pere .
Miquel ngel va ser nomenat arquitecte de la baslica de Sant Pere el 1546 als 72 anys d'edat, a la mort d'Antonio da Sangallo el Jove.

La construcci de la baslica havia estat comenada sobre l'anterior paleocristiana, per mandat del papa Juli II i sota la direcci de l'arquitecte Bramante; arran de la mort d'aquest darrer, se'n va fer crrec Rafael, que en va modificar la planta i va transformar-la en una de creu llatina. Quan Miquel ngel rep l'encrrec de les obres, en modifica de nou la planta i torna, amb lleugeres variacions, a la idea original de Bramante de creu grega, per redueix els quatre cantons del quadrat perqu les rees ms petites puguin tenir llum directa. Tamb en va modificar la cpula central, a la qual va donar un perfil ms elevat que els seus antecessors. Miquel ngel va obtenir el perms del papa, que havia vist les seves maquetes, per demolir part de la construcci de Sangallo i, sense alterar-ne de forma substancial l'interior, va aconseguir d'imposar-hi el seu estil personal i aportar una gran unitat al conjunt. La major part de les obres es van realitzar entre els anys 1549 i 1558.


Amb lleugers retocs al projecte ideat per Miquel ngel, que va deixar una maqueta per a la cpula central realitzada entre els anys 1558-1561, no fou fins 24 anys desprs de la seva mort que els arquitectes Giacomo della Porta i Domenico Fontana van enllestir la cpula, amb una altura de 132 metres i un dimetre de 42,5 metres.

 Santa Maria degli Angeli e dei Martiri .

Per concessi mitjanant una butlla del 27 de juliol de 1561, Pius IV va decidir d'installar els cartoixans a les Termes de Diocleci, prvia transformaci a esglsia. Ja l'any 1541 un sacerdot sicili, Antonio del Duca, havia demanat al papa la creaci d'una esglsia consagrada al culte dels ngels, i el 1550 va aconseguir l'autoritzaci de bastir-ne catorze altars provisionals, set de dedicats als ngels i set ms als mrtirs. El 5 d'agost de 1561 es colloca la primera pedra de l'esglsia i se n'encarrega el projecte a Miquel ngel, que, segons Vasari, proposava:dissenyar-la en forma de creu, limitar-ne la mida i eliminar-ne les capelles inferiors, les voltes de les quals s'havien esfondrat, de manera que les parts altes serien les que conformarien la part principal de l'esglsia, la volta de la qual estaria suportada per vuit columnes, damunt les quals s'havien escrit noms de mrtirs i ngels; hi va dibuixar tres portades, una al sud-oest, una altra al nord-oest i la tercera al sud-est, tal com avui es poden veure; l'altar major, el va situar cap al nord-est.
Les obres van comenar immediatament, per l'any 1563, per falta de fons econmics, van haver d'aturar-se. Quan el 1565 es converteix en esglsia titular (parroquial) amb el nom de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, s'encarrega la realitzaci d'un baldaqu de bronze per a l'altar major, segons disseny de Miquel ngel, que es troba, actualment, al museu de Npols. Durant els segles posteriors s'ha anat transformant fins a fer gaireb imperceptible el disseny original.

 Porta Pia .

El papa li va encarregar un projecte per a la Porta Pia i l'artista li'n va fer tres; Pius IV va triar el de menor cost. Se'n va comenar la construcci el 1561, que va finalitzar el 1565, amb la mort de Miquel ngel.

La porta es va bastir durant el procs de remodelaci urbanstica realitzada pel papa Pius IV. El nou carrer que venia des del Quirinal, que es va anomenar Via Pia en honor al papa, a partir de llavors es va prosseguir en lnia recta a travs de la Porta Pia, que travessava les muralles de la ciutat; Miquel ngel la va realitzar en aquell tram en substituci d'una altra de molt prxima dita Nomentana. Es va aixecar, com una gran escenografia, al punt topogrfic ms elevat de la muralla, amb la faana mirant cap a l'interior de la ciutat, amb qu s'apartava de l'antiga tradici d'orientar les portes cap al camp, com a presentaci de la ciutat al visitant. Les medalles que es van encunyar amb motiu de la construcci de la Porta, obra de Giovanni Federico Bonzagni, mostren com va ser dissenyada originriament. El projecte per a la part externa no es va arribar a dur a terme, a causa de la defunci de Miquel ngel i de l'elecci d'un nou papa, Pius V, amb qu les obres van quedar paralitzades i la part exterior es va solucionar amb un mur senzill i una porta.

El 1853 Virginio Vespignani va restaurar-ne l'tic i, durant els anys 1861-1868, en va construir la porta exterior.

 Dibuixos .
Els dibuixos de Miquel ngel formen un conjunt fora nombrs i important, malgrat les fogueres que se sap que va fer algunes vegades per cremar, segons Vasari, dissenys, apunts i cartrons fets de la seva m, a fi que ning no veis les fatigues que havia passat i les diverses provatures per les quals havia passat el seu enginy fins a aparixer perfecte. Els primers dibuixos atributs a l'artista sn les cpies realitzades a la baslica florentina de la Santa Croce del Tribut i la Consagraci de Masaccio i el dibuix de lAlquimista, d'invenci prpia  avui al Museu Britnic , aix com una cpia de Giotto conservada al Louvre, tots plegats del temps dels seus estudis al palau de Lloren el Magnfic, cap a 1490.

 La batalla de Cascina .
La tcnica de Miquel ngel es mostra en tota la seva terribilit a l'encrrec per a la decoraci de la sala del Gran Consell del Palazzo Vecchio. L'any 1503, el nou govern republic, en escollir com a gonfaloniere Piero Soderini, va decidir de pintar al fresc l'esmentada sala, i a aquest efecte va encarregar a Leonardo da Vinci la representaci de La batalla d'Anghiari i, a la paret del davant, a Miquel ngel La batalla de Cascina, contraposant aix els dos artistes ms grans de l'poca. Miquel ngel va comenar l'elaboraci del cartr amb el dibuix, pel qual consta que el 1504 havia rebut dos pagaments. El tema est inspirat en la crnica de Filippo Villani, segons la qual, el 1364, les tropes de Florncia ataquen les de Pisa a la vora de Cascina i, a causa de la forta calor, els soldats es despullen per prendre un bany al riu Arno. Malgrat que els pisans van aprofitar aquest moment per atacar, la victria va ser per als florentins. Aqu demostra Miquel ngel el seu gran domini del nu, junt amb el moviment dinmic i de creaci, fins a exhaurir totes les possibilitats expressives, amb una gran varietat de tcniques: algunes figures sn contornejades amb carb; d'altres, amb traos forts, sn esfumades i illuminades amb guix. Per exemple, al Nu d'esquena de la Casa Buonarroti de Florncia, es copsen els perfils amb traos gruixuts i els traos de les ombres en reticle. 

Com que va haver de partir a Roma cridat pel papa Juli II, l'artista no va passar de l'execuci dels cartrons. El fresc realitzat per Leonardo da Vinci a la sala del Gran Consell, La batalla d'Anghiari, es va destruir poc temps desprs i noms s conegut per una cpia de la part central realitzada per Rubens. Curiosament, existeix tamb una cpia de la part central de La batalla de Cascina feta per Bastiano da Sangallo.


L'any 1515, durant una visita a Florncia del papa Lle X, es van realitzar decoracions per tota la ciutat basades en La batalla de Cascina segons el projecte de Miquel ngel; s probable que el cartr fos partit i lliurat a diferents artistes perqu el copiessin i aix adornessin la poblaci per a la rebuda del papa. Al Museu Britnic i a la collecci dels Uffizi es conserven estudis sobre figures individuals d'aquest esbs de Miquel ngel. Vasari va descriure l'esbs complet:Miquel ngel el va omplir d'homes nus, banyant-se a l'Arno a causa de la calor, al mateix moment que al campament es donava l'alarma d'un prets atac. I, mentre els soldats sortien apressadament de l'aigua per vestir-se, la m inspirada de Miquel ngel els va representar, alguns corrent a armar-se per tal d'ajudar els seus camarades, d'altres cordant-se les cuirasses o ajustant-se les peces de l'armadura, i una muni llanant-se a la batalla dalt dels seus cavalls... Quan van veure aquest esbs, els altres artistes van quedar rendits d'admiraci i atnits, perqu era una revelaci del cim que podia assolir l'art del dibuix. Aquells que han vist aquestes inspirades figures declaren que no han estat mai superades per cap artista, ni tan sols per Miquel ngel mateix, i que ning, mai de la vida, aconseguir d'assolir aquesta perfecci.

 Les fortificacions de Florncia .

Desprs de l'expulsi dels Mdici el 1527 i l'establiment de la nova repblica a Florncia, el 6 d'abril de 1529 Miquel ngel s nomenat governador i procurador general de les fortificacions i, llevat d'una petita estada a Vencia, dedica tots els seus esforos a la millora de les fortificacions florentines. Tots els dibuixos classificats a la Casa Buonarroti sn estudis per als bastions de les portes i els angles de la muralla medieval. Cal ressaltar-ne, per la seva elaboraci, el corresponent a l'angle de la Porta al Prato d'Ognissanti, a la part occidental de Florncia.

Miquel ngel centra la seva preocupaci en l'acci defensiva i mostra la seva ms gran originalitat en aquesta mena de dibuixos, que sn els nics dissenys militars, junt amb algun altre dibuix de Leonardo da Vinci, en qu s'estableixen les trajectries dels trets dels canons i el seu radi d'acci. La gran quantitat de cossos sortints aguts dels seus dibuixos proporcionen un mxim abast, ja que els bastions eren ms defensius que no pas ofensius. Les idees de l'autor estaven destinades a no ser acceptades, i en alguns dels seus dibuixos de la darrera poca ja s'aprecia l'eliminaci de punts cecs, que no es podien protegir, segurament per alguna crtica rebuda de part d'experts militars; aquests ltims dissenys, els ms prxims als que s'utilitzarien posteriorment a l'poca del barroc, sn molt similars als proposats per l'enginyer militar Vauban a la seva obra Manire de fortifier, de l'any 1689.

 Altres dibuixos .

Per a la volta de la Capella Sixtina l'artista va realitzar una srie de dibuixos a manera d'esbs on s'adverteixen els trets d'un premanierisme ja patent en Miquel ngel: dins aquest conjunt s'inclouen els estudis sobre els nus conservats al Museu Britnic de Londres, els estudis per a la Sibilla Lbica  amb diferents variants  del Metropolitan de Nova York, diversos estudis de figures, una sanguina del Crist als llimbs i uns quants dibuixos sobre el tema de la Resurrecci.


A comenament del segle XV va sorgir a Itlia un tipus de dibuixos perfectament acabats, per ser donats com a obsequi: Leonardo da Vinci, el 1500, en va fer una srie per oferir-los a un mecenes. Miquel ngel tamb en va realitzar algunes sries, que va regalar a joves pels quals sentia algun afecte especial, per la gran majoria van ser per regalar-los al seu jove estimat Tommaso Cavalieri, que Vasari justifica com a exercicis d'aprenentatge:...perqu aprengus a dibuixar li va fer moltes lmines, traades amb llapis negre i vermell, de testes divines; i desprs un dibuix d'un Ganimedes arrabassat al cel per l'au de Jpiter, un Tici al qual l'liga devora el fetge, la Caiguda del carro del Sol amb Faetont i una Bacanal de nens, totes les quals unes obres singularssimes, uns dibuixos mai vistos de tan excellents.

Al dibuix de La Pietat que li regala a Vittoria Colonna al voltant de 1540, la transformaci de Miquel ngel es fa palesa tamb en l'estil. En aquesta obra, la figura del Crist a terra est tractada amb molta delicadesa, buscant la simetria orgnica amb la seva mare Maria mirant al cel; ella estn els braos mig en creu cap amunt, mentre que el fill els deixa caure cap avall, i tot aix en una composici simtrica que reforcen les dues figures laterals d'uns nens i la creu del fons, que parteix en dues meitats iguals el cartr i que porta una inscripci treta del Parads del Dant: Non vi si pensa quanto sangue costa ('No es pensa quanta sang costa').

 Obra potica .

Com a poeta, Miquel ngel ha deixat unes tres-centes composicions que ocupen un lloc destacat en la lrica del segle XVI, on destaca el seu to enrgic i auster i una contnua tensi vers una ardent immediatesa expressiva. Pel que fa a les formes mtriques, les que ms abunden sn els sonets i els madrigals, encara que va escriure tamb alguns tercets. Segons Condivi, cap a 1503, Miquel ngel es va dedicar a la lectura: ...es va estar algun temps sense fer cap cosa en l'art de l'escultura, per donar-se a la lectura dels poetes i oradors en llengua vulgar, i a fer sonets per al seu delit. El primer sonet que se'n conserva s de l'any 1503, i l'ltim de 1560.

La seva formaci, realitzada al palau de Lloren el Magnfic a Florncia i basada en el pensament neoplatnic dels humanistes Pico della Mirandola i Ficino, fa entendre millor la poesia de Miquel ngel, per la gran insatisfacci que sempre va tenir amb ell mateix i amb tot all del seu entorn, per la idea de la presncia de l'espiritualitat en all material, pel seu entusiasme amb l'esttica i la bellesa; amb la poesia, l'artista va aconseguir expressar tots els seus afectes amorosos i els seus dubtes religiosos. Els primers sonets eren sobre temes relacionats amb els seus treballs artstics, com el dedicat a l'esttua de la Nit de les tombes dels Mdici, que feia: M's grat dormir, i ms ser de pedra -mentre el mal i la vergonya dura. No veure, no sentir, s la meva ventura; no em despertis, no: parla fluixet.

En canvi, empra un to humorstic i burlesc als sonets escrits quan treballava en l'encrrec de la pintura de la volta de la Capella Sixtina, cap a 1510, adreats al seu amic Giovanni da Pistoia, en qu al manuscrit apareix un dibuix de l'autor caient-li pintura sobre el rostre; al sonet, havia comparat el seu rostre amb un ric paviment i es descrivia a ell mateix com un cadver de pintura. I prega al seu amic que el redimeixi: Defensa tu ara, Giovanni, la meva morta pintura i el meu honor, puix que ni aquest es troba en bon lloc, ni sc jo pintor.

Posteriors i ms nombrosos sn els realitzats per a Tommaso Cavalieri, inspirats en Petrarca, el primer dels quals est datat el 1532, on tracta obertament de l'amor i on es copsa fins quin punt a Miquel ngel el consumia la passi per Tommaso: Que s'aturi aquest temps, aquestes hores, i el sol, la llum, sobre la teva traa, i pugui jo tenir el teu do complert, Senyor meu desitjat des d'aleshores en el meu cos indigne que t'abraa. Les lloances desmesurades al jove s'aprecien tamb a les cartes que li adreava: El vostre nom m'alimenta el cor i l'nima, i omple l'un i l'altra de tanta dolor, que no sento ni la tristor ni la temor de la mort des que el tinc a la memria.

Els poemes que va dedicar a Vittoria Colonna van ser principalment de tema religis, ja que tots dos tenien inquietuds d'aquesta mena, i es concentraven principalment sobre el pecat i la salvaci eterna, ja en un to d'angoixa i amargor. En un madrigal descriu l'amiga com una veritable mitjancera entre el cel i ell, una dona divina a la qual implora benevolncia i condescendncia per tal d'elevar la seva misria a l'altura del cam tortus de la benaurana.

El ms interessant dels poemes d'aquesta poca s la sntesi que fa Miquel ngel de les teories neoplatniques i la prctica d'un cristianisme bolcat cap a l'esperit. Un cop morta Vittoria, Buonarroti es troba en un estat, segons Condivi, que durant fora temps sembla boig, entra en una espcie de deriva i es veu arrossegat per les seves obsessions religioses, i tot plegat li fa compondre una srie de poemes pessimistes on ja d'una manera radical exposa la seva absoluta decepci pel valor de l'art.

La primera edici de la seva obra potica s de l'any 1623 i la va fer el seu nebot Miquel ngel el Jove; va ser molt corregida i s'hi censurava el gnere dels pronoms masculins. Aix, l'equvoc va durar fins a l'edici de 1863 a cura de Cesare Guasti, en qu, partint dels textos originals, es va aclarir definitivament el sentit de la poesia adreada a Tommaso Cavalieri. Entre d'altres, les rimes de Miquel ngel han estat tradudes per autors de la talla del filsof nord-americ Ralph Waldo Emerson al segle XIX. En catal n'hi ha publicades diverses antologies: De la meva flama , Poemes a Cecchino i Saps la terra on floreix el llimoner? (aquesta darrera juntament amb poemes del Dant i Petrarca).

 Valoraci .
L'obra de Miquel ngel, celebrada pels seus contemporanis com el punt culminant de l'art renaixentista, va ser tamb la seva dramtica conclusi. Les seves escultures i pintures i la seva arquitectura van ser admirades ms enll de tot lmit, considerades com a creacions superiors a les dels antics i per damunt de la naturalesa mateixa. Per Miquel ngel encara era viu quan es va iniciar la polmica entre els apassionats exaltadors del seu art i els seus detractors, que condemnaven la falta de mesura i de naturalitat i contraposaven la seva fora a la grcia i l'elegncia de l'art de Rafael. Lodovico Dolce l'any 1557 titllava de montons els nus de Miquel ngel en comparaci amb la bellesa de les obres de Rafael. Va ser criticat tamb per l'esglsia italiana, durant la segona meitat del sis-cents, ja que les seves obres no eren afins a les noves normes del Concili de Trento. Tanmateix, des de mitjan segle XVIII van anar canviant les crtiques fins a arribar a la total adoraci pel seu art.

Els frescos de la volta de la Capella Sixtina representen la visi ms perfecta de la seva creena neoplatnica, que afirmava que la bellesa de la figura humana t un carcter div; tamb en aquesta mateixa creena es troba el significat de les tombes dels Mdici, en qu la zona inferior simbolitza el mn material enfront de l'arquitectura illuminada per la cpula de la Sagristia Nova, que representa el mn espiritual.

El carcter profundament religis de Miquel ngel i el seu geni van fer que se'l considers un mite, cosa que li va ocasionar, com abans s'ha apuntat, algunes crtiques ja que el seu domini de les tcniques clssiques va portar-lo, en certa manera, a jugar-hi i ultrapassar-les. El seu mode de ser impulsiu el va fer dedicar-se en la seva joventut a manifestacions artstiques principalment escultriques, en les quals l'artista t una major proximitat amb la seva obra, la du a terme ell mateix, cosa que no ocorre amb l'arquitectura, art a qu es va dedicar principalment en la segona part de la seva vida i per encrrec papal. La seva concepci anuncia ja prxima l'arquitectura barroca.

 Referncies .


 Bibliografia .


















 Vegeu tamb .
Llista d'obres de Miquel ngel;

Enllaos externs.















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19342" title="Calci" nonfiltered="3478" processed="3454" dbindex="8493">

El calci (o cal) s un element qumic, de smbol Ca i de nombre atmic 20. s un element qumic essencial per a la vida. Es calcula que entre un 1,5% i un 2% del pes d'una persona s calci, del qual el 99% es troba en els ossos i la resta en teixits i fluids corporals intervenint en el metabolisme cellular.

En la parla vulgar s'utilitza la veu calci per a referir-se a les seves sals (v.g., 'aquesta aigua t molt calci; en les canonades es diposita molt calci, etc.)

Caracterstiques principals.
El calci s un metall alcalinoterri bla, malleable i dctil que crema amb flama roja formant xid de calci i nitrur. Les superfcies recents sn de color blanc platejat per empallidixen rpidament tornant-se lleugerament groguenques exposades a l'aire i en ltima instncia grisa o blanques per la formaci de l'hidrxid de calci al reaccionar amb la humitat ambiental. Reacciona violentament amb l'aigua per a formar l'hidrxid Ca(OH)2 desprenent hidrogen.

 Aplicacions .
Agent reductor en l'extracci d'altres metalls com l'urani, zirconi i tori.
Desoxidant, desulfuritzador, o descarburitzador per a diversos aliatges ferrosos i no ferrosos.
Agent d'aliatge utilitzat en la producci d'alumini, berilli, coure, plom i magnesi.

 Paper biolgic .
El calci actua com a mediador intracellular complint una funci de segon missatger; per exemple, el cati Ca2+ interv en la contracci dels msculs. Tamb est implicat en la regulaci d'alguns enzims quinases que realitzen funcions de fosforilaci, per exemple la protena quinasa C (PKC), i realitza unes funcions enzimtiques semblants a les del magnesi en processos de transferncia de fosfat (per exemple, l'enzim fosfolipasa A2).

Algunes de les seves sals sn prou insolubles, per exemple el sulfat (CaSO4), carbonat (CaCO3), oxalat, etc., i forma part de distints biominerals. Aix, en el ser hum, est present en els ossos en forma d'hidroxiapatita clcic, Ca10(OH)2(PO4)6, en les dents com fluorohidroxiapatita clcic (alguns OH- se substituxen per F-), o com a carbonat de calci en l'orella interna. Altres biominerals es troben presents en exoesquelets, en petxines o en la closca d'ou de distints animals i en forma de distintes sals.

Una altra funci del calci est relacionada amb la coagulaci de la sang, a travs de la seva relaci amb la protena protrombina.

s, per tant, un important component de la dieta. La quantitat diria recomanada per als adults oscilla entre 800-1000 mg, quantitat que ha d'incrementar-se durant el creixement (9-18 anys) i l'embars i la lactncia, i desprs de la menopausa, fins als 1200-1300 mg; els productes comercials especifiquen en el seu etiquetatge la quantitat de calci que proporcionen, expressada en tant per cent respecte la c. d. r., perqu el consumidor spia si est ingerint la quantitat diria recomanada (en les situacions especials descrites hauria de consumir-se entorn d'un 130%). Productes rics en calci sn la llet i els derivats lactis (el calci dels quals s fcilment absorbit), els vegetals (fesols, espinacs), els peixos que es mengen amb espina (sardina, anxova), etc. i els aliments enriquits amb calci.

La competncia que s'establix entre certs minerals pot inhibir l'absorci del calci; aix, calci i magnesi competixen pels mateixos punts d'absorci, per la qual cosa aquelles persones que estiguen prenent suplements del segon hauran de tindre especial atenci amb l'aporte diari de calci.

El dficit de calci s susceptible de provocar osteoporosi e hipocalcmia, mentre que el seu excs provoca hipercalcmia.

Histria.
El calci (del llat calx, calcis, cal) va ser descobert el 1808 per Humphry Davy per mitj de electrlisi d'una amalgama de mercuri i cal. Davy va mesclar cal humitejada amb xid de mercuri (HgO) que va collocar sobre una lmina de plat, l'node, i va submergir una part de mercuri en l'interior de la pasta que faria de ctode; per electrlisi va obtindre una amalgama que destillada va deixar un residu slid molt oxidable, encara que ni tan sols el mateix Davy estava molt segur d'haver obtingut calci pur; amb posterioritat Bunsen el 1854 i Matthiessen el 1856 van obtindre el metall per electrlisi del clorur de calci (CaCl2), i Henri Moissan va obtindre calci amb una puresa del 99% per electrlisi del iodur de calci (CaI2). No obstant aix, fins a principis del segle XX el calci noms s'obtenia en laboratori.

Abundncia i obtenci.

s el cinqu element en abundncia en l'escora terrestre (3,6% en pes) per no es troba en estat nadiu sin formant compostos amb gran inters industrial com el carbonat (calcita, marbre, calcria i dolomita) i el sulfat (algeps, alabastre) a partir dels quals s'obtenen la cal viva, l'escaiola, el ciment, etc.; altres mineral que el contenen sn fluorita (fluorur), apatit (fosfat) i granit (silicat).



El metall s'alla per electrlisi del clorur de calci (subproducte del procs Solvay) fos:

ctode: Ca2+ + 2 e-  -
</doc>
<doc id="19343" title="Torr" nonfiltered="3479" processed="3455" dbindex="8494">
;

El torr s un dol que es fa generalment d'ametla, mel i ou, generalment cuit. El torr s potser el dol ms tpic i tradicional al Nadal.

L'origen del torr no s del tot clar, i se'l relaciona amb el "nougat" francs i amb el "torrone" itali, per la teoria ms plausible s que siga d'origen rab, com altres postres amb ametles, i des de les comarques del Sud del Pas Valenci, en especial des de Xixona i Alacant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el sud de Frana i Amrica Llatina.

 Varietats .
Les varietats autctones i originries, i ms conegudes, del torr sn:

 Torr de Xixona (o tou, o blanet): es fa amb ametles picades i mel. Est regulat per un consell d'Indicaci Geogrfica Protegida.
 Torr d'Alacant (o dur): es fa amb ametles torrades i mel, amb clara d'ou, el qu li proporciona la seua especial duresa. Est regulat per un consell d'Indicaci Geogrfica Protegida.

Tamb sn tradicionals el torr d'Agramunt (amb Indicaci Geogrfica Protegida), el torr de Casinos, el torr de crema (que pot ser cremada o sense cremar) i el torr de gat, tpic de Cullera, fet amb crispetes i mel cuita.

A Occitnia la producci de torr tou d'ametlla s destacable, en especial a Montelaimar on rep la denominaci protegida de Torr de Montelaimar.

La quantitat d'ametla determina la qualitat i, tamb, el preu del producte, al ser el producte ms car. Segons la denominaci d'origen, la proporci d'ametla no pot ser inferior al 60% en els torrons durs ni inferior al 64% en els torrons tous.

No obstant aix, actualment existeixen variants de torr de tots els sabors i ingredients: de crema cremada (tamb anomenat de rovell d'ou), de xocolata i arrs, de xocolata i ametles, de fruites confitades, de coco, etc.

 Enllaos externs .
Consell Regulador de torrons de Xixona i Alacant;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19355" title="Premi Nobel" nonfiltered="3480" processed="3456" dbindex="8495">
 

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita. La seua funci s la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excellent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats.

La primera cerimnia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadmia de Msica d'Estocolm (Sucia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Sucia i, a ms del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (un xic ms d'un mili d'euros). La finalitat d'aquesta suma s evitar les preocupacions econmiques del guardonat perqu aix puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els diversos camps en qu es concedixen premis sn els segents:
 Fsica (decidit per la Reial Acadmia Sueca de Cincies);
 Qumica (decidit per la Reial Acadmia Sueca de Cincies);
 Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska);
 Literatura (decidit per l'Acadmia Sueca);
 Pau (decidit pel Comit Nobel Noruec del Parlament Noruec);

L'entrega dels Premis Nobel, excepte el de la Pau, es realitza el 10 de desembre de cada any (data aniversari de la mort d'Alfred Nobel), a Estocolm, Sucia. La cerimnia d'entrega del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega.

Altres premis.
Algunes disciplines sense Premi Nobel han institut premis propis, encara que no tan coneguts. Entre alguns d'aquests premis es troben la Medalla Fields i el Premi Abel de matemtiques, el Premi Pritzker d'arquitectura o el Premi Turing de computaci, entre altres.

A part existeix un sovint anomenat "Nobel d'Economia", creat en 1968 pel Sveriges Riksbank (Banc Central de Sucia). Oficialment s'anomena Premi Banc de Sucia en Cincies Econmiques en Memria d'Alfred Nobel. Malgrat no ser un Nobel autntic es lliura simultniament amb els Nobel.

Enllaos externs.

 Fundaci Nobel: http://www.nobel.se/;
 Institut Nobel Noruec (Nobel de la Pau): http://www.nobel.no/;
 Web oficial dels premis ;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19362" title="Joguet" nonfiltered="3481" processed="3457" dbindex="8496">
Per definici s'entn per joguet o joguina aquells objectes destinats per a tal fi, la de jugar. Associats al temps d'oci i l'infantesa generalment tamb poden ser presents a diferents moments de la vida quotidiana de manera individual o en grup. Els hi ha per a xiquetes i xiquets, adults en general i incls per a animals com el gat o el gos.

Els joguets ens parlen de l'poca histrica en qu nasqueren i de la societat que els va fer servir.

Per extensi de la seua forma d'utilitzaci, o siga posseir un objecte i fer-lo servir segons les intencions prpies, s'ha exts a altres llenguatges quan alg o alguna cosa resta baix el domini de la voluntat d'altri.

A tot arreu, el joguet ha experimentat una evoluci com a consecuncia de les noves tecnologies i necessitats que han anant sorgint. D'esta manera a dia de hui podem trobar importants museus que ens recorden el cam travessat com el Museu de Joguets i Autmats, el Museu Valenci del Joguet d'Ibi o el Museu del joguet de Catalunya a Figueres.

Enllaos externs.
 Museu de Joguets i Autmats de Verd;
 Museu del joguet de Catalunya a Figueres;
 Museu Valenci del Joguet d'Ibi;
 Museu de la jugueta antiga de Sa Pobla;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19368" title="Revolta de les Germanies" nonfiltered="3482" processed="3458" dbindex="8497">
La Revolta de les Germanies va ser una rebelli armada que es va produir en el Regne de Valncia ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussi ms enll del Regne de Valncia (fora d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqncies ms directes l'acceleraci del procs centralitzador autoritari monrquic, la progressiva prdua de poder de l'oligarquia nobiliria valenciana, i una forta reducci dels drets del poble valenci.

La revolta s'emmarca dins d'una srie de convulsions europees que marquen la primera crisi del sistema feudal: les jacqueries franceses, la insurrecci anglesa de 1381, els ciompi italians, els irmandinhos gallecs, les Comunitats de Castella, i les guerres camperoles alemanyes de 1525. Tot i aix, els analistes histrics moderns mostren discrepncies sobre si la Revolta de les Germanies fou una "primera revoluci moderna" o un alament retardatari i feudalitzant a l'europeisme modernitzador de Carles V. De fet la complexitat de l'anlisi es deriva en qu la Revolta de les Germanies contingu diverses lluites paralleles: la dels menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana; la dels camperols contra els senyors; i la de l'uniformisme cristi contra la singularitat musulmana.

Com a Germanies tamb es coneix una altra revolta que es desenvolup a  Mallorca, al comenament del segle XVI (vegeu Germanies de Mallorca); la Segona Germania fou altre moviment armat desenvolupat en 1693 majoritriament en les comarques centrals del Regne de Valncia.


 Antecedents .
L'esplendor tardomedieval valenci fou aprofitada per l'oligarquia urbana, en el sentit que van excloure les classes populars del poder poltic i dels beneficis econmics del creixement. D'altra banda, s'establ una forta competncia sobre les estructures gremials per part de les mercaderies importades i dels mercaders que encomanaven directament la manufactura a treballadors poc qualificats. Aquest fet, no sols trencava el monopoli gremial sobre la manufactura, sin que provocava una superproducci, una baixada global de la productivitat, una disminuci en la qualitat dels productes i una inflaci de mestres. Tot plegat, coartava les expectatives de guany i de promoci, aix com consolidava els desnivells patrimonials i la pauperitzaci de la majoria. Dins d'aquest context, comenaren a crear-se unes tensions al si dels diferents gremis i corporacions, que, a poc a poc, s'estengueren a tota la societat.

Arribats en aquest punt, es crearen uns estatuts gremials, en gran part impulsats per Joan Lloren, considerat l'ideleg i fundador de les Germanies. Aquest estatut no sols expressava una idea evanglica d'unitat, sin que tamb reivindicava la restauraci del monopoli gremial en els diferents oficis, aix com la participaci de les classes populars en el govern de la ciutat. Amb aix els agermanats exigien una ciutat lliure, exclusivament governada per la justcia popular, com moltes altres ciutats italianes. Per aix no implicava que els agermanats no foren absolutament respectuosos amb la monarquia i el sistema foral (fet que acceler ms endavant el procs centralitzador monrquic al Regne de Valncia).

Els dos desencadenants ltims de la revolta foren el buit de poder en la ciutat que s'havia provocat degut a la fugida de la noblesa local davant una epidmia de pesta negra en 1519 i la riuada de 1517, i el continu ajornament de la vinguda del rei per a celebrar corts i jurar Furs, probablement per l'escs inters que li provocava el Regne de Valncia, al coincidir aquests fets amb el procs de coronaci com a emperador. La decisi reial en l'estiu de 1519 d'armar els gremis per poder autodefensar-se davant de les amenaces dels pirates barbarescos (decisi presa ja per Ferran II en 1515 per interrompuda per les autoritats locals davant de les conseqncies evidents) constitu l'espurna final amb la qual els gremis tractaren d'imposar a la fora les seues reivindicacions.

 L'alament popular .
Amb tots aquests antecedents, els agermanats comenaren a exhibir el poder dels oficis a travs de diverses desfilades militars i la constituci d'un comit executiu format per tretze sndics: la Junta dels Tretze, formada per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei, per aquell temps, estava en Aquisgr concentrat en la seua coronaci com emperador, i les niques mesures que prengu davant la revolta foren la prohibici de l's d'armes i l'eliminaci d'algunes de les seues concessions, prohibicions que ning no tingu en compte.

La tensi augment amb el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza com a virrei, a l'abril de 1520; per la seua condici destranger, i perqu llavors els agermanats feren un cop d'estat municipal, amb el qual aconseguiren imposar representants populars en diferents jurats, magistratures i comissions de govern municipal (sense arribar mai al control total). Amb aix, la revolta adquir el rang de guerra civil i s estengu per tot el Regne de Valncia, amb la creaci d'altres juntes dels tretze controlades per la de Valncia.

A l'estiu de 1520 comenaren algunes accions blliques com l'assalt del vescomtat de Xelva, el saqueig de palaus nobiliaris i la crema de ttols de propietat. Per la revolta prpiament dita no esclat fins el juny de 1521, en dos fronts alhora: un al nord, a les comarques del Maestrat, la Plana i el Camp de Morvedre; i un altre al sud, a les terres d'Alzira, Xtiva, Gandia i Elx.

El primer front fou doblement derrotat per les tropes del duc de Sogorb, primer a Orpesa (vegeu: Batalla d'Orpesa) i desprs a Almenara (vegeu: Batalla d'Almenara). El front del sud, per contra, aconsegu prendre el castell de Xtiva i una important victria a Gandia (vegeu: batalla de Gandia) sobre les tropes del virrei (de fet, l'nica en batalla campal). Desprs d'aquest xit, el saqueig de la vila i horta de Gandia, i el bateig fors de tots els musulmans de la Safor, els agermanats comenaren una srie de disputes internes que conduren a una estrepitosa derrota pel marqus de Los Vlez a Oriola (vegeu: Batalla d'Oriola) i una posterior caiguda en mans realistes de tot el sud del regne, des d'Alacant fins a Ontinyent.

En la Ciutat de Valncia el moviment an radicalitzant-se i els primers lders ms moderats (Lloren, Caro, Sorolla i Montfort) foren substituts per altres lders amb carcter ms bllics (Urgells, Estells, Peris i Borrell). L'objectiu dels primers lders no era altre que controlar el sistema municipal per desenvolupar un millor govern: sanejar les arques pbliques, reduir l'emissi de deute pblic, etc.; per en engegar-se els processos bllics es van veure desbordats i fora de lloc. Rpidament es van desvincular del moviment, al qual estaven afegint-se altres estrats socials ms radicals amb interessos ben diferents i contraposats als de la burgesia de la capital valenciana.

Mentre que la burgesia valenciana buscava una eixida negociada, els lders militars defensaven la revoluci als camps de batalla. Aquesta desuni provoc la caiguda rpida de la revolta i sols a una setmana de la gran victria en Gandia, la Junta dels Tretze dimitia, i als tres mesos la Ciutat de Valncia es rend al rei. Peris, desprs de fer-se fort uns mesos a Xtiva, torn a Valncia, on no va poder revifar la Germania i finalment va ser pres i esquarterat.

nicament Xtiva i Alzira queden sota domini agermanat. Es va produir un rebrot de la rebelli, aquesta vegada acabdillada per un misteris personatge conegut per l'Encobert, i que es feia passar per l'infant Joan, fill dels Reis Catlics. Aquest nou lder aconsegu vincular la ja agnica revolta nicament del component social ms pobre, completament diferent dels impulsors de la crisi: les elits camperoles locals, els prohoms locals, la xicoteta oligarquia, comandes de l'orde de Montesa, etc.; que nicament tenien en ment una revoluci poltica per no social. En aquesta segona fase l'mbit d'acci de la germania es limit a l'Horta de Valncia, Alzira i Xtiva. Es saquejaren algunes terres de senyoria venes, s'assaltaren alguns castells i sobre tot, s'oblig a tots els musulmans al seu abast a batejar-se.

Desprs de l'assassinat de l'Encobert a Burjassot el 19 de maig de 1522 a mans de dos dels seus seguidors per a cobrar la recompensa oferta pel virrei, i la caiguda de Xtiva i Alzira (desembre del 1522), es produeix la derrota definitiva dels "agermanats".

 La conversi forada dels mudjars .
Els musulmans habitants del Regne de Valncia foren altre dels mltiples objectius partidistes dels agermanats. Lodi al moro no sols tingu un component tnic i/o religis. Per una banda, els musulmans conformaven un tipus de m d'obra barata que ajudava els nobles a mantenir la seua posici amb una alta productivitat de les seues terres. I per altra, els artesans mudjars eren altra font de competncia que s'erig al sistema gremial.

La idea utpica d'alguns agermanats era crear un sol poble cristi i una Germania Universal. s per aix que s'inici un procs de conversi sistemtic que tingu el seu punt mxim a l'estiu de 1521, desprs de la victria agermanada de Gandia.

Sufocada la revolta, els nobles advocaren per invalidar la validesa d'aquests batejos forosos. Per tal de prendre una decisi ferma i amb seny es cre una junta de telegs i juristes convocada per Carles V a Madrid. En 1525 aquesta junta es pronunci a favor de mantenir la fe cristiana dels nous conversos, ja que segons ells no havien estat forats: la decisi del baptisme havia estat presa lliurement en haver-se donat al mudjar l'alternativa de la mort.

La mesura provoc l'alament d'una part de la poblaci conversa, en Benaguasil en novembre de 1525 i en la Serra d'Espad en mar del 1526. Tot i acabar amb l'excepci musulmana en el pas, la decisi encet el problema dels moriscos.

 Conseqncies i repressions .
La repressi posterior a la revolta ja comen abans de l'extinci definitiva d'aquesta, al desembre de 1522. Amb la caiguda de Valncia i l'entrada del virrei a la ciutat es comen una moderada repressi amb el perd generalitzat, amb l'excepci dels caps ms visibles (una cinquantena).

A la mort de l'Encobert, per, s'anomen virrei del Regne de Valncia a Germana de Foix (vdua de Ferran II), la qual va governar durament fins a la seua mort en 1538. Les conseqncies ms immediates foren l'ordenament de 800 sentncies de mort que van haver d'efectuar-se d'una forma intermitent al llarg de diversos anys. Tamb s'imposaren una srie de multes astronmiques pels gremis, aix com un total de ms de 360.000 ducats de multa al conjunt de totes les ciutats i viles agermanades, i dos milions de ducats en concepte de indemnitzacions pels danys patits durant la guerra.

El 23 de desembre de 1524, la virreina va concedir un indult als "paraires" (un dels sis gremis principals de la Ciutat de Valncia) en un document oficial que s considerat un dels primers redactats en castell en el Regne de Valncia, el que ha dut que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de la imposici d'aquesta llengua, al considerar-lo com una represlia ms contra els perdedors. La pacificaci efectiva del territori sembla ser que no es va produir fins a 1528, data en qu el rei va atorgar un perd general.

Ms enll de les conseqncies immediates, la Revolta de les Germanies va ser un catalitzador poltic pel canvi a l'estat modern: centralitzat i autoritari. El pas fonamental per a accelerar aquest procs fou el debilitament de la noblesa local en pro del poder reial. Les germanies propiciaren aquest procs per diversos motius. Primer, perqu els nobles s'adonaren que necessitaven la protecci del rei enfront de les amenaces de les masses enfurides. Segon, perqu la conversi dels mudjars elimin la m d'obra barata (o gratuta) la quals els nobles havien estat contnuament protegint de manera encoberta per tal de no disminuir la productivitat de les seues terres (aquest fet s'accentu encara ms en l'expulsi dels moriscos, en 1609). Tercer, perqu el rei establ a travs de la virreina, i degut a la necessitat de gestionar el conflicte armat, una xicoteta cort reial a la Ciutat de Valncia. Aquesta cort comena a adquirir, primer el control de la Ciutat de Valncia, i ms endavant el control del regne sencer, en detriment del poder nobiliari.

Amb la fusi total del Regne de Valncia a la resta de territoris imperials (marcats sempre per l'hegemonia del Regne de Castella) els nobles regionals passaren a un tercer pla en contraposici d'un nou tipus de noblesa imperial (Grandes de Espaa) completament tancada a la petita noblesa. Aquest punt d'inflexi comport, entre altres coses, la prdua d'unitat nacional dels regnes que conformaven l'antiga Corona d'Arag i el trencament d'una certa realitat nacional catalana amb la incorporaci del castell com a lingua franca i la llengua de la noblesa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19372" title="Mirall" nonfiltered="3483" processed="3459" dbindex="8498">


Un mirall o espill s una superfcie reflectiva que s prou clara com per a formar una imatge. L'exemple ms simple s l'espill pla que molta gent t a les seves llars. L'exemple ms antic s l'aigua tranquilla, on abans de la invenci de l'espill la gent es mirava.

En un mirall o espill, un feix de llum parallel pot canviar de direcci completament i continuar sent parallel, podent produir aix una imatge virtual d'un objecte en el seu grandria i forma reals. Existeixen tamb espills cncaus, on un feix de llum parallel s convertit en convergent, trobant intersecci en el focus de l'espill i distorsionant la imatge reflectida. Els espills convexos sn aquells de curvatura invertida a aquella d'un espill cncau, els quals provoquen un efecte oposat.

Els primers espills consistien d'una planxa polida de metall, normalment plata. Els espills moderns consisteixen d'una capa prima d'alumini dipositat sobre una planxa de vidre la qual protegeix l'alumini i fa a l'espill ms durador.

El mirall a la cultura.
Com que la cara s el reflexe de l'nima, els vampirs no es poden veure reflectits en el mirall. Pel mateix motiu, trencar un mirall pot portar mala sort, s com trencar el propi jo. Hi ha miralls mgics, com el de la bruixa de Blancaneus o el de Harry Potter i altres que sn una porta a un altre mn, invers al real, com en l'obra de Lewis Carroll.

El mirall s smbol de la vanitat i l'orgull, ja que enalteix la bellesa fsica. Tamb pot actuar al feng shui com a agent de canalitzaci d'energies, ja que transporta la imatge reflectida.

S'anomena efecte mirall la imitaci inconscient d'una conducta. Un lloc mirall (mirror site) s un lloc clon basat en una web per plagi, per repartir la crrega del servidor o per traduir una versi d'una pgina web a una altra llengua.la tonta es mejor   jugar o eso diceen el espejo esu un tipos de plastuidco i se come

 Vegeu tamb .

 Espill o Llibre de les Dones de Jaume Roig.
 Mirall Trencat de Merc Rodoreda.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19373" title="Espill" nonfiltered="3484" processed="3460" dbindex="8499">

ptica: un espill s una superfcie on es reflecteix una imatge. Vegeu: Mirall.
Literatura: ;
L'Espill s l'obra ms important de Jaume Roig. Vegeu: Espill de Jaume Roig.
L'Espill (revista), revista dedicada a l'assaig, la filosofia i les cincies humanes i les cincies socials.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19374" title="Espill de Jaume Roig" nonfiltered="3485" processed="3461" dbindex="8500">
Espill s una obra misgina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va comenar a escriure el seu Tirant lo Blanc. Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adrea a Baltasar Bou, nebot seu en la ficci, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convncer-lo que n ha de viure al marge per obtenir la salvaci. L'obra s una llarga diatriba contra les dones, que sn totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig)  i de la Mare de Du. 

Seguint la tradici narrativa romnica, lEspill est escrit en ms de 16.000 versos de quatre sllabes, que rimen de dos en dos. Noms se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprs tres vegades, la qual cosa prova el seu xit. En aquestes impressions modernes, els editors afegiren al ttol "Llibre de les dones", nom amb el qual, imprpiament, s coneguda encara avui.

Argument.
LEspill consta d'un prefaci i de quatre llibres que, al seu torn, es divideixen en quatre grans parts. 

En el prefaci el narrador fa tota una declaraci de principis, tics i estilstics. ;

En el primer llibre, De sa joventut, coneixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica ara la seua infantesa. Orfe de pare i foragitat de sa casa per la seua mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprn un viatge aventurer, primer per Catalunya i desprs per Frana. Combat en la guerra dels Cent Anys al costat dels francesos i, a Pars, ja ric grcies als botins que ha obtingut, interv en la vida cavalleresca. ;

El llibre segon, De quan fon casat, narra els successius fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una donzella que al final va resultar que no ho era, desprs amb una viuda, en tercer lloc amb una novcia i, finalment, explica l'intent frustrat de casar-se amb una beguina.

En el llibre tercer, De la lli de Salom, el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pretn casar-se amb una parenta seua. s aleshores quan se li apareix en somnis Salom, el savi bblic per antonomsia, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bblics les males experincies relatades en els dos llibres anteriors. ;

Al llibre quart, D'enviudar, el protagonista, decidit a fer cas a Salom, desprs d'un pelegrinatge per diversos monestirs catalans, es retira a Valncia i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, per, s'hi reconcilia i en salva dues de la crtica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellicer, que ja era morta i que elogia dient que pel seu comportament virtus i exemplar "a tots paria ms hom que dona".

Temes.
Misognia.
El primer aspecte que s'observa en lEspill s la seua misognia contundent. En aquest sentit, l'obra s'ha de contextualitzar en el debat que sobre la condici femenina existia a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge tamb hi van participar. La misognia s, doncs, un tema literari d'xit assegurat.

Comicitat.
La misognia de l' Espill s tan exagerada que havia de provocar per fora la rialla en el pblic contemporani. I aquesta s la grcia de l'obra, que est escrita de manera que els seus despropsits fan riure. LEspill s una comdia en el sentit medieval del terme, s a dir, una obra escrita en un llenguatge colloquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que comena malament i que acaba b. Per escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos que pren com a referncia (arguments profeministes, exemples, miracles, la Bblia, la Llegenda uria de Jaume de Varazze, etc.), de manera que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el pblic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat i enginy.

La realitat quotidiana i l'element burgs.
LEspill es desenrotlla narrativament a travs de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on sn descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acci. Aquest segon pla s el que ens revela un autntic temperament de novellista. Roig excelleix en l'observaci de la realitat de la seua poca i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procs de deformaci grotesca. Parallelament, i en relaci amb aquesta deformaci, l'autor no negligeix els detalls ms desagradables i fins i tot repugnants. Les descripcions assoleixen una vivesa i una expressivitat extraordinries. 

Medicina.
Jaume Roig no amaga la seva condici de metge a lEspill. Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experincies personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mdics del seu temps. Les dones hi existeixen noms en funci de la procreaci, i per aix el cos de les dones  s analitzat a partir de la menstruaci, el semen femen, el coit, l'embars, el part o la lactncia.

Estil i llenguatge.
La limitadssima longitud dels versos (quatre sllabes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difcil. Roig es vei obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.

El lxic s un altra de les magnfiques aportacions de lEspill. L'autor afirma explcitament al prefaci que no ha fet sin manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de Valncia. A partir d'aquesta base lingstica inicial, que constitueix un mosaic amplssim del vocabulari colloquial de la Valncia de l'poca, l'autor realitza tota mena de girs semntics i fontics.

L'estil de Jaume Roig es fonamenta en les diverses formes de la comicitat: episodis i personatges cmics d'una banda i s de la sorpresa lingstica o de la tergiversaci de les fonts utilitzades de l'altra. 

Amb el seu estil cmic, Jaume Roig estableix polmica literria i cultural amb el model de prosa que triomfava a la Valncia del segle XV: amb la prosa d'art el representant ms conspicu de la qual s el poeta i teleg Joan Ros de Corella.

Bibliografia.
Lola Badia,  El saber i les lletres fins a 1500 , en Histria de la cultura catalana. L esplendor medieval (segles XI XV), Barcelona, Edicions 62, 1999, vol. 1, 71-124.
Rosanna Cantavella, Els cards i el llir: una lectura del "Espill"  de  Jaume Roig,  Barcelona, Quaderns Crema, 1992. ;
Antnia Carr, Jaume Roig, Espill. Edici, traducci i comentaris d' , Barcelona, Quaderns Crema, 2006.
Antnia Carr,  L'estil  de Jaume  Roig:  les propostes tica i esttica de l'Espill",  en Lola Badia i Albert Soler (eds.), Intellectuals i escriptors a la  baixa Edat  Mitjana catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, 1994, 185 219.
Antnia Carr, "La medicina com a rerefons cultural a l'Espill de Jaume Roig", en A. Carr, J. Solervicens, Dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI, Vic, Eumo, 1996,  7 71.
Antnia Carr, "El rescrit de Jaume Roig i les noves rimades comediades", en Lola Badia, Miriam Cabr i Sadurn Mart (eds.), Literatura i cultura a la Corona d'Arag (s. XIII-XV): Actes del III Colloqui "Problemes i Mtodes de Literatura Catalana Antiga", Universitat de Girona, 5-8 de juliol de 2000), Barcelona, Curial PAM, 2002, 355 372.
Joan Fuster, "Jaume Roig i sor Isabel de Villena", en Obres completes, Barcelona, Edicions 62, 1968,  vol. 1,  175 210.
Albert Hauf, "De l'Speculum Humanae Salvatoriis a l'Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural", Estudis Romnics, XXIII (2001), 173 219.
Anna Isabel Peirats, "LEspill de Jaume Roig: notes per a una edici crtica", Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, gener-juny 1998, 13 22.
Anna Isabel Peirats Navarro, Una aproximaci a l'Espill de Jaume Roig, Valncia, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004. ;
Jaume Roig, Espill o Llibre de les dones (a cura de M. Gust, prleg de J. Bergs), Barcelona, Edicions 62 i La Caixa, MOLC 3.
Agustn Rubi Vela, "Autobiografia i ficci en l'Espill de Jaume Roig. A propsit de l'episodi en l'hospital", L'Espill, 17 18, 1983, 127 149.
Josep-Antoni Ysern i Lagarda, "Retrica, sermonria, exempla i construcci textual de l'Espill de Jaume Roig", Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, 1996 1997 (1998), 151 180.

Vegeu tamb.
 Jaume Roig;
 Llibre dels homes;

Enllaos externs.
RIALC: edici de l'Espill a cura d'Antnia Carr;
Edici facsmil del manuscrit de l'Espill;
Jaume Roig i el seu Espill: entre la professi mdica i la literatura (Temes de Scincia.cat);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19375" title="Jaume Roig" nonfiltered="3486" processed="3462" dbindex="8501">


Jaume Roig (Comenaments segle XV, Valncia - 1478, Benimmet) Metge de prestigi social i professional a la Valncia del seu temps, Jaume Roig s l'autor d'una de les obres ms emblemtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix titul Espill (ca. 1460). 

Els orgens familiars de Jaume Roig el relacionen amb Catalunya, ja que el seu besavi havia nascut a Matar, i amb els estaments del poder municipal de la ciutat del Tria. El seu besavi, que es va installar a Valncia a comenaments del segle XIV, consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professi, va ser sndic de Valncia i administrador de l'hospital de Sant Lltzer. El seu pare, el metge Jaume Roig anomenat  lo vell , fou conseller de la ciutat i examinador de metges.

Jaume Roig  lo jove  devia nixer a Valncia a comenaments del segle XV. Mestre en medicina, probablement va estudiar a Lleida, fundada cap a l'any 1300 pel rei Jaume II, anomenat el Just. El seu prestigi social, heretat de la famlia, i la seva competncia professional el van portar a ser metge de la monarquia, del municipi i dels estaments religiosos de la seva ciutat natal. Consta com a examinador de metges els anys 1435, 1437, 1441, 1451, 1461, 1464, 1467, 1469, 1475, 1477 i 1478. El 1436 va formar part de la comissi que el municipi va crear per seleccionar el primer dels tribunals que, des d'aleshores, haurien d'examinar els veterinaris. Va ser administrador i metge visitador de malalts de l Hospital d'en Clapers des de 1450 fins a la seva mort, que va ser metge de l'Hospital d'en Bou (1466) i metge, administrador, majordom i diputat de l'Hospital dels Innocents (1452-1478), dedicat a l'atenci dels malalts mentals. Va ser conseller de Valncia el 1456. Vinculat professionalment amb la corona catalanoaragonesa, era des de 1446, metge de la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnnim, la mort de la qual va certificar el 1458. El 1469 estigu vinculat al servei de Joan II, conegut com Joan el Gran. Va collaborar amb diversos convents i esglsies de Valncia. Aix, va portar el llibre de comptes de fbrica de la parrquia de Sant Nicolau des del 1455; va ser benefactor del convent de la Trinitat (on va ser abadessa ms tard Isabel de Villena) i va intervenir en les obres de la seva construcci en nom de la reina Maria (1456). El 1448 consta com a metge del Reial Convent de Predicadors.

El 1443, Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hbits. La seva esposa va morir abans de 1460, ja que a lEspill s hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a Valncia (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres bns, entre els quals s destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals sn de medicina i testimoni de la seva formaci universitria. La valoraci professional del metge Jaume Roig i el seu xit social i econmic sn un exemple ms del triomf que va obtenir entre totes les capes socials la nova medicina escolstica, que es va implantar per tota l'Europa llatina a partir del segle XIII.

El cantant Raimon (Clssics i no, Picap 2003) va musicar el fragment de lEspill que explica com unes hostaleres de Pars donaven als seus clients carn humana per menjar. El motiu folclric s la trama argumental del musical Sweeney Todd, de Stephen Sondheim (1979).  


Bibliografia.
Badia, Lola. "El saber i les lletres fins a 1500", en Histria de la cultura catalana. L esplendor medieval (segles XI XV). Barcelona: Edicions 62, 1999, vol. 1: 71-124.
Cantavella, Rosanna. Els cards i el llir: Una lectura de l'Espill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
Carr, Antnia. "La  biblioteca  del  metge  Jaume  Roig".  Anuari de Filologia,  Universitat de Barcelona,  vol. XVI, any 1993, secci C, nmero 4: 23 36.
Carr, Antnia. "LEspill de Jaume Roig: bibliografia comentada", en Boletn Bibliogrfico de la Asociacin Hispnica de Literatura Medieval, fascicle 15, (2001): 383 414.
Carr, Antnia.  Jaume Roig, Espill. Edici, traducci i comentaris d' . Barcelona: Quaderns Crema, 2006.
Chiner Gimeno, Jaime J. "Del testamento e inventario de bienes de Jaume Roig al autor del manuscrito del Spill. Documentos y nuevas hiptesis".  Boletn de la Real Academia de  Buenas Letras de  Barcelona,  XLIV (1993-94), 1995: 173 230.
Delgado-Librero, Mara Celeste. "Jaume Roig's Spill: A Diplomatic Edition and an English Translation of Ms. Vat. Lat. 4806." Diss. U of Virginia, 2003.
Hauf, Albert. "De l'Speculum Humanae Salvatoriis a l'Spill de Jaume Roig: itinerari especular i figural". Estudis Romnics, XXIII (2001): 173 219.
Peirats Navarro, Anna I. Una aproximaci a l'Espill de Jaume Roig. Valncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Edicions Bromera, 2004. ;
Solomon, Michael. The Literature of Misogyny in Medieval Spain: the Arcipreste de Talavera and the Spill. New York: Cambridge University Press, 1997.
Wacks, David. "Reading Jaume Roig's Spill and the Libro de buen amor in the Iberian maqma tradition." Bulletin of Spanish Studies 83.5 (2006): 597-616.

Vegeu tamb.
 Espill de Jaume Roig;
 Jaume Roig (barri de Valncia);
 Segle d'or valenci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19376" title="L'Espill (revista)" nonfiltered="3487" processed="3463" dbindex="8502">
L'Espill  va ser una revista fundada el 1979 per Joan Fuster prenent el nom del fams llibre de Jaume Roig, i que va deixar de publicar-se el 1991 (poc abans de la mort de l'assagista). Tot i aix, el 1999 la Universitat de Valncia la va rellanar i actualment, sota la direcci de Gustau Muoz i Pau Viciano, s una revista dedicada a l'assaig, la filosofia i les cincies humanes i les cincies socials. 

Enllaos externs.
 Pgina del Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia on es poden consultar de forma genrica els continguts de cada nmero de la revista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19391" title="Grip espanyola" nonfiltered="3488" processed="3464" dbindex="8503">

La grip espanyola (tamb coneguda com la Gran pandmia de Grip i l'Epidmia de grip de 1918) va ser una inusualment severa i mortal epidmia de grip, una malaltia infecciosa viral, que va matar entre 25 i 40 milions de persones a tot el mn entre 1918 i 1919. 

Es creu que ha estat la ms letal pandmia en la histria de la humanitat, amb mortalitat major que la Pesta negra i la SIDA. Va ser causada pel tipus H1N1 del virus de la grip.

Origen del nom.
Segons alguns informes, sembla ser que la malaltia va comenar al Tibet en 1917 propagant-se per les mobilitzacions militars de la Primera Guerra Mundial. Altres hiptesis colloquen el seu inici a Kansas Estats Units, el 4 de mar de 1918, entre soldats de l'exrcit nord-americ que esperaven aquarterats el seu trasllat a Europa

Desprs de registrar-se els primers casos a Europa, pel que sembla a Frana aquesta va passar a Espanya, un pas neutral en la guerra i que no va censurar la publicaci dels informes sobre la malaltia i les seves conseqncies. Espanya va ser un dels estats ms afectats amb prop de 8 milions de persones infectades el maig de 1918, calculant-se al voltant de 300.000 morts (tot i que les xifres oficials van reduir les vctimes a "noms" 147.114).

El lloc ms castigat va ser l'ndia amb 15 milions de defuncions, arribant a una mortalitat del 20% de la poblaci en algunes zones.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19394" title="Virus" nonfiltered="3489" processed="3465" dbindex="8504">


Un virus (del llat virus, "toxina" o "ver") s un agent infeccis submicroscpic que s incapa de crixer o reproduir-se si no s dins una cllula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cellular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen ms de 5.000 tipus diferents. L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i s una branca de la microbiologia.

Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o b d'ADN o b d'ARN, molcules llargues portadores d'informaci gentica; tots tenen una capa protenica que protegeix aquests gens; i alguns tenen un embolcall de greix que els envolta quan no es troben dins d'una cllula. Els virus varien en forma, des d'una forma helicodal o icosadrica fins a estructures ms complexes. L'origen dels virus encara s incert; alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (fragments d'ADN que es mouen entre cllules), mentre que d'altres podrien haver evolucionat de bacteris.

Els virus s'escampen de moltes maneres diferents. Els virus que afecten les plantes sn sovint escampats per insectes i altres organismes, coneguts com a vectors. Alguns virus sn escampats per insectes xucladors de sang. Cada tipus de virus t un mtode diferent. Mentre que virus com ara la grip s'escampen per l'aire a travs dels esternuts i les tossos, mentre que altres com ara els norovirus sn transmesos per via fecal-oral, o mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s'escampen sovint per contacte directe amb nens infectats. El VIH s un de diversos virus importants que es transmeten durant l'acte sexual.

No tots els virus provoquen malalties, car molts virus es reprodueixen sense causar cap dany a l'organisme infectat. Alguns virus com ara el VIH poden causar infeccions permanents o crniques, quan el virus continua replicant-se dins el cos malgrat els mecanismes de defensa de l'hoste. Tanmateix, en els animals les infeccions vriques provoquen sovint una resposta immunitria que confereix una immunitat permanent a la infecci. Els microorganismes com ara els bacteris tamb tenen defenses contra les infeccions vriques, conegudes com a sistemes de restricci-modificaci. Els antibitics no tenen efecte sobre els virus, per s'han desenvolupat medicaments antivrics per a tractar infeccions potencialment mortals.

Etimologia.
La paraula prov del llat virus, que es refereix al ver i altres substncies nocives, i el seu s en catal s constatat per primer cop al segle XV. Virulent, del llat virulentus (verins) tamb data del segle XV. En catal tamb es fa servir amb el sentit figurat de "cosa molt nociva, ver". Quant a l'adjectiu, es pot utilitzar tant "vric" com "viral". El terme "viri" tamb es fa servir per a referir-se a una nica partcula vrica infecciosa.

Histria.

El 1884, el microbileg francs Charles Chamberland invent un filtre (conegut actualment com a filtre Chamberland o filtre Chamberland-Pasteur) que t porus de mida inferior a la d'un bacteri. Aix doncs, podia fer passar pel filtre una soluci amb bacteris i eliminar-los completament de la soluci. El bileg rus Dimitri Ivanovski utilitz aquest filtre per a estudiar el que actualment es coneix com a virus del mosaic del tabac. Els seus experiments demostraren que els extractes de fulles mltes de plantes de tabac infectades encara eren infecciosos desprs de filtrar-los. Ivanovski sugger que la infecci podria ser causada per una toxina produda pels bacteris, per no persegu la idea. Aleshores, es creia que tots els agents infecciosos podien ser retinguts per filtres i cultivats en un medi amb nutrients   aix formava part de la teoria germinal de les malalties. El 1899, el microbileg neerlands Martinus Beijerinck repet els experiments i qued convenut que es tractava d'una nova forma d'agent infeccis. Observ que l'agent noms es multiplicava dins de cllules en divisi, per com que els seus experiments no mostraven que estigus compost de partcules, l'anomen contagium vivum fluidum ("germen vivent soluble") i reintrodu el terme "virus". Beijerinck mantenia que els virus eren de naturalesa lquida, una teoria ms tard descartada per Wendell Stanley, que demostr que eren particulats. El mateix any, el 1899, Friedrich Loeffler i Frosch passaren l'agent de la febre aftosa (l'aftovirus) per un filtre similar i descartaren la possibilitat d'una toxina a causa de l'alta diluci; arribaren a la conclusi que l'agent es podia replicar.

A principis del segle XX, el bacterileg angls Frederick Twort descobr els virus que infecten bacteris, que actualment es denominen bacterifags, i el microbileg francocanadenc Flix d'Herelle descrigu virus que, quan se'ls afegia a bacteris cultivats en agar, produen zones de bacteris morts. Dilu amb precisi una suspensi d'aquests virus i descobr que les dilucions ms altes, en lloc de matar tots els bacteris, formaven zones individuals d'organismes morts. Comptant aquestes zones, i multiplicant-les pel factor de diluci, D'Herelle pogu calcular el nombre de virus de la suspensi.

A finals del segle XIX, els virus eren definits en termes de la seva infectivitat, filtrabilitat, i la seva necessitat d'hostes vivents. Els virus noms havien estat cultivats en plantes i animals. El 1906, Harrison invent un mtode per a cultivar teixits en limfa, i, el 1913, E. Steinhardt, C. Israeli i R. A. Lambert utilitzaren aquest mtode per a cultivar virus de Vaccinia en fragments de teixit corneal de conill porqu. El 1928, H. B. Maitland i M. C. Maitland cultivaren virus Vaccinia en suspensions de ronyons picats de gallina. El seu mtode no fou adoptat mpliament fins el 1950, quan es comen a cultivar poliovirus a gran escala per la producci de vacunes.

Un altre aven es produ el 1931, quan el patleg estatunidenc Ernest William Goodpasture cultiv el virus de la grip i diversos altres virus en ous fertilitzats de gallina. El 1949, John F. Enders, Thomas Weller i Frederick Robbins cultivaren virus de la poliomielitis en cllules cultivades d'embrions humans, sent el primer cop que es cultivava un virus sense utilitzar teixits animals slids o ous. Aquest treball permet a Jonas Salk crear una vacuna efectiva contra la poliomielitis.


Amb la invenci de la microscpia electrnica el 1931 per part dels enginyers alemanys Ernst Ruska i Max Knoll, s'obtingueren les primeres imatges de virus. El 1935, el bioqumic i virleg estatunidenc Wendell Stanley examin el virus del mosaic del tabac i descobr que estava compost principalment de protenes. Poc temps desprs, el virus fou separat en les seves parts de protenes i d'ARN. El virus del mosaic del tabac fou un dels primers en ser cristallitzats, i per tant, dels primers l'estructura de la qual pogu ser observada en detall. Les primeres imatges per difracci de raigs X del virus cristallitzat foren obtingudes per Bernal i Fankuchen el 1941. Basant-se en les seves imatges, Rosalind Franklin descrobr l'estructura completa del virus el 1955. El mateix any, Heinz Fraenkel-Conrat i Robley Williams demostraren que l'ARN purificat del virus del mosaic del tabac i les seves protenes d'embolcall poden assemblar-se per si sols, formant virus funcionals, suggerint que aquest mecanisme senzill era probablement com s'assemblaven els virus dins les cllules hostes.;

La segona meitat del segle XX fou l'edat daurada del descobriment de virus, i la majoria de les 2.000 espcies reconegudes de virus animals, vegetals i bacterians foren descobertes durant aquests anys. El 1957, es descobriren l'arterivirus equ i la causa de la diarrea vrica bovina (un pestivirus). El 1963, el virus de l'hepatitis B fou descobert per Baruch Blumberg, i el 1965, Howard Temin descrigu el primer retrovirus. La transcriptasa inversa, l'enzim clau que utilitzen els retrovirus per a traduir el seu ARN en ADN, fou descrita originalment el 1970, de manera independent per Howard Temin i David Baltimore. El 1983, l'equip de Luc Montagnier de l'Institut Pasteur de Frana all per primer cop el retrovirus actualment anomenat VIH.

Origen.
Es poden trobar virus a tot arreu on hi hagi vida, i probablement existeixen des de l'aparici de les primeres cllules vivents. L'origen dels virus s incert car no formen fssils, de manera que les tcniques moleculars sn el mitj ms til per a esbrinar com aparegueren. Aquestes tcniques depenen de la disponibilitat d'ADN o ARN vric antic, per malauradament la majoria de virus que han estat preservats i emmagatzemats en laboratoris tenen menys de 90 anys. Hi ha tres teories principals sobre l'origen dels virus:

Teoria de la regressi: s possible que els virus haguessin estat petites cllules que parasitaven cllules ms grans. Al llarg del temps, els gens que no necessitaven pel seu parasitisme desaparegueren. Els bacteris Rickettsia i Chlamydia sn cllules vivents que, com els virus, noms poden reproduir-se dins de cllules hostes. L'exemple d'aquests bacteris sembla recolzar aquesta teoria, car s probable que la seva dependncia del parasitisme hagi causat la prdua dels gens que els permetien sobreviure fora d'una cllula. Tamb se l'anomena teoria de la degeneraci.;

Teoria de l'origen cellular (tamb anomenada teoria de la vagabunderia): Alguns virus podrien haver evolucionat de fragments d'ADN o ARN que "s'escaparen" dels gens d'un organisme ms gran. L'ADN fugitiu podria haver provingut de plasmidis (fragments d'ADN que poden moure's entre cllules) o transposons. Aquests sn molcules d'ADN que es repliquen i es mouen a diferents posicions a l'interior dels gens de la cllula. Antigament anomenats "gens saltadors", sn exemples d'elements mbils gentics i podrien ser l'origen d'alguns virus. Els transposons foren descoberts al blat de moro el 1950 per Barbara McClintock.;

Teoria de la coevoluci: Els virus podrien haver evolucionat de complexes molcules de protena i cid nucleic al mateix temps que aparegueren les primeres cllules a la Terra, i haurien estat dependents de la vida cellular durant molts milions d'anys. Els viroides sn molcules d'ARN que no sn classificades com a virus perqu manquen d'embolcall proteic. Tanmateix, tenen caracterstiques comunes a diversos virus i sovint se'ls anomena agents subvrics. Els viroides sn importants patgens de les plantes. No codifiquen protenes, per interactuen amb la cllula hoste i utilitzen la seva maquinria per a replicar-se. El virus de l'hepatitis D dels humans t un genoma d'ARN similar al dels viroides per t un embolcall proteic derivat del del virus de l'hepatitis B i no pot produir-ne un de propi. Per tant, s un virus defectus que no pot replicar-se sense l'ajut del virus de l'hepatitis B Aquests virus que depenen d'altres espcies vriques reben el nom de satllits, i podrien representar estadis evolutius intermitjos entre els viroides i els virus. Els prions sn molcules proteiques infeccioses que no contenen ni ADN ni ARN. En les ovelles, causen una infecci anomenada tremolor ovina, i en el bestiar bov causen encefalopatia espongiforme bovina (la "malaltia de les vaques boges"). En els humans, causen kuru i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Sn capaos de replicar-se car algunes protenes poden existir en dues formes diferents i els prions canvien la forma normal d'una protena hoste en la forma del pri. Aix engega una reacci en cadena en qu cada protena prinica converteix moltes protenes de l'hoste en ms prions, i aquests prions converteixen al seu torn encara ms protenes en prions. Tot i que sn fonamentalment diferents dels virus i els viroides, el seu descobriment dna credibilitat a la teoria que els virus podrien haver evolucionat de molcules autoreplicants.;

L'anlisi informtica de seqncies d'ADN dels virus i dels hostes est produint una millor comprensi de les relacions evolutives entre diferents virus i podria ajudar a identificar els avantpassats dels virus moderns. Fins al present, aquestes anlisis no han ajudat a decidir quina (o quines) de les teories s correcta. Tanmateix, sembla improbable que tots els virus actualment coneguts comparteixin un avantpassat com i probablement els virus han aparegut mltiples vegades en el passat per mitj d'un o ms mecanismes.

Les opinions difereixen sobre si els virus sn una forma de vida, o estructures orgniques que interactuen amb els ssers vius. Se'ls ha descrit com a "organismes al lmit de la vida", car s'assemblen als organismes en qu posseeixen gens i evolucionen per selecci natural, i es reprodueixen creant mltiples cpies de si mateixos per autoassemblatge. Tanmateix, tot i que tenen gens, manquen d'estructura cellular, cosa que sovint s considerat la unitat bsica de la vida. A ms, els virus no tenen un metabolisme propi, i necessiten una cllula hoste per a crear nous productes. Per tant, no es poden reproduir a l'exterior d'una cllula hoste (tot i que bacteris com ara Rickettsia i Chlamydia sn considerats organismes vius tot i tenir la mateixa limitaci). Les formes de vida acceptades utilitzen la divisi cellular per a reproduir-se, mentre que els virus s'assemblen espontniament dins les cllules, cosa que s anleg al creixement autnom dels cristalls. L'autoassemblatge dels virus dins de les cllules t implicacions per l'estudi de l'origen de la vida,, car refora la hiptesi que la vida podria haver comenat en forma de molcules orgniques autoassemblants.

 Estructura .

Els virus estan compostos per una cpsida vrica de protenes que envolta l'cid nucleic, que pot ser ADN o ARN, mai els dos. Aquesta estructura, al mateix temps, pot estar rodejada en alguns grups per una embolcall lipdic amb diferents protenes inserides. A la unitat formada per l'cid nucleic i l'embolcall proteic se l'anomena tamb viri. Tot el conjunt, viri i embolcall lipoproteic, constitueix el virus sencer.

Aquesta s l'estructura bsica d'un virus, encara que alguns d'ells poden afegir a aix la presncia d'algun enzim, b al costat de l'cid nucleic, com la transcriptasa inversa dels retrovirus, b en l'embolcall, per a facilitar l'obertura d'una bretxa en la membrana de la cllula hoste.





Embolcall proteic.

L'embolcall proteic, la cpsida, est formada per subunitats idntiques anomenades capsmers. Els capsmers sn protenes globulars que en ocasions tenen una part glucdica unida. Atenent la forma de la cpsida, es poden distingir diferents tipus de virus:

 Cilndrics o helicodals. Els capsmers (normalment d un sol tipus) s ajusten entorn d una hlix simple d'cid nucleic. Un exemple ho constitueix el virus del mosaic del tabac.

 Icosadrics. Els capsmers (que solen ser de diversos tipus) s'ajusten formant un icosedre regular (s a dir, 20 cares triangulars i 12 vrtexs, i deixant un buit central on se situa l'cid nucleic. Alguns formen poliedres amb ms cares que l icosedre, i alguns presenten fibres proteiques que sobresurten de la cpsida. Un exemple ho constitueixen els adenovirus, entre els quals es troben els virus dels refredats i faringitis.

 Complexos. Amb petites variants, responen a la segent estructura general: un cap d'estructura icosadrica que alberga l'cid nucleic, una cua d'estructura helicodal que constitueix un cilindre buit, un collaret de capsmers entre el cap i la cua, una placa basal al final de la cua (amb uns punts d'ancoratge que serveixen per a fixar el virus a la membrana cellular), i unes fibres proteiques que surten de la placa i ajuden a la fixaci del virus sobre la cllula hoste. Com exemple d'aquest tipus de virus es troben la major part dels virus bacterifags (que infecten els bacteris).

Embolcall lipoproteic.

Exteriorment a la cpsida alguns virus tenen un embolcall de caracterstiques similars a una membrana plasmtica cellular (doble capa de fosfolpids i protenes). La cpsida d'aquests virus sol ser icosadrica, encara que tamb n hi ha amb cpsida helicodal. S'interpreta que l'embolcall lipoproteic es la resta de la membrana plasmtica de la cllula infectada on s'ha format el virus.

Un exemple d'aquest tipus de virus ho constitueix el de la grip. 

Mida.

Els virus sn estructures extraordinriament petites. La seva grandria oscilla entre els 24 nm del virus de la febre aftosa als 300 nm dels poxvirus.

La seva petita grandria explica que el descobriment d'aquests agents fos tan tard. La primera referncia sobre l'existncia dels virus es deu al botnic rus Dimitri Ivanovski el 1892. Aquest investigador buscava l'agent causant de la malaltia mosaic del tabac, i va arribar a la conclusi que havia de tractar-se d'una toxina o d'un organisme ms petit que els bacteris, ja que l'agent travessava els filtres que retenien els bacteris. Va anomenar a aquests agents virus filtrables.

El 1897, el microbileg holands Martinus Beijerink va realitzar experiments similars als d Ivanovski, i frut d aquests va rebutjar la idea de les toxines ja que es tractava d'un agent capa de reproduir-se (mantenia el seu poder infeccis d'unes plantes a unes altres, sense diluir-se el seu poder patogen). Poc desprs, els microbilegs alemanys Frederick Loeffler i Paul Frosch van descobrir que la febre aftosa del bestiar tamb era produda per un virus filtrable que actuava com un agent infeccis.

En la dcada dels anys 30 del segle XX, amb l s de filtres de mida de porus inferior,, amb l s de tcniques de cultiu cellular in vitro (que permetien l obtenci de gran quantitat de virus, amb l s d ultracentrifugaci, i amb l s del microscopi electrnic i la difracci de raigs X, es van poder visualitzar aquests agents.

Los virus son cristallitzables, como va demostrar W. Stanley el 1935. Aix es deu a que les partcules vriques tenen formes geomtriques precises y que son idntiques entre s, en contrast amb la irregularitat caracterstica dels altres organismes. Las partcules vriques s ordenen seguint una pauta tridimensional regular, peridica.

Alguns virus poden arribar a ser relativament grans, concretament alguns que existeixen com a parsits metablics dins la cllula hoste. Per exemple, el virus Mimivirus sobreviu dins les amebes que poden ser trobades a l'aigua de les torres de refrigeraci. El Mimivirus t un ADN d'uns 800 parells de quilobases, ms gran que el genoma de molts bacteris.

 Metabolisme i funcionament .

Cap virus t orgnuls i, sobretot, cap t autonomia metablica, pel que no sn considerats cllules. 

El seu cicle de vida t dues fases, una d'extracellular i metablicament inerta, i una altra d'intracellular que s reproductiva. 

Parsits intracellulars obligats.

Els virus necessiten un hoste ja que lliurement no sobreviuen. Els virus poden viure al voltant d'uns quaranta dies fora d un hoste en el qual reproduir-se. Perqu l'cid nucleic pugui replicar-se, necessita utilitzar la maquinria enzimtica i estructural d'una cllula viva, i per altra banda, noms dintre d'una cllula viva disposen de les funcions d autoconservaci i reproducci. Aquesta condici s la causa que moltssims virus siguin grmens patgens que produeixen malalties en plantes, animals, i bacteris.

Replicaci viral.

Els virus no sn ssers vius. Sn elements gentics. Per tant han d'utilitzar els mecanismes i metabolisme de la cllula hoste per tal de replicar-se. Aquesta s la ra per la qual els virus sn anomenats parsits intracellulars. 

Abans de que un virus entre en la cllula hoste, s'anomen viri. Els virions poden transmetre's d'un hoste a una altre per contacte directe o mitjanant un vector, o transportador. Dins de l'organisme, els virus poden entrar a les cllules de diverses maneres. Per exemple, els bacterifags, virus de bacteris, poden adherir-se en llocs concrets de la membrana cellular i, un cop situats all, els enzims fan un petit forat en la membrana, per on s'injecta el material gentic vric dins la cllula. Altres virus com el VIH, entren en l'hoste per endocitosi, i aleshores forcen a la cllula a reproduir nous virus fins arribar a la mort d'aquesta.

Hi ha tres maneres diferents de que la informaci continguda en el genoma d'un virus es puga reproduir:

 Els virus que contenen ADN dins de la cpsida, un cop han introdut l'ADN dins la cllula hosta, l'ADN del virus comena a replicar-se junt amb el de la cllula hoste.
 Alguns virus que contenen ARN en la cpsida utilitzen l'enzim ARN replicasa per fer centenars de cpies del seu ARN dins de la cllula hoste.
 Finalment, els retrovirus, que tamb contenen ARN en la cpsida, usen l'enzim transcriptasa inversa per sintetitzar una cadena d'ADN a partir del ARN que contenen. Desprs la cadena d'ADN sintetitzada ser replicada usant els mecanismes de la cllula hoste.

Aix doncs, les passes que tpicament un virus segueix per reproduir-se sn:

 Adhesi, o de vegades absorci: El virus s'adhereix a receptors de la membrana cellular.
 Penetraci: L'cid nucleic del virus es desplaa cap al citoplasma de la cllula hoste. La cpsida dels bacterifags es mant a l'exterior, mentre que, molts virus que infecten a animals, la cpside entra cap a la cllula infectada.
 Replicaci: El genoma vric cont tota la informaci necessria per produir nous virus. Un cop dins de la cllula hoste, el virus indueix que aquesta sintetitze els components necessaris per la seua replicaci.
 Ensamblatge: Els nous components virals sintetitzats sn ensamblats per formar nous virus.
 Alliberament: Els nous virus creats sn alliberats a l'exterior de la cllula, per poder infectar altres cllules.

Quan el virus ha entrat en la cllula, immediatament indueix a l'hoste a que comence a sintetitzar les protenes necessries per la reproducci del virus. L'hosta produeix tres classes de protenes: els enzims usats en la replicaci d'cids nucleics, les protenes usades per construir el recobriment del virus; i protenes ltiques, usades per trencar la membrana cellular per fer l'alliberament dels nous virus creats. El producte vric final s ensamblat espontniament. Totes les parts sn sintetitzades de manera independent pel host i sn unides juntes per sort. Aquest auto-ensamblament, alguns cops, s ajudat per carabines moleculars, o altres protenes sintetitzades per l'hosta que ajuden a unir les parts de la cpsida.

Els nous virus sintetitzats abandonen la cllula, per exocitosi o lisolisi. Alguns virus animals indueixen que la el reticle endoplasmtic de l'hoste sintetitze unes protenes anomenades glicoprotenes, que sn recolectades al llarg de la membrana cellular. El virus aleshores eix de la cllula per aquests llocs, aquest procs es coneix com exocitosi. D'altra banda, els bacterifags deuen obrir o trencar la membrana cellular per ser alliberats. Al final d'aquest procs la cllula mor.

 Malalties vriques humanes .

Hi ha molts exemples de malalties vriques humanes, entre d'altres podem citar: constipat com, causat per una varietat de virus relacionats; la SIDA, causat pel virus VIH; o el herpes simplex. Est ben establert que el cncer cervical tamb est causat per la infecci per papillomavirus, representant la primera evidncia en humans entre el cncer i un agent infeccis.

L'habilitat dels virus de causar efectes epidmics devastadors en les societats humanes, ha condut a la fabricaci d'armes biolgiques amb virus. Per exemple la verola, que avui en dia s una malaltia infecciosa sense importncia, es va usar de manera indirecta com a arma biolgica contra els Nadius Americans en les colonitzacions britniques i espanyoles. No est clar quants Nadius Americans van morir per la verola desprs de l'arribada de Cristfor Colom a les Amriques, per ha quedat constncia que el nombre va ser molt gran. El dany causat per aquesta malaltia va ajudar significativament als intents europeus de desplaar i conquerir la poblaci nadiua. Es calcula per exemple que entre el 80 i 95% de la poblaci hawaiiana va morir principalment per verola i tamb per altres malalties.

Els virus sn molt difcils de matar, ja que usen els mecanismes cellulars de l'hosta per dur a terme les seues funcions. Les aproximacions mdiques ms eficients per la lluita contra els virus, sn les vacunes, i frmacs per atenuar els smptomes derivats de la infecci vrica. Cal recordar que els antibitics no presenten cap efecte en contra dels virus i el seu s en contra de les infeccions vriques sols beneficia a les resistncies de certs bacteris cap a determinats antibitics. Normalment la manera ms prudent d'actuar s comenar un tractament amb antibitics mentre s'esperen els resultats dels anlisis que determinen si la infecci s vrica o deguda a bacteris.

 Estudi i aplicacions dels virus .

 Els virus com a eina per explorar els mecanismes cellulars bsics .

Els virus sn importants per l'estudi de la biologia cellular i molecular, per que aporten sistemes simples que poden ser usats per manipular i investigar les funcions de molts tipus de cllules. Aquest tipus d'estudis han aportat importants models per a la recerca en biologia, com replicaci d'ADN, transcripci, processament d'ARN, i transport de protenes.

Els retrovirus, contenen ARN en les partcules vriques, per sintetitzen cpies d'ADN en les cllules infectades. Els retrovirus sn un bon exemple de com els virus poden jugar un important paper com models en la recerca en biologia. Els estudis d'aquests virus van ser els primers estudis que van mostrar el procs de sntesi de ADN a partir de RNA, un mtode fonamental per a la transferncia de material gentic, present tant en eucariotes com en procariotes.

 Els virus com a eina en enginyeria gentica .

Els genetistes usualment utilitzen virus i derivats de virus per introduir ADN en les cllules que estan estudiant. Tamb poden ser usats en enginyeria gentica per introduir el material gentic necessari per crear transgnics. s una eina habitual per reproduir material gentic que en permeti el seu estudi, formant les anomenades genoteques.

Alguns dels virus ms utilitzats amb aquestes finalitats sn l'M13 i el fag  , i alguns dels derivats ms coneguts serien els fagmids i csmids.

 Al llindar de la vida .
Els virus segresten els mecanismes de reproducci de les cllules hostes per replicar-se i aix completar el seu cicle de vida. Sovint sn considerats com quelcom a mig cam entre la vida i el mn inorgnic. Poden reproduir-se, i incls, mostrar herncia, per necessiten usar els mecanismes de l'hostes, per si sols no sn capaos de fer res. El que s que est clar s que sn parsits (vius o no), i com a tots els parsits, tenen un limitat subconjunt de possibles hostes, de vegades, fins i tot, un determinat tipus de cllula d'una espcie.

La majoria dels cientfics es neguen a considerar-los com a ssers vius purs per les seves capacitats reproductives amb l'argument que llavors caldria tamb considerar vius altres entitats autoreplicatives ms simples com ara els viroides, els prions, els transposons o fins i tot els cristalls i el foc.

En una de les moltes definicions que proven de descriure els ssers vius es diu que sn maquines termodinmiques amb capacitat de mantenir l'entropia interna a base de crear-ne encara ms al seu exterior. s una definici de la que els virus en quedarien del tot excloses.

Els virus noms tenen cpsida i un filament d'cid nucleic cosa que fa que no tinguin citoplasma i tampoc morfoplamsa, per aix, han de parasitar obligatriament alguna cllula per viure.

Bibliografia.
Collier, Leslie; Balows, Albert; Sussman, Max (1998) Topley and Wilson's Microbiology and Microbial Infections novena edici, Volum 1, Virology, editors del volum: Mahy, Brian i Collier, Leslie.   Arnold. ISBN 0340663162;
Dimmock, N.J;  Easton,  Andrew J; Leppard, Keith  (2007) Introduction to Modern Virology sisena edici,  Blackwell Publishing, ISBN 1405136456;
Knipe, David M;  Howley, Peter M; Griffin,  Diane E;   Lamb, Robert A;  Martin, Malcolm A;  Roizman, Bernard;  Straus Stephen E.  (2007) Fields Virology  Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 0781760607;
Shors, Teri (2008). Understanding Viruses. Jones and Bartlett Publishers. ISBN 0763729329;

Referncies.


Enllaos externs.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19395" title="Pandmia" nonfiltered="3490" processed="3466" dbindex="8505">

Una pandmia (del grec pan tot + demos poble) s l'afectaci per una malaltia de persones o animals al llarg d'una rea geogrficament extensa. 

Cal tenir en compte que el fet que una malaltia mati a molta gent no la converteix en una pandmia. Moltes malalties, el cncer per exemple, maten a un gran nombre de persones, per sn de fet un conjunt de malalties agrupades per convenincia.

 Pandmies histriques . 
Ha hagut un nombre d'importants pandmies a la histria de la humanitat, totes elles generalment zoonosis que han arribat amb la domesticaci d'animals, com ara la verola, la diftria, la grip i la tuberculosi. Ha hagut un nombre de epidmies particularment importants que mereixen un esment per sobre de la mera destrucci de pobles: 
 Guerra del Pelopons, 430 aC. Un agent desconegut va matar la quarta part de les tropes ateneses i una quarta part de la poblaci al llarg de quatre anys. Aix va afeblir fatalment la preeminncia d'Atenes, per la virulncia absoluta de la malaltia va evitar una major expansi. ;
 Pesta antonina, 165-180. Possiblement verola portada del Prxim Orient; va matar una quarta part dels infectats i fins cinc milions en total. En el moment ms actiu d'un segon brot (251-266) es va dir que a Roma morien 5.000 persones per dia. ;
 Pesta de Justini, va comenar el 541. El primer brot registrat de la pesta bubnica. Va comenar en Egipte i va arribar Constantinoble a la segent primavera, matant (segons el cronista bizant Procopi) 10.000 persones per dia en el seu moment ms actiu i potser un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins destruir fins la quarta part dels habitants del Mediterrani oriental. ;
 La pesta negra, va comenar en el segle XIV. Vuit-cents anys desprs de l'ltim brot, la pesta bubnica tornava a Europa. Comenant a sia, la malaltia va arribar al Mediterrani i a Europa occidental el 1348 (possiblement per mercaders italians que fugien de la guerra a Crimea), i va matar vint milions d'europeus en sis anys, una quarta part de la poblaci total i fins a la meitat en les zones urbanes ms afectades. ;
 Clera ;
Primera pandmia 1816-1826. Prviament restringida al subcontinent indi, la pandmia va comenar en Bengala, es va expandir a travs de la ndia cap a 1820. Es va estendre fins la Xina i el Mar Caspi abans de disminuir. ;
La segona pandmia (1829-1851) va arribar Europa, Londres en 1832, Nova York en el mateix any, i la costa del Pacfic a Nord Amrica per 1834. ;
La tercera pandmia (1852-1860) principalment va afectar Rssia, amb ms d'un mili de morts. ;
La quarta pandmia (1863-1875) es va estendre en la seva major part per Europa i frica. ;
La sisena pandmia (1899-1923) va tenir pocs efectes a Europa grcies als progressos en salut pblica, per Rssia va anar greument afectada de nou. ;
La setena pandmia va comenar en Indonsia el 1961, anomenada El Tor pel soca, i va arribar Bangla Desh el 1963, a l'ndia el 1964, i a l'URSS el 1966 ;
  La "grip espanyola", 1918-1919. Va comenar a l'agost de 1918 a tres llocs allunyats uns d'uns altres: Brest, Boston i Freetown. Una greu i mortfera soca de grip es va expandir pel mn. La malaltia va matar 25 milions de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen posar el total dels morts per tot el mn en ms del doble d'aquest nombre. Uns 17 milions s'estima que van morir a l'ndia, 500.000 als EUA i 200.000 a Anglaterra. Es va esvair en 18 mesos i la soca concreta mai va ser determinada. ;

La malaltia epidmica en temps de guerra era el tifus, anomenada algunes vegades "febre dels campaments" a causa del seu patr d'esclatar en temps de penalitats. Emergint durant les Croades, va tenir el seu primer impacte a Europa el 1489 a Espanya. Durant la lluita entre els espanyols cristians i els almorvits a Granada, els espanyols van perdre 3.000 efectius per baixes de guerra i 20.000 per tifus. El 1528 els francesos van perdre 18.000 efectius de les seves tropes a Itlia i van perdre la supremacia a Itlia en favor dels espanyols. El 1542, 30.000 persones van morir de tifus mentre combatien els Otomans en els Balcans. La malaltia tamb va jugar un paper d'importncia a la destrucci de la gran arme de Napole a Rssia el 1811. 

Les trobades entre els exploradors europeus i les poblacions de la resta del mn van introduir freqentment epidmies locals d'extraordinria virulncia.  La meitat de la poblaci nadiua de l'illa Hispaniola el 1518 va morir per la verola. La verola tamb va destrossar Mxic en la dcada de 1520, matant a 150.000 persones noms a Tenochtitlan, incloent l'emperador, i a Per en la dcada de 1530, ajudant els conquistadors espanyols. El xarampi va matar dos milions ms de nadius mexicans a la dcada de 1600. I encara el 1848-1849, tant com 40.000 de 150.000 nadius hawaians s'estima que van morir de xarampi, tos ferina i grip. 

Hi ha tamb un nombre de malalties desconegudes que van anar extremament greus per que ara s'han esvat, de manera que la seva etiologia no pot ser establerta. Els exemples inclouen la pesta abans esmentada de Grcia el 430 aC i lEnglish Sweat de l'Anglaterra del segle XVI que fulminava la gent en un instant i que va ser molt ms temut que la pesta bubnica.

 Futures pandmies . 
La malalties que poden arribar a possiblement proporcions pandmiques inclouen la febre de Lassa, la febre de la Vall del Rift, el virus de Marburg, el virus d'Ebola i la febre hemorrgica boliviana. Des de 2002, no obstant aix, la recent emergncia d'aquestes malalties en la poblaci humana significa que la seva virulncia s tal que tendeixen a "esgotar-se" en zones geogrficament delimitades, o que el seu efecte en humans s actualment limitat. 

La SIDA pot ser considerada una pandmia mundial per la seva major extensi s actualment a l'frica subsahariana i de l'est. Est restringit a un petita proporci de la poblaci en altres pasos on noms s'expandeix lentament. Si fora a haver una veritable pandmia destructora de la vida seria probablement semblant a la SIDA, s a dir, una malaltia sempre canviant. 

Els "supermicrobis" resistents a antibitics poden tamb fer reviscolar malalties considerades actualment controlades. 

El 2003 va haver preocupacions que la pneumnia astica, una forma nova de pneumnia altament contagiosa es pogus convertir en pandmia. 

Al febrer de 2004, el virus de la grip del pollastre va ser detectat en porcs en Vietnam, incrementant els temors que emergissin noves variants de les soques. Es tem que si el virus de la grip del pollastre sofreix una mutaci antignica amb un virus de la grip humana, el nou subtipus creat podria ser molt contagis i molt letal en humans. Tal subtipus podria causar una pandmia de grip de proporcions mundials, similar a la "grip espanyola". 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19399" title="Palpatine" nonfiltered="3491" processed="3467" dbindex="8506">
Palpatine s un personatge de l'univers fictici de la Guerra de les Galxies.



Palpatine va ser una ombra que va cobrir la galxia per mes de mig segle. Va comenar la seva carrera poltica com a un senador, representant a Naboo en el Senat Galctic (Galactic Senate) del planeta Coruscant. Desprs d'uns trbols moviments poltics va ascendir al lloc de Canceller Suprem de la Repblica. Mentre el Canceller Valorum baixava del lloc. Desprs de l'erupci de la guerra dels Clons i grcies al representant Jar Jar Binks, va obtenir una srie de "poders especials" que davant els ulls de qualsevol serien catalogats com a poders de ""Dictador"". Finalitzades les Guerres Clon Va revelar la seva veritable identitat: Era un Lord del Sith.

Palpatine havia actuat durant la Batalla de Naboo com a Darth Sidious, un sith al que no se li podia veure el rostre degut a unes tniques negres. Va usar al Virrei de la Federaci de Comer, sol per a crear un conflicte suficentement important com per ascendir de Senador a Canceller de la Repblica Galctica. Darth Sidious va tenir com a aprenent a Darth Maul un Misteris Zabrak que va perdre la vida a Naboo desprs d'un combat de Sabres Lser. Gaireb immediatament va prendre al Comte Dooku com al seu nou aprenent Sith. El Jedi desertor va concloure els plans de Palpatine creant novament el caos, noms que aquesta vegada a nivell Galctic: Les Guerres Clon.

Palpatine es va aferrar al seu govern, excedint-se en el seu perode diverses vegades, sempre donat suport pel Vice-Canceller Mas Amedda i la seva secretria Sly Moore. Palpatine en veure el moment propici, s'autoproclama Emperador i la Repblica Galctica la fa tornar en l'Imperi Galctic. D'aquesta forma, el vell i afeblit Emperador va regnar per mes de tres dcades. Sempre envoltat de la seva retorada cort de dingataris imperials: Sim Aloo, Sate Pestage, Kren Blista-Vinee, Janus Greejatus

Finalment l'Aliana Rebel el va derrotar a Endor on va perdre la vida a les mans de qui menys esperava, el seu ltim aprenent.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19400" title="Naboo" nonfiltered="3492" processed="3468" dbindex="8507">
Naboo s un planeta del sistema del mateix nom a l'univers de la nissaga de pellcules de La Guerra de les Galxies.



En aquest planeta habiten dues civilitzacions, Els Naboo i els Gungan qui fins abans de la Batalla de Naboo es mantenien allunyats entre ells. Padm Amidala va ser primer reina i posteriorment senadora d'aquest planeta des de Coruscant. La ciutat capital dels Naboo era Theed i aquesta era regida pel governador Sio Bibble que responia directament a la reina Padm Amidala i al consell de Naboo.

Les verdes planes de Naboo eren interrompudes noms per belles cascades d'aigua cristallina o llacs de densa profunditat on els Gungan habiten. Aquest planeta s pacfic per naturalesa, ambdues civilitzacions rebutgen la guerra, advocant noms per la pau i l'art.

Naboo va ser envada per La Federaci de Comer, per va ser alliberada per Amidala i el cap Gungan, Boss Nass. El planeta es va veure embolicat en multiples batalles: una espacial, on els Naboo N-1 Starfighter lluitaven al voltant de la nau de la Federaci de Comer, amb l'objectiu de destruir-la i desactivar d'aquesta manera els androides de combat (Battle Droids).

Tamb, en les verdes plancies, els exrcits de la Federaci de Comer lliuraren el seu combat amb els Gungan. Per altra banda la reina Padm Amidala i un grup de soldats de Naboo van reprendre el control del palau i van arrestar al Virrei Nute Gunray. Finalment, grcies a la percia d'Amidala i a la innocncia d'Anakin Skywalker van aconseguir obtenir la victria i alliberar al planeta.

Desprs de dos perodes de Govern de Padm Amidala, aquesta es va retirar a Coruscant com a senadora per petici especial de la nova reina de Naboo: Jamillia.

Anys ms endavant Naboo, va caure sota les forces del Imperi Galctic i es va convertir en una ms de les seves colnies. Quan l'Aliana Rebel va destruir la Segona Estrella de la mort, a l'Emperador Palpatine i es va declarar acabat l'Imperi, milers d'habitants de Naboo van sortir als carrers per a celebrar-lo.

Vegeu tamb.
Batalla de Naboo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19404" title="Gungan" nonfiltered="3493" processed="3469" dbindex="8508">
Els gungan sn una raa fictcia a l'univers de La Guerra de les Galxies.



Sn una espcie amb grans orelles i amb rostre i pell semblant al dels amfibis. Precisament els Gungans sn una espcie que habita a enormes ciutats submarines en rius i llacs del planeta Naboo. Entre els ms destacats hi podem trobar a Jar Jar Binks, Capit Tarpals, Boss Nass.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19405" title="Coruscant" nonfiltered="3494" processed="3470" dbindex="8509">


En la nissaga de pellcules de la Guerra de les Galxies, Coruscant s la capital de la repblica i el planeta ms poblat de la galxia.

El planeta es veu esgotat de sol edificable, ja que est cobert d'edificacions. s una ecumenpolis, una enorme ciutat, on fins i tot, existeixen reductes de vida al subsol alienes a la superfcie. Hi rau la seu de la repblica, que consta, bsicament del Senat Galctic i el Temple Jedi.

Aquest planeta va ser objectiu de la Confederaci de Separatistes durant les Guerres Clon i gaireb cau sota el seu poder. Creuers de la Federaci de Comer van poblar l'rbita del planeta i van disseminar milers de d'Androides Abella, que s'apropaven als caces de la Repblica Galctica i els destruen "de prop".

El dens planeta alberga milions d'espcies aliengenas diferents en nombrosos nivells des del cim dels edificis mes alts fins les mes baixes profunditats on pocs s'atreveixen a incursionar. Padm Amidala va viure un temps a Coruscant servint com a senadora del seu planeta Naboo, aix com Bail Organa d'Alderaan. Era el centre de la repblica, on grans poltics han pres residncia; com el Canceller Valorum, o el Canceller Palpatine.

Quan la Repblica Galctica va caure i va sorgir l'Imperi Galctic, Palpatine ca construir un enorme palau Imperial, sent aquesta una de les construccions mes grans edificades a la galxia. Coruscant va romandre com a centre Imperial fins que l'Aliana Rebel va derrotar, a Endor, l'Emperador Palpatine. El molt bullicis planeta es va convertir en seu de la nova repblica una vegada pres per l'aliana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19425" title="R2-D2" nonfiltered="3495" processed="3471" dbindex="8510">
R2-D2 s un droide astromecnic i amic de C-3PO dintre de l'univers de La Guerra de les Galxies.



Aquest androide va pertnyer a la casa real de Naboo i va servir al Rei Veruna durant el seu regnat. R2-D2 sempre va estar allotjat en la Nau Reial de Naboo, de la mateixa manera que altres congneres amb la simple funci de reparar qualsevol part de la nau i assistir com a navegants. R2D2 pertanyia a un tipus de robots anomenats: Androides Astromecnics (Astre Droids) i eren molt coneguts i volguts al llarg de la galxia.

R2-D2 va salvar la vida a la reina Padm Amidala quan escapaven d'un bloqueig de la Federaci de Comer i la va acompanyar durant tot la resta del seu viatge. Quan van retornar Naboo, R2D2 es va allotjar a l'espai de navegant del petit caa espacial que va usar Anakin Skywalker per endinsar-se a les profunditats de la nau principal de la Federaci de Comer i volar-la a trossos.

R2-D2 va acompanyar a Padm i a Anakin al llarg de tot el seu viatge deu anys desprs fins a Naboo i Tatooine per escapar dels intents d'assassinat que va sofrir la Senadora. Va acabar al costat de C-3PO a Geonosis on li va salvar la vida a Padm Amidala i estona desprs va reensamblar a C-3PO a l'arena d'execusi.

Anys ms tard l'R2D2 i el C-3PO van passar a ser part de la casa reial d'Alderaan i propietat del Capitan Antilles. Quan Darth Vader va atacar el Tantive IV, ambds androides van aconseguir escapar, no sense abans que la princesa Leia Organa li colloqus a l'interior d' R2D2 els plnols de l' Estrella de la mort.

Desprs de sortir de Tantive IV en una cpsula d'escapament ambds van caure al planeta Tatooine on van ser comprats per Luke Skywalker i el seu oncle Owen Lars. R2D2 se'n va sortir en la seva missi de dur-li els plnols a Obi-Wan Kenobi que vivia a una barraca prop de la granja de Luke i aix va segellar el dest de la galxia. Els oncles de Luke Skywalker van ser executats per les tropes d'assalt imperial (Sandtroopers). L'Imperi Galctic buscava als dos androides, que els havia dut fins la granja de Luke.

Desprs d'aix R2-D2 es va unir a l'Aliana Rebel i com navegant de l'X-Wing de Luke, va collaborar amb la destrucci de l'Estrella de la mort. Aix va seguir en la Companyia de C-3PO, Han Solo, Leia Organa i Chewbacca lluitant per les causes rebels i en contra del Imperi Galctic.

R2D2 va estar present a Endor i va collaborar amb els rebels a la presa del Generador d'Escut que protegia a la segona Estrella de la mort. Al final va celebrar amb tots els rebels la caiguda de l'Imperi Galctic i la instauraci d'una nova era.

R2-D2 va ser interpretat per Kenny Baker en les 5 pellcules de la Guerra de les Galxies.

Se suposa que a "La venjana dels Sith", a l'R2-D2 li esborren la memria o li canvien parts d'aquesta, i acabar en possessi de la Famlia Reial d'Alderaan.

R2-D2 va ser incls al "Hall of Fame" dels robots el 2003.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19428" title="Alderaan" nonfiltered="3496" processed="3472" dbindex="8511">
Alderaan s un planeta de l'univers de la nissaga de pellcules de La Guerra de les Galxies.



Aquest planeta ple de cultura s homleg en aquest sentit al de Naboo. Ambds mons sn de naturalesa pacfica i admiren el coneixement. A Alderaan es troba situada una de les mes importants Universitats de la Galxia aix com vastes biblioteques. Alderaan era representat en el senat galctic (Galactic Senate) per Bail Antilles durant els fets de la batalla de Naboo i temps desprs per Bail Organa, qui va durar en tal crrec, un llarg perode inclusivament durant les guerres Guerra Clon.

Sota sospites de complicitat amb l'Aliana Rebel, Alderaan va ser destruit per l'Estrella de la mort per ordres del Gran Moff Tarkin. L'Imperi Galctic va esborrar aquesta joia de l'espai, deixant un asteroide al seu lloc. Grans rebels com el General Rieekan i la princesa Leia Organa, van aconseguir escapar a aquesta massacre.

 Enllaos externs .

Pgina del planeta Alderaan a la base de dades oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19429" title="Comte Dooku" nonfiltered="3497" processed="3473" dbindex="8512">


El Comte Dooku s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies (Star Wars). s tamb conegut amb el nom de Darth Tyranus, el seu nom Sith. Era el Lder de la Condederaci de Sistemes Independents. s interpretat per l'actor Christopher Lee en les pelculles de la saga. La figura de Dooku est marcada per la tragdia de la seva trajectria vital. Va ser un del mxims responsables de la caiguda de la Repblica Galctica.

Mestre d en Qui-Gon Jinn, un dels mestres ms prometedors de l Ordre Jedi, fa de Dooku un dels Jedi ms reconeguts de la galxia, per no noms per aquest sol fet; tamb per la seva habilitat d esgrimista, hbil manipulador de la Fora i gran poltic idealista. La fortuna de la famlia de Dooku s una de les mes riques de La Galxia; lo que fa que Dooku no li costi gens invertir en res els seus diners en el seu moviment en les Guerres Clon quant s converteix en Lord Sith.

 Histria .

Dooku va nixer l'any 102 abans de la Batalla de Yavin i va morir l'any 19 abans de l'esmentada batalla. s presentat com a un expert orador i filsof, hbil guerrer, poders manipulador de la Fora; una versi elegant, culta i poderosa dels Sith. Veu profunda, de carcter fort, elegant, cosmopolita, culte, carismtic i amb conviccions. El Consell Jedi s'oposava a les seves idees poltiques i el seu padawan Qui-Gon Jinn li seguia el seu exemple en desafiar el Consell executant les seves prpies decisions. Aquest poltic idealista va viure per unes vuit dcades. Dooku va ser un dels millors espadatxins de La Galxia i es va especialitzar en el Makashi, a causa d'aix va poder vncer molt fcilment l'expert Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker en la Batalla de Geonosis.

 Mestre Jedi .

El Comte Dooku va ser descobert per la Orde Jedi e instrut en la Fora en la seva joventut, renunciant a la seva famlia. No obstant, sempre va haver en ell una innata rebellia que l'hi feia constinar els dogmes Jedi. Dintre de l'Orde, Dooku va ser padawan de Yoda, per mai es va entregar del tot al les seves ensenyances; incls va transmetre als seus aprenents, entre ells Qui-Gon Jinn, mestre d'Obi-Wan Kenobi, certes actituds de rebellia que contradeien els principis dels Jedi. Des de ben petit, Dooku, sempre havia tingut el do de la paraula per intentar defensa el seus ideals a costa de la seva paraula. Dooku tamb tenia un do manipulador, destacat sempre per la seu carcter.

A pesar de que la seva ideologia i temperament havien fet que Dooku mai arribs a formar part del Consell Jedi, Dooku s'havia guanyat el respecte dels seus companys i en molt alta quantitat. Era, sens discussi, el millor espadatx del Temple Jedi, i sens dubte un instructor excepcional. Els seus progressos d'esgrima havien sigut nics dintre de l'Orde, i molts consideraven a Dooku com el Jedi ms letal en combat desprs del poders i savi Mestre Yoda, lo que el convertia en un dels Jedi ms poderosos de l'histria de l'Ordre Jedi.

Per amb el pas dels anys, i decebut i frustrat per la decadncia de Repblica Galctica, Dooku; amb la motivaci de la mort del seu padawan, es retira de l'Orde Jedi i viatj al seu planeta d'origen. Dooku ostenta el ttol de Comte de Serenno (el seu planeta natiu), al que va renunciar a l'entrar a l'Orde Jedi per desprs recuper en abandonar-la. Quan va morir Qui-Gon Jinn va creure que els responsables eren els Jedi i es creu que aix el va motivar a renunciar a l'Ordre, encara que els motius exactes sn un misteri. Ja retirat retorna a la seva llar a Serenno, on ejerc de nou el seu ttol nobiliari, sent de nou un dels ssers ms rics i poderosos de la galxia.

 Darth Tyranus .

No se sap en qu moment Darth Sidious va contactar a Dooku per pervertir-lo en el Costat Fosc de la Fora. Dooku es converteix en l'aprenent del Senyor dels Sith Darth Sidious, qui ho usa per portar a terme els seus plans de destruir als Jedi. Ja ingressat a l'Ordre Sith, Dooku rep el ttol de Lord Darth Tyrannus i es converteix en el segon deixeble de Darth Sidious, sense saber que en va tenir un d'anterior (Darth Maul, mort per Ob-Wan Kenobi); fet que contradiu la novel la de Star Wars: La Venjana dels Sith. Per a un expert i poders Jedi com a Dooku, no li va resultar difcil aprendre les ensenyances impartides pel Senyor dels Sith; el seu domini en la Fora del Costat Fosc va convertir a Dooku en un contrincant prcticament invencible.
 
La primera missi que Dooku va dur a terme convertit en Sith, va ser l'assassinat del seu amic Sifo-Dyas. Desprs de matar-lo, Dooku administra el projecte que Sifo-Dyas va comenar, la creaci d'un exrcit de clons per a la Repblica Galctica. Dooku, recluta al cazarecompensas Jango Fett i l'usa com a patr de clonaci. Malgrat el seu carisma i arguments ben entaulats, Dooku ja estava pervertit en el Costat Fosc de la Fora. Matant al Jedi, Tyranus mostra a Sidious la seva entrega al Costat Fosc sense fissures. Abans d'abandonar l'Orde definitivament, Dooku bor els arxius del Sistema Kamino de la Biblioteca Jedi.

Sota les ordres de Sidious, Dooku va formar el moviment Separatista, sent el lder de la Confederaci de Sistemes Independents. El compte era astut, i va aconseguir crear una dit moviment separatista per declarar una guerra oberta a la burocrcia de la Repblica, creant un grani poders exrcit droide. Una vegada creat l'imponent exrcit, Dooku fou fer una aliana amb les companyies de comer i militars ms importants de la galxia, enganyant-los, amb l'objectiu d'eliminar els Jedi i subjugar la galxia per ordre de Sidious.

 Guerres Clon .
 Atac dels Clons.

Les intencions de Dooku junt amb el seu mestre Darth Sidious, era provocar una guerra a la galxia. Darth Sidious, sota la identitat de Palpatine, ajudava sense que ning s'adons a crear l'ambient de caos que Dooku necessitava per convncer a ms sistemes a unir-se al moviment Separatista. Deu anys desprs, aconsellat pel seu mestre Sith, Dooku va proclamar a Raxus Prime una insurrecci contra la Repblica, allegant que aquesta era decadent i corrupta. Va convidar a tots els sistemes solars de la galxia a unir-se-li i integrar-se al seu moviment per separar-se de la Repblica i va aconseguir molts partidaris intrressats en la seva causa.

En el Sistema Geonosis va sostenir una reuni secreta amb els senadors del Gremi de Comer, la Federaci de Comer, l'Aliana Corporativa, la Tecno Uni i el Clan Bancari Intergalctic per conformar la Confederaci i conspirar per lliurar una guerra de secessi contra la Repblica. Com a principal cabdill i lder pblic de la Confederaci de Sistemes Independents, Dooku va reclutar agents i va aconseguir el patrocini dels comerciants ms acabalats de la Repblica per consolidar una fora armada insurgent durant les terribles Guerres Clon.

Quan el Jedi Obi-Wan Kenobi va descobrir la conspiraci, ja existia un exrcit clandest preparat per a una sorpresiva insurrecci, per va ser capturat. Dooku el va persuadir a unir-se-li amb l'argument d'acabar amb una Repblica corrupta controlada pel Sith Darth Sidious i l'esperana d'un nou rgim, inclusivament argumentant que si Qui-Gon Jinn estigus, ell el seguiria, per Obi-Wan no el va creure i es va refusar, aix que Dooku el va deixar a la voluntat dels geonsians que el van condemnar a ser l'espectacle del seu sagnant circ.

Durant la Batalla de Geonosis, va viatjar al seu hangar secet per escapar, per arribant all s interceptat per Obi-Wan i Anakin Skywalker, i els enfronta derrotant-los fcilment, per ser ms molt ms experimentat en combat. Inclusivament li talla fcilment el bra dret a Anakin i de no ser per la intervenci oportuna de Yoda, ambds Jedi haguessin mort. Yoda i Dooku es van enfrontar i van empatar en el domini de la Fora i desprs en la seva habilitat esgrimidora. Com l'enfrontament no s'inclinava amb avantatge per a cap i volia evitar que els plans tcnics de l'Estrella de la Mort, l'arma definitiva Sith, caiguessin en males mans i estava precipitat en escapar, va usar la seva Fora per tirar un enorme objecte sobre Anakin i Obi-Wan, i distreure Yoda tractant-los de salvar. Noms aix va aconseguir escapar. 

 Desprs de la Batalla de Geonosis .

Durant el seu temps de reuni de suport a la secessi de la Repblica, Dooku va ser contactat per Sidious, que van expressar el seu inters en el General Kaleesh Qymaen JAI Sheelal, ms tard conegut com el General Grievous. A l'esdevediments de les Guerres Clon, va contractar Cydon Prax com el seu guardaespatlles. Els seus aclits foscos van ser: Sev'rance Tann, Asajj Ventress, Durge i el temible General Grievous. La suprbia de Dooku, li feia menysprear tot all que segons el seu parer no tenia classe, com a la rudesa de Maul o Asajj Ventress, que segons el seu parer era animal, o al General Grievous un hbrid ciborg. De fet el seu mxim desig era una reinvenci de l'Ordre Jedi i un govern amb humans i algun humanoide en el poder (preferiblement, ell o el seu mestre).

Desprs de dirigir pblicament la Confederaci i la guerra en l'ombra Dooku va seguir al peu de la lletra els passos del seu Mestre, sense importar-li el perdre tots els seus aclits com Tann o Ventress, la que va abandonar. Desprs d'escapar en algunes ocasions de Skywalker i Kenobi, Darth Sidious li va demanar que enfronts Anakin Skywalker i el converts al Costat Fosc, prometent-li la seva ajuda si no aconseguia vncer. Tanmateix, com Sidious mai no li va aclarir les seves pretensions, Dooku va creure que li estava permetent convertir-lo en un altre deixeble i no que el verdader motiu ans sser mort per Anakin per provar el Costat Fosc de la Fora d'aquest Jedi.

 La Venjana dels Sith .

A la pellcula The Revenge of the Sith, Dooku presencia la Batalla de Coruscant des de la torre d'observaci de la nau insgnia de Grievous, La M Invisible. All s'enfronta a Obi-Wan i Anakin, que van arribar en missi per a salvar a Palpatine. Comena el duel en que controlar la situaci al seu entorn, i manipul el duel, com l'ltima vegada en el seu anterior duel. Intenta separar-los, el qual aconsegueix amb xit per tal de que no lluitin junts. Desprs de derrotar Obi-Wan Kenobi encanyant-lo, continua lluitant amb Anakin Skywalker. 

Dooku, tal i com havia que actuar en el pl del seu Mestre per explot l'odi de Skywalker, provoc el noi per utlitz el Costat Fosc de la Fora. Anakin s'enfad i derrot l'esgrima del Comte Dooku, derrotant-lo en un hbil moviment d'esgrima, tallant-li les les seves mans i fent perdent la seva figura estilitzada i elegant. En els ltims moments de la seva vida, just abans de ser decapitat pel futur Darth Vader per ordre de Sidious, Dooku va poder contemplar la traci del seu mestre i com ell no va ser ms que els altres, un instrument contnuament utilitzat i substitut per Skywalker. Aix, el Comte Dooku fou mort trgicament pet la venjana de Lord Vader.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19432" title="Yoda" nonfiltered="3498" processed="3474" dbindex="8513">
En Yoda s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies . s un dels mes grans Jedi de tota la histria.



En Yoda amida 0,66 metres. A part de ser un dels millors Mestres Jedi, s membre del consell Jedi, s un dels millors coneixedors de la Fora. Va ser el mestre del Comte Dooku, Mace Windu, Ki-Adi Mundi i Luke Skywalker.

 Histria .

Va servir com a cap del Consell Jedi per diverses dcades, les ltimes abans de la caiguda de la Repblica Galctica al costat de Mace Windu. Yoda servia com a tutor d'iniciats Jedi, que encara no tenien un mestre personal. A l'inici de les Guerres Clon, va tenir sota la seva tutela el Clan de l's (Bear Clan), que estava compost per Ashla, Chian, Jempa i altres nens mes. Va lluitar a Geonosis i temps desprs va ser assignat com a protector del planeta Kashyyyk, on va haver de repellir les forces dels Separatistes (Confederacy). Durant la massacre dels jedi, s'escap a Dagobah.

Va morir havent viscut ms de 900 anys.

Yoda parla canviant l'estructura lgica de les frases, traslladant el verb al final de les mateixes. En tipologia lingstica, l'estructura de les seves frases s Objecte-Subjecte-Verb. Aix ha donat lloc a moltes pardies. Si ho analitzem ms detingudament, existeix certa similitud en l'organitzaci gramtica del Japons i la forma en la que parla en Yoda. s molt caracterstic el verb al final de tota oraci, amb el subjecte al comenament, desprs el temps, lloc i acci.

s molt possible que en George Lucas (a causa de la seva gran atracci a la cultura del Jap), hagi dissenyat aquesta forma de parlar molt particular de Yoda a partir d'aquest idioma ja existent.

Cites d'en Yoda.

"Fes-ho o no ho facis, intentar-ho no existeix." ;
"Quan totes les eleccions semblin equivocades, escull la contenci." ;
"La mida no importa." ;
"Si cap error has coms, per perdent ests.... diferent joc haurs de jugar." ;
"Hi ha preguntas per les que la resposta mai es pot tenir. Noms la resposta podem ser." ;

Yoda en la vida real.

La veu original d'en Yoda s de Frank Oz. En la trilogia original de la Guerra de les Galxies era un ninot. En la segona trilogia, Yoda s amb freqncia un personatge animat digitalment.

13.html#3 Article by Benjamin Urrutia: Interview with Master Yoda."




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19433" title="Mace Windu" nonfiltered="3499" processed="3475" dbindex="8514">
Mace Windu, s un personatge de l'univers fictici de La Guerra de les Galxies. Interpretat per l'actor Samuel L. Jackson, procedent de Haruun Kal s un dels membres del Consell Jedi, on va entrar en el seu 30 natalici, i s un dels millors jedi de tota la galxia. Desprs de la mort dels seus pares, va ser enviat a l'Orde Jedi amb noms 6 mesos de vida. Es diu que s tan o ms mortal que el Mestre Yoda.

s instructor de la forma de lluita VII, noms els mestres que sn experts en distintes formes poden arribar a la forma VII, ja que s un estil de lluita arriscat, car s'apropa a la concepci sith del combat fsic.

s un jedi senzill, aix ho denoten les seves vestidures. Per, t un toc que el fa diferent a la resta: la seva espasa de llum prpura. Aix va ser degut a qu en Samuel L. Jackson li va demanar tenir un toc caracterstic a en George Lucas, i aquest va acceptar.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19434" title="Sith" nonfiltered="3500" processed="3476" dbindex="8515">
A l'univers de La Guerra de les Galxies els Sith sn un grup de guerrers que segueixen el Costat Fosc de La Fora.



Els Sith tenen noms que sempre van precedits pel ttol "Darth". La paraula sith s en cltic "fada".

D'acord amb la Guerra de les Galxies l'Ordre Sith, va ser establerta quan un dissident jedi va descobrir que el veritable poder no estava en la meditaci, com havia estat explicat pels Mestres Jedi, sin en les emocions. La tensi entre els Jedi i aquest dissident va ser creixent i creixent fins que el conflicte va esclatar millennis abans de la trilogia. Aquest conflicte, anomenat Gran Cisma, va fer que el Jedi Fosc fos expulsat de Repblica Galctica. Aquest dissident va trobar un lloc on viure a Korriban, un mn desolat, inhabilitat pels sith, relativament primitiu. La Fora flua fortament en aquests Sith, i el Jedi Fosc va veure aquesta oportunitat. Usant el seu entrenament en La Fora, el Jedi Fosc enlluernat pel poder dels Sith, els va elevar a un nivell de Du. En passar els anys, el terme Sith va passar a referir-se no sol als originals habitants de Korriban, tamb tamb als Mestres Foscs.

Des de la Gran Guerra Sith i Darth Bane, mai va tornar ha haver ms de dues Lores Sith, el mestre i l'aprenent. La ra d'aquesta decisi, s que en l'Ordre Sith al principi de la seva existncia, havia molts Sith, per consumits pel desig de poder, aquests van comenar a destrossar-se entre ells fins que sol en va quedar un, Darth Bane. Per evitar que no passs novament el que ja havia ocorregut, Darth Bane noms va escollir a un aprenent i va comenar amb ell: "un aprenent, un mestre".

Quan Palpatine i Darth Vader van intentar corrompre a Luke Skywalker, cadascun tenia els seus propis plans de futur. Vader va decidir matar a l'Emperador, i governar la galxia amb el seu fill, per Palpatine volia reemplaar a Vader amb el Jove Luke. Quan va semblar que havien destrut als Sith, va explotar l'Estrella de la Mort.

Seguint amb l'Univers Expandit altres Jedi van caure davant el Costat Fosc altra vegada. Fins i tot la filla de Han Solo, Jaina Solo, desprs de la mort dels seus dos germans, els seus sentiments la van trair i es va apropar al Costat Fosc de La Fora.

 Sith .

Marka Ragnos, Primera Lord Fosc dels Sith.
Naga Sadow, mitj hum i mig Lord Fosc dels Sith.
Exar Kun, lder dels Sith durant la Gran guerra Sith.
Darth Revan.
Darth Malak, aprenenta de Revan i desprs mestre de Star Forge.
Darth Bandon, aprenenent de Malak.
Darth Bane, esmentat en la novellitzaci de l'Episodi I.
Darth Sidious, assumit que s Palpatine i "el gran Emperador";
Darth Maul, un aprenent de Darth Sidious.
Darth Tyranus, tamb conegut com a Comte Dooku, desprs va ser aprenent de Darth Sidious.
Darth Vader, Abans conegut com Anakin Skywalker;
Kyp Durron, aprenent Jedi de Luke Skywalker, desprs va caure en el Costat Fosc.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19438" title="21-B" nonfiltered="3501" processed="3477" dbindex="8516">
En l'univers de La Guerra de les Galxies 21-B era un androide mdic que va servir a l'Aliana Rebel a Hoth i en la fragata mdica quan van escapar del planeta. Va treballar al costat de FX-7 i ambds van guarir a Luke Skywalker en diverses ocacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19439" title="4-LOM" nonfiltered="3502" processed="3478" dbindex="8517">
4-LOM s un personatge fictici de l'Univers de La Guerra de les Galxies.

Aquest va comenar la seva "vida" servint d'androide de Protocol. Tenia el cos estndard d'androide de protocol molt similar al de C-3PO, per el seu cap era bulbs i tenia un parell d'ulls grans i insectoides. Desprs de falles en la seva programaci, 4-LOM va comenar a robar als clients dels establiments als que servia, despertant-se la seu molt prometedora carrera criminal.

Desprs de caure en les mans del senyor Jabba el Hutt, aquest li va modificar la seva programaci i finalment el va convertir en un Caa-Recompenses. 4-LOM va fer parella amb Zuckuss i ambds recollectaren moltes recompenses al llarg de la galxia essent considerats uns dels millors en la seva feina. Quan Darth Vader va cridar als caa-recompenses perqu busquessin al Falc Millenari, sis dels millors es van presentar; entre ells 4-LOM i Zuckuss.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19440" title="AAT" nonfiltered="3503" processed="3479" dbindex="8518">

AAT s un acrnim en angls (Armored Assault Tank) que significa Tanc Armat d'Assalt. En l'univers de fantasia de la Guerra de les Galxies aquests tancs eren operats pels androides de batalla (Battle Droids) de la Federaci de Comer. Posseen un can principal en la seva part superior i dos laterals de menor grandria. En la part inferior de la seva cuirassa protectora tenia sis sortides per a projectils i solament era condut per un androide. Duia dos artillers que operaven les armes menors i un comandant que s'encarregava de guiar el tanc i maniobrar el can principal.

Aquests tancs estigueren presents a Naboo i a Geonosis sent usats pels separatistes (Confederacy) durant les Guerres Clon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19441" title="ARC-Troopers" nonfiltered="3504" processed="3480" dbindex="8519">
Els ARC-Troopers sn clons d'entrenament especial en la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.



Lama su va decretar aquest tipus de Soldats Clon (Clone Troopers) temps desprs de la batalla de Geonosis, amb l'objectiu de defensar a Kamino dels exrcits dels Separatistes de la confederaci. Aquestes tropes eren molt mes capaces que els Soldats Clon (Clone Troopers) ordinaris, tenien molta ms amplitud mental (Considerant que els clons tenien certes modificacions gentiques que els feien ms dcils).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19442" title="C-3PO" nonfiltered="3505" processed="3481" dbindex="8520">

C-3PO s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies. s un droide de protocol, s a dir, un androide dissenyat especificament per interactuar amb ssers pensants. Pot parlar i entendre mes de 6 milions d'idiomes. Sovint se'l veu acompanyant del seu amic robot R2-D2. L'actor que duu aquesta disfressa, s Anthony Daniels.

La seva principal funci, com a droide de protocol, s ajudar a explicar als costums, d'altres cultures, la traducci... s molt lleial als seus amos, des de la seva creaci, n'ha servit a ms de 40. 

C-3PO s un dels personatges mes longeus de la Guerra de les Galxies, ja que apareix a totes les pellcules.

El 2004, C-3PO va ser introdut dintre del "hall of fame" dels robots.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19443" title="ASN-121" nonfiltered="3506" processed="3482" dbindex="8521">
ASN-121 era un robot de forma ovalada, amb diversos estris que li donaven gran estabilitat quan es desplaava per l'aire. Estava provet de repulsors que li donaven la capacitat de surar i aix complir les seves missions. Aquest model de robot va ser en particular propietat de Zam Wesell, una caa-recompenses. ASN-121 va participar en una missi d'enviar un carregament de Kouhuns fins l'habitaci de la Senadora Padm Amidala, que va completar satisfactriament.

Per Obi-Wan Kenobi, un Cavaller Jedi va aconseguir travessar la finestra de l'apartament de la Senadora, i aferrar-se al robot, podent aix arribar fins la seva mestressa Zam Wesell. Per sense temps a perdre, la caa-recompenses va prendre un rifle i desprs d'un precs tir va derrocar al seu robot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19444" title="AT-AT" nonfiltered="3507" processed="3483" dbindex="8522">



Els AT-AT (Armored Troop Assault Transport) eren uns tancs imperials d'enorme grandria amb caracterstics trets Zoomorfs. Estan composts per un cos que duia en el seu interior els motors i una gran quantitat de Tropes de l'Imperi Galctic. Un cap on estava la cabina de control i l'armament. I quatre altes potes que mantenien l'estructura allunyada del perill del sl. Amb aquesta combinaci els AT-AT eren infalibles. Tant a Hoth com a Endor van ser emprats per a massacrar a les forces rebels i establir el poder imperial. A Hoth se sap que van ser destruts tres unitats i a Endor solament una. Els constructors d'aquestes temibles mquines van ser els mateixos que durant els temps de la Repblica Galctica van dissenyar els AT-ET, els AT-ST i els Republic Gunships.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19445" title="Anakin Solo" nonfiltered="3508" processed="3484" dbindex="8523">


Anakin Solo s un personatge del mn de la Guerra de les Galxies, i que es troba en els llibres que continuen amb la nissaga. s el fill petit de Han Solo i de la Princesa Leia Organa, i la seva germana s Jaina Solo i el seu altre germ s Jacen Solo, que sn bessons. Anakin s anomenat aix, ja que era el nom del seu avi per part de mare (Anakin Skywalker, ms conegut com a Darth Vader). Anakin va morir durant una missi d'atac contra els Yuuzhan Vong.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19446" title="AT-ST" nonfiltered="3509" processed="3485" dbindex="8524">

L'AT-ST (Armored Troop Scout Transport) va ser un disseny de l'Imperi Galctic que va reemplaar un model similar durant els temps de la Repblica Galctica. Era per dur un parell de pilots i estava provet de dues altes potes i un "cap" ple d'armes on estava allotjada la cabina. Aquests vehicles van estar presents a Endor i a Hoth.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19447" title="AT-TE" nonfiltered="3510" processed="3486" dbindex="8525">

Els AT-TE (All Terrain Tactical Enforcer) eren uns tancs amb trets zoomorfs, que van ser usats per la Repblica Galctica a les Guerres Clon, en les pelcules de la srie de la Guerra de les Galxies. Estaven composts per un cos aplanat que duia en el seu interior els motors i una gran quantitat de Tropes Clon. En la seva part frontal hi havia la cabina i les armes. Al seu "llom" hi havia un enorme can principal que era manejat per un canonaire des de l'exterior. Els AT-TE tenien sis potes de baixa altura que li donaven una estabilitat sorprenent al vehicle. Aquestes armes de destrucci van estar presents a Geonosis i Muunilinst, aix com a molts d'altres planetes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19448" title="Aayla Secura" nonfiltered="3511" processed="3487" dbindex="8526">
Aayla Secura s una Jedi a l'univers de La Guerra de les Galxies.



Aayla Secura va servir al seu ordre durant la Guerra dels Clons. Aquesta Twilek blava tenia un parell de tentacles (Lekku) que queien des del seu clatell gaireb fins la seva cintura. Aayla va ser aprenent Padawan del Mestre Quinlan Vos; va lluitar a la Batalla de Geonosis i va sobreviure. Va ser envidada juntament amb el Mestre Jedi Ki-Adi Mundi i la mestra Shaak-Tu a Hypori, un planeta que va ser devastat per la Confederaci, on va enfrontar al General Grievous i va viure per explicar-ho. Va morir durant l'ordre 66, al planeta Felucia a mans del Comandant Clon Bly.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19449" title="Ackbar" nonfiltered="3512" processed="3488" dbindex="8527">
Ackbar s un personatge de la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.



Alienigena Mon Calamari, del planeta del mateix nom. Almirall de la flota de l'Aliana Rebel i enemic acrrim de l'Imperi Galctic. En els temps de l'antiga Repblica Galctica va servir guiant al seu poble lder del consell Mon Calamari. Va ser posteriorment esclavitzat quan l'Imperi Galctic va sorgir i va acabar com a esclau del Gran Moff Tarkin, fins que va ser rescatat per l'aliana i recuper el lloc d'honor que li corresponia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19456" title="Acklay" nonfiltered="3513" processed="3489" dbindex="8528">
A l'univers fictici de La Guerra de les Galxies, Acklay s una bstia gegantesca usada per a executar a presoners.

Era una enorme bstia de pell blavosa i sis potes similars a les d'un cranc. El seu cap era allargat i tenia una filera de dents molt esmolades. La seva alada sobrepassava els 3 metres i mig i la seva agilitat era sorprenent. Era orinda del planeta Vendaxa, on vivia lliurement asolant a la resta d'espcies. Eren molt difcils de capturar vius per la seva extrema agressivitat i per aix eren molt cobejats. Al planeta Geonosis n'hi havia alguns d'aquests, que havien estat portats per a espectacles a l'Arena de Geonosis, on executaven a presoners deixant-los davant seu i altres bsties com Reeks o Nexus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19457" title="Adi Gallia" nonfiltered="3514" processed="3490" dbindex="8529">
Adi Gallia s un personatge fictici de la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.

Mestra Jedi membre de l'Alt Consell Jedi durant ms d'una dcada. Era cosina de Stass Allie altra Jedi que va participar a Geonosis. Gallia era una excellent pilot i va completar diverses missions exitosament fent servir tota mena de vehicles, especialment els Jedi Starfighter.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19458" title="Agen Kolar" nonfiltered="3515" processed="3491" dbindex="8530">
Agen Kolar s un Cavaller Jedi a l'univers de La Guerra de les Galxies.

Agen Kolar un cavaller Jedi de l'espcie dels Zabrak. Va servir al seu ordre durant les Guerres Clon i posteriorment va accedir a un lloc en el Consell. Va lluitar a Geonosis, va sobreviure a la batalla, per llastimosament la seva Padawan Tan Yuster va caure en combat. Temps desprs d'iniciades les Guerres Clon, Agen Kolar Va ascendir a l'Alt Consell Jedi per ocupar una cadira vacant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19459" title="Aliana Rebel" nonfiltered="3516" processed="3492" dbindex="8531">
L'Aliana Rebel s una agrupaci paramilitar a l'univers fictici de la Guerra de les Galxies.

Quan l'Imperi Galctic va asfixiar a la Repblica Galctica i va prendre el seu lloc, va sorgir immediatament l'Aliana Rebel. aquesta seria l'agrupaci que bregaria en una guerra civil durant ms de 30 anys en contra de l'Imperi. Mon Mothma, una jove humana del planeta Chandrila va renunciar al seu lloc al Senat Galctic (Galactic Senate) ja transformat per l'Imperi i va fundar a la Rebelli.

Planetes com Alderaan, recolzaren fervorosament a l'Aliana i la van assistir durant molts anys amb tot tipus de requeriments, compartia el mateix odi per la tirania Imperial. Per la situaci no va variar per molt temps fins que un jove granger del planeta Tatooine (Luke Skywalker) i els seus dos amics mercenaris (Han Solo i Chewbacca) van ingressar a l'Aliana rebel, donant-li un gran gir.

Els Lders de l'Aliana Rebel en general era bastant aguerrits i experts militars o diplomtics. Tal s el cas de Mon Mothma, o la princesa Leia Organa, dos senadors. O del general Jan Dodonna, General Madine, General Rieekan... etc.

Es deia que lAliana contava amb els millors pilots de la la Galxia, entre ells estaven: Jek Porkins, Wedge Antilles, Luke Skywalker, Garven Dreis, Biggs Darklighter, Dutch Vander entre d'altres.

La batalles van comenar a ser guanyades, l'Estrella de la mort va ser destruda, aviat els rebels van aconseguir obtenir moltes victries sobre l'Imperi Galctic. Finalment a Endor, van aconseguir destruir la Segona Estrella de la mort i es van coronar victoriosos sobre la guerra civil, acabant amb l'Emperador Palpatine i el seu regnat de terror. Anys desprs es va establir una Nova Repblica sobre els fonaments de l'Aliana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19461" title="An'ya Kuro" nonfiltered="3517" processed="3493" dbindex="8532">
An'ja Kuro (Dama Fosca) s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies


Aquesta dona humana que arrib al ttol de Mestre Jedi per a l'poca de les Guerres Clon. Fou mestra del Jedi Ki-Adi Mundi, abans que aquest passs a ser aprenent del mestre Yoda. La Dama Fosca tingu una altra aprenent, Aurra Sing, una jove aliengena de pell blanca i falanges llargues als seus dits. Aurra Sing tingu diferncies amb la seva mestra i amb l'Orde Jedi i d'aquesta forma l'abandon, exiliant-se al planeta Tatooine i convertint-se en caa-recompenses.

An'ja Kuro viatja al planeta Devaron uns set mesos desprs d'inciades les Guerres Clon on troba a la seva aprenent Aurra Sing i s'hi enfronta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19462" title="Anakin Skywalker" nonfiltered="3518" processed="3494" dbindex="8533">


Anakin Skywalker s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies.



Anakin "Ani" Skywalker, el primer nom del qual significa  guerrer , cregut per molts, sobretot per Qui-Gon Jinn, que ell era l'"Elegit"  per portar l'estabilitat en la Fora. Per, l'arrogncia d'Anakin i les seves inseguretats emocionals, fa que se senti temptat pel Costat Fosc i, que en caure-hi finalment canvia el nom a Darth Vader. En aquest sentit es pot entendre que s que va portar a l'equilibri de la fora. A l'equilibri amb el costat fosc el qual era practicament innexitent i que calia que alg enforts.

Fill de Shmi Skywalker i, segons el que va dir Qui-Gon Jinn a L'Amenaa Fantasma, de la Fora. Anakin va nixer ms o menys l'any 41 BBY. Molts visionaris han vist en ell parallelismes entre el nou testament i les histries de Jesucrist, pel fet de la seva concepci.

A la Amenenaa fantasma, apareix quan era nen, interpretat per Jake Lloyd. Viu a Tatooine, i s trobat pels seus mestres, Obi-Wan Kenobi i Qui-Gon Jinn. Qui-Gon est convenut que Skywalker s  aquell que portar l'estabilitat a La Fora. Desprs de la mort de Qui-Gon, Anakin s entrenat per Obi-Wan, en contra del que voldrien molts dels Jedi del Consell Jedi. Anakin coneix a Padm Amidala, quan encara s una adolescent, amb qui entaula una bona relaci.

A l'Atac dels Clons, Anakin, era un jove adult i adolescent aprenent, interpretat per l'actor Hayden Christensen), altra vegada es troba amb Padm, amb qui encara es van unir ms. Anakin, assignat per a la protecci de Padm, en una conversa es revela que a part del seu amor per ella, com n'est de disgustat amb el sistema poltic, i amb la necessitat d'un lder poders. Desprs de la mort de Shmi, segrestada i torturada pels Tusken, es revela el Costat Fosc quan mata a tota la tribu per venjana. Desprs de perdre el seu bra dret en una baralla d'espasa de llum1espases de llum amb el Comte Dooku, a la pellcula es veu com ell i Padm es casen a Naboo.

Se Sap que durant les Guerres Clon Asajj Ventress va dur en una persecuci a Anakin fins al planeta Yavin, on van mantenir un regi combat. Finalment Skywalker la va vncer en combat usant el costat fosc de La Fora.

L'Episodi III es veu com s el pas entre l'Anakin de l'Episodi II a l'Episodi IV, on ja s Darth Vader. A causa de caure dintre d'un volc en d'una batalla amb Obi-Wan, fa que ell hagi de dur el mtic vestit.

Durant l'Imperi Galctic, Darth Vader, va ser el segon al comandament de l'imperi, usant la seva brutalitat. Vader va torturar a la princesa Leia Organa, qui ell no sabia que era la seva filla. Vader, tamb va estar apunt de matar a Luke en diverses ocacions.

Luke Skywalker, fill de Vader, ho va arriscar tot per a retornar a Vader al Costat Llumins, ho va aconseguir. Com a resultat, Vader salva al seu fill de l'Emperador.

Prop de la mort, Anakin demana a Luke que li ajudi a llevar-se la mscara, aix poder veure al seu fill amb els seus ulls. Luke li ajuda a desconnectar la mscara. La cara d'Anakin s de color gris a causa d'estar ms de vint anys sense que la pell veis el sol. A ms, Anakin t una cicatriu a la seva cara. Anakin, desprs de veure a Luke amb els seus ulls, i dir-li que havia confirmat el que pensava d'ell, que havia una mica de bondat en ell i que li digus el mateix a la seva germana, Leia. Desprs, Anakin mor i s'uneix a la Fora.

El seu cos s cremat amb honors de jedi, i al final de la pellcula, Luke t una visi perdonant a Anakin, sense el seu cos artificial, i Obi-Wan i Yoda somrient.

En els llibres que segueixen la nissaga, Anakin no se li torna a aparixer a Luke, per a Leia se li apareix com a mnim una vegada. Amb el pas dels anys, Leia t una gran controvrsia amb el fet que Anakin fos el seu pare. Encara que, Leia va fer servir la seva posici de filla de Darth Vader per alliberar als Noghri del domini de l'Imperi.

Vegeu tamb.
Famlia Skywalker;
Darth Vader;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19466" title="Androides Abella" nonfiltered="3519" processed="3495" dbindex="8534">
Els Androides Abella sn un androides ficticis de La Guerra de les Galxies.

Eren un model d'androides que arribaven a la grandria d'un sser hum. Aquests androides dels Separatistes (Confederacy), viatjaven pels espais de buit tancats en unes esferes. Una vegada prop dels seus objectius les esferes s'obrien en dues parts i revelaven el robot que estava al seu interior. Mentre s'aferraven amb les seves potes mecniques al casc de caces petits, els androides usant poderosos lser aconseguien causar irreparables mals a les naus enemigues.

Durant la Batalla de Coruscant, va haver una gran quantitat d'aquests androides que van agredir als Jedi Starfighter.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19476" title="Palm OS" nonfiltered="3520" processed="3496" dbindex="8535">

Palm OS s un sistema operatiu fet per PalmSource, Inc. per a ordinadors de butxaca (PDAs) fabricats per diversos llicenciataris.

 Histria .


El sistema operatiu Palm va ser desenvolupat originalment per Jeff Hawkins per al primer Pilot PDA d'US Robotics. La versi 1.0 venia amb els primer Pilots 1000 i 5000 i la versi 2.0 es presentava amb el Palm Pilot Personal i Professional.

Quan van sortir els Palm  de la srie III, aquests portaven la versi 3.0 del Sistema operatiu. Posteriorment  sortiren les versions 3.1, 3.3 i 3.5, que afegien suport per a color, ports d'expansi mltiples, nous processadors i altres prestacions.

La versi 4.0 va sortir amb la srie m500, i ms tard va sortir l'actualitzaci per a aparells anteriors. Aix afegia una interfcie estndard per a l'accs del sistema d'arxius extern (com targetes SD) i millorava les biblioteques de telefonia, seguretat i millores a la interfcie d'usuari.

La versi 5.0 va ser la primera versi que va donar suport a dispositius ARM. Anunciat com a pas important per donar suport als processadors ARM, les aplicacions Palm s'executen en un entorn emulat anomenat l'Entorn de Compatibilitat d'Aplicacions Palm (PACE en angls), disminuint velocitat per permetent gran compatibilitat amb programes antics. El programari nou pot aprofitar els processadors d'ARM amb ARMlets, petites unitats de codi ARM. Va ser aproximadament llavors quan Palm comenava a separar les seves divisions de maquinari i de desenvolupament del sistema operatiu que, finalment, es van convertir en dues empreses separades PalmSource, Inc. (sistema operatius) i palmOne, Inc. (maquinari). Les segents versions de Palm OS 5 han vist una API estandard per a alta resoluci i rees d'entrada dinmiques aix com un cert nombre de millores menors.

Palm OS 5.2 i, ms tard, 4.2 inclouen Graffiti 2, a causa de la prdua d'un plet de violaci amb Xerox. Graffiti es basa en Jot de CIC. 

PalmSource, Inc. va presentar Cobalt Palm OS (tamb anomenat Palm OS 6) als llicenciataris el 29 de desembre, de 2003. Aix completar la migraci a aparells amb ARM, i permetr donar suport a les aplicacions natives ARM i amb suport multimdia millorat. Actualment cap producte de maquinari encara no fa servir el Cobalt Palm OS. No sembla que cap arribi a utilitzar-ho, amb la compra de PalmSource per Access (una empresa japonesa especialitzada en navegadors per a telfons mbils (NetFront)) s'anunci una nova versi del sistema operatiu per a la fi del 2006, per ser comercialitzat en 2007. Aquesta versi, que que s'anomenar ALP (Access Linux Palm) inclour un kernel Linux, i suposa un apropament de PalmSource (Access) al mn del programari lliure, amb el qui ja collabora amb algunes iniciatives.

 Aplicacions incloses al Palm OS .

 Llibreta d'Adreces .

El programa Llibreta d'Adreces del Palm emmagatzema informaci personal, en qualsevol de les categories definides per l'usuari. Es mostren les entrades i s'ordenen pels cognoms, i nom (aix noms es pot canviar a Companyia, Cognoms). Hi ha cinc camps per al telfon o correu electrnic, cada un dels quals es pot anomenar Feina, a Casa, Fax o Altres, Correu Electrnic, Principal, cercador de persones o Mbil (els noms dels camps no es poden canviar).

A partir de la versi d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, el Tungsten E i el Zire 72), PalmOne, Inc. va treure la seva prpia versi d'aquesta aplicaci, anomenada Contactes

 Calculadora .

La Calculadora converteix l'ordinador de butxaca en una calculadora estndard de 4 funcions amb botons de tres tons morats i blaus que contrasten amb els dos botons vermells per esborrar. Inclou tecles d'arrel quadrada i de percentatge i t una memria.

Tamb t una opci per mostrar una histria dels clculs executats, com moltes calculadores de cinta de paper que es feien servir antigament.

 Dietari .

El Dietari mostra un horari diari o setmanal, o una vista mensual simple. L'horari diari t una lnia per a cada hora, entre dues hores del dia que l'usuari pot triar. En clicar en una lnia buida es crea una cita nova. Les lnies buides s omplen amb les cites corresponents, i l'hora en qu comencen i la seva duraci es mostren per omissi amb claudtors al marge de l'esquerra.

El sistema operatiu pot anunciar una cita amb una alarma, en el moment indicat, minuts, hores o dies abans. Aquestes alarmes tamb sonen quan la unitat est apagada.

Les cites es poden repetir en un nmero especificat de dies, setmanes, mesos o anys -- i poden contenir notes.

A partir de la versi d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi d'aquesta aplicaci, anomenada Calendari. Permet categoritzar els esdeveniments, aix com presentar una pantalla breu similar a all trobava en aparells de PocketPC.

 Despeses .

L'aplicaci Despeses permet a un usuari seguir les despeses comercials habituals. L'ordinador de butxaca no fa cap total. L'usuari ha de sincronitzar amb un ordinador d'escriptori i veure les dades de les despeses en un full de clcul (s inclouen les plantilles per a Microsoft Excel).

 Llibreta de Notes.

Les Notes de Text permeten escriure notes de fins a 4,000 carcters, classificades en categories configurables per l'usuari. Les notes es poden ordenar alfabticament o manualment (que permet a l'usuari escollir l'ordre de les notes). Les Notes de Text noms poden incloure text, no dibuixos. Per aix, el text en les Notes de Text s'ha d'introduir utilitzant l'alfabet Graffiti.

A partir de la versi d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi d'aquesta aplicaci, anomenada Notes, que augmenta aquest  lmit a 32Kb.

 Notes .

A Notes es poden fer dibuixos i notes manuscrites. Es poden encabir fins a 10 paraules per pgina, si l'escriptura s polida. Altrament, s millor posar text en Bloc de Notes. Hi ha tres mides de llapis de dibuix, ms una goma d'esborrar. s possible dibuixar un mapa molt simple.

Notes va sortir amb molts ordinador de butxaca amb Palma OS a partir de la versi 4.0; certs PDAs amb versions prvies de Palm OS no incloen aquesta aplicaci.

 Tasques .

Tamb anomenat Llista de Tasques.  s el lloc adeqat per crear recordatoris personals i prioritzar les coses que heu de fer.
 Cada element de la Llista de Tasques tamb pot tenir: una prioritat, categories (per organitzar i agrupar les tasques en grups lgics), adjuntar una Nota (per afegir una descripci o un aclariment de la tasca). Les tasques es poden ordenar per: data de venciment, prioritat o categoria.

A partir de la versi d'OS 5.2.1 (que va sortir amb el Tungsten T3, Tungsten E, Zire 72), PalmOne, Inc. va treure una versi d'aquesta aplicaci, anomenada Tasques, en la qual les alarmes es poden assignar a tasques, i es poden fer repetir.

 Comunicacions .

 Infraroig .

Una de les caracterstiques de les mquines amb Palm OS es que venen de srie amb un port infraroig, s a dir que es poden comunicar amb altres dispositius que incloguin un port infraroig, com per exemple alguns models d'impressora, ordinadors porttils i models de telfon mbils.

A partir del PalmOS 3.0, que va sortir amb el Palm III, el sistema operatiu inclou suport per comunicacions per infraroig, d'acord amb la norma IRDA.

Una de les limitacions de la comunicaci per infraroigs, s que no poden haver obstacles entre els dispositius que es comuniquen. Per a superar aquest inconvenient, ms endavant han aparegut noves tecnologies com ara el Bluetooth, aix com el Wi-Fi.

 Bluetooth .

El Bluetooth s un sistema de connexi sense fil de curt abast (aproximadament 10 metres).

En els darrers temps ha proliferat tant la connexi entre els petits dispositius, i al mateix temps, aquests han anat reduint tant el seu volum, que no s estrany que la muni de cables que fem servir per a connectar-los ocupi gaireb el mateix espai, si no ms, que els mateixos dispositius. La tecnologia Bluetooth ha vingut a salvar-nos d'aquesta absurda situaci.

A partir del PalmOS 5.0, que va sortir amb el Palm Tungsten T, el sistema operatiu inclou suport per comunicacions per Bluetooth, d'acord amb l'estndard Bluetooth v1.1, que correspon al 802.15.1 IEEE, que fa servir la mateixa gama de frequncies (2.4 Ghz) que el IEEE 802.11b, tot i que no s'han de confondre.

 Wi-Fi .
Els darrers models com ara algunes Sony Cli, el TG50 o el TH55, o la srie UX i el TX de Palm, disposen de connexi sense fil de llarg abast, o Wi-Fi. A ms existeixen targetes SDIO que permeten dotar d'aquesta capacitat a altres models.

 Altres Aplicacions .
Hi ha moltes aplicacions interessants per al sistema operatiu Palm OS que es poden afegir. A l'agost de 2003, hi havia ms de 19.000 aplicacions disponibles per a la plataforma Palm OS, incloent-hi programari lliure (totalment alliberat) com els lectors de documents Plucker i WeaselReader o la base de dades Pilot-DB, tots ells adaptats al catal, i shareware (proveu abans de comprar), i aplicacions comercials.

 Resoluci de Pantalla .
Tamb permet mltiples resolucions. El Palm original utilitzava una resoluci de 160x160 pxels. Els primers ordinadors de butxaca de terceres marques podien amagar l'rea d'escriptura (o rea de grafitti) fins a ocupar 160x250 pxels. Hi ha ordinadors de butxaca amb pantalles d'alta resoluci de 320x320 pxels. La gamma Sony Clie o el Tungsten T3 de PalmOne o el Tapwave Zodiac venen amb pantalles d'alta resoluci de 320x480 amb rees de graffitti virtuals. Els Pocket PCs solen tenir resolucions de pantalla de 320x240 pxels, encara que alguns dels models ms nous tenen una resoluci de 640x480 pxels

 Palm versus Microsoft (1998) .

L'any 1998, Microsoft va decidir anomenar Palm PC la seva propera versi de la plataforma per a ordinadors de butxaca. Llavors Palm va posar una demanda contra Microsoft, que es va veure forada a canviar-li el nom pel de Pocket PC.

 Vegeu .
Informtica de butxaca;
Ordinador de butxaca;
Organitzador personal;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19480" title="Carlos Filipe Ximenes Belo" nonfiltered="3521" processed="3497" dbindex="8536">


Carlos Filipe Ximenes Belo ( Bacau, Timor Oriental 1948 ) s un bisbe catlic, administrador apostlic de Dili i Premi Nobel de la Pau el 1996. 

Orgens familiars.
Va nixer el 3 de febrer de 1948 a Wailakama, poblaci situada a la costa nord de Timor, enmig d'una familia molt senzilla sent el cinqu de sis germans, quatre nois i dues noies. El seu pare, professor i catequista, va morir quan ell tenia 2 anys. Sense el sustent paternal Ximenes Belo, sent molt petit, es va veure obligat a haver de demanar arrs en els pobles propers. 

Inici de la seva vocaci.
Des dels 5 als 14 anys, la seva vida va estar lligada al pastoratge de bfals. Desprs de cursar estudis primaris a Bacau, va ingressar l'any 1962 al seminari de Menegah, prop de Dili. Tenia llavors 14 anys i la seva vocaci no estava molt definida. Al principi va voler ser jesuta, per el seu pare espiritual el va advertir que a la Companyia de Jess no es permetia ser bisbe, per la qual cosa va decidir ingressar en el seminari dels Salesians d'Ossu. Desprs va passar al seminari menor de Dare, als afores de Dili, on es va graduar el 1968. 

Ms tard es traslladaria al seminari de Manique, a Portugal, i va estudiar Teologia a Estoril. Desprs completaria els seus estudis en la Universitat Pontifcia Salesiana de Roma. Aquest ltim perode de formaci es va estendre des de 1969 fins el 1981, amb un parntesi entre 1974 i 1976, en el qual va ocupar destinacions pastorals a Timor Oriental i al collegi salesi Do Bosco, de Macao. 

De retorn a Portugal, Ximenes Belo va ser ordenat sacerdot, cantant la seva primera missa el 26 de juliol de 1980 a Lisboa. Aquest mateix any es va llicenciar en Teologia Espiritual i el juliol de 1981 va tornar a Timor Oriental al ser nomenat mestre de novicis salesians a la casa de Fatumaca, labor que va desenvolupar durant 20 mesos i va compatibilitzar durant altres 2 mesos amb el lloc de director del centre.

El 1983 el Papa Joan Pau II el va nomenar administrador apostlic de Dili, en substituci de Martinho da Costa Lopes, una administraci de dependncia directe del Sant Pare. Posteriorment, el 1988 fou ordenat bisbe de la dicesi extinta italiana de Lorium, a Lanzio, per sense deixar les seves responsabilitats com administrador de la de Dili. 

Defensor dels Drets humans.
Ximenes Belo sovint visit els poblats controlats per l'exrcit indonesi i en els quals les dones eren maltractades i violades. El bisbe, gran defensor dels drets humans, va comenar aix a denunciar la situaci a travs de la predicaci i cartes pastorals. 

Des d'aquell moment inici una crtica moderada per sistemtica de la presncia militar indonsia a l'illa de Timor, i ha contribut a confeccionar llistes de desapareguts i a donar coneixements dels abusos que s'estaven cometent. Tamb s'ha manifestat contra els mtodes dels combatents per la independncia (el Fretilin), a qui acusava de provocar al govern al dedicar-se a matar i a robar. 

Al maig de 1989 Ximenes Belo va provocar l'ira de les autoritats d'Indonsia per una carta demanant que l'ONU inicis un procs de descolonitzaci ,mitjanant la celebraci d'un referndum, a Timor Oriental, ex colnia portuguesa ocupada per Indonsia des de 1975. Ximenes Belo, per, no va rebre resposta. 

El mar de 1995 va arribar a acusar a l'exrcit d'Indonsia de voler assassinar-lo en dues ocasions. La primera el 1989, amb motiu de la carta enviada a l'ONU, i la segona al novembre de 1991, quan un grup de parlamentaris portuguesos planejava anar a Timor Oriental. Un tercer intent d'assassinat el va sofrir el 24 de desembre de 1996. 

Premi Nobel de la Pau.
La seva gran lluita per aconseguir la pau i la justcia en la seva terra li va valer l'11 d'octubre de 1996 la concessi del Premi Nobel de la Pau, compartit amb Jos Ramos-Horta. Ambds van ser premiats per la seva llarga labor a la recerca d'una soluci pacfica al conflicte de Timor Oriental. 

La concessi del premi a Belo va provocar tot tipus de reaccions. Mentre que la classe poltica portuguesa, el Vatic i Amnistia Internacional es van congratular pel guard, el govern del general Suharto va dir que la decisi era injustificada i no tenia fonament. 

Desprs de la caiguda, el maig de 1998, del president Suharto, el 24 de juny d'aquell any es va entrevistar amb el nou president d'Indonsia, Yusuf Habibie, qui li va prometre la retirada gradual de les tropes a Timor Oriental, una de les peticions de Ximenes Belo a les quals se sumaven la realitzaci d'un referndum d'autodeterminaci o l'ensenyament del Tetum, llengua autctona, a les escoles. 

En els segents sis mesos va declinar l'oferiment per a mantenir nous contactes amb els responsables poltics d'Indonsia en tant no es complissin les seves exigncies. Va valorar positivament el nou oferiment de Habibie de possible independncia, efectuat a la fi de gener de 1999, encara que aix dependria del nou Parlament indonesi que sorts de les eleccions de juny, si b el bisbe Ximenes Belo temia que aquest procs podria ser extremandament lent. Va demanar la fi de les hostilitats entre els partidaris i detractors de la independncia del pas i que un Tribunal Internacional jutgs les violacions dels drets humans comeses durant els 23 anys de domini indonesi. 

Desprs de donar suport a l'acord arribat entre Portugal i Indonsia el 5 de maig del mateix any, pel qual l'illa gaudiria d'una mplia autonomia, a la fi de juny va promoure la celebraci a Djakarta d'unes converses per la reconciliaci, a la qual van assistir representants dels bndols de timorans en conflicte, si b no va culminar amb acords substancials. Finalment, el referndum sobre l'mplia autonomia, supervisat per l'ONU, es va celebrar el 30 d'agost de 1999, desprs d'un ajornament per problemes de logstica i seguretat. 

El 19 de febrer de 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Pontifcia Salesiana de Roma. El 6 d'agost va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de la Llibertat pel president portugus, Jorge Sampaio. 

Continuant amb la seva tasca pastoral el juliol de 2004 decideix marxar a Moambic com a missioner.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1996;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19486" title="Arena de Geonosis" nonfiltered="3522" processed="3498" dbindex="8537">
L'Arena de Geonosis era un enorme estadi fictici on s'hi feien combats entre bsties i altres individus a La Guerra de les Galxies.

Aquesta enorme estadi era un sol edifici circular que allotjava a milers d'espectadors Geonosian. Estava situada a Stalgasin, el rusc capital del planeta Geonosis i era el lloc on veien ser devorats als presos poltics per terribles bsties.

Un parell de generacions abans de l'Arxiduc Geonosian Poggle The Lesser, lder del planeta Geonosis, es va establir que el ritu conegut com a Petrana-Ki es ports a terme entre ssers intelligents i animals. Abans noms s'oferien espectacles on bsties es mataven entre si, per els presos politcs comenaren a fer-se un problema. Senzillament eren executats al ser duts a la Sorra de Geonosis.

Aquesta va ser la situaci en la que es va trobar: Obi-Wan Kenobi, Padm Amidala i Anakin Skywalker. Tots van ser capturats i duts fins l'Arena. S'hi van aliberar 3 terribles bsties: un Acklay, un Nexu i un Reek. L'execusi va ser interrompuda per l'arribada del mestre Jedi Mace Windu i un exrcit de Caballers Jedi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19487" title="Asajj Ventress" nonfiltered="3523" processed="3499" dbindex="8538">
Asajj Ventress s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies.

Ventress va ser una precisa i poderosa ment militar de la Confederaci de Separatistes (Confederacy). L'espcie de Ventress era desconeguda, tenia caracterstiques humanes, per freturosa de cabell  i una pell gaireb blanca. Es va convertir en un instrument de la lluita contra els Jedi durant les Guerres Clon.

El Comte Dooku va descobrir la misteriosa Asajj Ventress a Rattatak (un planeta infestat de guerres), poc temps desprs de la batalla de Geonosis. Encara que ella no va ser entrenada en les Arts dels Jedi formalment, Ventress va demostrar tenir moltes habilitats sobre la Fora. Sota la tutela del Comte Dooku, va abraar el costat fosc de La Fora. De vegades acompanyada pel caa-recompenses Durge, Ventress va ser ms que un oponent per als millors Jedi de la Repblica Galctica.

Se Sap que Asajj Ventress va guiar al Jedi Padawan Anakin Skywalker fins el planeta Yavin, on hi va lluitar fermament. Finalment Anakin la va vncer en combat usant el Costat Fosc de La Fora.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19488" title="Ashla" nonfiltered="3524" processed="3500" dbindex="8539">
Ashla s un personatge fictici de la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.



Jove aprenent Jedi. Era una Togruta igual que la Mestra Jedi Shaak-Tu. El Mestre Yoda, va instruir Ashla en els seus primers moviments amb el Sabre Lser, fent-la practicar amb androides que disparaven lleus descrregues lser.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19489" title="Aurra Sing" nonfiltered="3525" processed="3501" dbindex="8540">
Aurra Sing s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies



Aurra de nena va ser aprenent Padawan i desprs de tenir diferncies amb la seva mestra An'ja Kuro (Dama Fosca) va abandonar l'orde dels Jedi. Aurra Sing tenia la pell blanca i uns dits amb una falange extra. El seu cabell era vermell i estava fermat en la part superior del seu clatell amb una trossa.

Aurra va lluitar contra el mestre Ki-Adi Mundi a Tatooine, el planeta on es va exiliar de nena desprs d'abandonar l'orde Jedi. Aqu ella s'ocupava com a Caa-Recompenses i clamava haver assassinat a molts Jedi. Temps desprs viatja a Devaron i enfronta a la seva antiga mestra An'ja Kuro en un ferotge combat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19490" title="Ayy Vida" nonfiltered="3526" processed="3502" dbindex="8541">
Ayy Vida s un personatge de l'univers fictici de La Guerra de les Galxies que apareix en l'episodi 2 L'atac dels clons. s una bella fmina de l'espcie Twilek. 

Possea un parell de tentacles (Lekku) que sobresortien del seu clatell i queien fins la seva cintura. Era l'esposa d'un cap de la mfia dels baixos nivells del planeta Coruscant. Li agradava freqentar locals i Clubs Nocturns, sempre acompanyada per un guardaespatlles. La Sexy Ayy va estar en un local, la nit que van intentar assassinar a la Senadora Padm Amidala i un parell de Jedi van perseguir a Zam Wesell, una caa-recompenses pels carrers de Coruscant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19491" title="Padawan" nonfiltered="3527" processed="3503" dbindex="8542">
Padawan s el nivell d'un Jedi en l'univers de La Guerra de les Galxies.



Els Jedi tenen diferents estatus, segons el seu nivell. El nivell Padawan s el segon de tots, i s'adquireix quan el futur Jedi s escollit per un Caballer Jedi, que ser el seu mestre. Abans d'sser Padawan, s's "Iniciat", aquest s assignat a la tutela d'un Mestre Jedi, que cuida de diversos a un mateix temps. Entre els tutors ms importants destaquen: Yoda, Yaddle i Depa Billaba.

Un Padawan s un "Aprenent en entrenament Prctic" i sol viatjar amb el seu Mestre resolent conflictes al llarg de la Galxia. Per a ser Padawan d'un Caballer Jedi aquest ha de ser escollit abans dels 14 anys, de no ser aix, no s'arribaria al nivell de Jedi, i passaria a treballar per a la Repblica Galctica en treballs menors, per sempre relacionats amb La Fora.

Una de les caracterstiques dels Padawan, a part de la seva curta edat, s que tenen una trena llarga en la part esquerra, que neix darrere de l'orella. Quan passen de nivell, aquesta s tallada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19495" title="Titani" nonfiltered="3528" processed="3504" dbindex="8543">

El titani s un element qumic de nombre atmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula peridica dels elements i se simbolitza com Ti.

s un metall de transici abundant en l'escora terrestre; es troba, en forma d'xid, en l'escria de certs minerals de ferro i en cendres d'animals i plantes. El metall s de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosi i de propietats fsiques semblants a les de l'acer; s'usa en la fabricaci d'equips per a la indstria qumica i, aliat amb el ferro i altres metalls, s'empra en la indstria aeronutica i aeroespacial.

 Caracterstiques principals .
El titani s un element metllic que presenta una estructura hexagonal compacta, s dur, refractari i bon conductor de l'electricitat i la calor. Presenta una alta resistncia a la corrosi (quasi tan resistent com el plat) i quan s pur, s un metall lleuger, fort, brillant i blanc metllic d'una relativa baixa densitat. Posseix molt bones propietats mecniques i a ms t l'avantatge, enfront d'altres metalls de propietats mecniques semblants, que s relativament lleuger.

La resistncia a la corrosi que presenta s deguda al fenomen de passivaci que sofreix (es forma un xid que el recobreix). s resistent a temperatura ambient a l'cid sulfric (H2SO4) dilut i a l'cid clorhdric (HCl) dilut, aix com a altres cids orgnics; tamb s resistent a les bases, fins i tot a altes temperatures. No obstant es pot dissoldre en cids en calent. Aix mateix, es dissol b en cid fluorhdric (HF), o amb fluorurs en cids. A temperatures elevades pot reaccionar fcilment amb el nitrogen, l'oxigen, l'hidrogen, el bor i altres no metalls.

 Aplicacions .

Aproximadament el 95% del titani es consumeix com a dixid de titani (TiO2), un pigment blanc permanent que s'empra en pintures, paper i  plstics. Aquestes pintures s'utilitzen en reflectors pel fet que reflecteixen molt b la radiaci infraroja.
A causa de la seva fora, baixa densitat i el que pot aguantar temperatures relativament altes, els aliatges de titani s'empren en avions i mssils. Tamb es troba en distints productes de consum, com a pals de golf, bicicletes, etctera. El titani es mescla generalment amb alumini, ferro, mangans, molibd i altres metalls.
A causa de la seva gran resistncia a la corrosi es pot aplicar en casos en qu estar en contacte amb l'aigua del mar, per exemple, en aparells o hlices. Tamb es pot emprar en plantes dessalinitzadores.
S'empra per a obtenir pedres precioses artificials.
El tetraclorur de titani (TiCl4) s'usa per a irisar el vidre i pel fet que en contacte amb l'aire forma molt de fum, s'empra per a formar artificialment pantalles de fum.
Es considera que s fisiolgicament inert, per la qual cosa el metall s'empra en implants de titani, consistents en caragols de titani pur que han estat tractats superficialment per a millorar la seva  oseointegraci; per exemple, s'utilitza en la cirurgia maxillofacial a causa d'aquestes bones propietats. Tamb pel fet de ser inert i a ms poder-se pintar, s'empra com a material de pircings.
Tamb s'han emprat lmines primes de titani per a recobrir alguns edificis, com per exemple el Museu Guggenheim de Bilbao.
Alguns compostos de titani poden tenir aplicacions en tractaments contra el cncer. Per exemple, el clorur de titanoc en el cas de tumors gastrointestinals i de mama.

 Histria .
El titani (anomenat aix pels Titans, fills d'Ur i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra per Willian Gregor el 1791, a partir del mineral conegut com ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser descobert novament anys ms tard pel qumic alemany Heinrich Klaproth, en aquest cas en el mineral rtil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani.

Matthew A. Hunter va preparar per primera vegada titani metllic pur (amb una puresa del 99.9%) escalfant tetraclorur de titani (TiCl4) amb sodi a 700-800C en un reactor d'acer.

El titani com a metall no es va usar fora del laboratori fins que el 1946 William Justin Kroll va desenvolupar un mtode per a poder produir-lo comercialment: per mitj de la reducci del TiCl4 amb magnesi, i aquest s el mtode utilitzat avui en dia (procs de Kroll).

 Abundncia i obtenci .


El titani com a metall no es troba lliure en la naturalesa, per s el nov en abundncia en l'escora terrestre i est present en la majoria de les roques gnies i sediments derivats d'elles. Es troba principalment en els minerals anatasa (TiO2), brookita (TiO2), ilmenita (FeTiO3), leucox, perovskita (CaTiO3), rtil (tio2) i titanita (CaTiSiO5); tamb com titanat i en moltes menes de ferro. D'aquests minerals, noms la ilmenita, el leucox i el rtil tenen una significativa importncia econmica. Es troben dipsits importants a Austrlia, la regi d'Escandinvia, Estats Units i Malisia.

El titani metall es produeix comercialment per mitj de la reducci de tetraclorur de titani (TiCl4) amb magnesi a uns 800C sota atmosfera d'arg (si no reaccionaria amb l'oxigen i el nitrogen de l'aire); aquest procs va ser desenvolupat el 1946 per William Justin Kroll i es continua coneixent com a procs de Kroll. D'aquesta manera s'obt un producte pors conegut com esponja de titani que posteriorment es purifica i compacta per a obtindre el producte comercial.

A fi de palliar el gran consum energtic del procs Kroll (de l'orde d'1,7 vegades el requerit per l'alumini) es troben en desenvolupament procediments d'electrlisi en sals foses (clorurs o xids) que encara no han trobat aplicaci comercial.

Si s necessari obtindre titani ms pur es pot emprar un mtode, noms aplicable en petites quantitats (a escala de laboratori) per mitj del mtode de van Arkel-de Boer. Aquest mtode es basa en la reacci de titani amb iode a una determinada temperatura per a donar tetraiodur de titani (TiI4) i la seua posterior descomposici a una temperatura distinta per a tornar a donar el metall.

 Istops . 
Es troben 5 istops estables en la naturalesa: Ti-46, Ti-47, Ti-48, Ti-49 i Ti-50, sent el Ti-48 el ms abundant (73,8%). S'han caracteritzat 11 radioistops, sent els ms estables el Ti-44, amb un perode de semidesintegraci de 5,76 minuts i el Ti-52, d'1,7 minuts. Per a la resta, els seus perodes de semidesintegraci sn inferiors als 33 segons, i la majoria de menys de mig segon.

El pes atmic dels istops va des de 39,99 uma (Ti-40) fins a 57,966 uma (Ti-58). El primer mode de decament abans de l'istop ms estable, el Ti-48, s la captura electrnica, mentre que desprs d'aquest s la desintegraci beta. Els istops de l'element 21 (escandi) sn els principals productes de decament abans del Ti-48, mentre que desprs sn els istops de l'element 23 (vanadi).

 Precaucions .
La pols metllica s pirofrica. D'altra banda, es creu que les seves sals no sn especialment perilloses. No obstant aix, els seus clorurs, com TiCl3 o TiCl4, sn considerats corrosius. El titani t tamb la tendncia a acumular-se en els teixits biolgics.

En principi, no s'observa que jugui cap paper biolgic.

 Enllaos externs . 

webelements.com - Titani ;
environmentalchemistry.com - Titani ;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19511" title="Bail Organa" nonfiltered="3529" processed="3505" dbindex="8544">
Bail Organa s un personatge fictici de la srie La guerra de les Galxies.



Representant del Planeta Alderaan en el Senat Galctic (Galactic Senate). Amic de la Senadora Padm Amidala i Opositor a l'Imperi Galctic. Va cuidar de Leia Organa, la qual era filla de Padm Amidala i Anakin Skywalker. Aquesta va ser adoptada i mai va saber gens sobre els seus veritables pares, que tampoc van saber res de la seva filla. Va morir enmig de la Guerra civil vint anys desprs de qu acabs la guerra dels Clons, quan l'Estrella de la mort va destruir el seu planeta nadiu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19514" title="Banda Max Rebo" nonfiltered="3530" processed="3506" dbindex="8545">
En La Guerra de les Galxies, la Banda Max Rebo va comenar la seva existncia grcies al propi Max Rebo, un petit Ortolan. Aquesta banda es va fer molt popular al llarg de la Galxia, tocant en els llocs mes luxosos de Coruscant o en els mes funests com en el palau de Jabba the Hutt a Tatooine.

Els membres mes populars de la banda eren: Max Rebo, Joh Yowza, Sy Snoothles, Greeata, Rystall, Lyn Em, Doda Bodonawieedo, Barquin D'an, Droopy McCool, Rappertunie, Ak-rev, Umpass-stay.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19515" title="Barrek" nonfiltered="3531" processed="3507" dbindex="8546">
A La Guerra de les Galxies Barrek era un Mestre Jedi de l'espcie humana que va servir al seu Ordre en les Guerres dels Clons. Per aqueixa poca tenia com a aprenenta Padawan a Sha'a Gi, un jove i impulsiu hum. Barrek va ser enviat pel Consell Jedi a atendre una greu situaci al planeta Hypori, on s'havia descobert una srie de fbriques d'Androides de Batalla (Battle Droids) dels Separatistes (Confederacy).

L'atac a hypori va ser un desastre complet, cap de les naus de la Repblica Galctica va arribar a desembarcar les seves tropes, totes van ser derrocades pels enemics. Noms el Mestrw Barrek i el seu Padawan Sha'a Gi van sobreviure a tal catstrofe, noms per enfrontar al General Grievous, suprem comandant dels Separatistes (Confederacy). Barrek va trobar la seva mort d'una manera rpida i senzilla va baixar els sables lser del General. El seu aprenent Sha'a Gi va sobreviure fins a l'arribada de l'equip Jedi de rescat comandat per Ki-Adi Mundi, per al cap de poc va morir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19516" title="Barriss Offee" nonfiltered="3532" processed="3508" dbindex="8547">
A La Guerra de les Galxies Barriss Offee s una Jedi padawan mirialan estava sota la tutela de la mestra Luminara Unduli de la mateixa espcie. Va lluitar a Geonosis i desprs de seguir per una via que usaven els androides (Battle Droids) de batalla per a accedir a la sorra de execusi, va sortir a l'exterior de Geonosis acompanyada pel mestre Pablo-Jill i altres Jedi.

Temps desprs va viatjar al planeta Illum en companyia de la seva mestra Unduli, a buscar un cristall per al seu sabre nou (ja que el seu es va danyar a Geonosis). S'hi va confrontar a un exrcit de 60 Androides Camale, unes vicioses mquines dels Separatistes (Confederacy). Ambdues van sortir victorioses grcies a l'ajuda del mestre Yoda.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19517" title="Bespin" nonfiltered="3533" processed="3509" dbindex="8548">
Bespin s un planeta fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies.



Aquest enorme planeta era un lloc propici per a la mineria d'un gas anomenat Tibana. Hi havia diverses colnies que estaven suspeses en l'aire envoltades de nvols. Una d'elles, era la "Ciutat Nvol" (Cloud City). Aquesta colnia havia estat guanyada en una aposta per Lando Calrissian, un vell amic de Han Solo i anterior amo del Falc Millenari (Millenium Falcon).

Per protegir la seva colnia de les inclements forces imperials, Lando es va aliar amb Darth Vader traint a Han Solo, el qual va ser congelat en un bloc de Gas Tibana. Tal va ser el remordiment de Lando, que aquest va ordenar a Lobot, el seu cap de seguretat que arrests a les tropes imperials i allibers a Leia Organa i a Chewbacca en secret. Bespin va celebrar amb gran goig la caiguda de l'Imperi. La gent que habitava les seves colnies va sortir als carrers a festejar observant els cels coberts de focs pirotcnics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19518" title="Bib Fortuna" nonfiltered="3534" processed="3510" dbindex="8549">
En Bib Fortuna era un sser fictici de La Guerra de les Galxies de l'espcie dels Twilek. La seva pell era bastant rosada i possea un parell de tentacles (Lekku) que sobresortien del seu clatell i queien fins la cintura. Aquest preferia dur els seus Lekku enrrotllats al coll per estar mes cmode. Una altra caracterstica era la seva desagradable papada que li penjava davant del seu coll i les seves filosos dents. Fortuna va ser contractat i va durar gaireb mig segle com a majordom de Jabba el Hutt al palau de Tatooine.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19520" title="Aquari" nonfiltered="3535" processed="3511" dbindex="8550">


Astronomia; Aquari (constellaci) ;
Astrologia; Aquari (astrologia);
Biologia; Un Aquari (biologia) s un recipient adequat per a la vida d'organismes aqutics.

Vegeu: Llista d'estrelles d'Aquari

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19521" title="Casa Calvet" nonfiltered="3536" processed="3512" dbindex="8551">



La Casa Calvet s un edifici dissenyat per Antoni Gaud, l'arquitecte ms representatiu del modernisme catal. Est situada al nmero 48 del carrer de Casp, a l'Eixample de Barcelona, i data de l'any 1899. 
 
L'edifici va ser realitzat per a un fabricant txtil, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Molts dels entesos de l'obra de Gaud consideren la Casa Calvet com l'obra ms conservadora de l'arquitecte. Segons ells, l'explicaci es troba en el fet que, d'una banda, Gaud va haver d'encaixar l'edifici entre altres de ms vells ja existents i, d'una altra, s'havia de tenir en compte que estaria situat en un barri elegant. Efectivament, la simetria, l'equilibri i l'ordre que caracteritza a Casa Calvet no sn habituals en l'obra gaudiniana. Tot i amb aix s'hi poden veure elements modernistes com, per exemple, els dos frontons curvilinis de l'acabament de la faana, el balc amb tribuna de vidre i forjats que sobresurt per sobre de l'entrada o la forma dels altres balcons. Les columnes que flanquegen l'entrada recorden bobines de fil, i constitueixen una allusi al negoci txtil de Calvet. Com a element curis cal destacar tamb, dalt de tot de la faana, els bustos dels tres sants patrons de Vilassar de Mar, d'on eren els Calvet. Va ser el primer edifici guardonat per l'Ajuntament en el Concurs anual d'edificis artstics (1899).

Est catalogada com a B Cultural d'Inters Nacional.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19523" title="Casa Batll" nonfiltered="3537" processed="3513" dbindex="8552">


La Casa Batll s un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaud, mxim representant del modernisme catal, i est situat en el nmero 43 del passeig de Grcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.

De fet, la Casa Batll, s el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construda l'any 1877 per Emili Sala Corts.
Josep Batll i Casanovas, un industrial txtil, li encarreg a Gaud una renovaci total de l'immoble i Gaud va comenar pensant en una reforma de faana, per finalment va fer una reorganitzaci total dels espais, amb mes ventilaci i illuminaci natural; va afegir dos pisos les golfes i els caracterstics balcons dissenyats amb formes entrellaades corbades.

El projecte d'Antoni Gaud, fortament qestionat per les autoritats municipals de l'poca, es de l'any 1904 i es va construir entre 1905 i 1907. Varen collaborar amb Gaud: en la realitzaci de la faana els arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubi i Bellver, els metallistes Germans Badia, els fusters Casas i Bards, el ceramista Sebasti Rib i els Tallers Pelegr realitzadors dels vitralls. 


El ms destacat s, sens dubte la faana, considerada una de les ms espectaculars i brillants del mn; combina la pedra, el ferro forjat i la cermica policromada.

La part central de l'edifici, de cermica policromada, insinua una superfcie d'un llac amb nenfars de suaus ondulacions i reflexes produts pels vidres i cermica en trencads. La part superior de l'edifici recorda l'esquena arquejada d'un drac o un camale, on les teules cermiques en sn les escames. 

El seu costat esquerre, puja inclinat en el seus darrers pisos, creant una asimetria respecte al costat dret, molt ms escairat. Sembla ser que Gaud ho va voler aix per respectar la fesomia de la Casa Ametller (al seu costat) que acaba en forma triangular.

Sota aquesta taulada tant especial, s'hi allotgen unes grans golfes similars a les construdes a la Casa Bellesguard. Gaud perfecciona en aquest edifici aquesta tcnica que tamb far sevir a la Pedrera amb un resultat espectacular. La teulada t una torre amb la creu de quatre braos tpica de Gaud.


A l'interior trobem un pati recobert de cermica progressivament ms clara a mida que baixem des del terrat fins a la planta baixa per aconseguir una illuminaci el ms uniforme possible.

El primer pis s diferent i Gaud hi va posar una especial atenci amb una interessant disposici dels sostres, una decoraci molt elaborada, jugant amb llums i ombres als diferents espais i amb unes peces d'un dibuix molt cuidat. La faana aqu s de pedra amb una galeria on les finestres tenen formes ondulades i totalment diferents i els pilars adopten formes d'ossos amb articulacions.

Seleccionada com una de les millors obres de l'any 1906 per l'Ajuntament de Barcelona. 

 Utilitzaci .
Inicialment, als baixos s'hi establ la botiga fotogrfica Lumire, uns anys ms tard, la productora cinematogrfica Path Frres i finalment la Galeria Syra, adequada per l'arquitecte Pere Ricart Biot i decorada per Alexandre Circi.

La famlia Batll va vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros, que entre 1960 i 1970 va dur-hi a terme una restauraci de les xemeneies i el 1992 restitu les portes exteriors de la planta baixa. Aquesta societat d'assegurances va vendre l'edifici el 1994 a la famlia Bernat.

La Casa Batll va acabar de ser restaurada, primer per l'equip d'arquitectura Josep Maria Botey i Associats S.L. i desprs per Joan Bassegoda i Nonell. L'any 1995 s'inaugur la reforma que convert 1830 m2 (soterrani, plantes baixa i primera) en un espai ms disponible per a actes socials.

Protegida pel Catleg Patrimonial de Barcelona des del 1962, la Casa Batll va ser declarada Monument histrico-artstic d'Inters Nacional el 1969 i igualment catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al juliol de 2005.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19524" title="Palau de la Msica Catalana" nonfiltered="3538" processed="3514" dbindex="8553">



El Palau de la Msica Catalana s un auditori de msica situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barcelon Llus Domnech i Montaner, un dels mxims representants del modernisme catal. La construcci es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avanades,amb l's dels nous perfils laminats, una estructura central metllica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiraci gtica i amb l'aplicaci de grans murs de vidre i la integraci de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. 
Domnech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosacista Llus Br, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidrulic de la casa Escofet.  I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau,  Didac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfe Catal, fundat el 1891 per Llus Millet i Amadeu Vives, perqu fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, illustrats i amants de la msica, estament que seixanta anys abans ja havia finanat el teatre d'pera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de msica coral, orquestral i instrumental, aix com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'mbit de la msica clssica com el de la msica moderna.

Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relaci del Patrimoni Com de la Humanitat. 

 Histria .

El projecte.


Comena a l'octubre de 1904 amb l'encrrec d'un projecte de l'Orfe Catal a l'arquitecte Llus Domnech i Montaner per a construir un edifici destinat a ubicar la seva seu social. Aquest projecte, encarregat per l'aleshores president de l'entitat en Joaquim Cabot, i el seu pressupost corresponent, havia estat aprovat per l'assemblea el 31 de maig de 1904. Abans d'acabar l'any es realitz la compra del claustre del convent de Sant Francesc, amb una superfcie de 1.350,75 m i a un preu final de 240.322,60 pessetes, amb la intenci de destinar aquest espai per a la construcci de l'edifici. A l'any segent, concretament el 23 d'abril de 1905, es realitz l'acte de collocaci de la primera pedra de les obres, finanades amb un emprstit de 600.000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en dues sries de 500 i 1.000 pessetes, a l inters anyal del 4%.

Domnech i Montaner era aleshores una de les figures se referncia de Catalunya, tant pel que fa al seu ofici com en relaci a la seva activitat poltica i cultural. Com a arquitecte, ja havia firmat l'Editorial Montaner i Simon (l'actual Fundaci Tpies), el popularment anomenat Castell dels Tres Dragons, i diverses obres de menys volada. Tanmateix, tamb havia estat un home clau en la presa de conscincia poltica del catalanisme de finals del segle XIX quan va collaborar en la fundaci de la Lliga de Catalunya o, com a president de la primera assemblea de la Uni Catalanista, va signar les Bases de Manresa. A ms a ms, va presidir els Jocs Florals, l'Ateneu Barcelons o l'Acadmia de Bones Lletres.

Inauguraci.

Tres anys ms tard, el 9 de febrer de 1908, se celebr la seva inauguraci. L'obra va ser guardonada en el Concurs anual d'edificis artstics, promogut per l'Ajuntament, com a millor edifici de l'any, amb aquests arguments:Ha estat relativament fcil la feina confiada a aquest jurat, car, entre els edificis acabats durant l'any 1908, un d'ells s'ha sobreposat, naturalment i sense vacillacions, a tots els altres. El superb edifici de l'Orfe Catal compleix plenament la primera condici per optar al premi del Concurs, car es pot dir ben b que, per ell mateix, embelleix no sols el seu propi emplaament, sin que irradia l'ambient d'art, animaci i bellesa a tota la seva barriada... L'auditori va ser destinat a concerts de msica orquestral i instrumental, aix com a interpretacions corals i a recitals de cantants. Tanmateix, al Palau han tingut tamb cabuda actes culturals, poltics, obres de teatre i, naturalment, les ms variades actuacions musicals. Ara com ara continua complint totes aquestes funcions, tant a l'mbit de la msica culta com al de la msica popular.

L'acstica de l'auditori s immillorable. Els millors intrprets i batutes del mn de l'ltim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per gor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autntic santuari de la msica de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referncia en el panorama artstic internacional.

El Palau de la Msica Catalana va ser declarat Monument Nacional el 1971. Amb aquest motiu es van realitzar mplies obres de restauraci sota la direcci dels arquitectes Joan Bassegoda i Jordi Vilardaga.

En la dcada del 1980, l'Orfe Catal decideix efectuar una gran reforma arquitectnica i tamb jurdica i, aix, es va constituir el 1983 el Consorci del Palau de la Msica Catalana, mantenint la propietat l'Orfe per intervenint l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura d'Espanya. Pel que fa a les obres de l'edifici s'encarreg el projecte a scar Tusquets i Guilln. Aquestes obres van durar set anys, portant-se a terme tot el projecte de Tusquets, que va ser reconegut amb el Premi FAD 1989 d'Arquitectura, Reformes i Rehabilitacions. Llus Domnech i Girbau, arquitecte i nt del primer arquitecte del Palau, Domnech i Montaner, va escriure sobre aquestes obres elogiant-les: La rehabilitaci de la sala i els accessos, l'edificaci d'un nou edifici annex per als serveis (...) han donat com a resultat una obra coherent i creativa, perfectament al dia pel que fa a seguretat i especificacions de confort i acstica, dintre de l'esperit innovador radical i amant del detall que Domnech i Montaner hauria desitjat.

Al 1990 es va formar la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica Catalana pels actes del centenari de l'Orfe i, a ms a ms, per aconseguir recursos privats amb activitats organitzades al Palau.

Les dictadures.

Al llarg de la seva histria, el Palau tamb ha acollit actes no relacionats amb la msica. La vida poltica catalana hi ha trobat una evident manifestaci simblica que arriba fins avui i passant per les assembles de Solidaritat Catalana, per la clausura de quatre mesos ordenada per la dictadura de Primo de Rivera entre el 24 de juny i el 13 d'octubre de 1925, i per la dura postguerra, moment en qu el seu nom s castellanitzat i pel gentilici. Aix, el 2 d'abril de 1940, la Falange organitza un festival amb la intervenci del Orfen que dirige el maestro Millet -segons deia el programa i per evitar escriure el nom real- que va haver de comenar amb l'himne feixista Cara al sol, que Millet va dirigir amb els braos immbils contra el cos.

La vida del Palau va anar tornant a la normalitat encara que amb actes entremig que celebrava la nova Espanya feixista, com ara un concert de militars russos (el programa aclaria que eren de l'antic exrcit del tsar) i un altre del Cor de les Joventuts Hitlerianes el 1943. 

Tanmateix, hi havia ms msica, i per exemple el 9 de novembre de 1940 s'hi va estrenar el fams Concierto de Aranjuez de Joaqun Rodrigo. El 31 de mar de 1944, Eduard Toldr hi feu el seu primer concert amb la Orquestra Municipal de Barcelona, l'actual Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que fins a la inauguraci de l'Auditori (1999) va ser la principal llogatera del Palau.

El 19 de maig de 1944 hi va debutar la soprano Victria dels ngels. L'Orfe Catal no va reapareixer fins el 1946, dirigit per Llus Maria Millet, fill del fundador, que va interpretar el Requiem de Mozart.

 Fets del Palau .   
Els Fets del Palau van succeir el 1960 coincidint amb una visita de Francisco Franco a Catalunya. S'havia aconseguit l'autoritzaci per interpretar El cant de la Senyera al Palau, amb motiu de la celebraci del centenari de Joan Maragall. La prohibici governativa en l'ltim moment per part de les autoritats va fer que part del pblic assistent es poss dret a cantar aquest himne i es llancessin fulls contra el cap de l'Estat Espanyol; per aquest fet va haver-hi detencions, entre elles la del futur president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i que, malgrat no trobar-se al local, fou sotms a un consell de guerra. Fins l'any 1967 no va poder ser interpretat El cant de la Senyera legalment.

Cam a la normalitat.
Amb la realitat sempre present, com per exemple quan la Falange va decidir fer-hi un acte commemoratiu de la seva fundaci, als anys 60 el Palau comena a veure la llum d'una certa normalitat amb diverses iniciatives com la representaci d'obres de teatre en catal, amb noves entitats organitzadores de concerts, de la msica clssica al jazz, passant per la Nova Can.

Comencen a haver-hi tmids intents de llibertat. Aix, El Cant de la senyera es va poder tornar a escoltar al Palau en el concert del centenari del naixement de Llus Millet, el 18 d'abril de 1967. Els grans intrprets catalans hi comencen a actuar sovint, com ho fa Frederic Mompou el 1969 en el seu 75 aniversari.

 Arquitectura .


L'arquitectura de Domnech i Montaner s de gran qualitat i originalitat, ressaltat d'una banda en l'estructura de ferro que permet la planta lliure tancada per vidre, i de l'altra la integraci a l'arquitectura de les arts aplicades.  Dues decisions arquitectniques demostren la tipologia i la innovaci tecnolgica del projecte: la primera la soluci del pati a la mitgera del solar amb l'esglsia, perqu la sala de concerts queds amb la mateixa simetria de distribuci i entrada de llum. La segona, va ser la resoluci de situar l'auditori al primer pis amb l'accs des de la planta baixa pels diferents trams de l'escala amb un tractament tan efectiu que compensa l'ascensi; amb aix es va aconseguir la utilitzaci de la planta baixa per a oficines de l'Orfe. 

A l'exterior es barregen elements escultrics, que fan allusi al mn de la msica, amb elements arquitectnics de carcter modernista barroc. A l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcci amb cermica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harmnic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari est dominat a la seva part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen al seu torn en un element decoratiu. L'embocadura de l'escenari est emmarcada per illustracions escultriques espectaculars, ambdues allegories de la msica culta i de la msica popular: a la dreta, un bust de Ludwig van Beethoven sobre columnes driques que sostenen uns cmuls dels que emergeix la cavalcada de les valquries (clara referncia a l'adoraci per Richard Wagner que sempre ha sentit el pblic catal); a l'esquerra, amb uns nois al peu d'un salze a les branques del qual apareix el bust de Josep Anselm Clav, una allegoria al text de la can Les flors de maig d'aquest autor. 

Entre 1982 i 1989 es va realitzar una gran restauraci i ampliaci sota la direcci dels arquitectes scar Tusquets i Carles Daz, iniciant-se la segona part l'any 2000, dotant al palau amb un edifici adossat de sis pisos d'alada on se situen els camerins, l'arxiu, la biblioteca i una sala de reunions, i obrint-se a una plaa grcies a l'enderroc de l'esglsia de Sant Francesc de Paula, que havia sofert un incendi durant la guerra civil espanyola i s'havia fet una reconstrucci sense valor arquitectnic. A la segona fase es van realitzar reformes interiors i una nova ampliaci amb una sala d'audici i assaig aix com un restaurant.

 Exterior .
 Faana lateral .


 
Es troba situada en el carrer Sant Pere ms Alt, nic accs fins l'any 1989, fa cantonada amb el carrer Amadeu Vives, que es resol amb la inclusi del grup escultric La can popular catalana, de l'artista Miquel Blayi reproduda a mida superioral natural per Frederic Bechini, on estan representats un Sant Jordi, sota una figura femenina en el centre com un gran mascar de proa, que s una alelegoria de la msica, envoltada d'un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l'anci i els nens. Est considerada l'obra cabdal de l'escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Segons consta a una inscripci al peu de l'escultura, va ser pagada pel marqus de Castellbell (Joaquim de Crcer i d'Amat), i va tenir lloc la seva inauguraci el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la faana angular a dos carrers estrets fa difcil la visi completa del conjunt. 

Altres elements d'aquesta faana sn els arcs amb grans columnes de ma vermell i cermica. Dins de dues d'aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balc que recorre la faana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; al segon pis els busts dels msics sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d'esquerra a dreta sn Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultric de la cantonada es troba el bust de Wagner ja al carrer Amadeu Vives. A la part superior d'aquesta faana un gran front en mosaic de Llus Br simbolitza la senyera de l'Orfe d'Antoni Maria Galliss i en el centre una reina presidint una festa amb una filosa, en allusi a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb msica del compositor Amadeu Vives, una pea de les que ms interpretava l'Orfe i que des de 1996 s l'himne oficial de Mallorca.

 Faana principal actual .

En aquesta faana es troba l'entrada habitual des de l'any 1989, mitjanant una nova esplanada a la qual s'accedeix des d'un carrer que des de l'any 2006 es denomina amb el nom de Palau de la Msica.

La faana realitzada per Domnech i Montaner sorprn per la seva construcci, que es va realitzar com si ans a la vista, malgrat que estava completament cega per la posici en tot el seu frontal de l'esglsia de Sant Francesc de Paula. Per aconseguir l'entrada de llum a travs dels finestrals d'aquesta faana, l'arquitecte va construir un pati d'uns tres metres d'amplada que feia de lmit amb l'esglsia i encara que no era vista, la va realitzar amb gran riquesa de materials i disseny, l'obra de ma vermell vist, baranes de ferro forjat, cornises i capitells esculpits i amb uns vitralls de colors iguals que a la resta de l'edificaci. Segons unes dades aportades per Pere Arts, el pressupost inicial de les obres del Palau era de 450.000 pessetes, que es van arribar a duplicar, existint alguna fricci entre el client i l'arquitecte degut a la seva tossudesa per acabar aquesta faana igual que la que estava a la vista i per tant l'encariment de l'obra.

A la part esquerra de la faana es troba l'edifici de serveis, realitzat pels arquitectes scar Tusquets, Llus Clotet i Carles Daz a l'ltima vintena del segle XX, amb una torre amb la base esculpida com si d'una gran palmera es tracts; s tamb per on hi ha l'entrada dels artistes. A la part dreta es troba sobre unes escales l'escultura dedicada a Llus Millet, de l'escultor Jassans, realitzada el 1991, i l'entrada al restaurant del Palau, anomenat Mirador i realitzat com una capsa de vidre. En aquest extrem de la faana, l'angle amb el carrer de Sant Pere ms Alt tamb es resol a manera de proa com a la faana antiga, representant en ma vermell i en baix relleu un gegant arbre. 

Tota la faana central recuperada ha estat coberta per una altra nova fent pantalla de vidre amb el nom de l'edifici Palau de la Msica Catalana gravat a les portes d'entrada.

 Interior .
La rajola de Valncia, les peces cermiques motllurades i el mosaic, revesteixen tot l'edifici, una gran intervenci de diferents productes cermics, aix com de diversos artesans i fabricants van ser els  que van subministrar a Domenech i Montaner durant la construcci del Palau. La major part dels mosaics que es troben als murs i cobrint els fusts de les columnes, tant exteriors com interiors van ser realitzats per Llus Bru. 

 Vestbul .
Fins la reforma de l'equip de Tusquets de l'any 1989, la planta baixa del Palau es distribuen diverses dependncies de l'Orfe, que tenien la seva entrada pel carrer Amadeu Vives. Ara com ara aquest espai anomenat foyer est ocupat pel bar.

Per l'antiga entrada del carrer Sant Pere ms Alt el primer que es veu s una gran escala doble cap al primer pis, amb illuminaci de grans fanals; la barana est ricament treballada en pedra i amb els balustres de vidre, els arrambadors sn de cermica vidrada i amb relleus de flors, igual que l'ornamentaci dels sostres. Ja en aquesta entrada es pot recordar a l'escriptor Robert Hughes referint-se al Palau: Mai ms es construir a Barcelona res que es pugui semblar des del punt de vista d'atreviment conceptual, brillantor formal, simbolisme i efecte decoratiu. 

 Sala Llus Millet . 

Situada al primer pis, davant de la sala de concerts, i dedicada al mestre Millet msic i fundador de l'Orfe Catal, s el que s'anomena una sala d'espera o descans amb una imponent lmpada modernista de ferro, tamb en aquest sentit Domnech i Montaner demostrava un gran domini en el seu aspecte teric donant-los autntiques llions als artesans i involucrant-se en tots els treballs de forja durant les obres del Palau. Com a decoraci de la sala hi ha diversos bustos de msics clebres i unes pintures modernistes de Joan Brull i Vinyoles (1863 - 1912), protagonitzats per figures femenines amb carcter simbolista.

A l'poca modernista es va comptar amb l'art del vitrall per part dels arquitectes com una activitat decorativa per a les seves construccions, Domenech i Montaner, ho fomenta en tots els seus edificis, per al Palau de la Msica, a ms a ms d'aquesta decorativitat t una funci material arquitectnica. s en aquesta obra on s'expressa la gran realitat del vitrall catal, en aconseguir una perfecta uni entre arquitecte i el vitraller Antoni Rigalt i Blanch.

Les portes sn de vidre amb vitralls de temes florals ac com el llarg finestral que separa aquesta sala de la terrassa  de vidre transparent a la part superior i emplomat de vidre de color d'element floral  com un arrimador a la part baixa, sobre el vidre transparent corre un fris de vitral imitant el trencads. A la terrassa ens trobem les columnes decorades amb mosaics que donen al carrer Sant Pere ms Alt; totes les columnes sn diferents en color i decoraci. Aquesta sala tamb est destinada per celebrar actes socials o conferncies de premsa.

 Sala de concerts .

En accedir a la sala des del primer pis fa l'efecte d'una entrada fosca, trobant-se, tot seguit, amb un gran efecte teatral, amb l'explosi de llum i color que t la gran sala; els vitralls, a tots dos costats, corren des del terra al sostre amb el primer i segon pis de butaques com si fossin unes safates, columnes decorades amb mosaics de colors com el sostre amb roses vermelles i blanques de cermica vidrada. A la intersecci dels arcs superiors s'aprecien uns mosaics en semicercle representant cues de paons reials amb tot el seu esplendor i colorit.


Els vitralls sn emprats per diferenciar diversos mbits i per complementar elements constructius.Una de les funcions ms principals, s'organitza a la sala d'audici s, on la gran cortina de vidre tamisa la llum, sn els vitralls mes importants pel que fa a grandria i vistositat, estan collocats en deu finestrals en els murs laterals de la sala de concerts. Es troben separats per quatre columnes i cinc vitralls per banda, formats per grans peces de "vidre catedral" rosat, amb garlandes de fulles i flors, lligats amb plom i que passen d'un finestral a l'altre enllaant uns motius herldics que es van repetint, el de Catalunya i el de Sant Jordi. A la part alta, al costat dels arcs d'estil Tudor, hi ha una franja de vidres hexagonals en tons ocres pllids i grisos, com si d'un trencads es tracts. Al primer pis es repeteixen les garlandes amb uns llaos de vidres blaus i a la platea es troba el vidre rosa amb un fris floral a la part superior. 


Al centre del sostre servint per a llum natural i elctrica, la gran claraboia o llum realitzada per Antoni Rigalt i Blanch, com si fos un gran sol amb forma d'esfera invertida, de vidres daurats en el centre i envoltat d'altres, amb tons ms suaus blaus i blancs representant busts femenins i les cares dibuixades amb grisalla, i al cabell porten unes petites garlandes de roses y una cinta amb una ciba blava al mig.
Un recinte mgic concebut com una immensa caixa de vidre coronada amb una gran claraboia central de colors. Els vitralls multicolors estan compostos per dues fileres circumcntriques d'ngels o donzelles disposades en dos rengles concntrics. Encara que aquests tinguin les boques closes, sembla que evoquin una agrupaci coral. La translucidesa de l'exterior defineix un concepte que encara es refora ms a la sala de concerts, amb el vitralls i el gran lluernari central, la fusi de la llum daurada de la claraboia amb la rosada dels finestrals laterals dna una claror ambiental nica i misteriossa que atret l'atenci de tothom qui ha estudiat aquest edifici singular. Alhora, el joc de diafanitat entre uns espais i altres, separats amb grans portes de vidre, assegura la visualitzaci consecutiva dels espais. 


Al damunt de la graderia hi ha dos Pegssos , esculpits per Eusebi Arnau, que hi ha qui els relaciona amb el poder ascensional de la msica.

L'aforament de la sala de concerts s de 2.049 persones distribudes en: 

Platea, 688. ;
Primer pis, 321. ;
Segon pis, 910.
Galeries de l'orgue, 82. ;
Reservades, 48.

 Escenari .


A la boca de l'escenari, d'onze metres d'amplada, es troba el grup escultric de Diego Massana Maj i continuat pel jove Pau Gargallo, que representa a la part dreta el bust de Beethoven flanquejat per dues dolumnes driques sota la cavalcada de les Valquries amb una clara simbologia de la msica clssica centre-europea de Wagner, (en el seu honor l'any 1901 es va fundar l'Associaci Wagneriana de Barcelona) i la representaci de la msica popular catalana al costat esquerre, amb el bust de Josep Anselm Clav sota un gran arbre als peus del qual es troba un grup de cantors. La magnitud d'aquesta obra escultrica fa que a la seva part superior s'acostin ambds costats, quasi fins tocar-se.

A la part del semicercle posterior de l'escenari, es troben divuit muses modernistes en mosaic i en relleu des de la cintura que sembla que estan dansant sortint dels murs, realitzades la part escultrica superior per Eusebi Arnau i el trencads de les faldilles per Mario Maragliano i Llus Bru; totes sn portadores de diferents instruments musicals, sota un  fons de tesselles irregulars de color rogenc i sobre seu es troba installat l'orgue. Al centre de l'escenari, entre les muses, va manar collocar Domenech i Montaner, en homenatge el seu gran amic Antoni Maria Galliss, la imatge de la senyera que  Galliss havia disenyat per a l'Orfe Catal, envoltat de simbologies medievalistes sobre un fons blau, que va ser realitzada en mosaic per Llus Bru
i visible des de tots els punts de vista de la sala.

A la part superior d'aquest hemicicle sobre les muses, hi ha una continuaci dels vitralls laterals de la sala, consta de sis vidrieres amb el mateix motiu de garlandes florals.

Vegeu planta de la Sala de concerts i l'escenari. ;

 Orgue .
L'adquisici de l'orgue es va fer a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, i es va realitzar l'any 1908. El primer concert amb ell realitzat, per Alfred Sittard organista de la catedral de Dresden, va suposar escoltar per primera vegada un concert d'orgue a Barcelona a un recinte diferent a una esglsia. L'any 2003 es va tornar a restaurar grcies a les aportacions realitzades per empreses privades.

 Petit Palau .

Projectat per l'arquitecte scar Tusquets al nou edifici a continuaci de l'entrada pel carrer Sant Pere ms Alt, es troba a onze metres de profunditat i va ser inaugurat el 22 d'abril de l'any 2004. T un aforament teatral per a 538 persones i una perfecta acstica, excellent per a msica de cmera, a ms a ms es realitzen en el seu espai tot tipus d'actes socials i culturals, per als que est dotat de grans avenos tecnolgics. 

L'any 2007 ha estat un dels cinc projectes guardonats amb el premi Uli Awards For Excellence europeus en reconeixement al disseny i valor arquitectnic.

 Biblioteca .
Iniciada la collecci per l'Orfe l'any 1891, consta de diversos llegats amb manuscrits del segle VI, i una gran quantitat de volums, la majoria d'ells de temes musicals; hi ha partitures i el repertori del que ha cantat el cor des de la seva fundaci. 

La biblioteca tamb conserva molts dels programes originals, i una srie de curiosos documents, primer manuscrits i desprs mecanografiats durant dcades amb pacincia monacal per un treballador del Palau, Carles Pascual, que fins l'any de la seva mort (1974) va anar anotant dia a dia tots els concerts i la resta d'activitats del Palau.

Histria artstica.
El Palau s la seu social de l'Orfe Catal: des de la inauguraci, hi ha ofert els seus concerts. A ms, l'any 1990 es va crear tamb com a formaci resident el Cor de Cambra del Palau de la Msica Catalana i ms tard, el 1999, l'Escola Coral de l'Orfe Catal on es proporciona la formaci musical dels components de l'orfe. 

Molts dels millors solistes i cantants del segle XX han actuat al Palau de la Msica Catalana, entre ells: Pau Casals, Jacques Thibaud, Alfred Cortot, Eugne Ysaye, Albert Schweitzer, Enric Granados, Blanche Selva, Wilhelm Backhaus, Emil Sauer, Wanda Landowska, Clara Haskil, Fritz Kreisler, Arthur Rubinstein, Claudio Arrau, Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropovich, Alcia de Larrocha, Victria dels ngels, Montserrat Caball, Josep Carreras, Elisabeth Schwarzkopf, Barbara Hendricks, Alfred Brendel, Wilhelm Kempff, Sviatoslav Richter, Vladimir Ashkenazy, Maurizio Pollini, Maria Joao Pires, Jean-Pierre Rampal, Jessye Norman, Daniel Barenboim, etc.

Grans orquestres i directors han visitat l'auditori des del seu primer any de funcionament: Berliner Philharmoniker amb Richard Strauss, Herbert von Karajan, Claudio Abbado i Mariss Jansons; Wiener Philharmoniker, amb Carl Schuricht, Karl Bhm, Zubin Mehta i Leonard Bernstein; Amsterdam Concertgebouw amb Eugen Jochum, Antal Dorati i Mariss Jansons; Israel Philharmonic i Zubin Mehta; Staatskapelle Berlin i Chicago Symphony amb Daniel Barenboim, New York Philharmonic amb Kurt Masur, Mnchner Philharmoniker amb Sergiu Celibidache, Cleveland Orchestra amb Lorin Maazel, Philharmonia Orchestra amb Carlo Maria Giulini, Concentus Musicus Wien amb Nikolaus Harnoncourt; Vaclav Neumann, Jordi Savall, Philippe Herreweghe, etc., i cors com: Capella Sistina di Roma, Orfen Donostiarra, Escolania de Montserrat, Wiener Sngerknaben, etc. 

De 1920 a 1936 el Palau va ser la seu de l'Orquestra Pau Casals, on va ser dirigida per Pau Casals, Richard Strauss, Vincent d'Indy, gor Stravinski, Arnold Schnberg, Anton Webern, Arthur Honegger, Manuel de Falla, Eugne Ysaye, etc. Durant anys, de 1947 a 1999, l'orquestra resident del Palau va ser l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Compositors i msics importants hi ha intepretat o dirigit llurs prpies obres: Enric Granados, Richard Strauss, Maurice Ravel, Serguei Prokfiev, gor Stravinski, Manuel de Falla, Arnold Schnberg, Serguei Rakhmninov, Anton Webern, Robert Gerhard, George Enescu, Darius Milhaud, Francis Poulenc, Arthur Honegger, Frederic Mompou, Krzysztof Penderecki, Witold Lutoslawski, Pierre Boulez, etc. 

Altres artistes, actors, ballarins, msics de jazz, cantants i grups de msica popular, rock, etc., tamb han actuat al Palau: Vittorio Gassman, Maurice Bjart, ngel Corella, Charles Aznavour, Duke Ellington, Tete Montoliu, Oscar Peterson, Woody Allen, Keith Jarrett, Ella Fitzgerald, Michel Camilo, Tamara Rojo, Paco de Luca, Bebo Valds, Luis Eduardo Aute, Jorge Drexler, Cassandra Wilson, Vicente Amigo, Anoushka Shankar, Norah Jones, Sinad O'Connor, Ute Lemper, etc.

El Palau va convertir-se en l'escenari emblemtic per als cantautors de la Nova Can: cantar al Palau ("fer un Palau") va ser una mena de consagraci per a un cantant. Raimon, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Llus Llach, Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra, etc., hi ha cantat. 

Durant alguns anys tamb s'hi van representar amb una certa freqncia obres de teatre -sobretot teatre experimental o d'autors que no podien representar-se en altres locals-: companyies com el Teatre Experimental Catal, la Companyia Adri Gual o l'Agrupaci Dramtica de Barcelona (1955-1963) van fer del Palau la seu de les seves estrenes, entre les quals van destacar espectacles com l'estrena de la Primera histria d'Esther d'Espriu, la dEl Ben Cofat i l'altre de Josep Carner, la del Pigmali de Joan Oliver, les d'obres de Joan Brossa, etc.

Estrenes.
Com a principal auditori de Barcelona durant anys, el Palau ha estat l'escenari de moltes estrenes absolutes d'obres musicals -i algunes de teatre-, incloent-hi:

 1908 Dante, poema simfnic d'Enric Granados;
 1911 El primer llibre de la suite de piano Goyescas d'Enric Granados, i els seus Allegro de concierto i Cant de les estrelles; Azulejos, preludi per a piano d'Isaac Albniz, acabat per Enric Granados.
 1914  Tonadillas, cicle de canons d'Enric Granados.
 1921 Vistes al mar, quartet de corda d'Eduard Toldr;
 1925 Psych de Manuel de Falla ; Charmes nm. 4-6, amb Frederic Mompou.
 1926 La Suite intertonal de Jaume Pahissa (26 d'octubre); el Concert per a clavec i cinc instruments de Manuel de Falla (5 de novembre).
 1928 L'pera d'Eduard Toldr El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner; les Comptines de Frederic Mompou, per a veu i piano.
 1929 El Concertino per a cordes, Quintet de vent i altres obres primerenques de Robert Gerhard.
 1932 El rapte de les sabines de Manuel Blancafort (altres obres de Blancafort s'hi estrenaren desprs: Ermita i panorama (1946), Concert omaggio a Franz Liszt (1944), Concert ibric (1950), Simfonia en mi (1951), Cantata Verge Maria (1968), Rapsdia catalana (1972), etc.);
 1936 El Concert per a viol i orquestra, en memria d'un ngel (19 d'abril) d'Alban Berg; la suite del ballet Ariel de Robert Gerhard.
 1938 Albada, interludi i dansa de Robert Gerhard.
 1940  El Concierto de Aranjuez de Joaqun Rodrigo, per a guitarra i orquestra (9 de novembre).
 1945 Les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge (primera presentaci de les quatre primeres canons del cicle; l'obra completa es va donar poc desprs a l'Ateneu Barcelons; altres obres de l'autor tamb s'han anat estrenant al Palau).
 1946 Quatre canons en llengua catalana i Trptic de Mossn Cinto de Joaqun Rodrigo, cicles de canons per a soprano i orquestra.
 1948 La Simfonia mediterrnia de Xavier Montsalvatge.
 1952 El Cantar de l'alma, versi coral, de Frederic Mompou.
 1954 Concert per a piano i orquestra nm. 3 de Salvador Bacarisse.
 1957 Primera histria d'Esther, obra de teatre de Salvador Espriu.
 1959 Don Juan, ballet de Joaqun Nin-Culmell.
 1960 El Cntic espiritual de Xavier Montsalvatge (9 d'abril).
 1961 Les Variacions sobre un tema de Chopin per a orquestra, de Frederic Mompou; Or i sal, obra de teatre de Joan Brossa.
 1963 La Desintegraci morfolgica de la xacona de J. S. Bach de Xavier Montsalvatge; l'obra de teatre de Josep Carner El Ben Cofat i l'altre.
 1965 Concert per a viol i orquestra de Xavier Benguerel; Orpheus de Josep Soler i Sard.
 1966 El Quartet de corda nm. 6 de Joaquim Homs; altres obres d'Homs tamb van estrenar-s'hi: Invenci per a orquestra (1965), Presncies per a orquestra (1970), Dos soliloquis (1976), Simfonia breu (1978), Nonet (1979)... ;
 1967 La Passi de Cristfol Taltabull, per a cor i orquestra.
 1971 Prelude de Krzystof Penderecki.
 1973 Impromptu-rondino d'scar Espl, per a orgue (21 de febrer).
 1974 Oedipus et Iocasta, pera-oratori de Josep Soler i Sard (en versi de concert); altres obres de Soler tamb s'hi van estrenar; Oracin a Platero, per a cor i orquestra, de Cristbal Halffter.
 1977 Sonata a la breve, per a violoncel i piano, de Joaqun Rodrigo.

 Referncies .


 Bibliografia consultada .












 Enllaos externs .

Visita virtual.;
Pgina web del Palau de la Msica Catalana;
Auca del Palau de la Msica;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19526" title="Modernisme catal" nonfiltered="3539" processed="3515" dbindex="8554">


El modernisme catal s un estil arquitectnic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'esttica neogtica, neoromnica i neoclssica de meitat del segle XIX i precedir el racionalisme arquitectnic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que s part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa (vegeu modernisme), a Catalunya adquireix una personalitat prpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement ms desenvolupat.

A la vegada que es produeix el modernisme a Catalunya, es produeix a gran part d'Europa i certs punts del continent americ. Els moviments parallels ms significatius foren: Arts & Crafts al Regne Unit, Liberty a Itlia, Jugendstil a Alemanya, Art Nouveau a Blgica (Victor Horta) i Frana (Hector Guimard), Sezesion (Otto Wagner) a ustria...etc.

A la fi del segle XIX sorgeixen a Europa tendncies arquitectniques que trenquen amb els criteris tradicionals i busquen noves formes d'edificar amb la intenci del segle XX, que donen gran rellevncia a l'esttica. Aquest moviment s conseqncia de la Revoluci Industrial, que ha anat arrelant en els diversos pasos, i dels avanos derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la mquina de vapor, que han canviat completament la forma de viure de la poblaci i han originat un creixement de les ciutats, en les quals s'han anat establint indstries que regenten un nombre creixent de burgesos. El modernisme s, doncs, un estil urb i burgs.

El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XIX, i desenvolupa nous conceptes arquitectnics basats en la naturalesa i el moviment, que s'instrumentalitzar amb els materials de construcci i les tcniques tradicionals prpies catalanes (sobretot la volta catalana), en les formes dels edificis i en les figures de les seves faanes. Els arquitectes i els seus escultors colloquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors a manera d'elements decoratius, ja sigui com figures adossades o a com ornament de la pedra o cermica. Tamb es colloquen figures de grandria major, animals fabulosos o persones, i en les cornises elements de cermica de color. Les finestres i les balconades disposen de reixes de ferro forjat, que sn llaurades artsticament i contenen motius inspirats en la naturalesa.

El desenvolupament del modernisme s fomentat a Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i s culta i sensible a l'art, s per aix que sorgeixen casos de mecenatge per part de l'alta burgesia catalana (com s el cas del comte Gell amb Antoni Gaud). Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves nsies de modernitzaci, d'expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i la seva distinci. A ms a ms es dna la circumstncia que en ser enderrocades les muralles de Barcelona (que transcorrien pel que desprs seran les rondes de la ciutat) i fer-se efectiva la construcci de l'eixample barcelon fins a unir els diferents municipis de la plana, es posa definitivament en marxa el creixement de la ciutat prenent la dimensi a partir d'aleshores de gran ciutat, i restant-ne com a conseqncia d'aix un gran nombre de testimonis d'aquella febre urbanitzadora i constructora.

D'entre els ms de 100 arquitectes que realitzaren edificis d'estil modernista catal, en destaquen sobretot tres: Antoni Gaud, Llus Domnech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Moltes de les obres seves han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: Modernisme i noucentisme;
Ruta del modernisme a Reus;








 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19531" title="Bluetooth" nonfiltered="3540" processed="3516" dbindex="8555">
El Bluetooth s una especificaci industrial per les Xarxes d'mbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bsicament s refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia prxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informaci entre dispositius com ordinadors de butxaca, telfons mbils, ordinadors porttils, ordinadors, impressores i cmeres digitals a travs d'una forma segura, de baix cost a travs d'ones de rdio de baixa freqncia.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitaci, fins a un lmit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potencia:
Classe 3 (1 mW) s la ms rara, i ens permet una transmissi de 10 centmetres a un mxim de 1 metre ;
Classe 2 (2.5 mW) s ms comuna i ens permet una distancia de fins a 10 metres;
Classe 1 (100 mW) t l'abast ms gran, de fins a 100 metres tot i que el consum ms elevat.

 Utilitats .
Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, s til per imprimir, connectar a Internet i enviar missatges, fotos o fax amb el telfon mbil o un altre ordinador. En cada cas caldr disposar d'una impressora, telfon mbil o ordinador que disposin d'una connexi Bluetooth.

Tamb permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una cmera de fotos o un GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, s poder fer servir els mateixos auriculars per al telfon mbil que per a escoltar MP3.

El SIG ha intentat impulsar que els dispositius tcnics que permeten incloure aquesta connexi tinguessin un preu molt assequible, baix consum i fossin aparells petits. El preu actual d'un xip que permet incloure aquesta connexi ronda els 5 Euros. A mesura que s ms fcil aconseguir-lo, el preu dels xips ha anat baixant.

Aix fa que cada cop ms els telfons d'alta i mitja gamma inclouen de srie aquesta connexi sense fil. Si els aparells porttils segueixen disminuint de mida, i les necessitats de connexi entre ells augmenta, aquesta tecnologia t ms probabilitats de consolidar-se.

Cada cop ms ordinadors de butxaca, telfons mbils, impressores i ordinadors disposen de connexi Bluetooth.

 Histria .

Va ser impulsada per un grup d'empreses, encapalat per Nokia, Ericsson, IBM, Intel i Toshiba, anomenat Grup d'Inters de Bluetooth (SIG) l'any 1999. Ms tard centenars d'empreses s'hi han afegit (com ara One2One, Motorola, Qualcomm, Compaq, Dell, Intel, Microsoft, 3Com Palm, VLSI, Xircom, Psion Dacom i Lucent).

Va agafar el seu nom del rei dans Viking Harald Bltand (Bluetooth en angls).

 Tecnologia .
Treballa en una banda lliure de l'espectre electromagntic, per a la qual no cal llicncia (a 2.45 GHz). La velocitat de transmissi terica s de 1 Mbps (versi 1.x) tot i que la mxima en un sol sentit amb una connexi asncrona s de 720 Kbps.

El Bluetooth porta incorporat diverses mesures de seguretat.

A ms de les versions prototip, hi ha hagut tres versions aprovades del protocol, la versi 1.0, amb molts errors d'interoperabilitat, la versi 1.1, que va solucionar els principals problemes de la versi anterior, i la versi 1.2, ms orientada a multimdia i que millora la fiabilitat i la seguretat. Cada nova versi s compatible endarrere, s a dir, permet connectar amb tots els dispositius de les versions anteriors, en les condicions que aquests necessitin. La nova versi 2.0 es va publicar a principis del 2006 i millora la velocitat de transmissi fins a 3 Mbps aplicant EDR (Enhanced Data Rate).

El nom adoptat pel IEEE de l'estndard s 802.15.1.

Es tracta d'un estndard obert, tot i que els seus drets pertanyen al grup SIG i per tant ning que no hi pertanyi pot construir un aparell amb la seva funcionalitat.

 Consum .
Un dels avantatges dels xips amb tecnologia bluetooth es el seu baix consum. Per exemple, un xip Wi-Fi consumeix tpicament cap a 7 watts, i un de bluetooth classe 2 (tpicament un mbil) cap a 2.5 miliwatts, menys de una millsima part.

Implantaci.

En l'actualitat gaireb tots els ordinadors de butxaca, ordinadors porttils i telfons mbils nous sn compatibles amb tecnologia bluetooth de srie.

Molts fabricants de cotxes inclouen tamb com a opci equipament de mans lliures basat en bluetooth, sovint acompanyat de control per veu, ja que s una opci ms cmoda que els mans lliures tradicionals  no cal fer cap connexi ni prmer cap bot per comenar a fer servir el mans lliures.

Referncies.
 Aquest article treu material del corresponent article de PalmCAT.cat.

Vegeu tamb.
 Bluejacking - una forma de comunicaci via Bluetooth;
 Protocol de comunicaci;
 Xarxa informtica;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial Bluetooth ;
Pgina web oficial dels membres del grup Bluetooth ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19533" title="Altar (constellaci)" nonfiltered="3541" processed="3517" dbindex="8556">



L' Altar (Ara segons la denominaci en llat de la Uni Astronmica Internacional) s una feble constellaci del hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
L'estel ms brillant,   Arae, s d'una magnitud aparent de 2,9. L'estel   s un estel doble just al sud de  . Arae es creu que t al menys tres planetes, un dels quals podria ser de natura rocosa.

Estrelles principals.

Ara ocupa una part del cel travessada per la Via Lctia. Si b les seves estrelles no sn molt brillants a l'ull nu, moltes sn d'una magnitud absoluta molt elevada.

  Arae.

L'estrella ms brillant d'Ara no s pas  , sin  , amb una magnitud aparent de 2,84. Arae s una gegant vermella relativament allunyada (700 anys-llum, 4.600 vegades ms lluminosa que el Sol i 92 vegades ms gran.

  Arae.

s l'nica estrella de la constellaci que t un nom especfic, Choo (el bast en xins),   Ara s noms un poc menys lluminosa que   Ara. Choo s una estrella calenta blava, 2.200 vegades ms lluminosa que el Sol. Per noms cinc vegades ms gran.

Choo volta molt rpidament sobre ella mateixa, en 3,8 hores, amb una velocitat de 315 km/s a l'equador. Est envoltada d'un disc d'hidrogen ionitzat.

Choo s una estrella doble. La seva companya s de la 11ena magnitud.

Altres estrelles.

Ara  s una geganta vermella. Ara, una supergeganta, s una estrella doble.

Vegeu: Llista d'estrelles d'Ara
 Taula de les estrelles d'Ara .


Fonts:  The Bright Star Catalogue  (5e dition rvise),  Catalogue Hipparcos  (ESA SP-1200)

Objectes celestes.

El cant nord-oest de Ara cont molts de cmuls oberts i nebuloses difuses, sobre el fons de la Via Lctia. El ms brillant d'aquests, NGC 6397, que es troba a 8.200 anys llum, podria ser el cmul globular ms prxim al nostre Sol.

Histria.

Aquest grup d'estrelles poc lluminoses formava part de les constellacions del Centaure i del Llop abans de ser separat amb la creaci d'Escaire. Ara s'identifica amb l'altar del Centaure Quir (o, menys sovint, amb el de No, de Moiss, de Salom o de Dionisi...).

Articles relacionats.
Llista d'estrelles d'Ara;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19544" title="Shareware" nonfiltered="3542" processed="3518" dbindex="8557">
El shareware s programari que du el perms de redistribuci, per que adverteix a tothom que l's continuat de la cpia rebuda implica el pagament d'una llicncia d's.

El shareware no es considera programari lliure, per les segents raons:
A la majoria de shareware, el codi font no s a la disposici dels usuaris, cosa que vol dir que no es pot modificar el programa.
Normalment, els programes considerats shareware contenen alguna protecci, que o b desactiva el programa desprs d'un perode de prova, o b limita les funcions disponibles del programa. D'aquesta manera els autors "animen" a l'usuari a comprar la versi completa del programa sense restriccions.

Vegeu tamb.
Programari lliure;

 Enllaos externs .
 Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19545" title="Ordinador de butxaca" nonfiltered="3543" processed="3519" dbindex="8558">






L'Organitzador personal, tamb conegut com PDA, del angls Personal Digital Assistant (Assistent Digital Personal) o ordinador de butxaca, s un computador de m originriament dissenyat com agenda electrnica (calendari, llista de contactes, bloc de notes i recordatoris) amb un sistema de reconeixement d'escriptura. Avui es pot usar com una computadora domstica (veure pellcules, crear documents, jocs, correu electrnic, navegar per Internet, reproduir arxius d'udio, etc.).

 Histria .
El 1989, el Atari Portfolio, va ser una mostra primerenca d'alguns dels ms moderns dispositius electrnics. Li van seguir altres dispositius com els Psion Organiser, el Sharp Wizard o la Amstrad Penpad que van ser assentant la base de les funcionalitats de les PDAs.

La primera menci formal de l'acabe i concepte de PDA (Personal Digital Assistant) s del 7 de gener de 1992 per John Sculley en presentar el Apple Newton, en el Consumer Electronics Xou (Mostra d'electrnica de consum) de Les Vegas (EE.UU.). No obstant va ser un sonor fracs financer per a la companyia Apple, deixant de vendre's en 1998. La tecnologia estava encara poc desenvolupada i el reconeixement d'escriptura en la versi original era prou imprecs, entre altres problemes. Encara aix, aquest aparell ja comptava amb totes les caracterstiques de la PDA moderna: pantalla sensible al tacte, connexi a una computadora per a sincronitzaci, interfcie d'usuari especialment dissenyada per al tipus de mquina, connectivitat a xarxes via mdem i reconeixement d'escriptura.

En 1995 amb l'aparici de l'empresa Palm va comenar una nova etapa de creixement i desenvolupament tecnolgic per al mercat d'aquests dispositius. Tal va ser l'xit que les PDA sn a vegades anomenades Palm o Palm Pilot, la qual cosa constitux un cas d'una marca registrada que es transforma en el nom genric del producte.

La irrupci de Microsoft Windows CE (2000) i Windows Mobile (2003) en el sector els va dotar de majors capacitats multimdia i connectivitat, i sobretot va incorporar un pblic ja acostumat a l's dels seus programes i que se'ls trobaven en versi reduda. 

La irrupci dels Smartphones o Comunicadors (hbrids entre PDA i telfon mbil) van portar per un costat nous competidors al mercat i per un altre van incorporar l'usuari avanat de mbils al mercat. De pas va suposar la tornada d'un sistema operatiu que havia abandonat el mercat de les PDAs i ordinadors de m en favor dels mbils : el Symbian VOS. Les PDAs de hui en dia porten multitud de comunicacions sense fil (Bluetooth, WiFi, IrDA, GPS...) que els fa molt atractius incls per a coses tan inversemblants com el seu s per a domtica o com a navegadors GPS.

Caracterstiques.
Actualment, un PDA tpic t una pantalla tctil per a ingressar informaci, un slot de memria per a emmagatzemar-la i almenys Infraroig, Bluetooth o WiFi.
El programari requerit per un PDA inclou generalment un calendari, un directori de contactes i algun programa per a agregar notes. Alguns PDAs tamb contenen suport per a navegar per la xarxa i per a revisar el correu electrnic.

Touch screen.
Molts PDAs com l'Apple Newton i el Palm Pilot, tenen pantalles tctils per a interactuar amb l'usuari, per la qual cosa tenen molts pocs botons reservats per a obrir els programes ms utilitzats. Generalment els PDAs amb aquesta pantalla tenen un llapis desmuntable, amb el quin es realitzen totes les tasques. Per a agregar text generalment s'usen un dels mtodes segents:
S'usa un teclat virtual, i per a agregar les lletres cal tocar cada una d'elles.
Es pot connectar un teclat extern connectat via USB o Bluetooth.
Usant el reconeixement de lletres o paraules, i desprs traduint-les a lletres dins de la caixa text seleccionada.
Usant un reconeixement de smbols, on cert grup d'aquests representa una lletra. Generalment aquests smbols sn fcils de recordar.
Els PDAs dissenyats per a l's en negocis, com el BlackBerry o el Treu tenen teclats complets i scrolls per a facilitar l'ingrs d'informaci, en compte d'usar una pantalla tctil.
Els PDAs ms nous com l'iPhone o l'iPod Touch inclouen una nova interfcie d'usuari amb altres mitjans d'entrada. Aquests PDAs usen una tecnologia anomenada Multi-touch.

Targetes de memria.
Encara que alguns PDAs no usen targetes de memria, en l'actualitat la majoria permet l's de targetes SD. A ms, unes quantes tenen un port USB. Per a obtindre una xicoteta grandria, a ms, certs PDAs oferixen slots miniSD.

Connectivitat per cable.
Encara que alguns PDAs antics es connectaven al PC usant un cable serial, en l'actualitat la majoria usen un cable USB. A ms de permetre la connexi amb el computador, aquests oferixen la connexi entre dos PDAs.

Conectivitat Inalmbrica.
Molts dels PDAs moderns tenen connectivitat Bluetooth, a permet connectar teclats externs, auriculars, GPS i molt ms accessoris. A ms, la gran majoria possexen connectivitat WIFI, que ens permet connectar-nos a xarxes sense fil i l'accs a Internet. Els PDAs antics disposaven a ms d'un port infraroig, no obstant aix, molt pocs dels actuals tenen aquesta tecnologia, ja que s molt lenta. L'infraroig permet connectivitat entre dos PDAs o amb qualsevol altre accessori que tinga un d'aquests ports.

Sincronizaci.
Una de les funcions ms importants dels PDAs s la sincronitzaci amb les Pcs. A permet l'actualitzaci del directori, fent que la informaci del computador i del PDAs siga la mateixa.
La sincronitzaci tamb evita la perduda de la informaci emmagatzemada en el cas que l'accessori es perda, siga robat o destrut. Un altre avantatge s que es pot ingressar informaci molt ms rpid des del computador i transmetre-la desprs al dispositiu.
La sincronitzaci es realitza mitjanant un programa que entreguen els fabricants, els ms coneguts sn l'HotSync Manager (Palm VOS) i el Windows Mobile Device Center (Windows Mobile).

Usos dels PDA.
Els PDAs sn usats per a emmagatzemar informaci que pot ser consultada a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Generalment, aquests dispositius sn utilitzats de manera domstica, no obstant tamb es poden trobar en altres camps.

Usos en Autombils.
Molts PDAs sn usats en cotxes com a GPS, i s per aix que cada vegada s ms com trobar-los per defecte en els cotxes nous. Alguns sistemes poden tamb mostrar l'estat del trnsit. Els  programes ms comuns a Europa i als Estats Units per a realitzar a sn TomTom, Garmin i iGO mostrant ambients en 2 i 3 dimensions.

Usos mdics.
En la medicina els PDAs han sigut utilitzats per a realitzar diagnstics o per a triar els medicaments ms adequats. 

Usos en educaci.
En aquests ltims anys els PDAs s'han tornat molt comuns, s per a que s'ha comenat a utilitzar en certes institucions educatives perqu els alumnes prenguen nota. A ha perms l'augment de la productivitat dels estudiants, ja que permet la rpida correcci o modificaci de la informaci. A ms, grcies a aquests dispositius, els professors estan en capacitat de transmetre material a travs de l'Internet aprofitant la connectivitat sense fil dels PDAs.

Altres usos.
Altres usos que es donen als ordinadors de butxaca sn.
Reproductor multimdia, com ara per a reproductor MP3 o DVD de butxaca.
Comandament a distncia.
Wi-Fi com a client (sense fil).
Cnsola de jocs o com a emulador d'una altra cnsola;
Album de fotos.
Receptor GPS.
Telfon mbil.
Multmetre digital;
Dom%C3%B2tica;

 Sistemes operatius i equips .
Avui tenim els segents sistemes operatius i equips competidors:
 Dispositius Palm VOS, actualment mantingut quasi en solitari per Palm, per que fins fa poc ha tingut importants fabricants com Sony;
 Dispositius Pocket PC amb HP com a lder de fabricants acompanyat per altres empreses d'informtica com Dell o Acer, als que s'han incoporat els fabricants de Taiwan com High Tech Computer que van acaparant el mercat del Smartphone amb les seues marques prpies (com Qtek) o fabricant per a tercers i, sobretot, operadors de telefonia mbil;
 Research In Motion amb els seus Blackberry, ms prpiament Smartphones que PDAs, per que han acaparat una part important del mercat corporatiu al mateix temps que incorporaven prestacions de PDA.
 Dispositius Symbian VOS present en les gammes altes de telfons mbils de Nokia i Sony Ericsson;
 Dispositius Linux liderat per les Sharp Zaurus.
 I finalment, multitud de PDAs de joguet, des dels verdaders joguets infantils com els de VTech (lder del prsper mercat de l'ordinador infantil) als aparells barats fabricats en Xina, per que, a banda del reconeixement d'escriptura, incorporen totes les prestacions bsiques de les primeres PDAs (incloent cambres digitals bsiques i comunicacions amb els PCs).

 Un tipus especial de PDA sn les denominades PDT (sigles en angls de Portable Data Terminal, Terminal de Dades Porttils): equips dirigits a l's industrial (per ex., com a lector mbil de codi de barres, codi de punts o etiquetes de radiofreqncia), en la construcci i militar. Els principals fabricants sn:
Symbol Technologies;
Intermec;
DAP Technologies;
Hand Held Products;

 Enllaos .

 Sistemes operatius .
 Palm VOS (Access), en castell.
 Pocket PC, en angls.
 Symbian VOS, en angls.
 Familiar linux, en angls;

 Altres .
 SofToGo - Programari per a collectors de dades, voice picking, emuladors, navegador web, generador d'aplicacions.
 Wikipedia per PDA;
 Llegir llibres electrnics amb el seu PDA en castell, angls, francs i alemany;
 DominioPublico centenars d'eBooks en Domini Pblic en castell per a les PDA (format Mobipocket, MS Reader i Palm eBook);

Referencias.
 PDA, en angls;

Vegeu tamb.
 Palm_OS;
 Smartphone;
 Ordinador de butxaca;
 Informtica de butxaca;
 Pocket PC;
 Smartphone;
 Palm Pilot;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19549" title="Informtica de butxaca" nonfiltered="3544" processed="3520" dbindex="8559">

La informtica de butxaca s la branca de la informtica que tracta dels ordinadors de butxaca.

 Antecedents .
El terme ordinador personal ja s'havia usat anteriorment en ordinadors com el Xerox Alto a la dcada dels 70, per es popularitz a partir del 1981 als EUA i uns anys ms tard al nostre pas, quan aparegu el PC 5150 d'IBM, que es convertiria en el progenitor dels ordinadors personals compatibles. El PC 5150 tenia una memria RAM de 256kB, un processador de 8MHz i la primera versi ni tan sols disposava de disquetera i incorporava el sistema operatiu MS DOS 1.0

Els sistemes informtics de l'poca es basaven en ordinadors molt ms potents i grans com els AS/32 d'IBM, que usaven llenguatges molt ms complicats com el RPG i treballaven amb fitxes perforades. Tot i que existien ordinadors domstics ms petits, estaven reservats gaireb exclusivament als videojocs.
 
Informtica de butxaca.

El 1991 aparegu al mercat, el primer ordinador que es podia portar a la m: el Psion Series 3. Llavors ja eren populars els ordinadors personals de sobretaula o PC, que usaven sistemes operatius com el Windows, l'UNIX o el Mac i usaven discs durs per a emmagatzemar les dades.

El gener de 1996 la companyia 3Com presentava el primer ordinador de butxaca de la srie Palm Pilot, que un temps desprs passaria a dir-se simplement Palm. Incorporava una memria RAM de 128kB, un processador de 4MHz i una pantalla de 8 files per 40 columnes. Funcionava amb dues piles, i funcionava amb el sistema operatiu Palm OS.

L'ordinador de butxaca arribaria al nostre pas uns anys ms tard. Una mostra d'aix s que fins el 2003 no es normalitza el terme "ordinador de butxaca". El DOGC nm. 3970 - 18/09/2003, va normalitzar aquest concepte tan habitual en el sector.

A la dcada del 2000, s'observa una convergncia del sector de la informtica de butxaca amb el de la telefonia mbil i la dels reproductors multimdia, de manera que cada vegada existeixen aparells ms potents amb ms funcions;
 Comunicacions; Telfon mbil, connectivitat per infrarojos (IRDA), Bluetooth, Wi-Fi,  ;
 Interficies; pantalles en color, pantalles tctils,  ;
 Funcions ofimtiques; enviar i rebre fax, correu electrnic o navegar a Internet, treballar amb arxius de text, de fulla de clcul, d'autocad,
 Funcions multimdia; cmara de fotos i de vdeo, gravadora de so, reproducci de fotos, audio, video i televisi, ;
 Sistemes de navegaci GPS;
 Emmagatzematge de dades en targetes de memria, ;

Referncies.
 Aquest article treu material del corresponent article de PalmCAT.cat.
 http://oldcomputers.net/ibm5150.html IBM 5150;
 ;
 ;

 Vegeu .
Ordinador de butxaca;
Organitzador personal;
mylo;
Palm OS;
Palm Pilot;
Targeta Secure Digital;
Ordinador;

 Enllaos externs .

 The evolution of the PDA 1975-1005 Histria de la informtica de butxaca ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19550" title="Plucker" nonfiltered="3545" processed="3521" dbindex="8560">

El Plucker s un lector de documents multiplataforma lliure, sota llicncia GNU, disponible en catal, per a ordinadors de butxaca amb sistema operatiu Palm OS.

A ms del lector de documents per a ordinadors Palm, el Plucker inclou una srie d'eines per a transferir i comprimir pgines web i altres documents de text o HTML a un dispositiu Palm per a la seva lectura. Hi ha eines disponibles per a Unix i Linux, Windows, Mac OS X i Pocket PC.

Inclou moltes funcions, com imatges en les quals s'hi pot fer clic, (desplaables i ampliables), tipus de lletra cursiva, petit i d'alta resoluci, bases de dades mltiples concurrents, parmetres de pantalla i opcions de llapis configurables (navegaci per gestos i pels botons del maquinari) compressi ZLib i DOC, conductes i parsers Perl i Python, i un installador per a Windows totalment integrat.

Una de les caracterstiques destacables del Plucker, s que grcies a la compressi de documents amb la llibreria lliure ZLib, els documents tenen unes dimensions molt redudes, caracterstica que adquireix una especial importncia per als usuaris d'ordinadors de butxaca.

Amb Plucker i un dispositiu Palm OS, es pot llegir qualsevol pgina d'Internet, llibres electrnics, arxius de text, o documents, tan sols convertint-los amb les eines de l'Escriptori Plucker, i enviant-los a l'ordinador de butxaca a on es poden llegir.

El programa Plucker es composa de dos aplicacions: l'Escriptori Plucker i el Visualitzador Plucker.

 Visualitzador Plucker .
El Visualitzador Plucker (Viewer en angls) s l'aplicaci que s'installa al dispositiu de butxaca amb sistema operatiu Palm OS (l'arxiu .prc). s l'interfcie que es fa servir per veure els continguts Plucker.

Per llegir documents en format Plucker, hi ha prou amb installar el Visualitzador Plucker al dispositiu de butxaca.

 Escriptori Plucker .
L'Escriptori Plucker (Desktop en angls) ve amb eines, scripts i conductes per a Unix, Linux, Windows i Mac OS X, que permeten decidir exactament quins components de les pgines es baixen al dispositiu de butxaca. Llavors aquestes pgines es processen, comprimeixen i envien al dispositiu de butxaca a on es poden veure amb el Visualitzador Plucker.

El navegador Plucker ha estat adaptat al catal per PalmCAT. El format de documents Plucker s molt adequat per adaptar llibres que es trobin en format HTML, com el cas del Tirant lo Blanc de Tinet.org, que es pot trobat a http://palmcat.cat, ja que permet una cmoda navegaci per l'ndex i pels captols, a ms de respectar fora la tipografia i les imatges, cosa que no va s possible amb altres formats com ara el PalmDOC.

L'Escriptori Plucker permet preparar documents en format Plucker.

 Altres versions .
 Amb Sunrise Desktop (abans JPluck) es poden llegir fils RSS.
 Vade-Mecum s una versi de per a Pocket PC tamb amb llicncia  GPL.
 tamb hi ha una versi per al Nokia 770.



Referncies.
 Aquest article treu material del corresponent article de PalmCAT.cat.

 Vegeu tamb .
PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci del Plucker al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del Plucker en catal;
Python - Llenguatge de programaci que utilitza el Plucker;

 Enllaos externs .
 Sobre Plucker .
 Lafarga.cat - Per baixar el Plucker en catal;
  Plucker.org - El projecte Plucker.

 Biblioteques en format Plucker .
  Documents en catal a Memoware en format Plucker. Una de les biblioteques amb ms llibres i documents.
  Documents en catal a Manybooks en diversos formats, incls el  Plucker.
  Documents en catal al Projecte Gutenberg que es poden convertir amb Plucker. Projecte mundial de digitalitzaci.

 Llibres i revistes en format Plucker .
 Cultura Lliure de Lawrence Lessig, en catal, en format Plucker.
  Manual de Plucker;
  Linux Documentation Project (LDP) - Inclou els documents HowTo en format Plucker;
  Els 2000 millors articles del 2006 de la Wikipedia en angls;
  PalmTipsheet Revista que fa temps que no es publica, per segueix sent una referncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19553" title="Bluejacking" nonfiltered="3546" processed="3522" dbindex="8561">
Bluejacking consisteix en enviar missatges no sollicitats per Bluetooth a dispositius que els poden rebre, com ara telfons mbils, PDAs, ordinadors porttils o ordinadors de butxaca. El Bluetooth t un abast molt curt, normalment uns 10 metres en el cas dels telfons mbils, per els ordinadors poden arribar als 100 metres si disposen de transmissors potents. 

El nom ve d'un usuari de esato.com anomenat ajack. Jack estava en un banc, cercant altres dispositius amb Bluetooth. Va trobar un Nokia 7650, i li va enviar un missatge que deia "Compra Ericsson". Ho va anomenar bluejacking, i des de llavors ha fet fortuna. 

A vegades es diu que el terme bluejacking ve de Bluetooth i Hijacking (que en angls es fa servir per a segrest aeri). Encara que aix realment sembla lgic, el que fa bluejacking no s'emporta res: simplement fa servir una caracterstica del seu dispositiu i del dispositiu del qui ho rep. Tots dos tenen control absolut dels seus dispositius, i en fer-vos bluejacking no us poden controlar el vostre telfon ni recollir la vostra informaci personal. 

Fer bluejacking no fa gaire mal. Normalment alg que fa bluejacking noms envia un missatge de text, per amb el telfons moderns es tamb s possible enviar imatges o sons.

Vegeu tamb.
 Bluetooth;

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa. ;

 Enllaos externs .
 Consells, Consells per a un s segur (en castell);
 bluejackQ, La "primera" pgina dedicada al bluejacking;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19555" title="Biggs Darklighter" nonfiltered="3547" processed="3523" dbindex="8562">
Biggs Darklighter s un personatge fictici de l'Univers de La Guerra de les Galxies.



Aquest pilot hum era membre de la flota de l'Aliana Rebel. Durant la Batalla de Yavin, tenia el codi de Roig Tres i pilotejava una nau de caa X-Wing. Biggs Darklighter era amic de la infncia de Luke Skywalker. Per desgrcia Darklighter no sobrevisqu a l'assalt de la primera Estrella de la mort. Fou Luke Skywalker qui aconsegu destruir tal terrible estaci espacial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19556" title="Blurrg" nonfiltered="3548" processed="3524" dbindex="8563">
A l'univers fictici de La Guerra de les Galxies un Blurg s una criatura bpeda de grans proporcions, de color verd oliva i aspecte amorf. Eren herbvors i habitaven a les plancies d'Endor. Se sap que un grup de Marauders (Sanyassan) que s'estavellaren en el planeta aconseguiren domesticar-los i fer-los servir com a bsties de crrega per a la batalla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19557" title="Boba Fett" nonfiltered="3549" processed="3525" dbindex="8564">
A l'univers fictici de La Guerra de les Galxies Boba Fett s un dels clons de Jango Fett, que no va ser alterat genticament i va ser adoptat com a fill propi per l'afamat Caa-recompenses. Va nixer en el planeta Kamino on hi va viure fins els seus deu anys. Dies desprs va perdre al seu pare a Geonosis quan un Jedi (Mace Windu) el va decapitar davant dels seus ulls.

Boba va seguir els passos del seu pare Jango i es va tornar efica en la seva feina, tenint fama a nivell galctic de ser el millor Caa-recompenses . Per descomptat la corrupta situaci imperial li va afavorir enormement per complir les seves missions. Va tenir certs conflictes amb l'aliana rebel en en planeta Bespin i a Tatooine on molts creuen que va morir a l'estmac del gran Sarlacc. Boba va dur el bloc de Carbonita en el que Han Solo hi estava confinat des de Bespin fins a Tatooine i el va vigilar personalment al palau de Jabba el Hutt.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19558" title="Boss Nass" nonfiltered="3550" processed="3526" dbindex="8565">
Boss Nass s un personatge fictici de la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.



Aquest era el robust Cap Gungan de la ciutat Otoh Gunga, on Jar Jar Binks vivia. Sent esquerp amb els Naboo, el cap Gungan eventualment va acabar cedint i aconseguint una aliana entre ambdues civilitzacions del planeta. Els Gungans es van aliar amb els Naboo, i van vncer a l'exrcit d'Androides de Batalla (Battle Droids) de la Federaci de Comer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19561" title="Piles" nonfiltered="3551" processed="3527" dbindex="8566">


Piles, tamb conegut com Piles de Mar, s un municipi valenci de la comarca de la Safor. El terme municipal de Piles limita amb les segents localitats: L'Alqueria de la Comtessa, Miramar, Oliva i Palmera, i el seu clima s mediterrani.

Des de Valncia s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a travs de la N-332 per a enllaar amb CV-674.

Histria.
L'origen del poble sembla estar en una xicoteta alqueria musulmana dependent del castell de Rebollet, conquistada conjuntament amb ell a mitjan segle XIII pel rei en Jaume I. En aquella poca l'actual terme municipal era en bona mesura pantans.

La seua histria ha estat lligada a les del comtat d'Oliva i ducat de Gandia, als quals va pertnyer. Amb l'expulsi dels moriscs, va quedar gaireb deshabitada, sent repoblada amb cristians vells que van introduir nous cultius, entre ells la morera, que donaria motiu a una creixent indstria de la seda, base del constant augment de poblaci.

Economia.
No hi ha cultius de sec. Es rega amb aiges del riu Serpis, a travs de la Squia Comunal d'Oliva (Squia Comuna d'Oliva). Els tarongers ocupen gaireb totes la superfcie conreada que t el terme. La resta est dedicat a hortalisses.

El sector ramader compte amb caps de bov i algunes granges avcoles. L'activitat pesquera ha desaparegut en l'actualitat. La proximitat de dues ciutats com Gandia i Oliva, que oferixen llocs de treball en indstria i serveis, permet a un sector de la poblaci seguir residint a Piles i treballar en les localitats citades.

Piles participa en el Pla de Platges Accessibles del Pas Valenci, i la seua platja s apta per a minusvlids.

Festes locals.
 Festes Majors. Celebra les seues festes patronals al maig, dedicades a Sant Felip de Neri, Crist de l'Agonia, Verge del Carme, Sant Ferran i d'Immaculada Concepci.

 Festes de mig any. Celebrades el quatre de desembre en honor de Santa Brbara (Tamb patrona del municipi). ;

Monuments.
 Esglsia Parroquial. Est dedicada a Santa Brbara.

 Torre de guaita. Prop de la costa es conserva aquesta torre, construda probablement en el segle XVI per a la prevenci dels atacs dels pirates moros. ;

 Administraci .


 Demografia .
En l'poca estival es veu notablement incrementada la seua poblaci a causa de la presncia de nombrosos estiuejants en les urbanitzacions de la platja.



 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Club de Pilota Valenciana de Piles;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19562" title="Norn" nonfiltered="3552" processed="3528" dbindex="8567">


El norn s una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Esccia fins al segle XVIII. Descendent de l'antic nrdic, fou portada pels colonitzadors escandinaus el segle IX, era bsicament parlada a les illes Shetland i rcades. Desprs de canviar de sobirania (de la Corona dano-noruega al Regne d'Esccia) al segle XV, el seu s fou descoratjat pel govern escocs i l'Esglsia d'Esccia (l'esglsia nacional), de manera que acab essent reemplaat per l'escocs.

Hom creu que tamb fou parlada no noms a les illes sin tamb en terra escocesa mateix, per exemple, a Caithness, si b all s'hi exting molt abans. 

Gramtica.
Les caracterstiques de la gramtica del norn eren molt similars a la d'altres llenges escandinaves. Presentava dos nombres (singular i plural), tres gneres (mascul, femen i neutre) i quatre casos (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). Els temps verbals presentaven dues grans conjugacions tant en present com en passat. Presentava tamb l'article determinat encltic, present com a sufix al final de la paraula. Hom creu tamb que presentava sovint frases amb subjecte ellptic, comunes a les llenges escandinaves occidentals.

Mostres.
Encara queden alguns escrits en norn, especialment religiosos. Un dels exemples ms notoris n's el parenostre, ja que se'n conserven les versions en els dos principals dialectes. La segent taula els mostra juntament amb els corresponents a altres llenges escandinaves.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19569" title="Acer" nonfiltered="3553" processed="3529" dbindex="8568">
Potser busqueu els arbres del gnere Acer.;

L'acer s un aliatge de ferro i carboni amb un percentatge d'aquest del 0.008% al 1.76%.

Dades prvies.
El ferro pur s un metall molt dctil per de baixa resistncia. El carboni li dna duresa i resistncia. En funci del percentatge de carboni s'obtenen diferents tipus d'acer, s a dir, un acer amb molt carboni ser un acer molt resistent i molt dur, per tamb molt frgil, i un acer amb poc carboni ser poc resistent i poc dur, per amb menys fragilitat.


Depenent de la quantitat de carboni que contingui un acer, el podrem classificar en acer hipoeutectoide (0.008% - 0.89%), acer eutectoide (0.89%) i acer hipereutectoide (0.89% - 1.76%).

L'acer eutectoide presenta una resistncia mxima de 823 MPa.

 Impureses de l'acer .
Es denominen impureses tots els elements indesitjables en la composici dels acers. Es troben en els acers i tamb en les fargues com a conseqncia de qu estan presents en els minerals o els combustibles.

Es procura eliminar-les o reduir el seu contingut degut a que son perjudicials per a les propietats de l'aliatge. En els casos en els que eliminar-les resulti impossible o sigui massa costs, s'admet la seva presncia en quantitats mnimes.


 Sofre .
Lmit mxim aproximat: 0,04%. El sofre forma amb el ferro sulfur, que conjuntament amb laustenita forma un eutctic amb un punt de fusi baix. Quan els lingots d'acer colat s han de laminar en calent, aquest eutctic es troba en estat lquid, el que provoca el desgranament del material.

Es controla la presncia de sulfur mitjanant l'afegit de mangans. El mangans t major afinitat pel sofre que el ferro per tant en lloc de SFe es forma SMn que t un alt punt de fusi i bones propietats plstiques. El contingut de Mn ha de ser tal que s'asseguri que tot el sofre es trobi en forma de SMn.


 Fsfor .
Lmit mxim aproximat: 0,04%. El fsfor resulta perjudicial ja sigui al dissoldre's en la ferrita, car disminueix la ductilitat, al formar PFe3 (Fosfur de ferro). El fosfur de ferro forma junt amb la austenita i la cimentita un eutctic ternari denominat esteadita el qual s summament frgil i t un punt de fusi relativament baix.

 Aliants de millora .

Els acers poden dur altres elements qumics d'aliatge que tamb modifiquen les seves propietats. S'hi afegeixen intencionalment per a la millora d'alguna de les caracterstiques de l'acer (Aliants); poden utilitzar-se per incrementar la resistncia, la ductilitat, la duresa, la resistncia a la corrosi, etctera.

Cal destacar els acers inoxidables que incorporen un mnim de l'11% de Crom, etctera.

Dems dels Crom, s utilitzen com a ms habituals aliants el nquel, el molibd el Tungst i altres.

 Aplicacions .

Com a element nic, l'acer ha sigut un material idoni per a gran quantitat d'aplicacions en construccions de maquinria i estructures de recintes. Actualment quan hi ha requeriment de molta lleugeresa, l'alumini el substitueix, per exemple en les aeronaus.

Altre competidor de l'acer sn els materials plstics, polister, fibres armades, etc. Que els van desplaant en la construcci de contenidors, dipsits, i fins i tot en elements de maquinria industrial.

Dintre de les aplicacions de l'acer, destaca la seva utilitzaci per a fer esquelets molt resistents  estructures per a edificis, mecnica, nutica, etc. 

El material utilitzat per aquestes aplicacions te una perfecta normalitzaci dels components i de la qualitat final. Es delimita estrictament la quantitat de carboni entre el 0.22 % i 0.30 % i s per tant hipoeutectoide.

Comercialment es presenta en forma de xapa i de perfils:
Rod;
Quadrat;
Platabanda;
Passam;
Perfils normalitzats en I o doble T d'ales estretes IPN, IPE o d'ala ampla (HEB, HEA, HEM);
Perfils de secci angular (LPN);
Perfils de secci en T (TPN);

obtinguts per laminaci en calent. Compleixen la normativa actual  UNE 10 025  . 

Tamb s utilitzen perfils conformats plegant-los,  en calent o en fred a partir de xapa laminada. En aquests casos hi ha tamb normatives estrictes de fabricaci: UNE EN 10 210, 10219.

En el camp de construcci d'edificis, continua creixent l's del formig armat que s un compost d'acer i de formig. Dos integrants que tenen  una dilataci trmica prcticament idntica en un espectre habitual de temperatures. L acer aporta al conjunt la resistncia mecnica que li manca al formig i aquest hi aporta unes bones qualitats de resistncia a compressi, resistncia contra el foc, resistncia a la corrosi,  modelat quasi lliure, i apart d'un preu molt baix. Aquest producte s el ms utilitzat actualment per la construcci  fabricaci d'estructures per a edificis.

 Caracterstiques tcniques .

Sn molt constants i permeten al  projectista de conixer la resposta dels productes siderrgics d'una manera fiable. A tall d'exemple l'acer de denominaci S275JR  t una tensi mnima garantida quan est en el seu lmit elstic de 275 N/mm2 i quan es trenca, de 410 N/mm2.

Sn caracterstiques comunes de tots els acers:
Mdul d'elasticitat: 210.000 N/mm ;
Mdul de rigidesa: 81.000 N/mm ;
Coeficient de Poisson: 0,3;
Coeficient de dilataci trmica:   1,210-5 (C)-1;
Densitat:   7.850 kg/m  ;

Una caracterstica nova i d'importncia creixent, s la seva possibilitat de reciclatge, amb procediments relativament simples i econmics. Aquesta caracterstica no la t el formig armat. 

Si s introdueix en el cost de construcci el concepte de vida til, amb el conseqent enderroc,  el cost del formig armat s eleva molt. En canvi, s eleva poc o gens el de l'estructura d'acer, el qual convertit en el pitjor dels casos en xatarra, conserva un considerable valor de mercat. 











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19570" title="Crom" nonfiltered="3554" processed="3530" dbindex="8569">



El crom s un element qumic de nombre atmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Cr. s un metall que s'empra especialment en metallrgia.

 Caracterstiques principals .
El crom s un metall de transici dur, frgil, gris acerat i brillant. s molt resistent enfront de la corrosi.

El seu estat d'oxidaci ms alt s el +6, encara que aquests compostos sn molt oxidants. Els estats d'oxidaci +4 i +5 sn poc freqents, mentre que els estats ms estables sn +2 i +3. Tamb s possible obtindre compostos en els que el crom present estats d'oxidaci ms baixos, per sn bastant rars.

 Aplicacions .
El crom s'empra principalment en metallrgia per a aportar resistncia a la corrosi i un acabat brillant.
En aliatges, per exemple, l'acer inoxidable que cont ms d'un 8% en crom.
En processos de cromat (dipositar una capa protectora per mitj de electrodeposici). Tamb s'utilitza en l'anoditzat del alumini.

Els seus cromats i xids s'empren en colorants i pintures. En general, les seves sals s'empren, a causa dels seus variats colors, com a mordents.
El dicromat de potassi (K2Cr2O7) s un reactiu qumic que s'empra en la neteja de material de vidre de laboratori i, en anlisi volumtrics, com a agent valorant.
s com l's del crom i d'algun dels seus xids com catalitzadors, per exemple, en la sntesi d'amonac (NH3).
El mineral cromita (Cr2O3FeO) s'empra en motles per a la fabricaci de rajoles (en general, per a fabricar materials refractaris). Amb tot, una bona part de la cromita consumida s'empra per a obtindre crom o en aliatges.
En l'assaonat del cuir s freqent emprar el denominat "assaonat al crom" en el que s'empra hidroxisulfat de crom (III) (Cr(OH)(SO4)).
Per a preservar la fusta se solen utilitzar substncies qumiques que es fixen a la fusta protegint-la. Entre aquestes substncies s'empra xid de crom (VI) (CrO3).
Quan en el corind (a-Al2O3) es substitueixen alguns ions d'alumini per ions de crom s'obt el rob; aquesta gemma es pot emprar, per exemple, en lsers.
El dixid de crom (CrO2) s'empra per a fabricar les cintes magntiques emprades en les cassets, donant millors resultats que amb xid de ferro (Fe2O3) pel fet que presenten una major coercitivitat.

 Histria .
El 1761, Johann Gottlob Lehmann va trobar en els Urals un mineral taronja rogenc que va denominar plom roig de Sibria; aquest mineral es tractava de la crocoita (PbCrO4), i es va creure que era un compost de plom amb seleni i ferro.

El 1770, Peter Simon Tries va estar en el mateix lloc que Lehmann i va trobar el mineral, que va resultar ser molt til, a causa de les seves propietats com a pigment, en pintures. Aquesta aplicaci com a pigment es va estendre rpidament, per exemple, es va posar de moda un groc brillant, obtingut a partir de la crocoita.

El 1797, Louis Nicolas Vauquelin va rebre mostres d'aquest mineral. Va ser capa de produir xid de crom (CrO3) mesclant crocoita amb cid clorhdric (HCl). El 1798 va descobrir que es podia allar crom metllic escalfant  l'xid en un forn de carb. Tamb va poder detectar traces de crom en gemmes precioses, com per exemple, en rubs i maragdes. El va anomenar crom (del grec "chroma", que vol dir "color") a causa dels vius colors que presenten els compostos d'aquest element.

El crom es va emprar principalment en pintures i altres aplicacions, fins que a finals del segle XIX es va emprar com a additiu en acers, encara que fins a principis del segle XX, quan es va comenar a obtindre crom metall per mitj de aluminotrmia, no es va estendre aquest s. Actualment entorn d'un 85% del crom s'utilitza en aliatges metllics.

 Compostos .

El dicromat de potassi, K2Cr2O7, s un oxidant enrgic i s'utilitza per a netejar material de vidre de laboratori de qualsevol resta orgnica que puga contindre.

El verd verons o "verd de crom"  (es tracta de l'xid de crom (III), Cr2O3) s un pigment que s'empra, per exemple, en pintures esmaltades i en la coloraci de vidres. El "groc de crom" (s un cromat de plom, PbCrO4) tamb s'utilitza com a pigment.

No es troben en la naturalesa ni l'cid crmic (H2CrO4) ni el dicrmic (H2Cr2O7), per els seus anions es troben en una mplia varietat de compostos. El trixid de crom, CrO3, el que seria l'anhdrid de l'cid crmic, es ven industrialment com "cid crmic".

 Paper biolgic .
En principi, es considera al crom (en el seu estat d'oxidaci +3) un element essencial, encara que no es coneixen amb exactitud les seues funcions. Sembla que participa en el metabolisme dels lpids, en el dels hidrats de carboni, aix com altres funcions.

S'ha observat que alguns dels seus complexos pareixen participar en la potenciaci de l'acci de la insulina, per la qual cosa se'ls ha denominat "factor de tolerncia a la glucosa"; a causa d'aquesta relaci amb l'acci de la insulina, l'absncia de crom provoca una intolerncia a la glucosa, i aquesta absncia provoca l'aparici de diversos problemes.

No s'ha trobat cap metalloprotena amb activitat biolgica que contingui crom i per tant no s'ha pogut explicar com actua.

D'altra banda, els compostos de crom en l'estat d'oxidaci +6 sn molt oxidants i sn carcinogens.

 Abundncia i obtenci .
S'obt crom a partir de la cromita (FeCr2O4). El crom s'obt comercialment escalfant la cromita en presncia d'alumini o silici (per mitj d'un procs de reducci). Aproximadament la mitat de la cromita s'extreu de Sud-frica. Tamb s'obt en grans quantitats en Kazakhstan, ndia i Turquia

Els dipsits encara sense explotar sn abundants, per estan geogrficament concentrats en Kazakhstan i el sud d'frica.

Aproximadament durant l'any 2000 es van produir quinze milions de tones de cromita, de la qual la major part s'empra per a aliatges (prop d'un 70%), per exemple per a obtindre ferrocrom (un aliatge de crom i ferro, amb quelcom de carboni). Una altra part (un 15% aproximadament) s'empra directament com a material refractari i, la resta, en la indstria qumica per a obtindre diferents compostos de crom.

S'han descobert dipsits de crom metall, encara que sn poc abundants; en una mina russa (Udachnaya) es produeixen mostres del metall, on l'ambient reductor ha facilitat la producci de diamants i crom elemental.

 Istops .
Es troben tres istops estables en la naturalesa: crom-52, crom-53 i crom-54. El ms abundant s el crom-52 (83,789%). S'han caracteritzat 19 radioistops, sent el ms estable el crom-50 amb un perode de semidesintegraci de ms d'1,8 x 1017 anys, seguit del crom-51 amb un perode de semidesintegraci  de 27,7025 dies. En la resta sn inferiors a les 24 hores, la majoria de menys d'un minut. Aquest element tamb t dos metaestats.

El crom-53 s el producte de decament del mangans-53. Els continguts isotpics en crom estan relacionats amb els de mangans, la qual cosa s'empra en geologia. Les relacions isotpiques de Mn-Cr reforcen l'evidncia d'alumini-26 i palladi-107 en els comenaments del Sistema Solar. Les variacions en les relacions de crom-53/crom-52 i Mn/Cr en alguns meteorits indiquen una relaci inicial de 53Mn/55Mn que suggerix que les relacions isotpiques de Mn-Cr resulten del decament in situ de 53Mn en cossos planetaris diferenciats. Per tant, el 53Cr dna una evidncia addicional de processos nucleosinttics just abans de la coalescncia del Sistema Solar.

El pes atmic dels istops del crom va des de 43 uma (crom-43) a 67 uma (crom-67). El primer mode de decament abans de l'istop estable ms abundant, el crom-52, s la captura electrnica, mentres que desprs d'aquest, s la desintegraci beta.

 Precaucions .
Generalment, no es considera que el crom metall i els compostos de crom (III) siguin, especialment, un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per al ser hum, per en altes concentracions resulta txic.

Els compostos de crom (VI) sn txics si sn ingerits, sent la dosi letal d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) s carcinogen. La majoria dels compostos de crom (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L'exposici crnica a compostos de crom (VI) pot provocar danys permanents en els ulls.

L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) recomana des del 1958 una concentraci mxima de 0.05 mg/litre de crom (VI) en l'aigua de consum. Aquest valor ha estat revisat fent nous estudis sobre els seus efectes en la salut, per ha roms constant.

 Enllaos externs .

webelements.com - Crom ;
environmentalchemistry.com - Crom ;
International Chromium Development Association ;
It's Elemental  ;
Crom Nadiu ;
The Merck Manual - Mineral Deficiency and Toxicity ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19575" title="Jordi Carbonell i de Ballester" nonfiltered="3555" processed="3531" dbindex="8570">
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 1924) s un poltic i filleg catal, nt de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.

Llicenciat en filologia romnica per la Universitat de Barcelona, va ser professor de llengua catalana als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autnoma de Barcelona, d'on el varen expulsar el 1972 per raons poltiques. Ha estat catedrtic de la Universitat de Cller (Sardenya) i lector de catal a la Universitat de Liverpool. Membre fundador  de l'Associaci de sociolingistes de llengua catalana i de la Societat Catalana d'Estudis Histrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopdia Catalana del 1965 al 1971.

Ha participat en iniciatives de l'oposici antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya, i va impulsar el moviment de Nacionalistes d'Esquerra. Des del 1996 i fins el juliol de 2004 ha estat president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

L'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2002 la Medalla d'Honor de Barcelona.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19579" title="Llista no exhaustiva de virus" nonfiltered="3556" processed="3532" dbindex="8571">

Llista no exhaustiva de virus que poden afectar a l'sser hum:

Adenoviridae.

Arenaviridae.
Complexos virals LCM-Lassa (arenavirus del Vell Continent) ;
Virus de Lassa;
Virus de la coriomeningitis linfoctica (cepes neurotrpiques);
Virus de la coriomeningitis linfoctica (altres cepes);
Virus Mopeia ;
Altres complexos virals LCM-Lassa  ;
Complexos virals Tacaribe (arenavirus del Nou Mn): ;
Virus Guanarito ;
Virus Junin;
Virus Sabia  ;
Virus Machupo;
Virus Flexal  ;
Altres complexos virals Tacaribe;

Astroviridae.

Bunyaviridae.
Virus Bhanja  ;
Virus Belgrade (tamb conegut com Dobrava)  ;
Virus Bunyamwera;
Virus Oropouche;
Virus de l'encefalitis de Califrnia;
Virus Germiston ;
Virus sense nom (abans Muerto Canyon)  ;

Hantavirus.
Hantaan (Febre hemorrgica de Corea);
Virus Seoul;
Virus Puumala;
Virus Prospect Hill;
Altres hantavirus;

Nairovirus.
Virus de la febre hemorrgica de Crimea/Congo;
Virus Hazara;

Flebovirus.
Virus de la Febre de la vall Rift;
Virus dels flebtoms;
Virus Toscana;
Altres bunyavirus;

Caliciviridae.
Virus de l'hepatitis E ;
Virus Norwalk;
Altres Caliciviridae;

Coronaviridae.
 
Filoviridae.
Virus d'Ebola;
Virus de Marburg;

Flaviviridae.
Encefalitis d'Austrlia (Encefalitis de la Vall Murray);
Hepatitis G  ;
Virus de l'encefalitis de les paparres d'Europa Central;
Absettarov;
Hanzalova;
Hypr;
Kumlinge;
Virus del dengue tipus 1-4;
Virus de l'hepatitis C;
Encefalitis B japonesa;
Bosc de Kyasamur;
Mal de Louping;
Omsk (a);
Powassan;
Rocio;
Encefalitis verno-estival rusa;
Encefalitis de St Louis;
Virus Wesselsbron;
Virus del Nil occidental;
Febre groga;
Altres flavivirus;
 
Hepadnaviridae.
Virus de l' hepatitis B;
Virus de l'hepatitis D (Delta);
 
Herpesviridae.
Cytomegalovirus;
Virus d'Epstein-Barr;
Herpesvirus simiae (virus B);
Herpes simplex virus tipus 1 i 2;
Herpesvirus varicella-zoster;
Herpesvirus hum 7 ;
Herpesvirus hum 8  ;
Virus linfotrpic hum B (HBLV-HHV6);
 
Orthomyxoviridae.
Virus de la grip tipus A, B i C;
Ortomixovirus transmessos per garrapates:
Virus Dhori i Thogoto;

Papovaviridae.
Virus BK i JC;
Virus del papiloma hum;
Paramyxoviridae:
Virus del xarampi;
Virus de les galteres;
Virus de la malaltia de Newcastle;
Virus de la parainfluenza tipus 1 a 4;
Virus respiratori sincitial;
 
Parvoviridae.
Parvovirus hum (B 19);
Picornaviridae;
Virus de la conjuntivitis hemorrgica (AHC);
Virus Coxsackie;
Virus Echo;
Virus de la hepatitis A (enterovirus hum tipus 72);
Poliovirus;
Rinovirus;
 
Poxviridae.
Buffalopox virus (e);
Cowpox virus;
Elephantpox virus (f);
Virus del ndul dels ordenyadors;
Molluscum contagiosum virus;
Monkeypox virus;
Orf virus;
Rabbitpox virus (g);
Vaccinia virus;
Virus de la verola (variola major & menor);
"Whitepox" virus (variola virus);
Yatapox virus (Tana & Yaba);

Reoviridae.
Coltivirus;
Rotavirus humans;
Orbivirus;
Reovirus;
 
Retroviridae (retrovirus).
Virus de la inmunodeficincia humana (VIH)*, causant de la SIDA.
Virus de les leucmies humanes de les cllules T (HTLV) tipus 1 i 2;
Virus SIV(h);

Rhabdoviridae.
Virus de la rbia;
Virus de l'estomatitis vesicular;
 
Togaviridae.
 
Alfavirus.
Encefalomielitis equina americana oriental;
Virus Bebaru;
Virus Chikungunya;
Virus Everglades;
Virus Mayaro;
Virus Mucambo;
Virus Ndumu;
Virus O'nyong-nyong;
Virus del riu Ross;
Virus del bosc Semliki;
Virus Sindbis;
Virus Tonate;
De l'encefalomielitis equina venezolana;
De l'encefalomielitis equina americana occidental;
Altres alfavirus coneguts;
Rubivirus (rubola).
Toroviridae;
 
Virus no classificats.
Morbillivirus equ  ;
Virus de l'hepatitis encara no identificats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19581" title="Retrovirus" nonfiltered="3557" processed="3533" dbindex="8572">


Un retrovirus s un virus que el seu genoma en fase extracellular s d'ARN. Utilitza una transcriptasa inversa per transcriure el seu genoma d'ARN a ADN i poder integrar-lo en el genoma de l'hostatger. El virus en si mateix s solament un recipient per emmagatzemar el seu ARN. La transcripci inversa t lloc en el citosol de la cllula. El genoma d'un retrovirus integrat en el genoma de l'hostatger es coneix com a provirus.

El genoma d'un retrovirus cont com a mnim tres gens:
 gag, que codifica les protenes estructurals i del nucli del virus.
 pol, que codifica la transcriptasa inversa, la proteasa i la integrasa.
 env, que codifica les protenes que recobreixen el virus.

S'han identificat quatre retrovirus humans que ataquen les cllules CD4 (HTLV 1 i 2, HIV 1 i 2). Una altra caracterstica comuna a tots els retrovirus s el recobriment lipdic que envolta la cpsida. Aix explica per qu els retrovirus poden ser eliminats amb el simple gest de rentar-se les mans amb sab.

Estudis d'aquests virus van ser els primers que van demostrar la sntesi d'ADN amb plantilles d'ARN, un mode fonamental de transmissi de material gentic que succeeix tant en eucariotes com en procariotes.

Actualment es considera que l'antiga classificaci dels retrovirus en tres subfamlies (oncovirus, lentivirus, i espumavirus) ha deixat de ser apropiada.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19582" title="Alexandria" nonfiltered="3558" processed="3534" dbindex="8573">



Alexandria s una ciutat que va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran. Va esdevenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte. Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrnia.

Alexandria va ser molt coneguda per la seua Biblioteca d'Alexandria i pel Far d'Alexandria, una de les meravelles clssiques.

Avui s la segona ciutat d'Egipte i capital del governadorat d'Alexandria amb 2679 km i un quatre milions d'habitants.

Vegeu tamb.
Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria;

Fills illustres.
 Ahmed Nazif. Actual primer ministre egipci.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19583" title="Moviment browni" nonfiltered="3559" processed="3535" dbindex="8574">

El moviment browni s el moviment irregular i aleatori que segueixen pettes partcules immerses en un fluid. En un sentit ms ampli, hom anomena tamb moviment browni la classe de models matemtics que permeten descriure aquest procs fsic i altres fenomens anlegs.

El moviment browni fou descobert pel bileg Robert Brown l'any 1827. Mitjanant un microscopi, va observar que petites partcules de pollen submergides en lquid experimentaven el moviment irregular que avui en dia porta el seu nom. El moviment browni va romandre inexplicat durant molts anys. Tot i que sembla que el primer a donar un model del moviment browni fou Louis Bachelier l'any 1900 a la seva tesi doctoral, hom acostuma a atribuir l'explicaci del moviment browni a Albert Einstein, en un dels seus famosos tres articles de l'any 1905.

Einstein va argumentar que si la teoria molecular era correcta, les molcules d'aigua colpejarien el fluid aleatoriament de totes direccions, fent que la partcula de pollen descrigus un moviment de l'estil del descrit per Brown. Cal esmentar que en aquella poca la teoria molecular encara no estava totalment acceptada.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19584" title="Provirus" nonfiltered="3560" processed="3536" dbindex="8575">
Un provirus s un virus que ja ha integrat el seu material gentic en l'ADN de l'hostatger. Si es tracta d'un retrovirus, per haver fet aix ha d'haver transcrit abans el seu ARN a ADN amb la transcriptasa inversa i aleshores ser inserit en el genoma de l'hostatger, amb una integrasa. Si es tracta de fags, llavors es parla de probacerifag o prfag.

El provirus no est actiu mentre est integrat al genoma de l'hostatger. Per, s'est replicant passivament, conjuntament amb el genoma de l'hostatger, de tal manera que, les noves cllues que estn creant-se ja duen incorporades el provirus en els seus genomes. Eventualment, degut a canvis en algunes condicions de l'entorn de l'hostatger, el provirus s'escindeix a si mateix del genoma i reanuda la seua activitat com a virus (abandona el cicle lisognic i entra en cicle ltic). El resultat s la destrucci de l'hostatger, ja que els mecanismes de sntesi de protenes estn "segrestats" per produir ms virus.

Un exemple de virus hum que actua d'aquesta manera, es l'herpes.

Els provirus no estan innactius, sin que tenen un metabolisme enrabassat que els permet de regular si segueixen en fase lisognica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19585" title="Siddharta Gautama" nonfiltered="3561" processed="3537" dbindex="8576">



Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, 566 aC-486 aC) era fill d'una rica i influent famlia. Per a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Aix, es va convertir en Buda, lIlluminat. Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralitzaci del desig i l'acci, s a dir, el nirvana.

Desprs de la illuminaci, Buda va iniciar la propagaci del seu dharma o veritat budista. El Serm de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.

La llegenda de Buda.
Siddharta Gautama va viure al nord de l'ndia al segle VI aC. El seu pare era el rei del pas sakya i es deia Shuddhodana i la seva mare la reina Maya ( que va morir en donarlo a llum). Als 16 anys d'edat es va casar amb la jove i bella princesa Yashodara nascuda a la ciutat de Ramagama, amb qui vivia en un luxs palau duent una existncia mancada de problemes. Un dia va decidir visitar la ciutat, i all va ser on va poder observar per primera vegada la malaltia, l'envelliment i la mort; tamb l'ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment hum, el prncep Siddharta va decidir trobar les causes per a transcendir-lo. Als 29 anys, just desprs del naixement del seu fill Rahula, va abandonar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges duent una vida asctica, trobant mestres de totes les tradicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Duia una vida mancada de qualsevol comoditat, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Va observar que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error. Va ser aleshores que va descobrir el cam del mig.  	 

Una histria explica que va sentir uns msics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tenses massa la corda, es trencar; si la deixes massa fluixa, no sonar b". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar. 	 

Un cop recuperada la salut, va asseure s sota un arbre (ms tard conegut com a l'Arbre Bodhi, s a dir, "arbre del despertar") i va prometre s no aixecar-se fins aconseguir la illuminaci. Una tarda, va assolir el nirvana ("extinci", "calma"), i des de llavors se'l va conixer com el Buda, el illuminat .  Als 35 anys va comenar a impartir ensenyances als cinc ascetes amb qu havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els 45 anys segents, va ensenyar a reis i a servents el cam a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, s a dir, per alliberar-se del patiment.	 

Va morir als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L afany d'aconseguir s la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, aix que no us aferreu a res. Practiqueu la purificaci del vostre esperit i apliqueu-vos en la recerca de l'nica felicitat vertadera i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.

 Filosofia .

Buddha s, segons el budisme, la denominaci que reben aquells individus que han realitzat la seva naturalesa Buddha. En l'actualitat, el terme s'utilitza per a identificar a Siddh rtha Gautama, el mestre fundador espiritual del budisme, a qui es considerava el Buda de la nostra era. Altra accepci s com apellatiu o empleat per a donar un exemple d'un sser hum que ha "despertat" al Real. 

A causa de certes malinterpretacions molt comunes, s'ha d'emfatitzar que el Buda no s Du. Aix no noms ho va assegurar el mateix Buda Gautama, sin que la mateixa cosmovisi budista fa aquesta distinci a l'afirmar que l'estat del Buda noms ho poden assolir els ssers humans (per no es limita a aquesta humanitat en particular), en qui resideix el major potencial per a la illuminaci.

El Buda Gautama tamb va afirmar que no existeixen intermediaris entre la humanitat i el div; els dus llunyans i els mateixos dus es regeixen pel karma en els cels. El Buda s tan sols un exemple, un guia i un mestre per a aquells ssers que han de recrrer la senda pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com sn. 

El sistema budista de filosofia i prctica meditativa no va ser una revelaci divina, sin ms aviat l'enteniment de la veritable naturalesa de la Ment i tal enteniment pot ser descobert per qualsevol. s l'endinsar-se en la realitat el que s'assoleix al comprendre la impactant veritat, la ignorncia pot eliminar-se.

D'acord al Buda Gautama, el despertar del nirvana, que va arribar sota una figuera, s una meta a la qual tots els ssers poden arribar quan s'encarnen en un sser hum. Al donar mfasi a aquest concepte, l'escola Mahayana es refereix a molts Budes i bodhisattvas (aquells que busquen la illuminaci per tenen vots de posposar l'assoliment personal del nirvana per a ajudar a la resta a arribar-hi). En el Tripitaka  el text fonamental del budisme  els Budes del passat i el Buda del futur sn denominats Maitreya. 

Llocs destacats d'adoraci a Budda.
Avukana a Sri Lanka.

Enllaos externs.
Dharmacakkappavattana Sutra Biblioteca de Sutras i texts Budistes.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19586" title="Quatre Nobles Veritats" nonfiltered="3562" processed="3538" dbindex="8577">
Les Quatre Nobles Veritats sn les normes fonamentals del budisme que va deixar Buda.

Dukkha: tota existncia est impregnada de sofriment, de pena, de frustraci davant la caducitat d'un mn en constant canvi. Tot s essencialment fugisser.
Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuaci, de plaer, de possessi.
Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpaci radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquillitat absolutes. s el nirvana.
Marga: el cam que condueix al nirvana s el noble cam dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la illuminaci.

Siddhartha Gautama (el Buda histric), al seu primer serm va enunciar les Quatre Nobles Veritats. El Buda va assolir el Nirvana sota l'arbre Bodhi, fa aproximadament 2500 anys. Desprs de la seva illuminaci, va anar a trobar els seus antics deixebles, els cinc ascetes, al nord de l'ndia. El primer ensenyament del Buda desprs d'abandonar el samsara varen sser les Quatre Nobles Veritats.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19591" title="Cpsida" nonfiltered="3563" processed="3539" dbindex="8578">

La cpsida s el recobriment extern d'un virus. Consisteix en diverses subunitats monomriques proteiques. La cpsida t tres funcions principals:

 Protegir el material gentic del virus.
 Determinar si una cllula s apta per la seua infecci.
 Comenar la infecci adherint-se a la membrana cellular i obrint-la, per tal d'injectar el material gentic del virus a l'interior de la cllula.

Un cop el virus ha infectat la cllula, tard o d'hora, comena a replicar-se a s mateix, usant la infraestructura de la cllula infectada. Durant aquest procs, les subunitats de la cpsida sn sintetitzades d'acord al material gentic del virus, usant els mecanismes de biosntesi de protenes de la cllula hoste. Alguns virus, quan ixen de la cllula, s'enduen amb si part de la membrana cellular.

La major part dels virus adopten tres estructures de cpsida: helicodal, icosadrica (isomrica) o empaquetada. En la simetria helicodal, les unitats proteiques es disposen al voltant d'una circumferncia d'un cercle, formant un disc. En la icosadrica, les subunitats formen una estructura quasi esfrica. Finalment, en els virus empaquetats, les protenes estan exposades a l'entorn extern.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19595" title="Bacterifag" nonfiltered="3564" processed="3540" dbindex="8579">

Un bacterifag (o tamb fag) s un mena de virus que sols infecta a bacteris. Parallelament als virus, que infecten eucariotes, els fags consisteixen en un recobriment extern proteic que cont el material gentic, el qual consisteix en una doble hlix d'ADN en el 95% dels fags coneguts. El material gentic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de kilobases), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material gentic dins de l'hosta. Els fags van ser descoberts de manera independent per Frederick Twort en 1915 i Flix d'Herelle en 1917.

Els fags infecten solament a bacteris especfics. Alguns fags sn virulents, s a dir que desprs d'infectar la cllula comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant aix nous fags. Alguns fags (tamb coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material gentic en l'ADN de l'hostatger (com els retrovirus endogenis en animals) o establint-se a si mateixos com a plasmidis. Aquests fags endgens, tamb profags (vegeu provirus), sn copiats en cada divisi cellular junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la cllula, per monitoritzen el seu  estat. Quan la cllula hosta mostra signes d'estrs (volent dir que potser pot morir prompte), els fags endgens passen a ser actius altre cop i comencen el seu cicle reproductiu, donant lloc a la mort cellular, per exemple el Fag   d' E. coli. Alguns altres cops, els profags incls poden aportar un benefici per l'hostatger, afegint noves funcionalitats al genoma del bacteri, un fenmen conegut com conversi lisognica. Un exemple fams s el bacteri Vibrio, que s convertit a Vibrio choleare per un fag, causant la clera.

Els fags juguen un important paper en la biologia molecular, com a vectors de clonaci per inserir ADN dins dels bacteris. La terpia de fags ha estat utilitzada des dels anys 1940 del segle passat, a l'antiga Uni Sovitica com a alternativa als antibitics pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparici de noves soques de bacteris resistents als antibitics ha condut a re-avaluar els fags com a alternatives a aquests frmacs.

La Phage display (Phage significa en angls fag) s una tcnica usada per mostrar interaccions entre protenes.

 Fags comuns .
Segueix una llista dels fags ms comuns:
 Fag   - Lisognic;
 Fag T4 (169 fins a 170 kbp, 200 nm llarg);
 Fag T7;
 Fag R17;
 Fag M13 - Fagmid;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19598" title="Napole (desambiguaci)" nonfiltered="3565" processed="3541" dbindex="8580">


Napole s el nom de dos emperadors de Frana, de la dinastia Bonaparte: 

 Napole I (Napole Bonaparte, 1769-1821; va regnar durant 1804-1814) ;
 Napole III (Llus Napole Bonaparte, 1808-1873; va regnar durant 1852-1870).

El ttol de Napole II de Frana va ser adoptat pels Bonapartistes per a referir-se al fill de Napole, Franois Charles Joseph Napolon Bonaparte, Rei de Roma (1812-1833), que mai va regnar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19599" title="Noruec" nonfiltered="3566" processed="3542" dbindex="8581">



El noruec s una llengua parlada a Noruega. Provinent de l'antic nrdic, s d'arrels germniques i ms concretament escandinaves.

De la mateixa manera que passa amb altres llenges, t dos sistemes d'escriptura (a vegades vistos fins com a llenges diferents), el bokml i el nynorsk. El primer (a voltes conegut com a dano-noruec), s el fruit de la norueguitzaci del dans tal i com es parlava a l'rea d'Oslo al moment de la independncia mentre que el segon est basat en els dialectes tradicionals de l'oest del pas, lliures d'influncia danesa, recopilats per Ivar Aasen. s per aquesta ra que la seva classificaci s complicada: el nynorsk pertany a la branca occidental de les llenges germniques (juntament amb les llenges insulars: feros, islands i l'antic norn) mentre que el bokml pertany a la branca oriental, com el dans i el suec, amb els quals s intelligible (hom arriba a anomenar el noruec bokml com a dans pronunciat a la sueca).

Tots dos sistemes fan servir l'alfabet llat, amb 3 lletres addicionals, que es colloquen al final de l'alfabet: ,  i  (iguals que al dans, i corresponent a les sueques ,  i ). A ms es disposa de les segents lletres amb diacrtics:           . Per contra, les lletres c, q, w, x i z no s'empren gaireb mai, i resten restringides a mots d'origen estranger.

Com les altres llenges escandinaves, el noruec empra l'article definit encltic, tant pel singular com  pel plural. La segent taula mostra exemples referents al bokml no conservador (allunyat del riksml), amb mots dels tres gneres: bil (mascul), bok (femen) i hus i vindu (neutres). En negreta s'hi ressalta el que distingeix el nombre i determinaci del nom en qesti:



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19603" title="Napole Bonaparte" nonfiltered="3567" processed="3543" dbindex="8582">


Militar i home d'estat francs. Nascut amb el nom de Napoleone Bonaparte a Ajaccio, Crsega, el (15 d'agost del 1769,  un any desprs de la compra de l'illa per part de Frana a la Repblica de Gnova, i mort el 5 de maig de 1821, a l'illa de Santa Elena.

Fou general de l'exrcit durant la Revoluci Francesa, dirigent de Frana com a Primer Cnsol de la Primera Repblica Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napole I del Primer Imperi Francs, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de mar al 22 de juny de 1815. Va ser tamb Rei d'Itlia, Mediador de la Confederaci Sussa i Protector de la Confederaci del Rin.

Va comenar a destacar arran de la Revoluci Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalici i la Segona Coalici. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en noms una dcada, els exrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gaireb totes les potncies europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliana. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva famlia i amics.

La desastrosa invasi de Rssia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexi. Desprs d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalici va envair Frana, forant a Napole a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps desprs, va retornar al poder en un episodi conegut com els Cent dies, per va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Elena, a l'Atlntic sud, sota supervisi britnica. 

Napole va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, per va destacar per fer servir les millors i ms variades tctiques. Aquest fet unit a la reforma i modernitzaci de l'exrcit francs, el va dur a les aclaparadores victries inicials. Les seves campanyes encara sn estudiades a les acadmies militars de tot el mn, i s recordat com un dels ms grans comandants de la histria. Ms enll d'aquest fet, Napole s tamb recordat per l'establiment del Codi Napolenic, encara present en l'esperit (burocrcia, etc) de l'estat francs modern.

Les primeres campanyes.
Napole va ser nomenat comandant de l'exrcit francs a Itlia l'any 1796. Va derrotar successivament quatre generals austracs, les tropes dels quals eren superiors en nombre, i va obligar a ustria i els seus aliats a firmar la pau. El Tractat de Campoformio estipulava que Frana podia conservar els territoris conquerits, en qu Bonaparte va fundar, el 1797, la Repblica Cisalpina (Vencia), la Repblica Lgur (Gnova) i la Repblica Transalpina (Llombardia), i va enfortir la seua posici a Frana enviant al tresor milions de francs.

El 1798 va dirigir una expedici a Egipte, que es trobava sota domini de l'Imperi Otom, per tallar la ruta britnica cap a l'ndia. Encara que va conquerir aquest pas, la seua flota va ser destruda per l'almirall britnic Horatio Nelson a la batalla del Nil, i el militar francs va quedar allat al nord d'frica. Bonaparte no es va desanimar davant d'aquest contratemps i es va dedicar a la reforma de l'administraci i legislaci egpcies: la servitud i el feudalisme van ser abolits i els drets bsics dels ciutadans garantits. Els erudits francesos que l'havien acompanyat en el viatge van comenar a estudiar la histria de l'antic Egipte i a realitzar diverses excavacions arqueolgiques. No va aconseguir conquerir Sria el 1799, per va aconseguir una victria indiscutible sobre els otomans a Abukir. Mentrestant, Frana feia front a una nova situaci internacional: l'Arxiducat d'ustria, Rssia, el Regne de Npols i Portugal s'havien aliat amb Gran Bretanya, configurant la Segona Coalici.

La Frana napolenica.
Napole va decidir abandonar el seu exrcit i tornar a Frana per a salvar el pas atesa la crisi del Directori. Quan va arribar a Pars es va unir a una conspiraci contra el govern. Bonaparte i els seus companys van prendre el poder durant el cop d'Estat del 9-10 de novembre de 1799 (18-19 de brumari segons el calendari revolucionari) i van establir un nou rgim, el Consolat. Segons la constituci de l'any VIII, Napole, que havia estat nomenat primer cnsol, disposava de poders quasi dictatorials. La Constituci de l'any X, per ell dictada el 1802, va atorgar carcter vitalici al seu consolat i, finalment, ell mateix es va proclamar emperador el 1804. Durant aquest anys va retallar molt les llibertats i organitzar un ferri estat policial grcies a una efectiva policia secreta dirigida per Joseph Fouch.

L'electorat va mostrar el seu recolzament absolut a cada una d'aquestes reformes. Bonaparte va creuar els Alps amb un exrcit el 1800 i va derrotar els austracs en la batalla de Marengo, amb la qual cosa el seu poder va quedar reafirmat. Va entaular negociacions per a restablir la pau a Europa i aconseguir que el Rin fos reconegut com la frontera oriental de Frana. Aix mateix, va firmar el Concordat de 1801 amb el Papa Pius VII, que va calmar els nims a l'interior del pas en posar fi a l'enfrontament amb l'Esglsia catlica, originat des de l'inici de la Revoluci. Quant a la poltica interior, Napole va reorganitzar l'administraci, va simplificar el sistema judicial i va sotmetre a totes les escoles a un control centralitzat. La legislaci civil francesa va quedar tipificada al Codi de Napole i en altres sis codis que garantien els drets i llibertats assolits durant el perode revolucionari, inclosa la igualtat davant de la llei i la llibertat de culte.

Les guerres de conquesta.

 
Gran Bretanya, irritada per l'hostilitat de les accions de Napole, va reprendre la guerra naval amb Frana a l'abril de 1803. Dos anys desprs, Rssia i l'Arxiducat d'ustria es van unir a Gran Bretanya en la Tercera Coalici. Napole va descartar el seu pla d'envair Anglaterra i va dirigir els seus exrcits contra les forces austro-russes, a les que va derrotar a la batalla d'Austerlitz, el 2 de desembre de 1805. Va conquerir el regne de Npols el 1806 i va nomenar rei el seu germ major, Josep; es va titular rei d'Itlia (1805), va desintegrar les antigues Provncies Unides (hui Pasos Baixos), que en 1795 havia constitut com Repblica de Batvia, i va fundar el regne d'Holanda, al front del qual va situar el seu germ Llus, i va establir la Confederaci del Rin (que agrupava a la majoria dels estats alemanys) que va quedar sota la seua protecci. Va ser llavors quan Prssia i Rssia van forjar una nova aliana i van atacar a la confederaci. Napole va aniquilar l'exrcit prussi a la batalla de Jena i la batalla d'Auerstedt (1806) i al rus en la batalla de Friedland. El juliol de 1807, va signar el Tractat de Tilsit amb el tsar Alexandre I pel qual es redua enormement el territori de Prssia; tamb va incorporar nous estats a l'Imperi: el regne de Westflia, governat pel seu germ Jrme Bonaparte, i el Ducat de Varsvia, entre altres.

Durant aquest temps Bonaparte havia imposat el Sistema Continental en Europa, que consistia en un bloqueig sobre les mercaderies britniques amb el propsit d'arrunar el poders comer de Gran Bretanya. Va conquerir Portugal en 1807 i en 1808 va nomenar el seu germ Josep rei de Espanya, desprs d'aconseguir l'abdicaci de Ferran VII a Baiona i envair el pas, deixant Npols com a recompensa per al seu cunyat, Joachim Murat. L'arribada a Espanya de Josep Bonaparte va recruar la guerra d'Independncia espanyola. Napole es va traslladar a Espanya durant un temps i va aconseguir diverses victries, per la lluita es va reprendre desprs de la seua partida, prolongant-se durant cinc anys la guerra entre les tropes franceses i les espanyoles (recolzades per Gran Bretanya), tenint un paper fonamental la lluita de guerrilles. Aquest conflicte va suposar un gran desgast hum (s'ha estimat en 300.000 baixes) i econmic per a Frana que va contribuir al debilitament final de l'Imperi napolenic.

Bonaparte va vncer els austracs a la batalla de Wagram en 1809, va convertir els territoris conquerits en les Provncies Illries (en l'actualitat part d'Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia i Montenegro) i va conquistar els Estats Pontificis. Desprs de repudiar Josefina, va contraure matrimoni el 1810 amb Maria Llusa d'ustria, arxiduquessa d'ustria i filla de l'emperador Francesc I d'ustria, pertanyent a la casa d'Habsburg. Amb aquest enlla vinculava la seua dinastia a la ms antiga de la cases reals d'Europa, amb l'esperana que el seu fill, nascut en 1811 i al que va atorgar el ttol de rei de Roma com a hereu de l'Imperi, fra millor acceptat pels monarques regnants. L'Imperi va aconseguir la seua mxima amplitud en 1810 amb la incorporaci de Bremen, Lbeck i altres territoris del nord de Alemanya, aix com amb el regne d'Holanda, desprs d'obligar a abdicar al seu germ Llus I Bonaparte.

L'Europa napolenica.
El Codi Napolenic es va implantar en tots els Estats creats per l'Emperador. Es van abolir el feudalisme i la servitud i es va establir la llibertat de culte (excepte a Espanya). Li va ser atorgada a cada Estat una constituci en qu es concedia el sufragi universal mascul i una declaraci de drets i la creaci d'un parlament; va ser instaurat el sistema administratiu i judicial francs; les escoles van quedar supeditades a una administraci centralitzada i es va ampliar el sistema educatiu lliure de manera que qualsevol ciutad podria accedir a l'ensenyament secundari sense que es tingus en compte la seua classe social o religi. Cada Estat disposava d'una acadmia o institut destinat a la promoci de les arts i les cincies, alhora que es finanava el treball dels investigadors, principalment el dels cientfics. La creaci de governs constitucionals va continuar sent noms una promesa, per el progrs i eficcia de la gesti van ser un xit real.

Per a Amrica Llatina, la figura de Napole Bonaparte s fonamental. La seua intervenci en Espanya, les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, l'entrega del tron espanyol al seu germ Josep, que va regnar a Espanya i les ndies amb el ttol de Josep I; la promulgaci de la Constituci de Baiona de 1808, que reconeixia l'autonomia de les provncies americanes del domini espanyol; les seues pretensions de regnar sobre aquells immensos territoris, els habitants dels quals mai van voler acceptar els plans i designis de l'emperador, sn elements bsics per a entendre els moviments d'emancipaci i les guerres hispanoamericanes per la seua independncia.

La caiguda de Napole.

L'aliana de Bonaparte amb el tsar Alexandre I va quedar anullada el 1812 i Napole va mamprendre una campanya contra Rssia que va acabar amb la trgica retirada de Moscou. Desprs d'aquest fracs, tota Europa es va unir per a combatre'l i, encara que va lluitar amb mestria, la superioritat dels seus enemics va impossibilitar la seua victria. Els seus menescals es van negar a continuar combatent a l'abril de 1814. En ser rebutjada la seua proposta de renunciar als seus drets en favor del seu fill, va haver d'abdicar, permetent-li conservar el ttol d'emperador i atorgant-se-li el govern de la illa d'Elba. 

L'1 de novembre de 1814 s'inicia el Congrs de Viena. Maria Llusa i el seu fill van quedar sota la custdia del pare d'aquesta, l'emperador d'ustria Francesc I, i Napole no va tornar a veure'ls mai, malgrat la seua dramtica reaparici. Va escapar d'Elba al mar de 1815, va arribar a Frana i va anar a Pars desprs que se li unissin les tropes enviades per a capturar-lo, iniciant-se el perode denominat dels Cent Dies. Establert a la capital, va promulgar una nova Constituci ms democrtica i els veterans de les anteriors campanyes van acudir a la seua crida, comenant novament l'enfrontament contra els aliats.

El resultat va ser la campanya de Blgica, que va concloure amb la derrota a la batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815. A Pars les multituds li imploraven que continus la lluita, per els poltics li van retirar el seu suport, per la qual cosa va abdicar en favor del seu fill, Napole II. Va anar a Rochefort on va capitular davant del capit del vaixell britnic Bellerophon. Va ser recls llavors en Santa Hellena, una illa al sud de l'Oce Atlntic. Va romandre all fins que va morir el 5 de maig de 1821.

 Enllaos externs .

Fondation Napolon ;
International Napoleonic Society ;
Napolon Series ;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19610" title="Clepatra (desambiguaci)" nonfiltered="3568" processed="3544" dbindex="8583">

Clepatra (en grec,          ) s un nom que significa l'orgull del seu pare.
Diverses reines d'Egipte han dut aquest nom:
 Clepatra I, reina d'Egipte (180-176 aC).
 Clepatra II, filla de l'anterior. Reina d'Egipte (170-164 aC, 163-145 aC-144 aC i 131-127 aC).
 Clepatra III, filla de l'anterior. Reina d'Egipte (127-109 aC i 108 aC-101 aC). ;
 Clepatra IV, filla de l'anterior. Reina d'Egipte (115 aC-114 aC);
 Clepatra Selene I, filla de Clepatra III i esposa del fara Ptolemeu IX Ltir.
 Clepatra V, esposa del fara Ptolemeu XII Auletes.
 Clepatra VI, filla de l'anterior. Reina d'Egipte (57 aC);
 Clepatra VII, l'ltima reina d'Egipte de la dinastia hellnica (51-30 aC), la ms coneguda histricament.

Altres reines del Prxim Orient tamb han dut aquest nom:
Clepatra Trifene, filla de Clepatra III i esposa del rei selucida Antoc VIII.
Clepatra Selene, filla de Clepatra VII. Reina de Cirene (34-31 aC) i esposa de Juba II de Numdia i Mauritnia.
Clepatra del Pont, esposa del rei Tigranes II d'Armnia.
Clepatra Eurdice, esposa de Filip II de Macednia.
Clepatra de Macednia, germana d'Alexandre el Gran.
Clepatra Thea, reina selucida (125-121 aC).

Tamb cal remarcar altres dones histriques:
Clepatra, que fou una dona grega del segle I que fou l'autora del primer llibre sobre cosmtica.

En la mitologia grega apareixen dos personatges amb aquest nom:
Clepatra (filla de Breas), mare de Plexip.
Clepatra (filla d'Idas), esposa de Melagre.

Tamb apareix a la literatura: ;
Clepatra, s una obra d'ngel Guimer.

Diverses pellcules han tractat sobre l'ltima reina d'Egipte:
Clepatra (1912);
Clepatra (1917);
Clepatra (1920);
Clepatra (1934);
Csar i Clepatra (1945);
Clepatra (1963);
Clepatra (1999);
Clepatra (2003), film argent d'una altra temtica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19613" title="Clepatra VII" nonfiltered="3569" processed="3545" dbindex="8584">



Clepatra Filopator Nea Thea, Clepatra VII, en grec                    ,  va ser l'ltima reina d'Egipte, de la dinastia hellnica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Ster, general d'Alexandre el Gran. Va nixer l'any 69 aC (data aproximada) i va morir l'any 30 aC. Era filla de Clepatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, junt amb el seu germ Ptolemeu XIII Filoptor (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu esps, segons requeriment de les lleis de regnat i successi del moment. 

Comenament del regnat.

Clepatra tenia diversos germans: Berenice IV i Clepatra VI com a germanes majors (ambds van regnar en vida de son pare a qui havien expulsat del regne), una germana menor anomenada Arsinoe IV i dos germans menors amb el nom de Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV Filoptor. L'educaci de tots ells va ser purament grega, segons costum ptolemaic. Clepatra va ser el primer membre d'aquesta dinastia que va aprendre a parlar l'idioma egipci; per no sols coneixia aquest idioma sin tamb el grec, hebreu, el siri i l'arameu i potser tamb el llat. Va aprendre aix mateix literatura, msica, cincies poltiques, matemtiques, astronomia i medicina. A ms tenia fama de ser una dona molt bella i de modals dolos i educats.

Als tres anys del seu regnat, el seu germ Ptolemeu aconsellat pels seus assessors Pothinus i Achillas va expulsar la seua germana del tron i la va obligar a l'exili en Sria. Des d'aquesta regi Clepatra va pretendre recuperar el tron, reunint un bon exrcit per a aquest fi, per realment no va aconseguir res fins a l'arribada a Alexandria de Juli Csar l'any 48 aC. Un any ms tard, en el 47 aC, Ptolemeu XIII va morir ofegat quan fugia d'una batalla perduda contra Juli Csar, i aquest va proclamar Clepatra reina absoluta d'Egipte i a ms la va obligar a casar-se novament amb el seu altre germ menor, que tenia 12 anys i que seria Ptolemeu XIV. 

Com a conseqncia de la lluita a Alexandria es va declarar un gran incendi i el resultat final va ser la prdua de molts i importants edificis, entre altres el fams Museu amb la seua biblioteca.

Juli Csar i Marc Antoni.
Ja hem vist com la famlia reial de Clepatra havia desencadenat una guerra civil entre els seus membres. Juli Csar va arribar a Egipte com a general rom per a concloure eixa qesti i va ser llavors quan es va donar la batalla en el mar i l'incendi d'Alexandria. Desprs d'assegurar Clepatra en el tron egipci i casar-la amb el que va ser Ptolemeu XIV (el seu germ menor), Juli Csar va tornar a Roma. Per Clepatra va decidir seguir-li, per a la qual cosa es va preocupar de deixar en el regne un govern segur. A Roma va viure com a concubina de Csar i all va nixer el seu fill (que se suposa ho era tamb de Juli Csar) al qu van anomenar Ptolemeu Cesari (futur Ptolemeu XV Cesari). L'any 44 aC va esdevenir l'assassinat de Csar, projectat i executat per un grup de famlies senatorials republicanes que veien en ell l'ambici d'un futur rei, cosa que odiaven. Desprs de la seua mort, Clepatra va tornar amb el seu fill a Egipte; es diu que va manar enverinar el seu germ el rei Ptolemeu XIV i que va convertir Cesari en co-regent.

Marc Antoni era un general i poltic rom, amic de Juli Csar, que havia sigut comandant en cap en el seu exrcit. Arran de l'assassinat d'aquest, va perseguir els culpables, Marc Brut i Gai Cassi i a ms va saber enfrontar al poble rom contra ells i va saber guanyar-se el suport i la inclinaci de les gents cap a ell. Al sorgir altres dos rivals, van formar un triumvirat. Es va desencadenar d'aquesta manera una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans. Marc Antoni va cridar en la seua ajuda a la reina Clepatra, perqu acudira amb les seues naus a Tars (en l'actual Turquia), per la reina es va negar que Egipte entrara en una guerra civil dels romans. Marc Antoni va decidir llavors viatjar a Egipte per a parlar directament amb la sobirana i demanar-li explicacions. El resultat d'aquest viatge va ser que ambds personatges es van enamorar i que Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Clepatra. Per els assumptes de Roma li cridaven i l'any 40 aC va haver de tornar a la capital de l'imperi. All va complir amb la promesa de casar-se amb Octvia, germana de Cai Csar Octavi August, el futur primer emperador de Roma i nebot nt de Juli Csar. Octavi (que aix se li anomenava llavors) era gran amic de Marc Antoni, encara que amb el temps i els esdeveniments, aquesta amistat es va veure truncada.

Desprs de la marxa de Marc Antoni a Roma, Clepatra va donar a llum dos xiquets bessons (Alexandre Heli i Clepatra Selene) i un temps desprs un altre (Ptolemeu Filadelf). L'any 36 aC, Marc Antoni va viatjar amb una expedici a Orient per a lluitar contra els parts. Clepatra es va reunir all amb ell i all van tenir el seu tercer fill. La campanya va tindre un gran xit que van decidir celebrar a Alexandria on es van quedar a viure, fins que l'any 32 aC, Octavi va declarar la guerra a ambds, va sublevar al poble rom contra la mala conducta de Marc Antoni i aquest es va divorciar oficialment d'Octvia. Es va donar llavors la batalla d'Actium (ccio), en el 31 aC, que va ser un desastre per a Marc Antoni i la flota de Clepatra. Desprs d'aquesta derrota i enganyat per un fals informe sobre la mort de Clepatra, Marc Antoni es va sucidar deixant-se caure sobre la seua prpia espasa.

Mort de Clepatra.
Octavi (el futur emperador August) hi havia acusat l'any 32 aC pblicament a Clepatra de diversos crrecs molt greus: mgia, incest, luxria, adoraci d'dols animals  posant d'aquesta manera en contra seu al senat rom i a tota la poblaci. Es deia que la mala conducta de Marc Antoni es devia als embruixaments d'aquesta reina. 

Els plans d'Octavi passaven per agafar la reina com a presonera i portar-la a Roma per a aix demostrar la seua superioritat i la seua victria, per no va ser possible perqu veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi pas on havia sigut sobirana, Clepatra va triar morir i va prendre la decisi de sucidar-se. Va demanar a les seues criades Ires i Charmion que li portaren una cistella amb fruites i que ficaren dins una cobra egpcia, el fams spid, responsable de la seua mort. Abans de morir va escriure una missiva a Octavi que li comunicava el seu desig de ser soterrada junt amb Marc Antoni. A succea el 12 d'agost de l'any 30 aC.

Els fills de Clepatra.

Desprs de la batalla d'Accio i tement el pitjor, Clepatra va voler enviar al seu fill Cesari lluny d'Egipte cap al sud, per va ser trat pel seu professor particular, Rhodon i va ser assassinat per ordre d'Octavi.

Desprs de la mort de Clepatra, els seus altres fills van ser portats a Roma i criats per l'esposa d'Octavi. Clepatra Selene es va casar amb el rei Juba II de Mauritnia i van tindre un fill a qui van anomenar Ptolemeu i que va heretar el regne de son pare l'any 23 aC, fins que l'emperador Calgula li va manar matar quaranta anys ms tard. D'Alexandre Heli i Ptolemeu Filadelf no se sap b el seu parador, encara que es creu que se'n van anar a viure a Mauritnia amb la seua germana o van morir de malaltia.

El tema de Clepatra.
La seua vida i la seua mort, aix com els seus amors amb els dos personatges romans, Juli Csar i Marc Antoni, han servit d'inspiraci a travs dels temps a literats i cineastes. Les obres ms famoses sn Clepatra i Marc Antoni (1606), de William Shakespeare, Tot per amor (1678), de l'autor teatral angls John Dryden i Csar i Clepatra (1901) de George Bernard Shaw. El cinema va donar la famosa pellcula Clepatra (pellcula)Clepatra, protagonitzada per l'actriu Elizabeth Taylor. L'obra megalmana de Mankiewicz, amb Elizabeth Taylor (Cleopatra), Richard Burton (Antoni), i Rex Harrison (Cesar), cost 44 milions de dolars d'aquella poca (1963), i fou el segon film ms costos mai fet (desprs de War and Peace, del 1968). L'elevat cost va ser degut a que Mankiewicz feu un rodatge quilomtric que desprs seria retallat successivament, primer per la prpia productora, i desprs pels distribudors, i deixaria finalment el metratge redut a 192 minuts. Un detall ens fa veure el que va fer Mankiewicz: va reconstruir el frum de Roma amb les mides doblades, d'altre manera no hi cabien tots els actors, extres, etc. de la escena de l'entrada de Clepatra a Roma!  S'han realitzat pintures i escultures (Tipol, Regnault, etc.). Els cineastes Mlis, i Cecil B. de Mille li han dedicat bones produccions. En el 2001, el museu Britnic la va dedicar una exposici i amb eixe marc va haver-hi un interessant debat sobre la seua bellesa. Sense comptar que s una protagonista bastant significativa dels personatges d'Astrix. I a ms de tot a, hi ha una marca de cigarrets que porta el seu nom.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19614" title="Idioma grec" nonfiltered="3570" processed="3546" dbindex="8585">


L'idioma grec (                o simplement         ) s una de les llenges indoeuropees amb material escrit ms antic, amb escrit fragmentaris en grec micnic del segle XV o XIV aC. Actualment el parlen entre quinze i vint-i-dos milions de persones a Grcia (on s llengua oficial), Xipre (tamb oficial), Albnia, Bulgria, Macednia, Itlia, Turquia, Armnia, Gergia, Ucrana, Moldvia, Romania, Rssia, Egipte, Jordnia i comunitats d'emigrants arreu del mn, incloent-hi Austrlia, els Estats Units, el Canad, Alemanya i altres estats.

El grec s'ha escrit en alfabet grec des del segle IX aC a Grcia (anteriorment s'escrivia en escriptura lineal B), i al segle IV aC (anteriorment, en sillabari xipriota). La literatura grega t una histria contnua de gaireb tres mil anys.













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19621" title="Imperi Carolingi" nonfiltered="3571" processed="3547" dbindex="8586">
 

L Imperi Carolingi (768-814) va ser fundat pel rei dels francs Carlemany, tamb conegut com Carles I el Gran.

 Histria .
 Antecedents: el regne franc .
Els francs, un poble germnic de la zona del Rin que es va establir en la Gllia en el segle V, van estar governats per reietons durant anys fins a la unificaci que va fer Clodoveu I. Sota el seu comandament va estendre el regne per tota Frana i va expulsar del comtat de Tolosa als visigots.

Els successors de Clodoveu van ser cridats reis mandrosos, ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels majordoms de palau, que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia parallela a la que regnava.

En 732, el majordom Carles Martell ("el Martell") va frenar la invasi musulmana a Occident en la Batalla de Tours. El seu fill Pip el Breu es va proclamar rei dels francs, iniciant la dinastia Carolngia. A ms, es va enfrontar als llombards, que van envair Itlia entorn de l'any 750, i en va conquerir unes terres que va lliurar al papa i que des de llavors constitueixen els Estats Pontificis, tenint aix la benedicci de l'Esglsia per al seu Imperi.

 L Imperi .
 

Pip va deixar en herncia el regne als seus dos fills, Carles i Carlomn, per aquest ltim es va retirar a un monestir i va morir molt aviat (771), amb el que va quedar Carlemany com a nic sobir de l'Imperi.

Carlemany, que era fill nt de Carles Martell, va iniciar una poltica d'expansi territorial per intentar restaurar l'antic Imperi Rom d'Occident, el que el va fer enfrontar-se a bizantins, musulmans i germnics. Va estendre el seu Imperi per Frana, Itlia, Alemanya i fins a part d'Espanya (nord de Catalunya i Osca). Va establir la capital a Aquisgr, a la zona oest d'Alemanya.

El papa Lle III va proclamar a Carlemany com a emperador en la esglsia de Sant Pere (Roma) el da de Nadal de l'any 800.

 Decadncia .
Desprs de la mort de Carlemany en 814, el seu fill Llus I el Piets (o Ludovico Po), que era de carcter feble i molt manipulable, va assumir la corona de l'Imperi. L'Imperi fort i consolidat que va heretar va entrar en decadncia desprs de les lluites internes pel poder, fomentades en part pels seus fills.

 A la mort de Llus I el Piets (840), els seus fills Carles II el Calb, Llus el Germnic i Lotari van firmar el Tractat de Verdun i es van repartir l'Imperi carolingi. A Carles el Calb li va correspondre la Gllia; a Llus el Germnic, Alemanya; i a Lotari, la Lotarngia.

Es va posar fi aix a l'Imperi carolingi, que es va desfer encara ms desprs de noves invasions de pobles brbars: rabs, hongaresos i normands.

 Poltica interior .
 Administraci .
Carlemany va dividir el territori en marques i comtats:

 Marques : territoris defensius localitzats a les fronteres de l'Imperi. Estaven governades per ducs o marquesos, que tenien poder sobre un exrcit. Les marques eren la Marca Saxona, la Marca Bretona, la Marca Llombarda i la Marca vara. La Marca Hispnica, tot i dur el nom de marca, no era tal (un territori fronterer governat per un marqus) sin un conjunt de comtats al vessant sud del Pirineu per que formava part de l'Imperi Carolingi;

 Comtats : zones governades per comtes, que nomenava el rei i els atorgava poder militar, administratiu i judicial. Tot el que no eren marques eren comtats, que eren tota la zona no fronterera de l'imperi.

El mxim poder de l'Imperi era l'emperador, que tenia poder per convocar les armes, administrar justcia i designar els nobles que governaven els territoris.

Els inspectors de palau o missi dominici eren els encarregats que els marquesos i els comtes governessin segons les directrius de l'Emperador. Per a aix acudien en parelles als territoris a comprovar el compliment de les lleis.

El palau o cort era el nucli de l'Administraci i estava dirigit per un 'camarlenc' ' successor del crrec de majordom de palau. Al seu crrec estaven el 'copero' ' responsable de la bodega; el 'mariscal' ' responsable de la cavalleria i l'establa; i el 'senescal' ' responsable dels assumptes de la cort.

Les altres institucions de l'Administraci eren la cancelleria, que dirigia els assumptes civils i eclesistics; i el tribunal palat, que aplicava les lleis als habitants de l'Imperi.

 Cultura i art .

Carlemany no sabia llegir, ni escriure, ni tan sols aritmtica. Per aix va intentar elevar el nivell cultural de l'Imperi creant la Escola Palatina d'Aquisgr, i va posar en la seva direcci al clebre Alcu de York. En ella es van formar ell, els seus fills i tots els funcionaris de la cort.

Aquesta Escola es va convertir en model per a la fundaci d'altres en tota Europa. Va divulgar les arts, les cincies i les lletres i tot el coneixement de l'Antiguitat amb les seves matries:

 Trivium: retrica, gramtica i dialctica.
 Quatrivium: geometria, astronomia, aritmtica i msica.

L'art carolingi estava basat fonamentalment en dos estils: l'art clssic grec i l'art cristi, per amb algunes influncies dels seus vens bizant i islmic.

Escultura: Els exemples conservats sn molt escassos, si b les escultures de vori han sobreviscut i sn d'una gran bellesa.

Arquitectura: L'arquitectura carolingia es reflectia en edificis religiosos i alguns palaus. Es caracteritza per usar la planta de creu llatina de tres naus; arcs de mig punt, d'herncia romana; cobertes de fusta; i columnes amb capitells esquemtics i pilars quadrats i cruciformes.

'Mosaics i miniatures': Entre les obres d'art ms notables d'aquesta poca, sobresurten els mosaics i les miniatures que illustren els Evangelis, a ms de l'orfebreria que decorava tots els seus temples.

 Vegeu tamb .
Llista de reis de Frana;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19624" title="Carlemany" nonfiltered="3572" processed="3548" dbindex="8587">

Carlemany (en alemany: Karl der Groe, en francs: Charlemagne, en llat: Carolus Magnus) (prop de Lieja, 742 - Aquisgr, 814), rei dels francs (768-814), rei dels llombards (774-814) i emperador d'Occident (800-814). Personatge central en la consolidaci i prosperitat de l'Imperi Carolingi.

A la mort de son pare, Pip el Breu, Carlemany va assumir el tron dels francs junt amb el seu germ Carloman I. Al morir aquest poc desprs, Carlemany va quedar com a nic senyor del Regne Franc.

L'any 800, el Papa Lle III va coronar Carlemany com a Emperador d'Occident, la qual cosa va motivar l'immediat refredament de les seves relacions amb l'Imperi Bizant. 

A canvi, el Califat Abbssida, enemic mortal de l'Imperi Bizant, li va donar la seva amistat i va enviar una ambaixada a Aquisgr, la capital de Carlemany.




Poltica exterior.
En poltica exterior, va emprendre una srie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seves fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparixer de la Histria. A la Pennsula Ibrica, va intentar portar la guerra als rabs, per la seva primera campanya va ser una desfeta, en la que es va haver de retirar de Saragossa en una dura batalla contra els musulmans i la derrota a mans dels bascs a la Batalla de Roncesvalls, ambdues el 778. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els vars, per sempre. La frontera franca al sud es va anar expandint lentament fins que el 795 es va crear la marca hispnica unint els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell, dins el ducat de Septimnia. 

Poltica interior.

A l'interior, Carlemany va crear el comtat, com a unitat administrativa bsica de l'imperi, a crrec d'un comte, i va crear diverses marques, cada una de les quals estava a crrec d'un marqus. Al mateix temps va crear un cos d'inspectors, els missi dominici, encarregats de mantenir en l'obedincia els nobles i les autoritats locals.

Per la seua banda, Carlemany va ser un mecenes de la cultura, va crear l'Escola Palatina a Aquisgr i va cridar Alcu de York per a dirigir-la, un dels erudits ms importants del seu temps.

Llegat.
El sistema va funcionar b en vida de Carlemany, grcies a la seua m de ferro, per una vegada mort, el seu fill i successor, Llus el Piets, va ser incapa de contenir la desintegraci de l'Imperi, que es dividiria definitivament pel Tractat de Verdun, l'any 843.

 Vegeu tamb .
 Dinastia Carolngia;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19625" title="Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3573" processed="3549" dbindex="8588">

Aquest pgina tracta sobre l'imperi germnic. Per a l'antic imperi amb capital a Roma, vegeu Imperi Rom.;


 
El Sacre Imperi Romanogermnic (en alemany: Heiliges Rmisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llat) va ser la uni poltica d'un conglomerat d'estats de l'Europa Central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de la Edat moderna. 

Nascut en 962 de la Frana oriental de les tres en les quals es va repartir el regne franc en 843 (Tractat de Verdun), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gaireb un millenni, fins a la seva dissoluci en 1806 per Napole I. 

En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, Repblica Txeca, ustria, Liechtenstein, Eslovnia, Blgica i Luxemburg, aix com grans rees de l'actual Polnia i una porci dels Pasos Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Pasos Baixos i Sussa, aix com zones de Frana i Itlia.

La denominaci del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. En 1034 s'utilitzava la frmula Imperi Rom per referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va comenar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l's del terme Emperador Rom feia referncia als governadors de les terres europees del nord i va comenar a usar-se amb Ot II, emperador romanogermnic entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort en 814) fins a Ot I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el ttol d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que histricament se'ls coneix tamb com Emperador d'Occident. El terme Sacre Imperi Rom comena a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi Romanogermnic data del 1512, desprs de moltes variacions en els ltims anys del segle XV.

 Carcter del Reich .
 

 

El Sacre Imperi s una instituci nica en la histria mundial i per tant difcil de comprendre.

Mai va ser un estat naci. Malgrat el carcter germnic de la major part dels seus governants i habitants, des dels seus inicis el Sacre Imperi va estar constitut per diversos pobles. Una part important de la seva noblesa i dels crrecs electes procedia de fora de la comunitat germano-parlant. En el seu apogeu, l'imperi englobava la major part de les actuals Alemanya, ustria, Sussa, Liechtenstein, Blgica, els Pasos Baixos, Luxemburg, Repblica Txeca, Eslovnia, aix com l'est de Frana, nord de Itlia i oest de Polnia. I amb ells els seus idiomes, que comprenien no noms l'alemany amb els seus mltiples dialectes i variants, sin les llenges eslaves, i les que ms tard conformarien els moderns francs i itali. A ms, la seva divisi entre territoris governats per nombrosos prnceps seculars i eclesistics, bisbes, comtes, cavallers imperials i ciutats lliures feien de l'imperi, un territori molt menys cohesionat, almenys en l'poca moderna, que els emergents estats moderns que tenia al seu voltant.

No obstant aix, durant la major part de la seva existncia, va ser alguna cosa ms que una mera confederaci. El concepte de Reich no solament implicava el govern d'un territori especfic, sin que tenia fortes connotacions religioses (d'aqu el prefix 'sacre' '). Fins el 1508, els reis alemanys no eren considerats com a emperadors del Reich fins que el papa, vicari de Crist a la terra, els hagus coronat formalment com a tals.

El Reich podria descriure's potser millor com una conjunci entre un estat i una confederaci de carcter religis.

 Estructura i institucions . 
Des de l'Alta edat mitjana el Reich es va caracteritzar per la peculiar coexistncia entre l'emperador i els ducs dels territoris locals, en constant pugna per arrabassar-li el poder. En contraposici amb els governants de la Frana Occidentalis part oest del Regnum Francorum, que ms tard es convertiria en Frana, l'emperador mai no va aconseguir obtenir el control directe sobre els estats que oficialment regentava. De fet, des dels seus inicis es va veure obligat a cedir ms i ms poders als ducs i als seus territoris. L'esmentat procs comenaria en el segle XII, concloent en gran manera amb la pau de Westflia (1648).

Oficialment, el Reich es componia del rei, que havia de ser coronat emperador pel Papa (fins a 1508), i els Reichsstnde (Estats imperials).

Rei d'Alemanya. 
Vegeu els article especfic Llista de reis germnics

La coronaci papal de Carlemany com a emperador dels romans en 800 va constituir l'exemple que van seguir els posteriors reis; i va ser l'actuaci de Carlemany defensant el papa davant la rebelli dels habitants de Roma, el que va iniciar la noci de l'emperador com a protector de l'esglsia.

Convertir-se en emperador requeria accedir prviament en el ttol de rei dels alemanys (Deutscher Knig). Des de temps immemorials, els reis alemanys havien estat designats per elecci. 
En el segle IX era elegit entre els lders de les cinc tribus ms importants (francs, saxons, bavaresos, suabis i turingis), posteriorment entre els ducs laics i religiosos del regne, reduint-se finalment als anomenats Kurfrsten (ducs electors). Finalment el collegi d'electors va quedar establert mitjanant la Butlla d'Or (1356). Inicialment hi havia set electors, per el seu nombre va anar variant lleugerament a travs dels segles.
Fins 1508, els nous reis electes s'havien de traslladar a Roma per ser coronats emperadors pel papa. No obstant aix, habitualment el procs es demorava fins a la resoluci d'algun conflicte "crnic": imposar-se a l'inestable nord d'Itlia, resoldre disputes pendents amb el patriarca rom, etc.

Les tasques habituals d'un sobir, com decretar normes o governar autnomament el territori, van ser sempre, en el cas de l'emperador, summament complexos. El seu poder estava fortament restringit pels diversos lders locals. Des de finals del segle XV, el 'Reichstag' es va establir com a rgan legislatiu de l'imperi, una complicada assemblea que es reunia a petici de l'emperador, sense una periodicitat establerta i en cada ocasi en una nova seu. En 1663, el Reichstag es va transformar en una assemblea permanent; es vegi Reichstag per a ms detalls.

Estats Imperials. 

Una entitat era considerada com un Reichsstand (estat imperial) si, conforme a les lleis feudals, no tenia ms autoritat per sobre que la de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. Entre els esmentats estats es comptaven:

 Territoris governats per un prncep o duc, i en alguns casos reis. (Als governadors del Sacre Imperi, amb l'excepci de la corona de Bohmia, no se'ls permetia, en un primer moment, ser reis de territoris dins de l'imperi, per alguns van governar regnes fora del mateix, com va ocrrer durant el segle XVIII, amb el regne de la Gran Bretanya, el rei del qual era tamb Prncep elector de Hannover.);
 Territoris eclesistics dirigits per un bisbe o prncep-bisbe. En el primer cas, el territori era amb freqncia idntic al de la dicesi, recaient en el bisbe tant els poders mundans com els clergues. Un exemple, entre molts d'altres, podria ser el de Osnabrck. Per la seva part, un prncep-bisbe de notable importncia al Sacre Imperi va ser el bisbe de Magncia, la seu episcopal del qual es trobava en la catedral d'aquesta ciutat.

 Ciutats lliures imperials El nombre de territoris era increblement gran, arribant a diversos centenars en temps de la Pau de Westflia, no ultrapassant, molts d'ells, l'extensi d'uns quants quilmetres quadrats. L'imperi en una definici afortunada era descrit com una "catifa feta de retalls" (Flickenteppich).

Reichstag. 


El Reichstag o Dieta Imperial era l'rgan legislatiu del Sacre Imperi Romanogermnic. Es dividia en tres tipus o classes:
 El Consell dels electors, que incloa els electors del Sacre Imperi Romanogermnic.
 El Consell dels prnceps, que incloa tant laics com clergues.
 El bra laic o secular: Prnceps (amb ttol de prncep, Gran Duc, Duc, Comte Palat, Marcgravi o Landgrave) tenien dret a vot; alguns tenien diversos vots en tenir el govern de ms d'un territori amb dret a vot. Aix mateix, el Consell incloa quatre collegis que agrupaven Comtes o Grafs: Wetterau, Subia, Francnia, i Westflia. Cada collegi podia emetre un vot conjunt.
 El bra eclesistic: Arquebisbes, alguns abats i els dos grans mestres de la orde dels Cavallers Teutons i dels Cavallers de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital tenien cada un d'ells un vot. Diversos abats ms estaven agrupats en dos collegis: Subia i Rin. Cada collegi tenia un vot collectiu.
 El Consell de les ciutats imperials, que incloa representants de les ciutats imperials agrupats en dos collegis: Subia i Rin, tenint-ne cada un un vot collectiu. El Consell de les ciutats imperials, no obstant aix, no era totalment igual a la resta, ja que no tenia dret de vot en diverses matries com el de l'admissi de nous territoris.

Corts imperials. 

LImperi tamb comptava amb dues corts: la Reichshofrat (tamb coneguda com Consell ulic) en la cort del rei/emperador (posteriorment assentada en Viena), i la Reichskammergericht, establerta mitjanant la Reforma imperial de 1495.

 Cronologia . 

 Dels Francs de l'est a la querella de les investidures . 
 
Encara que existeix una certa polmica en el terreny de les interpretacions, l'any 962 se sol acceptar com el de la fundaci del Sacre Imperi. Aquell any Ot I el Gran, era coronat emperador, recuperant de manera efectiva una instituci desapareguda des del segle V a Europa Occidental.

Alguns remunten la recuperaci de la instituci imperial a Carlemany i la seva coronaci com a emperador dels romans en 800. Tanmateix, els documents que va generar en vida la seva cort no donen un especial valor a l'esmentat ttol i van continuar utilitzant principalment el de rei dels francs. Tot i aix en el regne dels francs, s'incloen els territoris de les actuals Frana i Alemanya, sent aquest l'origen d'ambds pasos.

Molts historiadors consideren que l'establiment de l'Imperi va ser un procs iniciat amb la fragmentaci del regne franc en el Tractat de Verdun de 843. Mitjanant aquest tractat es repartia el regne de Carlemany entre els seus tres fills. La part oriental, i base del posterior Sacre Imperi, va recaure en Llus el Germnic, els descendents del qual regnarien fins la mort de Llus IV, anomenat "el Nen", i que seria el seu ltim rei carolingi.

Desprs de la mort de Llus IV en 911, els lders d'Alemanya, Baviera, Frana i Saxnia encara van elegir com a successor a un noble d'estirp franca, Conrad I. Per una vegada mort, el Reichstag reunit en 919 a la ciutat de Fritzlar va designar al comte de Saxnia, Enric I l'Ocellaire (919 936). Amb l'elecci d'un sax, es trencaven els ltims llaos amb el regne dels francs occidentals (encara governats pels carolingis) i en 921, Enric I s'intitulava rex Francorum orientalum.

Enric va nomenar al seu fill Ot com a successor, qui va ser elegit rei en Aquisgr en 936. La seva posterior coronaci com a emperador Ot I (ms tard anomenat "el Gran") en 962 assenyala un pas important, ja que des de llavors passava a ser l'imperi - i no l'altre regne franc encara existent, el regne franc d'occident - qui rebria la benedicci del papa. No obstant aix, Ot va aconseguir la major part de la seva autoritat i poder abans de la seva coronaci com a emperador, quan en la Batalla de Lechfeld (955) va derrotar els magiars, amb el que va allunyar el perill que aquest poble representava per als territoris orientals del seu regne. Aquesta victria va ser capital per al reagrupament de la legitimitat jerrquica en una superestructura poltica que estava disgregant-se a la manera feudal des del segle anterior.

Des del moment de la seva celebraci, la coronaci d'Ot va ser coneguda com la translatio imperii la transferncia de l'imperi dels romans a un nou imperi. Els emperadors germnics es consideraven successors directes dels seus homlegs romans, motiu pel qual es van autodenominar Augustus. Tanmateix, no van utilitzar l'apellatiu d'emperadors dels "romans", probablement per no entrar en conflicte amb els de Constantinoble, que encara ostentaven l'esmentat ttol. El terme imperator Romanorum, noms arribaria a ser d's com ms tard, sota el regnat de Conrad II (1024 a 1039).

Per aquestes dates, el regne oriental no era tant un regne "alemany", com una "confederaci" de les velles tribus germniques dels bavaresos, alamans, francs i saxons. L'imperi com a uni poltica probablement noms va sobreviure a causa de la determinaci del rei Enric i el seu fill Ot, qui malgrat ser oficialment elegits pels lders de les tribus germniques, de fet tenien la capacitat de designar els seus successors.

Aquesta situaci va canviar desprs de la mort de Enric II en 1024 sense haver deixat descendncia. Conrad II, iniciador de la dinastia slica, va ser elegit rei llavors noms desprs de successius debats. Com es va realitzar l'elecci del rei, sembla una complicada combinaci d'influncia personal, picabaralles tribals, herncia i aclamaci per part d'aquells lders que eventualment formaven part del collegi de prnceps electors.

En aquesta etapa, es comena a fer evident el dualisme entre els "territoris", en aquell temps corresponents als de les tribus assentades als pasos francs, i el rei/emperador. Cada rei preferia passar la major part del temps als seus territoris d'origen. Els saxons, per exemple, passaven la major part del temps als palaus al voltant de les muntanyes del Harz, sobretot en Goslar. Aquestes prctiques sol van canviar sota Ot III (Rei en 983, emperador en 996 1002), que va comenar a utilitzar els bisbats de tot l'imperi com a seus del govern temporal. A ms, els seus successors, Enric II, Conrad II, i Enric III, van exercir un major control sobre els ducs dels diferents territoris. No s casualitat per tant, que en aquest perode, canvis la terminologia, apareixent les primeres mencions com "regnum Teutonicum".

El funcionament de l'imperi gaireb va quedar collapsat a causa de la Querella de les investidures, per la qual el papa Gregori VII va promulgar la excomuni del rei Enric IV (Rei en 1056, emperador en 1084 1106). Encara que l'edicte es va retirar en 1077, desprs de la marxa de Canossa, l'excomuni va tenir conseqncies de gran abast. En l'interval, els ducs alemanys van elegir un segon rei, Rodolf de Subia, a qui Enric IV sol va poder enderrocar en 1080, desprs de tres anys de guerra. L'halo de misticisme de la instituci imperial va quedar irremeiablement fet malb; el rei alemany havia estat humiliat i, el que era ms important, l'esglsia s'havia convertit en un actor independent dins del sistema poltic de l'imperi.

 L'imperi sota els Hohenstaufen . 

Conrad III d'Alemanya va arribar al tron en 1138, i va iniciar una nova dinastia, la dels Hohenstaufen. Amb ella l'imperi va entrar en una poca d'apogeu sota les condicions del Concordat de Worms de 1122. D'aquest perode es pot destacar la figura de Frederic I Barbaroja (rei des de 1152, i emperador en 1155 1190) que seria el primer en rebatejar l'imperi com "Sacre imperi", i programaria la instauraci d'un cos legislatiu unificat.

Sota el seu regnat va prendre fora la idea de romanitat de l'imperi, com a manera de proclamar la independncia de l'emperador respecte a l'esglsia. Una assemblea imperial en 1158 a Roncaglia va proclamar de forma explcita els drets imperials. Aconsellada per diversos doctors de l'emergent facultat de dret de la Universitat de Bolonya, es van inspirar en el Corpus Iuris Civilis, d'on van extreure principis com el de princeps legibus solutus ("el prncep no est sotms a la llei") del Digest. El fet que les lleis romanes haguessin estat creades per a un sistema totalment diferent, i que no fossin adequades a l'estructura de l'imperi, era bviament secundari; la importncia raa en l'intent de la cort imperial d'establir una espcie de text constitucional.

Fins a la Querella de les investidures, els drets imperials eren referits de forma genrica com "regalies", i no va ser fins l'assemblea de Roncaglia, que els esmentats drets van ser explicitats. La llista completa incloa drets de peatge, tarifes, monedatge, impostos punitius collectius, i la investidura (elecci i destituci) dels detentors de crrecs pblics. Aquests drets buscaven la seva justificaci de forma explcita en el dret rom, un acte legislatiu de profund calat; al nord dels Alps, el sistema tamb estava lligat al dret feudal. Barba-roja va aconseguir aix vincular els tossuts ducs germnics amb el concepte de la instituci imperial, com a ens unificador.

Un altre pas constitutiu important que es va realitzar a Roncaglia va ser l'establiment d'una nova pau (Landfrieden), una idea que en aquells temps encara no era universalment acceptada, i que s'assemblaria al concepte modern de limperi de la llei.

Per solucionar el problema que suposava que l'emperador (desprs de la Querella de les Investidures) no pogus continuar utilitzant a l'esglsia com a part del seu aparell de govern, els Staffen van cedir cada vegada ms territori als "ministerialia", que formalment eren serfs no lliures, dels quals Frederic esperava fossin ms submisos que els ducs locals. Utilitzada inicialment per a situacions de guerra, aquesta nova classe formaria la base de la cavalleria, un altre dels fonaments del poder imperial.

Un altre nou concepte de l'poca va ser la sistemtica fundaci de ciutats, tant per part de l'emperador, com pels ducs locals. Aquest fenomen, justificat pel creixement explosiu de la poblaci, tamb va suposar una forma de concentrar el poder econmic en llocs estratgics, tenint en compte que les ciutats ja existents eren fonamentalment d'origen rom o antigues seus episcopals. Entre les ciutats fundades el segle XII s'inclouen Friburg de Brisgvia, model econmic per a moltes altres ciutats posteriors, o Munic.

El regnat de l'ltim dels Staufen va ser en molts aspectes diferent dels dels seus predecessors. Frederic II d'Alemanya va pujar al tron de Siclia sent encara un nen. Mentre, a Alemanya, el nt de Barba-roja Felip de Subia i el fill d'Enric el Lle Ot IV, li van disputar el ttol de rei dels alemanys. Desprs de ser coronat emperador en 1220, es va arriscar a un enfrontament amb el Papa en reclamar poders sobre Roma; sorprenentment per a molts, va aconseguir prendre Jerusalem en la Sisena Croada de 1228 quan encara pesava sobre ell l'excomuni papal.

Alhora que Frederic elevava l'ideal imperial a les seves cotes ms altes, va iniciar tamb els canvis que portarien a la seva desintegraci. D'una banda, es va concentrar a establir un estat de gran modernitat a Siclia, en serveis pblics, finances o legislaci. Per alhora, Frederic va ser l'emperador que va cedir majors poders davant dels ducs germnics. I aix ho va fer mitjanant la instauraci de dues mesures de llarg abast que mai no serien revocades pel poder central.

En la Confoederatio cum princibus ecclesiasticis de 1220, Frederic va cedir una srie de regalies a favor dels bisbes, entre elles impostos, encunyaci, jurisdiccions i fortificacions, i ms tard, en 1232 el Statutem in favorem principum va ser fonamentalment una extensi d'aquests privilegis a la resta de territoris (els no eclesistics). Aquesta ltima cessi la va fer per acabar amb la rebelli del seu propi fill Enric, i malgrat que molts d'aquests privilegis ja havien existit anteriorment, ara es trobaven garantits d'una forma global, d'una vegada i per a tots els ducs alemanys, en permetre'ls ser els garants de l'ordre al nord dels Alps, mentre que Frederic es restringia a les seves bases a Itlia. El document de 1232 assenyala el moment en qu per primera vegada els ducs alemanys van ser designats domini terrae senyors de les seves terres, un canvi terminolgic molt significatiu.

 El ressorgiment dels territoris en l'imperi desprs dels Stauffen . 

En morir Frederic II en 1250, es va iniciar un perode d'incertesa, cap de les dinasties susceptibles d'aportar un candidat a la corona no es va mostrar capa de fer-ho, i els principals ducs electors van elevar a la corona diversos candidats que competien entre si. Aquest perode se sol conixer com Interregnum i va de 1246 (amb l'elecci de Enric I Raspe i el comte Guillem d'Holanda) fins 1273, quan coronen a Rodolf I d'Alemanya.

Les dificultats en l'elecci d'emperador van portar a l'aparici d'un collegi d'electors fix, els Kurfrsten, la composici del qual i procediments van ser establerts mitjanant la Butlla d'or de 1356. La seva creaci s amb tota probabilitat el que millor simbolitza la creixent dualitat entre Kaiser und Reich emperador i regne, i amb aix, el final de la seva identificaci com una sola cosa. Una mostra d'aix la tenim en la forma en la qual els reis del perode post-Stauffen van aconseguir mantenir el seu poder. Inicialment, la fora de l'imperi (i les seves finances) tenien la seva base en gran manera als territoris propis de l'Imperi, tamb anomenats Reichsgut que sempre van pertnyer al rei (i incloen diverses ciutats imperials). Desprs del segle XIII, la seva importncia va disminuir (Encara que algunes parts es van mantenir fins el final de l'imperi el 1806). Al seu lloc, els Reichsgut van ser empenyorats als ducs locals, amb objecte, en ocasions, d'obtenir diners per a l'imperi per, amb ms freqncia, per recompensar lleialtats o com a manera de controlar els ducs ms obstinats. El resultat va ser que el govern dels Reichsgut va deixar d'obeir a les necessitats del rei o els ducs.

Per la seva banda, els reis, comenant per Rodolf I d'Alemanya, van confiar de forma creixent en els seus territoris o estats patrimonials com a base per al seu poder. A diferncia dels Reichsgut, que majoritriament estaven escampats i eren difcilment administrables, els seus territoris eren comparativament compactes i per tant ms fcils de controlar. D'aquesta manera, en 1282, Rodolf I posava a disposici dels seus fills ustria i la Steiermark.

Amb Enric VII, la Dinastia Luxemburg va entrar en escena i en 1312, va ser coronat com el primer emperador del Sacre Imperi des de Frederic II. Desprs d'ell, tots els reis i emperadors es van sostenir grcies als seus propis estats patrimonials (Hausmacht): Llus IV de Baviera, de Wittelsbach, (rei en 1314, emperador 1328 1347) als seus territoris de Baviera; Carlos IV de Luxemburg, nt d'Enric VII, va fundar el seu poder en els estats patrimonials de Bohmia. s interessant constatar com, arran d'aquesta situaci, augmentar el poder dels estats i territoris de l'imperi es va convertir en un dels principals interessos de la corona, ja que amb aix disposava de major llibertat en els seus propis estats patrimonials.

El segle XIII tamb va veure un canvi molt ms profund tant de carcter estructural com en la forma en la qual s'administrava el pas. En el camp, l'economia monetria va anar guanyant terreny davant el canvi i el pagament en jornades del treball. Cada vegada ms es demanava als camperols el pagament de tributs per les seves terres; i el concepte de "propietat" va anar substituint a les anteriors formes de jurisdicci, encara que van continuar molt vinculades entre si. Als diferents territoris de l'imperi, el poder es va anar concentrant a unes quantes mans: els detentors dels ttols de propietat tamb ho eren de la jurisdicci, de la qual derivaven altres poders. s important remarcar, no obstant aix, que jurisdicci no implicava poder legislatiu, que fins al segle XV va ser virtualment inexistent. Les prctiques legislatives s'assentaven fonamentalment en usos i costums tradicionals, recollits en costumaris.

Durant aquest perode, els territoris comencen a transformar-se en els precedents dels estats moderns. El procs va ser molt diferent entre territoris, sent ms rpid en aquelles unitats que mantenien una identificaci directa amb les antigues tribus germniques, com Baviera, i ms lent en aquells territoris dispersos que es fonamentaven en privilegis imperials.

 Reforma imperial . 


La construcci de l'imperi estava encara lluny del seu final a inicis del segle XV, encara que algunes de les seves institucions i procediments havien estat establerts per la Butlla d'or de 1356, les regles sobre com el rei, els electors i els altres ducs havien de cooperar en l'imperi, depenien de la personalitat de cada rei. Aix va resultar fatal, quan Segimon de Luxemburg (rei el 1410, emperador 1433 1437) i Frederic III, emperador romanogermnic (rei el 1440, emperador 1452 1493) van defugir els territoris tradicionals de l'imperi, residint preferentment en els seus estats patrimonials. Sense la presncia del rei, l'antiga instituci de lHoftag, l'assemblea dels dirigents del regne, va caure en la inoperncia, mentre el Reichstag encara no exercia com a rgan legislatiu de l'imperi, i encara pitjor, els ducs amb freqncia s'embolicaven en disputes internes, que sovint desembocaven en guerres locals.

A la mateixa poca, l'esglsia vivia tamb temps de crisi. El conflicte entre diferents papes que competien entre si sols va poder resoldre's en el Concili de Constana (1414 1418) i desprs de 1419, les energies se centrarien en lluitar contra la heretgia hussita. La idea medieval d'un nic Corpus christianum, en el que papat i imperi eren les institucions principals, iniciava el seu declivi.

Arrel d'aquests drstics canvis, van emergir fortes discussions sobre el propi imperi durant el segle XV. Les regles del passat ja no s'ajustaven de forma correcta a l'estructura del present, i augmentava el clamor que demanava un reforament dels antics Landfrieden. Durant aquest temps, el concepte de "reforma" va emergir, en el sentit del verb llat reformes recuperar la forma pretrita que s'havien perdut.

Quan Frederic III va necessitar als ducs per finanar la guerra contra Hungria el 1486 i, alhora, per a que el seu fill, el futur Maximili I d'Habsburg, fora elegit rei, es va trobar amb la demanda unnime dels ducs de participar en una Cort imperial. Per primera vegada, l'assemblea d'electors i altres ducs prenia el nom de Reichstag (a la que ms tard s'afegirien les ciutats imperials). Mentre que Frederic sempre va rebutjar la seva convocatria, el seu fill, ms conciliador, finalment va convocar el Reichstag en Worms en 1495, desprs de la mort del seu pare el 1493. El rei i els ducs van acordar diverses lleis, comunment conegudes com la Reforma imperial: un conjunt d'actes legislatives per donar de nou una estructura a un imperi en desintegraci. Entre d'altres, aquestes actes van establir els Estats del Cercle Imperial i el Reichskammergericht, (Cort de la Cambra imperial); estructures ambdues que, en diferent grau, persistirien fins al final de l'imperi el 1806.

De tota manera, es van necessitar algunes dcades ms fins que la nova reglamentaci fou universalment acceptada i la nova cort va comenar a operar. Tan sols en 1512 s'acabaren de formar els Cercles imperials. El rei a ms es va assegurar que la seva prpia cort, el Reichshofrat, continus funcionant en parallel a la Reichskammergericht. Es pot remarcar que aquell any, l'imperi va rebre tamb el seu nou ttol, Heiliges Rmisches Reich Deutscher Nation ("Sacre Imperi Romanogermnic").

 Crisi desprs de la Reforma . 
Quan Mart Luter va iniciar en 1517 el que ms tard es coneixeria com Reforma Protestant, molts ducs locals van veure l'oportunitat d'oposar-se a l'emperador. L'imperi es va veure fatalment dividit per les disputes religioses, amb el nord i l'est, aix com moltes de les seves majors ciutats, com Estrasburg, Frncfort i Nuremberg, en el costat protestant, mentre les regions meridionals i occidentals es mantenien majoritriament en el catolicisme. Desprs d'un segle de disputes el conflicte  junt a d'altres disputes ; va derivar en la Guerra dels trenta anys (1618 1648), que devastaria l'imperi. Les potncies estrangeres, incloses Frana i Sucia, van intervenir en el conflicte, reforant el poder dels contendents de l'imperi, i apoderant-se de considerables zones de territori imperial.

 Desprs de la Pau de Westflia . 
Desprs de la Pau de Westflia de 1648, es va iniciar el declivi de l'imperi. Va suposar la prdua de la major part del poder real de l'emperador i una major autonomia dels tres-cents cinquanta estats resultants, permetent fins i tot la formaci d'aliances amb altres estats de forma independent. A tots els efectes, el Sacre Imperi Rom va passar a ser una confederaci d'estats.

 La implosi de l'imperi .
Desprs de la mort de Carles VI (1711-1740) l'imperi es va veure sacsejat per una crisi que va posar en evidncia la seva decadncia final. L'aparici de Prssia sota el regnat de Frederic II el Gran i les successives guerres: Successi Austraca i de els Set Anys, serien les ms importants.

Finalment, el 6 d'agost de 1806 l'Imperi desapareixia formalment quan el seu ltim emperador Francesc II (des de 1804, emperador Francesc I d'ustria) renunciava, desprs de la derrota militar a les mans de l'exrcit francs de Napole. Els successors de Francesc II van continuar titulant-se emperadors d'ustria fins 1918.

 Anlisi . 
Es diu que l'histria moderna d'Alemanya est determinada per tres factors principalment: el Reich, la Reforma, i, en la seva etapa final, la biceflia entre ustria i Prssia. Molts han estat els intents d'explicar per qu el Reich mai no va arribar a aconseguir un poder fortament centralitzat sobre els seus territoris, en contraposici amb la vena Frana. Entre les raons donades s'inclouen:

 El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposici amb Frana, que havia estat, majoritriament, part de l'imperi rom, en les parts orientals del regne franc, les tribus germniques eren molt ms independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el crrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un crrec electiu. Desprs d'aix, cada candidat a la corona havia de realitzar una srie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris ms i ms poder al llarg dels segles.

 A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a instituci va quedar seriosament danyat per les disputes entre el Papa i els reis d'Alemanya, en relaci amb la seva coronaci com emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el Papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del Papa en matries clericals. Freqents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el Concordat de Worms en 1122.

 El fet de qu el sistema feudal del Reich, on el rei constitua la cspide de l'anomenada "pirmide feudal", fos causa o smptoma, de la debilitat de l'imperi, no s clar. En tot cas, l'obedincia militar, que  conforme a la tradici germana  estava ntimament lligada a la concessi de terres als vassalls, va ser sempre problemtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i frgils. ;

 Fins el segle XVI, els interessos econmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hansetica. Aquesta estava ms vinculada a Escandinvia i el Bltic que la resta d'Alemanya.

Primer Reich alemany.
Desprs de la unificaci d'Alemanya com un estat naci en 1871 (vegeu Imperi Alemany), el Sacre Imperi Romanogermnic va passar a conixer-se com el primer Reich. L'Alemanya nazi va passar a referir-se a si mateixa com el Tercer Reich, comptant l'imperi de 1871 com el segon, per a d'aquesta manera vincular-se amb un passat idealitzat i presentar-se a si mateix com a continutat d'un ens de tradici ancestral.

 Bibliografia . 
 Heinrich August Winkler, Der lange Weg nach Westen, Vol. 1: Deutsche Geschichte vom Ende des Alten Reiches bis zum Ende der Weimarer Republik, ISBN 3-406-46001-1, p. 5.
 The Holy Roman Empire by James Bryce ISBN 0333036093;

 Vegeu tamb .
 Habsburg ;
 Histria d'Alemanya ;
  ;
 Reichstag (instituci) ;
 Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic ;
 Prncep elector;
Enllaos externs. 
 
1570 map of H.R.E. Germany with double-headed eagle flag;
List of Wars of the Holy Roman Empire;
Deutschland beim Tode Kaiser Karls IV. 1378 (The Holy Roman Empire at the death of emperor Charles IV.) taken from "Meyers Kleines Konversationslexikon in sechs Bnden. Bd. 2. Leipzig u. Wien : Bibliogr. Institut 1908", map inserted after page 342;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19632" title="Dinastia dels Habsburg" nonfiltered="3574" processed="3550" dbindex="8589">
La famlia dels Habsburg, originaris de la Sussa germnica, sn sense cap mena de dubte una de les grans famlies europees ja que des de 1291 i fins a 1918 han detingut de forma ininterrompuda el poder en una gran extensi de territoris europeus. 

La famlia dels Habsburg o tamb coneguda casa d'ustria ha passat per diverses etapes molt diferent entre elles, lgiques a tenor de la llargada temporal en qu han estat presents en la vida pblica europea.

Prnceps Alemanys (1273 - 1519);
La monarquia universal (1519 - 1700);
ustria, gran potncia europea (1700 - 1918);

Els Habsburg i Catalunya.
La dinastia Habsburg juga un paper decisiu en la histria de Catalunya. A partir de la seva arribada al poder van mantenir una forta tendncia al centralisme, en la mateixa lnia que d'altres monarquies europees que, amb ms o menys xit, van anar evolucionant des de la monarquia feudal medieval cap a l'absolutisme del segle XVIII. El punt culminant d'aquests esforos centralitzadors es dna sota Felip IV i el seu valid el comte duc d'Olivares, quan aquesta poltica va portar a la guerra dels segadors (1640-1652). Desprs de la guerra, els ustries (Felip IV i Carles II) adopten una postura ms pragmtica i compatible amb la diversitat institucional dels seus regnes, que s'ha conegut com a neoforalisme. Aquesta poltica, contraposada a la poltica absolutista de Felip V de Borb en els primers anys del seu regnat, va contribuir a que els regnes de la Corona d'Arag prenguessin partit majoritriament per l'Arxiduc Carles d'ustria a la Guerra de Successi Espanyola (1700-1714).

Vegeu tamb.
 Sacre Imperi Romanogermnic (843 - 1648);
 Imperi austrohongars (1867 - 1918);
 Histria del Dret catal;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19639" title="Imperi austrac" nonfiltered="3575" processed="3551" dbindex="8590">

L'imperi austrac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominaci austraca. L'estat dur oficialment fins el 1867, quan es transform en l'imperi austrohongars.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19646" title="Escut de l'Albags" nonfiltered="3576" processed="3552" dbindex="8591">


L'escut oficial de l'Albags t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un Agnus Dei contornat ajagut i reguardant d'argent portant la bandera de gules amb la creu plena d'argent i l'asta creuada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat l'1 d'octubre de 1993 amb el camper originriament de sable. L'Ajuntament, per, en data 10 d'octubre del 2007, va decidir canviar l'esmalt del camper per l'actual d'atzur, resoluci aprovada pel Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya el 6 de novembre i publicada al DOGC el 21 de novembre del mateix any.

L'Agnus Dei (o anyell pasqual) ajagut simbolitza sant Joan Baptista, el patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19648" title="Escut d'Arbeca" nonfiltered="3577" processed="3553" dbindex="8592">

L'escut oficial d'Arbeca t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un cap d'ocell d'argent portant al bec un ram d'olivera d'or fruitat de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988.

El cap d'ocell s un senyal parlant tradicional: el bec de l'ocell recorda el nom de la vila, i la branca d'olivera representa el conreu principal; sn ben conegudes i reputades les olives arbequines, amb les quals es fa un oli amb denominaci d'origen. Arbeca va ser el centre d'una baronia, simbolitzada per la corona dalt de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19649" title="Escut de Bellaguarda" nonfiltered="3578" processed="3554" dbindex="8593">


L'escut oficial de Bellaguarda t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una torre d'argent oberta acostada de 2 moles d'argent nadillades de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de gener de 1998.

Armes parlants: s'hi veu una torre de guaita des d'on es pot fer una "bella guarda". Les moles sn tamb un senyal parlant i fan referncia als Moliner, famlia fundadora del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19650" title="Escut de Castelldans" nonfiltered="3579" processed="3555" dbindex="8594">

L'escut oficial de Castelldans t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert acompanyat de 4 espigues de civada d'argent al cap, als flancs i a la punta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 19 de setembre del 2000.

El castell s un senyal parlant referent al nom del poble. Les espigues de civada sn un senyal tradicional de l'escut de Castelldans, i fan referncia a l'agricultura, l'activitat principal de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19652" title="Verola" nonfiltered="3580" processed="3556" dbindex="8595">


La verola o pigota (en llat variola o variola vera) s una malaltia infecciosa greu, contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. No hi ha tractament especial per a la pigota i l'nica forma de prevenci s la vacunaci. El nom verola prov de la paraula llatina Variola, que significa  tacat  i es refereix a les bombolles que apareixen en la cara i en el cos d'una persona infectada. El nom "pigota" prov tamb de l'aparena de grans "pigues" d'aquestes bombolles.

Les formes clniques de la verola sn dos, a saber: variola major s la forma greu i ms com de la pigota, que ocasiona una erupci ms estesa i febre ms alta. Hi ha quatre tipus de verola major: la comuna (s la ms freqent i s'observa en 90% o ms dels casos); la modificada (lleu, i s'observa en persones que s'havien vacunat); la llisa; i, finalment, l'hemorrgica (aquests dos ltims tipus sn rars i molt greus). Histricament, la verola major ha tingut una taxa general de mortalitat d'aproximadament 30%; no obstant, la verola llisa i l'hemorrgica solen ser mortals. La verola menor s un tipus menys com de la pigota i una malaltia molt menys greu, les taxes de mortalitat de la qual han sigut histricament d'1% o menors.

Durant milers d'anys han ocorregut ocasionalment epidmies de verola; no obstant, desprs d'un reeixit programa de vacunaci mundial es va aconseguir eradicar la malaltia. Als Estats Units, l'ltim cas de verola es va registrar a 1949, mentre que l'ltim cas ocorregut en forma natural en el mn va ser a Somlia el 1977. Una vegada que la malaltia es va eradicar en tot el mn, es va suspendre la vacunaci habitual de tota la poblaci perqu ja no hi havia necessitat de prevenir.

La verola s causada pel virus variola que va sorgir en poblacions humanes milers d'anys arrere. Excepte per les reserves en alguns laboratoris, el virus variola est eliminat. No obstant, arran dels successos de setembre i octubre del 2001 ha augmentat la preocupaci que el virus verola podria utilitzar-se com a agent de terrorisme biolgic. Per esta ra, el govern nord-americ est prenent precaucions per a poder fer front a un possible brot de pigota.

Generalment, perqu la pigota es contagi d'una persona a una altra, far falta que estiguin en contacte directe i prolongat, cara a cara. La pigota tamb pot transmetre's per mitj del contacte directe amb fluids corporals infectats o amb objectes contaminats, com ara llenols, fundes o roba. Rares vegades la pigota s'ha propagat pel virus transportat per l'aire en llocs tancats com a edificis, autobusos i trens. Els ssers humans sn els nics portadors naturals del virus de la verola. No es coneixen casos de pigota transmesos per insectes o animals.

Una persona amb pigota a vegades s contagiosa quan comena la febre (fase prdrom), per aconsegueix la seva mxima capacitat per a contagiar quan comena a aparixer l'erupci. Generalment, en aquesta etapa la persona infectada est molt malalta i no pot desplaar-se en la seva comunitat. La persona infectada s contagiosa fins que se li hagi caigut l'ltima crosta de pigota.

Articles relacionats.
 Edward Jenner;

Referncies.

CDC: Article publicat sota domini pblic.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19654" title="Escut del Cogul" nonfiltered="3581" processed="3557" dbindex="8596">


L'escut oficial del Cogul t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una esglsia d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 30 de maig de 1991.

L'esglsia s el senyal tradicional de l'escut d'armes del poble; l'esglsia local est dedicada a Santa Maria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19655" title="Bandera del Cogul" nonfiltered="3582" processed="3558" dbindex="8597">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb una creu plena blanca centrada; el pal vertical que representa el campanar de l'esglsia de l'escut, s ms estret que l'horitzontal o faixa el qual simbolitza la nau de la mateixa esglsia.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 25 de setembre de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19656" title="Escut de Fulleda" nonfiltered="3583" processed="3559" dbindex="8598">


L'escut oficial de Fulleda t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una creu de calvari de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de setembre de 1995.

La creu del Calvari s un senyal tradicional de l'escut del poble, que fou una possessi del monestir de Poblet.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19657" title="Venus (planeta)" nonfiltered="3584" processed="3560" dbindex="8599">
 
Venus s el segon planeta del sistema solar en ordre de distncia al Sol. s un dels planetes interiors i dels planetes tellrics. s conegut popularment com lestrella del mat o estrella vespertina, ja que degut a la seva proximitat al Sol, noms es pot observar una estona abans de l'alba o desprs de la posta. El seu nom prov de la deessa romana de l'amor, probablement per ser el planeta ms brillant conegut a l'antiguitat. En estar en una rbita interior a la terrestre la seva superfcie presenta fases marcades (com les de la Lluna) que van ser observades per primera vegada per Galileo Galilei el 1610.

 Caracterstiques .

La seva massa, densitat i volum sn molt semblants a les terrestres, ra per la qual durant molt de temps va ser considerat com el planeta bess de la Terra. A partir de la segona meitat del segle XX es va descobrir que en realitat es tracta d'un planeta molt diferent.

rbita.
Venus gira sobre si mateix en 243 dies terrestres i el seu any dura tan sols 225 dies. T una lenta rotaci retrgrada, el que significa que gira d'est a oest, en comptes de rotar d'oest a est com la majoria dels altres planetes ms grans. (Plut i Ur tamb tenen una rotaci retrgrada, encara que l'eix de rotaci d'Ur, inclinat 97,86, prcticament descansa sobre el seu pla orbital). Es creu que la lenta rotaci retrgrada est causada per la densa atmosfera del planeta que va frenar la seva rotaci i desprs va fer que comencs a rotar en sentit contrari. Tamb s possible que la fricci entre el nucli i el mantell de Venus, l'escalfament de l'atmosfera pel Sol i les forces de marea exercides per la gravetat solar sobre l'atmosfera hagin provocat el mateix efecte.

A ms d'esta inusual rotaci retrgrada, el perode de rotaci i el perode orbital de Venus estan sincronitzats de tal forma que Venus sempre presenta la mateixa cara a la Terra quan els dos planetes es troben en la seva mxima aproximaci en cada conjunci inferior. Aix pot ser el resultat de les forces de marea que afecten la rotaci de Venus cada vegada que els planetes es troben prou prxims, o simplement pot ser una coincidncia.

 Atmosfera .

Venus posseeix una atmosfera densa i clida amb pressions en la superfcie de 90 bars. L'atmosfera consisteix principalment en dixid de carboni (96,5% en volum) i nitrogen (3,5%). Visualment el planeta est completament cobert per una densa i elevada capa de nvols compostos per gotes d'cid sulfric. La densa atmosfera de CO2 produx un intens efecte hivernacle que no deixa escapar la calor i provoca temperatures de fins a 500C en regions poc elevades prop de l'equador del planeta. De fet, Venus posseeix temperatures superiors a les de Mercuri a pesar de trobar-se al doble de distncia del Sol i rebre noms un 25% de radiaci solar d'aquest. 

Els vents a nivell dels nvols sn rpids (de 350 km/h), bufen cap a l'est i decreixen en profunditat sent prcticament inexistents en la superfcie. L'origen d'esta superrotaci atmosfrica no es coneix amb precisi.

 Superfcie .

Venus t dos altiplans principals a manera de continents, elevant-se sobre una vasta plana. L'altipl nord s'anomena Ishtar Terra i cont la major muntanya de Venus, Maxwell Montes (aproximadament 2 km ms alta que l'Everest)  anomenada aix en honor de James Clerk Maxwell , la qual envolta l'altipl Lakshmi Planum. Ishtar Terra t la grandria aproximada d'Austrlia. En l'hemisferi sud es troba Aphrodite Terra, major que l'anterior, amb la grandria de Sud-amrica. Entre estos altiplans hi ha algunes  cases, depressions del terreny, que inclouen Agrada Planitia, Guinevere Planitia i Lavinia Planitia. Amb l'nica excepci de Maxwell Montes, totes les caracterstiques distingibles del terreny adopten noms de dones mitolgiques. La densa atmosfera de Venus provoca que els meteorits frenin bruscament en el seu descens a la superfcie, encara que els ms grans poden colpejar la superfcie per a provocar un crter si tenen la suficient energia cintica. Com a conseqncia d'aix, no poden formar-se crters d'impacte ms petits de 3,2 quilmetres de dimetre. Existeixen unes estructures radials tpiques de Venus, que abans rebien el nom d'Astrum, nom actualment desaconsellat.


Aproximadament el 90% de la superfcie de Venus sembla consistir en lava basltica solidificada recentment (en termes geolgics), amb molt pocs crters de meteorits. Les ms antigues formacions presents a Venus no semblen tenir ms de 800 milions d'anys, sent la major part del terreny considerablement ms jove (no ms d'alguns centenars de milions d'anys en la seva major part). Aix suggereix que Venus va patir un cataclisme que va afectar la seva superfcie no fa gaire temps en el passat geolgic.

L'interior del planeta s probablement semblant al de la Terra: un nucli de ferro d'uns 3.000 km de radi, amb un mantell rocs que forma la major part del planeta. Segons dades dels mesuradors gravitatoris de la sonda Magallanes, la crosta de Venus podria ser ms dura i gruixuda del que s'havia pensat. Es calcula que Venus no t plaques tectniques mbils com la Terra, per en el seu lloc es produxen massives erupcions volcniques que inunden la seva superfcie amb lava fresca. Altres descobriments recents suggereixen que Venus encara s volcnicament actiu.

Camp magntic.
El camp magntic de Venus s molt dbil comparat amb el d'altres planetes del sistema solar. Aix es pot deure a la seva lenta rotaci, insuficient per a formar el sistema de dinamo interna de ferro lquid. Com a resultat d'aix, el vent solar colpeja l'atmosfera de Venus sense ser filtrat. Es pensa que Venus va tenir originriament tanta aigua com la Terra, per que, sotmesa a l'acci del Sol, el vapor d'aigua en l'alta atmosfera es va dividir en hidrogen i oxigen, escapant l'hidrogen a l'espai per la seva baixa massa molecular. El percentatge de deuteri (un istop pesat de l'hidrogen que no escapa tan fcilment) a l'atmosfera de Venus sembla donar suport a esta teoria. Se suposa que l'oxigen molecular es va combinar amb els toms de l'escora (encara que grans quantitats d'oxigen resten a l'atmosfera en forma de dixid de carboni). A causa d'aquesta sequedat, les roques de Venus sn molt ms pesades que les de la Terra, la qual cosa afavoreix la formaci de muntanyes majors, profunds penya-segats i altres formacions.

Un satllit?.
Durant un temps es va creure que Venus possea un satllit natural anomenat Neith, per la deessa de Sais a Egipte (el vel de la qual cap mortal podia alar). Va ser observat per primera vegada per Giovanni Cassini en 1672. Altres observacions espordiques van continuar fins a 1892, per eren en la seva major part estrelles tnues que semblaven estar en el lloc correcte en el moment correcte). Avui dia, se sap amb certesa que Venus no t cap lluna.

 Exploraci espacial de Venus .

Venus va ser visitat per primera vegada per la sonda sovitica Venera 1, la primera sonda espacial enviada a un altre planeta. El llanament es va produir el 12 de febrer de 1961 per el senyal de rdio de la sonda es va perdre abans de la seva arribada al planeta. La primera sonda espacial que es va acostar a Venus va ser la sonda americana Mariner 2 en 1962, determinant que aquest planeta prcticament no posseeix camp magntic i obtenint un mapa de microones de la seva superfcie. En 1967 la sonda sovitica Venera 4 va ser capa de submergir-se en l'atmosfera de Venus enviant dades sobre esta sense arribar a posar-se sobre la superfcie. La primera sonda que va aconseguir tocar la superfcie de Venus va ser la Venera 7 l'any 1970. Posteriorment, les sondes Venera 9, 10, 13 i 14 van ser capaces d'enviar algunes poques fotografies de la superfcie mostrant una superfcie de roques aplanada per la forta pressi atmosfrica i sense trets aparents d'erosi davant de la prctica absncia de vent.

Parallelament, el programa americ d'exploraci espacial va enviar les dues sondes del programa Pioneer Venus al planeta. En 1985 les sondes sovitiques Vega 1 i 2 van deixar anar sondes en forma de globus aerosttic per estudiar l'atmosfera al mateix temps que la resta de la sonda estudiava la superfcie. Cap dels aparells en superfcie va resistir ms d'unes 2 hores les altes temperatures i pressions de Venus. Al 1990 la sonda americana Magellan va realitzar mesures de radar del 98% de la superfcie del planeta, obtenint mapes amb una resoluci de 100m.

A causa de la seva posici prxima a la Terra, Venus ha estat tamb visitat per diferents sondes espacials en maniobres d'assistncia gravitatria en les quals s'utilitza la gravetat del planeta per a impulsar la sonda espacial.

La Venus Express s una missi de l'Agncia Espacial Europea que consisteix en una sonda orbital dedicada a estudiar el planeta i especialment la seva atmosfera des d'una rbita polar. Va ser llanada el 9 de novembre de 2005 i arrib l'11 d'abril de 2006; s la primera sonda europea en visitar el planeta.

Per al futur hi ha algunes sondes projectades, com la PLANET-C (Venus Climate Orbiter) japonesa, la Venus Entry Probe (VEP) europea i la Venera-D russa.

 Vegeu tamb .
 Trnsit de Venus;
 Llista de missions d'exploraci de Venus;

Enllaos externs.
 Solarviews: Venus;
 NASA/NSSDC: dades de Venus;

















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19658" title="Venus" nonfiltered="3585" processed="3561" dbindex="8600">

 En la mitologia romana, Venus (mitologia) s la deessa de l'amor.
 En astronomia, Venus (planeta) s el segon planeta del Sistema Solar, segons la seua proximitat al Sol.
 En histria de l'art, s'anomenen venus (art) a un tipus de figuretes femenines, habituals de les cultures paleoltiques, amb els atributs sexuals molt marcats.
 Venus s el sobrenom d'Agns Tejada, locutora de rdio i presentadora de televisi.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19659" title="Bandera de Fulleda" nonfiltered="3586" processed="3562" dbindex="8601">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb una creu de calvari vermella al cente amb els braos de gruix 1/6 de l'alria del drap; l'altura del pal de 3/4 de la del mateix drap, il a del travesser -situat al comenament del segon quart del drap- la mateixa que la del drap; el peu format per tres graons cadascun d'altura 1/12; el superior d'amplada 2/9, el del mig 3/9 i l'inferior 4/9.

Histria.
Es va publicar en el DOGC el 25 de setembre de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19661" title="Mart (planeta)" nonfiltered="3587" processed="3563" dbindex="8602">


Mart s el quart planeta del sistema solar, segons la seva distncia al Sol. 
Forma part dels denominats planetes tellrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i s el primer dels planetes exteriors a l'rbita terrestre. T dos satllits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia. 

 Els noms del planeta Mart .
Mart ja era conegut des de la ms remota antiguitat. Els egipcis l'anomenaven  Her Deschel  que significa  el Vermell . Els babilonis el coneixien sota el nom de  Nirgal  o  l'Estrella de la Mort . Els antics grecs el van identificar amb el du de la guerra, Ares. Per van ser els romans qui li van donar el seu nom modern, a partir del seu propi du de la guerra Mart.

El color roig del planeta Mart, clarament visible a ull nu, va fer que se'l considers des d'antic relacionat amb la sang, la guerra i la mort. A vegades es fa referncia a Mart com el Planeta Roig.

 Caracterstiques generals .
El planeta Mart t una forma lleugerament ellipsodal, amb un dimetre equatorial de 6.794 km i un dimetre polar de 6.750 km. Mesures micromtriques molt precises han donat un aplatament de 0,01, o sigui tres vegades major que el de la Terra. A causa d'aquest aplatament, l'eix de rotaci est animat d'una lenta precessi deguda a l'atracci del Sol sobre l'inflor equatorial del planeta; per la precessi lunar, que en el nostre planeta s dos vegades major que la solar, no t el seu equivalent a Mart.

Mart s un mn molt ms xicotet que la Terra. Les seves principals caracterstiques, en proporci amb les del globus  terrestre, sn les segents: dimetre 53%, superfcie 28%, volum 15% i massa 11%. Com que els oceans cobreixen el 71% de la superfcie terrestre i Mart no t mars, les terres d'ambds mons tenen aproximadament la mateixa superfcie. La densitat s inferior a la de la Terra, i s 3,94 vegades la densitat de l'aigua. Un cos a Mart pesaria 1/3 del seu pes a la Terra, a causa de la dbil atracci gravitatria.


Vistes des de la Terra i amb telescopis modestos algunes de les caracterstiques de la superfcie marciana tenen l'aparena de  taques  ms o menys fosques i ben delimitades que sn excellents punts de referncia. Van ser observades per primera vegada el 1659 per Christiaan Huygens, que grcies a elles va poder mesurar el perode de rotaci de Mart obtenint un valor d'un dia. El 1666, Giovanni Cassini el va fixar en 24 h 40 m, valor molt prxim al vertader. Comparant els dibuixos fets en un interval de prop de 300 anys, s'ha establert el valor de 24 h 37 m 22,7s per al dia sideral (el perode de rotaci de la Terra s de 23 h 56 m 4,1s).

De la duraci del dia sideral es dedux fcilment que el dia solar marci t una duraci de 24 h 39 m 35,3s. El dia solar mitj o, temps entre dos passos consecutius del Sol pel meridi del lloc, dura 24h 41 min 18,6 s. El dia solar a Mart t, igual que en la Terra, una duraci variable, a es deu al fet que els planetes seguixen rbites ellptiques al voltant del Sol que no es recorren amb uniformitat. A Mart, la variaci s encara major degut a l'elevada excentricitat de la seva rbita. Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nord-americanes d'exploraci de Mart han decidit unilateralment donar al dia marci el nom de  sol , sense preocupar-se pel fet que eixa veu significa sl en francs i designa en castell i en catal la llum solar o, escrit amb majscula, l'astre central del nostre sistema planetari. L'any marci dura 687 dies terrestres o 668,6 sols. Quan tinguem la necessitat de tenir un calendari, aquest ha de constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

Mart t perodes estacionals semblants als de la Terra, encara que les seves estacions sn ms llargues, perqu un any marci s quasi dos vegades ms llarg que un any terrestre. La diferencia en la distncia al Sol causa una variaci de temperatura d'uns 30C en el punt sub-solar entre l'afeli i el periheli.

Els pols de Mart estan assenyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernador, que han facilitat molt la determinaci de l'angle que forma l'equador del planeta amb el pla de la seva rbita, angle equivalent a l'obliqitat de l'eclptica a la Terra. Les mesures fetes per Camichel sobre clixs obtinguts al Pic du Midi, han donat per a aquest angle 24  48 . Des de l'exploraci espacial s'accepta un valor de 25,19 , un mica major a l'obliqitat de l'eclptica (23  27 ).

 Superfcie .
Foto captada pel Telescopi Espacial Hubble el 2001.
La cincia que estudia les caracterstiques de la superfcie de Mart s'anomena areografia i la que n'estudia la seva composici s l'areologia (d'Ares, el du de la guerra dels antics grecs).

 Geografia .
La superfcie de Mart presenta caracterstiques morfolgiques tant de la Terra com de la Lluna: crters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. Per l'aspecte general del paisatge marci difereix del que presenta el nostre satllit com a conseqncia de l'existncia d'una tnue atmosfera a Mart. En particular, el vent carregat de partcules slides produx una ablaci que, en el curs dels temps geolgics, ha arrasat molts crters. Aquests sn, per consegent, molt menys nombrosos que en la Lluna i la major part d'ells tenen les muralles ms o menys desgastades per l'erosi. D'altra banda, els enormes volums de pols arrossegada pel vent cobreixen els crters menors, les anfractuositats del terreny i altres accidents poc importants. Entre els crters d'impacte destaca Hellas Planitia a l'hemisferi sud, de 2.000 km de dimetre i 6 km de profunditat. Molts dels crters d'impacte ms recents, tenen una morfologia que suggereix que la superfcie estava humida o plena de fang quan va ocrrer l'impacte.

Prop de l'equador, hi ha una brusca elevaci de diversos quilmetres d'alada que divideix Mart en dos regions clarament diferenciades. El nord s prcticament pla, jove i profund; el sud, en canvi s alt, vell i escarpat, amb crters semblants a les regions altes de la Lluna. Les raons d'esta dicotomia global sn desconegudes.

Hi ha unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de deserts, i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfcie del planeta donant-li eixa coloraci rogenca caracterstica o, millor dit, el d'un immens pedregar, ja que el sl es troba cobert de pedres, cantells i blocs. D'altra banda, des de la Terra i per mitj de telescopis, s'observen unes taques fosques (taques d'albedo) que no es corresponen a accidents topogrfics sin que sn regions on el terreny est cobert d'una pols fosca. Estes regions poden canviar lentament quan el vent arrossega la pols. La taca fosca ms caracterstica s Syrtis Major que simplement s un pendent menor de l'1% i sense res resaltable.



Una caracterstica que domina part de l'hemisferi nord, s l'existncia d'una enorme inflor que cont el complex volcnic de Tharsis. En ell es troba Olympus Mons el major volc del sistema solar. T una altura de 25 km (ms de dos vegades i mitja l'altura de l'Everest), i la seua base t una amplria de 600 km. Al seu peu, les colades de lava han creat un scol que forma un penya-segat de 6 km d'altura. Cal afegir la gran estructura collapsada d'Alba Patera. Les rees volcniques ocupen el 10% de la superfcie del planeta. Alguns crters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues vessants.

Prxim a l'equador i amb una longitud de 2.700 km, una amplria de fins a 500 km, i una profunditat d'entre 2 i 7 km es troba Valles Marineris, un descomunal can que deixa xicotet al Gran Can del Colorado. Es va formar per l'afonament del terreny a causa de la formaci de l'inflor de Tharsis.

 Geologia .
La composici del planeta Mart s fonamentalment basalt volcnic amb un alt contingut en xids de ferro que proporcionen el caracterstic color roig de la superfcie. Per la seva naturalesa, s'assembla a la limonita, xid de ferro molt hidratat. Aix com en les crostes de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sl de Mart sn preponderants els ferrosilicats. Els seus constituents principals sn, per orde d'abundncia: oxigen (43,8%), silici (22,4%), ferro (12,1%), alumini (5,5%), magnesi (4,3%), calci (3,8%) i tamb titani i altres components en quantitats menors. Per un anlisi ms detallat de la composici del sl marci vegeu: Resultats del Pathfinder

A diferncia de la Terra, Mart no t un camp magntic global. Tanmateix, la Mars Global Surveyor, en rbita marciana, ha detectat camps magntics locals de baixa intensitat en diverses regions de l'escora. S'ha descobert que les magnetitzacions residuals de roques ocorren en bandes alternatives de 160 km d'ample per 1000 km de llarg, semblants a les observades en les dorsals marines de la Terra. Esta inesperada troballa pot tenir interessants implicacions per a la histria geolgica de Mart. Actualment, Mart no presenta tectnica de plaques activa. No hi ha evidncies de moviments horitzontals recents en la superfcie com ara muntanyes originades per plegament. Per s possible que hagus tingut tectnica de plaques en els moments inicials de la seva histria. En aquest cas, aix podria haver ajudat a mantenir una atmosfera semblant a la terrestre, transportant roques riques en carboni cap a la superfcie, mentre que la presncia del camp magntic hauria ajudat a protegir el planeta de la radiaci csmica. Per tamb hi ha d'altres explicacions possibles.

 Aigua a Mart .
Hi ha clara evidncia d'erosi en diversos llocs de Mart tant per causa del vent com de l'aigua. La superfcie del planeta conserva verdaderes xarxes hidrogrfiques, avui seques, amb les seues valls sinuoses entallades per les aiges dels rius, els seus afluents, els seus braos, separats per bancs d'alluvions que han subsistit fins als nostres dies. Suggereixen un passat, amb unes condicions ambientals en qu l'aigua va modelar el terreny per mitj d'inundacions catastrfiques. Alguns  suggereixen l'existncia en un passat remot de llacs i d'un vast oce en la regi boreal del planeta. Tot pareix indicar que aix va passar fa uns 4.000 milions d'anys i noms per un breu perode de temps.  

Si en temps passats, Mart va tenir abundants cursos d'aigua va ser perqu comptava tamb amb una atmosfera molt ms densa que proporcionava tamb temperatures ms elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmosfera a l'espai, va disminuir la pressi i va baixar la temperatura, cosa que va fer desaparixer l'aigua de la superfcie de Mart. Ara b, l'aigua encara subsisteix a l'atmosfera, en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, aix com en els casquets polars, constituts per grans masses de gels perpetus (majoritriament CO2 congelat), i segons pareix, en el subsl.

Quan les petites palles mecniques de les sondes espacials excaven una ranura en el sl polsegs de Mart, les vores d'eixa excavaci hagueren d'afonar-se com quan practiquem un solc en l'arena o en un sl terrs. En realitat, les vores de les ranures practicades a Mart no s'afonen, com si el sl estiguera humit. Tot permet suposar que entre els grans del sl hi ha aigua congelada, fenomen que, d'altra banda, s com en les regions molt fredes de la Terra on, des de les grans glaciacions del quaternari, el sl est profundament gelat (permafrost).

Al voltant d'alguns crters marcians s'hi observen unes formacions en forma de lbuls la formaci de les quals noms pot ser explicada admetent que el sl de Mart est congelat: la calor produda per l'impacte del meteorit degu haver provocar la vaporitzaci del gel i al vapor en expansi es deuria certa sustentaci de la matria projectada en l'impacte i la formaci del referit relleu de lbuls o guimaldes. Tamb es disposa de fotografies d'un altre tipus d'accident del relleu perfectament explicat per l'existncia d'un gelisl. Es tracta d'un afonament del sl de la depressi del qual parteix un llit sec amb l'empremta dels seus braos separats per bancs d'alluvions. Pareix que en la zona de la depressi, la calor, probablement a causa d'un fenomen volcnic, ha provocat la fusi del gel; el terreny s'ha afonat pel seu propi pes, expulsant l'aigua fins a la superfcie; com l'evaporaci del lquid, encara que ineluctable, no s instantnia l'aigua ha pogut discrrer pel sl abans de la seva total evaporaci; el fenomen ha durat prou temps com perqu el curs de l'aigua aix creat per la fusi del permafrost haja excavat un llit.

Tamb subsisteix aigua marciana en l'atmosfera del planeta, encara que en proporci tan nfima (0,01 per cent) que, de condensar-se totalment sobre la superfcie de Mart, formar-la en ella una pellcula lquida la grossria de la qual seria aproximadament de la centsima part d'un millmetre. A pesar de la seva escassetat, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. A Mart, la pressi atmosfrica s tan baixa que el vapor d'aigua se sublima en el sl, en forma de gel, a la temperatura de  80 C. Quan la temperatura s'eleva novament  per damunt d'eixe lmit, el gel se sublima en sentit invers: es converteix en vapor sense passar per l'estat lquid.

Al juny del 2000 la nau Mars Global Surveyor va detectar en parets de crters o en valls profundes on no dna mai el sol, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els dipsits de terra i roques transportats per ells. Noms apareixen en latituds altes de l'hemisferi sud. Creiem estar veient un subministrament superficial d'aigua semblant a un aqfer. Aquest aqfer estaria situat entre 100 i 400 metres de profunditat. Al sorgir l'aigua cap a la superfcie es congela i forma una presa de gel que acaba per trencar-se i llavors es produx el torrent que dura molt poc fins que l'aigua s'evapora, ja que no pot existir en les condicions ambientals del planeta.

Al maig del 2002 la nau Mars Odyssey va detectar la signatura d'hidrogen superficial. Aquest  hidrogen podria estar combinat formant aigua gelada. El gel formaria una capa baix la superfcie, entre 30 i 60 cm. i comprendria des dels casquets fins als 60  de latitud. Al gener del 2004 la sonda europea Mars Express detecta aigua en el pol sud del planeta. L'observaci s'ha fet al final de l'estiu quan el "gel sec" sublima i deixa un casquet residual d'aigua. En el pol nord la seua presncia estava ja confirmada. Pareix que els europeus han detectat lnies espectrals de vapor d'aigua i no ions d'hidrogen, la qual cosa s una mesura directa i no indirecta com la que va fer els Estats Units el 2002, no obstant la polmica estava ja servida.

El 31 de juliol de 2008, la  NASA va fer pblic que el dia anterior, 30 de juliol de 2008, el vehicle explorador Phoenix havia realitzat proves de laboratori que  han confirmat l'existncia d'aigua al planeta Mart. Segons William Boynton, cientfic de l'analitzador termal de Phoenix a la Universitat d'Arizona, "aquesta s la primera vegada que es comprova de manera concreta i segura la presncia d'aigua al planeta. Ja s'havien detectat indicis d'aigua congelada en observacions fetes per la nau Mars Odyssey i en altres que es van diluir en ser observades per Phoenix el mes passat. Per aquesta s la primera vegada que l'aigua marciana s'ha tocat i s'ha provat". Sembla que el dimecres, 30 de juliol, el bra robtic de Phoenix va dipositar una mostra que la instrumentaci va identificar com a vapor d'aigua. La mostra que ha confirmat la presncia d'aigua va ser extreta d'una perforaci de prop de cinc centmetres al sl marci en la qual el bra robtic va topar amb una dura capa de material congelat. La mostra es va exposar durant dos dies a l'ambient de Mart i l'aigua que contenia va comenar a evaporar-se, cosa que va facilitar l'observaci, assegura el comunicat.

 Casquets polars .

La superfcie del planeta presenta diversos tipus de formacions permanents, entre les quals les ms fcils d'observar sn dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espcie de casquets polars del planeta. Aix com el vapor d'aigua se sublima a Mart aproximadament a -80 C, el gas carbnic ho fa a  120 C. Eixa diferncia confereix als casquets Polars de Mart un carcter singular. Quan arriba l'estaci freda, el dipsit de gel perpetu comena per cobrir-se amb una capa de rosada blanca deguda, com ja s'ha dit, a la condensaci del vapor d'aigua atmosfric; desprs, al continuar abaixant la temperatura i passar a ser la mateixa inferior a -120 C, desapareix l'aigua congelada davall un mant de neu carbnica que estn al casquet polar fins a sobrepassar a vegades el parallel dels 60 . Aix s aix perqu es congela part de l'atmosfera de CO2.  Recprocament en l'hemisferi oposat, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de  120 C, la qual cosa provoca la sublimaci de la neu carbnica  i el retrocs del casquet polar; desprs, quan el termmetre s'eleva  a mes de   80 C, se sublima, al seu torn, la rosada blanca; noms  subsisteixen llavors els gels permanents, per ja el fred torna i estos no patiran una ablaci important. La massa de gel perpetu t un grandria d'uns 100 quilmetres de dimetre i uns 10 metres de grossria. Aix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gel de CO2 ("gel sec") i potser que davall del casquet sud hi haja gel d'aigua. En l'estiu austral el dixid de carboni se sublima per complet, deixant una capa residual de gel d'aigua. En cent anys d'observaci el casquet polar sud ha desaparegut dos vegades per complet, mentre el nord no ho ha fet mai. Es desconeix si hi ha una capa semblant de gel d'aigua baix el casquet polar nord ats que la capa de dixid de carboni mai desapareix per complet. Aix se deu al fet que encara que el clima en l'hemisferi sud s ms rigors, les curtes estacions de la primavera i estiu de l'hemisferi austral ocorren quan el sol est en el periheli, aix les mximes temperatures ocorren en l'hemisferi sud i el casquet pateix per aix. Al mateix temps les temperatures mes baixes tamb ocorren en el sud perqu la tardor i hivern sn llargs i el sol est en l'afeli.

Els casquets polars mostren una estructura estratificada amb  capes alternants de gel i distintes quantitats de pols fosca. No se  sap a cincia certa el  mecanisme causant de l'estratificaci per pot ser deguda a canvis climtics relacionats amb variacions a llarg termini de la inclinaci  de l'equador marci respecte al pla de l'rbita. Tamb podria haver-hi aigua oculta   baix la superfcie a menors latituds. Els  canvis estacionals en els casquets produxen canvis en la pressi atmosfrica global d'al voltant d'un 25% (mesurats en els llocs d'aterratge dels Viking).

La Mars Global Surveyor va determinar a finals de 1998 que la massa total de gel del casquet polar nord equival a la meitat del gel que existeix a Groenlndia i constitux la major reserva d'aigua del sistema solar, exceptuada la Terra. A ms el gel del pol nord de Mart s'assenta sobre una gran depressi del terreny estant cobert per "gel sec". Els nous trets topogrfics suggereixen que el casquet nord marci mostra un gran monticle de gel, tallat per un remol semicircular que podria ser obra del vent. El casquet gelat pareix elevar-se abruptament des del terreny adjacent amb vessants empinades i acabant en un altipl de gel. El gel presenta en els vores del casquet bandes clares i fosques que pareixen indicar processos de sedimentaci. No hi ha empremtes d'impacte, la qual cosa significa que s casquet i els seus dipsits podrien tenir noms 100.000 anys. En canvi el casquet del H. Sud  format segons pareix noms de CO2 ("gel sec") mostra crters d'impacte que podria indicar una antiguitat d'1.000 milions d'anys.

Principals regions marcianes.

 Dao Vallis.

 Atmosfera .
L'atmosfera de Mart s molt tnue amb una pressi superficial de noms 7 a 9 millibars enfront dels 1.033 mbars de l'atmosfera terrestre. A significa que s noms una  centsima part de la terrestre. La pressi atmosfrica varia amb l'altitud, des de quasi 9 millibars en les depressions ms profundes fins a 1 millibar en la cima de l'Olympus Mons. La seva composici s fonamentalment dixid de carboni (95,3%) amb un 2,7% de nitrogen, un 1,6% d'arg i traces d'oxigen (0,15%), monxid de carboni (0,07%) i vapor d'aigua (0,03%). La proporci d'altres elements s nfima i la seva dosificaci escapa a la sensibilitat dels instruments fins ara empleats. El contingut d'oz s 1000 vegades menor que en la Terra, per aix la capa d'oz marciana, que es troba a 40 km d'altura, s incapa de bloquejar la radiaci ultraviolada.

L'atmosfera marciana no s blava, com la de la Terra, sin d'un suau color rosa salm a causa de la dispersi de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sl ferrugins. s prou densa com per a albergar vents molt forts i grans tempestats de pols que, a vegades, poden englobar al planeta sencer durant mesos. Aquest vent s el responsable de l'existncia de dunes d'arena en els deserts marcians. Els nvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els nvols blancs sn de vapor d'aigua condensada o de dixid de carboni en latituds polars. Els grocs, de naturalesa pilosa, sn el resultat de les tempestats de pols i estan compostos per partcules de 1 micrmetre. A l'hivern, en les latituds mitjanes, el vapor d'aigua es condensa en l'atmosfera i forma nvols lleugers de finssims cristalls de gel. En les latituds extremes, la condensaci de l'anhdrid carbnic forma altres nvols que consten de cristalls de neu carbnica.

L'atmosfera marciana s de la segona generaci. La que va tenir en un principi, una vegada format el planeta, ha donat pas a una altra, els elements de la qual no provenen directament de la nebulosa primitiva. Una atmosfera de la segona generaci s el resultat de l'activitat del planeta. Aix el vulcanisme aboca a l'atmosfera determinats gasos, entre els  quals predominen el gas carbnic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmosfera, en tant que el segon tendeix a congelar-se en el sl fred. El nitrogen i l'oxigen no sn produts a Mart ms que en nfimes proporcions. Al contrari, l'arg s relativament abundant en l'atmosfera  marciana. A no s res estrany: els elements lleugers de l'atmosfera (hidrogen, heli, etc.) sn els que ms fcilment es dissipen en l'espai interplanetari perqu els seus toms i molcules, al xocar entre si, aconsegueixen la segona velocitat csmica; els gasos ms pesats acaben per combinar-se amb els elements del sl; l'arg, encara que lleuger, s prou pesat com perqu el seu escapament cap a l'espai interplanetari siga difcil i, d'altra banda, al ser un gas neutre o inert, no es  combina amb els altres elements; aix, encara que es desprenga del sl en nfimes proporcions, es va acumulant amb el temps.

La dbil atmosfera marciana produx un efecte hivernacle que augmenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que all que s'ha observat a Venus i a la Terra. En els inicis de la seva histria Mart era molt paregut a la Terra. Igual que en la Terra la majoria del seu dixid de carboni es va utilitzar per formar carbonats en les roques. Per al no tenir una tectnica de plaques s incapa de reciclar cap a l'atmosfera gens d'aquest dixid de carboni i aix no pot mantenir un efecte hivernacle significatiu.

Mart no t un cintur de radiaci, encara que s que hi ha una  dbil ionosfera que t la seva mxima densitat electrnica a 130 km d'altitud.

Encara que no hi hi ha evidncia d'activitat volcnica actual, recentment la nau europea Mars Express ha trobat traces de met en una  proporci  de 10 parts per 1000 milions. Aquest gas noms pot tenir un origen  volcnic o biolgic. El met no pot romandre molt de temps a l'atmosfera. S'estima en 400 anys el temps que triga a desaparixer de l'atmosfera de Mart, aix suposa que hi ha una font que el produx. El ms probable s que l'activitat volcnica d'Olympus Mons no acabara de colp fa 100 milions d'anys.

 Climatologia .
Sobre les temperatures  que regnen a Mart, encara no es disposa de dades suficients que  permeten conixer la seva evoluci al llarg de l'any marci i  en les diferents latituds i, molt menys, les particularitats regionals.  Tampoc resulta cmoda la comparaci de les temperatures registrades  per les diferents sondes que han explorat aquell planeta: a  ms que s'han emprat instruments de diverses ndoles, tamb  han variat les condicions del seu s, ja que en certs casos la temperatura  ha sigut mesurada en el mateix sl, en altres, a certa altura del mateix, en  tant que altres sondes mesuraven la temperatura del sl des de l'rbita  en qu es trobaven satellitzades.
Per trobar-se Mart molt ms lluny del Sol que la Terra, els seus climes sn ms freds, i tant ms per quant l'atmosfera, al ser tan tnue, ret poca calor: d'ac que la diferncia entre les temperatures dirnes i nocturnes sigui ms  pronunciada que en el nostre   planeta. A aix contribux tamb la baixa conductivitat trmica del sl marci. La duraci del dia i de la nit Mart s aproximadament la mateixa que en la Terra.;
La temperatura en la superfcie depn de la latitud i  presenta variacions  estacionals. La temperatura mitjana superficial s d'uns 218 K (-55 C). La variaci dirna de les temperatures s molt elevada com correspon a una atmosfera tan tnue. Les mximes dirnes, en l'equador i a l'estiu, poden aconseguir els 20  C o ms, mentre les mximes nocturnes poden aconseguir fcilment -80C. En els casquets polars, a l'hivern les temperatures poden  baixar fins a -130 C.;
En una d'eixes ocasions Mart es trobava el ms prop possible del Sol i llavors es va registrar a l'equador, en ple estiu, una temperatura  de 27 C, de tant que en el pol de l'altre hemisferi, on imperava  llavors l'hivern, es mesuraven -128 C.  El 1976, Mart es trobava, al contrari, a la seva mxima distncia del Sol quan van arribar a eixe planeta les sondes Viking.  La primera d'aquestes va aterrar a una latitud (22,46 N.) que s aproximadament la de  L'Havana o de La Meca, a la Terra; all, malgrat trobar-se l'hemisferi a l'estiu, la mxima temperatura dirna registrada va ser de -13C (a les 15 hores) i la mnima de  86 C (a les 6, abans de l'eixida   del Sol).  Per la seva banda, el segon Viking es va posar a la latitud   de 47,89 N. (aproximadament la de Viena) i va mesurar all, tamb en ple estiu, temperatures mximes i mnimes que, com a mitjana, van ser respectivament de -38 i  89 C.;
Enormes tempestats de pols, que persisteixen durant setmanes i fins i tot mesos, enfosquint tot el planeta poden sorgir de sobte (encara que sn ms  freqents desprs del periheli del planeta) i a l'hemisferi sud, quan all s el final de la primavera, estan causades per vents de ms  de 150 Km/h.  Aix com a la Terra un vent de 50 a 60 km/h s suficient per a alar nvols de pols, a Mart, donada l'nfima densitat de l'aire, noms un vendaval d'uns 200km/h pot produir el mateix efecte, encara que admetent que el sl esta  sec (i ja hem vist que, per la seva consistncia, est carregat d'humitat congelada). Les dites tempestats, observades des de Terra pels astrnoms  i que aconsegueixen una dimensi planetria, tenen el seu origen en la diferncia d'energia]] del Sol que  rep el planeta en l'afeli i en el periheli, causades per l'elevada excentricitat  de l'rbita marciana. Quan Mart es troba en les proximitats  del periheli de la seva rbita (o siga a la seva mnima distncia del  Sol), la temperatura s'eleva en el H. sud per ser finals de primavera i  amb el plus extra del major acostament al Sol. Aix causa que el sl perd la seva humitat. En certes regions, especialment entre Noachis i Hellas, es desencadena llavors una violenta tempestat local que, arranca al sl sec imponents masses de pols. Este, per ser molt fi, s'eleva a grans altituds i, en unes setmanes, cobreix no sols tot un hemisferi  sin incls la quasi totalitat del planeta. La pols en suspensi en l'atmosfera causa una nebla groga que  enfosqueix els accidents  ms caracterstics del planeta. A  l'interferir l'entrada  d'energia  solar les temperatures mximes  disminuxen, per  al seu  torn actua com  una manta que impedeix la dissipaci  de  la calor,   pel que les mnimes   augmenten. En conseqncia l'oscillaci trmica dirna disminux drsticament. Aix va ocrrer en 1971, impossibilitant durant cert temps les observacions que havien d'efectuar  les quatre sondes (dos Mars sovitiques i dos Mariner americanes)  que acabaven d'arribar al planeta roig. Eixos vels de pols que es traslladen d'una part a una altra, que cobreixen i descobreixen estacionalment regions d'un altre  color o mats, i eixos vents que orienten les partcules del sl  i les dunes, expliquen els canvis de color que afecten el disc marci vist des de la Terra i que tant havien intrigat als astrnoms  durant ms d'un segle.;
Durant un any marci part del CO2 de l'atmosfera  es condensa en l'hemisferi on s hivern, o se  sublima del pol a  l'atmosfera  quan s estiu. En conseqncia  la pressi atmosfrica  t una variaci anual.;

 Les estacions a Mart .
Igual que la Terra l'equador marci est inclinat respecte al pla de l'rbita un angle de 25,19 . Ambds plans es tallen assenyalant una direcci que s'anomena punt ries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'rbita talla    ascendentment a l'equador del planeta. Ambds punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocntricas, en honor al du Ares)  Ls, mesurades sobre l'rbita, o de les Ascensions Rectes As, mesurades  sobre l'Equador. La primavera comena en l'Hemisferi Nord en l'Equinocci de Primavera quan el Sol travessa el punt vernal passant de l'hemisferi Sud al Nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart a t tamb un sentit climtic. Els dies i les nits duren igual i  comena la Primavera en el H. Nord. Esta dura fins que LS=90  Solstici d'Estiu en qu el dia t una duraci mxima en l'hemisferi nord i mnima en el sud.

Anlogament, Ls = 90 , 180 , i 270  indiquen per a l'hemisferi  nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i  el solstici  hivernal, respectivament mentre que en l'hemisferi sud s al revs. Per ser la duraci de l'any marci aproximadament   doble que el terrestre tamb ho s la duraci de les estacions.
La diferncia entre les seves duracions s major perqu l'excentricitat de l'rbita marciana s molt major que la terrestre. Heus ac la duraci de les quatre estacions a Mart:


La comparaci amb les estacions terrestres mostra que, aix com la duraci d'estes difereix com a mxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'rbita, la diferncia arriba a ser primerament de 51 sols.
Estacions a Mart.

Actualment el H. Nord gaudeix d'un clima ms benigne que el H. Sud. La ra s evident l'hemisferi nord t tardors (143  dies) i hiverns (154 dies) curts i a ms quan el Sol est en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'rbita  del planeta, fa que siguen ms benignes. A ms la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) sn llargs, per estant el Sol en l'afeli sn ms freds que els del H. sud. Per al H. Sud la situaci  s la inversa. Hi ha per tant una compensaci parcial entre ambds hemisferis pel fet que les estacions de menys duraci tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol ms llum i calor. A causa de la retrogradaci del punt Vernal i a l'avan del periheli, la situaci es va decantant cada vegada ms.  En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinear al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosi  hdrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del  "llarg hivern". Amb l'alineaci del periheli al solstici d'hivern, tindrem per al H. Nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revs en el H.Sud. Aix provocaria que l'extens i gros casquet polar nord, siga transferit a travs de l'atmosfera, al casquet polar sud. En l'operaci, la major part dels gels d'aigua i CO2 es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressi i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situaci s'invertiria. 

 Satllits de Mart .

Vegeu l'article Satllits de Mart.;
 Astronomia en el cel de Mart .
Els planetes superiors o exteriors, mai passen entre el Sol i la Terra ni mai se'ls veu en creixent ni a quart; les seves fases  estan poc marcades, fet que s fcil de demostrar per la  geometria elemental. Considerant el triangle Sol-Mart-Terra, l'angle de fase s el que  formen el Sol i la Terra vistos des de Mart. Aconsegueix el seu valor mxim en les quadratures  quan el triangle STM s rectangle en la Terra. Per a  Mart, aquest angle de fase no s mai major de 42 , i el seu aspecte  de disc geperut s anleg a qu presenta la Lluna 3,5 dies  abans o desprs de la Lluna plena. Esta fase, fcilment  visible amb un telescopi d'aficionat, no va aconseguir ser vista per Galileo Galilei, qui noms va suposar la seva existncia.

Observaci del Sol.
Vist des de Mart, el Sol t un dimetre aparent de 21'(en comptes de 31,5 a 32,6' que t vist des de la Terra). Els cientfics que van manejar  a Spirit i Opportunity li van fer observar una posta solar. Es va poder observar   com desapareix ocult entre la pols en suspensi en l'atmosfera.

Observaci dels eclipsis solars de Fobos.


Les cmeres de la nau Opportunity van captar el 10 de mar del 2004 l'eclipsi parcial de sol causat pel satllit Fobos. El satllit tapa una gran part del sol a causa que s ms gran que Deimos i orbita molt ms prop de Mart. L'eclipsi de Deimos captat el 4 de mar del 2004 s comparable a un trnsit d'un planeta.

Observaci de la Terra.
Vista des de Mart pels futurs astronautes, la Terra ser un  magnfic estel blavs i tan brillant com a Jpiter, almenys durant els perodes favorables (conjuncions inferiors  de la Terra), ja que el nostre globus presentar, vist des de Mart, les mateixes fases que Venus vista des de la Terra. Tamb, igual que Venus i Mercuri, la Terra ser un astre alternativament matut i vespert. Amb un telescopi installat a Mart podr apreciar-se l'espectacle resultant de la conjugaci dels moviments de la Terra i de la Lluna, aix com de la combinaci de les   fases d'ambds astres: pas de la mitjana lluna sobre la meitat fosca del disc  terrestre; pas del sistema Terra-Lluna davant del disc solar durant els eclipsis.

Trnsits de la Terra pel disc solar.
El 10 de Novembre del 2084 ocorrer el prxim trnsit de la Terra pel disc solar vist des de Mart. Estos trnsits es repeteixen aproximadament cada 79 anys. Els trnsits d'octubre-novembre ocorren quan el planeta Mart est en oposici i prop del node node ascendent. Els trnsits d'abril- maig quan est en el node descendent. El trnsit de 11 de maig de 1984 previst per J. Meeus va servir d'inspiraci a l'escriptor Arthur C. Clarke
per a escriure Transit of Earth en el qual un astronauta deixat noms a Mart descriu el rar fenomen astronmic poc abans de morir a causa de la falta d'oxigen.

 Observaci de Mart .
Si dins de l'rbita marciana es dibuixa la de la Terra, l'ellipse de la qual s molt menys allargada, pot observar-se tamb que la distncia de la Terra a Mart es troba subjecta a grans variacions. En el moment   de la conjunci o siga quan el Sol est situat entre ambds planetes, la distncia entre estos pot ser de 399 milions de quilmetres i el dimetre aparent de Mart s de 3,5" ; durant les oposicions ms favorables eixa distncia queda reduda a menys de 56 milions de quilmetres i el dimetre aparent de Mart s de 25". Durant l'oposici aconsegueix una magnitud de -2,0 i en les oposicions perihliques  -2,8 sent el planeta ms brillant a excepci de Venus i Jpiter. Donada la menudesa del globus marci, la seva observaci telescpica noms presenta inters en els perodes que precedeixen i segueixen a les oposicions.

 Histria de l'observaci de Mart .
Tycho Brahe va mesurar escrupolosament el moviment de Mart en el cel. Les seves excellents observacions astronmiques, acuradament registrades, van permetre a Johannes Kepler descobrir la naturalesa ellptica de l'rbita marciana, i per extensi de totes les rbites planetries, que fins llavors es consideraven circulars. Kepler va resumir els seus descobriments en tres lleis, actualment conegudes amb el nom de lleis de Kepler.

Fins al segle XVII la motivaci principal de l'observaci de Mart era astrolgica. Un cop inventat el telescopi, Galileo Galilei al voltant del 1610 ja va descriure Mart com un disc, donant-li entitat de mn, com la Lluna o la Terra. El 1659, Christiaan Huygens va descriure i dibuixar la primera i ms bvia caracterstica de Mart, un triangle fosc anomenat ms endavant Syrtis Major. Seguint aquesta marca, Huygens va deduir correctament la durada del dia marci, una mica ms llarg que el de la Terra. Cap a la dcada del 1670 Giovanni Cassini va detectar les marques brillants i blanques dels pols. 

A finals del segle XVII, William Herschel, un msic reconvertit a astrnom, va millorar l'ptica dels telescopis i va continuar l'observaci de Mart. Va corroborar l'existncia dels pols, i la seva expansi durant l'hivern aix com la seva gaireb desaparici durant l'estiu. Va justificar aquest fet argumentant que el planeta roig tamb t una inclinaci axial similar a la Terra. Aix s, les estacions eren aproximadament el doble de llargues a Mart. Tamb va observar taques brillants i mbils que interpret acertadament com a nvols.

En les dcades que seguiren nombrosos estudiosos vren dibuixar diferents mapes de Mart i donaren nom a les taques fosques i clares de la seva superfcie. Molts d'aquests mapes per, es contradeien entre s i duen noms dels mateixos astrnoms o d'altres personatges. 

El 1877, durant l'acostament de Mart a l'rbita terrestre Giovanni Schiaparelli va dibuixar el millor mapa del planeta roig fet fins aleshores. A ms va proposar tot un seguit de noms en llat que, adaptats, encara s'usen avui dia ja que van ser acceptats per la Uni Astronmica Internacional el 1958. Tal i com ja s'havia fet a la Lluna s'associaven les taques fosques amb masses d'aigua i les brillants amb superfcies terrestres. Alguns exemples: Mare Sirenum mar de les sirenes, Solis lacus llac del Sol, Utopia, Arcadia...

 Exploraci espacial de Mart .

La primera sonda que va visitar Mart va ser la Mariner 4 el 1965. Junt amb les Mariner 6 i 7, que van arribar a Mart el 1969, noms van aconseguir observar un Mart ple de crters i paregut a la Lluna. Va ser la Mariner 9, la primera en  collocar-se en rbita marciana, enmig d'una espectacular tempesta de pols, la primera en aguaitar un Mart amb canals que pareixien xarxes hdriques, vapor d'aigua en l'atmosfera, i que suggeria un passat de Mart diferent. Les primeres naus a aterrar a Mart van ser les Viking 1 i 2 el 1976. Els resultats negatius en els seus experiments biolgics van propiciar un aturada de 20 anys en l'exploraci marciana. El 4 de juliol de 1997 la Mars Pathfinder va aterrar amb xit a Mart i va provar que era possible que un xicotet robot (el Mars rover Sojourner) es passejara pel planeta. El 2004 una missi cientficament ms ambiciosa va portar a dos robots, Spirit i Opportunity, que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades. A dia 1 d'abril de 2006 aquests robots continuen encara analitzant les roques marcianes a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat. La Mars Express, la Mars Odissey i la Mars Global Surveyor sn altres sondes que han arribat a Mart en els ltims anys i que continuen encara la seva missi cientfica. La ltima sonda en arribar a Mart ha estat la Mars Reconnaissance Orbiter que va posar-se en rbita marciana el 10 de mar de 2006.

 Meteorits d'origen marci .
Els meteorits denominats SNC sn originaris de Mart. Es coneix amb seguretat el seu origen perqu s'han trobat en el seu interior xicotetes bombolles de gas la composici del qual coincideix amb la mesurada per les sondes Viking.

El 6 d'agost de 1996, el Dr. David McKay, de la NASA, va anunciar la identificaci de compostos orgnics en el meteorit marci ALH84001. El meteorit va ser ejectat de Mart per un impacte meteric fa 15 milions d'anys, va caure a l'Antrtida fa 13.000 anys i va ser trobat el 1984. Procedeix d'una roca marciana solidificada fa uns 4.500 milions d'anys quan es va formar el planeta. Molts cientfics no van estar d'acord amb l'anunci, al que van qualificar de prematur i probablement equivocat. Les revelacions extraordinries requereixen proves extraordinriament fiables. La mera presncia de restes com les que crea el material orgnic no significa que tingui relaci amb la vida, encara que una explicaci no biolgica sigui improbable. El desembre de 1997 un grup de cientfics va desmentir totalment a la NASA demostrant que en la roca hi havia minerals d'aparena semblant a alguns microorganismes (llepa-les), per amb un origen qumic i sense res a veure amb la vida.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Satllits de Mart: Fobos i Deimos;
Planeta;
Mars Pathfinder;
Spirit;
Opportunity;
Exploraci de Mart;
Cerberus Fossae;
Gillevinia straata;
Bandera de Mart;




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19662" title="Escut de la Granadella" nonfiltered="3588" processed="3564" dbindex="8603">


L'escut oficial de la Granadella t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, un ram de granadella tijat de gules i fullat i fruitat de sinople; 2n. de gules, una mola d'argent nadillada de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de gener de 1983.

La branca de granadella (Parietaria diffusa) s un senyal parlant referent al nom de la localitat. La Granadella fou el centre d'una baronia, i aix es reflecteix en la corona dalt l'escut i en les armes parlants dels barons, els Moliner, a la segona partici: una mola d'argent sobre camper de gules. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19663" title="Escut de Juncosa" nonfiltered="3589" processed="3565" dbindex="8604">


L'escut oficial de Juncosa t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una rella de sable. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de mar de 1990.

La rella s un senyal tradicional de l'escut de Juncosa, relacionada amb el fet que el poble es dedica essencialment a l'agricultura; en sn els conreus principals l'oliva, els cereals i l'ametlla. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19664" title="Mercuri (planeta)" nonfiltered="3590" processed="3566" dbindex="8605">
 
Mercuri s el planeta ms proper al Sol i el ms petit del Sistema Solar. Dna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri s brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de  2,0 a 5,5, per no es veu fcilment ja que la seva separaci angular amb el Sol s noms de 28,3. Noms es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missi d'exploraci de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, noms va cartografiar aproximadament un 45% de la superfcie del planeta. La segona s la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximaci el 14 de gener de 2008. El 2009, la MESSENGER far una altra aproximaci a Mercuri i, finalment, entrar en rbita el 2011, moment a partir del qual realitzar la topografia completa del planeta.

Mercuri, en aparena, s similar a la Lluna: t molts impactes de crters, no t cap satllit natural i gaireb no t atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, t un nucli de ferro que genera un camp magntic ms o menys un 1% tan fort com el de la Terra. s un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfcie varien entre els 90 i els 700 graus kelvin ( 183 i 427 C).

Es coneixen observacions enregistrades de Mercuri des del millenni I aC. Ja abans del segle IV aC, els astrnoms grecs creien que el planeta no era un sin dos objectes diferenciats: un de visible a l'alba, que anomenaven Apollo, i l'altre, visible noms a la posta, que anomenaven Hermes. El nom catal pel planeta prov dels romans, que el van anomenar aix en honor del du Mercuri. El smbol astronmic de Mercuri s una versi estilitzada del caduceu d'Hermes.

 Introducci histrica .
Mercuri s conegut almenys des de fa 5.000 anys. Els sumeris (III millenni aC) l'anomenaven Ubu-idim-gud-ud. Tanmateix,, que se spiga, els primers en realitzar observacions detallades van ser els babilonis que l'anomenaven gu-ad o gu-utu. Amb anterioritat al segle V aC, els grecs creien que eren dos cossos diferents i li van donar dos noms: Apollo, quan era visible en el cel del mat, i Hermes, quan apareixia al capvespre. Va ser Pitgores el primer a suggerir que, en realitat, es tractava d'un nic cos que es feia visible en dos moments diferents del dia. Herclit es va avanar al seu temps creient que Mercuri i Venus orbitaven el Sol, i no la Terra com es pensava aleshores. 

El 1631, Pierre Gassendi, que va observar el trnsit de Mercuri predit per Johannes Kepler, va ser la primera persona en observar el trnsit d'un planeta per davant del Sol. El 1639, Giovanni Zupi, utilitzant un telescopi, va descobrir que el planeta tenia fases orbitals similars a les de Venus i a les de la Lluna. Aquesta observaci va demostrar de forma concloent que Mercuri orbitava al voltant del Sol.

Estructura interna.
Mercuri s un dels quatre planetes tellrics del Sistema Solar, i per tant s un cos rocs com la Terra. s el planeta ms petit del Sistema Solar, amb un radi equatorial de 2439.7 km. Tot i que t ms massa s, fins i tot, ms petit que els satllits naturals ms grans del Sistema Solar, com Ganimedes i Tit. Mercuri est compost en un 70% de material metllic i en un 30% de silicats. La densitat de Mercuri s la segona ms alta del Sistema Solar amb 5.427 g/cm, poc menys que la densitat de la Terra de 5.515 g/cm. Si es descompts l'efecte de la compressi gravitatria, els materials que componen Mercuri serien ms densos, amb una densitat descomprimida de 5.3 g/cm fora diferent dels 4.4 g/cm de la Terra.


2. Mantell 600 km d'amplada
3. Nucli 1,800 km de radi]]
La densitat de Mercuri es pot fer servir per inferir-ne detalls de la seva estructura interna. Mentre que l'alta densitat de la Terra en bona part s el resultat de la compressi gravitatria, sobretot al nucli, Mercuri s molt ms petit i les seves regions internes no estan ni molt menys tan comprimides. Per tant, per tenir una densitat tan alta, el seu nucli ha de ser gros i ric en ferro. Els gelegs estimen que el nucli de Mercuri ocupa al voltant del 42% del seu volum; per la Terra, aquesta proporci s del 17%. Investigacions recents indiquen que Mercuri t un nucli fos.

Al voltant del nucli hi ha un mantell de 600 km format per silicats. Alguns astrnoms han postullat que, poc desprs de la formaci de Mercuri, un impacte gegant amb un cos de centenars de quilmetres de llargada va endur-se una bona part del material original del mantell del planeta, tenint com a resultat un mantell relativament prim en comparaci amb un nucli tan gran.

Amb la informaci de la missi Mariner 10 i altres observacions realitzades des de la Terra, es calcula que l'escora de Mercuri fa uns 100 300 km de gruix. Una caracterstica distintiva de la superfcie de Mercuri s la presncia de moltes crestes estretes, algunes de les quals s'estenen a llarg d'uns quants centenars de quilmetres. Es creu que es van formar quan el nucli i el mantell de Mercuri es van refredar i contraure, en un moment en qu l'escora ja s'havia solidificat.

El nucli de Mercuri t un contingut de ferro ms elevat que qualsevol altre planeta principal del Sistema Solar, i s'han proposat diferents teories per explicar-ho. La ms acceptada s que Mercuri tenia originalment una proporci entre metalls i silicats similar als meteorits condrites, que es creu que sn tpics de la matria rocosa del Sistema Solar, i una massa aproximadament de 2,25 vegades l'actual. No obstant, al principi de la histria del Sistema Solar, pot ser que Mercuri rebs un impacte d'un planetesimal d'una massa aproximada de 1/6 l'original de Mercuri. L'impacte hauria esberlat una bona part de l'escora original i el mantell deixant, en comparaci, un nucli ms gran. Un procs similar s'ha proposat per explicar les caracterstiques de la Lluna de la Terra.

Una teoria alternativa explica que Mercuri es pot haver format a partir de la nebulosa solar abans que s'estabilitzs l'emissi d'energia del Sol. El planeta tenia, al principi, el doble de la seva massa actual, per a mesura que el Sol primitiu es contreia, les temperatures a prop de Mercuri podien haver estat entre 2 500 i 3 500 K, i possiblement arribarien fins als 10 000 K. A aquestes temperatures, una bona part de la superfcie rocosa de Mercuri es podria haver vaporitzat, formant una atmosfera de "vapor de roca", que el vent solar es podria haver endut.

Una tercera hiptesi proposa que la nebulosa solar causava una resistncia aerodinmica a les partcules a partir de les quals Mercuri creixia per acreci, cosa que significava que les partcules ms lleugeres es perdien i no formaven part del material d'acreci. Cadascuna d'aquestes tres hiptesis prediu una composici de la superfcie diferent, i hi ha dues missions espacials en curs cap a Mercuri, MESSENGER i BepiColombo, amb l'objectiu de fer-hi observacions i verificar les hiptesis.

Geologia.

Dels planetes interiors del Sistema Solar, la geologia de Mercuri s la menys coneguda. Les raons que ho poden explicar inclouen tant la proximitat de Mercuri al Sol, i els seus conseqents perills per a les sondes espacials, com pel fet que la durada del cicle dia-nit (moviment de rotaci) de Mercuri s de 58 dies terrestres. Per aquest motiu la sonda espacial Mariner 10, que en va fer tres visites durant els anys 1974 i 1975, noms pogu observar el costat illuminat pel Sol. Es preveu que la sonda MESSENGER, llanada l'agost del 2004 i que es calcula que es posar en rbita al seu voltant el mar de 2011, augmenti bastant el nostre coneixement sobre aquest planeta.


Histria geolgica.
Com en el cas de la Terra, de la Lluna i de Mart, la histria geolgica de Mercuri es divideix en eres. Per ordre d'antiguitat sn: Pretolstoi, Tolstoi, Calori, Mansuri i Kuiperi. 

Fa ms de 4.000 milions d'anys, desprs de formar-se, Mercuri va rebre un bombardeig de cometes i asteroides, fenomen que va finalitzar fa 3.800 milions d'anys. Durant aquest perode d'intensa formaci de crters la superfcie va registrar molts impactes. Alguns d'aquests impactes, com el que va donar lloc la Conca de Caloris, van ser omplerts per material magmtic, formant-se plancies suaus com les que hi ha a la Lluna. Una vegada que el planeta es va refredar i es va contreure, a la superfcie es van produir esquerdes que es van superposar a altres estructures ja presents, com ara els crters i les planures, la qual cosa fa pals que les esquerdes sn ms recents. El perode de vulcanisme va acabar quan la compressi del mantell es va ajustar prou com per evitar l'eixida de la lava a la superfcie. Probablement a va passar en un perode que s'ubica entre els primers 700 o 800 milions d'anys de la seua histria. Des de llavors noms s'han produt impactes allats de cometes i asteroides.


Caracterstiques generals de la superfcie.

El 60% de la superfcie de Mercuri es compon de crters i, a ms, hi sn distributs de manera uniforme. El fet que la superfcie presenti tants crters es deu a que Mercuri t una atmosfera molt feble, la qual cosa permet l'entrada dels meteoroides sense sser desintegrats. Per aquesta ra, tant la seua superfcie com la de la Lluna i Mart testifiquen un registre d'impactes que sn importants per a la determinaci de la durada d'aquest perode de crateritzaci, que va ser molt intens fins fa uns 3.000 milions d'anys.

A ms dels crters de dimetres que van des de centenars de metres fins a centenars de km, n'existeixen altres de mida descomunals com s el cas del crter Caloris que t un dimetre de 1.300 km i que s la major estructura geolgica de la superfcie de Mercuri. L'impacte que el va produir va sser tan violent que va produir la sortida de lava del mantell i va crear un anell concntric al voltant del crter amb alries que arriben als 2 km. A ms, tamb se li atribueixen les fractures i escarpes al costat oposat del planeta. En la geologia lunar aquest tipus de crters, que van quedar omplerts pel material magmtic, reben el nom de mars lunars.

Els crters de Mercuri presenten les caracterstiques tpiques d'un impacte: el material ejectat forma dipsits al voltant del crter, de vegades en forma de prolongacions lineals que se les coneix com a radis o raigs, la lluminositat dels quals s ms intensa per sser un terreny ms jove que la superfcie circumdant.
S'han pogut observar altres escarpes que travessen la superfcie del planeta tant a les zones llises com a les crateritzades. La seua presncia s'atribueix al refredament que va experimentar Mercuri des de la seua formaci, la qual cosa va encongir la superfcie mercuriana provocant un reacomodament de l'escora planetria.

Origen del gel.

L'existncia de crters amb ombra permanent no s una caracterstica nica de Mercuri: a la mateixa Lluna s'han identificat, al seu pol nord, un enorme crter -conca d'Aitken- amb la possibilitat que existeixi gel. Aquest gel a la Lluna, com a Mercuri, s atribut a fonts externes. En el cas de la Lluna es creu que va ser dipositat per cometes, mentre que a Mercuri s'atribueix a meteorits. Com es considera provada l'existncia d'aigua en alguns meteorits, aquests el podrien haver dipositat en crters amb ombra permanent i aix provocar la seua conservaci per milions i, fins i tot, milers de milions d'anys.

Una altra hiptesi, sense sser confirmada, s que a Mercuri es produiria un fluix important d'aigua des del seu interior. Tampoc no s'ha comprovat l'existncia d'algun mecanisme que causi la prdua de gel a la superfcie com la fotodissosiaci, l'erosi deguda al vent solar i el xoc amb micrometeorits. 

El comportament del gel en altres cossos celestes t les seues peculiaritats. En primer lloc, les elevades temperatures de la superfcie de Mercuri (que ronden els 420C) sumades al buit de l'espai exterior (l'atmosfera de Mercuri s gaireb imperceptible) i els raigs solars contribuirien a qu el gel se sublims i escaps a l'espai. De tota manera, aix no es creu que succeeix amb el gel a Mercuri perqu la ubicaci del gel a altes latituds fa que la temperatura sigui baixa: dins dels crters, on no arriba la llum solar, les temperatures cauen fins als -171C i a les planes polars la temperatura no ultrapassa els 106C.

L'existncia de gel a Mercuri no ha estat corroborada i simplement es tracta d'especulaci cientfica provocada per les observacions d'alta reflectivitat de radar i la coincidncia amb la ubicaci de grans crters a les zones polars. Cal dir, per, que aquesta reflexi anmala podria deure's tamb a l'existncia de sulfats metllics o d'altres materials amb la mateixa capacitat de reflexi.

Atmosfera.
L'existncia d'una atmosfera en un planeta t una gran importncia per a la geologia ja que els processos erosius del vent, els canvis de temperatura, humitat, etc. contribueixen a la modificaci del terreny i al deteriorament dels materials. 

L'atmosfera de Mercuri es va dissipar breument desprs de la seua formaci fa ms de 4 mil milions d'anys. A ms de la seua baixa gravetat, la causa principal de la seua desaparici va sser el vent solar. Tanmateix, encara t els romanents d'una molt tnue atmosfera de 10-15 bar (gaireb inexistent). L'existncia d'una atmosfera permetria mantindre una temperatura ms o menys estable malgrat les variacions de lluminositat entre el dia i la nit (les fluctuacions als cossos sense atmosferes o amb atmosferes molt febles sn intenses). Per exemple, a Mercuri la temperatura superficial durant el dia s de 420C mentre que durant la nit cau fins als -180C. A causa dels bruscos canvis de temperatura, el tipus d'interacci sobre la superfcie estaria relacionada amb l'agitaci trmica produda sobre els materials.

Condicions de la superfcie i "atmosfera" (exosfera).
La temperatura mitjana de la superfcie de Mercuri s de 442,5 K, per s'estn dels 100 als 700 K, degut a l'absncia d'atmosfera. A la cara fosca del planeta, les temperatures sn d'uns 110 K. La intensitat de la llum solar a la superfcie de Mercuri s d'entre 4,59 i 10,61 vegades ms gran que la constant solar (1370Wm 2).


Malgrat les generalment extremes temperatures de la seva superfcie, les observacions suggereixen que pot existir gel a Mercuri. El fons d'alguns profunds crters mai no est exposat a la llum del sol, i all les temperatures estan molt lluny de la mitjana global del planeta. El gel d'aigua es reflecteix al radar, i observacions pel telescopi Goldstone de 70 metres i el VLA a principis de la dcada del 1990 van revelar que hi ha taques d'alta reflexi al radar a prop dels pols. Encara que el gel no s l'nica causa possible d'aquestes zones reflectives, els astrnoms creuen que s la ms possible.

Es creu que les regions de gel cobreixen una fondria d'uns pocs metres, i contenen uns 1014 1015 kg de gel. En comparaci, la placa de gel antrtica de la Terra t una massa d'aproximadament 41018 kg, i el pol Sud de Mart cont uns  1016 kg d'aigua. L'origen del gel a Mercuri encara s desconegut, per les dues teories ms raonables sn de l'expulsi de gasos de l'interior del planeta o la deposici per impactes de cometes.



Mercuri s massa petit perqu la seva gravetat pugui retenir cap atmosfera significativa durant llargs perodes de temps; tanmateix, t una "tnue exosfera limitada a la superfcie" que cont hidrogen, heli, oxigen, sodi, calci i potassi. Aquesta exosfera no s estable els toms es perden i es reposen contnuament a partir de diverses fonts. L'hidrogen i l'heli probablement vnen del vent solar, difonent-se per la magnetosfera de Mercuri abans de retornar cap a l'espai. La descomposici radioactiva d'elements de l'escora de Mercuri s una altra font d'heli, aix com de sodi i potassi. El vapor d'aigua hi s present, portat cap a Mercuri per alguna combinaci de processos com ara: cometes que colpegen la superfcie, polvoritzaci que "crea aigua d'on no n'hi havia a partir dels ingredients del vent solar i les roques de Mercuri" (tots dos contenen hidrogen i oxigen), i "basses d'aigua gelada en petites rees polars de Mercuri on les condicions topogrfiques locals poden crear zones obagues permanents en parets de crters que podrien anar atrapant aigua al llarg de tota la vida del Sistema Solar". MESSENGER va trobar altes proporcions de calci, heli, hidrxid, magnesi, oxigen, potassi, silici, sodi i aigua. La detecci de molts ions relacionats amb l'aigua com O+, OH-, and H2O+ va ser una sorpresa. Degut a les quantitats d' aquests ions detectades a l'entorn espacial prxim a Mercuri, els cientfics creuen que van ser arrencades de la superfcie o exosfera pel vent solar.

El sodi i el potassi es van descobrir a l'atmosfera durant els anys 80, i es creu que sn principalment el resultat de la vaporitzaci de roques superficials que han rebut impactes de micrometeorits. Degut a la capacitat de difondre la llum del sol d'aquests materials, les observacions des de la Terra poden detectar-ne la composici a l'atmosfera. Hi ha estudis que indiquen que, de vegades, les emissions de sodi es localitzen en punts que corresponen als dipols magntics del planeta. Aix indicaria alguna interacci entre la magnetosfera i la superfcie del planeta.

Camp magntic i magnetosfera.

Malgrat la seva petita mida i la seva lenta rotaci de 59 dies, Mercuri t un important camp magntic. Segons informaci de la Mariner 10, s un 1,1% tan fort com el de la Terra. La fora del camp magntic a l'equador de Mercuri s d'uns 300 nT. Com la Terra, el camp magntic de Mercuri s de naturalesa dipolar. Al contrari que a la Terra, els pols de Mercuri estan gaireb alineats amb l'eix de gir del planeta. Mesures de la Mariner 10 i MESSENGER han indicat que la fora i la forma del camp magntic sn estables. 

s probable que aquest camp magntic sigui generat per mitj d'un efecte dinamo, de manera semblant a la del camp magntic de la Terra. Aquest efecte dnamo seria el resultat de la circulaci del nucli lquid, ric en ferro, del planeta. Els efectes de les fortes marees provocades per l'elevada excentricitat orbital servirien per a mantenir el nucli en l'estat lquid necessari per aquest efecte dnamo.

El camp magntic de Mercuri s prou fort per desviar el vent solar al voltant del planeta, creant una magnetosfera. La magnetosfera del planeta, encara prou petita per cabre dins de la Terra, s prou forta per atrapar el plasma del vent solar. Aix contribueix al desgast de la superfcie del planeta. Observacions de la Mariner 10 van detectar aquest plasma de baixa energia a la magnetosfera de la part fosca del planeta. S'han detectat rfegues de partcules energtiques a la cua magntica del planeta, la qual cosa indica una qualitat dinmica de la magnetosfera del planeta.

rbita i rotaci.

Mercuri t l'excentricitat orbital ms gran del Sistema Solar; la seva excentricitat s de 0.21 amb la seva distncia del Sol entre 46 i 70 milions de quilmetres. Tarda 88 dies en completar una rbita.

El diagrama de l'esquerra mostra els efectes de la seva excentricitat, mostrant l'rbita de Mercuri comparada amb una rbita circular tenint el mateix semieix major. La velocitat ms alta del planeta quan s a prop del periheli es veu clarament per la major distncia que recorre en cada interval de 5 dies. La mida de les esferes, inversament proporcional a la seva distncia del Sol, es fa servir per diferenciar la distncia heliocntrica. Aquesta distncia que varia amb el Sol, combinada amb una ressonncia rotaci rbita de 3:2 de la rotaci sobre el seu eix, provocant aix les variacions de la temperatura de la superfcie.

L'rbita de Mercuri s inclinada 7 a l'rbita plana de la Terra (l'elptica), com es mostra al diagrama de la dreta. Com a resultat, els trnsits de Mercuri a travs de la cara del Sol noms poden ocrrer quan el planeta est travessant el pla de l'elptica al mateix temps que est entre la Terra i el Sol. Aix passa cada uns set anys de mitjana.


Funcionalment, la inclinaci axial de Mercuri no existeix, amb mesures tan baixes com de 0.027. Aix s significament ms petit que de Jpiter, que t la segona inclinaci axial de tots els planetes amb 3,1 graus.

En certs punts de la superfcie de Mercuri, un observador podria veure la sortida de mig sol, i desprs recular i pondre's abans de tornar a sortir, tot dins del mateix dia mercuri. Aix s degut que, aproximadament quatre dies abans del periheli, la velocitat orbital angular de Mercuri s exactament igual a la seva velocitat de rotaci de manera que el moviment aparent del Sol s'atura; al periheli, la velocitat angular orbital de Mercuri sobrepassa la velocitat rotacional angular. Aix, el Sol sembla que fa un moviment retrgrad. Quatre dies desprs del periheli, es recupera el moviment aparent normal del Sol en aquests punts.

Avan del periheli.
Durant el segle XIX, el matemtic francs Le Verrier va observar que la lentitud de la precessi de l'rbita de Mercuri al voltant del Sol no es podia explicar completament per la mecnica clssica i les pertorbacions dels planetes coneguts. Va proposar que podia existir un altre planeta en una rbita encara ms prxima al Sol per explicar aquesta pertorbaci. D'altres explicacions que es van considerar incloen un lleuger aplanament del Sol). L'xit en la cerca de Nept basant-se en les seves pertorbacions de l'rbita d'Ur va induir els astrnoms a donar molt crdit a aquesta explicaci, i fins i tot es va posar nom al planeta hipottic, Vulc. No obstant, no es va trobar mai aquest planeta.

A principis del segle XX, la Teoria General de la Relativitat d'Albert Einstein va donar l'explicaci de la precessi observada. Aquest efecte s molt petit: l'excs relativista d'avan del periheli de Mercuri s noms de 42,98 segons d'arc per segle, i per tant calen poc ms de dotze milions d'rbites per una volta sencera de ms. Hi ha efectes semblants, per molt ms petits, per d'altres planetes: 8,62 segons d'arc per a Venus, 3,84 per a la Terra, 1,35 per a Mart, i 10,05 per 1566 Icarus.



Ressonncia rotaci rbita.
Durant molts anys, es creia que Mercuri tenia un acoblament de marea sncron amb el Sol, rotant un cop per cada rbita i mantenint la mateixa cara en direcci al Sol en tot moment, de la mateixa manera que la Lluna ho fa amb la Terra. Tanmateix, observacions per radar el 1965 van demostrar que el planeta t una ressonncia rotaci rbita de 3:2, rotant tres cops per cada dues revolucions al voltant del Sol; l'excentricitat de l'rbita de Mercuri estabilitza aquesta ressonncia al periheli, quan la marea solar s mxima, el Sol est gaireb quiet al cel de Mercuri.

La ra original perqu els astrnoms pensaven que estava acoblat sncronament era que cada vegada que Mercuri estava en la posici ptima d'observaci, era sempre gaireb al mateix punt en la seva ressonncia 3:2, per tant mostrant la mateixa cara. Aix s degut al fet que, casualment, el perode de rotaci de Mercuri s gaireb exactament la meitat del seu perode sindic respecte la Terra. Degut a la ressonncia rotaci-rbita 3:2, un dia solar (la durada entre dos trnsits pel meridi del Sol) dura al voltant de 176 dies terrestres. Un dia sideral (el perode de rotaci) dura uns 58,7 dies terrestres.

Simulacions orbitals indiquen que aquesta excentricitat de l'rbita de Mercuri varia caticament de 0 (circular) a 0,47 milions d'anys. Aix est pensat per explicar la ressonncia rotaci rbita 3:2 de mercuri (ms gran que la ms normal 1:1), des de que aquest estat sorgeix durant un perode d'alta excentricitat.

Observaci.
La magnitud aparent de Mercuri varia entre  2.0 ms brillant que Srius i 5.5. Malgrat la seva lluentor, l'observaci de Mercuri s complicada degut a la seva proximitat amb el Sol. Mercuri noms pot ser observat durant un curt perode durant l'alba o la posta. El Telescopi Espacial Hubble mai no pot observar Mercuri, per precaucions de seguretat que eviten que apunti massa a prop del Sol.

Com la Lluna, Mercuri t fases vistes des de la Terra, sent "noves" a la conjunci inferior i "completes" a la superior. El planeta es fa invisible en les dues ocasions pel fet que surt i es pon alhora que el Sol en cada cas. Les fases del primer i ltim quart coincideixen amb la mxima elongaci est i oest, respectivament, quan la separaci entre Mercuri i el Sol s de 17,9 al periheli a 27,8 a l'pside. A la mxima elongaci oest, s quan Mercuri surt el mxim de temps abans que el Sol, i la mxima elongaci est, s quan Mercuri es pon el mxim de temps desprs del Sol.

Mercuri ateny la conjunci inferior cada 116 dies en mitjana, per aquest interval pot arribar a ser de 111 dies a 121 dies degut a la excntrica rbita del planeta. Mercury pot acostar-se fins a 77,3 milions de km a la Terra, per actualment no s'acosta ms de 82 milions de km a la Terra. El seu perode de moviment retrgrad vist des de la Terra pot variar entre 8 i 15 dies a cada banda de la conjunci inferior. Aquest gran marge tamb s conseqncia de l'alta excentricitat orbital.

Mercuri s ms vist a la Terra a l'hemisferi sud que a l'hemisferi nord; aix s perqu la seva mxima elongaci oest del Sol sempre passa quan s la tardor a l'hemisferi Sud, mentre que la seva mxima elongaci est sempre passen quan s final de l'hivern a l'hemisferi Sud.

Estudis de Mercuri.
Astrnoms antics.
Les observacions ms antigues conegudes de Mercuri sn les de les taules MUL.APIN. Aquestes observacions les va fer probablement per un astrnom assiri al voltant del segle XIV aC. El nom utilitzat per a designar Mercuri en escriptura cuneforme a les taules MUL.APIN es transcriu com a UDU.IDIM.GU4.UD ("el planeta saltador"). Les observacions babilniques de Mercuri daten del primer milleni abans de Crist. Anomenaven el planeta "Nabu" en honor del missatger dels Dus en la seva mitologia.

Els grecs antics de l'poca de Hesode coneixien el planeta com a         (Stilbon), que significa "el que brilla", i        (Hermaon). Els segents grecs van anomenar el planeta Apollo quan era visible al mat i Hermes quan era visible al capvespre. Al voltant del segle IV aC astrnoms grecs van entendre que els dos noms es referien al mateix planeta. Els romans van anomenar el planeta en honor del du missatger Mercuri (en llat Mercurius), que igualaven amb el grec Hermes.

A l'antiga Xina, Mercuri es coneixia com a Ch'en-Hsing, l'Estrella de les Hores. S'associava amb la direcci Nord i la fase de l'aigua a la Wu Xing. La mitologia hind utilitzaven el nom Budha per Mercuri, i es creia que aquest Du presidia els dimecres. El du Odin (o Woden) de la mitologia germnica tamb s'associava amb el planeta Mercuri i l'origen del nom angls per a dimecres (Wednesday) s una paraula derivada del dia de Woden. Els maies representaven Mercuri com un mussol (o possiblement quatre; dues pel mat i dues pel capvespre) que servia com a missatger cap al submn.

Recerca amb telescopis terrestres.

Les primeres observacions de Mercuri amb telescopi van ser fetes per Galileu a principis del segle XVII. Tot i que va observar fases planetries a Venus, el seu telescopi no era prou potent per veure les fases de Mercuri. El 1631 Pierre Gassendi va fer les primeres observacions d'un trnsit d'un planeta a travs del Sol quan va veure el trnsit de Mercuri predit per Johannes Kepler. El 1639 Giovanni Zupi va utilitzar un telescopi per descobrir que el planeta tenia fases orbitals semblants a les de Venus i la Lluna. L'observaci va concloure que Mercuri orbitava al voltant del Sol.

Un esdeveniment molt estrany s que un planeta passi per davant d'un altre (ocultaci), vist des de la Terra. Mercuri i Venus s'oculten un a l'altre cada uns quants segles, i l'esdeveniment del 28 de maig de 1737 s l'nic observat en tota la histria, sent vist per John Bevis a l'observatori Royal Greenwich. La segent ocultaci de Mercuri per Venus ser el 3 de desembre de 2133.

Les dificultats inherents en observar Mercuri signifiquen que ha estat menys estudiat que altres planetes. El 1800 Johann Schrter va fer observacions de la superfcie, afirmant haver vist muntanyes de ms de 20 km d'alada. Friedrich Bessel va utilitzar els dibuixos de Schrter per estimar, errniament, el perode de rotaci de 24 hores i una inclinaci axial de 70. A la dcada del 1880 Giovanni Schiaparelli cartografi el planeta ms acuradament, i va suggerir que el perode de rotaci de Mercuri era de 88 dies, el mateix que el seu perode orbital degut al seu acoblament de marea. Aquest fenmen s conegut com a rotaci sncron i tamb existeix a la Lluna i la Terra. L'esfor de cartografiar la superfcie del planeta fou continuat per Eugenios Antoniadi, que va publicar un llibre el 1934 que incloa els dos mapes i les seves prpies observacions. Bona part de les caracterstiques de la superfcie, particularment les caracterstiques albedo, agafen el nom del mapa d'Antoniadi.

El juny de 1962 cientfics sovitics de l'institut de radioenginyeria i electrnica de l'acadmia sovitica de les Cincies dirigits per Vladimir Kotelnikov foren els primers en fer rebotar un senyal de radar a Mercuri i rebre'l, comenant les observacions mitjanant radar del planeta. Tres anys desprs observacions per radar fetes pels americans Gordon Pettengill i R. Dyce utilitzant el radiotelescopi de 300 metres de l'Observatori d'Arecibo a Puerto Rico van concloure que el perode rotacional del planeta era d'uns 59 dies. 



Exploraci de Mercuri.

Arribar a Mercuri des de la Terra t dificultats tcniques significatives, ja que el planeta orbita molt ms a prop del Sol que ho fa la Terra. Una nau amb dest a Mercuri llanada des de la Terra ha de recrrer uns 91 milions de quilmetres cap al pou potencial gravitacional del Sol. Comenant des de la velocitat orbital de la Terra de 30 km/s, el canvi en la velocitat (delta-v) que la nau ha de fer per entrar en una rbita de transferncia de Hohmann que passi a prop de Mercuri s gran comparat amb altres missions planetries.

L'energia potencial alliberada per baixar pel pou de potencial del Sol es converteix en energia cintica; necessitant una altre gran canvi delta-v per fer una altra cosa que passar rpidament per Mercuri. Per aterrar sense riscs o entrar una rbita estable, la nau espacial ha de fiar-se noms dels coets perqu s impossible de frenar grcies a l'atmosfera ja que en t molt poca. Un viatge a Mercuri requereix actualment ms combustible de coet que per anar a fora del Sistema Solar completament. Com a resultat, noms dues naus han arribat al planeta. Una alternativa proposada utilitzaria una vela solar per arribar a una rbita sincronitzada amb Mercuri al voltant del Sol.

Mariner 10.


La primera nau espacial en arribar a Mercuri va ser la Mariner 10 de la NASA (1974 75). La nau va utilitzar la gravetat de Venus per ajustar la seva velocitat orbital de manera que pogus arribar a Mercuri, sent la primera nau en utilitzar aquesta assistncia gravitatria i la primera nau de la NASA en visitar ms d'un planeta. La Mariner 10 va fer les primeres imatges en primer pla de la superfcie de Mercuri, que immediatament van mostrar els seus crters, i tamb va revelar moltes altres caracterstiques geolgiques, com les escarpes gegants que desprs s'han atribut a l'efecte de la lleugera contracci del planeta causada pel refredament del seu nucli de ferro Desafortunadament, degut a la longitud del perode orbital de la Mariner 10, la mateixa cara del planeta estava illuminada durant cadascuna de les passades que va fer la Mariner 10. Aix va fer que no fos possible l'observaci de les dues cares, i va resultar en el mapa el 45% de la superfcie del planeta.

El 27 de mar de 1974, dos dies abans de la primera sobrevolada damunt de Mercuri, els instruments de la Mariner 10 van comenar a enregistrar moltes imprevistes radiacions ultraviolades a prop de Mercuri. Aix va dirigir la temptativa identificaci de la lluna de Mercuri. Poc desprs, es va identificar que la llum ultraviolada de l'estrella 31 Crateris, i la lluna de Mercuri va passar als llibres d'astronomia com a curiositat.

La nau va fer tres sobrevolades a prop de Mercuri, la ms propera de les quals va arribar a 327 km de la superfcie. 
A la primera de les tres, els instruments van detectar un camp magntic, una sorpresa pels gelegs planetaris la rotaci de Mercuri es creia que era molt ms lenta, per generar un significatiu efecte dinamo. El segon intent va ser principalment utilitzat per fer fotografies, per al tercer es va obtenir extensa informaci sobre el camp magntic. La informaci va revelar que el camp magntic del planeta s semblant al de la terra, que desvia el vent solar al voltant del planeta. Tanmateix, l'origen del camp magntic de Mercuri encara t diverses teories.

Pocs dies desprs de la seva sobrevolada a prop de Mercuri final, la Mariner 10 es va quedar sense combustible. Com que l'rbita no hauria pogut ser controlada acuradament, els controladors de la missi van ordenar que s'apagus el 24 de mar de 1975. Es creu que la Mariner 10 encara est orbitant al voltant del Sol, apropant-se a Mercuri cada uns quants mesos.

MESSENGER.


Una segona missi de la NASA cap a Mercuri, anomenada MESSENGER (MErcury Surface, Space ENvironment, GEochemistry, and Ranging en angls), va ser llanada el 3 d'agost de 2004, des del Cape Canaveral Air Force Station amb un coet Boeing Delta 2. Va sobrevolar la Terra l'agost de 2005, i Venus l'octubre de 2006 i el juny del 2007 per tenir una trajectria correcta per orbitar al voltant de Mercuri. Una primera sobrevolada a Mercuri va tenir lloc el 14 de gener de 2008, i una segona el 6 d'octubre. Se n'espera una tercera el 29 de setembre de 2009. La majoria de l'hemisferi no captat per la Mariner 10 es fotografiar durant aquests tres sobrevols. La sonda desprs far una rbita ellptica al voltant del planeta el mar del 2011; la missi cartogrfica est prevista per un any terrestre.


La missi est dissenyada per aportar informaci sobre sis temes clau: l'alta densitat de Mercuri, la seva histria geolgica, la naturalesa del seu camp magntic, l'estructura del seu nucli, si realment t gel als pols, i d'on ve la seva tnue atmosfera. Amb aquesta finalitat, la sonda t incorporats dispositius d'imatge que tindran molta ms resoluci que les imatges de la Mariner 10, diversos espectrmetres per a determinar els elements de l'escora, i magnetmetres i dispositius per mesurar les velocitats de partcules carregades. Mesures detallades dels petits canvis en la velocitat de la sonda mentre orbita es faran servir per a inferir detalls de l'estructura interna del planeta.

BepiColombo.

L'Agncia Espacial Europea (ESA, per les seves sigles angleses) est planejant una missi conjunta amb Jap anomenada BepiColombo, que orbitar Mercuri amb dues sondes: una per enregistrar el planeta i una altra per estudiar la magnetosfera. Un coet rus Soyuz llanar un contenidor amb les dues sondes el 2013 des del Centre Espacial de Guiana de l'ESA per tenir ms avantatge per la posici equatorial. Aix com la MESSENGER, la BepiColombo far passades properes a altres planetes de cam cap a Mercuri per obtenir impulsos gravitacionals, i modificar la seva rbita; passar per la Lluna i Venus i fent unes quantes aproximacions a Mercuri abans d'entrar en rbita. Es far servir una combinaci de motors qumics i inics, aquest ltim donant fora contnuament durant intervals llargs. La nau arribar a Mercuri el 2019. La sonda amb el magnetmetre es far amb una rbita ellptica, desprs els coets qumics llanaran la sonda cartogrfica en una rbita circular. Les dues sondes orbitaran durant un any terrestre.

La sonda cartogrfica tamb carregar espectrmetres similars a la sonda MESSENGER, i estudiar el planeta des de diferents longituds d'ona incloent infraroigs, ultravioleta, raigs X i raigs gamma. A part d'estudiar intensivament el planeta, els controladors de la missi tamb esperen utilitzar la proximitat al Sol de la sonda per provar les prediccions de la Teoria de la Relativitat General.

La missi s'anomena aix en honor de Giuseppe (Bepi) Colombo, el primer cientfic en determinar la ressonncia rotaci rbita de Mercuri i que tamb va estar implicat en la planificaci de la trajectria impulsada per gravitaci de la Mariner 10 cap al planeta el 1974.

Vegeu tamb.

 Trnsit de Mercuri;
 Planeta ctnic;
 Llista de missions d'exploraci de Mercuri;
 Geologia de Mercuri;

Referncies.


 Earth Sciences, an Introduction to Physical Geology, d'Edward J. Tarbuck i Frederick K. Lutgens. Prentice Hall (1999).
 "Ice on Mercury". El Universo, Enciclopedia de la Astronoma y el Espacio ("The Universe, Encyclopedia of Astronomy and the Space"), Editorial Planeta DeAgostini, pp. 141-145. Volum 5. (1997);
La Tierra. Una Introduccin a la Geologa Fsica, de Edward J. Tarbuck y Frederick K. Lutgens. Prentice Hall (1999).
"Hielo en Mercurio". EL Universo, Enciclopedia de la Astronoma y el Espacio, Editorial Planeta-De Agostini, pgs. 141-145. Tomo 5. (1997);
Stardate, Guide to the Solar System. Publicacin de la University of Texas at Austin McDonald Observatory;
Our Solar System, A Geologic Snapshot. NASA (NP-157). Maig de 1992.




Shirley, Donna L. (August 2003).  The Mariner 10 mission to Venus and Mercury. Acta Astronautica, Aug 2003, Vol. 53, Issue 4-10, p375, 11p; (AN 11471527).



 Enllaos externs .
Mercuri a la Xtec ;
Trnsit de Mercuri del 2003 ;
NASA/NSSDC Mercuri:full de dades ;








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19665" title="Cobalt" nonfiltered="3591" processed="3567" dbindex="8606">



El cobalt s un element qumic de nombre atmic 27 i smbol Co situat en el grup 9 de la taula peridica dels elements.

 Caracterstiques principals .
El cobalt s un metall dur, ferromagntic, de color blanc blavs. La seva temperatura de Curie s de 1388 K. Normalment es troba junt amb nquel, i ambds solen formar part dels meteorits de ferro. s un element qumic essencial per als mamfers en petites quantitats. El Co-60, un radioistop de cobalt, s un important traador i agent en el tractament del cncer.

El cobalt metllic est comunament constitut d'una mescla de dos formes allotrpiques amb estructures cristallines hexagonal i cbica centrada en les cares sent la temperatura de transici entre ambds de 722 K.

Presenta estats d'oxidaci baixos. Els compostos en els que el cobalt t un estat d'oxidaci de +4 sn poc comuns. L'estat d'oxidaci +2 s molt freqent, aix com el +3. Tamb hi ha complexos importants amb l'estat d'oxidaci +1.

 Aplicacions .
Aliatges entre les que cal assenyalar superaliatges usades en turbines de gas d'aviaci, aliatges resistents a la corrosi, acers rpids, i carburs cementats i eines de diamant.
 Imants (AlNiCo) i cintes magntiques.
Catlisi del petroli i indstria qumica.
Recobriments metllics per deposici electroltica pel seu aspecte, duresa i resistncia a l'oxidaci.
Assecant per a pintures, vernissos i tintes.
Recobriment base d'esmalts vitrificats. ;
Pigments (cobalt blau i cobalt verd).
Elctrodes de bateries elctriques;
Cables d'acer de pneumtics.
L'Istop Co-60 s'usa com a font de radiaci gamma en radioterpia, esterilitzaci d'aliments (pasteuritzaci freda) i radiografia industrial per al control de qualitat de metalls (detecci de clavilles).

 Rol biolgic .
El cobalt en petites quantitats s essencial per a nombrosos organismes, inclosos els humans. La presncia de quantitats entre 0,13 i 0,30 ppm en el sl millora ostensiblement la salut dels animals de pasturatge. El cobalt s un component central de la vitamina B12 (cianocobalamina).

 Histria .

L'element va ser descobert per George Brandt. La data del descobriment varia en les diverses fonts entre 1730 i 1737. Brandt va ser capa de demostrar que el cobalt era el responsable del color blau del vidre que prviament s'atribua al bismut.

El seu nom prov del alemany kobalt o kobold, esperit maligne, anomenat aix pels miners per la seua toxicitat i els problemes que ocasionava ja que igual que el nquel contaminava i degradava els elements que es desitjava extraure.

Durant el segle XIX, entre el 70 i 80% de la producci mundial de cobalt s'obtenia en la fbrica noruega Blaafarvevrket de l'industrial prussi Benjamin Wegner.

El 1938 John Livingood i Glenn Seaborg van descobrir el cobalt-60. La primera mquina de radioterpia, bomba de cobalt, construda al Canad per un equip liderat per Ivan Smith i Roy Errington es va utilitzar en un pacient el 27 d'octubre de 1951; l'equip es troba actualment exposat en el Saskatoon Cncer Centre, a la ciutat de Saskatoon (Saskatchewan).

 Abundncia i obtenci .

El metall no es troba en estat natiu, sin en diversos minerals, ra per la qual s'extrau usualment junt amb altres productes, especialment com a subproducte del nquel i el coure. Les principals menes de cobalt sn la cobaltita, eritrina, cobaltocalcita i skuterudita. 

Els majors productors de cobalt sn la Xina, Zmbia, Rssia i Austrlia.

 Compostos .
A causa dels diversos estats d'oxidaci que presenta, hi ha un abundant nombre de compostos de cobalt. Els xids CoO (temperatura de Neel 291 K) i Co3O4 (temperatura de Neel 40 K) sn ambds antiferromagntics a baixa temperatura.

 Istops .
El cobalt natural noms t un istop estable, el Co-59. S'han caracteritzat 22 radioistops sent els ms estables el Co-60, el Co-57 i el Co-56 amb perodes de semidesintegraci de 5,2714 anys, 271,79 dies i 70,86 dies respectivament. En els altres istops radioactius sn inferiors a 18 hores i la majoria menors d'1 segon. El cobalt presenta a ms quatre metaestats, tots ells amb perodes de semidesintegraci menors de 15 minuts.

La massa atmica dels istops del cobalt oscilla entre 50 uma (Co-50) i 73 uma (Co-73). Els istops ms lleugers que l'estable (Co-59)  es desintegren principalment per captura electrnica originant istops de ferro, mentre que els ms pesats que l'istop estable es desintegren per emissi beta donant lloc a istops de nquel.

El cobalt-60 s'usa en radioterpia en substituci del radi pel seu menor preu. Produeix dos rajos gamma amb energies d'1,17 MeV i 1,33 MeV i al ser la font emprada d'uns dos centmetres de radi provoca l'aparici de zones de penombra dispersant la radiaci entorn de la direcci de radiaci. El metall tendeix a produir una pols molt fina que dificulta la protecci enfront de la radiaci. La font de Co-60 t una vida til d'aproximadament 5 anys, per superat aquest temps continua sent molt radioactiu, per la qual cosa aquestes fonts han perdut, en certa manera, la seva popularitat a occident.

 Precaucions .
El cobalt metllic en pols finament dividit s inflamable. Els compostos de cobalt en general han de manipular-se amb precauci per la lleugera toxicitat del metall.

El Co-60 s radioactiu i l'exposici a la seva radiaci pot provocar cncer. La ingesti de Co-60 comporta l'acumulaci d'alguna quantitat en els teixits, quantitat que s'elimina molt lentament. En una eventual confrontaci nuclear, l'emissi de neutrons convertiria el ferro en Co-60 multiplicant els efectes de la radiaci desprs de l'explosi i prolongant en el temps els efectes de la contaminaci radioactiva; amb aquest propsit es dissenyen algunes armes nuclears denominades bombes brutes (de l'angls dirty bomb). En absncia de guerra nuclear, el risc prov de la inadequada manipulaci o manteniment de les unitats de radioterpia.

 Enllaos externs .

 Enciclopdia Lliure - Cobalt ;
 Los Alamos National Laboratory - Cobalt ;
 webelements.com - Cobalt ;
 environmentalchemistry.com - Cobalt ;
 Londres celebra 50 anys de Radioterpia amb Cobalt-60 ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19666" title="Bandera de Juncosa" nonfiltered="3592" processed="3568" dbindex="8607">

La bandera oficial de Juncosa (Garrigues) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb la rella negra de l'escut al mig, d'una altura de 7/9 parts de l'alt del drap i envoltada amb dues branques d'olivera de color verd.

La rella representa Sant Isidre, patr del municipi. Les dues branques d'olivera sn un ornament exterior de l'escut que s'ha incls a la bandera per la importncia d'aquest producte en l'economia local.

Est relacionada amb la bandera de les Masies de Voltreg.

Es va publicar en el DOGC el 9 d'agost de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19667" title="Jpiter (planeta)" nonfiltered="3593" processed="3569" dbindex="8608">

Jpiter s el planeta ms gran del sistema solar i el cinqu segons la seua distncia al Sol. T un dimetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva rbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les rbites de Mart i Saturn. s un gegant gass format principalment per hidrogen i heli sense una superfcie interior definida. La seva caracterstica ms destacable s la Gran Taca Vermella, un enorme anticicl situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.

Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels dus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Jpiter.

s el planeta amb el nombre ms gran de satllits coneguts, amb un total de 63. Els ms importants sn els quatre satllits galileians: I, Europa, Ganimedes i Callisto.

 Caracterstiques fsiques .
Jpiter s el ms massiu dels planetes del Sistema Solar. La seva massa equival a unes 310 vegades la de la Terra i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de tots els altres planetes. Tanmateix, s'han descobert ms d'un centenar de planetes extrasolars amb masses semblants o superiors a la massa de Jpiter.

Tamb t el rcord de volum (1.400 vegades el de la Terra) i s el planeta amb la velocitat de rotaci ms rpida i per tant el perode de rotaci ms curt (menys de 10 hores) cosa que dna lloc a un lleuger aplatament fcilment visible des de la Terra per telescopis amateurs.

La seva atmosfera est permanentment coberta de nvols estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests posseeixen una forta dinmica de vents zonals amb velocitats de fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbulncia. 

Generalment, s el quart objecte ms brillant del cel (desprs del Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart s ms brillant que Jpiter i Jpiter ms brillant que Venus.

 Atmosfera .
L'atmosfera de Jpiter est composta bsicament per hidrogen (90%) i heli (10%) en nombre d'toms i 75%/24% en massa, amb l'1% restant format per altres substncies. Les capes interiors de l'atmosfera contenen materials ms densos donant una distribuci de 71%/24%/5%, respectivament. L'atmosfera cont quantitats significatives de met, amonac, deuteri, et, vapor d'aigua i "roca" i traces de carboni, sulfur d'hidrogen, ne, oxigen, fosfina i sofre.

La capa de nvols superior est formada probablement per cristalls d'amonac congelat. El color rogenc ve donat per algun tipus d'agent colorant desconegut encara que se suggereixen compostos de sofre o fsfor. Per davall dels nvols visibles Jpiter posseix molt possiblement nvols ms densos d'un compost qumic format per amonac, hidrosulfur d'amoni (NH4SH). A una pressi entorn de 5-6 bars existeix possiblement una capa encara ms densa de nvols d'aigua. Una de les proves de l'existncia dels nvols la constituxen l'observaci de descrregues elctriques compatibles amb tempestats profundes a estos nivells de pressi. Les tempestes convectives poden a vegades estendre's des dels 5 bars fins als 300-500 mbar, uns 150 km en vertical.

 Bandes i zones .
L'atmosfera de Jpiter est dividida en cinturons foscos anomenats "bandes" i regions clares anomenades "zones", tots ells en la direcci dels parallels. Les bandes i zones delimiten un sistema de corrents de vents alternants en direcci amb la latitud i en general de gran intensitat, per exemple, els vents a l'equador bufen a velocitats entorn a 100 m/s (360 km/h). En la Banda Equatorial Nord, els vents poden arribar a bufar a 150 m/s (540 km/h).

 La Gran Taca Vermella .
Jpiter t una enorme formaci meteorolgica en la seva atmosfera anomenada la Gran Taca Vermella. Es fcilment observable pels telescopis dels astrnoms aficionats donades les seves grans dimensions, el doble del dimetre de la Terra. El cientfic angls Robert Hooke va observar fa ms de 300 anys una gran formaci meteorolgica que podria ser la Gran Taca Vermella. Meteorolgicament, la Gran Taca vermella s un enorme anticicl molt estable en el temps. Els vents en la perifria del vrtex tenen una intensitat prxima als 400 km/h.

 Estructura interna .
En l'interior del planeta l'hidrogen i l'heli es comprimeixen progressivament. L'hidrogen molecular es comprimeix de tal manera que es transforma en un lquid de carcter metllic a profunditats d'uns 10.000 km respecte a la superfcie. Ms avall s'espera l'existncia d'un nucli rocs format principalment per materials gelats. L'existncia de les diferents capes ve determinada per l'estudi del potencial gravitatori del planeta mesurat per les diferents sondes espacials. D'existir el nucli intern provaria la teoria de formaci planetria a partir d'un disc de planetesimals. Jpiter s tan massiu que encara no s'ha alliberat de la calor acumulada en la seva formaci i possex per tant una important font interna de calor que ha sigut mesurada de manera precisa i equival a 5,4 W/m2. A significa que l'interior del planeta est mesclat de manera efica almenys fins nivells prxims als nvols d'aigua a 5 bars.

 Magnetosfera .
Jpiter t una magnetosfera extensa i de molta intensitat. El camp magntic de Jpiter s l'estructura de major mida en el sistema solar: podria veure's des de la Terra ocupant un espai equivalent al de la Lluna plena a pesar d'estar molt ms lluny. Les partcules carregades sn capturades pel camp magntic jovi i condudes cap a les regions polars on produxen impressionants aurores. Per un altre costat les partcules expellides pels volcans de la lluna I formen un bou de rotaci en qu el camp magntic atrapa material addicional que s condut a travs de les lnies de camp sobre l'atmosfera superior del planeta.

Les sondes Pioneer 10 i Pioneer 11 van confirmar l'existncia del camp magntic jovi i la seva intensitat, ms de 10 vegades superior al terrestre i contenint ms de 20.000 vegades l'energia associada al camp terrestre. Les Pioneer van descobrir que l'ona de xoc de la magnetosfera joviana s'estn a 26 milions de quilmetres del planeta amb la cua magntica estenent-se ms enll de l'rbita de Saturn.

Les variacions del vent solar originen rpides variacions en la grandria de la magnetosfera. Aquest aspecte va ser estudiat per les sondes Voyager 1 i Voyager 2. Tamb es va descobrir que toms carregats eren expulsats de la magnetosfera joviana amb gran intensitat i eren capaos d'aconseguir l'rbita de la Terra. Tamb es van trobar corrents elctrics fluint de Jpiter a algunes de les seues llunes, particularment I i tamb en menor grau Europa.

 Satllits .
 Ms informaci a l'article Satllits de Jpiter. ;

Els quatre grans satllits de Jpiter van ser descoberts per Galileu Galilei l'any 1610, ra per la qual se'ls anomena satllits galileians. Van ser els primers satllits en ser descoberts, a part de la Lluna s clar. El descobriment d'estos satllits va constituir un punt d'inflexi en la llarga disputa entre el sistema geocntric i el copernic (heliocntric). En aquest ltim era molt ms fcil explicar el moviment i la prpia existncia d'uns objectes que clarament no giraven al voltant de la Terra.



Les observacions des de telescopis terrestres i les diferents sondes espacials que han passat prop de Jpiter han ampliat el nombre total de satllits coneguts fins a 63, 48 dels quals ja tenen nom definitiu. Els satllits de Jpiter reben els seus noms d'amants del du Zeus (Jpiter) de la mitologia grega. Des dels temps de Galileu i fins a mitjan segle XX, se'ls denominava per nmeros romans segons el seu ordre de proximitat al planeta.

Aquests sn els noms dels 48 satllits de Jpiter que ja tenen nom definitiu: Adrastea, Aitn, Amaltea, Anank, Aoede, Arque, Autnoe, Caldona, Cale, Calice, Calicore, Calrroe, Callisto, Carme, Carpo, Cilene, Elara, Ernome, Euante, Eucelade, Euporia, Eurdome, Europa, Ganimedes, Harpalice, Hegemone, Helice, Hermip, Himlia, I, Isonoe, Leda, Lisitea, Megaclite, Metis, Mneme, Ortosia, Pasfae, Pastea, Praxdice, Sinope, Sponde, Tagete, Tebe, Telxinoe, Temisto, Tione, Iocasta i uns altres 15 que no tenen encara nom definitiu.

 Sistema d'anells .
Ms informaci a l'article Anells de Jpiter. ;

Jpiter posseix un tnue sistema d'anells que va ser descobert per la sonda Voyager 1 el 1979. Els anells sn inestables a escales de temps d'uns 1000 anys pel que estos han de ser contnuament regenerats, potser per l'impacte de micrometeorits amb els satllits de Jpiter. Hi ha un anell principal i dos anells ms tnues cap a l'exterior denominats anells de Gossamer. En l'interior de l'anell principal hi ha un halo de material difs. Els anells pareixen estar compostos de partcules fosques de pols.

 Impacte del cometa SL9.

 Ms informaci a l'article Descripci detallada dels impactes del SL9.
Entre el 16 i el 22 de juliol de 1994, vint fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 van impactar contra l'atmosfera de Jpiter. El cometa havia estat disgregat per les forces de marea degudes a l'acci de la gravetat de Jpiter durant un pas anterior del cometa per les proximitats del planeta.

 Formaci de Jpiter .
Les teories de formaci del planeta sn de dos tipus: formaci a partir d'un nucli de gels d'una massa entorn de 10 vegades la massa terrestre capa d'atraure i acumular el gas de la nebulosa protosolar o formaci primerenca per collapse gravitatori directe. Ambds models tenen implicacions molt distintes per als models generals de formaci del sistema solar i dels sistemes de planetes extrasolars.

 Exploraci espacial de Jpiter.
Jpiter ha sigut visitat per diverses missions espacials de la NASA. Les missions Pioneer 10 i Pioneer 11 van realitzar una exploraci preliminar amb sobrevols del planeta en els anys 70. Les missions Voyager 1 i Voyager 2 van visitar Jpiter el 1979 revolucionant el coneixement que es tenia del planeta i les seves llunes i descobrint tamb el seu sistema d'anells. El 1995, la missi Galileu que constava d'una sonda i un orbitador va iniciar una exploraci del planeta de 7 anys. Al desembre de l'any 2000 la missi espacial Cassini-Huygens va realitzar un sobrevol lluny de Jpiter en el seu viatge amb dest a Saturn.

 Vegeu tamb .
Gran Taca Vermella;
Satllits de Jpiter;
Descripci detallada dels impactes del SL9;

 Enllaos externs .

SolarViews ;
Resum dels resultats de la missi Galileu a Jpiter ;
British Astronomical Association ;
Escoltar els "genuns" sons de Jpiter (Mar 2004);

 Referncies: .
The New Solar System, J.K. Beatty, C. Collins Petersen i A. Chaikin, Cambridge University Press i Sky Publishing Corporation, ISBN 0933346867 (1999).
The Giant Planet Jpiter, J.H. Rogers, Cambridge University Press, ISBN 0521410088 (1995).
Jpiter : The Planet, Satellites and Magnetosphere, Ed. F. Bagenal, T.E. Dowling, W.B. McKinnon, D. Jewitt, C. Murray, J. Bell, R. Lorentz, F. Nimmo, Cambridge University Press (2004).
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19668" title="Saturn" nonfiltered="3594" processed="3570" dbindex="8609">

 En la mitologia grega, Saturn (mitologia) era el du de l'agricultura.
 En astronomia, Saturn (planeta) s el sis planeta del sistema solar, destacat pels seus caracterstics anells.
 Sega Saturn, una consola de joc.
 Saturn_%28autom%C3%B2bil%29 es una marca d'autombils que pertany a GM.
 Saturn (premi), premis de cinema.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19669" title="Saturn (planeta)" nonfiltered="3595" processed="3571" dbindex="8610">


Saturn s el sis planeta del sistema solar quant a distncia al Sol i el segon planeta ms gran desprs de Jpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prov del du rom Saturn. s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors (tamb anomenats "Jovians" pel seu paregut a Jpiter). L'aspecte ms caracterstic de Saturn sn els seus brillants anells. El primer a observar-los va ser Galileu Galilei el 1610 per la baixa inclinaci dels anells i la mala qualitat del seu telescopi li van fer pensar, en un principi, que es tractava de grans llunes. El 1659, Christiaan Huygens, amb millors mitjans d'observaci, va poder observar-los amb claredat. El 1859, James Clerk Maxwell va demostrar matemticament que els anells no podien ser un nic objecte sin que havien de ser l'agrupaci de milions de partcules xicotetes. Saturn t 56 satllits naturals entre els quals destaca Tit, l'nic satllit del sistema solar amb una atmosfera important.

 Caracterstiques fsiques .
Saturn s un planeta visiblement aplanat en els pols. Els dimetres equatorial i polar sn respectivament 120.536 i 108.728 km. Aquest efecte s produt per la rpida rotaci del planeta, la seva naturalesa fluida i la seva relativament baixa gravetat. Els altres planetes gegants sn tamb aplanats per no en tan gran mesura. Saturn posseeix una densitat especfica de 0,69 g/cm3 sent l'nic planeta del Sistema Solar amb una densitat inferior a la de l'aigua. El planeta est format per un 96% d'hidrogen i un 3% d'heli. 

 Interior .
L'interior del planeta s semblant al de Jpiter, amb un nucli slid en l'interior format per gels. Sobre ell s'estn una extensa capa d'hidrogen lquid i metllic (a causa dels efectes de les elevades pressions i temperatures). Els 30.000 km exteriors del planeta estan formats per una extensa atmosfera d'hidrogen i heli. L'interior del planeta es troba a temperatures entorn de 12 000 K. D'altra banda, i igual que Jpiter i Nept, Saturn radia ms calor a l'exterior de qu rep del Sol. La major part d'esta energia est produda per una lenta contracci del planeta que allibera l'energia gravitatria produda en la comprensi. Aquest mecanisme es denomina mecanisme de Kelvin-Helmholtz. No obstant no pareix l'nic responsable de la font interna de calor de Saturn. Possiblement la calor extra generada es produx en una separaci de fases entre l'hidrogen i l'heli atmosfric que se separen en la zona inferior de l'atmosfera concentrant-se en gotes que precipiten o plouen sobre l'interior del planeta alliberant energia potencial en forma de calor.

 Atmosfera .
L'atmosfera de Saturn posseeix un patr de bandes fosques i zones clares semblant al de Jpiter encara que la distinci entre ambds s molt menys clara en el cas de Saturn. Els nvols superiors estan formats probablement per cristalls d'amonac. Sobre elles pareix estendre's una boira uniforme sobretot el planeta produda per fenmens fotoqumics en l'atmosfera superior (al voltant de 10 mbar). En 1990 es va poder observar un gegant nvol blanc en l'equador de Saturn que ha sigut assimilada a un procs de formaci de grans tempestats. S'han observat taques semblants en plaques fotogrfiques preses durant l'ltim segle i mig a intervals d'aproximadament 30 anys. En 1994 es va poder observar una segona gran tempestat d'aproximadament la meitat de grandria que la produda l'any 90. L'atmosfera del planeta posseeix forts vents en la direcci dels parallels alternants en latitud i altament simtrics en ambds hemisferis a pesar de l'efecte estacional de la inclinaci axial del planeta. L'atmosfera superior en les regions polars desenvolupa fenmens d'aurores per la interacci del camp magntic planetari amb el vent solar.

 Satllits de Saturn.
 Vegeu l'article Satllits de Saturn.;

Saturn t un gran nombre de satllits, el major dels quals, Tit s l'nica lluna del Sistema Solar amb una atmosfera important. Els satllits ms grans, coneguts abans de l'inici de la investigaci espacial sn:
Mimes, Encelade, Tetis, Dione, Rea, Tit, Hiperi, Jpet i Febe. Posteriorment, amb els viatges de les naus Voyager i el descobriment de nous satllits en els anys 2000, 2003, 2004 i 2005, el nombre d'aquests ha augmentat fins a 56.

 Anells de Saturn .
 Vegeu l'article Anells de Saturn.;

 Els anells de Saturn s'estenen en el pla equatorial del planeta des dels 6.630 km als 120.700 km per damunt de l'equador de Saturn i estan compostos de partcules gelades amb abundant aigua gelada. La seva grandria varia des de partcules microscpiques de pols fins a roques d'uns pocs metres de grandria. L'elevat albedo dels anells mostra que estos sn relativament moderns en la histria del sistema solar. Se sap que els anells de Saturn sn inestables al llarg de perodes de temps de desenes de milions d'anys, un altre indici del seu origen recent. Els anells de Saturn posseixen una dinmica orbital molt complexa presentant ones de densitat, interaccions amb els satllits de Saturn (especialment amb els denominats satllit pastors). A l'estar a l'interior del lmit de Roche, els anells no poden evolucionar cap a la formaci d'un cos major.

 Exploraci espacial de Saturn .
Saturn ha estat visitat per les sondes Pioneer 10 el 1979 i per les Voyager 1 i Voyager 2 durant els dos segents anys. Durant els anys 2004 i 2005 ha estat l'objectiu de la missi Cassini-Huygens, una missi conjunta de les agncies NASA i ESA que constava d'un orbitador (Cassini) i una sonda (Huygens). L'orbitador Cassini va fotografiar de prop l'atmosfera del planeta, els seus anells i alguns dels seus satllits. La sonda Huygens es va submergir en l'atmosfera de Tit i va aconseguir posar-se sobre la seva escora el 14 de gener de 2005. Durant el descens va enviar valuoses dades sobre la composici de l'atmosfera i fotografies de la superfcie del satllit. Els resultats de la Cassini-Huygens sn de gran qualitat i esperen revolucionar el nostre coneixement d'aquest planeta i el seu sistema de llunes i anells en els prxims anys.

Vegeu tamb.
Ontario Lacus;

 Referncies .

 The New Solar System, J.K. Beatty, C. Collins Petersen i A. Chaikin, Cambridge University Press, (1999). ISBN 0933346867i Sky Publishing Corporation.

 Enllaos externs.
 
 Missi Cassini/Huygens en espanyol: http://www.astroenlazador.com/saturno/index.shtml;
 Solar Views en espanyol: http://www.solarviews.com/span/saturn.htm ;
 La missi Cassini/Huygens: http://saturn.jpl.nasa.gov/home/index.cfm;






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19671" title="Nept" nonfiltered="3596" processed="3572" dbindex="8611">

 En la mitologia romana, Nept (mitologia) s el du dels mars i dels terratrmols;
 En astronomia, Nept (planeta) s el vuit planeta del Sistema Solar, segons la seua proximitat al Sol.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19672" title="Nept (planeta)" nonfiltered="3597" processed="3573" dbindex="8612">


Nept s el vuit planeta del sistema solar en proximitat al Sol. s el quart en quant a dimetre per el tercer en quant a massa ja que s ms dens que Ur. s un gegant gass i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plut (fins al 2006 considerat el nov planeta del sistema solar), degut a la seva rbita excntrica, est ms a prop del Sol que Nept.

La seva rbita va ser predita, de forma independent, per John Couch Adams (el 1845) i per Urbain Le Verrier (el 1846) a partir de les anomalies de l'rbita d'Ur respecte a les lleis de Kepler i de la llei de la gravitaci universal de Newton. Va ser descobert per Johann Gottfried Galle, el 23 de setembre de 1846 a 1 d'interval de la posici predita per Adams i Le Verrier. Ms tard, es va advertir que Galileu ja l'havia observat el 1612, per l'havia pres per una estrella.

 Caracterstiques fsiques .
A l'orbitar tan lluny del Sol, Nept rep molt poca calor. La temperatura a les regions ms altes de l'atmosfera s de 55 K (-218 C). Com que Nept s un gegant gass no t superfcie slida, per a mesura que un s'endinsa ms i ms en la seva atmosfera la temperatura augmenta pel que sembla que el planeta pot tenir una font interna de calor. Es pensa que pot ser un romanent de la calor generada per la concreci de matria durant la creaci del planeta, que ara irradia calor lentament cap a l'espai. La velocitat del vent en l'atmosfera de Nept, de fins a 2.000 km/h, s la major del sistema solar i es creu que els vents s'alimenten del flux de calor interna.

L'estructura interna s'assembla a la d'Ur: un nucli rocs cobert per una crosta gelada, ocult davall una atmosfera gruixuda i espessa. Els dos teros interiors de Nept es componen d'una mescla de roca, aigua, amonac lquid i met. El ter exterior s una mescla de gas calent compost d'hidrogen, heli, aigua i met. Igual que Ur i a diferncia de Jpiter i de Saturn, la composici de l'estructura interna de Nept es creu que est formada per capes distintes. Com a Ur, el camp magntic de Nept est fortament inclinat en relaci amb el seu eix de rotaci, a 47 i desplaat almenys 0,55 radis (uns 13.500 quilmetres) del centre fsic del planeta. Comparant els camps magntics d'ambds planetes, els cientfics han arribat a la conclusi que eixa extrema orientaci podria ser caracterstica dels fluxos a l'interior del planeta i no el resultat de la inclinaci de l'eix d'Ur.

 L'exploraci de Nept .
Amb un perode orbital de 165 anys, Nept tornar al punt de la seva rbita en qu el va descobrir Galle l'any 2011. A causa de l'rbita excntrica de Plut, ocasionalment Nept est ms lluny del Sol que el ja anomenat planeta nan.

Nept no s visible a simple vista. Utilitzant un telescopi es veu com un disc blau-verds, paregut a Ur; el color blau-verds s a causa del met de la seva atmosfera. Nept ha estat visitat noms per una nau espacial, la Voyager 2, que va passar prop del planeta el 25 d'agost de 1989.

 Satllits de Nept .
 Per a ms informaci vegeu Satllits de Nept.;

En l'actualitat es coneixen 13 satllits de Nept. Trit, amb 2.700 km de dimetre, s el ms gran i un dels majors del sistema solar. Va ser descobert per William Lassel noms 17 dies desprs del descobriment del planeta. Gerard Kuiper va descobrir Nereida el 1949. Aquesta lluna destaca per tenir una rbita molt excntrica.

Entre el juliol i el setembre de 1989, la nau Voyager 2 en va descobrir 6 ms. Un d'ells, Lrissa, va ser vist des de la Terra el 1981, per es va prendre com una secci dels anells de Nept. Un altre, Proteu, s el segon en quant a mida per noms mesura 400 km de dimetre. Entre els anys 2002 i 2003 se'n van descobrir 5 ms, arribant aix a la xifra actual de 13. La majoria dels satllits descoberts mesuren menys de 200 km de dimetre i podrien ser restes de llunes majors que es van fraccionar. 



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19673" title="Plut (planeta nan)" nonfiltered="3598" processed="3574" dbindex="8613">


(134340) Plut s un planeta nan. Fins el 2006, se'l considerava el nov planeta del Sistema Solar, el ms xicotet i el que ms s'allunya del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), per est tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informaci. Fins ara, no ha estat visitat per cap missi espacial. T 3 satllits coneguts, el ms gran dels quals s Caront.



 Caracterstiques orbitals .
Generalment, Plut est ms allunyat del Sol que qualsevol planeta, per la seva rbita s molt excntrica, i durant 20 dels 249 anys que tarda en recrrer-la, est ms a prop del Sol que Nept. Va aconseguir la mxima aproximaci al Sol el setembre de 1989 i va continuar dins l'rbita de Nept fins al mes de mar de 1999. Ara s'allunya i no tornar a creuar l'rbita neptuniana fins al mes de setembre del 2009.

L'rbita de Plut tamb s la ms inclinada, amb 17. Per aix no hi ha perill que es trobe amb Nept. A ms, degut a una ressonncia entre les rbites (cada dues voltes de Plut, Nept en fa tres), quan Plut est en el punt de la seva rbita ms proper a la de Nept, Nept est sempre molt allunyat; de tal manera que la distncia mnima entre aquests dos cossos s superior a la distncia mnima que separa Ur de Plut en algunes ocasions, tot i que l'rbita d'Ur s ms interior que la de Nept.

 Caracterstiques fsiques .
La composici de Plut no s coneguda. Per mesures de la seva densitat (2.030 kg/m3) indiquen que est format per un 70% de roca i un 30 % de gel. La superfcie s probable que estigui coberta de nitrogen congelat amb petites quantitats de met i monxid de carboni (en estat slid) i a l'interior deu tenir un nucli de roca. 

Plut t una fina atmosfera, formada  per nitrogen, met i monxid de carboni, que es congela i cau sobre la superfcie a mesura que s'allunya del Sol. El met congelat indica que la temperatura a la superfcie s menor de 70 K i probablement estigui al voltant dels 50 K (-223C),encara que quan est ms lluny del sol arriba a menys de 40 K (-233C), la temperatura pot variar molt entre el punt de l'rbita ms proper al Sol i el ms lluny ja que la diferncia s de ms de 2.500 milions de km.

 Formaci .
Abans del descobriment de Caront, alguns astrnoms tenien la teoria que Plut podria haver estat un antic satllit del planeta Nept. D'aquesta manera, durant els primers moments de la formaci del Sistema Solar, amb la quantitat de xocs que hi havia, era probable que hagus estat llanat violentament a una rbita diferent. Avui dia es postula que Plut i els seus satllits es van formar com a cossos independents a la perifria de la nebulosa primignia que va originar el Sistema Solar, conjuntament amb la resta d'objectes del Cintur de Kuiper.

 Satllits .
Plut t tres satllits naturals coneguts. Caront s el satllit ms gran. T 1.207 quilmetres de dimetre i orbita a una distncia mitjana del planeta de 19.600 quilmetres. Fou descobert el 1978. Amb el temps, la gravetat ha frenat les rotacions de Caront i Plut, pel que ara presenten sempre la mateixa cara l'un a l'altre. Aquest fenomen s'anomena rotaci sncrona i passa tamb entre la Terra i la Lluna. Per, a diferncia del que passa en el sistema Terra-Lluna, en el sistema plutoni aquest lligam gravitacional s'extn tamb fins a Plut de manera que, observant des d'un dels hemisferis de Plut, Caront s sempre visible en el cel per, des de l'hemisferi contrari, Caront no s mai visible. La rotaci d'esta parella s nica en el Sistema solar. La seva rotaci s gaireb la d'un slid rgid, format per dues masses unides per una barra rgida i que giren al voltant d'un centre situat en la barra, ms prxim a Plut, que t 8 vegades ms massa que Caront. Se sol dir que constituxen un planeta doble. La densitat de Caront s molt menor que la de Plut. Esta diferncia fa pensar que es van formar separadament, i desprs es van ajuntar.

El 31 d'octubre de 2005, el Telescopi Espacial Hubble va detectar que dos cossos ms orbiten al voltant de Plut. Les llunes han rebut els noms definitius de Hydra (Plut III, designaci provisional S/2005 P1) i Nix (Plut II, designaci provisional S/2005 P2) el 22 de juny de 2006. Nix orbita a 48.700 km del centre de masses del sistema Plut-Caront i Hydra a 64.800 km. Les seves rbites sn gaireb circulars i es troben en el mateix pla orbital que Caront i gaireb en ressonncies orbitals 4:1 i 6:1 amb Caront.

 Conflicte en la classificaci.
La reduda grandria de Plut portava sovint a que molts cientfics no es referisquen a ell com un autntic planeta. Fins i tot es va arribar a considerar incloure'l en la llista d'asteroides, assignant-li el nmero 10.000. Finalment es va abandonar la idea i l'asteroide 1951 SY va rebre aquest nmero i va ser batejat amb el convenient nom de Myriostos.


Com que l'rbita de Plut es troba ms enll de la de Nept, a vegades es considera a Plut com el primer objecte transneptuni descobert. Els objectes transneptunians estan dins de la categoria de planetes menors i, oficialment, Plut no ho s. Per degut a les peculiars caracterstiques fsiques i orbitals de Plut, que el diferencien dels altres planetes del Sistema solar, a vegades tamb se'l considera com a tal. Dins del grup dels objectes transneptunians, Plut s un objecte del cintur de Kuiper i ms concretament, un plut.

L'agost de 2006, Plut va deixar de ser considerat oficialment un planeta, i se'l va incloure en la categoria de planeta nan, junt amb altres cossos de caracterstiques semblants.

La reuni de la Uni Astronmica Internacional de l'any 2006.

Degut a les discussions sobre Plut, uns dels punts de la reuni a Praga, Repblica Txeca, de la Uni Astronmica Internacional, l'agost de 2006, fou la deliberaci sobre Plut. Finalment es va votar, i la decisi final (24 d'agost) fou canviar la definici de Planeta, de forma que Plut ja no es considera un planeta. Sigui com sigui, Plut passa a ser el paradigma de planeta nan transneptuni. Els planetes han de reunir tres condicions: Primer, ser un objecte en rbita voltant una estrella, i que no sigui el mateix objecte una estrella. Segon, un planeta ha de ser abastament massiu per formar una esfera, o quasi esfera, per la seva prpia fora de gravitaci. En tercer lloc, ha de ser l'element principal de la seva rbita.

No obstant aix, no queda clar ni tan sols si Plut pot conservar la categoria de representant dels planetes nans, degut al descobriment de Eris. Eris no tan sols t un dimetre lleugerament ms gran que Plut, sin que a ms t un 27% ms de massa que aquest.

 Exploraci de Plut .
Fins ara cap sonda espacial ha visitat Plut. Ni tan sols les Voyager, que han recorregut milers de milions de quilmetres i ara ja es troben als lmits del Sistema solar, van poder passar a prop de Plut. s per aix que no tenim imatges d'alta resoluci del planeta, com ara les d'Ur i Nept. Totes les imatges obtingudes fins ara han estat fetes per telescopis terrestres. No obstant aix, el 19 de gener de 2006 la NASA va llanar la sonda espacial no tripulada New Horizons. Aquesta sonda viatjar fins a Plut on es preveu que hi arribi el juliol del 2015. Un cop all estudiar les caracterstiques de Plut, Caront i els dos nous satllits recentment descoberts. Tamb intentar descobrir-ne de nous.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Pgina de la New Horizons ;
 NASA/NSSDC: full de dades de Plut ;
 NASA: nous satllits de Plut ;
 NASA: Fotos del diari fotoplanetari ;

 















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19675" title="Abraada mortal" nonfiltered="3599" processed="3575" dbindex="8614">
Una abraada mortal (tamb coneguda com a deadlock  interbloqueig) s una situaci on dues o ms accions s'esperen mtuament, incapaces de seguir fins que les altres no acabin, i, per tant, cap d'elles no acaba mai. Apareix sovint a les paradoxes, com el dinar de filsofs.

En informtica, abraada mortal es refereix a un problema especfic on dos o ms processos esperen el mateix recurs compartit. En el context de bases de dades, es refereix a la possibilitat d'una espera infinita quan un SGBD fa el control de concurrncia mitjanant un sistema de reserves. Les abraades mortals sn un problema habitual de concurrncia, on diversos processos comparteixen un tipus especfic de recurs mutualment exclusiu anomenat mutex. Sn especialment problemtiques perqu no hi ha una soluci general per a resoldre abraades mortals.

Condicions necessries.
Exclusi mtua: un recurs o b s assignat a un sol procs o b est disponible.
"Agafar i esperar": els processos que han bloquejat un recurs poden seguir bloquejant-ne d'altres.
No apropiaci: noms pot alliberar un recurs el procs que l'ha bloquejat (no s possible l'alliberament forat);
Espera circular: dos o ms processos formen una cadena on cada procs espera el recurs que el segent procs t bloquejat.

Evitar abraades mortals.
Les abraades mortals poden evitar-se si tenim certa informaci a priori sobre el bloqueig dels recursos. Per cada petici de bloqueig el sistema pot comprovar si el fet d'assignar el recurs al procs que el demana dur el sistema a un estat insegur, entenent com a estat insegur aquell on l'abraada mortal s possible. Si tenim, doncs, la capacitat de fer aquesta comprovaci, el sistema noms assignar un recurs quan aquesta assignaci mantingui el sistema en un estat segur. Tanmateix, en molts sistemes no s possible saber d'antuvi si un estat s segur o insegur, i per tant no tenim un algorisme genric per a evitar abraades mortals.

Prevenci d'abraades mortals.
Podem prevenir l'aparici d'abraades mortals assegurant que una de les quatre condicions d'abans no succeeix. D'aquestes condicions la que habitualment s ms senzilla d'evitar s l'espera circular: podem imposar un ordre en l'adquisici de recursos, de tal manera que no puguin produir-se esperes circulars.

Detecci d'abraades mortals.
A vegades no s possible de prevenir ni evitar les abraades mortals. En aquests casos s'empra un algorisme de detecci d'abraades mortals, que cerca esperes circulars i mata un o ms dels processos involucrats per a desfer l'abraada mortal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19676" title="Nefertiti" nonfiltered="3600" processed="3576" dbindex="8615">

Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el fara Akhenaton (Amenofis IV). El seu nom vol dir "Bonica es la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir  Neferneferuaton (Bonica es la bellesa d'Aton). 

De la reina han quedat nombroses representacions amb el seu esps i filles (una novetat ja que abans no es representava la vida familiar del fara), i algunes sola. Com el fams bust avui al Museu de Berln. 

Algunes teories suposen que a la mort del seu esps va assolir el tron amb el nom de Semenkhare, per aix no s'ha pogut demostrar. 

Se la suposa filla d'Ay, germ de la reina Tiy. Es va casar amb Akhenaton probablement al iniciar el regnat i va tenir amb ell sis filles :
	
Merytaton ;
Meketaton;
Ankhesenpaaton ;
Neferneferuaton-Tasherit (la jove) ;
Neferneferurae ;
Setepenre ;

Nefertiti va acompanyar al seu marit a la nova capital Akhetaton i alguns fins i tot suposen que fou l'instigadora dels canvis socials, religiosos, econmics i culturals que aquest va deslligar al substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendncia monoteista al du solar Aton; per altres la veuen com la reina que intentava salvar all que Akhenaton estava destruint. El grau amb el que va compartir el poder amb el seu marit varia segons les opinions de cada historiador; a les representacions apareix sovint en condicions d'igualtat i fins i tot a alguna estela apareix amb la falsa barba i la doble corona i dos cartutx reials.



Poc se sap de Nefertiti, llevat que degu ser una dona d'extraordinria bellesa, si es jutja per les referncies escrites (fins i tot el seu nom) i pels retrats realitzats amb el realisme propi de l'art d'aquell perode excepcional (sobretot el bust policromat del Museu de Berlin).

Sbitament la reina desapareix al 14 any del regnat d'Akhenaton. Les hiptesis son molt variades, des que va esdevenir Semenkhare com a coregent, fins a una mort natural o violenta. Manca per les dades per definir la situaci en algun sentit. La seva desaparici coincideix amb l'ascens de l'esposa Merytaton i l'aparici de Semenkhare com a coregent. 
La seva filla Ankhesenpaaton es va casar amb Tutankhamon, fill d'Akhenaton probablement amb la seva dona secundaria Kiya.

La seva mmia no s'ha trobat. El  9 de juny de 2003 Johann Fletcher, especialista en l' anlisis capillar de la Universitat de York a Anglaterra va anunciar la troballa de la mmia a la tomba  KV35 de la Vall dels Reis, que era una mmia trobada feia cent anys per no identificada. Es va emetre un documental televisiu espectacular per que en essncia no demostrava res definitiu: la tomba havia estat saquejada i l'poca de la momificaci sembla ser de la dinastia XVIII, i la posici del cos indicaria reialesa. El 12 de juny del 2003 Zahi Hawass, director del Consell Egipci d'Antiguitats, va alertar de la manca de probes i va rebutjar la identificaci
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19678" title="El dinar de filsofs" nonfiltered="3601" processed="3577" dbindex="8616">
El dinar de filsofs s un exemple de paradoxa que cont una abraada mortal.

Descripci.

Un cert nmero 'n' de filsofs estan asseguts entorn d'una taula rodona. Davant de cada filsof hi ha un plat, a l'esquerra i a la dreta de cada filsof hi ha una forquilla, de tal manera que hi ha 'n' forquilles. Al centre de la taula hi ha una gran plata de spaghetti.

Cada filsof o b pensa o b menja. Per menjar un filsof ha de servir-se primer els spaghetti, per la qual cosa necessita agafar les forquilles que t a la dreta i a l'esquerra. Quan s'ha servit el filsof deixa lliure una de les forquilles i menja amb l'altra, que allibera en acabar de menjar.

La paradoxa s'esdev quan tots els filsofs volen menjar alhora, i tots agafen primer la forquilla de la mateixa banda. Aleshores tenim tots els filsofs amb una forquilla a la m i esperant que el filsof del costat deixi la forquilla. Per per a que el filsof del costat deixi la forquilla s necessari que el filsof del seu costat deixi la forquilla, cosa que no passar fins que el filsof del seu costat deixi la forquilla...

Evitar l'abraada mortal.
Una forma d'evitar l'abraada mortal seria que la meitat dels filsofs agafin primer la forquilla de la seva dreta i l'altra meitat la de la seva esquerra.

Una altra forma d'evitar-la seria que un filsof o b agafa totes dues forquilles o b no n'agafa cap.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19679" title="Reis Catlics" nonfiltered="3602" processed="3578" dbindex="8617">

Els Reis Catlics s el ttol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Arag, del Papa Alexandre VI, com a compensaci perqu abans havia atorgat el ttol de Rei Cristianssim al Rei de Frana.

En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la uni de les corones de Castella i Arag en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinstica entre Castella i Arag, per totes dues corones van conservar l'organitzaci independent.

Van comenar la colonitzaci de les illes Canries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seua capitulaci el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat de Santa Fe.

Durant el seu regnat va tenir lloc el viatge de Cristfor Colom cap a les ndies per una nova ruta cap a l'oest, que el portaria a descobrir el continent americ el 12 d'octubre de 1492.

Institucions poltiques.

Regne de Castella.

Es va remodelar el Consell Real en les Corts de Toledo de 1480 fent-lo ms estructurat i dividint-lo en parts. 

Es va formar l'Audincia de Granada. Es va produir un augment en la Hisenda castellana a causa de els impostos i als senyorius procedents del repartiment del territori naarita. 

Per a controlar el bandolerisme en els camins i en general el furt es va instituir la Santa Hermandad el 1467. En els municipis es van instaurar els corregidors, l'autoritat pertinent en l'mbit municipal. 

Corona d'Arag.
Els Reis Catlics gaireb no van modificar el seu sistema poltic. El ms important va ser el major poder que es va donar als lloctinents de la zona i l'establiment del sorteig electoral (insaculaci) consistent a treure d'una bossa un paper amb el candidat escollit.

Poltica religiosa.
El Papa Innocenci VIII va concedir als Reis Catlics el dret de Patronat sobre Granada i les illes Canries, el que suposava el control de l'Estat en els assumptes religiosos. 

Una butlla del Papa Sixt IV de 1478 va crear la Inquisici a Castella per a un control de la puresa de la fe, i ms tard a Arag. La Inquisici va ser l'nica instituci comuna per als dos regnes. Cal destacar la presncia Toms de Torquemada com a Inquisidor General. 

El 1492 es va expulsar als jueus, de gran poder econmic, d'ambds regnes hispans produint-se una crisi econmica. Es creu que en van marxar uns dos teros, convertint-se els altres. Tamb es va obligar als musulmans a convertir-se al cristianisme, passant-se a anomenar moriscs, o a abandonar els regnes. 

El resultat d'aquesta acci de neteja religiosa va ser la creaci d'un pas de civilitzaci cristiana i el comenament de la identificaci de ptria i religi.

Economia i societat.
L'expulsi dels jueus va suposar una gran prdua econmica per als dos regnes. La base econmica de la Monarquia Catlica estava en l'agricultura, en la ramaderia de la llana i en l'exportaci de matries primeres. 

Castella era la potncia industrial i comercial ms gran de l'poca i la Corona d'Arag la seguia d'aprop. Per a defensar la riquesa que suposava la llana, els Reis van concedir privilegis a la Mesta amb la Ley de Defensa de las Caadas de 1489, amenaades pels agricultors. Es va protegir als artesans per mitj del comer intern. 

Socialment i econmicament es va afavorir a l'alta noblesa que va augmentar el seu poder econmic amb els senyorius granadins. Les Lleis de Toro de 1505 van enfortir la instituci del mayorazgo. 

A Catalunya es va solucionar el problema dels pagesos remences amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe de 1486 que va suprimir els mals usos i va obligar als camperols a pagar nous impostos.

Poltica peninsular.

Conquesta de Granada.
Desprs de la Guerra civil castellana (1475-1479) es va reprendre la conquesta del Regne de Granada. Aprofitant que aquest regne es trobava en crisi dinstica entre el sold, el seu germ el Zagal i el seu fill Boabdil; es va comenar una guerra per la conquesta de Granada. Es distingeixen diverses fases: 

 1469: Es casen els Reis Catlics. ;

 de 1484 a 1487: Conquesta de la part occidental del regne. Boabdil signa un tractat amb els Reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne. ;

 de 1488 a 1490: Comena la conquesta de la part oriental del regne. Es trasllada la base d'operacions a Mrcia. Durant aquesta etapa es rendeix el germ del sold, Zagal. ;

 de 1490 a 1492: S'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada. A l'assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els Reis Catlics oposa resistncia que s resposta pels exrcits dels Reis. Boabdil lliura Granada desprs d'unes negociacions secretes. ;

La victria d'aquesta guerra va significar: 

 L'aparici d'un exrcit estructurat i professional, independent de la noblesa, que estaria format pels teros reals. ;
 L'aportaci de grans recursos econmics. ;
 El repartiment dels territoris granadins entre senyors de la noblesa, apareixent aix nous senyorius. ;

La conquesta de Navarra.
Navarra a principis del segle XVI estava dividida en dos bndols, agromontesos i beamontesos, cadascun partidari d'un rei distint. Els reis de Navarra van signar un tractat amb el rei de Frana per poder-se defensar dels atacs constants del Regne de Castella. Degut al fet que els reis de Navarra van fomentar certes doctrines religioses que va disgutar el Papa, se'ls va concedir un una butlla d'excomuni. 

El 1512 Ferran el Catlic va demanar perms a Navarra, aliada natural de Frana, perqu les tropes castellanes passessin per Navarra per a atacar a Frana. La resposta negativa per part del rei navarrs va ser motiu suficient perqu Ferran el Catlic ordens al duc d'Alba l'ocupaci de Navarra, demanant aix ajuda als seus partidaris (els beamontesos) i, en menys d'un any, l'Alta Navarra es va incorporar a la Monarquia Catlica. Noms es va trobar certa resistncia en alguns punts del sud, i la ciutat de Pamplona, la capital, va caure noms en tres dies. 

Poltica extrapeninsular.

La poltica agressiva i expansionista portada a terme per Ferran II i Isabel va ser possible grcies a una srie de factors: 

 La iniciativa diplomtica de Ferran II d'Arag. El seu propsit era aconseguir els millors acords per al seu regne. Continu la poltica tradicional d'Arag cap al Mediterrani amb la vista posada a Orient, i a la vegada una poltica d'aliances destinada a allar Frana, enemic freqent d'Arag els darrers segles de l'edat mitjana. ;
 L'eficincia de l'exrcit de la Corona al comandament del general Gonzalo Fernndez de Crdova, conegut com el Gran Capit. Fernndez de Crdova va organitzar l'exrcit sobre una nova unitat de combat, el ter o teros reials. ;
La gran aportaci de recursos econmics procedents de la indstria i del comer de la llana i del blat. ;
La poltica matrimonial dels Reis. ;

Incorporaci de les illes Canries.
La sobirania de l'arxiplag canari fou concedida al Regne de Castella pel tractat d'Alcaovas, de 1479, que definia els territoris castellans i portuguesos. 

Les illes per, no serien totalment sotmeses fins a la conquesta de Tenerife el 1496. 

L'expansi pel mediterrani: Itlia.
Una vegada finalitzada la conquesta de Granada, el rei Carles VIII de Frana va signar amb Ferran el Catlic el 1493 el Tractat de Barcelona, mitjanant el qual la Corona d'Arag recuper el Rossell i la Cerdanya, a canvi de la seva postura neutral davant un imminent atac francs al regne de Npols. L'exrcit de Carles VIII es va situar al sud d'Itlia destituint al rei Ferran I de Npols, cunyat i cos de Ferran. La situaci de Frana a la pennsula Itlica no va agradar al Papa, el valenci Alexandre VI, el qual va demanar ajuda als Reis Catlics. Ferran no va dubtar a intervenir i en poc temps, i grcies a l'exrcit del Gran Capit, els francesos van ser expulsats i el rei Ferran I va recuperar el tron napolit. 

El 1500 el nou rei Llus XII de Frana va signar amb Ferran el Catlic el Tractat de Granada per a ocupar els exrcits d'ambds pasos el regne de Npols. Ferran el Catlic va accedir i el rei Ferran I de Npols va tornar a ser destitut. Ambds exrcits van ocupar la zona, per les discrepncies van comenar a sorgir entre els dos exrcits i comen una lluita d'escamots. Malgrat la inferioritat numrica de l'exrcit del Gran Capit, derrot als francesos i els va expulsar d'Itlia. Npols fou conquerida i incorporada a la Corona d'Arag. 

A la fi del regnat de Ferran el Catlic es reprn la intervenci en els assumptes italians. Els Reis Catlics participen en la Lliga de Cambrai de 1508, convocada pel Papa Juli II contra la Repblica de Vencia. Desprs d'aquesta lliga comencen a produir-se frecs entre el Pontfex i Frana. Per l'auxili que demana el Papa, Ferran el Catlic envolta Roma amb les seves tropes davant un possible atac francs per a destituir al Papa. En aquest context es produ la incorporaci de Navarra la corona.

L'expansi nord-africana.

Desprs de la conquesta de Granada, els Reis Catlics decideixen comenar una conquesta pel nord d'frica amb una doble intenci: 

 Eliminar els focus de la pirateria berber de la zona. ;
 Comenar una acci evangelitzadora pel magrib. ;

La conquesta va comenar amb la presa de Melilla per Pere d'Estopiny el 1497 i es va reprendre el 1505 amb la presa de Mers-el-Kebir. Aix mateix es va ocupar el Vlez de la Gomera, Or, Bugia, Alger, Tunis, La Goleta i Trpoli. 

Cap destacar la missi evangelitzadora portada a terme pel Cardenal Cisneros. La conquesta d'frica va haver de ser finalitzada el 1510 a causa de la represa de les guerres a Itlia.

L'expansi atlntica: Amrica.

El 1486 Cristfol Colom va oferir als Reis Catlics un projecte ja ofert a Portugal, que juntament a Castella eren els nics pasos europeus amb una Marina seriosa, i que aquest havia rebutjat perqu est negociant amb Castella el Tractat de Tordesillas: viatjar a les ndies a travs d'una nova ruta per l'Atlntic. Els informes cientfics referents a aix van ser molt poc favorables per a Colom, i per a la Corona era qesti prioritria en aquests moments la Conquesta de Granada. Acabada aquesta, els Reis Catlics van acceptar el seu projecte. 

Mitjanant les Capitulacions de Santa Fe de 17 d'abril de 1492 es van recollir les negociacions portades a terme amb Colom: nomenament d'almirall, virrei i governador dels territoris per descobrir i la desena part de tots els bns obtinguts. El cost de l'expedici va ser estimat en 2.000.000 de maraveds, ms el sou de Colom. 

La tradici popular diu que aquestes quantitats foren sufragades per les joies d'Isabel la Catlica, per la realitat diu que la meitat d'aquests diners els va deixar Llus Santngelo (tresorer jueu de la Corona d'Arag), amb fons de la Santa Hermandad, la quarta part la va aportar el mateix Colom (que al seu torn els va demanar prestats), i la quantitat restant probablement la van vessar banquers i mercaders residents a Andalusia, entre els quals estaven els germans Pinzn i Juan de la Cosa. 

El 2 d'agost de 1492 va partir Colom del port de Palos (Huelva) amb la nao Santa Maria (propietat de Juan de la Cosa) i les caravelles la Pinta i la Nia (propietat dels germans Pinzn), amb 100 tripulants aproximadament. A l'octubre van arribar a la illa de Guanahan que van batejar amb el nom de San Salvador i des de la qual van passar a Cuba i l'Hispaniola. 

El 1494 es va signar entre Castella i Portugal el Tractat de Tordesillas, mitjanant el qual es va redistribuir la influncia martima de cada pas. 

A les ndies, annexionades al regne de Castella, es van instaurar els sistemes administratius tradicionals del regne castell. Es va crear l'Audincia a Santo Domingo el 1510, es va instituir a Sevilla el 1503 la Casa de Contractaci i, ms endavant, el 1523 ja amb Carles I, el Consell d'ndies. 

Els reis van aconseguir el Patronat d'ndies -concedit pel Papa- que els va deixar controlar l'Esglsia americana. Es van instaurar a ms les encomiendas per a evangelitzar als indgenes.

 Uni dinstica .

Isabel va prendre com a escut un feix de fletxes (en nombre variable) referint-se al vell conte del pare que al morir diu als seus fills que, romanent units com el feix, seran ms forts. 
Ferran va prendre com a escut un jou amb una corda solta, amb el lema "tanto monta...", en referncia al nus gordi. Ambds escuts es mostren junts, per no units.

A l'poca, els portuguesos es consideraven tamb part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya noms era el nom modern amb el mateix concepte i s geogrfic que correspondria actualment el terme de Pennsula Ibrica, en la Hispnia romana, i els Reis Catlics mai van prendre el ttol de reis d'Espanya, ni tan sols amb la uni dinstica. 

El seu smbol eren el yugo y las flechas, un jou i un feix de fletxes, el jou s una altra allusi al Nus Gordi. Y i F sn les inicials d'Ysabel (ortografia arcaica) i Ferran. Aquest smbol va ser ms tard utilitzat pel partit de la Falange, que afirmava representar la glria heretada i els ideals del Reis Catlics.

Descendncia i matrimonis.

La poltica dels Reis Catlics va incloure tamb les aliances pels matrimonis dels seus fills. Van ser aquests:

 Isabel d'Arag (1470-1498), primera esposa de Manel I de Portugal.
 l'infant Joan d'Arag (1478-1497), casat amb Margarida d'ustria i mort prematurament. Est enterrat al monestir de St. Toms, vila.
 Joana I de Castella, va casar amb Felip el Bell, reina de Castella.
 Maria d'Arag (1482-1517), segona esposa de Manel I de Portugal, el seu cunyat.
Caterina d'Arag, que va casar primer amb el prncep Artur d'Anglaterra, i desprs de la prematura mort d'aquest, amb el seu germ, Enric VIII d'Anglaterra.

Regncies.

Regncia de Ferran II (1508 a 1516).

A la mort d'Isabel de Castella el 1504 la filla com dels dos, Joana I de Castella fou nomenada reina de Castella juntament amb el seu marit, Felip el Bell. A la mort d'aquest, el 1506, Joana pat un transtorn mental que l'apart de la corona (tot i que mai fou desposeida del ttol de reina). Les Corts van demanar a Ferran II que ocups el tron com regent, fins que el seu nt Carles I fes la majoria d'edat.

Durant la regncia de Ferran el Catlic es va incorporar Navarra a la Monarquia i es va produir el matrimoni de Ferran amb Germana de Foix. Ferran va morir el 1516, abans que Carles I arribs a Castella.

Regncies per arquebisbes.

Fins a l'arribada al tron per part de Carles I, els dos regnes van estar regits per dos bisbes: 

 El Cardenal Cisneros va prendre el control a Castella. ;
L'arquebisbe de Saragossa, Alfons d'Arag, fill natural de Ferran II, va prendre el control a la Corona d'Arag.

 Vegeu tamb .
 Isabel de Castella;
 Ferran II d'Arag;

Enllaos Externs.
Caterina d'Arag a tudorhistory.org



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19682" title="Washington" nonfiltered="3603" processed="3579" dbindex="8618">


 Washington DC - La capital dels Estats Units.
 Estat de Washington - Un estat dels Estats Units, a la costa del Pacfic.
 George Washington - Primer president (1789-1797) dels Estats Units.
 Denzel Washington - Actor nord-americ.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19684" title="Ferran el Catlic" nonfiltered="3604" processed="3580" dbindex="8619">

Ferran el Catlic, II d'Arag, Valncia i Barcelona, III de Siclia, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Catlico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Cceres, 22 de gener de 1516), Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Siclia (1468-1516), de Castella (1474-1504), de Sardenya (1479-1516), de Npols (1503-1516) i de Navarra (1512-1515); regent de Castella (1507-1516); Prncep de Girona (1461-1479); Duc de Montblanc (1458-1479); Comte de Barcelona i de Ribagora (1458-1469).

Orgens familiars.
Era fill del rei Joan II d'Arag i de la seva segona esposa, Joana Enrquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any segent a la mort del seu germanastre, el 1461, rebent els ttols de Prncep de Girona i  Duc de Montblanc i va ser nomenat lloctinent de Catalunya l'any 1462 i, en 1468 rei de Sicilia.

El seu pare, en ascendir al tron d'Arag, el 1458, li conced el comtat de Ribagora, que romangu en el seu poder fins el 1469, any en qu Joan II el conced al seu fill natural, Alfons d'Arag, duc de Vilafermosa.


Guerra Civil Catalana.

Article principal: Guerra Civil Catalana

El regnat de Joan II va estar marcat per les desavenincies  amb el seu fill Carles i les repercusions poltiques que en derivaren - com la divisi dels navarros en beamontesos, paritidaris de Carles, i agromontesos, favorables a Joan II- que van fer esclatar la guerra civil navarresa que va acabar amb la derrota de Carles, que va ser apresat i desheretat.

Els catalans es van sublevar i van obligar a Joan II a alliberar a Carles, reconeixer-lo com heru i entregar-li el govern de Catalunya com lloctinent. Per poc desprs, 1461, Carles va morir a Barcelona de mort natural, encara que no faltaren els rumors que apuntaven com a causa de la mort un ver que li hauria suministrat la seva madrastra.

La mort del Prncep de Viana i les intrigues de la reina ocasionaren una nova guerra civil que va enfrontaral monarca amb Cataunya per espai de dorze anys i en la que Joan II va cercar el recolzament del rei Llus XI de Frana a canvi de entregar-li el Rossell i la Cerdanya.  Durant questa guerra, Ferran, que va participar activament, es va familiaritzar amb l'administraci de l'estat a instncies de Joan II d'Arag. 

Finalment el rei va poder arrivar a un acord de pau i entrar a Barcelona, on va confirmar els privilegis de Catalunya i va jurar respectar-los.


Guerra civil castellana.
El 1468 fou nomenat rei de Siclia pel seu pare, i al morir el seu cos, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com hereva de Castella, Joan II d'Arag va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a Valladolid, Castella. 

A la mort d'Enric IV el 1474 va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, neboda del rei, i els de Joana la Beltraneja, la seva filla. Ferran aconsegu els favors de la noblesa castellana i el proclamaren corregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel grcies a la Concrdia de Segvia (1475). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direcci militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que noms tingueren el suport del seu marit, Alfons V de Portugal.

El 1479, pel Tractat d'Alcaovas, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a Combra. Aquest mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Arag. Aquest s doncs, l'any en qu es pot fixar la uni dinstica d'ambdues corones.

Conquesta de Granada.
El 1481 els Reis Catlics van iniciar la Conquesta del Regne de Granada (1481-1492). Amb les dificultats de la guerra Ferran II va deixar entreveure clarament les seves dots diplomtiques i militars. La Guerra va finalitzar amb la Capitulaci de Granada el 2 de gener de 1492.

La Conquesta de Granada, l'ltim reducte musulm a Europa, va atorgar als Reis un prestigi que els va ajudar a consolidar la seva autoritat. Als regnes de la Corona d'Arag, Ferran II no va modificar el sistema poltic tradicional (que dificultava la concentraci de poder a mans del rei i que l'obligava a pactar sovint amb les Corts). Aix mateix va acabar amb els problemes dels remences grcies a l'abolici dels mals usos, i va consolidar els contractes d'emfiteusi, grcies a la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486).

Govern de Castella i d'Arag. 

Ferran va collaborar activament amb Isabel en el govern de Castella, encarregant-se personalment de la poltica exterior, al temps que es reservava per a si mateix els assumptes relatius a la Corona d'Arag. Aix doncs va dictar les primeres mesures d'ordenament intern del regne grcies a la figura del corregidor (1480); el 1481 va crear la Inquisici i va reorganitzar l'hisenda reial.

Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el Consolat de Mar, i els gremis, i afavor aix el desenvolupament econmic de Castella, sobretot en el comer de la llana. 

En l'aspecte religis, va adoptar el programa de la seva dona, que va assentar les bases ideolgiques de l'esperit de la croada i la uniformitat religiosa. Aix es van promulgar els decrets d'expulsi dels jueus el 1492 (Decret de l'Alhambra) i de conversi forosa dels moriscos granadins el 1503, tot i que aquests havien vist garantits els seus drets de llibertat de culte amb la capitulaci de Granada. Per tot aix el 1496 reb del papa Alexandre VI el ttol de Catlic com a prototipus de governant modern, ttol que s'aplic tamb a Isabel I com a consort.

Npcies i descendents.
Fora del matrimoni, tingu:
Amb la seva amistanada Aldona Roig d'Ivorra va tenir un fill: Alfons d'Arag (1470-1520), que fou arquebisbe de Saragossa.;

En una visita a Trrega en 1473, tamb tingu una relaci fuga amb Joana Nicolau de la qual va nixer una filla, Joana d'Arag qui acab maridant amb el gran conestable de Castella don Bernardino Fernandez de Velasco, duc de Fras.

 Amb Toda de Larrea tingu Maria d'Arag (laba 1476 - 1530) qui fou abadessa agustina al convent de Madrigal de las Altas Torres.

Del seu matrimoni amb la reina Isabel I de Castella de 1469 en nasqueren 5 fills:
 la infanta Isabel de Castella (1470-1498), casada amb el prncep Alfons de Portugal i el 1497 amb Manel I de Portugal.
 l'infant Joan d'Arag (1478-1497), hereu del tron i casat el 1497 amb Margarida d'ustria, duquesa de Borgonya i filla de Maximili I d'ustria.
 la infanta Joana I de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip el Bell.
 la infanta Maria d'Arag (1482-1517), casada el 1500 amb Manel I de Portugal.
 la infanta Caterina d'Arag (1485-1536), casada en primeres npcies el 1501 amb l'hereu al tron angls Artur d'Anglaterra i en segones npcies el 1509 amb el seu germ Enric VIII d'Anglaterra.

El 18 de mar de 1505 es cas a Dueas, poblaci situada a l'actual provncia de Palncia, amb Germana de Foix, neboda del rei Llus XII de Frana, amb la qual tingu un fill que mor al nixer.
 el prncep Joan d'Arag i de Foix (1509), prncep de Girona.

Poltica mediterrnia.
A partir de 1492 Ferran va concentrar la seva activitat en la tradicional expansi aragonesa vers Orient, principalment Itlia i el nord d'frica. Mitjanant el Tractat de Barcelona de 1493 va recuperar el Rossell i la Cerdanya, en mans franceses des de 1463. 

A Itlia, per oposar-se a l'intent de Carles VIII de Frana d'annexionar-se el Regne de Npols, organitza la Lliga Santa el 1495. Aix, amb les campanyes militars dirigides per Gonzalo Fernndez de Crdoba, el Gran Capit, i amb l'astcia del rei, va permetre expulsar als angevins del Regne de Npols el 1504 i incorporar-lo novament a la corona.

Al nord d'frica, es va mostrar contrari a ocupacions a gran escala i va restringir les accions a l'ocupaci d'algunes places litorals com Or i Alger.

Poltica europea.
En la seva lluita contra el domini europeu de Frana, Ferran va mostrar una gran saviesa diplomtica d'enllaos matrimonials, mitjanant els quals va permetre integrar Castella a Europa. Aix va casar els seus fills amb reis de Portugal, ustria, Borgonya i Anglaterra, allant Frana, la qual va fracassar en tots els intents d'intervenci a Itlia.

Regne de Navarra.
Ferran II va aconseguir el suport dels beamontesos en la Guerra civil de Navarra i desprs d'aconseguir el suport de la ciutat de Pamplona va aconseguir posar d'acord les Corts de Navarra perqu el Regne de Navarra s'incorpors al Regne de Castella el 1515. 

La incorporaci a Castella per noms fou de l'Alta Navarra, la part navarresa situada al sud dels Pirineus, mentre la Baixa Navarra continu amb la seva prpia lnia dinstica.

Descobriment d'Amrica.


Mentrestant Cristfor Colom va iniciar l'expedici que el portaria a descobrir el Nou Mn, el continent americ, tot i que Colom es pens sempre que havia trobat el pas fins a les ndies. Pel Tractat de Tordesillas de 1494, el mn ms enll d'Europa es repartia entre les corones de Portugal i Castella per una lnia nord-sud de l'Oce Atlntic. Podria ser que el Rei Ferran hagus prohibit expressament als seus sbdits la colonitzaci d'Amrica.

Mort d'Isabel de Castella. Ferran, regent de Castella..
El 1504 a la mort d'Isabel, fou nomenat regent de Castella, per l'oposici de part de la noblesa castellana, que eren partidaris de Felip el Bell, marit de la seva filla Joana I de Castella, provocaren que Ferran II renuncis al poder a Castella (no a la Corona d'Arag) per evitar un enfrontament armat. 

Per la concrdia de Villaffila de 1506, Ferran II es va retirar a Arag, sent Joana i Felip proclamats reis de Castella. 

En virtut del Tractat de Blois de 1505 Ferran es cas de nou amb Germana de Foix, amb l'esperana que li dons un hereu al tron aragons. A la mort de Felip el Bell, i davant la incapacitat de la seva filla per regnar, va acceptar de nou la regncia castellana. No obstant aix, es va centrar en las qestions aragoneses d'Itlia, formant part aix en la Lliga de Cambrai contra Vencia el 1511 i va deixar el govern de Castella en mans del Cardenal Cisneros.

 Testament .
La mort el va sorprendre el 23 de gener de 1516 a Madrigalejo, provncia actual de Cceres. En el seu testament va deixar totes les seves possessions al seu nt, Carles de Gant, futur Carles I i, fins a la seva arribada a la pennsula, va nomenar el seu fill natural Alfons d'Arag, arquebisbe de Saragossa, regent dels regnes de la Corona d'Arag i al Cardenal Cisneros, regent de Castella. La disposici no es va complir. A ms, la mort de Ferran va convertir Carles en rei de Castella, ttol que no li pertocava perqu la reina era Joana.

Un segle desprs del comproms de Casp, la corona que havia senyorejat la Mediterrnia durant dos segles patia un segon canvi dinstic, amb l entrada dels Habsburg (que passaren a anomenar-se ustries), que a ms heretaven la uni iniciada per Isabel de Castella i Ferran d Arag. D aquesta manera, Catalunya es convertia en un apndix de l enorme imperi Espanyol, que continuaria creixent l llarg del segle XVI i que encaixaria com un guant amb la nova forma poltica dominat a l poca, l absolutisme, una manera de governar contrria al parlamentarisme que havia estat tradicional a la monarquia catalanoaragonesa. Els esforos d un dels reis amb ms tremp que va tenir mai Arag i un dels seus governants ms inte ligents i hbils, no van servir de res davant d implacable curs del dest. Ferran II significa el final, amb ms glria que pena, d una de les etapes ms brillants de la nostra histria.

Avui dia Ferran II est enterrat a la Catedral de Granada al costat de la seva esposa, de la seva filla Joana i el marit d'aquesta aix com d'un dels seus nts, Miquel da Paz.

 Vegeu tamb .
 Isabel de Castella;
 Reis Catlics;
 Tractat de Blois (1505);

 Notes i referncies .



 Enllaos externs .
  Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com;
  Ferdinand V a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19691" title="Isabel I de Castella" nonfiltered="3605" processed="3581" dbindex="8620">


Isabel I de Castella o Isabel la Catlica ( Madrigal de las Altas Torres, vila 1451 - Medina del Campo 1504 ), Reina de Castella i Lle (1474-1504), tamb reina consort de Siclia des de 1469 i d'Arag des de 1479

Orgens familiars. 
Va nixer el 22 d'abril de 1451 sent la filla ms petita del rei Joan II de Castella i de la seva segona dona Isabel de Portugal. Era nta per lnia paterna d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster, i per lnia materna de Joan de Portugal i Isabel de Bragana.

Aix mateix fou germanastra del seu predecessor en el tron castell Enric IV de Castella.

Primers anys.
Quan el seu pare Joan II va morir el 1454, el seu germ gran Enric IV de Castella va heretar la corona castellana. En ascendir al tron Enric IV va manar tancar els seus germanastres i la ltima esposa del seu pare al castell d'Arvalo, on Isabel de Portugal finalment mor.

Enric IV es cas el 1440 amb Blanca II de Navarra per aquesta uni fou anullada el 1453 sense descendents. Llavors es torn a casar el 1455 amb Joana de Portugal, amb la qual tingu la infanta Joana de Castella anomenada la beltraneja.

El 1461 Isabel i el seu germ Alfons foren convocats a la cort, per tal de tenir un control ms directe del rei Enric IV. El rei Enric pat les revoltes de la noblesa, la qual ja havia donat l'esquena al seu pare Joan II, i mitjanant les Corts de Burgos es va veure obligat a nomenar el seu germanastre, Alfons de Castella, hereu del regne amb el ttol de prncep d'Astries. Amb el naixement de la filla d'Enric, Joana, els nobles van veure b la uni matrimonial d'aquesta amb Alfons, i el rei accept per posar fi a les hostilitats. Per uns dies desprs canvi d'opini i es feu enrere.

Els nobles, sota control d'Alfons de Castella, van veure en aquest l'hereu autntic i s'enfrontaren amb el rei en la batalla d'Olmedo de 1467. Aquesta batalla conclogu amb la mort d'Alfons, de catorze anys, i els nobles van convertir Isabel en la seva esperana de poder. Ella per va refusar aquest suport i va reconixer Enric IV com a rei de Castella, a condici de ser nomenada ella princesa d'Astries, i per tant hereva legal del regne. Isabel havia fet crrer la veu arreu del pas que la filla d'Enric no era filla seva, sin de les relacions extramatrimonials de la seva esposa amb Beltrn de la Cueva, d'aqu el sobrenom de Joana la Beltraneja.

Enric IV per es va reservar una prerrogativa en aquest pacte entre els dos germans, aix el rei tenia el privilegi de refusar qualsevol matrimoni d'Isabel que ell no veis amb bons ulls. El 1467 el rei va disposar el seu matrimoni amb Pere de Calatrava, per aquest no fou del gust d'Isabel i ella va resar perqu el casament no arribs a celebrar-se, morint el proms dies abans de l'enlla. El matrimoni secret d'Isabel amb Ferran d'Arag el 1469 va fer trencar el pacte i Enric IV nomen Joana la Beltraneja filla legtima i per tant hereva del regne amb el ttol de princesa d'Astries.

Npcies i descendents.
Es va casar a la catedral de Valladolid el 19 d'octubre de 1469 amb Ferran d'Arag, fill de Joan II d'Arag i Joana Enrquez. D'aquest matrimoni nasqueren:
 la infanta Isabel d'Arag (1470-1498), casada amb Alfons de Portugal i el 1497 amb Manel I de Portugal;
 l'infant Joan d'Arag (1478-1497), prncep d'Astries i casat el 1497 amb Margarida d'ustria;
 la infanta Joana I de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip el Bell;
 la infanta Maria d'Arag (1482-1517), casada el 1500 amb Manel I de Portugal;
 la infanta Caterina d'Arag (1485-1536), casada el 1509 amb Enric VIII d'Anglaterra;

Ascens al tron.


A la mort d'Enric IV de Castella l'11 de desembre de 1474 Isabel va saber actuar rpidament. Ella es va coronar a si mateixa reina de Castella tres dies ms tard al castell de Segvia. 

Alhora que ella i el seu marit Ferran d'Arag reorganitzaven la Cort, el rei Alfons V de Portugal casat amb Joana la Beltraneja va creuar la frontera i va declarar la seva esposa hereva legtima al tron. El 1476 les tropes castellanes s'enfrontaren a les portugueses a la batalla de Toro, on Alfons i Joana perderen totes les seves opcions al tron al perdre la batalla.

El 1479 Joan II d'Arag va morir i Ferran d'Arag va esdevenir rei d'Arag amb el nom de Ferran II d'Arag.

El 1480, la parella van convocar les Corts de Toledo on sota la supervisi de cinc consells reials i de 34 representants civils es van dictar un cdex de lleis i edictes que serviria de base legal per a la uni dels dos regnes futurs. Es va establir la centralitzaci del poder en els reis i va fixar la base per a la reforma econmica i judicial dels regnes. Com a part d'aquesta reforma, i en idea d'unificar els dos regnes, van demanar conjuntament al Papa Sixt IV la creaci de la Santa Inquisici, esdevenint Toms de Torquemada el primer inquisidor general a Sevilla l'any 1483.

L'any 1492.
La conquesta de Granada.

La conquesta del Regne de Granada va durar deu anys. Aquest Regne es cre arran de la invasi musulmana del segle VIII, i protegit per les barreres naturals i les ciutats emmurallades havia aguantat el llarg procs de la Reconquesta.

El cabdill Boabdil fou capturat en una ocasi per els mateixos monarques el deixaren lliure permetent-li assumir de nou el regne. Per a la conquesta del Regne, que es va fer poble per poble, els reis van reclutar mercenaris d'arreu d'Europa i es van dotar de la millor artilleria amb els ltims avanos en els canons.

El 1485 va posar setge a Ronda que es va entregar desprs d'un bombardeig intens. L'any segent fou ocupada Loja i Boabdill fou tornat a capturar, per ser alliberat novament. Les conquestes s'anaren succeint, Mlaga el 1487 i Baza el 1489. 

El setge de Granada s'inici el 1491. El campament castell fou destrut accidentalment en un foc i la reina va manar reconstruir-lo en forma de creu i pintat de blanc, lloc anomenat avui en dia Santa Fe. A finals d'any Bobadil es va entregar als soldats i el 2 de gener de 1492 Isabel i Ferran d'Arag van entrar a la ciutat per rebre les claus de la ciutat.

Pel tractat signat el 1493 es reconegueren els drets religiosos islmics dels granadins per part dels reis, per aquest tractat no es va complir.

Cristfor Colom i el descobriment d'Amrica.

La reina Isabel va refusar la idea de Cristfor Colom de la navegaci cap a les ndies vers l'oest fins a tres vegades abans de canviar d'idea. Les condicions de Colom, el seu nomenament d'almirall i governador de les terres descobertes per a ell i els seus descendents, aix com el deu per cent dels beneficis van ser acceptades pels reis. 

Finalment la reina Isabel va creure en els projectes de Colom i malgrat les moltes crtiques i reaccions adverses de poltics de la cort, en part va finanar amb les seves joies el viatge que portaria al descobriment d'Amrica. 

L'expedici de Colom vers les ndies va salpar el 3 d'agost del port de Palos de la Frontera (Huelva) i va descobrir, no les ndies, sin el nou continent d'Amrica el 12 d'octubre de 1492. Al seu retorn a la pennsula va ser rebut pels reis a Barcelona i va presentar els seus resultats del descobriment davant els monarques: indgenes i or foren mostrats, i a Colom se'l va rebre com un heroi.

El Regne de Castella es va incorporar aix a l'exploraci i la colonitzaci del nou territori. El 1494 va firmar amb el Regne de Portugal el Tractat de Tordesillas, un tractat d'objectius modestos (es tractava de repartir-se zones de pesca i navegaci amb els portuguesos. De fet encara no es coneixia la importncia del viatge de Colom) per que, en anys posteriors, va tenir com resultat que Castella i Portugal es van repartir el mn. 

Isabel va intentar defensar els aborgens americans davant els abusos dels colons castellans, per aix el 1503 va establir la Secretaria dels Assumptes Indis, que ms endavant es convert en el Consell Suprem de les ndies.

Expulsi dels jueus.
Amb la instauraci de la Santa Inquisici amb el frare dominic, el convers Toms de Torquemada com a primer general inquisidor, els monarques catlics van fixar una poltica de "neteja religiosa". El 31 de mar de 1492 es va dictar Decret de l'Alhambra per a l'expulsi dels jueus. Aproximadament 200.000 persones va ser expulsades del Regne de Castella i de la Corona d'Arag, mentre que els que es van restar es convertiren al cristianisme (conversos) i foren investigats constantment per la Inquisici.

Per les Capitulacions de Granada la zona de Granada conquerida fou destinada als musulmans que tenien llibertat de culte reconeguda pel tractat. Per a partir de 1502 s'instaur una poltica de conversi (moriscos) i finalment d'expulsi dels mateixos musulmans.

Els ltims anys.
Ferran, el 1496, va rebre el ttol de Catlic atorgat pel Papa Alexandre VI i, com a consort, s'aplic tamb a Isabel, que va fer de la defensa de la fe catlica, un motiu principal del seu regnat. 


Va crear la Santa Germandat, cos de policia per a la repressi del bandidatge, creant unes condicions molt ms segures per al comer i l'economia de Castella.

Aquests fets histrics moguts tant per inters poltic com a religis, van ser molt importants i van donar un gir al que havia sigut fins llavors una part de la pennsula dividida en diversos regnes. Llavors, els portuguesos es consideraven tamb part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya noms era el nom modern de la Pennsula Ibrica, la Hispnia romana. De fet, els Reis Catlics mai van prendre el ttol de reis d'Espanya. Els Reis Catlics van crear un bast imperi i els ltims anys del seu regnat Isabel els va dedicar a l'administraci i a la poltica. Aix va treballar per lligar la Corona Hispnica a les altres cases regnants d'Europa.

Isabel va morir el 26 de novembre de 1504 en el part del seu fill Miquel al castell de la Mota de Medina del Campo. Els ttols de la reina catlica van passar a la seva filla Joana I de Castella i al seu marit Felip el Bell. A la mort d'aquest ltim Joana fou declarada incapa de regnar per "bogeria" i fou nomenat hereu el fill d'aquesta, Carles I, que tingu la regncia del seu avi Ferran II d'Arag i V de Castella fins el 1516.

En el seu testament va deixar dit que els seus successors havien d'esforar-se a conquistar per al cristianisme el Nord d'frica, seguint la reconquesta peninsular, per el descobriment d'Amrica va fer que els esforos dels regnes castellans s'allunyaren d'aquest objectiu.

Est enterrada a la Capella Reial de Granada, feta construr pel seu nt l'emperador Carles V, al costat del seu marit Ferran; la seva filla Joana i el marit d'aquesta, Felip; i el seu nt mort als dos anys, Miquel de Portugal.

 Vegeu tamb .
 Ferran II;
 Reis Catlics;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19698" title="Tales de Milet" nonfiltered="3606" processed="3582" dbindex="8621">




Tales de Milet ((Thales, , Milet, 635 aC - vora 545 aC), fou un filsof grec.
Nascut a la ciutat jnia de Milet, a la vora del Mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemtiques, l' astronomia i la poltica, i se'l considera el primer filsof de la histria. Fou el fundador de l'anomenada escola de Milet (junt amb Anaximandre i Anaxmenes).

Abans de Tales, els grecs explicaven l'origen i naturalesa del cosmos amb mites d'herois i dus antropomrfics. En contrast, Tales argumentava que l'aigua s l'origen i essncia de totes les coses (arkh) en, la que potser s la primera explicaci significativa del mn fsic sense fer referncia al sobrenatural. Sabia que la Terra s una esfera i la Lluna reflecteix la llum del Sol.

Herdot el menciona quan va predir un eclipsi solar del dia 28 de maig del 585 aC que posa fi a la lluita entre Lidis i Medes.

Tales va viure en la ciutat de Milet en Jnia. Els jnics posseen un trfic de comer entre Egipte i Babilnia, i aix va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egpcia, astronomia i matemtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homriques de la Grcia clssica. 
Per aquest motiu, en lloc de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

Tales va tenir una profunda influncia en altres pensadors grecs i per tant tamb la va tenir en la histria occidental. Es van trobar registres que Tales va visitar a un dels ms famosos deixebles del seu amic Anaximandre, Pitgores, a qui aconsell que viatjara a Egipte per a la seva preparaci matemtica i filosfica. Molts filsofs van seguir aquest consell per a buscar les explicacions en la natura en compte de en el sobrenatural; molts van retornar a les explicacions sobrenaturals, per incorporant un llenguatge filosfic i racional que deixava arrere els mites i la religi.

Tales no va deixar escrits; el coneixement que es t d'ell procedeix dels relats d' Aristtil.

 Vegeu tamb: .
 Teorema de Tales;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19706" title="Teorema de Tales" nonfiltered="3607" processed="3583" dbindex="8622">
Hi ha dos teoremes que reben el mateix nom de teorema de Tales

 Primer Teorema .
El primer diu el segent:

Siguen dos rectes (d) i (d') orientades i concurrents en un punt O. Siguen A i A' dos punts de (d), i B i B' dos punts de (d').;

Una altre forma de dir-ho: si dues rectes concurrents son tallades per un sistema de paralleles, els segments determinats a les rectes concurrents sn proporcional. a/b=c/d  a/c=b/d

Llavors: 

;



s a dir que la igualtat dels quocients equival al parallelisme. Aquest teorema estableix aix una relaci entre l'lgebra i la geometria.

La primera figura correspon a mesures algebraiques positives  - els vectors OA, OA', OB i OB' tenen la mateixa orientaci que les rectes (d) i (d') - i la segona a quocients negatius.

Si s'aplica el teorema, tenim a ms una altra conseqncia: Si s'orienta de la mateixa manera les dos rectes paralleles (AB) i (B'), s a dir amb el mateix vector, llavors el tercer quocient (de mesures algebraiques): B' / AB s igual als dos anteriors.

A vegades es reserva el nom de teorema de Tales al sentit directe de l'equivalncia, i l'altre sentit rep el nom de recproca del teorema de Tales.

Aquest teorema s un cas particular dels Triangles semblants.

 Segon Teorema .
El segon teorema diu el segent:

Siga C un punt del cercle de dimetre , diferent de A i de B. Llavors l'angle ACB s recte.;



Aquest teorema s un cas particular d'una propietat dels punts cocclics

Prova: OA = OB = OC = r, radi del cercle. Per tant OAC i OBC sn issceles. La suma dels angles del triangle ABC val 2a + 2 = p (radians). Dividint per dos, s'obt  = a +  = p/2 (o 90 graus).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19707" title="Komrom" nonfiltered="3608" processed="3584" dbindex="8623">
Komrom s una antiga ciutat d'Hongria situada a totes dues vores del Danubi, a mig cam entre Budapest i Bratislava (a uns 100 Km. de cada ciutat). Desprs de la I Guerra Mundial, les regions del Regne histric d'Hongria situades ms al nord i poblades principalment per eslaus que avui formen l'estat d'Eslovquia, es van independitzar i es va unir amb Bohmia i Morvia formant Txecoslovquia. Komrom, llavors, tot i ser aclaparadorament magiar, va quedar dividida entre dos estats; aix la part al nord del Danubi, on es troba el centre histric, va passar a dependre de Txecoslovquia, mentre que els barris ms nous, al sud, van romandre a Hongria.

Actualment la part hongaresa es troba a la provncia de Komrom-Esztergom i compta amb uns 20.000 habitants. La part eslovaca, oficialment Komrno, t gaireb 36.000 habitants distributs de la segent manera:

magiars  60,1%
eslovacs 34,7%
gitanos   1,2%
txecs     1,0%
Altres        3,0% 


Enllaos externs.

 web de la ciutat hongaresa (En hongars);
 web de la ciutat eslovaca (En eslovac i hongars);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19709" title="Bill Gates" nonfiltered="3609" processed="3585" dbindex="8624">


William Henry Gates III, KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com Bill Gates, s un empresari americ de la branca de la informtica. Juntament amb altres, va programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 880, una microcomputadora primitiva. Va fundar Microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual ara s el president i Arquitecte de programari en Cap.

Segons la revista Forbes, Gates s una de les persones ms riques del mn. El juny de 2006 hom li calculava una fortuna de 46.000 milions de dlars, s a dir, uns 36.800 milions d'euros (ms de 6 bilions de les antigues pessetes), i s'havia mantingut durant una dcada al capdavant de la llista de les persones ms riques del mn.
L'any 2008 la mateixa revista el feia baixar a la tercera posici del rnquing. 

Biografia.

Bill Gates va nixer a Seattle, Washington, el 28 d'octubre de 1955, fill de William H. Gates, Sr., un advocat corporatiu, i Mary Maxwell Gates, membre de la directiva de First Interstate Bank, i la junta nacional de United Way. Els primers anys de la seva vida els va viure amb els seus pares i les seves dues germanes. Concretament ell s William Henry Gates III; son rebesavi va ser l'autntic William Henry Gates Sr.

Gates va cursar estudis a Lakeside School, l'escola secundria ms exclusiva de Seattle, on va poder desenvolupar les seves habilitats de programaci en la minicomputadora de l'escola. Necessitant ms potncia de computaci, en Gates i el seu company Paul Allen van accedir als laboratoris de computadores de la Universitat de Washington. Van ser enxampats per van arribar a un acord amb els administradors del laboratori donant ajuda gratuta als estudiants. Gates va comenar a programar als 13 anys. Ms tard va estudiar a Harvard, per ho va deixar sense graduar-se per perseguir el que desprs es convertiria en una carrera vitalcia en desenvolupament de programari. Va ser mentre estava a Harvard que va conixer l'actual Chief Executive Officer de Microsoft, Steve Ballmer. Van ser companys d'habitaci durant el seu primer any.

Mentre estudiava a Harvard, va escriure junt amb Paul Allen (amic de Bill) l'Altair BASIC per l'Altair 8800 (el primer PC comercialment exits) a mitjans dels anys 70. Estava inspirat en BASIC, un llenguatge de programaci fcil d'aprendre que havia estat desenvolupat al Dartmouth College amb finalitats didctiques. Al 1975 Paul Allen i Gates van traslladar-se a Alburquerque (Nou Mxic) per especialitzar-se en aquesta feina. Un any desprs van fundar Microsoft Corporation, on Bill Gates ocupava el crrec de president i director general, la funci de l'empresa era desenvolupar programes per a microordinadors i posteriorment vendre'ls a les empreses, que els era ms econmic aix que haver de desenvolupar elles mateixes el programari.

El 1983 va ser l'any on Gates va tornar a revolucionar el mn de la informtica: no noms va incloure el ratol als seus projectes sin que ho va saber combinar amb una interfcie grfica que prometia substituir DOS. Precisament va ser aquell any en el que Paul Allen va abandonar l'empresa a causa d'una greu malaltia.

L'origen de la riquesa de Gates prov del 1986, quan Microsoft va entrar a la borsa: les accions van cotitzar-se tan alt que en aquells temps ja era l'home ms ric dels Estats Units. Durant els deu prxims anys l'empresa va crixer a ritmes inesgotables, de 1.200 empleats que hi havia al 86 va passar a tenir-ne 20.000 el 96. Els xits des de llavors han estat molts, fins a tal punt que entre un 90 i un 95% dels ordinadors del mn funcionen amb alguna versi dels Windows. Gates sempre ha defensat un futur optimista pels ordinadors: al 1980 va dir que en 25 anys (al 2005) hi hauria un ordinador a cada casa.
Al 1992 va rebre la Medalla Nacional de Tecnologia de la m de Bush.
	 
L'1 de gener de 1994 Gates es va casar amb Melinda French. Tenen tres fills, Jennifer Katharine Gates (nascuda el 26 d'abril de 1996), Rory John Gates (nascut el 23 de maig de 1999) i Phoebe Adela Gates (nascuda el 4 de setembre de 2002).
	 
El 1994, Gates va adquirir el Cdex Leicester, una collecci d'escrits de Leonardo da Vinci; es troba exposat al Seattle Art Museum. 
	 

 		 
El 1997, en Gates va ser la vctima d'un estrany pla d'extorsi per part d'Adam Quinn Pletcher. Gates va testificar al judici corresponent. Pletcher va ser condemnat i el juliol de 1998 va ser sentenciat a sis anys de pres. El febrer de 1998 Gates va ser atacat per Nol Godin amb un pasts de crema. El juliol del 2005, va sollicitar els serveis del fams Hesham Foda.  
	 
Segons Forbes, Gates ha contribut amb diners a la campanya presidencial de George W. Bush. Segons el Center for Responsive Politics, Gates va contribuir amb almenys $33.335 a ms de 50 campanyes poltiques durant el cicle d'eleccions del 2004.
	 
El 14 de desembre del 2004, Bill Gates va entrar a la directiva de Berkshire Hathaway, formalitzant la relaci entre ell i Warren Buffett. Berkshire Hathaway s un conglomerat que inclou Geico, Benjamin Moore i Fruit of the Loom. Gates tamb s a la directiva d'Icos, una companyia de biotecnologia de Bothell.
	 
El 2 de mar del 2005, la Foreign Office del Regne Unit va anunciar que en Gates rebria el ttol de Cavaller de l'Imperi Britnic per la seva contribuci a les empreses del Regne Unit i els seus esforos en la reducci de la pobresa en el mn. Com que no s un ciutad de la Commonwealth, no pot usar el ttol de "Sir", per pot afegir les lletres "KBE" desprs del seu nom.

El 15 de juny del 2006 va anunciar que a l'estiu del 2008 deixaria el seu lloc al capdavant de l'empresa Microsoft i passaria a dedicar la major part del seu temps a la Fundaci Bill i Melinda Gates, aquell moment coincidia amb una dels continus retrassos del nou sistema operatiu de Microsoft Windows Vista.

Bill Gates va crear molta controvrsia quan el juny del 2006 va fer pblic que es baixava pellcules d'Internet de manera illegal. Aquest fet que va causar la indignaci de molts, ja que Bill Gates sempre havia criticat amb fora la pirateria.

Referncies.


Enllaos externs.

 Articles;
 Entrevista amb Bill Moyers;
 BBC: Perfil d'en Bill Gates;
 Bill Gates parla amb Peter Jennings de l'ABC ;
 Biografies;
 Pgina principal de Bill Gates a Microsoft;
 Biografia dels famosos;
 El seu perfil a la revista TIME;
 Dades ;
 Forbes.com: Forbes 400 Persones ms riques d'Amrica;
 Filantropia;
 Bill & Melinda Gates Foundation;
 Pgines de fans;
 Una pgina de fans de Bill Gates lleugerament anti-Microsoft;
 Un lloc web de fans AngelFire;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19711" title="Hdmez?vsrhely" nonfiltered="3610" processed="3586" dbindex="8625">
Hdmez vsrhely s una ciutat autnoma del sud d'Hongria. T una poblaci de poc ms de 48.000 habitants. Esta situada a la vora del riu Tisza. 




Geografia i clima.
Hdmez vsrhely es troba a 25 km de Szeged, a la provncia de Csongrd. Ocupa una superfcie de poc ms de 48.000 hectrees. El seu territori es troba a una mitjana de 80-85 m per sobre el nivell del mar.

El clima s continental suau, amb hiverns freds i estius calorosos. La temperatura mitjana s de 11,6 C. La ciutat gaudeix de 2.100 hores de sol a l'any.

Histria.
El territori del que avui s el terme municipal, ja estava habitat des de fa milers d'anys. Durant el segle VIII de la nostra era, van comenar a arribar els primers magiars, que es van trobar amb una poblaci majoritriament eslava, que fugia dels atacs dels blgars. Tot just abans de les invasions dels ttars i els mongols de 1241 hi havia un mnim de set pobles amb esglsia, que van desaparixer. Desprs el territori va ser repoblat, per les tropes otomanes van tornar a arrasar el territori quan hi havia no menys de vint pobles amb esglsia.
La ciutat, tal com es coneix avui, es va comenar a desenvolupar durant el segle XV, concretament l'any 1437, quan Hd, Vsrhely, Tarjn i brny van formar un mercat en com sota el nom de Hdvsrhely. Fins a l'any 1552 la ciutat formava part de Transsilvnia. Els turcs la van conquerir, i pocs anys desprs la van destruir. Durant 150 anys, va ser prcticament un lloc fantasma que patia regularment atacs de ttars, turcs i mongols. L'any 1699 marca el nou comenament de 'Hdmez vsrhely, ja que van establir-s'hi nous colons que es dedicaven a la ramaderia nmada.

L'any 1848, va esclatar la guerra per la independncia contra ustria, que va ser ampliament recolzada a la regi.

A mitjans del segle XIX, cap a l'any 1860 es va canalitzar el riu Tisza, la qual cosa va afavorir l'arribada de nous habitants al municipi. L'any 1890 ja era la quarta ciutat ms gran d'Hongria, amb ms de 55.000 habitants. Per desgrcia l'estat de benestar del que gaudia Hdmez vsrhely va acabar amb les dues guerres mundials. Als anys seixanta del segle XX la economia local va comenar a aixecar cap. L'establiment de grans companyies en la provncia va reduir l'atur, per no va ser fins els anys 80 que es va arribar a un nivell de cert benestar.

L'any 1990, desprs de la caiguda del comunisme, la ciutat va rebre el ttol de Ciutat Autnoma, i tamb va ser la primera d'Hongria en rebre la Bandera d'Honor del Consell Europeu.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de la ciutat ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19713" title="Veszprm" nonfiltered="3611" processed="3587" dbindex="8626">


Geografia: Provncia d'Hongria. Vegeu Veszprm (provncia);
Geografia: Ciutat d'Hongria. Vegeu Veszprm (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19715" title="Piano" nonfiltered="3612" processed="3588" dbindex="8627">



El piano  s un instrument musical de corda percutida amb 88 tecles (aproximadament 7 octaves, encara que pot variar segons models i poques) que es toquen amb els cinc dits de la m i pedals que es pressionen amb els peus. Les tecles accionen un mecanisme de martells que colpegen les cordes, fent que aquestes produeixin so. Els pedals actuen sobre el mecanisme per a alterar qualitats del so: fer-lo ms suau (pedal celeste) o anullant l'acci dels apagadors, fent que no es talli el so quan es deixen de pressionar les tecles (pedal de ressonncia). El nom de piano ve de l'abreviatura del terme itali pianoforte,ja que aquest instrument, a diferncia del clavicmbal, podia sonar piano (fluix) o forte (fort). El pianoforte va ser un instrument inventat cap a l'any 1690 per l'itali Bartolomeo Cristofori.

 Classificaci .


El piano es construeix en dues modalitats principals. Una s el piano de cua i l'altre el piano vertical. Actualment tamb se'n construeixen d'electrnics.

1. Piano de cua: Es fabrica en diferents mides. El ms gran s el piano de gran cua o piano de concert i t una considerable longitud, la qual cosa comporta una sonoritat adequada per a grans sales i auditoris. Les altres variants sn ms curtes, com el piano de tres quarts de cua, mitja cua, d'un quart de cua, o el ms curt, el denominat "col". Els pianos de cua tenen una coberta que es pot obrir, per tal de projectar millor el so de la tapa harmnica cap a l'auditori.

2. Piano vertical: Constitueix una variant de menys sonoritat i ms econmica, adequada per a l'estudi, i es fabrica per collocar-lo principalment en cases o aules on no hi ha espai per a un piano de cua.

3. Piano electrnic o teclat: Aparegut en la segona meitat del segle XX, no s prpiament un piano (ats que no s un instrument de corda), malgrat que ha arribat a un grau de perfeccionament important quant a la seva semblana tmbrica i dinmica amb els pianos acstics. A ms, el teclat imita la resistncia mecnica dels martells d'un piano acstic amb un mecanisme de contrapesos. De tota manera, el seu estat evolutiu no permet, encara, substituir el piano acstic.

 Famosos fabricants de pianos .

 Baldwin (1890);
 Bechstein (1853);
 Bsendorfer (1828);
 Broadwood (1783);
 Calisia (1873);
 rard (1777);
 Fazioli (1978);
 Feurich (1851);
 Gaveau (1847);
 Grotrian;
 Kawai (1930);
 Petrof (1864);
 Pleyel (1807);
 Samick (1958);
 Sauter (1819);
 Schimmel (1885);
 Steinway & Sons (1853);
 Stuart and Sons;
 Yamaha (1889);
 Young Chang (1956);
 Wurlitzer;

 Pianistes illustres .

 Frdric Chopin;
 Franz Liszt;
 Serguei Rakhmninov;
 Vladimir Horowitz;
 Arthur Rubinstein;
 Myra Hess;
 Richard Goode;
 Glenn Gould;
 Maria Joao Pires;
 Alfred Cortot;
 Eugen D'albert;
 Jorg Dems;
 Radu Lupu;
 Vladimir Ashkenazy;
 Daniel Baremboin;
 Sviatoslav Richter;
 Claudio Arrau;
 Ievgueni Kissin;
 Emil Gilels;
 Alfred Brendel;
 Arcadi Volodos;
 Martha Argerich;
 Andrs Schiff;

Pianistes espanyols.
 Jos Iturbi;
 Joaquin Achucarro;
 Rafael Orozco;
 Almudena Cano;
 Estevan Snchez;
 Chano Domnguez;

Pianistes dels Pasos Catalans.
 Isaac Albniz;
 Enric Granados;
 Ricard Vies i Roda;
 Francesca Madriguera i Rodon;
 Alcia de Larrocha i de la Calle;
 Miquel Farr i Mallofr;
 Josep Colom;
 Ramon Coll;
 Eullia Sol i Olivart;
 Rosa Sabater;
 Tete Montoliu;
 Laia Masramon;
 Daniel Ligorio;
 Llus Gran;
 Jos Enrique Bagaria;
 ngel Soler;
 Albert Atenelle;
 Joan Moll;
 Teresa Sierra;
 Duo Vela (Eullia i Ester Vela i Lpez);
 Suzanne Bradbury;

Vegeu tamb.
Freqncies del Piano;
;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19716" title="Oncovirus" nonfiltered="3613" processed="3589" dbindex="8628">
Els Oncovirus s grup especial de virus que quan infecten cllules tenen la capacitat de alterar el cicle cellular induint el desenvolupament de tumors. Els millor caracteritzats sn els retrovirus, els quals durant la infecci, integren el seu ADN al genoma de la cllula hosta i per un event estrany de recombinaci sn escindits novament del genoma enduent-se amb s un segment de l'ADN de la cllula hosta. Si aquest segment cont seqncies reguladores d'un pas crtic de la divisi cellular, el virus al infectar altres cllules afectar aquest procs fent que elles es dividisquen sense control i es generen tumors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19717" title="Lentivirus" nonfiltered="3614" processed="3590" dbindex="8629">

Els lentivirus (de lenti, prefix llat de lent i virus) sn un grup de virus de la famlia del retrovirus que es propaguen d'una manera molt lenta. Entre els seus membres s'hi troba el VIH (responsable de la SIDA), l'SIH i el FIH.

S'usa actualment en terpia gnica per transmetre l'ADN i que s'emplea en el control de malalties com la SIDA, el Parkinson i alguns tipus de cncers.

L's de lentivirus en el laboratori exigeix per directiva europea l's de laboratoris de nivell P3 de seguretat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19719" title="Peix" nonfiltered="3615" processed="3591" dbindex="8630">




Els peixos sn tots aquells animals vertebrats que no sn membres del grup dels tetrpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa especficament dels peixos es diu Ictiologia.

El grup dels peixos s un txon parafiltic, s a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusi d'un txon (els tetrpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessi de caracterstiques derivades comunes. Com s propi dels primers vertebrats, sn aqutics i, a diferncia del que observem en els tetrpodes, la respiraci es produeix per brnquies situades en clivelles de la faringe. La locomoci es basa en una forma hidrodinmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que sn aletes. El grup s molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espcies.

Evoluci .
Els peixos es van originar a partir d'altres chordata cap al comenament del Cambri. No se sap del cert exactament on fixar el seu origen; el grup ms primitiu dels peixos, els agnats -que no posseeixen mandbules- comprn segons la majoria de les classificacions les lamprees i els mixines, per aquests ltims, segons alguns cientfics, no sn verdaders vertebrats, ja que les llamprees posseeixen unes caracterstiques que comparteixen d'una o una altra manera amb la resta de vertebrats i que no comparteixen amb els mixines.

La gran majoria de les espcies avui existents pertanyen a dos grups (de vegades considerats classes, de vegades superclasses): els condrictis o peixos cartilaginosos, que inclouen a taurons, rajades, peixos serra i quimeres, caracteritzats per tenir clivelles branquials externament visibles i un esquelet compost noms de cartlag; i els ostectis, amb esquelet ossi i brnquies protegides mitjanant un opercle. Moltes diferncies morfolgiques, anatmiques i fisiolgiques diferencien a ambds grups. Els ostectis sn un grup de vertebrats molt primitius, per molt reeixits evolutivament, ja que els taurons sn animals molt antics que no han canviat gaire des del seu origen i que avui en dia segueixen sent un grup molt b adaptat al mn.

Els vertebrats terrestres (tetrpodes) es van diferenciar a partir de peixos emparentats amb el latimria o els peixos pulmonats, i algunes de les primeres formes estan a meitat de cam entre el nostre concepte de peix i el d'amfibi.

Els peixos aix com altres organismes aqutics poden classificar-se ecolgicament per la seva tolerncia a diferents salinitats, en eurihalinos o estenohalinos, aix com per altres aspectes de la seva adaptaci.

 Classificaci .
Els peixos sn un grup parafiltic: aix vol dir que qualsevol clade que contingui tots els peixos tamb contindr tots els tetrpodes, els quals no sn peixos. Per aquesta ra, grups com l'antiga classe Pisces ja no es fan servir en classificacions formals.

Els peixos sn classificats en els segents grans grups:

 Hyperoartia;
 Petromyzontidae;
 Pteraspidomorphi;
 Thelodonti;
 Anaspida;
 Cephalaspidomorphi;
 Galeaspida;
 Pituriaspida;
 Osteostraci;
 Gnathostomata;
 Placodermi;
 Chondrichthyes;
 Acanthodii;
 Osteichthyes;
 Actinopterygii;
 Sarcopterygii;
 Actinistia;
 Dipnoi;

El peix a la cultura.
El peix era un smbol antic per identificar els cristians;
El peix s el smbol de Piscis, el signe zodiacal i la constellaci de Peixos;
Durant els perodes d'abstinncia religiosa no es pot menjar carn, que se substitueix pel peix;
s un signe de recolzament al creacionisme;
La fusi entre humans i peixos dna lloc a diversos monstres, com la sirena;
A l'Edat Mitjana era signe de luxria i pecat, com tots els animals amb escates;
Per al budisme s'identifica amb la manca de patiment (el peix no t por d'ofegar-se, igualment la persona no sucumbeix al mar del dolor);
S'associa a diverses divinitats, entre les que destaquen Hathor i Trit;

Vegeu tamb.

 Llista de peixos de les Illes Balears;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19722" title="Palestina (desambiguaci)" nonfiltered="3616" processed="3592" dbindex="8631">



Geografia:

Palestina: 

Palestina (regi): Una regi geogrfica situada entre la mar Mediterrnia i el riu Jord.
Territoris Palestins Ocupats: Territoris ocupats per Israel que aspiren a esdevenir un estat independent, administrats per l'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza.


Histria:

Palestina (llat  Palaestina, grec Palaistin):

Palestina, regi 3000 aC a 1200 aC, vegeu Canaan;
Amurru;
Fencia;
Palestina regi 1200-323 aC;
Regne d'Israel;
Regne de Jud;
Regnes filisteus;
Moab;
Ammon;
Edom;
Palestina 323-64 aC, vegeu Celesria;
Judea;
Galilea;
Gaulanitis (Gaulantida);
Traconitis (Tracontida);
Gamalitis (Gamaltica);
Batanea o Bashan;
Samria;
Perea;
Decpolis;
Idumea;
Palestina 64 aC- 4 dC, vegeu Terra Santa;
Judea;
Calcis;
Nabateus;
Palestina romana 4-395, vegeu: Sria (provncia romana) i Judea romana;
Palestina (provncia romana);
Arbia Ptria;
Palestina Salutaris;
Augusta Eufratesa;
Palestina bizantina;
Palestina Primera;
Palestina Segona;
Palestina Tercera;
Palestina musulmana;
Djarrhides;
Palestina dels croats;
Regne de Jerusalem;
Palestina egpcia;
Ikhxidites;
Tulnides;
Fatimites;
Mamelucs;
Aibides;
Palestina otomana;
Mandat Britnic de Palestina (1922-1948);
Palestina moderna;
Estat d'Israel;
Palestina rab;
Gaza egpcia;
Cisjordnia unida a Transjordnia;
Territoris ocupats ;
Gaza;
Cisjordnia;
Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19724" title="Iraq" nonfiltered="3617" processed="3593" dbindex="8632">




L Iraq (Al `Ir q ), o el seu nom complet Repblica d'Iraq (al Jumh r yah al `Ir q yah  ), s un pas majoritriament musulm de l'Orient Prxim, situat al nord de la pennsula rab. Comprenent la desembocadura dels rius Tigris i ufrates, s sovint anomenat Bilad ar-Rafidain (el pas dels dos rius, Mesopotmia). Bagdad n's la capital.

Fa frontera amb l'Iran a ponent, Kuwait al sud-oest, Arbia Saudita al sud, Jordnia i Sria a l'est i Turquia al nord.

Al llarg de la seua llarga histria, l'Iraq ha estat el centre dels imperis accadi, assiri, babilnic i abbssida, i part dels imperis aquemnida, macednic, sassnida, rashidun, omeia, mongol, otom i britnic. 

La poblaci majoritria es distingeix per ser rab, per hi ha grups tnics com els kurds i religiosos com els musulmans xites i sunnites.

Geografia fsica.

El territori d'Iraq comprn l'extrem septentrional del desert d'Arbia, fins a les faldes meridionals dels Monts Zagros, al nord. Est travessat per dos rius de traat NW-SE, el Tigris i l'ufrates, que mitjanant una srie de planes alluvials d'elevada fertilitat acaben desembocant al golf Prsic tot formant un delta. 

La costa d'Iraq s de noms 58 km. Prop seu hi havia aiguamolls, que foren per dessecats durant els anys 90.

 Subdivisi administrativa .

L'Iraq est dividit en 18 provncies (muhafazat, en singular muhafazah):


Esdeveniments.

Octubre de 1936 - Cop d'estat del general Bakr Sidqi;
14 de juliol de 1958 - Cop d'estat de l'exrcit iraqui, conegut com Revoluci del 14 de juliol.
1963 Cop d'estat del general Abdul Salam Arif, que va fer assassinar Abdul Karim Qassim.
1979 Desprs d'eliminar l'oposici, Saddam Hussein ocupa el govern d'Iraq.
15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referndum la constituci iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Forces de l'Iraq Lliure;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19725" title="Veszprm (provncia)" nonfiltered="3618" processed="3594" dbindex="8633">


Veszprm (en eslovac Vesprm) s el nom d'una provncia hongaresa (megye) situada a l'oest del pas. Ocupa els turons de Bakony i la vora nord del llac Balaton. Aquesta provncia comparteix fronteres amb les de Vas, Gy r-Moson-Sopron, Komrom-Esztergom, Fejr, Somogy i Zala. La capital s Veszprm i la segona ciutat s Ppa. El riu Marcal marca la frontera occidental. T una superfcie de 4613 km i una poblaci de 375.000 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19726" title="Veszprm (ciutat)" nonfiltered="3619" processed="3595" dbindex="8634">


Veszprm es una ciutat autnoma d'Hongria situada al centre-oest, molt a prop del llac Balaton, a una distncia d'uns 110 Km. de Budapest . Compta amb una poblaci de gaireb 65.000 habitants. s tamb capital administrativa de la provncia que porta el seu nom.

Veszprm s coneguda entre els aficionats a l'esport pel seu equip d'handbol.

Enllaos externs.

 Informaci de Veszprm  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19736" title="Megaparsec" nonfiltered="3621" processed="3596" dbindex="8636">
Un megaparsec (abreviat Mpc) s una unitat de longitud utilitzada en astronomia que equival a un mili de parsecs.

s la unitat de distncia ms comuna emprada en astronomia extragalctica.

Equivalncies:
 1 Mpc = 1.000 kpc = 1.000.000 pc;
 1 Mpc = 3.261.563,78 anys-llum;
 1 Mpc = 3,08567758 10   m = 30,8567758 Zm;
 1 Mpc = 0,001 Gpc;

Algunes distncies aproximades en megaparsecs:
 Distncia des del sistema solar al centre de la Via Lctia: 0,009 Mpc;
 Dimetre de la Via Lctia: 0,02 Mpc;
 Distncia a la galxia d'Andrmeda: 0,77 Mpc;
 Distncia al cmul de Virgo: 17 Mpc - 22 Mpc;
 Distncia a la galxia RXJ1242-11: 200 Mpc;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19737" title="Buda" nonfiltered="3622" processed="3597" dbindex="8637">

Geografia:
Budapest, ciutat antiga hongaresa.
Cant de Buda a Budapest.
Budafok a Budapest.
Illa de Buda al Delta de l'Ebre.
Haren-Buda, al riu Zenne;
Religi:
Buda o Siddharta Gautama, fundador del budisme.
buda (illuminat) En la doctrina budista, ttol donat a qui rep el nirvana o illuminaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19741" title="Fag T4" nonfiltered="3623" processed="3598" dbindex="8638">

El fag T4 d'enterobacteria s un fag que infecta bacteris d'E. coli.

El seu ADN mesura 169-170 kb. El seu cicle vital (des que entra al bacteri fins a la seva destrucci) dura vora de 30 minuts (a 37 C) i consta de:

Adsorci i penetraci (s'inicia immediatament).
Segrest de l'expressi gnica de l'hostatger (s'inicia immediatament).
Sntesi d'enzims synthesis (s'inicia al cap de 5 minuts).
Replicaci d'ADN (s'inicia al cap de 10 minuts).
Formaci de virus (s'inicia al cap de 12 minuts).

El fag T4 t algunes caracterstiques niques com:
Introns a l'estil eucariota.
Alta velocitat de cpia d'ADN amb noms 1 error cada 300 cpies.
Mecanismes especials de reparaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19747" title="Szeged" nonfiltered="3624" processed="3599" dbindex="8639">


Szeged s una ciutat autnoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la provncia de Csongrd. Compta amb uns 160.000 habitants. Es podria dir que s el centre cultural del sud d'Hongria, ja que s la seu d'una de les universitats ms importants, i la segona d'Hongria on s'hi pot estudiar catal. A ms a ms, s fora coneguda per ser, juntament amb Kalocsa, la principal productora de paprika del mn.

Dades demogrfiques.

Segons les dades del cens de 2001, la ciutat compta amb una poblaci de 163 699 habitants, dels quals un 93,5% sn magiars, un 0,7% gitanos, 0,6% alemanys, 0,5% serbis, 0,2% romanesos, 0,2% eslovacs, 0,1% croats i 5,9% altres nacionalitats. A la ciutat hi ha un total de 70.845 habitatges.




Enllaos externs.

 Informaci de Szeged ;
 Universitat de Szeged;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19748" title="Csongrd" nonfiltered="3625" processed="3600" dbindex="8640">
Csongrd s una provncia o megye del sud d'Hongria. T una superfcie de 4263 km i fa frontera amb les provncies de Bcs-Kiskun, Jsz-Nagykun-Szolnok i Bks i els estats de Romania i Srbia. El riu Tisza creua la provncia de nord a sud.Les ciutats ms importants sn:
Szeged;
Hdmezvsrhely;
Csongrd (ciutat);

Els habitants d'aquesta provncia sn coneguts a la resta del pas pel seu dialecte, que molt sovint canvia la pronunciaci de la lletra E per la .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19749" title="Cosmos (desambiguaci)" nonfiltered="3626" processed="3601" dbindex="8641">

 El cosmos s l'univers, especialment quan se li considera com un sistema ordenat i harmonis. De vegades, el terme cosmos es fa servir noms per a l'univers observat, mentre que el terme univers es refereix a tot l'existent s'haja descobert o no. En aquest sentit, 'Cosmos' s l'"univers conegut".);
  era una srie de televisi de 13 captols produda per Carl Sagan i Ann Druyan. El llibre que acompanyava la srie tenia simplement el nom de Cosmos.
 Cosmos era el nom genric per una srie de satllits llanats per la Uni Sovitica. Es pensa que la majoria d'ells eren satllits de reconeixement militar.
 Cosmos s una gnere de plantes de la famlia Asteraceae.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19753" title="Ferno de Magalhes" nonfiltered="3627" processed="3602" dbindex="8642">


Ferno Magalhes va ser un navegant portugus nascut a Porto el 1480 i mort a Mactn, les Filipines, el 1521.

Va viure els seus primers anys en la cort de Portugal, per el seu afany d'aventures el va fer embarcar-se cap a l'Extrem Orient, on les factories portugueses vivien una poca d'esplendor en les seues relacions amb els territoris que actualment conformen Malisia, Indonsia i les Filipines.

 El viatge de circumvallaci de Magalhes .

En 1519, ara al servei de Carles V, mamprn un viatge amb cinc naus per descobrir el mtic pas entre l'Oce Atlntic i el Mar del Sud descobert per Vasco Nez de Balboa el 1513. Desprs d'aconseguir el Riu de la Plata (ja descobert per Juan Daz de Sols el 1516), arriba fins al que es dir ms tard estret de Magallanes el 1520. Creuant-lo, ix cap a l'Oce Pacfic, que bateja amb tal nom (fent oblidar l'anterior de Mar del Sud) pel fet que en el seu cam no s'encreua amb cap tempestat.



Magalhes va fer el viatge per a arribar a les Illes de les Espcies (Illes Moluques) que, pel tractat de Tordesillas, pertanyien a la Corona de Castella i, per tant, hauria de fer-ho davall el patrocini del rei d'Espanya i navegant per les possessions espanyoles, viatjant cap a l'oest. 

Naus inicials de l'expedici de Magalhes, 1519




La mala sort de Magalhes va voler que, en el llarg cam de tres mesos entre l'estret de Magallanes i les Illes Moluques, no descobrira cap punt de terra ferma, per la qual cosa la fam canina i l'escorbut van assotar la seua tripulaci, fins al punt que es pagaven quantioses monedes per una simple rata per a devorar.

En les Illes Moluques, Magalhes i els seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem Orient, complint el projecte de Cristfor Colom. Aix no obstant, Magalhes va perir en una contesa tribal, per la qual cosa Juan Sebastin Elcano va prendre el comandament de l'expedici i va arribar amb una sola nau ("Victoria") de tornada a Espanya el 1522, havent completat la primera circumnavegaci de la Terra.

Elcano, sense mitjans i amb una sola nau, va tornar per mars portuguesos, el cam ms conegut, amb terres on aprovisionar-se, i intentant esquivar ports i flotes portuguesos.


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19757" title="Magallanes" nonfiltered="3628" processed="3603" dbindex="8643">

Histria: Ferno de Magalhes, navegant portugus que, a les ordres de Castella, va capitanejar l'expedici que fu la volta al mn per primera vegada. s conegut tamb amb els noms de Magallanes (en espanyol), Magellan (en francs, angls o alemany, per exemple) i Magellano (en itali), entre d'altres.
Astronomia: Els nvols de Magalhes, dues galxies prximes a la Via Lctia, el Gran Nvol de Magalhes i el Petit Nvol de Magalhes.
Astronutica: La sonda Magellan d'exploraci del planeta Venus.
Esport: El Club Deportivo Magallanes, un dels ms antics del futbol xil.
Geografia: L'estret de Magallanes, que connecta l'oce Atlntic i l'oce Pacfic, el qual Magalhes va ser el primer europeu a travessar.
Geografia: Magallanes i Antrtida Xilena, regi de Xile.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19763" title="Corriola" nonfiltered="3629" processed="3604" dbindex="8644">

Una corriola, politja o crria s una mquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable. Les corrioles s'utilitzen per a canviar la direcci d'una fora, per a amplificar una fora, o per a transmetre el moviment de rotaci a altres corrioles, possiblement variant la velocitat angular a la que gira cada una.

Histria.

Com en el cas de les altres mquines simples, el descobriment de la corriola i la seua adopci en la vida quotidiana de l'sser hum probablement van ocrrer en la prehistria. La formulaci de la teoria de la corriola s'atribueix a Arquitas de Trent (428 aC - 350 aC).

En el llibre de Plutarc sobre el general Marc Claudi Marcel III, escrit l'any 75, es narra com el rei Hieron va fer encallar un vaixell de la seua armada i va reptar a Arquimedes a moure'l.
 Arquimedes va carregar el navili amb molts passatgers i material, i assentant-se ell mateix a certa distncia, sense gran esfor, noms sostenint el capal de la corriola en la seua m i estirant els cables gradualment, va fer a la nau moure's en lnia recta, en forma tan suau i regular com si haguera estat en el mar.

Corrioles simples.
Hi ha moltes maneres d'utilitzar les corrioles.  Quan s'empra una sola corriola per a fer un treball, es diu que es t una configuraci de corriola simple.


Corriola simple fixa.
La manera ms senzilla d'utilitzar una corriola s ancorar-la en un suport, penjar un pes en un extrem de la corda, i estirar l'un altre extrem per a alar el pes. A aquesta configuraci se l'anomena corriola simple fixa.

Una corriola simple fixa no produeix un avantatge mecnic: la fora que ha d'aplicar-se s la mateixa que s'hauria requerit per a alar l'objecte sense la corriola. La corriola, no obstant, permet aplicar la fora en una direcci ms convenient.

Corriola simple mbil.

Una forma alternativa d'utilitzar la corriola s fixar-la a la crrega, fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem per a alar a la corriola i la crrega. A aquesta configuraci se l'anomena corriola simple mbil.

La corriola simple mbil produeix un avantatge mecnic: la fora necessria per a alar la crrega s justament la meitat de la fora que hauria estat requerida per a alar la crrega sense la corriola. Al contrari, la longitud de la corda que ha de papar-se s el doble de la distncia que es desitja fer pujar a la crrega.

Corrioles compostes.

Quan s'utilitzen sistemes de diverses corrioles que treballen en conjunt, es diu que es t una configuraci de corriola composta.

Polipasts;

El polispast (del llat polyspaston, i aquest del grec            ), s la configuraci ms comuna de corriola composta. En un polispast, les corrioles es distribueixen en dos grups, un fix i un mbil. En cada grup s'installa un nombre arbitrari de corrioles. La crrega s'uneix al grup mbil.

L'avantatge mecnic d'un polispast pot determinar-se comptant el nombre de segments de corda que arriben a les corrioles mbils que suporten la crrega.

Bossell;

Vegeu tamb.

Palanca;
Pla inclinat;
Torn;
Falca;
Caragol (enginyeria);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19767" title="Caragol" nonfiltered="3630" processed="3605" dbindex="8645">

Anatomia: s una de les tres cavitats internes de l'orella, que t forma en espiral. Vegeu Cclea.
Cultura popular: Desfilada amb cavalls al voltant d'una plaa en les festes majors de Menorca. Vegeu Caragol (Menorca).
Enginyeria: Per la seua forma similar a l'animal, qualsevol barra cilndrica amb guies concntriques, utilitzada en premses o per a unir o fixar dues o ms peces. Vegeu Caragol (enginyeria).
Zoologia: Qualsevol dels Molluscs de la classe gastropoda. Aquests animals tenen la caracterstica de la torsi i per tenir la closca en espiral. Vegeu gastropoda o per als tipus ms reconeguts i apreciats en gastronomia caragol de terra, Caragol vaqueta  i cargol punxenc.

El terme caragol o cargol es fa servir per a objectes en forma d'espiral: escala de caragol, un caragol de cabells, etc. El terme caragols s'utilitza informalment per a referir-se als diners.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19771" title="Falca" nonfiltered="3631" processed="3606" dbindex="8646">




La falca o tasc s una mquina simple consistent en una pea prismtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut. Tcnicament s un doble pla inclinat porttil. Serveix per a esberlar o dividir cossos slids, per a ajustar o estrnyer un amb un altre, per a calar-los o per a omplir algun badall o buit.

El funcionament de la falca respon al mateix principi que el del pla inclinat. En moure's en la direcci del seu extrem esmolat, el tasc genera grans forces en sentit perpendicular a la direcci del moviment. Aquestes sn les forces que s'aprofiten per separar objectes, o per generar fricci i mantenir la falca fixa als objectes amb qu est en contacte.

Histria.
L'origen del tasc s incert ja que ha estat utilitzat durant ms de 9000 anys. A l'antic Egipte s'utilitzaven tascons de bronze a les canteres per separar els blocs de pedra que desprs formarien part de les construccions. Tamb s'empraven falques de fusta que s'expandien en ser mullades amb aigua provocant el trencament de la pedra.

Avantatge mecnic.
L'avantatge mecnic d'una falca s la longitud de la cara inclinada dividida per l'amplada de la part ampla. Per tant la frmula per a una falca seria:

 

on AM s l'avantatge mecnic, L s la longitud de la cara inclinada i A s l'amplada de la falca.

La frmula anterior ens indica que com ms agut sigui l'angle de la falca ms avantatge mecnic tindrem. Malgrat aix, el fet que algunes falques tinguin angles grans s degut a que a alguns materials elstics, com la fusta, s'agafa ms una falca estreta que una ampla.  

Per exemple, una falca de 10 cm de llarg per 2 cm d'ample t un avantatge mecnic de 5.

Exemples.
Exemples molt clars de falques d'esberlar o dividir sn la destral, el cinzell i el clau, encara que en general qualsevol ferramenta esmolada, com el ganivet o el tall de les tisores, pot actuar com una falca divisria.

Un exemple de falca d'estrnyer o calar seria l'estri de mobiliari en forma de falca que s'ajusta a l'extrem del peu d'una porta oberta per tal que la corrent d'aire no la bellugui. El mateix principi s el que s'aprofita en el cas dels fissurers, tamb anomenats tascons, emprats en escalada.

Curiosament, falca tamb s el nom que rep una pea publicitria radiofnica. s a dir, el que en televisi s'anomena popularment anunci publicitari, en rdio s'anomena falca publicitria.

Vegeu tamb.
Palanca;
Pla inclinat;
Corriola;
Torn;
Caragol (enginyeria);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19772" title="Mquina simple" nonfiltered="3632" processed="3607" dbindex="8647">
Una mquina simple, en Fsica, s un dispositiu o mquina que nicament requereix l'aplicaci d'una fora per a funcionar.

La llista tradicional de mquines simples s:
 La palanca;
 El pla inclinat;
 La corriola o politja;
 El torn;
 La falca, cuny o tasc.
 El caragol (enginyeria);

Aquesta llista, no obstant, no ha de considerar-se definitiva i inamovible. Alguns autors consideren la falca i el caragol com a aplicacions del pla inclinat, altres inclouen a la roda com una mquina simple, i altres ms consideren al torn com una mquina composta que combina la corriola i la palanca.

Totes les mquines simples converteixen una fora petita en una gran, o viceversa.  Algunes converteixen tamb la direcci de la fora.  La relaci entre la intensitat de la fora d'entrada i la d'eixida s l'avantatge mecnic.  Per exemple, l'avantatge mecnic d'una palanca s igual a la relaci entre la longitud dels seus dos braos.  L'avantatge mecnic d'un pla inclinat, quan la fora actua en direcci parallela al pla, s la cosecant de l'angle d'inclinaci.
 Nota: Les mquines reals tamb sn afectades per factors com la fricci i l'elasticitat.  Per aix, l'avantatge mecnic en una mquina real normalment difereix del seu valor teric.

Les mquines simples ben sovint s'usen en combinaci, com a components de mquines ms complexes.  Per exemple, en el caragol d'Arquimedes, una bomba hidrulica, el caragol s un pla inclinat helicodal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19774" title="Reykjavk" nonfiltered="3633" processed="3608" dbindex="8648">




Reykjavk (Badia del fum en islands) s la capital d'Islndia i la capital d'estat ms septentrional del mn. Situada al sud-oest de l'illa, a la badia de Faxafli, t una poblaci de 118.000 habitants (2007), que pugen a 200.000 a l'aglomeraci urbana, la qual inclou les localitats de Kpavogur, Hafnarfjrur, Garabr, Mosfellsbr, Seltjarnarnes i lftanes. A 40 km al sud per la costa hi ha Keflavk, que s la segona ciutat d'Islndia. Ats que la seva latitud s 6408' N, prop del Cercle Polar rtic (6633' N), la ciutat rep noms quatre hores de llum solar al dia durant l'hivern, i durant l'estiu la major part de la nit est illuminada com el dia.

El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data del 870, per no va passar de ser un lloc rural fins el 1752, que es considera l'any de fundaci de la ciutat.

Evoluci de la poblaci.

1801 - 600;
1860 - 1 450;
1901 - 6 321;
1920 - 17 450;
1930 - 28 052;
1940 - 38 308;
1950 - 55 980;
1960 - 72 407;
1970 - 81 693;
1980 - 83 766;
1985 - 89 868;
1990 - 97 569;
1995 - 104 258;
2003 - 113 387;
2004 - 113 730;
2007 - 117 721;








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19775" title="Universitat" nonfiltered="3634" processed="3609" dbindex="8649">
Una Universitat (del llat universitas, -atis) s un establiment o conjunt d'unitats educacionals dedicades a l'ensenyament superior i la investigaci. La universitat atorga graus acadmics i ttols professionals.

 Histria .

Es creen en l'edat mitjana europea. La primera instituci d'aquest tipus s la Universitat de Bolonya, la qual servir posteriorment de model a centres educacionals semblants. Per extensi s'ocupa per a referir-se en altres cultures a centres d'ensenyament i reflexi superior, encara que la seua creaci pot ser molt anterior a l'edat mitjana.

Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Esglsia. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium):
 Trivium: gramtica, lgica i retrica.
 Quadrivium: aritmtica i geometria, astronomia i msica.
del qual procedeixen les divisions actuals entre disciplines literries i cientfiques.

 Organitzaci .

Internament, una universitat sol dividir-se en diversos campus, cada un dels quals se situa en un lloc distint. Dins de cada campus hi ha diverses facultats i escoles universitries (majoritriament dedicades a la docncia), i tamb de laboratoris, departaments i instituts d'investigaci, que poden compartir una srie d'infraestructures (biblioteca, sales d'estudi, gimns...). Cada facultat o escoles est associada a una o diverses carreres universitries que all s'imparteixen.

El mxim representant d'una universitat s el rector, que regeix la universitat amb l'ajuda de l'equip de vice-rectors i d'altres rgans: junta de govern, consell social, etc.

 Vegeu tamb .
 Institut Llus Vives;
 Educaci;
 Llista d'universitats d'Espanya;
 Llista d'universitats d'Europa;

 Enllaos externs .
 Histria de les Universitats;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19779" title="Jazz" nonfiltered="3635" processed="3610" dbindex="8650">

El Jazz s un gnere musical, originari de New Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amrica), on es barreja una rtmica prpia dels negres nord-americans (blues, principalment, per tamb les work songs, el ragtime, les canons dels "Minstrels") amb una instrumentaci i una tmbrica genunes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, tromb, tuba, baix, bombo i platerets).

Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afeg el piano. Aquesta era la formaci de l'Original Dixieland Jazz Band, un grup blanc que empr la paraula jazz per primera vegada, el 1917. Tant per repertori com per instrumentaci, harmonia i sobre tot per la improvisaci (base caracterstica del jazz) s'an evolucionant fins arribar, als anys 80 i 90 del segle XX, a una fusi d'estils molt diversos. Aix, juntament amb canons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el jazz incorpor, a partir de 1920, composicions pensades especficament per a ser interpretades per aquests conjunts. 

Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el viol. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibrfon, els saxfons bartons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussi (conga o tombadora , bongos). Aix mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al jazz. 

Un altre tret distintiu d'aquest gnere sn les jam sessions, trobades de msics al final dels concerts, en qu tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i fins 1945 triomf l'estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres (big bands) de dotze o catorze instrumentistes. 

Desprs de la II Guerra Mundial s'inici l'esclat del be bop que revolucion les formes d'improvisar, apropant-les quasi a l'avantguardisme, i tamb el tipus de sonoritat. El bop s la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposici al mainstream, ms clssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupci. Entre els derivats del bop trobem el cool, tamb  l'estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free jazz, en qu no se segueix cap patr meldic ni harmnic, i noms importa la tmbrica, l'experimentaci amb els instruments i la discontinutat rtmica.

Des de finals dels 60 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomens a aquesta tendncia fussion.

Principals msics.


Per ordre cronolgic d'estils:
New Orleans (Dixieland), Chicago (hot jazz): King Oliver, Louis Armstrong, Kid Ory, Sidney Bechet, Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,

Swing i anys 30: Fletcher Henderson, Coleman Hawkins, Benny Carter, Roy Eldridge, Duke Ellington, Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, Ben Webster, Ray Nance, Count Basie, Lester Young, Jo Jones, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Benny Goodman, Gene Krupa, Harry James, Lionel Hampton, Woody Herman, Art Tatum, Glenn Miller, Django Reinhardt, Nat King Cole, Charlie Christian, Erroll Garner.

Be-bop, cool, jazz dels anys 50: Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Thelonious Monk, Kenny Clarke, Max Roach, J.J. Johnson, Miles Davis, Stan Getz, Gerry Mulligan, Chet Baker, Clifford Brown, Sarah Vaughan, Dexter Gordon, Clark Terry, Paul Gonsalves, Wes Montgomery, Sonny Rollins, John Coltrane, Charles Mingus, Bill Evans, Tete Montoliu, Cannonball Adderley, Art Blakey, Sonny Clark.

Free jazz, fussion i latin jazz, darreres tendncies : Ornette Coleman, Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, Pat Metheny, Lester Bowie, Jan Garbarek, Winton Marsalis, Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jrgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Snchez, Chucho Valds, Tito Puente...

Ritmes ballables del segle XX amb influncia del jazz.

 El bston.
 El one-step.
 El fox-trot.
 El xarleston.
 El bugui-bugui.
 El swing.
 El jive.
 El lindy.
 El jitter-burg.
 El jerry bug.
 El twist.
 El rock'n'roll.
 La rumba-fox.
 El mambo.
 La bossa nova.
 El filin.
 La salsa.

 Principals festivals a Catalunya .
Catalunya s terra de jazz i es concentren bastants festivals. Els ms destacats sn:

 Festival de Jazz Terrassa, a l'hivern.;
 Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua.;
 Festival de Jazz de Barcelona,a la tardor.;
 Festival de Jazz Costa Brava - Palafrugell a l'octubre;

Vegeu tamb.
 Ja, revista editada pel Grup Enderrock.
 Sedajazz, collectiu de msics de jazz valenci.

 Enllaos externs .
"Acid Jazz Hispano";















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19784" title="Nquel" nonfiltered="3636" processed="3611" dbindex="8651">

El nquel s un element qumic de nombre atmic 28 i smbol Ni situat en el grup 10 de la taula peridica dels elements.

 Caracterstiques principals .
s un metall de transici de color blanc platejat, conductor de l'electricitat i de la calor, s dctil i malleable pel que es pot laminar, polir i forjar fcilment, i presenta cert ferromagnetisme. Es troba en distints minerals, en meteorits (aliat amb ferro) i, en principi, hi ha nquel en l'interior de la Terra.

s resistent a la corrosi i se sol utilitzar com a recobriment, per mitj de electrodeposici. El metall i algun dels seus aliatges, com el metall Monel, s'utilitzen per a manejar el fluor i alguns fluorurs pel fet que reacciona amb dificultat amb aquests productes.

El seu estat d'oxidaci ms normal s +2. Pot presentar-ne altres, s'han observat estats d'oxidaci 0, +1 i +3 en complexos, per sn molt poc caracterstics.

 Aplicacions .
Aproximadament el 65% del nquel consumit s'empra en la fabricaci d'acer inoxidable austentic i un altre 12% en superaliatges de nquel. El restant 23% es repartix entre altres aliatges, bateres recarregables, catlisi, encunyaci de moneda, recobriments metllics i fosa:
 AlNiCo, aliatge per a imants.
 El mu-metall s'usa per a apantallar camps magntics per la seua elevada permeabilitat magntica.
 Els aliatges nquel-coure (monel) sn molt resistents a la corrosi, utilitzant-se en motors marins i indstria qumica.
 L'aliatge nquel-titani (nitinol-55) presenta el fenomen de memria de forma i s'usa en robtica, tamb hi ha aliatges que presenten superplasticitat.
 Cresols de laboratoris qumics.
 Catlisi de la hidrogenaci de olis vegetals.

 Rol biolgic .
Moltes hidrogenases, encara que no totes, contenen nquel, especialment en aquelles la funci de les quals s oxidar l'hidrogen. Sembla ser que el nquel pateix canvis en el seu estat d'oxidaci el que indicaria que el nucli de nquel s la part activa de l'enzim.

El nquel est tamb present en l'enzim metil com a reductasa i en bacteris metanognics.

 Histria .
L's del nquel es remunta aproximadament al segle IV aC generalment junt amb el coure ja que apareix ben sovint en els minerals d'aquest metall; bronzes originaris de l'actual Sria tenen continguts de nquel superiors al 2%. Manuscrits xinesos suggerixen que el coure blanc s'utilitzava a Orient cap a 1400-1700 aC, no obstant la facilitat de confondre les menes de nquel amb les de plata indueix a pensar que en realitat l's del nquel va ser posterior, cap al segle IV aC.

Els minerals que contenen nquel, com la niquelina, s'han emprat per a pintar el vidre. El 1751 Axel Frederik Cronstedt, intentant extraure coure de la niquelina, va obtindre un metall blanc que va anomenar nquel, ja que els miners de Hartz atribuen al vell Nick (el diable) el que alguns minerals de coure no pogueren ser treballats i el metall responsable d'aix va resultar ser el descobert per Cronstedt en la niquelina, o kupfernickel, diable del coure, com s'anomenava i s'anomena encara al mineral.

La primera moneda de nquel pur s'encuny el 1881.

 Abundncia i obtenci .
El nquel apareix en forma de metall en els meteors junt amb el ferro (formant els aliatges kamacita i taenita) i es creu que es troba en el nucli de la Terra tamb amb el ferro. Combinat es troba en minerals diversos com garnierita, millerita, pentlandita i pirrotina.

Les mines de Nova Calednia (Austrlia) i Canad produeixen avui en dia el 70% del nquel consumit. Altres productors sn Cuba, Puerto Rico, Rssia i Xina.

 Istops .
En la naturalesa es troben 5 istops estables: Ni-58, Ni-60, Ni-61, Ni-62 i Ni-64, sent el ms lleuger el ms abundant (68,077%). S'han caracteritzat a ms 18 istops radioactius dels que els ms estables sn el Ni-59, el Ni-63 i el Ni-56 amb perodes de semidesintegraci de 76.000 anys, 100,1 anys i 6,077 dies respectivament. Els altres radioistops, amb masses atmiques des de 52 uma (Ni-52) a 74 uma (Ni-74), tenen perodes de semidesintegraci inferiors a 60 hores i la majoria no arriben els 30 segons. El nquel t a ms un estat metaestable.

El Ni-56 es produeix en grans quantitats en supernoves de tipus II corresponent la forma de la corba de llum a la desintegraci del Ni-56 en Co-56 i aquest en Fe-56.

El Ni-59 s un istop de llarga vida obtingut per cosmognesis. Aquest istop ha trobat diverses aplicacions en la dataci radiomtrica de meteorits i en la determinaci de l'abundncia de pols extraterrestre en gels i sediments. El Ni-60 s fill del Fe-60 (perode de semidesintegraci d'1,5 milions d'anys) la persistncia del qual en el Sistema Solar en concentracions prou altes ha pogut causar variacions observables en la composici isotpica del Ni-60, d'aquesta manera, l'anlisi de l'abundncia de Ni-60 en materials extraterrestres pot proporcionar informaci sobre l'origen del sistema solar i la seua histria primordial.

 Precaucions .
L'exposici al nquel metall i els seus compostos solubles no ha de superar els 0,05 mg/cm mesurats en nivells de nquel equivalent per a una exposici laboral de 8 hores diries i 40 setmanals. Els vapors i la pols de sulfur de nquel se sospita que poden ser cancerigens.

El carbonil de nquel (Ni(CO)4), generat durant el procs d'obtenci del metall, s un gas extremadament txic.

Les persones sensibilitzades poden manifestar allrgies al nquel. La quantitat de nquel admissible en productes que puguin entrar en contacte amb la pell est regulada per la Uni Europea; tot i aix, la revista Nature va publicar el 2002 un article en qu investigadors afirmaven haver trobat en monedes d'1 i 2 euros nivells superiors als permesos, es creu que a causa d'una reacci galvnica.

 Enllaos externs .

 Enciclopdia Lliure - Nquel ;
 L'origen del nom ;
 Los Alamos National Laboratory - Nquel ;
 webelements.com - Nquel ;
environmentalchemistry.com - Nquel ;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19789" title="Gira-sol" nonfiltered="3637" processed="3612" dbindex="8652">

El gira-sol/calo/calomero/calominador (Helianthus annuus) s una planta herbcia de la classe dels magnolipsids, de la subclasse de les astrides i de la famlia de les astercies, amb una inflorescncia gran en captol que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcci contrria al sol. Les flors internes del captol no sn ligulades.

Es conrea per la seva llavor (la pipa de calomon), de la qual se n'obt un oli comestible.

s una planta originria de l'Amrica boreal, especialment de Mxic, Per i del sud dels Estats Units que va ser introduda a Europa durant el segle XVI i des d'aleshores el seu cultiu s ha propagat rpidament. 

Etimologia.

El nom de Heliantus, que s com es coneix cientficament el gira-sol, deriva de  helios  que significa sol i de  anthos  que vol dir flor, i el seu significat global s flor de sol , tant per la seva aparena com pel fet que s una planta que segueix el Sol durant la seva aparici dirna.

Ecologia. 

s un cultiu poc exigent respecte el sl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matria orgnica. Aquesta planta s cultivada de forma intensiva en grans plantacions com a planta alimentria i sobretot s'ha cultivat a Europa per aprofitar les seves llavors olioses, especialment a Rssia. 

El gira-sol floreix a l'estiu, i s a la tardor quan es du a terme la recollecci dels fruits per aprofitar les llavors. A ms, les fulles i les flors tamb sn utilitzades en medicina. 

Descripci. 



El gira-sol s una planta herbcia molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una plata de cicle anual pot arribar a ms de tres metres d'alada ( s ms petita als llocs secs). 

La seva arrel s axonomorfa, s a dir, est formada per un eix principal i ms desenvolupat i nombroses arrels secundaries. s una arrel pivotant, mol potent, que li permet resistir poques de sequera i absorbir substncies minerals a fora profunditat del sl. 

T una tija important, de consistncia semillenyosa, pilosa, cilndrica i rugosa d'alada variable des d'uns 40 cm fins a 2 m d'alada. Les fulles sn grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les fulles de la part superior sn alternades mentre que les de la part inferior sn oposades. 

Presenta una inflorescncia en captol, de 10 a 40 cm de dimetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifria, sn estrils i presenten un color groc viu, i les tubiflores, que sn les de l'interior del captol, presenten un color groc ms plid, sn hermafrodites i sn les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescncia est protegida per unes brctees exteriors verdes i unes interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pollinitzaci s entomoflica, s a dir, a tarvs d'agents bitics, concretament d'insectes.

El fruit s un aqueni anguls, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment  pipa . La seva superfcie externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dues cotilednies plano-convexes, de color blanc i de sabor dol i oleagins. 

Les parts d'aquesta planta que s utilitzen en farmcia sn principalment les flors, les fulles i les llavors. 



Composici qumica. 

A les llavors: 

 Lpids (50%). El gira-sol, en especial les seves llavors, s ric en olis essencials. Aquests olis estan constituts principalment per triglicrids d'cids grassos insaturats com ara el linoleic ( 35-62%), o l'olic 8( 25-42%); a ms, tamb apareixen triglicrids de l'cid palmtic (4-7%), esteric o araqudic. ;
 cids fenlics derivats de l'cid cinmic. A ms, cont cid clorognic i cafeic. ;
 Esteroides (1%). Apareixen fitoesterols com el beta-sitosterol ( 60%), l'estigmasterol ( 7-14%), campesterol i colesterol. ;
 Protenes (25%). ;
 Sals minerals (4%). ;
 Vitamines. s ric en vitamines liposolubles; fonamentalment cont vitamina A. ;

A les flors : 

 Flavonoides ;
 Colina ;
 Quercitina ;
 Pigments antocianics ;
 Fsfor ;
 Calci ;

Usos. 
Usos medicinals.
La Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap s pel gira-sol. 

En usos tradicionals : 

 Restrenyiment; tractament de restrenyiment agut ;
 Hiperlipidmia i hipercolesterolmic ;
 Lesions cutnies, cremades cutnies, lcera cutnia i sorriacis; mitjanant una administraci tpica. ;
 Artritis i artralgia. Degut a la presncia d'cid linoleic, s ha utilitzat com a tractament enfront les manifestacions doloroses de l'artritis i la artralgia, ja que podria afavorir la sntesi de prostaglandines antiinflamatries. Tot i aix, no hi ha cap estudi que avali la seva eficcia enfront aquestes malalties. ;

L ebullici de les llavors s ha utilitzat tradicionalment per combatre l'ansietat i els mals de cap. A ms, les infusions de ptals de gira-sols s utilitzen per tractar refredats i diverses afeccions respiratries. 

 D'altres usos .
A ms d'arquets usos medicinals, les llavors de gira-sols tamb s utilitzen en l'alimentaci per elaborar margarines baixes en colesterol, pastissos i com a substitut del caf. Tamb s utilitzen per la fabricaci de sabons, pintures, lubrificants i locions.

L'oli de gira-sol tamb es pot fer servir per produir biodiesel.

Accions farmacolgiques. 



 Emolient dermatolgic ; l'oli de gira-sol exerceix un efecte oclusiu sobre la pell, de manera que augmenta la hidrataci de l'epidermis. ;
 Suplement orgnic ( Nutritiu); l'oli de gira-sol s un aliment ric en diversos nutrients com ara lpids i protenes. A ms, tamb s un excellent font de calories. ;
 Hipolipemiant ; els cids grassos insaturats que podem trobar a l'oli de gira-sol produeixen una disminuci en el nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang. ;
 Laxant ; aquest oli, presenta un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l'evacuaci intestinal de manera natural, sense provocar diarrea. ;
 Antipirtic ; les flors i les fulles del gira-sol posseeixen una discreta activitat febrfuga, s a dir, disminueixen la febre, especialment quan s d'origen respiratori. ;

Toxicitat. 

No s ha descrit cap toxicitat. L s d'aquest producte durant l'embars es considera segur. Els components d'aquest medicament sn excretats en quantitats poc significatives amb la llet materna, per la qual cosa tamb s accepta el seu s durant la lactncia. 

Referncies bibliogrfiques. 

 Diccionari integral de Plantes medicinals, Barcelona (maig 2002), RBA INTEGRAL;
 Gran Enciclopdia de les Plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones;
 http://bibliotecnica.upc.es/bustia/arxius/29459.pdf ;
 http://bioc.org.es/grup-m2 ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19792" title="Destral" nonfiltered="3638" processed="3613" dbindex="8653">




Una destral s una ferramenta amb un tall metllic que est fixat de forma segura a un mnec, generalment de fusta. L's tpic per a les destrals s tallar llenya i talar arbres, per en el passat es van usar com armes de guerra, com la destral de batalla del neoltic, o les destrals llancvoles (francesca, tomahawk). Els bombers usen destrals per obrir-se pas a travs de portes i finestres als incendis.

L's tpic per a les destrals s tallar llenya i talar arbres, per en el passat es van usar com armes de caa i guerra, especialment pels vkings, normands, indis, anglesos, francesos, etc., que van emprar destrals d'armes (de guerra) des del neoltic, o les destrals arruixadores (francesca, tomahawk). Els bombers usen destrals per a obrir-se pas a travs de portes i finestres en els incendis. Tamb s'usen en esports com el tall de troncs (vegeu aizkolari) i el llanament de destral.

L'origen del destral ha de situar-se en la prehistria. Les pedres de silici tallades en forma amigdaloide, i les de diorita o basalt polides en un o dos extrems, i de vegades amb una tallet en mig, se subjectaven amb forts lligams a un pal, formant amb ell angle recte, i servien com arma ofensiva en les lluites entre els homes o contra els animals salvatges. Sn molt notables les destrals martell de Dinamarca, amb un orifici en el centre, semblants als models actuals.

En l'Edat de Bronze es fabricaven d'aquest metall o de coure destrals semblants a les neoltiques, buidant-les en motlles de pedra. Les destrals de coure es lligaven igualment a un pal, mitjanant ranures i un rosteix, o s'unia en ell per mitj d'una espcie de tub que actuava com mnec. Tant els perses com els egipcis van utilitzar destrals de bronze o de ferro com armes de combat, ja que s'han trobat algunes en tombes faraniques i unes altres apareixen representades en pintures. Aix mateix, tamb les van utilitzar els pobles prehelenis, com mostren les troballes fetes en les excavacions de Troia.

Els grecs tot just es van servir d'elles. Els romans les van utilitzar molt per a les tropes auxiliars i com distintiu dels lictors, qui duien el destral de doble fil dintre dels seus faces. Va ser tamb arma dels germans i els francs, i en la Edat Mitja va estar molt en boga en els exrcits europeus, guardant molt semblat amb l'eina del mateix nom. Per des de fins del segle XIV va prendre la forma doble de llana i destral, confonent-se desprs amb l'alabarda. Cap a intervinguts o finals del segle XVII va deixar de ser un arma popular de combat a Europa, menys en la marina de guerra, amb l'anomenada destral d'abordatge.

 Simbolisme, ritual i folklore . 
 

Almenys des del Neoltic tard, les destrals elaborades (destral de guerra, destrals-T, etc.) van tenir un significat religis i van indicar probablement l'estat exaltat del seu propietari. Alguns tipus gaireb mai mostren trets de desgast; dipsits de fulles de destrals sense mnec del Neoltic mig (tals com Somerset Levels en Gran Bretanya) poden haver estat regalats a deitats. 

En la Creta minoica, la labrys (destral doble), va tenir un significat especial. Les destrals doble daten d'abans del perode neoltic. 

En 1998, una labrys, amb un mnec elaboradament embellit, va ser trobada en Cham-Eslen, Cant de Zug, Sussa. El mnec t 120 cm de llarg i est embolicat en ornaments. La fulla del destral t 17,4 cm de llarg i est feta de serpentina, extreta de l'rea de Gotthard. El mnec t un orifici bicnic perforat, subjecte a banyes, per pressi, i a alquitrn d'abedul. Pertany a la cultura Cortaillod primerenca. 

En les fasces romanes, el destral simbolitzava l'autoritat d'executar i eren usades sovint com smbols de la Itlia feixista a crrec de Mussolini.

En el folklore, es creia que les destrals de pedra eren trons, pel que eren usades per a protegir de raigs a les construccions, ja que mticament es pensava que un raig mai cauria dues vegades en un mateix lloc. Aix va causar algunes tortedures en la distribuci de destrals. 

Les destrals de ferro van ser importants a ms en la superstici. Un destral arruixador podria mantenir allunyada una tempesta de calamarsa. De vegades, les destrals eren situades en els cultius, amb les seves puntes apuntant al cel, per a protegir les collites del mal clima. 

Una destral vertical enterrat sota l'alfalsar d'una casa mantindria allunyada la bruixeria, mentre que un destral sota el llit asseguraria la descendncia masculina. 

 

Bascs, australians i neozelandesos van desenvolupar variants d'esports rurals que van perpetuar les tradicions del tall de troncs amb destral. Les variants basques, partint horitzontal o verticalment troncs disposats, sn genricament cridades aizkolaritza (de aizkora: destral). En la mitologia yorb, l'oshe (destral de doble cap) simbolitza a Shango, Orisha (du) del tro i el raig. Es diu que representa la justcia rpida i balancejada. L'altar de Shango cont sovint la figura tallada d'una dona sostenint un present per al du amb un destral de doble fulla clavada en el seu cap. 

 Msica i videojocs . 

 El baix de Gene Simmons (KISS) s negre i amb forma de destral. ;

 Un personatge de Mortal Kombat ocupa aquest artefacte en les baralles per a realitzar un "Fatality". ;


 Bibliografia .
 Destrals neoltiques .
 W. Borkowski, Krzemionki mining complex (Warszawa 1995);
 P. Ptrequin, La hache de pierre: carrires vosgiennes et changes de lames polies pendant le nolithique (5400 - 2100 av. J.-C.) (exposition muses d'Auxerre Muse d'Art et d'Histoire) (Paris, Ed. Errance, 1995).
 R. Bradley/M. Edmonds, Interpreting the axe trade: production and exchange in Neolithic Britain (1993).
 P. Ptrequin/A.M. Ptrequin, cologie d'un outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonsie). CNRS ditions, Mongr. du Centre Rech. Arch. 12 (Paris 1993).

 Destrals medievals .
 Schulze, Andr(Hrsg.): Mittelalterliche Kampfesweisen. Band 2: Kriegshammer, Schild und Kolben. - Mainz am Rhein. : Zabern, 2007. - ISBN 3-8053-3736-1;

 Superstici .
 H. Bchtold-Stubli, Handwrterbuch des deutschen Aberglaubens (Berlin, De Gruyter 1987).

 Vegeu tamb .

Destral de guerra;
Tomahawk;
Francesca;

 Enllaos externs .

 U.S. Forest Service Ax Manual;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19795" title="Bomber" nonfiltered="3639" processed="3614" dbindex="8654">


Un bomber s una persona formada, entrenada i equipada per apagar focs, rescatar persones, atendre situacions d'emergncia, com ara inundacions, huracans, terratrmols, sucidis, etc. En alguns pasos tamb proporcionen serveis mdics bsics.

Els bombers tenen diversos medis per anar a apagar un foc:
 Els camions de bombers estan equipats de tal manera que siguin d's en el cas de haver d'apagar un foc.
 Els camions que tiren escuma no inflamable pels casos on no es pot utilitzar l'aigua.
 Els helicpters de vigilncia noms serveixen per detectar l'incendi.
 Els hidroavions poden carregar aigua (per exemple: en un pant);
 Els helicpters de descarrega que poden agafar l'aigua de petits envasaments mitjanant una mnega i una bomba d'aigua (per exemple: basses preparades o piscines);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19798" title="Foc" nonfiltered="3640" processed="3615" dbindex="8655">







El foc s la combusti del materials (generalment amb contingut de carboni) per oxidaci.

Fonament qumic.
Anomenem foc al resultat d'un procs molt exotrmic d'oxidaci. Usualment, un compost orgnic, com el paper, la fusta, els plstics, gasos d'hidrocarburs, la gasolina..., susceptible d'oxidaci i en contacte amb una substncia oxidant (l'oxigen de l'aire), noms necessita una energia d'activaci, tamb coneguda com temperatura d'ignici, que pot venir a travs d'una espurna o una altra flama, per a inflamar-se. Una vegada comena la reacci d'oxidaci, el calor desprs per la reacci serveix per a mantenir-lo en marxa.

Els productes de l'oxidaci (principalment vapor d'aigua i dixid de carboni), a alta temperatura pel calor desprs per la reacci, emeten llum visible: a sn les flames (gasos incandescents).

La composici dels gasos que es desprenen, aix com la seua temperatura, determinen el color de la flama. Aix, sn roges, ataronjades o grogues en el cas de paper i fusta; o blaves en el cas de molts gasos d'hidrocarburs, com els usats domsticament, per poden ser de colors ms extics si cremen elements metllics.

Influncia histrica.

El foc ha fascinat a la civilitzaci durant segles. Al voltant seu i grcies a la seva escalfor han viscut centenars de generacions. L'home ha sabut usar la fora destructiva del foc en el seu profit, per a extraure l'energia dels materials que li proporcionava la natura o poder modelar-los al seu gust. Si b s la m la ferramenta principal de l'home, tamb el foc ha participat potser al mateix nivell en la responsabilitat de la construcci de l'actual civilitzaci. Tanmateix, tamb s destacable la seua utilitzaci al llarg de la histria amb fins bllics i destructius.

El foc tamb ha tingut un s festiu i commemoratiu, especialment desprs de l's de la plvora per als focs d'artifici i els coets.

El foc s un dels quatre elements primordials per als antics (amb l'aigua, la terra i l'aire). El seu origen ocupa el lloc central de molts mites, entre els que destaca el de Prometeu, que el va robar als dus per donar-lo als homes (cosa per la qual va ser severament castigat).

Per a moltes religions t un carcter sagrat, tant perqu destrueix i elimina els cossos (alliberant l'nima), com perqu el seu fum puja cap al cel. A ms interv en nombrosos sacrificis. Com a smbol de llum es relaciona amb la divinitat, especialment al zoroastrisme.

Al cristianisme s un smbol de l'Esperit Sant i el component principal de l'infern. Ja a l'Antic Testament Du es va aparixer una vegada sota la forma d'esbarzer inflamat i el llamp es considera sovint un emissari seu. El foc t un carcter central en les fogueres per cremar els acusats d'heretgia o de bruixeria.

Al judaisme el foc crema tot el sbat i recorda el foc del Temple.  

En un altre camp, se'l relaciona amb l'au fnix, smbol de ressurrecci. s un smbol natural del sol i el volc.

Perills.
El foc comporta una srie de perills, el primer i ms evident s cremar-te;

En l'apartat de psicologia tenim la piromania la qual s podria definir com una malaltia en la qual una persona sent la necessitat de cremar alguna cosa i com ms gros sigui el foc millor (per ell). Aix ha comportat incendis forestals provocats els quals sn un delicte i per aix es un perill.

Per a part d'aquest tamb d'altres com la intoxicaci per inhalaci de fum.
La calor que comporta que es cali foc fa que l'aigua ambiental tamb es barregi amb el fum i costi mes respirar.
Quan s'encn foc en els baixos d'un edifici el fum es comporta de les seguents maneres:


 Vegeu tamb .

 Combustible;
 Focs d'artifici;
 Falles;
 Correfoc;
 Incendi forestal;
 Bomber;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19802" title="Balana" nonfiltered="3641" processed="3616" dbindex="8656">

Astronomia: una constellaci zodiacal; vegeu Lliura (constellaci).
Economia: un instrument estadstic de la comptabilitat estatal; vegeu balana de pagaments.
Fsica: un instrument per mesurar la massa o el pes d'un objecte; vegeu balana (instrument).
Fsica: un instrument per mesurar forces, vegeu Balana de torsi.
Astrologia: signe astrolgic del oest de Lliura del zodac tropical, vegeu Balana (astrologia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19811" title="Llista de constellacions per rea" nonfiltered="3642" processed="3617" dbindex="8657">
Aqu hi ha una llista de les 88 constellacions modernes segons la seva rea en el cel, mesurada en graus quadrats.





(*) Serpens ha estat dividida en dues parts: Serpens Caput (429 graus quadrats) i Serpens Cauda (208 graus quadrats).










 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19815" title="La Pobla de Vallbona" nonfiltered="3643" processed="3618" dbindex="8658">


La Pobla de Vallbona s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Localitzaci geogrfica i clima.

La Pobla de Vallbona es troba situada a 22 quilmetres de la ciutat de Valncia i s'hi accedeix per l'autovia de Llria. El terme municipal s de forma triangular i limita amb els municipis de Benaguasil, Btera, l'Eliana, Llria, Olocau, Riba-roja de Tria, Sant Antoni de Benaixeve i Serra.   

De clima mediterrani.

A ms del nucli principal de La Pobla, trobem els nuclis de poblaci de Casablanca, La Cornada, Gallipont, Pla dels Aljubs i Rascanya. A ms de moltes urbanitzacions disperses de nova construcci.

 Histria .

s una vila fundada a finals del s. XIII pels repobladors cristians vinguts a Benaguasil els quals construren un nou nucli habitat que denominaren la Pobla de Vallbona. El 1304 s'hi trasllad tamb el rector de Benaguasil i, per tant el cap de la parrquia. La vila pat notablement la invasi castellana en la Guerra dels dos Peres, en la segona meitat del s. XIV. 

El 1381 pacten amb els moros de Benaguasil la primera concrdia sobre l's de l'aigua de les squies de l'Alguasil, del Camps i la squia Major de Benaguasil, les quals sn comunes a tots dos pobles i van ser causa de molts conflictes entre ells. El 28 de maig de 1382 signen una carta de poblaci amb els seus senyors l'Infant Mart i Na Maria de Luna. Entre altres  punts es prohibeix que hi habiten sarrans amb l'objectiu "que no estiguen mesclats moro e christi en una casa...". El fet de ser de nova creaci explica el traat regular i rectangular dels seus carrers. La seva primera pertinena a Benaguasil va fer que perdurara quasi fins a l'actualitat la doble denominaci de Pobla de Vallbona i Pobla de Benaguasil.

La vila prengu part per l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successi i les tropes borbniques ocuparen el poble el dia 10 de maig del 1707.

Va ser un dels pobles ms afectats per les febres tercianes i el clera produt pel conreu de l'arrs, a les darreries del segle XVIII. El conreu de l'arrs va anar disminuint a poc a poc fins que va desparixer totalment. 

L'any 1958 perd una part del seu territori en segregar-se'n l'antic Caseriu Carmelit Calat de l'Eliana i una part de Sant Antoni de Benaixeve.

 Poblaci .

Compta el 2003 amb un total de 14.333 habitants, dels quals 7.344 sn hmens i 6.989 dones.

Ha experimentat un creixement lent per continuat al llarg del segle XX, i aquesta tendncia noms es trenca entre els anys 1950 i 1960 a causa de la segregaci de l'Eliana. Al 1900, la Pobla tenia 3.491 habitants, al 1910 4.035, al 1920 4.327, al 1930 4.775, al 1940 5.404, al 1950 5.864, al 1960 4.912, al 1970 5.626, al 1981 7.054 i al 1991 8.085.

Ha tingut una acceleraci de l'augment de poblaci des de mitjan la dcada dels anys noranta. Aix, al 1996 hi havia 9.871 habitants, al 1998 10.563, al 1999 11.112, al 2000 11.757, al 2001 12.301 i al 2002 13.068. Aquest increment de la poblaci s'ha produt, sobretot, a causa de la creaci de noves zones residencials, com ara la urbanitzaci Camp de Tria.

 Composici poltica .
La Pobla de Vallbona ha estat governada des de l'any 1987 pel Partido Popular amb majoria absoluta. El darrer batlle del PP fou Vicente Alba.

El darrer 16 de desembre de 2004 es va votar una moci de censura signada per tots els grups de l'oposici ms un regidor escindit del grup Popular, Francisco Tortajada (ex-regidor d'urbanisme), que va portar a l'alcaldia a Guillermo Garcia (PSPV-PSOE) posant fi d'aquesta manera a 22 anys d'alcaldia de Vicent Alba.



 Festes, tradicions i gastronomia .

Les festes patronals de la Pobla de Vallbona sn les de Sant Sebasti, celebrades el 19, 20 i el 21 de gener, en qu la imatge patronal es porta el mat de la festivitat del sant a l'ermita de Sant Sebasti en una process amb cavalls. Tamb destaquen les de la Verge del Roser, celebrades el 5, 6 i 7 d'octubre.

Pel que fa a la gastronomia, sol ser similar a la de la resta del Camp de Tria. Cal destacar la preparaci dels arrossos, ja que, com s'ha dit ms amunt, en va ser un poble productor.

 Poblans clebres .
 Hctor Coll Sebasti, Colau, pilotari.
 Pasqual Balaguer Castillo, Pasqual II, pilotari.

 Enllaos externs .

 Web de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona ;
 "Geb" poblana lliure i llibertria ;
 Bitacora de La Pobla de Vallbona ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
Televisin Local de La Pobla de Vallbona;
Foro sobre La Pobla de Vallbona;
Partido Popular de La Pobla de Vallbona;
Partido Iniciativa per La Pobla;
Bloc Nacionalista Valenci de la Pobla de Vallbona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19816" title="Scheme" nonfiltered="3644" processed="3619" dbindex="8659">
El llenguatge de programaci Scheme s un llenguatge funcional (si b  impur , ja que, per exemple, les seves estructures de dades no sn immutables) i un dialecte de Lisp. Fou desenvolupat per Guy L. Steele i Gerald Jay Sussman en la dcada dels setanta e introdut en el mn acadmic a travs d'una srie d'articles coneguts com el Lambda Papers de Sussman i Steele.

La filosofia de Scheme es decididament minimalista. El se objectiu no es acumular un gran nombre de funcionalitats, sin d'evitar les debilitats y restriccions que fan necessria la seva addici. Aix, Scheme proporciona el mnim nombre possible de nocions primitives, construt la resta en base a aquest redut nombre d'abstraccions. Per exemple, el mecanisme principal pel control de flux sn les crides recursives finals.

Scheme fou el primer dialecte de Lisp que utilitz mbit esttic o lxic (en lloc de dinmic) de forma exclusiva. Tamb fou un dels primers llenguatges de programaci amb continuacions explcites. Scheme ofereix tamb gesti automtica de memria (recollecci de brossa).

Les llistes sn la estructura de dades bsica del llenguatge, que tamb ofereix  arrays  entre el seus tipus predefinits. degut a la seva especificaci minimalista, no hi ha sintaxi explcita per a crear registres o estructures, o per  programaci orientada a objectes, per moltes implementacions ofereixen les esmentades funcionalitats

Scheme, originalment, s'anomenava  Schemer , continuant la tradici dels llenguatges Planner i 
Conniver. El seu nom actual es degut a que els seus autors utilitzaven el sistema operatiu ITS, que limitava la longitud dels noms de fitxers a 6 carcters


 Avantatges d'Scheme .
Scheme, com tots els dialectes de Lisp, t una sintaxi molt reduda, comparada amb la d'altres llenguatges. No necessita regles de precedncia, ja que, en essncia, no fa servir operadors: utilitza notaci prefixa per a totes les crides a funci.

Les macros d'Scheme permeten adaptar-lo a qualsevol domini. Poden ser utilitzades, per exemple per afegir suport a la programaci orientada a objectes. Scheme proporciona un sistema de macros  higinic  que, encara que no tant potent com el de Common Lisp, s molt ms segur i, amb freqncia, senzill d'utilitzar. La avantatge d'un sistema de macros d'aquest tipus ( que tamb es troba en altres llenguatges com Dylan) s que evita automticament collisions entre els noms utilitzats en la definici de la macro i en el context en aquesta s'expandeix. En contrapartida, les macros higiniques no poden introduir nous smbols.

Scheme facilita la programaci funcional. La programaci funcional pura. no precisa de variables globals ni pateix de efectes secundaris, i s, per tant, automticament segura en presncia de processos concurrents (thread-safe), a merc de facilitar considerablement la verificaci de programes, al menys en comparaci amb el estil imperatiu.

En Scheme, els procediments sn objectes de primera classe. Aquest fet permet la definici de funcions d'ordre superior, que faciliten un major grau d'abstracci en els programes. Tamb es possible la creaci de procediments annims.

L'estndard d'Scheme s tamb minimalista. Aix du a terme avantatges i inconvenients. Per exemple, escriure un compilador o intrpret de Scheme que sigui fidel al estndard s ms fcil que implementar un de  Common Lisp; Fer servir Lisp en dispositius amb poca memria ser tamb ms factible si utilitzem Scheme en lloc de Common Lisp. Als afeccionats a Scheme els diverteix molt assenyalar que el seu estndard, amb noms 50 pagines, s ms curt que l'index del llibre de Guy Steele Common Lisp: The Language!

Desavantatges d'Scheme.
El estndard de Scheme es realment minimalista, y especifica nicament el llenguatge en si mateix. Aix provoca l'existncia de multitud d'implementacions diferents, cadascuna de les quals introdueix extensions y biblioteques prpies que les fa incompatibles entre elles. Els Scheme Requests for Implementation (SRFI) tracten de posar remei a aquest problema.

Hi ha gent pressuposa que els procediments i variables comparteixen el mateix espai de nombres com una desavantatge, ja que algunes funcions tenen noms que sn d's com per variables. Per exemple, list es el nom d'un procediment, aix que es molt habitual veure lst o lyst como noms de variables, en lloc del obvi (per als anglosaxons!) "list".

Com hem dit, l'espai de noms s nic (en gerga tcnica, Scheme s el que es coneix com un LISP-1) i, per aix, tamb inclou a les macros. Aix impossibilita distinguir l's d'una macro del d'una funci, aix que, si no consultem la definici de cadascun dels objectes utilitzats, no ser en general possible determinar l'ordre devaluaci en programes amb els que no estiguem familiaritzats. 


Estndards.
Existeixen dos estndards que defineixen el llenguaje de programaci Scheme: l'estndard oficial de la IEEE, i un altre estndard conegut como Revisedn-th Report on the Algorithmic Language Scheme, quasi sempre abreviat como RnRS, on n es el nombre de la revisi. El ltim RnRS es R5RS, i esta displonible en lnia.

 Elements del llenguatge .

 Comentaris .
Els comentaris s'inicien amb un punt i coma (;) i continuen fins el final de la lnia.

 Variables .
Les variables son dinmicament tipades. Para associar-les a un valor concret, podem utilitzar define, una expressi let, o alguna de les seves variants. Les variables assignades en el primer nivell utilitzen define estan en mbit global (es a  dir, sn visibles en la resta del programa).

  (define var1 value)

Las variables assignades mitjanant let veuen el seu mbit redut al cos de l'esmentat let:

  (let ((var1 value))
     ...
     mbit de var1
     ...)

 Procediments .
Les funcions o procediments son objectes de primera classe en Scheme. Poden ser assignats a variables. Per exemple, una funci de dos arguments arg1 y arg2 poden definir-se com

  (define fun
    (lambda (arg1 arg2)
       ...))

o en la forma abreviada equivalent:

  (define (fun arg1 arg2)
    ...)

Les crides a funci tenen la sintaxis segent:

  (fun value1 value2)

Como veiem, la funci invocada es troba en primer lloc, seguida dels arguments de la crida, formant una llista.  Podem tamb utilitzar el procediment apply, que pren dos arguments: el primer es el procediment que volem invocar, mentre que el segon es la llista d'arguments. Aix, la anterior crida a una funci pot escriure's, de forma equivalent, com

  (apply fun (list value1 value2))

En Scheme, les funciones es divideixen, bsicament, en dos categories: els procediments definits per l'usuari i les primitives. Les primitives estan predefinides en el llenguatge, i inclouent +, -, *, /, set!, car, cdr, i altres procediments bsics. Moltes implementacions permeten al usuari redefinir algunes primitives. Por exemple, el segent codi

 (define +
   (lambda (x y)
     (- x y)))

converteixen la primitiva + en un procediment definit per  l'usuari que resta els seus  dos arguments en lloc de sumar-los.

 Llistes .
Scheme utilitza llistes enllaades de forma anloga a altres dialectes de Lisp.

 Tipus de dades .
Altres tipus de dades en Scheme sn els enters,  racionals, reals, complexes, smbols, cadenas, y ports, llistes associatives, taules hash, vectors, arrays y estructures.



La majoria d'implementacions proporciona all que es coneix com una torre numrica completa, aix com aritmtica exacta e inexacta.

Els valors booleans es representen mitjanant els smbols #t y #f. En realitat, qualsevol valor distint de #f (incloent la llista buida) s'interpreta com 'vertader' en un context adequat, mentre que en altres dialectes de Lisp la llista buida es interpretada com el valor boole fals.

Els smbols poden ser definits de varies maneres, sent 

  'symbol
  (string->symbol "symbol")

les mes comunes.

Igualtat.
Schemem t tres tipus diferents d'igualtat:

 eq? : Retorna #t si els dos objectes son exactament el mateix objecte, comprovant tamb on estan emmagatzemats fsicament.
 eqv? : Normalment igual que eq?, per tracta alguns objectes (per exemplo, carcters y nombres) de forma especial per que els nombres que siguin iguals fossin eqv? encara que fossin eq?.
 equal? : Compara el contingut de les estructures de dades tals com llistes, vectors y cadenes per determinar si sn iguals.

Les operadores de equivalncia dependents del tipus tamb existeixen en Scheme:
 string=? : Compara dos cadenes;
 char=? : Compara dos carcters;
 = : Compara nombres;

 Estructures de control .

 Avaluaci condicional .

  (cond (prova1 expr1)
        (prova2 expr2)
        ...
        (else exprn))

La primera expressi per la que la prova fos ser certa (qualsevol cosa excepte #f es pres com cert) ser avaluada. Si totes les prove resulten ser #f, s'avalua la clusula else.

Una variant de la clusula cond s

  (cond ...
        (test => expr)
        ...)

En aquest cas, expr ha de resultar en una funci que pren un solo argument. Si test resulta ser cirt, es crida a la funci anterior amb el valor retornat per test.

Scheme tamb t

  (if test then-expr else-expr)

per s'utilitza molt menys porque cond es ms general y normalment resulta ms llegible.

 Bucles .
Els bucles en Scheme solen prendre la forma d'una recursi final. Un exemple clssic s la funci factorial, que pot definir-se sense recursi final como:

  (define (factorial n)
    (cond ((= n 0) 1)
          (else (* n (factorial (- n 1))))))

  (factorial 5)
  ;; => 120

o una funci d'ordre superior como map, que aplica una funci a cada element de una llista, pot tamb definir-se sense recursi final de la segent forma:

  (define (map f lst)
    (cond ((null? lst) lst)
          (else (cons (f (car lst))
                      (map f (cdr lst))))))

  (map (lambda (x) (* x x)) '(1 2 3 4))
  ;;  => (1 4 9 16)

Podems definir ambdues fent servir la recursi final como segueix. La expressi let amb nom y la sentncia do son sucre sintctic que simplifica les definicions amb recursi final.

  (define (factorial n)
    (let loop ((fact 1)
               (n n))
      (cond ((= n 0) fact)
            (else (loop (* n fact) (- n 1))))))

  (factorial 5)
  ;; => 120


  (define (map f lst)
    (do ((lst lst (cdr lst))
         (res '() (cons (f (car lst)) res)))
        ((null? lst) (reverse res))))

  (map (lambda (x) (* x x)) '(1 2 3 4))
  ;; => (1 4 9 16)

Fixa't que en ambds casos es prefereix la versi amb recursi final degut al seu menor s de espai.

 Entrada/sortida .
Scheme t el concepte de ports d'on llegir o als que escriure. Scheme defineix tres ports per defecte, accessible amb les funcions current-input-port, current-output-port y current-error-port.

 Hola Mn .

 (let ((hola-mon
         (lambda ()
           (display "Hola, mn") 
           (newline))))
    (hola-mon))

o, simplement

 (display "Hola, mn
")

 Exemples .

Consultar .

 Implementacions .

Consultar .

 Recursos adicionals .

Consultar .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19822" title="Vaixell" nonfiltered="3645" processed="3620" dbindex="8660">

Un vaixell s un mitj de transport que flota a l'aigua i que s utilitzat, per tant, al mar, en llacs i en rius.

Classes de vaixells.
Vaixells de passatgers. Poden ser desbarjo, vaixells particulars que sn propietat d'una persona qualsevol i aquesta persona pot fer-ne l's que en vulgui; transbordadors o ferris, vaixells que s'usen per a transportar viatgers d'un indret a un altre, sn de lnia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge s de menys de 24 hores; o creuers, vaixells per a fer recorreguts ms llargs on els viatges sn de ms de 24 hores, normalment d'una setmana, i van aturant-se en diferents llocs per a poder visitar les ciutats on para.
Vaixells de mercaderies. Hi podem trobar els granelers o ro-ros, que transporten productes a granel (productes slids sense envasar, com els cereals, la fusta, ciment, etc., o b productes per a reciclar); els portacontenidors, que sn els encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de port en port; i els petroliers, que transporten petroli, derivats del petroli i gas natural en estat lquid.
Vaixells de pesca. Sn tamb vaixells particulars que s'usen per a pescar aliment en forma de peix i marisc. N'hi ha de dos tipus: els bous, que sn els vaixells que pesquen de dia i fan servir una tcnica d'encerclament amb xarxa per a pescar els peixos; i els teranyines, que pesquen de nit i fan servir un gran focus de llum molt potent per atraure els peixos a la superfcie de l'aigua i poder-los pescar.
Vaixells de guerra. Son vaixells pertanyents a la fora naval d'un pas que son utilitzats per a la defensa o l'atac des del mar. Normalment van equipats amb diferents classes d'armaments, des de canons i crregues de profunditat a mssils i aeronaus. n hi ha diferents tipus, segons l's especfic al que son destinats: fragates, cuirassats, portaavions, destructors... Els submarins, encara que poden anar per sota l'aigua, tamb es consideren vaixells.

Tipus de vaixells.
 

Vaixell de creuers;
Transatlntic;
Transbordador (ferri);

Vaixell de crrega;
Portacontenidors;
Petrolier;
Vaixell frigorfic;
Clper;
Portaavions;
Creuer;
Creuer lleuger;
Creuer cuirassat;
Destructor;
Cuirassat;
Fragata;
Corbeta;
Balandra;
Tarida;
Uixer;

Parts d'un vaixell.

Proa i popa;
Roda i codast;
Babord i estribord;
Coberta i entrepont;
Quaderna;
Carena;
ncora;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19826" title="Autombil" nonfiltered="3646" processed="3621" dbindex="8661">


L'autombil (comunament cotxe o votura a la Catalunya Nord) s un vehicle de quatre rodes destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i vuit seients. Es desplaa grcies a un motor d'explosi a base d'una mescla de gasolina o de gasoil i aire. En alguns pasos la mescla explosiva es fabrica a partir de determinades plantes. Recentment s'han comenat a produir autombils que funcionen amb motor elctric, si b l'autonomia d'aquests vehicles s encara limitada a causa del pes de les bateries. Les rodes davanteres dels autombils poden moure's cap a ambds costats per a realitzar girs i prendre les corbes.

Origen del mot cotxe.

La teoria ms dota acceptada s que ve de l'hongars kocsi, que s el gentilici del poble de Kocs, on es fabricaven carruatges famosos en tot el pas. Aquest en seria l'tim primer, que passaria al francs, a l'espanyol, i d'aquesta llengua al catal, amb la particularitat que en el nostre idioma el mot cotxe ha passat a designar amb el temps un transport motoritzat. La gent gran encara anomena cotxe de lnia a un autobs.

Histria de l'autombil.


Els primers cotxes es creu que es van fabricar a Xina  a finals del segle XVII. L'energia que els propulsava era la resultant del vapor.

Tot i aix ens consta que el primer cotxe de vapor va ser presentat l'any 1769 per l'escriptor i inventor francs Nicholas-Joseph Cugnot. La seva funci principal era portar canons. Era un tricicle amb un pes de 4.500 Kg amb les rodes de fusta i les llantes de ferro. Aquest cotxe, per, es va estavellar i la seva rplica va quedar destruda al 1771.

En el 1833, un professor alemany de qumica anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era la substncia perfecte per fer la funci de combustible. El combustible va passar a anomenar-se nafta.

El projecte dels cotxes de vapor encara es trobava present ja que es van posar en prctica diverses vegades a Anglaterra. En aquest pas  es van construir ms de 40 cotxes i tractors propulsats per vapor fins al 1840.

Regularment circulaven 9 carruatges a vapor amb una capacitat d'entre 10 i 20 persones amb una velocitat mitjana d'uns 24 Km/h. Es va buscar una manera ms prctica per moure els cotxes autopropulsats. La resposta es va trobar novament a Europa al 1860, grcies al belga Jian Joseph Etienne Lenoir. Aquest va descobrir el motor d'explosi. 

Sis anys ms tard, en el 1866, l'alemany Gottlieb Wilhelm Daimler va construir el primer mitj de transport propulsat grcies a una combusti interna. Era un gegant de casi dues tones de pes. 

Aquest cotxe va ser presentat pel patr de Daimler, Nicholas Otto, al 1867, a l'exposici de Pars. Aquest projecte va significar la base de la nova indstria.

Nicholas Otto juntament amb Eugen Langen, van crear ms tard el motor atmosfric. Aquest, per, no va significar un gran aven en la industria de l'automobilisme.

Daimler va estar tres anys ms de treball en aquest projecte per idear un mitj de transport de noms 41 Kg. Aquest cotxe va ser el precursor dels motors d'explosi que es farien desprs.




Karl Friederich Benz (1844-1929) va ser un enginyer mecnic que va crear el primer vehicle utilitzable que funcionava amb un motor de combusti interna. Va comenar a funcionar l'any 1855 i un any ms tard, en el 1856 va se patentat el 26 de gener d'aquest any.

La roda inflable va ser inventada per l'escocs Robert W Thompson l'any 1975 i, un veterinari compatriota seu anomenat John Boyd Dunlop la va millorar. Va fer un pneumtic l'any 1888 que es podia utilitzar en cotxes i bicicletes.
El 1893, Benz va construir un cotxe de quatre rodes. Amb aquest vehicle es va comenar a identificar cada cotxe amb la seva marca, ja que Benz va posar la marca que portava el seu nom a les rodes.

L'any 1897, desprs de diversos estudis i esforos, Robert Bosch va aconseguir crear un sistema d'arrancatge del motor molt prctic que, rpidament, l'enginyer Rudolf Diesel va aplicar-lo. 

El 1899 va crear el primer cotxe de carreres. La marca Benz va atravesar una petita crisi a principis del segle XX ja que Benz no volia innovar els seus autombils amb els ltims avenos descoberts per altres enginyers pioners en el mn de l'autombil com Daimler i els seu soci Wilhelm Maybach.

Durant tot el segle XIX i, principalment a principis, cal dir que va haver-hi molta competncia entre les fbriques i molts enginyers es van preocupar de millorar elements que formaven part del vehicle com per exemple: frens, transmissi, esmortedors, la carburaci i el sistema d'arrencada d'entre d'altres. A finals del segle XIX, un jove francs que es deis Louis Renault va fer un cotxe al garatge de casa els seus pares. D'aquest cotxe en sort una altra marca que avui dia encara est present al mercat de l'autombil.

En tot aquest temps van sortir molts altres pioners de l'autombil com per exemple el nord-americ Henry Ford. En el 1908, Ford va efectuar un gran aven en el mn de l'autombil i en el mn de la fabricaci d'altres objectes, ja que va posar en marxa un nou sistema de fabricaci d'autombils que aprofitava la divisi del treball.

Aquest sistema es va anomenar producci en srie i consistia que els productes anaven recorrent una trajectria fixa, prviament establerta, i passaven per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s encarregaven de fer sobre cada producte un petit conjunt de tasques bsiques. Amb aquest mtode va aconseguir fabricar a uns costos molt ms baixos. Ford va comercialitzar un model de cotxe que es va vendre molt posteriorment del descobriment de la producci en srie. Aquest model s el Ford T.

L'any 1929 la Daimler Motoren Gesellschaft va unir-se amb la marca Mercedes-Benz formant aix la Daimler-Benz, que ms tard es convertir en l'actual Mercedes Benz.

Al 1972, Volkswagen va batre l'espectacular xifra de 15 milions de Ford T amb el llanament del popular i fascinador  Escarabat .

Vegeu tamb l'article principal: Cronologia de l'Autombil tita

 Pioners de l'autombil .
A part dels esmentats a l'apartat d'histria cal destacar:
Adam Opel (1838-1895).
Andre Citron (1878-1935).
Armand Peugeot (1849-1915).
Charles Stewart Rolls (1877-1910).
Frederick Henry Royce (1863-1933). ;
Enzo Ferrari (1898-1988).
Etore Arcos Isidoro Bugatti (1881-1947).
Ferdinand Porsche (1875-1952).
Ferrucio Lamborghini (1916-1993).
Horace Elgin Dodge (1868-1920).
Louis Joseph Chevrolet (1878-1941).
Vicenzo Lancia (1881-1937).
Waltern Owen Bentley (1888-1971).
Walter Percy Chrysler (1875-1940).

Tipus d'autombils.
En funci de la capacitat dels seients i de l's a qu es destinen hi ha diferents tipus d'autombils.

Berlina: Sn els autombils ms usuals. Tenen capacitat per a quatre o cinc persones i equipatge. Hi ha grandries compactes, mitjans, grans i de luxe. El nom berlina procedeix de la denominaci que se li donava antigament a un carruatge tancat, amb capacitat per a quatre persones.

Familiar: L'autombil familiar s normalment una versi de la berlina, per de dos volums, s a dir, que la part posterior, que a la berlina s ocupada pel maleter, en el familiar mant l'altura del sostre del vehicle. Aix es crea una zona d'equipatge molt mplia, tant en amplria i profunditat com en altura. Addicionalment poden abatre's els seients posteriors per a ampliar encara ms l'espai. En la part de darrere el familiar disposa d'una mplia porta per a facilitar la crrega i descrrega d'equipatge i objectes voluminosos. Per aquesta ra a aquest tipus d'autombil se li denomina tamb 5 portes.

Monovolum: Els monovolum han anat adquirint ltimament popularitat, sobretot entre les famlies amb diversos xiquets, pel nombre elevat de seients que aquests autombils ofereixen. Es tracta de models que quant a confort i a comoditat de conducci sn comparables a les berlines, per que sn una mica ms llargs i que mantenen l'altura del sostre al llarg de tot el vehicle. D'aquesta manera caben set a vuit seients, que poden desplaar-se i fins i tot desmuntar-se, per a configurar l'interior de l'autombil d'acord amb les necessitats del propietari en cada moment. Es denominen en catal monovolum, pel fet que tot l'autombil constitueix un nic cos. El maleter est integrat i disposa d'una porta prpia, i el motor est allotjat de tal manera que sobrex molt poc per davant. En angls a aquests autombils se'ls coneix com "minivan", de la paraula "van", que significa furgoneta o cami xicotet.

Supercompacte: Una recent tendncia ha fet aparixer una srie de models de dimensions molt redudes, concebuts per al seu s en ciutats amb molt de trnsit i dificultat d'aparcament. Aquests autombils disposen de dos seients i de molt poc espai per a equipatge.

Coup: Sn autombils de dues places amb maleter ms o menys ampli. En algunes ocasions sn models adaptats de berlines i en altres sn models dissenyats expressament. La paraula coup procedeix del francs i significa "tallat", alludint que l'autombil, en disposar nicament de dues places, queda tallat per darrere.

Roadster: Sn autombils esportius descapotables. Tenen dos seients i un maleter redut, que en recollir la capota queda encara ms disminut de grandria. Roadster s el nom angls que se li donava als antics cotxes esportius descapotables, que disposaven de dues places i un banc plegable per a altres dues persones allotjat al maleter.

SUV: Les inicials signifiquen en angls Sport Utility Vehicle, o siga, "vehicule d'utilitat esportiva". Aquests autombils van ser desenvolupats en anys recents i constitueixen una combinaci entre un tot terreny i un autombil cmode de ciutat i carretera. La majoria dels fabricants d'aquests autombils donen ms importncia a la comoditat que a l'equipament tcnic per a l's en terrenys difcils.

Tot terreny: Aquests autombils estan dissenyats especficament per a superfcies de terra, d'arena, de pedres i aigua, en pendents de pujada i baixada pronunciades. Disposen dels mecanismes necessaris per a aquest tipus de conducci, com la tracci a quatre rodes i la reductora de marxes. El centre de gravetat es troba desplaat cap avall, perqu l'autombil puga inclinar-se cap als costats fins a un determinat angle. El terme angls de tot terreny s allroad, s a dir, "totes les carreteres". Tamb es coneix a aquests autombils amb la denominaci 4x4, que significa tracci a quatre rodes.

Fabricants actuals d'autombils.

Per fabricants d'autombils s'entenen les companyies que dissenyen, desenvolupen i fabriquen autombils sota una prpia identitat, ja siguen empreses independents o integrades en un grup major. En la segent llista s'inclouen els actuals fabricants d'autombils. Els fabricants ja desapareguts es troben en la llista de marques d'autombils que apareix ms avall.

Llista de fabricants actuals d'autombils;

 Marques d'autombils .
Per marques d'autombils s'entenen totes aquelles denominacions que constitueixen o que han constitut en el passat la identitat d'un fabricant o d'una divisi o lnia de models d'autombils.

Les principals marques de cotxes sn:


Vegeu tamb.
 Museu de l'Autombil;
 Tecnologia de l'autombil;
 Cronologia de l'autombil;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19831" title="Cicl tropical" nonfiltered="3647" processed="3622" dbindex="8662">



En meteorologia,un cicl tropical (anomenat tamb hurac, cicl, tif, tempesta tropical o depressi tropical depenent de la seva fora i localitzaci) s una tempestat forta que es forma al mar i sol provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h. 

Un hurac cobreix una rea circular d'entre 300 i 800 km aproximadament. En la tempestat hi ha vents forts i pluges que rodegen un "ull" central, que sol tenir uns 25 km de dimetre. No obstant aix, el major dany a la vida i a la propietat no s resultat del vent, sin de la pujada de les marees i les crescudes fruit de les pluges torrencials.

Avui en dia, els huracans sn detectats per satllits des del moment que comencen a formar-se i per aix generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecci i l'inici de la tempestat. 

Terminologia.
Els ciclons tropicals es classifiquen en 3 grups atenent a la velocitat del vent que originen: depressions tropicals, tempestes tropicals i un tercer grup que rep diferents noms segons la zona geogrfica on es produeix.

 Les depressions tropicals sn sistemes organitzats de tempestes amb una circulaci superficial definida i vents sostinguts mxims de fins a 17 metres per segon (33 nusos, 38 milles/h o 62 km/h). No posseeixen ull, i normalment tampoc presenten la tpica forma d'espiral de les tempestes ms fortes. ;
 Les tempestes tropicals tenen una circulaci superficial definida i vents sostinguts mxims d'entre 17 i 33 metres per segon (34 a 63 nusos, 39 a 73 milles/h o 62 a 117 hm/h). Quan arriben a aquest punt, les tempestes adquireixen la seva distintiva forma ciclnica, per b que encara no mostren un ull. ;
 L'ltim grup, format per huracans, tifons i ciclons (vegeu l'apartat Diferents noms per a un mateix fenomen), aplega els ciclons amb vents sostinguts d'una intensitat superior als 33 metres per segon (63 nusos, 73 milles/h o 117 km/h). Presenten la caracterstica forma d'espiral al voltant de l'ull central.




Diferents noms per a un mateix fenomen.

Com s'ha dit, el terme utilitzat per a anomenar els ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h varia depenent de la regi. Aix, s'anomena:

 Hurac, al nord de l'oce Atlntic (incls el Carib) i de l'oce Pacfic (sempre a l'est de la lnia de canvi de data). Tamb s'anomena hurac de forma "no oficial" al sud de l'Atlntic.  ;
Tif, al nord-oest de l'oce Pacfic (sempre a l'oest de la lnia de canvi de data).
Cicl, a tota l'rea de l'oce ndic i del sud del Pacfic, si b amb alguns matisos: ;

Cicl tropical sever al sud-oest del Pacfic (sempre a l'oest del meridi 160E) i al sud-est de l'ndic (sempre a l'est del meridi 90E). ;
Tempesta ciclnica severa al nord de l'oce ndic.
Cicl tropical al sud-oest de l'ndic i al sud del Pacfic (sempre a l'est del meridi 160E). ;

De forma ja ms acotada, els huracans tamb reben el nom de Bagyo a les Filipines i de Taino a Hait.



Etimologia.

La paraula hurac prov de la paraula castellana huracn i aquesta, al seu torn, del vocable tano (llengua amerndia) hurakn, nom d'un Du creador qui,  segons els maies, va escampar el seu al a travs de les catiques aiges de l'inici, creant aix la Terra.
El mot tif sembla que pot provenir del portugus tufo; de l'rab   f n (     ); del grec tuph n (     ); de la frase en xins (mandar) ti f ng (  ) que etimolgicament deriva possiblement de "gran vent" (  ); i de la paraula japonesa taif  (  ). ;
El mot cicl prov del grec       , que significa "cercle". ;

Classificaci.

La classificaci dels ciclons tropicals es fa atenent a la seva intensitat i es porta a terme mitjanant l'escala Saffir-Simpson. Aquesta escala, que classifica els huracans segons la velocitat dels vents que generen, es divideix en cinc categories (de l'1 al 5). No obstant aix, el nivell de cada hurac no est directament relacionat amb les prdues que produeix. Aix, la magnitud dels danys depn tamb d'altres factors com la solidesa de les estructures de les regions afectades, la velocitat de desplaament i altres fenmens atmosfrics.

Davant la previsi de forts huracans s convenient recrrer a mesures d'evacuaci. De fet, moltes de les vctimes del Hurac Andrew que van ignorar les ordres d'evacuar van perdre la vida o es van donar compte que no podien fer res per a protegir els seus bns contra la tempestat.

Formaci.

Tot i que encara no es coneix a la perfecci el procs pel qual es forma un cicl tropical, s que se sap, en canvi, que sn necessaris com a mnim 3 factors: 

Temperatura de la superfcie del mar, i fins a uns 50 metres de fondria, per damunt de 26.5  centgrads. Les aiges calentes sn la font d'energia per als ciclons tropicals ats que s'evaporen amb major celeritat i condensen rpidament en les capes superiors de la troposfera. Per contra, quan aquestes tempestes toquen terra o viatgen damunt d'aiges ms fredes es debiliten rpidament.

Que les condicions siguin les idnies per a la formaci de tempestes: per aix cal que per mitj de l'evaporaci la troposfera es trobi relativament humida i que, alhora, es produeixi una irrupci d'aire fred a les capes altes de la troposfera a fi de condensar tot aquest vapor d'aigua.

Que s'origini a una distncia aproximada de 10 graus o ms de latitud des de l'equador, de manera que la Fora de Coriolis sigui prou forta per iniciar la rotaci del cicl.

Quan es formen els ciclons tropicals.



L'activitat mundial de ciclons tropicals culmina a finals de l'estiu (diferent, recordem, als dos hemisferis), quan la temperatura de l'aigua dels oceans arriba al seu punt ms alt. Tanmateix, cada zona t els seus propis patrons estacionals.

A l'Atlntic Nord, la temporada d'huracans va de l'1 de juny al 30 de novembre, si b el perode de mxima activitat se situa entre finals d'agost i tot el mes de setembre. La punta estadstica de la temporada d'huracans a l'Atlntic Nord s el dia 10 de setembre. 

Al Nord-est de l'oce Pacfic el perode d'activitat s sensiblement ms llarg tot i que en general coincideix amb els mateixos mesos de l'any que a l'Atlntic. Al Nord-oest del Pacfic la temporada de ciclons abasta tot l'any, amb un mnim al febrer i un mxim a primers de setembre. 

A la zona nord de l'oce ndic, les tempestes van d'abril fins a desembre, amb puntes ms marcades als mesos de maig i novembre.

A l'hemisferi sud, l'activitat ciclnica comena a finals d'octubre i acaba al maig, i la mxima activitat culmina entre mitjan febrer i primers de mar.

On es formen els ciclons tropicals.

Gaireb tots els ciclons tropicals es formen dins la franja tropical compresa entre els 30 de latitud (nord i sud) i ms concretament, un 87% es forma dins dels 20 de latitud. 

Gaireb mai se n formen per sota dels 10 de latitud, ja que aqu la Fora de Coriolis s dbil i no t prou fora per iniciar i mantenir la rotaci del cicl tropical. Tanmateix, hi ha la remota possibilitat que se n formi algun dins d'aquest lmit sempre que es proporcioni una altra font de rotaci inicial. Aquestes condicions, per, sn extremadament rares, ra per la qual les estadstiques ens diuen que en aquesta zona s'origina menys d'un cicl tropical al segle.

Zones principals.


Hi ha set zones principals de formaci de ciclons tropicals:

1. Oce Atlntic Nord: s la ms ben estudiada de totes les rees assotades per ciclons tropicals. Comprn el Mar Carib i el Golf de Mxic. El nombre de ciclons varia aqu mpliament d'un any a l'altre; hi ha temporades en qu es registren ms de 20 huracans mentre que n hi ha hagut alguna que noms n ha vist un. La mitjana, per, s de deu ciclons per temporada. Les regions que es veuen afectats sn els Estats Units, Mxic, l'Amrica Central, les Illes del Carib i, amb menor intensitat, les Bermudes i el Canad.
2. Oce Pacfic Nord-Oriental: aquesta s la segona rea ms activa al mn i s, tamb, la que presenta una major densitat de ciclons (nombre de tempestes per rea petita d'oce). Les tempestes que es formen en aquesta zona poden afectar l'oest de Mxic, Hawaii, el nord d'Amrica Central i, en ocasions extremadament rares, l'estat de Califrnia (Estats Units|EUA).
3. Oce Pacfic Nord-Occidental: s, de bon tros, l'rea ms activa ats que concentra un ter de tota l'activitat ciclnica del planeta. Els estats ms afectats sn la Xina, el Jap, les Filipines i Taiwan.

4. Oce ndic Nord: aquesta zona es divideix de fet en dues rees, el Mar d'Arbia i el Golf de Bengala (aquest amb 5 o 6 vegades ms d'activitat). Histricament, aquesta s la regi del planeta on els ciclons s'han cobrat ms vides (noms cal recordar el pas del cicl Bhola, l'any 1970, que provoc ms de 200.000 vctimes mortals). Els estats compresos en aquesta rea sn l'ndia, Bangla Desh, Sri Lanka, Tailndia, Myanmar i el Pakistan. Rarament, un cicl tropical format en aquesta zona arribar a afectar la Pennsula arbiga.
5. Oce ndic Sud-Occidental: aquesta regi s la ms desconeguda degut a la manca de dades histriques. Els ciclons que es formen aqu causen impacte en Madagascar, Moambic, Maurici i Kenya.
6. Oce ndic Sud-Oriental: l'activitat tropical en aquesta regi afecta Austrlia i Indonsia.
7. Oce Pacfic Sud-Occidental: l'activitat ciclnica en aquesta regi d'Oceania afecta majoritriament Austrlia i Papua Nova Guinea.

Zones inusuals.

Hi ha zones del planeta on, tot i que s molt estrany que es formin ciclons tropicals, espordicament se n'han format.

Sud de l'oce Atlntic: el fet que en aquesta latitud les aiges de l'oce siguin ms fredes, combinat amb qu queda fora de l'anomenada  Zona de convergncia intertropical, fa molt difcil que s'hi formin ciclons. No obstant aix en els darrers anys s'hi han observat tres fenmens: una dbil tempesta tropical a la costa d'frica l'any 1991, lHurac Catarina (tamb anomenat Aldona) que toc terra al Brasil l'any 2004; i una petita petita tempesta a l'est de el Salvador i el Brasil el gener de 2004.
Centre del Pacfic Nord: aquesta rea s sovint visitada per huracans, per b que s'han originat al nord-est del mateix oce Pacfic, una zona molt ms favorable per la formaci de ciclons.

Mediterrnia: Molt espordicament s'han presentat fenmens amb una estructura similar a la dels ciclons tropicals. Aix es tenen documentats sengles ciclons al setembre de 1947, setembre de 1949, gener de 1982, setembre de 1983 i gener de 1995. Val a dir, per, que hi ha un debat obert sobre si aquestes tempestes eren o no d'origen tropical.

Dissipaci.

Un cicl pot perdre les seves caracterstiques tropicals de diferents maneres:

En tocar terra, el cicl perd el contacte amb l'aigua clida, que s el combustible que necessita per a seguir el seu desenvolupament, i rpidament es debilita. Molts ciclons violents (de categoria 3 o superior) es desintegren rpidament en rees de baixa pressi en el primer o segon dia de tocar terra. No obstant aix, hi ha la possibilitat que un hurac es pugui regenerar si aconseguix tornar a tocar mar obert. Si una tempesta passa per una rea muntanyosa, es debilitar rpidament encara que el contacte sigui breu. Aquesta ltima s, no obstant, la causa de moltes morts relacionades amb huracans, ja que la tempesta portaria pluges torrencials que poden desencadenar grans esllavissades. ;
El cicl roman molt de temps en una mateixa rea d'aigua i acaba consumint tota la calor superficial disponible. ;
El cicl experimenta cisallament. Aix provoca una forta alteraci en la direcci i la prdua de velocitat dels vents originant la desintegraci de l'estructura del cicl.
Si la tempesta s dbil, pot ser fcilment engolida per una altra rea de baixes pressions, i ambdues acabarien formant una rea major de tempestes no-ciclniques. ;
En el seu recorregut l'hurac es trasllada cap a aiges ms fredes, perd les seves caracterstiques tropicals i es convertix en un cicl extratropical. ;

Cal no oblidar que malgrat un cicl hagi perdut les seves caracterstiques tropicals o s'hagi dissipat, pot continuar presentant vents molt forts i pluges copioses.

Molts huracans originats a l'oce Atlntic i que han assotat amb fora les costes d'Amrica acaben arribant, dies desprs, a Europa convertits en simples depressions atlntiques. A tall d'exemple: la depressi tropical Rita es form el dia 18 de setembre al nord de la Repblica Dominicana i el dia 20 de setembre ja s'havia convertit en lhurac Rita, un dels ms profunds de la histria. Assot les costes dels Estats Units entre el 21 i 24 de setembre fins que toc terra ferma, es debilit i es convert en una simple depressi que, seguint la circulaci atmosfrica, arrib a Europa el dia 1 d'octubre.

Efectes.

Quan es troben a mar obert, els ciclons tropicals incrementen de forma notable l'onatge, i les pluges i els forts vents poden afectar embarcacions fins a enfonsar-les. No obstant aix, els efectes ms devastadors tenen lloc quan aquests fenmens arriben a tocar terra.
Un cicl tropical que afecta terra ferma pot provocar danys de quatre formes diferents :
Vent: els vents poden fer malb o destruir completament vehicles, edificis, vies de comunicaci, etc. A banda d'aix converteix en projectils i llana a gran velocitat objectes diversos com poden ser elements del mobiliari urb (semfors, papereres, indicadors, etc.), objectes que sobresurten de les faanes (rtols), brancatges dels arbres...
Marea: els huracans produeixen un increment en el nivell del mar que pot inundar comunitats costaneres senceres. s justament aquest l'efecte ms devastadors, ja que el 80% de les vctimes d'un cicl moren en els llocs on aquests toquen terra. ;
Pluja torrencial: les precipitacions intenses poden provocar esllavissades en zones muntanyoses, a banda de desbordar cursos fluvials i altres masses aqutiques prximes. ;
Tornados: la rotaci contnua d'un cicl sovint fomenta la formaci de tornados. Encara que aquests tornados normalment no sn tan forts com els que es formen fora de les rees tropicals, poden provocar greus danys. ;

Moltes vegades, desprs del pas d'un cicl, els seus efectes secundaris continuen afectant la poblaci. Aix poden originar:
Epidmies: l'ambient humit que queda desprs del pas d'un hurac, combinat amb la destrucci d'installacions sanitries i un clima clid pot originar epidmies que poden continuar cobrant vides durant fora temps. ;
Apagades: els ciclons tropicals moltes vegades provoquen apagades elctriques massives que dificulten la comunicaci i obstaculitzen les tasques de rescat. ;
Dificultats en el transport: les tempestes malmeten ponts i carreteres, complicant les feines de transport de medicaments, aliments i aigua per a consum hum cap a les rees que ho necessiten.

El nom dels ciclons tropicals.
Vegeu l'article principal Llista de noms dels ciclons tropicals.


Quan un cicl tropical arriba a la categoria de tempesta tropical -vents sostinguts superiors als 62 km/h- se li assigna un nom. Aix es fa amb l'objectiu de facilitar-ne la identificaci de cara a futures reclamacions a les companyies d'assegurances; tamb permet indicar que la potncia del cicl no pot ser menystinguda i aconseguir, aix, que els avisos a la poblaci de les zones que seran assotades tinguin major incidncia. Una tercera ra s que sovint hi ha dos o ms ciclons actius alhora; el fet de donar-los un nom permet d'identificar-los millor i evitar confusions.

Els noms es prenen d'unes llistes (on s'alternen noms masculins i femenins) elaborats amb anterioritat per cada regi i compten amb el vist-i-plau de l'Organitzaci Meteorolgica Mundial o dels diferents serveis meteorolgics nacionals. 

Cada any, es  retiren  els noms d'aquells ciclons tropicals que s'han cobrat vides humanes o b han estat particularment destructius. En el seu lloc, s'escullen altres noms amb la mateixa inicial i gnere que el retirat. 

Histria del nom dels huracans.
El costum de posar nom als huracans no s pas nou. Quan els europeus van arribar al Nou Mn i van descobrir el fenomen dels ciclons tropicals, ja els anomenaven amb el nom del sant del dia. 

El mtode modern de posar noms de persona fou introdut a finals del segle XIX pel meteorleg anglo-australi Clement Wragge qui, curiosament, noms escollia noms femenins aix com de poltics que l'havien ofs.  Durant la Segona Guerra Mundial es va consolidar el costum d'anomenar els huracans exclusivament amb noms de dona.

Per l'increment del trnsit aeri i martim, aix com les millores en les observacions meteorolgiques, van fer necessari un acurat seguiment de l'evoluci dels huracans ja  que, davant l'eventualitat de trobar-se amb un cicl tropical, les comunicacions per rdio amb vaixells i aeronaus havien de ser inequvoques. Amb aquest objectiu i amb la finalitat d'ajudar en la seva identificaci, l'any 1953 s'inici als Estats Units la prctica sistemtica de posar un nom a les tempestes tropicals i huracans. L'ens encarregat de fer-ho era el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units i s mantingut en l'actualitat per l'Organitzaci Meteorolgica Mundial.

D'acord amb la prctica com de la llengua anglesa de referir-se als objectes inanimats (com ara vaixells, trens, etc.) amb el pronom femen  ella , es va mantenir el costum d'assignar als huracans noms exclusivament femenins. Aix, a la primera tormenta de l'any li fou assignat un nom femen que comenava amb la lletra "A", al segon amb la lletra "B"; i aix successivament. Tanmateix, com que les tormentes tropicals i els huracans sn per damunt de tot fenmens destructius, hom va considerar aquesta prctica sexista, ra per la qual a partir de l'any 1979 es van introduir els noms masculins a la nomenclatura.  Aquell fou, a ms a ms, el primer any en qu la llista de noms s'elabor abans no comencs la temporada de ciclons.

Els ciclons i el canvi climtic.
La comunitat cientfica no es posa d'acord en una hipottica relaci entre el canvi climtic i l'increment en el nombre de ciclons tropicals observat en els darrers anys -especialment pel que fa a l'Atlntic Nord- i la virulncia d'aquests. Segurament perqu tampoc no hi ha unanimitat sobre si realment existeix aquest presumpte canvi climtic. 

Malgrat tot, per, els defensors d'aquesta relaci causa-efecte tenen diversos arguments a favor seu. Aix, hom apunta com a possibles smptomes d'aquest vincle diversos fenomens ocorreguts en les darreres dcades que surten clarament de la normalitat:

D'una banda, l'excepcionalitat de la temporada d'huracans de 2005 a l'Atlntic, que va batre un gran nombre de rcords: mai s'havien registrat 28 ciclons en un sol any; d'aquests, mai 15 s'havien convertit en huracans; mai en una temporada hi havia hagut 4 huracans de categoria 5; l'hurac Wilma arrib a la pressi ms profunda mai registrada (882 hPa); s'esgot la llista de noms i va caler recrrer per primera vegada a la histria a l'alfabet grec per anomenar sis ciclons, el darrer dels quals, fins i tot, no es dissip fins al gener de 2006.
En segon lloc, l'atpica formaci, l'any 2004 de l'hurac Catarina, al sud de l'oce Atlntic, prop del Brasil.
D'altra banda, la inusual formaci de l'hurac Vince, prop de Madeira l'octubre de 2005, per b que arrib convertit en una simple depressi tropical a les costes del Marroc i Andalusia.
Ms definitives semblen les dades que ofereix el quadre de sota, segons el qual la mitjana d'huracans a l'Atlntic ha experimentat un notable increment en els darrers decennis:




Font: NOAA

 Vegeu tamb .
Escala de ciclons tropicals;
Escala Saffir-Simpson;
Llista de noms dels ciclons tropicals;
Temporada d'huracans a l'Atlntic, 2005;

Enllaos externs.


 Centres meteorolgics regionals especialitzats en huracans .
 Centre Nacional d'huracans (Estats Units).;
 Centre d'huracans del Pacfic Central.;
 Agncia Japonesa de Meteorologia.;
 Mto-France - La Reunin.;
 Centre Canadenc d'Huracans.;

 Ciclons passats .
 Sumari anual de tempestes tropicals al mn.;
 The Hurricane Hut - Informaci sobre els ciclons des de 1950.
 Informaci histrica i contempornia dels huracans.;
 United States Tropical Cyclone Rainfall Climatology - Uns 20 anys d'histries de ciclons tropicals, amb especial atenci a la precipitaci total de la tempesta. Dividides per any, regi, i punt d'entrada a terra.
 the EM-DAT Base de dades internacional de desastres.;

 Informaci general .
 Pgina d'huracans de la NASA.;
 NOVA scienceNOW: Hurricanes.;
 Seguiment d'huracans i tempestes dels Oceans Atlntic i Pacfic.;
 Huracanes Yucatn.;
WebCamPlaza Collecci de webcams per a huracans.
 www.worldhurricanes.com - ltimes notcies des de la red WN.
 Anlisi d'huracans respecte el canvi climtic.;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19836" title="Canad" nonfiltered="3648" processed="3623" dbindex="8663">

El Canad s un estat de l'Amrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent ms septentrional de la Terra, i per la seva extensi s el segon ms gran del mn, darrere de Rssia. Polticament s una federaci de 10 provncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjanant una acta de confederaci.

La capital s Ottawa, seu del Parlament i residncia oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat s superada en nombre d'habitants per Toronto (amb ms de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb ms de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el mili). Passen tamb del mig mili d'habitants les ciutats segents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton. 

Originriament fou una uni d'antigues colnies pertanyents a Frana i al Regne Unit, per la qual cosa el Canad s membre de la Francofonia i de la Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN). El Canad t dos idiomes oficials: l'angls i el francs, aquest darrer parlat, sobretot, a la provncia del Quebec. El Parlament est format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys. 

T fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relaci. Igualment, les illes de Grenlndia (possessi danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessi francesa) hi sn properes. En concret, Grenlndia est separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els lmits per mar sn, a l'oest, amb l'oce Pacfic, al nord amb l'oce Glacial rtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oce Atlntic.

Toponmia.

El nom del Canad prov d'una paraula amerndia (iroqus), canada que significa "vila" o "assentament". El 1525 els habitants de l'rea de la ciutat actual de Quebec van fer s d'aquesta paraula per dirigir Jacques Cartier cap a la vila de Stadacona. Cartier va utilitzar la paraula "Canada" per referir-se no noms a aquesta vila, sin a tota l'rea sota el domini de Donnacona, el cap de Stadacona; el 1547 els mapes van utilitzar aquest nom per referir-se a aquesta regi i les rees que l'envoltaven. 

La colnia francesa del Canad, Nova Frana es va establir al llarg del riu de Sant Lloren i les costes al nord dels Grans Llacs. Desprs, sota el domini britnic es va dividir en dues colnies: l'Alt Canad i el Baix Canad, que s'unificarien el 1841 com a "Provncia Britnica del Canad". Desprs de la formaci de la Confederaci, el 1867 es va adoptar el nom "Canad" per referir-se al domini britnic, amb el nom de "Domini del Canad".  Des de l'Acta de 1982 el nom oficial s noms "Canad", l'nic nom legal i bilinge.

 Geografia fsica .

El Canad s situat a la part ms septentrional del subontinent de l'Amrica del Nord. Limita amb els estats continentals dels Estats Units al sud, i amb Alaska al nord-oest; amb l'oce Atlntic a l'est, amb l'oce Pacfic a l'oest, i amb l'oce rtic al nord. En superfcie total (incloent-hi els cossos d'aigua), el Canad s el segon pas ms extens del mn, desprs de Rssia i el ms gran del continent. Des de 1925, el Canad reclama la porci de l'rtic entre el 60W i el 141W, per aquesta reivindicaci no s reconeguda universalment. L'assentament ms septentrional del Canad s l'Estaci d'Alerta de les Forces Canadenques a lilla Ellesmere, a 817 km del pol nord. El Canad t la costa ms llarga del mn, de 243.000 km.

La densitat de poblaci s de 3.5 habitants per quilmetre quadrat, una de les ms baixes del mn. La part ms densament poblada del pas s el Corredor de la ciutat de Quebec - Windsor, al llarg del riu Sant Lloren i els Grans Llacs al sud-est. Al nord d'aquesta regi hi s l'Escut Canadenc, una regi de pedra netejada per l'ltima edat de gel, rica en minerals i plena de llacs i rius. El Canad t ms llacs que no pas cap altre Estat del  mon, i t una gran quantitat de les reserves d'aigua dola del mn.

Al Canad oriental, la majoria de les persones viuen als grans centres urbans a les planes de les terres baixes de Sant Llorcen. El riu Sant Lloren s'eixampla fins convertir-se en l'estuari ms gran del mn, abans de desembocar al Golf de Sant Lloren. El Golf limita al nord amb l'illa de Terranova i les provncies martimes al sud. Les provncies martimes s'estenen cap a l'est sobre els Apalatxes del nord de Nova Anglaterra i la Pennsula Gaps de Quebec. Nova Brunsvic i Nova Esccia sn dividides per la Badia de Fundy, la qual experimenta les variacions de marea ms grans del mn. Ontrio i la Badia de Hudson es troben al centre del Canad. A l'oest d'Ontrio, les Praderes Canadenques s'estenen fins a les Muntanyes Rocalloses, que les separen de la Colmbia Britnica. 

Al canada nord-occidental, el riu Mackenzie corre des del Gran Llac de l'Esclau cap a l'oce rtic. Un tributari d'un tributari del Mackenzie s el riu del sud de Nahanni, llar de les Cascades de Virgnia, amb una altitud molt superior a les Cascades del Nigara. La vegetaci del nord del Canad varia de les conferes a la tundra i finalment a les zones desrtiques rtiques del nord. Al nord del Canad continental hi ha l'arxiplag rtic Canadenc que inclou moltes de les illes ms gran del mn en superfcie. 

Les temperatures hivernals i estivals del Canad varien segons la regi. Els hiverns poden ser molt freds a moltes regions del pas, especialment a l'interior i a les provncies de les Praderes, el clima de les quals s continental, amb temperatures mitjanes de  15 C tot i que poden arribar a menys de   40 C. A les regions no costaneres la neu pot cobrir el terra durant sis mesos de l'any. La regi costanera de la Colmbia Britnica n's una excepci i gaudeix d'un clima temperat amb hiverns plujosos. 

El Canad s una regi geolgicament activa, ssmica, amb la presncia de volcans potencialment actius, com ara el Mont Meager, el Mont Garibaldi, el Mont Cayley i el complex volcnic del Mont Edziza.

Poltica i govern.
Estructura de govern.
El Canad s una federaci sota un sistema democrtic i parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana s la monarca, la Reina Isabel II (qui s la cap d'Estat canadenc) amb el ttol de Reina del Canad. Les prerrogatives del cap d'Estat sn exercides pel Governador General, que s generalment un poltic retirat o un altre canadenc destacat nomenat per la reina amb consell del primer ministre del Canad. El Governador General s una figura no partidista la funci del qual s donar l'assentiment reial als projectes de llei emesos per la Cambra dels Comuns i el Senat, llegint el discurs del monarca, signant documents de l'Estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent-lo per convocar eleccions si cal. Tant la reina com el Governador General tenen poc poder real ats que gaireb sempre actuen sota la assessoria del cap de govern, el primer ministre.

El Governador General cerimonialment nomena el primer ministre que s generalment el lder del partit poltic amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre al seu torn nomena el gabinet seleccionat per convenci d'entre els membres del partit majoritari.

La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues cambres: la Cambra dels Comuns, els membres de la qual sn elegits democrticament, i el Senat, els membres del qual hi sn designats i no pas electes. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns sn convocades pel Governador General amb la recomanaci del primer ministre, a la seva discreci, per han d'ocrrer en un perode no major a cinc anys desprs de l'ltima elecci. El parlament federal pot legislar nicament sobre aquelles rees assignades per la constituci.

Hi ha tres partits poltics nacionals principals al Canad: El Partit Liberal del Canad (centre), el Partit Conservador del Canad (dreta) i el Nou Partit Democrtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canad 32 dels ltims 42 anys.  L'altre partit que ha governat s el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliana Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canad, el desembre, de 2003.

Poltica exterior i defensa.

El Canad i els Estats Units comparteixen la frontera desprotegida ms gran del mn; a ms cooperen en campanyes i exercicis militars i sn els socis comercials ms grans l'un de l'altre. El Canad, tanmateix, ha mantingut una poltica exterior independent, en especial en mantenir relacions diplomtiques amb Cuba i en refusar participar en la Guerra d'Iraq. El Canad tamb mant enllaos histrics forts amb el Regne Unit i amb Frana, aix com amb les altres antigues colnies britniques i franceses mitjanant la seva participaci en la Commonwealth de Nacions i la Francofonia. El Canad tamb ha mantingut relacions fortes i positives amb els Pasos Baixos, ja que va contribuir a la seva alliberaci durant la Segona Guerra Mundial. 

Les forces armades del Canad estan integrades per un personal de 64.000 regulars i 26.000 soldats de reserva. Les Forces Canadenques unificades (CF) incloen l'exrcit, l'armada i la fora aria. 

Ats els enllaos amb l'antic Imperi Britnic i el Commonwealth en el Canad angls, l'Estat va participar en les activitats militars britniques en la Segona Guerra dels Bers, i en la Primera i la Segona Guerres Mundials. Des de llavors, el Canad ha advocat pel multilateralisme, esforant-se a resoldre els conflictes globals mitjanant la collaboraci amb les altres nacions. El Canad es va unir a les Nacions Unides el 1945 i va ser membre fundador de l'OTAN el 1949. Durant la Guerra Freda, el Canad va ser un dels contribuents ms importants de les forces de les Nacions Unides en la Guerra de Corea i va fundar el Comand de Defensa Aeroespacial Nord-americ (NORAD) en cooperaci amb els Estats Units per defendre's dels atacs aeris de la Uni Sovitica. El Canad tamb s membre de l'Organitzaci dels Estats Americans, des de 1990, i de la Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic (APEC). 

El Canad ha tingut un paper de lideratge en les activitats de pau de les Nacions Unides. N'ha participat en 50 missions, i en cadascuna de les activitats de pau de les Nacions Unides fins el 1989, i ha mantingut forces en les missions internacionals a Rwanda, l'antiga Iugoslvia i altres nacions.

Subdivisi administrativa .
Article principal: Organitzaci territorial del Canad;

El Canad est format per 10 provncies i tres territoris. Les provncies gaudiexen d'un alt grau d'autonomia del govern federal i cadascuna d'aquestes t els seus smbols i banderes provncials. Sn responsables de la major part dels programes socials del pas (com ara els serveis de sanitat i l'educaci) i les 10, en conjunt, perceben ms renda que no pas el govern federal, una estructura fiscal nica entre les federacions del mn. El govern federal, per, realitza un pagament d'equabilitat per assegurar que a tot el pas existeixin estndards uniformes dels serveis pblics i el cobrament d'impostos ats les diferncies entre les provncies riques i pobres. El govern de totes les provncies s unicameral; els parlaments provincials sn encapalats per un premier, el cap de govern. El cap d'Estat de cada provncia s un Tinent-Governador que representa la Reina, de manera anloga a la funci del Governador General del Canad, designats amb la recomanaci del primer ministre canadenc, encara que amb el consell dels governs provincials. 

Les provncies canadenques sn: 
Colmbia Britnica;
Alberta;
Saskatchewan;
Manitoba;
Ontrio;
Quebec;
Nova Brunsvic;
Nova Esccia;
Illa del Prncep Eduard;
Terranova i Labrador;

Els territoris sn:
Territoris del Nord-oest;
Yukon;
Nunavut;

 Economia .
:Article principal:Economia del Canad
El Canad s una de les nacions ms riques, segons el seu Producte interior brut nominal, amb una renda per cpita elevada. s membre de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) i el G8, i una de les potncies comercials ms grans del mn. El Canad s una economia mixta, amb un ndex de llibertat econmica superior a la majoria dels Estats de l'Europa Occidental, per inferior als Estats Units. Des de la dcada de 1990, l'economia canadenca ha estat creixent rpidament amb una taxa d'atur baixa i supervits governamentals a nivells federal i provincial. En l'actualitat, el Canad s'assembla molt als Estats Units en el seu sistema econmic orientat al mercat, el patr de producci i els seus alts estndards de vida. L'octubre de 2007, la taxa d'atur nacional del Canad era de 5.9%, la ms baixa en trenta-tres anys. Les taxes d'atur provincials varien de 3,6% a Alberta i 14,6% a Terranova i Labrador. Segons la llista Global de Forbes 2000 de les companyies ms grans del mn el 2008, el Canad en tenia 69, ocupant la cinquena posici desprs de Frana. El 2008, la crrega del deute del govern era la ms baixa del G8. L'OCDE estima que el rtio del deute i el PIB caur al 19,5% el 2009, menys de la meitat que les altres nacions del G8, un gran canvi de la rtio de 1995, quan era la segona ms gran del grup.

Durant el segle XX, el creixement dels sectors de la manufactura, la mineria i els serveis han transformat la naci d'una economia rural a una principalment industrial i urbana. Com les altres nacions desenvolupades, l'economia canadenca est dominada pel sector terciari de l'economia, que ocupa tres quarts dels treballadors canadencs. Tot i aix, el sector primari encara hi s important, en especial les indstries de la fusta i el petroli. 

El Canad s una de les poques nacions desenvolupades exportadores netes d'energia. A la costa Atlntica, el Canad t dipsits de gas natural, mentre que els recursos de gas i petroli sn a Alberta. Amb les Sorres de Quitr d'Athabasca, el Canad t les segones reserves de petroli ms grans del mn desprs de l'Arbia Saudita.. Al Quebec, la Colmbia Britnica, Terranova i Labrador, Nova Brunsvic, Ontrio i Manitoba, l'hidroelectricitat s una font neta i renovable d'energia.

El Canad s un dels productors agrcoles ms importants del mn; les Praderes Canadenques sn un dels provedors ms importants de blat, colza i altres grans.. El Canad s el principal productor de zinc i urani, i un dels ms importants d'or, nquel, alumini i plom; molts pobles del nord, on l'agricultura es escassa, subsisteixen grcies als recursos minerals i la fusta. Canad tamb t grans centres industrials al centre i sud de l'Ontrio i el Quebec, entre els quals, la indstria de l'autombil i l'auronutica.

La integraci econmica amb els Estats Units s'ha incrementat significativament des de la Segona Guerra Mundial. L'Acord Comercials de Productes de l'Autombil el 1965 va obrir les fronteres al comer en la indstria de la manufactura d'autoparts. El govern del primer ministre de Brian Mulroney van promoure la inversi estrangera i el 1988 va signar el Tractat de Lliure Comer dels Estats Units i el Canad, que va eliminar les tarifes comercials entre tots dos pasos. El 1993, aquest tractat es va ampliar per incloure-hi Mxic, en formar el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA).

Geografia humana.
Dinmica de poblaci.
Les segents sn les rees metropolitanes ms grans del Canad, segons el cens del 2006:



El cens del 2006 al Canad va reportar una poblaci total de 31.612.897 habitants, un increment del 5,4% del 2001. El creixement poblacional s degut a la immigraci i, en menor mesura, al creixement natural. Al voltant dels tres-quarts de la poblaci del Canad viu a 150 km de la frontera amb els Estats Units. Una proporci similar viu a les rees urbanes que conformen el Corredor de la ciutat de Quebec - Windsor, que inclou les rees metropolitanes de Toronto, Mont-real i Ottawa. Altres regions molt poblades sn les rees baixes de la Colmbia Britnica (Vancouver i les regions properes) i el Corredor de Calgary - Edmonton a Alberta. Aix com s el cas de la majoria dels pasos desenvolupats, el Canad est experimentant una transici demogrfica en envellir la seva poblaci amb ms persones jubilades, i menys persones econmicament actives en percentatge. El 2006, l'edat mitjana de la poblaci civil era de 39,5 anys. 

Etnografia.
Segons el cens del 2006 hi ha 43 grups tnics amb almenys 100.000 persones. El grup tnic ms gran s l'angls (21%), seguit del francs (15,8%), l'escocs (15,2%), irlands (13,9%), l'alemany (10,2%), itali (5%), xins (4%), ucrans (3,6%) i amerindi (3,5%); tot i que un ter dels canadencs van identificar la seva etnicitat simplement com a "canadenc". La poblaci amerindia del Canad creix dues vegades ms rpid que no la mitjana canadenca. El 16,2% de la poblaci pertany a una minoria visible, un terme utilitzat al Canad per referir-se a les persones que no sn de cap grup tnic majoritari. 

El 2001, el 49% de la poblaci de Vancouver i  el 42,8% de la poblaci del Toronto eren minories visibles. El mar del 2005, l'Institut d'Estadstica del Canad va projectar que les persones d'origen no europeu faran majoria a Toronto i Vancouver el 2012. Segons els seus pronstics, el nombre de minories visibles al Canad es duplicar per al 2017. Una enquesta publicada el 2007 va revelar que gaireb 1 de cada 5 canadencs (19,8%) han nascut a l'estranger. 

El Canad t una de les taxes d'immigraci per cpita ms altes del mn, deguda principalment a la poltica econmica i la reunificaci familiar. El Canad tamb accepta un gran nombre de refugiats. Els nouvinguts s'estableixen a les rees urbanes de Toronto, Vancouver i Mont-real. 

Religi.
El pluralisme religis s una poltica cultural important del Canad. Segons el cens del 2001, el 77,1% dels canadencs es van identificar com a cristians; d'aquests els catlics sn el grup ms nomrs (43,6%). La denominaci protestant ms gran s l'Esglsia Unida del Canad. Al voltant del 16,5% dels canadencs no han declarat cap afiliaci religiosa, i el 6,3% una altra que no s el cristianisme, entre les quals, l'islam (1,9%) i el judaisme (1,1%).

Educaci.
Les provncies i els territoris canadencs sn els responsables de l'educaci, en reflectir la histria, cultura i geografia regionals. L'educaci s obligatria entre els 5-7 i els 16-18 anys d'edat, depenent de la provncia. L'alfabetisme s del 99%. L'educaci postsecundria tamb s gestionada pels governs provincials i territorials, els quals la financen; el govern federal gestiona les beques i les subvencions a les recerques. el 2002, el 43% dels canadencs entre els 25 i els 64 anys d'edat tenen educaci postsecundria.

Llengua.

Les dues llenges oficials del Canad sn l'angls i el francs. El bilingualisme oficial del Canad s una llei, definida en la Carta Canadenca de Drets i Llibertats, l'Acta de les Llengues Oficials i les Regulacions de les Llenges Oficials, i es posa en efecte per mitj del Commisionat de les Llenges Oficials. L'angls i el francs tenen el mateix estatus a les corts federals, el Parlament i les institucions federals. La poblaci t el dret, si hi ha prou demanda, de rebre els serveis del govern federal en angls o en francs, i l'educaci es garanteix en ambdues llenges a totes les provncies i territoris.

L'angls i el francs sn les llenges maternes del 59,7% i el 23,2% de la poblaci, respectivament,  i les llenges que ms es parlen a casa, pel 68,3% i el 22,3% de la poblaci respectivament:

El 98,5% dels canadencs parlen angls o francs (67,% noms parla l'angls, el 13,3% noms parla el francs, i el 17,7% parla ambdues). Tot i qu ele 85% dels canadencs francoparlants viuen al Quebec, hi ha percentatges de poblaci francfona significatius a Ontrio, Alberta i el sud de Manitoba, aix com poblaci acdia al nord i el sud-est de Nova Brunsvic, que constituexen el 35% de la poblaci de la provncia. Ontrio t la poblaci francfona ms gran fora del Quebec. La Carta de la Llengua Francesa al Quebec fa del francs la llengua oficial de la provncia, i la Nova Brunsvic s l'nica provncia bilinge constitucionalment. A les altres provncies no hi ha cap llengua oficial, per el francs s'utilitza com a llengua d'instrucci, a les corts i altres serveis governamentals a ms de l'angls. Manitoba, Ontrio i el Quebec permeten que l'angls i el francs es parlin a llurs parlaments provincials, i les lleis es publiquen en ambdues llenges. A l'Ontrio, el francs t estatus legal, per no s completament cooficial. Algunes llenges amerndies tenen estatus oficial als Territoris del Nord-oest. Inuktitut s la llengua majoritria a Nunavut i una de les tres llenges oficials del territori. 

Les llenges no oficials sn importants al Canad, amb ms de cinc milions de parlants. Algunes llenges no oficials majoritries sn el xins (853,745 parlants com a primera llengua), l'itali (469.485), l'alemany (438.080) i el punjabi (271.220).

Cultura.

La cultura canadenca ha estat influenciada histricament per les cultures britnica, francesa i amerindia. tamb ha estat influenciada per la cultura estatunidenca atesa la proximitat geogrfica i econmica d'ambds pasos. La majoria dels immigrants angloparlants al Canad entre 1755 i 1815 eren estatunidencs de les Tretze Colnies del sud que en van emigrar per les promeses de terra o es van exiliar per llur lleialtat a la corona britnica durant la guerra d'independncia dels Estats Units. Per altra banda, la cultura francesa del Canad va ser preservada amb l'acta del Quebec de 1774, que permetia que la cultura francfona sobrevisqus desprs de la presa del territori per la corona britnica. 

Canad s un pas geogrficament vast i tnicament divers. La cultura canadenca tamb ha estat influenciada per la immigraci que ha vingut de tots els continents del mn. La majoria dels canadencs valoren el multiculturalisme i consideren que la cultura del Canad s inherentment multicultural. L'herncia multicultural s la base de la Secci 27 de la Carta Canadenca dels Drets i Llibertats. 

Els smbols nacionals del Canad sn influenciats per les fonts naturals i histriques de les Primeres Nacions o els amerindis. En especial, l's de la fulla de mpale, com a smbol canadenc, data del segle XVIII i s a la bandera actual del Canad, aix com a les banderes histriques, algunes monedes i l'escut d'armes. Altres smbols prominents sn el castor, l'oc canadenc, la Calbria Grossa, la Corona, la Policia Muntada del Canad, i ms recentment el ttem i l'inukshuk. 

L'esport nacional i oficial del Canad s l'hoquei sobre gel a l'hiern i el lacrosse a l'estiu. L'hoquei sobre gel s un passatemps nacional i l'esport ms popular del pas, i el que ms juguen els canadencs, amb ms 1,65 milions de jugadors actius el 2004. Les sis rees metropolitanes ms grans del Canad Toronto, Mont-real, Vancouver, Ottawa, Calgary i Edmonton tenen equips de la Lliga Nacional d'Hoquei (NHL) i hi ha ms jugadors canadencs a la lliga que no pas de tots els pasos combinats.

El Canad ha estat seu de diversos esdeveniments esportius, com ara els Jocs Olmpics d'estiu del 1976, els Jocs Olmpics d'hivern del 1988 i la Cop del Mn U-20 del 2007. El Canad ser seu dels Jocs Olmpics d'hivern del 2010 a Vancouver i Whistler.

Histria.
Article principal: Histria del Canad;
Les Primeres Nacions i els colonitzadors.

Les tradicions de les Primeres Nacions o els amerindis canadencs i els inuit diuen que els pobles aborgens han residit a llurs terres des del comenament del temps. Els estudis arqueolgics suggereixen hi havia presncia humana al nord del Yukon fa 26.500 anys, i al sud de l'Ontrio fa 9.500 anys. 

Els europeus hi arribaren per primera vegada quan els vkings s'establiren a L'Anse aux Meadows al voltant del 1000 dC. La costa atlntica del Canad fou explorada per John Cabot el 1497 en nom del Regne d'Anglaterra i per Jacques Cartier el 1534 en nom de Frana; els baleners i pescadors temporals bascos treballaren entre els Grancs Bancs de Terranova i Tadoussac per ms d'un segle. L'explorador francs Samuel de Champlain hi arrib el 1603 i establ el primer assentament europeu permanent a Port Royal el 1605 i la ciutat de Quebec el 1608, les quals es convertirien en les capitals d'Acdia i el Canad, respectivament. Entre els colons francesos de la Nova Frana, els canadencs s'assentaren sobretot a la vall del riu del Sant Lloren, mentre que els acadians s'establiren a les actuals provncies martimes; els mercaders de pells i els missioners catlics exploraren els Grans Llacs, la Badia de Hudson i les vores del riu Mississip cap a Louisiana. Amb el temps esclat la guerra francesa-iroquesa sobre el control del comer de pells. 

Els anglesos establiren assentaments de pescadors a Terranova al voltant del 1610, i colonitzaren les Tretze Colnies al sud. Una srie de guerres intercolonials esclataren entre 1689 i 1763. La Nova Esccia continental pass al control britnic desprs del Tractat d'Utrecth (1713); el Tractat de Pars (1763) ced el Canad la major part de la Nova Frana a l'Imperi Britnic desprs de la Guerra franco-ndia. La Proclamaci Reial de 1763 tragu la provncia del Quebec de Nova Frana i annex l'illa Cape Breton a la Nova Esccia. Tamb restring la llengua i els drets religiosos dels francocanadencs. El 1769, l'illa St. John (en l'actualitat, l'illa del Prncep Eduard) es convert en una colnia separada. Per prevenir el conflicte amb el Quebec, l'Acta del Quebec de 1774 expand el seu territori cap als Grans Llacs i al riu Ohio i hi restabl la llengua francesa, la fe catlica i la llei civil francesa, la qual cosa molest als residents de les Tretze Colnies del sud, i fou un dels catalitzadors de la Guerra d'Independncia dels Estats Units. El Tractat de Pars (1783) reconegu la independncia dels Estats Units i ced els territoris al sud dels Grans Llacs als Estats Units. Aproximadament, 50.000 lleials a l'Imperi fugiren els Estats Units i s'establiren al Canad. Nova Brunsvic fou creada en separar-la de la Nova Esccia com a part de la reorganitzaci dels assentaments dels lleials a les provncies martimes. Per rebre els immigrants lleials a l'Imperi a la provncia del Quebec, l'Acta Constitucional de 1791 divid la provncia en dues: el Baix Canad francfon, i l'Alt Canad angloparlant, atorgant-les una Assemblea Legislativa prpia.  El Canad (el Baix i l'Alt) fou el principal front en la Guerra de 1812 entre els Estats Units i l'Imperi Britnic. La defensa del Canad contribu al sentiment d'unitat dels nord-americans britnics. La immigraci a gran escala al Canad comen el 1815, principalment de la Gran Bretanya i Irlanda. La indstria de la fusta sobrepass el comer de pells en importncia durant les primeres dcades del segle XIX.

Cap a l'autonomia.

El desig d'un govern responsable tingu com a resultat les fallides Rebellions de 1837. El Report Durhman recomanava la creaci d'un govern responsable i l'assimilaci dels francocanadencs a la cultura britnica. L'Acta d'Uni de 1840 un les dues provncies del Baix i l'Alt Canad en una sola Provncia Unida del Canad. Els francocanadencs i els anglocanadencs participaren tots junts en l'Assemblea per restaurar els drets francesos. El govern responsable o l'autonomia fou establerta a totes les provncies nord-americanes britniques el 1849.

La signatura del Tractat d'Oregon per la Gran Bretanya i els Estats Units el 1846 acab amb la disputa de la frontera d'Oregon, estenent-la a l'oest sobre el parallel 49, i obrint el pas a la colonitzaci de l'illa de Vancouver (1849) i la Colmbia Britnica (1858). El Canad emprengu una srie d'expedicions exploratries per reivindicar la Terra de Rupert i la regi rtica. La poblaci canadenca creix rpidament, a causa dels taxes de natalitat elevades; la immigraci britnica contrarestada per l'emigraci als Estats Units. 

Desprs de diversos congressos constitucionals, l'Acta de la Constituci de 1867 form una confederaci que creava "un Domini amb el nom del Canad" l'1 de juliol, 1867, integrat per quatre provncies: Ontrio, el Quebec, Nova Esccia i Nova Brnsvic. El Canad prengu el control de la Terra de Rupert i el Territori del Nord-oest, on les queixes dels mestissos canadencs iniciaren la Rebelli del Riu Vermell i crearen la provncia de Manitoba el juliol de 1870. La Colmbia Britnica i l'illa de Vancouver (que s'havien unificat el 1866) i la colnia de l'illa del Prncep Eduard s'uniren a la confeeraci el 1871 i el 1873 respectivament.  

El govern conservador del primer ministre John A. Mcdonald establ una poltica nacional de tarifes amb la intenci de protegir les indstries canadenques naixents. Per obrir els territoris de l'oest, el govern patrocin la construcci de tres ferrocarrils transcontinentals, en especial dels Ferrocarrils Canadencs del Pacfic, i promogu l'assentament de colons a les Praderes mitjanant l'Acta de les Terres del Domini; establ tamb la Policia Muntada del Nord-oest. El 1898, desprs de la Febre d'or de Klondike als territoris del Nord-oest, el govern canadenc cre el territori del Yukon. Durant el govern liberal del primer ministre Wilfrid Laurier, immigraren un gran nombre d'europeus a les Praderes, i Alberta i Saskatchewan esdevingueren provncies el 1905.

El Canad entr automticament a la Primera Guerra Mundial el 1914 amb la declaraci britnica de guerra, enviant voluntaris al Front Occidental que desprs formarien part dels Cossos Canadencs. Els Cossos tingueren un paper important en la Batalla de Vimy Ridge i altres batalles importants de la guerra. La Crisi de l'Allistament de 1917 esclat quan el primer ministre conservador Robert Borden impos el servei militar obligatori malgrat l'objecci dels quebequesos francfons. El 1919, el Canad s'un a la Lliga de Nacions, de manera independent de la Gran Bretanya; el 1931, l'Estatut de Westminster afirm la independncia del Canad. 

El Canad contemporani.
La Gran Depressi afect greument al Canad. Com a resposta a la crisi, la Federaci Cooperativa del Commonwealth a Alberta i Saskatchewan promulgaren diverses poltiques tpiques de l'Estat de benestar, dissenyades per Tommy Douglas durant les dcades de 1940 i 1950. El Canad declar la guerra a Alemanya durant la segona Guerra Mundial, sota el govern del primer ministre liberal William Lyon Mackenzie King, tres dies desprs de la Gran Bretanya. Les primeres unitats de l'exrcit canadenc arribaren a la Gran Bretanya el desembre de 1939. Les tropes canadenques jugaren un paper important en la Batalla de l'Atlntic, la invasi aliada a Itlia, el D-Day la Batalla de Normandia i la Batalla de Scheldt. El Canad ha rebut el reconeixement dels Pasos Baixos, per haver provet d'asil i protecci a la monarquia durant la guerra, i pel seu lideratge i la seva important contribuci en la seva alliberaci de l'Alemanya nazi. L'economia canadenca experiment un creixement econmic en el sector industrial i la manufactura d'armament militar. Malgrat una altra Crisi d'Allistament al Quebec el 1944, el Canad tenia, desprs de la guerra, una de les forces armades ms grans del mn. El Canad fou un els membres fundadors de les Nacions Unides.

El 1949, Terranova s'un a la confederaci. La prosperitat de la postguerra i l'expansi econmica subsegent tingueren com a efecte un baby boom un nivell elevat de la natalitat i el creixement de la immigraci europea. Sota els governs liberals successius de Lester B. Pearson i Pierre Trudeau, emerg una nova identitat canadenca. El Canad adopt la seva actual bandera de la fulla de maple el 1965. Com a resposta a un moviment francfon ms assertiu al Quebec, el govern federal es torn oficialment en un govern bilinge amb l'aprovaci de les Actes de les Llenges Oficials del 1969. Les lleis no discriminatries d'immigraci foren introdudes el 1967 i el 1976, i el multiculturalisme oficial fou introdut el 1971, amb la qual cosa hi immigraren un gran nombre de no europeus que canviaren el rostre del pas. Els programes socialdemcrates, com ara la seguretat social universal, el Plan de Pensions del Canad,els Prstecs a Estudiants del Canad, l'Agncia de la Inversi Estrangera i el Programa d'Energia Nacional, foren establerts durant les dcades de 1960 i 1970; els governs provincials, en especial el Quebec i Alberta s'oposaren a algunes d'aquestes ja que les consideraven una intervenci en llurs jurisdiccions. Finalment, els congressos constitucionals, encapalats pel primer ministre Trudeau finalitzaren amb la creaci de la constituci i la Carta dels Drets i Llibertats basada en els drets individuals. 

El Quebec tingu un srie de canvis econmics i socials profunds durant la Revoluci Silenciosa de 1960. Els nacionalistes quebequesos, sota el lideratge de Jean Lesage, comenaren a demanar major autonomia. El Front d'alliberaci del Quebec inici la Crisi d'Octubre el 1970, amb atemptats i segrests, amb els quals demanaven la independncia del Quebec. El Partit Quebequs, ms moderat, de Ren Lvesque, arrib al poder el 1976 i organitz un referndum per crear una associaci de sobirania del Quebec el 1980, que no reeix. Els esforos dels Partit Progressiu Conservatiu del Canad, sota el govern de Brian Mulroney, per reconixer el Quebec constitucionalment com a "societat distinta" amb l'Acord de Meech Lake es collapsaren el 1989. Les tensions regionals causades pel debat constitucionals, enfortiren els petits partits regionalistes, el Bloc Quebequs i el Partit Reformista que relegaren els conservadors-progressistes a la cinquena posici en les eleccions federals canadenques de 1993. Un altre referndum el 1995 rebutj la independncia del Quebec per un marge molt estret de noms el 50,6% en contra. El 1997 la Cort Suprema de Justcia declar que la secessi unilateral d'una provncia s inconstitucional, i el govern liberal de Jean Chrtien aprov l'Acta de la Claredat que estableix els termes d'una secessi negociada. El Partit Reformista s'expand i es convert en l'Aliana Canadenca i s'un amb els conservadors-progressistes per formar el Partit conservador del Canad el 2003. Els conservadors foren electes com a govern minoritari sota el primer ministre Stephen Harper en les eleccions federals del 2006. L'any segent, el parlament aprov una moci simblica que reconeix els quebequesos com una naci dins del Canad.

Desprs de molts anys de negligncia i abusos de les agncies de govern, les Primeres Nacions feren s de les corts federals, durant la dcada de 1960, per reivindicar llurs terres i iniciar negociacions amb els governs federals i provincials per que reconeguin els drets dels tractats histrics. Durant la dcada de 1990, la frustraci i la lentitud de les negociacions dugueren a confrontacions violentes a Oka, Ipperwash i el Llac de Gustafen. No obstant aix, el 1999, el govern canadenc reconegu l'autonomia dels inuit amb la creaci de Nuvanut. El govern canadenc deman disculpes oficialment per haver creat les escoles de residncies per assimilar els pobles aborgens.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina Oficial del Govern del Canad;
































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19837" title="Quebec" nonfiltered="3649" processed="3624" dbindex="8664">

El Quebec (en francs Qubec, pronunciat keb k, conegut tamb com "la belle province") s una provncia canadenca amb una poblaci de 7,5 milions d'habitants i la nica provncia del Canad reconeguda com a naci per la Cambra dels Comuns del Canad; la majoria dels quebequesos parlen francs i aix fa del Quebec l'nic territori de llengua francesa majoritria de l'Amrica del Nord, juntament amb l'arxiplag francs de Saint-Pierre i Miquelon, i dels pocs a Amrica.

La capital del Quebec s la ciutat de Quebec. La ciutat ms poblada del Quebec s Mont-real que s la segona ciutat ms gran del mn on es parla francs.

 Geografia del Quebec .

El Quebec es troba situat a l'est del Canad, envoltat per la provncia d'Ontrio i la badia de Hudson a l'oest, per les provncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nova Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l'oce rtic al nord.

El Quebec s la provncia ms extensa del Canad, s un vast territori, aproximadament 2'8 vegades l'estat francs, la major part del qual es troba poc poblat. Ms del 90% de la superfcie del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, histricament, es deia la regi d'Ungava. Al temps de la Nova Frana, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quilmetres d'amplria que vorejava les dues ribes del riu Sant Lloren. Va ser aqu que els primers colons francesos van installar-se per conrear-hi la terra, desprs d'haver-la romput. 

Al 1912, un gran tros de la regi canadenca d'Ungava va ser tret dels Territoris del Nord-oest per ser integrat al Quebec de resultes d'una llei del Parlament del Canad aprovada per Londres. Aquesta vasta regi del nord, gaireb inhabitada, va crear l'enorme provncia del Quebec tal com hom la coneix avui. Aquest afegit incloa la badia James, on es troben alguns dels projectes hidroelctrics ms grans del Quebec. 

El territori quebequs s extremadament ric en recursos naturals a conseqncia dels boscs de conferes, dels llacs i dels rius. El paper, la fusta i la hidroelectricitat figuren com a les indstries ms importants de la provncia. L'extrem nord del Quebec es troba format per una regi subrtica anomenada Nunavik, la terra dels inuits.

La vall del riu Sant Lloren s una regi frtil on es conreen fruites i cereals aix com productes lleters, xarop d'erable, del qual el Quebec s el productor ms important del mn, i bestiar.

Pel que fa al clima, hi ha diferncies importats de resultes de la gran extensi territorial. La zona sud i la vall del riu Sant Lloren t un clima continental, s a dir, un hivern fred i un estiu calors. La part central del Quebec t un clima subrtic carateritzat per uns hiverns ms llargs i ms freds. La part nord del Quebec t un clima rtic. Finalment a les illes de la Madelena la mar t una gran influncia sobre el clima.

 Les regions administratives del Quebec .
El Quebec es troba dividit en 17 regions administratives :

 01 Bas-Saint-Laurent;
 02 Saguenay-Lac-Saint-Jean;
 03 Capitale-Nationale;
 04 Mauricie;
 05 Estrie;
 06 Mont-real;
 07 Outaouais;
 08 Abitibi-Tmiscamingue;
 09 Cte-Nord;
 10 Nord-du-Qubec;
 11 Gaspsie les-de-la-Madeleine;
 12 Chaudire-Appalaches;
 13 Laval;
 14 Lanaudire;
 15 Laurentides;
 16 Montrgie;
 17 Centre-du-Qubec;

 Histria del Quebec .

El primer explorador europeu del Quebec va ser el francs Jacques Cartier que va plantar una creu a Gasp l'any 1534 i que va navegar pel riu Sant Lloren al 1535. Al 1608, Samuel de Champlain va donar naixena a la Nova Frana en fundar a la riba nord del riu Sant Lloren, en un indret que els aborgens anomenaven Kbec (estret), la ciutat de Quebec que va esdevenir el punt d'eixida de l'exploraci francesa de l'Amrica del Nord. A partir de 1627, el rei de Frana Llus XIII va concedir el monopoli de la colonitzaci als catlics. Nova Frana esdevingu una colnia reial al 1663, sota el regnat de Llus XIV.

Els francesos i els canadencs es van aliar amb els hurons en contra dels iroquesos que eren aliats dels anglesos. La guerra dels Set Anys (1756 1763), entre Anglaterra i Frana va tindre un moment decisiu a l'Amrica del Nord amb la desfeta al 1759 de l'excrcit de Louis-Joseph de Montcalm per l'excrcit del general angls James Wolfe a la batalla de les Planes d'Abraham, a prop de la ciutat de Quebec. Nova Frana va ser, aix, perduda definitivament per Frana. El Canad, la colnia ms gran de Nova Frana, noms comptava amb 55 000 habitants al principi de la guerra, mentre que la poblaci de Nova Angleterra era de prop d'un mili de colons. La poblaci amerndia de l'immens territori de Nova Frana ascendia llavors al voltant de les 600 000 persones.

Gran Bretanya va prendre possessi de Nova Frana a conseqncia del Tractat de Pars, al 1763. Llus XV i els seus consellers s'estimen ms conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importncia per al regne de Frana. Tot i aix, Frana perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amrica del Nord.

Com a resposta a les agitacions de les colnies americanes, la corona britnica va instaurar l'Acta de Quebec al 1774, que restaurava el codi civil francs i el sistema de propietat territorial, garantia la prctica del catolicisme per mantenia el codi criminal angls. Durant la revoluci americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els Canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre ms aviat neutres durant el conflicte, seguint les recomanacions de l'esglsia catlica que va declarar-se en favor dels britnics.

Rere la independncia americana, els qui havien donat suport la causa anglesa s'installaren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als Canadencs, van demanar reformes i van obtenir el que volien a l'acta constitucional de 1791 que va dividir la provncia de Quebec i va crear l'Alt Canad (l'Ontrio actual) i el Baix Canad (el Quebec actual). Les dues poblacions va descobrir el parlamentarisme britnic i van adonar-se, molt rpidement, dels lmits d'aquest sistema colonial. 

Les grans idees del liberalisme de l'poca van acabar provocant un alament armat al Baix Canad i a l'Alt Canad al 1837; la revolta va tenir lloc rere el refs de Londres a prendre en consideraci les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau.

Poltica.
Eleccions generals quebequeses de 2007;

Referncies.


Enllaos externs.

 Govern del Quebec ;
 Bandera quebequesa ;
 Oficina quebequesa de la llengua francesa ;
 Casal catal del Quebec;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19844" title="Gasp" nonfiltered="3650" processed="3625" dbindex="8665">
Gasp s una ciutat situada a l'extrem de la Pennsula de Gasp, a l'est del Quebec. L'any 2001, Gasp comptava amb 14.932 habitants.

Gasp s el lloc on Jacques Cartier va prendre possessi de Nova Frana (el Canad actual) en nom del rei de Frana, Francesc I, el 24 de juliol de 1534.

 Enllaos externs .
 Ville de Gasp  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19852" title="Desideri Lombarte i Arrufat" nonfiltered="3651" processed="3626" dbindex="8666">
Desideri Lombarte (Pena-roja 1937 - Barcelona 1989) va ser un escriptor i investigador matarranyenc.

Neix al Mas del Molinar, situat al terme de Pena-roja de Tastavins (comarca del Matarranya), en plena Guerra Civil Espanyola. Quan finalitza l'escola del seu poble, ha de marxar intern a Alcanys per estudiar el batxillerat elemental. Desprs, torna a casa i treballa de pags en la finca familiar. Per, sn uns anys molt durs per al mn agrari i aquesta situaci s agreuja arran de la forta gelada del 1956. L any segent, als dinou anys, emigra a Barcelona, com tants altres joves de la zona, on es quedar a viure tot i mantenint un estret contacte amb el seu poble. Es casa amb Rosalia, de la mateixa poblaci, amb qui t tres filles, i treballa com a delineant. Als quaranta-quatre anys, la gravetat del seu estat de salut, amb afeccions renals i cardaques, i la crisi en el sector de la construcci l'obliguen a deixar la feina. Davant d'aquests problemes, Desideri troba la part positiva: ara pot dedicar-se a la seua gran passi, escriure i investigar. Aix, la seua trajectria com a escriptor es concentra en els deu darrers anys de la seua vida. Una dcada prodigiosa, curta per intensa,  durant la qual produeix una extensa i variada obra. El 1989, als cinquanta-tres anys, li arriba la mort quan estava en el moment ms ric i prolfic de la seva trajectria literria.

s un dels escriptors contemporanis ms importants de la literatura catalana a l'Arag. Literriament s un home complet: destaca com a poeta, per tamb escriu teatre i novella, fa treballs de recerca histrica i antropolgica, articles d'opini, a ms de nombrosos dibuixos per illustrar els seus treballs. 
Amb un llenguatge popular i aparentment senzill, escriu principalment sobre temes relacionats amb la seva terra natal: les tradicions, el paisatge, la gent, la vila, les llegendes, la histria, els sentiments... Un mn rural que desapareix i que ell recupera a travs del ritme de la paraula, amb una mirada nostlgica i romntica, per tamb reflexiva i de vegades crtica i irnica.   

Va ser tamb un important dinamitzador cultural que va participar en els moviments culturals que emergeixen amb fora els anys vuitanta amb la illusi de la democrcia. Entre altres coses, va treballar fora per la dignificaci de la seua llengua a l'Arag i va ser membre fundador i vicepresident de l'Associaci Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Arag del II Congrs de la Llengua Catalana (1986). 

Va publicar en tot tipus d'edicions: revistes culturals, diaris, programes de festes de les poblacions de la comarca, etc. Noms va veure dos llibres publicats i la major part de la seua obra ha estat publicada a partir dels anys noranta, desprs de la seua mort. Va rebre ajuts per a la recerca i la publicaci, tant des del govern de l'Arag com de Catalunya.                     

 Bibliografia .

Poesia.

Romanos de rac de foc i poemes de vida i mort,  Coleccin Pa de casa, Diputacin General de Aragn, Departamento de Cultura y Educacin, Saragossa 1987.

Romanos mai contats. Boires i borrims, Gobierno de Aragn. Coleccin Literaturas de Aragn, Saragossa 1994.

A l'ombra de les roques del Masmut, Ed. Associaci de Consells Locals de la Franja, Associaci Cultural del Matarranya i Institut d'Estudis del Baix Cinca, Collecci Quaderns de la Glera, Calaceit 1991.

Sentncies comentades. Voldria ser, Ed. Associaci Cultural del Matarranya, Collecci Lo Trull, Calaceit 1993.

Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, Ed. Associaci Cultural del Matarranya. Collecci Lo Trull, Calaceit 1995. 

Miracles de la Mare de Du de la Font i altres poesies esparses, Ed. Associaci Cultural del Matarranya, Calaceit 1999.

Atallar el mn des del Molinar, Ed. Associaci Cultural del Matarranya, Calaceit 2000.

 
Teatre (1983-1985).

Pena-roja i Vallibona, pobles germans, Coleccin Pa de casa, Ed. Direccin General de Aragn, Departamento de Cultura i Educacin, Saragossa 1987.

Teatre indit, Ed. Associaci de Consells Locals de la Franja, Associaci Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca i Sisalls Edicions, Collecci Quaderns de la Glera, Calaceit 1992.


Narrativa (1986-1987).

Memries d'una desmemoriada mula vella, Srius edicions, Calaceit 1997.

A ti no te conozco, Boletn del CESBA (Centro de Estudios Bajo Aragoneses, nm 7). Alcanys, 1995, p. 199-213.


Recerca (1981-1989).

Masos del Matarranya i Pena-roja, Treball becat per la Direcci General de Difusi Cultural de la Generalitat de Catalunya (indit).

Firmes de notaris i altres personatges que van viure o van estar a la vila de Pena-roja (Indit)

600 anys de toponmia a la vila de Pena-roja, Ed. Xarxa cultural, Collecci Llibres de Ponent III, Calaceit 1990, Recerca becada per la Direcci General de Difusi Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Pena-roja, una vila a la frontera, Ed. Associaci Cultural Tastavins, Alcanys 1999.

Dibuix (1981-1989).

Histries d'Ilercavons (cmic), Associaci sorolla t, nm 6, mar, Calaceit, 1989, p.21-22.

Pena-roja: cases i carrers, noms i malnoms i Mapa toponmic del terme d'Aiguaviva,  Associaci sorolla t, nm 11, desembre, Ed. Associaci Cultural del Matarranya, Calaceit, 2000.
 

Bibliografia sobre Desideri Lombarte.

Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989). Artur Quintana,  Ed. Associaci Cultural del Matarranya, Calaceit 2002.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19853" title="Escandi" nonfiltered="3652" processed="3627" dbindex="8667">

L'escandi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Sc i el seu nombre atmic s 21. s un metall de transici que es troba en minerals d'Escandinvia i que es classifica ben sovint entre els lantnids per les seues similituds amb ells.

Caracterstiques principals.
s un metall bla, molt lleuger, resistent l'atac de l'cid ntric i fluorhdric, de color platejat, exposat a l'aire perd la lluentor adoptant un color lleugerament rosat. El seu estat d'oxidaci ms com s +3 i les seves sals sn incolores. Les seves propietats sn ms semblants a les del itri i als lantnids que a les del titani pel que sol incloure's tot sovint entre les terres rares.

Aplicacions.
L'xid d'escandi (Sc2O3), s'utilitza en llums d'alta intensitat i afegint iodur d'escandi en les lmpares de vapor de mercuri s'aconseguix una llum solar artificial de molta qualitat. L'istop radioactiu Sc-46 s'usa en el fraccionament del petroli com a traador, i el metall t aplicaci en la indstria aeroespacial ats que presenta un punt de fusi molt superior al del alumini.

Histria.
L'escandi (del llat cientfic scandium, i aquest de Scandi, Escandinvia) va ser descobert per Lars Fredrick Nilson el 1879 mentre treballava amb el seu equip en la busca de metalls terres rares per mitj d'anlisi espectral dels minerals euxenita i gadolinita. Per a allar l'element va processar 10 kg d'euxenita amb altres residus de terres rares aconseguint aproximadament 2 grams d'xid (Sc2O3) de gran puresa.

El 1869 Dmitri Mendeliev va predir, basant-se en les propietats peridiques, que aquest metall havia de tindre propietats semblants a les del bor pel que va anomenar a l'element encara per descobrir ekabor (smbol Eb). Aproximadament en la mateixa poca que Nilson, Per Theodor Cleve va descobrir l'xid d'escandi i va confirmar que es tractava de lekabor.

El 1937 es va allar per primera vegada el metall per electrlisi d'una soluci eutctica de potassi, liti i clorurs d'escandi a 700-800 C emprant com elctrodes un filament de wolframi i un bany de zinc lquid en un cresol de grafit. La primera lliura d'escandi del 99% de puresa es va fabricar el 1960.

Abundncia i obtenci.
Les niques fonts concentrades conegudes del metall, que no es troba en estat natiu, sn minerals poc abundants d'Escandinvia i Madagascar com euxenita, gadolinita i thortveitita.

s ms abundant en el sol i estrelles semblants (23 en abundncia) que en la Terra (50) on es troba molt repartit, apareixent traces del metall en ms de 800 minerals. El color blau de l'aiguamarina, varietat del berille, es creu que es deu a la presncia d'escandi i apareix entre els residus de la wolframita desprs de l'extracci del wolframi.

La thortveitita s la principal mena d'escandi sent una altra font important els residus de l'extracci de l'urani on s'obt com a subproducte. El metall s'obt industrialment per reducci del fluorur d'escandi amb calci.

Istops.
L'escandi natural t un nic istop estable, el Sc-45. Es coneixen 13 istops radioactius de qu els ms estables sn el Sc-46 amb 83,79 dies de perode de semidesintegraci, el Sc-47 (3,3492 dies) i Sc-48 (43,67 hores); els altres istops radioactius tenen perodes de semidesintegraci inferiors a les 4 hores i la majoria menors de 2 minuts. Es coneixen a ms 5 estats metaestables, sent el ms estable el Scm-44 (perode de semidesintegraci de 58,6 hores).

La massa atmica dels istops d'escandi varia des de 39,978 uma del Sc-40 fins a 53,963 uma del Sc-54. El mode de desintegraci principal dels istops ms lleugers que l'estable (Sc-45) s la captura electrnica originant-se istops de calci, mentre que els istops ms pesats que l'estable es desintegren principalment per mitj de emissi beta donant lloc a istops de titani.

Precaucions.
La pols d'escandi metllic s inflamable.

 Enllaos externs .

Enciclopdia Lliure  ;
Los Alamos National Laboratory - Escandi ;
webelements.com - Escandi  ;
environmentalchemistry.com -  Escandi ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19854" title="Sant Pere" nonfiltered="3653" processed="3628" dbindex="8668">


Segons el Nou Testament, Pere ( en arameu i hebreu k f i en grec Petros) conegut com Sant Pere (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret i es convert en el primer Cap del Cristianisme.

Originari de Betsaida, el seu nom era Sim (en arameu Shim on bar Jochanan, en hebreu         -       im n ben Jon'ah i en grec        Symeon). Estava casat i se n'an a viure a Cafarnam, on treballava com a pescador al Llac Tiberades acompanyat del seu germ Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jess i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El ms precs sobre la vocaci de Sant Pere s l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jess va ser presentat a Sim pel germ d'aquest, Andreu.

En l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feli de tu, Sim, fill de Jons: aix no t'ho han revelat els homes, sin el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificar la meua esglsia. Aix doncs Jess li va donar a Sim el nom de Pere (Cefes, que vol dir pedra). La tradici catlica li assigna el primer lloc entre els apstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, aix com en els Fets dels Apstols, Pere s citat sempre en primer lloc).

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jess, s comprensible que tingui un record personal molt precs d'uns esdeveniments tan importants en la seua existncia. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per aix en donen menys detalls.

Ben sovint s un dels principals actors del Nou Testament:
Arran del procs i de la condemna de Jess, Pere nega el seu mestre, per ser, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecci i a donar-ne fe.
A Pere adrear Jess el fams Posa't darrere de mi, Satans quan Pere va reprendre Jess, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del Mestre.

Pere s un dels apstols de qui ms parlen els Evangelis i els Fets dels Apstols. La darrera part de la seua vida no s relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bblia.

Segons la tradici catlica.
Segons la tradici catlica, desprs d'haver evangelitzat Antioquia, la regi del Pont, Galcia, Bitnia i Capadcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a mrtir a l'emplaament del Vatic. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueleg Jrme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. s considerat un sant, entre d'altres, per l'Esglsia catlica aix com el primer papa.

Segons la tradici popular, sant Pere seria el guardi de les portes del Parads, per aix se'l representa amb unes claus a la m.

Segons la histria.
Els historiadors de primer segle ignoren els orgens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden sser pas considerats histria tal com es considera avui dia; d'altra banda aix no n's pas l'objectiu: els evangelistes no sn pas testimonis des de fora , sin sobretot deixebles que viuen llur fe i, a resultes d'aix, produeixen documents apologtics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que s important difondre.

Noms es disposa d'una allusi vaga i tardana (Tcit) als fidels d'all que aleshores noms s considerat com una secta del judaisme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apstols fet per cap dels historiadors esmentats.

Nom.
En els diferents evangelis ens troben diversos noms semblants que comencen per Sim:
Sim Kpha (la Pedra) (Pere) (Mateu 4,18);
Sim el Zelota (Lluc 6,15) i (Fets 1,13);
Sim el Cananeu (Marc 3,18);
Sim barjonna (fill de Jons) (Joan 21,15);
Sim Iscariot (Joan 6,70);
Segons Robert Ambelain tots sn una sola i nica persona Sim Pere.
 






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19858" title="Odin" nonfiltered="3654" processed="3629" dbindex="8669">

Segons la mitologia escandinava Odin (tamb conegut, sobretot fora d'Escandinvia, com a Wotan) s el du principal del pante germnic, nt de Buri, fill de Bor i Bestla, filla del gegant Bltorn, germ de Vili i de Ve, esps de Frigg i pare de Thor, Blder, Hod, Vdar i Vali o Ali, i possiblement de Bragi, entre altres. Cap del asos (veure As). Du del cel, de la guerra, de la mort, de la noblesa, de la mgia i de la poesia. Era representat com un home amb un sol ull, i se l'associava amb els llops i els corbs. La seva arma preferida era la llana Gungnir, i el seu cavall era Slipnir, que tenia vuit potes. Era el senyor del Valhalla, un estatge on habitaven els herois morts en combat, els Einherjar, que s'entrenaven combatent durant tot el dia, per ressuscitar al capvespre i fer un gran fest desprs, en espera de l'arribada de la gran batalla final, el Ragnarok.

Els sobrenoms d'Odin eren molts. En el poema Grmnisml (les dites de Grim), Odin mateix ens els dna a conixer. Grim o Grimnir, (l'emmascarat), Gangleri, (el cansat de caminar), Herian, (el que mana en l'exrcit), Hialmberi, (el que va amb elm), Tekk, (l'oport), Tridi, (el tercer), Herblindi, (el que cega l'exrcit), Har, (l'alt), Sad, (el que diu veritat), Svpal, (el mutable), Sanngetal, (el que endevina certerament), Hrteit, (el que gaudeix entre guerrers), Hnkar o Hnkud, (el que colpeja amb la llana), Bleyg, (el borni), Bleyg, (el d'ull foguejant), Blverk, (el que fa mals), Filnir, (el de moltes aparences), Glpsvid, (el que sap engalipar), Filsvid, (el de molts sabers), Sdhott, (el de barret ample), Sdskegg, (el de barba ampla), Sgfod, (el pare de les victries), lfod, (el pare de tots), Vlfod, (el pare dels caiguts en combat), trid, (el que cavalca a la batalla), Farmatyr, (el du del carregament), Kilar, (quilla), Oski, (el desitjs), Jafnhar, (l'igual d'alt), Gndlir, (el de la vara), Hrbard, (el de barba canosa), Ygg, (el terrible), Tund, (el tronant), Vak, (el que esta alerta), Vfud, (l'errant), Hroptatyr, (el senyor dels dus), Gaut, (el got o l'home), Veratyr, (el senyor dels homes), i altres sobrenoms de significat ms dubts, com Ud, Jalk, Tror,  Vdur, Omi, i Biflindi.

Odin, segons la mitologia escandinava, va crear el mn juntament amb els seus germans Vili i Ve, a partir del cos d' Ymir, el gegant originari, desprs d'occir-lo. Amb la seva sang van fer els oceans i totes les aiges del mn, amb la seva carn van fer la terra, amb els ossos, les muntanyes, i amb les dents, queixals i els ossos trencats, els penyals i les roques, amb el crani, el cel, i amb els pls, els arbres, i amb el cervell, els nvols. Amb les pestanyes van delimitar un clos central, el midgard, (la terra del mig, o mitjana) perqu els homes hi visquessin.

Alguns dels mites ms importants dels relacionats amb Odin sn els que expliquen com va aconseguir la saviesa. Segons el Hvaml, (les dites de Har o de l'Alt), on Odin torna a prendre la paraula, la saviesa d'Odin ve de tres coses: el seu autosacrifici en l'Yggdrsil, on va penjar durant nou dies i nou nits, ferit de llana i ofert a ell mateix, del que va aprendre l'art de les runes i el domini de la mgia, de l'aigua de la font de Mmir, el seu oncle, que atorgava saviesa i intelligncia, que a canvi li va demanar un ull, i l'hidromel del saber i la poesia que va arrabassar al gegant Sttung

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19865" title="Jess (desambiguaci)" nonfiltered="3655" processed="3630" dbindex="8670">


Religi;
Jess de Natzaret;
Geografia;
Jess, districte de la ciutat de Valncia.
Jess, entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa.
Jess, denominaci popular de Nostra Senyora de Jess, parrquia i nucli de poblaci de Santa Eulria des Riu, municipi de l'illa d'Eivissa.
Jess i Maria, nucli de poblaci del municipi de Deltebre.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19871" title="Padm Amidala" nonfiltered="3656" processed="3631" dbindex="8671">
Padm Amidala s un personatge de l'univers fictici de La Guerra de les Galxies.



Va comenar la seva carrera poltica a una edat extremadament jove. Als 14 anys ja era reina del planeta Naboo i va haver d'afrontar una de les situacions ms tenses que el verd planeta havia sofert en segles. Va vncer la Federaci de Comer amb l'ajuda dels Gungan consolidant una digna victria per al seu planeta, demostrant que els exrcits androides (Battle Droids) de Nute Gunray no eren oponents per als Naboo. Padm acostumava a usar cimbells en situacions perilloses. Sab era una de les seves 5 dames de companyia de la reina, ella prenia el lloc d'Amidala, permetent que la reina s'ocults entre les altres dames. D'aquesta manera la veritable reina romania segura en situacions tenses. Entre les altres dames de companyia a part de Sab es trobaven: Eirtae, Yane, Rabe i Sache .

Una vegada finalitzat el seu segon perode consecutiu de govern va prendre el lloc de senadora de Naboo davant de la Repblica Galctica i es va mudar a Coruscant, deixant el crrec a la reina Jamillia. Deu anys desprs de la Batalla de Naboo, va sofrir certs atemptats politics on va morir Cord, una de les seves dames de companyia que li servia de cimbell. Desprs d'un altre atac fallit perpetrat per Zam Wesell (amb l'ajut d'un ASN-121), va ser rescatada per Anakin Skywalker i Obi-Wan Kenobi, que van acabar resolent el conflicte. Durant la seva estada a Coruscant, Padm tenia una dama de companyia que es va tornar la seva amiga i confident: Dorm. Ella es va quedar al costat del representant Jar Jar Binks i el Capitan Typho quan Padm va viatjar a Naboo en companyia d'Anakin Skywalker. Temps desprs Amidala va ser a l'arena d'Execuci de Geonosis, on gaireb perd la vida, per novament aconsegueix sortir airosa, sol per esposar-se amb Anakin.

Un parell d'anys desprs, acabant les Guerres Clon, Padm va donar a llum un parell de bessons: Luke Skywalker i la Princesa Leia Organa. Ambds van ser separats dels seus pares i van crixer en famlies diferents, per ser protegits. Finalment Padm va morir deixant orfes de mare als seus dos fills. Anakin Skywalker no va arribar a saber que la seva esposa va morir en donar a llum, ja que L'Emperador li va dir que ell la va matar en la seva fria.

Una contradicci en la histria de La Guerra de les Galxies s que, a la trilogia original, la princesa Leia diu que recorda la seva mare com una dona "bonica, amable, per molt trista". Tanmateix, sembla difcil que Leia pugui recordar la seva mare ja que va morir durant el seu naixement.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19873" title="Leia Organa" nonfiltered="3657" processed="3632" dbindex="8672">
La princesa Leia Organa s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies. Va ser separada de molt nena dels seus verdaders pares. La seva mare va ser Padm Amidala, Senadora i reina de Naboo en els seus temps. Per la seva prpia seguretat Leia va ser separada del seu germ Luke Skywalker i va ser portada en secret a Alderaan. L'exsenador i ara lder d'aquest planeta era Bail Organa, el qual li va donar el seu cognom i la va adoptar com a filla prpia. Leia va viure al seu planeta i quan va crixer, el va representar davant del Senat Imperial. D'altra banda la princesa Leia era una agent rebel i el seu planeta era part de l'aliana. Un dia ella portava els plnols de l'Estrella de la mort, fins i tot Alderaan, quan la seva nau diplomtica, el Tantive IV va ser interceptat per un creuer Star Destroyer de l'Imperi Galctic. Darth Vader la va interrogar personalment una vegada traslladada a l'Estrella de la mort, per mai va revelar la ubicaci correcta de la nova base rebel; desici que li va costar l'existncia al planeta Alderaan, que va ser destrut pels poderosos raigs de l'Estrella de la mort. Leia va ser rescatada per Luke Skywalker, Han Solo, Chewbacca, R2D2 i C-3PO. Temps desprs Leia va estar a Hoth, d'on va escapar tamb a la invasi de l'Imperi Galctic i va viatjar fins i tot Bespin, noms per veure congelat en Carbonita el seu estimat Han Solo.

Disfressada de caa-recompenses es va infiltrar al palau de Jabba el Hutt, qui tenia a Sol presoner i amb l'ajuda de Luke Skywalker i Chewbacca el van rescatar. Finalment Leia Organa va participar a la Batalla d'Endor assistint a Han Solo en la desactivaci del generador d'escut de l'Estrella de la mort.

En els llibres que continuen amb la nissaga, la princessa Leia Organa es casa amb Han y s mare de tres fills, Jaina i Jacen Solo (bessons) i Anakin Solo.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19874" title="Chewbacca" nonfiltered="3658" processed="3633" dbindex="8673">

Chewbacca s un personatge fictici en la srie de pellcules de La Guerra de les Galxies.



L'enorme i pelut Wookiee Chewbacca era originari del planeta Kashyyyk. Va lluitar en les Guerres dels clon juntament amb el mestre Jedi Yoda i el dirigent militar Tarfful. Durant aquesta batalla, molts Soldats Wookiees van morir.

Anys desprs quan Kashyyyk va ser esclavitzat per l'Imperi Galctic, Chewbacca va ser rescatat per un jove pilot imperial (Han Solo) devent-li d'aquesta forma la seva vida. Desprs de conixer a Luke Skywalker i a la Princesa Leia Organa, ambds van ingressar a l'Aliana Rebel desprs d'una curta vida de traficants. Aix la nau de Han Solo, el Falc Millenari es va convertir en una de les naus insgnies de la Rebelli. Batalla rera batalla van contribuir en la caiguda de l'Imperi Galctic a Endor, on van desactivar el Generador d'Escut de la Segona Estrella de la mort.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19875" title="Endor" nonfiltered="3659" processed="3634" dbindex="8674">


A La Guerra de les Galxies, Endor s un planeta conegut per la possessi d'una Lluna coberta per densos boscos. El planeta en ell, no s explorat a la nissaga, i t poca importncia. Tal ser aix que la seva lluna ha absorvit el seu nom i s coneguda com a Endor. Aquesta lluna boscosa s la residncia dels Ewoks i el lloc on la segona Estrella de la mort va ser construda. Els rebels, van aconseguir destruir la construcci en la batalla d'Endor i van declarar la caiguda de l'Imperi Galctic.

Endor s un planeta amb una quantitat aterridora de fauna. A les seves zones boscoses es poden trobar tant Gorax, com Blurrg, ocells gunla, blopes, ocells llanterna, i moltes altres criatures. Tamb en les seves planes s'aconsegueixen Bordok, Ruggers, Llops-Senglar, Borras i Gaupas. De la mateixa manera, en certs llocs escabrosos hi ha Dracs-cndor i moltes classes d'aus que pocs han aconseguit albirar. Per sens dubte certes espcies han aconseguit evolucionar fins al punt de ser considerades com a intelligents. Entre elles podem trobar als Ewoks, els Yuzzum, els Duloks, els Gupins, els Teek i eventualment als Gorax.

Gaireb mig segle abans de la construcci de l'Estrella de la mort, es va estavellar una nau procedent del lluny planeta Sanyassa IV, que havia fet diverses escales entre elles el planeta Dathomir. Aquesta nau tenia una nombrosa tripulaci d'ssers de l'espcie Marauders (Sanyassan), que seguien al seu sanguinari Rei Terak. Desesperats per no aconseguir ports espacials, ni vida tecnolgicament avanada Terak va ordenar la construcci d'un gran castell envoltat per una fossa, que van ubicar en una de les poques plancies de la boscosa lluna d'Endor.

Aix els Marauders es van tornar ms i ms primitius en comportament i cultura, usant noms les seves pistoles lser com a record de la seva antiga manipulaci de la tecnologia. Per a les batalles contra els Ewoks usaven unes enormes bsties; Blurrgs (oriunds d'Endor) i els Bordok (similars als cavalls). Amb ells va venir Charal, una bruixa molt poderosa que podia manipular la fora. Ella els va servir d'exploradora i espia en moltes situacions fins i tot en un esdeveniment que va tenir lloc uns 4 o 5 anys abans de la Batalla de l'Estrella de la mort. Una nau havia estavellat a Endor i amb si una famlia d'humans: Els Towani.

Rpidament es van aliar amb els Ewok i van ser acceptats en la tribu dels petits ssers. Per temps desprs, els Marauders van trobar i van atacar el llogarret dels Ewok matant a tota la famlia, menys a la nena menor Cindel Towani.

Van ser presos captius Cindel i Wicket, junt amb d'altres Ewoks, que desprs d'escapar i rescatar als altres del castell dels Marauders, van aconseguir vncer en una baralla sense igual als agressors. Finalment Cindel Towani va aconseguir escapar del planeta acompanyada de Noa, un anci que es trobava en la mateixa situaci que els Marauders i els Towani.

s possible que les forces imperials trobessin certa resistncia per part dels Marauders quan van construir el generador d'escut per protegir la seva Estrella de la mort. Se suposa que les restes d'aquests van ser erradicades per les tropes imperials. Els Ewoks van ser mes savis, es van ocultar i no van mostrar cap amenaa per l'Imperi Galctic, sent aquesta estratagema la clau de la victria de l'Aliana rebel.

Molts fans de les pellcules que tenen coneixements de fsica, creuen que sense la destrucci de la segona Estrella de la mort, la lluna cauria inevitablement. Aquest fet s conegut com l'Holocaust Endoni. Fins i tot hi ha molta especulaci per aquest mn.

Al planeta del mn de la Guerra de les Galxies, el van anomenar aix desprs de les obres de Tolkien, segurament George Lucas ho va fer com a allusi a la semblana entre ells.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19878" title="Comtat d'Urgell" nonfiltered="3660" processed="3635" dbindex="8675">

El Comtat d'Urgell fou un dels comtats creats pels reis francs al sud del Pirineu, arran de la conquesta d'aquests territoris als rabs.

 Orgens .
Els orgens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels francs als rabs del territori corresponent, ms o menys, a l'actual Alt Urgell. Aquesta conquesta s'esdevingu entre els anys 785 i 790. El comtat d'Urgell es consider incls dins de la Marca de Tolosa.

 El domini franc .

Els francs nomenaren comte d'Urgell Borrell I d'Urgell (798), que tamb era comte de Cerdanya. El 820, Borrell fou destitut, i el comtat d'Urgell pass al comte d'Arag Asnar I Gal, a la mort del qual (832), el comtat pass al seu fill Gal I Asnar, que en conserv el domini fins que en fou expulsat el 838. Aleshores, el comtat d'Urgell pass a ser governat per Sunifred d'Urgell-Cerdanya, qui n'havia estat investit comte el 834 per Llus el Piets a petici del comte Berenguer de Tolosa. Sunifred era fill de Bell de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Desprs de l'assassinat de Sunifred (848) per Guillem, fill de Bernat de Septimnia, el comtat d'Urgell va estar governat pel comte Salom I d'Urgell (848-870), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any 870, Carles el Calb conced el comtat d'Urgell, juntament amb el comtat de Cerdanya a Guifr I (dit Guifr el Pils). Avui dia es creu que Guifr el Pils deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, nt de Bell de Carcassona.

 La independncia .

A partir de la mort del rei Llus el Tartamut (879), el poder dels reis francs va arribar a una situaci de crisi terminal, fins acabar desapareixent. Per aix, durant el darrer quart del segle IX, a tot arreu de l'Imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus crrecs en hereditaris.
En aquesta situaci de descomposici del poder reial, a la mort de Guifr el Pils (897), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besal, Conflent Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herncia. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a Sunifred II d'Urgell (897-948)

 La primera dinastia d'Urgell .
Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendncia; aleshores, deix el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara b, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herncia entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010).
Amb Ermengol I, s'origin la primera dinastia d'Urgell, que reg el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII.
Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, ms o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara b, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d' al-ndalus motivat per la disgregaci del califat de Crdova en regnes de taifes, comen l'expansi territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels rabs: poc desprs de l'any 1000, fou conquerida la regi de Ponts, la vall d'Artesa de Segre va ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com tamb van ser-ho les valls de Mei (1018-1020), ger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarasa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permet incorporar al comtat els actuals Urgell Mitj i Baix Urgell  fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castell de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar a la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins el 1231 en qu Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona. 

s de destacar tamb que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.

Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren:

Ermengol I (992-1010) ;
Ermengol II (1010-1038);
Ermengol III (1038-1065);
Ermengol IV (1065-1092);
Ermengol V (1092-1102);
Ermengol VI (1102-1154);
Ermengol VII(1154-1184);
Ermengol VIII (1184-1209);
Aurembiaix (1209-1231);

Vegeu tamb Llista de comtes d'Urgell.;

 La segona dinastia d'Urgell .
La mort sense descendncia de la comtessa Aurembiaix (1231) va significar l'extinci de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, comen un perode de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la casa de Cabrera, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El 1236, pel conveni de Trrega, Jaume I reconegu la possessi del comtat d'Urgell a Pon IV de Cabrera; posteriorment, la qesti del domini d'Urgell provoc dues revoltes nobiliars durant el regnat de Pere el Gran 1285-1291), que el rei aconsegu dominar.

Els comtes de la segona dinastia d'Urgell foren:
Pon I d'Urgell (1236-1243) (Pon IV de Cabrera);
Ermengol IX (1243);
lvar I (1243-1267);
Ermengol X (1267-1314);

 La tercera dinastia d'Urgell .

Ermengol X d'Urgell nomen hereva universal la seva neboda Teresa d'Entena, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primognit, Jaume, renunci a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germ Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327-1336) separ el comtat d'Urgell de l'herncia del seu primognit, l'infant Pere el Cerimonis i el conced al seu fill segon Jaume I d'Urgell.

Els comtes de la tercera dinastia d'Urgell foren:
Jaume I d'Urgell (1336-1347);
Pere I d'Urgell (1347-1408);
Jaume II el Dissortat (1408-1413);

A la mort sense descendncia del rei Mart l'Hum (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnt d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara b, el 1412 al Comproms de Casp, es proclam rei d'Arag-Catalunya-Valncia el prncep castell Ferran d'Antequera, qui, per lnia materna, era nt de Pere el Cerimonis i nebot de Mart l'Hum. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel contra Ferran d'Antequera (Ferran I 1412-1416); dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposse Jaume de tots els seus dominis, i el comdemn a pres perptua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorpor als dominis de la Corona.

 Pgines relacionades .
Marca Hispnica;
Alt Urgell;
Pla d'Urgell;
Urgell;
Noguera;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19879" title="Mecnica quntica" nonfiltered="3661" processed="3636" dbindex="8676">
La mecnica quntica coneguda tamb com mecnica ondulatria i com fsica quntica, s la branca de la fsica que estudia el comportament de la llum i de la matria a escala atmica i subatmica. Els seus principis bsics s'apliquen a molts dels camps de la fsica i la qumica actuals, com per exemple, la fsica de partcules, la fsica nuclear, la fsica de la matria condensada, la fsica atmica i molecular, la computaci quntica, l'ptica quntica, la qumica quntica i la qumica computacional. Juntament amb la relativitat general, la mecnica quntica s un dels pilars de la fsica moderna. A escala macroscpica, les lleis de la mecnica clssica s'aproximen a les de la mecnica quntica. Va sorgir a principis del segle XX per tal d'explicar diversos resultats experimentals de fenmens d'origen microscpic que no es podien entendre amb la fsica clssica.

 Petita introducci histrica .
Abans de 1900, tots els fenmens s'intentaven explicar mitjanant la fsica clssica (newtoniana). Hi havia, per, alguns fenmens que no tenien explicaci dins del context clssic: l'observaci experimental d'espectres format per ratlles monocromtiques, la radiaci del cos negre, l'efecte fotoelctric, etc.

Quantificaci de l'energia.

En 1900, Max Planck realitza una hiptesi fonamental en la histria de la cincia i que, a la vegada, suposa el naixement de la fsica quntica. Aquesta hiptesi s la quantificaci de l'energia. Segons Planck, l'energia no s una magnitud contnua, sin discreta; la qual noms pot agafar uns determinats valors, que estan fixats i sn invariables, mltiples d'un valor anomenat quntum de llum, o fot. Posteriorment, es va descobrir que altres magnituds fsiques com la crrega elctrica, la massa, el moment angular, etc. tamb estan quantificades.

Amb la seva hiptesi, Max Planck, va poder explicar la radiaci del cos negre.

Efecte fotoelctric.


Albert Einstein, emprant tamb la hiptesi de Planck, va explicar l'efecte fotoelctric.

Aquesta hiptesi fou emesa, tamb, per Albert Einstein que reb el premi Nobel per les seves interpretacions de l'efecte fotoelctric, primer signe tangible de l'existncia dels fotons.

Aquesta relaci que expressa la quantificaci de l'energia s'escriu aix:

E = h ;

on

h s la constant de Planck o quntum d'acci (6,6210-34J.s);
E s l'energia de la radiaci (emesa o absorbida);
  (lletra grega, pronunciada nu) es la freqncia de la radiaci emesa o absorbida.


Aquesta relaci expressa que hi ha una relaci directa i universal entre la freqncia de la radiaci electromagntica, i les variacions d'energia que  produeix: aquestes dues quantitats sn simplement proporcionals.

Dualitat ona-partcula.


Un altre dels conceptes fonamentals s la idea de la dualitat ona-partcula, idea proposada per primera vegada pel Prncep Louis De Broglie, i que resolgu un altre problema aparegut en aquella poca, el dels nivells d'energia dels toms, que eren discrets, i no continus com proposava la fsica clssica. Aquesta hiptesi es basa en la idea de suposar que tota partcula (matria) es pot interpretar en termes d'una ona. Aix, en lloc de descriure la velocitat i la posici de la partcula a "l'estil clssic", parlam de funci d'ona. Mitjanant la funci d'ona, la qual l'hem d'interpretar com a una eina matemtica, podem obtenir informaci sobre el sistema fsic que estudiam.

L'obtenci de la funci d'ona passa, inevitablement, per la resoluci de l'anomenada equaci d'ona. L'equaci d'ona ms senzilla, que no t en compte efectes relativistes, va ser proposada per Erwin Schrdinger el 1926. El mateix any, Paul Dirac en va proposar una que s considerava els efectes relativistes.

Principi d'incertesa de Heisenberg.

El tercer pilar fonamental de la fsica quntica el trobam en el principi d'incertesa de Heisenberg que diu que s impossible mesurar simultniament i amb absoluta precisi la posici i el moment lineal d'una mateixa partcula. Com ms precs sigui el nostre coneixement d'una d'aquestes magnituds, ms incertesa tindrem sobre el valor de l'altra. Noms podem parlar de "probabilitats". Aquesta incertesa tamb s'aplica a altres magnituds fsiques com ara l'energia i el temps. 

Per tant, per a resumir, la fsica quntica estudia fenmens microscpics on les partcules sn tractades com a ones, les magnituds fsiques de les quals a ms d'estar quantificades presenten una certa incertesa en la seva mesura i poden no ser mesurables simultniament.

Un gran xit de la mecnica quntica fou resoldre la paradoxa de Gibbs.
 
Algunes constants de la fsica quntica: G, c,  , kB,  ,  0.

Vegeu tamb.
Model estndard de la fsica;
Nombre quntic;
Dualitat ona-partcula;
Esteve Terradas;

 Enllaos externs .

 Terradas i la teoria quntica;
 Alguns exemples senzills;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19887" title="Nova Frana" nonfiltered="3662" processed="3637" dbindex="8677">




Nova Frana (en francs: la Nouvelle-France) s l'rea de Nord-amrica colonitzada per Frana entre el perode de l'exploraci del riu Sant Lloren per Jacques Cartier el 1534 i la cessi d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763. Durant el seu perode mxima extensi, el 1712 (abans del Tractat d'Utrecht) el territori de la Nova Frana s'estenia des de Terranova i Labrador cap al Llac Superior, i de la Badia de Hudson al Golf de Mxic. 

El territori de la Nova Frana estava dividit en cinc colnies, cadascuna amb la seva prpia administraci: Canad, Acdia, Badia de Hudson, Terranova i Louisiana. 

Frana noms va conservar els territoris de les Antilles i l'arxiplag de Saint-Pierre i Miquelon.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19889" title="Riu Sant Lloren" nonfiltered="3663" processed="3638" dbindex="8678">

El riu Sant Lloren (en angls Saint Lawrence i en francs Saint-Laurent) s un gran riu d'Amrica del Nord. Desguassa els Grans Llacs i una bona porci del continent a l'oce Atlntic al llarg d'un recorregut de 3.058 km.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19890" title="Xins" nonfiltered="3664" processed="3639" dbindex="8679">



El xins o xins (  /  ,   /  , o   ;; pinyin: hny , huy , or zh ngwn) s un membre de la famlia de llenges sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada sn comparables a les diferncies entre les Llenges romniques (per exemple, el catal i el castell); l'escriptura xinesa , per, tamb ha canviat al llarg del temps, encara que molt ms lentament que la llengua parlada, i, per tant, mant molta ms uniformitat.

Vora una cinquena part de la poblaci del mn parla alguna forma de xins com llengua materna. Aix fa que siga la llengua amb ms nombre de parlants natius del mn. El llenguatge xins, parlat en la forma de l'estndard mandar  (   ), s l'idioma oficial (    ) de la Repblica Popular de Xina (       ) i la Repblica de Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides.

 Vegeu tamb .
 Llenges i dialectes:
 Min Nan;
 Mandar;
 Sistemes d'escriptura:
 Nushu;
 Pinyin;
 Wade-Giles;
 Xins simplificat;
 Xins tradicional;
 Simplificacions del Xins escrit a Hong Kong;

Enllaos externs.
  Diccionari xins-catal;
  Diccionario chino-cataln;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19893" title="Taiwan" nonfiltered="3665" processed="3640" dbindex="8681">


Per a l'estat localitzat en aquesta illa, vegeu: Repblica de la Xina.;
Taiwan (en xins   ), tradicionalment coneguda amb el nom portugus de Formosa, s una illa situada davant la costa de la Xina, de la qual est separada per l'estret de Taiwan. Al nord se situa el mar de la Xina Oriental, i al sud el mar de la Xina Meridional, mentre que la costa oriental de l'illa est banyada per l'oce Pacfic. T una extensi de 35.801 km i una poblaci de vora 23 milions d'habitants. La ciutat principal s Taipei.

Al segle XVII, arran de la caiguda de la dinastia Ming, a l'illa s'hi va crear el regne de Tungning (1661-1683), liderat per Koxinga, amb l'objectiu de foragitar la nova dinastia, els Qing, i restaurar el poder dels Ming.

Des de 1949 l'illa est sota el rgim poltic de la Repblica de la Xina, estat que governava tota la Xina fins a la fi de la guerra civil xinesa entre el Guomindang i el Partit Comunista de la Xina, quan els segons es feren amb el control del territori continental i proclamaren la Repblica Popular de la Xina.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19894" title="Mandar" nonfiltered="3666" processed="3641" dbindex="8682">



El mandar (   ) s el nom de la llengua estandarditzada i oficial de la Repblica Popular de la Xina i de la Repblica de la Xina (i tamb parlat a Singapur, Indonsia i Malisia), que deriva del Putonghua i Guoyu, que sn dues llenges estandarditzades basades en una de les llenges xineses parlades majoritries (Beifanghua). 

En un context ms general (per ms acadmic, fonamentalment en lingstica), el mandar es refereix al Beifanghua (literalment "parla del nord"), que s una categoria de dialectes xinesos quel nord i el sud-oest de la Xina.

Un mandar tamb era un antic alt funcionari de la Xina; el nom "gu nhu" literalment vol dir "parla dels mandarins".

 Vegeu tamb .
 Xins;


 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19895" title="Tofu" nonfiltered="3667" processed="3642" dbindex="8683">

El tofu (   ou   , en pinyin: doufu) s un aliment d'origen xins provinent del quall (en general fet amb nigari) del suc de soia (tonyu), en un procediment equiparable a l'obtenci del formatge de llet. Aix s'obt una mena de formatge blanc i poc odorant, que es presenta de diverses formes (en blocs fresc, assecat, fumat, barrejat amb salsa de soia...).

s molt emprat en la cuina de l'sia oriental i tamb per molts vegetarians pel seu important aport proteic i d'aminocids essencials.

Cont un alt percentatge de calci i protenes. El seu gust i textura s molt suau, podent-se emprar tant per a plats salats (llesques fregides, per exemple) com dolos. Tamb es fa servir per a fer salses. En general, s'aconsella tanmateix salar-lo una mica, per a fer-lo ms digest.

 Vegeu tamb .
Altres derivats de la soja











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19896" title="Vegetarianisme" nonfiltered="3668" processed="3643" dbindex="8684">

El vegetarianisme s l'opci humana conscient i de carcter permanent de dur una dieta basada en tot tipus d'aliments d'orgen vegetal incloent-hi en algunes de les seves modalitats certs productes derivats directament d'animals, com sn els ous, la llet i la mel per mai la carn. 

Quan parlem de carn ens referim a cossos d'animals, inclosos els peixos, mariscos, aviram, insectes... 
De totes maneres, a occident tradicionalment s'han incls els ous, els lactis i la mel dins la dieta vegetariana, que llavors rep el nom de lactoovovegeteranisme. A l'ndia, en canvi, els ous no es mengen.

Altres postures, com el veganisme, exclouen tot producte d'origen animal, com llet, ous i mel. Els jainistes  exclouen tamb els tubercles i arrels, ja que per a obtenir-los cal escarbar a la terra, fet que podria matar petits animals.

Algunes dietes vegetarianes supleixen la manca d'alguns aminocids essencials que es troben abundantment a la carn per productes com el tofu, el seit o el tempeh, clar que aix es dna ms que res en pasos rics. A l'ndia hi ha hagut vegetarians de fa millenis que no han menjat aquests productes. Si es pren llet i/o es mengen cereals amb llegums, no s'ha de patir. Fins i tot certes vitamines es mengen a travs de petites restes d'insectes que es troben en les verdures. Aix s, en pasos molt obsessionats per la higiene ens podem trobar que una neteja excessiva de les verdures els elimina i cal prendre suplements alimentaris.

L'1 d'octubre es el Dia Mundial del Vegetarianisme. A Catalunya hi han una cinquantena de restaurants especialitzats en el vegetarianisme, sobretot a Barcelona, encara que tamb a d'altres llocs.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Ser vegetari - PACMA;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19897" title="Seit" nonfiltered="3669" processed="3644" dbindex="8685">
El seit o seitan s un aliment de la gastronomia vegetariana elaborat amb gluten del blat bullit durant una hora i mitja amb salsa de soia i algues kombu, el que l'enriqueix amb sals minerals i lisina, l'aminocid essencial del que sn deficitaris els cereals. Per la seva textura, color i riquesa, est considerat com la  carn vegetal  per excellncia. No est indicat per persones celaques o allrgiques al blat. Prov originriament de l'Orient i s molt emprat en les dietes vegetarianes pel seu important aport proteic i de tots els aminocids essencials.  El seitan es pren com la carn: arrebossat, fregit, farcit de formatge, picat i en forma de mandonguilles o de carn picada, etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19902" title="Navarra" nonfiltered="3670" processed="3645" dbindex="8686">

Navarra (en castell: Navarra i en uscar Nafarroa) s una autonomia d'Espanya amb la denominaci de comunitat foral, i per tant, tamb es coneix com a Comunitat Foral de Navarra (en castell: Comunidad Foral de Navarra i en uscar: Nafarroako Foru Komunitatea). s situada al nord de la pennsula Ibrica. Limita amb Frana al nord, l'Arag a l'est, La Rioja al sud i la Comunitat autnoma del Pas Basc a l'oest. A ms del castell, tamb el basc s llengua oficial als territoris del nord del pas. Tamb es denomina Nafarroa Garaia, o "Alta Navarra" per distingir-la de la Nafarroa Behera o "Baixa Navarra", territori de Frana. 

Per la seva histria poltica, l'organitzaci juridico-administrativa actual de la comunitat es basa en el Millorament del Fur de 1982 que va suposar la imbricaci jurdica de la tradici foral amb la constituci espanyola de 1978 per mitj d'una disposici addicional a aquesta ltima. El seu Estatut, de fet, rep el nom de Llei de Reintegraci i Millorament del Fur de Navarra, tamb conegut pel seu acrnim LORAFNA. 

Toponmia.
La primera constncia escrita del terme Navarra data del segle IX, en l'obra Vita Karoli Magni, captol 15 que cont la segent frase en llat:  qui apud Navarros ortus et fertilissimos Hispaniae agros secans sub Dertosae civitatis moenia Balearico mari miscetur; deinde Italiam totam, escrita per Eginard, dins la qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlemany fins al riu Ebre. Etimolgicament, el topnim probablement prov del vocable naba, d'origen prerom, potser protobasc, el significat del qual es creu s "terra plana envoltada per muntanyes", que s'aplica perfectament a Pamplona i el territori que l'envolta. A aquest vocable s'hi afegeix el sufix -erri, que en uscar significa "terra o poble".

Histria.
Article principal: Histria de Navarra;
Durant el temps de l'Imperi rom, el territori de Navarra era habitat pels vascons, una tribu preromana del sud dels Pirineus. Aquesta rea mai no va ser completament subjugada, ni pels romans ni pels rabs durant la conquesta d'Al-ndalus. El 778 els navarresos van derrotar l'exrcit franc en la Batalla de Roncesvalls. El 824, nnec Arista va ser coronat rei de Pamplona, la qual cosa seria el fonament del Regne de Navarra. Aquest regne va assolir el seu zenit durant el regnat de San III de Navarra i abastava grans porcions de territori que incloen els territoris actuals de les comunitats de Navarra, Euskadi, La Rioja, Cantbria i algunes regions de Castella i Lle i Arag. No obstant aix, desprs de la seva mort, el regne va ser dividit entre els seus fills i mai no recuperaria aquesta esplendor.

L'exrcit de Navarra va participar en la decisiva Batalla de Las Navas de Tolosa, junt els altres regnes espanyols el 1212, desprs de la qual les possessions musulmanes a la pennsula van reduir-se a un petit territori al sud-est. 

La inclinaci que sentien els reis navarresos per la poltica francesa i les negociacions per a casar el seu primognit, Enric, prncep de Viana, amb una filla de Llus XII de Frana, van ser els arguments de Ferran el Catlic per enviar Fadrique de Toledo, duc d'Alba, a conquerir el Regne de Navarra el 1512. El 25 de juliol, Fadrique de Toledo, va ocupar Pamplona i la famlia reial navarresa va haver de refugiar-se a la Baixa Navarra i al Bearn. El 23 de mar de l'any segent, les Corts de Navarra, amb la presncia noms dels beaumontesos, van proclamar Ferran el Catlic com a "rei de Navarra". El 1515, les Corts de Castella, a Burgos i sense la presncia de cap representant navarrs van annexionar l'Alta Navarra a la Corona de Castella. Malgrat les diverses batalles que es van lliurar per recuperar l'Alta Navarra i les revoltes dels habitants, els regnes de Navarra, no ho van assolir, i el territori de la Baixa Navarra va quedar separat de la resta del regne, fins ser incorporat a Frana. 

Tanmateix, el Regne de Navarra va aconseguir conservar molts privilegis i els seus furs desprs de la seva incorporaci al regne de Castella, molts dels quals ha conservat fins el segle XX. De fet, s en reconeixement d'aquest furs, encara vlids, que Navarra va accedir a la seva autonomia com a comunitat foral per mitj d'un procs de millora, o ms aviat, actualitzaci del rgim foral de Navarra que correspon a la democratitzaci de les seves institucions forals i el seu estatus com a autonomia de l'actual Estat espanyol.

Geografia.
Navarra es troba al nord de la pennsula Ibrica. La seva geografia s, a pesar de la seva petita superfcie, molt variada. La major part del territori navarrs s muntanyenc, dominat per la serralada Pirenaica, llevat de les planes de la vall de l'Ebre al sud. 

Des del punt de vista climtic, Navarra s una mescla d'influncia muntanyenca dels Pirineus i mediterrnia de la vall de l'Ebre; hi ha una diferncia significativa entre el clima del nord  molt ms humit i amb precipitacions freqents  i el clima el sud  ms mediterrani, amb temperatures ms altes i precipitacions ms espordiques. Per tant, es contrasten les humides valls cantbriques del nord amb les rides i estepries Bardenas Reales a la vora del riu Ebre. 

Poltica i govern.
Els furs.
Els furs navarresos, originats des de l'Edat mitjana, foren un pacte entre la noblesa i el poble, transmesos de forma oral al comenament i a partir del segle XIII plasmats per escrit en Fueros y Compilaciones. 

El Regne de Navarra va ser conquerit per la Corona de Castella el 1512, per va mantenir el seu propi rgim d'autogovern legislatiu, executiu, judicial i fiscal, conservant la seva condici de "regne" sota la figura d'un virrei. Aquest sistema era propi de Navarra i no pas una regulaci imposada per Castella, com seria el cas d'altres regnes, com el Regne de Granada. 

Desprs de la Primera guerra carlista en el conveni de Vergara, Espartero es compromet a "proposar a les Corts la concessi o modificaci dels fors", la qual cosa es va materialitzar el 25 d'octubre, 1839 amb la qual es confirmen els furs "sense prejudici de la unitat constitucional de la monarquia", i es fa efectiu amb la publicaci de la Llei Paccionada de Navarra el 16 d'agost, 1841.. Amb aquesta llei, Navarra deixa de ser desiganda com a "regne" i es converteix en provncia, ajustant-se a la divisi territorial d'Espanya de 1833 de Javier de Burgos. Desprs de la Guerra civil espanyola es van suprimir els furs de Guipscoa i Biscaia, en ser consdierades "provncies tradores", per els furs de Navarra i laba es van mantenir, ja que havien donat llur suport a la revolta. 

La fi de la dictadura i la reinstauraci del sistema democrtic va donar lloc a una nova constituci el 1978, en qu la problemtica foral va ser un dels elements ms complicats a consensuar. La constituci atorgaria un sistema d'autogovern o autonomia a les comunitats que es formessin, per Navarra ja tenia un rgim similar, encara que limitat desprs de 1841.  Finalment, la Disposici Addicional Primera va establir que: "La constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals". Els furs van ser actualitzats a la realitat autonmica de l'Estat per mitj de la publicaci de la Reintegraci i Millorament del Rgim Foral de Navarra.

Les institucions forals de Navarra.

Les institucions forals de Navarra sn:
 el Parlament de Navarra s l'rgan de representaci poltica de la comunitat foral que exerceix la potestat legislativa. s integrat per no menys de 40 i noms de 60 "parlamentaris forals" (actualment en sn 50) electes per sufragi universal per mitj de la representaci proporcional per un perode de quatre anys;
 el Govern de Navarra o Diputaci Foral s l'rgan collegiat que sota la direcci del seu president, estableix la poltica general i l'administraci de la comunitat foral. s integrat pel president, i els consellers o diputats forals. Exerceix la funci executiva reglamentria i administrativa; t facultat revisora en matria administrativa i econmica, prvia a la judicial. ;
 el President del Govern de Navarra o de la Diputaci Foral s el cap de govern de l'executiu. Ostenta la ms alta representaci de la comunitat foral i l'ordinria de l'Estat espanyol a Navarra. El president s elegit pel Parlament per majoria absoluta en la primera convocatria o majoria simple en la segona. El president designa i cessa els diputats forals i dirigeix l'acci de la Diputaci.  ;

Actualment el govern est dirigit per una coalici de la Uni del Poble Navarrs (UPN) i de Convergncia de Demcrates de Navarra (CDN). El president n's Miguel Sanz Sesma. 

Com a rgan depenent del Parlament de Navarra, per autnom per al seu funcionament intern, existeix la Cmara de Comptos, la instituci fiscalitzadora de la gesti econmica i financera del sector pblic de la comunitat i assessora del parlament en qestions econmiques i financeres. s dirigida per un president i integrada per un secretari general i els auditors. Aquesta instituci s el tribunal de comptes ms antic d'Espanya, i un dels primers d'Europa. Les seves funcions son similars, per no pas iguals, als d'una instituci d'Hisenda.

El Defensor del Poble-Ararteko s la instituci que, per mandat del Parlament, vela pel compliment dels drets fonamentals i les llibertats pbliques dels ciutadans supervisant l'actuaci de les administracions pbliques i dels ens locals de Navarra.

Divisions administratives.

Navarra es divideix en merindades histriques: Estella, Olite, Pamplona, Sangesa i Tudela. Encara que mai es va constituir com a merindad, la Baixa Navarra tamb es considera una merindad histrica.Aquests ens, tanmateix, no posseeixen personalitat jurdica prpia. 

Les entitats locals de l'organitzaci territorial de Navarra sn:
 Els municipis: els ens locals bsics per a l'organitzaci territorial de la comunitat foral. En l'actualitat n'existeixen 272. ;
 Els consells: sn entitats locals dels municipi, amb poblacions i superfcies inferiors als municipis, amb bns propis i personalitat jurdica per a la gesti dels seus interessos.

Les entitats no territorials de l'organitzaci administrativa de Navarra sn: 
 Les mancomunitats: sn entitats locals no territorials constitudes per a l'associaci de municipis per a la execuci en com d'obres i la prestaci d'alguns serveis.
 Les agrupacions de municipis: sn entitats locals no territorials institudes per mitj de la Llei Foral per a agrupar dos o ms municipis les caracterstiques dels quals determinen la prestaci dels serveis comuns per a tots.
 Vegeu Comarques de Navarra;
Economia.
Des de 1964, Navarra va iniciar un procs profund de transformaci econmica, d'una economia basada en l'agricultura i que ocupava la meitat de la poblaci econmicament activa a una economia equilibrada i moderna, primerament an el rpid desenvolupament del sector industrial i ms recentment dels serveis. El 2000, Valor agregat brut (VAB) de Navarra del sector industrial representava el 31,8% del VAB total, superior al 20,9% nacional.

El sector primari ocupa el 5,9% de la poblaci navarresa. Hi ha cultius de blat de moro, cereals, fruites i girasols. La producci vincola hi s important. El sector secundari s representat sobre tot per petites i mitjanes empreses situades al corredor Alsasua-Pamplona-Tuleda i sobre l'eix de la Ribera de l'Ebre. Tamb hi sn presents les empreses multinacionals que han contribut a la modernitzaci de l'aparat productiu regional i el desenvolupament econmic de la comunitat foral. La majoria de les plantes industrials amb nivells tecnolgics elevats i amb capacitat exportadora pertanyen als dos subsectors ms importants de la indstria navarresa: la indstria de l'autombil i la indstria de la maquinria i equip. La tercera indstria ms important s la agroalimentria. Totes tres contribueixen a la meitat del valor agregat brut industrial de Navarra. El sector terciari s el ms important en termes del valor agregat i encara continua transformat l'estructura econmica de la comunitat foral. Amb respecte la resta d'Espanya, el sector terciari de l'economia navarresa representa l'1,4% del total del sector terciari espanyol.

Demografia.
Dinmica poblacional.

La poblaci estimada de Navarra el 2006 era de 601.874 habitants, i la densitat era 55,65 habitants per quilmetre quadrat. El creixement demogrfic, tanmateix, ha estat menor que la mitjana de l'Estat espanyol, i la densitat encara hi s baixa. El creixement de Pamplona i la seva rea metropolitana ha produt la despoblaci de territoris petits i rurals. No obstant aix, el 18,5% de la poblaci encara viu en municipis amb menys de 2.000 habitants, i el 42,3% en municipis amb menys de 20.000 habitants. 

Llengua.
La llengua oficial de la Comunitat Foral de Navarra s el castell. Tanmateix, segons la Llei foral 18/86, publicada el 15 de desembre, 1986, Navarra es divideix lingsticament en tres zones: bascfona (s majoritari de l'uscar o basc), mixta i no bascfona (s majoritari del castell). A les zones bascfona i mixta, l'uscar hi t carcter de llengua cooficial amb el castell, mentre que a la zona no bascfona, no t cap reconeixement oficial. La cooficialitat de l'uscar suposa la regulaci de la toponmia i el dret del ciutad d'utilitzar aquesta llengua en comunicar-se amb les administracions pbliques. Dels 272 municipis navarresos, 109 pertanyen a les zones bascfona i mixta.

Referncies.


Enllaos externs.
Gobierno de Navarra  ;
Casal Catal de Navarra   ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19906" title="Descobriment d'Amrica" nonfiltered="3671" processed="3646" dbindex="8687">

El terme descobriment d'Amrica s'usa per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amrica amb grans conseqncies histriques. No fou la primera arribada d'europeus, perqu hi ha indicis que els vkings arribaren a l'actual Canad  i probablement als actuals Estats Units en el segle XI (de fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000, sent el primer europeu a trepitjar Amrica); no obstant aix, la seua visita no tingu efectes importants en la histria posterior del continent. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristfor Colom a una illa del mar Carib. Per als indgenes americans no fou un descobriment sin l'inici d'una invasi.

Colom intentava viatjar cap a les ndies per una nova ruta cap a l'oest, que li portar a topar-se amb Amrica el 12 d'octubre de 1492. En un principi cregu haver arribat a un arxiplag de l'ndia en compte d'haver descobert un nou continent. Amerigo Vespucci va publicar Novus Mundus, el 1504, sent el primer en explicar obertament que es tractava d'un nou mn. La publicaci va tenir un gran xit a Europa. El cartgraf Waldseemueller es va precipitar acreditant-lo com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amrica a partir dAmerigo. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opini, per el nom ja havia fet fortuna.

Cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amrica noms te sentit des d'una perspectiva eurocntrica, ja que el continent americ estava habitat des de feia millennis (uns 30, aproximadament). A ms, com s'ha dit amunt, hi ha evidncia histrica que navegants vkings ja havien arribat a Amrica a l'edat mitjana. De totes maneres, s que es cert que el viatge de Colom establ un vincle definitiu entre Europa i Amrica, que comport la colonitzaci del Nou mn per part de les potncies europees en els segles segents.

Viatges de Colom.
 Primer viatge de Colom .

Tres embarcacions, la Pinta, la Nia i la Santa Mara, un pressupost d'uns dos milions de maravedisos sufragat per Isabel I de Castella a travs de banquers i burgesos valencians, de la resta d'Espanya i italians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable i primordial dels germans Pinzn: Martn Alonso i Vicente Yez, els quals eren copropietaris de la Pinta i la Nia, formaren una flota descobridora que seria de les ms transcendentals de la histria. 

El 2 d'agost de 1492, Cristfor Colom embarc amb tota la seva tripulaci, i al dia segent, abans de sortir el sol, deixava el port de Palos de la Frontera (Huelva). La primera escala fou a les Canries, on van haver d'arreglar el tim de la Pinta. El 6 de setembre amb els vents alisis bufant a favor, Colom marc rumb a l'oest. Comenava la gran travessia. El seu objectiu era Cipango (l'actual Jap). El dia 13 de setembre, descobr la declinaci magntica de la terra, i el 16 arribaren a la mar dels Sargassos. A partir de l'1 d'octubre s'adona de qu alguna cosa no va b. El 6, ja han sobrepassat les 800 lleges i no hi ha indicis de terra, tot i que segons les seves estimacions haurien hagut de tocar terra desprs d'haver navegat 700 lleges. Durant la nit del 6 al 7 d'octubre, es produ el primer mot entre els mariners de la Santa Mara. Els germans Pinzn feren costat a Colom i sufocaren el mot. No obstant aix, la nit del 9 al 10 d'octubre el malestar s'estengu a tots, inclosos els propis Pinzn. Llavors, acordaren de navegar tres dies ms i al cap d'aquest temps, si no trobaven terra, tornarien. No fu falta. La nit de l'11 al 12 d'octubre el grumet Rodrigo de Triana, don el crit de: Terra a la vista. Arribaren a una illa coneguda pels natius com Guanahan, a la que batejaren com Sant Salvador, a l'arxiplag de les Bahames. Tamb desembarcaren a l'illa de Cuba i la d'Hait. Tornaren al port de Palos el 15 de mar de 1493.

 Segon viatge de Colom .

25 de setembre de 1493 - 11 de juny de 1496
Es realitz per a explorar i colonitzar els territoris descoberts. En aquest viatge desembarca a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre.

 Tercer viatge de Colom .

30 de maig de 1498 - 25 de novembre de 1500
Arrib al continent americ, explorant gran part del litoral de Veneuela.

 Quart viatge de Colom .

11 de maig de 1502 - 7 de novembre de 1504
Explor les actuals Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panam.

 Vegeu tamb .

Conquesta d'Amrica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19910" title="Mangans" nonfiltered="3672" processed="3647" dbindex="8688">

El mangans s un element qumic de nombre atmic 25 situat en el grup 7 de la taula peridica dels elements i se simbolitza com Mn.

 Caracterstiques principals .
El mangans s un metall de transici blanc grisenc, semblant al ferro. s un metall dur i molt frgil, refractari i fcilment oxidable. El mangans metall pot ser ferromagntic, per noms desprs de patir un tractament especial.

Els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el mangans presenta estat d'oxidaci +7 sn agents oxidants molt enrgics. Dins dels sistemes biolgics, el cati Mn+2 competix sovint amb el Mg+2. S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

 Aplicacions .
s important per a la fabricaci d'acers. El mangans reacciona amb el sofre present formant  sulfur de mangans (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent ms difcil de forjar); tamb l'excs pot reaccionar amb el carboni donant carburs de mangans, millorant les propietats mecniques de l'acer. A ms, el mangans t propietats desoxidants i evita la formaci de bombolles.
La major part del mangans s'empra per a obtenir ferromangans (cont un 80% en Mn). Aquest aliatge de mangans i ferro s'obt per reducci del trixid de diferro (Fe2O3), i el dixid de mangans, (MnO2).
Tamb s'empra en el silicomangans, un aliatge amb un 60-70% en mangans i un 15-30% en silici.
Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
El dixid de mangans, MnO2, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades tamb piles tipus Leclanch o de zinc/carboni (Zn/C). Tamb es troba en les piles alcalines o de zinc/dixid de mangans (Zn/MnO2).
El MnO2 tamb s'empra en l'obtenci de pintures i en la descoloraci del vidre.

 Histria .


S'ha trobat dixid de mangans, MnO2, en pintures rupestres (donant un color negre). Tamb s'han utilitzat al llarg de la histria, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de mangans per a decolorar el vidre o b donar-li color. Aix mateix s'ha trobat mangans en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada sigui a causa d'aix l'especial duresa dels seus acers.

En el segle XVII, el qumic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potssic (KMnO4), un reactiu de laboratori fora utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el dixid de mangans es va emprar per a la producci de clor. El qumic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el mangans era un element, per va ser J. G. Gahn qui el va allar per reducci del dixid amb carboni.

A principis del segle XIX es va comenar a provar el mangans en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria  l'acer, sense fer-lo ms frgil.

 Rol biolgic .
El mangans s un oligoelement; s considerat un element qumic essencial per a totes les formes de vida.

S'ha comprovat que el mangans t un paper tant estructural com enzimtic. Est present en diferents enzims, destacant la superxid dismutasa de mangans (Mn-SOD), que catalitza la dismutaci de superxids, O2-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutaci de perxid, H2O2; aix com en la concavanila A (de la famlia de les lecitines), on el mangans t un paper estructural.

En humans, el mangans s'absorbeix en l'intest prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

 Abundncia i obtenci .


s el dotz metall ms abundant en l'escora terrestre, per darrere del ferro, i est mpliament distribut.

Es troba en centenars de minerals, encara que noms una dotzena t inters industrial. Destaquen: pirolusita (MnO2), psilomelana (MnO2H2O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn2O3MnSiO3), rodonita (MnSiO3), rodocrosita (MnCO3), hbnerita (MnWO4), etc. Tamb s'ha trobat en nduls marins, on el contingut en mangans oscilla entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l.

Els pasos amb majors jaciments de minerals de mangans sn Sud-frica, Ucrana i Xina.

El metall s'obt per reducci dels xids amb alumini, i el ferromangans s'obt tamb reduint els xids de ferro i mangans amb carboni.

 Compostos .
El permanganat de potassi, KMnO4, s un reactiu de laboratori molt com a causa de les seues propietats oxidants.

El dixid de mangans, MnO2 s'empra com a despolaritzador en piles seques. Tamb es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presncia de traces de ferro. Aquest xid tamb s'empra per a donar color ametista al vidre, i s responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A ms, s'utilitza en la producci de clor i oxigen.

 Istops .
El mangans natural cont noms 1 istop; Mn-55. 18 radioistops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el ms estable amb un perode de semidesintegraci de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un perode de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'istops radioactius, tenen perodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element tamb t 3 metaestats.

El mangans est incls dins el grup d'elements del ferro, que es creu que sn sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosi en forma de  supernoves. El Mangans-53 es desintegra en 53Cr amb un perode de semidesintegraci de 3.7 milions d'anys. A causa d'aquest perode relativament curt, 53Mn s un radionclid extingit. El contingut isotpic del mangans es combina tpicament amb contingut isotpic  del crom, i ha trobat aplicaci en la geologia d'istops. Variacions en la proporci 53Cr/52Cr i Mn/Cr des d'uns quants meteorits indiquen una proporci de 53Mn/55Mn inicial, que suggereix que la relaci isotpica de Mn-Cr hagi resultat de la desintegraci in situ del 53Mn en cossos planetaris diferenciats. Per aix el 53Mn proporciona evidncies addicionals per als processos nucleosinttics immediatament abans de la coalescncia del Sistema Solar.

El pes atmic dels istops de mangans, varien des de les 46 uma (Mn-46) a 65 uma (Mn-65). El principal mode de desintegraci dels istops fins l'istop estable ms abundant, Mn-55, s la captura electrnica i el mode principal dels istops ms grans s la desintegraci beta. 


 Precaucions .
El mangans s un element essencial, sent necessria una aportaci d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a travs dels aliments.

El mangans en excs s txic. Exposicions prolongades a compostos de mangans, de forma inhalada o oral, poden provocar efectes adversos en el sistema nervis, sistema respiratori, i altres.

El permanganat potssic, KMnO4, s corrosiu.

 Enllaos externs .

webelements.com - Mangans  ;
environmentalchemistry.com - Mangans ;
International Manganese Institute ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19913" title="Guerra dels Set Anys" nonfiltered="3673" processed="3648" dbindex="8689">

La Guerra dels Set Anys s un conflicte que va tenir lloc de 1756 a 1763 per determinar el control de Silsia a Europa aix com la supremacia colonial a l'Amrica del Nord i a l'ndia. La guerra tamb va tenir com a escenaris la costa d'frica, el Carib i les Filipines. Hi van participar Prssia, Hanover, el Regne de Portugal i l'imperi colonial de la Gran Bretanya d'una banda, i Saxnia, l'Arxiducat d'ustria, el Regne de Frana, Rssia --fins a l'any 1762--, Sucia --des del 1757 fins al 1762-- i Espanya --a partir del 1761--, de l'altra. Aquesta guerra va fer ms de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera Primera Guerra Mundial. 

El front Europeu.
Mentre que l'emperadriu Maria Teresa intenta de reprendre Silsia --perduda al 1742 i confirmada aquesta prdua a la pau d'Aix-la-Chapelle al 1748-- a Frederic II de Prssia, Llus XV respon a les provocacions martimes de la Gran Bretanya (captura de vaixells comercials francesos) i sollicita l'aliana austraca (consagrada pel matrimoni del futur Llus XVI amb Maria Antonieta). El 15 de maig de 1756 Anglaterra declara la guerra a Frana.

La guerra comena en sl europeu quan Frederic II de Prssia, informat de la coalici que s'ha format en contra d'ell, decideix d'atacar Saxnia --aliat d'ustria--, el 29 d'agost de 1756. Saxnia es ret el 15 d'octubre de 1756, un dia desprs d'haver-se rendit l'exrcit sax. Tot i aix, Saxnia va aconseguir de retardar la campanya prussiana.

Frederic II de Prssia pren de nou la iniciativa a la primavera de 1757 i avana cap a Praga. Frederic derrota l'excrcit austrac a la batalla de Praga el 6 de maig de 1757 i posa setge a la ciutat per ha d'abandonar el setge arran de la desfeta prussiana a la batalla de Kolin el 18 de juny.

Frana i ustria es mobilitzen en contra de Prssia i s'enfronten en dues batalles a l'armada prussiana. A la batalla de Rossbach que t lloc el 5 de novembre, Frederic II derrota la coalici entre Frana i el Sacre Imperi Romanogermnic i el 5 de desembre cau derrotada ustria a la batalla de Leuthen.

A la primavera de 1758, Frederic II envaeix ustria i a l'oest els francesos sn batuts a la batalla de Rheinberg i el 23 de juny a la Batalla de Krefeld. A l'oest els russos s'enfronten amb els austracs a la batalla de Zorndorf el 25 d'agost i els primers acaben per retirar-se del camp de batalla. El 25 de setembre a la batalla de Tornow, els prussians s'enfronten amb els suecs i aquests aconsegueixen de rebutjar sis atacs prussians. El 14 d'octubre els austracs van sorprendre els prussians a la batalla de Hochkirk. Frederic II hi va perdre molta artilleria per va poder retirar-se'n de manera ordenada.

Al 1759 es produeixen algunes desfetes prussianes. Aix els russos, dirigits per Saltikov, van derrotar els prussians comandats pel General von Wedell a la batalla de Kay. Malgrat que l'exrcit de Hanover va derrotar un excrcit francs de 60.000 hmens l'1 d'agost a la batalla de Minden, Frederic II va perdre la meitat de l'exrcit a la batalla de Kunersdorf contra un exrcit russoaustrac; i a la batalla de Maxen contra els austracs, Prssia va perdre un cos sencer de 13.500 hmens.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19937" title="Memria cau" nonfiltered="3674" processed="3649" dbindex="8690">
La memria cau, o memria cache (en francs i en angls) s aquella memria d'alta velocitat installada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar ms freqentment.

Aquesta memria augmenta notriament la velocitat de funcionament de l'ordinador. En el moment que el microprocessador necessita una dada, la va a buscar a aquesta memria ultra-rpida; en el cas que no la trobs, la buscaria a la memria RAM; finalment, en cas que tampoc la trobs all i el sistema operatiu suports memria virtual, accediria al disc dur. S'ha de tenir en compte que la memria RAM s aproximadament unes 10 vegades ms lenta, per la qual cosa el microprocessador podria quedar bloquejat si intents extreure totes les dades directament de la RAM.

Tamb existeix el concepte de nivells de memria cau. Cadascun dels nivells  possex una memria cau. 
Aix doncs, quan el processador necessita una dada, la buscar al primer nivell de memria cau, si no la trobara ac la buscar en el segent nivell, i aix successivament fins que la trobe. 
El primer nivell de memria cau s menut per molt rpid , el segon es ms gran per ms lent i aix successivament. 
En l'actualitat el processadors comercials incorporen fins dos nivells de memria cau, per n'hi ha destinats per a servidors que en porten fins a tres.

Enllaos externs.
Memria cau a la Neoloteca del Termcat;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19938" title="World Wide Web" nonfiltered="3675" processed="3650" dbindex="8691">

El WWW (acrnim angls de World Wide Web, Teranyina d'abast mundial) o web s una xarxa de pgines escrites en hipertext mitjanant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre s mitjanant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual s'hi pot navegar fcilment. Per accedir-hi s indispensable un navegador web. Va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Sussa. Ell mateix dirigeix el W3C, l'organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament.

El web es basa en tres estndards per funcionar: l'Uniform Resource Locator (URL), que s'encarrega de donar una adrea nica per tal de localitzar cada pgina; l'Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviar i es rebr la informaci entre el navegador i el servidor; i lHyper-Text Markup Language (HTML), un mtode per especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador. Acompanyen a l'HTML el CSS, per definir aspectes de disseny. O el JavaScript per fer petites programacions dins la web. Tamb s'ha posat de moda per jocs i webs amb molts efectes visuals, el Flash de Macromedia.

En catal, quan es parla de "web" en mascul es fa referncia al sistema web o b a un lloc web, per quan es parla de "web" en femen es fa referncia a noms una de les pgines web del sistema.

Funcionament.
La visualitzaci d'una pgina web normalment comena quan l'usuari introdueix una URL al navegador web o b quan segueix un hiperenlla cap a aquella pgina o recurs.

Aleshores la URL introduda es tradueix a una adrea IP mitjanant DNS, una base de dades distribuda globalment que cont les equivalncies domini-adrea ip. Aquesta adrea IP s necessria per saber a quin servidor s'ha de dirigir la consulta.
Desprs el navegador web envia la consulta al servidor HTTP concret i demanant per aquella pgina en concret.

La tpica plana web ens retorna un arxiu en format HTML. Aquest arxiu s interpretat immediatament pel navegador en un procs anomenat parsing. Aleshores, quan el navegador ja sap quins recursos necessitar per mostrar la pgina, torna a fer una consulta HTTP demanant les imatges i altres recursos que formin part de la pgina (arxius css, javascript, applets java..). 

Finalment, la web s renderitzada segons ho especifiqui el document HTML, el CSS, i altres possibles llenguatges.

Histria.

El 1980 el CERN necessitava un sistema per bescanviar informaci entre investigadors mitjanant hipertext. Tim Berners-Lee va fer un prototip anomenat ENQUIRE. 
Quan el CERN va esdevenir el major node d'Internet del moment (en aquell moment noms TCP, DNS..), Berners va provar de connectar-hi el sistema que havia creat. El 12 de novembre del 1990 va publicar l'invent juntament amb Robert Cailliau.
Un ordinador del tipus NeXTcube va ser el primer servidor web que va existir. El Nadal de 1990 va crear les primeres pgines web, que explicaven el projecte en s, el primer servidor d'HTTP (tamb creat per ell) i el primer navegador, anomenat WorldWideWeb (igual que el protocol, i per evitar confusions ms tard reanoment Nexus).

Publicar al web.
Hi ha vries opcions per fer-se visible a la World Wide Web.
La ms senzilla sn els blocs (blog en angls), una mena de diaris personals que s'actualitzen peridicament en forma de notcies.

Tamb hi ha els sistemes gestors de continguts (CMS), que permeten crear webs prou complexes (amb llenguatge php, javascript) amb uns mnims coneixements d'informtica. Aix ha acostat el web a creacions que abans noms les podien fer professionals.

Per ltim, es poden publicar pgines web directament. Registrant un domini, pagant allotjament web a un servidor, i pujant la pgina web mitjanant FTP. Normalment aquesta opci s la ms complexa.

Estadstiques.
Segons un estudi del 2001, hi havia ms de 550 mil milions de documents a la web, principalment a la "web invisible" o web profunda. Una recerca del 2002 sobre 2024 milions de pgines web va determinar que l'idioma dels continguts web era l'angls en un 56.4%, alemany en un 7.7%, francs (5.6%) i japons (4.9%). Un estudi del gener de 2005, va determinar mitjanant cerces web en 75 llenges diferents que el nombre de documents web ja ascendia a 11.500 milions. A principis del 2008 la web indexada cont, almenys, 45.000 milions de pgines.

Al mar de 2008 hi ha al voltant de 100,1 milions de llocs web operant a Internet. D'aquests, un 74% sn comercials o altres llocs operant en el domini genric .com.

Cercar al web.
El web cont milions i milions de pgines distribudes en milions de webs, i per a cercar la informaci que necessitem en cada moment, principalment s'usen dues tcniques diferents;
El cercador web, en el qual s'introdueixen una o diverses paraules (termes de cerca) en un formulari  i el cercador retorna les pgines que hi coincideixen. Exemples en sn Google o Yahoo!.
El directori web, que cont una llista de pgines web, organitzades jerrquicament per categories. Un exemple n's el Projecte de Directori Obert;

Referncies.


Enllaos externs.
World Wide Web Consortium, Fixador d'estndards com HTML, XML, HTTP, WAP, PNG...

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19939" title="Vili" nonfiltered="3676" processed="3651" dbindex="8692">
En la mitologia escandinava Vili s el germ dOdn i de Ve, amb els qui va matar Ymir i va usar el cadver per crear el mn.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19940" title="Bltorn" nonfiltered="3677" processed="3652" dbindex="8693">
En la mitologia escandinava, Bltorn era un dels gegants descendents d'Ymir, aix com pare de Bestla, i, per tant, avi matern d'Odn, de Vili i de Ve.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19941" title="Frigg" nonfiltered="3678" processed="3653" dbindex="8694">
En la mitologia escandinava, Frigg era l'esposa d'Odn i mare de Blder i la principal entre les deeses, i coneixia el fat de tots els homes, encara que no el deia mai. Habitava un estatge que es deia Fenslir. Ella fou qui feu jurar a totes les coses de la creaci que no farien mal a en Blder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva prpia mort, excepte al vesc, i a ella va enganyar Loki, disfressat d'anciana, perqu li dnes aquesta informaci, que desprs us per crear un arma que va fer que Hod, el du cec, mats involuntriament a en Blder.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19942" title="Fenslir" nonfiltered="3679" processed="3654" dbindex="8695">
En la mitologia escandinava, Fenslir era l'estatge que habitava Frigg, esposa d'Odn














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19943" title="Blder" nonfiltered="3680" processed="3655" dbindex="8696">


En la mitologia escandinava, Blder o Baldur segons el pas, s el segon fill d'Odn, el primer que tingu amb la seva esposa Frigg. Tenia un germ bess, Hoder el cec, del qual era la imatge contrria a Blder, representava el mal, l'odi, l'enveja, etc. Era esps de Nanna i pare de Forseti. Habitava un estatge anomenat Breidablik, situat al cel. La caracterstica ms notable del Breidablik era el seu sostre, que estava fet d'or pur, del qual bevien columnes de plata massissa. Es deia que res de obscur, malvat o fals podia creuar la porta del seu imponent palau. El millor i ms pur dels dus. Era tan ros i clar que resplendia. De tots els asos  ), era el ms prudent, pacfic i bo i tenia la virtut que ning podia impedir el que ell decidia. Generalment se'l presenta com el ms agraciat de tots els Aesir o asos. 

La seva destresa en les runes i la seva coneixena sobre les herbes remeieres va fer que es converts en un du de gran importncia durant les poques de malalties a Midgard. 

Bldur sempre ha tingut connotacions positives. s la personificaci de:
El b i la innocncia;
La llum;
La saviesa,la moderaci i del parlar;
La justcia;
La pietat i la pau;
La bellesa;
La fecunditat;

El mite de Blder .
Un dia, Blder va somiar on preveia la seva prpia mort i un cop els hi explic als altres asos, aquest celebraren un consell i van decidir demanar a totes les criatures, el foc, l'aigua, el ferro, tots els metalls, els ocells i les serps juressin que no farien, mai mal a Blder. La seva mare, Frigg, va ser l'encarregada de prendre'ls jurament a tots. 

Desprs que la seva mare va fer prometre a tota criatura o arma que no farien mal a Blder, aquest, creient-se totalment invulnerable, va idear un joc. Va demanar a tots els dus que li llencessin tot all que vulguessin. No hi havia res que pogus ferir-lo. Aix va dotar a en Blder d'una immunitat que feia que els altres asos i ell mateix es divertissin posant-lo al mig d'una rotllana i llenant-li diversos objectes, que rebotaven sobre Blder de forma inqua. Loki ho vei i en sent gelosia i va enganyar a Frigg perqu li revels si hi havia algun perill que no havia jurat. L'nic perill a qui Frigg no havia pres jurament era al vesc, perqu va creure que era massa petit. Aprofitant-se d'aix Loki i va construir una llana amb un tros de vesc i li don a en Hod, el du cec, que a causa de la seva ceguesa era l'nic que no es podia divertir llenant-li coses al seu germ i el va animar a provar-ho. Hod, confiat, va llenar la llana al seu germ, que el travess, i mor immediatament, anant a raure a regne de Hel. 

Altres afirmen que Hoder va agafar una fletxa, va enrotllar-la amb mirtra i amb l'ajuda de Loki, car Hoder era cec, va disparar la fletxa a Blder, acabant amb la seva vida.

Desprs Loki imped que Blder ressuscits sent l'nic sser de la creaci que es va negar a demanar que torns de Hel, acci per la que fou definitivament castigat.

La mort de Blder s un dels mites ms importants de tot el cnon nrdic, ja que es consider un presagi del Ragnarok que acabar amb tots els dus. Es diu que passat el Ragnarok, Hoder ressuscitar per guiar els homes en la nova era.

Articles relacionats.
Asos. ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19946" title="Du Ve" nonfiltered="3681" processed="3656" dbindex="8697">
En la mitologia escandinava Ve s un du germ d'Odn i de Vili, amb els qui va matar Ymir i va usar el cadver per crear el mn.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19949" title="Escut de la Pobla de Crvoles" nonfiltered="3682" processed="3657" dbindex="8698">


L'escut oficial de la Pobla de Crvoles t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una pobla d'or acompanyada en punta de 2 crvoles passant d'argent posades en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 1 d'abril de 1985.

El poble es va desenvolupar al peu d'un tur coronat pel castell de Crvoles. Les armes sn parlants: s'hi veu la pobla i dues crvoles. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19950" title="Escut de Puiggrs" nonfiltered="3683" processed="3658" dbindex="8699">


L'escut oficial de Puiggrs t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont d'or movent de la punta carregat de 3 estrelles d'atzur i sobremuntat d'un sextifoli d'argent. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de mar de 1996.

El mont s un element parlant, que simbolitza el "puig gros" del nom de la poblaci. La flor com a sextifoli i les tres estrelles sn un senyal tradicional de l'escut de la localitat, i probablement sn una allusi a la Mare de Du, patrona de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19951" title="Bandera de Puiggrs" nonfiltered="3684" processed="3659" dbindex="8700">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal verda i groga, amb el sextifoli blanc de l'escut de dimetre 1/4 de la llargria del drap, centrat a la meitat superior, i tres estrelles de sis puntes blau clares, de dimetre 1/6 de la llargria del drap, centrades respectivament, en els tres teros verticals de la meitat inferior.
Histria.
Es va publicar en el DOGC el 24 d'abril de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19952" title="Escut del Solers" nonfiltered="3685" processed="3660" dbindex="8701">


L'escut oficial del Solers t el segent blasonament:

Escut carionat: d'atzur, una creu papal d'argent acostada de 2 sols d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de setembre de 1995.

La creu papal s el senyal tradicional de l'escut del poble, i s l'atribut de sant Gregori, el patr de la localitat. Els dos sols a banda i banda sn un element parlant, referent al nom de la poblaci. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19953" title="Bandera del Solers" nonfiltered="3686" processed="3661" dbindex="8702">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical blau clara i blanca, amb dos sols grocs de dimetre de 5/22 de l'alria del drap, centrats a la part blava, el de dalt a la meitat superior i el de baix a la inferior.
Histria.
Es va publicar en el DOGC el 24 de juliol de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19955" title="Escut de Tarrs" nonfiltered="3687" processed="3662" dbindex="8703">


L'escut oficial de Tarrs t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una torre oberta d'or acompanyada d'una flor de lis, a la destra, i d'una rella d'argent, a la sinistra. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 16 de maig de 1990.

La torre s un senyal parlant, una mica forat, referit al nom del poble; tamb pot alludir a l'antic castell de Tarrs. La flor de lis s l'atribut de la Mare de Du, patrona de la localitat, i la rella s el smbol de sant Isidre, de molta devoci dins el poble, ja que s el patr de la pagesia (Tarrs s un poble dedicat principalment a l'agricultura, on destaquen els cereals, el ram, les ametlles i les olives). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19956" title="PostgreSQL" nonfiltered="3688" processed="3663" dbindex="8704">


PostgreSQL s un programari lliure que implementa un sistema de gesti de bases de dades objecte-relacional, distribut sota llicncia BSD.

Ofereix una alternativa a altres sistemes de gesti de base de dades (com ara MySQL, Firebird, i MaxDB), aix com sistemes de programari propietari com Oracle, Sybase,  DB2 d'IBM i Microsoft SQL Server.

 Enllaos Externs .
 Web de PostgreSQL ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19957" title="Bandera de Tarrs" nonfiltered="3689" processed="3664" dbindex="8705">

La bandera oficial de Tarrs (Garrigues) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb un pal central groc d'amplada 2/9 del total de l'ample del drap, amb dos pals blancs d'amplada 1/18 a cada costat, cadascun separat a 1/18 del pal groc.

El pal groc simbolitza la torre de l'escut, de la qual deriva el nom del municipi. Els dos pals blancs, pels sants patrons, Santa Maria i Sant Isidre, que a l'escut sn simbolitzats per una flor de lis i una rella.

Es va publicat en el DOGC el 14 de juny de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19959" title="Escut de Cubelles" nonfiltered="3690" processed="3665" dbindex="8706">

L'escut oficial de Cubelles (Garraf) t el segent blasonament:
Escut caironat truncat: 1r. de sinople, un castell d'or tancat de gules; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 15 de gener de 1993.

Herldica.
S'hi veu el castell de Cubelles, que fou una possessi dels reis. Per aquesta ra es representen els quatre pals de les armes reials de Catalunya a l'escut de la vila, que va esdevenir "carrer de Barcelona" (cosa que implicava que tenia els mateixos privilegis que la ciutat comtal) l'any 1418.

Est relacionat amb l'escut de Vilanova i la Geltr.

Bandera.
La bandera oficial de Cubelles s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida horitzontalment en dues parts iguals, la part superior de color verd fosc, amb el castell groc tancat de vermell de l'escut, al centre, d'una altura de 8/18 de la del drap, i separat dels extrems inferior i superior per 1/36 de la mateixa altura; i la inferior parlada, amb cinc pals grocs i quatre de vermells.

Es va publicar en el DOGC el 17 de gener del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19961" title="Escut d'Olivella" nonfiltered="3691" processed="3666" dbindex="8707">


L'escut oficial d'Olivella t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una clau amb la dent a dalt i mirant cap enfora, i un bcul de bisbe d'or passats en sautor, la clau en banda per damunt del bcul en barra, cantonats al cap d'una creu patent d'argent. Per timbre una corona mural de poble

Histria.
Va ser aprovat el 23 de gener de 1992.

La clau i el bcul sn els atributs de sant Pere (patr del poble), com a guardi de les portes del Cel i primer bisbe de la cristiandat. La creu del damunt s un senyal tradicional de l'escut de la localitat; de fet, l'antic castell d'Olivella (del segle X) havia estat una possessi dels bisbes de Barcelona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19962" title="Escut de Sant Pere de Ribes" nonfiltered="3692" processed="3667" dbindex="8708">


L'escut oficial de Sant Pere de Ribes t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, d'atzur, un castell obert d'or; el 2n, faixat de 8 peces d'or i de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 8 d'agost del 2002.

El poble va nixer al voltant del castell de Ribes, d'origen islmic, que fou comprat pels bisbes de Barcelona l'any 990; aquest s el castell representat a l'escut. A la segona partici apareix el faixat d'or i de gules tradicional dels escuts d'armes de Sant Pere de Ribes, que no se sap del cert a qu fa referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19964" title="Escut de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="3693" processed="3668" dbindex="8709">

L'escut oficial de Vilanova i la Geltr (Garraf) t el segent blasonament:
Escut caironat truncat: 1r. d'atzur, un castell d'or obert; 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre, una corona mural de vila.

Va ser aprovat el 6 de setembre del 1994.

Herldica.
L'escut de la vila presenta tradicionalment el castell de la Geltr (del segle XI) i les armes reials de Catalunya, en record de la jurisdicci de la Corona sobre la localitat. La carta municipal fou concedida per Jaume I el 1274, i Vilanova va esdevenir un "carrer de Barcelona" (una vila amb els mateixos drets que la capital) per privilegi atorgat per Alfons IV el 1418.

Est relacionat amb l'escut de Cubelles.

Bandera.
La bandera oficial de Vilanova i la Geltr s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal, la part superior blava fosca amb un castell groc al centre, d'altura 8/18 de la del drap; la part inferior groga amb quatre pals vermells.

Es va publicar en el DOGC el 29 de mar del 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19966" title="Escut de Barber de la Conca" nonfiltered="3694" processed="3669" dbindex="8710">


L'escut oficial de Barber de la Conca t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 barbs nedant contrapassant d'argent. Per timbre una corona mural de poble

Histria.
Va ser aprovat el 13 d'octubre del 1988.

Els dos barbs sn un senyal parlant relatiu al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19967" title="Bandera de Barber de la Conca" nonfiltered="3695" processed="3670" dbindex="8711">

La bandera oficial de Barber de la Conca (Conca de Barber) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, blau clar, amb dues faixes blanques, cadascuna de gruix 1/12 de l alria del drap i separades per un espai del mateix gruix, al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 23 d octubre de 2002, i publicat en el DOGC el 24 de desembre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19968" title="Escut de Conesa" nonfiltered="3696" processed="3671" dbindex="8712">


L'escut oficial de Conesa t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una muralla oberta de 2 torres de sable acompanyada al cap d'una creu llatina patriarcal patent de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de mar del 1996.

Conesa s un poble voltat de muralla, de la qual encara en resten dues portes. Aquest tros de muralla s el que es representa a l'escut. El poble va pertnyer, successivament, als Cervera, als Queralt i al monestir de Santes Creus, simbolitzat aqu per la creu llatina patriarcal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19971" title="Escut de Fors" nonfiltered="3697" processed="3672" dbindex="8713">


L'escut oficial de Fors t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r d'argent, 2n de gules; ressalta sobre la partici una espasa flamejada d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de maig del 2001.

L'espasa flamejant s l'atribut de l'arcngel sant Miquel, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19972" title="Escut de Llorac" nonfiltered="3698" processed="3673" dbindex="8714">


L'escut oficial de Llorac t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un llorer nodrit d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 3 de juliol de 1992.

El llorer s un senyal parlant allusiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19973" title="Escut de Passanant i Belltall" nonfiltered="3699" processed="3674" dbindex="8715">


L'escut oficial de Passanant i Belltall t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un castell de gules obert sobremuntat d'una rodella de gules amb una creu de Malta i acostat de 2 crvols de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar de 1997.

S'hi representa el castell de Passanant, cap del municipi. Del segle XI, va pertnyer als Cervera (els dos crvols de gules sobre camper d'argent provenen de les armes parlants d'aquesta famlia) i, des de 1261, a l'orde dels Hospitalers, simbolitzats aqu per la creu de Malta. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19974" title="Escut de les Piles" nonfiltered="3700" processed="3675" dbindex="8716">


L'escut oficial de les Piles t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 piles apuntades d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de desembre de 1996.

Les dues piles sn un senyal parlant referent al nom de la localitat. Els esmalts, argent i gules, provenen de les armes dels Timor, senyors del castell del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19975" title="Mecnica clssica" nonfiltered="3701" processed="3676" dbindex="8717">
 Generalitats .
La mecnica clssica o mecnica newtoniana s un model fsic de descripci del moviment dels cossos i de les seves causes, fonamentada en les lleis de Newton. La mecnica clssica se subdivideix en
 Lesttica, que estudia els cossos en reps. ;
 La cinemtica, que estudia el moviment dels cossos des d'un punt de vista purament geomtric, sense tenir-ne en compte les forces que actuen sobre ells.
 La dinmica, que estudia el moviment dels cossos tenint en compte les forces que actuen sobre ells.

Els resultats de la mecnica clssica descriuen amb molta precisi la majoria dels fenomens de l'experincia quotidiana. El seu rang de validesa va des del moviment de les cllules dins el cos hum fins al moviment dels planetes al sistema solar, passant per tots els moviments (cotxes, pilotes, avions) de la nostra vida diria. Quan les velocitats dels objectes s'aproximen a la velocitat de la llum, la mecnica clssica perd la seva validesa i s reemplaada per la mecnica relativista. Quan anem a escales atmiques tamb perd la seva validesa i s reemplaada per la mecnica quntica. 

De vegades es reserva el terme mecnica newtoniana per a la mecnica basada en les lleis de Newton, i el terme mecnica clssica es fa servir per referir-se conjuntament a la mecnica newtoniana i la mecnica relativista, en contraposici amb la mecnica quntica.


 La mecnica newtoniana que s la formulaci ms coneguda i la ms senzilla, basada en les Lleis de Newton y que requereix de l's privilegiat d'un sistemes de referencia inercial).
 La mecnica lagrangiana es una formulacin ms abstracta y general, que permet l's en igualtat de condicions de sistemes inercials o no inerciales sense que, a diferncia de les lleis de Newton, la forma bsica de les equaciones canvie. Aix es degut a que en mecnica lagrangiana es descriu el moviment de les particules en coordenades generals sobre el fibrat tangent de l'anomenat espai de configuraci.

Rang de validesa i formulaci .

La mecnica clssica es una teoria general del movimient de sistemes de partcules fsiques de sistemes macroscpics i a velocitats petites comparades amb la velocitat de la llum. Existeixen tres formulacions diferents de la mecnica clssica:

 la mecnica hamiltoniana s una altra formulaci abstracta, semblant a la mecnica lagrangiana, on el moviment de les partcules es modelitza sobre l'anomenat espai de fases que  s una varietat simplctica. Este enfocament s particularment adequat per a construir la mecnica estadstica clssica.

Si considerem sistemes inercials en l'espai euclideo tridimensional  , les tres formulacions sn bsicament equivalents.

 Suposicions bsiques .
Les suposicions bsiques de la mecnica clssica sn:

 el Principi de Hamilton o principi de mnima acci.
 l'existncia d'un temps absolut, la mesura del qual s igual per a qualsevol observador amb independncia del seu grau de moviment.
 l'estat d'una partcula queda completament determinisme cientfic si es coneix la seva quantitat de moviment i posici sent estes simultniament mesurables.

s interessant notar que en mecnica relativista el supsit (2) s inacceptable encara que s que sn acceptables els supsits (1) i (3). D'altra banda, en mecnica quntica el que no s acceptable s el supsit (3) (de fet en la mecnica quntica relativista ni el supsit (2) ni el (3) sn acceptables).

Encara que la mecnica clssica i en particular la mecnica newtoniana s adequada per a descriure l'experincia diria (amb esdeveniments que succexen a velocitats moltssim menors que la velocitat de la llum i a escala macroscpica), a causa de l'acceptaci d'estos tres supsits tan restrictius com (1), (2) i (3), no pot descriure adequadament fenmens electromagntics amb partcules en rpid moviment, ni fenmens fsics microscpics que succexen a escala atmica.

Tanmateix, a no s un demrit de la teoria ja que la simplicitat de la mateixa es combina amb l'adequaci descriptiva per a sistemes quotidians com: coets, moviment de planetes, molcules orgniques, baldufes, trens i trajectries de mbils macroscpics en general. Per a estos sistemes quotidians s molt complicat tan sols descriure el seu moviments en termes de les teories ms generals.

Mecnica Lagrangiana.

La mecnica lagrangiana t l'avantatge de ser prou general com perqu les equacions de moviment siguin invariants respecte a qualsevol canvi de coordenades. Aix permet treballar amb sistema de referncia inercials o no-inercials en peu d'igualtat.

Per a un sistema de n graus de llibertat, la mecnica lagrangiana proporciona un sistema de n equacions diferencials ordinries de segon orde anomenades equacions del moviment que permeten conixer com evolucionar el sistema.
Encara que en general la integraci d'eixe sistema d'equacions no s senzilla, resulta de gran ajuda reduir el nombre de coordenades del problema buscant magnituds conservades, s a dir, magnituds fsiques associades al sistema, que no varien al llarg del temps. Les magnituds conservades tamb se solen anomenar integrals del moviment i solen estar associades a lleis de conservaci comuns.

En mecnica lagrangiana hi ha un mode molt elegant de buscar integrals de moviment a partir del teorema de Noether. D'acord amb este teorema quan un lagrangi s invariant davall un grup de simetria uniparamtric llavors qualsevol generador de l' lgebra de Lie associada a eixe grup uniparmtric s proporcional a una magnitud conservada:

 Aix quan un problema fsic t algun tipus de simetria rotacional, el seu lagrangi s invariant davall algun grup de rotaci i tenim que es conserva el moment angular.
 Quan un problema fsic presenta simetria translacional, s a dir, quan les forces que actuen sobre un sistema de partcules sn idntiques en qualsevol posici al llarg d'una lnia, tenim que en eixa direcci es conserva el moment lineal.
 La llei de conservaci de l'energia est associada a una simetria de translaci en el temps. Quan les equacions bsiques d'un sistema sn iguals en tots els instants del temps i els parmetres que determinen el problema no depenen del temps, llavors l'energia del dit sistema es conserva.

La mecnica lagrangiana pot generalitzar-se de forma molt abstracta i incls ser usada en problemes fora de la fsica (com en el problema de determinar les geodsicas d'una varietat de Riemann). En eixa forma abstracta la mecnica lagrangiana es construeix com un sistema dinmic sobre el fibrat tangent de cert espai de configuraci aplicant-se diversos teoremes i temes de la geometria diferencial.

Mecnica Hamiltoniana.

La mecnica hamiltoniana s semblant en essncia a la mecnica lagrangiana, encara que descriu l'evoluci temporal d'un sistema per mitj d'equacions diferencials de primer orde, la qual cosa permet integrar ms fcilment les equacions de moviment. En la seua forma cannica les equacions de Hamilton tenen la forma:

.

On H s la funci de Hamilton o hamiltoniano, i  sn els parells de coordenades canniques conjugades del problema. Usualment les variables tipus qi s'interpreten com coordenades generalitzades de posici i les pi com a moments associats a les velocitats.

Tanmateix, una caracterstica notable de la mecnica hamiltoniana s que tracta en peu d'igualtat els graus de llibertat associats a la posici i a la velocitat d'una partcula. De fet en mecnica hamiltoniana no podem distingir formalment entre coordenades generalitzades de posici i coordenades generaliadas de moment. De fet es pot fer un canvi de coordenades en qu les posicions queden convertides en moments i els moments en posicions. Com a resultat d'esta descripci igualitria entre moments i posicions la mecnica hamiltoniana admet transformacions de coordenades molt ms generals que la mecnica lagrangiana. Eixa major llibertat a triar coordenades generalitzades es tradux en una major capacitat per a poder integrar les equacions de moviment i determinar propietats de les trajectries de partcules.

Una generalitzaci de la mecnica hamiltoniana s la geometria simplctica, en eixa forma la mecnica hamiltoniana s usada per a resoldre problemes no fsics, incls per a la matemtica bsica. Algunes generalitzacions i regeneralitzacions de la mecnica hamiltoniana sn:

 La geometria simplctica;
 La geometria de contacte que prpiament s una generalitzaci de l'anterior.
 La mecnica de Nambu que s una espcie de mecnica hamiltoniana amb diversos hamiltonianos simultanis.

Mecnica relativista i mecnica quntica.
La mecnica relativista va ms enll de la mecnica clssica i tracta amb objectes movent-se a velocitats relativament prximes a la velocitat de la llum). La mecnica quntica tracta amb sistemes de redudes dimensions (a escala semblant a l'atmica), i la teoria quntica de camps (vegeu tamb camp) tracta amb sistemes que exhibixen ambds propietats.

 Vegeu tamb .
 Relativitat especial d'Einstein;
 Mecnica quntica;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19976" title="Ninja" nonfiltered="3702" processed="3677" dbindex="8718">

Els ninges, o shinobi, van ser agents d'elit japonesos instruts en l'antic art del ninjutsu (literalment "l'art del sigil") una art marcial consistent principalment en una exhaustiva recopilaci de tcniques d'espionatge, confusi, assassinat i, molt particularment, recollecci d'informaci. Els ninja solien vestir de negre o colors foscs, coberts completament, excepte la zona dels ulls. Les seves armes de preferncia eren els shuriken, fulles metlliques en forma d'estrella ideals per a llanar, els kyunai, punyals de doble s, i els coneguts nunchaku, per eren coneguts per usar una enorme varietat d'armes i artefactes especialment dissenyats per als seus fins.

Els ninges, llavors, eren entrenats com a espies i assassins abans que com a guerrers, i la seva tasca principal era encarregar-se de missions en les quals era fonamental la discreci, l'eficincia i el subterfugi. El seu rol era similar al que ocupen els comandos en exrcits moderns. Durant les llargues eres de guerres civils al Jap els ninges solien organitzar-se en clans mercenaris i oferir els seus serveis al millor postor. Els seus avantatges sobre els clssics bushi (guerrers) japonesos i els cuirassats samurai eren ms que bvies; els ninges eren guerrers lleugers, experts en arts marcials i entrenats per atacar en solitari o en grups petits. El mite diu que els ninges no tenien escrpols cap a l'hora d'actuar, per en realitat seguien els preceptes d'un codi d'honor molt elaborat, el ninpo, similar en la seva manera al bushido dels samurai, que regiria pas per pas la manera d'actuar dels guerrers. Tant el ninpo com el mateix concepte del ninjutsu provenen de les antigues tcniques d'espionatge xineses, considerades en el seu moment com les millors del mn. Els ninges, no obstant aix, no eren considerats guerrers valuosos en el camp de batalla, ja que no suposaven cap de mena de desafiament contra els fortament armats i encara millor entrenats samurai, nobles que vivien i morien per a la guerra, i solien romandre apartats de les conflagracions a gran escala. 

Desprs de la unificaci del Jap les bondats dels ninges van ser descobertes per shoguns i emperadors, i va ser aleshores quan els ninges van passar a ser considerats una espcie de servei d'intelligncia del govern. 

Hi ha una gran llegenda romntica creada al voltant dels ninges, en part per culpa de la visi comercialista occidental i en part per culpa de la societat japonesa feudal, que considerava els ninges com a ssers semifantstics capaos d'aconseguir qualsevol proesa, remors que els ninges no solien prendre's la molstia de desmentir. No obstant aix, part de la llegenda s certa; des de la ms tendra infncia (3 o 4 anys) els guerrers ninges eren entrenats fsicament de forma extenuant. Quan un shinobi arribava a l'edat necessria per entrar en combat ja era capa de disfressar-se i fondre's amb la multitud a la perfecci, d'amagar-se fins a tornar-se gaireb invisible en les ombres, de caminar per teulades sense ser vist i d'avanar en camp obert saltant d'arbre en arbre sense tocar el terra, entre altres coses. Aquestes habilitats especials, lluny de ser sobrenaturals, es devien a segles i segles d'entrenament i tradici. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19978" title="Ninjutsu" nonfiltered="3703" processed="3678" dbindex="8719">
El ninjutsu (  ), tamb conegut com a ninpo, shinobi-jutsu o budo-taijutsu s l'art marcial japonesa de l'espionatge.

El seu origen s millenari. Es pensa que es va desenvolupar originriament a la  i a Corea, per posteriorment saltar al Jap. Aquest art marcial s el que han utilitzat els ninjes durant segles. Les primeres dades que es tenen de la utilitzaci de ninjes en el camp de batalla daten del segle V; aix ens dna una idea de l'antiguitat d'aquesta forma de lluita. No obstant aix, la utilitzaci massiva dels ninges, i per tant de la prctica del ninjutsu, no va arribar fins als segles XII i XIII, en els quals es van utilitzar com a espiesi com assassins i tropes d'elit. Va ser tal el seu xit que molts senyors de la guerra (daimyos) van contractar a clans de ninges per a les lluites que dirimien el control del Jap. Entre aquests clans van destacar els de Koga i Iga.Mai cap Daimyo va reconixer l's d'aquest guerrers,ja que anava contra el Bushido,que era el codi d'honor dels samurais. 

En el segle XVI comena el seu declivi. Amb l'arribada d'Oda Nobunaga els ninjes van ser perseguits i massacrats, a causa de la seua oposici al clan d'Oda,el qual intentava fer baixar la influncia d'aquestos.Oda Nobunaga va invair les aldees de Iga i Koga amb un exrcit de 40.000 homes,i a ms a ms,va emprar les armes de foc.Desprs de dues setmanes de batalla les aldees van sucumbir,i soles pocs ninjes van aconseguir fugir disfressats de colons. Ja en el segle XVII es van utilitzar per ltima vegada de forma massiva en la revolta cristiana de Kyushu,en la que van enverinar els conductes de l'aigua del castell per aconseguir acabar amb els assetjats.A la fi,uns vaixells de guerra holandesos van accedir a bombardejar el castell,encara que aquest sucumbiria per inanici als quatre mesos de setge.

Entre els segles XVII i XIX es va prohibir l's de guerrers ninja, el que va fer que s'utilitzessin de forma clandestina i a petita escala. 

En el segle XX el Jap va utilitzar el ninjutsu com a forma d'entrenament de les seves tropes d'elit.La ms famosa va ser la unitat Nakano, liderada per Seiko Fujita,un dels ltims ninges japonesos de Koga. No obstant eren tropes regulars dotades d'un entrenament especial, sense que es pugui arribar a considerar-los veritables ninges. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19979" title="Sh?gun" nonfiltered="3704" processed="3679" dbindex="8720">

Un shogun (en japons   , sh gun) s un rang militar i histric del Jap equivalent al de general. No obstant aix, desprs que fos atribut a Minamoto no Yoritomo al 1192, "shogun" va esdevenir un ttol hereditari de la descendncia Minamoto, indicant el dirigent de facto del Jap (dictador militar), fent que a l'emperador li queds tan sols el poder simblic de guardi de les tradicions. El ttol de shogun es va acabar amb Tokugawa Yoshinobu que va renunciar al crrec davant l'emperador Meiji el 1867. A partir d'aleshores, la noblesa japonesa prengu el nom de kazoku.

 Els shogunat .

El terme bakufu originalment significava l'habitatge i la llar d'un shogun, per en el moment en qu va arribar a ser utilitzat en general pel sistema de govern feudal d'una dictadura militar, exercida en el nom del shogun; al passar-ho a l'angls es va traduir com a shogunat.

El sistema del shogunat va ser originalment establer en el marc del shogunat Kamakura per Minamoto no Yoritomo. Tot i que en teoria l'estat, i per tant, l'emperador, que era el propietri de totes les terres del Jap, el sistema feudal hi havia alguns elements, amb la menor de promeses de contribucions territorials senyors de la seva mxima lleieltat. Els samurais van ser recompensats per la seva lleieltat amb terres, que al mateix temps van ascendir socialment. La jerarquia que es va establir va veure reforat el vincle de lleieltat entre els samurais i els seus subordinats. 

 El ttol .
El terme "shogun" s la contracci de  que vol dir "gran general que sotmet els brbars orientals".  "Brbar oriental" s un dels diversos termes antics que s'usava per a designar la poblaci que vivia a l'est del pas i que encara no era subjecta al govern central. Entre ells hi havia els ainus autctons que van habitar a Honsh  a ms de a Hokkaid .

 Shogunat .
L'administraci d'un shogun s'anomena "shogunat" (en japons   :     bakufu) que significa literalment "una oficina a la tenda de campanya"; originalment volia dir "la casa d'un general" per posteriorment va passar a significar "un govern privat". Bakufu tamb pot significar "Govern carpa" i s la forma amb la qu el govern s'ha executat en el mar del Shogun. La carpa s un smbol del comandant de camp, per tamb denota que aquest crrec s temporal. Els oficinals del shogun, el bakufu i els funcionaris eren els encarregats de portar les funcions reals de l'administraci, mentre que la cort imperial tants sols conservava la seva autoritat nominal. 

Minamoto no Yoritomo, va ser el primer shogun del shogunat Kamakura, es va apoderar del considerable poder de l'aristocrcia de Kyoto. Es va convertir prcticament en governant del Jap i va rebre el ttol de sei-i taish gun.  Posteriorment, els caps dels tres successius shogunats van rebre el mateix ttol. Desprs de la caiguda del shogunat Kamakura, hi havia certes condicions que s'havien de complir per qu un cabdill se li atorgus el ttol de shogun. En primer lloc, el senyor de la guerra tenia que ser d'ascendncia del clan Minamoto, desprs, tenia que unificar tot el Jap sota un sol dimio. Si un senyor de la guerra no era del clan Minamoto, se li atorgava el ttol de regent.

 Funcions .
El shogun era el governant militar de tot el Jap, els soldats (samurais) i els senyors de la guerra (dimios) no obeen les ordres de l'emperador (respectat-lo solament com a una autoritat espiritual), sin a les del shogun; la seva voluntat governava sobre els exrcits.

Les funcions del shogun eren de mantenir el poder sobre Jap i portar la pau a la naci a travs de la guerra mitjanant estratgies militars.

En una terra d'intriga, l'home capa de trobar l'equilibri entre la guerra sanguinria i desitjar la pau, era el shogun.

 Histria .
 Perode Heian (794 1185).


Originalment, el ttol Seii Taish gun va ser atorgat als comandants militars durant el perode Heian tempr per la duraci de les seves campanyes contra els emishi que van resistir al govern de la cort imperial amb la seu a Kyoto. EL ms fams d'aquests shoguns va ser Sakanoue no Tamuramaro que va conquerir els emishi en el nom de l'emperador Kammu. Finalment, el ttol va desaparixer en el perode Heian tard desprs que els ainu fossin sotmesos o expulsats de Hokkaid .

Minamoto no Yoshinaka va ser anomenat sei-i taish gun durant la guerra Genpei on va ser assassinat poc desprs per Minamoto no Yoshitsune acabant aix amb l'ltim shogun del perode Heian.

 Shogunat Kamakura (1185-1333) .



El  va ser el primer rgim militar feudal japons establert pels shoguns des de 1185 fins el 1333. El poder estava centralitzat a la ciutat de Kamakura, que era la capital del shogunat, d'aquest perode es conegut com el perode Kamakura, el qual les finques feudals encapalades pels dimios i els samurais van poder dominar la poltica interior del Jap. Dos de les famlies ms poderoses, els Minamoto i els Taira, van lluitar pel control de la cort imperial. La famlia Taria va perdre el control des de 1160 fins el 1185, per va ser derrotada pels Minamoto a la batalla de Dan-no-ura. Minamoto no Yoritomo va ocupar-se de determinades competncies del govern central i l'aristocrcia i va establi un sistema feudal basat en Kamakura en el qual els samurais van obtenir alguns poders militars, mentre que els emperadors del Jap i l'aristocrcia de Kyoto va ser de facto de governants. El 1192, Yoritomo se li va atorgar el ttol de Sei-i Taish gun per ser emprenedor i pl sistema poltic que va desenvolupar amb una successi de shogun en cap que es coneix com a shogunat.

Desprs de la mort de Yoritomo, H j  Tokimasa, cap del clan de la viuda (Clan H j ) de Yoritomo H j  Masako i antic guardi de Yoritomo, va reclamar el ttol de regent a Minamoto no Yoriie. El clan Minamoto va mantenir el ttol de shogun por dos generacions ms, amb el clan H j  consumint el poder realment, convertint al shogun en un governant titella.
	
Entre 1274 i 1281, l'imperi mongol va posar en marxa les invasions contra el Jap. Un intent per l'emperador Go-Daigo per restablir la regla imperial el 1331 no va tenir xit i va debilitar significativament el shogunat i va porta a la seva eventual caiguda.


El shogunat Kamakura va arribar a la seva fi el 1333 amb la derrota i destrucci del clan H j . Ashikaga Takauji va assumir la posici de shogun, establint el shogunat Ashikaga.

 Restauraci Kemmu (1333-1336) .



La Restauraci Kemmu (     , Kenmu no shinsei) va ser un perode de la histria japonesa que es va produir des de 1333 fins el 1336. s el perode de tres anys entre la caiguda del shogunat Kamakura i l'arribada del shogunat Ashikaga, quan l'emperador Go-Daigo va tractar de restablir el control imperial enderrocat pel shogun. Durant aquest perode degut a un conflicte que hi havia entre dues lnies successries tenia que exiliar-se per grcies a un pacte de deficitari mutu amb Ashikaga Takauji va recobrar el tro.

Degut a la lluita pel shogunat deixava l'emperador Go-Daigo amb massa gent reclamant un subministrament limitat de terra. Ashikaga Takauji es va girar contra seu amb el disgust de la distribuci de les terres que es va fer. El 1336 Go-Daigo es desterrava una altra vegada, a favor d'un emperador nou.

Durant la restauraci Kemmu, desprs de la caiguda del shogunat Kamakura el 1333, un altre shogun passatger sorgia. El prncep Moriyoshi, fill d'Emperor Go-Daigo, se li atorgava el ttol de Sei-i Taishgun. Tanmateix, el prncep Moriyoshi va ser segrestat, posat sota arrest domiciliari i executat per Ashikaga Tadayoshi.

 Shogunat Ashikaga (1336-1573) .




El  va ser el segon rgim feudal militar establert pels shoguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins el 1573. El perode s tamb conegut com el perode Muromachi.

El clan Ashikaga va tenir un poder compartit amb el govern Imperial, ms gran que el que tenia el shogunat Kamakura. Tot i aix, va ser un shogunat dbil, comparat amb el shogunat Kamakura i el shogunat Tokugawa. La majoria del poder regional encara pertanyia als daimy s provincials, i el poder militar del shogunat depenia majoritriament a la lleialtat que tenien al clan Ashikaga. Donat que van ser els feudals dels daimy s es va tornar ms poderosos, i tenien sed de poder, aix va desencadenar en una guerra civil al final del shogunat, tamb conegut com el Perode Sengoku.

El shogunat Ashikaga va ser destrut el 1573 quan Oda Nobunaga va deposar al quinz i ltim shogun Yoshiaki, expulsant-lo de Kyoto. A partir d'aquell moment passarien trenta anys, fins que en el 1603 es va instaurar el tercer i ltim shogunat al Jap, el shogunat Tokugawa.

 Shogunat Tokugawa (1603 1867) .



El shogunat Tokugawa, tamb conegut com shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japons, , va ser el tercer i ltim shogunat. Aquest shogunat va ser instaurat pel sh gun Tokugawa Ieyasu, fundador del  i descendent del clan Matsudaira, el 24 de mar de 1603 (que correspon al 12. dia del segon ms de l'any 8 de la era Keich  en el calendari tradicional japons). El Shogunat Tokugawa va durar fins el 1867, quan Tokugawa Yoshinobu va abdicar com a shogun a favor l'emperador Meiji.

Quinze sh guns van administrar el poder del clan Tokugawa i del pas durant 264 anys, subordinant els dems clans a canvi d'un poder secundari o provincial. En aquest perode el clan s conegut per adoptar una poltica que va centralitzar i unificar al pas devastat per les guerres de l'antiga era Sengoku, i va aconseguir establir un sistema de classes en la societat japonesa. Tamb s conegut per adoptar una postura d'allament absolut davant la resta del mn (sakoku), que va desembocar en la prohibici i expulsi d'estrangers i en l'eliminaci de influencies externes per qualsevol mitj.

Durant el perode Edo, el poder efectiu requeia en el shogunat Tokugawa, i no en l'emperador a Kyoto. El shogunat controlava la poltica exterior, els militars i la societat feudal. El paper de l'emperador era ceremonial, de forma similar a la monarquia japonesa desprs de la Segona Guerra Mundial.



 Llista de shoguns .



Referncies. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19981" title="Restauraci Meiji" nonfiltered="3705" processed="3680" dbindex="8721">

La Restauraci Meiji (japons:     , Meiji-ishin), descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura poltica i social del Jap ocorreguts entre 1866 i 1869, un perode de quatre anys que abasta part del Perode Edo (tamb anomenat Shogunat Tokugawa tard) i el comenament de l'Era Meiji. 

La formaci el 1866 de l'aliana "Satcho" entre Saig  Takamori, el lder del domini Satsuma i Kido Takayoshi, el lder del domini Choshu , marca l'inici de la restauraci Meiji. Aquests dos lders van donar suport a l'emperador i van treballar junt amb Sakamoto Ryoma per acabar amb el Shogunat Tokugawa (finalitzat el 1867) i restaurar el poder de l'emperador.

El gener de 1868 en la Guerra Boshin o Guerra de l'any del drac Choshu i Satsuma derrotaren l'exrcit de l'exshogun. En realitat no es van tornar els poders a l'emperador sin que el poder va passar del derrotat Shogun a una oligarquia de daimyo.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19982" title="Base de dades" nonfiltered="3706" processed="3681" dbindex="8722">
Una base de dades s un conjunt estructurat de dades. El programari especialitzat que gestiona aquestes dades s'anomena Sistema Gestor de Bases de Dades (en angles, DBMS). Perqu un programa sigui considerat un SGBD, ha de complir les propietats ACID.

Una base de dades pot seguir un model de dades. El ms com s el model relacional de dades, encara que n'hi ha d'altres, com el model objectual de dades. El llenguatge ms conegut per al model relacional de dades s el SQL.

Exemples de bases de dades sn el catleg de llibres d'una biblioteca, el sistema de facturaci d'una empresa o el sistema d'avaluaci d'una instituci escolar o simplement d'un professor.

Perqu siguin tils les dades s'han de poder consultar, b per pantalla, obtenir informes, o mitjanant altres sistemes informtics. Tamb s necessari que tingui un manteniment que actualitzi les dades i corregeixi els errors detectats.

 Histria .
Les bases de dades tenen el seu origen en l'antiguitat, quan es recollia informaci de collites o de censos (com ara, les collites dels sumeris o els censos romans), en els que les dades s'estructuraven en certa manera escrita. Des de l'aparici dels ordinadors, el concepte de base de dades, per, ha esta ja sempre lligat a la informtica.

La paraula base de dades es va utilitzar per primer cop a principis dels anys 1960 i poc a poc s'ha anat integrant en la vida quotidiana com una paraula amb sentit ms enll de la informtica. Els primers sistemes gestors de bases de dades es van desenvolupar als anys 1960. Fins aquesta poca s'havien utilitzat majoritriament per a guardar dades les targetes perforades i les cintes magntiques. Durant els 60 dos models s'utilitzen durant aquesta primera poca de les bases de dades: el model jerrquic i el model de xarxa. CODASYL s un sistema basat en el model en xarxa i les idees de Charles Bachman i el IMS va ser desenvolupat per North American Rockwell (desprs absorbit per IBM) 

El model de base de dades relacional (segurament el model ms conegut i utilitzat en l'actualitat) va ser proposat per E. F. Codd al 1970. Codd criticava els models existents per confondre la descripci abstracta de la informaci amb la descripci dels mecanismes fsics d'accs. Durant molt de temps per, el model relacional noms va ser un model acadmic i els productes de CODASYL (com IDMS) i IMS eren utilitzats pels enginyers com a solucions que tenien en compte la tecnologia existent i en canvi el model relacional era un model molt ms teric.

Unes de les primeres implementacions de bases de dades relacionals van ser Ingres de Michael Stonebraker de la Universitat de California, Berkeley i el System R un projecte de IBM. Aquest dos prototips van ser anunciats al 1976. Els primers productes comercials no varen sortir fins a principis dels 80: Oracle i DB2. El primer sistema que va funcionar amb xit en microcomputadors va ser dBASE per als sistemes operatius CP/M i PC-DOS/MS-DOS.

Durant els anys 1980 l'activitat de recerca en base de dades es va centrar en les bases de dades distribudes per aquests sistemes sempre han tingut un baix impacte en el mercat. Un altres concepte teric relacionat amb les bases de dades s el Model de Dades Funcional, per a part d'algunes aplicacions especfiques en gentica, biologia molecular o investigaci del frau el terme no ha tingut gaire xit.

Als anys 1990 la investigaci en bases de dades va girar cap a les bases de dades orientades a objectes (OODB). Aquest tipus de bases de dades han tingut bastant xit a l'hora de gestionar dades complexes en camps on les base de dades relacionals no poden treballar de forma eficient amb aquestes dades. Un exemple sn les bases de dades espacials, repositoris de programari o repositoris multimdia. 

Als anys 1990 tamb cal destacar el boom de les bases de dades de programari lliure com MySQL o PostgreSQL.

Actualment, al segle XXI el que ms en parla en el mn de les bases de dades s de les bases de dades XML. Tal com va passar amb les bases de dades orientades a objectes han aparegut mltiples empreses d'aquest sector per la majoria de noves caracterstiques de les bases de dades XML s'estan incorporant a les bases de dades relacionals del mercat.

Classificaci de les bases de dades. Models d'implementaci.

Segons l'estructura de dades:
Jerrquiques: Consulteu l'article principal Bases de dades jerrquiques.
En xarxa;
Relacionals;

Segons la distribuci de les dades:
Centralitzades: Totes les dades sn en un mateix lloc;
Distribudes: Les dades es reparteixen a diferents llocs.

Bases de dades.
Science Citation Index;

 Vegeu tamb .
 MySQL;
 Pilot-DB;
 PostgreSQL;
 Collex: base de dades per a usos didctics del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya;
 Sql Server : bases de dades de l'empresa nord-americana Microsoft;
Diccionari de dades;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19983" title="Remuntador" nonfiltered="3707" processed="3682" dbindex="8723">
Un remuntador s un sistema de transport sobre terrenys amb pendent, i que per les seves caracterstiques tenen una presncia important en les estacions d'esqu, on s'utilitzen per pujar als esquiadors fins al capdamunt de les pistes que posteriorment baixaran.

Tipus de remuntadors.

Telesqu;
Telecorda;
Telecadira;
Telecabina;
Telemix;
Telefric;
Telepolsat;
Catifa rodant;
DMC;
Funicular;
Funitel;
Vehicle oruga ("ratrac");
Tren cremallera;
Autobs;

Noti's que tots aquests mitjans poden ser emprats en d'altres contextos, i si b certs tipus sn generalment associats amb l'esqu, cap d'ells n's exclusiu, sin que pertanyen al camp dels transports en general. Aix, per exemple, els autobusos sn emprats en general noms per unir diferents zones dins d'una rea d'esqu de forfait com, per a l'estaci de Moose Mountain, Alaska, hi sn l'nica mena de remuntador existent.

Capacitat (terica i prctica).

S'entn com a capacitat la quantitat d'esquiadors per unitat de temps (en general, "esquiadors/hora") que un remuntador s capa de transportar. Seria doncs ms correcte parlar de flux. Quan la capacitat del remuntador s inferior al nombre d'esquiadors que volen pujar-hi (flux entrant), s'hi formen cues.

La capacitat terica dels remuntadors abraa des de poc menys de 1.000 esq/h (telesqus, telecadires d'una o dues persones antics) fins a gaireb 5.000 esq/h (telecadires desembragables de 8 o de 6 amb doble embarcament, funitels). Valors habituals per als telecadires o telebines desembragables de 4 o 6 (els ms habituals darrerament) oscillen entre els 2.000 i 3.000 esq/h. Ara b, a la prctica, poc sovint s'ateny la capacitat terica, puix que les cadires (o cabines) gaireb mai pugen del tot plenes (perqu els esquiadors sovint deixen passar cadires/cabines per tal de pujar amb coneguts que eren ms enrere en la cua). Una manera de reduir aquesta disminuci de capacitat s la installaci de "carrils individuals", que permeten omplir amb persones d'una fila independent tots els espais buits que quedin a la cadira/cabina.

En el cas dels telesqus, ultra les caigudes per l'estrebada inicial sn sovint un factor reductor de la capacitat real (ja que sovint tornen a l'inici de la cua).

Condicions meteorolgiques.

Les condicions meteorolgiques adverses afecten tots els remuntadors que no sn soterrats, tant pel que fa a la comoditat de l'usuari, pel qu fa al seu propi funcionament. s obvi que els telesqus no admeten qualsevol gruix de neu, ja que un excs d'ella fa tocar la gent amb el cable i n impedeix l's mentre que una manca total no permet als esquiadors ser arrossegats. Nevades excepcionals per, poden tamb representar problemes per a la resta de remuntadors (haver de dragar part del seu recorregut per possibilitar el pas de cadires o cabines). A ms, la neu acumulada augmenta el pes de les cabines dels telefrics o exigeix ser retirada de les cadires per a poder ser usades. s per a no haver-ho de fer que les cadires tenen un cul foradat o abatible (en previsi de nevades, es colloca vertical, de manera que no acumula neu), o, a vegades, en el cas de ser desembragables, disposen d'un garatge on s emmagatzemen a resguard (cosa habitual en telecabines i funitels).

s per el vent el factor meteorolgic que ms incideix en l'explotaci de remuntadors, obligant-los a tancar quan supera certs valors. Sn els remuntadors penjats d'un sol cable (telecadires, telecabines i telepulsats) els que hi sn ms sensibles. Els telesqus, amb molt menys pes sobre el cable, l'aguanten molt millor. Els telefrics mostren tamb un comportament acceptable amb el vent, si b l'arribada  a les terminals o el pas de pilones esdevenen complicats (llocs estrets). s el funitel qui millor aguanta el vent, grcies a l'estabilitrat proporcionada per un cable a cada costat de la cabina, podent aguantar fins a vents de 30m/s. Cal dir que un funicular, si s subterrani, com s lgic, no se'n veu afectat.

Medi ambient i respecte al paisatge.

Aquest s sens dubte un dels aspectes ms importants dels remuntadors, car malgrat que les estacions no puguin ser considerades avui en dia com a mbit rural sin urb, els seus clients, volen, en la seva majoria, mantenir la illusi del contrari. Aix, s recomanable, deixar la muntanya ocupada per l'estaci amb l'aspecte ms natural possible. Cal dir a priori que aix s per definici impossible, ja que, independentment dels remuntadors, les pistes ja suposen un gran canvi respecte el seu estat inicial (amb abundants moviments de terres i, si es fan dins del bosc, tales vistosssimes). A ms, la demanda d'innivaci abundosa i constant ha forat la majoria d'estacions a la construcci de lnies de canons de fabricaci de neu artificial, amb petits embassaments i llacs artificals per a alimentar-los.

Sn per els remuntadors en el que ms es fixa la gent, i s que els dos tipus ms abundants (telesqus i telecadires) demanen la collocaci de moltes pilones, estacions superior i inferior, cables... De fet, tots els remuntadors excepte el funicular subterrani representen un important impacte visual. Serien doncs els remuntadors ideals en aquest aspecte si no fs perqu la seva construcci (incls a nivell mediambiental) s costosssima.

Els telesqus presenten el desavantatge de tallar la muntanya, ja que no es pot esquiar per sota seu. Alhora, per, la seva versi ms habitual, el desembragable, t la virtut de gastar el mnim d'energia possible, ja que noms estira perxes quan alg les utilitza; no com els telecadires, que tenen sempre totes les cadires circulant, encara que siguin desembragables (aquesta situaci s de fet extrapolable a la resta de remuntadors). 

Els telecadires, grcies a la seva major capacitat, poden concentrar en un sol remuntador el que haurien pogut ser fins a 4 telesqus. Els desembragables demanen un ms alt cost energtic que els de pina fixa (no desembragables); per entre ells, els de doble embarcament han suposat un gran avan ja que la major densitat de cadires permet una major capacitat i per tant un menor nmero total de remuntadors (cal dir per que, per culpa de la crrega extra, demanen ms pilones que els telecadires convencionals). Ara b, la ms gran complexitat mecnica del sistema de desembragament demana la construcci de grans estacions, cosa que pot ser fatal per a rees especialment sensibles. Aquest s tamb (ampliat) el problema dels telecabines, funitels i telefrics, que demanen grans edificis i estructures als extrems. L'avantatge del telefric, per, s que en permetre salvar llums molt superiors que la resta de remuntadors, pot passar per damunt de zones que altrament s haurien vist plenes de pilones.

Enllaos externs.

Fabricants de remuntadors:
 Doppelmayr;
 Leitner;
 Poma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19985" title="Telesqu" nonfiltered="3708" processed="3683" dbindex="8724">

El telesqu s una mena de remuntador, caracteritzat per arrossegar els esquiadors muntanya amunt, mentre ells romanen drets sobre els seus esqus, a travs d'un itinerari fix. Aix ho aconsegueix mitjanant un cable sostingut per diverses pilones que es mou a velocitat fixa i del qual pengen les perxes. Aquestes sn uns elements allargats que en transmeten la velocitat als esquiadors grcies a un acabament perpendicular al seu eix que els esquiadors es colloquen rera la part superior de les cames, estirant-los endavant. 



Classificaci. 



En funci de l'acabament de les perxes.
Cada perxa pot servir per a estirar una o dues persones, en funci de la forma de l'element final que les estira:
De disc: s per a una persona, que es colloca el final de perxa sota les cames i el disc (en general de plstic) sota el cul.
D'ncora: Per a dues persones, que deixen el final de perxa al mig i colloquen cada un dels braos de l'ancra rera les seves cuixes.

En funci de l'embragatge.
Entre les perxes (i per tant els esquiadors) hi ha sempre una distncia mnima, per, depenent del tipus no una de mxima. Aquest fet t a veure amb si la perxa s sempre solidria amb el cable o no. Aix, distingim els segents tipus de telesqus:
Desembragables: Les perxes tenen un mecanisme que els permet desenganxar-se del cable. Romanen per defecte a la base del telesqu, i noms quan hi apareix un esquiador s'enganxen al cable, que abandonaran en acabar un cicle complet (remuntar l'esquiador fins dalt i tornar a la base). El nombre de perxes circulant s, doncs, variable;
No desembragable: Les perxes estan sempre fixades al cable, amb el qual volten en tot moment.

En funci de a rigidesa de la perxa.
Tot i que la distncia del cable al terra s fixa (uns 3 o 4 metres), l'esquiador que s arrosegat per les perxes no la percep com a constant, en primer lloc perqu el gruix de neu en el terreny s variable i desprs perqu la pendent del trajecte tampoc ho s. Aquest fet es resol amb una inclinaci variable de les perxes, de manera que a vegades van quasi perpendiculars tan al cable com a la persona i a vegades no. Ara b, l'estructura de la perxa tampoc s sempre igual, i en funci d'aix podem fer una nova classifiaci dels telesqus:
De perxa rgida: La perxa s una barra de llargada fixa, articulada tant al comenament com al final de manera que pugui satisfer inclinacions variables respecte esquiador i cable.
De perxa enrotllable: La perxa t un petit element rgid articulat amb el cable on s'enrotlla un altre cable al final del qual hi ha l'element de plstic que estira l'esquiador. Aquest cable est sempre cargolat excepte quan estira alg.




Vistes aquestes tres classificacions de telesqus en funci de la quantitat de gent que pot estirar una perxa, la seva solidaritat amb el cable, i la seva rigidesa, hom podria pensar que hi ha una gran varietat en la tipologia de telesqus, per en realitat el seu nombre s molt inferior al 8 teric. Aix, per exemple, tots els telesqus d'ncora sn no desembragables i de perxa enrotllable, mentre que tots els desembragables sn de perxa rgida i individuals (amb perxa circular). Aquest darrer s precisament el tipus de telesqu ms exts, especialment en distncies i desnivells llargs. Els telesqus no desembragables (de perxa rgida o no) se solen reservar per a trajectes curts en seccions planes, s a dir destinats a esquiadors principiants. Tendeixen a ser substituts per catifes rodants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19987" title="Telecorda" nonfiltered="3709" processed="3684" dbindex="8725">

Un telecorda s un remuntador anlog al telesqu per sense perxes. Els esquiadors s agafen directament al cable (que en aquest cas va molt ms baix), o, com a mxim, a unes nanses que d'ell en pengen. La seva utilitzaci queda restringida a les zones de debutants o enllaos (entre pistes, remuntadors), amb recorreguts curts i de molt poca pendent. Per la seva incomoditat per a l'usuari (pot cansar-lo molt, especialment als braos) tendeix a ser substiut per catifes rodants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19990" title="Telecadira" nonfiltered="3710" processed="3685" dbindex="8726">
Un telecadira (o telesella) s un remuntador que consta d'una srie de seients (cadires) penjats d'un cable tractor que circula a velocitat fixa i s aguantat per diverses pilones. 

L'alada del cable respecte el nivell de la neu s com a mnim la necessria perqu un esquiador pugui passar per sota de les cadires sense haver de tmer tocar amb el cap els esqus de la gent que s asseguda a la cadira (i que en general porten els esqus posats). Noms prop de les estacions de base i final de trajecte, el cable circula prop del terra, de manera que els culs de les cadires quedin a l'alada dels genolls dels esquiadors, que aix podran pujar-ne i baixar-ne amb facilitat.

Per a evitar que, un cop asseguts, els esquiadors caiguin de la cadira, aquesta disposa sovint d'un element de seguretat que ho impedeix (antigament una cadena que cadasc havia de lligar als laterals, actualment una barra que s'abaixa i que sovint duu incorporada uns recolzaments per als peus). El nmero de possibles ocupants per cadira s d'entre una i vuit, essent per les ms freqents avui en dia de 4 i 6 persones. Per tal de suavitzar l'impacte de condicions meteorolgiques adverses, a vegades s'installa en les cadires una mena de carcassa transparent abatible voluntriament (aix com una protecci de seguretat) que tapa el cos dels ocupants (per no els peus, que segueixen a la intemprie). Sn els anomenats telecadires cabinats.

Embragatge i doble embarcament.


El nmero de cadires que hi ha penjades al cable s constant, ara b, aquestes no hi estan enganxades sempre. En funci d'aquest fet distingim dos tipus de telecadira:
No desembragable: Les cadires van sempre enganxades al cable. La velocitat d'aquest queda limitada a poc ms de 2 m/s, que s el que permet als esquiadors que en pujar-ne no rebin un cop massa gran i que en baixar-ne no surtin amb massa velocitat.
Desembragable: Les cadires se separen del cable en arribar a les estacions superior i inferior, on adopten una velocitat ms lenta. Aix, el cable pot circular a una velocitat major alhora que la gent pot pujar i baixar de les cadires ms cmodament. La velocitat del cable hi s tpicament de 5 m/s. ;
 
Per tal d'augmentar la densitat de cadires en el cable, s'ha inventat el sistema de doble embarcament, que consisteix en fer circular les cadires que arriben a la base del remuntador per dos camins diferents alternativament (de manera que la gent tingui ms temps per a entrar-hi), tornant-se a posar l'una darrera l'altra en reenganxar-se al cable. El sistema no s'aplica a l'estaci superior perqu s'ha vist que el que limitava el rendiment del remuntador era el temps mnim que la gent necessita per a asseure's i acomodar-se a la cadira (vegeu abaixar-ne la protecci,etc...), no per a sortir-ne.

Evoluci histrica.


Tot i existir des de gaireb els incis de les estacions d'esqu, els telecadires foren durant molts anys arraconats com a remuntador predominant pel telesqu, en comparaci amb el qual sn generalment ms cars i sensibles al vent. Darrerament per, la seva major capacitat aix com el fet que, tot i que demanar tant o ms espai (de muntanya) aquest no requereix un s exclusiu (hi pot haver esquiadors a sota) els ha tendit a fer predominar. Fins fa uns anys semblava que la tendncia a les grans estacions mundials era subsituir els telecadires dels grans eixos de l'estaci (molt de trnsit, i amb molt de desnivell i/o longitud) per altres remuntadors d'alta capacitat que no sotmetessin els esquiadors a les inclemncies del temps, com ara telecabines, telefrics o funiculars. Aquest procs per s'ha vist aturat per l'aparici dels telecadires cabinats, que permet una protecci suficient alhora que eviten als esquiadors la molstia d'haver-se de treure els esqus a cada pujada (reduint doncs, el temps total d's).

Darrerament s'han desenvolupat telecadires hbrids (amb els telecabines), on, per la seva lnia, tan poden circular-hi cadires com cabines (bviament han de ser desembragables). Aquests ginys es coneixen com a telemixs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19991" title="Telecabina" nonfiltered="3711" processed="3686" dbindex="8727">

Un telecabina s un remuntador anleg a un telecadira desembragable per on el que penja de cable no sn simples cadires a la intemprie sin cabines tancades. 
 
Tant a l'inici com al final, les cabines circulen guiades per una mena de carrils a baixa velocitat, permetent a la gent entrar-hi o sortir-ne, amb les corresponents obertures i tancaments automatitzats de portes. Entremig, enganxades al cable, circulen a una velocitat major. 

La seva capacitat pot variar molt, entre les 4 i les 16 persones per cabina. A ms, els seus ocupants poden anar tant drets com asseguts, i amb els esqus o snowboards dins o fora de la cabina (per mai posats). En general, les cabines petites (4, 6 o 8 places) tenen uns porta-esqus semblants a cistelles allargades enganxades a l'exterior de les portes, i la gent hi diposita els esqus abans d'entrar a la cabina, on seuran en dues files de seients perpendiculars al sentit d'avan. Per contra, les cabines ms grosses, acostumen a ser prou altes com perqu la gent hi entri els esqus dins, disposant-se circularment i sense seure. 

Una versi ms grossa i sofisticada dels telecabines sn els funitels, que en lloc de tenir les cabines penjant d'un sol cable, les tenen penjant de dos.


Especialment en recorreguts llargs, sn molt apreciats pels esquiadors pel fet de permetre'ls anar tancats (i ms calents), si b l'embarcament acostuma a ser ms feixuc que en telecadires, pel fet d'haver-se de treure els esqus i snowboards.

Antigament les cabines presentaven sovint una forma d'ellipsoide que les feia semblar ous, similitud que es veia incrementada pel fet que s'obrien totalment per la meitat, com si un ou es parts. s per aix que popularment tamb es coneix els telecabines com a teleous.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19992" title="Telefric" nonfiltered="3712" processed="3687" dbindex="8728">

Un telefric o telesfric s un remuntador de noms dues cabines caracteritzat pel fet que aquestes estan en contacte amb 3 cables: 2 de suport que no es mouen i un (al mig) que s tractor. 

Les cabines no realitzen circuits tancats sin que van i vnen sempre pel mateix cant, havent-hi a les estacions superior i inferior un espai d'estacionament reservat a cada una. El cable que les estira s el mateix, de manera que el pes de l una al baixar ajudi l altra a pujar. Aix implica doncs que el cable tractor (al qual les cabines sempre estan lligades) deixa de moure s en arribar a les terminals.

En general t algun prtic que fa de pilona intermitja per a aguantar-ne tots els cables, per no s imprescindible. Permet doncs de salvar grans desnivells i llums. A ms, la presncia dels dos cables de suport li dna una gran resistncia al vent.
La capacitat de les cabines (i per tant el rendiment del remuntador), s altament variable, podent anar des de les poques desenes de places fins a 200, amb dos pisos i tot. Llur mxima capacitat horria ronda les 2.000 persones/hora.


 Telefrics a Catalunya .

Aquesta s la llista de telefrics d's pblic a Catalunya, no inclou els que formen part d'alguna estaci d'esqu:
Telefric del Port a Barcelona;
Aeri de Montserrat a Montserrat;
Telefric Olesa-Esparreguera entre Olesa de Montserrat i Esparreguera;
Telefric de l'Estany Gento a Torre de Cabdella;

Nota: El telefric de Montjuc, a Barcelona, s malgrat son nom un telecabina






 


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19993" title="Telefric de pulsi" nonfiltered="3713" processed="3688" dbindex="8729">


Un telefric de pulsi o  telepolsat s un remuntador que consisteix en un sol cable d'on pengen cabines fixes de funcionament interromput, s a dir, no s continu sin que va a base de "pulsions", cosa que n'explica el nom.

s de fet un hbrid entre un telecabina i un telefric. Les cabines sn exactament iguals a les del primer (o a vegades sn substitudes per cistelles obertes), i tamb fan voltes completes. Ara b, com en el cas del telefric, s ha d'aturar tot el sistema per a permetre que alg hi pugi o en baixi. Per tal que aix passi el mnim nombre de vegades, les cabines estan agrupades, sovint de 4 en 4, deixant entre grup i grup llargs trams de cable buit. Quan un d'ells arriba a una estaci, tot el sistema s atura. El que es fa en general per, s collocar-hi alguna estaci intermitja, equidistant de les extremes, de manera que tots els grups arribin simultniament a alguna estaci. S acostumen a utilitzar a les zones urbanes de les estacions d'esqu, com a sistema de transport intern, especialment quan ja han tancat les pistes.

Referncies.


Vegeu tamb.
Telecabina de la Coma del Clot, a la Vall de Nria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="19994" title="Freqncia" nonfiltered="3714" processed="3689" dbindex="8730">


La freqncia es la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. Per calcular la freqncia, es fixa un interval de temps, es compta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en eixe interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargria de l'interval de temps.

 Definici .
Per als processos cclics com sn la rotaci, l'oscillaci o les ones la freqncia es defineix  com el nombre de cicles o perodes per unitat de temps. A les disciplines de la fsica i l'enginyeria com l'ptica, l'acstica i la rdio la freqncia es representa habitualment amb la lletra f o amb la lletra grega   (ni). 

En unitats del SI, el resultat es mesura en Hertz, anomenat aix en honor del fsic alemany Heinrich Rudolf Hertz. 1 Hz vol dir que un esdeveniment es repeteix una vegada cada segon, la unitat va ser coneguda originriament com a cps o cicle per segon. Altres unitats que s'han usat per mesurar la freqncia sn els cops per minut o batecs per minut (bpm) que s'utilitza per mesurar el tempo de la msica  (i el ritme del cor) o les revolucions per minut (rpm) en el cas de la freqncia de rotaci. Tant els valors en bpm com en rpm poden ser convertits en hertz dividint per 60, 1 Hz equival a 60 rpm.

Un altre mtode alternatiu per calcular la freqncia es mesurar el temps entre dos esdeveniments consecutius (el perode) i llavors calcular la freqncia com la inversa d'aquest temps:

;
on T es el perode.

Al SI la unitat pel perode s el segon.

 La freqncia a les ones .
La freqncia est relacionada amb la longitud d'ona, la freqncia s inversament proporcional a la longitud d'ona   (lambda). Dit d'una altra manera, la freqncia f s igual a la velocitat de fase v de l'ona dividida per la longitud d'ona  .


En el cas especial de les ones electromagntiques que viatgen al buit, v = c, on c s la velocitat de la llum al buit, i l'expressi anterior esdevindr:



Quan les ones d'una font de llum monocroma travessen d'un medi ptic vers un altre, la seva freqncia continua essent la mateixa, l'nic que canvia s la seva longitud d'ona i la seva velocitat de fase.

 El perode i la freqncia .
Per una qesti de convenincia, les ones ms llargues i lentes, com les onades del mar, tendeixen a ser descrites a partir del perode en comptes de la freqncia. Per contra, les ones ms curtes, com les sonores o les de rdio (l'espectre radioelctric), acostumen a ser descrites en base a la seva freqncia. Aquestes convencions es mostren a la segent taula:



 Vegeu tamb .
 Audiofreqncia;
 Radiaci electromagntica;
 Amplitud d'ona;
 Longitud d'ona;
 Ona;
 Perode;
 Freqncia de rellotge;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20000" title="Macau" nonfiltered="3715" processed="3690" dbindex="8731">
 
Macau s una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional. Disposa d'un ampli grau d'autonomia, ja que havia estat una colnia portuguesa fins a l'any 1999. La seva economia est basada en el trfic martim del seu port, els casinos i el turisme. L'any 1991 tenia 355.693 habitants.

El centre histric de Macau va ser declarat l'any 2005 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Etimologia.

El seu nom xins (O Mun), que, a la lletra, significa "Porta de la Badia", sembla tenir origen en el fet que a Pennsula de Macau era habitada, abans de l'arribada dels portuguesos, per diverses povoas de pescadors i alguns camperols xinesos vinguts de les provncies de Fujian i Canto. El seu nom portugus (Macau) sembla tenir origen en un dels primers locals acessados pels navegadors portuguesos, la Badia de la-Dolenta (en cantons, "A-Me la Gao"), nomeni aquest que s'ha de l'existncia en aquesta badia d'un temple en homenatge a la deessa La-Dolenta. A-Me la Gao es faria, Amacao, Macao i, per fi, Macau.

Histria.

Abans del segle XVI.

A travs d'estudis arqueolgics, van ser descoberts molts artefactes que indiquen que els xinesos ja s'havien establert en la Pennsula de Macau entre quatre i sis mil anys enrere i en Coloane hi ha cinc mil anys enrere.

Durant la Dinastia Ming, molts pescadors oriundos de Canto i de Fujian es van establir en Macau i van ser ells que van haver construt el fams Temple de la-Dolenta. Van construir tamb diverses povoas, sent una de les ms importants localitzada en Mong-Hi ha. Es pensa que el temple ms antic de Macau, el Temple de Kun Anaven, es localitzava precisament en aquesta regi del Nord de la Pennsula de Macau.

Segles XVI a XVIII.

Els portuguesos es van establir illegalment i provisional en Macau entre 1553 i 1554, sota el pretext d'assecar la seva crrega. En 1557, les autoritats xineses van donar finalment autoritzaci per als portuguesos s'estableixin permanentment en Macau, concedint-los un considerable grau d'autogovern. En compensaci, els portuguesos van ser obligats a pagar un lloguer anual (a prop de 500 tais de plata) i correctes impostos a aquestes autoritats, que defensaven que Macau continuava a ser part integrant de l'Imperi Xins. Les autoritats xineses, des de sempre portadores d'alguna por i menyspreu pels estrangers, van passar a supervisar atentament els portuguesos de Macau i a exercir, fins a mitjans del s. XIX, una gran influncia en l'administraci d'aquest establiment comercial.

Des de llavors, Macau es va desenvolupar com un empori i intermediari per al comer triangular entre la Xina, el Jap i  Europa, en una altura en qu les autoritats de Xina van prohibir el comer directe amb el Jap per ms de cent anys. Aquest comer lucratiu vestit enorme prosperitat per a Macau, fent-la en una gran ciutat comercial i ajudant-la a aconseguir el seu auge durant els finals del sc. XVI i els inicis del sc. XVII.

Ms enll de ser un empori comercial, Macau va exercir tamb un paper actiu i crucial en la disseminaci del Catolicisme, al fer-se en un important punt de formaci i de partida de missioners catlics per als diferents pasos de l'Extrem Orient, principalment per a Xina. Per aquest motiu, el Papa Gregri XIII va crear, el 1576, la Dicesi de Macau, amb seu bviament en Macau. Aquests missioners van exercir tamb un paper important en l'intercanvi cultural, cientfic i artstic entre Xina i l'Occident, i en el desenvolupament de la cultura i de l'educaci a Macau.

En 1583, va ser creat el Leal Senat, la seu i el smbol del poder i del govern local, pels habitants portuguesos, ms concretament pels comerciants, de Macau. Aquest organisme poltic, considerat com la primera cmera municipal de Macau, va ser fundat amb l'objectiu de protegir el comer controlat per Macau, d'establir ordre i seguretat per a aquesta ciutat i de resoldre els assumptes i problemes quotidians. Malgrat que a partir de 1623 Macau passs a tenir un Governador portugus, el Leal Senat, fins a en la primera meitat del sc. XIX, continu mantenint una gran autonomia i exercint un paper fonamental en l'administraci d'aquesta ciutat.

A causa de la seva prosperitat, Macau va ser diverses vegades atacada pels holandesos al llarg de la primera meitat del sc. XVII. L'atac ms fams va transcrrer el dia 22 de Juny de 1622, quan a prop de 800 soldats holandesos van desembarcar, en una temptativa de conquistar la ciutat. Desprs de dos dies de combat, el dia 24 de Juny, aquests invasores van ser derrotats, sofrint elevades baixes (a prop de 350 morts) i aconseguint matar solament a prop d'algunes desenes de portuguesos. Per a Macau, desprevinguda, aquesta victria va ser considerada un miracle.

En 1638-1639, el comer portugus amb Jap va acabar abruptament, a causa de la poltiques d'allament dutes a terme pel llavors xogum japons, Tokugawa Iemitsu. Aquest esdeveniment va afectar seriosament l'economia de Macau, que va entrar rpidament en declivi.

Referncies.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20003" title="Vanadi" nonfiltered="3716" processed="3691" dbindex="8732">

El vanadi s un element qumic de nombre atmic 23 situat en el grup 5 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s V. s un metall dctil, bla i poc abundant. Es troba en distints minerals i s'empra principalment en alguns aliatges. El nom procedeix de la deessa de la bellesa Vanadis en la mitologia escandinava.

 Caracterstiques principals .
El vanadi s un metall de transici blanc, dctil i brillant. Aquest metall, presenta una alta resistncia a les bases, a l'cid sulfric (H2SO4) i a l'cid clorhdric (HCl). S'obt de distints minerals, aix com del petroli. Tamb es pot obtindre de la recuperaci de l'xid de vanadi (V) (V2O5) en pols. procedent de processos de combusti. T algunes aplicacions nuclears a causa de la seua baixa secci de captura de neutrons. s un element essencial en alguns ssers vius, encara que no es coneix la seva funci.

En els seus compostos presenta variats estats d'oxidaci, sent els ms comuns +2, +3, +4 i +5.

 Aplicacions .
Aproximadament el 80% del vanadi produt s'empra com ferrovanadi o com a additiu en acers.
S'empra en l'acer inoxidable usat en instruments quirrgics i eines, en acers resistents a la corrosi, i mesclat amb alumini en aliatges de titani emprades en motors a reacci. Tamb, en acers emprats en eixos de rodes i cigonyals, engranatges, i altres components crtics. ;
s un important estabilitzador de carburs en la fabricaci d'acers.
S'empra en alguns components de reactors nuclears.
Forma part d'alguns imants superconductors.
Alguns compostos de vanadi s'utilitzen com catalitzadors en la producci d'anhdrid maleic i cid sulfric. Concretament, s molt usat el pentxid de vanadi, V2O5, que tamb s'empra en cermiques.

 Histria .
El vanadi (de la deessa de la bellesa en la mitologia escandinava Vanadis, a causa dels colors dels seus compostos), va ser descobert en un principi pel mineralogista espanyol Andrs Manuel del Ro Fernndez, a Mxic, el 1801, en un mineral de plom. Primer el va denominar pancrom, pel fet que els colors eren pareguts als del crom, i desprs eritrni a causa del color de les seves sals (es tornaven roges al escalfar-les).

No obstant, el qumic francs Hippolyte Victor Collet-Descotils va qestionar este descobriment dient que realment es tractava de crom impur. Aix va provocar que Andrs Manuel del Ro Fernndez es retractara del seu descobriment.

El 1830, el suec Nils Gabriel Sefstrm el redescobr en un xid que va trobar mentre treballava en unes menes de ferro i li va donar el nom amb el que es coneix actualment. Desprs, el 1831, Friedrich Whler va concloure que es tractava del mateix element descobert el 1801.

El vanadi metllic no es va preparar fins a l'any 1867, per Henry Enfield Roscoe, per mitj de la reducci de triclorur de vanadi, VCl3 amb hidrogen.

 Compostos .
Presenta variats estats d'oxidaci, amb distints colors. Per mitj d'un experiment senzill es pot apreciar: partint de vanadat d'amoni (NH4VO4), i emprant zinc metllic en medi cid, es produeix la srie de reaccions segent:
VO43- (incolor) 
</doc>
<doc id="20008" title="Cementiri del Poblenou" nonfiltered="3717" processed="3692" dbindex="8733">
;

El cementiri del Poblenou est situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona. 

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775. s el primer cementiri de la ciutat que va ser construt fora del permetre emmurallat. 

L'any 1813 va ser destrut per les tropes napoleniques i pocs anys desprs es va reconstruir al mateix lloc que ocupa actualment, al carrer Taulat nm. 2.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20018" title="Marsella" nonfiltered="3718" processed="3693" dbindex="8734">

Marsella (Marselha  en occit, Marseille en francs) s una ciutat francesa que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regi Provena-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.

Marsella s la segona comuna ms habitada de Frana amb una poblaci de ms de 820.900 habitants, principal centre econmic i major metrpoli del Migdia francs, agrupant prop de 1.605.000 persones en l'rea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. s el port comercial ms important de Frana i del Mediterrani, tercer en importncia d'Europa desprs de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroqumica i el refinament de petroli, construcci naval i indstries diverses, s tamb un nus de comunicacions de les rutes d'enlla entre Pars, Itlia, Sussa i Espanya. Marsella s seu d'un arzobispat i centre universitari de primer ordre fundat en 1409.

Marsella es va desenvolupar amb el nom de Massalia com colnia comercial fundada per mariners foceanos cap a el 600 a. C., conservant les restes ms antigues de la viticultura de Frana introduts en el segle IV a. C. Seu d'un vizcomtat en el segle IX dependent desprs de el comtat de Provena, va ser incorporada a la corona de Frana en 1481 i va aprofitar per al seu creixement de l'aliana estratgica d'aquesta amb el Imperi Otom durant el Renaixement i el Antic Rgim. Desprs de la Revoluci que va batejar amb el nom de Marsellesa, la marxa militar que ms tard es va convertir un dels smbols nacionals de Frana, la ciutat va ser escenari del anomenat Terror Blanc i durant el segle XIX, escenari d'un rpid progrs amb l'expansi colonial francesa cap a Algria i l'obertura de el Canal de Suez. Va ser parcialment destruda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de la Operaci Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van ser incrementant el carcter multicultural de la ciutat, la crisi econmica dels anys 1970 va provocar no obstant aix un descens notable de la poblaci, la prdua de poder adquisitiu i l'accentuaci dels conflictes socials en l'ltima cambra de el segle XX per a anar recuperant-se paulatinament com una de les urbs ms importants de la regi *Euromediterrnea. 

Geografia.

Aglomeraci urbana del sud de Frana, Marsella, del grec Massilia, s el primer port francs, i fa gala de capital del sud de Frana. 

Histria.

Hom la coneix com la Ciutat Foca en occit (i la Cit Phocenne en francs), ja que va ser fundada al 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al comenament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Aquest nom per, esdevingu desprs Masslia a l'poca romana.

Els foceus s'hi van implantar rpidament i van construir una ciutat, anomenada Masslia, decididament voltada cap a la mar i el comer. Aix, al llarg de l'extensa histria de Marsella ha estat el comer (i els comerciants) els qui han decidit el dest de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de l'aliana entre el mariner Protis (foceu) i la bella Gyptis (marsellesa del temps rom) n'estableix fermament la tradici com a ciutat comercial. 

L'altra caracterstica de la ciutat s el moviment continu envers l'autonomia en front de les altres ciutats i poders (sobretot de Frana, del rei de Frana i de Pars), ja que canviava d'opini (i de sobir) segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Noms s a partir de la Revoluci Francesa, i de la uniformitzaci del territori francs (llengua, moneda, dret) que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.

Administraci.


Marsella es troba dividida en 16 arrondissements (districtes) i aquests se subdivideixen en barris (111 en total). Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector t un consell i un batlle, com a Pars i a Li. 

Les eleccions municipals es desenrotllen per sectors. Cada sector elegeix consellers (303 en total), un ter dels quals sn consellers municipals.

Nombre de consellers elegits per sector:






Darrers batlles de Marsella:
 1953-1986: Gaston Defferre (ja va ser batlle des de 1944 fins a 1946, reelegit al 1959, 1965, 1971, 1977, 1983);
 1986-1995: Robert Vigouroux (reelegit al 1989);
 1995-: Jean-Claude Gaudin (reelegit al 2001);

Al Consell General de les Boques del Roine, Marsella representa 25 dels 58 escons, des de la darrera modificaci cantonal de febrer de 2003, que ha entrat en vigor amb les eleccions cantonals de 2004. Els 25 cantons de Marsella sn:
 Marseille-La Belle-de-Mai (25 878 habitants) ;
 Marseille-Belsunce (27 992 habitants) ;
 Marseille-La Blancarde (30 168 habitants) ;
 Marseille-Le Camas (27 506 habitants) ;
 Marseille-La Capelette (34 292 habitants) ;
 Marseille-Les Cinq-Avenues (29 846 habitants) ;
 Marseille-Les Grands-Carmes (29 060 habitants) ;
 Marseille-Mazargues (35 890 habitants) ;
 Marseille-Montolivet (33 644 habitants) ;
 Marseille-Notre-Dame-du-Mont (31 102 habitants) ;
 Marseille-Notre-Dame-Limite (33 472 habitants) ;
 Marseille-Les Olives (26 945 habitants) ;
 Marseille-La Pointe-Rouge (31 116 habitants);
 Marseille-La Pomme (38 701 habitants) ;
 Marseille-La Rose (33 206 habitants) ;
 Marseille-Saint-Barthlemy (37 629 habitants) ;
 Marseille-Sainte-Marguerite (36 868 habitants) ;
 Marseille-Saint-Giniez (34 607 habitants) ;
 Marseille-Saint-Just (32 749 habitants) ;
 Marseille-Saint-Lambert (26 218 habitants) ;
 Marseille-Saint-Marcel (29 981 habitants) ;
 Marseille-Saint-Mauront (40 816 habitants) ;
 Marseille-Les Trois Lucs (25 324 habitants) ;
 Marseille-Vauban (29 668 habitants) ;
 Marseille-Verduron (35 752 habitants).

Llocs d'inters.

La baslica de Notre-Dame de la Garde, d'estil rom bizant.
L'abadia de Saint-Victor i les criptes.
El barri histric dels artesans del Panier.
La Vielle Charit.
Les Calanques (o Cales de Cassis).
L'illa i el castell d'If.
El passeig de la Corniche.
El barri de l'Estaque, el de Chteau Gombert i el Museu del Terroir.

Personatges clebres.
Nascuts a Marsella.
Antonin Artaud (1896-1948), poeta i actor.
Maurice Bjart (1927-2007), ballar i coregraf.
Jean Bouin (1888-1914), atleta.
Alexandre Bussy (1794-1882), politcnic.
Csar Baldaccini (1921-1998), escultor.
Albert Dubout (1905-1976), caricaturista.
Jean-Claude Izzo (1945-2000), escriptor.
Darius Milhaud (1892-1974), msic, membre de Les Six.
Monticelli (1824-1886), pintor. ;
Edmond Rostand (1868-1918), dramaturg.
Adolphe Thiers (1797-1877), poltic.
Zinedine Zidane, capit de la selecci francesa de futbol.
Grard Lauzier, autor de cmics, guionista de teatre i cinema.

Morts a Marsella.
Arthur Rimbaud el 10 de novembre de 1891, poeta.
Alexandre I.
Antoine de Saint-xupry, desparegut en vol a prop de l'illa del Frioul, el 31 de juliol de 1944.

Enllaos externs.


 Ajuntament de Marsella;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20019" title="Acdia" nonfiltered="3719" processed="3694" dbindex="8735">


Acdia  s el nom que els francesos van donar al territori que abasta tres provnces martimes del Canad i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units. El terme Acdia reprn el nom de la mtica Arcdia. Ms endavant, sota la sobirania britnica, l'Acdia va ser dividida en tres provncies: l'Illa del Prncep Eduard, Nova Esccia i Nova Brunsvick .

 Territori .
Actualment les comunitats acadianes francfones ocupen el segent territori (segons el cens canadenc del 2000):
 A Nova Brunsvic, sn majoria als comtats de Madawaska (93,9 %), Gloucester (83,7 %), Kent (74 %), Restigouche (63 %), i una minoria important a Westmorland (47 %), Victoria (42,5 %) i Northumberland (27 %).
 A Nova Esccia, sn importants al comtat de Digby (32,7 %), Richmond (26,7 %), Yarmouth (23,1 %);
 A l'illa del Prncep Eduard.
 Histria .
Malgrat haver-la visitada l'explorador Jean Cabot al 1497 per compte de la corona d'Anglaterra, Nova Esccia va ser colonitzada, per primera vegada pels francesos. Aquests, conduts pel gentilhome calvinista Pierre Dugua de Mons, acompanyat per Samuel de Champlain van establir llur capital a Port Royal al 1605, per la colnia va haver de desplaar-se cap Annapolis Royal al 1610.

En el decurs dels anys 1620, el rei Carles I d'Anglaterra va enviar un grup d'escocesos per a fundar-hi una colnia sota el nom de Nova Scotia. Els primers colons europeus del territori, coneguts ms tard com acadians, van ser els francesos de la colnia de Nova Frana, provinents principalment de les regions de Pleumartin i de Poitiers. Els francesos van prendre el control del territori dels nadius mi'kmaqs amb la fora militar i cap al 1654, el rei Llus XIV va designar Nicholas Denys com a governador d'Acdia, tot concedint-li les terres que havien confiscat als mi'kmaqs i els drets sobre l'explotaci dels minerals existents.

L'Acdia va ser conquerida per colons anglesos al llarg de 1698, per va ser recuperada pels francesos en el decurs de la Guerra de Successi Espanyola i la conquesta va ser confirmada pel Tractat d'Utrecht al 1713.

Arran de la signatura de la pau amb Frana, els anglesos va cedir el territori a Frana i els escocesos van haver d'abandonar llur missi abans que la colnia pogus consolidar-se. La fortalesa francesa de Louisbourg va ser presa per forces continentals britnicoamericanes i, tot seguit, va ser retornada a Frana; finalment va tornar a caure a les mans dels britnics desprs de la conquesta del Quebec.

Els anglesos van comenar a tmer que els acadians, als quals s'havia prohibit emigrar cap altres territoris francocanadencs, els poguessin ser deslleials en temps de guerra. Els anglesos els van exigir que els juressin fidelitat i prometessin de participar en el conflicte contra els francesos. Les tensions van anar augmentant i les noves autoritats angleses van multiplicar les vexacions envers la poblaci. Finalment, al 1755, el governador angls va ordenar destruir 6000 cases acadianes tot expulsant-ne els habitants. Aix va motivar la deportaci dels acadians, coneguda sota el nom de grand drangement (la gran molstia). Alguns acadians van ser deportats vers les colnies angleses de la costa est d'Amrica. D'altres van ser empresonats a Anglaterra. Les famlies van ser separades. Molts van morir a causa de les epidmies o de les privacions durant l'xode. Noms desprs del Tractat de Pars (1763) els acadians van poder installar-se a la colnia francesa de Luisiana, i d'altres van refugiar-se a Frana, sobretot a Belle-le-en-Mer. 

A partir del 1764, hom va permetre als acadians de tornar a Nova Esccia, tot prohibint-los installar-se en un mateix indret en grans quantitats, trobant-se obligats de dispesar-se al llarg de la costa, situaci que perdura en l'actualitat.

D'altres acadians van cercar refugi a Frana, particularment a Nantes. Les illes franceses de Saint-Pierre i Miquelon a prop de Terranova van esdevenir un refugi per a nombroses famlies acadianes fins que aquestes van ser expulsades de nou pels britnics al 1778 i al 1793. Hi ha tamb gent d'ascendncia acadiana a l'estat del Maine i al Quebec.

El 15 d'agost del  2004 es va concloure el tercer Congrs mundial acadi, el dia de la festa de l'Assumpci, amb motiu del 400 aniversari de la fundaci de l'Acdia.

Vegeu tamb.
Acadians;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20020" title="Bandera de les Piles" nonfiltered="3720" processed="3695" dbindex="8736">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb dos triangles blancs de bases 9/24 de l'alria del drap, separats uns 6/24 de la mateixa alria a la vora de l'asta, i els vrtexs, separats l'un de l'altre per 1/12 de l'alria del drap i distants a 3/18 de la vora del vol.
Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 24 de desembre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20021" title="Escut de Rocafort de Queralt" nonfiltered="3721" processed="3696" dbindex="8737">


L'escut oficial de Rocafort de Queralt t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert; el peu partit: 1r de gules, 2 faixes d'argent; 2n escacat d'or i de sable. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'abril de 1999.

El castell de Rocafort (que apareix a l'escut) va esdevenir el centre d'una baronia, i aix es reflecteix en la corona de dalt de l'escut. Al peu, les armes de dues famlies a les quals va pertnyer la baronia: el faixat dels Queralt (els primers barons) i l'escacat dels Armengol, que van comprar-la el 1515.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20022" title="Bandera de Rocafort de Queralt" nonfiltered="3722" processed="3697" dbindex="8738">

La bandera oficial de Rocafort de Queralt (Conca de Barber) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, blau fosc en els segon i tercer teros verticals, amb el castell obert groc de l escut, d altura 1/3 de la del drap i amplada 2/5 de la llargria del mateix drap, al centre, i amb el primer ter vertical vermell amb dues faixes blanques a la meitat superior i nou escacs grocs i negres a la inferior.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 14 de mar de 2002, i publicat en el DOGC el 29 de maig de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20024" title="Escut de Savall del Comtat" nonfiltered="3723" processed="3698" dbindex="8739">


L'escut oficial de Savall del Comtat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un crvol de gules passant. Per timbre una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 15 de mar de 1996.

El crvol de gules sobre camper d'argent sn les armes dels Cervera i els Timor, senyors del castell de la localitat, centre del comtat de Savall (1599), que es veu representat per la corona de dalt de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20025" title="Bandera de Savall del Comtat" nonfiltered="3724" processed="3699" dbindex="8740">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un crvol vermell de l'escut d'altura 5/6 de la del drap i d'amplada 6/9 de la llargria del mateix drap, al centre.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 24 de gener del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20029" title="Escut de Senan" nonfiltered="3725" processed="3700" dbindex="8741">


L'escut oficial de Senan t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un muntant d'argent acompanyat al cap d'una flor de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.
S'ha d'assenyalar l'existncia un error al blasonament oficial reconegut per la Generalitat de Catalunya on es descriu al camper de l'escut de color sable en lloc de color sinople. 

Histria.

Va ser aprovat el 10 de juliol de 1991 i publicat al DOGC el 31 del mateix mes amb el numero 1474. 

El muntant i la flor de lis sn els atributs de la Mare de Du, patrona del poble. 
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20030" title="Bandera de Senan" nonfiltered="3726" processed="3701" dbindex="8742">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el muntat blanc sobremuntat d'una flor de lis tamb blanca; el tot d'una altura de 7/9 parts de l'ample del drap.

Histria.
Va ser aprovada el 9 de setembre de 1991 i publicada en el DOGC el 25 de setembre del mateix any amb el nmero 1497.
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20032" title="Escut de Vallfogona de Riucorb" nonfiltered="3727" processed="3702" dbindex="8743">

L'escut oficial de Vallfogona de Riucorb t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una vall de sinople sobremuntada d'una foguera de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 1 de desembre de 1992.

Armes parlants allusives al nom del poble: s'hi representa una vall i una foguera; malgrat aquesta etimologia popular, el nom de Vallfogona prov del llat valle fecunda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20033" title="Bandera de Vallfogona de Riucorb" nonfiltered="3728" processed="3703" dbindex="8744">

La bandera oficial de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barber) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, groga, amb dos triangles rectangles de color verd fosc iguals i encarats: el primer amb el catet de la vora de l asta d alria 1/2 de la del drap i el de la vora inferior de llargria 1/2 de la del mateix drap; i amb la foguera de cinc flames de l escut vermella, d alria 5/9 de la del drap i d amplria 12/27 de la llargria del mateix drap centrada i a 5/36 de la vora superior.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 19 de febrer de 2002, i publicat en el DOGC el 17 de setembre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20034" title="Escut de Vimbod i Poblet" nonfiltered="3729" processed="3704" dbindex="8745">


L'escut oficial de Vimbod i Poblet t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una bta de gules ajaada sobremuntada un sarment pampolat de 2 pmpols de sinople i fruitat d'un ram de propra. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 23 de juliol de 1985.

El ram i la bta sn elements parlants tradicionals, allusius al "vi" del nom de la vila de Vimbod, cap del municipi. De fet, el ram s el conreu principal de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20035" title="Escut d'Avi" nonfiltered="3730" processed="3705" dbindex="8746">


L'escut oficial d'Avi t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una espasa i un bcul de bisbe d'or passats en sautor, l'espassa en banda i per damunt del bcul en barra; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de setembre de 1992.

El bcul i l'espasa sn els atributs del patr del poble, sant Mart, bisbe i soldat. Les armes reials de Catalunya recorden que Avi fou repoblada per Guifre I de Barcelona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20037" title="Bandera d'Avi" nonfiltered="3731" processed="3706" dbindex="8747">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava amb un sautor ple amb els braos d'amplada d'1/9 de l'alt de la bandera, de color groc.

Histria.
Va ser publicat el 18 de mar de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20039" title="Escut de Borred" nonfiltered="3732" processed="3707" dbindex="8748">


L'escut oficial de Borred t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. d'or, 2 homes afrontats alant 2 dones tamb afrontades de gules i una filiera de gules; i al 2n, d'argent, un gall de sable ressaltant damunt un bcul d'abat d'atzur posat en barra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 16 de juny de 1983.

S'hi representa el Ball de Borred, que es balla el 15 d'agost durant la festa major del poble. Els elements de la segona partici (el bcul i el gall) alludeixen al fet que Borred fou cedida, en el segle X, al monestir de Ripoll: les armes parlants de Ripoll sn el gall, o "poll". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20040" title="Escut de Casserres" nonfiltered="3733" processed="3708" dbindex="8749">


L'escut oficial de Casserres t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'or sobremuntat d'una serra d'or; la bordura de peces d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de setembre de 1995.

El castell i la serra sn elements parlants allusius al nom de la vila. El castell de la localitat (del qual no en queda cap resta) era una fortificaci important del comtat de Berga, anomenada Castrum Serris, o "el castell de les serres". La bordura s un element singularitzador per diferenciar l'escut de Casserres del de Castellser, que presenta els mateixos elements. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20041" title="Escut de Cercs" nonfiltered="3734" processed="3709" dbindex="8750">


L'escut oficial de Cercs t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pont d'argent de quatre ulls movent dels flancs sostingut sobre un peu ondat de quatre peces d'atzur i d'argent i sobremuntat de dos pics d'or passats en sautor. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de febrer del 2001.

S'hi representa el pont de Rabent, sobre el riu de Peguera (simbolitzat per les faixes ondades), on va nixer l'antiga vila de Cercs. Els pics de dalt del pont fan referncia a les mines de carb de Fgols, el principal recurs econmic del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20043" title="Seleni" nonfiltered="3735" processed="3710" dbindex="8751">

El seleni s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Se i el seu nombre atmic s 34.

 Caracterstiques principals .
El seleni es pot trobar en diverses formes allotrpiques. El seleni amorf existeix en dos formes, la vtria, negra, obtinguda al refredar rpidament el seleni lquid, fon a 180 C i t una densitat de 4,28 g/cm, la roja, collodal, s'obt en reaccions de reducci; el seleni gris cristall d'estructura hexagonal, la forma ms comuna, fon a 220,5 C i t una densitat de 4,81 g/cm; i la forma roja, d'estructura monoclnica, fon a 221 C i t una densitat de 4,39 g/cm.

s insoluble en aigua i alcohol, lleugerament soluble en disulfur de carboni (CS2) i soluble en ter.

Exhibeix l'efecte fotoelctric, convertint la llum en electricitat, i, a ms, la seva conductivitat elctrica augmenta a l exposar-lo a la llum. Per davall del seu punt de fusi s un material semiconductor de tipus p.

 Aplicacions .
El seleni s'usa en diverses aplicacions elctriques i electrniques, entre altres cllules solars i rectificadors. En fotografia s'empra per a intensificar i incrementar el rang de tons de les fotografies en blanc i negre i la durabilitat de les imatges, aix com en xerografia. S'afegeix als acers inoxidables i s'utilitza com catalitzador en reaccions de deshidrogenaci.
El selenat de sodi s'usa com a insecticida, en medicina per al control de malalties animals i, igual que l'arsnic, en la fabricaci de vidre per a eliminar el color verd causat per les impureses de ferro.

El selenat de sodi tamb s'empra en la indstria del vidre i com a additiu per a sls pobres en seleni i el selenat d'amoni en la fabricaci de vidre i esmalts rojos.
Els sulfurs s'usen en medicina veterinria i xamps anticaspa.
El dixid de seleni s un catalitzador adequat per a l'oxidaci, hidrogenaci i deshidrogenaci de compostos orgnics.
L'addici de seleni millora la resistncia al desgast del cautx vulcanitzat.

 Rol biolgic .
El seleni s un micronutrient per a totes les formes de vida conegudes que es troba en el pa, els cereals, el peix, la carn i els ous. s antioxidant, ajuda a neutralitzar els radicals lliures, indueix la apoptosis, estimula el sistema immunitari i interv en el funcionament de la glndula tiroide. Est present en l'aminocid selenocistena. Les investigacions realitzades han mostrat l'existncia d'una correlaci entre el consum de suplements de seleni i la prevenci del cncer en humans (degut al seu carcter antioxidant i protector del DNA).

La deficincia de seleni s relativament rara, per pot donar-se en pacients amb disfuncions intestinals severes o amb nutrici exclusivament parenteral, aix com en poblacions que depenguen d'aliments cultivats en sls pobres en seleni. La ingesta diria recomanada per a adults s de 55-70 g; ms de 400 g pot provocar efectes txics (selenosi).

 Histria .
El seleni (del grec resplandor de la Lluna) va ser descobert el 1817 per Jns Jacob Berzelius. Al visitar la fbrica d'cid sulfric de Gripsholm va observar un lquid terrs rogenc que escalfat al bufador desprenia una olor ftida que es considerava llavors caracterstic i exclusiu del telluri  de fet el seu nom deriva de la seva relaci amb aquest element ja que telluri prov del llat Tellus, la Terra  resultant de les seves investigacions el descobriment del seleni. Ms tard, el perfeccionament de les tcniques d'anlisi va permetre detectar la seva presncia en distints minerals per sempre en quantitats extraordinriament petites.

 Abundncia i obtenci .
El seleni es troba molt distribut en l'escora terrestre en la majoria de les roques i sls es troba en concentracions d'entre 0,1 i 2,0 ppm. Rarament es troba en estat natiu obtenint-se principalment com a subproducte en el refinat del coure ja que apareix en els fangs de electrlisi junt amb el telluri (5-25% Se, 2-10% Te). La producci comercial es realitza per torrada amb cendres de sosa o cid sulfric dels fangs.

Primerament s'afegeix un aglomerant de cendres de sosa i aigua als fangs per a formar una pasta dura que s'extrusiona o talla en pastilles per a procedir al seu assecat. La pasta es torra a 530-650 C i se submergeix en aigua resultant seleni hexavalent que es dissol com selenat de sodi (Na2seu4). Aquest es redueix a selenur de sodi escalfant-lo de forma controlada obtenint una soluci d'un viu color roig. Injectant aire en la soluci el selenur s'oxida rpidament obtenint-se el seleni. La reducci del seleni hexavalent tamb pot fer-se emprant cid clorhdric concentrat, o sals ferroses i ions clor com a catalitzadors.

El segon mtode consisteix a mesclar els fangs de coure amb cid sulfric torrant la pasta resultant a 500-600 C per a obtindre dixid de seleni que rpidament es volatilitza a la temperatura del procs. Aquest es redueix a seleni elemental durant el procs de rentat amb dixid de sofre (SO2) i aigua, podent refinar-se posteriorment fins a aconseguir pureses de 99,5-99,7% de seleni.

Els recursos de seleni associats als dipsits de coure identificats ronden les 170.000 tones i s'estima que existixen al voltant de 425.000 tones ms en dipsits de coure i altres metalls encara no explotats. El carb sol contindre entre 0,5 i 12 ppm de seleni, s a dir, unes 80 o 90 vegades la mitjana que es troba en les menes de coure, no obstant la seva recuperaci no es preveu que sigui rentable en un futur prxim.

 Istops .
El seleni-75 s'empra en radiodiagnsi com a traador en la visualitzaci de tumors malignes.

 Precaucions .
El seleni est considerat un element perills per al medi ambient pel que els seus compostos han d'emmagatzemar-se en rees seques evitant filtracions que contaminen les aiges. Els residus de seleni es tracten en soluci cida amb sulfit de sodi, escalfant-lo desprs per a obtindre el seleni elemental que presenta una menor biodisponibilitat.

 Enllaos externs .

Enciclopdia Lliure ;
ATSDR - Pefil toxicolgic del Seleni ;
 National Institutes of Health - Seleni ;
Los lamos National Laboratory - Seleni ;
webelements.com - Seleni ;
environmentalchemistry.com - Seleni ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20045" title="Bandera de Cercs" nonfiltered="3736" processed="3711" dbindex="8752">

La bandera oficial de Cercs (Bergued) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, verd fosc, amb un triangle blau clar al vol, de base tota l alria del drap, i un xebr ajaat blanc juxtaposat a les dues parts, naixent dels angles superior i inferior del vol, de gruix 2/9 de la llargria del drap i amb el cim a la meitat del drap; i amb els pics grocs, en aspa, de l escut posats en un quadrat imaginari d 1/4 de l alria del drap, a 1/8 de la vora superior i a 1/12 de la de l asta.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 8 d octubre de 2002, i publicat en el DOGC el 27 de novembre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20047" title="Escut de l'Espunyola" nonfiltered="3737" processed="3712" dbindex="8753">


L'escut oficial de l'Espunyola t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell obert d'or acostat de dues ncores d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de novembre del 2002.

S'hi representa l'antic castell de l'Espunyola i dues ncores a banda i banda, que sn l'atribut de sant Climent, patr del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20051" title="Escut de Fgols" nonfiltered="3738" processed="3713" dbindex="8754">


L'escut oficial de Fgols t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de sable; 2n. d'argent; ressaltant sobre el tot un sextifoli de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 30 de desembre de 1993.

El sextifoli s un smbol tradicional de l'escut del poble, i s alhora un element parlant allusiu al nom de la localitat, ja que representa una fulla de figuera. Els esmalts, argent i sable, recorden la doble naturalesa dels sls del municipi, amb cal i lignit (les mines de carb de Fgols han estat fins ara un important recurs econmic per al poble). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20052" title="Escut de Gironella" nonfiltered="3739" processed="3714" dbindex="8755">


L'escut oficial de Gironella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un sautor ple de gules acompanyat de 3 pinyes de sinople ben ordenades. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'abril de 1986.

Gironella fou el centre d'una baronia al segle XIV, que el 1702 va esdevenir marquesat (representat per la corona al capdamunt de l'escut). Les pinyes de sinople sobre camper d'or sn les armes parlants dels marquesos, els Pins. El sautor de gules s la creu de Santa Eullia, patrona de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20053" title="Escut de Gisclareny" nonfiltered="3740" processed="3715" dbindex="8756">


L'escut oficial de Gisclareny t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una balana de sable acompanyada a la punta d'una pinya de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de juny de 1993.

Les balances sn l'atribut de sant Miquel, i recorden l'antiga esglsia de Sant Miquel de Turbians. La pinya de sinople sobre camper d'or prov de les armes parlants dels barons de Pins, senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20055" title="Escut de Guardiola de Bergued" nonfiltered="3741" processed="3716" dbindex="8757">


L'escut oficial de Guardiola de Bergued t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sable obert acompanyat de 2 graelles de sable una a cada costat. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de desembre de 1989.

S'hi veu el castell de Guardiola. El poble va estar sota la jurisdicci eclesistica del monestir de Sant Lloren prop Bag, representat per les dues graelles a banda i banda del castell, que sn l'atribut de sant Lloren. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20058" title="Bandera de Guardiola de Bergued" nonfiltered="3742" processed="3717" dbindex="8758">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una bandera negra de gruix 1/6 de l'alria del drap, i a cada costat una banda negra de gruix 1/12 que li s parallela, separada de la banda principal per un espai d'1/12.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 25 d'abril de 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20059" title="Cadira" nonfiltered="3743" processed="3718" dbindex="8759">



Una cadira s un moble on pot seure una persona, generalment amb respatller per sense braos.

Es distingeix d'altres seients per la quantitat de gent a qui va destinada (si ms d'una, sof), per la presncia de respatller (si no n'hi ha: tamboret), per la no presncia de braos (si n'hi ha, butaca) i perqu noms es per una persona sola (si s per ms persones i sense posabraos s un banc).

En general disposen de quatre potes, si b n'hi ha tamb versions amb 3 o fins i tot noms una, que es ramifica a la base (especialment per oficines).

En el camp de l'esqu, aplicat als seients de qu disposa cada remuntador.
Histria.
A l'antiguitat una cadira era, com el tron, un smbol de poder. Per aix les primeres restes de cadires provenen de dibuixos sobre els faraons egipcis i les escultures de divinitats grecollatines.  Noms a partir del Renaixement va passar a ser un moble com de les classes altes, subjecte a les modes del moment. El material predominant era la fusta, amb coixins de seda, pell o tela per a ms comoditat. Al segle XX va produir-se un augment dels materials i dissenys, amb la introducci de l'ergonomia.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20061" title="Escut de Gsol" nonfiltered="3744" processed="3719" dbindex="8760">


L'escut oficial de Gsol t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sinople obert acompanyat de 3 pinyes de sinople posades 2.1.; la bordura de gules. Per timbre una corona mural de vila

Histria.
Va ser aprovat el 9 de setembre de 1982.

S'hi veu el castell de Gsol (del segle XI), que pertanyia als barons de Pins. Les armes parlants d'aquesta famlia sn les representades a l'escut: tres pinyes de sinople sobre camper d'or, amb una bordura de gules. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20062" title="Escut de Montmajor" nonfiltered="3745" processed="3720" dbindex="8761">


L'escut oficial de Montmajor t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mn creuat d'or cintrat d'atzur, acompanyat d'un brau de sable al cap, d'una mitra d'argent franjada d'or a la destra i d'un bcul de bisbe d'or posat en pal a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 5 de juny de 1996.

El mn s un element parlant referent al nom del poble. Els elements del voltant (el toro, la mitra i el bcul) sn els atributs del patr de la localitat, sant Sadurn, bisbe de Tolosa que, segons la tradici, fou objecte de martiri lligant-lo a un bou que el va arrossegar per terra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20065" title="Escut de la Nou de Bergued" nonfiltered="3746" processed="3721" dbindex="8762">


L'escut oficial de la Nou de Bergued t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, una espasa d'argent guarnida d'or acostada de 2 mitres d'argent embellides d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 d'octubre de 1991.

L'espasa s l'atribut de sant Mart, patr del poble. Les mitres a banda i banda simbolitzen que la localitat va pertnyer als bisbes d'Urgell i, des del 1593, al nou bisbat de Solsona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20068" title="Escut de Puig-reig" nonfiltered="3747" processed="3722" dbindex="8763">


L'escut oficial de Puig-reig t el segent blasonament:

Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'argent, un mont de sinople movent de la punta somat d'una corona reial d'or; 2n. de gules, una creu de Malta (d'argent); i al tercer, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

El mont amb la corona reial sn elements parlants referents a l'etimologia del nom del poble, "el puig del rei". Puig-reig fou el centre d'una comanda templera(1187-1312); ms endavant la comanda va passar a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fins a 1805; aquest fet es veu reflectit a l'escut per la creu de Malta. Finalment, apareixen les armes reials de Catalunya, que alludeixen a la jurisdicci sobre el poble, que originalment pertanyia als vescomtes de Berga, i ms tard als comtes de Barcelona.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20071" title="Escut de Sant Juli de Cerdanyola" nonfiltered="3748" processed="3723" dbindex="8764">


L'escut oficial de Sant Juli de Cerdanyola t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una ermita de porpra acostada de 2 flors de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de mar de 1994.

L'ermita s el senyal tradicional de l'escut del poble, i probablement representa l'ermita de la Mare de Du de les Esposes. Les flors de lis a banda i banda alludeixen al mrtir sant Juli, patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20073" title="Bandera de Sant Juli de Cerdanyola" nonfiltered="3749" processed="3724" dbindex="8765">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tercejada vertical verda, porpra i verda, amb una flor de lis blanca d'altura 1/44 de la del drap i d'amplada 1/22 de la seva llargria, centrada sobre cada un del primer i tercer ter.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 27 de mar de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20074" title="Catifa rodant" nonfiltered="3750" processed="3725" dbindex="8766">
Una catifa rodant s un remuntador consistent en una tira mbil sobre la que es colloca l'esquiador i s dut muntanya amunt. El seu funcionament s anleg al de les cintes transportadores que hi ha a fora aeroports. s imprescindible que desprs de nevades fortes se n'extregui la neu del damunt. Noms admet trajectes curts (sempre inferiors als 300m) i inclinacions petites. En general s utilitzat en zones de debutants, on tendeix a substituir els telecordes per la seva facilitat d'embarcament i desembarcament, aix com comoditat durant el trajecte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20075" title="Escut de Santa Maria de Merls" nonfiltered="3751" processed="3726" dbindex="8767">


L'escut oficial de Santa Maria de Merls t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una banda d'or carregada de 3 merles de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 13 de maig de 1992.

Les tres merles sn un senyal parlant allusiu al nom del poble. Les merles dins la banda d'or sobre camper de gules sn les armes dels Merls, senyors del castell de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20076" title="Escut de Vallcebre" nonfiltered="3752" processed="3727" dbindex="8768">


L'escut oficial de Vallcebre t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una flor de lis d'argent acompanyada de 8 estrelles d'argent posades en orla. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener de 1994.

La flor de lis i les estrelles sn els atributs de la Mare de Du, patrona del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20077" title="Funicular" nonfiltered="3753" processed="3728" dbindex="8769">


Un funicular s un remuntador constitut per 2 combois (cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i sn estirades per un cable tractor. 

Es pot dir que s l'equivalent terrestre del telefric, canviant-ne els cables sostenidors per rails. Ara b, en aquest cas, els rails sn comuns per a les dues cabines i noms al centre es bifurquen per a permetre el creuament de les cabines.

Els rails mantenen una inclinaci aproximadament constant, que s compensada a dins la cabina per un terra pla per a diferents nivells, imitant uns grans esglaons. La capacitat de les cabines s fora important, essent estrany que tinguin menys de cent places. El funcionament d'aquests aparells no s diferent al dels funiculars convencionals. Per contra, el que s que s una caracterstica comuna de la majoria de funiculars a estacions d'esqu s el fet de ser subterranis, si no en la seva totalitat almenys en part. Aix permet de no sotmetre s com la resta de remuntadors a la variabilitat de la superfcie del terreny (tant pel que fa a pendent com a suport estructural) ni a les inclemncies del temps, cosa que permet un major nombre de dies d'obertura.

L immens cost que suposa realitzar un tnel sota una muntanya limita la seva installaci a les situacions ms adverses (sota de geleres, zones de vent), o emblemtiques (remuntador principal de l'estaci amb un gran desnivell). Les seves velocitats en avanar (al voltant dels 10m/s) sn sensiblement superiors a la de la resta de remuntadors (excepte telefrics i funitels).


 Funiculars a Catalunya .
Funicular de Montjuc a Barcelona;
Funicular de Vallvidrera a Barcelona;
Funicular del Tibidabo a Barcelona;
Funicular de Gelida a Gelida;
Funicular de Sant Joan a Montserrat;
Funicular de la Santa Cova a Montserrat;
Ascensor inclinat de Queralt a Santuari de Queralt (Berga);
Ascensor inclinat de Cala Giverola a Tossa de Mar;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20078" title="Bandera de Vallcebre" nonfiltered="3754" processed="3729" dbindex="8770">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau, amb una flor de lis al mig, blanca, d'altura d'1/2 de la del drap, i vuit estrelles blanques, de diagonal major d'1/6, situades en els quatre cantons i en les meitats dels quatre extrems del drap, separades per 1/18 de les vores.
Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 10 de maig de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20079" title="Escut de Vilada" nonfiltered="3755" processed="3730" dbindex="8771">


L'escut oficial de Vilada t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de 3 cims, amb el central ms alt que els laterals, terrassat de sinople i carregat d'una vila d'or; el peu d'or amb una barjoleta de gules sobremuntada d'una pinya de sinople. Per timbre, una corona mural de poble 

Histria.
Va ser aprovat el 11 de novembre de 1983. Ms tard es modific el 25 de gener de 1989.

S'hi veu la representaci del poble, al voltant de l'esglsia de Sant Joan, amb les muntanyes de Picancel al fons. Vilada va pertnyer, des del segle XIV, a la baronia de la Portella, simbolitzada per les armes dels Saportella, els primers barons (una barjoleta de gules en camper d'or), i dels Pins (representats per la pinya de sinople), que en foren els barons posteriors. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20095" title="Blanda" nonfiltered="3756" processed="3731" dbindex="8772">


Nom antic de Blanes;
Blanda (Lucnia), ciutat romana de Lucnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20096" title="Alcntera de Xquer" nonfiltered="3757" processed="3732" dbindex="8773">

Alcntera del Xquer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Beneixida, Crcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xtiva (a la Costera).

 Geografia .
Es troba situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta que forma, juntament amb Beneixida, Crcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Crcer, denominada tamb en el segle XVIII "Vall Farta" pel botnic Cavanilles (fent allusi, molt probablement, a la riquesa de les seves terres). Alcntera dista 50 Km. de la ciutat de Valncia i est situada en la marge dreta dels rius Xquer i Sellent.

Histria.
Posiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de Valncia en 1244, desprs de la conquesta de Xtiva. No obstant la poblaci musulmana es mantingu fins la seua expulsi definitiva.
El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el ter delme i el morabat de les cases i possessions d'Alcntera. Posteriorment en octubre del 1430, el rei Alfons V entrega a Llus Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el s. XVI, el compr la famlia Despuig, junt a Beneixida i el Rfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609 va despoblar-se a causa de l'expulsi dels moriscs, i arran aquest fet, dos anys desprs Cristfol Despuig tingu que atorgar carta pobla en favor de nous vasalls. El terratrmol del 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Desprs de pertnyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII el compr els Sorell, comtes d'Albalat, als qual, contribua el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el ter delme fins la dissoluci del rgim senyorial en el segle XIX. En la primera meitat del segle XIX produa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportaci: arrs, vi, oli i seda.

 Topnim .
El topnim s d'orige rab, al-qntara, que significa "el pont", "l'aqeducte" o, fins i tot, "el dic".

 Demografia .

 Economia .
Actualment l'agricultura segueix sent l'activitat econmica ms important, encara que seguida de prop pel sector serveis; menor importncia t el sector industrial. Durant la segona meitat del segle XIX i, sobretot, en el segle XX la morera i l'arrs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealcoles com el blat i ordi i, prcticament, altres cultius com la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametllers. Tamb es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aiges del riu Sellent (administrat pels propis regants), encara que tamb s'usen les squies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xquer). La propietat de la terra est molt repartida.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Purssima Concepci. Del segle XVII. Encara que la parrquia va ser erigida per l'Arquebisbe Toms de Vilanova en el S.XVII, la construcci de l'actual temple s de principis del segle XX. s un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogtica. s conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclssic llaurat cap a finals del segle XVIII.
 Venta del Bar. Antiga fortificaci amb murs de fins un metre d'espesor. Va servir tamb de posada i d'allotjament per a tropes.

 Llocs d'inters .
 El Pi de Borja. s un paratge amb una ampla zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'all podr disfrutar d'una cromtica vista panormica de la Vall.
 Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xquer d'oci i esplai. Este lloc s punt de referncia per ser la meta de la tpica Baixada del riu Xquer des de la poblaci d'Antella, celebrada tots els estius.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Primer cap de setmana de setembre en honor a la Purssima Concepci i al Santssim Crist dels Afligits.
 Sant Vicent Ferrer, el dilluns desprs de Pasqua.

Gastronomia.
El plat tpic s l'arrs al forn i la paella. Els dolos tpics sn la Mona de Pasqa, l'arnad, les fogasses i els pastissets de moniato i la "coca" cristina.

 Fills illustres .
 Jose Francisco Garca Bosc, Moro, pilotari.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Alcntera de Xquer;
 Club Frontenis Alcntera de Xquer;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Informaci sobre la Venta del Bar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20108" title="L'Alcdia" nonfiltered="3758" processed="3733" dbindex="8774">




L'Alcdia s una municipi valenci de la Ribera del Xquer: el seu terme limita per l'oest amb Tous, pel nord-oest amb Benimodo, pel nord amb Carlet i per l'est amb Guadassuar, enmig del qual est enclavat el nucli pedani de Montortal que limita pel sud amb Massalavs.

El nom de l'Alcdia ve de l'rab i significa l'alter, per la qual cosa el topnim actual valenci s un pleonasme del qual el prefix al- correspon a l'article determinat en aquell idioma.

 Geografia .

Situada al marge esquerre del riu Xquer, l'Alcdia s'estn per l'oest fins a les estribacions de la serra de Tous. La Squia Real del Xquer dividix el terme en dos: el sector nord, ms extens, est travessat pel riu Magre; el sector sud correspon al poble de Montortal, prop del qual passa el barranc del mateix nom. El territori s pla, alluvial i sense altures importants; el clima s mediterrani.

 Histria .
Alqueria d'origen musulm, l'any 1238 va ser donada per Jaume I a Pere de Montagut, qui atorg carta pobla el 17 de gener de 1252 a cinquanta-quatre repobladors cristians, cada u dels quals va rebre una casa, setanta-dos fanecades de regadiu i dos de sec a cens de vint sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava quatre-centes sixanta-nou fanecades i el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluisme, justcia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de Valncia.

El 1382 es va separar de la jurisdicci d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel que resta lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. L'any 1404, Mart I li atorg privilegis per a utilitzar la Squia Real del Xquer. El 1428 obtingu d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el ttol de vila. Durant la Germania demostr la seua militncia agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressi posterior, hagu de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000.

La crisi del segle XVII provoc un fort endeutament de la vila que, el 1680, encet un un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la Guerra de Successi Espanyola (durant la qual el duc de les Torres hi va installar la caserna de les tropes borbniques), acab amb la concrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de sec, 1/15.

El segle XVIII fou una poca prspera per a la vila que, grcies a l'artesania de la seda, propici una burgesia agrcola illustrada que controlava el govern municipal: aix, en 1730 encet un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Est esplendor es va reflectir en la construcci de l'esglsia parroquial, comenada el 1746 i que, per la seua grandiositat (tan sols menor que la Catedral de Valncia i la Seu de Xtiva), es coneguda com la Catedral de la Ribera. El 1812, en aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, l'Alcdia va pledejar de nou contra el comte: el senyoriu pass successivament als xer, als Castellv, als ducs d'Almodvar i al comte d'Albalat.

En 1980, l'Alcdia recuper el seu topnim histric amb sengles decrets del Consell de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres d'Espanya (03-10-1980) i BOP n 1 de 02-01-1981, que definixen el nom de l'Alcdia en valenci, ja que des de mitjans del segle XVIII era coneguda oficialment com Alcudia de Carlet; actualment, eixa denominaci encara t un s diferenciador respecte els altres llocs homnims, especialment l'Alcdia de Crespins.

L'any 2002 l'Alcdia va celebrar el 750 aniversari de la seua carta pobla, atorgada en 1252, amb un seguit d'actes i events commemoratius que culminaren en l'agermanament amb les altres localitats espanyoles amb les quals compartix topnim.

 Demografia .


 Economia .

Anteriorment, l'Alcdia era un poble dedicadat exclusivament a la producci agrcola, la qual va anar evolucionant al llarg del temps: el segle XIX, els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia eren la morera i els cereals, especialment el blat, l'arrs i la dacsa; a les zones de sec predominava l'olivera i el garrofer.

Al segle XX es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i aviat va esdevenir una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcdia, alguns dels quals, van fer molts diners en poc de temps, degut al alt preu del producte i el baix preu del sous de la ma d'obra. Als anys 80 d'aquest segle, es va produir una crisi aguda al sector amb l'aparici de distintes plagues que van fer malb les varietats ms tradicionals i per la dura competncia d'altres pasos com Marroc, Israel o Argentina que van provocar un estancament si no davallada dels preus i per tant la recerca de noves varietats ms primerenques o ms tardanes que pugueren fer front aquestes competncies. Tot i aix, la produccio de ctrics a la poblaci est en franca disminuci, per aix als darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el caqui, que no obstant, queden condicionades, ms que mai, a la mancana d'aigua cada volta ms acusada.

Als anys 60 i 70 del segle XX el poble va patir una transformaci econmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'installaren diferents empreses i industries, especialment de transformaci de productes agrcoles, com Frudesa, d'indstria mecnica com Istobal o de transformaci de la fusta. Amb les succesives crisi, algunes d'aquestes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se mentre han sorgit altres dedicades a la transformaci de productes metllics on destaquen Imecal i Viferma.

 Poltica i administraci .











 Patrimoni .

 Monuments religiosos .

 Convent de Santa Brbara (1600) de l'orde dels Franciscans Alcantarins, en runes des de la desamortitzaci de Mendizbal i actualment en procs de restauraci;
 Ermita de Sant Antoni;
 Esglsia de la Immaculada de Montortal (segle XVII);
 Esglsia de Sant Andreu Apstol: d'estil neoclssic, acabada en 1780, sobresortint un elevat campanar (60 m.) i la cpula de rajoles; t diversos frescs pintats per Vergara. El 6 d'octubre de 2006 va ser declarada B d'Inters Cultural amb categoria de monument per la Generalitat Valenciana;
 L'Hort de Manus, antic convent reconvertit en quinta i, actualment, en un lloc d's cultural;

 Monuments civils .

 Els Arcs de la Mota, aqeducte construt l'any 1842, pren el nom de la snia ubicada dins la squia reial d'on rebia l'aigua per al reg de gran prt de les terres del terme; t dos-cents seixanta metres de llarg i ven un desnivell de tres metres d'alria;
 La Casa de la Cultura, inaugurada l'any 1987, compta amb una sala d'exposicions i un teatre amb ms de sis-centes localitats (entre altres dependncies);
 La Casa de la Msica ubicada en l'antic escorxador, s un conservatori de grau mitj i llar social de la Filharmnica Alcudiana;
 La Casa de la Solera, antiga llar senyorial del segle XVIII restaurada, seu del Museu d'Instruments Musicals Manuel Celdrn;
 La Nria, una snia monumental del segle XIX, installada al parc de l'Homenatge al llaurador.

 Calendari de celebracions .

En contrast amb la resta de pobles valencians, l'Alcdia no celebra Falles ni t festes de Moros i Cristians; en canvi, la festa popular ms multitudinria s la Setmana Santa.

Gener.
 Dia de Reis: Cercavila dels Reis d'Orient la vespra del dia 6;
 Sant Antoni: danses, benedicci d'animals, fogueres i correfoc el cap de setmana ms prxim al 17 (aniversari de la carta pobla);

Abril.
 25 d'abril: commemoraci cvica de la desfeta d'Almansa organitzada pel Bloc de Progrs;
Juny.
 Sant Joan: dans, foguera i correfocs, el dissabte ms prxim a la nit del 23 de juny;
Juliol.
 CauC: festival biennal de contacontes que se celebra els anys senars;
 FesMn: festival biennal de msiques del mn que se celebra els anys parells;
Agost.
 Sant Roc: festes del carrer;
 COTIF torneig internacional de futbol sub-20 que se celebra des de 1984 i pel qual han passat molts jugadors destacats;
 Santa Rosa: festes del barri;
Setembre.
 1 al 8, Festes Majors en honor a la Mare de Du de l'Oreto i els sants Abdon i Senn, en les quals destaquen la process de l'Entr i la nit de les disfresses del dia 7 i la traca quilomtrica del dia 8;
Octubre.
 Correllengua: cercavila pel lliurament dels Premis Jaume I el divendres immediatament anterior al 9 d'octubre;
 Nou d'Octubre: festa popular de les paelles;
 Fira Gastronmica fira de productes cassolans tradicionals i atraccions infantils pel cap de setmana ms prxim al 9 d'octubre;
 La Pilarica: dans del ball de carrer en la festa del Carrer Nou;
Novembre.
 Mes de les lletres, organitzat pel Bloc de Progrs en collaboraci amb els centres educatius i amb el recolzament de l'Ajuntament;
 Sant Andreu, festivitat local en honor del titular de la parrquia;

Un altre esdeveniment cultural ressenyable s el Festival Agrorotic, que se celebra aperidicament des de 1996, sense data estipulada; aix mateix, el poble tamb ha acollit festivals itinerants nacionals com el Tourbolet Show o internacionals com l'Aztlan Music Festival.

 Gastronomia .

La gastronomia es basa en l'arrs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrof, bajoqueta i tomaca) o al forn; tamb t nomenada l'all i pebre i els dolos, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, tpics pel nadal.

Cal destacar la tradici de sopar rosca amb all (p torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al malnom de roscans.

 Clebres alcudians .



 Andreu Palop, porter del Sevilla;
 Arturo Torr, cap de llista del PP a Gandia;
 Boro Miralles, escriptor i ecologista;
 Dani Miquel, alquimista musical;
 Francesc Signes, diputat a Corts;
 Francesc Vergara i Bartual, escultor;

 Jos Ribera Montes, el Mestre Ribera;
 Josep-Llus Bausset i Cscar, intellectual;
 Josep-Llus Millo, escriptor;
 Lloren Millo, escriptor;
 Luis Puig, ex president de la UCI;
 Manuel Boix, artista;

 scar Briz, bandautor;
 Paco Sanz, promotor de Xquer Viu;
 Toni Benavent, productor teatral;
 Vicente Calvo-Acacio, escriptor;
 Vicent Ortega, escriptor;
 Voro, futbolista de primera divisi;


 Enllaos externs .

 lAlcudia.com lloc oficial de l'Ajuntament, inclou un directori web local;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20110" title="Partit Quebequs" nonfiltered="3759" processed="3734" dbindex="8775">

El Partit Quebequs (Parti Qubcois en francs) s un partit poltic quebequs que preconitza la independncia del Quebec respecte al Canad. 

El territori quebequs, originriament ocupat pels habitants autctons, va ser explorat primerament per Jacques Cartier, des del 1534 fins al 1541. Va formar part de Nova Frana d'en la fundaci del Quebec, al 1604, fins a la conquesta britnica, entre 1759-1760. 

El Quebec s una provncia de la federaci canadenca des de 1867. s el lloc de residncia del 90% dels francfons del Canad. Per aix mant una cultura distinta de la de les altres provncies canadenques, majoritriament anglfones, sobretot de les que l'envolten, l'Ontrio i Nova Brunsvic (bilinge). 

El Quebec s, juntament amb l'arxiplag francs de Saint-Pierre i Miquelon, l'nic territori de l'Amrica del Nord que t una majoria de poblaci francfona i que ha fet de la llengua francesa l'nica llengua oficial. El francs s la llengua que vehicula la cultura quebequesa des de fa quatre segles. Tot i aix, l'angls est ben ests, sobretot a la metrpoli, Mont-real, que compta amb dues universitats anglfones. La poblaci anglfona t dret a tots els serveis en angls en virtut de les garanties constitucionals.

Histria.

El Partit Quebequs s el resultat de la fusi, l'any 1968, del Mouvement souverainet-association de Ren Lvesque i el Ralliement national. Poc desprs de la seva creaci, el Rassemblement pour l'indpendance nationale (Assemblea per la independncia nacional) es dissolgu i es convid als seus membres a afiliar-se al PQ.

Els principals objectius que defensa el partit encara no s'han assolit: la independncia poltica, econmica i social de l'actual provncia del Quebec.

El PQ impuls el referndum de 1980, on es demanava un mandat per iniciar les negociacions que portessin a l'independncia. En aquesta ocasi guanya el NO amb un 60% dels vots. L'any 1995 per, tingu lloc un segon referndum on la proposta fou tamb derrotada per aconsegu un 49'6% dels vots. El llavors Premier Jacques Parizeau culp de la derrota als diners i al que ell anomen el "vot tnic", i present la seva dimissi noms un dia desprs de la votaci.

En els darrers anys, els resultats del PQ als comicis electorals han anat a la baixa. En les darreres eleccions al Quebec (mar de 2007), el partit va perdre la segona posici en favor de la conservadora Acci Democrtica al Quebec. Pocs mesos desprs, al novembre, el lder de la formaci, Andr Bosclair present la seva dimissi, i fou rellevat al crrec per Pauline Marois.

Enllaos relacionats.
 http://www.pq.org/ Web oficial del partit ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20112" title="Alfarb" nonfiltered="3760" processed="3735" dbindex="8776">

Alfarb (oficialment i en castell, Alfarp) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alginet, Benifai, Carlet, Catadau i Llombai (a la mateixa comarca); i amb Picassent (a l'Horta Sud).

 Geografia .
Est situat en la Vall dels Alcalans, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, situat al costat del riu Magre, que creua el terme municipal de nord a sud pel sector ms occidental. El poble est situat en el marge dret d'aquest riu, molt prop de Llombai i Catadau (conformant la subcomarca del Marquesat). Cap al sud del poble, on el riu s bastant ample, existeix una zona de gual que s'emprava per a travessar-lo des de molt antic, probablement des de l'poca romana. Prop del riu en el seu marge esquerre est el castell i despoblat d'Aldua, encara que ja en el terme municipal de Llombai. Els seus terrenys de reg estan servits, precisament, per la squia d'Aldua.

El territori s de superfcie irregular, manca d'altures destacades i est drenat per diversos barrancs. Excepte per la part sud, est envoltat de muntanyes de petita elevaci. El terreny s calcari, guixos i amb argila en algunes zones. La vegetaci s escassa, principalment de forest baixa i espart. Al sud de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espcie de meandre semiencaixat en la Partida de Penyes Negres. La major part del regadiu es troba al sud de la poblaci, s a dir, al costat del riu Magre i en la part occidental de l'Almaguer, espcie de plana o vall que recorre la carretera CV-520.

El clima s temperat. El Puntal del Besor (Serra de Falaguera) presenta el seu vessant de solana cap al Almaguer en el terme municipal d'Alfarp. Aquest nom d'Almaguer, tamb d'origen rab, est representat a Toledo (Corral de Almaguer) i tamb en la Vila d'Almaguer a Colmbia. Almaguer significa en rab, Canal la qual cosa pugues deure's al fet que forma una vall tectnica orientat d'oest a aquest tancat entre les restes calcries de dues files de relleus residuals.

Histria.
La primera referncia que tenim s que el lloc va ser donat per Pere IV a l'infant Alfons. El 1347 sa filla va vendre'l a Perico de Culillas. El 1358 el rei va vendre la jurisdicci del lloc i del castell d'Alfarb a Pere de Centelles qui, en 1391, li ho ven a Amrico Centelles. Els seus posteriors titulars seran el marqus de Llombai, duc de Gandia i el duc d'Osuna. Carles Borja, el 1611, dna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al seu escut figuren les armes dels Borja. S hi conserva el despoblat d'Aledua.

 Demografia .


 Economia .
Alfarb a passat d'un sistema econmic amb una gran importncia de la muntanya i del sec, a una economia en qu es barregen els conreus d'horta, la ramaderia -sobretot aviram-, la petita indstria prou diversificada - envasos de fusta i cart, marbre, alumini i ferro, etc- i els servicis. La Cooperativa Agrcola San Salvador agrupa la major part dels agricultors locals, comercialitza la producci de ctrics i fruita, a travs d'Anecoop. L'ndex d'atur s mnim i estacional. Una de les entitats locals de major prestigi s la Societat de Monts que agrupa tots els naturals de la poblaci i que obt els seus ingressos de les propietats en els monts -cada vegada menys - i de la subhasta de seu casino, ubicat a la plaa Nova. La Societat de Monts s propietria de l'immoble on est ubicat l'Ajuntament, els locals del qual els t cedits. El turisme rural s un dels aspectes econmics encara sense explotar, tot i que el poble t condicions idnies.

 Administraci .

 Monuments .
 Castell d'Alfarb. Del segle XII, solament resta una slida torre rectangular en la part ms alta de la poblaci, enfront del riu Magre i envoltada i encaixonada per habitatges particulars que l'oculten parcialment al casc antic. Declarat BIC. En relatiu bon estat, construda a fora d'argamassa i maoneria. En la seva base s'aprecien diverses lpides amb inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se Hercule Invicte), el que fa pensar en un possible origen rom, encara que el ms probable s que es tracti de material antic d'altra procedncia utilitzat per a aquesta obra. Gaireb amb tota probabilitat ha de ser una construcci islmica, a tenor de la tcnica constructiva, encara que no pot descartar-se el qual ans una edificaci feudal que utilitzs materials i m d'obra musulmana. Igualment, noms podem fer conjectures sobre l'aspecte i grandria del castell al que pertanyia aquesta torre; hagu de tractar-se d'una petita fortificaci que defensaria la alquera i els seus habitants.

 Esglsia de Sant Jaume Apstol. s una construcci del S. XVIII, situada sobre una antiga esglsia dedicada a Santa Maria. L'esglsia ha sofert diverses modificacions al llarg dels anys, per el ms significatiu es produx en 1931, quan es van contractar uns pintors que van decorar els blancs i negres que fins a llavors havien en les parets i voltes revestint-les amb guix i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara avui conserva.

 Llocs d'inters .
 Pintures rupestres pertanyents a l'art llevant, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Estan situades al Barranc de la Falaguera, paratge d'extraordinria riquesa botnica i paisatgstica. La Conselleria de Cultura es va encarregar el 1999 de collocar unes reixes per protegir-les. ;
 Jaciments arqueolgics pertanyents a diverses poques histriques. Trobem jaciments al paratge dels Ascopalls, al Puntal i a la Mall. S'han trobat restes romanes al bany, a la plaa Nova i hi ha tamb vestigis romans a la torre medieval.

 Cultura .
 Escola de danses d'Alfarb. Entitat de creaci municipal, que s'encarrega de recuperar el riqussim folklore del poble. Hereva directa del desaparegut grup de danses Coca de Dacsa, l'Escola programa durant l'any una srie d'activitats encaminades a donar esplendor a la msica i les danses tradicionals. Els membres de l'Escola ballen en la process de la Mare de Du dels Desamparats i de Sant Jaume, en la celebraci de les fogueres de Sant Joan i organitzen un concert pel Nadal. El 2000 enregistraren un disc compacte titulat "Musica tradicional d'Alfarb";
 Fum de botja. Associaci cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat. Entre altres, ha organitzat plantacions amb motiu del dia de l'arbre i un concurs de dibuix per a escolars dels tres collegis pblics. El 2001 ha iniciat el festival de msica rock "Falaguera Rock 01" que degut a l'xit aconseguit tindr continutat.
 Banda de msica la Lira. Entitat musical amb una llarga trajectria que li ha donat alguns prestigiosos premis. D'entre els seus membres han sorgit alguns msics destacats que han tocat o toquen en bandes i orquestres de tot l'estat.
 Club de pilota. Entitat esportiva que ha mantingut viu l'esport de la Pilota Valenciana. Durant la dcada dels vuitanta, parlar d'Alfarb en pilota era parlar dels campions indiscutibles en la modalitat de galotxa. El mestratge de Conrado i el bon joc d'Agustn, Sopetes, i d'altres han donat grans trinfs al club.

 Festes i celebracions .
 Festes majors. En honor a Sant Roc i Sant Jaume, cap al 25 de juliol.

Enllaos Externs.

 Ajuntament d'Alfarb;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20113" title="Alginet" nonfiltered="3761" processed="3736" dbindex="8777">


Alginet s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Algemes, Benifai, Carlet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Almussafes i Sollana (a la comarca de la Ribera Baixa).

 Geografia .
s un poble prou ben comunicat, situat en una plancie als peus de la petita serra Falaguera, a 220 m d'altura. Les aiges de la Squia Real del Xquer i el canal Xquer-Tria, aporten els seus cabdals per a regar els camps del terme, de 21,4 km2. La vila es troba en terreny muntanyenc. s una poblaci extensa, amb carrers de traat regular.

El clima s fred a l'hivern i estius temperats amb temperatures de 19C i 26C.

Histria.
De fundaci musulmana, el seu topnim prov de l'rab Al-janna, que significa terra de regadiu  horts. El rei Jaume I li la don a Pere Garca Ferrera el 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el ter delme i altres drets d'aquesta poblaci. Torn a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingu diversos senyors territorials, entre ells la famlia Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del bra militar, que se li concedisca la suprema jurisdicci, ja que noms en t el mer imperi, concedit pel rei Alfons, per el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua histria els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, aix el 1609 encetaren plet contra Joan Cristfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destituci del batle, per qu usurpava l'aigua que utilitzaven els vens per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el sndic inicia un procs contra el comte de Casals en reivindicaci del dret d'abastir carn motivat per qu el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'esglsia parroquial demana la franqucia del dret d'amortitzaci de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolici dels senyorius, el poble assoleix la seua indepndencia. El 1885 un llegat d'Eullia Escober permet la construcci d'un hospital. En 1745, segons el padr, el 85% dels pagesos tenia el 84 % de la terra, per el 1832 els canvis socials deixen la xifra en tan sols el 68% de la renta agrria per al 81 % dels llauradors, que passen de 157 a 513.

 Demografia .


 Economia .
Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomques), cacauets, tarongers, etc, va guanyant terreny al sec per la captaci d'aiges subterrnies. Es rega amb aiges de la Squia Real del Xquer i la d'Aldua; tamb s'utilitzen les aiges del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pant de Forata. Les indstries sn derivades de l'agricultura: magatzems de fruita etc. Hi ha una Cooperativa Agrcola especialitzada en l'exportaci de tomques i taronges. Durant el segle XX a causa de l'extensi dels regadius, la poblaci va augmentar un 400 per cent.

 Monuments .
 Castell dels Cabanyelles, construit en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per installar-hi l'ajuntament.
 Torres de Luengo i del Borrero, allades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
 Ermita de Sant Josep, neogtica del XX, amb un retaule de grandissim valor.
 Esglsia parroquial (1354-1399) construda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comuni sn del segle XV.
 Antic Hospital de la Congregaci de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual collegi concertat del Sagrat Cor de Jess.

Cal assenyalar la permanncia d'alguns exemples de la casa tpica de llaurador amb entrada per a carro (queden molts guarda-robes), l'estable pels animals, la pallissa, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljub per subministrar-se d'aigua. Tamb queden algunes cases de camperols terratinents de les darreries del XVIII i algunes altres de la petita burgesia agrcola que va florir a finals del segle XI amb el conreu de la taronja.

 paratges naturals del terme municipal d'ALGINET .

 El Cabeut. muntanya situada a la zona desurbanitzada de los lagos i de aquesta zona de nom serra falaguera per les cuatre muntanyes que la formen una es el cabeut amb 250,53 msnm situada a alginet (si surts a un dia enubolat amb molt de fred (1C,-1C) podras veure la rosada blanca o la neu lleugera caiguda a la matinada normal ment duns 20 cm;

 Sendes a los lagos sendes que recorren la muntanya passant per diversos boscos i pinades;

 Mirador  el mirador la segona punta ms alta de los lagos, hi pots disfrutar d'una vista meravellosa de alginet i la albufera i a l'oritzont la linea uniforme de la platja;

 Cultura .
Durant els ltims anys s'han celebrat diversos festivals tant de msica com d'art:
 Alginet Multiart amb tres edicions (05AM, 06AM i 07AM), festival de msica indie que se celebra a principis del mes de maig al Teatre Moderno amb concerts de diversos grups.
 Efmer, festival d'art al carrer celebrat l'any 2007.

 Festes .
La festa ms important sn les Festes patronals que se celebren en honor a Sant Josep a finals del mes d'agost, amb bous "al carrer" i el tradicional "sopar de la carretera" on un gran nombre d'habitants ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud. 

Les falles tenen, tamb, una importncia especial. Hi ha sis: falla "Poble d'Alginet", falla "Sant Josep", falla "La Manta al Coll", falla "La Dolaina", falla "El Palleter" i falla "Pensat i Fet". 

Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, protector del bestiar emprat per a les tasques agrcoles. Les fogueres i la benedicci han subsistit malgrat la creixent despersonalitzaci dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

 Fills illustres .
 Julio Palau Lozano, Juliet d'Alginet (Alginet, 1925) va ser un destacat pilotari valenci d'Escala i corda.
 Josep Lozano i Lerma (Alginet, 1948) s un dels ms consagrats escriptors valencians.
 Remigi Palmero i Ru (Alginet, 1950) s un cantant i guitarrista valenci.
 Pasqual Prez Chov, compositor del passdoble "Pepita Greus".
 Ismal Latorre, meteorleg i fotgraf del poble d'Alginet.
 Vicent Roig i Greus, magistrat i fams poeta a nivell nacional.
 Ismal Latorre, meteorleg i fotgraf del poble d'Alginet.
 Alan Greus, escriptor valenci.
 Urb Lozano, escriptor valenci.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alginet;
 Web Alginet;
 Alginet Multiart;
 Falla La Manta al Coll;
 Falla Poble d'Alginet;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20115" title="Pla inclinat" nonfiltered="3762" processed="3737" dbindex="8778">
Un pla inclinat s una porci de sl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, s a dir, sent l'angle 0 < a < 90.

El pla inclinat, una de les mquines simples, permet reduir la fora que s'ha de realitzar per a elevar una crrega.

Imaginem que volem arrossegar el pes P des d'una altura 1 fins a 2; sent les posicions 1 i 2 a les que ens referim les del centre de gravetat del bloc representat a la figura.



El pes del bloc, que com sabem s una magnitud vectorial (vertical i cap avall), pot descompondre's en els seus components H i V, parallela i perpendicular al pla inclinat respectivament:

H = Psin(a);
V = Pcos(a);

Com, a ms, el bloc es desplaa per la superfcie del pla inclinat, existir en general una fora de fregament FR que tamb haurem de vncer per a poder desplaar-lo. Aquesta fora s:

FR = V = Pcos(a)       / sent  el coeficient de fregament.

De l'observaci de la figura, s immediat que per a aconseguir desplaar el bloc, la fora (F) que haurem de realitzar, ser:

F = H + FR = Psin(a) + Pcos(a) = + cos(a)P;

Resulta evident que si en compte del pla inclinat, tractrem d'alar el bloc sense ms ajuda que els nostres propi msculs, la fora (G) que haurem de realitzar seria simplement la del pes del bloc a causa de l'actuaci de la gravetat, s a dir

G = P;

La qesti s: en quines condicions ser avantatjosa la utilitzaci del pla inclinat?

 Vegeu tamb .

 Falca;
 Mquina;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20116" title="Antella" nonfiltered="3763" processed="3738" dbindex="8779">


Antella s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, Crcer, Cotes, Gavarda i Sumacrcer.

 Geografia .
Situat entre el riu Xquer i les estribacions de la serra Marts. La superfcie del terme s molt accidentada, llevat de una estreta franja de ribera del Xquer. Les principals altures sn: la Lloma Llarga (312 m), Moreres (221 m) Cantalars i Rodeno. El riu Xquer que creua el terme de nord-oest a sud-est serveix de lmit amb Sumacrcer. En les parts muntanyenques del terme hi ha pinedes molt disseminades i pastures.

El poble est situat en la marge esquerra del Xquer, al peu de la muntanya Creuta Alta, nom que rep per estar coronat en la seua cima per una creu de ferro.

Histria.
Les primeres referncies de poblament sn les restes d'un poblat iber on encara hi ha llenos de la muralla i on s ha trobat abundant cermica. La fundaci s rab i t el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contnues avingudes del Xquer i el traslladaren a l'actual emplaament. Jaume I va conquistar-la. Mart I va vendre, l'any 1408, a Joan Gasc el ter delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. 

El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervat la suprema jurisdicci civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el ttol de bar d'Antella. Aquest ttol el van posseir les famlies Dassi, Ferrer de Prxita, Roca, Orts de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorg carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruts. El 1766 els vens volien fer venda lliure de mercaderies, per el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els captols de poblaci. 

El trencament i posterior riuada de la presa de Tous, en octubre de 1982, va afectar greument la poblaci.

 Demografia .

 Economia .
El regadiu est destinat gaireb exclusivament a la producci de taronges. El redut sec es dedica a garroferes i oliveres.

Per a regs utilitzen aiges de la Squia Real del Xquer que t presa dintre d'aquest terme (l'Assut d'Antella); tamb hi ha motors per a l'extracci d'aiges subterrnies. La ramaderia s domstica.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Inmaculada Concepci. Data de principis del segle XVIII, va ser aixecada sobre el solar d'una antiga mesquita i s d'estil xorigueresc.
 Ermita del Crist de l'Agonia. En la falda de la muntanya de la Creueta al final d'un bonic passeig escalonat i amb capelles del Viacrucis, d'estil gtic construdes amb rajoles roges a cara vista en qu van collocar retaules de taulellets amb les estacions, protegits per un marc amb tela metllica.

 Monuments civil .
 Casa de les Comportes. ;
Es construx per primera vegada l'any 1732, destinada a ubicar en el seu interior les tres comportes per les quals a l'alar-les deixaven passar l'aigua del riu Xquer a la Squia Reial, servint tamb per a regular el cabal de la squia. La casa est situada junt a l'assut, sobre un pont de pedra de tres arcs i amb dos baranes als costats. Dins d'ella hi ha tres comportes de les quals dos pertanyen a la comunitat de regants i sn les de l'antic reg, i l'altra un poc major s propietat del Duc de Hijar, cada una d'elles correspon a un arc de l'esmentat pont, sn uns grans i grossos taulers de 9 pams de latitud que pujant i baixant per mitj d'uns espirals collocats convenientment servixen de dic o contra assut per a detindre i fer retrocedir l'aigua del riu quan es vol llevar a la squia i per a graduar la quantitat que es desitja deixar entrar. En la part alta de la casa hi ha una espcie de galeria o mirador en qu a un pal alt es posa una bandera que servix de senyal als treballadors del camp per a comenar i deixar els treballs. Damunt d'una porta d'entrada en una lpida de marbre negre es llig la inscripci segent:  Any 1835, tercer del Regnat d'Isabel II i sent  Baile General  El senyor Antonio Gonzlez Albor, es va fer l'obra slida de l'assut dels cabals de la Comunitat de Regants de la Real Squia d'Alzira . 

Ha sigut reconstruda totalment respectant en la mesura que es puga la seua estructura anterior a la "riu" del 1982. La Casa de la Comunitat o de Regants va ser arrasada fins als seus fonaments per la forta corrent de les aiges del riu i no s'ha tornat a edificar, degut, tal vegada, que havia perdut la funci per a la que havia sigut feta.

 Torre rab. La torre d'Antella s l'ltim vestigi histric de qu va ser el castell-casa pairal del Senyor Territorial d'Antella i es va alar en el centre de tota l'edificaci. La torre s d estil mudjar i forma rectangular, i no t el tals com s habitual en este tipus de construccions per a la seua millor sustentaci, perqu esta torre es va construir reduint la grossria de les seues parets per la part interior, amb la qual cosa resulta que a mesura que es puja als pisos superiors, estos tenen una major superfcie interior. Al segle XIX va ser utilitzada coma pres.

 Casa del Rei. Residncia del rei quan visitava la zona. Actualment s seu de la Squia Reial del Xquer.

 Llocs d'inters .
 L'Assut d'Antella. La pea fonamental de la la infraestructura hidrulica de la Squia Reial del Xquer, s a ms de la prpia squia, l'assut d'Antella, que servix com a presa per a derivar part de les aiges del riu a la Squia. I les aiges sobrants continuen el seu curs sobreeixint-ho en el seu primer tram o b deixades eixir pels  portells . Comea a construr-se l'any 1239 i finalitza el 1260.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Tradicionalment, aquestes festes es celebraven els dies 8 i 9 de desembre en honor a la Purssima Concepci i el Santssim Crist del Calvari. Degut al  mal oratge d'aquesta poca de l'any, les Festes Patronals es traslladen a partir de 1977 a les dates estiuenques del 6 i 7 d'agost.
 La Salpassa. Era un acte tradicional que se celebrava en la Setmana Santa, i consistia en el fet que el rector, el dia de dimecres Sant visitava totes les cases del poble per bener-les portant un crucifix i replegar els donatius. Al capell li acompanyaven l'escolania i tota la poblaci infantil, que portava unes maces de fusta, amb les que donava forts colps damunt el sl, alhora que donaven crits parafrasejant estrofes com la que deia: Ous a la pallissa; Ous al ponedor; A pegar-li garrotades; al senyor capell  produint un fort soroll i algaravia que omplia d'alegria als xicotets i d'alegria als majors. El colpege de les maces sobre el sl tenia com a objectiu matar el diable, matar els jueus i als donyets o esperits malignes.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Antella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20117" title="Clau" nonfiltered="3764" processed="3739" dbindex="8780">


 Enginyeria: Vegeu clau (falca) per l'objecte prim i allargat per a clavar dos o ms objectes amb un martell.
 Enginyeria: Vegeu clau (eina) per l'instrument que permet obrir un pany o forrellat correspondent.
 Mecnica: Vegeu clau (estri) per l'estri per collar o afluixar perns i/o femelles. ;
 Criptografia: Vegeu clau (criptografia) per la informaci que permet obrir o desxifrar algun document xifrat o no intelligble. ;
 Msica: Vegeu clau (msica) pel signe que determina la posici de les notes en un pentagrama. ;
 Arquitectura: Vegeu clau (arquitectura) i Clau de volta.
 Botnica/Gastronomia: Vegeu clau d'espcia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20118" title="Clau (falca)" nonfiltered="3765" processed="3740" dbindex="8781">
Un clau s un objecte prim i allargat amb punta esmolada fet d'un metall dur (generalment el acer), utilitzat per a subjectar dos o ms objectes. Un clau pot ser "clavat" sobre el material a treballar utilitzant un martell.

El clau es basa en el principi mecnic de les falques.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20119" title="Clau (eina)" nonfiltered="3766" processed="3741" dbindex="8782">

Una clau s un instrument que permet obrir un pany (o forrellat) corresponent.

Les claus han estat clssicament de ferro, encara que cada dia existeixen claus d'altres materials i, ms modernament, existeixen claus electrniques, en forma ms clssica o en forma de targeta. Poden tenir un paper honorfic (les claus de la ciutat que s'atorguen a membres distingits de la comunitat)

La clau s un dels atributs de Sant Pere, que guarda les portes del cel. Igualment s el smbol de Microsoft Outlook, un programa de correu electrnic. 

Una clau s tamb un concepte ms general i s'aplica a qualsevol dispositiu (mecnic o lgic) que permet d'obrir, aclarir o desxifrar quelcom que estiga tancat, confs o xifrat (vegeu clau (criptografia))




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20123" title="Resistncia elctrica (component)" nonfiltered="3767" processed="3742" dbindex="8783">

La Resistncia elctrica o resistor s un component electrnic de dos terminals que ofereix resistncia al pas del corrent elctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.
 ;
Una resistncia ideal s un component amb una resistncia elctrica que roman constant malgrat el voltatge aplicat o el flux de corrent que recorre aquest dispositiu. Encara que en el "mn real" les resistncies no poden atansar aquest objectiu perfecte, sn dissenyades per oferir poca variaci de la seua resistncia elctrica quan sn sotmeses a canvis de temperatura o altres factors ambientals.

 Unitats .
La magnitud definitria d'una resistncia s la seua resistncia al pas de corrent elctric, que s una proporci entre voltatge i corrent i es mesura en ohms, una unitat del sistema internacional d'unitats. Un component que t una resistncia d'1 ohm al que se li aplica un voltatge de 1 volt, s recorregut per un corrent de 1 ampere. A s equivalent al flux d'un coulomb de crrega elctrica (aproximadament 6.241506   1018) per segon en direcci contrria.

 Tipus de resistncies .
Les resistncies poden ser fixes o variables. Les resistncies variables tamb s'anomenen potencimetres o restats i permeten alterar la resistncia del dispositiu mitjanant el gir d'una roda o lliscant un control.

Tamb hi han resistncies que sn variables, com es l'exemple de la LDR, que varia la seva resistncia elctrica en funci de la llum que rep.

Algunes resistncies sn llargues i primes, amb el vertader material resistiu en el centre, i una pota de metall conductor a cada extrem. Aquest encapsulat s'anomena axial. La foto de la dreta mostra una filera de resistncies d's general en una tira.  Les resistncies que s'usen als ordinadors i a altres dispositius sn generalment ms menudes, sovint amb encapsulat per a muntatge superficial (tecnologia de muntatge superficial) sense patilles. Les resistncies de major potncia venen en encapsulats de major solidesa dissenyats per dissipar la calor eficientment, per totes tenen bsicament la mateixa estructura.

Les resistncies s'usen com a part de xarxes elctriques i incorporades en dispositius semiconductors microelectrnics, fonamentalment s'utilitzen als circuits amb dues finalitats:

 Per generar voltatges de referncia o reduir el rang de variaci d'un voltatge, amb els divisors de tensi;
 Per limitar el corrent que circula per una malla, com en el cas del dodes LED;

No s'ha d'oblidar el seu paper de convertidor d'energia elctrica en calor, mitjanant l'efecte Joule

Identificaci de les resistncies.
Donada la seva mida, els fabricants indiquen el valor nominal de les resistncies amb un codi de colors, per en el cas de les que s'utilitzen en muntatge superficial es prescindeix dels colors i es marquen els valors numricament. La resistncia elctrica tamb es pot mesurar amb un hmmetre o amb un polmetre.

Identificaci per bandes de color .
El mtode d'identificaci per colors ms utilitzat segueix un codi de quatre bandes de color pintades al voltant de la resistncia. Les dues primeres bandes corresponen als dos primers dgits del valor de la resistncia; la tercera banda s un multiplicador; i la quarta correspon a la tolerncia (A la prctica les resistncies que sn a la venda no sn perfectes i presenten una variaci respecte del valor nominal que porten indicat). Cada color correspon a un determinat nombre, segons es mostra a la taula de sota.



Per exemple verd-blau-groc-vermell seria 56 * 104 ohms = 56 * 10000 ohms = 560 kohms 2%

Valors nominals comercialitzats.


Tot i que poden anar des de pocs milliohms fins al gigaohm, la indstria no fabrica qualsevol valor de resistncia, al mercat noms hi ha uns determinats valors de resistncia que han estat normalitzats seguint una srie de Renard, i han estat agrupats en sries que s'anomenen E6, E12, E24, E96 i E192, cada srie amb una tolerncia tpica. El nombre informa del nombre d'elements que composen la srie entre 10 i 100 o entre 100 i 1000; aix la srie E12 cont 12 valors diferents entre 10 i 100 mentre que la srie E24 s formada per 24 valors entre 10 i 100. Les sries en combinaci amb la tolerncia tpica de cadascuna permeten cobrir tots els valors possibles.




 





Resistncies per a muntatge superficial.

Les resistncies manufacturades per al muntatge superficial porten el seu valor numric imprs. Normalment s'utilitza un codi de tres dgits al que els dos primers corresponen als dos dgits significatius del valor i el tercer s una potncia de 10, el nombre de zeros a afegir. Per exemple:



Les resistncies de menys de 100 ohms s'escriurien com 100, 220 o 470, el zero de la tercera posici representa 100, que s igual a 1. Per exemple:


Tot i que algunes vegades es marquen com "10" o "22" per evitar errors. 

Les resitncies de menys de 10 ohms porten una 'R' per indicar la posici del separador decimal. Per exemple:



Les resistncies de precisi s'acostumen a marcar amb un codi de tres dgits, els tres primers sn els dgits significatius del valor i el quart s una potncia de 10. Per exemple:


"000", "0000" o 0 apareixen de vegades com a valors, no es tracta d'una resistncia sin d'un pont (un conductor t una resistncia propera a zero) en forma de resistncia per tal de poder utilitzar la mateixa maquinria per a la seva collocaci.

 Vegeu tamb .
 Circuit en parallel;
 Circuit en srie;
 Potencimetre;
 Resistivitat;
 Soroll trmic;
 Termistor;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20125" title="Condensador" nonfiltered="3768" processed="3743" dbindex="8784">


Un condensador s un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats per amb crregues elctriques oposades. Histricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de lmines de metall, ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, per de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposici sempre es dna el fenomen de la capacitncia.

 Histria .


L'octubre del 1745, Ewald Georg von Kleist de Pomernia (Alemanya) va inventar el primer condensador. Consistia en una ampolla amb aigua amb un conductor dins i sortint per la boca mentre l'altre era sostingut manualment sobre el vidre que feia d'allant.

Un any ms tard el fsic neerlands Pieter van Musschenbroek va inventar a  la universitat de Leiden a un giny similar mentre intentava electritzar l'aigua continguda dins d'una ampolla, amb un revestiment metllic interior que era un dels elctrodes i un d'exterior separat de l'anterior pel vidre. L'invent seria conegut com l'ampolla de Leiden. Ms tard Daniel Gralath combinaria diverses ampolles per tal d'augmentar la crrega emmagatzemada.

Benjamin Franklin va investigar amb ampolles de Leiden i va poder demostrar que la crrega era emmagatzemada en el vidre i no a l'aigua com s'havia pensat fins llavors. La primera unitat de capacitncia va ser el jar que equivalia aproximadament a un nanofarad actual.

El terme condensador va ser encunyat per Alessandro Volta el 1782 (condensatore en itali) i fa referncia a la qualitat d'aquests ginys d'emmagatzemar una densitat de crrega elctrica molt ms gran que un conductor normal.

 Descripci .

Un condensador s format per dos elctrodes, o lmines, separades per un dielctric que evita que les crregues elctriques passin d'un elctrode a l'altre. Les crregues poden arribar a les lmines per altres camins, per exemple procedents d'una bateria, per si es treu la bateria les crregues continuaran a les lmines. D'acord amb la llei de Coulomb les crregues separades pel dielctric s'atreuen entre s i es crea un camp elctric entre les lmines. El condensador ms simple consisteix en dues lmines amples separades per una capa prima de material dielctric.

Si assumim que l'rea de les lmines  s molt ms gran que la seva separaci , llavors el camp elctric instantani entre les lmines  s idntic a qualsevol punt entre les dues superfcies. Si la crrega instantnia es reparteix regularment, tenim 

,

on  s la permitivitat del dielctric.

El voltatge  entre les lmines vindr donat per

,

on  s un punt entre les lmines.

La capacitncia d'un condensador de lmines, i conseqentment, la quantitat d'energia que pot emmagatzemar el condensador, s proporcional a la superfcie de les lmines i inversament proporcional a la distncia entre aquestes. Tamb s proporcional a la permitivitat del material dielctric (s a dir, no conductor) que separa les lmines, ja siga el buit, aire o altres materials triats especficament per la seua elevada permitivitat elctrica.

Capacitncia.

La capacitncia, , s una mesura de la quantitat de crrega elctrica emmagatzemada a cadascuna de les lmines per a un voltatge donat

,

on
;
per a un condensador ideal de lmines 

on
C s la capacitncia en farads, F;
  s la permitivitat del dielctric utilitzat;
A s l'rea de cada placa, mesurada en metres quadrats;
d s la separaci entre les plaques, mesurada en metres;

En unitats del Sistema Internacional, la capacitncia es mesura en farads, un condensador tindr una capacitncia d'un farad quan un coulomb de crrega produeixi una diferncia de potencial d'un volt entre les lmines. Degut a que el farad s una unitat molt gran, el valor d'un condensador s'expressa sovint en microfards ( F), nanofarads (nF), o picofarads (pF). En general, la capacitncia ser ms gran si les lmines sn molt grans i la distncia que les separa s molt petita. La aualitat del dielctric que hi ha entre les lmines s determinant per a la capacitncia del condensador ats que les seves molcules queden polaritzades de manera que es redueix el camp elctric intern i, per tant, el voltatge.

 Emmagatzemament d'energia .
El moviment de crregues entre les lmines d'un condensador a causa de una influncia externa genera un treball. Quan la influncia externa desapareix la separaci de les crregues persisteix, de manera que hi haur una energia emmagatzemada al camp elctric creat per la presncia de les crregues. Si s possible que les crregues tornin a la seva posici d'equilibri es podr alliberar l'energia emmagatzemada.. El treball necessari per establir el camp elctric, i la quantitat d'energia emmagatzemada, vindr donada per:

;

La quantitat mxima d'energia que es podr emmagatzemar en un condensador vindr donada pel lmit del voltatge de ruptura del dielctric. En conseqncia, tots els condensadors fets amb un determinat dielctric tindran la possibilitat d'emmagatzemar aproximadament la mateixa densitat de crrega (la mateixa densitat d'energia) si el dielctric s la part dominat del seu volum. Com ms volum tingui el dielctric ms crrega es podr emmagatzemar a les lmines del condensador.

 Envelliment .
La capacitncia d'alguns tipus de condensador disminueix a mesura que el material dielctric envelleix.  Els factors que ms significatius que determinen l'envelliment sn el tipus de dielctric i les temperatures de treball i d'emmagatzemament, mentre que la tensi de treball t un efecte molt petit. L'envelliment s reversible per mitj de l'escalfament del component per sobre de la temperatura de Curie. En el cas dels condensadors cermics l'envelliment s ms rpid al principi de la vida del component i desprs s'estabilitza; en els condensadors electroltics, en canvi, el procs es produeix al final de la vida del component en evaporar-se l'electrlit.

 Funcionament als circuits elctrics .
Quan es connecta un condensador a una font de corrent, es transfereix una quantitat de crrega a les seves plaques segons una rtio definida per:  . Com que el voltatge entre les plaques s proporcional a la crrega, tenim que:

.

I a la inversa, si tenim un condensador connectat a una font de voltatge, el corrent de desplaament vindr donat per:

.

Per exemple, si connectem un condensador de 1000 F a una font de voltatge i incrementem el voltatge segons una rtio de 2,5 volts per segon, el corrent que passar a travs del condensador ser:

.

En un circuit de corrent continu (CC o, en angls, direct-current, DC), un condensador actua com un circuit obert: no el travessa cap corrent, encara que la diferncia de potencial inicialment aplicat entre els seus extrems pot servir com una font d'energia per al circuit (tot i que minvant de manera exponencial). En corrent altern (CA o, en angls, alternating-current, AC), un condensador emmagatzema i allibera energia cclicament al doble de la freqncia fonamental.

 Condesadors amb corrent continu .


Un circuit que continguin tan sols una resistncia, un condensador i una font de voltatge que proporcioni un corrent continu constant  posats en srie, s conegut com a circuit de crrega. A partir de la llei de Kirchhoff del voltatge tenim que:

,

on  i  sn, respectivament, els voltatges als extrems de la resistncia i del condensador. Si redum l'expressi a una equaci diferencial de primer ordre, tenim:

;

Assumint que el condensador no est carregat inicialment, no presenta cap camp elctric intern, i que el corrent inicial s . Amb aquestes condicions inicials podem resoldre l'equaci diferencial com:

.

La caiguda de tensi entre els extrems del condensador s:

.

En conseqncia, a mesura que la crrega s'incrementa a les plaques del condensador tamb s'incrementa el voltatge i ho fa fins que assoleix un estat estacionari que correspon al valor de  i el corrent cau a zero. Tant el corrent com la diferncia de potencial entre el condensador i la font cauen exponencialment respecte del temps. La constant de temps de la caiguda vindr donada per .

 Vegeu tamb .

 Capacitncia;
 Condensador variable;
 Desplaament elctric;
 Farad;
 Supercondensador;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20132" title="Palanca" nonfiltered="3769" processed="3744" dbindex="8785">
Una palanca o alaprem s una mquina simple composta per una barra rgida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre.  Pot utilitzar-se per a amplificar la fora mecnica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distncia recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicaci d'una fora.

Histria.

El descobriment de la palanca i la seua adopci en la vida quotidiana de l'sser hum probablement van ocrrer durant la prehistria. El manuscrit ms antic que es conserva, i que esmenta a la palanca, s part de la Sinagoga o Collecci Matemtica de Pappus d'Alexandria, una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de l'any 340.  En aquesta obra apareix la famosa cita d'Arquimedes: Doneu-me un punt de suport, i mour el mn.

A Arquimedes se li atribueix la primera postulaci matemtica formal del principi de la palanca.

Principi de la palanca.

El principi o llei de la palanca s el segent:

 Una palanca est en equilibri quan el moment de fora total cap a l'esquerra s igual al moment de fora total cap a la dreta.

En Fsica, el moment s el producte de la fora aplicada per la distncia entre el punt d'aplicaci i el punt de rotaci del cos.  En una palanca, la distncia entre el fulcre i el punt d'aplicaci d'una fora es denomina "bra de palanca".  Aix, el principi de la palanca afirma que una fora petita pot estar en equilibri amb una fora gran si la proporci entre els braos de palanca d'ambdues forces s l'adequada.



En la forma ms comuna d's de la palanca es considera nicament a dues forces: una crrega o resistncia, que sol ser el pes d'un objecte que es desitja moure; i una potncia, que s la fora que s'exerceix per a causar el moviment.  En aquesta situaci particular, el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equaci:

;

On  i  sn les forces de potncia i resistncia, respectivament; i  i  els seus respectius braos de palanca.

Tipus de palanca.

s convenci dividir a les palanques en tres tipus o gneres, depenent de la posici relativa del fulcre i els punts d'aplicaci de les forces de potncia i de resistncia.  El principi de la palanca s vlid indistintament del tipus, per l'efecte i forma d's de cada tipus de palanca canvia considerablement.

Palanca de primer tipus.

En la palanca de primer tipus, el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potncia i de resistncia.



Exemples d'aquest tipus de palanca sn el balanc o "puja i baixa", i les tenalles, i les tissores.

Palanca de segon tipus.

En la palanca de segon tipus, la fora de resistncia es troba entre el fulcre i la fora de potncia.



Exemples d'aquest tipus de palanca sn el Carro i el trencanous.

Palanca de tercer tipus.

En la palanca de tercer tipus, la fora de potncia es troba entre el fulcre i la fora de resistncia.  El tercer tipus s notable perqu la fora aplicada ha de ser major que la fora que es requeriria per a moure l'objecte sense la palanca. Aquest tipus de palanques s'utilitza quan el que es requereix s amplificar la distncia que l'objecte recorre.



Exemples d'aquest tipus de palanca sn les pinces per al pa, per al gel o per a depilar els cabells, i el bra hum (quan dobleguem el colze, el fulcre s el colze, la fora de potncia l'exerceix el bceps i la fora de resistncia s el pes del bra).

Vegeu tamb.
Pla inclinat;
Corriola;
Torn;
Falca o tasc;
Caragol;

Enllaos externs.
Aplicaci web que representa la llei de la palanca (en diversos idiomes).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20134" title="Grup (matemtiques)" nonfiltered="3771" processed="3745" dbindex="8787">
Un grup s una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operaci binria, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que detallem ms endavant.

Molts objectes estudiats en matemtiques tenen estructura de grup. Entre aquests trobem els nombres enters, els racionals, els reals i els complexos amb l'operaci de la suma, aix com els racionals, reals i complexos sense el zero amb l'operaci del producte. Tamb t estructura de grup el conjunt de les matrius quadrades no singulars amb el producte o el conjunt de les funcions invertibles amb la composici.

 Definici de grup .

Un grup s un conjunt G on hi ha definida una operaci binria  amb les propietats segents:

  (existncia d'element neutre);

  (existncia d'element invers);

  (associativitat);

Si a ms G verifica la propietat addicional segent:

  (commutativitat);

es diu que el grup (G,*) s un grup abeli o commutatiu  Per indicar que un grup s abeli s com notar l'operaci binria pel smbol + en comptes de *.

 Definici alternativa .

Es pot donar una definici alternativa de grup, que t l'avantatge que no cont existencials.  Un grup s un conjunt G on hi ha definides tres operacions, una binria anomenada producte, una unria anomenada invers, i una zero-ria anomenada element neutre, notades respectivament

 ;
 ;
 ;

i que compleixen les propietats segents:

 ;
 ;
 ;

 Propietats bsiques .

De l'element  de la primera propietat se'n diu element neutre. Un grup noms t un element neutre, perqu si suposem que t dos elements neutres  aplicant dos cops la primera propietat tenim 

;

De l'element  de la segona propietat se'n diu element invers de . La segona propietat afirma que cada element del grup t almenys un invers. A ms tot element t com a mxim un invers, perqu si  tingus dos elements inversos  llavors tindriem 

;

Com que l'element invers d'un element  de G s nic el notem . L'invers del neutre s el neutre. L'invers de l'invers d'un element s ell mateix. Amb la nostra notaci:

;

Si  llavors  perqu tenim

;
;

(posar altres propietats bsiques)


 Morfismes de grups .

Siguin  i  dos grups amb les seves respectives operacions. Hi ha moltes maneres d'assignar a cada element de  un element de . De entre totes les maneres que hi ha de fer aix

;

anomenarem morfismes de grups a aquelles que verifiquen un "bon comportament" respecte de les estructures de grup de cada grup. Concretament anomenarem morfismes de grups a totes les aplicacions 
que verifiquen:

 ;

Els morfismes de grups no sn aplicacions massa alocades. La idea s arribar a definir amb precisi qu significa que dos grups siguin equivalents tot i no ser la mateixa cosa conjuntsticament parlant.

Primera propietat senzilla: si  i  sn els respectius elements neutres i  s morfisme llavors . Vegem-ho:

;
 ;

Moltes vegades aquesta propietat s'imposa en la definici de morfisme, per ja es veu que no cal.

Segona propietat senzilla: si  s un morfisme de grups, llavors . Vegem-ho: 

;
;


 Exemples de grups .

 Grup simtric .

Sigui X un conjunt qualsevol, i sigui  el conjunt de les aplicacions bijectives de X en X.  Llavors  s un grup on  s la composici d'aplicacions.  L'element neutre n's l'aplicaci identitat, i la inversa d'una aplicaci n's l'invers en el grup.  Aquest grup s'anomena grup simtric de X.

Si X s un conjunt finit de n elements llavors  t  elements.

Si  s un grup qualsevol, llavors  t algun subgrup isomorf a .  En altres paraules, tot grup es pot veure com a subgrup d'algun grup simtric.

(caldria haver parlat d'isomorfisme abans);


 Subgrups .

Direm que  s un subgrup de  si  i  t estructura de grup amb l'operaci binria * de  (verifica les tres propietats de la definici de grup) i s tancat amb aquesta operaci,

;

Si un grup s abeli aleshores els seus subgrups tamb ho sn. A ms tot grup cont un subgrup abeli. De fet el grup format per un sol element 

;

sempre s un subgrup de qualsevol grup i s abeli. 

 Exemple de subgrup: Z(G) .

Definim Z(G) (el centre de G) com:

;

L'objectiu s veure que  s un subgrup de .  

Per una banda sabem que: 

;

A ms  s tancat per l'operaci * de , perqu si  donat un  qualsevol tenim 

;

Per tant 

Per veure que  t estructura de grup noms cal veure que el neutre hi pertany (la qual cosa s certa per la primera propietat de grup i la definici de ) i que l'invers d'un element que hi pertanyi tamb hi pertany. Aix s dir: 

;

per ho podem justificar perqu tenim les identitats:

;
;

Per com est definit es clar que  s un grup abeli.

Si  llavors resulta que  s un grup abeli. El recproc tamb s cert. 

 Subgrups relacionats amb morfismes .

Donat un morfisme de grups  podem definir a  i  els subgrups  i  de la segent manera:

;
;

A partir d'aqu es pot obtenir un resultat, conegut com el Primer Teorema d'Isomorfia:

;

 Categoria dels grups .

La categoria Grp, anomenada categoria dels grups, t per objectes els grups i per morfismes els morfismes de grups.  Els isomorfismes d'aquesta categoria coincideixen amb els isomorfismes de grups.

Vegeu Teoria de categories.

 Vegeu tamb .
Grup abeli;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20135" title="Diari Parlem" nonfiltered="3772" processed="3746" dbindex="8788">
El Diari Parlem era un "diari digital, participatiu i plural, d'informaci general en valenci" promogut des de l'associaci Valencianisme.com. Propugnava la filosofia "tu llegeixes, tu redactes" per la qual convidaven al lector a esdevindre igualment reactor i a mantindre una relaci informativa bidireccional. Va deixar d'editar-se a finals de 2006.

Vegeu tamb.

Valencianisme.com;

Enllaos externs.
 Diari Parlem;
 Valencianisme.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20145" title="Truman Capote" nonfiltered="3773" processed="3747" dbindex="8789">

Truman Capote, escriptor estatunidenc, va nixer, amb el nom de Truman Streckfus Persons, a Nova Orleans (Louisiana) el 30 de setembre del 1924 i va morir a Los Angeles (Califrnia) el 25 d'agost del 1984.

Pass la infantesa entre Nova Orleans, Jacksonville (Mississip) i Monroeville (Alabama). En aquest darrer lloc visqu a partir de 1930, amb unes ties paternes, font d'inspiraci d'algunes de les seves narracions. 

El 1932 la seva mare es torn a casar, amb Joe Capote (de qui adopt el cognom), i an a viure amb ells a Nova York i desprs a Greenwich (Connecticut), on complet els estudis secundaris. 

El 1943 comen a treballar de corrector a The New Yorker, i a partir de 1944 es publicaren els seus contes, tant en aquesta revista com a Harper's Bazaar i Mademoiselle. Van rebre molt bona acollida de crtica i pblic. 

El 1948 s'edit el seu primer llibre, Other voices, other rooms (Altres veus, altres mbits), que el consagr definitivament. A part d'aquest, la seva obra, en format de llibre, noms consta de nou ttols ms: A tree of night (Un arbre de nit, 1949, contes), The grass harp (L'harpa d'herba, 1951, novella), Breakfast at Tiffany's (Esmorzar a Tiffany's, 1958, novella), In cold blood (A sang freda, 1966, novella), Christmas souvenir / The Thanksgiving visitor (Record de Nadal / El convidat del Dia d'Acci de Grcies, 1966, 1969, narracions, traducci catalana de Quim Monz), Music for chamaleons (Msica per camaleons, 1980, contes i narracions, traducci catalana de Quim Monz), Answered prayers (Pregries desateses, 1987, novella inacabada), Portraits (Retrats, 1987, articles) i el volum The dogs bark, que recull diaris de viatge, retrats i articles com Local color (1950) i The muses are heard (1956). 

D'una prosa de gran riquesa potica, l'imaginari de l'obra de Truman Capote s, als inicis, el mn del sud d'Estats Units, amb situacions marcades per la soledat, la decepci i, sovint, la crueltat del desig rebutjat. 

Els personatges de Capote tenen la seva exemplificaci en Holly Golightly, la protagonista de Esmorzar a Tiffany's, definida com un "animal salvatge", alg ferit per l'amor. No lluny d'ella hi ha els dos assassins protagonistes de la seva obra cimera, A sang freda, basada en fets reals ocorreguts a Kansas el 1959, dos ssers desplaats, vctimes trgiques de les circumstncies, que serveixen a l'autor per fer una dura crtica de la pena de mort. Amb aquest llibre (escrit parcialment a Platja d'Aro) Capote fund un nou gnere, que va anomenar "non fiction", literatura sense ficci, i que fou la base del que desprs s'ha conegut com a "nou periodisme".

Homosexual reconegut, es relacion, fins els anys seixanta, amb l'alta burgesia de Nova York, i es mogu en ambients de luxe, fins que li giraren l'esquena als anys setanta  fet del qual se'n venj a la satrica Answered prayers. Alcoholitzat, els dos darrers anys de la seva vida prcticament deix d'escriure. Pel seu estil, minucis i lric, i la volada trgica de la seva obra, breu per magistral, Truman Capote s un dels grans escriptors del segle XX.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20147" title="Biblioteca" nonfiltered="3774" processed="3748" dbindex="8790">

Una biblioteca s una collecci de documents, que permet l'emmagatzematge ordenat de llibres antics i moderns. Les biblioteques pbliques permeten la consulta i el prstec de llibres als socis o usuaris de la biblioteca. El nom biblioteca prov del grec biblion (llibre) i tekes (caixa), on caixa s'entn generalment com a edifici o cambra.

Actualment les biblioteques emmagatzemen altres tipus de documents, i no sols llibres, com qualsevol altre tipus de mitj multimdia.


 Histria .

L'existncia de biblioteques prpiament dites data dels temps remots de l'imperi assiri (ms de 30 segles a. C.) segons han revelat les exploracions arqueolgiques a Mesopotmia, principalment en Larsa,Uruk, Ur, Sippara, Kalah i Nnive, de les runes del qual s'han extret per milers els famosos maons coberts d'inscripcions que avui atresora en la seva gran majoria el Museu Britnic. La ms clebre de totes s la descoberta a Koyundjik entre les runes del palau de Senaquerib, fundada o engrandida per Assurbanipal.

 Egipte i Grcia .

Sn escasses les notcies de biblioteques que ofereixen els historiadors o que hagin revelat les exploracions cientfiques. Diodor de Sicilia refereix l'existncia de la d'un fara que ell denomina Osymandyas (probablement, Ramss II) i que era a la ciutat de Tebes, on els exploradors Champollion i Wilkinson van descobrir senyals d'una biblioteca que va haver d'existir catorze segles a. C. Tanmateix, val per totes la famosa biblioteca greco-egpcia d'Alexandria, que va arribar a posseir 700.000 volums. Per a ella va fer traduir Ptolomeu II (285 a.C.) la Sagrada Bblia dels jueus de l'hebreu al grec, traducci coneguda amb el nom de Versi dels Setanta. Aquell centre va ser destrut en ser conquerida la ciutat pels rabs en el 641, segons diuen els historiadors, encara que ja en temps de Juli Csar va sofrir una altra destrucci pels soldats del mateix. D'entre els grecs, t la seva celebritat histrica la Biblioteca de Prgam, la qual comptava amb uns 200.000 volums al temps de ser transportada per Octavi Augusto a Alexandria.

 Roma .

La primera biblioteca pblica de Roma es va fundar en l' Atrium libertatis sobre la Muntanya Aventina. L'Emperador Octavi August va fundar la segona al temple d'Apollo sobre la muntanya Palatina. Abans de les biblioteques pbliques hi va haver colleccions particulars que els nobles romans buscaven i compraven a gran preu o es portaven de les ciutats gregues conquerides i aquest afany va continuar actiu en els altres segles de l'Imperi. La primera collecci d'aquesta classe privada va ser la de Pau Emili, any 160 a.C. El segle IV, Roma tenia 29 biblioteques pbliques que l'invasi dels brbars va destruir gaireb per complet i sens dubte, que en altres ciutats romanes es trobarien magnfiques colleccions de llibres quan noms a Hercul se n'ha descobert una amb ms de 1.800 peces de papir que van haver de compondre uns 800 rotlles.

Quan els cristians van poder dedicar-se a les lletres, van fundar tamb les seves biblioteques.

Tot aix, sense comptar les colleccions de volums sagrats que totes les Esglsies tenien. L'Emperador Constant va reunir ms de 6.900 volums a la biblioteca que va fundar ell a Constantinopla, biblioteca que comptava amb 1000000 volums a la mort de l'Emperador Teodosi i va ser cremada l'any 477. 

 Edat mitjana .

Des de la invasi dels brbars, refugiades les cincies i les lletres als monestirs i catedrals com a nics centres del saber en aquella poca, a aquests s'ha d'acudir per trobar biblioteques a l'Europa occidental fins a finals de l'Edat Mitjana. Als documents dels segles IX, X i XI, es parla amb freqncia de colleccions de llibres que els bisbes deixaven en testament a les biblioteques d'esglsies i monestirs i notria s la sollicitud que els monjos desplegaven per conservar-les i enriquir-les. Per tals biblioteques no solien constar de gaires exemplars. La primera que es t notcia a Espanya va ser la de Sant Mart al seu monestir de Dumis (Portugal) cap a l'any 560; el van seguir durant el segle VII la de San Isidre de Sevilla i la de Sant Brauli a Saragossa.

Al segle XIII, va comenar a tenir importncia la biblioteca als palaus de reis i magnats continuant en apogeu de segle en segle i van ser clebres les d'Alfons X de Castella, Jaume II i successors a Arag.

 Edat moderna .

Des de la invenci de la impremta el nombre i l'engrandiment de les biblioteques ha anat en augment. Frana tenia noms a Pars en l'poca de la revoluci de 1793, ms de 1.000 biblioteques pbliques.

 Edat contempornia .
Desprs de 1789 es van fundar moltes biblioteques en cada pas. En l'actualitat moltes d'aquestes biblioteques poden ser consultades a travs d'internet.

 Vegeu tamb .
 Biblioteca de Catalunya;
 Biblioteca d'Alexandria;
 Biblioteca d'estiu;
 Biblioteca pblica;
 Hemeroteca;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20154" title="Pantanada de Tous" nonfiltered="3775" processed="3749" dbindex="8791">
La Pantanada de Tous (popularment la pantan) s el nom amb el que es coneix la gran inundaci ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 com a conseqncia del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm./dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrs, i origin una riuada de 16.000 m3/seg. que arras les Riberes del Xquer.

En algunes localitats, les pluges arribaren a 1000mm en total des del dia 19 al 21. No obstant aix, la magnitud del desastre es va multiplicar quan, a les 19:15h del dia 20 d'octubre, i desprs d'unes quantes hores en les que la presa de Tous desbordava per dalt, es va trencar. 

El trencament del pant de Tous origin una riuada al Xquer de 16.000 m3/seg. superior fins i tots a la de 1864 i arras les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Sumacrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Alzira.

La zona inundada abast els 290 km2 de superfcie. L'autopista A-7 i la via frrea de Silla a Gandia tingueren tamb un important paper en la retenci de les aiges.

Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies segents. Molts dels habitatges van ser perduts definitivament. Fins i tot, pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d'ubicaci en els anys posteriors (tot i que alguns vens intentaren reconstruir els habitatges a la seua ubicaci original).

Els danys superaren els 60.000 millons de pessetes, noms en la provncia de Valncia.
Els afectats van optar per diverses vies per tal de ser recompensats econmicament. Alguns d'ells, que van optar per la via judicial, van estar esperant en els tribunals ms de vint anys per a cobrar les compensacions.

La Pantanada de Tous ha estat la catstrofe ms gran en la histria moderna del Pas Valenci, noms comparable, potser, amb la Gran Riuada de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20155" title="Inundaci" nonfiltered="3776" processed="3750" dbindex="8792">


Una inundaci (o tamb riuada o pantanada, segons all desbordat) s un desbordament d'aigua com a conseqncia de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenci o envassament d'aigua.

Existeixen moltes zones del mn on les pluges es distribuixen de manera molt irregular i quan les pluges sn fortes durant periodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels rius o dels pantans. Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de les histria, alguns cientfics asseguren que recentment s'han incrementat, en primer lloc, per la modificaci del discurs normal de rius i torrents, per les activitats urbanstiques humanes (ciutats i carreteres), i, en segon llloc, pel canvi climtic.

Paradoxalment, les zones amb inundacions freqents sn aquelles que sn ms frtils per a l'agricultura, ja que les inundacions fan estendre els fangs rics en minerals i matries orgniques, com a conseqencia de la fora de l'aigua.

L's de presses i encaixonament dels rius i torrents s fonamental per a evitar que les inundacions afecten a la poblaci civil.

 Algunes grans inundacions recents .
 Gran Riuada de Valncia;
 Pantanada de Tous;
 Aiguats del 1982;

 Vegeu tamb .
 Diluvi universal;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20165" title="Ferran Torrent i Llorca" nonfiltered="3777" processed="3751" dbindex="8793">
Ferran Torrent (Sedav, l'Horta, 30 de maig de 1951). Escriptor i periodista. s un dels escriptors valencians actuals ms reconeguts i que ms ven. Des dels seus inicis ha sigut conscient dificultats culturals i lingstiques del Pas Valenci, per, en certa manera, el seu xit representa la culminaci de la normalitzaci lingstica als territoris de parla catalana. Un dels trets ms caracterstic dels seus escrits s que fa s de les variants valencianes. El gnere que ms ha treballat s el de la novella negra. A ms, collabora cada dissabte i diumenge al programa de rdio La Primera Pedra de RAC1 des de fa diversos anys.

Educat en un  collegi de jesutes, va comenar la carrera de Dret per la va deixar. Es dedic durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d'altres oficis, fins que l'xit literari li va facilitar dedicar-se noms a escriure.

Aquesta cita s una bona mostra del seu carcter i manera d'enfrontar la vida:

"Sempre m han posat nervis els puristes de tota mena: els de la llengua, els de literatura i els de tot.
La veritat s que m'inspira ms un antre que un ateneu. I m'ho passe millor, ms ben dit, molt millor entre dones de qualsevol tipus que entre savis i intellectuals. Preferisc els bordells a les cadires d'una acadmia. Els intellectuals i els poltics sn les espcies que ms m'avorreixen."

Anlisi de la seua obra literria.
Comen amb una novella, La gola del llop (1983), escrita en collaboraci amb Josep Llus Segu i signada sota el pseudnim Pere Lavaca.

Assol l'xit de pblic amb la srie de novella negra protagonitzada pel periodista i exboxejador Hctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989). Els dos protagonistes, amb l'ajuda d'un grupet de xorios, s'endinsen als obscurs i intricats ambients de la prostituci i la delinqncia valenciana. La serie continua en Cavall i rei (1989).  L'any de l'embotit (1993) s una novella d'humor amb ingredients de srie negra que pretn ser una stira sobre el mn de la premsa i la poltica. Grcies per la propina va ser guardonada amb el premi Sant Jordi 1994. En paraules del mateix autor, aquesta autobiografia novellada al cinquanta per cent li va permetre enfrontar-se als seus propis dimonis interiors.

A  La mirada del tafur (1997) toca per primera vegada el tema del joc a la Valncia dels anys finals del franquisme. Al cau d'una cafeteria regentada per dos germans, s'hi junta una timba de pquer formada per un coronel de l'exrcit, un comissari torturador, un macarra i un dels dos amos del garito, Ferran. Un atemptat anarquista, un assassinat i un cadver que desapareix mostren un ambient poltic i social corrupte, on la impunitat s possible.

L'illa de l'holands (1999) presenta un escriptor i professor universitari d'idees marxistes deportat en una illa propera a la costa mediterrnia. Hi troba un mn gaireb allat, on l'amistat i la conversa sn ms importants que els esdeveniments poltics que estan succeint a la pennsula, a l'Espanya franquista que s'enfonsa i desapareix. 

Va rebre el guard de la crtica de Serra d'Or per  Societat Limitada (2000)  amb la  qual comen una anlisi sobre la Valncia actual, continuada amb  Espcies protegides (2003) . La trilogia finalitza amb Judici Final (2006) .  Societat limitada mostra els aspectes trbols del finanament dels partits poltics, les maniobres en l'ombra dels qui ocupen el poder, l'especulaci sagnant dels constructors i la destrucci d'espais naturals que en resulta a un mn sense escrpols.  A Espcies protegides utilitza de nou la figura de Juan Lloris, un empresari de la construcci que vol convertir-se en personatge social a travs de la poltica i del futbol, per continuar disseccionant amb precisi de cirurgi l'poca actual. A Judici Final, a ms d' antics personatges, un ex-militant del IRA entrar en escena.  Noms Socis (2008) es podria considerar la continuadora de l' abans esmentada trilogia.

Quasi un llibre de viatges, Living l'Havana (1999), s la visi d'un turista com Ferran Torrent que recorre L' Havana desmuntant els tpics de la Cuba actual: els hotels i restaurants emblemtics, la prostituci com a forma de sobreviure, els havans, la gastronomia...

Torrent recupera les figures del comissari Butxana i del periodista Barrera, protagonistes de les seues primeres novelles  a Cambres d'acer inoxidable (2000). Recorren els ambients ms perillosos i foscos de la Valncia de final de segle on poques coses han canviat.

La vida en l'abisme, va ser finalista del Premi Planeta 2004. La versi catalana ha estat feta pel mateix autor.  Sobre el fet que haja escrit en castell i la polmica que ha creat al mn de les lletres catalanes, Torrent ja hi havia respost en una entrevista al diari El Pas feta quatre anys enrere: No ha pensat mai a passar-se al castell? Si m'ofereixen el Premi Planeta, s. Me'l donen, recull els 50 quilos i me'n torne a casa. No li sembla?.  D'altra banda, ha escrit en castell com fan habitualment l'escriptor basc, Bernardo Atxaga, o els gallecs Suso de Toro i Manuel Rivas. Aquesta novella ha guanyat tamb el Premi de la Crtica Literria Valenciana, organitzat a la ciutat d'Alcoi per l'Associaci  Valenciana d'Escriptors i Crtics Literaris.

Tres novelles han estat portades al cinema sota la direcci de Francesc Bellmunt: Un negre amb un saxo,  Grcies per la propina, L'illa de l'holands.

Com a prosa assagstica podria considerar-se Tocant Valncia (1995). Recopila i organitza els articles publicats a la revista El Temps tant les columnes escrites pel  mateix autor com les  converses mantingudes amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Mart. Repassa el seus ambients personals, Valncia i les seues rodalies, la passi que sent per la boxa i tot all que envolta aquest esport, la qesti lingstica valenciana, el nom i l's del valenci, les seues idees poltiques d'esquerres per gens dogmtiques com s el Torrent escriptor i novellista.

Tamb ha escrit teatre amb Carles Alberola: O tu o res (1991), Nit i dia (1993). Ha participat com a guionista de cinema en tres pellcules sobre novelles seues (Un negre amb un saxo, Grcies per la propina i L'illa de l'holands)i  a la pellcula El complot dels anells. 

La Instituci de les Lletres Catalanes el va nomenar Escriptor del mes a l'abril de 1996. 

D'altra banda, com a periodista, s constant la seua presncia als mitjans de comunicaci a travs d'articles, crniques i comentaris a diaris com El Pas, La Vanguardia o El Temps , a programes de rdio i televisi (TV3, Catalunya Rdio, Radio Nou).

El mateix Ferran Torrent reconeix que una de les majors dificultats quan escriu s el model de llengua. Ha volgut fer-la propera a la parla del carrer per sense allunyar-se de la normativa. Davant la diglssia valenciana, l'aposta de Torrent per escriure en valenci fou arriscada. No obstant aix s'ha convertit en un gran narrador, potser, el millor escriptor valenci actual. A mes la qualitat literria ha estat acompanyada pel reconeixement pblic i el nombre de lectors.

Publicacions.
 La gola del llop. (En collaboraci amb Josep Llus Segu). Valncia: Federaci d'Entitats Culturals del Pas Valenci, 1983 - Edicions del Bullent.
 No emprenyeu el comissari. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1984.
 Penja els guants, Butxana! Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
 Un negre amb un saxo. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
 Cavall i rei. Barcelona: Quaderns Crema, 1989.
 L'any de l'embotit. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.
 Grcies per la propina. Barcelona: Columna, 1994.
 Tocant Valncia. Altea: Aigua de Mar, 1995.
 La mirada del tafur. Barcelona: Columna, 1997.
 Semental, estimat Butxana (amb Xavier Moret). Barcelona: Columna, 1997.
 L'illa de l'holands. Barcelona: Columna, 1999.
 Living l'Havana. Barcelona: Columna, 1999.
 Cambres d'acer inoxidable. Barcelona: Columna, 2000.
 Societat limitada. Barcelona: Columna, 2002.
 Espcies protegides. Alzira: Edicions Bromera, 2004.
 La vida en el abismo. Barcelona: Editorial Planeta, 2004.
 Judici final. Barcelona: Columna, 2006.
 L'any de l'embotit. Barcelona: Columna, 2007.
 Noms socis. Barcelona: Columna, 2008.

Premis.

 Premi dels Lectors d'El Temps, 1988: Un negre amb un saxo;
 Premi Sant Jordi, 1994: Grcies per la propina;
 Premi al millor gui al Festival de Cinema de Troia (Portugal), 1998. (Francesc Bellmunt i Ferran Torrent coguionistes): Grcies per la propina.
 Finalista del Premi Planeta, 2004: La vida en el abismo.

Obres representades.

 O tu o res (amb Carles Alberola). Companyia L'Horta Teatre. Albalat de la Ribera: Teatre Municipal, 1991.
 Nit i dia (amb Carles Alberola). Companyia L'Horta Teatre. Valncia: Centre Dramtic Generalitat de Valncia (Rialto), 1993.

Traduccions.
Castell.

 No me vacilen al comisario. Trad. de Javier Gispert. Barcelona: Ediciones B, 1987;
 Contra las cuerdas. Trad. de Josep Llus Bonet. Barcelona: Anagrama, 1987;
 Un negro con un saxo. Trad. de Joaqun Jord. Barcelona: Anagrama, 1988;
 Gracias por la propina. Trad. d'Enrique Benavent. Barcelona: Alba, 1996;

Francs.

 Contre les cordes. Trad. d'Edmon Raillard. Nimes: Jascqueline Chambon, 1992;

Guions.

 El complot dels anells. Cinema: Fair Play, 1988.
 No emprenyeu el comissari. Rdio: Canal 9, 1989.
 Gepa Camp. Rdio: Catalunya Rdio, 1989.
 Ha participat en el guionatge per al cinema de la seves novelles: Un negre amb un saxo, Grcies per la propina i L'illa de l'holands. ;

Enllaos d'inters.
Ferran Torrent a Lletra, l'espai virtual de literatura catalana (UOC);
Biografia i ms informaci.;
Escolta la secci d'en Ferran Torrent a "La Primera Pedra" de RAC1 - Amicsrac1.net;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20168" title="Beneixida" nonfiltered="3778" processed="3752" dbindex="8794">

Beneixida s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alcntera de Xquer, Gavarda i Castell de la Ribera (a la mateixa comarca); i amb Xtiva i la Llosa de Ranes (a la comarca de la Costera).

 Geografia .
Est enclavada en la subcomarca de la vall de Crcer, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta. Banyada pel riu Xquer, Beneixida es troba situada una zona plana i frtil, on el punt ms elevat s la zona de la Venda de Carbonell.

 Histria .
Es trobaren deixalles de l'poca romana en la partida de la Falquia. Alqueria islmica, a la que els rabs anomenaren Banu-Saidi, amb la conquesta pass a la famlia Despuis i, posteriorment als comtes d'Albalat. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 96 cases i el 1609, 22. Despoblat desprs de l'expulsi, el 1663 tenia 40 cases. Va sofrir els efectes del terratrmol del 1748 i de la riuada del Xquer del 1864. Va ser una de les poblacions ms greument afectades per la pantanada de 1982, fins l'extrem de qu ha hagut de ser desplaada a un nou emplaament.

 Demografia .

 Economia .
El seu redut terme, tan sols 3,4 km2, est ntegrament dedicat a l'agricultura, fonamentalment a la taronja. Segons Cavanilles, el 1795 produa blat, arrs, vi, oli, garrofes, seda, dacsa i hortalisses.

 Administraci .

 Monuments .
 Ermita del Rosari. Construda en el segle XVII, va anar primerament denominada Esglsia de l'Assumpci. Desprs de la Pantanada de Tous de 1982 va ser consagrada com ermita del Rosari. Es troba al poble vell.
 Restes arqueolgiques. Les niques restes dignes d'esment sn els trobats en l'oliveral de Poveda, en la partida de la Falquia. Es tracta d'unes galeries subterrnies d'poca romana tardana.

 Festes i celebracions .
El dia 20 de gener  Beneixida celebra les conegudes fogueres de Sant Antoni, a ms, el diumenge ms proper al 20 de febrer celebra l'aniversari del trasllat de Beneixida a la seva nova ubicaci.
 
Finalment els dies 24 i 25 d'agost es celebren les Festes patronals de la Nostra Senyora de l'Assumpci i la Romeria del Crist de la Salud al poble vell.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Beneixida.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20262" title="La Guerra de les Galxies" nonfiltered="3779" processed="3753" dbindex="8795">
La Guerra de les Galxies (Star Wars  en angls) s una srie de pellcules de cincia ficci creades pel guionista, productor i director George Lucas.

Les pellcules de La Guerra de les Galxies tenen una certa familiaritat amb les pellcules de Kung-fu, aix com amb la mitologia romana. Aquesta coincidncia no s casual, ja que Lucas volia crear una mitologia moderna basada en els estudis del seu amic i mentor Joseph Campbell. 

Un dels punts ms importants de les pellcules de La Guerra de les Galxies, s que Lucas va saber crear un mn ple de tecnologia que sembla que hagi estat usada durant anys i que semblava real, i combinar-lo amb aspectes tradicionals, com l's d'espases de llum pels Jedi. 


 Les pellcules i la televisi . 

La Guerra de les Galxies es basa actualment en 6 pellcules. Cronolgicament, els 3 ltims episodis (la trilogia original) es van fer molt abans dels 3 primers (les "precueles"). 

L'argument de les pellcules se situa en "Fa molt temps, en una galxia molt, molt llunyana...."  Cal parar esment als quatre punts suspensius d'aquesta frase.  Sembla ser que va ser un error en la primera pellcula, per es va mantenir en les traduccions i en la resta de films. La frase apareix habitualment al principi de qualsevol histria relacionada). All s'ha donat durant segles un enfrontament entre el "costat llumins de la Fora" (representat pels cavallers jedi, protectors de la galxia) i el "costat fosc" (representat pels Sith).

 La histria.
La Repblica Galctica, formada per la majoria dels mns de la galxia, s'enfronta a una terrible guerra, en part per les intrigues de Darth Sidius, un mestre sith. s l'poca de l'aprenentatge jedi d'Anakin Skywalker, i la seva caiguda en desgrcia, i alhora de la destrucci de la Repblica, i la seva transformaci en el malvat Imperi Galctic, amb el seu emperador Palpatine (mestre sith) i el seu aprenent Darth Vader. 

Anys ms atard, els cavallers jedi han estat exterminats en les guerres clon, i noms un petit grup de rebels resisteix encara a l'Imperi. La construcci per part d'aquest ltim d'una terrible arma de guerra, l'Estrella de la Mort, causa el reclutament d'un jove Luke Skywalker (fill d'Anakin) per part de l'Aliana Rebel, i el seu entrenament per part d'Obi-Wan Kenobi com a jedi. L'aliana rebel aconsegueix destruir l'Estrella de la Mort a prop de Yavin IV, i desprs de la fugida a Hoth, on son localitzats, s'escampa per la galxia, fins que es reuneix de nou i aconsegueix destruir la segona estrella de la mort i acabar amb la vida de l'Emperador i Darth Vader.

No hi ha cap pellcula (encara) que situi la seva acci desprs de la destrucci de la segona Estrella de la Mort, per grcies al munt de llibres apareguts, i a que els autors procuren respectar tot el que est publicat anteriorment, s'ha acabat acceptant majoritriament com a vlida la histria que s'explica en aquests llibres.  Els fets ms destacables sn el casament de Han Solo i la princesa Leia (10 anys ABY), el naixement dels seus fills bessons (Jacen i Jaina) i d'un tercer ms petit (Anakin Solo-Organa); la fundaci de la Nova Repblica; el casament de Luke Skywalker amb una antiga espia imperial i el naixement del seu fill Ben, la fundaci d'una nova acadmia jedi per part de Luke Skywalker...
I finalment apareix una srie de llibres que comencen a seguir una trama: "La Nova Ordre Jedi", on es relata com una raa (els Yuzan-Vong) d'una altra galxia, aliena a La Fora, envaeix la galxia de la Nova Repblica.  Aquesta raa basa la seva tecnologia en la biomanipulaci, i es dediquen a perseguir tots els robots i tots els Jedis.  El perill s tan greu que fins i tot arriben a conquistar Coruscant.  Un fet destacable s tamb la mort de Chewbacca a mans d'aqeusta nova raa.

Llista de pellcules.
Llista de pellcules de La Guerra de les Galxies, per ordre d'episodis: 

L'Amenaa Fantasma (The Phantom Menace, 19 de maig de 1999) ;
L'Atac dels Clons (Attack of the Clones, 16 de maig de 2002) ;
La Venjana dels Sith (Revenge of the Sith, 19 de maig de 2005) ;
La Guerra de les Galxies o Una Nova Esperana com ha estat rebatejada (A New Hope, 25 de maig de 1977) ;
L'Imperi Contraataca (The Empire Strikes Back, 21 de maig de 1980) ;
El Retorn del Jedi (Return of the Jedi, 25 de maig de 1983) ;

En televisi: 

 Especial nadalenc ;
 Els Ewoks i els Droids (sries d'animaci) ;
 Les guerres clon, srie d'animaci (2004);

Univers expandit. 

Desprs de la trilogia original, l'univers de la Guerra de les Galxies va seguir creixent en altres mitjans, principalment a travs de novelles i cmics, les histries dels quals eren en general compatibles, formant una cronologia que partia des de milers d'anys abans de les pellcules fins als descendents dels protagonistes d'elles. A aquest "univers" que estenia l'original "oficial" de les pellcules se l'anomena "Univers Expandit". Desgraciadament, la major part d'aquestes histries sn clarament contradictries amb les "preqeles" que es van fer desprs, el que fa que el seu futur sigui incert, especialment desprs de l'aparici de cmics que estenen la continutat de les "preqeles". 

Cmics. 

 Star Wars (Marvel Comics) ;
 Diverses sries limitades (Dark Horse);
 Star Wars Empire ;
 Star Wars Republic;

Llibres. 

Les 6 primeres pellcules de la Guerra de les Galxies ensenyen les bases per a les dotzenes i dotzenes de llibres que han estat escrits. Molts dels llibres han estat autoritzats per LucasFilm. Les histries explicades en aquests llibres s'estenen des d'abans de l'Amenaa fantasma, fins a desprs d'El Retorn del Jedi, passant per la instrucci d'Obi Wan. La funci d'aquests llibres s expandir el mn de La Guerra de les Galxies.

Videojocs. 

 Star Wars Arcade ;
 Star Wars (Super Nintendo) ;
 The Empire Strikes Back (Super Nintendo) ;
 Return of the Jedi (Super Nintendo) ;
 X-Wing (simulador) (1992) Mac, PC;
 Rebel Assault (1994) PC;
 Rebel Assault II (1995) PC, Playstation;
 Tie Fighter (1994) PC;
 X-Wing vs. Tie Fighter;
 X-Wing Alliance ;
 Rebellion (1996) PC;
 Dark Forces ;
 Jedi Knight II;
 Jedi Knight ;
 Galactic Battlegrounds;
 Empire at war;
 Republic commando;
 Star Wars: Knights of the Old Republic;
 Star Wars: Knights of the Old Republic II;
 Star Wars Galaxies: An Empire Divided;

Jocs de Rol.

S'han editat diverses edicions del joc de rol de la Guerra de les Galxies, conegut com Star Wars: El juego de Rol. La modalitat de joc, tpica dels jocs de rol de sobretaula, consisteix en un director de joc (mster) que narra i desenvolupa una histria on la resta de participants, utilitzant plantilles de personatge i daus, interactuen entre ells i amb el mster per tal d'avanar en la aventura. Tradicionalment els llibres de regles estan basats en la Guerra Civil Galctica, per les regles son fcilment traslladables a altres parodes de l'univers ideat per George Lucas.

xit comercial. 

El seu xit ha estat bastant gran com per permetre a Lucas crear la seva prpia productora (Lucasfilm), i una srie d'empreses relacionades (LucasArts, Industrial Light & Magic, etc.). Van ser les primeres pellcules que van fer s intensiu del merchandaising com a font de beneficis, estenent-se rpidament fora del cinematogrfic. Noms sortir la primera pellcula, existien samarretes, ninos, maquetes, psters, tasses, cmics, llibres, etc. basades en els personatges de la pellcula, i han seguit produint-se fins a avui, tot i l'aturada de gaireb 20 anys entre "El Retorn del Jedi" i "L'amenaa fantasma". 

Quan Ronald Reagan va presentar la seva Iniciativa de Defensa Estratgica (que incloa el llanament de satllits capaos de destruir mssils en ple vol), la premsa la va anomenar "Star Wars" ("La guerra de les galxies"), per l'ambicitat del projecte, que mai va arribar a realitzar-se, encara que actualment s'ha plantejat un projecte d'escut antimssils, que s similar, per menys ambicis. 

 Personatges de La Guerra de les Galxies . 

Alguns d'ells sn:

Anakin Skywalker; (41 BBY - 4 ABY), Hum, Jedi, Repblica Galctica;
Boba Fett; clon de Jango Fett;
C-3PO;  Robot;
Chewbacca; Wookiee;
Comte Dooku ;
Darth Maul ;
Darth Sidious ;
Darth Vader ;
Han Solo ;
Jabba the Hutt ;
Jango Fett;
Jar Jar Binks ;
Lando Calrissian ;
Luke Skywalker; , Hum, Jedi, Repblica Galctica;
Mace Windu ;
Nute Gunray;
Obi-Wan Kenobi ;
Padm Amidala ;
Palpatine ;
Leia Organa ;
Qui-Gon Jinn;
R2-D2; Robot;
Yoda; Jedi, Repblica Galctica;
4-LOM;
21-B;
Ackbar;
Adi Gallia;
Agen Kolar;
An'ya Kuro;
Banda Max Rebo;
Barrek;
Barriss Offee;
Bib Fortuna;
Darth Revan;

 Els Planetes a La Guerra de les Galxies. 

Aquesta srie de pellcules, revistes de Cmics, dubuixos etc, es caracteritza per tenir una ambientaci estil espacial, ample de tecnologies desconegudes per a nosaltres. Aquestes tecnologies li permeten viatjar als seus personatges d'un mn a un altre en escassos dies, fent una barreja d'espcies i cultures molt extica, que caracteritza La Guerra de les Galxies. Entre els mons mes coneguts es troben:

Alderaan;
Bespin;
Cerea;
Coruscant;
Dagobah;
Dantooine;
Dathomir;
Endor;
Felucia;
Geonosis;
Hoth;
Hypori;
Illum;
Ithor;
Kamino;
Kashyyyk;
Mon Calamari;
Mygetto;
Muunilinst;
Mustafar;
Naboo;
Tatooine;
Utapau;
Yavin;

 Vegeu tamb .
AAT;
ARC-Troopers;
Sith;
La Fora;
Jedi;
Sabre Lser;
Religi jedi;
Guerres Clon;
Ballesta wookiee;

Enllaos externs.

Pgina oficial ;
The force ;
Star Wars en IMDb ;
Star Wars a Wikiquote ;
Trilogia original ;
SuperShadow , lloc NO oficial on s'hi parla de futurs spoilers;
El Eco de Alderaan Notcies ;
Guia de l'univers de La Guerra de les Galxies ;
Holored Barcelona Associaci local de fans de Star Wars de la ciutat de Barcelona ;
La Guerra per la Galxia ;
Lleida Imperial El primer grup de Star Wars de la ciutat de Lleida ;
loresdelsith.net ;
Foro Imperial Versi 2 ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20263" title="Mont-real" nonfiltered="3780" processed="3754" dbindex="8796">


Mont-real (en francs Montral) s la ciutat ms gran de la provncia del Quebec, Canad, la segona ciutat francfona del mn, i la segona ciutat canadenca en poblaci i importncia; la seva rea metropolitana t 3,6 milions d'habitants. Mont-real s alhora una regi administrativa quebequesa. Es troba situada a l'illa de Mont-real a la confluncia del riu Sant Lloren i del riu dels Outaouais, a 246 km al sud-oest de la Ciutat de Quebec, la capital de la provncia, i a 202 km d'Ottawa, la capital del Canad. 

Histria.

Hochelaga, una fortalesa indgena es trobava originalment a l'illa de Mont-real quan Jacques Cartier la va visitar el 1535. Samuel de Champlain la va visitar una vegada ms el 1603, per, els francesos no la van colonitzar sin fins el 1642 quan un grup de religiosos i d'immigrants s'hi van establir i  van fundar el poble de Ville-Marie el 17 de maig. La ciutat va crixer fins a convertir-se en un important port i centre de comer, i origen de futures exploracions franceses. La ciutat va ser fortificada el 1725 i va ser possessi francesa fins al 1760 quan Vaudreuil de Cavagnal va rendir la ciutat a l'exrcit britnic. Mont-real va ser capital de la provncia britnica del Canad de 1844 a 1849. 

Mont-real va ser la capital financera i cultural del Canad i la ciutat ms gran, per va perdre la seva influncia amb el creixement de Toronto i l'emigraci del sector angloparlant a altres ciutats de parla anglesa, desprs de l'aplicaci de les lleis de reforma de l's de la llengua francesa dels anys setanta. Mont-real va ser la seu dels Jocs Olmpics de 1976. Tot i aix, com moltes altres metrpolis occidentals, certs barris de la ciutat estan experimentant un procs d'ennobliment. El 2006 la ciutat ha estat la seu dels primers Outgames.

Administraci regional i municipal.

Entre l'1 de gener de 2002 i l'1 de gener de 2006, el territori de la regi de Mont-real coincid amb el del municipi. L'1 de gener de 2002 entr en vigor una llei del parlament quebequs que establia la fusi de tots els municipis situats a l'illa de Mont-real, aix com algunes illes adjacents, que composaven fins aleshores la Comunitat Urbana de Mont-real amb la ciutat vella. Aquesta decisi del legislador quebequs cre una nova ciutat d'1 871 774 persones.

Aquesta fusi, per, no fou ben rebuda per la poblaci de tots els nous barris de Mont-real, especialment per la d'aquells situats a l'oest de l'illa, de majoria anglfona. Posteriorment, amb l'accs dels liberals al govern quebequs, s'organitz un referndum sobre la segregaci dels municipis fusionats. Aquesta consulta tingu lloc el 20 de juny de 2004 a vint-i-dos dels antics municipis. D'aquests, quinze votaren a favor de tornar a ser municipis independents. Aquest segregaci entr en vigor l'1 de gener de 2006. Aquests "nous" municipis sn els segents : Baie d'Urf, Beaconsfield, Cte-Saint-Luc, Dollard-Des Ormeaux, Dorval, Hampstead, Kirkland, L le-Dorval, Montral-Est, Montral-Ouest, Mont-Royal, Pointe-Claire, Sainte-Anne-de-Bellevue, Senneville i Westmount.  

Aquests nous municipis no han recuperat, per, totes les competncies de qu disposaven abans de la fusi. Algunes competncies, anomenades competncies d'aglomeraci, sn gestionades pel Consell d'Aglomeraci, format per la ciutat de Mont-real i els municipis segregats. 

El batlle actual de Mont-real s Grald Tremblay, del partit poltic Union des citoyens et des citoyennes de l'le de Montral (UCIM), que ocupa aquest crrec des de l'any 2001.

Arrondissements.
El terme municipal de Mont-real est dividit en 19 arrondissements:


 Ahuntsic-Cartierville;
 Anjou;
 Cte-des-Neiges Notre-Dame-de-Grce;
 Lachine;
 LaSalle;
 Le Plateau-Mont-Royal;
 Le Sud-Ouest;
 L'le-Bizard Sainte-Genevive;
 Mercier Hochelaga-Maisonneuve;
 Montral-Nord;
 Outremont;
 Pierrefonds-Roxboro;
 Rivire-des-Prairies Pointe-aux-Trembles;
 Rosemont La Petite-Patrie;
 Saint-Laurent ;
 Saint-Lonard;
 Verdun ;
 Ville-Marie;
 Villeray Saint-Michel Parc-Extension;

Educaci.
Mont-real t 6 universitats i 12 Cgeps, i avui en dia s la ciutat nord-americana amb la proporci ms gran d'estudiants d'educaci superior per habitant.

Universitats francfones.
Universit de Montral:
cole Polytechnique de Montral;
HEC Montral - cole des Hautes tudes Commerciales de Montral;
Universit du Qubec:
Universit du Qubec  Montral (UQM);
cole de technologie suprieure (ETS);
cole nationale d'administration publique (ENAP);
Institut National de la Recherche Scientifique (INRS);
Universit de Sherbrooke (Es troba a Sherbrooke, t un campus a Longueuil);
Universit Laval (Es troba a Ciutat de Quebec, t un campus a Longueuil);

Universitats anglfones.
McGill University;
Concordia University;

Ciutats agermanades.
 Atenes, Grcia;
 Barcelona, Espanya;
 Hiroshima, Jap;
 Xangai, Xina;
 Daegu, Corea del Sud;
 Busan, Corea del Sud;
 Hannover, Alemanya;
 Harrisburg, Pennsilvnia, Estats Units;
 Honolulu, Hawaii, Estats Units;
 Nova York, Estat de Nova York, Estats Units;
 Amsterdam, Pasos Baixos;
 Londres, Anglaterra, Regne Unit;
 Los Angeles, Califrnia, Estats Units;
 Pars, Frana;
 Tolosa de Llenguadoc, Frana;
 Volgograd, Rssia;
 Erevan, Armnia;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la ciutat de Mont-real ;
 Oficina de turisme de Mont-real ;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20264" title="Valencianisme.com" nonfiltered="3781" processed="3755" dbindex="8797">


Valencianisme.com s una plataforma i un portal que recull un conjunt d'iniciatives destinades, preferentment, a assegurar la presncia del valencianisme a Internet.

Nascuda per l'impuls del seu creador, Pere Fuset, el 21 de novembre de l'any 2000, t l'aspiraci de ser un aplec virtual, espai de reflexi i acci que defensa el concepte del "valencianisme de construcci". Amb este concepte volen superar les diferents revisions al nacionalisme valenci propugnades per all conegut com "tercera via", connectant-les amb la tradici del primer valencianisme i adaptant-ho a les necessitats de la societat valenciana del segle XXI. Segons el seus impulsors, no s tracta d'un valencianisme de reconciliaci com la tercera via, sin ms b d'un valencianisme reconciliat, que veu directament del valencianisme de la primera meitat del segle XX. s per aix que les disputes identitries entre "catalanistes" i "blavers" queden fora de lloc a les accions de la plataforma.

La plataforma cvica ha promogut diverses iniciatives de normalitzaci del valenci per part d'empreses, administracions i indstries com ara la cinematogrfica. Tamb va dur a terme una campanya de participaci ciutadana en la reforma de l'Estatut del Pas Valenci, i en contra de la barrera electoral del 5%. Tamb ha impulsat una campanya per les seleccions esportives valencianes, que obtingu com a fruit la creaci de la selecci valenciana de futbol el desembre del 2001, i una altra campanya a favor de la permanena de la Dama d'Elx a la seua ciutat. Els darrers anys han impulsat un manifest en defensa de la doble denominaci catal/valenci per als textos legals de fora del domini lingstic. El manifest, redactat pel professor i lingsta Abelard Saragoss, va generar un notable debat a la societat valenciana.  Els seus impulsors foren amenaats per elements isolacionistes lingstics per defensar estos posicionaments havent de presentar diverses denncies al respecte.

Valencianisme.com cre i impuls l'octubre del 2003 el Diari Parlem, un diari electrnic participatiu en valenci que es gestionava autnomament. Tamb han impulsat la icona valenciana del Rat Penat desprs d'una tria al propi portal a la cerca d'un smbol valenci a l'estil del burro catal, el bou espanyol o la vaca gallega. Desprs de diverses remodelacions i canvis del portal i el frum, ara per ara han deixat de banda la seua vocaci de plataforma cvica engrescadora de projectes i tot ha derivat a un portal de notcies i reuni/discussi entre valencianistes i valencians. D'altra banda, el Diari Parlem, tot i tindre una idea innovadora i ser un referent de informaci general en valenci, ha deixat d'editar-se.


Enllaos externs.
Valencianisme.com. El valencianisme de construcci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20266" title="Congelaci d'aliments" nonfiltered="3782" processed="3756" dbindex="8798">


En alimentaci es defineix la congelaci d'aliments com l'aplicaci intensa de fred capa de detenir els processos bacteriolgics i enzimtics que destrueixen els aliments.

Bsicament podem dir que la matria orgnica es compon d'aigua i de matria seca. Quan congelem un aliment, noms es congela l'aigua que cont, per aix un dels factors a tenir en compte en el procs de congelaci s el contingut d'aigua del producte. En funci de la quantitat d'aigua es t la calor latent de congelaci. La calor latent de l'aigua s la quantitat de calor necessria per a canviar 1 Kg de lquid a gel, sense canvi de temperatura, en aquest cas s de 80 Kcal/kg. Altres factors sn la temperatura inicial i final del producte que sn determinants en la quantitat de calor que es deu extreure del producte. 

 Tipus de congelaci .

Per aire: Un corrent d'aire fred extreu la calor del producte fins a que s'aconsegueix la temperatura final ;

Per contacte: Una superfcie freda en contacte amb el producte que extreu la calor ;

Criognic: S'utilitzen fluids criognics, nitrogen o dixid de carboni, que substitueixen a l'aire fred per a aconseguir l'efecte congelador ;

 Vegeu tamb .
 Punt de congelaci;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20275" title="Cervell" nonfiltered="3783" processed="3757" dbindex="8799">




El cervell s la part avantsuperior de l'encfal i el centre supervisor del sistema nervis en tots els vertebrats i la majoria dels invertebrats. Alguns animals com les meduses o les estrelles de mar tenen, en canvi, un sistema nervis descentralitzat sense cervell, i altres, com les esponges, no tenen cap sistema de manera que distribueixen aquesta funci supervisora entre diferents ganglis. 

En la major part dels animals el cervell es troba dins el cap; d'aqu el nom d'encfal (en grec, encefalon). En els vertebrats, el cervell est protegit pel crani. Al cervell, tamb se l'anomena prosencfal ja que s l'estructura ms recent en l'escala evolutiva. Les estructures evolutivament anteriors s'anomenen metencfal i mielencfal i s'ocupen de funcions bsicament reguladores, com el manteniment del ritme respiratori. Les funcions intellectuals estan reservades al prosencfal.

El cervell pot ser extremadament complex; l'hum t aproximadament 100 bilions de neurones, unides cadascuna, a travs d'unes 10.000 connexions sinptiques, que es materialitzen en unes prolongacions protoplsmiques anomenades axons que transporten trens de senyals en forma de potencials d'acci a zones distants del cervell o de la resta del cos.

Controla i coordina el comportament, l'homestasi (funcions corporals com el batec del cor, la pressi sangunia, el balan de fluids i la temperatura corporal) i les funcions mentals (l'emoci, la memria l'aprenentatge, la cognici, la percepci i l'atenci), a ms d'englobar els aparells sensitius primaris de la vista, oda, equilibri, gust i olfacte. Controla tamb la transici entre els estats de son i viglia, fonamental per al funcionament correcte del cervell ja que, per exemple, aprofita l'estat de son per organitzar la informaci adquirida durant l'estat de viglia. Un insomni prolongat produeix malaltia mental i, fins i tot, allucinacions. Cada estat cerebral est associat a unes determinades ones d'activitat.

 
Anatomia comparada.
Tres grups d'animals tenen cervells notablement complexos: els artrpodes (insectes, crustacis, arcnids, i altres), els cefalpodes (pops i molluscs similars) i els craniats (vertebrats i la famlia dels peixos sense mandbula - elsHyperotreti-). El cervell dels artrpodes i els cefalpodes es desenvolupa a partir d'un parell de nervis espinals que s'extenen per tot el cos de l'organisme. Els artrpodes tenen un cervell central dividit en tres seccions i grans lbuls ptics darrere de cada ull per al processament de la informaci visual.


Invertebrats.
En els insectes, el cervell est dividit en quatre parts: els lbuls ptics, el protocervell, el deuterocervell i el tritocervell. Els lbuls ptics estan situats a la part posterior de cada ull i processen els estmuls visuals. El protocervell cont els cossos fungiformes, que responen als estmuls olfactius, i el cos central. En algunes espcies, com ara les abelles, el cos fungiforme rep tamb part de la informaci visual. El deuterocervell inclou els lbuls de les antenes, que sn similars als bulbs olfactoris dels mamfers, i els neuropilis mecanoreceptors, que reben informaci dels receptors somatosensorials (tacte) del cap i de les antenes. Els lbuls de les antenes en les mosques sn fora complexos.

En els cefalpodes, el cervell t dues regions: la massa supraesofgica i la massa subesofgica,  separades per l'esfag. Les masses supra i subesofgiques estan connectades entre s per les dues bandes de l'esfag grcies als lbuls basals i els lbuls magnocellulars dorsals. Els grans lbuls ptics sovint no es consideren part del cervell, ja que n'estan anatmicament separats i units noms per les cintes ptiques. De totes maneres, els lbuls ptics s'encarreguen de processar la major part de la informaci visual aix que s indiscutible que formen part, com a mnim funcionalment, del cervell.

Vertebrats.
El telencfal s la regi ms gran del cervell dels mamfers. s l'estructura ms fcilment visible en les mostres de cervell, i s la part que la majoria de gent acostuma a associar amb el terme "cervell". En els humans i moltes ms espcies animals, els solcs i circumvolucions (o girs) proporcionen una aparena arrugada al cervell. En vertebrats sense telencfal, s el metencfal la porci central i principal del cervell. Grcies a la bipedestaci, els humans tenim un solc entre el cervell i la seva base que no existeix en la resta de vertebrats. En general, hi ha un bon nombre de diferncies entre l'anatomia del cervell hum i el d'altres vertebrats.

El cervell dels craniats es desenvolupa a partir de la secci anterior d'un nic nervi dorsal, que ms tard es converteix en la medulla espinal. En els craniats, el cervell est protegit per l'os del crani. En els vertebrats, la creixent complexitat del crtex cerebral es correlaciona amb el nivell dins de l'arbre filogentic o evolutiu. Els vertebrats primitius, com ara els peixos, els rptils o els amfibis, tenen menys de sis tipus de neurones en la capa ms externa del cervell. Aquesta configuraci cortical s'anomena allocortex (o crtex heterotpic). 

Els vertebrats ms complexos, com ara els mamfers, tenen l'anomenat neocrtex (o crtex homotpic, neopalli), una escora cerebral formada per sis capes de neurones. A ms, tenen algunes zones formades per allocrtex. Als mamfers, un nombre creixent de circumvolucions en el cervell s caracterstic de les espcies amb funcions cerebrals ms complexes i avanades. Aquestes circumvolucions sn aprofitades per guanyar ms superfcie cerebral per tal d'augmentar el nombre de neurones mantenint un mateix volum cerebral per tal d'encabir-se en el crani. Aquest plegament permet que hi hagi ms matria grisa i les circumvolucions tamb s'anomenen girs, mentre que els espais que els delimiten s'anomenen solcs

Malgrat que la histologia general del cervell s fora similar d'un individu a un altre, l'estructura anatmica en pot diferir. A part de les divisions embriolgiques del cervell, la localitzaci d'un gir o solc especfic, d'una regi sensorial primria i altres estructures poden diferir entre espcies.

Morfologia.
Histologia.

El cervell hum consta d'uns cent mil milions de neurones, enllaada, cadascuna, amb unes 10.000 neurones ms.
El cervell est format per l'anomenada matria grisa, formada pel conjunt de cossos neuronals. Majoritriament, es troba a la capa exterior del cervell, tamb anomenada escora cerebral, crtex o corfa, tot i que tamb se'n troba formant uns agrupaments anomenats nuclis, que tenen funcions especfiques. D'altra banda, la matria blanca est formada pels bilions d'axons que sn les prolongacions que fan servir les neurones per enviar els seus "missatges". Poden fer metres d'allargada i el seu color caracterstic s conseqncia de les beines d'un material allant anomenat mielina, que s produda pels oligodendrcits, i que recobreix i protegeix els axons. La matria grisa omple tot l'interior del cervell (exceptuant els nuclis) i sovint forma fascicles formats per conjunts d'axons que es desplacen conjuntament per unir determinades zones del cervell.

Anatomia.


Malgrat que la majoria de nervis s'originen a nivell de la medulla espinal (nervis espinals), n'hi ha uns quants, anomenats parells cranials, que s'encarreguen d'innervar el cap, de manera que alguns d'ells sn responsables de la percepci sensitiva de la vista, l'oda, l'olfacte, l'equilibri, el tacte i el gust. N'hi ha dotze, que s'anomenen amb nombres romans i seguint l'ordre establert pel lloc d'origen, de manera que el 1r parell (parell I) neix de la zona olfactiva i el XII a nivell del bulb raquidi.

Ms detalladament, en el cervell dels cordats s'hi pot distingir:

Diencfal;
Epitlem o glndula pineal;
Tlem;
Hipotlem;
Hipfisi o glndula pitutria;
Telencfal;
Arquipalli;
Gangli basal;
nucli caudat;
substncia negra;
cos estriat;
amgdala;
paleopalli;
escora piriforme;
bulb olfactori;
amgdala;
neopalli;
escora cerebral;
lbul frontal;
lbul temporal;
lbul parietal;
lbul occipital;
nsula de Rel;
escora cingolada;

Histria.

La visi que han tingut les antigues cultures del cervell ha estat la d'una espcie de mquina de classificar. A l'Antic Egipte, durant les momificacions, el cervell es retirava, juntament amb altres visceres com una cosa impura, ja que es creia que el cor era el responsable de la intelligncia. Durant els segents 5000 anys, aquesta visi ha anat evolucionant, ja que actualment coneixem que s l'rgan que serveix de substrat per a les funcions mentals, encara que, colloquialment, s'hagin mantingut algunes relacions entre el cor i certes funcions emocionals. 

Pel que fa a la psicologia, els primers coneixements que se'n tenen es remunten als antics filsofs, com Aristtil. Aix que els coneixements filosfics van comenar a anar d'acord a la recerca mdica, va sorgir la idea de la psicologia. Des d'aleshores, s'han anat creant diverses branques en l'estudi de la psicologia.

Relaci entre cervell i ment.

La diferenciaci entre cervell i ment ha portat sempre una gran controvrsia, encapalant la dualitat cos-ment. El cervell es defineix com a la matria fsica i biolgica continguda dins el crani, responsable de tots els processos electroqumics neuronals. La ment, en canvi, est considerada com al conjunt d'atributs mentals, com ara els desitjos i coneixements. Actualment, tan sols els dualistes metafsics conceben la ment com una entitat independent del cos i, per tant, del cervell, entenent-la com una nima o un fenomen emergent. Altres dualistes conceben la ment com una entitat fsica, tal com uns processos relacionats amb camps electromagntics o efectes quntics. Els materialistes entenen la ment com una mena de programari, metfora en la qual el cervell seria el maquinari. Les posicions ms radicals sn les dels idealistes, que creuen que noms existeix la ment i que la matria s una illusi; i a l'altre extrem, hi trobem els materialistes eliminatius, que creuen que la ment no existeix i que el llenguatge mental ser reemplaat per terminologia neurolgica.

Cervell i dieta.

Els cervells d'alguns animals, com el de porc, es poden servir com a menjar. Hi havia la creena que determinats aliments afavorien el cervell, com les nous, perqu tenien una forma similar. Tradicionalment tamb s'ha recomanat la ingesta de peix i de fsfor per fomentar la intelligncia.


Referncies.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20277" title="Pascual Madoz" nonfiltered="3784" processed="3758" dbindex="8800">
Pascual Madoz y Garca fou un poltic espanyol (Pamplona-Iruea 1806 - Gnova 1870) de tendncia liberal. Va ser advocat per la universitat de Saragossa.

 Activitat poltica .
Ja des de molt jove, pren part a la revoluci liberal de 1820.
Defensa Monts contra els francesos el 1823 i s fet presoner.
Acaba els estudis de dret i marxa a Frana, on s'estableix a Tours, i torna a Espanya amb l'amnistia de Maria Cristina (1835).

Exerceix com a advocat a Barcelona (1835) i dirigeix el diari d'oposici El Cataln.
El 1837 s nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran i lluita contra els carlins.
El 1838 s elegit diputat per Lleida. El 1843 encapala amb d'altres progressistes l'oposici a Espartero, i fou nomenat Ministre d'Hisenda i jutge del Tribunal Suprem.

El 1844 s empresonat per uns mesos i desprs passa a l'oposici constitucionalista.
En triomfar la revoluci de 1854 s nomenat governador de Barcelona, i per la seva feina se li conced el ttol de Comte de Tremp, al qual renuncia. s elegit diputat.

El 1855 s nomenat Ministre d'Hisenda i fa aprovar el projecte de llei de desamortitzaci de propietats eclesistiques, i desprs dimiteix i passa a l'oposici.
Encapala la milcia nacional, que s desfeta pel govern, i marxa a l'estranger.

Triomfant la revoluci de 1868 s nomenat governador de Madrid, per hi renuncia. S'oposa al govern provisional per no a la candidatura d'Amadeu de Savoia, a la qual vota a favor, i s nomenat part de la delegaci enviada a oferir-li el tron (1870). Com a part d'aquesta delegaci va morir mentre era a Gnova (1870).

 Obres .
Entre les seves obres poden destacar-se:
Diccionario geogrfico universal (des de la lletra R) (Barcelona, 1829-34);
Coleccin universal de cosas clebres (Madrid, 1840);
Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50);

L'any 1985 l'editorial Curial de Barcelona va editar en forma de llibre les entrades del diccionari de Madoz corresponents a poblacions catalanes . El ttol era: Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d'Arag al "Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar . 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20280" title="Esglsia" nonfiltered="3785" processed="3759" dbindex="8801">

 Religi:
una esglsia s un temple on els cristians es reuneixen i celebren culte. Vegeu esglsia (arquitectura).
instituci administrativa i jerrquica de govern de qualsevol congregaci de fidels cristians ;
 congregaci dels fidels cristians en virtut del baptisme. Vegeu Esglsia universal. ;
 conjunt del clergat i poble d'un pas on el cristianisme t adeptes. Vegeu clergat.
 estat eclesistic que comprn a tots els ordenats. ;
 govern eclesistic general del Summe Pontfex, concilis i prelats. ;
 captol de les catedrals o collegiates. ;
 dicesi, territori i llocs de la jurisdicci dels prelats, o conjunt dels seus sbdits. Vegeu dicesi.
 Cada una de les comunitats cristianes que es defineixen com a esglsia. Vegeu comunitat cristiana.
 Immunitat de qu s'acull a sagrat.
Esglsia militant;
Esglsia triomfant;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20284" title="Insecte" nonfiltered="3786" processed="3760" dbindex="8802">

Els insectes (Insecta) sn la classe predominant dels artrpodes. Estan classificats dins el subflum (o superclasse) dels hexpodes, juntament amb els proturs, els collmbols i els diplurs encara que, de vegades, els collmbols es classifiquen com un tipus d'insecte.

Els insectes sn animals invertebrats, molts dels quals han desenvolupat la capacitat de volar. Sn la forma de vida dominant a la Terra, tant per la quantitat d'espcies com pel nombre d'individus; a ms, han colonitzat amb xit tots els ambients del planeta tret dels mars, que molt abans de l'aparici dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artrpodes. 

Es coneixen ms d'un mili d'espcies descrites, ms que tots els altres grups d'animals junts. Es creu que la xifra real podria arribar als 30 milions d'espcies. Hi ha aproximadament 350.000 espcies de colepters, 120.000 de lepidpters, 120.000 de dpters, 110.000 d'himenpters, 82.000 d'hempters, 20.000 d'ortpters i 5.000 d'odonats.

Els insectes no solament sn diversos sin tamb increblement abundants; s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada sser hum. Alguns formiguers contenen ms de 20 milions d'individus; es calcula que hi ha 1015 formigues vivint sobre la Terra. En un dels ecosistmes ms rics en diversitat, la selva amaznica, s'estima que hi ha unes 60.000 espcies i 3,2 x 108 individus per hectrea; en un acre (poc ms de 4.000 m2) de sl angls hi ha gaireb 18 milions de colepters.

La cincia que estudia els insectes s'anomena l'entomologia, nom que deriva del grec        , que vol dir "insecte", "en seccions".



 Anatomia externa.
El cos dels insectes, de manera caracterstica, est format per tres regions principals o tagmes: cap, trax i abdomen, recobertes per un exoesquelet quitins.

Exosquelet.

L'exosquelet s una cutcula quitinosa que recobreix el cos dels insectes i altres artrpodes. L'exosquelet cont components rgids i resistents que compleixen una srie de papers funcionals, que inclouen protecci, excreci, suport, alimentaci, percepci i, en el cas dels insectes terrestres, actua tamb com una barrera per a evitar la dessecaci. D'acord amb els registres fssils, l'exosquelet va aparixer per primera vegada durant el Cambri, fa uns 550 milions d'anys, i la seva evoluci ha estat clau per a la radiaci adaptativa i la conquesta de gaireb tots els nnxols ecolgics per part dels artrpodes en general i, ms concretament, dels insectes.

Cap.

El cap s la regi anterior del cos; cont els ulls compostos, les antenes i les peces bucals. La forma del cap varia considerablement entre els insectes, per en la majoria d'ells s fortament esclerotitzada (dura) i forma una estructura compacta denominada cpsula ceflica.

El cap dels insectes est subdividit per sutures en un nombre d'esclerites ms o menys diferenciats que varien entre els diferents grups. Tpicament hi ha una sutura en forma de "Y" invertida, estenent-se al llarg de la part dorsal i anterior del cap, bifurcant-se per sobre de l'ocel per formar dues sutures divergents, que s'estenen cap avall pels costats anteriors del cap. La part dorsal d'aquesta sutura (la base de la Y) s'anomena sutura coronal i les dues branques anteriors sutures frontals.

Per altra banda, el cap dels insectes est constitut d'una regi preoral i d'una regi postoral. La regi preoral cont els ulls composts, ocelles, antenes i rees facials, incloent-hi el labre, i la part postoral cont la mandbula, les maxilles i el llavi.

Ulls.

La majoria d'insectes tenen un parell d'ulls composts relativament grans, localitzats dorsolateralment al cap. La superfcie de cada ull compost est formada per un cert nombre d'rees circulars o hexagonals denominades ommatidis, en un nombre que oscilla d'uns pocs fins a millers; cada ommatidi s una nica unitat visual. Cada ommatidi consisteix en una lent i un rabdmer, que consisteix en un grup de cllules receptores visuals posades en parallel o lleugerament girades; sn capaces de distingir entre la presncia i l'absncia de llum i, en alguns casos, poden distingir els colors, per en general, tenen una baixa resoluci d'imatge. La imatge que percep un artrpode s el conjunt de senyals dels mltiples ommatidis orientats en direccions diferents. Tanmateix, l'ull compost s capa de detectar moviments rpids, veu un ampli rang d'angle slid i, en alguns casos, percep la polaritzaci de la llum.

Hi ha dos tipus bsics d'ulls compostos:

 Ull d'aposici. El tpic ull d'aposici t una lent que enfoca la llum provinent d'una direcci sobre el rabdmer, mentre que la llum provinent d'altres direccions s'absorbeix a les parets fosques de l'ommatidi. Un altre tipus d'ull d'aposici es troba als estrepsters, en els quals cada lent forma una imatge, i les imatges es combinen en el cervell. Aquest ull s'anomena ull de superposici neuronal o ull esquizocroal compost.
 Ull de superposici. En els insectes, trobem dos tipus:
Ull de superposici refractant. T una obertura entre la lent i el rabdmer i no t paret. Cada lent reflecteix la llum en un angle igual a l'angle que la rep. El resultat s la formaci de la imatge a la meitat del radi de l'ull, on hi ha situades les testes dels rabdmers. Aquest tipus d'ull es troba normalment en insectes nocturns.
Ulls de superposici parablica. Es troben en insectes com els efemerpters; cada faceta de la superfcie de l'ull cont una superfcie parablica que rep la llum d'un reflector i l'enfoca sobre una matriu de sensors.

Hi ha algunes excepcions dels casos anteriors. Alguns insectes tenen el que s'anomena un ull compost de lent simple, que s un cas intermedi entre l'ull compost de superposici i l'ull de lent simple que es troba al animals d'ulls simples.

A ms dels ulls composts, la majoria dels insectes posseeix tres ulls simples o ocelles localitzats en la part superior del cap, entre els ulls composts.

Antenes.

Les antenes sn apndixs mbils multiarticulats. Es presenten en nombre parell en els insectes adults i la majoria de les larves. Estan formades per un nombre variable d'artells denominats antenmers. La funci de les antenes s eminentment sensorial; la funci tctil s la principal, grcies als pls tctils que recobreixen gaireb tots els antenmers; tamb tenen funci olfactiva, mercs a rees olfactives en forma de plaques plenes de porus microscpics distribudes sobre la superfcie d'alguns antenmers terminals; tamb tenen funci auditiva i de vegades funci prensora durant la cpula per a subjectar a la femella. Estan formades per tres parts, sent les dues primeres niques i uniarticulades i la tercera comprn un nombre variable d'antenmers i que es denominen respectivament: escapus, pedicelle i flagel o funicle.

Peces bucals.

Sn peces mbils que s'articulen en la part inferior del cap, destinades a l'alimentaci; trituren, roseguen o masteguen els aliments slids o durs i absorbeixen lquids o semilquids. Les peces bucals sn les segents:

Labre (llavi superior o llavi simple). s una esclerita imparell de forma variable que es pot moure cap a munt i cap avall; s el sostre de la boca i s'articula amb el clipi. En la seva part ventral o interna est localitza l'epifaringe, que est lleument esclerotitzada; la seva funci s gustativa.
Mandbules. Sn dues peces simples, disposades lateralment sota el llavi superior, articulades, resistents i esclerotitzades. La seva funci s mastegar, triturar o lacerar els aliments. En alguns adults poden faltar sent totalment absents o vestigials en tots els lepidpters i efemerpters.
Maxilles. En nombre de dues, estan situades darrere de les mandbules. Sn peces auxiliars que collaboren en l'alimentaci. La hipofaringe s una estructura prominent; est localitzada sobre el ment o mentum, i t una funci gustativa. S'assembla a una llengua. Les maxilles posseeixen cadascuna un palp maxillar.
Llavi (labium). Estructura imparell resultat de la fusi de dos apndixs; est situada a sota les maxilles i presenta dos petits palps labials. Representa la base de la boca.



Tipus principals d'aparells bucals.
Les peces bucals dels insectes s'ha anat modificant en diversos grups per a adaptar-se a la ingesti de diferents tipus d'aliments i per diferents mtodes. Aqu se citen els tipus ms diferenciats i interessants, escollits per a illustrar les diverses formes adoptades per parts homlogues, i els diferents usos que tenen. Existeixen molts altres tipus, sovint estats intermedis entre alguns dels aqu citats.

Tipus mastegador. En aquest tipus d'aparell bucal els apndixs sn essencialment les mandbules, les maxilles i el llavi. Les mandbules tallen i trituren els aliments slids i les maxilles i el llavi els empenyen cap a l'esag. L'aparell bucal de tipus mastegador s el ms generalitzat entre els insectes i, a partir d'ell, s'han desenvolupat els altres tipus. Aquest punt de vista se sustenta en dues classes de proves importants. En primer lloc, aquest aparell bucal s el ms semblant en la seva estructura al dels miripodes, per alguns els parents ms propers dels insectes. En segon lloc, l'aparell bucal mastegador es troba en gaireb tots els ordres d'insectes com els ortpters, els colepters i les larves de lepidpters.



Tipus tallador-xuclador. Aquest tipus d'aparell bucal es troba en els tvecs (Diptera, Tabanidae) i alguns altres dpters; les mandbules es presenten en forma de fulles esmolades i les maxilles en forma de llargs estilets. Ambdues tallen i esgarren el tegument dels mamfers, fent fluir la sang de la ferida. Aquesta sang s recollida per la protuberncia esponjosa del llavi i conduda a l'extrem de la hipofaringe. La hipo i l'epifaringe s'ajusten per a formar un tub a travs del qual la sang s aspirada cap a l'esfag.

Tipus xuclador. Un gran nombre de dpters no picadors, entre ells la mosca domstica, tenen aquest tipus d'aparell bucal adaptat solament per a la ingesti d'aliments lquids o fcilment solubles en saliva. Aquest tipus s el ms similar a l'anterior, per les mandbules i les maxilles no sn funcionals, i les peces restants formen una probscide amb un pex en forma d'esponja (labelle) que s'introdueix en els aliments lquids que sn conduts cap al canal alimentari per diminuts canals capillars existents en la superfcie del labelle. El canal alimentari tamb est format per la la hipo i epifaringe que formen un tub cap a l'esfag. Les mosques i altres insectes amb aquest tipus d'aparell bucal poden ingerir tamb aliments slids com el sucre; per fer-ho, aboquen sobre l'aliment una gota de saliva, que el dissol, i desprs la soluci s succionada cap a la boca.

Tipus mastegador-llepador. Aquest tipus d'aparell bucal, adaptat a l'absorci de lquids, es troba a les abelles i vespes, exemplificat per l'abella. Les mandbules i el labre sn de tipus mastegador i les empren per a subjectar les preses i per a amassar la cera o altres tipus de materials amb que construeixen els seus nius. Les maxilles i el llavi formen una srie d'estructures deprimides i allargades de les quals una d'elles forma un rgan extensible acanalat, que s'utilitza com una sonda per a arribar als profunds nectaris de les flors. Les altres llengetes de les maxilles i el llavi formen una srie de canals pels quals descendeix la saliva i ascendeix l'aliment.

Tipus picador-xuclador. L'aparell bucal de molts grups d'insectes est modificat per a perforar teixits i xuclar sucs, com per exemple els hempters (pugons, xinxes, cotxinilles, i polls i puces que xuclen la sang de mamfers i aus. En aquest tipus d'aparell bucal, el labre, les mandbules i les maxilles sn prims i llargs, i es reuneixen per a formar una delicada agulla buida. El llavi forma una beina robusta que mant rgida aquesta agulla. La totalitat de l'rgan es diu bec. Per a alimentar-se, l'insecte estreny la totalitat del bec contra l'hoste, clava aquesta agulla en l'interior dels seus teixits i xucla els seus sucs a travs de l'agulla fins a l'interior de l'esfag.

Espiritrompa. Els lepidpters adults s'alimenten de nctar i altres aliments lquids. Aquests sn succionats per mitj d'una llarga probscide (espiritrompa) en forma de tub que desemboca a l'esfag; est formada a partir de les maxilles, molt modificades.

Trax.
El trax s la regi mitja del cos i cont les potes i les ales (en alguns insectes adults no hi ha ales i en molts insectes immadurs i en alguns adults no hi ha potes).
El trax consta de tres segments, protrax, mesotrax, i metatrax; cada segment torcic t tpicament un parell de potes i meso i metatrax un parell de les ales cadascun (quan estan presents); quan hi ha un sol parell d'ales, estan situades en el mesotrax, excepte en els estrepspters que solament conserven les ales metatorciques; el protrax mai t ales.

El trax est unit al cap per una regi del coll, membranosa, el crvix. Hi ha generalment una o dues esclerites petites en cada costat del coll, les quals lliguen el cap amb el protrax.

Cada segment torcic est compost de quatre grups d'esclerites; el notum o not dorsalmente, les pleures als costats i l'esternum ventralmente. Qualsevol esclerita torcica pot ser localitzat en un segment particular per l's de prefixos apropiats: pro-, meso- i meta-. Per exemple, el notum del protrax s diu pronotum o pronot.

Els notum del mesotrax i metatrax estan freqentment subdividits per sutures en dues o ms esclerites cadascun.
La pleura s l'esclerita portadora de les ales; forma un procs alar-pleural que serveix com a sustent per al moviment de l'ala.

A cada costat del trax hi ha dos obertures, una entre el protrax i el mesotrax i l'altra entre el meso i el metatrax; sn els estigmes, s a dir obertures externes del sistema traqueal.

Potes.


Consisteixen tpicament en els segments segents:
Coxa, segment basal;
Trocnter, segment petit, (rarament dos segments), a continuaci de la coxa;
Fmur, primer segment llarg de la pota;
Tbia, s el segment llarg de la pota;
Tars, una srie de petits segments (tarsmers) desprs de la tbia. El nombre de segments tarsals en els insectes varia d'un a cinc. L'ltim segment tarsal generalment t un parell d'urpes o ungles i freqentment una o ms estructures en formes de coix, entre o en la base de les ungles, com sn l'aroli i el pulville, coberts de pls glandulars que actuen com a petites ventoses, i l'empodi.

Ales.


Les ales dels insectes sn evaginacions de la paret del cos localitzades dorso-lateralment entre els notums i les pleures. La base de l'ala s membranosa, aix fa possible els seus moviments.

Les ales dels insectes varien en nombre, grandria, forma, textura, nerviaci, i en la posici en qu sn mantingudes en reps. La majoria dels insectes adults tenen dos parells d'ales, situades en el meso i metatrax; alguns, com els dpters, tenen un sol parell (situat en el mesotrax) i alguns no posseeixen ales (per exemple, les formes pteres dels pugons, formigues obreres, puces, etc.)

En la majoria dels insectes les ales sn membranoses i poden estar cobertes de petits pls o escates; en alguns insectes les ales anteriors sn engrossides, coricies o dures i en forma de beina o estoig, estructura coneguda com a litres (colepters).

La majoria dels insectes sn capaos de doblegar les ales sobre l'abdomen quan estan en reps; sn els insectes nepters ("ales noves"); per els grups ms primitius, com els odonats i efemerpters, no les poden plegar i mantenen les ales esteses cap en fora, o reunides damunt del cos; per aquesta ra reben el nom de palepters ("ales antigues").

Alguns insectes com grills i saltamartns mascles, sn capaos de produir un so caracterstic amb les ales produt per fricci de les dues ales anteriors entre si, o les ales anteriors amb les potes posteriors.

Molts insectes com les mosques i abelles, mouen les ales tan rpidament que produeixen un brunzit.

Abdomen.
L'abdomen dels insectes posseeix tpicament 11 segments, per l'ltim est molt redut, de manera que el nombre de segments rarament sembla ser ms de 10. Els segments genitals poden contenir estructures associades amb les obertures externes dels conductes genitals; en el mascle aquestes estructures es relacionen amb la cpula i la transferncia d'esperma a la femella; i en les femelles estan relacionats amb l'oviposici. En l'extrem de l'abdomen pot haver-hi apndixs, els cercs, que s'insereixen al segment 10.

 Anatomia interna .
Sistema traqueal.

L'aparell respiratori dels insectes est format per trquees, una srie de tubs buits molt ramificats que en el seu conjunt formen en sistema traqueal; els gasos respiratoris circulen a travs d'ell. Les trquees s'obren a l'exterior a travs dels estigmes o espiracles, en principi un parell en cada segment corporal; desprs van reduint progressivament el seu dimetre fins a convertir-se en traqueoles que penetren en els teixits i aporten oxigen a les cllules. En la respiraci traqueal el transport de gasos respiratoris s totalment independent de l'aparell circulatori pel que, a diferncia dels vertebrats, el fluid circulatori (hemolimfa) no emmagatzema oxigen.

Aparell circulatori.
Com en els altres artrpodes, la circulaci s oberta i lacunar, i en els insectes est simplificada. El lquid circulatori s l'hemolimfa que omple la cavitat general del cos que per aquesta ra es denomina hemocel que est subdividida en tres sinus (pericrdic, perivisceral i perineural). El cor se situa en posici dorsal a l'abdomen dintre del sinus pericrdic; t una vlvula en cada metmer que delimita diversos compartiments o ventrculs, cadascun d'ells amb un parell d'orificis o ostols pels quals penetra l'hemolimfa quan el cor es dilata (distole). El cor es perllonga cap a avant en la artria aorta per la qual surt l'hemolimfa quan el cor es contreu (sstole); sol ramificar-se per a distribuir l'hemolimfa a la regi ceflica. Poden existir rgans pulstils accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris i asseguren l'arribada de l'hemolimfa als punts ms distals (antenes, potes).

Aparell excretor.
L'aparell excretor dels insectes est constitut pels tubs de Malpighi. Sn tubs cecs que suren en l'hemocel, d'on capten els productes residuals; desemboquen en la part final del tub digestiu on els residus sn evacuats i eliminats amb la femta. Sn capaos de reabsorbir aigua i electrlits, amb el que juguen un important paper en l'equilibri hdric i osmtic. El seu nombre oscilla entre quatre a ms de cent. Els insectes sn uricotlics, s a dir, excreten principalment cid ric. Excepcionalment, els tubs de Malpighi es modifiquen en glndules productores de seda o rgans productors de llum.

Alguns insectes posseeixen rgans excretores addicionals i independents del tub digestiu, com les glndules labials o maxillars, i els ronyons d'acumulaci (cossos pericrdics, nefrcits dispersos per l'hemocel, oenits epidrmics i cllules de l'urat).

 Percepci .
Molts insectes posseeixen rgans molt refinats de percepci; en alguns casos els seus sentits poden percebre estmuls fora del rang de percepci dels sentits humans. Per exemple, les abelles poden veure la llum ultraviolada i captar els patrons de polaritzaci de la llum, i les arnes mascle tenen un sentit especialitzat de l'olfacte que els ajuda a detectar les feromones de les femelles a molts quilmetres de distncia; les formigues poden seguir en la foscor els rastres olorosos deixades per les seves companyes.

A causa de la petita grandria i la simplicitat del seu sistema nervis, el processament que puguin fer de les percepcions s molt limitat. Per exemple, en general s'accepta que la visi dels insectes ofereix molt baixa resoluci dels detalls, especialment a grans distncies.

Per una altra part sn capaces de donar respostes sorprenentment rpides en front d'estmuls especfics. Per exemple, el reflex de crrer dels escarabats de cuina al percebre en els seus cercs posteriors qualsevol moviment d'aire que delata la presncia d'un perill al seu al voltant, o el reflex de les mosques i libllules d'esquivar obstacles en ple vol a alta velocitat.

 Reproducci .



La majoria de les espcies  d'insectes realitzen una reproducci sexual tpica, tenen sexes separats, morfolgicamente diferenciats entre si, i han d'aparellar-se per a reproduir-se. No obstant aix, existeixen espcies que poden reproduir-se sense cpula i, fins i tot, aquest pot ser el procs predominant de reproducci en diversos grups. Aquestes espcies es denominen partenogentiques; es tracta d'un mecanisme de reproducci fora ests en la majoria dels ordres de pterigots. Tamb, malgrat que molt menys freqent, existeixen espcies d'insectes que sn hermafrodites, s a dir, duen els dos sexes funcionals en el mateix individu (com per exemple Icerya purchasi i Perla marginata).

Un bon exemple d'espcie partenogentica s el de l'insecte bast Dixppus morosus. Els mascles en aquesta espcie sn summament escassos i les femelles comencen a posar ous no fertilitzats quan maduren. Aquests ous es desenvolupen i obren amb normalitat, donant origen a noves femelles. D'aquesta manera una generaci de femelles, genticamente idntica a l'anterior, succeeix a una altra ininterrompudament. Aquest tipus de partenognesi, en la qual els vuls es produeixen sense reducci del nombre cromosmic (sense meiosis) i les femelles donen origen a ms femelles, es denomina partenognesi telitquica i s tamb el mecanisme usual de reproducci entre els fids.

D'una manera diferent, una abella reina (Apis mellifera) pot posar ous fertilitzats (diploides) dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar (haploides) dels quals sorgiran mascles (els abellots). Aquest tipus de partenognesi que es produeix a partir d'vuls que han sorgit per meiosi (pel que hi ha reducci del nombre cromosmico), es denomina arrenotquica. Aquest sistema de determinaci de sexe en el qual les femelles sn diploides i els mascles sn haploides es denomina haplodiplodia; combina la reproducci sexual i asexual i es troba fora ests entre els himenpters.

La majoria de les espcies d'insectes posen ous (sn ovpares). No obstant aix, hi ha casos en els quals les femelles pareixen les cries, com per exemple en els fids. Els exemples de viviparisme, malgrat ser escassos, sn tamb molt diversos. En alguns casos l'ou s'obre immediatament abans de ser posat; en uns altres, com en la mosca tse-tse, es desenvolupa dintre del cos de la mare i la cria no neix fins a l'estat de pupa. En alguns insectes parsits (Strepsiptera, himenpters parsits) un sol ou posat de la manera acostumada es divideix repetidament fins a aconseguir una prognie de fins a 2.000 individus, d'igual genotip i sexe, fenomen conegut com poliembrinia; les larves poliembriniques sn sovint canbals, pel que s'assoleixen pocs adults.

Un mtode molt singular de reproducci s el procs conegut com pedognesi. Les larves de Miaster motralus, per exemple, poden reproduir-se per si mateixes a partir d'ous no fertilitzats existents a l'interior d'una gran larva viva; les noves larves creixen com a parsits dintre seu i quan sn madures per a emergir, la larva original mor. Les cries repeteixen el procs, de manera que el nombre de larves continua incrementant-se fins que es transformen en insectes adults.  

Els ous poden ser dipositats en solitari o en grups, de vegades dintre d'una estructura protectora denominada ooteca. La forma i la grandria dels ous s tan variada com els insectes que els posen. Els ous de les papallones, per exemple, solen presentar intrincats dibuixos, amb una superfcie coberta de nombrosos marques i nerviacions. Molts insectes posen els seus ous en les arrels, o en els brots i teixits tendres de les plantes, dintre dels grans dels cereals i, fins i tot, dintre d'altres animals. El lloc on els insectes ponen els ous, si b variat, no s de cap manera aleatori. L'objectiu d'escollir curosament el lloc de la posta s sempre el mateix: posar els ous en el lloc on les larves nounates estiguin envoltades d'aliment.

En la majoria dels insectes la vida reproductiva d'una femella s molt breu i tots els ous produts sn posats en rpida successi en un lapse molt curt de temps. No obstant aix, en algunes espcies, especialment en els denominats insectes socials, com abelles, formigues i trmits, la vida reproductora d'una femella dura fins a tres anys. Es calcula que la reina de les trmits, per exemple, posa un ou cada dos segons, dia i nit, durant un perode de 10 anys. Com en la comunitat s l'nic adult procreador, la poblaci del termiter minvaria rpidament sense aquest ritme de fertilitat.

 Metamorfosi .


La metamorfosi s un procs de desenvolupament postembrionari mitjanant el qual els insectes assoleixen la seva fase adulta (imago), durant la qual arriben a la maduresa sexual i en els pterigots es desenvolupen les ales. D'acord al tipus de metamorfosis que experimenten els insectes es classifiquen en:
 Ametbols: els juvenils no`ms es diferencien dels adults per ser ms petits i immadurs sexualment.
 Hemimetbols: metamorfosi gradual en la qual les teques alars i els rgans sexuals es van desenvolupant poc a poc, si b les diferents fases juvenils sn semblants entre si i l'adult; els canvis en l'ltima muda sn ms marcats (aparici d'ales); els juvenils es denominen nimfes i no existeix estadi de pupa.
 Holometbols: metamorfosi completa (ou, larva, pupa i imago), en la qual els teixits de l'adult s'originen a partir de grups especials de cllules denominades discos imaginals, durant una fase del cicle de vida coneguda com pupa.

 Ecologia .


Alimentaci.
El rgim alimentari dels insectes s summament variat. A grans trets poden diferenciar-se els segents:

Fitfags. S'alimenten de tot tipus de productes vegetals i moltes vegades produeixen plagues; destaquen els menjadors de fulles (filfag, com moltes erugues de lepidpters, ortpters i colepters crisomlids) i fusta on excaven galeries (xilfags, corticcoles, ligncoles, com els corcs); tamb n'hi ha de granvors (mengen gra i unes altres llavors, com els brquids) o carpfils que mengen pollen i nctar i posseeixen peces bucals especialitzades per aquesta finalitat (himenpters, lepidpters). Uns altres mengen fruits (larves de lepidpters, dpters i colepters) o arrels (rizfags), i molts hempters s'alimenten de la saba, per al que disposen d'un aparell bucal en forma d'estilet que perfora els teixits vegetals. Diverses espcies de dpters i colepters sn micetfags i viuen sobre fongs, alimentant-se de les seves hifes i espores.



Zofags. Els carnvors poden alimentar-se de preses vives que ells mateixos capturen (depredadors, com els odonats o els colepteros carbids) o b dels seus fluts, com la sang (hematfags, com dpteros, i hempters). En aquesta categoria s'inclouen els parsits, tant ectoparsits, que s'alimenten des de l'exterior (poces, xinxes), com els endoparsits, que penetren a l'interior dels seus hostes (estrepspters, alguns himenpters). Cal destacar tamb algunes espcies amb rgims particulars, com Aethina tumida, petit colepter que s'alimenten de cera i produeix greus destrosses als ruscs (etinosi), els colepteros dermstids que mengen queratina (plomes, pl, llana, banyes), o les larves de lepidpters que devoren roba.



Omnvors. Tenen un rgim alimentari variat, prenent tot tipus de productes vegetals i animals.
Saprfags o detritvors. S'alimenten de matria orgnica, animal o vegetal, en descomposicin. Entre ells destaquen els necrfags, que descomponen cadvers, els saproxilfags que mengen fusta en descomposici, i els coprfags que reciclen els excrements.

Relacions interespecfiques.


Els insectes estableixen relacions molt diverses amb altres organismes, que actuen com hostes, per a aconseguir un benefici. Depenent del tipus de relaci, poden distingir-se diversos nivells d'associaci, encara que moltes vegades el lmit entre ells s difcil d'establir.

Els insectes comensals aprofiten l'aliment sobrant o les descamacions, mudes, excrements, etc. del seu hoste, al que no perjudiquen. Els formiguers i termiters allotgen molts insectes comensals, on en general s'alimenten del menjar emmagatzemat; es denominen, respectivament, mirmecfils i termitfils. Els insectes folefils viuen en caus de mamfers i els nidcoles en nius d'aus, sent de vegades difcil de precisar si es tracta de comensals o de parsits.

El mutualisme, en qu dues espcies obtenen benefici mutu de la seva relaci, est tamb present entre els insectes; moltes formigues pasturen pugons, als quals defensen d'altres insectes, i obtenen a canvi un lquid dol que els pugons secreten. Algunes formigues i trmits crien fongs dins els seus nius, dels quals s'alimenten; els fongs troben un ambient estable i protegit per al seu desenvolupament. La pollinitzaci pot tamb considerar-se com mutualism entre insectes i vegetals.

Molts insectes posseeixen protozous, bacteris i fongs simbionts en el tub digestiu, tubs de Malpighi, gnades, hemocel, etc.; els simbionts els faciliten la digesti de la cellulosa o de la sang i els proporcionen nutrients essencials per al seu desenvolupament, fins al punt que no poden viure sense ells.



El parasitismo est tamb molt ests entre els insectes; en aquest cas, l'hoste surt perjudicat pel parsit, que pot considerar-se com un depredador molt especialitzat. Els ectoparsits viuen fora de l'hoste i generalment sn hematfags (s'alimenten de sang) o dermatfags (s'alimenten de la pell); hi ha grups sencers d'insectes que sn ectoparsits (puces, polls, xinxes); cap destacar tamb els parsits socials, en qu espcies d'himenpters socials no tenen obreres i es fan adoptar per altres espcies coloniales o reclutan esclaus entre les obreres d'altres espcies (formigues esclavistas). Els endoparsits viuen dintre del cos dels seus hostes on s'alimenten dels seus rgans o lquids interns; s un fenomen corrent entre les larvas de certs dpters, colepters i estrepspters i de molts himenpters. L'hiperparasitisme es dna quan un insecte parasita a un altre insecte que al seu torn s parsit. Aquestes relacions tenen gran importncia en la regulaci de les poblacions d'insectes i s'utilitzen en el control biolgic de plagues.

Estratgies defensives.


La reacci ms comuna enfront d'un perill s la fugida. Alguns insectes es defensa produint secrecions repugnatries (pudentes, irritants, etc., com molts colepters i ortpters), mitjanant actituds intimidatries (com les mantis que aixequen les seves potes davanteres i mostren les seves ales posteriors de colors cridaners) o immobilitzaci reflexa. Uns altres inoculen substncies txiques mitjanant les seves peces bucals (hempters) o ovipositors modificats (himenpters). Algunes larves de lepidpters posseeixen pls urticants que es claven a la boca dels seus enemics. Alguns lepidpters, ortpters i colepters acumulen en les seus teixits substncies txiques, generalment procedents de la seva alimentaci.



Molts insectes txics o picadors posseeixen coloracions vistoses i cridaneres que adverteixen als seus depredadors potencials de la seva perillositat; aquest fenomen s conegut com aposematisme, i s una estratgia que maximitza l'efectivitat dels mecanismes defensius, ja que molts animals aprenen que aquella combinaci de color els va produir una experincia desagradable i tendeixen a evitar-la. Cal destacar que molts insectes inofensius se semblen en forma, color o comportament a insectes perillosos, amb el que enganyen als seus depredadors, que els eviten (per exemple, dpters, lepidpters i colepters que semblen vespes); aquest fenomen es denomina mimetisme mlleri i est molt ests entre els insectes.

Els insectes sn els mestres indiscutibles de la cripsi, adaptaci que consisteix passar inadvertit als sentits d'altres animals. Sn extraordinries les morfologies que imiten objectes de l'entorn, com en els Phasmatodea (insectes bast i insectes fulla) i alguns ortpters i lepidpters que imiten tamb a fulles. Molts insectes imiten els colors del seu entorn (homocromia), el que s'acompanya amb freqncia d'una immobilitzaci reflxa en front de situacions de perill.

Importncia dels insectes per a l'sser hum.






Els insectes constitueixen una de les classes d'animals que ms interrelacions presenten amb les activitats humanes. Des dels insectes tils que ens proveeixen mel o seda fins als insectes que sn verinosos o transmissors de malalties mortals, existeix una infinitat d'espcies que es troben directa o indirectament associades a l'sser hum.
 Insectes pollinizadors. Des de fa milions d'anys les plantes amb flor i els insectes han iniciat una associaci summament estreta que ha determinat un mecanisme de coevoluci molt singular. Les plantes, per la seva condici d'organismes ssils, necessiten que els seus gmetes masculins (els grans de pollen) siguin transportats d'una planta a una altra per tal que pugui ocrrer la pollinitzaci i, per tant, la generaci de nous descendents. En moltssimes espcies de plantes (denominades entomfiles, o "amants dels insectes") pertanyents a molt diverses famlias aquest transport est a crrec de diverses espcies d'insectes. La planta necessita atreure als insectes a les seves flors per tal qu es cobreixin de grans de pollen, que ms tard seran transportats a altres plantes. Per a atreure'ls fan s d'una varietat de mecanismes, com ara la forma de la corolla, el color dels ptals o tpals i la fragncia de les seves flors, si b el ms important s l'aliment que poden proveir-los: el nctar, utilitzat com "recompensa" per la seva funci. L'extrema diversitat de tipus, colors i aromes de les flors de les angiospermes s, justament, per la necessitat d'atreure diferents espcies d'insectes pollinizadors. La funci de pollinitzaci dels insectes s'aprofita a l'agricultura ja que permet la producci de molts cultius, com ara els gira-sol i moltes espcies hortcoles i fruiteres.

Plagues dels grans emmagatzemats. Les femelles de moltes espcies d'insectes (com per exemple els corcs) perforen els grans dels cereals (blat, blat de moro, arrs, ordi, etc.) i lleguminoses (cigrons, llenties, per exemple) per a dipositar-hi els seus ous. Desprs d'un perode d'incubaci d'alguns dies, neixen les larves que immediatament comencen a alimentar-se de l'endosperma i de l'embri de les llavors, causant moltes prdues econmiques.;

Insectes que transmeten malalties. Moltes espcies d'insectes hematfags (s a dir, que s'alimenten de sang) sn vectors de malalties infeccioses greus per a l'sser hum, com el paludisme (transmesa pels mosquits del gnere Anopheles), la malaltia de Chagas (transmesa per la vinxuca), la malaltia de la son o tripanosomiasi africana (el seu vector s la mosca tse-tse), la febre groga i el dengue (el mosquit Stegomyia aegypti), tifus (transms pels polls i puces), pesta bubnica (puces de les rates), leishmaniosi (mosquits Phlebotomus), filariosi i elefantiasi (mosquits Anopheles, Culex, Stegomyia, Mansonia), etc.;

Plagues per a l'agricultura. Des dels orgens de l'agricultura els insectes han produt greus perjudicis als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espcies d'insectes (com les larves de moltes espcies de lepidpters o els adults dels ortpters) que s'alimenten tant de les fulles, com de les tiges, arrels, flors i fruits de les espcies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes (disminuci de la superfcie fotosinttica, reducci de la capacitat d'extracci d'aigua i nutrients del sl), com directes (prdua de flors que han de donar fruits o els mateixos fruits). A ms, moltes espcies (com els fids) s'alimenten de la saba de les plantes (un perjudici directe ja que extreuen els nutrients que haurien de dirigir-se a les fulles i fruits) i tamb transmeten una gran quantitat de malalties, particularment virosis que tendeixen a deprimir encara ms el rendiment potencial dels cultius. Algunes de les plagues ms devastadores han estat la filloxera (vinya) i l'escarabat de la patata, sense oblidar les plagues de llagostes que peridicament assolen molts pasos africans.;

 Plagues de la fusta i els boscos. La producci i recollecci de fusta s una collita a llarg termini i, a causa dels anys que aquesta "collita" triga a madurar, es troba exposada durant molt temps a nombrosos perills, dels quals el ms seris s l'atac dels insectes. Durant els seus creixement els arbres sn atacats per dos grans grups d'insectes: els que ataquen les fulles i els que perforen l'escora o la fusta. Els primers solen ser larves de lepidpters i himenpters. El segon grup est constitut per insectes perforadors, en la seva majoria larves de colepters, com els buprstids, anbids, bostrquids, cerambcids i escoltids. Molts nocius sn tamb els trmits. ;

Insectes com a aliment. En occident la idea de menjar insectes causa repugnncia, si b la degustaci d'altres artrpodes, com la llagosta de mar, es considera un fest. No obstant aix, en altres regions del globus els insectes serveixen com aliment per a alguns grups humans (costum denominat entomofgia) i per a alguns animals domstics (peixos, per exemple). Aquestes regions del mn inclouen frica, sia, Austrlia i Amrica Llatina. Alguns ispters sn ingerits a Angola, certes espcies d'erugues al  Camerun i, al Congo certes espcies d'insectes sn molt apreciades pel seu alt contingut en protenes, greixos, niacina i riboflavina.;

Rcords.
Es considera que els insectes ms grans sn els colepters del gnere Goliathus per la seva grandria d'adult i el seu pes de larva, d'uns 100 g. El ms llarg s l'insecte bast gegant Phobaeticus serratipes de 555 mm, i el ms petit s l'himenpter Dicopomorpha echmepterygis de noms 139 m.

L'insecte de major grandria que hagi existit va ser Meganeura, un protodonat (similars a les libllules actuals), amb l'envergadura d'una guila (75 cm), que va viure al Carbonfer, fa ms de 300 milions d'anys.

Els primers insectes.

Els primers hexpodes coneguts sn el collmbol Rhyniella i l'insecte Rhyniognatha, del Devoni inferior (fa uns 400 milions d'anys); per la diversificaci inicial dels insectes es va produir segurament molt abans, potser al Siluri; les ales fossilitzades ms antigues sn del Carbonfer per, donat que hi ha indicis que Rhyniognatha podria haver tingut ales, la radiaci de els insectes alats (Pterygota) deuria ocrrer al Devoni. En el Carbonfer mitj ja existien nombrosos insectes, como els Palaeodictyoptera, Diaphanopterodea i Megasecoptera, que recorden als odonats actuals i que en alguns casos van assolir envergadures de 75 cm.

 Taxonomia .
Els insectes sn la classe d'organismes amb major riquesa d'espcies en el planeta (veure Taula 1). La classificaci dels insectes, com es pot esperar d'un grup tan vast i divers, s intricada i varia segons els autors, i encara no s definitiva.



En la segent classificaci, de tall tradicional, s'han assenyalat amb un asterisc les agrupacions que probablement siguin parafiltiques, i per tant, sense valor taxonmic:

(Subclasse) Apterygota*. Sn un grup parafiltic que inclou els insectes ms primitius que en el curs de l'evoluci mai han estat provets d'ales ni experimenten metamorfosi (sn ametbols). A part d'aquestes dues caracterstiques, clarament plesiomfiques, no comparteixen cap carcter derivat (apomorfia) que justifiqui l'existncia d'aquest grup com a entitat taxonmica. Els grups parafiltics d'aquesta ndole no sn acceptats per l'actual taxonomia cladstica.
 Ordre Archaeognatha (=Microcoryphia + Monuraextinci).
 Ordre Thysanura.

Subclasse Pterygota. Sn els insectes alats, que es caracteritzen per presentar ales en el segon (mesotrax) i tercer (metatrax) segment torcic. La presncia d'ales sempre va acompanyada d'un refor de l'exosquelet (esclerotitzaci) en aquests segments torcics, els quals usualment es troben units formant una estructura coneguda com pterotrax. Tots realitzen una metamorfosi ms o menys complicada.

(Infraclasse) Palaeoptera*. s el grup on han estat tradicionalment inclosos els insectes alats ms primitius. La majoria estan extingits i es caracteritzen perqu no poden plegar les ales sobre l'abdomen i ser hemimetbols (metamorfosi incompleta).
 Ordre Ephemeroptera (efmeres);
 Ordre Odonata (libllules, espiadimonis);
 Ordre Diaphanopteroideaextinci;
 Ordre Palaeodictyopteraextinci;
 Ordre Megasecopteraextinci;
 Ordre Archodonataextinci;

Infraclase Neoptera. Sn una agrupaci taxonmica que inclou a tots els insectes alats que poden plegar les ales sobre l'abdomen.

(Superordre) Exopterygota*. Grup parafiltic que inclou els insectes nepters amb metamorfosi simple o incompleta (hemimetbols). ;
 Ordre Blattodea (escarabat de cuina);
 Ordre Isoptera (trmits);
 Ordre Mantodea (pregadu);
 Ordre Dermaptera (tisoreta);
 Ordre Plecoptera;
 Ordre Orthoptera (saltamart, grill);
 Ordre Phasmatodea (insecte bast);
 Ordre Embioptera;
 Ordre Zoraptera;
 Ordre Grylloblattodea;
 Ordre Mantophasmatodea;
 Ordre Psocoptera (polls dels llibres);
 Ordre Thysanoptera (trips);
 Ordre Phthiraptera (polls);
 Ordre Hemiptera (cigala, xinxa, bernat pudent);

Superordre Endopterygota. Inclou tots els insectes amb metamorfosi completa (holometbols). Sens dubte agrupa els ordres amb major nombre d'espcies. ;
 Ordre Raphidioptera;
 Ordre Megaloptera;
 Ordre Neuroptera (rei de formigues);
 Ordre Coleoptera (escarabats veritables);
 Ordre Strepsiptera;
 Ordre Mecoptera (mosca escorp);
 Ordre Siphonaptera (puces);
 Ordre Diptera (mosquits, tvecs, mosques);
 Ordre Trichoptera;
 Ordre Lepidoptera (papallones, arnes);
 Ordre Hymenoptera (abella, vespa, formigues);
 Ordre Miomopteraextinci;
 Ordre Protodipteraextinci;

Filognia.
Amb l'aparici dels primers estudis basats en dades moleculars i anlisis combinades de dades morfolgiques i moleculars, sembla que l'antiga polmica sobre monoflia i poliflia dels artrpodes ha quedat superada, ja que tots ells corroboren que els artrpodes sn un grup monofiltic en el qual s'inclouen tamb els tardgrads (al clade se l'ha denominat Panarthropoda); la majoria tamb proposen l'existncia del clade Mandibulata. No obstant aix, han sorgit noves controvrsies, sobretot al voltant de dues hiptesis alternatives mtuament excloents que estan sent debatudes en nombrosos articles sobre filognia i evoluci d'artrpodes: atelocerats (miripodes+hexpodes) (Wheeler) (cladograma A) versus pancrustacis (crustacis + hexpodes) (Giribert & Ribera) (cladograma B):


A


B


Com es pot comprovar, les relacions dels hexpodes (i per tant dels insectes) no estan clares; segons la hiptesi dels atelocerats, els hexpodes son ms propers al miripodes, fet suportat sobre tot per les anlisis morfolgiques; segons la hiptesi dels pancrustacis, els hexpodes sn ms propers als crustacis, la qual cosa es deriva especialment d'anlisis moleculars.

Pel que fa a la filognia interna de los insectes, el segent cladograma mostra les relacions entre els diferents ordres i les probables agrupacions monofiltiques (basat en Tree of Life i molt simplificat):



Cal destacar que Apterygota (Archaeognatha + Thysanura), Palaeoptera (Ephemeroptera + Odonata) i Exopterygota (Plecoptera   Grylloblattodea) apareixen como probables grups parafiltics.

 Referncies.


 Obres generals addicionals.

Barrientos, J. A. (ed.),  2004. Curso prctico de entomologa. Asociacin Espaola de Entomologa, Alicante, 947 pp. ISBN 84-490-2383-1;
Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoologa, 13 edicin. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3;
Coronado, R. y Marquez, A. 1972. Introduccin a la entomologa. Editorial Limusa-Wiley.
Martul, C. 1986. Ciencias Naturales: Zoologa y Ecologa. Ediciones Ingelek, S.A.
Naumann, I. D. (ed,), 1985. The Insects of Australia. Cornell University Press. NY. ;
Osuna, E. 1995. Morfologa del exoesqueleto de los insectos. Volumen I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela.
Nieto Nafria, J. M. y Mier Durante, M. P. 1985. Tratado de entomologa. Ediciones Omega. Barcelona.
Wigglesworth, V. B. 1974. Insect Physiology, 7 ed. Chapman and Hall, Londres.


 Enllaos externs .

 Comunitat virtual d'entomologia;
 El mon dels insectes;
 Entomologia i filognia;
 Introducci a l'entomologia;
 Forum sobre entomolgia;
 Entomologia forense, I;
 Entomologia forense, II;
 Fotos d'insectes;
 Fotos d'insectes;
 Insectes fssils;
 Entomologia agrcola;
 Sagells d'insectes;
 Insectes de Xile;
 Ms de 9000 fotos de formigues;
 Insectarium Virtual - Informaci i ms de 50.000 fotos d'insectes. S'hi poden pujar fotos i els experts les identifiquen;
 Insectes d'Argentina i del mn;


Per a nens.
Collecci d activitats interactives per aprofundir en el coneixement dels artrpodes;
Caracterstiques dels artrpodes; text, figures i exercicis;
Caracterstiques dels insectes; text, figures i exercicis;
Els insectes; text, fotos i vdeos;
Els insectes; amb informaci sobre els diferents ordres;

Societats entomolgiques .
 Societat Catalana de Lepidopterologia;
 Asociacin Espaola de Entomologa;
 Sociedad Espaola de Entomologa Aplicada;
 Sociedad Entomolgica Aragonesa;
 Sociedad Andaluza de Entomologa (boletn);
 Asociacin Entomolxica Galega;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20286" title="Ribosoma" nonfiltered="3787" processed="3761" dbindex="8803">
Els ribosomes sn orgnuls no membranosos noms visibles al microscopi electrnic a causa de la seva reduda grandria ( 29 nm. en cllula procariota i 32 nm. en eucariota) es troben a totes les cllules vives (excepte a l'espermatozoide). La seva funci s ensamblar protenes a partir de la informaci gentica que li arriba de l'ADN transcrita en forma d'ARN missatger (ARNm). 

El ribosoma consta de dues subunitats que s'encaixen i treballen juntes per a la traducci de l'ARNm en protenes en el procs de sntesi proteica. Cada subunitat est formada per dues molcules molt grans d'ARN (anomenat ARN ribosmic) i algunes protenes ms petites.



La informaci gentica s a l'ADN. Aquesta informaci es copia a l'ARN.

El ribosoma llegeix l'ARN missatger i ensambla la protena amb els aminocids subministrats per l'ARN de transferncia. 

La protena s una cadena formada per aminocids. Entre els ssers vius s'han descobert fins ara 22 aminocids transcripcionals, encara que els ms usuals -els nics en els humans- sn noms 20.

El procs s el segent: 
 El ribosoma llegeix tres lletres del codi gentic que ha transportat en ARN. (Tres lletres codifiquen un aminocid i es diuen cod). ;
 Escull l'aminocid corresponent a aquestes tres lletres. ;
 Llegeix les segents tres lletres (el segent cod) i ensambla l'aminocid corresponent al costat de l'anterior... ;
 I aix fins que arriba al cod que dona ordre d'acabar la sntesi. ;

Per exemple: 

L'ARN s aquest: 

 AUGGCCAACGGCAUGCCUACUUAA

AUG li indica que ha de comenar a ensamblar la protena; s un cod d'inici (la interpretaci d'aquest pot ser fora diferent dependent de l'organisme, n'hi ha que ensamblen una metionina que desprs s'elimina).
GCC s Alanina. Agafa Alanina (un aminocid) i el subjecta. ;
AAC s Arginina, la posa al costat de l'Alanina.
GGC s Glicina, l'ensambla al costat de l'Arginina.
AUG era el smbol d'inici, per ja ha comenat; aix que ho interpreta com a Metionina. Posa l'aminocid Metionina ensamblat amb la Glicina.
CCU s Prolina. Ensambla la Prolina a la Metionina.
ACU s *Serina. Ensambla la serina amb la Prolina.
UAA s un Cod STOP. Deixa d'ensamblar la protena.

Per tant la protena ensamblada ha estat: (Metionina)-Alanina-Argirina-Glicina-Metionina-Prolina-Serina
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20291" title="Esdeveniment de Tunguska" nonfiltered="3788" processed="3762" dbindex="8804">


El 30 de juny de 1908, a la regi del curs mitj del riu Tunguska (tamb anomenat Tunguska Pedregs, en rus Podkmennaja Tunguska), prop d'on ara hi ha Evenkia (kraj de Krasnoyarsk, a la Federaci Russa), un cometa d'alguns centenars de tones va impactar sobre l'atmosfera i hi produ una explosi d'una o dues megatones, que s'aixec fins a una altura d'uns 8 km. L'explosi va arrasar ms d'un parell de milers de km2 de taig i la van detectar els sismgrafs de tot el mn, completant dues vegades la volta al mn. L'explosi va sumir molta part d'sia i part d'Europa en un hivern ms llarg del normal per culpa de la pols aixecada. 



Enllaos externs.
 A.E.Zlobin, Tunguska (PDC-2007);
 Tunguska  cometa 1908;
 Astrobiology, V.4, N.3, 2004, 391-399;
 Plana dels Laboratoris Nacionals Sandia sobre l'esdeveniment de Tunguska;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20302" title="Senet" nonfiltered="3789" processed="3763" dbindex="8805">

Senet (o Senet de Barravs) s una entitat municipal descentralitzada de la part nord del municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagora. El poble es troba situat a la vall de Barravs a 1.340 m d'altitud, a la confluncia de la Noguera Ribagorana amb el barranc de la Baixada, aiges avall del pant de Senet. 

El clima hi s sever. T un cens de 92 habitants (2005), la meitat dels quals hi viuen de forma permanent. Hi ha algunes segones residncies. 

Est comunicat per un vial asfaltat amb la carretera nacional N-230 Lleida-Vielha i amb el poble d'Aneto, a l'altra banda de la Noguera Ribagorana.

La seva economia s basada en la ramaderia (vaques i vedells d'engreix de la classe dita "bruna del Pirineu" i pastures per a ovelles a l'estiu) i en la fusta de pi negre i faig, avui dia molt compromesa per l'explotaci abusiva que pateixen els boscos i les tales destructives.

L'esglsia, romnica, dels segles XI-XII, est dedicada a Santa Ceclia.

Celebra festes dos cops l'any: per Sant Isidre (romeria i cant dels goigs a Estarredono) i per la nit de Sant Joan, que es baixa el foc  les falles  des de la muntanya. 

A la part nord del seu terme, al lmit amb la Vall d'Aran, hi ha la vall de Besiberri, amb els pics del mateix nom, zones de gran bellesa natural.

Hi existeixen tamb importants installacions hidroelctriques.

Hi va haver la temptativa de construir una nova installaci d'aquest tipus  al juliol de 2002  i precisament a la vall de Besiberri, la qual cosa va provocar la reacci dels vens i la formaci d'una associaci de carcter conservacionista (dita La Boixeriga), que va poder evitar finalment la construcci d'una nova presa i central hidroelctrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20305" title="Diferncia de potencial" nonfiltered="3790" processed="3764" dbindex="8807">
En fsica, la diferncia de potencial s la diferncia en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu. En enginyeria, de vegades es descriu com una variable depenent d'un altre punt (across variable).

La diferncia de potencial elctric entre dos punts (A i B) d'un camp elctric s igual al treball que realitza aquest camp sobre una unitat de crrega positiva (el coulomb en el SI), per transportar-la del punt A al B.

Aquest treball s independent del cam recorregut per la crrega i depn exclusivament de la posici en el camp del punts A i B.  Ve expressat per la frmula:





On:
 VA - VB s la diferncia de potencial.
 E s la Intensitat del camp en Newton/Coulomb.
 r s la distncia en metres entre els punts A i B.

A l'igual que en el potencial elctric, la diferncia de potencial en el SI es mesura en volts.

Si dos punts que tenen una diferncia de potencial s'uneixen mitjaant un conductor, es produir un flux de corrent elctric entre ambds punts.

Vegeu tamb.

Potencial elctric;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20309" title="Merc Molist i Ferrer" nonfiltered="3791" processed="3765" dbindex="8808">
Merc Molist i Ferrer s una periodista catalana, nascuda a Manlleu (Osona) l'any 1969. Llicenciada en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona. s collaboradora habitual del suplement Ciberpais que s'inclou cada dijous amb El Pas sobre temes de tecnologia, informtica, seguretat, hacking i relacionats.

Trajectria.

Va formar part des de 1996 de de Fronteras Electrnicas, associaci que ms endavant es va transformar en el captol espanyol de Computer Professionals for Social Responsability. 

Vinculada per la seva feina amb la comunitat hacker espanyola, va treballar durant el 2000 a traspassar els hackmeetings italians a l'estat espanyol; aquell any va coordinar el primer, que es va celebrar a Barcelona, en el centre okupat Les Naus. Dels hackmeetings van nixer els hacklabs. 

Des de l'any 2002 distribueix els seus articles periodstics (i la majoria de la seva producci literria) utilitzant una llicncia que permet la seva lliure distribuci, traducci i cpia. L'any 2005, sota l'assessoria de l'advocat Carlos Snchez Almeida, va presentar una reclamaci contra una agncia de premsa que havia venut un dels seus articles als principals diaris espanyols, sense fer-hi constar les condicions de la llicncia. El cas es va resoldre a favor de Molist sense arribar als tribunals.

Merc Molist tamb ha conreat la literatura. Ha guanyat un parell de premis de poesia i contes al llarg de la seva vida i ha publicat una breu novella, Can de Valeriana. Molts dels seus texts literaris s'ofereixen gratutament a la seva pgina web. 

L'any 1991 va guanyar el Premi de Contes Alambor amb "La traci". L'any 2006 va publicar el llibre Ciber@vis. Manual d'Internet per a joves de ms de 50 anys (ISBN 84-8330-368-X).

 Obres en suport informtic .
Ficci.
Chari (2005);
L astrolabi de l astronauta (2004);
L'any que va morir la iaia (2004);
Trobairitz (2003);
La llengua dels ocells (2002);
Waiting for the miracle to come ;
TXT (1999);
Sc morta (1996);
Gizel (1992);
La traci (1991);
Manlleu 300;


Assaig.
Armas de Mujer para Guerreros de la Red (2006);
Les tribulacions d'una usuria d'ADSL (2005);
Bon cop de mouse (2002);
El Monestir de les Dames ;
De follets, bandolers i bruixes (1992);
Entre l'espasa i la paret;
Emili Planas: l'aventura dels que van perdre la guerra civil;
Forever Cyber;
Internet es unisex... o no?;

 Enllaos externs .
 La seva pgina web personal, on publica els diferents articles que escriu, aix com la seva obra literria.
  Bloc;





   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20312" title="Embars" nonfiltered="3792" processed="3766" dbindex="8809">

L'embars o gestaci es refereix al procs posterior a la fecundaci d'un vul pel espermatozoide, pel qual es desenvolupa un nou individu de l'espcie dins del cos de la mare, fins el moment del part. Tenen embars tots els mamfers i, per tant tamb als ssers humans. 

Es considera que la gestaci o embars comena immediatament desprs de la fecundaci de l'vul i l'implantaci de l'embri a la matriu.

L'avortament s la interrupci de l'embars, en el lapse que va des de la concepci fins a l'inici del naixement, b sigui volutariament o per causes naturals o de malaltia.  

Es denomina microavortament a l'impediment del desenvolupament del pre-embri hum i la seva conseqent mort. 

Embars en humans.
En les persones l'embars sol durar nou mesos i el sexe del nou individu ve determinat per una combinaci gentica del parell de cromosomes sexuals, parell 23 en els humans, segons quina sigui la cpia transmesa a l'espermatozoide durant la meiosi.

Desenvolupament de l'embars.


Articles relacionats.

Avortament;
Part;
Fecundaci;
Reproducci;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20316" title="Arbre" nonfiltered="3793" processed="3767" dbindex="8810">
Aquest article es refereix als organismes biolgics. Per a altres significats de arbre, vegeu arbre (desambiguaci).;



Un arbre pot ser definit com una planta gran de tronc llenys. Encara que no hi ha una definici d'altura es pot considerar un arbre a partir dels tres o quatre metres, encara que normalment sn molt ms alts. s com definir els arbres en funci de la ramificaci ja que a diferncia dels arbusts, no ramifiquen a l'alada de terra. A ms, algunes espcies d'arbres, poden adoptar de vegades la forma arbustiva. Aix, l'alzina, si s'estassa o es crema, pot rebrotar ramificada des de terra com un arbust. Per contra, algunes espcies habitualment considerades arbustives, com el garric, en condicions favorables poden crixer com un arbret. De fet, els botnics, que necessiten definicions precises, fan servir les formes vitals de Raunkjaer, i ms que d'arbres i arbustos parlen de fanerfits, que sn plantes amb les gemmes persistents situades per damunt de 40 cm d'alria, i dintre dels fanerfits, anomenen macrofanerfits als que les tenen per damunt dels 2 m i nanofanerfits als que les tenen per sota.

La longevitat d'un arbre sol sser superior a la de la majoria de les plantes no arbries. Unes poques espcies d'arbres creixen per sobre dels 100 m. Aquestes, sovint, viuen ms d'un millenni. Els arbres sn components molt importants en el paisatge natural i sn un organisme essencial per a la vida humana i animal. 

Simbologia de l'arbre.
L'arbre t nombrosos sentits associats a la vida i el mn. El smbol ms antic iguala la figura de l'arbre a l'univers. Sembla ser propi dels indoeuropeus. Les arrels connectaven amb l'inframn i el tronc sostenia la copa celestial. Aquesta imatge va perdurar en la mitologia nrdica. L'arbre de la vida del Parads de la Bblia i l'avet de Nadal semblen derivacions de l'antic mite. En l'art romnic s una imatge de Crist. 

La tradici popular diu que tothom ha de plantar un arbre en la seva vida. En moltes cultures s'associa la vida d'un infant a un arbre, de manera que creixen alhora. s una forma d'evidenciar el lligam amb la natura. Moltes metfores sobre l'educaci dels infants tenen a veure amb un arbre (arbre tort, les pomes que dna, l'ombra, el bosc...) Tamb s un smbol de previsi, inversi i plans a llarg termini pel temps que triga a crixer. 

Com que s un dels primers dibuixos que fan els nens (com la casa, el sol o la persona) s usat per determinats corrents psicolgics com a test de personalitat.
1 abre tambe te vida i fa la fotosintesi x mi es 1 mda

Vegeu tamb.
 Port arbori;
 Arboretum de Catalunya;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20317" title="Pi (arbre)" nonfiltered="3794" processed="3768" dbindex="8811">









Un pi s un arbre del gnere Pinus, de la mateixa famlia que els avets, els cedres i les picees entre altres.

Morfologia.
Els pins sn arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.

Les fulles tenen una forma acicular caracterstica i s'apleguen en flocs de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les espcies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.

Els pins sn plantes monoiques, amb inflorescncies masculines i femenines separades en cada peu. Les femenines, desprs de pollinitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons.

Distribuci.
Hi ha ms d'un centenar d'espcies de pins, distribuides per totes les latituds i altituds de l'hemisferi nord, sis de les quals es fan espontniament als Pasos Catalans (el pi blanc, la pinassa o pi gargalla, el pi negre, el pinastre, el pi pinyer i el pi roig) i algunes altres (pi de Canries, pi insigne) hi han estat introdudes per al seu aprofitament forestal.

Llista de pins per regions.
Vell mn.
Regi europea i mediterrnia (alguna espcie extesa fins sia):
 P. brutia;
 P. canariensis - Pi de les Canries;
 P. cembra;
 P. halepensis - Pi blanc (en eivissenc/formenterer: pi bord);
 P. heldreichii;
 P. mugo - Pi negre;
 P. nigra - Pinassa;
 P. peuce;
 P. pinaster - Pinastre;
 P. pinea - Pi pinyoner o Pi pinyer (en eivissenc/formenterer: pi ver);
 P. sylvestris - Pi roig;

sia:
 P. amamiana;
 P. armandii;
 P. bhutanica;
 P. bungeana;
 P. dalatensis;
 P. densata;
 P. densiflora;
 P. eremitana;
 P. fenzeliana;
 P. fragilissima;
 P. gerardiana;
 P. henryi;
 P. hwangshanensis;
 P. kesiya;
 P. koraiensis;
 P. krempfii;
 P. latteri;
 P. luchuensis;
 P. massoniana;
 P. merkusii;
 P. morrisonicola;
 P. orthophylla;
 P. parviflora;
 P. pumila;
 P. roxburghii;
 P. sibirica;
 P. squamata;
 P. tabuliformis;
 P. taiwanensis;
 P. thunbergii;
 P. uyematsui;
 P. wallichiana;
 P. wangii (sin. P. kwangtungensis);
 P. yunnanensis;

Nou mn. 
Canad i EUA, excepte reas properes a la frontera mexicana:
 P. albicaulis;
 P. aristata;
 P. attenuata;
 P. balfouriana;
 P. banksiana;
 P. clausa;
 P. contorta;
 P. coulteri;
 P. echinata;
 P. edulis;
 P. elliottii;
 P. flexilis;
 P. glabra;
 P. jeffreyi;
 P. lambertiana;
 P. longaeva;
 P. monophylla;
 P. monticola;
 P. muricata;
 P. palustris;
 P. ponderosa (sin. P. washoensis);
 P. pungens;
 P. radiata - Pi insigne ;
 P. reflexa;
 P. remota;
 P. resinosa;
 P. rigida;
 P. sabineana;
 P. serotina;
 P. strobus;
 P. taeda;
 P. torreyana;
 P. virginiana;

Sud d'Arizona i Nou Mxic, Mxic, Amrica central i Carib:
 P. apulcensis;
 P. arizonica;
 P. ayacahuite;
 P. caribaea;
 P. cembroides;
 P. chiapensis;
 P. cooperi;
 P. cubensis;
 P. culminicola;
 P. devoniana (sin. P. michoacana);
 P. durangensis;
 P. engelmannii;
 P. estevezii;
 P. gordoniana (sin. P. douglasiana);
 P. greggii;
 P. hartwegii;
 P. herrerae;
 P. hondurensis (sin. P. caribaea var. hondurensis);
 P. jaliscana;
 P. johannis;
 P. lawsonii;
 P. leiophylla;
 P. lumholtzii;
 P. maximartinezii;
 P. maximinoi (sin. P. tenuifolia);
 P. montezumae;
 P. nelsonii;
 P. occidentalis;
 P. oocarpa;
 P. patula;
 P. orizabensis;
 P. pinceana;
 P. praetermissa;
 P. pringlei;
 P. pseudostrobus;
 P. quadrifolia;
 P. rzedowskii;
 P. strobiformis;
 P. tecunumanii;
 P. teocote;
 P. tropicalis;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20321" title="Josep Maria Escriv de Balaguer" nonfiltered="3795" processed="3769" dbindex="8812">

Josepmaria Escriv de Balaguer i Albas (Barbastre, Osca 1902 - Roma 1975), sacerdot espanyol, va fundar l'Opus Dei l'any 1928. Va estudiar en els seminaris diocesans de Logronyo i Saragossa, ciutat en la qual va ser ordenat sacerdot el 28 de mar de 1925.

Els documents pontificis afirmen que el 2 d'octubre de 1928 va veure, per inspiraci divina, com Du li demanava que difongus en tot el mn la crida universal a la santedat, i que obrs un nou cam dintre de l'Esglsia  l'Opus Dei  per a transmetre aquesta crida a tots els homes. En l'actualitat, segons l'Anuari Pontifici, hi ha ms de vuitanta mil membres de l'Opus Dei.

s autor de llibres d'espiritualitat difosos en els cinc continents. El ms conegut i popular s Cam, que compta amb prop de quatre milions i mig d'exemplars en 43 idiomes.

Es considera a Josepmaria Escriv com precursor del concili Vatic II per la seva predicaci sobre la santedat enmig del mn, afirmant que les persones de qualsevol condici i ofici honest poden arribar a ser santes, sense necessitat de ser sacerdot o religis.

Va morir a Roma el 26 de juny de 1975. Va ser beatificat per Joan Pau II el 17 de maig de 1992 i canonitzat el 6 d'octubre de 2002. Es celebra una festa en el seu honor cada 26 de juny.

Veus crtiques han recriminat les seves opinions vers les dones. Va ser Marqus de Peralta (1968-1972), i el 1972 el va traspassar a un germ seu..

Enllaos externs.
Josepmaria Escriv - Fundador de l'Opus Dei ;
Opus Dei - Pgina oficial de l'Opus Dei en catal;
Oraci;
Vida y milagros de monseor Escriv de Balaguer Por Luis Carandell  ;
Opus Dei - Obres del fundador ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20323" title="SimCity" nonfiltered="3796" processed="3770" dbindex="8813">

SimCity s un srie de videojocs iniciada el 1989 per Will Wright i desenvolupada majoritriament per Maxis (divisi de Electronic Arts) la finalitat de la qual s la construcci i desenvolupament d'una ciutat amb un ampli sentit de l'urbanisme. El conjunt de videojocs SimCity foren els ms venuts de Maxis fins a l'aparici de The Sims al 2000.

El desenvolupament de SimCity no va acabar en la seva primera versi (actualment ms coneguda com SimCity Classic), sin que se n'han anat desenvolupant noves versions.

Versions.
En ordre cronolgic les versions sn les segents:
 SimCity (actualment reanomenada SimCity Classic i amb la versi lliure Micropolis) (1989);
 SimCity 2000 (1993);
 SimCity 2000 Special Edition (1995);
 SimCity 2000 Network Edition (1996);
 SimCity 2000 per a PlayStation i Nintendo 64 (1997);
 SimCity 3000 (1999);


 SimCity 3000 Unlimited (2000);
 SimCity 64 (versi per a la Nintendo 64DD) (2000);
 SimCity 4 (2003);
 SimCity 4: Rush Hour (2003);
 SimCity 4: Deluxe Edition (2003);
 SimCity DS (versi per a la Nintendo DS) (2007);
 SimCity Societies (2007);
 SimCity Societies: Destinations (2008);
 SimCity Societies: Deluxe Edition (2008);
 SimCity Creator (versi per Nintendo DS i Wii) (2008);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de SimCity (Actualment SimCity Societies);
Pgina oficial de SimCity 3000;
Pgina oficial de MAXIS;
Pgina oficial d'Electronic Arts;
OpenCity Un clon del SimCity lliure;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20335" title="Jerome David Salinger" nonfiltered="3797" processed="3771" dbindex="8814">
Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919) s un escriptor estatunidenc. 

Salinger, de pare jueu i mare catlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Ms tard pass per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exrcit el 1942, particip en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any comen a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussi. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) s el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en sucidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres. 

La seva nica novella, The catcher in the Rye ("El vigilant en el camp de sgol", 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, s un ttol modlic de narraci d'aprenentatge, basat en Mark Twain per amb un humor ms cid. El 1953 recopil els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducci catalana de Quim Monz): Desprs noms public tres llibres ms: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducci catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novella breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducci catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva famlia, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripci de la seva destrucci, passant per l'univers mstic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deix d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra illustraci- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, s una de les ms rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra ms reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sgol), ha influt molt en certa narrativa moderna d'arreu.

Enllaos externs.
Proposta de lectura de l'edu365 sobre El vigilant en el camp de sgol















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20341" title="Gens" nonfiltered="3798" processed="3772" dbindex="8815">

 Els gens sn seqncies d'ADN o ARN;
 La gens era un tipus d'organitzaci familiar a l'Antiga Roma, vegeu gens (famlia);
 Gens s el nom d'un emulador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20343" title="Will Wright" nonfiltered="3799" processed="3773" dbindex="8816">

Will Wright (nascut a Atlanta, Georgia al 20 de gener de 1960) s un dissenyador de videojocs americ i co-fundador de Maxis. s conegut grcies als seus dos videojocs ms populars: SimCity i The Sims i el que est preperant Spore.

 Biografia .
Will no va acabar els estudis, per 5 anys desprs hi va tornar per aconseguir el graduat. Seguidament va anar a la universitat, on va comenar carreres com arquitectura o enginyeria mecnica, per no es va graduar en cap.

Als 20 anys, mentre jugava amb un simulador de vol, el va atreure la idea de crear nous mons i va idear el videojoc Raid on Bungling Bay, que posteriorment li va donar idea pel Sim City.

Amb 25 anys va conixer a Jeff Braun, el soci amb el que posteriorment va fundar Maxis, 3 anys desprs van treure el seu primer videojoc, Sim City.

Als seus 46 anys actuals segueix creant videojocs.

 Vegeu tamb .

 Maxis;
 The Sims;
 The Sims: Living'Large;
 The Sims 2;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20345" title="Transistor d'efecte camp" nonfiltered="3800" processed="3774" dbindex="8817">
El transistor d'efecte camp (Field-Effect Transistor o FET, en angls) s en realitat una famlia de transistors que es basen en el camp elctric per controlar la conductivitat d'un "canal" en un material semiconductor. Els FET, com tots els transistors, poden plantejar-se com resistncies controlades per voltatge.

La majoria dels FET estan fets usant les tcniques de processament de semiconductors habituals, emprant l'oblia monocristallina semiconductora com la regi activa, o canal. La regi activa dels TFTs (thin-film transistors, o transistors de pellcula fina), per altra banda, s una pellcula que es deposita sobre un substrat (usualment vidre, ja que la principal aplicaci dels TFTs s les pantalles de cristall lquid o LCDs).

Tipus de transistors d'efecte camp.

Podem clasificar els transistors d'efecte camp segons el mtode d'allament entre el canal i la porta:

 El MOSFET (Metal-Oxide-Semiconductor Field-Effect Transistor) usa un allant (normalment SiO2).
 El JFET (Junction Field-Effect Transistor) usa una uni p-n.
 El MESFET (Metal-Semiconductor Field Effect Transistor) usa una barrera Schottky;
 En el HEMT (High Electron Mobility Transistor), tamb anomenat HFET (heterostructure FET), la banda de material dopada amb "buits" forma l'allant.

La caracterstica dels TFT que els distingueix, s que fan s del silici amorf o del silici policristall.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20356" title="Brom" nonfiltered="3801" processed="3775" dbindex="8818">


El brom s un element qumic de nombre atmic 35 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Br.

El brom a temperatura ambient s un lquid roig, voltil i dens. La seva reactivitat s intermdia entre el clor i el iode. En estat lquid s perills per al teixit hum i els seus vapors irriten els ulls i la gola.

 Caracterstiques principals .
El brom s l'nic element no metllic que es troba en estat lquid a temperatura ambient. El lquid s roig, mbil i dens i voltil; s'evapora fcilment a temperatures i pressions estndard en un vapor roig (color semblant a qu presenta el dixid de nitrogen, NO2) i que presenta un forta i desagradable olor. Aquest halogen s'assembla qumicament al clor, per s menys reactiu (encara que ms que el iode). El brom no s molt soluble en aigua i es dissol millor en dissolvents no polars com el disulfur de carboni, CS2, o el tetraclorur de carboni, CCl4. Reacciona fcilment amb molts elements i t un fort efecte blanquejant.

El brom s altament reactiu i s un fort agent oxidant en presncia d'aigua. Reacciona vigorosament amb amines, alquns i fenols, aix com amb hidrocarburs aromtics i aliftics, cetones i cids carboxlics (aquests sn degradats per addici o per substituci). Amb molts metalls i altres elements, el brom anhidre s menys reactiu que l'humit; no obstant, el brom sec reacciona vigorosament amb l'alumini, el mercuri, el titani i amb els metalls alcalins i alcalinoterris

 Aplicacions .
El brom molecular s'empra en la fabricaci d'una mplia varietat de compostos de brom usats en la indstria i en l'agricultura. Tradicionalment, la major aplicaci del brom ha estat per a la producci d'1,2-dibromoet, que s'emprava com a additiu en les gasolines que tenien com antidetonant tetraetil de plom .

El brom s'empra en la fabricaci de productes de fumigaci, agents ininflamables, productes per a la purificaci d'aiges, colorants, bromurs emprats en fotografia (per exemple el bromur de plata, AgBr), desinfectants, insecticides, etctera.

Tamb s'obt a partir d'ell el bromur d'hidrogen, HBr:
Br2 + H2 
</doc>
<doc id="20366" title="Petroli" nonfiltered="3802" processed="3776" dbindex="8819">
;

El petroli  s una mescla complexa no homognia d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i lquids a negres i viscosos. Aquestes diferncies sn degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. s un recurs natural no renovable, i actualment tamb s la principal font d'energia als pasos desenvolupats.  

Els components qumics del petroli se separen i obtenen per destillaci mitjanant un procs de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: prop i but, gasolina, queros, gas-oil o disel, fueloil, olis lubricants, asfalts, carb de coc, etc.

Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans bombolles de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escora terrestre.

Origen.
El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plncton, que s un conjunt d'organismes microscpics que viuen en suspensi a les capes superficials del mar. Quan moren, el plncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de matria orgnica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentria. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons mar sofriran un procs d'oxidaci. Tamb, si queden fora del contacte amb l'oxigen dissolt a l'aigua marina en quedar soterrats per un sediment inorgnic impermeable patir un procs diagentic en condicions d'anaerobiosi,  on participa l'augment de pressi i temperatura juntament amb l'acci de bacteris anaerobis que transformen la matria orgnica en hidrocarburs. En una primera fase, t lloc alhora  la compactaci i la litificaci del sediment: els bacteris degraden els organismes vius amb els quals s'alimenten, i transformen els residus en una substncia insoluble orgnica amb estructures ccliques que s'anomena querogen i que constitueix la matria primera del petroli.

El petroli es produeix per la transformaci dels cids grassos del querogen que es transformen en hidrocarburs pesats i que desprs d'un  procs de maduraci es trenquen i originen hidrocarburs lquids i gasosos.
Una vegada formats els hidrocarburs a l'interior del sediment, en la seva transformaci poden passar dues coses:
Que el petroli es quedi a l'interior de la roca on es va formar, que normalment s impermeable i de textura fina. Aquestes roques s'anomenen pissarres bituminoses, i la seva explotaci comercial no s gaire rendible, ja que cal realitzar processos d'excavaci, trituraci i destillaci de grans quantitats de roques fins a poder obtenir petroli lquid. Es tracta de processos que requereixen una gran quantitat d'aigua i generen una gran quantitat de residus rocosos (gran impacte ecolgic). Els jaciments ms importants d'Espanya es troben a Puertollano (Ciudad Real) ;
Migraci del petroli. Si la roca ha quedat soterrada a gran profunditat s molt possible que el petroli s'escapi cap a zones superiors fins un altre material de major porositat i permeabilitat, per causa de la forta compactaci.

El petroli no es troba en un determinat tipus de roca sin que impregna qualsevol roca que sigui prou porosa (que tingui fora forats). A ms del petroli, en aquestes roques tamb s'hi troba met i aigua salada, provinents del seu procs de formaci.

Teoria biognica.
Segons aquesta teoria, el seu probable origen est en l'acumulaci d'enormes quantitats de restes prehistrics d'animals marins i de vegetals terrestres. Durant milions d'anys, mesclats amb sediments, davall la intensa acci de la compressi i el calor generat, es transformen en petroli i en gas. Aquest petroli i gas, per desplaament, passa a impregnar roques mes poroses i permeables i s'acumula formant una bossa de cru, que sovint se situa entre una bossa de gas i una bossa d'aigua salada. D'all, aquest petroli i gas es poden extraure mitjanant perforaci i bombar-se fins al seu emmagatzemament previ al seu refinament.

Teoria abiognica.
La idea de l'orgen abiognic del petroli es basa en els estudis de Nikolai Kudryavtsev. La teoria proposa que grans quantitats de carboni existeixen de forma natural al planeta, algunes en forma de hidrocarburs. Els hidrocarburs sn menys densos que altres fluids aquosos, i migren ascendentment a travs de grans xarxes de fractures. Els organismes microbials extremofils serien en part la causa dels marcadors biolgics trobats al petroli, per el seu rol en la formaci, alteraci o contaminaci dels diversos dipsits d'hidrocarburs encara es desconeix. Els clculs termodinmicsi els estudis experimentals confirmen que els n-alcans (components comuns del petroli) no evolucionen espontniament del met a les pressions tpiques de les basses sedimentries, i per tant la teoria de l'origen abiognic dels hidrocarburs suggereix la generaci a grans profunditats (per sota de 200km) (vegeu els resultats a ).

La teoria suggereix que aquests hidrocarburs, incloent el petroli, migrarien cap amunt amb met, de vegades portant heli, nitrogen i metalls pesants. Els proponents d'aquesta teoria creuen que les reserves mai s'exhaureixen perque es reompleixen per la part inferior. Aquesta idea va ser verificada en 1999, quan un dipsit de petroli anomenat "Eugene Island 330" situat ms enll de la costa de Louisiana va passar d'estar relativament exhaurit a estar reomplert de petroli pur, fent que la producci rpidament s'increments fins a nivells comparables amb els de l'inici de l'explotaci. Ms evidncies, com la creaci de met al 2004 a partir d'elements i compostos inorgnics, per Henry Scott de la Universitat d'Indiana, i el fet conegut que els cossos planetaris que mai han tingut vida contenen hidrocarburs, suportarien aquesta teoria.

A ms, les implicacions d'aquesta teoria sn les que s'han fet servir per trobar la majoria de les recents reserves arreu del mon. La tradicional teoria bitica noms prediu l'existncia de petroli a certs tipus de roques i a profunditats determinades, per la teoria abitica permet moltes ms condicions. Les reserves a la majoria de l'Arabia Saud, l'Iran, el Kazakhstan, la costa de Vietnam, i virtualment tot el petroli de Russia es van trobar a profunditats o en tipus de roca que sn incompatibles amb les tcniques tradicionals. Recentment, a Sussa, Thomas Gold va encapalar una perforaci experimental en granit pur, a on es va trobar prou petroli per produir un mili de barrils de prova.

Composici.
El petroli est compost d'hidrocarburs, composts d'hidrogen i carboni, en la seua majoria parafines, naftens i aromtics, que caracteritzen aqueix petroli. Junt amb quantitats variables de derivats hidrocarbonats de sofre, oxigen i nitrogen. Quantitats variables de gas dissolt i xicotetes proporcions de components metllics. Tamb pot contenir aigua en suspensi o en emulsi i sals. Els seus components tils s'obtenen per destillaci en la refineries de petroli. Els components no desitjats: sofre, oxigen, nitrogen, metalls, aigua, sals, etc,... s'eliminen mitjanant processos fisicoqumics.

Extracci.



S'extrau mitjanant la perforaci d'un pou sobre el jaciment. Si la pressi de la bossa de gas s prou, forar l'eixida natural del petroli a travs del pou que es connecta mitjanant una xarxa de oleoductes cap al seu emmagatzemament, el seu transport mitjanant vaixells petroliers i el seu refinament. Durant la vida del jaciment, la pressi descendir i ser necessari usar altres tcniques per a l'extracci del petroli. Aqueixes tcniques inclouen l'extracci mitjanant bombes, la injecci d'aigua o la injecci de gas, entre altres.

Histria del petroli.
Des de l'antiguitat el petroli apareixia de forma natural en certes regions terrestres com sn  els pasos d'Orient Mitj.

Fa 6.000 anys els asiris i babilonis l'usaven per a apegar rajoles i pedres; els egipcis, per a greixar pells; i les tribus precolombines de Mxic van pintar escultures amb ell.

En 1859 Edwin L. Drake va perforar el primer pou de petroli, prop de Titusville, en Pennsilvnia, quedant-se aquesta com la data del "descobriment" del petroli.

El 14 de setembre de 1960 en Bagdad, (Iraq) es constitueix la OPEP.

 Situaci actual .

Els principals productors de petroli sn l'Arbia Saudita, Iraq, Kuwait, Veneuela, Mxic, Rssia, els Estats Units, el Canad i el Regne Unit, entre d'altres.

La combusti dels seus derivats produeix productes residuals: partcules, CO2, SOx (xids de sofre), NOx (xids nitrosos), etc. Els vessaments de petroli suposen una forta amenaa al medi ambient mar.

A causa de la importncia fonamental per a la indstria manufacturera i el transport, l'increment del preu del petroli pot ser responsable de grans variacions en les economies locals i provoca un fort impacte en l'economia global.

Com a substncies alternatives als combustibles derivats del petroli hem de citar el biodisel, oli combustible amb caracterstiques comparables al disel que s'extrau principalment de les llavors oleaginoses de diferents plantes o el bioetanol, alcohol procedent de restes vegetals, que es pot utilitzar mesclant-lo amb altres combustibles o per a la fabricaci d'ters, que sn bases per a fabricar combustibles ms ecolgics.

Reserves.
Si l'extracci continua al mateix ritme que en el 2002, llevat que es trobaren nous jaciments, les reserves mundials durarien aproximadament 42 anys. Es calcula que queden unes 143.000 milions de tones (1,05 bilions de barrils)



(*) Producci en  milers de milions de barrils

Referncies.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20367" title="Fundaci Wikimedia" nonfiltered="3803" processed="3777" dbindex="8820">


La Wikimedia Foundation, Inc. s l'organitzaci matriu de Wikipedia, Wiktionary, Wikiquote, Wikibooks, Wikisource, In Memoriam 9/11 i Nupedia. s una organitzaci sense nim de lucre instituda sota les lleis de  Florida (Estats Units). La seva existncia  va ser oficialment anunciada pel director general de Bomis i cofundador de Wikipedia, Jimbo Wales el 20 de juny de 2003. El nom de  "Wikimedia" va ser encunyat per Sheldon Rampton en una llista de correu (WikiEN-l) al mar del 2003. Els noms dels dominis http://wikimedia.org i  van ser adquirits per a la fundaci, per Daniel Mayer.

Projectes de Wikimedia.



Enllaos externs.

Fundaci Wikimedia;
Estatuts;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20372" title="Ppm" nonfiltered="3804" processed="3778" dbindex="8821">


Cincia: ppm s l'abrevaci de parts per mili una unitat de mesura de concentraci.
Informtica: ppm s l'abrevaci de pgines per minut una unitat de mesura de velocitat en impressores, fotocopiadores i similars.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20376" title="Banyeres del Peneds" nonfiltered="3805" processed="3779" dbindex="8822">

Banyeres del Peneds s un municipi de la comarca del Baix Peneds.








|}

 Breu histria .
El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmaci de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Valls a crrec del rei franc Llus Ultramar. La torre de la Gurdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcci al Nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172m.) 

L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notcies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII. Un document datat el 1574 fa referncia al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'ermita, una bella mostra de l'arquitectura romnica.

L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canys, a les Masies de Sant Miquel, una Necrpolis dels segles VI-V a.C. Algunes de les restes arqueolgiques que s'hi van trobar sn exposades a la Casa Museu Guimer del Vendrell. En altres indrets s'han trobat restes Iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella poca.

L'any 1998, es va descobrir, al voltant de l'ermita de les Masies de Sant Miquel, un important jaciment ibric, del segle III aC, catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional, ja que es creu que s el centre neurlgic de la Cossetnia Oriental. L'objectiu de la Generalitat i l'Ajuntament de Banyeres s aconseguir formar un gran parc ibric per poder ser obert al pblic de forma progressiva, a mesura que avanci les excavacins.

 Moviment social a Banyeres.
Article principal: Plataforma No fem el CIM

 Punts d'inters .
Sn d'inters les restes del castell de Banyeres, encara que actualment noms queda en peu una torre mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars d'uns dotze metres d'alada. Anomenada ja l'any 938 com la torre de Gurdia de Banyeres, en el document de confirmaci de les possessions de Llus d'Ultramar. Hi tingu drets el Monestir de Sant Cugat. L'ermita de Santa Maria del Priorat. La construcci tingu primitivament una sola nau d'estil romnic, a la qual s'afeg posteriorment una altra nau amb absis, en poca de transici al gtic. A l'interior cal destacar un sarcfag de pedra construt en diferents estils des del preromnic fins al gtic. A l'iterior hi ha restes que podrien pertnyer als antics priors. El sagrari s d'estil gtic. Sn interessants el cadiratge de pedra i les rajoles de terra. L'ermita s l'ltima resta de l'antic priorat benedict situat en aquest indret.

L'esglsia parroquial de Santa Eullia, construda a finals del segle XVII, en substituci de l'antiga, situada a prop del castell, s'esmenta per primera vegada l'any 1054.
Hi ha tamb diverses masies notables, disseminades pel terme: la Garita Vella, mas Roig, casa Roja, corral d'en Beina, casa Murada, can Canys,...
Si es parla de Banyeres, hom no pot sin que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaa, a la qual dna nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.

 Festa Major .
Banyeres celebra la seva Festa Major el segon diumenge de juliol, amb actes propis de Festa Major i amb la participaci de tots els grups folklrics del poble. L'acte ms animat s el correfoc, que es va fer per primera vegada l'any 1982.
La Festa Major petita se celebra el 12 de febrer, per Santa Eullia, patrona del poble.

 Demografia .


Vegeu tamb.
Plataforma No fem el CIM;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20377" title="La Bisbal del Peneds" nonfiltered="3806" processed="3780" dbindex="8823">


La Bisbal del Peneds s una vila i municipi de la comarca del Baix Peneds.













 Demografia .




 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20378" title="Bonastre" nonfiltered="3807" processed="3781" dbindex="8824">


Bonastre s un municipi de la comarca del Baix Peneds, tot i que fins el 1990 pertanyia al Tarragons.





|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20379" title="Maslloren" nonfiltered="3808" processed="3782" dbindex="8825">


Maslloren s un municipi de la comarca del Baix Peneds.
Situat al lmit comarcal amb l'Alt Camp. T un relleu accidentat a la zona de la serra de Montmell.

La base de l'economia resideix en l'agricultura de sec (vinya i ametllers). El turisme d'estiu completa el sector econmic del municipi.





|}

 Demografia .






 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20380" title="El Montmell" nonfiltered="3809" processed="3783" dbindex="8826">

El Montmell s un municipi de la comarca del Baix Peneds, amb capital a la Juncosa de Montmell. El 1989 va canviar el nom afegint l'article a Montmell.










|}

 Demografia .


 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament;
Patrimoni histric i artstic del Montmell;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20383" title="Hug I de Frana" nonfiltered="3810" processed="3784" dbindex="8827">

Hug I de Frana o Hug Capet (v. 940 - Chartres 996), comte de Pars; duc de Frana (956-987); rei dels francs (987-996) i fundador de la Dinastia dels Capets.

Orgens familiars.
Hug Capet fou fill d'Hug el Gran, duc dels francs, i la seva esposa Edwiga de Saxnia. Per lnia paterna era nt del rei Robert I de Frana, i per lnia materna d'Enric I d'Alemanya. 

Hug el Gran va morir el 16 de juny del 956, data en qu el jove Hug, el germ gran dels tres fills del duc difunt, encara era menor. Tots tres van passar sota la tutela del seu oncle Brunon, arquebisbe de Colnia, mentre que llurs  honors  van passar a les mans del Welf, Hug l'Abat.

El duc dels francs.
Al 960, va esdevenir duc dels francs, tamb va ser comte d'Orleans aix com abat laic de Saint-Martin de Tours, de Marmoutier, Saint-Germain-des-Prs i Saint-Denis.

El rei dels francs.

Va ser elegit rei per una assemblea de grans reunits a Senlis l'1 de juny de 987 desprs que mors sense succecci el rei Carolingi Llus V de Frana a causa d'un accident de caa l'any 986. Va ser coronat a Noyon el 3 de juliol de 987 per l'arquebisbe de Reims amb la qual cosa esdev rei per dret div. El rei del caputx  va inaugurar, aix, la dinastia Capet que durar fins l'any 1328 -amb les branques collaterals fins al 1792-, i va acabar amb la dinastia precedent malgrat que el carolingi Carles de Lorena tamb opts al tron de Frana. Ara b, tant la intervenci de l'arquebisbe de Reims aix com el recolzament del partit imperial, contari a la uni de la Lorena amb el regne de l'oest, perqu esdevindria un regne massa potent que podria fer ombra a l'autoritat imperial, van ser decisius perqu Hug Capet fos elegit rei tot i la legitimitat de la candidatura de Carles de Lorena.

Npcies i descendents.
Hug Capet es va casar l'any 968 amb Adelaida d'Aquitnia, filla de Guillem III d'Aquitnia. D'aquest matrimoni van nixer quatre fills. 
 Gisella de Frana (970-v 1000), casada amb Hug I de Ponthieu;
Edwige de Frana (969-1013), casada vers el 996 amb Rainier IV d'Hainaut i posteriorment amb Hug III de Dasbourg ;
 Robert el Piads (972-1031), rei de Frana;
 Adelaida de Frana (973-1068);

Tingu un fill illegttim conegut:
 Guasl de Frana (?-1030), arquebisbe de Bruges;

Successi.
Igualment que el rei Lotari I, el primer capet va fer elegir i va coronar rei de tot el domini reial el seu hereu, Robert, a finals de l'any 987 amb la qual cosa evit les lluites dinstiques entre germans que havien estat molt freqents durant les dinasties merovngia i carolngia. 

Hug Capet va morir el 24 d'octubre de l'any 996 a Les Juifs, prop de Chartres, sent enterrat posteriorment a la catedral de Saint-Denis.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20384" title="Dinamita" nonfiltered="3811" processed="3785" dbindex="8828">
La dinamita s un explosiu usat en la mineria, demolici, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867, i que va guanyar rpidament popularitat perqu no explota per accident amb facilitat.
 
La dinamita s una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat amnic i nitrat de sodi, absorbida en materials inerts com les serradures.

L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu lquid significava un s molt dificults. Nobel manufacturava i venia aquest lquid, per la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb  terra de diatomees . Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i slex.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20393" title="Nvol" nonfiltered="3812" processed="3786" dbindex="8829">


Un nvol o nigul s una regi de l'atmosfera lliure on t lloc la condensaci del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en qu no toca a terra. La classificaci dels nvols universalment adoptada s la de l'Atlas internacional dels nvols i dels estats del cel. 

Cada gota del nvol t un dimetre d'una centsima part de millmetre, i cada metre cbic d'aire cont 100 milions de gotes. Com que les gotes sn tan petites, es poden mantenir en estat lquid a temperatures de fins -30 C. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades. Els nvols en nivells ms alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del millmetre. 

Els nvols densos i gruixuts tenen una gran reflectivitat (70% al 95%) a travs de tot el rang de la llum visible: conseqentment, es veuen de color blanc, almenys des del seu cim. Les gotes del nvol dispersen la llum eficientment, de manera que la intensitat de la radiaci solar disminueix amb la profunditat dins del nvol; per aquest motiu, de vegades els nvols presenten un color gris, o fins i tot ms fosc, en la seva base. Els nvols prims poden aparixer amb els colors presents al seu voltant o al fons, i els nvols illuminats per llum diferent a la blanca, tal com succeeix durant la sortida o la posta de sol, poden estar acolorits corresponentment. En el rang de l'infraroig proper, els nvols poden aparixer ms foscos perqu l'aigua que constitueix les gotes del nvol absorbeix fortament la radiaci solar a aquestes longituds d'ona. 

 Formaci dels nvols .
Els nvols es formen quan el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensa en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel. Per a qu aix succeeixi, la parcella d'aire ha d'estar saturada (no pot contenir ms aigua en estat gass) i llavors comena a condensar-se en estat lquid o slid. Hi ha diversos camins per assolir la saturaci:

 L'aire s refredat per sota del seu punt de saturaci. Aix succeeix quan l'aire entra en contacte amb una superfcie freda o una superfce que s'est refredant per radiaci, o b quan l'aire s refredat mitjanant una expansi adiabtica (ascens d'aire). Aquest fet es pot donar en les situacions segents: ;
Al llarg de fronts freds o clids (ascens frontal);
Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda (ascens orogrfic);
Per la convecci causada per l'escalfament d'una superfcie per insolaci (escalfament dirn);
Quan bufa aire calent sobre una superfcie ms freda, com una porci d'aigua freda. ;
 Els nvols es poden formar quan dues masses d'aire per sota del punt de saturaci es barregen. Alguns exemples sn: la nostra respiraci en un dia fred, les esteles de condensaci dels avions o el mar fumejant. ;
 L'aire es troba a la mateixa temperatura per absorbeix ms vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturaci.  ;


La majoria de gotes d'aigua es formen quan el vapor es condensa al voltant d'un nucli de condensaci, una minscula partcula de fum, pols, cendra o sal. En condicions de supersaturaci, les mateixes gotes d'aigua poden actuar com a nuclis de condensaci. 


Les gotes d'aigua suficientment grans com per caure a terra sn produdes de dues maneres. La ms important implica el procs de Bergheron, mitjanant el qual l'aigua superrefredada i els cristalls de gel en un nvol interactuen per produir un creixement rpid dels cristalls de gel, que desprs precipiten del nvol i es fonen mentre cauen. Aquest procs tpicament t lloc en nvols amb cims amb temperatures per sota dels -15 C. El segon procs ms important s la 'coalescncia': collisi i captura cap avall de gotes d'aigua, que t lloc en nvols amb temperatures ms elevades, i que dna lloc a la formaci de gotes cada vegada ms grans, que arriben a tenir un pes suficient per superar els corrents d'aire ascendents i caure com a pluja. 


La forma dels nvols depn, bsicament, en la intensitat del corrent d'aire ascendent i en l'estabilitat atmosfrica. En condicions d'inestabilitat domina la convecci, i es produeixen nvols desenvolupats verticalment. En condicions d'estabilitat es formen nvols horitzontalment homogenis. 

Tipus i classificaci dels nvols.
La classificaci dels nvols d'acord a les seves caracterstiques fsiques i visuals, prov de l'Organitzaci Meteorolgica Mundial i v recollida en el treball International Cloud Atlas. Els noms cientfics dels nvols sn en llat, i n'existeixen tres gneres fonamentals

Nvols alts ;
Nvols mitjans;
Nvols baixos ;

Nvols alts.
Situats a ms de 7 km d'alada
Cirrus (Ci) ;
Cirrostratus (Cs);
Cirrocumulus (Cc) ;


Nvols mitjans.
Situats de 2 a 7 km d'alada.
Altostratus (As);
Altocumulus (Ac);
Nimbostratus (Ns);


Nvols baixos.

Els nvols baixos estan situats entre la superfcie i 2 km.
Stratus (St) ;
Cumulus (Cu) ;
Stratocumulus (Sc);
Cumulonimbus (Cb);


 Vegeu tamb .
 Pluja;
 Nvol interestellar;
 Boira;
 Hurac;
 Tempesta;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20395" title="Joan Prim i Prats" nonfiltered="3813" processed="3787" dbindex="8830">

Joan Prim i Prats, el General Prim (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i poltic progressista del segle XIX molt influent en la poltica espanyola. Va ser president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870.

Antecedents familiars i infncia.
Va nixer a Reus el 16 de desembre de 1814. El seu avi havia exercit de notari i el pare, Pau Prim, que era tinent coronel, va heretar la Notaria en retirar-se del seu crrec militar. Va tenir com a mestre a l'escola a Alexandre Garcia. 

Guerra carlina.
Als 19 anys es va allistar en els "Tiradors d'Isabel II" un cos franc de "miquelets", voluntaris que suplien la falta de tropes regulars, i als quals havia donat nom el seu primer cap, un valenci anomenat Miquelot de Prats. Els miquelets havien estat dissolts en la pau de Ryswick per a Catalunya van conservar aquest nom els Fusellers de Muntanya i els cossos improvisats en temps de guerra o agitaci, i va ser en aquests cossos, en ple aixecament carl, on es va allistar Prim i on va mostrar uns dots de valor i temeritat rellevants. Per les seves victries sobre partides carlines (l'anomenada Guerra dels set anys) va ser ascendit a tinent. Al capdavant d'una companyia va prendre Vilamaj del Valls defensada per forces carlines superiors, i va resultar ferit. Noves accions victorioses el van promoure a capit. La presa de San Miquel de Sarradell on va capturar personalment la bandera del quart batall carl de Catalunya, va fer que se li conceds la creu de San Fernando de primera classe. Seguidament va assaltar Solsona i aconsegu escalar personalment el fort obrint les portes, acci per la qual va ser ascendit a comandant. Van seguir noves mostres d'un valor  extraordinari que eren objecte de comentari en tot el pas; els seus propis soldats l'aclamaven. Per una acci extraordinria en Angers se'l va ascendir a major de batall i se li encarreg el comandament a la zona de la lnia de Solsona-Castellvell, per la qual passaven els combois de aprovisionament carl. En els combats que va sostenir va perdre diverses vegades el cavall i ell mateix va resultar ferit ms d'una vegada, guanyant una altra creu de San Fernando i el grau de coronel. Amb sols 26 anys el seu nom ja era un smbol de valor; i llavors va acabar la guerra, en la qual havia pres part en 35 accions, havent aconseguit tots els graus al camp de batalla.

Govern d'Espartero.

Desprs del pronunciament liberal de La Granja els constitucionalistes es van dividir en conservadors i progressistes. Aquests ltims, dirigits per Calatrava i Mendizbal, van comptar aviat amb l'adhesi de Prim (1840). Es va presentar a diputat per la provncia de Tarragona i va obtenir l'esc (1841). Com s'havia ajustat la pau amb els carlins els cossos voluntaris havien estat dissolts i es dubtava que els graus de Prim li fossin reconeguts, per el seu immens prestigi superior al de qualsevol altre contemporani, i l'acta de diputat, van facilitar que fora confirmat com coronel i el regent Espartero a ms el va nomenar Subinspector de Carrabiners d'Andalusia. En aquest lloc va aconseguir evitar que els conservadors al comandament de Ramn Narvez, partidaris de retornar la regncia a Maria Cristina, poguessin entrar a Espanya per Gibraltar, i encara que O'Donnell, un altre dels lders conservadors, va entrar al nord fins a Pamplona, va haver de retirar-se. No obstant aix Prim s'enemist amb Espartero i el seu govern, als quals va acusar de afavorir els teixits anglesos amb la finalitat d'arrunar la indstria txtil catalana i tenir ms sotms el territori catal. Ms tard la sublevaci de Barcelona, a la qual es va atribuir a Espanya tendncies separatistes, i el consegent bombardeig de la ciutat per Espartero, va acabar de distanciar ambds lders. A l'acabament de la legislatura (1845) Prim es va dirigir a Pars on va tenir una entrevista amb una societat secreta de militars desterrats fundada recentment, nomenada "Orde Militar Espanyola" el lder de la qual era Leopoldo O'Donnell i en la que figuraven Narvez i altres i es creu que van acordar cooperar per enderrocar a Espartero, i encara que al retorn va ser detingut a Perpiny, va ser alliberat marxant a la seva ciutat natal Reus. Les intrigues poltiques aviat es van desenvolupar a Madrid i quan la situaci va estar madura, Mlaga, Granada i Almeria es van sublevar contra Espartero, alhora que Joan Prim i Lorenzo Milans del Bosch es pronunciaven a Reus. Barcelona es va unir a la rebelli i aviat tot Catalunya estava sublevada. El general Martn Zurbano va sortir amb les seves tropes de la rodalia de Barcelona i es va dirigir a Tarragona, i d'all a Reus, centre de la revoluci catalana. La ciutat, sense defenses, era presa fcil de Zurbano, que va permetre la sortida de Prim i els seus, que van abandonar la ciutat cap a Barcelona, per evitar un sagnant assalt. Es diu que els reusencs van increpar a Prim per haver-los portat l'agitaci i consegent repressi, i el coronel es va dirigir als seus conciutadans i els va assegurar que all mateix on l'increpaven li aixecarien una esttua, cosa que va resultar certa doncs el lloc s actualment la Plaa anomenada "Prim" i cont al centre la esttua eqestre del militar. A Barcelona Prim es va entrevistar amb un emissari de l'"Orde Militar espanyola" el que li va valer nous retrets, aquesta vegada dels progressistes. Prim va prohibir als generals conservadors desembarcar a Barcelona perqu no poguessin arribar a Madrid abans que ell, i va sortir cap a la capital, per els conservadors van desembarcar a Valncia i van sortir a marxes forades cap a Madrid. No va tardar a caure Espartero qui va sortir cap a Anglaterra i el general conservador Narvez, des de Valncia, va arribar a Madrid un dia abans que Prim, i ascendit a tinent general, va assumir la capitania general de Madrid. No obstant aix Prim va ser nomenat brigadier per Francisco Serrano, que a Barcelona havia assumit la cartera de Guerra. 

Una rebelli de Barcelona contra els conservadors va fer que es decids nomenar Prim governador militar i comandant~ general de la provncia de Barcelona. Sembla que va ser a Barcelona on va pronunciar el seu celebra frase "o faixa o caixa" (s a dir, o rebre la faixa de general, o la caixa per al enterrament), i va combatre amb energia als revolucionaris (La Jamancia) que dominaven part de la ciutat i algunes zones prximes, sometent a Barcelona a un dur bombardeig entre el 6 de setembre i el 18 de novembre de 1843, fins a derrotar-los i deixar la ciutat pacificada i amb una tercera part dels edificis destruits. Per aquestes accions va rebre de Serrano el faix de general. 

Desprs pacific altres zones agitades a Catalunya, motiu pel qual va rebre el ttol de comte de Reus i vescomte del Bruch amb dret hereditari.

Governador de Puerto Rico.
Poc desprs va tornar a Madrid per els conservadors el van enviar com comandant militar de Ceuta, crrec que Prim va refusar, abandonant Espanya. Quan va tornar, Narvez el va acusar d'un suposat complot pel qual va ser condemnat a sis anys de pres en un castell, condemna que va comenar a complir en el fort gadit de Sant Sebasti, devent haver estat enviat a les Illes Marianes, per la mare de Prim va demanar grcia a Narvez que finalment la hi va concedir. Prim va tornar a marxar a l'estranger. Narvez va dimitir per desacords amb el prncep consort i desprs d'un breu govern de Isturiz es va formar el govern de Joaqun Maria Pacheco que va concedir una amnistia. El Ministre de la Guerra, Fernndez de Crdova, amic de Prim, el va nomenar com capit general de Puerto Rico en 1847, on el seu rigor exagerat i les seves preferncies racials pels blancs, no el va fer estimat de la majoria dels porto-riquenys. Captur al cap guerriller "L'guila" per el va alliberar amb la promesa de sotmetre's, per res ms ser alliberat va intentar demostrar que podia amb Prim robant-li el cavall; Prim el va capturar de nou i el va fer afusellar. Un suposat atac de negres de Martinica contra una de les Antilles daneses, va ser repellit grcies a l'auxili de Prim, que va rebre la condecoraci danesa de la Dannebrog. Sols va exercir el comandament uns mesos, tornant desprs a Espanya (1848).
Parlamentari .
En les segents eleccions Prim es va presentar candidat per diversos districtes electorals catalans, sent elegit pel de Vic. Per les Corts van ser dissoltes i es van convocar altres noves per al 31 de maig de 1851. Prim va tornar a presentar-se per Vic, per el govern, incmode amb la seva posici parlamentria, el va nomenar de nou Capit General de Puerto Rico crrec que va acceptar;  per desprs de les eleccions es va anullar aquest nomenament. Prim es quedava doncs sense esc i sense crrec. Per un diputat progressista havia obtingut el seu esc per dos districtes, i deixava lliure un d'ells a Barcelona, oferint donar suport a Prim per obtenir-lo en el seu lloc. Des que Prim va reprimir la rebelli de la Jamancia no gaudia de simpaties a Barcelona, per va prometre rectificar els seus errors, ser el campi del liberalisme progressista, defensar els drets catalans especialment els econmics, i erigir-se en mxim defensor de les llibertats ciutadanes, i el poble el va creure i va ser elegit, complint desprs la paraula donada al colpejar amb els seus discursos de gran talent al govern espanyol, sense deixar passar cap de les injustcies que es portaven a terme a Catalunya. Quan el govern de Juan Bravo Murillo va tancar les corts i va comenar a governar per decret hi van haver certs moviments militars; per aix el govern, que el considerava sospits, va exposar a Prim la convenincia que sorts del pas per algun temps. Estant a Frana hi van haver noves eleccions i encara que sols es va autoritzar el retorn de Prim cinc dies abans d'aquestes, el general va ser reelegit per Barcelona, encapalant l'oposici al parlament, per aquest poc desprs va ser tancat novament i Prim va sortir d'Espanya cap a Frana (1853). Estant all es va iniciar la Guerra de Crimea i Prim va demanar ser delegat espanyol observador en el front turc, petici que li va ser concedida. En el mateix 1853 va desembarcar a Constantinoble i va estar com a observador entre d'altres accions, en l'atac de l'illa de Totorkan, aconsellant all amb gran encert la collocaci de l'artilleria. En 1854 va tornar a Frana temporalment, tornant seguidament al front turc. El Sult li va concedir la condecoraci de Medjidie i un sabre d'honor. Estant en Roulschouck va conixer la notcia del victoris pronunciament liberal a Espanya (La Vicalvarada) i va tornar precipitadament. O'Donnell i Espartero havien arribat a un acord de collaboraci per exercir el poder, per cap desitjava afavorir a Prim qui va decidir presentar-se com a candidat per a les corts constituents, eleccions que es van celebrar el 8 de novembre de 1854, i comprenent que els demcrates (republicans i socialistes) eren una fora en ascens, va recollir en les seves promeses algunes de les seves aspiracions al costat de les dels liberals progressistes. Prim va ser elegit per va tenir escassa intervenci en les Corts, on destacava l'oratria de Castelar, i finalment va renunciar per ocupar la Capitania General de Granada amb la plaa annexa de Melilla, que estava sent peridicament atacada per cabiles berbers. Prim es va desplaar a la ciutat i va vncer als cabilencs a Cabrerizas. En 1856 va ascendir a Tinent General cessant poc desprs com capit general de Granada quan O'Donnell va arribar al poder en substituci d'Espartero, el qual va ser defensat per la Milcia Nacional al comandament de Pascual Madoz, que va ser derrotada i dissolta. Per O'Donnell aviat va ser obligat a dimitir i la reina va tornar a cridar a Narvez de qui esperava que revoqus la llei de desamortitzaci de bns civils votada per les Corts Constituents, com efectivament va fer.

Condemna .
Les crtiques de Prim a Narvez van motivar la seva detenci acusat de faltar a l'honor militar, i el consell de guerra es va demorar per evitar que es presents a les noves eleccions. Poc abans d'aquestes va ser condemnat a sis mesos de castell, pena que va complir a Alacant i que li va ser commutada per desterrament a la ciutat sota paraula de no intentar escapar. A pesar de no poder fer campanya va ser elegit per una majoria aclaparadora pel districte de Reus. No va poder prendre possessi, i passats els sis mesos el govern li va concedir llicncia per traslladar-se a Vichy a Frana. Narvez queia poc desprs i seguiren dos breus governs fins que va tornar al poder O'Donnell amb el seu partit acabat de creat anomenat Uni Liberal en la que es va integrar Prim (1856) deixant temporalment al Partit Progressista. Per aquesta poca es va plantejar la qesti mexicana: existien certes reclamacions espanyoles pendents des de la independncia i s'havien produt alguns incidents que van costar la vida a sbdits espanyols: Prim es va oposar a la guerra, i se l va acusar d'actuar aix per haver-se casat amb una mexicana anomenada Francisca Agero, emparentada amb el ministre Echevarria, que pertanyia al govern de Benito Jurez a Veracruz (els conservadors tenien un altre govern a la ciutat de Mxic). Una altra qesti candent era la de les cabiles que amenaaven Ceuta-Melilla, especialment la de Anyera, que va cometre certs actes hostils a Ceuta. O'Donnell buscava un enemic exterior per distreure l'atenci dels problemes interiors, i es va aprofitar d'aquesta circumstncia. El Sult de Marroc es va avenir a donar satisfaccions, per malgrat tot el govern O'Donnell va declarar la guerra a Marroc (1859). 

Guerra de Marroc.


Prim va demanar incorporar-se a la fora expedicionria i va ser nomenat comandant de la divisi de reserva que s'estava formant a Antequera. D'all embarc a Algesires i va sortir cap a Ceuta al capdavant dels seus batallons i dels voluntaris catalans. Prim va donar llavors mostres del seu valor amb avenos a pit descobert, en inferioritat numrica, en desavantatjosa posici i amb envestides cos a cos. Destaquen els fets d'armes de Castillejos i Wad Ras (aquestos noms serien anys desprs atorgats a carrers de la seva ciutat natal). Sembla que Prim va ser extraordinriament sanguinari al Marroc fins al punt que durant molts anys s'espantava als nens marroquins amb la frase "Que ve Prim!". Va ser Prim qui va decidir la sort de la batalla de Cabo Negrn. En la batalla de Tetuan arrib al campament de Muley Abbas. Desprs de la signatura de la pau de Tetuan (26 de abril de 1860), Prim va tornar a Espanya, desembarcant a Alacant, recorrent el trajecte fins a Madrid en olor a multitud. Desprs va passar a Catalunya on la rebuda va ser apotesic amb arcs de triomf, nomenaments de fill adoptiu per diverses ciutats, sabres d'honor etc. La reina li va atorgar el marquesat de Castillejos amb Grandesa de primera classe. Un gran de Espanya que li va fer notar que eren iguals va ser respost per Prim que ell sol era igual amb l'avantpassat que havia guanyat la grandesa. Poc desprs el govern va nomenar a Prim director del Cos d'Enginyers.

L'afer mexic.
En aquesta situaci el govern conservador mexic de Miramn, al qual Espanya reconeixia, havia estat derrotat per Jurez. Aquest un cop en el poder va expulsar l'ambaixador espanyol (1861) i va ajornar el pagament del deute. Anglaterra i Frana, afectades per idntica mesura, van decidir prendre les duanes de Veracruz i Tampico per cobrar-se el deute amb els seus ingressos i Espanya se'ls hi va unir (Convenci de Londres, Octubre 1861). L'acord estipulava que no s'incorporaria cap territori mexic. La fora expedicionria espanyola es va encomanar a Prim, amb plens poders i poc desprs el general sortia cap a L'Havana, on a l'arribar es va assabentar que les forces espanyoles ja havien sortit i s'havien apoderat de San Juan de Ulua i Veracruz, aparentment per decisi del general Serrano, Capit general de Cuba. Acceptades les excuses que se li van oferir per no esperar-lo, va arribar a Veracruz el Gener del 1862. La zona d'acampada era insalubre i l'anomenat "vmit negre" va comenar a fer estralls en les tropes fins al punt que una expedici a l'interior hauria estat un desastre. Llavors van sollicitar perms al govern mexic per acampar a Orizaba, ms saludable, per el govern de Jurez va deixar passar el temps sense accedir ni negar. Al cap d'uns dos mesos Prim es va entrevistar amb el seu parent, el Ministre Echevarria, i li va exigir lliure pas a Orizaba, aconseguint el seu objectiu. Una vegada les tropes en Orizaba, Crdova i Tehuacan es van iniciar les converses conegudes com a Convenci de la Soledat (a Orizaba). En aquest temps Napole III ja havia decidit convertir a Mxic en Imperi amb l'arxiduc Maximili com Emperador, i va enviar un missatge a Prim demanant la cooperaci de les forces espanyoles al seu comandament "per afermar l'ordre en el pas mexic". A la sessi de la Convenci de la Soledat del 15 d'abril de 1862 el delegat francs va anunciar el suport del seu govern als conservadors oposats a Jurez, i va acusar a Prim de voler coronar-se ell mateix com Emperador. Prim va refutar aquestes afirmacions i va ordenar la retirada de les seves tropes, i el mateix van fer els anglesos. La reina Isabel, que s'oposava a la candidatura de Maximili al tron mexic, va aprovar aquesta decisi, contra el parer del govern que volia acontentar a Napole. Prim va passar a l'Havana i d'all va fer un viatge a Estats Units, des d'on va tornar a Espanya on va rebre generals atacs per la seva actuaci, que no obstant, es va demostrar encertadssima sols tres anys desprs.

Aixecaments i conspiracions.
Al cap d'algun temps Prim va dimitir com a Director General d'Enginyers, crrec que encara ostentava, i poc desprs, caigut O'Donnell, va abandonar la Uni Liberal i es va integrar en el Partit Progressista (1862). Una filla de Prim anomenada Isabel, nascuda en 1863, va ser apadrinada per la prpia reina. A les eleccions de 14 de novembre de 1863 els progressistes no es van presentar per certes qestions poltiques amb el govern per els progressistes buscaven accions que els acostessin al poder, i Prim va anunciar que dominarien el govern d'Espanya en un termini de dos anys. En aquesta poca van comenar a buscar aliances a l'exrcit. Es va preparar un cop per al 6 de Juny de 1864 per una delaci ho va impedir. Un nou intent dos mesos desprs tamb es va frustrar per la retirada del coronel al comandament del regiment de Savoia. Assabentat el govern d'aquestes conspiracions va invitar a Prim a sortir d'Espanya, i com que s'hi va negar li va ser assignada residncia a Oviedo, si b va poder tornar poc desprs perqu el nou govern de Narvez va dictar una amnistia. Les noves eleccions de finals de 1864 van ser tamb boicotejades pels progressistes. En 1865 el govern va endurir la seva posici i va comenar a prendre mesures repressives que van culminar en la Nit de Sant Daniel amb una desena de morts i mig centenar de ferits a Madrid ( 10 d'abril de 1865); des d'aleshores Prim va comenar a conspirar decididament.
Un aixecament a Valncia que ell va impulsar, va fracassar. Va sortir d'Espanya i des de Frana va entrar per Pamplona novament sense xit per la defecci de molts dels compromesos. Tornat a Frana va sortir per mar cap a Valncia on es preparava un nou aixecament per tamb els conjurats es van fer endarrere. En els seus viatges clandestins per Espanya es compten diverses ancdotes, no acreditades, entre elles una molt celebre a la seva natal ciutat de Reus, diu  que es va amagar en una bota de vi en un celler d'un poble prxim eludint astutament la recerca dels seus enemics. Prim es convertia en mite i les llegendes sobre ell, autntiques o imaginries, no paraven de crixer. El govern, considerant-lo el seu major enemic, va enviar una ordre perqu es presents a la reina, per Prim, que era a Pars, no la va obeir. La reina Isabel va decidir llavors posar fi al govern Narvez i cridar a O'Donnell, que una vegada en el poder va aixecar qualsevol restricci i amenaa sobre Prim. Aquest va tornar a Espanya per no obstant aix no va deixar de conspirar i es va organitzar un cop pel dia 2 de Gener de 1866. El cop es va iniciar a Aranjuez per no va obtenir suficient suport i Prim i els sublevats van haver de passar a Portugal des de Villarejo de Savanes, s a dir travessant una part important d'Espanya. Aquesta marxa sorprn per la seva suposada falta d'estratgia, ja que avanaven sense atencions, per tamb per l'escs zel que mostraven les forces que els perseguien, que probablement desitjaven que els perseguits sortissin del pas lliurement. Prim va entrar a Portugal el 20 de gener de 1866, per poc desprs va ser expulsat d'aquest pas passant a Londres i d'all a Pars on Prim va decidir que no tornaria a intentar aconseguir el poder per  els progressistes mitjanant un cop  d'estat sin mitjanant una revoluci que compts amb el suport popular. Malgrat all dit, i encara que es va cobrir amb la participaci de civils, es va intentar un altre cop el 20 de Maig, i desprs de una delaci es va ajornar pel Juny. El dia 21 de Juny a la nit es va iniciar el cop a Madrid, que estava pendent de la caserna de San Gil on els sergents recolzaven la rebelli i que amb ms dificultats de les previstes van aconseguir agafar el control. La lluita es va desenvolupar per Madrid per el govern va obtenir la victria a la vespreda del  22 de Juny. Molts dels sergents i caporals ( 66) van ser afusellats. Prim, que havia de ser cap de govern, no va arribar a sortir de Frana. Poc desprs el govern francs el va expulsar del pas havent de passar a Sussa. Des de Ginebra va convocar una reuni de progressistes, que finalment es va celebrar a Ostende l'agost de 1866 creant-se un comit d'acci amb progressistes i demcrates, sota la presidncia de Prim (Pacte d'Ostende). Les conspiracions van seguir i un nou cop es va planificar per l'agost de 1867 tamb amb participaci de civils. Prim va sortir de Brusselles i el 15 d'agost va arribar per mar davant de Tarragona i d'all va seguir a Valncia. Per la rebelli no va arribar a esclatar i desprs de desembarcar a Marsella el 22 d'Agost es va presentar a la frontera catalana esperant l'ocasi d'entrar en territori espanyol, ocasi que no va arribar perqu encara que hi va haver combats allats a Catalunya i Arag no van significar una alteraci del control governamental; i poc desprs va tornar a Ginebra.

Mor O'Donnell .
El 4 de setembre la rebelli estava conclosa. Prim va defugir entrar a Espanya, com va tenir ocasi de fer (si b s veritat que amb ms dificultats de les previstes) on les guarnicions estaven disposades a sublevar-se amb la seva sola presncia; la seva absncia havia motivat el fracs. Es va arribar a dir que en el seu maquiavellisme havia propiciat el fracs del seu propi moviment perqu la reina, davant l'amenaa, crides al Partit Progressista al poder. Prim va haver de deixar Sussa, i desprs de circular per alguns pasos d'Europa, va acabar residint a Londres. Poc desprs moria en el seu exili de Biarritz O'Donnell i el general Serrano, duc de la Torre, era nomenat lder de la Uni Liberal. El 23 d'abril de 1868 moria tamb Narvez d'una pulmonia. Les desencertades mesures del seu successor, Lus Gonzlez Bravo, van afavorir el pas de nombrosos generals i militars a la Uni Liberal. Entre ells Zabala i l'almirall Juan Bautista Topete. Aquest ltim defensava un canvi dinstic i la candidatura del duc de Montpensier, per consultat Prim si els progressistes l'acceptarien, la resposta va ser negativa. No obstant aix Prim va obtenir la neutralitat de Napole III en el conflicte interior espanyol i va poder traslladar-se a Vichy, per aviat va tornar a Londres.

Retorn a Espanya.
Els contactes amb els generals exiliats i els descontents estaven fets i la revoluci decidida. El 12 de setembre de 1868 sortia Prim de Londres en el vapor Buenaventura, disfressat com a criat dels Srs. Bark, que eren amics de Prim. Arribat a Gibraltar va embarcar en el remolcador angls Adelia (enviant com enze l'embarcaci Alegria) amb el qual es trasllad a la fragata Saragossa, ancorada al costat d'altres vaixells de l'esquadra a Cadis. El pronunciament s'efectuaria el segent dia 17 de setembre de 1868. Efectivament, sublevada l'esquadra i secundat el moviment a Cadis (dia 18) i la seva provncia (dia 19), Prim va desembarcar i va ser saludat amb crits de joia. Es va formar una junta sota la presidncia de Topete, amb Unionistes, Progressistes i Demcrates en forma paritria. Desprs Prim va avanar per la costa Mediterrnia sublevant les seves ciutats: el 23, Mlaga; el 25, Almeria; el 26, Cartagena; el 2 d'octubre, Valncia i el 3, Barcelona on va ser rebut amb gran alegria. Prop d'all el general Blas Pierrad, Anselm Clave, Jos Maria Orense i Mariano Rossell havien proclamat la republica a Figueras, i el dia 1 havia entrat a Barcelona el general progressista Baldrich. Prim portava una corona a la seva gorra i se li va comenar a demanar que se la tragus, per Prim va dir en catal als seus compatriotes una altra frase celebre que encara s'utilitza: 
"Catalans, voleu crrer massa; no correu tant que podreu caure".;
Finalment Prim va cedir a la pressi, es va treure la gorra i acab cridant "Fora els Borbons". De Barcelona va passar a Reus i d'all a Madrid on va fer una entrada triomfal com mai abans vista. L'endem va rebre la cartera d'Estat en el govern provisional, del qual Prim era l'rbitre. A les eleccions de Gener de 1869 els progressistes en aliana amb els demcrates moderats van obtenir 160 diputats; 65, l'Uni Liberal; 60, els republicans; i 30, els carlins, i aix Prim, lder progressista, tornava a quedar com a referncia decisiva. El nomenament de cap de govern havia de comptar amb el seu plcet i la Constituci va ser aprovada acceptant la forma monrquica per decisi de Prim. El nomenament de Serrano com regent, sense poder efectiu, va eliminar el seu ms directe rival. Serrano va nomenar a Prim cap de govern i Prim es va reservar en el gabinet a ms de la presidncia, la cartera de Guerra, nomenant ministres unionistes i progressistes per igual. Els progressistes proposaven la candidatura al tron de Ferran de Coburg, pare del rei Lluis de Portugal, mentre els unionistes proposaven al duc de Montpensier. La candidatura de Ferran va fracassar pel seu matrimoni morgantic amb una ballarina i l'oposici del prncep que mai poguessin unir-se les corones d'Espanya i Portugal (somni ltim de bona part dels seus partidaris). La candidatura de Montpensier, a proposta de Serrano i Topete, va ser rebutjada enrgicament per Prim que a ms va proposar excloure del tron a totes les branques dels Borbons.

Amadeu de Savoia.
Prim va oferir la corona al duc d'Aosta, fill del rei d'Itlia, i a Leopold d'Hohenzollern, que van rebutjar l'oferta. Llavors Prim va oferir la corona a un nebot del rei d'Itlia, el duc de Gnova, i va comptar amb el suport de Topete a canvi de prometre-li que el rei es casaria amb una de les filles de Montpensier. La candidatura va ser votada en Corts obtenint 128 vots contra 52. Per el duc de Gnova finalment va rebutjar el tron. Va proposar Prim l'independncia de Cuba si aix ho decidia el poble cub en referndum, una amnistia per als patriotes cubans, i una compensaci a Espanya garantida per Estats Units. El projecte, que hagus sanejat la Hisenda, va trobar forta oposici i mai es va portar a terme. Prim va oferir la corona a Espartero, duc de la Victria, tot i saber  que la rebutjaria, com aix va ocrrer. Es va tornar a insistir amb el prncep de Hohenzollern que finalment va acceptar si era votat per dos teros de les Corts (Prim havia fet aprovar una llei que requeria majoria absoluta, per el prncep fins i tot la va considerar insuficient) per, per un error, l'acceptaci del prncep va arribar quan ja les Corts havien tancat. L'oposici francesa, de l'altra part, va fer que el prncep no renovs la seva acceptaci i renuncis a la candidatura. Prim va tornar a oferir la corona a Amadeu duc d'Aosta, qui va posar com a condici la conformitat de les potncies europees, i aconseguida aquesta, va acceptar. El 26 de Novembre de 1870 Amadeu (conegut generalment com Amadeu de Savoia) era elegit per 191 vots com rei (Amadeu I). El 27 de desembre va sortir Amadeu cap a Espanya. Prim va tenir aquest mateix dia sessi parlamentria i al sortir al  vespre en el seu cotxe de cavalls es va endinsar al carrer del Turc, a prop del Congrs, on el seu pas va ser obstaculitzat. Uns homes armats van obrir foc. Va morir de les ferides el 30 de Desembre de 1870, desprs de conixer el desembarcament d'Amadeu. Alguns indicis assenyalen al duc de Montpensier i al regent general Serrano com instigadors i al republic Pal Angulo com executor amb altres 9 homes. L'estudi de l'advocat reusenc Antoni Pedrol Rius va aclarir en 1960 el misteri del seu assassinat quant a autors materials (Pal Angulo i altres), per sobre els instigadors res pot demostrar-se sens dubte raonable, donat que els indicis sobre Montpensier i Serrano es basen en qu els assassins van ser reclutats pels seus homes de confiana, per no en promeses.

Vegeu tamb.
Batall de Voluntaris Catalans;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20396" title="Xocolata" nonfiltered="3814" processed="3788" dbindex="8831">

La xocolata (o tamb xocolate, xocolat o xacolata) s l'aliment basat en el cacau ms conegut i difs en el mn pel seu particular sabor, teixidura i coloraci. S'ha discutit l'origen del mot xocolata el qual sembla tenir dues probables arrels. Una de les arrels deriva de la llengua nhuatl (centre de Mxic) xococ que significa "agre" o de xocolia, "acidar" i de la terminaci tl, "aigua". Altra possible arrel del mot prov del llengua maia (sud-est de Mxic) chokolhaa que literalment significa "lquid o beguda calenta".

Histria.
La xocolata es va originar a Mxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composici, es barrejava el cacau amb piment, vainilla, mel, o altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a ms de consumir la xocolata com a beguda freda prpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.

Cristfor Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Catlics, per ning no va saber qu fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producci de cacau a l'poca de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Una vegada que els espanyols van conixer l'existncia del fruit i de la beguda que fabricaven els asteques amb ell, van quedar sorpresos per la seva teixidura i la seva fcil preparaci. S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa de crear amb el cacau una beguda dola, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. Va tenir gran xit i de seguida va ser difosa per Espanya i desprs per la resta d'Europa.

Els frares establerts a Mxic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la frmula per a la seva elaboraci. Va ser traslladat fins al Monestir de Pedra, on els frares van comenar a preparar i consumir xocolata, especialment en els perodes d'abstinncia. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Esglsia catlica va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la quaresma, pel seu valor nutritiu.


El seu alt preu ho va convertir en la beguda oficial dels reis i la cort espanyola. A principis del segle XVII, les infantes espanyoles van introduir aquest costum a Frana, especialment desprs de les noces de Maria Teresa d'ustria amb Llus XIV. D'aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinci i elegncia.

Sedudes o temptades per aquest fruit, les grans nacions europees van decidir tenir les seves plantacions de cacau per a assegurar-se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van fer a Martinica i Madagascar; els belgues al Congo; els anglesos a l'ndia oriental; els alemanys a Camerun; els holandesos a Ceilan i els portuguesos a Brasil.

El 1828, Conrad J. van Houten va patentar un mtode per a extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Grcies a aix va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata. Daniel Peter, un pastisser sus va entrar en el negoci de la xocolata del seu sogre. El 1867 va comenar a experimentar amb la llet com a ingredient. Va dur el seu nou producte, xocolata amb llet, al mercat el 1875. Va ser assistit en el procs de llevar el contingut d'aigua de la llet per prevenir la floridura per un ve, un fabricant d'aliments per a bebs: Henri Nestl. El 1879 altre sus, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procs que va permetre donar a la xocolata, que fins a aquesta data tenia un sabor cid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.

Composici general de les rajoles de xocolata.

La xocolata s un aliment obtingut a partir de cacau en gra, de pasta de cacau, de cacau en pols o cacau magre en pols i de sacarosa, amb o sense adici de mantega de cacau. Ha de contenir, com a mnim, un 35 per cent de matria seca total de cacau, un 14 per cent de cacau sec desgreixat i un 18% de mantega de cacau.

Per qu la xocolata s tan bona.

Una ra molt important en el plaer de la xocolata s que el seu punt de fusi s una mica menor que la temperatura del cos, aix es fon dins la boca. La xocolata cont endorfines que sn estimulants per al cervell que produeixen sensacions de plaer, i per aix, alguns creuen que s un afrodisac.

Beneficis per la salut.

Recerques recents demostren que el cacau o la xocolata negre t molts beneficies de salut, ja que cont antioxidants i prev la hipertensi. La xocolata tamb s un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. Tamb s'ha comprovat que la xocolata s un estimulant feble ja que cont teobromina i cafena en petites quantitats.

Bibliografia.

Maria Antnia Mart Escayol. El plaer de la xocolata. La Histria i la cultura de la xocolata a Catalunya. Editorial Cossetnia, Valls 2004.

 Enllaos  externs .

Museu de la Xocolata de Barcelona;
Escola de Pastisseria de Barcelona;
la mona a Barcelona;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20400" title="Evangeli" nonfiltered="3815" processed="3789" dbindex="8832">
Per al cristianisme, evangeli sn les "bones notcies", i es deriva del grec           , evangelion (eu, "bon", angelion, "missatge"). En el cristianisme, aquest terme t dos significats:
 Es refereix a la proclamaci de la salvaci de Du, per mitj de Jess de Natzaret, terme utilitzat primerament per l'apstol sant Pau.
 Desprs del segle II, com a estil literari, es refereix a les narracions canniques o no canniques de la vida, mort i resurrecci de Jess, d'acord a la tradici cristiana, o a les sectes derivades d'aquesta.

Evangelis cannics.
Dels evangelis, en el sentit literari, que van ser escrits els primers segles de la nostra era, quatre van ser acceptats per les autoritats eclesistiques com a part del cnon del Nou Testament. La insistncia de conservar noms quatre llibres cannics va ser un tema central d'Ireneo de Li c. 185. En la seva defensa dels quatre evangelis cannics, va declarar que "no s possible que hi hagi ms ni menys de quatre", i va presentar una analogia del llibre d'Ezequiel, de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lle, d'un toro, i d'una guila. Aquest s l'origen dels smbols convencionals, principalment en el catolicisme, dels evangelistes, s a dir, els escriptors del evangelis cannics:
 Evangeli segons Mateu.
 Evangeli segons Marc.
 Evangeli segons Lluc.
 Evangeli segons Joan.

Origen dels evangelis cannics i el problema sinptic.
Encara que tots els evangelis sn seqencials, Mateu i Lluc comenen la narraci des del naixement de Jess; Marc i Joan ho fan amb el comenament del seu Ministeri. Per, a Mateu, Marc i Lluc es troben passatges molt similars de la vida de Jess, i sovint utilitzen paraules idntiques. Joan, per altra banda, est escrit amb un estil diferent, i fa relacions amb la majoria dels incidents de manera diferent, amb ms missatges teolgics i filosfics. Joan s qui presenta Jess com Du encarnat.

El parallelisme dels tres primers evangelis ha estat estudiat i investigat per nombrosos fillegs i telegs. L'alemany, J.J. Griesbach (1776) va ordenar els relats dels tres primers evangelis en una taula de tres columnes anomenada "sinposi". Com a resultat del seu estudi, aquests evangelis han estat coneguts com a "evangelis sinptics", i la qesti de la seva similitud, s coneguda com el "Problema Sinptic". Hi ha varies teories que expliquen la similitud d'aquests tres evangelis:
 Els primers cristians van creure que els evangelis van ser escrit en l'ordre que tenen en la Bblia: Mateu, Marc i desprs Lluc.
 Desprs de la Illustraci, els fillegs van proposar que Marc va ser el primer evangeli, i que Mateu i Lluc el van utilitzar com a referncia, i tamb un altre evangeli que s'ha perdut en la histria, que els fillegs han anomenat l'evangeli "Q" (de l'alemany Quelle, que significa "font"). Ja que utilitzen les mateixes fonts, els primers tres evangelis sn fora similars. ;
 Una altra teoria s la "Hiptesis de Farrer". Aquesta teoria proposa que el primer evangeli va ser Marc, el qual va ser usat com a referncia per Lluc i Mateu, per, que no va existir l'evangeli "Q".
 Finalment, altres suggereixen que els evangelis sinptics van ser escrits per un sol autor, per a diferentes destinataris, i per aix, sn molt similars.

Dates.
Les estimacions de les dates dels evangelis varien significativament, ja que n'hi ha poca evidncia. La majoria dels fillegs accepta les segents dates:

 Mateu, c. 70 - 100.
 Marc, c. 68 - 73.
 Lluc, c. 80 - 100.
 Joan, c. 90 - 110 .

Llenges.
El consens general s que els quatre evangelis cannics van ser escrits originalment en grec, la lingua franca, de l'Orient de l'Imperi Rom. No obstant aix, n'hi ha qui proposa que Mateu va ser escrit originalment en arameu, i que va ser conegut com l'Evangeli als Hebreus, per no s'ha trobat cap text original en aquesta llengua.

Evangelis apcrifs.
A ms dels quatre evangelis cannics, hi ha altres evangelis que no van ser incorporats al cnon del Nou Testament. Alguns d'aquests van ser escrits desprs dels cannics, i per aix, van ser acceptats noms per petits grups de la comunitat cristiana de l'Esglsia Primitiva. Part del contingut dels evangelis no cannics va ser declarat heretgia per la majoria de les branques del cristianisme, i alguns d'aquests van ser objecte de persecuci per part de l'Esglsia Catlica.

En la literatura evanglica apcrifa tingu un paper important el poble senzill. La seva imaginaci oriental per tot el que es presentava com extraordinari, misteris i llegendari, trob la manera d'omplir els buits   dels evangelis cannics amb detalls de la vida de Jess.   

Els evangelis apcrifs ms antics sn l'Evangeli de Toms (basat en les dites de Jess) i l'Evangeli de Pere (una altra narraci de la vida de Jess). El segle II van aparixer els "Evangelis de la Infantesa" (en grec anomenats protoevangelion), com l'Evangeli de Jaume, que presenta el concepte de la Virginitat Perpetua de Maria i l'Evangeli de la Infantesa, escrit per Toms (que no ha de confondre's amb l'Evangeli de les dites de Jess). Ambds contenen histries de miracles fets per Jess quan era nen.

Altres evangelis apcrifs sn: l'Evangeli de Felip, l'Evangeli de Maria, l'Evangeli dels Egipcis, l'Evangeli dels Hebreus i l'Evangeli de Judes.

Evangelis moderns.
Durant l'Edat mitjana van sorgir nous evangelis, com l'Evangeli de Barnabas. Un evangeli recent s l'Evangeli Aquari de Jesucrist i la vida d'Issa. En un sentit estricte de la definici d'evangeli, el Llibre del Morm seria tamb un evangeli, ja que cont la histria de les aparicions de Jess als amerindis nord-americans abans de la seva ascensi al cel.

 Crtiques sobre la veracitat histrica .
Els Evangelis narren, de forma bastant fantstica, la vida de Jess de Natzaret. Es desconeix fins a quin punt els episodis que narren els Evangelis es poden atribuir a un sol personatge, o, ms aviat, serien fets i ancdotes de la vida de diferents profetes ms o menys coetanis que, amb el pas del temps, s'anirien atribuint a un sol profeta, el ms rellevant de tots ells.

D'acord al punt de vista naturalista, els fets que es narren sn plens de fets fantsics, i van des d'una concepci virginal (Jess hauria nascut d'una mare verge), contrria a la biologia actual, fins a una resurrecci improbable (Jess ressuscitaria desprs de mort i el seu cos s'elevaria al cel). Entremig, hi ha tota mena de miracles que les diferents esglsies interpreten com a fets histrics, que pels crtics sn llegendes plenes de simbolisme, que amb el temps van ser considerades fets reals. 

Els evangelis segons Mateu i Lluc inclouen nombroses referncies als escrits proftics de l'Antic Testament relacionats amb la vinguda del messies. Segons els telegs, Mateu, l'evangeli que cont ms referncies proftiques de l'Antic Testament, va ser escrit als hebreus i que l'autor volia provar que Jess de Natzaret era el messies que hauria complert les profecies messiniques, utilitzant copiosament versicles de l'Antic Testament, poster de la traducci de la Septuaginta. Per a altres crtics, per, aquests passatges semblen haver estat escrits per a adequar la figura d'un home al rei-profeta que havia estat anunciat pels profetes: el naixement d'una mare jove, la pretesa ascendncia de Jess a la genealogia del rei David, i fins i tot la mateixa mort de Jess, podrien ser referncies dels textos que els destinataris de l'evangeli de Mateu (les comunitats jueves que esperaven al messies) coneixerien molt b.  Fins i tot, el naixement viriginal de Jess, s considerat pels crtics naturalistes i alguns fillegs una adequaci d'un "error" de traducci jueva de la Septuaginta del passatge d'Isaes 7:14, ja que van traduir l'hebreu "almah" (que d'acord al Diccionari Strong's pot significar "noia jove", "donzella" o "verge"), pel grec "parthenos" (que noms significa "verge"). 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20402" title="Litre" nonfiltered="3816" processed="3790" dbindex="8833">
El litre de smbol l  o b L (lletra ela en minscula o en majscula)( o el que s el mateix, un decmetre cbic de smbol dm3) s una unitat de volum, que equival a una millsima de metre cbic. El smbol L va ser adoptat el 1979 a la 16a Conferncia General de Pesos i Mesures i s recomanat per tal d'evitar confusions amb el nombre 1 

Tot i que no s una unitat de mesura del Sistema Internacional, s una unitat molt usada a la vida diria i en cincia. La unitat de mesura del volum en el SI s el metre cbic (m3).

 Mltiples .
Al litre se li apliquen els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats, el ms utilitzat s el millilitre que equival a una millsima part d'un litre. A la taula segent es troben els mltiples i submltiples amb els seus equivalents en volum. En negreta els ms utilitzats.




Vegeu tamb.
 Metre cbic;
 Pinta;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20421" title="Lilla" nonfiltered="3817" processed="3791" dbindex="8834">


Lilla (en francs Lille, en neerlands Rijsel) s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2005 tenia 226.800 habitants. El nom prov de l'emplaament histric en una illa al mig del Dele. Com en antic francs (L'isle), la denominaci flamenca (Rijsel) de la ciutat n'indica l'origen insular. La forma catalana, per tant, ha seguit el mateix procediment que la francesa.

 Histria .

Una llegenda, la de Lydric i Phinaert, pot fer pensar que Lilla ja existia al 640. Tot i que el primer esment que es fa de la ciutat als arxius siga de l'any 1066, algunes excavacions arqueolgiques semblen indicar un poblament anterior al segon millenni abans de l'era cristiana, sobretot a l'emplaament actual dels barris de Fives, de Wazemmes i de la Lilla Vella. 

El nom de la ciutat prov d'insula, l'Isla, ja que la zona de Lilla era marjalenca en aquesta poca. Hom designava aix el castell del comte de Flandes construt en un terreny sec enmig de l'aiguamoll.

El comtat de Flandes agrupava en aquesta poca un seguit d antigues ciutats romanes (Boulogne, Arrs, Cambrai) i d'altres ciutats fundades pels Carolingis (Valenciennes, Saint-Omer, Gant, Bruges, Anvers). Hom pot considerar  la riba esquerra del riu Escalda com a lmit de la regi del comtat de Flandes. Era una de les regions ms riques i prsperes d'Europa.  En l'antiguitat va estar poblada pels celtes i ms tard per diverses tribus germniques. A partir del 830 i fins al 910, els vkings irrompen al comtat de Flandes. Rere les destruccions patides a conseqncia de les invasions normandes i hongareses, la banda oriental va atreure la cobdcia dels prnceps. Va ser en aquest context que va produir-se la creaci de la ciutat.

Al 1144 es funda la parrquia de Sant Salvador, de qu prendr el nom el barri de Sant Salvador.

Els comtes de Flandes, de Boulogne i de l'Hainaut, Anglaterra i el Sacre Imperi Romanogermnic s'uneixen per fer la guerra a Frana i al rei d'aquesta, Felip II August, la qual va acabar amb la victria francesa de Bouvines al 1214. El comte Ferran de Portugal s empresonat i s la dona, Joana de Flandes, qui va governar la ciutat. Lilla tenia aleshores 10.000 habitants.

 Llocs d'inters .
La Bourse;
La pera;
L'esglsia de Sant Maurici;
Palau Rameau;
La ciutadella Vauban;
La porta de Roubaix;
El museu d'art;
La porta de Pars;
L'Hospice Comtesse;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20422" title="Ilada" nonfiltered="3818" processed="3792" dbindex="8835">

La Ilada s un poema pic grec atribut a Homer (segle VIII aC) compost en hexmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (lion) per part de les tropes aquees (s a dir: gregues) comandades per Agammnon a la recerca d'Helena, la muller del seu germ Menelau raptada per Paris, fill de Pram, el rei de Troia.

Contingut.
Aquilles, el millor guerrer dels aqueus, abandona els combats ofs per la sostracci per part d'Agammnon d'una jove guanyada en un bot, Briseida. Amb l'aband d'Aquilles i dels seus soldats mrmidons, els grecs patiran grans calamitats i les seves naus estaran a punt de perir incendiades pels troians. Davant la impassibilitat d'Aquilles en les desgrcies aquees, Ptrocle, el seu millor amic, li demanar les seves armes i perms per a participar en la batalla. Aquilles, a contracor, li ho concedir. Ptrocle, desprs de realitzar grans gestes blliques, ser occit amb l'ajut d'un du per Hctor, fill gran de Pram i el millor guerrer troi, el qual gosar fins i tot de vestir les armadures d'Aquilles. La mort de Ptrocle tornar Aquilles al combat per tal de venjar el seu amic, i en singular combat vencer Hctor i l'occir. El cadver del venut ser arrossegat davant les muralles de Troia. No obstant aix, el rei Pram aconseguir la clemncia d'Aquilles i podr retre al seu fill els honors funeraris.

A l'antiguitat es considerava aquest poema com una histria real i els seus personatges com a model de comportament i heroisme a imitar. El seu estudi i la memoritzaci d'extensos episodis eren prctica habitual.

Resum dels cants.

Cant 1: Comena la narraci desprs 9 anys d'assetjament sobre Troia; Agammnon retorna a Criseida, filla d'un sacerdot d'Apollo, per pressions del herois aqueus ja que com a cstic Apollo els envia la pesta. A canvi, Agammnom pren Briseida a Aquilles el que fa que es retiri de la batalla. El dus olmpics discuteixen el dest de la guerra de Troia.
Cant 2: Agammnon proposa la retirada de Troia, Odisseu anima a continuar la lluita. Catleg de les naus aquees i catlag dels troians i els seus alliats.
Cant 3: Paris repta a Menelau a un combat per Hlena. Encara que guanya Menelau, Afrodita salva de la mort a Paris. Es convoca la treva entre aqueus i troians.
Cant 4: Es trenca la treva.
Cant 5: Principalia de Diomedes, que fereix a Afrodita i Ares.
Cant 6: Glauc i Diomedes es reconeixen mtua hospitalitat i intercanvien les armes. Hctor torna al palau de Troia, increpa a Paris que retorni a la batalla i s'acomiada d'Andrmaca, la seva esposa. ;
Cant 7: Combat entre Hctor i iax el Gran (iax Telamoni).
Cant 8: Zeus prohibeix als dus l'intervenir a la batalla, malgrat que per la seva part ajuda als troians en la guerra.
Cant 9: Agammnon envia una embaixada a Aquilles per a que participi a la guerra. Aquilles, per, refusa lluitar.
Cant 10: Diomendes i Odisseu espien els troians i assassinen Dolon.
Cant 11: Sn ferits Agammnon per Coon, Paris fereix Diomedes, Macaon i Eurpil. Aquilles envia Ptrocle a la batalla.
Cant 12: Els troians travessen el mur de protecci construt pels aqueus.
Cant 13: Poseid insufla valor als grecs.
Cant 14: Hera dissenya una estratagema per a ajudar als grecs, sedueix a Zeus amb el cintur d'Afrodita i amb l'ajut d'Hipnos l'adorm. Poseid ajuda els grecs que prenen una breu iniciativa en la batalla.
Cant 15: Zeus atura Poseid.
Cant 16: Conegut com la Patroclea. Ptrocle entra la batalla amb l'armadura d'Aquilles, fa fugir els troians i mata a Sarped. Ms tard i desprs de no seguir els consells d'Aquilles, de no seguir lluitant desprs de fer fugir els aqueus de les naus, s assassinat per Hctor.
Cant 17: Els dos exrcits lluitan al voltant del cadver de Ptrocle;
Cant 18: Aquilles s'assaventa de la mort de Ptrocle. Hefest li construeix la nova armadura. En aquest cant es fa una descripci molt detallada de l'escut.
Cant 19: Reconciliaci entre Aquilles i Agammnon, aquest retorna a Briseida entre altres regals.
Cant 20: Els dus entren a la batalla. Lluita i mata a diversos troians, no aconsegueix matar a Enees ja que s salvat per Poseid. S'enfronta per desprs son separats amb Hctor;
cant 21: Lluita d'Aquilles a les aiges de l'Escamandre. Pram ordena l'obertura de les portes del mur de Troia.
cant 22: Les forces troianes entre a Troia excepte Hctor que dessitja enfrontaar-se a Aquilles. Per el veure'l fuig fins que el conven per lluita Atenea fent-se passar per Defob (el seu germ). Hctor mor i el seu cos s lligat al carro d'Aquilles.
Cant 23: Celebraci de jocs funeraris en honor a Patrcle.
Cant 24: Pram amb l'ajut d'Hermes es condut a Aquilles. Suplica recuperar el cos d'Hctor, Aquilles li concedeix i se celebra el seu funeral.

Manuscrits.
Es conserven uns manuscrits de la Ilada del segle II a. C., encara que es t constncia de l'existncia d'un manuscrit anterior a l'any 520 a.C., que s'utilitzava a Atenes per recitar-lo en les festes en honor a Atena. Posteriorment la seva cpia es va generalitzar, sobre tot a Europa (a partir del segle XIII) i a Bizanci del segle IX al XV)

Traduccions al catal.



1875 Joan Montserrat i Archs. Traducci en prosa. (Se'n conserva noms part del Cant XVIII).;
1875 Conrad Roure. Traducci en prosa. ;
1930 Llus Segal i Estalella. Traducci en prosa del Cant Primer. Barcelona, Impremta de la Casa provincial de caritat, 1930.
1971 Manuel Balasch. Traducci en hexmetres catalans. Editorial Selecta.
1978 Miquel Peix. Traducci en hexmetres catalans. Editorial Alpha.
1996 Joan Alberich i Marin. Traducci en prosa. La Magrana.
1997 Manuel Balasch i Recort. Traducci en hexmetres catalans. Editorial Proa.
2005 Montserrat Ros i Ribas. Traducci en prosa. Fundaci Bernat Metge. (Volum I (2005), cants I-IV; volum II (2007), cants V-VIII).

Notes.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20428" title="Dialecte" nonfiltered="3819" processed="3793" dbindex="8836">
Un dialecte s una varietat d'una llengua, parlada en una certa rea geogrfica. El nombre de parlants, i l'rea mateixa, poden ser de qualsevol grandria. Un dialecte d'una rea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i aix successivament. Les isoglosses caracterstiques d'un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l'rea en la qual es distribueixin ser una zona de transici i hi trobarem un dialecte de transici. Els dialectes tamb poden procedir de l'evoluci in situ d'un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no s el de la seva formaci es parla de dialecte consecutiu. El seu estudi s'anomena dialectologia.

El concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest s una varietat d'un idioma parlada per un cert estrat social, aix com un cronolecte s la varietat d'un grup generacional o la varietat d'un perode histric. Totes tres varietats, per, tenen en com que sn varietats d'un grup i, dins ell, d'una persona. El conjunt de varietats amb qu s'expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.

En oposici als dialectes, d'abast limitat, hi ha la llengua estndard, que s la varietat que es codifica per als usos pblics ms formals i generals (per exemple, l'estndard escrit) i que est, doncs, ms aviat relacionada amb els registres.

Totes les varietats, dialectals o no, poden distingir-se no sols pels seu lxic, sin tamb per diferncies en la gramtica (morfologia i sintaxi), la fontica i la prosdia.

No obstant aix, una llengua pot tenir ms d'una varietat estndard o normativa, com s el cas de l'angls, en el qual tenim diferent ortografia i vocabulari estndard per a l'angls britnic, l'angls americ i l'angls de l'ndia. Tots ells es consideren variants estndards i, per tant, correctes, de la mateixa llengua. Aquest tipus de llenges s'anomenen llenges pluricntriques. En el cas del catal s'ha parlat alhora de l'existncia d'un estndard policntric i d'un estndard composicional. L'estndard catal s composicional per la voluntat del seu autor, Pompeu Fabra, de crear una llengua nacional, perqu en la majoria d'aspectes s'ha adoptat per a l's general una soluci que havia arribat a ser prpia d'una part del territori, com s el cas de l'ortografia, basada en la fontica del catal occidental. Tamb s el cas, en general, de la fontica (guaita, guaitar, home i no *goita, *goitar, *homo), amb l'excepci del vocalisme ton (trobar) i de la vocal tnica procedent de la E llarga i la I breu del llat (ceba), en qu en cada gran dialecte s'admet en la llengua formal o estndard la soluci prpia. Aquests dos aspectes, per, no sn problemtics perqu prpiament no hi ha alternatives excloents: les correspondncies entre els dialectes sn sistemtiques, no afecten l'ortografia i no entrebanquen gens la comprensi mtua, perqu cada soluci no s ms que una etapa de l'evoluci que ha portat a la soluci ms evolucionada. Per contra, s problemtica l'admissi de diferents variants en la morfologia verbal (polimorfisme), perqu obliga a fer diferents versions d'un mateix text. Justament, aquest model polimrfic s el que explica que es parli de l'existncia de diferents parastndards. Aquesta codificaci policntrica i polimrfica, que no era greu a la primera meitat del s. XX, ha esdevingut un perill per a la unitat funcional de la llengua catalana al principi del s. XXI amb l'expansi dels nous mitjans de comunicaci i amb una comunitat lingstica no comparable demogrficament ni territorialment, per la seva continutat i relativa poca extensi territorials, amb l'anglesa, la francesa o la castellana, que basen els seus parastndards en l'existncia de grans societats allunyades geogrficament. Aquest model fragmentador del catal, val a dir que rep el suport dels qui s'oposen a la normalitzaci definitiva de l's de la llengua catalana, tot defensant identitats regionals, i afavoreix la situaci de subordinaci lingstica del catal envers un castell amb una codificaci no problemtica i plenament implantada a tot el territori catal.


 "Dialecte" o "Llengua" .

No existeixen criteris universalment acceptats per a distingir entre llenges i dialectes, encara que hi ha una srie de paradigmes, que freqentment donen resultats contradictoris (el ms patent s el de la mutua intelligibilitat, ja que d'aquesta manera, a travs de les zones de transici, podrem considerar a idiomes molt diferents com la mateixa llengua).

En la prctica, les varietats es consideren dialectes i no idiomes:
 simplement perqu no sn (o no se'l considera) una llengua literria. ;
 perqu els parlants del dialecte no tenen un estat propi o el seu estat no s diferent de l'altre dialecte que podria considerar-se llengua diferent, o no tenen un nacionalisme poltic consolidat. ;
 perqu no tenen un prestigi sociolgic.
 perqu tenen un nombre de parlants redut i una llengua germana t un nombre de parlants molt major.

Existeixen casos molt polmics i debatuts. Per exemple el gallec, considerat per la major part dels linguistes con un dialecte del portugus, encara que polticament es tracten com a llengues diferents. El serbocroat s'ha separat, per a molts, nicament, per raons poltiques. El macednic, encara que intelligible mutuament amb el blgar i considerat pels lingistes com un dialecte, es considera una llengua pels nacionalistes macedonis.
El libans intenta secessionar-se de l'rab, promogut pels nacionalistes cristians. 

A les llenges escandinaves, especialment les orientals, s difcil marcar-hi fronteres de llenges i dialectes, puix que els parlants de dans, suec i noruec (sobretot bokml) tenen un grau d'intelligibilitat prou gros com perqu llurs parlars  puguin ser considerats dialectes d'una nica llengua. L'afrikaans es considera, per, antic dialecte del neerlands, que desprs de rebre altres influncies i simplificar-se aconsegu la independncia lingstica. L'exemple del moldau, intentant seccionar-lo del romans, s un altre exemple de la primacia dels interessos poltics sobre els lingstics. 

Bahasa Indonesia, Bahasa Jawa i Bahasa Melayu sn noms diferentes (amb normatives diferents) per al Malai.

A la Pennsula Ibrica han existit disputes tradicionalment al voltant de la consideraci de dialecte o llengua per a variants, com ara el gallec i el portugus, el catal i el valenci, l'asturi i el castell, l'aragons i el castell, etc.

 Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;
 Llengua pluricntrica;


Enllaos externs.
BIBILONI, Gabriel, Un estndard nacional o tres estndards regionals?: http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm

Bibliografia.
BIBILONI I CANYELLES, Gabriel, Llengua estndard i variaci lingstica. 
Valncia, 1997, ISBN: 84-7502-521-8













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20434" title="Escut de Bellver de Cerdanya" nonfiltered="3820" processed="3794" dbindex="8837">


L'escut oficial de Bellver de Cerdanya t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta carregat d'una vila d'argent i somat d'un castell de sable obert somat d'una bandera d'or amb 4 faixes de gules i l'asta d'or. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de juny de 1997.

S'hi veu el castell de Bellver (actualment en runes), fundat el 1225 pel comte Nun San de Cerdanya, al capdamunt d'un tur anomenat en els documents antics amb el nom llat de Bello Videre. Bellver fou el centre d'una vasta regi de la Cerdanya, la Batllia. Ms endavant, quan va morir Nun San (el 1242), el comtat de Cerdanya fou integrat a Catalunya sota el regnat de Jaume I; aquesta s la ra de l'emblema reial, el dels quatre pals, voleiant sobre el castell. Al peu del tur hi ha la vila emmurallada de Bellver, que avui encara conserva una petita part de les muralles. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20435" title="Escut de Bolvir" nonfiltered="3821" processed="3795" dbindex="8838">


L'escut oficial de Bolvir t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una estrella d'argent acostada de 2 relles de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de desembre de 1991.

L'estrella d'argent s un senyal tradicional de l'escut de Bolvir. Les dues relles a banda i banda de l'estrella fan referncia a la importncia de l'agricultura en l'economia del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20436" title="Escut de Fontanals de Cerdanya" nonfiltered="3822" processed="3796" dbindex="8839">


L'escut oficial de Fontanals de Cerdanya t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de gules, una creu plena d'argent; 2n. de sinople, 2 espigues de blat d'or passades en sautor. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de setembre del 2000.

Fontanals de Cerdanya s un municipi format el 1969 amb la uni d'Urtx i de Queixans. L'escut, doncs, tamb s compost: a la primera partici hi figuren les armes dels vescomtes d'Urtx, i les espigues de blat representen Queixans, poble tradicionalment dedicat a l'agricultura que ara tendeix ms cap al turisme, igual com ho fa el municipi sencer. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20438" title="Escut de Ger" nonfiltered="3823" processed="3797" dbindex="8840">


L'escut oficial de Ger t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una coloma d'argent acompanyada a la punta d'una riera en forma de faixa ondada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de gener de 1989.

El colom s l'atribut parlant de santa Coloma, patrona del poble. La faixa ondada representa la riera de Ger, que travessa la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20439" title="Bandera de Ger" nonfiltered="3824" processed="3798" dbindex="8841">

La bandera oficial de Ger (Baixa Cerdanya) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, de color verd fosc, amb la coloma blanca de l escut mirant a l asta, d alria 4/9 de la del drap i amplria 1/3 de la llargria del mateix drap, posada a 1/18 de la vora superior i a 1/27 de la de l asta, i amb una faixa ondada blanca de mitja, tres i mitja ones, de gruix 1/9 de l alria del drap, posada a 1/6 de la vora inferior.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 21 de novembre de 2002, i publicat en el DOGC el 22 de gener de 2003.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20440" title="Escut de Guils de Cerdanya" nonfiltered="3825" processed="3799" dbindex="8842">


L'escut oficial de Guils de Cerdanya t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un estel de 8 puntes acostat de 8 estels de 5 puntes d'or posades en orla. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 de mar de 1994.

L'estrella de vuit puntes voltada de vuit estrelles de cinc puntes s una allusi al protomrtir sant Esteve, patr del poble; anteriorment l'escut de la localitat presentava una flor de lis. Guils sempre ha pertangut a l'esglsia: originriament a Sant Mart del Canig, desprs al monestir de Santes Creus (segles XIV-XVII), i finalment a la comunitat de beneficiats de Puigcerd. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20441" title="Escut d'Isvol" nonfiltered="3826" processed="3800" dbindex="8843">


L'escut oficial d'Isvol t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa flamejada d'or, guarnida d'argent acostada d'una flor de lis d'argent a la destra i de 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra a la sinistra, i acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'atzur, ribetada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de mar de 1990.

L'escut presenta els atributs dels patrons dels tres pobles que formen el municipi (All, Isvol i  Olopte): respectivament, la flor de lis de la Mare de Du, l'espasa flamejant de sant Miquel i les claus de sant Pere. La faixa ondada del peu simbolitza el Segre, les aiges del qual transcorren pel municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20442" title="Bandera d'Isvol" nonfiltered="3827" processed="3801" dbindex="8844">

La bandera oficial d'Isvol (Baixa Cerdanya) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, tricolor horitzontal ondada de mitja, tres i mitja ones, de color blanc, verd clar i blau fosc.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 17 de juliol de 2002, i publicat en el DOGC el 10 d'octubre de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20443" title="Escut de Meranges" nonfiltered="3828" processed="3802" dbindex="8845">


L'escut oficial de Meranges t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mont de 3 penyes de sinople sostingut sobre un riu en forma de cinta ondada d'argent ribetada d'atzur, i somat d'un ram de 3 pinyes de pi negre de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat l'1 de juny de 1983.

Meranges s situat a l'alta vall del riu Duran, i sobre el poble s'aixeca el Puigpedrs (2.914 m), una alta muntanya dels Pirineus. A l'escut, el mont de penyes simbolitza el Puigpedrs, la cinta ondada s el riu Duran, i les pinyes sn de pi negre, la varietat ms abundant del municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20446" title="Snscrit" nonfiltered="3829" processed="3803" dbindex="8846">

El snscrit s un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clssics de l'hinduisme. El snscrit ja no s un idioma d's com (nome  per alguns textos religiosos), per la seva evoluci don lloc a les modernes llenges indories com ara l'hindi i l'urdu.

El snscrit s'escriu amb l'alfabet devanagari.

Per la seva importncia religiosa, els primers gramtics indis com Panini l'analitzaren exhaustivament. Els lingistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX trobaren similituds entre el snscrit i les llenges europees, com ara el llat, el grec o les llenges germniques, suggerint all que ms tard s'anomenaria llenges indoeuropees, entre les quals s'inclou el catal i la resta de llenges romniques (francs, espanyol, gallegoportugus, itali, occit, romans, etc.).


 Vegeu tamb .
 Prcrit;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20452" title="Volc" nonfiltered="3830" processed="3804" dbindex="8847">


Un volc s una estructura geolgica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats erupcions. En acumular-se el material arrossegat de l'interior es forma una estructura cnica en superfcie que pot aixecar-se des d'unes centenes de metres fins a diversos quilmetres. Al conducte que comunica el reservori de magma o cambra magmtica en profunditat amb la superfcie se'l denomina xemeneia. Aquesta acaba al cim de l'edifici volcnic, el qual est rematat per una depressi o crter. Els volcans no sn exclusius de la Terra, ja que se n'han trobat restes a altres planetes, com Mart.

La paraula volc prov de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itlia. A causa de la freqncia de les activitats eruptives en aquesta illa, els romans la consideraven la forja de Vulc, el du del foc i el creador d'armes.

 Tipus de volcans .

 Hawai .

Les seves laves sn molt fludes, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius; aquestes laves es desborden quan omplen el crter i llisquen amb facilitat, formant verdaders corrents en grans distncies. Per aquesta ra sn de pendent suau. Algunes partcules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristallins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pel (deessa del foc). Sn els volcans ms comuns al mn.

 Estromboli .

Reben el nom de Stromboli, petita illa volcnica de la costa italiana. S'originen quan hi ha una alternana de materials en erupci, formant-se un con estratificat en capes de laves fludes i materials slids. La lava s fluda, desprenent gasos abundants i violents, amb bombes i lapilli. A causa que els gasos poden desprendre's amb facilitat, no es produeixen polvoritzacions o cendres. Quan la lava vessa per les vores del crter, descendeix pels seus pendents i barrancs, per no assoleix tanta extensi com en les erupcions de tipus hawai.

 Pele .

La lava s extremadament viscosa i es consolida amb gran rapidesa, arribant a tapar per complet el crter; l'enorme pressi dels gasos, sense sortida, provoca una enorme explosi que aixeca aquest tap que s'eleva formant una gran agulla. Aix va ocrrer el 8 de maig de 1902, quan les parets del volc van cedir a empenta tan enorme, obrint-se un conducte pel qual van sortir amb extraordinria fora els gasos acumulats a elevada temperatura i que, barrejats amb cendres, van formar el nvol ardent que va assolir 28.000 vctimes.

 Vulcani .

Es desprenen grans quantitats de gasos d'un magma poc fluid, que es consolida amb rapidesa; per aix les explosions sn molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra, llanades a l'aire acompanyades d'altres materials fragmentaris. Quan la lava surt a l'exterior es consolida rpidament, per els gasos que es desprenen trenquen i esquerden la seva superfcie, que per aix resulta aspra i molt irregular. Els cons d'aquests volcans sn de pendent molt inclinat.

 Submar .

Sn fissures a la superfcie de la Terra que es troben sota el nivell del mar, i en les quals hi pot haver erupcions de magma. La gran majoria d'ells es troben en rees de moviment tectnic de plaques, conegudes tamb com a dorsals oceniques. Encara que la majoria dels volcans submarins es troben en les profunditats de l'oce, alguns es troben en aiges poc profundes, i aquests poden expellir material cap a l'aire durant una erupci. La lava formada per aquests volcans s bastant diferent de la lava volcnica terrestre. Sobre el contacte amb l'aigua, una pasta slida es forma al voltant de la lava.

 Vegeu tamb .
 Erupci de Saint Helens.
Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa;
Volc de Santa Margarida a la zona volcnica de la Garrotxa, ltima erupci fa 11.000 anys.
El Teide a Tenerife, ltima erupci al segle XV.
Llista de volcans;

 Enllaos externs .
 Volcans;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20462" title="Radiant" nonfiltered="3831" processed="3805" dbindex="8848">

Geometria:
Radiant (angle) s l'angle que comprn un arc igual al radi.
 Astronomia:
Radiant (astronomia) s el punt de l'esfera celest d'on pareixen provindre les trajectries d'una pluja d'estels.
 Fsica:
 Energia radiant s l'energia de les ones electromagntiques continguda en la llum visible i altres formes de radiaci. ;
 Flux radiant s la mesura de la potncia d'una radiaci electromagntica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20464" title="Rondalles valencianes" nonfiltered="3832" processed="3806" dbindex="8849">
Les Rondalles valencianes sn una srie de recopilacions de rondalles populars, replegades i literaturitzades per Enric Valor.

Entre d'altres ttols podem trobar:
L'albarder de Cocentaina;
El jugador de Petrer;
Esclafamuntanyes;
El gegant del roman;
Abella;
L'amor de les tres taronges;
El prncep desmemoriat;
Joan-Antoni i els torpalls;
Llegenda del palleter;
Home roig, gos pelut i pedra redona;
Les animetes;
Peret;
Els tres plets de Pasqua Granada;
El pollastre de festes;
Les Velletes de la penya roja;
El dimoni fumador;
Don Joan de la Panarra;
Nabet;
El darrer consell;
Joan Ratot;
La rabosa i el corb;
Histria d'un mig pollastre;
La crida de la rabosa;
Comencilda, Secundina i Acabilda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20467" title="Laozi" nonfiltered="3833" processed="3807" dbindex="8850">


Laozi (   o z , tamb transcrit com a Lao Tse) fou el filsof xins creador del daoisme, conegut noms com una llegenda, es creu que va viure en el segle IV aC. Hi ha qui posa en dubte l'existncia d'aquest personatge. (Laozi vol dir "vell mestre"). La tradici diu que hauria nascut a la Prefectura de Ku, en el que avui s el pas de Lyi, a la provncia de Henan, en els darrers anys del Perode de la Primavera i la Tardor.

D'acord amb la tradici, Laozi era contemporani de Confuci i treball com a arxiver a la Llibreria Imperial de la cort de la  Dinastia Zhou.

Degut a la dimissi de les autoritats de la cort de Zhou hauria estat cessat en el seu crrec, per aix va partir amb el seu brufol d'aigua cap a l'estat de Qin, on desaparegu en el desert. Laozi hauria compartit el seu pensament filosfic noms de paraula, la qual cosa el fa semblant a Scrates, Jess, Buda i Confuci.

Bibliografia.
Laozi: Daodejing. El llibre del "Dao" i del "De". Edicions Proa, Barcelona. ISBN 8484370364. Traducci de Sean Golden i Marisa Presas, feta directament del xins al catal.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20468" title="Cript" nonfiltered="3834" processed="3808" dbindex="8851">


El Cript s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Kr i el seu nombre atmic s 36. s un gas del gup dels gasos nobles

 Caracterstiques principals .
El cript s una gas noble incolor, inodor i inspid de molt petita reactivitat caracteritzat per un espectre de lnies verdes i roig-taronja molt brillants. s un dels productes de la fissi nuclear de l'urani. El cript slid s blanc, d'estructura cristallina cbica centrada en les cares igual que la resta de gasos nobles.

Per a propsits prctics pot considerar-se un gas inert encara que es coneixen compostos formats amb el fluor; a ms pot formar clatrats amb l'aigua al quedar els seus toms atrapats en la xarxa de molcules d'aigua. Tamb s'han sintetitzat clatrats amb hidroquinona i fenol.

 Aplicacions .
La definici de la longitud del metre va estar entre 1960 i 1983 basada en la radiaci emesa per l'tom excitat de cript; en concret, el metre estava definit com 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de l'emissi roja-taronja d'un tom de Kr-86.

S'usa en solitari o mesclat amb ne i arg en lmpades fluorescents; en sistemes d'illuminaci d'aeroports, ja que l'abast de la llum roja emesa s major que l'ordinria incls en condicions climatolgiques adverses de boira; i en les lmpades incandescents de filament de tungst de projectors de cine. El lser de cript s'usa en medicina per a cirurgia de la retina del ull

El cript-85 s'usa en anlisis qumics embevent el gas en slids, procs durant el qual es formen criptonats l'activitat del qual s sensible a les reaccions qumiques produdes en la superfcie de la soluci. Tamb s'usa en flashos fotogrfics per a fotografia d'alta velocitat, en la detecci de fugues en contenidors segellats i per a excitar el fsfor de fonts de llum sense alimentaci externa d'energia

 Histria .
El cript (del grec kryptos, ocult) va ser descobert el 1898 per William Ramsay i Morris Travers en un residu de l'evaporaci de l'aire lquid. El 1960, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va definir el metre en funci de la longitud d'ona de la radiaci emesa per l'istop Kr-86 en substituci de la barra patr. El 1983 la definici del metre es va substituir per la distncia recorreguda per la llum en 1/299.792.458 segons.

 Abundncia i obtenci .
Gas rar en l'atmosfera terrestre, de l'orde d'1 ppm, es troba entre els gasos volcnics i aiges termals i en diversos minerals en molt petites quantitats. Pot extraure's de l'aire per destillaci fraccionada.

En l'atmosfera del planeta Mart s'ha trobat un contingut de 0,3 ppm de cript.

 Istops .
El cript natural est constitut per sis istops estables i s'han caracteritzat disset istops radioactius.

L'istop Kr-81 s producte de reaccions atmosfriques amb els altres istops naturals, s radioactiu i t un perode de semidesintegraci de 250,000 anys. Igual que el xen, el cript s extremadament voltil i escapa amb facilitat de les aiges superficials pel que s'ha usat per a datar aiges subterrnies antigues (50 000 a 800 000 anys).

L'istop Kr-85 s un gas inert radioactiu de 10,76 anys de perode de semidesintegraci que es produeix en la fissi de l'urani i del plutoni. Les fonts d'aquest istop sn les proves nuclears (bombes), els reactors nuclears i el reprocessat de les barres de combustible dels reactors. S'ha detectat un fort gradient d'aquest istop entre els hemisferis nord i sud, sent les concentracions detectades en el pol nord un 30% ms altes que en pol Sud.

 Enllaos externs .
 Enciclopdia Lliure - Cript ;
 Los Alamos National Laboratory   Cript ;
 Argonne National Laboratory - Cript ;
webelements.com - Cript ;
environmentalchemistry.com - Cript ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20470" title="Dm3" nonfiltered="3835" processed="3809" dbindex="8852">


Unitats de volum: Un Dm3 s un decmetre cbic, (1 000 000 litres).
Unitats de volum: Un dm3 s un decmetre cbic, (un litre).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20472" title="Millilitre" nonfiltered="3836" processed="3810" dbindex="8853">
El millilitre de smbol ml o el que s el mateix, un centmetre cbic de smbol cm3 s una unitat de volum, que equival a una milionsima de metre cbic. s el colum ocupat per un cub que t les arestes d'un centmetre. A vegades tamb s'abrevia cc (sobretot en contexts automobilstics) i fins i tot ccm.

Tot i que no s una unitat de mesura del Sistema Internacional, s una unitat molt usada en cincia. La unitat de mesura del volum en el SI s el metre cbic (m3). s la unitat base de volum en l'antic sistema de mesures CGS.


 1 millilitre = 1 centmetre cbic = 0,1 cl ;

 1 millilitre = 1 centmetre cbic = 0,01 dl ;

 1 millilitre = 1 centmetre cbic = 0,001 litres;

 1 millilitre = 1 centmetre cbic = 0,000 001 m3;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20475" title="Programa Apollo" nonfiltered="3837" processed="3811" dbindex="8854">

El programa Apollo fou la culminaci dels dos projectes nord-americans anteriors, el Mercury i el Geminis. El seu objectiu fou collocar l'sser hum sobre la superfcie lunar. El coet llanador fou l'immens Saturn V, amb una alada de 110 metres i un pes de 2000 tones.    
    
Els sis primers vols de l'Apollo foren llanaments de prova no tripulats.
   
 Vols tripulats .

Apollo 7.
El primer vol tripulat del programa Apollo fou l'Apollo 7, llanat el mes d'octubre de 1968 per espai d'onze dies. Fou tripulat per Schirra, Eisele i Cunningham i la seva missi fou realitzar proves en la cpsula i diverses maniobres d'encesa del motor principal del SPS. Per llanar aquest Apollo, fou utilitzat el Saturn IB, un coet ms petit que el Saturn V. El motiu fou que l'Apollo 7 noms va realitzar rbites al voltant de la Terra.  

Apollo 8.
El 21 de desembre de 1968, es llan l'Apollo 8 per tal d'estudiar les possibilitats de realitzar un allunatge. El tripulaven Borman, Lovell i Anders, comandant, pilot del mdul de comandament i pilot del mdul lunar respectivament, tot i que aquest darrer noms era un pilot hipottic degut al fet que la nau no portava aquesta etapa en ser aquesta missi una prova. Tres dies ms tard, la nau qued satelitzada en una rbita lunar estabilitzada a 112 quilmetres de la superfcie, orbitaren 10 vegades al seu voltant durant 20 hores i, procedint a la encesa del SPS, sortiren de l'rbita lunar per retornar a la terra el dia 27, desprs d'haver estat 147 hores a l'espai.   

Apollo 9.

El ms de mar de 1969, entre els dies 3 i 13, l'Apollo 9 realitz les proves del mdul lunar al voltant de la Terra. El mdul lunar, tripulat per McDivitt i Schweickart se separ del mdul de comandament. Tot seguit, per tal de simular l'enlairament de la Lluna, se separaren els dos components del mdul lunar, i per ltim, es realitz l'uni de la part superior del mdul lunar amb el mdul de comandament, on es trobava l'astronauta Scott, i es reuniren tots tres en aquesta nau.   

Apollo 10.

El mes de maig de 1969, es llan l'ltim vol de prova abans del que seria el punt culminant del programa Apollo. El astronautes Stafford, Young i Cernan partiren amb l'Apollo 10 per a fer l'assaig general. Stafford i Cernan descendiren fins a 15 quilmetres de la lluna, situats en aquest punt, es varen desfer de la fase descendent i tornaren a pujar per unir-se al mdul de comandament com si tornessin de la superfcie lunar.   

Apollo 11.

L'Apollo 11 fou el primer que diposit dos ssers humans sobre la Lluna. Armstrong i Aldrin foren els elegits mentre que Collins es qued al mdul de comandament, orbitant la lluna. Els dos astronautes allunaren al mare Tranquilitatis, i posaren el peu sobre la superfcie lunar el dia 20 de juliol de 1969.
      
Armstrong i Aldrin recolliren 20 quilos de roques lunars, muntaren una camera de televisi per retransmetre imatges des de la lluna a milions de telespectadors, muntaren un pannell reflector per tal de mesurar la distncia exacte entre la terra i la lluna i deixaren un sismgraf per mesurar els moviments ssmics.  
 
Desprs de fer tot aix, els astronautes tornaren al mdul lunar per descansar una estona abans de reunir-se amb el mdul de comandament. En total, els astronautes romangueren 21 hores i mitja a la Lluna. Desprs retornaren a la Terra on foren rebuts com a herois. Com a mesura de precauci, els tres astronautes varen estar tres setmanes en quarantena, per si de cas haguessin tornat amb "aliengenes", per un cop demostrat que la lluna era estril, es va suprimir aquest procediment en les successives missions.

Apollo 12.

L'Apollo 12 allun el 19 de novembre del 1969 sobre l'Oceanus Procellarum. Conrad, Bean i Gordon recolliren 34 quilos de roques lunars i a ms, anaren cap a la nau russa Surveyor 3, molt a la vora del punt d'aterratge, dipositada all 2 anys i mig abans. Com a record, desmuntaren algunes de les peces i se les emportaren.   

Apollo 13.

L'11 d'abril de 1970 s'enlair l'Apollo 13, tripulat per Lovell, Haise i Swigert. Aquesta missi no arrib a allunar, i la vida dels tres astronautes va estar en greu perill a causa d'una explosi al mdul de servei. L'Apollo 13, que era a uns 280.000 quilmetres de la Terra, continu endavant, amb el propsit de donar la volta per la cara posterior de la lluna, i tornar a la terra, cosa que feren grcies a que el mdul lunar era intacte i els astronautes se n'aprofitaren per extreure'n l'electricitat i l'oxigen que necessitaven pel seu retorn a la terra, cosa que finalment aconseguiren.   

Apollo 14.

L'Apollo 14 allun on ho hagus hagut de fer l'Apollo 13, a la regi de Fra Maur. Fou llanat el gener de 1971 i tripulat per Roosa, Shepard i Mitchell. Aquests dos, romangueren a la superfcie lunar durant 33 hores i mitja, efectuant dues sortides de la nau.   
    
Apollo 15.

L'Apollo 15 marc l'inici de una nova fase de l'exploraci lunar tripulada. Llanat el juliol de 1971, per primera vegada utilitz un vehicle lunar mogut per electricitat que va permetre els astronautes explorar una zona ms extensa del que havien fet altres missions. Scott i Irvin, varen allunar prop de la depressi Hadley, recorreren 27 quilmetres amb el vehicle recollin tantes mostres com totes les missions anteriors juntes. En total varen romandre 66 hores sobre la superfcie lunar.

Apollo 16.

    
L'abril de 1972 fou llanat l'Apollo 16, el mdul lunar, tripulat per Young i Duke, es pos prop del crter Descartes, portant de retorn ms mostres lunars.

Final del programa.

El programa Apollo fou dissenyat per arribar a 20 missions, per havent assolit l'objectiu de ser els primers d'arribar a la Lluna, el pblic nord-americ consider que continuar amb el programa era un malbaratament econmic, i es cancell el programa amb l'Apollo 17, missi que tanc el programa amb una precisi total i absoluta. El comandant de la missi, Cernan, i el geleg Schmitt, allunaren sobre una vall propera a les muntanyes Taurus, a l'extrem sud-oriental del mare Serenitatis, i varen batre diferents rcords, com el de permanncia sobre la Lluna, el de distncia recorreguda i el del pes de les mostres lunars portades de retorn.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20483" title="Cncer" nonfiltered="3838" processed="3812" dbindex="8855">
El cncer s un conjunt de malalties de pronstic i tractament diferents, que depn de la localitzaci anatmica en la que es trobe i del tipus cellular o histolgic del que procedisca, principalment.

El cncer s una proliferaci accelerada, desordenada i incontrolada de les cllules d'un teixit que envaeixen, desplacen i destrueixen, localment i a distncia, altres teixits sans de l'organisme.

 Caracterstiques del cncer .

 Morfologia del cncer .
Les cllules tumorals tenen una morfologia alterada que depn de la diferenciaci i de l'anaplsia.
La diferenciaci cellular d'un tumor s el grau en el que les cllules parenquimatoses es pareixen a les cllules normals de les que procedeixen, tant morfolgicament com funcional. Generalment els tumors benignes estan ben diferenciats i els cncers varien des de ben diferenciats a indiferenciats.
L'anaplsia s l'absncia de diferenciaci que comporta a una falta d'especialitzaci o de funci cellular i generalment quant ms anaplsic sigui un cncer ms alta s la seua velocitat de creixement.

 Creixement tumoral .
El creixent tumoral o la proliferaci de cllules tumorals t les segents caracterstiques:
 Accelerat, per un augment de la divisi cellular que fa que les cllules tumorals es troben en continu cicle cellular amb un excs de proliferaci cellular.
 Descontrolat, degut a que no es deixa influir pels factors de creixement ni altres estmuls externs.
 Autnom: La divisi cellular s independent i no est coordinada amb la resta de cllules del seu entorn.
 Escapa al sistema immunitari que reconeix a las cllules tumorals com prpies.
 Inhibici dels processos de mort: Las cllules tumorals mai entren en apoptosi o mort cellular programada.

 Invasi local .
La invasi s la capacitat que tenen les cllules tumorals d'infiltrar-se o penetrar en els teixits normals i en els vasos sanguinis i produir metstasi. La invasi no s deguda solament a la pressi del creixement tumoral, sin a caracterstiques fenotpiques que adquireixen les cllules canceroses. Els pilars sobre els que es basa la invasi sn:
 Angiognesi o neovascularitzaci: s la capacitat de formar nous vasos sanguinis mitjanant la secreci de factors de creixement com el Factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF). Els nous vasos sn indispensables per a la nutrici de las cllules tumorals i per a poder metastatitzar.
 Adherncia: s l'anclatje de la cllula tumoral mitjanant l'adquisici de receptors especfics a la membrana basal i a la matriu extracellular. Aquests receptors sn per a integrines, MAC i caderines.
 Protelisi: s la destrucci de la membrana basal i de la matriu cellular mitjanant la secreci d'enzims com les collagenases que destrueixen el collagen i aix poder obrir-se cam entre aquestes estructures.
 Mobilitat: s la migraci o locomoci de les cllules malignes a travs de la matriu cellular per a arribar a un vas sanguini o limftic, intravasar-se, ser transportades per la corrent sangunia fins capillars distants, extravasar-se i migrar una certa distncia per iniciar la formaci d'una nova colnia (metstasi).

 Metstasi .
La metstasi s la disseminaci a rgans distants del tumor primari malign. Succeeix generalment per via sangunia o limftica.

 Biologia molecular del cncer .

 Carcinognesi .
La carcinognesi s la formaci del cncer mitjanant els carcinogens o tamb malalties gentiques.

 Gentica del cncer .
El cncer s una malaltia gentica produda per la mutaci de determinats gens en una cllula determinada i que adquireix les caracterstiques del cncer.  Aquests gens sn de tres tipus:
 oncogens: Sn gens mutats que procedeixen d'altres anomenats protooncogens encarregats de la regulaci del creixement cellular.
 Gens supressors tumorals: Sn els encarregats de detenir la divisi cellular i de provocar l'apoptosi. Quan aquests gens muten la cllula es divideix sense control.
 Gens de reparaci de l'ADN:Quan el sistema de reparaci s defectus com a resultat d'una mutaci adquirida o heretada, la taxa d'acumulaci de mutacions en el genoma s'eleva a mesura que es produeixen divisions cellulars. Segons el grau en que aquestes mutacions afecten oncogens i gens supressors tumorals, augmentar la probabilitat de patir neoplsies malignes.

 Natura clonal del cncer .
Els cncers s'originen a partir d'una cllula nica desprs de mltiples mutacions  (de cinc a deu) en el genotip per a que es transforme en un fenotip maligne en el transcurs de diversos anys, donant lloc a un clon de cllules que s el tumor.

 Nomenclatura del cncer .
Tots els tumors, benignes i malignes tenen dos components bsics en la seua estructura:
 Les cllules neoplsiques proliferants que constitueixen el parnquima.
 El seu estroma de sostn, constitut pel teixit connectiu i vasos sanguinis.
La nomenclatura oncolgica es basa en el component parenquimats. Segons el comportament dels tumors:

 Tumors benignes: El seu nom acaba amb el sufix -oma, simplement i segons l'origen del teixit del que procedisquen els tumors benignes poden ser: fibroma (teixit conjuntiu fibrs), mixoma (teixit conjuntiu laxe), lipoma (teixit adips), condroma (teixit cartilagins), osteoma (teixit osi), hemangioma o angioma (teixit vascular), linfangioma (teixit linftic), meningioma (meninges), tumor glmic (teixit nervis de sostn), leiomioma (teixit muscular llis), rabdomioma (teixit muscular estriat), papilloma (teixit epitelial formant papilles), adenoma (teixit glandular), teratoma (cllules totipotencials), nevus (melancits).
 Tumors malignes o cncer:
 Els cncers que deriven dels teixits mesenquimtics o mesoderma es denominen sarcomes (del grip sar, "carns"), per exemple fibrosarcoma, mixosarcoma, liposarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, angiosarcoma, lifangiosarcoma, sinoviosarcoma, mesotelioma (teixit pleural), leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma.
 Les neoplsies malignes d'origen epitelial, derivades de qualsevol de las tres capes germinals de l'embri, es denominen carcinomes, per exemple carcinoma epidermoide o escams, carcinoma basocelular, adenocarcinoma, cistoadenocarcinoma, coriocarcinoma.
 Els tumors que procedeixen del teixit nervis sn els gliomes.
 Els cncers hematolgics sn els limfomes i les leucmies.
 Els tumors malignes que no compleixen les regles anteriors i acaben en -oma sn: el melanoma, el hepatoma, el seminoma.

 Diagnstic del cncer .
 Bipsia .
El diagnstic del cncer es basa indispensablement en la pressa d'una bipsia del tumor per tal de fer un estudi histolgic amb el seu grau de diferenciaci i d'invasi, i per un estudi molecular per a determinar els seus marcadors biolgics i gentics. Cap diagnstic de cncer s vlid si no est basat en l'estudi d'una bipsia, i per tant el personal mdic far tot els esforos per aconseguir una mostra de teixit vlida per a confirmar el diagnstic de cncer davant la persistncia de la sospita clnica.

 Estadificaci del cncer .
Determina l'extensi de la malaltia cancerosa basada en el concepte de que el cncer s'estn espacialment en el cos en tres nivells que sn el local, regional i a distncia. Existeixen dos tipus d'estadificci que sn:
 L'estadificaci clnica basada en l'exploraci fsica, les radiografies, el TAC, la RMN, la gammagrafia i altres tcniques d'imatge.
 L'estadificaci anatomopatolgica o quirrgica que consisteix en l'anlisi histolgica de tots els teixits extirpats durant la cirurgia, que pot tenir lloc durant l'extirpaci definitiva del tumor primitiu o com un procediment apart d'estadiatge.

El sistema d'estadiatge ms empleat s el TNM (Tumor, Node (gangli) i Metstasi) que valora la malaltia local (mida tumoral), regional (nombre de ganglis afectes) i disseminaci a distncia (presncia de metstasi). El TNM fou codificat per la International Union Against Cancer i la American Joint Committee on Cancer.

 Tractament del cncer .
Es basa en tres pilars bsics: cirurgia, quimioterpia i radioterpia. Existeix una quarta via anomenada terpia biolgica que inclou l'hormonoterpia, immunoterpia, i noves dianes teraputiques no citotxiques. El tractament del cncer s multidisciplinar on la cooperaci entre els diferents professionals que intervenen (cirurgians, onclegs mdics i onclegs radioterapeutes), s de mxima importncia per a la planificaci del tractament; sense oblidar el consentiment informat del pacient.

En el pla de tractament cal que definir si el tractament ser amb intenci curativa o amb intenci palliativa.

La resposta al tractament pot ser:
 Completa: Si s'ha produt la desaparici de tots els signes i smptomes de la malaltia.
 Parcial: Si existeix una disminuci major del 50% en la suma dels productes dels dimetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
 Objectiva: Es la resposta completa o parcial.
 Progressi: Si apareix qualsevol lesi nova o existeix un augment major del 25% en la suma dels productes dels dimetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
 Estable: Si existeix creixement o reducci del tumor que no compleix cap dels criteris anteriors.
Quan no s possible la mesura de les lesions, els marcadors tumorals sn tils per valorar la resposta al tractament.

 Pronstic del cncer .
A partir de la dcada de 1990 i amb les tcniques teraputiques disponibles, el cncer s curable en aproximadament el 50% dels pacients diagnosticats. El pronstic del cncer depn sobre tot de:

 La localitzaci anatmica del tumor primari.
 Del tipus histolgic amb el seu grau de diferenciaci cellular, les seues caracterstiques biolgiques i citogentiques.
 De l'estadi del cncer o extensi de la malaltia.
 L'edat del pacient.
 L'estat funcional o la reserva fisiolgica del pacient.

 Prevenci del cncer .
Encara que la causa del cncer s desconeguda en molts casos i multifactorial en altres, es coneixen uns factors de risc, que augmenten la probabilitat de contreure cncer i que deurien evitar-se, com per exemple el tabac. S'estima que fins un 50% dels cncers podrien ser evitables.

 Prevenci primria .
 Educaci i hbits saludables:
 Deixar de fumar: Salva i perllonga la vida, ms que qualsevol activitat de Salut pblica.
 Dieta saludable.
 Evitar l'exposici al sol.
 Quimioprevenci: s la utilitzaci de determinats agents qumics, naturals o sinttics, per revertir, suprimir o impedir la carcinognesi abans del desenvolupament d'una neoplsia maligna.
 Quimioevitaci: s l'evitaci de determinats agents qumics cancergens o dels que no es t la seguretat de que no provoquen cncer.
 Vacunaci: Les vacunes per determinats virus, poden prevenir determinats tipus de cncer. Per exemple la vacunaci universal contra l'hepatitis B, pot reduir la incidncia de hepatoma.

 Prevenci secundria .
Es la detecci preco del cncer en individus asimptomtics, amb l'objectiu de disminuir la morbiditat i la mortaldat.

 Epidemiologia del cncer .
 Freqncia: El cncer s la segona causa principal de mort desprs de les malalties cardaques. Tanmateix, les morts per malalties cardiovasculars estan reduint-se, mentre que les morts per cncer estan augmentant. S'estima que al llarg del segle XXI, el cncer sigui la primera causa de mort als pasos desenvolupats. Malgrat a, s'ha produt un augment en la supervivncia dels pacients amb cncer. Les cinc principals causes de mort per cncer per ordre d'importncia tant en homes com en done sn: cncer de pulm, cncer colorrectal, cncer de mama, cncer de prstata i cncer de melsa.
 Factors de risc: El principal factor de risc s l'edat, ja que dos terceres parts de tots els cncers succeeixen en persones majors de 65 anys. El segon factor de risc s el tabac i li segueix la dieta, l'exercici fsic, l'exposici solar, i altres estils de vida.



 Conceptes relacionats .
 Neoplsia: Significa literalment "nou creixement", "nova formaci" o "nou teixit" per s'emplea nicament en el sentit de "proliferaci cellular". Les neoplsies poden ser benignes o malignes. Si s'emplea el terme "neoplsia" o neo allament, significa "proliferaci cellular maligna".
 Tumor: Inicialment aquest terme s'aplic a la tumefacci, inflamaci o augment de mida d'un rgan o teixit amb la inflamaci. Amb el transcurs del temps s'oblid el sentit no neoplsic de tumor i en l'actualitat el terme tumor s l'equivalent o sinnim de neoplsia. Tamb hi han tumors benignes i tumors malignes.
 Cncer: Aquest mot deriva del grec y significa "cranc". Es diu que les formes corrents de cncer avanat adopten una forma abigarrada, amb ramificacions, que s'adhereixen a tot el que toca, amb l'obstinaci i forma similar a la d'un cranc mar i d'ac deriva el seu nom. Es considera a voltes sinnim dels termes "neoplsia" i "tumor", tanmateix el cncer sempre s una neoplsia o un tumor maligne.
 Oncologia: Del grec "oncos", tumor, s la part de la medicina que estudia els tumors o neoplsies, sobre tot malignes (cncer).

 Alguns tipus de cncer .
 Cncer colorrectal;
 Cncer de clon;
 Cncer de fetge;
 Cncer de mama;
 Cncer de pell;
 Cncer de prstata;
 Cncer de pulm;
 Carcinoma microctic pulmonar;
 Leucmia;

Enllaos externs.
 Associaci Espanyola contra el Cncer ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20485" title="Tractat d'Almizra" nonfiltered="3839" processed="3813" dbindex="8856">

El Tractat d'Almizra (tamb anomenat d'Almisr i d'Almirra) s el tractat de pau entre la Corona d'Arag i el Regne de Castella que estipul els lmits del Regne de Valncia. Fou signat al 1244 per Jaume I i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (ms tard Alfons X el Savi). En el pacte s'estipul que les terres al sud de la lnia Busot   Biar   la Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.

Posteriorment, els territoris del Regne de Mrcia situats al nord de la riba del Segura sn incorporats al Regne de Valncia per Jaume II desprs de la Sentncia Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elx (1305).

La primera constncia que es t del Tractat d'Almizra apareix en el segon captol de la crnica de Jaume I, el Llibre dels fets. Per el text del tractat no fou publicat fins 1905.

Es creu que el tractat fou signat al Camp de Mirra (Alt Vinalop), on hui en dia hi ha un monument del 1977 que commemora aquest tractat. El tractat va ser mediat per Violant d'Hongria desprs que l'infant Alfons estigus a punt d'encetar una guerra entre les dues corones per la conquesta de Xtiva. Al marge del tractat, tamb se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Arag, com a esposa.

En les festes de Moros i Cristians d'aquesta poblaci, es fa una representaci teatral de la signatura del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incgnites cientfiques per resoldre, com per exemple, el lloc on fou signat exactament; o el perqu d'aquesta divisi territorial i no pas una altra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20488" title="Bur (constellaci)" nonfiltered="3840" processed="3814" dbindex="8857">


Caelum s una constellaci menor de l'hemisferi sud anomenada aix per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille.

s una constellaci sense estels brillants, car el de major magnitud s de la 4,45.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20501" title="Tribunal de les Aiges de Valncia" nonfiltered="3841" processed="3815" dbindex="8858">

El Tribunal de les Aiges de Valncia, conegut tamb com a Tribunal de la Vega de Valncia, s l'encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les Comunitats de Regants de les squies que en formen part (Quart, Benger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El conjunt d'aquestes squies formen l'anomenada Vega de Valncia, sobre la que t jurisdicci el Tribunal, que junt a la Squia Reial de Montcada, amb jurisdicci apart, formen l'horta de Valncia.

 Funcionament .

El Tribunal est format per un representant de cadascuna de les Comunitats de Regants que en formen part, vuit en total, anomenats sndics, i un d'ells s elegit president per un  temps indeterminat. Tradicionalment el president ha estat el sndic de Favara o el de Tormos, alternativament.
Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la Casa Vestidor de la Plaa de la Mare de Du de Valncia per discutir diversos assumptes. Per s a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del Micalet, quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta del Apstols de la Catedral de Valncia, a la mateixa plaa. s llavors quan l'algutzir, amb el perms del president, crida els denunciats de cadascuna de les squies, amb la tradicional frase:  denunciats de la squia de...! . 
El judici es desenvolupa de forma rpida, oral i ntegrament en valenci. El denunciant, que sol ser el guarda de la squia a la que pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i desprs el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del sndic de la squia a la que pertany. s a continuaci quan el Tribunal, amb l'excepci del sndic de la squia en qesti, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, s el sndic de la squia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la prpia Comunitat de Regants. Encara avui dia la pena s imposa en sous, tal com es feia en poca medieval, entenent-se actualment per 1 sou, el jornal diari del guarda de la squia.

Son objecte de la jurisdicci del Tribunal de les Aiges: els mateixos membres del Tribunal, les Comunitats de Regants, els atandadors, les persones jurdiques (per ex. Cambres Agrcoles), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aiges, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els sndics, els elets que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que ve a ser com un fiscal) i terceres persones.

 Histria .


El seu origen ens s totalment desconegut, malgrat que el ms probable s que siga una evoluci al llarg de l'poca feudal, basada en tradicions andalusines anteriors.
La teoria ms estesa, per sense cap fonament histric, li la devem a Francesc Xavier Borrull, defensada en 1813 davant les Corts de Cadis per intentar salvar-lo de la seua desaparici. La seua hiptesi s que ja existia un antecedent en poca romana, per que la seua fundaci tal i com funciona avui en dia s va produir en algun moment dels regnats dels califes Abd al-Rahman III i al-Hakam II, en concret a l'any 960 de la nostra era, sense aclarir d'on surt la referida data. La ra per fer-ho s qu s l'nic moment en qu Borrull veu un moment de pau completa en la histria d'Al-ndalus, i per tant dedueix que d'algun moment dels regnats d'aquests dos califes va tenir que sortir l'ordre. De fet, el 1960 es va celebrar el Millenari del Tribunal de les Aiges, impulsat per Vicente Giner Boira, assessor jurdic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'aquesta teoria al segle XX.
Una volta  establert  per a Borrull l'origen del Tribunal, s addueix la continutat en poca feudal pel Fur XXXV de Jaume I, de 1239, pel que ordena que les squies es regeixen  segons que antigament s e fo establit e acostumat en temps de sarrahns .

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins el segle XVIII, el que no vol dir que no existira abans. Segons els Furs de Valncia la jurisdicci sobre regadius la tenen els sequiers de cada Comunitat de Regants. Sabem que a principis del segle XV els sequiers d'algunes Comunitats de Regants de l'horta de Valncia ja convocaven els denunciats els dijous a la plaa de la Seu (actual de la Mare de Du), per aix no demostra l'existncia d'un Tribunal constitut. Per a Thomas Glick, l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sin que es tractaria d'una instituci de molt llarga evoluci. Si no tenim documentaci sobre la seua existncia s perqu no tenia un status legal, i com a instituci jurdica no tenia cap importncia, ja que la jurisdicci era dels sequiers. Sembla lgic pensar que l'objectiu de la reuni conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa avui dia, sin la consulta entre ells com a mxims coneixedors de la realitat de l'horta de Valncia.
s molt probable tamb que el pas per convertir-se d'una reuni de sequiers en un Tribunal tal i com l'entenem avui dia es produra precisament als mateixos anys en qu Borrull defensava la seua permanncia a les Corts de Cadis, amb l'objectiu de adequar-lo a la jurisdicci de l'Estat Liberal.

s interessant la descripci del funcionament del Tribunal al segle XIX que fa Vicente Blasco Ibez a la seua novella La Barraca.

 Perspectives de Futur .

Els temps canvien, i el Tribunal de les Aiges de Valncia no t avui la importncia que ha tingut histricament. Quan en 1950 va entrar en funcionament el pant de Benaixeve, que regula els cabals del riu Tria, el Tribunal ja va perdre part de la seua importncia amb la minva del nombre de plets que es derivaven de la falta d'aigua. Avui el perill de desaparici del Tribunal li ve de la desaparici fsica de la mateixa horta de Valncia, davant l'expansi de la ciutat, i en conseqncia, corre el perill de convertir-se en un  teatre de carrer  folklric per a turistes.

 Referncies .


 Bibliografia .

Glick, Thomas, Regadio y Sociedad en la Valencia Medieval, 1988.
Giner Boira, Vicente, El Tribunal de la Aguas de Valencia, 1995.
Borrull, Francesc Xavier. Discurso que dixo D. Francisco Xavier Borrull y Vilanova, diputado por el Reino de Valencia, en la sesin de las Cortes de 31 de julio de 1813..., 1813.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20502" title="Ernest Miller Hemingway" nonfiltered="3842" processed="3816" dbindex="8859">


Ernest Miller Hemingway ( Oak Park, EUA 1899 - Ketchum 1961 ) fou un escriptor nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1954.

 Biografia .

Va nixer el 21 de juliol de 1899 a la ciutat d'Oak Park, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Illinois, fill d'un metge el qual va ensenyar-li a pescar i caar des que era un infant. Ja a l'escola, fund i dirig un peridic anomenat "The Trapeze", per b que la seva mxima afici eren els esports. El 1917 entr a treballar, com a periodista, al "Kansas City Star", i a principis de l'any segent es trasllad a Itlia, per participar en la Primera Guerra Mundial, com a conductor d'ambulncies. En la seva estada al front fou ferit, i acab sent condecorat i ascendit al crrec de tinent. El 1919 retorn al seu pas on treball de periodista per a diferents diaris de Chicago i Toronto (Canad), on public els seus primers contes. 

Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar com a corresponsal de guerra a Madrid, experincia que li va servir posteriorment per a una de les seves obres mestres, For Whom the Bells Toll ("Per qui repiquen les campanes", 1940). Aix mateix, la seva estada a Espanya li serv per aficionar-se a la tauromquia.

Fortament alcoholitzat, i tement acabar boig, fou internat en diversos frenoptics. En saber que patia un cncer se sucid d'un tret d'escopeta el 3 de juliol de 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat de Idaho.

 Obra literria .
El 1922 marx a Pars, on es relacion amb la colnia cultural nord-americana i public els seus primers llibres: Three stories and ten poems ("Tres contes i deu poemes", 1923), In our time ("A la nostra poca", 1924), The torrents of spring ("Els torrents de primavera", 1926) i la novella que va donar-li la popularitat, The Sun also rises (1926). A aquesta seguiren el llibre de relats Men without women ("Homes sense dones", 1927) i la novella que el don a conixer internacionalment, A Farewell to Arms ("Adu a les armes", 1929), sobre la seva experincia bllica durant la Primera Guerra Mundial. 

El 1928 es trasllad a viure a Key West, situada a l'estat de Florida, i a partir de llavors men una existncia apartada de la societat urbana, per relacionant-se amb pescadors o caadors. El 1941 es compr una casa a La Habana (Cuba), Finca Vigia on hi visqu llargues temporades. De la seva obra posterior, cal esmentar: Death in the Afternoon ("Mort a la tarda", 1932), Green Hills of Africa ("Turons verds d'frica", 1935), To have and have not ("Tenir-ne, o no", 1937), For whom the Bell tolls ("Per qui repiquen les campanes", 1940, sobre la Guerra Civil Espanyola), The snows of Kilimanjaro ("Les neus del Kilimanjaro", 1948), Across the River and into the trees ("A travs del riu i entre els arbres", 1950) i la narraci The Old man and the Sea ("El vell i el mar", 1952), per la qual obtingu el Premi Pulitzer.

El 1954 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge de l'art de la narrativa, demostrat recentment en la seva obra "El vell i el mar", i per a la influncia que ha exercit en l'estil literari contemporani.

La seva obra, caracteritzada per un estil directe, d'oracions simples, per adjectivaci precisa, gira al voltant de la trgica lluita de l'individu contra el fracs, presentant la vida com una aventura que mena a la derrota. Qualificat d'autor "viril" i "poders", exerc una gran influncia en les generacions posteriors de la literatura nord-americana.

 Obra seleccionada .
 Novella .


1924: The Torrents of Spring ;
1926: The Sun Also Rises o Fiesta;
1929: A Farewell to Arms ;
1937: To Have and Have Not ;
1940: For Whom the Bell Tolls ;
1950: Across the River and Into the Trees ;
1952: The Old Man and the Sea;
1970: Islands in the Stream, obra pstuma;
1986: The Garden of Eden, obra pstuma;
1999: True at First Light, obra pstuma;
2005: Under Kilimanjaro, obra pstuma;

 No ficci .
1932: Death in the Afternoon;
1935: Green Hills of Africa;
1962: Hemingway, The Wild Years, obra pstuma;
1964: A Moveable Feast, obra pstuma;
1967: By-Line:  Ernest Hemingway, obra pstuma;

1970: Ernest Hemingway:  Cub Reporter, obra pstuma;
1981: Ernest Hemingway Selected Letters 1917-1961, obra pstuma;
1985: The Dangerous Summer, obra pstuma;
1985: Dateline: Toronto, obra pstuma;

 Histries curtes .
1923: Three Stories and Ten Poems;
1925: In Our Time;
1927: Men Without Women;
1933: Winner Take Nothing;
1936: The Snows of Kilimanjaro;
1938: The Fifth Column and the First Forty-Nine Stories;
1969: The Fifth Column and Four Stories of the Spanish Civil War, obra pstuma;
1972: The Nick Adams Stories, obra pstuma;
1987: The Complete Short Stories of Ernest Hemingway, obra pstuma;
1995: Everyman's Library: The Collected Stories, obra pstuma;


 Enllaos externs .
  Timeless Hemingway;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1954;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20503" title="Bandera de Meranges" nonfiltered="3843" processed="3817" dbindex="8860">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg faixada groga, verda i blanca, amb la branca de pi i les tres pinyes negres que figuren a l'escut, al centre. Les tres faixes que tindran la mateixa grandria, seran groga la superior, per representar l'esmalt del camper de l'escut; verda la central, per representar el mont de tres penyes, i blanca la inferior per representar la banda ondada d'argent. La figura del pi amb les tres pinyes tindr una altura de dos teros de l'alria del drap i una amplada d'un ter de l'amplria d'aquest.
Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 2 d'abril de 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20505" title="Escut de Montell i Martinet" nonfiltered="3844" processed="3818" dbindex="8861">


L'escut oficial de Montell i Martinet t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: 1r. de sinople, un mont d'or movent de la punta somat d'un castell d'argent obert; 2n. d'or, un mall de martinet de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 13 d'octubre de 1988.

L'escut d'aquest municipi, format el 1970 amb la uni dels dos anteriors de Montell de Cad i Vllec i Estana, s compost: s'hi veu el castell de Montell, que va pertnyer als bisbes d'Urgell, i el senyal parlant de Martinet. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20506" title="Bandera de Montell i Martinet" nonfiltered="3845" processed="3819" dbindex="8862">

La bandera oficial de Montell i Martinet (Baixa Cerdanya) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg dividida horitzontalment en quatre faixes, la superior i la inferior de doble amplada que les dues del mig, i de colors de dalt a baix, verd, blanc, negre i groc.

El castell d'argent i el martinet de sable de l'escut s'han transformat en les faixes blanca i negra de la bandera.

Va ser publicat en el DOGC el 7 de febrer de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20507" title="Escut de Prats i Sansor" nonfiltered="3846" processed="3820" dbindex="8863">


L'escut oficial de Prats i Sansor t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una balana d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de maig de 1991.

Les balances sn l'atribut tradicional de sant Miquel, patr de Sansor. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20508" title="Bandera de Prats i Sansor" nonfiltered="3847" processed="3821" dbindex="8864">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg vermella, amb les balances de l'escut d'una altura de 7/9 de l'alt del drap de color groc.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 28 de juny de 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20509" title="Escut de Prullans" nonfiltered="3848" processed="3822" dbindex="8865">


L'escut oficial de Prullans t el segent blasonament:

Escut caironat d'or, 2 geminats ondats en pal d'atzur acostats de 3 cdols de gules malordenats a la destra i d'una creu patent de gules a la sinistra. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 28 d'octubre de 1998.

Els tres cdols sn l'atribut de sant Esteve, patr de la localitat. Els dos geminats ondats fan referncia als rius i rieres que transcorren pel municipi. La creu patent de gules sobre camper d'or s el senyal tradicional de l'escut del poble. El castell de Prullans va esdevenir el centre d'una baronia l'any 1309, i aix queda reflectit a la corona de dalt de l'escut.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20510" title="Escut de Puigcerd" nonfiltered="3849" processed="3823" dbindex="8866">


L'escut oficial de Puigcerd t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un mont floronat d'or. Per timbre una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 29 de gener de 1987.

El mont floronat s el senyal tradicional de la capital cerdana. La primera referncia d'aquest escut d'armes data de 1298 (s una de les representacions herldiques catalanes ms antigues), i s'ha anat usant sense canvis des d'aleshores, tot i que no fou oficialitzat fins al 1987. El mont s un senyal parlant, referit al "puig" del nom de la vila, i la flor de lis s probablement una allusi a la Mare de Du, patrona de la localitat. La corona fa referncia al fet que Puigcerd fou la capital del comtat de Cerdanya, un dels comtats originaris de Catalunya. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20511" title="Escut d'Albinyana" nonfiltered="3850" processed="3824" dbindex="8867">


L'escut oficial d'Albinyana t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un dextrogir vestit empunyant una espasa de sable, acompanyat a la punta d'un cor de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 20 de febrer de 1987.

El bra empunyant l'espasa i el cor sn els senyals tradicionals de l'escut del poble, i potser fan allusi al patr local, sant Bartomeu, el martiri del qual fou ser escorxat i decapitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20512" title="Escut de Banyeres del Peneds" nonfiltered="3851" processed="3825" dbindex="8868">


L'escut oficial de Banyeres del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un brancam d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 17 de juny de 1986.

Les banyes sn un senyal parlant referent al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20513" title="Escut de Bellvei" nonfiltered="3852" processed="3826" dbindex="8869">


L'escut oficial de Bellvei t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat en sautor: 1r. i 4t. d'argent; 2n. i 3r. de gules; ressaltant sobre el tot una torre d'or tancada de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 27 d'agost de 1990.

S'hi veu la torre de Tedbert (segle XI), que va donar origen al poble. El quarterat en sautor d'argent i de gules sn les armes dels Bellvei, senyors de la torre esmentada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20514" title="Bandera de Bellvei" nonfiltered="3853" processed="3827" dbindex="8870">

La bandera oficial de Bellvei t el segent blasonament:

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quarterada en sautor, a dalt i abaix de color blanc i al costat de color vermell, ressaltant sobre el tot una torre groga tancada de vermell, d'altura 5/9.

El disseny de la torre pot ser artstic. L'Associaci Catalana de Vexil.lologia recomana que el maonal sigui del color del camp.

Histria.
s una bandera herldica amb les armes de la famlia Bellvei, a les que se l'han afegit la
torre que existeix al poble.

Va ser publicat en el DOGC el 10 de juliol de 1991.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20515" title="Escut de la Bisbal del Peneds" nonfiltered="3854" processed="3828" dbindex="8871">


L'escut oficial de la Bisbal del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'atzur, una mitra d'argent franjada d'or; 2n. de gules, una guila d'argent amb el vol ests i abaixat membrada i becada d'or i embellida de gules. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1989.

La mitra simbolitza el fet que el poble fou concedit, durant el segle XI, al monestir de Sant Cugat del Valls. Ms tard fou la seu d'una baronia, cosa que es veu reflectida en la corona del capdamunt de l'escut i en les armes dels Salb (una guila d'argent embellida de gules sobre camper de gules), barons de la Bisbal. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20516" title="Escut de Calafell" nonfiltered="3855" processed="3829" dbindex="8872">


L'escut oficial de Calafell t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: al 1r. d'atzur, una creu grega abscisa fesa d'angles curvilinis i patent d'argent; i al 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 de juny de 1982 i publicat en el DOGC el 30 de juliol del mateix any amb el nmero 245.

La creu s un senyal tradicional de l'escut de Calafell; de fet, l'esglsia del poble est dedicada a la Santa Creu. Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la localitat. 

 Referncies . 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20517" title="Escut de Cunit" nonfiltered="3856" processed="3830" dbindex="8873">


L'escut oficial de Cunit t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'atzur, una palmera d'or; 2n. d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987.

La palmera s l'atribut de sant Cristfol, patr del poble. Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20519" title="Bandera de Cunit" nonfiltered="3857" processed="3831" dbindex="8874">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida verticalment en dues parts, la primera i al costat d'amplada d'1/3 del total de l'ample del drap, blava i carregada amb una palmera d'altura de 7/9 parts de l'alt del drap, groga; i la segona d'amplada 2/3 parts de l'ample del drap, composada alternativament de nou faixes iguals, cinc de grogues i quatre de vermelles alternades.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 21 d'octubre de 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20520" title="Escut de Lloren del Peneds" nonfiltered="3858" processed="3832" dbindex="8875">


L'escut oficial de Lloren del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un llorer arrencat de sinople sobremuntat d'un castell d'atzur tancat d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983.

El llorer s un senyal parlant referent al nom de la localitat. Al damunt s'hi veu el castell de Lloren (del segle XIV), al voltant del qual es va desenvolupar la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20522" title="Bandera de Lloren del Peneds" nonfiltered="3859" processed="3833" dbindex="8876">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda a dalt i blau clara a baix, amb una faixa groga de gruix 1/6 de l'alria del drap entre el verd i el blau.

Histria.
L'informe vexilollgic sobre la bandera del municipi de Lloren del Peneds, ems per la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat de Catalunya, porta data del 21 de juny del 1997. El ple de l'ajuntament va acordar l's oficial de la bandera grcies a la tenacitat del regidor Manuel Marruecos i Ruiz (CiU). La bandera de Lloren es va aprovar per unanimitat del ple municipal el dia 4 de setembre del 1998. 
Va ser publicat en el DOGC el 27 d'octubre de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20523" title="Escut de Maslloren" nonfiltered="3860" processed="3834" dbindex="8877">


L'escut oficial de Maslloren t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mas de porpra obert sobremuntat d'un llorer de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 8 de maig de 1996.

Tant el mas com el llorer sn senyals parlants referents al nom de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20524" title="Escut de Sant Jaume dels Domenys" nonfiltered="3861" processed="3835" dbindex="8878">


L'escut oficial de Sant Jaume dels Domenys t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una petxina d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 17 d'agost de 1993.

La petxina s el senyal tradicional i s l'atribut de l'apstol sant Jaume, patr de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20525" title="Bandera de Sant Jaume dels Domenys" nonfiltered="3862" processed="3836" dbindex="8879">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, a amb la petxina blanca de l'escut d'altura 3/4 de la del drap i d'amplada 3/4 de la llegria del mateix drap, al centre.

Histria.
Va ser publicat en el DOGC el 12 de juny de 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20526" title="Escut de Santa Oliva" nonfiltered="3863" processed="3837" dbindex="8880">


L'escut oficial de Santa Oliva t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sinople obert sobremuntat d'un ram d'olivera de sinople fruitat de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

S'hi veu el castell del poble (que, des del segle XVII, va esdevenir el santuari del Remei) i, al damunt, un senyal parlant: una branca d'olivera, que fa referncia al nom de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20530" title="La Balanguera" nonfiltered="3864" processed="3838" dbindex="8881">
La Balanguera s un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, adaptat i amb msica del compositor de Collbat Amadeu Vives, s l'himne oficial de Mallorca.

Histria.

Joan Alcover es va inspirar en una can popular mallorquina on hi apareix una personatge femen anomenat "Balanguera" ("La Balanguera fila, fila, / la Balanguera filar; / posau foc a sa caldera: / sa caldera bullir"). L'origen d'aquest nom s el gallicisme bolangera, nom de certes figures i danses folklriques de Catalunya i part del Pas Valenci, confs amb Berenguera, nom tamb usat com a nom d'elements de la cultura popular (un ballet dels cossiers de Manacor).

Difosa pels cors de Catalunya i Mallorca al primer quart del s. XX, durant la dictadura espanyola del general Francisco Franco, que prohib Els Segadors, La Balanguera esdevingu himne nacional, juntament amb altres canons com L'Emigrant, La Santa Espina, etc. En aquesta poca, en el perode de la Nova Can, fou difosa per la cantant Maria del Mar Bonet i es va popularitzar molt, tant que a l'any 1996 el Consell Insular de Mallorca el convert en himne de l'illa. Posteriorment n'han fet versions Ximbomba Atmica, Ocults, Chenoa, etc.

Enllaos externs.

 Escoltar la Balanguera;
     La Balanguera, Info.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20536" title="Guerra del Iom Kippur" nonfiltered="3865" processed="3839" dbindex="8882">

La Guerra del Iom Kippur fou una guerra iniciada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Sria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sina i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 a la Guerra dels sis dies.

Els rabs agafaren els hebreus per sorpresa, a la festivitat del Iom Kippur, festivitat que t lloc deu dies abans del comenament del nou any jueu. L'exrcit israeli estava parcialment desmobilitzat en motiu de la festivitat, i aix ajud egipcis i sirians a una rpida penetraci dins els territoris; tot i aix, els soldats hebreus pogueren anar al front amb gran rapidesa atesa la nulla circulaci civil per carreteres i autopistes.

Desprs d'intensssims combats en qu tots els exrcits foren abastits per les dues superpotncies del moment, (els Estats Units enviaven armament cap a Israel a un ritme de 900 tones diaries, mentre que l'extingida Uni Sovitica inici el dia 13 un pont aeri per subministrar material a egipcis i sirians), a poc a poc l'exrcit hebreu an recuperant terreny, arribant a creuar el Canal de Suez pel sud i amenaant d'arribar a la capital egpcia. Pel que fa als alts del Golan, l'exrcit hebreu, desprs d'un combat de forces helitransportades, prengu per assalt el cim de la muntanya Hermon, punt avanat de la defensa sria.

Mentrestant, Washington i Moscou, es reuniren per tal de redactar un pla de pau que permets la fi de les hostilitats. Desprs d'intenses negociacions, i veient els pasos rabs que no podrien guanyar, es declarar l'alto el foc el dia 24 d'octubre.
Vegeu tamb.
Ahmad Ismail Ali;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20538" title="Tecnologia de muntatge superficial" nonfiltered="3866" processed="3840" dbindex="8883">
La Tecnologia de muntatge superficial s una tecnologia de fabricaci de dispositius electrnics (actius i passius) inventada per l'empresa Siemens (que l'anomen SMD - Surface Mounted Devices) que consisteix a reduir la dimensi d'aquests dispositius i no proveir-los de potes metlliques llargues (terminals) per a soldar-los a la placa del circuit imprs.

Les potes esdevenen molt ms primes i curtes en el cas de molts circuits integrats, mentre que per a elements passius (com resistncies i condensadors) aquests terminals estan fixats directament sobre el cos de l'element.

Dissenyats per a ser soldats mecnicament (per mitj d'un robot programat), llur soldadura a m sol ser difcil per llurs petites dimensions.

Per a aplicacions en qu l'espai, el pes, les interferncies electromagntiques (parmetres concentrats o distributs) o les prestacions sn importants, aquesta tecnologia suposa una millora substancial en tots aquests aspectes, ats que les prdues i interferncies que s'originaven entre els terminals metllics i la placa de circuit imprs on estan soldats desapareixen.

D'altra banda, el fet que es fabriquin en diverses mides i que els valors que s'assoleixen (especialment per a dispositius passius) sn molt ms variats i exactes que els dels dispositius de fabricaci tradicional fa que cada cop ms sigui habitual trobar aquests components en tota mena d'aparells electrnics.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20539" title="Volt" nonfiltered="3867" processed="3841" dbindex="8884">

El volt s la unitat de la diferncia de potencial elctric o fora electromotriu. El seu smbol s V, s una unitat derivada del SI, i rep el seu nom en honor del fsic itali Alessandro Volta (1745-1827).

Definici.
Es defineix com la diferncia de potencial al llarg d'un conductor quan un corrent d'un ampere dissipa un watt de potncia. Utilitzant les unitats de base del SI seria m2kgs-3A-1, que tamb pot ser representat com un joule (J) d'energia per coulomb (C) de crrega, J/C.

;

Mesura en funci de l'efecte Josephson.
Amb la definici del volt s difcil disposar d'una referncia prctica per a fer les mesures, el 1987, a la 18a Conferncia General de Pesos i Mesures es va decidir utilitzar l'efecte Josephson i es va instar a trobar un valor per a la constant de Josephson  que havia de servir com a per a la mesura prctica i que havia d'entrar en vigor el primer de gener del 1990, un any abans de la segent Conferncia.

El 1991 la 19a Conferncia General de Pesos i Mesures va adoptar el valor proposat pel CIPM per a la constant de Josephson:

 = 4,835979 1014 Hz/V = 0,4835979 Ghz/ V.

Aix permet disposar d'una referncia de la mesura d'un volt a una freqncia precisa.

Mltiples.




Vegeu tamb.
 Ampere;
 Diferncia de potencial;
 Voltmetre;
 Watt;

 Notes i Referncies .





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20540" title="Orxeta" nonfiltered="3868" processed="3842" dbindex="8885">

Orxeta s un municipi del Pas Valenci situat en la provncia d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Compta amb 758 habitants (INE 2007).

 Geografia .

Situat en el vessant martim del Prebtic valenci, al sud dels contraforts de la serra d'Aitana, Orxeta, pertanyent a la Marina Baixa, possex un relleu muntanys, accidentat per les serres d'Orxeta i de Relleu; entre ambds discorre el riu Sella que conflux, encara dins del terme, amb el riu Amadrio per a formar el pant del mateix nom, en el lmit amb el municipi de La Vila Joiosa.

Des d' Alacant, s'accedix a esta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent desprs la CV-770 a l'altura de La Vila Joiosa.

 Barris i pedanies .

En el terme municipal d'Orxeta es troben tamb els segents nuclis de poblaci:

Foia de la Senyora.
Urbanitzaci Bella Orxeta.

 Localitats limtrofes .

Limita amb els termes municipals d' Aiges, El Campello, Finestrat, Relleu, Sella i  La Vila Joiosa, aquest ltim capital de la comarca de La Marina Baixa.

 Histria .

Desprs de la conquesta del lloc per Jaume I, la comunitat islmica, fundadora del nucli urb ms antic, va ser sotmesa, i les seues terres i alquerias van passar posteriorment a ser administrades per l' Orde Militar de Santiago.

En 1270 Jaume I donava Orxeta a Berenguela Alfons. Desprs de sufocar la revolta dels musulmans de les terres del sud del Regne de Valncia, el 8 d'abril de 1276 Jaume I perdonava als d'Orxeta i Polop, permetent-los tornar a les seues terres sempre que se sotmeteren a la seua obedincia, aix mateix, per mitj dels seus senyors els atorgava les condicions per al seu manteniment en les esmentades alqueries.

En 1322 el cavaller Bernat de Sarri, no tenint hereus legtims, cedia a l'infant D. Pedro, fill de Jaume II, totes les seues possessions, entre les que figurava el lloc d'Orxeta. Amb posterioritat, va passar a les mans de l'Orde de Santiago en el de les quals poder es va mantindre fins al segle XIX.
Va ser lloc de moriscos, registrant-se en 1609 una xifra de 200 cases. L'aplicaci del decret d'expulsi va suposar un considerable impacte a nivell demogrfic i econmic com ho demostra el fet que anys ms tard es van registrar nicament 45 cases. L'1 de gener de 1613 Geroni Ferrer, comanador de la comanda d'Orxeta de l'orde de Santiago atorgava nova carta de poblament al dit lloc, que confirmava el rei Felip III el 24 d'agost del mateix any. Trasllat de 12 de maig de 1735 autoritzat per Leopoldo Soler i un altre de 27 de febrer de 1794 per Miguel Gmez).
Fins a 1707 Orxeta va formar part de la governaci de Xtiva (ultra Xucorum), des de llavors i fins a 1833 va pertnyer a la d' Alcoi.

 Demografia .
 
El major creixement demogrfic va tindre lloc en el segle XVIII: entre 1715 i 1794, la poblaci va passar de 274 a 1.003 habitants. Des de llavors, la poblaci va seguir clarament a la baixa: en 1860 comptava amb 895 habitants; en 1930, 776; en 1999 tan sols 429. No obstant aix, la proximitat d'importants nuclis turstics ha servit per a atraure a un important turisme d'interior estacionari, creixent de manera vertiginosa la poblaci des del 2003. Segons el cens de 2007, Orxeta t 758 habitants, dels quals un 30,7% s ja de nacionalitat estrangera (procedents principalment d' Alemanya i Regne Unit).



 Economia .

La seua economia es basa en l'agricultura. Les principals produccions agrries del municipi durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, els ametlers, els garrofers, la vinya i les fruites, sent La Vila Joiosa el principal mercat de les seues fruites i farines. Des de finals del segle XIX, els ctrics van ser substituint als altres cultius amb un destacable nombre de tarongers i llimeres. S'est desenvolupant el sector turstic, encara que amb dificultats pels projectes d'urbanitzacions massives (com n's el polmic projecte d'un camp de golf a l'horta) per la seua proximitat a zones turstiques com Benidorm o Altea.

 Monuments i llocs d'inters .

Runes del castell musulm. Edifici d'inters arquitectnic. A la serra d'Orxeta es mantenen les runes d'un antic castell musulm d'on es vigilaven els atacs al poble.
Esglsia parroquial de Sant Jaume Apostol. Edifici d'inters religis i arquitectnic. Esglsia del poble, situada a la plaa (Plaa Dr. Ferrndiz). Amb molts anys d'antiguetat, per recentment restaurada.
Ermita de Sant Toms. Edifici d'inters religis i arquitectnic. Ermita a la part superior del poble, en honor al patr d'Orxeta "Sant Toms". De la que existix una llegenda que diu que va ser feta en temps de sequera amb aigua abastida amb un miracle de Sant Toms.
L'estret del riu Amadrio. Lloc d'inters natural i esportiu. Pas del riu Amadrio per la Serra Travessa (Serra de Relleu) formant un barranc.
Pant de l'Amadrio. Lloc d'inters natural i esportiu. Pant del riu Amadrio que es troba al lmit entre La Vila Joiosa i Orxeta. Actualment s'ha desenvolupat el sector esportiu de la pesca d'aigua dola en el pant.
Cova de la Serra d'Orxeta. Lloc d'inters natural i esportiu. Cova que es forma a la Serra d'Orxeta. Existixen diferents senders per a arribar disfrutant dels paisatges.
Font Dels Banyets. Font nascuda al terme municipal d'Orxeta, de la que s'abastix tot el poble i a ms arriba fins al nucli urb, on es pot gaudir de la seua aigua.

 Festes .

Festes Patronals. Se celebren el penltim cap de setmana de setembre (del dijous al dilluns) en honor a Sant Toms de "Villanueva" i Sant Natzari.                           Aquestes festes sn les ms importants al poble d'Orxeta, en les que es viuen cinc dies de festa intensiva en honor als seus patrons, comenant amb el dijous amb desfilada de disfresses i la festa a les penyes, divendres amb la vespra es viu una nit de vetlada musical a la plaa del poble desprs d'haver baixat el Sant Toms de la seua ermita. Dissabte continua la festa desprs d'una process al sant del dia, Sant Toms, continuant amb una vetlada musical i el castell de focs artificials, al diumenge se seguix la festa desprs de la process al Sant Natzari, acabant amb una vetlada musical i un correfocs pels carrers del poble, per ltim el dilluns es viu com un dia de jocs dels xiquets a la plaa i les tradicionals paelles per a dinar, acabant la festa amb la pujada del Sant Toms a la seua ermita per acomiadar-se'n fins l'any segent.

Festes de Nadal. Durant els dies de Nadal el poble d'Orxeta tamb viu diferents festes els dies clau. A la Nit de Nadal es fa una festa amb tot el poble al local del fester, tamb es fa a la Nit de Cap d'Any desprs d'haver-se menjant el ram a la plaa acompanyats pel campanar del poble. I per ltim se celebra la festa dels reis, desprs d'una cavalcada pel poble i del repartiment dels regals als xiquets pels Reis d'Orient.

Pasqua. Aix es com s'anomena la festa de la Setmana Santa al poble d'Orxeta, durant aquesta setmana es comena amb el tradicional Diumenge de Rams, on es benedixen tots els rams de la gent arribant a la creu del poble, se seguix amb la Process del Sant Enterrament el Divendres Sant i per acabar el Diumenge de Ressurrecci se celebra l'encontre, aquesta s una particularitat del poble, en la que se celebra la process anomenada de "Les Pixeres", en la que els homes van per un costat amb La Mare De Du, cantant una peculiar can, alegre i desfogada que comena aix: "Pixeres i Caritats Mare De Du, Mare De Du!/ On aneu Mare De Du...", i les dones per altre lloc amb el Jess Ressucitat i la Banda de Msica "Lira Orxetana", per fi es troben a uns quatre cantons i es fa un cant en Llat per una dona del poble, i costestant totes les dems, quan ja ha passat tot, se'n van tots junts, els homes cantant i la banda tocant. Per acabar la Pasqua es fa el berenar el diumenge per la vesprada i el dilluns de Pasqua amb la tradicional "Mona de Pasqua" tot el mn se'n va al camp a disfrutar.

Festes de Sant Isidre. El cap de setmana ms prxim al 15 de maig. Com a bon poble agricultor, tamb es celebren ac les festes en honor al patr dels llauradors, Sant Isidre. En les que els xiquets es visten de llauradors i es duen en ofrena a Sant Isidre fent una desfilada de carrosses ambs els tractors adornats pels carrers del poble.

 Gastronomia .

Sn menjars tpics del poble el "Putxero amb tarongetes" (pilotes de carn), tamb la "coca floretj" i la "coca tap amb ceba i tonyina", com tamb la "coca de molletes". En quant als menjars dolos s tpica la "coca dola d'ametles".

 Poltica .

A les eleccions del 27 de maig del 2007 es van presentar quatre partits poltics: PSPV-PSOE, PP, BLOC i PCO (Partit dels ciutadans d'Orxeta). El resultat va ser 3 regidors al PSPV-PSOE, 2 al PP i 2 al BLOC, el PCO no va arribar a obtenir representaci. L'alcaldia va recaure al PSPV-PSOE de nou al candidat Vicent Llinares Sells, quedant a l'oposici els candidats a l'alcaldia Manolo Lloret Ferrndiz (BLOC) i Miguel ngel Lloret Lloret (PP). Posteriorment per diferents motius un regidor del PP es considera regidor no adscrit, quedant aix el PP amb un nic regidor.

 Enllaos externs .

 Pgina de l'Ajuntament d'Orxeta;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20541" title="Polop" nonfiltered="3869" processed="3843" dbindex="8886">


Polop o Polop de la Marina s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarri, Finestrat, Guadalest, i La Nucia. Els nuclis de Polop i La Nucia estan gaireb junts. A ms del nucli de Polop existeix tamb Xirles, el qual forma una pedania, que a l'poca de la reconquesta tenia el seu propi municipi.

 Histria .
La fortificaci de Polop tingu sempre gran importncia estratgica, com pogu demostrar la sublevaci del cabdill Al-Azraq desprs de la conquesta de la vila per Jaume I. Polop fou donada l'any 1271 al cavaller Beltran de Belpuig. Durant segles la vila, al voltant de la qual s'acomodava un important nombre de camperols mudjars, visqu del conreu de garrofers, cereals i, sobre tot, del cep, dedicat a la producci de vi i panses. La germania va ser un episodi particularment traumtic per als mudjars de Polop. Amb la seva expulsi la baronia va perdre quelcom ms dels dos teros de la seua poblaci i Polop rest redut a poc menys de 400 habitants. Ms tard, la vila juntament amb la seua baronia pass a mans de la famlia Fajardo. Cap a finals  del segle XVIII Polop comptava amb quelcom ms de 1.000 habitants. A mitjan segle XIX la base de la seva economia continuava sent la producci i exportaci de vi i panses. Tanmateix, prompte comenaren a estendre's els fruiters, els agres i les ametles. La poblaci de Polop havia superat els 2.300 habitants (polopins). Nogensmenys, des d'aleshores fins a la guerra civil va perdre part de la seua poblaci, que sols ha pogut ser recuperada ( de 1.857 habitants en 1994 a 2.391 al 2002) grcies a l'efecte econmic indut pel turisme de la propera Benidorm.

 Geografia .
Situat en l'interior per molt prop de Benidorm. La localitat es troba situada sobre un tur, rodejant al seu castell. 

El terme municipal de Polop es troba al nord de Benidorm. Els accidents geolgics ms importants del municipi sn la serra de la Muntanya Ponoig i els barrancs que discorren cap a l'est, el Ponoig (1.181 m.) queda situat a l'oest de Polop. Es tracta d'una serra aspra i rocosa, d'empinadssimes pendents, coberta de llargs penyalars i formidables penyals i parets. Constitueix un masss orientat d'est a oest. L'ombria est poblada de pinedes i carrasques, i mant una continutat amb la serra del Puig Campana.

Des d'Alacant, s'accedeix a aquesta localitat per l'AP-7 o la N-332 prenent desprs la CV-70 a l'altura de Benidorm.

En el terme municipal de Polop es troba tamb el nucli de poblaci de Xirles.

Demografia.




Economa.
Basada tradicionalment en l'agricultura. A les zones de menor altura predominen els cultius d'ametlers i oliveres i a la vall els ctrics, nispros, mangos i caquis.

 Monuments i llocs d'inters .

Muralla medieval. Des del punt ms alt de la poblaci, on es va ubicar l'antic cementeri, es poden observar els seus restes.
		
Esglsia de Sant Pere i Santuari de la Divina Aurora. L'Esglsia de Sant Pere va ser construda en 1723. Junt amb ella es troba el Santuari de la Divina Aurora. ;

 Festes .

Festes Patronals. Se celebren en honor de Sant Francesc d'Asss a partir del 3 d'octubre.

 Gastronomia .

Destaquen plats tpics de la Marina Baixa com pilotes de dacsa, l'arrs amb fessols i naps, pebrereta amb sangatxo, la paella i com a postres els nispros, confitures, pastissets de moniato, pastissets d'ametla. I per a beure, vins propis de la Marina i mistela.

Poltica.
A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 6 regidors, Gent de Polop 3 regidors i el PSPV-PSOE 2 regidors. L'alcalde popular Alejandro Ponsoda Bou, per, fou assassinat a trets l'octubre de 2007 per uns desconeguts. El substitu en la batllia Juan Cano Gimnez.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20544" title="Relleu" nonfiltered="3870" processed="3844" dbindex="8887">
Aquest article es refereix a la poblaci de Marina Baixa. Per altres usos, vegeu Relleu (desambiguaci);


Relleu s una vila i municipi de la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenada Relleu de la Marina.

Poblaci d'origen musulm, els habitants de la qual aixecaren el castell de Relleu. Fou lloc de moriscos, constitut el 1609 per 70 cases dependents de Cocentaina. Desprs de l'expulsi es refugiaren a la muntanya i s'amotinaren en contra de dita ordre. A la poblaci nicament romangueren 15 famlies de cristians vells. Eclesisticament depengu de la parrquia de Finestrat fins l'any 1535. Fou propietat de Bernat de Sarri. Posteriorment estigu sota la jurisdicci dels comtes d'Anna i, per ltim dels de Cervellon. La poblaci ha passat dels 3.342 habitants (relleuers) a les primeries del segle XX, als 821 de 2002, degut a l'emigraci dels seus habitants. El seu terme abasta els 76,9 km2.

Poltica.
A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 6 regidors i  el PSPV-PSOE 3 regidors. 

 Esports .
El Club de Pilota Valenciana Relleu fomenta les modalitats de carrer de la pilota valenciana, com les llargues, la perxa, la palma o lesquerra.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina Web de Relleu;
 Colla l'Aixama (msica popular);
 Societat Musical Lira Relleuense;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20545" title="Sella" nonfiltered="3871" processed="3845" dbindex="8888">



Sella s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

 Histria .
L'origen del poble es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana, al voltant de la qual es constru un important nucli de moriscos dependent de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsi, estava integrada per 115 cases. Fou repoblada amb mallorquins a instncies del senyor territorial, la qual jurisdicci fou detentada pels Calatayud. El segle XVIII va pertnyer als comtes de Cirat. La seua esglsia va estar annexa a la de Finestrat fins l'any 1574, en qu es va erigir en parrquia independent. El nombre d'habitants ha disminut durant el present segle a causa de l'emigraci vers la costa. De 872 en 1970 ha passat a 586 en 2002.

 Festes .
 Festes patronals. En honor de la Divina Aurora, el primer cap de setmana d'octubre se celebren unes festes de molta anomenada i convocatria. Un exemple n's la partida de Llargues que pilotaris professionals hi juguen des de fa ms de 100 anys.
Poltica.
A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 4 regidors i  el PSPV-PSOE 3 regidors. 

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20547" title="Trbena" nonfiltered="3872" processed="3846" dbindex="8889">

Trbena s una poblaci de la comarca de la Marina Baixa.

D'origen musulm, formava part del territori dominat per Al-Azraq. Fou conquistada per l'infant Pere d'Arag, en nom de Jaume I. En 1274 va pertnyer a Sibilla de Saga i a Bernat de Sarri. Posteriorment pass a ser propietat de la famlia dels Montcada, marquesos d'Aitona i, per ltim, als comtes d'Orgaz. Lloc de moriscos dependent d'Ondara, possea 64 cases en l'any 1602. Darrere l'expulsi, molts d'ells es rebellaren i s'uniren a altres grups capitanejats per un moliner de Guadalest, de cognom Milini. Dominada la revolta i embarcats aquell mateix any, les seues terres seran repoblades per mallorquins, l'empremta dels quals encara roman tant en la parla, com en els costums (fabricaci d'embotits, i en particular sobrassada). En 1970 comptava amb 1.026 habitants (tarbenins) i amb 725 en 2002, en un terme de 31,7 km.

Demografia.




Poltica.
A les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 4 regidors i  el PSPV-PSOE 3 regidors.



Referncies.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20548" title="La Vila Joiosa" nonfiltered="3873" processed="3847" dbindex="8890">

La Vila Joiosa (IPA: ), anomenada normalment La Vila i antigament Alonis (oficialment La Vila Joiosa / Villajoyosa), s un municipi valenci situat en la costa de la provncia d'Alacant, 32 quilmetres al nord-est de la ciutat de Alacant. Compta amb 27.983 habitants (cens 2005) i s la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment s coneguda amb el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

 Histria.
El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanitzaci, per no existeixen fonts documentals que recolzen aquesta teoria. En canvi si que s'han trobat restes arqueolgiques del perode rom, com la Torre d'Hrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont rom sobre el riu Amadrio. Una tradici sens fonament pretn que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que s d'poca imperial i datada possiblement dintre del segle II. Poblaci conquistada pels cristians el 1251, la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments collectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensi de terres que als segons. Amb tot, a penes si compt amb repobladors, per la qual cosa la seua poblaci va continuar, per molt de temps, sent majoritriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulm Al-Azraq, rest prcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produ la intervenci militar de Jaume I, que tingu com a conseqncia l'inici d'una repoblaci catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarri va concedir carta pobla -- per tal que hi hagus una localitat ntegrament cristiana ben fortificada en un pas gaireb plenament musulm-- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial. Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, ms tard torn a l'obedincia del rei, el qual, i en agrament, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una poblaci de 370 habitants (vilers), per desprs de l'expulsi morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigraci vers el Nord d'frica, va tornar a disminuir. Per fou en la dcada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la poblaci fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km. 


El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el ttol de ciutat. La llegenda compta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de |pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, grcies a una fort tormenta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tormenta fou atribuda a una intervenci miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradici marinera. La seua activitat pesquera est documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

 Geografia .
Pel nucli urb de La Vila Joiosa passa el riu Amadrio, provinent del pant de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat i un xicotet pic amb Aiges.

Muntanyes.
La Moratella, El Belpuig, El Tssio, El Cantal, Serra d'Orxeta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Batle, El Voladoret.

Platges.

De nord-est a sud-oest:
 Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joiosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargria.
Caletes del Rac del Conill: Cdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargria.
 Platges del Torres: Cdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargria.
Platja del Tio Roig del Pal: Cdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargria.
 Platja dels Estudiants: Cdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargria.
Platja del "Varadero" (Platja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargria.
 Platja de l'Alcoc: Actualment convertida en moll del Club Nutic. 300 metres de llargria. Al Nord estava la punta de l'Alcoc on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa. ;
Platja de la Basseta l'Oli (Platja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La platja ms calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargria;
Platja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargria. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent per amb una continutat fsica de 1.200 metres de llargria.
Platja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargria;
Platges de la Punta de Moro: Les ms prximes al riu Amadrio sn de cantal grossos i impracticables, les que sn prop de la Mallaeta sn de cdols i grava fina. 700 metres de llargria.
Platja de la Malladeta: 70 metres de llargria.
Platja del Parads: Arena fina i grossa i cdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargria.
Platja de Bol Nou: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargria.
Platja de l'Esparrall: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargria.
Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargria.
Platja del Xarco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargria.
Platja del Carritxal: Estreta, abrupta i de cdols grans. 300 metres de llargria.

 Economia .
Ciutat de gran tradici pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indstries de xocolate (com Xocolates Valor, Clavileo) i el turisme.

 Demografia .
Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa s el 13. municipi de la provncia d'Alacant per poblaci. Segons aquest cens, el 15,11% de la poblaci del municipi s de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% s d'altres nacionalitats de la UE).


Nuclis i partides.
L'Ermita;
El Paras (Parads);
El Torres;
La Cala de la Vila Joiosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat;
El Montiboli;
Altres partides menors: L'Aixihuili, El Salom, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Forad, L'Alcoc, L'Almisser, El Xarco, El Xarquet, El Carritxal, La Pileta, L'Era Soler, Les Xauxelles, El Carratal, El Galand, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta (Malladeta), La Tellerola, Les Talaies, El Rac del Conill, El Partidor, El Clot, El Mitjanet, El Secanet, L'Almuix i La Setina entre altres.

 Festes .
Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a Santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'inters turstic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a La Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repellit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.
Poltica.


A les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, es van presentar cinc partits poltics, tots van obtenir representaci amb estos resultats per regidors: 10 PP, 7 PSPV-PSOE, 2 II (Iniciativa Independent), 1 BLOC i 1 EUPV. Amb un pacte de quatre partits: PSPV, II, BLOC i EUPV es va poder donar l'alcaldia al candidat pel PSPV-PSOE.

 Agermanaments .
  Vitr (Bretanya) ((Frana)) 1989: La ciutat de Vitr ha anomenat a una plaa del seu nucli antic la Place Villajoyosa. 

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de la Vila Joiosa;
 Al Trencall del Maror, llibre sobre tradicions vileres;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20550" title="Manuel I de Portugal" nonfiltered="3874" processed="3848" dbindex="8891">

Manuel I de Portugal l'Afortunat ( Alcochete 1469 - Lisboa 1521 ), infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Orgens familiars.
Nasqu el 30 de maig de 1469 sent el fill petit del prncep Ferran de Portugal, duc de Viseu, i la seva esposa Beatriu de Portugal. 

Per lnia paterna era nt del rei Eduard I de Portugal i nebot del rei Alfons V.

Va ser anomenat el Venturs, el Benaurat o l'Afortunat, pels esdeveniments felios que van ocrrer durant el seu regnat, principalment pel descobriment del cam martim cap a l'ndia i cap el Brasil.

Infncia.
Durant la infncia i la jovenesa, Manuel va assistir a la guerra d'intriga i de conspiraci entre l'aristocrcia portuguesa i el rei Joan II, molt gels del seu poder. Alguns hmens del seu cercle prxim van ser morts o exiliats, incloent el seu germ gran Ddac de Viseu, assassinat pel mateix rei en persona. Amb aix, quan el 1493 va rebre una ordre reial de compareixena a la cort, Manuel pens que tamb li havia arribat la fi. El propsit per del rei Joan II, cos de Manuel, era nomenar-lo hereu de la corona, desprs de la mort del fill d'aquest, Alfons de Portugal, i dels intents frustrats de legitimar el bastard Jordi de Lencastre.

Ascens a tron.
Manuel va demostrar ser un successor a altura de Joan II, ja que va recolzar els descobriments portuguesos i el desenvolupament dels monopolis comercials. Durant el seu regnat, Vasco da Gama va descobrir el cam martim cap a l'ndia l'any 1498, Pedro lvares Cabral va descobrir Brasil el 1500, Francisco de Almeida va esdevenir el primer virrei de l'ndia el 1505 i l'almirall Afons d'Albuquerque va assegurar el control de les rutes comercials de l'Oce ndic i el Golf Prsic per a Portugal. Tot aix va contribuir a la constituci de l'Imperi portugus que va fer de Portugal un dels pasos ms rics i poderosos del mn. Manuel va fer servir la riquesa obtinguda pel comer per a construir edificis reials en estil manuel, (el Monestir dels Jernims n's un exemple ben clar) i atreure cientfics cap a la cort de Lisboa. Durant el regnat van establir-se tractats comercials i relacions diplomtiques amb la Xina i la Prsia i va ser enviada una ambaixada monumental a Roma, per impressionar el Papa amb les riqueses acumulades.

Pel que fa a la vida poltica interna, Manuel I va seguir les passes de Joan II va esdevenir gaireb un rei absolut. Les Corts van ser reunides noms tres vegades durant un regnat de ms de vint-i-cinc anys i sempre al palau reial de Lisboa. Va dedicar-se a la reforma dels tribunals i del sistema tributari, i el va adaptar al progrs econmic que Portugal vivia aleshores. 

Manuel I va ser un home bastant religis que va invertir una bona part de la fortuna del pas en la construcci d'esglsies i monestirs, b com a patrocini de l'evangelitzaci de les noves colnies a travs dels missioners catlics. Aquest regnat tamb ser recordat per la persecuci dels jueus i musulmans a Portugal, particularment entre els anys 1496 i 1498. Aquesta poltica extremista potser va ser posada en marxa per agradar als Reis Catlics. Manuel va intentar d'acabar amb la distinci jurdica entre cristians vells i cristians nous, els convertits, i posar fi a la persecuci continuada dels que acceptaven el bateig i la conversi. Aix no va poder evitar per, una massacre de jueus a Lisboa, perpetrada al  1506.

Es va casar amb la filla dels reis catlics, Isabel d'Arag que va morir el 1498, durant el part, i va acabar aix amb el vel somni de Joan II d'unir les corones ibriques en mans portugueses. La segona muller de Manuel, Maria d'Arag era una altra de les filles dels reis catlics, per no la princesa hereva, que va ser, Joana la boja casada amb l'hereu dels Habsburg. 

Manuel va morir a la cort reial de Lisboa el 13 de desembre de 1521 i es troba sepultat al Monestir dels Jernims.

Npcies i descendncia.
Es va casar l'octubre de 1497 a Valencia de Alcantra, Cceres, amb Isabel d'Arag, filla dels Reis Catlics. D'aquesta uni nasqu un fill:
l'infant Miquel da Paz (1498-1500), nomenat prncep d'Astries i hereu de les Corones de Portugal i Arag;

Es cas, en segones npcies, el 30 d'octubre de 1500 a Alczar de Sal amb Maria d'Arag, filla tamb dels Reis Catlics i germana de l'anterior esposa del rei. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Joan III de Portugal (1502-1554), rei de Portugal;
 la infanta Isabel de Portugal (1503-1539), casada el 1526 amb l'emperador Carles V;
 la infanta Beatriu de Portugal (1504-1538), casada el 1520 amb el duc Carles III de Savoia;
 l'infant Llus de Portugal (1506-1555), duc de Beja;
 l'infant Ferran de Portugal (1507-1534), duc de Guarda;
 l'infant Alfons de Portugal (1509-1540), cardenal i arquebisbe de Lisboa;
 la infanta Maria de Portugal (1511-1513);
 l'infant Enric I de Portugal (1512-1580), rei de Portugal;
 l'infant Eduard de Portugal (1515-1540), duc de Guimaraes;
 l'infant Antoni de Portugal (1516);

El 25 de novembre de 1518 es cas, en terceres npcies, a Lisboa amb Elionor d'Habsburg, filla de Joana I de Castella i de Felip I de Castella. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Carles de Portugal (1520-1521);
 la infanta Maria de Portugal (1521-1577), senyora de Viseu;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20551" title="Alcalal" nonfiltered="3875" processed="3849" dbindex="8892">


Alcalal, tamb conegut com Alcanal, s una poblaci de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa.

 Geografia .
Alcalal s una poblaci situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xal-Gorgos. Un dels seus afluents s el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcalal del de Xal. La documentaci histrica acredita l'existncia d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels rabs, que s l'origen de l'actual poblaci d'Alcalal. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la xicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme s de 14,4 km2.

 Nuclis .
 Alcalal;
 Llosa de Camatxo;

 Lmits .
El terme municipal d'Alcalal limita amb els de Benidoleig, Xal, Llber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (a la mateixa comarca); i tamb amb el terme de Trbena (a la comarca de la Marina Baixa).

 Accs .
S'accedeix sortint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existeixen dues posibles alternatives que surten de Pedreguer: prenet la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camatxo, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

 Histria .
Jaume I prengu Alcalal el 1245 i li'l don a na Berenguela Alonso de Molina el 1268. El 1325 l'adquir n'Hug de Cardona. Fins l'any 1408 en Pere de Castellv fou senyor d'Alcalal i Mosquera. L'any 1409 se li atorg la independncia jurdica. El 1599 Eximn Prez Roi de Lihori el compr a Mart d'Alag. Qued despoblat el 1609 a causa de l'expulsi dels moriscos i el 1610 se'ls atorg carta pobla als nous vens, majoritriament de procedncia illenca. El 1616, es cre la baronia d'Alcalal, amb aquesta poblaci i el despoblat de Mosquera. L'ltim bar va ser Jos Roi de Lihori. El ttol va passar als barons de Llaur. El segle XVIII produa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses, moscatell i figues. Mant una torre del segle XIV.

 Demografia i economia .
s remarcable l'evoluci demogrfica: el 1572 tenia 36 famlies; el 1787 n'eren 369 habitants; el 1845, 450; el 1900, 1.118; i ja ms recentment, el 1986, 649, i el 2002 va pujar fins als 1.081, sens dubte a causa de l'emigraci de luxe europea. El 2007 ja n'eren 1.395.

La principal activitat econmica dels seus habitants s la producci de ram i taronges en les seues frtils terres.



 Administraci .

 Monuments .
 Torre Medieval. Del segle XV, declarada B d'Inters Cultural del Patrimoni Histric Espanyol.
 Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcalal, Ruiz de Lihori.
 Esglsia de la Nativitat. Edifici d'estil neoclssic del segle XVIII.
 Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del segle XVIII;
 Ermita del Calvari. Construda entre 1952 i 1954.

 Cultura .
 Museus .
 Museu de la Pansa. Situat a la Torre Medieval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Aquest museu mostra el procs de producci de la pansa a travs de textos, documents grfics, utensilis i instruments. La pansa s un cultiu de carcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant ms de quatre segles (del XVI fins a l'ltim ter del XX) constituint una important activitat econmica per a tota la regi.
 Museu Etnolgic. La antiga Almssera fou adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitaci per ser utilitzada com Museu Etnolgic. Aquesta mostra el procs d'elaboraci de l'oli i del vi.

 Esports .
Alcalal, al igual que els pobles vens de la Vall de Pop, s un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les prctiques esportives ms antigues del poble valenci: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes per la tarda es pot gaudir d'una partida de pilota. La modalitat que ms es practica sn les llargues que noms permet la seua prctica al carrer.

 Gastronomia .
Els menjars tradicionals sn el putxero, les coques i l'arrs amb fesols i naps.

 Festes .
 Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Sn tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, revetlles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de msica, etc.
 Festes de Sant Miquel. Tradicionalment es celebraven el 29 de setembre, per darrerament s'ha traslladat la festa al darrer cap de setmana d'agost. Es celebren misses, processons, sopars populars, revetlles, etc.

 Vegeu tamb .
 Mosquera;
 Passula;
 Aixa;
 Les Senyories d'Aixa;

 Enllaos externs .


 Ajuntament d'Alcalal.;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20554" title="L'Atzvia" nonfiltered="3876" processed="3850" dbindex="8893">

L'Atzvia o Adsubia (oficialment i en castell) s una poblaci de la comarca de la Marina Alta. Antigament es denominava Atzvia dels Roques o la Vila dels Roques. 

 Geografia .
Est situada en la Valls de Pego als peus de la Serra Gallinera i la Serra Negra. L orografia del terme, de 14,7 km2, propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus paratges el Tossal del Llop, zona d'acampada; la serra de l'Orxa, la serra de la Safor, la cova de Bassiets i, la ms coneguda, del Canelobre.

 Nuclis .
 l'Atzvia;
 Forna;

 Lmits .
El terme municipal limita amb els de Pego, la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera (a la mateixa comarca); i amb els de Vilallonga i Oliva (a la Safor).

 Accs .
S'accedeix a l'Atzvia prenet l'eixida 61 de l'autopista AP-7, passant per Pego i prenent la CV-700.

 Histria .
Malgrat les evidncies del pas d'ibers i romans l'origen de la poblaci s rab. Jaume I va cedir-lo el 1258 a Arnau de Roman. Posteriorment crearia la baronia de Forna per al seu fill. En 1602 estava habitat per 6 famlies, per en 1609 rest despoblat rere l'expulsi dels moriscos; fou repoblat el 1611 per Francesc Roca amb mallorquins. Ha pertangut als Crulles (s XVI), els Figuerola ( s XVII) i els Juli i el bar de Santa Brbara (s XIX). El 1845 el municipi reunia 150 jornals de sec amb una petita horta regada amb el safareig de Forna, en les seues muntanyes possea dues mines de carb mineral, dues pedreres d'algeps, sis forns per a cuir-lo, tres pedreres d'arena i 200 caps de bestiar llaner. En 1911 Forna i L Atzvia es fusionaren passant a formar un nic municipi.

 Demografia i economia .
Al 2007 hi havien 668 habitants, molts d'ells estrangers, repartits en els dos nuclis de poblaci: l'Atzvia i Forna.

L economia ha estat tradicionalment agrcola (ctrics). A l'ombra del turisme que afecta tota la costa creixen el sector serveis i la construcci.



 Administraci i poltica .









 Monuments .

El poble s blanc amb singulars formes als rfecs de les teulades. Paga la pena visitar el casc urb de Forna. 

Del seu patrimoni citar:
 Castell de Forna. Islmic, pertangu al senyoriu d'Al-Azraq. Molt deteriorat per amb algunes estructures encara dempeus. Hi ha un projecte per a restaurar-lo.
 Esglsia de Sant Vicent Ferrer. Segle XX.
 Sant Bernat de Forna. Segles XVII  XVIII.

 Llocs d'inters .

 Tossal del Llop. Zona recreativa i d acampada envoltada de pins i disposa d un complet equipament.
 Cova de Canelobres. Cova habilitada per a la seua visita i on poder observar les curioses i originals formes que han prs les estalactites i estalagmites amb el pas del temps. ;

 Festes .
 Festes Patronals. Se celebren en honor a la Verge dels Desemparats, al Crist del Miracle, la Verge del Rosari i Sant Francesc, el primer cap de setmana del mes de setembre. S'organitzen actes com la desfilada de Moros i Cristians, concursos de paelles i d alfbegues, revetlles, cercaviles, concerts, pats populars, actes religiosos, carrosses i focs artificials.
 Festes de Forna. En honor a Sant Bernat i Sant Antoni Abad durant la segona quinzena d agost. ;

 Gastronomia .
Els plats tpics sn l'arrs amb crosta, les coques escaldaes, els pimentons i albergnies farcides i la paella.

 Fills illustres .
 Joan Pons i Server (Atzvia, 1941), instrumentista, professor i compositor valenci de msica per a banda.

 Vegeu tamb .
 Escut de l'Atzvia;
 Castell de Forna;
 Forna;

 Enllaos externs .


 Ajuntament de l'Atzvia;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20555" title="Beniarbeig" nonfiltered="3877" processed="3851" dbindex="8894">

Beniarbeig s una poblaci valenciana de la comarca de la Marina Alta.

 Geografia .
Beniarbeig es troba en la vall de la Rectoria al peu de la muntanya de Segria i est creuat pl riu Girona, que divideix el poble en dos. El pont que el creuava era d'inicis del XX i es va enfonsar per la riuada del 12 d'octubre de 2007. El seu terme municipal t 7,4 km2.

 Lmits .
El terme municipal de Beniarbeig limita amb Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i els Negrals i el Verger (tots a la mateixa comarca).

 Accs .
S'accedeix a travs de l'eixida 62 de l'autopista AP-7 o per la nacional N-332 que passa per la localitat propera d'Ondara.

 Histria .
Antiga alqueria musulmana, que rera la conquesta pertangu al comte de Sinarques. En 1535 la seua parrquia es desmembra de la de Dnia, junt a les de Beniomat i Benicadim, que acabaren per despoblar-se, i esdev rectoria de moriscos. El 1643 passa a jurisdicci del marqus de Dnia. Al segle XVIII una important crisis econmica deixa la poblaci en xifres inferiors a la que hi havia abans de l'expulsi dels moriscos de 1609. La crisi demogrfica continu a principis del segle XX en qu hi hagu emigraci cap a Frana i Algria. A mitjan segle passat es reb alguna immigraci procedent d'Andalusia.

 Demografia i economia .


L economia depn del conreu de la taronja. Tamb hi ha olivera i pinars.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Joan Baptista, renaixentista, del segle XVIII s la seua resenya patrimonial. A banda del nou ajuntament inaugurat recentment.

 Festes .
 Festes Patronals. Se celebren la darrera setmana d'agost en honor a Sant Roc.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20556" title="Benidoleig" nonfiltered="3878" processed="3852" dbindex="8895">

Benidoleig s una poblaci valenciana de la comarca de la Marina Alta.

 Geografia .
El terme, de 7,5 km2, s ric en rutes per a la prctica del senderisme de qu destaca la pujada a la serra del Seguili per les impressionants vistes que es gaudeixen al seu cim. Per el major atractiu geogrfic, i turstic, s la cova de les Calaveres, el nom de la qual prov de les calaveres que s hi van trobar en 1768 i que, segons la llegenda popular sn les d'un rei moro i les seues 100 dones. Cavanilles ja la cita en les seues Observacions; en les seues rodalies hi ha el llac anomenat Toll Blau.

 Lmits .
El terme municipal de Benidoleig limita amb els de Alcalal, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, el Rfol d'Almnia, Sanet i els Negrals i Tormos (tots a la mateixa comarca).

 Accs .
S'accedeix per la CV-731 que comunica Benidoleig amb Orba i Ondara on abandonarem la carretera nacional N-332 o l'autopista AP-7.

 Histria .
En el seu origen fou un alqueria rab de les moltes que s installaren a la ribera del Girona. Conquistada per Jaume I, el seu primer propietari fou Hug de Cardona, antecessor del marqus de Guadalest. Posteriorment va revertir de nou a la Corona i cedit per aquesta als ducs de Mandas i Vilanova. L'any 1260 s adquirida per Joan Crisstom Juli Figuerola Munys. Canvia novament de propietaris fins acabar en mans del bar de Santa Brbara. En el moment de l'expulsi dels moriscos n hi havia unes 50 famlies; en 1611 fou repoblada amb mallorquins. En 1620 assoleix el ttol de baronia. Al ser permutada la parrquia de Tormos per la de Benidoleig, aquesta pass a dependre de la rectoria d'Orba fins l'any 1802, any en qu tamb va assolir la independncia municipal respecte d'aqueixa poblaci.

 Toponmia .
Segons el DCVB, el topnim Benidoleig prov de l'rab bani Dulaj que significa fills o descendents de Doleig. Aquest Dulaj com a nom personal podria procedir a la seua vegada de l'antropnim germnic Dolehidus que ja apareix documentat l'any 913.

 Demografia i economia .


En el 2007 s hi empadronaren 1.139 persones. L'economia depn de l'agricultura i el cultiu ms ests s el de ctrics; tamb t la seua importncia la producci de panses per a mistela. Quant al turisme hem de dir que hi ha diverses urbanitzacions que allotgen residents vinguts d'arreu d'Europa.

 Administraci .


 Monuments .
En quant el seu patrimoni cal destacar:
 Esglsia de la santssima Sang. Segle XIX.
 Casa senyorial del bar de Finestrat.

 Gastronomia .
Quant als menjars, cal parlar dels arrossos: amb conill i tomaca; amb fesols i card; al forn, etc; tamb s ha de destacar l'all i pebre amb anguiles o el puxero. Per un tret important de la gastronomia benidolajana sn els aperitius, n hi ha de tot tipus: mandonguilles; bull amb ceba; faves bullides; capellans torrats, sang amb ceba. Per tancar els embotits amb la sobrassada, reminiscncia del seu repoblament mallorqu, al capdavant.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20557" title="Sella (desambiguaci)" nonfiltered="3879" processed="3853" dbindex="8896">

Equitaci: Sella de muntar s un seient de cuir utilitzat per muntar a cavall.
Matemtiques: Un punt de sella s un tipus de punt estacionari en una superfcie multidimensional.
Geografia: ;
Sella, poblaci de la Marina Baixa, al Pas Valenci.
Riu Sella, riu de la Marina Baixa, al Pas Valenci.
Riu Sella, riu del Principat d'Astries.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20561" title="Cullera (Ribera Baixa)" nonfiltered="3880" processed="3854" dbindex="8897">


Cullera s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

 Histria .
Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del paleoltic Superior que hi ha a la Cova del Volc del Far; tamb hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d'poca rab, a banda del topnim Culla "cim", Aira "mida", s la fundaci i fortificaci del lloc; en 1235 Jaume I  fa un primer intent de conquistar-la per no ser fins el 1240, desprs de la firma d'un pacte amb Zeyyn , ltim wal de Valncia, en qu el monarca cristi es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dnia i de Cullera, quan, de manera pacfica es produsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsi de la ribera del Xquer; un dels fets d'armes ms rellevants de l'edat mitjana fou l'ocupaci la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimonis  va fer la promesa el 1336 i en 1340, que trenc en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econmica de la poblaci a Mart I, l'Hum el 1402-1403, aquest va reconixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; tamb el 1404, Na Maria, esposa de Mart I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupci, fins el final de l'poca foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de Valncia; els primers segles de l'Edat Moderna vnen marcats per problemes socials com ara les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Mart I  o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la Torre Marenyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset ; en la Guerra de Successi, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles; darrere la seua ocupaci pel duc de la Torre el 1707, Maria Llusa de Savoia, dona de Felip V, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; per les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la poblaci a demanar la reincorporaci a la Corona; al segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen desprs de la Guerra del Francs; les Guerres Carlines porten a la formaci de milcies de caire liberal; en l'aspecte socioeconmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrria, sorgida sovint d'elements ms enriquits del camperolat autcton; a l'economia agrria centrada en el blat, l'arrs i d'altres productes d'horta i de sec, als que es refereixen Cavanilles  en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguir una agricultura ms comercial al voltant de la taronja i l'arrs; el projecte de construcci d'un port, concebut pel marqus de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la prctica, formava part de l'entusiasme pel comer que el desenvolupament burgs arenava.

La importncia de la classe assalariada i jornalera explica la difusi del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiraci anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments ms greus; durant la Guerra Civil Espanyola, s'hi formar una collectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialitzaci de tot el terme municipal; desprs de la guerra, la creaci de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralitzaci del moviment camperol i, fins i tot, una preocupaci prioritria per les millores tcniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de frmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

Administraci.




Agermanaments.

 Le Bourget  (Frana).
 Ouroux-en-Morvan  (Frana).
 Jever  (Alemanya).
 Siktivkar  (Rssia).

 Demografia i economia .
El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creaci de nous nuclis de poblaci: Mareny de Sant Lloren, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l'Estany, El Marenyet i el Dosser. Al 2005 s'hi enregistraren 23.261 habitants, de gentilici cullerencs, cullerans, o cullerots.



Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrcola, horta, taronja, olivera i arrs, el camp econmic ms important procedeix del desenvolupament turstic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la poblaci.

 Geografia .
 
L'extensa plancia que conforma el terme, de 53,4 km2, est regada pel Xquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Lloren, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgstica de Cullera, que podem conixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Lloren, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

Barris i pedanies.

Al trme municipal de Cullera hi es troben els segents nuclis de poblaci:

El Brosquil.
Mareny de Sant Lloren.
El Marenyet.
Cullera-Park.
Cap-Blan.
El Dossel.
El Rac.
El Far.
L'Estany.

Localitats limtrofs.

 Sueca.
 Corbera.
 Llaur. ;
 Favara.
 Tavernes de la Valldigna.

 Edificis d'inters .
El nucli urb s'estn al reds del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Histria i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni culler, que s el segent:
 El Castell. Edificat pels rabs sobre runes iberes i romanes, constitueix l'element ms significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
 Barri del Pou. Tamb conegut com el Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiraci marinera.
 Esglsia de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
 Esglsia dels Sants Joans. Neoclssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de qu es conserva una capella.
 El Calvari. Segle XIX.
 Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'poca en qu era torre defensiva.
 El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Llus Ferreres.
 El Fort. Fortificaci construda en poca carlista.
 Muralles. Construdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
 Torre octogonal. En el vessant del castell, d'origen musulm.
 Ermita dels Sants de la Pedra, Alberga el Museu de l'Arrs.
 Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
 Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homnima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accs al recinte musulm.
 Ermita de Los Navarros.  Segle XIX.
 Ermita de santa Marta. Segle XIV. No romanen ms que unes quantes restes.
 Ermita de sant Lloren. Segle XVI. Conserva un esplndid retaule xorigueresc.
 Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

 Gastronomia .
Com a poble tributari de l'Albufera que s, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardeny, etc. Arrossos, fideu, suc de peix i sarsuela entre d'altres completen una oferta culinria de carcter marcadament mediterrani.

 Poltica .
L'alcalde resultant de les votades del 2003 s del PP, mercs als seus 10 regidors; el PSPV-AP-EN en t 8; el Bloc 2 i UV, 1.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on s'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20562" title="Domini pblic" nonfiltered="3881" processed="3855" dbindex="8898">


Segons el dret com espanyol sn de domini pblic, segons l'article 339 del Codi Civil espanyol, els bns destinats a l's pblic, com els camins, canals, rius, torrents, ports, i ponts construts per l'Estat, les ribes, i riberes, platges, rades, i anlegs. Tamb sn bens pblics aquells que pertanyen privativament a l'Estat, sense ser d'us com, i destinats a algun servei pblic o a fomentar la riquesa nacional, com les murades, fortaleses, i les altres obres de defensa del territori. Tamb ho son les mines mentre no s'atorgui la seva concessi.

Els bns poden ser de domini pblic o propietat privada (article 338 del Codi Civil).

Els autors d'obres intellectuals tenen l'anomenat dret moral (article 14 de la Llei de Propietat intellectual). El dret moral comprn uns drets irrenunciables i inalienables:

Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.
Determinar si aquesta divulgaci s'ha de fer sota el seu nom, amb pseudnim o sign, annimament.
Exigir el reconeixement de la seva condici d'autor.
Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir deformaci, modificaci, alteraci o atemptat en perjudici dels seus interessos legtims o de la seva reputaci.
Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigncies de protecci de bens d'inters cultural.
Retirar l'obra del comer, per canvi de les seves conviccions intellectuals o morals, amb indemnitzaci de danys als titulars de drets d'explotaci. Si posteriorment l'autor vol tornar a explotar l'obra haur d'oferir preferentment els drets al titular anterior, en condicions similars a les originals.
Accedir a l'exemplar nic o rar de l'obra, en poder d'un tercer, per tal de exercir el dret de divulgaci o qualsevol altre que li correspongui. Aquest dret no permet exigir el desplaament de l'obra i l'accs es far en el lloc i de la manera que ocasioni menys incomoditats al possedor, que en algun cas podr tenir dret a indemnitzaci.

Mort l'autor aquests drets correspondran a la persona designada per l'autor, i, quan falti, als hereus. Si aquestes persones no existeixen, o s'ignora on estan, l'Estat, les Comunitats Autnomes, les corporacions locals, i les institucions pbliques.

Els drets d'explotaci d'una obra duren tota la vida de l'autor, i setanta anys des de la seva mort o des que s'hagi declarat aquesta. 

La transformaci d'una obra, s a dir, la seva traducci, adaptaci, o modificaci, de tal manera que  esdevingui una obra diferent , en el cas de bases de dades s tamb una transformaci la reordenaci, dona els drets de propietat intellectual a l'autor de la transformaci, sense perjudici dels drets de l'autor de l'obra original.   

Referncies.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20567" title="Benigembla" nonfiltered="3882" processed="3856" dbindex="8899">



Benigembla s una poblaci de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el Pas Valenci.

 Histria .
Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcci a la Vall d'Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistria. Aquestes pintures rupestres d'art llevant i macroesquemtic, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO 
en 1998, i tenen uns 8000 anys d antiguitat.
El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malaf. Es composa de vuit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles. El Pla de Petracos s un dels millors 
jaciments amb art rupestre del Pas Valenci. En el l'any 2005 la Generalitat Valenciana declara el Pla de Petracos parc d'inters cultural.

El poble de Benigembla s d'origen rab, desprs de la conquesta es mantingu la poblaci que, poc abans de la seua expulsi, s'acostava als 200 habitants. Fins el 1544 fou senyoriu de la famlia de Pere Andrs. En 1609 al conixer-se la notcia de l'expulsi, els moriscos d'aquesta poblaci, juntament amb altres 10.000 de la zona, es van fer forts a La Vall de Laguar. Des de Benigembla, Agust Messia, capit de l'exrcit cristi, dirig l'operaci que acab amb la revolta davant la carncia de queviures. El 1676 pass a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a mans de la famlia de la Cerd.

Al terme de Benigembla es troben les restes de l'antic castell, d'origen islmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd o muntanya del Pop, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribut al catal Pere d'Altafulla, per desprs recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posset per Vidal de Vilanova i els successors. La fortalesa s'extendia entre les dos cimeres, estant sobre la ms elevada, el cos principal del castell. Durant l'ltim periode musulm pertany a Al-Azraq, el qual ho va entregar a Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - Valncia 1276), rei d'Arag i de Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), pel mig del pacte d'Alcal de la Jovada. Ms tard, Pere el Gran va ordenenar la seva destrucci, i avui queden molt pocs vestigis. Aquest castell dna nom a la Vall de Pop. Vall mitjana del riu Xal-Gorgos, pintoresca i amb els tpics conreus de sec i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, desprs de la reconquesta, es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.

 Demografia i economia .
En 1615 el poble tenia tant sols 99 habitants, i en 1715 arriba a 360 habitants. La poblaci experimenta un creixement espectacular fins l'any 1860. En 1860 la poblaci arriba a 848 habitants. Des de l'any 1900 a 1964, la poblaci disminueix en un 34 per cent, degut a un corrent migratori cap els Estats Units d'Amrica, a Algria, i a altres indrets. En 1998 hi havia 382 habitants, i en el cens de l'any 2006 la poblaci arriba a 563 habitants, i en el 2008 al voltant de 600 habitants. Hi ha un 42% de la poblaci que s estrangera, la majoria sn procedents del Regne Unit de la Gran Bretanya, per tamb hi ha nord-americans, francesos, alemanys, i de l est d Europa. Segons l'ltim cens, el 70% de la poblaci s catalanoparlant (valenci). 


Una de les ocupacions dels benigemblers s l'agricultura. Per cal dir, que avui en dia, sols es conrea el 28% del terme municipal. A mitjans del segle XIX, la producci de pansa va experimentar un considerable augment, no tan sols a Benigembla, sin a tota La Vall de Pop i a tota la Marina Alta. La causa d'aquest creixement fou la gran demanda de pansa per part del mercat britnic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'aquesta expansi econmica per haver-se produt eixe any la primera pujada significativa del preu de la pansa. Si hom pensa que l'agricultura comercial es guia per una regla d'or segons la qual noms s'ha de cultivar all que resulte rendible, no es fa d'estranyar la massiva plantaci de ceps que va comenar aleshores per tota la comarca, a les envistes de proveir de ram de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indstria dels benigemblers i marinencs. S'encetava aix el que ms tard s'anomenaria encertadament "el segle de la pansa". La producci de la pansa va tenir la seva esplendor al llarg del segle XIX, i fins a mitjans del segle XX. La vinya era el conreu tradicional, i la varietat de moscatell s'imposava com a nica, amb l'objectiu de l'obtenci de panses. Els riu-raus s'utilitzaven per a posar la pansa dintre, per a que no es banyara. Encara queden alguns riu-raus en el terme, per ning escalda el ram avui en dia. Els preus del mercat de la pansa no sn rentables. Avui, els conreus ms estesos sn els segents: els ctrics, vinya, oliveres, ametllers, garrofers i figueres. Ara la producci d'olives i oli d'oliva pareix que siga ms rentable, per aix que avui queden molts pocs ceps de ram moscatell, i sols queden alguns ceps de vi pel consum de casa, i per regalar als amics. Encara que poc, s'hi conserva l'artesania dels cabassos de palma.


El sector de la construcci tamb absorbeix un sector important de la poblaci. La construcci s ha beneficiat del turisme residencial, que ha augmentat considerablement en els ltims anys.

Un altra part de la poblaci sn empleats del sector pblic. El turisme rural tamb comena a tenir un paper rellevant en l'economia local. Com a conseqncia del turisme rural, en el poble hi ha dos restaurants, dues cases rurals, una zona d'acampada, i una zona recreativa. Tamb, cal dir que hi ha en projecte dues residncies de la tercera edat per part del sector privat.

 Geografia .

El poble es troba a 88 qm. d Alacant, 50 km. de Benidorm, i a uns 105 km. de Valncia. Pertany a la comarca de la Marina Alta, i es troba a uns 23 km. de Dnia, que s el cap de la comarca. Est a uns 314 m. d altura del nivell del mar. El Morro d en Serra s l altura mxima del terme municipal amb 1001 m. d altura.

Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Xal-Gorgos i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia s molt esquerpa i depara fora llocs dignes de visita arreu del terme, de 18,4 km2, com ara la pujada a la Penya de l'Altar (890 m); al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d'una dona; el paratge i la zona recreativa del Safareig o la Font;la Zona d'Acampada de la Vall de Pop en la partida de les Palmeres; els barrancs d'Alcaina i de Galitero; la ruta de la Penya Blanca denominada d'aquesta manera perqu est enclavada en un paratge on mai pega el sol o les fonts de l'Ullet, dels Pasqualets; de Dalt i de Baix;la Font Roja, i la Font de les Murteres.

Les muntanyes de Benigembla proporcionen en abundncia el serrello, conegut en altres indrets amb els noms de serrelot, servero i fens, s sense cap dubte, el gram ms abundant de les serralades del poble. Al bestiar li fa fstic per se'l menja quan no t altre remei. El serrello o el fens l'empraven els ramers per embolicar el moscatell amb l'objecte de preservar-lo dels colps durant el trasllat als mercats. En la muntanya del Cavall Verd tamb podem trobar una colnia de Caralluma Mumbyana Hispnica, una espcie protegida segons l'Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (UICN). Aquesta planta s endmica del surest peninsular, i avui en da sols hi han tres colnies ms en el Pas Valenci.

El riu Gorgos, el riu que passa per Benigembla, t una superfcie de 283,2 km2, i uns 50 km de recorregut. Naix en les proximitats de Fageca, a on recull les pluges de Serrella i Alfaro. Ha estat declarat a principis dels anys 2005 lloc d inters comunitari, per part de l'Uni Europea, a proposta de la Conselleria de Medi-Ambient. Aquest riu passa per a tots els pobles de la Vall de Pop, i desemboca finalment en Xbia. La canya s una matria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Xal-Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre sobre ells el ram a fi que el sol l'assecara convertint-lo aix en pansa.

Gastronomia.

La gastronomia tpica de Benigembla, s la tpica de la comarca de la Marina Alta. En el poble es fan bollos (denominat minxos en altres poble), i normalment porten sardina o anxova. El salat com la melva o la borra tamb sn plats tpics a Benigembla. Aix com les coques amb tomaqueta i pebrera, o sobrassada. Tamb cal mencionar  l'arrs amb naps i penques, arrs al forn, arrs calds, cous-cous, i l'espencat, entre els plats preferits dels benigemblers. Els anglesos del poble segueixen preferint "fish and chips", pel seu paladar.

 Edificis d'inters i altres .
Principalment cal destacar entre altres:


 Esglsia de Sant Josep, d'estil neoclssic. Segle XVIII. Amb bell campanar barroc.
 El Safareig o La Font, i la seva zona recreativa amb barbacoa.
 El Sindicat, d'estil neoclssic amb elements del rococ i barroquisme francs.
 El Pont de Parcent, fet de pedra per picapedrers.
 Els Murs i el Jard del Ribs, els murs tamb es va fer per picapedrers.

L'Esglsia Parroquial de Sant Josep fou restaurada i decorada en l'any 1994, i la campana gran, denominada Maria la Gran fou reparada en el mateix any (Hermanos Portilla 1994). Una altra campana s la campana menuda o de Vernissa, aquesta es denomina Santa Barbera(Domingo Tormo 1808), i per ltim est la mitjana denominada Maria Brbara (Domingo Tormo 1868).

En quant al local del Sindicat, situat en el cant del Carrer Llarg i el Carrer Sant Francesc Xavier, cal dir que s de principis del segle XX, concretament de l'any 1925, i s disseny del mestre d'obres Adel Moll. El fet que aquest local siga neoclssic amb elements del rococ, i del barroquisme francs, pot ser degut a la influncia del retorn dels benigemblers de l'emigraci a Algria. Actualment s'aprofita com a centre d'encontre social.

Tamb cal destacar els murs del riu, que circumvallen la part oest del poble, aquestos fets per picapedrers ara fa uns 80 anys. El senyor Baldomero Vega de Seoane fou el principal benefactor, per a la construcci d'aquestos murs de contenci. Els murs del Ribs o del riu, protegeixen al poble, de les crescudes del riu Xal-Gorgos. El senyor Baldomero Vega de Seoane era un representant en la Diputaci d'Alacant del partit de Canalejas. Actualment la plaa ms important del poble porta el seu nom.

En octubre de l'any 2006, Jean-Jacques Annuad roda part dels exteriors de la pellcula "La Seva Majestat el Minor", en alguns bancals d'oliveres de Benigembla, aquest director francs de fama internacional, s conegut tamb per altres pellcules com "El Nom de la Rosa" o per la pellcula "Set Anys en el Tibet".

 Festes i costums .


Les festes del poble es celebren en honor de a Sant Josep, Sant Agust, Sant Francesc Xavier i la Verge d Agost, i es celebren entres els dies 12 i 15 d'agost, encara que el dia 11 normalment es fa la presentaci i hi ha berbena. Desprs del dia 15, hi ha 3 dies de bous al carrer. Els bous al carrer s una costum molt arrelada a Benigembla, igual que la pilota en totes les seues varietats. El Soldaet de Benigembla fou uns dels millors jugadors de pilota a llargues del Pas Valenci.

El dia 16 i 17 de gener tamb es celebren festes en honor a Sant Honorat i Sant Antoni. El dia de Sant Antoni com ja s costum es bendeixen els animals del poble. Tamb normalment s'ha organitza una berbena.

 Poltica .
El primer alcalde del poble elegit, desprs de la transici democrtica, fou Antoni Caselles i Perz del PSPV-PSOE, amb el suport de AP, encara que les primeres eleccions foren guanyades per la UCD, ja que va aconseguir 3 regidors.

En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir l'alcaldia mercs als seus 4 regidors. i el PSPV n obtingu 3. En les eleccions de l'any 2003 es presenta per primera volta una candidatura del Bloc Nacionalista Valenci. Des de qu hi ha eleccions municipals, el PP ha guanyat dues eleccions, el PSPV-PSOE ha guanyat 3 eleccions, el PDP una elecci, els independents de Benigembla una elecci, i l'antiga UCD una elecci.





En novembre de l any 2004, L Ajuntament de Benigembla va signar un conveni urbanstic amb l empresa Coll de Rates, que tenien com a caps a Andrs Ballester i a Julio Iglesias. La major part de la poblaci al conixer la notcia per la premsa mostr el rebuig al conveni urbanstic, aix com al secretisme en qu es va signar, i tamb mostraren el seu rebuig a l evocaci en aquest conveni de la polmica LRAU.

En juny de l'any 2005 dimiteix el batle Aureli Llinares i Mas del PP, i la major part del seu equip de govern, com a conseqncia de la pressi popular exercida sobre l equip del govern municipal. El poble de Benigembla va viure un autntic terratrmol poltic durant aquesta legislatura, que va acabar amb la dimissi en bloc de sis dels set edils de la corporaci desprs de la polmica signatura del conveni urbanstic que venia gaireb tot el terme municipal a la l'empresa Coll de Rates.

Per aix, des de juliol del 2005, Benigembla es va quedar sense ajuntament fins que al setembre d'eixe mateix any, quan el popular J. Felipe Prez (nic regidor que no va dimitir per ser l'nic que no havia firmat el conveni amb la promotora) va crear un nou govern. En juny del 2007 es elegit el popular Ferran Mengual com a batle de Benigembla, aquesta legislatura tampoc no va comenar b per a l'actual lder del PP, Ferran Mengual, ja que part de la militncia no va acceptar la seua candidatura a l'alcaldia i li va donar l'esquena.

En les eleccions municipals de maig del 2007, el PP trau 3 regidors, el PSPV 2, el Bloc Nacionalista Valenci 1, i el partit local Gent de Benigembla 1, essent-ne alcalde el popular Ferran Mengual. Per el 23 d'agost del 2008, una moci de censura dna l'alcaldia a Joan Caselles i Mengual, del Bloc Nacionalista Valenci, recolzat pels vots dels 2 regidors del PSPV-PSOE i el regidor de GB. L'edil del BLOC, Joan Caselles i Mengual, es converteix en el nou batle d'aquest municipi de la comarca de la Marina Alta, mitjanant la signatura d'un acord de govern de progrs amb els dos regidors del PSPV-PSOE i l'nic regidor de la formaci independent, Gent de Benigembla, desprs que els tres grups municipals hagen presentat una moci en contra de l'actual batle, del PP. Entre els motius destacats pels promotors de l'esmentada moci destaquen tant el trencament de les relacions entre els dos regidors del PP, el propi Ferran Mengual i Jos Vicent Mahiques, aix com la greu amenaa urbanstica que pateix aquest municipi, i la manca transparncia democrtica del batle popular, junt a l'augment del fort endeudament municipal.

 Smbols .
En desembre de 1999 la Generalitat Valenciana aprova l'adopci com a denominaci oficial, la denominaci histrica, tradicional, i exclusivament valenciana del municipi com a Benigembla, en compte de l imposada de Benichembla que s'utilitzava durant el franquisme primordialment. El nom de Benichembla que es va utilitzar durant el franquisme, era tan sols una transliteraci fontica de la denominaci histrica, tradicional, i valenciana del poble.

L'escut del poble fou aprovat el 30 de gener de 1989, i en la sessi del ple de l'ajuntament del 30 de mar de 1999, es va aprovar la modificaci de l'escut, adaptant-se al timbre la corona reial oberta, en compte de la corona reial tancada, que constava en l'expedient original de l'any 89. Entre els elements de l'escut, destaca la senyera quatribarrada que ens identifica els benigemblers com a valencians. Tamb est el mur que simbolitza el antic castell d'origen islmic, denominat Castell de Pop, per tamb simbolitza els murs que circumvallen la part oest del poble, denominat els murs del Ribs. Aquest mur protegeix el poble de les crescudes del riu Xal-Gorgos. Per ltim estan les ones d'argent i atzur, que evoquen l'aigua solcant de un torrent, que s el riu Xal-Gorgos que passa pel poble.  

La descripci de l'escut oficial de Benigembla diu aix:

"Escut de sinople, el mur d'or, maonat de sable, sostingut d'ones d'argent i atzur, sobremuntat d'escudet de losange, amb la senyera quatribarrada o els pals de la corona d'Arag. Al timbre corona reial oberta."

El poble forma part de la Federaci Valenciana de municipis i provncies, de la mancomunitat cultural, i tamb de la de serveis socials de la Marina Alta. El municipi tamb forma part de la Mancomunitat dels Pobles de Vall de Pop.

 Personatges Illustres .

Marcel.l Sendra i Sirera, conegut com el Simonet, llaurador i curander. Era menut, esmerlit, dotat de vigoria i d'una capacitat de decisi nica. Va ser tamb l'ltim batle de Benigembla, leial a la Repblica Espanyola quan va estallar el conflicte de la guerra civil, i ning volia ser batle. Va anar a la pres 7 mesos desprs de l'acabament de la guerra, sense haver realitzat cap crim. Aquest personatge era conegut per a tota la Marina Alta, i altres indrets del Pas Valenci, per la seua habilitat en curar fractures i apanyar desviacions dels ossos, tant dels humans com els de les bsties. Tamb va anar a la pres 1 mes per haver exercit de curander, al ser denunciat per un metge de la zona. En el cas de les curacions de les persones, la seua seguretat era tan ferma que, desprs de palpejar la zona adolorida, garantia el temps de curaci, que, per regla general, xifrava en quaranta dies. No cobrava ni una pesseta per les seues curacions, i mai es negava a curar cap persona dolorida. Quan encara era jovenet, va fer la seua primera curaci, ja que cur al seu pare, que tenia gangrena al dit gros de la m dreta. Amb una corbella li'l tall i damunt de la ferida pos una pomada de creaci prpia, que ms endavant esdivingu clssica: set cullarades de cendra, oli d'oliva, s clar, una miqueta de vinagre i sutja.

Notes.


 Enllaos externs .

 http://blocbenigembla.bloc.cat/ Bloc d'Actualitat de Benigembla.
 http://www.youtube.com/watch?v=ldomHN3SpnU Imatges del poble de Benigembla.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
  La Vall de Pop a la Marina Alta, pgina dissenyada pel Col.lectiu del Bloc de Benigembla.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20570" title="Benimeli" nonfiltered="3883" processed="3857" dbindex="8900">


Benimeli s una poblaci de la comarca de la Marina Alta.

 Histria .

Les tropes de Jaume I van conquerir aquest lloc d'origen musulm el 1250; el 1261 el rei va vendre'l-lo al cavaller Bobuet; en 1396 era propietat d'Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers. El 1609 comptava amb ms de 200 habitants moriscos que foren expulsats i el lloc romangu despoblat. L'ltim titular del senyoriu fou el comte de Cirat.

 Demografia i economia .
El cens de 2007 dona 429 benimelers. L'economia local est basada en l'agrcola.

 Geografia .

El seu terme t 3,5 km2, se situa en la serra Segaria i s el ms alt de la serra; les passejades per la qual constitueixen el principal atractiu excursionista.

 Llos i Edificis d'inters .
Atenent a la part monumental:
 Esglsia de sant Andreu.Data del segle XVII. Amb planta de creu grega, podem contemplar el retaule de l'Altar Major, presidit per la imatge de Sant Andreu. Una de les capelles laterals esta dedicada al Sanssim Ecce-Homo, patr del poble de Benimeli. La capella va ser reconstruida l'any 1920 i coberta amb una cpula. L'edifici ha segut restaurat recentment.

 Mirador de Segaria.Escasses deixalles d'un petit castell que s'aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro. Segurament seria abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual s de runa absoluta, fins i tot s'aprofita per a usos ramaders.

Calvari.Situat a la part alta del poble,va ser construit per persones voluntries de Benimeli, en substituci de l'antic , que estava en ruines i no tenia el mateix itinerari que l'actual.

Font de Catal;

Font de Ramon;

 Gastronomia .
De la seua gastronomia citem la paella valenciana, l'arrs al forn, l'arrs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergnia amb espinetes.

 Poltica .
En les municipals de 2003 el PP obtingu 4 regidors i l'alcaldia; el Bloc en comptava amb 3.

En les eleccions del 2007 es repetiren els resultats, 4 per al PP i 3 per al Bloc.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20575" title="Benissa" nonfiltered="3884" processed="3858" dbindex="8901">


Benissa s una poblaci de la comarca de la Marina Alta, i s part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

 Histria .
Al seu ample terme municipal, 69,71 km , hi ha vestigis de poblaci de l'Edat del Bronze. Tamb existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'art llevant. La troballa de monedes i mfores ens recorda el pas dels romans. El topnim rab, Banu-Isa, i molts ms Ben Isa, Benimallunt, Rpita, Alfama, Mezquita entre d'altres indiquen clarament la procedncia rab del poble. Quan, en 1248, Jaume I conquista i cedeix el lloc a Jaume de Gruny la poblaci continua ssent majoritriament musulmana encara que molt repartida per masos i poblets, tanmateix, la poblaci cristiana aixecaria el casc urb per al seu assentament. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van convertir en 71 el 1409; a ms, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Calp i Teulada, d'un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llria. Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblaci posterior a l'expulsi de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Arag els quals emmurallaren el poble.

 Geografia .
Un terme tan ample com el de Benissa dona lloc a gran quantitat d'opcions d'oci i esbargiment. Aix, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Brnia, amb abundant representaci de la flora i la fauna mediterrnies; la Solana, Mall i Olt que ofereixen mltiples activitats de senderisme i escalada. Per citar-ne alguna parlarem de la ruta de les Ermites on podem conixer les de Santa Anna, de 1613; la de Pinos, segle XIX; Benimarco, 1884; Pedramala,segle XIX; Lleus, segle XIX i Benimarraig, segle XIX.

 Climatologia .

El clima de Benissa s'inclou dins del tipus climtic "meditarrani subtropical".

La temperatura mitjana anual s de 16,5C. La temperatura mensual ms alta s la del mes d'agost, amb 24,4C, seguit de la del mes de juliol amb 24,1C. La temperatura mitjana mensual ms baixa correspon al mes de gener amb 10,6C.

A causa de la proximitat a la mar de gran part del territori de Benissa, les temperatures es veuen afectades per la brisa marina, que mant uns pocs graus ms baixa la temperatura de les zones properes a la costa que a l'interior.

La precipitaci mitjana anual s de 551,8 mm. L'estaci seca correspon a l'estiu, amb tan sol 44,3 mm; i s l'estaci hivernal la que recull una major quantitat de pluges, amb una mitjana de 204 mm. No obstant aix s el mes d'octubre en el qual les precipitacions sn ms abundants, recollint-se una mitjana de 86,7 mm.

La majoria de les precipitacions solen donar-se de manera torrencial, especialment en les pluges provocades per les tempestes de llevant. En ocasions aquestes precipitacions solen presentar-se acompanyades de pedra, principalment a les estacions de primavera o d'estiu. En poca hivernal, aquestes precipitacions poden presentar-se en forma de neu a les cotes superiors de la serra de Brnia.

Segons aquestes dades, el rgim d'humitat, en el qual s'enquadra el terme de Benissa, s del tipus Mediterrani sec.




 Demografia i economia .
La revisi del padr municipal de 2004 dna una xifra d'11.405 habitants, de gentilici benissencs/benissenques (colloquialment benisseros). Hi ha dos nuclis de poblaci: Benissa i Fanadix. 

L'agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaada pel turisme que a hores d'ara s el motor de l'economia local.

 Urbanisme .
 Evoluci urbanstica .
El primitiu recinte histric de Benissa era un recinte emmurallat que s'al desprs de la conquesta del territori per la Corona d'Arag. Estava format per una porta principal que se situava a l'actual Plaa del Portal, on s'alava la desapareguda Esglsia de Sant Pere. Aquesta havia estat dissenyada com a pea allada de defensa en cas de necessitat.

Les muralles que rodejaven el recinte primitiu eixien d'aquesta plaa i seguien l'alineaci del Carrer Santa Brbara baixant pel Carrer Bot, on s'alava l'altra porta que comunicava amb la moreria o raval i on es conserva en aquest lloc el traat vell del Carrer del forn, per a unir-se al Carrer Pare Andreu amb el Carrer de Les Parretes, tancant-se novament a la Plaa del Portal.

Al segle XVI es millora la fortificaci de l'Esglsia de Sant Pere posant merlets als murs i afegint matacans. La vila roman tancada a les muralles. Al segle XVII es construeix el Convent dels Pares Franciscancs fora de les muralles.

Al segle XVIII es registra un augment considerable de la poblaci que passa de 212 habitants el 1712 a 800 el 1794. Aix supos un creixement del nucli de poblaci considerable. Les edificacions comenaren a enllaar el Convent Francisc amb el recinte antic. Aix s'originaren els Carrers Sant Domnec i Sant Josep. A les acaballes d'aquest segle, Benissa tenia una estructura en forma de dos llargs carrers parallels als extrems dels quals se situaven les dues esglsies, la parroquial i la dels Pares franciscans.

A la primera meitat del segle XIX comptava, a ms dels del Casc Antic, amb els carrers Santa Brbara, Parretes, Sant Francesc, Sant Domnec, Carrer del Cabot, Sant Josep, Escoto, Trinitat, Alacant, Perill i Pare Andreu.

A la segona meitat del segle XIX Benissa supera els 5000 habitants. L'evoluci urbana modifica l'estructura antiga i es desenvolupa -de 1860 a 1910- el que serl'Eixample. D'aquest mode s'edifiquen els Carrers Reverend Pare Melxior, Sant Nicolau, El Salvador, Sant Joan, Sant Sebasti, i alguns habitatges allats. Aix, es posa en contacte la trama urbana amb l'eix de comunicacions constitut pel cam de Valncia a Alacant.

El creixement urb al sud d'aquest eix haur d'esperar fins el 1950 per les dificultats imposades per la topografia.

 Tipologia urbanstica .
 La casa rural .
Correspon al que generalment s'anomena caseta de camp. Aquesta evoluciona a partir d'una unitat elemental per addici de diversos cossos amb distintes funcions complementries al voltant de l'activitat agrcola.

L'habitatge prpiament dit, s de planta rectangular i d'una, dues o tres crugies amb coberta d'un o dos vessants. La distribuci funcional s variada.

La "casa compacta" s l'opci bsica a l'hora de concebre la casa. L'estructura tpica d'aquesta construcci allada destinada a habitaci permanent, sol presentar dues o tres crugies paralleles a la faana i una o dues plantes.

Un segon cos t funci exclusivament agrcola. Es troba adossat al cos central o b separat pel corral. Aquest cos s -funcionalment- la quadra i la pallissa. La part baixa es destinava a allotjar a cobert la cavalleria. Sobre aquesta es disposava la pallissa. Una obertura situada sobre l'estable permetia fornir de farratge els animals.

L'accs a l'habitatge sol trobar-se a la cara sud d'aquest. Es protegeix de la insolaci forta estiuenca amb un cobert d'un vessant. Quan aquest cobert t una funci estrictament agrcola, com la de preservar la pansa de la humitat, s'anomena riurau. Aquest s el cas de la majoria de cases rurals del terme municipal. Existeixen notables variacions sobre aquest element: Cases amb naia, cases porticades, etc. El riurau pot edificar-se exempt o formant un cos independent, d'una o dues crugies. Donada la seua funci agrcola sol edificar-se amb arcs de menor elegncia i menys riquesa de materials que les naies.

Tota aquesta installaci es completa amb altres elements:

 El sequer.

Es tracta d'una esplanada amb la terra compactada i neta de pedres, on la pansa, estesa sobre canyissos, era posada a assecar al sol.

 L'era.

Es tracta d'una esplanada xicoteta, de forma circular, de terra compactada i neta de pedres construda a zones ventoses per tal de batre i ventar els cereals amb l'ajuda de tracci animal.

 L'aljub o cisterna.

Recull l'aigua pluvial de la teulada o directament del terreny si disposa d'un sistema d'arreplegadors. Pot trobar-se exempt, cobert amb una volta o collocat al riurau.

 El fornet o forn;

Es colloca en un angle del riurau, en riurau allat o com a element exempt.

 El safareig;

Es tracta d'un dipsit d'obra amb pla inclinat de pedra que s'utilitzava per a rentar la roba i per a la preparaci de la dissoluci insecticida de sulfat de coure. Es colloca al riurau, en un cobert o com a element exempt.

 El fornet d'escaldar;

Consta d'una cmera buidant el terreny, o aprofitant un desnivell natural, i recoberta interiorment amb pedra de tap o rajola. Est dotat d'una boca lateral per a l'alimentaci del foc i una boca dalt de la volta i arran de terra on es collocava el calder de ferro amb el ram de moscatell i el lleixiu.

 La casa de tros .
Es correspon amb les edificacions implantades en explotacions agrries d'importncia destinades a allotjar les installacions vinculades a l'activitat agrcola i com a habitatge dels treballadors y -si escau- un altre habitatge en planta alta destinada als propietaris. Normalment es resolen amb un cos de doble altura que allotja els habitatges i patis i al voltant del qual es distribueixen els cossos que allotgen els espais econmics. Tamb inclouen els annexes esmentats a les cases rurals.

 La casa de poble .
Sota aquest nom es designa la casa agrcola familiar situada al casc urb. Aquest habitatge es construeix sobre el que s'anomena parcella gtica, les dimensions de la qual oscillen entre els 4 i 8 metres de llargria de faana, i una fondria d'entre 12 i 20 metres, incls el corral. La seua altura original s de dues plantes (baixa i pis), encara que amb excepcions en tindr tres. La planta baixa es destina a habitatge i l'alta s'utilitza com a magatzem assecador de productes agrcoles.

La casa t dues crugies. A la primera se situen l'entrada i els dormitoris (un o dos), segons l'amplria de la parcella; i a la segona la zona comunitria que inclou les funcions d'estar-menjador i cuina. Les dependncies auxiliars d's agrcola i les noves installacions que s'incorporen a l'esquema bsic a partir del segle XIX, la cuina i el lavabo, ocuparan l'espai sostret al pati o corral. Amb posterioritat, a la primera planta i del costat de la faana apareixeran espais dedicats com a dormitori.

La faana es troba dominada per un buit d'accs, generalment de prou amplria com per a donar accs al carro i la cavallerissa. El buit d'accs es resol, primer, amb arc de mig punt i amb posterioritat amb arc allindat. L'espai queda remarcat mitjanant carreus de pedra calcria o de tosca. La resta de buits sn de xicotetes dimensions.

Aquesta tipologia pateix diverses transformacions al llarg del temps. S'afegeix una planta, pel que passa la cambra a ocupar la planta superior. Se situa el balc volat en posici central a la primera planta, augmenta la mida dels buits, es dota aquests forats de reixes, etc.

Els exemples actuals que mostren l'evoluci al llarg dels segles d'aquesta tipologia es poden trobar a la major part de carrers del casc histric.

 La casa urbana del S.XVIII .
Aquest tipus de casa es construeix sobre una i mitja, dues o ms parcelles gtiques, i cap la possibilitat que dues d'aquestes cases compartisquen la mateixa parcella precedent. La casa adquireix una nova altura. El portal d'accs presenta un nou llenguatge respecte als segles passats. Apareix el portal alquitravat en substituci del buit amb arc. s de grans dimensions per a permetre el pas de carruatges. La finestra de la planta baixa augmenta de mida i es protegeix amb reixa. A la planta primera apareix el balc que queda, generalment, en la vertical del buit d'accs. La segona planta es dedica a cambra i magatzem de gra i ferramentes del camp. Aquesta planta s'illumina mitjanant buits xicotets. A l'interior les crugies es comuniquen a travs d'un arc ample rebaixat situat a l'eix del portal. Les dependncies del darrere es dediquen a estable i pallissa. A un costat de la segona crugia queda l'espai central de la casa: el sal menjador amb la ximenera encastada a la paret mitgera, els armaris i un banc de pedra. A la mitgera oposada arranca l'escala d'accs al pis superior i al buit d'aquesta se situa el rebost. La coberta s de dos vessants i recull aigua per a l'aljub.

Els edificis ms significatius d'aquesta tipologia se situen al Carrer Purssima.

 La casa vuitcentista .
Es tracta d'edificis construts sobre parcelles de major mida que els casos anteriors. Sn cases espaioses, de tres plantes, dotades de grans obertures allindades interior i amb buits amplis a totes les plantes. La planta baixa posseeix un corredor central per a l'entrada del carruatge. La primera crugia t una saleta o rebedor. A la segona crugia es troba el menjador amb la ximenera i els armaris per a la vaixella. Al costat del menjador es troba la cuina, que comptava amb diversos focs a carb, un banc amb una o dues piques i el rebost. La primera planta es troba destinada a dormitoris. La segona planta t una funci d'emmagatzemament agrcola. La cuina comunicava directament amb el pati on estava la boca de l'aljub, l'excusat i el corral. Sol ser corrent l'existncia de cellers, soterranis per a guardar el vi i l'oli, etc. s caracterstic dels habitatges d'aquest perode el marc dels buits. Tamb s habitual la utilitzaci d'elements decoratius per a emmarcar els elements de la faana. La pedra emmarca els scols, impostes ressalten la lnia dels forjats, franges verticals destaquen la lnia de les faanes, i els cantons. Les cornises es resolen mitjanant motllures que en algunes ocasions sn de pedra. Les reixes abandonen la senzillesa de les barres verticals simples i es converteixen en un element d'ornamentaci. Es treballa el ferro colat per a la formaci de diverses formes i figures.

 Edificis d'inters .
Encara s'hi conserven restes de les muralles cristianes que formen part d'alguns carrers com ara el de Les Parretes i el del Mrtir Pere de Benissa. De la resta del seu patrimoni parlem tot seguit:
 Ajuntament. Installat en l'antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
 La Llotja. Del segle XVI, s el monument ms antic. Actualment serveix de sala d'exposicions.
 Palau dels Torres-Ordua. Actual Casa de Cultura.
 Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s'hi havien installat el 1611 fins 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d'edifici fortificat. Interessants el claustre i l'esglsia.
 Esglsia de la Purssima Xiqueta. De 1929, per la seua grandiositat s coneguda com la catedral de la Marina.
 El riberer. Figura molt simblica que homenatja els llauradors benissencs que dues vegades a l'any anaven a la Ribera valenciana per treballar en la plantaci i recollecci de l'arrs.
 Seminari Francisc. Alberga el CREAMA i l'AFIC.
 Casal dels Joves. Installat en un antic edifici comercial on se celebrava el mercat setmanal.
 Casa de Joan Llus Vives.
 Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d'Alacant.
 Plaa de l'Esglsia Vella. Al segle XIV s'hi aixec l'esglsia-fortalesa de sant Pere, que va ser derruda en 1950. A hores d'ara es dedica a actes culturals i protocollaris.
 Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
 Torreta de Canor.

 Festes .
Compta Benissa amb una de les festes de Moros i Cristians de molta anomenada, s'hi celebren el cap de setmana ms proper al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades.
Les festes patronals se celebren el quart diumenge d'abril en honor a la Purssima Xiqueta.
A part, durant l'poca estiuenca, se celebren les festes de les partides, com ara: Santa Anna, Sant Jaume, Pinos, entre moltes altres.
A ms de les festes en honor a Sant Antoni, on se celebra la fira i porrat, durant 3 caps de setmana. ltimament s ms coneguda aquesta festa, pel tercer cap de setmana en qu tenim la Fira Medieval en el casc histric del poble.

 Gastronomia .
El captol gastronmic tamb s important a Benissa, aix ens ofereix plats tan suggerents com la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp, el mullador de sagatxo o les coques al calf i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. Parem esment especialment als seus excellents embotits. Tamb tastarem el moscatell i la mistela records de la cultura del riurau, tan vinculada a La Marina.

 Personatges illustres .
Per acabar citarem alguns dels cognoms de benissencs illustres en els camps de les lletres i el dret valenci: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martnez Colomer, germans Cabrera, Cap.
En el camp de la msica cal destacar a Xavier Santacreu i Cabrera, del qual l'escola de msica porta el seu nom.

 Esports .
 Trinquet de Benissa;

 Poltica .
L'ajuntament, desprs de les eleccions de 2003, estava governat pel PP amb 9 regidors; 3 en t CIBE-Bloc; 3 el PSPV-PSOE i 2 PSI.

El mes de juliol de 2006, desprs d'una reestructuraci del govern municipal, la regidora d'Urbanisme fins aquell moment deixa el PP, passant a ser una regidora sense adscripci a cap grup. El nou ventall estava format per PP amb 8 regidors; 3 en tenia CIBE-Bloc; 3 el PSPV-PSOE, 2 PSI i 1 al Grup Mixt.

En les eleccions municipals del 2007 l'alcaldia fou per a Juan Bautista Rosell, del PP, amb 8 regidors, per 5 del PSPV, 3 del CIBE-Bloc i 1 del PSD.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Infobenissa. Portal de notcies d'actualitat del poble.
 Coalici electoral d'independents i nacionalistes (CIBE/BLOC;
 Festes del barri Sant Antoni Pgina web de les festes del barri Sant Antoni de Benissa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20577" title="Castell de Castells" nonfiltered="3885" processed="3859" dbindex="8902">


Castell de Castells s una poblaci de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci.

 Histria .
Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i aix la poblaci t el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa tamb s conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al-Azraq fins 1254 en qu Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Arag; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarri i posteriorment pass a l'orde de Calatrava, de la qual constitu la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsi, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, desprs de destruir l'esglsia, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblaci es va fer amb cristians mallorquins.

 Demografia i economia .
En 2006 s'hi empadronaren 487 persones; el gentilici dels seus habitants s castellenc. L'economia s bsicament agrcola, de sec: ametla; oliva i garrofa, en plena transformaci devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de m.

 Geografia .
El terme, de 45,9 km2 , s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xort o el Castellet i gaudeix de fora paratges de singular bellesa, l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en sn bona mostra.

 Edificis d'inters .
El poble est envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservaci del Patrimoni pel seu modern Museu Etnolgic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevant Patrimoni de la Humanitat.

La resta del seu patrimoni es concreta en:
 Esglsia de santa Anna. Del XVII.
 Restes del Castell de Serrella. De difcil accs, roman abandonat en el cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat s de runa absoluta.

 Gastronomia .
La gastronomia s la tpica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Algria del cous-cous.

 Poltica .
Segons els resultats de les eleccions de 2003 el municipi governat per 6 regidors del PP i 1 del PSPV.

En les eleccions municipals del 2007 el PP aconsegu 5 regidors, i el PSPV 2.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

 Castell de Castells;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20579" title="Pintura rupestre" nonfiltered="3886" processed="3860" dbindex="8903">


La pintura rupestre s un concepte referit principalment pintura prehistrica, quan sobre les parets o els sostres de les coves, els homes dibuixaven o pintaven els diferents animals que caaven, tamb pintaven escenes de significat ritual o mgic com ara els ritus de la fertilitat etc. Els materials que empraven eren el carb de llenya o d'ossos aix com diferents tipus de terres de colors, tots ells aglutinats amb aigua o greixos d'animals. Les pintures rupestres ms antigues que es conixen sn les de la cova de Chauvet, al departament de l'Ardecha a Frana

El mot rupestre deriva del llat: rupes que equival a roca, per tamb s'admet com a sinnim de primitiu. Aix planteja una qesti metodolgica, ja que ens hem de referir, no sols a la pintura prehistrica, si no tamb a qualsevol manifestaci pictrica, en qualsevol poca ja que en sentit estricte rupestre fa referncia a qualsevol activitat artstica feta sobre els murs de les cavernes, coves, abrics rocosos i fins i tot barrancs, etc.

Els homes prehistrics, igual que els primitius actuals, atribuen un significat i una funci mgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Creien que la representaci d'un bis era una forma d'apropiar-se del bis o que la representaci d'una dona amb uns pits enormes assegurava la fertilitat. En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, com s el cas de certs dibuixos en esbs, anomenats tectiformes en la cova de Font de Gaume a Dordonya (Frana) que poden ser interpretades com a trampes de caiguda per caar el mamut.

Una pintura rupestre s un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistrics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra s capa de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. Tamb s'han trobat pintures sobre cdols, escultura, cermiques decorades i objetes ornamentals.


Historia de la pintura a la Prehisria.

Pintura al Peleoltic Superior.

Durant el paleoltic superior la pintura rupestre es limit al territori del oest i el sud-oest d'Europa i alguns focus allats entorn el Sahara i de l'frica oriental com Zimwabwe i Sud-frica. d'aquest perode sn els extraordinaris conjunts de pintures d'animals, excepcionalment mb algunes escenes, que constitueixen l'art parietal franco-cantbric.


 
Pintura mesoltica.

En temps mesoltics, al llevant de la pennsula Ibrica es desenvolup una tradici artstica completament diferent, on el tema sn les figures humanes composant escenes realitzada amb una tcnica i qualitat esquemtica molt allunyada del naturalisme de l'art franco-cantbric, s l'art llevant o art de l'arc mediterrani de la pennsula Ibrica. De la mateixa tradici cultural s la pintura rupestre del nord d'Africa, amb una important presncia de representacions d'animals al costat de les escenes i figures. A Escandinvia l'art decoratiu del mesoltic, bsicament de dibuixos geomtrics, va evolucionar vers temes naturalistes, els seus llocs principals es troben a l'entorn del Bltic i de l'rtic, a Sucia, Finlndia i la Carlia rusa.




Pintura Neoltica.

Entre els anys 10000 a.C i 2000 a.C. te lloc l'anomenada Revoluci Neoltica i la pintura pren el cam d'una nova expressi simblica lligada als canvis econmics i socials que comporten la introducci i posterior expansi de l'agricultura primitiva.




Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20580" title="Art macroesquemtic" nonfiltered="3887" processed="3861" dbindex="8904">
L'Art macroesquemtic s un estil d'art rupestre, exclusiu de la zona de la serra d'Aitana, considerat un dels tres estils rupestres de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica. Es caracteritza pels seus parallelismes amb l'art moble del neoltic antic, especialment en la decoraci cardial de la cermica. S'usa pintura de color roig fosc i els motius sn de grans dimensions i de traat gruixut

L'existncia de motius semblants en les decoracions cardials de les cermiques de diverses coves, de les quals hi ha un exemplar de la cova de l'Or (Beniarrs, el Comtat), permet datar l'art macroesquemtic en el neoltic antic, fa 7.000 anys, i per les seues imatges relacionar-lo amb rituals entorn de la fertilitat de les terres entre els primers agricultors i ramaders.

Aquest estil s habitual en les pintures rupestres de la zona de la serra d'Aitana, en la provncia d'Alacant. Es poden trobar pintures d'aquest estil en:
 Alcoi (l'Alcoi);
 La Sarga. Abric I;
 La Sarga. Abric II;
 La Sarga. Abric III;
 Benimassot (el Comtat);
 Coves Roges. Abric I;
 Coves Roges. Abric II;
 Tollos (el Comtat);
 Coves Roges.
 Vall de Gallinera (la Marina Alta);
 Barranc de Benial. Abric IV;
 Vall de Laguar (la Marina Alta);
 Barranc de l'Infern. Conjunt IV Abric I, II i VI;
 Castell de Castells (la Marina Alta);
 Barranc de Famorca. Abric V;
 Barranc de Famorca. Abric VII;
 Cova Alta. Abric I;
 Rac dels Sorellets. Abric I;
 Rac dels Sorellets. Abric II;
 Pla de Petracos. Abric III;
 Pla de Petracos. Abric IV;
 Pla de Petracos. Abric V;
 Pla de Petracos. Abric VII;
 Pla de Petracos. Abric VIII;

Els altres dos estils d'art rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica sn l'art llevant i l'art esquemtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20581" title="Art llevant" nonfiltered="3888" processed="3862" dbindex="8905">
L'art llevant s un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica. Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caa, dansa i recollecci i t un contingut ms narratiu que els altres dos estils, l'art macroesquemtic i l'esquemtic. s una manifestaci artstica d'mplia distribuci per la faana oriental de la Pennsula Ibrica, des d'Osca i Lleida fins a Jan i Almeria, en qu les figures humanes i d'animals, allades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traos precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en altres llistat.

Aquest estil s habitual en les pintures rupestres de la zona de la serra d'Aitana, en la provncia d'Alacant. Es poden trobar pintures d'aquest estil en:

 Alcoi (l'Alcoi);
 La Sarga. Abric I;
 La Sarga. Abric II;
 Penguila (l'Alcoi);
 Port de Penguila. Abric I;
 Alfafara (el Comtat);
 El Pantanet;
 Barranc d' Alpadull. Abric IV;
 Alcoletja (el Comtat);
 Barranc de Frains. Abric II;
 Benimassot (el Comtat);
 Coves Roges. Abric II;
 Planes (el Comtat);
 Barranc de la Penya Blanca. Abric I;
 Coves de la Vila.
 Castell de Castells (la Marina Alta);
 Barranc de Famorca. Santa Maira (Abric VI);
 Esberdal de Miquel El Serril. Abric I;
 Pla de Petracos. Abric I;
 Rac dels Sorellets. Abric II;
 Cova Alta. Abric II;
 Cova Alta. Abrigo III;
 Rac del Gorgori. Abric V;
 Barranc del Galistero;
 Vall d'Alcal (la Marina Alta);
 Abric del Rac de Condoig.
 Vall d'Ebo (la Marina Alta);
 Abric les Torrudanes.
 Vall de Gallinera (la Marina Alta);
 Rac del Pou. Abric I;
 Barranc de Benial. Abric III;
 Barranc de Benial. Abric IV;
 Barranc de Parets.
 Benirrama. Abric I;
 Benirrama. Abric II;
 Vall de Laguar (la Marina Alta);
 Barranc de l'Infern. Conjunt VI Abric I i II;
 Tormos (la Marina Alta;
 Barranc de la Palla.
 Xal (la Marina Alta;
 La Cova del Manano, a la partida de Masserof.
 Benissa (la Marina Alta;
 Pinos.
 Dnia (la Marina Alta;
 La Catxupa.
 Trbena (la Marina Baixa;
 Barranc del Xorquet.
 Confrides (la Marina Baixa;
 Port de Confrides. Abric II;
 Port de Confrides. Abric III;
 Barranc de Covatelles.
 Peny de les Carrasques. Abric I;
 Peny de les Carrasques. Abric II;
 Barranc del Sort. Abric II;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20582" title="Art esquemtic" nonfiltered="3889" processed="3863" dbindex="8906">
L'Art esquemtic s un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica. Present en tota la Pennsula Ibrica amb formes diferents, que est caracteritzat per la simplicitat de les representacions humanes i d'animals, redudes a unes lnies bsiques, i per la presncia d'una srie de motius geomtrics que, de vegades, recorden parts del cos hum i es relacionen amb les seues creences, a manera d'dols. Les pintures esquemtiques presenten sovint un tra irregular de vores poc precises.

Les troballes valencianes i andaluses han perms situar l'origen d'aquesta manifestaci artstica en el neoltic i la seua perduraci fins a l'inici de l'edat dels metalls, ja en el III millenni aC.

Aquest estil s molt freqent en les pintures rupestres de la zona de la serra d'Aitana, en la provncia d'Alacant. Es poden trobar pintures d'aquest estil en:

 Alcoletja (el Comtat);
 Barranc de Frainos. Abric I ;
 Morro Carrascal . Abric I;
 Alfafara (el Comtat);
 Barranc d'Alpadull. Abric I;
 Barranc d'Alpadull. Abric II;
 Barranc d'Alpadull. Abric III;
 Beniarrs (el Comtat);
 Penya del Benicadell.
 Benimassot (el Comtat);
 Coves Roges. Abric II;
 Abric de l'Esmoladora.
 Cocentaina (el Comtat);
 Abric de l'Alberri.
 Abric de la Paella.
 Abric de la Penya Bany.
 Fageca (el Comtat);
 Barranc de les Salemes. Abric I;
 Famorca (el Comtat);
 Barranc de la Fita. Abric II;
 Barranc de la Fita. Abric III;
 Barranc de la Fita. Abric IV;
 Barranc de la Fita. Abric V;
 Barranc dels Pouets. Abric II;
 Alcalal (la Marina Alta);
 Abric del Seguili.
 Benissa (la Marina Alta);
 Pinos. Abric I;
 Castell de Castells (la Marina Alta);
 Barranc de Bitla. Abric I;
 Barranc de Bitla. Abric II;
 Barranc de Famorca. Abric II;
 Barranc de Famorca. Abric III;
 Barranc de Famorca. Abric IV;
 Barranc de Famorca. Abric V;
 Covalta. Abric II;
 Covalta. Abric IV;
 Rac Gorgori. Abric I;
 Rac Gorgori. Abric II;
 Rac Gorgori. Abric III;
 Rac Gorgori. Abric IV;
 Rac Gorgori. Abric V;
 Vall de Laguar (la Marina Alta);
 Barranc de l'Infern. Conjunt I. Abric I;
 Barranc de l'Infern. Conjunt II. Abric II i III;
 Barranc de l'Infern. Conjunt III. Abric I, II, III, IV, V i VI;
 Barranc de l'Infern. Conjunt IV. Abric I, II, III, IV i V;
 Barranc de l'Infern. Conjunt V. Abric I;
 Barranc de l'Infern. Conjunt VI. Abric II;
 Rac de la cova dels Llidoners. Abric I;
 Teulada (la Marina Alta);
 Balma del Barranc del Bou.
 Tormos (la Marina Alta);
 Barranc de la Palla. Abric I;
 Xbia (la Marina Alta);
 Cova del Barranc del Migdia.
 L'Orxa (el Comtat);
 Cova Llarga;
 Planes (el Comtat);
 Abric de Cantacuc.
 Barranc dels Garrofers. Abric I;
 Barranc dels Garrofers. Abric II;
 Abric de la Gleda;
 Tollos (el Comtat);
 Coves Roges. Abric II;
 Coves Roges. Abric III;
 Alcoi (l'Alcoi);
 La Sarga. Abric II;
 La Sarga. Abric III;
 Barranc de les Coves. Abric I;
 Barranc de les Coves. Abric II;
 Barranc de les Coves. Abric IV;
 Penguila (l'Alcoi);
 Barranc del Salt. Abric I;
 Barranc del Salt. Abric II;
 Barranc del Salt. Abric III;
 Barranc del Salt. Abric IV. Arc de Santa Llcia;
 Barranc del Salt. Abric V;
 Barranc del Salt. Abric VI;
 Port de Penguila. Abric II;
 Vall d'Ebo (la Marina Alta);
 Abric de les Torrudanes.
 Vall de Gallinera (la Marina Alta);
 Barranc de Benial. Abric I;
 Barranc de Benial. Abric II;
 Barranc de Benial. Abric III;
 Barranc de Benial. Abric IV;
 Barranc de Benial. Abric V;
 Barranc de la Cova Jeroni. Abric I;
 Barranc de la Cova Jeroni. Abric II;
 Cova Jeroni.
 Barranc de la Cova Negra. Abric I;
 Barranc d'En Grau. Abrigo I;
 Barranc de la Magrana. Abric I;
 Benirrama. Abric I;
 Rac del Pou. Abric I;
 Altea (la Marina Baixa);
 Penya de l'Ermita del Vicari.
 Benimantell (la Marina Baixa);
 Barranc de l'Arc. Abric I;
 Penya Roc.
 Bolulla (la Marina Baixa);
 Barranc de Bolulla;
 Confrides (la Marina Baixa);
 Barranc del Sort. Abric I;
 Port de Confrides. Abric I;
 Port de Confrides. Abric III;
 Trbena (la Marina Baixa);
 Penya Escrita, a la Serra del Ferrer.
 Xal (la Marina Alta);
La Cova del Manano, a la partida de Masserof.

Els altres dos estils rupestres de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica sn l'art llevant i l'art macroesquemtic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20583" title="Centre d'Estudis Contestans" nonfiltered="3890" processed="3864" dbindex="8907">

El Centre d'Estudis Contestans s una associaci cientfica de Cocentaina, el Comtat. El Centre d'Estudis Contestans ha destacat per la seua tasca en la investigaci de l'art rupestre en general, i de la pintura rupestre en particular. Els seus estudis han perms conixer la cronologia de l'art llevant i descobrir noves fases dins d'aquesta evoluci, com l'art macroesquemtic.

En el museu etnolgic de qu disposa a Cocentaina, acull una collecci de materials prehistrics des del paleoltic inferior fins a l'Edat del Bronze, tot procedent de la comarca del Comtat i tot acompanyat d'uns bons recursos audiovisuals.

El 1996 es premi la seua recerca atorgant-li el Premi Cavanilles, destinat a persones o entitats vinculades a la recerca, protecci i promoci del mn de l'excursionisme i del patrimoni cultural i natural Valenci.

Entre les seues activitats tamb destaca la publicaci de textos dedicats a difondre el coneixement de l'art llevant. Ha editat, a ms a ms, una revista o quadern especialitzat de reconeixement internacional (Alberri), llibres, cmics i catlegs referents a les exposicions que acull. Entre altres:
 L'Art Macroesquemtic. L'albor d'una nova cultura. 1994.
 L'Art Llevant. Un art de caadors amb cronologia neoltica. 1998.
 L'Art Llevant. 1998.
 L'Art Esquemtic. 2000.
 El Comtat, una terra de castells. 1996.

Centre d'Estudis Contestans





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20590" title="Art rupestre" nonfiltered="3891" processed="3865" dbindex="8908">

L'art rupestre s un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistric.

El mxim representant de l'art rupestre sn les pintures rupestres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20593" title="Positr" nonfiltered="3892" processed="3866" dbindex="8909">
El positr s l'antipartcula de l'electr: s una partcula amb igual massa  i espn que l'electr, per amb crrega elctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

S un positr es troba amb un electr tots dos s'aniquilen emetent fotons ultraenergtics (raigs gamma). Els positrons es poden generar per determinats processos radioactius o per la interacci de raigs gamma amb la matria (creaci de parells electr-positr).

L'existncia del positr va ser postulada per Paul Dirac el 1928.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20594" title="Alcochete" nonfiltered="3893" processed="3867" dbindex="8910">

Alcochete s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de la Pennsula de Setbal. L'any 2001 tenia 14.996 habitants. El municipi limita al nord amb el municipi de Benavente, a l'est i al sud amb Palmela, al sud-oest amb Montijo i al nord-oest t una petita franja riberenca amb l'estuari del Tejo.

 Poblaci .


 Freguesies .

Els nuclis d'Alcochete sn els segents:

 Alcochete;
 Samouco;
 So Francisco;

Al 1469 hi va nixer el que seria Manuel I de Portugal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20608" title="Rad" nonfiltered="3894" processed="3868" dbindex="8911">

El Rad s un element qumic de la taula peridica t el nombre 86 i smbol Rn. s un gas noble radioactiu, format a partir de la desintegraci del Radi. s un dels gasos ms pesats, i s considerat perills per a la salut. El seu istop ms estable s el Rn-222, amb un perode de semidesintegraci de 3,8 dies, usat en radioterpia.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20612" title="Estany (element)" nonfiltered="3895" processed="3869" dbindex="8912">

L'estany s un element qumic de nombre atmic 50 situat en el grup 14 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Sn. 

Caracerstiques principals.
s un metall platejat, malleable, no s'oxida fcilment en aire i s resistent a la corrosi. Es troba en molts aliatges i s'usa per a recobrir altres metalls protegint-los de la corrosi. Una de les seves caracterstiques ms vistoses s que en determinades condicions ambientals forma la pesta de l'estany. 

Obtenci.
L'estany s'obt principalment a partir del mineral cassiterita on es presenta com a xid.


 Histria .
L'estany (del llat stannum) fou un dels primers metalls coneguts, cap al 3.500 a.c. ja s'utilitzava per a endurir el coure, obtenint aix l'aliatge de bronze. Es considera que la mineria d'estany comen a Cornwall i Devon i s'escamp grcies al comer a les civilitzacions del Mediterrani. Tot i aix, l'estany pur no es comen a utilitzar fins al segle VII. L'ltima mina d'estany a South Crofty, prop de Camborne tanc el 1998, desprs de 4.000 anys de mineria.

La paraula anglosaxona per a designar l'estany s tin, i t antecedents en moltes llenges germniques i celtes. Alguns autors, especulen que la paraula prov d'una llengua preindoeuropea.



Aliatges.
El seu aliatge amb plom (50% plom i 50% estany) forma la soldadura, utilitzada per soldar conductors electrnics, per la seva baixa temperatura de fusi, que la fa ideal per a aquesta aplicaci ja que facilita la seva fosa i disminueix les probabilitats de danys en els circuits i peces electrniques. Tamb el bronze cont estany.

  Istops .
L'estany s l'element amb el nombre ms gran d'istops estables (deu). A ms, es coneixen 28 istops inestables de l'element.

 Efectes biolgics de composts orgnics d'estany.
Les petites quantitats de compostos orgnics d'estany que es troben en els aliments no s nociva per als humans. Alguns compostos d'estany orgnics, com l'xid de tributilestany sn txics i sn utilitzats com a fungicides industrials i bactericides.

 Enllaos externs .

 ATSDR en Espanyol - ToxFAQs : Estany ;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20613" title="Grup 3 de la taula peridica" nonfiltered="3896" processed="3870" dbindex="8913">




Un element del grup 3 s un element situat dins de la taula peridica en el grup 3, que comprn els elements segents:
Escandi (21);
Itri (39);
Lant (57) - Luteci (71);
Actini (89) - Laurenci  (103);

Tots aquests elements s'inclouen en el grup 3, ja que presenten 3 electrons, en el seu orbital ms extern.

L'itri presenta similituds amb els lantnids'i les propietats de l'escandi sn intermdies entre l'itri i l'alumini; tots estos es caracteritzen per presentar com estat d'oxidaci ms estable el +3 i es troben de forma natural en l'escora terrestre, encara que en quantitats relativament petites. Molts dels actnids tamb presenten el +3 com a estat d'oxidaci ms estable.
















 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20614" title="Grup 4 de la taula peridica" nonfiltered="3897" processed="3871" dbindex="8914">





El grup 4 de la taula peridica el comprenen els elements;
 Titani (22);
 Zirconi (40);
 Hafni (72);
 Rutherfordi (104);

El rutherfordi, no se sol tindre en compte al referir-se al grup 4 perqu es tracta d'un element sinttic i radioactiu.

"Grup 4" s el nom recomanat per la IUPAC; l'antic nom europeu s "grup IVA", mentre que el nom antic nord-americ s "grup IVB". El nom de la IUPAC no ha de confondre's amb els antics, donats amb nombres romans.

Els elements del grup s'assemblen entre si, especialment el zirconi i l'hafni, que es troben junts en la naturalesa i tenen unes propietats qumiques prcticament idntiques.


















 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20616" title="Calp" nonfiltered="3898" processed="3872" dbindex="8915">


Calp s una ciutat costanera situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta. 

 Histria .
Existeixen diverses teories sobre l'origen del topnim del lloc unes parlen de la seua semblana amb el penyal de Gibraltar, aleshores anomenat Calpe, que va fer que al segle XIII aC Hrcules Teb batejara aquest amb el mateix nom, altres li donen origen en els fenicis que el denominaren Nord o Boreal, en la seua llengua Ifach i altres la fan derivar del nom del rei nmida Sifax que s hi assent. Siga com siga el que demostren totes tres s l'antiguitat de Calp, de la qual tenim evidncies en les troballes, datades en l'Edat del Bronze i en poca ibera, fetes al voltant del Penyal i al Morro del Toix. Dels romans s han trobat moltes deixalles, monedes, paviments i, sobre tot, els Banys de la Reina, colnia dedicada al sala del peix.

Poca informaci ens ha arribat del llarg perode islmic. La tradici cristiana atribueix a Pere Eximenis Carro i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, desprs de la presa de Dnia per altres historiadors parlen de 1254; malgrat tot el que si queda clar s que no es repobl amb cristians fins desprs de l'aixecament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llria, que va impulsar la construcci d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarri, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 aquest mateix monarca hagu de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destrut el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; desprs va pertnyer al comtat de Dnia; el 1386 es va procedir a la partici del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsi morisca, en 1609, deixa la poblaci sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle obligaren a nous reforaments de la poblaci fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels rabs va propiciar un dels fets ms luctuosos de la histria de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos.

En la guerra de Successi pren partir per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independncia fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat Moderna pass a mans de Roderic de Rebolledo i per aquest als Palafox, els quals exerciren la jurisdicci fins la dissoluci del rgim senyorial el 1837.

 Demografia i economia .
En 2003 s hi enregistren 22.466 habitants moltssims d'ells residents estrangers; Calp s a hores d'ara  2004  la tercera ciutat valenciana en nombre d'ells i una de les deu primeres de l'estat espanyol. El gentilici s calpins. 

Tradicionalment ha estat una poblaci agrcola, que produa ametla, pansa i garrofes; la seua economia tamb es recolzava en la pesca i l'extracci de sal, per el segle passat   ja en els anys trenta va estiuejar-hi n Ernest Hemingway   sobre tot a partir dels seixanta s ha convertir en un municipi turstic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

 Geografia .

La referncia ms evident de la geografia calpina s, sens dubte, el penyal d'Ifac que amb els seus 332 m. d'alaria s endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu inters paisatgstic tamb el t des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. Per el terme, de 23,5 km2, tamb ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d'inters sn Les Salines, llacuna de qu s ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracci de sal i sala de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.

 Edificis d'inters .

Monumentalment Calp conserva el conjunt format pel Torre de la Pea, del segle XV, que alberga el Museu del Colleccionista; part de les muralles i l'esglsia Vella, del XIV, nic exemplar de gtic mudjar del Pas, adossada a la nova com a capella de la mateixa; i a ms a ms:
 Castell-Fortalesa. En el cim de El Castellet, junt al barranc del Mascarat. Edifici musulm en runa total.
 Torre del Castellet. Declarada BIC.
 La Casa Nova. Tpica granja fortalesa edificada en el segle XIV i modificada fins el XVII.
 Ermita de sant Salvador. Bastida en estil gtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
 Esglsia de la Mare de Du de les Neus. De 1973-1975.
 Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles XVII-XVIII situada al Tossal de la Cometa.
 Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles IV-V de qu ja hem parlat.
 Pou Salat. Pou i abeurador del segle XVIII.
 Torre del Mol, o del Morell. Aixecada en el XIX sobre una torre guaita dels temps de Felip II, constitueix un exemple dels molins fariners de La Marina.
 Alguns riu-rau pel disseminat del municipi. Tpiques construccions destinades al assecament de la pansa.
 Tamb hi ha els museus Arqueolgic Municipal, de l'Artes i el Fester.

 Festes .
Les festes a Calp sn una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble, de manera que trobem quelcom tan valenci com els Moros i Cristians o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar les Carnestoltes que, aqu es diuen Carnavales alemanes.

 Gastronomia .
La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, aix podem degustar: arrs amb ceba i peix, guisat de bull, llauna de Calp, paella de bacall i floricol, la fideu, el cruet de peix, arrs amb tonyina i gambes, arrs negre i un llarg etctera. Per tamb les carns   nec, vedella, conill, perdiu-- i els embotits  botifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada-- sn treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolos Nadal i Pasqua.

 Poltica .
Segons els resultats de les municipals de 2003 l'ajuntament estava governat pel PP, amb 13 regidors, el PSPV en tenia 5, 2 el Bloc i 1 PSI.

En les eleccions municipals del 2007 l'alcaldia fou per a Luis Serna, del PSPV, mercs al pacte dels 9 regidors socialistes, els 2 del BNV i 1 del PSD, front als altres 9 del PP. En octubre 2008 hi hagu una moci de censura per part de Bloc, PSD i PP, presentada a causa de la paralitzaci d'iniciatives de govern, com l'Agenda Local 21, per part del grup socialista.  



 Referncies.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20617" title="Duc de Viseu" nonfiltered="3899" processed="3873" dbindex="8916">
El ttol Duc de Viseu va ser creat pel rei Joan I de Portugal al 1415, en favor del seu fill tercer Enric el Navegant. Junt amb el de Combra, creat a la mateixa poca, s el ducat ms antic del pas. Amb Ferran de Portugal, va esdevenir un ttol hereditari i associat al ducat de Beja, per l'any 1495 l'hereu d'aquests ttols va ser Manuel I, rei de Portugal i, aix, ambds ttols van ser reincorporats a la corona.

Ducs de Viseu.
 Enric el Navegant, infant de Portugal (1394-1460);
 Ferran de Portugal, duc de Beja i conestable de Portugal (1433-1470);
 Joan de Viseu, duc de Beja e conestable de Portugal, fill de l'anterior (1448-1472);
 Ddac de Viseu, duc de Beja, germ de l'anterior (1450-assassinat, 1484);
 Manuel I, rei de Portugal (1469-1521);
 Miguel de Bragana (n.1878);
 Miguel de Bragana (n.1946) (germ de Duarte Pio, Duc de Bragana);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20620" title="Joan II de Portugal" nonfiltered="3900" processed="3874" dbindex="8917">

Joan II de Portugal el Prncep Perfecte ( Lisboa 1455 - Alvor 1495 ), rei de Portugal (1481-1495).

Orgens familiars.
Nascut el 3 de mar de 1455 a la capital del regne, fou fill del rei Alfons V de Portugal i la seva esposa Isabel de Combra.

El sobrenom.
L'apellaci el Prncep Perfecte s una referncia recent de El Prncep, obra de Nicolau Maquiavel. Per als hmens de l'poca, Joan II va ser conegut com a el Tir. 

Ascens al tron.
Joan II va succeir el seu pare desprs que aquest abdiqus l'any 1477, malgrat aix, Afons V va retornar i l'infant Joan li va tornar el regnat, i noms va esdevindre rei a la mort d'Alfons V el 1481. 

Com a prncep, Joan II va acompanyar el seu pare a less campanyes d'frica i va ser nomenat cavaller per Afons V, desprs de la presa d'Arzila el 1471. 

Des de jove, l'infant Joan no va ser popular entre els pars del regne, ja que semblava sser immune a la influncia externa i despreciava la intriga. Als nobles poderosos, especialment Ferran II, duc de Bragana, els feia por que governs i tan bon punt  va guanyar les regnes del pas, Joan va demostrar que la por era fundada. Deprs d'ascendir al tron, Joan II va prendre una srie de mesures destinades a pendre part de poder a l'aristocrcia i a concentrar-lo ell. Tot seguit, van comenar les conspiraracions per el rei no va fer res a banda d'observar. Entre el duc de Bragana i els Reis Catlics van ser intercanviades cartes de reclamaci i peticions d'intervenci. La correspondncia va ser interceptada pels espies del rei el 1483 i, a resultes d'aix, la casa de Bragana va ser declarada illegal i el duc va ser executat a vora. 

L'any segent, el duc de Viseu, Ddac, cos i cunyat de Joan II, s cridat al palau i acoltellat pel rei en persona en sospitar una nova conspiraci. Moltes altres persones van ser executades, assassinades o exilades a Castella, incls el bisbe d'vora, enverinat a la pres. Segons la tradici, Joan II va comentar en relaci a la neteja al pas: jo sc el senyor dels senyors, no el serf dels serfs. Desprs d'aquests esdeveniments, ning ms a Portugal va gosar de desafiar el rei. Joan II tenia, per tant,  les mans lliures per a governar el pas sense ms conspiracions.

L'poca dels descobriments.
Joan II va ser un gran defensor de la poltica d'exploraci atlntica iniciada per l'infant Enric el Navegant. Els descobriments portuguesos seran la seua prioriat governamental. Durant el regnat de Joan II van produir-se aquests fets:
 1484   Diogo Co descobreix l'embocadura del Riu Congo i explora la costa de Nambia;
 1488 - Bartolomeu Dias creua el Cap de Bona Esperana i va esdevindre, aix, el primer europeu a navegar per l'Oce ndic venint de l'oest.
 1493   lvaro Caminha inicia la colonitzaci de les illes de So Tom i Prncipe ;
 Sn enviades expedicions per terra a Etipia, liderades per Pro da Covilh.

La totalitat de les descobertes portugueses del regnat de Joan II roman desconeguda. Molta informaci va ser mantinguda en secret per raons poltiques i els arxius del perode van ser destruts pel Terratrmol de 1755. Els historiadors encara en discuteixen la verdatera extensi i sospiten que alguns navegadors portuguesos podrien haver arribat a Amrica abans que Cristfor Colom. Per justificar aquesta hiptesi es citen freqentment els clculs ms precisos que els portuguesos tenien del dimetre de la Terra. Al final del segle XV, hi havia a Portugal una escola de navegaci, de cartografia i de matemtiques d'en vuitanta anys. Per tant, i segons aquesta tesi, quan Colom acreditava que podia arribar a l'ndia per una ruta cap a l'oest, probablemente Joan II ja coneixia l'existncia d'un continent entre Europa i les ndies Occidentals. Els viatges del capit Duarte Pacheco Pereira, cap a  l'oest de Cap Verd van ser, possiblement, ms importants que les interpretacions tradicionals no suposen. 

Per tant, quan Colom va demanar recolzament a Joan II li'l van rebutjar. Colom era un capit sense experincia atlntica, a la recerca d'un somni erroni (les ndies) mentre que el rei portugus ja sabria com anar a Amrica. No hi havia cap ra per a finanar-ne l'expedici. Al 1492, al servei de la Corona de Castella, Colom va descobrir oficialment Amrica, convenut fins que va morir que havia aplegat a l'ndia. Aquest esdeveniment va iniciar una srie de disputes entre Portugal i Castella sobre el domini de les mars. Va ser aquesta rivalitat la que va provocar la signatura del tractat de Tordesilles el 7 de juny de 1494 que definia el meridi de Tordesilles i estipulava que les terres a l'est d'aquesta lnia serien possessions portugueses, mentre que l'altra meitat del mn seria castellana.

El problema de Castella.
La divisi del mn per, no va ser l'nic afer pendent entre els regnes ibrics. Els reis catlics tenien diverses filles, per noms un fill, Joan, de salut frgil. La filla ms gran, Isabel d'Arag, es cas amb el prncep Alfons de Portugal des de la infncia. Alfons era l'nic fill de Joan II i, si Joan mors sense un hereu, el ms probable, seria que no noms fos l'hereu de Portugal, sin tamb de Castella i d'Arag. Aquesta amenaa cap a les altres dues grans corones ibriques era ben real: Ferran el Catlic i Isabel la Catlica van intentar totes les ofensives diplomtiques per a dissoldre el matrimoni, sense xit. Finalment, al 1491, el prncep Alfons va morir de resultes d'una misteriosa caiguda de cavall durant un passeig per la riba del Tejo. El lligam dels reis catlics amb l'accident mai no va ser provada. Durant la resta de la seua vida, Joan II va intentar sense xit la legitimaci del seu fil bastard, Jordi.

Joan II va morir, sense hereus legtims el 25 d'octubre de 1495. A conseqncia de l'odi que la noblesa portuguesa sempre li va tindre, la hiptesi d'un enverinament no ha estat mai exclosa. Abans de morir, Joan II va escollir Manuel de Viseu, duc de Beja i cos germ com a sucessor. 

Npcies i descendncia.
El gener de 1471 es cas amb la seva cosina Elionor de Viseu, filla de Ferran de Portugal, duc de Viseu. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Alfons de Portugal (1475-1491), casat el 1490 amb Isabel d'Arag, filla dels Reis Catlics;
 l'infant Joan de Portugal (1483);

De la seva relaci amb Anna de Mendona va nixer un fill bastard:
 Jordi de Lencastre (1481-1550), Duc d'Aveiro i duc de Combra;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20625" title="Hdr" nonfiltered="3901" processed="3875" dbindex="8918">


En la mitologia escandinava, Hdr (tamb anomenat Hder, i en nrdic antic H r) era el du de la foscor i l'hivern, el germ cec de Balder i fill d'Odn i Frigg. Hdr va llanar el vesc, guiat per Loki, a Balder, la qual cosa el va matar perqu el vesc era la nica cosa contra la qual Balder no era invulnerable. 

Una nit, Balder es va despertar i va dir als dus que havia tingut somnis terribles en els quals presenciava la seva mort. Com que tothom s'estimava a Balder, tots els dus, i especialment Frigg, van protegir-lo de tot menys del vesc, perqu el consideraven inofensiu. Aleshores Loki va prendre aparena de vella i va preguntar a Frigg si havia protegit a Balder de tot. Frigg li va dir a Loki que havia protegit a Balder de tot menys del vesc, perqu el considerava inofensiu. Aleshores tots el dus, en un joc, van comenar a atacar a Balder amb qualsevol cosa per a demostrar-li que era invulnerable a tot i que ja no havia de patir per res. Loki va veure aleshores a Hdr apartat dels altres dus i Loki li pregunt a Hdr per qu no li tirava res a Balder. Hdr li va dir que no tenia res per a tirar-li i que, a ms a ms, no veia on era Balder. Aleshores Loki li don el vesc a Hdr i li va dir que li tirs, que ell l'ajudaria a apuntar cap a Balder. Aleshores, un cop va haver apuntat, Hdr llan al vesc a Balder i aquest va morir.

Aleshores els dus es van intentar rescatar a Balder del Helheim, el mn del morts. Van enviar-hi al du Hermod per a que intents convncer a Hel, la deessa d'aquell mn, que deixs a Balder tornar amb el dus. Hel li digu que el deixaria tornar si tot el que hi havia a l'Yggdrasil plorava per la mort de Balder. Els dus van demanar a tot el que hi havia als nou mons que ploressin per la mort de Balder i ho tots van fer. Desprs d'aix Hermod va tornar al Hel i va demanar que torns a Balder amb el dus, per Hel li digu que una geganta anomenada Thkk no havia plorat per Balder i que, per tant, Balder s'havia de quedar al Helheim.

Aleshores els dus van castigar a Loki i a Hdr per aquest crim. Una versi del cstig que va rebre Hdr diu que Odn i la geganta Rind van engendrar al du Vali per a qu mats a Hdr i que, un dia, ja adult, Vali mataria a Hdr. L'altra versi diu que Odn i Frigg es van assabentar que Hdr i Loki eren els responsables de la mort de Balder, i que aleshores van encomanar a Vali venjar la mort de Balder matant a Hdr. 

Vegeu tamb.
Frigg;
  
Hel;
      
La mort de Balder;

Loki;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20627" title="Guillem August Tell i Lafont" nonfiltered="3902" processed="3876" dbindex="8919">
Guillem August Tell i Lafont (Barcelona 1861 - Barcelona 1929). Notari i poeta, Mestre en Gai Saber. El 1881 es llicenci en dret a Barcelona i el 1890 guany les oposicions a Notari a la vila de Grcia. El 4 d'abril es cas amb la senyora Teresa Novellas i de Molins i el 1895 guany les oposicions a Notari de la ciutat de Barcelona, ciutat on va presidir el Collegi de Notaris.

L'any 1900 va ser investit amb el ttol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

Se'l considera un dels membres destacats del classicisme i parnassianisme de principis de segle, amb Pere Prat i Gaball i Miquel de Palol.

"De l'any 1894, que hi obtingu un primer accssit, fins al 1900, que guanyava la Flor Natural, el seu nom i els seus versos apareixien contnuament als volums dels Jocs Florals de Barcelona (1). Aquell primer any, el Secretari, que era en Manuel Rocamora, llo la poesia La mort de la nina significant "la novetat de l'assumpte i la manera de tractar-lo, la delicadesa de les idees i la distinci en la manera d'expressar-les". L'any segent, que obtingu la Viola amb el poema La Salve a Montserrat, li lloaven "la nova manera amb qu tracta una idea tan desconeguda com estimada, i per sa forma exuberant, majestuosa i correcta". L'any 97, que tingu la Viola en Francesc Matheu, li corresponia un, Boira, s un sonet entre els primers que els Jocs acolliren) i que segons el Secretari, que era en Pelegr Casades, "dna una impressi justa i nova".

"L'any 1898 rep un accssit a la Flor natural i un altre a la Viola, lloats no pas menys pel sentiment i la tendresa, i per la forma, que esdev una caracterstica de l'autor, avanant-se cap a nous corrents.

"Aix l'any 99, peoner tamb entre els grans poemes de les muntanyes que esdevindran famosos, t l'Englantina amb la composici L'Hivern a Nria, i el Secretari, Claudi Planas i Font, torna a lloar "les belleses d'una forma cisellada i l'aire de misteri que envolta els grans cims emboirats i on (...) potser perqu sn tan llunyans i emboirats, les llegendes hi planen majestuoses". Era l'any histric per la presidncia del bisbe Torras i Bages i l'aparici del jovenssim Josep Carner, el qual rebia un dels quatre accssits, adjudicats expressament sense prelaci de mrits, a Anicet Pags de Puig, Manuel Folch i Torres i Guillem A. Tell i Lafont.

"L'any vinent culminaria l'ascensi: la Flor Natural per un Enfilall", precisament de sonets. En Sebasti Trullols i Plana, fent de secretari, els qualifica com "una colleccioneta de sonets que revelen en son autor un cultura i un bon gust que no sovinteja pas, i per sobre d'aix una delicadesa i un aticisme de pensament encantadors. s galanament cisellada, i encara que tal vegada hi hagi motejar d'un xic extica, per la forma de sonet adoptada per l'autor, pot ben dir-se que la forma s l'adjectiu de la idea i que si aquesta es presenta amb l'ingeni i la delicadesa amb qu es presenta en dita composici, aquesta tara de l'exotisme s inapreciable".

(Del Prleg d'Oswald Cardona a la segona edici del llibre 'Poesies')

Enllaos externs.
Guillem August Tell i Lafont a l'Enciclopdia Catalana;
Poesies, edici online Barcelona 1971;
Enfillal de sonets Per a ordinadors de butxaca;
Vida Per a ordinadors de butxaca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20641" title="Nombre enter" nonfiltered="3903" processed="3877" dbindex="8920">

Els nombres sencers o enters sn una extensi dels nombres naturals formada pels propis nombres naturals (1,2,3...), els seus corresponents negatius (-1,-2,-3...) i el nombre zero (0). El conjunt de tots els enters generalment es denota pel smbol   (). Els nombres enters sn un subconjunt dels nombres racionals.

Histria.

Histricament el reconeixement dels nombres negatius com a nombres de ple dret ha estat molt ms complicat que per la resta dels enters.

El concepte abstracte de nombres negatius va ser reconegut entre el 100 aC - 50 aC.  El xins  Nou captols sobre el art de les matemtiques   (Jiu-zhang Suanshu) cont mtodes per a trobar rees de figures;  es feien servir barres vermelles per a denotar coeficients positius i barres negres per als negatius.  Aquesta s la menci dels nombres negatius ms antiga coneguda a l'Est; la primera referncia en un treball occidental va ser al segle III a Grcia.  Diofant d'Alexandria va fer referncia a l'equaci que avui s'escriuria com a  (la soluci ha de ser negativa) a Aritmtica, dient que l'equaci donava un resultat absurd.

Durant els anys 600, els nombres negatius s'usaven de forma habitual a la ndia per a representar deutes.  La referncia anterior de Diofant va ser discutida de forma ms explcita pel matemtic indi Brahmagupta, a Brahma-Sphuta-Siddhanta 628, qui va fer servir nombres negatius per a produir la forma general de la frmula quadrtica que es continua fent servir avui en dia.  Per, al segle XII a la ndia, Bhaskaraobt les arrels negatives de les equacions quadrtiques per diu que el valor negatiu "en aquest cas no s'ha de adoptar, perqu s inadequat; la gent no aprova les arrels negatives".

Els matemtics europeus, majoritriament,es varen resistir al concepte de nombres negatius fins al segle XVII, tot i que Fibonacci admetia solucions negatives en problemes financers on es podien interpretar com a deutes (captol 13 del Liber Abaci, 1202) i ms tard en el cas de prdues (a Flos).  Al mateix temps, els xinesos indicaven els nombres negatius a base de dibuixar una ratlla diagonal travessant el dgit de ms a la dreta diferent de zero del corresponent nombre positiu.  El primer s dels nombres negatius en un treball europeu va ser fet per Chuquet durant el segle XV.  Els va fer servir com a exponents, per es referia a ells com a  nombres absurds .

Fins i tot en dates tant recents com al segle XVIII, el matemtic Sus Leonhard Euler creia que els nombres negatius eren ms grans que infinit, i era prctica habitual de ignorar qualsevol resultat negatiu que donessin les equacions en base a la suposici de qu no eren significatius, tal com va fer Ren Descartes amb les solucions negatives de un sistema cartesi de coordenades.

Esxtensi dels nombres naturals .
A partir dels nombres naturals es construeixen els nombres enters estenent-los, es a dir afegint-los-hi uns nous elements de tal forma que la resta sempre tingui un resultat.

La resta es defineix com la operaci inversa de la suma, aix si  llavors  i . 

El conjunt dels nombres naturals es diu que s tancat respecte de la suma perqu per a qualsevol parella de nombres naturals, el resultat de la seva suma s tamb un nombre natural.

Ara b, resulta que el conjunt de nombres naturals no s tancat respecte de la resta perqu, per exemple, no existeix cap nombre 
natural que sumat a 1 doni zero, per tant 0-1 no t cap resultat dins del conjunt dels nombres naturals.

El nombre negatiu -n ( oposat de n) es defineix com el nombre que sumat a n dna zero.

Els negatius es poden interpretar com la quantitat d'elements, de conjunts amb elements especials, que en unir-se amb els conjunts que tenen elements normals es neutralitzen o cancellen o anullen. Per exemple una quantitat negativa de diners es pot emprar per a representar un deute de tal manera que en unir-se amb la mateixa quantitat per positiva es cancella el deute.  La crrega elctrica d'un determinat nombre de partcules es pot representar amb un nombre negatiu de tal manera que en reunir-se amb un nombre igual de partcules que tenen la mateixa quantitat de crrega per oposada es cancellen mtuament i en resulta una matria elctricament neutra.

Els nombres negatius s'escriuen afegint un signe menys davant del nombre del qual en sn oposats. Aix l'oposat del 7 s'escriu  7.  Quant el conjunt de nombres negatius s'uneix amb el conjunt dels nombres naturals (incls el zero), s'obt el conjunt dels nombres enters Z (Del alemany Zahl, plural Zahlen, que vol dir nombre), tamb s'escriu com a  .

Operacions amb nombre enters.

Com que els nombres enters sn una extensi dels nombres naturals les operacions de sumar, restar, multiplicar, dividir, potenciaci etc han de conicidir (han de donar el mateix resultat) quant s'apliquen entre els nombres enters que estan identificats amb nombres naturals, per cal definir de nou el significat d'aquestes operacions quan intervenen nombres negatius.

Un concepte til per aquestes definicions s el de valor absolut d'un nombre enter. Es defineix el valor absolut d'un nombre enter n de la segent manera: Si el nombre n s positiu el seu valor absolut s el mateix nombre, si s negatiu el seu valor absolut s el seu oposat (s a dir el nombre positiu que cal sumar-li per que el resultat sigui zero).

 Extensi de la suma .
En sumar dos nombres negatius si es vol que es conservin les propietats commutativa i associativa ha de ser:
;
Per tant cal definir la suma com:
 ;
O dit en paraules, per sumar dos nombres negatius, se sumen els mduls i al resultat se li posa signe negatiu.

Llavors es pot veure que sumar un nombre negatiu i restar han de ser el mateix. Com que en sumar i restar el mateix nombre a una quantitat ha de quedar la mateixa quantitat, si s ha de seguir complint la propietat associativa ha de ser:
;

Aquesta propietat permet definir la suma de dos nombres de diferent signe. Si el que t el mdul ms gran s el positiu i el que t el mdul ms petit s negatiu simplement es resta del de mdul ms gran el ms petit. Si el que t el mdul ms gran s el negatiu llavors no es pot restar per es pot aplicar el segent:
;
Per tant el que es fa s restar del que t el mdul ms gran el que el t ms petit i al resultat se li assigna signe negatiu.

 Extensi de la resta .

Com que sumar un nombre negatiu i restar ha de ser el mateix, per estendre la resta n hi ha prou amb definir-la com la suma de l element oposat. Llavors s apliquen les regles de la suma.

 Extensi de la multiplicaci .

Per estendre la multiplicaci al cas de dos nombres de diferent signe es pot forar que es compleixi la propietat commutativa per poder multiplicar sempre el positiu pel negatiu i definir-la com el resultat de sumar el negatiu amb si mateix una quantitat de vegades igual al nombre positiu. Aix s el mateix que sumar el positiu amb si mateix una quantitat de vegades igual al mdul del nombre negatiu i al resultat canviar-li el signe. O el que s el mateix multiplicar els mduls i al resultat assignar-li el signe negatiu.

L'observaci anterior dna el criteri per estendre la multiplicaci de dos nombres negatius es multiplica un pel mdul de l altre (que com que el primer s negatiu dna un resultat negatiu) i al resultat se li canvia el signe (que dna un resultat positiu).

 Extensi de la divisi .

Si es vol que en tornar a multiplicar el resultat d'una divisi pel divisor doni altre cop el dividend no hi ha ms remei que definir-la com el resultat de la divisi dels mduls i llavors aplicar el mateix criteri de signes que amb la multiplicaci. Cal fixar-se que igual com passa amb els nombres naturals, no sempre es pot trobar el resultat d una divisi, s el cas en que no es pot trobar el resultat de la divisi dels mduls en el conjunt dels nombres naturals.

 Regles per sumar, restar i dividir nombres enters .

Tot aix es pot resumir en la segent taula on a i b sn nombres naturals:


O els que s el mateix amb les segents regles:

Per sumar dos nombres enters ;
del mateix signe: Se sumen els valors absoluts dels sumands, es posa el mateix signe dels sumands.
de diferent signe: Es resten els valors absoluts dels sumands, es posa el signe del sumand que t el major valor absolut.

Per restar dos nombres enters se suma el primer a l'oposat del segon.

Per multiplicar dos nombres enters: Es multipliquen els valors absoluts dels factors, Si sn del mateix signe es posa signe positiu si sn de diferent signe es posa signe negatiu.

Per dividir dos nombres enters: Es divideixen els seus valors absoluts, Si sn del mateix signe es posa signe positiu si sn de diferent signe es posa signe negatiu.

Relaci d'ordre
Un cop definida la resta es pot definir una relaci d'ordre en eo conjunt dels nombres entres. Un nombre a s ms gran o igual que un nombre b si a-b s un nombre natural (un enter no negatiu).

Per exemple (-3) s ms gran o igual que (-7 ) perqu (-3)-(-7) = 4 que s un nombre natural. En canvi (-7) no s ms gran que 6 perqu (-7)-6 = -13 que no s un nombre natural.

 Extensi de la potenciaci .

Estendre la operaci de elevar un nombre negatiu a un exponent positiu no t cap problema un cop s ha ests la multiplicaci de nombres negatius. Noms fixeu-vos que com que cada cop que el nombre es multiplica per si mateix canvia el signe el resultat ser el mateix que elevar el mdul del nombre per amb signe negatiu si l exponent s senar i positiu si l exponent s parell.
 
Cal resoldre el problema de donar un significat a la operaci de elevar un nombre a un exponent negatiu. Elevar-lo a un exponent positiu volia dir multiplicar-lo per si mateix tantes vegades com indica l exponent per qu pot voler dir multiplicar-lo per si mateix un nombre negatiu de vegades?

La forma de resoldre-ho s observar la segent propietat de la potenciaci en nombres naturals:
;
Si es vol que la mateixa propietat es conservi pel cas dels nombres enters s ha de fer que:
;
Per fixeu-vos que
;
Per tant s'ha de definir la potncia a un exponent negatiu com la divisi entre la potncia al mateix exponent positiu:
;
Fixeu-vos que encara que el conjunt dels nombres naturals era tancat respecte de la potenciaci, el conjunt dels nombres enters no ho s perqu hi ha potncies que no tenen soluci al conjunt dels nombres enters per exemple:
;
Que no s un nombre enter.
Aix permet tamb donar sentit a l'operaci de elevar a la potncia zero de la segent manera:
;
D'aquesta manera conv assignar el valor 1 a qualsevol nombre elevat a zero.

 Propietats .
Igual que els nombres naturals, el conjunt dels enters Z s tancat per les operacions de suma i multiplicaci, es a dir, la suma i el producte de dos enters qualsevol s un altre enter. Per, al incloure els nombres negatius i el zero, Z (a diferncia del que passa mb els nombres naturals) tamb s tancat respecte de la resta. Z no s tancat respecte de les operacions de divisi, ja que el quocient de dos enters (per exemple 1 dividit entre 2), pot no ser un nombre enter. Ax com els nombres naturals sn tancats respecte de l'exponenciaci, els enters no ho sn (dons quan l'exponent s negatiu el resultat pot ser una fracci).

La segent taula cont algunes de les propietats bsiques de la suma la multiplicaci d'enters. a, b i c representen nombres enters qualsevol.


Referncies.
 Bell, E. T., Men of Mathematics. New York: Simon and Schuster, 1986. (Hardcover; ISBN 0-671-46400-0)/(Paperback; ISBN 0-671-62818-6);
 Herstein, I. N., Topics in Algebra, Wiley; 2 edition (June 20, 1975), ISBN 0-471-01090-1.
 Mac Lane, Saunders, and Garrett Birkhoff; Algebra, American Mathematical Society; 3rd edition (April 1999). ISBN 0-8218-1646-2.

Enllaos externs.

 The Positive Integers - divisor tables and numeral representation tools;
 On-Line Encyclopedia of Integer Sequences cf OEIS;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20643" title="Funitel" nonfiltered="3904" processed="3878" dbindex="8921">

Un funitel s un remuntador de 2 cables tractors d'on pengen cabines desembragables. 

El nom prov de la barreja de tele (tpic comenament de paraula per a molts remunatadors) i funicular. De fet per, s com una mena de telecabina, per amb unes dimensions molt superiors, ja que en estar aguantades per dos cables, les cabines poden ser molt ms grosses, amb capacitat de fins a 35 persones. Com en els telecabines, les cabines del funitel disminueixen la velocitat als extrems de la lnia per a permetre l'embarcament i desembarcament dels passatgers (desembragament).

La presncia dels 2 cables tamb permet una major resistncia al vent que els remuntadors penjants d'un sol cable, ja que no es balancegen tant les cabines. A ms, el nmero de pilones es redueix, si b les seves dimensions i complexitat augmenten sensiblement.

Cal dir que la manera de fer girar els cables a les estacions no es limita com habitualment a una sola roda, sin que hi ha mltiples opcions per a aconseguir que els dos vagin exactament a la mateixa velocitat. De fet, els dos cables sn, a vegades, un de sol convenientment enrotllat, tal i com es mostra a l'esquema contigu.

Als Pasos Catalans noms hi ha un funitel, el Funincamp, que serveix per accedir a la part alta de l'estaci de Grand Valira (sector de Grau Roig) des del poble d'Encamp. S'utilitza doncs noms com a entrada a l'estaci, per no dna accs a cap pista directament.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20648" title="Cadmi" nonfiltered="3905" processed="3879" dbindex="8923">


El cadmi s un element qumic de nombre atmic 48 situat en el grup 12 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Cd. s un metall blanc blavs, relativament poc abundant. s un dels metalls ms txics, encara que podria ser un element qumic essencial, necessari en molt petites quantitats, per a no est clar. Normalment es troba en menes de zinc i s'empra especialment en piles.

 Caracterstiques principals .
El cadmi s un metall blanc blavs, dctil i malleable. Es pot tallar fcilment amb un ganivet. En alguns aspectes s semblant al zinc.

La toxicitat que presenta s semblant a la del mercuri; possiblement s'enllaa a residus de cistena. La metalotionena, que t residus de cistena, s'enllaa selectivament amb el cadmi.

El seu estat d'oxidaci ms com s el +2. Pot presentar l'estat d'oxidaci +1, per s molt inestable.

 Aplicacions .

Aproximadament tres quartes parts del cadmi produt s'empra en la fabricaci de bateries. Especialment en les bateries de nquel-cadmi.
Una part important s'empra en galvanoplstia (com a recobriment).
Algunes sals s'empren com pigments. Per exemple, el sulfat de cadmi s'empra com a pigment groc.
S'empra en algunes aliatges de baix punt de fusi.
A causa del seu baix coeficient de fricci i molt bona resistncia a la fatiga, s'empra en aliatges per a coixinets.
Molts tipus de soldadures contenen aquest metall.
En barres de control en fissi nuclear.
Alguns compostos fosforescents de cadmi s'empren en televisions.
S'empra en alguns semiconductors.
Alguns compostos de cadmi s'empren com a estabilitzants de plstics com el PVC.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20653" title="Estronci" nonfiltered="3906" processed="3880" dbindex="8924">

L'estronci s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Sr i el seu nombre atmic s 38.

Caracterstiques principals.
L'estronci s un metall bla de color platejat brillant, quelcom malleable, que rpidament s'oxida en presncia d'aire adquirint un to groguenc per la formaci d'xid pel que ha de conservar-se submergit en queros. A causa de la seva elevada reactivitat el metall es troba en la naturalesa combinat amb altres elements i compostos. Reacciona rpidament amb l'aigua alliberant hidrogen per a formar l'hidrxid.

El metall crema en presncia d'aire  espontniament si es troba en pols finament dividit  amb flama roja-rosada formant xid d'estronci i nitrur d'estronci; ats que amb el nitrogen no reacciona per sota de 380C forma nicament l'xid quan crema a temperatura ambient. Les sals voltils d'estronci pinten d'un bell color carmes les flames pel que s'usen en pirotcnia.

Presenta tres estats allotrpics amb punts de transici a 235 C i 540 C.

 Aplicacions .
Avui en dia, el principal s de l'estronci s en cristalls per a tubs de rajos catdics de televisors en color a causa de l'existncia de regulacions legals que obliguen a utilitzar aquest metall per a filtrar els rajos X evitant que incideixin sobre l'espectador. Altres usos sn:

 Pirotcnia (nitrat).
 Producci d'imants de ferrita;
 El carbonat s'usa en el refinament del zinc (eliminaci del plom durant l'electrlisis), i el metall en la desulfuritzaci de l'acer i com a component de diversos aliatges.
 El titanat d'estronci t un ndex de refracci extremadament alt i una dispersi ptica major que la del diamant, propietats d'inters en diverses aplicacions ptiques. Tamb s'ha usat ocasionalment com a pedra preciosa.
 Altres compostos d'estronci s'utilitzen en la fabricaci de cermiques, productes de vidre, pigments per a pintures (cromat), llums fluorescents (fosfat) i medicaments (clorur i perxid).
 L'istop radioactiu Sr-89 s'usa en la terpia contra el cncer, el Sr-85 s'ha utilitzat en radiologia i el Sr-90 en generadors d'energia autnoms.

Histria.
L'estronci (d'estronciana) va ser identificat el 1970 per Adair Crawford en el mineral estroncianita distingint-lo d'altres minerals de bari. El 1798 Klaproth i Hope el van descobrir de forma independent. El primer a allar l'estronci va ser Humphry Davy mitjanant electrlisi de l'estronciana  xid d'estronci  d'on prov el nom del metall.

Abundncia i obtenci.
L'estronci s un element abundant en la naturalesa representant una mitjana del 0,034% de totes les roques gnies i es troba majoritriament en forma de sulfat (celestita) i carbonat (estroncianita). La similitud dels radis inics del calci i l'estronci fa que aquest pugui substituir al primer en les xarxes iniques de les seves espcies minerals, el que provoca que l'estronci es trobi molt distribut. La celestita es troba en bona mesura en dipsits sedimentaris de grandria suficient perqu la seva mineria sigui rendible ra per la qual s la principal mena d'estronci a pesar que l'estroncita seria, en principi, millor ja que l'estronci es consumeix principalment en forma de carbonat, no obstant aix els dipsits d'estroncita econmicament viables trobats fins a la data sn escassos. Les explotacions principals de mineral d'estronci es troben a Anglaterra.

El metall es pot extreure per electrlisi del clorur fos barrejat amb clorur de potassi:

(ctode) Sr2+* + 2e-   Sr (node) Cl-*  Cl2 (gas) + e-;

o b per aluminotrmia, s a dir, reducci de l'xid amb alumini en buit a la temperatura de destillaci de l'estronci.

 Istops .
L'estronci t quatre istops naturals estables: Sr-84 (0,56%), Sr-86 (9,86%), Sr-81 (7,0%) i Sr-88 (82,58%). nicament l'istop Sr-87 s radiognic, producte de la desintegraci del rubidi-87. Per tant, el Sr-87 pot tenir dos orgens; el format durant la sntesi nuclear primordial (juntament amb els altres tres istops estables) i el format pel decament del rubidi. La ra Sr-87/Sr-86 s el parmetre tpicament utilitzat en la dataci radiomtrica de l'investigaci geolgica, trobant-se entre valors entre 0,7 i 4,0 en distints minerals i roques.

Es coneixen setze istops radioactius. El ms important s el Sr-90, de 29 anys de vida mitja, subproducte de la pluja nuclear que segueix a les explosions nuclears i que representa un important risc sanitari ja que substitueix amb facilitat al calci en els ossos dificultant la seva eliminaci. Aquest istop s un dels emissors beta d'alta energia i llarga vida mitja ms coneguts, i s'empra en generadors auxiliars nuclears (SNAP, Systems for Nuclear Auxiliary Power) per a naus espacials, estacions metereolgiques remotes, balises de navegaci i, en general, aplicacions en les quals es requereixi una font d'energia elctrica lleugera i amb gran autonomia.

Precaucions.
L'estronci pur s extremadament reactiu i crema espontniament en presncia d'aire pel qual es considera un risc d'incendi.

El cos hum absorbeix l'estronci igual que el calci. Les formes estables (no radioactives) d'estronci no provoquen efectes adversos significatius en la salut, per el Sr-90 radioactiu s'acumula en el cos perllongant l'exposici a la radiaci i provocant diversos desordres incls el cncer d'os.


Referncies.
Enciclopedia Lliure ;
ATSDR -  Perfil toxicolgic ;
 
Enllaos externs.
WebElements.com - Estronci ;
EnvironmentalChemistry.com - Estronci ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20657" title="Rubidi" nonfiltered="3907" processed="3881" dbindex="8925">


El rubidi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s el Rb i el seu nombre atmic s 37. El rubidi, s un element metllic tou, blanc platejat , del grup dels metalls alcalins. L'istop Rb-87 s un istop natural del rubidi, lleugerament radioactiu. El rubidi s altament reactiu, amb propietats similars als altres elements del grup 1, com encendre's espontniament en presncia d'aire

Caracterstiques principals.
El rubidi s un metall alcal tou, de color platejat blanc brillant que s'entela rpidament en  aire, molt reactiu (s el segon element alcal ms electropositiu) i pot trobar-se lquid a temperatura ambient. Igual com els altres elements del grup 1 pot cremar espontniament en presncia d'aire amb flama de color violeta groguenc, reacciona violentament amb l'aigua desprenent hidrogen i forma amalgames amb mercuri. Pot formar aliatges amb or, els altres metalls alcalins, i alcalinoterris, antimoni i bismut.

Igual que els altres metalls alcalins presenta un nic estat d'oxidaci (+1) i reacciona amb dixid de carboni, hidrogen, nitrogen, sofre i halgens. Amb l'oxigen forma almenys quatre xids: Rb2O, Rb2O2, Rb2O3, RbO2.

Aplicacions.
El rubidi es pot ionitzar amb facilitat pel que s'ha estudiat el seu s en motors inics per a naus espacials, encara que xen i el cesi han demostrat una major eficcia per a aquest propsit. S'utilitza principalment en la fabricaci de vidres especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra ptica i equips de visi nocturna.

Altres usos sn:
 Recobriments fotoemissors de telluri-rubidi en cllules fotoelctriques i detectors electrnics.
 Afinador de buit, 'getter', (substncia que absorbeix les ltimes traces de gas, especialment oxigen) en tubs de buit per assegurar el seu correcte funcionament.
 Component de fotoresistncies (o LDR, 'Light dependant resistors' resistncies dependents de la llum), resistncies en les quals la resistncia elctrica varia amb la illuminaci rebuda.
 En medicina per a la tomografia per emissi de positrons, el tractament de la epilpsia i la separaci per ultracentrifugat d'cids nucleics i virus.
 Fluid de treball en turbines de vapor.
 El RbAg4I5 t la major conductivitat elctrica coneguda a temperatura ambient de tots els cristalls inics i podria usar-se en la fabricaci de bateries en forma de primes lmines, entre altres aplicacions elctriques.
 S'estudia la possibilitat d'emprar el metall en generadors termoelctrics basats en la magnetohidrodinmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguin conduts a travs d'un camp magntic generant un corrent elctric.

En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seva semblana qumica.

Histria.
El rubidi (del llat rub dus, ros) va ser descobert el 1861 per Robert Bunsen i Gustav Kirchhoff en la lepidolita utilitzant un espectroscopi (inventat un any abans) en detectar les dues ratlles vermelles caracterstiques de l'espectre d'emissi d'aquest element i que sn la ra del seu nom. Sn poques les aplicacions industrials d'aquest element que el 1920 va comenar a usar-se en cllules fotoelctriques havent-se usat sobretot en activitats d'investigaci i desenvolupament, especialment en aplicacions qumiques i electrniques.

Abundncia i obtenci.
Malgrat no ser un element gaire abundant en l'escora terrestre ja que es troba entre els 56 elements que engloben conjuntament un 0,05% del pes de la mateixa, no pot considerar-se escs. Representant de l'ordre de 78 ppm en pes, s el 23 element ms abundant i el 16 dels metalls superant a altres metalls comuns com el coure, el plom i el zinc dels que s'extreuen milers de tones anuals, una quantitat molt gran, comparat amb les aproximadament tres tones anuals del rubidi.

s a ms 30 vegades ms abundant que el cesi i 4 que el liti metalls de l'obtenci dels quals s'extreu com a subproducte. La ra de tal disparitat rau que no es coneixen minerals en els quals el rubidi sigui l'element predominant i que el seu radi inic s molt similar al del potassi (2000 vegades ms abundant) substituint-lo, en nfimes quantitats, en les seves espcies minerals on apareix com a impuresa.

Es troba en diversos minerals com leucita, pollucita i zinnwaldita. La lepidolita cont un 1,5% de rubidi (pot superar en ocasions el 3,15%) i s d'on s'obt el metall majoritriament; tamb altres minerals de potassi i clorur de potassi contenen quantitats significatives de rubidi com per a permetre la seva extracci rendible, aix com els dipsits de pollucita (que poden contenir fins un 1,35% de Rb) entre els que destaquen els del llac Bernic a Manitoba (Canad).

El metall s'obt, entre altres mtodes, reduint el clorur de rubidi amb calci en buit, o escalfant el seu hidrxid amb magnesi en corrent d'hidrogen. Petites quantitats poden obtenir-se escalfant els seus composts amb clor barrejats amb xid de bari en buit. La puresa del metall comercialitzat varia entre 99 i 99,8%.

 Istops .
Es coneixen 24 istops de rubidi, trobant-se'n en la natura tan sols dos, el Rb-85 i el radioactiu Rb-87. Les mescles normals de rubidi sn lleugerament radioactives.

L'istop Rb-87, que t una vida mitjana de 4,75E10 anys, s'ha usat molt per a la dataci radiomtrica de roques. El Rb-87 decau a Sr-87 estable emetent una partcula beta negativa. Durant la cristallitzaci fraccionada, l'estronci tendeix a concentrar-se en la plagioclasa quedant el rubidi en la fase lquida, de manera que el rati  Rb/Sr al magma residual s'incrementa al llarg del temps. Els majors ratis, de 10 o ms, es troben en les pegmatites. Si la quantitat inicial d'estronci s coneguda o pot extrapolar-se, mesurant les concentracions de Rb i Sr i el quocient Sr-87/Sr-86 pot determinar-se l'edat de la roca. Evidentment l'edat mesurada ser la de la roca si aquesta no ha sofert alteracions desprs de la seva formaci.

La freqncia de ressonncia de l'tom de Rb-87 s'usa com a referncia en normes i oscilladors utilitzats en transmissors de radio i televisi, en la sincronitzaci de xarxes de telecomunicaci i en la navegaci i comunicaci via satllit. L'istop s'empra a ms en la construcci de rellotges atmics.

L'istop Rb-82 s'utilitza en l'obtenci d'imatges del cor mitjanant tomografia per emissi de positrons. A causa de seu curta vida mitja (1,273 minuts) se sintetitza, abans de la seva administraci, a partir d'estronci-82 ja que amb tan sols un dia es desintegra prcticament per complet.



 Precaucions .
El rubidi reacciona violentament amb l'aigua podent provocar la inflamaci de l'hidrogen desprs en la reacci:

2 Rb + 2 H2O   2 Rb(OH) + H2;

Per assegurar la puresa del metall i la seguretat en la seva manipulaci s'emmagatzema en oli mineral sec, en buit o en atmosfera inert.

 Referncies .
 Los Alamos National Laboratory ;
 US Geological Survey ;
 Office of Nuclear Energy, Science and Technology ;

Enllaos externs.
WebElements.com - Rubidi ;
EnvironmentalChemistry.com - Rubidi ;
Imatges del rubidi altament pur de www.smart-elements.com ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20659" title="Festival internacional de cinema negre de Manresa" nonfiltered="3908" processed="3882" dbindex="8926">
El Fecinema o Festival interacional de cinema negre de Manresa, se celebra anualment a la ciutat de Manresa.  Es va iniciar l'any 1999 i premia principalment curtmetratges de cinema negre, al mateix temps que es mostren pellcules de la mateixa temtica. Tamb es donen premis als millors guions per a curtmetratge, millor idea i millor cmic, sempre del gnere negre. Es sol celebrar durant la tercera setmana d'octubre.

Histria.

 VI edici (2004) .
Del 14 al 18 d'octubre del 2004. La sisena edici es caracteritza per ampliar els actes a altres poblacions de la comarca del Bages; Calls, Arts, Calders i Navarcles

Inclou les seccions segents; secci oficial de cinema negre, secci oficial de cinema fantstic i la secci pantalla d'actualitat, a ms de tota mena d'actes parallels. S'inaugur amb la pellcula de Michael Mann, Collateral i es clausur amb la de Joseph Rubenint, The Forgotten.

Enllaos relacionats.
 Pgina oficial del festival;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20660" title="Besiberri" nonfiltered="3909" processed="3883" dbindex="8927">


Toponmia: Diversos indrets de l'Alta Ribagora;
Barranc de Besiberri;
Estany de Besiberri;
Estanyets de l'Obaga de Besiberri;
Vall de Besiberri;
Una srie de pics:
Besiberri del Mig;
Besiberri del Nord;
Besiberri del Sud;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20661" title="Vall de Besiberri" nonfiltered="3910" processed="3884" dbindex="8928">

La vall de Besiberri est situada al costat est de la vall de Barravs, als Pirineus centrals, vessant mediterrani, entre els 1.500 i els 3.030 metres sobre el nivell del mar.

s limitada al nord per la serralada del Molar Gran, a l'est pels pics de Besiberri (Nord  3.014 m , del Mig  3.008 m  i Sud  3.030 m ). La vall queda tancada al sud per la Punta Senyalada (o pic de la Torreta, o dels Soldats) i el tossal d'Escobedieso.

Administrativament pertany a Senet, dins el terme municipal de Vilaller, i forma part de l'Alta Ribagora. 

La formaci petrogrfica s el granit, que pertany a la mateixa massa que forma el cordal pirinenc, que va des de la Maladeta al pic de Peguera (des de l'ssera al Flamisell). Hi sn visibles escasses modificacions periglaciars i encara noms superficials. 

Hi ha dos estanys: el de Besiberri, a 2.000 m d'altitud, i l'Estanyet, a 2.200, molt petit aquest darrer. Ambds sn cubetes glaciars. De l'estany ms gran surt el barranc de Besiberri, que tot formant vistoses cascades fa cap a la Noguera Ribagorana. 

La flora s l'alpina. Hi dominen els avets i el pi negre, amb una mica de faig a les parts ms baixes. D'animals hi viuen: l'isard, el senglar, l'ermini, el teix, l'esquirol i la guineu, que va i ve. Tambe hi sn animals ms petits: ratolins, talps, granotes i potser algun trit. En els darrers anys la marmota ha colonitzat una part de la vall. 

No hi fan niu per s hi veuen volar voltors i ligues. Al barranc de Besiberri, a l'estany i fins una mica ms amunt hi viu la truita del pas.

Al 2003 va ser declarada zona d'especial protecci i inclosa a l'rea perifrica del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. 

Quan comena l'estiu puja el bestiar (vaques i vedells) a les pastures entre els dos estanys. A la tardor es fa cacera d'isards. 

A la dcada dels vuitanta s'hi va fer una pista (avui en dia s prohibit el trnsit) i tales fins a 1.700 m d'alada, per treure fusta. Es coneixen els senyals i manquen els grans arbres, per el bosc s est refent prou b.
 
A la sortida de l'estany gran, hi va haver un refugi  dit de Pere Bors  que va ser destrut (dos cops) pels allaus de neu. Al 2002 la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya n'hi va fer construir un altre (bivac de deu llits) un bon tros ms amunt, directament al nord de l'Estanyet, a 2.270 m, al vessant de solell. Tamb hi ha una balma sota un gran bloc, endreada, tancada sense pany, que utilitzen els pastors. s entre els dos estanys, a la banda dreta del barranc, i costa de trobar.

Avui en dia s una vall molt visitada per turistes i muntayencs, ja que s una zona de gran bellesa. Els pics sn en general difcils, accessibles noms a escaladors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20662" title="stat" nonfiltered="3911" processed="3885" dbindex="8929">


L'stat s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s At i el seu nombre atmic s 85. Aquest element radioactiu es forma de manera natural a partir de la desintegraci de l'urani i el tori, i s el ms pesat dels halogens.

Caracterstiques principals.
Aquest element altament radioactiu, segons es confirma per espectrometria de masses es comporta qumicament de manera molt semblant als altres halogens, especialment el iode (probablement s'acumula en la glndula tiroide com el iode). L'stat s probablement ms metllic que el iode. Investigadors del Laboratori Nacional Brookhaven han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi interv l'ani statur (At -).

La quantitat total d'stat en un moment determinat, en tota l'escora terrestre es creu que s inferior a 30 grams, tenint en compte que aquest element es crea continuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escora terrestre) i es torna a descompondre en altres elements rpidament. 

 Histria de l'element .
L'stat ( del grec astatos que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el 1940 per Vall R. Corson, K. R. MacKenzie, i Emilio Segre de la Universitat de Califrnia, Berkeley per bombardeig d'toms de bismut amb partcules alfa.

 Ocurrncia .
L'stat es produeix bombardejant bismut amb partcules alfa energtiques per obtenir At-209 i At-211 amb uns perodes de semidesintegraci relativament llargs, els quals poden ser llavors separats per destillaci del bismut escalfant-lo en presncia d'aire.

 Istops.
L'stat t uns 20 istops coneguts, i  tots ells sn radioactius; l'istop de vida ms llarga s l'At-210 amb un perode de semidesintegraci de noms 8.3 hores.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - stat ;
webelements.com - stat ;
environmentalchemistry.com - stat ;
 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20663" title="Actini" nonfiltered="3912" processed="3886" dbindex="8930">

L'actini s un element qumic de smbol Ac i nombre atmic 89. s una de les terres rares i dna nom a una de la sries, la dels actnids.

 Caracterstiques principals .
s un element metllic, radioactiu de color platejat. A causa de la seva intensa radioactivitat brilla en la foscor amb una llum blavosa. L'istop Ac-227 que es troba, noms en traces, en els minerals d'urani, s un emissor de partcules partcula alfa i Emissi beta amb un perode de semidesintegraci de 21,773 anys. Una tona de mineral d'urani cont prop de 0,1 g d'actini. El seu comportament qumic s molt semblant al de la resta de les terres rarament i particularment al del lant.

 Aplicacions .
La seva radioactivitat s de l'ordre de 150 vegades la del radi, fent-lo til com a font de neutrons; al marge d'aix, no t aplicacions industrials significatives. L'Ac-225 s'empra en medicina en la producci de Bi-213 per a radioterpia.

 Histria .
L'actini (del grec akts, aktnos, raig llumins), va ser descobert el 1899 pel qumic francs Andr-Louis Debierne que el va obtindre de la pechblenda. El 1902 va ser descobert, de forma independent, per Friedrich Otto Giesel.

 Abundncia i obtenci .
Es troben traces d'actini (Ac-227) en minerals d'urani, per comunament s'obtenen petites quantitats (de l'orde de milligrams) bombardejant Ra-226 amb neutrons en un reactor nuclear. El metall s'obt per mitj de la reducci del fluorur d'actini amb vapor de liti a 1100-1300 C.

 Istops .
L'istop radioactiu Ac-227 s l'nic que es troba en la naturalesa i s el ms estable de la trentena d'istops identificats amb un perode de semidesintegraci de 21,773 anys, seguit de l'Ac-225 (10 dies) i Ac-226 (29,37 hores). La resta d'istops tenen perodes de semidesintegraci inferiors a les 10 hores i la majoria d'ells menors d'un minut. L'Ac-228, de la srie del Th-232 es coneix com a mesotori 2.

L'Ac-227 aconseguix l'equilibri amb els seus productes de desintegraci transcorreguts 185 dies, desintegrant-se posteriorment d'acord amb una perode de semidesintegraci de 21,773 anys. 

 Precaucions .
L'Ac-227 s extremament radioactiu i tenint en compte els seus potencials efectes sobre la salut, s tan perills com el plutoni. La ingesta, incls en petites quantitats, pot causar danys molt greus.

 Enllaos externs .

 webelements.com - actini ;
 environmentalchemistry.com - actini ;
 s Elemental - actini ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20676" title="Antimoni" nonfiltered="3913" processed="3887" dbindex="8931">

L'antimoni s un element qumic de nombre atmic 51 situat en el grup 15 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Sb.

Este element semimetlic t quatre formes alotrpiques. La seva forma estable s un metall blanc blavs. L'antimoni negre i el groc sn formes no metlliques inestables. Principalment s'empra en aliatges metllics i alguns dels seus compostos per a donar resistncia contra el foc, en pintures, cermiques, esmalts, vulcanitzaci del cautx i focs d'artifici.

 Caracterstiques principals .
L'antimoni en la seva forma elemental s un slid cristall, fusible, trencads, blanc platejat que presenta una conductivitat elctrica i trmica baixa i s'evapora a baixes temperatures. Aquest element semimetllic s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats fsiques, per no es comporta qumicament com un metall. Tamb pot ser atacat per cids oxidants i halogens.

Les estimacions sobre l'abundncia d'antimoni en l'escora terrestre van des de 0,2 a 0,5 ppm. L'antimoni s calcfil, trobant-se present juntament amb sofre i altres metalls com el plom, el coure i la plata.

 Aplicacions .
L'antimoni t una creixent importncia en la indstria de semiconductors en la producci de dodes, detectors infraroigs i dispositius d'efecte Hall.

Usat com aliant, este semimetall incrementa molt la duresa i fora mecnica del plom. Tamb s'empra en distints aliatges com peltre, metall antifricci (aliat amb estany), metall angls (format per zinc i antimoni), etc.

Algunes aplicacions ms especfiques:
bateries i acumuladors;
tipus d'impremta;
recobriment de cables;
coixinets i rodaments;

Compostos d'antimoni en forma d'xids, sulfurs, antimoniats i halogenurs d'antimoni s'empren en la fabricaci de materials resistents al foc, esmalts, vidres, pintures i cermiques. El trixid d'antimoni  s el ms important i s'usa principalment com retardant de flama. Aquestes aplicacions com retardants de flama comprenen distints mercats com a roba, joguets, o cobertes de seients.

Histria.

L'antimoni era conegut pels xinesos i babilonis cap al 3000 a. de C. El sulfur d'antimoni va ser emprat com a cosmtic i amb objectius medicinals.

La relaci entre el nom actual de l'antimoni i el seu smbol s complexa; el nom copte de la pols cosmtica de sulfur d'antimoni va ser pres pel grec, i d'aquest va passar al llat, resultant el nom stibium. El qumic Jns Jacob Berzelius va usar una abreviatura d'aquest nom en els seus escrits i es va convertir en el smbol comunament emprat Sb.

L'antimoni s mpliament tractat per l'alqumia. Hi ha escrits sobre aquest element de Georg Bauer (Georgios Agrcola), i Basilio Valentn s l'autor dEl carro triomfal de l'antimoni, un tractat sobre l'element.

Abundncia i obtenci.

L'antimoni es troba en la naturalesa en nombrosos minerals, encara que s un element poc abundant. Encara que s possible trobar-lo lliure, normalment est en forma de sulfurs; la principal mena d'antimoni s l'antimonita (tamb anomenada estibinita), Sb2S3.

Per mitj de la torrada del sulfur d'antimoni s'obt xid d'antimoni (III), Sb2O3, que es pot reduir amb coc per a l'obtenci d'antimoni.
2Sb2O3 + 3C 
</doc>
<doc id="20678" title="Fruita" nonfiltered="3914" processed="3888" dbindex="8932">
;


La fruita o les fruites sn un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer. Les fruites posseeixen un sabor i un aroma caracterstics i presenten unes propietats nutritives i una composici qumica que les distingeix d'altres aliments.

 Principals fruites .

Les principals fruites sn:  actindia, alvocat, albercoc, baia, bacora, bresquilla, caqui,  cirera, coco, codony, dtil, figa, figa palera, grosella, guinda, llima o llimona, llima o llimona dola, maduixa, maduixot, magrana, mandarina, mango,  mel, mel d'alger, mra, mra roja, nabiu, nespra, pera, anans o pinya americana, pltan o banana, pomelo, poma, prssec, pruna, ram, sndria, taronja, xirimoia.

Cada fruita t diverses varietats, com ara la poma que pot ser de moltes varietats (Golden, Starking, Reineta, Verda Donzella), aix com les peres (d'aigua, Ercolina), les taronges (Navel, Navel Late, Navelina, Salustiana, i Sanguina) o les mandarines (Satsuma i Clementines).

 Classificaci de la fruita .
 Segons com siga la llavor que continga el fruit, les fruites es classifiquen en:
 Fruites de pinyol: Sn aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
 Fruites de llavor: Sn les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
 Fruita de gra:  Sn aquelles fruites que tenen infinitat de minscules llavors com la figa i la maduixa.
 Segons com siga el temps des de la seua recollecci, la fruita es classifica en:
 Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparaci o cuinat. ;
 Fruita dessecada o fruita pansa: s la fruita que desprs d'un procs de dessecaci es pot consumir als mesos, i fins i tot anys desprs de la seua recollecci. La fruita dessecada no s sinnim de fruita seca.
 Altres grups de fruita comprenen:
 Ctrics com la taronja i la llima.
 Extiques com la pinya i la xirimoia.
 Segons com es produsca el procs de maduraci de la fruita, es classifiquen en fruites climatriques i no climatriques. En la maduraci de les fruites es produeix un procs accelerat de respiraci dependent de l'oxigen. Aquesta respiraci accelerada s'anomena pujada climatrica i serveix per a classificar a les fruites en dos grans grups:
 Fruites climatriques: Sn les que pateixen bruscament la pujada climatrica. Entre les fruites climatriques tenim: poma, pera, pltan, bresquilla, albercoc i xirimoia. Aquestes fruites pateixen una maduraci brusca i grans canvis de color, textura i composici. Normalment  es recollecten en estat preclimatric, i s'emmagatzemen en condicions controlades perqu la maduraci no tinga lloc fins al moment de traure-les al mercat.
 Fruites no climatriques: Sn les que presenten una pujada climatrica lentament i de forma atenuada. Entre les no climatriques tenim: taronja, llima, mandarina, pinya, ram, mel i maduixa. Aquestes fruites maduren de forma lenta i no tenen canvis bruscs en el seu aspecte i composici. Presenten major contingut de mid. La recollecci es fa desprs de la maduraci perqu si es fa quan estan verds desprs no maduren, noms es posen blanes.
 Segons el desenvolupament de les fruites:
 Fruites simples: Es desenvolupen a partir d'un sol pistil, mono o pluricarpelars, com ara el ram, taronges o el mel. Al seu torn les fruites simples poden donar origen a cinc modalitats principals:
 Baia: El pericarpi sencer, s a dir les tres capes exocarpi, mesocarpi i endocarpi, est poc diferenciat. Les parets de l'ovari engrosseixen i es fan sucoses. Part de l'exocarp forma una pell com ara els pltans, dtils, kiwis, nabius. Posseeixen una o diverses llavors.
 Hesperidi: s un tipus especial de baia amb pell rugosa. L'interior del fruit est dividit per septes o barandats donant origen a tants gallons com a carpels, per exemple tots els ctrics. Posseeixen diverses llavors, fins i tot sense llavors, per partenocarpia.
 Pepnides: s una altra variant de la fruita en baia amb pell dura. L'interior d'aquesta fruita no est dividit per septes, com per exemple els melons. Les llavors poden estar disperses pel pericarpi o b agrupades en filaments. No es distingeix l'endocarpi.
 Drupa: Posseeixen poques llavors (una o en molt curt nombre) envoltades d'un endocarpi fibrs i dur, generalment deixant un buit entre ell i el mesocarpi carns. L'exocarp dna origen a una pell suau com per exemple les bresquilles, prunes, cireres i mangos. L'ametla, en contra del que es creu, no s la coberta de la llavor sin l'endocarpi. Tamb s'anomenen fruites de  pinyol .
 Poma: s una fruita carnosa. Les llavors o pipes estan rodejades per un endocarpi coriaci semblant al paper. La part carnosa procedeix del tub floral com per exemple la poma i la pera.
 Fruites agregades: Es desenvolupen a partir de diversos pistils independents que donen origen a diverses xicotetes fruitetes que s'insereixen en un receptacle com, com ara les maduixes i les mres roges.
 Fruites mltiples: Es desenvolupen a partir d'un conglomerat de flors o inflorescncia que posseeixen mltiples ovaris, cada un d'ells procedent d'una flor distinta, que es fusionen en una fruita, generalment carnosa, en aconseguir la maduresa com les figues i la pinya tropical.

 Composici de la fruita .
La composici qumica de les fruites depn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduraci. 
 Aigua: Ms del 80% i fins al 90% de la composici de la fruita s aigua. A causa d'aquest alt percentatge d'aigua i a les aromes de la seua composici, la fruita s molt refrescant.
 Glcids: Entre el 5%  i el 18% de la fruita est format per carbohidrats. El contingut pot variar des d'un 20% al pltan fins a un 5% al mel, mel d'alger i maduixes. Les altres fruites tenen un valor mitj d'un 10%. El contingut en glcids pot variar segons l'espcie i tamb segons l'poca de recollecci. Els carbohidrats sn generalment sucres simples com fructosa, sacarosa i glucosa, sucres de fcil digesti i rpida absorci. En la fruita poc madura ens trobem, mid, sobretot al pltan que amb la maduraci es converteix en sucres simples.
 Fibra: Aproximadament el 2% de la fruita s fibra diettica. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar en les fruites sn principalment pectines i hemicellulosa. La pell de la fruita s la que posseeix major concentraci de fibra, per tamb s on ens podem trobar amb alguns contaminants com a restes d'insecticides, que sn difcils d'eliminar si no s amb el pelat de la fruita. La fibra soluble o gelificant com les pectines formen amb l'aigua mescles viscoses. El grau de viscositat depn de la fruita de qu procedisca i del grau de maduraci. Les pectines exerceixen per tant un paper molt important en la consistncia de la fruita.
 Vitamines: Com els betacarotens, vitamina C, vitamines del grup B.  Segons el contingut en vitamines podem fer dos grans grups de fruites: ;
 Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els ctrics, tamb el mel, les maduixes i el kiwi.
 Riques en vitamina A: Sn riques en carotens, com els albercocs, bresquilla i prunes. ;
 Sals minerals: Igual que les verdures, les fruites sn riques en potassi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals sn sempre importants per sobretot durant el creixement per a la formaci del pinyol. El mineral ms important s el potassi. Les que sn ms riques en potassi sn les fruites de pinyol com l'albercoc, cirera, pruna, bresquilla, etc.
 Valor calric: El valor calric vindr determinat per la seua concentraci en sucres, oscillant entre 30-80 Kcal/100g. Com a excepci tenim fruites greixoses com l'alvocater que posseeix un 16% de lpids i el coco que arriba a tenir fins a un 60%. L'alvocater cont cid oleic que s un cid gras monoinsaturat, per el coco s ric en greixos saturats com el cid palmtic. En tenir un alt valor lipdic tenen un alt valor energtic de fins a 200 Quilocalories/100grams. Per la majoria de les fruites sn hipocalriques respecte al seu pes.
 Protenes i greixos: Els composts nitrogenats com les protenes i els lpids sn escassos en la part comestible de les fruites, encara que sn importants en les llavors d'algunes d'elles. Aix el contingut de greix pot oscillar entre 0,1 i 0,5%, mentre que les protenes pot estar entre 0,1 i 1,5%.
 Aromes i pigments: La fruita cont cids i altres substncies aromtiques que junt amb el gran contingut d'aigua de la fruita fa que aquesta siga refrescant. El sabor de cada fruita vindr determinat pel seu contingut en cids, sucres i altres substncies aromtiques. El cid mlic predomina en la poma, l'cid ctric en taronges, llimes i mandarines i l'tartric en el ram. Per tant els colorants, les aromes i els components fnolicos astringents encara que es troben en molt baixes concentracions, influeixen de manera crucial en l'acceptaci organolptica de les fruites.

 Funcions de la fruita .
Les fruites pertanyen al grup 5 de la roda d'aliments, rics en sucres, vitamines C i A i sals minerals, representada en la dita roda de color verd. Pel seu alt contingut en vitamines i sals minerals pertany al grup d'aliments reguladors. Les fruites es localitzen en el segon pis de la pirmide d'aliments, s a dir, que es recomana la ingesta de 2 peces de fruita en xiquets i 4 peces en l'adult al dia. A pesar que en la classificaci general per grups, les verdures i fruites estan en grups diferents, els nutrients que contenen sn semblants, encara que en el cas de les fruites el contingut en hidrats de carboni s ms elevat i aix les converteixen en aliments un poc ms energtics. Per tant:
 Sn aliments de baix valor calric, ja que quasi el 80% de la seua composici s aigua, i es recomana en les dietes per a l'obesitat. s preferible menjar una pea de fruita abans que una pea de brioxeria. ;
 Contenen fibra diettica que ens aporta mltiples beneficis com per exemple contra el restrenyiment i la diverticulosi.
 La fruita cont mltiples micronutrients que actuen sinrgicament com antioxidants i sembla que sn substncies protectores contra el cncer, demostrat en estudis epidemiolgics en el cncer de prstata i cncer de clon. A ms protegeix de mltiples malalties crniques com la arteriosclerosi i la diabetis mellitus.
Segons la Societat Espanyola de Diettica i Cincies de l'Alimentaci (SEDCA) i la Societat Espanyola de Nutrici la fruita a ms de ser les postres per excellncia i d'aportar colorit i bellesa a la nostra taula, el consum regular de fruita representa en la nostra alimentaci un pilar de l'equilibri diettic i la seguretat d'un aportaci correcta de determinades vitamines. No pot ser substituda per altres postres ms moderns sense desequilibrar la nostra alimentaci. Forma part del nostre comportament alimentari prendre fruita desprs dels principals menjars, encara que hui en dia se substitueix ben sovint per productes lactis, s necessari dir que aquesta substituci no s adequada si es fa de forma habitual, havent de fer-se noms a vegades especials.

La fruita s ms gustosa si es consumeix madura i pot mastegar-se b. Ha de netejar-se correctament i s convenient pelar-la si no tenim la seguretat de si ha sigut tractada amb pesticides o altres productes qumics. La fruita pelada i tallada a trossos cal consumir-la com ms prompte millor, ja que el gust i aspecte es deterioren i el contingut en vitamines disminueix.

 Procs de maduraci i evoluci .
Les transformacions que es produeixen en les fruites a causa de la maduraci sn: 
 Degradaci de la clorofilla i aparici de pigments grocs anomenata carotens i rojos, denominats antocians.
 Degradaci de la pectina que forma l'estructura. ;
 Transformaci del mid en sucres i disminuci de l'acidesa, aix com prdua de l'astringncia. ;
Aquestes transformacions poden continuar evolucionant fins al deteriorament de la fruita. L'etil s un compost qumic que produeix la fruita abans de madurar i s fonamental perqu la fruita madure. En les fruites madures la seua presncia determina el moment de la maduraci, per la qual cosa el control de la seua producci ser clau per a la seua conservaci.
En les no climatriques la presncia d'etil provoca una intensificaci de la maduraci.

 Procs de conservaci .
La fruita ha de ser consumida, principalment com a fruita fresca. Un emmagatzemament prolongat no s adequat; tampoc seria possible per a alguns tipus de fruita, com les cireres o les maduixes. Moltes espcies de fruites no poden ser conservades fresques, perqu tendeixen a descompondre's rpidament. Per a la conserva o emmagatzemament de la fruita cal tenir en compte que la temperatura ambiental elevada afavoreix la maduraci ja que la temperatura massa alta pot afectar l'aroma i al color. La fruita que s'emmagatzema ha d'estar sana, no deteriorada i exempta d'humitat exterior. No s'aconsella guardar juntes diferents varietats de fruita ni les fruites amb hortalisses, sobretot amb la crella, ja que es pensa que pot influir en la maduraci. No s'aconsella guardar els pltans a la nevera perqu l'aroma i l'aspecte es deterioren. La resta de les fruites si poden guardar-se al frigorfic. Es recomana guardar les fruites delicades com a mxim dos dies, una setmana les fruites amb os, i uns deu dies els ctrics madurs. Les pomes i peres poden guardar-se alguns mesos en una habitaci fresca a uns 12 graus, airejada i fosca amb un 80 i 90% humitat.

En la conservaci a gran escala o industrial de la fruita l'objectiu ms important per a aconseguir la dita conservaci ser el control de la seua respiraci, evitant la maduraci de les fruites climatriques i intentant que la maduraci de les fruites no climatriques siga el ms lent possible.
La fruita abans de madurar es conserva en ambients molt pobres en oxigen, i si s possible amb altes concentracions d'anhdrid carbnic. Han de collocar-se en llocs foscs i amb temperatures inferiors als 20 C. Aquestes condicions controlen la producci d'etil.
La fruita ja madura ha de mantenir-se en condicions de poca llum, baixes temperatures entre 0 i 6 graus centgrads i alta humitat relativa, prxima al 90%.
Cal separar les fruites madures de qu no ho estan, ja que una sola pea pot fer madurar a la resta.

 Derivats i conserves de fruites .

Per a poder gaudir de fruita tot l'any, es procedeix a la seua conservaci: 
 Conserva: En llandes o flascons de vidre calfats en absncia d'aire. Els bacteris sn eliminats per calor i s'evita la posterior introducci de les mateixes al recipient per un tancament hermtic al buit. ;
 Assecat:  s el mtode de conservaci mes econmic  de fruites, sobretot per a pomes, prunes, albercocs i ram. Es trossegen i s'assequen a l'aire. L'eliminaci de l'aigua de la fruita per dessecaci constitueix un mtode indicat per a inhibir el creixement de microorganismes i per a inactivar enzimes, si s'acompanya de pretractaments complementaris. Les fruites dessecades contenen al voltant d'un 20% d'aigua, 3% de protenes, 70 a 5% de glcids assimilables i 3 a 5% de fibres. Sn, per tant, aliments rics en energia i minerals, i si la deshidrataci est ben realitzada, constitueixen una excellent font de vitamina A i C. Durant la deshidrataci les prdues de vitamina C poden variar entre el 10% i 50% i les de la vitamina A entre el 10% i el 20%. L'ocupaci de composts ensoframents destrueix la vitamina B1. La fruita seca presenta un contingut baix en humitat, la qual cosa fa que es conserve durant ms temps i no calga consumir-la acabada de recollectar.
 Ensucrat: El sucre extrau la humitat dels bacteris, inhibint el seu desenvolupament i reproducci. Per a la seua preparaci es parteix en trossos la fruita, es colloquen en recipients nets i es cobreixen amb capes importants de sucre, es tanquen en pots i es guarden en lloc fresc. ;
 Macerat en alcohol: L'alcohol s un poders dessecant, que actuaria igual que en el dessecat amb sucre, com per exemple en les cireres al conyac.
La possibilitat d'utilitzar fruites s encara major amb les diverses preparacions de fruites: 
 Melmelades: Sn productes de consistncia pastosa i untosa elaborades amb fruita fresca separada d'ossos i llavors, o b de polpa de fruita o concentrats de fruita a qu s'afig fruita. Aquestes es trituren i es cuinen amb sucre fins a aconseguir una consistncia pastosa. En la seua elaboraci cal afegir 45 parts de fruita  i 55 parts de sucre. L'agregat de colorants o de xarop de glucosa com a mxim del 12%, noms s'admet amb la corresponent declaraci en l'etiqueta. Les melmelades permeten aprofitar aquelles fruites massa madures o deteriorades que no sn aptes per a presentar-les a la taula.
 Confitures: S'elaboren quasi sempre a partir d'un sol tipus de fruita, per cocci de la fruita fresca, sencera o trossejada, a partir de la polpa de la fruita, per amb agitaci. A diferncia de les melmelades, contenen quan ja estan preparats, trossos sencers de fruita, sent melmelades molt fines. El procs d'ensucrat i cocci de confitures, melmelades i gelees, destrueix parcialment la vitamina C, molt oxidable a l'aire en presncia de coure o ferro. S'admet, en general, que la prdua de vitamina C en la confitura s del 25% aproximadament.
 Gelees: Sn una preparaci de consistncia gelatinosa i untosa, elaborades a partir de sucs o extractes de fruites fresques per cocci amb la mateixa quantitat de sucre. El sucre constitueix la major part del valor energtic d'aquest tipus de derivats de fruita.
 Beguda de fruites: S'obtenen esprement o triturant les fruites i afegint aigua i sucre. El valor nutritiu de les begudes de fruites depn sobretot del tipus de fruita utilitzat, dels mtodes de processament i del grau de diluci. El contingut en vitamines s inferior al de la fruita fresca i aquestes prdues depn tamb del tipus de fruita. Aix per exemple, a la mateixa temperatura d'emmagatzemament, la prdua de vitamina C s major en el suc de taronja que en el de pomelo, a causa de reaccions aerbiques i anaerbiques no enzimtiques. En la preparaci de nctars, noms es retira part de la fibra; i el seu valor calric s major que el dels sucs a causa de l'addici de sucre.

Vegeu tamb.
Fruit;
Fruit sec;
Tutti frutti;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20679" title="Fruit" nonfiltered="3915" processed="3889" dbindex="8933">

En les plantes angiospermes, el fruit s un rgan constitut per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que cont les llavors i que collabora a disseminar-les quan sn madures. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarpi. La funci principal d'aquest pericarpi s protegir a la llavor.

A les plantes gimnospermes i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls pren per fruits.

 Funcions del fruit .
Siga quin siga el seu origen i aspecte, el fruit compleix dues funcions importants:
Contenir i protegir a la llavor;
Contribuir a la dispersi de la llavor.
Atraure els animals que dispersen les llavors.

Els animals que mengen fruits i dispersen les llavors han contribut a la reproducci selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.

Molts fruits tenen importncia econmica com a font d'aliment i matries primeres. Als fruits comestibles se'ls coneix comunament com a fruita, i si tenen poc contingut d'aigua fruita seca.

 Tipus de fruits .
Si el fruit procedeixen d'un gineceu unicarpellar o pluricarpellar cenocrpic, s'anomenen fruits simples; si procedeixen d'un gineceu pluricarpellar apocrpic, s'anomenen fruits mltiples o col lectius; si en la formaci del fruit intervenen altres rgans florals, a part dels carpels, s'anomenen fruits complexos. Quan a la maduresa s'obren d'una forma determinanda per a alliberar les granes, s'anomenen dehiscents; en cas contrari, indehiscents. Quan el mesocarpi s carns, s'anomenen carnosos; quan s no carns, s'anomenen secs.

 Fruits simples dehiscents .
 Follicle: Procedeix d'un gineceu unicarpellar. S'obre per la lnia de sutura ventral. Ex. Delphinium (esper de cavaller).
 Llegum: Procedeix d'un gineceu unicarpellar. S'obre en dues valves, per la lnia de sutura ventral i tamb pel nervi central. Ex. Spartium junceum (ginesta).
 Cpsula: Procedeix d'un gineceu pluricarpellar cenocrpic paracrpic o sincrpic (en aquest darrer cas s'anomena caixa). Pot presentar diversos tipus de dehiscncia. Ex. Papaver somniferum (cascall).
 Sliqua: Variant de cpsula que procedeix d'un gineceu bicarpellar paracrpic, per amb un fals env placentari que divideix l'ovari en dos lculs. Fruit ms de 2 vegades ms llarg que ample; dehiscncia en dues valves. Ex. Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca).
 Silcula: Semblant a la sliqua, per menys de dues vegades ms llarg que ample. Ex. Alyssum maritimum (caps blancs).

 Fruits simples indehiscents secs .
 Aqueni: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpellar cenocrpic. Cont una sola llavor. Pericarpi coriaci no soldat a la llavor. ;
 Cpsela: tipus d'aqueni que prov d'un ovari nfer pluricarpellar. Propi de Valeriancies, Dipsaccies i Astercies. Ex. Helianthus annuus (gira-sol).
 Cariopsi: Com l'aqueni, per amb el pericarpi soldat a la llavor. Ex. Triticum sativum (blat).
 Nou: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpellar cenocrpic. Cont una sola llavor. Pericarpi llenys no soldat a la llavor. Ex. Corylus avellana (avellaner). ;
 Ncula: Semblant a la nou i tamb monosperm, per de pericarpi endurit i normalment petit. Ex. Rosmarinus officinalis (roman);
 Smara: Nou proveda d'una ala membranosa. Ex. Acer monspessulanum (aur).
 Esquizocarp: Procedeix d'un gineceu pluricarpellar sincrpic. Cont moltes llavors. Aquest fruit s'obre per les lnies de sutura dels diferents carpels donant lloc als mericarps. Ex. Malva rotundifolia (malva).

 Fruits simples indehiscents carnosos .
 Drupa: Procedeix normalment d'un gineceu unicarpellar i a vegades pluricarpellar cenocrpic. Cont una sola llavor. Mesocarpi carns i endocarpi petri. Ex. Olea europaea (olivera).
 Baia: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpellar cenocrpic. Cont una o diverses llavors. Tot el pericarpi s carns. Ex. Lycopersicum esculentum (tomaquera).
 Hesperidi: Baia modificada en la qual l'epicarpi s glanduls i ric en essncies, el mesocarpi carns per eixut i l'endocarpi membrans. Ex. Citrus aurantium (taronger).

 Fruits mltiples o collectius .
 Polifollicle: Cada carpel dna un fol licle i s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs. Ex. Helleborus foetidus (ellbor).
 Poliaqueni: Cada carpel dna un aqueni i s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, cncau o convex. Ex. Ranunculus bulbosus (ranuncle bulbs).
 Polidrupa: Cada carpel dna una drupa i s'origina un conjunt de fruits monosperms i carnosos. Ex. Rubus ulmifolius (esbarzer).

 Fruits complexos .
En la formaci del fruit intervenen altres rgans florals, a part dels carpels. Sempre provenen d'una sola flor.

 Pom: Fruit format d'un ovari nfer, amb la porci externa provinent del receptacle floral; l'endocarpi s coriaci. Ex.: Pyrus malus (pomera).
 Eteri: Poliaqueni en qu els aquenis es disposen sobre un eix molt desenvolupat i carns. Ex. Fragaria vesca (maduixera).
 Cinrodon: Polinou en qu les nous provenen de carpels tancats en un receptacle cncau. Ex. Rosa canina (roser silvestre).

 Articles relacionats.
 Infructescncia;
 Fruita;
 Fruita seca;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20680" title="Glacera" nonfiltered="3916" processed="3890" dbindex="8934">

Les glaceres sn acumulacions de neu que es formen damunt de terra per acumulaci de nevades, als llocs on per l'abundncia de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament.

Formaci.
Aquesta acumulaci contnua fa que, en arribar la massa de neu compactada a un gruix determinat  molt variable depenent dels llocs , es produeixi un desplaament o lliscament del gel acumulat, a favor de la gravetat. Noms si es fa pals aquest desplaament, la massa gelada rep el nom de glacera.

Les glaceres actuals sn formades totes  segons consideracions cientfiques  fa uns dos o tres milions d'anys, a la glaciaci quaternria, al perode anomenat Plistoc. Aquest perode va registrar unes vint oscillacions climtiques importants i la durada de cadascuna d'aquestes podria haver estat d'uns cent mil anys. 

Ms modernament, dels segles XV al XIX, es va fer notar   sobretot a l'hemisferi Nord  un perode glacial breu per intens, amb un mnim de temperatures entre els anys 1650 i 1700. Tant s aix que el clima de zones boreals ja colonitzades (Groenlndia, Islndia) va empitjorar molt notablement, i fins i tot va deixar alguns indrets com a inhabitables. Aquesta petita glaciaci es coneix amb el nom de Petita Edat del Gel.
 
Hi ha teories que impliquen tamb els moviments de les plaques tectniques i les diferncies en la intensitat de la radiaci solar (Mnim de Maunder durant la Petita Edat del Gel, per exemple), aix com les variacions que pugui haver tingut l'rbita terrestre i el desplaament de l'eix de rotaci de la Terra en la formaci de les glaceres o en l'alternana dels perodes glacials.

Mida i classificaci.

La mida de les glaceres depn fonamentalment del lloc on es formen: sn molt ms grans a les zones polars que a les temperades o clides. Fora dels cercles rtic i Antrtic les glaceres noms es formen en muntanyes elevades, all on la temperatura s tan baixa que no permet la fusi de la neu.
 
A la Terra les glaceres ms importants sn a l'Antrtida, Groenlndia i Alaska, i reben el nom de glaceres continentals.

D'altra mena sn les de les planes elevades, que es formen per acumulaci de neu en superfcies planes o b en superfcies muntanyoses per en qu l'orografia original resta completament colgada per la neu. En aquesta situaci es troben determinades glaceres de grans illes de l'oce rtic i de les regions ms australs d'Amrica. Es diuen glaceres de casquet.

Les que es formen a les muntanyes reben el nom de glaceres alpines i sn de mides molt ms petites. Les ms importants sn a la serralada de l'Himlaia i a Alaska. En aquest darrer territori es troba la glacera dita Malaspina, que t origen alp i, com que no es fon en arribar a la base de la muntanya, ha cobert completament la plana litoral en una superfcie de 4.800 quilmetres quadrats.

Desplaament.

El gel o la neu comprimida de les glaceres es desplaa sobre si mateixa  unes capes sobre les altres  i sobre el sl que ho suporta. Aix s degut, en primer lloc, a la gravetat, amb qu el gel es comporta com un altre fluid. s degut tamb al pes de les successives capes de neu que s'acumulen a les parts ms elevades.

La velocitat de desplaament no s uniforme a tota una glacera; aix, les parts centrals es desplacen ms de pressa que les que freguen contra el terra o contra les parets laterals.
Tampoc s la mateixa velocitat a totes les glaceres:  la glacera Byrd, a l'Antrtida, es desplaa fins a 800 metres cada any. Altres glaceres avancen molt pocs metres l'any. 
El moviment de les masses de gel a velocitat no uniforme s el que provoca l'aparici de les escletxes i o esquerdes a la superfcie de la glacera.

Les glaceres alpines de zones temperades (Alps, Andes, Pirineus) tenen una velocitat de desplaament notable (de 60 a 200 metres l'any) per insuficient actualment per cobrir la zona de fusi; s a dir, la part inferior de la gelera es fon ms de pressa que no pas s'acumula la neu a la part superior. La repetici any rere any d'aquest fenomen est donant lloc a la disminuci de la mida de les glaceres i en molts casos ha comportat ja la seva desaparici.

s precisament el desplaament de les masses de gel  essencial en les glaceres  el que provoca les formes ms importants i caracterstiques de l'erosi glacial: els llacs o cubetes glacials, les morrenes, els fiords tan freqents a les costes d'Escandinvia o els cercles lacustres i valls penjades a les zones muntanyoses.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20681" title="Saturn V" nonfiltered="3917" processed="3891" dbindex="8935">

El coet Saturn V fou el coet llanador de les cpsules Apollo i fou fill directe de Wernher Von Braun. El coet era propulsat per una barreja de oxigen lquid i queros i, a ms dels onze motors principals que s'utilitzaven per a propulsar-lo, tenia trenta motors auxiliars que servien per estabilitzar-lo, separar etapes i d'altres usos.
La primera etapa del Saturn V tenia 5 motors i cremava 14 tones de combustible per segon per tal de servir 3.400 tones d'impuls. Dos minuts i mig ms tard, la primera fase ja s'havia consumit mentre el coet havia assolit els 67 quilmetres d'altura.

La segona etapa, tamb de 5 motors, generava un impuls de 460 tones. La tercera etapa, per ltim, collocava els 3 mduls de l'Apollo en rbita terrestre anomenada rbita d'aparcament. Era all on es procedia a efectuar la maniobra d'acoblar el mdul lunar amb el mdul de comandament, que era on anaven els astronautes. Tot aquest conjunt, que era impulsat pel mdul de servei, (que era el que tenia els propergols i els motors) sortia de l'rbita d'aparcament i partia rumb a la Lluna.

Un cop situats en rbita lunar, dos dels astronautes passaven al mdul lunar, se separaven del mdul de comandament i descendien a la superfcie lunar amb retrocoets i potes articulades. Arribats a la Lluna, s'iniciava l'activitat extravehicular, fent les tasques d'experimentaci i recollida de mostres i quan era acabada la missi, els astronautes tornaven al mdul lunar, la part superior del qual se separava de la part inferior mitjanant els seus propis coets i s'acoblava amb el mdul de comandament que era orbitant la Lluna. Els astronautes passaven dins aquest mdul i el mdul lunar es desprenia i abandonava, acabant per estavellar-se damunt la lluna.

Quan la nau orbitava per la cara oculta de la Lluna, s'encenien els coets del mdul de servei per tal de sortir de l'atracci lunar i iniciar el retorn a la terra. Poc abans d'arribar, el mdul de servei era abandonat i se li donava mitja volta al mdul de comandament perqu presents el seu escut trmic a les capes altes de l'atmosfera. La nau era frenada per retrocoets i la prpia atmosfera abans d'obrir-se els paracaigudes que deixaven la cpsula damunt el mar, d'on era recuperada per la marina nord-americana.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20682" title="Alfons I de Portugal" nonfiltered="3918" processed="3892" dbindex="8936">

Alfons Henriques de Portugal o  Alfons I de Portugal el Conqueridor (Guimares 1109 - Combra 1185), comte de Portugal (1128-1139) i rei de Portugal (1139-1185).

Orgens familiars.
Nascut el 25 de juliol de 1109 a la cort reial de Guimares fou el fill del comte Enric de Borgonya i la comtessa Teresa de Lle. Era nt per lnia paterna d'Enric de Borgonya i Sibilla de Barcelona i per lnia materna d'Alfons VI de Lle i Ximena Nez de Lara.

Fou el primer en ser nomenat rei de Portugal de la Dinastia Borgonya.

Orgen del seu sobrenom.

Grcies a les seues conquestes, que al llarg de ms de quaranta anys van depassar el doble del territori que el seu pare li havia llegat, va ser apellat El Conqueridor, tot i que tamb va ser conegut com El Fundador i El Gran. Els musulmans, en senyal de respecte, van anomenar-lo Ibn-Arrik (fill d'Enric, traducci literal del genitiu Henriques) o El-Bortukali (el Portugus).

Ascens al tron comtal.
El 1112 mor el seu pare Enric de Borgonya, sent la seva mare nomenada comtessa de Portugal i regent de l'infant Alfons.

L'infant va prendre, l'any 1120 sota la direcci de Paio Soares da Maia, l'arquebisbe de Braga, una posici poltica oposada a la de la mare Teresa de Lle (que recolzava el partit dels Travas), qui sign Tractat de Lanhoso el 1121, en veure's derrotada per Urraca I de Castella, pel qual el comtat tornava a ser vassall del Regne de Lle. Quan l'arquebisbe va ser forat a emigrar va endur-se'n amb si l'infant, que el 1122 s armat cavaller a Tui. Restablerta la pau, van tornar al comtat. 

Mentrestant, uns nous incidents van provocar la invasi del Comtat de Portugal per Alfons VII de Castella, que al 1127, pos setge a la ciutat de Guimaraes, on residia Alfons Henriques. Alfons promet lleialtat i vassallatge al rei castell, per la qual cosa aquest desist de conquerir la ciutat. Per alguns mesos desprs, al 1128, les tropes de Teresa de Lle van enfrontar-se amb les d'Alfons Henriques a la batalla de Sao Mamede. La victria d'Alfons va consagrar la seva autoritat al territori del comtat, i va assumir plenament el seu govern. Conscient de la importncia de les forces que amenaaven el seu poder, aquest va concentrar els seus esforos per negociar amb la Santa Seu amb un doble objectiu: abastar la plena autonomia de l'esglsia portuguesa i el reconeixement del regne. Aix mateix feu exiliar la seva mare a Galcia, entrant aquesta en un convent religis.

Independncia de Castella - Regne de Portugal.


Al 1139, desprs d'una gran victria a la batalla d'Ourique contra un fort contingent musulm, Alfons Henriques s aclamat com a rei de Portugal per les seves tropes. Segons la tradici, la independncia va ser-li confirmada ms tard, a les corts de Lamego, quan va rebre el 26 de juliol de l'arquebisbe de Bragana la corona de Portugal, tot i  que estudis recents qestionen la reuni d'aquestes corts. 

El reconeixement de Castella va arribar l'any 1143 i prov del desig d'Alfons VII de Castella d'sser emperador, i per tant de la necessitat de tenir reis com a vassalls. Des de llavors, Alfons I va procurar consolidar la independncia que havia declarat. Va fer grans donacions a l'Esglsia i va fundar diversos convents. Va intentar tamb de conquerir terreny vers el sud, poblat llavors per musulmans i va conquerir Santarem el 1146 i Lisboa el 1147.

El 1179 el Papa Alexandre III, a travs de la butlla Manifestus Probatum, reconeix Portugal com a pas independent i com a vassall de l'Esglsia.

Npcies i descendncia.
El 1146 es cas amb Mafalda de Savoia, filla del comte Amadeu III de Savoia i Mafalda d'Albon. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Enric de Portugal (1147);
 la infanta Mafalda de Portugal (1148), casada el 1159 amb el comte-rei Alfons II d'Arag;
 la infanta Urraca de Portugal (1151-1188), casada el 1165 amb el rei Ferran II de Lle;
 la infanta Sana de Portugal (1153-1159);
 l'infant San I de Portugal (1154-1212), rei de Portugal;
 l'infant Joan de Portugal (1156);
 la infanta Teresa de Portugal (1157-1218), casada amb Felip I de Flandes i desprs amb Eudes III de Borgonya;

Tingu diversos fills naturals, entre ells:
 Urraca Alfons, senyora d'Aveiro;
 Ferran Alfons, conestable del regne;
 Alfons, Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem;

Alfons I de Portugal mor el 6 de desembre de 1185 a Combra.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20687" title="Hackmeeting" nonfiltered="3919" processed="3893" dbindex="8937">
El hackmeeting s una reuni d'afeccionats a internet i la informtica. Les jornades consisteixen en xerrades, tallers, trasteig, i concerts, on la tecnopoltica, el programari lliure, la cultura lliure i la cibercultura sn els temes clau. Als Pasos Catalans, els darrers celebrats foren a Menorca (2005) i Matar (2006).

Vegeu tamb.
 Hacker;
 Hacklab;

Enllaos externs.
 Hackmeeting de l'estat espanyol;
 Hackmeeting de l'estat itali: 2005 2004;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20688" title="San I de Portugal" nonfiltered="3920" processed="3894" dbindex="8938">

San I de Portugal el Poblador ( Combra 1154 - d. 1212 ), rei de Portugal (1185-1212).

Orgens familiars.
Nasqu a la ciutat de Combra l'11 de novembre de 1154 sent fill d'Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. Eran nt per lnia paterna d'Enric de Borgonya i Teresa de Lle, i per lnia materna d'Amadeu III de Savoia i Mafalda d'Albon. Pel matrimoni de les seves germanes s'emparent amb Alfons II d'Arag i Ferran II de Lle.

Orgen del sobrenom.
El seu nom de Poblador li fou atorgat per l'estmul amb qu va apadrinar el poblament dels territoris del pas, amb aquest propsit es va fundar la ciutat de Guarda l'any 1199.

Prncep hereu.
El 1170 San va ser armat cavaller pel seu pare de qui va esdevenir el bra dret, tant des del punt de vista militar, com des del punt de vista administratiu. Durant els primers anys d'independncia portuguesa, va haver-hi molts enemics de la corona, i el primer de tots n'era el regne de Castella i Lle que havia controlat Portugal fins llavors. A banda d'aix, l'Esglsia Catlica trigava a consagrar la independncia de Portugal amb una benedicci. Per compensar aquesta situaci, Portugal va cercar aliats dins de la Pennsula Ibrica, en particular al regne d'Arag, enemic tradicional de Castella, que va ser el primer pas a reconixer Portugal. L'acord va ser signat al 1174 pel matrimoni de San, l'hereu, amb la infanta Dola Berenguer. 

Ascens al tron.
Amb la mort d'Alfons Henriques l'any 1185, San I va esdevenir el segon rei de Portugal. Amb Combra com a centre de Portugal, San I no va continuar amb les guerres frontereres per la possessi de Galcia i va lluitar contra els musulmans localitzats al sud. Amb l'ajuda d'exrcits estrangers, al 1191 San I va conquerir Silves, un important centre administratiu i econmic del sud, amb una poblaci estimada en 20.000 persones. Va ordenar la fortificaci de la ciutat i la construcci del castell que encara hui pot ser admirat. La possessi de Silves fou efmera, perqu quan el rei de Castella i Lle va amenaar de nou el Nord, els musulmans van reconquerir-la.

San I va dedicar molts esforos a l'organitzaci poltica, administrativa i econmica de Portugal. Va acumular un tresor reial i va incentivar la creaci d'indstries. Va concedir diversos furs i va crear aix noves ciutats, a ms de repoblar rees remotes del regne, en particular amb immigrants del comtat de Flandes i del Ducat de Borgonya.

Npcies i descendents.
El 1175 es va casar amb Dola de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag. D'aquesta uni tingueren:
 l'infant Raimon de Portugal (v 1180-d 1156);
 la infanta Teresa de Portugal (1176-1250), casada el 1191 amb Alfons IX de Lle, beatificada el 1705;
 la infanta Sana de Portugal (1180-1229), Abadessa de Lorvo, beatificada el 1705;
la infanta Constana de Portugal (1182-1202);
 l'infant Alfons II de Portugal (1185-1223), rei de Portugal;
 l'infant Pere de Portugal (1187-1255), casat el 1229 amb Aurembiaix, comtessa d'Urgell;
 l'infant Ferran de Portugal (1186-1233), esps de Joana, comtessa de Flandes;
 l'infant Enric de Portugal (1189-1191);
 la infanta Blanca de Portugal (1192-1240), Senyora de Guadalajara;
 la infanta Berenguera de Portugal (1194-1221), casada el 1213 amb Valdemar II de Dinamarca;
 la infanta Mafalda de Portugal (1195-1257), casada el 1215 amb Enric I de Castella, beatificada el 1793;


San I de Portugal mor el 26 de mar de 1212 a la ciutat de Combra, on fou enterrat. Fou succet pel seu fill gran Alfons II de Portugal.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20689" title="Robert Metcalfe" nonfiltered="3921" processed="3895" dbindex="8939">

Robert Metcalfe (Brooklyn (Nova York), 1946) s un pioner estadounidenc en el camp de la tecnologia que va inventar l'estndard Ethernet, va fundar l'empresa 3Com i va formular la Llei de Metcalfe.

Es va llicenciar al MIT en enginyeria elctrica i en direcci d'empreses (per l'Sloan School of Management del MIT). Es va doctorar a la Universitat de Harvard, amb una tesi sobre commutaci de paquets (escrita mentre treballava al Projecte MAC del MIT).

Bob Metcalfe treballava a Xerox PARC el 1973 quan va inventar Ethernet, un estndard que permet connectar ordinadors a poca distncia. El 1979, Metcalfe va deixar PARC per fundar l'empresa 3Com, dedicada a la fabricaci d'equipament per xarxes d'rea local.

El 1980 va rebre el Premi Grace Murray Hopper de la Association for Computing Machinery per la seva feina al camp del desenvolupament de xarxes locals, concretament d'Ethernet.

El 1990, Metcalfe va marxar de 3Com, desprs d'una picabaralla amb la junta directiva i, des d'aleshores es dedica a escriure i a fer conferncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20692" title="Alfons II de Portugal" nonfiltered="3922" processed="3896" dbindex="8940">

 Alfons II de Portugal el Gras ( Combra 1185 - d. 1233 ), rei de Portugal (1212-1223).

Orgens famliliars.
Nascut el 23 d'abril de 1185 a la capital del regne, fou fill del rei San I de Portugal i Dola de Barcelona. 

Era nt per lnia materna del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Arag.

Ascens al tron.
Va succer al seu pare el 1212. Els primers anys del regnat van estar marcats per violents conflictes interns entre Alfons II i els seus germans i germanes, que van ser resolts noms amb la confiscaci dels bens o l'exili a Castella de la majoria d'ells.

El regnat d'Alfons II caracteritz un estil nou de governar, contrari a la tendncia bellicista dels reis precedents. Alfons no va contestar les fronteres amb Lle i Castella, ni va intentar l'expansi cap al sud, per va consolidar l'estrutura econmica i social del pas. El primer conjunt de lleis portugueses s obra d'ell i donen abast principalment a temes com la proprietat privada, el dret civil i l'encunyament de la moneda i es van enviar ambaixades a diversos pasos europeus, amb l'objectiu d'establir tractats comercials. 

Altres reformes d'Alfons II van ser la relaci de la corona portuguesa amb el Papa. Amb l'objectiu  d'obtindre el reconeixement de la independncia de Portugal, el seu avi Alfons I de Portugal, va ser obligat a legislar diversos previlegis per a l'Esglsia. Ms endavant, aquestes mesures van esdevenir feixugues per a Portugal, que veia l'Esglsia desenvolupar-se com un estat dins l'estat. Un cop fermament establerta l'existncia de Portugal, Alfons II va intentar de minar el poder clerical al regne i aplicar-ne part de les rendes en projectes d'utilitat nacional. Aquesta actitud va provocar un conflicte diplomtic entre el Papat i Portugal. Desprs d'haver estat excomunicat pel Papa Honori III, Alfons II va prometre de rectificar els seus erros contra l'Esglsia, per va morir al 1233 sense fer cap esfor seris per a canviar la seua poltica.

La ciutat d'Alccer do Sal va ser conquerida als musulmans al 1217, durant el regnat d'Alfons II, per per iniciativa d'un grup de nobles. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 1206 amb Urraca de Castella, filla del rei Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. D'aquesta uni nasqueren:
 l'ifant San II de Portugal (1207-1248), rei de Portugal;
 l'infant Alfons III de Portugal (1210-1279), rei de Portugal;
 la infanta Elionor de Portugal (1211-1231), casada el 1229 amb Valdemar III de Dinamarca;
 l'infant Ferran de Portugal (1217-1246), senyor de Serpa;
 l'infant Vicen de Portugal (1219);

Alfons II de Portugal va morir el 25 de mar de 1223 a Combra, i fou succet pel seu fill ms gran.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20694" title="Llei de Metcalfe" nonfiltered="3923" processed="3897" dbindex="8941">
La llei de Metcalfe diu que el valor (utilitat) d'un sistema de comunicacions augmenta proporcionalment al quadrat del nombre d'usuaris del sistema (N ). Car un usuari no pot connectar-se amb ell mateix, la frmula s:

N(N 1), o N  N.

Formulada per primer cop per en Robert Metcalfe en relaci amb l'Ethernet, la llei de Metcalfe explica molts dels efectes de xarxa de les tecnologies i xarxes de comunicacions, com Internet o la World Wide Web.

La llei sol illustrar-se amb l'exemple dels aparells de fax: un sol aparell de fax s intil, per el valor de cada aparell de fax augmenta amb el nombre nombre total de faxos a la xarxa doncs el nombre total de gent que pot enviar i rebre documents creix. Aix contrasta amb els models tradicionals de l'oferta i demanda on, si augmenta la quantitat d'alguna cosa, el seu valor disminueix.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20702" title="Final Fantasy" nonfiltered="3924" processed="3898" dbindex="8942">
 Final Fantasy s una srie de jocs de rol en format de videojoc desenvolupada per la companyia japonesa Square Enix. El tema principal de la srie est basat en histries de fantasia. Aquesta srie ha tingut tant de ress que se n'han fet setze entregues, una pellcula i una srie d'anime.

Videojocs de la srie.
Final Fantasy I (1987);
Final Fantasy II;
Final Fantasy III;
Final Fantasy IV;
Final Fantasy V;
Final Fantasy VI;
Final Fantasy VII;
Final Fantasy VIII;
Final Fantasy IX;
Final Fantasy X;
Final Fantasy X-2;
Final Fantasy XI;
Final Fantasy XII (2007);
Final Fantasy Tactics;
Final Fantasy Tactics Advance;
Final Fantasy: Crystal Chronicles;

Projectes d'animaci.
Final Fantasy: Legend of the Crystals;
Final Fantasy: Unlimited;
Final Fantasy VII: Last Order;

Pellcules.
Final Fantasy: The Spirits Within (2001);
Final Fantasy VII: Advent Children;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20704" title="Bari (element)" nonfiltered="3925" processed="3899" dbindex="8943">

El bari s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Ba i el seu nombre atmic s 56. 

 Propietats qumiques .
Reacciona amb l'aigua i s'oxida rpidament en aire humit. L'element es tan reactiu que no existeix en estat lliure en la natura, sempre es troba formant compostos amb halgens, tot i que es presenta en forma de nitrats o sulfats no solubles en aigua. Alguns dels seus compostos es consideren gemmes.

 Enllaos externs .

 webelements.com - Bari ;
 environmentalchemistry.com - Bari ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20705" title="Berkeli" nonfiltered="3926" processed="3900" dbindex="8944">


El berkeli s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s el Bk i el seu nombre atmic s 97.

Referncies.


 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Berkeli ;
s Elemental - Berkeli ;
webelements.com - Berkeli ;
environmentalchemistry.com - Berkeli ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20706" title="Bismut" nonfiltered="3927" processed="3901" dbindex="8945">

  
El bismut s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Bi i el seu nombre atmic s 83.



Alguns minerals que contenen bismut sn;
Galenobismutita: PbBi2S4;



 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Bismut ;
webelements.com - Bismut ;
environmentalchemistry.com - Bismut ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20707" title="Plat" nonfiltered="3928" processed="3902" dbindex="8946">


El plat s un element qumic de nombre atmic 78 situat en el grup 10 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Pt. Es tracta d'un metall de transici i quan est pur s blanc grisenc, precis, pesat, malleable i dctil. s resistent a la corrosi i es troba en distints minerals, sovint junt amb nquel i coure; tamb es pot trobar com a metall. S'empra en joieria, equipament de laboratori, contactes elctrics, empastats, i en catalitzadors de cotxes.

 Caracterstiques principals .
Aquest metall, s resistent a la corrosi i no es dissol en la majoria dels cids, per s en aigua rgia i tamb s atacat lentament per l'cid clorhdric, HCl, en presncia d'aire. Es denomina grup del Plat als elements Ruteni, Osmi, Rodi, Iridi, Palladi i Plat. Aquests elements sn fora usats com a catalitzadors.

El plat s relativament resistent a l'atac qumic, t unes bones propietats fsiques a temperatures altes i bones propietats elctriques. Aix ha fet que s'utilitzi en distintes aplicacions industrials. Per exemple, es pot emprar com a elctrode, en contactes electrnics, etc. El plat no s'oxida amb l'aire, per pot reaccionar, depenent de les condicions, amb cianurs, halogens, sofre, plom, silici, i altres elements, aix com amb alguns xids bsics fosos.

Els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +2 i +4.

 Enllaos externs .
webelements.com - Plat ;
environmentalchemistry.com - Plat ;
Histria del plat ilustrada ;
Caracterstiques del plat i com treballar-lo ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20709" title="Iridi" nonfiltered="3929" processed="3903" dbindex="8947">

L'iridi s un element qumic de nombre atmic 77 que se situa en el grup 9 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Ir. Es tracta d'un metall de transici, del grup del plat, dur, frgil, pesat, de color blanc platejat. S'empra en aliatges d'alta resistncia que poden suportar altes temperatures. s un element poc abundant i es troba en la naturalesa en aliatges amb plat i osmi. s l'element ms resistent a la corrosi. S'empra en contactes elctrics, aparells que treballen a altes temperatures, i com a agent enduridor del plat.

 Caracterstiques principals .
s de color blanc, semblant al plat, per presenta una lleugera coloraci groga. s difcil treballar aquest metall, perqu s molt dur i trencads. s el metall ms resistent a la corrosi. No s atacat pels cids, ni tan sols per l'aigua rgia. Per a dissoldre'l s'empra cid clorhdric, HCl, concentrat amb clorat de sodi, NaClO3 a temperatures altes. T una densitat molt elevada, semblant a la de l'osmi. 

Els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +1, +3 i +4.

















 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20710" title="Bohri" nonfiltered="3930" processed="3904" dbindex="8948">


El bohri s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Bh i el seu nombre atmic s 107.

Histria.
Fou sintetitzat el 1976 per un equip sovitic dirigit per Y. Oganessian a l'institut de recerca nuclear de Dubna. Bombardejant nuclis de Bismut-204 amb nuclis de Crom-54, obtingueren l'istop 261Bh amb un perode de semidesintegraci estimat de 1-2 ms (a opartir de dades posteriors s'obtingu un valor de 10ms).

Referncies.
Los Alamos National Laboratory - Bohri ;

 Enllaos externs .
webelements.com - Bohri ;
environmentalchemistry.com - Bohri ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20711" title="Californi" nonfiltered="3931" processed="3905" dbindex="8949">


El californi s un element  sinttic de la taula peridica el smbol del qual s el Cf i el seu nombre atmic s 98. 


 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Californi ;
It's Elemental - Californi ;
webelements.com - Californi ;
environmentalchemistry.com - Californi ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20712" title="Literatura dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="3932" processed="3906" dbindex="8950">
La literatura estatunidenca s la que es fa als Estats Units d'Amrica en angls.

Escriptors (per ordre cronolgic):
John Smith;
William Bradford;
John Winthrop;
Jonathan Edwards;
Benjamin Franklin,
Thomas Paine;
Philip Freneau;
Charles Brockden Brown;
Washington Irving;
James Fenimore Cooper;
Edgar Allan Poe;
Nathaniel Hawthorne;
Herman Melville;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20713" title="Dola de Barcelona" nonfiltered="3933" processed="3907" dbindex="8951">

Dola de Barcelona ( 1160 - Combra 1198 ), princesa aragonesa i reina consort de Portugal (1185-1198).

Orgens familiars.
Filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina d'Arag Peronella d'Arag. Per lnia paterna era nta de Ramon Berenguer III i Dola de Provena, i per lnia materna de Ramir II d'Arag i Agns de Poitiers. 

Fou germana per tant del comte-rei Alfons II d'Arag, Ramon Berenguer IV de Provena i San I de Provena.

Npcies i descendents.
El 1175 va casar-se amb l'hereu del tron portugus, l'infant San de Portugal, el qual el 1185, per la mort del seu pare, va accedir al tron com a San I de Portugal. Dola va tenir onze fills de San I:
 l'infant Raimon de Portugal (v 1180-d 1156);
 la infanta Teresa de Portugal (1176-1250), casada el 1191 amb Alfons IX de Lle, beatificada el 1705;
 la infanta Sana de Portugal (1180-1229), Abadessa de Lorvo, beatificada el 1705;
la infanta Constana de Portugal (1182-1202);
 l'infant Alfons II de Portugal (1185-1223), rei de Portugal;
 l'infant Pere de Portugal (1187-1255), casat el 1229 amb Aurembiaix, comtessa d'Urgell;
 l'infant Ferran de Portugal (1188-1233), esps de Joana, comtessa de Flandes;
 l'infant Enric de Portugal (1189-1191);
 la infanta Blanca de Portugal (1192-1240), Senyora de Guadalajara;
 la infanta Berenguera de Portugal (1194-1221), casada el 1213 amb Valdemar II de Dinamarca;
 la infanta Mafalda de Portugal (1195-1257), casada el 1215 amb Enric I de Castella, beatificada el 1793;

   
Dola mor i fou enterrada a Combra l'1 d'octubre de 1198.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20719" title="Girafa (constellaci)" nonfiltered="3934" processed="3908" dbindex="8952">


Camelopardalis, la girafa, s una extensa per feble constellaci de l'hemisferi nord, enregistrada per primera vegada per Jakob Bartch el 1624, encara que probablement va ser descoberta per Petrus Plancius.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20720" title="Aitana" nonfiltered="3935" processed="3909" dbindex="8953">


La Serra d'Aitana s'estn sobre una superfcie prxima a les deu mil hectrees, a noms uns pocs quilmetres de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu extremadament accidentat, al paisatge de la serra hi predomina aclaparadorament el roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. s precisament en aquest vessant on s'hi troben les altures principals: a ms del pic que dna nom a la serralada (Aitana, 1.559 m.), sn destacables la Penya Alta (1.506 m.), la Penya Catxa (1.467 m.), la Penya del Mulero (1.308 m.) i l'Alt del Carrascar (1.208 m.). L'Aitana s el cim ms alt de la provncia d'Alacant.

Situaci i lmits.
La vall de Guadalest limita pel nord el masss i l'individualitza de les venes serres de Serrella i la Xort, amb les quals contacta a travs de la serra del Carrascar, un estrep nord-occidental d'Aitana. Entre aquesta i la Serrella s'obri el coll d'Ares o Confrides (966 m.), capalera de la vall i punt de pas entre les comarques de l'Alcoi i el Comtat i la Marina Baixa. El flanc meridional d'Aitana es troba delimitat pels barrancs de Tagarina i l'Arc; entre aquestos s'aixeca l'Alt de la Penya de Sella, una petita per espectacular alineaci muntanyenca, tot i els seus escassos 1.159 m. d'altitud mxima, el vessant sud de la qual descendeix rpidament amb desnivells de ms de 500 m. fins al llit del barranc de l'Arc. Aquest barranc, finalment, separa l'Aitana i les seues estribacions de la srie de turons i valletes que culminen en la impressionant mola del Puig Campana. Cap a ponent, Aitana contacta amb les serres de Benifallim i Penguila en el conegut coll de Tudons (1.020 m.). Quant al lmit oriental d'Aitana, es constitut per la Penya Roc i el seguit de tossals que la continuen cap al sud. De fet, aquests tossals segueixen gaireb sense interrupci fins a la mola allada del Ponoig (1.181 m.), el qual pot considerar-se amb tota propietat com una estribaci del masss d'Aitana.
 
Marc geolgic.
L'Aitana s una serralada d'una gran complexitat geolgica, on predominen de manera aclaparadora els materials calcaris i, en menor mesura, dolomtics i margosos. Estratigrficament, els materials que afloren a la serra abasten des del Cretaci fins el Mioc. Des del punt de vista estructural, la serra forma part del bloc anticlinal Maigm-Carrasqueta-Aitana, constitut per un complex feix de plecs. Tot el conjunt de la serra es troba intensament fracturat: el flanc septentrional d'Aitana, i amb aquest la principal lnia de cingleres, correspon a una potent falla longitudinal que talla l'anticlinal d'est a oest, mentre que altres factures importants tallen la serralada pels seus lmits nord-occidental i sud-oriental.

Relleu i geomorfologia.
Com s'ha assenyalat anteriorment, Aitana es caracteritza per un relleu aspre, sobretot en el seu vessant septentrional, on hi predominen les formacions rocalloses. En general, el vessant sud de la serra presenta un relleu ms suau, amb pendents ms moderats; aquest fet es trenca, per, en l'alineaci muntanyenca de la Penya de Sella; en menor mesura, un fet similar es reprodueix en els lmits orientals --Penya Roc, Rac Ample-- i occidentals --el Salt d'Alcoleja--. Pel que fal al relleu de la serra cal destacar igualment el paper dels processos d'erosi crstica, fins el punt que pot dir-se que Aitana alberga un dels conjunts crstics ms importants del migjorn valenci, en especial en el seu vessant nord, on hi sovintegen una srie de polis i dolines, coneguts en la zona com a "corrals", reblits per argiles rogenques. Tamb els fenmens hipogeus assoleixen un desenvolupament notable, amb abundncia de coves --com les del Div, el Corb, l'Aigua, la Senyora o la Pileta-- i avencs, com ara els de Llagria, Quiqui, Mulero i sobretot els coneguts i espectaculars avencs de Partagat, prxims a la Penya Forata. Finalment, s'ha de destacar la importncia i extensi que assoleixen les clapisses o pedreres, en especial al peu de les cingleres del vessant septentrional.

Hidrografia i hidrogeologia.
Hidrogeolgicament Aitana constitueix un important aqfer, el qual forma part del subsistema Aitana-Serrella-Xort i del sistema aqfer de Prebtic de Valncia-Alacant (SA 50.1). L'aqfer de la serra d'Aitana inclou diverses estribacions d'aquesta, com ara la serra del Carrascar, pla del Cirer, Alt de la Penya de Sella, Alt de Tafarmats o Tafarmaig i serres del Realet i Ponoig. Els dos nivells aqfers principals (les calcries grises del Cretaci Superior i les calcries organogniques de l'Eoc Mitj) es troben intensament fracturats i carstificats, la qual cosa condiciona una rpida resposta tant a l'explotaci com a la recrrega. Les fonts i els brolladors sovintegen per tota Aitana, tot i que sn especialment abundants en el vessant septentrional. Entre les fonts ms conegudes poden esmentar-se les de l'Espinal, l'Arbre, Forata, Partagat, Xorrets, Mol, Salines, i Fuster, en el vessant septentrional; les de l'Arc, Pouet de l'Alemany, Font Major de Sella i Alcntara, en el vessant sud, i les d'Ondarella i Xirles, en el vessant est de la serra. Les aiges de la serra donen lloc a quatre corrents fluvials de diferent importncia. L'aiguavs meridional desguassa principalment a travs dels barrancs de Tagarina i l'Arc, a ms del barranc del Segur; la confluncia dels tres barrancs principals dna origen al riu de Sella, tributari del riu Amadrio o de la Vila, al qual s'uneix al sud d'Orxeta. Quant al riu Frainos o Penguila, s'origina a la serra del Carrascar, un estrep nord-occidental de la serra d'Aitana, per a unir-se aiges avall de Benilloba al riu de Seta i confluir finalment amb el riu d'Serpis. El riu de Guadalest s el principal corrent de la zona. Originat al peu del coll de Confrides, recorre d'oest a est la seua vall, en la qual s'encaixa de vegades profundament; el pant de Guadalest regula els cabals del riu per al seu s agrcola.

Caracterstiques climtiques.
El clima d'Aitana s condicionat, a grans trets, per l'altitud de la serra i la seua orientaci predominant. El ritme anual de les temperatures s semblant en tota la serra, tot i que els valors mitjans presenten lgicament variacions importants: les mitjanes anuals oscillen entre els 13,8 C d'Alcoleja (739 m.) i els 15,6 C de Callosa d'en Sarri (247 m.), ambdues en el vessant nord. Malgrat aix, resulta lgic suposar que les mitjanes a les rees superiors de la serralada, per damunt dels 1.500 metres, amb prou feines deuen superar els 11 C. El mes ms clid s juliol a Alcoleja i agost a Callosa (amb temperatures mitjanes de 24,5 i 23,1 C, respectivament), mentre el ms fred s desembre a la primera i gener a la segona (amb 6,1 i 10,0 C, respectivament). Les gelades sn freqents durant els mesos hivernals, sobretot pel gener, i abasten un perode temporal relativament ampli, sobretot a les zones ms elevades de la serra. Les precipitacions tenen a la zona una marcat carcter orogrfic: com a conjunci de les caracterstiques estructurals (altura relativament elevada i orientaci aproximada est-oest) i del paper predominant dels vents humits del nord-est, s'hi generen els temporals de tardor i hivern. Les precipitacions ms elevades a l'entorn de la serra s'assoleixen en el sector nord-occidental (Alcoleja, amb una mitjana de 706 mm/any) per disminuir rpidament en dirigir-nos cap a l'est (Benimantell, 608 mm/any; Callosa d'En Sarri, 474 mm/any) i a l'oest (Benifallim-El Carrascalet, 558 mm/any); per s en el vessant meridional on s'hi fa ms patent l'efecte de barrera exercit per la serra: a l'observatori de Sella es recullen com a mitjana 424 mm/any, mentre que a Relleu la precipitaci descendeix fins els 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, tot i que la seua incidncia s molt variable entre un any i un altre. A observatoris com Benifallim se superen els dos dies de neu a l'any com a mitjana, valor que lgicament ha de ser ms elevat en cotes ms altes. En aquest cas, la incidncia de les nevades no sols s ms pronunciada, sin que la permanncia de la capa de neu s tamb molt ms prolongada.

La vegetaci i la flora.
La flora s probablement l'aspecte ms destacat del poblament bitic de la serra, ja que a banda de la notable diversitat vegetal, a Aitana es presenta un conjunt realment notable d'espcies que falten o sn molt rares en altres serralades alcoiano-diniques. Moltes d'aquestes sn espcies d'ptim septentrional, freqents al nord del Pas per extremadament escasses en aquesta zona; d'altres, en canvi, sn caracterstiques de serralades btiques situades al sud, algunes de les quals assoleixen a Aitana el seu lmit nord de distribuci. Finalment, un tercer grup d'espcies d'elevat valor biogeogrfic s format per endemismes d'rea ms o menys restringida. Malgrat l'efecte destructiu i reiterat dels incendis, la serra conserva encara alguns enclavaments forestals destacables, representats per bosquets ms o menys extensos de carrasca, enriquits a les zones ms fresques i humides (com ara al peu de les cingleres del vessant nord) amb espcies com el freixe de flor, l'aur, la moixera i fins i tot el galler i el teix. Amb tot, la formaci arbrada ms estesa a la serra s el pinar, afavorit per les repoblacions efectuades. Els espinals i les bardisses, d'un elevat inters biogeogrfic, representen un important paper en la vegetaci de la serra, sobretot als nivells superiors del vessant nord. Quant a les bosquines, es troben ben representades en els nivells baixos del vessant nord i en molts barrancs del vessant sud, com ara Tagarina. Com resulta habitual en les nostres serralades, els matollars sn la formaci vegetal ms freqent i estesa per la totalitat de la serra. Tot i que les espcies dominants s'hi mantenen prcticament en tota la serra, hi ha variacions de menor grau segons es tracte de zones ms baixes o elevades, aix com respecte al vessant sud i nord. En augmentar l'altitud, les brolles de cepell i roman sn substitudes progressivament per salviars, fins esdevindre els matollars dominants. Finalment, als nivells ms elevats del vessant nord s'hi fa una brolla d'aspecte pulvinular, adaptada a suportar les baixes temperatures i l'acci dels vents. Altres formacions vegetals, com els prats perennes (fenassars i llistonars), els prats anuals o les formacions de ribera (xoperes, omedes, joncars, etc.) tenen una incidncia important en el paisatge de la serra; cal destacar, per la seua riquesa, el poblament vegetal de les cingleres i roquissars, on hi prosperen nombroses espcies endmiques i d'inters, que podem simbolitzar en la coneguda rosa d'Aitana o corona de rei (Saxifraga longifolia).

La fauna.
La variada comunitat faunstica de la serra constitueix una bona representaci dels medis de muntanya mediterrnia; de fet, per la seua superfcie i la relativament escassa presncia humana, Aitana ha representat un important paper com a refugi d'espcies que s'han enrarit extremadament o que han desaparegut en altres serres prximes. Als escassos retalls de vegetaci forestal que s'han conservat a la serra es concentra una variada comunitat de mamfers, entre els que hom pot esmentar la geneta, el teix, la fagina, el gat cerval o la rata cellarda. Quant a l'avifauna, en sn caracterstiques d'aquests medis moltes espcies de petits ocells passeriformes, aix com d'altres ocells com el picot verd, la griva, el tud, el gaig, etc. Menci a banda mereix el ric poblament de rapinyaires, com ara l'aligot, l'esparver, l'astor, el gamars o el mussol banyut. Quant a les brolles i altres medis oberts, hi sn caracterstiques diverses espcies de rptils, com el fardatxo, la sargantana cua-llarga, la serp de ferradura o l'escur. Quant als mamfers, hom pot esmentar el ratol de camp, les musaranyes o l'eri, a ms d'algunes espcies apreciades pel seu inters cinegtic, com el conill, la llebre i fins i tot el senglar; el predador ms ests en aquest hbitat s la rabosa. Pel que fa a les aus, sn freqents espcies que nidifiquen al terra, com la perdiu, l'alosa o la cogullada. Quant a les brolles ms denses, el grup ms caracterstic sn els tallarols o busqueretes (Sylvidae); tamb hi sovintegen algunes aus que requereixen la presncia d'arbres allats per a niuar, com ara el capot o diversos fringllids, com el llogaret, el verderol, la cadernera o el gafarr. Finalment, cal fer esment del poblament faunstic de les cingleres i roquissars, ambient on s'hi pot trobar una avifauna caracterstica en la qual destaquen diverses rapinyaires, com ara l'guila daurada, l'guila de panxa blanca, el falc reial, el brfol o el xoriguer. Els crvids sn un altre grup tpicament associat a les cingleres, amb espcies com els corbs, les gralletes o la gralla de bec roig. Tamb s'hi troben el colom roquer, la falcia comuna, la falcia de panxa blanca o el roqueret, mentre que alguns ocells com la merla blava, el sit-sit o el fumat sovintegen per pedreres i roquissars.

Poblament i usos actuals.
L'Aitana ha estat poblada des del neoltic. De fet, s una rea important en jaciments de pintures rupestres d'aquesta poca. Cal destacar l'art macroesquemtic, un estil rupestre exclusiu de l'Aitana. Altres estils que es poden trobar en l'Aitana sn l'art esquemtic i l'art llevant. En els articles corresponents a cada estil es pot trobar una enumeraci dels jaciments presents a l'Aitana, d'entre d'ells, un dels ms importants s el Pla de Petracos, en Castell de Castells.

Actualment, un total de set pobles se situen a la rodalia immediata de la serra: Alcoleja (297 hab.), al nord-oest; al nord, i dins la Vall de Guadalest, hi trobem Confrides (297 hab.), Benifato (124 hab.), Beniard (231 hab.), Benimantell (453 hab.) i El Castell de Guadalest (165 hab.); finalment, en el lmit sud de la serra, hi apareix Sella (590 hab.). Tot i que fora ja de la influncia directa de la serra, cal fer esment dels nuclis de Callosa d'en Sarri (7.478 hab.), La Nucia (6.078 hab.) i Polop de la Marina (1.595 hab.), els quals representen la major aglomeraci de poblaci de la rodalia d'Aitana. Els usos actuals a la serra prpiament dita es troben molt limitats per les caracterstiques topogrfiques i climtiques. Aix, els cultius --generalment oliveres i fruiters de sec-- ocupen els fons de les valls i barrancs (Guadalest, Tagarina i l'Arc, sobretot), tot i que de manera dispersa hi apareixen alguns enclavaments agrcoles en zones ms elevades dels vessants nord i sud, com ara els que aprofiten el fons d'alguns polis. L'aprofitament ramader assoleix una certa rellevncia a les zones ms abruptes de la serra, com posa de manifest l'abundncia de corrals. La major part del nucli central de la serra no presenta, a hores d'ara, cap aprofitament tret dels usos cinegtics i excursionistes.

Diverses carreteres, totes elles secundries, voregen els lmits de la serra. La ms important es la C-3313, entre Ontinyent i Callosa d'en Sarri per la vall de Guadalest. La A-P-1704, de Polop de la Marina a Benimantell i el Castell de Guadalest, discorre al peu del vessant nord-oriental de la serra. La carretera A-170 uneix Alcoleja i Sella a travs del coll de Tudons, a l'oest d'Aitana; en aquest coll s'ajunta amb les carreteres A-P-1711 i A-171, procedents de Penguila. A ms de les carreteres, diverses pistes forestals i camins asfaltats s'endinsen en la serra, fins el punt que de vegades representen un problema important. Com a exemples, hom pot destacar la pista forestal que, des de la rodalia de la base militar, arriba fins a les fonts de l'Espinar, l'Arbre i Forata, en el vessant nord; diversos ramals d'aquesta pista es dirigeixen a Confrides i al pla de la Carrasca. Una altra pista, asfaltada en part, trancorre pel barranc de l'Arc des de Sella; l'ltim tram, poc practicable, enllaa, una vegada travessada la carena, amb diversos camins que menen al Mol d'Ondara i a la carretera A-P-1704. Tamb el barranc de Tagarina s recorregut per una pista forestal que acaba remuntant la capalera del barranc i que es prolonga en el vessant nord fins a la font de Partagat i Benifato; el trajecte entre aquests darrers punts es troba asfaltat, tot i que en mal estat. Finalment, cal fer esment d'una via asfaltada d'accs restringit que uneix el port de Tudons amb les installacions militars situades al cim de la serra. Les edificacions rurals (els coneguts masos, caracterstics d'aquestes comarques) s'agrupen generalment al voltant de les rees susceptibles de cultiu, de manera que eviten el nucli central de la serralada. A ms dels masos, per tota la serra apareixen nombrosos corrals relacionats amb l'aprofitament ramader extensiu. Menci a banda mereixen les caves o clots de neu, que sense arribar a la importncia i monumentalitat que assoleixen en altres serralades d'aquestes comarques, posen de manifest aquesta antiga activitat. Quant al patrimoni histric i cultural, i a ms de diversos masos i els esmentats clots de neu, cal esmentar diverses fortificacions medievals (com ara els castells de Confrides, Sella o Guadalest, de certa rellevncia histrica arran de la problemtica associada a l'expulsi dels moriscos el 1609), sense oblidar els pintorescos conjunts urbans d'alguns dels pobles de la serra, dels quals el Castell de Guadalest s un exemple ben conegut.

Finalment cal fer menci a la base militar situada a l'Aitana, que cont uns dels rdars de control ari ms important del llevant espanyol. I tamb al gran safari situat en la vessant oest, amb un important nombre d'aninals d'origen tropical (elefants, rinoceronts, etc).

 Vegeu tamb .
 Vall de Guadalest;
 Puig Campana;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;

Font.
Colla Ecologista La Carrasca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20721" title="Mides I" nonfiltered="3936" processed="3910" dbindex="8954">
En la mitologia grega Mides (Midas, ) era el rei de Frgia, fill de Grdios I

Fou un rei molt efeminat deixeble d'Orfeu i promotor del culte a Dions. A la seva riquesa proverbial s'alludeix en una histria de la seva infncia que diu que les formigues portaven grans de blat com a smbol de la seva futura riquesa, per sobre tot per un fet mtic: per la seva hospitalitat amb Sil, Dions li va atorgar el poder de convertir en or tot all que toqus. Veient que no podia menjar els aliments que al seu contacte quedaven transformats en aquest metall, va demanar al du que li allibers del seu do, per a aix va haver de banyar-se en el riu Pactol, prop de la muntanya Tmolos; aquest bany va eliminar el poder de Mides; des llavors el riu porta abundncia d'or a les seves arenes.

Quan Mides va preferir la melodia de la la flauta de Pan a la de la lira d'Apollo, aquest ltim, dolgut, li va fer crixer orelles de ruc. Des de llavors Mides les va ocultar sota un barret per un barber se'n va assabentar i, per a lliurar-se del pes del secret, va confiar a un forat excavat en el sl el que noms ell coneixia. Desprs d'emplenar-lo, es va anar alleujat per amb el temps van crixer canyes en el lloc i el vent, al passar a travs d'elles, va crear una msica que va dispersar el secret per tot el mn.

La seva homosexualitat es descrita per Filostrat. A les comdies gregues era representat amb les orelles d'un stir ms tard engrandides per esdevenir orelles d'ase. 

Se li atribueix la fundaci d'Ancira





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20725" title="Cranc (constellaci)" nonfiltered="3937" processed="3911" dbindex="8955">


En astronomia, Cncer (el cranc smbol , ) s una de les 88 constellacions modernes i una de les dotze constellacions del zodac. Cncer s petita i tnue, i a molts no els sembla un cranc. 

Destaca una de les seves estrelles, la 55, perqu t 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes ms nombrosos descoberts fora del Sistema Solar.

Es troba entre les constellacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constellacions de Ca Menor i Hydra al Sud.

La constellaci tamb dna el seu nom al Trpic de Cncer

 Objectes destacats .
Cncer no t estrelles brillants. Cancri noms t magnitud 4,2. Cncer s coneguda entre els aficionats a la astronomia com la constellaci en la qual es troba Praesepe (M44), tamb coneguda com 'El pessebre' ', un cmul obert que cont tamb l'estrella Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismtics. El Pessebre abasta ms d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galxies pertanyent al cmul de Coma-Virgo que noms sn visibles amb telescopis de potncia mitja. Altres objectes del cel profund que es troben en Cncer sn M67, un cmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constellaci cont prop de 50 estrelles visibles a simple vista.

Estrelles principals.
 Cancri (Acubens), estrella blanca de magnitud 4,26 s noms la quarta ms brillant de la constellaci.
 Cancri (Altarf), la ms brillant de la constellaci amb magnitud 3,53 s una gegant taronja a 290 any llum de distncia.
 Cancri (Tegmen o Tegmine), sistema estellar compost per dues estrelles binries separades 5,06 segons d'arc. En total cont almenys quatre estrelles.
 Cancri, binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi.
 Cancri, sistema doble format per una estrella blanc-blavosa variable Alpha2 Canum Venaticorum i una estrella blanca.
 55 Cancri ( 1 Cancri), estrella binria el component principal de la qual s una nana groga amb un sistema planetari amb cinc planetes.
 X Cancri, estrella de carboni de magnitud 6,28.
 DX Cancri, estrella fulgurant a noms 11,82 anys llum de la Terra.

 Origen mitolgic .



La constellaci del cranc i la constellaci de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hrcules rom). La deessa Hera, enemiga acrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoris. Com a recompensa pels seus esforos la deessa va formar les constellacions del Cranc i l'Hidra al cel.

  Enllaos externs .
Objectes d'observaci interesants a Cncer. ;
Informaci i caracterstiques del signe Cncer (Astrologa) ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20737" title="Ceri" nonfiltered="3938" processed="3912" dbindex="8956">

El ceri, de smbol Ce s un dels 14 elements qumics que seguixen al lant en la taula peridica, denominats per aix lantnids.

De color gris metllic, semblant al ferro, es torna rogenc al exposar-se a l'aire. s un element molt escs en l'escora terrestre, on apareix dispers en diversos minerals.

Fou descobert el 1803 per Martin Heinrich Klaproth i Jns Jacob Berzelius i independentment per Wilhelm von Hisinger. Ceres, l'asteroide ms gran del sistema solar comparteix el seu nom.

Aplicacions.
Alguns dels seus derivats s'usen en pirotcnia i com a materials cermics.
Aliat amb ferro per a les pedres dels encenedors.
L'xid de Ceri, s'usa per a polir lents.
En els aliatges dels imans permanents.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20738" title="Cesi" nonfiltered="3939" processed="3913" dbindex="8957">



El cesi, de smbol Cs,  s un element qumic de nombre atmic 55 i massa atmica 132.90545 uma. El seu istop ms rellevant s el de massa atmica 133, que s utilitzat per a definir el segon.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20739" title="Curi" nonfiltered="3940" processed="3914" dbindex="8958">




El Curi, de smbol Cm s l'element qumic amb nombre atmic 96, de la taula peridica dels elements. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20741" title="Darmstadi" nonfiltered="3941" processed="3915" dbindex="8959">




El darmstadi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Ds i el seu nombre atmic s 110. 

 Enllaos externs .
webelements.com - Darmstadi ;
 IUPAC: Element 110 s anomenat darmstadi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20742" title="Espectacle" nonfiltered="3942" processed="3916" dbindex="8960">
Un espectacle s un acte pblic atractiu que s'ofereix a la vista a fi de divertir, sorprendre, causar dolor o altres efectes. Pot donar-se en qualsevol lloc en qu es concentre gent per a presenciar-lo, com un teatre, un circ, una plaa o un estadi. 

Tamb s'utilitza el terme per a referir-se a les activitats professionals relacionades amb aquesta diversi, o a alguna acci que causa escndol o gran estranyesa.

Existeixen molts tipus d'espectacles, com ara:

Circ;
Cinema;
Dansa;
Esport;
Mgia;
Msica;
pera;
Revista (espectacle);
Tauromquia;
Teatre;
Televisi;

 Vegeu tamb .
 Arts escniques;
 Entreteniment;
 Festa;
Espectacles de companyies












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20743" title="Ferrocarril" nonfiltered="3943" processed="3917" dbindex="8961">



El ferrocarril s un mitj de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o ms vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A banda de la via convencional, hi ha la circulaci per cables (telefric) o altres tipus de via, com ara les de levitaci magntica o la dels trens maglev. 

Els ferrocarrils poden dur una locomotora o ms d una, acoblades al davant o en configuraci push pull (una al davant i l altra a la cua). Els vagons poden ser arrossegats o  autopropulsats (automotors).

El seu desenvolupament es produ a la primera meitat del segle XIX, com a element de la Segona Revoluci Industrial, aprofitant l'avantatge tcnic que suposa el baix coeficient de rodament metall sobre metall  de l'ordre de 3 per 1.000 i molt inferior al coeficient de rodament sobre carretera. La seva implantaci caus una transformaci completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.

El tren ha tingut una gran influncia en el desenvolupament de moltes societats; el seu s i importncia varia segons l'poca. Ha format part essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialitzaci, en comparaci amb els pasos que no han disposat d aquest mitj de transport.

 La prehistria del ferrocarril .
En un temps molt lluny alg invent la roda. Poc desprs un altre inventor descobr la possibilitat de guiar un vehicle. Ambds descobriments segurament tingueren lloc a Mesopotmia, aquest pas entre dos grans rius de l occident d sia.

Probablement l avantpassat del ferrocarril s el carro, que tenia el cam marcat per les roderes sobre les quals circulava. Els carros van anar excavant solcs parallels en els carrers d Ur. Els seus  habitants ben aviat es van adonar que aquestes roderes, quan eren profundes, mantenien els vehicles dins del cam i no espatllaven les cases al costat de les quals passaven, en els estrets carrers de les ciutats que regaven el Tigris i l'Eufrates. Ms endavant els carrers polsegosos o enfangats es van cobrir amb lloses, deixant, deliberadament, els solcs necessaris perqu els carros seguissin un cam fix. Cal no oblidar que la carreta de quatre rodes era llavors una invenci recent, i que el seu eix del darrere no era orientable. 

 Histria .
La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, a prop de Merthyr Tydfil, al Pas de Galles. Fou construda a Anglaterra per Richard Trevithick. Tot i aix, un gravat de l any 1550 mostra unes vagonetes circulant sobre rails a les mines de Leberthal, a Alscia. Hom creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies frries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separaci fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.

La generalitzaci del sistema ferroviari ha estat grcies a la mquina de vapor, per de bon comenament ja es van utilitzar sistemes alternatius per fer front a la manca de potncia de la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions particulars.

Pels volts del 1900, l aparici de motors elctrics potents permet l s de la tracci elctrica, la ms emprada actualment. Aquest sistema necessita que la lnia estigui dotada d una catenria o d un tercer rail, portadors del corrent elctric.

En el perode d entreguerres apareixen les locomotores disel. Els anys cinquanta sn la frontissa entre la desaparici de la tracci a vapor i el desenvolupament dels motors de combusti interna. s tamb en aquesta poca quan comencen a aparixer les locomotores elctriques.

Vegeu tamb .
Histria del ferrocarril a Catalunya




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20750" title="Vi escums" nonfiltered="3944" processed="3918" dbindex="8962">


El vi escums s un vi que cont dixid de carboni natural a una pressi d'entre 3 i 5 atmosferes a una temperatura de 20C. La presncia del gas carbnic fa que es formi escuma en el moment de servir seguida d'un despreniment de bombolles persistents. Es diferencia del 
vi d'agulla o vi petillant i del vi perlat, en que tenen menys gas, no formen escuma i les bombolles no sn persistents,
vi gasificat, en que el gas carbnic no es produeix de forma natural, sin que hi s afegit.

El vi escums s un vi especial ja que necessita un procs d'elaboraci complementari a partir del vi de base. Els diferents mtodes d'elaboraci sn:
Mtode tradicional o mtode xampanys (mthode champenoise), on la segona fermentaci es fa en botella en reps durant nou mesos en una cava. s el mtode utilitzat pel cava i pel xampany.
Mtode granvs, on la segona fermentaci s'accelera en un vas clos de grans dimensions.
Mtode transfer, amb una fermentaci de curta durada en botella i posteriorment es filtra i es traspassa a una altra botella.

Per distingir els diferents tipus de vins escumosos, a banda de les indicacions a l'etiqueta, disposen d'una marca a la base del tap de suro:
Una estrella de quatre puntes indica un vi escums elaborat pel mtode tradicional.
Una circumferncia indica un granvs.
Un cercle indica el mtode tranfer.
Un triangle equilter indica un vi gasificat.

Segons el cupatge utilitzat es distingeix:
Vi escums blanc de blancs, elaborat exclusivament amb rams blancs. s el tipus habitual en el cava.
Vi escums blanc de negres, elaborat amb un vi base blanc per de rams negres. s el tipus habitual en el xampany francs.
Vi escums rosat, elaborat a partir del mtode de sangrat amb vi negre.

A causa de les diverses denominacions d'origen, el vi escums pot ser anomenat:
Xampany, nom originari, que s el vi procedent de la regi de la Xampanya, a Frana, elaborat amb ram chardonnay seguint el mtode xampanys.
Crmant, s el vi escums francs produt fora de la Xampanya.
Cava, elaborat segons el mtode tradicional del Peneds amb les varietats de ram macabeu, parellada i xarello.
Spumanti itali, entre els quals destaca el lambrusco spumanti, un escums elaborat a Mdena, a la regi d'Emlia-Romanya. Tamb se'n fan de dolos, com el Muscato de la localitat de Tempio Pausiana, a Sardenya.
Sekt, vi escums d'Alemanya, i per extensi tots els vins escumosos en alemany.
Sparkling wine, vi escums nord-americ, i per extensi tots els vins escumosos en angls.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20758" title="Java" nonfiltered="3945" processed="3919" dbindex="8963">

Geografia: L'illa de Java s la principal d'Indonsia;
Informtica: ;
Java (llenguatge de programaci) s un llenguatge de programaci.
Java applet, applet distribut en la forma de Java bytecode.
Java bytecode, s el tipus d'instruccions que la Mquina virtual java executa.
Plataforma Java, grup de programes, relacionats entre ells (plataforma), de Sun Microsystems;
Java ME;
Java EE;
Java SE;
JavaServer Pages, tecnologia que permet als desenvolupadors de pgines web.
Mquina Virtual Java o (JVM), srie programes d'ordinador i estructures de dades que implementen un model especfic de mquina virtual.
Java Database Connectivity;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20761" title="Disprosi" nonfiltered="3946" processed="3920" dbindex="8964">

El Disprosi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Dy i el seu nombre atmic s 66.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Disprosi ;
 webelements.com - Disprosi  ;
 environmentalchemistry.com - Disprosi  ;
 It's Elemental - Disprosi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20766" title="Cullera (desambiguaci)" nonfiltered="3947" processed="3921" dbindex="8965">


Ribera Baixa: Cullera s una poblaci d'aquesta comarca.
Estri: Cullera s un estri de cuina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20767" title="Art paleoltic" nonfiltered="3948" processed="3922" dbindex="8966">
L'Art paleoltic s un estil d'art rupestre datat entre 40.000 i 10.000 aC

La pintura rupestre s prpia de cavernes profundes en la obscuritat ms absoluta. Sn representacions naturalistes i bastant esttiques. S'usen diferents colors (negres, rojos, ocres) i es reomple tota la figura, no solament es dibuixa el contorn. Mai es representa la figura humana. Es solen representar animals: bisonts europeus, cavalls salvatges, crvols, rens, cabres munteses, bous, senglars, rinoceronts, ssos, etc. que apareixen allats o en grup. Tamb es representen signes abstractes i mans. Aquestes es pinten de dues formes: en positiu presionant la m tacada de pigment o en negatiu, colorejant la zona que rodeja la m i deixant la forma d'aquesta lliure de pintura al retirar-la. Encara no se sap el significat i finalitat dels signes abstractes i de les mans.

El mxim exponent d'aquest estil s la cova d'Altamira. Altres jaciments importants sn El Castilo i Font de Gaume, en Frana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20774" title="Indonesi" nonfiltered="3949" processed="3923" dbindex="8967">


L'indonesi (oficialment se'n diu Bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonsia) s la llengua oficial d'Indonsia. L'indonesi es basa en el malai, una llengua austronsia (o malaiopolinsia) que s'havia utilitzat com a lingua franca en l'arxiplag indonesi durant centries.

Es va conformar com a idioma oficial d'Indonsia en la declaraci d'independncia del 1945. s essencialment el mateix idioma (un dialecte) que el malai, la llengua oficial de Malisia, encara que amb una gramtica i una fonologia simplificades i amb molts mots prestats d'altres llenges.

Actualment l'indonesi, tot i ser l'idioma oficial, noms un percentatge menor d'indonesis el parlen com a primera llengua.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20775" title="Malai" nonfiltered="3950" processed="3924" dbindex="8968">

El malai, oficialment conegut com a Bahasa Melayu (que significa llengua malaia), s una llengua austronsica parlada pels malais a la pennsula de Malacca, al sud de Tailndia, a Singapur i a parts de Sumatra. s l'idioma oficial de Malisia i Brunei, i un dels quatre idiomes oficials a Singapur. Tamb es una llengua de treball al Timor Oriental.  

A Indonsia s'utilitza la variant del malai coneguda com a Bahasa Indonesia.
El Bahasa Melayu i el Bahasa Indonesia sn de fet variants de la mateixa llengua.

Existeix un estndard oficial per al malai, d'acord amb Indonsia, Malisia i Brunei, anomenat Bahasa Riau, la llengua de l'arxiplag de Riau, que s'ha considerat des fa temps el lloc d'origen del malai.

 Vegeu tamb .
Indonesi;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20782" title="Galli" nonfiltered="3951" processed="3925" dbindex="8969">





El galli s un element qumic de la taula peridica de nombre atmic 31 i smbol Ga. 

 Caracterstiques principals .

El galli s un metall bla, grisenc en estat lquid i platejat brillant al sodificar, slid a baixes temperatures que fon a temperatures prximes a la temperatura ambient (com el cesi, el mercuri i el rubidi) i incls fon quan se l'agafa amb la m pel seu baix punt de fusi (28,76 C). El rang de temperatura en qu roman lquid s un dels ms alts dels metalls (2174 C separen els seus punt de fusi i punt d'ebullici) i la pressi de vapor s baixa incls a altes temperatures. El metall s'expandeix un 3,1% al solidificar i flota en el galli lquid, igual que el gel en l'aigua.

Presenta una pronunciada tendncia a subrefredar-se per sota del punt de fusi (romanent encara en estat lquid) pel que s necessria un nucli (una petita quantitat del slid afegit al lquid) per a solidificar el lquid. La cristallitzaci no es produeix en cap de les estructures simples; la fase estable en condicions normals s ortormbica, amb 8 toms en cada cella unitria en qu cada tom noms en t un altre en el seu venat ms prxima a una distncia de 2,44  i estant els altres sis a 2,83 . En aquesta estructura l'enlla qumic format entre els toms ms prxims s covalent sent la molcula Ga2 la que realment forma l'entramat cristall.

A altres pressions i temperatura s'han trobat nombroses fases estables i metaestables distintes.

El galli provoca la corrosi d'altres metalls al difondre's en les seves xarxes cristallines.


 Aplicacions .
La principal aplicaci del galli (arsenir de galli) s la construcci de circuits integrats i dispositius optoelectrnics com els diodes lser i els LEDs.

Pel seu intens i brillant platejat i la capacitat de mullar superfcies de vidre i porcellana s'utilitza en la construcci de miralls.
S'empra per a dopar materials semiconductors i construir dispositius diversos com transistors.
En termmetres d'alta temperatura pel seu baix punt de fusi.
El galli es mescla amb facilitat amb la majoria dels metalls i s'usa en aliatges de baix punt de fusi.
L'istop Ga-67 s'usa en medicina nuclear.


 Histria .
El galli (del llat Gallia, Frana), va ser descobert per mitj d'espectroscpia per Lecoq de Boisbaudran el 1875 pel seu caracterstic espectre (dues lnies ultraviolades) a l'examinar una blenda de zinc procedent dels Pirineus. Aquest mateix any el va allar per electrlisi de l'hidrxid en una soluci d'hidrxid potssic (KOH) i li va donar el nom del seu pas natal Gallia, i el seu propi per un joc de paraules de qu agradaven als cientfics de finals del segle XIX ja que gallus significa gall, coq en francs com el seu nom Lecoq.

Abans del seu descobriment la majoria de les seves propietats van ser predites i descrites per Mendeleyev  que el va anomenar eka-alumini  basant-se en la posici que havia d'ocupar l'element en la taula peridica.

 Abundncia i obtenci .
Es troben traces del metall en minerals com la bauxita, carb, germanita i esfalerita i s subproducte en els processos d'obtenci de diversos metalls.


 Istops .
En medicina nuclear s'empra el galli com a element traador (escner de galli) per al diagnstic de malalties inflamatries o infeccioses actives, tumors i abscessos ja que s'acumula en els teixits que pateixen aquestes patologies. L'istop Ga-67 s'injecta en el torrent sanguini a travs d'una vena del bra en forma de citrat de galli realitzant-se l'escner 2 o tres dies desprs per a donar temps a qu aquest s'acumuli en els teixits afectats. Posteriorment s'elimina principalment en l'orina i les excrements. L'exposici a la radiaci s inferior a la causada per altres procediments com els rajos X o TAC.

 Precaucions .
A causa de l'expansi al solidificar el lquid no ha d'emmagatzemar-se en recipients rgids (metllics o de vidre) ni omplir-se el recipient totalment amb galli lquid.


 Enllaos externs .
Enciclopdia Llibre ;
Los Alamos National Laboratory - Galli ;
webelements.com - Galli ;
environmentalchemistry.com - Galli ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20783" title="Osmi" nonfiltered="3952" processed="3926" dbindex="8970">


L'osmi s un element qumic de nombre atmic 76 que es troba en el grup 8 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Os. Es tracta d'un metall de transici blanc grisenc, frgil i dur. Es classifica dins del grup del plat, i s'empra en alguns aliatges amb plat i iridi. Es troba aliat en menes de plat i el seu tetrxid, OsO4, s'empra en sntesi orgnica (com a oxidant) i en el procs de tenyit de teixits (per a la seva fixaci) per a la seva observaci per mitj de microscpia electrnica, i en altres tcniques biomdiques. Els aliatges d'osmi s'empren en contactes elctrics, puntes de bolgrafs, i altres aplicacions en qu s necessria una gran duresa i durabilitat.

 Caracterstiques principals .
En la seva forma metllica s molt dens, blanc grisenc, frgil, dur i brillant, incls a altes temperatures, encara que s difcil trobar-lo en aquesta forma. s ms fcil obtindre osmi en pols, encara que exposat a l'aire tendeix a la formaci del tetrxid d'osmi, OsO4, compost txic (perills per als ulls), oxidant enrgic, d'un olor forta, i voltil. L'osmi t una densitat semblant a la de l'iridi, sent aquesta molt alta.

En l'escora terrestre es troba junt amb altres metalls del grup del plat, generalment aliat amb iridi (i altres en menor quantitat). Els aliatges d'osmi i iridi en qu hi ha major quantitat d'osmi es coneixen com osmiridi, contra les que tenen ms iridi, anomenades iridiosmi.

El podem arribar a trobar amb estat d'oxidaci +8, igual que el ruteni, estat que no assoleix el ferro, que s l'element capalera d'aquest grup. Els estats d'oxidaci ms tpics sn el +4 i el +3, per pot presentar variats estats d'oxidaci, des del 0 al +8. Sn molt resistents a l'atac per cids, dissolent-se millor per fusi alcalina.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20784" title="Telluri" nonfiltered="3953" processed="3927" dbindex="8971">


El telluri o tellur s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Te el seu nombre atmic s 52. 

 Enllaos externs .
Els lbers National Laboratory - Telluri ;
webelements.com - Telluri ;
environmentalchemistry.com - Telluri ;
      











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20786" title="ZX Spectrum" nonfiltered="3954" processed="3928" dbindex="8972">

L'Spectrum va ser un microordinador creat per Sir Clive Sinclair basat en el processador Zilog Z80 de Zilog, amb una memria ROM de 16 KiB i una memria RAM de 16 o 48 KiB, teclat de goma i intrpret de BASIC incorporat. Va ser una evoluci del ZX81 al que se li incorporava color i major capacitat.

Va aparixer al mercat dels ordinadors personals a 1982 al Regne Unit per part de Sinclair Research Ltd. Conegut com a Speccy pels seus fans, el ZX Spectrum va representar el primer ordinador domstic que va tenir una important acollida arreu d'Europa, molt semblant al que va succer amb el Commodore 64 (C64) als Estats Units; el C64 va ser el mxim competidor del ZX Spectrum al mercat europeu.

 Enllaos externs .
 Sinclair Spectrum;
 ZX Spectrum;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20787" title="Patufet" nonfiltered="3955" processed="3929" dbindex="8973">


En Patufet s un personatge popular catal, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina. s el protagonista d'un dels contes tradicionals catalans ms coneguts i que porta el mateix nom.

 Argument del conte del Patufet.

L'argument bsic del conte del Patufet, amb algunes variacions, s el segent:

"El Patufet era un nen molt petit, molt petit, que vivia amb els seus pares a una casa de pags. Tot i que era molt trapella tamb li agradava ajudar els pares. Un dia que la mare es disposava a anar a comprar safr, el Patufet li va demanar que li deixs anar a ell, i desprs de molt insistir la va convncer.

Va anar a ca l'adroguer a buscar el safr i perqu la gent no el trepitgs cantava una can mentre caminava pel carrer: 
Patim, patam, patum,;
homes i dones del cap dret,;
patim, patam, patum,;
no trepitgeu el Patufet;

L'adroguer es va quedar ben parat en sentir una veu ben prima que li cridava Vull una lliure de safr!. Una i altra vegada mirava i no veia ning a la botiga, de tant petit que era el Patufet no arribava ni al taulell! Al final, el va veure i li va poder vendre la lliure de safr que volia.

Quan la mare va haver acabat de fer l'arrs es disposava a portar el dinar al pare que estava treballant al camp, i el Patufet va tornar a insistir que l'hi deixs dur a ell. Aix que la mare li va donar una cistella amb el dinar del pare i hi va enviar el Patufet.

Vet aqu que mentre hi anava va comenar a tronar i a ploure. Veient aquella tempesta tan gran, el Patufet va crrer a refugiar-se sota una col. I s'hi va quedar tan a gust que s'hi va adormir.

Al cap d'una estona, quan la tempesta ja havia passat i el Patufet encara dormia, va venir un bou que, veient el camp de cols, se n'hi va anar de dret. Quan va ser a la col en qesti, va obrir la boca i es va empassar de cop la col, la cistella i el Patufet.

En veure que no apareixia, els seus pares el van anar a buscar, tot lamentant-se. Cridaven ben fort: Patufeeet, on eeets?, per ning no responia, fins que al cap de molta estona d'insistir-hi es va sentir una veu llunyana i fosca que deia:
Sc a la panxa del bou,;
que no hi neva ni hi plou!;
Quan el bou far un pet,;
sortir en Patufet;

En sentir all, els pares del Patufet van decidir comenar a donar cols al bou per a menjar, i la bstia es va anar inflant, inflant, fins que de sobte va fer un pet i va sortir el Patufet disparat. Es va poder reunir amb els seus pares de nou i van ser felios per sempre ms."

 Enllaos externs .
 El conte d'En Patufet  i ;
 El Patufet com a smbol d'un trnsit inicitic a l'edat adulta. Article de Jordi Bilbeny;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20788" title="Cmic" nonfiltered="3956" processed="3930" dbindex="8974">
Per als artistes dedicats a fer riure, vegeu comdia.


Un cmic o historieta illustrada (popularment tamb conegut com a Patufet degut a l'antiga popularitat de la revista En Patufet), s una narraci realitzada mitjanant una seqncia d'imatges o illustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com objectiu transmetre una histria o qualsevol informaci al lector, a la vegada que s'emporta una impressi esttica. Will Eisner, teric del cmic, tamb el definia com art seqencial

L'origen de la paraula es remunta a les illustracions satriques i irniques, predecessores del cmic modern, tot i que actualment la diversitat de gneres s la mateixa que en qualsevol altre llenguatge, aix com tamb per a tots els pblics. Molts estudiosos consideren que un cmic noms ho s en tant que s reprodut i difs per mitjans mecnics, de tal forma que situen l'inici del cmic el 1829, quan el sus Rodolphe Tpffer va publicar el seu primer lbum. D'altres identifiquen a les tires de diari Yellow Kid com el primer cmic. Altres estudiosos especialitzats en el disseny i la comunicaci supralingstica no exigeixen que un cmic siga difs de forma massiva per a considerar-la com a tal, i situen les primeres mostres en manifestacions molt ms antigues com els relleus romans o les pintures de l'art de l'Antic Egipte. 

Per a molts el cmic s considerat el "nov art".

 Histria .
Orgens.


Existeix una forta controvrsia sobre quin va ser el primer cmic, en funci de si es fa servir una definici ms o menys restrictiva.

Alguns sostenen que l'origen del cmic es remunta a l'antiguitat. Es podria dir que les pintures rupestres, pintades en les grutes com la de Lascaux a Frana, Coves d'Altamira a Cantbria o d'altres a Itlia, Algria o la Xina poden ser considerades com historietes, ja que alguns interpreten que relaten histries mitjanant les imatges. Els frescos i relleus egipcis, grecs, romans i asteques tamb s'ajusten a aquesta definici. D'aquesta manera, els jeroglfics egipcis i la columna trajana es trobarien entre els antecessors del cmic.

A l'edat mitjana europea, la historieta en suports com les vidrieres i els tapissos seria millorada en els manuscrits illuminats que poden considerar-se com els primers llibres de cmics. Les Cantigas de Santa Mara, realitzades probablement entre 1260 i 1270 pel taller d'Alfons X el Savi, sn considerades com el manuscrit medieval ms prxim a un cmic actual. Junt amb la Bblia Maciejowski (nord de Frana, c. 1250) les Cantigas de Santa Mara, escrites en gallec, sn el primer cmic amb el text al peu que posseeix vinyetes i globus de dileg.

Tanmateix, altres estudis consideren el cmic com a un producte cultural de la modernitat industrial i poltica occidental que va sorgir en parallel a l'evoluci de la premsa, primer mitj de comunicaci de masses. D'aquesta manera, una historieta noms ho seria en tant que fos reproduda per mitjans mecnics i difosa massivament, relacionant el seu origen amb el de la caricatura i la impremta.

El cmic Modern.
Tot i que Gutenberg havia introdut la impremta a Occident ja el 1446, la reproducci massiva del dibuix no va ser possible fins el 1789, any en qu s'invent la litografia. A diferncia d'altres tcniques com el gravat, la litografia permetia tcnicament la impressi directa sobre la pgina sense cap procs hum intermedi, grcies a planxes resistents a mltiples premsades.



Amb l'antecedent dels Cicles morals del caricaturista angls William Hogharth que desenvolupava la carrera d'un personatge en una decena de gravats; el franc-sus Rodolphe Tpffer s considerat el fundador del cmic modern a partir de la seva Histoire de M. Jabot publicada el 1833, a la que varen seguir uns altres sis lbums. El seu assaig Assaig sobre fisonomia de 1845 s considerat como el primer text sobre teoria del cmic.

Tot i aquesta tradici de cmics en forma de llibre, el model de desenvolupament del cmic a Europa serien les revistes clssiques setmanals o mensuals. Aix, el novembre del 1830, a Frana la revista Le Caricature inauguraria la tradici contempornia de la caricatura poltica llanant una campanya contra Llus Felip d'Orleans El Rei Burgs per mitj d'imatges satriques de noms de la talla de Daumier o Gustave Dor. El testimoni de Le Caricature seria recollit per Le Charivari que va expurgar la crtica poltica en favor del motlle de simple revista d'humor.

Inspirada en Le Charivari, la revista britnica Punch Magazine (1841) va ser el motor de l'expansi mundial del cmic. De periodicitat mensual, Punch es dirigiria a un nou sector recolzat tamb per la revoluci social i industrial: la infncia. A la novetat del projecte de Punch s'uniria una reconeguda qualitat de la m d'illustradors com John Tenniel, conegut per la seva feina a Alcia al pas de les meravelles de Lewis Carroll.

El model de Punch va ser imitat a l'ample del mn. A Alemanya donaria lloc a Fliegende Blatter (1848) en el que debutaria l'excepcional Wilhelm Busch autor d'un dels cmics ms avanats del seu temps, Max und Moritz (1865). Al Jap va sorgir Japan Punch (1862). I el que va tenir ms transcendncia, als EUA inspiraria les revistes Puck (1871), Life i Judge, veritable camp de proves del cmic de premsa en els que varen comenar, entre d'altres, Richard Felton Outcault i George Herriman.

El cmic contemporani.
Un grup d'experts reunits per a l'ocasi a Saln de Lucca (Itlia) varen determinar com a data de naixement del cmic el 16 de febrer de 1896, dia de publicaci de la tira de premsa The Yellow Kid and his new Phonograph de Richard Felton Outcault en el New York Journal. Aquesta tira va ser la primera en combinar l'organitzaci del seu discurs en seqncia d'imatges i la integraci de la paraula mitjanant globus. En coincidncia, aquest mateix any, la revista anglesa Comic Cuts va establir el nom pel qual s coneguda aquesta forma artstica.

L's dels globus per al text no s'introduiria en el cmic europeu fins el 1908 amb Les pieds nickels de Forton i no es generalitzaria fins desprs de la Primera Guerra Mundial amb Zig et Puce (1925) d'Alain Saint Ogan. Fins llavors, els cmics europeus collocaven els textos al peu de la vinyeta.

Inicis del cmic Catal.
A Catalunya, parallelament a l'art del cmic es va establir tamb l'auques com a art seqencial que ha conservat els textos a peu de vinyeta sense integrar-los amb globus en els requadres, entre altres particularitats que les caracteritzen.

Postguerra.
En la postguerra, adquireixen  un gran desenvolupament les escoles argentina, belga i japonesa, grcies a genis del calibre de Hctor Germn Oesterheld, Andr Franquin o Osamu Tezuka, respectivament. 

Mentrestant, a Europa el cmic tamb tenia bona acceptaci creant-se tires tan famoses com Tintn, creada per Herg, Lucky Luke de Morris o Els barrufets del mtic Peyo a Blgica , mentre a Frana es publicava la revista Puntal, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors d'Astrix i Oblix i a Itlia apareixia ja el 1967 Corto Malts d'Hugo Pratt.

Desprs dels anys 60.
A Argentina des dels anys 40 va comenar un desenvolupament individual basat en l'enorme publicaci de cmics abans de la televisi. D'aquesta poca sn Patoruz (antecedent grfic d'Astrix), les tires de la revista Ta Vicenta, i ja en els anys cinquanta comena el cmic d'aventura, escrita pel guionista Hctor Germn Oesterheld que va reunir a Hugo Pratt, Alberto Breccia, Francisco Solano Lpez, i va crear el 1957 la renombrada obra de El Eternauta. Aquest cmic de Buenos Aires s el primer antecedent per al cmic d'autor, desprs desenvolupat a Europa.

A partir dels anys seixanta, s'afiana una nova concincia del mitj, sobre tot a Frana. Poc a poc, el cmic deixar de ser un producte popular per convertir-se en un mitj minoritari, menys al Jap. Precisament ser aquest cmic japons el que comenar a triomfar per tot el mn a partir dels anys vuitanta.

Mentre, a Europa, el cmic tamb tenia bona acceptaci creant-se'n de tan famosos com
Tintn, creada per Herg,
Lucky Luke de Morris o
Els barrufets de Peyo a Blgica;
mentre a Frana es publicava la revista Pilote, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors d'Astrix i Oblix, i a Itlia apareixia ja el 1967 Corto Malts d'Hugo Pratt.

Articles d'artistes de cmics.
 Francisco Ibez;
 Hugo Pratt;
 Iv;
 Carl Barks;
 Peter Bagge creador de la srie Odio i Mundo Idiota editat a Espanya per ediciones la Cpula;
 Matt Groening creador entre altres Els Simpson;

 Tipus de cmic .

Tires de premsa.
Va ser als Estats Units on es va iniciar la seua publicaci  massiva en els peridics. La primera pgina de cmic va aparixer el 9 d'abril de 1893 en el peridic World. Precisament ac s'hi van fer els primers experiments amb el color i Outcault crea Yellow Kid (xic groc), personatge que reflecteix la vida dels baixos fons i es converteix en la principal atracci del diari .

En 1897 es crea per al "New York Herald.", un nou personatge Buster Brown.
El treball de Rudolph Dirks amb la seua obra Katzenjammer kids, s considerat el primer cmic prpiament dit. Va aparixer el 12 de desembre de 1897, i va tenir una gran acceptaci del pblic, Dirk va introduir l's de entrepans que contenen el dileg, donant-li ms dinamisme al conjunt de la histria grfica. Per va ser Winsor McCay el  vertader innovador del cmic, per la seua audcia en l'enquadrament, la utilitzaci de diferents plans i la bellesa dels seus dibuixos i arguments en obres com ara Little Nemo.

El 1934 apareix Flash Gordon, d'Alex Raymond i a poc a poc comencen a sorgir histries de personatges comuns que es caracteritzaven per ser herois, soldats, mags  .

 Els comic books .
Tamb es van comenar a publicar els comic books (revistes de cmics) (Max Gaines publica el primer comic book, Funnies on Parade el 1933). A mitjan dcada dels 30 sorgeixen xicotetes companyies com All Star Comics, Action Comics o Detectiu Comics (DC).

Les histries comencen a augmentar en qualitat, els escriptors i dibuixants adquireixen un estil caracterstic del cmic a qu ara se l'anomena americ i sorgeixen histries de detectius, cientfics i personatges ms atractius i amb habilitats superiors a les humanes, sempre salvant al planeta o a la seua comunitat d'una catstrofe major.

El 1938 arriben "superherois" com Superman o La Dona Meravella i posteriorment, altres com Batman.

Apareixen histries de terror, com Tales From The Crypt i sries policaques, com Secret Agent X-9. 

s l'poca dels gngsters i era natural que el lector desitjara trobar el policia astut i dur; aix que naix Dick Tracy.

El 1950 arriba la srie Peanuts, de Franz Schultz, amb personatges mundialment famosos com Charlie Brown i Snoopy.

En els seixanta, Marvel Comics publica Els Quatre Fantstics i, desprs, Spiderman, L'increble Hulk, Els Venjadors i X-Men.

El cmic contemporani americ t diversos xits, com Mafalda de Quino o Calvin i Hobbes.

Webcmics.
Amb l'aparici d'Internet, van aparixer els anomenats webcmics, que usen el format bloc per reproduir les tires cmiques que apareixen habitualment a la premsa. Molts dels webcmics acaben recopilats en comic books si tenen xit o a la inversa, neixen per donar ms difusi a l'obra en paper del seu autor (com a complement a la pgina web personal). Macanudo, de Liniers, seria un exemple d'aquest pas al format web.

 Gneres .

Ficci:
Aventures;
Fantstic: ;
Cincia ficci;
Space Opera;
Superherois;
Fantasia heroica.
Terror clssic;
Terror modern;
Cmic books de crims;
Funny animal;
Humor;
del Oest;
Pornogrfic;
Bondage;
Manga ertic (Hentai);
Manga;
Romntic.
Srie negra.
No ficci:
Biografia ;
Crnica;
Assaig;

El llenguatge del cmic.

Com a mitj de comunicaci de masses, ha influit en les societats en les que incidia i, al mateix temps, ha reflexat la societats en qu s'ha generat. El cmic t un llenguatge icnic-verbal i el posa en estreta relaci amb el teatre, la novella, la pintura, la illustraci -publicitria o no- o la fotografia.
Un dels trets fonamenals que cal destacar en el llenguatge del cmic s la convencionalitat. Aquest concepte fa referncia a la interioritzaci d'unes regles que fan entendre a tothom el cmic de la mateixa manera. Aix doncs, amb el grafisme acceptem que hi ha sons; amb la successi de vinyetes per tal de representar el moviment o amb el dibuix en perspectiva, la creaci de la tridimensionalitat.

Altres convencions menys exteses sn la representaci de l'obscuritat amb els ulls blancs sobre un fons negre o la carncia de llums.

Amb aquesta convencionalitzaci no sols s'aconsegueix estandaritzar la lectura del cmic sin que s'apropa l'art de dibuixar cmics a tothom per d'una altra banda l'autor perd la seua llibertat creativa.

 El cmic i altres mitjans de comunicaci .

El cmic i el teatre.
El teatre i el cmic sn arts amb acci dialogada.

El vincle existent entre ells ve determinat per l'esttica teatralitzant de la que es servia el cmic als seus inicis (tal i com va passar en altres mitjans de comunicaci).

El cmic i la novella.
La novella i el cmic sn arts que contenen narraci.

Molts dels cmics estan inspirats en novelles. Tamb hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.

El cmic i la pintura.
La pintura i el cmic sn arts grfiques.

En un principi sols es dibuixava a plumeta (vet la versemblana amb la pintura). La introducci del pinzell fou el 1924, abans del Tarzan d'Arnold Foster. Amb l'arribada del pinzell s'aconsegu dotar d'un major naturalisme. El 1937, amb Burne Hogarth, el cmic va apropar-se a la pintura oriental, l'expressionisme alemany i el manierisme dels autors clssics.

El cmic i el cinema.
El cinema i el cmic han compartit moltes vegades autors.

En ocasions el cmic ha emplat plnols del cinema i, fins i tot, alguns personatges han estat inspirats en actors.  Encara en l'actualitat, molts directors fan l'storyboard dels seus films, abans del rodatge. Moltes pellcules  estan inspirades en cmics. Tamb hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20790" title="Prefix" nonfiltered="3957" processed="3931" dbindex="8975">
Els prefixos sn afixos que es colloquen davant de la paraula, s a dir, partcules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats. La derivaci s un fenomen molt ric per crear paraules noves i est present en tots els estadis evolutius de l'idioma. Sn menys freqents que els sufixos, tant al catal com entre les diverses llenges. 

Molts dels prefixos que s'usen en catal vnen d'una preposici o d'un adverbi llat. La majoria no canvia la categoria gramatical de la paraula, noms en modifica el significat, per exemple: fer - desfer, on des- significa "el contrari". El prefix acostuma a escriure's formant un tot amb l'arrel de la paraula primitiva (no derivada) tot i que ha hi ha llenges que separen els seus components morfolgics grficament. 

 vegeu tamb .
Afix;
Composici i derivaci del lxic;
Llista de prefixos;
Llista de sufixos;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20796" title="Edat de pedra" nonfiltered="3958" processed="3932" dbindex="8976">
L'Edat de Pedra s una etapa de la prehistria. En l'edat de pedra hi ha dues poques importants: el paleoltic (significa pedra antiga) i el neoltic (significa pedra nova). Recentment se'n fa una divisi ms precisa: paleoltic, mesoltic (format a partir pedra i entremig) i neoltic. 

L'Edat de Pedra comen amb els primers homnids del gnere Homo, potser des dels primers que van tallar la pedra -per a alguns l'homo habilis- ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. A l'Edat de Pedra li va seguir l'Edat de Bronze, que depenent de les zones tingu lloc entre el 6000 i el 2500 aC.  

El paleoltic s l'poca dels caadors i dels recollectors de fruites, tiges i canyes, dels humans nmades i de la utilitzaci d'eines fetes amb pedra i ossos. Els humans del paleoltic tamb van comenar a donar explicacions mgiques a algunes coses que els succeen: temes com la vida i la mort van comenar a ser explicats pels bruixots de les tribus a travs de rituals.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20803" title="Esport extrem" nonfiltered="3959" processed="3933" dbindex="8977">

Els esports de risc, extrems o d'aventura sn aquells esports on hi predomina un element de perills controlats. El risc es pot generar fruit de la mateixa activitat esportiva (caigudes, etc.), o de la incertesa de les condicions ambientals (meteorologia, estat de la mar, etc.). Aquests tipus d'activitats esportives tenen lloc en el medi natural i aquest entorn juga un paper fonamental per al seu desenvolupament. En molt casos es tracta de prctiques esportives recents i que utilitzen enginys i tcniques innovadores tan en terra, aire com a l'aigua.

bviament, definir quins esports sn de risc s subjectiu: per exemple, no se sol classificar el futbol com a esport d'aventura, tot i que hi ha un risc molt alt de patir lesions. Algunes modalitats d'alpinisme i escalada, el paracaigudisme, etc., sn els exemples ms clssics d'esports d'aventura, tot i que en els darrers anys han sorgit gran nombre d'esports de risc.

B sigui d'una manera organitzada o lliure, la seva prctica porta associat un grau d'incertesa que no tenen altres esports ms reglamentats i limitats en l'espai. Aquest element d'incertesa ha resultat un estmul a l'hora de popularitzar-los. La falta d'un organisme federatiu aglutinador ha fomentat la seva dispersi organitzativa i falta d'una llista precisa dels esports que en formen part.

Llista d'esports de risc.

Aquesta no s exhaustiva.
 Aquaspeed;
 Alpinisme;
 Esqu de muntanya;
 Escalada;
 Kayak;
 Espeleologia;
 Paracaigudisme, sobretot el salt base;
 Submarinisme;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20806" title="s" nonfiltered="3960" processed="3934" dbindex="8978">


Els ssos (famlia Ursidae) sn mamfers de l'ordre dels carnvors.

Sn omnvors, si b l's polar, a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, t una dieta quasi exclusiva de carn. Amb els seus pesats cossos i les seues poderoses mandbules, els ssos es compten entre els majors carnvors que viuen a la Terra. Un mascle d's polar pot pesar mes de 600 kg. i aconseguir una talla d'1,60 m. d'altura quan est a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesat, recolzant tota la planta dels peus. Posseeixen orelles curtes i cua rudimentria. Tenen una dieta variada i, tot i la seu temible dentadura, molts d'ells mengen fruits, arrels i insectes, a ms de carn.

Contrriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes sn o no ssos, encara que els ltims exmens gentics suggereixen que els grans pandes s que ho sn.

Cladograma.


L's a la cultura.
L's era un animal sagrat al nord d'Europa, on era el rei del bosc. Se'l representa en els mites i llegendes com l'animal ms antropomrfic, fins i tot arriba a tenir relacions amb dones humanes (fet pel qual l'esglsia cristiana el va degradant com a associat al dimoni a partir de l'any mil). El nom propi rsula deriva directament de l's.

Representa els pasos de Finlndia i Rssia, igualment s un emblema de la comunitat de Madrid. Per aquest motiu s una imatge habitual en herldica.

Els ssos sn els peluixos ms comuns per als nens, van comenar a popularitzar-se a Alemanya i els Estats Units (on a partir de la la joguina de Theodore Roosevelt s'anomenen Teddy Bears). Per aix apareixen a moltes sries de dibuixos animats (Winnie the Pooh, Jackie i Nuca, Yogui del parc Yellowstone) i contes populars, com el de Rnxols d'Or.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20817" title="Llebrers (constellaci)" nonfiltered="3961" processed="3935" dbindex="8979">

Canes Venatici (els Llebrers) s una petita constellaci de l'hemisferi nord que va ser descrita per primera vegada per Johannes Hevellius en el segle XVII. Se suposa que representen els cans Chara i Asterion agafats amb una corda per Bootes.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20824" title="Windows XP" nonfiltered="3962" processed="3936" dbindex="8980">



Windows XP s el nom del sistema operatiu llanat el 25 d'octubre de 2001 per Microsoft. Les lletres "XP" provenen de la paraula anglesa experience, i el nom en clau durant el seu desenvolupament va ser Whistler. Microsoft inicialment va posar a la venda dues versions: la Home i la Professional. La versi Home est destinada al mercat domstic, mentre que la versi Professional disposa
de caracterstiques addicionals dissenyades per a entorns empresarials, com l'autenticaci per xarxa i el suport multiprocessador.

Encara que ara, el Windows XP Professional, est sent utilitzat per al mercat domstic, per la seva facilitat d'utilitzaci, i perqu la gent cada cop t ms material "d'empresa", com: Enrutadors (Routers), s a dir, que la gent no es conforma amb un mdem analgic, ara tothom prefereix estar preparat per si tingus un altre ordinador.

Un altre avantatge de Windows XP, s que est preparat per a les xarxes sense fil, i s ms fcil configurar-ne una.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20831" title="Andr Chnier" nonfiltered="3963" processed="3937" dbindex="8981">

Andr Marie de Chnier (30 d'octubre de 1762 - 25 de juliol de 1794), anomenat Andr Chnier, s un poeta en llengua francesa.

Va nixer a Constantinoble, va traduir des de l'adolescncia poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clssica. Quan va tornar a Frana, va freqentar els ambients literaris i els salons aristocrtics.

Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de Frana a Londres, durant tres anys (1787-1790), quan va tornar, va participar a la revoluci francesa, per va romandre un defensor  fervent de la llibertat i va participar sobretot a la defensa de Llus XVI. Va collaborar al Journal de Paris (peridic de Pars), rgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i altres..

Va ser detingut el 7 de mar de1794, va ser empresonat a Saint-Lazare, i va ser condemnat a mort i executat el 25 de juliol. IHom suposa que va ser soterrat amb les altres vctimes de la Terror al cementeri de Picpus a Pars.

El seu dest va inspirar l'pera d'Umberto Giordano, Andrea Chnier, l'estrena de la qual va tindre lloc a La Scala de Mil, el 28 de mar de 1896.

Charlotte Corday, va escriure un poema en honor d'Andr.

Bibliografia :
 Elegies (1791);
 Odes (1791);
 El joc de pilota (1791);
 Aux Suisses de Chteauvieux (1792);
 Iambes (1794);
 Les Bucliques, pstum (1819);



 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20842" title="Camp magntic" nonfiltered="3964" processed="3938" dbindex="8982">
 

En fsica, el camp magntic s una entitat fsica  generada per la presncia de crregues elctriques en moviment (com ara els corrents elctrics), o b per la presncia de partcules quntiques amb espn, i que exerceixen una fora sobre les altres crregues que es mouen sota la seva influncia. Els camps magntics envolten els corrents elctrics, els dipols i els camps elctrics variables.

Quan els dipols sn dintre del radi d'acci d'un camp magntic, els dipols magntics s'alineen de manera que els seus eixos siguin parallels a les lnies de camp, de la mateixa manera que ho farien les llimadures de ferro en presncia d'un imant (vegeu la imatge de la dreta). Els camps magntics tamb tenen la seva prpia energia, amb una densitat d'energia proporcional al quadrat de la intensitat de camp. Al Sistema Internacional d'unitats el camp magntic es mesura en tesles. 

Hi ha tota una srie de fenomens on es manifesten els camps magntics. Per a la fsica dels materials magntics vegeu: magnetisme, imant, ferromagnetisme, paramagnetisme i diamagnetisme. Per als creats pels dipols estacionaris i els corrents elctrics constants vegeu: Corrent elctric i magnetosttica. Per als camps magntics creats per corrents elctrics variables vegeu: electromagnetisme.

El camp elctric i el camp magntic sn estretament relacionats en dos sentits: primer, els canvis en qualsevol dels dos camps poden causar, induir, canvis a l'altre d'acord amb les equacions de  Maxwell; segon, d'acord amb la teoria de la relativitat especial d'Einstein, una fora magntica a un sistema inercial de referncia pot ser una fora elctrica a un altre sistema de referncia i viceversa (vegeu electromagnetisme relativista). Tots dos camps junts formen el camp electromagntic, que s conegut per ser darrere de fenomens com la llum i altres ones electromagntiques.

 Definici .
En fsica clssica, el camp magntic  s un camp vectorial, un vector a cada punt de l'espai per a qualsevol moment, que en unitats del Sistema Internacional es mesura en tesles (un tesla s un newton-segons per coulomb-metre). Aquest camp vectorial t la propietat d'sser solenodal.

El camp  pot ser definit i mesurat per mitj d'un petit dipol magntic, com per exemple un petit imant. El camp magntic exerceix un moment de fora sobre els dipols magntics que tendeix a adquirir la mateixa direcci que el camp, de manera idntica al cas d'una brixola, i a ms la magnitud d'aquest parell de forces s proporcional a la magnitud del camp magntic. En conseqncia, per tal de mesurar el camp magntic a un punt determinat de l'espai s'hi pot posar un petit imant que pugui girar lliurement, com una brixola; la direcci ver la que apunti ser la de  i la rtio de la mxima magnitud del parell de forces del moment magntic de l'imant ser la magnitud de .

Hi ha altres vies diferents, fsicament equivalents, per tal de definir el camp magntic, com per exemple a travs de la fora de Lorentz o a travs d'una soluci de les equacions de Maxwell.

De qualsevol de les definicions que es pugui utilitzar es deriva que el camp vectorial magntic, essent un producte vectorial, s un pseudovector o vector axial.

En el cas d'un imant en barra, la direcci del camp magntic s la segent: A l'interior de l'imant apunta grosso modo cap el pol nord de l'imant mentre que a l'exterior ho fa cap el pol sud.

 B i H .
Els fsics utilitzen dues magnituds per referir-se referir-se als camps magntics per a les quals s'utilitza la notaci  i . El camp vectorial  s conegut en el mn de l'electrotcnia comintensitat de camp magntic o fora de camp magntic. El camp vectorial  s conegut com densitat de flux magntic, inducci magntica o simplement camp magntic, com en el cas dels fsics i es mesura en tesles (T) al Sistema Internacional, que equival a webers (Wb) per metre quadrat o volts segon per metre quadrat. El flux magntic es mesura en webers, per tant el camp  s una densitat per unitat de superfcie. El camp vectorial  es mesura en amperes/metre al Sistema Internacional d'Unitats i s'el podria considerar com una analogia del camp desplaament elctric representat per  i mesurar en amperes-segon per metre quadrat. Malgrat el terme camp magntic ha estat histricament reservat per  i  ha estat conegut com a inducci magntica, avui dia  s considerat com a l'entitat fonamental i molts autors s'hi refereixen com a camp magntic, excepte quan el context no permet diferenciar si es tracta de  o de .

La diferncia entre els vectors  i  es pot trobar a la literatura cientfica des de l'escrit On Faraday's Lines of Force (Sobre les lnies de fora de Faraday) de Maxwell publicat el 1855. Que seria clarificat ms tard al seu concepte de mar de vrtex molecular a una nova publicaci del seu escrit anterior el 1861 . En aquest context,  representa la vorticitat (espn), mentre que  era una vorticitat engrandida per la densitat del mar de vrtex. Maxwell considerava la permeabilitat magntica  com una mesura de la densitat del mar de vrtex. D'aqu la relaci,

(1) Corrent d'inducci magntica causa una densitat de corrent magntic

 

que s essencialment una analogia rotacional de la relaci lineal del corrent elctric,

(2) Corrent de convecci elctrica



on  s la densitat de crrega elctrica.  es vist com un tipus de corrent magntic de vrtex. Amb  representant la densitat de vrtex, ara podem veure com el producte de  amb la vorticitat  porta al terme de densitat de flux magntic que rep la notaci .

L'equaci del corrent elctric pot ser vista com la representaci d'un corrent convectiu de crregues elctriques que implica un moviment lineal. Per analogia, l'equaci magntica representaria un corrent inductiu que implicaria un espn. No hi ha moviment linear al corrent inductiu al llarg de la direcci del vector . El corrent magntic inductiu representa lnies de fora, en particular representa lnies de la llei inversa del quadrat.

L'ampliaci de les consideracions anteriors confirmen que on  s , i on  s  , llavors de la llei de Gauss i de l'equaci de continutat de la crrega necessriament se segueix que  s . Per exemple,  parallel amb , llavors  s parallel amb .

En unitats del Sistema Internacional d'Unitats  i  es mesuren respectivament en tesles (T) i amperes per metre (A/m). Dos fils conductors parallels pels que passa un corrent elctric en la mateixa direcci generar un camp magntic que causar una fora d'atracci entre ambds. Aquest fet s'utilitza per a definir el valor d'un ampere de corrent elctric. Vegeu llei d'Ampre i ampere.

Els camps  i  tamb sn relacionats amb l'equaci

 (en unitats del SI);

on  s la magnetitzaci.

Representaci matemtica.
Matemticament, el camp magntic es representa per un camp vectorial, que s'acostuma a anomenar B. Les equacions que determinen el valor del camp magntic generat per un corrent elctric sn dues de les quatre equacions de Maxwell:





on  s la permeabilitat del buit, J s la densitat de corrent,  s la permitivitat del buit, E s el camp elctric i t s el temps.

Un camp magntic B exerceix una fora F sobre una partcula carregada en moviment que ve donada per 



on q s la crrega de la partcula i v s la seva velocitat de deriva.

Els imants permanents constitueixen dipols magntics generats per l'alineaci simultnia dels espins de moltes partcules. 

Des del punt de vista de la relativitat, el camp magntic s una manifestaci d'una entitat ms general, el camp electromagntic, que descriu simultniament els camps elctrics i magntics. Un camp percebut com a magntic per un determinat observador s en general percebut com una combinaci de camps elctrics i magntics per un altre observador. Una visi radical s que el camp magntic s un efecte relativista del camp electromagntic, sent el camp elctric l'efecte no-relativista; tanmateix, aquesta visi no s acostuma adoptar per la gran importncia prctica dels camps magntics.

 Cam magntic i corrent estacionari .



El camp magntic  generat per un corrent estacionari, un flux continu de crregues elctriques, a travs dun fil conductor per exemple, que s constant al llarg del temps i on les crregues no augmenten ni disminueixen a cap punt, es descriu amb la llei de Biot-Savart:

;

on
 s el corrent;
 s un vector la magnitud del qual correspon a una part infinitesimal de la longitud del fil conductor, i la seva direcci s la convencional del corrrent elctric,
 s la contribuci diferencial al camp magntic resultant de l'element infinitesimal del fil conductor,
 s la permeabilitat del buit;
 s el vector desplaament unitari de l'element infinitesimal del fil conductor al punt al que es mesura el camp, i;
 s la distncia des de l'element infinitesimal del fil conductor fins el punt on es mesura el camp.

Derivant de l'equaci, el camp magntic d'un element infinitesimal del fil conductor actuant sobre el punt on considerem el camp s llavors:

;

Aix s una conseqncia de la llei d'Ampre, una de les equacions de Maxwell.

Descobriment.
Fins el 21 d'abril del 1820 no es va conixer la connexi entre electricitat i magnetisme, quan el fsic dans Hans Christian rsted va observar que l'agulla imantada d'una brixola es desviava de la seva posici inicial si era a prop d'un corrent elctric, i tornava a la seva posici inicial apuntant al nord quan desconnectava la bateria. I si invertia el sentit del corrent elctric l'agulla es desviava en sentit contrari. D'aquesta observaci va deduir que havia una relaci directa entre l'electricitat i el magnetisme.

Els anys segents Maxwell agrup els treballs d'Ampre, Laplace, Biot i Savart que establien les lleis fonamentals de l'electromagnetisme clssic.

Vegeu tamb.
 Camp elctric;
 Camp electromagntic;
 Electromagnetisme;
 Efecte Barkhausen;
 Flux magntic;
 Magnetisme;
 Magnetohidrodinmica;
 Monopol magntic;
 Potencial magntic;
 Reconnexi magntica;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20843" title="Telescopi" nonfiltered="3965" processed="3939" dbindex="8983">

Un telescopi s un sistema ptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis sn l'eina ms important en astronomia i astrofsica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis ptics, hi ha telescopis per a gaireb totes les freqncies de l'espectre electromagntic.

Tot telescopi ptic est format per un objectiu i un ocular. L'objectiu forma una imatge (normalment real) de l'objecte lluny sobre el seu pla focal; aquesta imatge s llavors ampliada per l'ocular o b impressionada sobre una pellcula fotogrfica o detectada per una cmera CCD. Si l'objectiu s una lent es parla de telescopi refractor, si l'objectiu s un mirall cncau es parla de telescopi reflector; si utilitza una combinaci de lents i miralls s'anomena telescopi catadiptric.

Un estudi de l'historiador Nick Pelling, publicat per la revista anglesa History Today, afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget.

Referncies.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20845" title="Minscula" nonfiltered="3966" processed="3940" dbindex="8984">
La minscula s la versi menor de les lletres d'un determinat alfabet. En l'alfabet llat, les lletres minscules sn: a, b, c... 

Originalment els textos s'escrivien exclusivament amb lletres majuscles, de mida fixa, i delimitades entre una lnia superior i una lnia inferior. A base d'escriure-les rpidament, les lletres van anar adquirint una forma simplificada i ms arrodonida, i fins i tot lligada (la forma de les lletres depenia del context, de les lletres anterior i posterior); les actuals lletres minscules es van originar a partir d'aquestes formes simplificades, que ja no s'escriuen delimitades entre dues lnies.

Tradicionalment hi havia el costum d'escriure amb una mida ms gran les lletres ms importants, com les que assenyalen el comenament de frase, o els noms propis. Actualment aquestes lletres s'escriuen amb la seva forma majscula.

El concepte de lletres minscules existeix en l'alfabet llat i en l'alfabet grec.

Vegeu tamb.
Majscula;

Articles relacionats.
Escriptura;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20848" title="Nafarroa Bai" nonfiltered="3967" processed="3941" dbindex="8985">

Nafarroa Bai ("Navarra S" en basc) s una candidatura conjunta de partits basquistes i progressistes (vinculats majoritriament al nacionalisme basc) impulsat conjuntament per Eusko Alkartasuna i Aralar, amb l'adhesi de Batzarre i Partit Nacionalista Basc) de la Comunitat Foral de Navarra. Tamb en formen part un grup notable d'independents lligats a l'esquerra i al progressisme de Navarra. 

Creaci i objectius.

Formada amb la intenci de recollir tot el vot abertzale, progressista i esquerr a Navarra, 

Volia fer un canvi poltic en les institucions navarreses, governades per UPN.

Els objectius bsics de Nafarroa Bai en sn, per aquest ordre:
 La pau;
 La revisi de l'estatut actual de Navarra i el garantir el dret a integrar-se al Pas Basc, i a decidir-ne les seues relacions amb Euskal Herria i Espanya, s a dir, l'autodeterminaci. ;
 Defendre a les Corts espanyoles els drets, interessos i punts de vista Navarra progressista i basquista;

Resultats electorals.

Nafarroa Bai va abastar representaci al Congrs dels Diputats a les eleccions generals de 2004, ms concretament, un esc de diputat que correspon a Uxue Barkos, ja que encapalava la candidatura electoral i que va renovar en les eleccions del 9 de mar de 2007.

A les eleccions de 2007 Nafarroa Bai va aconsseguir 77.625 vots i 12 parlamentaris al Parlament foral, i 8 regidors a l'ajuntament de Pamplona.

Per a aconseguir les seues idees va proposar un pacte amb  el Partit Socialista de Navarra i Esquerra Unida de Navarra, pacte el qual hauria fet un canvi al Parlament de Navarra 

Enllaos externs.
Nafarroa Bai;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20850" title="Patrimoni de la Humanitat" nonfiltered="3968" processed="3942" dbindex="8986">



El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en angls World Heritage) s un pla de protecci dels bns culturals i naturals del mn, proposat per l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO), a travs de la "Convenci sobre la Protecci del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. Tamb s conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Com de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels bns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als bns naturals). 

A data de 8 de juliol del 2008, conformen el Patrimoni de la Humanitat 878 bns, dels quals 678 sn culturals, 174 naturals i 25 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 145 estats. 

Un cas a part sn les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, proclamades els anys 2001, 2003 i 2005; en total n'hi ha catalogades 90 arreu del mn, de les quals forma part la Patum de Berga o el Misteri d'Elx.

Criteris de selecci . 
A finals del 2004, hi havia sis criteris en l'mbit cultural i quatre en l'mbit natural. El 2005 aix es va modificar perqu noms hi hagi un grup de deu criteris. Per ser incls en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un valor universal excellent i ha de satisfer almenys un dels segents criteris de selecci.


Criteris culturals;
 I - representar una obra mestra del geni creatiu hum;
 II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un perode de temps o dintre d'una rea cultural del mn, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgstic; ;
 III - aportar un testimoniatge nic o almenys excepcional d'una tradici cultural o d'una civilitzaci existent o ja desapareguda;
 IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectnic o tecnolgic o d'un paisatge, que illustri una etapa significativa de la histria humana; ;
 V - ser un exemple eminent d'una tradici d'assentament hum, d'utilitzaci del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacci humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
 VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artstics i literaris d'una destacada significaci universal. (El comit considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);

Criteris naturals;
 VII - contenir fenmens naturals superlatius o rees d'excepcional bellesa natural i importncia esttica;
 VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la histria de la terra, incloent testimoniatges de la vida, processos geolgics creadors de formes geolgiques o caracterstiques geomrfiques o fisiogrfiques significatives;
 IX - ser un dels exemples eminents de processos ecolgics i biolgics en el curs de l'evoluci dels ecosistemes;
 X - contenir els hbitats naturals ms representatius i ms importants per a la conservaci de la biodiversitat, incloent aquells que contenen espcies amenaades de destacat valor universal des del punt de vista de la cincia i del conservacionisme.

Des del 1992 el conjunt resultant de la interacci entre l'home i el medi ambient s reconegut com a paisatge cultural.

 Sessions del Comit del Patrimoni de la Humanitat . 
El Comit del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerncia dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels pasos interessats. En una sessi anual, coneguda com la Sessi del Comit del Patrimoni de la Humanitat, s on els llocs sn oficialment inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat, desprs de les presentacions fetes per la UICN o l'ICOMOS, i de les deliberacions dels estats membres.

La sessi anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del mn. Amb l'excepci d'aquelles celebrades a Pars, on se situa l'oficina general de l'UNESCO, noms els estats membres del Comit tenen dret a celebrar una sessi futura, prvia aprovaci del Comit.



 Bns del Patrimoni de la Humanitat .
La UNESCO s'esfora a respectar un equilibri entre els continents en la localitzaci del Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa ha estat sobrerepresentada, per l'aparici d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonitzaci geogrfica. Els 878 bns catalogats actualment (678 culturals, 174 naturals i 25 mixtos) estan repartits en 145 estats i es troben classificats en les segents regions geogrfiques: 
 frica (la part subsahariana) ;
 Amrica Llatina (incloent el Carib) ;
 sia i Pacfic (incloent Oceania);
 Estats rabs (frica del Nord i Orient Mitj);
 Europa i Amrica del Nord (Estats Units i Canad);

El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rssia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i sia, sn classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amrica del Nord, no a la d'sia i el Pacfic. Israel no es classifica dins dels Estats rabs ni dins d'sia, com li pertocaria per raons geogrfiques, sin tamb dins la zona d'Europa.



 Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continents .
 frica;
 Amrica;
 sia i Oceania;
 Europa;

El Patrimoni de la Humanitat als Pasos Catalans.
 1998: L'art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica.



Andorra.
 2004: El paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Catalunya.
 1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaud: el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la faana del Naixement i la cripta de la Sagrada Famlia, la Casa Vicens i la Casa Batll a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colnia Gell a Santa Coloma de Cervell.
 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barber.
 1997: El Palau de la Msica Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Llus Domnech i Montaner.
 2000: Les esglsies romniques de la Vall de Bo, a l'Alta Ribagora.
 2000: El conjunt arqueolgic de Trraco, a Tarragona.
 2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).

Catalunya del Nord.
 2008: Les fortificacions de Vauban: Montllus i Vilafranca de Conflent.

Illes Balears.
 1999: Eivissa, biodiversitat i cultura.

Pas Valenci.
 1996: La Llotja de la Seda a Valncia.
 2000: El palmerar d'Elx.
 2001: El Misteri d'Elx (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat).

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill;

Enllaos externs.
Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO  .
Centre UNESCO de Catalunya.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20852" title="Palmerar d'Elx" nonfiltered="3969" processed="3943" dbindex="8987">

El Palmerar d'Elx s una gran extensi de palmeres dins del casc urb de la ciutat d'Elx. s el palmerar ms gran d'Europa (240000 exemplars, aproximadament), i en el mn sols el superen alguns palmerars rabs.

El principal tipus de palmera que es troba s l'anomenada Phoenix dactylifera. Aquest tipus de palmera fou dut pels musulmans durant l'ocupaci dels moriscos.

El Palmerar d'Elx ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20854" title="Misteri d'Elx" nonfiltered="3970" processed="3944" dbindex="8988">


El Misteri d'Elx (tamb anomenat localment La Festa) s una representaci teatral que recrea la Mort, Assumpci i Coronaci de la Mare de Du que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Baslica de Santa Maria, en la ciutat illicitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contrriament amb les creences de la tradici local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulm (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Du, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'nica obra en el seu gnere que ha estat representada sense interrupci fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibici de representar obres teatrals en l'interior de les esglsies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urb VIII qui va concedir en 1632, a travs d'una butlla, el perms per a continuar amb aquesta representaci en concret.

Tots i cadascun dels personatges sn representats per barons; tractant de respectar-ne aix l'origen litrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparici de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llat, es troba ntegrament escrit en valenci; i la msica s una amalgama d'estils de diferents poques que inclouen motius de l'edat mitjana, del Barroc i del Renaixement.

El 18 de maig de 2001, la UNESCO ho va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Alguns altres els reconeixements al Misteri sn: "Monument Nacional" pel govern de la II Repblica espanyola, en 1931; "Festa d'Inters Turstic Internacional" pel ministeri d'Informaci i Turisme, en 1980; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; aix com la Corbata de l'Ordre de Alfons X el Savi del Ministeri d'Educaci i Cincia, en 1988; i "Corbata de l'Ordre de Isabel la Catlica" del Ministeri d'Afers exteriors, en 1990, etc.

Obra.

Acte Primer.

Tamb anomenat "Vespr", t lloc el 14 d'agost. Comena amb Maria, Maria Salom, Mara Jacobe i sis ngels presentant-se a la porta de la Baslica. Sona l'rgan de l'esglsia. L'Arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la Maria entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenci de reunir-se amb el seu Fill. Desprs ascendeix, acompanyada del seu squit, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una sort de Viacrucis, la Passi de Crist.

Una volta dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els ngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La Mare de Du torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu Fill. Ms tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera granada i daurada, anomenada com la "magrana", un ngel descendeix per a entonar un cant en qu saluda a la Mare de Du, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'ngel s'acosta a Maria lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apstols en el moment de la seua mort. L'ngel ascendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare.

Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la m l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'ngel. Ell el rep i entona, ms tard, un cant de tristesa.

Pujant cap el cadafal, l'apstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprs pels esdeveniments. Arribat al ja de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apstols ms pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apstols (que entren a l'esglsia per tres portes diferents) se saluden entre si i canten sorpresos per aquesta coincidncia. Ms tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apstols (llevat de Sant Toms) entonaran una Salve a la Mare de Du.

Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregaci. El squit de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en el Vall de Josafat. Amb les ltimes notes, la Mare de Du cau morta en el ja i els apstols, amb veles enceses, entonen un cant en qu esperen la seua resurrecci.

Les portes del cel s'obren i cinc ngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Du. Una vegada avall, prenen possessi de l'nima de Mara, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos cntics del comenament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els ngels i els apstols. Desprs, Sant Joan, colloca sobre Maria el palmell daurat. D'aquesta manera es clou el primer acte.

Acte Segon.

Tamb anomenat Festa, t lloc a l'endem, el 15 d'agost. Comena amb l'Arxipreste i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Desprs d'ells, els apstols, es van situant al seu voltant. Maria Salom, Maria Jacobe i el squit d'ngels esperen a l'inici del corredor. Tres apstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mtuament, el squit i els apstols ascendeixen junts fins al cadafal.

Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'l fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un moment desprs, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant aix el seu soterrament.

Finalitzat, tornen a alar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipte, propi de la litrgia de exquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap el cadafal descobrint als apstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat de dur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo ms tard.

El Gran Rab, que forma part del grup, interromp amenaador el salm que els apstols seguien entonant. Els jueus, llavors, comencen a pujar cap el cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrillegi enfrontant-se al malintencionat grup. Per aquests, ms nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues prpies mans es paralitzen, en una sort de miracle. Els altres, testimonis del mateix, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Du la seua ajuda.

Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant aix als apstols, que reconeixen a Maria com la Mare del Fill de Du. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant grcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alada, dna comenament a la process que culminar amb el soterrament de Maria.

L'rgan de l'esglsia sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. Laraceli torna a baixar, portant-hi l'nima de la Mare i el cant dels ngels inunda la baslica prometent la resurrecci de Maria. Els Cavallers regressen a l'esglsia acompanyant Sant Toms (que, segons la tradici, regressava de l'ndia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comena a entonar un cant implorant a la Mare el seu perd.

El cel, llavors, es torna a obrir i Du Pare, acompanyat de la Santssima Trinitat, comena a baixar. Aquest, portant en les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-se suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salva de coets es llana mentre espectadors i actors culminen la representaci clamant Visca la Mare de Du!.

La Santssima Trinitat i laraceli han pujat al cel. I els apstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.

Museu i Casa de la Festa.

El Museu de la Festa naix amb la vocaci d'atrapar en l'espai i en el temps part de la mgia que envolta la Festa per tal de fer-la conixer als qui ens visiten al llarg de l'any. Disposa de dues sales: l'una esttica, on es mostra la posada en escena, i l'altra ms dinmica, on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja aquesta representaci extraordinria.

Al costat del museu es troba la Casa de la Festa, epicentre fester, on es poden adquirir les entrades per al Misteri, tant per a les representacions oficials del 14 i 15 d'agost com per a les funcions extraordinries prvies que es realitzen els dies 11, 12 i 13.

D'aquesta manera, Elx s una de les poques ciutats que compta amb un equipament cultural d'aquesta tipologia, com tamb poden visitar-se a Algemes -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Du de la Salut-, Morella -a les Sexennals-, Vilafranca del Peneds -dedicada a la Festa Major de Sant Flix- i Tarragona -dedicada a les Festes de Santa Tecla-. Tamb s'est preparant un equipament similar a Vilanova i la Geltr.

Enllaos externs.

La Festa o Misteri d'Elx;
Festival medieval d'Elx;
La Festa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20855" title="Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica" nonfiltered="3971" processed="3945" dbindex="8989">
L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica sn ms de 750 jaciments de pintures rupestres catalogats per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat en 1998. Aquest patrimoni est dividit en tres importants rees: la zona de la serra d'Aitana (provncia d'Alacant), el masss del Caroig (provncia de Valncia) i la comarca de Los Velez (provncia d'Almeria).


L'art rupestre de l'arc mediterrani es pot classificar en tres estils:
 Art macroesquemtic.
 Art llevant.
 Art esquemtic.

De vegades aquests estils apareixen superposats, per exemple a la Sarga (Alcoi, Alcoi).

Algunes de les pintures rupestres ms importants d'aquest patrimoni sn: Pla de Petracos (Castell de Castells, Marina Alta), Coves de Cogul, etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20856" title="La guerra dels mons" nonfiltered="3972" processed="3946" dbindex="8990">
La guerra dels mons (The War of the Worlds en angls) s una novella de Herbert George Wells en qu es conta com una invasi de marcians intenta conquerir la Terra. 

El programa de rdio.
El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a ms de locutor de rdio, va emetre una simulacre de noticiari, inspirat en la novella original. Es va interrompre la programaci habitual per a emetre la notcia de qu una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). La emissi va ser suficientment realista, com per espantar a molts oients, i fer-los creure que realment estava succeint. Aquesta emissi va impulsar notablement la carrera d'Orson Welles.

Altres.
 Hi ha un musical amb el mateix nom.
 Hi ha una pellcula de 1953 amb el mateix nom.
 Hi ha una pellcula de 2005 amb el mateix nom.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20857" title="Llotja de la Seda" nonfiltered="3973" processed="3947" dbindex="8991">




La Llotja de la Seda, Llotja de Valncia o Llotja de Mercaders s un edifici civil d'estil gtic tard de la ciutat de Valncia, construt entre el 1482 i el 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixana i la riquesa del segle d'or valenci (segle XV), aquest s sens dubte la Llotja. s una mostra de l'abast de la revoluci comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana. 

 Una fita arquitectnica .

La construcci de la Llotja, popularment anomenada llonja, al Pas Valenci i les Balears, s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per Valncia en el segle XV, com un smbol del poder de la ciutat per a atraure els comerciants, en un moment en qu ja s'albiraven temps difcils per a l'economia local derivats del descobriment d'Amrica i el consegent desplaament del comer de la Mediterrnia cap a l'Atlntic. 

Les llotges de comer a la Corona d'Arag es construen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes. La de Valncia fou precedida per la Llotja de Barcelona (1380-1392), la Llotja de Palma (1420-1448) i algun exemple sicili no massa conegut. Entre 1541 i 1551 s'al la Llotja de Saragossa del mateix tipus, per ja d'estil renaixentista. Considerant que l esquema arquitectnic era sempre el mateix, els jurats de Valncia van insistir en la bellesa de l'edifici. Superar la llotja de Barcelona no era difcil, per tant com les solucions arquitectniques d'aquella havien quedat antiquades per als mestres picapedrers de la darreria del segle XV. El que era un repte era superar l'esplndida llotja de Mallorca de Guillem Sagrera, un dels grans mestres de l'arquitectura gtica mediterrnia. Inspirar-s'hi i alhora superar-la va ser la genial tasca de Pere Comte.

La Llotja s, tot plegat, el resum de les investigacions arquitectniques realitzades, principalment per Pere Comte, al llarg del segle d'or valenci.

Patrimoni de la Humanitat.


Monument Nacional des de 1931, la UNESCO declar la Llotja de la Seda Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1996 com a exemple totalment excepcional d un edifici secular en estil gtic tard, que illustra de manera esplndida el poder i la riquesa d'una de les grans ciutats mercantils de la Mediterrnia, sent considerada com un dels ms brillants exemples del gtic civil europeu. Les faanes rectangulars de pedra picada, els sumptuosos medallons renaixentistes, les artstiques escultures i grgoles, les perfectes proporcions de les portes i finestres, dels escuts i dels merlets, recorden l'esplendor del gtic tard valenci. Se situa al mateix cor de la ciutat (barri del Mercat), davant la plaa del Mercat, qualificada per nombrosos cronistes com un escenari colorista i sorolls dotat d'una sensualitat molt especial. 
It is a masterpiece of late Gothic architecture. The grandiose Sala de Contratacin (Contract or Trading Hall), in particular, illustrates the power and wealth of a major Mediterranean mercantile city in the 15th and 16th centuries.  the site is of outstanding universal value as it is a wholly exceptional example of a secular building in late Gothic style, which dramatically illustrates the power and wealth of one of the great Mediterranean mercantile cities.

 Casa illustre per al bon comer .
En noms quinze anys (1483-1498), Pere Comte i els seus ajudants foren capaos d'acabar la Sala de Contractaci, cos principal de l'edifici. Aix consta en una franja blava que corre a la part ms alta dels quatre murs, a tocar de les voltes de l'esmentada sala, i que proclama en lletres daurades sobre un fons fosc la segent inscripci en llat (per duplicat, una primera vegada sobre els murs sud i oest, i una segona sobre els del nord i l'est):



Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.;

Sc una mansi illustre, construda en quinze anys. Tasteu i vegeu, conciutadans, car bona s la negociaci que no duu engany en la llengua, que jura al prosme i no falta al jurament, que no deixa diners en usura. El comerciant que aix actue abundar en riqueses, i a la fi gaudir de la vida eterna.



 Precedents .
El Segle d'or valenci fou una etapa de gran desenvolupament econmic i de gran influncia poltica i cultural. Es va crear la Taula de Canvis i Depsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials. La indstria local, especialment la txtil, assol un gran desenvolupament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A les acaballes d'aquest segle es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un vertader temple del comer, i Llus de Santngel, banquer valenci d'origen jueu, va sufragar el viatge a Amrica de Cristfor Colom.

 Filla del Segle d'Or .

Desprs d alguns anys d inestabilitat derivats del perode de successi en qu la dinastia del Casal de Barcelona se substituda per la castellana dels Trastmara, al llarg del segle XV, la ciutat llueix amb tota la seua esplendor. El Cap i Casal del Regne de Valncia se situa com la capital cultural i econmica de la Corona d'Arag, i esdev una de les ciutats ms importants d'Europa en aquest segle. La llotja s un smbol de la puixana i riquesa del Segle d'Or de la Ciutat i Regne de Valncia. 

Pel que fa a la influncia poltica, ja des de final del segle XIV el pes de Valncia a la Corona d'Arag es fa cada vegada ms gran amb personatges com ara Sant Vicent Ferrer i encara ms al llarg del segle XV, fins al punt que les dues niques vegades que un bisbe hispnic va arribar a papa fou amb dos bisbes valencians: Calixt III i el seu nebot Alexandre VI, naturals de Xtiva i pertanyents a la famlia Borja.

Quant a l'mbit artstic i cultural, a banda de la Llotja, s'alaren les Torres de Quart, la capella dels Reis del convent de Sant Domnec, l'altar  major de la (Seu de Valncia), o el Palau de la Generalitat. En pintura i escultura van reeixir Joan Reixach (Jacomart), Roderic d'Osona, Paolo de San Leocadio, Vicent Macip o Dami Forment, entre d'altres, i en literatura Ausis March, Ro de Corella, Jaume Roig, Isabel de Villena o Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc. Conseqncia d'aquest auge cultural, Valncia va albegar la segona impremta de la Pennsula, on el mestre impressor Lambert Palmart imprim el primer llibre literari a Espanya el 1474, Les Trobes en lahors de la Verge Maria. Aparegu tamb el primer diccionari en llengua romnica: Liber Elegantiarum, aix com el primer estudi sobre escacs. El 1499, a ms, fou creada la Universitat de Valncia.


Fitxer:Ausias Marc.jpg|Imatge d'Ausis March per Jacomart (1460)
Fitxer:Volta presbiteri abril.jpg|Volta de l'altar major de la Seu (1474)
Fitxer:Generalitat_pati.jpg|Pati del Palau de la Generalitat (1481)


 La Llotja de l'Oli .

Vora l'actual plaa de la Companyia, darrere de l'actual llotja, n'existia una d'anterior que, segons Sanchis Guarner, est documentada des d'abans del 1341 i rebia el nom de Llotja de l'Oli. Aquesta llotja, segons el mateix autor, era parcialment oberta, s a dir, responia a la tipologia de loggia italiana (edifici obert per un o ms costats, sustentat per arcs o columnes). La Llotja de l'Oli no noms s'emprava per al comer d'aquest producte, sin per a tot tipus d'operacions mercantils.

 Inici de les obres .
La prosperitat mercantil assolida per la ciutat de Valncia durant el segle XV motiv que el 1469 els Jurats del Consell Municipal decidiren bastir una nova llotja:
Molt bella e magnfica e sumptuosa, que sia honor e ornament d'aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afecti per exercitar-ne en l art mercantvol e fer naus, de qu en resultar grandssim benefici

Per bastir la nova llotja es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases prximes al mercat. L'encarregat de la construcci, que seria en pedra calcria, fou el prestigis mestre pedrapiquer giron Pere Comte, ajudat pel guipusco Joan Ivarra. Tanmateix, la primera pedra no es colloc fins al 1482, i les obres, costejades per la ciutat, no s iniciaren fins al 1483, com sabem grcies a la inscripci que hi ha a l escut de la ciutat i que es troba al cant dels carrers de Pere Comte i de la Llotja. 

Les obres havien comenat amb els enderrocaments de les cases, l'adequaci del vall i les entregues de materials al mestre d'obra de vila Francesc Biulaygua, dels que tenim constncia des del 16 de gener de 1483 i d'entrega de pedres per als pedrapiquers el 15 de febrer. El comenament oficial de les obres pot considerar-se el 5 de febrer de 1483, i el 14 de mar es paguen els primers jornals a Pere Comte i a Joan Yvarra pro salarium eorum et Sue comitive. Al juny de 1483 es decideix pagar ... no a estalls sin a jornals. En aquesta mateixa data es decideix que el portal principal ... sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contiges e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artificis magisteri llavorada ab les imatges e maoneries e fullatges. A partir d'aquest moment van haver de comenar els treballs de picapedreria. L'octubre de 1483 el mestre d'obra de vila Biulaygua acaba els seus treballs en el vall i desapareix de la documentaci

 Elements que la componen .

L'edifici s'adapta a un solar rectangular. Al sud mira cap a la plaa del Mercat, a l'oest cap al carrer dels Cordellats, al nord cap al carrer de la Llotja, i al l'est cap al carrer de Pere Comte. Davant mateix es troben el Mercat Central i l'esglsia de Sant Joan del Mercat. 

Vista des de la plaa del Mercat, la part dreta de l edifici correspon a la llotja prpiament dita, tamb coneguda com la Sala de Contractaci o el Sal Columnari (1483-1498); a la seua esquerra s ala la torre central (1483-1498), de tres cossos, emprats per a capella (el cos de baix) i pres (els dos de dalt). Encara ms a l esquerra hi ha el cos de tres plantes del Consolat de Mar, que s hi afeg posteriorment (1498-1548). El Pati dels Tarongers articula les tres zones de l'edifici, que ocupen ms de dos-mil metres quadrats en total  

Per bastir la llotja, Pere Comte s'inspir en la llotja de Palma, feta per Guillem Sagrera el 1448, el qual, al seu torn, s'havia inspirat probablement en l aula capitular del convent de Sant Domingo de Valncia, de comenament del segle XIV.

La llotja de Valncia, per, presenta una mida i una ornamentaci ms gran que la mallorquina. La de Valncia destaca per la riquesa de la decoraci flamgera a les finestres, per les portes monumentals amb arcs conopials i per les petites escultures i les 28 grgoles, sovint amb escenes satriques o obscenes. A ms, hi ha profusi d'escuts amb els quatre pals del Rei d'Arag, entre els quals destaquen el de la clau de volta central de la Sala de Contractaci i, sobretot, els que es troben als cantons de les places del Mercat i del Doctor Collado, envoltats d'ngels.



 Sala de Contractaci o Sal Columnari .
La Sala de Contractaci, realitzada entre 1483 i 1498, es divideix en tres naus longitudinals (de 35,6 m de fons) i cinc naus transversals (de 21,4 m d'ample), amb volta de creueria (a una alada de 17,4 m) sostinguda per huit columnes helicodals i setze pilastres del mateix tipus que sustenten les voltes. De les columnes helicodals, d'11 metres d'alria, ixen feixos de nervis que s estenen sobre trams quadrats a la mateixa alada i sn quasi voltes bufades (esfriques). Aquesta geometria esfrica permet la multiplicaci de nervis i de claus; els nervis formen una doble retcula per tram reforada amb nervis diagonals en cada quadrat. Les claus arriben al nombre de nou per tram.

A la Sala de Contractaci s'accedeix per unes portades formades per arcs conopials disposats entre estirats pinacles, tant a la faana principal (plaa del Mercat) com a la posterior (carrer de la Llotja). Aquests portals es formen amb feixos d'esveltes canyes prismtiques rematades per agulles florides. Aix mateix, hi ha dues portades laterals ms, una que obri al carrer de Pere Comte i una altra al Pati dels Tarongers. Les faanes estan rematades amb merlets.

En tant que centre mercantil ciutad, el Consell de la Ciutat decid installar al Sal Columnari la Taula de Canvis i Dipsits, entitat bancria de prestigi per la seua solvncia i pel volum de les operacions bancries. Alguns han volgut veure en aquest edifici, concebut com a temple al comer, un carcter simblic, una representaci del parads, on les columnes i els feixos de nervis serien els arbres -les palmeres- i la volta la cpula celest, que ara es mostra com a pedra nua, per que originalment estava pintada de blau amb estreles daurades.



 La torre inacabada: pres i capella .

La torre de la Llotja, construda a la vegada que la Sala de Contractaci (1483-1498) s quadrangular i, ms o menys, un ter ms alta que la resta de l'edifici. El restaurador Josep Aixa li afeg els merlets que hui dia presenta, entre 1885 i 1902 inspirant-se en les cobertes emmerletades de la Sala de Contractaci i del Consolat de Mar.

Des del Sal Columnari hi ha una escala de caragol per accedir a la torre. Per falta de condicionament aquesta no es pot visitar, com tampoc l escala, que s un treball de virtuosisme de Pere Comte, que demostr el seu domini de les tcniques arquitectniques. Aquesta esplndida escala est formada per un caragol d'ull obert amb l'helicoide arests, on el moviment de la pedra pareix conformar una arquitectura de fum. Aquesta escala, per la qual s'accedeix a les sales superiors de la torre, comptava originalment amb 110 graons, per en la restauraci duta a terme entre per l'escultor Josep Aixa i l'arquitecte Antoni Ferrer se li n'afegiren 32, car es considerava que la torre havia quedat inacabada. L'escala que puja a la torre fa un total de quasi 26 metres d'alria, per tal com compta amb 142 graons d'una mida de 18 centmetres d'alt. Els pisos de dalt de la torre es destinaven a pres per a mercaders morosos en els seus pagaments. 




La planta baixa de l'edifici era la capella (1484-1486), atribuda a Juan Guas, la qual compta amb una volta de creueria estrelada ben original. Joan de Crdova va cobrar 15 lliures al maig de 1484 en paga de les obres faedores en la capella de la llgia . El disseny d'aquesta volta de creueria de la capella, indit fins llavors a Valncia, fa pensar que aquest Joan era Juan Guas, mestre d'obres del rei Ferran el Catlic, per tal com havia emprat el mateix disseny en un edifici de Segvia, que s que es pot visitar. Aquesta volta consta de huit petites claus amb escuts de la ciutat i ngels msics alternant-se i envoltant una imatge de la Mare de Du de la Misericrdia, que es troba a la clau de volta central. El 1465 s havien agrupat sota l advocaci d aquesta Mare de Du la confraria dels fabricants de seda.

 El Pati dels Tarongers .

Un altre dels elements de la Llotja s el seu jard, l'anomenat Pati dels Tarongers, al qual s hi accedeix a travs de la porta ponentina de la Sala de Contractaci, plena de detalls escultrics sorprenents. s un espai tranquil i relaxant que compta amb diversos tarongers i xiprers i amb un safareig en forma d estrela de huit puntes, que evoca el que hi havia anteriorment. Al seu voltant, hi ha uns bancs de pedra per descansar mentre s observen les satriques grgoles, els detalls de la faana ponentina de la Sala de Contractaci i els de la del Consolat de Mar, al qual s accedeix des del mateix pati a travs d'una ampla escala de pedra a l'aire lliure. Segons Joan Fuster, en aquest patiet se celebraven saraus i cerimnies quan venien els reis de la dinastia dels ustries

 El Consolat de Mar .

A l esquerra del pati dels Tarongers es troba el Consolat de Mar, instituci creada el 1283 on els jutges o els cnsols de comer celebraven sessions sobre assumptes martims i mercantils. Comenat per Pere Comte, reprs a la mort d'aquell el 1506 per Joan Corbera i finalitzat el 1548 pel guipusco Domingo Urtiaga, aquest consolat s de planta rectangular i d'estil renaixentista i fou literalment adossat al costat ponent de la llotja original. Segons Sanchis Guarner, el Consolat, amb una profusa i graciosa decoraci bastant italianitzada, conviu en feli maridatge amb la gtica Sala de Contractaci.
 
A la primera planta, on es troba la Cambra Daurada, s'hi accedeix a travs d'una escala monumental de carreus des del pati dels Tarongers. Aquesta cambra est ornamentada per un sostre gtic -fet pel mestre d'obra de vila Joan del Poyo (1418-1428)- rescatat de l'antiga Casa de la Ciutat en ser aquesta enderrocada durant el segle XIX. Fou encaixat de manera molt satisfactria a la Cambra Daurada cap a l any 1921. Aquest sostre, de fusta policromada i de tal fama que vingu el mateix Alfons el Magnnim a inaugurar-lo, posseeix centenars de peces de carcter zodiacal, bllic, grotesc, quimric, vegetal, musical i herldic, com ara l'escut de la ciutat de Valncia (el cair amb els quatre pals) que es repeteix desenes de vegades.

Ms interessant encara s el fris exterior de finestres conopials de la part superior del Consolat, amb quaranta medallons de pedra que representen reis, emperadors i altres personatges de prestigi. Ac es veuen les influncies renaixentistes del Consolat de Mar, concebut com un temple de la fama, idea que es remunta l Antiguitat clssica i que es reprn amb el Renaixement.


La planta baixa del Consolat, que s'utilitza per a exposicions i audiovisuals, compta amb un interessant sostre d estil renaixentista. S'hi accedeix des del pati dels Tarongers o des de la Capella.



 Escultura .
La Llotja reuneix una esplndida collecci d'escultura medieval. Impostes, sanefes, capitells, ngels sostenidors o grgoles van ser llavorades per escultors de molt distinta procedncia, com ara Laurencius de la Picardia i Rolandus i Johan de Kassel (Alemanya), entre altres..

 Stira i obscenitat .
Els detalls escultrics de la Llotja de la Seda, presents a les portes, finestres i grgoles de l'edifici, sn extraordinriament deliciosos i plens de bon humor. Hi abunden les escenes satriques i les obscenes, com es pot observar a les imatges de ms avall.




 Herldica .
Dins la gran varietat temtica de l escultura de la Llotja cal destacar les representacions herldiques del smbol reial de la Corona d Arag, i de la Ciutat i Regne de Valncia, o s, el senyal conegut tradicionalment com les quatre barres.  

L'escut ms bell i conegut s el que presenta un escut reial portat per dos ngels i situat al cant entre la plaa del Mercat i el carrer de Pere Comte. 

El segon escut ms conegut s un de la ciutat al cant entre els carrers de la Llotja i de Pere Comte (plaa del Doctor Collado), que mostra, a ms, una inscripci amb l inici de les obres (1483), on diu:
La noble ciutat i leal de Valencia ab cor  de acabar la mia excellencia me ha comenat a cinch de Febrer del any que corrent se comta en ver MCCCCLXXXIII 




 La plaa del Mercat .

Segons Joan Francesc Mira, el pla o la plaa del Mercat de Valncia, format per la Llotja de la Seda, el Mercat Central i Sant Joan del Mercat, "s un dels rgans essencials del cos d aquesta ciutat". El giron Pere Comte constru la llotja gtica a la darreria del segle XV; els llombards Jacobo Bertessi (de Cremona) i Antonio Aliprandi (de Mil) afegiren el recobriment barroc a Sant Joan del Mercat al final del XVIII; i els arquitectes barcelonins Alexandre Soler i March i Francesc Gurdia i Vial bastiren el modernista Mercat Central al comenament del XX. Joan Francesc Mira diu d'aquest conjunt tan aparentment heterogeni que "no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aix".



 La seda .
El nom que rep l'edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que aquest teixit fou des del segle XIV al XVIII la indstria ms potent de la ciutat. En el XIV ja hi havia seders locals, majoritriament jueus, i mes tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Du de la Misericrdia, sota l advocaci de la qual hi ha la capella de la Llotja construda entre 1484 i 1486.  

Alhora que s'estava bastint la Llotja de la Seda (1483-1498), la indstria sedera de Valncia conegu un gran auge, tradut en els 293 mestres seders censats a la ciutat el 1487. Al final del segle XVII, tan important era la seda en les transaccions comercials que la Llotja de Mercaders pass a ser coneguda com de la Seda. La segona meitat del XVIII fou el moment de mxima esplendor: 25.000 persones es dedicaven a la indstria de la seda a la ciutat de Valncia, que comptava amb ms de 3.000 telers. Tanmateix, a partir de 1790 comen l'ocs de la indstria sedera de Valncia, que mai ms torn a reeixir. No obstant aix, la llotja ha mantingut el seu nom tradicional fins als nostres dies, en homenatge a la que fou puixant indstria valentina durant tants segles.

 Qu n'han dit .

La Llotja de la Seda no noms s l'edifici ms clebre de la ciutat i l'nic distingit com a Patrimoni de la Humanitat al Pas Valenci. El mrit i la bellesa arquitectnica de l'edifici ha estat lloat des de ben antic. 
... en l'actualitat s'est edificant all una casa magnfica, que en diuen llotja, on es reuneixen tots els mercaders per a tractar dels seus assumptes. s una casa alta, construda de pedra picada i d'esveltes columnes.  est acabada quasi fins a la sostrada  tindr un hort amb variats fruits i una font corrent. T tamb una torre altssima, amb una capella, on diriament es diran dues misses  ser ms airosa i ms bella que la llotja de Barcelona 

La Llotja va ser lloada fins i tot per part de persones de formaci classicista, mal avinguda amb l'estil gtic. s el cas de l'estricte crtic Antonio Ponz a la darreria del segle XVIII, que en digu:
"... fbrica verdaderamente magnfica  lo mejor en la forma gtica";
i de l'acadmic Vicent Noguera, en 1783:
"... majestuoso modelo de la arquitectura, aunque labrado sobre gusto gtico, todo respira exactitud, proporcin, elevacin y grandeza";

Sanchis Guarner la va definir com:
"l edifici pblic ms fams, bell i caracterstic de la Valncia hansetica, s a dir, dels burgesos mercaders.  un dels millors monuments del gtic civil de tot Europa". ;

La construren els mercaders quatrecentistes per a sala de contractacions, i s el nostre millor gtic civil.  S'ha pogut afirmar amb ra que l'arquitectura valenciana magnifica les formes catalanes anteriors: les Torres de Serrans, la Porta Reial de Poblet; el Micalet, el campanar de la seu lleidatana;  una altra llotja famosa, la de Mallorca...

Joan Francesc Mira en diu que: 
"La Llotja o Llonja  s de l'estil de les llotges catalanes del segle XV, com la de Mallorca per ms gran i ms bella, . I s tamb, o sobretot, l'espai singular i bellssim del sal de les columnes: columnes esveltes, helicodals, perfectes, que s'obren a vint metres d'altura per formar nervadures i voltes estrellades. Una impecable meravella, orgull de la ciutat i dels mercaders que la van construir".

Referncies.


 Bibliografia consultada .











 Enllaos externs .


Fitxa de la Llotja de la Seda de Valncia al web de la UNESCO ;
La Llotja dels Mercaders. GothicMed. Un museu virtual d'arquitectura gtica mediterrnia ;
Llotja de la Seda ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20862" title="Monestir de Poblet" nonfiltered="3974" processed="3948" dbindex="8992">


El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet s un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Est situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barber. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectnic i es pot comptar entre els conjunts monstics ms importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monstic habitat ms gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana s un important referent simblic dels pasos de l'antiga Corona d'Arag.

Pertany civilment al terme municipal de Vimbod -recentment rebatejat com a Vimbod i Poblet (2006)- i eclesisticament a la parrquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francol (de l'arxidicesi de Tarragona), ambdues poblacions prximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir. 

Des del regnat de Pere el Cerimonis i durant els segles XIV i XV esdevingu el pante reial dels sobirans de la Corona d'Arag, tot i que tamb acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la famlia reial i de diferents llinatges nobiliaris. 

El 1921, desprs de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El 2005 reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la histria del nostre pas a partir del segle XII, quan, amb la implantaci de l'Orde de Cister, es configur com un dels actius espirituals de la Corona Catalanoaragonesa, de les tombes reials de la qual el monestir s la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripci a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.

 Histria .
El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150 quan Ramon Berenguer IV va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barber perqu hi establissin un monestir cistercenc.

El 1153, un cop conquerits els ltims reductes sarrans de Catalunya (Prades i Siurana de Prades), dotze monjos van prendre possessi de les terres i van comenar la construcci del monestir el 1166, sota la protecci del rei Alfons el Cast.

Aquest monarca va fer nombroses donacions per a les obres i fou una pea clau per al futur prometedor del monestir, fins al punt que va decidir sser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va lliurar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinars i Palomera (Lleida).

El seu nt, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. El 1232 va revocar la seva decisi prvia de ser enterrat a Sixena (Arag) --lloc de sepultura del seu pare Pere el Catlic-- i va optar per Poblet. 

Va morir quan viatjava des del regne de Valncia cap al monestir per ingressar-hi com a monjo. El Libre dels feyts del Rey En Jacme, crnica del regnat del monarca, acaba amb aquestes paraules: E, a en tant, par alguns dies, com ns hagussem en cor d'anar a Poblet, e de servir la Mare de Du en aquell llogar de Poblet, e fssim ja partits d'Algezira, e fssim en Valncia, en ns cresqu la malaltia: e plagu a Nostre Senyor que no complssem lo dit viatge que fer volem. 

En el seu testament, va lliurar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, vuit-cents kg en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seva capella oratria personal. A ms, va fer-li donaci de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seves conquestes.

Pon de Copons, abat de Poblet entre el 1316 i el 1348, promou importants remodelacions al monestir i en aquest perode es construeix el cimbori (anterior a 1339), les voltes de la nau del sud i les capelles orientades al nord de l'esglsia. Han quedat traces d'aquelles transformacions amb la presncia del seu emblema un cop.	

El rei Pere el Cerimonis va fer-hi sovintejades estades, el va protegir i enriquir i va concebre la idea de convertir-lo en smbol de la dinastia i del mateix estat. Amb aquesta intenci, el va fortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fcil protecci, i va tenir la ferma voluntat d'acabar definitivament les obres de construcci del cenobi. Va regalar la seva collecci de llibres d'histria a la biblioteca del monestir, amb la condici que s'esculps a la paret el seu escut amb les armes reials i un rtol que digus: Aquesta s la llibreria del rei En Pere III. Va decidir enterrar-s'hi i fer-ne el pante oficial dels reis de la Corona d'Arag, i va sollicitar als millors escultors dels seus regnes que esculpissin les tombes, un projecte que va seguir personalment de prop durant tot el seu llarg regnat.

El seu fill Mart l'Hum tamb va residir sovint al monestir, fins al punt que s'hi va fer construir un edifici oficial, actualment conegut com Palau del Rei Mart, situat a l'entrada del recinte emmurallat, vora la monumental Porta Reial.




Els reis de la dinastia Trastmara tamb van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions. Aix, el rei Ferran d'Antequera va visitar Poblet diverses vegades i va recordar-se'n en el seu testament.

El seu fill, Alfons el Magnnim, va enviar des de Npols dos cofres amb ornaments per a l'esglsia i va atorgar-li una assignaci anual de cent florins d'or per a misses.

El rei Joan II fu enterrar el seu fill, Carles de Viana, a Poblet, aix com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perptua, i en el seu propi fastus enterrament, es van haver d'empenyorar les seves prpies joies.

Fou l'ltima sepultura reial a Poblet, ja que el seu successor, Ferran el Catlic, ja no est enterrat al monestir. Tot i aix, el Rei Catlic fou un gran benefactor del monestir i, el 1509, li fu donaci perptua del Santuari del Tallat com a priorat.

A imitaci dels reis, la noblesa catalana tamb va fer donacions al monestir i, en un bon nombre de casos, va decidir enterrar-s'hi. Entre les nissagues nobiliries que van tenir el pante familiar a Poblet destaca la dels Cardona, que a l'poca moderna van exercir de patrons del cenobi. 

Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder temporal, protegit tant pels reis de la Corona d'Arag com pels nobles catalans, que actu com a autntic castell protector de la zona i com a potent senyor feudal fins la fi de l'Antic Rgim. Exageradament, per tamb significativament, es deia que el seu abat podia desplaar-se des dels Pirineus fins a Valncia sense sortir dels propis dominis.

En efecte, grcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tenir, en el seu moment de mxima esplendor (segles XIV i XV), jurisdicci sobre set baronies i setanta pobles, i facultat per nomenar batlles d'una desena de viles. A ms, Poblet va arribar a tenir una certa influncia i pes poltic, destacant-se el abats Juan Payo Coello i Francesc Oliver de Boteller, els quals foren presidents de la Generalitat als segles XV i XVI. Poblet tamb fou un focus de cultura, amb una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels Cardona (Pere Antoni d'Arag), i un escriptori per a la cpia de llibres. D'entre els volums que van sortir d'aquest escriptori destaca el manuscrit ms antic dels conservats de la Crnica de Jaume I, fet copiar per l'abat Copons el 1343.

El 1809 el monestir fou saquejat pels francesos i el 1811 confiscat, per el 1813 els monjos s'hi va poder reinstallar.

Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els ancliclericals saquejaren el monestir, que va quedar considerablement danyat, i es van cremar els altars, el cor del segle XVI, l'orgue, les sagristies, l'aixovar sagrat, les imatges i els bancs de fusta; les tombes reials, en canvi, es van respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monestir foren saquejades. Tanmateix, el govern liberal va exceptuar Poblet de la desamortitzaci.

La fi del durssim perode ancliclerical del Trienni i l'inici de la Primera Guerra Carlina, el 1834, es van culminar amb nous atacs als bns de l'Esglsia, que havia pres partit en bloc pels carlins. Poblet no fou una excepci. El 1835 es produ l'exclaustraci dels 70 monjos que llavors hi havia, que fou seguit per la desamortitzaci de tots els seus bns, fet que comport el saqueig total del monestir, literriament interpretat ms tard per ngel Guimer en un clebre poema. Aquest cop, per, els saquejadors van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcfags a la recerca de les suposades joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'esglsia les despulles de Jaume I, Pere el Cerimonis, Joan I i les esposes d'aquests ltims. Altres tombes tamb van ser obertes, per els cossos no van ser extrets dels sarcfags.

Fins dos anys ms tard (1837) no fou concedit perms al rector de l'Espluga de Francol, Antoni Serret, per recollir les restes escampades dels monarques catalans. Ell i els seus collaboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'esglsia de l'Espluga, on es guardaren juntament amb les d'una vintena ms de membres de la casa reial d'Arag.

El 1841, davant l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles del voltant, Josep Criviller i Mn. Serret van rescatar els cossos que encara descansaven a les tombes, entre els quals els d'Alfons el Cast i Ferran d'Antequera.

L'ajuntament de l'Espluga de Francol va decidir collocar les restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de Valncia va intentar aconseguir la custdia de les despulles de Jaume I, per el 1843 van ser traslladades a la catedral de Tarragona, on es constru un monument funerari per al Conqueridor.



El monestir fou saquejat a conscincia, convertit en pedrera dels pobles prxims i a merc de qualsevol que s'hi acosts. La Comissi de Monuments de la Provncia de Tarragona, a la competncia de la qual fou lliurat definitivament el 1857 lluit aferrissadament per la conservaci de Poblet, amb migradssims mitjans i encarant les nsies de rapinya (emparades pel funcionariat local i pel mateix governador civil). La situaci arrib, durant les dcades segents, fins a la concessi de llicncies per a recerca de suposats tresors amagats pels monjos, facilitades per les llegendes que corrien, que tenien l'origen en el fabuls esplendor antic del cenobi; llicncies que encara es van haver d'enfrontar el 1927. Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecci del monument, a diferncia del que es va fer amb altres panteons reials castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins a 1921, desprs de la visita del Rei Alfons XIII, que referint-se a l'estat de conservaci del monestir declar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauraci.

Poblet va viure en aquesta situaci de protecci incerta durant gaireb un segle, amb obres de consolidaci i poc ms. Per el clam pel redre d'aquest estat de coses, com a smbol histric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de la intellectualitat, fins que el 1930 comen la restauraci en ferm amb el patrocini del Patronat de Poblet, presidit per Eduard Toda i Gell, autntica nima de la recuperaci del monestir. El 1935 van tornar a Poblet les suposades restes mortals del prncep Carles de Viana. El 1940, desprs de llargues negociacions interrompudes per la Guerra civil, s'hi va reinstallar una comunitat de monjos cistercencs, els primers des de feia 105 anys. El 1945 es cre la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i dels altres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, desprs de la restauraci dels sepulcres efectuada per Frederic Mars sota patrocini del govern espanyol.

La dictadura franquista va explotar aquesta restauraci, fins al punt que el mateix Franco va presidir la cerimnia de retorn de les despulles reials, i va atreure per aix l'atenci dels grups de la resistncia antifeixista, que van intentar infructuosament emparar-se de les despulles de Jaume I amb la intenci de dipositar-les al monestir nord-catal de Sant Miquel de Cuix com a protesta.

Els reconeixements recents, indicats al principi, coronen un llarg procs de restauraci, que ha continuat sense pausa fins a recuperar prcticament totes les installacions.

 El Pante Reial i altres sepultures .
L'esglsia major de Poblet (Santa Maria) i altres llocs del monestir serv de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la famlia real catalanoaragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades.

Entre els dos pilars immediats a l'altar major hi ha el Pante Reial, situat sobre dos grans arcs rebaixats, un al costat de l'Epstola i l'altre al de l'Evangeli. La resta de sepultures de la famlia reial estan a la cripta-ossari o repartides per l'interior del temple, com per exemple, la del prncep de Viana, situada a la dreta de l'entrada principal.

Entre les nissagues nobiliries que escolliren Poblet com a pante destaca la dels Arag-Cardona.

La llista elaborada pel gran historiador del monestir Jaume Finestres (1751) s un punt de referncia ineludible, i sovint nic, per conixer la identitat de les persones enterrades al monestir i la ubicaci original dels seus sepulcres, molts d'ells mal conservats o fins i tot desapareguts desprs de les destruccions del segle XIX.

 Pante Reial .


Pere el Cerimonis, d'acord amb l'abat Copons, decid l'any 1340 convertir Poblet en pante oficial de la monarquia catalanoaragonesa. En els anys segents el rei va encarregar les obres, que segu de prop, a mestre Aloi, a Jaume Cascalls i tamb a Jordi de Du, alguns dels millors escultors del pas, que per voluntat del monarca obraren els sepulcres amb el ms fi alabastre de Catalunya, el de les pedreres de Beuda. En els magnfics sepulcres, les figures jacents tenien als peus lleons, smbol de fora i poder, mentre les reines hi tenien gossos, smbol de fidelitat i lleialtat. Els sepulcres estaven originalment coberts per baldaquins de fusta daurada i decorats, per l'interior, amb una representaci del cel i el firmament, que no han estat reconstruts.

Els sepulcres d'aquest pante contenen les restes de les segents persones reials:

Arc del costat de l'Epstola (dret) de l'Altar Major;
El Rei Alfons el Cast.
El Rei Joan el Caador.
Mata d'Armanyac, primera esposa del rei Joan.
Violant de Bar, segona esposa del rei Joan.
El Rei Joan el Gran.
Joana Enrquez, segona esposa del rei Joan.

Arc del costat de l'Evangeli (esquerre) de l'Altar Major;
El Rei Jaume el Conqueridor.
El Rei Pere el Cerimonis.
Maria de Navarra, primera esposa del rei Pere.
Elionor de Portugal, segona esposa del rei Pere.
Elionor de Siclia, tercera esposa del rei Pere.
El Rei Ferran d'Antequera.

Fora dels arcs reials;
El Rei Alfons el Magnnim. (*);
El Rei Mart l'Hum.
(*) Traslladat des de Npols per Pere Antoni d'Arag el 1671.

 Altres tombes reials .


Pere d'Arag, infant d'Arag, fill del rei Pere II el Gran.
Joana de Foix, esposa de l'infant Pere d'Arag, comte de Ribagora i de Prades.
Joana d'Arag, filla del rei Pere III i esposa del comte Joan I d'Empries. ;
Altres quatre infants, fills del rei Pere III   ;
Joana d'Arag, filla del rei Joan I i esposa del comte Mateu I de Foix.
Altres quatre infants, fills del rei Joan I.
Maria de Luna, reina d'Arag, primera esposa del rei Mart I.
Pere d'Arag, duc de Noto, fill del rei Ferran I. (*);
Enric d'Arag, comte d'Empries i senyor de Sogorb, fill del rei Ferran I, amb les seves esposes Caterina de Castella i Beatriu Pimentel.
Beatriu de Npols, filla del rei Ferran I de Npols, reina d'Hongria, esposa de Maties I d'Hongria i de Ladislau II d'Hongria. (*);
Maria d'Arag, filla del rei Joan II.
Carles de Viana, prncep de Girona i de Viana, fill del rei Joan II.
l'infant Joan d'Arag, prncep de Girona, fill del rei Ferran II.
Alfons d'Arag, duc de Vilafermosa i comte de Ribagora, fill illegtim del rei Joan II d'Arag.
Enric d'Arag, nt del rei Joan II d'Arag.
(*) Traslladats des de Npols per Pere Antoni d'Arag el 1671.

 Pante dels Arag-Cardona .
El llinatge dels Arag-Cardona, descendent dels Trastmara catalanoaragonesos, tamb ubic els seus panteons familiars a l'esglsia de Poblet. Aquest pante, del segle XVII, estava situat originalment sota els arcs del Pante Reial, per amb la restauraci les seves restes, molt malmeses, foren traslladades a la capella anomenada de les relquies. En aquest pante foren sebollides les segents persones:
Alfons d'Arag i Siclia, besnt del rei Ferran d'Antequera, i la seva esposa Joana III de Cardona.
Guiomar d'Arag, rebesnta del rei Ferran.
Alfons d'Arag i Cardona, rebesnt del rei Ferran.
Joan d'Arag i Siclia, besnt del rei Ferran.
Enric Folc de Cardona i la seva segona dona Catalina Fernndez Figueroa.
Llus Folc de Cardona, comte de Prades i la seva esposa Ana Enrquez de Cabrera.
Pere Antoni d'Arag.
Joaquim d'Arago, duc de Cardona i la seva mare Teresa de Benavides.
Caterina d'Arag.
Llus de la Cerda i Arag.
Francesc Pau de la Cerda.
Ana Fernndez de Crdoba, duquessa de Feria.
Diego Fernndez de Crdoba i la seva esposa Joana Folc i Arag, amb els seus fills Brianda, Magdalena i Francesc.
Enric d'Arag Infant Fortuna i la seva esposa Guiomar de Portugal.
Ambrosi d'Arag i Sandoval.
Antoni d'Arag Castro, canonge de Crdoba.
Francesc Ramon Folc i ngela de Crdenas.
Vicen d'Arag i Cardona.

 Investigaci cientfica als panteons .
La profanaci dels sepulcres, les circumstncies del salvament i els trasllats del segle XIX han fet que la gran majoria de les restes humanes conservades al Pante Reial no hagin pogut ser identificades amb seguretat, tret de les d'alguns monarques. Des de la reinstallaci de les despulles reials als sepulcres restaurats l'any 1952 no s'hi ha efectuat cap estudi.

El pante dels Arag-Cardona, en canvi, ha estat objecte d'un recent estudi antropolgic i de tasques de neteja i restauraci. Aquest estudi ha determinat que les restes conservades estan constitudes per, com a mnim, 104 individus: 6 nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians. Molts dels ossos demostren que van estar exposats algun temps a l'aire lliure, circumstncia que els va deteriorar de forma notable. Igualment, s'ha notat que hi ha molts pocs ossos petits, cosa que fa suposar que hi hagu una selecci d'ossos quan es van recollir desprs dels saquejos del segle XIX (vegeu Enllaos externs).

 Arxius de Poblet .
El Palau de l'Abat, situat a l'exterior del recinte de Poblet, s la seu de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci i de l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. Darrerament tamb hi han estat cedits els arxius del periodista Carles Sents.

El que es va poder salvar de l'arxiu propi del monestir es conserva a l'Archivo Histrico Nacional (Madrid) des de la desamortitzaci de Mendizbal (1836).

 El Bosc de Poblet .
Vegeu article principal: Bosc de Poblet;
El Paratge natural de Poblet s al vessant nord de les muntanyes de Prades i correspon a la capalera del riu Francol. Ha estat declarat Parc Natural d'Inters Nacional (PNIN) per la Generalitat de Catalunya. A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals. Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, moltes d'aigua ferruginosa.

 Llegendes de Poblet .
El llegendari de Poblet fou recollit per Jaume Ramon i Vidales (1910), Eduard Toda i Gell (1922 i 1935), Joaquim Guitert i Fontser (1937), Manuel de Montoliu (1945), Joan Amades (1947) i Eufemi Fort i Cogul (1979). Destaquen les segents:

 Llegenda de la fundaci del monestir .
Al segle XII s'install en una vella ermita petita i mig runosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermit, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, Almemoniz, propietari de les terres, el fu presoner tres cops, per tres cops el vell ermit desaparegu miraculosament de la pres. El musulm, desconcertat, pens que era un missatge div. Aix que prohib als seus homes molestar el monjo per tal que pogus resar en pau.

El rei moro de Lleida se n'assabent i ho consider una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturar i el van tancar a una masmorra. Per Poblet s'escap tres cops ms d'aquella pres lleidatana. Aix, el rei moro de Lleida tamb li conced la llibertat a l'ermit.

El comte Ramon Berenguer IV es pos secretament en contacte amb Poblet i li deman ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serv de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vncer i foragitaren els sarrans.

Ramon Berenguer IV, agrat a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Deman a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'installessin all sota la tutela del nou abat Poblet, que tamb don nom al monestir. Aix acaba la llegenda i comena la histria del Monestir de Poblet

 Llegenda del rei i l'abat .
Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el rei Felip I d'Arag va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit segent, en aquella ocasi el Monestir de Poblet, per tal d'avisar el seu amfitri.

Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar que venia de part del rei d'Espanya, li digu: "No el conec!". El missatger no entengu res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca ms poders del mn? Novament li comunic que l'endem arribaria el rei, per l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!".

El missatger retorn a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entr a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temorosa, explic al rei els fets succets amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limit a dir: "Dem, de bon mat, torna-hi i anuncia l'arribada del comte de Barcelona".

L'endem el missatger truc a la porta de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digu: "Us anuncio l'arribada per dem de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongu solemnement: "Les portes del monestir s obriran de bat a bat per rebre l amb tots els honors que li corresponen". L'abat Oliver feu recobrir els poms de la porta amb or, s per aix que se l'anomena Porta Daurada.

 Llegenda de l'abat de Poblet i l'emperador de la Xina .
Conta una llegenda que un dia el rei Jaume reb un missatge de l'emperador de la Xina. Al tractar-se d'alg tan important, volgu enviar-hi alg de confiana. s per aix que envi l'abat de Poblet a l'Extrem Orient.

Un cop arribat al palau imperial, el governant xins li mostr totes les riqueses i sabiduries que tenia al reialme. El pare abat, veient la poca humilitat de l'emperador, volgu donar-li una petita lli:

-Heu de saber, senyor emperador, que el rei Jaume, mon senyor, viu en una ciutat alada damunt de l'aigua i tota voltada de foc. Aquesta ciutat est feta amb ulls de serp i fetges de vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, tamb, que la tal ciutat est governada per porcells i que els morts es passegen pels carrers. La tal ciutat s un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pasturen ms de cent mil caps de bestiar.

L'emperador qued bocabadat. Es diu que l'abat li havia explicat la ciutat de Barcelona de forma enigmtica i fantstica;
alada damunt de l'aigua (segons la tradici, Barcelona est construda damunt d'una rambla o riera anomenada "Riu de Sota" o "de Sta. Eullia");
voltada de foc (les muralles de la ciutat estaven fetes de pedra de foguera de Montjuc);
feta amb ulls de serp i fetges de vedella (els edificis ms antics estaven fets d'un granit anomenat popularment ulls de serp o fetge de vedella);
la van construir els galls i els conills (dues importants famlies de constructors de l'poca eren els Gall i els Conill);
governada per porcells (una antiga tradici medieval qualificava els barcelonins de porcells i la ciutat era governada pel Consell de Cent, format per nobles barcelonins -o nobles porcells-);
els morts es passegen pels carrers (hi havia una famlia prestigiosa anomenada Mor);
s un riu damunt del qual hi ha un pont  (Barcelona, en estar construda damunt la llera d'un riu, faria de pont imaginar);
per damunt del pont pasturen ms de cent mil caps de bestiar (tota la superfcie de la ciutat hi cabien ben b cent mil caps de bestiar).

Es diu que aquest enigma que deix bocabadat a l'emperador xins s l'origen de l'expressi catalana enganyar com a un xino.

 Llegenda de fra Pere Marginet i el Dimoni .
Vegeu Fra Pere Marginet

 Abats de Poblet .
 Llista d'abats de Poblet;

 Monjos de Poblet .
Guillem de Cervera (?, 1156 - Poblet, 1244);
Pere Marginet (Vallclara o l'Albi, ? - Poblet, 1435);
Agust (Llus) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004), historiador del monestir i escriptor.

 Referncies .


 Bibliografia .
Agust Altisent, Les granges de Poblet al segle XV: assaig d'histria agrria d'unes granges cistercenques catalanes, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1972.
Agust Altisent, Histria de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
Joan Amades, Poblet: tradicions i llegendes, Barcelona, Aym, 1947.
Joan Bassegoda i Nonell, Histria de la restauraci de Poblet: destrucci i reconstrucci de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1983.
Andreu de Bofarull i Broc, Guia turstica de Poblet (1848), estudi introductori i edici crtica a cura de Gener Gonzalvo i Bou, Valls, Cossetnia, 2005.
Digitalitzaci de Poblet, su origen, fundacin, bellezas, curiosidades, recuerdos histricos y destruccin d'Andreu de Bofarull i Broc (1848);
Cartulari de Poblet: edici del manuscrit de Tarragona, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1938.
Crnica del traslado de los restos de los reyes de Aragn desde la Santa Iglesia Catedral Primada de Tarragona al real Monasterio de Poblet, Tarragona, Diputacin Provincial de Tarragona, 1952.
Llus Domnech i Montaner, Historia y arquitectura del Monestir de Poblet, Barcelona, Montaner y Simon, 1925 ed. en espanyol.
Francesca Espaol Bertran, "El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 81-106. ;
Maur Esteva, El Directori perpetu litrgic de Poblet del P. Francesc Dorda de l'any 1694: presentaci i edici del text, Poblet, Abadia de Poblet, 1983.
Jaume Finestres i de Monsalvo, Historia del Real Monasterio de Poblet, ed. Joaquim Guitert i Fontser, 6 vols., Barcelona, Orbis, 1947-1955.
Joaquim Folch i Torres, "Restes de vestuari de les sepultures reials de Poblet", Anuari l'IEC MCMXV-XX (1923), 793-795.
Eufemi Fort i Cogul, Gaud i la restauraci de Poblet, Barcelona, Rafael Dalmau (Editor), 1976.
Eufemi Fort i Cogul, La Llegenda dels fabulosos tresors de Poblet: petita histria de la seva porfidiosa recerca, 2 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1979.
Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Gell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a travs del seu epistolari, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 2005.
Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Gell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet, Poblet, , 2005.
Valent Gual Vil, L'exercici de la justcia eclesistica (Poblet, segles XV-XVII), Barcelona, Rafael Dalmau, 2000.
Valent Gual Vil, Justcia i terra: la documentaci de l'Arxiu de Poblet (Armari II), Valls, Cossetnia Edicions, 2003.
Joaquim Guitert i Fontser, Poblet: curiosidades, leyendas y tradiciones, Sant Boi de Llobregat, Impr. Pompeyo Vidal Moln, 1937 ed.: la Selva del Camp, Mas Catalonia, 1948.
Joaquim Guitert i Fontser, Collecci de manuscrits indits de monjos del reial monestir de Santa Maria de Poblet, transcrits per --, 7 vols., Barcelona, Alts, 1947-1949.
Frederic Mars i Deulovol, Las tumbas reales de los monarcas de Catalua y Aragn del monasterio de Santa Mara de Poblet, Barcelona, Asociacin de Biblifilos de Barcelona, 1953.
Manel Martnez, Christian Pomares i Joan Roig, Guia del Paratge Natural de Poblet, Poblet, Associaci Amics del Paratge Natural de Poblet, 2007.
Bernardo Morgades, Historia de Poblet, Barcelona, S.E, 1948.
Jess M. Oliver, Gua del museo de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1982.
Jess M. Oliver, Poblet : espai i temps, Barcelona, Diputaci de Barcelona, 2000.
Jess M. Oliver, Abadia de Poblet, Barcelona, Escudo de Oro, 2000.
Jess M. Oliver, El Palau Reial de Poblet : guia del museu, Poblet, Abadia de Poblet, 2001.
Jess M. Oliver (text) i Pilarn Bays (illustracions), Petita histria del monestir de Poblet, Barcelona, Editorial Mediterrnia, 2005.
Josep Pla, Poblet: guia fonamentada i popular del monestir, Poblet, Abadia de Poblet, 1980 posteriors, en catal i en altres llenges.
Andreu Selvat, La restauraci de Poblet, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Histria, 178), 1973.
Jaume Santacana Tort, El Monasterio de Poblet (1151-1181), Barcelona, CSIC, 1974.
Eduard Toda i Gell, Estudis pobletans, Tarragona, Reyal Societat Arqueolgica, 1925.
Eduard Toda i Gell, La Destrucci de Poblet: ocurrncies al monestir, fugides de la comunitat, dispersi de les riqueses, llegendes dels tresors enterrats, Poblet, Impr. Pompeu Vidal, 1935.
Eduard Toda i Gell, Panteones reales de Poblet. Destruccin, envo de los fragmentos a Tarragona y abandono en los stanos municipales en 1854. Traslado al Museo Provincial en 1894. Restitucin al Monasterio en 1933, Tarragona, Impr. Suc. de Torres & Virgili, 1935.
Eduard Toda i Gell, La davallada de Poblet: Poblet als segles XVII i XVIII, Poblet, Abadia de Poblet, 1997.
Eduard Toda i Gell, El Monestir de Poblet: selecci d'articles (1883-1936). Edici anotada i introducci a cura de Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barber, 2005.
Eduard Toda i Gell (Reus 1855 - Poblet 1941), Tarragona, Biblioteca Pblica de Tarragona, 2006. (biobibliografia);
Felio A. Vilarrubias Solanes, Historia del patronato del Real Monasterio de Poblet (1930-1955), Poblet, Abadia de Poblet, 1957.

Enllaos externs.

Monestir de Poblet;
Orde Cistercenc (O.Cist.);
La ruta del Cster;
Monestirs de Catalunya: Poblet;
Crnica de Jaume I: manuscrit de Poblet (facsmil);
Frum Tumbas Reales: Panteons Reials de Poblet ;
Frum Tumbas Reales: Destrucci i restauraci  dels Panteons Reials de Poblet ;
Panteones de los Reyes de la Corona de Aragn en la abadia de Santa Mara de Poblet ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20863" title="Molibd" nonfiltered="3975" processed="3949" dbindex="8993">


El molibd s un element qumic de nombre atmic 42 que es troba en el grup 6 de la taula peridica dels elements i se simbolitza com Mo.

El molibd s un element essencial des del punt de vista biolgic i s'utilitza sobretot en acers aliats.

 Caracterstiques principals .
El molibd s un metall de transici. El metall pur s de color blanc platejat i molt dur; a ms, t un dels punts de fusi ms alts d'entre tots els elements purs. En petites quantitats, s'empra en distints aliatges d'acer per a endurir-lo o fer-lo ms resistent a la corrosi. D'altra banda, el molibd s l'nic metall de la segona srie de transici al qual se li ha reconegut la seva essencialitat des del punt de vista biolgic; es troba en alguns enzims amb distintes funcions, concretament en oxotransferases (funci de transferncia d'electrons), com per exemple la xantina oxidasa, i en nitrogenases (funci de fixaci de nitrogen molecular).

 Aplicacions .
Aproximadament dues terceres parts del molibd consumit s'empren en aliatges. L's del molibd es remunta a la Primera Guerra Mundial, quan va haver-hi una forta demanda de tungst, que en va fer minvar les reserves, i es necessitaven acers molt resistents. El molibd s'utilitza per a crear aliatges d'alta resistncia, que suporten altes temperatures i la corrosi. Aquests aliatges s'usen en la construcci i en peces d'avions iautombils.
El molibd s'usa com a catalitzador en la indstria petroliera, en concret, s til per a l'eliminaci del sofre.
El 99Mo s'empra en la indstria d'istops nuclears.
S'empra en distints pigments (amb un color ataronjat), per a pintures, tints, plstics i compostos de cautx.
El disulfur de molibd (MoS2) s un bon lubricant i es pot emprar a altes temperatures.
El molibd es pot tamb emprar en algunes aplicacions electrniques, com en les capes de metall conductores dels transistors TFT Thin Film Transistor.

 Histria .
El molibd no es troba lliure en la naturalesa i els compostos que es poden trobar van ser confosos amb altres compostos d'altres elements (carboni o plom) fins al segle XVIII. El 1778 Carl Wilhelm Scheele va fer reaccionar el mineral molibdenita (MS2) amb cid ntric obtenint un compost amb propietats cides a qu va anomenar "acidum molibdenae" (la paraula molibd prov del grec "molybdos" que vol dir "com el plom", ja que era confs amb aquest element). El 1782 Hjelm va allar el metall impur per mitj de la reducci de l'anterior compost amb carboni. El molibd es va usar molt poc, i noms dins del laboratori, fins a finals del segle XIX, quan una empresa el va utilitzar com a agent aliant i va observar les bones propietats d'aquests aliatges amb molibd.

 Obtenci .
La principal font de molibd s el mineral molibdenita (MS2). Tamb es pot trobar en altres minerals, com la wulfenita (PbMoO4) i la powellita (CaMoO4). El molibd s'obt de la mineria dels seus minerals i com a subproducte de la mineria del coure; est present en les menes en un rang d'entre un 0.01 i un 0.5%. Aproximadament la meitat de la producci d'aquest element es localitza als Estats Units.

Existeix un tipus de minerals formats a partir d'xids de molibd anomenats molibdats, per exemple la Ferrimolibdenita (Fe23)

 Rol biolgic .
s l'nic element de la segona srie de transici al qual se li ha reconegut la seva essencialitat. El molibd es troba en la naturalesa en el rang de les parts per mili (ppm). Es troba en una quantitat important en l'aigua de mar en forma de molibdats (MoO42-), i els ssers vius poden absorbir-lo fcilment en aquesta forma.

El molibd es troba en l'anomenat cofactor de molibd com en distintes oxotransferases, amb la funci de transferir toms d'oxigen de l'aigua (H2O) al mateix temps que es produeix la transferncia de dos electrons. Alguns dels enzims que contenen aquest cofactor sn la xantina oxidasa que oxida la xantina en cid ric, la aldehid oxidasa que oxida aldehids, aix com amines i sulfurs en el fetge, la sulfit oxidasa que oxida sulfits en el fetge, la nitrat reductasa, important en el cicle del nitrogen en les plantes, etctera.

Tamb es pot trobar un cofactor de ferro i molibd en uns enzims anomenats nitrogenases. Aquestes nitrogenases intervenen en la fixaci del nitrogen molecular atmosfric dins del cicle del nitrogen en bacteris i altres microorganismes.

La deficincia de molibd en l'organisme pot produir greus problemes, per es troba gaireb en tots els aliments i s difcil que s'arribi a donar el cas.

 Istops .
El molibd t sis istops estables i prop de dues dotzenes de radioistops, la major part amb perodes de semidesintegraci de l'ordre de segons. El 99Mo s'usa en els generadors de 99Mo/99mTc per a la indstria d'istops nuclears. S'estima que aquest mercat de productes de 99Tc mou uns 100 milions d'euros a l'any.

 Enllaos externs .

webelements.com - Molibd ;
environmentalchemistry.com - Molibd ;
The International Molybdenum Association ;
Environment Database ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20864" title="Zirconi" nonfiltered="3976" processed="3950" dbindex="8994">

El zirconi s un element qumic de nombre atmic 40 situat en el grup 4 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Zr.

s un metall dur, resistent a la corrosi, semblant a l'acer. Els minerals ms importants en els quals es troba sn el zirc (ZrSiO4) i la badeleyita (ZrO2), encara que a causa de la gran semblana entre el zirconi i l'hafni (no hi ha altres elements que s'assemblen tant entre si) realment aquests minerals sn mescles dels dos; els processos geolgics no han estat capaos de separar-los. S'utilitza sobretot en reactors nuclears (per la seva baixa secci de captura de neutrons) i per a formar part d'aliatges amb alta resistncia a la corrosi.

 Caracterstiques .
s un metall blanc grisenc, brillant i molt resistent a la corrosi. s ms lleuger que l'acer amb una duresa semblant a la del coure. Quan est finament dividit pot cremar espontniament en contacte amb l'aire (reacciona abans amb el nitrogen que amb l'oxigen), especialment a altes temperatures. s un metall resistent als cids, per es pot dissoldre amb cid fluorhdric (HF), segurament formant complexos amb els fluorurs. Els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +2, +3 i +4.



 Aplicacions .
 Principalment (entorn d'un 90% del zirconi consumit) s'utilitza com a recobriment en reactors nuclears, pel fet que la seva secci de captura de neutrons s molt baixa. La secci de captura de l'hafni s alta, per la qual cosa s necessari separar-los per a aquesta aplicaci (per a altres, no cal), generalment per mitj d'un procs d'extracci amb dos dissolvents no miscibles, o b emprant resines d'intercanvi inic.
 S'utilitza com a additiu en acers obtenint-se materials molt resistents. Tamb s'empren aliatges amb nquel en la indstria qumica per la seva resistncia enfront de substncies corrosives.
 L'xid de zirconi impur s'empra per a fabricar gresols de laboratori (que suporten canvis bruscos de temperatura), recobriment de forns i com a material refractari en indstries cermiques i de vidre.
 El metall s ben tolerat pels teixits humans, per la qual cosa pot emprar-se en articulacions artificials.
 Tamb s'empra en intercanviadors de calor, tubs de buit i filaments de bombetes.
 Algunes de les seves sals s'empren per a la fabricaci d'antitranspirants.
 Amb finalitats militars s'empra com a agent incendiari.
 Aliat amb niobi presenta superconductivitat a baixes temperatures, per la qual cosa es pot emprar per a fer imants superconductors. D'altra banda, l'aliatge amb zinc s magntica per davall dels 35 K.
 L'xid de zirconi s'usa en joieria; s una gemma artificial denominada zirconita que imita al diamant.



 Histria .
El zirconi (de l'rab  zargun , que significa  color daurat ) va ser descobert el 1789 per Martin Klaproth a partir del zirc. El 1824 Jns Jacob Berzelius el va allar en estat impur; fins el 1914 no es va preparar el metall pur.

En algunes escriptures bbliques es menciona el mineral zirc, que cont zirconi, o alguna de les seves variacions (jarg, jacint, etc.) No se sabia que el mineral contenia un nou element fins que Klaproth va analitzar un jarg procedent de Ceilan, a l'oce ndic, denominant al nou element com zirconia. Berzelius el va allar impur escalfant una mescla de potassi i fluorur de potassi i zirconi en un procs de descomposici en un tub de ferro. El zirconi pur no es va preparar fins el 1914.

 Abundncia i obtenci . 
El zirconi no es troba en la naturalesa com a metall lliure, per s que formant part de nombrosos minerals. La principal font de zirconi s'obt del mineral zirc (silicat de zirconi, ZrSiO4), que es troba en dipsits a Austrlia, Brasil, ndia, Rssia i Estats Units. El zirc s'obt com a subproducte de la mineria i processament de minerals de metalls pesats de titani, la ilmenita (FeTiO3) i el rtil (TiO2), i tamb d'estany. El zirconi i l'hafni es troben en el zirc en una relaci de 50 a 1 i s molt difcil separar-los. Tamb es troba en altres minerals, com la badeleyita (ZrO2).

El metall s'obt principalment per mitj d'una cloraci reductiva a travs del denominat procs de Kroll: primer es prepara el clorur, per a desprs reduir-lo amb magnesi. En processos semi-industrials es pot realitzar l'electrlisi de sals foses, obtenint-se el zirconi en pols que pot utilitzar-se posteriorment en pulverimetallrgia.

Per a l'obtenci del metall amb major puresa se segueix el procs Van Arkel basat en la dissociaci del iodur de zirconi, obtenint-se una esponja de zirconi metall. Tant en aquest cas, com en l'anterior, l'esponja obtinguda es fon per a obtenir el lingot.

Tamb s abundant en les estrelles de tipus S i s'ha detectat en el Sol i en meteorits. A ms, s'ha trobat una alta quantitat d'xid de zirconi (en comparaci amb la present en l'escora terrestre) en mostres provinents de la Lluna.

 Istops . 
En la naturalesa es troben quatre istops estables i un radioistop de molt llarga vida (Zr-96). El radioistop que el  segueix en estabilitat s el Zr-93 que t un perode de semidesintegraci d'1,53 milions d'anys. S'han caracteritzat divuit radioistops ms. La majoria tenen perodes de semidesintegraci inferiors a un dia, excepte el Zr-95 (64,02 dies), Zr-88 (63,4 dies) i Zr-89 (78,41 hores). El principal mode de decament dels istops  ms lleugers que el Zr-92, s la captura electrnica , mentre que el dels ms pesats que aquest s la desintegraci beta.

Rol biolgic.
No es coneix cap rol biolgic per aquest element.

 Precaucions .
No sn molt comuns els compostos que continguen zirconi, i la seva toxicitat inherent s baixa. La pols metllica pot cremar en contacte amb l'aire, per la qual cosa cal considerar-lo com un agent de risc de foc o explosi. 

 Enllaos externs .

webelements.com - Zirconi ;
environmentalchemistry.com - Zirconi ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20866" title="Dcada del 750 aC" nonfiltered="3977" processed="3951" dbindex="8995">
 Esdeveniments .
21 d'abril del 753 - Roma (Itlia):  Rmul i Rem funden la ciutat.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20867" title="Suec" nonfiltered="3978" processed="3952" dbindex="8996">





El suec () s una llengua escandinava parlada per ms de nou milions de persones, principalment a Sucia i parts de Finlndia, especialment a la costa i a les illes land. s en gran part mtuament intelligible amb el noruec, i en menor mesura amb el dans. Juntament amb les altres llenges escandinaves, el suec descendeix del nrdic antic, el llenguatge com dels germnics que vivien a Escandinvia durant l'edat vking.

El suec estndard s la llengua nacional que evolucion dels dialectes del suec central al segle XIX i que ja estava ben establida a principis del segle XX. Malgrat que encara existeixen varietats regionals distintes que descendeixen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita s uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes difereixen considerablement del suec estndard en gramtica i vocabulari i no sn sempre mtuament intelligibles amb el suec estndard. Aquests dialectes es limiten a rees rurals i sn parlats principalment per un nombre redut de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaades d'extinci imminent, aquests dialectes han anat declinant al llarg del darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu s s encoratjat per les autoritats locals.

L'ordre estndard de les frases s Subjecte Verb Objecte, tot i que aix pot canviar sovint per emfatitzar certes paraules o frases. La morfologia del suec s similar a la de l'angls, s a dir, relativament poques flexions; dos gneres, cap cas (tot i que anlisis ms antigues assenyalen dos casos, el nominatiu i el genitiu), i una distinci entre singular i plural. Els adjectius es comparen com en angls, i tamb es flexionen segons el gnere, el nombre i l'efecte de definitud. L'efecte de definitud dels substantius es marca principalment per mitj de sufixos (terminacions), complementats amb articles definits i indefinits. La prosdia presenta tant accent com tons. La llengua t una varietat voclica relativament gran. El suec tamb s notable per la consonant fricativa postalveolovelar sorda, un fonema consonntic altament variable.

Classificaci.
El suec s una llengua indoeuropea, i pertany a la branca escandinava de les llenges germniques. En la classificaci establerta, forma part de les llenges escandinaves orientals juntament amb el dans, separant-lo de les llenges escandinaves occidentals, que contenen el feros, l'islands i el noruec. Tanmateix, anlisis ms recents divideixen les llenges escandinaves en dos grups: l'escandinau insular (feros i islands) i escandinau continental (dans, noruec i suec), basant-se en la mtua intelligibilitat deguda a la forta influncia de les llenges escandinaves orientals (sobretot el dans) en el noruec durant l'ltim millenni, aix com en la divergncia del feros i l'islands.

Segons molts criteris d'intelligibilitat mtua, les llenges escandinaves continentals podrien ser considerades perfectament dialectes d'un mateix idioma escandinau. Tanmateix, i a causa de diversos segles de rivalitat, a vegades bastant intensa, entre Sucia i Dinamarca, incloent-hi una llarga srie de guerres als segles XVI i XVII, i de les idees nacionalistes que aparegueren a finals del segle XIX i principis del segle XX, les diferents llenges tenen ortografia, diccionaris, gramtiques i rgans reguladors diferents. Aix doncs, des d'una perspectiva lingstica, s ms precs descriure el dans, el noruec i el suec com un contnuum dialectal de la llengua escandinava, i alguns dels dialectes, com els que es parlen a la frontera entre Noruega i Sucia   especialment parts de Bohusln, Dalsland, Vrmland occidental, Dalarna occidental, Hrjedalen i Jmtland   se situen a mig cam entre les llenges estndards nacionals.

Histria.

Al segle IX, l'antic nrdic comen a separar-se en antic nrdic occidental (Noruega i Islndia) i antic nrdic oriental (Sucia i Dinamarca). Al segle XII, els dialectes de Dinamarca i Sucia comenaren a separar-se, esdevenint dans antic i suec antic al segle XIII. Ambds reberen una important influncia de l'antic baix alemany durant el perode medieval. Tot i que les etapes de desenvolupament lingstic no tingueren mai uns lmits tan clars com els que s'indiquen aqu, i no s'haurien de prendre massa literalment, el sistema de subdivisions utilitzat en aquest article s el que usen ms habitualment els lingistes suecs, i se l'utilitza per la seva practicalitat.

Antic nrdic.


Al segle VIII, la llengua germnica comuna d'Escandinvia, el protonrdic, havia sofert alguns canvis i evolucionat en nrdic antic. Aquest llenguatge comena a patir nous canvis que no s'estengueren arreu d'Escandinvia, cosa que provoc l'aparici de dos dialectes similars, l'antic nrdic occidental (Noruega i Islndia) i l'antic nrdic oriental (Dinamarca i Sucia).

El subdialecte d'antic nrdic oriental parlat a Sucia s'anomena suec rnic, i el parlat a Dinamarca, dans rnic (tamb n'hi havia un subdialecte que es parlava a Gotland, el gotlands antic), per fins el segle XII, el dialecte era el mateix en ambds pasos amb la principal diferncia d'una monoftonguitzaci en el dans rnic (vegeu ms avall). Els dialectes reben el nom de "rnic" a causa del fet que la majoria de corpus de text escrit apareix en l'alfabet rnic. A diferncia del protonrdic, que s'escrivia amb l'alfabet futhark antic, l'antic nrdic s'escrivia amb l'alfabet futhark recent, que noms tenia setze lletres. A causa del nombre limitat de runes, algunes runes representaven un ventall de fonemes, com per exemple la runa de la vocal u, que tamb representava o,  i y; i la runa de la vocal i, que tamb representava e.

A partir del 1100, el dialecte de Dinamarca comen a diferenciar-se del de Sucia. Les innovacions s'estengueren de manera heterognia de Dinamarca, cosa que cre una srie de lmits menors dialectals (o isoglosses) que anaven des de Sjlland al sud fins a Norrland, sterbotten i el sud-est de Finlndia al nord.

Un dels primers canvis que diferenciaren el dans rnic d'altres dialectes d'antic nrdic oriental fou el canvi del diftong i al monoftong , com en stinn a stnn "pedra". Aix es reflecteix en inscripcions rniques; les ms antigues mostren stain i les ms recents stin. Tamb hi hagu un canvi del diftong au, com en daur, en una  llarga i oberta, com en dr "mort". Aquest canvi apareix a les inscripcions rniques com un canvi de taur en tur. A ms, el diftong y es transform en una  llarga i tancada, com en la paraula del nrdic antic per "illa". Aquestes modificacions tamb havien afectat la majoria de la regi de parla del suec rnic a finals del perode, amb l'excepci dels dialectes que es parlaven al nord i a l'est de Mlardalen, on encara existeixen els diftongs en rees remotes.

Suec antic.

El suec antic s el nom de la llengua sueca medieval, a partir del 1225. Entre els documents ms importants del perode escrits en alfabet llat hi ha el codi legal provincial ms antic, el Vstgtalagen, del qual s'han trobat fragments que daten del 1250. Les influncies ms importants d'aquesta poca vingueren amb el ferm establiment de l'Esglsia Catlica Romana i diversos orde monstics, que introduren nombrosos prstecs del grec i el llat. Amb l'ascens de la Lliga Hansetica a finals del segle XIII i principis del segle XIV, la influncia del baix alemany esdevingu ms i ms present. La Lliga Hansetica dugu un gran nombre d'immigrants de parla alemanya al comer i administraci suecs. Molts d'ells esdevingueren membres bastant influents de la societat sueca medieval, i incorporaren termes de la seva llengua mare al vocabulari. A ms d'un gran nombre de prstecs d'mbits com ara la guerra, el comer i l'administraci, tamb s'incorporaren sufixos gramaticals de caire general i fins i tot conjuncions. Gaireb tots els termes relacionats amb la nutica foren importats del neerlands.

El suec medieval primerenc era notablement diferent de la llengua actual en qu tenia una estructura de casos ms complexa i encara no havia experimentat una reducci en el sistema de gneres. Els substantius, adjectius, pronoms i certs numerals es flexionaven en quatre casos: a ms del nominatiu actual, tamb hi havia el genitiu, el datiu i l'acusatiu. El sistema de gneres s'assemblava al de l'alemany actual, amb gneres mascul, femen i neutre. La majoria de substantius masculins i femenins foren agrupats en un nic gnere. El sistema verbal tamb era ms complex: incloa els modes subjuntiu i imperatiu, i els verbs es conjugaven segons la persona i el nombre. Al segle XVI, els sistemes de casos i de gnere de la llengua parlada colloquial i de la literatura profana ja s'havien redut prcticament als dos casos i dos gneres del suec modern. Les flexions antigues continuaren sent habituals en l'estil de prosa elevat fins el segle XVIII, i en alguns dialectes fins a principis del segle XX.

Un canvi de transici de l'alfabet llat als pasos nrdics era escriure la combinaci de lletres ae com a    i en ocasions com a a'  , tot i que aix variava entre individus i regions. La combinaci ao tamb s'escrivia ao, i oe esdevingu oe. Ms endavant, aquestes lletres evolucionarien en ,  i .

Suec modern.


El suec modern (en suec: nysvenska) comena amb l'arribada de la impremta i la Reforma. El 1541, desprs d'assumir el poder, el nou monarca Gustau Vasa orden una traducci en suec de la Bblia, coneguda habitualment com a Bblia de Gustau Vasa. La traducci fou considerada tan reeixida i influent que, amb la incorporaci de revisions en edicions posteriors, romangu la traducci ms comuna de la Bblia fins el 1917. Els traductors principals foren Laurentius Andre i els germans Laurentius i Olaus Petri. 

La Bblia de Vasa s sovint considerada un comproms raonable entre l'antic i el nou; mentre que no es corresponia amb la llengua parlada colloquial dels seus temps, no era massa conservadora en el seu s de formes arcaiques. Fou un pas important vers una ortografia sueca ms consistent. Establ l's de les vocals , , i , aix com la forma ck en lloc de kk, distingint-la clarament de la Bblia danesa, potser de manera intencional a causa de la rivalitat persistent entre ambds pasos. Els tres traductors provenien del centre de Sucia, cosa que s generalment es considera com que afeg trets especfics del suec central a la nova Bblia.

Tot i que pugui semblar que la traducci de la Bblia marc un precedent molt important per les normes ortogrfiques, de fet l'ortografia esdevingu menys consistent durant la resta del segle. No fou fins el segle XVII que es comen a discutir sobre l'ortografia, ms o menys a l'poca en qu s'escrigueren les primeres gramtiques. El debat sobre l'ortografia dur fins a principis del segle XIX, i no fou fins la segona meitat del segle XIX que l'ortografia defin normes generalment acceptades.

Les majscules no estaven normativitzades en aquella poca. Depenia dels autors i del seu rerefons. Aquells que estaven influenciats per l'alemany posaven majscules a tots els substantius, mentre que els altres utilitzaven menys les majscules. Tampoc no era sempre evident quines lletres calia posar en majscules, degut a la font gtica que s'utilitz per imprimir la Bblia. Aquesta font fou usada fins a mitjans del segle XVIII, quan fou gradualment substituda per una font llatina (sovint antiqua).

Un dels canvis importants en la fontica durant aquest perode fou l'assimilaci gradual de diferents grups consonntics en la consonant fricativa alveolar sorda ([ ]) i ms endavant en [ ]. Tamb hi hagu una palatalitzaci de  i  en  i de la friactiva [ ] davant les vocals anteriors. La fricativa velar [ ] tamb es transform en l'oclusiva .



Suec contemporani.
El perode que inclou el suec tal com es parla avui rep el nom de nusvenska (literalment, "suec d'ara") en terminologia lingstica i comen a les ltimes dcades del segle XIX. Aquest perode fou testimoni d'una democratitzaci de la llengua, amb una llengua escrita menys formal i ms propera a la llengua parlada. L'expansi d'un sistema escolar pblic tamb port a l'evoluci del denominat boksvenska (literalment, "suec de llibre"), especialment entre les classes obreres, en qu la forma escrita influa en certa mesura la pronunciaci, especialment en contextos oficials. Amb la industrialitzaci i urbanitzaci de Sucia ben comenada a les ltimes dcades del segle XIX, una nova generaci d'autors deix la seva marca a la literatura sueca. Molts estudiosos, poltics i altres figures pbliques tingueren una gran influncia sobre la nova llengua nacional que emergia, i entre ells hi havia autors prolfics com ara el poeta Gustaf Frding, la guanyadora del premi Nobel Selma Lagerlf i el radical autor i dramaturg August Strindberg.

Fou durant el segle XX que una llengua nacional comuna i estandarditzada es pos a l'abast de tots els suecs. Quan hi hagu la reforma ortogrfica del 1906, l'ortografia ja qued finalment fixada i era gaireb uniforme, amb l'excepci d'algunes divergncies menors. Amb l'excepci de les formes plurals dels verbs i una sintaxi lleugerament diferent, especialment en la llengua escrita, la llengua era la mateixa que el suec d'avui en dia. Les formes plurals dels verbs romangueren, cada cop menys usades, en el llenguatge formal (i especialment escrit) fins la dcada del 1950, quan finalment foren oficialment abolides fins i tot en les recomanacions oficials.

A la dcada del 1960 tingu lloc un canvi molt significatiu en el suec, amb la denominada du-reformen ("la reforma del tu"). Anteriorment, la manera formal de dirigir-se a alg d'estatus social igual o superior era amb el ttol i cognom. L's de her ("senyor"), fru ("senyora") o frken ("senyoreta") noms era considerat acceptable en una conversa inicial amb desconeguts d'ocupaci, ttol acadmic o rang militar desconegut. El fet que s'havia de parlar a l'interlocutor preferentment en tercera persona tendia a complicar encara ms la comunicaci oral entre membres de la societat. A principis del segle XX es fu un intent sense xit de substituir aquesta insistncia en els ttols amb ni (el pronom estndard de segona persona del plural   equivalent a vs en catal). Ni (pronom de segona persona del plural) acab convertint-se en una forma lleugerament menys familiar de du (pronom de segona persona del singular) utilitzada per dirigir-se a persones d'estatus social inferior. Amb la liberalitzaci i radicalitzaci de la societat sueca a les dcades del 1950 i 1960, aquestes distincions de classe, prviament significatives, esdevingueren menys importants i du esdevingu l'estndard, fins i tot en contextos formals i oficials. Malgrat que la reforma no fou conseqncia d'un decret poltic centralitzat, sin un canvi profund en l'actitud social, fou completada en noms uns quants anys, entre finals de la dcada del 1960 i principis de la dcada del 1970. Tanmateix, en les generacions ms joves, la forma ni encara t un s freqent com a forma de respecte en dirigir-se a gent ms gran, i a vegades la fan servir els venedors amb els clients.

Antigues minories lingstiques.

Entre els segles XIII i XX, hi hagu comunitats de parla sueca a Estnia, particularment a les illes (com ara Hiiumaa, Vormsi o Ruhnu; en suec, Dag, Orms i Run, respectivament) de la costa del mar Bltic, que avui prcticament han desaparegut. La minoria de parla sueca estava representada al parlament i podia utilitzar la seva llengua nadiua en els debats parlamentaris. Desprs de la prdua d'Estnia a mans de l'Imperi Rus a principis del segle XVIII, uns 1.000 estonians de parla sueca foren obligats a marxar al sud d'Ucrana, on fundaren un poblet, Gammalsvenskby ("antic poblet suec"). Algunes persones grans del poblet encara parlen suec i segueixen els dies festius del calendari suec, tot i que el dialecte s amenaat de probable extinci.

Entre 1918 i 1930, quan Estnia fou independent, la petita comunitat sueca reb un bon tracte. Les municipalitats amb una majoria sueca, situades principalment al llarg de la costa, utilitzaven el suec com a llengua administrativa i la cultura sueca-estnia conegu un moment lgid. Tanmateix, la majoria de parlants de suec fugiren a Sucia abans de la fi de la Segona Guerra Mundial abans de la invasi d'Estnia per l'exrcit sovitic el 1944. Actualment noms queden uns pocs parlants de suec.

Distribuci.
El suec s la llengua nacional de Sucia, i la primera llengua per la immensa majoria d'aproximadament vuit milions ciutadans suecs i adquirida per un mili d'immigrants. A la segona meitat de la dcada del 2000, un 5,5% de la poblaci de Finlndia s de parla sueca, tot i que el percentatge ha minvat constantment al llarg dels ltims 400 anys. La minoria de suecs de Finlndia es concentra a les regions costaneres i arxiplags del sud i oest de Finlndia. En algunes d'aquestes zones, el suec s la llengua dominant. En dinou municipalitats, setze de les quals es troben a land, el suec s l'nica llengua oficial. En algunes altres s la llengua majoritria, i s una llengua minoritria en encara ms. Hi ha una migraci significativa entre els pasos nrdics, per a causa de la semblana entre les llenges i les cultures (tret del fins), els immigrants solen assimilar-se rpidament i no destaquen com a grup. Fora de Sucia hi ha uns quaranta mil estudiants actius inscrits en cursos de suec.

Oficialitat.

El suec s considerat "llengua principal" a Sucia, i s la llengua principal utilitzada en l'administraci local i estatal, per no t reconeixement legal com a llengua oficial. El 2005 es propos una llei que hauria convertit el suec en la llengua oficial, per no fou aprovada pel marge ms petit possible (145-147), degut a un error d'aparellament.

El suec s l'nica llengua oficial d'land (una provncia autnoma sota la soberanitat de Finlndia on la immensa majoria dels 26.000 habitants parlen suec com a primera llengua. A Finlndia, el suec s la segona llengua nacional juntament amb el fins a escala estatal, i s una llengua oficial en algunes municipalitats rurals i costaneres. Tres municipalitats (Korsns, Nrpes i Larsmo) de Finlndia continental tenen el suec com a nica llengua oficial. Al poblet estoni de Noarootsi, el suec s llengua oficial juntament amb l'estoni. El suec tamb s una de les llenges oficials de la Uni Europea, i una de les llenges de treball del Consell Nrdic. Segons la Convenci de Llenges Nrdiques, els ciutadans dels pasos nrdics que parlen suec tenen la possibilitat d'utilitzar la seva llengua nativa quan fan trmits amb rgans oficials d'altres pasos nrdics sense haver de pagar despeses d'interpretaci o traducci.

rgans reguladors.
El Consell de la Llengua Sueca (Sprkrdet) s el regulador oficial del suec, per no intenta controlar la llengua, a diferncia de l'Acadmie franaise o la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans. Tanmateix, moltes organitzacions i agncies requereixen que se segueixi una obra del Consell, les Svenska skrivregler ("normes d'escriptura del suec") en contextos oficials, mentre que en altres contextos se les considera un estndard ortogrfic de facto. Entre les moltes organitzacions que componen el Consell de la Llengua Sueca, l'Acadmia Sueca (fundada el 1786) s probablement la ms influent. Els seus instruments principals sn els diccionaris Svenska Akademiens Ordlista (SAOL, actualment a la seva 13 edici) i Svenska Akademiens Ordbok, a ms de diversos llibres sobre gramtica, ortografia i llibres d'estil. Tot i que en ocasions es fan servir els diccionaris com a normes oficials de la llengua, el seu objectiu principal s reflectir l's actual.

A Finlndia, una secci especial de l'Institut de Recerca sobre les Llenges de Finlndia t un estatus oficial com a rgan regulador del suec a Finlndia. Entre les seves prioritats ms altes es troba mantenir la intelligibilitat amb el suec parlat a Sucia. Ha publicat Finlandssvensk ordbok, un diccionari sobre les diferncies entre el suec de Finlndia i el de Sucia des del seu punt de vista.

Dialectes.

La definici tradicional del dialecte del suec s la d'una varietat local que no ha estat fortament influda per la llengua estndard i que ha seguit un desenvolupament propi des de temps de l'antic nrdic. Molts dels dialectes rurals genuns, com els d'Orsa a Dalarna i Nrpes a sterbotten, presenten caracterstiques fontiques i gramtiques molt distintives, com ara formes plurals dels verbs o declinacions arcaiques. Aquests dialectes poden ser gaireb incomprensibles per la majoria de suecs, i gran part dels seus parlants tamb parlen el suec estndard amb fluncia. Els diferents dialectes sovint sn tan locals que es limiten a parrquies individuals, i sn anomenades sockenml (literalment, "parla de parrquia") pels lingistes suecs. Se'ls sol separar en sis grans grups, que tenen caracterstiques comunes de prosdia, gramtica i vocabulari. Aqu es donen un o ms exemples de cada grup. Tot i que cada exemple podria ser representatiu de dialectes propers, el nombre real de dialectes s de diversos centenars si es compta separadament cada comunitat.

Aquest tipus de classificaci, tanmateix, es basa en una vista nacionalista un xic romntica de l'etnicitat i la llengua. La idea que noms les varietats rurals del suec haurien de considerar-se "genunes" no s generalment acceptada pels estudiosos moderns. Cap dialecte, poc importa com de remot o obscur sigui, roman immutable i impertorbat per un mnim d'influncies dels dialectes propers o de la llengua estndard, especialment a partir del segle XVIII amb l'arribada dels mitjans de massa i mitjans de transport avanats. Actualment les diferncies es poden descriure ms precisament per mitj d'una escala que va de "llengua estndard" a "dialecte rural", segons la qual la parla d'un mateix individu pot variar d'un extrem a l'altre depenent de la situaci. Tots els dialectes suecs, amb l'excepci de les molt divergents parles de Dalarna, Norrboten i, en certa mesura, Gotland, poden ser considerats part d'un contnuum dialectal com i mtuament intelligible. Aquest contnuum tamb pot incloure els dialectes del noruec i alguns del dans.

Les mostres que es troben ms avall provenen de SweDia, un projecte de recerca sobre els dialectes actuals del suec que es pot descarregar (per amb informaci nicament en suec), amb moltes ms mostres de cent dialectes diferents amb grabacions de quatre parlants diferents: una dona gran, un home gran, una dona jove i un home jove. Els grups dialectals sn els que utilitzen tradicionalment els dialectlegs.


1. verkalix, Norrbotten; dona jove;
2. Burtrsk, Vsterbotten; dona jove;
3. Asps, Jmtland; dona jove;
4. Frila, Hlsingland; home gran;
5. lvdalen, Dalarna; dona gran;
6. Grs, Uppland; older male;
7. Sorunda, Sdermanland; home jove;
8. Kla, Vrmland dona jove;
9. Viby, Nrke; home gran;
10. Sproge, Gotland; dona jove;
11. Nrpes, sterbotten; femella jove;
12. Dragsfjrd, boland; home gran;
13. Porvoo, Uusimaa Oriental; home jove;
14. Orust, Bohusln; home gran;
15. Floby, Vstergtland; dona gran;
16. Rimforsa, stergtland; dona gran;
17. rstad-Heberg, Halland; home jove;
18. Stenberga, Smland; dona jove;
19. Jmshg, Blekinge; dona gran;
20. Bara, Escnia; home gran;

Suec estndard.
El suec estndard, que deriva dels dialectes parlats a la regi de la capital als voltants d'Estocolm, s la llengua que usen prcticament tots els suecs i la majoria de suecs de Finlndia. El terme suec ms habitual per la llengua estndard s riksvenska ("suec nacional") i en molt menor mesura hgsvenska ("alt suec"); aquest ltim es limita al suec parlat a Finlndia i rarament se l'usa a Sucia. Hi ha moltes varietats regionals de la llengua estndard que sn especfiques d'rees geogrfiques de diverses mides (regions, provncies histriques, ciutats, pobles, etc.). Mentre que aquestes varietats solen rebre influncia dels dialectes autntics, la seva estructura gramatical i fonolgica s'assembla molt a la dels dialectes del suec central. En els mitjans de masses, ja no s rar que els periodistes parlin amb un marcat accent regional, per la pronncia ms comuna, que tamb s considerada la ms formal, encara s el suec estndard central.

Malgrat que aquesta terminologia i les seves definicions fa temps que estan establertes entre els lingistes, la majoria de suecs no sn conscients de la distinci i del seu rerefons histric, i sovint es refereixen a les varietats regionals com a "dialectes". En una enquesta feta el 2005 per l'Institut Suec de Venda al Detall (Handelns Utredningsinstitut), l'actitud dels suecs quant a l's de certs dialectes per part dels venedors revel que el 54% pensava que el rikssvenska s la varietat que preferirien sentir en parlar per telfon amb venedors, tot i que el gtlandska o  sknska foren presentats com a alternatives a l'enquesta.

Suec de Finlndia.

Finlndia fou part de Sucia des del segle XIII fins la prdua dels territoris finlandesos a mans de Rssia el 1809. El suec fou l'nica llengua administrativa fins el 1902, aix com la llengua dominant en la cultura i l'educaci fins l'independncia de Finlndia el 1917. El percentatge de parlants de suec a Finlndia ha minvat constantment des d'aleshores.

Varietats dels immigrants.
Suec de Rinkeby (de Rinkeby, un suburbi del nord d'Estocolm amb una gran poblaci d'immigrants) s un nom com entre els lingistes per referir-se a varietats del suec parlades per joves d'origen estranger als suburbis d'Estocolm, Gteborg i Malm. Alternativament, aquestes varietats podrien classificar-se com a sociolectes, car els dialectes dels immigrants comparteixen trets comuns independentment de la seva situaci geogrfica o el pas d'origen dels parlants. Alguns estudis, tanmateix, han trobat caracterstiques distintives i han encunyat termes com ara Suec de Rosengrd (de Rosengrd, a Malm). Un sondeig fet per la lingista sueca Ulla-Britt Kotsinas mostr que els estudiants estrangers tenien dificultat per endevinar l'origen de parlants de suec de Rinkeby d'Estocolm. La dificultat ms gran era per identificar la parla d'un nen els pares del qual eren tots dos suecs; noms un 1,8% encert la seva llengua nadiua.

Fonologia.


El suec t nou vocals que componen disset fonemes en la majoria de varietats i dialectes (la vocal  curta i la vocal [ ] coincideixen). Hi ha divuit fonemes consonntics, entre els quals la consonant fricativa postalveolovelar sorda, [ ] i  presenten variacions considerables depenent del context social i dialectal. Un tret caracterstic del suec s la seva prosdia (entonaci, accent, to, etc.) molt variada, que sovint s una de les diferncies ms notables entre els diversos dialectes. Parlants nadius de suec que adapten la seva parla quan es troben en zones amb altres varietats regionals o dialectes sovint usaran els sons de la nova varietat, per conservaran tanmateix la prosdia del seu dialecte nadiu. Sovint s la prosdia el primer que canvia, potser perqu s l'element que ms complica la comprensi, o simplement el ms fcil d'adaptar.





Vocabulari.
El vocabulari del suec s principalment germnic, sigui directament heretat del protogermnic o a travs de prstecs de l'alemany, el baix alemany mitj i, en certa mesura, l'angls. Exemples de paraules germniques en suec sn mus (ratol), kung (rei) i gs (oca). Una part significativa del vocabulari religis i cientfic s d'origen llat o grec, sovint a travs del francs i, ms recentment, l'angls.

Al segle XVIII s'incorporaren nombroses paraules d'origen francs al suec. Aquestes paraules foren transcrites al sistema ortogrfic suec, aix que es pronuncien d'una manera que resultaria familiar a un parlant de francs. La majoria d'aquestes paraules es distingeixen per un "accent francs", que es caracteritza per l'mfasi en l'ltima sllaba. Per exemple 'niv ("niveau", nivell) o ftlj ("fauteuil", cadira de braos). Tamb han estat habituals els prstecs d'altres llenges germniques, al principi del baix alemany mitj, la llengua franca de la Lliga Hansetica, i desprs de l'alemany estndard. Algunes paraules compostes sn traduccions dels elements que componen les paraules compostes alemanyes originals (s a dir, calcs lingstics), com ara bomull de l'alemany Baumwolle (cot; literalment "llana d'arbre").

Com en moltes llenges germniques, es poden formar paraules noves per mitj de la composici, per exemple, substantius com ara nagellackborttagningsmedel (eliminador d'esmalt d'ungles) o verbs com smygfilma (filmar en secret). De manera similar a l'alemany o el neerlands, sn possibles paraules molt llargues i bastant imprctiques com ara produktionsstyrningssystemsprogramvaruuppdatering ("posada al dia del programari del sistema controlador de producci"), per rarament sn tan complexes, almenys en el suec parlat i fora de l'mbit tcnic. Les paraules compostes agafen el seu gnere del nucli sintctic, que en suec s sempre l'ltim morfema. Tamb es creen paraules noves per mitj de la derivaci d'altres paraules existents, com ara la verbificaci de substantius afegint el sufix de derivaci -a, com en l (cervesa) i la (beure cervesa).

Sistema d'escriptura.
L'alfabet suec s un alfabet de 29 lletres que utilitza l'alfabet llat bsic de 26 lletres ms tres lletres addicionals:  / ,  / , i  / , incorporades en temps moderns a partir del costum d'escriure la segona lletra dao, ae i oe a sobre de la primera. Tot i que aquestes combinacions sn versions histricament modificades d'A i O segons la definici catalana de la paraula "diacrtic", aquests tres carcters no sn considerats diacrtics dins de la definici sueca, ms estreta, car sn ordenades com a lletres independents desprs de Z. Abans de la publicaci de la tretzena edici de la Svenska Akademiens Ordlista a l'abril del 2006, w era tractada com una mera variant de v utilitzada noms en noms (com ara "Wallenberg") i paraules estrangers ("bowling"), de manera que era ordenada i pronunciada com v. Altres diacrtics sn poc habituals en suec; a vegades s'utilitza  per indicar que la sllaba tona cau en una sllaba final amb e, especialment quan la tonicitat canvia el significat (ide, "cau"   id, "idea"); en ocasions s'utilitzen altres accents tancats i, menys sovint, tamb es poden trobar accents oberts en noms i paraules estrangeres. La lletra  s'usa per referir-se al preu unitari.

La lletra  alemanya s tractada com una variaci de y, i en ocasions es conserva en els noms estrangers. Una diresi pot aparixer molt rarament en un estil elaborat (per exemple: "Ada"). Les lletres a i  poden ser el resultat d'una transformaci fontica anomenada omljud, equivalent a l'umlaut de l'alemany, en qu a o  s'obren en  en la conjugaci (natt   ntter, tng   tnger), i o s'obre en  (bok - bcker). Aquesta no s pas l'nica utilitat d'aquests carcters. A ms, en adjectius susceptibles a lomljud, u es transforma en y (ung - yngre); mai no s'escriu . La convenci alemanya d'escriure  i  com a ae i oe si aquests carcters no estan disponibles s inusual pels parlants de suec actual. Malgrat la disponibilitat de tots aquests carcters en el sistema nacional suec de dominis de primer nivell i altres dominis d'Internet, els webs suecs solen tenir una URL amb a i o, basant-se en la semblana visual.

En l'ortografia sueca, els dos punts tenen una funci similar a la que tenen en catal amb algunes excepcions. Es fan servir pels nmeros, com en 10:50 kronor per dir tio kronor och femtio re (10,50 SEK); per abreviacions com 1:a per dir frsta (primer) o S:t per dir sankt (sant); i tot tipus de sufixos que es poden afegir a nmeros, lletres i abreviacions, com ara 53:an per dir femtiotrean (53), frsta a:t (la primera "a") i tv:n per dir televisionen (la televisi).

Gramtica.

Els substantius i adjectius suecs es declinen en gneres i nombre. Els substantius pertanyen a un d'entre dos gneres   com per la forma en i neutre per la forma ett.   que tamb determinen la declinaci dels adjectius. Per exemple, la paraula fisk (peix) s un substantiu com (en fisk) i pot tenir les segents formes:



La forma definida singular d'un substantiu es crea afegint un sufix (-en, -n, -et o -t), depenent del seu gnere i de si el substantiu acaba en vocal o no. Els articles definits den, det i de s'utilitzen per variar la definitud d'un substantiu. Poden servir de pronoms demostratius o determinant quan se'ls usa amb adverbis com hr (aqu) o dr (all) per formar den/det hr (que tamb pot ser denna/detta; "aquest"), den/det dr (que tamb pot ser dessa; "aquests") o de dr ("aquells"). Per exemple, den dr fisken significa "aquell peix" i es refereix a un peix especfic; den fisken s menys definit i significa "aquell peix" en un sentit ms abstracte, com ara "aquell conjunt de peixos"; mentre que fisken vol dir "el peix". En certs casos, la forma definida indica possessi, per exemple, jag mste tvtta hnderna ("m'he de rentar les mans").

Els adjectius es declinen en dues flexions:   definit i indefinit   i han de concordar amb el substantiu que modifiquen en gnere i en nombre. Les formes indefinida neutra i plurals d'un adjectiu es formen afegint un sufix (-t o -a) a la forma com de l'adjectiu; per exemple, en grn stol (una cadira verda), ett grnt hus (una casa verda), o grna stolar (cadires verdes). La forma definida d'un adjectiu s idntica a la forma indefinida plural, com a den grna stolen (la cadira verda), det grna huset (la casa verda) i de grna stolarna (les cadires verdes). L'adjectiu irregular liten (petit) es declina diferentment:



Els pronoms personals suecs tenen distinci de gnere en la tercera persona del singular i presenten una forma nominativa, una de genitiva i una d'objecte. Aquestes sn les formes nominativa, genitiva i d'objecte del pronom hon (ella):

hon - hennes - henne;

La possessi s'expressa amb la partcula encltica -s, que s'afegeix al final d'un sintagma nominal (possiblement complex). En el llenguatge escrit, tanmateix, els llibres d'estil no solen recomanar afegir l'encltic a cap altre substantiu que no sigui el nucli del sintagma; per aix s habitual en el llenguatge oral.

mannen; "l'home";
mannens hatt; "el barret de l'home";
mannen i gr kavaj; "l'home amb un vestit gris";
mannen i gr kavajs hatt; "el barret de l'home amb un vestit gris";

Els verbs es conjuguen segons el temps. Un grup de verbs (els que acaben en -er en el present) tenen una forma imperativa especial, tot i que en la majoria de verbs aquesta forma s idntica a l'infinitiu. L's del participi absolut i el participi actiu com a adjectius s molt com:

Participi absolut: en stekt fisk; "un peix fregit";
Participi actiu: en stinkande fisk; "un peix pudent";

A diferncia del catal i moltes altres llenges, el suec no utilitza el participi absolut per formar el perfet d'indicatiu i altres temps perfets. El verb auxiliar ha precedeix una forma especial, denominada sup, utilitzada nicament per aquesta fi (tot i que sol ser igual al participi absolut):

Participi absolut: mlad; "pintat" - sup mlat, perfet compost har mlat; "ha pintat";
Participi absolut: stekt, "fregit" - supine stekt, perfet compost har stekt; "ha fregit";

En canvi, el participi absolut seveix per formar la veu passiva composta.

En una clusula subordinada, el verb auxiliar ha s opcional i se'l sol ometre, particularment en la llengua escrita. 

Jag ser att han (har) stekt fisken; "Veig que ell (ha) fregit el peix";

En ocasions s'usa el mode subjuntiu amb certs verbs, per cada cop s ms rar i pocs parlants consideren el grapat de verbs d's habitual (com ara vore o mnne) com a conjugacions diferents, i la majoria ja noms existeixen com a idiotismes.

La manca de casos en suec s compensada per una gran varietat de preposicions, similars a les de l'angls. Com en l'alemany modern, les preposicions solien determinar el cas en suec, per aquest tret noms continua existint en expressions com ara till sjss (genitiu) o man ur huse (datiu singular), tot i que algunes d'elles encara sn bastant comunes.

Com que el suec s una llengua germnica, la sintaxi presenta semblances a la de l'angls i l'alemany. Com l'angls, el suec t un ordre de paraules bsic de Subjecte Verb Objecte, per com l'alemany, utilitza un ordre de verb segona paraula en clusules principals, com ara desprs d'adverbis, sintagmes adverbials i proposicions subordinades. Els sintagmes preposicionals segueixen un ordre Lloc Manera Temps, com en angls i a diferncia de l'alemany. Els adjectius precedeixen el substantiu que modifiquen.

Exemple.
Fragment de Barfotabarn (1933), de Nils Ferlin (1898 1961):


Bibliografia.
Cursos de suec.

 
 
 
 


Gramtica.

 


Diccionaris.

 
 


Referncies.


Vegeu tamb.
 Suec com a llengua estrangera;
 Lexin;

Enllaos externs.

Svenska Institutet ;
Sprkrdet ;
Svenska sprkbyrn  ;
Centre Cultural Nrdic de Barcelona  ;

Cursos de suec.
Curs de suec de Bjrn Engdahl ;
BraSwedish: Sucia i l'aprenentatge de suec ;
Diccionari Suec-Castell-Suec ;
Diccionaris de suec ;

Altres.
Arxius de so que mostren les variacions fontiques entre dialectes;




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20881" title="Windows 95" nonfiltered="3979" processed="3953" dbindex="8997">



El Windows 95 s un sistema operatiu de Microsoft, que es va comenar a distribuir comercialment a finals de l'any 1995.

El Windows 95 s la primera versi del Windows que no s'installa a sobre de MS-DOS, encara que internament utilitza codi de MS-DOS. Es un sistema operatiu basat en un entorn grfic, l's d'icones i del ratol.

 Enllaos externs .

Plana oficial del Windows 95 (nota: Microsoft ja no ofereix suport per al Windows 95)




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20886" title="Itri" nonfiltered="3980" processed="3954" dbindex="8998">


L'itri s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Y i el seu nombre atmic s 39. s un metall de transici metllic platejat, com a als minerals de les terres rares i un del dos components usats per fer el color vermell a la televisi.

Caracterstiques principals.
L'Itri s un metall platejat, relativament estable en l'aire i semblant als lantnids. Pot causar-se la seva ignici amb el torn quan la temperatura excedeix dels 400 C. Dividit molt finament es torna inestable en l'aire. L'estat com d'oxidaci del Itri s +3.

 Aplicacions .
L'xid d'itri s el compost d'itri ms important i s'utilitza mpliament per a preparar els dos compostos; YVO4 europi i  Y2O3 europi que sn els que generen el color vermell dins els tubs de raigs catdics dels televisors en color.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Itri ;
webelements.com -  Itri ;
environmentalchemistry.com -  Itri ;

      














 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20890" title="Lantani" nonfiltered="3981" processed="3955" dbindex="8999">

El lantani o lant s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s La i el seu nombre atmic s 57. s el primer de la srie d'elements anomenats lantnids.

Histria.
El Lantani fou descobert el 1839 pel suec Carl Gustaf Mosander. El seu nom prov de la paraula grega "lanthanein" que significa "amagat", ja que el metall es trobava "amagat" en un mineral de ceri i per extreure'l Mossander utlitz una dissoluci d'cid ntric. L'any 1923 s'aconsegu isolar una forma realment pura.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Lantani ;
webelements.com - Lantani ;
environmentalchemistry.com - Lantani  ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20891" title="Vall de Pop" nonfiltered="3982" processed="3956" dbindex="9000">

La Vall de Pop, vall de la Marina Alta (Pas Valenci), tradicionalment i histricament ha estat formada per Alcalal, Benigembla, Murla, i Parcent. El nom d'aquesta vall, li ve de la muntanya del Cavall Verd, muntanya que tamb es coneix com a muntanya de Pop. En el tossal de la muntanya del Cavall Verd, o de Pop, encara podem trobar restes de l'antic castell d'origen islmic, denominat el Castell de Pop.  El curs del riu Xal-Gorgos uneix geogrficament aquesta vall, pintoresca, i amb els tpics conreus mediterranis de sec i regadiu, oberta entre les serres del Penyal i el Carrascal. Encara que l'origen de la vall s principalment rab, cal dir que fou poblada majoritriament per illencs, per tamb per principatins. La Vall de Pop mant avui en dia encara costums, i tradicions prpies de les Illes Balears.
Aquesta vall, fou un dels ltims reductes de resistncia morisca, arran del decret d'expulsi dels moriscos de l'any 1609.


Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop.

En 1991 es cre la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop, i s'hi afegiren Xal, Senija, Lliber, i Castell de Castells. Es crea aquesta mancomunitat amb l'objectiu d unir esforos per a oferir millors serveis als pobles que l'integren. Ms tard s'hi afegeix tamb Benissa. En l'any 2009 s'espera entrar a formar part del Consorci de Recuperaci Econmica de la Marina Alta. Un dels objectius de la mancomunitat s el desenvolupament econmic, i la promoci del turisme rural, respectant sempre el medi ambient. Per aquesta vall en els anys 90 ha estat vctima de la pressi urbanstica, i encara ho s. Cada quatre anys s'elegeix un batle dels pobles integrants com a president de la mancomunitat.

La Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Marina Alta (Pas Valenci). Aglomera avui 9 municipis i t uns 21.000 habitants, en una extensi de 227,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jos Vicente Marco Mestre, del Partit Popular i alcalde de l'ajuntament d' Alcalal.

Les seues competncies sn:

Assessoria jurdica ;
Centre de Formaci Professional ;
Cultura ;
Depuraci d'aiges residuals ;
Esports ;
Recollida d'animals abandonats ;
Tercera Edat ;
Turisme ;

Els pobles que avui formen part d'aquesta mancomunitat sn:

Alcalal;
Benigembla ;
Benissa;
Castell de Castells ;
Xal ;
Llber ;
Murla ;
Parcent ;
Senija ;

Aquesta vall cada dia s ms popular com a referncia de l'altre tipus de turisme alternatiu al de sol i platja, encara que est molt prop de la platja.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20896" title="Sardana" nonfiltered="3983" processed="3957" dbindex="9001">


La sardana s una dansa popular catalana i s el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle i corresponent amb ritme i dinmiques a la msica d'una cobla. El nom pot fer referncia tant al ball com a la msica. 

Un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb tempo canviant, encara que principalment lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona per noms cal un mnim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana s una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d'un concurs o una exhibici).

El ball s ms complicat del que sembla. Els balladors han de comptar el nmero de passos, aix com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment ms ample, etc.

La msica de la sardana s tocada per una cobla, consistent en 12 instruments tocats per 11 msics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tambor) sn instruments tpicament catalans; els altres sn ms convencionals (contrabaix, trompeta , tromb i fiscorn). La msica de la sardana (que forma part del que genricament es coneix per msica de cobla) t generalment un comps de 6/8 i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions afegeixen un acompanyament coral. Hi ha ms de 25.000 partitures per sardana per noms les versions instrumentals sn usades per ballar.

La sardana fou prohibida durant la dictadura de Franco com a smbol nacional.

Estructura del ball.
La sardana es composa d'una determinada successi de compassos, cada comps s un punt o pas que cal fer. Els passos s agrupen en tirades. Una sardana consta generalment de deu tirades detallades amb la segent estructura:

 Introit;
 1a  tirada:  1a tirada de curts;
 2a  tirada:  2a tirada de curts;
 3a  tirada:  1a tirada de llargs;
 4a  tirada:  2a tirada de llargs;
 5a  tirada:  3a tirada de curts;
 6a  tirada:  4a tirada de curts;
 7a  tirada:  3a tirada de llargs;
 8a  tirada:  4a tirada de llargs;
 Contrapunt;
 9a  tirada:  5a tirada de llargs;
 Contrapunt;
 10a tirada:  6a tirada de llargs;
 Final;

A part de saber puntejar un punt a cada comps i fer els desplaaments a dreta i esquerra adequadament, els balladors han de saber comptar, interpretar i repartir, ja que cada sardana s diferent i per tant t diferents ritmes i nmeros de compassos en la tirada de curts i la de llargs.

Tirada de curts o curts.
Habitualment t de divuit a quaranta compassos i es caracteritza perqu en aquestes tirades els balladors mantenen les mans avall. Amb el primer comps de la tirada de curts el peu esquerre s avana, fa un punt a terra i retrocedeix. Amb el segent comps el ballador es desplaa cap a la dreta i seguidament marca un nou punt amb la dreta. El segueix un nou desplaament i punt cap a l'esquerra i aix successivament alternant la dreta i l'esquerra. Dins una mateixa sardana la tirada de curts s nica i es repeteix la mateixa melodia en les quatre vegades que sona.

Tirada de llargs o llargs.
Habitualment t de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc compassos i en aquest cas els balladors alcen els braos. Els desplaaments a dreta i esquerra sn idntics a la tirada de curts, la diferncia s que en els llargs el nmero de punts a marcar sn tres, en lloc de un, de manera que es marca un punt amb cada comps.Dins una mateixa sardana la tirada de llargs s nica i es repeteix la mateixa melodia en les sis vegades que sona.

Introit i contrapunt.
Introit: Cada sardana s'obre amb un curt refilar de flabiol acabat amb un toc de tambor que serveix per a anunciar als balladors que la sardana s a punt de comenar. ;
Contrapunt: Entre les dues ltimes tirades hi ha una petita pausa del ball, en la qual els balladors abaixen els braos deixant de ballar,i el flabiol toca de nou unes breus notes com a solista.

Comptar. 
La primera i segona tirada tant de curts com de llargs es ballen d'una manera continuada, sense acabar amb els peus junts al final de cada tirada (noms cal acabar amb els peus junts al final de la segona tirada). La primera ra per la que es fa d'aquesta manera s per comptar quants  compassos t la tirada de curts i la de llargs respectivament, per tal de poder repartir la sardana. La segona ra s per poder interpretar-la.

Interpretar.
Cal memoritzar en quins compassos hi ha canvis de ritme, per tal de ballar pausadament o saltar segons la msica. Podem distingir clarament dos tipus de salt durant la sardana, tot i que la interpretaci dependr de cada sardana i ballador:
salt petit o saltir: en els llargs, fragment posterior a la presentaci del tema musical per part de la tenora en el qual els tibles tenen una melodia de carcter picat que es reflecteix amb aquest pas interpretatiu de la colla, idntic al salt per, tal com indica el nom, ms petit.
salt o "amunt!": el tema presentat per la tenora a l'inici dels llargs sona intrepretat per tota la cobla, lgicament amb un volum fort. Mentre es punteja se salta 3 cops per puntejada, corresponents a les 3 subdivisions ternries de la msica de sardana.

En concursos i exhibicions cada colla sardanista, formada per sis parelles, t una persona encarregada de dir a la resta de balladors en quin comps han de executar aquests salts i la resta d'interpretaci, que pot ser el mateix cap de colla o un altre membre. En aquestes competicions s'avalua la sensibilitat en la interpretaci de la sardana i la capacitat de coordinaci de la colla per tal d'executar-ho alhora. En aplecs i ballades populars la interpretaci s ms lliure per es procura interpretar com a mnim el salt fort.

Repartir.
Una vegada comptada la tirada de curts i de llargs es diu que el ballador  ja sap quan "tiren els curts i els llargs". Amb el coneixement d'aquestes dues xifres ja es pot "repartir la sardana", la qual cosa significa calcular quants passos de curts (passos de "dos") i de llargs (passos de "tres") cal fer al final de cada tirada per acabar-la amb els peus junts 
i a l'esquerra (l'estil selvat es diferencia de l'empordans, que s el ms ests, perqu en lloc d'acabar a l'esquerra, acaba a la dreta).

Punt Final.
Acabada la sardana, a l'ltim comps de la sisena tirada de llargs, la cobla toca un acord amb cop sec, en el qual els balladors avancen els braos en direcci al mig de la rotllana en signe de comiat.

Tipus de sardanes.


La sardana actual t dos estils, la sardana empordanesa o la sardana selvatana, en funci de la direcci en qu s'inicia i acaba el ball (l'estil empordans ho fa per l'esquerra i el selvat per la dreta). 

La sardana es balla a nivell popular en festes majors, celebracions i aplecs o b a nivell de competici i exhibici. Aix doncs, en la sardana actual podem distingir-ne els segents tipus:

Sardana de concert: tot i que pot ser ballada, s ms apropiada per escoltar en un concert.

Sardana coral: la cobla t l'acompanyament d'una coral, de manera que la sardana permet ser cantada.

Sardana obligada: en la cobla destaca la melodia d'un instrument que s protagonista per sobre dels altres, b sigui la tenora, el tible, el fiscorn o el flabiol.

Sardana de llument: generalment es tracta d'una colla sardanista que balla de manera uniformada i homognia i se sol ballar en concursos i exhibicions. Si es tracta d'un concurs l'objectiu s competir entre diferents colles per valorar quina balla millor, tant en la interpretaci com en l'execuci de la mateixa.

Sardana revessa: el compositor posa a prova els oients i dificulta la distinci entre els curts i els llargs, de manera que suposa un repte pels dansaires que han d'endevinar quina tirada i repartiment t la sardana en qesti. Generalment es balla en concursos i fins i tot hi ha competicions que especficament noms consten d'aquest tipus de sardana. ;

Sardana de punts lliures: els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el comps o la rotllana. La dificultat rau en qu tots els dansaires han d'estar coordinats i atents per ballar els passos que prviament s'han inventat i memoritzat. Un dels dansaires va anomenant els diferents noms dels passos i tota la colla els ha d'executar en el moment precs. Generalment es balla en concursos i es valora no noms la coordinaci sin la sincronia amb la msica i els diferents punts ballats.

Sardana de germanor: aplega a la totalitat de participants, formant una nica rotllana. Es sol ballar al final d'un concurs, festa o aplec.

Sardana manresana: tamb anomenada sardana de 7 tirades. s una sardana que t 3 tirades de curts i 4 de llargs, amb l'esquema 2 curts-2llargs-1curt-1llarg-1contrapunt-llarg. ltimament es fan moltes audicions de 9 sardanes a l'estil manres. Tamb s'empra aquesta modalitat com a "sardana de llument" i de colles improvisades en molts concursos de sardanes.

La cobla.
La cobla es l'orquestra popular catalana de la sardana. Aquesta orquestra posseeix des de principis del segle XX la segent configuraci amb onze msics i dotze instruments: 

El flabiol, flauta de dimensions redudes que serveix per interpretar l'inici i els contrapunts de la sardana (primera fila; un msic; es toca amb la m esquerra).
El tambor, tambor menut altrament conegut per tabal que tamb toca el flabiolista (primera fila; un msic; es lliga al bra esquerra i es toca amb una baqueta a la m dreta). ;
El tible, un instrument de vent i fusta amb llengua doble (primera fila; dos msics).
La tenora, s un instrument catal de fusta la part davantera i de llaut la part de darrere (primera fila; dos msics).
La trompeta (segona fila; dos msics). ;
El tromb (segona fila; un music).
El fiscorn (segona fila; dos msics);
El contrabaix (segona fila; un msic);

Origen.
 L'origen de la sardana s desconegut. La seva forma, la manera de ballar-la, el fet d'agafar-se de les mans, denoten, segons alguns autors, una antiguitat que es pot remuntar a poques preromanes. Per aix sn tan abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Grcia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja abundaven, segons es desprn d'algunes representacions escultriques. Posteriorment van ser adoptades per pobles ibrics i ballades a les riberes de la Mediterrnia. Sense arribar al mateix grau de normalitzaci coreogrfica i elaboraci instrumental, similars danses circulars enllaades en comps de 6/8 es troben tamb en altres zones de Provena, Galcia, Astries, Castella i Portugal.

Tamb hi ha qui veu en la sardana orgens ancestrals. Aix, l'historiador Josep Pella i Forgas (1852-1918) propugna l'origen remot de la sardana, i la identifica basant-se en la semblana de la sardana que llavors es ballava (sardana curta), amb les hores del dia (8 compassos de curts a la nit i 16 compassos de llargs durant el dia).


Buscant respostes, s'ha derivat cap a l'estudi etimolgic de la paraula sardana, trobant els seus orgens en la paraula llatina "Cerretana", que, segons Plini (escriptor llat), s el nom del territori pirinenc de la regi de Girona anomenada Cerdanya. Degut tamb a les familiaritats etimolgiques, hi ha qui ho ha associat a l'illa de Sardenya a Itlia, encara que no s'ha pogut demostrar cap vincle amb el ball.

Aix doncs, no s fins el segle XVI que apareix el terminologia sardana fent referncia concreta a una dansa que es ballava en forma de cercle tancat o rotllana.

Histria.
Tot i que la denominaci sardana com a ball apareix ja al segle XVI, no es t informaci de com era aquest ball ni tant sols amb els documents que la citen fins el segle XIX. Aix doncs s a partir del segle XIX que es considera que es crea la sardana, amb el contraps. 







Contraps.
El contraps era una dansa semi litrgica ballada en cadena, bsicament per homes, que representava la organitzaci jerrquica i social d'una comunitat. Els balladors dansen en semi cercle  i el primer ballador de l'extrem esquerra domina el grup, impulsant-los a fer passes ms o menys llargues, amb l'objectiu d'acabar al mateix lloc on ha comenat. Si s'aconsegueix aquesta fita, els balladors deien que havien aconseguit treure el contraps. La jornada de ball contenia diverses seccions i figures, una de les quals era una coreografia de ball en rodona: la sardana. 

El musicleg Llus Albert va localitzar l'any 1955, a la Biblioteca de Catalunya un manuscrit del segle XVIII on entre altres ballables hi ha 4 sardanes, que sn les ms antigues que s'han trobat. Una d'elles porta per ttol La del senyor mestre d'Amer.

Sardana curta.
Durant la primera meitat del segle XIX el contraps sofreix una davallada, i es redueix el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, aquella ltima figura del contraps agafa personalitat prpia i substitueix el contraps mateix. Aquesta primera versi independent s'anomena sardana curta, t una forma musical de vint-i-quatre compassos amb una extensi meldica definida i fixa que no representava cap dificultat pels balladors, que repartien de forma igual els passos a totes les sardanes.

Sardana llarga.
Durant el segon ter del segle XIX la sardana curta experiment una progressiva modificaci i es va allargant, donant lloc a la sardana llarga. Les melodies comencen a copiar el model d'peres italianes, de manera que els balladors, no acostumats a tenir ms passos que els habituals, no poden acabar correctament la sardana i treure el ball en el moment que s'acaba la msica. Per contextualitzar aquest canvi, cal tenir en compte que les cobles no eren estables, variaven sovint els seus components i no eren professionalitzades. Aix feia que els agrads incloure msiques de moda d'aquella poca per a fer el ball ms popular i festiu. La sardana curta va representar una nova actitud social, posant la sardana com a nou ball de moda, per contra de l'antic contraps.

El pas de la sardana curta a la llarga t com a precursor Pep Ventura (1817-1875) que reforma l'estructura musical (bsicament allargant la sardana) i reestructurant i ampliant la cobla. Pep Ventura, tamb conegut com a Pep de la tenora, fou sens dubte el principal responsable que  la sardana s'afirms i propagus a finals del segle XIX, especialment per les comarques empordaneses, on ell tenia els seus orgens familiars.

Per als republicans federals d'aquella poca, la sardana llarga signific el ball de la nova societat contempornia, sense privilegis ni distincions de classe. El contraps, per, no va desaparixer a tot arreu i el continu ballant un grup social i poltic molt ben definit: els carlins, els favorables a la monarquia ms reaccionria i a l'Esglsia que li donava suport. Fins i tot a les viles empordaneses que eren governades per ajuntaments carlins, s'arribaven a celebrar festes majors dividides, ja que els republicans reivindicaven la sardana i els carlins s'hi oposaven.

Va ser un altre empordans, Miquel Pards (1818-1850), va publicar a Figueres el que es coneix com el primer Mtodo per apendre de ballar sardanes llargues. Amb el coneixement del nou mtode per a repartir s'aconsegueix major difusi d'aquest nou estil de sardana, tot i que era poca la gent que aconseguia treure les sardanes, la qual cosa era motiu de llument envers la resta de dansaires.

La sardana llarga es va propagant des de l'Empord, la Selva i des d'all a tot Catalunya, arribant tamb a Barcelona. En documents del 1870 es ballava el contraps a les festes majors de Santa Coloma de Farners, Banyoles, Besal, Palams, Olot, Tordera...etc. per quan realment va aconseguir gran difusi fou per les Festes de la Merc de Barcelona el 1871, en la programaci de les festes d'aquest any el cartell detallava: empordanesos ballen sardanes llargues al so de la cobla i en el de l'any 1872 figurava la cobla de Pep Ventura tocant contrapassos, sardanes llargues i altres balls.

L'any 1860 es va oferir un espectacle a la reina Isabel II en visita al monestir de Montserrat, amb sardanes tocades per una cobla baixada expressament de l'Empord i ballades per una colla de Torroella de Montgr dirigida pel gran ballaire i trobador del sistema de repartiment, Miquel Pards.

L'Associaci d'empordanesos tamb va contribuir enormement a la difusi de la sardana a Barcelona, organitzant ballades de sardanes a diferents llocs. L'Orfe Catal va dedicar especial atenci a la msica popular catalana i el 1892 va aconseguir l'estrena en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona de l'pera Garn del mestre Toms Bretn, en la qual figura una sardana que el dia de l'estrena va haver de repetir-se tres vegades davant la persistent insistncia del pblic.

A partir d'aquest moment la difusi de la sardana a la resta de comarques s remarcable i entra ja en el segle XX.

La sardana actual.

Durant el primer quart del segle XX  hi ha una intensa activitat sardanista. Sorgeixen ateneus, casals i associacions que es reuneixen peridicament i amenitzen les trobades amb canons populars i ballades de sardanes. La dansa va arrelant en la conscincia collectiva com a smbol de solidaritat i germanor, a ms a ms s'hi afegeixen interessos poltics i intellectuals  que l'aniran convertint en la dansa nacional de Catalunya. Un dels poltics que va ajudar a la propagaci i simbolitzaci nacionalista de la sardana fou Francesc Camb que des de la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona, va incloure la sardana en les programacions oficials i va enfortir l'associaci de conceptes catalanisme-sardanisme.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i la Guerra civil espanyola (1936-1939) frena momentniament la intensa activitat sardanstica d'inicis de segle, per el smbol ja est establert i adopta connotacions reivindicatives, d'afirmaci patritica i nacionalista.

A partir del 1945 i fins els inicis dels 60 el moviment sardanista es recupera i s'expandeix. Es constitueixen noves entitats, concerts, aplecs i colles sardanistes que treballen per a la recuperaci del patrimoni cultural i les llibertats democrtiques. El 1959, se celebr a Montserrat la Primera Jornada d'Estudis Sardanistes. S'establ, entre altres coses, la celebraci del Dia Universal de la Sardana i el nomenament anyal d'una poblaci com a
Ciutat Pubilla de la Sardana. Aix, el diumenge 24 d'abril de 1960 Girona es converteix en la primera Ciutat Pubilla. Tamb s'instauren aplecs que encara avui sn de gran tradici, com el de Calella, Cardedeu, Granollers, Figueres, La Bisbal...etc. Al Rossell i a Andorra hi ha tamb un cert desplegament sardanista impulsat per l'Escola Nacional de Msica de Perpiny i per l'Agrupaci Sardanista Andorrana respectivament.

A finals dels anys 70 i inicis dels 80 la sardana entra en un perode d'incertesa degut a la situaci poltica i econmica que dna poc recolzament, sobretot econmic, als aplecs i actes sardanstics. Hi ha una progressiva desaparici i encariment de cobles que cada vegada tenen ms problemes per a subsistir. En aquest context hi haur l'esclat de les cobles juvenils, iniciada el 1976 amb el naixement de la Cobla Jovenvola de Sabadell. Aquest nou impuls s rebut amb moltes reaccions positives que animen noves iniciatives particulars i escoles de msica a tornar a implicar-se amb la sardana. Grcies a aquests moviments, la sardana entra amb bon peu a la dcada dels 80.

El 1990 es funda la Federaci Sardanista de Catalunya que t la vocaci de reunir totes les entitats i treballar per la normalitzaci del fet sardanista, donant assessorament a les entitats que en formen part i difonent la formaci i informaci sobre el mn sardanstic.

El 1992 la sardana t representaci en els Jocs Olmpics de Barcelona en l'acte inaugural. Ms de 600 dansaires van formar cinc anelles olmpiques gegants i van ballar la sardana Sou Benvinguts de Joan Llus Moraleda, cantada per Josep Carreras i Montserrat Caball i interpretada per la cobla La Principal de la Bisbal.

El 1993 el msic catal Santi Arisa crea i presenta la sardanova a Manresa, la seva ciutat natal. Es tracta d'un tipus de msica que segueix els elements meldics i rtmics de la sardana per incorpora un grup de jazz. Aix doncs, la cobla Els Montgrins (amb la tradicional formaci de onze msics) i el grup de Santi Arisa Els Laketans (piano, baix, guitarra, bateria i percussi) interpreten un nou ball que passa a la histria de la sardana com una experincia innovadora per que no arrela en la cultura popular.

La situaci de la sardana a principis del segle XXI s analitzable a travs de dades de la Federaci Sardanista de Catalunya: la sardana t una limitada presncia en premsa escrita (unes 17 publicacions de les que noms 3 sn setmanals), ms de 100 programes de rdio i ms de 30 programes televisius, per en ambds casos la majoria d'mbit local i en hores no prioritries quant a audincia. Comparant dades d'un perode de 106 anys (1900-2006) cal destacar que l'any 2004 s el que ms sardanes s'han estrenat assolint la xifra de 379 estrenes, tot i que el nmero de compositors vius est en descens des dels anys 50-60 i el 2006 n'hi ha 572. En quant al nmero de cobles, es veu un clar descens des dels 50 fins els 80 per a partir d'aquell moment hi ha una clara recuperaci fins els anys 90 i un manteniment fins a l'actualitat en el nombre de cobles actives, que el 2006 sn 97.

L'any 2007 s'ha celebrat el vint aniversari de l'Aplec Internacional de la sardana.

Algunes sardanes populars.
S'ha de tenir en compte que hi ha ms de 25.000 composicions de sardanes i ms de 2.000 compositors, de les quals la majoria no tenen text i noms sn instrumentals, per tant en general no hi ha temtica i noms el ttol de la sardana indica a qui o a qu esta dedicada o inspirada. En qualsevol cas, les poques que tenen text solen ser de motius propers al paisatge i poble catal. 

L'Empord: sardana en la que es relata un paisatge frtil, pla i proper a la Costa Brava explicat a travs d'una histria d'amor entre una sirena del Mediterrani i un pastor dels Pirineus, tant el poeta del text (Joan Maragall) com el compositor d'aquesta sardana del 1908 (Enric Morera), demostren aix el seu amor per Catalunya.

La Santa Espina es la sardana ms emblemtica i constitueix un himne patritic pels catalans. Fou prohibida durant les dictadurs de Primo de Rivera i de Franco. El text s d'ngel Guimer i la composici d'Enric Morera.

 La Santa Espina (mp3);
 La Sardana de Les Monges (mp3);
 Llevantina (mp3);

Ancdotes.
El poeta Joan Maragall defineix aquest ball dient que La sardana s la dansa ms bella de totes les danses que es fan i es desfan en el poema .



Vegeu tamb.
;
Llista de compositors de sardanes;
Ciutat Pubilla de la Sardana;
Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklrics;

Enllaos externs.
Federaci Sardanista de Catalunya;
Uni de Colles Sardanistes;
Boig per la sardana;
Nydia (programa de sardanes de la CCRTV);
Josep Pla sobre la sardana;


Referncies.

Nonell, Jaume i Subirana, Llus (1988). Comps. Compendi bsic de la prctica sardanista. Ed. Caixa de Barcelona. Obres Socials. ISBN 84-7580-535-3;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20898" title="Indi" nonfiltered="3984" processed="3958" dbindex="9002">


Astronomia: Indi (constellaci) s, en catal, una constellaci, Indus segons la denominaci llatina de la Uni Astronmica Internacional.
Geografia: Un indi s un habitant de l'ndia. Vegeu ;
Etnologia: S'anomenen indis als amerindis, habitants de l'Amrica precolombina i els seus descendents, vegeu Amerindi;
Qumica: L'Indi (element) s un element de la taula peridica dels elements.
ptica:  L'Indi (color) s un dels set colors de l'arc de Sant Marti, entre el blau i el violat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20899" title="Indi (element)" nonfiltered="3985" processed="3959" dbindex="9003">

L'indi s un element qumic de nombre atmic 49 situat en el grup 13 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s In. s un metall poc abundant, malleable, fcilment fusible, qumicament semblant a l'alumini i al galli, per ms semblant al zinc (de fet, la principal font d'obtenci d'aquest metall s a partir de les menes de zinc). Entre altres aplicacions, s'empra per a formar pellcules primes que servixen com a pellcules lubricants.

Caracterstiques principals.
L'indi s un metall blanc platejat molt bla que presenta un llustre brillant. Quan es doblega el metall emet un so caracterstic. El seu estat d'oxidaci ms caracterstic s el +3, encara que tamb presenta el +2 en alguns compostos.

Aplicacions.

Es va emprar principalment durant la Segona Guerra Mundial com a recobriment en motors d'alt rendiment d'avions. Desprs d'aix s'ha destinat a noves aplicacions en aliatges, en soldadura i en la indstria electrnica.

A mitjans i finals dels anys 1980 va despertar inters l's de fosfurs d'indi semiconductors i pellcules primes d'xids d'indi i estany per al desenvolupament de pantalles de cristall lquid (LCD).

Altres aplicacions:
En la fabricaci d'aliatges de baix punt de fusi. Un aliatge amb un 24% d'indi i un 76% de galli s lquid a temperatura ambient.
Per a fer fotoconductors, transistors de germani, rectificadors i termistors.
Es pot dipositar sobre altres metalls i evaporar-se sobre un vidre formant un mirall tan bo com els fets amb plata, per ms resistent a la corrosi.
El seu xid s'empra en la fabricaci de panells electroluminiscents.

Histria.
L'indi (nom procedent de la lnia de color indi del seu espectre atmic) va ser descobert per Ferdinand Reich i Theodor Richter el 1863 quan estaven buscant talli en unes menes de zinc per mitj d'un espectrgraf. Va ser allat per primera vegada per Ritcher el 1867.

Abundncia i obtenci.
Es produeix principalment a partir dels residus generats durant el processament de menes de zinc. Tamb es troba en menes de ferro, plom i coure. S'obt per mitj de l'electrlisi de les seves sals.

La quantitat d'indi consumit est molt relacionada amb la producci mundial de pantalles de cristall lquid (LCD). L'augment de l'eficincia de producci i reciclat (especialment al Jap) mant l'equilibri entre la demanda i el subministrament. El preu mitj de l'indi en el 2000 va ser de 188 dlars per quilogram.

Fins el 1924 noms hi havia un gram allat de l'element en el mn. S'estima que en l'escora terrestre hi ha uns 0,1 ppm d'indi (aproximadament tan abundant com la plata). El principal productor d'indi s Canad, que en produ 31100 kg el 1997.

Precaucions.
Hi ha certes evidncies no confirmades que suggerixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant aix, en la indstria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions sn relativament altes, no hi ha hagut notcies d'efectes collaterals.

Enllaos externs.

Los Alamos National Laboratory - Indi ;
webelements.com - Indi ;
environmentalchemistry.com - Indi ;
www.smart-elements.com - Indi ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20900" title="Neodimi" nonfiltered="3986" processed="3960" dbindex="9004">

El neodimi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Nd i el seu nombre atmic s 60.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Neodimi ;
 webelements.com - Neodimi  ;
 environmentalchemistry.com - Neodimi ;
 It's Elemental - Neodimi ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20902" title="Longitud d'ona" nonfiltered="3987" processed="3961" dbindex="9005">


La longitud d'ona s la magnitud fsica que indica la mida d'una ona. Entenent per mida de l'ona, la distncia entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Aix, la longitud d'ona es defineix com la separaci espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual s idntic. 

La longitud d'ona es representa amb la lletra grega   (lambda).

Grficament, la longitud d'ona pot representar-se de tres modes, depenent del punt d'origen escollit:
 Cresta a cresta.
 Vall a vall.
 Punt d'equilibri a punt d'equilibri.


La unitat per mesurar la longitud d'ona al Sistema Internacional d'Unitats s el metre. Per en funci del tipus d'ona s'utilitzen altres submltiples com el nanmetre  o el micrmetre. En so, la longitud d'ona de les ones sonores es pot mesurar en metres. El nanmetre s'utilitza habitualment per a mesurar les longituds d'ona de radiacions electromagntiques com la radiaci ultraviolada i els raigs gamma. 

1 nm = 10-9 m ;
1 m = 10-6 m;

Tot i que no s una unitat del Sistema Internacional, encara hi ha una certa utilitzaci de l'ngstrom, especialment es espectroscpia.

 1  = 1/10 nm ;

Per a una ona donada, la longitud d'ona   s inversament proporcional a la freqncia  , essent la constant de proporcionalitat la velocitat de propagaci de la ona, c:



En el cas de les ones electromagntiques la velocitat de propagaci c s la velocitat de la llum (en el buit, 299.792.458 m/s). En el cas de les ones sonores, c s la velocitat del so (en el cas de l'aire a 20C, uns 343 m/s).

 Vegeu tamb .
 Freqncia;
 Perode;
 Amplitud;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20903" title="Niobi" nonfiltered="3988" processed="3962" dbindex="9006">

El niobi s un element qumic de nombre atmic 41 situat en el grup 5 de la taula peridica dels elements. Es simbolitza com Nb. s un metall de transici dctil, gris, bla i poc abundant. Es troba en el mineral niobita i s'utilitza en aliatges. S'empra principalment aliat en acers, conferint-los una alta resistncia. Es va descobrir en el mineral niobita, tamb anomenat columbita, i a vegades rep el nom de coulomb.

 Caracterstiques principals .
El niobi s un metall dctil, gris brillant, que passa a presentar una coloraci blava quan entra en contacte amb l'aire a temperatura ambient durant un perode llarg de temps. Les seves propietats qumiques sn molt paregudes a les del tntal, que est situat en el mateix grup.

El metall comena a oxidar-se en aire a 200 C i els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +2, +3, +5.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20906" title="Nat Turner" nonfiltered="3990" processed="3963" dbindex="9008">
;
Nat Turner (2 d'octubre de 1800 - 11 de novembre de 1831)  va ser un esclau als Estats Units que va promoure una rebelia al comptat de Southampton, a Virgnia. Tot i que la rebeli fou esclafada, va ser l'episodi de resistncia a l'esclavatge ms important al sud dels Estats Units abans de la Guerra Civil Americana, i de fet es considera com una de les seves causes.

 Enllaos externs .
Els africans a Amrica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20915" title="La Vall d'Ebo" nonfiltered="3991" processed="3964" dbindex="9009">


La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, s una poblaci de la comarca de la Marina Alta.

 Histria .
Sn poques les dades histriques conegudes sobre aquest municipi en el que s'han trobat restes neoltiques, calcoltiques i del Bronze; encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la componien i que, amb els seus topnims, delaten el seu origen moro: Bisbilan, Ben icid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana; Ebo s l'nica que va sobreviure a l'expulsi de 1609 en qu desprs d'unirse a la revolta d'Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarri, amb cristians mallorquins.

 Demografia i economia .

Les dades municipals de 2003 donen una poblaci de 323 habitants, de gentilici ebolins. La seua economia ha estat tradicionalment agropecuria, la qual cosa explicaria la intensa desforestaci del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura s la tpica del sec: olivera, cereal, ametler i garrofer. Tamb es conreen alguns frutals i hortalisses. La propietat de la terra es troba mpliament distribuda, encara que la pobresa de la mateixa explica la fort emigraci que ha patit la localitat.

 Geografia .

La fita ms interessant d'Ebo s el paisatge dels seus 32,4 km de terme en qu trobem el riu Ebo (o Giron), el barranc de l'Infern , per a caminants; els Avencs i la cova del Rull , per a espelelegs; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble.

 Edificis d'inters .
El poble hi ha un Museu Etnolgic, l'esglsia barroca de Sant Miquel, que conserva una talla de la Mare de Du dels Desemparats, del segle XVII i al terme el castell on es refugiaren els moros rebels del qual a poques penes trobem restes visibles.

 Poltica .
L'ajuntament est governat per 4 regidors del PSPV i 3 del PP.

 Altres .
L'ltim diumenge d'abril s'hi celebra la Fira del Bescanvi.

Com a curiositat, direm que Cavanilles l'esmenta com a Evo.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Ajuntament de La Vall d'Ebo.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20918" title="Castell d'Elda" nonfiltered="3992" processed="3965" dbindex="9010">

El castell d'Elda es troba a la localitat d'Elda, al Vinalop Mitj. 

Histria. 

En l'any 1172, la derrota almohade en la batalla d'Huete (Conca), i el perill de l'avan cristi, van dur al regne taifa de Mrcia a afavorir l'arribada de poblaci i a fortificar enclavaments estratgics en la vall del Vinalop, entre ells la primitiva fortalesa d'Elda, un alcsser emplaat en un petit tur al costat del riu, construt i mantingut pels almohades entre els anys 1172 i 1243, i que protegia la comunitat que aniria conformant l'Elda islmica, com demostren les restes arqueolgiques trobats en el nucli histric de la ciutat. 

Desprs de la reconquesta cristiana del lloc, entre mitjans del segle XIII i inicis del segle XV, la fortalesa i la comunitat assentada en el seu entorn van passar per un perode turbulent, canviant freqentment de propietaris, per cessions i compravendes, que van canviar la seva estructura i fisonomia d'acord amb l'poca i els fets que esdevenien, donat el carcter eminentment militar d'aquesta fortificaci, que va participar activament en els actes bllics que es van desenvolupar en la zona, al ser utilitzat com base d'operacions. 

Durant aquest perode, el castell va mantenir, a grans trets, l'estructura defensiva heretada del perode islmic. No obstant aix, es van poder produir obres o millores de carcter defensiu, com el refor de muralles i torres. Les reformes i canvis van ser, aix mateix, de carcter residencial, condicionant la fortalesa com lloc adequat per als seus successius senyors. Dades arqueolgiques recents fan pensar que entre la conquesta cristiana i l'any 1308 es va poder construir en el castell el temple de Santa Maria, probablement el primer edifici de culte cristi de l'Elda medieval. A la fi del segle XIII i fins a principis del segle XVI la zona extramurs del castell es va utilitzar com lloc de soterrament. 

A la fi del segle XIV i principis del XV va sofrir una important modificaci, escometent-se obres de refor i reformes en les seves muralles, per a incrementar la seva guarnici i defensa. Per aquest temps va ser possessi de Ena Violante i posteriorment dels comtes de Cocentaina, els Corella. Per necessitats econmiques, el 4 de setembre de l'any 1513 el comte va vendre Elda, Petrer i Salines a Juan de Coloma, d'origen jueu. 

La residncia de la famlia Coloma en aquestes terres durant tot el segle XVI i part del XVII, va donar lloc a la transformaci definitiva de la fortalesa militar medieval a palau Condal. Aquests canvis van ser molt notables en el seu aspecte extern i intern, com sembla quedar patent en la modificaci de la porta d'accs, la construcci de torres circulars i d'una srie d'habitacions de carcter ms o menys senyorial, destacant una petita capella religiosa, la construcci d'una gran cisterna d'aigua, dependncies domstiques i per al servei, que estan enterrades i que fins al moment no han estat excavades. 

La decadncia i deterioraci d'aquesta fortalesa comena desprs de la bonana econmica del segle XVI. L'expulsi de la poblaci morisca va ocasionar perjudicis econmics molt greus als comtes de Coloma, per falta de recaptaci d'impostos, que es van veure obligats a traslladar-se a Valncia, fixant all la seva residncia, i comenant aix la deterioraci de la fortalesa. En el segle XIX el procs de deterioraci es va veure accelerat. A causa de els canvis poltics que se succeen a Espanya, va ser adquirit per l'Estat espanyol en l'any 1841, i desprs subhastat per 121.000 reals en l'any 1848. Desprs d'algun intent de demolici, en l'any 1842, amb la finalitat de construir un pont sobre el riu Vinalop aprofitant el seu cadirat, i de l'intent de transformaci en pres, en l'any 1844, per al Jutjat de 1 Instncia, es va arribar condicionar en ell un espai per a la realitzaci de funcions teatrals, actuacions de cmics i solta de novillos, en l'any 1846. 

El seu nou amo, Pedro Len Navarro i Vidal (1866-1886), mestre d'obres, ho va derrocar, sent llavors quan es van espoliar els seus marbres, cadirat, fustes, artesonats, mobles, metalls etc. Finalment, en l'any 1879 va ser construt el pont sobre el Vinalop, les columnes del qual i arquejades van ser aixecades amb el cadirat de les torres circulars.

Estat de conservaci. 

Es troba en estat de runa. Ha estat restaurat parcialment. Estudis i exposicions realitzades per do Tefilo Rico Verd, tracten d'impulsar actuacions que permetin conixer i recuperar aquest enclavament. 

Protecci.

Sota la protecci de la Declaraci genrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Histric Espanyol.

Voltants. 

Fortificacions prximes: *Castell de Petrer *Castell de Monver *Castell de Saix *Castell de la Mola

Entre les localitats i nuclis de poblaci dels voltants d'Elda es troben Petrer, Monver, Saix, Novelda, Salines, Montfort del Cid, Agost, Asp, La Romana i Castalla. 

Text reprodut amb l'autoritzaci de CastillosNet en el seu article sobre el Castillo palau d'Elda








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20919" title="Crevillent" nonfiltered="3993" processed="3966" dbindex="9011">


Crevillent s una poblaci del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Vinalop. Municipi ubicat entre la serra que porta el mateix nom i la plana del Segura. A la seua serra hi destaquen principalment dues muntanyes, Sant Gaiet (816 m) i Crevillent (835 m). Comprn una plana alluvial entre els deltes del Vinalop i del Segura. T un clima mediterrani subrid. Els seus lmits sn: al Nord, El Fond de les Neus i Asp; a l'Est, Elx; a l'Oest, Albatera; i al Sud, Catral. Al voltant del 80% de la poblaci sn catalanoparlants.

 Histria .
Abundants troballes testimonien el pas de diferents cultures: Calcoltic (Les Moreres), Paleoltic Superior (La Ratlla del Bubo), ibers (La Penya Negra), romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal); els musulmans l'anomenaren Qirbilyn i foren els fundadors de l'actual Crevillent; durant la dominaci rab fou una important poblaci integrada en el Regne de Mrcia; els cristians castellans la conquisten en 1244 segons el pactat en el tractat d'Almizra i fan una repoblaci fora feble, ja que el poder, fins 1318 continu sota un rais o cabdill moro.

Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produ la intervenci militar de Jaume I; el 1304, amb la Sentncia Arbitral de Torrelles, pass, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Arag, per fou el 1308 quan Jaume II  promulg la incorporaci formal de dites terres al Regne de Valncia; fins el 1324 s entregada com a senyoriu a l'infant Pere; el 1439 s venut a Bernat Requesens; desprs del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Arag passa al senyoriu dels Gutirrez de Crdenas; la prdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provoc que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogu exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, la poblaci es va sublevar contra el senyor vigent, Ddac de Crdenas; en els primers anys del segle XVII, la seua poblaci la formaven un total de 400 famlies, de les quals la majoria n'eren de moriscos; aix, amb l'expulsi d'aquests el 1609, la seua poblaci es va veure reduda a la tercera part; durant la guerra de Successi (1705) va prendre partit pel borb el qual en agrament li va atorgar el ttol de vila.

 Demografia .
Les primeres dades escrites del cens de la vila venen de la m del professor Lapeyre, que assenyala que al 1563 la vila t una poblaci de 208 cases (938 habitants). Just abans de l'expulsi dels moriscos, s'arriba a 400 cases (1800 hab.), l'expulsi supos un fort cop a l'evoluci positiva de la poblaci que no es recuperar fins un segle desprs, al 1739 segons el cens del Marquesat d'Elx n'hi havia 800 cases (3.600 hab.) i segueix creixent durant tot el XVIII fins que arriba als 8.000 hab. (1794, Cavanilles).

Front a aquest fenomen d'increment regular i constant del segle XVIII, al XIX es produeix un estancament i, fins i tot, decreix per diverses circumstncies, entre les ms importants, la fam de principi de segle i la invasi francesa del 1809; a la meitat de la centria (1857), s'enregistren 7.787 habitants segons el cens oficial, que ja t un caire regular, produint-se una recuperaci que es perllonga fins a la fi del segle. Ja al segle XX trobem dues etapes fora diferenciades, fins als 60 la poblaci roman al voltant d'uns 10.000 hab. i s a partir d'aleshores quan es produeix el creixement ms fort en duplicar el nombre d'habitants de 12.636 en 1950 als 26.260 hab. del cens de 2003. Segons el cens del Institut Nacional d Estadstica para 2007, crevillent te un nombre d habitans de 28.172 habitants.

Els habitants es troben repartits pels diferents nuclis de poblaci del terme: Crevillent, El Realengo, El Barri de l'Estaci, El Rac dels Pablos i El Barranc de Sant Gaiet. Les Casiques (Crevillent) i  Sant Felip Neri (Crevillent), sn els nics nuclis de la comarca on es parla castell.

 Economia .
Es conreen garrofers, ametllers, ctrics, vinya, figueres, magraners, hortalisses (25% de sec, mentre que el regadiu suposa el 75%). Malgrat la importncia de l'agricultura sobretot als segles passats, ara la indstria s l'activitat econmica principal. De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econmica crevillentina: la indstria de la catifa, de qu n'hi ha ms de 80 fbriques i de la qual es principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producci del 76% del total estatal que s exportada arreu del mn.

Altres sectors amb certa importncia sn el del calcer que ha substitut a l'espardenya tradicional, la construcci, la fusta, la metallrgia i l'alimentaci.

 Geografia .
La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradici, visqu un dels roders ms famosos del segle XIX, conegut com Jaume el Barbut.

El terme, que abraa 104,50 km , est cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margall. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaiet, al peu del cim homnim (817 m d'altitud) o el parc natural de la Llacuna del Fondo que comparteix amb la ciutat d'Elx (1.593 ha. al municipi), pas obligat de nombroses espcies d'aus migratries i de fauna aqutica. Tamb trobem a la serra l'alberg i centre d'educaci ambiental Els Molins.

 Poltica .


 Edificis d'inters .
El nucli urb mostra trames urbanes molt diferenciades, d'una banda el casc antic o barri de la Moreria, de marcat carcter musulm, d'altra les tpiques coves habitatge i d'altra el modern Crevillent d'edificis actuals.

Del seu patrimoni citarem:

 Esglsia de la Mare de Du de Betlem (antigament de Sant Pere). Del segle XVII i fou constituda en 1779-1829. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la famlia Magro a l'escultor.
 Museu Arqueolgic.
 El Castell Vell. De probable origen musulm. Totalment arrunat, no en queden ms que els fonaments i algun tros de murada.
 Castell i Muralles. Del castell no roman ms que l'espai fsic que ocupava i de les muralles trossos incorporats als habitatges actuals, de fet el carrer per on anava el vall del castell s'anomena Carrer Vall.
 Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.

 Cultura .
De les festes de la vila cal destacar:

 La Setmana Santa: declarada d'inters turstic, s destacada per la qualitat de la imagineria religiosa i per la participaci de les corals que hi ha. Les confraries processonen les imatges i es reuneixen al tradicional i conegut esmorzar del divendres sant, on es mengen alls, faves tendres, pa torrat i coques de Crevillent.
 Els Moros i Cristians:  el mes d'octubre, les cabiles i quarters omplin d' actes festius el poble. Festa protagonitzada per les comparses mores i cristianes en honor a Sant Francesc. Molta animaci al carrer.
 Festes de Sant Gaiet: festes d'antiga  tradici, que per circumstncies han anat perdent-se. Barraquetes de fira al passeig del Calvari i tradicionals regals als xiquets. Firar-se una joguina s tradicional el 7 d'agost.
 Festes del barri de la Salut: el setembre, les festes sn aquesta vegada en honor de la Mare de Du de la Salut. Passacarrers, karaokes, actuacions musicals i esport al carrer.
 Festes del barri de l'ngel: tamb el setembre, i marcades tamb per una festivitat religiosa. L'ermita de l'ngel s visitada en process i els vens fan festa amb sopars, balls i molta animaci.

De la tradici musical local parla la Societat Uni Musical l'antiguitat de la qual es remunta a 1860.

 Gastronomia .
A Crevillent es gaudeix d'una gastronomia tpica valenciana amb les seues variants comarcals i personals que la fan diferent i prpia.

 Dolos de Crevillent .
Podeu trobar un recull dels principals dolos crevillentins aqu.
 L'arrs en mondongo .
Lloren Millo Casas, al seu llibre Gastronomia Valenciana diu:

    L'arrs i mondongo propi de Crevillent s potent i fort,
    apropiat per a gent saludable. Es fa amb les entranyes dels
    bvids i la tradici el reserva per als dies de
    Setmana Santa, malgrat el dej i l'abstinncia
    que ordena l'esglsia per aquestes dates.
    No es tracta d'una irreverncia, noms s
    una permissi per als que han de carregar-se
    al muscle durant les processons, els pesats tabernacles
    on llueixen les policromes i pietoses imatges.

Aquest plat ha fet nixer l'Associaci d'amics de l'arrs i mondongo, que es reuneix habitualment per assaborir aquest menjar tpic.

 L'arrs amb conill i caragols .
Aquest dinar s millor a l'aire lliure, al camp o a la platja perqu fet amb llenya de foc borratxo s ms gusts. Per el ms important s, que cal fruir d'aquesta perola en bona companyia.

 La gatxamiga .
Plat tpic i ideal per als dies de pluja a l'hivern. Se sol acompanyar d'un gotet de bon vi.

 La coca i el pa torrat .
Coca farcida d'ou i tonyina, de seit, coca de sardina, de llonganissa, d'oli (coques i coquetes) i fins i tot de pernil dol i formatge.
D'aquestes podem trobar-ne tot l'any per el pa torrat s ms tpic de la Setmana Santa crevillentina i forma part de l'esmorzar del divendres sant.Els forns de la localitat treballen quasi tota la nit per a qu tots (devots i gaire devots) puguem gaudir d'un bon tros de pa torrat al forn acompanyat de bacall, alls i favetes tendres acabades de collir. El que ms us agrade.

 Poltica .
L'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes el 2003, est governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en t 4 i EU-EV-ENTE, 3.

Les eleccions del 2007 donaren l'alcaldia per quarta volta a Csar Augusto Asencio Adsuar (PP) per majoria absoluta (14 regidors), mentre que el PSPV n'obtenia 5, i EUPV (desprs IPV-Comproms per Crevillent) 2.

 Enllaos externs .


 crevillentdigital D'aqu s'ha extret la informaci de la gastronomia i les festes tradicionals;
 Ajuntament de Crevillent.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Casal Jaume I de Crevillent.
 Crevillent Webring.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20927" title="Santa Pola" nonfiltered="3994" processed="3967" dbindex="9012">


Santa Pola s una poblaci de la comarca del Baix Vinalop.

La seua poblaci el 1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el 2007 29.221. El terme municipal presenta una extensi de 58,6 km2. Limita amb el terme d'Elx i amb la mar Mediterrnia. 

 Histria .
El seu origen histric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx). En l'poca visigoda era coneguda com Port Elecem i el seu nom musulm fou Port del Cap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans dels segle XIV. No hi ha dades histriques sobre ella fins al 1556 en qu es constru el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocaci de l'ermita d'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegu. 

El castell de Santa Pola es va construir el 1557 quan regnava Carles I, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates berberescs. La seua eficcia va permetre'n l'ampliaci i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins a avui. El 1786 va passar a la Corona per cessi del marqus d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Mrtula, en assabentar-se de la intenci del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reina Isabel II i va negociar-ne la propietat. Desprs de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'aquesta forma, i encara fins els nostres dies, el castell de Santa Pola s propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici ms singular i representatiu. 

En el segle XIX, novament per relaci amb la corona borbnica, va rebre el ttol de villa de mans del rei Alfons XII(1877).

 Economia i natura .

En el segle XX, a l'igual que en els seus orgens, segueix explotant la seua condici porturia la qual cosa li permiteix basar la seua economia en dos pilars bsics: la indstria turstica i la pesquera. s tamb molt important la indstria derivada de l'explotaci de les |salines, que des de sempre ha estat una activitat econmica fonamental a la zona. Les Salines tamb mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valenci.

 Llengua .
Santa Pola s una localitat de predomini lingstic valenci. La varietat dialectal que es parla s el catal occidental i, dins aquest bloc, el subdialecte alacant. Destaquen, com a elements lingstics caracterstics, la prdua de la d intervoclica final (cansada = /cans/); l'assimilaci voclica (terra = /te rr /); l's de la essa sonora en la terminaci -ci (combinaci = /combinazi/) i en les s finals de paraula seguides de vocal; lxic autcton (mamola, arritranco, avixirugo); etc. La parla de Santa Pola presenta, a ms, alguns trets propis del catal oriental. Aquest fet que provoca que, en moltes ocasions, la fontica santapolera estiga ms aprop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de Valncia.

El filleg i eclesistic Antoni Maria Alcover pass per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria el Diccionari catal-valenci-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, consider Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies aquesta afirmaci s'ha rectificat i ja es considera la vena poblaci de Guardamar com la localitat catalanoparlant ms meridional de tot el territori. 

 Poltica .
Les eleccions de 2007 donaren l'alcaldia al PP per majoria absoluta amb 16 regidors, el PSPV n'aconsegu 6, i el Comproms pel Pas Valenci 1.



 Demografia .



 Cultura .
La localitat alacantina compta, actualment, amb diversos collectius culturals que proporcionen al municipi uns mnims d'activitat social. 
 Banda uni musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. Aquest any complir el seu 30 aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 cds (el primer dedicat al compositor local Jos Alfosea Pastor i, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, Valncia, Madrid i un parell de gires per Galcia i Frana; ha presentat diversos espectacles musicals monogrfics, etc. Actualment, est dirigida per Jos Jaime Sempere Linares -professor del Conservatori professional d'Alacant- i compta amb un planter de ms de 40 msics. Aquests dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper mes de maig est previst l'enregistrament del 3r cd. En aquesta ocasi, un monogrfic de msica festera servir per celebrar els 25 anys de la Associaci festero-cultural de moros i cristians de la localitat. ;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web de l'ajuntament de Santa Pola;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20928" title="Clau (criptografia)" nonfiltered="3995" processed="3968" dbindex="9013">
En criptografia, una clau s una informaci, relativament curta, que permet xifrar i desxifrar informaci utilitzant un determinat algorisme. En principi, sense saber la clau, hauria de ser impossible de desxifrar un document encriptat. En la prctica, les possibilitats de desxifrar un text xifrat sense saber-ne la clau depenen de la qualitat de l'algorisme de xifrat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20931" title="Fencia" nonfiltered="3996" processed="3969" dbindex="9014">

Fencia (llat Phoenice o Phoenicia, grec Phoinike) fou una regi de la costa mediterrnia de Llevant, limitada a l'est pel Mont Lban i sense lmits molt precisos al nord i sud. Al nord Herdot dna com a lmit la badia de Myriandrus i al sud el Mont Carmel, per com a confederaci poltica mai va arribar tant al nord (Myriandrus fou una colnia fencia, per separada de la resta). Ptolemeu fixa el nord al riu Eleutheros (per Arados era al nord d'aquest riu i pertanyia a Fencia). La darrera ciutat fencia al sud era Dora i desprs seguia Cesarea que ja no ho era. A la Bblia s'esmenta el territori de Fencia com a part del Canaan i poblat pels  arvadites, sinnites, arquites i zemarites (que vivien a Arados, Sinna, Arca, i Simyra). La principal ciutat de Fencia segons la Bblia era Sid.

 Poble .
Article principal: Fenicis

La poblaci d'aquest pas, d'origen semita, era una branca dels cananeus, i foren anomenats fenicis.

 Nom .

El nom prov de la paraula grega "phoeinicios", que significa "els vermells". Efectivament, els fenicis comerciaven amb la porpra, un colorant vermell que s'obtenia de la closca d'un mollusc i que donava un caracterstic color vermell a les seves naus. Ms tard, els romans adaptarien aquest terme grec al llat i anomenarien els fenicis, "punici" (pnics).

 Organitzaci poltica .

Fencia estava formada per ciutats independents; generalment existia una certa unitat sota la hegemonia de una de les ciutats. Tir, Sid, Biblos i Arados eren governades per reis. La primera hegemonia fou, segurament, de Sid i desprs va seguir la de Tir. La hegemonia  tenia reunions peridiques a Trpoli, per tamb a Tir, Sid i Arados.

 Alfabet .

Utilitzaven un alfabet fontic, que els grecs adaptaren a la seua prpia llengua i, amb el temps, va servir de base per a tots els alfabets occidentals. El seu alfabet tenia 22 lletres i l'alfabet grec en va derivar al comenament noms tenia 16 lletres. El seu sistema numric era decimal. El 10 era una lnea horitzontal, el 20 una N, i el 100 un signe especial complementat amb marques que eren indicaci del nombre de centenes. Els seus pesos i mesures eren els mateixos que els jueus.

La cultura fencia fou molt important en la seva poca, per, sorprenentment, han quedat poques restes de la seua histria. Es coneix la seua existncia, sobre tot, a travs dels textos d'altres pobles que entraren en contacte amb ells, en particular els assiris, els babilonis i, ms tard, els grecs.

 Religi .
La religi fencia tenia per dus principals a Baal i Astarte (Ashtaroth). Baal fou identificar amb Zeus i Jpiter dels grecs i romans. Astarte era una deessa identificada amb Juno o amb Venus (Afrodita). Aquest cultes van existir fins al segle IV quant el cristianisme es va imposar. Altres detats importants foren Mekarth, Dagon i Onca. Com a poble mariner van adorar al du grec Posid. Els fenicis practicaven la circumcisi que havien aprs dels egipcis, per amb contacte amb els grecs la practica va quedar molt reduda.

 Economia .

Les ciutats-estat independents es dedicaven al comer, i enviaren vaixells mercants per tota la Mediterrnia per fundar colnies comercials a les costes, des d'sia Menor fins a la Pennsula Ibrica. La fama dels fenicis com a comerciants, de vegades no massa honrats, arrib a ser proverbial.

Tir era famosa per la porpra, i Sid pel vidre, que segons Plini havien descobert accidentalment per que potser havien importat el secret d'Egipte. En general tamb treballaven el lli, el coto i altres teixits. Tamb eren famosos els perfums fenicis.

Ciutats.

Tir;
Sid;
Botrus;
Kalamos;
Ornitmpolis;
Arashni;

 Colnies .

Les primeres colnies es van establir segurament a Xipre (Pafos i Paleopafos al sud-oest i Golgos al sud-est, Cition, Lapathos i probablement altres). De la fundaci de colnies a Grcia i a les illes gregues i ha nombrosos relats per poques proves reals. Colnies son esmentades a Cilcia, Lcia, Cria, Rodes, Bitnia, Creta, Tasos, Becia, Eubea,  Thera i la majoria de les Cclades.

A Siclia van establir nombroses colnies per en foren rebutjats progressivament per l'establiment de colnies gregues i finalment redudes a la costa nord-oest. A Itlia mateix no consten colnies per si a les illes com Melita (Malta), Pantelleria i altres, i a Sardenya. Al sud de la pennsula ibrica van fundar Gades a Tartessos capalera d'una srie d'establiments menors; al llevant peninsular van fundar una colnia a Eivissa; i al nord d'frica les colnies foren nombroses i per damunt de totes Cartago (la mes antiga fou tica que fou la primera colnia a la zona). Tamb es possible que existiren colonies a la costa atlntica de Marroc, i que hagueren arribat les illes Cassiterides (Scilly) i a la mar Bltica.

Les colnies foren abandonades a la meitat del segle VI probablement quan les ciutat fencies van quedar sota domini persa, i desprs administrades per Cartago, la mes poderosa de les colnies, fundada prop de l'actual ciutat de Tunis, a la costa nord d'frica cap a l'any 814 aC.

En el segle III aC, la seua influncia en la regi mediterrnia va provocar un conflicte d'interessos amb els romans. Roma i Cartago van lliurar tres llargues guerres pel control de les rutes martimes i terrestres cap al nord d'frica i sia Menor: sn les anomenades Guerres Pniques.

En l'any 218 aC, el general cartagins Annbal va eixir de la Pennsula Ibrica amb un gran exrcit, que incloa elefants entrenats per a la guerra, va creuar els Alps i va envair Itlia. Annbal va derrotar l'exrcit rom i va estar a punt de guanyar la guerra, per mentrestant, el general rom Publi Corneli Escipi atacava les posicions cartagineses a la Pennsula Ibrica i al nord d'frica, la qual cosa va obligar Annbal a tornar enrere per a defensar-les. L'any 202 aC, Annbal fou derrotat en la batalla de Zama, al nord d'frica. 

La pressi de Roma sobre els cartaginesos no va cessar fins que, en l'any 146 aC, els romans conqueriren i destruren per complet Cartago.

 Histria .

Als segles XIV i XIII hi va haver un perode de dominaci egpcia per recuperar desprs les ciutats la seva independncia. Quant van arribar els israelites a Canaan, els cananeus, de la mateixa raa que els fenicis, van formar una confederaci dirigida pel rei d' Hazor que fou derrotada; Hazor fou conquerida i destruda i el territori dels confederats va passar als israelites. Progressivament els cananeus van esdevenir israelites (que inicialment noms eren una branca) marcant encara ms la separaci amb la branca dels fenicis.

Els israelites van derrotar a la confederaci cananea de Hazor i es van comenar a apoderar de Canaan. Es van acostar a Sid per no van arribar a aquesta ciutat i aix els cananeus fenicis i els cananeus palestins van quedar separats per la religi i per l'evoluci de la llengua. Els israelites no van poder amb Sid per els filisteus (arribats al segle XII aC) van derrotar el regne de Sid i tamb van sotmetre als israelites a tribut fins al temps del rei David. L'hegemonia va passar de Sid a Tir i es va produir l'expansi dels fenicis per la Mediterrnia amb fundaci de colnies a Xipre, Grcia, les illes, costa africana i costa d'Ibria.

El rei Salom va cedir a Tir un districte de Galilea que tenia 20 ciutats. Tir fou aliada de Salom al que va ajudar en les seves expedicions comercials i contra els edomites.

Mes tard Tir apareix en guerra amb Israel al segle VIII aC. Al segle VII aC es va produir l'expansi d'Assria a la zona. Als assiris van succeir els babilonis, i desprs els perses. Vers el 587 aC els babilonis van ocupar Sid i desprs Tir, per el resultat final de la campanya es dubts.

A partir de la segona meitat del segle VI aC les ciutats fencies foren dependents de Prsia i Fencia amb Palestina i Xipre formava la satrapia V de l'imperi de Darios. Les flotes fencies van participar al costat dels perses en nombroses guerres, com la que els va enfrontar amb els grecs.

El 352 aC Sid es considerava oprimida pel strapa persa i en una assemblea a Trpoli es va decidir la revolta de les ciutats fencies. La residencia reial persa a Sid fou destruda els fenicis es van aliar a Nectanebo d'Egipte. El rei Tennes de Sid va pactar amb els perses a esquena dels seus aliats de Fencia i els perses van entrar a Sid i es diu que 40000 persones van morir llavors per les represlies perses i el rei Tennes es creu que es va sucidar.

El 333 aC van arribar els macedonis d'Alexandre el Gran. Arados, el rei de la qual era Gerostratos, se li van rendir, i van seguir Biblos i Sid. Tir, que no es va sotmetre fou assetjada i conquerida finalment repoblada amb caris. Desprs de la batalla d'Arbela, Fencia, Sria i Cilcia van formar una nica satrapia. Desprs de la mort d'Alexandre, Ptolemeu d'Egipte es va assegurar la possessi de la zona, per el 315 aC els egipcis foren expulsats per Antgon (excepte de Tir); desprs del 301 aC les ciutats van oscillar en la seva submissi als Ptolemeus i als Selucides fins que els darrers es van imposar avanat el segle III aC desprs de la batalla de Rfia (217 aC).

Les ciutats de Fencia es van oposar inicialment a Tigranes II d'Armnia per finalment van reconixer a aquest rei excepte Acre (Ptolemais). Quan Tigranes estava a punt de conquerir la ciutat Tigranes va haver de renunciar a Sria desprs de ser derrotat pels romans. El 64 aC Sria, incloent Fencia, fou declarada provncia romana per algunes ciutats sota els seus reis van ser estats clients.

Marc Antoni va cedir la regi a Egipte fins al riu Eleutheros per Tir i Sid van romandre independents. El 31 aC va retornar a la provinci de Sria i August va annexionar Tir i Sid el 20 aC.

Fencia va quedar restablerta com entitat poltica vers el 294 quan la provncia de Sria fou dividia en les de Augusta Eufratesa o Eufratense, Celesria i Fencia.

Vegeu: Fencia (provncia romana).

Al segle IV la provncia fou dividida en Fencia i Fencia Libanesa.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20938" title="Berenguer de Tolosa" nonfiltered="3997" processed="3970" dbindex="9015">

Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (?- 835) comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagora (816-833), comte de Rossell i Empries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besal  (832-835). 

Fill de Unroch de Fril i Engeltruda de Pars, germ de Eberard de Fril i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada per seu pare, es coneix amb el nom dels Unrquides o Hunroquides.

Berenguer era conseller de Pip I d'Aquitnia des del 816. El 831, quan Pip va decidir rebellar-se contra l'Emperador Llus el Piets, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Per Pip no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimnia que l'animava a rebellar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rossell (amb el Vallespir), de Rass i de Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victries de les forces imperials, obligaren a Pip i a Bernat a comparixer davant l'Emperador. Pip fou desposset del seu regne i enviat presoner a Trveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destitut de totes les seves possessions a la Septimnia i la Gtia que foren entregades a Berenguer.

El 833, Gal I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagora del domini de Berenguer.

El 834, Pip I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germa Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pip, va reclamar els seus antics ttols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l per Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que tamb havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legtimament.

El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Cremieux, prop de Li, on es pendria una decisi sobre la distribuci de terres a la Septimnia i a la Gtia. Per, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20940" title="Bernat de Septimnia" nonfiltered="3998" processed="3971" dbindex="9016">
Bernat I o Bernat de Septimnia (? - 844), comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimnia i Gtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Uss i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).


El primer govern (826-832).
Bernat fou nomenat comte de Barcelona i Girona per Llus el Piets, rei dels francs i emperador d'Occident, l'any 826, succeint en el crrec al franc Ramp. Bernat era el cap del partit de la guerra contra els musulmans i pro-franc, s a dir, oposat als interessos de la noblesa local goda.

 La revolta d'Aiss .
Poc desprs de la designaci, un magnat anomenat Aiss, potser un got lloctinent de l'ex-comte Ber, o un rab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arab, que residia confinat a Aquisgr des d'una data indeterminada, va fugir arribant a la Marca Hispnica, a la regi de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Ber), i se li van unir en una revolta contra el nou comte. Solament el castell de Roda de Ter, en el comtat d'Osona, es va resistir i fou destrut pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aiss i entre ells Guillem o Guillemundus, fill de Ber, que era encara Comte de Rass i de Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aiss va sotmetre a cstig el comtat de Cerdanya i la regi del Valls.

El jove comte Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador i la va rebre, bastant minsa per suficient per tenir a ratlla els rebels; tamb el van ajudar alguns nobles locals gots o hispani. Per aix Aiss es va veure obligat a sollicitar ajuda de l'nica potncia que podia fer front als francs, s a dir, l'emir de Crdova, i va enviar una ambaixada presidida pel seu germ, demanant ajuda a Abd-al Rahman II. Aquest va enviar al general Ubayd Allah conegut tamb com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'all va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la ciutat a l'estiu, i assetjant-la per sense xit, saquejant, aix s, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827).

Mentrestant, Llus el Piets, assabentat de la incursi musulmana, va ordenar al seu fill Pip I d'Aquitnia, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un exrcit. Per el reclutament fou lent i quan va estar format, Abu Marwan ja estava retornant a territori musulm. Els rebels abandonaren el pas amb ells (827). Probablement, Aiss es va refugiar a Crdova, on ms tard, sospits de conspiraci, fou assassinat per ordre de l'emir. Tamb Guillem degu acabar els seus dies a Crdova.

 Increment del poder: duc de Septimnia .
La victria va incrementar el prestigi de Bernat. Encara que el comtat d'Osona, depenent del de Barcelona, va quedar despoblat durant mig segle, la seva runa va atribuir-se a Hug de Tours i Matfred d'Orleans per la seva tardana en arribar. Ambds comtes foren despossets dels seus comtats a l'assemblea d'Aquisgr del 828, i el comtat d'Orleans fou concedit a Eudes, parent de Bernat. Gaucelm, germ de Bernat, reb els feus de Conflent i Rass. Com que el comte Leibulf de Narbona havia mort a la primavera del 828, els seus extensos dominis foren atributs a Bernat: els comtats de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Uss i Lodeva. Per aix se'l va conixer com a Bernat, duc de Septimnia (o simplement Bernat de Septimnia).

A l'assemblea d'Ingelheim del juny del 828 es va considerar efectuar una incursi de represlia a territori cordovs, per encara que un exrcit es va reunir a Thionville no va arribar a entrar als dominis de Bernat en desaparixer l'amenaa musulmana, car els seus lders semblava que ja havien renunciat a un nou atac.

Estada a la cort de l'Emperador.
L'agost del 829 l'Emperador Llus el Piets, va enviar al seu fill Lotari I a Itlia, amb el ttol de rei. Per substituir-lo a la Cort va cridar a Bernat de Septimnia, amb el ttol de camerarius, tenint la custdia del nen Carles (desprs Carles II el Calb). Bernat va confiar el govern dels seus comtats al seu germ Gaucelm, que per aix tamb fou nomenat marqus.

Als pocs mesos d'estar a la cort, Bernat ja s'havia creat molts enemics que van fer crrer el rumor d'una relaci illcita amb l'emperadriu, Judit de Baviera, el que va provocar un mot a l'exrcit reunit a Rennes per combatre als bretons l'abril del 830. Amenaat seriosament, ja que els tres fills grans de Llus el Piets donaven suport a la corrent contra Bernat, aquest va abandonar la cort i va tornar als seus dominis a Septimnia i Gtia. Un germ de Bernat que es va quedar a la cort, Eribert, fou desterrat. Per un temps, Lotari va triomfar sobre el seu pare Llus, per aquest va recobrar el poder a l'assemblea de Nimega de l'octubre del 830, i a l'assemblea d'Aquisgr de febrer del 831 es va procedir a un repartiment de l'Imperi en el qual la Gtia fou assignada a Carles el Calb, encara que el repartiment no seria efectiu fins la mort de Llus el Piets. Bernat va intentar vincular-se novament a Judit i Carles el Calb, per aquests, desprs del que havia passat, evitaren relacionar-se amb el marqus. A l'assemblea de Thionville de l'octubre del 831 Bernat va poder parlar personalment amb l'Emperador, per no li va servir per a recuperar la privana anterior. Per aix Bernat opt per canviar de bndol.

Primera rebelli i destituci de Bernat .
El novembre del 831 Pip I d'Aquitnia es va rebellar contra el seu pare, l'Emperador. Berenguer, comte de Tolosa i conseller de Pip, li va aconsellar no fer-ho per Bernat l'instig a la rebelli. A principis del 832, Llus el Piets inici la campanya contra el seu fill rebel. Berenguer, lleial a l'Emperador va entrar als dominis de Bernat apoderant-se d'alguns d'ells, amb seguretat el Rossell (amb Vallespir), probablement tamb Rass i Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna.

A la tardor del mateix any, successives victries de les forces imperials, obligaren a Pip i a Bernat a comparixer davant l'Emperador (octubre). Pip fou desposset del seu regne i enviat presoner a Trveris, essent concedits els seus territoris a Carles el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destitut de totes les seves possessions a Septimnia i Gtia que foren entregades a Berenguer de Tolosa. Probablement Gaucelm fou desposset tamb dels seus comtats per per un temps va conservar el d'Empries no acatant la destituci. Finalment l'any 833, per la mediaci de l'abat Angens de Fontanelle, va renunciar i va marxar cap a propietats familiars a Borgonya, junt amb el seu fidel lloctinent Sanila. Gaucelm i Sanila moriren executats per haver defensat Chalon-sur-Sane contra l'atac de Lotari el 834 (fins i tot fou assassinada una monja, germana de Gaucelm i de Bernat de Septimnia, anomenada Gerberga).

 El segon govern (835-844).

Submissi i retorn dels comtats.
En aquesta ltima guerra, on Lotari fou derrotat, Bernat i Gaucelm lluitaren al costat de Pip d'Aquitnia, que finalment va sortir victoris. Bernat, allegant l'alt preu de sang pagat per la seva famlia en aquesta lluita, va reclamar la devoluci dels seus dominis. Per Berenguer els ostentava legtimament i el seu bndol tamb havia sortit guanyador de la lluita, encara que debilitat. L'Emperador dubtava de com actuar. El juny del 835 va convocar a Bernat i Berenguer a una assemblea a Cremieux, prop de Li, on es pendria una decisi, per durant el viatge Berenguer va morir sobtadament. Ja sense obstacle, l'Emperador atribu Septimnia, Gtia i Tolosa a Bernat. Del gran lot territorial que havia administrat Berenguer, sols Empries, el Rossell, Pallars i Ribagora li faltaven a Bernat. Empries i el Rossell perqu ja havien estat atributs al comte Sunyer I, i Pallars i Ribagora perqu dos anys abans, el 833, havien estat usurpats per Gal I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya, i no havien estat recuperats. El 837, Bernat va rebre tamb el Comtat de Carcassona.

Per Bernat va tornar a actuar despticament, sense tenir en compte els desitjos de la poblaci d'origen got que abans havia donat suport a Ber i desprs a Berenguer. Dotzenes de queixes es presentaren en contra seva a l'assemblea de Quierzy-sur-Oise de setembre del 838. Des del 841, Bernat va estar sovint absent, participant en les lluites de l'Imperi, i els comtats foren administrats pels seus respectius vescomtes.

A la batalla de Fontenoy-en-Puysaye (25 de juny del 841) Carles el Calb i Llus el Germnic guanyaren al seu germ Lotari I que, aix no obstant, va poder replegar-se cap al sud amb el seu exrcit. Bernat es va estar pels voltants del camp de batalla, a l'espera del resultat, i a l'acabar, va enviar al seu fill Guillem a oferir homenatge a Carles el Calb, i a prometre-li que el seu pare aconseguiria la submissi de Pip II d'Aquitnia, fill de Pip I, que havia mort el 838, i que continuava la rebelli iniciada pel seu pare. Per Bernat no va complir el que havia proms.

Segona rebelli i mort.
L'any 842, durant una campanya per Aquitnia, Carles el Calb decid castigar a Bernat desposseint-lo del comtat de Tolosa que va entregar al comte Acfred (juliol del 842), per Bernat va refusar acceptar la decisi i es va rebellar obertament, aliat a Pip II, expulsant a Acfred (843). El comte (ducem) Guer de Provena, que el 842 va dirigir la campanya a Aquitnia, va passar a combatre a la Septimnia. Diversos fets externs (la invasi normanda, la rebelli bretona) obligaren a parar les lluites civils.

A l'agost del 843 es va firmar el Tractat de Verdun que repartia l'Imperi, quedant Septimnia i Gtia al paquet de Carles el Calb, menys el comtat d'Uss, on Bernat tenia bns patrimonials, que va sser assignat a Lotari I. El comtat d'Autun, reclamat pel seu fill Guillem, fou confiat a Guer, rival de Bernat.

El 844, Carles el Calb va tornar a Aquitnia amb l'objectiu de sotmetre a Pip II i conquerir Tolosa. Sembla que en un cop de sort Bernat de Septimnia fou capturat per les forces imperials, potser durant l'atac a Tolosa. Un historiador francs, Pierre Andoque, mant que Bernat fou capturat avanat l'any 843 pel duc Guer, a Uss. Fos com fos, el maig del 844 Bernat va ser presentat davant Carles. Aquest va ordenar la seva execuci i Bernat va ser decapitat. No obstant Pip II i Guillem, infringiren una severa derrota a Carles a Angumois, el 14 de juny del 844, i aix els seguidors de Bernat no foren totalment eliminats.

Npcies i descendncia.
Va estar casat amb Duoda, qui va escriure el llibre Liber Manualis, a Uss entre els anys 841 i 843. Es tracta d'una guia per als seus fills Bernat i Guillem, que li havien estat llevats pel seu pare. Aquest manual era per a que no la oblidessin i s'eduquessin seguint la voluntat de la mare.

Referncies.







 Vegeu tamb .
Septimnia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20941" title="Pla de Petracos" nonfiltered="3999" processed="3972" dbindex="9017">
El Pla de Petracos s un antic poblat morisc, pertanyent al terme municipal de  Castell de Castells (a uns 5 km) i a 6 km de Benigembla, i a uns 8 Km de la Vall d'Ebo. Aquest paratge es troba en la Vall de Pop, a la Marina Alta.

La festa de setembre.

En aquest paratge es posa en marxa la festa gran a Petracos en el mes de setembre. La gent fa el peregrinatge a l ermita de Petracos, es fan paelles, i s'organitzen altres activitats ldiques.

Histria.

Hi ha diversos masos i casetes en aquest paratge, dignes de veure, a on es conserva encara l arquitectura tradicional lligada als camperols d aquesta zona. Cal dir, que en el Pla de Petracos va tenir lloc una de les batalles ms importants entre moriscos i cristians, desprs del decret d'expulsi de l'any 1609.

Tamb en aquest paratge, es poden contemplar unes pintures rupestres, declarades Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 1998, pintures rupestres que sn representatives de l art macroesquemtic llevant. Aquestes pintures rupestres del Pla de Petracos tenen uns 8.000 anys d'antigetat. Les pintures d'art rupestre del Pla de Petracos es troben a vora 500 m del nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malaf. Descobert en 1980 per membres del Centre d'Estudis Contestans, es composa de vuit abrics, cinc dels quals presenten motius perfectament visibles.
 
El Pla de Petracos s un dels millors jaciments d'art rupestre del Pas Valenci. L'any 2005 la Generalitat Valenciana declara el Pla de Petracos parc d'intres cultural. En el temps en qu es van realitzar les pintures era un santuari: un lloc de trobada i culte de gent unides per creences profundes, entre les quals la fertilitat i la fecunditat, el cicle agrcola o els vincles familiars cobraven un protagonisme especial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20943" title="Rostany" nonfiltered="4000" processed="3973" dbindex="9018">
Rostany (en llat Rostagnus, en francs Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloa els pagi de Besal i Empries) del 785 a una data entre el 801 i el 811. Va ser nomenat per Carlemany just desprs de qu Girona es lliurs als carolingis.

 Orgens i nomenament .
La ciutat de Girona i els territoris dels voltants, a l'igual que gaireb tota la pennsula Ibrica, estaven sota domini rab des de la conquesta musulmana ocorreguda entre els anys 711 i 720. Segons el Cronic de Moissac, l'any 785, la noblesa local (goda) va expulsar als governadors rabs de Girona i va lliurar la ciutat (i tamb Besal) als carolingis (liderats pel comte Guillem de Tolosa). En aquest nou territori, els francs van crear el comtat de Girona que inicialment incloa els pagi de Besal i Empries i Rostany va ser nomenat comte de Girona per Carlemany, rei dels francs.

Com hem dit, la ciutat no va ser conquerida sin que es va lliurar voluntriament. Els probables motius d'aquesta conducta els trobem en la poltica que els francs estaven duent a terme amb les ciutats ja conquerides a Septimnia, tant de respecte a les autoritats locals com de les bones condicions de l'establiment dels hispans refugiats, i tamb pel temor de veure's perjudicats per les lluites entre els vals de Barcelona i Saragossa. Aix sembla indicar que Rostany era d'origen got; podria ser un hisp refugiat a Septimnia fugint del domini rab o b un noble got de la regi, dels que van expulsar els rabs de la ciutat. En el primer cas, podria ser un tal Rostagnus que el 3 de juny del 782 presid un judici a Narbona.

 L'expedici rab del 793 .
L'any 789, Urgell es va lliurar tamb als carolingis. Aquests xits francs donaren nims a aquells rabs de la regi que eren contraris al poder de l'emir de Crdova; entre el 789 i el 791 hi hagu diverses revoltes amb la intenci de lliurar les ciutats de Barcelona, Tortosa, Saragossa i Osca als francs, per els exrcits de l'emir Hisam I ho impediren. Per assegurar-se el control de la zona, l'emir envi una srie d'expedicions punitives contra la Septimnia. Especialment important va ser l'expedici del 793, dirigida pels germans Abd al-Malik i Abd al-Karim. Rostany fortific les muralles de Girona i va defensar b el territori de manera que els rabs no van poder prendre la ciutat. No obstant aix, algunes fonts expliquen que en algun moment entre els anys 793 i 797 la ciutat va tornar a caure en mans dels musulmans pro-cordovesos. Finalment, el 798, els francs van poder reocupar Girona i Rostany va ser restaurat com a comte. D'altres fonts, tot i mencionar l'expedici del 793 i tamb dues ms el 795 i el 796, no fan referncia a aquest breu perode de conquesta musulmana.

 La conquesta de Barcelona .
A ms de defensar el territori, els comtes de comtats fronterers com Girona tenien una altra obligaci: participar en les expedicions carolngies contra territori musulm. L'any 795, un magnat got de nom Joan va organitzar, amb l'ajuda de Rostany, una expedici fallida contra Barcelona. Per l'expedici ms important en la que particip Rostany va ser la del setge i conquesta de Barcelona dels anys 800 - 801. En la Vida de Llus el Piets s'explica que l'exrcit franc, manat per Llus el Piets, llavors rei d'Aquitnia, estava dividit en tres cossos: un d'ells, dirigit per Rostany, va acampar prop de Barcelona i va ser el que realment va comenar el setge de la ciutat; els altres dos, manats per Guillem de Tolosa i pel propi Llus, s'hi van unir una mica ms tard. El setge va durar des de la tardor de l'any 800 fins a l'abril del 801, quan finalment la noblesa local va sublevar-se i va lliurar la ciutat als atacants.

 Fi del govern .
La data de la fi del govern de Rostany no est clara. La majoria de fonts donen l'any 801; d'altres, el 811 i d'altres no donen cap data concreta sin que es limiten a dir que a partir de cert any ja hi havia una altra persona en el govern del comtat de Girona. Igualment se'n desconeix la causa: mort, destituci,...

Se sap que l'any 812, diversos comtes de les regions de Septimnia i Gtia, entre ells el comte de Girona i Besal, van viatjar fins a la cort de Carlemany a Aquisgr per assistir a un judici referent a una acusaci d'imposici de tributs excessius sobre la terra que un grup de terratinents hispans feia contra ells. Aix fa pensar que pel 812 el comte de Girona era un oficial reial (els encarregats de recaptar els tributs per a l'emperador) i no un terratinent hisp.

D'altra banda, tot sembla indicar que el seu successor va ser un magnat d'origen dubts anomenat Odil, del que es fa esment per primer cop el 2 d'abril del 812. 





 Vegeu tamb .
Comtat de Girona;
Ber;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans: incursions carolngies a Saragossa, Girona i Urgell;
Histria dels comtats catalans: la conquesta de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20944" title="Odil" nonfiltered="4001" processed="3974" dbindex="9019">
Odil fou el segon comte de Girona (que llavors incloa els pagi de Besal i Empries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817. Va ser nomenat per Llus I el Piets, llavors rei d'Aquitnia, en nom de l'Emperador Carlemany. Va succeir al comte Rostany.

No se sap gaireb res d'aquest comte. Ni tan sols les dates d'inici i fi del seu govern es coneixen amb precisi. En qualsevol cas, va ser a partir de l'any 801, potser en una una data propera al 811 ja que se'n fa esment per primer cop el 2 d'abril del 812. El seu origen tamb s dubts pero s probable que fos un got ja que la majoria dels primers comtes de la regi ho eren. 

L'any 812, diversos comtes de Septimnia i Gtia, entre ells el comte de Girona i Besal (probablement Odil), van viatjar fins a la cort de Carlemany a Aquisgr per assistir a un judici referent a una acusaci d'imposici de tributs excessius sobre la terra que un grup de terratinents hispans feia contra ells. Carlemany va donar la ra als acusadors.

Cap al 813, el pagus d'Empries es va separar del comtat de Girona i va obtenir un comte privatiu de nom Ermenguer. 

El fet ms destacat que pot suposar-se en el govern d'Odil s la participaci en les lluites del 815 quan els musulmans, acabada la treva de tres anys pactada el 812, atacaren Barcelona.

El seu govern va acabar en una data no determinada entre el 812 i el 817. Desprs d'Odil, el ttol de comte de Girona (amb Besal) va passar a Ber, comte de Barcelona. Un suposat comte Ragonfred, que apareix documentat el 817, era quasi amb tota certesa, un funcionari imperial i no el comte de Girona o de Besal. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20946" title="Paulina" nonfiltered="4002" processed="3975" dbindex="9020">

Una paulina s  un despatx d'excomuni expedit en els tribunals pontificis quan existeixen sospites que un b ha estat robat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20948" title="Fira" nonfiltered="4003" processed="3976" dbindex="9021">
Una fira s una congregaci en un lloc determinat de mercaders que exposen bns i mercaderies durant un perode delimitat. Les fires sn   esdeveniments amb una llarga tradici en la histria europea i normalment estan acompanyades d'altres d'entreteniment i culturals.

En l'edat mitjana els permisos per realitzar fires eren molt preuats. Aquestes fires eren capaces de reactivar l'economia de tota una contrada, i s per aix que tpicament han tingut un gran tracte de favor. Una de les fires ms antiga de l'antiga Corona d'Arag, i de les fires ms antigues d'Europa, s la Fira de Tots Sants de Cocentaina, que es ve celebrant, quasi ininterrompudament, des del 1346. Altres fires importants dels Pasos Catalans sn la Fira del Teatre de Trrega, la Fira del Bescanvi de la Vall d'Ebo, o la Fira de Xtiva (aquesta se celebra des del 1250, per un privilegi de Jaume I), o la Fira de la Prehistria de L'Espluga de Francol.

El concepte modern de fira de mostres implica una exposici peridica, en un espai construt expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats. En altres llocs d'Espanya es poden trobar grans fires de mostres, com les de Barcelona, Valncia o Alacant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20950" title="Mirands" nonfiltered="4004" processed="3977" dbindex="9022">
El mirands o mirands (lhngua mirandesa) s un dialecte astur parlat per unes 15.000 persones (10.000 d'habituals i la resta emigrants) a la comarca de Miranda do Douro (tots els pobles llevat de Atenor i Miranda, la capital) i de Vimioso (noms als pobles de Vilar Seco i Angueira), a la regi de Tras os Montes de Portugal, sobre una superfcie d'uns 450 quilmetres quadrats.  

Altres denominacions.
Mirands: mirands, lhngua mirandesa / chaco (despectiu, en oposici a fidalgo "portugus") // sendins (modalitat parlada a la localitat mirandesa de Sendim i que alguns consideren una llengua diferent del mirands);
Portugus: mirands, lngua mirandesa // sendins ;
Asturi: mirands, llingua mirandesa;
Angls: Mirandesa, Mirandese, Mirandesa language, Mirandese language;
Espanyol: mirands, lengua mirandesa // sendins;
Francs: mirandais, langue mirandaise;

Classificaci lingstica.
indoeuropeu > llat > iberoromnic > asturi (asturlleons) > lleons occidental > mirands
			
Histria del Mirands.
Els antics habitants dels concells (concelhos) on avui es parla el mirands, eren d'tnia astur, com els habitants de la part occidental de Galcia o, sobretot, d'Astries, de Lle i de Zamora. La llengua asturlleonesa, tamb coneguda com a bable va ser l'evoluci popular del llat entre aquestes tribus romanitzades. Amb l'enfortiment de Castella i amb la prdua d'independncia efectiva del Regne de Lle, aquesta llengua, que mai no havia estat normativitzada arran de la preponderncia del llat com a idioma culte, va entrar progressivament en una situaci de diglssia respecte al castell -a les zones de llengua asturlleonesa d'Espanya-, i respecte al portugus -a les zones de llengua asturlleonesa de Portugal-.

No va ser fins l'any 1882, en qu Jos Leite de Vasconcelos escriu una srie d'articles titulats "O dialecto mirandez", en els que va redescobrir-se aquesta petita illa lingstica. Desprs va haver-hi altres fillegs a Espanya i a Portugal, com ara Ramn Menndez Pidal que van interessar-s'hi.

Normativitzaci.
Una Proposta de Conveno Ortogrfica Mirandesa fou  publicada el 1995, i la definitiva Conveno Ortogrfica da Lngua Mirandesa data de 1999, elaborada per la Cmara Municipal de Miranda do Douro i la Universitat de Lisboa. Aquesta ortografia se separa clarament de la de l'asturi, acostant-se al portugus, com ja avisa i argumenta la Convenao: "O asturiano est hoje dotado de uma norma ortogrfica flexvel, que d possibilidade de expresso s suas variedades.  Esta norma, contudo, no  adequada  grafia do mirands: apesar de pertencerem ao mesmo continuum lingustico, os dois idiomas ocupam extremos opostos do territrio respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geogrfico e o seu alheamento comunicativo em diferenas de fala bastante significativas, que as normas ortogrficas respectivas no podem ignorar. Estes motivos e outros - como a influncia, em pano de fundo, da ortografia do espanhol e do portugus - desaconselhavam a procura de uma unidade  de escrita transfronteiria, de difcil e morosa construo. Impunha-se encontrar um cdigo que reflectisse a unidade interna do mirands e que recobrisse a prpria variao local, de modo a tornar-se num instrumento de comunicao simultaneamente amplo e colado  realidade, para poder ser reconhecido como um cdigo de identificao colectiva pela populao a que se destina".

Ensenyament.
A partir de 1986 va ser introdut el mirands, com a matria optativa durant dos anys, al primer cicle de secundria a Miranda do Douro. La base legal per aix fou un decret del secretari d'estat adjunt al Ministeri d'Educaci portugus de setembre de 1985 que n'autoritzava "a inclusao a titulo facultativo, no plano curricular".
El despatx normatiu nm. 35/99 del Ministeri d'Educaci portugus, Dirio da Repblica -1 srie B No.167 - 20-7-1999 4487, reglamenta el desenvolupament de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa.

Estatus legal.
Cert grau de reconeixement, per en cap cas una oficialitat plena com s'ha dit repetidament, segons el decret nm 303/VII de Reconhecimiento oficial de direitos lingusticos da comunidade mirandesa, presentat pel Partit Socialista i aprovat sense cap vot en contra per 250 diputats, que reprodum a continuaci.
 	
"A Assembleia da Repblica decreta, nos termos da lnea c) do artigo 161., da Constituio, para valer como lei geral da Repblica, o seguinte: 

Artigo 1.
O Presente diploma visa reconhecer e promover a Lngua Mirandesa. 

Artigo 2
O Estado Portugus reconhece o direito a cultivar e promover a Lngua Mirandesa, enquanto patrimnio cultural, instrumento de comunicao e de reforo de identidade da Terra de Miranda. 

Artigo 3.
 reconhecido o direito da criana  aprendizagem do mirands, nos termos a regulamentar. 

Artigo 4
As instituies pblicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, podero emitir os seus documentos acompanhados de uma verso em Lngua Mirandesa. 

Artigo 5.
 reconhecido o direito a apoio cientfico e educativo tendo em vista a formao de professores de lngua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar. 

Artigo 6.
O presente diploma ser regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor. 

Artigo 7.
O presente diploma entra em vigor 30 dias aps a data da sua publicao. 

Aprovado em 19 de Novembro de 1998

O PRESIDENTE DA ASSEMBLEIA DA REPBLICA, 

Antnio de Almeida Santos"

Trets lingstics del mirands.
En pertnyer a l'asturlleons, el mirands presenta els trets caracterstics d'aquest grup lingstic com ara:
El manteniment de la f inicial llatina: FAME>fame;
La palatalitzaci de la l inical llatina LUNA>lluna, LUPUM>llobu;
la diptongaci tant de la e com de la o breus en posici tnica FERRUM>fierru o PORTAM>puorta ;

Exemple.
L mirands ye ua lhngua falada ne l stremo nordeste de Pertual, na frunteira cun Spanha, nua region que ten al redor de 450 (quatro cientos i cinquenta) km2, formada por quaije to l cunceilho de Miranda de l Douro , i por alguas alds de l cunceilho de Bomioso , ne l trito de Bregana, region de Trs-ls-Montes. Stima-se que haba acerca 15.000.;

Lleons

 El mirands ye una llingua falada na fasteira nordeste de Pertual, na raya cun Hespaa, nuna rexn que tien al rodiu de 450 km, formada pur cuasi tol conceyu de Miranda'l Douru y pur deillos pueblos del conceyu El Vimiosu, nel distritu de Bregancia, rexn de Tres-los-Montes. Albdrase qu'hai cerca de 15.000 falantes.;

Asturi

 El mirands ye una llingua falada nel nordeste de Portugal, na llende con Espaa, nuna rexn d'al rodiu de 450 km de superficie, formada por cuasi tol conceyu de Miranda del Dueru, y por delles aldees del conceyu de Vimoso, nel distritu de Bragana, rexn de Tras os Montes. Hai d'alrodiu de 15.000 falantes.;


Traducci

El mirands s una llengua parlada a l'extrem nord-est de Portugal, a la frontera amb Espanya, a una regi que t al voltant de 450 km2, formada per gaireb tot el consell de Miranda do Douro, i per alguns llogarets del consell de Vimioso, al districte de Bragana, regi de Tras-os-Montes. S'estima que hi ha prop de 15000 parlants;

Remarques.


Enllaos esterns.

Lhngua i cultura mirandesa;
Web de la Universitat de Lisboa sobre el mirands;
Lhngua mirandesa;
Web mirands en internet;
Portal sobre el mirands, majoritriament en portugus;
Le mirandais en Portugal, en francs;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20958" title="Ca Major" nonfiltered="4005" processed="3978" dbindex="9023">


Canis Major (el Ca Major) s una de les 88 constellacions, i tamb figurava a la llista de 48 constellacions de Claudi Ptolemeu. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Ori, el caador, (vegeu tamb les constellacions d'Ori, Canis Minor, i Llebrers).

Canis Major cont Srius, l'estel de major magnitud aparent del cel nocturn, que forma part del Triangle Hivernal de l'hemisferi Nord.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20963" title="Pidgin (programa)" nonfiltered="4006" processed="3979" dbindex="9024">


El Pidgin s un client multiplataforma i multi-protocol de missatgeria instantnia, conegut com a Gaim fins la versi 2.0.0, en qu es va canviar el nom per motius legals amb AOL. s una aplicaci de programari lliure, est traduda ntegrament al catal i s compatible amb Linux, Windows, BSD i Mac OS X.

Te l'avantatge de ser multi-protocol, s a dir, permet unificar tots els comptes de missatgeria de l'usuari en un sol programa i, per tant, agrupar tots el contactes en una sola finestra. Per exemple es pot mantenir una conversa per la xarxa YMSG (la del Yahoo! Messenger) i estar fent-ne una altra per la xarxa MSNP (la del Windows Live Messenger) al mateix temps.

A ms, permet que dos usuaris que estiguin fent servir el Pidgin puguin fer servir criptografia en els seus missatges de forma transparent i senzilla.

 Protocols de missatgeria compatibles .
Bonjour (implementaci d'Apple del Zeroconf);
Gadu-Gadu;
Internet Relay Chat;
Lotus Sametime;
MySpaceIM;
.NET Messenger Service (conegut popularment com MSN Messenger o Windows Live Messenger, sense suport multimdia);
Novell GroupWise;
OSCAR (AIM/ICQ/.Mac);
QQ;
SIMPLE;
SILC;
XMPP (Jabber, Google Talk);
Yahoo! (noms xat bsic i enviament de fiters);
Zephyr;

 Enllaos externs .

Pgina del projecte ;
Part addicional per al xifratge ;
Introducci al Gaim (actualment Pidgin) de Softcatal;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20967" title="Crrega elctrica" nonfiltered="4007" processed="3980" dbindex="9025">
La crrega elctrica (habitualment representada com Q) s un propietat fonamental associada a les partcules subatmiques que  segueix la llei de conservaci i determina el seu comportament davant les interaccions electromagntiques. La matria elctricament carregada s influenciada pels camps electromagntics i, al seu torn, tamb produeix camps electromagntics. La interacci entre una crrega en moviment i un camp electromagntic s l'origen de la fora electromagntica  que s una de les quatre forces fonamentals de la natura. 

Totes les partcules conegudes tenen crregues elctriques que sn mltiples enters de la crrega de l'electr e; la crrega elctrica s'expressa quantitzada com un mltiple de la crrega elemental e. Per exemple, els protons tenen crrega +e, i els neutrons tenen crrega zero (sn elctricament neutres). La sola excepci sn els quarks, que tenen crregues fraccionries de e/3 i 2e/3; tanmateix, els quarks mai es presenten sols a la natura, sin formant combinacions de crrega entera. Les antipartcules tenen crregues elctriques de signe oposat respecte de la seva corresponent partcula.

Clssicament, donades dues partcules en reps amb crregues q i q' , separades una distncia r, aquestes s'atreuen mtuament amb una fora F que ve donada per la llei de Coulomb, que estableix que la fora d'atracci o repulsi s directament proporcional a la magnitud de les crregues i inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa. 



on  s la permitivitat del buit. 

La crrega elctrica pot ser negativa o positiva. Dues crregues d'igual signe es repellen, i dues crregues de signe oposat s'atreuen. Per convenci, hom considera que l'electr t crrega negativa, i el valor absolut de la seva crrega s'acostuma a denotar e. 

La crrega elctrica dels objectes macroscpics s la suma de la crrega elctrica del conjunt de les seves partcules. habitualment la crrega elctrica s nulla, ats que a cada tom el nombre d'electrons s igual al nombre de protons i, per tant les crregues respectives s'anullen. Moltes vegades la presncia d'una crrega elctrica neta est relacionada amb l'electricitat esttica. A ms la crrega pot no presentar una distribuci uniforme (a causa d'un camp elctric extern, per exemple), fins i tot en els casos al quals la crrega elctrica neta sigui zero, i llavors es parla de polaritzaci elctrica. Un moviment ordenat de partcules carregades cap a una direcci particular (als metalls serien els electrons) s el que es coneix com a corrent elctric. La natura discreta de la crrega elctrica va ser proposada per Michael Faraday a partir de les seves observacions experimentals de l'electrlisi, per no va ser demostrada fins que Robert Millikan va fer el seu experiment de la gota d'oli.

En el sistema internacional la unitat de crrega elctrica s el coulomb (C). En fsica de partcules la crrega del electr e s una unitat de crrega habitual. Aproximadament, 1 C = 6,24 x 1018 crregues elementals. El coulomb es defineix com la quantitat de crrega elctrica total que passa per una secci transversal d'un conductor pel qual circula un corrent elctric d'un ampere durant un segon.

La quantitat de crrega elctrica es pot mesurar directament amb un electroscopi o indirectament amb un galvanmetre


 Vegeu tamb .
Corrent elctric;
Electricitat;
Densitat de corrent;
Descrrega electrosttica;
Unitats electromagntiques;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="20977" title="Illes Selvagens" nonfiltered="4008" processed="3981" dbindex="9026">
Les illes Selvagens (en portugus Ilhas Selvagens, literalment "illes Salvatges") formen un petit arxiplag a l'oce Atlntic entre Madeira (a 280 km) i les Canries (a 165 km). Com totes les illes de la Macaronsia, les Selvagens tenen un origen volcnic. L'arxiplag t dues illes i diversos illots.

Administrativament, l'arxiplag depn de la regi autnoma de Madeira, per el govern portugus ha fet un estudi per crear un municipi propi per a les illes (que tenen noms un habitant, un guarda).

L'arxiplag t una rea total de 273 hectrees (2,73 km ).

Malgrat que sn unes illes remotes i allades, han rebut les visites oficials de dos presidents de la repblica portuguesa, Mrio Soares i Jorge Sampaio, per reforar la sobirania nacional i per mostrar l'estatus de les illes com a reserva nacional.



L'arxiplag.
Les dues illes de l'arxiplag de vegades sn considerades com a illots, per tant el govern portugus com els especialistes internacionals les classifiquen com a illes.

L'arxiplag consta de dos grups. El grup nord-oriental comprn l'illa "Selvagem Grande" i dos illots petits, "Palheiro de Terra" i "Palheiro do Mar". El grup sud-oriental comprn l'illa "Selvagem Pequena" i l'"Ilhu de Fora", a ms de nombrosos illots ms menuts, que inclouen l'"Alto", el "Comprido", el "Redondo" i el grupet dels "Ilhus do Norte". Una barrera extensa d'esculls envolta l'arxiplag i, per tant, resulta difcil d'ancorar a les costes de les illes.

Les illes Selvagem Grande i Selvagem Pequena es troben a 15 quilmetres l'una de l'altra. Existeixen dos pasos ms xicotets geogrficament que les Selvagens: el Vatic (44 hectrees) i Mnaco (195 hectrees).

Temperatura i ambient.
Les temperatures de les illes Selvagens sn ms altes que les de Madeira i la temperatura del mar hi s temperada durant tot l'any. Jacques-Yves Cousteau va dir una vegada que hi va trobar les aiges ms netes del mn. Al 2003 les illes van ser seleccionades per ser candidates nacionals per al Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. Els visitants necessiten una autoritzaci especial del Parc Natural de Madeira, una autoritat regional ambiental portuguesa.

Al 1971, Portugal va declarar les illes com a reserva de la natura ("Reserva das Selvagens"), que no noms inclou les rees emergides sin tamb la franja martima fins als 200 metres de fondria. La vigilncia permanent va iniciar-se al 1976. Dos anys ms tard, les illes Selvagens van ser declarades com a Reserva Nacional. L'inters natural i cientfic d'aquest menut grup d'illes no rau noms en els ocells marins que s'hi poden trobar, com el petrell carablanc o el petrell de Bulwer, sin en la biodiversitat marina i en la flora, niques en la seva espcie. Les illes sn visitades per expedicions cientfiques anuals.

Les Selvagens tenen 150 espcies de plantes. Les illes ms riques en flora sn l'illa Selvagem Pequena i l'Ilhu de Fora, perqu mai no hi ha hagut introducci d'animals ni de plantes forans. Les illes han esdevingut clebres com a refugi per als ocells: hi ha diverses espcies que hi nidifiquen.

La descoberta.
El primer registre oficial del descobriment de les illes Selvagens data de 1438: Diogo Gomes de Sintra va albirar-les quan tornava a Portugal des de Guinea, divuit anys desprs que fos descoberta Madeira.

Vegeu tamb.
Madeira;
Aores;
Macaronsia;

Enllaos externs.
Parc Natural de Madeira - Reserva de les Selvagens;
C.M. Funchal Fotos de les illes Selvagens;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21021" title="Escut de Foix" nonfiltered="4009" processed="3982" dbindex="9027">


L'escut oficial de Foix t el segent blasonament:

Escut caironat de sable, un lle d'argent: la bordura de gules amb vuit flors de lis d'or. Per timbre, una corona de comte.

Histria.

Va ser aprovat el 27 de desembre del 2000.

Foix fou el centre d'una baronia (al segle XII); prop del castell, el 1395, el rei Joan I va morir per accident mentre caava. El bar va rebre el ttol de comte el 1866. Les armes sn les dels barons (ms tard comtes) de Foix i porten la corona comtal. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21022" title="Escut de Forallac" nonfiltered="4010" processed="3983" dbindex="9028">


L'escut oficial de Forallac t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un castell d'argent obert sobremuntat d'una font d'argent i d'atzur i acostat d'una rodella d'atzur amb un lle d'argent, a la destra, i d'un bessant d'or amb un mont floronat d'atzur carregat de dos pals ondats d'argent a la sinistra. Per timbre una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de maig de 1998.

L'escut de Forallac s compost, igual com el municipi mateix: els pobles de Fonteta, Peratallada i Vulpellac es van unir en aquest nou municipi l'any 1977, i amb una part de cada nom van confegir el nom artificial de Forallac. El castell central alludeix als castells de Peratallada i Vulpellac, i els emblemes del voltant es refereixen a cadascun dels pobles fundadors del municipi: el lle prov de les armes dels barons de Peratallada (d'aqu, tamb, la corona de bar al capdamunt de l'escut), la font herldica de dalt del castell s el smbol de Fonteta (s un element parlant referit al nom del poble), i el mont floronat amb les dues rieres a dins ve de les armes parlants dels Sarriera, senyors de Vulpellac. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21023" title="Esqu de fons" nonfiltered="4011" processed="3984" dbindex="9029">


L'esqu de fons pertany a la famlia de l'esqu nrdic, per aix sovint s'utilitza indistintament, i consisteix a desplaar-se per superfcies nevades amb l'ajuda d'esqus. s possible practicar-lo en neus de qualsevol classe, per a la prctica noms es fa servir en pistes preparades (mitjanant una traa feta per un tractor mecnic) i en pendents molt suaus.

T el seu origen als pasos nrdics, on va ser i s encara la forma natural de desplaament a l'mbit rural. D'aqu ve l'origen d'anomenar-lo esqu nrdic. Aquesta modalitat utilitza uns esqus de 160 a 220 cm de llargada i ms estrets que els d'esqu alp (de 45 a 55 mm.), molt flexibles i lleugers. 

Hi ha diferents passos o mtodes per utilitzar els esqus, una s el mtode tradicional conegut com a clssic i l'altre el patinador. En el clssic es colloquen els esquisos parallels i consisteix en avanar fent passos alternatius, s a dir, carregant pes sobre un peu i despaant l'altre cap endavant. El patinador en canvis es colloquen els peus en forma de V i es fa lliscar l'esqu d'una forma similar al patinatge.


Els esqus poden tenir dos tipus de soles: llisa i llaurada o escates. La llisa s utilitzada per a competici i experts en cas de voler practicar el pas clssic s'ha d'afegir una cera ja sigui en forma de barra o crema, n'hi ha de diferents tipus per millorar la lliscada depenen del tipus de neu (pols, primavera, dura, etc.) i la climatologia del lloc i dia. En el pas patinador no cal que s'apliqui la cera per se li pot aplicar si es vol alternar els dos tipus de passos. Els esquisos amb sola llaurada t gravada com una mena d'escates i no s'hi posa mai cera i per tant es pot practicar ambds passos o modalitats, per no sn de tan bona qualitat per a la competici. Els esquisos de cera o llisos peridicament se li pot aplicar parafina que es una cera similar a la de les espelmes i s una tcnica que permet que les caracterstiques de l'esqu perdurin ms temps. El calat  molt especfic- ha de permetre una bona flexibilitat del peu i una fixaci prou ferma a la puntera i tan sols est fixat a l'esqu per la puntera a diferncia d'altres modalitats.

Els descensos, per suaus que siguin, sn la part problemtica d'aquest esport, ja que aquest tipus d'esqu no t cantells d'acer i la talonera no es pot fixar a l'esqu per permetre una bona flexibilitat en el pla i ascens.

s fora popular als Pirineus i als Alps.  Existeixen estacions d'esqu de fons especialment preparades amb pistes per pas de patinador i traces per pas alternatiu. A ms, algunes estacions d'esqu alp tenen algunes pistes preparades per l'esqu de fons. Sn llocs amb tots els serveis i s corrent veure famlies senceres als circuits.

Sn nombroses tamb les competicions, de tot mbit, a les que hi participent milers de corredors.  D'aquestes n'hi ha que tenen objetius comercials o promocionals. s un esport classificat com a olmpic d'hivern.

Estacions d'esqu de fons.
Relaci d'estacions dedicades a l'esqu de fons, amb les cotes mnima i mxima, i la longitud de pistes:
Alt Urgell;
Sant Joan de l'Erm, 1700-2200 m, 50 km;
Tuixent - la Vansa, 1830-2150 m, 30 km;
Andorra;
Naturlandia - la Rabassa, 2050-2350 m, 15 km;
Grandvalira a part del sector Grau Roig;
Capcir;
Espace Nordique Capcir, 1500-1900 m, 115 km;
Cerdanya;
Estaci d'Aransa, 1850-2150 m, 30 km;
Estaci de Lles, 1900-2335 m, 36 km;
Guils Fontanera, 1905-2080 m, 45 km;
Pallars Sobir;
Bonab, 1460-1800 m, 25 km;
Tavascan Pleta del Prat, 1750-2100 m, 17 km;
Virs-Vallferrera, 1290-2200 m, 58 km;

Vegeu tamb Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;

Enllaos externs.

Federaci Catalana d'Esports d'Hivern;
Esquidefons.org;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21024" title="Bandera de Forallac" nonfiltered="4012" processed="3985" dbindex="9030">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, quadricolor horitzontal (quatre faixes), porpra, blanca, blava i groga.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 26 de novembre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21028" title="Escut de Gualta" nonfiltered="4013" processed="3986" dbindex="9031">


L'escut oficial de Gualta t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un pont de cinc ulls d'or movent dels flancs, sostingut sobre la superior de 2 faixes ondades d'atzur; la inferior, sostinguda sobre un peu ondat, d'or, amb 4 pals de gules. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 15 de mar del 2004.

El pont vell, de cinc arcades, sobre el Dar (dels segles XVI-XVII, declarat monument nacional el 1987) s el smbol tradicional de l'escut de Gualta. Les dues faixes ondades fan referncia als rius Dar, que passa pel poble, i Ter, que marca el lmit septentrional del municipi. Els quatre pals de l'escut de Catalunya alludeixen a la jurisdicci reial sobre la localitat, a travs de la baronia de Torroella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21029" title="Escut de Mont-ras" nonfiltered="4014" processed="3987" dbindex="9032">


L'escut oficial de Mont-ras t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un mn de gules creuat i cintrat d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1991.

El mn s un senyal parlant referent al nom del poble. Els esmalts, gules i or, sn els de les armes de Palafrugell, municipi al qual va pertnyer Mont-ras fins al 1858. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21031" title="Bandera de Mont-ras" nonfiltered="4015" processed="3988" dbindex="9033">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb un mn vermellcintat i creuat de blanc, d'altura 5/7 de la del drap, centrat sobre la divisria del primer i segon teros verticals.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 9 d'agost del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21038" title="Tori" nonfiltered="4016" processed="3989" dbindex="9034">

El tori s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Th i el seu nombre atmic s 90. s un metall lleugerament radioactiu, que es troba a l'escora terrestre, i est considerat com una possible alternativa a l'urani com a combustible nuclear.

Caracterstiques principals.
En estat pur, el tori s un metall blanc platejat que mant la seva lluentor (no s'oxida) durant alguns mesos. Una vegada ha iniciat el procs d'oxidaci, el tori, es va convertint en un material gris i eventualment negre. Quan s'escalfa en presncia d'aire, el tori metllic s'encn i crema amb una brillat flama blanca. El dixid de tori (ThO2), t un dels punts de fusi ms elevats de tots els xids (3.300C).

Aplicacions.
Aplicacions del tori;
En llums de gas porttils. La samarreta de teixit que envolta el cremador, cont tori, que brilla amb una llum blanca (no relacionada amb la radioactivitat) quan s'escalfa.
En aliatges de magnsi, millorant-ne les propietats a elevades temperatures.
S'usa tamb per a recobrir els cables de tungst, usats en equipament electrnic, millorant l'emissi d'electrons dels ctodes a temperatures elevades.
El tori, tamb s'afegeix en els electrdes de tungst, en la soldadura d'arc amb gas, i en les cermiques resistents a la calor.
L'xid de tori, s'usa per a controlar la mida de les partcules de tungst usades en les bombetes.
L'xid de tori, tamb s'usa en materials de laboratori refractaris;
L'addici d'xid de tori al vidre, ajuda a crear vidres amb un alt ndex de refracci i una baixa dispersi. Essent til en lents d'alta qualitat per a cmeres i instruments cientfics.
Com a catalitzador, l'xid de tori s'utilitza en;
La conversi d'amoniac a cid nitric.
En el refinament del petroli.
En la producci d'cid sulfric.
La dataci radioactiva per urani/tori, s'ha usat per a datar fssils d'hominids.
Com a material per a la producci de combustible nuclear. Com que el tori s ms abundant que l'urani, alguns dissenys proposats de centrals nuclears, incorporen el tori com a combustibe de fissi.
L'xid de tori colloidal, s'usava com a contrast en radiografies, entre els anys 1930-1950. Actualment ja no s'usa degut als seus efectes cancergens.

Histria.
El tori, fou descobert el 1828 pel qumic suec Jns Jakob Berzelius, que li pos el nom inpiran-se amb Thor, el du del tro, en la mitologia nrdica. No es trob cap utilitat pel metall fins l'any 1885, que es comen a usar en samarretes, per a fanalets de gas.

El nom ioni (ionium), amb el smbol Io fou donat en un estudi anterior d'elements radioactius a l'element que es formava amb nombre mssic 230 de la cadena de descomposici radioactiva de l'urani-238. Posteriorment es va descobrir que l'ioni i el tori eren el mateix element.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Tori ;
webelements.com - Tori ;
environmentalchemistry.com - Tori ;
ATSDR ToxFAQs: Tori ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21039" title="Palladi (element)" nonfiltered="4017" processed="3990" dbindex="9035">

El palladi s un element qumic de nombre atmic 46 situat en el grup 10 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Pd. s un metall de transici del grup del plat, bla, dctil, malleable i poc abundant. S'assembla qumicament al plat i s'extrau d'algunes menes de coure i nquel. S'empra principalment com catalitzador i en joieria.

 Caracterstiques principals .

El palladi s un metall blanc platejat semblant al plat, no s'oxida amb l'aire, i s l'element del grup del plat de menor densitat i menor punt de fusi. s bla i dctil al temperar-lo, augmentant considerablement la seva duresa i resistncia al treballar-lo en fred. Pot dissoldre's en cid sulfric, H2SO4, i en cid ntric, HNO3. Tamb es pot dissoldre, encara que lentament, en cid clorhdric (HCl) en presncia de clor o oxigen.


Pot absorbir grans quantitats d'hidrogen molecular, H2, a temperatura ambient (fins a 900 vegades del seu volum), la qual cosa s'usa per a purificar-lo. Sembla que es forma Pd2H.

Els estats d'oxidaci ms comuns del palladi sn +2 i +4.

 Aplicacions .
Finament dividit, el palladi s un bon catalitzador de reaccions d'hidrogenaci i deshidrogenaci. A part d'aix, en sntesi orgnica s'utilitza com a catalitzador de mltiples reaccions de creaci d'enllaos C-C, com sn les reaccions de Heck, Tsuji-Trost o l'acoblament de Suzuki. Altres aplicacions sn:
L aplicaci ms important d'aquest metall s el seu s en els catalitzadors dels autombils. Degut al seu elevat preu, s'est investigant per substituir-lo per plat, molt ms econmic.
s un dels tres metalls amb els que mitjanant l'aliatge amb l'or es pot preparar or blanc. (Tamb s'utilitzen per a aquesta finalitat el nquel i la plata);
De manera anloga a l'or, se'n poden fabricar lmines molt fines, amb gruixos de l'ordre de 100 nm.
 Des del 1939 el palladi s ha utilitzat com a metall precis en joiera substituint a altres metalls com nquel i plat.
L hidrogen difon amb facilitat a travs de palladi calent, de manera que es pot aprofitar aquesta propietat per a purificar aquest gas. L hidrogen dipositat sobre la superfcie del metall s altament reactiu i permet reaccions d'hidrogenaci i deshidrogenaci.
El palladi i els aliatges amb plata s utilitzen com a elctrodes en condensadors cermics multi-capa.
El palladi (i a vegades els seus aliatges amb nquel) s utilitzen per a recobrir connectors en aparells electrnics de consum.
El palladi s utilitza en odontologia, en la fabricaci de rellotges de polsera, bugies per a aeronaus, eines quirrgiques i contactes elctrics.
S'utilitza per fabricar flautes travesseres professionals.
El diclorur de palladi (PdCl2) s'utilitza en detectors de monxid de carboni, ja que s capa d'absorbir-ne grans quantitats.


Enllaos externs.
webelements.com ;
It s elemental ;
environmentalchemistry.com ;
Organic-chemistry.org ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21040" title="Ruteni" nonfiltered="4018" processed="3991" dbindex="9036">



El ruteni s un element qumic de nombre atmic 44 situat en el grup 8 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Ru. s un metall de transici, poc abundant, del grup del plat. Es troba normalment en menes de plat i s'empra com catalitzador en alguns aliatges de plat.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21041" title="Radi (element)" nonfiltered="4019" processed="3992" dbindex="9037">


El radi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Ra i el nombre atmic s 88.


Enllaos externs.
Los Alamos National Laboratory - Radi ;
webelements.com - Radi ;
environmentalchemistry.com - Radi ;
Lateral Science - Desconriment del Radi ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21042" title="Neptuni" nonfiltered="4020" processed="3993" dbindex="9038">

El neptuni s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s Np i el seu nombre atmic s 93. s el quart element de la famlia dels actnids i el segon en el perode de transici interna del sistema peridic.

Histria.
Va ser obtingut per primera vegada el 1940 bombardejant urani amb deuterons de gran velocitat. S'obt com a subproducte en la fabricaci de plutoni 239.

Propietats.
S'obt artificialment. s un metall blanc platejat, semblant qumicament a l'urani.


 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory's - Neptuni ;
webelements.com - Neptuni ;
environmentalchemistry.com - Neptuni ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21043" title="Nobeli" nonfiltered="4021" processed="3994" dbindex="9039">


El nobeli, s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s No i el seu nombre atmic s 102. 

El nobeli (nomenat en honor a Alfred Nobel) fou sintetitzat per primera vegada per Albert Ghiorso, Glenn Theodore Seaborg, John R. Walton i Torbjrn Sikkeland en Abril de 1958 a la Universitat de Califrnia. L'equip va utilitzar el New Heavy-Ion Linear ACcelerator (HILAC) per tal de bombardejar una mostra de curi (95% Cm-244 i 4.5% Cm-246) amb ions de carboni-12 per produir nobeli-254. El seus treballs foren confirmats per l'equip sovitic de Dubna.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Nobeli ;
It's Elemental - Nobeli  ;
webelements.com - Nobeli  ;
EnvironmentalChemistry.com - Nobeli  ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21044" title="Palmera datilera" nonfiltered="4022" processed="3995" dbindex="9040">

La Palmera datilera (Phoenix dactylifera) s un arbre tradicional d'Arbia. En els pasos islmics els dtils amb llet sn tradicionalment la primera menjada quan el sol es pon durant el Ramad.



Les seves flors es pollinitzen naturalment pel vent, per en la horticultura moderna comercial es pollinitza a  m. Per a la pollinitzaci natural manquen el mateix nombre de plantes mascle i femella. Per feta a m un mascle pot pollinitzar  fins a 50 femelles. Com que els mascles noms son tils per a la pollinitzaci, i no fan fruit, s millor tenir pocs arbres mascles i molts de femelles.

El fruit, el dtil.

Per tal d'obtenir dtils de bon calibre comercial es practica en les palmeres l'aclarida de fruits i d'inflorescncies (es deixa la meitat del que hi havia en un principi)

Al comer en origen es presenten, segons el contingut en humitat, dtils suaus (destinaci l'exportaci), semisecs (fruita fresca) i secs (aliment de la poblaci autctona i les varietats ms bastes es donen al ramat)

La varietat principal (ocupa les 3/4 parts a Califrnia i Arizona) s la Deglet Noor,seguida de les varietats Khadrawy, Saidy i altres.

Les varietats comercials es multipliquen vegetativament a travs de l'empelt o in vitroper tal d'assegurar que els carcters interessants passin sense modificacions a la descendncia. 

A Elx com les palmeres datileres s'han multiplicat de llavor no es poden definir varietats ja que la multiplicaci sexual dna caracterstiques molt diferents a les de la palmera mare. Vegeu tamb: Palmeral d'Elx.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21046" title="Palmera (desambiguaci)" nonfiltered="4023" processed="3996" dbindex="9041">


Botnica: Palmera o palma s el nom com de les espcies de la famlia de les areccies.
La Safor: Palmera s una poblaci d'aquesta comarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21052" title="Criptografia" nonfiltered="4024" processed="3997" dbindex="9042">


Criptografia (del Grec krypts, "ocult", i grphein, "escriure") s, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informaci des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui illegible pels que no coneguin aquesta tcnica. En el passat la criptografia va ajudar a assegurar el secret en les comunicacions importants, agents secrets o documents militars o diplomtics.

En l'actualitat, l'us de la criptografia s'ha ests tant en els sectors empresarials i poltics, per exemple els bancs per fer comer electrnic, com per els usuaris particulars que grcies a iniciatives com el PGP poden disposar de nivells de seguretat usats pels serveis secrets per enviar els seus correus electrnics.

 Terminologia .
De la informaci original en diem el text pla (encara que no necessriament treballem amb textos). Llavors passa per un procs de xifrat que fent servir algorismes converteix la informaci original en un codi illegible per tothom que no tingui els mitjans per desxifrar (un altre algorisme), i la clau.

Actualment els algorismes, o tcniques criptogrfiques, consisteixen en programes d'ordinador que aprofiten propietats numriques que fan que sense la clau sigui molt difcil d'obtenir la informaci.

Per exemple estem fent servir la criptografia quan ens connectem al nostre banc a travs d'Internet, de manera que encara que alg intercepti la informaci que intercanviem amb aquest, no podr descodificar la informaci interceptada.

 Criptografia de clau simtrica .
Un algorisme criptogrfic es diu de clau simtrica quan es fa servir la mateixa clau per a xifrar i per a desxifrar. Cal doncs que aquesta clau es faci arribar al destinatari del missatge per algun mitj alternatiu.

 Criptografia de clau pblica .
En els algorismes de clau pblica es generen un parell de claus, una de privada i una de pblica. Aquestes claus sn nombres primers de molt alta magnitud, de forma que s computacionalment impossible de trobar mitjanant la fora bruta. Hi ha diversos escenaris i casos dintre dels quals podem treballar amb aquest sistema. 

Suposem dos interlocutors, A i B, amb les seves respectives claus pbliques i privades.

 Comunicaci segura .
El procs seguit, esquemticament, s el segent:





Si en un determinat moment, B decideix contestar de forma segura:
 Ara, B utilitzar la clau pblica d'A (receptor en aquest cas), per xifrar-li el missatge. ;
 Quan A el rebi, utilitzar la seva clau privada (A), coneguda noms per ell, per tal de desxifrar-lo. ;

Amb aquest esquema, per cada missatge xifrat, noms pot haver-hi un sol receptor.

 Verificaci d'autenticitat, no modificaci i no repudi .
Si el que volem s demostrar que un cert missatge ha estat escrit per nosaltres, el que farem s adjuntar al document un resum del mateix (Checksum), amb la data i d'altres camps addicionals, i el xifrarem amb la nostra clau privada. D'aquesta manera, serem els nics en poder firmar el missatge, tal que quan els altres utilitzin la nostra clau pblica per desxifrar la firma, el resultat que els donar ser correcte i coherent amb el document. 

Conseqncies:
 Demostra que noms nosaltres podem haver escrit un cert document.
 Podem demostrar que s nostre;
 No podem afirmar que ning s'ha fet passar per nosaltres;
 S'hi reflexa la data i l'hora, de forma que si es modifiqus, el resum del missatge no quadraria (ja que s un xifrat d'un sol sentit, i no es pot fer ms que verificar si s vlid o no);
 Es pot demostrar que un cert document s'ha finalitzat o xifrat no desprs d'una certa data i hora.
 Si en comptes de canviar la data es canvia el contingut, el resultat s el mateix. s a dir, la comprovaci de consistncia del missatge amb el reu resum xifrat no coincidiria.

Aquests principis sn els que es fan servir per a construir signatures digitals.

Vegeu tamb.
 Xifratge de Csar;
 RSA;
 Clau;
 Signatura digital;
 Mquina Enigma;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21053" title="Fira del Teatre de Trrega" nonfiltered="4025" processed="3998" dbindex="9043">
La Fira de Teatre al Carrer de Trrega s el mercat internacional de les arts escniques ms important i amb ms trajectria de l'Estat espanyol i un dels ms rellevants d'Europa. T lloc cada any el segon cap de setmana del mes de setembre.

La Fira de Teatre s un espai per a l'exhibici i la compravenda d'espectacles i al mateix temps un frum per al contacte, l'intercanvi i la difusi entre professionals. La Fira programa espectacles de les diverses disciplines escniques, tot i que fa especial mfasi en les formes contempornies i visuals i en els llenguatges universals per tal de propiciar la innovaci i la circulaci d'espectacles. Segons els organitzadors, l'objectiu principal d'aquesta Fira s contribuir decididament a la dinamitzaci de la indstria de les arts escniques.

La Fira fou fundada l'any 1981 per l'Ajuntament de Trrega i impulsada pel grup Comediants i, any rere any, converteix la ciutat de Trrega en un immens aparador de les arts escniques contempornies i en una convocatria ldica i cultural de primer ordre.

 Enllaos externs .
 Fira de Teatre;
 Ajuntament de Trrega;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21058" title="Hindi" nonfiltered="4026" processed="3999" dbindex="9044">

L'hindi (      ) s un idioma parlat en molts estats del nord i el centre de l'ndia. s una llengua indoeuropea, de la famlia Indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes prakrit de l'edat mitjana (indoari mijt) i, indirectament, del snscrit, del qual pren gran part del vocabulari tcnic, religis i jurdic. Arran de la influncia musulmana al nord de l'ndia, existeix tamb un gran nombre de prstecs del persa, l'rab i el turc.

L'hindi s el segon idioma ms parlat en el mn, desprs del mandar. Vora 500 milions de persones parlen hindi i el nombre total de persones que l'entenen pot superar els 800 milions.

Per raons de rivalitat polticoreligiosa entre l'ndia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urd (que s l'idioma oficial de Pakistan). Per en la seua forma parlada colloquial ambds sn mtuament intelligibles, sent des d'un punt de vista lingstic varietats d'un mateix idioma. Les seues diferncies es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi s l'alfabet devanagari, mentre que l'urd empra l'alfabet rab. Aquests dos idiomes tamb es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del snscrit (ja que els indis que el parlen sn majoritriament hinds), mentre que en urd els cultismes sn majorment d'origen persa-rab (ja que la major part dels seus parlants sn musulmans).

Abans de la partici de l'ndia en l'ndia i Pakistan, l'hindi i l'urd parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urd. Des de la partici, el "hindi estndard" s'ha desenvolupat reemplaant molts mots de l'rab i del persa per paraules del snscrit.

L'hindi i l'urd tenen hui en dia quatre formes literries: Hindi Estndard, urd, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini s un dialecte de l'urd en la regi de Deccan de la part Sudcentral de l'ndia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys prstecs perses i arbics. El rehkta s una forma d'urd que s'utilitza principalment per a la poesia.



 Dialectes .
Encara que prpiament sn idiomes distintes, les llenges del grup Hindi Occidental (i fins i tot alguns d'altres grups de la Zona Central) es consideren com a dialectes d'Hindi/Hindi-Urd segons la constituci de l'ndia.
 Khadiboli, Khariboli o Sarhindi s el dialecte usat com l'idioma nacional d'ndia, ensenyat a les escoles i en el govern. Prov del nord de Uttar Pradesh.
 Urd s el dialecte usat com l'idioma nacional de Pakistan.
 Brajbhasha va ser el dialecte literari durant el perode bhakti, parlat en Uttar Pradesh oriental.
 Awadhi o Avadhi es parla en Uttar Pradesh central.
 Bambaiya o Mumbaiyya es parla en Bombai.
 Kanauji es parla a la regi entre Awadh i Braj en Uttar Pradesh.
 Bundeli es parla a la regi Bundelkhand de Madhya Pradesh.
 Bagheli es parla al nord-est de Madhya Pradesh.
 Chhattisgarhi, Lahariya o Khalwahi es parla en Chhattisgharh.
 Hariyanvi, Bangaru o Jatu es parla en Haryana.
 Bhaya es parla en el sud de Pakistan.
 Chamari, parlat pels dalit de Uttar Pradesh i Madhya Pradesh.
 Gowli es parla en Madhya Pradesh y en el districte Amravati de Maharashtra.


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21060" title="Histria dels Pasos Baixos" nonfiltered="4027" processed="4000" dbindex="9045">


La histria dels Pasos Baixos comena amb la creaci de les Provncies Unides o Repblica de les Set Provncies Unides, el nom amb que es conix la part septentrional dels Pasos Baixos, a l'poca de la Guerra de Successi Espanyola. 

El segle d'or.
 Al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, es van constituir repblica federal arran de la Uni d'Utrecht (1579), com un escissi independent de les Disset Provncies. Acceptada la seva independncia per Espanya el 1648, les Provncies Unides esdevingueren una de les ms importants potncies martimes i econmiques del segle XVII. Durant aquest perode (conegut localment com a segle d'or) els Pasos Baixos establiren colnies a diversos continents. Les set provncies eren  d'Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frsia i, des del 1594, tamb Groningen i Overijssel. A ms, la Repblica de les Set Provncies Unides va occupar les Terres de la Generalitat davall dels  grans rius  i la frontera amb els Pasos Baixos del sud. Tamb va establir al sud diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra Espanya i ustria.

Amb el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals Pasos Baixos. Van ser objecte de nombroses disputes europees, encapalades per les monarquies borbniques i austraques, fins que l'any 1648, la Pau de Mnster els alliber del domini castell. 

Annexi a Frana.
Al 1795 el territori pass un perode sota domini francs com a Repblica Batava i Regne d'Holanda, abans la seva annexi total a Frana el 1810.

Regne Unit dels Pasos Baixos (1815-1830(1839)).
El 1815, desprs de la desfeta de Napole a Waterloo, es va crear el Regne Unit dels Pasos Baixos amb el seu estatus actual com a monarquia constitucional el  durant el regnat de Guillem I. Aquest regne incloa tamb el Luxemburg, el Principat de Lieja i els Pasos Baixos austracs. 
Regne dels Pasos Baixos (1839-  ).
El 1830, desprs de la revoluci belga, es va escindir quan Blgica s'establ com a regne independent. Desprs del Tractat de Londres (1839), les fronteres definitives es van fixar i el nom de l'estat s'escur a Regne dels Pasos Baixos. En morir Guillem III el 1890 sense descendncia masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburg adopt un rei diferent del dels Pasos Baixos per culpa de la llei slica i va esdevenir aix plenament independent.

Durant la Primera Guerra Mundial els Pasos Baixos romangueren neutrals, fet que no es repet durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys. 

Entre el 31 de gener i 1 de febrer de 1953 el pas pat unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels dics que protegien les provncies del sud-oest, cosa que ocasion ms de 1800 morts. La causa en fou un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre de l'habitual), explicat per una forta marea i sobreelevaci per onatge.  Les conseqncies no noms foren econmiques sin que afectaren tamb l'ordenaci del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del Pla Delta) i fins i tot poltiques, amb acusions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversi militar per sobre de les infrastructures, a emmarcar en el context de Guerra Freda del moment.

El 1957 esdevingu membre fundador de la Comunitat Econmica Europea que finalment esdevingu la Uni Europea. Alhora que altres pasos que en sn membres, adopt l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el flor.


Vegeu tamb: Pasos Baixos, Pasos Baixos (Toponmia), Tractat d'Utrecht;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21061" title="Pla Delta" nonfiltered="4028" processed="4001" dbindex="9046">
El Pla Delta s un conjunt d'obres de protecci contra nivells alts de l'aigua del mar a les provncies de Zelanda i Holanda Meridional, Pasos Baixos.

Justificaci.

Bona part dels Pasos Baixos sn situats sota el nivell del mar, i sn habitables grcies a la protecci que ofereixen els dics i cadenes de dunes costaneres, a ms d'un constant bombeig d'aigua excedent cap a rius i el mar (els rius hi sn sovint per sobre de les terres circumdants). Tanmateix, en cas de tempestes martimes fortes, la protecci pot ser insuficient. Aquest fou el cas el 1953, quan molts dics es trencaren, inundant-se extenses rees. 1.835 persones perderen la vida, ms de 70.000 foren evaquades, desenes de milers d'animals s'ofegaren i 4.500 edificis foren destruts. Per provar d'evitar que un episodi aix es torns a repetir, es decid la realitzaci d'obres de protecci costanera durant un perode previst de ms de 25 anys, tot reduint la lnia de la costa (i per tant longitud a protegir) de 700 a 25 km.

Construcci.

El Pla Delta es realitz en un perode de gaireb 40 anys, acabada amb la finalitzaci del Maeslantkering el 1997. El Pla Delta consisteix en les segents obres:


 Stormvloedkering Hollandse IJssel (1958) ;
 Zandkreekdam (1960) ;
 Veerse Gatdam (1961) ;
 Grevelingendam (1965) ;
 Volkerakdam (1969) ;
 Haringvlietdam (1971) ;
 Brouwersdam (1971) ;
 Markiezaatskade (1983) ;
 Oosterscheldekering (1986) ;
 Oesterdam (1987) ;
 Philipsdam (1987) ;
 Bathse spuisluis (1987);
 Maeslantkering (1997);

Per a la construcci d'aquestes obres s'empr tecnologia nica, especialment per a l'Oosterscheldekering i el Maeslantkering, amb entre d'altres, construcci d'illes temporals, maquinria especial, i tancament opcional de rius. s per aix que l'American Society of Civil Engineers la considera una de les 7 meravelles del mn.



Enllaos externs.
 DeltaWorks.Org Pgina de DeltaWorks, en neerlands,alemany i angls ;
 http://www.neeltjejans.nl/ Pgina de l'Oosterscheldekering, en neerlands,alemany i angls;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21065" title="William Faulkner" nonfiltered="4029" processed="4002" dbindex="9047">


William Cuthbert Falkner ( New Albany, EUA 1897 - Oxford 1962 ) fou un escriptor i guionista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949.

Biografia.
Va nixer el 25 de setembre de 1897 a la ciutat de New Albany, poblaci situada a l'estat nord-americ de Mississippi. Fill d'uns rics propietaris sudistes, lluit l'any 1918 a la Primera Guerra Mundial en les forces aries del Canad i desprs estudi a la Universitat de Mississippi, on es gradu el 1921. 

Amb freqents problemes ocasionats pel seu alcoholisme va morir el 6 de juliol de 1962 a la ciutat d'Oxford, situada a l'estat de Mississippi, a causa de les complicacions d'una ferida desprs de caure del cavall a la finca propietat de la famlia, on hi havia viscut des dels cinc anys.

Obra literria.
Entre 1919 i 1921 inici les seves collaboracions en diferents revistes de l'estat de Mississippi, on public els seus primers poemes i que posteriorment recoll en el seu primer llibre, The Marble faun ("El faune de marbre", 1924). 

Expulsat de l'oficina de correus on treballava, el 1925 an a viure a Nova Orleans, per fer-hi de periodista i escriure part de la seva primera novella, A Soldier's pay("La paga del soldat", 1926), obra influenciada per Sherwood Anderson. A aquesta seguiren, entre d'altres, Mosquitoes ("Mosquits", 1927); The Sound and the Fury ("El brogit i la fria", 1929), el primer punt d'inflexi en la seva carrera; As I Lay Dying ("Mentre agonitzo", 1930); Light in August ("Llum d'agost", 1932); Absalom, Absalom ! (1936); The Unvanquished("Els invenuts", 1938); A fable("Una faula", 1954), guardonat amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficci l'any 1955; The Town("La vila", 1957); The Mansion("La mansi", 1959); i The Reivers("Els murris", 1962), guardonat amb el Premi Pulitzer l'any 1963. Aix mateix tamb destacar per la seva gran collecci de histries curtes.

Com altres autors prolfics va sofrir l'enveja d'uns altres, i va ser considerat el rival estilstic d'Ernest Hemingway. s considerat probablement l'nic modernista americ de la dcada del 1930, seguint la tradici experimental d'escriptors europeus com James Joyce, Virginia Woolf i Marcel Proust, i conegut pel seu s de tcniques literries innovadores, com el monleg interior, la inclusi de mltiples narradors o punts de vista i salts en el temps dins de la narraci. 

El 1949 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva contribuci artstica nica i de gran abast a la novella americana moderna.

Hollywood.
Des de 1932 pass llargues temporades a Hollywood per treballar-hi com a guionista de cinema, destacant per la seva collaboraci en films dirigits pel seu amic Howard Hawks: The Big Sleep ("La gran dormida", 1946), To have and have not ("Tenir-ne, o no", 1944) i Land of Pharaohs ("Terra de faraons", 1955). 

Obra publicada.
Novella.


1926: Soldiers' Pay;
1927: Mosquitoes;
1929: Sartoris (Flags in the Dust);
1929: The Sound and the Fury;
1930: As I Lay Dying;
1931: Sanctuary;
1932: Light in August;
1935: Pylon;
1936: Absalom, Absalom!;
1938: The Unvanquished;
1939: If I Forget Thee Jerusalem (The Wild Palms/Old Man);
1940: The Hamlet;
1942: Go Down, Moses;
1948: Intruder in the Dust;

1951: Requiem for a Nun;
1954: A Fable;
1957: The Town;
1959: The Mansion;
1962: The Reivers;
1973: Flags in the Dust, obra pstuma;

Poesia.
1921: Vision in Spring;
1924: The Marble Faun;
1932: This Earth, a Poem;
1933: A Green Bough;
1979: Mississippi Poems, obra pstuma;
1981: Helen, a Courtship and Mississippi Poems, obra pstuma;


Hisries curtes.


1919: "Landing in Luck";
1922: "The Hill";
1925: "Mirrors of Chartres Street";
1925: "Damon and Pythias Unlimited";
1925: "Jealousy";
1925: "Cheest";
1925: "Out of Nazareth";
1925: "The Kingdom of God";
1925: "The Rosary";
1925: "The Cobbler";
1925: "Chance";
1925: "Sunset";
1925: "The Kid Learns";
1925: "The Liar";
1925: "Home";
1925: "Episode";
1925: "Country Mice";
1925: "Yo Ho and Two Bottles of Rum";
1930: "A Rose for Emily";
1930: "Honor";
1930: "Thrift";
1930: "Red Leaves";
1931: "Ad Astra";
1931: "Dry September";
1931: "That Evening Sun";
1931: "Hair";
1931: "Spotted Horses";
1931: "The Hound";
1931: "Fox Hunt";
1931: "Carcassonne";
1931: "Divorce in Naples";
1931: "Victory";
1931: "All the Dead Pilots";
1931: "Crevasse";
1931: "Mistral";
19311: "A Justice";
1931: "Dr. Martino";
1931: "Idyll in the Desert";
1932: "Miss Zilphia Grant";
1932: "Death Drag";
1932: "Centaur in Brass";

1932: "Once Aboard the Lugger (I)";
1932: "Lizards in Jamshyd's Courtyard";
1932: "Turnabout";
1932: "Smoke";
1932: "Mountain Victory";
1933: "There Was a Queen";
1933: "Artist at Home";
1933: "Beyond";
1934: "Elly";
1934: "Pennsylvania Station";
1934: "Wash";
1934: "A Bear Hunt";
1934: "The Leg";
1934: "Black Music";
1934: "Mule in the Yard";
1934: "Ambuscade";
1934: "Retreat";
1934: "Lo!";
1934: "Raid";
1935: "Skirmish at Sartoris";
1935: "Golden Land";
1935: "That Will Be Fine";
1935: "Uncle Willy";
1935: "Lion";
1936: "The Brooch" ;
1936: "Two Dollar Wife";
1936: "Fool About a Horse";
1936: "Vendee";
1937: "Monk";
1939" "Barn Burning";
1939: "Hand Upon the Waters";
1940: "A Point of Law";
1940: "The Old People";
1940: "Pantaloon in Black";
1940: "Gold Is Not Always";
1940: "Tomorrow";
1941: "The Tall Men";
1942: "Two Soldiers";
1942: "Delta Autumn";
1942: "The Bear";
1943: "Afternoon of a Cow";
1943: "Shingles for the Lord";

1943: "My Grandmother Millard and General Bedford Forrest and the Battle of Harrykin Creek";
1943: "Shall Not Perish";
1946: "Appendix, Compson, 1699-1945";
1946: "An Error in Chemistry";
1948: "A Courtship";
1949: "Knight's Gambit";
1950: "A Name for the City";
1951: "Notes on a Horsethief";
1954: "Mississippi";
1954: "Sepulture South: Gaslight";
1955: "Race at Morning";
1955: "By the People";
1962: "Hell Creek Crossing";
publicaci pstuma;
1965: "Mr. Acarius";
1967: "The Wishing Tree";
1971: "Al Jackson";
1973: "And Now What's To Do" ;
1973: "Nympholepsy";
1976: "The Priest";
1977: "Mayday";
1978: "Frankie and Johnny";
1979: "Don Giovanni";
1979: "Peter";
1979: "A Portrait of Elmer";
1979: "Adolescence";
1979: "Snow";
1979: "Moonlight";
1979: "With Caution and Dispatch";
1979: "Hog Pawn";
1979: "A Dangerous Man";
1979: "A Return";
1979: "The Big Shot";
1979: "Dull Tale";
1979: "Evangeline";
1988: "Love";
1995: "Christmas Tree";
1995: "Rose of Lebanon";
1999: "Lucas Beauchamp";


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1949;
  ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21067" title="Plnol" nonfiltered="4030" processed="4003" dbindex="9048">

Un plnol, o mapa, s una representaci plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions. La cincia dels plnols i mapes s la cartografia. La diferncia entre un mapa i un plnol s noms d'escala, i de la tossa del element que es vol representar. Es diu plnol del mapa que representa espais o llocs petits, com edificis, barris, o ciutats; en el cas de elements ms grossos se sol parlar de mapes. Un mapa representa la superfcie de la terra amb una escala i una projecci determinades.

Els plnols en enginyeria i arquitectura.
Tcnicament sn documents que defineixen les formes i mesures d'objectes, amb la finalitat de poder construir-los o informar a qui calgui de les caracterstiques que tenen. Els plnols sn dibuixats sempre a escala, per a donar una imatge fidel i proporcionada del objecte que representen.

El sistema ms emprat en la realitzaci de plnols s el de les vistes ortogonals, tamb conegut per sistema didric. Consisteix en projectar l'objecte sobre plans que formen un diedre; sn tres plans que estan entre ells a 90, (imagineu un rec d'una habitaci).

Aix la vista que correspon a la projecci del objecte sobre un pla vertical, es diu alat. La vista corresponen a la projecci sobre un pla horitzontal, es diu planta. I la vista que es projecta sobre el pla vertical lateral, es diu perfil.

A ms, aquestes vistes es complementen amb:
 Les seccions, que sn talls imaginaris que fem, i dibuixem, per poder mostrar recons o interiors dels objectes, que poden no quedar definits.
 Els detalls que mostren, com el seu nom indica, aspectes a tenir especialment en compte.
 Els smbols que estan normalitzats, sn una gran ajuda per a definir qestions com ara:
 La duresa del material.
 El tipus d'acabat de les superfcies.
 La precisi en les mesures.
 Direccions de doblecs.
 Etc.
 Les acotacions dels plnols representen numricament el valor de l'element que indiquen. En plnols de peces mecniques, les unitats sn sempre escrites en millmetres, (mm).

En arquitectura, i enginyeria, els plnols sn dibuixats a escales adients, generalment 1:50 o 1:100, les unitats solen donar-se en centmetres (cm) o en metres (m), segons la grandria de l'objecte representat i tamb tenen smbols normalitzats per indicar caracterstiques constructives sobre els mateixos plnols.

Vegeu tamb.
 Dibuix tcnic;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21069" title="Joy Division" nonfiltered="4031" processed="4004" dbindex="9049">

Joy Division s un grup de msica que es va formar el 1977 sota l'explosi del punk a Anglaterra. Joy Division va arribar a ser la primera banda en el moviment post-punk, al ponderar no l'energia i el coratge sin l'estat d'nim i l'expressi, apuntant cap l'aparici de la msica melanclica alternativa dels 80. 

Malgrat que en els seus difcils inicis es faria passar Joy Division com un grup ms, poc desprs van incorporar sintetitzadors (un tab al mn low-tech del punk dels 70) i melodies ms fosques, emfatitzades per les vocalitzacions allades i torturades del seu cantant, Ian Curtis.

Enllaos externs.
 Plana no oficial del grup;
 Joy Division - The Eternal;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21070" title="Tecneci" nonfiltered="4032" processed="4005" dbindex="9050">

El tecneci (del grec, tekhnetos, artificial) s un element qumic de nombre atmic 43 situat en el grup 7 de la taula peridica dels elements. Se simbolitza com Tc.

Es tracta d'un metall de transici, gris platejat, radioactiu, que noms s'ha trobat en molt petites quantitats en la naturalesa (en un principi es va pensar que no existia en la naturalesa) i que s'obt de forma sinttica. La seva principal aplicaci s en medicina, en tcniques de diagnstic.

 Caracterstiques principals .
No t istops estables i per tant s molt estrany trobar-lo en la naturalesa. Els seus estats d'oxidaci ms freqents sn +4, +5, +6 i +7.

El tecneci s un metall gris platejat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Sota condicions oxidants s'obt tecneci (VII) com pertecnectat, TcO4-, sent, igual que el ReO4-, molt menys oxidant que el permanganat, MnO4-. La qumica del tecneci s semblant a la del reni, mentre que la d'aquests dos es diferencia prou de la del mangans. El tecneci es dissol en aigua rgia (mescla de HNO3 i HCl), cid ntric (HNO3) i cid sulfric concentrat (H2SO4), per no s soluble en cid clorhdric (HCl). Aquest element inhibeix molt b la corrosi en l'acer, i s un excellent superconductor a temperatures per sotal dels 11 K.

 Aplicacions .
El tecneci t moltes aplicacions potencials, com en el cas dels acers -en els que els protegiria de la corrosi-, per a causa dels problemes de la seva producci (en reactors nuclears), aquestes aplicacions estan molt limitades.

En medicina s'empren compostos amb l'istop 99mTc com radiofrmacs (o radiotraadors). Aquest istop s'obt per mitj de generadors de 99Mo/99mTc, sent el seu perode de semidesintegraci de 6 hores; un temps adequat perqu s'acumuli en l'rgan que es vol estudiar i, d'altra banda, no perduri molt de temps en l'organisme. Aix mateix, s un emissor gamma, amb una energia d'uns 140 KeV, per la qual cosa pot ser detectat per mitj d'un comptador de centelleig i es pot interpretar la imatge obtinguda.

Es preparen diferents compostos, per reducci de pertecnectats junt amb altres molcules, segons quin sigui l'rgan que es vulgui estudiar. Per exemple, amb bifosfonats, aquests compostos s'acumulen en els teixits ossis, mentre que si s'utilitzen pertecnectats directament, aquests s'acumulen en la glndula tiroide.

 Histria .
El nom de tecneci procedix del grec tecnetos, que significa "artificial". Va ser descobert per Carlo Perrier i Emilio Segre a Itlia el 1937, en una mostra de molibd, enviada per Ernest Lawrence, que va ser bombardejada amb nuclis de deuteri (deuterons) en un ciclotr a Berkeley. El tecneci va ser el primer element a ser produt artificialment.


Dmitri Mendeleyev va predir que faltava a la taula peridica un element que seria semblant al mangans i el va denominar ekamangans. El 1925, quan es va descobrir el reni, es va creure que tamb s'havia trobat l'element de nombre atmic 43, i se li va donar el nom de masuri, no obstant es va comprovar que no era cert. El desenvolupament de l'energia nuclear a mitjans del segle XX va permetre generar les primeres mostres d'aquest element per mitj de reaccions nuclears.

 Abundncia i obtenci .
Una vegada que es va poder aconseguir en quantitats macroscpiques per a determinar les seves propietats qumiques i fsiques, es va descobrir que es troba de forma natural en l'univers. Algunes estrelles gegants roges presenten una lnia d'emissi en el seu espectre electromagntic corresponent a la presncia del tecneci; aquest descobriment ha portat a noves teories sobre la producci d'elements pesats en les estrelles.

Des que va ser descobert s'han realitzat nombroses busques en materials terrestres procedents de fonts naturals. El 1962, el 99Tc es va allar i va identificar en el mineral pechblenda, procedent d'frica en molt petites quantitats, com a producte de la fissi espontnia del 99Mo. Aquest descobriment va ser fet per B.T. Kenna i P.K. Kuroda.

El 99Tc s'obt com a residu dels reactors nuclears, separant-se de la resta de productes de la fissi nuclear.

 Precaucions .
s molt rar trobar-se amb compostos que continguin aquest element i no es troba en la naturalesa. Tots els istops de tecneci sn radioactius i per tant txics. El tecneci no t cap rol biolgic.

Referncies.


 Enllaos externs .

webelements.com - Tecneci ;
environmentalchemistry.com - Tecneci ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21071" title="Rodi" nonfiltered="4033" processed="4006" dbindex="9051">

El rodi s un element qumic de nombre atmic 45 situat en el grup 9 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Rh. s un metall de transici, poc abundant, del grup del plat. Es troba normalment en menes de plat i s'empra en alguns aliatges de plat. Alguns dels seus compostos i tamb com a metall finament dividit o suportat sobre diverses matruis s'empra com a catalitzador en processos industrials importants, tals com la carbonilaci del metanol i la hidrogenaci i la hidroformilaci d'alquens.

 Caracterstiques principals .
El rodi s un metall dctil de color blanc platejat. No es dissol en cids, ni tan sols en aigua rgia, encara que finament dividit s que es pot dissoldre en aquesta, i tamb en cid sulfric concentrat i en calent, H2SO4. El rodi t un punt de fusi major que el del plat i una densitat menor.

Els seus estats d'oxidaci ms comuns sn +1, +3, 0 i -1.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21074" title="Partit verd" nonfiltered="4034" processed="4007" dbindex="9052">


Els partits anomenats verds o ecologistes sn aquells inspirats en el moviment ecologista, que intenta, per mitj del poder poltic, l'aplicaci de mesures adreades a reduir la contaminaci, preservar la natura, promoure el reciclatge, i l's d'energies renovables.

Els anomenats partits verds tenen presencia en ms de cent pasos del mn. Comenaren a Europa, i han arrelat als Estats Units amb el Green Party of the United States, i amb molts de partits estatals, i a Canad, amb el Green Party of Ontario, i el Green Party of British Columbia.
 
Partits Verds als Pasos Catalans.

 Iniciativa per Catalunya Verds;
 Els Verds del Pas Valenci;
 Els Verds de les Illes Balears;
 Verds d'Andorra;
 Els Verds - Esquerra Ecologista de Catalunya;
 Els Verds - Esquerra Ecologista del Pas Valenci;
 Els Verds - Opci Verda;
 Els Verds - Alternativa Verda;
 Els Verds - Ecopacifistes;

Enllaos externs.
Els Verds - Alternativa Verda;
Iniciativa per Catalunya Verds;
Els Verds de Catalunya;
Els Verds opcio verda;
Els Verds del Pas Valenci;
Els Verds de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21076" title="Comer" nonfiltered="4035" processed="4008" dbindex="9053">



El comer s l'activitat socioeconmica de compra/venda de bns o serveis, ja sigui pel seu s, venda, o transformaci. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un b per tal de vendre'l en menors quantitats. El comer detallista s el que compra a l'engrs a distribudors (o directament de productors) i els ven al consumidor final.

Histria del comer .
Orgens.

Els orgens del comer es remunten cap a finals del neoltic, quan l'agricultura va ser descoberta.
Al principi, l'agricultura que es practicava era una agricultura de subsistncia, on les collites obtingudes eren les justes per a la poblaci dedicada als afers agrcoles. Tanmateix,, a mesura que nous desenvolupaments tecnolgics anaven incorporant-se al dia a dia dels agricultors, com per exemple la fora animal, o l's de diferents estris, les collites obtingudes eren cada cop ms grans. Aix va arribar el moment propici pel naixement del comer, condicionat per dos factors:
Les collites obtingudes eren ms grans que el necessari per la subsistncia de la comunitat.
Ja no era necessari que tota la comunitat es dediqus a l'agricultura, per tant part de la poblaci va comenar a especialitzar-se en altres afers, com el treball del ferro o de la terrissa.

Per tant, els excedents de les collites van comenar a intercanviar-se amb altres objectes en qu altra comunitat estava especialitzada. Normalment aquests objectes eren elements per a la defensa de la comunitat (armes), dipsits per poder transportar o emmagatzemar els excedents alimentaris (cnters, mfores, etc.), noves |ferramentes agrcoles (aixades de metall), o incls ms endavant objectes de luxe (espills, arracades, etc).

Aquest comer primitiu, no sols va suposar un intercanvi local de bns i aliments, sin tamb un intercanvi global d'innovacions cientfiques i tecnolgiques, entre d'altres, el treball en ferro, el treball en bronze, la roda, el torn, la navegaci, l'escriptura, noves formes d'urbanisme, i un llarg etctera.

A ms a ms de l'intercanvi d'innovacions, el comer tamb va propiciar un canvi  gradual de les societats. Ara la riquesa podia emmagatzemar-se i intercanviar-se. Van comenar a aparixer les primeres societats capitalistes tal i com les coneixem hui en dia, i tamb les primeres estratificacions socials. En un inici les classes socials eren simplement la gent del poblat i la famlia del dirigents. Ms endavant van anar apareixen altres classes socials ms sofisticades com els guerrers, els artesans, els comerciants, etc.

El bescanvi i el troc.
El bescanvi o troc directe era la manera en qu les antigues civilitzacions van comenar a comerciar. s tracta de intercanviar mercaderies per altres mercaderies d'igual valor. El principal inconvenient d'aquest tipus de comer s que les dues parts involucrades en la transacci comercial havien de coincidir en la necessitat de les mercaderies ofertes per l'altra part. Per solucionar aquest problema van sorgir una srie d'intermediaris que emmagatzemaven les mercaderies involucrades en les transaccions comercials. Aquests intermediaris molt a sovint afegien un risc massa elevat en aquestes transaccions, i s per aix que aquest tipus de comer evolucionar cap al troc indirecte.

El troc indirecte s on es pren un producte o objecte com a patr pel qual es valoren la resta de productes a bescanviar. A partir d'ac neix la moneda. Actualment ja s'ha superat aquest mecanisme i les societats es mouen nicament per ttols de crdit (bitllets): es valoren els productes a partir de valors arbitrries establerts sobre uns ttols de crdit emesos per una entitat de confiana i solvent que pagar a qui tingui el ttol de crdit aquella quantitat en algun metall precis. Tot i que, actualment, en la prctica el comer es mou bescanviant ttols de crdit (les monedes actuals tamb sn uns pseudottols de crdit, ats que el valor facial no es correspon al valor intrnsec).

La introducci de la moneda.

La moneda, o el diner, en una definici ms general, s un mitj acordat en una comunitat per l'intercanvi de mercaderies i bens. El diner, no sols ha de servir per l'intercanvi, sin que tamb s una unitat de comptatge i una eina per emmagatzemar valor. Histricament hi han hagut molts tipus diferents de diners, des de porcs, dents de balena, el cacau, o tipus determinats de closques marines. Tanmateix,, sens dubte el ms ests al llarg de la histria s l'or.

L's del diner en les transaccions comercials va suposar un gran avan en l'economia. Ara ja no calia que les parts implicades en la transacci necessitaren les mercaderies de la part oposada. Civilitzacions ms avanades, com els romans, van estendre aquest concepte i van comenar a encunyar monedes. Les monedes eren objectes especialment dissenyats per aquest afer. Encara que aquestes primitives monedes, al contrari de les monedes modernes, tenien el valor de la moneda explicit en ella. s a dir, que les monedes estaven fetes de metalls com or o argent i la quantitat de metall que tenien era el valor nominal de la moneda.

L'nic inconvenient que tenia el diner era que al ser un acord dins d'una comunitat, podia tenir no sentit un diner fora de context. Per exemple, si l'element d'intercanvi d'un comunitat eren dents de balena, aquelles dents no tenien cap valor fora de la comunitat. s per aix que una mica ms endavant va sorgir el concepte de divisa. La divisa, ara s, s un element d'intercanvi acceptat en una zona molt ms amplia que no la prpia comunitat. La divisa ms habitual era l'or pur, encara que al llarg de la histria tamb han aparegut altres, com la sal o el pebre. Les divises van facilitar el comer inter-continental en gran mesura.

Les rutes comercials.
Al llarg de la edat mitjana, van comenar a sorgir unes rutes comercials intercontinentals que intentaven suplir l'alta demanda europea de bns i mercaderies, sobretot de luxe. Entre les rutes ms famoses destaca la Ruta de la Seda, per tamb n'hi havia d'altres d'importants, com les rutes d'importaci de pebre, de sal o de tints.

El comer a travs d'aquestes rutes molt poques voltes era un comer directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de quilmetres, fins arribar a les riques corts europees. Malgrat aix, aquestes primeres rutes comercials ja van comenar a fer plantejar-se als estats la regulaci de la importaci. Fins i tot va haver moments que es va prohibir l's de la seda per a la vestimenta en el sexe mascul, a fi de rebaixar el consum d'aquest car producte.

Les Croades van ser una important ruta comercial creada de manera indirecta. La ruta que es va crear a ran del moviment de tropes, subministres, armes, artesans especialitzats, botins de guerra, etc. va reactivar l'economia de moltes regions europees. Aquest mrit s'atribueix en part al rei angls Ricard I Cor de Lle, que al involucrar-se en la Tercera Croada va aconseguir importants victries comercials per a Europa, com per exemple el restabliment de la Ruta de la seda i la recuperaci de les rutes de pebre.



La banca.

Cap a finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement va sorgir a Europa un nou concepte comercial: la  banca. Una banca o banc era un establiment monetari amb una serie de serveis que van facilitar molt el comer. Els pioners en aquesta rea van ser xicotets canvistes que actuaven en fires anuals i bsicament es dedicaven a realitzar canvis de moneda cobrant una comissi. Aquests canvistes van anar creixent, fins el punt que van aparixer les grans famlies de banquers europees com els Medici o els Pitti.

Un altre dels serveis oferts pels bancs era el transport de diners. Es podia ingressar diners en un establiment i desprs anar a altre establiment del mateix banc i retirar-los, fins i tot entre pasos diferents. Aquest servei en particular va propiciar molt el comer internacional en fires, on els comerciants podien tornar als seus pasos d'origen sense que els seus diners corregueren el perill de ser robats per roders.

Ms endavant van aparixer altres serveis bancaris que tamb van ajudar molt a desenvolupar el comer, com el paper-moneda i la lletra de canvi.

L'era dels descobriments.

Sobre el 1400, la disrupci de l'Imperi Mongol i el creixement de l'Imperi Otom fa ver que totes les rutes de comer europees amb l'est quedaren bloquejades. La recerca de noves rutes, l'  aparici del capitalisme mercant i el desig d'explorar el potencial d'una economia global, va impulsar a Europa a l'era dels descobriments.

Aix doncs, Europa es va bolcar en la recerca de noves rutes cap a l'ndia per tal de restablir la importaci d'espcies. Tanmateix, finalment, van ser Portugal i Espanya els dos pasos que van obtenir el monopoli d'aquestes rutes, gracies al treball d'exploradors com Cristfor Colom, Vasco da Gama, Fernando de Magallanes o Juan Sebastin Elcano.

El descobriment d'Amrica pels europeus va suposar un altre pas en el comer europeu. El nou flux d'or que obtenien els espanyols de manera "quasi-gratuta" a Amrica del Sud, va sanejar i consolidar les xarxes comercials i de capital europees. La banca europea va crixer d'una manera exponencial i van comenar a sorgir els grans bancs europeus, com el Banc d'Amsterdam, el Banc de Sucia o el Banc d'Anglaterra.

Les expedicions comercials.
El domini espanyol i portugus de les noves rutes establertes, va forar a altres potncies europees, com Anglaterra i Holanda, a buscar rutes alternatives. Aquests pasos es van dedicar a explorar sistemticament l'oce ndic i Pacfic. Aquestes expedicions comercials van ser el comenament de l'imperi Britnic.

El mercantilisme.

El mercantilisme s aquella teoria econmica que suporta que la riquesa d'un pas est basada nicament amb els subministres d'or i argent. D'ac es deriva que s'han de potenciar les exportacions mentre que s'han de gravar fortament amb aranzels les importacions. Aquesta teoria va calar intensament als estats europeus als segles XVII i XVIII, i s un dels principals motius que van propiciar el colonialisme. Els pasos havien de ser el mxim independents possibles per tal de no haver importar gaire recursos d'altres pasos. Per aquest motiu els pasos europeus van crear una densa xarxa de colnies que subministraven a la metrpoli tots aquells bens necessaris.

La idea de qu la riquesa mundial era fixa i que l'nic mitj per aconseguir ms riquesa era absorbint altre pas, va motivar les grans guerres europees dels segles XVII i XVIII, com per exemple totes les guerres Anglo-Holandeses.

Grcies a les teories econmiques de Adam Smith i la teoria econmica liberal, es va anar deixant de banda el mercantilisme. D'aquesta manera, es van comenar a  concebre idees com que les dues parts d'una transacci comercial poden eixir beneficiades, ja que els bens intercanviats sn ms valuosos pels nous propietaris, o que l'or s simplement un mineral groc i que s valus per que hi ha poc.

El comer transatlntic.
 
Abans del segle XIX les travessies transatlntiques entre Amrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perills. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir ms rpides i segures. Aleshores van comenar a sorgir grans companyies oceniques amb travessies molt freqents. Prompte, el fet de construir el transatlntic ms gran, rpid o luxs, es va convertir en un smbol nacional.

Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlntiques amb dest Nord Amrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comer transatlntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amrica, i com a conseqncia, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlntiques i tot el trnsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amrica i una de les ciutats ms importants del mn. A ms a ms, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat tamb era el dest de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, aix com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amrica, sempre s'assumia que el dest era Nova York, a menys que no s'indiqus el contrari.

El capitalisme.

El capitalisme s el sistema econmic que es va instituir a Europa entre els segles XVIII i XIX. El fonament del capitalisme s l'establiment de companyies especialitzades en la compra, producci i venda de bns i serveis, en un mercat lliure del control de l'estat. L'nica regla que regeix en un sistema capitalista pur s la llei de l'oferta i la demanda. Aquesta regla fixa els preus en funci del grau de necessitat de les mercaderies per part del comprador, en relaci al grau de necessitat de capital del venedor (tamb relacionant amb la quantitat de mercaderies emmagatzemades pel venedor).

Reaccions teriques al comer capitalista.
Al llarg del segle XIX, davant el vertebrament d'un comer capitalista basat en la propietat privada dels mitjans de producci, els moviments de treballadors organitzats crearen i acompanyaren les seves reivindicacions de millora i de creaci d'una societat nova de pensament econmic que volia transformar  o destruir en algunes doctrines  l'organitzaci del comer. Aquests pensadors inscrivien les seves teories sobre el comer dins els corrents de la famlia socialista, tals com el cooperativisme, el mutualisme, el sindicalisme, el socialisme reformista, el socialisme marxista, el comunisme marxista, l'anarquisme collectivista i el comunisme llibertari.

Per exemple, dins el comunisme llibertari es donava una gran importncia al consum i es creia que el comer s'havia de supeditar a aix; dhuc algun anarquista considerava que el consum garantia els pilars del treball i la producci. Doncs, la revoluci social en suprimir la propietat privada dels mitjans de producci i socialitzar-los tamb modifica en essncia el comer.  Alexander Berkman, un dels representants ms importants al segle XX del comunisme llibertari parteix del postulat que tota acci de compra i venda es basa en la propietat privada. En conseqncia, la socialitzaci de la propietat privada acabar amb ambds mecanismes. La propietat social o pblica dels mitjans de producci, canvi i transport suposaran que tota matria primera, producte o servei sigui pblic, de la comunitat collectiva i solidria que ensems gestiona i distribueix les matries, productes o serveis,  sigui pblica; s per aix que el comer ser lliure i descapitalitzat, aix s, que prescindir del capital o qualsevol forma de pagament monetria. El comer es transformaria de tal manera que desapareixeria, dhuc l'intercanvi desapareixeria. La filosofia comunista llibertria addueix a aix que la transacci que hi hauria fora la segent: l'obrer que fabrica un producte el posar a l's de la comunitat, del qual un agricultor se'n podr beneficiar, segons les seves necessitats; alhora, aquest obrer podr emprar lliurement i segons les seves necessitats els productes agrcoles que el camperol haur posat dins el mercat comunitari. Aquest seria el mecanisme al qual quedaria redut el comer. Hom obtindria dels mercats tot all que necessits, alhora que hom hi aportaria el producte del seu treball. La "venda" seria l'aportaci del producte i la "compra" la recollida del producte als mercats per altri. L'abundncia comunista, teoritzada per Piotr Kropotkin s la base que permet de desplegar tota aquesta argumentaci. En una societat on hi ha el benestar i la garantia que els productors, lliures i propietaris tots  a travs de la comunitat, societat, poble, etc. , forneixen els mercats on ells mateixos i d'altres productors s'abastiran d'all que necessiten. Per a l'anarquista comunista s un intercanvi lliure i directe, sense l'intermediari que s el diner . Aquest tipus de "comer" s'ha anomenat cientficament socialitzaci dels bns de consum. s en aquest punt on es diferencia el comunisme del socialisme, per tal com el socialisme no preveu aquesta prctica.

Les innovacions en el transport.

Abans de la revoluci del transport del segle XIX, les mercaderies de consum havien de ser manufacturades prop del lloc de dest. Era econmicament inviable transportar mercaderies des d'un lloc distant. Junt amb la Revoluci Industrial es van dur a terme una serie d'innovacions en el transport que van revitalitzar el comer.  Ara les mercaderies podien ser manufacturades en qualsevol lloc i ser transportades d'una manera molt barata a tots els punts de consum.

Una de les primeres aportacions de la revoluci del transport va ser el ferrocarril. Gran Bretanya va ser la pionera en aquest mbit, i a conseqncia d'aix, en l'actualitat t la xarxa de ferrocarrils ms densa del mn. En Espanya la primera lnia de ferrocarril es va construir en 1840 entre les poblacions de Matar (el Maresme) i Barcelona (el Barcelons).

En altres llocs d'Europa i d'Estats Units, tamb van tenir molta importncia el transport fluvial. Es va comenar a eixamplar i aprofundir molts rius per tal de fer-los navegables. I una mica ms endavant en moltes regions es va comenar a construir denses xarxes de canals navegables.

Finalment, l'aparici de l'autombil i la construcci sistemtica de carreres, va provocar que les mercaderies es pogueren transportar just al punt exacte del seu consum, s el que es coneix com distribuci capillar mercaderies.

El colonialisme i el neo-colonialisme.

El colonialisme s un sistema en el qual un estat clama sobirania sobre altre territori fora dels seus lmits, i la gent que l'habita. A sovint, per facilitar la dominaci de l'economia, recursos, fora laboral o incls els seus mercats. En canvi, el neo-colonialisme, encara que t els mateixos objectius: dominaci econmica, comercial, etc; utilitza altres mitjans de pressi indirectes, com estratgies financeres, econmiques o comercials.

Freqentment, el estat colonitzador crea monopolis estatals, encara que de vegades sn privats, per explotar els recursos de la colnia. Un clar exemple d'aquest monopolis s el British East India Company, que va ser una de les organitzacions ms grans i potents de la seua poca, al tenir prcticament tot el monopoli d'exportaci de recursos de l'ndia. Altre monopoli comercial important en l'edat mitjana va ser la Lliga Hansetica. En l'actualitat, i com a conseqncia del neo-colonialisme, empreses petrolferes posseeixen grans monopolis d'extracci a pasos d'frica, sia o Amrica del Sud.

El proteccionisme i les rees de lliure comer.

El proteccionisme s una poltica econmica que tracta de promocionar les indstries domstiques mitjanant la imposici de taxes i altres regulacions per desencoratjar les importacions. En l'actualitat els pasos del Primer Mn tracten d'eliminar aquestes barreres fent rees de lliure comer, on el comer dins d'aquesta rea no t cap tipus de taxes ni regulacions.

Malgrat aix, encara existeixen alguns proteccionismes en el Primer Mn, com la agricultura en EUA i Europa. En quant a les rees de lliure comer, una de les ms importants en l'actualitat s la Uni Europea, que va comenar sent simplement una zona de lliure comer (Comunitat Econmica Europea).

Organitzaci del comer actual.
L'Organitzaci Mundial del Comer.

L'Organitzaci Mundial del Comer (OMC) s una organitzaci internacional amb seu en Ginebra (Sussa), que vigila els tractats comercials d'entre els seus membres. Fou creada en 1995 com un secretariat per administrar els Acords Generals de Taxes i Comer, uns tractats comercials de la postguerra mundial, el qual va cedir moltes competncies a la OMC.

La globalitzaci.
La globalitzaci, des del punt de vista econmic, s una tendncia derivada del neo-colonialisme que tracta de fer una  zona de lliure comer a nivell internacional. La globalitzaci neix com conseqncia de la necessitat rebaixar costos de producci per tal de donar l'habilitat al productor de ser competitiu en un entorn global.

Nombrosos grups pacifistes i ecologistes reclamen en contra d'aquesta tendncia, a favor d'altres poltiques ms proteccionistes. Altres grups sindicalistes tamb estan fortament oposats a la globalitzaci, car les multinacionals traslladen llocs de treball des dels pasos del Primer Mn fins a pasos del Tercer Mn, amb sous molt ms baixos.

Tipus de comer.
 Comer d'esclaus;
 Comer electrnic;
 Comer internacional;
 Comer just;

Temes relacionats.

 Aparadorisme;
 Adam Smith;
 Bloc comercial;
 Consumisme;
 Economia internacional;
 Eixos comercials;
 Fira;
 Guerra comercial;
 Integraci econmica;
 Lliure comer;
 Negoci;
 Propietat intellectual;
 Teoria del comer internacional;
 Venda al major;
 Venda al detall;

 Referncies .


Bibliografia.

BERKMAN, Alexander: El ABC del comunismo libertario. Madrid: Jcar, 1981. ISBN 84-334-1588-3;
CRDABA, Marciano: Campesinos y revolucin en Catalua. Madrid: Fundacin Anselmo Lorenzo, 2002. ISBN 84-86864-54-3;
COLE, G. D. H.: Historia del pensamiento socialista (vols. I i II). Mxico D.F.: Fondo de Cultura Econmica, 1958. ISBN 968-16-0465-2;
GEORGI, Frank (ed.): Autogestion: La dernire utopie?. Paris: Sorbonne, 2003. ISBN 2-85944-485-8;
GUILLN, Abraham: Economia libertaria. Madrid: Fundacin Anselmo Lorenzo, 1990. ISBN 84-86864-04-6;
GURVITCH, George: Proudhon. Madrid: Guadarrama, 1974. ISBN 84-250-0181-1;
WOODCOCK, George: El anarquismo. Barcelona: Ariel, 1979. ISBN 84-334-6513-2;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21079" title="Rass" nonfiltered="4036" processed="4009" dbindex="9054">
El Rass s una regi histrica d'Occitnia, al sud-oest de l'actual departament francs de l'Aude. La capital s Lims (Limoux). L'antiga Rhedae estava situada no gaire lluny de Lims, potser a l'actual Les Banhs de Rnnas (Rennes-les-Bains) o mes probablement Rnnas del Castl (Rennes-le-Chteau).


 Histria .

 Perode visigot.

Es diu que l'origen del Rass est en una petita vila romana, Rhedae, on un bisbe catlic de Narbona es va retirar expulsat per un bisbe arri. No sabem si va ser molt de temps. Als diversos concilis de Toledo apareixen repetidament els arquebisbes (bisbes de la capital d'una de les provncies visigodes) de Narbona, sempre arrians. Amb el regnat de Recared (686-701) ja es va retornar l'oficialitat a la religi catlica, aix que abans de l'any 600 ja no hi devia haver bisbe a Rhedae, i probablement molt abans tampoc.

L ltim rei visigot i la conquesta musulmana.

El 714 el rei visigot quila, que estava a Damasc, enlluernat pel califa, renuncia a la corona juntament amb els seus tres fills Olmund, Ardabast i quila. Aquest s el ttol jurdic del domini musulm a Hispnia. Es va crear el valiat d'Hspalis (Sevilla), que desprs es va traslladar a Crdova. Els musulmans, que fins llavors s hi estaven com a aliats, esdevindran els sobirans del pas. La notcia es devia saber a la Tarraconense oriental i a la Septimnia, que era on ms suport tenia el rei quila I, el mateix 714. Mentre a la Cartaginense, la Btica i la Lusitnia els rabs i berbers ja hi havien posat peu, all encara no. Els magnats gots de la zona, i de ben segur molts altres fugits d'altres zones, van elegir un dels seus, Ard, quasi amb seguretat oposat a la poltica d'Aquila I, i amic dels francs.

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr no havia ocupat aquelles regions perqu eren aliades. Per el 715, en conixer l'elecci d'Ard, segurament va decidir fer-ho. Per va ser assassinat a la primavera de l'any segent abans de l'inici de la campanya anual. El val d'Ifrqiya, de qui depenia el val d'Hispnia, no va enviar el seu successor al-Hurr fins a la tardor del 716. Va ser aquest val qui va fixar la capital a Crdova. Quan el 717 es va iniciar la campanya, molts magnats gots de la Tarraconense es van sotmetre voluntriament, cosa que va permetre al val pujar per l'Ebre i sotmetre altres ciutats com Pamplona. L'historiador al-Maqqari diu que al-Hurr va conquerir Brcino, a l'orient del pas. I tamb esmenta que va ser ell qui va atacar i destruir Trraco, cosa que oblig a fugir el bisbe sant Prsper i els seus companys clergues cap a Itlia. Aix devia passar cap al 718. Aix doncs, els seguidors d'Ard, o simplement els que s oposaven als musulmans, molts dels quals gots per tamb hispanoromans, fugiren cap a Septimnia i cap al regne dels francs (pels rabs, Ifranj), on se ls esmenta com a refugiats hispani o, simplement, els Hispani.

A la primavera del 719 al-Hurr va ser substitut i va ocupar el crrec al-Sahm al-Malik, enviat directament pel califa Sulayman, que va acabar decidint l'annexi de totes les terres en altre temps visigodes al califat. Fou segurament al-Sahm qui va creuar per primera vegada els Pirineus al 719, en qu la campanya militar anual va comenar tard. Narbona, emmurallada, resisteix, per el perill s'intueix. Al-Sahm no se'n torna, sin que espera a la mateixa Septimnia fins que passi l'hivern. Les principals fortaleses de la zona eren Rhedae i Carcassona, que protegia dels francs el sector oriental de la Septimnia. Ambdues devien estar prou ben emmurallades per resistir un atac. Abans de la tornada dels musulmans, l'arquebisbe de Narbona, i primera autoritat religiosa del que queda de regne visigot, fuig de la seva seu i es refugia a Rhedae. Potser l'hi acompanya Ard. Just a temps, perqu ben poc desprs, al 720, Narbona va ser presa per al-Sahm i els defensors passats a ganivet, i hi va establir una guarnici escollida. Besiers, Lodeva, Agde i Magalona es van sotmetre o van ser preses les setmanes segents. Per Nimes va resistir. El 721, al-Sahm va sortir de Narbona cap a Carcassona. Rhedae li quedava al sud, per no s'hi va acostar. Les muralles de Carcassona oferien la perspectiva d'una llarga resistncia i el val buscava conquestes o bot, o potser va tenir notcies que el duc Od o Eudes d'Aquitnia preparava un exrcit per combatre l. El cert s que va deixar Carcassona i va avanar fins a Tolosa, que pertanyia al regne dels francs. Desprs d'un setge d'uns dos mesos almenys, va assaltar la ciutat el juny, per es creu que justament en aquell moment varen arribar les forces militars reunides per Od, que el van derrotar, i va morir al combat (10 de juny del 721). En el lloc dels fets els soldats van proclamar val Abderrahman ben Abdullah al-Gafiki, inter lgicament, per que desprs va ser reconegut pel seu superior, el val d'Ifrikiya, al-Bashir Ibn Safuan, conegut per Ibn Hantala, qui va aconseguir una retirada digna cap a Narbona a pesar que la ruta estava tallada per la fortalesa de Carcassona i, ms al sud, per la de Rhedae. Desprs es van plantejar qestions poltiques que no sn del cas aqu, per que van tallar tota iniciativa militar i van afavorir la continutat de poders locals autnoms, segurament dirigits per comtes, a Carcassona, Rhedae i Nimes. Si Ard encara era viu, el seu regne s havia redut a aquests tres comtats.

Poc desprs es va nomenar un val definitiu, crrec que va recaure en Anbassa ibn Suhaym al-Kalb (agost del 722), qui durant tres anys seguits (722, 723 i 724) va enviar els seus exrcits, manats per subalterns (al comenament potser el mateix val inter sortint Abd-ar-Rahman al-Ghafiq), a la Septimnia, per sense poder sotmetre Carcassona o Nimes. Sembla que els musulmans es preocupaven noms d'obtenir bot, per en canvi conquistar una vila emmurallada requeria esforos i sacrificis. Tamb en aquest temps hi va haver conflictes poltics derivats de la mort del califa Yazid I, i la successi del seu germ Hixam I. Finalment, el 725, Anbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de Narbona, es dirig a Carcassona i la va rendir. La ciutat va obtenir un pacte de capitulaci dels de tipus Ahd, en qu es deia que la meitat dels districtes de la ciutat passaven als musulmans, que s hi establirien, si b el comte got conservaria les seves funcions. Caiguda Carcassona, s molt probable que Rhedae se sotmets tamb, per no en queda constncia. El que s se sap s que immediatament Anbassa es va dirigir a l'altra punta de la Septimnia, va sotmetre Nimes i la va obligar a signar un pacte de capitulaci tamb de tipus Ahd. Milers de refugiats hispani van passar al regne dels francs. Des del seu nomenament, Anbassa havia doblat els impostos als cristians i ordenat confiscacions als jueus, i amb aix havia provocat revoltes allades en altres punts de l'antic regne visigot. El 726, Anbassa va tornar a atacar Ifranj, per va morir en el combat i el va succeir Yahya al-Kalb, qui, per ordre del califa mateix, va reconixer les injustcies d'Anbassa en relaci a la recaptaci d'impostos i a les confiscacions, i va tornar a la situaci anterior al 722, i fins i tot va retornar all percebut o confiscat indegudament. Per sembla que la llavor de la rebellia ja estava posada, perqu el 722 es revolta un grup petit a Astries, i poques setmanes desprs se li uneix el dux Pedro de Cantbria i els seus muntanyesos; el 723 es revoltaren els vascons, i el 724 la regi aragonesa.

Rass, comtat del regne dels francs.

Vegeu Comtat de Rass





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21083" title="Albert Camus" nonfiltered="4037" processed="4010" dbindex="9055">


Albert Camus ( Mondovi, Algria 1913 - Villeblevin, Frana 1960 ) fou un escriptor i filsof francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l'existencialisme.

Biografia.
Va nixer el 7 de novembre de 1913 a la ciutat de Mondovi, avui dia anomenada Dran i situada a Algria,  en aquells moments sota l'ocupaci francesa. De pare francs, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Cathrine Sintes) nta d'emigrants menorquins a Algria, va ser educat per l'via materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins el 1940. Ingress a la Universitat d'Algria per estudiar filosofia, universitat on es gradu el 1935.

Desprs de militar al partit Comunista va tenir problemes amb el Govern General d'Algria i es trasllad l'any 1940 a Pars, on fou secretari de redacci del diari Paris-Soir. Durant la Segona Guerra Mundial va collaborar amb el diari Le Monde Libertaire i fou membre de la Federaci Anarquista Francfona, i inici les seves collaboracions amb Jean-Paul Sartre.

Camus va morir el 4 de gener de 1960 a la ciutat de Villeblevin, situada al departament francs de Yonne, a conseqncia d'un accident de cotxe. Fou enterrat a Lourmarin, poblaci situada al departament de Vaucluse de la regi de Provena-Alps-Costa d'Atzur.

Obra literria.

Amb la seva arribada a Pars es relacion amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolup la seva carrera d'escriptor i filsof. La seva relaci acab el 1952 degut a un article de Francis Jeanson publicat a la revista Les Temps Modernes, on Sartre recriminava a Camus que la seva revolta era "deliberadament esttica".

En les seves obres va elaborar una reflexi sobre la condici humana. Rebutjant la formulaci d'un acte de fe en Du, en la histria o en la ra, es va oposar simultniament al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l'home de la seva condici humana i que Albert Camus ho denomin Filosofia de l'absurd.

El 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva important producci literria, que amb sinceritat illumina els problemes de la conscincia humana de la nostra poca.

Obra seleccionada.


Novella.
1942: L'tranger;
1947: La Peste;
1956: La Chute;
1971: La Mort heureuse, obra pstuma;
1995: Le premier homme, obra pstuma i incompleta;

Histries curtes.
1954: La Femme Adultre;
1957: L'exil et le royaume;
1957: L'Hte;

No ficci.
1937: L'envers et l'endroit;
1942: Le Mythe de Sisyphe;
1946: Combat;
1951: L'Homme rvolt;
1957: Rflxions sur la guillotine;
1962: Carnets, 1935-1942;
1965: Carnets, 1943-1951;

Teatre.
1938: Caligula, estrenada el 1945;
1944: Le Malentendu;
1948: L'tat de sige;
1949: Les Justes;
1959: Les Possds;

 Enllaos externs .


  Biblioweb;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1957;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21084" title="Gerberga" nonfiltered="4038" processed="4011" dbindex="9056">
Gerberga (?-834), monja carolngia

Orgens familiars.

Filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austrsia, filla de Carloman I, rei dels francs. Germana de Bernat de Septimnia, duc de Septimnia i de la Gtia, de Ber, primer comte de Barcelona, de Gaucelm, comte de Rossell i Empries, i d'Heribert. 

Fets destacables.
Destinada a la vida religiosa per la seva famlia, va ser monja. Desprs d'una batalla a les guerres civils de l'Imperi Carolingi, l'emperador Lotari I va ordenar la seva execuci a Chalon-sur-Sane l'any 834 i fou llanada al riu Saona dins d'una bta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21085" title="Euclides" nonfiltered="4039" processed="4012" dbindex="9057">



Euclides (en grec:         ), tamb conegut com Euclides d'Alexandria (c. 365   275 aC) fou un matemtic grec, conegut en el dia d'avui com "el pare de la geometria". Va nixer a Alexandria (Egipte) i va viure en temps de Ptolemeu I Ster i va estudiar a l'escola d'Alexandria. Fou el fundador de l'escola de matemtiques de la ciutat.

El seu treball ms fams va ser els Elements, considerat sovint el llibre de text de ms xit de la histria. S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomtrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes. Tamb va escriure sobre perspectiva, seccions cniques, geometria esfrica i teoria de nombres.

Biografia.
Es coneixen molt pocs detalls de la seva vida, tret de que va viure a Alexandria (Egipte). Existeixen altres dades, per sn poc fiables. Alguns autors rabs afirmen que era fill de Nucrates, i es consideren tres hiptesis:

 Euclides fou efectivament el personatge histric que va escriure Els Elements i la resta d'obres atribudes a ell.
 Euclides fou el lder d'un equip de matemtics que treballaven a Alexandria. Tots ells van contribuir a escriure les obres completes d'Euclides, fins i tot firmant llibres amb el nom d'Euclides en data posterior a la mort d'aquest. ;
 Les obres completes d'Euclides foren en realitat escrites per un equip de matemtics d'Alexandria que van prendre el nom d'Euclides del filsof Euclides de Megara, que havia viscut uns cent anys abans.

Procle, que fou el darrer gran representant de la filosofia grega, va escriure cap a mitjans del segle V dC -vuit segles desprs- un seguit de comentaris sobre el llibre I dels Elements. Aquests comentaris han acabat resultant una font d'informaci molt valuosa sobre la histria de les matemtiques a l'antiga Grcia. Dels seus comentaris, per exemple, sabem que Euclides va incorporar les aportacions d'Eudox en relaci a la teoria de la proporci, i de Teetet sobre els poledres regulars.

Els Elements.



L'objectiu dels Elements d'Euclides fou el de reunir els molts resultats matemtics que s'havien anat originant, i presentar-los sota una estructura coherent i estructurada. D'aquesta manera, se'n facilitava l's i es podia fer servir com a referncia. A ms, Euclides hi detalla un seguit de proves matemtiques que serveixen com a model de rigor i construcci de les demostracions matemtiques durant segles. Per aquest motiu, se'l considera un dels llibres ms importants en tota la histria de la cincia, i probablement el ms important en tota la histria de les matemtiques.

Els Elements d'Euclides s un tractat que es divideix en tretze llibres, la major part dels quals es dediquen a l'estudi de la geometria: els llibres I, III, IV i part del XII sn de geometria plana, el XI, XIII i l'altra part del XII de geometria a l'espai. Els llibres II, V, VI i X sn d'lgebra, i els llibres VII, VIII i IX es dediquen a l'estudi de l'aritmtica. Els quatre primers llibres ms els VII, VIII, IX son considerats provinents del pitagrics. Els V, VI i XII a Eudox, el X i el XIII a Teetet i l'XI a l'escola jnica.

A la part dedicada a la geometria, es presenta de manera formal, partint nicament de cinc postulats, l'estudi de les propietats de lnies, plans, cercles, esferes, triangles i cons. Els teoremes d'Euclides de geometria sinttica continuen sent els que s'ensenyen a l'escola avui en dia. Entre d'altres, destaquen, per exemple, que "la suma dels tres angles interiors de qualsevol triangle fan 180", o que "en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa s la suma dels quadrats dels catets", el conegut teorema de Pitgores.

El sistema geomtric descrit als Elements es va considerar durant ms de dos millennis l'nica geometria possible. No obstant, avui en dia el considerem un tipus determinat de geometria, la geometria euclidiana, per distingir-lo de les geometries no euclidianes que els matemtics van descobrir el segle XIX. L'aparici de noves geometries prov de canviar el cinqu axioma de la geometria, que estableix que per un punt exterior a una recta, hi passa nicament una recta parallela a aquesta.

Tot i que normalment es dna la importncia en els continguts geomtrics dels Elements, els seus resultats referents a teoria de nombres tamb sn fonamentals. Euclides parla de la connexi entre els nombres perfectes i els primers de Mersenne, dna una demostraci sobre la infinitud dels nombres primers, estudia la divisibilitat, tracta el lema d'Euclides de factoritzaci -que porta al teorema fonamental de l'aritmtica sobre la factoritzaci nica en nombres primers-, i dna l'algorisme d'Euclides per trobar el mxim com divisor de dos nombres, que s el ms rpid que existeix.

Obres d'Euclides.


Els llibres atributs a Euclides sn: 

1.          (Els  elements) ;

2.          (La Data) Molt relacionat amb els primers quatre llibres dels Elements. Tracta del tipus d'informaci donat en problemes geomtrics, i de la seva naturalesa.

3.         ,           (Tractat de Msica) ;

4.                  (La divisi de l'escala) ;

5.           (Aparences del cel o Fenomena) Un tractat sobre l'astronomia de posici, que es conserva en grec. s fora similar a una obra d'Autlic, "Sobre la moci de l'esfera".

6.        (ptica) s el tractat grec que es conserva ms antic sobre la perspectiva. En les seves definicions Euclides segueix la tradici platnica, que afirma que la visi s causada per raigs que emanen de l'ull. Euclides descriu la mida aparent d'un objecte en relaci a la seva distncia de l'ull, i investiga les formes aparents de cilindres i cons quan sn vistos des de diferents angles. Pappus va considerar que aquests resultats eren importants en astronomia i va incloure l'ptica d'Euclides, juntament amb els seus "Fenomens", en un compendi d'obres menors que calia estudiar abans de l'Almagest, de Claudi Ptolemeu.

7.            (Catptrics) Tracta de la teoria matemtica dels miralls, en particular de les imatges formades en miralls cncaus plans i esfrics. La seva atribuci a Euclides s dubtosa, el seu autor podria haver estat Te d'Alexandria.

8.                         (Sobre les divisions) Noms se'n conserva una part, d'una traducci a l'rab. S'ocupa de la divisi de figures geomtriques en dues o ms parts iguals o en parts de proporcions donades. s similar una obra del segle III dC d'Her d'Alexandria.

9.                ( Quatre llibres sobre seccions cniques) Actualment perdut. Fou un treball sobre seccions cniques que va ser ampliat per Apolloni de Perga en un llibre fams sobre aquest mateix tema. s probable que els primers quatre llibres de l'obra d'Apolloni provinguessin directament d'Euclides. Segons Pappus, "Apolloni, havent completat els quatre llibres de cniques d'Euclides, i havent-ne afegit quatre ms, va deixar vuit volums de cniques". Les cniques d'Apolloni rpidament van substituir l'obra original, i a l'poca de Pappus, el treball d'Euclides ja s'havia perdut.

10.                   (Tres llibres de porismes) Perduts. Podria haver estat una ampliaci de la seva feina en les seccions cniques, per no s'acaba de saber del cert el significat del ttol.

11.                          (Dos llibres sobre els llocs geomtrics) Tractava sobre els llocs geomtrics sobre superfcies o llocs geomtrics que eren ells mateixos superfcies. En una interpretaci posterior, es t la hiptesi que l'obra podria haver tractat de superfcies qudriques.

12.                                ;

13.                (Sobre les fallcies) Un text sobre els errors en el raonament.

Les obres que ens han arribat sc cinc: La Data, Sobre les divisions, Catptrics, Aparences del cel i ptica. Per fonts rabs, se li atribueixen a Euclides diversos tractats sobre mecnica. "Sobre all pesat i el lleuger" cont, en nou definicions i cinc proposicions, les nocions aristotliques de moviment dels cossos i el concepte de gravetat especfica. "Sobre l'equilibri" tracta la teoria de la palanca tamb d'una manera axiomtica, amb una definici, dos axiomes, i quatre proposicions. Un tercer fragment, sobre els cercles descrits pels extrems d'una palanca mbil, cont quatre proposicions. Aquestes tres obres es complementen de tal manera una amb l'altra que s'ha suggerit que sn romanents d'un nic tractat de mecnica escrit per Euclides.

Referncies.


Enllaos externs.

Els Elements d'Euclides, en catal;
Biografas de matemticos: Euclides, Centro Virtual de Divulgacin de las Matemticas. ;
Euclid's Elements Els Elements, en angls, amb informaci complementria. ;
Biografia d'Euclides, al MacTutor. ;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21089" title="Tungst" nonfiltered="4040" processed="4013" dbindex="9058">


El tungst o wolframi s un element qumic de nombre atmic 74 que es troba en el grup 6 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s W.

s un metall escs en l'escora terrestre, es troba en forma d'xid i de sals en certs minerals. De color gris acerat, molt dur i dens, t el punt de fusi ms elevat de tots els elements. S'usa en els filaments de les lmpades incandescents, en resistncies elctriques i, aliat amb l'acer, en la fabricaci d'eines.

 Histria .
El 1779, Peter Woulfe, estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element.

El 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un cid (anomenat "cid tngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.

El 1783, a Espanya, els germans Juan Jos de Elhyar i Fausto de Elhyar i Zubice troben un cid a partir de la wolframita idntic a l'cid tngstic. Aconseguixen allar el nou element per mitj d'una reducci amb carb vegetal en el laboratori de la Societat Basca, a Vergara. Publiquen Anlisi qumic del volfram i examen d'un nou metall que entra en la seva composici descrivint aquest descobriment.

La paraula tungst procedix del suec; tung es tradux com "pesat" i sten, "pedra", s a dir, "pedra pesada". La paraula wolframi procedix de les alemanyes wolf i rahm, podent significar "poc valor".

 Abundncia i obtenci .
Hi ha tungst sobretot a Bolvia, Estats Units (a Califrnia i Colorado), Xina, Portugal, Rssia i Corea del Sud. No obstant, durant l'any 2002 el 75% del tungst procedia de la Xina.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21092" title="Aiss" nonfiltered="4041" processed="4014" dbindex="9059">
Aiss fou el cap de la rebelli contra Bernat de Septimnia al comtat d'Osona, del 826 al 827.

La seva personalitat s controvertida. Abadal pensa que era un magnat got, potser lloctinent o fidel de l'ex-comte de Barcelona Ber. D'altres l'identifiquen amb un rab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arab, val de Barcelona des d'almenys el 777 fins el 780.

Aiss residia confinat a Aquisgr des d'una data indeterminada. El 826 va fugir arribant a la Marca Hispnica, a la regi de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Ber), i se li van unir en la revolta en contra del nou comte, Bernat. Solament el castell de Roda de Ter es va resistir i fou destrut pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aiss i entre ells Guillem o Guillemundus, fill de Ber, que era comte de Rass i Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aiss va sotmetre a cstig el comtat de Cerdanya i la regi del Valls.

Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador Llus el Piets i la va rebre, bastant minsa per suficient per tenir a ratlla els rebels; tamb el van ajudar alguns nobles locals gots o hispani. Per aix Aiss es va veure obligat a sollicitar ajuda de l'emir de Crdova, Abd-al Rahman II, al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germ. L'emir va enviar al general Ubayd Allah conegut tamb com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'all va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la per sense xit, saquejant, aix s, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827).

Llus el Piets, mentrestant, assabentat de la incursi musulmana, va ordenar al seu fill Pip I d'Aquitnia, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un exrcit, per el reclutament fou lent i quan va estar format Abu Merwan ja estava retornant a territori musulm. Els rebels abandonaren el pas amb ells. Probablement, Aiss es va refugiar a Crdova, on ms tard, sospits de conspiraci, fou assassinat per ordre de l'emir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21093" title="Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arab" nonfiltered="4042" processed="4015" dbindex="9060">
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arab (en rab                                 ,  Ayx n ibn Sulaym n ibn Yaq  n al- Ar b ) (segles VIII-IX), ms conegut com Ayxun, fill del vali de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalb al-Arab.

Ayxun, juntament amb el seu pare Sulayman i el seu germ Matruh, es va unir a l'exrcit de l'emperadorCarlemany que es dirigia cap a Saragossa el 778. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arab. Ayxun y el seu germ Matruh es van aliar als bascons i a Roncesvalls van derrotar l'exrcit franc (778) i van alliberar al seu pare. Arran de l'assassinat del seu pare Sulayman l'any 780 per ordre del vali de Saragossa Hussayn al-Ansar, Ayxun va canviar de bndol i va prometre fidelitat a l'emir de Crdova, Abd-ar-Rahman I. Poc desprs, el 781, va participar a l'assalt que l'emir va dur a terme contra Saragossa i que va obligar Husayn a sotmetre's, aix com va intervenir en l'expedici posterior als territoris bascons i a la Cerdanya, per acabar a Barcelona on el seu germ Matruh va reconixer l'autoritat de l'emir, al mateix temps que l'emir el confirmava en el crrec.

Ayxun tenia dos servidors, Amrs  que ms endavant esdevindr el fams general Amrs ibn Yssuf  i Xabrit, que desprs del 785 es van convertir en servidors de Matruh, a qui van acabari matant el 791 o el 792.

Despres del 785 es perd la pista d'Ayxun. Ara b, s'especula que Ayxun podria haver estat capturat durant la presa de Girona pels francs i enviat a Aquisgr. D'aqu s'hauria escapat el 826, ja vell, per acabar dirigint la revolta dels gots del partit favorable a tenir relacions pacfiques amb els musulmans, el cap de la qual s anomenat a les crniques Aiss. La identificaci d'Aiss amb Ayxun no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidncies biogrfiques i semblances personals. Les notcies d'Ayxun provenen bsicament de l'obra de l'historiador rab Al-Udhr, que justament s un autor ben documentat. De ser certa la identificaci entre ambds personatge, Ayxun va exiliar-se a Crdova el 827 i hi va morir per odre de l'emir que sospitava que formava part d'una conspiraci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21094" title="Poloni" nonfiltered="4043" processed="4016" dbindex="9061">


El poloni s un element qumic en la taula peridica, el smbol del qual s Po i el nombre atmic s 84. 

Histria.
Tamb conegut com Radi F, el poloni fou descobert per Pierre i Marie Curie-Sk odowska el 1898, i fou reanomenat posteriorment en honor a la terra natal de Marie Curie, Polnia. En aquella poca, Polnia no era un pas independent i es trobava sota el domini de Rssia, Prssia i ustria, i Marie albergava l'esperana que aquest nomenament li donaria notorietat.

Fou el primer element descobert pel matrimoni Curie mentre investigaven las causes de la radioactivitat de la pechblenda. La pechblenda, desprs d'eliminar l'urani i el radi, era fins i tot ms radioactiva que aquests elements plegats. Aix els port a trobar el nou element, que mostr l'electroscopi separant-lo amb bismut.

El 2006 va adquirir certa notorietat arran de l'emmetzinament de l'exespia rus Alexander Litvinenko a Londres el 23 de novembre de 2006, presumiblement per part dels serveis secrets de Rssia.

El poloni s aproximadament 2,5 x 1011 vegades ms txic que l'cid cianhdric, i s'ha trobat al tabac com a contaminant.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Poloni ;
webelements.com - Poloni ;
environmentalchemistry.com - Poloni ;

Referncies.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21095" title="Talli" nonfiltered="4044" processed="4017" dbindex="9062">


El talli s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Tl i el seu nombre atmic s 81. Aquest metall gris i malleable s'assembla a l'estany per es descoloreix quan s exposat a l'aire. El talli s extremadament txic i s'usa en raticides i insecticides, per des que es pensa que probablement produeix cncer, el seu s s'ha limitat molt o fins i tot s'ha eliminat en molts pasos. Tamb s usat en detectors d'infrarojos. Tamb ha estat usat en alguns assassinats.
 Caracterstiques notables .


Aquest metall s molt tou i malleable i es pot tallar fins i tot amb un ganivet. Quan s'exposa a l'aire, primer t una llussor metllica per rpidament es torna d'un color gris blavs que recorda el plom (aix s'evita conservant-lo en petroli). Una pesada capa d'xid es forma a la superfcie del metall al deixar-lo en contacte amb l'aire. En presncia d'aigua, el talli forma l'hidrxid de talli.

 Aplicacions .
Diversos usos sn:
El sulfat de talli al ser inodor i inspid, va ser utilitzat en el passat com un raticida i un ver per les formigues. A diversos pasos aquest s ja no s perms degut al risc d'intoxicaci creuada. ;
Usat en materials semiconductors per rectificadors de seleni.
En equips de detecci de radiaci gamma.
Usat en el tractament d'infeccions a la pell. De tota manera aquest s s'ha limitat a causa de l'estret marge que hi ha entre la toxicitat i el benefici teraputic.
L'istop radioactiu talli201 (temps de semi-desintegraci de 73 hores) es fa servir per diagnstics en la medicina nuclear. ;
La conductivitat elctrica del sulfur de talli canvia amb l'exposici a llum infraroja, per aix s usat en fotocllules.
Els cristalls de bromur i iodur de talli han estat usats com a materials ptics infrarojos, perqu sn ms durs que altres materials i tenen transmissi a longituds d ona significativament ms llargues.
Combinat amb sofre o seleni i arsnic, el talli s'ha fet servir en la producci d'ulleres, i en general s'usa per produir vidres amb baixos punts de fusi i un alt ndex de refracci.
L'xid de talli ha estat usat en la fabricaci d'ulleres que tinguin un ndex de refracci alt.
L'amalgama de talli s usada en els termmetres per mesurar temperatures baixes, perqu congela a -58C (el mercuri pur es congela a -38C).
A ms a ms, l'activitat d'investigaci del talli tendeix a desenvolupar superconductors d'alta temperatura, materials que es poden usar en aparells de ressonncia magntica, emmagatzemament d'energia magntica, propulsi magntica; i transmissi i generaci d'electricitat.

Histria.
El talli (en grec         , thallos, que vol dir  branca verda ) va ser descobert per Sir William Crookes el 1861 a Anglaterra metre estava fent determinacions espectroscpiques pel telluri sobre residus d'una planta d'cid sulfric. El nom ve de la llum verda del seu espectre d'emissi. El 1862 Crookes i Claude Auguste Lamy van allar el metall.
Abundncia.
Encara que el metall s raonablement abundant a l'escora de la Terra amb una concentraci estimada de 0,7 mg/kg (0,7 ppm), la majoria es troba combinat amb minerals de potassi a argiles, sorres i granits, per no s extret d'aquests minerals. La major part del talli comercial prov de les traces presents en els sulfurs de coure, plom, zinc, entre altres.
El talli es troba en minerals com la crookesita, la lorandita, o la hutschinsonita. Tamb es troben traces de talli en pirites. A ms, hi ha molts minerals que contenen entre un 16 i un 60% de talli en forma de sulfurs o complexos de seleni amb antimoni, arsnic, coure, plom i plata, per no sn massa abundants i no tenen importncia comercial com a fonts d'extracci del talli.
Istops.
El talli t 25 istops que tenen una massa atmica entre 184 i 210. El sup>203Tl i el 205Tl sn els nics istops estables i el 204Tl s el radioistop ms estable amb un perode de semidesintegraci de 3,78 anys.
El talli-202 (perode de semidesintegraci de 12,23 dies) es pot formar en un ciclotr, metre que el talli-204 (perode de semidesintegraci de 3,78 anys) s'obt per activaci neutrnica de talli estable en un reactor nuclear.
Toxicitat.
 
El talli i els seus compostos sn molt txics i s'han de manipular amb molta cura. El contacte amb la pell s perills i s'ha de tenir una ventilaci adequada quan s'est fonent aquest metall. Els compostos de talli(I) tenen una gran solubilitat en l'aigua i sn molt fcils d'absorbir a travs de la pell. L'exposici a ells, no ha d'excedir els 0,1 mg per m de pell en un perode de 8 hores. El talli s sospits de produir cncer en els humans.
Part de la ra de la seva alta toxicitat s que quan est present en dissolucions aquoses, el talli monovalent (Tl+), t moltes semblances amb cations de metalls alcalins essencials, sobretot amb el potassi. De tota manera, molts altres aspectes de la qumica del talli difereixen bastant dels metalls alcalins, i la seva substituci interromp molts processos cellulars.
La toxicitat del talli ha portat al seu s (ara en dess en molts pasos) com a ver per rates i formigues.
Entre els efectes que produeix l'enverinament per talli hi ha la alopcia (que va fer que es fes servir per depilar abans del descobriment de la seva alta toxicitat) i danys en els nervis perifrics (cosa que fa que els enverinats tinguin la sensaci d'estar caminant sobre carb calent). El talli va ser una arma d'assassinat efectiva abans que es comprenguessin els seus efectes i es descobrs el seu antdot, el blau de Prssia.
Tractament i descontaminaci interna.
Un dels mtodes d'eliminar el talli (tant si s radioactiu com no) en els humans s usant el blau de Prssia, que s un slid que intercanvia ions, en aquest cas el talli, per potassi. El blau de Prssia s administrat via oral a la persona i passa pel sistema digestiu i surt amb els excrements humans.
Usos famosos com a ver.
 Es creu que la CIA va concebre un pla per enverinar Fidel Castro exposant-lo a sals de talli situades en les seves sabates mentre s'estaven polint. L'objectiu era el de desacreditar-lo causant-li la prdua caracterstica del cabell i la barba. El pla va progressar provant-ho en animals, per el viatge en el qual se li havia de subministrar el ver va fracassar.
 Nikolai Khochlov, un assass de la KGB va ser enverinat amb talli el 1957. Se li havia ordenat l'assassinat de bastants emigrants sovitics, llavors el 1954 se li va ordenar que assassins Georgi Okolovich. Khochlov es va presentar a Okolovich i li va explicar que l'havien enviat a matar-lo, per desprs li va demanar que aviss les autoritats d'Alemanya de l Oest. Desprs d'un intens interrogatori va dir als serveis d'intelligncia alemanys on eren dos dels seus cmplices i algunes armes d'assassinat amagades en una bateria de cotxe. El setembre de 1957 Khochlov es va posar malalt amb mal d'estmac i nusees. Amb pocs dies el seu cabell va comenar a caure i li van aparixer marques a la pell. Els metges alemanys van sospitar que es podia tractar d'un enverinament amb talli i van provar tots els antdots coneguts sense xit. Okolovich va convncer a l'hospital local de l'exrcit nord-americ perqu tinguessin cura de Khochlov. Va ingressar a l'hospital de l'exrcit i li van fer un tractament de 24 hores que consistia en administrar-li hidrocortisona, esteroides, i una transfusi de sang i plasma. A l'octubre de 1957 Khochlov va sortir fora de perill, tanmateix va quedar completament calb i ple de cicatrius. Els toxiclegs van descobrir ms tar que Khochlov havia estat enverinat amb talli que havia estat exposat a intensos nivells de radiaci ionitzant. Aix va causar que el talli es desintegrs dins el corrent sanguini de Khochlov causant-li danys en els ossos i destruint-li els glbuls blancs de la sang.
 El 1953, l'australiana Carolina Grills va ser sentenciada a cadena perptua desprs de matar tres membres de la seva famlia. Les autoritats van trobar talli en l'ha d'ella havia donat a dos membres ms de la famlia.
 Es creu que agents sud-africans van voler fer servir talli contra Nelson Mandela mentre estava a la pres de Robben Island. La Comissi per la Reconciliaci i la Veritat de Sud-frica es va assabentar que els agents tenien plans d'afegir dosis de talli a la seva medicaci.
 El talli s un dels verins que va utilitzar en les seves vctimes Graham Frederick Young.
 El 1988, membres de la famlia Carr de Florida es van posar malalts pel qu semblava un enverinament amb talli. Peggy Carr, la mare, va morir lentament i dolorosa a causa del ver i el seu fill Stepson va estar molt crtic per es va recuperar. El marit de la Peggy va ser sospits en un principi fins que se li va trobar talli en el seu organisme. Dos anys desprs, el ve dels Carr George J. Trepal, un qumic i membre de Mensa, va ser condemnat per l'assassinat de la senyora Carr i per l'intent d'assassinat de la seva famlia. El talli es va trobar dins de botelles de Coca-cola a la casa dels Carr i Trepal va ser sentenciat a morir a la cadira elctrica.

 El juny del 2004, 25 soldats russos van rebre el Premi Darwin desprs de posar-se malalts per haver estat exposats a talli quan van trobar una llauna d'unes misterioses plvores blanques que havien trobat en un abocador a la seva base de Khabarovsk a la Rssia oriental. Sense tenir en compte el perill que comportava utilitzar unes plvores blanques que no sabien qu eren, i ms quan provenien d'un abocador militar. Els soldats ho van utilitzar barrejant-ho amb el tabac i fent-ho servir als peus en comptes de talc.
 El 2005, una noia de 17 anys a Jap va admetre que havia intentat matar la seva mare posant-li talli amb el te, causant un escndol nacional.
 El febrer de 2007, dos americanes, Marina Kovalesvsky i la seva filla van ser hospitalitzades durant una visita a Rssia per enverinament amb talli. Les dues havien emigrat de la Uni Sovitica als Estats Units el 1989 i havien fet molts viatges cap a Rssia des de llavors.
En la Ficci.
Agatha Christie, que va treballar de farmacutica, va usar talli com a agent d'assassinat en la seva novella policaca de ficci  The Pale Horse . La primera clau per saber el mtode d'assassinat s la caiguda de cabell de les vctimes.
En la novella  The Wimbeldon Poisoner , escrita el 1990 per Nigel Williams, Henry Far usa talli per matar la seva dona posant-lo en un pollastre rostit, cosa que no va aconseguir.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Talli ;
webelements.com - Talli ;
environmentalchemistry.com - Talli ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21096" title="Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalb al-Arab" nonfiltered="4045" processed="4018" dbindex="9063">
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalb al-Arab (en rab                               , Sulaym n ibn Yaq  n al-Kalb  al- Ar b ), ms conegut com Sulayman ibn Yaqdhan o Sulayman al-Arab (m. 780), val de Barcelona (a. 777-780). La seua nissaga va governar Barcelona uns quinze anys.

El 777 es va aliar amb el val de Saragossa Hussayn al-Ansar i va enviar una ambaixada a Carlemany, a Paderborn, oferint-li la submissi d'ambds. Carlemany va marxar contra Saragossa el 778, i una de les columnes de l'exercit va creuar pels Pirineus catalans, unint-se a ella les forces que enviava Sulayman des de Barcelona.

Arribats a Saragossa, Hussayn va refusar sotmetre's a Carlemany, del que sembla que noms volia l'aliana contra Crdova, i es va excusar en el fet que ell no havia proms la submissi ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar Sulayman d'haver-lo enganyat. Saragossa va sser sitiada, per desprs d'un mes, sense perspectives d'xit, Carlemany es va retirar, prenent com ostatges Sulayman i altres notables rabs del seu bndol.

Durant la retirada l'exercit franc va sser atacat pels bascons a la Navarra central, potser instigats pels fills de Sulayman, Ayxun i Matruh. Com a represlia Carlemany va atacar Pamplona i desprs va continuar cap al pas de Roncesvalls, on el seu exrcit va sser aniquilat pels bascons i per tropes d'Ayxun i Matruh, el 15 d'agost del 778. Alliberat arran d'aquesta batalla, Sulayman es va quedar a Saragossa mentre enviava el seu fill Matruh a governar Barcelona (amb Girona) en nom seu.

El 780 Sulayman va sser assassinat pel seu antic aliat el val Hussayn al-Ansar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21097" title="Paderborn" nonfiltered="4046" processed="4019" dbindex="9064">


Paderborn s una ciutat d'Alemanya, que va sser la seu d'Assemblees del Regne dels Francs, i ms tard seu d'un bisbat amb poder temporal.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21098" title="Hussayn ibn Yahya al-Ansar" nonfiltered="4047" processed="4020" dbindex="9065">
Hussayn ibn Yahya al-Ansar o Al-Hussayn ibn Yahya al-Ansar (en rab                      o                       ,  usayn ibn Ya y al-An  r  o Al- usayn ibn Ya y al-An  r ), ms conegut com Hussayn al-Ansar, val de Saragossa (a. 777- d.781).

El 777 Hussayn es va aliar amb Sulayman ibn Yaqdhan, val de Barcelona contra l'emir de Crdova Abd-ar-Rahman I. Sulayman va viatjar a Paderborn i va oferir a Carlemany la submissi d'ambds, per segurament es va excedir amb les promeses, perqu Hussayn no estava disposat a lliurar Saragossa als francs. Quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778, Hussayn es va negar a obrir les portes i va allegar que ell, personalment, no havia proms res. Carlemany va assetjar la ciutat sense xit i al cap d'un mes es va retirar i a l'estiu el seu exrcit va sofrir una greu desfeta a Roncesvalls.

Hussayn es va mantenir rebel fins al 781, quan l'emir de Crdova va atacar la ciutat amb un poders exrcit i el va obligar a sotmetre's. A canvi de prometre lleialtat, Hussayn va conservar el crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21099" title="Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arab" nonfiltered="4048" processed="4021" dbindex="9066">
Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arab (en rab                                 , Matr   ibn Sulaym n ibn Yaq  n al- Ar b ) (m. 791 o 792), val de Barcelona (778-792) i de Saraqusta (790-791).

Matruh, juntament amb el seu pare Sulayman al-Arab, val de Barcelona, es va unir a l'exrcit de l'emperador Carlemany que es dirigia cap a Saragossa el 778. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arab. Matruh i el seu germ Ayxun es van aliar als bascons i a Roncesvalls derrotaren l'exrcit franc (778) i alliberaren el seu pare. Sembla ser que Sulayman es va quedar a Saragossa  el seu val, Hussayn al-Ansar, estava aliat amb Sulayman  i va enviar a Matruh a governar Barcelona (que incloa Girona).

El 780, a la mort del seu pare, assassinat a Saragossa, Matruh va passar a ser val titular de Barcelona i Girona. El 781 l'emir de Crdova Abd-ar-Rahman I va sotmetre Saragossa i va assolar la Cerdanya. Probablement abans d'aix Matruh ja s'havia sotms a l'emir i, com havia passat amb Hussayn a Saragossa, se'l va reconixer com a val de Barcelona.

Se sap que desprs del 785 els dos servidors del seu germ Ayxun, Amrs  ms tard el fams general Amrs ibn Yssuf  i Xabrit van passar al seu servei. Poc desprs Matruh es va revoltar altra vegada contra l'emir de Crdova i va apoderar-se d'Osca i Saragossa cap al 789.

El 791 o 792 va sser assassinat pels seus servidors Amrs i Xabrit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21100" title="Rhedae" nonfiltered="4049" processed="4022" dbindex="9067">
Rhedae era una vila romana del departament francs de l'Aude, el nom de la qual va originar el del comtat de Rass. S'han trobat algunes restes romanes al poblet de Rnnas del Castl al Rass, per no s clar que corresponguin a l'antiga Rhedae.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21101" title="Ber II" nonfiltered="4050" processed="4023" dbindex="9068">
Ber II fou comte de Rass i de Conflent (846- v 849).

Va succeir al seu pare, el comte Argila, el 845 o com a molt tard al comenament del 846, ja que en una carta del febrer del 846 ja se l'esmenta com a comte. Devia governar poc temps, i el succe el seu fill Mir Eutilius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21102" title="Mir Eutilius" nonfiltered="4051" processed="4024" dbindex="9069">
Mir Eutilius va ser comte de Rass i de Conflent (v 849- 850).

Va succeir al seu pare, el comte Ber II, en una data desconeguda, segurament el 849 o abans. Cap al 850 va perdre el comtat per haver participat en una conspiraci contra el rei de Frana Carles II el Calb, potser aliat a Guillem de Septimnia (comte intrs de Barcelona) i Pip II d'Aquitnia. Rass i Conflent van quedar units als dominis del comte de Tolosa, que durant la revolta havia fet costat a Carles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21104" title="Mussa ibn Nussayr" nonfiltered="4052" processed="4025" dbindex="9070">
Mussa ibn Nussayr (en llengua rab|rab             , M s ibn Nu ayr) (La Meca, ca. 640 - ?, ca. 717), general rab, conqueridor del Mgrib i de l'ndalus, val d'Ifrqiya.

El seu nom complet era Abu-Abd-ar-Rahman Mussa b. Nussayr b. Abd-ar-Rahman b. Zayd al-Lakhm (o al-Bakr) (en rab,                                                                 , Ab   Abd ar-Ra m n M s b. Nu ayr b.  Abd ar-Ra m n b. Zayd al-Lakhm  (o al-Bakr )).

Va nixer cap el 640 i el seu pare era un dels propers de Muwiya ibn Abi-Sufyan, el futur primer califa omeia.

Sembla que es va distingir per la cobdcia quan era recaptador del kharaj a Bssora; sospits de malversar fons, va fugir a Egipte governat pel seu amic Abd-al-Aziz ibn Marwan, i finalment va acabar pagant una multa de cent mil dinars al califa per sser perdonat. Abd al-Aziz ben Marwani el va nomenar governador de l'Ifrqiya en substituci de Hassan ibn al-Numan el 698 o com a molt tard el 699. Amb la collaboraci dels seus fills Abd-Allah i Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr derrot els Hawwara, els Zanata i els Kutama, tribus amazigues del Mgrib. Confirmat com a governador pel nou califa, Al-Walid, va continuar el seu avan cap a Tnger i el Sus, tornant desprs a Ifrqiya i deixant com a governador del Mgreb occidental al seu mawl o llibert Triq ibn Ziyad.

El 710 Triq va manar a Tarif ibn Mlik de fer una petita expedici a la pennsula Ibrica, la qual li va permetre comprovar que era fcil creuar-la. Els dos partits que es disputaven el poder al regne visigot van demanar ajuda als musulmans, segurament a travs del governador de Ceuta, Olban. Mussa va consultar qu fer al califa Al-Walid, qui segons la tradici li va contestar: "guarda't d'arriscar els musulmans a travs dels perills d'una mar de violentes tempestats". Per sembla que Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo. 

Triq va creuar l'estret el 711, segurament com aliat del pretendent quila (que tenia el suport de la Tarraconense i la Septimnia), i va derrotar el rei visigot Roderic (que tenia el seu suport principal a la Btica i Lusitnia) , i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de fer entrega a Mussa, descomptada la cinquena part pel califa.



El 712 Mussa va deixar el seu fill Abd-Allah com a governador delegat a Ifrqiya i, acompanyat del seu altra fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exercit de divuit mil homes, a territori visigot. Ocup Medina-Sidonia, Carmona i Sevilla sense lluita i desprs va atacar Mrida on es concentraven les forces afins a Roderic (potser incls aquest mateix si s que no havia mort el 711) i que fou ocupada desprs d'un any de setge el (30 de juny del 713). 

Durant aquest setge el rei quila es va presentar a Toledo i Triq el va enviar a Mussa, el qual era partidari d'establir el domini musulm a Hispnia. Mussa no va concedir ni negar res a Aquila, i el va remetre al califa. Avanat el 712 o potser el 713, quila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, cam de Damasc, mentre un emissari de Mussa feia el mateix cam amb un missatge recomanant l'annexi.

De Mrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissi dels magnats, senyors i ciutats, obligant-se a ser fidels al val d'Hispnia (ttol que ara s'arrogava Mussa), a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada sbdit cristi; en canvi se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religi, i les esglsies no podrien ser cremades. Els comes i duces que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el pas, als que havien participat a la conquesta, menys la cinquena part pel califa. Els imposts recaptats serien per a Mussa que enviaria la cinquena part al califa. A l'arribar Mussa a Toledo el va rebre, entre d'altres, Oppas, germ el rei quila. Molts magnats gots van fugir de la ciutat en saber que Mussa no venia com a aliat sin com a conqueridor. Segurament l'any segent, el 714, Mussa va pujar cap el riu Ebre, i desprs d'ocupar per la for Ocilis (ms tard Madina Salim i ms tard Medinaceli), va arribar fins a Saragossa, que va ocupar sense lluita. A Saragossa Mussa va rebre la submissi d'un comte hispanorom de la regi anomenat Cassi, origen de l'important famlia dels Banu Qasi. Sobre aquest temps es va conixer que quila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne, i l'havia cedit al califa, a canvi d'sser reconegut comes, de recobrar els seus bns, segurament expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va sser el ttol jurdic en qu es fonamentar el domini musulm a Hispnia, i des de llavors Mussa va ser realment val. Els gots no ho van acceptar i van elegir un nou rei, anomenat Ard.

Mussa va marxar contra l'est del pas, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucci de Tarraco, on Aquila primer i segurament desprs Ard, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistncia va fer desistir a Mussa de seguir cap a Narbona, capital d'Ard. Llavors Mussa va fer el seu avan cap l'oest. Conquer Seguia (Ejea de los Caballeros), per les terres, que havien d'sser distribudes entre els soldats, desprs de deduir la cinquena part del tresor, no ho van ser. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perd per suposant-se que anava dirigit als vascons que vivien a la ciutat, perqu desprs va penetrar a terres vascones, per el pas era tant pobre i la gent anava despullada que Mussa en va sortir rpidament desprs de rebre un submissi ms que terica. D'all va passar al territori de la depressi basca, i a Cantbria, on els magnats locals es van sotmetre rpidament, passant llavors a Galcia on tampoc va trobar resistncia.

El Setembre del 714 Mussa i Triq ibn Ziyad van passar cap al Sud de la pennsula amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifrqiya on posteriorment havien de viatjar cap a Damasc per donar comptes de la seva missi. El comte Casi abans esmentat, viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats. Mussa va arribar a Damasc poc abans de la mort del califa Al-Walid (que va morir a comenaments del 715). El govern d'Hispnia, amb seu a Sevilla, va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, fill de Mussa, que es va casar amb Egilo, vdua del rei Roderic.

Mussa i Triq, a l'arribar a Damasc, van caure en desgrcia per la seva desobedincia, per la mort del califa va evitar altres conseqncies, encara que Sulayman ibn Abd-al-Malik, el nou califa, va manifestar la seva hostilitat a Mussa. El 716 o 717 estava a Sria on els historiadors rabs li atribueixen fets llegendaris. Va morir cap al 717.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21105" title="Hebreu" nonfiltered="4053" processed="4026" dbindex="9071">


L'hebreu () (Ivrit) s una llengua semtica de la famlia lingstica afroasitica. Els documents en hebreu ms antics de qu es t constncia daten d'entre el segle X aC i el VII aC, segons el seu grau de divergncia respecte d'altres dialectes Canaanites.

Parlat originriament a la zona del Levant (les terres a l'orient de la Mediterrnia), va anar cedint lloc a l'arameu, procs que es va accelerar desprs de la destrucci del segon temple l'any 70 dC i el subseqent inici de la dispora.

Durant la major part dels segents 2000 anys, l'hebreu es va mantenir nicament com a llengua d's litrgic, fins que cap a finals del segle XIX, Eliezer Ben Yehuda, un sionista originari de Rssia va dedicar els seus esforos a la recuperaci i modernitzaci de l'hebreu amb la intenci de fer-ne la llengua vernacular de la immigraci jueva a Palestina. En la tradici jueva es considera l'hebreu com a llengua perfecta, ja que segons la histria d'ber no va patir la confusi de la Torre de Babel i per tant seria l'idioma original de la humanitat.

Com a part de la seva tasca, Ben Yehuda va crear un nombre de neologismes necessaris per la seva utilitzaci efica en una societat moderna, preferint en primer terme reciclar mots de l'hebreu clssic, i en segon terme el manlleu d'expressions d'altres llenges semtiques (principalment l'rab)  tot i aix, una gran quantitat de termes sn d'arrel europea. Altres modificacions van consistir en adaptar la gramtica i l'adopci dels signes de puntuaci occidentals (cal notar que en hebreu no s'inverteix el sentit dels signes de puntuaci com a l'rab. Per exemple, el signe d'interrogaci s'escriu ? i no pas ).

La pronunciaci israeliana de l'hebreu modern es basa en la forma sefardita dels jueus radicats a l'Europa oriental i el nord d'frica, amb excepcions com la pronunciaci gutural de  (Resh), d'origen clarament germnic. Aquesta pronunciaci va perdre la major part dels fonemes tpicament semites com ara les formes emftiques de les consonants  i  (respectivament  - Quf, corresponent a l'rab  - Qaf, i  - Tet corresponent a l'rab  - Ta).

Degut a la seva relativa simplicitat i a les facilitats donades als nous immigrants per al seu aprenentatge, l'hebreu s avui dia una llengua plenament viva, parlada per la prctica totalitat de la poblaci d'Israel, on s oficial juntament amb l'rab.

Per la seva escriptura s fa servir l'alfabet hebreu.

Vegeu tamb.
Romanitzaci de l'hebreu;

Escriptors en hebreu.
Rami Saari;

Enllaos.
 Societat catalana d'estudis hebraics;
 Acadmia de la llengua hebrea.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21106" title="Microscopi ptic" nonfiltered="4054" processed="4027" dbindex="9072">
Un microscopi ptic o compost s un microscopi basat en lents ptiques. El desenvolupament d'aquest aparell sol associar-se amb els treballs d'Anton van Leeuwenhoek. 

Microscopi simple. 

Els microscopis de Leeuwenhoek constaven d'una sola lent petita i convexa muntada sobre una planxa amb un mecanisme per a subjectar el material que es es anava a examinar (la mostra). Aquest s d'una nica lent convexa es coneix com microscopi simple, en el qual s'inclou la lupa, entre altres aparells ptics. 

Microscopi compost. 


El segent diagrama mostra un microscopi compost (que t ms d'una lent). En la seva forma ms simple, com la qual va utilitzar Robert Hooke, t una sola lent de vidre de distncia focal curta que se situa prop de l'objecte (l'objectiu), i una altra lent de vidre prop de l'ull de l'observador (l'ocular). Aquest tipus de microscopis s'utilitzen especialment per a examinar objectes transparents o tallats en lmines tan fines que transparenten.


 


Els microscopis d'aquest tipus solen ser ms complexos, amb diverses lents tant en l'objectiu com en l'ocular. L'objectiu d'aquestes lents s el de reduir les aberracions, concretament l'aberraci cromtica i l'aberraci esfrica. En els microscopis moderns, el mirall se substitueix per un llum que ofereix una illuminaci estable i controlable. 

Els microscopis composts s'utilitzen per estudiar espcimens prims, ja que la seva profunditat de camp s molt limitada. En general, s'utilitzen per a examinar cultius, preparacions triturades o una lmina molt fina d'un material qualsevol. Normalment depn de la llum que travessi la mostra des de baix i usualment sn necessries tcniques especials per a augmentar el contrast de la imatge. 

La resoluci dels microscopis ptics est restringida per un fenomen anomenat difracci que, depenent de l'obertura numrica (AN o ) del sistema ptic i la longitud d'ona de la llum utilitzada (), estableix un lmit definit () a la resoluci ptica. Suposant que les aberracions ptiques fossin menyspreables, la resoluci mxima assolible seria: 

;

Normalment, se suposa una  de 550 nm, corresponent a la llum verda. Si el medi s l'aire, la  prctica mxima s de 0,95, i en el cas d'oli de fins a 1,5. 

Aix implica que, fins i tot el millor microscopi ptic est limitat a una resoluci d'uns 0'2 micrmetres. Es pot millorar una mica la resoluci disminuint la longitud d'ona, el que s'aconsegueix amb microscopis de llum ultraviolada.

Microscopi binocular. 

El disseny d'aquest instrument s diferent al del diagrama de ms amunt i la seva utilitat s lleugerament diferent. Utilitza dues oculars (de vegades, dos microscopis) amb la intenci d'oferir angles de visi lleugerament diferents als ulls esquerre i dret. D'aquesta forma es produeix una visualitzaci tridimensional (3-D) de la mostra examinada.

El microscopi binocular sol utilitzar-se per a estudiar les superfcies d'espcimens slids. 

Enllaos.
Microscopi Primer;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21115" title="Triq ibn Ziyad" nonfiltered="4055" processed="4028" dbindex="9074">
Triq ibn Ziyad (en rab             ,   riq ibn Ziy d) (m. ca. 720), general amazig, governador de Tnger, mawla de Mussa ibn Nussayr, val d'Ifrqiya, i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

El comte visigot de Septa (Ceuta) el got Olban (els seus descendents portaven la nisba o nom de "al-Qut" es a dir "el Got"), que governava sobre els berbers Gumara, vasalls dels visigots per que s'havien sotms als musulmans, va fer de mitjancer per obtenir la collaboraci de Mussa ibn Nussayr a favor d'un bndol en les lluites civils entre els dos partits que es disputaven la corona visigoda. El 710 va menar una expedici de tempteig a les costes andaluses, comanada per Tarif ibn Mlik, que va tornar sense problemes. Mussa sembla que va demanar opini al califa Al-Walid, que li va ordenar no traspassar l'estret. Per l'esquer del tresor reial visigot va temptar Mussa. El 711 va ordenar a Triq sortir cap a Hispnia.

Desembarcament a Hispania.
L'any 711 Triq va creuar l'Estret i va desembarcar a la Btica. Amb noms quatre vaixells van caler dies per traslladar a les tropes. Triq va desembarcar suposadament a un lloc que va anomenar jbal Triq (muntanya de Triq), avui Gibraltar. La base es va establir a Al-Jazira al-Khadr (Algesires). El rei got Roderic, que sembla estava en lluita contra els vascons i els nobles opositors a la part nord del regne, va sortir cap al sud. Sembla que nobles de la Btica favorables a quila II van rebre a Triq i els seus soldats, que eren tots berbers cristians i no produen cap recel, per no s segur que ho fessin perqu fossin aliats directes de la causa, sin com aliats objectius. Les normes dels Concilis de Toledo prohibien demanar ajuda a l'estranger per ocupar el poder. Roderic i quila van acordar una treva per combatre junts els nouvinguts. La situaci de Triq va passar a ser compromesa. Cap dels dos partits el reconeixia com el seu aliat, sin que al contrari unien les forces, i el deixaven amb el mar a l'esquena amb un exercit redut de noms set mil homes. La base de Roderic estava a Crdova. L'exrcit d'quila sembla que estava cap a la zona de Cartago Nova. Triq va enviar un missatge al seu cap Mussa, que li va enviar cinc mil homes ms, tots amazigs.

La batalla de Guadalete.
Entre el 19 i el 26 de juliol del 711 a la llacuna de La Janda, va tenir lloc la batalla coneguda com batalla de Guadalete: les primeres topades en 19 de juliol i desprs ja no van parar. Per els vitizians, seguidors d'quila, en un determinat moment, van deixar la batalla, i van provocar directa o indirectament la derrota de Roderic. Molts nobles van morir i fins i tot potser el mateix Roderic, encara que aix no s segur. Triq va completar aquesta victria amb una segona a cija, rematant la noblesa goda roderiquista (i sembla que tamb alguns vitizians que estaven all).

Els reis se sap que antigament s'emportaven el tresor a les batalles. No es probable per que Roderic ports el tresor reial al seu seguici. No obstant Triq devia pensar que el tresor anava amb ells i que se l'emportarien cap a Toledo, o b sabia que estava all. El mateix juliol del 711 Triq deix els seus lloctinents a punts estratgics (Mlaga, Granada i Crdova, aquesta ltima sota el comandament de Mughith ar-Rumi) i arrib a marxes forades a Toledo. All se li obren les portes i es troba amb Oppas, germ del difunt rei Vtiza, possible senyal que quila ja havia estat proclamat a Toledo on el clergat li era favorable, probablement un dia abans al saber-se la mort de Roderic. Se sap que l'arquebisbe Sindred, partidari de Roderic, va fugir cap a Roma, per es desconeix si per causa de la presa del poder pels vitizians o per por del musulmans o per ambdues raons. A Toledo Triq va trobar el tresor per era difcil emportar-se'l, perqu les autoritats vitizianes de Toledo noms estaven disposades a entregar-ne una part com a pagament pels serveis prestats. Aix doncs, Triq va decidir quedar-se a la capital del regne i esperar instruccions de Mussa ibn Nussayr. All tenia forces suficients per no ser atacat dintre la ciutat i els vitizians no s'atrevien a trencar amb ell fins que el poder d'quila no ests consolidat, i una ciutat enmurallada era difcil de prendre per mitj d'un atac de l'exterior.

L'avan cap al nord.
L'any segent Mussa va passar l'estret amb divuit mil homes, i desfeta la resistncia a Emrita (Mrida), on va emprar un any per el setge i la conquesta, va reunir-se amb Triq a Toledo l'estiu del 713, si s que abans no s'havien trobat ja. Durant aquest temps Mussa no va estar quiet i va avanar cap a Astorga i Cantbria sense trobar resistncia. Desprs Triq devia collaborar en les expedicions que va fer Mussa cap a Saragossa, Tarragona, Pamplona i Galcia i se'ls troba a ambds sortint a finals del 714 cap a Damasc per donar comptes al califa de la seva gesti. Varen arribar poc abans de la mort de la mort d'Al-Walid, i Mussa va ser jutjat, i sembla que Triq va servir d'acusaci. La mort d'Al-Walid va aturar el procs. De Triq ja no se'n sap res ms.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21124" title="Deute" nonfiltered="4056" processed="4029" dbindex="9075">
Un deute s la quantitat de diners o bns que una persona, empresa o pas deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.

Es pot classificar pel seu origen:

deute intern;
deute extern;

i pel seu dest:

deute pblic;
deute privat.

Herncia de deutes.
Els creditors tenen dret a oposar-se a la divisi de l'herncia fins no es pagui el deute o fins no es doni una fiana per l'import dels seus crdits (Article 1082 del Codi Civil Espanyol).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21125" title="Unitat de compte" nonfiltered="4057" processed="4030" dbindex="9076">


En economia, la unitat de compte s una unitat de mesura. La qualitat que mesura s el valor de mercat.

Les mercaderies en venda en un mercat sn apreciades usant una unitat de compte. D'aquesta manera el valor es mesurat pel venedor i expressat al comprador.

Els ttols de crdit o de deute es denominen en unitats de compte. D'aquesta manera el valor convingut es mesurat, i el mtode de clcul del deute s definit.

Mentre que tots els participants son lliures d'usar una unitat de compte que es preferida per ells, la majoria de mercats en tenen noms algunes completament acceptades. Per exemple al Jap la ms universal s el yen.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21128" title="Vall dels Reis" nonfiltered="4058" processed="4031" dbindex="9077">

La Vall dels Reis s una vall molt coneguda d'Egipte, on s'hi troben multitud de tombes de l'poca faranica, sobre la riba occidental del Nil a l'altura de Tebes (avui ha esdevingut la ciutat modrerna de Luxor).

La necrpolis s la segona mes gran de la zona i probablement la mes antiga. Fou el lloc d'enterrament principal dels faraons i la cort reial durant les dinasties XVIII i XIX.


Es tracta d'unes muntanyes no massa altes, de pedra tova per mes resistent que les muntanyes de sorra, a les que s accedeix per carretera fins a l'accs i desprs per un petit tren turstic anomenat Tuf Tuf. La tomba mes destacada s la de Tutankhamon que es pot visitar separadament. La resta del complex es pot visitar gaireb tot, per l'entrada estndar noms inclou tres tombes per visita.

El complex cont les tombes del segents faraons:

Ramss I;
Ramss II;
Ramss III;
Ramss IV;
Ramss V;
Ramss VI;
Ramss VII;
Ramss IX;
Ramss X;
Ramss XI;
Meremptah;
Amenmesse;
Sethnakht;
Seti I;
Seti II;
Tuthmosis I;
Tuthmosis II;
Tuthmosis III;
Tuthmosis IV;
Amenmotep;
Amenhotep II;
Amenhotep III;
Userhet;
Thuia;
Siptah;
Horemheb;
Ai;
Tutankhamon;
Akhenaton (dubtosa);



Altres tombes son:

Hatshepsut (reina);
Hatshepsut-Merietre;
15 tombes de faraons o fills de fara desconeguts ;
Dos fills de Ramss II;
Princep Maiherpri;
Gran Sacerdot Iuia;
Gran sacerdot Anen;
Mentuherkepshef;
Quatre reines desconegudes ;
Bei;
Maia (dubtosa);
Tidje (Tiye, dubtosa);
Tawsert (junt amb Sethnakht);
     
Bona part de les tombes estan profusament decorades amb pintures i inscripcions. No es conserva quasi b res dels objectes que contingueren, si b algunes encara mostren el lloc on estava el sarcfag. Hi ha tombes a peu pla i d'altres a les que s'ha de baixar per passos estrets, essent l'atmosfera a l'interior irrespirable.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21129" title="Tutankamon" nonfiltered="4059" processed="4032" dbindex="9078">

Tutankamon, fill hereu d'Akhenaton, fou un fara de l'Antic Egipte (1336/5 a 1327/5 aC), va morir molt jove, hi ha qui creu que afectat per l'espina bfida que patia i d'altres creuen que fou assassinat pel seu educador que va ascendir a fara desprs seu.

Howard Carter i el seu equip descobriren la seva tomba el 1922 a la Vall dels Reis. El seu sarcfag s conegut per tenir una mscara molt ben tallada i decorada d'or.

Regnat.

Coronat fara, abandona el culta a Aton, que a partir de llavors es considerat heretgia i es reconcili amb els sacerdots de Ammon. Va canviar el seu nom pel de Tutankamon, restituint aix el culta tradicional politeista i tornant el poder perdut. tamb retorn la capitalitat del imperi a la ciutat de Tebas. 

El seu paper result ser ms important del que en un principi es pens, i va ser un gran constructor que s'encarregaria de reparar els mals comesos per Akhenaton sobre els temples egipcis. Aix, no es sorprenen el fet de que la majoria dels rostres de les esttues de Ammon de aquesta poca siguin les del propi Tutankamon.

Referncies.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21130" title="Howard Carter" nonfiltered="4060" processed="4033" dbindex="9079">


Howard Carter (9 de maig, 1874 - 2 de mar, 1939) fou un arqueleg angls i egiptleg angls, descobridor de KV62, la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, davant Luxor, Egipte en 1922. 

Howard Carter va nixer a Kensignton (Londres) d'una familia d'onze fills.  El seu pare era artista, Samuel Carter, del qual no va tenir una educaci molt estricta ni de molta qualitat. 
 
Quan Howard era petit la familia es trasllad a viure a Swaffam al nord del comtat de Norfolk a la costa oriental anglesa.

Apasionat per Egipte i per els diversos relats dels primers expedicionaris a la terra del faraons, es trasllada a viure a aquell pas.  Comen a treballar en 1891 quan noms comptava amb 17 any d'edat, copiant pintures i inscripcions.  Aviat el donarien la oportunitat d'excavacar dins l'excavaci de Beni Hassan.  A l'acabar, William Flinders Petrie l'acoll com a tutor.  En 1899 entraria al Servei d'Antigetats Egipcies on treballaria per espai de sis anys.  En 1907 va conixer a Lord Carnarvon, un aristcrat angls molt estudis de l'arqueologia i del mn dels faraons.  Carnavon ser el protector de Carter que el subvencionaria en els segents treballs arqueolgics.

Aquest noble tamb financi la recerca de la tomba del jove fara Tutankamon.  El 4 de novembre de 1922, Howard Carter don amb la tomba dins la Vall dels Reis.  Junts estudiaren la tomba del fara que obriren el 16 de febrer de 1923.  Aquesta cmara mortuoria o pirmide se li coneix com el KV62.

Al poc temps d'obrir la cmara mortuoria del fara, comenaren una srie de morts i malediccions dins l'equip de treball.  
Desprs d'haver estat durant un llarg periode cercant per Egipte restes de faraons, es retir de l'arqueologia i comen la seva darrera etapa en la vida, ser collecionista.  

En 1924 visit els Estats Units, on va donar una srie de confernceis, sobre tot a la ciutat de Nova York.  Durant els darrers anys de la seva vida l'anosticaren un linfoma (cncer) fent que torni a Anglaterra a establir-se de forma definitiva.  

De la seva vida personal nom se sap que tingu una filla, Valeria Carter Darroch.

Mor a Londres, el 2 de mar de 1939 amb 65 anys d'edat per un atac de cor a causa d'un linfoma molt extens.  Fou enterrat al cementery Putney Vale, a l'oest de la capital britnica (Putney Vale pertanya a les zones londinenses de Wimblendon y Richmond Park).  Els epitafis de la seva tomba sn:

"May your spirit live, may you spend millions of years, you who loves Thebes, sitting with your face to the north wind, your eyes beholding hapiness".
"Fes que el teu esperit visqui, que perdis millions d'anys, tu que estimes Tebas, seu amb la teva cara cap el vent del nord, els teus ulls remandrn felios".

"Oh night, spread thy wings over me as the imperishable stars"
"Oh nit, propaga les teves ales cap a mi com a les estrelles impedecederes"

Referncies.
 WAINWRIGHT, Jennifer- "Biografia de Howard Carter";


Enllaos externs.
http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=3665&pt= ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21132" title="AMSN" nonfiltered="4061" processed="4034" dbindex="9080">
L'aMSN (o Alvaro's Messenger) s un altre dels clients de missatgeria instantnia, tal com el Windows Live Messenger o el Gaim.

En aquest cas te la particularitat de qu la seva intenci se ser un clon el mxim de fidel possible al client de Microsoft (MSN Messenger), pel que fa a les funcions bsiques, xat, transferncia de fitxers, i ms endavant so o videoconferncia.

Est escrit tot fent servir TCL/TK, que s un llenguatge interpretat (estil PHP, o Perl), aix fa que en totes els sistemes operatius on tinguem l'interpret del llenguatge poguem connectar-nos a la xarxa del MSN Messenger i parlar amb els nostres contactes.

 Alguns avantatges sobre el MSN Messenger .

 Totalment en catal;
 Funcionament a travs de proxy;
 Podem detectar qui ens ha esborrat de la seva llista;
 Avisa quan alg obre/tanca la finestra de conversa;
 Podem personalitzar els nostres alies segons amb qui parlem;
 Possibilitat de captar els avatars dels teus contactes;
 Seguretat millorada;
 Ms extensions disponibles;
 Moltes altres...

 Sistemes operatius suportats: .
 Linux;
 Windows;
 BSD;
 MacOS X;

 Enllaos externs .


  http://amsn.sourceforge.net/ Pgina del projecte;
  http://amsn.sourceforge.net/download.php Descrrega de l'ltima versi (multisistema);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21133" title="Luteci" nonfiltered="4062" processed="4035" dbindex="9081">


El luteci s un element qumic de nombre atmic 71 el smbol qumic del qual s Lu. A pesar de ser un dels elements del bloc d, apareix ben sovint incls entre els lantnids ja que compartix amb aquestes terres rares moltes propietats, sent de fet l'element ms difcil d'allar de tots, la qual cosa justifica la seva carestia i les relativament poques utilitats que se li han trobat encara.

 Caracterstiques i aplicacions .

El luteci s un metall trivalent de color blanc platejat resistent a la corrosi i relativament estable en presncia d'aire. s l'element ms pesat i dur de totes les terres rares.

El metall s'empra com a catalitzador en el craqueig del petroli en les refineries, i en diversos processos qumics com alquilaci, hidrogenaci i polimeritzaci.

 Histria .
El luteci, del llat Lutetia (primer nom de Pars), va ser descobert de forma independent el 1907 pel cientfic francs Georges Urbain i el mineralogista Carol Auer von Welsbach. Ambds homes van trobar el luteci com a impuresa del mineral iterbi, mentre que el qumic sus Jean Charles Galissard de Marignac, i la majoria dels seus collegues, van prendre com un material pur.

La separaci del luteci de l'iterbi de Marignac va ser descrita per primera vegada per Urbain havent prevalgut el nom que aquest li don al nou element descobert. Urbain va escollir els noms neoiterbi i luteci, mentres que Welsbach va optar per anomenar-los aldebarani i casiopei. El 1949 es va decidir conservar el nom d'iterbi i anomenar al nou element luteci, encara que en el si de la comunitat cientfica alemanya encara s'empra el nom cassiopium per a l'element 71.

 Abundncia .
Es troba a la natura amb la majoria de la resta de terres rares, per mai en solitari de forma nativa, i s el menys abundant de tots els elements presents en la naturalesa. La principal mena de luteci comercialment explotable s la monzonita (Ce, La, etc.)PO4 que cont un 0,003% de luteci.

No es va aconseguir obtindre el metall pur fins a finals del segle XX ja que s extremadament difcil de preparar. El procediment emprat s l'intercanvi inic (reducci de LuCl3 o (LuF3) anhidre amb metall alcal o metall alcalinoterri.

 Istops .
El luteci t un istop estable, Lu-175, amb una abundncia natural del 97,41%. S'han identificat 33 radioistops sent els ms estables el Lu-176, amb una perode de semidesintegraci de 3,781010 anys i abundncia natural de 2,59%, el Lu-174 amb 3,31 anys de perode de semidesintegraci, i el Lu-173 amb un perode de semidesintegraci d'1,37 anys. La resta d'istops radioactius tenen vides mitges inferiors a 9 dies i la majoria de menys de mitja hora. El luteci a ms, t 18 meta estats, dels que els ms estable sn el Lum-177, Lum-174 i Lum-178 amb perodes de semidesintegraci de 160,4 dies, 142 dies i 23,1 minuts respectivament.

Les masses atmiques dels istops de luteci varien entre les 149,973 uma del Lu-150 fins a les 183,962 uma del Lu-184. El principal mecanisme de desintegraci dels istops ms lleugers que l'estable s la captura electrnica (amb alguns casos de desintegraci  ) resultant-ne istops d'iterbi. Els istops ms pesats que l'estable es desintegren per mitj de emissi beta donant com a resultat istops de hafni.

 Precaucions .
Igual que amb la resta de terres rares, se suposa que el metall t un baixa toxicitat, no obstant tant el luteci com, especialment, els seus compostos han de manipular-se amb la mxima precauci. Encara que no exerceix cap rol biolgic en el cos hum, es creu que estimula el metabolisme.

Referncies.

 Enllaos externs .
Sistema peridic, per Antonio Jimnez ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21134" title="Hafni" nonfiltered="4063" processed="4036" dbindex="9082">


El hafni s un element qumic de nombre atmic 72 que es troba en el grup 4 de la taula peridica dels elements) i se simbolitza com Hf.

s un metall de transici, brillant, gris-platejat, qumicament molt semblant al zirconi, trobant-se en els mateixos minerals i compostos, i sent difcil separar-los. S'usa en aliatges amb wolframi en filaments i en elctrodes. Tamb s'utilitza com a material de barres de control de reactors nuclears a causa de la seva capacitat d'absorci de neutrons.

El carbur d'hafni (HfC) s el compost binari ms refractari conegut i el nitrur d'hafni (HfN) s el ms refractari de tots els nitrurs metllics coneguts, amb un punt de fusi de 3310 C. Aquest metall s resistent a les bases concentrades, per els halgens poden reaccionar amb ell per a formar tetrahalurs d'hafni (HfX4). A temperatures altes pot reaccionar amb oxigen, nitrogen, carboni, bor, sofre i silici.

 Aplicacions .
L'hafni s'utilitza per a fabricar barres de control emprades en reactors nuclears, com les que es poden trobar en submarins nuclears, pel fet que la secci de captura de neutrons de l'hafni s unes 600 vegades la del zirconi, amb la qual cosa t una alta capacitat d'absorci de neutrons, i a ms t unes propietats mecniques molt bones, aix com una alta resistncia a la corrosi. Altres aplicacions:

En lmpares de gas i incandescents.
Per a eliminar oxigen i nitrogen de tubs de buit.
En aliatges de ferro, titani, niobi, tntal i altres aliatges metllics.

 Histria .
Es va anomenar hafni pel nom de la ciutat de Copenhaguen en llat, Hafnia, la ciutat danesa on va ser descobert per Dirk Coster i Georg von Hevesy el 1923. Poc desprs es va predir, usant la teoria de Bohr, que estaria associat amb el zirconi, i finalment es va trobar en el zirc per mitj d'unes anlisis amb espectroscpia de rajos X a Noruega.

Es va separar del zirconi per mitj de recristallitzacions successives per Jantzen i von Hevesey. L'hafni metllic es va preparar per primera vegada per Anton Eduard van Arkel i Jan Hendrik de Boer passant tetraiodur d'hafni (HfI4) per un filament calent de tungst.

 Obtenci .
Es troba sempre junt amb el zirconi en els seus mateixos compostos, per no es troba com a element lliure en la naturalesa. Est present, com a mescles, en els minerals de zirconi, com el zirc (ZrSiO4) i altres varietats d'aquest (com l'alvita), contenint entre un 1 i un 5% d'hafni.

A causa de la qumica quasi idntica que presenten el zirconi i l'hafni, s molt difcil separar-los. Aproximadament la mitat de tot l'hafni metllic produt s'obt com a subproducte de la purificaci del zirconi. Aix es fa reduint el tetraclorur d'hafni (HfCl4) amb magnesi o sodi en el procs de Kroll.

 Precaucions .
s necessari tenir cura al treballar l'hafni perqu quan es divideix en petites partcules s pirofric i pot cremar espontniament en contacte amb l'aire. Els compostos que contenen aquest metall rarament estan en contacte amb la major part de les persones i el metall pur no s especialment txic, per tots els seus compostos hauren de manejar-se com si fossin txics (encara que les primeres evidncies no semblen indicar un risc molt alt).

 Enllaos externs .
webelements.com - Hafni ;
environmentalchemistry.com - Hafni ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21135" title="Tntal" nonfiltered="4064" processed="4037" dbindex="9083">


El tntal s un element qumic de nombre atmic 73 que se situa en el grup 5 de la taula peridica dels elements. El seu smbol s Ta. Es tracta d'un metall de transici rar, blau grisenc, dur, presenta brillantor metllica i resisteix molt b la corrosi. Es troba en el mineral tantalita. s fisiolgicament inert, per la qual cosa, entre les seves variades aplicacions, es pot emprar per a la fabricaci d'instruments quirrgics i en implants.

 Caracterstiques principals .
El tntal s un metall gris, brillant, pesat, dctil, d'alt punt de fusi, bon conductor de l'electricitat i la calor, i molt dur. s molt resistent a l'atac per cids; es dissol emprant cid fluorhdric, o per mitj de fusi alcalina. s molt semblant al niobi i se sol trobar en els minerals columbita-tantalita.

Aconsegueix el mxim estat d'oxidaci del grup: +5.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21136" title="Reni" nonfiltered="4065" processed="4038" dbindex="9084">



El reni s un element qumic de nombre atmic 75 situat en el grup 7 de la taula peridica dels elements que t com a smbol Re.

s un metall de transici blanc platejat, pesat, que es troba rarament en la naturalesa. El reni s'obt com a subproducte del tractament de minerals de molibd. Ha estat l'ltim element que s'ha pogut trobar en la naturalesa. S'empra principalment formant part en catalitzadors.

 Propietats principals .
El reni s un metall blanc platejat, brillant, i t un dels punts de fusi ms alts de tots els metalls, noms superat pel wolframi. A ms s un dels ms densos, noms superat pel plat, l'iridi i l'osmi. Es presenten en un ampli rang d'estats d'oxidaci: -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6 i +7, sent els ms comuns el +7, +6, +4, +2 i -1.

Se sol comercialitzar en forma de pols, per es pot obtindre en forma compacta, amb una major densitat. Quan s'escalfa i es torna a refredar, resulta ser dctil pel que es pot treballar amb ell. Els aliatges de reni-molibd sn superconductores a 10 K.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21137" title="Grup 5 de la taula peridica" nonfiltered="4066" processed="4039" dbindex="9085">




Un element del grup 5 s un element situat dins de la taula peridica en el grup 5 que comprn els elements:
Vanadi (23);
Niobi (41);
Tntal (73);
Dubni ();

Aquests elements tenen en els seus nivells electrnics ms externs 5 electrons. El dubni no es troba en la naturalesa i es produeix en el laboratori, per la qual cosa al parlar de les propietats dels elements del grup 5 se sol obviar aquest element.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21139" title="Grup 6 de la taula peridica" nonfiltered="4067" processed="4040" dbindex="9086">





Un element del grup 6 s un element situat dins de la taula peridica en el grup 6 que comprn els elements:
crom  (24);
molibd  (42);
tungst  (74);
seaborgi  (106);
"Grup 6" s l'actual nom recomanat per la IUPAC. Abans s'empraven els noms "grup VIA" en el sistema europeu i "grup VIB" en el nord-americ.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21142" title="Egiptologia" nonfiltered="4068" processed="4041" dbindex="9087">

L'egiptologia s la part de la histria que estudia l'Antic Egipte i la seva civilitzaci. Alg que practiqui aquesta disciplina s'anomena egiptleg.

L'egiptologia estudia la cultura egpcia antiga (llengua, literatura, religi, art, economia, i tica) des del cinqu mileni aC fins el final de l'poca dels romans al segle IV dC. 

La moderna egiptologia, oposada a l'antiga curiositat per la terra d'Egipte, s'inicia com a cincia generalment, l'any 1822, quan Jean-Franois Champollion anunci la descodificaci del sistema de jeroglfics egipcis per primera vegada emprant la Pedra de Rosetta.

Tant les institucions de l'Egipte faranic, com els comportaments antisocials, encara que parlem de l'any 3000 aC, eren semblants al mn actual, a l'antic Egipte es donaven, pot ser no sovint, per existien les vagues, el frau fiscal, la corrupci administrativa, els impostos, etc.

Inicis de l'egiptologia.
A Europa, des d'inicis del segle XIX, es coneixia molt poc d'Egipte, i menys encara del seu passat histric, ja que es considerava una provncia otomana ms. La nica cosa que coneixien era el que varen escriure els clssics grecs i romans, o b els escassos viatgers que hi van passar durant la Baixa Edat Mitjana o el Renaixement. Egipte era, per molts, res ms que una ruta alternativa que havien escollit els croats per arribar a Jerusalem.

Vanseleb feu enviar per Colbert, l'any 1672, per tal d'obtenir manuscrits i medalles antigues, visitant el convent copte de Sant Antoni, essent aix el primer viatger que va descriure les runes d'Antinoopolis, la ciutat romana erigida en temps d'Adri.

Egipte va ser visitat i descrit per altres viatgers europeus com Richard Pococke, per la primera exploraci sistemtica es va portar a la fi cap a finals del segle XVIII i va ser realitzada per un grup d'estudiosos francesos que havien acompanyat l'expedici militar de Napole a Egipte. Els seus treballs es van publicar en una obra feta en 24 volums, la Description de l'Egypt, realitzada entre 1809 i 1822. Les colleccions recollides pels francesos es mostren avui en dia en el Museu del Louvre, tot i que moltes peces varen passar a mans britniques, com ara la famosa Pedra de Rosetta, quan Alexandria fou presa per l'exrcit angls.

Bernardo Drovetti, Giovanni Belzoni, Henry Salt i altres exploradors van recollectar antiguitats per els colleccionistes.

A inicis del segle XX va sorgir la cincia de les antiguitats egpcies, puix abans els jeroglfics gravats en els murs dels temples romanien indesxifrables, aix com els textos en escriptura hiertica i demtica dels papirs. Hi va haver un gran avan a finals del segle XIX i principis del segle XX grcies a la gran aportaci de Jean-Franois Champollion, el qual va aconseguir desxifrar els jeroglfics.

William Flinders Petrie va introduir i desenvolupar noves tcniques d'excavaci i d'estudis de camp molt meticulosos. Defensava que s'havia d'apuntar i preservar la major quantitat d'evidncies, ms que no pas recuperar objectes i antiguitats de gran valor econmic, una prctica arqueolgica molt generalitzada llavors i tamb actualment.

Estava de moda dins de l'egiptologia de la primera meitat del segle XX el concepte que un poble estranger havia entrat a la vall del Nil, cap el 3400 aC, civilitzant als natius i imposant-los una organitzaci social i poltica ms avanada.

Desprs d'un estancament relatiu, de 1950 a 1970, hi va haver un canvi en l'enfoc d'aquesta matria amb les aportacions d'especialistes en antropologia, sociologia i estadstica, que van permetre una valoraci ms rigorosa i ajustada de les evidncies arqueolgiques, essencialment en l'estudi del perode predinstic egipci, impulsant un major coneixement de la civilitzaci egpcia.

Egiptlegs famosos.
Christian Jacq;
Giovanni Belzoni;
Indiana Jones;
Eduard Toda i Gell;

 Bibliografia .
 Desroches Noblecourt, Christiane: La Herencia del Antiguo Egipto. Ensayo Edhasa. Barcelona 2006. ISBN 8435026876;
 Hornung, Erik: Introduccin a la egiptologa. Estado mtodos, tareas. Editorial Trotta. ISBN 9788481643831 ;
 Sauneron, Serge: La Egiptologa. Oikos-tau. Barcelona 1971 ISBN 8428102058 ;
 Tyldesley, Joycee: Los descubridores del Antiguo Egipto. Destino. Madrid 2005. ISBN 9788423338542 ;

Enllaos interns.
Societat Catalana d'Egiptologia  ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21151" title="Grup 7 de la taula peridica" nonfiltered="4069" processed="4042" dbindex="9088">





El grup 7 de la taula peridica el comprenen els elements segents;
Mangans (Mn);
Tecneci (Tc);
Reni (Re);
Bohri (Bh);

Encara que el Bohri no es sol considerar al referir-se al grup 6. "Grup 6" s el nom recomanat per la IUPAC; l'antic nom europeu s "grup VIIA", mentre que el nom antic nord-americ s "grup VIIB". El nom de la IUPAC no ha de confondre's amb els antics, expressats amb nombres romans.





El mangans s un metall molt com en la naturalesa, mentre els altres elements sn molt rars. El tecneci no t istops estables i durant molt de temps es va creure que no es trobava en la naturalesa. El reni es troba tan sols en traces.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21156" title="Sistema mtric decimal" nonfiltered="4070" processed="4043" dbindex="9089">
El sistema mtric decimal o, simplement, "sistema mtric" s un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els mltiples i submltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per mltiples o submltiples de 10.

Avui dia, aquest sistema es considera obsolet, i ha estat reemplaat pel Sistema Internacional d'Unitats, que, a ms del metre, inclou altres sis unitats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21157" title="Repblica d'Irlanda" nonfiltered="4071" processed="4044" dbindex="9090">
Irlanda (en irlands: ire, en angls: Ireland) s un estat que abasta aproximadament cinc sisenes parts de l'illa d'Irlanda, enfront de la costa nord-est d'Europa. La seva capital s Dubln. s l'estat ms a l'oest de la Uni Europea. L'altre tros de l'illa d'Irlanda s conegut com Irlanda del Nord i s una de les nacions constituents del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. L'Acta de la Repblica d'Irlanda, del 1949 (amb el qual s'hi establiria la forma republicana de govern i l'Estat sortiria oficialment del Reialme del Commonwealth) declara que el ttol Repblica d'Irlanda (irlands: Poblacht na hireann) s la "descripci oficial de l'Estat" per no pas el seu nom. Colloquialment, de vegades s'anomena Irlanda amb l'eptet potic dIlla Maragda, que fa referncia a l'intens color verd dels camps irlandesos.

L'illa d'Irlanda ha estat tradicionalment dividida en quatre grans regions o provncies que es corresponen amb antics regnes: Leinster (irlands:Laighin), Ulster (irlands:Cige Uladh), Connacht (irlands:Connachta) i Munster (irlands:An Mhumhain).

Geografia fsica.
L'illa dI'Irlanda t una superfcie de 84.421 km dels quals el 83% corresponen a la Repblica (70.280 km) i la resta a Irlanda del Nord). Est limitat a l'oest per l'oce Atlntic, al nord-est pel Canal del Nord, a l'est pel mar Irlands que es connecta a l'oec per mitj del canal de Saint George i del Mar Celta.  El relleu d'Irlanda s suaument accidentat per diversos monts. El punt ms alt s Carrauntoohil, amb 1.041 m).

 Poltica i govern .
Estructura constitucional.
Irlanda s una repblica amb un sistema parlamentari de govern. El President d'Irlanda n's el cap d'estat, elegit per un perode de set anys amb la possibilitat d'una sola reelecci. El president s una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d'Estat. El taoiseach (primer ministre) s anomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach s el lder del partit poltic o coalici que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals. 

El parlament, conegut com a Oireachtas, s bicameral, conformat pel Senat, Seanad ireann, i una cambra baixa, la Dil ireann. El Senat est integrat per seixanta membres; onze anomenats pel taoiseach, sis elegits per dues universitats i 43 elegits per representants pblics dels panells dels candidats establerts segons la seva vocaci. El Dil t 166 membres, coneguts com Teachta Dla, elegits per representar les circumscripcions electorals d'acord al sistema de representaci proporcional per mitj del vot nic transferible (vegeu: sistemes electorals). Sota la constituci, les eleccions parlamentries s'han de realitzar, com a mnim, cada set anys, encara que es pot establir un lmit menor per llei estatutria. La duraci estatutria actual s de cinc anys. 

l'exercici executiu del govern s limitat constitucionalment a quinze membres. No ms de dos membres poden ser seleccionats del Senat; el taoiseach, el tnaiste (primer ministre diputat) i el Ministre de Finances han de ser membres del Dil. El govern actual est conformat per una coalici de dos partits; Fianna Fil, sota el taoiseach Bertie Ahern, i els Demcrates Progressistes sota la tnaiste Mary Harney. L'oposici principal est conformada pels partits Fine Gael i el Partit del Treball. Existeixen altres partits poltics com ara el Partit Verd, el Sinn Fin i el Partit Socialista.

 Subdivisi administrativa .
La Repblica d'Irlanda se subdivideix en 26 comtats. Aquestes divisions sn utilitzades en contextos poltics, culturals i esportius. Les circumscripcions del Dil han de sotmetre's a les fronteres dels comtats, i per tant, els comtats amb ms poblaci tenen ms circumscripcions electorals, per, les circumscripcions no han de creuar les fronteres comtals. 



Economia.
Article principal: Economia de la Repblica d'Irlanda;
L'economia d'Irlanda s'ha transformat en anys recents d'una economia agrcola a una depenent del comer, la indstria i la inversi. El creixement mitj d'Irlanda en el pe riode de 1995-2000 va ser del 10% anual, i 7% de 2001-2004. La indstria, que representa el 46% del Producte interior brut, el 80% de les exportacions i el 29% de la fora laboral, ha pres el lloc de l'agricultura com el principal sector de l'economia. Durant el primer perode de creixement, Irlanda seria coneguda com el Tigre Celta. Encara que l'economia ha estat afectada per la desacceleraci mundial, les taxes de creixement encara sn molt elevades: 6% durant el 2001 i 2002, 4% el 2004 i 4,7% el 2005. El creixement, per, ha estat acompanyat per inflaci, especialment al voltant de la capital, Dubln, on viu el 30% de la poblaci de l'Estat. 

Les exportacions han tingut un paper molt important en el creixement de l'Estat, per, l'economia tamb s'ha beneficiat d'un increment en la despesa del consumidor, en les construccions i en les inversions de negocis. Irlanda s el major exportador de bns i serveis relacionats amb programari. 

El 2005 el PIB per cpita d'Irlanda era el quart ms alt del mn (en paritat de poder adquisitiu) darrera de Luxemburg, Noruega i els Estats Units. Ocupa la vuitena posici mundial de l'ndex de Desenvolupament Hum del mn, elaborat per les Nacions Unides, i la primera posici de l'ndex de Qualitat de Vida elaborat per la Unitat d'Intelligncia de la revista britnica The Economist.

Geografia humana i societat.
Etnografia i immigraci.
La majoria del poble irlands s d'orgen celta, amb minories vking i anglo-normanda, aix com escosesa i galica. Irlanda ha experimentat un influx sorprenent d'immigrants dels nous estats de la Uni Europea. S'estima que 210.000 immigrants han arribat de Polnia, Litunia, Letnia i Estnia. La comunitat asitica ha estat estimada en 22.000 persones i la nigeriana en 9.000. 

Llengua.
L'irlands, una llengua de la branca goidlica de les llenges cltiques, era l'nic idioma parlat a l'illa fins la imposici de l'angls en els mbits oficials i la prdua de prestigi del galic, convertit en una parla popular. Avui en dia, des de la proclamaci de la Repblica, s cooficial amb l'angls en tot el territori, i segueix sent la llengua majoritria a aquells territoris coneguts com a Gaeltachta, plural de Gaeltacht, encara que es troba en situaci de retrocs i davallada, tot i els esforos del govern per fomentar-la. A les altres rees, el nivell de coneixement varia enormement segons les estadstiques, per en general es pot parlar que l'angls s majoritari a gaireb tot arreu de l'illa. L'aprenentatge de l'irlands s obligatori en l'educaci primria i secundria de l'Estat.

Cultura i oci.
Tradicions.
La festa nacional s el 17 de mar, en honor del patr d'Irlanda; Sant Patrici (Saint Patrick), que va fomentar el cristianisme a l'illa. Sovint es fa servir la metfora de l'expulsi de les serps de l'illa per part del sant per parlar de l'expulsi dels pagans. L'arpa, que apareix a l'escut de la provncia de Leinster i el trvol de quatre fulles, tamb sn smbols amb els quals s'identifiquen els irlandesos. Tamb es podria parlar del color verd com a senyal identificadora dels irlandesos i immigrants arreu del mn provinents d'Irlanda.

El dia desprs de Nadal, el 26 de desembre, se celebra Sant Esteve.
L'1 de febrer s la festa catlica de lImbolc, Candlemas en angls, o purificaci de la Verge i presentaci de l'infant Jess al temple. 
Altres celebracions pre-cristianes conserven els seus noms pagans en irlands i ara sn el nom d'alguns dels mesos de l'any: Bealtaine (Maig), Lnasa (Agost) o Samhain (Novembre). Aquesta ltima, una mena d'equivalent pre-cristi de Tots Sants, encara s celebrada popularment, tot i que amb el nom de Halloween.

Art.
Irlanda ha estat el lloc de naixement o procedncia d'un bon nombre de personatges mundialment reconeguts relacionats amb diferents branques de les arts, especialment la literatura i la msica. Escriptors com ara James Joyce, George Bernard Shaw, Oscar Wilde, William Butler Yeats, Samuel Beckett, Jonathan Swift o Bram Stoker hi varen nixer i viure.

Histria.
Des de l'1 de gener de 1801 fins al 6 de desembre de 1922, l'illa va formar part del que era el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Des de l'any 1874, i especialment a partir de l'any 1880 sota el lideratge ideolgic de Charles Stewart Parnell els irlandesos intentaren d'aconseguir el retorn dels seus poders poltics a travs del Partit Parlamentari Irlands, que hagus dotat a l'illa d'autonomia poltica sense haver de prendre el drstic pas d'independitzar-se del Regne Unit. Va comenar a semblar una opci viable el 1911 quan la Cambra dels Lords va deixar de ser vetada i John Redmond sign la tercera llei d'autonomia. Tot i aix, els protestants irlandesos del creixent moviment unionista varen tmer sser discriminats i perdre els seus privilegis si els catlics (majoria a Irlanda) assolissin una situaci de poder real. Tot i que l'unionisme existia a tota Irlanda, des de finals del segle XIX que aquest era ms prominent a la regi de l'Ulster, on la industrialitzaci es trobava en un estat molt ms avanat que en la resta d'Irlanda, ms semblant a un medi agrari. Els unionistes temien especialment que les mesures de taxaci proteccionista fossin perilloses per a l'economia de les regions industrialitzades del nord de l'illa. Amb el lideratge del dublins Sir Edward Cradson i de Sir James Craig, nascut a l'Ulster es va consolidar un protestantisme de caire ms militant.

El 1914, per tal d'evitar una rebelli a l'Ulster, el Primer Ministre britnic, Herbert Asquith va introduir una clusula per l'autonomia de 26 dels 32 comptats d'Irlanda, deixant fora una part de l'Ulster en la qual encara s'havia de trobar una soluci plausible. Tot i ser acceptada per la monarquia britnica, aquesta llei no es va posar en prctica fins a les acaballes de la Gran Guerra.

Arribat el gener de 1919, desprs de les eleccions generals de 1918, 73 dels 106 parlamentaris que havien estat votats eren membres de la formaci poltica Sinn Fin, que es negaren a prendre els escons a la Cambra dels Comuns britnica. En lloc d'aix varen crear un parlament irlands propi, no reconegut per la jurisdicci anomenat Dil ireann. Aquest parlament es va donar pressa en signar un document de "Declaraci d'independncia unilateral" per a la Repblica Irlandesa que no suscit cap reconeixement internacional fora de la Repblica Russa de Lenin. Amb tot, el Ministeri va enviar a la Conferncia de la Pau de Pars, 1919, una delegaci representada per Sean T. O'Kelly, que no fou admesa. Desprs de la durssima Guerra per la independncia d'Irlanda o Guerra Anglo-Irlandesa, que acab el 1921, els insurgents irlandesos i el govern britnic signaren un tractat segons el qual el Regne Unit reconeixia la independncia d'Irlanda, per amb la figura del monarca britnic encara amb poder sobre l'illa, i amb el nom d'Estat Lliure Irlands (Saorstt ireann, en irlands). Per la seva banda el Parlament irlands (Dil) accept les condicions.

Aquest tractat, si ms no, no fou completament com s'esperava i ni els irlandesos ni els anglesos no n'estaven satisfets ja que la repblica s'havia acabat constituint finalment en una monarquia constitucional per que al mateix temps donava ms poder als irlandesos del que s'havia pensat en primera instncia, i a ms, els sis comptats d'Irlanda del Nord tenien en les seves mans l'opci de formar part del nou estat, o no. La Guerra Civil Irlandesa fou la conseqncia directa de la creaci d'aquest estat. Les forces contrries al tractat, liderades per Eamon de Valera s'oposaven al fet que aquest estat hagus abolit la Repblica d'Irlanda per aquesta nova forma de govern que encara formava part de la Commonwealth britnica i part de la seva esfera poltica on els diputats parlamentaris haurien de jurar lleialtat al rei Jordi V de la Casa de Windsor. Michael Collins, lder pro-tractat en canvi digu que aquest tractat no atorgava el poder que totes les nacions aspiren a aconseguir per desenvolupar-se, per s la llibertat per poder assolir-lo. Ja al comenament del conflicte, l'IRA (Exrcit Republic Irlands) es va dividir entre els que s'oposaven al tractat i els que hi estaven d'acord. Desprs del conflicte i la derrota dels que s'oposaven al tractat, prop de 4000 homes van perdre la vida i l'economia de l'Estat Lliure Irlands va patir un cop brutal.
 
El 29 de desembre de 1937, una nova constituci anomenada Constituci d'Irlanda es va posar en prctica. Aquesta modificava el nom de l'estat senzillament pel d'Irlanda i retirava la figura del rei per la del President de la Repblica. L'1 d'agost de 1939 el president de la repblica va ser investit amb els poder propis del rei durant el perode immediatament anterior. Aquesta nova encarnaci de la repblica va seguir formant part de l'esfera de la Commonwealth britnica fins l'any 1949. Aix s, tot i deixar la membresia dins d'aquesta, alguns dels seus beneficis varen romandre implcits, com el dret a la ciutadania britnica per als irlandesos residents al Regne Unit.

La Repblica d'Irlanda va entrar dins de l'ONU com a membre l'any 1955 i la Comunitat Econmica Europea (avui en dia anomenada Uni Europea) el 1973. Els successius governs irlandesos han cooperat amb el govern del Regne Unit per tal d'acabar amb el violent conflicte amb la IRA Provisional a Irlanda del Nord

Enllaos externs.

 Lloc web no-oficial de turisme d'Irlanda;
  Presidncia de la Repblica d'Irlanda ;
 Guia turistica d'Irlanda ;




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21169" title="Ber" nonfiltered="4073" processed="4045" dbindex="9092">

Ber (? - Rouen, 844), primer comte de Barcelona i marqus de Gtia (801-820), comte de Girona i Besal (812 o 817-820) i comte de Rass i Conflent (790-820) . 

 Orgens familiars .
Ber era d'origen got. Fill de Guillem I el Sant, Comte de Tolosa (cos de Carlemany) i de la dama goda Khunegunda, que va ser la seva primera muller. Germanastre de Gaucelm,  comte de Rossell i Empries, i de Bernat de Septimnia, futur comte de Barcelona.

Es va casar amb una senyora de la noblesa goda anomenada Romilla.

Desprs del 790, el seu pare li va confiar el govern dels comtats de Rass i de Conflent.

 La conquesta de Barcelona .
Des del 796, governava Barcelona Sadun al-Ruayni, que des del comenament es va enfrontar a l'emir de Crdova. A l'abril del 797 Sadun es va presentar a Aquisgr i va oferir a Carlemany sotmetre-li la ciutat a canvi de mantenir-lo al govern i ajudar-lo en la lluita contra Crdova. Carlemany va convocar una assemblea a Tolosa a la primavera del 800, on es va decidir l'enviament cap a Barcelona del seu fill Llus el Piets (que llavors era rei d'Aquitnia); un exrcit dirigit per diversos nobles, entre ells el comte Rostany de Girona, el comte Ademar de Narbona i el duc Guillem I el Sant de Tolosa, van sortir cap a la zona esperant la submissi de la ciutat i per assegurar el control de tota la regi. Per Sadun no va complir la seva paraula i es va negar a entregar la ciutat, que els francs van haver d'assetjar. El setge, que devia comenar ja avanat l'any 800, cap a la tardor, va ser llarg. Sadun va intentar escapar cap a Crdova per demanar ajuda, per pel cam va ser capturat. El seu lloc el va ocupar Harun. La poblaci es va veure molt afectada per la gana i les penalitats i els gots cristians finalment van decidir entregar a Harun i rendir la ciutat, probablement el dissabte 3 d'abril del 801, entrant Llus el Piets a Barcelona el dia segent. No molt desprs, Ber, que havia participat en la conquesta de la ciutat al costat del seu pare, va ser investit com a comte (amb ttol tamb de marqus per regir un comtat fronterer).

 Les expedicions a Tortosa .
Es pensa que Ber estava fora influt per la seva mare goda, i va encapalar la tendncia partidria d'una pau amb els musulmans, que devia esser majoritria entre els magnats gots de Barcelona. No obstant aix, va haver de participar en les expedicions que els francs van emprendre cap al sud, per establir els lmits del comtat a l'Ebre i tenir una defensa natural. Aquestes expedicions, la cronologia de les quals s incerta, degueren tenir lloc el 804, 808 i 809.

 1a expedici .
La primera la va dirigir Llus el Piets i va arribar a Tarragona, destruint alguns llogarets, dividint-se desprs, en un lloc anomenat Santa Columba, en dos cossos d'exrcit. Un estava manat pel mateix Llus, que va marxar cap a Tortosa, i l'altre estava manat per Ber, Ademar de Narbona i Borrell, comte d'Osona; i va cobrir el flanc occidental i havia diatacar Tortosa des del sud. La secci de Ber va passar l'Ebre prop de la confluncia amb el Cinca i arrib a Vila-Rubea, per els atacs dels musulmans els obligaren a retirar-se, estan fins i tot a punt de ser aniquilats a un punt anomenat Vallis Ibana, potser Vallibona, prop de Morella. Van poder reunir-se amb Llus, que mentrestant va estar assetjant Tortosa durant vuit dies sense cap resultat, i tots junts es van retirar cap al nord.

 2a expedici .
La segona expedici en la que va participar Ber va ser la del 808. En aquest any, Carlemany va enviar al seu llegat, Ingobert, a Tolosa perqu fos oficialment enviat pel seu fill Llus el Piets (que seguia a Aquitnia) en expedici al sud de Barcelona. Ingobert va seguir la mateixa tctica del 804 i va dividir l'exrcit; el cos que ell manava va marxar contra Tortosa i l'altre cos, manat per Ber i Ademar, l'havia de rodejar i atacar-la pel sud. Segons l'Astrnom, cronista oficial dels francs, a la seva Vita Hludovici, en creuar les forces de Ber el riu d'amagat amb unes barques preparades, els cavalls ho van fer nedant i les seves defecacions arrossegades per la corrent van ser detectades a Tortosa. El val d'aquesta ciutat va atacar a Ber i Ademar que van aconseguir escapolir-se amb poques baixes i reunir-se amb l'exrcit d'Ingobert, per ambds es van haver de retirar.

 3a expedici .
La tercera expedici degu tenir lloc l'any segent (809) i el propi Llus el Piets torn a agafar-ne el comandament, acompanyat de diversos magnats francs (Isembard, Heribert, Liutard i d'altres) i de les forces locals, s a dir del comte i marqus Ber. Les mquines de setge es van traslladar fins a Tortosa i durant 40 dies es va assetjar la ciutat per el setge es va haver d'aixecar al arribar un exrcit cordovs manat per Abd al-Rahman, fill de l'emir Al Hakam I, que potser va derrotar els francs (segons l'historiador Al Maqqari). L'Astrnom evita la paraula derrota i diu que els musulmans de Tortosa, desesperats pel setge, van oferir les claus de la ciutat a Llus el Piets, i que aquest es va donar aix per satisfet i va aixecar el setge, cosa que resulta del tot inversemblant.

 La primera treva .
Desprs d'aquest fracs, que confirmava els dos anteriors, les proposicions pacifistes de Ber devien tenir ress a la cort. El 812 Carlemany va acceptar una treva per tres anys.

El 18 de maig del 812 va morir Guillem I el Sant de Tolosa i Ber va heretar en ple domini els comtats de Rass i Conflent que de fet ja governava per delegaci paterna, i poc desprs en va confiar l'administraci al seu fill gran Guillem o Guillemundus.

El mateix any 812 Ber va viatjar a la cort d'Aquisgr juntament amb els comtes Gaucelm del Rossell, (Odil?) de Girona i Besal, Guisclafred de Carcassona, (Ermenguer?) d'Empries, Ademar de Narbona, Leibulf de Provena i Erl de Besiers, per assistir a l'acusaci que contra tots ells feien un grup de terratinents "hispani" (es a dir nobles locals de l'antiga provncia de Septimnia i de la Gtia o Marca Hispnica) que es queixaven de qu se'ls imposaven tributs i crregues injustes sobre les seves terres. Carlemany va donar la ra als acusadors.

 La segona treva .
El 815, acabada la treva, va tornar a comenar la guerra amb els musulmans, que dirigits per Ubayd Allah, oncle de l'emir Al Hakam I, van atacar Barcelona, per quan anaven a assaltar-la, un exrcit probablement reclutat entre els gots del pas es va presentar davant la ciutat i va obligar als atacants a retirar-se. Aquesta victria va fer crixer el prestigi de Ber, les relacions del qual amb la noblesa goda local devien ser molt bones.

El novembre del 816 el val de Saragossa va viatjar a Aquisgr i va negociar una nova treva amb l'imperi. Treva que fou acordada el febrer del 817, per altres tres anys. Durant aquesta treva, la poltica dels francs va obtenir greus fracassos a Pamplona (presa del poder cap al 817 pel partit vasc nacionalista aliat als musulmans Banu Qasi de la Vall de l'Ebre) i a l'Arag (on Garcia Galndez el Dolent cap al 820 va obligar a fugir al comte vassall dels francs Asnar I Gal, i es va aliar amb Pamplona). Aquestos fracassos van ser aprofitats pels enemics poltics i personals de Ber, segurament defensor de la treva, per atacar-lo com a responsable, i qualificant la treva de contrria als interessos nacionals.  El partit bellicista estava encapalat pel mig germ de Ber, el comte Gaucelm del Rossell i d'Empries, i pel germ petit d'aquest ltim (o sigui un altre germanastre de Ber) Bernat, conegut com Bernat de Septimnia.

Cap al 817 (o el 812?) va morir el comte Odil de Girona i Besal i aquestos comtats van passar a Ber.

 Desterrament i mort de Ber .
El febrer del 820 es va celebrar una assemblea general a Aquisgr on va acudir el comte Ber. Gaucelm hi va enviar al seu lloctinent, el got Sanila, qui va formular una acusaci formal contra el comte barcelons per infidelitat i traci. El litigi, com era habitual a l'poca, es dirim en un duel judicial en el propi palau. Ber, que ja era una mica gran, fou derrotat per Sanila. El sistema de lluita emprat (origen dels futurs tornejos medievals) va ser a cavall i amb javelina i armes lleugeres, utilitzat pels gots per casi desconegut pels francs. Tot i que Ber el va acceptar (si es considerava cap del partit got no devia tenir cap mes opci) no era tan hbil com el seu rival. La derrota comportava el reconeixement dels crrecs que es feien a l'acusat, i per tant la pena de mort. Per l'emperador, que no devia considerar com a trador al comte Ber, li va commutar la pena per la de desterrament a Rouen, ciutat on va viure fins a la seva mort el 844.

Els seus dominis van ser dividits. Els comtats de Barcelona, Girona i Besal van ser confiats al franc Ramp, equidistant dels dos partits enfrontats a la Gtia; mentre que els comtats de Rass i Conflent van quedar en mans del seu fill Guillem, que de fet ja els governava des de l'any 812 o 813.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21170" title="Sadun al-Ruayni" nonfiltered="4074" processed="4046" dbindex="9093">
Sadun al-Ruayni va sser val de Barcelona del 796 fins al 800.

Enfrontat a l'emir de Crdova, va demanar ajuda als francs, per no els va voler lliurar la ciutat. Assetjat a Barcelona a la tardor del 800, va fugir per demanar ajuda, per va sser capturat. El seu lloc el va ocupar el capitost musulm Harun, emparentat amb la noblesa goda local. Desprs de la seva captura no se'n torna a saber res.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21171" title="Harun" nonfiltered="4075" processed="4047" dbindex="9094">
Harun va ser l'ultim val musulm de Barcelona del 800 al 801.

A la tardor del 800, assetjada Barcelona, el val Sadun al-Ruayni en va fugir per demanar ajuda, i va ser capturat. El capitost musulm Harun, emparentat amb alguns nobles gots de la ciutat, va assumir el govern inter. 

Era partidari de la resistncia fins a la mort i no volia rendir-se als francs que assetjaven la ciutat. Per els seus mateixos parents i aliats gots, davant la gana i les penalitats per les que estaven passant, el van fer presoner i van lliurar al val i Barcelona als francs el 3 d'abril del 801.

De Harun no se'n sap res mes desprs de la seva captura i lliurament als francs. Ber, un noble franc, fill del comte de Tolosa, va sser nomenat primer comte de la ciutat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21172" title="Aquisgr" nonfiltered="4076" processed="4048" dbindex="9095">


Aquisgr (en alemany ) s una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord - Westflia, prop de la frontera amb Blgica i els Pasos Baixos, a 65 km a l'oest de Colnia, i s la ciutat ms occidental del pas, a 5046' N i 66' E. Poblaci: 256.605 habitants (2003).

La Universitat Tecnolgica RWTH Aachen (Rheinisch-Westflische Technische Hochschule) s un dels instituts universitaris d'estudis tcnics ms importants, especialitzat en enginyeria mecnica. Una de les seves seccions, el Klinikum Aachen, s l'edifici hospitalari ms gran d'Europa. Al voltant del RWTH s'han desenvolupat un munt d'empreses informtiques i de software. 

 Histria .
Els romans van anomenar Aquis Granum les fonts termals sulfuroses locals. Pel que fa a l'origen del Granus han corregut diverses teories, per avui dia s mpliament acceptat que deriva del mot cltic que designa el du de l'aigua i la salut. I des de l'poca romana, les fonts d'aigua calenta han estat canalitzades en banys termals (que encara s'usen actualment). Lh- inicial d'Aachen s un antic terme alemany emparentat amb el llat aqua, tots dos amb el mateix significat d'"aigua". A les rees occitanfones de l'antic Imperi el mot aquis (ablatiu plural d'"aquae") es va convertir en ais en occit; aix, Ais de Provena s un antic balneari rom a la Provena.

Desprs dels romans, l'indret fou abandonat fins al segle VIII, quan era esmentat amb el nom dAquis Villa. L'any 768, Carlemany arriba a Aquisgr per primer cop. Li agrada el lloc i, vint anys desprs, comena a construir-hi un palau. La magnfica capella palatina va esdevenir ms tard la catedral d'Aquisgr. Carlemany va passar la majoria dels hiverns a Aquisgr entre l'any 800 i l'any de la seva mort (814) per gaudir de les fonts d'aigua termal. Ms endavant el rei seria enterrat a la capella, on encara es pot veure avui dia la seva tomba. 

L'any 936, Ot I fou coronat rei a la catedral. Des de llavors, Aquisgr seria el lloc de coronaci dels reis del Sacre Imperi Romanogermnic durant els segents 600 anys. L'ltim emperador que hi va ser coronat fou Ferran I el 1531. A l'edat mitjana Aquisgr era una de les ciutats ms grans de l'Imperi; sempre es va mantenir com a ciutat lliure dins del Sacre Imperi Romanogermnic. A l'Assemblea dels Districtes Imperials de la Reichsreform (reforma imperial) que va tenir lloc a Worms el 1495, Aquisgr hi era representada dins el districte de la Bixa Rennia - Westflia. 

El 1668 s'hi va signar el Tractat d'Aquisgr un cop s'havia acabat la Guerra de Devoluci. Desprs de la Guerra dels Trenta Anys la ciutat noms va tenir importncia regional.

Cap al 1880, la poblaci d'Aquisgr era de 80.000 persones. Era un nus de comunicacions ferroviries importants. La ciutat es va convertir en un nucli manufacturer on es fabricava ferro per als ferrocarrils, sivelles, agulles i botons. Tamb hi destacava el tabac i els teixits de llana i seda. 

Molt danyada durant la Segona Guerra Mundial (els bombardejos van destruir els dos teros de la ciutat), el 21 d'octubre de 1944 Aquisgr fou la primera ciutat alemanya a ser ocupada per les tropes aliades. 

Mentre que el palau de Carlemany ja no existeix, la catedral s encara la principal atracci de la ciutat. Arran de la seva construcci fou l'esglsia ms gran al nord dels Alps durant 400 anys. A dins s'hi troben les tombes de Carlemany i d'Ot III. La catedral d'Aquisgr ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Aquisgr en diferents llenges .
La ciutat s coneguda per diferents noms segons quines llenges: Aachen en alemany estndard, Oche en el dialecte local, Aquisgran en occit, Aix-la-Chapelle en francs, Aken en neerlands, Aquisgrn en espanyol, Aguisgro en portugus, Aquisgrana en itali, Akwizgran en polons, Cchy en txec, etc.

 Miscellnia .
Aquisgr s un centre industrial i un important nus de comunicacions ferroviries, que inclou la xarxa del tren d'alta velocitat Thalys. Una coneguda indstria del passat fou la producci d'agulles, distintiva de la ciutat. 

Cada any s'hi celebra el CHIO (abreviaci francesa del Concours Hippique International Officiel), que s la trobada eqestre ms gran d'Alemanya. Aquisgr tamb ser la seu, el 2006, dels Jocs Hpics Mundials.

El club de futbol local Alemannia Aachen juga a la segona divisi alemanya. El seu estadi s'anomena Tivoli.

Des del 1950 la ciutat atorga cada any el Karlspreis (en alemany, el Premi Carlemany) a les personalitats que hagin destacat en la tasca de la unificaci europea. El 2003 la medalla fou concedida a Valry Giscard d'Estaing. El 2004, els esforos del papa Joan Pau II per unir Europa foren honorats amb una Medalla Extraordinria Carlemany, que era la primera vegada que es concedia.

L'especialitat local d'Aquisgr sn les galetes anomenades Printen, una versi local del pa de gingebre. A diferncia de les Lebkuchen (les tpiques galetes alemanyes de Nadal), s'endolceixen amb sucre en comptes de mel.

Enllaos externs.
Pgina municipal d'Aquisgr ;
Mapa de la ciutat;
ASEAG (autobusos municipals) ;
RWTH Aachen;

----



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21173" title="Cinca" nonfiltered="4077" processed="4049" dbindex="9096">

El Cinca (Zinca en aragons) s un riu de l'Arag, i el segon riu ms cabals de la comunitat autnoma, i el limit lingstic del catal en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga aix com Massalcoreig, nica poblaci catalana del seu recorregut. En el seu curs mitj travessa ciutats com Monts i Barbastre, desprs d'haver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano per damunt dels quals s'estn el pas de Sobrarb, a les muntanyes del qual hi neix el riu, en mbit del domini patrimonial de la llengua aragonesa.

s afluent del Segre pel marge dret, desaiguant-hi a la Granja d'Escarp. Pel costat catal, l'entorn de l'aiguabarreig Segre-Cinca est protegit com a Espai d'Inters Natural.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21175" title="Vallibona" nonfiltered="4078" processed="4050" dbindex="9097">


Vallibona s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

Limita amb Castell de Cabres, La Pobla de Benifass, Rossell, Canet lo Roig, Xert i Morella.

 Geografia .
Situat en les muntanyes de Benifass a la vora del riu Srvol en el sector oriental de la comarca.

Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-10, prenent desprs la CV-15 per a accedir a la CV-130, posteriorment es pren la CV-128 i finalment la CV-111 .

 Historia .
Es creu que antigament era anomenat Vallis Ibana i que per aqui van pasar els francs en la seva expedici a Tortosa sobre el 804-806.

Poblaci musulmana, a tocar amb la poblaci de Morella, conquerida pel rei Jaume I cap al 1232. El seu primer senyor feudal va ser en Blasco I d'Alagn; li fou concedida carta de poblament en 1271. La seva importncia romandr marcada pel perode d'esplendor de Morella en els segles XIV i XV.

Demografia.
La poblaci ha sofert una progressiva reducci en el temps, passant de 1.808 habitants en 1900 a 1.133 en l'any 1950. Desprs del pla d'estabilitzaci de 1959 es produx una forta emigraci de la poblaci cap a zones industrials com Barcelona i el nord de Castell. En 1994 apareix prcticament despoblada amb noms 104 habitants. 



Economia.
Basada tradicionalment en la ramaderia i en l'agricultura.

Monuments.
Monuments religiosos.
Esglsia parroquial. Dedicada a l'Assumpci de la Verge, amb un interessant artesanat en la seva volta. Construda en el segle XIV.
Ermita de Sant Domnec. Edifici d'inters arquitectnic.
Ermita de Santa gueda.

Monuments civils.
Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.
Nucli urb. Inters arquitectnic.

Festes locals.
Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener;
Festes Patronals. Se celebren del 7 d'agost al 16 d'agost en honor de Sant Domnec i l'Assumpci de la Verge. Cada 7 anys, el dia desprs de l'Ascensi se celebra el romiatge trobada amb la poblaci de Pena-roja de Tastavins, al Matarranya.

 Enllaos externs .

 Associaci cultural Amics de Vallibona.
 Associaci cultural Collectiu Avinsilona.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21176" title="Ingobert" nonfiltered="4079" processed="4051" dbindex="9098">
Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Llus el Piets a conquerir Tortosa.

La segona expedici a Tortosa que els francs van fer entre el 804 i el 809 es pot datar cap al 808. En aquest any Carlemany va enviar al seu llegat Ingobert a Tolosaperque fos oficialment enviat pel seu fill Llus el Piets (que seguia a l'Aquitnia) en expedici al sud de Barcelona. Ingobert va dividir l'exercit; el cos que ell manava va marxar contra Tortosa i l'altra cos, manat per Ber de Barcelona i Ademar de Narbona, l'havia de rodejar i atacar-la pel sud. Segons l'Astronom, cronista oficial del regne dels Francs, a la seva Vita Hludovici, al creuar las forces de Ber el riu d'amagat amb unes barques preparades, els cavalls ho van fer nadant i les seves defecacions arrosegades per la corrent van sser detectades a Tortosa. El vali d'aquesta ciutat va atacar a Ber i Ademar que van aconseguir escapulir-se amb no masses i reunir-se amb l'exrcit d'Ingobard, per ambds es van haver de retirar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21177" title="Al-Maqqar" nonfiltered="4080" processed="4052" dbindex="9099">
Al Maqqari, de nom complert Shihab al-Din Abul Abbas Ahmad ben Muhammad ben Ahmadben Yahya al Khurashi va sser un historiador rab nascut a Tlemcen cap el 1577 i mort al Caire el 1632.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21178" title="Guillem" nonfiltered="4081" processed="4053" dbindex="9100">
Guillem fou comte de Rass i de Conflent (814-827).

Tamb se'l coneix amb el nom de Guillemundus. El seu nom li va ser donar en honor del seu avi Guillem I el Sant, comte de Tolosa, per amb la terminaci "undus", probablement per influncia de Khunegunda, una dama d'origen got, esposa de Guillem.

Fill de Ber, comte de Barcelona. Cap al 814 el seu pare li va confiar el govern del comtat de Rass, que llavors tamb incloa el comtat de Conflent. En ser Ber desitut dels seus crrecs, el 820, Guillem va esdevenir comte per dret propi fins almenys el 827.

El 826 es va unir a la rebelli d'Aiss contra el nou comte Bernat de Septimnia. Derrotada la revolta, Guillem probablement va marxar a l'exili a Crdova potser desprs d'un breu intent (un any i uns mesos) de resistir a les muntanyes de Rass.

Els seus comtats van anar a parar a les mans de Gaucelm, comte de Rossell i Empries i germ de Bernat.

Segurament va morir a Crdova, per no se sap ni com ni quan.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21181" title="Banu Qassi" nonfiltered="4082" processed="4054" dbindex="9101">


Els Banu Qassi (en rab          Ban  Q s , que literalment significa descendents de Cassi) fou una important famlia musulmana muladina que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.

El comte Cassi.
vegeu l'article principal: comte Cassi

El primer membre fou el comte visigot Casius Fortunius (685? - ?), que desprs d'aliar-se amb els musulmans, es convert a l'islam i s'arabitz el nom (de Casius pass a Q s ). Els sarrans l'intitularen comte el 714 desprs de la invasi de la Pennsula Ibrica i va viatjar amb Mussa ibn Nussayr a Damasc on es va fer client del califa Al-Walid I. 

Tots els Banu Qassi que van tenir poder durant el segle VIII i IX descendien de Fortuny, el primognit. Per consolidar el seu poder en els nous territoris rabs, Qassi va casar el seu fill gran Fortuny amb xa (715? - ?), nta alhora del conqueridor musulm d'Hispnia Mussa ibn Nussayr i de l'ltim rei visigot, Roderic, i descendent directa de Mahoma segons els sunnites.

Aliats d'ndalus.
Establiment del Regne de Pamplona.
Fortuny ibn Qassi va regir una bona part de les terres entre Saragossa, Njera, Tudela i Tarassona de forma quasi independent, tot i que estava de facto subjecte a l'ndalus del califa Al-Walid I.

Ell i la seva esposa xa van tenir dos fills: Zhir ibn Fortun i Mussa ibn Fortun (v.740? - 789), governador d'Arnedo, Saragossa i Tarassona. Aquest es cas amb la viuda d'nnec Ximenes, que segons la llegenda era comte de Sobrarb. Mussa va tenir diversos fills amb la dama cristiana:
Mutrrif ibn Mussa ibn Fortun (? - 799), val de Pamplona.
Yunus ibn Mussa ibn Fortun (?-802);
Mussa ibn Mussa ibn Fortun (785 - 862), senyor de Saragossa.
Llop ibn Mussa ibn Fortun, senyor de Borja.
Yuqrtaix ibn Mussa ibn Fortun;
Garcia ibn Mussa ibn Fortun;

El 799 es produeix un complot orquestrat per Carlemany i apareix assassinat el val de Pamplona Mutrrif ibn Mussa ibn Fortun. Aleshores els francs colloquen al govern de la ciutat els pro-carolingis Velasco. Llavors, els Banu Qassi i els comtes de Sobrarb segellen una aliana que els porta a vncer els Velasco pocs anys ms tard; vers el 810, el fill d'nnec Ximenes i fillastre de Mussa ibn Fortun, nnec Aritza s aclamat com a primer rei cristi de Pamplona.

Mussa, "tercer rei d'Hispnia".
Desprs de la mort dels seus germans grans, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mussa el Gran assoleix el poder. Ell s la principal figura de la nissaga; intitulat seor de la Vall de l'Ebre, senyor d'Osca (840), Tudela (852-862), Erriberri, Arnedo (843-862), Tarassona, Borja, Lleida, Toledo, Ejea i Saragossa (852-862) es cas amb Assona, filla d'nnec Aritza I de Pamplona en primeres noces i amb Maymuna bint Zhir en segones. Segons la Crnica d'Alfons III, Mussa s'autoanomenava Tercer rei d'Hispnia. Mussa va liderar una terrible rtzia que va assolar el Comtat d'Arag el 842 i de nou el 856 contra Barcelona i Terrassa. Tamb va rebellar-se en diverses ocasions contra l'emir de Crdova, per en totes va haver d'acceptar la seva autoritat.

Mussa ibn Mussa ibn Fortun va tenir diversos fills:
Llop ibn Mussa (? - 875),primognit del gran Mussa i val de Saragossa i Tudela (871 - ?). Fou retingut per l'emir de Crdova durant dos anys fins que el va deixar lliure. Un descendent seu fou Llop ibn Muhmmad que durant una rtzia contra el Comtat de Barcelona va ferir de mort a Guifr el Pils, episodi que originaria la llegenda de les Quatre Barres de Catalunya.
Mutrrif ibn Mussa (? - 873), val d'Osca (872 - 873), casat amb Falasqueta Garcs, filla de Garcia I de Pamplona. L'emir Muhmmad I va ocupar Osca i va endur-se Mutrrif a Crdova, on el fu crucificar.
Furtun ibn Mussa (? - 874), val de Tudela (872 - 874);
Ismal ibn Mussa (? - 889), captiu a Crdova. Fou senyor de Lleida i Monts.
ria bint Mussa, casada amb Fortuny Garcs, rei de Pamplona.

La poltica expansiva de Mussa el fu entrar en conflicte amb Ordoni I d'Astries, que el derrot el 859. Aquest moment de debilitat dels Banu Qassi fou aprofitat per l'emir Muhmmad I per fer una rtzia i segrestar l'hereu al tron pamplons Fortuny Garcs.

La fi del poder.
A la mort de Mussa ibn Mussa ibn Fortun el 862, els seus quatre fills mascles van alar-se en armes contra l'emir de Crdova i van repartir-se els antics dominis del seu pare. La revolta dels Banu Mussa (en rab, fills de Mussa) va obligar a Muhmmad I a organitzar un exrcit per eliminar la famlia rebel i va donar pblic recolzament a la famlia rival dels Qassi els Banu Tajib, a ms, el Regne de Pamplona va trencar l'aliana amb els musulmans desprs de l'entronitzaci d'una nova dinastia, la Ximena, en la persona de San Garcs. 

La principal branca dels Banu Qassi continuaria per Muhmmad ibn Llop ibn Mussa (? - 898), fill de Llop ibn Mussa ibn Mussa, que assoliria el poder durant la dcada del 880 i que mor intentant recuperar la ciutat de Saragossa durant el setge de 898 contra els Tujibid. 

Muhmmad va tenir sis fills que van continuar amb la poltica del seu pare, tot i que les lluites familiars internes van debilitar en extrem els Banu Qassi. El primognit de Muhmmad, Llop ibn Muhmmad ibn Llop (? - 907) fou val de Lleida i va intentar ocupar el Comtat de Ribagora atacant el seu cos Ramon I de Pallars i Ribagora. En la rtzia, Llop va fer prop de set-cents presoners i va segrestar un fill del comte, Isarn. Poc desprs, seria assassinat en una emboscada preparada per San I de Navarra.

Desprs la famlia va perdre importncia i no s'esmenten ms a les crniques.

Arbre genealgic dels Banu Qassi.
De Qassi a Mussa II el Gran.
















Descendents de Mussa el Gran, els Banu Mussa.
1.- Descendents de Llop ibn Mussa ibn Mussa.












2.- Descendents de Mutrrif ibn Mussa ibn Mussa.









3.- Descendents de Furtun ibn Mussa ibn Mussa.






4.- Descendents d'Ismal ibn Mussa ibn Mussa.








5.- Descendents d'ria bint Mussa ibn Mussa.






Referncies.
Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96 ;
Genealogia dels Banu Qasi ;
Els Banu Qasi i el reis de Navarra ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21184" title="Sanila" nonfiltered="4083" processed="4055" dbindex="9102">
Sanila fou lloctinent del comte Gaucelm del Rossell i d'Empries (germ de Bernat de Septimnia). Era d'origen got.

El 820 va formular l'acusaci contra el comte de Barcelona, Ber, al Palau Imperial, i el va desafiar a resoldre la qesti en un duel judicial al qual l'Emperador Llus I el Piets, desprs d'intentar arreglar-ho pacficament, va haver d'accedir. Sanila, que era ms jove que Ber, va triar com a sistema de lluita un de tpicament got, a cavall i amb armes lleugeres i javelina, al qual els francs no estaven acostumats (aquest va ser el primer precedent dels duels de l'Edat mitjana) va guanyar el combat i va provocar la deposici de Ber.

Torn a aparixer el 832 o 833 quan marx amb Gaucelm dels comtats de Rass i Conflent, on intentava resistir-se a la prdua dels seus territoris.

El 834 va morir al costat de Gaucelm lluitant a les guerres civils de l'Imperi a Chalon-sur-Saone. All mateix van morir Gaucelm i la seva germana monja Gerberga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21187" title="Guillem I de Tolosa" nonfiltered="4084" processed="4056" dbindex="9103">
Guillem I el Sant (768-812),  Duc d'Aquitnia (781-812), comte de Tolosa (790-812).

Orgens familiars.
Fill de Teodoric, comte d'Autun i de Aula o Alda. Era nt de Gaucelm i, per part de mare, de Carles Martell i per tant, cos de Carlemany.

Fets destacables.
Va ser palat a la cort de l'emperador Carlemany, el qual li va encomanar l'any 781 que es fs crrec del comtat de Tolosa amb el ttol de Duc d'Aquitnia. Aquell mateix any es convert en conseller de Llus el Piets. La regi ducal tolosana s estenia cap a Septimnia i la Gtia al sud dels Pirineus que en els segents anys caigueren en poder dels francs. Portava doncs el ttol de duc, per tamb el de marqus per regir terres frontereres. El 785 va ajudar a la conquesta de Girona i altres punts de Gthia. El 790 Cors fou destitut com a comte a Tolosa i Guillem assumi el control directe del comtat i va cedir l'administraci de Rass i Conflent a Ber i del Rossell a Gaucelm i probablement altres comtats a Adalelm. El 791 va lluitar contra els bascos. El 793 fou derrotat pels rabs a l'Orbiu, per aquestos es van haver de retirar cap a la Cerdanya. El 801 va participar a la conquesta de Barcelona, junt amb Ademar de Narbona, Ber i d'altres.

El 804 es va retirar al monestir de Anina, del que sort amb altres monjos el 806 per fundar el monestir de Gellona, d'aqu que a Frana sigui conegut com Guillem de Gellona.

Va morir el 18 de maig del 812 i se'l va venerar com a sant. L'any 1066 l'esglsia catlica el va canonitzar oficialment com a sant.

Npcies i descendents.
Casat en primeres npcies amb la goda Cunegunda d'Austrsia, filla de Carloman I, Rei dels Francs, junts van tenir 2 fills:

 Ber de Barcelona (?-844), comte de Barcelona.
 Gualdrada, comtessa consort de Wormgau ;

D un segon matrimoni amb Guitburga va tenir a:
 Adalelm;
 Gaucelm del Rossell, (?-834), comte de Rass i Conflent;
 Bernat de Septimnia (800-844), Duc de Septimnia;
 Gerberga (?-834), (monja) ;
 Heribert (-841), comte ;
 Teodoric (?-841) (comte d'Autun per delegaci de Bernat), ;
 Roslinda (785-820, comtessa consort de Corbie, casada amb Wala de Corbie.

La maternitat de Ber no est establerta sense dubte i podria haver-hi un tercer matrimoni amb una dama goda que seria la autentica mare de Ber. Com que una filla de Guillem anomenada Romilla (de la que no se sap la mare) es identificada amb la que va ser la muller i doncs germanastra de Ber, cas de qu s'hagus produt aquest matrimoni (que no era excepcional a l'poca) Ber probablement hauria d'sser fill de la primera muller per poder casar-se amb una dona ms jove que ell; per com que el successor de fet (encara no hi havia dret hereditari) de Guillem fou el fill Bernat (dit Bernat de Septimnia) fill de la segona dona, l'incgnita persisteix.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21188" title="Septimnia" nonfiltered="4085" processed="4057" dbindex="9104">
Septimnia s una regi histrica que es correspon aproximadament amb l'actual regi del Llenguadoc-Rossell a Frana. En poca romana, era la part occidental de la provncia de la Narbonesa.

El nom "Septimnia" es va comenar a utilitzar a partir la conquesta visigtica el 462 per va adquirir ms importncia a partir de la conquesta carolngia el 759. Es diu que s'anomena aix perqu tenia set bisbats o ciutats principals: Elna, Narbona, Carcassona, Besiers, Agde, Lodeva i Magalona. Un altre possible origen del nom prov de la ciutat de Besiers que en temps dels romans s'anomenava Colonia Julia Septimanorum Beaterrae, que alludeix a l'establiment de veterans de la Setena Legi Romana a la ciutat.

Durant l'poca carolngia, la Septimnia fou erigida en ducat i governada per comtes (i ducs) que generalment eren els titulars dels diversos comtats que l'integraven: Uss, Nimes, Melguelh (Magalona), Lodeva, Agde, Besiers, Narbona, Carcassona, Rass, Conflent i Rossell. Com que aquestos comtats eren generalment governats per vescomtes, molts d'ells van convertir-se en vescomtats: Narbona, Besiers, Agde, Nimes, i ms tard Carcassona.

Recentment, el terme Septimnia va ser proposat per a anomenar la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. Tot i aix, el govern regional va haver de renunciar a fer aquest canvi a causa del rebuig que provocava a la Catalunya del Nord, on es considerava que era un terme que oblidava el carcter diferenciat que t aquesta zona respecte al Llenguadoc dins la regi (vegeu tamb: Septimnia).

 Vegeu tamb .
Bernat de Septimnia;
Gtia;
Septimnia visigtica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21189" title="Tolosa de Llenguadoc" nonfiltered="4086" processed="4058" dbindex="9105">


Tolosa (en occit Tolosa, pronunciat ; en francs Toulouse), tamb coneguda com a Tolosa de Llenguadoc, s la ciutat capital del departament de l'Alta Garona, capital histrica de Llenguadoc i de la regi del Migdia-Pirineus. El 2004 tenia una poblaci de 431.700 habitants (els anomenats tolosans) en una superfcie municipal de 118,3 km2, i de ms d'un mili d'habitants a l'aglomeraci urbana; per la seva poblaci, s la segona ciutat d'Occitnia desprs de Marsella (el quart municipi de Frana, desprs de Pars, Marsella i Li), i la 41a. aglomeraci urbana de la Uni Europea. 

Travessada per la Garona i situada a mig cam entre l'oce Atlntic i el mar Mediterrani, s anomenada la Ciutat Rosa pel color que domina als edificis antics, fets de ma vist. s la capital de la indstria aeroespacial europea, ja que s'hi troben les oficines centrals de la companyia Airbus.

Tolosa est agermanada amb les ciutats d'Atlanta (Estats Units), Chongqing (Xina), Tel Aviv (Israel), Kev (Ucrana), Bolonya (Itlia) i Elx (Pas Valenci).

Histria.

Tolosa fa la seva aparici al segle IV aC, quan estava poblada per una tribu celta anomenada Volques Tectosages. El seu clima i la seva situaci geogrfica privilegiada en fan l'aliat de Roma als segles II i III, sent la quarta ciutat de l'imperi a l'Occident, el centre del regne Visigot al segle V; i al segle VI, la trobem sota l'autoritat reial de Clovis.

La regi produa or i plata usats en cultes drudics que es van acumular en temples i magatzems sagrats. Per d'altres pensen que l'or procedia de l'expedici dels gals a Grcia on, sota la direcci de Brenno, van saquejar Delfos (vegeu Galcia). Els Tolosats o Tolosans eren una divisi dels Tectsages que vivien a l'orient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i Carcaso, marcava el lmit del territori tolos a l'est i el territori de Roma a la Gllia.

El 106 aC, Di Casi, l'esmenta com a ciutat aliada de Roma i per aquest temps els teutons i els cmbris van entrar al pas i per por o per fora els Tectsages s'hi van aliar. Aquest fet va donar el pretext al cnsol Q. Servilius Caepio per atacar la ciutat, saquejant-la i robant-li els tresors; el saqueig dels temples fou venjat pels cmbris, que en una batalla van destruir l'exrcit de Caepio. El tresor mai va arribar a Roma, i es possible que fos el mateix Caepio el que se l'apropis.

La ciutat era llavors un important centre administratiu i militar de la provncia Narbonesa. Els romans, com en altres grans ciutats, hi van edificar un aqeducte molt important que concedia proporcionalment a cada habitant tanta aigua com avui. La majoria dels vestigis d'aquest aqeducte han estat destruts. 

Tolosa s esmenta des del temps de Csar que deia que a prop de Tolosa hi vivien els Santons, i va impedir als helvtis d'emigrar a aquest territori. Tamb diu que els Nitiobriges i els Petrocoris vivien entre els Santons i el Tolosats.

Quant P. Crassus va envair Aquitnia va reclutar gent a Tolosa. L any 52 els gals revoltats van dominat la ciutat per Csar hi va establir una guarnici. Plini l'esmenta com a ciutat de dret llat de la Provncia Narbonesa i Ptolomeu diu que era una colnia (cal pensar que colnia llatina). La ciutat estava emmurallada al final de l'imperi.

Ms endavant va ser la capital del regne dels visigots al segle V; desprs, del regne franc d'Aquitnia, i al segle IX, del Comtat de Tolosa.

s al segle IX que Tolosa coneix verdaderament les seves primeres hores de glria grcies als Ramons, comtes hereditaris que donaran a Tolosa una de les institucions ms clebres: un captol d'administradors, els Capitols, amb 12 representants escollits amb les corporacions des de 1141.

En aquesta regi d'Occitnia es va desenvolupar una nova concepci del cristianisme, que no estava d'acord amb els postulats de Roma. Els seguidors d'aquesta heretgia, els ctars, foren perseguits i exterminats en massa. La conseqncia final d'aquesta guerra de religi fou la prdua de tot l'immens comtat de Tolosa, que va passar a les mans del rei de Frana el 1271. Aquesta va ser la major passa endavant cap a la construcci de Frana com a estat unitari. 

Tolosa va ser el lloc de creaci dels Jocs Florals: el 1323 s'hi va fundar la Sobregaia Companyia dels Set Trobadors de Tolosa. L'Acadmia dels Jocs Florals encara est en actiu, per la qual cosa Tolosa s sovint considerada la capital de la cultura occitana. Precisament la tradicional creu Tolosana ha estat adoptada com a smbol d'Occitnia i de la regi del Migdia-Pirineus.

Durant el Renaixement (fi del segle XV, i XVI), Tolosa de Llenguadoc va conixer un perode de gran prosperitat, grcies a la indstria del pastel.

Dos smbols de la ciutat, el Pont Nou i el Canal del Migdia, sn realitzats respectivament el 1632 i el 1682.

El Capitol (en occit lo Capitli) va ser construt al segle XVIII. El 1762, t lloc l'assumpte Calas: el cas d'un protestant injustament condemnat provoca una clebre intervenci de Voltaire.

El 1814, la batalla de Tolosa de Llenguadoc oposa els anglo-espagnols de Wellington als francesos del mariscal napolenic Soult, que encara que aconseguint resistir sn obligats de retirar-se. 

En els anys 1920, Tolosa de Llenguadoc va ser la ciutat dels pioners de l'aviaci, sota la impulsi de Pierre-Georges Latcore, que va instaurar relacions amb Casablanca i Dakar. El 1927, va ser creat l'Aeropostal, amb figures com Antoine de Saint-Exupry i Jean Mermoz. 

Al segle XX, Tolosa va tenir la fortuna de no ser escenari de combats durant la Segona Guerra Mundial. Al comenament de la dcada de 1960, van establir-se a la ciutat un bon nombre de repatriats d'Algria (els pieds-noirs), que van contribuir a un fort augment de la poblaci, que va passar de 269.000 habitants el 1954 a 380.000 el 1968. 

Com un dels fets recents cal destacar l'explosi de la fbrica AZF de productes qumics, al sud de la ciutat, el 21 de setembre del 2001, que va provocar 30 morts, uns 2.500 ferits i una davallada notable de l'activitat d'aquest sector.

Tolosa avui.


Tot i haver estat una de les metrpolis rellevants de l'Europa occidental, Tolosa va quedar relegada a una ciutat d'importncia estrictament regional als segles XVIII i XIX, ja que la Revoluci Industrial hi va passar de llarg. Al segle XX, la ubicaci per part del govern central francs de les indstries militar i aeroespacial a Tolosa, sectors clau de l'activitat econmica, han fet desvetllar la ciutat de nou. En un irnic gir de la histria, el que ha estat la tendncia general de Tolosa ha esdevingut el seu millor avantatge: sense Revoluci Industrial la conseqncia havia de ser la fallida econmica de la ciutat, per alhora ha estalviat als tolosans els danys ambientals i la dolorosa reestructuraci socioeconmica que afecten tantes ciutats industrials d'Europa.

Beneficiant-se del seu estatus com a capital de la indstria aeroespacial europea, igual com de l'afluncia de gent vinguda des dels cinturons industrials fins a l'assolellat sud d'Europa, l'rea metropolitana de Tolosa ha doblat la seva poblaci entre el 1960 i el 2000 (perode en qu la poblaci de Frana va augmentar noms un 30%). Amb bones perspectives per a les indstria aeroespacial i biotecnolgica, cal esperar que l'increment continu en un futur proper. Tolosa, doncs, va recuperant de mica en mica la seva importncia passada com a metrpoli europea, per ha d'encarar reptes creixents: com afrontar un augment de poblaci tan rpid i com posar el dia les infraestructures de transport i habitatge, en resum, com reinventar la ciutat del segle XXI.

Comunitat d'Aglomeraci de la Gran Tolosa.



La Comunitat d'Aglomeraci de la Gran Tolosa (Communaut d'agglomration du Grand Toulouse) es va crear en 2001 per a millorar la coordinaci en afers econmics, de transports i d'infraestructures amb la ciutat de Tolosa i tota la major part de la seua rea metropolitana ms prxima. Aquesta comunitat succeeix a l'anterior districte, que es va crear en 1992, amb menys poders que l'actual consell. La comunitat ajunta la ciutat de Tolosa amb 25 municipis, cobrint una rea de 380 km i una poblaci de 583.229 habitants (cens de 1999), on el 67% d'aquests viu a Tolosa. Segons estimacions del febrer de 2004, la poblaci total de la Comunitat d'Aglomeraci de la Gran Tolosa va ser 651.209 habitants, on el 61% d'aquests viu a Tolosa. A causa de feus poltics locals, la Comunitat d'Aglomeraci noms t el 61% de la poblaci de l'rea metropolitana, els altres municipis van rebutjar unir-s'hi.

Monuments i llocs d'inters.
La plaa del Capitole i la Creu Occitana.
Les mansions tpiques de tons pastel.
El Canal del Midi, Patrimoni Mundial de la Unesco.
La Ciutat de l'Espai i la fbrica de l'Airbus.
El barri de Saint-tienne.
Els carrers medievals del centre.
El mercat i les botigues de la plaa de Victor Hugo.

Edificis religiosos.

 la baslica de Sant Serni,
 l'esglsia dels Jacobins i el seu claustre,
 la catedral de Sant Esteve,
 l'esglsia Notre-Dame du Taur amb el seu campanar-mur,
 la baslica de la Dorada,
 la torreta de les Ursulines.

Edificis civils.

 el Capitoli (o Ajuntament)  amb faana neoclssica i una torre renaixentista exempta ,
 l'Hotel d'Asszat i;
 l'Hotel de Bernuy.

Museus.

 el museu dels Agustins,
 el museu de Sant Ramon;

Indstria.
Tolosa s coneguda mundialment per la seva indstria aeronutica: juntament amb Hamburg a Alemanya, s una de les dues ciutats en qu es munten els avions Airbus. Aquest s el cas de l'avi de llarg abast A380, que entrar en funcionament el 2006. La indstria espacial tamb hi est representada, amb empreses com SPOT Images (d'imatges per satllit), Alcatel, Astrium i el CNES (Centre Nacional d'Estudis Espacials). Finalment, altres indstries presents a la ciutat sn la informtica i la biotecnolgica.

Collegis i universitats.
Totes aquestes indstries de primer ordre treuen un bon profit de l'existncia de la Universitat de Tolosa, establerta el 1230, amb ms de 110.000 estudiants (Tolosa s la segona ciutat universitria de Frana, desprs de Pars), distributs per les tres escoles politcniques i universitries de la ciutat (/ Universitat Paul Sabatier, Universitat Toulouse  Le Mirail, Arsenal), aix com per les seves escoles d'enginyeria (INSA Toulouse, SUPAERO, ENSICA, ENAC, ENSEEIHT, INPT, ENVT (Ecole Nationale Vtrinaire de Toulouse), ...).

Transports.
Afegida a un extensa xarxa d'autobusos, Tolosa t una moderna xarxa de metro. La xarxa actualment existent est formada per dues lnies. La Lnia A t una longitud de 12.5 km, es va prolongar per ltima vegada el 2003, i va des de Balma-Gramont fins a Basso Cambo. La lnia B s'obr el 2007, aquesta est formada per 20 estacions i t correspondncia amb la lnia A a l'estaci de Jean Jaurs.

A Blanhac (en francs Blagnac) es troba l'Aeroport de Tolosa.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Ajuntament de Tolosa   ;
Oficina de Turisme de Tolosa   ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21190" title="Llus I el Piets" nonfiltered="4087" processed="4059" dbindex="9106">

Llus I dit el Piets (778-840) fou rei d'Aquitnia (781-814) i emperador d'Occident (814-840). Fill i successor de Carlemany.

La seva vida s ben coneguda pel relat que en fa Astronomus, cronista oficial dels francs, a la seva Vita Hludovici.

Va nixer el 16 d'abril del 778 i va ser el quart fill de Carlemany (el tercer amb Hildegarda de Vintzgau). El 781, quan tenia noms 3 anys, va ser nomenat rei d'Aquitnia, un dels regnes de l'Imperi Carolingi, i enviat al pas acompanyat per regents i una cort per posar ordre en les rebellions que estaven tenint lloc com a conseqncia de la derrota dels exrcits de Carlemany en l'intent de conquesta de Saragossa i a la Batalla de Roncesvalles (778).

Segons el document Divisio Regnorum (806), Carlemany havia previst repartir l'Imperi entre els seus fills. Carles esdevindria Emperador dels francs, Pip, rei d'Itlia i Llus heretaria Aquitnia, Septimnia, Provena i part de Borgonya. Per tots els germans de Llus van morir abans que el seu pare, aix que ell es va convertir en l'nic hereu. El 813 va ser nomenat co-emperador amb el seu pare i a la mort d'aquest, l'any segent, va heretar l'imperi. El 816, el Papa Esteve IV va sacralitzar el nomenament.

Durant els anys 800-801 va dirigir l'expedici que va conquerir Barcelona als musulmans i desprs va ser l'encarregat de nomenar els primers comtes de Barcelona des de Ber fins a Bernat de Septimnia. Els anys 804, 808 i 809 va organitzar altres expedicions contra territori musulm que no van aconseguir cap xit important. 

Vers el 794 es va casar amb Ermengarda d'Hesbaye i van tenir tres fills: Lotari, Pip i Llus i tres filles: Hildegarda, Gisela i Rotruda. Ermengarda va morir el 818 i l'any segent Llus es va tornar a casar, aquesta vegada amb Judit de Baviera i van tenir un fill: Carles i una filla: Gisela.

A la seva mort, el 20 de juny del 840, els fills que el van sobreviure, Lotari, Llus i Carles es van repartir l'Imperi segons el Tractat de Verdun (843). Lotari I va heretar la Lotarngia (o Frana Mitja) i va succeir al seu pare com a Emperador d'Occident, Llus el Germnic va heretar la Frana Oriental (el que ms endavant es convertiria en Alemanya) i Carles II el Calb va rebre la Frana Occidental que comprenia els comtats de la Marca Hispnica.










 Enllaos externs .
Moneda de Llus el Piets a la Biblioteca Nacional de Frana;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21191" title="Ademar de Narbona" nonfiltered="4088" processed="4060" dbindex="9107">
Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat abans per Guillem I el Sant de Tolosa. El 808 encara participava a l'expedici dels francs cap a Tortosa, al costat de Ber de Barcelona. Probablement va regir el comtat des abans del 790 (quant el comtat de Tolosa es va engrandir i va caler nomenar comtes en alguns llocs) fins al menys el 809. Es el primer comte carolingi de Narbona que s'esmenta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21192" title="Narbona" nonfiltered="4089" processed="4061" dbindex="9108">

Narbona (en occit, pronunciat ; la forma oficial francesa s Narbonne) s una ciutat de la costa mediterrnia de Frana, a la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament d'Aude i al nord del Rossell. Amb 50.000 habitants, anomenats narbonesos, s la vila principal del departament de l'Aude i capital d'un districte i d'un cant.

Geografia.
Al cant de Narbona Oest hi ha les viles segents: Bisanet, Canet, Marcorinhan, Montredon, Mossan, Nevian, Raissac d'Aude i Viladanha (i part de la ciutat de Narbona).

Al cant de Narbona Est hi ha la major part de la ciutat de Narbona.

Al cant de Narbona Sud hi ha la vila de Bajas.

Al districte hi ha els segents cantons: Camppendut, Coran, Durban de las Corbiras, Ginestars, La Grassa, Lesinhan de las Corbiras, Motomet, Narbona Est, Narbona Oest, Narbona Sud, Peiriac de Menerbs, Sijan i Tuishan. S'hi troben diverses comarques naturals, com ara el Narbons, el Menerbs o les Corberes.

Histria.
La vila va sorgir al tur de Montlaurs, al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels elsics. 

El primer establiment urb s del segle VI aC i va aprofitar la seva bona posici en la crulla dels camins que segueixen la costa (la futura Via Domcia) i la ruta cap l'Atlntic, per prosperar als segles III i II aC amb el comer de l'estany procedent de la les Illes Britniques. 

En el mateix lloc els romans hi van fundar el 118 aC la seva primera colnia fora d'Itlia, i li van donar el nom de Narbo Martius, que desprs va esdevenir capital de la provncia Gllia Narbonesa (Gallia Narbonensis). El 45 aC, Juli Csar hi va installar els veterans de la Legi X. Al segle I la ciutat va arribar a la seva mxima esplendor grcies a l'activitat porturia, deguda a la seva condici de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, aproximament per l'actual canal de la Robina), com perqu controlava els ancoratges a la propera llacuna, des de la que s'exportava sobretot cermica procedent de la Graufesenque (prop de Millau). Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145, que an declinant des de final de segle fins al segle IV. 

De l'poca romana en queden poques restes: principalment un fragment de la Via Domcia descobert recentment a la plaa de l'ajuntament, i l'horreum, una mena de cava que havia servit de graner o magatzem. Tamb s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre. La manca d'espectacularitat d'aquestes restes queda compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles a l'antiguitat tardana, enderrocades el 1869.

El 462 hi van entrar els visigots, amb els quals fou capital de la provncia de Septimnia fins a l'arribada dels rabs que la van ocupar per primer cop el 715 per fou perduda o abandonada fins que fou recuperada el 719 per al-Samh ben Malik al-Khawlani; sota els rabs es va dir Arbuna. El 734 el duc de Provena va signar un acord amb el governador Yusuf ben Abd al-Rahman que permetia a aquest ocupar algunes places de la vall del Roine, per protegir la Provena contra atacs de Carles Martell i com a nova via de invasi cap al nord. Carles Martell va respondre el 737 ocupant Aviny i atacant Arbuna, per el seu atac fou rebutjat. Finalment la va conquistar Pip el Breu el 759, desprs d'un llarg setge. La zona fou objecte de diverses expedicions rabs la ms important de les quals fou la del 793 quan Abd al-Malik ben Mughith va arribar davant la ciutat, en va cremar els barris propers i va derrotar el comte i duc de Tolosa prop de la ciutat, per retirar-se desprs amb un gran bot. La darrera expedici, sense cap resultat, fou el 840.

Durant l'edat mitjana el poder es va repartir entre l'arquebisbe i el vescomte. El 1306 en foren expulsats els jueus per ordre del rei de Frana. El 1320 la destrucci d'un dic li va fer perdre la condici de port de mar. Durant la resta del segle XIV la ciutat va comenar a recular a causa de la guerra dels Cent Anys l'epidmia de pesta del 1348 i la modificaci dels corrents d'intercanvi comercial. Amb el Tractat dels Pirineus (1659) deixa de ser una plaa fronterera i perd importncia militar. Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels Estats Generals del Llenguadoc, fou principalment una vila eclesistica.

A mitjan segle XIX la construcci d'un ferrocarril i l'extensi de les vinyes li van aportar nova prosperitat. El 1871 s'hi va proclamar la Comuna. Desprs del 1907 va aparixer la crisi vitcola i els vinyataires llenguadocians es van revoltar sota la direcci del batlle Ferrol. La novella de Joan-Daniel Bezsonoff, La revolta dels geperuts (1998), est ambientada en aquest fets.

Turisme.

El turisme s'hi va desenvolupar a la segona meitat del segle XX. Els monuments ms importants sn el Palau Vell, el Palau dels Arquebisbes i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Cal esmentar tamb la Via Domcia, el Museu Arqueolgic, el Museu d'Art i Histria, el Teatre de Narbona, el canal de la Robina que creua la ciutat, l'esglsia de Nostra senyora de la Morgui ('La Mourgui' en francs. cat. Mongia) del segle XIII amb un museu lapidari, la baslica de Sant Pau-Srgi, el barri de la Cit, el barri del Bourg i els barris nous.

A 15 km al sud es troba la reserva africana de Sijan, al costat de la vila de Sijan.

 Personatges famosos .
La vescomtessa, Ermengarda de Narbona.

Sn nascuts a Narbona Charles Trenet (1913-2001), figura mtica del music-hall francs (la casa del qual pot ser visitada), el poltic Lon Blum, i Sant Sebasti

Existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Narbona, al barri del mercat, cap a l'antiga esglsia de la Morgui, i al barri de l'estaci a l'avinguda Jean de Lattre de Tassigny.

Referncies.


Vegeu tamb.
Arquebisbat de Narbona;
Vescomtat de Narbona;
Narbonense (provncia romana);
Narbons (regi);
Districte de Narbona ;
Narbona Oest (cant);
Narbona Est (cant);
Narbona Sud (cant);
Conveni de Narbona;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21194" title="Aquitnia" nonfiltered="4090" processed="4062" dbindex="9110">



Aquitnia s una regi administrativa del sud-oest de Frana, dins del territori d'Occitnia (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde). Comprn els departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Olt i Garona i Pirineus Atlntics. La capital s Bordeus.

Aquitnia prov del llat Aquitainia, derivat de dues arrels precltiques, que volen dir "proper al mar". En gasc occit, Aquitnia es diu Aquitnia tanj , en basc Akitania i en poitev-saintongs Aguine.

 Administraci .
Article detallat : Consell Regional d'Aquitnia


Histria .
Antigament va ser un ducat que comprenia la Septimnia i Gtia, des el 781, i desprs un regne erigit per Pip, fill de Llus el Piets, que mes tard va derivar en ducat. Per la successi feudal va passar a Anglaterra, i finalment va retornar a Frana.
 Provncia romana i alta edat mitjana .

La regi apareix al comenament de l'historia poblada per tribus que semblen ser d'origen iber per anomenades simplement aquitanes. Eren unes trenta i entre elles:

Consoranni (Coserans) ;
Camponi (Campons);
Bigerrionni (Bigorra) ;
Huronensi (Auloron) ;
Benarnensi (Bearn) ;
Tarbelli (Tarba, Dax) ;
Tarusati o Aturensi (Aire) ;
Sotiati (Sos) ;
Elusis (Eusa) ;
Auscii (Aush) ;
Vasati (Vasats) ;
Convenae (Comenge) ;

Juli Csar va encarregar a Crasus de sotmetre Aquitnia. A la batalla de Sos els Sotiats foren derrotats. Crasus va continuar la seva feina i va anar dominat el pas. El 27 aC la Gllia es va dividir en tres provncies: la Gllia Aquitania (capital Burdigala), la Gllia Celta i la Gllia Belga. 

El segle II la part sud de la provncia es va convertir en provncia de Novempopulnia (o Aquitania Tertia) separada de la resta de la Gllia Aquitnia. La resta es va dividir en dues provncies: Aquitania Prima (al nord-est amb capital a Bourges) i Aquitania Secunda (nord-oest amb capital a Burdigala o Bordeus). 

El 297 Diocleci va dividir la Gllia en 120 ciutat repartides en 17 provncies. La Novempopulania tenia 12 ciutats.

Ocupada pels visigots el 412 el rei Walia (415-418) es va fer reconixer l'Aquitnia Secunda per l'emperador Honori. A la caiguda del Imperi rom tota la regi passa a formar part del regne dels Visigots amb capital a Tolosa 460. El 507 els visigots foren derrotats a Vouill pels francs i varen perdre la regi.

La conquesta d' Aquitnia pels vascons i l'inici del ducat de Gasconya.

El 511 el tron visigot li havia estat disputat al jove Amalaric (tutelat pel seu avi el rei ostrogot Teodoric) pel pretendent i aix havia liquidar qualsevol pretensi visigoda de recuperar el poder a Aquitnia tot i que els francs encara no n'havien consolidat el control. Des l'any 511 Aquitnia fou un domini compartit dels quatre fills del rei franc Clodoveu I: Teodoric I de Reims, Clodomir I d'Orleans, Khildebert I de Pars i Clotari I de Soissons. Mort Clodomir el 524 i Teodoric el 534, el pas qued en mans de Khildebert i Clotari. Foren aquestos reis que el 541 van fer una expedici a Pamplona i Saragossa, que no va tenir xit.

El 517 els francs van estar en guerra contra els turingis i el 523 contra els borgonyons; en aquesta darrera els borgonyons van obtenir la victria (524) i el rei Clodomir d'Orleans va morir a la guerra. El 531 Teodoric de Reims i Clotari de Soissons-Orleans van fer la guerra altra cop a Turngia i al mateix temps Khildebert de Pars es va apoderar d'Alvrnia, que pertanyia a Thierry, que va haver d'anar precipitadament a la regi per reconquerir-la. Khildebert portava una poltica expansionista que el va portar tamb a fer la guerra contra els visigots als que va atacar a la Narbonense, atac en el que va tenir el suport de Clotari de Soissons-Orlens. El 532 Teodoric encara era en guerra contra Turngia, i Khildebert i Clotari van ocupar Borgonya. Vers el 533 Teodoric va anar a Aquitnia per va morir el 534 deixant un fill, Teodobert, al que els seus oncles Khildebert i Clotari van voler arrabassar la seva herncia; la guerra va acabar malament pels dos reis que foren derrotats i Teodobert va conservar els dominis paterns. Khildebert i Clotari es van aliar a Tedat, rei dels ostrogots i van reprendre la guerra contra Teodobert el 535, lliurant-se els combats a la regi del Llemos. L'hostilitat fou permanent per la guerra fou de curta durada. Totes aquestes guerres van provocar que els vascons del sud dels Pirineus comenaren a emigrar cap al nord i s'establiren a Aquitnia, en un procs que sembla que fou lent per continuat al llarg dels anys.

El 555 va morir Teodebald de Reims-Metz, fill i successor de Teodobert. Clotari de Soissons-Orleans es va fer elegir rei de Reims i Metz i es va enfrontar amb son germ Khildebert de Pars. Un fill de Clotari anomenat Khrame, va aprofitar l'ocasi i amb suport de Khildebert es va revoltar i es va apoderar del Llemos i del Chalonnais mentre es produen atacs saxons al orient segurament tamb instigats per Khildebert. La guerra civil va durar fins el 557. Una treva es va establir i poc desprs, el 558, va morir Khildebert, i el va succeir Clotari que aix va reunificar tots els territoris francs. Khrame, espoliat, es va rebellat de nou per al no tenir cap suport fou derrotat i assassinat.

Clotari va morir el 561 i llavors es va produir un nou repartiment de territoris. El mateix any es van produir incursions dels avars que es van reproduir el segent any (562). Dos dels fills de Clotari es van enfrontar aviat en una guerra civil: Khilperic de Soissons va ocupar Reims, que pertanyia a son germ Sigebert que estava combatent als avars. Sigebert va retornar, va recuperar Reims i va marxar contra Soissons; desprs de diverses incidncies es va acordar la pau (563). El 566 es va lliurar una guerra entre Austrsia (Reims) i Borgonya. Caribert de Pars va morir el 567 i Aquitnia es va repartir entre Austrsia, Borgonya i Nestria (o Soissons). El 568 els austrasians van combatre contra els avars i contra els turingis, i poc desprs va esclatar un conflicte entre Austrsia i Nestria (o Soissons), i aquesta darrera va perdre la seva part d'Aquitnia en favor d'Austrsia. El 573 i 574 es va lliurar una nova guerra entre Austrsia i Nestria. Durant el seu regnat Khilperic de Soissons (561-584) va lluitar contra els vascons que s'estaven installant a Aquitnia i ocupant moltes terres, per les dates precises no son conegudes, i noms consten unes referncies del poeta i bisbe gal Venanci Fortunat, que diu que el comites de Bordeus, Galactori, els va derrotar quant "encara no havien creuat els Pirineus", es a dir probablement quant encara nomes formaven grups reduts d'emigrants i la invasi no havia estat massiva, o al menys limitada noms a les dos vessants dels Pirineus. 

Els reis merovingis en van encarregar l'administraci a ducs i el 574 el noble Desideri fou nomenat duc d'Aquitnia. El 584, a la mort del rei merovingi Khilperic de Nustria, el duc Desideri va donar suport a Gondobald, prets fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir tamb el de molts altres nobles com Gontr Bos, suposat duc d'Alvrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitnia a la ciutat de Brive, per derrotat a Lugdunum Convenarum la rebelli es va acabar i molts dels nobles revoltats van ser executats (Gontr Bos va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda per a l'any segent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimnia visigoda, que s havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587, i el domini merovingi a Aquitnia va comenar a desaparixer.

San Gregori de Tours en la seva  Histria dels francs  i referint-se al any 587 diu:  els vascons es van precipitar des les muntanyes a la plana, tallant les vinyes y destruint els camps, cremant les cases i emportant-se presoners a molts habitants i als seus ramats. El duc Astrovald els hi va fer la guerra sovint per fou molt petita la venjana que va exercir sobre ells . D'aix es desprendria que al menys des el 587 (probablement dels el 582 quant els visigots es van apoderar de part de les terres vascones al sud dels Pirineus) els vascons van baixar a les planes i com que feien presoners als habitants, als que s'emportaven a les muntanyes, la plana devia quedar buida afavorint mes tard l'assentament dels vascons a la zona, segurament mitjanant un tractat o conveni que els hi assegurava la possessi de les terres a canvi de parar en els atacs.

Vegeu: Ducat d'Aquitnia;
Vegeu: Ducat de Gascunya;

 El regne i el ducat .

Vegeu: Regne d'Aquitnia ;
Vegeu: Ducat d'Aquitnia;

 Domini angls .

Vegeu Ducat de Guiena





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21199" title="Gtia" nonfiltered="4091" processed="4063" dbindex="9114">

Gtia (en llat Gothia) s el nom que els francs donaren a la regi habitada per gots (visigots) que va caure al seu poder a partir del 759 i fins a la conquesta de Barcelona el 801. Encara que s'aplicava a la Septimnia i a l'actual Catalunya, era aquest ltim territori el que ms adientment portava el nom.

Estava regida per ducs, que ho eren de Septimnia i Gtia (o b de Septimnia o Gtia). El duc era un dels comtes del territori que ajuntava uns quants comtats; si aquests eren fronterers se'l titulava, a ms, marqus.

Al segle XV els humanistes catalans, en un intent de superar les teories llegendries d'Otger Catal i els Nou Barons de la Fama sobre l'origen etimolgic de Catalunya, suposaren que aquest derivava del llat Gothia Launia (terra de gots). A la llarga, estudis filolgics i histrics contemporanis han desestimat aquesta tesi que, tot i que formalment pot sser correcta, no t cap reflex vera en la realitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21202" title="Ramp" nonfiltered="4092" processed="4064" dbindex="9115">
Ramp (? - 825) Comte de Barcelona, Girona, Besal i Osona (820-825). 

Desprs de la deposici forosa del comte Ber, Llus el Piets, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gtia. Ramp, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Llus, llavors rei d'Aquitnia.

Es creu que Ramp va governar Barcelona, Girona, Besal i Osona, aquest ltim atorgat desprs de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els ttols de Comte i de Marqus, aquest ltim reservat nicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgr va ordenar saquejar el territori musulm, ordre que degu acomplir-se el 822, en direcci al riu Segre. Es creu que en aquesta expedici va participar tamb Asnar I Gal comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Arag).

Probablement, Ramp va morir l'any 825. El seu crrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgr, l'emperador Llus el Piets no va designar substitut. L'escollit va ser Bernat de Septimnia, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germ petit de Gaucelm, comte d'Empries i Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21203" title="Damasc" nonfiltered="4093" processed="4065" dbindex="9116">




Damasc  (en rab      (Dimaixq), en llat Damascus, en grec Damaskos; en francs Damas) s la capital de Sria i una de les ciutats mes antigues del mn. Amb els seus 1.394.322 habitants s una de les ciutats ms poblades de l'Orient Mitj.

 Histria .

Vegeu l'article: Histria de Damasc

Histria breu:

Coneguda des de l'any 2500 abans de Crist, s la ciutat mes antiga que ha estat habitada ininterrompudament.

De possessi egpcia, la ciutat passa a ser independent entre els segles IX i VIII aC, formant part del regne de David. Fou la capital del regne arameu, i desprs va ser conquerida successivament pels assiris, pels perses, per Alexandre el Gran,  pels selucides i pels romans.

Segons el Nou Testament, anant cap a Damasc Sant Pau va tenir una visi de Jess, i aix es convert al cristianisme.

El 636 va ser conquerida pel califa Omar, i a partir del 661 va ser la capital dels omeies, que estenien els seus dominis des de la pennsula Ibrica fins a l'ndia. El 750 torna a perdre importncia, quan el califat abbssida s'establi a Bagdad.

La ciutat tamb va ser assetjada pels croats, que no aconseguiren la seva rendici, i pels mongols, que la saquejaren el 1401.

Va formar part de l'imperi Otom de 1516 a 1918 i fou ocupada pels francesos el 1920 fins a la independncia de Sria el 1946.

 Monuments i turisme .
Un del seus atractius s la tomba de Salad.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21204" title="Olmund" nonfiltered="4094" processed="4066" dbindex="9117">
Olmund era fill del rei visigot quila II, i nt per tant de Vtiza, que va renunciar al seus drets a la corona a favor del Califa Omeia el 714.

Cap el 715 Olmund s'havia establert a la Btica Occidental on tenia un mil d'hisendes i residia habitualment a Sevilla




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21205" title="Revoluci dels clavells" nonfiltered="4095" processed="4067" dbindex="9118">


L'alament militar del dia 25 d'abril de 1974 va esfondrar el rgim poltic en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alament s conegut en portugus com a 25 de Abril (25 d'abril) o Revoluo dos Cravos (revoluci dels clavells). L'alament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. 

Precedents.
Com a conseqncia del colp militar del 28 de maig de 1926, va ser instaurat a Portugal un rgim autoritari d'inspiraci feixista. Al 1933, el rgim, que s'autodenomina Estado Novo, s remodelat i Antnio de Oliveira Salazar va passar a controlar el pas. Salazar tindr el poder fins l'any 1968, quan li va ser retirat com a conseqncia d'un bac en qu va sofrir lesions cerebrals. El substitut va ser Marcello Caetano que va dirigir el pas fins que va ser deposat el 25 d'abril de 1974. 

Sota el govern de l'Estado Novo, Portugal va ser considerat sempre una dictadura per l'oposici, pels observadors estrangers i dhuc pels mateixos dirigents del rgim. Formalment, existien eleccions, per sempre van ser contestades per una oposici que acusava el govern de frau electoral i de no respectar el deure d'imparcialitat.

L'Estado Novo possea una policia poltica, la PVDE (Polcia de Vigilancia e Defesa do Estado), anomenada a partir de 1945 la PIDE (Policia internacional e de Defesa do Estado) i, a partir de 1969, la DGS (Direco-Geral de Segurana; en catal, la Direcci General de Seguretat) que perseguia els opositors del rgim. La poltica colonial del pas va ser de mantindre les colnies rere la dcada de 1960, al contrari que la majoria dels pasos europeus, essencialment perqu la manutenci d'un imperi colonial formava part de la visi de la histria dels idelegs del rgim. Malgrat la contestaci als frums mundials, com la ONU, Portugal va mantindre una poltica de fora i va ser obligat, a partir de l'inici dels anys 60, a defensar militarment les colnies contra els grups independentistes a l'Angola, a la Guinea Bissau i al Moambic.

Econmicament, el rgim va mantindre una poltica de condicionament industrial que consistia a atribuir el mercat portugus a noms alguns grups industrials. El pas va romandre pobre fins els anys 60 i aix va estimular l'emigraci cap a pasos com ara Frana o Sussa per, a partir dels anys 60 es va produir, com a bona part d'Espanya, un gran desenvolupament econmic.

Preparaci.

La primera reuni clandestina de capitans va tindre lloc a Bissau, el 21 d'agost de 1973. Una nova reuni, el 9 de setembre de 1973 al Monte Sobral (Alcovas) va crear el Movimento das Foras Armadas. El dia 5 de mar de 1974 va ser aprovat el primer document del moviment: "Els Militars, les Forces Armades i la Naci" que va circular clandestinament. El dia 14 de mar el govern va destituir els generals Antnio Spnola i Francisco da Costa Gomes dels seus crrecs en haver refusat de participar en una cerimnia de recolzament al rgim. El dia 24 de mar la darrera reuni clandestina va decidir el derrocament del rgim per la fora.

Moviments militars durant la Revoluci.

Vegeu la cronologia complerta dels esdeveniments a Cronologia de la Revoluci dels clavells.

El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va installar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa. 

A les 22. 55h  va ser retransmesa la can "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals previament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del colp d'estat.

El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la can "Grndola Vila Morena" de Jos Afonso, pel programa Limite de la Rdio Renascena, que confirmava el colp i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissi va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moambiqus.

El colp militar del dia 25 d'abril va tindre la collaboraci de diversos regiments militars que van desenvolupar una acci concertada.

Al nord del pas, una fora del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regi Militar de Porto. Aquesta fora va ser reforada per d'altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El rgim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avanaren cap a Porto per les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.

L'Escola Prctica de Cavalleria de Santarm va tindre el paper ms important amb l'ocupaci del Terreiro do Pao, que s la plaa de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Prctica de Cavalleria eren comandades pel comandant Salgueiro Maia. El Terreiro do Pao va ser ocupat a les primeres hores del mat. Salgueiro Maia va traslladar ms tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va retre's al final del dia al General Antnio Spinola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.

El 25 d'abril de 1974 van morir 4 persones, en disparar alguns membres de la policia poltica a les persones que es manifestaven davant els locals d'aquesta policia.

La poltica de les Tres D.
L'endem, Spnola va anunciar la formaci d'una junta de salut nacional i va llegir la proclamaci redactada per la MFA. Aquesta proclamaci afirmava que el poder seria rems als civils desprs de la celebraci d'eleccions lliures i insistia en la voluntat d'una poltica de les Tres D : democratitzar, descolonitzar i desenvolupar.

Conseqncies.

Desprs del dia 25 van ser alliberats els presos poltics de la Pres de Caxias. Els lders poltics de l'oposici en l'exili van tornar al pas durant els dies segents. Una setmana ms tard,  l'1 de maig va ser celebrat legalment al carrer per primera vegada en molts anys. A Lisboa van reunir-se vora 500.000 persones.

Portugal va passar per un perode d'agitaci que va durar vora 2 anys, marcats per la lluita entre l'esquerra i la dreta. Les grans empreses van ser nacionalitzades. Al 1976 van celebrar-se eleccions i va ser establerta una democrcia parlamentria com les d'Europa Occidental. La guerra colonial va acabar i les colnies africanes van independenditzar-se abans de la fi de 1975.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21206" title="Ardabast" nonfiltered="4096" processed="4068" dbindex="9119">
Ardabast era el fill del rei visigot quila II i nt de Vtiza, que va renunciar als drets a la corona el 714 a favor del Califa Omeia.

Ardabast s'havia establert cap el 715 a la Btica oriental, on tenia un miler d'hisendes, i la seva residencia habitual era la ciutat de Crdova












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21209" title="quila II" nonfiltered="4097" processed="4069" dbindex="9121">
quila II (710-713) fou rei dels visigots.

El rei visigot quila II dit tamb khila II era fill, o si ms no, parent directe del seu predecessor Vtiza. Va ser proclamat enfront de Roderic el 710. quila II hagu d'enfrontar-se a la revolta del duc de la Btica, Roderic, que s apoder de Toledo i fou reconegut a Lusitnia i la Btica. quila II hagu de fugir cap a les contrades mediterrnies del regne on, a la Septimnia i a les rees martimes de la Tarraconense i la Cartaginense, va actuar-hi plenament com a sobir, tal com ho demostren les monedes encunyades a nom seu a Narbona, Girona i Tarragona.

En aquesta situaci, com que potser alguns nobles de la facci vitizana - els partidaris d'quila II- sollicitaren ajut als rabs per combatre Roderic, el cabdill rab Mussa ibn Nussayr envi cap a la Pennsula un exrcit dirigit pel seu lloctinent Triq ibn Ziyad. Aleshores, Roderic, deixant la lluita contra els pobles bascos i contra el seu rival, baix a la Btica, on fou venut i mort pels rabs a la batalla de Guadalete (711). Desprs de la victria, Triq es trasllad a Toledo i s apoder dels territoris que havia controlat Roderic.

Un any ms tard, el 712, Mussa desembarc de nou a Hispnia, aquesta vegada, per, amb el propsit no ja d'intervenir en les lluites civils dels visigots, sin de conquerir el territori. Aix, sotmet les ciutats que se li mostraren rebels - Sevilla (712) i Mrida (713)- i es dirig cap a les regions mediterrnies, on propos a quila II de renunciar al regne a canvi de reconixer-li la propietat sobre els seus bns patrimonials, situats possiblement a la Btica. Aquest s avingu al tracte i, abandonant els seus partidaris, es trasllad a Toledo, on l'ex-rei hi esdevingu cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el ttol de comte i li va retornar els bns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, Olmund, Ardabast i quila, de ben segur el 714.

Per la seva banda, per, certes faccions de l'aristocrcia de la Tarraconense i la Septimnia no acceptaren la capitulaci; per tal de resistir l'atac rab, proclamaren rei un noble de nom Ard.




 Enllaos externs .
rabs i francs;
Una versi distinta, en castell;
Una altre versi, en castell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21213" title="Vaga a la japonesa" nonfiltered="4098" processed="4070" dbindex="9124">
La vaga a la japonesa s una llegenda urbana, aplicable a la indstria, segons la qual existeix un tipus de vaga que consisteix en treballar ms del compte com a mesura de pressi. Aix faria que la producci augments i, per tant, els preus dels productes caurien per la llei de l'oferta i la demanda; aquesta reducci dels preus serviria per a exercir pressi davant l'organitzaci contra la qual s'estaria protestant.

No obstant aix, la veritable "vaga a la japonesa" consisteix a treballar sense prestar atenci al que hom fa; per tant, es perjudica l'empresa perqu la taxa de productes defectuosos augmenta de manera exponencial. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21227" title="Florida" nonfiltered="4099" processed="4071" dbindex="9126">


Florida o la Florida, s l'estat ms meridional dels Estats Units d'Amrica. Fou descoberta per exploradors espanyols en el temps de la Pasqua Florida, per la qual cosa fou batejada amb aquest nom. El nom li va donar Joan Ponce de Len en arribar el 2 d'abril de 1513, el dia de la Pentecosta, o de la Pasqua Florida.

Al menys sis vaixells de la marina dels Estats Units d'Amrica han estat anomenats Florida en honor d'aquest estat.

Geografia.
Florida es troba gaireb totalment a una gran pennsula entre el Golf de Mxic i l'Oce Atlntic. 

 Poblaci aborigen .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 121.384 amerindis nord-americans (0,8 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (29.602), creek (6.763), blackfoot (3.356), seminola (3.335), iroquesos (3.205), choctaw (2.193), chippewa (2.109), sioux (2.072), apatxe (1.769), lumbee (959), miccosukee (133) canadencs i llatinoamericans (9.570). 

Histria.

Els descobriments arqueolgics indiquen que Florida estava habitada milers d'anys abans de qualsevol establiment europeu. Dels molts pobles indgenes, els ms grans que es coneixen eren els Ais, els Apalachee, els Calusa, els Timucua i les Tribus de Tocobago.

Economia.
El producte brut estatal de Florida l'any 2005, va ser de 596 bilions de dlars. La renda per cpita va ser de 30.098 (moneda?), el que el situa a la posici 26 del pas. 

L'economia de Florida es basa principalment al turisme. Uns 60 milions de turistes el visiten cada any.




Transports.
Aeroports.
Els principals aeroports internacionals de Florida, amb un trnsit anual de ms de 20 milions de passatgers, sn Fort Lauderdale-Hollywood International Airport, Miami International Airport, Orlando International Airport i Tampa International Airport.

Educaci.
Les escoles primries i secundries de Florida sn administrades pel Departament d'Educaci de Florida.


Vegeu tamb.
Llista de ciutats de Florida;

Referncies.


Enllaos externs.

 Guia de viatge de Wikitravel;
 Pgina oficial de l'Estat de Florida;
 Florida Memory Project Ms de 30.000 fotografies i documents dels State Library & Archives of Florida;
 Cens del EEUU;
 Dades d'ocupaci de Florida;





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21228" title="Muntanya" nonfiltered="4100" processed="4072" dbindex="9127">


Una muntanya s qualsevol elevaci natural, acusada i abrupta del terreny. La formaci de les muntanyes t diverses causes: els plegaments tectnics, les erupcions volcniques o l'erosi causada sobre part de les masses sedimentries en sn les ms caracterstiques.

Perqu una elevaci pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferncia de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.

s menys determinant l'alada total. Aquesta a tot el mn es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensi es dna tamb el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses. 

Al mn existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectnic. Les ms altes i extenses sn a la serralada de l'Himlaia. Altres de molt importants sn: els Andes a l'Amrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Amrica. 

Les de formaci volcnica sn nombroses a punts d'sia (illes del Jap i del Pacific Sud) a Europa (Itlia), al nord d'frica (Illes Canries) i en general sn de menys alada que les serralades produdes per plegaments. 

Les produdes per l'erosi  de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris sn freqents a les grans esplanades: la regi del Colorado a Nord Amrica n's el cas mes vists. Es tracta normalment de muntanyes ms baixes, per sovint molt escarpades.

L home habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen histricament habitacions permanents fins a 1500/2000 metres. A zones mes desrtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bolvia) passa i sobrepassa els 4000 m. 

Els aprofitaments es donen  per- en alades molt ms importants: la tala de fusta, la caa, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada sn activitats que histricament s han dut a terme all on els recursos ho permetien. 

En l'actualitat noves activitats han trobat el seu terreny de joc a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esqu en sn les  ms representatives.

Ms indirectament de la muntanya s treu profit tamb com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per installacions hidroelctriques, per estacions turstiques  

Al ser les muntanyes zones de difcil colonitzaci per l'home, la natura resta  encara avui i en molts llocs- intocada. Actualment aix t un valor i aquest valor, com tants d'altres, ja es mometitza, empreses i corporacions l'hi apliquen regles de rendiment financer, ja s motiu de cobdcia i d'enfrontaments amb persones i organitzacions que pretenen la defensa o la conservaci de les muntanyes.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21233" title="rbita" nonfiltered="4101" processed="4073" dbindex="9128">

En fsica, l'rbita s el cam que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influncia d'una fora centrpeta. En particular, especialment en les cincies de l'espai (astronomia, astrofsica i astronutica), hom s'acostuma a referir als camins recorreguts pels cossos celestes sota influncia de la gravetat.

Dos cossos en mtua atracci gravitatria descriuen rbites ellptiques, parabliques o hiperbliques seguint les lleis de Kepler, que es poden derivar a partir de la llei de la gravitaci de Newton.

Forma de l'rbita.

La majoria dels cossos celestes segueix una rbita al voltant d'un altre cos molt ms massiu. En una primera aproximaci, s pot considerar que el cos en rbita es troba sotms nicament a la gravetat del cos al voltant del qual orbita. En aquesta situaci, l'rbita pren la forma d'una corba cnica (s a dir una ellipse, una parbola o una hiprbola), situant-se el cos massiu en un dels focus de la corba.

Aix s una conseqncia matemtica del fet que l'atracci gravitatria entre dos cossos s proporcional a l'inversa del quadrat de la distncia que els separa.

El fet de presentar l'una o l'altra d'aquestes formes depn de l'energia orbital especfica del cos en rbita. Aquesta quantitat representa l'energia mecnica per unitat de massa del cos (s a dir, la suma de la seva energia cintica i la seva energia potencial). L'energia orbital s constant durant tota l'rbita i s'expressa com:

 ;

On:
K s l'energia orbital;
V s la velocitat del cos en rbita (en mdul);
 s la constant gravitacional del cos massiu al voltant del qual s'est orbitant. s igual al producte de la constant de la gravitaci universal (G) amb la massa d'aquest cos (M), s a dir:
 ;
En el cas de la Terra  val 398600 km3/s2;
i r s la distncia entre els dos cossos;

La forma de l'rbita est determinada per l'energia orbital. Si l'energia orbital s negativa (K<0) l'rbita ser ellptica, si s nulla (K=0) l'rbita ser parablica i si s positiva (K>0) l'rbita ser hiperblica.

En el sistema solar la immensa majoria dels cossos segueixen rbites ellptiques. Noms uns pocs segueixen rbites hiperbliques i en aquest cas acostumen a ser cometes o sondes artificials. Les rbites parabliques constitueixen un cas al lmit i com a tal noms existeixen tericament. A la realitat, un cos en una rbita parablica estar sotms a pertorbacions que faran que l'rbita esdevingui ellptica o hiperblica.

rbita ellptica.

Si l'energia orbital s negativa, l'rbita pren la forma d'una ellipse, amb el cos massiu situat sobre un dels seus focus. Pel fet de ser una corba tancada, el moviment d'un cos en una rbita ellptica s peridic (es repeteix cclicament). El temps que el cos en rbita triga en recrrer l'rbita completa s'anomena perode de revoluci o perode de l'rbita. Est definit per l'expressi segent:
 ;
On a s el semieix major de l'rbita. Dos altres parmetres importants per aquest tipus d'rbita sn el radi de l'apopside i el radi del peripside:
el radi de l'apopside s la distancia entre el centre del cos al voltant del qual s'est orbitant i el punt ms allunyat de l'rbita:
 ;
el radi del peripside s la distancia entre el centre del cos al voltant del qual s'est orbitant i el punt ms proper de l'rbita:
 ;
On e s l'excentricitat de l'rbita.

Les rbites circulars (amb forma de cercle) sn un tipus particular d'rbites ellptiques amb excentricitat nulla (e=0).


rbita parablica.

Si l'energia orbital s nulla, l'rbita pren la forma d'una parbola, amb el cos massiu situat al focus d'aquesta. Es tracta d'una rbita oberta, el cos en rbita tendeix a allunyar-se indefinidament del cos central. En aquest tipus d'rbita, el fet de tenir energia orbital nulla es tradueix per un moviment del cos en rbita sempre a la velocitat d'escapament corresponent a la posici a la que es troba. Una altra interpretaci d'aquest fet s que el cos tindr una velocitat nulla en assolir l'infinit.

La forma d'una rbita parablica es troba perfectament definida amb noms un parmetre, el radi del peripside rp. La velocitat del cos en qualsevol punt d'una rbita parablica es calcula fcilment com:
 ;

rbita hiperblica.

Si l'energia orbital s positiva, l'rbita pren la forma d'una hiprbola, amb el cos massiu situat al focus d'aquesta. Com en el cas de l'rbita parablica, es tracta d'una rbita oberta, en la qual el cos orbital s'allunya indefinidament del cos central. A diferncia d'aquesta, per, el cos orbital es mou sempre a una velocitat superior a la velocitat d'escapament. La velocitat tampoc s'anulla a l'infinit, sin que tendeix al valor segent:
 ;
De la mateixa manera que les rbites ellptiques, les rbites hiperbliques presenten un cert semieix major (a) i una certa excentricitat (e). Per a aquest tipus d'rbita, sn importants els parmetres segents:
el radi del peripside, la distncia entre el cos massiu al voltant del qual s'est orbitant i el punt de l'rbita que li s ms proper. Es troba amb l'expressi segent:
 ;
l'angle de divergncia, l'angle que pren la trajectria en allunyar-se del cos central. S'expressa com:
;
 
Determinaci de l'rbita.
En astronomia i astronutica, un dels problemes principals en la prctica d'aquestes cincies s conixer precisament l'rbita del cos que s'est estudiant. El coneixement de l'rbita s necessari per determinar la posici present i futura del cos, i aix poder trobar-lo entre l'infinitat d'objectes presents a l'esfera celeste. Tamb proporciona informaci sobre la natura de l'objecte i la regi de l'espai de la qual prov. En astronutica, l'rbita del satllit artificial o sonda interplanetria s un dels parmetres ms importants d'una missi espacial.

La posici d'un cos en una rbita ellptica (el tipus ms com) queda perfectament determinada per sis quantitats anomenades elements orbitals. Aquestes quantitats defineixen la forma de l'ellipse i la seva posici i orientaci a l'espai respecte a un sistema de referncia amb origen situat al centre del cos central. Per exemple, els elements orbitals d'un cos que orbiti al voltant del Sol estaran definits respecte al centre del Sol, un cos que orbiti la Terra tindr els elements orbitals referits respecte al centre de la Terra, etc.


Els elements orbitals d'una rbita ellptica que s'empren normalment sn:
 el semieix major (a): defineix la mida de l'ellipse.
 l'excentricitat (e): defineix la forma de l'ellipse.
 l'inclinaci (i): es defineix com l'angle entre el pla de l'ellipse i un pla definit pel sistema de referncia. En el cas d'rbites al voltant del Sol s'utilitza el pla de l'eclptica com referncia, alhora que per rbites al voltant d'un planeta s'acostuma a emprar l'equador celeste d'aquest.
 la longitud del node ascendent ( ): es defineix com l'angle entre el node ascendent de l'rbita i el meridi de referncia definit pel punt vernal.
 l'argument del peripside ( ): es defineix com l'angle, mesurat dins del pla de l'rbita, entre el node ascendent i el peripside.
l'anomalia mitjana (M): representa la posici dins l'rbita del cos respecte al peripside i correspon a la fracci del perode orbital transcorregut des del darrer pas pel peripside expressada com a angle. Noms coincideix amb la posici angular del cos en el cas d'una rbita circular (si b en aquest cas no hi ha peripside i mesurariem l'angle des d'una direcci arbitrria).

Histricament, l'nica manera de determinar l'rbita d'un cos celeste era mesurar el seu moviment respecte els estels fixes . El temps necessari ha de ser prou llarg com per que el cos es mogui d'una manera apreciable per la volta celeste i es puguin acumular prou mesures per determinar els seus elements orbitals. Aix, quantes ms mesures s'hagin acumulat ms precisa ser l'estimaci de l'rbita. Aquesta tasca,per, pot ser complicada per als cossos llunyans, que tpicament es mouen a velocitats aparents fora febles, i, en conseqncia, pot passar un cert temps entre el seu descobriment i la determinaci de la seva rbita.

El progrs tecnolgic, per la seva banda, ha contribut a millorar el coneixement de les rbites dels cossos celestes. D'entrada, en els cossos artificials es pot utilitzar l'efecte Doppler de les seves emissions de rdio per poder conixer la velocitat radial de l'objecte respecte a la Terra, informaci que facilita molt la determinaci de l'rbita. A ms, en el cas dels satllits artificials en rbita baixa es poden utilitzar mitjans de radiolocalitzaci precisos per conixer l'rbita del satllit (com per exemple el GPS). En els cossos naturals propers s'han utilitzat els sistemes de detecci per ones de rdio (Radar) o llum (Lidar) per mesurar les seves rbites. El cas ms conegut s la mesura de l'rbita de la Lluna per lser grcies als miralls que els astronautes del programa Apollo hi van deixar en el transcurs de les seves missions lunars.

Pertorbacions orbitals.
No cal oblidar, per, que l'rbita d'un cos no pot ser coneguda amb precisi infinita. Considerar l'rbita com ellptica i calcular els seus elements orbitals s una aproximaci vlida en la majoria de casos, per estem oblidant que l'atracci gravitatria del cos central no s l'nica fora que actua sobre el cos en rbita. Les  altres forces (anomenades pertorbacions) modifiquen la forma de l'rbita, de manera que aquesta deixa de pertnyer a una de les tres categories citades anteriorment (ellpse, parbola o hiprbola).

En part perqu la fora de les pertorbacions no es coneix perfectament, en part perqu el moviment orbital pot ser fora complex (fins i tot pot arribar a ser catic), la posici futura del cos en rbita no es pot predir amb exactitud a llarg termini. Aix s'aplica especialment als cossos petits (asteroides, cometes, satllits artificials) que com que tenen menys inrcia es veuen ms afectats per les pertorbacions.

La natura de les diverses pertorbacions pot ser fora variada, aqu noms citarem les ms conegudes:
 La gravetat d'altres cossos celestes: s la pertorbaci dominant en el sistema solar, on la gravetat dels planetes influencia l'rbita al voltant del Sol dels cossos petits i dels mateixos planetes entre si. El moviment de dos cossos sota l'influncia de la gravetat mtua es pot predir amb facilitat, per el moviment mutu de tres i ms cossos s un problema matemtic irresoluble. En el cas del sistema solar, la posici dels cossos no es pot predir amb exactitud desprs d'un temps encara que es conegui la posici actual dels planetes entre si, i fins i tot en el cossos petits el moviment pot ser catic.
 La fricci atmosfrica: Afecta els cossos en rbita prxima al voltant de planetes (en general, noms els satllits artificials). El fregament disminueix l'energia de l'rbita, disminuint el seu radi fins a que el cos en rbita acaba precipitant-se contra la superfcie del cos central.
 La forma del cos central: En els satllits que orbiten en rbites prximes al cos central, el fet que aquest no sigui una esfera perfecta fa que la seva atracci gravitatria sigui irregular al llarg de l'orbita, deformant aquesta.
 La pressi de radiaci solar: Conformement a les lleis de la mecnica quntica, la radiaci solar (llum i partcules) exerceix una fora suficient per pertorbar les rbites dels cossos petits.

rbites dels cossos naturals.
Al sistema solar, la majoria dels cossos celestes segueix rbites aproximadament ellptiques, ja sigui al voltant del Sol o dels planetes. L'excepci principal sn els cometes, que poden presentar rbites ellptiques, quasi parabliques o fins i tot hiperbliques. Cada tipus de cos del sistema solar (planeta, satllit, asteroide,...) presenta rbites de certes caracterstiques:

rbites dels planetes: Els planetes segueixen rbites ellptiques al voltant del Sol de baixa excentricitat i inclinaci, s a dir rbites aproximadament circulars i properes al pla de l'eclptica. L'nica excepci s Plut, el qual presenta una rbita fora excntrica i inclinada. Sense comptar Plut (l'estatus del qual com a planeta est actualment qestionat) el planeta amb una rbita ms excntrica i inclinada s Mercuri (e=0.21,i=7), seguit per Mart pel que fa a l'excentricitat (e=0.09) i Venus pel que fa a l'inclinaci (i=3.4). Els planetes orbiten el Sol a distncies d'entre 0.39 UA (Mercuri) i 49 UA (Plut a l'afeli). Aquestes distncies es donen en unitats astronmiques que corresponen al radi mitj de la distncia Terra-Sol, 150 milions de km. Un altre punt important s que tots els planetes es mouen en el mateix sentit al voltant del Sol, en sentit contrari a les agulles del rellotge.

rbites dels asteroides: Els asteroides possexen rbites ellptiques, per amb una gran diversitat en quant als seus elements orbitals. Existeixen asteroides de tot tipus d'inclinaci, excentricitat i semieix major, per la majoria orbiten a l'interior del cintur d'asteroides. En aquesta regi, situada entre les rbites de Mart i Jpiter (entre 2.1 i 3.3 UA) es concentra el 90% dels asteroides del sistema solar. Sent com sn cossos en general petits, les seves rbites es veuen fora pertorbades per la gravetat dels planetes, especialment per la de Jpiter. Un grup d'asteroides, els asteroides troians comparteixen rbita amb aquest planeta i es troben situats a les posicions d'equilibri constitudes pels punts de Lagrange L4 i L5 (a +60 i -60 d'anomalia). Tamb es coneixen asteroides troians, encara que en nombre molt ms redut, dels planetes Mart i Nept.

rbites dels satllits: Els grans satllits naturals orbiten al voltant dels planetes en rbites ellptiques, de forma aproximadament circular i properes al pla de l'equador del planeta. Aquest s el cas dels grans satllits dels planetes exteriors (Jpiter, Saturn, Ur i Nept). Existeixen, per, algunes excepcions notables. Les rbites de la Lluna i Trit (satllit de Nept) sn ms properes al pla de l'eclptica que al pla de l'equador del planeta. Aquest ltim tamb presenta una rbita retrgrada (moviment en sentit contrari a la rotaci del planeta), per la qual cosa es pensa que Trit s un cos capturat per la gravetat de Nept posteriorment a la seva formaci. Febe (satllit de Saturn) tamb t una rbita retrograda que es creu deguda la captura gravitacional d'aquest cos per Saturn. Els satllits petits presenten ms varietat en les seves rbites, que poden ser ms excntriques. En els planetes exteriors s com trobar satllits de petita mida que comparteixen la mateixa rbita (satllits coorbitals) i que es mantenen als punts de Lagrange (L4 i L5) respectius. Tamb s com trobar rbites retrgrades. Caront, un dels satllits de Plut, s tan gran que forma un planeta doble amb el seu primari. Els dos astres orbiten al voltant del centre de masses del sistema que es troba fora de la superfcie de Plut.

rbites dels cometes: Els cometes sn els nics cossos naturals que presenten tots tres tipus d'rbita, ellptica, quasi-parablica i hiperblica. L'inclinaci i excentricitat poden ser de tot tipus, existint cometes en rbites retrgrades, perpendiculars o properes a l'eclptica, molt i poc excntriques, etc. La majoria presenta, emper, orbites ellptiques, molt excntriques i de llarg perode. Tradicionalment, es distingeixen dues poblacions entre els cometes en rbita ellptica:
Cometes de perode curt: Sn cossos que completen una revoluci al voltant del sol en menys de 200 anys. Es creu que sn originaris del cintur de Kuiper i que han adquirit rbites fortament ellptiques degut a algun tipus de pertorbaci. El cometa Halley s el representant ms conegut d'aquest grup de cometes, amb un perode de 76 anys.
Cometes de perode llarg: Sn cometes amb un perode orbital de ms de 200 anys. Es creu que sn cossos del nvol d'Oort que, degut a algun tipus de pertorbaci, han adquirit rbites que els precipiten  al sistema solar interior. Un representant d'aquest grup s el cometa Hale-Bopp (perode de 2380 anys aprox.), conegut per la seva aproximaci de 1997, una de les ms espectaculars dels temps recents.
Les rbites dels cometes sn unes de les ms impredictibles dels cossos naturals. Aix s degut a que la seva forta excentricitat els fa creuar les rbites dels planetes majors, permetent aix la possibilitat que tinguin encontres propers amb aquests. Quan aix passa, els elements orbitals del cometa poden canviar considerablement (fins i tot canviant el tipus de'orbita en la que es troba). Aix es fa pals en el fet que un cert nombre de cometes han estat perduts i redescoberts dcades desprs degut a que un encontre proper amb algun planeta n'ha canviat completament l'rbita.

Els pocs cometes coneguts amb rbita hiperblica constitueixen un cas excepcional, ja que no es troben lligats gravitacionalment amb el Sol i, en conseqncia, no formen part del sistema solar. El consens general, emper, s que no sn cossos d'origen extrasolar. Es tractaria de cometes ordinaris que han estat pertorbats fortament per un encontre proper amb un planeta gegant, convertint la seva rbita d'ellptica a hiperblica.

rbites dels cossos artificials.
Els diversos enginys que l'home llena a l'espai segueixen rbites variades i complexes. Aquestes rbites s'escolleixen i es planifiquen amb molta cura per a que el satllit o sonda artificial pugui complir la seva missi. De fet, l'rbita de l'enginy s un dels parmetres ms importants que determina alhora la utilitat i la dificultat d'una missi espacial. Una diferncia important respecte als cossos naturals s que els cossos artificials poden canviar activament la seva rbita o contrarestar les pertorbacions orbitals grcies als diversos sistemes de propulsi dels quals disposen.

Des del punt de vista de l'rbita, existeixen dos grans grups de cossos artificials a l'espai: els cossos artificials que orbiten al voltant de la Terra (anomenats satllits artificials o simplement satllits) i els que orbiten altres cossos del sistema solar (anomenats sondes artificials). Les diferncies respecte a les rbites que segueixen sn significatives:

Els satllits artificials que orbiten la Terra ho fan en rbites ellptiques generalment quasi-circulars que sn intrnsecament necessries per acomplir la missi que tenen assignada. Per exemple, un satllit de difusi de televisi cal que es trobi en una rbita geostacionria per a que les antenes puguin rebre el senyal, un satllit d'observaci cal que estigui en rbita polar per poder observar tota la Terra,etc. L'rbita d'un satllit artificial pateix pocs canvis al llarg de la seva vida til. En general s el propi coet llanador que el posa a la seva rbita definitiva o en una rbita propera. Desprs d'aix, el satllit es limita corregir l'efecte de les pertorbacions orbitals per mantenir-se a l'rbita desitjada. En la majoria de cassos, a la fi de la seva vida til el satllit resta en una rbita de la qual derivar lentament a causa de les diverses pertorbacions. Darrerament, el problema creixent de la deixalla espacial fa que es tendeixi a efectuar una operaci de sortida de l'rbita per a que aquesta pugui ser utilitzada per altres satllits en el futur.
Les sondes artificials tenen una capacitat per canviar d'rbita molt ms gran que els satllits artificials, cosa que els permet de realitzar autntics viatges interplanetaris a travs del sistema solar. Per traslladar-se des del seu punt de partida (la Terra) fins a la seva destinaci es veuen obligades a realitzar un nombre important de canvis d'rbita. Per exemple, una sonda amb destinaci a Mart realitza el viatge seguint quatre etapes amb tipus d'rbita diferents:
Fase de sortida de la influncia terrestre: El llanador deixa la sonda en una rbita terrestre hiperblica que li permet sortir del camp gravitatori terrestre.
Fase heliocntrica: Un cop alliberada de la influncia terrestre, la sonda segueix naturalment una rbita al voltant del Sol que la porta fins a les rodalies de la seva destinaci (Mart en aquest exemple).
Fase d'arribada a Mart: L'rbita heliocntrica es converteix naturalment a les rodalies de Mart en una rbita hiperblica al voltant d'aquest planeta.
Fase de captura: Prop del periastre de l'rbita hiperblica al voltant de Mart la sonda utilitza el seu sistema de propulsi per frenar i convertir l'rbita en ellptica. D'aquesta manera quedar lligada permanentment al planeta i podr dur a terme la seva missi.
En tot moment durant les quatre fases la sonda realitza correccions de l'rbita per evitar l'efecte de les pertorbacions i ajustar l'rbita d'una manera controlada.
Aquest exemple s significatiu per la majoria de sondes interplanetries, per existeixen moltes variacions. Per exemple, moltes sondes no realitzen la fase de captura al voltant de la seva destinaci, de manera que noms poden transmetre informaci durant el breu i nic encontre proporcionat per l'rbita hiperblica de la fase d'arribada. La fase heliocntrica pot ser al seu torn molt llarga i complicada, utilitzant un cert nombre de vegades la tcnica de l'assistncia gravitacional per arribar a la destinaci. Aquesta tcnica consisteix a utilitzar de forma controlada la pertorbaci orbital induda per l'encontre proper amb un planeta "intermediari", de manera a canviar l'rbita sense haver d'utilitzar el combustible de la sonda.
Cal mencionar en aquest apartat un cert nombre de sondes interplanetries que, grcies a l'assistncia gravitacional del planeta Jpiter, han assolit una rbita hiperblica al voltant del Sol, cosa que les convertir en els primers objectes fabricats per l'home que deixaran el sistema solar. Es tracta de les sondes  americanes Pioneer 10 i 11, i Voyager 1 i 2.

Histria.

Vegeu tamb.

rbites de satllits artificials;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21234" title="Tarraconense" nonfiltered="4102" processed="4074" dbindex="9129">

La Tarraconense era una provincia romana i desprs visigoda d'Hispania.

La formaven les regions al nord i sud de l'Ebre, fins els Pirineus al nord i fins Sagunt al sud; a l'est tenia la mar i al Oest el pas dels sturs i Galcia. Inicialment abraava Galcia fins que en fou separada al segle II quan va formar una nova provincia (Gallaecia), i tamb tota la zona central (Castella-La Manxa), Mrcia i la costa sud del Pas Valenci, regions que en foren separades a finals del segle III per formar la provncia Cartaginense.

La capital era la ciutat de Trraco, avui Tarragona, que li donava el nom i que va sser destruda el 713.

Amb l'arribada dels rabs es va reanomenar Sarakusta, nom rab de la nova capital Saraqusta.


 Antecedents .

Els antecedents de la provncia cal buscar-los en la divisi entre els tres llegats de Pompeu a Hispnia: Afranius a la Citerior (amb tres legions), Petreius a la part oriental de l'Ulterior amb dos legions; i Varro a l'occident de la mateixa provncia amb dos legions ms. Aquesta divisi fou consolidada per August que va establir, formalment, les tres provncies amb els noms de Tarraconense (Hispnia Tarraconense), Btica i Lusitnia. El nom li fou donat per la seva capital Trraco. 

La Tarraconense fou provncia imperial (com Lusitnia), mentre la Btica fou senatorial; les tres foren governades per pretors, per noms el de la Tarraconense tenia poder consular. Sota la seva dependncia hi havia tres llegats i tres legions. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris). 

 Divisi judicial i administrativa .

Les grans dimensions de la provncia van determinar que, en algun moment entre Tiberi i Claudi, el governador rebs com a auxiliars en l'administraci de justcia set llegats, anomenats legati iuridici, al capdavant dels conventus iuridicus respectius. Aquests legati eren anomenats directament per l'emperador. Els set convents (conventus iuridici), als qual cal afegir les illes, eren els segents: 

 Bracarensis, amb capital a Bracara Augusta (Braga).
 Asturicensis, amb capital a Asturica Augusta (Astorga).
 Cluniensis, amb capital a Clunia Sulpicia (provncia de Burgos).
 Carthaginensis, amb capital a Cartago Nova (Cartagena).
 Caesaraugustanus, amb capital a Caesar Augusta (Saragossa).
 Lucensis, amb capital a Lucus Augusti (Lugo).
 Tarraconensis, amb capital a Trraco (Tarragona).
Baleares Insulae;

Eren unitats d'adminisgtraci de justcia, de reclutament i de recaptaci d'impostos.

Sense comptar les illes Balears, Plini el Vell diu que els 7 convents tenien 472 ciutats i viles, de les que 293 eren dependents de les altres 179, les quals es dividien en: 12 colnies, 13 ciutats amb ple dret de ciutadania (oppida civium Romanorum), 18 ciutats de dret llat, 1 de federada (aliada sense dret de ciutadania) i 135 ciutats estipendiries (s a dir, tributries). 

L'any 74 dC Vespasi va donar a totes les ciutats d'Hispnia la ciutadania llatina menor, la qual cosa permetia obtenir la ciutadania romana a totes les persones que haguessin ocupat magistratures municipals a la seva comunitat.

Ciutats.
Iuliobriga (Clunia);
Lauron;
Massiena;
Rubricata;

 Pobles de la Tarraconense .

Estrab esmenta a la costa als oretans, bastetans, edetans, sidetans, ilergets, indigets, lacetans i lartoletes; Plini el Vell als bstuls, mavitans, deitans, contestans, edetans, ilercavons, cossetans, ilergets, laietans, i indigets; i Ptolemeu als bastetans, contestans, edetans, ilercavons, laietans i indigets.

A l'interior, a la frontera amb Lusitnia i Btica, Estrab esmenta als oretans, carpetans, vettons, vacceus, callaics, celtes i artabris; Plini als bstuls, mentesans, oretans, carpetans, vettons, vacceus, gallecs, grovis i celtes; i Ptolemeu a bastetans, oretans, vettons, vacceus, gallecs (callaics, callaici), braccaris, lucenses i artabris. Al riu Mio habitaven els Seburris.

A la costa nord, Estrab esmenta a sturs, cntabres i vascons; Pomponi Mela a sturs, autrgons, orgenomescs i vrduls; Plini a sturs, cntabres, autrgons, vrduls i vascons; i Ptolemeu a sturs, cntabres, autrgons, caristis, vrduls i vascons.

A la zona dels Pirineus els Qurquerns; Estrab esmenta als cerretans, iacetans i ilergets; Plini als cerretans, lacetans i ausetans; i Ptolemeu a ilergets, cerretans i indigets.

I a l'altipl central Estrab esmenta als verons o berons o berones, celtibers, arevacs i lusons; Plini al turmodigis, cariets, vennenses, celtibers, arevacs i pelndons; i Ptolemeu als murbogis, pelndons, arevacs, carpetans, celtibers, lobetans, iacetans, castellans (castellani) i ausetans.

 Invasi de la provncia pels germnics al segle III .

A mitjan segle III l' Imperi Rom va caure en una profunda crisi social, econmica i polrica que va fer trontollar tambs les estructures de la Provncia Tarraconense. La feblesa imperial es complic amb les invasions devastadores de brbars germnics que van destruir nombroses ciutats, inclosa Trraco. La crisi del segle III dC enceta el darrer perode de la histria de Roma.

L'abandonament de les terres frtils fou una conseqncia del perill que suposaven les hordes germniques saquejant el territori. A ms a ms, les primeres matries no podien comercialitzar-se per la inseguretat dels camins, l'escs poder adquisitiu general i la possibilitat de perdre-ho tot. Superats aquests obstacles, la major part dels productes havien de lliurar-se a l'Estat per a mantenir l'exrcit i els funcionaris (Annona). Els tributs a l'Estat, amb la devaluaci monetria i la inflaci, tendien a fer-se cada vegada ms freqents, alhora que els soldats i els funcionaris n'abusaven.

El bandidatge existent, propi d'poques de crisi, havia obligat des de principis del segle III, a multiplicar els llocs de gurdia amb funcions policials, en totes les vies i punts estratgics: ponts, mercats ... Aquests llocs estaven ocupats per soldats imperials, generalment de les forces auxiliars. Amb l'increment del bandidatge va caldre adscriure ms i ms soldats a aquests llocs, i la seva dispersi, segurament, va possibilitar l'avan dels brbars, molt ms nombrosos. Rpidament es van reconstruir les muralles, o quan no va ser possible es van construir de noves (cas de Brcino). Algunes ciutats de defensa difcil van ser abandonades.

La falta de dades, tant escrites com arqueolgics, s notable, per es pot deduir que l'aturada del creixement de les ciutats, i el cessament de la construcci d'edificis, pblics o privats, no va ser obra exclusiva de les invasions, ja que l'estancament de les ciutats es produeix tamb en poblacions que no van ser afectats per les invasions, com el port d'stia, la provncia d'frica o les ciutats de Britnia degut al deteriorament econmic general. En canvi Pannia, una provncia molt afectada, presenta smptomes de construccions en vi les campestres fet que podria significar que les provncies ms afectades van tenir un desplaament de poblaci des de la ciutat al camp, marcant una tendncia accentuada per tot l'Imperi al segle segent.

 Les invasions .
La primera invasi que afecta a les provncies de la pennsula ibrica es va iniciar l'any 253 quan grups de alamans i francs van travessar el Rin. La causa immediata de la invasi fou que les legions de Msia van proclamar Emperador a Emili (253) enfront de Treboni Gal i aquest ltim va demanar ajuda a Valeri, cap de les forces de la frontera del Rin. Les lluites internes, van deixar sense vigilncia la frontera renana i grups de germnics, francs i alamans van aprofitar per creuar-la. Els alamans ho van fer per Mannheim i van penetrar a Rennia i Palatinat, i els francs van assolar la regi de Metz, Reims i fins a Pars. Foren controlats a la G lia cap al 254, per van passar cap el sud, arribant vers l'any 257 a la Tarraconense, on van assetjar Trraco.

Poc desprs, l'emperador Valeri, triomfador en les lluites civils, va cedir la part Occidental de l'Imperi al seu fill Gali, mentre ell es reservava la part Oriental. D'aquesta manera fou Gali l'encarregat de fer front a les bandes de francs i alamans, mentre que Valeri poca ajuda podia oferir al seu fill car es va veure immers en una guerra amb Prsia des del 255, a ms de patir tamb diverses incursions dels brbars. Gali va lluitar amb els seus propis mitjans, escassos i poc adequats. Tanmateix, el 257 va restablir la frontera del Rin, tallant temporalment el pas de noves invasions, va aconseguir eliminar als alamans i va recobrar els passos del Rin, encara que no la zona fronterera (llimis) ms enll d'aquest riu. Els francs van haver d'abandonar el setge de Trraco per evitar ser aniquilats per Gali. El 258 Gali va fer front a la rebe li d'Inganul (Ingenu) a la zona Danubiana, (Pannia), i el governador de la Prefectura de les G lies, Pstum I va aprofitar per a independizar-se i crear un Imperi que l'any segent, el 259, va abraar Hispnia i Britnia. El 258, Gali  abandon la zona fronterera, deixant el comandament de la regi al seu germ Salon.
 
El 259 va tornar a trencar-se la frontera renana. Els alamans van tornar a assolar Nrica i Rcia, mentre els srmates i quades van assolar Pannia. Els francs, potser contractats per Pstum, van tornar a penetrar a les Ga lies (sense que arribessin a la seva part occidental) i van entrar seguidament (probablement el 259 o el 260) a la Tarraconense on van destruir Tarraco. La destrucci fou de tal magnitud que la ciutat seguia en runes al segle V.

Les lluites internes de l'Imperi afavorien als francs, que van fer noves incursions ja que eren molt superiors a les milcies locals. La Gllia va patir un saqueig sistemtic i unes destruccions amplssimes. Desprs van travessar els Pirineus i van continuar el saqueig a Hispnia. s molt probable que des de Trraco, seguint la via entre aquesta ciutat i Astorga, remuntessin la Vall de l'Ebre, i probablement van arribar a Galcia. La seva conseqncia immediata va ser la construcci de muralles des de Lucus Augusti (Lugo) fins a Brcino (Barcelona), a ms d'altres molt punts. No va ser noms a la Tarraconense on es van construir muralles: per tot l'Imperi les ciutats es fortifiquen i la vida urbana es va recloure al seu interior.

No se sap quant de temps van durar les destruccions dels francs a la Tarraconense. Probablement van assolar la Provncia el 259 o 260 i la Btica en les mateixes dates, tornant potser cap el 261. Les dates sn molt confuses, i a voltes les troballes arqueolgiques fan difcil escatir-ho. En general es pot ubicar l'poca d'invasions a la Tarraconense entre el 254 i el 279, amb tres moments extrems, un aproximadament entre el 253/254 i el 257, un altre entre el 259/260 i el 261/? i un altre entre el 276/277 a 278/279. Alguns historiadors indiquen que van durar uns dotze anys i van ser derrotats per Claudi el Gtic (cap al 270), per com s dubts que Claudi governs la Tarraconense, cal prendre la notcia amb reserves.

El , la desaparici de Valeri a la guerra amb Prsia, va fer sorgir Emperadors en diverses provncies, fent ms difcil combatre als brbars que ja estaven a l'interior de l'Imperi. Tanmateix en els anys segents ( 262- 266) es va poder allunyar el perill. Per les convulsions internes de l'Imperi continuaren i grups de germnics van tornar a travessar el Rin. El 276 els francs van penetrar de nou a la G lia, aquesta vegada en major nmero i amb ms violncia. La invasi va arribar probablement tamb a la Tarraconense encara que potser fou menys destructiva que la de 259- 260. 

 Conseqncies de les invasions .

El nivell de destrucci que van causar els frans va ser impressionat i moltes ciutats van ser desfetes. Es produ un retrocs de la vida urbana: les ciutats s'empetitiren i la societat va quedar trasbalsada per les invasions.

I s que les invasions van comportar dones violades, notables despossets dels seus bns que es dedicaren a saquejar desprs els d'altres, raptes d'homes i de dones lliures per convertir-los en esclaus. Sabem que el bisbe Gregori de Neocesarea va prescriure sobre l'actitud a adoptar amb les verges violades pels brbars, els qui saquejaven als altres desprs de ser saquejats ells mateixos, els qui es quedaven com a esclaus a les persones raptades pels brbars, amb els qui s'havien unit als invasors, amb els qui els havien indicat els camins i amb els qui havien guardat bot que els brbars havien deixat endarrere al retirar-se. De tot plegat es dedueix que era un fet habitual.

Les muralles van ser construdes precipitadament. Les restes arqueolgiques i les poques ressenyes histriques que coneixem aix ho indiquen. Moltes vegades, quan els brbars ja estaven a prop, s'empraven tot tipus de materials. Per exemple, a les muralles de Brcino es van usar materials de les cases situades ms enll de les muralles, esttues, marbres, carreus, etc.  Pel que fa als estudis arqueolgics a la Tarraconense mostren un grau de destrucci molt ampli. 

Sens dubte els brbars, que actuaven en grups relativament nombrosos (diversos milers) arribaven a una ciutat, on poca resistncia se'ls podia oposar car, fins i tot, quan les muralles ja estaven construdes, no tenien l'envergadura suficient i es desconeixien les tctiques defensives. Mentre una part de la poblaci havia fugit a les muntanyes ms prximes i molts no eren combatents. Els brbars saquejaven casa per casa, matant a qui se'ls oposava, violant a les dones joves i emportant-se part de la poblaci com esclaus o esclaves. A ms a ms, els brbars s'emportaven el bestiar i les collites emmagatzemades. En cas de salvar la collita o el bestiar, molt probablement es produia la requisa per part dels soldats romans. 

Pel que fa al gruix de les forces romanes combatien en les lluites civils o a les fronteres orientals, les forces auxiliars havien estat enviades a reforar a les legions i les petites unitats locals, disperses no tenien suficient fora. Sens dubte els soldats integrants d'aquestes petites unitats fugien davant els brbars com la majoria dels ciutadans que podien fer-ho. Si no fugien morien combatent. Per tant, la tasca defensiva va passar gaireb en la seva totalitat a les petites guarnicions de l'interior, reforades amb milcies ciutadanes, per poc adaptades per a lluites amb enemics forts. 

El clima d'inseguretat va provocar l'xode de la ciutat al camp, on emigra tant la gent adinerada com la poblaci ms pobra. La ruralitzaci de l'economia, l'atomitzaci del poder poltic i la fragmentaci de la societat dibuixen les caracterstiques de l'estructura feudal.

 Bibliografia .

 Freixenet, Dolors (1991): L'empremta d'un imperi. La romanitzaci. Barcelona, Ed. Barcanova. ISBN 84-7533-551-9;

Vegeu tamb. 
Conquesta romana d'Hispnia




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21235" title="Majscula" nonfiltered="4103" processed="4075" dbindex="9130">
La majscula s la versi ms gran de les lletres d'un determinat alfabet. En l'alfabet llat, les lletres majscules sn: A, B, C, ... X, Y, Z

Originalment els alfabets grec i llat noms tenien una nica forma per a cada una de les lletres (que correspon a les actuals majscules). Les minscules (a, b, c, ... x, y, z) van aparixer ms tard per deformaci de les majscules en l'escriptura cursiva. 

Actualment, les majscules es fan servir:
 Com a primera lletra dels noms propis (i dels substantius en general en alguns idiomes com l'alemany);
 Al comenament de les frases;
 Per a les inicials;
 A vegades, per a destacar els ttols i encapalaments;
 A vegades, en signes i etiquetes;
 Per als numerals romans;

Enllaos externs.
Majscules (IECat) (PDF);
Les majscules i les minscules. (Proposta del Gabinet de Llengua Catalana (UAB) (HTML);
Majscules i minscules. (Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya) (PDF);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21236" title="Cartaginense" nonfiltered="4104" processed="4076" dbindex="9131">
La Cartaginense (en llat Carthaginensis) era una provncia de l'Imperi Rom i desprs visigoda d'Hispnia.

Es va crear per divisi de la Tarraconense a finals del segle III amb la reorganitzaci de Diocleci o al principi del segle IV amb Constant el gran.

La capital inicial fou Cartago Nova, l'actual Cartagena, per en el perode visigot era Toledo ja que Cartago Nova fou ocupada pels bizantins. El nom de la provncia venia de Cartago Nova.

S'estenia per las dues Castelles, Mrcia, Andalusia Oriental (Almeria) i la part sud del Pas Valenci.

Amb els rabs es va reanomenar Tolaitola, nom rab de la capital Toledo.


Tamb rep aquest nom la dicesi amb capital en la ciutat de Cartagena i amb seu catedralcia a Mrcia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21243" title="Bosc" nonfiltered="4105" processed="4077" dbindex="9134">

Un bosc s una formaci vegetal dominada per espcies arbries, per amb presncia d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal ms o menys importants. Des del punt de vista de l'ecologia, el bosc s un ecosistema complex i ric que compren tamb epcies animals.

Habitualment es distingeix el bosc natural o primari del bosc artificial o antropitzat. Es considera que el primer no ha patit manipulaci per part de l'home, mentre que el segon s obra de forestals o silvicultors. En realitat, aquesta distincci no s molt realista en el context europeu, on els boscos actuals sn en general fruit d'una explotaci ancestral. Actualment, els boscos primaris es circumscriuen a les zones menys poblades o de difcil accs, com els boscos tropicals humits de l'Amaznia i la vall del riu Congo i als boscos boreals (del Canad per exemple, mentre no pateixen encara una intensa explotaci). Al continent europeu queden alguns escassos exemples de boscs primaris, especialment a Eslovquia.

Actualment, els boscos cobreixen aproximadament el 30% de la superfcie de la terra, per es troben en un alarmant estat de regressi degut a l'explotaci forestal creixent, especialment a la conca amaznica. Als Pasos Catalans en canvi, la superfcie forestal es troba en expansi degut a l'abandonament de moltes explotacions agrcoles en el decurs de les darreres dcades. L'amenaa de desertitzaci afecta per el futur dels nostres boscos.

 Grans tipus de boscos .
Els boscs naturals, com totes les formacions vegetals, estan condicionats per diferents factors, com el clima, l'altitud, la latitud, el tipus de sl, l'acci dels animals i dels homes, etc.

La latitud incideix fortament sobre la biodiversitat dels boscos. Aquesta augmenta en allunyar-se dels pols i apropar-se a l'equador.

A les zones de clima polar d'ambds hemisferis, les condicions ambientals sn massa exigents per permetre el desenvolupament d'espcies abries i per tant els boscos hi manquen.

 Zona subpolar .

Les condicions ambientals prpies de la zona subpolar tan sols permet el creixement d'un tipus de bosc, la taig, que d'altra banda noms es troba a l'hemisferia nord. A l'hemisferi austral les terres emergides de les altes latituds noms sn recobertes d'una vegetaci herbcia, muscinal o de liquens.
 Taig .
La taig s un bosc de conferes dens, amb un estrat arbustiu pobre, a causa de l'aciditat que provoquen les accules dels arbres i de l'ombra que els mateixos arbres generen.

Les espcies arbries que dominen aquests boscos sn diferents als continents Euroasitic i Americ, per pertanyent en tots els casos als gneres Picea (Pcees), Pinus (Pins), Abies (Avets) i Larix.

Tamb s freqent trobar-hi bedolls (Betula sp.) i trmols (Populus tremula), sobretot en estadis inicials de la successi ecolgica posterior als incendis.

El sotabosc, modest, el formen sobretot molses, liquens i falgueres o ms puntualment nabineres (Vaccinium sp.) i Empetrum.

La seva distribuci s circumboreal, en terres siberianes, escandinaves, canadenques i d'Alaska.

 Zona temperada .
 Boscos caducifolis europeus .
 Boscos mixtes de caducifolis i conferes .

A l'Europa occidental aquests boscos es concreten en un bosc mixt d'avets i faigs que ocupa els vessants humits de les muntanyes.
No obstant aix, a Europa central i a la Rssia europea, ocupen amplies extensions com a boscos de transici entre la taig septentrional i els boscos caducifolis ms meridionals. Hi dominen aix els faigs, crpinus i bona part de les conferes prpies de la taig, especialment les pcees.

A extrem-orient, una gran varietat de boscos mixtes de caducifolis i conferes recobreixen mplies extensions del Jap, Corea i la Xina central. L'elevat nombre de lianes i epfits els fa semblants als boscos tropicals, per els gneres de distribuci holrtica predominen, amb representants particulars (Fagus crenata, Fraxinus mandshurica, Betula ermanii, Abies sacchalinensis, etc.).

A Nord-Amrica s on aquests boscos tenen els seus representants ms caracterstics. D'una banda als boscos dels Grans llacs, on espcies de conferes diferents dels de la taig (Tsuga canadensis, Thuya occidentalis, Pinus strobus, Pinus resinosa, etc.) es barregen amb nombrosos caducifolis (Fagus grandifolia, Acer saccharum), als que es poden afegir a la metat septentrional de l'rea de distribuci altres conferes prpies de la taig (Picea mariana, Abies balsamea, etc.).
D'altra banda, la franja costanera del Pacfic, sobre 10 a 300 quilmetres d'amplada, des de Califrnia fins la Colmbia Britnica, l'ocupen boscos principalment de conferes de grans dimensions (avet de Douglas, sequioies, etc.), amb una abundncia relativament escassa de caducifolis (roures, aurons, castanyers, etc.).

 Boscos australs de Nothofagus .

Els boscos de Nothofagus sn l'equivalent austral dels boscos caducifolis i dels boscos mixtes de caducifolis i conferes boreals. No obstant aix, la composici florstica d'aquests boscos s totalment diferent ats que pertanyen a regnes florstics distints.

Existeixen doncs dos grans tipus de boscos de Nothofagus, el faig de l'hemisferi sud.
D'una banda, els boscos mixtes de caducifolis (Nothofagus sp.) i conferes (Podocarpus sp., Weinmannia sp., etc.), propis de Nova Zelanda i Tasmnia, amb falgueres arborescents, lianes i epfits; o els dels estatges inferiors dels Andes meridionals, amb Araucaria sp., Fitzroya sp., Pilgerodendron sp., etc.
D'altra banda, els boscos caducifolis de Nothofagus (N. antartica, N. pumila, etc.), propis de l'estatge superior dels Andes meridionals, on tamb s'hi poden trobar alguns perennifolis com Drimys winteri.

 Boscos mediterranis .
Tot i rebre el nom de mediterrani, aquests boscos no es distribueixen tan sols a l'entorn de la conca mediterrnia, sin tamb a Califrnia, la costa central de Xile i la costa meridional australiana. A la regi de Ciutat del Cap, tot i gaudir de condicions climtiques molt semblants, la vegetaci no arriba a formar-hi un bosc tpic.

El factor determinant per l'establiment d'aquest tipus de bosc s el clima, anomenat igualment clima mediterrani, en el que coincideix un perode calors amb un perode eixut, al que les espcies vegetals que formen el bosc han d'adaptar-se amb diverses estratgies.

La principal caracterstica dels boscos mediterranis s la presncia d'espcies arbries perenniflies de port relativament baix (10-15 metres), amb capades sovint esparses que permeten un important desenvolupament de l'estrat arbustiu.

A la conca mediterrnia, l'estrat arbori el dominen espcies dels gnere Quercus i Pinus, com sn l'alzina (vegeu alzinar), la carrasca, la surera, diferents roures (vegeu roureda) i molt diversos pins.
A la costa californiana tamb s'hi troben espcies de roures i de conferes prpies del continent americ.
A Xile, sn diverses espcies del gnere Nothofagus les que formen els boscos mediterranis, mentre que a Austrlia, sn diferents espcies d'Eucaliptus.

D'altra banda, una de les caracterstiques de la vegetaci mediterrnia s l'abundncia de formacions arbustives baixes i molt diverses. Sn les anomenades garrigues i mquies de la conca mediterrnia; el chaparral californi; el mallee australi; el matorral xil; o el fynbos sud-afric.

 Zona subtropical humida .
 Zona intertropical .
 Boscos tropicals secs .
 Boscos monsnics .
 Boscos equatorials .
 Manglars .


Els manglars sn els boscos propis de les riberes salades de les latituds intertropicals. Es tracta d'uns boscos baixos, de 10 a 15 metres d'alt, que formen una franja de 10 metres a diversos quilmetres d'amplada, parallels a les costes protegides de les marees.

La composici florstica dels manglars s fora diversa, per hi destaquen els arbres del gnere Rizophora i Avicennia. Aquests arbres han desenvolupat adaptacions especfiques per sobreviure en les condicions d'inundaci i aigua salada de l'ambient en el que creixen.

De forma general es distingeixen diferents tipus de manglars en funci de les caracterstiques hidrogeolgiques de l'espai on es troben:
 Manglars costers: a les costes planes sense aportaci d'aigua continental;
 Manglars d'estuari: sobretot als deltes dels rius;
 Manglars d'escull: als esculls coralins morts que sobresurten de l'aigua (menys freqents);

La seva distribuci s ptima a les latituds equatorials, per s'extn fins les zones tropicals d'sia, frica, Amrica i ms puntualment d'Oceania.

Els bosc i la cultura.
El bosc s'oposa a la zona habitada, amansida i per tant t un doble sentit cultural: de refugi o d'all desconegut i font de perill. En temps de guerra, els partisans s'amagaven al bosc per fugir dels enemics. Igualment, Robin Hood va establir el seu poblat al bosc per protegir-los dels abusos dels senyors feudals. En l'altre sentit, abunden els contes amb nens que es perden al bosc (Hnsel i Gretel, en Polzet), on es troben ogres i gegants.

El druida celta i la bruixa medieval tenen al bosc el seu hbitat natural, ja que all estan ms a prop de la natura i per tant de la mgia. Amb ells apareixen criatures fantstiques com esperits, gnoms i follets.

 Referncies .
 Lacoste, Alain; Salanon, Robert (1991): lments de biogographie et d'cologie. Nathan Universit, Pars. 189 pgines.
 Walter, Heinrich (1998, 2a ed.): Vegetaci i zones climtiques del mn. Ediciones Librera Universitaria, Barcelona. 394 pgines.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21245" title="Argonauta" nonfiltered="4106" processed="4078" dbindex="9135">
Potser busqueu els cefalpodes argonautes;

En la mitologia grega els argonautes eren cinquanta-cinc companys de Json que, embarcats en la nau Argo, participaren en la cerca del vell d'or en una expedici maritima cap a la Clquida.

El nom d'Argonautes prov del nom de la nau, i aquest alhora del nom del constructor de la nau, anomenat tamb Argos.

La histria dels argonautes s una de les llegendes ms antigues que incorporen nombrosos elements comuns en les histries populars: el viatge perills d'un heroi que s enviat a una missi, per desempallagar-se'n, i se li imposa una tasca impossible de dur a terme per de la qual surt victoris grcies a l'ajuda d'aliats inesperats.

El nombre d'Argonautes varia per les diferents versions solen comptar entre 40 i 55 herois. Les versions tradicionals fixen el nombre en 50. Sense comptar Json i Medea, els argonautes eren:
 Acastos.
 ctor de Focia.
 Admet.
 Amfiarau d'Argos.
 Amfon.
 Anceu (fill de Licurg).
 Argo de Tspia.
 Asclaf (fill d'Ares);
 Asclepi el Metge.
 Asteri del Pelopons.
 Atalanta de Calidon (altres versions afirmen que Json la va expulsar per ser una dona).
 Augies d'lide.
 Autlic (fill d'Hermes).
 Butes d'Atenes.
 Clais.
 Cant d'Eubea.
 Cstor (fill de Tindreu).
 Ceneu. ;
 Ceteu d'Arcdia.
 Coron de Girton.
 Coroneu;
 Equon (fill d'Hermes).
 Erg (mitologia).
 Estfil.
 Eufem de Tnar.
 Eural.
 Euridament de Kynias.
 Faler d'Atenes.
 Fano de Creta.
 Glauc de Corint.
 Heracles.
 Hilas.
 Idas.
 Idmon d'Argos.
 ficle.
 fito de Micenes.
 Laertes.
 Licos (fill de Dscil).
 Linceu.
 Melamp.
 Melagre.
 Mopsos (fill d'mpix).
 Naupli d'Argos.
 Oileu.
 Orfeu.
 Palem d'Etlia.
 Peant.
 Peleu.
 Peneleu de Tebes.
 Periclimen de Pilos.
 Polifem (fill d'lat).
 Pllux.
 Telam;
 Teseu (segons altres versions, s'afirma que es trobava a l'Hades en aquells temps).
 Tideu;
 Zetes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21247" title="Morella" nonfiltered="4107" processed="4079" dbindex="9136">


Morella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports, de la qual s la capital, i hi t altres localitats dins del seu gran terme municipal.

 Geografia .

Morella, ciutat situada estratgicament als lmits d'Arag, Catalunya i el Pas Valenci, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenries i coronada pel seu robust castell, a ms de mil metres d'altitud. En el seu terme s'hi troben els ports de muntanya de Torremir (1259 m.) i Querol (1080 m.).

El relleu abrupte i muntanys de la comarca dels Ports sembra el cam per a arribar a Morella travessant barrancs, boscos de pins, carrasques, roures, rambles i moles. 

La N-232 s l'eix de comunicaci de Morella amb Saragossa i Logronyo. Aix mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turstics valencians del litoral, amb l'Autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castell, tamb es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaa posteriorment amb la N-232 en direcci a Morella.

Morella s una ciutat amb unes temperatures mitjanes significativament ms baixes que la resta del pas.

 Denes i antics termes agregats.

El terme municipal de Morella est dividit en dotze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70 i sn les segents:

La Vespa, els Castellons, Primera del riu, Segona del Riu, la Font d'en Torres, Herbeset, els Llivis, Morella la Vella, el Coll i el Moll, Hortells, la Pobleta, la Roca, i Xiva.

 Nuclis de poblaci .
 Morella;
 La Bespa;
 Els Castellons;
 Xiva de Morella;
 Primera del riu ;
 Font d'En Torres;
 Herbeset;
 Segunda del riu;
 Muixacre;
 Els Llivis;
 Coll i Moll;
 Morella la Vella;
 Ortells;
 La Pobla d'Alcolea;
 La Roca;
 Vallivana;

 Localitats limtrofes .
Sorita, Palanques, Forcall, Villores, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Cat, Xert, Vallibona, Castell de Cabres i Herbers.

 Histria .

Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya, la ciutat murallada de Morella, l'antiga Castra Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge del Maestrat.

Morella pot exhibir una histria tan antiga com illustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueolgiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presncia de l'home prehistric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat de Bronze i hipogeus en Hostal Nou, relquies prehistriques que van ser lamentablement destrudes.
Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seua fundaci data del perode eneoltic, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dna fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grcia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Annbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, rgul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres pniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independncia.

Desprs de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebellat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el ttol de municipi rom i es va integrar en la provncia Tarraconense.

El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes histriques. No obstant aix, es considera que les esglsies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort sn d'origen visigtic pel que fa a la seua fundaci. Els vndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Atalf van conquistar el Tarraconense l'any 414, per Morella, mitjanant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la provncia l'any 476.

Va ser ocupada pels berbers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei rab de Tortosa. Per aquesta poca apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominaci musulmana, de la que va ser principal protagonista Rodrigo Daz de Vivar, contra el que van unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristi San III d'Arag. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1088, en l'anomenat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos nobles cristians i xeics rabs.

L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Arag va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, desprs de la conquista de Alcanys, per no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any 1232, expulsara definitivament els rabs. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagn -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Seplveda i Extremadura. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anullar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrs privilegi de la fidelitat.

L'any 1672 va patir els estralls d'una epidmia que els documents de l'poca denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoraci de la decisi presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acci de grcies per la salvadora intercessi de la Mare de Du de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidmia de pesta.

Durant la Guerra de Successi, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris del Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar en Morella, per van ser derrotats en la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, al fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governaci Militar i Poltica.


En 1808 es va sumar al patritic alament contra Napole; per van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elo, van aconseguir reconquistar-la.
En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions poltiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constituci de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnici de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies ms tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant aix, un any desprs els absolutistes van tornar a ocupar la poblaci.

En morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre els partidaris del germ del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Va ser conquerida pels carlistes el 26 de gener de 1838. Defensada dels atacs de les cinc divisions del general Ora l'estiu del mateix any i reconquerida finalment per Espartero el 1840. Quan la tercera guerra civil carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa.

Com a conseqncia de tot el seu passat histric s'ha convertit en una poblaci de gran atractiu turstic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Histric Artstic (BOE nm. 274 de 16/11/1965).

 Demografia .


 Economia .
Morella ha estat i s centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i avcola) complementen la seva activitat econmica.

 Poltica i administraci .









 Monuments .
Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'inters. Tanmateix, cal destacar el castell, l'esglsia arxiprestal de Santa Maria (art gtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.

Des del punt de vista de l'arquitectura contempornia, Morella t un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pins. Es tracta de la Residncia Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, davalla amb ella en repetides plataformes. Correspon encara a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrant la caracterstica empremta formal-espacial de Miralles-Pins, es caracteritza ms b per una contenci que temps desprs ser desenvolupada sota una major fecunditat formal. L'edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola a l'any.

 Monuments religiosos .
 Esglsia Arxiprestal de Santa Maria la Major. Del segle XIII, declarada Monument histric d'inters nacional l'any 1931 (Gazeta de Madrid nm. 155 de 04/06/1931);
s una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcci gtica reuneix en una mateixa faana la Porta dels Apstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Prtic de la Glria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'rgan de Torull sn algunes de les seves joies.

 Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV.
El ms significatiu del conjunt s la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'esglsia del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gtic original.

 Esglsia de Sant Nicolau. D'estil romnic tard, s ara sala d'exposicions.



 Monuments civils .
 Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX.
Construt aprofitant la roca. Consta de la plaa d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlistes, pres de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilitzaci i cultures.

 Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.
Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Pblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Als, del Asper, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument histric l'any 1931 juntament amb l'esglsia arxiprestal.

 Aqeducte de Santa Llcia. Del segle XIV.
Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gtica, pel qual arribava les aiges de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.

 Ajuntament. s un edifici gtic dels segles XIV i XV.

 Cases i palaus. ;
Sn moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasc de Alagn), del segle XVI, s actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos (en el carrer de la Cofradia). La Casa dels Estudis i del Consell (al costat de la plaa dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costera de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Verge) i la Casa del Marqus de Crulles sn noms uns exemples ms.







 Llocs d'inters .
 Barranc del Marfullar. Microrreserva de Flora.
 Font del Teixet. Microrreserva de Flora.
 Barranc del Toll de la Sarga. Microrreserva de Flora.

 Cultura .
 Museus .
 Temps de Dinosaures. Cont restes fssils de les espcies de dinosauris de Morella.
 Temps d'Histria. Amb tres sales dedicades a la prehistria, al gtic i al carlisme.
 Temps d'imatge. Cont fotografies dels segles XIX i XX.
 Museu Arcipestral. Alberga quadres del segle XVII, orfebreria, documents...

 Msica .
L'ajuntament organitza diversos cursos de msica a nivell internacional al mes de setembre. Tamb organitza un festival de msica clssica i barroca.

 Fira de ramat .
La Fira va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. Es tracta d'una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar fama a la vila medieval: el comer i la ramaderia. la tradici comercial de la ciutat es conjuga amb l'exposici de bestiar selecte, installacions, ferramentes i maquinria agrcola.

 Festes .

La majoria tenen origen en el culte religis.
 Sant Juli, patr de la ciutat (7 gener).
 Sant Antoni (cap de setmana posterior al 17 de gener).
 Carnestoltes;
 Cicle de rotllos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
 Pregria al Santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
 Corpus Christi.
 Sant Joan (dissabte ms prxim al 24 de juny).
 Bous de Sant Roc (agost).
 Fira agrcola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
 L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebraci d'aquest. ;
 El Sexenni: s la festa per excellncia de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor a la Mare de Du de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La prxima ser a l'agost de l'any 2012.

A ms, Morella ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1985, 1995 i 2005.

 Gastronomia .
La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats tpics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.

 Personatges illustres .
 Joan Francesc Cruella (Morella-1804  -1886). Pintor neoclssic.
 Joaquim Oliet (Morella-1775  -1849). Pintor neoclssic.
 Francesc de Vinatea (Morella-?  -1333).

 Vegeu tamb .
 La Pobla d'Alcolea;
 Xiva de Morella;
 Castell de Morella;
 Dena;
 Setge de Morella (1707);
 Sexenni de Morella;

 Enllaos externs .


 Web oficial de l'ajuntament de Morella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21248" title="Arquitectura bioclimtica" nonfiltered="4108" processed="4080" dbindex="9137">
L'arquitectura bioclimtica consisteix en el disseny d'edificis que tinguin en compte l'entorn, optimitzant la utilitzaci dels recursos naturals (sol, vegetaci, vent, etc.) per tal d'estalviar energia i fer ms saludables els edificis als seus usuaris.

Normalment, l'arquitectura bioclimtica suposa un sobrecost constructiu, per que es compensa per l'estalvi en el consum dels sistemes artificials de condicionament ambiental. 

Tot i que sembla un concepte nou, l'arquitectura bioclimtica es basa en els sistemes constructius que tradicionalment ha emprat l'arquitectura popular. Els habitants de cada clima han trobat una forma d'habitatge ideal per enfrontar-se als rigors del temps (cabanes ventilades a climes clids amb molta humitat, habitatges soterrats a climes rids amb forts canvis de temperatura, o fins i tot les sofisticades finestres amb porticons exteriors del centre i nord d'Europa)

Sembla ser que, en els edificis que no aprofiten les energies naturals, els habitants tenen una pitjor sensaci de confort i fins i tot poden tenir problemes de salut. s el que es coneix per "sndrome de l'edifici malalt".

Vegeu tamb.
Arquitectura;
Estructures arquitectniques;
Edifici bioclimtic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21250" title="Franci" nonfiltered="4109" processed="4081" dbindex="9138">

El franci s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Fr i el seu nombre atmic s 87.

s l'element amb l'electronegativitat ms baixa (s el ms electropositiu) i s el segon element natural ms rar a l'escora de la terra. s un metall alcal, per tant cont un electr de valncia, i s altament radioactiu formant stat, radi i rad al desintegrar-se.


Enllaos externs.

webelements.com - Franci ;
Chemical information for Franci ;
environmentalchemistry.com - Franci ;

































































 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21251" title="Rutherfordi" nonfiltered="4110" processed="4082" dbindex="9139">


El rutherfordi (en honor a Ernest Rutherford) s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Rf i el seu nombre atmic s 104. 

Fou sintetitzat per primera vegada el 1964 al Joint Nuclear Research Institute de Dubna (ex-URSS). Els investigadors van bombardejar plutoni-242 amb ions accelerats 113-115 MeV de ne-22.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory Rutherfordi ;
webelements.com - Rutherfordi ;
environmentalchemistry.com - Rutherfordi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21252" title="Dubni" nonfiltered="4111" processed="4083" dbindex="9140">

El dubni s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Db i el seu nombre atmic s 105.

El nom prov de la poblaci de Dubna (Rssia). El dubni fou sintetitzat per primera vegada el 1967 al Joint Institute for Nuclear Research de l'esmentada poblaci russa, Dubna, mitjanant el bombardeig d'americi-243 amb ne-22.

 Enllaos externs .

Los Alamos National Laboratory - Dubni ;
webelements.com - Dubni ;
environmentalchemistry.com - Dubni ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21253" title="Seaborgi" nonfiltered="4112" processed="4084" dbindex="9141">


El seaborgi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Sg i el seu nombre atmic s 106. 

Tamb s conegut com "unnilhexi" (Unh). Fou descobert gaireb alhora per dos laboratoris diferents: el juny de 1974 per un equip rus liderat per G. N. Flerov al Joint Institute for Nuclear Research a la poblaci de Dubna, i el setembre del mateix any per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso al Lawrence Radiation Laboratory de la Universitat de Califrnia.

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory - Seaborgi ;
webelements.com - Seaborgi ;
environmentalchemistry.com - Seaborgi ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21254" title="Anorxia nerviosa" nonfiltered="4113" processed="4085" dbindex="9142">
El terme anorxia prov del grec a-/an- (negaci) + orgo (venir de gust). L'anorxia nerviosa s una forma d'anorxia, la qual consisteix en un trastorn alimentari i psicopatolgic molt greu caracteritzat per la presncia d'una prdua deliberada de pes fins al punt de sobrepassar els lmits de la normalitat. Aquesta prdua s induda o mantinguda pel mateix malalt, degut a una preocupaci per la massa corporal (pes) i l'alimentaci. Algunes caracterstiques d'aquesta conducta sn la prdua de pes, les pautes particulars de manipulaci d'aliments, una intensa por a l'augment de pes i l'alteraci de la imatge corporal (el terme anorxia s equvoc perqu vol dir prdua de la gana). Es diagnostica mitjanant els criteris que dna el DSM-IV (Manual de l'associaci Americana de Psiquiatria) o el CIE-10 de la OMS.

Aquest trastorn es pot presentar en comorbilitat amb d'altres trastorns com estats d'ansietat o depressi. Quan es pateix anorxia es produeix una manca o disminuci de les ganes de menjar, rebuig dels aliments, abs de laxants i una manca d'ingesta dels productes necessaris per al cos amb la finalitat de no tenir aliments ingerits. Les persones que la pateixen es veuen sempre grases encara que no ho estiguin, per no en sn conscients.

Anorxia nerviosa.
Es caracteritza per la por a augmentar el pes i per una percepci distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi obs, encara que el seu pes estigui per sota del pes recomanat. Per aquest motiu, el malalt inicia una disminuci progressiva del pes mitjanant dejunis i reduccions en la ingesta d'aliments. Afecta sobretot a les dones menors de 25 anys. Aquest tipus d'anorxia precisa no noms una realimentaci, sin tamb un tractament psicolgic.
ltimament, s'ha discutit mpliament aquest tema, ja que determinades actituts modernes com portar la roba cada vegada ms apretada o l'aparici de models de pasarella cada vegada ms primes pot influir negativament en l'nim de moltes joves que intenten aconseguir el cos perfecte que la societat sembla que demana. Segons molts psiclegs, la soluci a aquest problema s educar a la joventut per tal que aprenguin a escapar d'aquesta moda basada en l'obsessi per una figura prima i ensenyar a la gent a ser feli amb el seu propi cos.

 Conseqncies .

L anorxia afecta la majoria dels sistemes de l'organisme, per tant presenta conseqncies o smptomes molt diversos. La majoria d'aquests smptomes sn els d'inanici que desenvolupen totes les persones que no mengen all suficient per mantenir un pes saludable.

 Prdua del 20% al 60% de la massa corporal. ;
 Intolerncia al fred, el pacient t fred sempre, encara que faci calor.
 Atrfia muscular.
 Disminuci de la grandria de les genives i menor duresa dental i ssia, osteoporosi.
 En les dones amenorrea.
 En els homes disminuci de l'inters sexual i de potncia. ;
 Hipertrfia  de les glndules salivals.
 Afectaci del sistema cardiovascular: el cor es debilita, apareix bradicrdia i hipotensi (prop d'un 95% dels pacients anorxics hospitalitzats tenen el pols baix).
 Augment de la susceptibilitat a infeccions degut a una depressi del sistema immune que ens protegeix contra les infeccions, leucopnia (un 50% dels anorxics ho pateix);
 Anmia, degut a la ingesta insuficient de ferro i protenes (aproximadament una tercera part dels anorxics en t).
 Prdua del cabell.
 Pell seca, groguenca i coberta de pl fi.
 Peus i mans inflades.
 Dolor abdominal a l'asseure s perqu s ha perdut tanta grassa que els ossos entren en contacte amb la cadira directament sense el coix natural que representava la grassa.
 En l'anorxia purgativa restrenyiment degut a l'excs de laxants.
 Afectaci del sistema nervis causant apatia, irritabilitat i depressi.
 Diabetis inspida.
 Pensaments confusos i memria pobre.
 Insomni.

En casos de major gravetat es poden donar les complicacions segents:

 Deshidrataci.
 Artmies importants.
 Xoc.
 Malnutrici greu.
 Mort (les taxes de mortalitat es troben entre el 2 i el 10%).

 Enllaos externs .
Associaci Contra l'Anorxia i la Bulmia (ACAB);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21257" title="Diccionari de la llengua catalana de l'IEC" nonfiltered="4114" processed="4086" dbindex="9143">
El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC) s el diccionari de catal de l'Institut d'Estudis Catalans, i per tant, el diccionari normatiu i referncia de la llengua catalana.

s un diccionari monolinge i de definicions. 
Com a obra normativa que s, "estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a prpies i generals de la llengua catalana" (Introducci, p. XXII).

Histria.
La idea de crear aquest diccionari sorg de l'empenta de la Secci Filolgica de l'Institut per normalitzar i unificar la llengua catalana. El projecte comen sota la presidncia de Pompeu Fabra amb la creaci de les "Normes ortogrfiques", el "Diccionari ortogrfic" i la "Gramtica".

L'any 1932, es publicava el "Diccionari general de la llengua catalana", l'obra prvia al DIEC que aconseguia unificar l'ortografia, depurar el lxic, fixar la gramtica i introdua neologismes.

Durant la dcada de 1980 els autors i escriptors catalans van comenar a demanar una revisi del diccionari a l'IEC perqu consideraven que la llengua havia evolucionat fora des de l'poca de Fabra. 

A finals de l'any 1992, des de l'IEC sorg la preocupaci per publicar un nou diccionari normatiu. Aix doncs, de seguida es comen el projecte que es vei finalitzat amb la primera edici del diccionari; que es va publicar el setembre del 1995, desprs de 12 anys d'espera. Aquest diccionari va decebre molta gent perqu van considerar que en molts aspectes no variava gaire del de Fabra. Per molta gent, el diccionari no va complir les expectatives que havia genererat. Poc desprs se'n van fer dues reimpressions amb addicions, modificacions i supressions d'uns quants mots.

El dia de Sant Jordi de 2007 va sortir la segona edici del Diccionari de la Llengua Catalana. Els especialistes que es van sentir decebuts el 1992 esperaven que amb aquesta nova versi es complissin les expectatives.

 Enllaos externs .

 Versi del DIEC per a la consulta a la web;
 Histria, Prleg i altres instruccions sobre el diccionari;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21260" title="Centre d'Investigacions Sociolgiques" nonfiltered="4115" processed="4087" dbindex="9144">
El CIS (Centre d'Investigacions Sociolgiques) s un institut autnom de investigaci sociolgica que depn del Ministeri de Presidncia espanyol. Elabora enquestes de diferents continguts, generalment per encrrec d'organismes oficials de l'estat, o en els darrers temps, en qu gran part de les competncies han estat transferides a les comunitats autnomes, tamb en fa per aquestes, o en ocasions per consorcis d'organismes de l'estat amb les comunitats autnomes.

Enllaos externs.
Plana del CIS;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21261" title="Cis" nonfiltered="4116" processed="4088" dbindex="9145">


Sociologia: CIS sn les inicials del Centre d'Investigacions Sociolgiques.
Qumica: Els toms dins les molcules amb dobles enllaos, es poden situar en posici cis o trans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21263" title="E Depois do Adeus" nonfiltered="4117" processed="4089" dbindex="9146">
E Depois do Adeus (En catal I desprs de l'adu) fou l'entrada de Portugal al festival d'Eurovisi al 1974. Cantada per  Paulo de Carvalho, va ser usada tamb com a senyal per a l'inici de la Revoluci dels clavells aqueix mateix any. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21275" title="Borrell I d'Osona" nonfiltered="4118" processed="4090" dbindex="9147">


Borrell I d'Osona (? - 820) comte d'Urgell, Cerdanya i Osona  (798/799-820).

Era d'origen visigot, probablement de l'antiga Cerretana, esdevinguda Cerdanya. Sotmesos els comtats d'Urgell i Cerdanya pels francs cap al 798, el magnat got Borrell en va ser nomenat comte. Devia tenir una forta intervenci en les lluites subsegents, que van consolidar el domini franc a Ausona (nom llat d'Osona) cap el 799 i a Barcelona el 801. Potser com a premi se li va reconixer el comtat d'Osona cap el 799. 

Va participar a l'expedici a Tortosa ocorreguda entre el 804 i el 806, segons els diferents autors, per no apareix pas a les subsegents del 807 o 808 i la del 809.

Va morir el 820. El comtat d'Osona va unir-se als honors (territoris) concedits al comte Ramp de Barcelona i Girona, i els d'Urgell i Cerdanya s'entregaren a Asnar I Gal, que poc abans havia estat expulsat del comtat d'Arag per la facci contrria als francs i aliada als vascons.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21279" title="Pamplona" nonfiltered="4119" processed="4091" dbindex="9149">

Pamplona (Irua en basc) s la ciutat capital de la Comunitat Foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra. Amb 194.894 habitants l'any 2007, Pamplona, que ocupa un lloc gaireb cntric al mapa navarrs, est situada sobre un altipl, a 449 metres d'altitud sobre el nivell del mar i, en gran part, vorejada per les aiges del riu Arga. Amb els seus 23,55 quilmetres quadrats d'extensi, la ciutat es troba situada als 42 i 49' de latitud septentrional, i 2 1' de longitud occidental. La seva denominaci en basc s Irua.

Histria.

Orgens.

Des dels seus orgens Pamplona mostra una decidida voluntat d'exercir la seva hegemonia sobre el territori circumdant. L'emplaament sobre el riu Arga, estratgic, apareix ocupat des dels primers temps.

La romanitzaci llana arrels el segle I aC, quan la ciutat romana s'installa sobre el primitiu poblat vasc, anomenat Irua. Aqu, el 75 aC, el general Gneu Pompeu Magne estableix un campament que, amb el temps, seria Pamplona, "la ciutat de Pompeu". La cristianitzaci del territori i la presncia cultural de Roma propiciaran la consolidaci de Pamplona com a capital poltica i religiosa. Excavacions entorn de la catedral han posat de manifest l'existncia d'una ciutat desenvolupada i dotada de serveis. El Museu de Navarra guarda testimonis d'aquest moment crucial, quan el primitiu poblat de vascons va entrar en la histria de la m de la civilitzaci romana.

Navarra en general, i de manera especial Pamplona, en els segles VI i VII van ser un constant objectiu militar per a la monarquia visigoda, que va tractar de controlar-ne, amb escs xit, el territori.

Les tropes musulmanes van arribar primerenques a Pamplona, l'any 714, encara que la seva presncia va ser efmera, ja que van preferir arrelar a la Ribera, particularment en la comarca de Tudela, on els musulmans van romandre durant 400 anys, concretament fins 1119.

Carlemany, dins de la seva poltica d'expansi territorial, al cap d'una expedici a la Saragossa musulmana, va ocupar Pamplona i va destruir-ne les muralles l'any 778. Immediatament desprs, a Roncesvalls, quan estava a punt d'abandonar la terra dels vascons, va sofrir una clamorosa derrota que va frustrar el seu projecte de constituir una zona d'influncia carolngia en la vall de l'Ebre, similar a la Marca Hispnica de Catalunya.

Regne de Pamplona.

Desprs dels episodis visigtics, musulmans i carolingis, la segona meitat del segle IX la ciutat es referma en l'emergent nucli cristi, que igual com a l'Arag i Astries, es configura com a element d'oposici davant l'Islam installat al territori de la monarquia visigoda. La dinastia Ximena, el segle X, vertebra aquest moviment social i poltic i dna lloc al Regne de Pamplona, aix anomenat originriament i que aix s'anomenar en els dos segles segents, fins que en 1164 va prendre el ttol de Regne de Navarra. Amb aquest canvi de denominaci es pretenia subratllar la sobirania del territori, del conjunt de Navarra, i marcar distncies davant la corona de Castella, a la qual en algun moment els monarques navarresos havien prestat vassallatge.

A la Pamplona medieval predomina l'autoritat del bisbe, en tant que el monarca t una cort itinerant, com s habitual en aquesta poca. De fet durant ms de 300 anys, de finals del segle X fins 1323, romandr sota l'autoritat del bisbe. Mentrestant, el rei viu a comps de les conjuntures militars i poltiques, i estableix el seu tall itinerant en altres poblacions del regne abans que a Pamplona, on encara que tamb t palau no es troba cmode, car la seva jurisdicci pot entrar en collisi amb l'episcopal.

Pamplona unida: 1423.
	
La Pamplona medieval no s una, sin tres. Aqu existeixen, de vegades amb prou feines, tres nuclis urbans diferenciats jurdicament i socialment. Cada un d'ells t les seves prpies autoritats municipals, les seves ordenances i les seves muralles. El primitiu poblat vasc d'Irua, desprs romanitzat, allotja els navarresos, els pobladors autctons; s el barri de La Navarreria. Al Burgo de San Cernin -Sant Sadurn, en catal- s'ha establert l'influent grup de francs, burgesos, comerciants, en bona part procedents de Frana d'on han portat la seva llengua i les seves devocions -San Cernin es venera a Tolosa de Llenguadoc. La Poblaci de Sant Nicols constitueix el tercer nucli urb de Pamplona, amb una societat ms heterognia en la seva procedncia i condici social, que actuar com a ferment de la futura Pamplona.

La divisi en barris o "burgos" es mantindr al llarg dels segles XIII i XIV, amb la seva seqela de conflictes i violncia que frena el desenvolupament de la ciutat. La tensi assoleix la seva major intensitat en 1276, quan a la calor de la crisi poltica suscitada per l'arribada d'una dinastia estrangera al tron navarrs, els Capets, reis de Frana, les tropes franceses assalten el barri de la Navarreria, maten els seus habitants i arrasen les propietats. El bisbe, que ha patit amb especial virulncia el saqueig, perd la seva tradicional hegemonia sobre la ciutat, que passar definitivament sota control del monarca.

L'arribada de la casa d'Evreux al tron de Navarra en 1328 obre una poca de consolidaci poltica i de desenvolupament econmic i cultural. Carles III el Noble, posa fi a la secular divisi dels tres barris pamplonesos el 1423 en decretar la seva uni sota una sola autoritat municipal i sota el mateix escut herldic. A la fi, la ciutat supera els seus enfrontaments fratricides i inicia un perode de desenvolupament. Testimoni del qual s el conjunt arquitectnic de la Catedral gtica, en el qual destaquen el magnfic claustre i el superb sepulcre, esculpit per artistes borgonyons, en el qual reposen Carles III el Noble i la seva esposa Leonor de Castella.

Ciutat fronterera.

La crisi poltica que sacseja Navarra durant el segle XV, condensada en la guerra civil que acarnissadament mantenen agramontesos i beaumontesos, incideix directament a la capital del Regne. Aquesta conjuntura d'extrema debilitat i de caos social s aprofitada per Castella per envair Navarra i posar lloc a la capital. En retre's Pamplona el 1512 es rendeix el Regne; i els seus reis -Joan d'Albret i Catalina de Foix- s'han de refugiar en les seves terres de l'altre costat dels Pirineus, en territori francs, on sospiraran i conspiraran per una restauraci que no arribar. Ho van intentar ms d'una vegada, l'ltima el 1521, quan van posar crcol a Pamplona. Aqu, al servei del virrei castell, combatia Ignasi de Loiola que resultar ferit al lloc on avui s'aixeca una capella en el seu honor, a prop del Palau de Navarra. A partir d'aquest revs el noble guipusco canviar la seva vida, deixar les armes i crear un exrcit espiritual, la Companyia de Jess. Immediatament se li unir Francesc Xavier, un noble navarrs, estudiant a la Universitat de Pars, la famlia del qual paradoxalment havia militat al costat dels reis navarresos a l'exili i, per tant, contra la facci en la qual havia lluitat Ignasi de Loiola.

Desprs de la conquesta de Castella, la capital del Regne adquireix un nou valor estratgic com a plaa fortificada davant la permanent amenaa d'invasi del monarca francs, el llavors enemic pertina de la corona castellana. Importants obres de fortificaci se succeiran al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII per tal de convertir la ciutat en un basti infranquejable davant el temut atac de l'altre costat de la frontera pirenaica.

Per Pamplona no s'esgotar en aquesta funci militar i desenvolupar la seva vocaci de capitalitat poltica i espiritual. Aqu es congregaran les institucions poltiques, entre les quals ocupar el primer lloc el Virrei, que havia substitut als monarques autctons, i al costat del qual actuen el Consell de Navarra, suprema instncia judicial del Regne; la Cambra de Comptos, que exerceix de tribunal de comptes; i la Diputaci del Regne, amb funcions executives emanades de les Corts de Navarra. Les Corts es reuniran amb freqncia a la capital del Regne al llarg de la seva existncia dilatada, que en es prolongar fins a 1828.

La nova ciutat.
	
Pamplona romandr tancada a les seves muralles fins als inicis del segle XX. La poblaci viur restringida, reduda a un espai cada vegada ms estret que li impedir afrontar els reptes d'una societat que comena a abandonar les formes de vida i de treball de l'Antic Rgim.

A la fi, el 1905, les muralles comencen a caure, des de la Taconera al Labrit, per permetre el creixement ordenat cap al Sud. Aix va sorgir el Segon Eixample -el primer, una tmida expansi urbanstica entorn de la Ciutadella, s'havia produt en 1888-. Des de la Plaa del Castell cap al Sud es van obrir nous carrers, plantejats amb un esquema rigors, a la manera de l'aplicat per Ildefons Cerd en l'Eixample de Barcelona.

A mitjans del segle XX, amb l'inici de la industrialitzaci, sorgeixen o es reactiven entorn de la poblaci histrica barris destinats a recollir els immigrants arribats majoritriament dels voltants rurals. s el cas de la Txantrea, al peu de la ciutat, en l'altre costat del riu; de la Rotxapea i de Sant Jordi, a prop de l'estaci de ferrocarril; i de la Miraculosa, al flanc Sud. L'ampliaci del terme municipal va culminar el 1998 amb la incorporaci de Mendillorri, una moderna zona residencial, i la trama urbana s'expandeix actualment en noves urbanitzacions, com Ezkaba i Buztintxuri.

Al mateix temps que la ciutat es desenvolupa durant la segona meitat del segle XX, els petits municipis de l'entorn, fins a llavors dedicats al camp, sobtadament es transformen en lloc de residncia de la nova poblaci industrial. Aix va succeir, per exemple, a Noin, Zizur, Barain, Antsoin, Berriozar, Burlada i Villava.

La creaci del polgon industrial de Landaben, dins del Pla de Promoci Industrial propiciat el 1964 per la Diputaci Foral, va impulsar definitivament l'activitat industrial de Pamplona i va propiciar un canvi profund i generalitzat en les mentalitats i en les condicions de vida. La Pamplona tradicional, petita, artesana i rural, es va transformar en una societat viva, que va impulsar les reivindicacions socials i poltiques. La transici poltica del franquisme a la democrcia es va viure a la capital navarresa amb particular intensitat, primer en el pla sindical i desprs, de manera generalitzada, en el poltic i cultural.

En l'actualitat Pamplona, superada la transici a la societat industrial, es presenta com una ciutat de mida mitjana, equilibrada. Mostra un creixement contingut, reparteix la seva activitat entre la indstria i els serveis, gaudeix de singular prestigi en els camps de la sanitat i de l'educaci, i creix en sintonia amb unes pautes urbanstiques exemplars.

Demografia.



Ciutats agermanades.

 Baiona, Lapurdi, Pas Basc francs, Frana ;
 Paderborn,  Alemanya ;
 Pamplona,  Colmbia ;
 Yamaguchi,  Jap ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21281" title="Debrecen" nonfiltered="4120" processed="4092" dbindex="9151">
Debrecen s una ciutat autnoma d'Hongria situada a la part oriental de l'estat. Compta amb uns 250.000 habitants. 


La primera vegada que va aparixer a les crniques va ser l'any 1235. Llavors noms era un petit poble. No va ser fins desprs de les invasions dels ttars, a principis del segle XIII que no va cobrar certa importncia. Un dels punts ms importants de la seva histria recent va ser quan el rei va donar a la ciutat el privilegi d'sser plaa de mercat, l'any 1361. En altres documents ha aparegut Debrecen escrit en romans Debretin, el 1833 o anterior, o en eslovac Drobsova o Debrzinz, el 1690.

Amb el temps de la Reforma les idees calvinistes s'hi van escampar, fent de la nova religi la majoritria, contrriament al que succeia a l'oest del pas, que continuava fidel al catolicisme. L'any 1848 la capitalitat d'Hongria va ser transferida de Budapest a Debrecen. El 14 d'abril de 1849, els hongaresos proclamen a la catedral de Debrecen la caiguda dels Habsburg, emperadors d'ustria i senyors d'Hongria, cosa que no va arribar a ser aix ja que aquests governants van derrotar l'exercit hongars.

Avui Debrecen s la segona ciutat ms important del pas, amb una important universitat. El DVSC, el club ms important de la ciutat, ha guanyat les dues ltimes lligues magiars de futbol.

Enllaos externs.
 Informaci de Debrecen ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21283" title="Btica" nonfiltered="4121" processed="4093" dbindex="9152">

La Btica (en llat Baetica) era una provincia de l'Imperi rom i visigoda d'Hispnia. Deu el seu nom al riu Betis (Guadalquivir). 

La capital era Hispalis. Ms o menys equivalia a l'actual Andalusia, encara que algunes zones n'estaven excloses (Linares i Almeria).

Btica fou provncia senatorial. Fou governada per pretors. Les finances eren administrades per un questor.

Judicialment es dividia en 4 convents jurdics:

Gades;
Corduba ;
Astigi;
Hispalis;

Tenien 175 ciutats de les quals 9 eren colnies, 8 municipis, 29 ciutats de dret llat, 6 ciutats lliures, 7 ciutats federades (aliades) i 120 estipendiaries (tributaries). Vespasi va donar a totes les ciutats el dret llat

Estrab esmenta com a pobles als bstuls, bastetans, turdetans i beturis; Ptolemeu esmenta als bastetans i turdetans i afegeix als trduls i als celtes; Plini esmenta els mateixos que Ptolemeu i Estrab menys els bstuls i els turdetans. Pomponi Mela noms esmenta als bastetans i trduls. Plutarc esmenta els Girsens. Altres pobles sn els lcades

 Articles relacionats . 
Astapa;
Melria;
Lastigi;
Marianus Mons;
Iulia Ioza;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21284" title="Betis" nonfiltered="4122" processed="4094" dbindex="9153">


 Betis s'anomenava el riu Guadalquivir a l'Imperi Rom.
 Real Betis Balompi s un club de futbol de la ciutat de Sevilla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21286" title="Lusitnia" nonfiltered="4123" processed="4095" dbindex="9154">



Lusitnia fou una regi i desprs provncia romana poblada pels lusitans. La regi estava limitada al pas dels lusitans, mentre la provncia va tenir uns lmits ms amples.

El pas dels lusitans o la primera Lusitnia ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrab diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitnia per desprs en foren separades.

La provncia en canvi ocupava la part occidental de la pennsula a l'oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupant dos teros de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) tenint al nord als callaici bracarii. Cap a l'est incloa la provncia de Salamanca i la regi d'Extremadura, on vivien els vtons. Tenia a l'est als carpetans, vtons o vttons, vacceus i callaici (gallecs); i al sud als turdetans. 

 Capital i divisions administratives .

La capital era Emrita  o Emrita Augusta (Mrida). Judicialment es dividia en 3 convents jurdics: 

Emrita Augusta;
Pax Jlia;
Scalabis;

Estava formada per 46 ciutats, de les que 5 eren colnies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiaries (tributaries). Vespasi va donar a totes les ciutats el dret llat.

 Histria .

Lusitnia es va crear com a provncia el 27 aC separada de la Hispnia Ulterior. La resta de la provncia va agafar el nom de Btica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitnia fou provncia imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris). 

El poble lusit va oferir ferotge resistncia als romans, destacant com a gran lder nacional el cabdill Viriat.

A partir del segle V i fins al segle VIII fou una provncia visigoda.

Muntanyes i rius de Lusitnia .

Montes Herminius (Serra de la Estrella) que creuava el pas fins a la regi de la moderna Lisboa. ;

Riu Tagus (Tajo) i el seus afluents el Callipis (         , Sadao o Salo), el Munda (Mondego) i el Vacua (Vouga);
Riu Durios (Duero);
Avus o Avo Celandus (Riu Ave);

Pobles .

Al pas hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement casi totes o totes part d'algun dels cinc pobles. Estrab esmenta 30 tribus per totes son subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la provncia Estrab esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i trduls; Plini el Vell a lusitans i trduls; i Claudi Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes.

Els cinc pobles principals foren:

Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo;
Els vtons (vettones), a l'est entre el Duero i el Anas;
El turduls vells (turduli vetere), al sud-est;
Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest;
Els celtes (celtici), distributs arreu de la provncia per principalment al sud i sud-est del Tajo fins l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans;

El districte mes al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).

 Ciutats .

Olisipo (Lisboa), antiga capital dels lusitans ;
Scalabis o Praesidum Iuli (Santarem) primera capital sota els romans, colnia;
Emerita Augusta (Mrida), colnia, segona i definitiva capital;
Pax Iulia (Beja);
Contosolia (Alange?);
Mirobriga (Capilla) ;
Sisapo (Almadn);
Carcuvium (Caracuel);
Ad Turres (Calatrava);
Salmantice (Salamanca);
Cecilionicum (Baos?);
Capara (las Ventas de Capara),
Sentice (prop de Los Santos);
Cottaeobriga (Almeida) ;
Augustobriga (Ciudad Rodrigo?);
Plagiaria (Raposera ?);
Ad VII Aras (Codesera ?);
Metellinum (Medellin);
Montobriga (Mundobriga o Marvao);
Fraxinus (Amieira);
Tubucci (Abrantes);
Jerabriga (Arabriga);
Budua (Santa Maria de Bedoya);
Matusaro (Ponte do Sora);
Abelterium (Alter de Chao) ;
Aritium Praetorium (Salvatierra o Benavente);
Evandriana ;
Dipo;
Ad Adrum Flumen;
Ebora (Evora);
Salacia o Urbs Imperitoria (Alcaer do Sal) ;
Malececa  (Marateca?);
Caeciliana (Agnalva o Pinheiro o Seixola? );
Catobriga (Cetobriga) ;
Equabona (Coyna);
Esuris (prop d'Ayamonte);
Balsa (Tavira) ;
Ossonoba (Estoy,  prop de Faro);
Aranni o Arandis (Ourique);
Serpa;
Fines;
Arucci ;
Myrilis (Mertola);
Seliium (Pombal) ;
Conembrica (Coimbra?);
Eminium (Agueda, Mintro, o Carvalhos?);
Talabriga  (Aveiro);
Langobriga  (prop de Feira);
Calem (Porto) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii);
Bracara (Braga) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21288" title="Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr" nonfiltered="4124" processed="4096" dbindex="9155">
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (en rab                           ,  Abd al-Az z b. M s b. Nu ayr) (m. 716), val de l'ndalus (714-716).

Va residir a Ixbliya (Sevilla). 

Era fill de Mussa ibn Nussayr, val d'Ifrqiya, el qual ja li havia encomanat diverses missions i crrecs al Mgrib. L'abril del 713 va signar l'anomenat Tractat de Teodomir amb aquest senyor visigot establert a la zona que posteriorment seria coneguda com la cora de Tudmir. Quan, el 714, el seu pare va marxar cap a Damasc per presentar-se davant del califa Al-Walid, Abd-al-Aziz va quedar encarregat del valiat.

Cap a finals del 714, en saber-se la renncia a la corona del rei quila II, els visigots aliats es van revoltar i van proclamar rei a Ard. Abd-al-Aziz va intentar que se sotmetessin al califat el 715, per al no aconseguir-ho va decidir conquerir militarment la Tarraconense nordoriental i la Septimnia. Tanmateix, abans de poder reunir l'exrcit que havia de marxar a la zona, va ser assassinat la primavera del 716.

El va succeir el seu cos Ayyub al-Lakhm.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21290" title="Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqaf" nonfiltered="4125" processed="4097" dbindex="9156">
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqaf (en rab                          , al- urr ibn  Abd ar-Ra m n a - aqaf ), conegut a les crniques llatines com Alaor, val de l'ndalus (716-719).

El val d'Ifrqiya, Muhmmad ibn Yazid al-Quraix, el va nomenar el 716 val de l'ndalus, a on es va dirigir acompanyat per 400 notables ifriqs, els primers d'aquesta regi que es van installar a la Pennsula.

Va fixar la capital a Crdova, condici que ja no perdria fins a la desaparici del califat cordovs.

A la primavera del 717 va iniciar la campanya anyal, marxant contra la Tarraconense oriental, on alguns magnats gots es van sotmetre rpidament. Llavors va remuntar l'Ebre i va sotmetre diverses ciutats, entre elles Pamplona.

Sembla que el 718 va tornar a marxar contra els gots de la Tarraconense i l' historiador Al-Maqqar narra que Al-Hurr va conquerir Brcino i que tamb va ser ell qui va atacar i destruir Trraco, cosa que va obligar a fugir-ne el bisbe Prsper i els seus companys ms prxims cap a Itlia (tanmateix, sembla que els historiadors moderns s inclinen ms per atribuir aquest episodi a la campanya de Mussa ibn Nussayr de l'any 713). Fos com fos, els magnats gots lleials al rei got Ard fugiren cap a Septimnia o cap a Ifranj, nom que els rabs donaven al regne dels Francs, on foren coneguts com els hispani, que desprs tindran un gran paper en l'establiment del domini franc a les seves regions d'origen al sud dels Pirineus.

A la primavera del 719 Al-Hurr va ser substitut per As-Samh al-Khawlan, enviat directament pel califa Sulayman.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21292" title="Brcino" nonfiltered="4126" processed="4098" dbindex="9158">

Brcino (del llat Barcino i aquest de l'iber Barkno) fou una colnia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. La colnia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (nom complert) es trobava situada al mont Tber, coincidint aproximadament amb l'actual Barri Gtic. Comprenia unes 10 Ha de superfcie i va respectar l'estructura rectangular habitual de les fundacions romanes, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del tur. Els seus eixos bsics eren el Decumanus maximus, de 825 m., que travessa la ciutat des de la Porta Praetoria (ara Portal del Bisbe), passant pels actuals carrers del Bisbe/Ciutat/Regomir i, perpendicular a l'anterior, el Cardo maximo, de 550 m, que uneix la Porta Principalis Sinistra (Pl. de l'ngel) i la Porta Principalis Dextra (que estava entre els carrers de Ferran i del Call), passant pels carrers de la Llibreteria i del Call. Es creuaven al Frum (aprox. l'actual plaa de Sant Jaume) on s'aixecava el temple d'August., del que es conserven quatre columnes a l'interior de la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), al carrer del Parads.

Els primers colons van ser d'origen itlic. Quant a la importncia demogrfica de les ciutats romanes no tenim avui elements de coneixements suficientment segurs. Prescindint de les estimacions demogrfiques, molt dficils en el mn antic, s que es pot valorar la seva extensi. Amb poc ms d'unes 10 Ha, Brcino s una ciutat com Dertosa (l'actual Tortosa). Molt lluny de les 70 o 80 Ha d'extensi de Trraco. En conseqncia, la ciutat era petita, segurament, perqu va ser concebuda com un centre administratiu, comercial i religis d'una rea ms mplia, que abraaria altres nuclis urbans preexistents i vi les de la Laietnia. 

La ciutat de Brcino comerciava amb els productes de la zona, com les famoses ostres, el garum (conserva de peix en forma de pasta, bsica en la cuina romana) i el vi. Tanmateix, a la zona tamb s'hi van conrear cereals. Altres recursos presents en el territori van ser el ferro de les mines de Gav i el gres de Montjuc, el material constructiu per exce lncia per a la major part de les edificacions de Brcino. El comer va ser un altre motor econmic de la ciutat. En aquest sentit cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicaci cap a l'interior.

 Les ciutats romanes .

En l'occident mediterrani, la urbanitzaci respon a l'expansi de Roma per qu la concepci del mn que tenien els romans, polticament engendrats per una sola ciutat, el mn era una mena de conste laci de ciutats  no d'estats-, estructurades segons el model del que Roma havia estat. La ciutat controla un territori, s la c lula administrativa bsica i el centre de la vida social i cultural.  Als Pasos Catalans la xarxa urbana romana t poc a veure amb els dispersos villatges ibers. Les ciutats s'ubiquen en indrets geoestratgics, des del punt de vista econmic o militar, fruit d'un planejament urbanstic previ. Ara b, aix no vol dir que les ciutats romanes no tinguessin uns precedents indgenes, i en el cas de Catalunya aquests precedents sn clars. La diferncia consisteix que en el mn indgena no hi ha prpiament de ciutats, sin poblats o villatges, i que en el moment que un d'aquests nuclis de poblaci entren en l'rea d'influncia romana es transformen en una ciutat, potser petita, per amb una estructura social i urbanstica que correspon al fenomen urb.

A la ciutat s'organitza una xarxa de relacions socials, es construeixen institucions d'autogovern i es donen prctiques co lectives de culte i activitats ldiques. El ciutad t la conscincia de pertnyer a un cos cvic on en el vrtex hi ha l'elit que controla el poder econmic i l'aparell de govern, mentre en la base hi ha un grup molt ampli: la plebs urbana, formada per homes i dones lliures i lliberts. Els esclaus sn considerats propietats dels seus amos. Aquesta escala es reflecteix en els tipus d'habitatges, que passen dels domus, luxoses residncies, a les insulae, o blocs d'apartaments modestos.

 Histria de la ciutat .

Una llegenda atribueix la seva fundaci a Hrcules, 400 anys abans de la fundaci de Roma i una altra que fou fundada per Amlcar Barca, que li va donar el nom familiar, per el ms probable s que noms fou la continuaci romana d'un assentament de laietans.

Brcino fou fundada l'any 15 aC a l'poca de l'emperador August.

 Emplaament .

La disposici de les portes d'accs a la ciutat i les restes arqueolgiques que s'han trobat fan pensar que l'interior del recinte estava organitzat a la manera dels castrum: 

 Una via llarga central, Decumanus maximus, de 825 m., que travessa la ciutat des de la Porta Praetoria (ara Portal del Bisbe), passant pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i de Regomir fins a la Porta Decumana. D'aquestes dues portes, del portal del Bisbe en queden encara les torres a la plaa Nova, mentre que de la Porta Decumana se n'ha excavat les restes al carrer de Regomir.;

 Una via tamb central, perpendicular a l'anterior, Cardo maximo, de 550 m, que uneix la Porta Principalis Sinistra (Pl. de l'ngel) i la Porta Principalis Dextra (que estava entre els carrers de Ferran i del Call), passant pels carrers de la Llibreteria i del Call.

 Unes vies secundries, Decumani minores, para leles al Decumanus maximus , (actual carrer dels Gegants, ptge. de l'Ensenyana i carrer de Sant Domnech del Call) ;

 Altres vies secundries, Cardines minores, aquestes, repetin l'esquema, paralleles al Cardo maximo, (com sn ara els carrers de Sant Sever, Baixada de Santa Clara, de la Pietat, Bisbe Caador, Font de Sant Miquel, Baixada de Sant Miquel).

En els espais delimitats per aquests carrers hi havia construdes les domus (cases), els edificis pblics termae (banys) i d'altres, el frum, el temple, ...

Inicialment, la Porta Praetoria donava accs a la colnia. De les tres arcades que tenia, veiem actualment s un dels passos laterals per als vianants, i les dues torres de planta circular que defensaven els costats (s. I-V dC.).

 Els habitatges .

Dels habitatges resten algunes restes arqueolgiques al subsl de la plaa del Rei i el carrer dels Comtes. Es poden visitar al Museu d'Histria de la Ciutat.

 El frum .

El frum de Brcino es trobava en la confluncia del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraava un ampli espai situat, aproximadament, entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domnec del Call i de la Freneria. Per tant, aquest espai inclouria l'actual palau de la Generalitat. S'hi alava un gran temple, construt al darrer quart del s. I aC i probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexstil (6 x 11 columnes) i perpter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Parads). No hi ha constncia que hi hagus cap edifici d'espectacles.

 Els aqeductes .

Dos aqeductes subministraven aigua a la ciutat: confluen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaa Nova, on se n'han conservat restes (hi ha un arc reconstrut sobre els fonaments originals) , mentre al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades incorporades a una paret migera. Aix mateix el record dels aqeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Bess.

 Les termes pbliques .

Les termes pbliques, actualment sota la plaa de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la famlia Minici Natal el 125 dC Aquesta famlia, prxima a l'emperador, va ser una de les ms notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social ms elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que en els Jocs Olmpics del 129 d. C., Luci Minici Natal Quadroni va guanyar les curses de quadrigues de la 227 Olimpada, o Jocs Olmpics.

 La necrpolis .

Tamb trobem restes d'una necrpoli romana a l'aire lliure a l'actual plaa de la Vila de Madrid que conserva 85 elements funeraris, sobretot del s. II dCal III, que abracen els tipus ms freqents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'mfora o fosses.

 Les muralles .

Les muralles sn un magnfic exponent de l'enginyeria militar romana. Tenien un permetre de 1.270 metres, amb traat ortogonal, i disposava d'una ciutadella construda de cara al mar (veure imatge adjunta). Els llenos de muralla es reforaven amb torres habitualment de planta rectangular amb excepci de les cantoneres. 

El recinte emmurallat conservat fins avui, (amb afegits medievals i reconstruccions posteriors), va ser aixecat entre el 270 i el 310 dC, al segle IV, pel magistrat C. Coelius, probablement sobre les restes d'una muralla anterior, per fortificar l'assentament urb de Barcino. La necessitat de refer la muralla parteix de la primera de les incursions dels brbars germnics, els francs, que romperen la frontera del Rin vers el 258 dC, travessaren les G lies, entraren al nostre pas i arribaren fins a l' estret de Gibraltar. Brcino fou en gran part destruda; en sser refeta fou bastida la muralla romana que ens ha arribat fins els nostres dies.

 Brcino a la fi de l'Edat Antiga .

La nova fortificaci i la seva situaci estratgica va donar a Brcino un paper ms important en el perode final de l'antiguitat, passant per davant de Trraco. Aix va esdevenir capital del regne visigot (415, 507-510 i 531-548). En aquest perode de trnsit de l'Antiguitat a l'edat mitjana s quan Barcelona esdevindr la ciutat catalana ms important degut al declivi de Trraco, arrasada pels Vndals.

D'altra banda el cristianisme es va fer cada volta ms present: del segle V s la primera baslica cristiana coneguda, de la qual es poden veure el baptisteri (sota la catedral actual) i la sala de recepcions del palau episcopal (de tres naus) sota el carrer dels comtes.

Referncies.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21293" title="Trraco" nonfiltered="4127" processed="4099" dbindex="9159">


Trraco (del llat Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispnia Citerior i desprs de la Provncia de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Els orgens de Trraco es troben en una petita guarnici romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipi deixaren durant la Segona Guerra Pnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que don lloc a la ciutat de Trraco.

Trraco fou la principal base d'hivernada dels exrcits romans a Hispnia que iniciaren un llarg i complex procs d'incorporaci de les terres peninsulars al nou ordre poltic, cultural i econmic de la romanitat, on Trraco va jugar un paper fonamental.   

L'any 45 aC, Juli Csar li va concedir l'estatut de colnia romana de dret rom, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, August, qui va residir-hi entre els anys 26-25 aC i seguia les operacions  militars de la cornisa cantbrica, li va concedir la capitalitat de la provncia Tarraconense dins de la nova organitzaci provincial. S'inici aleshores l'aplicaci d'un programa dirigit a dotar a la colnia romana d'un alt nivell urbanstic i monumental, d'acord amb la importncia i significaci de la ciutat. Trraco va arribar al seu mxim prestigi durant el segle II dC.   

 Trraco ser una Roma en petit: una ciutat fortificada, amb edificis pblics dedicats als dus, l'Administraci i el lleure dels ciutatadans. Una divisi clara entre barris suburbials i barris dels potentats, una vida urbana rica i intensa... L'actual Tarragona ser considerada a tot l'Imperi com una mena de parads, un lloc on la vida s plaent i cmoda, obiviament per a tots aquells que es podien permetre una vida aix . 

En aquesta poca, els habitants romans d'aquesta ciutat gaudiren d'un nivell de vida que no es tornar assolir fins ben b a l'edat moderna. Com a mostra el testimoni de Florus, orador rom del segle II dC:

 Trraco per a mi s la ciutat ms agradable i estimada de totes les que s escauen per al descans. Aqu tens un poble honrat, econmic, tranquil, que mant una certa recana envers els forasters, per una vegada coneguts les tracta b. El cel, que s molt temperat, no t canvis bruscs de temperatura i l any sembla una primavera constant. La terra s frtil als camps i ms encara als puigs, i produeix vi i blat tan bons com a Itlia sense ser la collita de la tardor inferior. A ms a ms, la ciutat ofereix grans avantatges, ja que conserva estendards del Csar i ostenta el nom seu el ttol triomfant. Per posseeix tamb monuments notables de procedncia estrangera: si mires els temples antics, veus que aqu s adora Jpiter Amm . 

La vitalitat es mantingu fins a mitjan s. III dC. quan, com a conseqncia de la crisi general i amb les primeres incursions dels francs, s'inici un procs de progressiva recessi tant en l'ordre demogrfic com en l'urbanstic que es plasm en la destrucci i l'aband de gran part de la ciutat, tret de la part alta que esdevindr el nucli principal de l'hbitat. Tanmateix, i malgrat les invasions dels brbars, els tarraconenses mantindran lleis i costums durant molts ms anys que en altres ciutats del mn rom. Per tant, sn ms de vuit segles de persistncia romana a Tarragona.

 Trraco dins del context de les ciutats romanes .


Trraco, com totes les grans  ciutats actuals de l'Europa occidental, al sud del Rin o del Danubi, s una ciutat d'origen rom. 
 Als Pasos Catalans, com a tot l'Occident, la ciutat neix com a conseqncia de l'expansi del mn rom . Ara b, aix no vol dir que les ciutats romanes no tinguessin uns precedents indgenes, i en el cas catal aquests precedents sn clars. La diferncia consisteix que en el mn indgena no podem parlar prpiament de ciutats, sin de poblats, i que en el moment que un poblats entra en l'rea d'influncia romana es transforma en una ciutat, potser petita, per autntica. Una ciutat amb una estructura social i urbanstica que correspon al fenomen urb. Aix fou conseqncia, en bona part, de la concepci del mn que tenien els romans. Per als romans, que havien estat polticament engendrats per una sola ciutat, Roma, el mn era una mena de conste laci de ciutats  no d'estats-, estructurades segons el model del que Roma havia estat ;
.

Trraco reuneix les principals caracterstiques de les ciutats romanes ja que, per primera vegada, les ciutats dels actuals Pasos Catalans tendeixen a una estructura planimtrica coherent i sistemtica amb carrers que es tallen en angle recte amb altres carrers transversals. A la part central de les ciutats romanes trobem el frum, que exercia diverses funcions: era centre religis, centre cvic i centre de lleure i de conversa. Era el centre neurlgic on hi havia les institucions administratives i poltiques de la ciutat. Un altre aspecte especfic de les ciutats romanes s que estaven ben provedes d'aigua, mitjanant canalitzacions, que a vegades prenien la forma d'aqeductes. A ms a ms, la higiene pblica va millorar molt amb les nombroses termes, i fins i tot banys privats a les llars de les famlies riques. 

A ms a ms, les ciutats romanes tenien, gaireb sempre, edificis d'espectacles de masses. 
 Hi havia tres tipus edificis destinats als grans espectacles: els circs, on es feien carreres de carros lleugers; els amfiteatres, per a les lluites de gladiadors i de feres; i els teatres, reservats a les representacions teatrals, que rarament eren tragdies, sin ms aviat espectacles semblants a les revistes actuals. Noms les grans ciutats tenien edificis de pedra permanentment dedicats a aquests espectacles. Als Pasos Catalans, noms Tarragona tenia alhora circ, amfiteatre i teatre. Altres ciutats noms en tenien dos: Sagunt, per exemple, tenia circ i teatre. I fins i tot algunes petites ciutats e tenien un: s el cas de Pollentia (Alcdia de Mallorca), que tenia un petit teatre  . ;

Finalment, al voltant de les ciutats es crearen les vi les rurals, que esdevenien centres importants tant des del punt de vista general com des del punt de vista industrial; la ms important de Tarragona la trobem a la vi la romana dels Munts d'Altafulla.

 L poca Romano   Republicana .

Trraco sorgeix arran de l'arribada dels exrcits romans a la Pennsula Ibrica el 218 aC, en el marc de la confrontaci entre romans i cartaginesos, en l'anomenada Segona Guerra Pnica. Aquest cos expedicionari rom va desembarcar a la ciutat grega d'Emporion (Empries), per dirigir-se des d'all rpidament cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre. Les tropes romanes estaven comandades per Gneu Corneli Escipi, al qual es va afegir, un any ms tard, el seu germ Publi Corneli Escipi. Gneu, desprs de vncer, en un primer combat, els cartaginesos, va deixar una petita guarnici, que poc temps desprs es va transformar en la principal base militar romana a Hispnia. Aquest primer assentament rom es trobava molt prxim a un oppidum ibric fundat a finals del segle V aC i arqueolgicament documentat recentment.

La ciutat republicana de Trraco va ser possiblement un nucli bifocal, amb el campament militar a la part alta i l'rea residencial, a l'entorn del poblat ibric i el port. La consolidaci urbana va ser rpida. La presncia militar estable va comportar l'arribada no noms de soldats sin tamb de comerciants i ciutadans romans que van veure Hispnia com una terra que els oferia noves oportunitats. L'arribada dels romans va suposar tamb d'una nova cultura (la romantizaci) que, lentament, va imposar-se al conjunt de la societat. 

Una de les principals infraestructures sobre les quals es va cimentar Trraco fou, sense cap dubte, el port i les muralles que servien de protecci al primitiu nucli civil i a la important base militar. Port i muralles romanes sn el punt de partena de les expedicions de conquesta vers les terres de la Vall de l'Ebre i del Llevant peninsulars. Grcies a les dades extretes dels autors clssics, sabem que Trraco comptava ja en aquest moment amb un gran port, ubicat al mateix emplaament que l'actual.

Sens dubte, l'edificaci romana ms antiga i ms ben conservada d'poca republicana s les muralles romanes. En un primer moment hem d'imaginar-nos-la com una simple palissada de fusta que degu protegir la guarnici militar. La victria romana sobre els cartaginesos i la incorporaci d'Hispnia a l'Estat rom va accelerar el procs de consolidaci de les defenses. La construcci de la primera muralla de pedra, datada arqueolgicament a inicis del segle II aC, s'ha relacionat amb la divisi provincial de 197 aC. L'opini ms estesa s que a l'entorn de 150/125 aC la muralla va patir una transformaci important, va crixer en extensi, altura i amplada. D'aquesta manera, va passar a encerclar el nucli urb.

Ambds elements, recinte emmurallat i port, degueren desenvolupar un paper fonamental en el consolidament de la ciutat; tant en l'mbit militar (base de les legions) com en el comercial (centre d'embarcament dels productes i mercaderies exportats/importats a/de la metrpoli).
A finals del perode republic tenim documentats a Trraco tres edificis pblics monumentals: el temple dedicat a la deessa Tutela, el Frum de la Colnia i el teatre. Aix denota la vitalitat i significaci assolides per la ciutat en els darrers moments d'aquesta fase de consolidaci.

Trraco va crixer de forma accelerada durant els segles II i I aC, i es va convertir, juntament amb Cartago Nova, en la ciutat ms important de la Hispnia Citerior. Csar hi va reunir els seus llegats durant la guerra civil contra Pompeu. Grcies a la lleialtat mostrada pels tarragonins,Csar conced a Trraco el ttol de colnia de dret rom l'any 45 aC, fet que referm la consolidaci de la capitalitat.

 L poca Romano   Imperial .




Durant els anys 26-25 aC Trraco es convert en la capital del mn rom quan August va residir-hi i dirig les campanyes contra cntabres i sturs. Grcies a la presncia militar, Trraco es va consolidar com a capital de la Hispnia Citerior, i va rebre un fort impuls urbanstic, una mostra del qual s el teatre i la monumentalitzaci del frum local.

La designaci de la ciutat com a capital de la Tarraconense per part de l'emperador August l'any 27 aC s un fet cabdal per a la comprensi del paper que va jugar Trraco en el procs de romanitzaci d'Hispnia. A partir d'aquest moment s inicia un ampli programa urbanstic tendent a fornir a la colnia d'un alt nivell urbanstico-monumental, d'acord amb la seva importncia i significaci.

A aquest moment cal adscriure una reforma en profunditat de tota la trama urbana, reforma que tenim plenament documentada a la part alta de la ciutat, la qual resta distribuda en tres zones amb diferent funci, disposades en terrasses esgraonades. 

 A la primera, a la zona d'emplaament de l'actual catedral, es va erigir el temple dedicat a August divinitzat, temple que, malauradament, coneixem noms a travs de textos literaris i histrics de l'poca, de la numismtica i tamb dels elements arquitectnics allats trobats en el sector.

 A la segona terrassa, la intermdia, ordenada en forma de gran plaa porxada, hi ha el Frum Provincial de la Tarraconense, lloc en el qual es reunien, entre d'altres, les assemblees dels representants dels diferents districtes (conventi) d'aquest ampli territori per tractar dels assumptes relacionats amb la seva administraci. A aquesta estructura pertanyen el Pretori Rom i la Torre de l'Audincia. ;

 El circ ocupava la terrassa inferior i, al mateix temps, separava la zona oficial, ubicada a la part alta, de l'rea destinada fonamentalment a l'hbitat, que s estenia des del Circ fins a la zona porturia. En el Circ es desenvolupen curses de cavalls i carros (bigues i qudrigues principalment).

Durant el segle I aC, la ciutat va crixer i es va consolidar. L'any 68, Ner va ser assassinat i s'inicia un perode de convulsions en tot l' Imperi rom i una sagnant guerra civil. El general rom Galba va ser nomenat emperador per les legions romanes hispanes, mentre que en d'altres parts de l'Imperi van sorgir altres pretendents a emperador. Mort Galba, les provncies hispanes van donar suport a Vespasi, que va ser qui, finalment, va arribar al poder. S'iniciava aix la dinastia Flvia i un moment de gran esplendor per a les provncies hispanes. Grcies al suport prestat a la causa, Vespasi els conced els Ius Latii, a l'entorn de l'any 73, fet que significava que tots els hispans foren considerats ciutadans romans de ple dret i que els nuclis ms importants de poblaci, molts dels quals encara mantenien l'estatus sorgit en el moment de la conquesta, es  convertissin en municipis. Alhora, comport la necessitat de crear una nova administraci que s adeqs a aquesta nova realitat que tingus com a nuclis rectors les capitals provincials. En conseqncia, Trraco, com a capital de la Hispnia Citerior, va disposar de dos frums: un colonial i l'altre provincial. Sabem, tamb, que a la zona anomenada la Pedrera del Port hi havia un barri residencial de l'poca alto-imperial ocupat per vi les de grans sumptuositat i que en els primers segles de la nostra Era es construeixen l'amfiteatre, l'Aqeducte de les Ferreres, la Torre dels Escipions, l'Arc de Ber ... 

Per obtenir la pedra necessria per a la construcci de tot aquest conjunt urbanstico-monumental, es varen posar en explotaci una srie de pedreres situades als voltants de Trraco. La ms important de totes s l'anomenada pedrera romana del Mdol.

Tot aquest conjunt, converteix Trraco en una de les ciutats importants de l'Imperi.  Tarraco, civitas ubi ver aeternum est ;  Tarragona, la ciutat on la primavera s eterna . Aquesta s la descripci que l'emperador Adri va fer de la ciutat l'any 122-123 dC.

El territori situat al voltant de les ciutats romanes era, normalment, ocupat per un seguit d'establiments agrcoles, les villae, que, en alguns casos, esdevingueren tamb residncia secundria de plaer per a la gent urbana, luxosament decorades. A l'rea d'influncia de Trraco, coneixem algunes residncies prou importants: la vi la romana dels Munts (Altafulla), els Antigons (Reus), la Pineda (Salou), Paret Delgada (la Selva del Camp) o la del mausoleu de Centcelles (Constant). 

Les rees de necrpolis conegudes a Trraco sn ambdues al llarg de la Via Augusta: una prop del riu Francol, on ms tard es va desenvolupar l'important nucli necrpoli paleocristiana de Tarragona; l'altra, prop de l'amfiteatre, a l'est del nucli urb. Quant a enterraments de caire monumental, se n conserven dos d'una importncia excepcional: l'anomenada Torre dels Escipions i el Mausoleu de Centcelles a Constant.

 La desaparici gradual de Trraco .

La vitalitat de Trraco es mant fins mitjans del segle III dC moment que, per efecte de la crisi econmica i de les primeres onades brbares, s inicia el procs de regressi en l'ordre demogrfic i urbanstic. Segons ens relaten les fonts, i sembla que ho corrobora l'arqueologia, la ciutat va ser devastada el 260 pels Vndals, resultant-ne especialment afectada la zona d'habitatges. Desprs d'un perode d'incertesa que va representar bona part del segle III, la ciutat va recobrar el seu dinamisme a partir, especialment, de la recuperaci general que va suposar l'adveniment al poder de Diocleci i de la tetrarquia que va establir el 285. A partir d'aquesta data i amb continutat al llarg de la meitat del segle IV, la ciutat es va revitalitzar, tal i com ho manifesta la construcci de nous edificis pblics, el manteniment dels espectacles, l'amfiteatre o la restauraci d'edificis pblics d'poca de l'alt imperi. Amb tot, Trraco no es va escapar de la dinmica de transformaci social, poltica i econmica que va alterar la fisonomia de molts centres urbans d'occident.

Un element imprescindible per a la ciutat tardana de Trraco va ser la difusi del cristianisme i les actes martirials del bisbe Sant Fructus i els diaques Auguri i Eulogi, que foren objecte de persecuci i mort l'any 259. El lloc de la sepultura es va acabar per convertint en el centre eclesistic a partir del segle V, amb la construcci d'una gran baslica funerria amb edificis annexos, entre els quals un baptisteri. 

La documentaci escrita dels inicis del segle V ens mostra que Trraco mantenia estructures socials complexes, on el bisbe metropolit era el defensor de l'ordre establert, en un imperi en qu Christianitas era sinnim de romanitas. 

El 467 va ser destronat el darrer emperador rom, Rmul August. La Tarraconense fou en gran part conquerida, el mateix any o poc abans, pel rei visigot Euric i Tarragona va continuar sent una de les metrpolis durant la monarquia visigoda. Tanmateix hi haur un allunyament de la ciutat dels centres poltics decisius de l'poca: primer respecte a Tolosa, desprs respecte a Brcino (Barcelona) i, finalment, respecte a Toletum (Toledo, s. VI). La importncia urbana resta fonamentada en la seva condici de seu eclesistica metropolitana i en el manteniment de les insta lacions porturies.

L'any 713 volgu resistir als exrcits islmics de Mussa ibn Nussayr i fou destruda i abandonada durant ms de tres segles. Frontera amb Al-ndalus, la ciutat no es recupera fins a la conquesta impulsada pels comtats catalans, al segle XII, que van restablir la seu metropolitana de Tarragona.

 El museu Nacional Arqueolgic de Tarragona .

El centre de conservaci i difusi dels testimonis materials del passat rom s el Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (MNAT). L'edifici, alat de nova planta sobre un fragment de la muralla que conserva en el seu interior, s ubicat a la part alta de la ciutat, a la plaa del Rei. Reuneix una important co lecci de materials (escultures, mosaics, objectes quotidians...) i explicacions sobre l'poca.

 Trraco, Patrimoni de la Humanitat, any 2000 .

 El Conjunt arqueolgic de Trraco, ha estat nomenat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2000.

 Notes bibliogrfiques .


 Bibliografia .
 Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona  Trraco. L urbanisme , 1984.
 Tarradell, Miquel  La ciutat antiga: dels orgens urbans als visigots , a Evoluci urbana de Catalunya. Edicions de la Magrana. Institut Municipal d'Histria. Ajuntament de Barcelona, 1984 pp. 13-20.

 Enllaos  externs.

Pgina web de la ciutat;
Web amb informaci de la Trraco Imperial;
Web amb imatges de Trraco i de la Tarragona actual;






  	 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21295" title="Sant Prsper" nonfiltered="4128" processed="4100" dbindex="9161">
Sant Prsper (? - Camogli, Ligria, d.718) fou l'ltim arquebisbe de Trraco, ja que va regir la dicesi fins a la destrucci de la ciutat pels sarrans a principis de segle VIII.

El seu pontificat va durar fins el 713 (segons algunes fonts fins el 718). Destruda Trraco pel rabs, fug amb un grup de clergues (entre els que s'esmenten els clergues Just, Procopi, Pantale, Maral i Jordi) cap a Itlia emportant-se les restes de Sant Fructus, dels diaques Auguri i Eulogi i altres objectes de l'arquebisbat, com l'oracional visigtic tarraconense, custodiat actualment a la seu de Verona.  

Va morir en olor de santedat al Monestir de Capodimonte, que ell mateix havia fundat a la Ligria, i les seves restes foren enterrades a l'esglsia parroquial del proper poble de Camogli.

Prsper no s esmentat a les llistes de sants de l'Esglsia Catlica. Amb tot, per, l'any 1854 el papa Pius IX va aprovar el culte pblic de sant Prsper a Camogli amb festa, ofici i missa prpia el dia 2 de setembre. A Tarragona, la memria de sant Prsper se celebra el 18 de maig.






Referncies.
Web de l'Arquebisbat de Tarragona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21297" title="Hispani" nonfiltered="4129" processed="4101" dbindex="9162">
Hispani o Hispanii s el nom que reberen els refugiats majoritriament gots per tamb hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimnia i la Tarraconense.

Els primers van marxar cap all com a refugiats durant les lluites entre diferents rivals a la corona visigoda. Ms tard el flux es va acabar per va tornar a comenar el 718 quan els musulmans van intentar conquerir aquestes regions, i va arribar al punt culminant cap al 720 quan els musulmans ocuparen Narbona. 

Molts hispani van tornar el 759 a Septimnia amb els francs i van rebre crrecs importants, contribuint amb la seva presncia i els seus vincles familiars i de clientela a consolidar el domini franc a aquesta regi i ms tard, cap el 785, al nord de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21298" title="As-Samh ibn Mlik al-Khawlan" nonfiltered="4130" processed="4102" dbindex="9163">
As-Samh ibn Mlik al-Khawlan (en rab,                       , al-Sam  b. M lik al- awl n ) (m. Tolosa de Llenguadoc, 721), val de l'ndalus (719-721).

Va ser enviat com a val directament pel califa Umar II, amb la tasca de restablir l'ordre interior, ordenar el territori i intentar solucionar el problema del repartiment de terres entrer els conqueridos musulmans.

A mitjan 719 As-Samh va comenar, amb retard, la campanya militar anual i va creuar per primera vegada els Pirineus. Va atacar Narbona, que va resistir. El val va passar l'hivern a la provncia. Quan a l'any segent va tornar el bon temps, As-Samh va continuar l'atac i va conquerir Narbona, on els defensors van ser passats a ganivet. El val va establir a la ciutat una guarnici de soldats. Les ciutats venes de Besiers, Lodeva, Agde i Magalona es van sotmetre o van ser preses les segents setmanes. Nimes, tanmateix, va resistir.

El 721 As-Samh va sortir de Narbona cap a Carcassona. Les muralles de Carcassona oferien la perspectiva d'una llarga resistncia i el val buscava conquestes o bot, o potser va tenir noticies que el duc Od o Eudes d'Aquitnia preparava un exrcit per combatre'l. El cert s que va deixar Carcassona i va avanar cap a Tolosa, que pertanyia al regne dels francs. Desprs d'un setge de, com a mnim, dos mesos, va assaltar la ciutat el juny, per es creu que justament en aquell moment varen arribar les forces militars reunides per Od, que el van derrotar i va morir al combat, el (10 de juny del 721). 

En el lloc dels fets els soldats van proclamar val a Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, que va ocupar interinament el crrec fins l'arribada del nou val, Anbassa al-Kalb, nomenat pel val d'Ifrqiya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21303" title="Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq" nonfiltered="4131" processed="4103" dbindex="9166">
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq (en rab                               ,  Abd ar-Ra m n ibn  Abd All h al-  fiq ) (m. prop de Poitiers, 732), val de l'ndalus (721 i 730-732).

Conegut per la seva pietat i devoci i per la seva equitat a l'hora de repartir el bot, quan el 10 de juny del 721 el val As-Samh al-Khawlan va morir a Tolosa lluitant contra el duc Od, Eud o Eudes d'Aquitnia, els seus soldats el varen proclamar nou val. La seva primera decisi fou posar a resguard les restes de l'exrcit a Narbona, la qual cosa no devia ser fcil, ja que la retirada quedava tallada per la fortalesa de Carcassona.

L'agost del mateix any, el val d'Ifrqiya va acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, tot nomenant Anbassa al-Kalb nou val.

Desprs de la destituci d'Al-Hytham al-Kilab, el nou val, Muhmmad al-Aixja, el va designar novament val, per ordre del califa de Damasc, Hixam ibn Abd-al-Mlik, l'any 730. El nou val comptava amb el suport califal per prosseguir l'expansi musulmana cap al nord, a Ifranja (Frana), el que implicava trencar la treva que des del 725 o 726 es mantenia amb el duc (semi-independent) d'Aquitnia, Od.

Aquell any i el segent va enviar expedicions a Astries.

El 730 Abd-ar-Rahman al-Ghafiq va enviar l'exrcit cap al nord, per es creu que va donar seguretats al duc Od que mantindria la treva. Les forces musulmanes van respectar el territori aquit i van avanar per la ruta d'Anbassa, s a dir seguint la vall del Roine, devastant la regi d'Aviny i l'Uss. La incursi es va repetir el 731, en qu van arribar a Autun, que va ser assetjada sense que pogus ser presa. Aquitnia es va mantenir al marge de la lluita, la qual cosa va ser considerada pel majordom de la cort merovingia, Carles Martell, com una traci. De fet, Od va mantenir una aliana formal o tcita amb Abd-ar-Rahman al-Ghafiq i amb el val de Narbona, Munussa. Quan Abd-ar-Rahman al-Ghafiq es va retirar d'Autun i va tornar a Septimnia, Carles Martell va trencar la treva que es mantenia amb Od i va atacar Aquitnia, probablement a mitjan 731.

Res ms iniciar-se la guerra entre Carles Martell i Od, aquest va obtenir una gran victria diplomtica: el val de Narbona, Munussa, que era berber, es va rebellar, i va concertar un tractat de pau i una aliana formal amb Od. El duc aquit s'assegurava aix una rereguarda tranquilla, o potser fins i tot un suport en la seva lluita contra el majordom franc. Munussa, per la seva part, s'assegurava la tranquillitat a la seva esquena per tal de fer enfront a les forces del val de l'ndalus. A ms, en cas de necessitat, podia obtenir suport, protecci o refugi a Aquitnia. L'acord entre ambds es va segellar amb l'enlla de Munussa amb Lampgia, filla d'Od, que probablement 
va tenir lloc a Bordeus (a on es va desplaar Munuza). Una vegada fet pblic l'acord, Munussa es va declarar contrari a la manera com les autoritats rabs del valiat tractaven "els seus", s a dir els berbers, a la regi de Sartniya (o Sirtniya)  territori dels antics ceretans o Ceretnia, que en rab inclou, a ms de la Cerdanya, altres valls pirinenques , en defensa dels quals va envair aquesta regi. Les guarnicions de la zona, que estaven formades per rabs del nord, van resistir l'escomesa, recolzades per la poblaci local hispanoromana o pels gots (o pels dos grups), per van acabar derrotades i Munussa va restar senyor de la regi. Un bisbe de la zona anomenat Anambad, probablement bisbe d'Urgell, va ser condemnat a morir a la foguera per haver collaborat amb els rabs  se suposa que l'autoritat moral del bisbe va influir en l'hostilitat de la poblaci local als berbers . Tot i que s l'nic cas conegut, probablement no va ser l'nic represaliat.

La notcia de la rebelli va arribar a Crdova, on residia Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, ja avanat l'any 731. El fet era tan alarmant que el val no va dubtar a trametre tropes sota el comandament del general siri Gedhi ben Zeyn. Probablement aquest general va arribar a la regi rebel a la tardor del 731. Les forces de Gedhi van atacar la Cerdanya, on es trobava Munussa amb les seves forces. Els berbers van ser venuts i Munussa es va refugiar a la capital de la comarca, Llvia, on poc desprs va quedar assetjat per Gedhi ben Zeyn, el qual va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat. La situaci es va fer desesperada i, essent inevitable la rendici, Munussa va fugir aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels. Un endarreriment per tal de salvar Lampgia de caure en mans dels seus perseguidors, va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va sucidar llanant-se a un precipici. Lampgia va ser capturada i enviada al val Abd-ar-Rahman al-Ghafiq juntament amb el cap tallat de Munussa. La rebelli estava liquidada, per calia castigar el duc aquit que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiq va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparaci d'un gran exrcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquitnia.

El 732 es va escollir la ruta de Pamplona i Roncesvalls per penetrar en el ducat aquit, tot avanant per l'antiga via romana cap a Bordeus, ciutat que va ser presa i ocupada. Tot el pas al sud del riu Garona, o a la vora d'aquest riu, va ser saquejat amb virulncia durant algun temps. Od els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el riu Dordonya, per va ser derrotat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiq va avanar imparable cap a Angulema i Poitiers, ciutat que va ser saquejada. El duc aquit es va veure precisat a recompondre la seva relaci amb Carles Martell, al qual no solament va sollicitar la pau, sin que li va oferir la submissi i li va demanar ajuda per fer front als musulmans. Carles Martell, que ja s'havia retirat del ducat (probablement avanat l'any 731), va enviar rpidament un exrcit.

Desprs de saquejar la regi de Poitiers, Abd-ar-Rahman al-Ghafiq va prosseguir cap al nord el seu avan, en direcci a l'abadia de Sant Mart de Tours. Per en el cam entre Poitiers i Tours, a uns 20 km al nordest de Poitiers, li van sortir a l'encontre les forces del duc Od, que ja s'havien reunit amb els reforos enviats per Carles Martell, i es va lliurar la batalla coneguda com a batalla de Tours (o de Poitiers) pels cristians, i batalla del Balat aix-Xuhad (del Cam dels Mrtirs) pels musulmans, l'octubre del 732 (ramad del 114 H.). Les tropes rabs van ser derrotades i Abd-ar-Rahman al-Ghafiq hi va trobar la mort. Els sobrevivents es van retirar en desordre cap a Narbona. La data de la batalla s incerta, car per a uns es va lliurar el dia 8 d'octubre, mentre altres asseguren que va ser a finals de mes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21305" title="Estat Nou (Portugal)" nonfiltered="4132" processed="4104" dbindex="9168">



L'Estat Nou o Segona Repblica de Portugal (en portugus: Estado Novo) s el nom del rgim conservador, autoritari i corporativista portugus installat el 1933. Aquesta dictadura va durar 41 anys sense cap interrupci, desde 1933 (amb l'aprovaci d'una nova Constituci per plebiscit nacional) fins al 1974 (Revoluci del 25 d'abril coneguda popularment com a Revoluci dels clavells).

Aquesta designaci d'Estado Novo es va fer servir per a pretendre que s'encetava una nova fase poltica per al pas, diferent de la Primera Repblica. Va ser desenvolupat per Antnio de Oliveira Salazar, que va dirigir Portugal des de 1932 fins a 1968, i per Marcello Caetano, de 1968 fins al 25 d'abril de 1974. Tamb se'n diu salazarisme encara que aquesta designaci noms es pot aplicar fins al 1968, any en el qual Salazar fou apartat del govern.

Fou la dictadura que dur ms temps a l'Europa Occidental. Si sumem la dictadura militar (1926-1932) i l'Estat Nou (1932-1974), va durar 48 anys.

Ditadura Nacional.
Desprs del cop d'estat realitzat el 28 de maig de 1926 per part dels militars s'establ una dictadura militar sota la direcci de Jos Mendes Cabeadas Jnior i Manuel de Oliveira Gomes da Costa. La Ditadura Nacional (en catal: Dictadura Nacional) va ser el nom del rgim portugus que s'inici a l'elecci del President Antnio scar de Fragoso Carmona el 9 de juliol de 1926. 

El 5 de juliol de 1932 Antnio de Oliveira Salazar fou nomenat Primer Ministre, i des d'aquest crrec inici les reformes de l'estat per aprovar la Constituci de 1933 que provoc el canvi de nom del rgim, que a partir d'aquell moment pass a denominar-se Estat Nou i establ un rgim dictatorial feixista.

Establiment de l'Estat Nou.

Amb l'aprovaci de la Constituci portuguesa de 1933 s'establ un sistema autoritari, corporativista, conservador, tradicionalista, colonialista, nacionalista, antiliberal, antiparlamentarista, anticomunista, antidemcrata i repressiu institut sota la direcci d'Antnio de Oliveira Salazar, un conservador i tradicionalista molt influenciat per Charles Maurras i per les enccliques del papa Lle XIII. El rgim es bas i recolz en la censura, la propaganda, les organitzacions juvenils (Mocidade Portuguesa) i paramilitars (Legi Portuguesa), en el culte al Cap d'Estat i en la ideologia catlica. 

L'Estat Nou present molts aspectes semblants als rgims instituts per Benito Mussolini a Itlia i per Adolf Hitler a Alemanya, per sol considerar-se que aquest Estat no va ser veritablement un rgim feixista per la falta d'un moviment feixista de masses autnom i perqu Salazar apreciava el tradicionalisme catlic i desconfiava del carcter modernista i pag dels feixismes. Es pot dir que s un rgim pseudo-feixista o millor dit, un rgim autoritari i corporatiu d'inspiraci integrista i feixista. 

Funcions del Govern.
Contrari al liberalisme poltic, el funcionament del nou Estat compt amb l'existncia d'una Assemblea Nacional (amb funcions legislatives) i d'una Cambra Corporativa (amb funcions merament consultives) amb alguna llibertat d'expressi, per representant tot just als sectors que donaven suport al rgim. Aquesta representaci estava garantida mitjanant la Unio Nacional, partit poltic nic fundat per Salazar l'any 1931, i que posteriorment ser anomenat Acci Nacional Popular. En aquest rgim el Govern t el poder executiu i legislatiu (pot decretar decrets-llei que se sobreposen a les lleis aprovades per l'Assemblea Nacional), i alhora els poders del Govern estan fortament centralitzats i reforats en les mans del President del Consell de Ministres ja que era ell qui decidia els destins de l'Estat. El President de la Repblica t funcions merament cerimonials i d'elecci i substituci del President del Consell de Ministres, per aquest poder mai va ser utilitzat perqu el crrec de President fou sempre ocupat per un partidari de la Unio Nacional i fidel al President del Consell de Ministres. 

L'establiment de la Policia Internacional de Defensa de l'Estat (PIDE), omnipresent i garant del poder, aconsegu reprimir d'acord amb criteris de selectivitat, i mai responsabilitzant-se dels crims de masses, la societat portuguesa sembrant terror, por i silencia entre aquesta societat protegint al rgim de l'oposici. Els opositors eren interrogats, torturats i duts en presons (especialment les presons de Peniche i de Caixas) i camps de concentraci (Tarrafal).

Nacionalisme.

El sistema educatiu estava controlat (una educaci nacionalista i ideolgica) i centrat en l'exaltaci dels valors nacionals (el passat histric, el gran Imperi Colonial Portugus, la religi, la tradici, els costums...), en l'ensenyament i difusi de la ideologia estatal als joves; i temia a les persones amb corrents poltics diferents amb un nivell educatiu alt.

Establ un projecte nacionalista i colonial que va voler mantenir a l'ombra de la bandera portuguesa vasts territoris dispersos per diversos continents, per rebutjant la idea de la conquesta de nous territoris (al contrari de l'expansionisme nazi o itali). Aix mateix fou vctima de la poltica de conquesta aliena (com en el cas de Timor) i en el qual radic el manteniment d'una llarga guerra colonial iniciada el 1961, una de les causes del desgast i caiguda del rgim, per a protegir els seus territoris. 

El rgim era extremament cautels en les relacions diplomtiques, principalment durant la dcada del 1930 i 1940, que dugu a Salazar, d'una banda, a signar un pacte amb la vena Espanya franquista i, per un altre, a bascular entre l'Eix (compost per dictadures) i els Aliats (compostos per democrcies i per la Uni Sovitica) durant la Segona Guerra Mundial. 

De clara tendncia anticomunista, durant la Guerra Freda fou un aliat dels Estats Units d'Amrica i ingress a l'OTAN el 1949. L'any 1955 ingress a l'ONU.

Economia.
Establ una economia capitalista controlada i regulada per cartels, afavoridor dels grans privilegis, constituts i supervisats pel govern, recels de la innovaci i el desenvolupament, que solament admetr l'obertura de l'economia i l'entrada regulada de capitals estrangers en una fase tardana de la histria del rgim, durant la dcada del 1950, desenvolupant les infraestructures pbliques (es construiran autopistes, vies frries, ponts, escoles...) i l'economia portuguesa (principalment la indstria qumica i del metall, el turisme, els transports i el sector energtic). L'any 1959 Portugal ingress a l'Associaci Europea de Lliure Comer (EFTA).

Fi del rgim.


El final de l'Estat Nou va comenar amb els aixecaments a les colnies portugueses durant la dcada de 1960. Els moviments independentistes d'Angola, Moambic i la Guinea amb el suport dels Estats Units i la Uni Sovitica, que volien posar fi a tots els imperis colonials i ampliar les seves prpies esferes d'influncia. Les guerres causaren una gran impopularetat entre la societat civil i caus unes grans prdues en vides militars.

Encara que Portugal va ser capa de mantenir una certa superioritat sobre les colnies pel seu s dels paracaigudistes d'elit i en operacions especials, el suport estranger als escamots partidaris de la independncia aconsegu finalment infligir grans prdues entre l'exrcit portugus. La situaci es veu agreujada per la mort d'Antnio de Oliveira Salazar, l'home fort del rgim, l'any 1970. El seu relleu per un dels seus ms propers assessors, Marcello Caetano, que va intentar democratitzar el pas lentament tot i les seves evidents vinculacions amb la dictadura. El 25 d'abril de 1974 esclat la Revoluci dels clavells, dirigida per oficials militars d'oritenaci esquerrana, que aconsegu enderrocar a l'Estat Nou. 

Vegeu tamb.
Primera Repblica de Portugal;
Tercera Repblica de Portugal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21308" title="Anbassa ibn Suhaym al-Kalb" nonfiltered="4133" processed="4105" dbindex="9169">
Anbassa ibn Suhaym al-Kalb (en rab                     ,  Anbasa b. Su aym al-Kalb ) (m. 726), val de l'ndalus (721-726).

Nomenat l'agost del 721 pel val d'Ifrqiya, Yazid ibn Abi-Mslim, per tal d'acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiq.

Va enviar durant tres anys seguits expedicions a Septimnia, alguna potser sota el comandament del mateix Abd-ar-Rahman al-Ghafiq, per no va poder sotmetre ni Carcassona ni Nimes, perqu els soldats noms els preocupava el boti i conquerir una vila emmurallada requeria esforos i sacrificis. Des del seu nomenament, Anbassa va doblar els impostos als cristians i va ordenar confiscacions als jueus, el que va provocar descontentament i fins i tot revoltes. El 722 un noble que no volia pagar impostos es va escapar a la muntanya amb un grup de fidels i va fer una emboscada a la patrulla que l'empaitava, matant-los a tots. Desprs es devia fer crrer el rumor d'una gran victria i de la intervenci de Du a l'afer i ms cristians se li van unir, estenent-se la rebelli com una bassa d'oli. El duc de Cantbria, Pere, que segurament governava la regi com a vassall i havia estat abans duc de la Tarraconense, tamb s afeg a la revolta amb els seus muntanyencs; l'any segent, 723, es revoltaren els vascons; i el 724 la regi d'Arag cap al Sobrarb.

Tamb en aquest temps hi van haver conflictes politics derivats de la mort del califa Yazid I i de la successi del seu germ Hixam I. Finalment, el 725, Anbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de Narbona, es dirig a Carcassona i la va rendir. Llavors Anbassa es va dirigir a l'altra punta de Septimnia i va sotmetre Nimes. Milers de refugiats hispanii van passar al regne dels francs.

El 726 Anbassa va tornar a atacar els francs, per va morir en combat i el va succeir interinament Udhra al-Fihr, qui dos mesos ms tard seria substitut per Yahya al-Kalb, nomenat pel val d'Ifrqiya. Aquest darrer, per ordre del califa, va reconixer les injustcies d'Anbassa en relaci a la recaptaci d'impostos i a les confiscacions, i va tornar a la situaci anterior al 721, retornant fins i tot all percebut o confiscat indegudament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21310" title="Comit Consultiu Internacional Telegrfic i Telefnic" nonfiltered="4134" processed="4106" dbindex="9171">
CCITT s l'acrnim de Comit Consultiu Internacional Telegrfic i Telefnic - Consultative Committee for International Telegraphy and Telephony - Comit Consultatif International Telegraphique et Telephonique, antic nom del comit de normalizaci de les telecomunicacions dins de la UIT ara conegut com a UIT-T.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21312" title="Comit Consultiu Internacional de Radiocomunicaci" nonfiltered="4135" processed="4107" dbindex="9173">
CCIR s l'acrnim de Comit Consultiu Internacional de Radiocomunicaci - The International Radio Consultative Committee - Comit Consultatif International des Radiocommunications, antic nombre del comit de normalizaci de les radiocomunicacions a la UIT ara conegut com a UIT-R.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21313" title="Uni Internacional de Telecomunicacions" nonfiltered="4136" processed="4108" dbindex="9174">
ITU:International Telecommunication Union o 
Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT) s l'organisme especialitzat de les Nacions Unides encarregat de regular les telecomunicacions, a nivell internacional, entre les diferents Administracions i Empreses Operadores. Institut l'any 1865 com la Uni Telegrfica Internacional.  Amb els anys, aquesta organitzaci ha evolucionat incorporant la vessant telefnica, ms tard esdevenint una agncia especialitzada de les Nacions Unides, fins a ser l'organitzaci que ara coneixem.

Est composat per tres sectors:
UIT-T: Sector de Normalitzaci de les Telecomunicacions (abans CCITT).
UIT-R: Sector de Normalitzaci de les Radiocomunicacions (abans CCIR).
UIT-D: Sector de Desenvolupament de les Telecomunicacions.

La seu de la UIT es troba a Ginebra (Sussa).

Sector de la Normalitzaci
En general, la normativa generada per la UIT est continguda en un ample conjunt de documents anomenats Recomanacions, agrupats per Sries.
Cada srie est composta per les Recomanacions corresponents a un mateix tema, per exemple Tarificaci, Manteniment, etc.
Encara que en les Recomanacions mai s'"ordena", sin que solament es "recomana", el seu contingut, a nivell de relacions internacionals, s considerat com a mandatori per a les Administracions i Empreses Operadores.
Una de les recomanacions ms conegudes del gran pblic s la E.164 que estableix els codis telefnics de pas (Espanya - 34, Frana - 33, etc.) i que sn gestionats pel Sector de la Normalitzaci de la UIT.

Sector de les Radiocomunicacions
Aquest sector s'ocupa de gestionar l'espectre de freqncies que ser desprs utilitzat pels satllits.

Sector del Desenvolupament
Aquest sector proveeix ajuda tcnica als pasos considerats en desenvolupament en el camp de les telecomunicacions enviant experts al pas o b organitzant i a vegades finanant la formaci d'experts del pas en qesti per permetre'ls de tornar desprs i utilitzar els coneixements adquirits en la millora de les infraestructures de telecomunicacions.  La importncia d'aquesta ajuda s manifesta sobretot en cas de guerres i desastres naturals.
----

Enllaos externs.
Pgina de l'organisme;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21314" title="RAW" nonfiltered="4137" processed="4109" dbindex="9175">
"RAW" redirigeix aqu. Si busqueu el programa de lluita lliure, vegeu WWE RAW.;

Els fitxers RAW (de l'angls cru), o fitxers d'imatge en cru, s un tipus de fitxer d'imatges que, a diferncia dels ms populars JPEG, no comprimeixen les dades de la imatge en guardar-la. Els fitxers RAW contenen la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital de la cmera fotogrfica. Pel contrari, no inclouen informaci sobre les caracterstiques de l'exposici, com ara la correcci del color (correcci de blancs), el contrast i altres ajustaments realitzats manualment pel fotgraf o automticament per la cmera.

Pel fet que els fitxers RAW contenen la totalitat de les dades de la imatge captada per la cmera, els seus fitxers ocupen una quantitat elevada de memria. Si la cmera realitza una fotografia en la modalitat de 5 milions de pxels (5 megapxels), el fitxer RAW ocupar un mnim de 20 milions de bytes, quatre (8 bits per cadascun dels colors vermell, verd i blau ms 8 per a transparncies) per pxel i normalment ms (el fitxers RAW solen utilitzar ms de 8 bits per color).

Les cmeres professionals i semi-professionals ofereixen generalment l'opci de guardar les imatges en un fitxer RAW, a ms del format JPEG i eventualment d'altres. Tamb algunes cmeres compactes d'alt nivell ofereixen aquesta possibilitat.

El fitxers RAW s'utilitzen quant interessa arxivar una fotografia tal com va ser captada pel sensor digital, sense cap tipus de manipulaci per la cmera, per tal de poder processar-la posteriorment a l'ordinador mitjanant un programa de tractament d'imatges.

 Veieu tamb .
Dcraw - Programa de codi obert capa de llegir diversos formats RAW d'imatges i convertir-los en formats PPM i TIFF;
UFRaw - Aplicaci que pot llegir i manipular imatges en cru, generades per moltes cmeres digitals.
Rawstudio - Programa de codi obert capa de manipular imatges en cru des de cmeres digitals.

Enllaos externs.
 OpenRAW Grup de persones relacionades amb la fotografia, majoritriament fotgrafs professionals, que promouen la publicaci de les especificacions dels diferents formats RAW de les cmeres digitals. (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21329" title="Escut de Palau-sator" nonfiltered="4138" processed="4110" dbindex="9176">


L'escut oficial de Palau-sator t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un palau torrejat d'or obert, acompanyat al cap d'un bou d'or i acostat d'una font d'argent i atzur a la destra i d'una mola d'argent a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

L'escut fins al febrer de 2008 t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un palau torrejat d'or obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1995. L'Ajuntament, per, en data 2 de juny del 2004, va decidir afegir al palau, que simbolitza el poble de Palau-sator, els elements que representen les altres tres entitats de poblaci que conformen el municipi, resoluci aprovada pel Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya el 23 de gener del 2008 i publicada al DOGC el 12 de febrer del mateix any.

El palau torrejat s un senyal parlant tradicional referit al nom del cap del municipi, que literalment vol dir el "palau de la torre". Els nous elements afegits simbolitzen els altres tres pobles del municipi: el bou com a senyal allusiu a Sant Juli de Boada, la font herldica com a senyal parlant de Fontclara i la mola com a atribut hagiogrfic de Sant Feliu de Boada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21330" title="Bandera de Palau-sator" nonfiltered="4139" processed="4111" dbindex="9177">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb un palau torrejat de groc, d'altura 4/6 de la del drap, i d'amplada 3/9 de la llargria del mateix drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 28 de desembre de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21331" title="Escut de Parlav" nonfiltered="4140" processed="4112" dbindex="9178">


L'escut oficial de Parlav t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: d'argent; i de gules; ressaltant sobre el tot una mola de l'un en l'altre. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 9 d'octubre de 1995.

La mola s una allusi al martiri de sant Feliu, patr del poble, que fou llanat al mar amb una pedra de mol lligada al coll. Els esmalts, argent i gules, provenen de les armes dels bisbes de Girona, senyors de Parlav des del 1314.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21332" title="Escut de la Pera" nonfiltered="4141" processed="4113" dbindex="9179">


L'escut oficial de la Pera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de sable tancat de gules sobremuntat d'una creu grega patent convexada de gules i acompanyat de 2 peres de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1991.

S'hi veu el castell de Pbol (actualment museu dedicat al seu ltim resident, Salvador Dal), dues peres a banda i banda (un element parlant relatiu al nom de la localitat, tot i que realment prov del llat PETRA, 'pedra') i una creu que representa sant Isidre, el patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21334" title="Escut de Regencs" nonfiltered="4142" processed="4114" dbindex="9180">


L'escut oficial de Regencs t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, sembrat de creuetes d'argent; ressaltant sobre el tot una muralla torrejada de 2 torres d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 25 de febrer de 1997.

La muralla torrejada representa el recinte medieval que envoltava el poble, del qual encara ara en queden dues torres. Regencs va pertnyer als Crulles, barons de Peratallada; precisament l'escut reprodueix les seves armes parlants, el sembrat de creuetes d'argent sobre camper de gules. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21335" title="Bandera de Regencs" nonfiltered="4143" processed="4115" dbindex="9181">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, sembrada de creus blanques, d'alria 3/16 de la del drap i d'amplada 3/24 de la llargria del mateix drap, i amb els braos de gruix 1/16 de l'alria del drap, cinc de les quals, senceres, a la part superior i cinc ms, tamb senceres, a la part inferior, i al centre una faixa groga (a la manera de muralla oberta) d'altura 1/4 de la del drap amb dos pals tamb grocs (a la manera de torres) cadascun d'altura 11/32 de la del drap i amplada 2/24 de la llargria del mateix drap, amb la base a la vora inferior de la faixa i emergent, respectivament, entre les dues creus senceres al costat de l'asta i les dues al costat del vol.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 23 de setembre de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21336" title="Escut de Sant Feliu de Guxols" nonfiltered="4144" processed="4116" dbindex="9182">


L'escut oficial de Sant Feliu de Guxols t el segent blasonament:

Escut partit: 1r. vairat antic (o d'ondes) d'argent i de gules; 2n. d'or, una creu plena de gules; al tot un cap d'or amb 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de ciutat.

Histria.

Va ser aprovat el 7 de juliol de 1983.

Les tres particions representen l'episodi histric de 1354 conegut com la Concrdia de Roses, entre el comte rei Pere III (els quatre pals de Catalunya), la ciutat de Girona (el vairat d'argent sobre camper de gules) i el monestir de Sant Feliu de Guxols (la creu de gules sobre camper d'or). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21338" title="Partit judicial" nonfiltered="4145" processed="4117" dbindex="9183">
A l'estat espanyol un partit judicial s cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administraci de justcia, habitualment integrades per un o ms d'un municipi d'una mateixa provncia, on hi t la seu en el cap de partit o capital un o ms d'un jutjat de primera instncia i instrucci, amb jurisdicci sobre tota la divisi territorial esmentada.

Partits judicials a Catalunya.

Provncia de Barcelona.

 Martorell;
 Manresa;
 Granollers;
 Matar;
 Vic;
 Arenys de Mar;
 Igualada;
 Berga;
 Vilafranca del Peneds;
 Badalona;
 Barcelona (seu de l'Audincia Provincial);
 Sant Boi de Llobregat;
 Sabadell;
 Vilanova i la Geltr;
 Terrassa;
 Sant Feliu de Llobregat;
 L'Hospitalet de Llobregat;
 Santa Coloma de Gramenet;
 Cerdanyola del Valls;
 Cornell de Llobregat;
 Gav;
 Mollet del Valls;
 Esplugues de Llobregat;
 Rub;
 El Prat de Llobregat;

Provncia de Girona.

 Figueres;
 Girona (seu de l'Audincia Provincial);
 La Bisbal d'Empord;
 Ripoll;
 Santa Coloma de Farners;
 Olot;
 Blanes;
 Sant Feliu de Guxols;
 Puigcerd;

Provncia de Lleida.

 Tremp;
 Balaguer;
 Cervera;
 Lleida (seu de l'Audincia Provincial);
 La Seu d'Urgell;
 Vielha e Mijaran;
 Solsona;

Provncia de Tarragona.

 El Vendrell;
 Reus;
 Amposta;
 Valls;
 Gandesa;
 Tarragona (seu de l'Audincia Provincial);
 Tortosa;
 Falset;


Partits judicials a les Illes Balears.

 Ma;
 Inca;
 Palma de Mallorca (seu de l'Audincia Provincial);
 Manacor;
 Eivissa;
 Ciutadella de Menorca;


Partits judicials al Pas Valenci.

Provncia d'Alacant.

 Dnia;
 Alcoi;
 Alacant (seu de l'Audincia Provincial, compartida amb Elx);
 Oriola;
 La Vila Joiosa;
 Elda;
 Villena;
 Elx (seu de l'Audincia Provincial, compartida amb Alacant);
 Benidorm;
 Sant Vicent del Raspeig;
 Novelda;
 Ibi;
 Torrevella;

Provncia de Castell.

 Castell de la Plana (seu de l'Audincia Provincial);
 Sogorb;
 Vinars;
 Nules;
 Vila-real;

Provncia de Valncia.

 Llria;
 Gandia;
 Ontinyent;
 Torrent;
 Sueca;
 Valncia (seu de l'Audincia Provincial);
 Sagunt;
 Alzira;
 Carlet;
 Xtiva;
 Requena;
 Catarroja;
 Montcada;
 Paterna;
 Quart de Poblet;
 Mislata;
 Massamagrell;
 Picassent;

 Vegeu tamb .
 Partits judicials de les Illes Balears;
 Partits judicials del Pas Valenci;
 Partits judicials de Mrcia;

Enllaos externs.
Ministeri de Justcia. Partits judicials d'Espanya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21339" title="Cap de partit" nonfiltered="4146" processed="4118" dbindex="9184">
Un cap de partit s una poblaci on hi t la seu el jutjat de primera instncia i instrucci que exerceix la jurisdicci sobre el partit judicial on pertany la poblaci. La capital del partit judicial.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21340" title="Jutjat de primera instncia i instrucci" nonfiltered="4147" processed="4119" dbindex="9185">
Un Jutjat de primera instncia i instrucci s un jutjat amb seu en un cap de partit, on el jutge titular, conegut com a jutge de primera instncia i instrucci, s un funcionari de l'administraci de justcia amb atribucions per conixer de tots els casos civils i penals que es donin en el partit judicial, sempre i quan per llei no s'atorguin a jutges inferiors, que ja no sn funcionaris de l'administraci de justcia, com els jutges de pau.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21342" title="Angola" nonfiltered="4148" processed="4120" dbindex="9186">



La Repblica d'Angola s un estat de la costa occidental de l'frica, que limita amb la Repblica Democrtica del Congo al nord i a l'est, amb Zmbia a l'est, amb Nambia al sud  i amb l'oce Atlntic a l'oest. Angola inclou tamb l'enclavament de Cabinda, al nord, entre el Congo i la Repblica Democrtica del Congo, i s el pas ms proper a la colnia britnica de Santa Helena. La capital n's Luanda.

Origen i histria del nom.
El nom Angola s una corrupci portuguesa de la paraula bantu N gola, que era el ttol dels dirigents nadius de la regi durant el segle XVI, al temps de la colonitzaci portuguesa.

Geografia.

Les coordenades geogrfiques d'Angola sn: 12 30' S, 18 30' E. Angola t una extensi de 1.246.700 km, s a dir, tretze cops i mig ms gran que Portugal. Pel que fa a les fronteres angoleses, t 5.198 km repartits de la manera segent: 2.511 km amb la Repblica Democrtica del Congo i d'aquests, 220 km pertanyen a la frontera amb la provncia de Cabinda), 1.376 km amb Nambia, 1.110 km amb Zmbia i 201 km amb el Repblica del Congo. A ms, la costa angolesa mesura 1.600 km.

 Clima .

Com la resta de l'frica tropical, Angola gaudeix d'un clima amb alternana d'estacions plujoses i seques. El sud i la costa fins a Luanda t un clima semirid; el nord alterna una estaci fresca i seca (de maig a octubre), i una estaci clida i plujosa (de novembre a abril).  A l'interior, per sobre dels 1.000 metres d'altitud, la temperatura i les precipitacions decreixen. El clima de l'altipl s saludable i vigoritzant. La temperatura mitjana anual a So Salvador do Congo s de 22,2C; a Luanda, 23.3C; i a Caconda, 19.5 C. El clima est fortament influenciat pels vents dominants de component oest, sud-oest i sud-sud-oest. Es distingeixen dues estacions: la fresca, de juny a setembre; i la plujosa, d'octubre a maig. Le pluges ms abundants es produeixen a l'abril, portades per tempestes vilents.

 Llenges .
La llenges oficials o nacionals sn el portugus, el kikongo, l'Mbundu, el Chokwe, l'Mbunda i el kwanyama. A Angola hi ha llistades 42 llenges, una de les quals est extingida. Totes les llenges, excepte les que estan especficades, sn de la famla narrow bant. 
Bolo: 2.627 parlants a Angola. Es parla al sud-est de Luanda. ;
Chokwe: 455.800 parlants a Angola. Sobretot es parla al nord-est del districte de Lunda. Tamb es parla al est de Bi, a l'oest de Moxico i a la zona dentral de Cuando Cubango.
Diriku: Parlat a la zona del sud-est, a la frontera amb Nambia, entre Kwangali i Ndonga.
Holu: 23.117 parlants a Angola. Es parla a l'rea del riu Kwango.
Kongo, San Salvador: 328.361 parlants a Angola. Parlat a la zona del nord d'Angola, a la ribera del riu Congo;
Koongo: Parlat al nord-oest d'Angola. s llengua nacional a la Repblica Democrtica del Congo.
Kung-ekoka: 1.642 parlants a Angola. s una  llengua khoisnida.
Kwangali: 10.902 parlants a Angola. Es parla a la zona del centre-sud del pas.
Kwanyama: 421.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del centre-sud del pas. ;
Kxoe: 788 parlants a Angola. Es parla a Huthembo (al nord-est de Likuwa) i a Lakamba (oest de Rivungu), a la punta sud-est del pas. s una llengua khoisnida.
Laadi: es parla a la punta nord-oest del pas.
Luchazi: 155.000 parlants a Angola. Es parla a la zona sud-est del pas, venes a Zmbia. ;
Luimbi: 43.869 parlants a Angola. A l'rea del centre d'Angola. A la ribera del riu Cuanza.
Lunda: 178.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del nord-est del pas. ;
Luvale: 464.000 parlants a Angola. Parlat a Moxico i a les provncies del sud-est del pas.
Luyana:32.508 parlants a Angola. Es parla al sud-oest del pas i a l'est de Moamedes (Nambia). ;
Maligo: 2.233 parlants a Angola. s una llengua khoisnida.
Mashi: 2.627 parlants a Angola. ;
Mbangala: 22.329 parlants a Angola. A la zona central-nord, a l'est de Luanda.
Mbukushu: 4.000 parlants a Angola. Es parla a la punta sud-est del pas, a la ribera nord del riu Okavango.
Mbunda: 135.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del sud-est del pas. ;
Mbundu: 3.000.000 parlants a Angola. Es parla al nord-est del pas i a la provncia de Luanda. tamb es diu Luanda, Lunda, Kimbundu, dongo, Kindongo i altres noms alternatius. ;
Mbwela: 222.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del centre i est de la provncia de Benguela.
Ndombe: 22.329 parlants a Angola. Es parla al sud i al sud-est de la provncia de Benguela. Tamb es diu Dombe.
Ngonga: 262.689 parlants a Angola. Es parla al cant sud-est del pas, a Ovamboland. Tamb t altres noms com Oshidonga, Ambo, Osidonga i Ochidonga. ;
Ngandyera: 13.134 parlants a Angola. Es parla al cant sud-est del pas. ;
Nkangala: 22.269 parlants a Angola. Parlat a la zona central i sud-est de Mbwela;
Nkhumbi: 150.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del sud-est del pas, entre Zemba, Luyana, Umbundu, Nyemba i Nyaneka. T altres noms alternatius com Nkumbi, Khumbi, Humbe, Ngumbi i Otjingumbi.
Nsongo: 50.000 parlants a Angola. Es parla a la zona del centre-nord del pas, a la ribera del riu Cuanza, al sud de Malanje.
Nyaneka: 300.000 parlants a Angola. Es parla al sud-oest del pas. Tamb es diu Lunyaneda, Nhaneka o Nhaneca.
Nyemba: 222.000 parlants a Angola. Es parla a la zona central-sud del pas, a l'rea del riu Cuchi.
Nyengo: 9.382 parlants a Angola. Es parla al cant sud-est de l'estat. ;
!O!ung: 5.629 parlants a Angola. Es parla a la frontera del sud, amb Nambia. s una llengua khoisnida.
Portugus: 57.600 parlants a Angola com a llengua materna. s una llengua romnica. ;
Ruund: 98.508 parlants a Angola. Es parla al nord-est del pas. Tamb es diu Uruund, Lunda nord, Luunda, Chilu Wunda i Muatiamvua.
Sama: 24.191 parlants a Angola. Es parla a la costa, al sud de Luanda. Tamb es denomina Kissama i Quissama. ;
Umbundu: 4.000.000 parlants a Angola. Es parla a l'Oest, a la provncia de Benguela. Tamb es diu M'bundo, Quimbundo, Ovimbundu, Nano, Mbali, Mbari i Mbundu Benguella.
Yaka: 200.000 parlants a Angola. Es parla a prop de la frontera central-nord, a l'est del riu Congo. Tamb es diu Kiyaka, laka, Iyaka i Iaca.
Yama: 17.075 parlants a Angola. Es parla al sud-est, a la zona del riu Kwando. s una llengua que no est classificada. ;
Yombe: 39.403 parlants a Angola. Es parla a Cabinda. Tamb es diu kiyombe, kiombi, iombe i bayombe. ;
Zemba: 18.000 parlants a Angola. Es parla a la frrontera del sud-est. Tamb es diu dhimba, dimba, otjidhimba, himba, tjimba, simba, chimba i oluthimba.
A Angola tamb hi ha documentada la llengua extingida:
Kwadi: Es parlava a la frontera del sud-oest, al sud de Moamedes. Tamb es deia cuepe, cuanhoca, curora, koroka, bakoroka, makoroko i mucoroca. Era una llengua khoisnida.

 Divisi administrativa .

Angola est dividida en 18 provncies (provncias) i 158 municipis (municpios). Les provncies d'Angola sn les segents:



Partits poltics.
 Front Democrtic per a l'Alliberament d'Angola;
 Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola;
 Moviment per a la Independncia Nacional d'Angola;
 Partit Comunista Angols;
 Partit de Lluita Unida dels Africans a Angola;
 Partit de l'Aliana de Joves, Obrers i Pagesos d'Angola;
 Partit de la Comunitat Comunista Angolesa;

Economia.
Pertany a la COMESA i la CEEAC, dos blocs regionals de la Comunitat Econmica Africana. El seu desenvolupament ha estat llastat per anys de guerra per des del fi del conflicte est en rpid creixement, basat en les exportacions de petroli (s membre de l'OPEP)

 Vegeu tamb .

Repblica Democrtica d'Angola;

 Referncies .















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21343" title="Ajuntament" nonfiltered="4149" processed="4121" dbindex="9187">

Un ajuntament, paeria, batllia o batlia s l'organitzaci de govern i administrativa d'un municipi. Sovint es denomina tamb a l'edifici que s la seu d'aquest govern com a casa de la villa.

Est compost per l'alcalde o batlle, que segons l'ordenament jurdic espanyol ha de ser un regidor, la resta de regidors, i els funcionaris que treballen subordinats a aquesta estructura poltica. El conjunt de regidors, incls l'alcalde, forma el ple de l'ajuntament, que n's el mxim rgan de poder, amb la capacitat de nomenar i destituir l'alcalde.

Histria.

Ajuntament s, a les parts dels Pasos Catalans sota administraci espanyola, una denominaci i una instituci d'origen castell imposades arran de l'annexi de la Corona d'Arag a Castella, consumada per l'anomenada Nova Planta, a principis del segle XVIII. A la Catalunya Nord, la Revoluci Francesa arras tot l'ordre propi de l'Antic Rgim i impos la denominaci i la instituci de la Mairie.

La instituci tradicional anterior era el consell (regit per consellers, jurats o cnsols, segons la regi, tot i que a les terres de Lleida era molt estesa la denominaci de paeria (regida per paers). El consell o paeria administrava el municipi, que rebia el nom d'universitat.

L'annexi a Castella a principis del segle XVIII (i la Revoluci a la Catalunya Nord) acab amb aquestes denominacions i institucions prpies, que, amb l'nica excepci de paeria, no s'han recuperat modernament. Totes elles feien referncia a corporacions locals dotades d'autonomia municipal respecte del seu senyor feudal, ja fra aquest el rei o un noble; unes corporacions que eren electes per les oligarquies burgeses que controlaven els municipis. En canvi, s'ha ests la utilitzaci d'una altra denominaci, batllia, lligada anteriorment a l'administraci territorial dels dominis feudals.

Batllia, en efecte, era una denominaci de carcter feudal, vigent arreu dels Pasos Catalans fins a l'abolici de les senyories feudals, i designava cadascuna de les demarcacions governades pel delegat territorial d'un senyor (un noble, laic o eclesistic, o el mateix rei) en les quals es dividien els seus dominis, i en nom del qual hi administrava el patrimoni i hi exercia la jurisdicci en l'mbit econmic. El mot designava tamb les funcions d'aquest delegat baronial o reial, anomenat batlle.

Vegeu tamb.
 Casa de la Ciutat (Barcelona);
 Ajuntament de Valncia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21351" title="Mahoma" nonfiltered="4150" processed="4122" dbindex="9188">


Mahoma (de l'rab     , Muhammad)  o Mafumet tamb transliterat a l'alfabet llat com Muhmmad, Mohammad, Mohammed i Mahomet fou el fundador de l'islam, venerat per els musulmans com el darrer profeta de Du.

D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sira en rab), va nixer vers 570 a la Meca (o Makkah) i mor el 8 de juny de 632 a Medina (Madinah). El seu nom complet s Ab -l-Q sim Muhammad ibn 'Abd All h ibn 'Abd al-Muttalib ibn H im (el mot ibn significa fill de i abu pare de). Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Du (o All) a tota la humanitat. Unific Arbia, la qual cosa va possibilitar las conquestes arbigues i la creaci dels posteriors imperis islmics.

La cultura musulmana t en gran reverncia a Mahoma. Desprs d'esmentar o escriure el seu nom, o el d'un altre profeta, com Jess o Moiss, un musulm afegeix La pau sia amb ell o Sall Allahu alay-hi wa-sallam (                   ). En llenges d'escriptura llatina, a vegades aquesta expressi s'indica simplement amb les inicials, de forma abreviada.

Segons la creena islmica ms generalitzada, Mahoma s la persona ideal, que tot musulm ha de prendre com a model en la seva vida; tothom ha d'adherir-se als codis tics i morals atributs al Profeta perqu aix ho mana Du. Mahoma s la persona perfecta, un regal de Du al mn, que uneix l'esfera divina amb la humana, igual com l'alba uneix la nit i el dia.
Els musulmans sovint caracteritzen Mahoma com un home molt bo que estimava molt Du.

 Els primers anys .
 Vegeu l'article sobre l'arbre genealgic de Mahoma;

Segons la tradici, Mahoma va nixer a la Meca, a la provncia d'Hagaz (Arbia), vers l'any 571. El seu pare, Abd Allah ja havia mort quan ell va nixer, mentre que la seva mare, Amina, membre del clan de Zura, va morir quan l'infant noms tenia sis anys; aleshores se'n va fer crrec el seu avi Abd al-Muttlib el qual, per, va morir al cap de dos anys. Mahoma va quedar sota la tutela del seu oncle Abu Tlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a Sria.

L'avi de Mahoma era el cap del prestigis clan dels hxim, molt influent a la Meca, membre de la tribu dels quraix; ara b, com que segons els costums dels rabs, els menors d'edat no tenien dret a heretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per aix, fou pobre i per poder guanyar-se la vida va haver d'anar fent diferents oficis, entre els quals el de pastor; la seva situaci social, per, va millorar quan va comenar a treballar al servei d'una vdua rica anomenada Khadija, pertanyent al clan d'Assad, que es dedicava als negocis. Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595; en aquell moment tenia vint-i-quatre anys i ella trenta-nou.
Del matrimoni de Mahoma amb Khadija van nixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la ms coneguda s Ftima. En vida de Khadija, morta el 619, Mahoma va mantenir-se mongam.
 
La Meca se'ns descriu com una ciutat mercantil formada al voltant d'un santuari anomenat la Kaaba, una etapa de les rutes comercials entre el Iemen i les regions mediterrnies de Gaza i Damasc per les quals, productes originaris de l'ndia i Etipia arribaven a la Mediterrnia. La Meca era una ciutat prspera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres de l'oligarquia mercantil, els quals tenien un comportament individualista que trencava els antics costums tribals, sobretot pel que fa als deures de caritat envers els necessitats.

 Les revelacions .

L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hira, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparici sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Du; posteriorment, aquesta veu s'identificaria amb l'arcngel Gabriel. Arran d'aquesta experincia Mahoma es va sentir terroritzat i trob consol en Khadija; com que no va rebre cap ms revelaci, Mahoma va creure que potser estava posset pels dimonis i es deprim tant que li vingueren ganes de sucidar-se.

Tres anys desprs, l'arcngel Gabriel va aparixer-se de nou a Mahoma i va dir-li Mahoma: tu ets el profeta de Du i jo sc Gabriel; atemorit, Mahoma va demanar a Khadija que li taps el cap per aix no patir visions terrorfiques; aleshores, tal com s'explica a la sura 74 vv 1-7, la veu celestial va dir: Tu que ests cobert amb una flassada, aixeca't i escolta: glorifica Du, purifica els teus vestits i fuig de l'abominaci. L'abominaci de qu Mahoma havia de fugir era el politeisme que, fins aleshores, practicaven els rabs.

Les experincies d'aquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien en l'existncia d'un nic Du i en la missi de Mahoma com a profeta. Finalment, Mahoma va convncer-se d'assumir la condici d'enviat de Du, i es consider successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (Abraham, Moiss, Jess).

A partir del 613, Mahoma va comenar a predicar pblicament el contingut d'aquestes revelacions. Els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers l'any 650, ja mort Mahoma, les posaren per escrit en el llibre que denominaren l'Alcor.

Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que s'uniren en les seves pregries, les quals culminaren en un acte de prostraci en qu els fidels tocaren a terra amb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de Du, fet que esdevingu un acte central en l'adoraci musulmana.

Com els altres rabs, els habitants de la Meca eren politeistes, noms uns quants creien que l'home depengus dels poders sobrenaturals. Els mercaders creien que moltes coses es podien assolir mitjanant la riquesa i l'acci humana. D'entre els molts dus que hom adorava a la Meca, s a dir, al santuari de la Kaaba, All era la divinitat superior, igual com Jpiter ho era per als romans o Zeus per als grecs. Mahoma afirmava que All era l'nic du existent (No hi ha ms du que All) i, a ms, identificava All amb el du nic de la tradici jueva i cristiana, d'ac que, avui dia All sigui la paraula que en rab significa Du, i que l'usin en aquest sentit tant els rabs musulmans com els rabs cristians. Si el pare de Mahoma, mort abans del naixement del seu fill, es deia Abd Allah, que, en rab, vol dir el servent d'All, s evident que, entre els rabs, la creena en All s anterior a Mahoma; la innovaci de Mahoma consisteix simplement a presentar All no pas com el du suprem sin com l'nic du existent.

Mahoma atribua la prosperitat de la Meca a la voluntat d'All, per tant els habitants de la Meca havien de mostrar-se agrats, sent generosos amb la seva riquesa i defugint l'avarcia; Mahoma tamb avisava que les persones hauran de comparixer davant Du en el judici del Darrer Dia on, segons les seves obres, aniran al parads o a l'infern.

Molts dels seguidors de Mahoma eren fills i germans dels homes ms rics de la Meca, per exclosos dels negocis lucratius. La nova religi predicada per Mahoma va ser denominada islam, que vol dir submissi a la voluntat de Du, i els seus fidels foren denominats musulmans, que vol dir aquells que s'han sotms malgrat que, en un principi, l'Alcor els defins com els creients.

 L'oposici de la Meca a la prdica de Mahoma .

Aviat va sorgir a la Meca un moviment d'oposici; per una banda, els politeistes consideraven una blasfmia que ofenia els dus l'afirmaci que l'nic du existent s All; per altra, en la seva prdica, Mahoma criticava la manera de viure dels rics comerciants, els quals intentaren atraure'l tot oferint-li una part en els seus negocis o la possibilitat de contraure matrimoni dins dels clans de l'oligarquia mercantil, ofertes que Mahoma va rebutjar.

Vers el 615, es va cristallitzar el moviment d'oposici dirigit per Abu Jahl, que sospitava que Mahoma uss el seu missatge religis per prendre el poder a la Meca. Hom va qestionar algunes de les afirmacions del Profeta com ara que les persones ressuscitarien abans del Judici; va comenar la persecuci contra els musulmans. El 616, Abu Jahl va decretar el boicot contra el clan de Hasim, perqu aquests protegien Mahoma i els seus seguidors, aquest boicot va mantenir-se durant tres anys. El 619, van morir tant Khadija com Abu Tlib, l'oncle de Mahoma, i aleshores, Abu Lahab, el nou cap del clan dels Hasim, va retirar la protecci del clan a Mahoma, el qual va intentar refugiar-se a al-Taf, un poble a la rodalia de la Meca, per hi va ser rebutjat. Desprs d'haver aconseguit la protecci d'un altre clan, Mahoma va tornar a la Meca.

 Els versicles satnics .

Segons s'explica, la persecuci duta a terme a la Meca contra els musulmans va provocar que, el 615, alguns d'ells s'exiliessin a Etipia, mentre que Mahoma es va quedar a la ciutat en una situaci difcil, perqu les autoritats el tenien assetjat en un edifici amb la intenci d'obligar-lo a rendir-se per la fam. Aleshores, Mahoma va rebre una nova revelaci que va predicar: All no s pas l'nic du, sin que les tres deesses principals de la Meca (al-Lat, al-Uzzah i al-Manat) tamb existeixen. Grcies a aquesta revelaci, es pos fi al setge contra Mahoma i els seus seguidors van poder tornar a la Meca.

Ara b, amb aquesta darrera revelaci Mahoma abjurava del monoteisme, que, fins aleshores, havia estat la base de la seva doctrina. Aquest important problema teolgic va resoldre's posteriorment afirmant que aquesta revelaci no havia vingut pas de Du sin de Satans. Tanmateix, aquesta soluci presenta d'altres problemes: com s que Satans, s a dir, el Dimoni, va voler salvar el Profeta de Du?; com s que Du mateix no va salvar el seu Profeta? L'Alcor s el recull de les revelacions rebudes per Mahoma, ara b si Mahoma mateix admet que va rebre revelacions de Satans, com podem estar segurs que l'Alcor no contingui tamb d'altres revelacions satniques? Com podem distingir en l'Alcor les revelacions de Du de les revelacions del Dimoni?

Aquest incident noms es troba a unes poques fonts, i molts musulmans no l'accepten pas com un fet.


 L'Hgira .
;
Durant l'estiu del 621, dotze homes de Medina visitaren la Meca per dur a terme el pelegrinatge anual a la Kaaba; en secret, aquests pelegrins es declararen musulmans davant de Mahoma i se'n tornaren a Medina a fer propaganda de l'islam. Un any ms tard, el juny del 622, un grup de setanta-cinc persones de Medina, en el qual hi havia dues dones, no sols es declararen musulmans sin que juraren protegir Mahoma; aquests sn els Dos Juraments d'al-Aqaba. Aleshores, Mahoma va demanar als seus seguidors de la Meca que es dirigissin a Medina en petits grups; segons s'explica, a la Meca van conspirar per assassinar Mahoma abans que pogus fugir, per aquest va aconseguir esmunyir-se secretament i arrib a Medina el setembre del 622. 

Aquesta fugida de Mahoma de la Meca cap a Medina s all que la tradici musulmana anomena lhgira paraula que es tradueix per emigraci tot i que el seu significat principal s el de trencament dels llaos de parentiu. En l'islam, es compten els anys a partir del primer dia de l'any rab en qu s'esdevingu l'Hgira, que, en el cmput cristi, correspon al 16 de juliol del 622.

 La Constituci de Medina .


Medina es trobava situada en un oasi; era una ciutat agrria, on hi vivien alguns clans jueus, dedicats a l'agricultura. El 618, la ciutat de Medina s'havia vist  sacsejada per lluites sagnants entre els clans que hi vivien; convidant Mahoma a viure a la ciutat, potser esperaven trobar alg amb autoritat que fes de mitjancer entre els clans locals.

Es conserva un document denominat la Constituci de Medina; en la forma com ens ha arribat, consisteix, en realitat, en dos documents que, segurament, sn posteriors a l'any 627; tanmateix, els investigadors creuen que les seves disposicions sn les donades per Mahoma a Medina.

Aquest document estableix la creaci d'una confederaci, organitzada segons els costums tradicionals dels rabs, de nou grups: els vuit clans rabs i els vinguts de la Meca; aquesta constituci no atorga pas cap autoritat especial a Mahoma, simplement el prembul parla de l'acord a qu han arribat el profeta Mahoma i els musulmans de Medina, s a partir dels termes d'aquest acord que s'han de resoldre els conflictes. Els jueus no havien acceptat pas Mahoma com a profeta i, per aix, a la Constituci de Medina, hi apareixen subordinats als clans rabs.

Durant almenys cinc anys, Mahoma no va tenir cap autoritat directa sobre els membres dels altres clans, per, al final de la seva vida, el prestigi de les seves victries militars li va conferir un poder autocrtic. Les revelacions que Mahoma va rebre a Medina sovint contenen normes legals i jurdiques per a la comunitat de musulmans, per no acostumen a tractar pas de qestions poltiques.


 Els primers cinc anys a Medina .

A Medina, a Mahoma li van donar un camp i li van construir una casa, on els musulmans acudien a pregar-hi; desprs de mort Mahoma, aquesta casa va esdevenir la mesquita de Medina.

D'entre els emigrants, s a dir, els que havien vingut de la Meca amb Mahoma, alguns van dedicar-se al comer al mercat local, dirigit per clans jueus, mentre que d'altres, amb l'aprovaci de Mahoma, van dedicar-se a assaltar caravanes de mercaders de la Meca que es dirigien cap a Sria; Mahoma mateix va dirigir tres d'aquests assalts el 623, que fracassaren perqu algun trador va avisar els mercaders de la Meca. Finalment, el gener del 624, un petit escamot va ser enviat cap a l'est, amb ordres de dirigir-se a Nakhlah, a prop de la Meca, per atacar una caravana procedent del Iemen; l'xit d'aquest atac, dut a terme contrariant els costums religiosos sobre seguretat, va fer que a la Meca se n'adonessin del perill que representava Mahoma.

Moltes tribus bedunes s'uniren a Mahoma i es convertiren a l'Islam atretes pel bot resultant dels atacs a les caravanes de mercaders. 

Malgrat tots els intents que feu per aconseguir-ho, els jueus no volgueren acceptar la doctrina de Mahoma.

Desprs de la victria de Nakhlah, Mahoma va canviar la seva poltica envers els jueus; va deixar de fer-los concessions per intentar aconseguir que el reconeguessin com a profeta i va prendre certes mesures com ara ordenar als fidels musulmans que deixessin de pregar mirant cap a Jerusalem, tal com fins aleshores ho havien fet, i comencessin a pregar en direcci a la Meca, com d'en de llavors ha estat el ritu musulm.

Pel mar del 624, Mahoma va dirigir un escamot de tres-cents quinze homes per assaltar una rica caravana de la Meca que tornava de Sria; la caravana, dirigida per Abu Sufian, el cap del clan dels Umaiah, va eludir els musulmans desviant-se de la ruta; ara b, Abu Jahl, el cap del clan dels Makhzum, va voler posar fi al bandidatge de Mahoma i la seva banda; per aix, va marxar amb una troba de vuit-cents homes per atacar-lo, cosa que va donar lloc a la batalla de Badr (15 de mar del 624); en aquesta batalla, entre els soldats de la Meca van haver-hi quaranta-cinc morts, entre les quals el mateix Abu Jahl, i setanta presoners, mentre que noms van morir catorze musulmans. Mahoma va interpretar aquest resultat com una confirmaci divina de la seva condici de Profeta, i els musulmans celebraren la victria amb joia i alegria.
Desprs d'aquesta victria, a Medina foren assassinades tota una srie de persones que havien expressat el seu desacord amb Mahoma escrivint poemes satrics ridiculitzant-lo; fou aleshores que Mahoma va expulsar de la ciutat el clan jueu que controlava el mercat de Medina.

Segons explica la tradici, Kab ibnul Aixraf era un jueu que havia conspirat per matar Mahoma aix com havia cantat canons burlesques sobre les dones musulmanes. Mahoma va demanar si alg estava disposat a matar Kab ibnul Aixraf. Segons Ibn Hisham, un cronista musulm dels primers temps, Mahoma va autoritzar Mohamed ibn Maslama, que s'havia ofert com a voluntari per assassinar el jueu, a mentir i enganyar per dur a terme la seva missi. A ms, Mahoma va usar el cas de Kab ibnul Aixraf com a pretext per donar l'ordre de matar i perseguir tots els jueus.

En una altra ocasi, desprs d'haver sotms un poble jueu, com ho era el clan dels Bani Qurayza, Mahoma va ordenar que tots els homes adults (entre set-centes i mil persones) fossin decapitats a la plaa; les dones i les criatures foren venudes com a esclaus i el poble va ser arrasat.

 Els matrimonis de Mahoma .
Enfortit en la seva condici d'autcrata per la victria de Badr, Mahoma va afirmar la seva posici mitjanant una poltica matrimonial: va casar les seves filles Ftima amb Al ibn Abi-Tlib (futur califa) i Umm Kulthum amb Uthman ibn Affan, que en el futur tamb esdevindria califa. Mahoma mateix va casar-se amb Hafsah, filla d'Omar, l'anterior marit de la qual havia estat un dels soldats musulmans morts a Badr, i amb Aixa, filla d'Abu Bakr, qui, a la mort de Mahoma, esdevindria califa; en el moment de celebrar-se el matrimoni, Aixa noms tenia sis anys i el matrimoni fou consumat tres anys ms tard, quan Aixa tenia nou anys; aquesta edat infantil d'Aixa en el moment de consumar el seu matrimoni amb Mahoma, qui ja deuria tenir cinquanta-tres anys, ens ve demostrada per algunes hadit; les hadit sn relats de fets i dites del Profeta explicats per gent que el va conixer, algunes hadit sn narrades per la prpia Aixa qui, segons la tradici, fou l'esposa preferida del Profeta. 

Mahoma va arribar a tenir fins a setze esposes; l'Islam permet als homes tenir quatre dones; ara b, Mahoma va explicar revelacions en qu Du l'autoritzava a ell especialment a superar el nombre de quatre esposes; a ms de les seves setze esposes, Mahoma va tenir dues concubines-esclaves i va gaudir dels favors de quatre dones que se li lliuraren en acte de devoci. Desprs de la victria dels musulmans a la batalla de Khyber, on hi foren morts el seu marit i tota la seva famlia, una dona anomenada Xafiya fou sortejada com a bot de guerra entre la tropa musulmana; ara b, en saber de la seva incomparable bellesa, Mahoma orden que Xafiya li fos concedida a ell com a esposa. Reyhana, una noia jueva, fou tamb un bot de guerra que Mahoma aconsegu desprs de la victria sobre els Banu Quryza. La setena esposa de Mahoma fou Zainab; en un principi, ella estava casada amb Zad, fill adoptiu del Profeta; ara b, Mahoma se'n va enamorar i desprs d'aconseguir que Zad se'n divorcis, ell s'hi va casar; aquest fet va causar escndol entre els rabs; Mahoma va resoldre la situaci revelant un missatge de Du autoritzant el casament del Profeta amb Zainab. 

Maria la Copta fou un regal que el governador d'Egipte fu a Mahoma; ara b, Maria va refusar convertir-se a l'Islam i va romandre fidel al cristianisme, la seva religi; per aix, Mahoma no s'hi va casar i es va limitar a tenir-la com a concubina-esclava.

En diferents ocasions, Mahoma aconsellava als homes musulmans casar-se amb dones atractives ja fos per la seva riquesa, bellesa o per la possibilitat de convertir-les a l'Islam.

 La batalla d'Uhud .
Aquell mateix any de 624, Mahoma va aconseguir algunes victries atacant tribus nmades que li eren hostils; ara b, Abu Sufian de la Meca va entrar a l'oasi de Medina amb uns tres mil homes; Mahoma tenia la possibilitat de refugiar-se en unes fortaleses inexpugnables existents a Medina, ara b, aix hauria significat permetre als de la Meca destruir les collites dels camps sembrats ms enll de les muralles de Medina, per aix, Mahoma va haver de sortir a enfrontar-se amb Abu Sufian; la batalla entre els dos exrcits, esdevinguda el 23 de mar de 625 als turons d'Uhud, va tenir un resultat incert; desprs de la batalla d'Uhud, en la qual no havia estat venut per tampoc no havia derrotat els mecans, Mahoma va tmer que Du no hagus abandonat els musulmans i la seva fe va experimentar uns moments de dubte, que aviat va saber superar per tornar a infondre confiana en els seus seguidors.

Durant els dos anys que seguiren a la batalla d'Uhud, tant Mahoma com els dirigents de la Meca es prepararen per a un nou enfrontament. Durant l'abril de 627, Abu Sufian va dirigir un gran exrcit de deu mil homes contra Medina; aquesta vegada, Mahoma havia ordenat recollir les collites dels camps d'extramurs i, per aix, va poder refugiar-se a les fortaleses de Medina, on les forces d'Abu Sufian van assetjar-lo, fins que, desprs d'una nit de tempestes i vent, els mecans van decidir alar el setge i retirar-se. Aleshores, Mahoma va atacar el clan jueu dels Qurayzah, acusats de collaborar amb els mecans i d'intrigar contra el Profeta; desprs d'haver-se rendit, els homes Qurayzah foren executats i les seves dones i criatures venudes com a esclaus.

 La conversi de la Meca .
D'en de l'Hgira, la Meca havia estat el principal nucli dels enemics de Mahoma; ara b, l'objectiu del Profeta no era pas anihilar aquesta ciutat sin guanyar-la per a l'Islam; ell comprenia que els mercaders de la Meca podien proporcionar-li l'estructura administrativa necessria per a l'estat musulm que estava bastint; a ms, l'existncia del santuari de la Kaaba donava a la Meca la condici de ciutat santa, capital religiosa dels rabs.

Pel mar del 628, Mahoma va tenir el somni d'acudir al pelegrinatge anual a la Meca; a la Meca no volien permetre de cap manera que Mahoma hi entrs; per aix, el Profeta va aturar-se a al-Hudaybiyah, al lmit del territori sagrat de la Meca, on, desprs d'uns dies de negociacions, va acordar-se permetre als musulmans fer el pelegrinatge a la Meca el 629; l'ordre en qu es va realitzar la retirada dels musulmans desprs d'aconseguit l'acord va mostrar el control que Mahoma tenia sobre els seus seguidors; com a recompensa a la seva docilitat, Mahoma va dirigir aquests homes a atacar  els jueus de l'oasi de Khayabar, situat al nord de Medina; un cop venuts, els jueus foren autoritzats a quedar-se al seu territori, per amb la condici d'haver d'enviar cada any la meitat de la collita a Medina.  

Segons sembla, el creixement de l'Islam anava afirmant el poder de Mahoma; a la Meca, cada vegada ms gent emigrava a Medina per fer-se musulmans; per altra banda, malgrat que l'acord a qu s'havia arribat amb Mahoma havia aminorat els seus atacs contra caravanes comercials de la Meca, aquesta ciutat continuava en declivi; poc desprs del tractat d'al-Hudaybiyah, Mahoma va casar-se amb Umm Habibah, una filla d'Abu Sufian i amb la vdua d'un musulm mort a Etipia; segurament, aleshores Abu Sufian va comenar a negociar una rendici pacfica de la Meca; segurament durant la pelegrinaci del mar del 629, Mahoma va reconciliar-se amb el seu oncle al-Abbas, un dels dirigents de la Meca, i va casar-se amb Maimunah, cunyada d'al-Abbas.

Pel novembre del 629, aliats de la Meca van atacar aliats de Mahoma, per la qual cosa el Profeta va considerar trencat el pacte d'al-Hudaybiyah. Pel gener del 630, Mahoma va marxar sobre la Meca amb un exrcit de deu mil homes; Abu Sufian i d'altres dirigents de la Meca anaren a trobar Mahoma per retre-li la ciutat, i el Profeta va prometre'ls una generosa amnistia, tot i que una determinada srie de gent va ser exclosa del perd general, com fou el cas d'Asma ibn Marwan, una poetessa que acusava Mahoma d'haver plagiat poemes del seu pare, Marwan, per presentar-los com a versicles de l'Alcor; Mahoma va demanar si alg estava disposat a assassinar Asma; al que es present dient-li que havia mort la poetessa, Mahoma l'elogi dient-li que havia servit Du i el seu profeta. Mahoma tamb orden la mort d'un vell que havia fet comentaris irnics sobre la manera de pregar dels musulmans.

La ciutat va rendir-se sense resistncia, Mahoma va entrar-hi en triomf i a la Meca molta gent es va convertir a l'Islam. Mentre Mahoma era a la Meca resolent qestions poltiques i administratives, van ser destruts tots els dols de la Kaaba, la qual, aleshores, deix de ser un santuari pag per esdevenir el centre mundial del culte musulm. Per tal d'afavorir els ms pobres dels seus seguidors, Mahoma va exigir diners als rics comerciants de la Meca.

 El domini d'Arbia .

D'en de l'Hgira, Mahoma havia fet tractes amb tribus nmades d'Arbia; segurament, al principi aquests tractes eren simplement pactes de no agressi; ara b, segons va anar creixent el poder militar de Mahoma, el Profeta va posar la conversi a l'Islam com a condici a aquelles tribus que volguessin establir-hi acords d'aliana per obtenir-ne protecci contra d'altres tribus.

Mentre encara era a la Meca, Mahoma va avisar de l'atac d'una srie de tribus hostils i va sortir de la ciutat per combatre-les. La batalla va tenir lloc a Hunayn; els enemics foren venuts i les seves propietats capturades i repartides com a bot; Mahoma autoritz els seus soldats a demanar rescat per les dones i les criatures dels venuts. 

Desprs de la batalla d'Hunayn, Mahoma era el cabdill militar ms fort d'Arbia; per aix, moltes tribus enviaren representants a Medina per demanar l'aliana amb Mahoma. Desprs de la derrota de l'Imperi Persa en la guerra que l'enfrontava amb l'Imperi Rom (dit tamb Imperi Bizant pels historiadors actuals), esdevinguda durant els anys 627 i 628, al Iemen i en alguns llocs del Golf Prsic, grups que havien demanat ajuda als perses contra els romans cercaren l'ajuda de Mahoma.


 L'atac contra Sria .

La ms gran expedici militar de Mahoma s'esdevingu a finals del 630 quan va dirigir un exrcit de trenta mil homes cap a la frontera de Sria. Algunes de les tribus sirianes eren cristianes i aliades amb els romans; per aix, la inicial amistat de Mahoma amb els cristians, principalment els d'Etipia, va convertir-se en hostilitat. Per altra banda, en alguns llocs d'Arbia, l'estat islmic de Mahoma va haver de reprimir alaments de tribus paganes; la victria de Mahoma contra aquests rebels va deixar Arbia unificada i va preparar les posteriors conquestes musulmanes de Sria, Prsia i gran part de la Mediterrnia, que s'esdevingueren desprs de mort Mahoma.


 La mort i la successi de Mahoma .

Mahoma va morir a Medina el juny del 632; com que no havia deixat cap disposici successria, la lluita pel lideratge va provocar el cisma ms important de la histria de l'Islam.

 El llegat de Mahoma .
Mahoma va inculcar als seus seguidors un sentiment de germanor en la fe i tamb d'odi contra els enemics contra els quals es combatia mitjanant la Gihad (Guerra Santa). Ja en vida de Mahoma, l'Islam va adquirir la seva caracterstica principal: ser una religi que uneix d'una manera inseparable l'mbit temporal amb l'espiritual, al contrari del cristianisme que pot mantenir-los separats, regulant tant la relaci del creient amb Du com la vida social. Per aix, no sols hi ha una religi islmica sin tamb un Dret Islmic (la xara) i un estat islmic.

 Miracles de Mahoma .

L'Islam ens presenta Mahoma simplement com un home que rep la missi de transmetre la revelaci de Du; el monoteisme radical de l'Islam ha evitat sempre la divinitzaci de Mahoma, qui sempre proclamava que el seu nic miracle era la transmissi de l'Alcor; ara b, tot i aix, la tradici musulmana atribueix a Mahoma miracles i fets de tipus sobrenatural:

amb el seu dit, Mahoma va dividir la lluna;
alg va intentar assassinar Mahoma donant-li un tall de carn enverinada, per el mateix tall de carn va parlar avisant el Profeta de no tocar-lo;
el tronc d'una palmera va sospirar en veure Mahoma;
una daina (gasela) va parlar a Mahoma;
Mahoma no tenia ombra i de la seva suor se'n va crear la rosada;
 el Miraj: Mahoma va ascendir al Cel muntant un cavall amb ales de nom Buraq en companyia de l'arcngel Gabriel; en el seu viatge, el Profeta va travessar les set esferes celestials i va trobar-se amb tots els profetes anteriors, fins que, finalment, va atnyer la Presncia Divina. El Miraj s un fet que avui dia commemoren els musulmans.

El naixement de Mahoma va anar acompanyat de miracles; el seu aniversari s una festa popular. El Dia del Judici, Mahoma intercedir davant Du en favor de la comunitat musulmana.

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21354" title="Empries (desambiguaci)" nonfiltered="4151" processed="4123" dbindex="9189">


Geografia: hi ha diferents entitats que comparteixen el mateix topnim.
L'antiga ciutat d'Empries, fundada pels grecs a l'Alt Empord.
L'antic comtat d'Empries, que s'estenia per l'actual Empord.
L'antic bisbat d'Empries, que s'estenia per l'actual Empord.
Castell d'Empries, municipi de l'Alt Empord.
Sant Mart d'Empries, poble del municipi de l'Escala, a l'Alt Empord.
Literatura: L'Editorial Empries.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21355" title="Batlle" nonfiltered="4152" processed="4124" dbindex="9190">
Un alcalde (de l'rab alqadi, el jutge), batle o batlle o paer en cap s un poltic que t un crrec municipal que, segons la legislaci espanyola, presideix la corporaci, dirigeix l'administraci municipal i representa l'ajuntament. Les funcions d'aquesta figura varien segons els pasos i en general s escollit democrticament.

A Espanya, en general, per eleccions municipals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten l'alcalde. Si no s'arriba per votaci a la majoria absoluta, s nomenat alcalde el primer regidor de la llista ms votada. En poblacions menors de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

Al Principat d'Andorra, el batlle s un jutge de primera instncia. En aquest estat, l'organitzaci local s'estructura en parrquies. Cada parrquia t el seu respectiu Com, quina organitzaci administrativa (civil) s d'un consell del com, integrat pel cnsol major, el cnsol menor i els consellers del com. Aquestes denominacions tamb foren emprades fins el Decret de Nova Planta per a referir-se a les organitzacions municipals i els crrecs similars a les localitats catalanes dels Pirineus.

Histria.

Alcalde s, a les parts dels Pasos Catalans sota administraci espanyola, una denominaci i una figura jurdica d'origen castell imposades arran de l'annexi de la Corona d'Arag a Castella, consumada per l'anomenada Nova Planta, a principis del segle XVIII. A la Catalunya Nord, la Revoluci Francesa arras tot l'ordre propi de l'Antic Rgim i impos la denominaci i la figura del maire.

Histricament, fins a l'abolici de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Pasos Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fra aquest el rei o un noble (laic o eclesistic), en nom del qual governava la demarcaci que tenia encomanada (la batllia, unitat en qu es dividien els dominis d'aquell), hi administrava el patrimoni i hi exercia la jurisdicci en l'mbit econmic. 

A diferncia d'aquesta denominaci feudal, conseller en cap, paer en cap o cnsol major es relaciona amb les corporacions locals dotades d'autonomia municipal anteriors a la Nova Planta (i a la Revoluci Francesa) i era el dirigent electe per les oligarquies burgeses que controlaven els municipis. La denominaci de paer en cap era estesa exclusivament a les terres de Lleida; en altres regions aquesta figura jurdica era coneguda amb el nom de conseller en cap (p.e. Barcelona), jurat o cnsol major (p.e. La Seu d'Urgell), denominacions que no han estat recuperades modernament.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21357" title="Golf de Roses" nonfiltered="4153" processed="4125" dbindex="9191">

El golf de Roses s un golf situat a la costa de l'Alt Empord, al N de la Costa Brava, que s'obre a la mar Mediterrnia entre el S de la pennsula del cap de Creus i el masss del Montgr. s el principal golf de la costa de Catalunya i constitueix la sortida natural al mar de la comarca i de les terres de Girona. Pren el nom de la vila de Roses, la poblaci ms important de la seva costa. Sovint s anomenat imprpiament badia de Roses a causa de la concurrncia de significats en altres llenges.

Geografia.
T una obertura de 15 km (18 a l'interior) i una profunditat de 7 km. En marquen els extrems el cap Norfeu, pel N, i la punta de Trencabraos, pel S. De N a S, els principals accidents geogrfics que inclou sn la badia de Montjoi, la punta Falconera, les cales de Canyelles Grosses (o de l'Almadrava) i de Canyelles Petites, la punta de la Poncella (sota el castell de la Trinitat), la badia de Roses, les platges de la Rovina, d'Empuriabrava, de Can Comes, de Sant Pere Pescador, de les Dunes i d'Empries, la cala de Riells i el promontori del Montg. 

Els corrents fluvials ms destacats que hi desemboquen sn la Muga, entre les platges d'Empuriabrava i de Can Comes, i el Fluvi, entre aquesta ltima i la de Sant Pere Pescador. Aquests dos rius, amb els seus afluents, i el Ter, que antigament tamb hi desembocava, sn els principals responsables del gran dipsit d'alluvions, datable a l'Oligoc, que constitueix la part litoral de la plana empordanesa, des de Figueres fins al mar, que defineix la costa baixa, oberta i pantanosa de l'interior del golf, mentre que els extrems estan accidentats per les darreres estribacions de la serra de Rodes, al N, i del masss del Montgr, al S. Els pantans o aiguamolls del litoral central del golf constitueixen el sector altempordans dels aiguamolls de l'Empord, l'rea supervivent dels quals est actualment protegida com a Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord. 

El litoral del golf de Roses pertany actualment als termes municipals de Roses (des de la cala Jncols fins a la desembocadura de la Mugueta), Castell d'Empries (fins a la desembocadura del Fluvi), Sant Pere Pescador (fins a la desembocadura del riu Vell) i l'Escala (fins a la cala Montg). Sempre vora mar, els nuclis de poblaci permanent ms importants sn Roses i l'Escala. Entre les altres aglomeracions existents, destaquen algunes urbanitzacions turstiques caracteritzades per una ms o menys forta estacionalitat, en particular les d'Empuriabrava, al terme de Castell d'Empries, i Santa Margarida, al de Roses, una i altra marines residencials.

A part del turisme, sobretot estival, que en l'actualitat s la principal font de recursos econmics de la zona, hi ha ports de pesca importants a l'Escala i, sobretot, a Roses, aquest darrer el ms destacat del N de Catalunya. Amb l'auge del turisme, l'agricultura ha deixat d'ocupar la primacia que tradicionalment ocupava i es troba en retrocs.

Histria.



Com a principal via de comunicaci martima de la regi, que connecta el NE de la pennsula Ibrica amb les regions de la costa mediterrnia de l'actual Frana i les del N i centre de la pennsula Itlica, ha atret des de l'Antiguitat les relacions comercials i tamb les accions blliques. Els grecs de Massalia (Marsella) fundaren els establiments comercials d'Emporion (Empries) i, ms tard, Rhode (Rodes), als extrems S i N del golf, respectivament, amb l'objectiu de drenar els recursos de la regi, dominada pels ibers indigets. Empries, aliada de Roma, va ser el port d'entrada dels exrcits romans que iniciaren la conquesta d'Hispnia i tamb dels de Juli Csar. 

Ocupat pels visigots, pels rabs i pels francs, aquests establiren a les terres riberenques del golf el comtat d'Empries, principal domini feudal de la regi fins a l'abolici del rgim senyorial a mitjan segle XIX. Els comtes emporitans aviat abandonaren la vella ciutat d'Empries, massa exposada als atacs dels normands, i fundaren una nova capital fortificada rere els pantans i els estanys, Castell d'Empries i, a la baixa Edat Mitjana, promogueren Roses com a principal port dels seus dominis.

La importncia estratgica de Roses va atreure els invasors francesos ja des de finals del segle XIII, en la croada contra la Corona d'Arag, durant la qual les aiges del golf foren escenari d'una important batalla naval entre l'estol francs i l'estol catal comandat per Roger de Llria. Ms tard, la creaci de l'imperi universal dels Habsburg va fer del port de Roses i del golf en general un punt vital en les comunicacions entre els sectors hispnics i itlics d'aquest imperi. Carles I orden la construcci de l'anomenada Ciutadella de Roses, que fou el centre d'un sistema defensiu general de tot el golf (amb el castell de la Trinitat i les torres artillades de Norfeu, de l'Escala i de Montg) que concentr la intensa activitat militar de la zona fins al seu desmantellament final en la Guerra del Francs.

Les iniciatives illustrades i l'expansi de l'agricultura, durant els segles XVIII i XIX, menaren a la dessecaci de gran part dels aiguamolls i les llacunes o estanys del litoral, entre els quals destacava el de Castell, que fins aleshores havien fornit importants recursos pisccoles per que tamb eren responsables de miasmes i de febres paldiques, que la tramuntana, sollicitada per la gent en romiatges com el de Requesens, esvaia a la tardor. Gran part de la zona dessecada es dedic en un principi al conreu de l'arrs i a pastures. 

A partir de la dcada de 1960, el desenvolupament del turisme ha canviat la fesomia del golf de Roses, especialment al sector N, primer objectiu dels promotors d'urbanitzacions altament agressives amb el medi, que van saber aprofitar el clientelisme i la desregulaci del franquisme. El sector de costa meridional, especialment el del municipi de Sant Pere Pescador, ha escapat in extremis d'aquest model d'explotaci grcies a les campanyes dels grups ecologistes i a una creixent conscienciaci de l'opini pblica i, fora de la zona protegida del Parc Natural, hi abunden els cmpings.

Bibliografia.
Pepita Barbar, La badia de Roses: recull de textos, fragments de publicacions, gravats..., Roses, Dalmau Carles Pla, 1989.
Pep Collelldemont, La badia de Roses: Roses, Castell d'Empries..., Girona, Edicions Peridiques de les Comarques, 1992.
Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses en l'poca moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998.
Rosa Regs et al., "Golf de Roses: una badia xopa d'histria", dossier de Descobrir Catalunya, 76 (2004), 38-81.
Josep Reig i Vilardell, Excursi al golf de Rosas: memoria llegida per son autor, lo dia 12 de novembre del any 1885 en l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, Barcelona, Estampa de Redondo y Xumetra, 1886.
Victria Riera i Arag i Josep Lloret, "El medi mar del cap de Creus i el golf de Roses", Revista de Girona, 236 (2006), 74-77.

Vegeu tamb.
Roses;
Badia de Roses;
Rhode;
Emporion;
Comtat d'Empries;
Ciutadella de Roses;
Aiguamolls de l'Empord;
Empuriabrava;

Enllaos externs.
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Atles literari de les terres de Girona: el golf de Roses;
Sistema dunar d'Empries: el golf de Roses i la plana de l Empord;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21359" title="Sant Mart d'Empries" nonfiltered="4154" processed="4126" dbindex="9192">

Sant Mart d'Empries s una entitat de poblaci del municipi de l'Escala. Se situa al costat de les runes d'Empries o Emprion. s de caire medieval, i als segles IX, X i XI va ser la capital del Comtat d'Empries fins que el 1079 es va traslladar a Castell d'Empries, lloc menys exposat als atacs.

Histria.

Ha estat un lloc habitat des de l'arribada dels grecs foceus al segle VI aC. Va ser cristianitzat per Sant Feliu l'Afric, mrtir mort a Girona el 304. Va ser episcopal entre el 516 i 693. Carlemany va nombrar primer comte d'Empries a Ermenguer el 812.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21360" title="Red Hat" nonfiltered="4155" processed="4127" dbindex="9193">


Red Hat s una de les companyies de programari ms conegudes d'entre les que venen distribucions basades en nucli Linux i tamb s el nom d'una distribuci Linux.

Red Hat s fams a tot el mn pels seus esforos destinats a promoure el programari lliure. No noms treballen en el desenvolupament de les distribucions ms populars de Linux, sino tamb en la comercialitzaci de diferents productes i serveis pasats en programari lliure. Aix mateix, tenen una gran infraestructura amb ms de 500 empleats a 15 llocs del mon.

Desenvolupadors de Red Hat han desenvolupat mltiples paquets de programari lliure, els quals han beneficiat tota la comunitat. Algunes d'aquestes contribucions ha estat la creaci d'un sistema d'empaquetament de programari (RPM i varies utilitats d'administraci i configuraci d'equips, com sndconfig o mouseconfig.

Algunes de les distribucions basades en RedHat sn Mandriva i Yellow Dog Linux.

 Histria .
Red Hat Software Inc. va ser fundada el 1994 per Bob Young i Marc Ewing. A l'agost de 1999 Red Hat va sortir a borsa i les seves accions van tenir l'octau guany del primer dia ms gran de tota l'histria de Wall Street. Quatre anys ms tard, el valor de les accions de Red Hat s en torn a una centssima part del mxim valor que arribar a aconseguir abans de la crisis dels puntcom. Tot i aix, els seus inicis exitosos en el mercat dels valors van servir perqu Red Hat fos portada a diaris i revistes no directament relacionats amb temes informtics. En tot cas, sembla que Red Hat ha aconseguit superar els problemes d'altres companyies del mn del negoci en torn del programari lliure i va anunciar nmeros negres per primera vegada l'ltim quart de l'any 2002.

Un altre dels fets histrics ms importants de Red Hat va ser l'adquisici el novembre de 1999 de Cygnus Solutions, una empresa creada una dcada abans i que havia demostrat que mitjanant programari lliure es podia fer negoci.

El setembre de 2003, Red Hat va decidir concentrar els seus esforos de desenvolupament a la versi corporativa de la seva distribuci i va delegar la versi com a Fedora Core, un projecte lliure independent de Red Hat.

 Vegeu tamb .
 Fedora, la distribuci ms nova de Redhat;

 Enllaos Externs .
 Web oficial de RedHat;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21361" title="Josep Puig i Cadafalch" nonfiltered="4156" processed="4128" dbindex="9194">

Josep Puig i Cadafalch (Matar (Maresme), 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i poltic catal. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925) 

Entre les seves obres ms conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romnic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empries a partir del 1908.

 Biografia .
Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). All va comenar a formar part del grup la Renaixena, treballant a Matar, la seva ciutat natal. Es doctor en Cincies Fsiques i Matemtiques el 1889, i el 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona.

Es va casar en 1910 amb ngels Maci i Monserd, filla de l'escriptora feminista Dolors Monserd de Maci.

Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956). 

Activitat docent.
Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901-1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne a Joaquim Raspall. Tamb va impartir classes a l'universitat de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a lInstitut d'Art et Archologie de Pars (1930). 

Present comunicacions al Congrs Arqueolgic de Frana a Carcassona-Perpiny (1906), als internacionals d'histria de l'art de Pars (1921) i Roma (1922) i als d'estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). 

Va ser nomenat Doctor honoris causa per les universitats de Friburg (1923), Pars (1930) i Tolosa (1949).

 Trajectria poltica .
Particip en la I Assemblea de la Uni Catalanista de Manresa (1892), pertangu a la Lliga de Catalunya i collabor a "La Renaixena" i al setmanari "La Veu de Catalunya", i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribu, els primers anys, amb articles molt contundents. Cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fou membre del seu Comit d'Acci Poltica.

En 1905 publica un article a la Veu de Catalunya que sota el ttol "A votar! Per l'Exposici Universal", no noms demanava el vot per al seu partit, sin que proposava la realitzaci d'una exposici com la de Barcelona de 1888. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantaci de l'electricitat, es va materialitzar en l'Exposici Internacional de 1929 a Barcelona.

s elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906). Posteriorment s elegit diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i al 1913 diputat provincial al Congrs de Diputats. 

El 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substituci del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l'explotaci agrria a Catalunya. Va ocupar el crrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgu la Mancomunitat (20 de mar de 1925) i intent desfer-ne l'obra poltica i cultural.

Puig i Cadafalch conscient de les possibles represlies poltiques de la dictadura, va amagar tot el seu arxiu personal amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte en una doble paret a casa seva. En 2003, 80 anys ms tard, varen ser descoberts per la famlia i, desprs d'una llarga negociaci, venuts a la Generalitat de Catalunya.

Va estar exilliat a Frana entre 1936 i 1942, i al seu retorn no va poder exercir d'arquitecte.

 Activitat com arquitecte .


Urbanista.
Entre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Matar, desenvolupant la xarxa de clavegueram, la restauraci de la creu de terme i treballant en l'edifici del Rengle (el mercat cobert).

A Barcelona, com a urbanista dirigeix la segona fase de les obres d'apertura de la Via Laietana entre la plaa de l'ngel i el carrer de Sant Pere Ms Baix, al sector de la capella de Santa gata (1914) i l'agenament de la Plaa de Catalunya (1923), que dugu a terme l'ajuntament de l'poca de Primo de Rivera amb alteracions importants. 

Restaur les esglsies de Sant Mart Sarroca (1906) i de Sant Joan de les Abadesses.

Deixeble de Domnech i Montaner, va viure el final del modernisme i el principi del Noucentisme. T diverses etapes diferenciades:

Modernisme.
La primera etapa com arquitecte propi, l'poca rosa (Modernisme) agafa com a smbol la casa pairal aristocrtica catalana i busca la seva inspiraci amb models nrdics. Treballa a Matar i Argentona, la vila on estiuejava. 

L'obra vista combinada amb rajola i forja defineixen el seu estil arquitectnic. 

En aquesta etapa destaquen la Casa Mart (1896), la casa Amatller (1898-1900) la Casa de les Punxes (1905)).

Tamb destaca en aquesta poca l'arquitectura industrial: primera fbrica Casaramona (Barcelona), granja Terrades (Seva) o la fbrica Carbonell Sussagna (Canet de Mar).

Racionalisme.
La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'poca blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova lit burgesa, prctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Pere Company.

Neoclassicisme.
La tercera etapa s l'poca groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el perode de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, on va ser el primer arquitecte. Aquesta poca est caracteritzada pel monumentalisme i el neoclssic, el color groc de les faanes i la imitaci de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valenci i andals. Va projectar la Casa Pich i Pon inspirant-se en l'arquitecte americ Louis Sullivan.

Historiador.
Va ser membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presidncia que va ocupar fins a la seva mort el 1956.

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art romnic, publicant:
L'arquitectura romnica a Catalunya (1909-18), junt amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals que els proporcion un gran prestigi internacional. ;
La geografia i els orgens del primer art romnic (1930);
L'arquitectura romana a Catalunya (1934);
L'architecture gothique civil en Catalogne (1935) ;
L'escultura romnica a Catalunya (1949-52);

Imatges obres desaparegudes



 Principals obres .
 Andorra.

 Argentona.


 Barcelona.


 Canet de Mar.


 Esplugues de Llobregat.

 la Garriga.


 Lloret de Mar.


 Massanes.


 Matar.


 Monistrol de Montserrat.


 el Prat de Llobregat.

 Sant Fruits de Bages.


 Sant Sadurn d'Anoia.

 Seva.

 Viladrau.

 Viladecans.


Referncies externes.


 Bibliografia .
Histria de Montserrat. Anselm M. Albareda. ISBN 84-7202-004-5;
El Quadrat d'Or. Ajt. de Barcelona. ISBN 84-7609-372-1;

 Enllaos externs .

Cronologia;
Catleg del Patrimoni arquitectnic de Barcelona;
Arxiu histric del Collegi d'Arquitectes de Catalunya;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21365" title="Llista de bisbes d'Empries" nonfiltered="4157" processed="4129" dbindex="9195">
Llista cronolgica dels bisbes d'Empries:

 a. 516-517 o 527 : Pau;
 527 (a. 540) - d. 546 : Caronci;
 589 : Fructus;
 a. 592 - d. 598 : Gai;
 614 : bisbe esmentat sense indicar-ne el nom;
 633 : Siduld;
 a. 648 - d. 653 : Donumdei;
 a. 683 - d. 693 : Gaudili;

Abreviacions:
a.: abans de;
d.: desprs de;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21366" title="Gangnihessou" nonfiltered="4158" processed="4130" dbindex="9196">
Gangnihessou era el primer dels reis tradicionals del "dotze reis de Dahomei". Gangnihessou hi hauria regnat l'any 1620 des de Tado en el riu Moro, un lloc que ara se situa a Togo, fins Allada, i all es va convertir en el rei de la Gran Ardra. Els seus smbols eren un ocell gangnihessou mascul (l'ocell era un rebus (jeroglfic herldic) a favor del seu nom), un tambor, i llances de caa. Histricament no est completament clar si ell regn efectivament amb el ttol de rei. Podria ser simplement que hagus estat un cap influent que presidia els assumptes del regne grcies al ress que trobaven els seus consells per al seu germ ms jove, Dakodonou, que al contrari, es va considerar clarament al seu temps com un rei.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21367" title="KDE" nonfiltered="4159" processed="4131" dbindex="9197">

El KDE (K Desktop Environment) s un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjanant les llibreries Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estndard desenvolupar les tasques diries en un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funci que desenvolupen.

Funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. Tamb s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment una gran part de les llibreries de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows degut al projecte KDElibs/win32. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'est discutint.

Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja s'usava per l'acrnim de Common Desktop Environment), per va ser canviat per significar simplement una "K".

La mascota del projecte s un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple quan l'usuari surt de la sessi.

Una de les principals caracterstiques d'aquest escriptori s la gran integraci entre totes les aplicacions del mateix. El KDE est tradut a ms de 70 llenges entre les quals hi ha el catal.

Aquest s l'escriptori per defecte de distribucions com Mandriva o SuSE.

 Histria .
KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tbingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, explicats a aquesta entrada de un grup de notcies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formaci de no noms un conjunt d'aplicacions, sin preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. Tamb volia crear un entorn fcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot aix li va despertar molt d'inters, i el projecte KDE va nixer.

Matthias va triar usar les llibreries Qt pel seu projecte. Altres programadors van comenar a desenvolupar aplicacions mitjanant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les llibreries Qt no usaven una llicncia lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar llibreries privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaament lliure de les llibreries Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les llibreries Qt es van alliberar sota llicncia QPL per el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les llibreries GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versi de les seves llibreries per Unix amb llicncia GPL, en adici a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Amb el llanament de les Qt 4.0, disponibles per les plataformes Unix, Mac i Windows s'informa que el prxim llanament important de KDE hi haur suport natiu per aquestes plataformes.

Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i aix hi ha una intensa competici amistosa entre ells dos.

 Organitzaci del projecte KDE .
Com molts altres projectes lliures, KDE est sent desenvolupat per voluntaris, tot i aix diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Per en aquest gran projecte no noms hi ha programadors, sin que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent ms. Per tant, l'organitzaci es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en varies llistes de correu.

Les decisions importants, com les dates de llanament o la inclusi de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista es anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjanant votacions, sin discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona b, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) sn estranyes.

Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del mn el projecte t una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tbingen i Kaiserslautern, una organitzaci alemanya t els drets de la marca "KDE", les conferncies de KDE se solen realitzar a Alemanya.

 Llanaments majors .

Hi han hagut 12 llanaments majors: 1.0, 1.1, 2.0, 2.1, 2.2, 3.0, 3.1, 3.2, 3.3, 3.4, 3.5 i 4.0.

Un llanament major de KDE t dos nmeros de versi, per exemple KDE 1.1.

Tots els llanaments de KDE en una mateixa versi major (KDE 1, KDE 2 i KDE 3) sn binaris i tenen compatibilitat de codi.

Aix significa que tots els programes programats pel KDE 3.0.x funcionaran amb tots els llanaments de KDE.

Noms una versi major de KDE incorporar noves caracterstiques.

Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi sn quan no s una versi major; aix mant una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren fora menors, significant aix que les aplicacions podien ser fcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llanaments majors de KDE segueixen el cicle de llanament de les Qt.

Tan aviat com un llanament major est llest i anunciat el treball pel prxim llanament major comena. Un llanament major necessita diversos mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant aix que aquests pegats s'incorporen a l'ltim llanament estable.

L'actual llanament major s el 4.0, el qual va arribar l'11 de gener del 2008, est basat amb Qt 4.x i t canvis significatius a l'escriptori.

 Llanaments menors .
Un llanament menor de KDE t tres nmeros de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren en arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves caracterstiques en els llanaments menors.

Els llanaments menors es es llancen cada poc temps.

Un llanament menor es basa amb la branca Subversion de l'ltim llanament i no afecta a la branca principal.

           noves caracterstiques 
           correcci d'errades
 KDE 3.2 llanant  ----------------------------  KDE 3.3 (tamb anomenat branca principal)
 (nou desenvolupament
 iniciat)      noms correcci d'errades
           ----------------------------  Branca KDE 3.2 (esdev un llanament menor)


El poc usual nom "3.0.5a" es va usar per un problema amb els nmeros de versi. El treball amb KDE 3.1 havia comenant i el coordinador de llanaments havia usat nmeros de versi com 3.0.5 i 3.0.6 internament en el repositori CVS per marcar l'estat del codi pel vinent 3.1. Desprs del 3.0.3, un nmero important d'inesperades correccions d'errades es va fer necessari, entrant aix en conflicte, perqu el 3.0.6 ja s'usava. Els actuals cicles de llanament fiquen noms com 3.1.95 a les versions d'abans del llanament per evitar conflictes.

Mentre el desenvolupament de KDE 2.x es va aturar, importants correccions d'errades de seguretat es van importar al KDE 2.0, ja que molta gent encara l'usava.

 Arquitectura .

 aRts - servidor de so;
 DCOP, actualment D-BUS - sistema de comunicaci entre processos;
 KHTML - Motor de representaci d'HTML;
 KIO - extensions per fer l'accs de xarxa transparent;
 Kiosk - per desactivar caracterstiques dins de KDE per crear un entorn ms controlat;
 KPart - s'usa per integrar diversos components dins de l'escriptori;
 Kwin - entorn de finestres;
 KConfigXT - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuraci, incloent classes per unir el resultat del codi amb els dilegs de configuraci;
 Qt - llibreries grfiques multiplataforma;
 XMLGUI -permet definir elements de la interfcie grfica com mens i barres d'eines mitjanant fitxers XML;

 Empaquetament .

Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en diverses categories de paquets per simplificar la installaci. Aquest s un esquema de referncia; els empaquetadors sn lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.

aRts - Servidor de so de KDE;
kdelibs - Llibreries bsiques de l'escriptori;
kdebase - Aquest paquet porta l'escriptori bsic KDE;
kdeaccessibility - programari per permetre l'accessibilitat;
kdeaddons - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE;
kdeadmin - Eines d'administraci, integrades per administrar sistemes UNX.
kdeartwork - Treball de disseny addicional (estil de mens, salvapantalles, fons de pantalla...);
kdeedu - Conjunt d'aplicacions educatives;
kdegames - Conjunt de jocs;
kdegraphics - Aplicacions relacionades amb les imatges. Cont visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogrfic, modeladors, etc.
kde-i18n - Internacionalitzaci per KDE;
kdemultimedia - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimdia com ara reproductors de udio/vdeo, control de so i extractors d'udio;
kdenetwork - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Cont clients de IM, clients de IRC, gestors de descrregues, etc.
kdepim - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Cont una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
kdesdk - Eines per programadors;
kdetoys - Conjunt de mascotes per l'escriptori;
kdeutils - Utilitats de sistema. Cont un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
kdewebdev - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcci d'una web;
koffice - Paquet d'ofimtica;

Tamb hi ha un mdul de subversion anomenat KDE Extragear (utilitats, Internet, multimdia... aplicacions), el qual s usat per aplicacions que sn part del projecte KDE per no depenen del cicle de llanaments; K3b, AmaroK i molts altres programes sn part d'aquest mdul. Podeu veure ms informaci a el web d'Extragear.

 Llista d'aplicacions de KDE .


 Collaboradors principals .

 Programadors .
Matthias Ettrich;
Waldo Bastian;
Dirk Mueller;
Lars Knoll;
George Staikos;
David Faure;
Duncan Mac-Vicar Prett;
Mosfet;
Eva Brucherseifer;
Aaron Seigo;

 Artistes .
Everaldo;

 Dates de llanament .
14 d'octubre 1996: Matthias Ettrich anuncia el projecte ;
12 de juliol 1998: KDE 1.0 ;
6 de febrer 1999: KDE 1.1 ;
3 de mar  1999: KDE 1.1.1;
13 de setembre 1999: KDE 1.1.2 ;
15 de desembre 1999: KDE 1.89 tamb conegut com a Krash (llanament inestable per desenvolupadors);
23 d'octubre 2000: KDE 2.0 ;
5 de desembre 2000: KDE 2.0.1 ;
26 de febrer 2001: KDE 2.1 ;
27 de mar 2001: KDE 2.1.1 ;
30 d'abril 2001: KDE 2.1.2 ;
15 d'agost 2001: KDE 2.2 ;
19 de setembre 2001: KDE 2.2.1 ;
21 de novembre 2001: KDE 2.2.2 ;
3 d'abril 2002: KDE 3.0 ;
22 de mar 2002: KDE 3.0.1 ;
2 de juliol 2002: KDE 3.0.2 ;
19 d'agost 2002: KDE 3.0.3 ;
9 d'octubre 2002: KDE 3.0.4 ;
18 de novembre 2002: KDE 3.0.5 ;
21 de desembre 2002: KDE 3.0.5a ;
28 de gener 2003: KDE 3.1 ;
20 de mar 2003: KDE 3.1.1 ;
9 d'abril 2003: KDE 3.1.1a ;
19 de mar 2003: KDE 3.1.2 ;
29 de juliol 2003: KDE 3.1.3 ;
16 de setembre 2003: KDE 3.1.4 ;
14 de gener 2004: KDE 3.1.5 ;
3 de febrer 2004: KDE 3.2 ;
9 de mar 2004: KDE 3.2.1 ;
19 d'abril 2004: KDE 3.2.2 ;
9 de juny 2004: KDE 3.2.3 ;
19 d'agost 2004: KDE 3.3 ;
12 d'octubre 2004: KDE 3.3.1 ;
8 de desembre 2004: KDE 3.3.2 ;
16 de mar 2005: KDE 3.4 ;
31 de maig 2005: KDE 3.4.1 ;
27 de juliol 2005: KDE 3.4.2 ;
13 d'octubre 2005: KDE 3.4.3 ;
29 de novembre 2005: KDE 3.5 ;
31 de gener 2006: KDE 3.5.1 ;
28 de mar 2006: KDE 3.5.2 ;
31 de maig 2006: KDE 3.5.3 ;
2 d'agost 2006: KDE 3.5.4;
11 d'octubre 2006: KDE 3.5.5 ;
25 de gener 2007: KDE 3.5.6;
22 de maig 2007: KDE 3.5.7;
16 d'octubre 2007: KDE 3.5.8;
11 de gener 2008: KDE 4.0 ;

Convenci de noms.
La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritriament la primera lletra i amb majscules, tot i que hi han varies excepcions com kynaptic, on la seva K no s majscula o Gwenview, el qual no t cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perqu el lletreig d'una paraula comena amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A ms, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d's com, com per exemple KOffice. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicaci existeixen en alemany, com per exemple Konsole.

 Problemes amb llicncies .
Actualment les llibreries Qt estan disponibles sota llicncia GNU GPL i llicncia QPL (una llicncia que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjanant les Qt. Considerant les actuals llicncies, els programes que usen les Qt s'han de llanar amb una llicncia lliure (GPL o una altra llicncia permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Desprs de qu Trolltech llancs les Qt amb llicncia GPL, les discussions sobre llicncies amb la Free Software Foundation es van acabar.

Alguns programadors diuen que pagar per una llicncia treu molt incentiu econmic per escriure codi privatiu mitjanant les Qt. Tot i aix no s necessari usar les Qt o les llibreries KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altre eina i segueix els estndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicncia GPL), tot i aix no quedar tan b com si uss les Qt. Addicionalment, els esforos d'integraci es discuteixen a l'iniciativa Portland Free Desktop , i est planejat pel KDE 4.

Alguns altres escriptoris lliure, com GNOME, Xfce, EDE...) usen les seves llibreries de llicncia LGPL. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les llibreries llicenciades amb LGPL per amb algunes restriccions: la Secci 6 de LGPL v2.1 prohibeix unir el programari amb una llicncia que restringeix l's de l'enginyeria inversa i la modificaci del treball per part de l'usuari. La llicncia comercial Qt (de pagament) no porta cap restricci. Des del Desembre del 2005 una llicncia de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, desprs d'aquest temps la llicncia s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicncia comercial.

 Usabilitat .

KDE pretn crear aplicacions fcils d'usar sense sacrificar caracterstiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforos amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fcil d'usar, rpid d'aprendre, ms consistent i bviament ms cmode per l'audincia"  Per millorar la interfcie d'usuari, s'ha redut la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet ms s el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts ms importants de la srie KDE 4 s el d'identificar les rees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfcie d'usuari.

La interfcie de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i aix un estudi de usabilitat  demostra que els usuaris es van familiaritzar molt rpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant rpid com amb Windows XP.

KDE tamb pretn fer les tasques difcils fcils, com per exemple afegir impressores, usar caracterstiques de les Wireless o installar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.

 Vegeu tamb .
aKademy: La trobada mundial d'entusiastes de KDE;
Llista d'aplicacions del KDE;
KBattleship;

Referncies.


 Enllaos externs .

Web del projecte de traducci del KDE al catal;
Web Oficial del projecte KDE  ;
Web sobre l'Actualitat al voltant de KDE  ;
KDE Look, decoracions no oficials per KDE  ;
KDE Apps, aplicacions no oficials per KDE  ;
KDE Files, documents no oficials per KDE  ;
KDE Artists, lloc web pels artistes de KDE  ;
Lloc web per desenvolupadors  ;
Wiki de KDE  ;
Frums de KDE  ;
Planet de KDE  ;
Spread KDE, lloc destinat a la difusi de KDE  ;
Internacionalitzaci de KDE  ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21368" title="Qt" nonfiltered="4160" processed="4132" dbindex="9198">

Qt (pronunciat "cute") sn unes biblioteques fetes amb C++ destinades a la creaci d'aplicacions grfiques.

Les Qt sn especialment usades per KDE, Qtopia i OPIE i usen una versi estesa del llenguatge de programaci C++, per els bindings existeixen per Python, Ruby, C, Perl i Pascal.

Funcionen en la majoria de plataformes i tenen un important esfor d'internacionalitzaci. Les caracterstiques que no fan us de la interfcie grfica sn l'accs a bases de dades SQL, gesti de fils, una API unificada i un analitzador d'XML.

 Varietat . 
Les Qt sn llenades per Trolltech per les segents plataformes:

 Qt/X11   Qt per l'X Window System.
 Qt/Mac   Qt per Apple Mac OS X.
 Qt/Windows   Qt per Microsoft Windows.
 Qt/Embedded   Qt per plataformes embedides PDA, Smartphone, ...);
 Qt/Jambi   Qt per la plataforma de desenvolupament de Java.

Hi ha quatre edicions de Qt disponibles per cada una d'aquestes versions:
 Qt Console   edici per desenvolupar sense interfcie grfica.
 Qt Desktop Light   capacitat de gesti de mtodes d'entrada, suport per base de dades i de xarxa.
 Qt Desktop    edici completa.
 Qt Open Source Edition   edici completa, pel desenvolupament de programari lliure.

Les tres primeres versions sn llanades amb una llicncia comercial privativa; mentre que l'ltima edici est sota llicncia GPL i addicionalment sota llicncia QPL per la versi de Qt/X11.

En el cas de la plataforma X11, la QPL permet a l'aplicaci final ser llicenciada sota varies llicncies lliures, per exemple la LGPL o la llicncia Artstica. Per les plataformes Windows o Mac OS X, la GPL s l'nica llicncia lliure disponible, per tant les aplicacions s'han de llanar sota GPL.

Totes les edicions suporten mltiples compiladors, incloent el compilador GCC+ per C++. El suport oficial per la suit de Visual Studio est restringit a la versi comercial de Qt/Windows. 

El projecte Q../Free ha llenat diversos pegats  els quals afegeixen suport pel Microsoft Visual Studio i el Borland C++ Builder per la versi lliure de Qt/Windows.

 Actualment .

Trolltech va llenar Qt 4 el 28 de juny del 2005 i va introduir cinc noves tecnologies al framework:

 Tulip Un conjunt de classes de plantilles contenidor.
 Interview Un arquitectura model/vista per la vista d'articles.
 Arthur Un framework de pintat 2d.
 Scribe Un renderitzador de text unicode amb una API pblica per tal de fer operacions a baix nivell.
 MainWindow Una finestra, barra, men i arquitectures ms modernes.

Les llibreries Qt versi 4 tenen dues llicncies, una sota GPL i una de Comercial dirigida a aquelles empreses que vulguin desenvolupar programari privatiu. Les dues versions inclouen suport per Windows mentre que versions anteriors noms ho permetien en la versi Comercial.

Les llibreries Qt versi 4.1 es van llenar el 19 de desembre de 2005 introduint el suport de SVN, un backend pel sistema d'impressi amb Qt i moltes altres novetats.

Les llibreries Qt versi 4.2, publicades al 4 d'octubre de 2006, introdueixen suport natiu de CSS pel disseny de components grfics, aix com un objecte QGraphicsView que permet el renderitzat de milers d'objectes 2D en la pantalla, per tal de reemplaar la classe QCanvas de les Qt 3.x.

Les llibreries Qt versi 4.3, publicades al 30 de maig de 2007, milloraven el suport per Windows Vista, l'enginy OpenGL, la generacio de fitxers SVG, afegia la classe QtScript que era un enginy d'scripting ECMAScript basat en QSA.

Les llibreries Qt versi 4.4, publicades al 6 de maig del 2008 introduen suport multimdia a travs de Phonon, un millor suport del llenguatge descriptiu XML, una capa de concurrncia que facilita el desenvolupament d'aplicacions multifil, una capa IPC centrada en la memria compartida i integraci amb el motor de navegaci Webkit.

Qt 4.4, released on May 6, 2008. Features included are improved multimedia support using Phonon, enhanced XML support, a concurrency framework to ease the development of multi-threaded applications, an IPC framework with a focus on shared memory, and WebKit integration.

 Enllaos d'inters .
 Lloc web de Qt;
 Qtopia.net Lloc web de la comunitat de Qtopia;
 Lloc web de la comunitat de Qt;
 La Guerra entre GPL i Qt (19.2.3) (mirant la llicncia de Qt abans de la versi lliure 2.2);
 Com funciona la llicncia privativa de Qt;
 El tutorial de Qt independent;
 Una introducci a al disseny de plantilles amb C++ i Qt4.
 Usant ODBC a Qt;
 #qt canal d'irc.freenode.net;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21374" title="Bisbat d'Empries" nonfiltered="4161" processed="4133" dbindex="9199">
El Bisbat d'Empries fou un bisbat que s'extenia per la zona de l'actual Empord. La poblaci era de religi cristiana cap el segle V. A comenaments del segle VI apareixen els primers bisbes i continuen fins l'ocupaci sarrana en qu el territori del bisbat passa a dependre del bisbat de Girona.

Vegeu tamb.
 Llista de bisbes d'Empries;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21376" title="Empries" nonfiltered="4162" processed="4134" dbindex="9200">


Empries (             o             (to Emporon, ti Emporai: el  o al  comer) en grec antic, o Emporiae en llat) fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Mart d'Empries, que en conserva el nom.

Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundaci grega, situada en una pennsula (avui Sant Mart d'Empries) anomenada pels arquelegs Palepolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Nepolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Nepolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indik i que no ha estat localitzat fins avui.

La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Nepolis hi ha la plaa o gora. Noms se'n conserva una porta d'accs, entre dues torres. Els carrers eren irregulars. Al costat de la plaa hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi).

La ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formig de cal encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaa frum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys pblics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimns o palestra. Davant la porta de la Nepolis s'hi bast un barri d'artesans metallrgics.

Es coneixen diverses necrpolis al voltant de la ciutat.

 Histria .
Des del segle IX aC, al Bronze Final, els pobladors indgenes d'aquesta costa de l'Empord vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la pennsula on avui hi ha Sant Mart d'Empries.

Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs.

Cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea van fundar Empries sobre el tur de Sant Mart  (Palepolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Nepolis). Depenien inicialment de Masslia (Marsella), per cap al 500 aC ja se n'havien independitzat.

La ciutat es desenvolup grcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrnia. La seva influncia sobre els indgenes don lloc al naixement de la cultura ibrica.

L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Pnica hi desembarc un exrcit rom comandat per Gneu Corneli Escipi, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exrcit cartagins d'Annbal. Amb aquest fet s'inici la conquesta romana de la Pennsula Ibrica. 

El 195 aC, Marc Porci Cat hi va installar un campament i en va fer el seu centre per a la lluita contra la resistncia ibrica a l'ocupaci. El campament fou transformat en una ciutat romana a les primeries del segle I aC. A l'poca de l'emperador August les ciutats grega i romana es van unir fsicament sota el nom plural de Municipium Emporiae. A mesura que anaven prenent importncia altres ciutats romanes, com Barcino, Gerunda o Tarraco, Empries n'anava perdent.

A la segona meitat del segle III sembla que tant la Nepolis com la ciutat romana ja estaven abandonades. La poblaci es concentr a Sant Mart d'Empries, que fou seu episcopal durant l'poca visigtica. La Nepolis va ser utilitzada com a cementiri i s'hi va construir una baslica paleocristiana.

Desprs de les conquestes rab i carolngia (segle VIII), fou capital del Comtat d'Empries fins al segle XI, quan el comte trasllad la capital a Castell. Des de llavors Empries fou un petit nucli de pescadors, que al segle XVI fundaren la vila de l'Escala.

El 1908 hi van comenar les excavacions, dirigides per Josep Puig i Cadafalch, que continuaren al llarg del segle XX i fins al present. Es considera que se n'ha excavat menys d'un 25%.

L'any 1909 s'hi va trobar l'esttua de l'Asclepi d'Empries, la figura grega de gran format ms occidental. S'hi han fet tota mena de troballes, algunes de les quals d'objectes de gran qualitat artstica, com ara una Venus, un cap d'Afrodita o d'Apollo, un de Zeus, nombrosos mosaics entre els quals en destaquen el d'Ifignia i els dels Peixos, etc...

Una selecci de les troballes es pot contemplar al Museu monogrfic de les runes i a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Actualment, les runes sn propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueolgic, que s una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

 Monedes .
Empries fou el primer lloc de Catalunya on es va batre moneda. Les monedes o dracmes d'Empries que s'han trobat van del segle V fins al III aC. Basats en aquestes, els ibers tamb van crear monedes d'imitaci, i s'introdu aix l'economia monetria al nostre pas.

 Emplaament geogrfic .

Empries est situada al sud del golf de Roses. S'estn des de l'antiga gola del Fluvi fins a Torroella de Montgr (Baix Empord).


Vincles  externs.
Empries a la pgina oficial del Museu d'Arqueologia de Catalunya.;
Pgina turstica sobre les excavacions.
Fitxa turstica del parc arqueolgic. ;
Lloc on es mostra l'evoluci de la ciutat.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21377" title="SUSE" nonfiltered="4163" processed="4135" dbindex="9201">


SUSE Linux va comenar sent una distribuci comercial d'una empresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser fundada l'any 1992. A l'any 2001, per, SUSE Linux va entrar en crisi i va ser comprada per Novell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i ha aconseguit fer-la altre cop rendible. 

Histria.
Originalment, la distribuci S.u.S.E fou una traducci de Linux Slackware.

S.u.S.E fou fundada al 1992 com a un grup de consulta per al sistema UNIX, al mateix temps que realitzava programari per a SLS i Slackware i imprimia manuals quant a UNIX/Linux. La seva primera versi de SLS/Slackware en format CD fou al 1994 sota el nom de SuSE Linux 1.0. Ms endavant, al 1996,  s'integr amb la distribuci Jurix de Florian La Roche, per a crear una distribuci prpia, i va rebre el nom de S.u.S.E Linux 4.2. Al pas del temps, va anant incorporant altres aspectes d'altres distribucions com els RPMs i "/etc/sysconfig" de Red Hat Linux.

El nom de "S.u.S.E", abreviat a  "SuSE" al 1998, fou un acrnim de la frase en alemany "Software- und System-Entwicklung" ("desenvolupament de Programari i Sistema").

El nom de la companyia fou canviada per "SUSE Linux" abans de la compra de Novell i el nom de "SUSE" no va ser mai ms utilitzat oficialment. Existeixen rumors sense verificaci oficial de qu aquest nom prov del pioner informtic alemany Konrad Zuse.

El 4 de novembre de 2003 Novell va comunicar el seu desig d'adquirir SUSE Linux (Shankland, 2003). L'aquisici fou ferma en gener de 2004 (Kennedy, 2003), al mateix temps que J. Philips (Estratega de la tecnologia corporativa de Novell per a la regi del Pacfic Asitic)  va assenyalar que Novell no alteraria "al menys, a mig termini" el projecte  pel qual SuSE continuaria desenvolupant-se.
Al 2004, en el encontre anual del BrainShare de Novell, tots els ordinadors del certamen van iniciar SuSE Linux per primera vegada, per una de les notcies ms importants fou el comunicat en el que Novell llanava sota Llicncia GPL el programa d'administraci SuSE, Yast2 que des d'un principi havia estat com a marca registrada.

El 4 d'agost de 2005, el portaveu oficial i director de relacions pbliques Bruce Lowry va anunciar que el desenvolupament de la srie  SuSE Professional seria ms oberta i mitjanant el projecte comunitari openSuSE, intentaria aconseguir un major nombre d'usuaris i desenvolupadors. Aquest fet tenia com objectiu, no noms deixar el codi font obert, que ja ho era per definici, sin tamb la d'obrir el procs de desenvolupament, que permetria als desenvolupadors i usuaris provar el producte i ajudar a desenvolupar-lo. 
Anteriorment tot el desenvolupament es feia noms dins de l'empresa SuSE, i la versi 10.0 va ser la primera que tingu una versi beta de prova. Com a conseqncia del canvi, l'acces al servidor YaST Online Update seria lliure per als usuaris de SuSE Linux.

Aquest canvi de filosofia port a la publicaci de SuSE Linux 10.0 el 6 d'octubre de 2005 en les versions "OSS" (Noms Codi Obert), "eval" (que cont aplicacions de codi lliure i privatiu i s actualment la versi ms completa) 

L'11 de maig de 2006, Novell va traure la versi final de SuSE Linux amb la versi 10.1, en el que destacava la incrustaci del programa Apparmor dedicat a donar solucions de seguretat a les aplicacions linux, per tal de protegir els sistemes basats en codi obert de les aplicacions malicioses, virus  i atacs interns i externs.

El 10 d'agost de 2006, Novell public a la seva web la decisi de tornar a canviar el nom del seu sistema operatiu SUSE Linux, pel del seu projecte openSUSE, declarant aquest fet, com a mesura per prevenir les confusions entre SUSE Linux i SUSE Linux Enterprise.

Segons John Dragoon, cap de l'rea de mrqueting, aquest canvi de nom permetria diferenciar amb claredat els productes de Novell, amb els del projecte openSUSE.

Al setembre de 2006, SUSE Linux decideix deixar de donar suport al sistema de fitxers ReiserFS, retirant-lo de les opcions per defecte del seu sistema.

Segons Jeff Mahoney, els problemes d'escalabilitat, i la impossibilitat de transformar les particions de la versi 3 a la 4 sense formatar, van obligar-los a prendre aquestes mesures. No obstant aix, ReiserFS continuaria estant incls, encara que de manera opcional.

El 2 de novembre de 2006, Novell i Microsoft signen un acord en el que Microsoft es comprometia a oferir suport de vendes a la distribuci SUSE, a canvi de qu tots dos desenvoluparen tecnologies que permetiren als usuaris executar els dos sistemes operatius de la manera ms simple posible, entre d'altres.

Aquest pacte provoc un gran malestar entre els usuaris de SUSE i de tota la comunitat del Programari Lliure que veien aquest fet com una tctica de Microsoft per a cobrir-se les espatlles, sobre possibles demandes mtues sobre patents.

El 7 de desembre de 2006, la comunitat openSUSE trau a la llum la versi 10.2 del seu sistema operatiu, del que destacaven noves funcionalitats prpies com el men kickoff, que s'impos al tradicional men del KDE 3.

Caracterstiques.


SuSE inclou un programa d'installaci i administraci anomenat YaST2 que facilita la partici del disc dur, la configuraci del sistema, la gesti de paquets RPM, les actualitzacions en lnia, la xarxa, la configuraci del tallafocs, l'administraci d'usuaris, etc, dins d'una interfcie integrada.

SuSE permet canviar la grandria de les particions NTFS que utilitzen els sistemes operatius Windows 2000 o XP. SuSE permet detectar i installar els controladors dels winmodems ms comuns en dispositius d'escriptori (OEM) i porttils (aquests mdems, estan dissenyats per a utilitzar programari especfic de Windows per treballar).

Alguns entorns d'escriptori com sn KDE i GNOME i gestors de finestres com Window Maker i Blackbox han estat inclosos, i grcies a l'installador YaST2 l'usuari pot elegir entre GNOME, KDE, sistema grfic mnim (fvwm) o sense entorn grfic (mode text). SuSE a ms a ms, inclou programari multimdia com K3B (Gravador de CD / DVD), amaroK (reproductor d'udio) i Kaffeine (Reproductor de Vdeo), entre molts altres.

SuSE tamb inclou la suite ofimtica OpenOffice.org i programari per a llegir i/o escriure altres documents tan comuns com el PDF.

 Informaci Tcnica .



 Geeko, el logotip de SUSE .

Des dels inicis de la companyia SUSE, el camale fou la mascota i el logotip oficial de la companyia. Segons paraules del propi Gerhard Burtscher, oficial executiu en cap, "Un camale s un animal que s'adapta al seu entorn, el mateix que Linux  
La vista del camale s perspica i constantment enfocada   igualment, la nostra visi est dirigida cap el Codi Obert! - ".

No obstant aix, aquesta mascota, no va rebre cap nom fins al febrer del 2000 quan SUSE Linux va presentar un concurs a l'exposici LinuxWorld de Nova York, per tal de decidir el nom de la seva mascota. Aix mateix, el concurs tamb es don a conixer arreu del mn grcies a Internet.

Finalment, Geeko fou elegit per ms de 2000 votacions i va ser presentat oficialment en el CeBIT 2000 a Hannover (Alemanya).

El nom Geeko t com origen la paraula Geek dins del terme informtic. El seu equivalent en catal seria guru de la informtica, o simplement friqui.

Actualment, Geeko est present en tot tipus d'objectes publicitaris, i com a curiositat la repblica Txeca va adoptar un exemplar viu de Geeko, un camale que viu al zoolgic de Praga.

Versions.

La ltima versi publicada ha estat SuSE Linux 10.2, inicialment, coexistien tres edicions:

L'edici de descrrega (Download) que cont cinc CDs  de contingut OSS i un complementari (addon) amb programari privatiu.

L'edici de Venda (Retail) que cont el mateix programari que l'edici de descrrega, per s'inclou material i serveis afegits com manuals fsics, i ajuda a la installaci. 

Finalment, l'edici Live s un DVD que permet executar el sistema operatiu sense necessitat d'installar-ho a l'ordinador.

Al principi de la publicaci de SuSE Linux 10.1, existien dues versions, una amb el programari de codi complement obert (OSS) i un altre amb el programari OSS ms el programari propietari. Finalment aquesta ltima versi desaparegu donant pas a un CD complementari anomenat Addon que cont noms el programari propietari.

A ms de la versi 10.2, tamb existeixen les versions SuSE Linux Enterprise Server (SLES) i SuSE Linux Enterprise Desktop (SLED), totes dues marques de Novell amb l'objectiu de donar solucions a entorns corporatius. Aquests productes inclouen alguns programaris propietaris, i proporciona suport tcnic.

Distribuci.

En un passat, SuSE, primer treia les versions Personal i Professional en caixes que incloen una gran documentaci impresa, i un poc de temps desprs les publicava al seus servidor FTP. Sota l'administraci de Novell i amb l'arribada d'openSuSE aquesta forma ha estat revertida, publicant primer a Internet i desprs ficant-los a la venda. Per altra banda, Novell finalment deix apartat la versi Personal, i s dedic unicament a la versi Professional, a la que li canvi el nom per "SUSE Linux" nicament i reemplaant aquesta  a la versi Personal.

Finalment, SuSE Linux suporta les arquitectures x86, x86-64, PPC, IA64.

Actualment el Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, est treballant amb una distribuci GNU/Linux basada en SUSE Linux Enterprise Desktop amb el nom Linkat (web del projecte)

Vegeu tamb....
YaST;

Referncies.
 Canvi de nom a openSUSE ;
 SUSE Linux abandona ReiserFS ;
 Acord Novell - Microsoft;
 L'acord entre Microsoft i Novell sobre Suse ;
 Reaccions sobre l'acord Novell-Microsoft ;
 Carta de Novell quant a l'acord Microsoft - Novell ;
 Informaci Tcnica ;

Enllaos d'inters.
Web Oficial de Novell;
Web Oficial de SUSE;
Web Oficial d'openSUSE;
Frums d'usuaris de SuSE Linux;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21378" title="Comtat d'Empries" nonfiltered="4164" processed="4136" dbindex="9202">

El Comtat d'Empries era un comtat que s'extenia pel que avui s l'Empord. 

Vegeu la llista de comtes d'Empries
 

Conquerides les regions gironines el 785, les regions de Peralada i Empries devien quedar sota l'autoritat del comte de Girona. El primer comte titular d'Empries (en el que s'incloa el pagus o territori de Peralada) fou Ermenguer cap al 813 i desprs va passar a Gaucelm del Rossell (potser cap al 817) unint-se ambds territoris. Cap al 835 va esser cogovernat per dos comtes que van fer la partici corresponent: Empries i Peralada a Sunyer I, i Rossell i Vallespir a Alaric I. El 848 Guillem de Septimnia, fill de Bernat de Septimnia, ocup el comtat, per el 850 mor i pass a comtes nomenats per l'Emperador fins que el 858 fou donat al duc i marqus de Gtia Unifred. Desposset aquest, torn a passar a dos germans fills de Sunyer I que inici la dinastia comtal que tamb govern el Rossell. A la mort del comte Gausfred I, aquest va repartir els seus dominis entre dos fills, i aix Empries resta separada del Rossell.

L'ltim comte de la dinastia, Pon VI Malgaul, mor el 1322 sense fills. La seva filla Marquesa no tingu succesi i va morir el 1327. L herncia va recaure en una rama lateral representada per Hug VI de Cardona, que el 1325 va permutar el comtat per la baronia de Pego, la vila de Xal i el llogaret de Laguar (Tot al Regne de Valncia) amb l'Infant Pere I comte de Ribagora, que a la seva vegada el torna a permutar amb el seu germ Ramon Berenguer I de Prades pel comtat de Prades el 1341. Rebellat el seu fill Joan I d'Empries contra el rei Pere III el 1381, va haver de capitular i el 1386 el comtat va ser unit a la corona, per li va ser retornat el 1387. Morts els seus dos fills sense descendncia, en virtut de la clusula del acord 1324 (quant es negociava la permuta amb Hug de Cardona) i del contracte de permuta del 1341, que preveien sempre que en cas de extinci de la lnia directa el comtat passaria a la corona, el 1402 va ser integrat en aquesta, donant el ttol a la seva muller Maria de Luna que va ser comtessa del 1402 al 1407. El 1409 el rei va empenyorar el comtat a la Generalitat i a la ciutat de Barcelona. El ttol fou concedit per Alfons el Magnnim al seu germ Enric, que va morir el 1455. L'any segent la ciutat de Barcelona va renunciar al seus drets i el rei el va cedir el 1457 al seu nebot Enric d'Arag i Pimentel conegut com l'Infant Fortuna, primer duc de Sogorb. Fidel al rei, va perdre el comtat durant la guerra contra Joan II del 1472 al 1474 per el va recuperar. Va morir el 1522 i el va heretar el seu fill  Alfons d'Arag i Portugal casat amb l'hereva dels Cardona, Joana. El va heretar el fill Francesc d'Arag i Cardona que va morir el 1572 sense fills i el va heretar Joana casada amb Diego Fernndez de Crdoba marques de Comares. D'aquesta nissaga passar als ducs de Medinaceli.

Bibliografia.
Enrique Riera i Fortiana, "Etapa barcelonesa del condado de Ampurias: 1409-1456", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 11 (1976), 259-285.

 Vegeu tamb .
Marca Hispnica;
Comtat de Barcelona;
Comtat de Rossell;
Comtat de Girona;
Castell d'Empries;
Vescomtat de Peralada;
Vescomtat d'Empries;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21380" title="Llista de comtes d'Empries" nonfiltered="4165" processed="4137" dbindex="9203">

Llista cronolgica dels titulars del comtat d'Empries, des de la seva creaci el 798 fins a l'actualitat.


Comtes nomenats pels reis francs.

 798-entre 801 i 811 : Rostany, comte de Girona i comte de Besal;
entre 801 i 811-813 : Odil, comte de Girona i comte de Besal;
 v 813-v 817 : Ermenguer  ;
 v 817-832 : Gaucelm, comte de Rossell;
 832-834 : Berenguer de Tolosa, comte de Barcelona;
 834-841 : Sunyer I, comte de Rossell;
 841-844 : Alaric I ;
 844-848 : Sunyer I, segon perode, comte de Rossell;
 848-850 : Guillem de Septimnia, intrs, comte de Barcelona;
 850-852 : Aleran/Isembard, comte de Rossell;
 852-858 : Odalric, comte de Barcelona;
 858-862 : Unifred de Gtia, comte de Barcelona;

Dinastia del Casal de Barcelona, primera branca.

 862-915 : Sunyer II, comte de Rossell;
 862-894 : Del, associat;
 915-916 : Benci, comte de Rossell;
 915-931 : Gausbert I, comte de Rossell;
 931-991 : Gausfred I, comte de Rossell;

Dinastia privativa d'Empries.

 991-1040 : Hug I, fill de l'anterior;
 1040-1078 : Pon I, fill de l'anterior;
 1078-1116 : Hug II, fill de l'anterior;
 1116-1154 : Pon II, fill de l'anterior;
 1154-1173 : Hug III, fill de l'anterior;
 1173-1200 : Pon III, fill de l'anterior;
 1200-1230 : Hug IV, fill de l'anterior;
 1230-1269 : Pon IV, fill de l'anterior;
 1269-1277 : Hug V, fill de l'anterior;
 1277-1313 : Pon V, fill de l'anterior;
 1313-1322 : Pon VI Malgaul, fill de l'anterior;
 1322 : Marquesa d'Empries, filla de l'anterior;
 1322-1325 : Hug VI, vescomte de Cardona, besnt de Pon IV;
 comtat a Pere I d'Empries per una permuta amb Hug VI;

Dinastia del Casal de Barcelona, segona branca.

 1325-1341 : Pere I d'Empries, desprs del 1341 comte de Prades, fill de Jaume II d'Arag;
 1341-1364 : Ramon Berenguer I d'Empries, comte de Prades fins el 1341, germ de l'anterior;
 1364-1386 : Joan I d'Empries, fill de l'anterior;
 1386-1387 : Pere II d'Empries, rei Pere el Cerimonis;
 1387-1398 : Joan I d'Empries, segon perode;
 1398-1401 : Joan II d'Empries, fill de l'anterior;
 1401-1402 : Pere III d'Empries, germ de l'anterior;
 1402 : Joana de Rocabert i de Fenollet, muller de Pere III d'Empries;
 comtat a la Corona d'Arag;

Dinastia del Casal de Barcelona, tercera branca.
 1402 Mart I, comte de Barcelona i rei d'Arag i oncle de Pere III d'Empries;
 1402-1407 : Maria de Luna, muller de Mart I;
 1407-1410 : Marti I, segon perode, comte de Barcelona i rei d'Arag;
 comtat a la dinastia Trastmara, hereva de la Corona d'Arag a la mort de Mart I;

Dinastia Trastmara.

 1410-1416 : Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Arag;
 1416-1436 : Alfons IV, primer perode, comte de Barcelona i rei d'Arag;
 1436-1445 : Enric I d'Empries, germ de l'anterior;
 1445-1458 : Alfons IV, segon perode, regent del seu nebot Enric II d'Empries;
 1458-1522 : Enric II d'Empries, fill de l'anterior, duc de Sogorb;
 1522-1563 : Alfons I d'Empries, fill de l'anterior, duc de Sogorb i duc consort de Cardona;
 1563-1572 : Francesc I d'Empries, fill de l'anterior, duc de Cardona i de Sogorb;
 1572-1608 : Joana II d'Empries, germana de l'anterior, duquessa de Sogorb i comtessa de Pallars Sobir i de Prades;
 1608-1640 : Enric III d'Empries, fill de l'anterior, duc de Sogorb i comte de Prades;
 1640-1670 : Llus I d'Empries, fill de l'anterior, duc de Sogorb i comte de Prades;
 1670 : Joaquim I d'Empries, fill de l'anterior, duc de Sogorb i comte de Prades;
 1670-1690 : Pere IV d'Empries, oncle de l'anterior, duc de Sogorb i comte de Prades;
 1690-1697 : Caterina I d'Empries, neboda de l'anterior, casada amb Juan Francisco Toms de la Cerda y Enrquez Afn de Ribera, 8 duc de Medinaceli (mort el 1691);

 comtat als ducs de Medinaceli;

Dinastia de la Cerda.

 1697-1711 : Luis Francisco de la Cerda y de Aragn, fill de l'anterior, 9 duc de Medinaceli;

Dinastia Fernndez de Crdoba.
 1711-1739 : Nicols Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda, nebot de l'anterior, 10 duc de Medinaceli;
 1739-1768 : Luis Antonio Fernndez de Crdoba-Figueroa y Spinola, fill de l'anterior, 11 duc de Medinaceli;
 1768-1789 : Pedro de Alcntara Fernndez de Crdoba-Figueroa y de Montcada, fill de l'anterior, 12 duc de Medinaceli;
 1789-1806 : Luis Mara Fernndez de Crdoba y Gonzaga, fill de l'anterior, 13 duc de Medinaceli  ;
 1806-1840 : Luis Joaquin Fernndez de Crdoba y Benavides, fill de l'anterior, 14 duc de Medinaceli;
 1840-1873 : Luis Toms Fernndez de Crdoba y Ponce de Len, fill de l'antreior, 15 duc de Medinaceli;
 1873-1879 : Luis Mara Fernndez de Crdoba y Prez de Barradas, fill de l'anterior, 16 duc de Medinaceli;
 1880-1956 : Luis Jess Mara Fernandez de Cordoba y Salabert, fill pstum de l'anterior, 17 duc de Medinaceli 	;
 1956-1987 : Mara Victoria Eugenia Fernandez de Cordoba y Fernndez de Henestrosa, filla de l'anterior, 18a duquessa de Medinaceli;

Dinastia Medina.
 1987-2006 : Ignacio de Medina y Fernndez de Crdoba, fill de l'anterior, 20 duc de Sogorb (1969-1987);
 2006- : Sol Mara de La Blanca de Medina Orlens Bragana, filla de l'anterior;

Vegeu tamb.

Genealogia de la primera nissaga comtal d'Empries;
Genealogia de la segona nissaga comtal d'Empries;
Genealogia dels Arag, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empries;
Genealogia dels ducs de Medinaceli, comtes d'Empries;
Comtats catalans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21382" title="Bandera de Sant Feliu de Guxols" nonfiltered="4166" processed="4138" dbindex="9204">

La bandera oficial de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, vermella i groga, dividida verticalment en parts igualment proporcionals.

Recull els colors presents a l'escut, format per la representaci del comte-rei, la ciutat de Girona i el monestir de Sant Feliu.

Va ser publicada en el DOGC el 15 de maig de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21383" title="Escut de Serra de Dar" nonfiltered="4167" processed="4139" dbindex="9205">


L'escut oficial de Serra de Dar t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una serra d'argent amb la fulla d'or acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'atzur ribetada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 21 de juny del 1995.

Escut parlant referent al nom del poble: en efecte, representa una serra i el riu Dar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21384" title="Bandera de Serra de Dar" nonfiltered="4168" processed="4140" dbindex="9206">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una faixa blanca de gruix 1/6 de l'alria del drap, amb el perfil inferior dentat formant sis triangles grocs de base 1/6 de la llargria del drap i altura 1/6 de la del mateix drap, situada a 1/12 de la vora superior, i tres faixes ondades juxtaposades, blanca, blava i blanca, de dues mitges i tres ones, les blanques de gruix 1/12, i la blava d'1/6 de l'alria del drap, tot el conjunt situat a 1/12 de la vora inferior.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 31 de mar del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21385" title="Genealogia de la primera nissaga comtal d?Empries" nonfiltered="4169" processed="4141" dbindex="9207">
Vegeu: Llista dels Comtes d'Empries


 Genealogia .

El comte Sunyer I d'Empries i Rossell devia ser fill del comte Bell de Carcassona i germ de Sunifred I de Barcelona. 

Alaric I (casat amb Rotruda i del que no es coneix descendncia) era probablement germ de Sunyer I encara que alguns el consideren un intrs.

Sunyer II i Del, comtes conjunts d'Empries i Rossell, eren fills de Sunyer I i tenien una germana anomenada Garsenda (+ desprs del 930), que es va casar amb Guifr II Borrell de Barcelona. Del es va casar amb Quxol de Barcelona i van tenir dos filles: Ranlo, abadessa de Sant Joan de Ripoll (+ 890), i Virglia (+957), amistanada de Mir II de Cerdanya. Sunyer II es va casar amb Ermengarda i van tenir cinc fills: Gausbert I, Benci, Emerard, Gaudall i Arsenda.

Gausbert I va heretar els dos comtats i hi va associar al seu germ Benci, que va morir uns mesos desprs (+916). Aquest ltim era casat amb Godliana de Conflent i no va tenir successi. Dos germans, Emerard (+920) i Gaudall (+947), van sser bisbes d'Elna, al Rossell. La germana, Arsenda, es va casar amb Franc II, vescomte de Narbona.

Gausbert I, casat amb Trudegarda, va tenir tres fills: Sunyer, del que res se sap; Ermengarda (+994), casada amb Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besal; i Gausfred I, que el va succeir com a comte a Empries i al Rossell.

Gausfred I, casat en primeres noces amb Ava de Cerdanya o Guisla de Roerga i en segones noces amb Sibilla, va tenir del primer enlla quatre fills: Hug I, Guislabert I,
Sunyer i Guisla. Hug I va heretar Empries i Peralada i Guislabert I, el Rossell. Aquest ltim es va casar amb Beliarda i ambds sn el tronc de la dinastia del Rossell. Sunyer (+978) va ser bisbe d'Elna.

Hug I d'Empries, es va casar amb Guisla de Besiers i va tenir tres fills. D un d'ells no se'n sap el nom, per s que va tenir dues filles i un fill anomenat Guislabert. Un altre fill, Ramon (+1087), va ser bisbe d'Elna. I el tercer, Pon I, va heretar el comtat.

Pon I d'Empries es va casar amb Adelaida de Besal i va tenir set fills: Hug II, el successor a Empries; Ermengol, senyor de Vilanova; Berenguer (+1098), que va adquirir, pel seu matrimoni amb Arsenda, el vescomtat de Peralada i les senyories de Querman i Rocabert (originant la famlia vescomtal dels Rocabert); Garsenda; Pere, abat de Sant Pere de Roda; Guisla; i Ermessenda (+1120), senyora de Beuda i de Montagut, casada amb Udalard I de Milany, vescomte de Besal.

Hug II d'Empries va tenir com a muller a Sana d'Urgell, amb la que va tenir el seu successor, Pon II.

Pon II d'Empries es va casar amb Brunesilda i amb ella va tenir un fill, que el va succeir: Hug III.

Hug III d'Empries va tenir per esposa a Jussiana d'Entena, senyora d'Alcolea de Cinca, i van tenir dos fills i dues filles: Pon III, el successor, Pon Hug, que per la famlia Entena va ser senyor d'Alcolea del Cinca, Brunissenda i Maria, casada amb el vescomte Jofre II de Rocabert.

Pon III d'Empries es va casar dues vegades: la primera amb Adelaida, probablement de la famlia dels Montcada, amb la que va tenir el seu successor, Hug IV. Es va casar en segones npcies amb Ermessenda de Peratallada, amb la que no se li coneix descendncia.

Hug IV d'Empries va contraure matrimoni amb Maria de Vilademuls, senyora de la baronia de Vilademuls, i van tenir dos fills: Pon IV, successor al comtat; i Guillema, esposa de Berenguer de Cabrera (castl del castell de Cabrera) i amistanada del rei Jaume II. 

Pon IV d'Empries es va casar dues vegades, la primera amb Beneta de Torres, de la que no va tenir fills, i la segona amb Teresa Fernndez de Lara, amb la que va tenir quatre fills: Hug V, successor al comtat; Sibilla, casada amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona, branca a la que retornar el comtat; Pon Hug; i una noia anomenada Major.

Hug V d'Empries es va casar amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas, i van tenir tres fills: Pon V, successor a Empries; Hug de Bas (+1335), casat amb Violant i que va ser vescomte de Bas, comte de Squillace i senyor de Patern, deixant noms un fill illegtim anomenat Ramon que va morir jove poc desprs del 1326; i Ramon de Bas (+1339), prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital i vescomte de Bas, que va fer testament a favor de l'ordre (cosa que va permetre a l'orde reclamar drets sobre el comtat quan es va extingir la dinastia). Aquest Ramon va tenir una amistanada anomenada Guillema, amb la que va tenir un fill, Hug (+1326), que va ser senyor de Fortianell.

Pon V d'Empries es va casar amb Marquesa de Cabrera, vescomtessa de Cabrera, amb la que va tenir dos fills: Pon VI Malgaul, successor a Empries; i Hug (+1309). Tamb va tenir una filla illegtima anomenada Blancaflor. 

Pon VI Malgaul es va casar amb Elisabet de Siclia i van tenir noms una filla, anomenada Marquesa, que va morir el 1327. A la mort del pare, la successi va plantejar problemes: dels tres fills de la generaci anterior a Pon VI cap deixava successi (encara que l'orde de l'Hospital va reclamar el comtat com a hereva testamentria de Ramon, germ de Pon V); s havia d'anar a la generaci anterior, la de Hug IV, on noms Sibilla havia tingut successi del seu matrimoni amb Ramon Folc V, vescomte de Cardona. Aix, Empries va passar a la descendncia de Sibilla, els vescomtes de Cardona.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21387" title="Radiaci" nonfiltered="4170" processed="4142" dbindex="9208">


En fsica, radiaci s l'emissi d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagntiques o gravitatries) o b en forma de partcules altament energtiques (neutrins, protons, ions, etc.).

La radiaci, prpiament dita, es refereix a la transportada per ones electromagntiques, en conseqncia, radiaci electromagntica. No obstant aix, s'utilitza aquesta expressi tamb per referir-se al moviment de partcules a gran velocitat enmig, amb apreciable transport d'energia, que rep el nom de radiaci corpuscular.

Si el transport d'energia s prou elevat com per provocar ionitzaci enmig circumdant, es parla de radiaci ionitzant. Encara que no s del tot correcte, s habitual emprar la paraula radiaci, per extrapolaci, per referir-se a les radiacions ionitzants.

Tipus de radiacions.

 radiaci ionitzant;
 radiaci de Cerenkov;
 radiaci corpuscular;
 radiaci electromagntica;
 radiaci solar;
 radiaci de supervoltatge;
 radiaci de sincrot;

Altres significats.

En Anatomia, s'utilitza el terme radiaci per referir-nos a una estructura que divergeix des d'un centre com:

 radiaci acstica;
 radiaci del cos calls;
 radiaci estrotalmica;
 radiaci ptica;
 radiaci piramidal;
 radiaci talmica;
 radiaci tegmentaria;

Vegeu tamb.
 Conducci;
 Convecci;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21388" title="Radiaci electromagntica" nonfiltered="4171" processed="4143" dbindex="9209">

La radiaci electromagntica, o ones electromagntiques sn ones que es propaguen a l'espai amb un component elctric i un component magntic. Aquests dos components oscillen en angles rectes respecte ells i respecte a la direcci de propagaci, i sn en fase entre ells. La radiaci electromagntica en diferents tipus segons la freqncia de l'ona (en ordre creixent de freqncia): ones de rdio, microones, raigs T, radiaci infraroja, llum visible, radiaci ultraviolada, raigs X i radiaci gamma. 

La radiaci electromagntica porta energia i moment lineal que poden ser transmesos quan interactua amb la matria.

 Fsica .
 Teoria .
A causa de la dualitat ona-partcula, la radiaci electromagntica es pot modelitzar de dues maneres:

 Com una ona: la radiaci s una variaci dels camps elctric i magntic. L'anlisi espectral permet de descompondre l'ona electromagntica en ones monocromtiques de longitud d'ona i freqncia diferents.

James Clerk Maxwell va ser el primer a predir l'existncia de les ones electromagntiques i la confirmaci van arribar amb Heinrich Hertz. Maxwell va derivar la forma de l'ona electromagntica a partir de les equacions del camps elctric i magntic, revelant la natura dels camps i la seva simetria. Com que la velocitat predita per les equacions d'ona coincidien amb la velocitat de la llum, Maxwell va concloure que la llum tamb era una ona electromagntica.

D'acord amb les equacions de Maxwell, una camp elctric que canvia al llarg del temps genera un camp magntic i a l'inrevs. Per aix, aix com un camp elctric oscillant genera un camp magntic oscillant, un camp magntic oscillant genera al seu torn un camp elctric oscillant. Aquests camps oscillants junts formen una ona electromagntica.

 Com un fot: la mecnica quntica associa una radiaci electromagntica monocromtica a un corpuscle o partcula de massa nulla i una energia proporcional a la freqncia. La interacci entre la radiaci electromagntica i la matria, com ara els electrons, es descriu amb l'electrodinmica quntica.

 Model ondulatori .

Un aspecte important de la natura de la llum s la freqncia. La freqncia d'una ona s la seva taxa d'oscillaci i es mesura en hertz, que s la unitat de freqncia al SI d'unitats, i que equival a una oscillaci per segon. La llum presenta habitualment un espectre de freqncies que sumades donen  l'ona resultant. Freqncies diferents experimentaran diferents angles de refracci.

Una ona consisteix en una successi de crestes i valls, la distncia entre dues crestes o valls adjacents s el que denominem longitud d'ona. Les ones de l'espectre electromagntic varien en mida des de les llargues ones de rdio, de la mida d'un edifici, fins a les ms curtes de la radiaci gamma, ms petites que el nucli d'un tom. La freqncia s inversament proporcional a la longitud d'ona, d'acord amb l'equaci:

   ;

on v s la velocitat de l'ona (c al buit, o menor en altres medis), f s la freqncia i   s la longitud d'ona. Quan les ones travessen les fronteres entre diferents medis la seva velocitat canvia per les seves freqncies romanen constants.



Una interferncia s la superposici de dues o ms ones que origina un nou patr d'ona. Si els camps tenen components en la mateixa direcci, les ones s'interfereixen de manera constructiva, per contra, en cas de direccions oposades es produir una interferncia destructiva.

L'energia de les ones electromagntiques rep el nom d'energia radiant.

 Model de partcules .

El en model de partcules de la radiaci electromagntica l'energia d'una ona est quantitzada, una ona consistiria en un conjunt de paquets d'energia, quants, anomenats fotons. La freqncia de l'ona s proporcional a la magnitud de l'energia de les partcules. Ats que els fotons sn emesos i absorbits per partcules carregades actuen com a transportadors d'energia. L'energia dels fotons es calcula a partir de l'equaci de Max Planck:

;

on E s l'energia, h s la constant de  Planck i f s la freqncia.

Quan un tom absorbeix un fot, el fot excita un electr elevant el seu nivell d'energia. Si l'energia s prou gran com per fer que l'electr salti a un nivell d'energia prou elevat, l'electr podria escapar de fora d'atracci del nucli i ser alliberat en un procs que rep el nom de fotoionitzaci. De manera inversa, un electr d'un tom que passa a un nivell inferior d'energia emet un fot de llum igual a la diferncia d'energia entre els dos nivells. Com a conseqncia de qu els nivells d'energia dels toms sn discrets, cada element emet i absorbeix a unes freqncies caracterstiques.

Aquests efectes junts expliquen l'espectre d'absorci de la llum. Les bandes fosques de l'espectre sn degudes a la presncia d'toms que absorbeixen diferents freqncies de llum. La composici del medi que travessa la llum determinar l'espectre d'absorci que se n'obtindr. En el cas de les bandes fosques que apareixen a l'espectre de la llum d'una estrella sn degudes als toms que hi ha a l'atmosfera de l'estrella. Les bandes fosques corresponen als nivells d'energia permesos dels toms. Un fenomen similar passa amb l'emissi. Quan els electrons passen a un nivell d'energia inferior s'emet un espectre que representa els salts entre els nivells d'energia de l'electr. Aix es manifesta, per exemple, a l'espectre d'emissi d'una nebulosa. Avui dia s'utilitza aquest fenomen per tal d'observar els elements que composen les estrelles, i tamb en la determinaci de la seva distncia utilitzant el que es denomina desplaament cap al roig.

 Velocitat de propagaci .

Qualsevol crrega elctrica accelerada o qualsevol camp magntic canviant produeix radiaci electromagntica. La informaci electromagntica sobre la crrega viatja a la velocitat de la llum. Un tractament acurat incorpora un concepte denominat temps retard que s'afegeix a les expressions electrodinmiques dels camps elctrics i magntics. Quan qualsevol fil, o d'altres objectes conductors com una antena condueixen corrent altern, la radiaci electromagntica es propaga a la mateixa freqncia que el corrent elctric. En funci de les circumstncies es comportar com una ona o com una partcula (fot). En forma d'una ona la radiaci electromagntica es caracteritza per una velocitat (la de la llum), una longitud d'ona i una freqncia. En forma de partcules la radiaci electromagntica (els fotons) es caracteritza per l'energia de cada partcula relacionada amb la freqncia de l'ona donada per l'equaci de Planck:

 E = h ;

on E s l'energia d'un fot, h = 6.626   10-34 Js s la constant de Planck, i   s la freqncia d'ona.

Hi ha una regla que sempre se segueix, siguin quines siguin les circumstncies: En relaci a qualsevol observador, al buit la radiaci electromagntica viatja a la velocitat de la llum, sigui quina sigui la velocitat de l'observador. Aquesta observaci va portar Albert Einstein a desenvolupar la teoria de la relativitat especial.

En midis diferents del buit la velocitat de propagaci o l'ndex de refracci varia en funci de la freqncia i l'aplicaci. Ambdues grandries prenen valors que relacionen la velocitat al medi considerat amb la velocitat al buit.

Mesura de la velocitat de la llum al buit.

L'astrnom dans Ole Rmer va ser el primer que va arribar a determinar empricament la velocitat de la llum mentre treballava en l'observaci dels eclipsis del satllit I de Jpiter. En observar  que les seves previsions dels eclipsis basades en les lleis de Kepler de vegades eren exactes per es podien avanar o endarrerir fins a 10 minuts. Rmer va explicar la seva observaci considerant la diferent posici al llarg del temps de la Terra i de Jpiter respecte del Sol, el setembre de 1676 va anunciar que l'eclipsi previst pel 9 de novembre segent es produiria amb 10 minuts de retard. Desprs, el 7 de desembre, va publicar les seves observacions al Journal des Savans (Journal des savants) de Pars .

La definici del metre comporta que la velocitat de la llum al buit sigui exactament 299.792.458 metres per segon, 1.079.252.848,8 km/h o 299.792,458 km/s.

 Espectre electromagntic .
Vegeu l'article sobre l'espectre electromagntic;



Per raons histriques la radiaci electromagntica es classifica en funci de la seva longitud d'ona en:

 Ones de rdio;
 Microones;
 Raigs T;
 Radiaci infraroja;
 Llum visible;
 Radiaci ultraviolada;
 Raigs X;
 Radiaci gamma;

El comportament de la radiaci electromagntica depen de la seva longitud d'ona, les freqncies altes presenten longituds d'ona petites i al contrari, les freqncies baixes corresponen a grans longituds d'ona. Quan la radiaci electromagntica interacciona amb els toms o les molcules el seu comportament dependr de la quantitat d'energia per quntum que transporta. De manera similar a com es fa amb les ones sonores, les ones electromagntiques es poden dividir en octaves (una relaci de dos a un entre les freqncies). 

L'espectroscpia pot detectar zones de radiaci ms mplies que les que corresponen a la llum visible, que correspon a les longituds d'ones d'entre 400 i 700 nm; un espectrmetre de laboratori pot detectar longituds d'ones d'entre 2 i 2500 nm. Amb aquest tipus de ginys es pot obtenir informaci detallada sobre les propietats fsiques i qumiques dels gasos o de les estrelles, per exemple, els toms d'hidrogen emeten ones de rdio amb una longitud d'ona de 21,12 cm.

 Llum .
Vegeu l'article sobre la llum;

La radiaci electromagntica amb una longitud d'ona d'entre 400 i 700 nm pot ser detectada per l'ull hum i percebuda com a llum visible. Tamb es pot parlar de llum quan es tracta de d'altres longituds d'ona, sobretot les properes a l'infraroig (ms de 700 nm) i l'ultraviolat (menys de 400 nm), sobretot quan la seva visibilitat pels humans no s rellevant. 

La percepci visual dels humans es produeix com a resultat de rebre als ulls la radiaci electromagntica de freqncies visibles que ha estat reflexada pels objectes. El sistema visual del cervell processa aquests reflexes i per mitj d'un procs encara no compres totalment i percep una imatge dels objectes que han reflexat la llum.

Tanmateix la major part de la informaci que transporta la radiaci electromagntica no s percebuda pels sentits humans. Una font natural produeix radiaci electromagntica al llarg de tot l'espectre. La tecnologia pot manipular una ampli ventall de longituds d'ona, per exemple, a travs de la fibra ptica es pot transmetre informaci tot utilitzant la transmissi d'una llum gaireb imperceptible per l'ull, en aquest tipus de transmissi la informaci es codifica de manera similar a com es fa amb les ones de rdio.

 Ones de rdio .
Vegeu l'article sobre les ones de rdio;

Les ones de rdio poden ser utilitzades per transportar informaci fent variar la freqncia, l'amplitud i la fase de l'ona a una banda determinada.

Quan la radiaci electromagntica afecta un conductor s'uneix a ell i viatja a travs d'ell, al mateix temps que indueix un corrent elctric a la superfcie del conductor en excitar els electrons del material. Aquest  efecte pellicular s'utilitza a les antenes. La radiaci electromagntica tamb pot causar que algunes molcules absorbeixin energia i s'escalfin, aquest efecte s'aprofita al forn microones.

 Descripci matemtica .

Les ones electromagntiques van ser predites i descrites formalment per les lleis clssiques de l'electricitat i el magnetisme conegudes com les equacions de Maxwell. Aquestes equacions van ser postulades de manera terica el 1865 per James Clerk Maxwell i comprovades de manera experimental el 1888 grcies a Heinrich Rudolf Hertz.

Si ens centrem a l'anlisi de les ones electromagntiques al buit i sense els efectes de la presncia de crregues o corrents tenim:





on;
 s l'operador nabla, un operador diferencial vectorial.

Una soluci trivial seria:

;

Per arribar a una altra de ms interessant s'utilitzaran identitats vectorials:



Per veure com es pot utilitzar es prendr el rotacional  de l'equaci (2):



Avaluant la part de l'esquerra:



on es pot simplificar utilitzant l'equaci (1).

Avaluant la part de la dreta:



Les equacions (6) i (7) sn iguals, per tant aix comporta una equaci diferencial vectorial per al camp elctric:



Aplicant un patr similar n'obtindrem una equaci diferencial similar per al camp magntic:



Aquestes equacions diferencials sn equivalents a l'equaci d'ona:


on;
c s la velocitat de l'ona i;
f descriu el desplaament;

De manera simplificada:

;
on  s l'Operador de d'Alembert:


Noteu que en el cas dels camps elctrics i magntics, la velocitat s:

;
Que s la velocitat de la llum. Les equacions de Maxwell van unificar la permitivitat del buit , la permeabilitat del buit , i la velocitat de la llum al buit, c. Abans no es coneixia la relaci entre la llum, l'electricitat i el magnetisme.

Fins ara noms hem tractat dues de les quatre equacions del comenament, hi ha molta ms informaci referent a les ones a les equacions de Maxwell. Considerem una ona com un vector genric per al camp elctric.

;

Aqu  s l'amplitud constant,  s qualsevol funci secundria diferenciable,  s el vector unitari a la direcci de propagaci, i  s el vector posici. Observem que  s una soluci genrica per a l'equaci de l'ona. En altres paraules 
, 
per a una ona genrica viatjant en la direcci . La comprovaci d'aix s trivial.

Aquesta forma satisf l'equaci d'ona, ara veurem que tamb satisf les equacions de Maxwell:


;

La primera de les equacions de Maxwell implica que el camp elctric s ortogonal a la direcci de propagaci de l'ona.


;

La segona de les equacions de Maxwell explica el camp magntic. Les altres dues es poden satisfer escollint .

No tan sols les ones dels camps magntic i elctric viatgen a la velocitat de la llum, tamb presenten una restricci de la seva direcci i unes magnituds prporcionals, , aix es pot observar de manera immediata a partir del vector de Poynting. El camp elctric, el camp magntic i la direcci de propagaci de l'ona sn ortogonals i l'ona es propaga en la mateixa direcci que .

Des del punt de vista d'una ona electromagntica que es propaga, el camp elctric estaria oscillant amunt i avall, mentre el camp magntic oscillaria de dreta a esquerra. Per aquest comportament pot intercanviar-se de manera que seria el camp magntic el que oscillaria amunt i avall mentre que el camp elctric ho faria de dreta a esquerra. Aquesta arbitrarietat de l'orientaci de l'oscillaci respecta de la direcci de propagaci es coneix com a polaritzaci electromagntica.

L'energia de les ones electromagntiques.

Totes les ones electromagntiques transporten energia entre dos punts de l'espai. Per simplicitat  considerarem el cas d'una ona plana: Prenem un volum arbitrari   que cont un camp electromagntic, al seu interior la densitat d'energia elctrica vindria donada per:
;

i la densitat d'energia magntica ser igual a : 

.

L'energia total dins del volum considerat ser:
.

Derivant l'equaci anterior i utilitzant la relaci entre el rotacional i la divergncia, si tenim en consideraci que  podem arribar a:

 ,

que s una forma d'expressar el teorema de Poynting formulat per John Henry Poynting (1852-1914) i Oliver Heaviside (1850-1925) de manera independent. El vector  s el vector unitari perpendicular a la superfcie , mentre que el vector  s el que es denomina vector de Poynting: el seu mdul representa la intensitat de l'ona electromagntica (), i la seva direcci es correspon amb la direcci de propagaci de l'ona plana, essent perpendicular tant al camp elctric com al camp magntic.

El teorema de Poynting ens mostra que una variaci de l'energia interna al volum considerat pot ser deguda a dos motius:
 El terme  evidencia la dissipaci d'energia per unitat de volum a causa de l'efecte Joule.
 El terme  representa el flux d'energia a travs dels lmits  del volum .

Tenint en consideraci que en el cas d'una ona plana no hi ha dissipaci d'energia podem escriure:
,

on  s el vector velocitat de propagaci de l'ona.

Essent , on  s la impedncia caracterstica del medi de propagaci, tindrem:

;

 Aplicacions tecnolgiques .
Les aplicacions de les radiacions electromagntiques sn tan comunes a la nostra vida diria que gaireb no en parem atenci: la rdio, la televisi, el telfon mbil, el radar, el forn microones o les radiografies en sn exemples. Les aplicacions poden ser dividides en dos grans grups, el primer agruparia les utilitzacions a les que les radiacions electromagntiques sn un mitj per a transportar informaci (rdio, televisi, telfon mbil) i el segon aquelles aplicacions a les que s'utilitzen per a transportar energia (forn microones).

 Efectes biolgics de la radiaci .

Els efectes de les radiacions electromagntiques sobre els ssers vius depenen sobre tot de  dos factors principals: la freqncia de la radiaci i el tipus d'exposici a la radiaci (intensitat de la radiaci, duraci de l'exposici, part del cos exposada, etc.) que determinaran la dosi absorbida. La quantitat de radiaci absorbida es mesura en grays, un gray correspondria a l'absorci d'un joule d'energia irradiada per un quilogram de matria.

Pel que fa a la freqncia de la radiaci s'acostuma a diferenciar entre radiaci ionitzant i no ionitzant.

 Radiaci ionitzant .
Les radiacions ionitzants sn aquelles que tenen una freqncia prou gran com per ionitzar els toms o les molcules de les substncies exposades. Aquest tipus de radiaci sn capaces de modificar la estructura qumica de les substncies sobre les que incideixen i poden produir efectes biolgics a llarg termini sobre els ssers vius, un exemple en seria la modificaci del DNA de les cllules, aquestes mutacions del DNA poden derivar en cncer. Els raigs X i la radiaci gamma en serien dos exemple de radiacions electromagntiques altament inonitzants.

 Radiaci no ionitzant .
Les radiacions no ionitzants sn aquelles que no tenen prou freqncia per a provocar la ionitzaci dels materials exposats. Com a exemple de radiacions no ionitzants es poden citar les microones o les ones de rdio. Aquest tipus de radiaci no tenen l'energia suficient per provocar mutacions del DNA i, per tant, no sn potencialment cancergenes. Avui dia es parla de contaminaci electromagntica per a referir-se a l'exposici dels ssers vius o els aparells a un camp electromagntic i es discuteix sobre els efectes d'aquesta exposici sobre la salut o la fertilitat.

Vegeu tamb.

Bioelectromagnetisme;
Contaminaci electromagntica;
Energia radiant;
Equacions de Maxwell;
Espectre electromagntic;
Espectre radioelctric;
Espectre visible (Llum);
Helicon;
Klystron;
Pols electromagntic;


Referncies.



 
 
 
 
 
;

Enllaos externs.
  Electromagnetism   Captol en lnia sobre electromagnetisme.
 Electromagnetic Waves from Maxwell's Equations  al Projecte PHYSNET.
  Calculadora en lnia per a la conversi de freqncia a longitud d'ona i viceversa;
 Llibre electrnic sobre radiaci electromagntica i radiofreqncia;
 La cincia de l'espectroscpia   Wiki i pellcules cientfiques, introducci a la llum.
















 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21391" title="Genealogia de la segona nissaga comtal d'Empries" nonfiltered="4172" processed="4144" dbindex="9210">
Vegeu la  Llista de comtes d'Empries

 Genealogia .

La segona nissaga comtal d'Empries t el seu origen en el rei Jaume II.

El comtat d'Empries havia anat a parar per herncia a Hug de Cardona, vescomte de Cardona, besnt de Pon IV d'Empries. El fill de Jaume II, Pere de Ribagora, comte de Ribagora, va permutar amb Hug VI el 1325 unes senyories al Regne de Valncia pel comtat d'Empries, i va inaugurar aix la segona dinastia com a Pere I d'Empries. 

El germ de Pere I era Ramon Berenguer de Prades, comte de Prades. El 1341 ambds germans es van permutar els seus respectius comtats. Aix Pere va passar a ser comte de Prades, i Ramon Berenguer d'Empries. 

Ramon Berenguer es ca casar dues vegades, la primera amb Blanca de Trent, dspoina de Romania, amb la qual va tenir dues filles: Blanca (casada amb Hug Folc II comte de Cardona) i Joana (casada amb Ferran Manuel de Castell, senyor de Villena). Del seu segon matrimoni amb Maria de Xrica, va tenir dos fills: Joan I d'Empries i Jaume.

Joan I d'Empries va succeir al seu pare cap el 1364. Tamb es va casar dues vegades, la primera amb Blanca de Siclia, amb la qual no va tenir fills; la segona amb Joana d'Arag amb la qual va tenir dos fills: Joan II d'Empries i Pere III d'Empries. El 1381 s'enfronta amb el rei Pere el Cerimonis, pare de la seva segona muller i acaba rebellant-se i perdent el comtat que el rei Pere va unir als seus dominis (al comtat fou Pere II d'Empries) per els hi va retornar el 1387 a requeriment del Papa. 

Joan II es va casar amb Elfa de Cardona, i no va tenir fills. La successi va recaure en el seu germ Pere III, que noms va sobreviure 40 dies al seu antecessor deixant en testament el comtat a la seva muller Joana de Rocabert, i com a substitut al vescomte Jofre de Rocabert, germ de Joana, per el rei Mart I no reconegu aquestes disposicions testamentria perqu els pactes de les permutes del 1325 (negociats el 1324) i del 1341, estipulaven que en cas d'extinci de la lnia directa, el comtat retornava a la corona com a tronc com de la rama dinstica. Mart va unir el comtat als dominis reials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21392" title="Empuriabrava" nonfiltered="4173" processed="4145" dbindex="9211">

Empuriabrava s una urbanitzaci que constitueix una entitat de poblaci del municipi de Castell d'Empries, a la comarca de l'Alt Empord, amb 6.102 habitants censats (2006). 

La urbanitzaci s una marina residencial construda vora la platja dels Graells i al voltant d'una extensa xarxa de canals artificials a imatge de les existents a la costa de Florida (Estats Units), un model inspirat llunyanament en Vencia, i que repeteix, en molt menor escala, el que des de 1960 s'havia desenvolupat a la vena Santa Margarida (Roses). s la marina residencial ms gran del mn.

 Situaci i comunicacions .

Empuriabrava es troba situada a la part septentrional de la Costa Brava i del golf de Roses, al sector costaner del terme municipal de Castell d'Empries, entre els de Roses i Sant Pere Pescador. L'rea urbanitzada, arran de costa per l'est, limita al sud amb el tram final i la desembocadura de la Muga, canalitzada en aquest sector, i al nord amb els del rec dels Salins, mentre que a l'oest arriba fins a la carretera C-260 (abans C-68).

La carretera C-260 la comunica amb el cap de comarca, Figueres (a 18 km), per on passen la carretera N-II i l'autopista AP-7, i amb la vila de Roses. Una lnia regular d'autobusos comunica la urbanitzaci amb els municipis d'aquest eix comarcal.

 Equipaments turstics .
Empuriabrava es va construir amb una estructura urbanstica constituda de canals navegables, a la qual se suma un port esportiu i un aerdrom. Actualment compta amb ms de 30 kilmetres de canals interiors, que en fan la marina residencial ms gran del mn.

Actualment, Empuriabrava compta amb un parc immobiliari de 14.000 cases i apartaments de molt diferent condici i amb 5.000 embarcadors privats. A l'estiu la poblaci real s d'uns 75.000 habitants.

L'aerdrom, amb les seves activitats de paracaigudisme esportiu, els establiments d'oci nocturn i l'extensa platja (dita dels Graells o d'Empuriabrava) d'1,5 km de llargada per 300 m d'amplada fan d'Empuriabrava un dest turstic molt conegut a tota Europa.

Els principals turistes d'Empuriabrava solen ser de procedncia alemanya, francesa i, en menys quantitat, anglesa i neerlandesa. En els darrers temps, els propietaris catalans, espanyols i tamb russos creixen en nombre.

L'rea comercial i de serveis s a l'entrada de la urbanitzaci, vora la carretera C-260, on tamb es troba l'aerdrom. Davant de mar hi ha una altra zona comercial, coneguda com els Arcs. El port dels velers s al centre de la urbanitzaci, al canal major, i compta amb una torre de vigilncia caracterstica i amb un club nutic.

La festa major se celebra per la Mare de Du del Carme, el 16 de juliol. Tamb hi t lloc una Fira del vaixell d'ocasi. A Empuriabrava es poden practicar nombroses activitats nutiques (vela, esqu nutic, paraesqu, surf, pesca, etc.). Compta amb dues escoles de submarinisme, un parc Aquafun i una escola de paracaigudisme, que s de les ms conegudes d'Europa. Tamb s'ofereixen circuts turstics pels canals.

 Histria .

L'rea que actualment ocupa Empuriabrava estava dedicada, abans de la construcci de la urbanitzaci, a l'explotacio agrria i ramadera, sobretot en forma de pastures, i, en un grau molt menor, vora mar, quedaven lliures algunes zones d'aiguamoll. Hi havia cinc grans masos ("cortals", en la denominaci local), anomenats Llebrer, Modaguer, Moix, Vell i la Torre Ribota, amb terres de conreu i, tancades per recs de drenatge, parcelles de pastura ("closes"), que pertanyien a dos grans propietaris. El sector central i NE, ms proper al mar, conegut com les Tribanes, era ocupat per un gran nombre de petites parcelles allargades ("peces"), originades per la desamortitzaci de les terres comunals a mitjan segle XIX, que pertanyien a petits propietaris de Castell.

El projecte de construir una gran urbanitzaci al litoral N de la Costa Brava fou promogut el 1964 per la societat Eurobrava S.A. (ms tard Ampuriabrava S.A.), constituda per Antoni de Mox i Gell, marqus de Sant Mori, propietari de quatre dels cinc masos, i pels empresaris Miquel Arpa i Batlle i Ferran de Vilallonga i Rossell, amb la intenci de crear un aeroclub internacional amb una rea residencial connexa. El projecte fou presentat a l'ajuntament de Castell el 1965, on trob l'oposici de molts petits propietaris agrcoles. Desprs de vncer les resistncies, el pla parcial fou aprovat el 1967, quan ja s'havien construt els canals i els carrers sense cap perms, i s'inici la construcci dels habitatges, tot amb la frmula de marina residencial, llavors original a Europa, que assol un gran xit, sobretot entre el turisme alemany. El 1975 comen la segona fase del projecte, que la crisi econmica i l'oposici popular no van permetre culminar. 

L'indret escollit, tot i una important ocupaci agrcola i ramadera, formava part dels aiguamolls de l'Empord, una zona pantanosa del litoral de gran valor ecolgic, que a l'poca no gaudia de cap mena de protecci. El fort impacte de la intervenci motiv l'oposici de l'incipient moviment ecologista que, a partir de la Transici democrtica espanyola, aconsegu limitar l'rea inicialment planificada (de fins a 600 ha) i fer oblidar alguns elements del pla de 1967, com la construcci d'un canal navegable fins a Figueres. 

El 1980, amb el projecte en crisi (especialment pel que fa a l'aerdrom i el club nutic), la propietat de la marina residencial pass de mans dels promotors originals a les de l'ajuntament de Castell d'Empries, que endeg una millora general dels serveis bsics i les infraestructures, inicialment molt desatesos, i revitalitz la urbanitzaci, la qual ha propiciat un creixement econmic important al municipi.

L'auge d'Empriabrava ha comportat tamb una cara fosca, des dels temps en qu es va convertir en refugi d'exnazis, fins als problemes ms recents amb les mfies del narcotrfic, l'evasi de divises o la inseguretat, combatuts amb ms o menys fortuna per les autoritats. D'altra banda, la demanda de treballadors poc remunerats ha propiciat l'aparici, en zones marginals, d'incipients aglomeracions d'immigrants, principalment magribins.

Referncies.


Bibliografia.
 Albert Compte, Maria Crehuet i Joan Antoni Rodeja, Empuriabrava, 25 anys (1967-1992), Castell d'Empries, Ajuntament de Castell d Empries, 1992.
 Eva Gmez Fuentes, Empuriabrava i el turisme alemany, treball de fi de carrera de l'Escola Oficial de Turisme de Catalunya, 2000 (indit).

 Enllaos externs .

Castell d'Empries-Empuriabrava (espai web de l'Ajuntament);
Empuriabrava (informaci general);
Mapa interactiu d'Empuriabrava (MapFactory.net) (plurilinge);
Marina d'Empuriabrava (plurilinge);
Empuriabrava Online ;
Imatges de canals (FeWo Port Empries) ;
CRAE Poble a poble: Castell d'Empries-Empuriabrava (plurilinge);
Empuriabrava, la meca de los amantes de los barcos (CatalanLife Properties) (plurilinge);
"Empuriabrava, el lujo aislado por los canales", La Vanguardia, 8-VIII-2008 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21396" title="Fotografia digital" nonfiltered="4174" processed="4146" dbindex="9212">


La fotografia digital, al contrari que la fotografia de film tradicional, fa servir sensors electrnics per tal de gravar la informaci de la imatge en un suport electrnic, en lloc de fer canvis qumics a la superfcie del film.

Comparaci amb les cmeres tradicionals.

Avantatges del digital.
Els avantatges de la fotografia digital sobre la tradicional sn:
Podem veure les fotos de forma immediata, sense necessitat de revelat, i per tant podem veure si una fotografia no ha quedat b i repetir-la.
A l'hora d'imprimir, noms imprimim les cpies que volem guardar en paper.
Al ser en format digital, es poden emmagatzemar de forma indefinida sense prdua de qualitat.
Podem fer servir les imatges directament a l'ordinador;
En conseqencia, podem retocar, perfeccionar, canviar els colors i la gamma de tons, i afegir o treure parts de la fotografia, d'una manera que en la fotografia tradicional seria extraordinriament ms difcil de fer o b, impossible del tot.
Les cmeres digitals, poden ser ms petites i lleugeres que les seves equivalents en fotografia tradicional.
Pero sobretot l'avantatge principal s que prcticament el seu cost s insignificant, ja que tot el que haurem de pagar ser el preu del CD o DVD verge a on les gravem per conservar-les definitivament, sense cap prdua de qualitat o de color, com passa en els clixs de la fotografia tradicional; per fer-nos una idea calculem que un DVD val 1 euro aproximadament, i en 1 DVD hi podrem posar milers de fotografies, per b que com ms bits tingui cada imatge menys n'hi podrem encabir, per exemple en format JPG i de 100 Kb. n'hi podrem posar alguns milers, pero si les guardem en format TIFF o b PSD de Photoshop, n'hi cabran moltes menys, tot i aix el seu cost ser sempre molt petit, uns pocs cntims d'euro per cada fotografia.

Avantatges de la pellcula.

Les piles duren ms en les cmeres de film que en les digitals (sobretot degut a la pantalla de visualitzaci de les digitals), i sn de formats comuns i barats.
Les cmeres de film  manual, no necessiten piles, i per tant es poden fer servir en entorns ms difcils.
Avui en dia, el cost de les cmeres digitals s ms alt que les tradicionals.
Un avantatge a remarcar s el de la qualitat de la imatge aconseguida, en una fotografia tradicional de film tindrem sempre ms quantitat de detall que en la digital. ;
Aix ho podrem comprovar en el cas de voler fer una fotografia mida pster o mural, si la fssim amb fotografia digital quedarem bastant decebuts; el que passa s que la immensa majoria de fotografies es fan en mides petites, per veure-les a la pantalla d'un monitor o d'una TV.
Tamb si volem fer fotografies amb objectius gran angulars, trobarem objectius de molta ms qualitat per les cmeres tradicionals que no per les digitals, a no ser que comprem una cmera digital de les de 6.000 euros en amunt.
Tot i aix en la fotografia digital s molt fcil fer una bona fotografia panormica, ajuntant diverses fotos consecutives i amb aquest sistema s'aconsegueix un angle tan obert que pot competir de sobres amb el millor objectiu gran angular d'una cmera tradicional.

Comparativa de les proporcions de imatge.

Una cmera digital tpica te una proporci (rtio d'aspecte) d'1.33 o 4:3 (4 unitats d'amplada per 3 d'ample). Que s el format de les televisions normals.
En canvi un imatge de 35 mm t un rtio d'aspecte d'1.5 (3:2, ms allargat), i quan enviem les nostres fotos digitals a imprimir pot ser que les tallin per dalt i per baix, o que deixin espais blancs a les vores per culpa d'aix.
 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21399" title="Genealogia dels Arag, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empries" nonfiltered="4175" processed="4147" dbindex="9213">
Vegeu la  Llista de comtes d'Empries

 Genealogia .

La tercera dinastia d'Empries s origina en el rei Ferran I d'Arag, el fill del qual, Alfons IV, va concedir el comtat d'Empries, que pertanyia a la corona, al seu germ Enric d'Arag, que era duc d'Alburquerque i que el 1420 va ser creat duc de Villena, rebent el comtat d'Empries el 1436 aix com el comtat de Sogorb amb la Vall d'Uix i la Serra d'Eslida a las que s afeg el 1438 Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Els seus bens castellans li foren confiscats durant la guerra amb Catalunya i Arag (el 1430) per els va recobrar el 1441. Es va casar amb la reina Caterina de Castella, que era marquesa de Villena. Vidu, es va tornar a casar el 1344 amb Beatriz Pimentel Enrquez, germana del comte de Benavente. Va morir a la batalla d'Olmedo el 1445 que supos el triomf dels seus enemics a Castella.

El seu fill pstum va ser Enric II d'Arag i de Pimentel (Enric II d'Empries) que va rebre la gran fortuna del pare i els seus estats, i se l va conixer com Infant Fortuna. El seu oncle, Alfons IV va agafar les regnes dels dominis catalans potser fins a la seva mort el 1458, quant ja Enric II tenia uns 13 anys. Sogorb va esser convertit en ducat el 1469.

Enric II (+1522) es va casar amb Guiomar de Portugal. Va tenir dos fills: Elisabet  (casada amb Iigo Lpez de Mendoza, duc del Infantado) i Alfons d'Arag i de Portugal, que el va succeir el 1489 a Sogorb i a la seva mort a Empries.

Alfons d'Arag (+ 1563) es va casar amb Joana III de Cardona, duquessa de Cardona i van tenir molts fills: Francesc I d'Empries, Cardona i Sogorb; Guiomar (+1577, casada amb Federico lvarez de Toledo duc d'Alba); Joana II d'Empries, duquessa de Cardona i Sogorb i comtessa d'Empries; Anna (casada amb Vespasiano Gonzaga, duc de Sabioneta); Elisabet (Casada amb Joan Ximnez de Urrea, comte d'Aranda); Magdalena (casada amb Diego Hurtado de Mendoza, prncep de Melito i duc de Francavilla); i altres morts prematurament. A mes a mes van nixer dos fills naturals: Pere (+1597), bisbe de Vic, de Jaca i de Lleida; i Didac (+1554).

La successi va recaure en el fill gran Francesc I d'Empries (+ cap el 1572), el qual no va tenir fills amb la seva muller Angela de Crdenas y Velasco. Llavors l'herncia va recaure en la seva germana gran Joana d'Arag i de Cardona, casada amb Diego Fernndez de Crdoba, marqus de Comares.  El seu fill Llus Folc I de Cardona-Arag Fernndez que portava els cognoms dels ttols catalans, va ser comte de Prades del 1557 al 1596, per va morir el 1596 abans que la mare (+ 1608), i la successi va recaure en el seu fill (net de Joana) Enric III d'Arag Folc de Cardona Enrquez, la mare del qual (dona de Llus Folc de Cardona-Arag) era Ana Enrquez de Cabrera y Mendoza.

Enric III (+1640) es va casar dues vegades, la primera amb Juana de Rojas y Enrquez, amb la que no va tenir fills. La segona amb Catalina Fernndez de Crdoba-Figueroa y Enrquez de Ribera, amb la que va tenir quatre fills: Llus (primer successor); Pere Antoni (segon successor); Antoni (cardenal, + 1650); i Pasqual (+1677, arquebisbe de Toledo i cardenal)

Llus d'Arag Folc de Cardona i Fernndez de Crdoba-Figueroa va ser el successor. Es va casar dues vegades, la primera amb Mariana de Sandoval-Rojas i Enrquez, duquessa de Lerma, amb la que va tenir una filla Caterina (que desprs heretar el ttols); la segona muller fou Maria Teresa de Benavides y Dvila, marquesa de Las Navas, amb la que va tenir el seu successor, Joaquim d'Arag Folc de Cardona i Benavides quant va morir el pare el 1670. Per el va sobreviure poc temps doncs va morir el mateix any solter i sense descendents. 

L herncia va recaure en Pere Antoni d'Arag Folc de Cardona i Fernndez de Crdoba-Figueroa, el seu oncle (germ de Llus), el qual es va casar tres vegades, sense tenir en cap d'elles successi. La primera muller va ser Jernima de Guzmn-Dvila y Enrquez de Ribera; la segona Ana Fernndez de Crdoba-Figueroa y Enrquez de Ribera; i la tercera Ana-Catarina de la Cerda y de Aragn-Crdoba-Cardona. Va morir el 1690 i l'herncia va recaure en la seva neboda (filla de Llus) Caterina d'Arag Folc de Cardona y Sandoval-Rojas, que va aportar tota l'herncia al seu marit Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21403" title="Tona (unitat)" nonfiltered="4176" processed="4148" dbindex="9214">
Una tona de smbol oficial t (encara que a vegades tamb es representa com a T o Tm de tona mtrica)  s una unitat de massa equivalent a 1.000 quilograms. El nom sistemtic hauria d'sser megagram, per no ha estat mai utilitzat.

 1 tona = 1 000 quilograms;
 1 tona = 1 000 000 grams;
 1 quilogram = 0,001 tones;
 1 gram = 0,000 001 tones;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21405" title="Dictadura del proletariat" nonfiltered="4177" processed="4149" dbindex="9215">
Segons la teoria marxista, la dictadura del proletariat s l'etapa de transici cap a una societat sense classes, per mitj de la conquesta de l'estat que succeix immediatament desprs d'una revoluci marxista, i que s una condici necessria per a la superaci i substituci del sistema capitalista.

En aquesta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotaci capitalista, consolidar la revoluci i evitar els intents de retornar al rgim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius la ltima missi de la dictadura del proletariat s l'abolici de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme.

El concepte de dictadura del proletariat va ser enunciat per Karl Marx al Manifest Comunista (1848) i posteriorment desenvolupat per Lenin a L'estat i la revoluci (1917).

Enllaos externs.
Manifest Comunista;
L'estat i la revoluci ;
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21409" title="Genealogia dels ducs de Medinaceli, comtes d'Empries" nonfiltered="4178" processed="4150" dbindex="9216">
Vegeu la  Llista de comtes d'Empries


 Genealogia dels comtes i ducs de Medinaceli .


 Dinastia de la Cerda .

La casa dels Medinaceli s'origina amb Alfons X rei de Castella i Violant d'Arag (1235- ) (filla de Violant d'Hongria 1219-1251), que van tenir dos fills: el petit San IV de Castella continua la casa reial de Castella i l'hereu Ferran de la Cerda (+1275), casat amb Blanca de Frana, va morir i el seus fills Alfons de la Cerda el Desheretat i Ferran de la Cerda (coneguts com Infants de la Cerda) no van poder fer valer els seus drets. Ferran va morir el 1322 i Alfons el 1327. La lnia de Ferran continua en el seu fill gran Juan de la Cerda, que va ser senyor de Lara i Biscaia (per la seva mare Juana Nez de Lara, la Colometa); i la filla Blanca (casada amb Juan Manuel de Castella) va tenir una filla , anomenada Juana Manuela, que fou reina de Castella al casar amb Enric II al que va aportar les senyories de Lara i Biscaia, per no van tenir descendncia.

La rama principal, doncs, prov de Alfons el Desheretat, casat amb Mahalda de Narbona, va tenir sis fills: Luis (del que desprs es fa esment); Juan Alfonso de la Cerda (casat amb Maria de Portugal, i en segones noces amb Maria Fernndez Luna, i origen de la famlia Mesa de la Cerda, marquesos de Baides i comtes de Cabra); Alfonso (casat amb Isabel d'Antoing vescomtessa de Gant, pares de Carlos de Espaa, senyor de Lunel, comte de Angulema i conestable de Frana, que no va tenir successi del seu enlla amb Margarita de Bretanya); Margarita (Casada amb Felipe de Castella, senyor de Cabrera); Ines (casada amb Fernn Rodrguez, senyor de Villalobos) i Mara (casada amb Alonso Melndez de Guzmn)

Luis de la Cerda fou comte de Clermont i de Talmond a Frana i se li va adjudicar el principat de les illes Canries el 1345, que no va passar de ser nominal. Luis es va casar amb Leonor de Guzmn, senyora del Puerto de Santa Maria; desprs es va tornar a casar amb Geciota d'Uzs. Del seu primer enlla va tenir vuit fills, cinc dels quals van morir joves: Alfonso, Maria 1, Blanca, Fernando i Maria 2; i tres fills ms que van viure ms temps: Luis (comte de Talmond, senyor de Puerto de Santa Maria, senyor de Mothe-sur-Rhone i nominal prncep de les Illes Canries per poc temps cap el 1360; Juan, tamb comte de Talmond (que va ser incorporat a la corona francesa poc temps desprs) i nominal prncep de les Canries per uns anys; i Isabel en qui, cap el 1370 va recaure tota l'herncia, i algunes senyories que per herncies familiars recents se li havien adjuntat: les senyories de Huelva, Gibralen, Garganta de la Olla, Pasarn, Torremega, Castrocalbn, Pea de Valderia i Bembibre. Es va casar amb Rodrigo lvarez de las Asturias, senyor de Trastamara, Xix o Gijn i Norea per va morir sent encara molt jove Isabel i es va tornar a casar amb Ruy Prez Ponce, senyor de La Pobla de Asturias que va morir el 1356. Isabel es va traslladar a Sevilla i es va casar amb un fill illegtim de Gast III de Foix, anomenat Bernat del Bearn o Bernat de Foix, al qual el rei Enric II havia fet comte de Medinaceli. El matrimoni es va fer donaci recproca dels seus ttols; Bernat va morir primer (el 1383) i Isabel de la Cerda va heretar el Comtat de Medinaceli.

 Dinastia de Foix .

Isabel va morir el 1385 i va deixar tots els seus ttols i dominis, encapalats pel comtat de Medinaceli, al seu fill Gastn I de Foix o de Medinaceli. Gastn, que utilitzava el cognom del pare, tenia una germana, Mara, que va morir jove; tenia a ms a ms dos germanastres (fills illegtims de Bernat) anomenats Joan o Joana, sense drets successoris. 

Gastn I va morir el 1404. De la seva muller Menca de Mendoza va tenir dues filles, Isabel i Leonor, que van morir joves, i un fill, Luis I, que va heretar.

Luis I de la Cerda y Mendoza o Luis I de Medinaceli (va adoptar oficialment el cognom "de la Cerda") es va casar dues vegades: la primera amb Juana de Sarmiento i la segona amb Juana de Leiva. Va permutar Garganta de la Olla, Pasarn y Torremega amb el seu cos el primer comte d'Alba de Tormes, i va rebre a canvi part de Cogolludo i Loranco. Del primer matrimoni va tenir dos fills: Gastn II de la Cerda y Sarmiento; y Mara (casada con Juan Alfonso de Guzmn, comte de Niebla i duc de Medinasidonia, a qui va aportar com a dot la senyoria de Huelva; del segon matrimoni va tenir a Juan, senyor de Torrequadrada (que va tenir noms un fill natural, Antonio, tronc dels senyors de Pior i Atanzn); Menca (esposa d'lvaro de Luna, net del conestable de Castella) i Isabel.

Gastn II de la Cerda y Sarmiento va morir el 1454. Casat amb Leonor de la Vega y Mendoza, senyora de Cogolludo (filla del marqus de Santillana) va rebre d'ella aquesta senyoria, que va afegir a la part que ja en possea. Van tenir tres fills: Luis II de la Cerda y de la Vega; igo Lope de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes (casat amb Brianda de Castro, senyora de Madayona) tronc dels senyors de Miedes i Madayona; i Juana, senyora de Muoz (casada amb lvaro de Mendoza, comte de Castrojeriz).

Luis II de la Cerda y de la Vega va heretar els ttols i dominis el 1454, i va ser creat duc de Medinaceli i comte de Puerto de Santa Maria per els reis Ferran i Isabel. Es va casar amb Catalina Laso de la Vega, per l'enlla fou anullat; desprs es va casar amb Leonor de Foix, filla del comte de Foix, que va morir poc temps desprs; es va casar amb terceres noces amb Anna d'Arag i de Navarra filla legitimada del prncep de Viana i de Mara Armendriz, per no va tenir fills mascles de cap d'elles, noms una femella anomenada Leonor amb la darrera esposa (aquesta Leonor es va casar amb Rodrigo Daz de Vivar y Mendoza, fill natural del gran cardenal d'Espanya). El rei Ferran va voler que es cass amb la seva prpia germana Leonor de Navarra i amb Menca Manuel de Portugal, per el duc estava amistanat amb Catalina Vique de Orejn (coneguda per Catalina del Puerto) amb la que tenia fills i, finalment, s'hi va casar formalment (quartes noces) i va reconixer el fill gran Juan, per no els altres dos. 

El fills naturals van ser: Juan I de la Cerda y Vique; Alfonso Vique, senyor d'Enciso, casat amb Mara Gmez de Ciudad Real, essent el tronc de la famlia de los Cerdas-Granadas de Calatayud; i Pedro Vique, senyor de Adalid, casat amb Mara del Castillo Ziga y Reinoso 

Juan de la Cerda y Vique, duc de Medinaceli va heretar, doncs, del seu pare quan va morir el 1501, no sense reclamacions d'igo Lpez de la Cerda y de la Vega, senyor de Miedes i consort de Madayona. Es va casar amb Menca Manuel de Portugal (que ja havia estat proposada com a muller del seu pare) i desprs amb Maria de Silva y de Toledo. De la primera va tenir tres fills: Isabel (casada amb Pedro Zapata de Ayala), Luis (creat marqus de Cogolludo el 1535, ttol vinculat al primognit de la famlia Medinaceli, que va morir abans que el seu pare, el 1536) i que es va casar amb Ana de Mendoza y Pimentel de la que no va tenir fills (per va deixar tres fills illegtims, Fernando, Antonio i Luis de Berriz y Gamboa aquest ltim de la relaci amb Silvia de Gamboa); i Juan de la Cerda y de Portugal; i Gastn III de la Cerda y de Portugal que va heretar el marquesat de Cogolludo el 1536 i el ducat de Medinaceli el 1537 al morir el seu pare Juan. Del segon matrimoni van nixer Juan II de la Cerda y de Silva (successor del seu germanastre); Fernando, comendador de l'ordre d'Alcntara, casat amb Ana de Bernemicourt i tronc dels comendadors d'Esparragosa i dels Marquesos de la Rosa i de la Mota de Trejo.; Catalina (casada amb Lorenzo Surez de Mendoza comte de La Corua); i Luisa (casada con Antonio Arias-Pardo de Saavedra, senyor de Malagn).

Gastn III de la Cerda, que estava destinat a l'esglsia i era membre de l'ordre de Malta, va abandonar els hbits per recollir la successi;  va morir el 1552 sense deixar fills del seu enlla amb Mara Sarmiento. La successi va recaure en el seu germanastre Juan II.

Juan II de la Cerda y de Silva fou virrei i capit general de Siclia i els mateixos crrecs a Navarra; es va casar amb Juana Manuel de Portugal de la que va tenir set fills: Mara (casada amb Antoni d'Arag i de Cardona, duc de Montalto; Juan Luis I de la Cerda y de Portugal, duc de Medinaceli; Gastn (que va morir en plena joventut); Sancho (casat amb primeres noces amb Ins de Ziga, i en segones amb Mara de Villena, essent creat marqus de La Laguna de Camero Viejo); Angela (Casada amb Pedro Julio de Luna, duc de Bivona); Blanca (Casada amb Fernando de Silva comte de Cifuentes); i Catalina (Casada amb l'home d'estat Francisco Gmez de Sandoval y Rojas, marqus de Dnia i duc de Lerma).

Juan Luis I de la Cerda y de Portugal va casar amb Isabel d'Arag i de Cardona, i en segones noces amb Juana de Lama y de la Cueva, marquesa de Ladrada, vdua del duc d'Alburquerque. Del primer matrimoni va tenir dos fills: Antonia (casada amb Bernardino Manrique de Lara, marqus d'Aguilar de Campo); i Juan III de la Cerda y d'Arag Folc de Cardona; i del segon altres dos fills: Mara (casada amb Juan Andrs Hurtado de Mendoza, marqus de Caete) i Gonzalo de la Cerda y de Lama , que heret de la seva mare el marquesat de Ladrada i es va casar amb Catalina de Arteaga, tenint un fill com anomenat Juan de la Cerda y Arteaga, que s el tronc dels comtes de Baos. (Famlia extingida el 1722 passant el ttol als comtes de Tebas i desprs als comtes de Montijo)

Juan III de la Cerda y d'Arag Folc de Cardona va morir el 1607 i es va casar amb una filla d'un primer matrimoni de la seva madrastra (o sigui, la segona dona del seu pare) que es deia Ana de la Cueva y de Lama amb la que noms va tenir una filla, Juana de la Cerda y de la Cueva. Aquesta va heretar el ducat de Medinaceli.

 Dinastia d'Arag-Montcada .

Juana es va casar amb Antoni d'Arag i de Montcada, duc de Montalto i Bivona, vidu de la seva tia via Maria; i desprs, en segones noces, amb Antonio de Toledo Dvila y Colonna, amb el que va tenir un fill que va adoptar el cognom de la mare: Juan Luis de la Cerda (+1671), va ser virrei i capit general de Valncia, i va casar amb Ana Mara Luisa Enrquez Afn de Ribera Portocarrero y Crdenas, duquessa de La Alameda, marquesa de Tarita y comtessa de Molares, que es van incorporar als dominis dels ducs de Medinaceli.

D'aquesta va tenir quatre fills: Juan Francisco Toms de la Cerda y Enrquez Afn de Ribera; Toms Antonio (+1692) marqus de La Laguna de Camero Viejo i per matrimoni tamb marqus de Paredes de Nava (casat amb Maria Ana Luisa Manrique de Lara y Gonzaga, marquesa de Paredes de Nava) que va ser el tronc de la casa dels comtes de Parcent, que encara existeix; Maria Ana Luisa (casada amb Gaspar Mndez de Haro, marqus de Eliche i fill del comte-duc d'Olivares); i Ana Catalina (casada amb Juan Toms Enrquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella)

Juan Francisco Toms de la Cerda y Enrquez Afn de Ribera ms conegut com Juan Francisco de la Cerda, va succeir al seu pare el 1671. Es va casar amb una de les ms importants hereves d'Europa, Catalina Antnia d'Arag Folc de Cardona Fernndez de Crdoba y Sandoval, duquessa de Cardona i Sogorb, marquesa de Pallars, Dnia, Villamizar i Comares, i comtessa d'Empries, Prades, Buendia, Santa Gadea i Ampudia, vescomtessa de Vilamur, baronessa d'Entena; senyora de Lucena i de Solsona, i molts d'altres ttols. Aquesta immensa herncia va anar a parar als Medinaceli, i Juan Francisco de la Cerda va guanyar en prestigi i influncia i va ser primer ministre (1680-1685) del rei, a ms d'altres crrecs.

Onze fills van nixer d'aquest matrimoni: Ana Maria Feliche (+1668); Mara-Josefa (+1660); Feliche Maria Josefa (+ 1709, casada amb Luis Francisco Mauricio Fernndez de Crdoba-Figueroa, marqus de Priego i duc de Feria, rama que heretar mes tard els ttols dels Medinaceli); Luis Francisco, duc de Medinaceli, Cardona, Sogorb, Lerma, marqus de Pallars i d'altres, comte d'Empries, de Prades, i d'altres, i senyor de Solsona i altres llocs; Antonia Basilisa (+ 1739, casada amb Melchor de Guzmn, marqus de Villamanrique y de Atamonte); Ana Catalina (+ 1698, casada amb el seu oncle Pere Antoni d'Arag Folc de Cardona i Fernndez de Crdoba-Figueroa duc de Sogorb i Cardona i comte d'Empries, i en segones noces amb Juan Toms Enrquez de Cabrera, comte de Melgar i duc de Medina de Rioseco, almirall major de Castella, vidu de la seva tia, que es deia tamb Ana Catalina); Juana (+ 1724, casada amb Francisco Fernndez de la Cueva, duc d'Alburquerque); Lorenza Clara (+ 1697, casada amb Felip Alexandre Colonna Mancini, duc de Palliano i connestable de Npols); Isabel Maria (+1708,, casada amb Carles Felip Spinola, duc de Sexto i virrei de Siclia); Francisco de Paula (+1681); i Maria Nicolasa (casada amb Diego Gaspar Vlez-Ladrn de Guevara, comte d'Oate).


Luis Francisco de la Cerda y de Aragn va morir el 1711. Fou virrei i capit general de Npols i primer ministre del Rei, per va caure en desgrcia i va morir engarjolat a Pamplona. Es va casar amb Mara de las Nieves Tllez de Girn amb la que noms va tenir una filla que el va premorir anomenada Catalina (+1681); va tenir tamb un fill natural anomenat Luis, cavaller de l'ordre de Malta, que va morir el 1695 en la lluita contra els algerians. Llavors, la successi (1711) va recaure en la descendncia de la seva germana gran, Feliche Maria Josefa (+ 1709) casada amb Luis Francisco Mauricio Fernndez de Crdoba-Figueroa, marqus de Priego i duc de Feria.

 Dinastia dels Fernndez de Crdoba-Figueroa .

Aquest matrimoni va tenir cinc fills: Mara Francisca (+1699); Mara Encarnacin (+1746, casada amb Vicente Pedro lvarez de Toledo comte d'Oropesa); Manuel (+1700, marqus de Montalbn, ttol creat abans per als hereus dels ducs de Feria); Nicols (el successor); i Luis Mara, cavaller de Santiago (+1751).

Nicols Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda va morir el 1739. Es va casar amb Jernima Spinola i va tenir sis fills: Mara Feliche (+1748, casada amb Jos Mara de Guzmn-Vlez Ladrn de Guevara, comte d'Oate); Teresa Francisca (+1749, casada amb Antonio Mara de Toledo Ossorio, duc de Fernandina); Felipe (+ jove el 1717); Joaqun (+ als dos anys d'edat el 1717); Luis Antonio (el successor); Juan, comte de Salvatierra pel seu enlla amb la comtessa  Mara Ana Sarmiento de Sotomayor; i Buenaventura (+1777) que fou Cardenal.

Luis Antonio Fernndez de Crdoba-Figueroa y Spinola va morir el 1768, havent-se casat dues vegades; la primera amb Teresa de Montcada, que li va aportar el ducat de Camia i el marquesat d'Aitona; i la segona amb Mara Francisca Pignatelli y Gonzaga. De la primera va tenir quatre fills: el successor Pedro de Alcntara; Mara Rosario (+1773, casada amb Francisco Ponce de Len, duc d'Arcos); Ana Mara (casada amb Antonio de Benavides, duc de Santisteban del Puerto); y Mara de los Dolores (+ 1770, casada con  Joaqun Gins de Oca Moctezuma, marqus de Tenebrn i comte de Moctezuma).

Pedro de Alcntara Fernndez de Crdoba-Figueroa y de Montcada va morir el 1790. Havia casat dues vegades, la primera amb Mara Javiera de Gonzaga i la segona amb Mara Petronila de Alcntara Pimentel, marquesa de Malpica i de Macera. Del primer matrimoni va tenir  al successor Luis Mara; del segon va tenir sis fills: Manuel Antonio, marqus de Malpica i de Macera i duc consort d'Arion (casat amb Mara  del Carmen Pacheco Tllez-Girn, duquessa d'Arion); Antonio, marqus de Mirabel (+1845); Luis, cavaller de Malta (+1834, casat amb Mara de la Concepcin Ortiz de Sandoval, no van tenir fills); Mara Dominga (+ jove); Mara Simona (+ jove); i Mara de la Soledad (casada amb ngel Agustn de Carvajal, duc d'Abrantes).

Luis Mara Fernndez de Crdoba y Gonzaga va morir el 1806. Es va casar amb la seva cosina Joaquina de Benavides que li va aportar el ducat de Santisteban del Puerto; d'aquest matrimoni va tenir dos fills: Joaquina, que va morir jove; i Luis Joaqun.

Luis Joaqun Fernndez de Crdoba y Benavides va morir el 1840. Es va casar amb Mara de la Concepcin Ponce de Len i va tenir quatre fills: Mara Luis (casada amb Francisco Javier Fernndez de la Henestrosa, marqus de Vera) Mara de frica Josefa (casada amb ngel Mara de Carvajal , duc d'Abrantes); Luis Toms, el successor; i Antonio, duc de Feria per cessi de sa germ, (+1853, casat amb Maria Rosario Prez de Barradas, amb la que no va tenir fills).

Luis Toms Fernndez de Crdoba y Ponce de Len va morir el 1873. Va renunciar al ducat de Feria, per el va recuperar al morir son germ sense fills (1853). Es va casar el 1848 amb ngela Prez de Barradas, filla dels marquesos de Peador ( que el 1881 fou creada duquessa de Dnia i de Tarifa). D'aquest matrimoni va tenir sis fills: ngela (casada amb Francisco Tllez-Girn duc d'Escalona); Luis Mara, el successor; Mara Dulce Nombre (casada amb Alfonso de Silva, duc d'Hjar); Fernando que el 1887 fou creat duc de Lerma;  Carlos, duc de Tarifa des del 1889 per cessi materna i de Dnia a la mort de la mare el 1893; i Maria del Carmen (casada amb Francisco Losada de las Rivas, comte de Valdejuana).

Luis Mara Fernndez de Crdoba y Prez de Barradas va morir el 1879. Es va casar amb Mara Luisa Fitz-James Stuart, de la nissaga dels ducs d'Alba, amb la que no va tenir fills; en segones noces va casar amb Casilda de Salabert y Arteaga, comtessa de Ofalia, que al enviudar i es va tornar a casar amb Mariano Fernndez de Henastrosa, primer duc de Santo Mauro. El duc Luis Mara va deixar al morir el 1879 un fill pstum, Luis Jess Mara, que va heretar al pare.

Luis Jess Mara Fernndez de Crdoba y Salabert va morir el 1956. Es va casar amb Ana Fernndez de Henestrosa y Gayaso de las Cobas, filla dels marquesos de Camarasa, per no va tenir fills mascles; es va casar per segon cop amb Concepcin Rey y Palo-Blanco. Del primer matrimoni va tenir la seva hereva Mara Victoria Eugenia Fernndez de Crdoba y Fernndez de Henestrosa i dues altres filles, una anomenada Mara de la Paz, que portava el ttol de duquessa de Lerma (va morir el 1998 i es va casar amb Jos Larios y Fernndez-Villavicencio, marqus de Larios i marqus de Marzales) i t una extensa descendncia; i l'altra anomenada Casilda, que t el ttol de duquessa de Cardona (va morir el 1998 i es va casar en primeres noces amb Alfonso Castillejo y de Ussa, marqus d'Aldama, comte d'Armildez de Toledo, mort el 1977, i en segones noces amb Antonio Guerrero Burgos, mort el 1984, i del segons dels quals va nixer el 1982 la nica filla Casilda-Ghislaine Guerrero y Fernndez de Crdoba.

Mara Victoria Eugenia Fernndez de Crdoba y Fernndez de Henestrosa (nascuda el 1917) es va casar el 1938 amb Rafael de Medina y Vilallonga. D'aquest matrimoni van nixer Ana (nascuda el 1940, casada amb Max Emanuel, prncep de Hohenlohe-Langenburg que va morir el 1994, i en segones noces amb Jaime de Urziz y Fernndez del Castillo);  Luis de Medina y Fernndez de Crdoba (casat amb Mercedes Conradi y Ramrez amb dos filles, Victoria i Casilda de Medina y Conradi); Rafael de Medina y Fernndez de Crdoba, duc de Feria, marqus de Villalba des del 1942 fins a la seva mort el 2001, i que va tenir problemes amb la justcia per les seves tendncies pedfiles (casat amb Natividad Abascal y Romero-Toro van tenir dos fills: Rafael de Medina y Abascal, duc de Feria (nascut el 1978) i Luis de Medina y Abascal (nascut el 1980); i Ignacio de Medina y Fernndez de Crdoba, duc de Sogorb, comte d'Empries, comte de Moriana del Ro, comte de Rivadavia, comte de Ricla (casat amb Mercedes Maier y Allende i en segones noces amb Maria da Gloria de Orlans-Braganza, que van tenir dues filles: Mara de la Blanca de Medina y Orlans-Braganza (nascuda el 1986) i Luna de Medina y Orlans-Braganza (nascuda el 1988).

 Llista dels ducs de Medinaceli .

Bernat de Foix c. 1370-1383;
Isabel de la Cerda 1383-1385;
Gastn I de Foix o de Medinaceli 1385-1404;
Luis I de la Cerda y Mendoza 1404-1447;
Gastn II de la Cerda y Sarmiento 1447-1454;
Luis II de la Cerda y de la Vega 1454-1591;
Juan I de la Cerda y Vique 1591-1537;
Gastn III de la Cerda y de Portugal 1537-1552;
Juan II de la Cerda y de Silva 1552-1575;
Juan Luis I de la Cerda y de Portugal 1575-1594;
Juan III de la Cerda y d'Arag Folc de Cardona 1594-1607;
Juana de la Cerda y de la Cueva 1607-?
Juan Luis de la Cerda ?-1671;
Juan Francisco Toms de la Cerda y Enrquez Afn de Ribera 1671-1691;
Luis Francisco de la Cerda y de Aragn 1691-1711;
Nicolas Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda 1711-1739;
Luis Antonio Fernndez de Crdoba-Figueroa y Spinola 1739-1768;
Pedro de Alcntara Fernndez de Crdoba-Figueroa y de Montcada 1768-1790;
Luis Maria Fernndez de Crdoba y Gonzaga 1790-1806;
Luis Joaqun Fernndez de Crdoba y Benavides 1806-1840;
Luis Toms Fernndez de Crdoba y Ponce de Len 1840-1873;
Luis Mara Fernndez de Crdoba y Prez de Barradas 1873-1879;
Luis Jess Maria Fernndez de Crdoba y Salabert 1879-1953;
Mara Victoria Eugenia Fernndez de Crdoba y Fernndez de Henestrosa 1953-;

Vegeu tamb: Llista dels Ducs de Feria

Enllaos externs.
Fundacin Casa Ducal de Medinaceli ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21412" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="4179" processed="4151" dbindex="9217">


Carles d'Habsburg i d'Arag, I de Castella i Arag, V d'Alemanya (Gant, Blgica 1500 - Yuste, Cceres 1558 ), prncep d'Astries (1504-1516), rei de Castella i Lle, Arag i Siclia i comte de Barcelona (1516-1556); rei de Npols (1516-1554); Arxiduc d'ustria (1519-1522); i emperador del Sacre Imperi Romanogermnic (1519-1556). 

Orgens familiars.
Segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell, va nixer el 24 de febrer de 1500 a Gant. 

El 1506 fou designat hereu del seu pare, el qual mor per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat hereu de la seva mare amb el ttol de prncep d'Astries, la qual embog a la mort del seu esps. Fins el 1516 tingu la regncia del seu avi Ferran el Catlic.

L'Imperi de Carles I.
Carles I va rebre quatre herncies per part dels seus avis: els materns Ferran II el Catlic i Isabel I de Castella, i els paterns: Maximili I, emperador romanogermnic i Maria de Borgonya 

De Ferran II el Catlic:  la Corona d'Arag, el Regne de Npols, Sardenya i Siclia;
D'Isabel I de Castella: la Castella i Lle, el Regne de Navarra, les illes Canries, les places del Nord d'frica, els territoris americans i el regne de Granada.
De Maximili I, emperador romanogermnic: ustria i els drets de la corona imperial ;
De Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Pasos Baixos, Flandes, el Franc Comtat.


Tant a la Corona d'Arag com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teric amb la seva mare Joana la Boja, la qual, per, a causa de la seva alienaci mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.

Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant el seus respectius regnats. Tamb a causa de les guerres i l'absorci de totes les riqueses que arribaven d'Amrica, van provocar l'esgotament i decadncia de Castella.

Interregne.
Ferran II, al morir el 22 de gener de 1516, conscient que el seu successor Carles trigaria en venir fins a acabar la seva formaci, va nomenar al seu fill natural Alfons d'Arag regent dels regnes de la Corona d'Arag i al Cardenal Cisneros, regent de Castella, fins a l'arribada a la pennsula de Carles que es produ el 19 de setembre de 1517. Durant l'interregne es produren conflictes socials per la manca d'autoritat.
Npcies i descendents.

Es va casar a Sevilla el 10 de mar de 1526 amb Isabel de Portugal, filla del rei Manel I de Portugal i Maria d'Arag, filla dels Reis Catlics. D'aquesta uni nasqueren:

 l'infant Felip II de Castella (1527-1598) ;
 la infanta Maria d'Espanya (1528-1603), casada el 1548 amb l'emperador Maximili II, emperador romanogermnic;
 la infanta Isabel d'Habsburg (1529-?), morta jove.
 l'infant Ferran d'Habsburg (1530);
 la infanta Joana d'Habsburg (1537-1573), casada el 1552 amb l'infant Joan de Portugal, fill de Joan III de Portugal;
 l'infant Joan d'Habsburg (1538-?), mort jove;
 l'infant Ferran d'Habsburg (1539);

Tingu diversos fills illegtims, entre ells:

 Margarida de Parma (1522-1586), governadora dels Pasos Baixos;
 Joan d'ustria (1547-1578), militar i artfex de la victria a la Batalla de Lepant de 1571, i reconegut com a fill legtim pel testament de Carles I;

Poltica interior.

Carles I va ser educat a Flandes fins que el 1517, amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. Havent estat educat a l'estranger i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposici de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.

Al 1519, desprs de la mort de Maximili I d'ustria, el seu avi, Carles hagu de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accs a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petici va ser la que va provocar la revolta de les Comunitats de Castella protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella.
Juan Padilla, Juan Bravo i Pedro Maldonado van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el 1523 a Villalar i tots ells executats.

A la corona d'Arag, els primers anys del regnat de Carles I, Valncia i Mallorca van ser les regions de ms conflicte social, perqu estaven afectats per un malestar social i una crisi econmica.

A Valncia, aquest moviment, anomenat la revolta de les Germanies, es va iniciar el 1519 per la falta de direcci del pas ja que els dirigents n'havien marxat per por de la pesta. Representants de les classes populars van crear la Junta dels Tretze i van assumir el poder municipal. Del 1521 al 1523 va ser la fase ms radical d'aquesta revolta, quan s'hi van afegir els camperols i, dirigits per Vicent Peris, van aconseguir ocupar el castell de Xtiva i derrotar els senyors de Gandia al sud. No obstant aix, van ser venuts (a Valncia el 1521, i a Xtiva i Alzira el 1522) i van ser durament reprimits. Al nord no van durar tant i van ser venuts per les tropes senyorials.

A Mallorca hi va haver un moviment semblant que tamb tingu una fase fluixa i una de radical dirigida per Joanot Colom i que va aconseguir fer refugiar els senyors i els va assetjar. El 1523, per, van ser venuts a Mallorca per les tropes reials.

Poltica exterior.
En la poltica exterior, a Carles I se li plantejaven greus problemes a causa de la gran extensi del seu Imperi.

Mentre que ell volia l'aliana dels sobirans cristians sota l'hegemonia de l'emperador alemany i amb l'ajut del pontificat, el Regne de Frana no hi va estar d'acord, com tampoc els prnceps alemanys ni el papat. Per tant, ell tot sol va haver de fer front a l'expansi de l'Imperi Otom, que amenaava Europa.

Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb Francesc I de Frana. El 1525 el va vncer i el va fer presoner, per un any desprs, com que el rei francs va renunciar a Mil (que va ocupar el 1535), Npols i Gnova, el va deixar anar.

El 1529, el papa Climent VII el va nomenar emperador del Sacre Imperi com a Carles V. L'imperi turc de Solim I el Magnfic, amb el suport de Francesc I de Frana, va ser una gran amenaa per l'imperi de Carles. Del 1529 al 1532, els turcs van assetjar Viena i en la mediterrnia assetjaven els vaixells hispnics.

Lluita contra el protestantisme.
Carles V, defensor de la unitat religiosa catlica, va veure distorsionada la seva tasca degut al luteranisme que estava sorgint a Alemanya. Intent negociar amb els protestants, per no va ser possible i finalment va combatre'ls. Malgrat que els va derrotar en algunes batalles (el 1547 a Mhlberg, per exemple), el luteranisme s'havia afermat a gran part de l'imperi i finalment Carles ho hagu de reconixer el 1555 en la dieta d'Augsburg.

Abdicaci i herncia.

Cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brusselles de 1555-1556, Carles I deixa la corona Imperial del Sacre Imperi Romanogermnic al seu germ Ferran I d'ustria i les de Castella i Lle i Arag, juntament amb les ndies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran Felip II de Castella.

Va retornar a Castella i el dia 3 de febrer de 1557 es va recloure al monestir de Yuste, Cceres, on va morir el 21 de setembre de 1558.









 Referncies .
  Charles VI of the Holy Roman Empire a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21416" title="Escut de la Tallada d'Empord" nonfiltered="4180" processed="4152" dbindex="9218">


L'escut oficial de la Tallada d'Empord t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una creu grega claviculada rectilnia d'atzur acompanyada de 2 rocs tamb d'atzur un a cada costat del bra inferior; el peu faixat d'or i de gules de 6 peces partit d'or, 4 pals de gules, sostenint una cinta d'atzur. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

L'escut del poble presenta tradicionalment una creu claviculada; els dos rocs a banda i banda provenen de les armes dels Rocabert, barons de Verges. El castell de la Tallada (del segle XI) va pertnyer als comtes d'Empries (representats aqu per les seves armes, faixat d'or i de gules), ms endavant a la baronia de Verges i, des del 1587, es va veure lligat a la Corona a travs de la batllia reial de Verges (representada pels quatre pals de Catalunya).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21417" title="Bandera de la Tallada d'Empord" nonfiltered="4181" processed="4153" dbindex="9219">


La bandera oficial de la Tallada d'Empord (Baix Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una creu grega claviculada rectilnia blava, com la de l'escut municipal, centrada al mig del drap; els quatre braos, de la mateixa llargada, com correspon a una creu grega, d'una llargada de 7/9 de l'alt de la bandera.

s la creu que tradicionalment ha representat el municipi, i que actualment figura en l'escut municipal juntament amb les armes del comtat d'Empries i les reials.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 31 de gener del 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21418" title="Escut de Torrent (Baix Empord)" nonfiltered="4182" processed="4154" dbindex="9220">


L'escut oficial de Torrent t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, sembrat de creuetes d'argent; ressaltant sobre el tot una faixa ondada d'atzur. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.

Va ser aprovat el 22 de setembre de 1995.

El sembrat de creuetes d'argent sobre camper de gules sn les armes parlants dels Crulles, marquesos del castell de Torrent; el marquesat tamb es veu representat per la corona del capdamunt. La faixa ondada s un senyal parlant referent al nom del poble, ja que simbolitza un torrent. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21419" title="Bandera de Torrent (Baix Empord)" nonfiltered="4183" processed="4155" dbindex="9221">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, sembrada de creus blanques de gruix 1/6 i d'altura 3/16 de la del drap i d'amplada 3/24 de la llargria del mateix drap, cinc de les quals, senceres, a la part superior, i cinc ms, tamb senceres, a la part inferior; i al centre un faixa blava fosca ondada de mitja cresta, tres crestes senceres i una altra mitja cresta, de gruix 1/4 de l'alria del drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 6 d'abril del 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21420" title="Escut de Torroella de Montgr" nonfiltered="4184" processed="4156" dbindex="9222">


L'escut oficial de Torroella de Montgr t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, 4 pals de gules; ressaltant sobre el tot una torre d'argent tancada de sable. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 2 d'abril de 1993.

La torre s un senyal parlant tradicional referent al nom de la poblaci, i alhora simbolitza el castell de la localitat. Els quatre pals de Catalunya indiquen que la vila va pertnyer a la Corona fins al 1272, la qual va esdevenir el centre de la baronia de Torroella (simbolitzada per la corona de bar al capdamunt de l'escut). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21421" title="Bandera de Torroella de Montgr" nonfiltered="4185" processed="4157" dbindex="9223">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb quatre pals vermells il a torre blanca tancada de negre de l'escut al centre, l'altura de la qual el 86% de la del drap i l'amplada el 26% de la llergria del mateix drap.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 27 de gener del 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21422" title="Escut d'Ultramort" nonfiltered="4186" processed="4158" dbindex="9224">


L'escut oficial d'Ultramort t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un sautor ple de gules ribetat d'argent, acompanyat al cap d'una mitra d'argent embellida d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1997.

El sautor s la creu de Santa Eullia, patrona del poble. Ultramort va pertnyer al castell de Rupi, i al segle XIII fou comprat pel bisbe de Girona: la mitra de l'escut alludeix a aquesta jurisdicci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21424" title="Escut de Vall-llobrega" nonfiltered="4187" processed="4159" dbindex="9225">


L'escut oficial de Vall-llobrega t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una vall de sinople; el peu ondat d'atzur sostenint una faixa d'argent i carregat d'un roc d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 12 de maig de 1982.

La vall s un senyal parlant referent al nom del poble. La faixa ondada del peu representa la riera de Vall-llobrega, que passa per la localitat, i el roc d'or sobre camper d'atzur prov de les armes dels Requesens, comtes de Palams; Vall-llobrega va pertnyer a aquest comtat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21425" title="Bandera de Vall-llobrega" nonfiltered="4188" processed="4160" dbindex="9226">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en dues faixes iguals, verda la superior i blava la inferior. Al mig la faixa de color groc.

Histria.
Va ser publicada en el DOGC el 14 de febrer del 1994.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21454" title="Laurenci" nonfiltered="4189" processed="4161" dbindex="9227">


El laurenci s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s el Lr i el seu nombre atmic s 103. 

Fou descobert per Albert Ghiorso, Torbjrn Sikkeland, Almon Larsh i Robert M. Latimer el 14 de febrer de 1961 al Berkeley Radiation Laboratory (ara nomenat Lawrence Berkeley National Laboratory) a la Universitat de Califrnia. Fou produt pel bombardeig de 3 mg d'una barreja de tres istops de californi amb ions de bor-10 i B-11 al HILAC (Heavy Ion Linear Accelerator).

 Enllaos externs .
Los Alamos National Laboratory's - Laurenci ;
webelements.com - Laurenci ;
environmentalchemistry.com - Laurenci ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21455" title="Hassi" nonfiltered="4190" processed="4162" dbindex="9228">


El hassi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Hs i el seu nombre atmic s 108. 

 Enllaos externs .
webelements.com - Hassi ;
environmentalchemistry.com - Hassi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21456" title="Meitneri" nonfiltered="4191" processed="4163" dbindex="9229">


El meitneri s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Mt i el seu nombre atmic s 109. El meitneri fou sintetitzat per primera vegada el 29 d'agost de 1982 per Peter Armbruster i Gottfried Mnzenberg al Gesellschaft fr Schwerionenforschung mbH (GSI, Institut per la Investigaci dels Ions Pesants)  a  Darmstadt. Ho feren bombardejant nuclis de bismut-209 amb nuclis accelerats de ferro-58. La creaci d'aquest element demostra que les tcniques  de  fusi nuclear poden ser usades per crear nous nuclis pesants.

 Enllaos externs .
webelements.com - Meitnerium ;
environmentalchemistry.com - Meitnerium ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21457" title="Roentgueni" nonfiltered="4192" processed="4164" dbindex="9230">

El roentgueni (abans conegut com a Unununi) s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Rg (abans Uuu) i el seu nombre atmic s 111. La massa atmica dels istops que s'ha aconseguit sintetitzar s de 272, el que el fa un tom sper-pesant. s un element sinttic, l'nic istop del qual t una vida de 15ms fins que es converteix en un tom de Meitneri. Donada la seva presncia al grup 11 s un metall de trancissi i com a tal se suposa que s metllic i slid.

 Histria .
Va ser sintetitzat per primera vegada al Gesellschaft fr Schwerionenforschung (GSI) de Darmstadt, Alemanya, el 8 de desembre de 1994. Noms se'n van crear tres toms, tots tres amb massa atmica 272, i es van fer amb la fusi de bismut-209 i nquel-64 en un accelerador lineal.

La frmula de la reacci s:


El nom roentgueni es va acceptar a la IUPAC a partir de l'1 de novembre de 2004, en honor de Wilhelm Rntgen. Abans d'aquesta data, l'element es coneixia amb el nom temporal i rutinari Unununi, que fa referncia al seu nombre atmic (111).

 Istops .
Del roentgueni se'n coneixen tres istops. El que t la vida ms llarga s el Rg-280, que t una vida de 3.6 segons. El que la t ms curta s l'istop Rg-270, de noms 1.5 millisegons. L'altre istop s el Rg-279 que t una vida de 170 millisegons.


 Enllaos externs .

webelements.com - Roentgueni  ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21458" title="Ununbi" nonfiltered="4193" processed="4165" dbindex="9231">


El ununbi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Uub i el seu nombre atmic 112. 

 Enllaos externs .
webelements.com - Ununbi ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21459" title="Masclet" nonfiltered="4194" processed="4166" dbindex="9232">

Un masclet (petard) s un petard de gran potncia sonora que s'utilitza a les mascletades al Pas Valenci.

Un masclet tamb s una beguda tpica de Reus, que es una barreja de vermut de Reus i Plim..


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21460" title="Grup 8 de la taula peridica" nonfiltered="4195" processed="4167" dbindex="9233">




Un element del grup 8 s un element situat dins de la taula peridica en el grup 8 que comprn els elements:
Ferro (26);
Ruteni (44);
Osmi (76);
Hassi (108);
En els nivells electrnic externs d'aquests elements hi ha vuit electrons, encara que el ferro no aconsegueix l'estat d'oxidaci +8. L'hassi es produeix noms en el laboratori, no es troba en la naturalesa, i al referir-se al grup 8 se sol obviar aquest element.

"Grup 8" s en nom acutal recomanat per la IUPAC. L'antic sistema europeu i el nord-americ englobaven  dins del "grup VIII" (o VIIIA l'europeu i VIIIB el nord-americ) als actuals grups 8, 9 i 10.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21462" title="Grup 9 de la taula peridica" nonfiltered="4196" processed="4168" dbindex="9234">




Els elements del grup 9 de la taula peridica dels elements sn:
Cobalt  (27);
Rodi  (45);
Iridi  (77);
Meitneri  (109);

Codi de colors usat a la taula: Metalls de transici

A temperatura ambient tots sn slids. Els assenyalats en roig sn elements sinttics i no estan en la naturalesa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21464" title="Grup 11 de la taula peridica" nonfiltered="4197" processed="4169" dbindex="9235">




El grup 11 o de la taula peridica el comprenen els elements segents;
 Coure (Cu);
 Plata (Ag);
 Or (Au);

L'element Unununi (Rg), al ser un element sinttic, i al no trobar-se de forma natural, no es t en compte al parlar dels elements del grup 11, tot i que estrictament en forma part.






Aquests tres metalls sn denominats "metalls d'encunyar", encara que no s un nom recomanat per la IUPAC. Sn relativament inerts i difcils de corroir. S'han emprant mpliament en l'encunyaci de monedes, i d'aquesta aplicaci prov el nom de metalls d'encunyar. El coure i l'or sn dels pocs metalls que presenten coloraci.

A banda de les seves aplicacions monetries o decoratives, tenen moltes altres aplicacions industrials a causa d'algunes de les seues excellents propietats. Sn molt bons conductors de l'electricitat (els ms conductors de tots els metalls sn la plata, el coure i l'or, en aquest ordre). La plata tamb s l'element que presenta una major conductivitat trmica i major reflectncia de la llum. A ms, la plata t la poc comuna propietat que la capa que es forma a l'oxidar-se continua sent conductora de l'electricitat.

El coure tamb s'empra mpliament en cables elctrics i en electrnica. A vegades s'empren contactes d'or en equips de precisi. A vegades tamb s'empra la plata en aquestes aplicacions, i tamb en fotografia, agricultura, medicina, equips de so i aplicacions cientfiques.

Aquests metalls sn fora blans i no suporten b l's diari de les monedes, desgastant-se amb el temps. Per aix han d'estar aliats amb altres metalls per a aconseguir monedes ms duradores, ms dures i ms resistents al desgast.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21466" title="Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada" nonfiltered="4198" processed="4170" dbindex="9236">

La Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada (IUPAC), de l'angls (International Union of Pure and Applied Chemistry) s una organitzaci no governamental, dedicada als progressos de la qumica . s l'autoritat reconeguda, en el desenvolupament d'estandars per la nomenclatura de compostos qumics, a travs del seu comit interdivisional de nomenclatura i smbols. La IUPAC s una entitat membre del Consell Internacional per a la Cincia (ICSU, de l'angls International Council for Science).

Enllaos externs.
Web oficial ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21468" title="Bombai" nonfiltered="4199" processed="4171" dbindex="9237">


Bombai (marathi,      , Mumbai, pronunciat /'mumb i/; la forma catalana tradicional deriva de la forma anglesa Bombay) s la capital de l'estat de Maharashtra i la ciutat ms gran de l'ndia. Est situada en una illa anomenada Salsette, davant la costa oest del pas, a la costa de la mar Arbiga. El seu profund port natural s el principal de l'ndia occidental. Amb una poblaci l'any 2004 de 12.700.000 habitants, s la sisena aglomeraci urbana ms poblada del mn, i si tenim en compte les ciutats satllits de l'extensa rodalia, s la conurbaci ms habitada del mn. L'Institut de Poblaci, en el seu informe anual, preveu que l'any 2020 Bombai passar a ser per ella sola la ciutat ms poblada del mn.

Bombai s la capital comercial de l'ndia, on hi ha la seu d'importants institucions financeres com el Reserve Bank of India, la Borsa de Bombai (Bombay Stock Exchange) i les oficines centrals de moltes empreses ndies. A causa de les immenses oportunitats de negoci que hi ha a Bombai i del relativament alt nivell de vida, la ciutat ha atret immigrants de tot ndia i del sud-est d'sia, cosa que n'ha fet una veritable barreja de comunitats i cultures. Cont el centre neurlgic de la indstria ndia del cinema i la televisi, el complex anomenat Bollywood (nom creat a semblana del Hollywood nord-americ), que produeix el nombre anual de pellcules ms gran del mn. Bombai s tamb una de les poques ciutats que tenen un parc nacional dins els seus lmits municipals, el de Sanjay Gandhi, o Borivali.

El nom Mumbai s un epnim, derivat etimolgicament de Mumba (el nom de la deessa hind local Mumbadevi) i dAai (que vol dir "mare" en marathi). Al segle XVI, els portuguesos van anomenar l'rea Bom Bahia, s a dir "badia bona". El nom va evolucionar cap a Bomam, i un cop presa pels britnics, el nom fou anglicitzat en Bombay. El nom fou canviat oficialment de Bombay a Mumbai el 1995, per el primer nom (catalanitzat com a Bombai) encara s usat popularment a Occident i per molts dels habitants de la ciutat i algunes de les seves famoses institucions. 

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Corporaci Municipal del Gran Bombai;
 The Mumbai Pages: guia completa de la ciutat de Bombai;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21469" title="Dgraf" nonfiltered="4200" processed="4172" dbindex="9238">
Un dgraf s un grup de dues lletres emprades per representar un nic fonema en l'ortografia d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot expressar amb una nica lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en qesti. Altres vegades, per, hi ha una nica lletra que representa el mateix fonema, i el dgraf existeix per motius histrics, ortogrfics o dialectals.

Menes de dgrafs.

Dgrafs del catal.
dj (segons els dialectes representa  o ) (exemples: adjectiu, cambodj);
ds (representa ) (exemples: adscriure, adsorci);
gu (davant e o i; representa  o [ ]) (exemples: guerra, paguin);
ig (desprs de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa  o ) (exemples: puig, maig);
ix (desprs de vocal, a final de sllaba; segons els dialectes representa [ ] o  o ) (exemples: caixer, feixa);
ll (segons els dialectes representa [ ] o ) (exemples: callar, soroll);
ll (sempre entre vocals; segons els dialectes representa  o ) (exemples: illuminar, cllula);
ny (representa [ ]) (exemples: canya, empeny);
qu (davant e o i; representa ) (exemples: esquena, quins);
rr (sempre entre vocals; representa ) (exemples: arrossegar, terrassa);
sc (desprs de consonant i davant e o i; representa ) (exemples: abscs, obscenitat);
ss (sempre entre vocals; representa ) (exemples: cassola, assignar);
tg (davant e o i; segons els dialectes representa  o ) (exemples: fetge, heretgia);
tj (davant a, o o u; segons els dialectes representa  o ) (exemples: platja, lletjor);
ts (representa ) (exemples: potser, tsar);
tx (representa ) (exemples: metxa, txec);
tz (segons els dialectes representa  o ) (exemples: atzur, realitzar);

Alguns dgrafs d'altres llenges.
ch (representa  en alemany, neerlands o txec;  en angls, espanyol, gallec o occit; [ ] en bret, francs o portugus; [ ] en galls;  en itali);
ck (representa  en alemany o angls);
cs (representa  en hongars);
gh (representa  en itali);
gl (representa [ ] en itali);
gn (representa [ ] en bret, francs o itali);
kh (representa  en mots rabs o russos transcrits);
lh (representa [ ] en portugus o occit);
lj (representa [ ] en eslov o serbocroat);
ly (representa [ ] en hongars);
ng (representa [ ] en angls, galls o neerlands);
nh (representa [ ] en portugus o occit);
nj (representa [ ] en eslov o serbocroat);
ph (representa  en molts idiomes, en mots d'origen grec);
sh (representa [ ] en angls o occit);
sj (representa [ ] en neerlands);
sz (representa  en hongars o [ ] en polons);
th (representa [ ] o  en angls, o [ ] en galls);
ty (representa  en hongars);
zh (representa [ ] en noms russos transcrits o [  ] en la romanitzaci pinyin del xins);
zs (representa [ ] en hongars);

Aix pel que fa a combinacions consonntiques. Tamb hi ha moltes menes de dgrafs voclics que representen diversos sons segons les llenges.

s important remarcar que en cas d'estrangerismes, com ara topnims nouvinguts o d's rar, l'utilitzaci de dgrafs s preferent per mantenir el smil fontic respecte a la llengua que ens l'ha fet arribar (especialment entre llenges que no empren el mateix alfabet): Kazakhstan, Cochabamba, Sheffield, Hangzhou, etc.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21471" title="Pcs" nonfiltered="4201" processed="4173" dbindex="9239">

Pcs s un ciutat autnoma d'Hongria, situada a uns 200 Km al sud de Budapest. Compta amb 160.000 habitants. s seu d'una de les universitats ms antigues del mn, fundada l'any 1367, per el que ms fama li ha donat s la fbrica de porcellana de Zsolnay.

Els seus orgens es remunten a mitjans del segle I de la nostra era, quan els exercits de l'Imperi Rom van fundar la colnia de Sopianae. Uns tres segles desprs esdevindria la capital administrativa de la provncia de Pannnia on hi van romandre els romans fins a l'arribada dels huns, a mitjans del segle V.


Enllaos externs.

 web oficial de la ciutat;
 web de l'Universitat de Pcs;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21472" title="Llista dels Ducs de Feria" nonfiltered="4202" processed="4174" dbindex="9240">
Senyors, comtes i ducs de Feria, abans senyors de Figueroa

Ramn Prez, senyor de Figueroa      ?-1195;
Ruy Remndez de Figueroa (fill)     1195-?
Fernn Ruz de Figueroa (fill)   abans 1240-?
Suer Fernndez de Figueroa (fill)       ?
Gmez Surez de Figueroa (fill)       ?-1359;
Lorenzo Surez de Figueroa (fill)   1359- ?
Gomez Sarez de Figueroa Mesa (fill)    ?    primer senyor de Feria;
Lorenzo Sarez de Figuera y Lasso (fill) ?    primer comte de Feria;
Gmez el Bueno Sarez de Figueroa y Manuel (fill)  ?  ;
Lorenzo Sarez de Figueroa y de Toledo (fill)     ?
Per l'enlla amb la casa dels senyors d'Aguilar de la Frontera i marquesos de Priego s'estipula que els cognoms canviin d'ordre.
Pedro Fernndez de Crdoba-Figueroa (fill)    ?-1552;
Gmez Fernandez de Crdoba-Figueroa (germ)1552- ?     primer duc de Feria el 1567;
Lorenzo Fernndez de Crdoba-Figueroa  (fill)      ? -1637;
Alfonso Fernndez de Crdoba-Figueroa y Enrquez    1637-1645;
Luis Fernndez de Crdoba-Figueroa y Enrquez (fill)  1645-1665;
Luis Francisco Mauricio Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda 1665-1711;
Nicolas Fernndez de Crdoba-Figueroa de la Cerda 1711-1739 ;
Luis Antonio Fernndez de Crdoba-Figueroa y Spinola 1739-1768 ;
Pedro de Alcntara Fernndez de Crdoba-Figueroa y de Montcada 1768-1790 ;
Luis Maria Fernndez de Crdoba y Gonzaga 1790-1806 ;
Luis Joaqun Fernndez de Crdoba y Benavides 1806-1840 ;
Luis Toms Fernndez de Crdoba y Ponce de Len 1840-1873 ;
Luis Mara Fernndez de Crdoba y Prez de Barradas 1873-1879 ;
Luis Jess Maria Fernndez de Crdoba y Salabert 1879-1942 ;
Rafael de Medina y Fernndez de Crdoba 1942-2001;
Rafael de Medina y Abascal, 2001-;

Vegeu: Genealogia dels ducs de Medinaceli, comtes d'Empries




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21474" title="Bkscsaba" nonfiltered="4203" processed="4175" dbindex="9241">

Bkscsaba s una ciutat autnoma d'Hongria i capital de la provncia de Bks. Est situada a l'Alfld o Gran Planura. Compta amb uns 70.000 habitants. L'activitat econmica principal s l'agricultura.

Va ser fundada durant el segle XIII i ms tard destruda pels turcs. Al segle XVIII s'hi van estabrir colons eslovacs de religi luterana, que fins al dia d'avui continuen sent majoria a la ciutat.

Enllaos externs.
 Informaci de Bkscsaba (En hongars);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21475" title="Dunajvros" nonfiltered="4204" processed="4176" dbindex="9242">
Dunajvros s una ciutat autnoma d'Hongria. Es troba a la provncia de Fejr a 67 Km. al sud de Budapest. T una poblaci de poc ms de 53.000 habitants (2004). Entre 1951 i 1961 va rebre el nom dSztlinvros. El seu nom actual significa 'La nova Ciutat del Danubi', riu que la travessa de nord a sud.

Enllaos externs.
 Informaci de Dunajvros (En hongars);
 Dunajvrosi hd;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21478" title="Escut de l'Aldea" nonfiltered="4205" processed="4177" dbindex="9243">

L'escut oficial de l'Aldea (Baix Ebre) t el segent blasonament:
Escut caironat: de gules, un riu en forma de faixa ondada abaixada d'atzur ribetada d'argent acompanyada al cap d'una torre oberta d'argent acostada de 2 espigues d'arrs d'argent; la bordura d'argent carregada de 5 carxofes de sinople posades 2.2.1. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 21 de mar de 1985.

Herldica.
L'escut representa la torre de guaita construda pels Bell-lloc, primers senyors del poble. Les espigues d'arrs alludeixen als arrossars de la zona de l'Ebre, simbolitzat aqu per la faixa ondada: de fet, l'Aldea se situa a l'inici del delta d'aquest riu. Finalment, les carxofes que trobem al voltant de l'escut sn el recurs agrcola principal del poble, pel qual s conegut arreu de la comarca. 

Bandera.
La bandera oficial de l'Aldea s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb una torre blanca oberta de 6/10 d'altura per 2/10 d'amplada, collocada a 2/10 del pal i 1/10 del lmit superior del drap. A la zona inferior, hi ha tres ones horitzontals, blava, blanca i verda. L'ona verda d'amplada 1/7, resulta trobar-se a una distncia de 2/7 del lmit inferior de la bandera, en els moments ms baixos de les seves corbes; la blanca, de la mateixa mida que la verda, se'n situar per sobre, i la blava d'una amplada de 2/7 de la llargria de la bandera, per damunt de totes dues.

Va ser publicada en el DOGC el 12 de gener de 1990.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21479" title="Tilimsen" nonfiltered="4206" processed="4178" dbindex="9244">



Tlemcen (en rab,       , Tilims n; en amazig , Tala Imsan) s una ciutat d'Algria, i la capital de la provncia del mateix nom. Tot i que la forma oficiosa d'aquesta ciutat s Tlemcen , en catal tamb se la pot anomenar Tremissn, que s com se l'anomenava en catal medieval, aix com tamb es poden documentar altres formes actuals com ara Tilimsen, Tlemsen o Tlemsan.

 Geografia .
Amb una poblaci de 126.882 habitants (any 1987), es troba en el centre d'una regi coneguda per les seves plantacions d'oliveres i ram. La ciutat ha desenvolupat la indstria del cuir, tapissera i textil, que exporta des del port de Rashgun.

 Histria .
El regne de Tlemcen va estar dirigit per la dinastia dels abdalwadites. Tlemcen n'era la capital. Va existir del 1236 al 1550.

 Vegeu tamb .
Llista d'emirs abdalwadites de Tlemcen;

Notes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21480" title="Abdalwadites" nonfiltered="4207" processed="4179" dbindex="9245">
Els abdalwadites (tamb abdalwdides, zayynides i zayyanites) van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissn (Tlemcen), a Algria, la qual va regnar del 1236, en dissoldre's el poder almohade, al 1550, en qu fou enderrocada pels turcs otomans.

L'origen de la dinastia es zanata berber; el Banu Abd al-Wad, igual que els Banu Marin, els Banu Tudjin , els Banu Rashid  o els Banu Mazb, eren part del grup zanata dels Banu Wasin. Aquestos nmades fore expulsat de la regi de l'Aures cap a l'oest per la invasi hilaliana de Tunsia del segle XI i es van establir a l'altipl d'Or. La tribu fou partidria dels almohades, especialment en el perode de lluita contra els mallorquins Banu Ghaniya (1185-1203).

Els Abd al-Wad van defensar la ciutat de Tlemcen. La runa de les ciutats de la rodalia va portar cap aquesta molts refugiats i emigrants. El 1235 el xeic de la tribu, Yaghmurasan ben Zayyan, va heretar de son germ el comandament de totes les branques de la famlia; l'elecci, aprovada per les tribus, fou sancionada per un decret del califa almohade (1236). La caiguda dels almohades el 1248, als que va sostenir fins al final, el va enfrontar als marnides. El primer gran enfrontament fou el setge de Tlemcen pels marnides que va durar del 1298 al 1306. Mansura (Victria), el campament dels assetjants, va sorgir llavors. Abu Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge el 1306.

La primera ocupaci marnida es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra cop fou conquerida el 1352 fins que el 1359 Abu Hammu II, amb suport hfsida, els va expulsar, per el seu fill Abu Taixufn II va ocupar el poder amb ajut marnida i s'hi va mantenir poc ms que com a vassall, per desprs donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legtimament.

Al segle XV el perill va venir del costats dels hfsides que el 1424 i 1468 van imposar sobirans vassalls en dues expedicions victorioses. El 1509 es va imposar el protectorat espanyol, i el 1517 el dels otomans. El 1540 es va restablir el protectorat espanyol per ser substitut pel turc i el 1543 altre cop l'espanyol, liquidat per una revolta que el 1544 va imposar altre cop el retorn del partit dels turcs. L'Imperi Otom va eliminar la dinastia el 1555.

Llista d'emirs abdalwadites de Tremissn.

Emirs abdalwadites de Tremissn

Abu-Yahya I ibn Zayyan (Yaghmurasan) 1236-1283;
Abu-Sad Uthman I 1283-1304 (fill);
Abu-Zayyan I  1304-1308 (fill);
Abu-Hammu I 1308-1318 (germ);
Abu-Taixufn I 1318-1337 (fill);
Primera conquesta marnida 1337-1348 (l'emir marnida era Abu-l-Hssan)
Abu-Sad Uthman II 1348-1352;
Abu-Thbit I (associat) 1348-1352 (germ d'Abu-Sad Uthman II);
Segona conquesta marnida 1352-1359 (l'emir marnida era Abu-Inan)
Abu-Hammu II 1359-1360 ;
Abu-Zayyan Muhammad 1360 ;
Abu-Hammu II 1360-1370 ;
Abu-Zayyan Muhammad 1367-1372 ;
Abu-Hammu II 1372-1383 ;
Abu-Zayyan Muhammad 1383-1384 ;
Abu-Hammu II 1384-1387 ;
Abu-Zayyan Muhammad 1387;
Abu-Hammu II 1387-1389 ;
Abu-Taixufn II 1389-1393 (fill d'Abu-Hammu I);
Abu-Thbit II 1393 (fill d'Abu-Taixufn I);
Abu-l-Hajjadj I  1393 (fill d'Abu Hammu II);
Abu-Zayyan II 1393-1399 ((germ d'Abu Teixufn);
Abu-Muhmmad I 1399-1401 (germ);
Abu-Abd-Allah I  1401-1411 (germ);
Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhmmad 1411 ;
Sad I ibn Abi-Taixufn 1411 ;
Abu-Mlik I 1411-1424 ;
Abu-Abd-Allah II 1424-1427;
Abu-Mlik I 1427-1429 (segona vegada);
Abu-Abd-Allah II (segona vegada) 1429-1430 ;
Abu-Abbs hmad I 1430-1461 ;
Abu-Abd-Allah III 1461-1468 ;
Abu-Taixufn III 1468 ;
Abu-Abd-Allah IV 1468-1504 (germ);
Abu-Abd-Allah V 1504-1517 (fill);
Abu-Hammu III 1517-1527 ;
Abu-Muhmmad II 1527-1540 ;
Abu-Abd-Allah VI 1540;
Abu-Zayyan III 1540-1543 (germ);
Abu-Abd-Allah VI 1543-1544 (segona vegada);
Abu-Zayyan III (segona vegada) 1544-1550;
Al-Hssan ibn Abi-Muhmmad 1550-1555 (germ);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21483" title="Divisi de l'Islam" nonfiltered="4208" processed="4180" dbindex="9246">
L'Islam ha sofert diverses divisions al llarg de la histria:

657: sorgeixen els sunnites, els kharigites i els xites.
sunnites: dels quals se n'escindirien els murgites.
kharigites: el 695 es divideixen en kharigites i azraquites; els primers es tornen a dividir en kharigites i muawites.
xites: el 680 es divideixen en alides, hassanites i husseinites. Es reagrupen el 681, per el 683 es tornen a dividir en alides i penitents, divisi que noms dura un any, per al cap d'un altre any es tornen a dividir en alides i hanafites o mukhtarites. D'aquests ltims se n'escampen dues branques el 687, una que torna a l'ortodxia i una que forma els haiximites, que desprs originen els abbssides en comenar el segle VIII.

Els alides i part dels hanafites es reagruparen el 687. El 740 se'n van separar els zaidites, que desprs van originar els hassanites (762) i els ibrahimites (prop del 765), els quals es van dividir entre hadites i sakites cap al 768/770. Dels hadites van sorgir els dailemites i els idrissites. De la branca principal dels xites se'n van separar, cap a l'any 800, els jafarites.

 Vegeu tamb .

 Dinastia omeia;
 Dinastia abbssida;
 Califat fatimita;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21486" title="Fermi" nonfiltered="4209" processed="4181" dbindex="9247">

Astronomia: La paradoxa de Fermi es planteja l'existncia de civilitzacions extraterrestres.
Fsica: Enrico Fermi (1901   1954), fsic italo-americ.
Fsica: L'energia de Fermi s l'energia del nivell ms alt ocupat per un sistema quntic a temperatura zero.
Fsica: El Fermilab (Fermi National Accelerator Laboratory) s un laboratori de fsica de partcules a Chicago (Estats Units).
Metrologia: El fermi (o femtmetre), de smbol fm, s una unitat de longitud equivalent a 10-15 metres;
Qumica: El fermi (smbol Fm) s l'element de la taula peridica de nombre atmic 100.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21487" title="Adama" nonfiltered="4210" processed="4182" dbindex="9248">
Adama o Modibo Adama va esser el fundador de l'estat de Adamawa al Camerun

Modibo Adama va unir-se a la guerra santa de Usmanu bi Foduye al Sokoto (1804). Adama venia de la regi de Gurin (avui un insignificant llogaret) i el 1806 va rebre la bandera verda i l'encrrec de dirigir la djihad el seu pas natal. En els segents anys Adama va conquerir moltes terres i va sotmetre moltes tribus. La capital es va traslladar a Ribadu el 1838, i el 1839 a Joboliwo. El 1841 va fundar Yola on va morir el 1848.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21488" title="Escut de l'Ampolla" nonfiltered="4211" processed="4183" dbindex="9249">

L'escut oficial de l'Ampolla (Baix Ebre) t el segent blasonament:
Escut caironat: d'atzur, un far d'argent encs d'or; la capa de sinople ribetada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 20 de mar de 1992.

Herldica.
L'escut d'aquest nou municipi (creat el 1990 com a segregaci d'una part del Perell, ja que l'Ampolla era el barri martim que, grcies al turisme, ha acabat creixent ms que el poble originari de l'interior) s tamb de nova factura: la capa vol representar el port on el navegant pot trobar refugi, i el far alludeix tamb a aquest port, dedicat a la pesca i al turisme. 

Bandera.
La bandera oficial de l'Ampolla s d'origen herldic i t la segent descripci:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en banda, la meitat superior blava i la inferior verda; les dues meitats separades entre s per una banda amplada d'1/15 de l'alria del drap, blanca.

Va ser publicada en el DOGC el 27 d'agost de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21489" title="Femtmetre" nonfiltered="4212" processed="4184" dbindex="9250">
Un femtmetre, o fermi, de smbol fm, s una unitat de mesura de longitud, equivalent a 10-15 metres. En fsica nuclear, sol usar-se amb el nom de fermi, en honor del fsic Enrico Fermi.

1 femtmetre = 1 fermi = 10-15 m;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21491" title="Adamawa" nonfiltered="4213" processed="4185" dbindex="9251">
Adamawa s un estat federat de Nigria, i un antic estat nadiu de Camerun (Emirat d'Adamaua)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21496" title="Sizgia" nonfiltered="4214" processed="4186" dbindex="9252">
Sizgies s la posici de la Lluna o d'un planeta quan s en conjunci o en oposici amb el Sol. En el cas de la Lluna el terme engloba el terme Noviluni (Lluna nova) i el terme Pleniluni (Lluna plena).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21497" title="Aiguillon" nonfiltered="4215" processed="4187" dbindex="9253">

Aiguillon s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 4.219 habitants.

Annexada a la corona anglesa el 1318, va ser conquerida per Du Guesclin el 1370. En 1599 va ser convertida pel rei en el centre del ducat d'Agulhon que va donar a Carles de Mayenne. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21498" title="Semidimetre del Sol" nonfiltered="4216" processed="4188" dbindex="9254">
El semidimetre del Sol s l'angle davall el qual des del centre de la Terra es veu el radi del Sol. A la distncia mitjana (1 Unitat astronmica ) val 16' 1". Sent l'excentricitat de l'rbita de la Terra e=0,01673 la distncia terra-sol varia des d'un mxim 1+e=1,01673 UA en l'apogeu solar, fins a un mnim 1-e=0,98327 UA en el perigeu solar. Per tant el semidimetre solar (radi solar) varia entre un mnim de 15' 45" en l'apogeu i un mxim de 16' 17" en el perigeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21499" title="Fermi (element)" nonfiltered="4217" processed="4189" dbindex="9255">


El fermi s l'element qumic de la taula peridica de nombre atmic 100, i de smbol, Fm. Existixen 16 istops coneguts sent el 257Fm el ms estable amb una perode de semidesintegraci de 100.5 dies.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21500" title="Srie curta" nonfiltered="4218" processed="4190" dbindex="9256">
Una srie curta d'eclipsis s la que ocorre en successives temporades d'eclipsis.

Si un eclipsi ocorre al principi de la zona d'eclipsi segur al cap de sis llunacions el Sol haur avanat 30,67x6=184,02 aix que el Sol haur avanat noms 4,02 per la zona perillosa de l'altre node, amb el que hi haur un nou eclipsi i mes important.

La situaci pot repetir-se 8 vegades primer augmentant la importncia de l'eclipsi i desprs disminuint-la. Hi ha la possibilitat d'un nov eclipsi. A val tant per als eclipsis de Sol com de Lluna.

En una srie curta se succexen huit eclipsis de Sol cada sis llunacions en nodes alternatius o huit eclipsis de Lluna cada sis llunacions en nodes alternatius.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21501" title="LGPL" nonfiltered="4219" processed="4191" dbindex="9257">
La LGPL s una llicncia de GNU semblant a la GPL per que permet que programes propietaris usin les llibreries i aplicacions sota aquesta llicncia.

La Llicncia pblica general menor del projecte GNU (coneguda per les seves inicials en angls, LGPL) s l'altra llicncia de la Free Software Foundation. Pensada en els seus inicis per a utilitzar-la en biblioteques (la L, al comenament, venia de library, 'llibreria' o  biblioteca'), es
va modificar recentment perqu es considers la germana menor (lesser,  menor') de la GPL.

L'LGPL permet l's de programes lliures amb programari propietari. El programa, per si mateix, es redistribueix com si estigus sota la llicncia GPL, per es permet integrar-la a qualsevol altre programari gaireb sense cap limitaci.

Com podem veure, al principi aquesta llicncia estava orientada a les biblioteques de manera que se'n pogus potenciar l's i el desenvolupament sense tenir els problemes d'integraci que implica la GPL. Tanmateix, quan es va veure que l'efecte buscat de popularitzar les biblioteques lliures no es compensava per la generaci de programes lliures, la Free Software Foundation va decidir el canvi de library a lesser i en va desaconsellar l's, excepte per a condicions molt puntuals i especials. Avui dia hi ha molts programes que no sn biblioteques llicenciats sota les condicions de l'LGPL. 

Per exemple, el navegador Mozilla i el projecte OpenOffice.org de Sun Microsystems est llicenciat, entre altres, tamb sota l'LGPL.

Enllaos d'inters.
Llicncia LGPL;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21502" title="Srie llarga" nonfiltered="4220" processed="4192" dbindex="9258">
Una srie llarga d'eclipsis la formen els eclipsis homlegs en diferents Saros. s conegut que en 223 llunacions sindiques es produxen 242 revolucions dracontiques. Es compleix: 242D=223S on la discrepncia s noms de 0,0355 dies s a dir 0 h 51 m 12 s.

s a dir, si en un Saros un eclipsi ocorreguera en el node, en el segent, la posici del Sol noms ha variat en 28,2' d'arc, menys que un dimetre solar.

S'anomena eclipsi homleg, als eclipsis que en Saros consecutius, ocorren en la mateixa llunaci numerada d'1 a 223 i en condicions quasi idntiques.

L'eclipsi homleg persisteix en la srie Saros durant uns 67 perodes el que li permet creuar la banda de 31,48 d'eclipsi segur o considerant la totalitat fins a 74 perodes o uns 1200 anys.

S'anomena srie llarga a l'evoluci dels eclipsis homlegs al llarg dels distints perodes Saros.

L'eclipsi s creixent si va augmentant la seva fase durant l'evoluci i decreixent si va disminuint-la. Un eclipsi de Lluna creix en una srie llarga si el mig de l'eclipsi ocorre abans  de la Lluna Plena, al contrari decreix si el mig de l'eclipsi ocorre desprs  de la Lluna Plena.
L'evoluci d'un eclipsi de 28' s una mitjana, depn de si l'eclipsi ocorre en estiu o hivern, en el Hemisferi Nord, (en el H. Sud la conclusi seria al revs). Ats que la marxa del Sol s major al Gener (periheli) que al Juliol (afeli), els eclipsis evolucionen noms 6' al Gener i arriben als 48' al Juliol.

Els eclipsis en el H. Nord evolucionen d'un Saros a un altre lentament si ocorren a l'hivern, mentre evolucionen rpidament a l'estiu. 

Al llarg dels perodes Saros, els eclipsis naixen, si no hi ha un eclipsi homleg en els Saros anterior i moren quan no hi ha un eclipsi homleg en els Saros posteriors. La vida d'un eclipsi en el Saros s d'uns 1200 anys. El nombre de naixements i defuncions no es compensen i la riquesa del Saros evoluciona amb un perode de 590 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21503" title="laba" nonfiltered="4221" processed="4193" dbindex="9259">



laba (basc: Araba, castell: lava, oficials tots dos topnims) s una provncia de la Comunitat Autnoma Basca i un lurralde (territori histric) del Pas Basc.

 Orografia .
En conjunt, una tercera part de la regi s muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfcie plana. Al nord, la parti d'aiges entre el vessant cantbric i l'ibric (serres Salvada, Pea de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) s aprofitada per a la construcci de pantans (Ordunte, Urnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlntica de Biscaia. La conca de Vitria, depressi de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regi. 

Ms al sud, entre les muntanyes de Vitria i la serra de Cantbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part el comtat de Trevio (enclavament administratiu de Burgos). Les serres del sud (Cantbria, Toloo i Codes) sn d'estil jurssic d'orientaci est-oest. Caracterstica del clima (800 mm de pluja, 12C de temperatura mitjana) s la influncia ocenica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilitzaci intensiva del sl (policultura, praticultura) en lluita amb la influncia mediterrnia, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de lmit provincial amb Burgos).

 Economia .
En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata s important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina s la predominant. Hi ha indstria de l'autombil, metallrgica, qumica, del vidre i alimentria. Vitria, que des de la dcada dels setanta ha conegut un gran creixement, s l'nic centre industrial important i, en consonncia amb aquest fet, concentra ms del 75% de la poblaci provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat s, a ms, capital de la comunitat autnoma del Pas Basc. D'altres poblacions sn Agurain (Salvatierra), Biasteri (Laguardia) i Legutio (Villarreal de lava). 

Divisi administrativa.
El territori est dividit en set quadrilles:

Quadrilla d'Aana;
Quadrilla d'Aiara;
Quadrilla de Mendialdea;
Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa;
Quadrilla de Salvatierra;
Cuadrilla de Vitria  ;
Quadrilla de Zuia;
 Comtat d'laba .
Llista de senyors:

Eylon c. 850-875;
Vela Jimnez c. 875-883;
Munio Velaz c. 883-921;
lvar Herrameliz c. 921-923;
Fernn Gonzlez 923-970, laba passa a ser feudatria de Castella fins el 1046;
Nuo Gonzlez 970-1033;
Fortunio Iguez 1033-1046;
Munio Moz (co-senyor)  1046-1060, laba passa a ser feudatria de Navarra 1046-1085;
Sancho Maceratio (co-senyor) 1046-1060  ;
Ramiro 1060-1075;
Marcelo 1075-1085;
Lope Iguez 1085-?, laba passa a ser feudatria de Castella fins el 1123;
Lope Daz el Blanc ?-1093;
Lope Gonzlez 1093-1099;
Lope Snchez 1099-1114;
Diego Lpez I 1114-1123;
Don Ladrn 1123-1158, laba passa a ser feudatria de Navarra fins el 1199;
Don Vela 1158-1175;
Juan Velaz 1175-1181;
Diego Lpez II 1181-1187;
Iigo de Oriz 1187-1199;
Diego Lpez I d'Haro 1199-1214, Desprs laba passa a ser feudatria de Castella fins a la uni personal del 1322;
Lope Daz I d'Haro 1214-1240;
Nuo Gonzlez de Lara 1240-1252;
Diego Lpez II d'Haro 1252-1274;
Fernando de la Cerda 1274-1280;
Lope Daz II d'Haro 1280-1288;
Juan Alonso de Haro 1288-1310;
Diego Lpez de Salcedo 1310-1332;

El ttol s atribut als reis de Castella el 1332.

Vegeu tamb.
Alaba wa-l-Kila;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21507" title="Albret" nonfiltered="4222" processed="4194" dbindex="9260">


Geografia; Albret (Frana) s una  ciutat de Frana;
Histria; Senyoria d'Albret, senyoria feudal;
Histria; Dinastia d'Albret, dinastia de Navarra i Frana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21511" title="Alenon" nonfiltered="4223" processed="4195" dbindex="9261">

Alenon s una ciutat de Frana, situada al departament de l'Orne a la regi de Baixa Normandia. Tenia 28.935 habitants l'any 1999. A l'edat mitjana va ser el cap d'un comtat i desprs ducat.

Histria.

Vegeu: Comtat d'Alenon



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21512" title="Almeria" nonfiltered="4224" processed="4196" dbindex="9262">

Almeria (en castell Almera, de l'rab andalus        al-Mariyya) s una ciutat capital d'una provncia homnima d'Andalusia. Est situada entre Granada i Murcia. Est envoltada per la serra de Gdor a l'oest, al nord per la Serra Alhamilla, a l'aquest per una plana que culmina en la serra del Cap de Gata, ael Parc Natural de Cap de Gata-Njar (una de les cantonades de la Pennsula Ibrica) i al sud s'obre a una ampla badia. La ciutat, situada en el sud-est d'Espanya, a la vora del Mar Mediterrani, est vorejada pel riu Andarax. 

 Histria .
El 1309 fou objecte de la Croada d'Almeria.
Vegeu tambe: Emirat d'Almeria

 Almeriencs illustres .
 Fernando Barrionuevo: Artista.  ;
 Manuel del guila: compositor.
 Jos Mara Artero: professor i investigador.
 David Bisbal: cantant.
 Emilio Campra Bonillo: atleta.
 Antonio Cano Gea: zoleg i corresponsal de TVE.
 Trinidad Cuartara: arquitecte  ;
 Julio Alfredo Egea: escriptor.
 Laura Nieto Oliver: cantant de lrica.
 Rafael Estrella: poltic i diplomtico;
 Fidela Campia: cantant d'pera.
 Fermn Estrella Gutirrez: escriptor, professor i acadmic;
 Manuel Falces: fotgraf.
 Jos Fernndez "Tomatito": guitarrista.
 Manuel Garca Ferr;
 Dionisio Godoy;
 Julio Gmez "Relampaguito" (1884 - 1947): torero.
 Agustn Gmez-Arcos;
 Guillermo Langle Rubio: arquitectr racionalista - funcionalista ;
 Javier Pea Pea: Arquitecte.
 Antonio Ledesma (1856 - 1937): escriptor i poltic, secretario de l'Ateneo almeriense.
 Juan Lirola: alcalde de la ciutat a finale del segle XIX.
 Jess de Perceval (1915 - 1985): artista i fundador del Movimiento Indaliano.
 Manolo Escobar: cantant i actor.
 Manuel Martn Cuenca;
 Juan Martnez Oliver: ciclista.
 Nicols Salmern y Alonso: President de la Primera Repblica Espaola.
 Francisco Salmern y Alonso;
 Jos Padilla Snchez (1889 - 1960): compositor de msica.
 Antonio Muoz Zamora: supervivent dels camps de concentraci nazis.
 Carlos Prez Siquier: fotgraf.
 Faustino Reyes: boxador.
 El Padre Tapia: historiador.
 Juan Rojas Pea: futbolista de l'AD. Almera a Primera Divisin.
 Jos Mara Siles: periodista.
 Antonio de Torres Jurado: (1817-1892): constructor de guitarres (luthier).
 Francisco Villaespesa: poeta y creador de la versi abreviada del Cid.
 Jos Moncava Calvache: pintor.
 Miguel Martinez Gomez: pintor del Movimiento Indaliano.
 Miguel Cantn Checa: pintor del Movimiento Indaliano.
 Javier Verdejo: Militant de la Jove Gurdia Roja;
 Juan y Medio: Actor, presentador de televisi i humorista;
 Carlos Herrera: Periodista, Locutor;
 Juan del guila Molina: advocat i financer, fundador de Cajamar i president de la Fundacin Cajamar.
 Gerundino Fernndez: luthier;
 Bartolom Marn Fernndez: sacerdot, historiador Tertulia Indaliana;
 Antonio Lpez Ruiz: professor, historiador, poeta i assagista;
 Gaspar Vivas: compositor;
 Amador Lpez Nieto "Borinqueo"": torero;
 Xavier de Torres: pintor i escultor (nascut a Barcelona);
 Rodolfo Lussnigg: hosteler;
 Jos Mara Orber y Carrin: bisbr;
 Diego Ventaja Miln: bisbr i mrtir;

 Demografia .

 Enllaos externs .


 ALBIAC, Biennal Internacional d'Art Contemporani Parc Natural Cabo de Gata Njar Almeria 2006;
 Ajuntament d'Almeria;
 Almeria 2005 - XV Jocs Mediterranis;
 Diputacin Provincial de Almera;
 Almera en Corto (Festival Internacional de Curtmetratges);
 Universitat d'Almeria;
 ALBAMAR Fotos subaqutiques d'Almeria;
 Almera - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia];
 Fotos d'Almeria capital i provncia;
 Directori i Imatges d'Almeria;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21513" title="Alpont" nonfiltered="4225" processed="4197" dbindex="9263">

Alpont (oficialment, i en castell: Alpuente) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Situat al nord-oest de la provncia, en el lmit amb Terol, al sud de la serra de Javalambre. El terme s abrupte, per l'existncia de nombrosos barrancs, especialment al sud. Les muntanyes estan molt erosionades; els principals sn: la Mola (1.511 m.), Tur Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs de l'Aragall i Arquela sn les principals vies fluvials, i arrepleguen les aiges d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

El clima s continental. Hi ha nombroses fonts.
La vila d'Alpont s'ala en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

 Barris i pedanies .
En el terme municipal d'Alpont es troben tamb els segents nuclis de poblaci:
Despoblats ;
 el Xop;
 els Fonts;
 el Canalet;
 la Canal Seca;
 la Carrasca;
 Vizcota;

Poblats;
 Baldovar;
 Camp de Baix;
 Camp de Dalt;
 Corcolilla;
 el Collado;
 el Hontanar;
 la Almeza;
 la Torre;
 la Cuevarruz;
 les Eres o Bisbe Hernndez;

 Localitats limtrofes .
El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats segents: Ares dels Oms, Xelva, La Iessa, Titaiges i Toixa. Tamb limita amb Arcos de las Salinas, a la provncia de Terol.

 Accesos .
S'accedix a esta localitat, des de Valncia, prenent la CV-35 fins a enllaar amb la CV-345.

 Histria .
Amb evidents mostres de restes de l'Edat de Bronze, Ibers i desprs Romans; no s fins a l'arribada dels musulmans que comena a prendre rellevncia el poble d'Alpont. Desprs de formar part d'Al-ndalus, aconseguix un notable creixement econmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulm a l'edat mitjana, regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:
 Abdallah I ben Kasim;
 Muhammad Yomm al-Dawlah;
 Ahmad Adad al-Dawlah  ?-1092;
 Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103;

El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almorvits i va passar al l'emirat de Valncia el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins el 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Mrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Arag.

Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Arag i Castella, li van atorgar excepcional importncia. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de Valncia en 1319 i 1383.

En el segle XIX va ser reducte important dels carlins quedant destruts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrs.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, crelles, llegums i vid. La ramaderia s ovina i hi ha granges porcines i avcoles. Hi ha dedicaci apcola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caol en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle XX es va procedir a la reforestaci del terme. Funcionen una cooperativa vincola i dos cellers.

 Monuments .
 Monuments civils .

 Muralles. Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
 Castell. Dominant la poblaci es drecen les restes del que va ser important castell, situat sobre un penyal de profunds precipicis, especialment en els vessants oposats al poble.
 Ajuntament. Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la que resta una torre emmerletada; en els baixos est el sal on es van celebrar les Corts del Regne de Valncia en els anys 1319 i 1383.
 Aqeducte. Es diu que l'orige del nom d'Alpont prov d'aquest monument. Una vintena d'arcs ogivals composen l'aqeducte, d'una llargaria prxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. Els arcs sn de mamposteria restaurada recentment. L'arc central fou destruit per una avinguda d'aigua i actualment ocupa aquest lloc una desafortunada pea de formig. ;

 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Consolaci. Del segle XIV.
 Ermita de Santa Brbara. En Camp de Dalt.
 Ermita de la Purssima Concepci. En Alpont.
 Ermita de Sant Roc. En Baldovar.
 Ermita de Sant Josep. En la Cuevarruz.
 Ermita de Sant Miquel Arcngel. En el Collado.

 Llocs d'inters .
 Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina ms espectacular s la coneguda com la Juana, a la partida de Caada Pastores. ;
 Alt del Viso. Microrreserva de flora.

 Festes locals .
 Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicci dels animals.
 Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Du de la Consolaci (trobada en 1614), des de l'esglsia de la Corcolilla fins a la vila. Durant la process es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de splica i agrament a la imatge. Amb esta ocasi hi ha festejos profans i religiosos.
 Sant Blai, patr d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges benedes.

 Vegeu tamb .
 Emirat d'Alpont;
 Taifa d'Alpont;

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament d'Alpont.
 Turisme d'Alpont;
 Web no oficial sobre Alpont.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21514" title="Altzniq" nonfiltered="4226" processed="4198" dbindex="9264">
Altzniq es una provncia de l'antiga Armnia integrada per els districtes d'Ankl (Ingilene), Npret (Martiripolis) i Arzn (Arzanene).

Aproximadament l'any 300 estava dirigida pel nakharar armeni Bakur o Pakur. 

El 591 va quedar en mans del Imperi Bizanti, i tot i que perduda vers el 606 fou recuperada el 625, essent reconeguda la seva possessi als grecs pel nou rei persa el 628.

Ms tard Altzniq va ser un petit estat musulm al segle X, en el que avui es el Kurdistan. Hamdum, un capitost rab, va conquerir Altzniq i Amida (Diyarbakir), cap el 962. El 963 una germana d'Hamdun  de la que no se sap el nom, governava la regi i va seguir aix uns deu anys, desprs dels quals ja no es tenen ms notcies







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21521" title="Cellulosa" nonfiltered="4227" processed="4199" dbindex="9265">



La cellulosa s un compost orgnic amb la frmula (C 6 H 10 O 5) n, un polisacrid constitut per una cadena lineal de centenars a ms de deu mil   (1   4) vinculat D -glucosaunitats.
La cellulosa s el component estructural de la principal paret cellular de les plantes verdes, moltes formes d'algues i la Oomycetes. Algunes espcies de bacteris que secreten per formar biopelculas. La cellulosa s el ms com de compostos orgnics a la Terra. Al voltant del 33 per cent de totes les plantes de cellulosa s assumpte (el contingut de cellulosa de cot s de 90 per cent i la de la fusta s de 50 per cent).
Per a s industrial, principalment de cellulosa s'obt a partir de polpa de fusta i el cot.S'utilitza principalment per produir cartr i paper;, en menor mesura, que es converteix en una gran varietat de productes derivats com el cellofana i rai.
Alguns animals, especialment remugants i trmits, poden digerir la cellulosa amb l'ajuda desimbitica de microorganismes que viuen en les seves entranyes. La cellulosa no s digerible pels ssers humans i s sovint esmentat com "fibra diettica" o "tosc", actuant com un hidrfil agent de crrega dels excrements.

 Histria .
Cellulosa va ser descobert en 1838 pel qumic francs Anselme Payen, que s allat a partir de matria vegetal i es va determinar la seva frmula qumica. La cellulosa es va utilitzar per produir el primer xit de polmer termoplstic, el celluloide, per Hyatt Manufacturing Company en 1870. Hermann Staudingerdeterminat l'estructura de polmer de cellulosa 1920. El compost va ser sintetitzat qumicament (sense l's de qualsevol biolgicament derivats d'enzims) en 1992, per Kobayashi i   la Shodan.

 Els productes comercials .
La cellulosa s el principal constituent de paper i cartr i dels txtils de cot, lli i altres fibers vegetals.
La cellulosa pot convertir-se en cellofana, una prima pellcula transparent, i en rai, una fibra important que s'ha utilitzat per als productes txtils des de principis del segle 20. Tant el rai i el cellofana que es coneix com "fibers de cellulosa regenerada", que sn idntiques a les de cellulosa en l'estructura qumica i en general sn fetes de viscosa, un viscs soluci a partir de la cellulosa. Un fet ms recent i el medi ambient mtode per produir rai s la Lyocell procs.
La cellulosa s utilitzada en el laboratori com la fase estacionria de cromatografia en capa fina. s la matria primera en la fabricaci denitrocellulsic (nitrat de cellulosa), que va ser histricament utilitzada en la plvora sense fum, i com la base material de celluloideutilitzat per a la pellcula fotogrfica i pellcules fins a mitjans de la dcada de 1930.
Allament de cellulosa a partir de reciclatge de paper premsa s'est convertint en un popular com ambientalment preferibles els materialsb d'allament d'edificis.
La cellulosa es fa servir per fer hidrfil molt absorbent i esponges, aix com soluble en aigua adhesius i aglutinants com ara metil cellulosa i carboximetil cellulosa que s'utilitzen en el paper taps la pasta. Cellulosa microcristal (E460i) i cellulosa en pols (E460ii) s'utilitzen com a farciment inactiu en comprimits i com espessidors i estabilitzants en aliments processats.

Font de cellulosa i els cultius energtics.
Els principals combustibles component de productes no alimentaris dels cultius energtics s la cellulosa, amb la lignina segon. No alimentaris cultius energtics sn ms eficients que els cultius energtics comestibles (que tenen un gran mid component), per encara competir amb els cultius alimentaris de terres agrcoles i els recursos hdrics, tpica d'aliments no inclouen els cultius energtics cnem industrial, Mill, Miscanthus , Salix (salze), i Populus (lamos) espcies.
Algunes bacteris poden convertir la cellulosa en etanol que pot ser utilitzat com a combustible, vegeu etanol cellulosa.

Estructura i propietats .
La cellulosa no t sabor, s inodor, s hidrfil, s insoluble a l'aigua i la majoria dedissolvents orgnics, s quiral i s biodegradable.
La cellulosa s'obt a partir de D-glucosa unitats, que es condensen a travs d'  (1   4) -GLUCOSIDASE bons. Aquesta relaci contrasta amb motiu que   (1   4)-GLUCOSIDASE bons present en el mid, glicogen, i altres hidrats de carboni. La cellulosa s un polmer de cadena recta: a diferncia de mid, no es produeix l'espiral, i la molcula adopta una extensa i fora dura-com vara de conformaci. Els mltiples grups hidroxil a la glucosa a partir de residus d'una cadena de bons d'hidrogen amb molcules d'oxigen en una altra cadena, la celebraci de les cadenes fermament junto al costat de l'altra i formant microfibrils amb altaresistncia a la tracci. Aquesta fora s important en les parets cellulars, on sn de mallaen una matriu d'hidrats de carboni, que confereix rigidesa a les cllules de les plantes.
En comparaci amb el mid, la cellulosa s tamb molt ms cristall. Ats que el mid se sotmet a una cristallina a amorfa de transici quan s'escalfa ms enll de 60-70  C a l'aigua (com en la cuina), cellulosa requereix una temperatura de 320  C i la pressi de 25MPa a ser amorf en l'aigua.
Qumicament, la cellulosa es poden desglossar en les seves unitats de glucosa pel tractament amb concentrats d'cids a altes temperatures.
Moltes propietats de la cellulosa depn del seu grau de polimeritzaci o la longitud de la cadena, el nombre d'unitats de glucosa que composen una molcula de polmer. Cellulosa de polpa de fusta tpic de la cadena ha longituds d'entre 300 i 1700 unitats; cot i altres fibers vegetals, aix com la cellulosa bacteriana tenen longituds de cadena que van des de 800 a 10.000 unitats . Molcules molt petites amb la longitud de la cadena resultant de trencar la cellulosa que es coneix com cellodextrins, en contrast amb la llarga cadena de cellulosa, cellodextrins solen ser soluble en aigua i en dissolvents orgnics.
Planta de derivats de cellulosa s en general estan contaminats amb la hemicellulosa, lignina, pectina i altres substncies, mentre que lacellulosa microbiana s molt pur, t un molt ms gran contingut d'aigua, i es compon de llargues cadenes.

Assaig de cellulosa.
Tenint en compte d'una cellulosa que contenen material, la part que no es dissol en un 17,5% de soluci d'hidrxid de sodi a 20  C s   cellulosa, que s cellulosa. L'acidificaci de l'extracte precipitats   cellulosa. La part que es dissol en base, per no precipitat amb cid   sla cellulosa.
La cellulosa pot analitzar utilitzant un mtode descrit per Updegraff el 1969, on la fibra es dissol en cid actic i cid ntric per eliminar la lignina, hemicellulosa i xylosans. La cellulosa resultant se li permet reaccionar amb anthrone en cid sulfric. El compost resultant s de color analitzar per espectrofotometria en una longitud d'ona d'aproximadament 635 nm.
A ms, la cellulosa est representat per la diferncia entre la fibra detergent cid (FDA) i lignina detergent cid (ADL).

Biosntesi.
En les plantes vasculars de cellulosa se sintetitza en la membrana plasmtica per d'roseta terminal complexos (RTC's). El RTC es la hexameric estructures de protenes, aproximadament 25 nm de dimetre, que contenen la cellulosa sintasa sintetitzar els enzims que la persona les cadenes de cellulosa. Cada RTC flotadors a la cella de la membrana plasmtica i "spins" un microfibril a la paret de la cllula.
El RTC de contenir almenys tres diferents synthases cellulosa, codificades pels gens Cessa,a un desconegut estequiometria. Conjunts separats de Cessa gens estan implicats en l'ensenyament primari i secundari de la paret cellular biosntesi. Cellulosa sintasa utilitzaUDP-D-glucosa per a generar precursors microcristal cellulosa. Sntesi de cellulosa requereix la cadena d'iniciaci i de elongaci, i els dos processos estan separats. Cessaglucosiltransferasa inicia la polimeritzaci de cellulosa utilitzant un esteroides primer,sitosterol-beta-glucsid, i UDP-glucosa. A cel.lulases pot funcionar a trencar la cartilla de la maduresa cadena.

 Repartiment (cellulolysis) .
Cellulolysis s el procs de trencar la cellulosa polisacrids ms petits anomenats cellodextrins completament o en unitats de glucosa, que s una hidrlisi de reacci. Donat que les molcules de cellulosa es fixen fortament l'un a l'altre, cellulolysis s relativament difcil en comparaci amb el desglossament d'altres polisacrids.
Mamfers no tenen la capacitat de trencar la cellulosa directament. Alguns remugants com vaques i ovelles contenir certs simbiticabacteris anaerbies (com Cellulomonas) en la flora de la paret intestinal, i aquests bacteris produeixen enzims que descomponen la cellulosa, el desglossament de productes sn desprs utilitzats pels mamfers. De la mateixa manera, la reducci de les trmits contenen en el seu hindguts determinats flagellats protozoarios que produeixen aquestes enzims; superior trmits contenen bacteris per al treball. Fongs, en la naturalesa que sn responsables per al reciclatge de nutrients, tamb sn capaos de descompondre la cellulosa.
Els enzims s'utilitzen per trencar el vincle GLUCOSIDASE en cellulosa sn glucsid hydrolases incloent dament-actuant cel.lulases i EXO-actuant GLUCOSIDASE. Aquestes enzims sn secretades en general com a part de multienzyme complexos que poden incloure dockerins i cellulosa vinculant mduls, que sn complexos, en alguns casos, a qu es refereix com cellulosomes.

Hemicellulosa.
Hemicellulosa s un polisacrid relacionats amb la cellulosa que comprn ca. 20% de la biomassa de la majoria de les plantes. En contrast amb la cellulosa, hemicellulosa es deriva de diversos sucres ms de glucosa, especialment xilosa, sin tamb mans, galactosa, ramnosa, i ARABINAN. Hemicellulosa consta de les cadenes ms curt - al voltant de 200 unitats de sucre en lloc de 7.000 a 15.000 molcules de glucosa a la mitjana del polmer de cellulosa. A ms, la hemicellulosa s ramificada, mentre que la cellulosa s unbranched.

 Derivats.
Els grups hidroxil de la cellulosa pot ser parcial o totalment reaccionat amb diferents reactius per a pagar productes derivats amb propietats tils. Cellulosa sters i ters de cellulosa sn els ms importants materials comercials. En principi, encara que no siempre en les actuals prctiques industrials, polmers de cellulosa, sn recursos renovables.
Entre els sters sn acetat de cellulosa i triacetato de cellulosa, que sn el cinema i la fibra de formaci dels materials que es troben una varietat d'usos. L'ster inorgnic de nitrocellulsic va ser inicialment utilitzat com un explosiu i va ser una de les primeres pellcules que formen el material.
Incloure els derivats de ter:

 Etilcellulosa, una insoluble en aigua comercial termoplstic utilitzat en els revestiments, tintes, carpetes, i d'alliberament controlada de drogues comprimits;
 Metilcellulosa;
 Hidroxipropil cellulosa;
 Carboximetil cellulosa;
 Hidroxipropil metil cellulosa, E464, utilitzat com un modificador de la viscositat, agent gelificant, la formaci d'escuma i agent aglutinant;
 Hidroxietil cellulosa de metil, utilitzat en la producci de pellcules de cellulosa;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21532" title="Ducat de Pulla i Calbria" nonfiltered="4228" processed="4200" dbindex="9266">




El Ducat de Pulla i Calbria fou un estat existent al sud de la pennsula Itlica des del segle XI al segle XII. 

Comtat de Pulla.
El comtat de Pulla fou un estat normand fundat el 1043 per Guillem de Siclia de la dinastia Hauteville, conegut amb el nom de Guillem El Bra de ferro, a les actuals regions de Basilicata i Pulla, ocupant zones de domini de l'Imperi Bizant. Tenia la seva capital a la ciutat de Melfi.

Comtat de Pulla i Calbria.
Guaimario IV de Salern l'any 1042 es feu amb el poder al comtat de Pulla, i en aquell moment decid crear la nova denominaci de Ducat de Pulla i Calbria. L'any 1047 l'emperador Enric III va expulsar Guaimario IV d'aquests territoris, cedint-los a Drogo de Siclia, germ i successor de Guillem.

Posteriorment mitjanant el Concili de Melfi, signat el 23 d'agost de 1059 en aquesta ciutat, el papa Nicolau II nomen Robert Guiscard Duc de Pulla, Calbria i Siclia, reconeixent aix la futura conquesta de l'illa de Siclia per part d'aquest.

Comtat de Siclia.
El 1127 el ducat fou annexat al Comtat de Siclia, que grcies a les accions de Roger I s'havia separat de l'Emirat de Siclia vers el 1060, per part de Roger II, sent nomenat posteriorment l'any 1130 rei de Siclia per l'antipapa Anaclet II.

Llista de comtes i ducs.
Comtes de Pulla (1043-1059).
1043-1046 : Guillem El Bra de ferro ;
1046-1051 : Drago I;
1051-1057 : Umfred I;
1057-1059 : Robert Guiscard;


Ducs de Pulla i Calbria (1059-1127).
1059-1085: Robert Guiscard;
1085-1111: Roger Borsa, fill de l'anterior;
1111-1127: Guillem II, fill de l'anterior;


Comtes de Siclia (1071-1130).
1071-1101 : Roger I, germ de Robert Guiscard;
1101-1105 : Sim de Siclia, fill de l'anterior;
1105-1127 : Roger II, germ de l'anterior;


Ducs de Pulla, Calbria i Siclia.
1127-1130: Roger II de Siclia, fill de Guillem II, el qual cre el Regne de Siclia el 1130;

Vegeu tamb.
Imperi Bizant;
Emirat de Siclia;
Regne de Siclia;
Histria d'Itlia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21534" title="Aquileia" nonfiltered="4229" processed="4201" dbindex="9267">

Aquileia s una ciutat italiana de la provncia d'Udine a regi del Fril-Vencia Jlia.

 Histria antiga .

Aquileia fou fundada pels romans en un territori no habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins, que foren expulsats. Es va constituir en colnia romana i s hi van establir uns tres mil colons el 181 aC als que es van afegir mil cinc-cents mes el 169 aC.

Mes tard, quant ja era una ciutat important, s hi van descobrir mines d'or el que va incrementar la seva prosperitat. Era tamb el centre del comer amb els illris i amb les tribus de Pannia (al Danubi i afluents) que mes tard tamb van passar a sobirania de Roma. 

Durant el govern de Csar August fou atacada pels Iapodis; la ciutat va tancar les portes a Maximi que no la va poder ocupar i va acabar mort pels seus propis soldats l'any 238. Fou capital de la provncia de Venetia. Ausoni la situa al nov lloc de les ciutats del imperi a la meitat del segle IV, i a Itlia noms la superaven Roma, Mil i Capua.

L any 340 el jove Constant va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat; el 388 Teodosi el gran hi va derrotar a Mxim que va morir. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar a Joannes. El 452 fou assetjada per Atila i desprs de tres mesos fou presa per assalt i arrasada. Desprs d'aix es va reconstruir per ja no va tenir la mateixa importncia.

Al segle III fou seu d'un bisbe, que al segle IV va pujar a arquebisbe; al segle VI l'arquebisbe va adquirir el ttol de Patriarca. Durant la invasi dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la vena illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensi al ttol de Patriarca d'Aquileia.

 Patriarcat .

Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Fril (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'stria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21539" title="Llista de reis d'Arag" nonfiltered="4230" processed="4202" dbindex="9269">

Llista dels comtes d'Arag que van regnar al Comtat d'Arag des de la seva creaci vers l'any 800, passant per la seva constituci en Regne d'Arag i la posterior Corona d'Arag per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya el 1715.

Comtes francs.

?-809 : Oriol d'Arag;
809-820 : Asnar I Gal, comte de Cerdanya i comte d'Urgell;
820-833 : Garcia I, gendre de l'anterior;
833-844 : Gal I Garcs, fill de l'anterior;
844-867 : Gal II, fill d'Asnar I Gal;
867-893 : Asnar II Gal, fill de l'anterior;
893-922 : Gal III, fill de l'anterior;
922-925 : Andregot Galindes, filla de l'anterior, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra;

Dinastia Ximena.
 925 : uni del regne de Navarra i el comtat d'Arag;

925-970 : Garcia II Sanxes I, esps de l'anterior, rei de Navarra;
970-994 : San I Abarca, fill de l'anterior, rei de Navarra;
994-1000 : Garcia III Sanxes II el Tremols, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1000-1035 : San II el Major, fill de l'anterior, rei de Navarra i rei de Lle;
 creaci del Regne d'Arag;
1035-1063 : Ramir I, fill de l'anterior;
1063-1094 : San III, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1094-1104 : Pere I, fill de l'anterior, rei de Navarra;
1104-1134 : Alfons I el Batallador, germ de l'anterior, rei de Navarra;
1134-1137 : Ramir II el Monjo, germ de l'anterior;
1137-1162 : Peronella d'Arag, filla de l'anterior casada el 1150 amb el  comte de Barcelona Ramon Berenguer IV ;


Casal de Barcelona.
 1162 : creaci de la Corona d'Arag;
1162-1196 : Alfons II, fill de l'anterior;
1196-1213 : Pere II, fill de l'anterior;
1213-1276 : Jaume I, fill de l'anterior;
1276-1285 : Pere III, fill de l'anterior;
1285-1291 : Alfons III, fill de l'anterior;
1291-1327 : Jaume II, germ de l'anterior;
1327-1336 : Alfons IV, fill de l'anterior;
1336-1387 : Pere IV, fill de l'anterior;
1387-1396 : Joan I, fill de l'anterior;
1396-1410 : Mart I, germ de l'anterior;


Interregne.

1410-1412, que acaba amb el Comproms de Casp;


Dinastia Trastmara.

1412-1416 : Ferran I, nebot de l'anterior;
1416-1458 : Alfons V, fill de l'anterior;
1458-1479 : Joan II, germ de l'anterior;
1479-1516 : Ferran II, fill de l'anterior;
 1516 : uni de la Corona d'Arag i el Regne de Castella;
1516-1555 : Joana I de Castella, filla de l'anterior;
regncia 1507-1516 : Ferran II;


Casal d'ustria o Dinastia Habsburg.

1516-1556 : Carles I , fill de l'anterior;
1556-1598 : Felip II, fill de l'anterior;
1598-1621 : Felip III, fill de l'anterior;
1621-1665 : Felip IV, fill de l'anterior;
1665-1700 : Carles II, fill de l'anterior;

Dinastia Borb.

1700-1724 : Felip V, besnt de Felip IV;


Amb el Decret de Nova Planta desapareix el Regne d'Arag i la posterior denominaci de Corona d'Arag aix com el Regne de Castella. Tots els ttols reverteixen en el de Rei d'Espanya.

 Vegeu tamb .

Llista de comtes de Barcelona;
Comtats catalans;
Llista de reis d'Espanya;
Llista de reis de Navarra;


























Amb el decret de Nova Planta va desapareizer la Corona d'Arag. De fet, l'nica entitat poltica que va sobreviure, i ho feu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el COnsell General de la Vall d'Aran. El Regne de Castella, no afectat pel decret de Nova Planta, continu existint. Els reis d'Espanya posteriors ha aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, aix com d'altres posesions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, ttol utilitzat des d'aaquell moment pels seus descendets coronats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21540" title="Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Arag" nonfiltered="4231" processed="4203" dbindex="9270">
Llista de Cancellers (els que portaren el ttol de presidents del Consell porten la indicaci de President davant el seu nom):

Alfons de la Cavalleria 1494-1508;
Toms de Malferit 1508;
Antoni Agust de Sicart 1508-1523;
Frederic Honorat de Gualbes de Vallseca (pel principat de Catalunya) 1523-1529;
Jeronimo de Rage (pel Regne d'Arag) 1523-1529;
Eiximn Perez de Figuerola (pel Regne de Valncia) 1523-1529;
Joan Sunyer 1529-1533;
Miquel Mai 1533-1546;
Jeroni Descoll de Oliva 1546-1554;
Pere de Clariana de Seva 1554-1562;
Bernardo de Bolea y Portugal 1562-1585;
Sim Friigola 1585-1598;
Ddac Civarrubias San 1598-1607;
Diego Clavera 1608-1612;
Andreu Roig 1612-1622;
President Garci Perz de Araciel 1623-1624;
President Juan Manuel de Mendoza Luna Manrique, marqus de Montesclaros  1628;
President Enrique Pimentel, bisbe de Conca 1628-1632;
President Francisco Fernndez de la Cueva, duc d'Alburquerque 1632-1637;
President Gaspar de Borja y de Velasco 1637-1645;
Maties Bayetola Cabanilles 1646-1652;
Cristfor Cresp de Vallclaura Brizuela 1652-1671;
Melcior de Navarra Rocafull 1671-1677;
President Pasqual d'Arag Folc de Cardona 1677;
President Pere Antoni d'Arag Folc de Cardona i Crdoba 1677-1690;
Melcior de Navarra Rocafull 1690-1691 (segona vegada);
President Gaspar Tllez Girn y Sandoval, duc d'Osuna 1692-1694;
President Ferran de Montcada-Arag i de Montcada 1695-1698;
President Rodrigo Manuel Manrique de Lara y de Tabora 1698-1702;
President Iigo de la Cruz Manrique de Lara y Ramirz de Arellano, comte d'Aguilar i Frigiliana 1702-1707;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21541" title="Llista de Lloctinents del Regne d'Arag" nonfiltered="4232" processed="4204" dbindex="9271">
El Lloctinent de del Regne d'Arag o Virrei d'Arag era el representant del rei a Arag. A mitjans del segle XVI, s'introdu el mot virrei d'origen castell, que acab per substituir totalment el de lloctinent.

Lloctinents del Regne d'Arag:
Alfons d'Arag, bisbe de Saragossa 1485-1511;
Germana de Foix (reina, tinent general) 1512-1516;
Alfons d'Arag, Bisbe de Saragossa (segona vegada) 1516-1520;
Joan V de Lanuza 1520-1535;
Betrn de la Cueva y Alvarez de Toledo, duc d'Alburquerque 1535-1539;
Pedro Manrique de Luna y de Urrea, comte de Morata de Jaln 1539-1554;
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, prncep de Melito 1554-1564;
Ferran d'Arag i de Gurrea, bisbe de Saragossa 1566-1575;
Artal de Alagn y Luna, comte de Sstago 1575-1588;
Iigo de Mendoza y de la Cerda y Manrique de Luna, marqus d'Almenara 1588;
Miguel Martinez de Luna y Mendoza, comte de Marata de Jaln 1592-1593;
Diego Fernndez de Cabrera Bobadilla y Mendoza, comte de Chinchn 1593-1601;
Beltrn de la Cueva y Castilla, duc d'Alburquerque 1601-1602;
Ascanio Colonna, cardenal 1602-1604;
Gast de Montcada i Grada, marqus d'Aitona 1604-1610;
Diego de Pimentel y Enriquez, marqus de Los Gelves 1617-1620;
Ferran de Borja i d'Arag, comte de Mayalde 1621-1632;
Girolamo Carraffa e Carrascciolo, marqus de Montenegro 1632-1636;
Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de Los Velez 1635-1638;
Francesco Maria Carraffa e Carraffa, duc de Nochera 1639-1640;
Enrique de Pimentel y Moscoso, marqus de Tavara 1641;
Teodoro Trivulzio, princep de Trivulzio, cardenal 1642-1645;
Bernadino Fernndez de Velasco Tovar y Crdoba de Aragn, duc de Frias 1645-1647;
Francisco de Melo, comte d'Assmar 1647-1649;
Francisco Fernndez de Castro Andrade de Portugal e Legnano de Gattinara, comte de Lemos i comte d'Andrade 1649-1653;
Fabrizzio Pignatelli, prncep de Nia, duc consort de Monteleone  1654-1657;
Niccol Ludivisi, prncep de Piombino i Venosa 1659-1662;
Ferran de Borja d'Aag i Barreto, comte de Mayalde 1662-1664;
Francisco de Idiquez de Butrn Mogica y de lava, duc de Ciudad Real 1664-1667;
Ettore Pignatelli d'Aragona e Corts, duc consort de Terranova, princep de Nia, duc de Moteleone  1668;
Pedro Pablo Ximnez de Urrea Fernndez de Heredia y Zapata, comte d'Aranda 1668-1669;
Joan Josep d'ustria 1669-1676;
Lorenzo-Onoffrio Colonna e Gioeni-Cardona, prncep de Paliano 1678-1681;
Jaime Fernndez de Hixar-Silva Sarmiento de la Cerda, duc d'Hixar 1681-1687;
Carlo Antonio Spinelli, prince of Cariati, duc de Seminara 1688-1691;
Baltasar de los Cobos Luna Sarmiento de Mendoza Ziga y Manrique, marqus de Camarasa 1692-1693;
Juan Manuel Fernndez Pacheco Cabrera y Bobadilla, marqus de Villena i duc d'Escalona 1693-1695;
Domenico del Giudice e Palagno, duc de Giovenazzo, prncep de Cellamare 1695;
Baltasar de los Cobos Luna Sarmiento de Mendoza Ziga y Manrqique, marqus de Camarasa 1696-1699 (segona vegada);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21542" title="Arbia" nonfiltered="4233" processed="4205" dbindex="9272">
Aquest article s sobre la pennsula asitica. Per a la provncia romana, vegeu Arbia Ptria.
----
Arbia (en rab         , al-'Arab yah) s una pennsula del sud-oest d'sia, a la confluncia amb frica. s una regi majoritriament de clima desrtic. Sovint s coneguda tamb com la pennsula Arbiga .


El litoral de la pennsula est banyat a l'oest pel mar Roig i el golf d'Aqaba, al sud pel mar d'Arbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Prsic. Al nord, limita amb Israel, Jordnia, l'Iraq i Kuwait. Polticament, la pennsula Arbiga est dividida en els segents estats (de major a menor extensi): 
Arbia Saudita;
Iemen;
Oman;
Emirats rabs Units (EAU);
Qatar;
Bahrain;

L'Arbia Saudita (regne governat per la dinastia wahhabita dels al-Sad) ocupa la major part de la pennsula, que t una extensi total de tres milions de quilmetres quadrats. La majoria de la poblaci, d'uns cinquanta milions de persones, viu a l'Arbia Saudita i el Iemen. El subsl d'Arbia cont grans quantitats de petroli. A la pennsula s'hi troben la Meca i Medina, les ciutats santes de l'Islam, totes dues a l'Arbia Saudita, per la qual cosa el pas t una gran ascendncia sobre els seus vens. Els EAU i Qatar sn la seu de les principals cadenes de televisi del mn rab, com ara Al-Jazira. 

El terme "Prxim Orient" de vegades s'aplica noms a la pennsula Arbiga, si b normalment es refereix a una regi molt ms extensa; "Arbia", en canvi, sovint s usat per referir-se noms a l'Arbia Saudita. En altres temps el terme "Arbia" abastava tot el que avui coneixem com el mn rab, des del Marroc a l'oest fins a Oman a l'est.  

 Histria antiga .
Arbia s el pas dels rabs. Els aribi sn coneguts des del segon millenni aC.

Els primers sobirans d'Arbia s'esmenten al segle VIII aC, per noms devien governar confederacions tribals, ja que la regi fou habitada tradicionalment per pobles nmades; l'escassetat d'aigua i l'aridesa del sl en fan un terreny inhspit per a l'agricultura. Aix, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a comenament del segle VII aC apareixen les reines Iati, Te'elhunu;  Hazael i Iskallatu (aquestes dues van governar conjuntament), i Hazael i Tabia (tamb governant conjuntament).

A mitjan segle Iata (anomenat Uaate, Watig, Iauta o Yautag, s a dir "espavilat") governava amb la reina Adiya.

Altres sobirans sn Abiiati,  Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'aquest darrer, Ben Uaate.

Vegeu tamb.
Arbia (provncia romana);
Arbia Feli;
Arbia Ptria;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21543" title="Cognom Arag" nonfiltered="4234" processed="4206" dbindex="9273">
Arag es un nom de famlia dels descendents del reis d'Arag i comtes de Barcelona. A Itlia es va convertir en Aragona. Avui totes aquestes lnies estan extingides en lnia directa.

Lnies:.
Originada per quatre fills de Jaume I d'Arag.
Mallorca, creada pel rei Jaume II de Mallorca.
Hxar, creada per Pere, senyor d'Hxar.
Xrica, creada per Pere, senyor de Xrica.
Castre, creada per a Ferran Sanxs, senyor de Castre.

Originada per un fill de Jaume II d'Arag.
Empries, creada per Ramon Berenguer I, comte d'Empries;
Prades-Gandia-Villena, creada per Pere d'Arag i d'Anjou, comte de Prades (mes tard ducs);

 Originada per un fill d'Alfons III d'Arag .
Urgell, creada per Jaume I comte d'Urgell;

 Originada per un fill de Pere III d'Arag .
Avola, creada per Frederic II rei de Siclia, van ser senyors (mes tard marquesos) d'Avola i Terranova.

 Originada per un fill de Ferran I d'Arag .
Sogorb, creada per Enric I senyor de Sogorb (desprs ducs);

 Originada per un fill d'Alfons V d'Arag .
Npols, creada per Ferdinand I de Npols;

 Originada per un fill de Ferran I de Npols .
Montalto, creada per Ferran, duc de Montalto;

Originada per un fill de Joan II d'Arag .
Vilafermosa, creada per Alfons, duc de Vilafermosa;

 Originada per un fill de Ferran II d'Arag .
Argavieso-Ballobar, creada per Alfons d'Arag (arquebisbe de Saragossa) i els seus descendents;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21544" title="Emirat d'Arkush" nonfiltered="4235" processed="4207" dbindex="9274">

Arkush, en castell Arcos (avui Arcos de la Frontera) va ser a l'edat mitjana un petit emirat independent que es va crear cap el 1020 desprs de caure el Califat de Crdova el 1012. Dominava la comarca la famlia berbers del Bani Djizrun d'origen zeneta. El seu primer emir o rei fou Muhammad ibn Djizrun al-Jazari Imad ad-Dawla; l'any que va agafar el ttol s desconegut i encara que era virtualment independent desprs del 1012 no ho fou jiridicament fins un temps desprs. Va tenir com a successolr el 1129/1130 al seu fill Abdun ibn Muhammad.

Cap el 1040 va quedar unit amb l'emirat de Xers (avui Jerez de la Frontera). Abdun ibn Muhammad ibn Djizrun va governar fins el 1053; en aquest any es va haver de declarar vassall del rei de Sevilla Abbad I al-Mutadid, per aquest no se'n refiava i el va empresonar i va donar el regne a Muhammad II al-Qaim. El 1069 la taifa fou definitivament annexada a Sevilla.

El 1091 Arcos i Xers foren conqueriedes pels almorvits, i el 1145 Crdova va apoderar-se de la zona per de seguida va passar al regne de Granada.

Del 1145 al 1147 Arcos i Xers torn a ser breument un emirat autnom, sota dependncia de l'emir de Granada. L'emir va ser Abu l-Qasim Ahyal conegit com Aben Garrum (Ibn Garrum). El 1147 va ser ocupat pels almohades. El 1190 va servir de base als almohades per la seva campanya a Portugal; al-Sayyid Yakub ben Abi Hafs, cosi del sobir  Yakub al-Mansur, va sortir d'Arcos per atacar Silves, mentre Yakub anava en persona a atacar Torres Novas i Tomar.

El 1229 va passar a Mrcia i el 1231 a Sevilla, tornant a Mrcia el 1233 fins el 1238 que els almohades la van recuperar. El 1242 va caure en poder dels Hfsides de Tunis. El 1250 els castellans van conquerir Arcos i pocs anys desprs conqueriran tamb Xers (1255). El 1261 els habitants musulmans es van revoltar i van resistir fins el 1264 en qu foren sotmesos per Alfons X el Savi.

Durant dos segles fou fortalesa fronterera amb Granada (1250-1452) i per aix va afegir al seu nom rab, tradut com Arcos, l'indicatiu "de la frontera".

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa Musulmana;
Menndez Pidal, Historia de Espaa  (1999). Volum VIII-I: Los Reinos de Taifas, pag. 51-52;

 Vegeu tamb: .
Arcos de la Frontera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21545" title="Xers" nonfiltered="4236" processed="4208" dbindex="9275">


Geografia:
Xers de la Frontera, ciutat d'Andalusia.
Emirat de Xers: creat cap el 1025 a Andalusia;
Gastronomia: El vi xers s un vi adequat per als aperitius.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21546" title="Riu Xal-Gorgos" nonfiltered="4237" processed="4209" dbindex="9276">


El riu Xal-Gorgos s una tpica rambla mediterrnia que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha estat declarat com a LIC per part de la Uni Europea, degut a l'alt valor ecolgic i medi-ambiental d'aquest riu.


Naixement.

Aquest riu naix en les proximitats de la poblaci de Fageca (Vall de Seta), on recull les pluges de les Serres de Serrella i Alfaro. En temps dels rabs se'l coneixia amb el nom de riu Almdia.

Recorregut.

T una superficie de 283,2 km2 i uns 50 km de llargria. Comena el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella). El riu passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalal, Xal, etc. Al Pla de Petracos rep l'aportaci d'un dels seus afluents ms emblemtics, el Barranc de Malaf, i s'anomena Xal mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, per a partir de Llber adquereix el nom de Gorgos. Desprs, rep les aiges del Barranc de la Font d'Aixa. A continuaci, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xbia.

Caracterstiques.

Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqents avingudes, sobretot al curs mitj del riu; per, a l'estiu es mant prcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua que s'aprofita per al reg de taules d'horta. Una altra caracterstica d'aquest riu s la gran permeabiltat del seu llit, que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtraci subterrnia.

Vegetaci. 

A la ribera del riu Xal-Gorgos creix abundosament la boga, el baladre i el canyar.

La boga.

La boga s una planta de fulla perenne amb qu es fan seients per a cadires. Per poder utilitzar-la amb aquesta finalitat, primer cal exposar la boga a l'aire i al calor del sol perqu se'n desprenga tota la humitat. El trenat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra... La persona que s'encarrega d'arreglar els seients de boga que s'han fet malb s l'embogador, que va de poble en poble oferint els seus serveis.

El baladre.

Hi ha exemplars de baladre que arriben a fer els quatre metres d'alria, i generalment creixen formant espesses colnies denominades baladrars. Les seues fulles sn llargues, i tenen un nervi principal i molts de secundaris disposats en parallel. Es tracta d'una planta resistent a la sequera, per tamb molt txica: s'han produt casos d'enverinament de xiquets que de forma imprudent han mastegat les seues fulles. El baladre produeix unes flors molt vistoses al llarg de tot l'estiu. Tenen forma d'embut i el seu color varia entre el blanc i el rosat.

Els canyars.

Un canyar s un lloc poblat de canyes, el nom cientfic de les quals s Arundo donax. Com que la canya s una matria primera molt abundant al llarg del recorregut del riu Xal-Gorgos, el llaurador de la zona ha sabut buscar-li moltes utilitats. De les canyes se'n fan canyissos, cistelles, paneres, gbies, tabaquets de cosir, etc. Els canyissos s'usaven antigament per a fer les encanyissades de les teulades o per a estendre sobre ells el ram a fi que el sol l'assecara convertint-lo aix en pansa. Una canya lligada a un arbre jove el fa crixer dret. La xitxarra s un instrument fet d'aquesta flexible matria vegetal. Els catxirulos tenen l'esquelet de canya. Un canya alta i llarga es fa servir per a tombar les ametles del capdamunt de l'arbre.

Nmina d'afluents.

Capalera.
El Barranc de Fageca;
El Barranc de Malaf;
El Barranc de la Bta;
El Barranc de Petracos;

Curs mitj (o subcomarca d'Aixa-Pop).
El Barranc d'Almadix;
El Barranc de la Foia;
El Barranc de Passula;
El Riuet de Cuta;
El Barranquet de Llber;

Curs baix.
El Barranc de la Font d'Aixa;
El Barranc de l'Horta o de Teulada;
La Barranquera de Xbia;

Antics molins hidrulics de la conca del riu Xal-Gorgos.

Mol de Xancossa (Castell de Castells);
Mol del Gomis (Castell de Castells);
Molinet Vell (Benigembla);
Mol del Primo (Parcent);
Mol de les Hortes(Alcalal);
Mol de la Raconada (Alcalal);
Mol Nou (Xal);
Mol del Giner (Xal);
Molinet de Llber (Xal);
Mol del Xaraca (Llber);
Mol de Caselles (Xbia);
Mol de Climent (Xbia);
Mol de Narret (Xbia);
Mol de Gar (Xbia) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21547" title="Argos i Nuplia" nonfiltered="4238" processed="4210" dbindex="9277">
Argos i Nuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.

La famlia de la Roche possea el ducat d'Atenes fins el 1308, quan Gualter de Brienne va esdevenir duc. Gualter va cridar la Companyia catalana, un grup de mercenaris dirigits per Roger de Flor, per combatre contra els bizantins de Nicea, per el 1311, desprs d'una traci de Gualter, els catalans el van deposar i es van apoderar del ducat, van fer del catal la llengua oficial i van reemplaar les lleis franceses i gregues en vigncia. Gualter va conservar la senyoria d'Argos i Nuplia, on ell es titulava duc. Aquesta senyoria va tenir els seus corresponents senyors feudataris del duc d'Atenes 

Ducs d'Atenes a Argos i Nuplia:

Gualter II de Brienne (VI de Brienne i, nominalment, II d'Atenes), fill de Gualter de Brienne (V de Brienne i I d'Atenes), 1311-1356;
Guiu d'Enghien (net de Walter II) 1356-1377, titulat duc d'Atenes;
Maria (germana de Guiu) 1377-1388, titulada duquessa d'Atenes.
Pietro Cornaro (casat amb Maria) 1377-1388;
Venut a Vencia 1388;

Senyors (vassalls dels nominals ducs, i desprs del 1388 vassalls de Vencia):

Sohier I  c. 1350-1367;
Gualter I  1367-1381 fill de Sohier I ;
Louis I 1381-1394 germ de Sohier I;
Guiu 1394-?

Als dspotes de Mistra desprs del 1394


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21548" title="Cavall Verd" nonfiltered="4239" processed="4211" dbindex="9278">

El Cavall Verd (793 m) s una muntanya en la Serra del Penyal, en els termes municipals de Benigembla i la Vall de Laguar. En el tossal d'aquesta muntanya es troben les restes del Castell de Pop. Aquesta muntanya, tamb es denomina la muntanya de Pop. La serra del Penyal s la serra que separa els pobles de Benigembla, i la Vall de Laguar principalment. Al sud d'aquesta serra s localitza la Vall de Pop, i al nord la Vall de Laguar. En aquesta serra es troba la llegendria muntanya del Cavall Verd, o de Pop. 

Fou un dels ltims reductes de la resistncia dels moriscos de l'antic Regne de Valncia. Els moriscos de la Vall de Pop, i de altres indrets pujaren al caramull d'aquesta muntanya, per a resistir el decret de l'expulsi de l'any 1609.

En la muntanya del Cavall Verd podem trobar una colnia de Caralluma Mumbyana Hispnica, una espcie protegida segons l'Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (UICN). Aquesta planta s endmica del surest peninsular, i avui en da sols hi han tres colnies ms en el Pas Valenci.

 Vegeu tamb .
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21562" title="Johannes Kepler" nonfiltered="4241" processed="4212" dbindex="9280">

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermnic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630), astrnom i matemtic alemany i una figura clau en la revoluci cientfica. s conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del tamb astrnom Tycho Brahe i matemtic de la cort de l'emperador Rodolf II. Tamb va realitzar contribucions importants en el camp de la ptica, va ajudar a legitimar els descobriments astronmics del seu contemporani Galileo Galilei i, grcies a la seva obra Somnium, se'l considera el precursor del gnere de la cincia-ficci.

Obra cientfica.

Desprs d'estudiar teologia a l'universitat de Tubinga, incloent astronomia amb un seguidor de Coprnic, va ensenyar al seminari protestant de Granz. Kepler va intentar comprendre les lleis del moviment planetari durant la major part de la seva vida. En un principi Kepler va considerar que el moviment dels planetes havia de complir les lleis pitagriques de l'harmonia. Aquesta teoria s coneguda com la msica o l'harmonia de les esferes celests. En la seua visi cosmolgica no era casualitat que el nombre de planetes coneguts en la seua poca fora un ms que el nombre de polidres perfectes. Sent un ferm partidari del model copernic va intentar demostrar que les distncies dels planetes al Sol venien donades per esferes a l'interior polidres perfectes niuades successivament unes a l'interior d'altres. En l'esfera interior estava Mercuri mentre que els altres cinc planetes Venus, Terra, Mart, Jpiter i Saturn estarien situats a l'interior dels cinc slids platnics corresponents tamb als cinc elements clssics.

En 1596 Kepler va escriure un llibre en qu exposava les seues idees. Misterium Cosmographicum (El misteri csmic). Sent un home de gran vocaci religiosa Kepler veia en el seu model cosmolgic una prova de l'existncia, saviesa i elegncia de Du. Va escriure: jo desitjava ser teleg; per ara m'adone a travs del meu esfor que Du pot ser celebrat tamb per l'astronomia. 


El 1600 li crida l'astrnom imperial Tycho Brahe, que aleshores havia muntat el millor centre d'observaci astronmica d'aqueixa poca. En 1602, a la mort de Tycho, s nomenat astrnom imperial i t accs a totes les dades recopilades per Tycho, molt ms precisos que els manejats per Coprnic. A la vista de les dades, especialment els relatius al moviment retrgrad de Mart se n'adon que el moviment dels planetes no podia ser explicat pel seu model de poliedres perfectes i harmonia d'esferes. Incapa d'acceptar que Du no hi haguera disposat que els planetes descrigueren figures geomtriques simples, es va dedicar amb tenacitat illimitada a provar amb tota sort de combinacions de cercles. Quan es va convncer de la impossibilitat d'aconseguir-ho amb cercles, va usar ovals. En fracassar tamb amb ells, noms em va quedar una carreta de fem i va emprar ellipses. Amb elles va desentranyar les seues famosssimes tres lleis (publicades el 1609 a la seua obra Astronomia Nova) que descriuen el moviment dels planetes. Lleis que van sorprendre al mn, li van revelar com el millor astrnom de la seua poca, encara que ell no va deixar de viure com un cert fracs de la seua primignia intuci de simplicitat (com ellipses?, havent-hi cercles...). Tanmateix, tres segles desprs, la seua intuci s'ha vist confirmada ms enll de tot l'imaginable, quan Einstein va mostrar en la seua Teoria de la Relativitat general que en la geometria tetradimensional de l'espai-temps els cossos celests segueixen lnies rectes. I s que encara hi havia una figura ms simple que el cercle: la recta.

En 1627 va publicar les Tabulae Rudolphine, a les que va dedicar un enorme esfor, i que durant ms d'un segle es van usar en tot el mn per a calcular les posicions dels planetes i les estrelles. Utilitzant les lleis del moviment planetari va ser capa de predir satisfactriament el trnsit de Venus de l'any 1631 amb el que la seua teoria va quedar confirmada.

 Les tres lleis de Kepler .
Vegeu tamb l'article Lleis de Kepler.;
Durant la seua estada amb Tycho li va ser impossible accedir a les dades dels moviments aparents dels planetes ja que Tycho es negava a donar aqueixa informaci. Ja en el llit de mort de Tycho i desprs a travs de la seua famlia, Kepler va accedir a les dades de les rbites dels planetes que durant anys s'havien anat recollectant. Grcies a aqueixes dades, les ms precises i abundants de l'poca, Kepler va poder anar deduint les rbites reals planetries. Afortunadament Tycho es va centrar en Mart, amb una excentricitat molt acusada, d'una altra manera li haguera sigut impossible a Kepler adonar-se que les rbites dels planetes eren ellptiques. Inicialment Kepler va intentar el cercle, per ser la ms perfecta de les trajectries, per les dades observades impedien un correcte ajust, la qual cosa va entristir Kepler ja que no podia saltar-se un pertina error de vuit minuts d'arc. Kepler va comprendre que havia d'abandonar el cercle, la qual cosa implicava abandonar la idea d'un "mn perfecte". De profundes creences religioses, li va costar arribar a la conclusi que la terra era un planeta imperfecte, assolat per les guerres, en aqueixa mateixa missiva inclou la cita clau. "Si els planetes sn llocs imperfectes, perqu no deuen ser-ho les rbites de les mateixes?". Finalment va utilitzar la frmula de l'ellipse, una rara figura descrita per Apolloni de Prgam en una de les obres salvades de la destrucci de la biblioteca d'Alexandria. Va descobrir que encaixava perfectament en els mesuraments de Tycho.

Havia descobert la primera llei de Kepler o la llei de les ellipses:

Els planetes tenen rbites ellptiques i el Sol s en un dels focus.

Desprs d'aquest important salt, on per primera vegada els fets s'anteposaven als desitjos i els prejudicis sobre la naturalesa del mn, Kepler es dedic simplement a observar les dades i treure conclusions sense cap idea preconcebuda. Va comprovar la velocitat dels planetes a travs de les seves rbites i aix descobr segona llei de Kepler o la llei de la igualtat de les rees:

 Els planetes no es mouen uniformement, sin que el radi vector que uneix el centre del planeta amb el Sol escombra rees iguals en temps iguals. Aix doncs, els planetes viatgen a menys velocitat quan sn ms lluny del Sol.

Durant molt de temps, Kepler noms va poder confirmar aquestes dues lleis en la resta de planetes. Encara aix va ser un xit espectacular, per faltava relacionar les trajectries dels planetes entre si. Desprs de diversos anys, va descobrir la importantssima tercera llei de Kepler sobre el moviment planetari:

El quadrat dels perodes dels planetes sn proporcionals al cub de la distncia mitjana al Sol.

Aquesta llei, anomenada tamb llei harmnica, junt amb les altres lleis ja permetia unificar, predir i comprendre tots els moviments dels astres. Marcant un fita en l'histria de la cincia, Kepler va ser l'ltim astrleg i es va convertir en el primer astrnom rebutjant la fe i les creences i explicant els fenmens per la mera observaci (tot i que hagu de treballar com a astrleg en diverses ocasions per problemes econmics).

 SN 1604: L'estrella de Kepler .


El 17 d'octubre de 1604 Kepler va observar una supernova en la nostra prpia Galxia, la Via Lctia, a la que ms tard se li diria la estrella de Kepler. L'estrella havia sigut observada per altres astrnoms europeus el dia 9 com ara Brunowski a Praga (qui va escriure a Kepler), Altobelli a Verona i Clavius a Roma i Capra i Marius a Pdua. Kepler inspirat pel treball de Tycho Brahe va realitzar un estudi detallat de la seua aparici. La seua obra De Stella nova in pede Serpentarii ('La nova estrella al peu d'Ophiuchus') proporcionava evidncies de qu el Univers no era esttic i s sotms a importants canvis. L'estrella va poder ser observada a simple vista durant 18 mesos desprs de la seua aparici.
La supernova es troba a tan sols 13.000 anys llum de nosaltres. Cap supernova posterior no ha sigut observada en temps histrics dins de la nostra prpia galxia. Donada l'evoluci de la brillantor de l'estrella avui en dia se sospita que es tracta d'una supernova de tipus I.

 Obres escrites per Kepler .
 Mysterium cosmographicum (El misteri csmic) (1596);
 Astronomiae Pars ptica (La part ptica de l'astronomia) (1604);
 De Stella nova in pede Serpentarii (La nova estrella al peu d'Ophiuchus) (1604);
 Astronomia nova (Nova astronomia) (1609);
 Dioptrice (Dioptrio) (1611);
 Epitome astronomiae Copernicanae (publicat en tres parts 1618-1621);
 Harmonice Mundi (L'harmonia dels mons) (1619);
 Tabulae Rudolphinae (1627);
 Somnium seu Astronomia Lunari (Somni de la Lluna) (1634) - considerat com el primer precursor de la cincia-ficci. ;


Kepler en l'art.

Msica.
 Kepler s el personatge principal de l'pera de Paul Hindemith Die Harmonie der Welt (L'harmonia del mn) (1956-1957);
 Albert Guinovart va estrenar el seu quartet de corda Kepler a Barcelona, el 2007.

Narrativa.
 Kepler: a novel, novella de John Banville(1981).

Teatre.
 A short history of night, obra de teatre de John Mighton (1992);
 Johannes Keppler, schauspiel in drei akten de Hans Rehberg (1933);
 Somnium: Keplers Traum vom Mond per John More (1970).

Cinema.
 Johannes Kepler (1974), pellcula alemanya dirigida per Frank Vogel.
 Prvn sekunda (1989), pellcula per a la televisi txeca de Michael Havas, sobre la relaci entre Kepler i Rodolf II.
 Unseen forces (2004), mig metratge (40 min.) dirigit per Ryan Junell.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21563" title="Relativitat general" nonfiltered="4242" processed="4213" dbindex="9281">


La relativitat general s una teoria relativista de la gravitaci. En aquest escenari, la presncia d'una massa deforma localment l'espai-temps. El fsic Thibault Damour utilitza al respecte l'expressi d'espai-temps elstic.

Aquesta teoria s considerada com la principal obra d'Albert Einstein, ats que la seva construcci el va ocupar des de 1907 fins el 1915 que la va finalitzar. Fins ara, cap dels assaigs experimentals efectuats no ha pogut trobar-ne cap defecte.

Generalitats.
Necessitat d'una teoria relativista de la gravitaci.
La teoria de la gravitaci proposada per Newton al segle XVIII es basa a la noci de fora de gravitaci actuant segons el principi d'acci a distncia. Aquest carcter instantani s incompatible amb la teoria de la relativitat especial proposada per Einstein el 1905. En efecte, segons aquesta darrera, cap informaci no es pot propagar ms rpid que la velocitat de la llum al buit. D'altra banda, el principi d'acci a distncia reposa sobre el de la simultanetat de dos esdeveniments  : la fora que el Sol exerceix sobre la Terra en un instant concret s determinada per les seves propietats en  aquell instant, independentment de la distncia que els separa. La relativitat especial estipula que el concepte de simultanetat de dos esdeveniments no est definit : la proposici precedent s incompatible amb la relativitat especial, suposant ser-ne universal. Aquesta contradicci va portar a Einstein a desenvolupar una teoria de la gravitaci que fos compatible amb la relativitat especial. El resultat de la seva recerca s la teoria de la relativitat general.

La geometria no euclidiana.
La descripci geomtrica de la teoria fsica que fa Einstein t els seus origens als avenos de la geometria no euclidiana, resultat de les diferents temptatives que al llarg dels segles van intentar de demostrar el cinqu postulat d'Euclides, que afirma que: per un punt exterior a una recta r, noms s possible de dibuixar una nica parallela a r.
Aquests esforos van concloure al segle XIX amb el descobriment pels matemtics Nicola Ivanovitch Lobatchevsky, Jnos Bolyai i Carl Friedrich Gauss que aquell postulat podia ser substitut per un altre (moltes possibles paralleles, o cap parallela), i, per tant, no era ms que un axioma arbitrari. Cap d'aquestes noves geometries no s ms certa que la d'Euclides: simplement es tracta d'eines conceptuals diferents que poden servir de suport per a usos tamb diferents. La superfcie d'una esfera, per exemple, pot ser considerada de manera indiferent com la superfcie d'un objecte dins d'un espai euclidi de tres dimensions o dins d'un espai no euclidi particular de dues dimensions, la segona representaci pot resultar ms cmoda en certs casos.

Per illustrar que l'univers es caracteritza per una geometria d'aquest tipus podrien portar a terme una experincia con aquesta: si un fsic sost un bast verticalment i a una certa distncia un cartgraf mesura la seva longitud per mitj d'una tcnica de triangulaci basada en la geometria euclidiana, res no pot garantir que n'obtindr el mateix resultat que si el fsic porta el bast i el mesura directament.

La generalitzaci d'aquests resultats, denominats geometria no euclidiana, va ser realitzada per Bernhard Riemann, un deixeble de Gauss, per va ser considerada com una simple curiositat matemtica fins que Einstein va utilitzar els treballs del seu professor Hermann Minkowski (que utilitzava nombres complexos per obtenir espais no euclidians fcils d'utilitzar en geometria analtica i que el 1907 va expressar la transformaci de Lorentz amb una descripci d'aquest tipus) per desenvolupar la seva teoria de la relativitat general.



De la relativitat de Galileu a la relativitat especial.

 Al segle XVI Galileu va afirmar i explicar que les lleis de la fsica sn les mateixes per a diferents observadors situats en sistemes de referncia en moviment rectilini i uniforme els uns respecte dels altres. Aquest s el principi de relativitat de Galileu.

 Tamb s'utilitza el sumatori de les velocitats que t com a conseqncia que no sigui important la velocitat a la que s'arribi: noms s una qesti de mitj. En poques paraules: si una pilota roda a 10 km/h dins d'un tren en el sentit de la marxa, i el tren va a 100 km/h en relaci al terra, llavors la pilota va a 110 km/h respecte del terra.

 Al segle XIX el fsic escocs James Clerk Maxwell va formular un conjunt d'equacions, les equacions del camp electromagntic, que van conduir a predir la propagaci de les ones electromagntiques a velocitat ;
 

dins d'un medi electrosttic de constant  i magnetosttic de constant . Aquesta velocitat extraordinriament gran, fins i tot en un medi enrarit com l'aire tindria el mateix valor que la velocitat de propagaci de la llum. Maxwell va proposar que la llum no era altra cosa que una ona electromagntica.

 Les teories corpusculars de la llum semblaven compatibles amb el principi de relativitat de Galileu mentre que la teoria de Maxwell es postulava en favor de l'existncia de l'ter lumnic considerat per Huygens. Mesurar la velocitat del sistema solar en relaci a aquell medi elstic fou l'objectiu dels experiments d'interferometria que van fer Albert Abraham Michelson i Edward Morley entre 1881 i 1887. Els seus treballs van demostrar que el vent aparent d'ter era nul, a qualsevol poca de l'any. Suposar que l'ter era enganxat permanentment a la terra hauria estat un replantejament molt important del principi de relativitat de Galileu. D'altra banda, l'ter presentava l'inconvenient de ser al mateix temps intocable i molt "rgid" ats que era capa de propagar els ones a una velocitat extraordinria.

 Va fer falta esperar al 1905 per tal que Einstein torns a posar en dubte de manera radical la noci de l'ter, ports a l'extrem el principi de relativitat de Galileu en postular que les equacions de Maxwell obeen a aquest principi, i treis conseqncies revolucionries en un article clebre: De l'electrodinmica dels cossos en moviment.

s el naixement de la relativitat especial:

 Es conserva el principi de relativitat de Galileu.

 La invarincia de les equacions de Maxwell comporta de manera immediata la constncia de la velocitat de la llum c a tots els sistemes de referncia galileans: el sumatori de les velocitats ja no s possible i la velocitat de la llum noms s assolible per la llum.

 Les mesures de longitud, d'interval de temps, (i de velocitat) no sn les mateixes sin que depenen del sistema de referncia de l'observador: la mesura de la longitud del vag dna resultats diferents segons l'observador sigui dins del vag o que sigui fora i immbil al terra (per no s el cas de l'amplada del vag, una longitud perpendicular a la velocitat); el mateix per al pas del temps; el camp elctric esdev magntic i a l'inversa. Totes aquestes transformacions de sistemes de coordenades del continu espai-temps i del camp electromagntic van ser formalitzats a la transformaci de Lorentz (paradoxalment creada per tal de defensar l'existncia de l'ter per Hendrik Antoon Lorentz i Henri Poincar).

 La noci de temps absolut desapareix: dos grups de dos rellotges perfectament sincronitzats immbils a un sistema de referncia galile, i altres dos tamb perfectament sincronitzats a un altre sistema de referncia galile presentaran defectes de sincronitzaci respecte a l'altre.

 En escriure l'expressi de l'energia cintica d'un cos de massa m de la manera ms simple possible i respectant el principi de relativitat, Einstein va fer aparixer una energia en reps  el sentit d'aquesta energia no tindria grans conseqncies fins que trenta anys ms tard Lise Meitner va comprendre l'origen de l'energia de la fissi nuclear.

De la relativitat especial a la relativitat general.

La relativitat especial (1905) modificava les equacions utilitzades per comparar les mesures de longitud i de duraci fetes des de diferents sistemes de referncia en moviment relatiu respecte a ells: aix va tenir com a conseqncia que la fsica ja no podia tractar el temps i l'espai separadament, sin com un espai de quatre dimensions, l'espai-temps de Hermann Minkowski. 

En efecte, en cas de moviments a velocitats properes a c (la velocitat de la llum al buit), el temps i l'espai s'alteren de manera vinculada, de manera semblant com en geometria analtica s'alteren, de manera vinculada, les coordenades d'un punt quan es giren els eixos de referncia.

Per exemple, en geometria euclidiana la distncia  l entre dos punts de coordenades (x,y,z) i (x',y',z') verifica ( l)= ( x)+( y)+( z) (amb  x=x'-x, etc...), per a l'espai de Minkowski dos punts sn referenciats per les coordenades (t,x,y,z) i (t',x',y',z'), on t i t' sn les coordenades de temps, i la "distncia"  l entre els punts verifica ( l)= (c. t)-( x)-( y)-( z). Aquest clcul dna una "distncia" nulla entre dos punts de la trajectria d'un raig de llum, tamb dna totes les mesures de longitud fsiques, dels intervals de temps i de les velocitats en relativitat especial que sempre generen sorpresa.

L'espai-temps de Minkowski s tanmateix de curvatura nulla (aix vol dir que s pla) i s'el qualifica d'espai pseudo euclidi.

Un espai com aquest devia ser per Einstein un espai sense gravetat (i sense acceleraci per a l'observador). La gravitaci  newtoniana es propagava instantniament i no era compatible amb ell, per tant, Einstein va haver de buscar una nova teoria de la gravitaci.

 Einstein va admetre la igualtat entre la massa gravitatria i la massa inercial com a hiptesi, la famosa equaci E=mc2 autoritzava a utilitzar l'energia total d'un cos en comptes de la seva massa. Aix es far grcies a una eina matemtica anomenada tensor d'energia.

 Expert en experincies teriques, va imaginar un disc en rotaci vist per un observador situat al seu centre i girant amb ell: com per Huygens, hi ha una fora centrfuga al permetre que s percebuda com una fora gravitacional (ats per hiptesi la massa gravitatria i la massa inert sn idntiques ). A ms, en voler quedar dins de la relativitat especial, va concloure que l'observador devia constatar la reducci del permetre per no del raig: aix no s possible dins d'un espai pla. La conclusi seria que la gravitaci obliga a utilitzar una geometria no euclidiana.

 Einstein va imaginar un observador tancat dins d'un ascensor amb les parets opaques, sotms a una pujada a acceleraci constant: per la persona seria impossible de saber si hi ha una acceleraci constant o una atracci gravitacional (ats que per hiptesis la massa gravitatria i la massa inert sn idntiques). La conclusi seria l'equivalncia local entre el moviment accelerat i la gravitaci, i que s'hauria de trobar a les equacions diferencials de la nova teoria. Es tracta del principi d'equivalncia.

 Finalment, Einstein volia trobar una expressi de les lleis de la natura (a la seva poca: dinmica, gravitaci i electromagnetisme) que no canviessin en funci del sistema de referncia (accelerat, galile, etc.): es tracta de la relativitat galileana generalitzada a tots els punts de referncia (covariana).

 Essent la major dificultat posar aquells principis en forma matemtica, Einstein en va discutir amb David Hilbert, que era el principal matemtic de l'escola alemanya de l'poca. Aquest fet va originar posteriorment certa controvrsia sobre la paternitat d'alguns aspectes de la formulaci matemtica de la relativitat general.

La relativitat general afegeix a la relativitat especial la possibilitat que la presncia de matria podria deformar localment l'espai-temps, de manera que les trajectries geodsiques (les de longitud mnima) a travs de l'espai-temps tenen propietats de curvatura. 
El clcul de la "distncia" dins d'aquest espai-temps corbat s ms complicat que en la relativitat especial, de fet, la frmula de la "distncia" va ser creada per la curvatura i viceversa.

Les geodsiques sn les trajectries que verifiquen el Principi de mnima acci i sn seguides per les partcules de prova (aix vol dir que la influncia sobre el camp de gravitaci dins del qual es desplacen s negligible, s el cas, per exemple, d'un satllit artificial entorn de la Terra o el d'un fot passant al costat del Sol, per no el d'una estrella orbitant entorn d'una altra formant un sistema binari oscillant). Per tant, les geodsiques tenen una gran importncia prctica per a la comprensi intutiva d'un espai corbat.

Conseqncies teriques i observacions.

 Einstein va calcular immediatament (1915) la desviaci de la posici aparent de les estrelles a causa del Sol: el 29 de maig del 1919 Sir Arthur Eddington va fer unes mesures aprofitant un eclipsi solar, i malgrat algunes imprecisions va ser la primera confirmaci de la teoria.
 Aquesta teoria preveu una lenta desviaci de l'ellipsi de revoluci de Mercuri que concorda amb les observacions.
 La fora gravitatria d'un planeta hauria de contreure les longituds observades des d'una posici llunyana. A hores d'ara aix no ha pogut ser observat directament.
 La gravitaci hauria d'alentir el temps, modificant les freqncies i les longituds d'ona de les radiacions emeses: es pot citar l'experiment Pound-Rebka del 1959 a la Universitat de Harvard que va permetre detectar un canvi de 22,5 m de la longitud d'ona d'una font monocromtica de cobalt.
 Karl Schwarzschild va trobar el 1916 una soluci exacta a les equacions de la gravitaci i va demostrar que podien existir les condicions on podria aparixer un fenomen de forat negre. L'astronomia ha observat fenomens similars.
 En determinades condicions, les ones gravitatries discretes s'haurien de propagar a l'espai. L'observatori VIRGO, un projecte patrocinat per Itlia i per Frana, intenta detectar-les.
 Una altra conseqncia prctica de la relativitat general: els rellotges atmics en rbita al voltant de la Terra que pertanyen al Sistema de posicionament global o GPS (Global Positioning System) necessiten correccions a causa de l'alentiment degut a la gravetat terrestre.
 Com a resum de la teoria es pot explicar el que Einstein va dir a uns periodistes: "Imagineu que podeu mirar lluny, molt lluny davant vostre, i que teniu molt bona vista, una vista extraordinriament bona, llavors arribareu a veure ... la vostra esquena".

Resum de la teoria.
Sistemes de referncia.

La idea central de la relativitat s que no podem parlar de valors referits a la velocitat o l'acceleraci sense haver escollit prviament un sistema de referncia, definit a un punt determinat. Llavors qualsevol moviment ser descrit relativament al sistema de referncia escollit.
La relativitat especial postula que aquest sistema de referncia es pot estendre indefinidament per l'espai i el temps. Per noms tracta el cas dels sistemes de referncia inercials, aquells que tenen un moviment a velocitat constat i sense canvi de direcci.
La relativitat general tracta tant els sistemes de referncia accelerats (en el sentit vectorial) com els inercials. S'admet que noms es pot definir un sistema de referncia local amb una precisi donada sobre un temps finit i dins d'una regi finita de l'espai (de la mateixa manera, a causa de la curvatura de la superfcie terrestre, noms s possible de dibuixar un mapa sense distorsions d'una regi limitada).
En relativitat general les lleis de Newton noms sn unes aproximacions vlides a un sistema de referncia local inercial. En particular, la trajectria de les partcules lliures com els fotons s una lnia recta dins d'un sistema de referncia local inercial. Quan aquestes lnies s'estenen ms enll del sistema de referncia local, ja no sn rectes i sn conegudes amb el nom de geodsiques. Cal reemplaar la primera llei de Newton per la llei del moviment geodsic.

La trajectria d'un fot s, per exemple, una geodsica de longitud nulla: la part positiva del quadrat d'aquesta longitud (x2+y2+z2) s, en efecte, igual a la seva part negativa (-c2t2).

Reprenent el tema del sistema de referncia inercial, podem diferenciar els sistemes de referncia inercials al quals un cos, lliure de qualsevol acci exterior, mant un moviment uniforme, els sistemes de referncia no inercials als quals un cos lliure rep una acceleraci l'origen de la qual s l'acceleraci del mateix sistema de referncia. Un exemple s la fora centrfuga que es nota quan el vehicle que ens transporta fa un canvi rpid de direcci, un altre exemple s la fora de Coriolis, una manifestaci de la rotaci terrestre. La fora centrfuga s fictcia i no s ms que una manifestaci de la inrcia (primer principi de Newton).

 Principi d'equivalncia .

Ats que mai ha estat possible de trobar cap evidncia de la ms mnima diferncia entre la massa inercial (resistncia d'un cos a canviar el seu estat de moviment) i la massa gravitacional (fora d'interacci a un camp gravitatori), en relativitat general el principi d'equivalncia estableix que localment no s possible de diferenciar un moviment de caiguda lliure (sense rotaci) que es produeix en un camp gravitacional, d'un moviment uniformement accelerat en absncia de camp gravitacional. Al voltant de la Terra la caiguda lliure pot ser, per exemple, una caiguda cap el Sol o el moviment d'un satllit.

Aquest resultat noms s local, s a dir, vlid per un espai restringit. Per contra, a un volum amb accelermetres sensibles s'observar un camp de gravetat (forces concurrents), una acceleraci (forces paralleles) i un efecte centrfug (forces divergents). Es tracta d'unificar el que s semblant als fenomens per tal de tractar-los amb una mecnica nica.

Aquesta equivalncia s'utilitza a l'entrenament dels astronautes, fan prctiques a avions que efectuen vols parablics on la fora centrfuga compensa durant alguns minuts la fora de gravetat, simulant la "caiguda lliure" d'un cos en rbita (que en tenir una rbita circular est indefinidament en caiguda lliure).

Des d'aquesta perspectiva, la gravitaci que s'observa a la superfcie terrestre s la fora observada a un sistema de referncia definit a un punt de la superfcie terrestre que no s lliure, per sobre ell actua tota la fora del nucli terrestre que s del mateix tipus que la fora centrfuga que notaria una nau espacial, prou allunyat per gaireb no sentir l'atracci de la Terra, fent un canvi de direcci. O d'una altra manera, el Sol empeny un objecte a fer la caiguda lliure cap amunt; en mecnica newtoniana hom t la tendncia a considerar que la caiguda lliure s una acceleraci cap a baix, mentre que en aquest cas la caiguda lliure s l'estat de referncia i l'estat de reps en relaci al Sol una acceleraci cap amunt.

En resum, el principi d'equivalncia equival a considerar que la massa inercial i la massa gravitacional representen la mateixa cosa.

 Tensor d'energia i curvatura de l'espai .

Matemticament parlant, Einstein va modelitzar l'espai-temps con una variaci pseudo-riemanniana quadri-dimesional, i la seva equaci del camp gravitacional relaciona la curvatura de la varietat en un punt al tensor impuls-energia d'aquest punt, aquest tensor s una mesura de la densitat de matria i d'energia (considerant que matria i energia sn equivalents).

Aquesta equaci s la base de la famosa frmula que afirma que la curvatura de l'espai defineix el moviment de la matria, i la matria defineix la curvatura de l'espai (les dues expressions sn equivalents). Ma millor manera de representar la geometria de l'espai-temps s la d'imaginar que es comporta com una superfcie elstica afectada localment per la presncia d'un objecte massiu, com una bola per exemple.

El cam ms curt entre dos punts -el que queda de la definici e la "lnia recta"- no ser, per tant, el mateix que en absncia de deformaci: si la trajectria passa a prop de la bola el recorregut s'allargar a causa de la depressi de la fulla de cautx. Hom ressalta que en aquesta analogia no s'ha considerat ni el temps ni la gravetat perqu el que hom desitja s descriure'ls.

En traslladar aquesta imatge a l'espai fsic, la presncia d'un cos massiu afectar a la curvatura de l'espai, i vist des de l'exterior semblar alterar la trajectria d'un raig de llum o d'un objecte en moviment que passi a la vora. Utilitzant una frase clebre de John Archibald Wheeler: La massa i l'energia li diuen a l'espai com s'ha de corbar, i la curvatura de l'espai-temps li diu a la matria com s'ha de comportar.

En astronomia aix t com a conseqncia l'efecte de lent gravitatria (que s'anomena aix malgrat no tenir ni les propietats d'una lent convergent ni les d'una lent divergent).

Aquesta noci de curvatura de l'espai explica la curvatura dels raigs lluminosos davant la proximitat d'un astre massiu, que no podia ser explicada per la llei de Newton en tant que els fotons no tenen massa.

L'equaci de camp d'Einstein no s la nica soluci i hi ha espai per a altres models si sn d'acord amb les observacions.

La relativitat general es diferencia de les altres teories existents per la simplicitat de l'acoblament entre matria i curvatura geomtrica, per en resta per fer la unificaci entre la relativitat general i la mecnica quntica, a ms del reemplaament de l'equaci del camp gravitacional per una llei quntica ms general.

Hi ha pocs fsic que dubtin que una Teoria del tot permetria la utilitzaci de les equacions de la relativitat general dintre de certs lmits d'aplicaci, de la mateixa manera que la relativitat general permet de predir les lleis de la gravitaci de Newton dintre dels lmits de les velocitats febles (dites velocitats no relativistes).

L'equaci de camp cont una parmetre "suplementari" anomenat constant cosmolgica  que va ser introduda originalment per Einstein per tal que en un univers esttic (un univers que no est en expansi ni en contracci) fos la soluci de la seva equaci.

Aquest esfor es va saldar amb un fracs per dues raons: l'univers esttic descrit per aquesta teoria era inestable, i les observacions de l'astrnom Edwin Hubble deu anys ms tard demostraren que l'Univers era en expansi. Per tant,  fou abandonada, per recentment alguns tcnics en astronomia han demostrat que s necessari un valor no nul de  per tal d'explicar algunes observacions.

L'estudi de solucions de l'equaci d'Einstein s una branca de la fsica anomenada cosmologia. Entre d'altres coses, permet d'explicar l'avanament del periheli de Mercuri, predir l'existncia de forats negres, de les ones gravitacionals i d'estudiar els diferents escenaris d'evoluci de l'Univers. Cal notar que el conegut astrofsic Stephen Hawking ha demostrat que un univers com el nostre comporta necessriament certes singularitats gravitacionals.

Ms recentment (octubre del 2004), les mesures fetes per mitj de lser amb els satellits LAGEOS han demostrat que el camp gravitacional de la Terra genera distorsions de posicionament de la Lluna de 10 metres per any en comparaci al que hom preveuria a partir de les lleis de Newton. Aquest valor difereix en un 1% del que preveu la Relativitat General.

Aspectes matemtics.

Necessitat d'una teoria relativista de la gravitaci.

Matemticament, la fora de gravitaci de newton deriva d'una energia potencial. El potencial de gravitaci associat a aquesta energia potencial obeeix a l'equaci de Poisson, que no s covariant sota la transformada de Lorentz. La teoria de la gravitaci de newton no s compatible amb el principi fonamenta de la Relativitat especial enunciada per Einstein el 1905.

Hom se li suposa una validesa universal a aquest principi, Einstein va cercar una teoria de la gravitaci que fos compatible amb ell, i el resultat fou la teoria de la relativitat general.

 Modelitzaci de l'espai-temps .

La nostra percepci intutiva ens indica que l'espai-temps es mostra regular i continu, s a dir, "sense forats". matemticament, aquestes propietats es tradueixen en el fet que l'espai-temps ser modelitzat per una varietat diferenciable de quatre dimensions , s a dir, un espai de 4 dimensions pel qual la proximitat de cada punt s'assembla localment a un espai euclidi de 4 dimensions.

 Geometria de l'espai-temps .

Aquest article segueix la convenci de tipus clssic de Misner, Thorne i Wheeler (MTW)
i adopta la notaci d'Einstein.

 Tersor mtric .

La varietat diferenciable M porta una mtrica lorentziana definida per un tensor mtric g, i constitueix aix una varietat lorentziana, que s un cas particular de la varietat pseudo-riemanniana (vegeu ms endavant Mtrica lorentziana).

Sigui un sistema de coordenades qualsevol  entorn d'un punt , i essent  una base local de , espai tangent a la varietat del punt . Un vector tangent  s'escriu llavors com la combinaci lineal:



Les  reben el nom de components contravariants del vector w. El tensor mtric  s la forma bilinear simtrica:


on  designa la base dual de  a l'espai cotangent , s a dir, un funcional lineal sobre   tal que:



Els components  del tensor mtric varien de manera continua a l'espai-temps. (De manera ms precisa, han  de ser com a mnim de la classe C2).

El tensor mtric tamb pot ser representat per una matriu 4x4 real simtrica:



Ara b, tota matriu 4x4 real posseeix a priori 4 x 4 = 16 elements independents. La condici de simetria redueix aquest nombre a 10: en queden 4 elements diagonals, als quals cal afegir (16 - 4)/2 = 6 elements no diagonals. Per tant, el tensor  posseix noms 10 components independents.

 Producte escalar .

El tensor mtric definit per cada punt  de la varietat pseudo-producte escalar a l'espai euclidi  tangent a M al punt . Si  i  sn dos vectors de , el seu producte escalar s'escriu:



En particular, prenent dos vectors de base, s'obtenen els components:



Observaci:  denomina els components contravariants del vector w, de la mateixa manera hom pot definir els seus components covariants:



 Distncia elemental .

Considerem el vector desplaament elemental  entre el punt P i un punt infinitesimal ve: . La seva norma infinitesimal invariant s el nombre real escrit com , i tenim:



Si els components del vector desplaament  s'escriuen segons el costum de la fsica, la longitud infinitesimal s'escriu formalment com:



Atenci: en aquesta equaci,  representa un nombre real que s'interpreta fsicament com la "variaci infinitesimal" de la coordenada , no es tracta d'una forma diferencial!

 Mtrica lorentziana .

Amb l'adjectiu lorentziana hom vol indicar que el tensor mtric s de signatura (1,3). El principi d'equivalncia assegura que s possible d'eliminar localment un camp gravitacional si hom pren un sistema de coordenades localment inercial ben escollit. A aquest sistema de coordenades localment inercial  entorn del punt  precedent, l'invariant  s'escriu:



on  s el pla mtric de Minkowski. Aqu s'adopta la convenci de tipus MTW :



A partir d'aqu s'utilitzaran les segents convencions usuals:

 un ndex grec varia de 0 a 3. s associat a una magnitud de l'espai-temps.
 un ndex llat varia de 1 a 3. s associat als components espacials d'una magnitud a l'espai-temps.

Per exemple, a un sistema de coordenades localment inercial el quadrivector posici s'escriu:



El carcter lorentzi de la varietat M assegura que l'espai euclidi tangent a M posseeix a cada punt un pseudo-producte escalar, tenint 3 valors nets estrictament positius (associats a l'espai) i un valor estrictament negatiu (associat al temps). De manera particular, l'interval elemental de temps net que separa dues ocurrncies verifica:



 Nocions generals de connexitat i derivada covariant .

De manera general hom denomina connexitat  a un operador que associa a un camp vectorial  de l'espai fibrat tangent  un camp d'endomorfisme  de la fibraci. Si  s un vector tangent al punt , habitualment s'escriu:



Hom diu que  s la derivada covariant del vector  a la direcci . A ms, per a  s'imposa la condici addicional que ha de verificar que per a tota funci f, es tingui:



La derivada covariant verifica les segents propietats de linearitat:

 linearitat a w, s a dir, siguin quins siguin els camp vectorials w i u i els nombres reals a i b, hom tindr:



 linearitat a 'V, s a dir, siguin quins siguin els camp vectorials X i Y i els nombres reals a i b, hom tindr:



Un cop s'ha definit la derivada covariant pels camps vectorials, pot ser estesa als camps tensorials utilitzant la regla de Leibniz: si  i  sn dos tensors qualsevol, s'imposa que:



La derivada covariant d'un camp tensorial al llarg d'un vector w s tamb un camp tensorial del mateix tipus.

 Connexitat associada a la mtrica .

La connexi de Levi-Civita es defineix com l'nica que a ms de verificar les condicions precedents, per a qualsevol camp vectorial X, Y, Z de TM, hom tindr:

  (parallelisme).

 , o  s el claudtor de Lie de X i Y (torsi nulla).

 Descripci en coordinades .

La derivada covariant d'un vector s un vector, i tamb pot ser expressada com una combinaci linear de tots els vectors de base:



on  representa la component del vector derivat covariant a la direcci  (aquesta component depen del vector w escollit).

Per descriure la derivada covariant hi ha prou amb descriure la de cadasc dels vectors de base  al llarg de la direcci . Hom defineix llavors els smbols de Christoffel  dependents de 3 indexos per:


La connexi de Levi-Civita es caracteritza pels smbols de Christoffel. Si apliquem la frmula general:



sota la forma:



Sabent que , s'obt:



El primer terme d'aquesta frmula descriu la "deformaci" del sistema de coordinades en relaci a la derivada covariant, i el segon els canvis de coordinades del vector V. Els indexos repetits seran sumats i hom pot reescriure la frmula sota la forma:



I hom dedueix la frmula a partir dels components:



Utilitzant la frmula de Leibniz, es demostraria que:



Per calcular explcitament aquests components les expressions dels smbols de Christoffel han de ser determinats a partir de la mtrica. S'obtenen fcilment escrivint les segents condicions:



El clcul explcit d'aquesta derivada covariant porta a:



on  sn els components del tensor mtric invers, definit per les equacions:



Els smbols de Christoffel tenen una simetria en relaci als indexos de base: 

Observaci: de vegades tamb es defineixen els smbols segents:



tals que:



 Tensor de curvatura de Riemann .

El tensor de curvatura de Riemann R s el tensor de quart ordre definit pels camps de vectors X, Y, Z de M per :



Els seus components s'escriuen explcitament en termes de la mtrica:



Les simetries d'aquest tensor sn:





A ms el tensor verifica la relaci:



 Tensor de curvatura Ricci .

El tensor de Ricci s el tensor de segon ordre definit per contracci del tensor de curvatura de Riemann:



Els seus components s'escriuen explcitament en funci de la mtrica:



Aquest tensor s simtric: .

 Escalar de Ricci .

L'escalar de Ricci s l'invariant definit per la contracci del tensor de Ricci amb la mtrica:




 Equacions de camp d'Einstein .

L'equaci completa del camp gravitacional d'Einstein, s'escriu:



on
  s el tensor de Ricci
  s el tensor mtric
  s l'escalar de Ricci;
  s la constant cosmolgica;
  s la velocitat de la llum al buit;
  s la constant gravitacional que tamb apareix a la llei de la gravitaci de Newton.
  s el tensor energia-impuls

El tensor simtric , t 10 components independents, l'equaci tensorial d'Einstein seria equivalent a un sistema de 10 equacions escalars independents. Aquest sistema de derivades parcials no lineals acoblades s habitualment el ms difcil d'estudiar.

 Tensor energia-impuls .

El tensor energia-impuls es pot escriure sota la forma d'una matriu 4x4 real simtrica:



A la matriu trobem les segents magnituds fsiques:

 T00 s la densitat volmica d'energia, que s positiva.
 T10, T20, T30 sn les densitats de moment.
 T01, T02, T03 sn els fluxos d'energia.
 La submatriu 3x3 de components espacial-espacial:



s la matriu dels fluxos de moment. En mecnica de fluids, la seva diagonal correspon a la pressi i els altres components corresponen als esforos tangencials deguts a la viscositat.

Per a un fluid en reps, el tensor energia-impuls es redueix a la matriu diagonal diag( c^2,p,p,p) on   s la massa volmica i p la pressi hidrosttica.

 Solucions particulars de l'equaci d'Einstein .

 La Mtrica d'Schwarzschild;

Al buit i per a una constant cosmolgica nulla, l'l'equaci d'Einstein es dedueix a:



En el cas particular d'un camp central generat per un cos esfric, la Mtrica d'Schwarzschild (1916) proporciona una soluci exacta per a l'equaci (que noms s vlida a l'exterior del cos):



on M s la massa total del cos i  el quadrat de la distncia elemental sobre l'esfera euclidiana del radi unitat en coordenades esfriques:



 La Mtrica Friedmann-Lematre-Robertson-Walker, all on l'univers s localment homogeni i istrop.

 L'espai de De Sitter que correspondria a un univers buit amb una constant cosmolgica positiva.

 L'antiespai de De Sitter que correspondria a un univers buit amb una constant cosmolgica negativa.

 El problema dels dos cossos i el problema del moviment .

En relativitat general, el problema dels dos cossos no t una soluci exacta, noms la t el "problema d'un cos". Tanmateix hom pot trobar una soluci aproximada pel que, de vegades, s'anomena "problema del moviment".

 Einstein i el problema del moviment (1915) .

Al seu manuscrit de les darreries del 1915, Einstein va comenar per calcular el camp gravitatori d'un sistema de simetria esfrica creat per un astre de massa ,  quan s's lluny del centre l'astre el camp s d'intensitat feble. Tot seguit Einstein explorava el problema del moviment d'una "partcula de prova" de massa  a aquest camp feble. Hom suposava que la partcula de prova no podia modificar el camp gravitatori creat per l'astre massiu.

D'altra banda, el principi d'equivalncia havia de portar Einstein a postular les equacions del moviment de la partcula de prova de manera que les solucions fossin certes geodsiques de l'espai-temps. Matemticament, les geodsiques donen la pseudodistncia extrema:



A un sistema de coordenades localment inercials ,aquestes equacions de moviment s'escriuen:



on  s el temps net de la partcula de prova (que hom suposa massiva). A un sistema de coordenades qualsevol , les equacions del moviment prenen la forma segent:



Les solucions d'aquestes equacions defineixen les geodsiques del gnere temps de l'espai-temps.

 Einstein i el problema del moviment (1938) .

Al treball que va fer Einstein en collaboraci amb Lopold Infeld i Banesh Hoffmann  el 1938 va demostrar que les equacions del moviment de la partcula de prova:



deriven de les equacions de camp. Per tant no s necessari introduir-les per mitj d'un postulat suplementari.

 Notes .


 Articles relacionats .
 Teories .

 Relativitat especial;
 Teoria de la relativitat;
 Gravetat;

 Proves i observacions . 
 Forat negre;
 Forat de cuc;
 Lent gravitatria;

 Matemtiques .
 Geometria diferencial;
 Varietat de Rieman;
 Geometria no euclidiana;
 Curvatura;
 Acci Einstein-Hilbert;
 Lnia Univers en l'Espai-Temps;


Bibliografia.
 ;

 ;

 ;

 ;






 Text de titular .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21566" title="Armnia" nonfiltered="4243" processed="4214" dbindex="9282">


La Repblica d'Armnia o Armnia (en armeni                          , Hayastani Hanrapetut yun; o         , Hayastan), s un pas del Caucas, des del 1990 una repblica independent que es va segregar de la Uni Sovitica. Geogrficament l'estat armeni pertany a sia, tot i que est fortament lligat a Europa per raons histriques i culturals. Els seus lmits sn Gergia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital s Erevan.

Origen del nom.
La paraula original per aquest pas, en armeni era Hayq, desprs Hayastan, que es pot traduir com a "la terra de Haik", i consisteix del nom Haik i del sufix persa -stan que significa terra, naci, pas. Segons la llegenda, Haik era descendent de No (fill de Togarmah, que era fill de Gomer, fill d'un dels fills de No, Yafet) i segons la tradici cristiana, el pare de tots els armenians. Es diu que es va installar sota el Mont Ararat, i que va viatjar per ajudar en la construcci de la Torre de Babel i desprs del seu retorn, va derrotar els assiris i el seu rei Nimrod prop del llac Van, situat al que avui en dia s Turquia.

Hayastan va comenar a ser anomenat Armnia pels estats del seu voltant, perqu era el nom de la tribu ms poderosa que vivia en les regions histriques d'aquest poble, que es feien anomenar "Armens". Aquest s tradicionalment derivat del nom "Armenak" o "Aram", el nom d'un descendent del ja anomenat Haik. Alguns investigadors jueus i cristians han arribat a la conclusi que el nom Armnia fou derivat de Har-Minni, que vol dir "Muntanyes de Minni" (o Mannai). Les fonts pre-cristianes suggereixen que "Nairi", que vol dir "terra dels rius", era un nom antic per a la regi muntanyosa del pas, que primer varen fer servir els historiadors grecs al voltant de l'any 800 aC, mentre que la primera inscripci que duu el nom Armnia (la inscripci de Behistun) a Iran, data del 521 aC.

 Histria .
Article principal: Histria d'Armnia;
Armnia va ser el primer pas a adoptar oficialment el cristianisme com religi, al comenament del segle IV. El pas ha estat dominat pels imperis Rom, Bizant, Persa i Otom en el curs dels segles, excepte alguns perodes d'independncia. 



El 1828, el pas va ser ocupat per l'Imperi Rus i el 1922 s'integra, juntament amb Gergia i l'Azerbaitjan, a la Repblica Socialista Sovitica de Transcucsia. El 1936 es dissol aquesta federaci i el pas passa a formar part de l'URSS amb el nom de Repblica Socialista Sovitica d'Armnia. 

Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) ven en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment s obtenir la independncia de forma legal i pacfica. Desprs de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armnia declara la independncia del pas desprs d'un referndum popular. Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta repblica independent. 

Poltica.
El president de la Repblica s el cap d'estat, triat per sufragi universal directe. El mxim rgan legislatiu s l'Assemblea Nacional. El 1990 es van celebrar les primeres eleccions legislatives democrtiques i el 1991 va ser triat tamb el president de la repblica. El president nomena al primer ministre, que al seu torn tria als ministres del govern. Armnia s membre de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Subdivisi administrativa.
Armnia se subdivideix en 11 provnices (marzer, singular - marz):



Geografia.

Armnia est situat en un altipl que t un paisatge molt accidentat, dominat per la serralada del Caucas, que inclou volcans i alts altiplans formats per lava i atravessats per profunds barrancs. La seva altitud mitjana s de 1.800 metres. El seu punt mes alt s l'Ararat. Els terratrmols freqents demostren que les muntanyes encara es troben en procs de formaci. 

Economia.
Armnia s un pas amb una potent indstria, basada en les seves reserves d'alumini. El pas a una economia de mercat desprs de la caiguda de l'URSS va ser complicat, provocant l'emigraci de centenars d'armenis a altres pasos. Un dels principals llasts per al creixement s la manca d'energia, que s'ha d'importar d'altres estats a un preu excessiu i que ha portat a desenvolupar una central nuclear. Turquia bloqueja les fronteres i en gran mesura el comer. A ms, un terratrmol en 1998 va dificultar encara ms la reconstrucci postsovitica.

Demografia.
Armnia s un estat poc poblat que se sost en part per una molt important dispora al voltant del mn: a Rssia (1,5 milions), al Canad i els EUA (1,2 milions), a l'frica (900.000), a Sria i el Lban (900.000), a la Uni Europea (700.000) i a l'Amrica Llatina, (200.000), principalment assentats a l'Argentina i Xile.

Vegeu tamb.
 Llista de reis d'Armnia;
 Llista de patriarques d'Armnia;
 Llista de nakharars;
 Genocidi Armeni;
 ASALA;

Enllaos externs.

 Armenica.org Histria;























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21575" title="Llista de patriarques d'Armnia" nonfiltered="4244" processed="4215" dbindex="9284">
Gregori l'Illuminat (Grigor Lussavoricht), fill d'Anak assasi del rei d'Armnia 288-325;
Aristanes (Aristakios) 325-333 (fll de Grigor);
Verthanes (germ d'Aristanes) 333-341;
Husik o Iusik (fill de Varthanes) 341-348;
Pharen d'Achtichat (germ d'Husik?) 348-352;
Shahak de Manazkert (Tchonak) 352-353;
Narseh I el gran (fill d'Atanakhines, que era fill d Husik) 353-359, fundador del casal d'Abianus.
Shahak de Manazkert (segona vegada) 359-363;
Narseh I el gran (segona vegada) 363-373;
Shahak de Manazkert (tercera vegada) 373-377;
Zaven 377-381 (parent de Chahak);
Aspurakes I (germa de Zaven) 381-386;
Sahak I (fill de Narseh I el  gran) 387-418 (la seva filla era Sahakanuch, l'esposa de Hamazasp Mamikonian);
Surmak 428-429;
Berqisho 429-432;
Shimuel I 432-437;
Hovsep I d'Holotsim o Kholotsim 444-461;
Giut o Gut d'Arahez 461-478;
Hovhannes Mandakuni 478-490;
Bagben d'Othmus 490-515;
Shimouel II d'Ardzke 516-526;
Moushe d'Ailaberk 526-534;
Sahak II d'Ouhki 534-539;
Kristaphor I de Tiraritch 539-545;
Levand d'Erast 545-548;
Nerseh II d'Achtarak 548-557;
Hovhannes II Gabelian 557-574;
Movses II d'Elivard 574-604;
Hovhannes de Bagaran 590-611 (pretendent en territori Bizant);
Abraham d'Albathan 604 (candidat);
vacant 604-607, administrat per Verthanes Qerthol el gramatic;
Abraham d'Albathan 607-615;
Komitas 615-628 (ajudat per Hovhannes Mairavanetsi);
Khristaphor II d'Apahuniq 628-630;
Ezr (Yezr) o Esdras de Phurajnakert 630-641;
Nerseh III d'Ichkhan "Chinol" 641-661;
Anastase I d'Akori 661-667;
Israel I d'Othmus 667-677;
Sahak III d'Arqunachen 677-703;
Elia d'Ardjech 703-717;
Hovhannes III Imasterasser "Olznetsi" 717-728;
David I d'Aramuniq 728-741;
Terdat I d'Othmus 741-764;
Sion de Baronq 765-775;
Yesai d'Elipatruch 775-788;
Stephanos I 788-791;
Huab de Dwin 791;
Solomon I de Garni 791-795;
Hovsep I de Pharpi "Karidj" 795-806;
David II de Gagal 806-833;
Hovhannes IV de Dvahik 833-854;
Zakaria I d'Izak 855-877;
Georg I de Garni 878-898;
Mashots I d'Elivard 898-899;
Hovhannes V Drachkhanakert (conegut com Joan Katholikos) 899-931;
Stephanos II Rechtuni 931-932;
Theodoros I Rechtuni 932-938;
Eliche Rechtuni 938-943;
Anania de Moks 943-967;
Vahan o Vahanik de Siunia 967-969;
Stephanos III de Sevan 969-971;
Khatshik I Archaruni 972-992 o 990 (potser vacant del 990-992);
Sangis I de Sevan 992-1019;
Petros I Getadartz 1019-1036;
Dioskoros de Sanahin 1036-1038;
Petros I Getadartz (segona vegada) 1038-1054;
Khatshik II Getadartz 1054-1060;
vacant 1060-1065;
Grigor II Vkayasser 1065-1069;
Georg II de Lori 1069-1072;
Grigor II Vekaiase (segona vegada) 1072-1076 (pretendent 1076-1090);
Sargis II d'Honi 1076-1077;
Theodoros II d'Alakhosik 1077-1090;
Grigor II Vekaiase (tercera vegada) 1090-1105;
Barsel d'Ani  1105-1113;
Grigor III Pahlavouni 1113-1166 ;
Sant Nerses IV Schnorhali 1166-1173 ;
Grigor IV Tegha 1173-1193 ;
Grigor V Karavege 1193-1194 ;
Grigor VI Apirat 1194-1203 ;
Hovhannes VI Medzabaro 1203-1221 ;
Constant I de Bartzrberd 1221-1267 ;
Hacob I de Kla 1267-1286 ;
Constant II Pronagortz 1286-1289 ;
Stepanos IV de Romqla 1290-1293 ;
Grigor VII de Anazarbe 1293-1307 ;
Constant III de Cesarea 1307-1322 ;
Constant IV de Lampron 1322-1326 ;
Hacob II de Tarsus 1327-1341 ;
Mekhitar I de Grner 1341-1355 ;
Mesrob I d'Ardaze 1359-1372 ;
Constant V de Sis 1372-1374 ;
Poghos I de Sis 1374-1377 ;
Theodoros II de Cilicia 1377-1392 ;
Karapet I de Keghy 1393-1408 ;
Hacob III de Sis 1408-1411 ;
Grigor VIII Khantzoghat 1411-1416 ;
Poghos II de Garni 1416-1429 ;
Constant VI de Vahka 1429-1439 ;
Grigor IX Moussabeguian 1439-1441 ;

El 1441 la seu es va restaurar a Echmiadzin a 20 km a l'oest d'Erevan











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21576" title="Llista de reis d'Armnia" nonfiltered="4245" processed="4216" dbindex="9285">
Hayk (Haig) c. 612 aC;
a Mdia 612-549 aC;
a Prsia 549-331 aC;
a Macednia 331/330 aC;

 Strapes .

 Mitranes o Mithrines 330-323 aC;
 Perdicas d'Orstia 323 aC ;
 Neoptlem 323-321 aC;
 umenes de Crdia 321 aC ;
Mihran 321-317 aC ;
Orontes III (Ervand III) v. 317-desprs de 300 ;
Sames v. 260 - 243 ;
Arsham o Artavasdes I (Arsames o Arsabes) 243-226 C (fill) ;
Xerxes o Kserks (Xshayarsha) 226-212 aC (fill) ;
Abdisar 212 (germ) ;
Orontes IV (Ervand IV) 212   200 (germ) ;

 Divisi c. 226 aC en Armnia i Armnia Sofene;

 Armnia Sofene .

Xerxes c. 226-212/211 aC;
Als selucides v. 211 aC;

Zariadris v. 211-? (independent 189 aC);
Mitrobuzanes c. 170 aC;
Successors desconeguts ?-? aC;
Artanes ?-90 aC;
a Armnia 90 aC;

 Armnia .

Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) ;
Tigranes I (fill) 159-123 aC;
Artavasdes II (fill) 123-95 aC ;
Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC (client rom 66-55 aC);
Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client rom;
Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client rom;
Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat del Imperi part;
Tigranes III (germ) 20-12 aC, client rom;
Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part;
Erato (germana i muller) 12-4 aC i 4-1 dC, aliada dels parts;
Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma;
Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part;
Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena) 2-4, client rom;
Artavasdes VI (fill) 4-6, client rom;
Tigranes V (fill) 6-10 o 11, nominal cient rom;
Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts;
Vonones o Vonon (ex rei de Partia 8-11) 12 16, client rom 15-16; rei nominal retingut a Cilcia 16-18;
Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 16-18, client part.
Zenon del Pont (Artaxes III) 18-34;
Arshak (Arsces) (fill d'Artaban III de Partia) 34-35;
Mitridates prncep d'Ibria 35-36;
Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 36;
Mitridates (segona vegada) 36-37;
annexi a Partia 37-42;
Mitridates (tercera vegada) 42-51;
Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ibria) 51-53;
Tiridates I (germ de Vologeses I de Partia) 53-54;
Radamist (segona vegada) 54-55;
Tiridates I (segona vegada) 55-58;
Tigranes VI 58-63;
Tiridates I (tercera vegada) 62-100 (client de Roma);
Axidares 100-113 (client de Roma);
Partamasiris 113-114 (client part);
Provincia romana 114-117;
Lluci Catil Sever, governador 114-117;
Vologs I 118-? (client rom) ;
Aurelios Pocoros ?-140/44 ;
Sohemo c. 140/144-161 ;
Pakoros 161-163 ;
Sohemo (segona vegada) 163-? ;
Sanatruk ?-197 ;
Valarsaces o Vologs II (fill) 197-216;
Tiridates II (Khosrov I) (fill) 216-238 ;
A Persia ? 238-252;
Artavasdes VII 252-283 (protectorat persa) ;
Tiridates III (fill de Khosrov I) 283-330 (protectorat rom) ;
Khosrov II el petit 330-339 ;
Tigranes VII (fill) 339-c.350 ;
Arshak II (fill) c. 350-368 ;
Ocupaci Persa 368-370 ;
Cylax o Cilax (Zig), governador 368-369 ;
Artaban (Karen), governador 368-369 ;
Vahan Mamikonian, governador 369-370 ;
Merujan Ardzruni, governador 369-370 ;
Pap (fill d'Arshak II) 370-374 ;
Varasdat (net de Tigranes VII) 374-378 ;
Zarmandukht (vidua de Pap) 378-379 ;
Govern Provisional de Manel Mamikonian (sparapet) 378-379 ;
A Persia 379 ;
Govern conjunt del marzban (governador) persa Suren, la reina Zarmandukht, i Manel Mamikonian 379-c. 381 ;
Govern conjunt de la reina Zarmandukht i Manel Mamikonian c. 381-384 ;
Arshak III (fill de Zarmandukht) 384-389 (casat amb Vardandukht, filla d'Enmmanuel Mamikonian). Rei d'Armnia occidental 387-389.
Valarshak (associat) 384-386 (casat amb una filla de Sahak Bagratuni) ;

 Petita Armnia .
Artavasdes (abans de Mdia Atropatene) vers 30-20 aC;
Artaxis Zen 18-34 ;
Al imperi 34-38;
Cotis 38-56;
Aristbul Asmoneu 56-71;
Al Imperi 71;

 Armnia Sofene .

Sohemo c. 56-63;
Anexada a Petita Armnia c. 63;

 Petita Armnia (Erzindjan) .

Arshak III 389-391;
al Imperi rom oriental 391;

 Gran Armnia o Persarmnia .

Khosrov III (de la dinastia arsacida) 387-392;
Zik (regent) 387-390;
Vram-Shapuh d'Armnia 392-414 (germ de Khosrov III) 392-414;
Khosrov III (segona vegada) 414-415;
Shahpur (hereu de Persia) 415-421;
Govern Provisional de Narses Djidjrakatsi 421;
Governs independents locals 421-423;
Artaxes IV (fill de Vram Shepuh) 423-428;

 Marzban (governadors perses) .

Veh-Mihr-Shapur d'Armnia 428-442;
Vasak de Siunia 442-451;
Adhur Hordmidz (Adrormizd d'Armnia) 451-465;
Adhur Guschnasp (Aderveshnasp d'Armnia) 465-481;
Sahak I Bagratuni 481-482;
Ocupaci militar del general Mihran 482;
Vahan II Mamikonian (provisional) 482-483;
Zarmihr Karen (ocupaci militar) 483;
Shahpuhr de Rayy 483-484;
Vahan Mamikonian (segona vegada) 484-505/510 (govern provisional 484-485);
Vard Mamikonian (germ) 505/510-509/514;
Gushnasp-Vahram d'Armnia 509/514-518;
Mejej II Gnuni 518-548;
Tan-Shahpuhr d'Armnia 548-552;
Guchnasp Vahram (segona vegada?) 552-554;
Tan Shapur (segona vegada) 554-558/60;
Varasdat 558/560-564;
Suren d'Armnia 564-572;
Vardan III Mamikonian (govern provisional) 572;
Mihran Mihrevandak (govern militar) 572;
Vardan III Mamikonian 572-573;
Golon Mihran (govern militar) 573;
Vardan Mamikonian 573-577;
Tahm-Khusro d'Armnia 577-580;
Varaz-Vzur d'Armnia 580-581;
Aspahbadh Pahlav d'Armnia 581-582/588;
Frahat d'Armnia 582/588-588/589;
Hrattin 588/589-590;
A Bizanci 590;

 Marzban persa de Dwin .

Mushel Mamikonian 590-591 (governador);
Hamarakar 591 (governador);
Desconegut 591-603 (governadors);
Sembat Bagratuni 603-611;
Shahrayanpet (al Est) 611-613;
Shahen Vahmanzadhaghan (al Oest) 611-613;
Parsayenpet d'Armnia 613-616;
Namdar-Gushnasp d'Armnia 616-619;
Sharaplakan d'Armnia (Sarablagas) 619-624;
Rozbihan d'Armnia 624-627;
a Bizanci 627-628;

 Marzban d'Armenia Oriental .

Varastirots Bagratuni 628-634;
desconegut 634-?

 Governadors d'Armnia Occidental .

Mejej Gnuni 627-635;
David Saharuni 635-638;
diversos "nakharar" 638-643;
Teodor Reshtuni 643-645;
Varastirots Bagratuni 645-646;

 Governadors de (tota) Armnia .

Teodor Reshtuni 646-653 ;
Sembat Bagratuni 646-653 (junt a Teodor, el 753 sol);
Teodor Reshtuni (segona vegada) 653-654 ;
Mushel Mamikonian 654;
Maurianos 654;
Teodor Reshtuni (tercera vegada) 654-655;
Maurianos (segona vegada) 655;
Teodor Reshtuni (quarta vegada) 655;
Hamazasp Mamikonian 655-661;
Grigor Mamikonian 661-685;
Ashot I Bagratuni 685-690;
Nerss Kamsarakan 690-693;
Sembat II Bagratuni (fill de Varaztirots Bagratuni) 693-695 (sota protectorat del Califat);
Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili d'Armnia 695-696 ;
Sembat II Bagratuni (segona vegada) 696-705 (independent);
al Califat Omeia 705;

 Governadors Califals (valins), Omeies (705-750) i Abbasides (750-930) .

Muhammad Ibn-Merwan d'Armnia 705-706/707;
Abd al Aziz Ibn-Hatim al-Bahili 706/707-721;
Harith ben Amru 721-?
Djarrah ?-730;
Said ben Amru al-Harashi 730-732;
Marwan ben Muhammad 732-744;
Ishak ben Muslim 744-750;
Al Mansur 750-752 (vali d'Armenia, Mossul i Azerbaijan);
Yazid ben Useid al-Sulami 752-769;
Bagar ben Muslim al Uqaili 769-770;
Hasan ben Qahtaba 770-773;
Sulaiman c. 771-772 ;
Salih ben Subai al-Kindi c. 771-772;
Amr al Umar (cap militar) 772-773;
Yazid ben Useid al-Sulami 773-780;
Othman ben Omara ben Khozaima 780-785;
Khozaima ben Khazim 785-786;
Yusuf ben Rashid al-Sulami 786-790;
Yazid ben Mazyad al-Shaybani 790-791;
Abd al-Kadir al-Addaui 791;
Sulaiman ben Yazid 791-?
Ibn Doke (fill, associat) 791-?
Yazid ben Mazyad al-Shaybani (segona vegada) ?-800;
Khozaima ben Khazim (segona vegada) 800-801;
Ishak ben Sulaiman ?-?
Tahir ben Muhammad c. 813;
Djahap al-Qaisi emir de Manizkert (ocupacio mlitar) c. 813;
Abd al-Malik ben Djahap de Manazkert emir de Manizkert c.813-820 (ocupaci militar);
Khalid ben Yazid ben Maziyad c. 830;
Abu Said Muhammad ben Marwazi 849-850;
Yusuf ben Abu Said ben Marwazi 850-852;
Bogha el vell 852-855;
Muhammad ben Khalid 855-862;
Ali ben Yahya al-Armeni 862-864;
al emirat de Manazkert 864-865;
Abu Sadj Diwdad ben Yusuf ben Abu Said 865-871;
Ahmed ben Isa ben Shaikh, emir de Diyar Bakr 871-877 ;
Muhammad al-Yemeni (lloctinent d'Isa ben Cheikh al-Shaybani, usurpador) 877-878 (va traslladar ca capital de Dwin a Bardaa i va crear all un emirat independent);
Muhammad Ibn Khalid (segona vegada) 878;
Ishak Ibn Kundadjik 878-? (governador de Mossul, porta tamb el ttol de governador d'Armnia);
Ahmed Isa ben Cheikh al-Shaybani, emir de Diyar Bakr (segona vegada) ?-886 (governador nominal);
governadors de Dwin desconeguts 886-895;
Asfhin ben Abdul Sadj 895-899;
Diwdad ben Ashfhin 899-901;
Yusuf Husep (junt amb Diwdad) 889-900;
Governador no conegut 901-902;
Yusuf Husep (segona vegada) 902-903;
desconegut (un o mes d'un) 903-909;
Yusuf Husep (tercera vegada) 909-914;
desconegut (un o mes d'un) 914-924;
Yusuf Husep (quarta vegada) 924;
Nasr Subuk 924;
Beshr 924-925;
Nasr Subuk (segona vegada) 925-?
Emirat de Dwin i Arran (substituint al valiat d'Armnia) c. 930;

 Principat .

Ashot III Bagratuni 732-745;
Grigor II Mamikonian 745-746;
Ashot III Bagratuni (segona vegada) 746-750;
Grigor Mamakonian (segona vegada) 750-751;
Muchel Mamikonian (germ de Grigor) 751-?
ocupaci arab 751-754;
Sahak I Bagratuni, senyor de Taron 754-771;
Sembat Bagratuni 771-772;
vacant 772-781;
Tadjat Antzevatsi 781-785;
vacant 785-806;

Vegeu tamb: Histria d'Armnia

 Enllaos externs .
Llista de Reis d'Armenia, en angls;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21577" title="Ammonites (descendents d'Ammon)" nonfiltered="4246" processed="4217" dbindex="9286">
Els ammonites foren una uni de tribus del Prxim Orient del Milleni II aC. 

Histria dels ammonites.
No es coneixen els seus orgens per s el seu modus vivendi. La seva capital fou Rabbath-Ammon (en grec Rabbathammana) ms coneguda com Rab. Ciutat que Ptolemeu Filadelf va reanomenar en honor seu Filadlfia al segle I aC i que es va convertir en una ciutat important. Actualment s'anomena Amman.

La seva economia era agrcola i ramadera. S'explotaven les canteres de pedra. El comer es feia amb Egipte, Mesopotmia, Sria i Anatlia. Els edomites i moabites els hi pagaven un cnon per les seves rutes comercials que passaven pel seu territori.

El seu llenguatge era semtic i proper de l'hebreu i el moabita. Els noms coneguts dels ammonites sn d'arrel canaanea.

De la religi es coneix poca cosa; un dels seus dus es deia Milcom o Malcam (la Bblia diu que se li feien sacrificis humans per no se n'han trobat proves). Pels noms dels seus reis segurament el culte de Baal coexistia amb el de Milcom i possiblement amb el d'El i fins i tot amb l'hebreu Jehov i l'edomita Kaus.

Incorporat el seu regne al regne d'Israel dels macabeus, els ammonites encara eren nombrosos al segle II al sud de Palestina segons Just el Mrtir i estaven enfrontats amb els fariseus ja que es reclamaven com a jueus, cosa que havia estat prohibida com en temps del mtic Sal.

Els ammonites a la Bblia.
Segons el Gnesi, els ammonites sn els descendents de Benamm (tamb conegut com Amm o Ammon), un dels fills de Lot, nebot d'Abraham, nascut d'una relaci incestuosa amb la seva prpia filla petita. El Gnesi els considera parents propers dels israelites (descendents de Jacob), dels edomites (descendents d'Esa) i encara ms dels moabites (descendents de Moab). La tribu dels ammonites va exterminar als Zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris al nord de Moab i a l'est del riu Jord. 

Segons l'xode, els israelites van trobar a la seva arribada a Canaan el regne de Sihon com a dominador de Gilead, el pas a l'est del Riu Jord, ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exrcit hebreu, comandat per Josu, va demanar creuar el seu territori pero no els hi fou perms; aleshores foren exclosos de la Congregaci del senyor durant deu generacions i van veure com els nouvinguts van ocupar les seves terres.

Tres cents anys desprs, un rei ammonita va envair les terres d'Israel fins que fou derrotat pel jutge d'Israel Jeft.

En temps del Rei David, el rei ammonita Nahaix va pactar una aliana amb Israel. Per quan va morir, el fill i successor Hanum va malfiar-se dels jueus i es va trencar l'acord. Aleshores va declarar la guerra a David i, juntament amb els siris, van atacar Israel. La guerra va durar prop d'un any, fins que l'exrcit israelita del general Joab va arrassar Rab, la capital ammonita. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21578" title="Comte de Girona" nonfiltered="4247" processed="4218" dbindex="9287">
Comte de Girona s un ttol nobiliari catal, originat arran de la conquesta carolngia de Girona i la creaci del comtat de Girona l'any 785.

Des de principis del segle IX, quan el ttol va passar a Ber, els ttols de comte de Girona i comte de Barcelona van anar sempre units amb noms dues excepcions: els comtes Guifr I de Girona i Otger. A partir de Guifr el Pils (878), en formar-se les nissagues comtals desprs de la fi del poder carolingi, el ttol de comte de Girona rest sempre vinculat al Casal de Barcelona.

 Llista de comtes de Girona .
785-entre 801 i 811 : Rostany, noble d'origen got ;
entre 801 i 811-entre 812 i 817 : Odil ;
entre 812 i 817-820 : Ber, comte de Barcelona ;
820-825 : Ramp, comte de Barcelona ;
826-832 : Bernat de Septimnia, comte de Barcelona (primera vegada);
832-835 : Berenguer de Tolosa , comte de Barcelona ;
835-844 : Bernat de Septimnia , comte de Barcelona (segona vegada) ;
844-848 : Sunifred d'Urgell-Cerdanya , comte de Barcelona ;
848-852 : Guifr I de Girona ;
852?-858? : Odalric, comte de Barcelona ;
858?-862? : Humfrid, comte de Barcelona ;
862-870 : Otger ;
870-878 : Bernat de Gtia, comte de Barcelona ;
878-897 : Guifr I (Guifr el Pils), comte de Barcelona;

 Vegeu tamb .
 Comtat de Girona;
 Comtats catalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21580" title="Penlope" nonfiltered="4248" processed="4219" dbindex="9288">

En la mitologia grega, Penlope era la dona d'Ulisses i la mare de Telmac. El seu pare era Icari.

Segons el poema l'Odissea de l'escriptor grec Homer, Penlope va estar esperant el retorn del seu marit de la Guerra de Troia durant molts anys, i li va ser fidel.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21582" title="Jutjat d'Arborea" nonfiltered="4249" processed="4220" dbindex="9289">
Arborea era un dels quatre jutjats en qu estava dividida l'illa de Sardenya cap l'any 1000. Va existir des el segle IX (separat des el segle XI) i fins el 1410.

Van sorgir de les antigues divisions bizantines. Quant els bizantins van abandonar l'illa vers la segona meitad del segle IX, els governants locals van assolir el poder sobir. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o Logudor formaven al segle XI un sol jutjat que es va dividir vers la meitad del segle entre els dos fills de Baris d'Arborea i Torres; Mari I de Zori (Arborea) i Andreu Tanca (Torres).

El primer jutge del que es tenen notcies certes fou Mari I de Zori (1060-1070). El 1070 el jutge Orsoc I d'Arborea trasllad la capital de Tharros (Tarra) a Oristany. 

Altres jutges foren Torb, Orsoc II, Comit I d'Orr, Comit II, Constant I,  Comit III d'Arborea i Baris I de Lacon. Aquest ltim es va casar en segones noces (1157) amb Agalbursa de Cervera, el nebot de la qual, Hug de Cervera, vescomte de Bas, va rebre la successi a la judicatura.

Pere I, fill d'un primer matrimoni Baris I, va ser tamb proclamat jutge. Hug de Cervera (conegut com Hug d'en Bas o Hugo di Basso) defensat per la seva tia i desprs pel rei catal, s'hi va enfrontar. Per el comproms d'Oristany (1192) Hug i Pere foren reconeguts jutges conjunts amb iguals drets (Hug fou conegut llavors com Hug I d'Arborea). Pere I fou fet pressoner pel jutge de Caller el 1195 i va morir el 1214 i el seu fill Baris II d'Arborea fou conjutge del 1214 a la seva mort el 1217, i fou jutge tamb, per matrimoni, del jutjat de Cller on fou anomenat Baris Torxitori IV de Cller. Va deixar un fill que fou jutge de Cller (Guillem Salusi V de Cller).

Pere II, fill de n Hug I i de Preciosa de Lacon fou proclamat jutge nic el 1217 per no va assolir el poder fins a la mort del seu pare el 1221. 

El va succeir el seu fill menor d'edat Mari II sota regncia de Guillem de Capraia. Atacat el jutjat per Guillem Salusi V de Cller vers el (1250), la situaci fou aprofitada pel regent per assolir la judicatura que li fou reconeguda pel Papa (1255). Mari va sollicitar l'ajuda del rei Pere de Catalunya i Arag, recobrant el jutjat a la mort de Guillem el 1264, primer com a regent del fill Nicolau de Capraia, i desprs deposant a aquest (1270) al que va fer matar (1274). La revolta dels Capraia fou dominada amb l'ajut catal el 1287. 

Altres jutges foren Joan d'Arborea, Andreuot d'Arborea, i Mari III. Hug II (jutge 1321-1336), besnt de Mari II, capitanejava en el seu temps la facci favorable al rei catal Jaume II que havia rebut l'illa en feu, i va ajudar a l'Infant Alfons a la conquesta de Sardenya (1323-1324). 

El 1336 a Hug II el va succeir el seu fill Pere III (1336-1345) i a aquest el seu germ Mari IV el gran (1345), que el 1353 es va revoltar contra Catalunya-Arag i va dominar la major part de l'illa, pero un exrcit catal enviat el 1355 el va obligar a signar la pau i abandonar les seves conquestes. Va reprendre la guerra el 1365 i es va apoderar de tota l'illa deixant als catalans noms Castell de Cller, Algher i Sasser, i va derrotar a Pere de Luna, enviat amb una flota per dominar la rebelli. El 1368 va ocupar Sasser, i quant preparava l'atac a l'Alguer va morir de pesta (1376). El va succeir el seu fill Hug III, que va seguir la guerra per fou assassinat en una revolta 1383. Es va proclamar llavors la Repblica d'Arborea per la corona fou reclamada (1383) per Leonor, germana gran de n Hug III, casada amb Brancaleone Doria (un altra germana, Beatriu, estava casada amb el vescomte de Narbona Aimeric VI), i el parlament la va reconixer com a regent pels seus fills  Frederic I d'Arborea i Mari el (1387). Brancaleone Doria, que era a Barcelona, fou empresonat pels catalans, i es van iniciar negociacions. El 1388 es va ajustar la pau amb Catalunya-Arag  per la qual Arborea retornava tots els territoris ocupats al rei de Catalunya-Arag i es mantenia el jutjat (amb els seus antics lmits) com a feu del rei. Brancaleone fou alliberat (1390) i fou confirmat en els seus feus a l'illa de Sardenya. 

Mort Frederic I el 1388, son germ Mari V, major d'edat el 1392, fou jutge fins a la seva mort el 1407. Leonor va morir el 1402. El Parlament va proclamar jutge al vescomte Guillem II de Narbona (Guillem d'Arborea), nt de Beatriu (la germana d' Elionor). El 1408 Brancaleon Doria es va revoltar i es va apoderar altra cop de la major part de l'illa. Guillem s un al bndol anticatal de Sardenya, per aquest fou derrotat pel rei Mart el Jove, hereu de la corona, a la batalla de Sanluri (1409). Per a la mort del rei de Catalunya-Arag  va tornar a l'illa i va ocupar Ssser i part del Logudor i va tornar a prendre el ttol de jutge d'Arborea. Aquest ttol li va disputar Lleonard Cubell qui havia estat nomenat regent en absncia del jutge, i que encara romania rebellat contra el domini catal. Lleonard fou assetjat a Oristany per Pere de Torrelles i obligat a renunciar a la judicatura, que fou suprimida, rebent a canvi el marquesat d'Oristany (que abraava bona part de les terres del Jutjat d'Arborea) i el comtat del Goce (o del Goceano) (1410). El 1420 els drets dels vescomtes de Narbona a la judicatura foren comprats pel rei Alfons el Magnnim.

Articles relacionats.
Llista de jutges d'Arborea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21583" title="La Vall de Laguar" nonfiltered="4250" processed="4221" dbindex="9290">


La Vall de Laguar s un municipi que est format per quatre pobles: Fontilles (Veure: ), Campell (o Poble de Baix), Fleix (o Poble del Mig) i Benimaurell (o Poble de Dalt). La poblaci arriba quasi a 900 habitants i es troba a la comarca de la Marina Alta. La Vall de Laguar s coneguda per les seues cireres, per tamb perqu el terme disposa de diverses rutes senderstiques de gran inters. Una de les rutes ms interessants s la del barranc de l'Infern.

 Histria .
El nom prov de l'rab "Al-Agwar", que significa les coves. 

La histria de Vall de Laguar, es pot dir, que comena en el segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra la corona d'Arag, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragons Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei aragons. A la tardor de 1247 Al-Azraq va trencar la treva perqu les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, per al seu alament van seguir deu anys d'exili. En 1276 va encapalar de nou una gran rebelli, per va ser venut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor tamb Jaume I, el seu fill Alfons acabar amb la rebelli entre 1277 i 1278 . 

Desprs de la pacificaci de les muntanyes de la Marina va ser repartida la comarca entre els militars i cristians vells que van ajudar en la reconquesta. Passats uns quants anys els moriscs ms rebels van aixecar els nims d'altres moriscs ms dcils i van profanar la parrquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests disturbis, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava a tots els moriscs a batejar-se. Molts d'ells per a no sortir d'aquestes terres i perdre els seus bns, es van veure obligats a aix, la qual cosa va provocar nous disturbis. Aquest fet va obligar a Felip II, com mesura de prevenci que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de tots les viles i llocs del Regne de Valncia. El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el fams decret d'expulsi. 

Vall de Laguar va ser ltim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat es van rendir i van ser expulsats definitivament i conduts al nord d'frica. El 14 de juny de 1611, Vall de Laguar era repoblat mitjanant escriptura de nova repoblaci, per agricultors procedents de la illa de Mallorca.

 Agricultura .
Al municipi predomina el cultiu de la cirera i l'ametla. Grcies als margens, s'ha habilitat la falda de la muntanya amb petites foies per poder adaptar els cultius al terreny.
El llibre, Terra de cireres, de Berat Cap, fa referncia als cultius del municipi.

 La Catedral del Senderisme .
El senderisme s una de les modalitats turstiques ms fomentades al municipi. Cada any, per la tardor, s organitzen excursions per les antigues sendes agrcoles que comunicaven els tres pobles amb la resta de les terres repartides pel vall. La iniciativa  senderista  sol dur-la a terme l Ajuntament de la Vall de Laguar.

 Llocs a visitar .
 Barranc de l'Infern: localitzat entre la Serra del Mig Dia i la Serra d'Ebo. Molts excursionistes l'utilitzen per fer rappel. (veure documental: );
 La Serra del Peny: relleu delimitat pel riu Girona,  i el riu Gorgos.
 El Collao;
 Les Juvees;
 Fontilles;
 El Pant d'Isberg (veure: );
 Les pintures rupestres del riu Girona;
 Les fonts: Font del Gel, Font dels Olbis, Font de Benimaurell, de Campell, de Fleix, la font del Nap, la font del Peny...
 Les esglsies: Sant Cosme i Damin a Benimaurell, Sant Pascual a Fleix i Santa Anna a Campell.



 Personatges illustres .
 Jos Vicente Oliver Moll, Mlia, pilotari.
 Hctor Vidal Hernndez, Pepico, pilotari.
 Daniel Riera Moll, escriptor del llibre: La Vall de Laguar, tradicin y cambio en un municipio de la montaa alicantina, 2005.

 Serveis d'hosteleria .
 Hotel Alahuar, Benimaurell. Veure pgina: ;
 Camping la Vall de Laguar, Campell. Veure pgina: ;
 Bar Jalisco, Benimaurell.
 Bar Tramusser, Campell.
 Cafeteria-pub l Hedrera, Benimaurell.
 Bar Sindicat, Campell.
 Alberg Rabossa, Benimaurell. Veure pgina: ;
 La Venta del Collao, Benimaurell. Veure pgina: ;
 Bar l'Anoer, Fleix.
 Restaurant Cavall Verd, Fleix. Veure pgina: ;
 Bar-restaurant Les Rogetes, Benimaurell.



 Cases Rurals .
 El Mirador, Benimaurell. Veure pgina: ;
 Terranova, Fleix. Veure pgina: ;
 El Barranc, Fleix. Veure pgina: ;
 Etc.


 Administraci .


 Demografa .
Com podem observar, l'evoluci de la poblaci durant el segle XX ha anat descendint arran de l'xode rural viscut al municipi, sobre tot durant els anys cinquanta i seixanta.



 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21584" title="Castell de Pop" nonfiltered="4251" processed="4222" dbindex="9291">
El castell de Pop s un antic castell, d'origen islmic, les restes del qual es conserven en la muntanya del Cavall Verd, en la Serra del Penyal, al nord del terme municipal de Benigembla, i en el sud del terme de la Vall de Laguar. 

Histria.
La muntanya del Cavall Verd tamb li s'anomenava la muntanya de Pop. Durant l'ltim periode musulm pertany a Al-Azraq, el qual ho va entregar a Jaume el Conqueridor a mitjans del segle XIII pel mig del pacte de Jovada. Amb el repartiment fou atribut a Pere d'Altafulla, per desprs fou recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posset per Vidal de Vilanova i els seus successors. Aquest castell, dna nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xal-Gorgos en la Marina Alta. La fortalesa s'extendia entre les dos cimeres, estant sobre la ms elevada, el cos principal del castell. Ms tard, Pere el Gran va ordenenar la seva destrucci, i avui queden molt pocs vestigis. 


El castell de Pop, i la llegenda d'al-Fatimi i el seu Cavall Verd..
Pop s un castell rab, que hom situa, al cim del Cavall Verd (Serra del Penyal, entre Benigembla i Laguar); entre dos cims separats per una plana central. El problema s que en el lloc no hi ha restes arquitectniques de cap tipus; ara b, si, que es troba gran abundncia de cermica islmica. Per lo que l'ocupaci de l'indret pels rabs s innegable. A l'altre extrem de la serra, en el paratge conegut com Garga, hi ha restes d'una important edificaci que correspon a un castell, conegut com a  el Castellet de Garga , ocupat en poca ibera i rab. Aix tenim en una mateixa serra i a poca distancia dos llocs on poder situar el castell de Pop. En quin dels dos llocs, estava el castell de Pop?. Bo, si peguem una mirada als castells, de la mateixa poca, veurem que tots, absolutament tots, estan a la vora de vies de comunicaci. Si ens peguem una ullada veurem que Garga esta situat a la vora del cam que anava de Laguar a Castells i Benigembla, una via de comunicaci; per contra el Penyal no te cap via de comunicaci prop, s un lloc allat. Doncs arribats a aquest punt sembla que el castell de Pop cap situar-lo a Garga. 

Que havia en el Penyal?. Podria ser un poblat, per el fet que no hi hagu vestigis de construcci ho fa difcil. Aleshores podria ser un assentament ramader, temporal, lo qual voldria dir que per aquestes terres es practicava el nomadisme. Pot ser. Per si escarbem un poc descobrim que per la zona, i fins desprs de l'expulsi del moriscos, hi ha la llegenda del morabit (una espcie de religis guerrer) /al-Fatimi/. Aquet morabit va lluitar contra el rei Jaume I, i davant la derrota va ser engolit, juntament amb el seu cavall verd, per una muntanya. Segons la llegenda, la muntanya retornaria al morabit, per a retornar la llibertat als musulmans. Aquesta muntanya s la Serra del Cavall Verd. Arribats a aquest punt, tenim un castell i una llegenda, en una mateixa muntanya. Els musulmans consideren als morabits, com sants, i els seus llocs d'enterrament com a un lloc sant. Podem pensar que la plana que hi ha entre els cim del Penyal, i la Penya Roja, fora el lloc on estava enterrat /al-Fatimi/, llavors estarem davant d'un lloc sagrat i de peregrinaci, a demostraria l'existncia de cermica rab, sobre tot tardana. Ja que aquest lloc seria visitat pels mudjars, de les, dues, Marines. I ams demostraria el per que els moriscos de tota la Marina, van decidir refugiar-se en aquest lloc, per tal d'evadir la seva expulsi.

Les alqueries del Castell de Pop.
A l'Edat Mitjana el terme castral del Castell de Pop comprenia dins la seua jurisdicci les segents alqueries:

Alqueries conegudes.
Alcancia (l'actual Canssia);
Benigela (l'actual Benigembla);
Vernissa;
Murla;
Parsn (l'actual Parcent);

Alqueries sense localitzar.
Benallacar;
Benilacrux o Benilacruci;
Ceylent;
Mrtia;
Rahalhabelhabar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21585" title="Erbi" nonfiltered="4252" processed="4223" dbindex="9292">

L'Erbi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Er i el seu nombre atmic s 68.

 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Erbi ;
 It's Elemental - Erbi ;
 webelements.com - Erbi ;
 environmentalchemistry.com - Erbi ;

 



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21586" title="Einsteini" nonfiltered="4253" processed="4224" dbindex="9293">

L'einsteni s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s Es i el seu nombre atmic s 99. Rep el seu nom en honor al fsic Albert Einstein.

 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Einsteni ;
 It's Elemental - Einsteni ;
webelements.com - Einsteni ;
environmentalchemistry.com - Einsteni ;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21587" title="Praseodimi" nonfiltered="4254" processed="4225" dbindex="9294">

El praseodimi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Pr i el seu nombre atmic s 59.

 Enllaos externs .

Els lbers National Laboratory - Praseodimi ;
 webelements.com - Praseodimi ;
 environmentalchemistry.com - Praseodimi ;
 It's Elemental - The Element Praseodimi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21588" title="Prometi" nonfiltered="4255" processed="4226" dbindex="9295">

El prometi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s PM i el seu nmero atmic s 61.

 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Prometi ;
 webelements.com - Prometi  ;
 environmentalchemistry.com - Prometi  ;
 It's Elemental - Prometi ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21589" title="Samari" nonfiltered="4256" processed="4227" dbindex="9296">

El samari s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Sm i el seu nombre atmic s 62.

 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Samari ;
 webelements.com - Samari  ;
 environmentalchemistry.com - Samari  ;
 It's Elemental - Samari ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21590" title="Europi" nonfiltered="4257" processed="4228" dbindex="9297">



L'europi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Eu i el seu nombre atmic s 63.




 Enllaos externs .
 Los Alamos National Laboratory - Europi ;
 webelements.com - Europi ;
 environmentalchemistry.com - Europi ;
 It's Elemental - Europi ;




 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21591" title="Grndola, Vila Morena" nonfiltered="4258" processed="4229" dbindex="9298">
Grndola, Vila Morena s una can en portugus de Zeca Alfonso, associada a la Revoluci dels Clavells, ja que, en ser emesa radiofnicament, el Movimento das Foras Armadas (MFA) la va utilitzar com a senyal per a comenar el cop d'estat el 25 d'abril de 1974.

 Histria .
"Grndola, Vila Morena" s la cinquena pea de l'lbum "Cantigas do Maio", editat el desembre de 1971. Els arranjaments musicals d'aquest disc i la direcci sn a crrec de Jos Mrio Branco i fou gravat a Herouville (Frana) entre l'11 d'octubre i el 4 de novembre de 1971. 

A les 00:20 de la matinada del dia 25 d'abril de 1974, "Grndola, Vila Morena" son en el programa "Limite" de "Rdio Renascena". Era el segon senyal que confirmava la bona marxa de l'operaci i l'avan de les forces organitzades per el MFA. El primer senyal, tocat una hora i mitja abans, a les 22:55 del dia 24 d'abril, fou la can "E depois do adeus", cantada per Paulo Carvalho.

Enllaos externs.
 Cmara Municipal de Grndola: Lletra de la can;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21597" title="Emirat de Xers" nonfiltered="4260" processed="4230" dbindex="9300">
Xers  va ser un petit emirat creat cap el 1025 desprs de la caiguda del Califat de Crdova.

Cap el 1040 va quedar unit amb Arcos, sota la direcci de Aben Jairuan (Ibn Djairwan) que va governar ambds. El 1053 va passar a Sevilla.

El 1091 Arcos i Xers foren conquerits pels almorvits, i el 1145 Crdova va apoderar-se de la zona per de seguida va passar al regne de Granada. Aben Garrum (Ibn Garrum) va governar  la regi com a vassall de l'emir de Granada per el 1147 van conquistar la regi els almohades.

El 1229 va passar a Mrcia i el 1231 a Sevilla, tornant a Mrcia el 1233 fins el 1238 que els almohades la van recuperar. El 1242 va caure en poder dels Hfsides de Tunis. El 1250 els castellans van conquerir Arcos i el 1255 Xers.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21599" title="Llista d'astrnoms" nonfiltered="4261" processed="4231" dbindex="9301">
Un astrnom o astrofsic s un cientfic on la rea de investigaci i estudi s la astronomia o astrofsica.



A.
Marc Aaronson (Estats Units, 1950 - 1987);
George Ogden Abell (Estats Units, 1927 - 1983);
John Couch Adams (Regne Unit, 1819 - 1892);
Walter Sidney Adams (Estats Units, 1876 - 1956);
George Biddell Airy, (Anglaterra 1801 - 1892);
Al-Batani (Iraq, 850 - 929);
Abd Al-Rahman Al Sufi, (Prsia, 903 - 986) ;
Anders ngstrm (Sucia, 1814 - 1874);
Al-Khwarizmi, (Prsia, 780 - 850);
Dominique Arago (Frana, 1786 - 1853);
Aristarc (Samos, 310 aC - 230 aC);
Hannes Alvn (Sucia, 1908 - 1995);
Averrois (Crdova, 1126 - Marrqueix 1198);

B.
Walter Baade (Alemanya, 1893 - 1960);
John Bahcall (Estats Units, 1934 - [[ ]]);
Jean Sylvain Bailly (Frana, 1736-1793);
Benjamin Banneker (Estats Units, 1731 - 1806);
Edward Barnard (Estats Units, 1857 - 1923);
Johann Bayer (Alemanya, 1572 - 1625);
Wilhelm Beer (Alemanya, 1797 - 1850);
Jocelyn Bell (Irlanda, 1943 - [[ ]]);
Friedrich Wilhelm Bessel (Alemanya, 1784 - 1846);
Johann Elert Bode (Alemanya, 1747 - 1826);
Niels Bohr (fsic) (1885 - 1962);
Bart Bok (Pasos Baixos, 1906 - 1983);
Charles Thomas Bolton (Estats Units, 1943 - [[ ]]);
Ruder Josip Bokovic (Dalmcia, 1711 - 1787);
James Bradley (Anglaterra, 1693 - 1762);
Tycho Brahe (Dinamarca, 1546 - 1601);
Margaret Burbidge (Regne Unit, 1919 - [[ ]]);

C.
Annie Jump Cannon (Estats Units, 1863 - 1941);
Giovanni Domenico Cassini (Frana, 1625 - 1712);
Bonaventura Cavalieri (Itlia, 1598 - 1647);
Anders Celsius, (Sucia, 1701-1744);
Subrahmanyan Chandrasekhar (ndia, Estats Units, 1910 - 1995);
Auguste Charlois;
James Christy (Estats Units, 1938 - [[ ]]);
Alexis Claude Clairaut (Frana, (1713 -1765);
Josep Comas i Sol (Espanya, 1868 - 1937);
Nicolau Coprnic (Prssia, 1473 - 1543);

D.
Andre Louis Danjon (Frana, 1890 - 1967);
Willem de Sitter (Pasos Baixos, 1872 - 1934);
Robert Dicke (Estats Units, 1916 - 1997);
Herbert Dingle (Estats Units, 1890 - 1978);
Franjo Dominko, (Eslovnia, 1903 - 1987);
Frank Drake (Estats Units, 1930 - );
Henry Draper (Estats Units, 1837 - 1882);

E.
Arthur Eddington (Anglaterra, 1882 - 1944);
Albert Einstein (fsic) (1879 - 1955);
Eise Eisinga (Pasos Baixos, 1744 - 1828);
Johann Encke (Alemanya, 1791 - 1865);
Eudoxo (Cnidus, 408 aC - 347 aC);
Eratstenes (Alexandria, 276 aC - 194 aC);

F.
David Fabricius (Pasos Baixos, 1564 - 1617);
Johannes Fabricius (Pasos Baixos, 1587 - 1615);
Hippolyte Fizeau, (Frana, 1819 - 1896;
John Flamsteed, (Anglaterra, 1646 - 1719);
Len Foucault, (Frana, 1819 - 1868);
William Fowler (Estats Units, 1911 - 1995);

G.
Galileo Galilei (Itlia, 1564 - 1642);
Johann Gottfried Galle (Alemanya, 1812 - 1910);
George Gamow (Rssia, Estats Units, 1904 - 1968);
Julio Garavito Armero (Colmbia, 1865 - 1920);
Carl Friedrich Gauss (Alemanya, 1777 - 1855);
Riccardo Giacconi (Itlia, 1931 - );
David Gill (Regne Unit, 1843 - 1914);
Thomas Gold (Estats Units, 1920 - );
Paul Goldsmith (Estats Units, 1948 - );
Alan Guth (Estats Units, 1947 - );

H.
George Ellery Hale (Estats Units, 1868 - 1938);
Asaph Hall (Estats Units, 1829 - 1907);
Edmond Halley (Anglaterra, 1656 - 1742);
William Hartmann (Estats Units, 1939 - [[ ]]);
Stephen Hawking (Regne Unit, 1942 - [[ ]]);
Thomas Henderson (Esccia, 1798 - 1844);
George Herbig (Estats Units, 1920 - [[ ]]);
Caroline Herschel (Regne Unit, 1750 - 1848);
John Herschel (Regne Unit, 1792 - 1871);
William Herschel (Regne Unit, 1738 - 1822);
Ejnar Hertzsprung (Dinamarca, 1873 - 1967);
Antony Hewish (Regne Unit, 1924 - [[ ]]);
Hiparc (Nicea, 190 aC - 120 aC);
Cuno Hoffmeister (Alemanya, 1892 - 1968);
Fred Hoyle (Regne Unit, 1915 - 2001);
Edwin Powell Hubble (Estats Units, 1889 - 1953);
William Huggins (Estats Units, 1824 - 1910);
Russell Alan Hulse (Estats Units, 1950 - [[ ]]);
Hendrik Christoffel van de Hulst (Pasos Baixos, 1918 - 2000) ;
Christiaan Huygens (Pasos Baixos, 1629 - 1695);

I.
I Sin (Xina, 683 - 727);

J.
Karl Guthe Jansky (Estats Units, 1905 - 1950);

K.
Jacobus Kapteyn (Pasos Baixos, 1851 - 1922);
Johannes Kepler (Alemanya, 1571 - 1630);
Kidinnu (Babilnia, 400 aC - 310 aC);
Gerard Kuiper (Pasos Baixos, Estats Units, 1905 - 1973);

L.
Nicolas Louis de Lacaille (Frana, 1713 - 1762);
Joseph-Louis Lagrange (Frana, 1736 - 1813);
Joseph Jrme Lalande (Frana, 1732 - 1807);
Johann Heinrich Lambert (Frana, Alemanya, 1728 - 1777);
Pierre-Simon Laplace (Frana, 1749 - 1827);
William Lassell (Regne Unit, 1799 - 1880);
Henrietta Swan Leavitt (Estats Units, 1868 - 1921);
Guillaume Le Gentil (Frana, 1725 - 1792);
Georges Lematre (Blgica, 1894 - 1966);
Pierre Charles Lemonnier (Frana, 1715 - 1799);
Nicole-Reine Lepaute (Frana, 1723 - 1788);
Urbain Le Verrier (Frana, 1811 - 1877);
Bertil Lindblad (Sucia, 1895 - 1965);
Joseph Lockyer (Regne Unit, 1836 - 1920);
Percival Lowell (Estats Units, 1855 - 1916);
Bernard-Ferdinand Lyot (Frana, 1897 - 1952);

M.
Adriaan van Maanen (Estats Units, 1884 - 1946);
Simon Marius (Alemanya, 1573 - 1624);
Edward Maunder (Anglaterra, 1851 - 1928);
Charles Messier (Frana, 1730 - 1817);
Rudolph Minkowski (Alemanya, 1895 - 1976);
August Ferdinand Mbius (Alemanya, 1790 - 1868);
Johannes Mller (Alemanya, 1436 - 1476);

N.
Nabu-rimanni (Babilnia, 560 aC - 480 aC);
Isaac Newton (Regne Unit, 1643 - 1727);
Peter Nilson (Sucia, 1937 - 1998);

O.
Heinrich Wilhelm Olbers (Alemanya, 1758 - 1840);
Jan Hendrik Oort (Pasos Baixos, 1900 - 1992);

P.
Cecilia Payne-Gaposchkin (Regne Unit i Estats Units, 1900 - 1979);
Roger Penrose (Regne Unit, 1931 - [[ ]]);
Arno Penzias (Alemanya, 1933 - [[ ]]);
Christian Heinrich Friedrich Peters (Alemanya, 1813 - 1890);
Giuseppe Piazzi (Itlia, 1746 - 1826);
Jean Picard (Frana, 1620 - 1682);
Edward Charles Pickering (Estats Units, 1846 - 1919);
Richard Proctor (Anglaterra, 1837 - 1888);
Claudi Ptolemeu (Alexandria, 85 - 165);

Q.
Adolphe Quetelet (Blgica, 1796 - 1874);

R.
Pavla Ranzinger (Eslovnia);
Grote Reber (Estats Units, 1911 - );
Regiomontanus (Johannes Mller), Alemanya, 1436 - 1476);
Erasmus Reinhold (Prssia, Alemanya, 1511 - 1553);
Giovanni Battistta Riccioli (Itlia, 1598 - 1671);
Ole Christensen Rmer (Dinamarca, 1644 - 1710);
Bruno Rossi (Itlia, 1905 - 1993);
Vera Rubin (Estats Units, 1928 - [[ ]]);
Henry Norris Russell (Estats Units, 1877 - 1957);

S.
Carl Sagan (Estats Units, 1934 - 1996);
Edwin Salpeter (ustria, Austrlia, Estats Units, 1924 - [[ ]]);
Bernhard Schmidt (Estnia, Sucia, Alemanya, 1879 - 1935);
Heinrich Schwabe (Alemanya, 1789 - 1875);
Karl Schwarzchild (Alemanya, 1873 - 1916);
Carl Keenan Seyfert (Estats Units, 1911 - 1960);
Maarten Schmidt (1929 - );
Harlow Shapley, (Estats Units, 1885 - 1972);
Iosif Samuilovich Shklovsky (Rssia, 1916 - 1985);
Eugene Shoemaker, (Estats Units, 1928 - 1997);
Vesto Slipher (Estats Units, 1875 - 1969);
Gustav Sprer (Alemanya, 1822 - 1895);
Otto Struve (Rusia, Estats Units, 1897 - 1963);

T.
Tales de Milet (Milet, 635 aC - vora 545 aC);
Joseph Taylor (Estats Units, 1941 - [[ ]]);
Thabit ibn Qurra (Iraq, 826 - 901);
Kip Thorne (Estats Units, 1940 - [[ ]]);
Clyde Tombaugh (Estats Units, 1906 - 1997);
Robert Trumpler (Estats Units, 1886 - 1956);

U.
Ulugh Beg (Iran, 1394 - 1449);

V.
Yrjo Vaisala (Finlndia, 1891 - 1971);
James Van Allen (Estats Units, 1914 - [[ ]]);
Hermann Carl Vogel (Alemanya, 1841 - 1907);
Joseph von Fraunhofer (Alemanya, 1787 - 1826);
Friedrich von Struve (Alemanya, Rssia, 1793 - 1864);
Karl von Weizscker (Alemanya, 1912 - [[ ]]);

W.
Godefroy Wedelin (Blgica, 1580 - 1667);
John Wheeler (Estats Units, 1911 - [[ ]]);
Fred Whipple (Estats Units, 1906 - [[ ]]);
Robert Woodrow Wilson (Estats Units, 1936 - [[ ]]);
Maximilian Wolf (Alemanya, 1863 - 1932);
Rudolf Wolf (Alemanya, 1816 - 1893);

Y.
Charles Augustus Young (Estats Units, 1834 - 1908);

Z.
Yakov Borisovich Zeldovich (Uni Sovitica, 1914 - 1987);
Fritz Zwicky (Sussa i Estats Units, 1898 - 1974);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21603" title="Lo Buon" nonfiltered="4262" processed="4232" dbindex="9302">

Lo Buon (nom occit, antigament Aubuon) (en francs Aubusson) s un municipi francs, situat al departament de Cruesa i a la regi de Llemos. L'any 2005 tenia 4.239 habitants.

s conegut pels tapissos i les estores. Hi ha una famosa collecci de tapisseries del Buon a Vallon-Pont-d'Arc.

A l'edat mitjana va ser un vescomtat.

 Vegeu tamb .

Vescomtat del Buon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21606" title="Bisbat d'Ausona" nonfiltered="4263" processed="4233" dbindex="9303">
El Bisbat d'Ausona apareix al pagus d'Ausona cap el segle V, per desapareix cap el 718 eliminat pels rabs. La seu era Vicus (Vic).

 Pgines relacionades .
Comtat d'Osona;
Osona;
Bisbat de Vic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21607" title="Vicus" nonfiltered="4264" processed="4234" dbindex="9304">


Vicus, nom rom de Vic;
Vicus rom, unitat administrativa romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21608" title="Comtat d'Osona" nonfiltered="4265" processed="4235" dbindex="9305">

El Comtat d'Osona va ser constitut cap el 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus). 

El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Ber, comte de Barcelona. El 826 va sser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rass, Guillem, i el cap dels gots, Aiss, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar. 

El 879 el comte Guifr I el Pils en va comenar la repoblaci. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i desprs el ttol s'un a la casa de Barcelona. El 990 se'n separ el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passar a Besal). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vdua Guisla de Llu i al seu fill Guillem, retornant desprs al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renncia de Guillem. En aquesta poca, s'expand i incorpor territoris ms al sud, que sn anomenats comtat de Manresa, nom que tamb es don a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besal retornant a la corona a la mort d'ambds sense descendents. El 1356 el rei Pere el Cerimonis el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) per li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta poca la denominaci "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, ca desaparixer completament. El ttol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 per ja no van dominar de fet la regi. 

El 1574 el ttol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.

Llista de comtes electius.
798-820 : Borrell d'Osona, noble d'origen got;
820 : Ber, comte de Barcelona;
820-825 : Ramp, comte de Barcelona;
825-826 : Bernat de Septimania, comte de Barcelona;
826-827 : Aiss/Guillem, comtes rebels;
827-879 : interregne , territori despoblat, unit de fet al comtat de Barcelona;

Llista de comtes hereditaris.
Casal de Barcelona.
879-897 : Guifr I, comte de Barcelona;
897-911 : Guifr II, comte de Barcelona, fill de l'anterior;
911-939 : Sunyer I, comte de Barcelona, germ de l'anterior;
939-943 : Ermengol I d'Osona, fill de l'anterior;
943-947 : Sunyer I, pare de l'anterior;
947-992 : Borrell II, comte de Barcelona, fill de l'anterior;
992-1017 : Ramon Borrell, comte de Barcelona, fill de l'anterior;
1017-1035 : Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, fill de l'anterior;
1035-1054 : Guillem I d'Osona, fill de l'anterior;
associat a 1035-1054 : Guisla de Llu, vdua del comte ;
1054-1076 : Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, germ de l'anterior;
1076-1082 : Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, fill de l'anterior;
1076-1096 : Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, germ de l'anterior;
1082-1107 : Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II;
1107-1111 : Ximena d'Osona, filla de l'anterior, casada amb Bernat III de Besal;
a la mort del seu marit el 1111 el comtat s'integra definitivament al Comtat de Barcelona;

Casal de Cabrera.
 el 1356 el rei Pere el Cerimonis crea de nou un efmer comtat d'Osona;
1356-1364 : Bernat III de Cabrera i I d'Osona;
 el 1364 passa definitivament a la Corona d'Arag ;

Casal de Montcada.
 el 1574, el comte d'Aitona Francesc I de Montcada compra el ttol de Comte d'Osona i el rei Felip I d'Arag l'intitula Marqus d'Aitona;
1574-1594 : Francesc I d'Osona i de Montcada;
1594-1626 : Gast I d'Osona i II de Montcada, fill de l'anterior;
1626-1635 : Francesc II d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior;
1635-1670 : Guillem Ramon I d'Osona i IV de Montcada, fill de l'anterior;
1670-1674 : Miquel I d'Osona i de Montcada, fill de l'anterior;
1674-1727 : Guillem Ramon II d'Osona i V de Montcada, fill de l'anterior;
1727-1756 : Teresa I d'Osona i de Montcada, filla de l'anterior;
 el 1722, Teresa I es cas amb Luis Antonio Fernndez de Crdoba-Figueroa y Spinola, duc de Medinaceli.

 Vegeu tamb .
Llista de comtes de Barcelona;

 Pgines relacionades .

Marca Hispnica;
Comtat de Barcelona;
Bisbat d'Ausona;
Osona;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans

 Bibliografia .
Jordi Bols - Vctor Hurtado, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2001. ISBN 84-232-0632-7;
Jordi Bols - Vctor Hurtado, Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2004. ISBN 84-232-0665-3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21609" title="Vescomtat d'Osona" nonfiltered="4266" processed="4236" dbindex="9306">
El primer governant amb el ttol de vescomte d'Osona va ser Francn, esmentat a l'any 879. 

El 986, el comte d'Osona Borrell II va reedificar Cardona i va posar els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germ d'Arnulf, bisbe de Vic i figura notable del seu temps, conseller del comte Ramon Borrell. 

A partir d'aques moment aparixen referncies als vescomtes com Osona o Osona-Cardona.
Desprs d'Ermemir II, seria vescomte el seu germ, Ramon I, casat amb Engncia i mort vers 1014, en qu va succeir-lo el seu hereu, Bermon I, notable personalitat del seu temps i fundador de l'abadia de Cardona, que mor el 1033, acabat de tornar d'un concili a Narbona.

El succe el seu germ, Folc I, que mor trgicament, assassinat pels seus enemics, l'any 1040. El seu germ Eribau, bisbe d'Urgell i molt ben relacionat amb l'abat Oliba, va prendre el poder de la casa per poc temps: el mateix any 1040, moria en un viatge a Terra Santa. 

El vescomtat pass a Ramon Folc I, fill de Folc i un dels homes ms significatius del partit de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona assassinat pel seu germ, Berenguer Ramon II, recordat com El Fraticida. 
Ramon Folc I va morir combatent els sarrans, al castell de Mald, l'any 1086. El seu fill, Bermon II, no corregu millor sort: mor en el captiveri, a mans dels musulmans, i va haver de governar el seu oncle, Folc II de Cardona, bisbe de Barcelona. 

El vescomtat va estar molt vinculat amb el monestir de Sant Pere de Casserres mitjanant la intervenci de les vescomtesses. Ermetruit, esposa de Guadall II va demanar al comte Ramon Borrell que ceds les terres per construir el monestir. Ella i la seva nora Eugncia es varen encarregar de liderar l'obtenci de fons i la construcci del monestir. Hi ha la creena  que l'inters era per aconseguir l'ajut div en la lnia successria, desprs que Ermemir II i Bermon I van morir sense descendncia.


s amb Ramon Folc I quan el vescomtat d'Osona esdev definitivament com vescomtat de Cardona al 1062.

 

Dinasties desconegudes.

Francn (esmentat al 879);
Wadamiro (esmentat al 900);

Casa de Cardona.

Ermemir I (abans de 911-desprs de 929). ;
Casat amb Guinedilda i pare d'Odelguer I i de Guadall II.
Guadall I (esmentat al 937);
Odelguer I (esmentat al 956);
Guadall II (abans de 963-979). ;
Casat amb Ermetruit i pare de Ermemir II i Ramon I.
Ermemir II (979 - 1007/1009), germ d'Arnulf, bisbe de Vic;
Ramon I (1007/1009 - 1014), germ d'Ermemir II, el seu antecessor.
Casat amb Eugncia de Llu i pare de Bermon I, Eribau I i Folc I de Cardona.
Bermon I (1014 - 24 de setembre de 1029), fill de Ramon I. Est enterrat al Monestir de Cardona.
Eribau I el Sant, (1029 - 23 de desembre de 1040), fill de Ramon I.
Folc I de Cardona (1036-30 de gener de 1040), fill de Ramon I.
Casat amb Guisla de Sant Mart i pare de Ramon Folc I de Cardona;
Ramon Folc I de Cardona (1040 - 1086), fill de Folc I de Cardona i 1er. vescomte de Cardona.

Passa a nomenar-se vescomtat de Cardona


Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21610" title="Tres regnes de Corea" nonfiltered="4267" processed="4237" dbindex="9307">


Els Tres regnes de Corea eren els regnes de Goguryeo, Baekje i Silla, que havien ocupat la pennsula coreana i Manxria, entre el segle I aC i el segle VII dC. Altres regnes i estats tribals havien existit abans i durant el perode dels Tres Regnes, incloent-hi Gaya, Dongye, Okjeo, Buyeo, Usan, Tamna, etc.

 Vegeu tamb .
 Corea;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21612" title="Aversa" nonfiltered="4268" processed="4238" dbindex="9308">


Aversa s una ciutat italiana de 56.000 habitants, prop de Npols, a la provncia de Caserta de la regi de Campnia.

 Histria .
Aversa fou a l'edat mitjana un comtat regit per normands, amb seu a la ciutat d'Aversa, prop de Npols, i que sota aquest nom va durar del 1029 al 1156

Rainulf Drengott 1020-1059;
Ricard I 1059-1078 (nebot);
Jord I 1078-1091 (fill);
Ricard II 1091-1092 (fill);
Robert I (regent) 1092-1098 (germ);
Ricard II (segona vegada) 1098-1105;
Robert I (comte) 1105-1120;
Jord II 1120-1127 (germ);
Robert II 1127-1132 (fill);
Roger 1132 (Roger II de Siclia);
Guillem 1132-1137 (fill, mes tard Guillem I de Siclia);
Robert II (segona vegada) 1137-1139;
Roger de Siclia (segona vegada) 1139;
Guillem (segona vegada) 1139-1154;
Robert II (tercera vegada) 1154-1155;
Guillem (tercera vegada) 1155-1156;

a Siclia el 1156.

La ciutat tamb s coneguda per ser on va nixer el compositor d'peres Domenico Cimarosa el 17 de desembre de 1749.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21615" title="Osona (desambiguaci)" nonfiltered="4269" processed="4239" dbindex="9309">

Toponmia: Osona s un topnim fet servir per diferents entitats:
L'actual comarca d'Osona;
L'antic Comtat d'Osona;
L'antic bisbat d'Ausona;
L'antic vescomtat d'Osona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21618" title="Manat" nonfiltered="4270" processed="4240" dbindex="9310">

Els manatins (Trichechus) sn un gnere de grans mamfers aqutics. Junt amb els dugongs formen l'ordre dels sirenis, per en difereixen en la forma del crani i la forma de la cua. Les cues dels manatins sn en forma de paleta, mentre les dels dugongs sn en forma de forca. L'ordre dels sirenis s germ de l'ordre dels proboscidis i, per tant, els elefants sn el grup d'animals ms proper als manats.

El manat s herbvor, i passa la major part del temps pasturant en aiges poc profundes. Els manats habiten les rees costaneres poc profundes i els marjals d'Amrica del Nord, Central, i del Amrica del Sud, i el Carib.

Les tres espcies de manats estan considerades com vulnerables per la IUCN. Tot i que no tenen depredadors naturals, l'expansi humana ha redut el seu hbitat natural a les zones costaneres i molts manats resulten ferits per les hlixs dels motors foraborda. D'altra banda els manats sovint ingereixen aparells de pesca (garfis, pesos metllics, etc.) quan s'alimenten i poden arribar a collapsar el seu sistema digestiu.

 Vegeu tamb .
 Manat afric (Trichechus senegalensis);
 Manat amaznic (Trichechus inunguis);
 Manat del Carib (Trichechus manatus);



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21621" title="Llista de comtes i ducs d'Aumle" nonfiltered="4271" processed="4241" dbindex="9311">
Comtes d'Aumale:

Guerinfroi, senyor  abans del 996-?
Guerinfroi Aimard (fill) ?-1048;
Berta d'Aumale (filla) 1048-1052 ;
Hug de Ponthieu (comte Hug II de Pontieu) 1048-1052 (casat amb Berta);
Enguerran I d'Aumale, senyor (fill) ?-1053;
Aelis I de Normandia (wife) 1053-1063 (sister of William I the Conqueror of Normandy);
Adelaida II de Normandia (filla) 1053-1087;
Enguerrand II de Ponthieu 1053 (+1053) (casat amb Adelaida II);
Lambert de Boulogne comte de Lens  1053-1054 (casat amb Adelaida II);
Eudes (Od) de Xampanya c. 1066-1069/1087, primer comte;
Esteve I d'Aumale 1090-1127;
Guillem I d'Aumale 1127-1180;
Agnes d'Aumale 1127-? (+ abans del 1194) regent (filla d'Esteve I);
Haviza d'Aumale 1180-? (filla de Guillem);
Guillem II de Mandeville 1180-1189 (casat amb Haviza);
Guillem III de Forz 1189-1191 (casat amb Haviza);
Baldu de Bethune 1192-1194;
Adam de Brus 1127-? (casat amb Agnes, + 1196);
Incorporat a la corona de Frana 1194-1204;
Renaud I de Dammartin 1204-1216;
Simon de Dammartin  ? (+1239) (fill del comte Alberic II de Dammartin);
Mahaut de Dammartin (filla de Renaud) 1216-1259;
Felip Hurepel 1216-1238 (casat amb Mahaut);
Alfons de Portugal 1238-1249 (casat amb Mahaut; rei Alfons III de Portugal);
Joana de Dammartin 1239-1279;
Ferran el sant de Castella 1239-1252 (casat amb Joana) (rei Ferran III de Castella el sant);
Ferran de Castella-Aumale 1252-1269 (fill de Joana i de Ferran III);
Meullent I de Castella-Aumale 1279-1324 (filla de Ferran) ;
Joan I de Ponthieu 1279-1302 (casat amb Meullent I);
Joan II de Ponthieu (fill) 1302-1343;
Blanca de Ponthieu (filla) 1343-1387;
Joan III d'Hartcourt (fill) 1343-1346  (Joan IV d'Hartcourt);
Joan IV d'Hartcourt (fill) 1346-1356   (Joan V d'Hartcourt);
Joan V d'Hartcourt (fill) 1356-1389   (Joan VI d'Hartcourt);
Joan VI d'Hartcourt (fill) 1389-1452  (Joan VII d'Hartcourt);
Maria d'Hartcourt (filla) 1452-1476 ;
Antoni comte de Vaudemont 1452-1458 (casat amb Maria);
Ferr I de Vaudemont (fill)  1458-1472;
Renaud II de Vaudemont (fill) 1472-1508;
Claudi I de Vaudemont (fill) 1508-1550 ;
Claudi II de Vaudemont (fill) 1550-1573;
Carles I de Vaudemont (fill) 1573-1631 primer duc;
Anna de Vaudemont (filla) 1631-1638 (comtessa de Maulevrier);
Enric I de Savoia, duc de Nemours 1631-1632 (casat amb Anna);
Llus I de Savoia (fill) 1638-41 (duc de Nemours 1632-41);
Carles II de Savoia (germ) 1641-1652;
Enric II of Savoia 1652-1659;
Maria Joana de Savoia (filla) 1659-1675 (duquessa de Nemours 1659-1675);

A la corona de Frana 1675;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21628" title="Regne grec de Bactriana" nonfiltered="4272" processed="4242" dbindex="9312">

El regne grec de Bactriana fou un estat installat a Bactriana i Sogdiana al actual nord d'Afganistan i part de l'sia Central vers el 250 aC fins el 125 aC. El regne Indogrec es va establir vers 180 aC i va durar fins vers l'any 10.

Independncia de l'Imperi Selucida (vers 245 aC) .

El governador selucida de Bactriana, Sogdiana i Margiana, Diodot, es va independitzar dels selucides vers el 245 aC, durant el regnat d' Antoc II Thes que es trobava en guerra amb Egipte. Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'ndia) i l'oest (Ariana). Les ciutats principals foren Bactra, Darapsa i desprs Eucratdia (del nom del seu governant el rei Eucrtides).

Gaireb al mateix temps, el strapa de Prtia, Andrgores, que s'havia proclamat tamb rei, fou enderrocat per Arsaces I, rei dels parts  que es va apoderar de Prsia tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi. 

A Diodot el va succeir el seu fill Diodot II, que es va aliar als parts en contra de Seleuc II Callnic

La dinastia Eutidemida (230 aC) .

Eutidem de Magnsia, probablement strapa de Sogdiana, va enderrocar Diodot II vers el 230 aC i va iniciar una nova dinastia. Els seus dominis arribaven a Alexandria Ultima.

Conflicte amb l'Imperi Selucida i l'Imperi Part.

Antoc III el gran va atacar Bactriana vers el 210 aC amb 10000 cavallers i va guanyar la batalla d'Arios (Hari Rud) per Eutidem va resistir un setge de dos anys a Bactra fins que Antoc va decidir reconixer-lo com a sobir i va casar a un filla seva amb el fill del rei, Demetri (desprs Demetri I de Bactriana).

Desprs de la sortida dels selucides, el regne de Bactriana va iniciar la seva expansi a zones del nord-est d'Iran fins a Prtia, que probablement foren les satrapies de Tapria i Traxiane.

 Cultura grega a Bactriana .

Els grecs de Bactriana van mantenir els contactes amb el mon hellnic del Mediterrani i amb l'ndia. Les ciutats principals, com Ai-Khanum (potser Alexandria de l'Oxus) o Bactra (Balkh) tenien una forta cultura hellenstica . El 145 aC Bactra fou incendiada per una invasi dels nmades i no fou restaurada. S'han trobat moltes restes de cultura hellenstica, com algun gimns, cases de tipus grec amb columnes i patis, columnes cornties i escultures. El regne va desplaar el seu centre cap a l'ndia.

Expansi.

Contactes amb sia Oriental i Central i amb Xina.

Eutidem des d'Alexandria Ultima va dirigir probablement expedicions cap a Kashgar i Urumchi el que va portar als primers contactes amb la Xina vers el 220 aC. Al nord de Tien Shan s'han trobat esttues gregues i s'han detectes influncies gregues en l'art Han. Els bactrians del seu costat van fabricar monedes de nquel-crom, que noms eren conegudes pels xinesos.  L'explorador xins Zhang Qian va visitar Bactriana el 126 aC i va informar de la presencia de productes xinesos als mercats. Missions xineses foren enviades a la zona obrint la Ruta de la Seda a finals del segle II aC.

Contactes amb ndia  (250 180 aC).

L'emperador Chandragupta, de la dinastia Maurya havia reconquerit el nord-oest de l'ndia desprs de la mort d'Alexandre, per des de llavors hi va haver freqents contactes i matrimonis mixtes amb els grecs. Els reis maurya tenien ambaixadors grecs a la seva cort. El nt de Chandragupta, Asoka, es va convertir al budisme que va intentar estendre cap a Bactriana vers el 250 aC. Els edictes d'Asoka esmenten els reis grecs occidentals. La poblaci grega es va convertir al budisme en els segents anys, i alguns van ser monjos budistes. Climent d'Alexandria que va ser a Bactriana al segle II reconeix la influncia budista.

Expansi cap a l'ndia (desprs del 180 aC) .

Demetri I de Bactriana, fill d'Eutidem, va iniciar l'expansi cap a l'ndia vers el 180 aC, desprs de la desaparici del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia Sunga. Demetri hauria arribat fins a Pataliputra (moderna Patna). L'expansi es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del Regne Indogrec, que fou de religi budista. Entre els seus reis cal destacar a Menandre I.

Usurpaci d'Eucrtides.

A Bactriana el general Eucrtides, potser un general de Demetri de Bactriana o un cap que tenia el suport selucida, va enderrocar la dinastia eutidemida vers el 170 aC probablement destronant a Antmac I i Antmac II. La branca ndia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca ndia, Demetri, probablement Demetri II, va anar a Bactriana amb 60000 homes per aparentment fou derrotat i mort i Eucrtides es va apoderar de part del regne indogrec. Va fer una campanya al nord-oest de l'ndia i va governar un extens domini probablement fins al riu Jhelum al Panjab, per finalment fou rebutjat pel rei indogrec Menandre I que va aconseguir reunificar el regne. Just explica que Eucrtides fou mort al camp de batalla junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser Eucrtides II o Heliocles I.

Derrota contra els parts .

Al mateix temps, a l'occident del regne, Eucrtides fou derrotat pel rei part Mitridates I de Prtia el Gran, probablement aliat als prnceps eutidemides. Mitridates I es va apoderar dels territoris a l'oest del riu rios (la Tapria i la Traxiane). El 141 aC els grecobactrians es van aliar al rei selucida Demetri II Nictor en contra dels parts. El historiador Orosi explica que Mitridates I de Prtia va poder ocupar cap al final del seu regnat, les regions entre el riu Indus i el riu Hidaspes (vers 138 aC), per a la seva mort el 136 aC aquestes conquestes es van perdre.

Heliocles I al final del seu regnat fou derrotat per l'oest i per l'est i les invasions nmades pel nord van acabar amb el regne.

Invasions nmades.

Expansi Yuezhi (vers 162 aC).

Segons les crniques Han, desprs d'una gran derrota dels Hsiung Nu (Huns), els nmades Yuezhi van emigrar cap a la conca del Tarim, a l'oest, i van creuar el que les crniques anomenen la civilitzaci urbana de Ta Yuan que podrien ser  les ciutats gregues de la Vall de Ferghana i es van establir al nord de l'Oxus en els moderns Uzbekistan i Kazakhstan, al nord dels territoris grecs. La civilitzaci urbana Ta Yuan va romandre poderosa i va mantenir contactes amb Xina des el 130 aC. L'ocupaci dels Yuezhi de les terres al nord de l'Oxus s'hauria produt durant el regnat d'Eucrtides, que estava ocupat a l'ndia contra la branca indogrega.

Escites (vers 140 aC).

Vers el  140 aC els escites orientals o saces (sacae) tamb saka, van emigrar al sud, pressionats pels Yuezhi, i van entrar a Prtia i Bactriana. La invasi a Prtia est millor documentada i se sap que van atacar Merw, Hecatmpolis i Ecbatana. El rei Fraates II de Prtia (136-127 aC), fill de Mitridates I,  va ser derrotat tot i l'ajut de forces mercenries gregues al seu servei desprs de la derrota d' Antoc VII Sidetes (o Evergetes,  138 aC-129 aC), i va  morir en la lluita (127 aC). El seu oncle i successor Artaban II de Prtia (127-124 aC) fou mort en lluita contra la tribu escita dels tocaris. La invasi a Bactriana es menys coneguda i testimoniada noms per restes arqueolgiques: la destrucci de la ciutat d'Ai Khanum est datada en aquesta poca. Els escites es van desplaar a l'est i al sud per l'Afganistan i l'ndia. Un establiment escita s'ha trobat a Tillia Tepe al nord-oest d'Afganistan.

Segona onada dels Yuezhi (120 aC).

Quan el xins Zhang Qian va visitar els dominis dels Yuezhi el 126 aC intentant obtenir la seva aliana contra els Hsiung Nu, els va trobar establerts tant al nord de l'Oxus com al sud del mateix riu, es a dir per tota Bactriana. Diu que tenien una fora considerable de entre cent mil i dos-cents mil guerrers a cavall, amb arcs. El mateix viatger explica que havien ocupat el pas de Dxia (Bactriana) i s'havien apoderat de la cort del rei del pas al nord del riu Gui (Oxus) i afegeix que tot el pas estava sota el seu jou i que no tenia un sol rei sin molts petits caps de les ciutats, i el poble no volia la guerra per era hbil al comer. La capital l'anomena Lanshi (equivalent a Bactra), on diu que hi havia un gran mercat.

Vers el 120 aC les invasions des del nord dels Wusun ven empnyer als Yuezhi i aquestos als escites que es van desplaar cap a l'ndia (Indoescites). Les fonts clssiques tamb fan esment d'aquestes invasions.

El rei Heliocles va abandonar Bactriana i va establir la seva capital a la Vall de Kabul des on va governar sobre la part ndia dels seus territoris. Fou el darrer rei grec de Bactriana, per alguns dels seus descendents van dominar encara un territori ms enll de l'Hind Kush (Paropamisades), formant la part occidental del Regne Indo-grec. El darrer d'aquestos reis fou Hermes o Hermaeos que va governar fins vers el 70 aC, quan el seu territori fou envat un altre vegada pels Yuezhi que van dominar la regi, subsistint els grecs encara al Panjab fins l'any 10 (dC).

Els Yuezhi van romandre a Bactriana per ms d'un segle i es van hellenitzar parcialment doncs van adoptar l'alfabet grec per escriure la seva llengua, i les seves monedes van seguir l'estil de les monedes grecobactrianes i foren escrites en grec. Vers el 12 aC van emigrar cap al nord de l'ndia on van establir l'Imperi Kushana.

Regnes i reis.

Moltes de les dates, territoris i relacions entre els reis estan basades en la numismtica i algunes fonts clssiques. La llista de reis que segueix est basada en la ms moderna i extensiva anlisi feta per Osmund Bopearachchi (Monnaies Grco-Bactriennes et Indo-Grecques, Catalogue Raisonn, 1991).

Dinastia de Diodot.

Va governar a Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i Aracsia:
Diodot I de Bactriana  vers 250 aC-240 aC ;
Diodot II de Bactriana vers 240 aC-225 aC, fill de l'anterior;
Antoc Nictor de Bactriana, vers 225 aC existncia incerta;

Dinastia d'Eutidem.

Va governar sobre Bactriana, Sogdiana, la Vall de Fergana i  Aracsia.

Eutidem I vers 223 aC- 200 aC, va enderrocar a Diodot II. ;
Demetri I vers 200-170 aC, fundador del regne Indogrec, fill d'Eutidem (es va establir a l'ndia i va fundar el Regne Indogrec deixant el govern del Regne grec de Bactriana al seu fill);
Eutidem II vers 180-170 aC,  Probablement fill de Demetri;
Antmac I de Bactriana vers 170-165 aC, germ de Demetri I, oncle d'Eutidem II.

Dinastia d'Eucrtides .

Va governar a Bactriana i Sogdiana

Eucrtides I de Bactriana  vers 170 aC-145 aC,  enderroc a Antmac;
Plat de Bactriana coregent  vers 166 aC;
Eucrtides II de Bactriana  vers 145-140 aC ;
Heliocles I de Bactriana  vers  145 aC-130 aC. Fou el darrer rei i el pas fou ocupat pels Yuezhi. Altres fonts situen abans d'ell a Ster de Bactriana.

 Branca dels Paropamisades .

El govern de Paropamisades, Aracsia, Gandhara, i el Panjab va passar a Pantale, probable germ de Demetri I de Bactriana.

Pantale de Bactriana, vers 180 aC;
Agtocles de Bactriana, vers 180-170 aC  possible germ ;
Apollodot I de Bactriana, vers  170 aC-160 aC, possible germ;
Antmac II Niceforos de Bactriana (o Antmac II Thos), vers 160 aC-155 aC;
Demetri II Indogrec, vers 155-150 aC estableix el Regne Indogrec;

Es restableix una branca vers el 135 aC

Zoilos I de Bactriana vers 135 aC-120 aC;
Lsies de Bactriana vers 120 aC-110 aC;
Antalcides de Bactriana vers 110 aC-100 aC;
Polixnios de Bactriana vers 100 aC;
Dimedes de Bactriana vers 95 aC-90 aC;
Tefil de Bactriana vers 90 aC;
Ncies de Bactriana vers 90 aC-85 aC;
Hermes de Bactriana vers 90 aC-70 aC;

 Regne Indogrec .

Menandre I Indogrec vers  150 aC-135 aC;
Agatocleia,  reina mare, regent per Estrat I Indogrec  (fill d'Agatocleia i Menandre), vers 135 aC-125 aC;
Estrat I, vers 125 aC - 110 aC;
Helicles II,  vers 110 aC - 100 aC;
Demetri III Aniketos,  vers 100 aC ;

 Reis a Ghandara .

Filoxenos,  vers 100 aC-95 aC. Vers el 95 aC noms governaven a Aracsia i Gandhara;
Amintes Indogrec  vers 95 aC - 90 aC ;
Peukolaos  vers 90 aC ;
Menandre II el just (Dikaios) vers 90 aC - 85 aC ;
Arkhebios  90 aC - 80 aC (domina el Panjab occidental) ;
Maues, Indoescita, vers 80 aC ;
Telfos vers 75 aC - 70 aC ;

Branca del Panjab Occidental .

Branca establerta vers 95 aC

Epnder , vers 95 aC- 90 aC ;
Arkhebios, vers 90 aC - 80 aC ;
Maues, Indoescita. vers 80 aC ;
Thraso, vers  80 aC ;
Artemidoros, vers 80 aC ;
Apollodot II,  vers 80 aC - 65 aC (incorpora el Panjab oriental);
Hipostratos, vers 65 aC - 57 aC enderrocat pel rei Indoescita Azes I. ;
Azes I vers 57 aC ;

 Branca del Panjab Oriental .

Establerta en territoris conquerits vers el 80 aC

Apollodot II  vers 80 aC - 65 aC (incorpora el Panjab oriental);
Dionisi Indogrec vers 65 aC - 55 aC ;
Zoilos II  vers 55 aC - 35 aC ;
Apollofanes  vers 35 aC-25 aC ;
Estrat II  vers 25 aC - 10 dC ;
Rajuvula, rei Indoescita vers 10 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21629" title="Badajoz" nonfiltered="4273" processed="4243" dbindex="9313">


Badajoz s una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la provncia homnima. Amb 146.832 habitants (INE 2008), es tracta del municipi ms poblat d'Extremadura.

Clima.
Badajoz gaudeix d'un clima mediterrani continental, amb influncia atlntica, en estar a prop de la costa portuguesa.



Els hiverns sn suaus, amb mnimes que difcilment baixen dels 0C. Els seus estius sn calorosos, amb mximes que poden arribar a superar els 40C. El rcord de temperatura mxima recent, es va donar l'1 d'agost del 2003, amb 46,8C a l'observatori de Talavera la Real, i 45,0C al de la Universitat. Les precipitacions sn irregulars, amb una mitjana anual de 475 mm. Els mesos ms plujosos sn novembre i desembre. Els estius sn molt secs. Durant la tardor, el clima s ms inestable que durant la resta de l'any, donant-se sovint tempestes, amb frequncia seques. 
La humitat i els vents sn reduts, encara que s freqent l'aparici de boira a les zones properes al riu Guadiana.

Economia.

Els sector predominant s el terciari. El comer s una de les activitats ms importants, arribant clients de la provncia i de la vena Portugal. Degut a les grans relacions comercials amb aquest estat, al 2006 s'inaugur una nova installaci de la Institucin Ferial (IFEBA) al costat de la frontera amb Caya.

La ciutat tamb s un important centre de comunicacions amb l'estat portugus, ja que es t previst construir una plataforma logstica i que al 2010 hi arribi la lnia d'Alta Velocitat Espanyola. Tamb gaudeix d'un aeroport a 14 quilmetres de la ciutat, a la localitat de Talavera la Real. T un Palau de Congressos, i un parc d'oci i d'atraccions (Lusiberia).

A l'estiu del 2007, es va presentar el projecte de la construcci d'una nova seu de la Caja de Ahorros de Badajoz. Aquest comptar amb un centre financer amb un edifici de 77,80 metres d'alada, siguent l'edifici ms alt d'Extremadura, superant aix la Torre de Mrida.

L'rea d'influncia comercial de la ciutat extremenya se situa al primer lloc regional, amb 570.457 habitants, segons lAnuario Econmico de Espaa 2007, editat pel Sevei d'Estudis de La Caixa . Segons l'estudi, apareix a la posici nmero 25 d'Espanya.

Transports.

Aeri

L'aeroport de Talavera la Real, gestionat per Aena, t vols directes a Bilbao, Madrid, Barcelona i a l'estiu tamb a Palma.


Carretera 

S'hi arriba des de Madrid, Mrida i Lisboa per l'autopista A-5. Amb aquesta enllaa tamb amb lAutovia de la Plata i la A-43 a Mrida.

Est previst construir una autovia des de Badajoz fins a Granada, que comunicar la ciutat amb el sud-est de la pennsula.

La carretera EX-100 arriba fins a Cceres. Est previst desdoblar aquest vial i convertir-la en autovia.

Tren

T enlla directe amb les segents localitats:

Provncia de Badajoz: Montijo, Mrida, Castuera, Cabeza del Buey, Almorchn, Don Benito i Villanueva de la Serena, entre altres pobles.

Provncia de Cceres: Cceres, Navalmoral de la Mata i Plasncia.

Provncia de Toledo: Talavera de la Reina i Torrijos.

Provncia de Madrid: Legans i Madrid.

Provncia de Ciudad Real: Alczar de San Juan, Puertollano i Ciudad Real entre altres pobles.

Ciutats d'Albacete, Valncia, Castell, Tarragona i Barcelona.

Badajoz gaudir d'una estaci d'Alta Velocitat cap al 2010 pertanyent a la lnia Madrid-Lisboa.

 Histria .

 Antiguitat .

S'han trobat algunes restes de l'edat del bronze al Cerro de la Muela, al recinte de l'alcassaba, que sn al Museu Arqueolgic, situat al Palau dels Ducs de Fria. Tamb s'han trobar restes romanes de cermiques, per no va existir cap ciutat romana contra la idea molt estesa de que hi hagu una civitas romana anomenada Pax Augusta, que en realitat era Beja a Portugal. Valeri Mxim i Plutarc parlen d'una ciutat anomenada Badia, per no s pot assegurar que correspongui a Badajoz . Restes menors dels visigots han aparegut igualment al Cerro de la Muela. L'assentament visigot hauria estat destrut pels rabs el 715.

 Fundaci de la ciutat .

Fou fundada vers el 885 pel rebel  mulad Abd al-Rahman ben Marwan revoltat diverses vegades contra els omeies.  El 884 Abd al-Rahman va fer un acord amb l'emir Muhammad  pel qual de fet governaria un extens principat abraant la vall del Guadiana i el sud de Portugal amb seu al que avui dia s el cerro de la Muela, on va nixer Batalyaws. Aquest acord es va mantenir amb els emirs Al-Mundhir (886-888) i Abdallah ben Muhammad (888 912). Va governar com a virtual emir independent (per sense tenir reconegut el ttol) fins a la seva mort el 889 quan el va succeir el seu fill Marwan ben Abd al-Rahman. La seva nissaga va restar al poder fins el 930 quan va passar al domini directe del califat

La dinastia dels Ibn Merwan la van formar:

 Marwan ben Yunus (segle IX);
 Abd al-Rahman ben Marwan Ibn al-Djilliki "Fill del gallec" (875-889), emir de facto 884-889;
 Marwan ibn Abd al-Rahman 889-913;
 Abd Allah I Ibn Marwan  913-923;
 Abd Allah II Ibn Marwan 923-930;

 Primera Taifa .


Caigut el califat, el 1012 un antic esclau d'Al-Hakam II de nom Sapur o Sabur es va apoderar del govern a Al-Tagr al-Adna, la Marca Inferior i va adoptar el ttol dhadjib, establint la seva capital a Badajoz. Sabur va morir el 8 de novembre del 1022 deixant dos fills menors d'edat, per el visir Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas va usurpar el poder i es va proclamar emir amb el nom d'Al-Mansur I i va fundar la dinastia aftsida o aftassita (o dels Banu Maslama). En aquest temps la ciutat va arribar als 25000 habitants.

Dinastia aftsida

 Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1022-1027 (Almanssor I de Badajoz);
 al Regne de Sevilla 1027-1031;
 Abd Allah ben Muhammad ben Maslama ben Abd Allah ben Al-Aftas al-Mansur 1031-1045 (Almanssor I) (segona vegada);
 Abu Bakr Muhammad al-Mudhafar 1045-1067 (Modafar I de Badajoz);
 Yahya ben Muhammad al-Mansur 1067-1073 (Almanzor II de Badajoz);
 Abu Muhammad Umar al-Muttawakil ben al-Mudhafar 1073-1095 (rei de Toledo 1080-1082);

 Domini almorvit i almohade .

Prop de Badajoz es va lliurar el 1086 la decisiva batalla de Sagrajas, o de Zalaca, amb la derrota dels cristians i va suposar aviat el final de la Taifa. El 1095 Badajoz va ser conquerida pels almorvits. 

El 1144 va tornar a ser breument un regne independent (1144-1151) sota Aben Hasham (Ibn Hashim) i Sidrey, encara que per un any va estar sotms a l'emir de l'Algarve (1145-1146). El 1151 va ser ocupat pels almohades i el 1169 va sser conquerit per Portugal per sorpresa per la van perdre un any desprs en el contraatac almohade amb suport dels lleonesos; Alfonso Enriques la va haver d'evacuar tant depresa que es va trencar una cama i va caure presoner. Els almohades la van conservar fins el 19 de mar de 1230 quan la va ocupar Alfons IX de Lle que li va atorgar furs.

 Segles XIV y XV .

A finals del segle XIV, desprs de la batalla d'Aljubarrota i la derrota castellana,  el conestable portugus Nuo Alvrez Pereira va envair Extremadura i va assetjar Badajoz sense xit el 1385; mort Joan I de Castella, el seu successor, Enric III de Castella va signar una treva amb Joan I de Portugal, per al cap de poc temps es va trencar i Nuo Alvrez Pereira va ocupar Badajoz (1396). En resposta els castellans van ocupar Miranda do Douro i Penha Macor. El 1403 Badajoz fou retornat a Castella a canvi de les places ocupades.

 Edat Moderna .

En 1524 es va fer a Badajoz i a Elvas la Junta de Badajoz-Elvas, un congrs entre els reis d'Espanya i Portugal per decidir a  qui pertanyien les illes Moluques, per no es va arribar a cap acord. Fou la base dels espanyols per dominar Portugal el 1580. El 1642 fou atacada pels portuguesos que no la van poder ocupar. Un altra atac portugus (de distracci per forar l'aixecament del setge de Olivenza) va fracassar igualment (1657). Un nou atac portugus iniciat el juny del 1658 va acabar amb la retirada portuguesa l'octubre. Un altre setge portugus es va produir el 1705 que va fracassar i el 1709 quan anaven a atacar-la altre cop foren derrotats a la batalla de Gudia (7 de maig). Portugal va renunciat finalment a Badajoz per un tractat el 1801. 

 Edat contempornia .

El 1807 la ciutat es va aixecar contra els francesos. Va patir quatre setges durant la guerra del Francs: en el primer fou ocupada pels francesos (1811), el segon va ser un intent de reconquesta que va fracassar (1811); el tercer fou un altre intent de reconquesta que tampoc va tenir xit (1812); i el quart (1812) va ser quan els britnics la van conquerir i saquejar.

El 1883 la guarnici es va pronunciar per la repblica per l'aixecament fou reprimit rpidament.

Desprs del cop d'estat del 17-18 de juliol de 1936, Badajoz fou ocupada pels rebels a la meitat d'agost. La repressi fou ferotge i a la plaa de Braus (avui Palau de Congressos) milers de persones foren assassinades.

Fou afectada per una inundaci greu el 1997 amb 22 morts.

Referncies.


Vegeu tamb.
Catedral de Badajoz;


Enllaos externs.

Ajuntament de Badajoz ;
Plana web de Turisme de l'Ajuntament de Badajoz ;
Museo Extremeo e Iberoamericano de Arte Contemporneo  ;
Fotografies d'Extremadura ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21630" title="GTK" nonfiltered="4274" processed="4244" dbindex="9314">



Les GTK o Grup d'eines del Gimp (Gimp ToolKit, en angls) sn unes llibreries pensades pel desenvolupament d'aplicacions grfiques amb facilitat. A ms estan sota la llicncia GPL per la qual cosa tothom t possibilitat d'utiltizar-les pels seus projectes o fins i tot adaptar-les.
Hi ha nombrosos projectes que les utilitzen, el primer dels quals va ser el GIMP (d'aqu li prov el nom ja que inicialment es van crear per aquest projecte). Altres projectes podrien esser el Gaim, el Gnome o el drakconf de Mandriva.

Articles relacionats.
GtkRadiant;

Enllaos externs.
Web del projecte GTK ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21637" title="Bactriana" nonfiltered="4275" processed="4245" dbindex="9315">

Bactriana o Bactris (B xtri) fou una satrapia de l'imperi Persa i desprs de l'imperi Selucida que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

El seu territori era bastant extens i tenia al nord la Sogdiana i el riu Oxus amb les muntanyes de Paropamisos o Hindu Kush; al oest tenia la Margiana; al sud Gandhara, i al est les terres del nord del Indo. Es creu que incloa el Kunduz i Badakshan (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d'hinds al est.

El seu nom sembla que deriva del riu Bactrus a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.

Les ciutats principals eren Bactra, Ortospana, Zariaspa (de vegades assimilada a la anterior) i Dargamanis (Orgamenes). Eucratdia fou construda pel rei Eucratides; Menpia, Drespa o Drapsaca (probablement la actual Anderab) i Alexandria, fundada per Alexandre prop de la actual Khulm. Una ciutat de nom Aornos, de certa importncia segons esmenta Arri, no ha pogut estar identificada.

Com estat independent des mitjans del segle III aC es va dividir en districtes menors anomenats satrapies. D aquestes les d'Aspinia i  Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei  Eucratides per els parts.

Claudi Ptolemeu i Plini donen el nom d'algunes tribus con els khomaris (kumara), una tribu rajput anomenada rajkumars (que encara existeix), tokharis (thakurs), varnis (varna), tapyris i d'altres.


La satrapia de Bactriana era una de les grans satrapies de l'imperi aquemnida. Els seus strapes eren generalment prnceps aquemnides o membres de la noblesa. La gran satrapia estava formada per set satrapies, per tres d'elles eren territoris de nmades:

 Bactriana (B xtri) ;
 Sgdia o Sogdiana (Suguda) ;
 Gandh ra (Gand ra);
 ria o Ariana (Haraiva);
 Pas dels Dahes o Dah  (Sak  paradraya);
 Pas dels Massagetes (Sak  tigraxaud ) ;
 Pas del Amirgians (Sak  haumavarg ) ;

Al seu torn la satrapia de Bactriana estava integrada per dues satrapies menors:

 Bactriana (B xtri);
 Margiana (Margu);

Se sap que Margiana depenia de Bactriana perque el strapa d'aquesta, D dari, fou encarregat de suprimir la revolta de Frada a Margiana, cosa que es feia amb el strapa inmediat superior quan hi havia una revolta a una de les satrapies menors.

La satrapia menor de Bactriana  limitava al sud amb Gandara o Gandhara, sent el lmit el Hindu Kush; al nord el Oxus o Amu Darya que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest amb ria i a l'oest amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de Dirbnia. 

Diodor de Siclia parla de Bactriana, que fou atacada per Cir que va nomenar governador a son fill petit Tanyoxarces (amb Corsmia, Prtia i Carmnia). Darios hi va establir presoners fets a Barca al nord d'frica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. Al exercit de Xerxes els soldats bactrians anaven junts amb els Sakes i els caspis i vestien com els medes; el seu lder llavors era Hystaspes, fill de Darios i d'Atossa (filla de Cir).

Herdot esmenta una revolta contra Xerxes dirigida per Masistes que va fracassar . A la mort de Xerxes el strapa Artapanos es va revoltar altra cop i Artaxerxes fou derrotat a la primera batalla, per mes tard el va poder sotmetre.

A la batalla d'Arbela o Gaugamela la cavalleria bactriana formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per Nabarzanes, que desprs va fugir cap a Transoxiana. Quant Alexandre el gran perseguia al strapa de Bactriana Bess que s havia proclamat rei desprs de matar a Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i va creuar l'Oxus arribant fins a Maracanda (Samarcanda) a Sogdiana. Desprs va tornar a Bactriana on va passar el hivern i a la primavera del 227 aC va entrar des all a l'ndia. A Bess, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a strapa Artabazos i desprs Amyntas, nomenats ambds pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou strapa vers el 224 aC per Diodor de Siclia diu que fou strapa de Prtia, ria i Drangiana i no de Bactriana. Entre el 312aC i el 302 aC la satrapia fou reduda a l'obedincia per Seleuc I Nictor, i nombroses monedes d'aquest sobir i del seu fill s han trobat a la regi. 

Vers el 255 aC el strapa Theodotus (Diodot) es va fer independent i es va proclamar rei originant el regne indogrec de Bactriana. Els seus successors son coneguts principalment per les monedes. El 181 aC apareix el rei Eucratides que fou contemporani de Mitridates I de Prtia el gran, que va tenir un regnat prsper testimoniat per nombroses monedes en grec i bactri pali. Estrab diu que governava sobre mil ciutats incloent algunes a l'ndia. El rei Menandre, vers 126 aC, s esmentat com a rei de Bactriana per Estrab i Plutarc per sembla que aquesta regi no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se n han trobat a la Vall de Kabul i al Hazaradjat, i fins a la vall del Jumna.

Els regnes indogrecs foren eliminats pels escites, esdeveniments registrats per crniques xineses. Els escites o Sakes havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el 90 aC, i las van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca del Indo on Tolomeu els situa al seu "Periple". Estrab anomena als Sakes com Asis (Asianis), Pasianis, Tocaris i  Sacaraulis (Sarancanis) i es van crear un estat anomenat Sakastan (del que deriva el actual Sistan), per al atacar l'ndia foren rebutjats per Vikramaditya, rei de Ujjain (56 aC). 

Desprs del domini escita els perses sassnides van arribar a la regi i la devien dominar perqu les seves monedes es troben sovint a Bactriana i al Indo. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21638" title="Escut de Benifallet" nonfiltered="4276" processed="4246" dbindex="9316">


L'escut oficial de Benifallet t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont arborat d'un pi de sinople. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 13 de febrer del 2001.

El pi damunt el tur s un senyal tradicional de l'escut de Benifallet. De fet, la vila s situada en una rea muntanyosa (la serra de Card) rica en pins. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21639" title="Escut de Deltebre" nonfiltered="4277" processed="4247" dbindex="9317">


L'escut oficial de Deltebre t el segent blasonament:

Escut caironat partit i semitruncat: 1r. de sinople, un ram d'espigues d'arrs d'argent; 2n. d'argent, un pont abscs d'un arc de gules, i al tercer, d'atzur, dues gavines d'argent voltant posades en faixa sobre un mar de quatre faixes ondades d'argent Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de setembre de 1984.

L'escut s de nova creaci, igual com el municipi (que comprn la part nord del delta de l'Ebre, territori que es va segregar de Tortosa el 1977). S'hi veu una espiga d'arrs, el principal recurs agrcola del delta; el pont recorda el tradicional pas de barca sobre el riu, i les gavines damunt les ones fan allusi al delta, s a dir, a la desembocadura del riu vora la costa.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21640" title="Escut de Xerta" nonfiltered="4278" processed="4248" dbindex="9318">



L'escut oficial de Xerta t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un taronger arrencat de sinople fruitat d'ataronjat. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya el 15 de mar de 1984. 



L'escut representa el principal recurs econmic de la vila. Els camps de Xerta, regats per les aiges de les fonts dels Ullals i per les de l'Ebre, produeixen verdures, farratge i fruites, entre les quals prssecs, albercocs, pomes, peres i, especialment, taronges, a ms a ms d'altres ctrics com ara mandarines i llimones. Recentment s'ha popularitzat molt la taronja xertolina.

Anteriorment, havia dos tipus d'escuts que representaven el taronger enmig d'un camp i al natural. Un era truncat; a la part superior es representava el taronger i a la part inferior els quatre pals, senyal que va desaparixer en l'escut oficial utilitzat actualment ja que Xerta mai no ha estat una vila reial i, per tant, herldicament no pot usar el senyal reial. 

El taronger ja apareix com a smbol representatiu de la vila de Xerta a comenament del segle XVII, en el conflicte de la segregaci de la ciutat de Tortosa, i s utilitza per tal de diferenciar les armes de la vila de les de la ciutat. En l'escut episcopal del bisbe Joan Sents veiem que, entre altres temes, apareix el taronger, en motiu de la representaci del seu lloc de procedncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21644" title="Structured Query Language" nonfiltered="4280" processed="4249" dbindex="9320">
SQL (Structured Query Language o Llenguatge d'interrogaci estructurat) s un llenguatge estndard de comunicaci amb bases de dades relacionals. s a dir, un llenguatge normalitzat que permet treballar amb la majoria de bases de dades relacionals. L'SQL es pot hostatjar (es pot utilitzar) dins d'altres llenguatges de programaci.
La principal caracterstica d'aquest llenguatge s la seua simplicitat, ja que amb pocs coneixements es poden fer consultes bsiques sobre una base de dades, encara que no per aix deixa de ser un llenguatge complet, tant relacionalment com computacionalment (a partir de la versi SQL3 publicada el 1999).

El llenguatge SQL es pot dividir en tres conjunts d'instruccions o sentncies segons la seva funci:

Les sentncies de definici (DDL Data Definition Language) permeten crear, modificar i esborrar estructures de dades.
Les sentncies de manipulaci (DML Data Manipulation Language) permeten llegir, inserir, modificar i esborrar registres.
Les sentncies de control (DCL Data Control Language) permeten finalitzar o rebutjar transaccions i autoritzar o revocar els permisos dels usuaris.

L'SQL tamb estandaritza les sentncies que s'utilitzen per hostatjar-se dins d'altres llenguatges.

 Orgens i evoluci .
Els orgens de l'SQL estan lligats a les bases de dades relacionals. El 1970 Codd proposa el model relacional, i associat a aquest un subllenguatge d'accs a les dades basat en el clcul de predicats. A partir d'aquestes idees els laboratoris d'IBM defineixen el llenguatge SEQUEL (Structured English QUEry Language) que ms tard fou mpliament implementat pel SGBD experimental System R, desenvolupat el 1977 tamb per IBM. Tot i aix, va ser Oracle qui el va introduir per primer cop el 1979 en un programa comercial.

El SEQUEL acab sent el predecessor d'SQL, que n's una versi evolucionada. El SQL passa a ser el llenguatge per excellncia dels diversos SGBD relacionals sorgits als anys segents i per fi s estandaritzat el 1986 per l'ANSI, donant lloc a la primera versi estndard d'aquest llenguatge, el SQL-86 o SQL1. L'any segent aquest estndard s adoptat per l'ISO.

Tot i aix aquest primer estndard no cobreix totes les necessitats dels desenvolupadors i inclou funcionalitats de definici d'emmagatzematges que es consideren eliminar. Aix el 1992 es llena un nou estndard ampliat i revisat d'SQL anomenat SQL-92 o SQL2.

Actualment SQL s l'estndard de facto de la immensa majoria dels SGBD comercials. I, tot i que creix la diversitat de complements particulars que inclouen les diferents implementacions comercials del llenguatge, el suport estndard SQL-92 s general i molt ampli.

L'ANSI SQL va sofrir diverses revisions i ampliacions al llarg del temps:



Caracterstiques generals.
SQL s un llenguatge d'accs a bases de dades que explota la flexibilitat i potncia dels sistemes relacionals permetent de fer-hi una gran varietat d'operacions.

s un llenguatge declaratiu d'alt nivell o de no procediment, que grcies a la seva forta base terica i la seva orientaci a la gesti de conjunts de registres, i no a registres individuals, permet una altra productivitat de codificaci. D'aquesta forma una sola sentncia pot equivaldre a un o ms programes que utilitzessin un llenguatge de baix nivell orientat a registre.

 Funcionalitat .
SQL proporciona una rica funcionalitat ms enll de la simple consulta (o recuperaci) de dades. Assumeix el paper de llenguatge de definici de dades (LDD), llenguatge de definici de vistes (LDV) i llenguatge de manipulaci de dades (LMD). A ms permet la concessi i denegaci de permisos, la implementaci de restriccions d'integritat i controls de transacci i l'alteraci d'esquemes.

Les primeres versions de SQL incloen funcions prpies de llenguatge de definici d'emmagatzematge (LDA) per van ser suprimides pels estndard ms nous a fi de mantenir els estndards ms nous amb l'objectiu de mantenir el llenguatge noms a nivell conceptual i extern.

 Modes d's .
El SQL permet dos modes d's:
Un s interactiu, destinat principalment als usuaris finals avanats o ocasionals, en el que les diverses sentncies SQL s'escriuen i s'executen a la lnia de comandes, o un entorn semblant.
Un s integrat, destinat a l's per part dels programadors dins de programes escrits en qualsevol llenguatge de programaci amfitri. En aquest cas SQL agafa el paper de subllenguatge de dades.

En el cas de fer un s incrustat del llenguatge podem usar dues tcniques de programaci. En una d'elles, en la que el llenguatge s'anomena SQL esttic, les sentncies usades no canvien durant l'execuci del programa. En l'altre, on el llenguatge rep el nom de SQL dinmic, es produeix una modificaci total o parcial de les sentncies en el transcurs de l'execuci del programa.

La utilitzaci de SQL dinmic permet ms flexibilitat i ms complexitat en les sentncies, per com a contrapunt obtenim una eficincia menor i l's de tcniques de programaci ms complexes en la gesti de memria i variables.

 Optimitzaci .
Com ja s'ha comentat, i com sol ser com en els llenguatges d'accs a bases de dades d'alt nivell, SQL s un llenguatge declaratiu. Aix vol dir que especifica que s el que es necessita i no com aconseguir-ho, per tant una sentncia no estableix explcitament una ordre d'execuci.

L'odre d'execuci intern d'una sentncia pot afectar greument l'eficincia del SGBD, per tant es fa necessari que aquest porti a terme una optimitzaci abans de l'execuci de la mateixa. Moltes vegades, l's d'ndexs accelera una instrucci de consulta, per alenteix l'actualitzaci de les dades. Depenent de l's de l'aplicaci, es donar prioritat a l'accs indexat o a una rpida actualitzaci de la informaci. L'optimitzaci varia sensiblement a cada motor de base de dades i depn de molts factors.

Hi ha una ampliaci de SQL coneguda com a FSQL (Fuzzy SQL, SQL difs) que permet l'accs a bases de dades difuses, usant la lgica difusa. Aquest llenguatge ha sigut implementat a nivell experimental i est evolucionant rpidament.

Vegeu tamb.
 IBM DB2;
 Microsoft SQL Server;
 MySQL;
 Oracle;
 PostgreSQL;
 SQLite;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21645" title="Bagratuni" nonfiltered="4281" processed="4250" dbindex="9321">


Els Bagrtides o Bagratuni fou una dinastia que va governar part de les actuals Armnia i Gergia, el Bagrevand. Ostentaven de forma hereditria diversos ttols nobiliaris que governaren una regi d'Armnia entre el tomb de l'any 300 i l'any 800 i ms tard van governar a Gergia. Se ls coneixen generalment com a Bagrtides. La famlia avui dia es diu Bagratin i reclamen la corona a Gergia. 

A Armnia a ms de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastn, Sper, Khoit, Sasun i Kulb entre d'altres, van ser reis de:
Armnia ;
Ani;
Kars;
Bagaran;
Tashir;

Tenien el ttol de Taghadir.

Llavors encara portaven el nom familiar de Bagratuni.

 Principals senyors (nakharar) .
Sembat I Bagratuni c. 370 ;
Sahak I Bagratuni c. 390 (governava la regi de Sper a la zona del riu Tshorok) ;
Sahak II Bagratuni c. 440 ;
Tir o Tirots Bagratuni c. 450 ;
Sahak III Bagratuni c. 480 ;
Aschot Bagratuni c. 590 ;
Pap Bagratuni (fill d'Aschot) c. 596 ;
Sembat II Bagratuni c. 596 ;
Varaztirots Bagratuni (fill de Sembat II) c. 597 ;
Sembat III Bagratuni (fill de Varaztirots) c. 640 ;
Achot I Bagratuni (fill de Sembat III) c. 685 ;

Llavors apareixen dues branques: 
 La de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuni (fill de Sembat II Bagratuni). El seu successor va ser el seu fill Sembat IV Bagratuni, senyor de Dariunq, i desprs el seu (fill?) Achot II Bagratuni. Cap el 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos per els musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la famlia Ardzruni. Mes tard (c. 770) van dirigir la famlia Sembat V Bagratuni i el seu fill Ashot I Msaker Bagratuni, i Vasak Bagratuni (germ de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 per la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjtia (l'actual regi d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la famlia.

L altra branca, sorgida d'un altra fill de Sembat III (i germ d'Ashot I), va obtenir Tarn cap el 700, i desprs va ser dirigida per Sahak IV Bagratuni (c. 750-771) i el seu fill Ashot II Bagratuni (771). Tarn fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca representada per Vasak Bagratuni.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Ashot I Msaker que el 806 va ser reconegut gran prncep pel Califa

 Ashot I Msaker (fill de Sembat V Bagratuni, gran prncep 806-826;
 Sembat I Ablabas (fill) 826-854;
 Bagrat I Bagratuni (germ, gran prncep a Khoit, Sasun i Tarn) 830-851;
 Ashot d'Sper, gran prncep a Sper cap el 837;
 Galabar Grigor Ichkhanikh, gran prncep a Sper cap el 851;
 Ashot I el gran (fill de Sembat) 854-890;
 Sembat I el mrtir (Nahadak) (fill) 890-914;
 Ashot II Erkath (fill) 914-928/929;
 Abas I primer rei (germ) 928/929-953, pare de Mushel, primer rei de Kars;

Reis d'Ani.
Ashot III Olormadz (fill ) 953-977;
Sembat II Tiezerakal (fill)  977-989;
Gagik I d'Ani  (germ) 989-1020 ;
Hovhannes-Sembat d'Ani  (fill) 1020-1040/1041;
Ashot IV Qadj 1021-1039/1040;
Sargis d'Ani (usurpador) 1040/1041-1042;
Gagik II d'Ani (fill d'Ashot IV) 1042-1045;
a Bizanci 1045;

Un net de David, anomenat Ashot V d'Ani (fill de Hovhannes) va ser mes tard governador d'Ani per compte de la dinastia Shadddida.

 Reis de Kars.
 Mushel de Kars 961-984;
 Abas I de Kars 984-989;
 Abas II de Kars 989-1029;
 Gagik Abas de Kars 1029-1064 (pas a Bizanci).

Bagrtides de Tarn.
De Bagrat Bagratuni, gran prncep del 830 al 851 a Sasun, Khoit i Tarn va sorgir la branca dels Bagrtides de Tarn:
 Ashot I, senyor de Tarn 851 ;
 ocupaci musulmana 851-858;
 Ashot I (segona vegada) 858-863;
 Gurgen de Mardastn 863-c. 875;
 Ashot I (tercera vergada) c. 875-878;
 David de Tarn (germ de Ashot) 878-895;
 Gurgen de Tarn (fill d'Achot) 895-897;
 ocupat pels Shaybnides el 897-898;
 Ashot II de Tarn (fill de David) pretendent 897-898;
 Grigorigos (fill de Thornik que era germ de David) 898-923;
 Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940;
 Thornik (fill de Apoganem, germ de Grigorigos) senyor de Tarn cap el 938;
 Ashot III (germ) 940-966/967;
 Grigor (fill) 966/967-968;

De Sembat Ablabas, gran prncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap el 854. 

 Sembat senyor de Mokq 854-?
 Mushel de Mokq (fill)  ?-896;
 Grigor (fill)    896-desprs del 918;
 Gurgen (germ;
 Zaphanik (parentesc desconegut) cap el 985;

I d'Achot I, gran prncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh
 Shapuh, senyor de Bagaran y Kolb 890-921;
 Ashot, senyor de Bagarn y Kolb (921-922) i rei de Bagarn 924-936 (+936);

I del rei Ashot III Olomudz d'Ani va surgir un altre dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins el segle XIII i que tamb van portar el ttol de Reis de Tashir.

 Gurgen I, senyor de Tashir (fill d'Ashot III)  977-980, rei de Tashir 980-989;
 David Anholin conegut com a Gurgen II (fill) 989-1048;
 Gurgen III Kvirike I (fill) 1048-1089;
Es casa amb una filla del rei Kvirike III de Kajetia i ambds seran el tronc dels Bagrtides de Tashir reis korikain de Lori.

Bagrtides de Gergia.  
La rama georgiana va ser fundada per Vasak Bagratuni, germ de Sembat que a la seva vegada va ser el pare d'Achot Msaker, primer gran prncep d'armnia (802-826) i desprs de donar reis i prnceps locals al pas, encara subsisteix. El pretendent de la corona, Jorge Bagratin, va ser un competidor notable a les curses de cotxes, que ara viu a Marbella, i la famlia porta el cognom Bagratin, que s la forma espanyola de la russificaci de Bagrat.

Vasak Bagratuni;
Achot Msaker;
Bagarat o Bagrat I Bagratuni;
David I;
Adarnaseh II ;
Sumbat ;
Bagarat o Bagrat II Regwan (l'Imbcil), rei dels kartvels 958-994;
Gurgen, casat amb Gurandukh, fills de Giorgi II d'Abkhzia, 994-1008;
Bagarat o Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhzia 985-1008, rei de Gergia 1008-1014;
Girgoi I Gorgen 1014-1027;
Bagrat IV 1027-1072;
Filla de nom no conegut, casada amb Kiurike I de Tashir;
Adartnaseh III, senyor del nord de Taik 958-?
David de Taik ?-1000;
Guaram, senyor de Trialet, Tachir, Achotz, Artahan i Djavakhtia,  fins 875;
Nasr (+888);
Atarnaseh, senyor de Taik;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21647" title="Lgica binria" nonfiltered="4282" processed="4251" dbindex="9322">
La lgica binria estableix relacions lgiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals", usualment representats pels valors 1 i 0 respectivament. 

A continuaci es descriuen les diferents operacions lgiques:

 Operacions amb 1 sol operand .
L'nica operaci possible s la
 Negaci;



Donat un valor binari a, tenim que la seva negaci ve definida per la segent taula de veritat;


 Operacions amb 2 operands .


Les ms importants i les ms usades a la prctica del clcul sn les dues segents:

 Suma lgica o Uni;

Tamb coneguda com a OR binria. Correspon a la conjunci O: el resultat s cert si ho s l'un O l'altre dels operands. ;

Donats dos valors binaris a i b, la seva suma o uni ve definida per la segent taula de veritat;






 Multiplicaci o Intersecci;

Tamb coneguda com a AND binria. Correspon a la conjunci I: el resultat s cert si ho s l'un I l'altre dels operands. ;

Donats dos valors binaris a i b, la seva multiplicaci o intersecci ve definida per la segent taula de veritat;





Com que hi ha 16 maneres possibles de combinar els uns i zeros a la columna de resultats, es poden definir 16 operacions binries, tot i que no totes tenen la mateixa importncia o inters. Les segents sn les ms importants desprs de les ja indicades; s'usen molt sovint per definir la funci a realitzar per un circuit (portes lgiques) 


 Implicaci;

Correspon al concepte clssic d'implicaci o condici suficient: Si a s cert, b tamb ho s.
La implicaci es pot expressar amb les operacions NOT i OR:  a->b = |a + b;

Donats dos valors binaris a i b, la seva implicaci ve definida per la segent taula de veritat;






 Suma binria o Diferent;

Tamb coneguda com a OR exclusiu. Correspon a la taula de la suma aritmtica si els sumands estan escrits en base 2, i es defineix dient que el resultat s cert si ho s l'un O l'altre dels operands, per no tots dos. Observeu que aix vol dir que els dos operands han de ser diferents.

Donats dos valors binaris a i b, l'OR exclusiu ve definida per la segent taula de veritat;






 Igual o NOR exclusiu;

s la negaci de l'OR exclusiu: el resultat s cert si tots dos operands sn certs o tots dos falsos, s a dir sn iguals. ;

Donats dos valors binaris a i b, la seva igualtat ve definida per la segent taula de veritat;






 NOR o Ni;

s la negaci de l'OR: el resultat s cert noms si cap dels dos operands s cert, s a dir no s cert NI l'un NI l'altre. ;


Donats dos valors binaris a i b, l'operaci NI ve definida per la segent taula de veritat;






 NAND ;

s la negaci de l'AND: el resultat s cert noms si algun dels dos operands s fals, s a dir no sn tots dos certs. ;


Donats dos valors binaris a i b, l'operaci NAND ve definida per la segent taula de veritat;





Cal dir que totes aquestes operacions es poden escriure les unes en funci de les altres i usualment s'usen noms les tres primeres: NO, OR, i AND. Per es poden posar de forma ms condensada (encara que evidentment menys prctica); en particular es pot treballar nicament amb l'OR exclusiu. 

Les regles de la manipulaci formal d'aquests signes constitueixen l'anomenada lgebra de Boole 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21648" title="Banu Ghaniya" nonfiltered="4283" processed="4252" dbindex="9323">
Els Banu Ghaniya fou una dinastia emparentada amb els Almorvits que va governar les illes Balears (1126-1184) i desprs parts de Tunsia.

Emirs.

Muhammad ben Ali ben Yusuf 1126-1165 (governador almoravit 1126-?, i desprs rei) (enderrocat);
Ishak ben Muhammad (fill) 1165-1183;
Muhammad ben Ishak (fill) 1183-1884;
Conqusta per part dels Almohades al 1184;

Ali ben Ishak (conegut com Ali Ibn Ghaniya) 1184-1188, va ser emir (per conquesta) de Bugia (1185-1186) Alger (1186) i Gafsa (1186-1187), senyor de guerra a Tunis 1187-1188 dominant zones del pas.
Yahya ben Ishak (conegut com Yahya Ibn Ghaniya) 1188-1202/1203 va ser senyor de guerra a Tunis 1188-1212 dominant zones del pas.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21649" title="Awlad Mandil" nonfiltered="4284" processed="4253" dbindex="9324">
Awlad Mandil o Banu Mandil van ser una famlia dels Maghrawa que van dominar varies regions del nord d'Afric del  c. 1160 al 1372

El seu origen fou Khazrun ben Falful ancestre dels Banu Khazrun, que van tenir el govern de Trpoli del 1001 al 1146. Dels Banu Khazrun van sorgir varies branques de les quals dues van tenir gran importncia: la que va governar Trpoli i la que va governar el Xelif que origin els Banu Mandil.

Aquesta ultima es va iniciar amb Abu Nas; el seu fill fou Ibn Abu Nas; aquest va tenir un fill anomenat Mandil I, governador almohade de Xelif cap el 1160. El seu fill, Abd al-Rahman ben Mandil era tamb governador de Xelif cap el 1180.

Mandil II ben Abd al-Rahman era governador de Xelif, Uarsenis, Madiyya (Medea) i Mitidja cap el 1190-1126. Fou assassinat el 1126 per Yahya Ibn Ghaniya que va ocupar Mitidja (vegeu Banu Ghaniya). Mandil II va tenir varius fills:

Al Abbas ben Mandil, governador de Xelif 1226-1249, que va perdre Medea i Uarsenis contra els Banu Tudjin per va rebre Mliana, Tnes, Brechk i Cherchell dels Hfsides, com a vassall.
Muhammad I ben Mandil, hereta de sa germ 1249-1263 (assassinat pel seu successor Aid);
Aid ben Mandil, governador de Uarsenis i Madiyya 1263-1269;
Umar ben Mandil, emir dels Maghrawa 1269-1278 (installat per la dinastia Abdalwadida);
Thabit ben Mandil, emir dels Maghrawa  1278-1294 va vendre Tlemcen als Abdalwadides esperant obtenir Mliana a canvi.
Muhammad ben Thabit fou emir del 1294 al 1295 en absncia del seu pare. Els Abdalwadides ocuparen les seves terres el 1295. ;
Rashid ben Thabit ben Mandil va demanar ajuda als Marnides de Marroc (1295), per l'emirat dels Maghrawa va ser assignat a:
Umar ben Waghram ben Mandil (c. 1299-13002). Rashid es va revoltar a la capital maghrawa, Mazuna, i va derrotar a Umar ben Waghram, dirigint els Maghrawa del 1302 al 1310, aliat a la dinastia dels Hfsides de Bugia (Bidjaya) des el 1307. El 1310 va morir Rashid i el va succeir el seu fill: ;
Ali ben Rashid que fou deposat per els Hfsides, emigrant cap el Marroc amb els seus seguidors. El 1342, desprs d'una derrota dels Hfsides contra els marnides, va conquerir Mliana, Tnes, Brechk i Cherchel, restablint l'emirat dels Maghrawa, per derrotat per els Abdalwadides (1351/1352) es va sucidar. El seu fill:
Hamza ben Ali es va traslladar al Marroc. Va tornar al Xelif mes tard i es va revoltar contra els marnides amb l'ajuda dels Maghrawa (1371) que poblaven aquesta regi, per va ser derrotat el 1371, i va fugir a les terres de la tribu dels Banu Husayn (que estaven revoltats contra els marnides amb l'ajuda dels Abdalwadides) i va prendre el ttol d'emir de Titteri. Derrotat a Timzught va ser capturat i executat (1372).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21652" title="Llista de nakharars" nonfiltered="4285" processed="4254" dbindex="9326">
Nakhararq (senyories) hereditries d'Armnia, sorgides abans del 300. Les famlies van perdre els territoris progressivament, els ms importants el 1021 (Vaspurakan), 1045 (Ani o Shirak) i 1064 (Vanand o Kars). Les famlies van subsistir a l'exili i algunes encara existeixen. Un nakharar s un senyor local i el seu domini; el plural armeni s nakhararq (un senyor o una senyoria = nakharar; diversos senyors o diverses senyories = nakhararq; aqu s'empra el plural catalanitzat nakharars)

 Llista de nakharars ordenats per nom de famlia: .

	Abelian ;
	Adahuni ;
	Akean ;
	Akeatsi ;
	Albiburlian ;
	Aldzuni ;
	Amatuni ;
	Andzteatsi ;
	Anklai ;
	Antzevatsi ;
	Apahuni ;
	Aragadzean ;
	Aranean ;
	Arartuni ;
	Aravelian ;
	Arberani ;
	Ardzruni ;
	Arshakuni ;
	Arshamuni ;
	Artashatean ;
	Artashisian ;
	Aspakuni;
	Ashotzi;
	Bagawanean ;
	Bagratuni ;
	Baluni ;
	Basenean ;
	Boguni ;
	Bujuni ;
	Bznuni;
	Dashtkaruni ;
	Derdjani ;
	Dimaksean ;
	Djidjarakatsi ;
	Dziunakan;
	Ekeleatzi ;
       Endzaiatsi;
	Ervanduni;
	Gabelian ;
	Gabitean ;
	Garmanatsi ;
	Gazrikean ;
	Gelamean ;
	Gentuni ;
	Gnuni ;
	Goltnatsi ;
	Gugaratsi ;
	Gukan;
	Harqian ;
	Hashtuni ;
	Havnuni ;
	Haykazuni ;
	Heruni;
	Intzayetsi;
	Kamsarakan ;
	Karbelian ;
	Kartuni ;
	Kaspuni ;
	Kolovtuni ;
	Korduatsi ;
	Korkhoruni ;
	Krtshuni;
	Malkaz ;
	Malxazuni ;
	Mamikonian ;
	Manavazian ;
	Mandakuni ;
	Maznuni ;
	Metznuni ;
	Mokatsi;
	Parspatuni;
	Qadjberuni;
	Rapshonian ;
	Remposian ;
	Reshtuni;
	Saharuni ;
	Sahuni ;
	Saluni ;
	Sanasuni ;
	Sharaian ;
       Seruantztian;
	Sikluni ;
	Spanduni;
	Taietsi ;
	Taigrian ;
	Tamberatsi ;
	Tashiratsi ;
	Tatevian ;
	Tayetsi ;
	Teruni ;
       Thornetsi;
	Trpatuni ;
	Tzalkuni ;
	Tzavdeatsi ;
	Tzophuni;
	Ueatsi ;
	Urtzetsi;
	Vahevuni ;
	Vaikuni ;
	Vanantsi ;
	Varaznuni ;
	Vardazvuni ;
	Vijanuni ;
	Vorduni;
	Xordzean;
	Yerevarai;
	Zarehavanian;

 Llista de nakhararq ordenades per nom de territori .

Cada nom s el del territori, en primer lloc la provncia, desprs els districtes (noms els de les provncies ms rellevants) i desprs els subdistrictes o els grans districtes (amb els seus districtes). Alguns dels districtes pertanyien a ms d'una famlia o van estar governats successivament per famlies diferents.


Airarat ;

Adelianq (Mazankert);
Apahiunq (Nig);
Aragadzotn ;
Arats;
Arsharuniq;
Bagrevand;
Basean;
Gabelianq;
Havnuniq;
Jatatq;
Kogovit;
Kotaiq;
Masiatsun;
Mazaz;
Shirak o Shirakavan;
Tsalkotn ;
Urtsadzor;
Vanand (Anpait Basean);
Varaznuniq;
Vostan;


Altzniq (Acisilene);

Ankl o ngel, tamb Ingilene (Qeliangl Tun);
Npret;
Sanasunq (Sasun);
Aspakuniats Tzor;
Khoit;
Saldnodzor;
Aznvats Tzor;
Tatik;
Gzeq;
Erkhetk;
Arzen (Arzanene);


Alunia o Aghunia;

Bekh;
Getaru;
Hoband;
Kalats Dasht;
Kambejan;
Kholmag;
Shake;
Vostan;
Yekhni;


Armnia Occidental;

Alyun;
Andzit o Antzit (Anzitene);
Balahovit (Balabitene);
Daranaliq;
Degik;
Derjan o Djerjan (Derzene);
Ekeleatz (Keltzene);
Gabrek;
Hashtianq (Astianene);
Karin o Karinitida;
Khordzeanq (Khorzene);
Mananali;
Muzur;
Palnatun;
Shalagom;
Sper;
Tsopq (Sofene o Sofanene);


Artsakh o Artzikeal (actual Alt Karabagh);


Gugarq Occidental (Gogarene);

Artahan;
Klardjtia (Klarjk);
Shavshet (Shavshtia);


Gugarq Central i oriental;

Ashotsk o Ashotz;
Bolnopor;
Dzorpor;
Javakh;
Kolbopor;
Kueshapor;
Mangleatspor;
Sobopor;
Trelq;
Tashrats Shepakanutyun;


Kordjaiq (Gordiene);

Aigarq;
Aitvanq;
Kartuniq;
Korduq (Korduene);
Motolanq;
Pok Albaq (Petit Albag);
Tsauq;
Vorsirank;


Mokq (Moxoene);


Phaitakaran;


Siunia;

Alahedj;
Areviq;
Balk;
Djauq;
Dzorq;
Gelarquniq;
Haband;
Kovsakan;
Sotk;
Tsluq;
Vaiots Tzor;
Verdjak;


Tauruberan;

Aliovit o Aghiovit;
Apahuniq (regi de Manavazakert o Manazkert);
Arshamuniq o Ashmuniq;
Bznuniq o Bzuniq;
Dalar;
Dasnavorq;
Datvan;
Erevark;
Harq;
Mardali;
Taron;
Tuaratsatap;
Varazuniq;


Taiq;


Urmia (Regi del Llac Urmia);

Aili (Kurijan);
Arisi (Ovea);
Arna (Salmas);
Her;
Marigavar;
Tamber o Tambet;
Travigavar;
Zaravand;
Zarehavan ;


Uti (Otene);

Arandznak;
Aranrot;
Gardman;
Rot Payan;
Shakashen;
Shakshen o Pas dels Sevordiq;
Tri;


Vaspurakan;

Ake;
Alandrot;
Albaq (Gran Albag);
Andzakht Tzor;
Antzevasiq;
Arberaniq;
Ardjishakoit (Ardjesh);
Arnoiotn ;
Artashisian;
Artaz o Maku;
Barilovit;
Bazhuniq;
Boguniq;
Djuash o Djuashrot;
Ervanduniq;
Garni;
Gukan;
Krshuniq;
Kulanovit;
Mardastan;
Metsnuniq;
Paluniq;
Reshtuniq;
Tornavan;
Tosp (Van);
Trpatuniq;

Mardpetakan (regi oriental del Vaspurakan);
Tajgrian;
Gabitian;
Bakan;
Artavanian;
Gazrikan;

Regi del Vaspurakan mes enll de l'Araxes;
Goltn ;
Nakhjavan (Nakhichevan);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21667" title="Immanuel Kant" nonfiltered="4286" processed="4255" dbindex="9327">


Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) va ser un destacat filsof alemany. 

Biografia.
Neix a Knigsberg, Prssia oriental, actualment Kaliningrad, Rssia. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. En 1740 va ingressar a la Universitat de Knigsberg com a estudiant de teologia i va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir aix mateix l'inters per la cincia natural, en particular, per la mecnica de Newton. 

La seva existncia va transcrrer nica i prcticament a la seva ciutat natal, de la que Kant no va arribar a allunyar-se ms d'un centenar de quilmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat que va dedicar per guanyar-se el suport desprs de la mort del seu pare (1746). 

Desprs de doctorar-se a la Universitat de Knigsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en ella la docncia i el 1770, desprs de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una ctedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lgica i metafsica. 

La vida que va portar ha passat a la histria com a paradigma d'existncia metdica i rutinria. s coneguda el seu costum de fer un passeig vespert, diriament a la mateixa hora i amb idntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espcie de senyal horari per als seus conciutadans; es compta que l'nica excepci es va produir el dia en qu la lectura de l'mile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts. 

En el pensament de Kant sol distingir-se un perode inicial, denominat precrtic, caracteritzat per la seva afecci a la metafsica racionalista de Wolf i el seu inters per la fsica de Newton. El 1770, desprs de l'obtenci de la ctedra, es va obrir un lapse de deu anys de silenci durant els quals va escometre la tasca de construir la seva nova filosofia crtica, desprs que el contacte amb l'empirisme escptic de David Hume li permets, segons les seves prpies paraules, despertar del somni dogmtic. 

El 1781 es va obrir el segon perode a l'obra kantiana, en aparixer finalment la Crtica de la ra pura (Kritik der reinen Vernunft), en la que tracta de fonamentar el coneixement hum i fixar aix mateix els seus lmits; el gir copernic que pretenia imprimir a la filosofia consistia a concebre el coneixement com transcendental, s a dir, estructurat a partir d'una srie de principis a priori imposats pel subjecte que permeten ordenar l'experincia procedent dels sentits; resultat de la intervenci de l'entesa humana sn els fenmens, mentre que la cosa en si (el nomen) s per definici incognoscible. 

Pregunta fonamental en la seva Crtica s la possibilitat d'establir judicis o enunciats sinttics (s a dir, que afigen informaci o coneixement), a diferncia dels analtics en els que no es transmet coneixement nou. Aquestes categories es divideixen a ms en a priori,quan l'enunciat de la veritat s independent de la prova de l'experincia  (amb valor universal, no contingent), la possibilitat de les quals per a les matemtiques i la fsica va aconseguir a demostrar, per no per a la metafsica, perqu aquesta no aplica les estructures transcendentals a l'experincia, de manera que les seves conclusions queden sense fonament; aix, el filsof pot demostrar al mateix temps l'existncia i la no existncia de Du, o de la llibertat, amb raons vlides per igual. 

El sistema va ser desenvolupat per Kant en la seva Crtica de la ra prctica, on estableix la necessitat d'un principi moral a priori, anomenat imperatiu categric, derivat de la ra humana a la seva vessant prctica; en la moral, l'home ha d'actuar com si fos lliure, encara que no siga possible demostrar tericament l'existncia d'aquesta llibertat. El fonament ltim de la moral procedeix de la tendncia humana cap a ella, i t el seu origen en el carcter al seu torn noumnic de l'home. 

Kant va tractar d'unificar ambdues Crtiques amb una tercera, la Crtica del judici, que estudia l'anomenat gaudi esttic i la finalitat al camp de la naturalesa. Quan en la posici de fi interv l'home, el judici s esttic; quan el fi est en funci de la naturalesa i la seva ordre peculiar, el judici s teleolgic. En ambds casos cal parlar d'una desconeguda arrel comuna, vinculada a la idea de llibertat. 

Malgrat el seu carcter fosc i hermtic, els texts de Kant van operar una revoluci en la filosofia posterior, els efectes de la qual arriben fins a l'actualitat.

Obres.
Histria general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels, 1755);
Crtica de la ra pura (Kritik der reinen Vernunft, 1781);
Prolegmens a tota metafsica futura que puga presentar-se com a cincia (Prolegomena zu einer jeden knftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten knnen, 1783);
Fonamentaci de la metafsica dels costums (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten, 1785);
Principis metafsics de la cincia natural (Metaphysische Anfangsgrnde der Naturwissenschaft, 1786);
Crtica de la ra prctica (Kritik der praktischen Vernunft, 1788);
Crtica del judici (Kritik der Urteilskraft, 1790);
La religi dins dels lmits de la mera ra (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft, 1793);
Per a la pau perptua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf, 1795);
El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultten, 1798);
Els seus ltims escrits no publicats sn recollits amb el ttol Transici des dels  primers fonaments metafsics de la cincia natural a la Fsica, i  publicats en 1888. El 1920, es van publicar com Opus postumum;

 Origen del criticisme .
Segons Kant, si no sabem que s la ra, no tenim cap possibilitat de determinar com han d'actuar i de viure. Kant fa notar que ni el racionalisme ni l'empirisme han resolt el problema: el racionalisme ens aboca al dogmatisme i l'empirisme a l'escepticisme. Per tant, la nica posici vlida s el criticisme: cal sotmetre la ra humana a la crtica, cal determinar quines sn les possibilitats i els lmits del coneixement.

 Les preguntes kantianes .
La ra ha de definir les formes d'actuar i de viure dels homes. Kant anomena a aquestes ocupacions, els interessos essencials de la ra i n'assenyala tres en forma de pregunta:
Qu puc saber? (Pregunta epistemolgica);
Qu he de fer? (Pregunta tica);
Qu puc esperar? (Pregunta religiosa);

Per totes aquestes es resumeixen en una sola pregunta, el veritable propsit de Kant: Qu s l'home?

 La crtica de la ra pura . 
Constitueix la resposta de Kant a la pregunta, qu puc saber? En ella es planteja si la metafsica pot treballar com una cincia, per aix comporta una qesti prvia: quines sn les condicions que fan possible que un coneixement es pugui considerar cientfic?

 El gir copernic en el coneixement .
Kant parteix del convenciment que a la metafsica li cal un canvi metodolgic, un gir copernic com el de la fsica:
Fins ara s'ha suposat que tot el nostre coneixement s'ha de regir pels objectes  Intentem, per una vegada, veure si no avanarem ms en la tasca de la metafsica suposant que els objectes s'han d'ajustar al nostre coneixement.

 Les condicions de possibilitat de la cincia .
Totes les cincies expressen els seus continguts en judicis, per un judici cientfic ha de complir dues condicions:
Que augmenti el nostre coneixement.
Que tingui validesa universal i necessria.
Considerant que els judicis sn una atribuci d'un P a un S, tenim:

En contra de l'opini general, que consideraven analtics a priori de judicis de la matemtica i sinttics a posterior: els de la fsica, Kant afirma que ambdues cincies es fonamenten en judicis sinttics a priori, ats que el vostre coneixement sobre les coses (sntesi) s'ha d'ajustar a les condicions del coneixement (a priori)

 La impossibilitat de la metafsica com a cincia .
Reprenent la qesti inicial, Kant conclou que les matemtiques i la fsica sn cincies perqu poden resoldre les qestions formulant judicis sinttics a priori i fonamentar empricament els seus anunciats. La metafsica, pel fet d'ocupar-se de les idees transcendentals de la ra, de les que no en tenim cap experincia, esdev impossible com a cincia. Considerant que les idees de la Ra Pura sn illusions inevitables, es pregunta si tenen alguna funci, arribant a la conclusi que tenen una funci reguladora:
Assenyalant els lmits que les cincies no poden traspassar.
Oferint una explicaci global de la veritat.
Tamb assenyala que la Ra Pura t un s prctic en la moral.

 L'home, subjecte moral autnom .
La crtica de la ra prctica constitueix la resposta de Kant a la pregunta "qu ha de fer?" i tracta els temes relacionats amb l'tica. Distingeix dos tipus d'imperatius morals (normes que orienten l'sser hum en l'elecci dels seus actes dins l'exercici de la seva llibertat): els hipottics i els categrics. Els primers sn els habituals de la majoria de propostes tiques, sn normes concretes que s'han de seguir si es vol aconseguir l'objectiu ltim, com per exemple els manaments judeocristians, base de la conducta per assolir la salvaci de l'nima.

Kant proposa un imperatiu categric, que no depn de cap postulat i que fa referncia al deure. s una norma general aplicable a qualsevol situaci i que es basa en la segent premissa: fes all que voldries que esdevingus una llei universal d'actuaci.

 Vegeu tamb .

Dossier Kant (textos en catal i en espanyol);
Lectura del prleg de la 'Crtica de la Ra Pura' ;
Antropologia filosfica;
Wikisource ;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21668" title="PDF" nonfiltered="4287" processed="4256" dbindex="9328">
PDF (de l'angls Portable Document Format, Format de Document Porttil) s una forma d'emmagatzematge de documents, desenvolupat per l'empresa Adobe.

Caracterstiques.
 s multiplataforma, es pot visualitzar en els principals sistemes operatius com Windows, Linux o Mac, respectant l'aspecte original.
 Pot guardar una combinaci de text, grfics, imatges o fins i tot msica.
 s un dels formats ms extesos tant a Internet com en empreses i governs.
 T l'especificaci oberta, permet fins i tot distribuir eines per a crear, visualitzar o modificar documents en format PDF com programari Lliure.
 Pot xifrar-se per protegir el seu contingut o fins i tot signar-se electrnicament;

Enllaos exteriors.
 Adobe;
  Qu s el format PDF?, segons Adobe;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21669" title="Estigmatisme" nonfiltered="4288" processed="4257" dbindex="9329">
L'estigmatisme s la condici per la qual un sistema ptic dna imatges perfectes. En altres paraules, un sistema s estigmtic si no presenta aberracions.

Els sistemes estigmtics no existeixen realment i sn noms una aproximaci que s'obt sempre que es treballa dins el formulisme de l'ptica paraxial.

Cal no confondre aquest terme amb astigmatisme, que s una aberraci dels sistemes ptics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21671" title="Guerra del Francs" nonfiltered="4289" processed="4258" dbindex="9330">







La Guerra de la Independncia Espanyola o Guerra del Francs o Guerra Peninsular  fou un conflicte bllic entre Espanya i el Primer Imperi Francs que s'inicia el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleniques, i que conclou el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

En l'anlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exrcits francs i espanyol, sin que existeix una important presncia de la guerra de guerrilles, en una dimensi desconeguda fins el moment.

Antecedents.


El 1806 a Berln, Napole va declarar el Bloqueig Continental, prohibint als britnics les importacions de l'Europa continental, romanent dos pasos neutrals, Sucia i el Regne de Portugal. Desprs de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de Rssia, Napole va decidir atacar els ports portuguesos. 

El 27 d'octubre, el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francs van signar el Tractat de Fontainebleau, pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, L'Algarve (incloent l' Alentejo), i la resta com el Regne de Portugal. El novembre desprs del rebuig del Prncep Joan a participar en el Bloqueig Continental, Napole va enviar l'exrcit de Jean-Andoche Junot per envar Portugal, mentre el general Pierre Dupont de l'tang anava en direcci a Cadis i el mariscal Nicolas Jean de Dieu Soult cap a La Corunya.

L'exrcit portugus estava posicionat per defensar els ports contra una invasi anglesa, i d'aquesta manera, Lisboa va caure l'1 de desembre, i el 29 de desembre de 1807 la reina Maria I i el Prncep Joan, el regent, van fugir a Rio de Janeiro amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.

Fets militars.
Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres desprs de la batalla del Roure, Honor Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. 

El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Joseph Lechi entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Tericament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de cam a la seva destinaci final, Cadis per el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuc.

L'abril de 1808 Napole desprs d'aconseguir l'abdicaci de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germ Josep I Bonaparte.

Arreu de Catalunya comenaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constituci de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bllics importants a la batalla del Bruc, primeres victries sobre els exrcits napolenics.

Les tropes franceses sn derrotades a la batalla de Bailn el juliol de 1808.

Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. Amb el front estabilitzat fins la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins el 1814. Immediatament desprs, Girona fou assetjada per Saint-Cyr entre maig i desembre de 1809. El 10 de desembre Girona capitulava davant el nou cap de les tropes franceses, el mariscal Charles Pierre Franois Augereau, duc de Castiglione. Darrera quedava un terrible conflicte, que havia costat la vida a la meitat de la poblaci gironina, i a ms de la meitat de la seva guarnici.

L'abril de 1810, s'inicia el setge de Lleida. Aquell any, l'activitat guerrillera comena a prendre fora importncia.

 
El gener de 1811 es pren Tortosa.
A finals de Juny de 1811, cau Tarragona, desprs que el marqus de Campoverde abandons la ciutat amb l'excusa d'anar a cercar ms tropes per defensar la ciutat. A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya s totalment ocupada pels francesos. A inicis de 1812 es procedeix a una mena d'integraci de Catalunya dins l'imperi napolenic.

A mitjans de 1812 el decurs dels esdeveniments militars sn desfavorables als francesos. A escala europea, Napole pateix fortes derrotes a Rssia, i Wellington comena a obtenir victries a la pennsula.

El general Luis de Lacy s designat per la regncia nou capit general de Catalunya, i les Corts reemplacen Lacy per Copons el febrer de 1813.

El mar de 1813, Josep I abandona Madrid, i el domini francs a la pennsula inicia la seva davallada, per a Catalunya, les tropes de Louis-Gabriel Suchet, vingudes des de Valncia, restarien fins al final del conflicte. Es mantindria a Barcelona i marxaria ordenadament cap a Frana installant-se primer a Girona i desprs a la lnia del riu Fluvi.

El general Habert va mantenir el domini de Barcelona fins desprs de la caiguda de Napole. Finalment, el 28 de maig de 1814, Barcelona s deslliurada dels francesos.

Catalunya s la zona de la pennsula que pateix durant ms temps l'ocupaci francesa, per sense estar-ho mai del tot. Les tropes franceses dominaven viles i ciutats, per no les zones rurals, cosa que fou un constant desgast per les tropes napoleniques.

Departaments del Principat.
Per decret de Napole de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, el Principat va quedar incorporat a l'Imperi francs. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:
Departament del Ter, capital Girona.
Departament del Segre, capital Puigcerd. Incls el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran incorporada al departament de l'Alta Garona.
Departament de Montserrat, capital Barcelona.
Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: Les guerres contra el francs;
 Guerra de la Independencia Espaola;
Guerra del Francs a Girona: Informaci dels 3 Setges i de la Girona Francesa 18081-1814;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21674" title="Significat" nonfiltered="4290" processed="4259" dbindex="9331">
El significat, en semitica i lingstica, s el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la uni de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramtica el signe lingstic (monema, mot, etc). El significat s diferent del referent (o designat) que s l'objecte de la realitat a qu ens referim (designem) i que volem comunicar.

Per a alguns autors el significat s un conjunt de trets (semntics) que el defineixen i diferencien d'altres significats.

Alguns autors creuen que s la representaci que ens fem dels objectes de la realitat (nominalistes); d'altres creuen que s una abstracci conceptual fixada en la llengua que permet la comunicaci per que no t existncia en la realitat (conceptualistes). 

Hi ha la qesti de si s universal o canvia segons les cultures i segons les llenges. 

El significat s unitari per als parlants d'una llengua, tot i que existeix la connotaci o significaci subjectiva.

s l'objecte d'estudi de la semntica i de la filosofia del llenguatge, per tamb interessa a la lexicografia o a la psicologia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21675" title="Civilitzaci asteca" nonfiltered="4291" processed="4260" dbindex="9332">



Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamrica que va existir des del segle XIV al segle  XVI. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la ciutat de Mxic.  Els asteques van parlar la llengua nhuatl, la qual va ser la lingua franca de tota la regi. En aquest article totes les paraules del nhuatl amb terminaci lli es pronuncien "lli" en catal. 

Origen del terme.
Vegeu tamb: Toponmia de Mxic;
El terme asteca en nhuatl significa "alg que ve d'Aztlan". No obstant, ells es deien a si mateixos mexiques; desprs de la construcci de la ciutat de Tenochtitlan tamb comenaren a utilitzar el gentilici tenochque. L's del terme "asteca" per a referir-se a tots els pobles units pel comer, tradicions, religions i cultura amb els mexiques va ser suggerit pel naturalista i gegraf alemany Alexander von Humboldt.

L'origen del mot mexica s incert. Algunes persones van suggerir que s un mot antic per a referir-se al sol. Per a altres es deriva de "Mexitli" el nom del du de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminaci -co, significa lloc o regi.  Altres propostes lingstiques sn: regi dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel du principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana del mot mexica (i per extensi de "Mxic") prov de la transcripci del nhuatl al castell antic, i per tant, la pronunciaci original de la x era / /. Una transcripci catalana moderna de la pronunciaci nhuatl seria meixica.

Histria.
La majoria dels documents i cdexs originals dels mexiques van ser destruts durant la Conquesta de Mxic. Han sobreviscut petits fragments de manuscrits aix com gravats en pedra, fusta i altres objectes de cermica. Els manuscrits pictogrfics dels mexiques es coneixen com a "cdexs". Existien, abans de l'arribada dels conqueridors, milers de cdexs, per la majoria van ser cremats per ordres de Juan de Zumrraga el 1535 al mercat de Texcoco i noms n'han sobreviscut onze. No obstant, el virrei, Antonio de Mendonza va rebre ordres des de la metrpoli de recaptar informaci sobre l'organitzaci poltica i tributria dels asteques (possiblement amb la intenci d'imitar-la sobre els sobrevivents). Mendoza va reunir artistes i escribes mexiques que havien estat instruts pel collegi francisc de Tlatelolco per crear aquest document; la historiografia ha anomenat aquest important document el Cdex de Mendoza. A ms d'aquest document, altres fonts importants, encara que possiblement esbiaixades, sn les crniques dels conqueridors que descriuen la majoria de les ciutats que visitaven, i amb gran precisi la ciutat, els costums, les robes i el menjar dels pobles indgenes que visitaven. Els sobrevivents tamb van comenar a escriure la seva histria en nhuatl i en castell. Aquests documents, aix com la corroboraci arqueolgica dels relats, sn les fonts principals de la histria d'aquest poble. 

Origen.
Els mexiques van ser l'ltima de les set tribus nahues o nahuatlaques (nahua, nhuatl, tlaca, home) que van emigrar del nord de Mxic al centre. Provenien, d'acord a la llegenda, de la ciutat d'Aztln o Aztatln, que significa "terra d'agrons" o "terra blanca". Els historiadors no saben si aquest lloc va ser un assentament o ciutat real o una ptria mtica dels mexiques; i fins i tot, els que creuen que va ser un lloc veritable, han arribat a cap consens quant a la seva localitzaci. Alguns han suggerit que Aztln es podria haver localitzat al sud del territori actual dels Estats Units, encara que d'altres pensen que es trobava molt ms a prop de la vall de Mxic o a la costa pacfica del Nayarit. Potser, com suggereixen d'altres, la histria i el misticisme es van unir en la llegenda dels relats dels mexiques.

 Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de tlamatinime (savis) van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de Tula, capital antiga dels tolteques. La histria que van reconstruir, tanmateix, est envoltada de misticisme i mgia, en qu la religi i les profecies formaven part integral del dest i del pelegrinatge asteca. Una de les hiptesis sobre l'existncia d'Aztln suggereix que la ciutat actual de San Felipe Aztatln, a l'estat de les costes del Pacfic de Nayarit s la ciutat originria dels mexiques, que en el segle XIX era la capital d'un dels quatre tlatoanazgos (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatln.  Aix doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el mtic Aztln. Segons la tradici local, seria a Mexcaltitln, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'guila sobre el nopal, que desprs es convertiria en el senyal del seu du que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'escut de Mxic.

Pelegrinatge.
Desprs de la caiguda de la ciutat de Tula, el segle XII, a la vall de Mxic i altres valls properes, hi havia diverses ciutats-estats de pobles de parla nhuatl: Cholula, Huexotzingo, Atzacpotzalco, Chalco, Culhuacan, Xochimilco i Tlacopan, entre altres. Cap d'aquestes era prou forta per dominar les altres. Totes, per, estaven unides per una cultura influenciada pels tolteques, poble que els asteques admiraven llur cultura. Les crniques asteques descriuen aquest temps com l'era daurada, en qu la msica va ser establerta, el poble va aprendre les arts i oficis dels tolteques sobrevivents, i els lders tenien competncies de poesia enlloc de guerres.

Alguns documents colonials relaten el pelegrinatge mexiqua cap al sud, un pelegrinatge de ms d'una generaci. Els emigrants eren encapalats pels sacerdots que portaven una efgie del seu du Huitzilopochtli (que significa "colibr esquerr" o "colibr del sud" en catal). Durant aquest perode es van assentar al Tur de Coatepec (Tur del Serp) prop de la ciutat de Tula, la capital de la civilitzaci tolteca. En aquest lloc van construir una presa i van comenar un mercat de gambes, peixos, plantes aqutiques i aus. Sembla que va haver una dissensi entre els lders; alguns volien romandre en aquesta ciutat permanentment una decisi a la que, suposadament, Huitzilopochtli s'hi oposava. Una nit, tots els lders que s'oposaven a les ordres de Huitzilopochtli van ser trobats morts amb els pits oberts i els cors remoguts "misteriosament".

La fundaci de Tenochtitlan.
Article principal: Tenochtitlan;

Els segles XIII i XIV, al voltant del llac de Texcoco de la vall de Mxic (tamb anomenat vall d'Anhuac), les ciutats-estats ms poderoses eren Culhuacn, al sud, i Azcapotzalco, a l'oest. Ambdues controlaven l'rea del llac de Texcoco. Per tant, quan els mexiques hi van arribar com a tribu semi-nmada, no van trobar cap lloc per assentar-se. Els mexiques van continuar amb el seu pelegrinatge cap al sud fins arribar a les vores d'aquest llac al centre de la vall d'Anhauc. Es van assentar al tur de Chapultepec (o el Tur de les llagostes). Hi van ser atacats, i els sobrevivents van arribar a la ciutat de Culhuacn demanant protecci. El senyor de Culhuacn, Cocoxtli, els va donar la seva protecci i terres no frtils de Tizapan. Van assimilar la cultura de Culhuacn, i es van casar amb dones d'aquesta ciutat. Els mexiques, tanmateix, van sacrificar una de les filles del senyor de Culhuacan, en honor de llur du Huitzilopochtli, i desprs d'una batalla, van ser forats a establir-se a una de les petites illes deshabitades que es trobaven enmig del llac de Texcoco, i van aconseguir realitzar una aliana de protecci amb el senyor d'Azcapotzalco. 

La llegenda mexica, per, relata una ra molt ms important per establir-se en aquestes illes: hi van trobar un guila devorant una serp sobre un nopal que creixia sobre una roca, imatge que compliria la profecia del seu du sobre el lloc on haurien de construir la seva ciutat. Els asteques hi van construir Tenochtitlan el 1325, estenent la ciutat sobre el llac artificialment. La imatge de la profecia est representada en l'escut d'armes de la Bandera de Mxic. Tenochtitlan, de fet, significa, "Entre el nopal (o figuera de moro) i pedra".

Els mexiques van solucionar els problemes relacionats amb el creixement d'una ciutat sobre un llac, majoritriament salat, amb invencions arquitectniques.  Primerament van separar la secci d'aigua salada del Llac de Texoco de les aiges dolces dels llacs de Chalco i Xochimilco per mitj de la construcci d'un dic. (Tots tres llacs estaven connectats; la manca de salinitat de les aiges de Chalco i Xochimilco era deguda a que es trobaven a una altitud superior). Desprs van construir un aqeducte per dur l'aigua dola des de Chapultepec a la ciutat de Tenochtitlan. Per estendre la ciutat van fer s del concepte de les chinampes, o jardins flotants. Una chinampa eren capes d'una vegetaci particular del llac, les arrels de les quals permetien que suressin i per tant es podien moure al lloc ms adequat, i desprs fixar-les amb estaques. Es van crear agrupaments de chinampes dividides per canals, els quals tenien com a propsit permetre la circulaci de canoes i regar les parcelles sobre les chinampes.  Els asteques posaven llot del fons del llac sobre les chinampes per augmentar-ne la fertilitat. 

La ciutat va crixer rpidament, principalment grcies al comer; els habitants van aprofitar els recursos abundants al llac (peixos, aus i plants aqutiques) per comerciar amb les ciutats venes, a la vora del llac. A poc a poc, a ms dels enllaos comercials van comenar a realitzar enllaos matrimonials i aliances estratgiques. La seva aliana amb Azapotzalco (capital dels tepaneques), incloa la participaci dels mexiques en llurs campanyes militars contra els senyors poderosos de Texcoco.

L'imperi asteca.
Cronologia.

Cinquanta anys desprs de la fundaci de la ciutat, el 1375, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi tlatoani o rei (literalment significa orador). Per aconseguir-ho, van demanar el suport del tlatoani de Culhuacn i desprs d'una negociaci, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del tlatoani de Culhuacn. Llur fill, Acamapichtli va esdevenir el primer tlatoani asteca. 

Al comenament, els asteques es venien com a mercenaris per a las guerres entre els tolteques, i aix, van guanyar la fama i glria suficients per a realitzar enllaos matrimonials importants. Els governants asteques Acamapitxtli, Huitzilhuitl i Tximalpopoca van ser de 1372 a 1427 vassalls de Tezozomoc, un governant de la tribu nahua tepaneca.

Quan Tezozomoc va morir, el seu fill Maxtla va assassinar a Chimalpopoca, l'oncle del qual es va aliar amb l'ex-governant de Texcoco, Nezahualcoyotl, i van assetjar la capital de Maxtla, Azcapotzalco. Maxtla es va rendir desprs de cent dies, i va fugir. Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan van formar una aliana que dominaria tota la vall de Mxic, i va estendre el seu poder a altres regions. Tenochtitlan gradualment es va convertir en la ciutat ms important de l'aliana.

El nebot d'Izcoatl, Motecuhzoma (Moctezuma) va heretar el tron el 1449, i va estendre el seu domini. Poc a poc els asteques van conquerir als pobles del centre i sud de Mxic, i nord de l'Amrica Central incloent els maies, encara que noms requerien el pagament dels tributs; s a dir, sovint els mexiques deixaven en el poder als tlatoani originals o autctons i els donaven una autonomia limitada sempre que paguessin els tributs necessaris; en pocs casos imposaven una autoritat asteca, encara que mantenien guarnicions a tot arreu de l'imperi per assegurar la lleialtat dels pobles conquerits. Amb el creixement del poder de Tenochtitlan i les conquestes de les altres ciutats i pobles, els tlatoque (plural de tlatoani) van comenar a ser coneguts com a hueyi tlatoque o "emperadors" (literalment "grans oradors"). Quan els espanyols van arribar el 1521, l'emperador era Moctezuma II.

Estructura.
L'Imperi asteca difereix dels imperis europeus de la histria. Com els imperis europeus, va ser tnicament divers; tanmateix, l'Imperi asteca es va basar principalment en un sistema tributari, i no pas en un sistema de govern. Encara que les ciutats sota el control asteca van realitzar enormes pagaments de tributs, l'arqueologia ha demostrat que el benestar social dels pobles va millorar desprs de ser conquerits. Aix va ser causa de l'increment del comer i de les millores en els camins i les comunicacions amb altres pobles. 

La major part de l'Imperi asteca va ser format per un home, Tlacaelel (que en nhuatl significa "cor baronvol") que va viure de 1397 a 1487. Encara que se li va oferir l'oportunitat de ser un tlatoani, va preferir romandre darrere del tron. Era nebot del Tlatoani Itzcatl i germ de Tximalpopoca i de Motecuhzoma Ilhuicamina, i tenia el ttol de "Cihuacatl" (en honor a la deessa, i el significant del qual s gaireb equivalent a "conseller"), per, com va ser registrat al Cdex Ramrez, "el que Tlacaelel ordenava, rpidament es feia". Ell va formar una nova estructura pel govern asteca, va ordenar la crema de tots els llibres asteques (la seva explicaci era que els llibres estaven plens de mentides) i va re-escriure la seva histria. A ms, va reformar la religi asteca, posant al du tribal Huitzilopochtli al mateix nivell que els antics deus asteques: Tlloc, Tezcatlipoca i Quetzalcatl. Tlacaelel, per tant, va crear una noci d'identitat de la histria dels asteques.  Tamb va crear la instituci de les guerres florals, una guerra ritual que permetia l'entrenament dels guerrers i alhora creava la necessitat de proveir sacrificis humans constants per mantenir el moviment del sol. Alguns escriptors creuen que les classes altes eren conscients de l'engany de les guerres florals; per, serien els efectes d'aquesta instituci mateixa els que contribuirien a la caiguda de l'imperi: els tlaxcalteques no van ser conquerits pels asteques, amb la intenci de que participessin com a enemics en les guerres florals. Hernn Corts se'n va aprofitar, fent dels tlaxcalteques els seus aliats, els quals proveirien milers de persones per donar suport als pocs espanyols. A ms, l'estratgia asteca de la guerra estava basada en la captura dels presoners per guerrers individuals, i no en el treball en equip per matar l'enemic en la batalla.

Els Tlatoque asteques.
Article principal: Hueyi tlatoani;

El governant ms important de Tenochtitlan va ser anomenat l'emperador asteca. El ttol en nhuatl era huey tlatoani, que significa "el gran orador". (Els tlatoque, plural de tlatoani van ser la classe ms alta en la societat asteca). El poder del huey tlatoani es va incrementar amb el poder econmic de Tenochtitlan. Aquest ttol, per, no era hereditari.  

Foren dotze els tlatoque de Tenochtitln

 Fundador llegendari: Tenoch (o Tenotx);
 1375: Acamapichtli;
 1395: Huitzilihuitl;
 1417: Chimalpopoca;
 1427: Itzcatl;
 1440: Moctezuma I (o Motecuhzoma Ilhuicamina);

D'acord amb alguns reports alguns historiadors creuen que Moctezuma Ilhuicamina va ser succet per la seva filla Atotoztli. Atotoztli hauria estat tlatoani per sis anys, per, els escribes asteques, amb un clar biaix, no volien esmentar res sobre l'existncia d'una dona tlatoani. 

 1469: Axayacatl;
 1481: Tzoc;
 1486: Auitzotl;
 1502: Moctezuma II (o Motecuhzoma Xocoyotzin, el fams "Montezuma", o Motecuhzoma II);
 1520: Cuitlahuac;
 1521: Cuauhtmoc;

Societat.
Classes socials.

La societat estava dividida tradicionalment en dues classes socials: els macehualli, el poble o els pagesos, i els pilli, la noblesa. La noblesa no era originalment hereditria, encara que els fills dels pilli tenien accs a una millor educaci, i per tant era ms fcil que es convertissin en pilli. En algun moment, per, aquest sistema es va convertir en un sistema hereditari. Amb el creixement de l'imperi el concepte dels macehualli va canviar. Alguns historiadors, com ara Eduardo Noguera, han estimat que noms el 20% de la poblaci es dedicava a l'agricultura. El sistema de les chinampes (vegeu l'article Tenochtitlan per a saber-ne ms) era molt eficient, i podia alimentar a 190.000 persones. A ms, una quantitat significativa d'aliments s'obtenien per mitj del comer i dels tributs dels pobles conquerits. La major part dels macehualli es dedicarien, llavors, a la producci d'artesania. Llur producci va ser una font important de renda per a la ciutat.

L'exrcit asteca havia establert un servei militar amb guerrers professionals. Noms els guerrers que capturessin presoners podien convertir-se en guerrers de temps complet, i els honors i els botins els convertirien en pilli. Tan bon punt un guerrer asteca hagus capturat 5 presoners, rebia el nom de tequihua i el rang de cavaller guila o jaguar, que sovint es tradueix com a "capit". Un rang ms alt era el rang de tlacateccatl o tlatxotxcalli. Per a ser un tlatoani, hom havia de capturar 17 presoners. Quan els nois asteques arribaven a l'edat adulta no es tallaven el pl fins que capturessin un presoner de guerra. Si ho assolien, rebien el nom diyac. Si no ho assolien i el pl creixia, era un senyal de vergonya.

L'abundncia dels tributs va contribuir al sorgiment d'una tercera classe social que no era part de la societat tradicional asteca: els potxteques o comerciants. Les seves activitats no noms eren comercials, tamb eren una fora efectiva d'intelligncia.

Esclavatge.
Els tlacotin o esclaus (que no eren els capturats de la guerra) constituen una fora social important. L'esclavatge asteca, per, era diferent a l'esclavatge europeu d'aleshores, encara que era molt ms similar amb el sistema clssic de l'antiguitat. L'historiador Sahagn fins i tot posa en dubte l's del terme "esclau" per referir-se a aquesta instituci. L'esclavatge asteca era personal i no pas hereditari: els fills dels esclaus eren lliures. Un esclau podia tenir possessions i fins i tot tenir esclaus. Els esclaus podien comprar la seva llibertat, o podien ser alliberats si demostraven que havien estat maltractats per llurs amos.

Un altre historiador, Manuel Orozco y Berra va descriure un mtode interessant d'alliberament dels esclaus: si, al tianquiztli (mercat), un esclau escapava la vigilncia del seu amo, corria fora dels murs del mercat i trepitjava excrement hum, podia presentar-se davant dels jutges i ser declarat lliure. Es netejaria, i li donarien noves robes. Ats que, a diferncia de l'esclavatge europeu, una persona podia ser declarada esclava si intentava prevenir l'escapada d'un esclau (llevat que dita persona fos un parent de l'amo), ning no donava suport als amos per prevenir l'escapada d'un esclau.

Orozco y Berra tamb diu que un amo no podia vendre un esclau sense el seu consentiment, llevat que l'esclau fos classificat com "incorregible" per una autoritat qualificada. Els esclaus incorregibles havien d'utilitzar un gran collaret de fusta, com a smbol del seu comportament dolent, i alhora per prevenir que escapessin entre la multitud. Si es comprava un esclau amb collaret de fusta, el venedor havia d'informar al comprador quantes vegades havia estat venut. Si l'esclau havia estat venut quatre vegades com a esclau incorregible, llavors podia ser venut per a ser sacrificat. Si un esclau amb collaret assolia presentar-se al Palau Reial o al Temple, per, podia aconseguir la seva llibertat.

Educaci i recreaci.

Els asteques practicaven el tlatxtli la seva variant del joc de pilota mesoameric, amb una pilota de goma dura dins d'una pista allargada enfonsada o amb parets al voltant. La ciutat de Tenochtitlan en tenia dues.

Abans dels catorze anys, l'educaci depenia dels pares, supervisada per les autoritats del calpulli o districte metropolit. Sovint anaven als temples locals, per avaluar el seu progrs. L'educaci a la llar estava basada parcialment en una collecci de dites, anomenada huehuetlatolli (les dites dels ancians), les quals representaven els ideals dels asteques. Incloa discursos per a diferents circumstncies, com ara els naixements dels nens i els funerals.

Els nois i les noies havien d'anar a les escoles als 15 anys d'edat. Probablement els asteques van ser una de les primeres societats a requerir educaci universal per a nois i noies de totes les classes socials. Hi havia dues institucions educatives:
 El Telpotxcalli (Casa dels Joves). Als telpotxcalli s'ensenyava histria, religi, arts militars, comer i artesania. Alguns estudiants del tepotxcalli eren seleccionats com a guerrers, per, la majoria retornava a casa.
 El Calmecac. Als calmecacs, enfocats en l'educaci dels futurs sacerdots, professors (tlatimini) doctors i dibuixants de cdexs (tlacuilo). Tamb estudiaven els rituals religiosos, la histria antiga i contempornia, geometria, poesia i arts militars.

L'educaci asteca era de tipus espart: dutxa freda al mat, treball dur i cstig corporal. Hi ha informaci contradictria sobre l'exclusivitat dels calmecacs. Hi ha registres que indiquen que les famlies podien seleccionar l'escola; n'hi ha d'altres que diuen que eren escoles exclusives dels pilli.

Les arts.
Les canons i la poesia eren part integral de la societat asteca; la majoria dels festivals incloen competicions de poesia i presentacions d'art. La poesia constitua l'nica ocupaci digna d'un guerrer asteca en temps de pau. Ha sobreviscut un nombre sorprenent de poesia asteca, registrada durant l'poca de la Conquesta. En alguns casos les poesies tenen un autor identificable, como ara Nezahualcyotl, tlatoani de Texcoco i Cuacuatzin, senyor de Tepechpan. Miguel Len-Portilla, un historiador modern de Mxic, ha suggerit que per mitj de la poesia es pot trobar la visi veritable del poble mexica, i no noms la ideologia "oficial" o religiosa. 

Els conqueridors i missioners espanyols van classificar molts aspectes de la cultura mexica i nahua amb el lxic i les categories que coneixien de la cultura europea. Van dividir la literatura nahua en "poesia" i "prosa". La "poesia", xchitl in cucatl (literalment "la flor i la can") estava dividia en molts gneres: yaocucatl era la poesia dedicada a la guerra i els dus de la guerra; teocucatl era la poesia dels dus i els mites de la creaci i l'adoraci d'aquests dus; xochicucatl era la poesia dedicada a les flors, el smbol mateix de la poesia. La "prosa", tlahtolli, tamb es dividia en diverses categories.

Sacrificis humans.

Els sacrificis humans es realitzaven a Mesoamrica i Sud-amrica segles abans de l'establiment de l'Imperi asteca. Hi ha registres que indiquen que eren comuns per a la civilitzaci olmeca, la civilitzaci maia i la civilitzaci inca. Tanmateix,, els asteques van ser els primers a realitzar-los contnuament i a gran escala. Segons els registres asteques, en la dedicaci del Temple Major, es van sacrificar 84.400 persones. La majoria dels historiadors creuen que aquesta s una xifra molt exagerada; no obstant, mostra la caracterstica nica del sacrifici massiu de les festivitats asteques. 

Els asteques van establir les "guerres florals" per tal de capturar presoners pels sacrificis, anomenats nextlaualli, "deute als dus", perqu el sol sobrevisqus un cicle de 52 anys en qu estava dividit el calendari asteca. Cada 52 anys es realitzava una cerimnia especial, la "cerimnia del nou foc". Tots els focs s'apagaven i durant la nit es realitzava un sacrifici, i esperaven l'alba. Si el sol sortia, aix volia dir que els sacrificis del cicle de 52 anys havien estat prou, i comenava un nou cicle de 52 anys, i la fi del mn havia estat posposada. Aquesta cerimnia era antiga, per els asteques pensaven que el sacrifici constant d'humans era necessari per a posposar la fi del mn. Irnicament, els espanyols van arribar a la fi d'un d'aquests cicles, l'any ce acatl.

Mitologia.

Article principal: Mitologia asteca;
La mitologia i teologia asteques diferien dels conceptes europeus precristians. A diferncia dels deus grecs o vkings, els dus asteques no eren antropomrfics. Els asteques, per contra, van definir el concepte de teotl, que es referia a una detat o a un poder sagrat ms abstracte. Aquestes detats han estat catalogades i descrites per la majoria els historiadors contemporanis.  Els asteques concebien el mn de forma "binria i oposada" (fred i calor, humit i sec, etc.) i aquest aspecte s'estenia a llurs creences religioses. 

El du ms important era Ometotl (que significa "Du-Dos" o "Detat Dual" i incorporava les detats o els conceptes mascul i femen, coneguts com a Ometecuhtli i Omechuatl respectivament). Ometotl vivia en en el tretz cel, la regi ms elevada i superior del pante asteca. No obstant, Ometotl era un concepte abstracte; no hi havia cap culte en honor seu. Altres des importants eren Tetzcatlipoca (el mirall de fum), un du omnipotent i sovint malvol; els malfactors experimentaven la seva ira. Aquest du era el patr dels tlatoani. Xiuhtecuhtli era el patr del foc i de la vida, i es manifestava com a Huehueteotl (el vell du) que controlava els focs de les llars. Tlaloc era el du de la pluja, i el seu culte va comenar des dels temps de Teotihuacan. Centeotl era el du del blat de moro, principal aliment dels pobles mesoamericans, i per tant una figura molt important del pante asteca. Ometochtli (conill-dos), era el du de la beguda alcohlica coneguda com a "pulque". Xochiquetzal (Ploma de Qutzal-flor) era la deessa del desig sexual, de les flors, de les festes i del plaer.

La detat dels sacrificis era Xipetotec (nostre du de la pell escorxada). A ms, hi havia un enlla entre la guerra, la sang i el sacrifici hum. Els asteques creien que les detats havien de ser alimentades amb sang, ja sigui per mitj dels sacrificis humans o el sacrifici personal. El du sol, Tonahtiu, Huitzilopochtli i el du de la terra, Mictlantecuhtli demanaven sacrificis constants.

Finalment, un dels dus ms coneguts era Quetzalcatl (serp emplomada) i era conegut com el du creador o de la creativitat i estava relacionat amb Ehecatl el du del vent i Tlaloc, el du de la pluja. Quetzalcatl era el du patr de les escoles calmecac de les elits asteques, i per tant era el du de l'aprenentatge i el coneixement. 

A ms d'aquestes detats, existia una multitud d'altres detats o teotl.

Caiguda de l'imperi.

El final de l'imperi va ser rpid, abrupte i inesperat, i la regi seria radicalment transformada poltica i religiosament per l'arribada dels conqueridors. Els conqueridors van arribar a les costes de Mxic el 1519 i a poc a poc van comenar a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundncia d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notcies de la seva arribada i moviment van ser portades al huey tlatoani Moctezuma II, que els va convidar a visitar Tenochtitlan. Els espanyols havien conegut Malintzin o "Doa Marina" al territori maia, aleshores subjugat pels asteques, la qual es convertiria en la traductora oficial, i ms tard, en amant d'Hernan Corts. 

Segons la tradici asteca, Quetzalcoatl, una detat important mesoamericana, retornaria el "ce-acatl" o any de canya. El calendari asteca estava dividit en perodes de 52 anys. L'any 52 era un any "ce-catl", i el 1519 n'era un. Els asteques, sorpresos per les diferncies fsiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat per aquest du (i alg d'ells, potser, el du mateix), i al comenament no van resistir-los. Quan fou evident que no eren dus, van oposar-se. Desprs de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment van assetjar la capital de l'imperi, Tenochtitlan, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus subjugades. La ciutat va ser gaireb completament destruda, i a poc a poc els espanyols van conquerir la resta dels pobles subjugats pels asteques. 

Els tlaxcalteques van donar suport als conqueridors per lluitar contra els asteques, esperant ser lliurats del domini imperial; noms serien lliurats dels sacrificis humans; al comenament l'opressi dels conqueridors i dels encomendados va ser la mateixa, fent-los treballar en feines forades en la recerca i extracci d'or i altres materials preciosos, fins que el rei Carles I de Castella va comenar una reestructuraci de l'administraci de les colnies, amb la creaci de l'Audincia i posterior virregnat de la Nova Espanya per tal d'evitar els abusos contra els indgenes. No obstant, les guerres i l'esclavatge dels sobrevivents no van ser les niques forces que van destruir la societat asteca: les pandmies de les malalties portades pels conqueridors van ser molt ms mortals. La primera epidmia, de verola, el 1520 i 1521 va ser decisiva en la victria dels espanyols en el setge de Tenochtitlan, matant a milers de residents. Les altres dues pandmies, de verola el 1545-1548 i de tifus el 1576-1581 van matar el 75% de la poblaci de Mesoamrica. En conjunci, les guerres, l'esclavatge i les malalties van matar a ms del 90% de la poblaci original mexicana. S'estimava que la poblaci abans de la conquesta era de 18 milions d'habitants; el 1581 era menor als 2 milions. La Nova Espanya del segle XVI va ser poc poblada, ats que molts pobles van ser exterminats. No obstant, el matrimoni dels pocs sobrevivents i dels colonitzadors van formar un nou poble: el poble mexic.

Referncies i notes.


Vegeu tamb.

 Histria de Mxic;
 Astrologia asteca;
 Nova Espanya;
 Nhuatl;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21676" title="Casal de Barcelona" nonfiltered="4292" processed="4261" dbindex="9333">

El Casal de Barcelona, tamb anomenat com els Bellnides, fou el llinatge mascul del comte Guifr I de Barcelona (o Guifr el Pils). D'en del segle IX esdevingu la principal casa comtal de la Marca Gtica. Reg la Corona d'Arag fins al 1410 , el Regne de Siclia del 1281 al 1410 i  el Comtat de Provena del 1112 al 1267.


 Marca Hispnica .

Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Aix, els comtes feudataris foren:
Ber (801-820);
Ramp (820-826);
Bernat de Septimnia, primera vegada (826-832);
Berenguer de Tolosa (832-835);
Bernat de Septimnia, segona vegada (836-844);
Sunifred I (844-848);
Guillem (848-850);
Aleran i Isembart (850-852);
Odalric (852-858);
Humfrid (858-864);
Bernat de Gtia (865-878);
Guifr I (o Jofre) el Pels (o Pils) (878-897);

Molts comtes van ostentar el ttol de marqus de la Gthia (que era una altra denominaci de la Marca Hispnica), ja que aquest territori era una divisi administrativa fronterera. Si posseen molts comtats (a la Gthia o Septimnia), tenien el ttol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessi imperial (o per costum a Septimnia). Sovint, el duc de Septimnia governava comtats a la Gthia, i llavors el comte i marqus era tamb duc. El ttol de comte, doncs, corresponia a una entitat territorial; marqus era un ttol vinculat a alguns comtats, per no pas a tots els de la Marca, i duc era un ttol personal.

Malgrat que en aquest perode el ttol de comte no era hereditari, Bernat de Septimnia era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifr I el Pels.

A partir de Guifr I, el ttol del Comte de Barcelona, a ms de ser feudatari, tamb pass a ser per dret hereditari:
Guifr II Borrell (dit tamb Borrell I) (897-911);
Sunyer I (911-948);

 Catalunya .

A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingu com una entitat poltica independent de la monarquia carolngia, i s'inici un procs d'unificaci de tots els comtats catalans mitjanant pactes matrimonials i poltiques de vassallatge:
Borrell II (948-992);
Ramon Borrell (992-1018);
Berenguer Ramon I el Corbat (1018-1035);
Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076);
Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (1076-1082);
Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-1097) -> va corregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III;
Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131);
Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154).

 Corona d'Arag .

Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Arag. Aquesta uni dinstica amb el Regne d'Arag comport que els descendents de Ramon Berenguer IV duguessin el ttol de Rei d'Arag i dels territoris que es conqueririen al nord (als Pirineus) o al sud (Al-ndalus). Aix, parallelament amb l'expansi territorial dels dominis de la Casa de Barcelona, es creen tres entitats poltiques ms o menys autnomes sota sobirania de membres d'eixe llinatge: un, la Corona de Mallorca, enfeudat a la Corona d'Arag, i un altre, al Regne de Siclia:




Com que el rei Mart l'Hum mor sense descendncia legtima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants ms acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per lnia masculina i legtima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besnt d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nt de Jaume II. Per lnia femenina, el descendent ms proper era Llus d'Anjou, nt de Joan I i, ja ms lluny, el rei Enric III de Castella i el seu germ Ferran de Trastmara, nts de Pere el Cerimonis, qui fou finalment proclamat hereu de Mart l'Hum pels compromissaris de Casp l'any 1412.

Comtat de Provena.

A partir de 1113 en que Ramon Berenguer III reb tots els drets sobre aquest comtat de mans de la seva esposa Dola , Comtessa de Provenca, que l'havia heretat un any abans de la seva mare. Per no ser fins la seva mort , el 1127 , que n'assumir la titularitat.
A la mort del comte, ser el seu fill  Berenguer Ramon I de Provena,  germ bess de Ramon Berenguer IV de Barcelona, qui l'heretar.

1127-1131: Ramon Berenguer III;
1131-1144: Berenguer Ramon I de Provena;
1144-1166: Ramn Berenguer III de Provena;
1166-1167: Dola II de Provena;
1167-1173: Alfons II d'Arag;
1173-1181: Ramon Berenguer IV de Provena;
1181-1184: San I de Provena;
1184-1209: Alfons II de Provena;
1209-1245: Ramon Berenguer V de Provena;
1245-1267: Beatriu I de Provena;


Vegeu tamb.
Branques del casal de Barcelona;
Casa d'Arag;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21677" title="Aberraci (ptica)" nonfiltered="4293" processed="4262" dbindex="9334">
En ptica, una aberraci s qualsevol desviaci d'un sistema ptic respecte al comportament perfecte; s a dir, qualsevol diferncia entre el comportament real i el comportament ideal (astigmtic) que s'obt amb l'ptica paraxial.

Les aberracions ms importants sn les cinc aberracions monocromtiques anomenades aberracions de Seidel, que es produeixen independentment del color o freqncia de la llum:
aberraci esfrica;
aberraci de coma: s una aberraci obliqua, que t lloc quant els raigs arriben a la lent amb una certa inclinaci respecte l'eix ptic. s deguda a que les diferents zones de la lent, proporcionen imatges amb diferent escala. D aquesta manera succeeix que al lloc on hauria d'haver-hi un punt, en el seu lloc hi ha un estel o  cometa  (d'aqu ve el nom de l'aberraci).
astigmatisme;
aberraci de curvatura de camp o de Petzval: ocasionada per la curvatura de les lents, ja que el pla focal d'un objectiu no s totalment pla, sin que forma una superfcie cncava cap a l'objecte. Si el pla sensor de la camera s totalment pla, es fa molt difcil d'enfocar perfectament el centre i les vores de la imatge. Alguns fabricants solucionen aquesta aberraci variant el disseny de les lents o corbant el pla sensor en el mateix sentit que el pla focal.
distorsi;

A ms tamb cal considerar l'aberraci cromtica, provocada pel fenomen de la dispersi, que fa que per a un sistema ptic donat cada color de la llum tingui una distncia focal diferent.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21678" title="Zodac" nonfiltered="4294" processed="4263" dbindex="9335">
El Zodac s la regi de l'esfera celeste per on passa l'eclptica i on hi podem trobar els planetes. El seu nom fa referncia al fet que les constellacions que hi veien els grecs es corresponien, en general, a animals reals o mitolgics (zoos => zodac).

Les 12 constellacions del Zodac, sn una part de les 88 constellacions modernes.

Els dotze smbols del zodac sn;
ries;
Taure;
Bessons (o gminis);
Cncer (o cranc);
Lle (o leo);
Verge (o virgo);
Balana (o lliura);
Escorpi (o escorp);
Sagitari;
Capricorn;
Aquari;
Peixos (o piscis);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21679" title="Hernn Corts" nonfiltered="4295" processed="4264" dbindex="9336">

Hernn Corts Monroy Pizarro Altamirano (Medelln, 1485   Castilleja de la Cuesta, 1547) va ser un conquistador espanyol, fill d'un hidalgo extremeny, anomenat Martn Corts. Com altres cavallers, el seu pare el va enviar a Salamanca, perqu es forms. Hi rest dos anys i, mogut pel desfici aventurer, pass a Amrica, a l'illa de Santo Domingo, anomenada llavors "La Hispaniola"; transcorria l'any 1504. Va arribar a ser escriv de la vila d'Azua. 

Cuba.
Va acompanyar Diego Velzquez a Cuba (any 1511), on arrib a ser el batlle de Santiago de Baracoa. Fou empresonat, ja que l'acusaren de conspirar contra el governador Velzquez. Acabat d'alliberar, es va casar amb la cunyada del mateix Diego Velzquez, anomenada Catalina Jurez. Diego Velzquez el va nomenar cap de l'expedici que s estava muntant per seguir amb els descobriments a la costa de la pennsula de Yucatn, encara que aviat desconfi d'ell. 

Ens explica Bernal Daz del Castillo, autor de "La histria vertadera de la conquesta de la Nova Espanya", que, un dia, un buf de Velzquez, anomenat Cervantes el Boig, li va dir al seu mestre, a la manera dels bufons: "A la gala de mi amo Diego, Diego, qu capitn has elegido? Que es de Medelln de Extremadura, capitn de gran ventura. Mas temo, Diego, no se te alce con la armada, que le juzgo por muy gran varn en sus cosas".
Hernn Corts seguia, a pesar de tot, amb els preparatius de l'expedici,  aconseguint ms de 600 homes reclutats per a la seva causa.

L expedici.

Avanant-se al cessament de Diego Velzquez, l'armada de Corts part del port de Santiago de Cuba el 18 de novembre de 1518. Com que anava escs d'aliments, va haver d'agafar provisions a l'illa de Trinitat  i a altres llocs.

Finalment, el 10 de febrer de 1519, la flota abandon les costes de Cuba, amb 11 naus, 518 infants, 16 genets, 13 escopeters, 32 ballesters, 110 mariners i uns 200 indis i negres com a auxiliars de la tropa. Portaven 32 cavalls, 10 canons de bronze i 4 falconets. Com a capitans hi anaven Alonso Hernndez de Portocarrero (al qual li va lliurar l'ndia anomenada Doa Marina), Alonso de vila, Diego de Ords, Francisco de Montejo, Francisco de Morla, Francisco de Saucedo, Juan de Escalante, Juan Velzquez de Len (aquest parent del governador), Cristbal de Olid i Pedro de Alvarado. Molts d'aquests eren veterans de guerra d'Itlia. Com a pilot principal hi anava Antn de Alaminos.

Primer contacte amb els indgenes.

El primer contacte amb els indgenes el tingueren a Cozumel, on va veure com els indis els oferien sacrificis als seus dols, arrancant el cor als esclaus o a presoners. Aix era el que ms horroritzava als espanyols.

Va destrossar, doncs, aquells dols, i va posar al seu lloc creus i imatges de la Verge Maria. Per mitj de la intrpret, Melchorejo, tingu notcies de l'existncia d'uns homes barbuts en poder de certes tribus, sens dubte espanyols capturats, i va enviar emissaris per rescatar-los. N'acud noms un: Jernimo de Aguilar, que havia estat capturat uns anys abans, i havia aprs la llengua maia que es parlava en aquella regi. L'altre espanyol, un tal Guerrero, no hi va acudir, ja que s havia convertit i adaptat als costums indis, i tenia esposa i fills, per la qual cosa aquests, segurament, deuen haver estat els primers mestissos mexicans.
Antn Alaminos va conduir la flota fins a la desembocadura del riu Tabasco, on es trobaren amb indis hostils, per aconseguiren guanyar-los, pel terror que les armes i els cavalls causaven als indis.

Aix, els cacics els feren ofrena de queviures, joies, teixits i un grup de vint esclaves, que desprs van ser batejades. Entre aquestes esclaves n'hi havia una, que els espanyols anomenaren Doa Marina, que seria crucial en la conquesta de Mxic per la seva intelligncia, el seu domini dels idiomes maia i nhuatl, el domini sobre la psicologia i els costums dels indis i la seva gran fidelitat cap als espanyols. Sense ella, la conquesta no s hagus pogut dur a terme tan rpidament i, segurament, hauria corregut molta ms sang. Doa Marina fou la intrpret, consellera i amant d'Hernn Corts, al qual va donar un fill que van batejar com a Martn, igual que el pare de Corts. Aquesta i Jernimo de Aguilar supliren Melchorejo com a intrprets, ja que aquest havia passat al bndol dels indis i els havia incitat a lluitar contra els espanyols. Venuts, l'havien sacrificat als dus.

Enllaos externs.
Biografa.;
Histria de les restes de Hernn Corts.;
Hernn Corts en el Cantro Virtual Cervantes.;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21680" title="Zwitteri" nonfiltered="4296" processed="4265" dbindex="9337">

Un zwitteri (de l'alemany "Zwitter"   "hbrid," "hermafrodita") s una molcula que presenta en la seva estructura simultniament dos grups inics, de signe contrari. La molcula en el seu conjunt s neutra, per presenta crrega positiva i negativa en diferents toms d'aquesta. Els zwitterions sn per tant molcules polars i normalment sn fora solubles en aigua, i poc solubles en dissolvents apolars.

Per exemple, els aminocids, d'acord amb el pH porten simultniament un grup carboxlic carregat negativament i un grup amnic carregat positivament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21682" title="ptica geomtrica" nonfiltered="4297" processed="4266" dbindex="9338">
L'ptica geomtrica s la part de l'ptica que considera la llum com un raig llumins que es propaga en lnia recta i que caracteritza els medis a travs dels quals es propaga mitjanant l'ndex de refracci (). El seu objectiu principal s determinar les trajectries de la llum a travs de diversos medis.

En l'ptica geomtrica es prescindeix dels fenmens ondulatoris de la llum, que equival a considerar l'aproximaci segent:


Es pot considerar que l'ptica geomtrica es deriva completament d'un sol postulat: el principi de Fermat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21686" title="ndex de refracci" nonfiltered="4298" processed="4267" dbindex="9339">
L'ndex de refracci d'una substncia s el quocient entre la velocitat de la llum en el buit () i la velocitat de la llum en aquell medi ():



Aix, com ms gran sigui l'ndex de refracci ms baixa ser la velocitat de la llum en aquell medi concret. En general, per, es defineix l'ndex de refracci a partir de la teoria electromagntica com l'arrel quadrada del producte de la constant dielctrica () i la permeabilitat magntica () del material:












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21687" title="Eurozona" nonfiltered="4299" processed="4268" dbindex="9340">
L'Eurozona s el conjunt d'estats membres de la Uni Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, aix, una uni monetria.

Estats que utilitzen l'euro.
Membres oficials.


Hi ha 16 membres que formen l'Eurozona: Alemanya, ustria, Blgica, Eslovnia, Eslovquia, Espanya, Finlndia, Frana (excepte els territoris del Pacfic, que utilitzen el franc CFP), Grcia, Irlanda, Itlia (exepte l'enclavament de Campione d'Italia on circula el franc sus), Luxemburg, Malta, els Pasos Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses que tenen el flor de les Antilles Neerlandeses i d'Aruba amb el flor d'Aruba), Portugal i Xipre.

D'aquests 16 membres actuals, el 1998 n'hi havia 11 que complien els criteris de convergncia, cosa que va permetre la creaci de l'Eurozona amb el llanament oficial de l'euro l'1 de gener del 1999. Grcia va assolir els criteris de convergncia l'any 2000 i fou admesa a l'Eurozona l'1 de gener del 2001. Les monedes i els bitllets d'euro van comenar a circular l'1 de gener del 2002. Posteriorment, van adoptar l'euro Eslovnia l'1 de gener del 2007, Malta i Xipre la mateixa data del 2008, i Eslovquia l'1 de gener del 2009.

El Banc Central Europeu s l'entitat responsable de la poltica monetria dels 16 estats.

Estats i territoris amb acords amb la UE.
La Ciutat del Vatic, Mnaco i San Marino tamb utilitzen l'euro malgrat que no sn membres de la UE (anteriorment usaven monedes que van ser reemplaades per l'euro). Tots tres estats emeten monedes amb els smbols nacionals propis al revers. Utilitzen l'euro d'acord amb els acords establerts amb alguns estats membres de la UE (Itlia en el cas de la Ciutat del Vatic i San Marino, i Frana en el cas de Mnaco) en nom d'aquesta. Tamb usen l'euro, fora d'Europa, segons aquest mateix acord, els territoris d'ultramar francesos de Mayotte i Saint-Pierre i Miquelon.

Estats i territoris sense acords amb la UE.
Andorra no t una moneda oficial i, per tant, no emet monedes d'euro. Abans de l'entrada en vigor de l'euro s'hi utilitzaven la pesseta i el franc francs com a unitats monetries legals de facto. Com que mai no hi va haver acords ni amb Espanya ni amb Frana, actualment Andorra est negociant amb la UE l'estatus de l'euro com a moneda oficial del Principat; les negociacions, per, estan aturades des del desembre del 2005.

De la mateixa manera, Kosovo i Montenegro, que utilitzaven el marc alemany com a moneda, tamb han adoptat l'euro sense cap acord formal i explcit amb la UE. Kosovo, abans de la seva independncia de Srbia, utilitzava el marc i l'euro en comptes del dinar serbi per motius poltics.

El territori britnic d'ultramar d'Akrotiri i Deklia, a l'illa de Xipre, tenia com a moneda oficial la lliura xipriota i va adoptar l'euro quan Xipre entr a l'eurozona el gener de 2008. 

Des de l'1 de desembre del 2002, Corea del Nord ha substitut el dlar dels Estats Units per l'euro com a moneda per als seus intercanvis internacionals, ja que la seva prpia moneda, el won, no s convertible i no es pot usar per adquirir bns forans. Igualment l'euro rep una certa popularitat interna, especialment per part dels residents estrangers. 

Abans de la invasi de l'Iraq del 2003, el president Saddam Hussein va dir que vendria el petroli en euros en comptes de dlars nord-americans, ja que la major part dels compradors eren la Uni Europea, la Xina i l'ndia.

Altres estats.
Estats de la UE que no pertanyen a l'Eurozona.
Els altres 11 estats de la UE que no utilitzen l'euro sn Dinamarca, el Regne Unit i Sucia, la majoria dels nous membres incorporats l'1 de maig del 2004 (Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Polnia i la Repblica Txeca), i Bulgria i Romania, incorporats l'1 de gener del 2007.

Estats amb monedes lligades a l'euro.
L'escut de Cap Verd (abans lligat a l'escut portugus), el marc convertible de Bsnia i Hercegovina (abans lligat al marc alemany) i els francs CFA, CFP i el de les Comores (abans lligats al franc francs) tenen una taxa de canvi fixa respecte a l'euro. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21689" title="YaST" nonfiltered="4300" processed="4269" dbindex="9341">

YAST s l'acrnim de Yet another Setup Tool, la traducci aproximada s Oh i tant, una 
altra aplicaci per a la configuraci, s una utilitat d' administraci de diferents distribucions de Linux En les ltimes versions ha passat de ser un simple configurador a l'installador i administrador. La seva histria s'inicia amb SuSE; juntament amb SaX sn eines molt potents i de fcil s, de les ms completes disponibles per a sistemes Linux.

Actualment YaST s programari sota llicncia GPL, desprs que Novell l'alliber.

Entre les seves funcions s'hi pot trobar:
Afegir i eliminar programes.
Actualitzar el sistema.
Administraci del superservidor (xinetd o inetd);
Configuraci del servidor web apache;
Modificar els parmetres del servidor de correu postfix;
Gesti d'usuaris i grups;
Poltiques de seguretat;
Installaci i desinstallaci de programari;
Configurador de maquinari com (targetes de so, ratol, joystick, targetes de xarxa, de televisi, impressores, escners...);
Creaci de discs d'inicialitzaci del sistema;
Crrega de discs de controladors del fabricant (s capa de llegir la majoria de fitxers. inf de Microsoft Windows);

Enllaos externs.
 Codi i documentaci de YaST ;
 Eines de YaST ;
 YaST a openSUSE.org;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21695" title="FIAT" nonfiltered="4301" processed="4270" dbindex="9342">


FIAT (acrnim de Fabrica Itliana Automobili Torino) es va fundar el 1899 com a empresa fabricant d'autombils per Giovanni Agnelli i altres socis. Posteriorment es va diversificar en nombrosos sectors, esdevenint el grup financer i industrial ms important d'Itlia. Ha tingut sempre la seva seu a Tor, en el Piemont, Itlia occidental.

Desprs d'un perode de difcil desenvolupament, marcat per diverses ampliacions de capital, la propietat de l'empresa passa a Giovanni Agnelli, que posteriorment esdevindr senador durant el Feixisme i continuar al front del grup fins a la fi de la Segona guerra mundial.
Per aquest motiu va arriscar perdre la propietat de l'empresa. Posteriorment Agnelli pass el control a Valletta, ja que el seu nic fill mascle mor en un accident d'aviaci. Home de qualitats no gaire comuns, Valletta s'encarreg de dirigir una de les poques empreses italianes que no es va agenollar completament desprs de la derrota.

Gianni Agnelli, l'hereu i net de Giovanni, esdevingu president de la FIAT el 1966 i va romandre com a tal fins al seu 75 aniversari, quan les normes estatutries el van obligar a cedir la presidncia. 
El crrec va passar a l'ex-administrador delegat Cesare Romiti i posteriorment a un mnager genovs que treball durant molts anys a la General Electric en els EUA, Paolo Fresco.
La crisi del grup port el germ Umberto Agnelli a la presidncia i desprs de la seva mort fou el torn de Luca Cordero di Montezemolo tamb president de la Ferrari; l'hereu designat per la  famlia Agnelli, John Elkann, ha estat nomenat vice-president  a l'edat de 28 anys i altres membres de la famlia formen part del consell d'administraci. L'Administrador Delegat, Giuseppe Morchio, dimit quan Montezemolo fou nomenat president, i fou substitut per Sergio Marchionne, des de l'1 de juny del 2004.

Actualment Fiat Automobiles S.p.A. forma part de Fiat Group Automobiles, que partany a Fiat Group, que inclou altres marques automobilistiques italianes com Alfa Romeo i Lancia entre d'altres.

Premis.
Llista de models Fiat que han guanyat el certamen Cotxe Europeu de l'Any:

 1967: Fiat 124;
 1970: Fiat 128;
 1972: Fiat 127;
 1984: Fiat Uno;
 1989: Fiat Tipo;
 1995: Fiat Punto;
 1996: Fiat Bravo Brava;
 2004: Fiat Panda II;
 2008: Fiat 500 II;





 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21699" title="Vidre crown" nonfiltered="4302" processed="4271" dbindex="9343">
El vidre crown s, juntament amb el vidre flint, un dels tipus bsics de vidre ptic, amb un ndex de refracci proper a 1,5. Cont una quantitat elevada de calci i de potassi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21700" title="Mamikonian" nonfiltered="4303" processed="4272" dbindex="9344">
Mamikonian fou una antiga famlia de nakhararq (senyors hereditaris) d'Armnia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Bznuniq, Taron, Bidlis, Sasun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862). Tenien el ttol d'sparapets hereditaris de l'infantaria.

Se sap que el prncep Selkuniq d'Olakan al Taron, amb ajut del rei Shapur II de Persia, es van revoltar contra Tiridates IV, per fou derrotat per un Mamikonian que va rebre el feu del venut, vers el 300-

El primer senyor conegut fou Vatsh Mamikonian cap el 330-339 en una epoca en qu el rei va intentar posar pau entre els nobles i com  que no ho va aconseguir ho va encarregar a Vatsh Mamikonian, que va exterminar a les cases Manavaz (de Manavazkert o Manazkert), dels que les terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean. Vatsh Mamikonian (i Vahan Amatuni) tamb van derrotar els Bzuni del Bzouniq (regi de Khelat) que s'havien aliat als perses i els hi van confiscar les terres. Els armenis van patir una greu derrota (338 o 339) en la que va morir el seu cap Vatsh Mamikonian i la direcci de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan prncep de Shirak i del Arsharuniq.

Vardan i Vasak Mamikonian, mes tard del 339 van dirigir la famlia per vers el 350 van perdre el favor del rei Arshak II d'Armnia que els va proscriure i es van exilar al Taiq on es van establir, recuperant el favor reial i els honors cap el 355. Vasak fou nomenat sparapet (generalssim) i la famlia tamb va tenir el crrec de stratelat. Vasak for cap del partit prorrom i Vardan Mamikonian fou cap del partit persa d'Armnia, desprs del 350 i fins a una data propera al 368.

El primer gran lder familiar fou Vasak Mamikonian, sparapet (general que va defensar Armnia contra els perses el 367-368 i que no mes va ser derrotat per la traci de Marujan Ardzruni. Desprs d'aquesta derrota molts nakhararq (senyors) es van passar al bndol persa, incloent-hi Vahan Mamikonian, germ de Vasak. Vasak Mamikonian van anar a Prsia, i fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit (368). Vahan Mamikonian fou governador persa d'Armnia junt amb Marujan Ardzruni (369) i Vahan potser va ser assassinat pel seu propi fill Samuel quant va voler imposat al pas el mazdaisme. 

Vers el 370 els governadors perses van ser subornats per la reina i es van canviar de bndol, i amb l'ajuda de Roma el rei Pap d'Armnia fou coronat el 370 i va tenir com sparapet a Mushel I Mamikonian, fill de Vasak, que va derrotar els perses per tot Armnia i els va foragitar. Pap va morir el 374 i la corona va ser donada pels romans al arscida Varasdat, que al comenament va collaborar amb Mushel, per sota consell de Bat o Sembat Saharuni, Mushel va ser assassinat i el crrec de sparapet va recaure en Sembat. Llavors Vatsh Mamikonian va dirigir la famlia per quant Manel Mamikonian (germ de Mushel) va tornar de Persia on havia estat hostatge (juntament amb un altre germ anomenat Koms Mamikonian) Vatsh li va cedir immediata i voluntriament la direcci de la famlia. Els Mamikonian es van rebellar i van derrotar el rei Varasdat i al seu general Sembat Saharuni a Karin. Manel i el seus fills Hemaiak i Artshs van capturar al rei poc desprs, per el van deixar fugir del pas . Manel va collocar a la reina Zarmandukht (viuda de Pap) al tron pewr ell mateix va assolir tot el poder (378). Llavors va fer una submissi fora nominal a Persia i va acceptar un marzban (governador) a canvi del respecte absolut a les lleis locals i l'autonomia. Durant quatre anys Manel fou regent junt a la reina i mes tard (384) assum la regncia en nom d'Archak III (fill de Pap), que es va casar amb Vardandukh, filla de Manel; el 385 Manel va morir i cap el 386 o 387 Armnia va ser conquerida per Persia.

Vahan Mamikonian i Samuel Mamikonian s'esmenten com a caps familiars prop del 390. Samuel fou dels pocs nakharars que no es va voler sotmetre a Prsia. Desprs apareixen altres caps de famlia: Hamazasp I Mamikonian, casat amb Sahakanokht, filla del patriarca Sant Sahak, governava cap el 393, i va tenir tres fills: Vardan, Hemaiak i Hamazaspian

Vardan va acompanyar al seu avi Sant Sahak a Prsia quant el patriarca fou cridat (i deposat) per Bahram V i el 428 Vardan va quedar presoner a Prsia per fou alliberat el 432. El 450 Vardan Mamikonian, va anar a territori Bizant per no haver-se de convertir al mazdaisme, per va tornar per agafar la direcci de la revolta nacional que el governador Vasak de Siunia no podia assolir perqu tenia dos fills com hostatges. Vardan va anar a Ankl (ngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapalar l'aixecament. Vegeu: Rebelli d'Ankl. Vardan va lluitar contra els perses en una batalla decisiva a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarayr (2 de juny de 451) en la que va morir. Son germ Hemaik, que estava al Taiq, va agafar la direcci de la revolta per va morir en combat el 452 prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal, potser Artanudj, entre Taiq i la Klardjtia.

Hemaiak va tenir quatre fills: Vahan II Mamikonian (cap de la rebelli nacional el 481-482, que va tenir un fill anomenat Vard), Vasak II, Artaxes i Vard. Els tres gran eren presoners del perses  per el 455 foren alliberats i es van establir amb la seva mare Tzuik a Tsurtav, capital del prncep de Gugarq i Tashir. Vard, rl fill petir, fou enviat a Taiq per a ser criat a la frontera amb Bizanci. Vahan destacava per les seves qualitats. El rei persa el volia al seu costat per donar-li el crrec de marzban, per tots els nobles perses i mes d'un d'armeni li desaconsellaven per les repercussions de la rebelli del 451 encapalada pel seu oncle i pel seu pare. Vahan II va anar a la cort per dissipar les dubtes del rei, i es dedueix de la crnica de Lltzer de Pharpi que va participar en cerimnies mazdaistes segurament per demostrar fidelitat, per no fou suficient, i no va rebre el nomenament.

El 481, fent cas al patriarca i al rei georgi Vakhtang I Gorgasal es va decidir a encapalar la rebelli nacional.  Al seu costat va tenir al seu germ Vasak II Mamikonian. Els revoltats van rebre el suport de molts nakharars i gent del poble. El nakharar Varaz-Shapuh Amatuni va revelar al marzban els plans del rebels. El marzban es va espantar i va fugir de Dwin cap a Artaxata. Vahan II va entrar a Dwin. Desprs les seves forces van anar a Artaxata d'eon tamb va fugir el marzban cap a Prsia. Vahan II va quedar l'amo del pas, per per guanyar-se l'aliana d'uns dels nakharars mes poderosos, Sahak Bagratuni, aspet hereditari (comandant de la cavalleria), va fer nomenar a aquest com a marzban. Vahan II, que era generalssim hereditari d'Armnia, va conservar el comandament militar dels revoltats. El marzban Aderveshnasp va reentrar a Armnia i va lliurar la batalla de Akori, en la qual els armenis, dirigits per Vasak II Mamikonian i Babik de Siunia, van obtenir la victria. Al mateix temps Vahan II va demanar al rei dels Ibers l'ajuda promesa i Vakhtang I d'Ibria va enviar uns milers d'auxiliars huns, per al hivern el rei els va tornar a cridar al seu pas. 

Al trobar-se sol Vahan II va demanar l'adhesi dels nakharars neutrals: els Ardzruni, els Antzevatsi, els Reshtuni i els senyors de Mokq. Mentre un exercit persa es concentrava a Her (Khoi) i Zarevand, al nord-est del Llac Urmia, sota el comandament del gran visir (Hazarbadh) Suren Pahlav i del comandant de la gurdia de corps (Putxtighbansalar) Adhur-Nars. Vahan II va sortir de Dwin amb el seu exercit cap a la provncia de l'Artaz (Maku) i desprs cap a la regi del llac Van. Prop del llogaret conegut com Nersehapat es van trobar els dos exercits i els armenis van obtenir la victria. A mes, Vard Mamikonian, germ de Vahan, que havia estat empresonat al Taiq pels perses i era el seu hostatge, fou alliberat. Vahan va fer reposar als seus fidels al districte de Dzalkotn al Airarat i mentre eren all Vakhtang I Gorgasal va demanar ajut als armenis, car els huns no havien arribat i estava sent atacat pel general persa Mihran. Vahan va passar llavors al districte de Kangark o Kangarni al sud del Gugarq, entre Ibria i Armnia (482). 

Mihran remuntant el Kura (en georgi Mtkwari) va arribar prop dels armenis. La batalla es va lliurar a Akesga, al oest de Gori. Els armenis i ibers van tindre avantatge al comenament per foren superats pel nombre d'enemics. Babik II de Sinuia fou ferit i salvat pel propi Vahan II. Vasak II Mamikonian va morir en combat, com tamb Sahak Bagratuni. Hrahat Kamsarakan fou fet presoner. Vahan es va retirar amb les restes del exercit cap a Taiq. Mihran va entrar a Basean i va arribar fins a Dou al nord-oest d'Erzurum, just fins a la frontera amb Bizanci. Finalment Mihran va parar la persecuci, va oferir un tracte a Vahan (rendici a canvi d'intercedir davant del rei per obtenir una amnistia) per el general fou cridat a la cort de Ctesifont i va retornar. Al marxar Mihran,  Vahan va retornar al Airarat i va entrar a Dwin on va romandre fins al any segent. 

A la primavera del 483 un exercit persa va tornar al pas, sota el comandament del Hazaraft Zarmihr de la famlia dels Karen i governador de Sakastene (Sistan). Va creuar l'Araxes i per Artaxata va arribar a Dwin i va preparar el setge. Vahan va ordenar una sortida en la que va causar algunes baixes per que casi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni (fou deixat per mort per encara que ferit va poder tornar a Dwin) i hi van morir dos nakharars. Vahan va sortir de la ciutat abans de quedar assetjat i es va retirar a les muntanes de Basean i Taiq, territoris fronterers amb Bizanci. El general persa Zarmihr li va preparar una emboscada i encara que va poder fer presoneres a algunes princeses, Vahan i els principals nakharars es van poder escapar. Finalment el general fou cridat per anar a Ibria a fer la guerra a Vakhtang I Gorgasal (que tamb va poder escapar cap a la Clquida). 

Vahan II va passar al Taron i es va establir a la vila de Dzalik (vila que era domini feudal dels Mamikonian) i de all va passar a la Astianene (Hashteanq) i al districte de Karin (Erzurum) i cap al Arshamuniq. El 484 el marzban Shahpuhr de Rayy va sortir del pas desprs d'una greu derrota dels sassnides contra els huns heftalites, per influir en l'elecci del nou rei. Vahan II va aprofitar i va ocupar fcilment Artaxata i Dwin. El nou rei persa i el general Zarmihr, que no podien enviar cap exercit, van enviar a un ambaixador de nom armeni Nikhor Vexnaspadat (en realitat el nkhver Gushnaspdadh) amb la missi d'establir una autonomia poltica i religiosa per Armnia i acabar amb el problema nacional. 

El enviat va establir el seu quartell a Her i va enviar missatges a Vahan. Aquest va exigir llibertat de culte i prohibici del culte mazdaista a Armnia; i pels nakharars el dret d'apellaci directa al rei (doncs per damunt del marzban). Les condicions foren acceptades. Desprs ambds caps es van reunir i el persa va expressar al armeni que el rei Valash demanava ajut a Vahan contra el seu germ rebel Zarer. Les tropes armnies que Vahan va posar a disposici de Valash van ser decisives per aplanar la revolta. Poc desprs Valash va rebre a la cort a Vahan i el va confirmar com a generalssim hereditari, va retornar totes les terres expropiades i (a petici de Vahan) va fer el mateix amb els Kamsarakan. Mes tard altres nakharars (com  els Ardzruni) tamb van veure restituts tots els seus honors. Un mes desprs Vahan va rebre del rei el nomenament formal de marzban d'Armnia que de fet ja exercia. Vahan II fou marzban durant uns 25  anys, del 485 al 510. va reconstruir monestirs, esglsies i catedrals i va protegir a escriptors com Lltzer de Pharpi. Vahan II va morir com a molt tard el 510 i el va succeir el seu germ Vard Mamikonian conegut com Vard el Patrici, que fou reconegut marzban per la cort de Prsia.

Vard Mamikonian conegut com Vard el patrici, for marzban d'Armnia per mes de quatre anys, al darrera de Vahan II Mamikonian. Les dates del seu govern son incertes per es va iniciar entre el 505 i el 510 i va acabar entre el 509 i el 514.

Vasak II Mamikonian, germ de Vahan II, va tenir dos fills mascles y una femella: els mascles foren Manel Mamikonian (que va tenir un fill anomenat Gagik) i Vardan III Mamikonian. El nom de la filla no es conegut. Manel Mamikonian va encapalar el partit nacionalista i el marzban el va fer matar. Aix fou un greu error ja que els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcci de la rebelli fou assumida per son germ Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Vardan III va fer front al general persa Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armnia (573). Segons Sebeos, un altre general de nom Golon Mihran fou nomenat marzban i va envair Armnia, va ocupar Ankl i algun altra lloc i va dictar una amnistia general (574).

El 575 Vardan III es va unir al exercit bizant i a la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats, per desprs (577) els rebels armenis, sense ajut bizant, van haver-se de limitar a xoc menors i vers el 578 es va retirar a territori bizant i va passar al servei del emperador. Al seu costat va estar el seu fill Mamak Mamikonian, cap de famlia darrera el pare.

La filla de Vasak Mamikonian va tenir potser un fill anomenat Mushel II Mamikonian, en realitat de filiaci no determinada i del que el historiador Joan Mamikonian diu que fou nakharar de Mokq. Mushel fou marzban d'Armnia del 591 al 593 nomenat pel rei de Prsia. El 593 el rei de Prsia el va cridar a la cort i va ordenar que al arribar fos detingut. Mushel s'hi va presentar amb dos mil homes i no va poder ser detingut. Va presentar-se el rei, que no li va dir res, i sospitant el que li preparaven, va deixar el lloc i va tornar a Armnia. L'emperador reb la queixa de Mushel II per no va voler trencar l'aliana amb Prsia. Llavors Mushel va dimitir i va retornar als seus dominis hereditaris o potser va passar al servei de Bizanci com a general.

Kahan Gail Mamikonian era fill de Mouchel II i governava cap el 591/593 fins el 604

El seu fill fou Sembat Mamikonian el valent, que governava desprs del 604. Sembat va tenir un fill anomenat Mushel III Mamikonian que va morir vers el 650.

Mushel III va tenir dos fills: Grigor Mamikonian i Hamazasp Mamikonian que fou governador d'Armnia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armnia per Bizanci del 657 al 662. Va adquirir el Bznuniq dels Reshtuni. El 662 el nou patriarca Nerss III i els nakharars van demanar al califa d'enviar com a governador al seu germ Grigor Mamikonian, que era hostatge a Damasc. Grigor era casat amb una princesa d'Aghunia i va restaurar molts edificis i l'economia i va governar pacficament. Va traslladar les restes de sant Gregori el illuminador de Thordan a Valarshapat. Una relquia del sant fou donada al seu nebot Varasterdat d'Aghunia, que la van confiar al patriarca d'Aghunia Israel i va quedar dipositada a un monestir anomenat Glkhoivanq (Monestir del Cap). El 681 o 682, aprofitant les guerres civils al Califat, els armenis es van revoltar junt amb els ibers i els aghuans. Vers el 685 els Khzars, aprofitant tamb les guerres civils, els Khzars, van envair Kartli i van entrar a Armnia pel nord. Grigor Mamikonian va marxar contra ells per va morir en combat (685). Els rabs, desprs de dos prnceps Mamikonian revoltats, van decidir canviar de casa, i van nomenar a Ashot I Bagratuni.

Desprs no sen tenen noticies durant mes de cent anys.

El 732 els germans Grigor II  i David Mamikonian, que volien el crrec de governador d'Armnia per a la seva famlia, al no obtenir-lo  es van revoltar per el governador rab Marwan ben Muhammad els va fer detenir i el va enviar a Damasc d'eon se'ls va enviar a Iemen. El 744 el governador Marwan va sortir del pas i els germans Grigor i David Mamikonian, es van escapar i van tornar als seus dominis on es van revoltar contre el governador indigena Ashot Bagratuni. 

El governador rabIshak ben Muslim va intentar posar fi a la lluita per no ho va aconseguir. Ashot va estar a punt de ser sorprs en una emboscada de la qual va escapar per va perdre el seus tresors. Ashot va deixar a la seva famlia a la fortalesa de Dariunq i es va traslladar a Damasc a demanar justcia al Califa Merwan o Marwan II. Al deixar el pas Grigor (II) Mamikonian va obtenir d'Ishak el crrec de patrici dels nakharars i comandant del exrcit armeni (744 o 745 al 745 o 746). Ashot fou ben rebut pel califa que va ordenar tallar les mans i peus i estrangular a un dels germans Mamikonian (David) ordre que fou executada rpidament per Ishak. Ashot fou enviat a Armnia altre cop ple d'honors i regals i Grigor Mamikonian va rebre l'ordre de reconixer al seu rival i ser-li fidel. 

El 750 els omeies foren enderrocats. Ashot, que restava lleial, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebelli general. L'exrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina ja que esperaven ajuda del emperador Constant V. Ashot va sumar-se llavors a la rebelli per la va abandonar aviat i va tornar al Bagrevand, per a la tornada va caure en una emboscada de Grigor Mamikonian, que el va fer cegar (750). Desprs Grigor es va retirar a Teodosipolis (Erzurum) a la frontera bizantina, per va morir poc desprs. La direcci de la rebelli va passar a son germ Mushel III Mamikonian. Vers el 750 els Bagratuni ja havien desposset als Mamikonian als que van confiscar Bznuniq (amb Khelat) i Taron (amb Mush i Bitlis), per vers el 754 els Bagrtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taiq, Dariunq, Khelat i Vaspurakan vers el 754. Els Mamikonian, que encapalaven la resistncia, noms es van aprofitar de la desgracia dels Bagratuni ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb Bizanci. Grigor II Mamikonian fou nomenat patrici i generalssim, per uns mesos desprs el califa va ordenar destituir-lo i restituir a Ashot Bagratuni. 

Artavasdes Mamikonian governava cap el 770 i el 771 va dirigir la revoluci nacional que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Per els rabs eren molt forts i va haver de fugir cap a Kartli. Un parent seu, Mushel IV Mamikonian, es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns xits notables, essent el principal la derrota de la guarnici rab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb noms 200 homes. Mushel IV i Samuel Mamikonian van morir a la batalla de Bagrevand el 25 d'abril del 772 en qu els armenis revoltats foren aplanats pels rabs.

Les seves terres del districte d'Arsharuniq, el districte d'Ashotz, el Taiq oriental, i part del Taron, i altres antigues possessions de la famlia foren ocupades per Djahap al-Qaisi (fundador de la dinastia Qaisita de Manazkert) el 772, menys Sasun i  Bagrevand. Perduda Taron el 771, i la major part dels territoris el 772, els dos fills de Mushel es van refugiar al Vaspurakan on Hamazasp Ardzruni els va fer matar. Noms una filla va conservar algun poder al casar-se amb el capitost rab Djahap al-Qaisi que volia la dona per legitimar el seu poder. Es molt possible que tamb una branca pogus subsistir a les inaccessibles muntanyes de Sasun i que en un temps va arribar a dominar de Taron a Arsamosata (va existir fins molt avanat el segle XI), i un altra branca va subsistir com a prnceps secundaris vassalls d'altres prnceps al Bagrevand (va existir fins la meitat del segle IX). 

El 778 els bizantins van derrotar els rabs a Cilcia  sota la direcci de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (provncia) dels Buccellaris a Anatlia. 

A Sasun Kurdik Mamikonian hi governava cap el 800 i la famlia i romandra per molt de temps, per com un petit poder local. A Bagrevand governava  vers el 850 un altra Kurdik Mamikonian per envait el pas per Bogha al-Khabir, el seu fill Grigor (II) fou fet presoner i enviat a Samarra i Kurdik va haver de fugir a Sper, el prncep bagrtida protegit dels bizantins. Recuperades breument per Grigor II (vers 860-862), que havia retornat de Samarra, l'ostikan Muhammad ben Khalib va encarregar al princep  d'Armnia Ashot d'agafar-lo i portar-lo a la seva presencia. Grigor va provar d'establir-se a Gazaneanq a la comarca de Bagaleanq, per va morir sbitament als set dies d'arribar i aix va evitar a Ashot una situaci complicada en la que no podia desobeir al ostikan i no volia perjudicar a Grigor. Va fer veure que havia complert les ordres enviant el cap del difunt com si fos ell que li hagus talat per castigar a Grigor del que va dir que sospitava que es volia passar als bizantins. Ashot fou recompensat amb la cessi del Bagrevand, amb lo que el poder dels Mamikonian va arribar a la fi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21705" title="Siunia" nonfiltered="4304" processed="4273" dbindex="9345">
Siunia o Siuniq es un antic nakharar (senyoria) amb ttol de regne, a l'est d'Armnia.

La regi es diu avui dia encara Siunik. Te dos parts, la Occidental (al oest del llac Sevan) i la Oriental (al sud del mateix llac) prolongant-se fins a la muntanyes i abraant aquestes, on se situa la capital Tatev o Tathev.

Era poblada per gent molt propera als aghuans d'Aghunia )

 Histria .

La senyoria (nakharar) va tenir una dinastia prpia des el segle I dC. anomenada dinastia de Siak o Siakdes (Sisak o Sisakides), perqu se suposa que s'origin en Siak Alu quant el pas li fou donat en feu per un rei que podria haver estat Tiridates I d'Armnia (abans del any 100). De Siak o Sisak el pas es va dir Sisakan. Sisak devia ser aghuan. Els prnceps de Sisakan es van armenitzar mot rpidament i amb ells el poble.

El primer governant  que esmenten  les fonts fou Valinak Siak cap el 330. Era un mes dels nakhararq (senyors hereditaris) d'armnia. El 331 el prncep Valinak va ajudar al rei Khosrov II d'Armnia contra el rebel Bakur, i va rebre el ttol de Bdeachkh equivalent a marqus. El germ de Valinak, Andok (Antoc) es va casar amb una princesa dels Mamikonian; la filla d'ambds Pharantzem, es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armnia; Pharantzen va poder assassinar a Valinak i el tron va passar al seu pare Andok.

El successor de Valinak fou doncs son germ Andok cap el 340. Siunia fou ocupada per Prsia cap el 369. El 379 fou rei Babik, fill d'Andok, restablert pels Mamikonian, triomfants a Armnia. La seva germana Pharantzem es va casar amb Gnel, nebot del rei Arshak II d'Armnia. Cap el 386 governava Siunia el rei Dara, que va ser deposat pels perses probablement el 387.

Valinak fou sobir cap el  400-409 i desprs Vasak (409-452). Vasak, que fou governador (marzban) d'armnia pels perses (442-) va tenir dos fills mascles: Bagben i Bakur; i una femella que es va casar amb el nou rei de Siunia, Varazvahan (452-472). El seu fill Gelehon fou rei (470-477) i va morir el 483. Babik (Bagben), germ de Varazvahan, fou el nou rei el 477. Hadz, germ de Gelehon, va morir el 25 de setembre del 482.

Desprs van seguir altres reis: Vahan cap el 570; Filipos cap el 580; Stefanos cap el 590-597; Sahak cap el 597; Kohazat (cap el 600); i Grigor (+640)

Ms tard van governar a part de la Siunia una branca dels Bagratuni juntament amb uns quants prnceps menors d'una o varies dinasties probablement d'origen persa.

El prncep local Vasak III (cap el 800) va patir l'escomesa de l'emir de Manazkert, Sevada, que establ una guarnici a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa Babek, que es va casar amb una filla del prncep. A la mort de Vasak (821) Babek heret el pas. Siunia sencera es va rebellar i Babek la va arrasar per, atacat per rabs i armenis,la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la Siunia Oriental, amb els districtes de Vaots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la Siunia Occidental coneguda tamb com Gelarquniq, amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparixer durant l'efmera dominaci de Babek.

A l'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir qaisita (de vegades escrit tamb kaysita) de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, per fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a prncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip mor el 10 d'agost del 848 i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap el 849, 850 o 851) per Babgen va morir poc desprs (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germ de Babgen, dirig (851?) una expedici a l'Aghunia derrotant i matant al prncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa Mihrakan d'Aghunia) a Morgog. Un enviat del Califa, Bogha al-Khabir, va assolar Armnia i Aghunia per aquestos anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germ Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, per Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regi de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el prncep local (ichkhan) Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir (859). Tamb Ashot fou capturat (859). Per Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Desprs Bogha va passar a Outi on va fer presoner al prncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel  Califat, i per aix Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a Bardaa i Gandja estava destinada a vigilar la regi. El 862 els prnceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc desprs el prncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagrtida Ashot I Bagratuni el gran, anomenada Mriam, i va rebre el ttol de Ichkhan dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.

A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II (887-909). Cap el 887 va morir tamb el prncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germ Ashot qui va morir cap el 906. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) govern des el 887 a una data posterior al 920; es va rebellar (903) contra el bagrtida Sembat I el mrtir (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per aix fou atacat pel prncep de Vaspurakan Sargis-Achot, vassall del bagrtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del prncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de Nakhichevan, arrabassada el 902 als qaisites. El prncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessi d'un territori proper als seus dominis i que podia legtimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys desprs es va aliar a l'emir sadjida Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhichevan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i aix va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any 909 el prncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre al emir Yusuf a Dwin. Sols els moviments bizantins i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps desprs de recuperar el pas i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. Tamb a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el pa; desprs d'ells la dinastia occidental desapareixer sotms el territori per els musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el ttol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins el riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el 922). L'emir de l'Azerbaidjan Nasr va capturar a traci a la ciutat de Dwin als prnceps Babgen i Sahak, per al envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat el va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el ttol reial dels musulmans cap el final del seu regnat que va durar fins el 963; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de Tauris i d'Arran. Es va casar amb la princesa d'Aghunia, Shahandoukht. A la seva mort el va succeir Vasak (cap el  998-1019) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un prncep  anomenat Ashot que pertanyia a un altra rama de la famlia) que es deien Sembat i Grigor (1019-1084). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghunia. Els dos prnceps, sense mes successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al prncep d'Aghunia, Seneqerim Ioan, qui des el 1084 va governar ambds territoris, i va morir el 1105. El va succeir el seu fill Grigor de Siunia i Aghunia que va governar fins el 1166 quant el pas fou conquerit per els turcs seljcides.

Va pertnyer al Seljcides fins el 1225 en qu va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els Il-khan de Prsia. El 1340 va passar als Jalayrides  i el 1382 la va conquerir Timur (Tamerl). En el seu temps van comenar a governar el pas com a petits prnceps locals vassalls, la famlia dels Orbeliani un dels membres de la qual, Esteve Orbelian, va deixar escrita una important histria del pas. La dinastia va governar fins a mitjans del segle XV i el sobir mes important va ser Beshken II. El 1405 va passar als Kara Koyunlu i el 1468 als Ak Koyunlu. El 1502 va passar a Prsia; els turcs van ocupar la regi el 1516 i els perses la van tornar a ocupar el 1620. El 1723 va ser ocupada per primer cop pels russos per va tornar a Prsia el 1732. El 1747 va formar part del khanat de Karabagh fins el 1822 en qu Rssia la va conquerir. Va pertnyer al Imperi rus fins el 1917/1918 seguin llavors els passos de la Repblica federal de Transcaucsia i primera repblica d'armnia.

El setembre del 1920 Armnia va cedir la regi de Siunia i Zangezur i l'alt Karabagh (a l'Est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armnies a la regi no van acceptar la decisi i proclamaren la repblica autnoma de Siuniq o Syunik. Desprs de la proclamaci de la Repblica sovitica d'armnia el 1921, Siunia, en part ocupada per els zeris, proclam la seva independncia com a Repblica de l'armnia muntanyosa, per solament abraava part del Alt Karabagh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Desprs d'uns mesos de resistncia les autoritats de la Repblica van fugir cap a l'Iran.

Siunia va quedar formant part d'Armnia dins de la uni sovitica, i es va independitzar el 1990.

 Llista de prnceps de Siunia (des de 822 Siunia Occidental).

Bakur 280-310;
Valinak 310-330;
Andok  330-370;
Babken (Babik) 370-385;
Dara 385-387;
Sam Gentuni vers 387-400;
Valinak 400-430;
Vasak I 430-451;
Varazvan (Varaz Vahan) 452-470;
Gelehon 470-477;
Babik II (Bagben) 477-480;
Hadz 480-482;
Vram  482-491;
Vasak II 492-503;
Ashhr 503-515;
Babken 515-535;
Ohan 535-554;
Vagug 554-555;
Grigor 555-565;
Vahan 565-590;
Vram Pilipos 590-594;
Supan (Stephanos) 594-597;
Sargis 597-598;
Sahak 598-608;
Kohazat 608;
Ocupaci persa 608-621;
Grigor Nonirak 621-40;
Hrahat 640-653;
Xoran 653-680;
Qurd 680-698;
Desconeguts 698-750;
Artenerseh 750-780;
Vasak III 780-821;
Babak 821-822;
Sahak 822-832;
Grigor Supan I 832-851;
Vasak Gabur 851-859;
Vasak Ishxanik 859-909;
Grigor Supan II 909-912;
Smbat (Sahak) 909-940;
Desconeguts 940-1220  ;
Dinastia dels Proshian o Xalbakian 1220-1530;

 Branca de Siunia Oriental .

Pilipos (Felip), fill de Vasak III,  822-848;
Babken 848-849;
Vasak Ishkhan 849-885;
Ashot 885-914;
Sembat I 914-920;
Vasak 920-963;
SembatII 963-998, rei des el 970;
Vasak 998-1019;
Sembat III (+1070) i Grigor (junts) 1019-1084;
Senaquerim Ioan d'Aghunia 1084-1105;
Grigor 1105-1166;
Ocupacio seljcida 1166;
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21710" title="SaX" nonfiltered="4305" processed="4274" dbindex="9346">

Sax s un programa per a la configuraci de l'entorn de finestres XWindow desenvolupat per SuSE Linux que treballa juntament amb YaST.

Permet configuar una llarga llista de maquinari relacionat amb els entorns grfics, pantalles , pantalles tctils, ratolns, teclats, targetes grfiques, se sense dubte el programa de configuraci de l' entorn XFree ms potent que hi ha.

Entre les seves millors caracterstiques, est el suport multimonitor i l' habilitaci de forma com de l'acceleraci 3D.

Enllaos externs.
Pagina oficial de SuSE Linux;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21720" title="X Window System" nonfiltered="4306" processed="4275" dbindex="9347">


El sistema XWindow, conegut tamb com a X Window System, X11 o X i coloquialment com a "les X" s un sistema de finestres per mostrar mapes de bits.
s la interfcie grfica estndard en els sistemes Unix, *NIX (Linux, BSD, ...) i OpenVMS, i s disponible per a la majoria dels sistemes operatius moderns.

X ens proporciona un entorn de funcionament, per al gestor de finestres, permet crear i moure finestres a la pantalla interactuant amb la ratol i el teclat. X no dirigeix la interfcie d'usuari - se n'encarreguen altres programes -. D'aqu que la quantitat i varietat en els entorns visuals sigui tan gran, (KDE, Gnome, fvm...).

Tamb permet treballar en xarxa.

Permet mostrar imatges, textos i vdeo, i interactuar amb l'ordinador i programes d'una forma ms intutiva i senzilla.

 Histria de les X .
Originalment, va ser desenvolupat per Robert Sheifler, el MIT (Institut Tcnic de Massachusetts) i DEC (Digital Equipment Corporation) basant-se en la feina de la Universitat d'Stanford, el sistema W.

La pedra angular de les XWindow s la llibreria Xlib, que t les funcions de primitives grfiques i controls sobre els dispositius d'entrada.

Tot i que les XWindow sn un sistema totalment funcional, normalment s'usen escriptoris com ara, KDE, Gnome, etc.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21730" title="Bajoqueta rock" nonfiltered="4307" processed="4276" dbindex="9348">

Bajoqueta Rock s un grup de rock en valenci que es va formar a l'any 1988 a Riba-roja de Tria i que gaudix de molta popularitat al Pas Valenci per les seues actuacions excntriques, les seues lletres rurals, un poc bsties per sempre amb gran humor, i una gran varietat musical basada en el rock per que inclou tonades populars, cobles i d'altres ritmes festius. 

Han editat tres discs fins ara:
 A Pl: 1998;
 Amb dos pinyols: 2001;
 Retruqu3: 2004.

 Enllaos externs .
 Plana no oficial del club de fans el Minaor;
 Plana oficial, inaugurada al 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21733" title="Vidre flint" nonfiltered="4308" processed="4277" dbindex="9349">
El vidre flint s, juntament amb el vidre crown, un dels tipus bsics de vidre ptic, amb un ndex de refracci proper a 1,6 o superior. Cont una quantitat important d'xid de plom i petites quantitats d'xid de potassi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21736" title="Collegi de Notaris de Catalunya" nonfiltered="4309" processed="4278" dbindex="9350">

El Collegi de Notaris de Catalunya s l'organitzaci professional dels notaris que treballen en aquest pas.

Aplega un total de 510 notaries de Catalunya de les que 349 sn a la provncia de Barcelona (144 a la capital), 61 a la de Girona, 35 a la de Lleida i 65 a la de Tarragona. 

Es considera que va sser fundat a Barcelona el 1395, any de concessi del privilegi de Joan I, en el qual, entre d'altres facultats, concedia als notaris la de reunir-se, resoldre assumptes corporatius o reglamentar sobre ells, per no portava el nom de Collegi, que apareix el 1416. Era propi noms de Barcelona i altres ciutats tenien els seus Collegis. A ms hi havia un Collegi de Notaris reial que es va crear al segle XV.

Sobreviu els Decrets de Nova Planta.


L'any 1716 els Decrets de Nova Planta que reformaven de forma important la justcia a Catalunya, salven al seu article 49 el Collegi, imposant, aix s la figura del 'Protector' de l'Audincia a les seves juntes.

El segle XIX (25 de juny de 1852) els dos Collegis de Barcelona es van unificar i van perdre vigor els Collegis d'altres ciutats i finalment es va dictar la Llei orgnica del Notariat de 28 de maig de 1862 que va crear 15 Collegis a tot l'estat, amb una demarcaci territorial equivalent a les antigues Audincies, que li donaven nom (aix el Collegi catal va ser el Collegi Notarial de Barcelona). El 10 de juny de 1862 els collegis d'altres ciutats (Lleida, Tarragona, Tortosa, Vic, Girona, Castell d'Empries i Figueres) van quedar unificats amb el de Barcelona.

Del 1903 al 1906 hi van haver collegis provincials, per van desaparixer rpidament tornant a la situacio anterior. El 1932 el Collegi de Barcelona va prendre el nom de Collegi de Notaris de Catalunya (4 de juliol de 1932) que va perdre el 1939, per va recuperar el nom de 1932 per ordre de 5 de desembre de 1997 publicada el 21 de gener de 1998. 

Avui les escriptures s'encapalen amb el nom del notari, i "notari de l'Illustre Collegi de Catalunya". Els notaris sn generalment de fora de Catalunya, per no hi grans problemes per ser ats en catal, tot i que encara la majoria d'escriptures es fan en castell
amb una tendncia creixent a normalitzar-se l's del catal.

El Collegi t l'arxiu notarial de protocols. Els registres des del segle XIII sn uns 40.000 volums que poden ser consultats pels historiadors.

L'actual Deg President s el Notari Sr. Jos Marqueo de Llano que a la vegada, s el primer Deg del Collegi de Notaris de Catalunya que s president del Consejo General del Notariado. El vicedeg s el notari Sr. Llus Jou Mirabent.

Enllaos externs.
Web del Collegi de Notaris de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21737" title="Nakharar" nonfiltered="4310" processed="4279" dbindex="9351">
Nakharar (Plural armeni Nakhararq) es el nom de la gran noblesa d'Armnia, de carcter hereditari.

Al segle IV hi havien unes 170 famlies de nakharars. Al segle V segons Adontz eren unes 50 que governaven unes 70 satrapies o principats.

El seu significat es "aquell que te la famlia"  per l'origen podria derivar del persa nafa (naci) o nakh (inici o  origen).

Al princep, cap de la famlia se l'anomena nakharar, nahapet o tanuter. 

Els principals Nakharars eren:

Kamsarakan (governaven  Arsharuniq i Shirak) amb seu a Ervandashat. Tenien el ttol hereditari dsparapet o generalssim.
Mamikonian (governaven Taron, Bagrevand i Aragadzotn)  amb seu principal a Valarshapat per amb seus secundaries a Mouch i Olakan. Dwin estava als seus dominis. Els Mamikonian eren tamb sparapets hereditaris per de l'infantaria. ;
Siuni (governaven Siunia) amb seu a Dzlouk al districte de Phaitakaran;
Bagrtides (governaven Ingilene o Ankl, la vall de Tshorokh al Taiq, el pas d'Sper o Ispir i Baibert, el Kogovit, el Timoriq i Goltn) amb seus a Ankl, Sembatavan, Sper, Bagaran i Dariunq (aquesta darrera al Kogovit). Tenien el ttol hereditari de thagadir (posa-corones) i daspet (cap de la cavalleria). ;
Reshtuni (governaven la regi del llac Van, regi anomenada Reshtuniq al sud del llac, la provncia de Mokq, i el Bznuniq al nord del llac) amb seu a Khelat.
Ardzruni  (governaven el Petit Albag i Kordjaiq o Gordiene) amb seu a Hadamakert. Tenien el ttol hereditari dArdzuvuni (porta ligues).
Amatuni  (governaven l'Airarat o Aragodzotn) amb seu a Osakan.
Apahuni  (governaven l'Apahuniq al Turuberan) ;
Vahevuni (governaven part del Turuberan) amb seu a Mardali.
Gnuni (governaven l'Aliovit al Turuberan) amb seu a Manazkert.
Karbelian;
Mandakuni;
Remposian;

Els nakharars tenia el comandament sobre els nobles dels seus dominis, als que podien cridar a la guerra; si arribava el cas tamb podia formar una milcia amb els habitants dels seus dominis. Eren el jutge suprem  i cap de l'administraci, i recaptadors dels impostos. Fins i tot els bisbes i clergue els obea dins els seus dominis.

Els fills de cada nakharar havien de rebre tots ells terres, i aquestes terres a cada herncia minvaven les terres del cap. Les branques menors tendien a augmentar els seus dominis a costa de la branca snior.

Vegeu tamb.
 Llista de nakharars;
 Sepuh;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21738" title="Vaspurakan" nonfiltered="4311" processed="4280" dbindex="9352">



Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armnia que mes tard va ser elevat a regne quant el regia la famlia Artzruni (Ardzruni)

Els Artzruni es van crear un gran principat que va culminar el 908 anant del llac Van al llac Urmia (Kaputan) i al nord fins l'Araxes, reconeixen l'alta sobirania del rei d'Ani. Va rebre el ttol reial el 908. El 1021 va ser annexionat a Bizanci desprs de vncer els Turianians.

 Histria .

Vers el 698 el Vaspurakan apareix en part en mans de la dinastia Bagrtida, per mitja de Sembat Bagratuni.

Vers el 700 una expedici rab que havia entrat al Vaspurakan fou derrotada a Kugank per Vard Reshtuni.

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars armenis. El prncep Sembat II Bagratuni, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avanar cap a Vanand per foren desfetes per Muhammad ben Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminaci dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una esglsia de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts estava Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz Shapuh Amatuni.

Desprs del triomf abbssida el 750, els  Bagrtides, considerats lleials als omeies, van veure confiscades part de les seves possessions al Taiq, Dariunq, Khelat i Vaspurakan. Els Mamikonian, que encapalaven la resistncia, nomes es van aprofitar de la desgracia dels Bagratuni ocupant alguns territoris del Taiq a la frontera amb Bizanci.  Vaspurakan fou donat als Ardzruni (abans del 754) i Khelat va passar als rabs. El 754 el ostikan Yazid ben Useid al-Sulami va decidir donar el ttol de patrici i generalssim a Sahak Bagratuni, de la branca de Taron, que l'havia servit lleialment, per  Vaspurakan sota els Ardzruni no va reconixer al govern del patrici.  L'ostikan i va dirigir una expedici devastadora. Sahak i Hamazasp Ardzruni li van fer front per foren derrotats i Hamazasp fou greument ferit i desprs mort. Sahak va morir combatent. Per un tercer germ, Gagik Ardzruni es va apoderar del ostikan i el va matar.

Gagik Ardzruni es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les provncies venes (Her, Urmia, Zarevan o Zaharevan), per derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gagik fou capturat a traci i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Sahak van ser fets presoners per mes tard Hamazasp va poder recuperar els dominis que el seu pare havia ests cap el Llac Urmia i cap el Llac Van.

A la rebelli del 771-772 Hamazasp Ardzruni (ja alliberat i que havia retornat als seus dominis a la vila de Dariunq) no participava inicialment i romania amb les tropes prpies al Vaspurakan junt amb les dels Amatuni i Teruni mentre la resta dels rebels assetjava Karin. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat, per els rebels no ho sabien (una confidncia no fou creguda) i el setge va seguir. Per la seva banda Hamzasp Ardzruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reshtuni i Teruni)  ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron (germ del generalssim Sembat III) es va decidir finalment a intervenir i va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnici rab. Vers all va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els rabs es van desplaar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van morir casi be tots en batalla. Els dos fills del nakharar Mushel Mamikonian es van refugiar al Vaspurakan on Hamazasp Ardzruni els va fer matar. 

El increment dels impostos va provocar l'emigraci en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizant, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant noms el Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan.

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar a Ashot I Msaker com a prncep d'Armnia, encara que supeditat al ostikan de Dwin. 
El prncep Ashot I, per obtenir la bona voluntat dels Ardzruni va donar la ma de la seva filla, Rhipsima, al prncep Hamazasp II de Vaspurakan (807).

El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exrcit a Armnia sota el comandament del nou ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. L'emir qaista de Manazkert, Ala al-Djahapi, ara sotms al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i desprs va entrar al Vaspurakan i es va installar a Ardjudj (Ardjesh), per fou sorprs pel prncep Ashot Ardzruni que el derrot completament. Ala va fugir  i es va refugiar a Berkri (850); en aquesta victria va destacar Gurgen, fill d'Abulbedj Ardzruni, que tenia el feu de Mardastan. Un altre emir, Musa ben Zorara d'Arzen fou encarregat de recollir el tribut de Bagrat I Bagratuni per aquest, amb ajut dels Ardzruni, va derrotar al emir al Altzniq (850).

El 852 el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armnia amb la missi de fer tornar a l'obedincia als emirs musulmans i als prnceps armenis al general Bogha al-Khabir. Es va installar a Khelat d'on va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuni, Ashot i David. A la regi va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahuniq, al nord del Llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reshtuniq), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Desprs va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill Grigor Derenik i altres familiars i enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.

Llavors Bogha es va llanar contra Gurgen Ardzruni, germ d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, per no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperaci de la situaci, desferen l'exrcit musulm. Llavors va demanar audincia a Bogha i aquest el va reconixer com a prncep de Vaspurakan al lloc de sa germ Ashot. Noms proclamat Bogha va fer traci i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germ de Gurgen, va fugir a Abkhzia. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar all i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que tamb fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, el principat bagrtida protegit dels bizantins. Aix a Samarra foren hostatges Ashot Ardzruni de Vaspurakan, el seu fill Grigor, i el seu germ Gurgen. Gurgen fill d'Abubeldj, va tornar aviat i es va fer amb el poder (vers 855).

El 858 el califa va enviar al Vaspurakan, per governar-lo, al jove Grigor Derenik, sota la tutela de son oncle Gurgen Ardzruni. Un altra Gurgen Ardzruni (el fill de Abubeldj) estava de fet exercint el govern a Vaspurakan, per va accedir a la restauraci de la branca legitima sense lluitar, i va abandonar el pas per anar a servir al emperador de Bizanci. Per de cam va passar per Arzen, on fou fet presoner i entregat a Ashot. L'emir de Tbilisi va exigir l'entrega de Gurgen i Ashot no va tenir mes remei que lliurar-lo. El regent de Vaspurakan que tenia el mateix nom va morir vers el 860, repenedit de haver-se convertit al islam, i el seu nebot Grigor Derenik va assolir el poder i va comenar a aixecar el pas. Aix va durar fins el 862 quant Gurgen fill d'Abubeldj es va escapar de la pres de Tbilisi i es va presentar per reclamar el tron al Vaspurakan, on fou derrotat  per dues vegades, i fet presoner essent tancat a Hadamakert.
Ashot I el gran prncep d'Armnia va imposar un arbitratge al Vaspurakan on Gurgen fill d'Abubeldj fou alliberat per son cos Grigor Derenik i va rebre el feu de Mardastan, a la costa oriental del Llac Van (al nord de la ciutat de Van), vers 863.

Vers 864 la guerra va esclatar entre el prncep Ashot I el gran i Grigor Derenik i Ashot va fer presoner a Grigor en un combat prop de la ciutat de Van. Ashot va annexionar el Reshtuniq. 
Gurgen fill d'Abubeldj, prncep de Mardastan, mentrestant s'havia apoderat (vers 863) de Taron (o al menys d'una part) durant l'absncia dels bagrtides d'aquesta branca presoners a Samarra. Havia tingut el suport de Bizanci que el 863 havien derrotat decisivament al emir de Melitene i als paulicians de Tefricia. Quant va saber que Ashot havia annexionat el Reshtuniq es va presentar all i va presentar batalla al prncep dels prnceps prop de Noragiul. Per Ashot no va voler lluitar i va fer les paus. A mes va alliberar a Grigor Derenik i li va donar com a dona a la seva filla Sofia, enlla que es va fer a Bagaran. Des llavors les cases de Bagaran i Vaspurakan van estar reconciliades.

Vers el 869 el prncep Ashot I el gran va ajudar al prncep Ashot de Vaspurakan (retornat del exili a Samarra) i al seu fill Grigor Derenik, contra el prncep de Mardastan, per la guerra es va resoldre en un acord de pau (sobre la base de mantenir lstatu quo), acord que fou propiciat per Ashot I el gran.

Abans del 870 els rabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regi de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El nakharar Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre per ni amb l'ajut d'Ashot I van poder conquerir la fortalesa; per Ashot si que va conquerir un altre fortalesa, la de Varag, on un grup d'rabs s'havia fet fort i des all saquejava sovint el monestir de Surb-Khatch, lloc on hi havia les tombes dels prnceps Ardzruni de Vaspurakan (el abat superior del monestir era presoner d'aquestos rabs). Els othmanides i l'emir de Manazkert i d'Apahuniq (que el historiador Toms Ardzruni anomena els Manavaz) van cridar al governador-emir rab de Diyar Bakr,  Isa ben Shaikh al Shaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armnia (871-882). Isa ben Shaikh va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambds exercits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, per els rabs eren 15.000 i els armenis dos mil. Fou un prncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambds exercits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot de Vaspurakan fou deixat en pau i Isa es va traslladar a Bardaa on va fixar la seva residencia. Ashot Ardzruni va morir el 27 de maig del 874.

El rei Ashot I el gran estava assetjant Manazkert (vers 884) quant va haver-ho de deixar per anar al Taron on el seu gendre Grigor Derenik havia estat fet presoner per Ashot Bagratuni, prncep de Taron, aliat amb Hasan, un nebot de Grigor. Ashot va imposar a Hasan la llibertat de Grigor. Al ser alliberat Grigor va empresonar a Hasan i li va confiscar les terres, per poc desprs li va prometre la llibertat si es desfeia del germ petit Gagik Abu Morvan, cosa que Hasan va aconseguir, i Gagik Abu Morvan fou empresonat. Aix fou desaprovat per Ashot I. El 887 quant Grigor Derenik va iniciar una campanya contra els caps rabs de Her (Khoi) i Zarevan, Ashot no el va ajudar. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulm i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak, on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llana, quant tenia uns 40 anys. 

Girgor nomes deixava fills petits: Sargis (Sargis-Ashot), Gagik (Khatshik-Gagik) i Gurgen; el mes gran havia nascut el 877 i tenia uns 9 anys, i els altres havien nascut dos i quatre anys desprs. El ara rei Ashot I va enviar al seu propi fill Shahpuh per confiar l'administraci del Vaspurakan al jove Sargis o Sargis-Ashot  per sota la regncia del seu oncle Gagik Abu Morvan, que es va casar amb la filla de Shahpuh. La princesa vdua Sofia, que fou qui a la mort del marit havia fet alliberar a Gagik Abu Morvan, va rebre el consol personal d'Ashot I el gran, i va morir pocs anys desprs potser de pena. El pas es va repartir: la major part va correspondre a Sargis, fins al Nakhichevan; Gagik el Reshtuniq (al sud del Llac) amb el que pogus conquerir al Mokq (governat per Sembat Bagratuni, oncle i homnim del rei Sembat I Bagratuni) i Gurgen l'Albag. Tots tres van quedar sota la regncia d'Abu Morvan. Gurgen, fill d'Abubeldj, governava el Mardastan al est del llac Van. Abu Morvan va aconseguir per mitja d'intercanvis dominar estratgicament el pas en benefici propi. A Sargis li va donar el Djahuk amb la fortalesa d'Agarak a canvi d'obtenir per ell mateix el districte de Djovash amb la fortalesa de Shamiram i el districte Thornavan amb la fortalesa de Nkan; Sargis fou casat amb Iseta, filla de Abu Morvan. Poc desprs Sargis es va declarar vassall d'Afshin al-Sadj al que va visitar al Azerbaidjan, visita i submissi que tamb va fer el gran ishkhan de Siunia.

Desprs de la guerra lliurada amb els sadjides el rei va decidir atacar a Sargis i al seus dos germans. Va demanar la collaboraci de Gurgen de Mardastan i Abu Morvan de Djahuk i Thornavan. La ciutadella de Van, on residia la princesa (filla de'Abu Morvan), fou assetjada i desprs d'una breu resistncia el seu defensor, de la famlia Akeatsi, la va entregar. Sargis va demanar ajuda a Afshin. Llavors Abu Morvan va deixar la coalici i Gurgen va quedar sol. Els dos exercits es van trobar a Karkinian, a la vall del Kulan, per all Abu Morvan va imposar la seva medicaci: Gurgen es va retirar als seus feus, amb residencia a la fortalesa de Kanguar, i desprs es va dedicar a fer la guerra a Mushel de Mokq, fill de Sembat, que va morir en combat, per Gurgen va morir poc desprs de la caiguda d'un cavall (vers 897). El seu fill Atom es va acontentar en mantenir el feu de Mardastan sense pretendre en cap moment el Vaspurakan.

Abu Morvan va considerar el moment de desfer-se dels seus tres pupils. Els va convidar al castell de Kotor o Kotorots i els va fer presoners. Sargis fou enviat a Nkan, Gagik a la fortalesa de Sevan i Gurgen a las masmorres de Kotor o de Shamiran. Molts feudals van fer submissi llavors a Atom de Mardastan al que van retre homenatge a la seva residencia de Kangovar o Kanguar. Atom, tot i aix, no va disputar Vaspurakan i va reconixer a Abu Morvan quant va ser proclamat pel rei Sembat I. Aix els feudals mes lleialistes se'n van anar a Amida (Diyar Bakr) residencia del emir Shaybnida Ahmed ben Isa ben Shaikh, ara governador de Djazira i Diyar Bakr i ex governador d'Armnia (885-886). L'emir va decidir atacar per Arzanene (Aldzniq), emirat musulm (Arzen) on l'emir i classe dirigent ja estava armenitzada. Va ocupar l'emirat i tamb el principat de Taron (897 o 898). Quant el rei armeni va acudir, amb tots els seus vassalls (Siunians, aghuans, georgians i de Vaspurakan) el prncep Abu Morvan va fer defecci durant la batalla (lliurada a Tukh) i va provocar la derrota de Sembat I. 

Abu Morvan es va establir a la ciutat de Van (Dosp) i va fer alliberar al prncep Khatshik-Gagik, un dels tres prnceps, que tenia uns 15 anys (al que va deixar en llibertat vigilada) per va mantenir tancats als altres dos. Per Gagik es va entendre amb alguns senyors lleialistes, especialment els germans Shahpuh i Vahan Amatuni, i Abou Sakr Vahuni i tots junts van assassinar a Abu Morvan durant una festa. Gagik va fer alliberar als seus germans. Els tres germans Ardzruni van reconixer al germ gran, Sargis, com a prncep de Vaspurakan (vers 900). El rei Sembat, desprs de la traci de Abu Morvan, va reconixer a Sargis i li va enviar les insgnies de prncep, va nomenar a Gagik con sparapet de la  Gran Armnia  i va nomenar al germ petit Gurgen com a marzban, ttol que devia ser noms honorfic.

Vers el 899 l'emir Afshin al-Sadj d'Azerbaidjan va atacar Vaspurakan. El prncep Sargis, al arribar l'emir per la part de Thornavan, va decidir no lluitar i va anar a retre-li homenatge. Va haver d'entregar com hostatge un dels seus germans, que primer fou Gagik (per sis mesos) i desprs (per un any) el petit Gurgen, que foren portats a Bardaa. Vers el 900 Gurgen (amb el seu company hostatge Shahpuh Amatuni) es va escapar de Bardaa i va tornar a Vaspurakan. Furis Afshin va marxar contra Van. Sargis i els seus germans es van retirar cap el petit Albag. Van fou ocupada i s'hi va installar un eunuc de confiana, un renegat d'origen grec de nom Safi; un altre eunuc fou installat a Ostan. Hasan, fill d'un prncep Ardzrunida conegut com a Vasak el renegat, es va convertir en el principal assessor d'Afshin. Tamb va entrar al Mardastan on va installar una guarnici a Hambairazan.

Afshin va anar en persona al Albag en persecuci dels prnceps. Va arribar fins al sud, a Adamakert; prop de all s'havia fet fort Sargis a Kakenik. Afshin hi va enviar al seu eunuc Hivor. Es va lliurar un combat de resultat incert, ja que el historiador Toms Ardzruni diu que van ser derrotats, fets presoners i morts mentre que l'anomena't  el continuador de Toms  diu que els musulmans es van retirar. Afshin va deixar guarnicions al Vaspurakan i va tornar a Bardaa per reunir un exercit per anar a castigar a Sembat que havia acollit al eunuc trador Yusuf (que s'havia refugiat al territori del rei amb els hostatges armenis) per va morir el mar del 901. 

Les tropes d'ocupaci van deixar el pas i Sargis va recuperar el control i la primera mesura fou castigar als collaboracionistes, com Hasan, que es va tancar a la fortalesa de Sevan. Sargis va acampar all prop a la vila de Phlovank. Hasan va anar all de nit per matar al prncep per fou fet presoner; la fortalesa, defensada per la seva mare, fou intimada a la rendici sota cstig de matar a Hasan. Llavors va intervenir el rei d'Armnia que va enviar al patriarca Hovhannes V (el historiador Joan Katholikos) que va obtenir una transacci: Hasan seria alliberat i la fortalesa es rendiria; per Sargis, una vegada la fortalesa es va rendir, va fer agafar a Hasan i el va fer cegar. Hasan es va fer monjo i va viure cristianament la resta dels seus dies.

El 903 el rei Sembat va atacar Siunia on el prncep Sembat de la Siunia Oriental no pagava el tribut. Sembat de Siunia era cunyat de Sargis, que va fer de mediador i va aconseguir la pau. La vila de Nakhichevan, arrabassada el 902 als qaisites de Manazkert, fou entregada al prncep Sembat. Segons Toms Ardzruni la vila fou dels Ardzruni fins el 704 en que va passar als rabs i depengu mes tard del emir de Manazkert; segon Joan Katholikos la vila sempre fou dels Ardzruni i del Vaspurakan i els qaisites nomes l'haurien ocupat molt recentment (cal suposar que el 900 durant l'atac de Afshin al-Sadj a Vaspurakan); d'altra banda Esteve Orbelian, historiador de Siunia, diu que Nakhichevan sempre fou de Siunia, i era la capital del Vaiots Tzor. Fos com fos aviat Vaspurakan va reclamar la  devoluci  de Nakhichevan.

El 13 de novembre del 904, d'una malaltia, va morir Sargis als 29 anys. El va succeir el seu germ Gagik mentre una part del pas fou donat al germ petit Gurgen. El prncep Gagik va rebre el nord-est i el nord-oest (Djuashrot, Thornavan, Artaz, Mardastan, Darni, Arberani, Alandrot, Barilovit, Paluniq, Medznuniq, Tosp,  Reshtuniq, Boguniq, i Gugan Artashesian). Gurgen va rebre el sud-est (Antzevatsiq, Kordjuniq, Kulanovit, Mardastan propi, Ardjishakovit, Arnoiotn, Gran Albag, Petit Albag, Ake-Tamber, Tagrian, Erna i Zarehavand). Gagik va fer construir una fortalesa a Marakan  (al Djuashrot, al sud-est de Djulfa) que havia d'impedir qualsevol atac musulm des Azerbaidjan.

Va sotmetre a dos rebels (Shahpuh fill de Maimank, revoltat a Agarak; i Grigor Abu Hamza, fill de Vasak, revoltat a la fortalesa d'Ardjudj)

Els dos germans van procedir a alguns intercanvis de territori.
El pas de Mokq romania sota la seva dinastia particular i Gagik va voler conquerir aquesta regi i hi va fer una expedici que es presentada amb moltes victries per de la que no es pot dir el resultat final concret.

Desprs va decidir posar fi al othmanides d'Amiuk, enclavament musulm que existia des feia mes de 130 anys (771-905). Amb un atac sorpresa a la nit va ocupar Amiuk i els seus habitants degollats. Aix va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Ardzruni. La revolta es va iniciar a Salamas o Salmas (al nord-oest del llac Urmia, regi de Zarehavan). Una incursi musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram (es a dir de Van) i del districte de Djuash (al nord-est de Vaspurakan) a la batalla de Phaitakshtan; un altre combat va tenir lloc a Gerat. La rebelli es va estendre per la regi del llac Urmia (principalment per Zarevand al nord-oest) i Shahpuh Akeatsi, un germ de Thadeos, va morir en un combat lliurat a Liugik.

Gurgen d'altra banda, es va establir a Adamakert (al Albag), i va lluitar igualment contra els musulmans sobretot a Kordjaiq . El 906 va fer una incursi al Zarehavan on va destruir un camp musulm on es preparaven per fer incursions, per desprs foren sorpresos pels musulmans i molts armenis van ser massacrats 

Amiuk fou confiada a Abou Sakr Vahuni, per aquest la va cedir al rei Sembat. El rei la va tornar a Gagik per a canvi d'una forta compensaci. Aix va ser el inici de la desconfiana entre el rei i el prncep de Vaspurakan.

La reclamaci de Nakhichevan va portar un conflicte amb el rei d'Armnia. Gagik llavors es va declarar vassall de Yusuf al-Sadj del Azerbaidjan al que va anar a visitar, i l'emir li va lliurar la corona reial elevant Vaspurakan a regne (908). El rei armeni va enviar una ambaixada, potser per protestar, dirigida pel Patriarca Hovhannes V que desprs d'un temps amb Yusuf, fou posat sota custodia i aviat tancat a una masmorra.

El 909 Yusuf va entrar a Siunia Oriental i va arribar a Nakhichevan on el van anar a trobar Gagik i Gurgen de Vaspurakan. El prncep de Siunia, Sembat, va portar a la fortalesa d'Erendshank a sa mare Shushan i a la seva dona Sofia (germana de Gagik) i va anar a demanar asil al Vaspurakan, a Gagik, que com sabia era aliat de Yusuf i de fet el seu enemic, per el nou rei Gagik no va gosar refusar-li aquesta petici. Llavors Yusuf va ocupar la Siunia Occidental on el prncep Grigor Supan II fou derrotat (909) i va haver de sotmetre's a Yusuf, que ja era a Dwin.

Khatshik Gagik es va anar separant de l'aliana amb Yusuf. Durant un temps es va dedicar a recuperar pel seu regne la regi de Kogovit, Dariunq, Artaz i la ciutat de Maku. Quant fou cridat per Yusuf per anar a combatre a Ashot, fill de Sembat I el mrtir, que havia recuperat part d'Armnia, es va excusar. Per por de les represlies del emir es va retirar amb els seus soldats al districte de Mokq on hi havia unes gorgues inaccessibles. El ishkhan de Mokq, Grigor, i el seu germ Gurgen, els van acollir i Joan Katholikos deixa entendre que li estaven sotmesos. Amb ell es va unir el gran ishkhan de la Siunia Oriental, Sembat.

La pressi de Yusuf es va afluixar quant l'emir va estar tres anys presoner a Samarra desprs de revoltar-se contra el califa. Aix va ser aprofitat per reprendre l'ofensiva conqueridora cap a Her, Zarevand i en direcci de Marand (sud-est de Nakhichevan) per els eunucs i caps militars turcs van romandre lleials a Yusuf i els atacs foren rebutjats. Fins i tot un contraatac va arribar fins el Mardastan, a la vora del llac Van. Atom de Mardastan i Grigor de Mokq van ajudar a Gagik en aquestes lluites que van tenir lloc vers 920-921

El 923, havent retornat Yusuf, Gagik es va retirar a Kogovit i Dzalkotn, a les muntanyes. Tamb Atom de Mardastan i Antzevasiq es va refugiar a una fortalesa inaccessible dels seus dominis, tot i que quant Yusuf va arribar al seu principat, va oferir-li el tribut pendent ja que no podia fer altra cosa. El rei de Vaspurakan tamb va pagar i Yusuf es va retirar, passant per Her, al Azerbaidjan, d'eon vers el mateix 923 va passar al Irak Adjem. Yusuf va deixar encarregat dels afers politics armenis a Nars (Subuk), que fou ostikan a Dwin per que per un temps va establir la seva residencia a Nakhichevan, vila que es disputaven Siunia i Vaspurakan. Nasr era hbil i va jugar amb les rivalitats dels tres prnceps de Siunia: el gran Sembat dominava la major part del pas amb el Vaiots Tzor; el segon, Sahak, tenia com a feu la part oriental del principat fins al riu Hakar; i el tercer, Babgen, tenia un petit feu en torn de Balk (Shusha). Atrets a Nakhichevan tant Sahak com Babgen amb la promesa de mes territoris, foren portats a Dwin i empresonats, i es va demanar un rescat al germ gran. Com que no va pagar va enviar la Siunia (vers 925) per fou rebutjat per Sembat i Nars va haver d'accedir als dos germans presoners.

Vers el 924 o 925 el patriarca armeni Hovhannes V es va establir al pas, concretament al monestir de Tzoroivanq o Tzorovanq (Monestir de la Vall), avui Salnabad,  prop de la ciutat de Van, i mes tard (928) a l'illa d'Althamar, a la riba sud-est del llac (on va morir el 931).

A una data no coneguda per abans del 930 va morir Gurgen, germ del rei, i aquest va heretar els seu feu reunint aix tot el Vaspurakan.

Vers el 937 el rei encara va derrotar als sadjides que havien envat el territori reial d'Armnia, al tur de Gino, prop dels pous de sant Gregori (Khrvirap) a la riba esquerra del Araxes i al sud-oest de Dwin. Els presoners foren portats a Dariunq, al Kogovit.

Gagik va morir desprs del 937 i el va succeir el seu fill Derenik-Ashot. El general Abul Kharib Havhuni, lloctinent del seu pare, fou destitut i nomenat en lloc seu un tal Sargis, un nakharar. Abul Kharib es va ofendre i es va aliar amb els emirs musulmans de Her i Zarevand. L'exrcit del rei de Vaspurakan fou sorprs pels musulmans (amb la traci de Abul Kharib) i derrotat, i el rei fou fet presoner i portat a Her. Al saber-se la traci Abul Kharib fou excomunicat, i llavors va acceptar de fer el possible per alliberar al rei. L'emir de Her, Abul Hadji, va deixar llibertat de moviments al rei per sense poder sortir del emirat i Abul Kharib va aprofitar per alliberar-lo. El rei va poder tornar i Abul Kharib restablert al seu lloc. 

Vers el 938 o poc desprs els dailemites van arribar fins a la regi i van saquejar Adamakert i l'Albag, estenent-se fins a l'Antzevatsiq, on foren atacats per la cavalleria del rei que els va derrotar. Dirigia l'expedici Lashkari ben Mardi (antic lloctinent de Wunshmgir, emir ziyrida del Irak Adjem, que havia estat expulsat per aquest). Al Antzevatsiq governava Atom fill de Gurgen, que va comprar la retirada del atacant i quant es retiraven foren atacats pels soldats de Vaspurakan i d'Atom i Lashkari va morir. La resta dels soldat dailemites foren massacrats en una emboscada.

Derenik-Ashot va morir el 953 i el va succeir el seu germ Abusahl Hamazasp (953-972).  A la seva mort el 972 el pas es va repartir entre els seus tres fills Ashot-Sahak (la major part del regne), Gurgen-Khatshik ( Antzevatsiq) i Senaquerim-Hovhannes (Reshtuniq). El primer, protector del patriarca armeni dissident Vahanik, va morir sense fills el 983 i Gurgen-Khatshik el va heretar.

El 983 l'emir de Goltn, Abu Dulfa al-Shaybani va derrotar al musafrida d'Arran i Dwin, Abul Haidja, i li va prendre Dwin i tot seguir va atacar el Vaspurakan on regnava Ashot-Sahak que li va oposar les seves forces dirigides pel prncep Abel Kharib, el prncep Grigor i el marzban Tigranes que es van estacionar al Djuash, al sud del Araxes en front a Goltn, on foren sorpresos pel shaybnida i van quedar assetjats a la propera fortalesa de Bakear. Van negociar i van obtindr sortida lliure sense armes, i al sortir foren massacrats, i els tres caps mantinguts presoners per ser alliberats desprs contra un fort rescat (vers 983 o 984).

El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perqu havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja (al que va oferir cedir l'emirat) i el musafrida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, per va morir durant la invasi. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja, per Abu Dulaf de Goltn, el seu vell rival, va recuperar Dwin.

Gurgen Khatshik va morir el 1003 i els seus tres fills ((Derenik, Gagik i Ashot) foren eliminats pel seu germ Senaquerim-Hovhannes que va ocupar tot el poder i va reunficar el regne. La branca llegitima, en concret Derenik, va rebre l'Antzevasiq en feu el 1004.

Vers el 1018 i 1021 els Dailemites van assolar el pas. El fill del rei, David, fou enviat contra els invasors i va patir una derrota, per els atacants no van poder conquerir les fortaleses. Les incursions van seguir, sobretot de bandes turques irregulars. En aquestes circumstancies l'emperador bizant va oferir al rei el intercanvi de Vaspurakan contra un domini tranquil al sia Menor. A finals del 1021 David, enviat a Trebisonda, va signar l'acord amb Basili II per el qual Vaspurakan era cedit al Imperi i el rei Senaquerim-Hovhannes rebia a canvi la dignitat de magistros i la regi de Sebaste fins al Eufrates, amb les ciutats de Sebaste, Larissa i Abara (a la Sargarosene). David va rebre l'oferta de passar al servei del rebel Nicfor Focas, aixecat contra l'emperador, per el impetus armeni va rebutjar i va matar al rebel (1022) i per aquest servei l'emperador va ampliar el territori del regne amb Cesarea de Capadcia, Tzamandos i Gabadonia.

El rei, els seus familiars, els nobles i la seva famlia, en total unes 50.000 persones, van emigrar al nou regne. El territori va esdevenir el catepanat imperial de Basprakabia o Asprakania. Tenia 72 fortaleses , 4000 poblets, 10 ciutats i 75 monestirs. Anava de la vila d'Ostan al sud del Van cap el est fins a les muntanes que encara avui son frontera entre Turquia i Iran (no incloa Her o Khoi, Salamas ni Zarevand) i arribava al Araxes pel districte de Djashrot. Les principals ciutats eren Ostan i Van. Van quedar incloses al catepanat algunes viles del antic emirat Qaisita (en armeni els emirs Kaisik), com Manazkert, Ardjesh (conquerida pel segon catep bizanti, Nicfor Comn, 1023-1026) i Berkri  (conquerida el 1034 pel catep Constant Kabasilas al emir Abul Haidja, nebot del musafrida Wahsudan ben Mamlan).

Senaquerim-Hovhannes va tenir quatre fills: David, Atom, Abushal i Constant. David va tenir una filla que es va casar amb Gagik II, rei d'Ani. La branca de David va governar al regne de Sebaste.

Un altra branca esmentada cap el 1040 est representada per Khatshik anomenat el gros que tenia tres fills: Hasan, Djendjluk i Ishkhanik, el primer dels quals va tenir un fill anomenat Abelgharib, la filla del qual es va casar amb el rei David d'Ani.

 Prnceps i reis .

Hamazasp II, circa 800 - 836. Casat amb una filla d'Ashot el Carnvor dels Bagratuni.
Ashot I Abulabus Ardzruni, prncep 836-852 (fill);
Gurgen I Ardzruni, princep 852-853 (germ);
Abu Djafar Ardzruni, princep 853-854 (probablement germ);
Gurgen II Ardzruni de Mardastan 854-857 (parent lluny);
Grigor Derenik Ardzruni, prncep  857-868 Es va casar amb Sofia, filla de Ashot I Bagratuni el Gran, gran prncep d'Armnia.(fill d'Ashot I);
Ashot I Abulabus Ardzruni, prncep 868-874 (segona vegada) (pare);
Grigor Ardzruni, prncep  874-887 (segona vegada) (fill);
Sargis Ashot, princep 887-897 (fill);
Gagik Abu Morvan Ardzruni, regent 887-897, prncep 897-898 (sogre);
Sargis Achot, princep 898-900 (segona vegada);
al emir Afshin al-Sadj 900;
Safi, governador (resident a Van) 900-901;
L'eunuc, governador (resident a Ostan) 900-901;
Sargis Ashot  901-904;
Khatshik Gagik III (senyor de Rechtuniq 887-897), prncep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei 908-943 (germ de Sargis);
Gurgen III Ardzruni (senyor de Parskahaiq 887-897), prncep 904-925 (al sud-est) (germ);
Derenik Ashot III rei 943-953 (fill);
Abushal Hamazasp III 953-972 (germ);
Ashot Sahak 972-983 (fill);
Gurgen Khatshik 983-1003 (senyor de Antzevaziq 972-983) (germ);
Seneqerim Ioan 1003-22 (senyor de Rechtuniq 972-1003) (germ), desprs rei de Sebaste 1022-1026;
David (fill) 1026-1065 ;
Atom (fill) 1065-1083;
Abusahl (germ) associat 1065-1083 ;
Ocupaci seldjcida 1083;

Divisi Administrativa.
El Vaspurakan estava dividit en els segents districtes i subdistrictes:

Garni;
Artaz;
Mardastan;
Arberaniq;
Barilovit;
Boguniq;
Paluniq;
Tosp (Van);
Ardjishakoit (Ardjesh);
Metsnuniq;
Krjuniq;
Alandrot;
Artashisian;
Gukan;
Andzakht Tzor;
Kuganovit;
Bazhuniq;
Reshtuniq;
Erevark;
Tornavan;
Antzevasiq;
Ervaduniq;
Trpatuniq;
Mets;
Albak (Gran Albag);
Arnoiotn ;
Ake;
Djuash o Djuashrot;
Mardpetakan;
Tajgrian;
Gabitian;
Bakan;
Artavanian;
Gazrikan;
Regi mes enll del Araxes;
Goltn ;
Nakhjavan (Nakhichevan);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21739" title="Moambic" nonfiltered="4312" processed="4281" dbindex="9353">

Moambic (en portugus Moambique) s un estat de la costa oriental de l'frica Austral, que limita al nord amb Zmbia, Malawi i Tanznia, a l'est amb el canal de Moambic i amb l'oce ndic, al sud i a l'oest amb Sud-frica i a l'oest amb Swazilndia i amb Zimbabwe. Al canal de Moambic, el pas t altres vens, com ara les Comores, Madagascar, la possessi francesa de Mayotte i les dependncies de la Reuni, Juan de Nova, Bassas da ndia i l'illa Europa. La capital n's Maputo.

 Poltica .
La Frelimo va ser el moviment que va lluitar per l'alliberament des de l'inici de la dcada de 1960. Desprs de la independncia, la Frelimo va esdevenir un partit poltic i va ocupar el poder. Samora Machel va ostentar la presidncia del pas fins que va morir el 1986. La Frelimo ha roms en el poder fins avui, ja que ha guanyat les eleccions multipartides realitzades el 1994 i el 1999 i 2004. La Renamo s el partit principal de l'oposici.

 Geografia .
La major part del territori el constitueix una mplia plana costanera. nicament s muntanys al NO. La poblaci creix rpidament. Moambic s un dels pasos ms pobres del mn (deute extern, sequera, fam) i la seva economia es troba encara sota els efectes dels vint anys de guerra civil. L'agricultura (85% de la poblaci activa) s alimentria (blat de moro). Pesca. Al subsl, no explotat, hi ha jaciments de carb, sal, mica, or i pedres precioses. Produeix electricitat a l'embassament de Cahora Bassa.

Els rius principals son (de nord a sud): el Rovuma, el Lrio, el Zambesi, el Bzi, el Save, el Changane i el Limpopo. La muntanya ms alta es el Binga de 2.436 m.

El canal de Moambic separa el pas de Madagascar.

 Subdivisi administrativa .
Moambic s dividit en 11 provncies:








 Partits poltics .

Vegeu: 

Moviments d'alliberament de Moambic, i;
Transici democrtica a Moambic.

Els principals partits segons el actual model democrtic, sn:

Frente de Libertao de Moambique (Frelimo);
Resistncia Nacional Moambicana (Renamo);
Renamo - Uniao Electoral (aliana electoral del 2004, mantinguda desprs, entre la Renamo i altres partits dels quals els principals sn:
Aliana Independente de Moambique;
Movimento Nacionalista Moambicano);
Partido de Conveno Nacional;
Partido de Unidade Nacional;
Frente Liberal (FL));
Frente de Ao Patriotica;
Partido Popular de Moambique;
Frente Unida de Moambique;
Partido para a Paz Democracia e Desenvolvimento (escissi de la Renamo);
Partido Independente de Moambique;
Partido Liberal e Democrtico de Moambique;
Partit de l'Examplament Social ;
Partit de Reconociliaci Nacional;
Partit de la Llibertat i la Solidaritat;
Partido Social-Liberal e Democrtico;

 Histria .

Article principal: Histria de Moambic;

El pas fou habitat inicialment pels khoisan o bosquimans, casadors i recollectors. Els bantus agricultors hi van arribar entre el segle I i IV. No fou fins al segle IX que van comenar a arribar comerciants rabs i desprs perses; establiments comercials es van fundar a la costa de Moambic, destacant Sofala, fundada desprs del 1100. El comer principal era el ferro i l'or, que els musulmans bescanviaven per productes txtils.

Al segle V s'havien installat al que avui es Zimbabwe pobles bantus que parlaven les llenges shona. Aquestos pobles, en contacte amb els comerciants musulmans, van arribar a crear un estat a la meitat del segle XIII, basat en el comer amb els musulmans de la costa. Les runes del Gran Zimbabwe, sn testimoni de la seva importncia. A Moambique hi ha algunes edificacions del model de Zimbabue; la ms important s la de Manyikeni a la provncia d'Inhambane, a 450 km del Gran Zimbabwe. 

A la meitat del segle XV el Gran Zimbabwe fou abandonat per raons desconegudes per probablement per l'arribada de nous emigrants bantus de llengua shona, que van fundar el que fou anomenat com Imperi de Monomotapa o Mwenemutapa entre 1440 i 1450. Monomotapa comerciava amb or i vori amb els establiments de la costa, i dominaven les rutes comercials que anaven entre les mines i Sofala com a establiment principal.

Vasco da Gama va arribar al que avui s Moambic al 1497. Els portuguesos, atrets per l'or, es van dirigir cap al seu origen i el 1530 van fundar Rios de Sena, el 1537 Tete, i el 1544 Quelimane. Sofala fou ocupada el 1505. El 1607 Portugal va obtenir la concessi de les mines d'or de l'Imperi Monomotapa. El 1627 el monomotapa Capranzina fou deposat i substitut pel seu oncle Mavura, que fou batejat i es va declarar vassall del rei de Portugal. Els reis monomotapes van governar fins a finals del segle XVII, quan foren substituts per la dinastia shona dels chingamires, que governaven el regne de Butua. Els portuguesos s'estengueren tamb pel Zambezi, per comerciar amb el marfil, i van arribar a acords amb els regnes maravi (o marave);  els colons portuguesos foren coneguts com a prazeiros, pels prazos, grans hisendes que constituen autntics petits estats. Es van aliar als estats maravi i van ampliar la seva influncia. El poder dels prazeiros va durar fins a la segons meitat del segle XIX quan van arribar les grans companyies europees, poc interessades en esclaus i vor, i van imposar el model de grans explotacions agrcoles amb treball forat pels indgenes. El decret del comissari reial Antonio Enes, va imposar l'ocupaci efectiva de les terres dels prazos i com que no era possible, molts prazeiros van haver de vendre les terres a les companyies europees o be van haver de subarrendar-les.

A l'altipl de Niassa els pobles bantu coneguts com yao, que es van islamitzar al segle XVIII van dominar al segle XVIII i XIX. La Companyia del Niassa els va sotmetre entre 1895 i 1920. A la costa hi havien petits estats musulmans que foren dominats entre 1905 i 1910, el darrer el sultanat d'Angoche.

L'Imperi de Gaza fou fundat per Soshangane fou fundat per Soshangane el 1828. Al seu zenit l'imperi dominava entre el Zambezi i la badia Delagoa, amb capital a Manjacazi a la moderna provncia de Gaza. Els seus successsors van acabar deposats pels portuguesos el 1895.

El 1878 el govern portugus va decidir concedir la administraci de part de la colnia de Moambic a companyies privades anomenades companyies majesttiques pels seus drets sobirans sobre el territori concedit. Les principals foren la Companyia del Niassa i la Companyia de Moambic, que van assolir l'administraci dels territoris del nor i el centre la primera el 1894 (per 35 anys) i la segona el 1892 (per 50 anys). La base del seu poder fou el treball forat (chibalo).

Els establiments portuguesos a Moambic van dependre del virrei de l'ndia Portuguesa a Goa fins el 1752 quan legalment en foren separades i es van crear  les capitanies de Ilha de Moambique, Rios de Sena o Zambzia i Sofala. El mar de 1836 es va constituir formalment la colnia de Moambic, tamb anomenada frica Oriental Portuguesa. La capital era Ilha de Moambique de la que la colnia agafava el nom. L'esclavatge fou definitivament abolit el 1875. 

El 1885 la Conferencia de Berln va repartir l'frica entre les potencies europees; la part sud de Moambic fou organitzada en els segents anys. El 1898 la capital es va traslladar a Loureno Marques. 

Els alemanys van entrar a la part nord de la colnia desprs de l'esclat de la guerra entre Portugal i Alemanya el febrer-mar de 1916. A la segona meitat del 1916 els portuguesos van ocupar el triangle de Kionga que havia estat ocupat pels alemanys el 1894 vulnerant els acords de lmits que fixaven el riu Rovuma, i fou reconegut com part de la colnia pel tractat de Versalles (10 de gener de 1920).

Els territoris de les companyies van tornar a l'administraci portuguesa al final de la concessi, el 1929 la Companyia del Niassa (al nord) i el 1942 la Companyia de Moambic (al centre).

El 11 de juny de 1951 Moambic fou declarada provncia portuguesa d'ultramar, canvi de denominaci que no va alterar prcticament el estatut colonial del territori.

El 25 de juny de 1962 es va formar el Front d'Alliberament de Moambic (Frelimo). Com a primer president fou escollit el doctor Eduardo Mondlane. El Frelimo va iniciar la lluita armada amb un primer atac el 25 de setembre de 1964 a Chai, provncia de Cabo Delgado. La guerra, mitjanant guerrilles, es va estendre principalment cap a Niassa i Tete. Progressivament els guerrillers van organitzar el control de les anomenades "zonas libertadas" on creaven hospitals i escoles i una rudimentria administraci. Operacions importants es van portar a terme a la rodalia de l'embassament en construcci de Cahora Bassa.

El 25 d'abril de 1974 els militars esquerrans del Moviment de les Forces Armades van donar un cop d'estat que va acabar amb el regim salazarista de Marcelo Caetano. El general Antnio de Spinola va proposar un referndum el 1975 per decidir el futur, per el Frelimo va rebutjar la proposta i va exigir la independncia com a condici essencial. Les negociacions van seguir i van portar als acord de Lusaka de 7 de setembre de 1974, que establia l'alto el foc i la immediata formaci d'un govern provisional dirigit pel Frelimo, i la independncia pel 25 de juny de 1975.

Immediatament desprs dels acords, els colons blancs organitzats en el anomenat Front Independent per la Continuitat de la Civilitaci Occidental, i actuant en uns escamots anomenats Dragons de la Mort, van ocupar la emissora de radio i l'aeroport de Loureno Marques per foren dominats per l'exrcit portugus, ajudats per unitats del Frelimo. El 20 de setembre el govern provisional dirigit pel numero tres del Frelimo Joaquim Chissano va entrar en funcions fins a la proclamaci de la independncia el 25 de juny de 1975. Al gener de 1975 els districtes de la colnia foren elevats a provncies i es van crear nous districtes de segon nivell.

El dia de la indepedncia el president del Frelimo Samora Machel jurava com a primer president del nou pas. L'estat seria dirigit pel Frelimo com a partit nic. El 24 de juliol foren nacionalitzades la sanitat, la educaci i la justcia. El 3 de febrer de 1976 els noms colonials foren suprimits (canviats per altres autctons); el 1976 el dret de propietat fou reconegut a tots els moambiquesos i estrangers per noms per a una casa permanent i una segona residencia, sense dret de tenir ms cases i arrendar-les. Les terres foren socialitzades amb la pretensi d'incrementar la producci i millorar les condicions de vida dels camperols (que eren el 80% de la poblaci). Encara que inicialment la gent fou molt receptiva, amb el temps l'entusiasme es va refredar i l'experincia va acabar en fracs. El 1981 Machel va declarar la dcada de 1981-1991 com la "dcada da vitria sobre o subdesenvolvimento".

La guerra civil (1977-1992) es va iniciar quasi immediatament. Els militars i colons portuguesos contraris a la descolonitzaci, junt amb alguns dissidents del Frelimo, es van installar a Rhodsia, governada per un rgim de la minoria blanca, dirigit per Ian Smith, que havia proclamat unilateralment la independncia de la Gran Bretanya. La resistncia a aquest rgim havia creat bases militars a Moambic, que el 1975 es van consolidar. Ian Smith va ordenar diversos atacs a aquestes bases. El 1976 el govern de Moambic va declarar oficialment que aplicaria les sancions de la ONU contra el regim rhodesi, el qual tenia un enlla vital amb la costa pel ferrocarril, la carretera i  l'oleoducte que unien Rhodsia amb la costa de l'oce ndic, conjunt que formava el anomenat Corredor de Beira. Smith disposava del suport de Sud-frica per el corredor de Beira era el cam ms curt i natural per importar i exportar les mercaderies i productes. El regim rhodesi va oferir ajut per la formaci d'un moviment de resistncia i es va crear la "Resistncia Nacional Moambicana" (RENAMO) que va disposar d'una estaci de radio per a la seva propaganda.

Atacs militars, de vegades amb suport de tropes rhodesianes, es van produir desprs de 1977. El rgim de Rhodsia va acabar negociant (1979) i el 1980 va esdevenir el Zimbabwe independent sota un govern de majoria negra. Per la Renamo no va aturar els seus atacs contra les infraestructures i les petites viles de camperols a Moambic. L'ajut rhodesi fou substitut pel sud-afric i la guerra va entrar en la seva fase ms cruel amb actes de gran brutalitat sobretot contra la poblaci civil. Els atacs de la Renamo van desestabilitzar l'economia de Moambic, que va haver de destinar bona part dels seus recursos a l'aparell militar; les escoles i hospitals creats pel Frelimo foren sistemticament destruts i el creixent numero de refugiats cap a pasos vens o les ciutats grans, va fer disminuir la producci agrcola. El 1984 el govern de Moambic i el de Sud-frica i van signar un comproms de von venatge conegut com  acord de Nkomati, per no fou respectat.

El 1986 la Renamo havia establert una base slida a les muntanyes de Gorongosa i estenia les seves accions militars a totes les provncies de Moambic. El president Machel va morir l'octubre d'aquell any en un accident aeri quan anava a una reuni internacional a Lusaka.

El nou govern moambiqus dirigit per Chissano fou ms pragmtic i va decidir d'abandonar la seva poltica de socialitzaci de la terra. El 1987 va signar un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, pel qual aquesta poltica quedava liquidada a canvi d'un suport financer. El mateix 1987 el govern va llenar un   Progama de Reestruturao Econmica , conegut com PRE, per modificar la lnea econmica i rellanar l'economia. El metical, la moneda del pas, fou devaluada (va perdre el 1000% en dos anys), i es va deixar de fixar els preus dels bens de consum excepte els combustibles i el peix considerats productes estratgics. Les empreses estatals foren privatitzades o intervingudes; algunes foren transformades en bancs o en societats annimes per atribuci de quotes als seus gestors o a funcionaris, per la majoria ho foren seguint les regles del Banc Mundial que controlava el procs.

El novembre de 1990 es va modificar la constituci i es va restablir la llibertat poltica. El 1991 es van produir converses amb la Renamo i el 1992 es va signar el tractat definitiu de pau a Roma (4 d'octubre) entre Chissano i Afonso Dhlakama (cap de la guerrilla). La Renamo esdevindria un partit poltic legal i part de les seves forces s'integrarien a l'exrcit i la policia. Per implementar l'acord la ONU va establir la ONUMOZ com a fora internacional, que va actuar sobre el terreny durant dos anys. El 1994 ja s'havia format l'exrcit unificat i es van celebrar eleccions que foren guanyades pel Frelimo. En les segones eleccions de 1999 es va produir molta igualtat entre Frelimo i Renamo per fou el primer el que va guanyar per uns 4 punts de diferencia.

El febrer del 2000 es van produir unes tragiques inundacions que van devastar el pas, de les que es va poder recuperar mercs a l'ajut internacional.

El 2002 Chissano va renunciar a presentar-se a la reelecci a les eleccions de 2004. Fou designat Armando Guebuza. A les eleccions, aquest va obtenir considerable avantatge sobre Dhlakama, candidat de la Renamo. El 2 de febrer de 2005 Chissano li va entregar la presidncia.

Vegeu tamb.
Grups tnics de Moambic;


 Enllaos externs .

Govern de Moambic ;
Parque Nacional da Gorongosa ;































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21747" title="Swazilndia" nonfiltered="4313" processed="4282" dbindex="9354">



El Regne de Swazilndia s un pas de l'frica Austral situat entre Sud-frica i Moambic.

 Histria .
Tot i que les restes d'ocupacions humanes trobades a Swazilndia daten de ms de 100.000 anys, la poblaci actual hi va emigrar al segle XIX, desprs de les emigracions de les poblacions bantus i sota la pressi dels bers. Al mateix temps, van colonitzar el sector els primers blancs.

Desprs de la guerra dels Bers, Swazilndia va esdevenir una colnia britnica. Va adquirir la independncia el 6 de setembre de 1968. Des de llavors, Swazilndia ha patit la lluita entre els activistes per la democrcia i la monarquia totalitria.

 Poltica .
La constituci en vigor prohibeix els partits poltics.

El 18 d'agost de 2004, el rei Mswati III va anunciar abans de la fi de l'any un canvi a la constituci. Les organitzacions de defensa dels drets humans i els grups d'oposici han denunciat aquesta nova constituci, ja que continua prohibint els partits poltics i sols serveix per a reforar el control de la monarquia sobre el pas. Els grups de l'oposici van afirmar que farien tots els possibles per bloquejar-la.

 Subdivisi administrativa .
Swazilndia se subdivideix en quatre districtes:



 Geografia .


Swazilndia ofereix una gran varietat de paisatges: muntanyes al llarg de la frontera amb Moambic, sabanes a l'est i selves al nord-oest.
Diversos rius travessen el pas, com el Lusutfu.
Amb 50 000 habitants, la capital Mbabane s la ciutat ms gran del pas.
Altres ciutats importants sn Manzini, Lobamba i Siteki.




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21751" title="Holmi" nonfiltered="4314" processed="4283" dbindex="9355">





El holmi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Ho i el seu nombre atmic s 67.

 Histria .
L'Holmi (Holmia, nom llat per designar la ciutat Estocolm) fou descobert per Marc Delafontaine i Jacques-Louis Soret que l'any 1878 observaren les insuals bandes d'absorci espectrogrfiques de l'element fins llavors desconegut el qual l'anomenaren amb el nom de Element X. Al llarg del mateix any 1878, Per Teodor Cleve descobr tamb el mateix element de forma independent mentre treballava amb xid d'erbi.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Holmi ;
 It's Elemental - Holmi ;
 webelements.com - Holmi ;
 environmentalchemistry.com - Holmi ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21752" title="Gadolini" nonfiltered="4315" processed="4284" dbindex="9356">

El gadolini s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Gd i el seu nombre atmic s 64.

 Enllaos externs .

 Los Alamos National Laboratory - Gadolini ;
 webelements.com - Gadolini ;
 environmentalchemistry.com - Gadolini ;
 It's Elemental - Gadolini ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21755" title="Terbi" nonfiltered="4316" processed="4285" dbindex="9357">

El terbi s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Tb i el seu nombre atmic s 65.

 Enllaos externs .

 Els lbers National Laboratory - Terbi ;
 webelements.com - Terbi ;
 environmentalchemistry.com - Terbi ;
 It's Elemental - Terbi ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21756" title="Aielo" nonfiltered="4317" processed="4286" dbindex="9358">

Geografia:;
Aielo de Malferit s un municipi de la Vall d'Albaida, al Pas Valenci.
Aielo de Rugat s un altre municipi de la comarca valenciana de la Vall d'Albaida.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21757" title="Tuli" nonfiltered="4318" processed="4287" dbindex="9359">


El tuli s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Tm i el seu nombre atmic s 69.

Enllaos externs.

 Los Alamos National Laboratory's  - Tuli  ;
 It's Elemental - Tuli ;
 webelements.com - Tuli ;
 environmentalchemistry.com - Tuli ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21758" title="Iterbi" nonfiltered="4319" processed="4288" dbindex="9360">


L'iterbi s un element qumic de la taula peridica que t el smbol Yb i nombre atmic 70. L'iterbi s un element metllic platejat bla, una terra rara de la srie dels lantnids que es troba en la gadolinita, la monazita i el xenotim. L'iterbi s'associa a vegades amb l'itri o altres elements relacionats i s'usa en alguns acers. L'iterbi natural s una mescla de set istops estables.

 Caracterstiques principals .
L'iterbi s un element bla, malleable i prou dctil que exhibeix un llustre platejat brillant. s una terra rara, fcilment atacable i dissoluble amb cids minerals, reacciona lentament amb l'aigua, i s'oxida en presncia d'aire.

L'iterbi t tres alltrops, anomenats alfa, beta i gamma, amb punts de transformaci a -13C i 795 C. La forma beta es dna a temperatura ambient i presenta una estructura cristallina centrada en les cares, mentre que la forma gamma, que es dna a alta temperatura, t una estructura cristallina centrada en el cos.

Normalment, la forma beta t una conductivitat elctrica semblant a la dels metalls, per es comporta com un semiconductor a pressions prximes a les 16.000 atmsferes. la seva resistncia elctrica es multiplica per deu a unes 39.000 atmosferes, per a 40.000 atmosferes cau bruscament a un 10% de la seva resistivitat a temperatura ambient.

 Aplicacions .
Un dels istops d'iterbi s'ha usat com a font de radiaci alternativa per a mquines de rajos X porttils, per a llocs on no es disposa d'electricitat. El seu metall tamb pot usar-se per a millorar el refinament del gra, la resistncia i altres propietats mecniques de l'acer inoxidable. Alguns aliatges d'iterbi s'usen en odontologia. Hi ha pocs usos ms d'aquest element.

 Histria .
L'iterbi (de Ytterby, una ciutat de Sucia) va ser descobert pel qumic sus Jean Charles Galissard de Marignac el 1878. Marignac va trobar un nou component en la terra llavors anomenada erbia, i el va anomenar iterbia (per Ytterby, la ciutat sussa en qu va trobar dit component). Ell sospitava que la iterbia era un compost d'un nou element que va batejar iterbi (que era de fet la primera terra rara a ser descoberta).

El 1907, el qumic francs Georges Urbain va separar la iterbia de Marignac en dos components, neoiterbia i lutecia. La neoiterbia era l'element que passaria ms tard a anomenar-se iterbi, i la lutecia passaria a ser l'element luteci. Independentment, Auer von Welsbach va allar aquests elements de la iterbia ms o menys al mateix temps, per els va batejar respectivament aldebarani i cassiopi.

La propietats qumiques i fsiques de l'iterbi no van poder ser determinades fins el 1953, quan es va poder produir per primera vegada iterbi quasi pur.

 Abundncia i obtenci .
L'iterbi es troba amb altres terres rares en diversos minerals rars. S'obt comercialment amb major freqncia a partir de l'arena monacita (~0,03% d'iterbi). Tamb es troba en l'euxenita i el xenotim. Normalment s difcil separar l'iterbi d'altres terres rares, per les tcniques d'intercanvi d'ions i d'extracci de solvents desenvolupades a finals del segle XX han simplificat aquesta separaci. Els compostos d'iterbi sn rars.

 Istops .
L'iterbi apareix en la naturalesa compost de 7 istops estables: Yb-168, Yb-170, Yb-171, Yb-172, Yb-173, Yb-174, i Yb-176, essent l'Yb-174 el ms abundant (31,8% d'abundncia). S'han caracteritzat 22 radioistops, sent els ms estables el Yb-169 amb una perode de semidesintegraci de 32,026 dies, el Yb-175 amb una perode de semidesintegraci de 4,185 dies, i el Yb-166 amb una perode de semidesintegraci de 56,7 hores. La resta dels istops radioactius tenen perodes de semidesintegraci inferiors a les 2 hores, i en la majoria d'aquests s menor de 20 minuts. Aquest element t tamb 6 metaestats, essent el ms estable l'Yb-169m (t  46 segons).

El pes atmic dels istops de l'iterbi oscillen entre 150,955 uma (Yb-151) i 179,952 uma (Yb-180). El principal mode de decament anterior a l'istop estable ms abundant, Yb-174, s la captura electrnica, i el principal mode posterior s l'emissi beta. Els productes de decament primaris anteriors al Yb-174 sn istops de l'element 69 (tuli), i els productes de decament primaris posteriors sn istops de l'element 71 (luteci).

 Precaucions .
Encara que l'iterbi s prou estable, cal de totes maneres emmagatzemar-se en contenidors tancats per a protegir-lo de l'aire i la humitat. Tots els compostos de l'iterbi han de ser tractats com altament txics, encara que estudis preliminars semblen indicar que el perill s limitat. Se sap no obstant que els compostos d'iterbi causen irritaci en pell i ulls i poden ser teratognics. La pols d'iterbi metllic suposa un risc de incendi i explosi.

 Enllaos externs .

 Los Alamos lbers National Laboratory - Iterbi ;
 It's Elemental - Iterbi ;
 webelements.com - Iterbi ;
 environmentalchemistry.com - Iterbi ;
 Imatges d'alta resoluci i detalls sobre l'iterbi metllic ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21759" title="Vall de Barravs" nonfiltered="4320" processed="4289" dbindex="9361">

La Vall de Barravs s una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud. Forma la capalera del riu Noguera Ribagorana. 

Els lmits d'aquesta vall segueixen les carenes de les muntanyes que l'envolten. D'aquestes muntanyes, les ms importants son: al nord, dominant visualment la vall, el Pic del Port de Viella (conegut com a Pic de Sarraera), de 2.605 metres d'alada. Per la part de ponent, Pic de Molires (o Mulleres), Russell i Vallhiverna, tots de ms de tres mil metres, i per la part de llevant els Besiberri del Nord, del Mig i Sud i el Comaloforno, que superen tamb aquella alada.

El lmit nord coincideix, doncs, amb l'eix axial pirinenc i les valls de l'ssera i d'Aran. A l'est limita amb la Vall de Bo, i a l'oest amb la vall de Castanesa. Pel sud arriba fins a la confluncia amb aquestes dues valls, a uns 900 metres d'altitud.

Geologia de la Vall de Barravs.

Geolgicament s formada pels plegaments hercinians. Els materials sn molt diversos, donada l'extensi de la vall. Destaca, al nord, el granit normal. A l'oest n'hi ha de calcaris, molt visibles a Vallhiverna i la rodalia. Sn freqents tamb les pissarres i els materials sedimentaris. 

L erosi glacial va sser determinant en la formaci de la morfologia actual, ja que les grans geleres ocupaven la prctica totalitat de la vall i arribaven aiges avall de Vilaller. Els fenmens periglacials subsegents han modelat els barrancs laterals i el mateix fons de la vall. Es troben  restes morniques al fons i a ambds costats de la vall, a alades i distncies importants sobre l'actual llit del riu.

Plegaments i erosions han donat lloc a una srie de valls laterals. Les ms destacables per la seva mida sn: la vall del Mulleres (o Molires), amb tres estanys i on neix el riu Noguera Ribagorana i, enfrontada a aquesta, la vall de Conangles. Immediatament al sud, la vall de Besiberri. Ms al sud, i al costat oest de la vall de Barravs, hi ha la vall de les Salenques, i al mateix costat, tot seguit, la vall de Llauset, on a la dcada dels setanta es va construir una presa en un petit estany, que va esdevenir un gran embassament. Hi ha altres valls, fontanes i barrancs ms petits (Fenerui, Gelada, de Riumalo, de Forcat, de Senet...).

Una vall a mig cam entre l'Arag, Catalunya i l'Aran.

Administrativament s un territori fora repartit: Ribagora la part aragonesa, municipi de Montanui. Vall d'Aran la zona nord, terme de Viella e Mijaran. Alta Ribagora la resta, per encara aquesta repartida entre els municipis de Vilaller  la major part  i Vall de Bo (nom actual del municipi de Barruera).

s travessada en direcci N-S per la carretera N-230, amb un important trnsit de vehicles pesants els dies feiners i de vehicles de turisme els festius. Hi ha transport pblic, servit per l'empresa Alsina Graells.

Viles destacades de la vall.

Les poblacions ms importants sn:

Vilaller, on sn la totalitat dels serveis de la vall (comeros, farmcia, escola, oficina d'una caixa d'estalvis, hotels, fins i tot un petit heliport) i que t uns 650 habitants. Situat a la part baixa de la vall, vora el riu, a 1.000 metres d'altitud. El seu terme t 58 quilmetres quadrats. 

Montanui, a la part aragonesa de la Ribagora, amb un terme municipal de gran extensi (174 quilmetres quadrats).  T uns 250 habitants. Est situat a 1.200 metres d'altitud.

Hi ha altres nuclis de poblaci: Aneto i Senet sn les ms septentrionals de la vall, i tenen al voltant de 20 habitants cadascun.

Bono, Forcat, Vinyal, Estet, Ginast, Cass i Cierco sn altres petits pobles. Alguns d'aquests no tenen poblaci permanent. 

A la vall existeixen tamb: una benzinera, restaurants, cases de pags que donen allotjament, dos cmpings, una hpica, i s seu d'una associaci conservacionista dita La Boixeriga. 

Malgrat la diferent adscripci poltica d'un i altre costat del riu, tota la vall s una unitat social, cultural i econmica. La parla general actual s la catalana. Les formes lingstiques prpies de la regi  molt peculiars  es conserven noms en unes poques persones, ja d'edat avanada la majoria. 

Activitats econmiques.

L activitat principal s la ramaderia: vaques d'engreix i ovelles, herba per dallar i prats de pastura. El turisme s una activitat complementria, malgrat que dia a dia guanya pes econmic i proporciona ja la meitat dels llocs de treball.

Sn molt importants les installacions hidroelctriques, amb una central reversible (anomenada Moralets) que combina Baserca (pant de Senet) i Llauset. Sn propietat d'ENDESA, per fusi amb ENHER, que s la societat que les va construir. No representen cap altre impacte econmic per a la regi que la fiscalitat de les installacions  molt minsa  i que tributen a l'ajuntament de Montanui.

Histricament el nom  ...de Barravs  s ja documentat al segle XI (en ra de la donaci de l'esglsia de Cll a Sant Andreu de Barravs), actualment, per, en ser repartida la vall entre tres comarques (Vall d'Aran, Ribagora i Alta Ribagora), les referncies i localitzacions es fan sota la forma administrativa. Mossn Anton Navarro (fill de Vilaller, any 1867) canta al riu Noguera i a la vall del Barravs al  Poemari del Ribagora , que precisament comena  Des de les fonts de Mulleres  a les planes de Corbins ". 

En l'mbit cultural sn conegudes les baixades de falles, cap a Sant Joan, a Senet i a Aneto, i la fira de bestiar de Vilaller. Les capelles i esglsies  en general poc importants  de les poblacions sn romniques, amb restes preromniques en algunes. Part de la vall s dintre de la zona d'especial protecci del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici i  una altra part  del Parc de Posets-Maladeta.

Es practica tamb la caa major i la pesca de truites. 

Les activitats de muntanya sn nombroses: alpinisme i escalada als pics ms alts. Esqu de muntanya a la zona del Pic de Mulleres, de Vallhiverna o de Gelada. Senderisme, ja que la vall s travessada pel GR-11 i les seves variants i altres camins d'inters: la "Ruta de la Fauna" a Senet, l'antic Cam Reial i del Port de Viella... Pistes i camins sn aptes generalment per a la prctica de bicicleta tot-terreny. A Vilaller, Aneto i Senet hi ha cases de colnies  campaments d'estiu  que acullen any rere any centenars de joves d'arreu del pas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21761" title="El gat negre" nonfiltered="4321" processed="4290" dbindex="9362">

El gat negre s un relat d'Edgar Allan Poe, publicat el 19 d'agost de 1843 al Saturday Evening Post de Nova York, amb el ttol original de The black cat.


Narrat en primera persona, el protagonista explica la seva peculiar relaci amb un gat negre, "Plut", que esdev una mena d'aliat i alhora enemic en la  relaci amb la muller. Endut per la "llei de la Perversitat", el mata, per n'adopta un altre, tamb negre i borni, que l'indueix, segons el narrador, a assassinar la seva prpia muller.

El conte acaba amb la descoberta del gat viu entre el cadver descompost de la dona morta: Sobre el seu cap, amb la boca vermella oberta i l'nic ull com de foc, estava ajupida l'horrible bstia, l'astcia de la qual m'havia indut a l'assassinat, i el bram delator de la qual em lliurava al botx. Havia emparerat el monstre a la tomba !

s el tpic relat d'horror pur de Poe, en ell hi apareixen els temes recurrents de tota la seva obra narrativa : el mal pel mal, l'agonia aliada amb la decadncia moral, la mort no completa, la irracionalitat d'una possessi demonaca. Segons cita el seu traductor al castell, l'escriptor Julio Cortzar, el crtic Alfred Colling diu que es tracta d'una metfora de la relaci entre Poe, la seva muller Virginia i la gata Caterina. Per la psicoanalista Marie Bonaparte hi ha molts elements del subconscient en aquest conte, un dels ms densos del corpus narratiu de Poe. En cinema es va fer una adaptaci en la pellcula d'episodis Tales of Terror dirigida per Roger Corman (1963).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21767" title="Abbssida" nonfiltered="4322" processed="4291" dbindex="9363">

Els Abbssides (rab:            , transliteraci: al- Abb s y n) foren una dinastia de califes que govern polticament i religiosament el mn musulm des del 750 al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel sold otom de Turquia.

La dinastia te un origen com amb els omeies: Qurais Abd Manaf, pare de Abd Sahms (ancestre dels omeies) i de Haxim, que fou pare de Abd al Muttalib, el qual va tenir tres fills: Abbas, Abdallah i Abu Talib. Abdallah fou el pare de Mahoma.

L'avantpassat de la dinastia s aquest Abbas, oncle de Mahoma, el fill del qual fou Abdallah Ibn Abbas, que va tenir un fill anomenat Ali Ibn Abdallah, que es titul imam, i que va deixar quatre fills (Muhammad, Abdallah, Isa i Soliman). El fill gran, Muhmmad, fou pare d'Ibrahim (imam), Al Saffah i  Al Mansur, aquest dos ltims els dos primers califes.

 Abbssides de Bagdad .

Abu'l Abbas Al-Saffah 750-754;
Al-Mansur 754-775 (germ);
Al-Mahdi 775-785 (fill);
Al-Hadi 785-786 (fill);
Harun al-Rashid 786-809 (germ);
Al-Amin 809-813 (fill);
Al-Ma'mun 813-833 (germ);
Al-Mu'tasim 833-842 (germ);
Al-Wathiq 842-847 (fill);
Al-Mutawakkil 847-861 (germ);
Al-Muntasir 861-862 (fill) ;
Al-Musta'in 862-866 (nebot de Al-Muttawakkil, fill de sa germ Muhammad);
Al-Mu'tazz 866-869 (germ de Al-Muntasir);
Al-Muhtadi 869-870 (fill de Al-Wathiq);
Al-Mu'tamid 870-892 (germ de Al-Mu'tazz);
Al-Mu'tadid 892-902 (nebot, fill de Muwafak, que era germ de Al-Mutamid);
Al-Muktafi 902-908 (fill);
Al-Muqtadir 908-932 (germ);
Al-Qahir 932-934 (germ);
Al-Radi 934-940 (fill de Al-Muqtadir);
Al-Muttaqi 940-944 (germ de Al-Radi);
Al-Mustakfi 944-946 (fill de Al-Muktafi);
Al-Muti 946-974 (germ de Al-Muttaqi);
Al-Ta'i 974-991 (fill);
Al-Qadir II 991-1031 (fill de Al-Muttaqui);
Al-Qa'im 1031-1075 (fill);
Al-Muqtadi 1075-1094 (net, fill de Muhammad Dhakirat ed-Din que era fill de Al-Qa'im);
Al-Mustazhir 1094-1118 (fill);
Al-Mustarshid 1118-1135 (fill);
Al-Rashid 1135-1136 (fill);
Al-Muqtafi 1136-1160 (germ de Al-Murtarshid);
Al-Mustanjid 1160-1170 (fill);
Al-Mustadi 1170-1180 (fill);
An-Nasir 1180-1225 (fill);
Az-Zahir 1225-1226 (fill);
Al-Mustansir 1226-1242 (fill);
Al-Musta'sim 1242-1258 (fill);

 Abbssides d'Egipte .

Al-Mustansir 1261 (germ de Al-Mustansir de Bagdad);
Al-Hakim I 1262-1302 (possible descendent de Al-Rashid, seria Al-Hakim Ibn Ali Ibn Abu Bekr Ibn Hussain ibn Rashid; o descendent del germ de Al-Rashid, Abu Bekr, llavors seria Al-Hakim Ibn Hasan Ibn Ali Ibn Abu Bekr);
Al-Mustakfi I 1302-1340 (fill);
Al-Wathiq I 1340-1341 (nebot, fill de Ahmed, el germ de Al-Mustakfi);
Al-Hakim II 1341-1352 (fill de Al-Mustakfi);
Al-Mu'tadid I 1352-1362 (germ);
Al-Mutawakkil I 1362-1377 (fill);
Al-Mu'tasim 1377 (fill de Al-Wathiq);
Al-Mutawakkil I (segona vegada) 1377-1383 ;
Al-Wathiq II 1383-1386 (fill de Al-Wathiq I);
Al-Mu'tasim (segona vegada) 1386-1389;
Al-Mutawakkil I (tercera vegada) 1389-1406;
Al-Musta'in 1406-1414 (fill);
Al-Mu'tadid II 1414-1441 (germ);
Al-Mustakfi II 1441-1451 (germ);
Al-Qa'im 1451-1455 (germ);
Al-Mustanjid 1455-1479 (germ);
Al-Mutawakkil II 1479-1497 (fill de Al Musta'in);
Al-Mustamsik 1497-1508 (fill);
Al-Mutawakkil III 1508-1516 (fill);
Al-Mustamsik com a representant de Al-Mutawakkil III 1516-1517;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21773" title="Kharigisme" nonfiltered="4323" processed="4292" dbindex="9364">
El kharigisme (en rab         al- aw rij, en singular         al-  rij ) s una de les tres branques en qu es va dividir l'islam arran dels problemes successoris en el califat: sunnites, xites i kharigites.

T els seus orgens en el conflicte generat arran de la successi del califa Uthman. Aquest corrent o secta va rebutjar l'autoritat califal i va propugnar l'elecci "democrtica" dels dirigents de la comunitat entre aquelles persones religiosament ms aptes, negligint per tant el principi dinstic defensat pels xites, que creien que la successi s'havia de buscar entre els descendents del profeta Muhmmad (concretament entre els descendents de la seva filla Ftima i del seu nebot Al ibn Abi-Tlib), i negligint tamb l'opci dels sunnites, que acabaren cercant en un parent lluny del profeta, l'omeia Muwiya I, inicialment governador de Damasc, la successi califal.

Venut successivament per Al ibn Abi-Tlib i els omeies, el kharigisme es va fraccionar successivament en diferents grups i corrents, a voltes oposats entre ells (azraqites, najdites, ajradites, sufrites i ibadites). Tot i les derrotes, el kharigisme va estar fora ests a nivell popular, sobretot com a reacci al poder oficial sunn, en zones com el sud de l'Iraq (regions de Bssora i Kufa) o el Mgrib, on va protagonitzar nombroses revoltes durant els segles VII i VIII.

En el Mgrib, on va comptar amb un ampli recolzament per part de la poblaci autctona amaziga, s'arribaren a fundar diversos principats d'inspiraci kharigita. Una comunitat sufrita del sud de Tunsia va capturar al-Qayrawan el 755 al preu de temibles massacres. Els ibadites del Jebel Nafusa, ofesos pels excessos de la secta rival, van prendre la ciutat i en van expulsar la poblaci sufrita. Cap al 757 van proclamar un imamat, fundant un estat que cobria parts de l'antiga Tripolitnia i d'Ifriqiya, fins que aquest territori fou conquerit pels abbssides el 761. Entre els lders d'aquesta comunitat va destacar Abd-ar-Rahman ibn Rustam, un persa convertit al kharigisme que el mateix any fundaria la ciutat de Tahart, a l'actual Algria, des de la qual crearia un imamat regit per ell i els seus descendents, els rustamites o rustemites. 

A la mateixa poca es va fundar un regne sufrita a Tremissn; berbers sufrites de la tribu dels Miknassa van establir l'estat midrarita a Sijilmassa, al vessant oriental de l'Atles marroqu, mentre Abu-Qurra, un sufrita de la tribu dels Ifran de Tremissn, va reconquerir Ifriqiya als rabs el 771.

La regi es va estabilitzar el 778, quan Ibn Rustam va establir un acord de pau amb el governador abbssida d'al-Qayrawan. Estabilitat que perdurar fins a l'adveniment dels fatimites el 909, quan tots els principats kharigites van desaparixer, engolits pel fatimites i per l'enfrontament entre aquests i els omeies andalusins.

Actualment, dels nombrosos grups en qu es va fraccionar el kharigisme, solament es mantenen els ibadites, els quals, per altra part, rebutgen ser anomenats kharigites. Els ibadites formen actualment una part significativa de la poblaci d'Oman (on es van establir per primer cop el 686), des d'on van estendre's a Zanzbar, i n'existeixen petites comunitats al Mzab (Algria), a Jerba (Tunsia) i al Jebel Nafusa (Lbia), totes tres amazigfones.

 Principals grups kharigites .

 azraqites, seguidors d'Abu-Raixid Nafi ibn al-zraq;
 najdites, seguidors de Najda ibn mir al-Hanaf;
 ajradites, seguidors d'Abd-al-Karim ibn jrad;
 ibadites, seguidors d'Abd-Allah ibn Ibad;
 sufrites, seguidors de Ziyad ibn al-sfar i Umran ibn Hattan;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21774" title="Equador" nonfiltered="4324" processed="4293" dbindex="9365">




La Repblica de l'Equador s un estat de l'Amrica del Sud. Limita a l'oest amb l'oce Pacfic, al nord amb Colmbia i a l'est i al sud amb el Per; tamb pertanyen a l'Equador les illes Galpagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.

 Histria .
Vegeu tamb l'article principal sobre Histria de l'Equador;

El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys a.C., i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El perode prehistric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el perode paleoindi (fins uns 3.500 anys a.C.), el perode formatiu (del 4500 al 300 a.C.), el perode de desenvolupament regional (300 a.C. - 800 d.C.) i el perode d'integraci (800 - 1534). Entre les cultures ms importants de l'poca prehistrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 a.C.), la cultura Chorrera (900 - 300 a.C.), la cultura de La Tolita (600 a.C. - 400 d.C.) i la cultura Caari (400 -1532), entre altres.

Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment amb l'equvoc nom de "Regne de Quito") o la caari. Pels voltants de 1450, l'inca Tpac Yupanqui comen la conquesta del territori equatori, completada uns 30 anys desprs. La dominaci incaica s'estronc amb l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Reial Audincia de Quito, dins del Virregnat del Per.

El moviment d'independncia s'inici ja al final del segle XVIII, amb els escrits d'Eugenio Espejo i altres illustrats. El primer grito d'independncia es produ el 10 d'agost de 1809 a Quito, per no fou fins el 24 de maig de 1822, desprs de la batalla del Pichincha, quan qued establerta la independncia formal de la nova repblica. Entre aquest any i 1830 l'Equador qued integrat a la Gran Colmbia. La nova repblica independent visqu uns primers anys fora inestables, sota el govern del general Juan Jos Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antagniques de Gabriel Garca Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.

El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat poltica (57 presidents des del 1900) i per guerres peridiques amb el Per (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans rees de territori amaznic i de lmits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econmica grcies a les primeres grans explotacions petrolieres de la selva amaznica. El 1978, desprs de la dictadura de Guillermo Rodrguez Lara (El bombita) s'inicia el perode democrtic ms llarg que ha viscut el pas i que dura (si b de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.

El final dels anys 1970 i principis de 1980 el pas est dirigit per poltics capaos i dinmics, com Jaime Rolds o Osvaldo Hurtado, per diversos conflictes i divisions poltiques trenquen aquesta tendncia. El darrer perode est marcat per la crisi dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori ms important del pas, i a la dolaritzaci de l'economia l'any 2000, que si b ha aconseguir deturar la inflaci, ha abocat una part de la poblaci a la pobresa.

Poltica.
Vegeu tamb l'article principal sobre Poltica de l'Equador;

L'Equador es defineix com una repblica presidencialista, unitria i democrtica, amb sufragi universal i amb una separaci de poders en branques legislativa, executiva i judicial. El sufragi s universal, directe, secret i obligatori.

El president de la repblica s'escull, juntament amb el vicepresident, per un perode de quatre anys i s el mxim representant del poder executiu, promulga les lleis aprovades pel Congrs Nacional i nomena els ministres. La branca legislativa s unicameral i est representada pel Congrs Nacional, que s'escull tamb per sufragi universal per un perode de quatre anys, normalment en la mateixa convocatria d'eleccions que les eleccions presidencials.

Subdivisi administrativa .
L'Equador est dividit en 22 provncies:



 Geografia.

L'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogrficament i culturalment:
 La Costa. La costa del Pacfic s plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels Andes. Est dominada per les conques dels rius Guayas (al sud) i Esmeraldas (al nord). Hi destaca el port de Guayaquil, la ciutat ms gran del pas.
 La Sierra. Al centre del pas discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el Chimborazo (6.267 m), la mxima altitud del pas, i el Cotopaxi (5.897 m), el volc actiu ms alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades parallels, separades pel carrer interand, on es concentra la majoria de poblaci. En aquesta regi es troba la capital, Quito, als peus del volc Pichincha (4.784 m).
 El Oriente. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'Amazones. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals destaquen el Napo i el Pastaza.
 Les illes Galpagos. Arxiplag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oce Pacfic, fams pel seu paper en la teoria de l'evoluci de Darwin.

 Emigraci.
Desde la crisi econmica  de 1999, es considera que ms de 3 milions d'equatorians (20% del total de la poblaci estimada pel 2005) van marxar del pas cap a diferents punts del planeta. La majoria es va dirigir cap a els Estats Units, Espanya i Itlia (cap a aquets tres pasos en qualitat de m d'obra). Tamb es va produr emigraci cap a altres pasos com ara Veneuela (a la dcada dels 80 i 90), Xile (cap a aquets  pasos van emigrar sobretot metges i cientfics), Canad (profesionals tcnics), i minoritriament i per diverses raons Jap, Blgica, Mxic i el Regne Unit. L'emigraci ha continuat durant els primers anys del segle XXI. No es coneix amb exactitud la quanitat d'equatorians que han emigrat, per es calcula que la xifra s'aproxima als 4 milions.


 Economia.
L'Equador t nombrosos recursos petroliers i rees agrcoles molt riques. Ats que les exportacions sn productes primaris (petroli, banana, gambes) les fluctuacions en els preus del mercat tenen un impacte considerable en l'economia del pas. La indstria est principalment orientada al mercat intern. La situaci econmica es va deteriorar, culminant en una servera crisi econmica i financera el 1999. Aquesta crisi va ser precipitada per influncies externes, com ho van ser els impactes d'El Nio del 1997, la caiguda dels preus del petroli durant els anys 1997-1998, i la inestabilitat global dels mercats emergents el 1998. Tot aquest va causar una caiguda del Producte Intern Brut del 7,3%, una inflaci anual del 52,2% i la devaluaci de la moneda del 65% el 1999, raons per les quals el pas va declarar la cessaci dels pagaments del deute extern el any segent.

El 9 de gener, 2000, el president Jamil Mahuad va anunciar la intenci del govern d'adoptar el dlar nord-americ com la moneda oficial de l'Equador. Desprs de la renncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el dlar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el FMI, iniciant la lenta recuperaci del pas. Avui, el 50% de la poblaci viu en pobresa, per la taxa d'inflaci s'ha estabilitzat al voltant del 2-4% (l'any 2005 fou de 2,1%). El PIB per cpita el 2005 era d'uns 4.300 dlars, considerablement superior al de 2002, que no arribava a 1.400 dlars.

Actualment la font d'ingressos principal del pas s l'exportaci de petroli, la segona s les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la importncia del fenomen migratori). A continuaci es troba l'exportaci de pltan, de flors i de gamba.
 Demografia.
Amb uns 13.500.000 d'habitants desprs del flux migratori del 1999, en qu prop de tres milions d'equatorians van abandonar el pas amb diferents destinacions a la recerca de treball, l'Equador presenta una estructura demogrfica diversa. Els mestissos representen el grup ms nombrs i constitueixen una mica ms del 65% de la poblaci actual. Els amerindis, pertanyents a diverses nacionalitats indgenes, sn el segon grup ms nombrs i representen una quarta part de la naci, al voltant del 25%. Els blancs, majoritriament criolls descendents de colons espanyols, com tamb immigrants europeus recents, constitueixen el 10% dels equatorians. La resta de la poblaci s composta per una important minoria mulata i afro-equatoriana, concentrada principalment a la provncia d'Esmeraldas, la vall del Chota (provncia d'Imbabura) i la provncia del Guayas (la ciutat de Guayaquil en especial).

La Confederaci de Nacionalitats Indgenes de l'Equador (CONAIE) reconeix l'existncia de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat tamb reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organitzaci poltica i econmica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes sn:
 Qutxua de la serra. Es divideixen en diverses comunitats: Cayambi, Caari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruh, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela; parlen qutxua.
 Achuar habiten a les provncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua s l'achuar.
 A'-Cofn a Sucumbos; el seu idioma s l'angae. ;
 Huaorani a les provncies de Pastaza i Orellana, entre el riu Napo i el Curaray; el seu idioma s el huao terero. ;
 Shuar a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen shuar; ;
 Siona i Secoya, situats a la provncia de Sucumbos; el seu idioma s el baicoca. ;
 Zpara a la provncia de Pastaza.
 Qutxua de l'Amaznia, a les provncies de Napo, Pastaza i Sucumbos; parlen qutxua. ;
 Afroequatoriana, a la vall del Chota i la provncia d'Esmeraldas; parlen castell.
 Chachi-Cayapa a Esmeraldas; el seu idioma s el cha'palaa i l'awapit. ;
 pera, tamb a la zona d'Esmeraldas.
 Huancavilca a la provncia del Guayas, cant de Santa Elena.
 Manta a la provncia de Manab, als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen castell. ;
 Tschila (o colorados), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.

 Cultura .
La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del pas i forma una rica mescla d'influncies diverses. La cultura "nacional" s clarament mestissa, una mescla d'influncies europees i amerndies, amb una important aportaci de la cultura afro-equatoriana en algunes provncies (Esmeraldas, Manab). Juntament amb aquesta cultura ms "nacional" existeixen nombroses cultures indgenes que mantenen les seves tardicions.

Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen Enrique Tabara (1930), Oswaldo Guayasamn (1919-1999), Eduardo Kingman (1913-1998), Flix Arauz (1935), Luis Molinari (1929), Theo Constant (1924)), Anbal Villacs (1927), Manuel Rendn Seminario (1894), Juan Villafuerte (11945-1977) o Camilo Egas. Pel que fa a la literatura cal destacar Juan Len Mera, a finals del segle XIX i sobretot Jorge Icaza, ja al segle XX.




Vegeu tamb .
Equatorians destacats;

 Enllaos externs .


Presidencia de la Repblica - Web del govern de l'Equador;
El Comercio - El diari ms important de Quito.
El Universo - El diari ms important de Guayaquil.
Expreso de Guayaquil - Segon diari de Guayaquil.
Fundaci Charles Darwin - Ecarregada de la conservaci a les Galpagos.






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21777" title="Escut de l'Equador" nonfiltered="4325" processed="4294" dbindex="9366">

L'escut de la Repblica de l'Equador est format per un val on es representa, a la part superior el sol i els signes zodiacals, simbolitzant la posici equatorial del pas; al fons es veu el volc Chimborazo, el ms alt del pas, les neus del qual alimenten el gran riu Guayas, que desemboca al Pacfic i sobre el qual es troba el primer vaixell de vapor que naveg a l'Equador. Tota la composici s una allegoria de la germandat entre les dues grans zones del pas, la serra i la costa, unides pel progrs.

Sobre l'val es troba un cndor, smbol de la llibertat enfront del espanyols, i a sota les fasces romanes, smbol de la legalitat republicana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21779" title="Malaltia" nonfiltered="4326" processed="4295" dbindex="9367">
S'entn per malaltia un determinat estat de l'organisme que dificulta la supervivncia i reproducci de l'individu, o tamb l'absncia de salut. Alguns bilegs tamb consideren que s una malaltia l'estat de l'organisme que desafavoreix la perduraci de l'espcie.

La patologia s l'estudi de les malalties. La nosologia s la classificaci sistemtica de les malalties . El camp del coneixement ms ample sobre les malalties i els seus tractaments s la medicina.

Introducci.

La salut s definida per l'Organitzaci Mundial de la Salut com "  un estat de complet benestar fsic, mental i social i no merament l'absncia de malaltia.  Quan aquestes condicions no estan scomplertes, es pot considerar que alg est malalt o t una malaltia. La medicaci i la cincia de la farmacologia sn utilitzades per tal de curar o reduir els smptomes d'una malaltia o les seves condicions mdiques. 

Fsicament.

Condicions del cos o de la ment que causen dolor, disfunci o angoixa a la persona afectada o les persones properes a aquesta. A vegades, el terme s'aplica a lesions, discapacitats, sndromes, infeccions, smptomes, comportaments anormals i variacions atpiques de les seves estructures i/o funcions. Un patogen o agent infeccis s un agent biolgic que causa malaltia o patologia al seu hoste. Els verins sn aquelles substncies orgniques o inorgniques que causen malaltia.

Resposta adaptativa.

Segons la medicina evolutiva, moltes malalties no estan directament causades per una infecci o disfunci sin que sn una resposta creada pel cos. La febre, per exemple, no est causada directament per cap bacteri o virus sin que el cos, quan identifica immunolgicament la presncia d'aquests patgens, ho fa denotar amb un augment de la temperatura corporal. La medicina evolutiva identifica un conjunt de respostes que ajuden la febre a crear aquest estat de malestar general. Entre aquestes, s'hi inclouen canvis com la letrgia, depressi, anorxia, somnolncia, hiperalgsia, i la incapacitat per a concentrar-se. Tot aquests aspectes, juntament amb la febre, sn causats pel cervell a travs del control sobre el cos. Tot i aix, tamb es poden donar sense acompanyar cap infecci, com per exemple en la malnutrici o l'embars tard, produnt un cost que supera el benefici. En humans, un factor important en la malaltia s tamb l'intellectual, que juga un paper important davant falses informacions o en l'efecte placebo.

Mental.
Malaltia mental (o Incapacitat emocional, Disfunci cognoscitiva) s una categoria general per a un grup de malalties que poden incloure inestabilitat afectiva o emocional, desregulaci conductual i/o difunci cognitiva. Malalties especfiques conegudes com a malalties mentals inclouen la depressi major, desordre d'ansietat generalitzat, esquizofrnia, i trastorn de dficit d'atenci i hiperactivitat, entre d'altres. Les malalties mentals poden ser de causa biolgica (p.e. anatmica, qumica, gentica) o psicolgica (p.e. trauma o conflicte). Poden interferir en les habilitats intellectuals i en les relacions socials. Ocasionalment, pot haver-hi lesi cerebral.

Social.

Els determinants socials de salut sn les condicions socials en les quals la gent viu que determinen la seva salut. Les malalties estan relacionades, habitualment, amb circumstncies sociala, econmiques, poltiques i mediambientals. Han estat reconeguts per diverses organitzacions de salut com ara l'Agncia Sanitria Pblica del Canad i l'Organitzaci Mundial de la Salut com a factors que influeixen fortament el benestar personal i collectiu.

 Classes de malalties per la seva causa .

Malalties infeccioses sn aquelles causades per agents infecciosos transmissibles, com poden ser les bacteris, els fongs, els parsits, els virus, i els prions. ;
 Malalties parasitries, estretament relacionades amb les malalties infeccioses, encara que strictu sensu no se les pot considerar com a tals, sn aquelles causades per entomopatogens, protozous i cucs. ;
Malalties gentiques sn les causades per la presncia o absncia de gens que afecten l'ADN del pacient. ;
Malalties txiques sn les causades per la exposici a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesats. ;
Malalties nutricionals sn les causades per la manca o la deficincia de determinats nutrients. Tamb hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o dess de parts del cos. ;
Malalties autoimmunitries sn aquelles en qu el sistema immunitari de l'afectat ataca els teixits del seu propi cos. ;

Tamb cal tenir en compte les malalties causades per les prpies creences del pacient, les malalties causades per una combinaci de les causes exposades i les malalties d'origen desconegut. 

Tractament.

La promoci de la salut sn un conjunt d'accions formades per la prevenci, tractament i gesti de la malaltia, aix com la preservaci del benestar fsic i mental mitjanant els serveis oferts pel sistema mdic i sanitari. Un pacient s aquella persona que rep atenci, cura o tractament mdic, habitualment pel fet de patir una lesi o malaltia.

Les emergncies mdiques sn lesions o malalties que impliquen greument la salut o, fins i tot, la vida de la persona, i en les quals es requereix l'ajuda d'un doctor o d'un hospital. El departament d'emergncies mdiques aporta el tractament inicial per a un espectre ampli de malalties i lesions per tal de preservar la mxima funcionalitat del cos del pacient.

Un medicament s qualsevol substncia qumica que s utilitzada per tractar una malaltia, habitualment produdes per companyies farmacutiques i sovint patentades. Aquells medicaments sense patent o la patent dels quals ha caducat s'anomenen genrics. Alguns medicaments, mal utilitzats, poden ser en si mateixos causa de malaltia, bsicament com a enverinament.

El reps pot ser un altre tractament mdic que consisteix en romandre al llit dia i nit.

La terpia de xoc s la inducci deliberada i controlada d'alguna forma d'estat de xoc fisiolgic en un individu com a tractament d'una malaltia psiquitrica. L'electroterpia s l's d'energia elctrica amb aquest propsit.

Estudi de les malalties.

L'epidemiologia s l'estudi cientfic dels factors que afecten la salut i la malaltia d'individus i poblacions, i serveix de fonament i lgica de les intervencions dutes a terme en inters de la salut pblica i la medicina preventiva.

La medicina conductual s un camp interdisciplinari de la medicina implicat en el desenvolupament i integraci dels coneixements psicosocials, conductuals i biomdics relatius a la salut i la malaltia.

Religi i malaltia.

Al Nou Testament, es descriu com Jess duu a terme miracles de curaci.

El xamanisme core inclou nocions de malalties "espirituals".

La medicina tradicional sn un conjunt de procediments utilitzats tradicionalment per tractar malalties o lesions, ajudar en els parts, i per al manteniment del benestar. Es tracta d'un bloc de coneixement diferent de la "medicina cientfica" i ambdues poden coexistir en la mateixa cultura.

La frontera entre normalitat i malaltia pot ser subjectiva. Per exemple, en algunes religions, l'homosexualitat s considerada una malaltia.

Vegeu tamb.

 Convalescncia;

Referncies.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21783" title="Chimborazo" nonfiltered="4327" processed="4296" dbindex="9368">


Per a d'altres acepcions de Chimborazo vegeu Chimborazo (desambiguaci);
El Chimborazo s un volc extingit de l'Equador, a la serralada dels Andes. s la muntanya ms alta del pas amb 6.310 metres d'altura i est situada a noms 160 km al sud de la lnia equatorial. Sovint s anomenat Taita Chimborazo, que signific "pare Chimborazo" en qutxua.

Precisament, pel fet que la Terra est ms eixamplada a la zona equatorial, el cim del Chimborazo s el punt ms allunyat del centre de la Terra (6.384,4 km), malgrat que mesurat des del nivell del mar les muntanyes ms altes sn les de l'Himlaia. 

El 1802 el bar Alexander von Humboldt, acompanyat d'Aim Bonpland i l'equatori Carlos Montfar intent l'ascensi, per el grup hagu de tornar quan estava ja a 5.875 m a causa del soroche (el mal d'alada). La primera ascensi la realitz Edward Whymper l'any 1880, amb els germans Louis i Jean-Antoine Carrel. El mateix any Whymper repet l'ascensi per una via diferent, acompanyat dels equatorians David Beltrn i Francisco Campaa.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21794" title="Vincent van Gogh" nonfiltered="4328" processed="4297" dbindex="9369">

Vincent Willem Van Gogh (1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlands. Va nixer el 30 de mar del 1853 a Zundert (Pasos Baixos), fill d'un pastor protestant.

Biografia.
Des de molt jove va mostrar tenir un carcter difcil i un temperament massa fort. Aquest tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Als 27 anys ja havia treballat en una galeria d'art, havia fet classes de francs, havia estudiat teologia i havia fet de capell entre els miners de Wasmes, a Blgica. L'any 1886 se'n va anar a Pars a viure amb el seu germ Tho Van Gogh, que era marxant d'art. 

L'any 1888 se'n va anar de Pars i es va traslladar al sud de Frana, a Arles. Durant aquest perode va comenar a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra. Va convncer al pintor Paul Gauguin, que havia conegut a Pars, per a que ans a Arles. Menys de dos mesos desprs de l'arribada de Gauguin, van comenar a tenir violents enfrontaments que van culminar en una baralla durant la qual Van Gogh mentres s'afeitava amb una navalla es talla un tros de la orella. Va estar internat durant un temps a l'hospital d'Arles i un any al psiquitric de Saint-Rmy, prop de la ciutat. Malgrat els atacs successius de bogeria, durant aquest perode va seguir treballant.

Ms endavant va passar tres mesos a Auvers sota la supervisi d'un metge cordial i comprensiu anomenat Paul Gachet, de qui Van Gogh va pintar un retrat. El 27 de juliol del 1890, es va disparar un tret i va morir dos dies ms tard.

Les ms de 700 cartes que va escriure al seu germ Tho sn un document d'extraordinari valor sobre la vida i l'obra de l'artista. La seva producci s enorme: prop de 750 quadres i 1600 dibuixos.

Obra.


Vegeu la llista de quadres de Vincent van Gogh.
Alguns dels quadres ms coneguts sn:
La srie dels "gira-sols" (va pintar bastants quadres amb aquest motiu).
L'habitaci de Van Gogh a Arles;
Camp de blat i xiprers;
Nit estelada;

Enllaos externs.

 Van Gogh Museum, Amsterdam;
 La Galeria de Vincent van Gogh;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21796" title="Van Gogh" nonfiltered="4329" processed="4298" dbindex="9370">

  Vincent van Gogh, pintor holands (segle XIX). ;
 Theo van Gogh, cineasta holands nt de Vincent van Gogh (segle XX). ;

 Museu van Gogh, museu que allotja la collecci de la Fundaci van Gogh a Amsterdam. ;

 La oreja de van Gogh grup de msica pop-rock d'origen espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21807" title="Quito" nonfiltered="4330" processed="4299" dbindex="9372">

Quito s la capital de la Repblica de l'Equador. Est situada a 2.850 metres d'altura, a la vessant oriental del Pichincha. T una poblaci de 1.399.378 habitants (2001), el que la converteix en la segona ciutat ms poblada del pas, darrere de Guayaquil.

 Geografia i llocs d'inters .

La ciutat de Quito es troba situada a les vessants del volc Pichincha, al bell mig del carrer interand, a l'anomenada fossa de Guayllabamba. La ciutat s molt allargada (uns 25 km) en la direcci nord-sud, per poc ampla (no ms de 4 km) a causa dels condicionants geogrfics: a l'occident queda limitada pel volc i a l'orient per la vall del riu Machngara i per les quebradas que duen a les valls de Los Chillos i de Tumbaco i, ms enll, a la serralada oriental dels Andes. La ciutat vella queda delimitada, a ms de per les pendents del Pichincha, pels petits turons d'El Panecillo i d'Itchimba.

Des d'aquest nucli central la ciutat nova s'ha ests enormement cap al sud i cap al nord. Les artries principals que travessen la ciutat de nord a sud sn l'avinguda 10 de Agosto, que enllaa amb la carretera panamericana, i l'avinguda 6 de Diciembre. Al costat de la primera es troba l'aeroport Mariscal Sucre; la seva situaci al bell mig de la ciutat nova el fa perills i es preveu traslladar-lo a la zona de Tumbaco d'aqu a dos o tres anys.

 Ciutat vella .


El centre histric de Quito, declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO el 1978 cont una extraordinria concentraci d'art colonial, especialment religis. Destaquen el convent i esglsia de Sant Francesc, el primer convent erigit a Sud-amrica, les esglsies de La Companyia, de la Merc, de Sant Agust i de Sant Domnec, aix com la Catedral el palau de govern (o palau de Carondelet). Es tracta d'un nucli histric en forma de quadrcula, a l'estil de les fundacions espanyoles a Amrica, de carrers estrets i grans places, com la de Sant Francesc o la de la independncia. Aquesta ltima s el veritable centre de poder de la ciutat, amb la catedral, el palau de govern i l'ajuntament.

 Els barris moderns .

La part ms interessant de la zona moderna de Quito es troba al voltant de l'avinguda Amazonas, a les rees anomenades La Mariscal i La Coln. s una zona molt comercial i turstica, amb molts bars, restaurants i locals d'oci, ideals per prendre un ceviche, aix com el centre financer de la ciutat. En aquesta rea es troben els parcs de La Alameda (que conserva el primer observatori astronmic de Sud-amrica), La Carolina y El Ejido. A prop de La Carolina es troba un dels museus ms importants del pas: el Museu del Banc Central, situat a la Casa de la Cultura, i que cont una importantssima collecci d'art precolomb.

 El Panecillo, la Cima de la Libertad i Itchimba .

El Panecillo s el tur que domina la ciutat vella des del seu cant sud. Des del seu cim es divisa una magnfica panormica del centre de la ciutat i est coronat per una reproducci gegant de l'anomenada "verge de Quito" o "verge de Legarda", de l'escultor de l'escola de Quito Bernardo de Legarda.

L'anomenada Cima de la Libertad s un petit contrafort muntanys situat a les faldes del Pichincha, als voltants del qual es va lliurar, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que assegur la independncia de la nova Repblica de l'Equador. Est situat de manera que domina el nucli antic de Quito. Actualment s seu d'un petit museu militar dedicat a commemorar la batalla.

El tur d'Itchimba domina la ciutat vella des de la banda oriental. Fins fa molt poc era un tur deshabitat, per en els darrers anys es va iniciar una ocupaci incontrolada; l'ajuntament ha aconseguit aturar aquest procs i s'ha aprofitat l'espai per convertir-lo en un parc pblic. L'antic mercat de Santa Clara fou desmuntat del seu lloc original a la ciutat vella i reconstrut dalt del tur com a centre cultural i d'exposicions, inaugurat l'agost de 2004.

Cal destacar igualment el telefric construt a les faldes del Rucu Pichincha, a la zona anomenada Cruz Loma, i que permet pujar rpidament a una altura de 4.053 metres. Aquesta obra es va inaugurar el 24 de maig de 2005 i s'ha convertit rpidament en una de les principals atraccions de la ciutat.

 Mitad del Mundo .

A uns tretze quilmetres al nord de Quito, a la localitat de San Antonio de Pichincha, passa la lnia equatorial. Aprofitant aquest fet s'hi va construir un monument commemoratiu de l'expedici geodsica de l'Acadmia de Cincies de Pars que, sota la direcci de Charles-Marie de la Condamine, mesuraren el 1735 la longitud d'un grau de meridi terrestre a l'equador. Dins del monument es troba un interessant museu etnolgic sobre les diferents tnies de l'Equador i a la vora s'ha construt un petit poble dedicat a la venda de productes tpics.

 Histria .

El lloc de la ciutat actual de Quito fou poblat des de molt antic per diversos pobles. Cap al segles XIV i XV fou el centre de la confederaci quitu o dels shyris (tamb anomenada "Regne de Quito") i amb la conquesta inca es convert en un important centre del Tahuantinsuyo (l'imperi inca). A la mort de l'inca Tupac Yupanqui l'imperi es divid entre els seus dos fills: Huscar, que romangu a Cusco, i Atahualpa, que fu de Quito la seva nova capital. La guerra civil que se'n segu fou aprofitada fcilment pels espanyols per iniciar una rpida conquesta. Davant l'avan espanyol un dels generals d'Atahualpa, Rumiahui, incendi la vella ciutat inca perqu no caigus en mans dels conquistadors.

Sebastin de Benalczar fund la nova ciutat de San Francisco de Quito sobre les restes de l'antic emplaament el 6 de desembre de 1534. Des de la ciutat s'emprengueren diverses expedicions de conquesta i exploraci durant tot el segle XVI, com la conquesta de l'actual Colmbia o l'expedici a l'Amazones per part d'Orellana. El segle XVII fou una poca d'esplendor per a la ciutat, que s'embell notablement i es form l'anomenada escola de Quito de pintura i escultura. El segle XVIII, coincidint amb la decadncia general de l'imperi espanyol, la ciutat decaigu i la seva situaci geogrfica difcil l'alluny de les noves rutes comercials.

Malgrat tot, fou a Quito on es produ una de les primeres proclamacions d'independncia de Llatinoamrica: el 10 d'agost de 1809. Aquest primer intent frustrat fou aviat seguit per l'aixecament general de les Juntes a tota Amrica. Molt a prop de la ciutat, a les vessants del Pichincha, tingu lloc la batalla definitiva per a la independncia d'Equador, la batalla del Pichincha, el 24 de maig de 1822, on un exrcit rebel dirigit per Antonio Jos de Sucre derrot les tropes reialistes. El segle XIX Quito visqu un perode actiu culturalment per poca activitat econmica, que es trasllad a la cada vegada ms comercial i industrial Guayaquil, amb el principal port del pas.

L'alcalde actual s Paco Moncayo, del partit Izquierda Democrtica.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21809" title="Periodisme" nonfiltered="4331" processed="4300" dbindex="9373">
El periodisme s l'activitat de recollectar i publicar informaci relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis sn infinits, el periodista est obligat a triar-ne noms alguns, sempre amb la intenci de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontolgic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informaci a travs de diferents medis: aix, existeix el periodisme grfic (premsa escrita), per tamb oral (rdio), visual (televisi) o multimdia (internet).

Alguns gneres periodstics sn:
 Notcia;
 Reportatge;
 Crnica;
 Opini;

Vegeu tamb.
Periodisme digital;
Deontologia professional periodstica;


































 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21813" title="Aberraci esfrica" nonfiltered="4332" processed="4301" dbindex="9374">
L'aberraci esfrica s un tipus d'aberraci ptica. Est provocada pel fet que els rajos de llum que travessen el sistema lluny de l'eix (rajos perifrics) tenen una distncia focal diferent dels rajos que travessen el sistema prop de l'eix (rajos paraxials). 

D'aquesta manera la imatge d'un punt no s un punt sin una taca circular. s possible trobar una distncia a la qual aquesta taca circular presenta una rea mnima, que rep el nom de cercle de mnima confusi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21815" title="Abkhzia" nonfiltered="4333" processed="4302" dbindex="9375">

Abkhzia (abkhaz       Apsny, georgi          Apkhazeti, o Abkhazeti, rus          Abhazia) s una repblica autodeclarada independent del Caucas, per b que la comunitat internacional la reconeix com a part de Gergia. Es va separar de Gergia el 1992 donant lloc a una guerra que es va acabar el 1993.

Geografia.
Abkhzia t una superfcie de 8.600 kilmetres quadrats i va entre el mar Negre i les muntanyes del Caucas. Els rius principals sn el Psou (al nord), el Bzip i l'Ingur (al sud). Fa frontera amb Rssia i Gergia (provncies de Svantia i Mingrlia). El 74 % del territori sn muntanyes.

Ciutats.
La ciutat principal s Sukhumi, la capital, amb uns cent mil habitants, i Tquartxal, un centre industrial encara que desfasat. Hi ha tres balnearis a la costa, Gagra, Gudauta i Otxamtxira, i dos centres rurals, Pitsunda i Novy Afon. En total el pas t 575 pobles.

Poblaci i llengua.
De la poblaci total del pas, uns 500.000, noms uns 100.000 sn abkhazos, encara que n'hi ha molts que viuen fora del pas, escampats per Turquia, Europa Occidental, els Estats Units i Rssia. Aquesta poblaci s de tipus caucsic i parlen una llengua caucsica, l'abkhaz, que pertany a la famlia de llenges del Caucas del Nord-oest. Estan emparentats amb el poble dels abazins (a la Repblica Txerkessa) i tamb en menor mesura amb els txerkessos, els adigus i els kabardins, que parlen una llengua de la mateixa famlia.

 Bandera i escut .
La bandera d'Abkhzia est basada en l'antiga bandera de la Repblica Muntanyesa; els set estels, que per a l'antiga repblica simbolitzaven els estats federats que la componien, van passar a representar les set regions histriques principals d'Abkhzia, igual que les set franges (que abans havien simbolitzat les set components de la repblica). La bandera va ser adoptada pel Parlament el 23 de juliol de 1992.

L escut t tres sols de vuit rajos, i al centre un genet dalt del fabuls cavall Araix que dispara el seu arc cap als estels, escena treta de relat pic "Narts". El verd simbolitza la vida i el blanc l'espiritualitat. Els sols representen la uni de l'Est i l'Oest. Va ser aprovat pel Parlament el mateix dia que la bandera.

Histria.

 Regne d'Abkhzia .
El regne d'Egrssia, l'antiga Clquida, era vassall dels bizantins, per cap a comenaments del segle VI els bizantins ja no podien seguir controlant-lo. Abans del 700 havia caigut en poder del Califat i encara que molts senyor locals es mantenien rebels, l'autoritat bizantini era absent. El 717, estan assetjada Constantinopla pels rabs, l'emperador bizant acorda dividir el regne, separant-ne l'Absguia, la Missimiantia, la Svantia, l'Apkhiltia i altres de ms petits, com a feudataris bizantins ms controlables. Egrssia va ser anullada com a regne. El vassall ms important va ser el "Saeristavo" d'Absguia (a les fonts georgianes se l'anomena Abkhaztia), que va saber sotmetre els petits senyors locals (els samtavros) de l'interior i la rodalia, com els de Sanigutia (al nord-est), Apkhiltia i Missimiantia. Aquests prnceps locals d'Abkhzia o Abkhaztia pertanyien a la famlia que s anomena dels Antxabadze i van governar Abkhzia des del segle VI. L emperador els va reconixer com a sobirans hereditaris en la persona de Lle I, rebel als rabs, per havia d'sser vassall de Kartli (on reconegu reis a Mihri i Artxil d'Herthia). Tamb van reconixer com hereditaris (i doncs de fet independents) als erihstavis de Missimiantia, Svantia, Apchiltia, Sanigutia i altres menors, tots ells rebels als rabs, i de fet perduts per Bizanci des feia temps. Lle I, i d'altres rebels, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia Occidental que va quedar en poder d'Abkhzia ja que els senyors locals se li van anar sotmeten de grau o de fora en els segents anys. Lle II, nebot de Lle I, ja dominava del riu Tchorokhi, al sud, i fins a les muntanyes Likhi a l'est, amb l'ajuda del Khzars (la filla del khakhan khzar era la mare de Lle II) i prop del any 808 es va proclamar rei (mthavar).  La capital es va establir a Kutaisi. Els habitants s anomenaven Apsni (d'on prov Apsars).

Teodosi I va intervenir en els afers de Gergia ajudant Atxot Curoplata a prendre el poder. El 904 el rei Constant I va envair Gergia, per els georgians, aliats amb el rei d'Armnia, el van derrotar i va ser capturat i empresonat a Ani, on es va aliar amb el rei armeni, que el va alliberar. Jordi II es va estendre en direcci al nord de Kakhtia i va sotmetre els pobles del nord del Caucas com els alans. A la mort de Lle II, fill de Jordi, van esclatar lluites entre el hereus (els germans Demetri i Teodosi), i va perdre posicions davant l'expansi del regne de Taoklardjtia. Demetri va guanyar i cegar son germ, per va morir sense fills el 975 i va pujar al tron Teodosi II el Cec. El seu nic hereu era el seu nebot, Bagrat, hereu tamb de Gurgen, rei dels kartvels del sud-oest (Txavtxth Clardjtia, Samtx i Javakhtia) i fill adoptiu de David III Curoplata de Taoklardjtia. El 977 David III de Taoklardjtia acud a Kartli, la capital de la qual, Uplistsikh, era atacada per Kvirik II de Kajtia, que en arribar els reforos va aixecar el setge. Kartli va reconixer David, que va cedir la sobirania al seu fill adoptiu Bagrat.  El 978, aprofitant lluites locals, el rei cec va ser enviat a Taoklardjtia a un exili daurat i Bagrat va prendre el poder amb el suport dels aznauris (senyors) locals . El 1001 va morir David III i els bizantins van ocupar Taoklardjtia. El 1008 el rei Gurgen o Gughen dels kartvels va morir i el va succeir el seu fill Bagrat. El 1010 va ocupar Hertia (Rani) i Kajtia, el rei de la qual, Kvirik  III, va ser empresonat. Aix, Bagrat va unificar els diversos regnes georgians. Bagrat va morir el 1014 i el seu successor, Jordi, va voler acabar l'obra recuperant Taoklardjtia als bizantins, i encara que inicialment ho va aconseguir (1016), va ser derrotat el 1022 i va haver de cedir totes les possessions de David III; a ms, a Hertia i Kajtia els senyors nobles locals es van rebellar i van fer presoners els eristavhis (governadors) de Jordi, i van forar la tornada del rei Kvirik.

Mthavars d'Abkhzia:
Lle I 735-c. 791;
Lle II (primer mthavar cap el 808) c. 791-c. 811;
Teodosi I 811-c. 837;
Demetri I c. 837-c. 872;
Jordi I c. 872-c. 876;
Joan Xavliani c. 876-c. 880;
Adarnases Xavliani 880-c. 887;
Bagrat I c. 887-c. 898;
Constant c. 898-c. 916;
Bagrat II  c. 916-927;
Jordi II  927-957;
Lle II el Gran  957-967;
Demetri II 967-975;
Teodosi II el Cec 975-978;
Gurandukht (reina) 978-994;
Bagrat III l'unificador 978-1014 (rei de Gergia);

Vegeu: Gergia

 Abkhzia del 1014 al 1810 .
Des el 1014 Abkhzia (que comprenia la Mingrlia, Gria i Imertia) va pertnyer a Gergia, per amb senyors particulars vassalls de la dinastia dels Shirvashidze a la part occidental. Txaxa Shirvashidze devia ser el primer. El seu fill Otago I Shirvashidze, eristhavi de Abkhzia i de Kavulthia, governava cap el 1040. Cap el 1184 s esmenta a Otago II Shirvashidze com a senyor de Sukhum i depenia del mthavari de Mingrlia. Dardan Shirvashidze, era senyor d'Abkhzia i general del Sult de Rum, i va morir en una batalla el 26 de juny de 1243. No apareixen nous senyors fins la descomposici de Gergia a meitat del segle XIV.

Rabia Shirvashidze, prncep d'Abkhzia s esmenta el 1459. El 1491 el prncep Salom I Shirvashidze es va fer independent i va morir el 1495, deixant un fill, Ars Shirvashidze (Arza Khan), que el va succeir i governava encara el 1520.

Cap el 1520 la regi de Djiktia o Djikthia va sotmetre s als Otomans i aviat tota la Abkhzia va quedar dintre dels territoris sotmesos al Imperi. Els Diks de Djiktia, que vivien al Nord, van ser el qui mes aviat es van adaptar als otomans, i es van convertir al islam, i la seva influencia religiosa es va anant estenen a altres pobles de Abkhzia. Van ser atacats cap el 1533 per Mingrlia i Gria sense xit. El 1578 els turcs van establir bases a Sukhumi i Poti, amb les corresponents guarnicions.

A comenaments del segle XVII els Shirvashidze que depenien del mthavari de Mingrlia, se n van separar (Levan II Dadiani de Mingrlia era encara jove) i van esdevenir independents feudataris del Imperi Otom. La frontera amb Mingrlia es va establir al riu Kodori. Levan Dadiani es va casar amb Thanuria, filla de Setman Shirvashidze per desprs van venir guerres entre ambds i Setman va haver de pagar tribut. Per mes tard el Shirvashidze van envair Mingrlia i a finals del segle XVII  el pas s havia estes cap a Mingrlia. En aquest anys apareixen com a prnceps Teimuraz Shirvashidze (Taimuraz Khan) confirmat el 1625 pel sold otom en agrament a la seva ajuda contra els perses; Kara Bey Shirvashidze, prncep cap el 1637; Kvapu Shirvashidze, prncep cap el 1650; i Salom o Zegnak Shirvashidze, prncep cap el 1665 que a la seva mort va repartir el pas entre els seus tres fills, Rostom Shirvashidze (entre el Bziphe i el Kodor), Djigetshi Shirvashidze (entre el Kodori i el Galidzga) i Kvapu Shirvashidze (entre el Galidzga i el Inguri amb capital a Bedia, territori que desprs es dir Samurzakan pel seu prncep Murzakan  Shirvashidze). Tots aquests prnceps, que ja no s unificaran, i reconeixien noms nominalment al rei de Imertia.

Amb Alexandre V d'Imertia el 1723 es va establir a aquest regne la dominaci otomana i des llavors els otomans van ocupar les fortaleses de la costa del Mar Negre: Batum, Tsikhisdziri, Kobulthia, Poti i Sukhumi. En aquest temps era prncep de Abkhzia Djigetshi Shirvashidze (1700-1730) que a la seva mort va deixar dos fills: Hamid Beg Shirvashidze, que va rebre Abkhzia, i Inal Bey Shirvashidze, que va rebre Gulisti i fou el tronc de la casa de prnceps Shirvashidze-Inalipa de Gulisti.

El 1770 en la guerra contra els turcs, el rus Tottleben va assetjar Poti per no va reeixir en la seva conquesta. Al general Sukdjotin, substitut de Tottleben, els turcs el van atacar prop de Poti i va ser derrotar (1771) i desprs d'aix Rssia va retirar el seu exercit de Imertia (1772). Per poc desprs el russos van tornar i van establir el seu domini per la regi. A Abkhzia el tractat de protectorat es va signar el 1808, per no fou efectiu fins que el juny de 1810 els russos van ocupar Sukhum i van installar un prncep fidel.

La casa principal de Abkhzia va continuar fins el 1864 quant el principat va ser annexionat a Rssia.

Djigetshi Shirvashidze 1700-1730;
Hamid Beg Shirvashidze 1730-?
Mamuka I Shirvashidze  ? -1757;
Mamuka II Shirvashidze 1757-1770;
Zurab Shirvashidze 1770-1779;
Levan Shirvashidze (Muhammad Pasha) 1779-1789;
Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze 1789-1806;
Aslan Beg Shirvashidze 1806-1810  ;
Giorgi I (Safar Ali Beg Shirvashidze) 1806-1821;
Thamar, regent 1821-1822;
Demetri Shirvashidze 1821-1822;
Arslan Beg Shirvashidze (segona vegada) 1822-1824;
Miquel Shirvashidze 1822-1864 (de 1822 a 1824 no tenia el control del pas);
a Rssia 1864-1866;
Giorgi II Shirvashidze 1866;
a Rssia 1866;



 Conquesta russa .
La primera penetraci russa fou el 1810, per un conflicte dinstic, intervenci repetida el 1821 i el 1822. Els russos annexionaren diversos territoris en virtut dels tractats amb Turquia, que exercia a la zona una sobirania nominal; el 1835 ja dominaven una part d'Abkhzia, alhora que altres zones s escapaven del control del prncep i passaven a mans de prnceps de la seva famlia per de religi musulmana. Rssia va intervenir amb ms fora per restablir amb tota la seva autoritat el prncep (de religi cristiana), per quan el control rus al Caucas occidental va estar consolidat, el 1864 (a Abkhzia per etapes, 1837-1840, i 1840-1842 amb annexions parcials) la dinastia fou abolida i el pas annexionat. La bandera vermella amb una m blanca dels prnceps locals va deixar d'onejar.
El 1877 els abkhazos es revoltaren, per foren derrotats.

Abkhzia durant la revoluci i el perode sovitic .



Abkhzia va pertnyer durant molts anys a l'imperi rus dels tsars. A principis de 1918 els bolxevics van prendre breument el poder durant 40 dies. L'11 de maig de 1918 es va establir la repblica federal del Caucas del Nord, o dels Pobles Muntanyencs del Caucas (anomenada generalment Repblica de la Muntanya del Nord del Caucas), de la qual Abkhzia va formar part junt amb Kabardnia, Osstia, Daguestan, Txetxnia-Ingixia, Balkria i Adigusia. La repblica es va sostenir fins el 1919. Abkhzia, per, ja abans (el juny de 1918) va caure en mans de les forces del govern de la Repblica de Gergia, fins que el 4 de mar de 1921 fou dominada pels bolxevics dirigits per Nstor Lakoba i les seves milcies de camperols, i es va constituir una Repblica Sovitica Autnoma proclamada el 28 de mar de 1921, que va ser reconeguda pel govern revolucionari (bolxevic) establert a Gergia el 21 de maig de 1921; posteriorment es va firmar un tractat d'aliana entre ambdues repbliques, el 16 de desembre de 1921. El 1922 van ingressar conjuntament a la Repblica Federal Socialista i Sovitica de Transcaucsia i al 1925 es va promulgar una nova constituci que no definia clarament l'estatus del pas; per, a l'abril del 1930, la inclusi d'Abkhzia a Gergia fou confirmada amb un estatut de repblica autnoma promulgat el febrer de 1931. El 1937 va rebre una nova constituci, desprs de la dissoluci de la RFSS de Transcaucsia. El 1978, intellectuals del pas van demanar la separaci de Gergia i la integraci a Rssia, per Lenid Brezhnev es va negar a fer el canvi.

El cam cap a la independncia .


El 1989, el Parlament o Soviet Suprem d'Abkhzia va aprovar moltes modificacions que marcaven les noves tendncies de la glasnost i la perestroika. Fins i tot la bandera de la repblica, que era la georgiana amb el nom de la repblica, fou canviada i es va crear una bandera vermella amb un sol (substituint la fal i el martell) i el nom (RSS Apsni) al cant.
El juliol de 1989 els georgians, on Zviad Gamsakhrdia ja era president, van comenar a imposar l'hegemonia i van convertir la universitat de Sukhum (per als abkhazos Aqua) en una secci de la universitat de Tbilisi. Les protestes van provocar 22 morts. A l'agost del 1990 els georgians prohibiren que partits regionals participaren a les eleccions, i aix van invalidar les candidatures del Front Popular d'Abkhzia, Aydgylara, i en resposta el 25 d'agost del 1990 el Consell Suprem d'Abkhzia va aprovar una declaraci de sobirania (sense els diputats georgians). El desembre de 1990, Vladislav Ardzinba va ser elegit president del Soviet Suprem d'Abkhzia, equivalent a president de la Repblica, el qual va demanar la permanncia a la Uni Sovitica per com a repblica i no com a repblica autnoma. El mar de 1991, el referndum per la continutat de la Uni Sovitica va donar 52,5% dels vots a favor de la continutat a Abkhzia (els georgians van boicotejar la consulta). La situaci amb Gamsakhrdia va anar desenvolupant-se desfavorablement. Es van pactar les lleis electorals (que asseguraven l'elecci per quotes, 24 abkhazos, 26 georgians i mingrelians i 11 d'altres tnies) i les majories per aprovar lleis (les lleis importants necessitaven dos teros). 

El 1992 es va reunir el Parlament, per als georgians els va semblar massa nacionalista, ja que els diputats de la minoria (11) s aliaven amb els abkhazos, i van comenar a manifestar-se. Gamsakhrdia va ser enderrocat el gener del 1992. El juliol de 1992, el parlament va aprovar restablir la constituci de 1925, que no estipulava que Abkhzia fos una repblica autnoma sin una repblica plena dins d'una federaci de repbliques iguals. Gergia va declarar la votaci anullada i hi va enviar tres mil soldats de la gurdia nacional. El 18 d'agost de 1992, el ministre de defensa Tengiz Kitovani va ordenar l'assalt al Parlament. Ardzinba i els diputats majoritaris (35) van fugir cap a Gatauta, des on van cridar a la resistncia armada. La lluita va comenar l'octubre de 1992 i els nacionalistes van ocupar tot el nord del pas. El 23 d'octubre, els georgians van comenar a cometre destruccions del patrimoni del pas. Amb ajuda encoberta russa i del govern de la Repblica de Kabardnia, i tamb de voluntaris txetxens i caucasians, entre ells el fams Xamil Bassiev, s enfrontaren al govern central des del gener del 1993. La revolta dels partidaris de Gamsakhrdia a Mingrlia i part de Gergia va facilitar l'ofensiva dels abkhazos el setembre del 1993. El president georgi Eduard Xevarnadze va dirigir personalment la defensa de Sukhumi, per va ser presa pels atacants en 11 dies. Les tropes georgianes van haver de sortir del pas. 200.000 georgians van sortir amb elles. L'ONU va promoure converses de pau el 1993 i 1994, i es va arribar a un acord l'abril d'aquest ltim any, per els incidents a la frontera van continuar. La constituci del pas va ser adoptada el 26 de novembre de 1994. Els refugiats georgians van crear la Legi Blanca, que volia combatre els abkhazos i recuperar el pas per a Gergia i sota l'hegemonia de la poblaci georgiana, ja que la poblaci autctona s noms al voltant del 20%, i es van produir algunes incursions armades  entre elles la principal, ja entrat el segle XXI, dirigida pel comandant txetx Ruslan Gueliev (desprs mort a Txetxnia)  que no van tenir xit, i la situaci resta estancada (2004).

El 25 d'agost del 2008, arran de la situaci creada pel conflicte d'Osstia del Sud, el Consell de la Federaci Russa, reunit en sessi extraordinria, va demanar al Kremlin que reconegus Abkhzia i Osstia del Sud.  Aquest reconeixement va arribar l'endem mateix, amb el suport dels lders de les regions secessionistes i enmig de les crtiques de la comunitat internacional.

Notes i referncies. 


Enllaos externs. 

President of the Republic of Abkhazia. Official site (en, ru, ab, tr);
Mn Divers: Informaci sobre Abkhzia;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21816" title="Protoactini" nonfiltered="4334" processed="4303" dbindex="9376">


El protoactini s un element qumic de la taula peridica el smbol del qual s Pa i el seu nombre atmic s 91.

 Enllaos externs .

 webelements.com - Protactini ;
 environmentalchemistry.com - Protactini ;
 It's Elemental - Protactini ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21817" title="Mendelevi" nonfiltered="4335" processed="4304" dbindex="9377">


El mendelevi s un element sinttic de la taula peridica el smbol del qual s Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atmic s 101. 

El mendelevi (en honor a Dmitri Mendeleyev) fou sintetitzat per primer cop per Albert Ghiorso, Glenn Theodore Seaborg, Bernard Harvey i Greg Choppin a principis de 1955. Van produir Md-256 mitjanant el bombardeig d'einsteini-253 amb partcules alfa (nuclis d'heli), al ciclotr del Berkeley Radiation Laboratory

 Enllaos externs .
Els lbers National Laboratory - Mendelevi ;
It's Elemental - Mendelevi ;
webelements.com - Mendelevi ;
environmentalchemistry.com - Mendelevi ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21818" title="Plutoni" nonfiltered="4336" processed="4305" dbindex="9378">


El plutoni s un element qumic, que en la taula peridica t el smbol Pu i el nombre atmic 94. s un metall de color blanc platejat, txic i radioactiu. Al manipular-lo sense la protecci adequada pot produir mutacions cellulars que poden desembocar en cncer o altres malalties.

A temperatura ambient s slid. El seu punt de fusi s 640C. El seu pes atmic s 244,06 uma i la seva densitat 19.816 kg/m. T vint-i-un radioistops coneguts dels quals el ms important, que no el ms estable, s el 239Pu, amb una semivida de 24.110 anys. Aquest istop s'utilitza en la fabricaci de moltes de les armes nuclears modernes i tamb com a combustible en les centrals nuclears. 

Rep el seu nom del planeta Plut ja que en la taula peridica est classificat just desprs de l'urani (que rep el nom d'Ur) i del neptuni (de Nept).

El plutoni existeix de forma natural per noms en pettissimes quantitats. Gaireb sempre s creat de forma artificial mitjanant el bombardeig de 238U amb neutrons.

La seva existncia va ser predita el 1940 i va ser produt per primera vegada el 1941 per Glenn T. Seaborg, Edwin McMillan, J.W. Kennedy i A.C. Wahl utilitzant el ciclotr de Berkeley (EUA), per el descobriment va ser mantingut en secret fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945. Va ser l'element utilitzat en la primera explosi nuclear de la histria (la prova Trinity) i tamb el de la bomba atmica que es va llanar sobre la ciutat japonesa de Nagasaki, el 9 d'agost de 1945.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21819" title="Ununquadi" nonfiltered="4337" processed="4306" dbindex="9379">


L'ununquadi s el nom temporal de l'element sinttic de la taula peridica el smbol temporal del qual s Uuq i el seu nmero atmic s 114.

 Enllaos externs .
webelements.com - Uuq ;
Apsidium.com - Uuq ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21821" title="Ununtri" nonfiltered="4338" processed="4307" dbindex="9380">


Ununtri s el nom temporal per al element sinttic de la taula peridica el smbol temporal del qual s Uut i el seu nombre atmic s 113.


 Enllaos externs .
webelements.com - Uut ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21826" title="Ununpenti" nonfiltered="4339" processed="4308" dbindex="9381">




El ununpenti s el nom temporal del element sinttic de la taula peridica el smbol temporal del qual s Uup i el seu nmero atmic s 115.



Enllaos externs.
webelements.com Uup ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21827" title="cid sulfric" nonfiltered="4340" processed="4309" dbindex="9382">


L'cid sulfric s un cid fort i diprtic molt corrosiu la frmula del qual s:
H2SO4;

Dissolt en aigua o altres solvents dipolars es descompon immediatament en l'i sulfat i forma sals amb aquest nom en associaci amb diversos cations. Per exemple:
Sulfat clcic;
Sulfat magnsic;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21831" title="Ununhexi" nonfiltered="4341" processed="4310" dbindex="9383">


L'ununhexi s el nom temporal del element sinttic de la taula peridica el smbol temporal del qual s Uuh i el seu nombre atmic s 116. 

 Enllaos externs .
webelements.com - Uuh ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21832" title="Grup 10 de la taula peridica" nonfiltered="4342" processed="4311" dbindex="9384">

Els elements del Grup 10 de la taula peridica, tamb anomenat grup del plat sn: 
Nquel  (28);

Palladi  (46);

Plat  (78);

Darmstadi (110);

Codificaci de color de la taula de la dreta: Metalls de transici

El color negre del nombre atmic, ens indica que tots ells sn slids a temperatura ambient, excepte el darmstadi, en el qual el color vermell ens indica que s un element sinttic i que no es troba a la natura.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21833" title="Grup 12 de la taula peridica" nonfiltered="4343" processed="4312" dbindex="9385">




Els elements del Grup 12 de la taula peridica sn: 
Zinc  (30);

Cadmi  (48);

Mercuri  (80);

Ununbi (112);





El color negre del nombre atmic, ens indica que tots ells sn slids a temperatura ambient, excepte el ununbi, en el qual el color vermell ens indica que s un element sinttic i que no es troba a la natura.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21836" title="Antropologia fsica" nonfiltered="4344" processed="4313" dbindex="9386">
La antropologia fsica s la cincia que es dedica a l'estudi de la variabilitat i evoluci orgnica de l'sser hum i de les seves determinants culturals i de comportament. Estudia la variabilitat biolgica de l'sser hum com a entitat individual i com a espcie. En aquest sentit, la Antropologia Fsica s una cincia articulada slidament, tant amb les cincies naturals com amb les socials, tot i que el seu context metodolgic i epistemolgic, sens dubte, correspon al de les cincies experimentals.

Enllaos:
ADS - Associaci per a la divulgaci de l'Evoluci Humana - http://www.adesevol.org
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21838" title="Atzeneta d'Albaida" nonfiltered="4345" processed="4314" dbindex="9387">




Atzeneta d'Albaida s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida, al Pas Valenci.

 Histria .

Alqueria d'origen rab, al llibre del Repartiment figura com: "Azenet" paraula berber que correspon al nom d'una tribu de la zona de la Cablia a Arglia anomenada "Zenete"o "Senhaja" i es tracta de la primera vegada  qu'el nom d'aquest poble apareix documentalment. Fou conquerida per les tropes de Jaume I passant a la propietat de Jaume de Miln, primer comte d'Albaida, el 1477. Des d'aleshores pertangu al marquesat d'Albaida, com se'l va denominar des de 1604, fins que el 1787 va ser declarada baronia independent. Entre el 1707 i el 1787 s'anomenava Corregiment de Xtiva. Durant 1812 i 1813 fou el punt ms avanat que assoliren les tropes franceses en direcci cap a Alacant. Per aix els francesos van mantenir-hi un important destacament militar, que en abril del 1812 en enfrontar-se amb civils de les rodalies causaren vora els 150 morts. Aquest enfrontament es conegut com la: "Batalla del Raboser" pel nom d'una partida al terme de Blgida on va tindre lloc. Una de les filades cristianes d'Atzeneta commemora la batalla i du el nom de Rabosers en rememoraci d'aquells fets.

 Demografia i economia .
En 2002 hi havia 1.285 habitants, de gentilici atzenetins. El 90,51% declar l'any 2001 saber parlar valenci.

L economia es fonamentalment agrcola. En el segle XVIII s hi fonien campanes. Encara es conserven tallers que conserven la fabricaci artesanal d'atifells d'espart, vmet i cnem.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal destacar:

L'esglsia de sant Joan Baptista. De 1724.
L'ermita del Crist de la Fe. Principis del segle XIX.
Diversos panells cermics amb motius religiosos, del segle XVIII, repartits per la poblaci.
La Squia del Port. Obra hidrulica del temps dels moriscos envolta el poble per l'Oest creant una de les mostres d'aquitectura tradicional mes significatives de la comarca. Reentment ha sigut restaurada.

 Poltica .
Les eleccions de 2003 les guany el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV.
Joan Ignasi Pla candidat por el PSPV a les darreres eleccions autonmiques del 2003 es natural del poble encara que no va aconseguir la victria en Atzeneta.

 Enllaos externs .

http://www.atzenetadalbaida.es/;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21839" title="Cultura de Kura-Araxes" nonfiltered="4346" processed="4315" dbindex="9388">

La cultura de Kura-Araxes s el tipus cultural del neoltic que es va desenvolupar a bona part de Transcaucsia entre el 3600 i el 1400 aC. Est considerada de transici entre la primera edat del bronze (representada per cultures de pobles seminmades que vivien en poblets als altiplans d'Anatlia, i que van produir el primer bronze de la regi) i el bronze mitj. S'inicia a l'ltim perode Calcoltic (3600-3100 aC) i una de les seves caracterstiques fou la cermica fosca.

Va originar la cultura de Trialti cap el 2200 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21841" title="Mandriva Move" nonfiltered="4347" processed="4316" dbindex="9390">
La Mandriva Move s una distribuci de Linux basada en Mandriva que t com a principal caracterstica ser un CD autnom (Live-CD). D'aquesta manera es pot fer servir a qualsevol ordinador sense la necessitat d'installar-la.

Enllaos externs.
Mandriva Move;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21842" title="Blgida" nonfiltered="4348" processed="4317" dbindex="9391">


Blgida s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistrics (eneoltics) que han proporcionat troballes de les cultura ibrica i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinaci, si b sembla provable que la seua fundaci fra ibrica.

El 1250, Jaume I la incorpor a l'espai dominat pels cristians, permetent la pervivncia dels rabs que l'habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertnyer a la casa nobiliria dels Bellvs, sobre la que van exercir la jurisdicci civil i criminal, aix com el domini territorial que fou notablement augmentat desprs de l'expulsi, el 1609, de la poblaci morisca.

El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.

 Demografia i economia .
En l'actualitat  2002  compta amb 718 habitants de gentilici belgidans. El 86,43% dels habitants declararen en el cens de 2001 saber parlar valenci. La seua economia s totalment agrcola.

 Edificis d'inters .
Al seu terme, de 17,4km2, hi ha la Font Freda i quant al seu patrimoni:
Esglsia de Sant Lloren.
Castell. D origen rab. Noms resten els basaments.
Mas de Suagres.

 Poltica .
L ajuntament est governat pel PP que t 4 regidors per 3 del PSPV.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21845" title="Kholka" nonfiltered="4349" processed="4318" dbindex="9393">
Kholka s una confederaci de tribus georgianes en qu els representants de l'aristocrcia dels clans van sotmetre's als altres membres de la tribu i se n'asseguraren el poder. Part de la confederaci de Deiane o Diaochi als segles XI aC i X aC, se'n van separar cap al segle IX aC i van originar un estat que es va dir Clquida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21846" title="Muskhi" nonfiltered="4350" processed="4319" dbindex="9394">
Muskhi s el nom que donaren a les tribus georgianes els hitites. En nombroses esteles hitites s'esmenten els Muskhi o Meskhi.

Els muskhi van emigrar a la regi cap al segle XII aC. Els historiadors pensen que la seva emigraci va provocar desplaaments en cadena que donaren lloc als Pobles del Mar, amb la destrucci de Micenes, la caiguda de l'Imperi Hitita i el desgavell a l'Egipte de Ramss III 

Desprs del 1115 aC cinc "reis" mushki, que no eren en realitat ms que caps de tribu, van ocupar el nord de Mithan, a Assria, i el rei Tiglat Falasar I els va derrotar i va fer seixanta mil presoners, que foren convertits en esclaus. 

Desprs les tribus van formar la confederaci de Deiana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21847" title="Bells" nonfiltered="4351" processed="4320" dbindex="9395">


Bells s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
En el seu terme, de 9,7 km2, s'han trobat nombroses mostres de la cultura musteriana, pertanyents al paleoltic mitj. Parrquia annexa a la de Benignim, va ser declarada independent el 1574. De gran importncia s la batalla que tingu lloc dintre del seu terme, l'1 de setembre del 1522, durant la guerra de les Germanies en qu les tropes reials, prvia la presa de Xtiva i Alzira, derrotaren els agermanats. Darrere l'expulsi dels moriscos, el 1609, el senyor territorial i primer marqus de Blgida, Francesc Bellvs, atorg, l'11 de juny de 1611 carta pobla a 33 pobladors.

 Demografia .
Hi ha  2007  387 habitants, de gentilici bellusers.

 Edificis i llocs d'inters .
Hi ha la Cova de la Petxina i la font de l'Alfama; font termal que, en el segle XVIII va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arrib a ser un complex hostaler amb bones installacions, on tamb s envasava i comercialitzava l'aigua. Avui es troba totalment abandonat.

Del seu patrimoni cal destacar:
Esglsia de santa Anna.
Palau dels Bellvs, segles XV-XVI. Restaurat en 2000.
Ermita del Crist de la bona mort.

 Poltica .
Actualment  dades de 2003  l'alcaldia l'ostenta el PSPV amb 5 regidors; 2 en t el PP. 

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21850" title="Beniatjar" nonfiltered="4352" processed="4321" dbindex="9397">


Beniatjar s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
Tot i que s hi ha trobat deixalles de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar s una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De poblaci morisca, comptava l'any de l'expulsi (1609) amb cent famlies. Erigida en baronia, va pertnyer primer al ducat de Villahermosa i desprs al marquesat de Mil. Conjuntament amb Otos, form una rectoria de moriscos que depengu eclesisticament de el Rfol de Salem fins l'any 1535; nogensmenys no ser fins 1574, quan es convertisca en parrquia independent.

 Demografia .
En 2002 hi havia empadronades 229 persones, de gentilici beniatgins. Quasi el 100% dels habitants parlen valenci.

 Geografia .
Hi ha una ruta senderista que condueix des de la poblaci fins al cim del Benicadell (1.104 m.), cim emblemtic per aquestes contrades i que deu el seu topnim a la derivaci de la denominaci medieval de Penya Cadiella. El seu terme t 114 km2. Al poble s hi conserva una monumental olivera centenria.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal destacar:
Esglsia de Nostra senyora de l'Encarnaci.
Castell de Carbonera. D origen musulm, reconstruit en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al-Azraq. Absolutament abandonat i prcticament desaparegut.
Pont dels Moros. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
Les Planisses. Tpica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorolgic.
Nevera del Benicadell. En bon estat de conservaci, no aix de manteniment.

 Poltica .
En les eleccions de 2002 el PP t 2 regidors, el Bloc 2 ms i NA (No adscrits) 1; l'alcaldia est en mans del PP precisament grcies al regidor que est en NA, antic trnsfuga del Bloc.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21851" title="Trnsfuga" nonfiltered="4353" processed="4322" dbindex="9398">
Un trnsfuga s un poltic que desprs d'haver estat escollit pels votants, canvia de partit poltic per tal de donar el seu poder a un partit de l'oposici. Normalment el transfuguisme t lloc per motius illegals, inconfessables i socialment inacceptables; ms que ideolgics.

La moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal s molt difcil d'impedir. Un dels casos ms flagrants de transfuguisme en la poltica espanyola dels ltims anys ha estat el cas Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sez antics militants del PSOE, que va provocar en el 2003 la dissoluci anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid. Altre cas recent de transfuguisme s el de l'Ajuntament de Lle. L'ex president de la Generalitat Valenciana i ex portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, tamb va arribar a l'alcadia de Benidorm grcies al vot d'una trnsfuga del PSPV.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21852" title="Gergia" nonfiltered="4354" processed="4323" dbindex="9399">
Aquest article tracta sobre la repblica del Caucas. Pel que fa a l'estat dels Estats Units, vegeu Gergia (EUA).;


Gergia (en georgi           , transcrit Sakartvelo) s una repblica del sud del Caucas, situada geogrficament entre Europa i l'sia, per lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rssia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armnia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra. 

Histria.
Les primeres restes de poblament hum sn datades de fa un mili i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleoltic inferior (uns 280) i del paleoltic superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).

El neoltic es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va comenar l'agricultura i la ramaderia. Es troben a Gergia blats de transici entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neoltics principals sn Kutsubani i Kobuleti a Adjria, Gurianta a Gria, Odixi i Zugzidi a Mingrlia, Darkveti a Imertia i Kistri a Abkhzia. Tamb hi ha diversos jaciments de l'eneoltic.

Cap al final del IV millenni aC van comenar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsnic i antimoni, i ms tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilitzaci es troben a Xida Krthlia. S anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).

La civilitzaci dels tmuls s origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialtia, per la qual cosa s anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).

Desprs comena la formaci de comunitats tribals. S introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix tamb el ferro. Es comena a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajuda de fidels i disposa d'esclaus, i que explota tamb la resta de la comunitat.

Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederaci tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederaci, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dna origen al regne de Clquida, que el segle VIII aC posar fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.

Al regne de Clquida s establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederaci dels Saspers, que al segle V aC sn esmentats per Herdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, ms conegut llavors com regne d'Ibria. El segle IV aC s apoderen de la part oriental de la Clquida, regne que desprs ja s esmentat com a Egrissi.

Vegeu: Ibria i Curopalat de Kartli

Gergia s'unifica a comenaments del segon millenni (1008/1010). Els seus reis foren:

Reis dels Kartvels:
Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923) ;
David II (fill), rei dels Kartvels (923-937) ;
Sumbat (germ), rei (937-958), curopalata de Taokladjtia (954-958) ;
Bagrat II l'imbcil (fill), rei dels Kartvels (958-994) ;
Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008) ;

Reis de Gergia:


A comenaments del segle XIX va caure en mans de l'Imperi Rus, del qual es va independitzar durant un breu perode com a Repblica Democrtica de Gergia (1918-1922). Gergia es va independitzar de la Uni Sovitica el 1991. Durant el perode sovitic, Gergia va rebre el nom de Repblica Socialista Sovitica de Gergia.

Etimologia.

Els georgians s anomenen Kartvelebi (          ), anomenen a la seva terra Sakartvelo (          ), i al seu llenguatge Kartuli (       ). Aquests noms provenen d'un lder pag anomenat Kartlos, que es diu que s el pare de tots els Georgians. 
El nom Gergia, usat arreu, s una derivaci dels perses      Gurji via l'arbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel grega ge rg- (     -, indicador de granja), s ha suposat errniament que l'origen era Sant George (Sant Jordi, el patr del pas) o         (ge rga, granja).
A l'antiguitat el habitants de l'est de Gergia eren coneguts com Iberians, del regne Caucsic d'Ibria   aix va confondre al gegrafs de l'antiguitat que es pensaven que aquest nom noms s aplicava al habitants de la Pennsula Ibrica Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, s tamb el cas de Turquia Grc (es pronuncia "Grdj") i Rssia        Gruzin. El nom del pas es Gurjestan a Prsia, Grcistan a Turquia, i        Gruziya a Rssia. El nom persa t probablement l'origen en els noms que els Armenis donaven a Georgi i Gergia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en qu un nom  persa comenat en gu- s esdev un wi- o wa- ). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d'Ibria per una w o una v.
Tamb hi ha una connexi etimolgica entre el nom Ibria i la histrica provncia de Gergia anomenada Imereti.

Poltica.
El president de la repblica s el cap de l'Estat i del poder executiu. s escollit per sufragi universal per a un perode de cinc anys. 

La regi d'Abkhzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-lo de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap pas ni per Gergia. 

En els ltims anys, el govern georgi mant unes excellents relacions amb els Estats Units. s per aix que el president americ George Bush va visitar el pas el 10 de maig del 2005 i va fer un multitudinari discurs a la Plaa de la Llibertat de Tbilisi posant a Gergia com exemple de democrcia. 

Vegeu: Partits poltics de Gergia

Subdivisi administrativa.
Gergia se subdivideix administrativament en 10 regions (en georgi: Mkhare,      ), i dues repbliques autnomes (Abkhzia i Adjria). 



L'estatus de l'antiga divisi administraci autnoma d'Osstia del Sud est pendent de negociaci amb el govern separatista que rep suport de Rssia.

Geografia de Gergia.

Gergia t una superfcie s de 69.700 kilmetres quadrats.
Orografia.
El pas est situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la ms alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Gergia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el pas en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de la Clquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals sn les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhtia, que s eleven gradualment i formen noves muntanyes.

Clima.
El clima a les muntanyes s rigors. A les planes de l'oest s ms suau i humit, i a les de l'est s suau i sec.

Hidrografia.
El riu ms gran es el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que desprs de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents sn l'Algutia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d'altres.

Minerals.
T jaciments de coure i ferro.

Regions naturals.
La part central s el Kartli o Krtlia, que t a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Ms a l'est hi ha la Kakhtia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixtia, la Pxvia i la Khevsurtia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhtia es deien antigament l'Herthia.

A l'oest de les muntanyes de Likhi la regi en conjunt s coneguda histricament com la Clquida o Lazika (per els georgians l'anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imertia, i ms a l'oest l'Abkhaztia (Abkhzia), nom aquest ltim que antigament (fins al segle XI) s estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrlia (tamb anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gria; ms al sud, la Meskhtia i l'Adjria. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjria, hi ha la regi que els georgians anomenen Txantia.

A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhzia, es troba la Svantia, i a l'est d'aquesta la Ratxa, amb la subregi de Letxkhmia (conjuntament ambdues es deien Takvria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvaltia, la Khvia i la Mthiultia.

Economia.
L'economia georgiana, en la que l'atur i la inflaci arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida desprs de la caiguda de l'aparell econmic de la Uni Sovitica. Els seus principals recursos sn l'agricultura i la mineria, on destaquen els jaciments de mangans i carb. La indstria noms proporciona el 25% del PIB. La generaci d'energia elctrica no arriba per a cobrir les necessitats mnimes del pas. 

Demografia.
La poblaci, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals ms del 70% sn georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.

La capital n's Tbilisi, amb un mili d'habitants; passen tamb dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi. 

La llengua del pas es el kartveli o georgi.

Enllaos externs.

 Gergia davant d'un nou repte;
 Full information about (country) Georgia;


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21855" title="Saspers" nonfiltered="4355" processed="4324" dbindex="9400">
Els saspers fou una confederaci tribal dels georgians. Els muskhi van emigrar cap al nord el segle XIII aC, i el segle VI aC els seus descendents, els meskhi, s'havien establert a la Gergia central i formaven una confederaci que el segle segent Herdot anomena confederaci dels saspirs. A finals del segle V aC es van enfrontar amb els Aquemnides, que van ocupar el sud del pas per no van poder sotmetre'ls. Al segle IV aC els Saspers van ocupar la part oriental de Clquida o Egrissi. Aquesta confederaci, com havia passat amb els seus vens occidentals, va esdevenir un regne anomenat Regne d'Ibria (probablement derivat de Saspers = Speri = Hberi = Iberi). 

A les fonts clssiques son anomentats saspirs (saspires o saspiri,          ,          ) i son assenyalats com un poble que vivia al sud de Clquida i al nord de Mdia a la regi centreoriental d'Ibria. Eren dins a la satrapia XVIII de Prsia al segle V aC i vestien i anaven armats de manera similar als colquis, es a dir portaven cas de fusta, petits escuts, llances curtes i espasa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21857" title="Parnavaz I d'Ibria" nonfiltered="4356" processed="4325" dbindex="9401">
Parnavaz I rei d'Ibria va nixer suposadament cap el 325 aC i va morir el 237 aC. Quan era nad els grecs van entrar al pas i van matar al seu oncle, el sobir, Samara; la seva mare el va prendre a les muntanyes i el va amagar. Els grecs van deixar el poder a un dels seus caps, anomenat Azon. De gran, la llegenda diu que va trobar un tresor i que grcies a ell va poder comprar moltes complicitats; es va associar amb un dels governadors de Egrissi, Kudji, i va preparar una revolta contra el governador grec Azon. La revolta va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei, fundant la dinastia Parvanziana.  De seguida va fer reconstruir les fortaleses del pas, destrudes pels grecs, i en va fe fer una de gran anomenada Fortalesa d'Armaz. Es per aquesta poca que es va crear l'alfabet georgi que la llegenda tamb li atribueix.  Va crear vuit regions administratives governades per dirigents locals (risthavis) i un principat dirigit per un espaspta o comandant en cap que havia de ser membre (sephetsulis)  de la famlia reial. (seph gvari). La dinastia estava formada pel rei (gran rei) amb residencia a Mtskhtha. L herncia requeia amb el mascle mes vell de la famlia encara que desprs va esdevenir hereditria de pare a fill. El rei era governant absolut i la famlia ocupava sovint el crrec d'risthavi d'algun districte. El cap de la cort, l'ezosmodzgavari, era tamb una personalitat important, la mes important que no era de la famlia real.

Parnavaz va dominar un territori entre l'Araxes i el Caucas, i part de la Gergia Occidental 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21858" title="Artag d'Ibria" nonfiltered="4357" processed="4326" dbindex="9402">
Artag rei d'Ibria va governar des del 81 aC al 65 aC.

El 65 aC els romans dirigits per Pompeu van entrar al pas. Artag sabedor de qu no podia resistir, va demanar la pau i es van iniciar converses, per Pompeu, sospitant que el rei tractava de perdre temps per reforar les fortaleses, va interrompre les negociacions i va marxar directa cap al centre del pas, atacant la fortalesa d'Armaz que va ser presa. Artag es va escapar al altra costat del riu Mtkvari, i va cremar el pont perqu no l'empaitessin.  Al sud del riu el pas va quedar ocupat pels romans. Artag va fer ofertes de pau per Pompeu no les va escoltar., va creuar el riu i va pujar per la Vall de l'Aragvi, derrotant a les forces georgianes. 9000 georgians van morir a aquesta batalla, on les dones van combatre al costat del homes. 10.000 van ser fets presoners.  Per encara llavors Artag va tornar a oferir la pau i va enviar a Pompeu ofrenes (incls un tron i una taula d'or i un llit) i hostatges, i els romans van decidir acceptar.  Un nou rei, Parnavaz II, fill d'Artag, va ser coronat per la instituci va sortir intacte, encara que es va haver de declarar amiga dels romans. En els anys successius de fet, l'influencia romana desapareixer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21859" title="Saurmag I d'Ibria" nonfiltered="4358" processed="4327" dbindex="9403">
Saurmag va ser un rei d'Ibria que suposadament va governar durant 75 anys del 237 aC al 162 aC

El 190 aC els Selucides van perdre Armnia que va quedar en mans dels governadors Artaxe i Zaridres, que es van proclamar reis d'Armnia i d'Armnia Sofna. Les lluites per la corona a Ibria afebliren el regne i els armenis van ocupar la Gogarna i la Khorzna. Tanmateix el regne d'Egressi va aprofitar per apoderarse d'una part dels territoris occidentals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21860" title="Regne d'Ibria" nonfiltered="4359" processed="4328" dbindex="9404">
El Regne d'Ibria va ser un antic regne del Caucas, format per la confederaci tribal georgiana dels Saspers cap a finals del segle IV aC. El regne limitava al oest amb Clquida (separat per les muntanyes Moskiki (Moschichi montes, amb la fortalesa de Sarapama, en georgi Skharapani), al est amb Albnia del Caucas, al sud amb Armnia i al nord amb el Caucas. El seus rius principals eren el Cyrus (Kur) i lAragus (Aragvi). El principal pas al oest era el de les Portes de Shevi (modern Dariyel) a una roca sobre el riu Terek (georgi Shevis Kharu) i el est el congost de Derbent; des Armnia el pas principal era per Kars al nord de l' Aragus.

Els ibers del Caucas estaven dividits, segons Estrab, en quatre classes socials: la reialesa, els sacerdots, els guerrers i el poble. La seva vestimenta a la plana era similar a la dels armenis i medes, per a les muntanyes era similar a la d'escites i srmates.



Segons el Khartlis Tskhorba (Histria de Gergia) una obra antiga que esmenta la formaci del regne, aquest tenia governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhtha. En temps d'Alexandre el Gran, els grecs van arribar al pas, van assassinar al governador de Mtskhtha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nad quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una provncia de Egrissi, per revoltar-se contra Ezon. La rebelli va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, crrec que es va anomenar eristhavi menys el Kartli interior que va ser encomanat a un espaspta, es a dir comandant en cap, amb un territori des l'Aragvi fins el Tachiskari.




El 65 aC Luculle va entrar al pas empaitant a Mitridates VI Eupator i va obligar al rei Artoces a demanar la pau i esdevenir aliat rom. Els reis d'Ibria van ser des llavors aliats de Roma, encara que sovint actuaren amb independncia. L'any 35 el rei Mitridates d'Ibria (Mitridates II) i el seu germ Farasmanes (desprs rei  Pharsman I d'Ibria) van envair Armnia a petici de Roma, en suport del pretendent part Tiridates III de Prtia. El 114 Ibria va reconixer al emperador Traj. Rarament els reis van deixar el bndol rom fins a meitat del segle III dC quant els perses van imposar la seva sobirania als reis per uns anys i encara que van tornar a l'aliana romana desprs del Tractat entre Roma i Persia del 298 ja l'influencia poltica romana al pas va minv.

El 284 un rei persa, fill del Shah, va pujar al tron d'Ibria amb el nom de Mirian III d'Ibria. El Tractat del 298 el va fer client rom. Sota Constant el gran una dona captiva va comenar la conversi dels ibers al cristianisme. El 337 es va instaurar el cristianisme com a religi d'estat. Tot i ser fidel aliat de Roma, Mirian III no es va pas enfrontar amb els perses, per desprs d'ell el seu fill Saurmag II d'Ibria (Sauramaces) va ser clarament prorom. 

Els perses el van foragitar i van collocar un rei mes favorable, per els romans van atacar el pas i per tractat del 370 es va dividir en dos regnes: un sota control rom i un sota control persa, amb dos reis (a la part romana Saurmag, el que havia estat enderrocat). Abans del 380 els perses imposaren el seu control absolut. Un representant del shah anomenat Pitiakhch  es va establir a Ibria, a la vila fortalesa de Tbilisi o Tblisi, amb l'encrrec de vigilar als reis d'Ibria. Els aristcrates locals, els aznauris, als quals els reis s'oposaven, es van posar-se al costat de Persia i el crrec de Pitiakhch va recaure sovint en aznauris de confiana. L'intent d'eliminaci del cristianisme i la substituci pel mazdeisme provoc una revolta general a Transcaucasia (450-451) que el perses van controlar amb dificultat, per desprs el procs d'assimilaci es va aturar.

Durant la guerra entre Bizanci i els Sassnides les portes Ibriques van esdevenir domini dels huns, que van oferir cedir-lo al emperador bizant Anastasi,, per aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres brbars




El rei Vakhtang va ser primer fidel a Persia, de la que es valer per enfortir-se, per desprs s'hi va girar en contra. El poder reial havia estat abolit a Albnia el 463 (tot i que va ser restaurat cap el 485) i el perses s'enfrontaven als Huns heftalites. Vakhtang es va rebellar per va ser derrotat. solament el impuls armeni li va permetre de recuperar en tron un any desprs. Els seu fill Datxi i el successor d'aquest Gurgen o Bakur II van seguir poltiques similars al pare, d'aliana amb Bizanci, i poca collaboraci amb Prsia. El 510 la monarquia va ser abolida a Albnia. Quant els perses intenten imposar les costums mazdaistes en els funerals (cadvers exposats als ocells de pressa i als gossos) el rei Bakur II d'Ibria comen negociacions secretes amb Bizanci, per revoltar-se, per noms va rebra un destacament poc nombrs. Els perses assabentats ocuparen el pas. Bakur fug a Lazika (Egrissi) amb els seus fidels. Les fortaleses frontereres de Skande y Chorapani foren conquerides pels perses per no entraren mes enll a Lazika. Ibria fou declarada provncia persa, que junt amb altres territoris caucsics form un Koustak governat per un espaspta, dividit en Chahrs amb marzbans al seu front (un marzban reb el govern d'Ibria). Durant la guerra entre Bizanci i els Sassnides les portes Ibriques van esdevenir domini dels huns heftalites, que van oferir cedir-lo al emperador bizant Anastasi,, per aquest va construir Darus i el rei persa Kovad es va apoderar dels congost del Caucas i els va fortificar per prevenir les incursions d'huns i altres brbars

Ibria encara va existir desprs com a territori (Curopalat) bizanti, essent anomenat Kartli pels georgians. Vegeu Curopalat de Kartli

Reis d'Ibria 

Samara de Mtskhetha ? -322 ;
Azon 322-302 ;
Parnavaz I 302-237 ;
Saurmag I 237-162 (fill);
Mirian I 162-112 (gendre, adoptat com a fill);
Parnadjom 112-93 (fill);
Arshak I 93-81 (cunyat de Parnadjom i gendre de Mirian I);
Artag 81-64 (fill);
Parnavaz II 64-33 (fill);
Mirian II 33-23 (fill de Parnadjom);
Arshak II 23-2 (fill);
Adreki 2 aC- cap el 30 dC;
Mirdat I o Mitridates I  cap el 34 (c. 30-50);
Pharsman I cap el 50-55;
Bartom 55-72 ;
Qartam 55-72 ;
Kaos 72-87 ;
Armazel 87-? ;
Azork  87-1? ;
Derok ?
Mirdat I ?-106;
Hamazasp I 106-116 (fill);
Pharsman II Kveni (el Benfactor) 116-142 (fill);
Radamist 142-145 ;
Pharsman III 145-185 ;
Hamazasp II 185-189 (fill);
Rev I el Just, 189-216 (fill de Volageses II d'Armnia);
Vache 216-234 (fill);
Bakur I 234-249, (fill) ;
Mirdat II, 249-265 ;
Hamazasp III 260-265 (rebeld);
Aspagur I 265-284 (fill de Mirdat II);
Mirian III 284-361 (fill del shah d'Iran) ;
Rev II 345-361 (fill, associat);
Saurmag II 361-368 ;
Varaz Bakur I  (Aspagur II) 368-? (fill de Mirian III);

Diarquia 370-378 (dos regnes, un client rom, l'altre client persa)

Mirdat III ?-380 (fill) ;
Saurmag (rei del 361 al 363) 370-378;

Protectorat persa:

Varaz Bakur II (Aspagur III) 380-394 (fill de Mirdat III);
Tiridates 394-406 (fill de Rev II) ;
Pharsman IV 406-409 (fill de Varaz Bakur II);
Mirdat IV 409-411 (germ);
Archil 411-435 (fill);
Mirdat V 435-447 (fill);
Vakhtang I Gorgasal 447-c. 502 (fill);
Datxi c. 500-514 (fill);
Bakur II (Gurgen)  c. 514-528 (fill);
anexi a Persia cap el 525;

Reis nominals

Pharsman V  528-542 (fill);
Pharsman VI  542-547  (nebot de Pharsman V);
Bakur III 547-c. 570  (fill);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21863" title="Mitridates d'Ibria" nonfiltered="4360" processed="4329" dbindex="9405">
Mitridates va ser rei d'Ibria del Caucas cap a l'any 34.

En aquest any els romans li van demanar ajuda contra el rei Arshak d'Armnia, fill del rei dels Parts Artaban III. El rei va enviar un exrcit sota el comandament del seu fill i hereu Pharsman que va ocupar Artaxata, la capital d'Armnia i va matar Arshak, posant al tron a son germ Mitridates. El rei part envi al seu fill Orodes amb un exrcit. Els georgians van demanar ajuda als albanesos i als srmates. A la batalla Pharsman va ferir mortalment a Orodes, i els parts es van desbandar, retirant-se del pais. Mitridates tot i aix va ser cridat a Roma per Callgula i deposat pocs anys desprs (37).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21866" title="Benicolet" nonfiltered="4361" processed="4330" dbindex="9407">

Benicolet s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
Lloc d'origen musulm. Fou conquerida per Jaume I i cedida, l'any 1258, a Joan de Bardax. L'any 1609, abans de l'expulsi dels moriscos, estava habitat per 35 famlies morisques. Va estar integrada en la baronia de Llutxent, sota el senyoriu del Maa de Liama, i, posteriorment pertangu al marquesat de Dos Aguas.

 Demografia i economia .
Durant el segle XX ha sofrit una forta emigraci, cap a Valncia i Barcelona fonamentalment, la qual cosa ha fer que la seua poblaci actual  2002  siga de 508 habitants, de gentilici benicoletans. Un 92,68% dels habitants parlen valenci, segons el cens de 2001.

 Edificis d'inters .
Com a referents arquitectnics tenim l'esglsia de sant Joan Baptista i un riu-rau mig arrunat que passa prcticament inadvertit entre cultius i altres edificacions.

 Poltica .
Les municipals de 2003 donaren l'alcaldia al PP, amb 4 regidors; 3 en t el GIBE.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21868" title="Benignim" nonfiltered="4362" processed="4331" dbindex="9408">


Benignim s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.



 Histria .
D'poca prehistrica hi trobem un petit soterrament, del tercer millenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibric del segle IV aC. La fundaci, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribux a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Ser cedida successivament a diverses famlies, a l'igual que els seus annexes de Bells, Alfarrass, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadassquies, els quals mantindr fins el segle XVII. En 1602 Felip II d'Arag l'atorga el ttol de vila reial, la qual cosa comporta la independncia de Xtiva i el dret a vot en les Corts de Valncia.

 Demografia i economia .
Des del segle XVIII en qu hi hagu una important expansi agrcola la tendncia demogrfica ha estat a l'ala; en la dcada de 1950 fins i tot va rebre immigraci de Mrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el txtil. En 2002 el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 5.603. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valenci.

A hores d'ara la indstria t ms pes en l'economia  vidre, fusta, plstic, txtil, la tradicional de l'espardenya  que no l'agricultura, tamb abasta importncia el sector serveis.

 Geografia .
Al terme, de 33,1 km2, hi ha les neveres del Coronal, la del convent de la Trinitat i la del Tossal.


L espai geogrfic que envolta Benignim, s bastant llis si ho comparem amb altres localitats de la Vall d Albaida com per exemple, el cas d Ontinyent.
Els lmits naturals que t Benignim sn: al Nord amb La Solana, d una gran bellesa, des de la qual es pot observar tota la Vall i en primer pla, Benignim. La Solana s objecte, en ocasions, d espolotaci. Quan s la temporada de l esclata-sang, el lloc ms proper on poder arrimar-se s a les seues faldes. Tamb els caadors, en la temporada de caar, solen anar-hi.
A l Est, tenim com a lnia timtrofe, El Llosar, paratge d un encant espectacular, on abans corria l aiga que brollava del seu naixement. A la primavera se solia escoltar el soroll de l aiga corrent. Aquest barranc ens separa de Quatretonda. Aix mateix, quan s arriba al punt en que la carretera que va cap a Gandia, hi trobem una font, La Font del Xicot. Antigament, quan tallaven el suministre d aiga, la gent del poble solia anar a carregar garrafes d aiga. 
En tercer lloc, tenim el barranc que ens separa de La Pobla del Duc al Sud. En realitat s el maitex riu d abans, per en este cas se sita ms avall del seu recorregut. Cal dir, que en aquest tram passa la carretera que va a La Pobla del Duc, i que tantssimes vides s ha endut. Desgraciadament encara no ha sigut reparada ni ampliada.
I finalment, a l Oest ens trobem amb el Riu Albaida. En aquest emplaament, antigament, se situaba un lloc meravells on la gent del poble i la gent dels voltants anava a passar els caps de setmana o les vacances d estiu, clar est, si tenien prou diners; aquest lloc que va donar tanta vida al poble era el Balneari de Bells. Actualment podem observar un magfic embassament o presa de contenci, que seveix d ajuda a la presa de Tous per a poder evitar la catstrofe que va ocrrer el 20 d octubre de 1982. Per desgrcia ara ja no es pot veure el pont que ens portava fins la pinada del balneari.

En quant a l espai natural, el sol que envolta Benignim s de carcter sec i per aquesta ra la majoria d arbres frutals sn regats amb el sistema de goteig. Concretament el tipus de sol que predomina s el tap, tipus de sol gens frtil. Malgrat la naturaleza de la terra, a La Vall d Albaida existeix una gran varietat de flora i fauna autctona com s en primer lloc: el romer, el margall (actualment protegit), la rosella,  el fenoll ... En quant a la fauna cal remarcar que tamb n hi ha una gran varietat d espcies locals com ara; la rabosa, el teulad o l eri.

 Edificis d'inters .
El passeig pel poble ens dur pel barri de l'Illeta, nucli de la poblaci rab; podrem veure edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval. Els monuments ms rellevants sn:
 Esglsia de sant Miquel Arcngel. Del segle XVII. Barreja els estils gtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
 Esglsia del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentaci.
 Esglsia de la Purssima Concepci o de la Beata Ins. Segle XVIII.
 Esglsia de la Mare de Du dels Desemparats. Neogtica de principis del XX.
 Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
 Rellotge solar digital en l'avinguda de l'Ortissa.

 Gastronomia .
Quant a la gastronomia t fama l'arrop i tallaetes, dol d'origen rab amb molta tradici a Benignim.

 Poltica .
A les eleccions del 2003 el PSPV va obtenir 7 regidors front als 6 del PP.
Quatre anys ms tard, el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta desprs de vuit anys de govern socialista.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21869" title="Isaac Asimov" nonfiltered="4363" processed="4332" dbindex="9409">

Isaac Asimov (originalment             , tot i que actualment es transcriu al rus com a              reflectint la pronunciaci de la seva llengua adoptiva) va ser un cientfic i escriptor nord-americ. Nascut a Smolensko Rssia el 2 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992.

De pares jueus, va emigrar amb 3 anys als Estats Units, on va ser estudiant i desprs professor de qumica a la universitat de Colmbia i de bioqumica a la de Boston, autor de ms de 200 llibres sobre diversos temes, crtica literria, psicologia, bioqumica, matemtiques, poesia, de les quals la cincia ficci s el seu camp ms popular. Asimov fou creador de les tres lleis de la robtica, per exemple, en el marc de les obres.

Posici intellectual.
Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genunes de la gent, per s'enfront a les supersticions i a les creences infundades. Sofria una por a volar tal que noms va viatjar en avi dues vegades en tota la seva vida. Tamb patia claustroflia, s a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes poltics, i un seguidor incondicional del Partit Demcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport pblicament a George McGovern. Es va sentir molt desillusionat quan va veure les tctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot desprs de l'accident nuclear de l'illa de les Tres Milles, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich. En els ltims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu ltim llibre no va ser de ficci, Our Angry Earth (tradut a l'espanyol amb el ttol Nuestra tierra hambrienta), escrit juntament amb l'autor de cincia ficci Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucci de la capa d'oz.

Honors i premis.

La saga de La Fundaci ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor de les novelles de cincia ficci. En honor d'Asimov es va anomenar l'asteroide, (5020) Asimov.

Obres destacades.
La fi de l'Eternitat;
La Fundaci;
Fundaci i imperi;
La Segona Fundaci;
El lmit de la Fundaci;
La Fundaci i la Terra;
Jo, robot (1950);
Introducci a la cincia;
Enciclopdia biogrfica de la cincia i la tecnologia;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21889" title="Francesc Xavier Casp i Verger" nonfiltered="4364" processed="4333" dbindex="9410">
Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 - Valncia 11 de novembre de 2004), conegut com a Xavier Casp, va ser un poeta i activista poltic valenci.

 Biografia i activitat poltica .

En els anys de la Repblica s'afili a Acci Nacionalista Valenciana, del que va ser secretari general i es va fer soci de Lo Rat Penat. Durant la guerra civil, com molts valencians, va lluitar amb el bndol republic i perduda la guerra va ser empresonat a Torremolinos. Pel seu republicanisme va ser expulsat de Lo Rat Penat en la postguerra.

Casp public els seus primers poemes en la revista El Vers Valenci i en 1943 fund i dirig la revista literria i trimestral Esclat. En 1944 fund amb el seu gran amic Miquel Adlert l'editorial Torre, que va aconseguir publicar amb regularitat els primers llibres en valenci del franquisme. En aquesta editorial publicaren obres Jaume Bru i Vidal, Joan Fuster, Josep Iborra, Emili Bet i Belenguer, Enric Valor, Sanchis i Guarner, Maria Beneyto, Vicent Andrs Estells, ...
Va tindre un lloc destacat amb el valencianisme de la postguerra, amb tertlies clandestines, posant en contacte a gent tan destacada, com ara Joan Fuster, i inicialment va defendre la unitat de la llengua.
Mostra d'aix s que arrib a dir que "catalans, valencians i balears formem part de la Comunitat Catalnica". De fet, la primera edici de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster es va publicar a la seua editorial.

Entre els seixanta i els anys setanta, va ser readms a Lo Rat Penat i, amb Miquel Adlert, va capgirar al secessionisme lingstic valenci, sent els impulsors de la Real Academia de Cultura Valenciana (sic), la RACV, i de les normes d'El Puig. L'amistat amb alguns catalanistes convenuts, com ara Joan Fuster, es va mantindre, tot i que els dos es van situar com els dos smbols culturals i literaris ms importants dels dos bndols del conflicte lingstic. Va arribar a ser diputat a les Corts Valencianes per Uni Valenciana. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertnyer al Consell Valenci de Cultura. En juny del 2001 Xavier Casp accepta entrar, desprs de moltes reticncies, en l'Acadmia Valenciana de la Llengua, fet que li va suposar l'enemistat de certs sectors del seccessionisme lingstic que ell mateix havia promogut en els anys huitanta. Va ser acusat de trador i una concentraci de blavers el 15 de juny del 2001 a les portes de la seu de la RACV, va obligar a que fora evacuat en un furg policial.

No obstant aix, poc ms d'un any desprs, el 10 de setembre del 2002 present la seua la dimissi com a membre de la AVL, adduint motius de salut. La seua salut empitjor gradualment fins la seua mort, que li sobrevingu quan estava en una etapa de recuperaci de la malaltia, i treballava en les seues obres completes.

 Obra potica .

La msica era una de les passions familiars, per la va haver d'abandonar per motius familiars, i, segons ell, es va refugiar des de molt jove en la poesia.
De les seues primeres lectures, va quedar commocionat pel Cntico Espiritual de San Juan de la Cruz. 
Les primeres obres van ser escrites en les Normes de Castell, tot i que a partir dels setanta canviaria a les normes de la RACV, rescrivint part de la seua obra anterior amb estes normes.

Entre les seues obres podem destacar:

 Volar (1943);
 La inquietud en calma (1945);
 Jo sense tu (1948);
 On vaig, Senyor? (1949);
 Aires de can (1950);
 Goig (1953);
 Jo, cap de casa (1962);
 D'amar-te, Amor (1963);
 Silenci (1970), que obtingu el premi "Valencia de literatura";
 Confesin con Ausis March (1973) ;
 Vinatea (1975);
 Gran Sonata de la Patria  (1981).

La Generalitat Valenciana prepara les seues obres completes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21893" title="Refracci" nonfiltered="4365" processed="4334" dbindex="9411">
La refracci s el procs pel qual, quan una ona incideix sobre la superfcie de separaci entre dos medis, una part de la seva energia es trasmet al segon medi canviant la seva direcci de propagaci. La relaci entre la direcci del raig incident i la del raig refractat es pot obtenir mitjanant la llei d'Snell: si  i  sn els ndexs de refracci dels dos medis i si  i  sn els angles que formen el raig incident i el refractat respecte a una lnia perpendicular a la superfcie, es compleix que



Aquest resultat fou descobert per Willebrod Snell el 1621 i, per aquesta ra es coneix com a llei d'Snell; des d'un punt de vista ms fonamental, es pot deduir a partir del principi de Fermat.

A partir de l'equaci anterior, l'angle de desviaci () es pot obtenir com:



i amb aquesta expressi resulta interessant estudiar els dos casos possibles:  (per exemple llum que passa d'aire a aigua) i  (per exemple llum que passa de vidre a aigua). En el primer cas l'angle de desviaci  sempre ser ms petit que l'angle d'incidncia. En el segon cas l'angle de desviaci s sempre superior al d'incidncia; en aquest cas, quan l'angle de refracci arriba a 90 es produeix el fenomen de la reflexi total interna, de manera que deixa d'haver-hi refracci i tota la llum s reflectida. L'angle d'incidncia per al qual l'angle de refracci s de 90 s'anomena angle crtic  i es pot trobar fcilment el seu valor tenint en compte que sin 90 = 1, de manera que



Per a una interfcie vidre-aigua, per exemple, l'angle crtic s de 48,7, de manera que qualsevol raig que passi d'aigua a aire i el seu angle d'incidncia superi aquest valor, ser reflectit totalment.
Refracci del so.

s la desviaci que sofrixen les ones en la direcci de la seua propagaci, quan el so passa d'un medi a un altre diferent. La refracci es deu al fet que al canviar de medi, canvia la velocitat de propagaci del so. 

La refracci tamb pot produir-se dins d'un mateix medi, quan les caracterstiques d'este no sn homogenis, per exemple, quan d'un punt a un altre d'un medi augmenta o disminux la temperatura. Per exemple, sobre una superfcie nevada, el so s capa de desplaar-se travessant grans distncies. A s possible grcies a les refraccions produdes davall la neu, que no s medi uniforme. Cada capa de neu t una temperatura diferent. Les ms profundes, on no arriba el sol, estan ms fies que les superficials. En estes capes ms fredes prximes al sl, el so es propaga amb menor velocitat.

A diferncia del fenomen de la reflexi, en la refracci, l'angle de refracci ja no s igual al d'incidncia.

 Vegeu tamb .
java;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21897" title="Clquida" nonfiltered="4366" processed="4335" dbindex="9412">


La Clquida fou el regne sorgit de la confederaci dels Kholka cap al segle IX aC. Els kholka i el seu regne de Clquida van destruir la confederaci de Diaochi (segle VIII aC), per aix els va posar en contacte directe amb Urartu. A les fonts d'Urartu s'esmenten nombroses ciutats reials de la Clquida i sembla, doncs, que ja al segle VIII tenia un bon grau de civilitzaci. Un sol rei governava la Clquida, i a cada provncia hi havia un governador. Aquest regne de Clquida apareix al mite dels Argonautes, que van anar a la Clquida a buscar el vell d'or. squil i Pindar foren els primers a esmentat Clquida que anteriorment era anomenada Aea, perqu fou la suposada residencia del rei Aetes, que segons els grecs, governava la Clquida.

Cap al 750/748 aC el rei Sardur II d'Urartu va envair el pas i va devastar-ne el sud. Cap al 747/741 aC hi va tornar i va conquerir la residncia reial d'Ildamuche, que era la seu d'un govern provincial. Poc desprs van comenar les escomeses dels cimmeris, que els georgians anomenaren Ghmir i que van provocar molts danys i morts. Al seu darrere van venir els escites i el pas va quedar assolat. Els georgians de la muntanya van baixar al pla i aix va desorganitzar l'economia. Per l'autoritat del rei es va mantenir. Els governadors (anomenats Sceptuchs) regien les provncies. Els escites i els medes van destruir Urartu el 590 aC, i el lloc d'Urartu va ser ocupat per les tribus armnies. Aix la Clquida i Armnia van esdevenir venes. El rei de la Clquida encara consta com un dels que, el segle V aC, enviava tribut al rei dels aquemnides de Prsia (que el 521 aC havien enderrocat els medes). El tribut, que s'enviava cada cinc anys, eren cent noies i cent nois joves esclaus. Clquida tenia rang de satrapia dins la satrapia d'Armnia.

A partir ja del segle VI aC, els grecs van comenar a colonitzar la costa de la Clquida. Aix, Phasis (Poti), Guienos (Otxamtxira), Dioskria o Dioscria (Sukhumi) i una de nom desconegut a l'Adjria. Les fonts gregues fan esment de la ciutat de Kutaia (avui Kutaisi), important centre del regne i el lloc tradicional de naixement de Medea, i tamb s han trobat les restes arqueolgiques d'algunes altres ciutats, la principal de les quals s Vani. Al segle V aC apareix l'economia monetria a la Clquida. Cap al segle IV la part oriental cau sota dominaci del regne d'Ibria i el regne passa a ser anomenat Egrissi a les fonts georgianes. Aquest regne, no sempre va ser governat per un rei nic.

Mitridates VI Eupator del Pont (111 aC-63 aC) va incorporar el pas i va fer governador de Clquida al seu fill Mitridates el Jove per segurament aquest es va voler fer independent i el seu pare el va cridat, el va emprsonar i al cap d'un temps el va fer matar. Alguns aristcrates clquids, amics del rei del Pont, van governar llavors el pais. El 66 aC els romans van foragitar a Mitridates que va fugir a Clquida i desprs al Bsfor Cimmeri. Cap el 65 aC un governador local de Clquida anomenat Oltac, que es resistia als romans,  va ser expulsat per aquestos, per d'altres governadors locals van sostenir Roma. Pompeu va fer governador del districte a un aristcrata  local de nom Aristarc (dominador de Clquida  segons les monedes). La Clquida ara nomes estava format per la part central, i la capital era Phasis (Poti). Caigut Pompeu, Farnaces del Bsfor, fill de Mitridates, aprofitant que Csar era ocupat a Egipte, es va apoderar de Clquida, Armnia i part de Capadcia (49 aC) derrotant a Gneu Domici Calv, per el seu xit va ser de curta volada. Aquest mateix personatge fou enviat per Csar contra Farnaces i el va derrotar el 47 aC. Polem, successor de Farnaces, fou rei del Pont i el Bsfor, incloent Clquida. Quant el regne del Pont va ser abolit, es va incorporar a Roma com a part de la provncia de Galcia. Guarnicions romanes es van establir a les viles costeres.

Dioscria la capital, es va dir Sebastpolis sota domini roma, i era a la costa del Eux. Altes ciutats foren  Sarapana (avui Scharapani), Surium, Arquepolis, Macheiresis, i Cyta o Cutatisium (avui Kutaisi).

L any 69 els locals es van revoltar sota la direcci d'Anikte (Anicetes), i els rebels van arribar fins a Trebizonda on va derrotar als romans i va cremar les seves naus. L emperador va enviar a Virdius Geminius amb un exercit que va derrotar a Anikte. Aquest es refugi amb el princep local de Sedokhez, que el va entregar al romans. Des llavors la presencia romana es va reforar i el pais va estar subjecte fins al segle II, quant els prnceps locals dels Lazes, Apxiles o Apsides, Abasgues o Abascis, Samiges i altres menors es van fer prcticament independents.  El principat dels Lazes conquerir els altres principats entre el segle III dC i el IV dC donant origen al regne de Lazika, desapareixent al mateix segle la presencia de guarnicions romanes que van existir fins passat l'any 300.

Vegeu tamb.
Manrals;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21898" title="Illes Galpagos" nonfiltered="4367" processed="4336" dbindex="9413">



Les illes Galpagos sn un arxiplag que pertany a la Repblica de l'Equador (n's una de les 22 provncies; nom oficial: Archipilago de Coln) i est situat a l'oce Pacfic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Est compost per 13 illes de naturalesa volcnica i multitud de petits illots. Sn famoses per la seva riquesa zoolgica, amb un nombre considerable d'espcies endmiques, i per l'estada que hi fu Charles Darwin.

Les Galpagos van ser declarades parc nacional el 1959, protegint el 97,5% de la superfcie terrestre de l'arxiplag. L'rea restant s ocupada per assentaments humans que ja existien al temps de la declaraci. En aquell moment, entre 1.000 i 2.000 persones vivien a quatre illes. El 1972 un cens va determinar que hi vivien 3.488 persones vivien, per en el cens de 2001 la poblaci havia crescut dramticament fins a les 18.640 persones. El 1986 la zona martima que envolta Galpagos fou declarada reserva marina. La UNESCO va incloure les Galpagos en la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1978 i el desembre de 2001 es va ampliar aquesta nominaci tamb per a la reserva marina. L'organisme encarregat de les tasques de recerca i conservaci s la Fundaci Charles Darwin.

 Geologia .

Les illes sn d'origen volcnic i el seu origen s'explica per la teoria del "punt calent". Les illes es troben sota la placa tectnica de Nazca, que es mou cap al continent americ a uns 7 cm/any. Sota aquesta placa es troba un dels anomenats "punts calents", infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfcie de la placa i surten a l'aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcnics que posteriorment sn arrossegats cap a l'est pel moviment de la placa de Nazca.

Per aquesta ra les illes situades ms a l'est (Santa Fe, Floreana, amb 5 milions d'anys) sn ms velles que les situades a l'oest (Isabela, 1 mili d'anys). Concretament el punt calent est situat sota les illes Isabela i Fernandina.

 Clima .
Les Galpagos estan situades en un lloc clau pel que fa als corrents marins: es troben precisament en el punt en qu es troben el gran corrent fred anomenat corrent de Humboldt, que prov del sud, i el corrent calent d'El Nio, que prov del nord. Quan el corrent de Humboldt xoca amb El Nio formen el corrent Sud-equatorial en direcci oest, que provoca que les Galpagos no tinguin un clima excessivament calors tot i estar en una zona equatorial.

L'estaci clida dura de desembre a maig, quan dominen les aiges clides del nord; les temperatures arriben a 27-30 C i l'aigua est a uns 26 C, amb pluges freqents i abundants. De juny a novembre es t l'estaci seca, amb forts vents i temperatures mximes de 24 C i mnimes de 18-19 C.

 Descripci de les illes .
L'arxiplag es coneix per diversos de noms, incloent les "Illes Encantades" a causa que els forts corrents que l'envolten dificulten molt la navegaci en les seves aiges. La primera carta de navegaci de les illes, encara que primitiva, va ser realitzada pel bucaner Ambrose Cowley el 1684, i a l'esmentada carta va batejar les illes amb els noms d'alguns dels seus amics pirates i d'alguns nobles anglesos que els recolzaven. Les principals illes de l'arxiplag (amb els seus noms en angls) sn:

 San Cristbal (Chatham) Duu el nom del sant patr dels navegants, Sant Cristfor, mentre que el seu nom en angls s el d'un noble angls, el comte Chatham. T una superfcie de 558 km i el seu punt ms alt assoleix 730 metres. Aquesta illa s habitada per fregates, llops marins, tortugues gegants de Galpagos o galpagos, mascarells camablaus i mascarells camaroigs, faetons, iguanes marines, dofins i gavines de cua bifurcada. La vegetaci inclou Calandrina galapagos, Lecocarpus darwinii i arbres com Lignum vitae. El major llac d'aigua dola de l'arxiplag, la llacuna El Junco est situada a la part alta de l'illa. La capital poltica de l'arxiplag, Puerto Baquerizo Moreno, est localitzada en l'extrem sud de l'illa.

 Espaola (Hood) Batejada en honor a Espanya, l'illa ms meridional tamb es coneix com Hood en honor a un noble angls. T una superfcie de 60 km i una altitud mxima de 206 metres. Espaola s el lloc on nien els albatros i tamb t poblacions de falc de Galpagos, tortugues marines, mascarells de Nazca, iguanes marines, taurons, llops marins, gavines de cua bifurcada, coloms de Galpagos, tortugues gegants i mascarells camablaus. Una fissura en la lava en un punt de la costa ha creat un buit bufador on l'aigua s'eleva diversos metres quan les ones colpegen contra la paret del penya-segat. s l'illa ms meridional de l'arxiplag i cont una proporci elevada de fauna endmica.

 Santa Fe (Barrington) Anomenada aix en honor a les Capitulacions de Santa Fe, firmades el 17 d'abril de 1492, en les que es va atorgar a Cristfor Colom els ttols d'Almirall Major de la Mar Ocana, Virrei i Governador General de les terres que descobrs; el nom de Barrington s en honor de l'almirall Samuel Barrington. T una superfcie de 24 km i una altitud mxima de 259 metres. Santa Fe t un bosc de cactus Opuntia, que sn els ms grans de l'arxiplag, i de caqui. Els penya-segats costaners sn la llar de gavines de cua bifurcada, faetons i petrells. La iguana terrestre de Santa Fe hi s present amb nombrosos individus, igual que la sargantana de lava. T una pintoresca llacuna de color turquesa i aiges tranquilles.

 Genovesa (Tower) El seu nom prov de la ciutat de Gnova, possible lloc de naixement de Colom. T una superfcie de 14 km i una altitud mxima de 76 metres. Aquesta illa est constituda per les restes d'un gran crter submergit. El seu sobrenom de l'illa dels ocells es justifica per la presncia, a la Badia Darwin, de fregates, gavines de cua bifurcada, mascarells camaroigs, gavines de lava, petrells i pinsans de Darwin. El lloc denominat El Barranc constitueix un magnfic altipl per a observaci d'aus, especialment els mascarells de Nazca i mascarells camaroigs.

 Floreana (Charles, Santa Mara) Rep el nom en honor a Juan Jos Flores, el primer president d'Equador, durant l'administraci del qual el govern equatori va prendre possessi de l'arxiplag. Tamb se la coneix com Santa Mara en honor a una de les caravelles de Colom. T una superfcie de 173 km i una altitud mxima de 640 metres. Va ser una de les primeres illes en ser habitades i que ms polmica va causar en la premsa internacional de comenaments del segle XX. Flamencs rosats i tortugues marines nien en aquesta illa entre desembre i maig. A la Badia de Correus, des del segle XX els baleners van usar un barril a manera d'oficina de correus perqu les cartes poguessin ser recollides i ser lliurades als seus destinataris, principalment a Europa i els Estats Units, pels vaixells que hi passessin en el seu viatge de retorn. A la Corona del Diable, un con volcnic submergit, es poden observar interessants formacions corallines.

 Santa Cruz (Indefatigable) T una superfcie de 986 km i una altitud mxima de 864 metres. A Santa Cruz hi ha localitzat el major assentament hum de l'arxiplag, la ciutat de Puerto Ayora, on tamb s'ubiquen l'Estaci Cientfica Charles Darwin i les oficines centrals del Servei del Parc Nacional. A l'estaci Charles Darwin opera un centre de criana de tortugues on aquests quelonis es preparen per a la seva reintroducci en el seu hbitat natural. La part alta de Santa Cruz t una vegetaci exuberant i s famosa pels tnels de lava. Aquesta regi s habitada per una quantitat considerable de tortugues gegants. La Caleta Tortuga Negra s una rea envoltada de manglar que tortugues marines, rajades i petits taurons utilitzen com a lloc d'aparellament. El Cerro Dragn, conegut per la seva llacuna de flamencs i les seves iguanes terrestres, tamb es troba en aquesta illa.

 Baltra (Seymour Sur) T una superfcie de 27 km i una altitud mxima de 100 metres. El principal aeroport de l'arxiplag s aqu i va ser construt durant la Segona Guerra Mundial per la Marina dels Estats Units, amb l'objectiu de servir de base per a patrulles aries sobre el Canal de Panam. En aquesta illa es van reintroduir iguanes terrestres desprs que aquesta espcie nativa fou totalment eliminada pels soldats de la base que van estar-hi aquarterats.

 Seymour Norte Rep el nom d'un noble angls anomenat Lord Hugh Seymour. T una superfcie de 1,9 km i una altitud mxima de 28 metres. En aquesta illa es troba una gran poblaci de mascarells camablaus i gavines de cua bifurcada. Tamb hi ha nombroses fragates.

 Bartolom Batejada en honor al tinent David Ewen Bartholomew de la Marina Britnica. T una superfcie d'1,2 km i una altitud mxima de 114 metres. Aqu es troba el fams Pinacle, que s una de les imatges ms representatives de l'arxiplag. S'hi pot observar el ping de Galpagos, aix com llops marins. Tamb s'observen formacions de lava i cons volcnics recents.

 Santiago (San Salvador, James) T una superfcie de 585 km i una altura mxima de 907 metres. Aqu es troben iguanes marines, llops marins, foques pelleteres, tortugues terrestres i marines, flamencs, dofins i taurons. Una nombrosa poblaci de cabres i porcs salvatges que van ser introduts pels humans ha causat grans danys a la flora i la fauna endmiques. En aquesta illa s habitual observar pinsans de Darwin i falcons de Galpagos, aix com una colnia de foques pelleteres. A la badia Sullivan hi ha un flux recent de lava pahoehoe.

 Isabela (Albemarle) Batejada en honor de la reina Isabel I de Castella, s la major illa de l'arcxiplag, amb una superfcie de 4.588 km. El punt ms alt s el volc Wolf que assoleix 1.707 metres d'altitud. La forma allargada de l'illa es deu a la fusi de sis grans volcans en una sola massa. En aquesta illa es poden observar pingins, cormorans no voladors, iguanes marines, mascarells, pelicans, aix com crancs vermells (zayapas). A les vessants i calderes dels sis volcans d'Isabela, es poden observar iguanes terrestres i tortugues, aix com pinsans, falcons de Galpagos, coloms de Galpagos i una interessant vegetaci. El tercer major assentament hum de l'arxiplag, Puerto Villamil, est ubicat en l'extrem sud de l'illa.

 Fernandina (Narborough) Batejada en honor del rei Ferran II d'Arag, t una superfcie de 642 km i una altura|alria mxima de 1.494 metres. s la ms recent i ms occidental de les illes de l'arxiplag. Un nou procs eruptiu es va iniciar el 13 de maig de 2005 quan un nvol de cendra i vapor d'aigua es va elevar a ms de 7 quilmetres d'altura i van comenar a descendir fluxos de lava ardent pels pendents del volc, dirigint-se cap al mar. Punta Espinoza s una estreta franja de terra on centenars d'iguanes marines es reuneixen en grans grups. El fams cormor no volador habita en aquesta illa, aix com pingins, pelicans i llops marins.

 Referncies .
Michael H. Jackson: Galpagos. Una historia natural (University of Calgary Press / Fundacin Charles Darwin, 1997).
John Hickman: The Enchanted Islands. The Galapagos discovered (Anthony Nelson / LibriMundi, Quito, 1998).
Vegeu-ne tamb.
 Llista d'ocells de les Illes Galpagos;
 Enllaos externs .
Fundaci Charles Darwin.  ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21899" title="Pharsman I d'Ibria" nonfiltered="4368" processed="4337" dbindex="9414">
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes, ) va ser rei d'Ibria. Governava abans del 50 i fins desprs del 52

L'any 34 els romans van demanar ajuda al rei d'Ibria Mitridates, contra el rei Arshak I d'Armnia, fill del rei dels parts, Artaban III. El rei va enviar un exrcit sota el comandament del seu fill i hereu Pharsman que va ocupar Artaxata, la capital d'Armnia i va matar a Arshak, posant al tron el seu germ Mitridates. El rei part envi el seu fill Orodes amb un exrcit. Els georgians van demanar ajuda als albanesos i als srmates. A la batalla Pharsman va ferir mortalment a Orodes, i els parts es van desbandar, retirant-se del pas. Mitridates tot i aix va ser cridat a Roma per Callgula i deposat pocs anys desprs (37), per desprs va ser restaurat per Claudi (41).

Quan Pharsman va arribar al tron va voler dominar Armnia i el seu germ era un obstacle, car hi volia posar com a rei al seu fill i hereu Radamist (al que tamb volia allunyar perqu temia que li prengus el tron) al qual va enviar a Armnia per conspirar amb l'aristocrcia local per deposar el seu oncle. Quan l'aristocrcia va estar del seu costat va tornar a Ibria, i amb un exrcit va marxar contra el seu oncle Mitridates, que es va refugiar a la fortalesa de Garnis on hi havia una guarnici romana. Per el cap de la guarnici fou subornat i va obligar a Mitridates a parlamentar i en les converses va ser tradorament capturat i desprs assassinat (51) i Radamist proclamat rei. Al 52 va ser coronat i el procurador de Capadcia Juli Peligne va assistir a l'acte. Per poc desprs les mesures del nou rei molestaren a l'aristocrcia que es va revoltar i el va assetjar al palau reial al mateix temps que l'exrcit part del rei Vologs enva Armnia i Radamist va ser expulsat i torn amb el seu pare que desprs el va fer matar per acontentar als romans i perqu en desconfiava.  L'Albnia, que era aliada de Ibria, va quedar sota la influncia dels parts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21901" title="Parnavaz II d'Ibria" nonfiltered="4369" processed="4338" dbindex="9415">
Parnavaz II fou rei d'Ibria al Caucas del 64 aC al 33 aC.

Des de ja feia un temps no reconeixia la influncia romana establerta el 65 aC. L'any 36 aC un exrcit rom dirigit per Publius Canidius Crassus, enviat per Antoni, es presenta al pas. Parnavaz va haver de tornar a ser aliat de Roma. L'exrcit rom va continuar fins a Albnia (l'Azerbaidjan) on el rei Zobra va ser obligat tamb a esdevenir aliat de Roma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21903" title="Caucas" nonfiltered="4370" processed="4339" dbindex="9416">

El Caucas s una regi natural a l'est d'Europa i a l'oest d'sia, entre el mar Negre i el mar Caspi. 
En formen part les repbliques d'Armnia, Gergia i l'Azerbaidjan, que conformen la Transcaucsia; i la resta pertany a Rssia anomenat Caucas del Nord o Ciscaucsia, amb les repbliques autnomes del Daguestan, Txetxnia, Ingixia, Osstia del Nord - Alnia, Karatxai-Txerkssia, Kabardino-Balkria i Adigusia, i algunes regions de la Rssia prpiament dita.
El pic ms elevat del Caucas s el mont Elbrs de 5.642 m.


 Al vessant sud o Caucas del Sud (la Transcaucsia), coexisteixen dos estats independents cristians, Gergia i Armnia, i un de musulm, l'Azerbaidjan.
 El vessant nord o Caucas del Nord (Ciscaucsia o Circssia), que pertany a la Federaci Russa, es divideix en set repbliques autnomes: Txetxnia, Osstia del Nord - Alnia, Ingixia, Kabardino-Balkria, Karatxai-Txerkssia, Adigusia i el Daguestan.

 Esdeveniments histrics .

 Les guerres arabokhzars.
 En l'Edat Antiga, la regi va estar dominada per grecs, perses (noms al sud, al nord de l'Iran) i, ms tard, pels romans.
 Durant els segles VIII i IX, rest sota la protecci de Prsia, de Bizanci i del califat rab.
 Al segle XIII i XIV, foren els ttars els qui envairen la regi, especialment l'actual regi de Gergia.
 Conquesta del Caucas per Rssia. Durant els segles XVI i XVIII fou motiu de disputes entre Prsia i Turquia, per el 1783, pel Tractat de Gueorguievsk, l'Imperi Rus va prendre part de la regi sota el seu protectorat. A partir d'aquest tractat, el govern rus prohib els idiomes regionals i hi impos el rus, i comen reformes malgrat la forta resistncia de la poblaci.
 Durant la Primera Guerra Mundial, hi tingueren lloc les batalles entre Rssia i Turquia, en qu moltes tnies lluitaren al costat dels turcs.
 1915: genocidi d'armenis a mans dels turcs; rebellions kurdes a Turquia i l'Iran, etc.
 1944-1957: deportaci dels txetxens i ingixos a l'sia central.
 1991: restabliment de la independncia d'Armnia, Gergia i l'Azerbaidjan. Txetxnia declara la seva independncia, cosa que provoc que molts habitants no txetxens fugissin. ;
 1992. A penes un any desprs de la dissoluci de la antiga URSS, comenaren les escaramusses per motius intertnics entre els ingixos i els ossets del nord, que provocaren que al voltant de 50.000 ingixos hagueren de fugir de la zona en conflicte, Prigorodni, a Osstia del Nord.
 El 1993 comenaren les hostilitats entre el govern central txetx i l'oposici. Aix provoc que, el 1994, Rssia decids intervenir directament, amb intensos bombardeigs sobre la capital Grozni, que van provocar una gran destrucci i la sortida del pas d'unes 200.000 persones.

Tots aquests conflictes han deixat a la regi un estigma similar al que pateixen altres parts del mn que tenen guerres oblidades: les mines terrestres.

La situaci actual (2004) s la d'una regi amb diversos conflictes nacionals i tnics. A Rssia es pateixen freqents atacs per part dels milicians txetxens que busquen la sortida de les tropes russes del pas. Conflictes entre Armnia i l'Azerbaidjan pel territori de l'Alt Karabagh i intents de secessi de la regi georgiana d'Abkhzia.

Mitologia.
 En la mitologia grega, el Caucas, o Kukasos, era un dels pilars que suportaven el mn. Prometeu hi fou encadenat per Zeus.

Enllaos externs.
Mapa lingstic del Caucas. Obtingut de PROEL;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21904" title="Wilaya" nonfiltered="4371" processed="4340" dbindex="9417">
Una wilaya (en rab      ) s una subdivisi administrativa d'alguns pasos musulmans. La pronncia turca de la paraula, originriament rab, vilayet, s el nom que tenien les provncies de l'Imperi Otom. Sota el Califat, la wilaya era cadascun dels nou estats semisobirans constituents.

La paraula original rab deriva de l'arrel w-l-y, governar. El territori de la wilaya s regit per un val (    , wali) o governador, per la qual cosa el nom se sol traduir com a governaci.

La wilaya s la subdivisi administrativa de primer nivell d'Algria, Mauritnia, el Sudan i Tunsia, i de segon nivell a Kenya, el Marroc i Oman. Els territoris federals de Malisia s'anomenen en malai Wilayah Persekutuan.

Del turc vilayet provenen les divisions administratives de primer nivell de l'Afganistan (velayat), el Tadjikistan (viloyat), el Turkmenistan (welayat) i l'Uzbekistan (viloyat).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21905" title="Herclit d'Efes" nonfiltered="4372" processed="4341" dbindex="9418">



Herclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic  - Herkleitos ho Ephsios - Herakleitos el Efsi) fou un filsof presocrtic natural d'Efes, a l'sia Menor, fill de Blis. Fou un filsof considerat de l'escola jnica  encara que diferia dels seus principis en alguns punts.

Fou deixeble d'Hips de Metapont (un pitagric) i de Xenfanes de Colof (un eletic). Herclit fou mestre de Crtil, el qual fou (al mateix temps que Scrates) un dels mestres de Plat. Va viatjar de jove i durant un temps va ser ermit, i al tornar a Efes li fou oferta la mxima magistratura de la ciutat, per la va transferir al seu germ. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de la olimpada 69, s a dir que fou posterior a Pitgores i Hecateu, als que esmenta. Suides situa el seu floriment  vers el 513 aC

Com amb d'altres presocrtics, l'nic coneixement que ens ha arribat de la filosofia sn petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmtica en qu s'expressa en les cites que n'han quedat, es conegut amb el sobrenom de l'obscur (en grec antic  - ho Skoteins) i tamb . El seu sistema va quedar escrit en el llibre "sobre la natura"  del que noms es conserven fragments

Filosofia.

Contrariament a d'altres filsofs presocrtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada d'na ltima substncia immutable, sin que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per Herclit tot es troba en 'estat de flux', com s'exemplifica en el que possiblement s el seu aforisme ms fams; "Panta Rei":



Tot flueix, res s'est quiet



Tamb s coneguda la seva cita afirmant que 'un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu', ja que segons ell, a l'estar tot sotms a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin:



Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.

Es sol incloure a Herclit entre els primers filsofs de la natura, o filosofs fsics (       , com els anomenava Aristtil), que pensaven que el principi de totes les coses (arkh/    ) era quelcom material (com l'Aigua per Tales, l'aire per Anaxmenes, o el To Apeiron per a Anaximandre). En relitat, tot i que Herclit va identificar que aquest principi era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal sin com una metfora: el foc est en moviment i canvi constant, com la natra mateixa.

Aquesta permanent mobilitat es fonamenta en una estructura de contraris. L'origen de totes les coses es troba en la contradicci entre els elements contraris que formen la unitat de la natura: dia - nit, guerra - pau, fred - calor, 

Tot aquest flux continu est governat per la llei que tot ho regeix: el logos (    )

Segons ell, l'autntica naturalesa de les coses s amagada donant a entendre que al coneixement noms hi podem arribar amb els ulls de la ra.

Tot i que hi ha moltes similituds entre les filosofies d'Herclit i Parmnides, tradicionalement les seves doctrines s'han presentat com a contraposades, ja que mentre Herclit defensava el "tot flueix", el "Ser" de Parmnides es defineix com a esttic, immutable i immbil.

En l'art, Herclit se sol representar en una actitud melancnica, i sovint se l'identifica com "el filsof trist", contraposat a Demcrit que es coneix com "el filsof rialler".
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21906" title="Xenfanes de Colof" nonfiltered="4373" processed="4342" dbindex="9419">
Xenfanes de Colof (Xenophanes, ) (vers 570 aC-475 aC) fou un poeta i filsof grec nadiu de Colof.

s esmentat als escrits d'Herclit i Epicarm, mentre als seus escrit esmenta a Tales de Milet, Epimnides i Pitgores. A una de les seves elegies esmenta la invasi persa com un esdeveniment del seu temps, per probablement es refereix a l'expedici d'Harpagos a les ciutat gregues d'sia desprs del 546 aC. En tots cas la seva cronologia es fora incerta, per el ms probable es que visqus principalment a la segona meitat del segle VI aC. 

Va sortir de la seva ciutat natal als 25 anys com exiliat poltic i va viure 67 anys a Grcia o Siclia (a les colnies jniques de Zancle i Catana) ; va compondre una de les seves elegies amb 92 anys; va viure algun temps a Elea o Vlia, una colnia focea (a la fundaci de la qual va dedicar un cant). Un poema didctic anomenat "Sobre la natura" s esmentat per alguns escriptors. Se li van atribuir escrits histriques, i poemes imbics i sllids. Eusebi l'anomena poeta trgic per sembla que considerava aquesta poesia com una branca de la poesia elegaca.

Fou considerat el originador de la filosfica eletica sobre la unitat de l'sser. Ridiculitza l'antropomorfisme d'Homer i Hesode. Proclama l'existncia d'un Du nic, etern, immbil, intelligent, omnipotent i que no s'assembla en res als ssers humans, d'on en dedueix que en el coneixement hum no hi ha certesa, tot sn opinions: "all cert no ho ha sabut mai cap home, ni ho sabr". Pel que fa a la natura, afirma que el primer principi de totes les coses (arj) s la terra (o el fang): tot es destrueix peridicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, per l'sser roman sempre en la mateixa unitat immutable.

En la Escola d'Elea (la primera en afirmar en la filosofia la unitat de l'sser), hi ha com a membres, apart del mateix Xenfanes (aparent fundador), Parmnides (principal membre), Zen d'Elea i Melissos.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21908" title="Ununsepti" nonfiltered="4374" processed="4343" dbindex="9420">


Ununsepti s el nom temporal de l'element sinttic de la taula peridica el smbol temporal del qual s Uus i el seu nombre atmic s 117.

 Histria .

Aquest element encara no ha estat mai descobert ni sintetitzat.

 Enllaos externs .
webelements.com - Ununsepti ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21910" title="Ununocti" nonfiltered="4375" processed="4344" dbindex="9421">


Ununocti s el nom temporal que la IUPAC ha donat a l'element sinttic de nombre atmic 118. El seu smbol temporal s Uuo i a la taula peridica se situa dins del grup 18, el dels gasos nobles, essent l'element conegut amb un nombre atmic i la massa atmica ms grans.

 Enllaos externs .
webelements.com - Ununocti ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21915" title="Trepidaci" nonfiltered="4376" processed="4345" dbindex="9422">
La trepidaci s una suposada variaci en el valor de la precessi, atribuda tradicionalment a l'astrnom Thbit ibn Qurra (836-901), tot i que segurament s d'origen ms antic. Tamb rep el mateix nom el mecanisme geomtric utilitzat, dins el sistema de Claudi Ptolemeu, per explicar la suposada variaci de la precessi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21917" title="Tux" nonfiltered="4377" processed="4346" dbindex="9423">

Tux s la mascota del sistema operatiu GNU/Linux. Aquest s un ping i s l'animal ms fams del programari lliure, fins i tot ha protagonitzat diferents jocs.

La idea de Tux va nixer de Linus Torvalds, que segons conta, de xicotet el va mossegar un ping durant una visita a Canberra, Austrlia, i des d'aleshores li va resultar un animal simptic. L'origen del nom no est clar, alguns diuen que ve de la paraula anglesa tuxedo, que significa esmquing (sempre s'ha dit que els pingins van vestits d'esmquing) i altres que s la barreja de Torvalds amb Unix.

El dibuix ms fams del ping Tux va ser realitzat per Larry Ewing el 1996 emprant l'eina GIMP, de programari lliure.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21918" title="Element sinttic" nonfiltered="4378" processed="4347" dbindex="9424">
Elements sinttics sn aquells elements qumics que la humanitat no coneixia fins que els va sintetitzar, a s, que no els va descobrir com a tals en la naturalesa. Sn elements inestables, amb perodes de semidesintegraci prou baixes com perqu es desintegrin gaireb totalment des de la formaci de la Terra, per la qual cosa no es troben en quantitats apreciables excepte per l'acci humana, en reactors nuclears o acceleradors de partcules. Es solen reconixer a la taula peridica, per tenir el nombre atmic escrit en vermell.

Entre ells es compten els segents, nom, smbol i nombre atmic:

 Tecneci, Tc (43);
 Prometi, Pm (61);
 Neptuni, Np (93);
 Plutoni, Pu (94);
 Americi,  Am (95);
 Curi, Cm (96);
 Berkeli, Bk (97);
 Californi, Cf (98);
 Einsteini, Es (99);
 Fermi, Fm (100);
 Mendelevi, Md (101);
 Nobeli, No (102);
 Laurenci, Lr (103);
 Rutherfordi, Rf (104);
 Dubni, Db (105);
 Seaborgi, Sg (106);
 Bohri, Bh (107);
 Hassi, Hs (108);
 Meitneri, Mt (109);
 Darmstadi, Ds (110);
 Unununi, Uuu (111);
 Ununbi, Uub (112);
 Ununtri, Uut (113);
 Ununquadi, Uuq (114);
 Ununpenti, Uup (115);
 Ununhexi, Uuh (116);
 Ununsepti, Uus (117);
 Ununocti, Uuo (118);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21919" title="ssa Major" nonfiltered="4379" processed="4348" dbindex="9425">

L'ssa Major, s una constellaci boreal. L'asterisme ms destacat de l'ssa Major s el conjunt de set estrelles anomenat popularment com el carro gran, amb forma de carro o de cullerot, quatre estrelles en formen la caixa i tres, la cua. La cua del carro fa una corba que assenyala Artur (  Bootis) que s l'estrella ms brillant de la constellaci del Bover. Si allarguem cinc vegades la distncia entre les dues ltimes estrelles de la caixa del carro cap el nord, trobarem la Polar.

Des de les latituds dels Pasos Catalans, l'ssa Major est molt a prop de l'estrella Polar, ra per la qual s una constellaci circumpolar, una de les constellacions que es veu durant tot l'any. Pel fet que la Polar s el punt central del gir de l'esfera celeste, l'ssa Major no podria estar mai tan baixa com per no poder-la veure.

Els seus estels principals sn:
Mizar, de magnitud 2,23 ;
Alioth, de magnitud 1,76;
Alkaid, de magnitud 1,85;
Megrez, de magnitud 3,32;
Phecda, de magnitud 2,41;
Dubhe, de magnitud 1,81;
Merak, de magnitud 2,34 ;
Aquestes sn les que popularment s coneixen com el Carro Gran, el qual ms aviat sembla una paella. Els dos ltims estels serveixen per localitzar l'estel polar.

Entre d'altres, a la constellaci de l'ssa Major hi podem observar un sistema doble format per Mizar i Alcor, aquesta ltima de magnitud 3'99, per fcil de veure si localitzem la seva companya brillant. Aquest estel doble ha rebut molts noms en els diferents pobles; per exemple, els pobles de les grans planures americanes, just desprs de l'arribada dels europeus, van passar a anomenar-lo el Genet i el Cavall, per exemple.

Mitologia.
Segons la mitologia grega, la histria de les sses est associada al mite de Callisto. Fou la deessa Hera qui va collocar les sses al cel; gelosa d'elles, les va situar al nord, lluny de l'horitz del mar, on es banyaven acompanyant Zeus. En altres versions est associada al mite de Cinosura.







Enllaos externs.

 Cielo Profundo - Gua Fotogrfica de las Constelaciones: Ursa Major ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21920" title="Pare Tux" nonfiltered="4380" processed="4349" dbindex="9426">
Pare Tux va ser un lloc web que s'encarregava de promoure el programari lliure, sobretot el sistema operatiu GNU/Linux en tot el territori dels Pasos Catalans i crear material en catal d'aquest i sobre aquest. La pgina web va ser creada el maig del 2004. El nom ve de la mascota Tux.

S'hi podien trobar notcies del mn GNU/Linux i relacionat, frums on poder preguntar i resoldre dubtes i comunicar-se amb usuaris de Linux, material en forma de manuals, programes, articles i tot tipus de documentaci.

Actualment el lloc web del Pare Tux ja no est operatiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21925" title="Base" nonfiltered="4381" processed="4350" dbindex="9427">


Qumica: Una base (qumica) s una substncia que pot cedir un parell electrnic.
Bioqumica: Una base nitrogenada s una substncia derivada dels compostos heterocclics aromtics.
lgebra: S'anomena Base (lgebra) al conjunt de vectors linealment independent i que formen sistema generador d'un espai vectorial finit.
base ortonormal;
base cannica;
Matemtiques: Base (matemtiques) d'un sistema de numeraci s el nombre d'objectes que formen una unitat d'ordre superior.
Arquitectura clssica: Una base (arquitectura) s la part inferior de la columna, que te com a finalitat servir de punt d'assentament al fust.
Geometria: S'anomena base (geometria) a un dels costats parallels d'un trapezi, o el costat diferent en un triangle issceles.
Basquetbol: Base (bsquet) s una de les posicions d'aquest esport.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21927" title="Hidrxid de sodi" nonfiltered="4382" processed="4351" dbindex="9428">














|-
|fH0gas || -197,76 kJ/mol
|-
| fH0lquid || -416,88 kJ/mol
|-
| fH0slid || -425,93 kJ/mol
|-
|S0gas, 1 bar || 228,47 J/molK
|-
|S0lquid, 1 bar || 75,91 J/molK
|-
|S0slid || 64,46 J/molK
|-
 












L'hidrxid de sodi (NaOH), tamb conegut com a sosa custica, s un hidrxid custic usat en la indstria (principalment com una base qumica) en la fabricaci de paper, teixits, i detergents. 

L'hidrxid sdic s'utilitza ocasionalment en aplicacions domstiques, per s altament corrosiu i t un alt risc de produir cremades qumiques, danys permanents o cicatrius, i ceguesa, a causa de la seua alta reactivitat. 

Quan l'hidrxid sdic reacciona amb l'aigua, en calent pot arribar a produir foc. Per aquesta ra, s important comptar amb un extintor adequat a m, abans de comenar a treballar amb hidrxid sdic.

L'hidrxid sdic es fabrica per electrlisi d'una soluci aquosa de clorur sdic. s un subproducte d'un procs que s'utilitza per a produir clor. S'obt comercialment en forma d'unes llenties blanques, altament higroscpiques.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21930" title="Telescopi reflector" nonfiltered="4383" processed="4352" dbindex="9429">

Un telescopi reflector s un tipus de telescopi l'objectiu del qual s un mirall cncau. El primer va ser disennyat per Issaac Newton al voltant del 1670 amb l'objectiu d'evitar l'aberraci cromtica que pateixen els telescopis refractors (ms tard aquest problema es va resoldre fent servir lents acromtiques). Per, s patixen d'altres aberracions ptiques.

Aquest tipus de telescopi s potser el ms utilitzat pels aficionats a l'astronomia amateur. Els telescopis reflectors per a aficionats de ms dimetre arriben fins als 300 cm o 350 cm. Els telecopis a nivell cientfic professional (observatoris, en rbita al voltant de la Terra...) tenen un dimetre entre 2 m i 9-10. En 2001 es contaven 49 telescopis amb un dimetre superior a 2 metres. Tots els telescopis reflectors tenen, a ms del mirall cncau que fa d'objectiu (anomenat mirall primari), un segon mirall (anomenat mirall secundari) per desviar la llum cap a un costat o cap enrere de forma que la puguem observar o detectar amb algun aparell, un ocular normalment.

En funci del tipus i la combinaci de miralls primari i secundari, els reflectors es poden classificar de la segent forma:

 Telescopi newtoni (o Newton);
 Telescopi Gregory;
 Telescopi Cassegrain;
 Telescopi Ritchey-Chrtien;

 Consideracions tcniques .
El mirall primari s l'element ptic principal d'un telescopi reflector. La distncia entre aquest i el plnol en qu es forma la imatge es diu distncia focal, sovint abreujat en "focal". En el plnol focal es pot installar un instrument cientfic com una cmera CCD o un ocular per a l'observaci visual directa.

Els telescopis reflectors eliminen l'aberraci cromtica per pateixen d'altres aberracions ptiques. Alguns telescopis disposen de dissenys ms complexos per a corregir-ne algunes.

Els principals avantatges dels reflectors en comparaci amb els refractors sn:

En una lent, el volum complet d'aquesta ha de estar lliure d'imperfeccions mentre que en un mirall noms cal assegurar la perfecci de la superfcie.
La llum de diferents longituds d'ona travessa la lent a diferents velocitats i aix provoca una aberraci cromtica. La creaci de lents acromtiques de gran grandria que corregisquen aquest problema s un procs molt car, i que no cal en el cas d'un mirall.
 Existeixen problemes estructurals importants per a utilitzar lents de gran dimetre. Les lents noms es poden agafar pels costats i si sn molt grans la distorsi produda per la gravetat pot distorsionar la imatge. Un mirall pot ser agafat per tota la seua superfcie, evitant aquest problema.

Tipus de telescopis reflectors.
Newtoni.
Cassegrain. Desenvolupat poc desprs que els telescopis newtonians en el segle XVIII.
Ritchey-Chretien. La ms utilitzada en els telescopis professionals.
Gregory. Grcies a un mirall secundari cncau permeten obtindre una imatge no invertida apta per a l'observaci terrestre. No sn molt populars en l'actualitat.
Schmidt-Cassegrain. El mirall primari parablic es substitueix  per un mirall esfric i l'aberraci esfrica es corrigeix amb una placa d'Schmidt en el mirall secundari. Permet combinar bones caracterstiques de reflectors i refractors, i s'utilitzen normalment per a obtindre imatges de camp ampli. Tamb sn molt populars entre els aficionats.
Maksutov.
Schmidt. Utilitzat per a obtindre fotografies de gran camp.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21933" title="Pharsman II d'Ibria" nonfiltered="4384" processed="4353" dbindex="9430">
Pharsman II Kvli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibria del any 116 al 142 (la cronologia dels reis d'Ibria no est ben establerta i les fonts es contradiuen).

Al comenament del seu regnat va quedar sotms (o havia estat sotms poc temps abans) el principat tribal dels Zidrits, una tribu georgiana les terres de la qual eren territori imperial rom encara que es governaven autnomament. Les terres del Zidrits separaven els territoris romans del Pont (on vivien altres tribus georgianes semiautnomes com els Makhlons i els Khalibes) de la regi de Clquida, que era tamb territori rom sense autonomia, formant tot en conjunt la provncia que s'anomenava del Pont Polemaic que ara quedava copada en dues parts. El rei d'Ibria era considerat client de Roma, que era qui li donava les insgnies reals, per actuava amb fora autonomia. Des del comenament del seu regnant les relacions amb l'emperador Adri foren dolentes. Adri va cridar als reis clients a una reuni a l'sia Menor i el rei d'Ibria va refusar d'assistir-hi, i tampoc hi va assistir el rei d'Albnia. L'emperador, per assegurar-se la seva lleialtat li va enviar regals magnfics i 50 elefants per Pharsman es va limitar a tornar-li el gest amb d'altres regals que van ofendre a Adri (va utilitzar vestits amb brodats d'or regalats per Pharsman per vestir a culpables que anaven a morir al circ).

Per aquestos anys Pharsman va posar un governador en territori de l'Arghutia, que abans reconeixia el domini rom. El 134, amb la intenci d'ocupar ms territoris, va pagar a una partida d'alans per fer una incursi a la Clquida que debilits el poder rom a la zona. 

El 138 el nou emperador rom Antonino el Piads va canviar de poltica, i va reconixer les incorporacions de territori de Pharsman. Desprs el va invitar a Roma i la visita del rei i la seva muller va constituir un afer diplomtic de gran importncia.

Va morir poc temps desprs, potser cap l'any 142.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21935" title="Bash" nonfiltered="4385" processed="4354" dbindex="9431">
Bash s un intrpret de comandes, usat sovint pel sistema GNU/Linux. s qui s'encarrega de comunicar l'usuari amb el sistema. No s l'nic intrpret existent per a Linux (Busybox,...), per si un dels ms emprats.

Aquest programa, desenvolupat per GNU, s una adaptaci lliure de l'intrpret de comandes propi d'Unix, de codi font tancat, anomenat SH. Lluny de recrear aquest entorn, el Bash el millora en diversos aspectes, podent-lo considerar una extensi del propi SH.

L'entorn en s no t cap utilitat, per s amb el que podrem inicialitzar els programes, que s que en tenen. 

Vist d'aquesta manera, es pot considerar que el BASH, s el programa que ens permet utilitzar el nostre sistema, res ms lluny de la realitat ja que no sols s un simple intrpret, sin un petit llenguatge de programaci que permet crear petits guions o programes, que administrin diverses tasques utilitzant els programes que tinguem installats, aix per exemple, podrem crear un petit programa que netegi els fitxers temporals cada X temps.

A ms, el Bash t capacitats per engegar aplicacions en segon pla, afegint aix els avantatges d'un sistema multitasca com s Linux.

Una altra de les caracterstiques del Bash com a sistema de programaci s el fet de qu tots els guions d'arrancada d'un sistema GNU/Linux siguin creats emprant-lo, el que fa que es necessiti uns coneixements ms aviat extensos sobre el seu funcionament per crear una arrancada.

Una capacitat que comparteix amb el Sh s el fet de poder introduir entrades (i rebre sortides), a programes o guions, simplement afegint-ne els parmetres a continuaci del programa. Els programes, en finalitzar, retornen automticament un valor (recuperable amb  $? ) que indica si ha acabat correctament o no el programa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21936" title="Thor" nonfiltered="4386" processed="4355" dbindex="9432">

Segons la mitologia escandinava Thor (tamb conegut fora d'Escandinvia sobretot com a Donnar) s el segon du en importncia del pante germnic. s fill d'Odn i la Terra, mig germ, per part de pare, amb Blder, Hod, Vdar i Vali o Ali, i possiblement de Bragi, entre altres. Esps de Sif, padrastre d'Ulr. Du de la tempesta, el tro i el llamp, i defensor del Midgard contra els gegants i altres perills. La seva principal caracterstica s la seva fora fsica, augmentada a ms a ms per diversos objectes encantats fets expressament per a ell, com llur cintur de fora. Malgrat tot, l'objecte encantat ms caracterstic de Thor s el seu martell, el Mjollnir, amb el qual esclafava els gegants. Cada cop que el llena, el martell retorna sol a la seva m, preparat per tornar a ser llenat immediatament i esclafar a un altre gegant. Era pl roig i barbut, i tenia una gana de llop.
Tenia dos fills (Magni i Mhodi) i una filla amb Sif

La seva figura va donar lloc al cmic d'El poders Thor de Marvel Comics.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21939" title="Mirian III d'Ibria" nonfiltered="4387" processed="4356" dbindex="9433">
Mirian III fou rei d'Ibria del 284 al 361.

Les fonts georgianes el fan el responsable de la conversi del pas al cristianisme. Segons aquestes fonts predicava al pas el sant Nino de Capadcia, que curava els malalts. La reina Nana del Bsfor (filla del rei Oliotes del Bsfor) es va posar malalta i Nino la va curar. Per Mirian III no creia en el cristianisme, i sembla que fins i tot n'era aferrissat enemic. Finalment un dia va sortir a caar i es va fer fosc de sobte (probablement per un eclipsi) i va pregar als seus dus i no li van fer cas; llavors va cridar la reina Nana que va pregar a Crist, i va tornar la llum. Mirian es va convertir i com era habitual a l'poca tot el pas va haver de convertir-se produint-se milers de baptismes al riu Mtkvari. Aix Gergia va ser un dels primers estats del mn a adoptar la religi cristiana oficialment. Aix devia passar cap el 337.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21944" title="Herclit (desambiguaci)" nonfiltered="4388" processed="4357" dbindex="9434">


Biografies:;
Herclit de Cime, militar etoli ;
Herclit d'Halicarns, poeta elegac grec;
Herclit, filsof peripattic grec;
Herclit de Tir, filsof acadmic grec ;
Herclit, escriptor grec ;
Herclit, poeta cmic grec ;
Herclit d'Efes, filsof grec;

Vegeu tamb.
Heracli (desambiguaci);
Herclides;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21947" title="Saros" nonfiltered="4389" processed="4358" dbindex="9435">
Saros s un perode de 6.585,32 dies (una miqueta ms de 18 anys i 10 o 11 dies) desprs dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posici en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis. Per definici el saros sn 223 mesos sindics (S) (perode entre una Lluna nova i la segent). Conegut des de fa milers d'anys, s una manera de predir futurs eclipsis.

Raons de l'eficcia del perode saros.
s natural que un perode que repetisca els eclipsis siga un mltiple del mes sindic:

223 S = 6.585,3211 dies;
Per el perode ha de portar el Sol als nodes, aix que ha de ser mltiple del mes dracontic
(D):

242 D = 6.585,3567 dies;

Per les irregularitats del moviment de la Terra i especialment de la Lluna en la seva rbita sn tan grans, que ambds astres podrien estar allunyats ms de 9. Han de compensar-se en un Saros aquestes desigualtats. Estes es deuen a l'anomalia mitjana o angle que la Lluna forma amb el perigeu. Per fortuna un mltiple del mes anomalstic(A) est prxim al perode Saros:

239 A = 6.585,5374 dies;

s una sort que un mltiple com de S,D i A tan perfecte s'haja trobat al cap de noms 18 anys. A aix es deu la seva eficcia.

Contingut d'un Saros.
El Saros comprn 18 estacions d'eclipsis que se succeeixen aproximadament cada mig any. Com en cada estaci ocorren dos o tres eclipsis (de Sol i Lluna incloent penombrals), el Saros presenta com a mitjana 42 eclipsi de Sol i 42 de Lluna. Els eclipsis de Sol sn 14 parcials i 28 centrals (totals, anullars o mixtos). Els eclipsis de lluna sn 14 penombrals, 14 parcials i 14 totals. Actualment estem en uns Saros pobres (no aconsegueixen la mitjana) i els prxims encara ho seran ms. Amb el transcurs del temps evolucionen aconseguint la mitjana i desprs la sobrepassaran.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21949" title="Colur" nonfiltered="4390" processed="4359" dbindex="9436">
El colur s cadascun dels dos cercles mxims situats sobre l'esfera celeste que passen pels pols i tallen l'eclptica als punts equinoccials (colur dels equinoccis) o als punts sosticials (colur dels solsticis).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21952" title="Esfera celeste" nonfiltered="4391" processed="4360" dbindex="9437">
L'esfera celeste s una esfera imaginria de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
L'eix del mn s el de rotaci de l'esfera celeste (t un perode de rotaci d'un dia) i s parallel a l'eix de rotaci de la Terra. 

Vegeu tamb:

Vertical | Horitz astronmic;

Cercle horari | Meridi celeste | Meridiana;

Equador celeste | Parallel celeste;

Coordenades horitzontals | Coordenades horries;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21953" title="Saurmag II d'Ibria" nonfiltered="4392" processed="4361" dbindex="9438">
Saurmag II  fou rei d'Ibria del 361 al 368.

El rei anterior Mirian III, que era d'origen persa, va ser substituit per Saurmag, de la mateixa famlia, per que no va tenir bones relacions amb el Shah. El 364 els perses van enderrocar al rei Archak II d'Armnia. Segons els georgians Archak va fugir cap a Ibria (el que no esta d'acord amb les fonts armnies) i un exercit enviat per Saurmag el va restablir el 365. Sembla per que els ibers es limitarien a donar suport als elements favorables a Archak. El 368 els perses envaren Ibria, van deposar a Saurmag i van collocar al tron al seu parent Aspagur. No molt de temps desprs els romans enviaren forces militars sota el comandament de Terencius, que van imposar la retirada parcial persa. Un acord es va concloure el 370, repartint el pas entre una part aliada romana governada per Saurmag, i una part aliada dels Sassnides, governada per Aspagur i desprs pel seu fill Mirdat III. Conjuntament varen governar uns deu anys per la retirada de les forces romanes, que feien falta a altres llocs del Imperi, va deixar Ibria en mans dels perses i Aspagur III (fill de Mirdat III) va ser coronat rei d'un regne reunificat. La sort de Saurmag II no es coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21958" title="Any dracontic" nonfiltered="4393" processed="4362" dbindex="9439">
Un any dracontic o any d'eclipsis s el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per un node de l'rbita lunar. T 346,620 dies aproximadament. Com que els eclipsis es repetixen amb el pas del Sol per un o altre node, l'ocasi es repetir cada 173,31 dies, perode denominat temporada d'eclipsis.

Vegeu tamb.
Any;
Any sideri;
Any anomalstic;
Any trpic;
Any civil;
Temps astronmic;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21959" title="Any embolismal" nonfiltered="4394" processed="4363" dbindex="9440">
L'any embolismal s aquell que cont 13 llunacions. s utilitzat per aconseguir ajustar l'any solar amb l'any lunar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21961" title="Lazika" nonfiltered="4395" processed="4364" dbindex="9441">


Lazika va ser un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llat lazi) d'origen georgi a la part occidental de Gergia. 



Inicialment va ser un govern local de tribu dintre de la provncia romana del Pont Polemaic, no ms important que el de qualsevol ciutat, si b amb un territori ms ampli,  per amb el temps va fer-se ms poders. Els governs locals dels Apsilis, Abasgis, Sanigis i d'altres vens van anar quedant incorporats al govern dels lazis, que reconeixien plenament la sobirania romana, i cap el 380 quan les guarnicions romanes a la regi de la Clquida i Pont oriental van ser retirades, els lazis van esdevenir de facto independents i el seu cap es va convertir en rei de Lazika. En aquest moment el poder del rei es va estendre cap Svantia, i cap el territori dels Zidrits que pertanyia a Ibria. Es van construir dos fortaleses a la frontera amb Ibria (Skanda i Shorapani). El 395 l'imperi rom es divideix en Occidental i Oriental (conegut per Imperi Bizant) que inicia una poltica pragmtica, reconeixent la independncia de Lazika, i ajudant al pas a fer-se fort a canvi de vigilar la frontera. Els reis lazis reberen les insgnies reals de Bizanci. Amb l'ajuda bizantina Lazika consolida el seu poder a Abkhzia, Svantia, Mingrlia, Gria, Adjria i a l'est fins les muntanyes Likhi. La capital es va establir a Tsikhe Godji (Arquepolis), al centre.

No es coneixen gaire b els reis de Lazika. Les fonts bizantines esmenten a Gubaz I cap el 450 que es va enfrontar a l'emperador Marci (450-458) que va enviar un exercit al pas. Gubaz que era favorable als perses va haver d'abdicar en favor de Tsat I. Abans de l'any 500 Svantia (amb altres regions de la vora) va passar a Ibria i el regne va esdevenir vassall del rei Vakhtang d'Ibria.

A partir de la pau entre l'imperi Bizant i Prsia el 532, les guarnicions bizantines a Lazika van ser retirades. Es va crear una fortalesa a Petra, al cam de Lazika pel Mar Negre, sota el comandament d'un estrategos. El rei Gubaz II (successor de Tsat I) s'acosta als perses i li ofereix la submissi. El 542 un exrcit persa entra a Lazika i el xa Cosroes s'entrevista amb Gubaz. La fortalesa de Petra es conquerida pels perses amb ajuda dels lazis. Els bizantins van respondre entrant en territori persa, i els perses es van retirar, deixant per guarnicions. El shah encarrega a al cap del exercit de desfer-se de Gubaz II i collocar al tron a un noble addicte, anomenat Pharsans, per aquest va trair als perses i va descobrir el complot. Gubaz demana ajuda a Bizanci, que li envia tropes. El 549 els bizantins tornen a dominar el pas menys les fortaleses ocupades pels perses. El 550 un exrcit persa entra al pas per s derrotat completament i els perses es retiren quedant noms la guarnici de Petra que el cap de l'exrcit bizant Daghist no va voler assaltar. Cridat Daghist a Constantinoble i empresonat el substitu Bessa i el 551 Petra va ser conquerida al mateix temps que l'exrcit persa entrava altra cop al pas i assetjava la capital Archopolis, d'on van ser rebutjats, per els combats van continuar per tot el pas.  El 552 es va signar un tractat de pau provisional per la lluita no s'atura, i els caps bizantins no portaven la direcci amb massa eficcia, provocant protestes de Gubaz a l'Emperador. Els caps bizantins enutjats, van cridar al rei a consultes el vespre d'una batalla a Onogurissi, i el van assassinar; l'assalt a Onogurissi va fracassar. Els nobles (dividits entre el partir persa dirigit per Ates, i el partit grec dirigit per Fartaze essent els ltims majoritaris) es van posar d'acord en demanar a l'Emperador que nomens rei a Tsat, fill de Gubaz. Tsat II, que estava a Constantinoble, va ser enviat al pas i coronat. Els assassins del seu pare arrestats i condemnats a mort. Desprs es van reprendre els combats amb els perses, i finalment el 562 es va signar a Dara un tractat de pau per 50 anys pel qual Prsia renunciava a Lazika. L'estatus de Svantia, territori que ambdues parts es disputaven, va quedar en suspens per ms tard va ser adjudicada als bizantins.

Al segle VII apareixen com a reis Barnuk I (660-c. 670) , Grigor (c. 670-c. 675 ) i Barnuk II (c. 675-680). Cap el 680 va ser incorporada al Imperi Bizant 
i desapareix la figura reial passant el pas passa a estar dirigir per Patrikioz bizantins. Uns anys desprs, el 697, el patrikioz Sergoi Barnukisdze, acoll els rabs i qued sota dependncia del Califat. 

El 717, essent assetjada Constantinoble pels rabs, l'emperador bizant acorda reconixer com a sobir hereditari a Lle I d'Abkhaztia o Abkhzia, rebel als rabs, per com a vassall de Kartli (on reconegu reis a Mihri i Artxil d'Herthia. Els bizantins tamb van reconixer com hereditaris (i doncs de fet independents) als erihstavis de Missimiantia, Svantia, Apsiltia, Sanigtia i altres menors, tots ells rebels als rabs, i de fet perduts per Bizanci des feia molt de temps. Lle I, i d'altres rebels, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia Occidental que va quedar en poder d'Abkhzia ja que els senyors locals se li van anar sotmetent en els segents anys. 

Articles relacionats.
Losorium;
Muquiresis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21962" title="Egrissi" nonfiltered="4396" processed="4365" dbindex="9442">
Egrissi s el nom que les fonts georgianes donaren a dos regnes de la Gergia Occidental:

Clquida (segle XI aC - segle I aC);
Lazika (c. 380-691);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21963" title="Libraci" nonfiltered="4397" processed="4366" dbindex="9443">
La libraci s el conjunt de moviments d'oscillaci que presenta el disc de la Lluna respecte a un observador terrestre. Hi ha diversos moviments de libraci, el ms importants dels quals s la libraci en longitud. La libraci en longitud fa que la Lluna sembli oscillar en la direcci est-oest, amb una amplitud mxima de 745'. La libraci en latitud fa que la Lluna sembli oscillar en la direcci nord-sud, amb una amplitud de 59'.

Aquest fenomen permet que un observador de la Terra pugui veure ms de la meitat del disc lunar en diferents moments, concretament fins un 59%.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21964" title="Mary Shelley" nonfiltered="4398" processed="4367" dbindex="9444">

Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851) fou una escriptora anglesa. La seva obra ms coneguda s Frankenstein, o el Modern Prometeu. Estava casada amb el poeta romntic Percy Bysshe Shelley.

 Biografia .

Mary Shelley va nixer a Londres, Anglaterra. Era la segona filla d'una famosa feminista, educadora i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filsof lliberal tamb fams, William Godwin. La seva mare va morir deu dies desprs del seu naixement i el seu pare es va tornar a casar de seguida. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excellent educaci inusual per a les dones de la seva poca. Va conixer Percy Bysshe Shelley, un poltic radical i lliure-pensador com el seu pare, quan Percy i la seva primera esposa Harriet van visitar la seva casa de Godwin i la seva llibreria de Londres. Percy, infeli en el seu matrimoni, aviat va comenar a visitar Godwin amb molta freqncia i sol. L'estiu de 1814, ell i Mary (que noms tenia 16 anys) es van enamorar. La parella va fugir a Frana el 27 de juliol, amb la germanastra de Mary, Jane Clairmont. Aquesta va ser la segona fugida del poeta, ja que amb la seva anterior esposa Harriet tamb havia fugit tres anys abans. Quan van tornar setmanes desprs, la parella va descobrir desencantada que les conviccions de Godwin sobre l'amor lliure, per ell, no eren aplicables a la seva filla Mary. 

Mary va consolar-se amb els seus estudis i amb Percy, que sempre seria, tot i la desillusi i la tragdia, l'amor de la seva vida. Percy, tamb estava satisfet amb la seva nova parella en aquells primers anys. El complaia que Mary "pogus sentir la poesia i entendre la filosofia" - encara que Mary, igual que Harriet abans que ella, s'oposs a la voluntat del seu marit de compartir-la amb el seu amic Thomas Hogg. Mary va aprendre aix que la lleialtat de Percy envers els ideals de l'amor lliure entrava en conflicte amb la recerca de l'"amor veritable", que tant expressava en les seves poesies. 

Mary i Percy compartien el gust per les llenges i la literatura. Disfrutaven llegint i discutint llibre junts, com els clssics que Percy havia portat en el seu retorn a Londres. Va ser en aquesta  poca quan ell va escriure Alastor, or The Spirit of Solitude en la qual es mostra partidari de mantenir el "dol amor hum".

El maig de 1816, la parella juntament amb Jane (ara Claire) Clairmont, van viatjar al llac Ginebra per estiuejar a prop del fams i polmic poeta Lord Byron, que en el seu recent afer amb Claire l'havia deixat embarassada i d'alguna manera obsessionada amb ell. Pel que fa a la literatura, va ser un estiu molt productiu. Percy va comenar a treballar en Hymn To Intellectual Beauty i Mont Blanc. Mary, mentrestant, va comenar la seva obra mestra. 

Van estar obligats per les condicions climtiques de l'"Any sense estiu" a estar-se dins de casa. Una tarda el grup de joves intellectuals i poetes, inspirats per les histries de fantasmes, van decidir muntar una competici d'histries fantasmagriques. Un convidat, el Dr. John Polidori, va tenir la idea de "El vampir", que ms tarda es convertiria en una influncia per a Bram Stoker i la seva novella Drcula. 

Altres convidats van contar histries igualment terrorfiques, per Mary es va sentir incapa d'inventar-ne cap. Aquella nit, malgrat tot, va tenir un malson en el qual va veure "un pllid estudiant de males arts agenollat davant l'ent que acabava de crear". Es va decidir llavors a escriure la histria, que ms tard es publicaria com a Frankenstein. El seu xit sobreviuria a moltes de les histries d'aquella nit. 

Mary hava utilitzat diverses fons, entre altres el mite d'Ovidi . La influncia de John Milton, El parads perdut", tamb hi s evident.

Mary i Percy eren vegetarians i defensors dels animals. Les referncies al vegetarianisme sn constants en la seva obra. Per exemple, Frankenstein s vegetari. 

De tornada cap a Anglaterra el setembre de 1816, la parella va haver de sofrir la prdua de dos familiars en un perode relativament curt. El novembre, la germanastra ms gran de Mary, Fanny Imlay, va abandonar la casa dels Godwin i va comenar una vida nova independent. Una setmana desprs, la primera dona de Percy es va sucidar ofegant-se al Hyde Park de Londres. Embarassada havia rebutjat la invitaci de Percy d'acompanyar-los en la seva nova llar. 

El 30 de desembre de 1816, poc desprs de la mort de Harriet, Percy i Mary es van casar, amb el consentiment de Goldwin. Mary no van aconseguir la custdia dels fills de Percy per la seva carrera literria va guanyar reconeixements quan, la primavera de 1817, va acabar Frankenstein. 

En els anys segents el matrimoni va tenir fills. Els Shelley van canviar de domicili diverses vegades dins d'Anglaterra i Itlia. Dos dels seus fill van morir en aquest interval, Clara als afores de Vencia i seguidament Will a Roma. En aquest punt de la seva vida Mary ja s'havia resignat a l'egocentrisme del seu marit i al seu entusiasme per les dones. Solament el naixement de Percy Florence Shelley, l'nic fill que els va sobreviure, la va consolar una mica. 

El juliol de 1822, Percy va morir ofegat en un naufragi quan tenia 30 anys. Mary es va dedicar a la memria del seu difunt marit editant, anotant i publicant material indit. Tamb va escriure algunes novelles prpies per cap d'elles va arribar a aconseguir la fama de Frankenstein. The Last Man, va ser una novella de cincia ficci situada en un futur apocalptic. Matilda s una novella curta que no es va publicar fins al 1950 ja que tocava el tema de l'incest i el seu pare temia que es notessin matisos autobiogrfics.

Mary Shelley va morir de cncer al cervell l'1 de febrer de 1851, quan tenia 53 anys, a Londres i va ser enterrada als terrenys de l'esglsia de St. Peter's an Bournemouth, Dorset.

 Enllaos externs . 

Biografia de Mary Shelley ;
Versi auditiva lliure of Frankenstein de LibriVox ;
Biografia enciclopdica ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21965" title="Ubuntu" nonfiltered="4399" processed="4368" dbindex="9445">


L'Ubuntu s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian subvencionada per un multimilionari afric anomenat Mark Shuttleworth. T per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitj amb poca experincia en GNU/Linux i amb el comproms de ser subministrat i actualitzat gratutament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A ms, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortir una nova versi del sistema. Els guanys econmics sols provenen del suport tcnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials.

Histria.
Tot va comenar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de comenar el desenvolupament d'una nova distribuci de GNU/Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d's per a l'usuari mitja i tindria llanaments regulars cada 6 mesos, basats en l'ltima versi inestable de Debian, la distribuci ms completa del mn, a la qual ja havia contribut abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir a la llum la primera versi de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".

El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creaci de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dlars. Aquesta actualment est inactiva, ja que la seva finalitat s noms la d'assegurar la continutat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.



Caracterstiques.
 Basada en la distribuci Debian.
 Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
 Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
 L'escriptori per defecte s Gnome;
 El navegador per defecte s Mozilla Firefox;
 Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root;
 Com Debian, tamb utilitza els paquets .deb;
 Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al mxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratutament CDs de la distribuci a qui ho solliciti. Altrament, tamb en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicaci BitTorrent.

Llanaments.
En principi, cada sis mesos s alliberada una nova versi d'Ubuntu i cada llanament t un nom i nmero de versi. El nmero de versi surt de la data de llanament, de forma que, per exemple, la versi "5.10" va ser alliberada l'octubre (10) de 2005. A continuaci hi ha el quadre amb les versions alliberades.







 Organitzaci de paquets .
Ubuntu (igual que les de la seva famlia) divideix el programari en quatre seccions, per mostrar les diferncies entre llicncies i la prioritat amb que els problemes dels usuaris sn atesos. Per defecte, s'insta la una selecci de paquets que cobreix les necessitats bsiques de la majoria d'usuaris. La majoria de paquets d'Ubuntu es basen, normalment, en els de la branca inestable (sid) de Debian.

main: El component main cont nicament una selecci dels paquets ms importants i que compleixen els requisits de llicncia d'Ubuntu. Aquests paquets sn mantinguts oficialment, per part de l'equip de Canonical Ltd. (a ms de per diversos voluntaris amb ampla experincia), garantint que rebran les millores de seguretat oportunes.

restricted: El component restricted cont tot el programari que est suportat per Canonical Ltd. degut a la seva importncia, per per que no s pot incloure a main perqu no est sota una llicncia suficientment lliure. En aquest dipsit hi ha, per exemple, els controladors privatius d'algunes targetes grfiques, com ara les d'nVIDIA. El grau de manteniment tcnic s ms limitat ja que els desenvolupadors no tenen accs al codi font.

universe: El component universe cont una gran quantitat de programari, tamb sota llicncia lliure, per que que no rep el suport de l'equip de seguretat de Canonical Ltd. Aix permet que els usuaris insta lin tot tipus de programes al seu sistema, per els guarda en un lloc apart dels repositoris amb manteniment oficial: main i restricted.

multiverse: Finalment, hi ha el component multiverse, que cont els paquets que noms reben un suport mnim, ja que no compleixen els requisits del programari lliure i no s possible arreglar moltes de les possibles errades en ells.

Famlia Ubuntu.
Oficial.
Kubuntu: Amb escriptori KDE;
Xubuntu: Amb escriptori Xfce;
Edubuntu: Pensada per a entorns educatius;
Gobuntu: Sense cap paquet privatiu;

Independents.
Fluxbuntu: Amb escriptori Fluxbox;
Ebuntu: Amb escriptori Enlightenment;
Mythbuntu: destinada a integrar-se amb l'entorn MythTV;
nUbuntu: Dedicada a temes de seguretat i xarxes;
Ubuntu Lite: Pensada per a ordinadors antics;
Ubuntu Studio;
Ubuntu Multimedia Center;
Goobuntu: Versi modificada d'Ubuntu, creada i utilitzada per Google;

Distribucions GNU/Linux basades en Ubuntu.
Altres distribucions GNU/Linux basades en Ubuntu sn:
Agnula: Orientada per a treballar amb msica.
gNewSense: Versi d'Ubuntu amb tan sols programari lliure. Recolzada per la Free Software Foundation.
Guadalinex: Promoguda per la Junta d'Andalusia.
Linux Mint: Ubuntu amb paquets multimdia privatius.
Lliurex: Distribuci de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana anteriorment basada en Debian.
Molinux: Promoguda per Castella-la Manxa.
Mepis: Distribuci creada per Warren Woodford (a partir de la versi 6.06).

Referncies.


Vegeu tamb.
Penguin Liberation Front;

Enllaos d'inters.




 Web de la comunitat d'usuaris en catal;
 LoCo (Comunitat local d'usuaris) Catal;
 Frum oficial en catal;
 Wiki de l'equip catal de traducci;
 Guia Ubuntu en catal;
 Web del Projecte Ubuntu ;
 Guia per a Ubuntu ;
 Obtenir Ubuntu ;
 Instalaci d'Ubuntu  8.04 Hardy Heron a l'Asus Eee PC 901 - En catal!;
 Instalaci d'Ubuntu  8.10 Intrepid Ibex a l'Asus Eee PC 901 - En catal!;








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21966" title="Protgores" nonfiltered="4400" processed="4369" dbindex="9446">


 
Protgores d'Abdera ( en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filsof presocrtic de l'antiga Grcia, nadiu d'Abdera segons diversos testimonis (noms upolis l'anomena nadiu de Tios). Era fill d'Artem o de Meandre.

Partint d'Herclit, pensa que tot est regit per una influncia permanent de partcules i que el moviment no s possible sense l'existncia de contraris. s per aix que veu l'oposici i la contradicci com els veritables principis de la realitat, de manera que l'sser efectivament real s aquell que es manifesta pels nostres sentits. s molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protgores utilitzs arguments de Demcrit i Herclit, dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines.

Paradoxa de Protgores.

Se li atribueix una clebre paradoxa, que ben b podria illustrar la tesi contempornia segons la qual alguns problemes sn indecidibles. Es pot interpretar, per, que aquest coneixement s ms escepticisme i relativisme que no pas nihilisme. En tot cas, Protgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopdics, retrics, filosfics, ontolgics, etctera. (Al contrari de Grgies, qui afirma que la retrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sin com a arma per aconseguir "qualsevol meta", sense especificar molt clarament si una utilitzaci per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'ents en retrica i art del llenguatge).

Aquest escepticisme en relaci al coneixement hum el concreta en la frase:

L'home s la mesura de totes les coses.;

Aquesta frase, per, s un relativisme menys extrem que el de Grgies de Leontins, car Protgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retrica s un mitj no per a negar-la sin ms aviat per a expressar-la.

Protgores s conegut per haver fet, contemporniament amb Scrates, una crtica de la religi grega d'Homer. En el seu llibre "Sobre els dus" afirma textualment:

Quan als dus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui sser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana".

Aquesta postura agnstica li feu sser condemnat per la justcia d'Atenes. Segons una versi, fou condemnat al desterrament i accept la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, mor accidentalment en un naufragi.

Ontologia.
Sobre la postura ontolgica (o sigui, de l'sser) de Protgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protgores admet l'existncia de l'sser, per, a diferncia de Parmnides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'sser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, l'ontologia de Protgores, pel poc que se'n sap, s molt semblant al panta rei (         ) d'Herclit i de Demcrit (de fet, s molt probable que conegus les teories d'ambds filsofs, i fins i tot que en fes una defensa implcita de les teories d'ambds presocrtics en les seves obres).

Hi ha qui diu que Protgores fou mestre i instructor de Scrates, almenys durant un curt temps. En tot cas, s indubtable que, almenys fins a cert punt, Plat i Aristtil conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plat i Aristtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protgores, avui en dia, esperablement, Protgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n t actualment. Antmeros s'esmenta com un dels seus deixebles.

El dileg de Protgores.

La principal font d'informaci sobre Protgores i en certs sentits la nica font principal principal font d'informaci s el el dileg Protgores de Plat, en el qual Plat (des de sempre antagonista dels sofistes) expressa, per b que a la seva manera, algunes de les principals idees de Protgores i la seva visi de la sofstica.

Obres.
Entre les seves obres Digenes Laerci esmenta: 

 (La Veritat) ;
(Sobre els deus)  ;

Bibliografia.
 Iniciaci a la histria de la filosofia (varis autors), Ed. Alhambra. ISBN;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21967" title="Vakhtang I Gorgasal" nonfiltered="4401" processed="4370" dbindex="9447">
Vakhtang I Gorgasal va ser rei d'Ibria des el 447 al 522. Va nixer cap el 440.

Quant nomes tenia set anys va morir el seu pare el rei Mirdat V.  El nou rei era fill del Mirdat i de Sagdukht (filla de Barzabod, que era el governador general persa de Transcaucasia). En aquell temps la noblesa es mostrava dscola, l'esglsia s'aliava a la noblesa, i els Alans, Ossets, Huns, Kusan i Heftalites feien incursions des les muntanyes del Caucas.  La germana del rei, Mirandukhi, va ser capturada pels huns en la presa de la ciutat de Kaspi. El  governador persa (marzban) installat a Bardav controlava totes les decisions del rei i el tribut que es pagava a Persia havia deixat les arques buides. La mare del rei va anar a veure al seu pare a Bardav per demanar-li  protecci per al seu fill i ho va aconseguir. Un temps desprs quant va arribar a la majoria, i amb ajuda persa, va derrotar als alans i els ossets i amb el bot va poder comprar la llibertat de sa germana. Llavors va fortificar els passos del Caucas, sobretot el de Darial, i va exigir tribut a qui els volgu franquejar. Les guarnicions d'aquest colls van esser confiades a mercenaris muntanyesos.

Seguidament va entrar a la Svantia que se li va sotmetre (pertanyia a Lazika) i desprs va sotmetre d'altres regions de Lazika, fundant per arreu eristavats (comtats). 

Desprs es va enfrontar a Bizanci. Cap el 370 els romans havien conquerit la regi de Tao o Taoklardjtia i no la van abandonar. Ara casi noranta anys desprs Vakhtang la va recuperar i va establir la seu del eristavat a Artanudji, de nova construcci.

Cap el 462 sembla que va ajudar al Shah contra el rei d'Albnia, Vatche, rebellat contra Persia (459-463) enviant contra els albans bandes de turcs Onogurs als que va deixar passar pels colls del Caucas. Desprs d'un any de combats el poder reial a Albnia va quedar abolit. Vakhtang ho va aprofitar per apoderarse de la part occidental d'Albnia, anomenada pels georgians Herthia, on es va crear un altra eristavat, amb capital a Khornabudji i del que la ciutat de Kambetchanoi en feia tamb part. Tamb es va apoderar de la Tsukthia al nord de Herthia.

Desprs va anar a lluitar amb els perses contra els huns kidarites, als que va derrotar el 468. Continua la guerra cap a la India, alhora que els Huns Heftalites (o Huns Blancs) substituren els derrotats en els atacs al Imperi Sassnida, i guanyaren combat rere combat fent presoner al Shah de Persia. Per alliberar-lo es va haver de pagar un fort rescat i Ibria va haver de contribuir-hi. El regne va tornar a quedar malparat econmicament

Els anys setanta el Pitiakhch (representant  del shah) del Baix Kartli , Varsken, es va convertir al mazdeisme i tot i l'oposici de la seva dona Chuchanik Mamikonian (filla de Vardan Mamikonian general d'Armnia) a la que va fer morir per no voler seguir-lo, ell va seguir amb els seus plans. Altres nobles van fer el mateix i Varsken es va convertir en el cap del partit pro persa.  El rei busca el suport de l'esglsia i destitueix bisbes i en crea de nous. S'enfronta al arquebisbe Miquel, que en una visita del rei a l'esglsia de Miguel, aquest gos de pegar-li. Vakhtang el va enviar a Constantinopla per ser jutjat per un tribunal eclesistic (ser tancat a un monestir), i demana l'autonomia de l'esglsia d'Ibria a Constantinopla, que envi a Georgie Petr, el primer Catholikos, consagrat per el patriarca d'Antioquia, i que va estar en bona relaci amb el rei. Un collega de Petr, Samuel, va ser nomenat bisbe de Mskhetha, i 12 bisbes mes van ser nomenats per tot el regne, tots fidels del rei. Als 6 o 7 bisbats en funcionament sen van afegir una vintena mes. Assegurat aquest front Vakhtang comena a preparar la guerra contra Persia per l'independncia.

Abans de la rebelli les possessions dels nobles fidels a Persia foren atacades. Varsken fou assassinat el 482. Llavors Vakhtang va atacar als destacaments perses al pais i els va obligar a retirar-se. Albnia i Armenia es van sumar a la rebelli. Persia estava ocupada a les lluites al Asia Central i no podia respondre rpidament. El 483 els perses van enviar dos exercits  Vakhtang va passar a Armenia per reunir-se amb  les forces aliades, per l'ajuda que esperava dels Huns no va arribar (nomes 300 guerrers). Tot i aix Vahan Mamikonian cap dels armenis, va derrotar als perses a Nerschapat, i va ajuntar les seves forces amb les del rei d'Ibria. El perses es van presentar per donar batalla a la Vall de Tcharmani, i all una part del exercit de Vakhtang i de Mamikonian va desertar, i el general persa Mihran va guanyar la batalla de la que desprs no va poder treure profit al ser cridat per el shah. El 484 un exercit persa dirigit per Zarmihr Hazaravukht marxa cap a Ibria per capturar a Vakhtang. Els perses foren ben acollits a Ibria per la noblesa. Vakhtang va fugir cap a Egrissi (Lazika)

Per mentrestant la situaci va empitjorar a Armnia i Vahan Mamikonian va haver de ser reconegut Marzban. El poder reial a Albnia va haver de ser restaurat i Vakhtang va poder retornar a Ibria. Va decidir establir la capital a Tbilisi o Tblisi (que vol dir Vila Calenta) triada per el rei i al seu testament deixar encarregar al seu fill i successor Datxi, que n'acabs la construcci i fes el trasllat definitiu.

Quant temps desprs els perses li van demanar que collabores amb la guerra contra l'Imperi Bizant, el rei es va negar. Els perses van tornar a ocupar el regne, i el seu exercit va acampar a la vora del riu Iori a la Vall de Samgori.  En un atac sorpresa al campament persa, Vakhtang dona mort als fills del Shah. Els perses l'anomenaren Gorgasal, que vol dir Cap de Llop. Els perses es retiraren. Al final de la batalla el rei, ja vell, va morir assassinat per un esclau subornat per aznauris hostils, que li va disparar una fletxa a un forat de la cuirassa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21970" title="Aneto" nonfiltered="4402" processed="4371" dbindex="9448">
----
Aneto s una poblaci situada a la part nord de la vall de Barravs, costat Arag, comarca de la Ribagora, a uns 1340 metres d'altitud. Pertany al municipi de Montanui (Osca).

Resideixen al poble de forma permanent unes vint persones. L'activitat principal s la ramaderia de muntanya. Compta amb extenses praderies de pastura i tamb prats d'herba per dallar. La parla habitual s la catalana.


Al poble hi ha un bar restaurant, cases de pags que ofereixen allotjament i una casa de colnies d'estiu (L Estel), per a nens i joves. T tamb un  centre d'interpretaci  del Parc Natural Posets-Maladeta, al qual pertany part del seu terme.

Del mateix poble surt una carretera de muntanya que duu fins a l'estany de Llauset, a 2100 metres d'altitud. Aquesta carretera s practicable, generalment, de juny a octubre. Es va fer als anys setanta, per construir una gran presa i una srie de tnels i d'installacions per a la central reversible dita de Llauset-Baserca.

Per qestions purament cartogrfiques es va donar (al segle XVIII) el nom del poble al Pic d'Aneto, el ms alt dels Pirineus, ja que un equip de topgrafs francesos el va cartografiar sortint d'aquest poble. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21977" title="Cabanyes" nonfiltered="4403" processed="4372" dbindex="9449">

Cabanyes s el plural de cabanya.
Toponmia:
Les Cabanyes, municipi de l'Alt Peneds.
Cabanyes, entitat de poblaci de Calonge.
Antroponmia:
Alexandre de Cabanyes i Marqus (1877-1972), pintor catal.
Francesc de Cabanyes (segle XVII), militar catal.
Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833), escriptor catal.
Oriol Pi de Cabanyes i Almirall (1950), escriptor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21981" title="Claudi" nonfiltered="4404" processed="4373" dbindex="9450">


Tiberi Claudi Csar August Germnic (1 d'agost, 10 aC 13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Ner Germnic, fou el quart emperador rom; el seu regnat comen el 24 de gener del 41 i finalitz el 54. L'emperador Claudi pertany a la dinastia julio-cludia, formada pels familiars i hereus directes d'August, el fundador de l'Imperi.

Famlia i Joventut.

Claudi va nixer l'1 d'agost del 10 aC a Lugdunum -l'actual Li- a la Gllia, el mateix dia en qu es dedicava un altar a l'emperador August; el nom complert del nou nat era Tiberi Claudi Drus.

Els seus pares eren Ner Claudi Drus, germ de de Tiberi, el qual, l'any 14, succeiria August com a emperador, i Antnia la jove; els seus germans majors eren Germnic i Livilla; per part d'Antnia, Claudi era nt de Marc Antoni i d'Octvia, germana d'August. Els seus avis paterns eren Lvia Drusilla i Tiberi Claudi Ner. Ara b, Lvia s'havia divorciat de Tiberi Claudi Ner per casar-se amb August, i potser per aix, un cop esdevingut emperador, Claudi va difondre el rumor que en realitat Drus, el seu pare, era fill d'August.

L'any 9 aC, quan Claudi tenia noms un any, Drus va morir sobtadament, potser de resultes d'una ferida; llavors Antnia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer crrec de l'educaci dels seus fills. Ja des de la seva infantesa, Claudi va mostrar uns problemes de psicomotricitat i un notable tartamudeig, descrits per l'historiador Suetoni, que el feien semblar idiota; per aix, ja des de petit, Claudi va patir el rebuig de la seva famlia: la seva mare l'anomenava monstre i el posava com a exemple de subnormalitat, mentre que Lvia evitava ser vista amb ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap altra missi que inculcar-li disciplina, ning no esperava res de Claudi perqu tothom el considerava un intil.

Tanmateix, quan va arribar a l'adolescncia, les disfuncions psicomotrius de Claudi van semblar que remetien i la seva famlia va saber que el noi tenia inters pels estudis. Per aix, l'any 7, l'historiador Titus Livi i Sulpici Flavi foren nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps amb Sulpici i amb el filsof Atenodor Cananita. Segons sembla, August va quedar meravellat per la claredat de l'oratria de Claudi.

L'inters de Claudi per la histria el va dur a escriure un llibre sobre les guerres civils que havia patit Roma al segle I aC; l'obra de Claudi va resultar massa realista i massa crtica amb August, cosa que alguns atriburen al fet que, en realitat, Claudi fos nt de Marc Antoni. La seva mare i la seva via li ordenaren deixar estar l'obra i la consideraren una prova que Claudi no estava preparat per a una carrera poltica. Desprs, quan va reprendre la narraci, Claudi va evitar el tema de les guerres civils del segon triumvirat, per el mal ja estava fet.

A la mort d'August, esdevinguda l'any 14, Claudi ja tenia vint-i-tres anys; per aix va demanar al nou emperador, el seu oncle Tiberi, de poder ingressar al cursus honorum per poder comenar d'aquesta manera la seva carrera poltica. Tiberi noms li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, per va rebutjar les seves peticions d'ocupar un crrec. Aleshores, a Claudi no li va quedar ms remei que retirar-se a la vida privada i dedicar-se als seus llibres d'histria. D'ac que, a diferncia dels altres membres de la famlia imperial, Claudi no arribs a ocupar mai cap crrec ni poltic ni militar.

Malgrat el menyspreu que rebia de la seva famlia, el pblic en general respectava Claudi; aix, a la mort d'August, els equites (cavallers) van elegir-lo per encapalar la seva delegaci. Quan casa seva fou destruda per un incendi, el Senat va ordenar reconstruir-la a crrec de l'erari pblic, fins i tot va demanar que Claudi fos nomenat senador; tanmateix, Tiberi va revocar aquestes dues mocions. Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren Claudi com un possible hereu, ara b, com que aleshores, el poder del pretori Sej estava al seu cim, Claudi va estimar-se ms deixar de banda aquesta possibilitat per evitar aix ser una ms de les vctimes del terror de Sej.

Desprs de mort Tiberi, el nou emperador, Calgula, va nomenar Claudi el seu collega de consolat l'any 37, per tal de venerar la memria del seu pare, Germnic, germ de Claudi. Ara b, aviat Calgula va comenar a turmentar el seu oncle tot ridiculitzant-lo davant del Senat, exigint-li grans quantitats de diners i escarnint-lo en les seves celebracions.

Accs al Tron. 
Desprs de quatre anys de regnat de terror i de mostrar smptomes clars de bogeria, l'emperador Calgula fou assassinat l'any 41, a conseqncia d'una conspiraci ordida pel cap dels pretorians Cassi Querea i bastants senadors.

Un cop es va difondre la notcia de la mort de Calgula, un grup de pretorians va trobar Claudi amagat en un rac del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, on el proclamaren emperador. Potser la proclamaci de Claudi obea a un pla concebut pels conspiradors que havien assassinat Calgula, per, tot i aix, no sembla gaire probable que Claudi mateix s'hagus implicat en la conxorxa. Per la seva banda, el Senat havia comenat a discutir sobre quin govern calia establir, mentre que uns quants, molt pocs, proposaren el restabliment de la Repblica romana, la majoria comen a proposar candidats a emperador. En saber la notcia de la proclamaci de Claudi pels pretorians, els senadors demanaren que Claudi comparegus davant seu per decidir si l'aprovaven o no, ara b, aquest, intuint el perill, va negar-s'hi. 

Al final, per, el Senat va haver de claudicar i acceptar Claudi com a emperador, el qual, en agrament, va perdonar gaireb tots els assassins de Calgula, excepte Cassi Querea a qui fu executar segurament perqu a ms d'haver mort Calgula tamb havia mort la seva dona i la seva filla de quatre anys.

Alguns historiadors, com ara Flavi Josep afirmen que, en aquells moments, Claudi va actuar sempre sota el consell del rei de Judea Herodes Agripa I, tot i que, una altra versi posterior dels fets donada pel mateix Flavi Josep minva el protagonisme d'Herodes Agripa en els fets, per aix no hi ha manera de conixer la seva participaci en els fets. 

Per tal de legitimar-se com a emperador davant de possibles rivals, Claudi va adoptar com a cognom el nom de Csar, que encara resultava fora atractiu entre el poble, i abandon el cognom Ner, que havia pres en esdevenir el paterfamilias dels Claudii Nerones desprs que Germnic fos adoptat; malgrat no haver estat adoptat mai per August, Claudi consider que com a nt d'Octvia tenia dret al cognom Csar. Tamb adopt el nom August, tal com ho havien fet els dos anteriors emperadors en accedir al tron. Va mantenir el nom Germnic per remarcar la seva relaci amb el seu germ, considerat un heroi de guerra, com tamb va deficar Lvia, esposa d'August, divinitzat desprs de la seva mort. Sovint, Claudi usava el ttol de fill de Drus per beneficiar-se de la reputaci del seu pare.

Expansi de l'Imperi.
Sota Claudi, l'Imperi va experimentar la seva primera expansi desprs de la fi del regnat d'August, ja que es va dur a terme l'annexi de les provncies de Trcia, Mauritnia, Nrica, Pamflia, Lcia i Judea. Ara b, la principal conquesta de Claudi fou Britnia.

L'any 43, Claudi va enviar Aulus Plauti amb quatre legions cap a Britnia en resposta a la crida feta per un cabdill tribal aliat de Roma que havia estat deposat. Britnia era un objectiu de conquesta tant per les seves riqueses en mines i esclaus com pel fet que resultava un refugi segur per als rebels del nord de la Gllia.

Desprs de les primers accions, Claudi viatj a Britnia amb nous reforos, especialment un regiment d'elefants, que atemor els britnics, amb el qual conquer  Camulodunum. Va marxar al cap de setze dies, per va passar-se una temporada a provncies. El Senat li va conced un triomf per la seva victria, amb uns honors reservats als membres de la famlia imperial. A Claudi li fou concedit el sobrenom de Britnic, que accept noms per al seu fill per que ell no us mai.

Quan el cabdill britnic Caractac fou finalment capturat, l'any 50, Claudi li va atorgar clemncia i, aix, va poder passar la resta de la seva vida en una finca proporcionada per l'estat rom. Aquesta inusual clemncia segurament va calmar l'oposici dels britnics a la conquesta romana. 

Segons el cens ordenat per Claudi l'any 48, hi havia 5.984.072
de ciutadans romans; aquesta xifra representava un increment d'un mili de ciutadans d'en del cens dut a terme a la mort d'August, esdevinguda l'any 14. Aquest augment es devia a la poltica de Claudi de fundar colnies romanes als habitants de les quals se'ls concedia la ciutadania. Aquestes colnies s'establien en antigues poblacions on hi havia unes elits favorables a Roma, com tamb en provncies noves o a les fronteres de l'Imperi per tal de protegir les posicions romanes.

Les qestions legislatives i judicials.

Claudi va jutjar personalment molts dels casos dels tribunals, de la qual cosa se'n van queixar alguns historiadors antics afirmant que, sent com era una persona fcilment influenciable, els seus judicis eren variables i, a vegades, no seguien pas la llei. 

Si ms no, Claudi va preocupar-se de fer rutllar el sistema processal; va allargar el perode de sessions d'estiu i d'hivern escurant els temps de descans intermedis, com tamb promulg una llei obligant els pledejaires a estar-se dins de la ciutat mentre es duia a terme el judici, aix com havien de fer-ho tamb els acusats. Aquestes mesures van agilitzar la maquinria judicial. L'edat mnima dels jurats s'elev a vint-i-cinc anys, per tal de garantir-ne la maduresa i experincia.

En el seu tractament dels conflictes de les provncies, Claudi va alliberar per prpia voluntat l'illa de Rodes del domini rom. A principis del seu regnat, desprs que a Alexandria hi esclatessin enfrontaments entre grecs i jueus, totes dues comunitats li van enviar ambaixades; la resposta de l'emperador fou la Carta als Alexandrins en qu reafirmava els drets dels jueus per els prohibia immigrar massivament a la ciutat. Segons Flavi Josep, aleshores Claudi va reconixer els drets dels jueus a tot arreu de l'Imperi.

Molts dels que a Trento es deien ciutadans romans en realitat no ho eren pas; Claudi va reconixer-los la ciutadania des del moment que revocar-los-la hauria causat encara ms problemes. Ara b, en casos individuals, l'emperador considerava un delicte capital fer-se passar per ciutad, igual com condemnava a l'esclavitud aquells homes lliures que es fessin passar per cavallers.

Els nombrosos edictes de Claudi cobrien tota classe de qestions des de medicina fins a moral; dels dedicats a temes mdics, en destaquen dos, l'un proposant el suc de teix com a cura de mossegades de serp i l'altre promovent la flatulncia pblica com a senyal de bona salut.

Un dels ms famosos edictes de Claudi es referia als esclaus malalts; els propietaris acostumaven a abandonar els seus esclaus malalts al temple d'Asclepi on els deixaven morir, per desprs els reclamaven si sobrevivien. L'emperador va establir que els esclaus abandonats al temple que sobrevisquessin havien de ser alliberats. Per altra banda, si un amo matava un dels seus esclaus en comptes de dur-lo al temple, llavors era acusat d'assassinat.

Obres pbliques.



Claudi va ordenar la realitzaci de moltes obres pbliques tant a Roma com a les provncies. Fu construir dos aqeductes: l'Aqua Claudia, comenat durant el regnat de Calgula, i l'Anio Novus, els quals arribaren a Roma l'any 52 i es trobaren a la Porta Maggiore. Tamb fu restaurar l'aqeducte Aqua Virgo.

L'emperador va concedir una atenci preferent als transports, per aix fu construir carreteres i canals tant a Itlia com a les provncies, entre els quals destaquen un canal que unia el Rin amb el mar com tamb una carretera entre Itlia i Germnia, projectes que havia iniciat el seu pare Drus. A les rodalies de Roma, va fer construir un canal navegable al Tber que condua al nou port que havia fet construir al nord d'stia. Aquest port, construt amb dues grans pedres i un far, va reduir les inundacions a Roma.

El port d'stia era una part de la soluci de Claudi als problemes d'escassedat de gra a l'hivern, desprs que s'acabs la temporada de navegaci a Roma. L'altra fou assegurar els vaixells que s'arriscaven a navegar cap a Egipte fora de temporada; als seus mariners, els garantia especials privilegis, incloent-hi la ciutadania i l'exempci de la  Lex Papia-Poppaea.

La darrera part del pla de Claudi fou incrementar la superfcie de terra de conreu a Itlia, cosa que s'havia d'aconseguir drenant el llac Fucine; amb aix, s'havia d'aconseguir, a ms, fer navegable durant tot l'any el riu que hi havia a la vora. Es va comenar a construir un tnel a travs del llit del llac, per el pla va fracassar perqu el tnel no era pas prou llarg com per poder dur aigua i va esfondrar-se. Tot i aix, aquest projecte fou reconsiderat posteriorment en temps dels emperadors Traj i Adri. Finalment es va aconseguir al segle XIX allargant el tnel de Claudi triplicant-ne la dimensi original.

Claudi i el Senat.

Arran de les circumstncies del seu accs al tron, Claudi va preocupar-se molt de complaure el Senat. Durant les sessions regulars, l'emperador seia entre els senadors i parlava quan li tocava el torn. Quan proposava una llei, seia en un esc entre els cnsols en la seva posici com a trib. Va refusar tots els ttols dels seus predecessors, incloent-hi el d'Imperator, al principi del seu regnat estimant-se ms de guanyar-los degudament. Va permetre al Senat d'encunyar les seves monedes de bronze, per primera vegada des del temps d'August. Per altra banda, va concedir al Senat el control de les provncies imperials de Macednia i Grcia.

Per altra banda, Claudi va reformar el Senat per fer-lo ms eficient i ms representatiu. Va criticar la reluctncia dels senadors a discutir propostes introdudes per l'emperador.

L'any 47, Claudi va assumir el crrec de Censor juntament amb  Luci Vitelli, a qui s'havia perms d'absentar-se durant un temps. Va suprimir els noms de molts senadors i cavallers que no reunien els requisits necessaris per a la seva funci, per, en una mostra de respecte, els va permetre dimitir abans. Al mateix temps, va permetre l'entrada de provincians al Senat. La Tauleta de Li conserva el seu discurs sobre l'admissi de senadors gals, en el qual s'adrea respectuosament al Senat per criticant-li el seu menyspreu per a aquests senadors. A ms, seguint els precedents de Luci Juni Brut i Juli Csar, va incrementar el nombre de patricis afegint noves famlies al conjunt de llinatges nobles.

Malgrat tot, molts senadors van continuar sent hostils a Claudi i s'ordiren complots per assassinar-lo. A conseqncia d'aquesta hostilitat, Claudi va reduir el poder i les atribucions del Senat; per aix, desprs de la construcci del port, l'administraci d'stia va ser encarregada a un procurador imperial. L'administraci de moltes qestions financeres de l'Imperi fou encarregada a funcionaris imperials i a lliberts, als quals es va acusar d'influir excessivament en l'emperador.

Sota l'acusaci d'haver conspirat, Claudi condemn a mort bastants senadors. Appi Sil fou executat a principis del regnat de Claudi sota circumstncies fora qestionables. Poc desprs, una gran rebelli fou dirigida pel senador Anni Vinici i pel governador de la Dalmcia Escriboni, amb el suport d'uns quants senadors. Al final, el complot va fracassar arran de l'actitud reluctant de les tropes d'Escriboni cosa que va dur al sucidi dels principals conspiradors. Hi hagu d'altres conspiracions senatorials.

Pompeu Magne, gendre de Claudi, fou executat per conspirador juntament amb el seu pare Cras Frugi. Un altre complot va implicar els consulars Luci Saturn, Corneli Lup i Pompeu Pedo. L'any 46, Asini Gal, nt d'Gai Asini Polli, i Estatili Corv foren enviats a l'exili arran d'un complot en qu hi estaven implicats fins i tot alguns dels lliberts de Claudi.

Valeri Asitic fou executat sense judici per raons desconegudes; segons les fonts antigues, fou acusat falsament d'adulteri i Claudi caient en l'engany va condemnar-lo. Tanmateix, l'emperador assenyal especialment la condemna a Asitic en el seu discurs sobre els gals, que data d'un any desprs, la qual cosa suggereix que el crrec devia haver estat una cosa molt ms seriosa. Asitic havia estat un pretendent al tron durant el moment de caos que segu a l'assassinat de Calgula com tamb havia exercit el crrec de cnsol juntament amb Estatili Corv.

Segons Suetoni, un total de trenta-cinc senadors i de tres-cents cavallers foren executats durant el regnat de Claudi, la qual cosa, bviament, no va afavorir pas les relacions entre l'emperador i el Senat.

La centralitzaci del poder.

Claudi va ser el primer emperador a nomenar lliberts, s a dir a antics esclaus alliberats, com a funcionaris. Aix ho va fer tant per la mala relaci que mantenia amb el Senat com tamb perqu considerava indigne que persones nascudes lliures haguessin de servir-lo com si no fossin iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va crixer a mesura que Claudi anava centralitzant l'administraci de l'Imperi en les seves mans.

L'administraci fou dividida en oficines, cadascuna de les quals sota la direcci d'un llibert. Els principals lliberts al servei de Claudi en la burocrcia imperial foren:

Tiberi Claudi Narcs, secretari de la correspondncia;
Pallant, secretari del Tresor;
Callist, a qui es podria considerar una mena de fiscal general de l'Imperi;
Polibi (llibert), dirigent d'una oficina d'afers diversos, que va acabar sent executat per traci.

Els lliberts podien parlar oficialment en nom de l'emperador, com ara quan Narcs va parlar en lloc de Claudi a les tropes abans de sortir cap a la conquesta de Britnia. Els senadors se sentien molt molestos pel fet que antics esclaus esdevinguessin figures tan importants en el govern de l'Imperi. Com que controlaven els diners, les cartes i el dret, no semblava gaire difcil als lliberts manipular l'emperador, tal com els acusaren de fer-ho alguns testimonis de l'poca tot i admetre, per, la lleialtat dels lliberts envers Claudi, ja que si se'n sospitava traci l'emperador podia condemnar-los a mort tal com fu amb Polibi. L'ascens i caiguda dels lliberts no va canviar pas el sentit de la poltica de Claudi, una prova, doncs, que era ell qui en tenia el control.

Els lliberts aprofitaren la seva posici per enriquir-se, per aix, Plini el Vell assegura que n'hi havia de ms rics que Cras, l'home ms ric dels temps de la Repblica romana.

Reformes religioses.

Sent com era l'autor d'un tractat sobre les reformes religioses d'August, Claudi va considerar-se en bona posici per fer reformes pel seu compte; per altra banda, tenia uns criteris molt clars sobre com havia de funcionar la religi de l'Estat. Va rebutjar la petici que li adrearen els grecs d'Alexandria de dedicar un temple a la seva divinitat ja que, com va dir-los, noms els dus poden designar nous dus.

Va restablir antigues festivitats i va anullar les celebracions estranyes introdudes per Calgula, restaur antics cultes amb el seu llenguatge arcaic. Es mostrava contrari a la proliferaci a Roma de cultes mistrics orientals i volia establir l'observana dels cultes tpicament romans, va fomentar els misteris eleusins, que s'havien practicat mpliament en temps de la Repblica. En aplicaci d'aquesta poltica, Claudi va expulsar els astrlegs estrangers i rehabilit els antics endevins romans dits arspexs. L'emperador era contrari al proselitisme religis, fins i tot de religions que ell tolerava, d'ac que expulss els cristians de Roma.

Les reformes religioses de l'emperador deurien donar resultat perqu fins i tot Sneca, autor dApocolocyntosis divi Claudii, on escarnia la veu i la imatge de Claudi, les va elogiar fent aparixer en la seva stira un antic du llat que el defensava.

Claudi va celebrar els Jocs Seculars per celebrar els vuit-cents anys de la fundaci de Roma. August havia celebrat Jocs Seculars menys de cent anys abans, donant l'excusa que l'interval era no pas de cent anys sin de cent deu, per ni tan sols aix havia quedat justificada la seva data.

Vida Privada.
La personalitat de Claudi.

Els historiadors antics descriuen Claudi com un home amb sentit de l'humor que a vegades es barrejava amb la plebs, per tamb com a sanguinari, cruel i molt fcil de fer enrabiar. Segons ells, tamb era confiat en excs i fcilment manipulable per les seves esposes i lliberts. Alhora el descriuen com a paranoic i aptic, avorrit i confs. Per altra banda, d'altres obres descriuen Claudi com un home culte -era historiador- un administrador conscient amb molt de sentit de la justcia. 

D'en que al segle XX fou descoberta la seva Carta als Alexandrins, s'han escrit moltes obres per rehabilitar Claudi i estudiar on es troba la veritat sobre la seva persona. 

 Matrimonis .

Claudi va casar-se quatre vegades. El seu primer matrimoni, amb Plucia Urgulanilla, parenta d'Urgulnia, confident de Lvia, va tenir lloc desprs de dos intents fallits, un dels quals a causa de la mort de la nvia.

Amb Urgulanilla va tenir un fill anomenat Claudi Drus, que, per, va morir asfixiat en l'adolescncia, poc desprs d'haver-se proms amb la filla de Sej. Claudi va divorciar-se d'Urgulanilla acusant-la d'adulteri i sota la sospita que ella havia assassinat la seva cunyada Apronia; desprs del divorci, Urgulanilla va tenir una criatura -una nena anomenada Cludia- que Claudi va repudiar ja que el pare de la criatura era un dels seus lliberts. 

Poc desprs, potser l'any 28, Claudi va casar-se amb lia Petina, pertanyent al cercle de Sej. Van tenir una filla anomenada Antnia. Claudi va divorciar-se quan aquest matrimoni li va significar un problema poltic. 

L'any 38 o 39, Claudi va contraure matrimoni amb Valria Messalina, molt vinculada a l'entorn de Calgula; d'aquest matrimoni nasqueren Octvia i Tiberi Claudi Germnic, conegut posteriorment com a Britnic. Segons expliquen els cronistes de l'poca, Messalina fou sovint infidel al seu marit, fins al punt d'arribar a competir amb una prostituta, i, a ms, manipul Claudi per fer fortuna.

L'any 48, Messalina va casar-se amb el seu amant Gai Sili en una cerimnia pblica celebrada mentre Claudi era a stia. No s pas segur que, prviament, ella s'hagus divorciat de l'emperador ni que la seva intenci fos situar Sili al tron. Segons Scramuzza, potser Sili va convncer Messalina que Claudi estava acabat i que casar-se amb ell era la seva nica manera de conservar la seva posici social. En opini de Tcit, la seva feina com a censor no li va deixar a Claudi adonar-se de la relaci entre Messalina i Sili fins que ja va ser massa tard. En reacci a tot l'afer, Claudi fu executar Sili, Messalina i moltes persones del seu cercle. L'emperador va arribar a l'extrem de fer prometre als pretorians que el matessin si es tornava a casar. 

Malgrat tot, Claudi va tornar-se a casar aconsellat pels seus lliberts que li presentaren tres candidates: Lllia Paulina, l'antiga muller de Calgula, la seva segona esposa lia i la seva neboda Agripina, que acab sent l'elegida. En aquesta decisi hi deuria pesar una ra poltica: desprs de la conjura de Sili i Messalina, Claudi va adonar-se que la seva posici era feble perqu ell pertanyia a la gens Cludia per no pas a la Jlia; per altra banda, no tenia cap hereu adult ja que Britnic era encara una criatura. Agripina era un dels pocs descendents d'August que quedaven i el seu fill Luci Domici Enobarb, conegut posteriorment com a Ner, era un dels darrers homes de la famlia imperial.

El Senat deuria voler la celebraci d'aquest matrimoni per posar fi als enfrontaments entre les famlies Jlia i Cludia, que es remuntaven a les actuacions de la mare d'Agripina contra Tiberi, desprs de la mort del seu marit Germnic, germ de Claudi. Desprs d'haver-se casat amb Agripina, Claudi adopt Ner com a fill seu.

Ner fou nomenat hereu juntament amb Britnic, que era menor d'edat, a ms es decid el seu matrimoni amb Octvia, cosa que accentuava la seva posici dins la famlia imperial. Aquesta decisi tenia els seus precedents: August havia nomenat conjuntament hereus el seu nt Pstum Agripa i el seu fillastre Tiberi, cosa que aquest tamb va fer amb el seu renebot Calgula i el seu nt Tiberi Gemel. L'adopci d'adults o gaireb adults era una prctica habitual a Roma quan no hi havia un hereu natural disponible, tal com era el cas sent Britnic menor d'edat.

Mort i divinitzaci.

Segons s'accepta generalment, Claudi fou assassinat amb ver, segurament mitjanant bolets txics, el dia 13 d'octubre de l'any 54. L'assassinat de Claudi fou una conspiraci ordida per Agripina.

Com que Britnic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir Ner com a hereu de la corona en el cas que Claudi mors, per tant, l'emperador va comenar a considerar la possibilitat de divorciar-se; aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Ner al tron.

Poc desprs de la seva mort, el Senat divinitz Claudi, segurament a instncies de la mateixa Agripina, una prova, doncs, que Claudi no era pas un emperador odiat ja que, altrament, a Agripina li hauria resultat perjudicial demanar-ne la deficaci. Posteriorment, Ner va revocar la divinitat de Claudi, la qual va ser restablerta per l'emperador Vespasi. Aquest, en temps de Claudi, havia servit com a general a la campanya de Britnia.

L'obra erudita de Claudi.

Com que a causa dels seus defectes fsics va quedar apartat de les carreres militar i poltica, Claudi va dedicar gran part de la seva vida a l'escriptura de llibres d'histria i de treballs d'investigaci erudita.

Segons ho assenyala Arnaldo Momigliano, durant el regnat de Tiberi va esdevenir polticament incorrecte parlar de la Repblica Romana. La tendncia entre els historiadors de l'poca fou, doncs, dedicar-se a escriure sobre l'Imperi o sobre antiguitats de temps remots. Claudi fou un dels pocs historiadors que va dedicar-se tant a un tema com a l'altre.

Desprs de la histria del regnat d'August, que tants problemes li va causar, les seves obres principals foren una histria dels etruscs i una histria de Cartago en vuit volums, com tamb un diccionari etrusc i un llibre sobre el joc de daus.

Malgrat que s'evits parlar de l'poca republicana, Claudi va escriure una defensa de Cicer contra les acusacions que li havia fet Asini Polli. En aquesta obra s'hi han basat molts historiadors actuals per intentar comprendre les idees poltiques de Claudi i per intentar esbrinar qu deuria explicar en la seva histria de les guerres civils.

Claudi va proposar una reforma de l'alfabet llat afegint-hi tres lletres noves, dites lletres claudianes, dues de les quals havien de representar els sons de la u i la i consonntiques. Va instituir el canvi oficialment en la seva poca de censor, per el canvi no el va sobreviure pas. 

Finalment, Claudi va escriure una autobiografia en vuit volums, que Suetoni consider mancada de gust perqu, com molts d'altres membres de la seva nissaga, Claudi hi criticava durament els seus predecessors i familiars.

Dissortadament, cap de les obres de Claudi no ha arribat fins a nosaltres; en coneixem l'existncia perqu, algunes, van servir de font a historiadors antics que escrigueren sobre la dinastia julio-cludia, com ho fu Suetoni que cita l'autobiografia de Claudi en una ocasi. Tcit us els arguments mateixos de Claudi per referir-se a la seva reforma de l'alfabet i segurament l'us com a font per a alguns passatges dels seus Annals. Claudi s tamb la font que us Plini el Vell en molts llibres de la seva Histria Natural.

La influncia de la seva feina com a historiador en la seva actuaci poltica resulta evident. En el seu discurs als senadors gals, Claudi usa la mateixa histria de la fundaci de Roma que Titus Livi; algunes de les obres pbliques dutes a terme druant el seu regnat es basen en plans esbossats per Juli Csar, a qui, segons Levick, Claudi va voler emular durant el seu regnat. Quan exerc el crrec de censor, moltes de les seves mesures es basaven en algunes de proposades per avantpassats seus com ara Api Claudi el Cec, qui, va usar el seu crrec de censor per introduir la lletra r a l'alfabet, cosa que ell va intentar fer amb les seves tres lletres; per altra banda, Claudi va restablir moltes poltiques dels temps republicans, sobretot en qestions religioses.

Claudi en la ficci.
Claudi s el protagonista dels llibres Jo, Claudi i Claudi el du de Robert Graves, escrites en primera persona com si fossin obra realment de Claudi. Fins i tot, al principi, apareix Claudi assistint a un oracle que li profetitza la descoberta dels seus llibres d'ac mil nou-cents anys.

Aquestes dues obres de Robert Graves sn conegudes grcies a l'adaptaci televisiva que  va fer-ne la BBC el 1976, en la qual Derek Jacobi interpretava el paper de Claudi.

El 1937, va haver-hi un intent fallit d'adaptar Jo Claudi al cinema projectat per  Josef von Sternberg, on el paper protagonista l'hauria hagut d'interpretar Charles Laughton. La pellcula no es va poder rodar a causa d'un greu accident patit per l'actriu Merle Oberon. Els fragments que es van rodar foren mostrats el 1965 al documental The Epic that never was
i serviren per descobrir una de les ms reeixides interpretacions de l'actor britnic.

Bibliografia.
Levick, B.M.,"Claudius: Antiquarian or Revolutionary?" American Journal of Philology 99 (1978), 79-105. ;
Levick, Barbara. Claudius. Yale University Press. New Haven (1990).
Leon, E.F.,"The Imbecillitas of the Emperor Claudius." Transactions and Proceedings of the American Philological Association 79 (1948), 79-86.
McAlindon, D. "Claudius and the Senators.", American Journal of Philology 78 (1957), 279-286.
Major, A. "Was He Pushed or Did He Leap? Claudius' Ascent to Power." Ancient History 22 (1992), 25-31.
Momigliano, Arnaldo. Claudius: the Emperor and His Achievement (1934).
Ryan, F.X. "Some Observations on the Censorship of Claudius and Vitellius, AD 47-48." American Journal of Philology 114 (1993), 611-618.
Scramuzza, Vincent. The Emperor Claudius. Harvard University Press. Cambridge (1940).

Enllaos externs.

Fonts antigues:
Life of Claudius (Suetoni, traducci anglesa  i text original );
Tacitus on the second half of Claudius' reign;
Cassius Dio's account of Claudius' reign, part I ;
Cassius Dio's account, part II ;
The works of Josephus ;
The Apocolocyntosis of the Divine Claudius ;
Claudius' Letter to the Alexandrians ;
The Lyons Tablet ;
Tacitus' version of the Lyons Tablet speech ;

Biografies actuals:
Biography from De Imperatoribus Romanis ;

Emperadors romans.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21983" title="Acords de Schengen" nonfiltered="4405" processed="4374" dbindex="9451">

Els Acords de Schengen foren signats el 1985 i 1990 per diversos pasos de la Uni Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L'objectiu s garantir la lliure circulaci de bns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

L'espai Schengen va entrar en vigor el mar de 1995 a Alemanya, Blgica, Espanya, Frana, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos i Portugal. Posteriorment s`hi han anat afegint altres estats europeus, la majoria de la Uni Europea (tots menys el Regne Unit i la Repblica d'Irlanda, que noms hi participen parcialment), a ms d'Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa.





Estats membres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21987" title="John Dalton" nonfiltered="4406" processed="4375" dbindex="9452">

John Dalton (Eaglesfield, 6 de setembre de 1766 - Manchester, 27 de juliol de 1844)  qumic i fsic angls. 

La teoria atmica de Dalton va permetre explicar alguns comportaments de les substncies en els canvis qumics. Ben aviat, per, van sorgir dubtes sobre alguns postulats.

La unitat de mesura de massa Dalton, portava inicialment el seu nom, posteriorment substitut pel de unitat de massa atmica (UMA).

Va descriure el defecte de la visi conegut com a daltonisme. El 1801 va enunciar la llei de les pressions parcials i la llei de les proporcions mltiples.

Biografia.
Autodidacte, des de molt jove exerc com a mestre en diverses escoles; el 1793 s'install a Manchester, on continu fent classes particulars i investigant. Don conferncies i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permet d'entrar en contacte amb els principals homes de cincia britnics de l'poca. El 1794 public una memria amb el ttol Extraordinary Facts Relating to the Vision of Colours, on s esmentada per primera vegada la peculiaritat ptica coneguda amb el nom de daltonisme i en sn descrites les caracterstiques, que observ en ell mateix i en unes altres persones. 

El 1803 public la llei sobre les pressions parcials en un opuscle titulat Absorption of Gases by Water and other Liquids, i poc temps desprs descobr, independentment de Joseph Louis Gay-Lussac, que tots els gasos posseeixen el mateix coeficient de dilataci. Dalton avan les primeres idees sobre l'estructura atmica des d'una concepci purament fsica, a la qual fou condut per mitj dels seus estudis de les propietats fsiques de l'atmosfera i de diversos gasos. 

Teoria atmica de Dalton.
 
El 1805 va exposar la teoria atmica en la que es basa la cincia qumica moderna.
El 1808 va publicar les seves idees sobre la constituci de la matria, que es poden resumir, utiltizant un llenguatge ms actual, en aquests postulats:

 La matria est formada per partcules indivisibles anomenades toms.
 Els elements sn substncies formades per un nic tipus d'tom. Els toms d'un mateix element qumic sn iguals entre ells i diferents a la resta d'toms d'altres elements.
 Els toms de diferents elements es combinen en relacions numriques senzilles per a formar substncies anomenades compostos.

Comunic la seva teoria atmica, ja elaborada de forma total, a Thomas Thomson, professor de la universitat de Glasgow, el qual, amb perms de Dalton, n'inclogu un esquema en la tercera edici del System of Chemistry (1807). Fou el 1808 que Dalton, en el primer volum de la seva gran obra New System of Chemical Philosophy (3 volums, 1808- 27), don una exposici completa i genial de la teoria que canviaria el curs de la qumica, en donar una base cientfica i experimental a les especulacions que havien dut a terme els atomistes grecs vint-i-quatre segles abans.

El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l'Acadmie des Sciences de Pars. Hom li deu la formulaci de la teoria atmica, una teoria cabdal en la histria de la qumica. Els seus primers treballs es decantaren al camp de la meteorologia, i el 1793 public les Meteorological Observations and Essays, on hom pot trobar esbossades la major part de les seves grans descobertes teriques posteriors.

Articles relacionats.
 Demcrit;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21988" title="Ernest Rutherford" nonfiltered="4407" processed="4376" dbindex="9453">


Ernest Rutherford, 1r Bar Rutherford Nelson ( Brightwater, Nova Zelanda 1871 - Cambridge, Anglaterra 1937 ) fou un fsic, qumic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1908. 

Considerat el pare de la fsica nuclear, va descobrir la radiaci alfa i beta, i que la radioactivitat anava acompanyada per una desintegraci dels elements. Tamb se li deu el descobriment de l'existncia del nucli atmic, en el qual es reuneix tota la crrega positiva i gaireb tota la massa de l'tom, i va aconseguir la primera transmutaci artificial. 

Si b durant la primera part de la seva vida es va consagrar per complet a les seves investigacions, va passar la segona meitat dedicat a la docncia i dirigint el Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, en el qual es va descobrir el neutr, i en el qual es van formar Niels Bohr i Robert Oppenheimer entre d'altres. 

Els primers anys. 
Ernest Rutherford va nixer el 30 d'agost de 1871 a la poblaci de Brightwater, situada a Nova Zelanda, en aquells moments colnia de l'Imperi Britnic. Rutherford va destacar ben aviat per la seva curiositat i la seva capacitat per a l'aritmtica. Els seus pares i el seu mestre el van animar a ampliar els seus estudis, i va resultar ser un alumne brillant, el que li va permetre entrar en el Nelson College, en el qual va estar tres anys, finalitzant el primer de la seva promoci. Va estudiar fsica, qumica i matemtiques a la Universitat de Nova Zelanda. 

En aquesta poca va comenar a manifestar-se el geni de Rutherford per l'experimentaci: les seves primeres investigacions van demostrar que el ferro podia magnetizar-se per mitj d'altes freqncies, el que per si mateix era un descobriment. Els seus excellents resultats acadmics li van permetre prosseguir els seus estudis i les seves investigacions durant cinc anys en total en aquesta universitat. El 1894 es va llicenciar, i pogu prosseguir els seus estudis a la Regne Unit, concretament al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, sota la direcci del descubridor de l'electr, Joseph John Thomson a partir de 1895. 

Cambridge, 1895-1898. 

En primer lloc va prosseguir les seves investigacions sobre les ones hertzianes, i sobre la seva recepci a gran distncia. Va fer una extraordinria presentaci dels seus treballs davant la Cambridge Physical Society, publicats a les Philosophical Transactions de la Royal Society de Londres, fet poc habitual per a un investigador tan jove i que va permetre-li arribar a una gran notorietat. 

El desembre del mateix any va comenar a treballar amb Thomson en l'estudi de l'efecte dels raigs X sobre un gas. Van descobrir que els raigs X tenien la propietat d'ionitzar l'aire, ja que van poder demostrar que produa grans quantitats de partcules carregades, tant positives com negatives, i que aquestes podien recombinar-se per a donar lloc a toms neutres. Per la seva banda, Rutherford va inventar una tcnica per a amidar la velocitat dels ions, i la seva taxa de recombinaci. 

Mont-real, 1898-1907: radioactivitat. 
El 1898, desprs de passar tres anys a Cambridge, li van oferir una ctedra de fsica a la Universitat McGill de Mont-real, cosa que va acceptar immediatament. Henri Becquerel va descobrir l'any 1896 que l'urani emetia una radiaci desconeguda, la "radiaci urnica". Rutherford va publicar el 1899 un document essencial, en el qual estudiava el modus que podien tenir aquestes radiacions d'ionitzar l'aire, situant urani entre dues plaques carregades i amidant el corrent que passava. Va estudiar aix el poder de penetraci de les radiacions, cobrint les seves mostres d'urani amb fulles metlliques de diferents espessors. Es va adonar que la ionitzaci comenava disminuint rpidament conforme augmentava l'espessor de les fulles, per que per sobre d'un determinat marc disminua ms feblement. Per aix va deduir que l'urani emetia dues radiacions diferenciades, ja que tenien un poder de penetraci diferent, i va anomenar a la radiaci menys penetrant radiaci alfa, i a la ms penetrant (i que produa necessriament una menor ionitzaci ja que travessava l'aire) radiaci beta. 

Rutherford estudi el tori, i s'adna a l'utilitzar el mateix dispositiu que per a l'urani, que el fet d'obrir una porta en el laboratori pertorba notriament l'experiment, com si els moviments de l'aire en l'experiment poguessin alterar-lo. Aviat arribar a la conclusi que el tori desprenia una emanaci, tamb radioactiva, ja que a l'aspirar l'aire que envolta aquest element, i s'adon que aquest aire transmet el corrent fcilment fins i tot a a gran distncia del tori. Not que les emanacions de tori noms romanen radioactives uns deu minuts, esdevenint unes partcules neutres,  una radioactivitat que no es veu alterada per cap reacci qumica, ni per canvis en les condicions (temperatura, camp elctric). S'adon aix mateix que la radioactivitat d'aquestes partcules decreix exponencialment, ja que el corrent que passa entre els elctrodes tamb ho fa, i descobr aix el perode dels elements radioactius l'any 1900. Amb l'ajuda del qumic canadenc Frederick Soddy l'any 1902 arrib a la conclusi que les emanacions de tori sn efectivament toms radioactius i que la radioactivitat ve acompanyada d'una desintegraci dels elements. 

Aquest descobriment va provocar una gran polmica entre els qumics, molt convenuts del principi d'indestructibilitat de la matria. No obstant aix, la qualitat dels treballs de Rutherford no deixaven marge al dubte. El fsic Pierre Curie va trigar dos anys a admetre aquesta idea, a pesar que ja havia constatat amb Marie Curie que la radioactivitat ocasionava una prdua de massa en les mostres.

Les investigacions de Rutherford van tenir el reconeixement l'any 1903 de la Royal Society, que li va atorgar la Medalla Rumford l'any 1904. Va resumir el resultat de la seva recerca en un llibre titulat "Radioactivitat" l'any 1904, en el qual explicava que la radioactivitat no estava influenciada per les condicions externes de pressi i temperatura, ni per les reaccions qumiques, per que comportava un despreniment de calor superior al d'una reacci qumica. 

Al costat de Frederick Soddy va calcular que el despreniment d'energia a causa de la desintegraci nuclear era entre 20.000 i 100.000 vegades superior al produt per una reacci qumica. Va llanar tamb la hiptesi que tal energia podria explicar l'energia despresa pel Sol, en la qual si la terra conserva una temperatura constant (pel que fa al seu nucli) aix s degut sense cap mena de dubte a les reaccions de desintegraci que es produxen en la seva part interna. Aquesta idea d'una gran energia potencial emmagatzemada en els toms trobar un any desprs un principi de confirmaci quan Albert Einstein descobreixi l'equivalncia entre massa i energia. 

Desprs d'aquests treballs, Otto Hahn, el descobridor de la fissi nuclear, acudir a estudiar amb Rutherford durant uns mesos. A partir de 1903 comen a fer-se preguntes sobre la naturalesa exacta de les radiacions alfa i dedu la seva velocitat, el signe (positiu) de la seva crrega, i la relaci que hi ha entre la seva crrega i la seva massa, fent que travessin camps elctrics i magntics.

Manchester, 1907-1919: el nucli atmic. 

El 1907 obtingu una plaa de professor a la Universitat de Manchester, on treball al costat de Hans Geiger. Al costat d'aquest invent un comptador que permet detectar les partcules alfa emeses per substncies radioactives (prototip del futur comptador Geiger), ja que ionitzant el gas que es troba en l'aparell, produexen una descrrega que es pot detectar. Aquest dispositiu els permet estimar el nombre d'Avogadro de manera molt directa: esbrinant el perode del radi, i amid amb el seu aparell el nombre de desintegracions per unitat de temps. D'aquesta manera van deduir el nombre d'toms de radi present en la seva mostra. 

El 1908, al costat d'un dels seus estudiants Thomas Royds, demostr, de manera definitiva, que una vegada desembarassades de la seva crrega les partcules alfa sn toms d'heli. Per demostrar-ho van allar la substncia radioactiva en un material suficientment prim perqu les partcules alfa el travessessin, bloquejant aix qualsevol tipus d'"emanaci" d'elements radioactius, s a dir, qualsevol producte de la desintegraci, i recollint a continuaci el gas que es troba al voltant de la caixa que cont les mostres, i analitzant posteriorment el seu espectre trob una gran quantitat d'heli. 

Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves experimentacions en la desintegraci d'elements i la qumica dels materials radioactius. La concessi del Premi Nobel en l'apartat de qumica el disgust, ja ell es considerava fonamentalment un fsic.

El 1911 realitz la seva major contribuci a la cincia, al descobrir el nucli atmic. Durant la seva estada a Mont-real al bombardejar una fina lmina de mica amb partcules alfa va veure com es produa una desviaci d'aquestes partcules. Al costat de Hans Geiger i Ernest Marsden utilitz una lmina d'or i observ com algunes partcules alfa es desviaven ms de 90 graus. Rutherford plantje llavors el model atmic en el qual al centre de l'tom hi havia d'haver un "nucli" que contingus gaireb tota la massa i la crrega positiva de l'tom, i en el qual els electrons determinaven la grandria de l'tom. Aquest model planetari havia estat suggerit l'any 1904 pel japons Hantaro Nagoaka, encara que havia passat desapercebut. 

El 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Rutherford es concentr en els mtodes acstics de detecci de submarins. El 1919 port a terme la seva primera transmutaci artificial, en la qual desprs d'observar els protons produts pel bombardeig d'hidrogen de partcules alfa (a l'observar el parpelleig que produiren en pantalles cobertes de sulfur de zenc), dedu que les partcules alfa, al copejar els toms de nitrogen, havien produt un prot, s a dir que que el nucli de nitrogen havia canviat de naturalesa i s'havia transformat en oxigen a l'absorbir la partcula alfa.

Cambridge, 1919-1937: l'edat d'or a Cavendish. 
Aquell mateix any succe Joseph John Thomson en el Laboratori Cavendish, passant a ser el director. s el principi d'una edat d'or per al laboratori i tamb pel propi Rutherford. A partir d'aquell moment la seva influncia en la investigaci en el camp de la fsica nuclear s enorme. 

En una conferncia que pronunci davant la Royal Society allud a l'existncia del neutr i dels istops de l'hidrogen i l'heli, existncia demostrada posteriorment al propi laboratori sota la seva direcci. James Chadwick, descubridor del neutr, Niels Bohr, que va demostrar que el model planetari de Rutherford no era inestable, i Robert Oppenheimer, al que es considera el pare de la bomba atmica, estan entre els seus alumnes al laboratori. Aix mateix Henry Moseley va demostrar, utilitzant la desviaci dels raigs X, que els toms contaven amb tants electrons com crregues positives hi havia al nucli, confirmant aix les intucions de Bohr i Rutherford. 

Al final de la seva vida fou nomenat president de la Royal Society de Londres, crrec que va desenvolupar entre 1925 i 1930. El 1931 reb el ttol nobiliari de bar, esdevenint el 1r Bar de Rutherford Nelson.

Va morir el 19 d'octubre de 1937 a Cambridge, sent enterrat en l'abadia de Westminster, al costat de les tombes d'Isaac Newton i William Thomson, Lord Kelvin. 


Reconeixements.
El 1997 l'element qumic Rutherfordi va ser anomenat aix en honor seu. Tamb existeixen crters a la Lluna i a Mart amb el seu nom.
Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1908;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="21989" title="Linus Carl Pauling" nonfiltered="4408" processed="4377" dbindex="9454">


Linus Carl Pauling ( Portland, EUA 1901 - Big Sur 1994 ) fou un fsic i qumic nord-americ guardonat l'any 1954 amb el Premi Nobel de Qumica esdevenint el qumic ms influent del segle XX, i un dels cientfics ms importants de tots els temps. 

L'any 1962 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en la segona persona, desprs de Marie Curie, en aconseguir dos Premis Nobel en dues categories diferents.

Biografia.
Va nixer el 28 de febrer de 1901 a la ciutat de Portland, situada a l'estat nord-americ d'Oregon. Va estudiar enginyeria qumica a la Universitat Estatal d'Oregon, on es llicenci l'any 1922, i posteriorment ampli els seus estudis a l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech) a Pasadena, on es doctor l'any 1925 en fisicoqumica.

El 1926 va viatjar a Europa, on va collaborar amb destacats cientfics com Arnold Sommerfeld a Munic, Niels Bohr a Copenhaguen, Erwin Schrdinger a Zuric i William Henry Bragg a Londres. Va retornar l'any 1927 al Caltech on treball al costat de Robert Oppenheimer i on fou designat professor l'any 1931. 

Pauling mor el 19 d'agost de  1994 a la seva residncia de Big Sur, poblaci situada a l'estat de Califrnia, a causa d'un cncer de prstata.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica a la dcada del 1930 esdevenint un dels primers cientfics a aplicar els principis de la mecnica quntica per a donar explicaci als fenmens de difracci dels raigs X i va assolir descriure satisfactriament les distncies i els angles dels enllaos qumics entre toms de diverses molcules. Per a descriure la capacitat de l'tom de carboni per a formar quatre enllaos, Pauling va introduir el concepte d'hibridaci, en els quals les rbites teriques descrites pels electrons es desplacen de les seves posicions originals a causa d'una mtua repulsi. 

Va identificar la presncia d'orbitals hbrids en la coordinaci d'ions o grups d'ions en disposici definida al voltant d'un i central. Per al cas de compostos, la geometria dels quals no es pot justificar mitjanant una nica estructura, va proposar el model d'hbrids de ressonncia, que contempla la veritable estructura de la molcula com un estat intermedi entre dos o ms estructures susceptibles de ser dibuixades. Va introduir el concepte empric d'electronegativitat, com a mesura del poder d'atracci dels electrons involucrats en un enlla de carcter covalent per part d'un tom. Les teories de Pauling sobre l'enlla atmic es troben recollides en el seu obra The Nature of Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals, obra publicada l'any 1939 i que s consdierat un dels textos cientfics que han exercit una major influncia al llarg del segle XX. 

A partir de la dcada del 1940, en collaboraci amb el bileg d'ascendncia alemanya Max Delbrck, va desenvolupar el concepte de complementarietat molecular en les reaccions antigen-antics. Aix mateix, el seu treball al costat del qumic nord-americ Robert B. Corey el va dur a reconixer l'estructura helicodal de certes protenes i va realitzar intents fallits de descriure l'ADN. 

El 1954 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica per les seves investigacions sobre la naturalesa de l'enlla qumic.

A partir de la dcada del 1960 va advocar pel consum de dosis massives de vitamina C, quelcom que avui dia es considera fora de l'ortodxia mdica.

Activisme social.

Pauling havia estat prcticament apoltic fins a la Segona Guerra Mundial, per aquesta terrible guerra el va fer canviar d'idea i es va convertir en un activista de la pau. Durant l'inici del Projecte Manhattan Robert Oppenheimer, director del projecte, el convid a esdevenir el cap de la divisi qumica, cosa que rebujt com a pacifista. El 1946 va inscriure's en el Comit d'Emergncia de Cientfics Atmics, presidit per Albert Einstein, i que tenia la missi d'advertir a la poblaci dels perills del desenvolupament d'armes nuclears. 

El seu activisme poltic va incitar al Departament d'Estat a negar-li el passaport l'any 1952 quan fou convidat en una conferncia cientfica a Londres. El seu passaport li fou retornat l'any 1954, just dies abans de la cerimnia a Estocolm on va rebre el seu primer Premi Nobel. L'any 1955 fou partcip al costat d'Einstein, Bertrand Russell i vuit cientfics ms del Manifest Russell-Einstein. El 1957 inici la seva cooperaci amb el bileg Barry Commoner, el qual havia estudiat la radioactivitat de l'istop estronci-90 en les dents d'un nen petit i que havia concls de l'existncia d'un alt risc de contaminaci nuclear en la salut pblica degut a les proves nuclears. Va participar, aix mateix, en un discussi pblica amb el fsic atmic Edward Teller sobre la probabilitat real que la contaminaci nuclear causs mutacions. 

L'any 1958 Pauling i la seva esposa van presentar davant les Nacions Unides una petici signada per ms de 11.000 cientfics on demanaven la parada total de les proves nuclears. La pressi pblica aconsegu posteriorment una moratria en les proves d'armes nuclears terrestres, seguida del Partial Test Ban Treaty (Tractat d'Interdicci Parcial de les Proves Nuclears), signat finalment l'any 1963 per John F. Kennedy i Nikita Khrusxov. El 10 d'octubre del mateix any, el mateix dia en el qual el tractat entr en vigor, l'Institut Nobel guardon Linus Pauling amb el Premi Nobel de la Pau de l'any 1962 per la seva campanya contra les proves d'armes nuclears.

Linus Carl Pauling, que des de 1946 ha fet campanya incessantment, no noms contra les proves d'armes nuclears, no noms contra l'extensi d'aquests armaments, no noms contra el seu mateix s sin contra tota la guerra com a mitj per intentar solucionar els conflictes internacionals.

Aquest reconeixement per no estigu exempte de polmica ja que molts dels seus collegues de professi l'acusaren de ser el portaveu del Partit Comunista de la Uni Sovitica. Aix doncs hagu de presentar-se davant el Subcomit Intern de Seguretat del Senat dels Estats Units que l'anomen el "cientfic nmero u que major activitat ha desenvolupat en l'ofensiva del Partit Comunista en aquest pas", alhora que la revista Life titll aquest guard com "un estrany insult de Noruega". L'any 1970 li fou concedit el Premi Lenin de la Pau concedit per la URSS. 

Pauling forma part d'un grup prestigis de cientfics guardonats amb dos premis Nobel. Juntament amb Marie Curie, guardonada amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1903 i amb el Premi Nobel de Qumica l'any 1911 sn les dues niques persones que han rebut el Premi Nobel en dues categories diferents. Per la seva banda John Bardeen i Frederick Sanger tamb han rebut dues vegades el Premi Nobel, si b ambds dues vegades en la mateixa categoria, aix Bardeen reb els anys 1956 i 1972 el Premi Nobel de Fsica i Sanger els anys 1958 i 1980 el Premi Nobel de Qumica.

Articles relacionats.
Escala de Pauling;

Enllaos externs.
  Biografia de l'Acadmia Nacional de Cincies;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 1954;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1962;
  Linus Paper;
  Entrevista oral de Caltech;
  scans de 46 dels quaderns de Pauling, de 1922 a 1994;
  El Costat Fosc del Llegat de Pauling ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22009" title="Pauling" nonfiltered="4409" processed="4378" dbindex="9455">


Biografies; Linus Carl Pauling s conegut com el pare de la fsica quntica;
Qumica: L'Escala de Pauling s usada per a mesurar l'electronegativitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22047" title="Curopalat de Kartli" nonfiltered="4410" processed="4379" dbindex="9456">
El Curopalat de Kartli o Curopalat d'Ibria fou un territori autnom bizant establert cap el 580 pels nobles georgians, i que va existir sota sobirania de Bizanci, la Prsia sassnida i el Califat.


El 571 la revolta armnia va decidir als georgians a revoltar-se contra els perses. Sota la direcci del eristhavi Guram (o Gurgen) van ajudar els armenis i van demanar ajuda a Just II de Bizanci. Amb ajuda bizantina la revolta es va estendre. Un anys desprs els eristhavis tenien el control del pais, per van renunciar a restablir el poder reial i van proposar a Guram com a cap governador del pais. L'emperador bizant accepta la proposta i dona a Guram el ttol de Curopalata d'Ibria. L'emperador tamb va reconixer que els eristhavats eren hereditaris. El nou governant no tenia el poder absolut i noms era el primer entre iguals (el primer entre la noblesa local que tenia el poder). Per els perses no renunciaven i Bizanci no podia continuar la guerra. Es va arribar a un acord pel qual Ibria passava a Prsia, per el xa reconeixia a Guram (586). Esteve va rebre de Bizanci el ttol de patrici i son germ Demetri i el seu fill Adarnase van rebre el ttol de Upatos, per governava per Prsia. Cap l'any 600 el nou xa de Prsia que havia arribat al poder amb ajuda bizantina, va cedir Ibria a Bizanci. Per el 604 la guerra entre els dos imperis esclata i els grecs sn derrotats, i Ibria torna a control de Prsia que aquesta vegada s'aprofundeix. El 623 l'emperador Heracli envaeix Transcaucasia i crida al khzars. Aquest acudeixen, destrueixen Derbent i marxen cap a Tblisi on estava Heracli, assetjant-la conjuntament per sense poder prendre-la; s'acorda tornar al setge l'any segent i Heracli marxa contra Prsia guanyant la batalla de Ninive. L'abril del 628 fou firmada la pau i Heracli torna a Ibria i juntament amb els khzars conquereix Tblisi. L'Erismthavari favorable a Prsia fou capturat i assassinat pels khzars i bizantins que tamb van prendre represlies contra la poblaci mazdaista i monofisita. Adarnase, fill d'Esteve, fou collocat com a Curopalata bizant.
El 642 o 643 es va produir la primera incursi rab (vegeu : Incursions rabs al Curopalat)


El 740 els rabs crearen un govern separat per Kartli (Gergia), anomenat emirat de Tblisi, el poder del qual noms nominalment s'estn cap a les regions occidentals de la Taoklardjtia (de vegades recuperada pels bizantins) i orientals de l'Herthia (de vegades independent). Al front del govern es va posar un erismthavar, essent el primer Gurgin Goiram, de la famlia armnia del Bagratuni, ara anomenada Bagrationi.  Durant el califat d'Harun al Rashid aquest  govern va tenir 17 governadors o emirs. Un governador anomenat Huzaim Ibn Hasim, desprs d'una revolta, va convocar als prnceps i patricis de Kartli i els va fer matar, provocant noves revoltes a Djurzani (Kartli) i a Sanaria (a la regi de Tsanarthia). Dirig la primera l'erismthavar de Kartli Achot I Bagrationi (Bagratuni).  Desprs del 800 el prncep de Kakhtia o Kajtia, Grigol va comenar la lluita per dominar el Kartli en poder del rebel Ashot lerimsthavar de Kartli. Grigol, amb l'ajuda de Teodosi, rei d'Abkhzia, va prendre la vall del Ksani i el territori de Chida Kartli, a l'oest dels seus dominis. Ashot s'oposa a aquestos avan doncs es considerava amb drets sobre aquests territoris, alhora que l'emir estava d'acord amb Grigol. Ashot va guanyar la batalla i reocup Chida Kartli.  Ashot I va obtenir alguns xits a Kartli, i arrib a dominar Tblisi i Bardavi, per desprs d'una derrota es va haver de desplaar cap a Chavchtia i Klardjtia, terres que reclamaven els bizantins i on en diversos moments nomenaven curopalates quan la regi escapava del control del Califat. Ashot es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813. Com que la regi estava devastada pels rabs, Ashot va poder fer-se amo del territori sometent un a un cada poble i cada prncep local. Uns anys desprs dominava Chavchtia, Tao, Klardjtia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskh, Djavakhtia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residncia, per els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjtia (o Taoklardjtia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia.  Segu combatent els rabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que noms va deixar tres fills menors, el rabs es van tornar a apoderar de la regi abans del 830 i van obligar els fills d'Achot a pagar un tribut. Van dominar la regi fins el 842 o 843, en qu el fill (ara ja gran) d'Achot, Bagrat, va rebre de Bizanci el ttol de curopalata, amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern. Bagrat va comenar l'expansi i es va fer reconixer a Kartli cap el 852, aprofitant les lluites de l'emir, rebellat contra el Califa. El 853 un enviat del Califa, Bugha al-Turki,  lluitava contra l'emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhzia (que volia apoderar-se de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces Abkhazes i va ajudar a Bugha. Llavors les aliances van canviar i a Abkhzia, desprs del govern de Giorgi o Jordi, fill de Lle II,  va pujar al tron la famlia dels Chavliani (861-881). A Kakhtia el poder passa a la famlia Donari dels Gardabani. Tamb la lluita esclata entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i nt d'Achot, va assassinar a David, fill i successor de Bagrat cap el 876, que portava el ttol de curopalata, i aix va originar una lluita entre cosins, en qu el rei d'Abkhzia, Bagrat (fill de Demetri) i el prncep d'Osstia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport bizant.  El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar el seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al qual va atrapar i matar a Aspindza, a la regi del Samtskh. Aquest mateix any  888 Adarnases es proclama rei dels Kartvels i curopalata.


El 891 va morir el rei d'Armnia, Ashot II, i Adarnases va anar cap a Armnia per retre honors al seu aliat i reconixer al seu fill Sumbat. Per Abbas, oncle d'Achot II, que volia ser rei, va fer arrestar a Adarnase. Sumbat va pagar una fortuna per la llibertat del seu aliat.

El 904 el rei Constant d'Abkhzia va envair Kartli. Adarnase, aliat amb Armnia li va fer front, el derrotaren i capturaren. Per als pocs mesos el rei d'Armnia va fer alliberar a Constant i es va aliar amb ell i va esdevenir enemic de Adarnases. Aquest, en revenja, el 914 va ajudar al cap rab Abul Kasim, enviat contra Armnia. Sumbat s'escapa a Abkhzia per fou capturat pel cam per Abul Kasim i portat a Dwin on va ser penjat.  Els rabs van prendre les fortaleses de Udjarma i Botchorma, i assolaren Samtskh i Djavakhtia. Aquesta va ser la darrera vegada que els rabs van entrar a territori de Gergia. Constant d'Abkhzia es va aliar a Kakhtia i van conquerir l'Herthia, on un prncep dels Bagrationi s'havia proclamat rei el 893,  i se la van repartir. El fill de Constant, Giorgi o Jordi (927-957) va sotmetre una part de la Kakhtia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans. Abkhzia va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lle III, per desprs amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat. Era rei en aquesta poca Bagrat II el imbecil, per el poder real pertanyia al eristhavi de Taoklardjtia, David III el gran. Aquest, cap el 978, es va veure amenaat pel rebel bizant Bardas Skleros que s'havia proclamat emperador a l'sia Menor i feia incursions a territori del Curopalat i sobretot a la Taoklardjtia.  D'acord amb l'emperador de Constantinopla Basili II (975-1014) que li va prometre la cessi de territoris, va reunir un exrcit de 12000 homes sota el comandament del monjo bizant Tornik i de Djodjiki amb el que va derrotar a Bardas a la vora del riu Halissa, prop de Pankala. Bardas va escapar, per els guanyadors van obtenir molt de bot. L'emperador va acomplir la promesa i va cedir territoris cap al sud de la Taoklardjtia a David III (incloent territoris que estaven en poder dels musulmans per que Bizanci reclamava com a seus, drets que ara es transferien a Taoklardjtia).


El 986 Bardas Skleros va aparixer novament per la zona i Basili II envi un exrcit dirigit per Bardas Focas que demana ajuda a David III. Focas captura amb un engany a Skleros, i desprs utilitza el seu exrcit i el dels seus aliats georgians per marxar contra Constantinoble. Basili II va demanar ajuda a Wladimir de Kiev per la mort sobtada de Focas va solucionar el conflicte sense lluita. Llavors Basili va decidir castigar a David III i marxa contra el Tao. Per evitar la lluita David comena converses i promet a l'emperador que li cediria el Tao desprs de la seva mort. 

El 990 David III s'apodera de Manazkert, possessi d'un emir musulm, i el 997 assetja la ciutat de Khelat, tamb domini dels musulmans. El 998 un exrcit nombrs de musulmans sota el comandament de l'emir Malman, marxa contra David, per aquest, aliat als armenis, el derrota i empaiten Malman fins a Ardjish

David va morir el 1001 i la Taoklardjtia va passar (com estava pactat) a Bizanci. Bagrat III, rei d'Abkhzia i fill del rei dels Kartvels Gurgen, va ser reconegut curopalata bizant per no se li va retornar la Taoklardjtia. El 1008 va morir el rei dels Kartvels Gurgen i el va heretar el seu fill, el curopalata Bagrat III d'Abkhzia. El 1010 Bagrat va ocupar Herthia (Rani) i Kajtia, el rei de la qual, Kvirik III, va ser empresonat. Aix, Bagrat va unificar els diversos regnes georgians menys la Taoklardjtia. Bagrat va morir el 1014. Per al perode unificat vegeu Gergia


Prnceps:

Guaram I el Guaramida, curopalat bizant 588-c. 590 ;
Esteve I el Guaramida, erismthavari vassall de Prsia c. 590-602;
Adarnases I el Cosroida patrici imperial bizant 602-604;
Demetri?  erismthavari vassall de Prsia 602-628;
Adarnases I el Cosroida, patrici imperial bizant 628-c.640 (segona vegada);
Esteve II el Cosroida, patrici imperial bizant c. 640-645  prncep vassall del califa 645-650;
Adarnases II el Cosroida, princep vassall del califa cap el 650-662, patrici imperial bizant cap al 662-684 o 685;
Guaram II el Guaramida, prncep vassall del califa cap el 684 o 685-689, curopalat 689-c.692;
Guaram III el Guaramida, curopalat bizant cap el 692-693, prncep vassall del califa 693-?
Mihri i Artxil (junts, fills de Esteve II), rebels cap al 697, reis nomenats per Bizanci cap al 717, Artxil encara seguia en rebellia el 745.
a la provincia d'Arminiya (califat de Damasc) cap el 700-740;
dependncia de l'emirat de Tblisi 740;
Adarnases III Nersiani, curopalata bizant c.748-760;
Nerse Nersiani, senyor-governador bizant c.760-772, prncep vassall del califa 775-779 o 780;
annexionat 772-775;
Esteve III el Guaramida 779 o 780-786;
annexionat 786-813;
Ashot I Bagrationi (Bagratuni), curopalata bizant 813-826;
Bagrat I, Adarnases IV i David (junts) 826-829;
annexionat 830-842 o 843;
Bagrat I Bagrationi, curopalata bizant i prncep vassall del califa, per de fet independent 842 o 843-876;
David I Bagrationi (fill), curopalata bizant i prncep vassall del califa, per de fet independent 876-880;
Nasr (Gurgen) Bagrationi (net d'Ashot), curopalata bizant cap el 880-888 ;
Adarnases IV (fill de David I), curopalata, rei dels kartvels 888-923;
David II (fill) rei dels kartvels 923-937;
Ashot II (germ), curopalata a Taoklardjtia 923-954;
Sumbat (germ) rei 937-958, curopalata de Taokladjtia 954-958;
Bagrat II el imbecil (fill) rei dels kartvels 958-994 (curopalata? 961-990);
Adarnases V (cos, fill de Bagrat, germ de Sumbat), curopalata de Taoklardjtia 958-961 ;
David III el gran (fill) curopalata de Taoklardjtia  990-1001;
Gurgen I (fill de Bagrat II) associat 975-994, rei dels kartvels 994-1008;
Bagrat III l'unificador (fill) rei d'Abkhzia 976-1014, intitulat curopalata des el 1001 i rei dels kartvels el 1008-1014;
Uni del regne dels kartvels (Kartli) i Abkhzia 1008;
Taokladjtia a Bizanci 1001;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22048" title="Incursions rabs al Curopalat" nonfiltered="4411" processed="4380" dbindex="9457">
Incursions rabs al Curopalat (642-750)

La primera incursi dels rabs al territori del Curopalat d'Ibria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, per va ser rebutjada. 

El 654 els rabs derroten l'exrcit bizant dirigit per Mavrianos, que es refugi al Curopalat. Els rabs hi entren perseguint-lo. Esteve', el patrikioz bizant se sotmet i demana un tractat de pau. Habib Ibn Maslama accepta i el tractat fou concls en bones condicions pels georgians. Tamb se signen tractats amb cada un dels senyors. Per pocs anys desprs els georgians es revolten i Adarnases II expulsa els rabs, dirigits per Baraba, de tot el Curopalat. Per llavors Bizanci va reclamar la submissi i el tribut. Justini II va enviar al general Lonti', i desprs hi va anar ell mateix i va assolar el pas recollint un fort impost. La presncia dels Khzars al nord, i el perill que pels rabs suposava el control per aquests del pas de Darial, va fer que enviessin ms exrcits.

El 697 els rabs sotmeten el pas de Lazika, territori bizant governat pel patrikioz Sergi Barnuskisdze, passant pel Curopalat, per en ambds territoris la rebelli s endmica.

Cap a l'any 700 el califa Abd al Malik (685-705) nomena governador de l'Azerbaidjan, Armnia i Mesopotmia el seu germ Muhammad Ibn Marwan, el qual travessa Albnia i Kartli  arrassant els monestirs i les viles i massacrant els habitants. El pas s incorporat a la provncia d'Arminiya (Armnia) amb el governador resident a Dwin. Els fills d'Esteve II , Mihri i Artxil, que eren senyors locals (eristhavi) del samthavro d'Herthia,  que dirigeixen els rebels, fugiran ms tard cap a Abkhaztia (Abkhzia) on governava com eristhavi Lle I. 

El 717 l'emperador bizant, estant assetjat Constantinoble pels rabs, acorda reconixer Mihri i Artxil com a reis d'Ibria o Kartli i reconixer com a sobir hereditari a Lle I d'Abkhaztia, per com a vassall de Kartli (l'Abkhaztia estava dins l'antic territori de Lazika que Bizanci considerava seu per que estava ocupat pels musulmans, tot i que l'erishtavi Lle estava rebellat contra ells). Mihri i Artxil, amb l'ajuda de Lle I, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia Occidental que va caure en mans de Lle I d'Abkhzia.

El 723 el Califa Yezid II nomena governador d'Arminiya a Al Djarrah Ibn Allah al-Hakim, amb l'encrrec de combatre els Khzars de manera decisiva, cosa que va acomplir, per el 730 els Khzars van passar al contraatac i van aixafar les forces de Al Djarrah, que va morir en el combat. El 732 la flota rab que anava a atacar Constantinoble va ser destruda per una tempesta i el mateix any els Francs guanyaren la batalla de Poitiers. Llavors es va decidir una acci contra els khzars, aliats de facto de Bizanci, i per aix calia dominar efectivament Transcaucsia. Un exrcit sota el comandament de Merwan Ibn Muhammad, nebot del Califa, entra a la regi (735) i castiga  amb duresa  als rebels. Les peticions de clemncia no van ser escoltades i els georgians anomenaren al cap rab "Krou" (sord). Merwan ocupa els passos de Darial i Derbent i continua massacrant la poblaci. El 737 els rabs entren al pas dels khzars, els derroten i els obliguen a adoptar la religi musulmana

El 740 els bizantins derroten a les forces del Califa. Els khzars renuncien a la religi musulmana. Llavors els rabs van separar el Kartli d'Arminiya, i van constituir un govern (emirat) separat, amb seu a Tblisi, amb dues guarnicions a Rustavi i Dmanissi, conegut com emirat de Tblisi. El cap rebel Artxil va ser capturat el 745, i executat i tot i que els seus fills Joann i Djuancher van conservar el poder local a Herthia, la rebelli es va aturar. Per el 750 la rebelli va tornar a esclatar desprs de les mesures impopulars del nou govern abbssida.  Uns anys desprs, cap el 780, l'Herthia es va independitzar sota una famlia vinguda d'armnia, els Bagratuni, que van aprofitar el vuit de poder deixat per les actuacions del rabs que havien assolat la regi. Tamb una altra regi, la dels Tsanars, a l'Est, un territori tribal noms nominalment subjecta, es va fer independent sota un lideratge unificat donant origen al principat de Kakhtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22076" title="Tsanars" nonfiltered="4412" processed="4381" dbindex="9458">
Tsanars es el nom d'un pas de la Gergia antiga, poblat per tribus independents o semi independents anomenades en conjunt tsanars

Cap el 745 va quedar sotmes al rabs el pais dels tsanars. Aquest grup tribal d'origen georgi per de fet independent i nomes nominalment aliat a Kartli, habitava a les muntanes mes enll de les valls del Thergui, Aragvi i Iori. El cap de tribu electe era el Khevisbri i tenia el poder religis i poltic. El cap que governava sobre la uni de les tribus va esdevenir el Khorpiscopa (equivalent a prncep-bisbe) i a meitat del segle VIII governava sobre les regions  de Kakhtia, Kukhtia, Gardabnia i territoris vens cada una sota en Khevisbri local. El primer Khorpiscopa va ser Grigol (787-827) que es va fer independent. A la seva mort els khevisbri de Gardabnia van assolir el poder per el pas va prendre el nom de Kakhtia perqu n era el districte mes gran.

Vegeu: Kakhtia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22077" title="DVD" nonfiltered="4413" processed="4382" dbindex="9459">
DVD, acrnim angls de Digital Versatile Disc (Disc Verstil Digital), s un suport mpliament usat per a l'emmagatzemament ptic de dades digitals, normalment dades i vdeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandria que els CD-ROM, per poden emmagatzemar sis vegades ms informaci que el CD-ROM. L'especificaci del DVD fou creat pel DVD Forum.

La major densitat d'informaci que el CD-ROM s deguda a l's de pistes ms fines, osques ms petites, ms superfcie de dades i una correcci d'errors ms eficient. 

Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa ms externa s semitransparent de manera que el lser la pot travessar per accedir a la capa ms interior (uns micrmetres ms endins).
A l'hora de llegir (seqencialment) els discos amb dues capes, el lser recorre primer la capa externa i desprs la interna. Depenent del mode de gravaci emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcci en ambdues cares o en direccions oposades.

El DVD s especialment til per a emmagatzemar vdeo o udio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, aix com diferents nivells de compressi de les dades a guardar.

 Organismes oficials .
Les normes i especificacions dels diferents formats de DVD les defineix i mant un associaci de fabricants de maquinari i programari, i de creadors de continguts anomenada DVD Forum. Els seus membres fundadors eren deu (Hitachi, Matsushita, Mitsubishi, Pioneer, Philips, Sony, Thomson, Time Warner, Toshiba i JVC) i avui el nombre de membres supera els 230.
La primera especificaci va ser publicada al setembre de 1996 per aquesta associaci (a llavors anomenada DVD Consortium).




 Tipus de disc .

Els discos de 12 cm sn els ms habituals, combinant diferents nombres de cares i capes hi ha els segents tipus pel que fa a la seva capacitat:
 El DVD5 cont una nica capa de dades en una nica cara i la seva capacitat s de 4,7 GB (4,3 GiB). ;
 El DVD9 cont dues capes de de dades en una mateixa cara, la seva capacitat s de 8,5 GB (7,95 GiB). s el format ms habitual en els DVDs de video.
 El DVD10 cont dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat s de 9,4 GB (8,75 GiB). ;
 El DVD18 cont dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat s de 17 GB (15,9 GiB).

Els discos de 8 cm (de vegades, colloquialment, anomenats mini DVDs) sn bastant menys habituals i segons la seva capacitat tenim:
 El DVD1 cont una nica capa de dades en una nica cara, i la seva capacitat s de 1,46 GB (1,36 GiB);
 El DVD2 cont dues capes de dades en una mateixa cara, la seva capacitat s de 2,66 GB (2,47 GiB);
 El DVD3 cont dues cares, cada una amb una capa, la seva capacitat s de 2,92 GB (2,72 GiB);
 El DVD4 cont dues cares, cada una amb dues capes, la seva capacitat s de 5,32 GB (4,95 GiB);

Quant al tipus de contingut, els formats comercials existents sn DVD-Video, DVD-Audio i DVD-ROM.

 Altres capacitats .

En el procs de crear formats escrivibles compatibles s'ha passat per alguns formats intermitjos amb capacitats diferents:
 El DVD-R versi 1.0 te una capacitat de 3,95 GB (3,68 GiB);
 El DVD-RAM versi 1.0 d'una cara, una capa te una capacitat de 2,58 GB (2.40 GiB);
 El DVD-RAM versi 1.0 de doble cara, una capa per cara te una capacitat de 5,16 GB (4,80 GiB);

 Formats de disc gravables .

Existeixen 5 formats de DVD gravables
 DVD-R: es pot gravar una vegada, sancionat pel DVD Forum;
 DVD-RW: es pot gravar diverses vegades, sancionat pel DVD Forum;
 DVD+R: es pot gravar una vegada, sancionat per la DVD+RW Alliance;
 DVD+RW: es pot gravar diverses vegades, sancionat per la DVD+RW Alliance;
 DVD-RAM: es pot gravar diverses vegades, s un format ms semblant als discos extraibles i funciona com a tal en els ordinadors, sancionat pel DVD Forum;

Inicialment tots ells no passaven de DVD5. Desprs van aparixer els DVD+R DL i DVD-R DL (DL s l'acrnim de l'angls Double Layer -doble capa-), amb capacitat DVD9.

 Codificaci .

El discs acostumen a portar un codi de protecci regional per indicar en quina zona s'han distribut i en quin tipus de d'aparells reproductors es poden executar.


 Caracterstiques fsiques .

 120 mm o 80 mm de dimetre;
 2 substrats de 0,6 mm d'espessor cadascun;
 osques mnimes de 0,4 micres;
 longitud d'ona de lser de 635 a 650 nanmetres i obertura numrica de 0,60. ;


 Estat actual .

El DVD est avui en dia convivint amb el guanyador de la primera batalla comercial dels sistemes de vdeo domstic, el VHS (Video Home System). Encara que no s compatible amb aquest ltim, hi ha en el mercat reproductors domstics que contenen en un sol aparell els dos sistemes. 

En la versi del suport per a entorn informtic, la unitat lectora de DVD est substituint al tradicional CD-ROM, ja que s capa de llegir qualsevol tipus de CD-ROM. 

Actualment s'est treballant en nous suports per a l'emmagatzematge de vdeo d'alta definici com el Blu-ray (l'HD-DVD  ja ha quedat descartat).

Vegeu tamb.
Lector de disc ptic;
 Enllaos externs .


  Pgina oficial del DVD Forum;
  Understanding Recordable & Rewritable DVD by Hugh Bennett;
  Pgina oficial de la DVD+RW Alliance ;
  Preguntes i respostes ms freqents sobre DVD;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22082" title="Retinol" nonfiltered="4414" processed="4383" dbindex="9460">

El  retinol o vitamina A s una vitamina liposoluble; ajuda a la formaci i el manteniment de dents sanes, teixits tous i ossis, de les membranes mucoses i de la pell. Es coneix tamb com a retinol, ja que genera els pigments necessaris per al funcionament de la retina. Exerceix un paper important en el desenvolupament d'una bona visi, especialment en presncia de poc llum. Tamb es pot requerir per a la reproducci i la lactncia. El betacarot, que t propietats antioxidants, s un precursor de la vitamina A.

En assaigs clnics no s'ha demostrat les propietats antioxidants de la Vitamina A o els seus precursors. A ms la vitamina A no ha de ser consumida durant l'embars ja que s embriotxica (malformacions del sistema nervis central i del cor).

La vitamina A ha de ser consumida amb els aliments que la contenen i no es recomana la seva administraci com a suplement en forma de frmac allat.



Complete vitamin list their sources & benefits;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22083" title="Fukuoka" nonfiltered="4415" processed="4384" dbindex="9461">

Fukuoka (    Fukuoka-shi) s la capital de la prefectura de Fukuoka a l'extrem nord de l'illa Kyushu del Jap. 

s la major ciutat en Kyushu, seguida de Kitakyushu. Kyushu s la tercer illa en grandria a Jap i la ms al sud de les illes principals. s considerat el lloc de naixena de la civilitzaci japonesa. La ciutat s una de les principals rees de l'rea metropolitana Fukuoka-Kitakyushu. 

Es troba travessant l'estret de Corea des de la ciutat coreana de Busan, pel que la ciutat ha estat fortament influenciada per la gastronomia coreana i s actualment un centre d'intercanvi cultural d'sia oriental. 

Cap a juliol del 2003 la ciutat era estimada en una poblaci de 1.325.611 habitants i una densitat de 4.054,18 persones per quilmetre quadrat. La superfcie total de la ciutat s de 339,38 km . Amb una edat mitjana de 38,6 anys, Fukuoka s la segona ciutat important ms jove de Jap i amb una taxa de creixement del 4,4% s tamb la segona ciutat de major creixement (d'acord a dades del cens del 2000). 

Subdivisions. 

Fukuoka es divideix en set districtes: Chuo, Hakata, Higashi, Jonan, Minami, Nishi i Sawara. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22086" title="Ky?sh?" nonfiltered="4416" processed="4385" dbindex="9462">


Ky sh  (kanji:   ; hiragana:       ; Hepburn: Ky sh ) s la tercera illa ms gran del Jap, i es troba al sud de l'arxiplag. s considerada el bressol de la civilitzaci japonesa. 

Poblaci: 13,44 milions (1995). rea: 35.640 km2. 

Moltes de les persones ms lngeves del mn, com Shigechiyo Izumi, Kamato Fong  i Yukichi Chuganji sn de Ky sh . 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22087" title="Benissoda" nonfiltered="4417" processed="4386" dbindex="9463">


Benissoda s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida. Aquesta antiga alqueria musulmana, tamb coneguda com Beniss.

 Histria .
Va ser donada en 1271 per Jaume I als Roi de Corella. Desprs de la conquesta va mantenir la seua poblaci morisca per la qual cosa l'expulsi de 1609 va delmar de manera important la seua demografia. Va formar part del marquesat d'Albaida.

 Demografia i economia .
T 316 habitants, benissodans, i l'any 2001 un 95,70% dels habitants saben parlar valenci.
La seua economia es basa en l'agricultura de sec. Tamb s'intenta explotar el turisme rural.

 Geografia .
Al seu terme, de 4,2 km2, hi ha la font del Patge atractiu paratge des del qual parteix un sender per ascendir a la Covalta.

 Edificis d'inters .
Patrimoni:
 Esglsia de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVII amb campanar afegit el XIX.
 Museu Agrcola. Compta amb una mostra dels atifells necessaris per a les tasques del camp.
 Conjunt arquitectnic de la plaa de Les Moreres, amb allegories al poble, que compta amb dos rellotges de sol.

 Poltica .
A les eleccions de 2003 el PSPV va obtindre 5 regidors i el PP 2.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22093" title="Tiamina" nonfiltered="4418" processed="4387" dbindex="9464">

La tiamina o vitamina B1, s una substncia que actua com catalitzador en el metabolisme dels hidrats de carboni, permetent metabolitzar l'cid pirvic, a ms participa en la sntesi de substncies que regulen el sistema nervis.
La seva manca en l'organisme, pot provocar malalties com el Beri-beri, la neuritis o fallades cardaques.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22097" title="Cianocobalamina" nonfiltered="4419" processed="4388" dbindex="9465">

La cianocobalamina o vitamina B12, s un complex hexacoordinat de cobalt. A vegades tamb se'l anomena cobalamina tot i que exactament no s el mateix compost.

Quatre posicions de coordinaci estan ocupades per un macrocicle de corrina. Una de les posicions axials es completa amb un grup ciano, CN-. Una cadena lateral de l'anell de corrina composta per una amida, un grup fosfat, una ribosa i un nucletid completa la coordinaci a travs de la resta 5,6-dimetilbenzimidazol en el seu extrem.

La corrina, el grup fosfat i el CN- proporcionen cada un una crrega negativa, presentant el cobalt en estat d'oxidaci +3. El complex resulta ser d'espn baix.

 Histria .
El 1926 els metges G. Minot i W. Murphy van descobrir que el fetge cru servia per al tractament de l'anmia perniciosa.

El 1948 el qumic Karl Folkers va allar a partir de fetge de vac la cianocobalamina, reconeixent-lo com el factor antianmia perniciosa. Realment, el CN- es va incorporar a travs del procs d'allament.

El 1962 Dorothy Crowfoot Hodgkin va publicar l'estructura d'aquest compost havent-la elucidat per mitj de difracci de raigs X. El 1964 li van concedir el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22098" title="Cobalamina" nonfiltered="4420" processed="4389" dbindex="9466">
Cobalamina s la molcula de cianocobalamina (vitamina B12), sense el grup ciano. Tot sovint es fa servir el terme com a sinnim de la vitamina B12, tot i que no en seria un s propi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22100" title="Hepburn" nonfiltered="4421" processed="4390" dbindex="9467">
El sistema de romanitzaci Hepburn (en japons     , Hebon-shiki) va ser dissenyat pel reverend James Curtis Hepburn per transcriure els sons del japons a l'alfabet llat per al seu diccionari japons-angls, publicat el 1867. Aquest sistema de vegades es coneix com a Hy jun-shiki (estil estndard).

Les diferents variacions (original i versions revisades) del sistema Hepburn segueixen sent de bon tros les ms utilitzades per transcriure el japons. Ofereix la millor indicaci a un parlant d'idiomes com l'angls de com es pronuncien les paraules en el japons modern. En el mateix Jap, molts joves aprenen l'alfabet llat a travs de l'estudi de l'angls, i per aix el sistema Hepburn els resulta ms cmode que el sistema Monbush . Altres sistemes de romanitzaci per al japons sn Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), Kunrei-shiki (Monbush  i ISO 3602) i JSL. Vegeu r maji per a una comparana entre aquests sistemes.

A la Viquipdia en catal s'utilitza el sistema Hepburn, ja que tamb s el que resulta ms proper als catalanoparlants.

Estatus legal. 

El sistema Hepburn est basat en la fonologia anglesa, no en la japonesa, i com a tal s'ha trobat amb certa oposici a Jap. En particular, una llei del gabinet del 21 de setembre de 1937 va proclamar l'adopci d'un sistema alternatiu conegut com Kunrei com a sistema oficial de romanitzaci a Jap. La llei (lleugerament modificada) va ser reemesa el 1954, amb poc efecte. 

El 1972, el sistema Hepburn Modificat va ser codificat com a estndard ANSI Z39.11-1972. Va ser proposat en 1989 com esborrany per a l'ISO 3602, per rebutjat en favor del sistema Kunrei. L'estndard Z39.11-1972 es va considerar finalment obsolet el 6 d'octubre de 1994. 

No obstant aix, malgrat la seva falta d'estatus de jure, el sistema Hepburn segueix sent l'estndard de facto. Al Jap, tots els senyals oficials (senyals que indiquen les carreteres, advertiments, etc) estan romanitzats en Hepburn o, cada vegada ms, Hepburn modificat. El sistema ferroviari japons, aix com tots els altres mitjans de transports (autobusos, metro, avions, etc) utilitzen Hepburn o Hepburn modificat. Tamb s aix amb els diaris, la televisi, ciutats i prefectures, publicacions del Ministeri d'Afers exteriors de Jap, informacions turstiques oficials publicades pel govern, guies, etc. Els estudiants de japons com a llengua estrangera solen utilitzar Hepburn o Hepburn modificat.

Caracterstiques de la romanitzaci Hepburn.
Quan he   es fa servir com a partcula, es romanitza com a e.
Quan ha   es fa servir com a partcula, es romanitza com a wa.
Quan wo   es fa servir com a partcula, es romanitza com a o.
Les vocals llargues s'indiquen mitjanant un macr, per exemple, la o llarga s'escriu  .
La n sillbica   s'escriu n abans de consonant, per n  quan va abans de vocal o y.
Les consonants geminades es marquen com a tals duplicant la consonante que segueix al carcter  , amb l'excepci de sh ssh, ch tch.
Quan les sllabes construdes sistemticament d'acord amb el sillabari japons contenen una consonant "inestable" per a l'idioma parlat modern, l'ortografia canvia adaptant-ho a com la pronunciaria un angloparlant. Per exemple,   s'escriu shi, no si. Aquest tipus d'escriptura irregular, tanmateix, dificulta l'explicaci de les conjugacions verbals regulars en japons.

Les diferents variacions del sistema Hepburn indiquen las vocals llargues   y   de les segents maneres:
 T ky : indicada amb un macr (estndard);
 Tky: indicada amb un circumflex (com a substitut a falta de macr en el teclat);
 Tokyo: el macr s'omet per complet (comunament en paraules japoneses adoptades en altres idiomes, particularment en angls);
 Tookyoo: es dobla la vocal;
 Tohkyoh: s'indica amb una "h".
 Toukyou: escrit mitjanant la romanitzaci de cada carcter hiragana:   com a ou y   com a uu. Aix es coneix com a estilo w puro, ja que s aix com s'introdueix el text en un processador de textos japons (en japons w do purosess , que ve de l'angls word processor, processador de textos) fent servir un teclat amb carcters romans.
 Tky: La o llarga s'indica mitjanant una titlla. Aquest estil s extremadament rar.
 Tky: La o llarga s'indica mitjanant una diresi. Aquest estil s extremadament rar.

Alguns lingistes s'oposen al sistema Hepburn, car no transcriu correctament les estructures fontiques japoneses ni les conjugacions. Els que recolzen el sistema Hepburn argumenten que no ha estat ideat com a una eina lingstica, i que en aquests contexts s'hauria d'utilitzar l'alfabet fontic internacional.

Hepburn original i modificat.
La versi original del sistema Hepburn romanitza la n sillbica   com a m abans de les consonants p, b i m, mentre que el sistema Hepburn modificat la romanitza sempre com a n.

Romanitzaci Hepburn de l'hiragana.





Romanitzaci Hepburn del katakana estndard.





Romanitzaci Hepburn del katakana exts.
(Aquestes combinacions de carcters s'utilitzen sobre tot per representar sons de paraules d'altres idiomes.)






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22104" title="J?y? kanji" nonfiltered="4422" processed="4391" dbindex="9468">
Els j y  kanji (    ) sn els 1945 carcters kanji considerats d's quotidi en el japons. Si, en un text japons, apareix un kanji que no pertanyi als j y  kanji, s'haur de marcar la seva pronncia mitjanant furigana.

Llista de tots els j y  kanji:
Escola primria;
Grau 1 (80 carcters):                                                                                 ;
Grau 2 (160 carcters):                                                                                                                                                                 ;
Grau 3 (200 carcters):                                                                                                                                                                                                         ;
Grau 4 (200 carcters):                                                                                                                                                                                                         ;
Grau 5 (185 carcters):                                                                                                                                                                                          ;
Grau 6 (181 carcters):                                                                                                                                                                                      ;

Escola secundria;
Grau 7a (313 carcters):                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          ;
Grau 7b (313 carcters):                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          ;
Grau 7c (313 carcters):                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22107" title="Jinmeiy? kanji" nonfiltered="4423" processed="4392" dbindex="9469">



El  s una llista de 983 carcters xinesos, creats com a un grup suplementari dels carcters que poden ser usats de manera legal per registrar noms propis al Jap, complementria a la llista de "carcters usats comunament" o j y  kanji, que es refereix als carcters d's quotidi al Jap. 

Com a regla principal, els noms propis japonesos que es registren poden contenir solament carcters del j y  kanji (que es llegeixen com a noms usats del mtode nanori), jinmeiy  kanji, katakana i hiragana. Al Jap s'ensenya el jinmeiy  kanji a partir de l'educaci secundria, i es requereix experincia en aquest, el Nivell 2 del Kanji kentei, un examen de suficincia en el coneixement dels kanjis.

Aquesta llista ha patit almenys vuit esmenes (quatre fetes el 2004) per part del Ministeri de Justcia, a travs del Departament d'Assumptes Civils, rgan encarregat del registre de noms i que a travs de la , ha respost a la demanda dels pares que desitgen anomenar els seus fills amb aquest carcters.

Histria.



L's dels carcters per a noms propis japonesos no va tenir cap reglament fins el 16 de novembre de 1946, quan el Ministeri d'Educaci del Jap va establir el t y  kanji, una llista de 1.850 carcters d's quotidi que va ser usada com a base per registrar els noms japonesos, tot i que a la llista s'excloa molts kanjis que s'usaven en els noms en aquell moment. 

Aix, el 25 de maig de 1951, el gabinet va crear un grup de carcters que s'usarien especficament pels noms i que serviria de complement a la llista t y  kanji, anomenat jinmeiy  kanji, amb una quantitat inicial del 92 carcters.

Des de llavors, la llista ha patit vuit esmenes que han incrementat la quantitat de carcters a usar, donada la demanda paterna. L'ltima esmena 27 de setembre de 2004, va augmentat la quantitat de 290 a 983 carcters, fent que sigui l'addici ms substancial a la llista de kanjis.

Caracterstiques.
A part de l's exclusiu en noms, els carcters del jinmeiy  kanji no tenen diferncies visibles amb la resta de kanjis que no es troben a la llista; s a dir, posseeixen les caracterstiques representatives d'un ideograma, d'un concepte o idea especfica. Tot i aix, hi ha diferncies notables en la seva lectura i s.

Significats.



Dins de la llista del jinmeiy  kanji existeixen grups de carcters que representen ssers vius tals com arbres i plantes (  cedre,  camlia,   perer,  salze, etc.), flors i fruites (  pltan,   maduixa,   akane,   lliri, etc.), aus (  colom,   gavina), peixos (  koi,  ayu,   sardina, etc.) i altres animals (  tortuga,   s,   abella,   papallona, etc.). Tamb existeixen grups de carcters que representen diferents coses com: llocs (  illa (forma tradicional),   Nara,   puig,   mausoleu, etc.), utensilis (  morter,   destral,   pinta,   bastonets, etc.), objectes religiosos (  estola budista,  imatge budista (forma tradicional), etc.), menjar i begudes (  carn seca,   mochi, etc.), parts del cos (  pupilla,   colze,   ungla,   trompa, etc.), entre altres com (  cuina,   arc de sant mart,   gasa,   llat, etc.). De la mateixa manera existeixen carcters que representen diferents persones (  princesa,  anci,   brbar, etc.).

A part, en un gran grup, es troben els carcters que representen idees abstractes com: propietats (  ampli,   antic,   agradable i fresc, etc.), accions (  fondre,   conixer,   endevinar, etc.), emocions i sentiments  (  felicitat,   tenir pena, etc.), quantitats (  vint,   ri,   yen (forma tradicional), etc.), perodes histrics (  Dinastia Qin,   Dinastia Sung,   Antic Jap, etc.), entre molts ms.

Tal com s'ha vist en els exemples, existeixen molts carcters que representen conceptes prpiament japonesos i alguns altres que sn importats des de la Xina. Tamb s'ha pogut observar que existeixen diversos kanjis que sn representats en la seva forma tradicional i no simplificats; aix s perqu per llei, un grup de carcters van deixar de ser obsolets des del 2004 i poden ser usats exclusivament en noms (  medicina,   prefectura,   drac, etc.).

Lectures.




Una altra caracterstica important, com a tots els kanjis, s que posseeixen una lectura en on'yomi (lectures d'origen xins) i en kun'yomi (lectures d'origen japons). Les regles fonamentals de la lectura sn les mateixes, si el nom o cognom noms posseeix un carcter la seva lectura ser kun i si en posseeix dos o ms la seva lectura ser on. 

Tanmateix, a diferncia d'altres, l's d'aquests kanjis en particular s en la seva majoria excepcions a la regla principal. Molts d'aquests carcters posseeixen una lectura kun per forosament s'han de llegir en on quan estan sols (  ,   ,   , etc.). Curiosament molts noms de llocs i cognoms japonesos es regeixen amb la lectura en "kun" encara que siguin per combinaci (   Osaka , ambds carcters s'han de llegir en kun i el segon carcter pertany al jinmeiy  kanji). Tamb existeixen carcters que no posen lectures en on i que sn conegudes amb carcters kokuji, carcters natius del Jap i que, al no ser d'origen xins, noms posseeixen lectura en kun (  sakaki,    entre cames ,   camp , etc.). 

Els noms poden ser llegits amb el mtode nanori, que s d's exclusiu en noms i que no t relaci amb les lectures on i kun, i que en la majoria dels casos el carcter pot generar un nom o cognom complet (  ,   , etc.). Un altre mtode de lectura s l'ateji, on s'usen els carcter pel seu valor fontic i no ideogrfic, s a dir que l'escriptura  del nom s sotmesa a favor de la seva pronunciaci (     frica (forma arcaica) , el primer carcter pertany a la llista). Tamb existeixen dues altres formes comunes de lectures en noms: j bako (mescla de lectures on-kun) i yut  (mescla de lectura kun-on); la combinaci    "Yumi" que apareix a la illustraci de la dreta s un exemple de j bako.

s.



No existeix una regla clara sobre l's dels carcters del jinmeiy  kanji, ja que al final el com es dir i com s'escriur el nom en el moment de registrar-lo ser a discreci dels pares. 

Al tenir un ventall d'opcions, al Jap existeixen diccionaris, llibre i bases de dades que mostren les possibilitats de combinaci i pronunciaci dels noms en base dels carcters (incls els del jinmeiy  kanji). Llibres tals com el Nihon seishi daijiten, el Monsh  dai sh  sei i el Kamon daizukan no noms ensenyen la seva lectura, sin la histria dels noms registrats. De la mateixa manera existeixen diversos llibres de noms que recullen governants, poltics, acadmics, religiosos, empresaris, artistes, etc. de persones vives o mortes, i que poden ser servir de referncies pels pares a l'hora de la inscripci del nom del seu fill.

Llista de jinmeiy  kanji.

 Nota: Les lectures dels kanjis es mostraran nicament en kana i no es mostraran la romanitzaci Hepburn per qestions de mida i esttica de l'article. Cada rengl representa una lectura diferent. En les lectures kun, l'okurigana est representat desprs d'un punt (.); exemple:   .   , l'escriptura del kanji es representa a l'esquerra del punt i la resta s'escriu en okurigana.;

25 de maig de 1951.

Es publiquen els primers 92 carcters del jinmeiy  kanji, una llista exclusiva de carcters per s exclusiu en noms:










30 de juliol de 1976.
Es realitza la primera esmena, afegint a la llista original 28 nous carcters, totalitzant a la llista amb 120 carcters. 

Adicions:










1 d'octubre de 1981.
Segona esmena. Es crea la llista j y  kanji amb 1.945 carcters d's quotidi reemplaant el t y  kanji, aquesta nova llista inclou vuit carcters originaris del jinmeiy  kanji i que des de llavors serien usats de manera quotidiana. Sis carcters van patir un procs de simplificaci de traos. Tamb van ser afegits al jinmeiy  kanji 54 nous carcters, arribant als 166 carcters.

Retirada:

       (de la llista original);
 (de la primera esmena);

Simplificacions:





Addicions:










1 de mar de 1990.

Tercera esmena. S'afegeixen a la llista 118 carcters, amb un total de 284 carcters.

Addicions:










3 de desembre de 1997.
Quarta esmena. Noms s'afegeix un carcter, amb un total de 285 carcters.

Adici:


23 de febrer de 2004.
Cinquena esmena. Noms s'afegeix un carcter, amb un total de 286 carcters.

Adici:


7 de juny de 2004.
Sisena esmena. S'afegeix un altre carcter i es la llista arriba als 287 carcters.

Adici:


12 de juliol de 2004.
Setena esmena. Tres carcters sn afegits a la llista, arribant als 290 carcters.

Adicions:









27 de setembre de 2004.
Aquest dia es va fer la vuitena i ltima esmena (pel moment) de la llista. L'11 de juny de 2004 el consell consultiu del Ministeri de Justcia va anunciar un projecte d'afegir 578 carcters a la llista de jinmeiy  kanji.

Alguns d'aquests, van ser demanat per la perseverana dels pares per usar-los en els seus fills tals com:

 (Shizuku, "gota d'aigua")
 (Ichigo, "maduixa")
 (Haruka, "distant")
 (Akira, "espurna")
 (Kiba, "ullal")

Altres carcters van ser proposats no per la seva potencialitat en els noms, sin per qu s'usen amb freqncia i sn fcils de llegir i escriure, inclosos alguns de polmics com:

 (Kuso, "merda")
 (Noroi, "maledicci")
 (Shikabane, "cadver")
 (Gan, "cncer")

Dels 578 proposats noms es van acceptar 489 carcters, entre ells els mencionats a dalt. El consell va decidir prendre's un perode de consulta durant el qual rebrien suggeriments al web del Ministeri de Justcia fins el 9 de juliol de 2004 per incloure o excloure aquests carcters.

El 23 de juliol de 2004, el consell consultiu es va reunir novament per prendre la decisi i donades les enrgiques protestes rebudes del pblic amb cert carcter polmic, es va decidir retirar 9 dels 489 carcters en espera, entre ell els quatre mencionats anteriorment i els cinc segents:

 (Kashimashii, "violaci", "seduccin")
 (Midara, "obsc")
 (Urami, "ressentiment")
 (Shimogasa, "hemorroides")
 (Sobame, "concubina")

Els altres 480 carcters proposats encara estaven en perode de consulta per ser retirats. En aquest perode es va afegir un carcter ms:

 (Kiku, Beure aigua amb les mans)

El 13 d'agost de 2004, el consell consultiu va decidir eliminar 79 carcters polmics entre els que sobresortien:  

 (Betsu, "ridcul")
 (Umi, "pus")
 (Shu, "tumor")
 (Sh , "prostituta")
 (Uso, "mentira", "falsedat")
 (Shiri, "natja")

La setena esmena a la llista del juliol del 2004, on es va realitzar la inclusi de tres carcters a la llista, va concloure amb la presentaci final de 488 carcters. El 27 de setembre del 2004, el Ministeri de Justcia, en base a la resoluci de la Llei de Registre Familiar, es va acollir a la vuitena esmena del jinmeiy  kanji, acceptant la inclusi d'aquests caracters. Addicionalment, es va afegir una llista de 205 carcters que representaven les varietats tradicionals d'alguns carcters simplificats del j y  kanji i el jinmeiy  kanji que estaven declarats obsolets des de 1947 i del 1981 respectivament.

Aquesta esmena va ser l'edici ms substancial a la llista de jinmeiy  kanji, completant la llista amb un total de 983 carcters.

Addicions.










Carcters tradicionals tolerats.

Agafats del jinmeiy  kanji;




Agafats del j y  kanji;





Codificaci i estndards.
La visualitzaci dels carcters del jinmeiy  kanji estan sota l'estndard JIS X 0213:2004 (conjunt de kanjis estesos de 7 i 8 bits de doble byte codificat per l'intercanvi d'informaci). Les versions anteriors a Unicode 3.1 no suporten tots els kanjis del estndard (en especial alguns carcters tradicionals que han sigut mostrat com a imatges) perqu aquest carcters estan en pla 2 de Unicode (20000-2FFFF). En canvi els que sn visualitzables en versions anteriors al 3.1 estan al Pla 0 de Unicode (0000-FFFF).. L'estndard suporta altres codificacions com EUC-JIS-2004, ISO-2022-JP-2004 i Shift_JIS-2004.

Notes.


Referncies.
 Diccionari de traduccions ;


 

Vegeu tamb.
 J y  kanji;
 Kanji;
 Kun'yomi;
 Ky jitai;
 On'yomi;

Enllaos externs.
 Llista Jinmeiy  kanji completa (fins la tercera esmena)  ;
 Llista Jinmeiy  kanji mostrada per esmenes ;
 Llista dels carcters tradicionals tolerats en el Jinmeiy  kanji ;






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22108" title="Nanori" nonfiltered="4424" processed="4393" dbindex="9470">
Es coneixen com a lectures nanori les lectures d'un carcter que noms apareix en noms japonesos. En japons molts noms es construeixen a partir de carcters kanji comuns amb una pronunciaci (o lectura) comuna. Alguns carcters sn especials que noms apareixen en noms i tenen una pronunciaci que ha de ser memoritzada en cada cas, com ocorre amb el nom femen Nozomi ( ). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22109" title="T?y? kanji" nonfiltered="4425" processed="4394" dbindex="9471">
Els t y  kanji (    ) sn una llista dels 1850 carcters kanji considerats d's general i proposta pel govern japons el 1946. Aquesta llista va ser substituida el 1981 per la de j y  kanji, que t un nombre llugerament major de carcters.

Llista dels 1850 t y  kanji.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22112" title="Espirobacteri" nonfiltered="4426" processed="4395" dbindex="9472">
Els espirobacteris sn aquell grup no taxonmic de bacteris que es cartacteritzen per disposar d'una forma en espiral.

Els ms coneguts serien les espirilles, les espiroquetes i els vibrions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22115" title="Peptidasa" nonfiltered="4427" processed="4396" dbindex="9473">
Una peptidasa s una proteasa amb capacitat d'hidrolitzar els enllaos peptdics.

Es classifiquen en dos grans grups:

 Exopeptidases. Trenquen els enllaos peptdics dels extrems de la cadena polipeptdica alliberant d'aquesta manera els aminocids terminals. Les exopeptidases alhora es classifiquen en dipeptidases (noms hidrolitzen dmers d'aminocids) i carboxipeptidases (hidrolitzen l'extrem carboxil lliure).
 Endopeptidases. Hidrolitzen enllaos peptdics situats a l'interior de la cadena polipeptdica.

Les peptidases es troben naturalment en organismes vius, on s'usen per a la digesti molecular i la reducci de protenes no desitjades. Les peptidases poden trencar ja siguen enllaos peptdics especfics (Proteollisis limitada), depenent en la seqncia d'aminocids de la protena, o poden reduir un pptid complet a aminocids. (proteollisis illimitada). L'organisme hum disposa dels dos tipus de protenes a l'intest prim. D'exopeptidasa n's exemple l'aminopeptidasa, i d'endopeptidasa, la tripsina.

Els inhibidors de proteases naturals no s'han de confondre amb els inhibidors de proteases usats en la terpia anti-retroviral. Alguns virus, incloent al VIH, depenen de les proteases en els seus cicles reproductius, s per aix que els inhibidors de proteases es desenvolupen com mtodes antivirals.

Com les peptidases sn en si mateixes pptids, s natural preguntar-se si les peptidases es poden degradar. s un fet conegut que moltes peptidases es desdobleguen a si mateixes. Aix pot ser un mtode important de regulaci de l'activitat de les peptidases.

 Classificaci de las peptidases . 
Les peptidases -segons la base de dades MEROPS- es classifiquen d'acord a les similituds de la seva estructura tridimensional. Aquestes inclouen els Clan que contenen totes les peptidases que s'han originat d'un mateix ancestre com de peptidases. Si l'estructura tridimensional no est disponible, la classificaci es fa basant-se en l'ordre dels residus cataltics de la cadena peptdica i les seqncies que els flanquegen. 

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22119" title="Espn" nonfiltered="4428" processed="4397" dbindex="9474">
En fsica, l'espn (de l'angls spin) s un moment angular intrnsec associat amb partcules microscpiques. s un fenomen que pertany a la mecnica quntica, sense cap analogia amb la mecnica clssica. Si b el moment angular es propi de la rotaci d'un objecte extens, l'espn no est associat amb cap rotaci interna de masses, per s intrnsec a una partcula. Les partcules elementals com el electr poden tenir espn diferent de zero, encara que es creu que s una partcula puntual que no t estructura interna. El concepte de espn fou introdut en el 1925 per Ralph Kroning, i de forma independent per George Uhlenbeck i Samuel Goudsmit.

El 1920, els qumics analtics van arribar a la conclusi que per a descriure els electrons a l'tom, adems dels mobres quntics, es requeria d'un quart concepte, anomenat l'espn de l'electr. Aquest, al girar sobre el seu propi eix genera un camp magntic, el denominat espn.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22121" title="Taoklardjtia" nonfiltered="4429" processed="4398" dbindex="9475">
Taoklardjtia s el nom d'una regi i principat georgi. El nom es forma per la uni de dues regions, el Tao i la Klardjtia, al sud-oest de Gergia.

 

Lerismthavar (governador nomenat pel califa) de Kartli Achot I Bagrationi (Bagratuni) es va revoltar desprs del 800 contra l'emir de Tblisi  i va obtenir alguns xits a Kartli, i arrib a dominar Tblisi i Bardavi, per desprs d'una derrota es va haver de desplaar cap a Chavchtia i Klardjtia, terres que reclamaven els bizantins i on en diversos moments nomenaven curopalates quan la regi escapava del control del Califat. Ashot es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813. 

Com que la regi estava devastada pels rabs, Ashot va poder fer-se amo del territori sotmetent un a un cada poble i cada prncep local. Uns anys desprs dominava Chavchtia, Tao, Klardjtia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskh, Djavakhtia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residncia, per els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjtia (o Taoklardjtia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia. Segu combatent els rabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que noms va deixar tres fills menors, els rabs es van tornar a apoderar de la regi abans del 830 i van obligar els fills d'Achot a pagar un tribut. Van dominar la regi fins el 842 o 843, en qu el fill (ara ja gran) d'Achot, Bagrat, va rebre de Bizanci el ttol de  curopalata , amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern. 

Bagrat va comenar l'expansi i es va fer reconixer a Kartli cap el 852, aprofitant les lluites de l'emir de Tblisi, rebellat contra el califa. El 853 un enviat del califa, Bugha al-Turki, lluitava contra l'emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhzia (que volia apoderar-se de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces abkhazes i va ajudar a Bugha.

Llavors les aliances van canviar i a Abkhzia, desprs del govern de Giorgi o Jordi, fill de Lle II, va pujar al tron la famlia dels Chavliani (861-881). A Kakhtia el poder passa a la famlia Donari dels Gardabani. Tamb la lluita esclata entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i nt d'Achot, va assassinar (potser el 880) a David, fill i successor de Bagrat cap el 876, que portava el ttol de curopalata, i aix va originar una lluita entre cosins, en la qual el rei d'Abkhzia, Bagrat (fill de Demetri) i el prncep d'Osstia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport bizant. El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar el seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al que va atrapar i matar a Aspindza, a la regi del Samtskh. Aquest mateix any 888, Adarnases es proclama rei dels Kartvels i curopalata.

A partir d'aqu els crrecs de rei dels Kartvels i de erimsthavar i curopalata de Taoklardjtia no tindran sempre el mateix titular. Adarnases va morir el 923 i el va succeir a Taoklardjtia el seu germ Ashot II (923-954) i desprs un altre germ, Sumbat (que era rei dels Kartvels des del 937) reunint ambds ttols per 4 anys (954-958). A la seva mort el va substituir a la Taoklardjtia el seu cos Adarnases V, fill de Bagrat que era germ de Sumbat i Ashot II, que noms va governar tres anys. La successi a Taoklardjtia, va passar al fill d'Adarnases V, David III el Gran. Embolicat en una revolta contra Bizanci el 986, va haver de firmar un tractat cedint Taoklardjtia a Bizanci per desprs de la seva mort. David va morir el 1001 i els Bizantins van ocupar el territori tal com estava pactat. El rei David d'Abkhzia la va reconquerir el 1016 per va haver-la de retornar el 1023.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22123" title="Eclptica" nonfiltered="4430" processed="4399" dbindex="9476">

El pla de l'eclptica s el pla geomtric que cont l'rbita de la Terra. L'eclptica s la intersecci del pla de l'eclptica amb l'esfera celeste. Tamb es pot definir com el cam aparent del Sol, al llarg d'un any, sobre el fons d'estrelles fixes respecte a un observador terrestre.

L'eclptica s un cercle mxim que actualment forma un angle de 23 27' amb el pla de l'equador celeste, angle conegut amb el nom d'obliqitat de l'eclptica i fou mesurada per primera vegada per l'astrnom grec Eratstenes en el segle III aC, que va obtenir un valor de 23 51' 19", encara que alguns historiadors suggereixen que el clcul d'aquest va ser de 24, devent-se el refinament posterior a Claudi Ptolemeu. 

Evidentment aquest cam aparent del Sol s el resultat del desplaament de la Terra al voltant del Sol, de manera que l'eclptica correspon en realitat el pla de l'rbita terrestre. Com l'any t prop de 365,25 dies i al  i tenir la  circumferncia 360 el Sol aparenta recrrer aproximadament un grau cada dia al llarg de l'eclptica. Aquest moviment s de oest a est  i oposat al moviment est a oest de la esfera celest.

En qualsevol poca de l'any se'ns mostren durant la nit les estreles situades en el costat oposat al sol, ja que quan la Terra gira i es fa de dia, per efecte de la llum solar, les estreles situades en la seva mateixa direcci romanen ocultes a la nostra vista. Les constellacions, a mesura que la Terra gira al voltant del sol, van desplaant-se en el cel nocturn al llarg de l'any, desapareixent de la nostra vista i tornant a aparixer en la mateixa posici just un any desprs. Tal cosa succeeix, no obstant, en les proximitats de l'eclptica, ja que a mesura que allunyem la nostra mirada de tal pla, siga al sud o al nord (segons l'hemisferi en qu ens trobem), el moviment de les estreles amb el pas dels dies i mesos s cada vegada menor, arribant a romandre virtualment immbils al llarg de l'any en les proximitats dels pols celests com ho est la ssa Major visible en l'hemisferi nord, referncia que ha perms als navegants durant segles allunyar-se de les perilloses costes durant la nit mantenint el rumb cap a port segur.

El terme eclptica prov del fet que els eclipsis es poden produir precisament quan la Lluna creua l'eclptica (els punts de creuament s'anomenen nodes).
L'eclptica est dividida convencionalment en 12 trams en qu estan situades altres tantes constellacions que constituxen el zodac, de manera que cada mes el sol recorre un dels signes del zodac, precisament aquell que no veiem durant la nit.

L'eclptica talla a l'equador celeste en dos punts oposats denominats equinoccis. Quan el sol apareix pels equinoccis, la duraci del dia i de la nit s aproximadament la mateixa en tota la Terra (12 hores). El punt de l'eclptica ms al nord respecte de l'equador celeste es denomina solstici d'estiu en el hemisferi nord i solstici d'hivern en l'hemisferi sud; i el punt ms al sud rep les denominacions oposades. s precisament la falta de perpendicularitat entre l'eix de rotaci propi de la Terra i el pla de l'eclptica la responsable de les estacions.

L'rbita de la Lluna est inclinada aproximadament 5 respecte de l'eclptica. Si durant la lluna nova o lluna plena, aquesta creua la eclptica, es produx un eclipsi, de sol o de lluna respectivament.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22124" title="Equador celeste" nonfiltered="4431" processed="4400" dbindex="9477">

L'equador celeste s la projecci de l'equador terrestre sobre el fons d'estrelles fixes (l'esfera celeste). Est inclinat 23,5 respecte al pla de l'eclptica i s perpendicular a l'eix del mn. s l'origen de l'escala de declinaci en el sistema de coordenades equatorials i, per tant, t una declinaci igual a zero.

Els cercles parallels menors de l'esfera celeste s'anomenen parallels celestes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22129" title="Piridoxina" nonfiltered="4432" processed="4401" dbindex="9478">

La piridoxina, la piridoxamina i el piridoxal, sn tres formes de la Vitamina B6. Una vitamina hidrosoluble que participa en el metabolisme del nitrogen i de l'cid linoleic.
La ingesta necessria per l'organisme hum s de 25-100 mg/24 h, aquesta quantitat s enorme comparada amb la de les altres vitamines hidrosolubles.
La carncia d'aquesta vitamina provoca anmia i lesions cutnies, d'altra banda, el seu excs pot provocar neuropatia perifrica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22130" title="Emirat de Tblisi" nonfiltered="4433" processed="4402" dbindex="9479">
L emirat de Tblisi va sorgir com un govern musulm per controlar els principats georgians, que va sser creat cap l'any 740.

L emirat era governat per erimsthavars locals nomenats pels Califes, i depenia del governador califal de Transcaucsia (Arminiya). L'emirat tenia autoritat sobre tot els principats georgians del Est, centre i Oest. Els rabs tenien guarnicions a Tblisi, Rustavi i Dmanissi zones que eren de domini directe de l'emir. L emirat en si mateix comprenia noms el Baix Kartli mentrestant la resta de regions eren governades per senyors locals sotmesos a la seva autoritat ms o menys nominalment segons l'poca, autoritat que s exting totalment a la segona meitat del segle IX.

Durant el Califat de Harun el Rashid va tenir 17 governadors, i entre ells el rebel Ashot, erimsthavar de Kartli, que va ser expulsat i va haver de marxar a la Taoklardjtia on es va crear un principat.

Cap al 820 era emir Muhammad Ibn Hattab que va governar menys de deu anys. El 829 o 830 el va succeir Ali Ibn Shouaib que va exercir fins el 833. Cap al 840  el successor del anterior, l'emir Ishak Ibn Ismail Ibn Shoibis, va entrar en dissidncia contra el Califa, dissidncia que va durar uns 15 anys. El califa va enviar finalment un exercit  sota el comandament d'un cap anomenat Bugha al Turki,  que va assetjar Tblisi el 853, i la va ocupar matant 50000 persones incloent l'emir Ishak (o Sahak); per els emirs subsegents tampoc van ser del tot obedients al califa, encara que el reconeixien i feien les monedes amb el seu nom.

El domini califal s an extingint i al segle X l'emirat era virtualment un ms dels principats georgians encara que amb un cap musulm. L emir noms governava a Tblisi i Baix Kartli i en lloc ms se l'obea.

Cap el 1030, Liparit Liparitisdz, senyor (erishtavi) del ve territori de Kldkari, volia conquerir l'emirat perqu les seves possessions senyorials estaven a la vora i esperava que amb la conquesta  rebria molts nous territoris. D acord amb Ivan Abasasdz, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner al emir Djafar i van convidar al rei Bagrat IV de Gergia  a prendre Tblisi. Per Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys desprs el rei, sota consell del incansable eristhavi de Kldkari, va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Desprs de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir. 

L emir Djafar de Tblisi va morir el 1046 i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat al rei Bagrat. Aquest va marxar cap a Tblisi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i desprs de tres mesos de setge no va poder-la ocupar i es va retirar i l'emirat va subsistir, designant-se un nou emir. 

El 1069 Alp Arslan, sold dels seljcides, va envair la Gergia oriental. Agsartan rei de Shirvan, Kvirik de Kakhtia i l'emir de Tblisi es van sotmetre al sold. Tblisi i Rustavi van ser entregades en feu al emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 el rei Bagrat va marxar contra Fadlun, el derrot i sotmet al emir de Tblisi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut.

El 1110 el rei David IV de Gergia conquer la fortalesa turca de Samchvilde, una de les que restaven dins a Gergia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli. El 1115 va conquerir Rustavi i van comenar a assetjar Tblisi. El 1118 el rei va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Lor, que controlava la Gergia del Sud. El 1121 el sold seljcida Muhammad envi un poders exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi. Aquestes forces entraren a Gergia i acamparen a Tsalka, a Manglissi-Trialthia. El georgians eren poc ms de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus. La batalla va tenir lloc a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf.

Seguidament l'emir de Tblisi, sense cap ajuda, va quedar assetjat a la capital, la qual va ser presa el febrer del 1122, acabant aix l'emirat de Tblisi, que havia durant casi 400 anys. Uns mesos desprs va caure Dmanissi. La capital va ser traslladada de Kutasi a Tblisi.

Per el mapa del emirat i vens, vegeu:Curopalat de Kartli








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22132" title="Cercle mxim" nonfiltered="4434" processed="4403" dbindex="9480">
Un cercle mxim o ortodrmia o lnia ortodrmica s una lnia traada sobre la superfcie d'una esfera que divideix l'esfera en dos hemisferis. En l'espai de tres dimensions, el pla que cont l'ortodrmia passa pel centre de l'esfera. L'equador terrestre, per exemple, s una ortodrmia, i tamb ho s qualsevol meridi, per cap parallel excepte l'equador ho s.

Les ortodrmies apareixen representades com a rectes en els mapes traats amb la projecci gnomnica.

S'est editant Cercle mxim;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22150" title="Facto" nonfiltered="4435" processed="4404" dbindex="9481">
De facto s una expressi llatina que vol dir "de fet", o "prcticament" fent referncia a aquelles situacions que no estan compreses en una llei, per que es donen de fet, fent omissi de qualsevol contracte, llei, o situaci legal. Aquesta expressi es contraposa a de iure, s a dir, de dret.

Es pot parlar de les parelles, o la cohabitaci, de facto, que fa referncia a les parelles no regulades per  la llei, o per un contracte matrimonial.

Quan es parla de normes o estndards de facto es fa referncia a documents o eines que sn seguides per la indstria com si haguessin estat aprovades per organismes oficials, per que en realitat no ho han estat.

Un govern de facto s aquell que ha pres el poder desprs de un cop d'estat, o per ocupar un buit de poder.

Tamb hom parla de poblaci de facto quan es fa referncia als habitants, inclosos els transents, que no estan inscrits al cens d'un poble, ciutat, provncia, et coetera. Per contra la poblaci de iure est formada per aquelles persones inscrites al cens, o de la nacionalitat de la que es parla.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22151" title="Parheli" nonfiltered="4436" processed="4405" dbindex="9482">

En astronomia i meteorologia, s'anomena parheli a cadascun dels discs brillants que de vegades es poden veure a banda i banda del Sol. Tamb s'anomena parheli al mateix fenomen quan es produeix amb la Lluna, tot i que llavors s ms correcte anomenar-lo parseleni. Aquest fenomen tamb rep el nom popular d'ull de sol o de fals sol.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22153" title="Parmnides d'Elea" nonfiltered="4437" processed="4406" dbindex="9483">
Parmnides d'Elea (570 aC-475 aC, en llat Parmenides, en grec ) fou un dels filsofs ms importants de l'antiga Grcia (pertany al gran grup dels presocrtics). Recollint la contraposici de Xenfanes de Colof entre certesa i opini, considera que l'nic cam per arribar a la veritat s la ra. El que ens ofereixen els sentits sn pures aparences: noms des de la ra podem entendre l'autntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenfanes, mestre de Zen d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. Considerat per molts el seu ms important membre, Parmnides pertany a l'escola d'Elea.

Era fill de Pirres, i havia nascut a la colnia d'Elea a la Magna Grcia, que havia estat fundada poc temps abans. Era d'una famlia rica.

Plat diu que va anar a Atenes als 65 anys acompanyat de Zen (de 40 anys) i es va fer amic de Scrates, que era llavors fora jove. Aix hauria passat vers l'olimpada 80 o la 81. Eusebi diu que va florir a l'olimpada 80. Alguns autors el fan membre de l'escola pitagrica, per se'l considera generalment entre els eletics. Va deixar diverses lleis pel govern de la seva ciutat natal.

Encara que alguns historiadors creguin que no coneixia l'obra de Parmnides, alguns fragments del poema d'aquest metafsic grec fan pensar que l'obra de Parmnides, de fet era, almenys parcialment, una crtica contra el pensament d'Herclit. Malgrat aix, l'obra d'Herclit i la de Parmnides no sn tant antagniques com pugui semblar, i, de fet, tenen algun paralelisme en com entre l'una i l'altra.

L'sser i el no sser.

Va desenvolupar les seves idees en un poema didctic en vers hexmetre titulat en llat De Natura, uns fragments del qual es conserven.

Partint de la mxima "L'sser s i el no sser no s" desenvolupa una teoria de l'ontologia que ha perdurat segles.

Segons ell l'sser, per definici, ha de ser nic, perqu si hi hagus dos ssers (o ms) entre ells, per a distingir-ne un de l'altre, caldria que enmig hi hagus el no sser, cosa impossible perqu el no sser no s (no existeix).

Pel mateix motiu l'sser ha de ser infinit, illimitat, o estaria envoltat pel no sser. Igualment ha de ser etern, ja que si deixs de ser sser seria no sser, absurd lgic.

Aquesta eternitat i immutabilitat de l'sser li fa dir que tots el canvis sn fruit de l'engany dels sentits, canvien les coses singulars per no la substncia, l'sser. Plat recoll aquesta doctrina, radicalment oposada a la d'Herclit.

Epistemologia.

Vies de coneixement segons Parmnides:
La via de la veritat - l'sser s i el no sser no s.
La via de l'opini - l'sser i el no sser sn (els sentits ens enganyen).
La via impracticable - l'sser i el no sser no sn.
 Enllaos externs .
Parmnides a la Stanford Encyclopedia of Philosophy ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22156" title="Estrelles fixes" nonfiltered="4438" processed="4407" dbindex="9484">
Les estrelles fixes sn el conjunt d'estrelles que es consideren immbils segons el sistema ptolemaic. Actualment est clar que l'aparent immobilitat dels estels s conseqncia de la seva gran llunyania i, de fet, es pot mesurar el moviment aparent de les ms properes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22170" title="Romanitzaci" nonfiltered="4439" processed="4408" dbindex="9485">
Vegeu Romanitzaci (desambiguaci) per altres significats de romanitzaci.;

La romanitzaci s un procs de transcripci o transliteraci en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llat on el text original t una escriptura diferent.

Se sol entendre per romanitzaci ms especficament la dels idiomes xins, japons i core, encara que es pot aplicar a qualsevol idioma que t una escriptura distinta de la llatina.

El procs anleg en qu s'utilitzen lletres de l'alfabet cirllic es coneix com a cirillitzaci.

Sistemes de romanitzaci.
Hebreu
Romanitzaci de l'hebreu;


Japons (vegeu rmaji)
Hepburn;
Kunrei-shiki;
Nihon-shiki;


Xins mandar
Pinyin;
Wade-Giles;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22171" title="Kunrei-shiki" nonfiltered="4440" processed="4409" dbindex="9486">


Kunreisiki (    "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat Kunrei-shiki en el sistema Hepburn) s un sistema de romanitzaci, s a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del japons a l'alfabet llat. 

Kunreisiki s conegut com el sistema Monbush  (Ministeri d'Educaci Japons, o    ) a l'estranger, perqu s'ensenya en el currculum de l'escola primria del Monbush . No obstant aix, a Jap aquest nom mai ha estat emprat. El sistema Kunrei-shiki tamb es coneix com a ISO 3602, ja que es va convertir en l'estndard de l'ISO. 

El sistema Kunreisiki es basa en el sistema precedent Nipponsiki (o Nihon-shiki), per est modificat per adaptar-se al japons modern estndard. Per exemple, la paraula      , romanizada kanadukai en Nipponsiki, es pronuncia kanazukai en el japons modern, i com a tal el sistema Kunreisiki utilitza aquesta escriptura. 

Estatus legal. 

El sistema es va promulgar originalment com a Ordre n 3 del Gabinet Japons del 21 de setembre de 1937. Per com que aquesta ordre va ser derogada pel SCAP durant l'ocupaci de Jap, el govern la va revocar i la va tornar a decretar com a Ordre n 1 del Gabinet Japons del 29 de desembre de 1954. 

Kunreisiki ha estat reconegut, juntament amb el Nipponsiki, en ISO 3602:1989. Documentaci--Romanitzaci del Japons (escriptura kana) per l'Organitzaci Internacional de l'Estandarditzaci (ISO). Tamb ha estat reconegut per l'Institut Nord-americ d'Estndards Nacionals (ANSI) desprs que retiressin el seu propi estndard, ANSI Z39.11-1972 Sistema Estndard Nacional Nord-americ per a la Romanitzaci del Japons (Hepburn modificat), en 1994. 

s. 

A pesar del seu reconeixement oficial, Kunreisiki no ha aconseguit una acceptaci popular ni dintre ni fora de Jap. El govern generalment utilitza Hepburn per a romanizar els noms i termes japonesos en contextos internacionals, aix com en altres contextos menys especfics com els passaports i senyals. La majoria dels pasos utilitza el sistema Hepburn. 

Com el sistema Kunrei-shiki est basat en la fonologia japonesa, als estrangers (com els parlants d'angls o catal) de vegades els resulta estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de kana com      (en la seva escriptura ms tradicional    ) team (equip, paraula presa de l'angls). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de forma distinta com t mu i ch mu respectivament, oferint una indicaci ms precisa de la seva pronunciaci en angls. En la fonologia japonesa, no obstant aix, els sons    "t'i" i   "ti" sn el mateix fonema, i es representen en Kunreisiki com a t'mu i tmu respectivament. L'apstrof ' indica "inestable, per identificat com el mateix so". Aquest tipus de lgica sovint confon als quals no coneixen b la fonologia japonesa.




Hui dia, els que fan servir Kunreisiki sn en la seva majoria parlants nadius del japons (especialment dintre de Jap) i lingistes. El gran avantatge de Kunreisiki s que s ms capa d'illustrar la gramtica japonesa, ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula a la dreta). El problema ms seris del sistema Hepburn s que canvia l'arrel verbal, quan, gramaticalment parlant, l'arrel ha de canviar-se en cap cas.

Tema relacionat.

Vegeu r maji per a una comparana de sistemes de romanitzaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22182" title="Nihon-shiki" nonfiltered="4441" processed="4410" dbindex="9487">
Nipponsiki o Nihonsiki (    "Estil del Jap"; romanitzat com a Nihon-shiki en Hepburn) s un sistema de romanitzaci per transcriure el japons a l'alfabet llat. Es diu que aquest sistema s'adapta millor al sistema d'escriptura kana, per, com que no segueix patrons familiars de l'angls (com s ocorre en el sistema Hepburn), als anglfons nadius l'escriptura els esdev poc intuitiva.

El sistema va ser inventat pel fsic Akitsu Tanakadate el 1885 i s el predecesor del sistema de romanitzaci ms popular Kunreisiki (Kunrei-shiki).

		


Nota:
Quan he   es fa servir com a partcula s'escriu he, no e (Kunreisiki/Hepburn).
Quan ha   es fa servir com a partcula s'escriu ha, no wa. ;
Quan wo   es fa servir com a partcula s'escriu wo, no o.
Les vocals llargues s'indiquen mitjanant macron, por exemple, la o llarga s'escriu  .
La n sillbica   s'escriu n abans de consonant i n  abans de vocal o y.
Les consonants geminades s'emmarquen doblant la consonant que segueix al carcter  , sense excepci.

La diferncia entre Nipponsiki i Kunreisiki s la diferncia entre el sillabari kana i la pronunciaci actual. En el japons estndard modern, els sons dels parells di/zi  / , du/zu  / , dya/zya   /  , dyu/zyu   /  , dyo/zyo   /  , wi/i  / , we/e  / , kwa/ka   / , gwa/ga   /  sn actualment idntics. Per exemple, la paraula kanadukai (Nipponsiki)       es pronuncia kanazukai en el japons modern.

El Nipponsiki a vegades es diu que s ms regular, ja que mant una correspondncia estricta d'un kana, dues lletres. Com disposa d'escriptures diferents dels parells ja esmentats, es l'nic sistema de romanitzaci que permet una correspondncia sense prdues entre el kana i l'alfabet llat.

Nipponsiki ha estat reconegut com la forma estricta d'ISO 3602. El sistema JSL, que s dirigit a estudiants estrangers de japons, est basat en Nipponsiki.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22184" title="Vitamina" nonfiltered="4442" processed="4411" dbindex="9488">
Les vitamines (del llat vita (vida) + ammoniaks (del grec producte libi, amonac) + -ina (del llat substncia)), sn compostos heterogenis. No poden ser sintetitzats per l'organisme, per l'hi sn imprescindibles.

 Introducci .
Les vitamines sn molcules orgniques l'absncia de les quals pot provocar malalties anomenades avitaminosi. Ja que l'organisme no s capa de sintetitzar-les ha d'adquirir-les junt amb els aliments. Una dieta en qu manqui alguna d'elles provocar trastorns metablics que cabarn per provocar malalties, i incls la mort. 

Tamb el seu excs hipervitaminosi pot resultar txic, especialment en el cas de les vitamines A, B6,C, D, i la niacina, i amb la resta es poden donar molsties de diferent tipus. En alguns casos la intoxicaci es pot produir fins i tot de manera acumulativa, durant un llarg perode d'abs.

L'ideal s una ingesta regular en una dieta equilibrada, mantenit la quantitat diria recomenada (QDR).

Les vitamines tamb actuen com a substncies antioxidants, que prevenen distints tipus de cncer. Aix per exemple la vitamina E, sembla ser que presa en els aliments que la contenen, prev del cncer de prstata.

Actuen com a coenzims i grups prosttics dels enzims. En l'actualitat existixen 13 substncies que es classifiquen com a vitamines, classificades en dos grans grups :

 Vitamines hidrosolubles .
 Complex B;
Vitamina B1 o Tiamina (Antineurtica);
Vitamina B2 o Riboflavina;
Vitamina B3, Vitamina PP o Niacina ;
Vitamina B5 o cid pantotnic;
Vitamina B6 o Piridoxina;
Vitamina B8, Vitamina H o Biotina;
Vitamina B9, Vitamina M o cid flic.
Vitamina B12 o Cianocobalamina;
 Vitamina C o cid ascrbic (Antiescorbtica);

 Vitamines liposolubles .
Vitamina A o Retinol;
Vitamina D o Colecalciferol (antiraqutica);
 Actualment la vitamina D, no es considera una vitamina, sin una hormona.
Vitamina E o Tocoferol;
Vitamina K o Naftoquinona (antihemorrgica);



Complete vitamin list their sources & benefits;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22193" title="cid flic" nonfiltered="4443" processed="4412" dbindex="9489">

L'cid flic, tamb anomenat Vitamina B9 o Vitamina M s una vitamina essencial, hidrosoluble, del complex de vitamines B que es troba en alguns aliments enriquits i en forma sinttica (ms fcil d'assimilar). Les seves sals o sters s'anomenen folats.

La manca d'cid flic durant l'embars, pot provocar defectes de naixement en el cervell i la columna vertebral del nad. L'espina bfida, un defecte de naixement de la columna, pot produir la parlisi de la part inferior del cos, la falta de control de l'intest i la bufeta, i dificultats en l'aprenentatge.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22197" title="Riboflavina" nonfiltered="4444" processed="4413" dbindex="9490">

La riboflavina o vitamina B2 s una vitamina hidrosoluble, que permet la respiraci cellular.
Com la majoria de les vitamines, la ingesta necessria s petita (1,5-2 mg/24 h), per la seva carncia pot provocar lesions a la pell i problemes visuals.
A ms s'ha detectat experimentalment, que les persones que patixen sida o desnutrici presenten una baixa concentraci de rivoflavina en la sang.        

La llet, el formatge, i altres productes lctics a ms d'alguns vegetals verds, fetge i llevats sn bones fonts de vitamina B2, per l'exposici a la llum, destrueix la rivoflavina en aquestes fonts naturals.

Les formes actives de la riboflavina sn la flavina adenina dinucletid (FAD) i la flavina mononucletid (FMN), dos coenzims clau en el metabolisme energtic de les cllules ja que intervenen en reaccions d'oxidaci-reducci tot transferint electrons i protons.
 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22198" title="Vitamina D" nonfiltered="4445" processed="4414" dbindex="9491">

La vitamina D tamb coneguda com calciferol s un heterolpid insaponificable del grup dels esteroides. Se l'anomena tamb vitamina del raquitisme ja que el seu dficit provoca aquesta malaltia. s una provitamina soluble en greixos i es pot obtindre de dos maneres:
Per mitj de la ingesta d'aliments que continguen aquesta vitamina, per exemple la llet i els ous.
Per la transformaci de l'ergosterol (propi dels vegetals) quan reacciona amb la radiaci solar.

Com ja s'ha dit la carncia d'esta vitamina produeix el raquitisme. La vitamina D s l'encarregada de regular el pas dels ions de calci (Ca2+) als ossos. Per aix si la vitamina D falta, aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint-se malformacions irreversibles. Aquesta malaltia afecta especialment els xiquets.

El calci contribueix al manteniment dels nivells normals de calci i fsfor en el torrent sanguini.

Formes de vitamina D:
 Vitamina D1: lamisterol;
 Vitamina D2: ergocalciferol (obtingut de l'ergosterol);
 Vitamina D3: colecalciferol (obtingut del 7-deshidrocolesterol) ;
 Vitamina D4: dihidrotaquisterol (22:23-dihidrovitamina D2);
 Vitamina D5: 7-dehidrocitosterol irradiat;

 Vitamina D, llum solar i color de la pell .
Hi ha varies formes d'aquesta vitamina. La vitamina D2 es deriva de l'ergosterol en la dieta, mentres que la vitamina D3 es deriva del colesterol via 7-dehydrocholesterol. Els raigs ultraviolats de la llum solar s la responsable de la producci d'ambds formes de vitamina.  Tanmateix, en certes parts del mn amb limitada quantitat de llum solar (p.e. les Illes Britniques) hi ha la possibilitat que la quantitat de  vitamina D no siga sempre suficient . Per a previndre aquesta possibilitat, la llet s'enriqueix actualment amb la vitamina D2. Una deficincia de vitamina D condueix al raquitisme que s un  afebliment dels ossos a causa de la falta de mineralitzaci.

La forma activa de la vitamina s el calcitriol que s una sntesi tant de la forma D2 o D3 en els ronyons. Com resultat de la seua actuaci, es produeix el manteniment dels nivells de calci i fsfor en els ossos i la sang amb l'assistncia de l'hormona paratiroides i la calcitonina.

Pel fet que els nivells de sntesi de cacitriol en ltima instncia depenen de l'exposici al sol, les persones de pell fosca que viuen en regions pobres de sol, poden patir histricament de falta de vitamina D. La protecci contra la falta de vitamina D, i per tant contra el raquitisme, pot ser la ra per la qual les persones de pell clara es van desenvolupar en les regions ms ennuvolades.

Els primers treballs per a allar la vitamina D i determinar el seu paper en el raquitisme es van dur a terme per  Edward Mellanby durant els any  1918 i 1920.

La deficincia de vitamina D, pot causar tamb:

 Osteoporosi: caracteritzada per ossos frgils. ;
 Osteomalcia: una malaltia que debilita els ossos en adults i que s semblant al raquitisme. ;

La malnutrici de vitamina D tamb pot estar lligada a malalties crniques com el cncer (pit, ovari, clon i prostata), dolor crnic, debilitat, fatiga crnica, malalties autoimmunes com l'esclerosi mltiple i la diabetis tipus 1, elevaci de la pressi arterial, malalties mentals, desordres afectius, artritis reumatoide, psoriasi, tuberculosi i malaltia inflamatria de l'intest.

Temes relacionats.
 Rodenticida;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22199" title="Cistena" nonfiltered="4446" processed="4415" dbindex="9492">

La cistena (simbolitzat Cys) s un dels vint aminocids que utilitzen les cllules per sintetitzar protenes. Codificat en ARNm s: UGU UGC.

La cistena s un aminocid no essencial, amb sofre que pot oxidar-se i donar cistina. Se sintetitza a partir de la metionina, que s un aminocid essencial, per mitj de dues reaccions: transmetilaci, en la qual la metionina es transforma en homocistena i transulfuraci, en la qual l'homocistena passa a ser cistena.

El seu nom sistemtic s cid 2-amino-3-mercaptopropinic malgrat no ser gens utilitzat.

T la propietat de formar ponts disulfur amb altres cistenes, fet que ajuda a la formaci de l'estructura terciria proteica

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22200" title="Ou (biologia)" nonfiltered="4447" processed="4416" dbindex="9493">


En biologia, un ou consisteix en un zigot, nutrients per l'organisme que s'ha de desenvolupar, i un tamp per protegir el zigot. 

Ou amnitic.
Aus, rptils i mamfers utilitzen l'ou amnitic pel desenvolupament dels seus embrions. Els dos primers grups presenten un ou protegit per un revestiment extern rgid. La closca garanteix la protecci de l'embri i redueix l'efecte dels agents atmosfrics sobre aquest, permetent la nidificaci en zones relativament exposades. D'altra banda actua com a filtre contra agents patgens. 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22202" title="Ou (aliment)" nonfiltered="4448" processed="4417" dbindex="9494">


Els ous d'algunes aus sn un aliment habitual, molt ric en protenes i de fcil digesti. Sn, alhora, el component principal de mltiples plats dolos i salats, i un complement imprescindible en molts altres.

Varietats.
Els ms consumits, amb gran diferncia, sn els de gallina, seguits pels d'nec i oca, i els ous de guatlla que sn molt petits, b com a exquisitat gastronmica o per a la mainada. Tamb es consumeixen els ous d'estru que poden arribar a pesar 1,3 kg.

Els ous de gallina poden tenir diferents colors, els ms habituals sn els blancs i els rossos (o morenos) que en realitat sn de color terrs clar. Depenent de la regi es tendeix a preferir-ne uns o altres. Tot i que hom associa els blancs a una a major higiene i els terrosos a ser ms naturals, en realitat sn iguals.

Composici.
Un ou mitj de gallina es compon de:
Un 58% de clara.
Un 31% de rovell.
Un 11% de closca.

Valor nutricional.
Els ous sn una font barata de protenes, i en quasi totes les seves preparacions sn molt digestius. 

La clara de l'ou s rica en la protena ovoalbmina.

El rovell d'ou (o gema), t un color groc intens i est compost d'un:
51% d'aigua.
16,5% de protenes (ovovitellina, fosvitina, lipoprotenes).
30% de lpids (triglicrids, lecitina, colesterol, carotenoides).
0,5% de glcids.
0,5 al 2% de minerals (fosfats de calci, magnesi, ferro, potassi, sodi, clorurs, sofre) i vitamina A i D.

No obstant aix, hi ha certa polmica sobre el seu contingut en colesterol, que s alt, i si aix pot produir hipercolesterolmia a qui n'ingereix. No s un tema que estigui prou clar ni concls, com molts altres en nutrici. La consideraci tradicional de no prendre ms de dos ous al dia ni ms de deu a la setmana, continua sent vlida.

s culinari.
Els ous s'acostumen a consumir sols, almenys, de les maneres segents:
Fregit en oli d'oliva, anomenat ou ferrat.
A la planxa.
Amb forma truita, anomenada truita a la francesa. ;
Remenats, que ve a ser com la truita per sense donar-li forma. ;
Durs (cuts amb la closca durant ms de 10 minuts). ;
Passats per aigua (cuts amb la closca menys de 5 minuts). ;
Escaldats: cuts en un brou sense closca. ;
Al plat (fets al forn sense closca). ;
Crus. ;

Per, a ms a ms, els ous formen la base de la truita de patates, de la salsa maionesa, del bescuit, del pa de pessic, del sufl (o souffl), o de la quiche.
En rebosteria l'ou presenta infinitat d'aplicacions. Aix, els rovells s'utilitzen per a elaborar flamets i les clares per la merenga i com a ingredient dels sorbets, entre d'altres.

Riscos per a la salut.
Els ous sn la font ms freqent de salmonellosi. La causa sol estar en les restes d'excrement de gallina que poden romandre adherides a la closca, sempre que entrin en contacte amb l'interior i si es prenen en cru.

Les precaucions a prendre sn:
No usar ous amb restes sospitoses en la closca si es volen prendre crus. ;
Netejar amb un drap els ous abans d'usar-los. ;
Parar atenci que no quedin restes de closca en els ous una vegada oberts.

 Curiositats .
L'ou s la cllula ms gran que es coneix.
L'ou d'estru s, per tant, la cllula ms gran de la Terra. Perqu, de fet, s un vul amb les substncies de reserva per alimentar el futur embri.
Resulta impossible rebentar un ou utilitzant una sola m, aplicant-hi fora pels seus dos costats. Aix s degut a la resistncia de la seva closca i a la seva particular geometria.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22214" title="Quadratura" nonfiltered="4449" processed="4418" dbindex="9495">

Quadratura (geometria) s l'acci i efecte de quadrar un figura geomtrica: la quadratura del cercle s un problema insoluble.;
Quadratura (astronomia) s quan un planeta exterior o la Luna formen amb el Sol un angle de 90 vist des de la Terra o la situaci relativa de dos cossos celestes quan les seves longituds celestes difereixen en 90.
Quadratura (ones) s una relaci entre dos ones.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22215" title="Retrogradaci dels planetes" nonfiltered="4450" processed="4419" dbindex="9496">
Es diu que un planeta es troba en retrogradaci quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra i respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert intrval de temps es mou d'est a oest. El fenomen es produeix quan la Terra avana al planeta en qesti durant la seva traslaci al voltant del Sol.

La paraula planeta significa vagabund o errant i s'aplicava als astres que modificaven les seves posicions respecte a les estreles fixes. Tots gaudien d'un moviment dirn de est a oest, acompanyant a les estreles mentre es desplaaven amb lentitud cap l'est. Els planetes ocupen una estreta banda de 8 d'amplria a cada costat de la eclptica anomenada banda zodiacal, estant a vegades al nord o al sud de l'eclptica. Per als grecs i els seus successors eren planetes el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn. Fins a 1781, molt de temps desprs de la revoluci copernicana, cap nou planeta va ser descobert, es tracta de Ur.

 Retrogradaci  .
El Sol i la Lluna pareixien moure's d'una forma mes o menys regular, al llarg del zodac, avanant sempre d'oest a este, per els cinc planetes viatjaven d'una forma mes irregular. Aix la resta dels planetes es desplacen al llarg del zodac d'oest a este, per tal moviment es veu interromput durant breus intervals per un moviment retrgrad d'est a oest.

El retrocs va precedit d'una prdua en la velocitat d'avan fins a parar-se (planeta estacionari); desprs, retrocedeix fins a aconseguir una altra vegada una posici estacionaria i reprn el moviment normal d'oest a este.

Per mitj d'una observaci cuidadosa els antics van observar que els perodes entre les retrogradacions o perode sindic i encara que variaven eren generalment 116 dies, per a Mercuri; 584 per a Venus; 780 dies per a Mart; 399 per a Jpiter i 378 per a Saturn.

La retrogradaci ocupa una part mnima del moviment del planeta que normalment es desenvolupa en sentit directe. Les duracions de la retrogradaci per als diferents planetes sn per a Mercuri 23 dies, Venus 42 dies, Mart 73 dies, Jpiter 123 dies i Saturn 138 dies.


Bucle de Venus prop del Lle.


La conjunci inferior D ocorre el 27 d'Agost de 1975, a les 13 hores El T.U. i correspon al dia 293 desprs de la conjunci superior. Els nmeros sobre la trajectria de Venus corresponen als dies desprs de la conjunci superior. El planeta va en moviment retrgrad des de C, 3 d'Agost de 1.975 (278 dies) fins a E el 16 de Setembre de 1975 (315 dies) en este cas retrograda durant 37 dies. Com est dibuixada la posici cada 10 dies s perfectament perceptible la prdua de velocitat a l'acostar-se a C i l'acceleraci desprs de la fi del moviment retrgrad.

Els planetes interiors.
Mercuri i Venus, els anomenats planetes interiors mai s'allunyaven massa del sol.

S'anomena elongaci a l'angle mesurat des de la Terra que formen el Sol i un planeta. Mercuri t una elongaci mxima amb el Sol de 23, mentre que l'elongaci mxima de Venus s de 45.

Quan estan situats a l'est del Sol ambds planetes interiors apareixen com a estreles vespertines, sorgint poc desprs de posar-se el sol per l'oest i acompanyant-lo quasi immediatament en la seva desaparici per davall de l'horitz.

Desprs d'aconseguir la seva mxima elongaci oriental retrograden fins a situar-se a l'oest del Sol, convertint-se en estreles matutines, apareixent poc abans de l'alba i desapareixent amb els primers rajos del sol.

Durant molts millennis les antigues civilitzacions els van considerar com a astres distints segons aparegueren al mat o a la vesprada. Mercuri, a causa de la seua proximitat al Sol, i els curts perodes en qu s visible, s difcil d'observar.

Els planetes exteriors.
L'elongaci pot prendre qualsevol valor a diferncia del que ocorria amb els planetes interiors. Quan s 0 els planetes es diuen que estan en conjunci amb el Sol, i no sn visibles llavors. Quan s de 180 els planetes estan en oposici. Llavors, precisament, per estar en una posici diametralment oposada al Sol passen a mitjanit pel meridi del lloc. Entre una i una altra configuraci ocupen qualsevol posici.

La teoria heliocntrica explica fcilment que quan un planeta exterior est en oposici al Sol es troba el ms prop de la Terra i la seva lluentor s mxima. Els planetes noms retrograden en les proximitats de l'oposici, presentant llavors el seu mxima brillantor. Aquest increment de la brillantor fou interpretat, a partir del segle IV aC, com una disminuci de la distncia del planeta a la Terra. A s especialment important en el cas de Mart, perqu el seu brillantor en l'oposici noms s superat per la Lluna i Venus. En l'Antiguitat estos dos fets s'expressaven amb una sola acci estar en oposici per la connexi per la teoria vigent que era la geocntrica, no era en absolut clara. Pareixia com si la trajectria solar i la planetari estigueren d'alguna forma misteriosament connectades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22224" title="Leu" nonfiltered="4451" processed="4420" dbindex="9497">
Aquest article s sobre el leu romans. Pel que fa a la moneda de Moldvia, derivada d'aquesta, vegeu leu moldau. Pel que fa a l'aminocid, vegeu leucina.


El leu (en plural lei) s la unitat monetria de Romania. Es divideix en 100 bani (en singular ban). El codi ISO 4217 de l'actual leu romans s RON, i el d'abans de l'1 de juliol del 2005, ROL.

La moneda de Moldvia, des de 1993, tamb s'anomena leu (vegeu leu moldau). 

Histria.
El leu es va establir a Romania el 1867.

Quan Moldvia era una provncia de Romania (1918-1940), hi circulava el leu romans. Desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica i de la creaci de l'estat independent de Moldvia el 1993, es va establir el leu moldau, que va agafar el nom de la moneda romanesa. 

El nom d'aquesta moneda (que en romans literalment vol dir "lle") prov del fet que, al segle XVII, als estats romanesos hi circulaven uns tlers holandesos on hi havia representat un lle (els anomenats leeuwendaalder); aquestes monedes a Romania s'anomenaven lei (lleons), i el nom va passar a denominar genricament els diners i fou adoptat com a nom oficial de la unitat monetria nacional.

Cap als anys 90, desprs de la caiguda del comunisme, la inflaci va arribar a uns lmits insospitats a causa del fracs de les reformes econmiques, la legalitzaci de la possessi de divises estrangeres el 1990 i les poltiques de bancarrota de l'poca comunista, i va arribar a ser d'un 300% anual el 1993. El setembre del 2003, 1 euro es canviava a ms de 40.000 lei, el nivell ms baix a qu va arribar la moneda romanesa. Grcies a l'xit obtingut per les diverses poltiques monetries al final de la dcada de 1990 i el comenament de la del 2000, la situaci es va anar estabilitzant, amb una inflaci d'un dgit al 2005.

El primer de juliol del 2005, el leu es va revaluar a ra de 10.000 dels antics (ROL) per un dels nous. Tot i amb aix, les antigues monedes i bitllets encara van estar en circulaci fins a l'1 de gener del 2007.

Dels nous lei, en circulen monedes d'1, 5, 10 i 50 bani i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 lei.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 3,47 RON (14 de novembre del 2005);
 1 USD = 2,98 RON (14 de novembre del 2005);

Vegeu tamb.
 Leu moldau;

Enllaos externs.
  Banc Nacional de Romania;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22231" title="Met" nonfiltered="4452" processed="4421" dbindex="9498">

Met s'usa com a abreviaci de metionina, un aminocid.
Met s'usa com a abreviaci del Metropolitan Museum of Art de la ciutat de Nova York. ;
Met (unitat de mesura) s'usa per a mesurar l'ndex metablic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22232" title="Lys" nonfiltered="4453" processed="4422" dbindex="9499">


Lys abreviatura de lisina: un dels 20 aminocids que normalment es troben en la protena;
Lys (en neerlands Leie): nom francs d'un afluent de l'Escalda a Blgica i Frana;
Departament del Lys: un nom de departament durant l'ocupaci francesa dels Pasos Baixos, ara la provncia Flandes Occidental de Blgica;
Lys (discogrfica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22234" title="Asp" nonfiltered="4454" processed="4423" dbindex="9500">
Per a informaci sobre el compost qumic vegeu "cid asprtic".


Asp (oficialment i en castell Aspe) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Vinalop Mitj, a uns 17 kms. d'Elda. La parla prpia s castellana per actualment un 14% de poblaci s bilinge ja que sap parlar el valenci; en 2002 es comptaren 16.976 vens. El municipi est travessat pel Vinalop, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures sn els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).


 Histria .

Hi ha referncies de poblaci a Asp en els diferents jaciments que passen pel paleoltic (Pen de la Ofra; Cueva del Rollo); el neoltic (Tabay, Murn de la Horna); els ibers, que l'anomenaren Aspis   jasp   i s'assentaren en el Castillo del Ro; els romans hi potenciaren l'agricultura i el canviaren el nom pel de Laspis, i la ubicaci, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant aix els dos nuclis que perviviren fins la definitiva fusi del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necrpoli de Vistalegre).

Els rabs ocuparen pacificament el Vinalop i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Mrcia, l'anomenaven Asf ("ciutat-fortalesa"), deixaren la seua empremta en la xarxa de squies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle XIII les disputes amb els cristians sn contnues fins que en 1243 cau en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Mrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en qu dna entitat de poblaci a Asp. Durant un breu perode de temps pertany a'infant Joan Manuel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, els aragonesos l'ocuparen i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentncia arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de Valncia. Desprs de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV pass a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsi dels 570 moriscs que hi havia en 1609 rest deserta fins el 22 de maig de 1611 en qu el senyor del lloc (segons unes fonts el marqus d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Toledo), la qual cosa explica que la parla d'Asp siga castellana.

 Demografia .

Asp compta amb 19.246 habitants (INE 2007), un 7,3% dels quals s de nacionalitat estrangera.
 

 Activitat econmica .

Malgrat la despoblaci soferta en els segles XVII (expulsi dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigraci, molta d'ella cap a l'Argentina) Asp s avui un poble modern i prsper que t en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua s un problema que s'hi intenta palliar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. s el ram en moltes de les seues varietats el conreu ms ests donant lloc a la denominaci d'origen "Uva embolsada del Vinalop". Tamb, per, abasta gran importncia a hores d'ara la indstria representada pel calcer, cautx, moble, materials de construcci, plstics, etc.

 Turisme . 

 El casc antic qu conserva el sabor dels pobles rabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de cermica valenciana amb motius religiosos.
 Esglsia de Nostra Senyora del Socors. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valenci amb important decoraci interior tamb barroca.
 Ajuntament, del segle XVII, slid edifici porticat, aixecat sobre l'antic palau d'Altamira.
 La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal.
 Ponts i aqeductes, que portaven l'aigua des d'Elx, repartits arreu del terme.
 Castell del Riu. Del segle XII, fou l'Asp Vell. Romanen llenos de la muralla i deixalles dels edificis.
 De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaa de San Pedro.
 Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.

 Festes locals .

 Festes patronals .

Se celebren a partir de l'1 d'agost en honor de la Verge de les Neus. Les festes grans sn els anys parells que s quan tenen en possessi a la Verge de les Neus,s a dir: durant tres setmanes est a Asp, la resta del temps la imatge es troba en la seua cambril de la localitat vena d'El Fond de les Neus, on se celebra els anys imparells. L'origen d'aquesta divisi ve de la segregaci del Fond de les Neus en 1836. Els principals actes dels anys parells s la Presentaci de Dames d'Honor el dia 1, el Preg el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000 persones participen traslladant a la imatge des del Fond de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Process. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials sn altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fond de les Neus en "La duta" fent un alt en el cam en el pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el cam fins al Fond.

 La "Jira" .

Se celebra l'ltim dijous abans de Quaresma. El dia de l'ltim dijous ixen al carrer nombroses colles, cridades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaa Major una can amb lletra que versa sobre aquest dia. Desprs es marxen a les cases de camp on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis.

En l'any 2008, en la categoria absoluta la Jira "La Rondalla" es va proclamar vencedora, amb un vestit d'inspiraci medieval; en segon lloc la Jira "La Illusi" vestits de domadors de circ; i en tercer lloc la Jira "La Parranda" vestits de gnoms i fades; i la Jira "Els Amores" van obtenir l'accsit Gonzalo Pujalte, vestits de pallassos.

 Setmana Santa -- Declarada d'Inters Turstic Provincial.

Durant tota la Quaresma i especialment en el perode corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions d'aquest tipus ms destacades de la provncia d'Alacant. Amb 12 Germanors i Cofradies i prop de 3.000 cofrades, ms d'una trentena d'imatges d'alt valor artstic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de Jos Romero Tena, Enrique Caster, Rausell i Llorens, Jos Mara Snchez Lozano, Valentn Garca Cinqu, Ramn Cuenca Sant o Jos Antonio Hernndez Navarro entre uns altres. s destacable d'aquesta Setmana Santa la participaci de forma vivent de les Dones de la Passi (Maries i Magdalena) representades per joves aspenques des de fa prop de dos segles, el Serm de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passi de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Maanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Maanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santssim Sacrament s reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passi, Mort i Resurrecci.

Per la gran qualitat de les celebracions i la quantitat de participants i visitants, el 17 de juny de 2008 la Consellera de Turisme va resoldre concedir-li el ttol de Festa d'Inters Turstic Provincial de la Comunitat Valenciana. 

 Tradicions .

Els arrossos sn la base de la gastronomia amb varietats com l'arrs caldosico de porc; amb conill i caragols. Tamb la olla podrida i el trigo picao sn tradicionals. Els dolos tenen bona representaci amb els rollicos de Sant Blai, pasts de glria i l'arrop entre altres molts.

En desembre s'hi celebra la Mitja Marat del Vinalop; tamb per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondn, carrera de camp a travs.

Poltica.
El PSPV  en 2003 obtingu 10 regidors, el PP en  6 i EUPV, 1. 

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 9 regidors,  el PSOE  6 regidors i EU 2 regidors.


 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
Dades i xifres del municipi segons l'Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22236" title="CD-ROM" nonfiltered="4455" processed="4424" dbindex="9501">

Un CD-ROM (Compact Disc - Read-Only Memory  Disc Compacte - Memria de Noms-Lectura ) s un disc compacte utilitzat per a emmagatzemar informaci, que es pot llegir en un ordinador amb un lector de CD. s un suport de noms-lectura, s a dir, ve gravat de fbrica i no es pot reescriure. La informaci hi est emmagatzemada formant una espiral des del centre fins a l'extrem exterior. El 1985 Sony i Philips van establir l'estndard usat pels CD-ROMs en el Llibre Groc.

Els lectors de CD han estat un equipament estndard dels ordinadors personals durant anys. Actualment estan essent substituts per els lectors i gravadors de DVD. Tot i aix el CD-ROM encara s el suport ms utilitzat per la distribuci de programari comercial.

Les diferncies entre el format del disc compacte d'udio i el CD-ROM fan que, generalment, els lectors destinats a reproduir discos d'udio no siguin capaos d'entendre els discos CD-ROM. D'altra banda els lectors de CD equipats en els ordinadors s que poden llegir els discos d'udio. Existeix la possibilitat de combinar en un mateix disc tant dades com udio.

Funcionament.
Les dades digitals s'emmagatzemen formant una espiral amb osques microscpiques marcades en una capa de plstic de la part inferior. Per sobre d'aquesta capa, n'hi ha una altra, metllica, que permet la refracci de la llum. Per llegir la informaci un dode lser al lector fa servir un feix de llum que en ser refractada s interpretada pel maquinari del lector.
Els formats gravables (CD-R i CD-RW) estan basats en el funcionament dels CD-ROM per amb diferncies remarcables en el procs de gravaci, el procs de lectura s el mateix.

Capacitats.
El CD-ROM estndard t una capacitat de entre 550 i 700 MiB. Donat l'origen lligat a l'udio dels CD-ROMs la seva capacitat sovint s'expressa com la duraci que tindria si s'hagus gravat com a disc d'udio; inicialment els discos de 60 minuts (prop de 550 MiB) eren els ms comuns, rellevats per els discos de 74 minuts (650 MiB) mentre que actualment els discos de 80 minuts (700 MiB) sn l'estndard de facto. Per sobre de 80 minuts els discos se surten de l'estndard i per tant no es pot assegurar la seva compatibilitat amb tots els lectors.

El format de 80 mm, molt menys habitual, te una capacitat de 184 MiB.

Es pot calcular la capacitat d'un disc sabent que s igual al nombre de sectors multiplicat per la mida del sector (2 KiB), o que un segon equival a 75 sectors:

Conversi d'unitats:


Minuts a bytes:


;

Sectors a bytes:




Formats.
El sistema de fitxers estndard per els CD-ROM s definit a l'estndard ISO 9660. La revisi ISO 13490 l'ha de substituir. L'especificaci per els discos arrancables s'anomena El Torito.

Els CD-ROM generalment tenen la seva cara inferior de color argent, amb notables excepcions com per exemple els CD-ROM usats per els jocs de PlayStation (de color negre) o els de PlayStation 2 (de color blau fosc).

Vegeu tamb.

 http://sistemas.itlp.edu.mx/tutoriales/admonarch/tema1_8.htm ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22238" title="Bagrat III l'unificador" nonfiltered="4456" processed="4425" dbindex="9502">
Bagrat III l'unificador fou rei d'Abkhzia des el 978, rei dels Kartvels des el 1008 i rei de Kakhtia des el 1010. Des aquesta data govern sobre la Gergia unificada.

A la mort de Lle II rei d'Abkhzia, van esclatar lluites entre el seus hereus (els germans Demetri i Teodosi). Demetri va triomfar i va fer cegar a son germ, per el guanyador va morir sense fills el 975 i va pujar al tron Teodosi II el Cec. El nic hereu d'aquest era el seu nebot, Bagrat, fill de Gurgen o Gughen (rei dels kartvels) i fill adoptiu de David III curoplata de Taoklardjtia. El 977 David III de Taoklardjtia acud a Kartli, la capital de la qual, Uplistsikh,  era atacada per Kvirik II de Kakhtia, que en arribar David va aixecar el setge. Kartli, els senyors de la qual reconeixien a Gurgen com a sobir, va reconixer David, que va renunciar en el seu fill adoptiu Bagrat. El 978, aprofitant lluites locals, el rei cec d'Abkhzia va ser enviat a Taoklardjtia a un exili daurat i Bagrat va prendre el poder amb el suport dels aznauris (senyors) locals. El 1001 va morir David III i els bizantins, d'acord al tractat del 986, van ocupar Taoklardjtia. El 1008 el rei Gurgen dels kartvels va morir i el va succeir el seu fill i hereu Bagrat. El 1010 va ocupar Hertia (Rani) i Kajtia, el rei de la qual, Kvirik  III, va ser empresonat. Aix, Bagrat va unificar els diversos regnes georgians. Fadlun, emir de Gandja, va intentar ocupar Kakhtia per Bagrat, aliat amb Gagik  I d'Armnia, el va rebutjar, i el 1011 el van atacar i li van prendre Chamkor. El 1012 Fadlun va demanar la pau i va haver de pagar un tribut anyal i posar un exercit a disposici de Gergia quant calgus.

Bagrat va morir el 1014.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22241" title="Giorgi I de Gergia" nonfiltered="4457" processed="4426" dbindex="9503">
Giorgi I fou rei de Gergia del 1014 al 1027. Era fill del rei Bagrat III l'unificador.


El 1016 va voler recuperar la Taoklardjtia, i va ocupar la regi el 1016 aprofitant que l'emperador Basili estava ocupat amb els blgars, per el 1022 Basili va marxar contra Giorgi, el va derrotar i el va obligar a tornar la Taoklardjtia i a deixar com hostatge el seu germ petit.

Els senyors locals de la Kakhtia (amb Herthia o Rani) van aprofitar per capturar als eristhavis installats per Bagrat al pas el 1010, als que van fer presoners, i van proclamar la independncia, obligant al rei georgi a alliberar al rei Kvirik, que va tornar al seu pas i al tron.

Va morir de sobte el 1027.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22242" title="Escut d'Avinyonet del Peneds" nonfiltered="4458" processed="4427" dbindex="9504">


L'escut oficial d'Avinyonet del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat quarterat: 1r i 4t d'argent; 2n i 3r de gules; ressaltant sobre la partici 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat l'11 d'abril del 2003.

Les claus sn l'atribut de sant Pere, patr del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22243" title="Escut de les Cabanyes" nonfiltered="4459" processed="4428" dbindex="9505">


L'escut oficial de les Cabanyes t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una cabanya de sable acostada de 2 creus de Malta. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de setembre de 1998.

La cabanya s un senyal parlant referent al nom del poble. Les dues creus de Malta alludeixen al fet que la localitat fou repoblada al segle XII per l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que hi va fundar la comanda hospitalera de Sant Valent de les Cabanyes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22245" title="Escut de Castellet i la Gornal" nonfiltered="4460" processed="4429" dbindex="9506">

L'escut oficial de Castellet i la Gornal t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or tancat de sable. Per timbre una corona de bar.

Histria.
El Ple de l'Ajuntament de Castellet i la Gornal, en data 22 d'octubre de 1992, va prendre l'acord d'adoptar el seu escut herldic municipal, el qual va ser aprovat el 10 de novembre de 1992 i publicat el 23 de novembre de 1992 al DOGC.

El castell d'or sobre camper d'atzur sn les armes parlants de la baronia de Castellet, a la qual tamb hi fa allusi la corona del capdamunt de l'escut. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22246" title="Empdocles" nonfiltered="4461" processed="4430" dbindex="9507">

Empdocles            ) (Agrigent, 492 aC-432 aC) fou un filsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentriament, s escrita en hexmetres. Va viure probablement en temps en qu a Agrigent governava Ter (Olimpada 73 a la 77) i desprs es va unir a la revoluci que va enderrocar a Trasideu, fill i successor de Ter (el pare d'Empdocles, Met, ja havia participat en una revoluci) que fou un exemple per altres ciutats gregues. 

Va intentar establir la igualtat poltica i va afavorir als pobres perseguint als aristcrates. Li fou ofert el ttol reial que va refusar. Fou tamb un orador brillant.

Va visitar Grcia, amb seguretat el Pelopons i segurament tamb Atenes, i suposadament tamb la colnia de Thuris a la Magna Grcia (vers 446 aC). Aristtil diu que va morir ala seixanta anys. 

Entre els seus deixebles hi va haver Grgies de Leontins el sofista i retric. Va deixar diverses obres escrites de les que es conserven el          (poema en 3000 versos on recomana una bona conducte moral) i un poema sobre la natura amb 2000 verses hexmetres.

Empdocles considera que els elements primers sn els 4 elements (terra, aigua, aire i foc) i que totes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separaci d'aquests quatre elements per l'acci alternativa de dos principis de moviment:

L'amor (       ), que impulsa la barreja.

L'odi (      ), que impulsa la separaci.

El predomini alternatiu de cada una d'aquelles forces sobre els quatre elements dna pas a la formaci i destrucci de mons successius.

A banda d'aix, el pensament religis d'Empdocles mostra similituds amb les teories dels eletics (escola d'Elea) i els pitagrics per no va adoptar cap dels seus principis fonamentals (encara que estava d'acord amb els darrers sobre la creena en l'emigraci de l'anima). Tamb es nega a menjar faves i carn d'animals.

Enllaos externs.
Traducci de fragments d'Empdocles al catal, per Jaume Prtulas.
Empdocles a la Filoxarxa;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22247" title="Bandera de Castellet i la Gornal" nonfiltered="4462" processed="4431" dbindex="9508">


Blasonament.

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blava, amb un castell tancat de negre centrat al final de les 4/9 parts del drap comptant de l'asta; l'amplada del castell s de 5/12 de la llargria del drap i d'altura de 7/9 de la del mateix drap.
Histria.
Va ser aprovada el 16 de juny de 1993 i publicada al DOGC el 30 del mateix mes amb el nmero .
Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22248" title="Escut de Castellv de la Marca" nonfiltered="4463" processed="4432" dbindex="9509">


L'escut oficial de Castellv de la Marca t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell obert d'or amb 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 6 d'abril de 1999.

El castell s un senyal parlant referent al nom del municipi, i inclou les armes reials de Catalunya (els quatre pals). El castell de Castellv fou el centre de la marca del Peneds (les marques eren les terres frontereres entre els  i les terres dominades pels musulmans).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22249" title="Dcada del 500 aC" nonfiltered="4464" processed="4433" dbindex="9510">

 Esdeveniments: .

 13 de setembre del 509 aC - S'acaba la construcci del temple de Jpiter a Roma.
 509 aC - L'ltim rei estrusc s expulsat del tron de Roma i es forma la Repblica Romana. (acabar el 27 aC amb l'aparici de l'Imperi rom.
 508 aC - Horaci Cocles, segons la llegenda, defensa Roma de l'exercit etrusc.
 507 aC - Clstenes, pren el poder de Grcia i augmenta la democrcia.
 506 aC - Batalla de Boju:Les forces de l'estat de Wu en virtut del comandant i estratega Sun Tzu derroten a les forces de Chu Ying durant dinastia Zhou a la Xina, destruint la capital i acusant a l'emperador Jing Zhou de fugir.
 505 aC - Es forma la Lliga del Pelopons.
 505 aC - Establiment de la democrcia a Atenes per Clstenes.
 2 de setembre del 502 aC - Eclipse.
 501 aC - Confuci s governador de Chung-tu.
 501 aC - La illa de Naxos s atacada pels perses.
 500 aC - Darios I el Gran proclama l'arameu com a llengua oficial a tot l'Imperi Persa.
 500 aC - Es funda la primera repblica a Vaishali, Bihar, ndia.
 500 aC - Refugiats de Teos s'estableixen a Abdera.
 500 aC - Es calcula que la poblaci mundial ronda pels: 100.000.000 habitants. ;

 Llistat de cnsols romans .
 509 aC - Lucius Iunius Brutus i Lucius Tarquinius Collatinus.
 508 aC - Publius Lucretius T.f. Tricipitinus i Publius Valerius Volusi Publicola.
 507 aC - Publius Valerius Volusi Publicola i Marcus Horatius Pulvillus.
 506 aC - Spurius Larcius Rufus Flavus i Titus Herminius Aquilinus.
 505 aC - Marcus Valerius Volusi i Publius Postumius Tubertus.
 504 aC - Publius Valerius Volusi f. Poplicola i Titus Lucretius Tricipitinus.
 503 aC - Menenius Agrippa Lanatus i Publius Postumius Tubertus.
 502 aC - Opiter Verginius Opit. f. Tricostus i Spurius Cassius Vecellinus.
 501 aC - Postumius Cominius Auruncus i Titus Larcius Flavus.
 500 aC - Servi Sulpici Camer Cornut I i Mani Tulli Llong.

 Personatges importants: .

 500 aC - Neix Anaxgores, filsof grec.

 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22251" title="Anaxgores" nonfiltered="4465" processed="4434" dbindex="9511">

Anaxgores  (Anaxagoras, ) (500 aC-428 aC) fou un filsof grec natural de Clazmenes.

El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la famlia. Vers el vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol s una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Lmpsac) on va morir als 72 anys.

El seu pensament bsic s que "tot s en tot" i que en cada partcula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com homeomeries), idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matria, l'intellecte (nos), que identifica amb el principi d'animaci i d'individualitzaci de les coses que constitueixen l'ordre harmnic de l'univers; deia que al comenament tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de reps, i que per l'acci d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procs de separaci i producci de tot; explic que els astres eren pedres incandescents, formul que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar tamb de temes biolgics i psicolgics com ara la sensibilitat.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22255" title="Bagrat IV de Gergia" nonfiltered="4466" processed="4435" dbindex="9512">
Bagrat IV fou rei de Gergia del 1027 al 1072. Era fill del rei Giorgi I, i va ser proclamat desprs de la mort sobtada de son pare, quant tenia nomes 7 anys.

El 1028 l'exrcit bizant va avanar des la Taoklardjtia; molts aznauris o senyors locals, davant la minoria del rei, els hi van lliurar les fortaleses que tenien encomanades. Tamb una part de l'esglsia es va passar als bizantins. Es van iniciar converses de pau i per part georgiana van esser nomenats negociadors el catholikos de Mtskhta, Melchisdek, i la mare del rei, Mariam, filla del rei d'Ani. Al mateix temps l'emir de Gandja, que era tributari de Gergia des el 1012, va denunciar el tractat i va envair territori georgi, per va ser derrotat per Liparit Liparitisdz i Ivan Abasasdz, caps del exercit a la part oriental. La pau amb Bizanci es va ajustar poc desprs i Bagrat IV es va casar amb Hellena, filla del Emperador bizant. Hellena va morir poc desprs per la pau es va mantenir.

Liparit Liparitisdz volia conquerir l'emirat de Tblisi perqu les seves possessions senyorials (Kldkari)  estaven a la vora i esperava que amb la conquesta  rebria molts nous territoris. D'acord amb Ivan Abasasdz, que tenia similars interessos, el 1032 van fer presoner al emir Djafar i van convidar al rei a prendre Tblisi. Per Bagrat va fer alliberar a Djafar. Cinc anys desprs, sota consell del incansable eristhavi de Kldkari, Bagrat va accedir a posar fi a l'emirat, i va assetjar Tblisi. Desprs de dos anys de setge sense resultats Bagrat es va retirar i va fer un tractat amb l'emir. Des llavors Liparit va conspirar contra el rei.

El 1045 el regne armeni d'Ani va ser abolit i annexat a Bizanci. Els nobles armenis van oferir la corona d'Ani al rei georgi, considerant que li correspondria per sa mara Mariam, filla del rei d'Ani Gagik II. Bagrat ocup Ani sense lluita i hi estableix una guarnici. Desprs va assaltar la fortalesa de Anakopia planejant tamb la presa de la fortalesa de Khupatia a la costa, per finalment es va retirar quant va saber que havia mort l'emir Djafar de Tblisi (1046)  i com que no tenia hereus els notables volien entregar l'emirat a Bagrat. Deixant el setge de Anakopia va marxar cap a Tblisi on va ser rebut pels notables que li van donar les claus de la ciutat. Els musulmans oposats a aquesta entrega es van fer forts a la fortalesa d'Issani a l'esquerra del riu Mtkvari, i desprs de tres mesos de setge no va poder-la ocupar. L'emirat doncs va subsistir.

Mentrestant els eristhavis que Bagrat havia installat a Ani, van ser empresonats per gent lleial a Liparit, i el catholikos dels armenis, Petros, va entregar la ciutat als bizantins. Bagrat va marxar contra Kldkari, per Liparit, que tenia l'ajuda dels bizantins, va resistir. Durant els segents anys es van produir nombrosos combats dels que Liparit i els seus aliats grecs sortien casi sempre guanyadors. El 1054 el rei va marxar a Constantinopla per demanar la fi de l'ajuda a Liparit. L'emperador fa de mediador i aconsegueix un tractat de pau entre Bagrat i Liparit pel qual aquest ltim reconeixia l'autoritat reial per era reconegut com a governador de tota la Gergia del sud. Aprofitant l'absncia del rei, Liparit va fer coronar com a nou rei al nen Giorgi II, fill de Bagrat, en nom del qual va governar. Aix va provocar l'aixecament d'altres aznauris, que encapalats per Soula Kalmakhli de Meskhtia, van fer presoner a Liparit i el van enviar a Bagrat. El rei, retornat al pas, va obligar a Liparit a agafar els hbits al Mont Athos, per va perdonar al fill de Liparit, Ivan Liparitisdz, al que va reconixer les seves possessions menys el Kldkari, i al que va fer general en cap i el va enviar a lluitar a Kakhtia i Herthia que volia ocupar. Per el 1064 els seljcides van fer irrupci a Gergia  del sud que van saquejar i van ocupar Akhalkhalaki (Ciutat Nova) a la Djavakhtia, fundada una anys abans. Tamb van assolar la Txavchthia, i la Taoklardjtia. Per Bagrat va continuar la lluita a Kakhtia i tanmateix va entrar al Shirvan, on Pariburz Shirvanshah es va sotmetre als seljcides als que va pagar tribut, per fer front a l'atac. Bagrat, amb mercenaris francesos, va entrar tamb a Bardaa. El 1069 Alp Arslan, sold dels seljcides, va envair la Gergia oriental i Pariburz es va convertir al islam. Agsartan rei de Kakhtia i l'emir de Tblisi es van sotmetre al sold. Els turcs van assolar el Kartli i la Arghuthia per es van retirar amb el hivern. Tblisi i Rustavi van ser entregades al emir Fadlun de Gandja, aliat turc. El 1070 Bagrat marxar contra Fadlun, el derrota i sotmet al emir de Tblisi, al que va prendre les seves fortaleses, obligant-lo a pagar un tribut.

El 1071 els turcs seljcides van guanyar als bizantins la batalla de Manzikert, van fer presoner a l'emperador Digenes i van obligar als grecs a cedir-los les provncies orientals. Aix Gergia va quedar a la frontera amb els seljcides. 

El 1072 va morir el rei Bagrat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22256" title="Dcada" nonfiltered="4467" processed="4436" dbindex="9513">
Una dcada s un espai de temps de deu anys. A sota hi ha una llista de dcades amb informaci detallada per cada una d'elles. Vegeu tamb els segles i el calendari d'esdeveniments.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22259" title="Giorgi II de Gergia" nonfiltered="4468" processed="4437" dbindex="9514">

Giorgi II  fou rei de Gergia del 1072 al 1089. Era fill del rei Bagrat IV.

El 1054 el seu pare el rei Bagrat va marxar a Constantinoble per demanar la fi de l'ajuda al aznauri rebel Liparit. L'emperador va fer de mediador i aconsegu un tractat de pau entre Bagrat i Liparit pel qual aquest ltim reconeixia l'autoritat reial per era reconegut com a governador de tota la Gergia del sud. Aprofitant l'absncia del rei, Liparit va fer coronar com a nou rei al nen Giorgi II, fill de Bagrat, en nom del qual va governar (1055). Aix va provocar l'aixecament d'altres aznauris, que encapalats per Soula Kalmakhli de Meskhtia, van fer presoner a Liparit i el van enviar a Bagrat. El rei, retornat al pas, va obligar a Liparit a agafar els hbits al Mont Athos (1056).

El 1072 va morir Bagrat i Giorgi II va ser coronat rei.  Aviat es van revoltar els aznauris i un d'ells va ocupar Kutasi i es va emportar el tresor reial. El prncep de Svantia, Niania Kvabulisdz (conegut per Vardan), va saquejar Egrissi. Ivan Liparitisdz, fill de Liparit que havia estat perdonat pel rei Bagrat, es passa als seljcides. Giorgi per atraure'l al seu costat li don terres i regals. Els turcs van entrar altra cop a  Gergia per Giorgi els va derrotar a Partskhisi, per desprs d'un tractat de pau amb Bizanci els seljcides van quedar lliures per combatre a Gergia. El 1080 van iniciar la invasi. El solda Malik Shah insta-la al pas tribus turques. Giorgi va fer submissi i va viatjar a Isfahan personalment on es compromet a pagar un tribut anyal, el qual per no va evitar la installaci de colons turcs, que es quedaven amb les millors terres. El solda es compromet amb Giorgi a ajudar-lo a conquerir la Kakhtia, i li envia un exercit amb el qual va envair Herthia assetjant la fortalesa de Vedjini, per no va poder-la ocupar i sen va anar a caar a l'Adjamthia (Gergia Occidental) deixant l'exrcit turc que saquegs la Kakhtia.

El 1088 un seguit de terratrmols va destruir moltes ciutats. El hivern segent va ser extraordinriament fred i a la primavera van venir inundacions amb el desgla. Totes aquestes circumstancies superaven les capacitats de Giorgi II que va ser enderrocat per un cop d'estat que el va obligar a abdicar en el seu fill David el 1089.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22260" title="Leucip" nonfiltered="4469" processed="4438" dbindex="9515">
Leucip (Leucippus, ) (segle V aC) fou un filsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera. La seva filosofia es contraposa a la de Parmnides i Xenfanes de Colof. Fou el fundador de l'atomisme, teoria que constitueix una bona anticipaci de la fsica moderna.

Milet, Abdera i Elis es disputen ser el lloc del seu naixement, la primera sense ms motiu que ser el lloc de naixement de molts filsofs, la segona per ser ciutat de Demcrit el difusor de la teoria atomicista, i la tercera perqu fou un suposat seguidor de l'escola eletica.). la seva poca es fora incerta i probablement caldria situar-lo a la primera meitat del segle V aC. 

Digenes Laerci va exposar algunes de les seves doctrines i tamb  parcialment Aristtil. Afirma que la realitat est formada per petites partcules indivisibles i infinites (toms) que es mouen en el no-res (buit). Efectivament, es parla de Leucip com a mestre de Demcrit, per a penes es tenen dades de la seva vida i obra i, fins i tot, s'ha arribat a dubtar de la seva existncia. Encara ms: hi ha qui afirma la hiptesis que Leucip noms fou un pseudnim de Demcrit.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22261" title="Escut de Font-rub" nonfiltered="4470" processed="4439" dbindex="9516">


L'escut oficial de Font-rub t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una muralla torrejada de 2 torres obertes d'or. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 31 de gener de 1983.

La muralla torrejada s un senyal tradicional de l'escut de Font-rub, possiblement una alteraci de l'antic castell. De fet, el castell, avui en runes, fou el centre d'una baronia, simbolitzada per la corona del capdamunt de l'escut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22263" title="Bandera de Font-rub" nonfiltered="4471" processed="4440" dbindex="9517">

La bandera oficial de Font-rub (Alt Peneds) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau fosc, amb la muralla i les torres obertes de l'escut grogues, tot el conjunt disposat en faixa, de la mateixa llargada que l'ample del drap, ocupant el ter central del rectangle; les torres sobresortint de la muralla 1/9 part de l'alt del drap.

s una bandera herldica de les armes municipals. La muralla s la de Guardiola de Font-rub, capital del municipi.

Va ser aprovada el 14 de juny de 1991.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22264" title="David IV de Gergia" nonfiltered="4472" processed="4441" dbindex="9518">

David IV, conegut com el Constructor (Agmashenebeli),  fou rei de Gergia del 1089 al 1125. Era fill nic del rei Giorgi II. Va nixer el 1073. Va ser el primer rei que es va independitzar del tot i va abandonar els ttols bizantins.

El 1088 un seguit de terratrmols va destruir moltes ciutats de Gergia. El hivern segent va ser extraordinriament fred i a la primavera van venir inundacions amb el desgla. Totes aquestes circumstancies superaven les capacitats de Giorgi II que va ser enderrocat per un cop d'estat que el va obligar a abdicar en el seu fill David  el 1089, quant aquest tenia nomes 16 anys.

L obra del seu canceller Jordi fou notable i aconsella sviament al rei.  La primera decisi fou reorganitzar l'exrcit. Una vegada va tenir un exercit fort va expulsar als colons turcs installats al pas que van haver de sortir o refugiar-se a fortaleses. Des el 1092 l'estat seljcida havia entrat en guerra civil i no va poder oposar-se i mes tard van haver d'enfrontar-se amb els creuats que el 1099 conqueriren Jerusalem.

Desprs va voler controlar als erishtavis massa independents, comenant pel seu cap Liparit Bagvachi de Kldkari, net de Liparit Liparitisdz, que va ser capturat i expulsat del pas incorporant el Kldkari a les possessions de la corona. Un altre eristhavi,, Dzagan Abultidze va ser tamb castigat i expropiat. Els altres eristhavis van obeir al rei immediatament. Llavors el rei va nomenar nous crrecs pblics amb aznauris fidels.

El 1104 un grup daznauris oposats a la poltica pro seljcida del rei de Kakhtia Agarstan, que s havia convertit al islam, dirigits per Kavthat, Arichian i Baram, el van fer presoner i el van entregar a David. Aquest va declarar la Kakhtia unida a Gergia com a domini real (deixant nomes els territoris dels aznauris que li eren fidels) i va nomenar governador a Arichian. El 1105 el sold del seljcides, del que Agarstan era vassall, va enviar un exercit sota el comandament d'un altra vassall, l'emir de Gandja. Els invasors foren derrotats a Ertsukhi  i el domini sobre Kakhtia va quedar consolidat. David poc desprs va casar a la seva filla gran, Thamara, amb l'hereu de Shirvan Manucher, fill del shah Apriduni. 

Aquest mateix any el rei va convocar el concili conegut com Concili de Rouis-Urbnissi, que va fer neteja dins l'esglsia d'elements deshonestos i poc patriotes. El rei llavors va nomenar un simple monjo, Giorgi Monazoni,  com bisbe de Tchondidi i el va fer cap del Savaziro (el consell de ministres). Aquesta funci portar el nom de Mtsignmobarthukhutsessi-Tchkondidli i tindr un gran poder a la cort.

El 1110 el rei conquer la fortalesa turca de Samchvilde a la regi del Somkheti, una de les que restaven dins a Gergia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli. El 1115 va conquerir Rustavi i van comenar a assetjar Tblisi. El 1116 es va fer amo de Tao i Klardjtia (Taoklardjtia)

El 1117 va conquerir la ciutat de Guichi, a l'est de l'Herthia i el 1118 va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Lor, que controlava la Gergia del Sud. El prncep Demetri, fill de David, va fer tamb una campanya a Shirvan, on el shah, pressionat per la noblesa local, es mostrava favorable als turcs. 

Per eliminar als turcs de tota Trancaucasia es va decidir buscar els serveis de les tribus Kipchak del Caucas nord. David estava casat amb la filla del khan dels Kipchak. Una horda d'aquestos nmades, expulsada pel prncep rus Wladimir Monomac es va establir a Gergia.  El 1118 David va sotmetre als ossets del Caucas que estaven en guerra amb els Kipchak assegurant-se el lliure pas d'aquestos cap a Gergia on van arribar quaranta mil famlies, cada una de les quals havia d'aportar un cavaller al exercit. Una gurdia personal del rei (monapsa) amb aquestos nmades, va sser creada al mateix temps amb cinc mil guerrers. La filla segona de David, Kata (Caterina), es va casar amb Isaac, fill d'Alexis Comn, el germ gran del qual Joan va ser desprs emperador de Bizanci.

El 1120 David va envair Shirvan i va prendre Kabala. El sobir de Daruban, aliat de David, va atacar al Shah Apridun (Apriduni), que seguia favorable als turcs, el qual va morir en combat. El nou shah, elegit per David, se sotmet a Gergia com a vassall.

El 1121 el sold seljcida Muhammad envia un poders exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi. Aquestes forces entraren a Gergia i acamparen a Tsalka, a Manglissi-Trialthia. El georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus. La batalla es dona a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf.

Seguidament l'emir de Tblisi, sense cap ajuda, va quedar assetjat a la capital, la qual va ser presa el febrer del 1122, acabant aix l'emirat de Tblisi, que havia durant 400 anys. Uns mesos desprs va caure Dmanissi. La capital va ser traslladada de Kutasi a Tblisi

El 1122 els seljcides van passar a Tabriz i de all, el 1123 cap el Shirvan, que estava a l'orbita de Gergia i van ocupar la capital Shamaka. David va marxar contra Shamaka i va assetjar al sold seljcida all mateix. L atabek de Rani, que venia a ajudar al seu sobir, ve ser rebutjat per David per el sold va aconseguir escapar per les clavegueres. Un mes desprs David va prendre el Gulistan, i va annexar tot el Shirvan a Gergia com a terres reials.

El 1123 va ocupar Ispir i desprs Ani, ciutat d'Armnia que estava sota domini seljcida i on la poblaci s havia revoltat i havia cridat a David. Amb el seu exercit de seixanta mil homes, David aprofita per sotmetre tota la regi i les fortaleses de l'Armnia-Gag, Teronakal, Kavazan, Norbed, Mansagon i Talindjakar.

Al final del seu regne portava els ttols de rei dels abkhazos, kartvels, rans, kakhs, armenis, Shirvan Shah y Shahin Shah. Ja no s'intitulava ni curopalata ni patrici, i feia servir el ttol d'autcrata. La bandera de Vakhtang I Gorgasal esdevingu el smbol nacional.

Es va casar amb la princesa armnia Rusudan, i en segones npcies amb Gurandukt, filla d'Atraka, khan dels kipchak. 

Va morir als 52 anys, sobtadament, a Tblisi el 24 de gener del 1125.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22265" title="Bandera de Gelida" nonfiltered="4473" processed="4442" dbindex="9519">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida horitzontalment per dues faixes iguals, la superior groga i la inferior vermella. Al pal un triangle curvilini amb el vrtex al mig de la bandera, de color blau.
Histria.
Va ser aprovat el 22 d'octubre de 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22266" title="Escut de Gelida" nonfiltered="4474" processed="4443" dbindex="9520">


L'escut oficial de Gelida t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'or, un crvol passant d'atzur; 2n. de gules, un geminat amb banda d'or; el tot gaiat curvilini a la punta i abaixat d'atzur, 2 claus passades en sautor en banda la d'or i per damunt de la d'argent en barra. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juliol de 1983.

Gelida fou el centre d'una baronia (la corona del capdamunt aix ho indica), encapalada des del segle XI pels Cervell (les armes parlants dels quals, un crvol d'atzur sobre camper d'or, apareixen a la primera partici) i comprada el 1367 pel ciutad barcelon Berenguer Bertran (les armes del qual, amb el geminat, sn les que figuren a la segona partici). Les claus del peu sn l'atribut de sant Pere, el patr de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22268" title="Demetri I de Gergia" nonfiltered="4475" processed="4444" dbindex="9521">
Demetri I fou rei de Gergia del 1125 al 1155 i breument el 1156

Fill de David IV el constructor i de la reina Rusudan, el seu pare li va encomanar una expedici cap al Shirvan el 1117 on va conquerir la fortalesa de Kaladzori.

Desprs d'arribar al tron els nobles locals, que amb el seu pare havien perdut el poder, van intentar de recuperar-lo, i van obstaculitzar al nou rei. Aix la part oriental del Shirvan es va separar de Gergia i es va restablir al Shirvan shah el qual per es va reconixer feudatari de Demetri I.

Davant dels continus atacs dels musulmans per ocupar Ani, Demetri va haver-la de cedir a la dinastia Shaddadida per tamb com a vassalls. 

El 1138 va prendre Gandja i es va emportar les portes de la ciutat al monestir de Gulathia on encara hi sn.

El 1155 es va revoltar el seu fill David V, i el rei va ser obligat a abdicar i fer-se monjo, per al cap de sis mesos va recuperar el poder, i va designar hereu al seu altre fill Giorgi III.

Va morir al cap de poc a Bebris Tsikhe, Mtskheta el 1156.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22270" title="David V de Gergia" nonfiltered="4476" processed="4445" dbindex="9522">
David V fou rei de Gergia durant sis mesos el 1155. 

En el any 1155 David es va revoltar contra el seu pare Demetri I, que va ser obligat a abdicar, per al cap de sis mesos el pare va recuperar el poder, i va designar hereu al seu altre fill Giorgi III.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22271" title="Giorgi III de Gergia" nonfiltered="4477" processed="4446" dbindex="9523">

Giorgi III fou rei de  Gergia del 1156 al 1184. Fill de Demetri I.

Obligat a abdicar el rei David V (1155), Giorgi fou designat hereu per Demetri. Per a la mort del pare, una part de la noblesa noms el va reconixer com regent i volia proclamar rei a  Demna-Demetri II, fill nic menor d'edat de David V.

Giorgi va reconquerir Ani a la dinastia dels Shadddides el 1174 i va prendre el ttol de shahanshah. Seguidament va atacar Dwin, capital d'Armnia, i el 1167 va envair el Shirvan.

Es va enfrontar amb els grans nobles del pas (els didbulis) que van organitzar una gran revolta el 1177 dirigida per lamirspassalari (cap de l'administraci militar) Ioan Orbli que volia fer rei al seu gendre Demetri (Demna), fill de David V. La revolta va ser esclafada i els caps empresonats. El prncep Demetri va ser cegat i castrat i va morir del suplici. Ioan Orbli va ser cegat i el seu germ Kavthar, i el fill Sumbat foren executats. Altres revoltats van ser expropiats i desterrats del pas. Els grans nobles van ser substituts dels seus crrecs i nomenada gent de classe baixa. Com a nou amirspassalari fou nomenat el kipchak Kubassar; Apridon,  un antic vassall d'un aznauri (senyor) fou nomenat msakhourthukhutsessi (cap de govern).

El rei no tenia fills i va designar hereva a la seva filla Tamara o Thamar a la qual va fer coronar el 1178 i va associar al govern.

Estava casat amb Burdukhan , filla de  Khuddan, rei dels Ossets.

Va morir el 27 de mar del 1184.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22273" title="Demcrit" nonfiltered="4478" processed="4447" dbindex="9524">





Demcrit (Democritus, Demkritos           ), (Abdera, Trcia, una colnia de Teos,  460 aC - ? 370 aC) fou un filsof pre-socrtic grec, mestre de Nausfanes, que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matria est composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar  toms .

Apollodor d'Artemita diu que va nixer vers el 460 aC per Trsil de Rodes el fa nascut uns deu anys desprs. El mateix Democrit en una carta s'anomen 40 anys ms jove que Anaxgores. Era fill d'Hegesistrat o de Damasi o d'Atenocrit (tots aquestos nom es donen al pare segons els autors) que era un home molt ric que va rebre a casa seva a Xerxes I de Prsia quan va passar per Abdera.

El viatger .
Mort el pare va rebre una gran fortuna i es va dedicar a viatjar per satisfer la seva set de coneixements. Va estar per tot sia, per l'ndia i Etipia; va escriure sobre Babilnia i Meroe i va visitar segurament Egipte on Diodor de Siclia diu que va viure per uns 5 anys. Ell mateix deia que cap contemporani havia visitat tants pasos i fet tants viatges, i esmenta als matemtics egipcis (         -   ).

Va tornar a Grcia ple de coneixements per encara es va dedicar a visitar Grcia. En els seus estudis filosfics Leucip, el fundador de la teoria atomicista, va tenir sobre ell fora influencia. A Anaxgores l'alaba en diversos passatges. 

Els toms i el buit.
Demcrit pensava que si una cosa existeix llavors ha de ser eterna perqu, tal com deia Parmnides,  res ve de res . No obstant aix, tamb era perfectament conscient que les coses que formen el mn al nostre voltant estan en constant canvi i transformaci. Com resoldre aquesta paradoxa?

Per explicar el canvi que veiem al nostre voltant a partir d'una cosa immutable, Demcrit va postular que existien uns elements bsics que va anomenar  toms  (que significa indivisible). Aquests atomos sn eterns per es poden combinar de diverses formes per representar el canvi. Demcrit argumentava que els toms tenien noms unes poques propietats: mida, forma i massa. La resta de propietats que nosaltres percebem com, per exemple, el color i el gust, no sn mes que complexes interaccions entre els toms del nostre cos i els toms de la cosa que estem examinant. A ms, pensava que les propietats reals dels toms determinaven les propietats aparents de la matria que formaven. Per exemple, una cosa agre s feta d'toms punxeguts mentre que una cosa dola s feta de toms rodons. O tamb, algunes coses sn slides perqu els seus toms tenen ganxos que els uneixen fortament entre s, d'altres sn pastoses perqu estan fetes de toms petits que llisquen quan es toquen. En paraules de Demcrit:

 Per convenci dol, per convenci amarg, per convenci calent, per convenci fred, per convenci color: per, en realitat, toms i buit. ;

Segons Aristtil, la teoria de l'atomisme de Demcrit va ser una reacci a les teories de Parmnides que negaven l'existncia del moviment, el canvi i el buit. Parmnides pensava que el buit equivalia a  res . A ms, tamb pensava que el moviment era impossible ja que perqu una cosa es mogui s'ha de moure en el buit i, si el buit no existeix, res no s'hi pot moure.

Demcrit no estava gens d'acord amb Parmnides i va ser el primer pensador de la histria en defensar l'existncia del buit. A ms de defensar tamb l'existncia del moviment grcies a la seva teoria de l'atomisme explicada abans.

 L'existncia d'altres mns .
Demcrit tamb va ser el primer que es va adonar que el que nosaltres veiem com la Via Lctia s la llum de moltssimes estrelles distants. Aix el va portar a proposar que l'Univers cont molts mns, alguns d'ells habitats:

 En alguns mns no hi ha Sol ni Lluna, en altres sn ms grans que en el nostre, i en altres ms nombrosos. En alguns llocs hi ha ms mns, en altres menys (...); en alguns llocs estan naixent, en altres morint. Hi ha alguns mns on no hi ha criatures vives ni plantes ni aigua 

La major part dels seus escrits no ens han arribat, destruts durant l'edat mitjana. Per coneixem algunes de les seves obres a travs de les cites d'altres autors. Sabem que va escriure sobre fsica i matemtiques: Dels Nombres, De la Geometria, De les Tangents, Dels Mapes i Dels Irracionals.

Demcrit s anomenat  el filsof que riu  amb motiu del seu carcter alegre i per contra d'Herclit:  el filsof que plora .

L'nima i les sensacions.
Per Demcrit, l'home s un mn en miniatura i per tant la seva nima s'assembla a aquests toms que comformen l'Univers. Aix doncs, l'nima, com a principi de moviment, es fa present en aquesta  frontera del fet de viure . Una frontera mbil que expressa el ritme de l'existncia. Amb aquesta imatge, Demcrit recupera el sentit primitiu de l'nima com a al, com a vida que s'identifica, en cada exhalaci, amb el cosmos. En aquesta frontera es produeixen les sensacions.

L'tica.
La major part dels seus escrits que s'han conservat parlen del comportament hum. A ms, la bellesa, la justcia, l'amistat i la poltica sn temes que sorgeixen, entre altres, en aquesta recerca d'una tica de la ra de la solidaritat. Algunes de les seves frases ms conegudes sn:
 Preferiria descobrir una sola causa que esdevenir rei de Prsia.
 La ptria d'una nima bona s el mn sencer.
 L'amor s just i ser quan aspira a la bellesa.
 Per qui no t amics, viure no val la pena.
 Ning no estima qui no estima ning.
 s preferible la pobresa en una democrcia que el benestar dels poderosos, aix com s preferible la llibertat que l'esclavatge.

 Mort de Demcrit .
Tota la seva vida va viure amb humilitat., tot i la seva riquesa, i fou molt estimat dels seus conciutadans que el van honorar amb esttues  de bronze i el van representar en monedes. Va morir molt vell (alguns diuen que tenia 109 anys) vers el 357 aC. 

El seu coneixement que incloa cincies, matemtiques, mecnica, gramtica, musica i filosofia es va traduir en nombrosos llibres dels que dona una llista Digenes Laerci. 

Cap de les seves obres s'ha conservat i n'hi havia de tica, filosofia, cincies naturals, matemtiques, astronomia, musica, poesia, ritme, sobre Homer, lingstica, gramtica, medicina, agricultura, pintura, mitologia, historia i mecnica (Vitruvi li atribueix alguns invents). Sembla que tamb tenia coneixements de perspectiva per els dos llibres de tctica que li son atributs per Fabricus (                        ) corresponen en realitat a Damcrit

 Enllaos externs .
 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22275" title="Ludwig Andreas Feuerbach" nonfiltered="4479" processed="4448" dbindex="9525">

Ludwig Andreas Feuerbach (Landshut, Alemanya, 1804 - Rechenberg, Alemanya, 1872) fou un filsof alemany, que tingu gran influncia en Marx i altres filsofs alemanys.

Feuerbach va estudiar teologia a Berln. En aquesta mateixa ciutat va ser deixeble de Hegel. Si b al principi va estar molt influt per ell, ben aviat va criticar la ideologia del seu mestre seguint dos eixos que van ser la base del seu pensament: la concepci antropolgica de tota religi, i la crtica materialista de tot pensament especulatiu.

El seu carcter crtic sobre la religi no li va permetre exercir l'ensenyament fins a la revoluci de 1848 que, reclamat pels seus alumnes de Heidelberg, va professar durant un semestre la seva teoria de la religi.

El 1870 s afili al Partit Socialdemcrata alemany.
Feuerbach es convert en el mestre del pensament dels joves hegellians, sobre tot de Marx i Engels.
Entre les seves obres, cal destacar Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), Crtica de la filosofia de Hegel (1839), L essncia del cristianisme (1841) i Principis fonamentals de la filosofia del futur (1843).
Va morir el 1872 a Rechenberg, prop de Nuremberg (Alemanya).

Feuerbach veu en la Filosofia de Hegel una Teologia camuflada. La teoria hegeliana que la realitat s posada per la Idea, l'Esperit Absolut... etc. noms constitueix una expressi de la doctrina teolgica segons la qual la natura s creada per Du. Feuerbach afirmar que la Teologia s'ha de reduir a Antropologia: Du s un pensament de l'sser hum. L'essncia de Du s l'essncia de l'sser hum. L'sser hum projecta fora de s tot all que s i crea Du. No s Du qui ha creat l'sser hum, sin l'sser hum qui ha creat Du a la seva imatge. Du s un producte de l'sser hum que venera i adora. Hi ha aix una expropiaci de l'sser hum (alienaci). L'sser hum s sotms a alguna cosa que li s estranya. Aquest concepte d'alienaci tindr una gran influncia sobre el pensament de Karl Marx.                                       







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22277" title="Tamara de Gergia" nonfiltered="4480" processed="4449" dbindex="9526">


Tamar o Thamar (al georgi:       ) traduida moltes voltes com Tamara, fou reina de Gergia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Giorgi III. El seu regnat va ser una poca d'esplendor tant territorial (el seus dominis s'estenien pel Caucas, des de la mar Negra a la mar Cspia) com cultural per a Gergia.

Regnat.
Noms ser proclamada el 1184 i coronada per Antoni Saghirisdze, arquebisbe de  Kutaisi els grans nobles van comenar a discutir el dret de la reina, a la que nomes van acceptar si era coronada "per decisi de la noblesa i no per la grcia de Deu" com abans. Desprs van comenar a exigir el retorn dels seus privilegis i la reina va haver d'accedir. El catholikos Miquel, representant de la famlia aznauri de la gran noblesa dels Mirianisdze es va convertir en cap del govern (mtsignobarthukhutsessi-tchokondidli). El cap de l'administraci econmica (metchurtlethukhutsessi) Kutlug Arslan exig a la reina la renuncia al dret de grcia, de renunciar a nomenar i destituir alts crrecs i de renunciar a fer lleis; drets que havien de passar a una instituci anomenada Karavi (tenda) on s'asseurien les autoritats legislatives, judicials i executives, s a dir una mena de Parlaments. La reina va fer detenir a Kutlug Arslan per el seu moviment tenia molt de suport i milers de persones van marxar cap el palau reial. La reina va enviar dues dames a negociar; Krava Djakli i Khvachak Tsokali que van aconseguir apaivagar la revolta. Finalment Kutlug Arslan va ser alliberat i els seus partidaris renunciaven a revoltar-se; les peticions de Kutlug serien estudiades i un representant dels ciutadans entraria al consell reial o Darbazni (el designat fou l'emir dels ciutadans de Tblisi Abul Hassan)

Tamara es va casar amb el prncep Yuri Andreievitch, anomenat Giorgi Bogolyubskii, fill del gran duc de Wladimir Suzdal, Andreu Bogolyubski que havia estat expulsat de Rostov-Suzdal pel seu oncle Vsvold. Per el nou rei consort era un vicis sexual i al cap d'un temps el matrimoni es va anular i va ser enviat a Bizanci. El segon matrimoni es va concertar amb David Soslan (1207), prncep dels Ossets (fill d'Otto, net del prncep Jadaros) i d'una princesa dels Bagrationi i es va portar a terme el 1189.

Els nobles van aprofitar per revoltar-se i van cridar a Wladimir al que van coronar a Ghguti. Per la revolta va ser esclafada i Wladimir result expulsat altre cop. Els nobles rebels van ser expropiats.

El 1192 va nixer el primer fill de la reina, tenint a la seua filla Rusudani un any desprs, el primognit va ser anomenat Giorgi Lacha. Com a celebraci es va fer una expedici a Bardavi. Els petits emirs i atabeks vens de Gergia van esser tots sotmesos a vassallatge de la reina. Llavors l'atabeg de l'Azerbadjan Nusrat al-Din Abu Bakr va demanar unir forces contra Gergia, i els petits estats se li van unir. L'exrcit reunit va entrar a Shirvan, on el shah Agsartan, es va mantenir lleial a Tamara i li va demanar ajuda. La reina va enviar al seu marit David al Shirvan amb un exrcit i la batalla es va produir el 1 de juny de 1195 prop de Chamkor, en qu els georgians van obtenir una victria total. Nusrat al-Din Abu Bakr va fugir i deu mil presoners van quedar en mans de David. Chamkor i Gandja es van sotmetre als vencedors. 



El 1199 la dinastia Shadddida va ser abolida i Ani incorporada a Gergia. Els musulmans foren derrotats a Ghelakuni i Amberdi. El 1201 va ser ocupada Birdjnissi i annexionada; de la mateixa manera el 1203 fou conquerida Dwin que tamb fou incorporada a Gergia. Cap el sud-oest el territoris de Ochki, Kahkhuli i Bana van esser igualment annexats. Tot aix inquietava als caps dels estats vens i el sold de Rum o Konya (Iconium) Rukn ed-Din va assumir el comandament d'una nova expedici per la qual va buscar aliats. Es va reunir un exercit de 400.000 homes que va entrar a territori georgi i va acampar a la provncia de Bassiani i va enviar un missatger per demanar la submissi de la reina. El missatger va ser colpejat i reenviat amb els seus. Al seu darrera va sortir l'exrcit georgi amb la reina al front fins a Vadzia. Quan Rukn ed-Din va veure l'exrcit enemic va quedar sorprs perqu no l'esperava tant aviat i no havia pres cap mesura. David Soslan, el cap de la administraci militar Zakaria Mkhargrdzli, i Chalva i Joan Akhaltsikhli, els caps georgians, van aprofitar el moment i es van llenar contra els invasors obtenint una victria total el 27 de juliol del 1202. El sold d'Erzindjan i l'emir d'Erzerum es van sotmetre a Gergia, si ms no nominalment.

El 1204 la vila de Kars (Kari), fortalesa des on podien fer-se atacs a Gergia, va ser ocupada i annexada. El 12 d'abril del 1024 els llatins van prendre Constantinoble. Llavors la reina va ordenar conquerir la costa nord del Mar Negre, on vivien tribus de llinatge georgi, i els seus soldats van ocupar Trebizonda, Limnia, Samsun, Sinope, Kerasunt, Koptiara i Heraclea, Aquest territori els georgians l'anomenaven Txantia (per el poble georgi dels Tsan) o Lazistan (per els lazes). Sota recomanaci dels seus consellers va establir all l'imperi de Trebisonda collocant al tron al seu parent Alexis Comn, hereu legtim del Imperi Bizant.

El 1206 va morir el prncep consort David Soslan i el fill Giorgi Lacha va rebre les funcions reials associat a la mare.

Els anys segents l'exrcit georgi enva Prsia i arrib a Marand, Tabriz, Miana, Zandjan i Qazvin, ciutats que van ser conquerides, per no annexades. Tanmateix els georgians van arribar fins a Romgur. L'atabek de Gandja i el sold de helat entre d'altres, es declaraven en aquest temps vassalls de Tamara.

La data de la seva mort varia segons les fonts, entre 1207, 1210 i 1213, essent probablement aquesta ltima data la ms correcta. La va succeir el seu fill i associat Giorgi IV Lacha.

Va morir suposadement el 18 de gener del 1213. Durant el seu regnat va ser una bona poca per a la prosperitat de les arts i les lletres. Hi est considerada i canonitzada com a Santa per a l'Esglsia ortodoxa de Gergia.

 Enllaos externs .

 Santa Tamara de Gergia;
 La Dinastia Bagrationida;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22278" title="Giorgi IV de Gergia" nonfiltered="4481" processed="4450" dbindex="9527">
Giorgi IV fou rei de Gergia de cap el 1213 fins el 1223. Era fill (nic mascle) de la reina Tamara havent estat associat al tron des del 1206. Se l'anomena Lasha que vol dir "Llum del mon". Va nixer el 1194

Va ser governador de Kars del 1209 al 1212.

Des del comenament va voler convertir-se en monarca absolut per va trobar una forta oposici de la noblesa que no solament no volia perdre privilegis sin recuperar-ne dels perduts.

El rei estava enamorat d'una dona de les classes baixes (una camperola de Kakhtia), amb qui va tenir un fill anomenat David per la noblesa no li va permetre de casar-se, ni va reconixer al fill com hereu. Giorgi va restar fidel al seu amor i mai es va casar amb cap altra dona.

El Papa li va demanar de participar a una sisena creuada per si va comenar els preparatius no els va acabar. El 1220 els mongols van entrar a Gergia per primer cop i desprs van entrar altres vegades saquejant el pas per sense voler conquerir-lo.

Giorgi IV, ferit en una de les batalles, va morir el 18 de gener del 1223, i el va succeir la seva germana Rusudan. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22279" title="Rusudan de Gergia" nonfiltered="4482" processed="4451" dbindex="9528">
Rusudan fou reina de Gergia del 1223 fins el 1245. Era filla de la reina Tamara i germana del rei Giorgi IV. Va nixer el 1195

Des el comenament va trobar una forta oposici de la noblesa que volia recuperar privilegis. La reina va haver d'accedir a moltes peticions.

Es va casar el 1224 amb Muhammad Mughis ed-Din Turkan Shah, fill d'Abdul Harij Muhammad Muh ed-din Tughrul Shah, emir d'Erzerum, que es va fer cristi. 

El Khwarizm Shah Djalal ed-Din, que havia estat expulsat cap a Iran pels mongols, estava reunint un exercit i considerava que havia de dominar Gergia per fer front amb xit als invasors. Les forces de Djalal ed-Din van entrar a Gergia el 1225 i l'exrcit del pas no estava preparat i va ser derrotat a Garni (agost del 1225). Amenaada Tblisi la reina va fugir cap al oest, deixant a Botso Djakeli i Memna Djakeli per fer front als invasors. Memna va ser mort a traci i el 9 de mar del 1226 els musulmans de Tblisi van entregar la ciutat a Djalal. Botso es va retirar a la fortalesa d'Issani per tamb la va entregar. La ciutat va sofrir matances indiscriminades, pillatge i tota classe d'atrocitats. Uns cent mil habitants van morir.

Per desprs les fortaleses georgianes van aguantar els atacs de Djalal. El 1227 les forces georgianes van reconquerir Tblisi, i van demanar als seus aliats i vassalls que enviaren soldats;: Ossets, Dzordzuks, Kipchaks i d'altres. Per abans de reunir-se l'exrcit Djalal obliga a la batalla prop de Bolnissi. Djalal suborn als Kipchak que abandonaren el camp i la victria caigu del costat dels musulmans. Durant cinc anys Djalal es el verdader amo de Gergia que se saquejada de cant a cant, mentrestant la reina es refugia a l'oest del pas. El 1231 els mongols creuaren l'Amur Darya i avanaren cap a Azerbaijan. Djalal surt a combatre ls per es abandonat per tots i mort el 1231 i els georgians tornant a dominar el pas.

El 1232 o 1233 el sold del Soldanat Seljcida de Rm envaeix el pas i la reina va haver de signar un tractat pel qual la seva filla Tamara es casava amb l'hereu de Rum, Melik Kias ed-Din 

El 1235 els mongols van ocupar Gandja, Chamkori i Gardabani. La reina, que acabava de tornar a Tblisi, torna a marxar cap al oest. Llavors el mongols van ocupar Lor, Dmanissi, Samchvild i Ani. Tblisi va ser abandonada i cremada i els mongols la van trobar destruda quant hi van arribar. La majoria dels nobles, encapalats per l'amirpassalar Avag Mkhargrdzli, se sotmeten al mongols. Els mongols van trobar resistncia a Samtskh on el senyor local Kvarkvar Djakli va resistir un temps, per el territori fou ocupat. La mateixa Gergia occidental restava amenaada. 

El 1243 el sold de Rum, Kias ed-Din, gendre de Rusudan, s enfronta amb els mongols i es derrotat. Desprs d'aix la reina demana la pau als mongols. Es condiciona tot al reconeixement mongol de la unitat del pas i de la instituci reial. Els mongols van acceptar, el pas seria tributari (50 mil perpres anyals, les perpres o huperprons eren les monedes d'or de Bizanci) i hauria de posar el seu exercit al servei dels mongols; les guarnicions mongoles restarien a la part oriental del pas. El fill de la reina David fou enviat a veure el gran khan i passaren uns dos anys sense tenir-ne noticies. La reina es va posar malalta i es va morir el 1245.





 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22281" title="Parseleni" nonfiltered="4483" processed="4452" dbindex="9529">
Parseleni s cadascun dels dos discs brillants que de vegades es poden observar a cada banda de la Lluna. Per similitud amb el mateix fenomen que t lloc amb el Sol, sovint s'anomena simplement parheli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22282" title="Evecci" nonfiltered="4484" processed="4453" dbindex="9530">
Evecci s la pertorbaci peridica sobre la longitud celeste de la Lluna causada pels canvis que el Sol provoca sobre l'excentricitat de l'rbita lunar. Aquesta pertorbaci pot arribar a representar 1 27' de longitud celeste i t un perode de 31,8 dies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22283" title="Elements orbitals" nonfiltered="4485" processed="4454" dbindex="9531">
Els elements orbitals d'un cos del sistema solar sn un conjunt de sis quantitats que permeten definir la seva rbita al voltant del Sol de forma totalment unvoca. Aquestes sis quantitats sn:

 Longitud del node ascendent () ;
 Inclinaci de l'rbita ();
 Argument del periheli ();
 Semieix major de l'rbita ();
 Excentricitat de l'rbita ();
 Anomalia mitjana a l'poca () ;

A vegades, en lloc de l'anomalia mitjana a l'poca, s'utilitza l'anomalia mitjana al temps que sigui (), o la longitud mitjana, o l'anomalia veritable o, rarament, l'anomalia excntrica. A vegades fins i tot l'poca  mateixa s'utilitza com a sis element, en lloc de l'anomalia mitjana. En lloc del semieix major es pot utilitzar tamb el perode orbital.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22284" title="David VI de Gergia" nonfiltered="4486" processed="4455" dbindex="9532">
David VI fou rei de Gergia des del 1246/1247 fins el 1270.

Quan Rusudan va morir, el seu fill David estava de visita al Gran Khan dels mongols per ser investit. Aquestos governaven la Gergia Oriental alhora que la part occidental restava en mans de nobles locals. El pas a la part oriental fou dividit en Douman, una espcie de districtes administratius, al cap dels quals estaven nobles georgians per sense un poder com el que tenien abans. Aix els nobles van comenar a conspirar i es va tenir una reuni per conspirar a Samtskh, a la fortalesa de Kokhtastavi (prop d'Aspinza) que va ser descoberta i tots els conspiradors empresonats menys dos que es van salvar: Tsotn Dadiani i Kakhaber Dadiani, que havien sortit abans per reunir tropes.

El 1246 la noblesa, sense noticies de David, va decidir triar un nou rei, i va oferir la corona a David, fill illegtim de Giorgi IV Lasha que va ser enviat a la cort del Gran Khan. Per all va trobar al rei David que esperava ser reconegut rei, car el khan mongol havia mort i no s'havia fet encara el kurultai (gran assemblea) que havia d'elegir el successor. Precisament el 1246 es va fer aquesta assemblea i va ser elegit Guyuk, net de Gengis khan que va reconixer als dos David com a reis per amb una preeminncia del David fill de Giorgi IV sobre el David fill de Rusudan. Aix se'ls va anomenar David Ulu (major) i David Narin (menor) o David VI i David VII.

A la tornada David VII no va tardar en marxar a Imertia i David Ulu (VI) va quedar com a rei nic al est.

Es va casar amb  Jigda Khanum (+ 1252) filla del sold de Rum, i mes tard el enviudar es va casar amb Gvantza (assassinada el 1263 per ordre del gran khan) que era viuda de Avag-Serge III Mkhargdzli, Atabek i canceller, i filla de Kakhaber IV Kakhaberidze, eristhavi de Ratxa i Tavkveri.  

L'augment insuportable dels impostos va provocar la revolta de David VI Ulu el 1260. Els mongols (ara Gergia depenia del khanat dels Il-khan, essent khan Hulagu, net de Gengis Khan) enviaren un exercit. Els feudals mongols no van sostenir al rei; noms Sargis Djakli de Samtskh va restar al seu costat. Aquest va guanyar la primera batalla per la batalla principal va ser per els mongols, encara que amb tantes prdues que es van retirar. El 1261 van enviar un nou exercit sota el comandament de Argun. El rei havia passat a Samtskh i els mongols van anar cap all i van devastar la regi per no van poder ocupar la fortalesa de Santskh-Tsikhis Djvari, i es van retirar. Per la resistncia ja no es podia mantenir i el rei i Sargis van passar a Gergia Occidental on David Narin els va rebre amb honors per van tornar a comenar les disputes sobre quin rei era el principal. Com que David Ulu no tenia suport a la part occidental, i com que els Il-khans i el khanat de Kipchak estaven ara enfrontats i ambds buscaven el suport de Gergia, David Ulu va demanar perdo a Hulagu i aquest, a canvi de la seva ajuda, el va permetre retornar a la Gergia Oriental. Poc desprs es reprengueren les hostilitats entre els Il-khan i el khanat de l'horda d'or i Gergia va ser teatre de combats entre ambdues parts. El 1265 l'horda d'or va assolar el territori entre els rius Iori i Mtkvari que van quedar convertides en desert. Al Daruband els Il-khan van aixecar un sistema de fortificacions (siba) que havia de estar vigilat per georgians i mongols

Desprs d'aix David i Sargis es van enemistar i aquest ltim va perdre el Samtskh que els mongols van convertir en un domini directe del khan.

El 1268 es va casar amb Isukhan filla d'un prncep mongol

David Ulu va morir d'una infecci a Tblisi el 1270












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22285" title="Demetri II de Gergia" nonfiltered="4487" processed="4456" dbindex="9533">
Demetri II anomenat Tavdadebuli (el devot), fou rei de Gergia del 1270 al 1289. Va nixer el 1258.

A la mort del seu pare David VI Ulu, els mongols van proclamar rei al seu fill Demetri, de noms 11 anys amb Sadun Mankaberdli, com a regent. Per aquest feudal, que era abans noms un vassall dels Mkhargrdzli i havia escalat posicions per lleialtat als mongols arribant a ser atabek de Gergia, es va aprofitar del seu crrec. Quan va morir el rei no va voler nomenar atabek al seu fill Kutlug Bugha.

Demetri estava en bones relacions amb el visir d'Argun Khan, Bugha per al 1288 aquest fou executat acusat de conspiraci, Demetri va ser acusat per Kutlug Bugha d'haver participat al complot i va ser cridat a la cort del khan, per no s'hi va presentar. Un exrcit va entrar a Gergia i la van saquejar. Demetri per evitar sofriments al pas i al poble va presentar-se i va ser executat (decapitat) el 12 de mar de 1289. El seu fill David VIII el va succeir per el khan va nomenar a Vakhtang II fill de David Narim d'Imertia. 

Es va casar primer amb una filla de Manuel I Comnenos de Trebizonda, de segones amb Sengala, una princesa mongola; i de terceres cap el 1280 amb Natlia, filla Bka I Jagli o Djakli, Atabek de Samtskh.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22286" title="David VII de Gergia" nonfiltered="4488" processed="4457" dbindex="9534">
David VI fou rei nominal de Gergia des el 1246/1247 fins el 1293 i rei de fet d'Imertia de cap el 1258 fins a la seva mort el 1293. Va nixer el 1228.

Quant Rusudan va morir, David que era el seu fill estava de visita al Gran Khan dels mongols per rebre la investidura com a rei. Els mongols governaven la Gergia Oriental alhora que la part occidental restava en mans de nobles locals. El pas a la part oriental fou dividit en Douman, una espcie de districtes administratius, al cap dels quals estaven nobles georgians per sense un poder com el que tenien abans. Aix els nobles van comenar a conspirar i es va tenir una reuni per conspirar a Samtskh, a la fortalesa de Kokhtastavi (prop d'Aspinza) que va ser descoberta i tots els conspiradors empresonats menys dos que es van salvar: Tsotn Dadiani i Kakhaber Dadiani, que havien sortit abans per reunir tropes.

El 1246 la noblesa, sense notcies de David, va decidir triar un nou rei, i va oferir la corona a David, fill illegtim de Giorgi IV Lasha que va ser enviat a la cort del Gran Khan. Per all va trobar al David fill de Rusudan que esperava ser reconegut rei, car el khan mongol havia mort i no s'havia fet encara el kurultai (gran assemblea) que havia d'elegir el successor. Precisament el 1246 es va fer aquesta assemblea i va ser elegit Guyuk, nt de Gengis Khan que va reconixer als dos David com a reis per amb una preeminncia del David fill de Giorgi IV sobre el David fill de Rusudan. Aix se'ls va anomenar David Ulu (major) i David Narin (menor) o David VI i David VII.

A la tornada David VII no estava d'acord amb compartir el tron ja que les normes successries georgianes no reconeixien un illegtim i va comenar a preparar una revolta per els mongols assabentats el van anar a detenir i tot just va poder fugir cap a Imertia (c. 1258). Com que segons els pactes els mongols no podien entrar a la part occidental, David Narin (VII), que era reconegut per la noblesa local, va governar l'occident com a rei alhora que David Ulu (VI) restava rei a l'est. El 1260 la divisi va sser formalitzada i el tresor nacional, amagat a les coves Khamli de Mingrlia, es va dividir en dos parts iguals. 

El 1262 David Ulu es va refugiar a Imertia desprs d'haverse rebelat dos anys abans, i David Narin els va rebre amb honors per van tornar a comenar les disputes sobre quin rei era el principal. David Ulu va poder tornar a l'est al cap de poc perdonat pel Khan i aixi David VII va restar sobir nic a Imertia.

Es va casar el 1254 amb una filla del dspota Ionnes Paleologos.

David Narin va morir el 1293.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22289" title="Vakhtang II de Gergia" nonfiltered="4489" processed="4458" dbindex="9535">
Vakhtang II va ser rei de Gergia del 1289 al 1293. Era fill de David Narin, rei d'Imertia. Va ser collocat al tron per Arghun Khan. 

El 1291 el seu parent David, fill del rei Demetri, es va revoltar i es va proclamar rei, per va fracassar. Va morir el 1293 i David fou proclamat rei.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22291" title="David VIII de Gergia" nonfiltered="4491" processed="4459" dbindex="9537">
David VIII fou rei de Gergia. Va nixer el 1278 fill de Demetri II i d'una princesa de la famlia dels Comnenos de Trebizonda

En morir el seu pare Demetri II el 1289 el khan no el va deixar pujar al tron i el 1291 es va rebellar i es va proclamar rei, per va fracassar. 

El 1293, mort el rei Vakhtang II de Gergia, el khan va acceptar que fos rei per el 1299 el va deposar i va nomenar un germ Giorgi V, per al cap d'uns mesos es van iniciar converses i David VIII torn a pujar al tron fins que va ser deposat el 1301 i nomenat el seu germ Vakhtang III. David es va mantenir rebellat a les muntanyes de Mtiulti, i el khan no veia la manera de parar la revolta. El 1308 va tornar a posar al tron al fill Giorgi VI (sota regncia d'un germ de David VIII). Finalment David VIII va morir el 1310.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22294" title="Vakhtang III de Gergia" nonfiltered="4492" processed="4460" dbindex="9538">
Vakhtang III fou un rei de Gergia, nomenat pel khan Il-khan per fer front a la revolta de son germ David VIII que tenia el suport del poble. Va nixer el 1276 i era el segon fill de Demetri II Tavdadebuli i d'una princesa de la famlia Comn. 

Va ser proclamat el 1302. Va ser assassinat a Nakhitchevan abans del 1308. 

El 1308 el fill de David VIII, anomenat Giorgi VI, va pujar al tron essent reconegut pel khan.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22296" title="Giorgi V de Gergia" nonfiltered="4493" processed="4461" dbindex="9539">
Giorgi V conegut com l'Illustre o el Brillant (georgi:        V           , Giorgi V Brtskinvale), fou rei de Gergia del 1314 fins el 1346. Va nixer cap el 1285 i era el fill ms jove de Demetri II Tavdadebuli (que el va tenir amb Natlia de Samtskh).

El 1299 abans de ser deposat el rei David VIII, el seu germ Giorgi V va ser associat al tron. La deposici noms va durar uns mesos doncs el deposat, que tenia el suport popular, va tornar a sser reconegut rei per evitar lluites.

David VIII fou deposat un altre cop el 1301 i el Khan va nomenar a un germ de David VIII, anomenat Vakhtang III, com a rei. El 1308 va ser collocat en el tron, el fill de David, anomenat Giorgi VI sota regncia del seu oncle Giorgi l'illustre o el Brillant (rei associat el 1299). Durant aquest temps David VIII estava rebellat per va morir el 1310. 

El 1313 el fill de David, Giorgi VI va deixar de ser rei; desprs d'un temps de vacillacions el khan va acceptar com a rei al regent David V. Aquest es mostra fidel als mongols per tamb intenta refer el seu pas. El 1318 rep l'acord del khan per unificar Gergia en un sol regne. Immediatament va ocupar el Samtskh (d'on havien estat senyors els seus avis i oncles per lnia materna) on va exercir com a mthavar Bka. Tamb va sotmetre alguns eristhavi o mthavars que s'oposaven a la unitat del pas o al poder reial.

Desprs va recuperar Gori, que havia estat ocupada pels Ossets que s havien establert a Xadi Kartli. Tamb va restaurar les senyories de les valls del Ksani i Liakhvi. Va donar als pobles de les muntanyes un codi de lleis anomenat Dzeglis Deba. El 1330 va sotmetre l'Imertia, al rei de la qual Bagrat I va donar el Mthavar de Chorapan en compensaci.

Cap el 1330 va esclatar la guerra civil al khanat dels Il-khans i Giorgi V ho va aprofitar per expulsar els deu mil soldats mongols que estaven estacionats al pas. Desprs es va aliar amb l'horda d'or i Egipte. Va establir una nova moneda de plata coneguda com Giorgauli Tetri que va substituir la moneda de plata dels mongols.

Va morir el 1346.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22297" title="Giorgi VI de Gergia" nonfiltered="4494" processed="4462" dbindex="9540">
Giorgi VI conegut com el petit (Mtsir), fou rei de Gergia del 1308 fins el 1313. Va nixer el 1308, i era fill de David VIII.

David VIII, rei de Gergia sempre oposat als mongols o Il-khan, fou deposat el 1301 i el Khan va nomenar a un germ de David VIII, anomenat Vakhtang III, com a rei. El 1308 va ser collocat en el tron, el fill de David, anomenat Giorgi VI sota regncia del seu oncle Giorgi que havia estat efmerament rei el 1299 essent encara menor. Durant aquest temps David VIII estava rebellat per va morir el 1310.

El 1313 Giorgi VI va morir essent jove; desprs d'un temps de vacillacions el khan va acceptar com a rei al regent Giorgi conegut com Giorgi V l'illustre o el Brillant.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22298" title="David IX de Gergia" nonfiltered="4495" processed="4463" dbindex="9541">
David IX fou rei de Gergia del 1346 al 1360. 

Era fill nic de Giorgi V el Brillant, al que va succeir el 1346. 

Es va casar amb Sindukhtar, filla de  Kvarkvare II Djakli, Atabek de Samtskh

Cap el 1355 va associar al seu fill Bagrat que el va succeir a la seva mort el 1360.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22299" title="Bagrat V de Gergia" nonfiltered="4496" processed="4464" dbindex="9542">
Bagrat V conegut com el gran fou rei de Gergia del 1360 al 1393. Era fill de David IX al qual va succeir en el tron, per abans va ser associat a la corona (1355-1360). 

Es va casar amb Elena  (+1366) filla de l'emperador Basili de Trebizonda i desprs amb Anna Comnenos (+1406 o ms tard) filla d'Alexios III Comnenos de  Trebizonda.

En la guerra que sostenien l'horda d'or i Tamerl (Timur Shah, Timur Lenk), car ambds volien dominar l'Azerbaidjan, aquest ltim va fer una campanya en aquesta regi. El rei Bagrat era aliat del khan Toktamish aix que Tamerlan desprs de la campanya a l'Azerbaidjan va entrar a Gergia i va assetjar Tblisi i la va conquerir el 21 de novembre de 1386. Bagrat va ser fet presoner amb la seva famlia. Tamerl va saquejar Gergia i se'n va entornar emportant-se a Bagrat. Arribats al Karabagh el rei georgi va haver de convertir-se a l'islam i prometre que islamitzaria tot el pas. Aconseguit aix va donar un exrcit de dotze mil homes a Bagrat i el va reenviar cap a Gergia. Per Bagrat no volia renunciar a la fe, i posat en contacte secret amb els seus fills va planejar que eliminaria l'exrcit tant bon punt entressin a terres georgianes. Aix va ser. Caiguts en una emboscada els dotze mil soldats van ser eliminats. Tamerl es va posar furis i va decidir de suspendre la campanya que tenia preparada i marxar contra Gergia. A la primavera del 1387 els georgians estaven preparats. L'exrcit de Tamerl va entrar el pas, per va trobar una resistncia ferotge, i va tenir moltes baixes, tot i aix els georgians van ser derrotats per com que Tamerlan va tenir noticies de l'entrada de Toktamish a l'Azerbaidjan, va deixar Gergia on no va retornar fins desprs d'uns anys, quan ja Bagrat havia mort. El 1387 aprofitant aquest fets, el duc de Chorapan (Imertia) es va revoltar i es va proclamar rei d'Imertia que es va fer independent desprs de pertanyer a Kartli des del 1330. El 1392 va reconquerir l'Imertia i va declarar el regne suprimit.

Bagrat va morir el 1393 i el va succeir el seu fill Giorgi VII.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22300" title="Giorgi VII de Gergia" nonfiltered="4497" processed="4465" dbindex="9543">
Giorgi VII fou rei de Gergia del 1393 al 1407, fill gran i successor de Bagrat V. La seva mare era la princesa Elena de Trebizonda.
El 1369 fou associat al tron. 

El 1394 Tamerl va tornar a Gergia. Aquesta vegada va entrar pel Samtskh, puj per l'Aragvi cap a Dariali. La poblaci es va refugiar a fortaleses inaccessibles, i Tamerlan tot i les seves victries parcials no va poder ocupar el pas del Dariali. Llavors el khan Toktamish de l'horda d'or va entrar a Transcaucsia per Daruband i Tamerl deix la regi de l'Aragvi i va marxar contra ell. Derrotat i perseguit, Toktamish fou de nou derrotat greument per Tamerl al riu Thergui. Llavors Tamerl va decidir una expedici a l'ndia, i aix ho va aprofitar Giorgi per expulsar les guarnicions tamerlnides que havien quedat al pas i a l'Azerbaidjan.

Del 1399 al 1403 Tamerl va efectuar cinc expedicions a Gergia. Totes les provncies van ser saquejades i assolades per no va aconseguir sotmetre el pas i el rei. Finalment el 1403 es va signar la pau i va acceptar la sobirania de Tamerl. 

Llavors les tribus turcmanes establertes prop del pas van comenar a fer incursions pel seu compte. El rei els va combatre per va morir en un combat contra el trtars nmades de Samkhtia lliurat a Nakhiduri el 1407. El va succeir el seu germ Constant I.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22301" title="Constant I de Gergia" nonfiltered="4498" processed="4466" dbindex="9544">
Constant I de Gergia fou rei del 1407 al 1412. Va nixer cap el  1369, i era el segon fill de Bagrat V el gran (que el va tenir amb Anna) Fou ambaixador davant Tamerl, enviat pel seu pare, del 1401 al 1402.

Va pujar al tron succeint al seu mig germ Giorgi VII que havia mort lluitant contra els turcmans. Ell mateix els va combatre i va seguir la mateixa sort, quedant greument ferit a una batalla prop de l'Araxes contra els turcmans Kara-Qoyunlu, abans del 7 de desembre del 1412 en qu va morir de les ferides.

El 1408 va associar al tron al seus tres fills Alexandre, Bagrat i Giorgi.

El va succeir el seu fill gran Alexandre I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22302" title="Alexandre I de Gergia" nonfiltered="4499" processed="4467" dbindex="9545">
Alexandre I anomenat el gran, fou rei de Gergia del 1412 al 1442. Va nixer el 1389, i era el fill gran de Constant I y de Natlia, filla de Kutzna II Khurtsidze, gran xambel. Associat al tron el 1408.

Va succeir al seu pare Constant que havia mort en lluita contra els turcmanes (7 de desembre de 1412). Va ser coronat el 1412 i va haver de seguir lluitant contra aquestes tribus.

Es va casar el 1410 amb Dulandukht, filla de Beshkn II Orbeliani, rei de  Siunia, i senyor de Lori Desprs es va casar (1419) amb Tamara (+1455) filla d'Alexandre I de Chorapan i Imertia

El 1416 ja no hi va haver incursions i va comenar a reconstruir el pas arrunat des les invasions de Tamerlan (1399-1403) i les subsegents dels turcmanes (1406-1415)

Pocs anys desprs va recuperar l'Imertia.

El 1431 va conquerir Lor i la seva plana expulsant als turcmanes, i don les terres a aznauris. Del 1434 al 1435 va conquerir la Sivnithia (Siunia)

Mentrestant afavor la vinguda de refugiats armenis, ajuda a reconstruir les esglsies, i va castigar durament als mthavaris desobedients (els Dadiani, els Shirvashidze i l'atabek de Samtskh) i colloca al seu lloc als seus propis fills (Vakhtang, Demetri i Giorgi), soluci poc adient perqu els seus fills no l'oberen del tot i es titularen reis ja abans la mort del seu pare.

Aquests i d'altres conflictes a la casa reial, el van fer abdicar el 1442 en els seus fills Vakhtang IV i Giorgi VIII,  retirant-se a un monestir on va exercir de monjo sota el nom de Afanassi. El va succeir el seu fill Vakhtang IV. Alexandre ja havia mort el 7 de mar de 1446











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22303" title="Vakhtang IV de Gergia" nonfiltered="4500" processed="4468" dbindex="9546">
Vakhtang IV fou rei de Gergia del 1442 al 1446. Va nixer abans del 1413, i era el fill gran d'Alexandre I el Gran amb Dulandukht de Siunia. Fou coronat el 1442 i es va casar amb Siti Khanum (+ 1444), filla de Zaza Panaskertli, eristhavi de Khvedurti i Karli.

Va succeir al seu pare Alexandre quan aquest va abdicar el 1442. Per va morir al cap de quatre anys (desembre del 1446). El tron va passar al seu germ Giorgi VIII de fet i al seu germ Demetri III de dret. Aquest ltim va ser el rei del 1446 al 1453 per el poder va estar mans del seu germ.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22304" title="Giorgi VIII de Gergia" nonfiltered="4501" processed="4469" dbindex="9547">
Giorgi VII fou rei de Gergia del 1446 al 1466 si b del 1446 al 1453 el rei de jure fou son germ Demetri III i ell noms era associat, per tenia el poder efectiu. Va nixer el 1417 i era el tercer fill d'Alexandre I el gran amb Thamar, filla d'Alexandre I d'Imertia. El 1442 va succeir al seu pare com a rei de Kakhtia i el desembre de 1446 va passar a governar amb el seu germ gran al Kartli.

El 1461 l'atabek de Samtskh, Kvarkare Djakli es revolta i ven al rei. El 1463 el que es revolt fou l'eristhavi de Imertia Bagrat; el rei marxa contra ell per un altre cop s derrotat. El 1465 Kvarkare II Djakli torna a derrotar el rei al llac Pharavani i el fa presoner. Leristhavi de Imertia, Bagrat, fill de Giorgi que era germ d'Alexandre I el gran, aprofita per presentar-se a Kartli i fer-se reconixer rei (1465). Giorgi fou alliberat el 1466, per els senyors de Kartli no el van reconixer i fou obligat a retirar-se a Kakhtia on es va proclamar rei (1466) i va governar fins el 1476 com a Giorgi I de Kakhtia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22305" title="Bagrat VI de Gergia" nonfiltered="4502" processed="4470" dbindex="9548">
Bagrat VI fou rei de Gergia del 1465 al 1478. Va nixer cap el 1435 i
era fill de Giorgi (germ del rei Alexandre I) i de Gulkhan, filla de Demetri, eristhavi d'Imertia. Giorgi VIII de Gergia li va donar el ttol de duc de Kutasi el 1455. El 1462 va derrotar a Giorgi VIII a Txikori i va ser coronat a Kutasi com a rei d'Imertia a l'estiu per la va perdre el 1463.

El 1465 va tornar a ser l'amo d'Imertia, s a dir la part occidental, just quan el seu parent, el rei Giorgi VIII va ser derrotat per l'atabek de Samtskh i fet presoner. Llavors es va presentar a Kartli, la part central del regne, i es va fer reconixer rei. El seu domini no es va consolidar fins el 1471.

Va governar fins el 1478 en qu va morir i el va succeir el seu parent Constant II, fill de Demetri III.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22306" title="Constant II de Gergia" nonfiltered="4503" processed="4471" dbindex="9549">
Constant II fou rei de Gergia del 1478 al 1505. Va neixer desprs de 1447. Era fill de Demetri d'Imertia i va ser associat al tro per el seu mig germ Bagrat VI el 1475.

El (1476) havia mort a Kakhtia el rei Giorgi VIII (Giorgi I de Kakhtia) i l'havia succet el seu fill Alexandre que reclamava la corona georgiana.  A Imertia el fill de Bagrat VI, Alexandre, tamb conspirava per fer-se amb el poder.  


El 1478, a la mort de Bagrat IV, Contant es va proclamar rei i va apartar al seu nebot Alexandre (fill del seu germ Bagrat IV) que es va retirar a Ratxa i Lechkhumi on va  establir un principat independent. Els Djakli s havien independitzat al Samtskh. 
El 1483 Alexandre de Ratxa, fill de Bagrat, desprs de diverses lluites, va apoderar-se d'Imertia encara que no no de la capital Kutasi.

El rei intenta la unitat per el consell reial (Darbazi) aconsella el 1490 que deixi les coses com estan i accepti els particularismes regionals.

El 1490 Alexandre fill de Giorgi va ser reconegut com a rei a Kakhtia i el 1491 Alexandre fill de Bagrat va ser reconegut rei a Imertia (1484-1510). 

Constant II va morir el 27 d'abril del 1505.  Va ser l'ltim rei d'una Gergia unificada. La seva nissaga seran reis de Kartli, els descendents de Alexandre seran reis d'Imertia; i els de Giorgi seran reis de Kakhtia. Tanmateix el Samtskh ser independent sota els prnceps Djakli.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22310" title="Ibers" nonfiltered="4504" processed="4472" dbindex="9550">














Els ibers sn un conjunt de pobles que les fonts clssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Avi, Herodot, Estrab, etc. ) identifiquen a la costa oriental de la pennsula Ibrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castellans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clssiques no sempre coincideixen en els lmits geogrfics precisos ni en l'enumeraci de pobles concrets, sembla que la llengua s el criteri fonamental que els identificava com a ibers, ats que les inscripcions en llengua ibrica apareixen a grans trets en el territori que les fonts clssiques assignen als ibers: la zona costera que va des del sud del Llenguadoc-Rossell fins Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.

El concepte de cultura ibrica no s un patr que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sin la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, per que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. Aix, cal destacar l's de dos sistemes d'escriptura diferents al nord i al sud, l's exhaustiu de l'escriptura al nord en front de l's residual al sud, l'absncia d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l's de falcates al sud i d'espases cltiques tipus La Tne al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits tmuls i esteles inscrites del nord, decoraci cermica geomtrica al nord i figurada al sud, etc.

 El substrat tnic dels ibers .
L anomenada  cultura ibrica  tingu la seva mxima expansi territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Rdan i Cadis  i abraava aix gran part de la costa mediterrnia occidental. Aquesta cultura flor entre el segle VI al II o el I aC, depenent de la romanitzaci de cada zona en concret. Diversos autors grecs del s. VI i IV esmenten els pobles que habitaven la faana mediterrnia de la Pennsula. Justament sn esmentats per primer cop a l Ora Maritima d Avi, escrita al segle IV dC, per que es basa en un periple del s. VI aC , possiblement redactat a partir d un original fenici. En els versos 472 i 474 llegim:  I, al davant de les Illes, els ibers estengueren el seu domini fins als Pirineus, establerts mpliament al llarg de la Mar Interior .

A part del periple copiat per Avi, els autors clssics (grecs i romans) que parlen dels ibers anomenats com a tals es situen cronolgicament entre el s. II aC i el II dC, s a dir, en plena poca romana: ens referim a Api, Estrab, Polibi i Ptolomeu bsicament. 

Els autors de l antiguitat dividiren aquesta civilitzaci en diferents pobles o tnies, que acabaren consolidant-se al segle V aC, encara que, com afirmen Molinos i Ruiz (1993), no s ha de confondre els termes tnia i estat, ja que una formaci poltica (estat) pot abraar diverses tnies (a l igual que succeeix en l actualitat), o una tnia pot estar fraccionada en diversos estats (cas de l actual Kurdistan). Per tant, noms ens podem fiar de l arqueologia, de les poques inscripcions ibriques i del testimoni dels clssics per establir l abast de les formacions poltiques de la faana mediterrnia hispnica de l Edat del Ferro.

La influncia dels pobles colonitzadors: grecs, fenicis i cartaginesos

Hi ha diverses hiptesis sobre l origen d aquesta cultura. En tot cas, sembla el resultat d un procs de formaci iniciat al segle VIII aC al sud d Espanya, especialment a la part del SE, com veurem desprs. Ja des del 800 aC (encara que segons les fonts clssiques la ciutat fencia de Gadir  l actual Cadis  fou fundada cap al 1100 aC) els fenicis, i en una poca posterior (segle VI aC) els grecs, viatjaven cap a Occident a fi de cercar metalls i terres per cultivar. Producte dels intercanvis comercials i culturals del indgenes del SO de la pennsula amb els nouvinguts, en aquesta zona flor la refinada civilitzaci de Tartessos, rica en recursos miners que tant interessaven a fenicis i grecs. Aquesta cultura estava molt influenciada per les factories fencies de la costa andalusa. En realitat, durant el segle VII, tingueren una gran importncia els fenicis en la conformaci del substrat sobre el que actuar la cultura ibrica. L expansi dels comerciants fenicis s estengu tamb cap al NE peninsular en aquesta poca, conmcretament a partir de la segona meitat del s. VII aC. Obtenien de les nostres terres metalls, productes agraris i esclaus, fins el 570 aC, en qu la seva hegemonia seria substituda per la dels grecs. s tamb al segle VII aC quan es fund la colnia fencia d Ebusim, a l Illa d'Eivissa. I ja abans que es funds la ciutat de Masslia, al sud de Frana, a principis del s. VI, els etruscos, un poble procedent de la Itlia central, exportaren els seus productes a les costes del golf del Lle. Per altra banda, cap al 600 aC aparegueren al golf de Roses les ciutats gregues de Rhode (Roses) i, una mica ms tard, cap a al 575 aC, aproximadament, Emporion (Empries), fundada pels massaliotes. Aquesta petita ciutat, per, en el seu primer segle de vida s noms un port redistribuidor de productes manufacturats entre els indgenes i sembla que no tindr un territori propi (khora) fins al s. V aC. Aix, etruscos (en menor grau), fenicis i grecs, als quals s afegiran els cartaginesos el s. IV aC, van contribuir amb les seves aportacions a la formaci del que anomenem cultura ibrica. No obstant, tamb hi ha un corrent historiogrfic que els presenta com a un grup tnic que des del SE hispnic va expandir-se gradualment cap al nord. Veurem ms detenidament aquesta qesti una mica ms endavant.

La cultura ibrica, en tot cas, segons Santos (1988), presenta com a elements distintius la cermica a torn, un incipient urbanisme i l s del mineral de ferro per a la confecci d armes i eines. Nosaltres hi afegirem l escriptura i l evoluci gradual cap a un model semiurb de societat que els romans accelerarien notablement en benefici seu.

El substrat tnic: l arribada dels indoeuropeus

Per qui era aquesta poblaci indgena? Pel que fa al substrat tnic sobre el qual actuaren fenicis i grecs, sabem que els primers pobladors indoeuropeus (s a dir, els protoindoeuropeus) establerts a les nostres terres havien vingut de l Europa central  cap al segle XV aC. En primer lloc colonitzaren, sembla ser que de manera pacfica, les terres situades al nord del curs de l Ebre i a poc a poc les penetracions d aquests pobles s estengueren per quasi tota la Pennsula. Aix, segons Villar (1996), a Catalunya, al Llevant i al Sud peninsular hi ha indicis de toponmia protoindoeuropea, pertanyent al llenguatge que aquest indoeuropeista anomena  antic europeu , parlat abans de l arribada dels celtes a la pennsula (s. VIII aC). s el cas de molts noms de lloc (especialment de rius) i d alguns noms comuns (com, per exemple, la paraula  tur ). Garca Alonso, recentment, tamb ha documentat molts topnims indoeuropeus a la meitat nord de Catalunya.

Desprs de travessar la cadena pirenaica probablement a travs del Rossell i l Empord i la Cerdanya, els indoeuropeus acabarien imposant-se, entre el 1200 i el 900 aC (poca dels urnenfelder o camps d urnes), sobre les poblacions autctones catalanes. S installaren especialment a les planes costaneres de l Empord, el Valls, el Peneds, el Camp de Tarragona , a ms de l Urgell. Altres autors com Santacana (1987) o Ibez (2002) rebaixen al s. IX aC la data d arribada d aquestes poblacions a la nostra rea i sembla ser que al s. VI aC es produ-- (discussi) 14:26, 4 gen 2009 (CET)ren les ltimes onades migratries. Aquestes gents, que alguns historiadors ja consideren celtes, tingueren una gran influncia en la formaci de la cultura ibrica al territori catal. Aix, aportaren novetats com el poblament en llogarrets fortificats situats en turons, la planta rectangular de les cases , fetes amb scol de pedres i fang i amb parets de tpia (com aix es veu al poblat de Cortes de Navarra),  l arada de ferro,  i el ritual tpicament indoeuropeu de la incineraci del cadver amb la deposici de les cendres en una urna que era dipositada en un clot al terra. D aqu la denominaci de cultura  dels camps d urnes . Altres innovacions foren, segons Almagro (1945), noves espcies d animals com vaques lleteres, porcs  celtes , el cavall domesticat, aix com diverses varietats de cereals. Tot aix sense contar amb les novetats en el terreny de les armes.

Aquestes gents es barrejarien amb la massa de poblaci autctona i formarien un nou grup tnic que alguns autors consideraven com a ligur . Aquest substrat rebria les influncies culturals dels fenicis en un primer temps i dels grecs posteriorment i aix es formaria el que alguns autors anomenen l estrat paleoibric o ibric antic.

L origen del poble ibric i la seva expansi cap al Nord
 
Pel que fa al poble conegut per les fonts com a  iber , posterior a aquestes penetracions,  ja hem dit que hi ha dues grans corrents: la que considera que s un producte de la influncia dels pobles colonitzadors sobre les poblacions indgenes (la ms simple al nostre entendre) i no va haver cap invasi, i la que, a part d aquest impacte colonial, creu que aquest concepte s tnic i designa un determinat poble que va nixer al sudest de la pennsula (la zona ocupada actualment per les provncies d Alacant i Mrcia aproximadament) i que posteriorment expand els seus estmuls culturals i, probablement, tamb part de la seva poblaci cap al nord.

En ambds casos es rebutja la idea del seu origen nordafric, que havia estat estesa durant els anys 60 i 70 i que partia de les tesis de Pere Bosch i Gimpera. Aquest historiador i arqueleg, en la seva obra Etnologia de la pennsula ibrica (1932), afirmava que els ibers histrics haurien sorgit de poblacions sahariano-camtiques del nord d frica, emigrades a la pennsula en poca prehistrica i que haurien donat lloc, en un primer moment, a la cultura eneoltica d Almeria. No obstant, recents investigacions mostren una gran barrera gentica entre les poblacions espanyola i nordafricana causada per l estret de Gibraltar.
 
El SE peninsular havia estat en ntim contacte en l Edat del Coure amb la cultura d Almeria, que evolucionaria cap als horitzonts d El Argar a l Edat del Bronze. Tamb fins a aquesta zona (que s l rea nuclear ibrica, segons terminologia de molts autors) tamb s havia ests la cultura tartssica, originria del SO peninsular durant la primera meitat del I mil lennari. El llegat d aquella civilitzaci es va veure enriquida amb el contacte dels pobles colonitzadors i en aquesta zona del SE, aix com a la campinya de Jan (on la cultura ibrica, al s. VI i V assoliria el seu mxim esplendor en l poca anomenada  ibric antic ), sorgiria el brou de cultiu que donaria lloc a la civilitzaci ibrica. A ms, l espasa-tipus ibrica, la falcata, es troba bsicament al SE hispnic i a les tombes ms riques, cosa que denota una ideologia aristocrtica i guerrera propcia a l expansionisme territorial. Pel que fa a la identitat d aquest poble noms sabem que Avi anomenava els habitants del sudest hispnic  gimnetes  i esmenta la seva influncia tartssica . Ms tard hi aparegueren els contestans (provncia d Alcant), mastiens (Mrcia) i bastetans (Granada i Almeria, aproximadament).

D aquesta manera suposadament els caps ibrics del sud conqueririen els antics pobles preexistents a la faana mediterrnia fins a arribar al SE de Frana, on sotmeteren els ligurs fins a la ratlla del riu Erau i, ms tard, del Rdan . Sembla ser, segons alguns autors, que tamb s establiren a l Aquitnia (SO de Frana). El pseudo Esclax de Carianda, autor d una compilaci de textes efectuada a la segona meitat del s. IV aC, afirma que els  misgetes , van ser el resultat de la fusi entre els ligurs autctons i els ibers conqueridors i que s estenien entre el Rdan i el Pirineu. Padr i Sanmart (1992) tamb consideraven aquests misgetes com el resultat de la barreja entre els  ibers  i la poblaci que habitava la Gl lia meridional. En canvi, Hecateu de Milet, en una poca anterior, el s. VI aC, en la seva obra thnika, ens esmenta els misgetes com habitant la zona que va des del Garraf fins als rius Orb i Erau . Algun temps desprs, cap al segle IV, els ibers abandonarien el Sud de Frana i retrocedirien cap als Pirineus: aix el pseudo Esclax de Carianda ens diu que la colnia d Emporion, ja en territori ligur, marcava el lmit nord del poble iber en aquesta poca. Possiblement al s. IV la poblaci de la meitat nord de Catalunya ja estaria el suficientment iberitzada perqu el pseudo Esclax ja noms considers misgetes els habitants al nord dels Pirineus, que ja havia estat abandonat pels ibers. Per tot aix noms sn especulacions.

En tot cas, ja al segle II aC es considera els Pirineus com la frontera entre el mn ibric i el celta (gl lic), com, per exemple, ens diu Polibi en la seva Historia (vol. III, 39), quan indica que aquesta cadena muntanyenca separa celtes d ibers.

Pel que fa a la imposici (forada?) de la seva llengua en aquesta expansi cap al nord, molts estudiosos, en l actualitat, pensen que l ibric era la llengua original de les poblacions d aquest nucli del SE i que s estengu cap al nord fins arribar al sud de Frana, en un primer moment, com a llengua franca, per afavorir els intercanvis comercials. Posteriorment, la poblaci acab per assumir-la com a prpia.

Respecte a la difusi d elements de cultura material i poblaci, i no noms de la llengua, d aquest centre nuclear del SE, tenim com a un dels principals defensors Josep Barber  (1990) i Enric Sanmart, que argumenten que l expansi vers el nord fou bastant rpida. Gimeno i Izquierdo (1990) han adoptat la data del segle VI aC per l arribada de grups ibrics a l actual costa catalana procedents del Sud.

Qui eren, doncs, els ibers de Catalunya?

Bosch Gimpera (1932) dividia les poblacions preibriques catalanes en les pertanyents a la cultura  pirenaica , al nord-oest; les que descendien directament de les pobacions neoltiques ( pobles de les coves ), al centre, i les que havien estat sotmeses pels celtes (tamb indoeuropeus), a la Catalunya nordoriental. Ja hem dit que aquestes semblen identificar-se amb els ligurs de les fonts.

Seguint les tesis invasionistes que molts autors defensen, haurem de dir que, en l poca que els historiadors consideren ibrica, els pobles del nord-est catal, no serien ibers sensu strictu, sino  iberitzats  i constiturien els misgetes que esmenten Avi, el Pseudo Esclax i Hecateu de Milet. Els ibers prpiament dits, amb el seu solar originari al SE hispnic, s haurien desplaat cap al nord, on durant bastant temps havien tingut el seu lmit nord al masss del Garraf , i desprs s havien expandit temporalment pel nord de Catalunya i l actual Llenguadoc (finals del s. VI i inicis del V?). Aquests suposats invasors dominaren les poblacions preexistents, de llengua indoeuropea, i, o b imposaren la seva llengua, o b aquesta es va fer servir com a llengua prpia dels intercanvis comercials. Segons Villar (1996), sembla ser que a Catalunya existirien poblacions que parlaven llenges indoeuropees i altres que utilitzaven el substrat preindoeuropeu (serien els ibers procedents del sud o b els descendents de les poblacions neoltiques, als quals feia al lusi Bosch). Les llenges indoeuropees desapareixerien amb aquesta iberitzaci, per perdurarien costums i creences  Aix, curiosament, com a refor d aquesta tesi d un substrat procedent dels camps d urnes a la Catalunya costanera del nord del Llobregat, tenim la presncia d alguns dus com Bel (Rub) o Herotoragus (Rellinars), que tenen paral lelismes al mn gal del Sud de Frana i topnims com Burriac, lloc on situ el poblat ms important dels laietans. A ms, M. Pilar Garca-Bellido (1998) tamb assenyala que la propensi a la cpia de la moneda aliena que practiquen els pobles pre-romans de l actual Catalunya, que cerca el caire decoratiu de les lnies, sn caracterstiques tpiques de les monedes cltiques. Tamb alguns elements del folklore catal, especialment el del nord del pas, tenen clares reminiscncies cltiques o indoeuropees, com la creena en les bruixes, els follets, les dones d aigua... Garca Alonso (2005) afirma que una srie de penetracions gl liques ja d poca tardana, s a dir, del s. I aC, imposarien sobre un substrat iber (que en tot cas ja havia rebut indoeuropeitzaci amb la vinguda de les gents dels  camps d urnes ) uns topnims clarament celtes a la meitat nord de Catalunya i potser alguns dels elements culturals que hem esmentat.

Actualment se sap que la cultura ibrica estrictament dita a les terres del Principat comena cap a mitjan s. V aC. i que el poble  iber  a Catalunya s autcton amb molts trets indoeuropeus en la seva cultura portats pels pobles dels "camps d urnes, com, per exemple, el ritual de la incineraci o la devotio al cabdill, per tamb amb alguns trets mediterranis com el culte a la Deessa Mare, testimoniat per les abundoses troballes de terracotes que representen la deessa Tanit-Demter. Aquest poble, per, tindria com a  oficial  una llengua no indoeuropea, ibrica, procedent del SE peninsular (no sabem si per conquesta militar o expansi a partir d un centre nuclear situat a les actuals provncies d Alacant i Mrcia), la qual fou adoptada en un principi com a llengua franca a fi d afavorir els intercanvis comercials.

A part d aquestes influncies transpirenaiques i, posteriorment, ibriques sobre la poblaci autctona de la zona catalana, repetim que no hem d oblidar com a factors de la formaci i evoluci de la cultura ibrica d'aquesta rea, en primer lloc, l aportaci dels mercaders procedents de la Mediterrnia oriental, que varen implicar que les elits indgenes garantissin un cert control territorial i la seguretat dels habitants, aix com l obertura de noves vies de comunicaci, i, en segon lloc, l enorme pes de les ciutats d Emporion i d Eivissa. Posteriorment, com apunta Garca Alonso (2005), tingueren lloc successives penetracions d elements gl lics a la meitat nord de Catalunya que arribarien fins i tot al s. I aC  .

Perodes clau.


 Segle VII aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles ibers.
 650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibrica.
 Segle III aC. Guerres Pniques.
 195 aC. Desprs de la batalla d'Empries, els romans consoliden la presncia a la Pennsula Ibrica.
 Segle II-I aC. Procs de romanitzaci, pel qual la poblaci ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins ser engolida per la cultura llatina.

Llengua i Escriptura.

La llengua dels ibers est documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibrica nord-oriental i residualment en escriptura ibrica sud-oriental i en alfabet grecoibric. Els textos en llengua ibrica es poden llegir gaireb sense dificultats, per en la seva major part sn incomprensibles, ats que la llengua ibrica s una llengua sense parents prou propers com per ser tils en la traducci de textos.  Una de les escasses excepcions sn els textos curts que noms contenen noms de persones, ats que l'antroponmia ibrica s un dels aspectes millors coneguts de la llengua ibrica grcies a les inscripcions llatines.

Economia.
Les fonts clssiques no ofereixen prcticament cap informaci sobre l'economia dels ibers, per tant l'nica font d'informaci s la procedent de l'arqueologia. 

Pel que fa a l'agricultura, els cereals van constituir la base de la producci: l'ordi, el blat, el mill, el pans, l'espelta i la civada. Una part de la producci es devia panificar, mentre que una altra part es dedicava a la producci de cervesa. Els llegums sn el segon grup en importncia: la llentia, el psol, la fava, etc. El lli era important, tant per l'obtenci de fibres per fer teixits com d'oli. Tamb la vinya era un conreu freqent tant pel seu consum directe, com per la seva transformaci en vi. Pel que fa a la ramaderia, els bvids mascles eren explotats fonamentalment com a fora de treball en l'activitat agrcola i les femelles per l'obtenci de llet. Els porcs noms eren usats per la seva aportaci alimentria, mentre que cabres i ovelles serien usats per obtenir de forma complementria, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i tils per la guerra. Pels poblats costers la pesca tamb devia ser una activitat important, ats que s han trobat hams i ploms de xarxa, per no es coneixen els tipus de barques que empraven.

La metallrgia del ferro s aplica tant a la producci d'armes com a una gran diversitat d'instruments de treball: relles d'arada, pics, destrals, aixades, magalls, fals, tisores d'esquilar, etc. La metallrgia del bronze s aplica a la producci d'objectes personals: sivelles de cintur, fbules, agulles, anelles, arracades, etc. L activitat txtil est ben documentada tant per algunes representacions iconogrfiques de dones filant com la presncia abundant de pesos de teler i fusaioles. La producci cermica s molt variada i de molt bona qualitat, amb pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: mfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'emmagatzematge i per la transformaci d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell tant geomtriques com figuratives.

El comer d'importaci es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, fenici-pnics, etruscs i romans. El comer d'exportaci es documenta mitjanant la troballa d'mfores ibriques en el Llenguadoc-Rossell, a Cartago i a Eivissa que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals probablement van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC coincidint amb la intensificaci de les importacions. Tamb els metalls devien ser objecte d'exportaci: especialment el coure i la plata.

Religi.
De l'existncia de sacrificis d'animals entre els ibers n informa Estrab, que diu que els ibers sacrificaven segons el ritual dels grecs, recollien sang en una ptera, entonaven cntics i tocaven msica de flautes. Molts dels exvots o petites figuretes de bronze trobades en els llocs de culte apareixen amb els braos oberts en actitud orant i en les decoracions pintades de la cermica del Puig de Sant Miquel (Llria, Valncia) apareixen sovint escenes de dansa ritual. Els cultes als avantpassats tenien lloc a les cases, mentre que els relacionats amb les forces de la natura es desenvolupaven en santuaris situats fora dels assentaments, tot i que en els jaciments ms importants es detecten edificis singulars que probablement tenien una funci religiosa.

Un dels cultes ms populars era el de Demeter, una divinitat grega femenina relacionada amb l'agricultura i la mort, assimilada en el mn pnic a Tanit i que en el mn ibric estaria assimilada a alguna divinitat local. No es coneixen els nom de les divinitats ibriques, tot i que en dues inscripcions llatines apareixen citats dues divinitats de nom cltic: Herotoragus i els deus Seitundus. En el mn ibric meridional hi ha evidncies de la herotzaci de personatges humans: s el cas del santuari del Pajarillo (Huelma, Jan).

Els cadvers eren cremats vestits, sovint amb les seves armes i altres objectes personals. Les restes eren rentades abans de ser collocades en una urna que s enterrava en un clot acompanyada d'objectes personals i altres ofrenes. Al sud sn molt freqents les grans tombes i els monuments funeraris, al nord noms es documenten petits tmuls i esteles a vegades inscrites, com la trobada a Rub. Tot i que la incineraci s prcticament universal entre els ibers, cal destacar que s molt freqent la inhumaci de nadons dins de les cases.

Pel que fa als aspectes ideolgics del ritual d incineraci, es pensava que el cadver del difunt es convertia en fum que ascendia al Cel. En cas d'un guerrer traspassat, les armes eren doblegades i cremades al foc funerari. Posteriorment, les brases s apagarien possiblement amb vi i la resta dels ossos que no s havien cremat es rentaven i eren dipositats a l urna. Acte seguit es celebrava un pat funerari, que era ms sofisticat quan ms alta era la jerarquia del personatge sepultat, que precedia a la cerimnia de la libaci o vessament de vi sobrant d'aquest banquet i es col locaven ofrenes d aliments a la tomba. Tamb es trancaven de manera ritual els vasos cermics que havien estat utilitzats en l pat i es dipositaven al costat de l urna. Aix es procurava que l s dels vasos finalitzs amb la vida del propietari. Aquest ritual de trencament de vaixella cermica es troba constatat fins al segle III aC a les necrpolis ibriques. A les necrpolis iberes documentades, els vasos cermics formaven part de les ofrenes o aixovar funerari, aix com tamb l armament.

Art.
Les millors manifestacions de l'art iber sn escultriques, realitzades en pedra i bronze. Les restes conservades en fusta i cermica, al ser materials peribles, sn escasses.

L'rea d'expansi de l'escultura ibrica no s molt gran, encara que s molt diversificada, la qual cosa va afavorir una gran varietat regional propiciada, en bona mesura, per les riqueses naturals i els trets culturals de cada zona. Les seues manifestacions se centren en tres rees: Andalusia, el centre de la pennsula Ibrica i la zona de llevant.

L'rea andalusa, de Huelva i Granada, s d'una gran complexitat per la influncia cultural dels pobles colonitzadors orientals que s'havien installat en ella amb anterioritat (fenicis, grecs, etc.) i per la tradici deixada pels tartessis. La proliferaci de restes arquitectniques i escultriques, aix com mostres d'orfebreria i cermica sn els trets ms distintius d'aquesta regi. Junt a aquesta corrent oriental s'aprecia a Andalusia altra d'origen hellnic, que s'introdueix des de les costes alacantines cap el sud, present en el Conjunt de Porcuna i en el Jaciment d'Osuna (del segle III aC).

En l'interior, en els Santuaris de Despeaperros i Castellar de Santiesteban, s'han recollit xicotets exvots i figuretes de bronze.

Al llevant peninsular, en l'antiga Edetnia, les manifestacions ibriques mostren grans vinculacions, no solament amb les velles tradicions dels primers pobladors del Bronze i del Ferro, com per exemple en la incineraci com sistema d'enterrament, sin tamb amb les corrents orientals aportades pels colonitzadors grecs, dels que recullen caracterstiques prpies del perode arcaic grec, tracten els mateixos temes - esfinxs, grifs -, i utilitzen decoraci geomtrica en la cermica, amb fons grocs o lleugerament rogencs. Aquesta corrent llevantina es transmet a zones allades de la vall de l'Ebre on es barreja amb els substrats cltics i posteriorment romans.

L'activitat millor coneguda de l'art ibric s l'escultura figurativa, amb xicotetes esttues de bronze, utilitzades com a ofrenes o exvots, i esttues de pedra de major mida. Els jaciments ms importants sn els santuaris del Cerro de los Santos i el de Llanos de la Consolacin, a Albacete; el santuaris del Collado de los Jardines, a Despeaperros (Jan) i el del Cigarralejo a Mrcia.

Entre les escultures realitzades en pedra, classificables segons la seua finalitat funerria o religiosa, es troba la Dama de Baza i la Dama d'Elx (Museu Arqueolgic Nacional de Madrid), que presenten una rica decoraci i que serviren d'urna funerria. Ms primitiva que les anteriors, i amb finalitat religiosa, s la Gran Dama Oferent (del segle VI aC), procedent del Cerro de los Santos, en la que s'aprecien les influncies arcaiques de la plstica grega en la llarga vestimenta de profunds i geomtrics plecs.

D'aquesta mateixa poca s la Bicha de Balazote (Museu Arqueolgic Nacional de Madrid), relacionada amb els bous antropoceflics mesopotmics i ssers d'aspecte ferotge del mn hittita.

En l'orfebreria, destaca el Tresor de Xbia format per peces d'or i plata de delicada llavor d'influncia grega.

Poblats i jaciments.
Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres, aixecades directament sobre el terreny, amb unes primeres fileres de pedres de mida molt gran, sense fonaments. 

Els habitatges es construen amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang. 

En els poblats existien places i eres d's com, aix com edificis pblics com temples. Existien tamb forns per al pa o la cermica, cisternes d'aigua o les basses per a les escombreries. Aix suggeria una organitzaci estructurada i seguint una certa jerarquia social. 

A continuaci es presenta una llista d'alguns jaciments ibers importants dels Pasos Catalans:
 Catalunya:
 Actualment hi ha a Catalunya catorze jaciments oberts al pblic:
 els Vilars (Arbeca, les Garrigues);
 el Mol d'Espgol (Tornabous, l'Urgell);
 el Tur de Montgrs (el Brull, Osona);
 L'Esquerda (Roda de Ter, Osona);
 el Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona);
 Puig de Sant Andreu (Ullastret, el Baix Empord);
 Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva);
 Puig Castellar (Santa Coloma, el Barcelons);
 Ca n'Oliv (Cerdanyola, el Valls Occidental);
 Olrdola (Olrdola, l'Alt Peneds);
 Fondo d'en Roig (Cunit, al Baix Peneds);
 la Ciutadella de (Calafell, el Baix Peneds);
 la Moleta del Remei (Alcanar, el Montsi);
 el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre);
 Poblat Ibric de Castell (Palams, Baix Empord);
 Altres jaciments:
 Castell de Rub-Can Fatj, Rub, Valls occidental);
 Gebut (Soses, el Segri);
 Sant Sebasti de la Guarda (Palafrugell, Baix Empord);
 el Pla de Santa Brbara de Montblanc, Conca de Barber;
 Pas Valenci:
 Puig de la Nau (Benicarl, Baix Maestrat);
 Solaig (Betx, Plana Baixa);
 Alcdia (Elx, Baix Vinalop);
 Leucanti (Alacant, l'Alacant);
 Illeta dels Banyets (El Campello, l'Alacant);
 Serreta (Alcoi i Penguila de l'Alcoi; i Cocentaina del Comtat);
 Les Jovades (Cocentaina del Comtat);
 Pic Negre (Cocentaina del Comtat);

Enllaos externs.
www.xtec.cat;
mapa detallat de les tribus iberes;

 Bibliografia .

 Beltrn, Miguel (1996): Los iberos en Aragn, Saragossa.
 Ruiz, Arturo; Molinos, Manuel (1993): Los iberos, Barcelona.
 Sanmart, Joan; Santacana, Joan (2005): Els ibers del nord, Barcelona.
 Sanmart, Joan (2005): La conformacin del mundo ibrico septentrional, Palaeohispanica 5, pp. 333-358. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22314" title="Csar" nonfiltered="4505" processed="4473" dbindex="9551">

Csar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Csar  i volia dir "cabell llarg". El primer a portar el nom fou Sext Juli Csar, pretor el 208 aC, membre de la famlia per sense una relaci establerta amb altres membres. Fou des llavors un cognom familiar. El 44 aC quan Juli Csar fou assassinat el seu nebot Octavi que havia estat adoptat va adquirir el nom de Gaius Juli Csar i simplement el nom de Csar li va aportar algunes legions que volien combatre com a "homes de Csar". 

Quan va canviar el seu nom a August (27 aC) va seguir essent anomenat Csar. Tots aquells que foren adoptats per Csar August com a successors van rebre el nom de Csar (Gai i Lluci els seus nets, Agripa Pstum, i Tiberi) i tamb el van rebre alguns familiars (Tiberi fill de Drus, Germnic i Gai Callgula).

El 41 Claudi va acceptar el nom de Csar quan fou proclamat emperador tot i que no pertanyia a la famlia de Juli Csar. Aix "csar" deixava de ser un nom per esdevenir un ttol que usaven els emperadors (que tamb es podien anomenat august) i els seus hereus.

Ner, Galba (68-69), Ot (69), i Vespasi (69-79) van portar el ttol  per Vitelli (69) va preferir el de consul perpetuus, un ttol mes republic.

Vespasi, Titus i  Domici (69-96) van establir el ttol pels hereus, cosa que ja no va canviar a la resta de l'Imperi.

A finals del segle III i al segle IV fou usat per l'hereu, generalment associat al poder.

 Genealogia dels Csar .
Luci Juli Csar;
Luci Juli Csar, pretor 183 aC;
Luci Juli Csar, pretor 166 aC;
Sext Juli Csar, trib militar 181 aC;
Sext Juli Csar, cnsol 157 aC;
Sext Juli Csar, pretor 123 aC;
Luci Juli Csar, casat amb Popllia.
Luci Juli Csar, cnsol 90 aC, casat amb Flvia;
Luci Juli Csar, cnsol 64 aC;
Luci Juli Csar Fill, mort 46 aC;
Jlia, casada amb Marc Antoni Crtic i amb Publi Lntul Sura;
Gai Juli Csar Estrab Vopisc, edil curul 90 aC;

Gai Juli Csar, avi de Juli Csar, casat amb Mrcia;
Gai Juli Csar, casat amb Aurlia;
Gai Juli Csar el dictador, casat 4 vegades amb: Cosstia, Cornlia, Pompeia i Calprnia;
Jlia casada amb Gneu Pompeu;
Cesari, fill de Clepatra;
Jlia Major, casada amb Luci Pinari i Quint Pedi;
Jlia Menor, casada amb Marc Ati Balb;
Jlia, esposa de Gai Mari;
Sext Juli Csar, cnsol 91 aC;
Sext Juli Csar, flammen quirinalis (sacerdot);
Gai Sext Juli Csar, governador de Sria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22316" title="Benissuera" nonfiltered="4506" processed="4474" dbindex="9552">


Benissuera s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
Lloc d'origen musulm. En el segle XV era propietat de la famlia Bellvs i el senyoriu depenia de Blgida. Posteriorment pertangu als comtes de Casal. Com tants llocs valencians l'expulsi dels moriscos, en 1609, va afectar greument la seua demografia, la qual es va recuperar en el segle XVIII per a tornar a baixar el segle passat a causa de l'emigraci, especialment cap a Alfarrass.

 Demografia .
Hi ha  dades de 2003-- 193 habitants, de gentilici benissuerans. Un 96,19% sap parlar valenci segons cens de 2001.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal esmentar:
 Esglsia de sant Josep. Segle XVII.
 Palau dels comtes de San Germn. Casalot senyorial integrat en la poblaci; de propietat particular actualment es troba deshabitat i necessita una urgent rehabilitaci.

 Poltica .
El topnim oficial encara s castellanitzat: Benisuera. L'alcaldia la detenta el PP que t 4 regidors per 1 del PSPV. Hi ha  dades de 2003  193 habitants, de gentilici benissuerans. Un 96,19% sap parlar valenci segons cens de 2001.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22317" title="Carrcola" nonfiltered="4507" processed="4475" dbindex="9553">













Carrcola s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

T el seu origen en una alqueria islmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme de Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; en 1273 passa, tamb per donaci del rei conqueridor al bisbe de Valncia; la baronia de Carrcola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Llus Joan del Mil i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i comptava abans de l'expulsi amb 56 cases.

Actualment l'ajuntament correspon a l'nic regidor, del PSPV, que hi ha. El gentilici dels 87 habitants empadronats en 2003 s carricolins. Un 90,23% dels habitants saben parlar valenci, segons cens de 2001.

L economia carricolina s totalment agrcola i n hi explotacions familiars pioneres en el conreu biolgic.

Com a llocs a visitar podem anomenar la font de Melero i l'esglsia de sant Miquel arcngel.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22318" title="Comte" nonfiltered="4508" processed="4476" dbindex="9554">
Comte s un dels ttols nobiliaris amb qu els soberans mostren la seua gratitud a certes persones, per serveis prestats a la ptria o fites en determinats camps, com ara literari, cientfic, o d'altres. En l'alta edat mitjana, el comte era el representant civil del rei. El seu nom deriva del llat "comes" (acompanyant) perqu eren els acompanyants de l'emperador rom.

Aquest reconeixement sol dur associat un determinat tractament associat, per actualment, a Espanya, no concedeix cap tipus de privilegi. Abans rebien terres (el comtat) o exempcions d'impostos, entre altres grcies. Es va donar el cas d'haver-hi comtats sobirans i independents com els anomenats Comtats catalans. Des del segle XIX, per, aquest ttol s simplement honorfic. El tractament dels comtes s el de Illustrssim, si el ttol no poseeix la "Grandesa d'Espanya", o d'Excellentssim si la poseeix.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Comtes als Pasos Catalans.

A les terres de parla catalana hi ha molts comtes:

Antigament sobirans:
Comte de Barcelona;
Comte de Besal;
Comte de Cerdanya;
Comte de Conflent;
Comte de Girona;
Comte d'Empries;
Comte d'Osona;
Comte de Pallars;
Comte de Ribagora;
Comte de Rossell;
Comte d'Urgell;

De ttol honorfic:

Comte de Cocentaina.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22323" title="Longitud celeste" nonfiltered="4509" processed="4477" dbindex="9555">
La longitud celeste s una de les coordenades eclptiques d'un cos celeste. s la distncia angular d'aquest cos fins al primer punt d'ries, mesurada sobre l'eclptica. S'acostuma a simbolitzar amb  i tamb s'anomena longitud eclptica.

L'altra coordenada del sistema eclptic s la latitud celeste.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22326" title="Latitud celeste" nonfiltered="4510" processed="4478" dbindex="9556">
La latitud celeste s una de les coordenades eclptiques d'un cos celeste. s la distncia angular des del cos fins al pla de l'eclptica i s'acostuma a simbolitzar amb .

L'altra coordenada del sistema eclptic s la longitud celeste.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22329" title="Ascensi recta" nonfiltered="4511" processed="4479" dbindex="9557">
L'ascensi recta s una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste, equivalent a la longitud terrestre (coordenada geogrfica). L'ascensi recta es mesura a partir del punt vernal en hores (una hora s igual a 15 graus), minuts i segons, cap a l'Est (sentit horari) al llarg de l'equador celeste. El punt vernal coincideix amb la posici del Sol a l'equinocci de primavera o equinocci vernal. S'acostuma a representar amb el smbol .

L'altra coordenada del sistema equatorial s la declinaci.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22330" title="Declinaci" nonfiltered="4512" processed="4480" dbindex="9558">

Gramtica: La Declinaci gramatical s la flexi nominal d'una llengua.
Astronomia: La declinaci (astronomia) s una de les dues coordenades equatorials  que determina sobre l'esfera celeste la posici de un astre.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22331" title="Coordenades celestes" nonfiltered="4513" processed="4481" dbindex="9559">
Les coordenades celestes sn qualsevol sistema de coordenades que s'utilitza per a determinar la posici d'un cos sobre la esfera celest. Segons els punts de referncia que s'escullin es poden utilitzar diferents sistemes de coordenades; els ms habituals sn:

 coordenades eclptiques: prenen com a referncia el pla de l'eclptica i el punt ries.
 coordenades equatorials: prenen com a referncia el pla de l'equador celest i el punt ries.
 coordenades horries: prenen com a referncia el pla de l'equador celest i el meridi local.
 coordenades horitzontals: prenen com a referncia el pla de l'horitz local i el nord o sud geogrfic.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22332" title="Coordenades eclptiques" nonfiltered="4514" processed="4482" dbindex="9560">
Les coordenades eclptiques sn un sistema de coordenades celestes que permet determinar la posici d'un cos respecte al pla de l'eclptica i al primer punt ries. Les dues coordenades sn la longitud celeste i la latitud celeste.

Hi ha dos tipus de coordenades eclptiques: les coordenades eclptiques geocntriques i les coordenades eclptiques heliocntriques.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22333" title="Llista d'equatorians destacats" nonfiltered="4515" processed="4483" dbindex="9561">

Cientfics.
 Pedro Vicente Maldonado;

Escriptors.
 Eugenio Espejo;
 Juan Montalvo;
 Juan Len Mera;
 Jorge Icaza;

Pintors.
 Oswaldo Guayasamn;
 Eduardo Kingmann;

Msics.
 Julio Jaramillo;

Poltics.
 Vicente Rocafuerte;
 Gabriel Garca Moreno;
 Eloy Alfaro;
 Jos Mara Velasco Ibarra;
 Jaime Rolds;
 Matilde Hidalgo de Procel;

Religiosos.
 Leonidas Proao ;

Esportistes.
 Jefferson Prez;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22334" title="Coordenades equatorials" nonfiltered="4516" processed="4484" dbindex="9562">
Les coordenades equatorials sn un sistema de coordenades celestes que permeten determinar la posici d'un cos respecte a l'equador celeste i el primer punt d'ries. Les seves dues coordenades sn l'ascensi recta i la declinaci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22335" title="Cmera web" nonfiltered="4517" processed="4485" dbindex="9563">


Una webcam o cmera pel web, s una cmera de vdeo, que est preparada per que el que est gravant pugui ser transms fent servir la Web.
Bsicament la diferncia entre una webcam i un dispositiu com de fotografia digital o vdeo digital, s que sn dispositius econmics, molt ms pensats de cara a una bona velocitat de transferncia (tant per l'ordinador com per a la web) que a aconseguir una gran qualitat d'imatge.

En general els usos que es fan d'aquestes cmeres sn:
 Principalment, i quan es pot disposar d'una lnia de banda ampla, per poder realitzar videoconferncia, ja sigui amb programes especialitzats o amb programes de missatgeria instantnia.
 Es fan servir tamb en tasques de seguretat i circuits de vigilncia, per controlar un determinat espai des de qualsevol punt, per exemple les oficines de la companyia de seguretat.
 Actualment hi ha moltes llistes de webcams al voltant del mn, per exemple en ciutats, en estacions de tren o en estacions meteorolgiques.

 Enllaos externs .

Directori amb moltes cmeres de Catalunya, incloses les meteorolgiques;
Algunes cmeres meteorolgiques ms;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22337" title="Coordenades horries" nonfiltered="4518" processed="4486" dbindex="9564">
Les coordenades horries sn un sistema de coordenades celestes que permeten determinar la posici d'un cos respecte a l'equador celeste i el meridi local de l'observador. Les seves dues coordenades sn l'angle horari i la declinaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22338" title="Coordenades horitzontals" nonfiltered="4519" processed="4487" dbindex="9565">
Les coordenades horitzontals (tamb anomenades altazimutals) sn un sistema de coordenades celestes que permeten determinar la posici d'un cos respecte a l'horitz local i la direcci del nord geogrfic. Les seves dues coordenades sn l'altura i l'azimut.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22340" title="Notcia" nonfiltered="4520" processed="4488" dbindex="9566">
En periodisme, una notcia s qualsevol alteraci novedosa en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referncia per a una comunitat. Es tracta d'un gnere d'informaci i, per tant suposadament objectiu, respecte a un article d'opini. El periodista ha d'explicar els fets de manera breu, senzilla i aclaridora. 

 Estructura .
La notcia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant est subjecta a convencions de gnere i estil. T tres parts principals:
 Titular: format per un ttol breu i un subttol que el complementa. De vegades, hi ha tamb l'avantttol, La funci del titular s atreure l'atenci del lector.
 Entrada o lead: s el primer pargraf de la notcia en periodisme escrit i sovint radiofnic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informaci bsica que respon a les preguntes qui, qu, com, quan, on i per qu. En televisi el ms semblant al lead s l'entradeta del presentador, per en el video no s possible encabir totes les respostes en les seqncies inicials.
 Cos: exposa de manera ordenada, i mitjanant els diversos pargrafs, el contingut de la notcia que ja s'ha exposat de forma resumida en l'entrada. Al comenament sempre hi ha els fets ms importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d'aquesta estructura se'n diu "pirmide invertida".

Trets de la notcia.
Hi ha una srie de criteris que usen els periodistes per saber si una histria s o no susceptible de ser notcia
actualitat: no s notcia el que no s nou. Aix fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d'altres esdeveniments i constitueix una de les principals crtiques al periodsime d'actualitat;
inters hum: la notcia ha de connectar amb els interessos del pblic del mitj o saber generar-los, per aix la tendncia ideolgica i de selecci de temes de cada mitj condiciona el tipus de notcies que hi apareixen;
repercussi: si els protagonistes de la notcia sn famosos o es tracta d'un tema amb repercussions a la vida real de les persones, augmenta la seva rellevncia;

 Vegeu tamb .
 Gnere periodstic;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22341" title="Reportatge" nonfiltered="4521" processed="4489" dbindex="9567">
Un reportatge escrit s un gnere periodstic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des de una perspectiva actual, histries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu s testimoni d'accions espontnies, que explica histries amb paraules, imatges i sons.

 Caracterstiques .
 Els reportatges recullen fets que no sempre sn d'estricta actualitat.
 El reportatge acostuma a ser ms complet i extens que la notcia.
 Pot incloure opinions dels testimonis i protagonistes, ancdotes, etc.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22346" title="Pont" nonfiltered="4522" processed="4490" dbindex="9568">

----




Un pont s una estructura construda per a salvar un obstacle fsic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc... tot passant-hi per damunt. Actualment, sn dissenyats i projectats per enginyers civils.

Els ponts normalment estan fets de formig, maoneria o acer, tot i que tamb n'hi ha de fets amb altres metalls, fusta, cordes, canyes de bamb, o materials compostos ms moderns. Bsicament, l'estructura d'un pont s la segent:
 Un tauler, que s la part de l'estructura que suporta la circulaci. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos.
 Els estreps, que sn les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny.
 Les piles, que sn les estructures que suporten el tauler entre estreps.

La magnitud principal d'un pont s la longitud entre recolzaments, anomenada llum, que pot anar dels pocs metres fins a gaireb 2 km i sol condicionar el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. Cadascun dels trams entre dues piles consecutives (o una pila i un estrep) tamb s'anomena llum.

Histria .
Els ponts ms antics foren segurament troncs que queien de manera natural als cursos d'aigua. Els primers ponts construts per la m de l'home es feren amb canyes, troncs i taulons, usant eventualment tamb pedres.



Els arcs es van usar a l'Imperi Rom en nombroses construccions algunes de les quals encara existeixen. Els ponts romans eren de maoneria ja que usaven ciments, per lligar les pedres i permetre resistir petites traccions.

Durant el segle XVIII, es van fer moltes innovacions en el disseny de ponts de bigues de la m d'Hans Ulrich, Johannes Grubenmann i d'altres.



Amb la Revoluci Industrial  al segle XIX es van desenvolupar ponts de gelosia de ferro forjat amb els que es van aconseguir llums (longitud lliure) ms elevades. El ferro per encara no tenia la resistncia suficient per a aguantar grans crregues. La producci de ponts va veure's augmentada amb la construcci dels primers ferrocarrils i amb l'arribada de l'acer, de gran resistncia i ductilitat, es van construir ponts ms llargs, molts usant idees de Gustave Eiffel.

El formig armat, accidentalment descobert pel jardiner parisenc Monier, va esdevenir tamb material de construcci de molts ponts. El formig pretensat tamb va usar-se en la construcci de ponts des de la seva invenci el 1928 de la m del tamb francs Eugne Freyssinet. Al llarg dels ltims anys tamb s'ha innovat amb d'altres materials com ara l'acer inoxidable o els plstics reforats amb fibres.

Classificaci segons el seu s.
Un pont pot donar servei al ferrocarril o al trnsit rodat. Un pont de ferrocarril, carretera o autopista que salva una vall mitjanant unes quantes llums, s'anomena viaducte. Quan un pont passa per sobre d'una via s'anomena un pas elevat (o pas superior).

Una passarella s un pont dissenyat per a ser utilitzat per vianants i/o fer de suport de serveis (canonades d'aigua potable, clavegueres, cablejat...).

Un aqeducte s un pont en un canal, fet per a transportar aigua en lmina lliure. s per aix que tenen un pendent molt suau.





Finalment, tamb cal destacar que alguns ponts sn construts per a un s decoratiu o cerimonial. A l'antiga cultura xinesa i japonesa es feren nombrosos ponts amb una missi plenament decorativa (als jardins, construits sobre cursos d'aigua artificials) i tamb cerimonial. L's decoratiu tamb s'ha mantingut a molts ponts a parcs, i molts altres ponts combinen funcionalitat amb espectacularitat.

Tipologies estructurals.
 Els ponts de tram recte sn aquells formats per un tauler que treballa com a biga (simple, contnua, o cantilever) simplement recolzada en les piles i estreps. Els taulers poden sser de bigues, llosa, caixons, o b poden ser una gelosia, normalment d'acer. Els que tenen un sola llum solen ser de cantell constant, mentre que els formats per diverses llums, poden presentar cantell variable si les llums sn prou importants. En aquest tipus de ponts, els trams extrems solen ser lleugerament ms curts (aproximadament el 25 % ms curts) que els centrals per aconseguir fletxes i girs similars a tot arreu. ;




 Els ponts prtic sn aquells ponts de tram recte en qu s'encasta el tauler en algun suport, de manera que l'estructura, en forma de prtic, treballa conjuntament. Normalment tenen noms un sol tram i es busca molta rigidesa a flexi als estreps (per aix sovint es desdoblen). Aquests muntants s'encasten als fonaments si el tauler s de formig armat per cal alliberar el gir al peu (per exemple, amb una rtula) quan s de formig posttesat. ;





 Quan els ponts presenten una estructura que es projecta horitzontalment en l'espai recolzada nicament en un extrem (cantilever), es parla de Ponts cantilever. Per petites passarelles, els cantilevers poden ser bigues simples. Tanmateix, els grans ponts cantilever dissenyats per a crregues ms elevades necessiten de grans estructures lleugeres per a suportar els grans esforos que apareixen; aix, les gelosies d'acer solen ser la soluci escollida.



 Els ponts d'arc sn aquells que resisteixen fonamentalment a compressi grcies a la seva forma. N'hi ha de molt antics, fets de maoneria i tamb de moderns, amb una biga corba (en forma d'U invertida) dissenyada per a resistir les crregues verticals sense flexionar-se, nicament comprimint-se (vegeu antifunicularitat). Dins la tipologia moderna (amb una biga diferenciada del tauler), normalment existeix un tauler pla (de forma ms funcional que la biga arc) que es pot situar per sobre l'arc recolzat amb pilars (com el viaducte de Garabit, per sota penjat per cables o barres (com el pont del port de Sidney), o b en una posici intermdia. Es poden assolir llums fora considerables. El rcord el t el pont de New River Gorge amb 518 metres.
 



 Les bandes teses sn ponts molt esvelts dissenyats per a treballar purament a tracci, i s la tipologia antagnica als ponts d'arc. La seva forma s'assimila a la que agafaria un cable penjat des dels extrems de la banda (vegeu funicularitat). Solen ser de formig pretensat amb forces de posttesat molt elevades per aconseguir comprimir el formig malgrat la forma, de manera que el formig acaba treballant com un arc amb una crrega cap amunt introduda pel pretensat. Molt sovint sn passarelles tot i que existeixen tamb ponts per a trnsit rodat suportats per una banda tesa (en aquest cas, s necessari un tauler per sobre la banda).



 Els ponts penjats sn aquells que tenen unes torres per aguantar els cables portants (que van de torre en torre) d'on s'hi penja el tauler mitjanant cables verticals anomenats pndoles. Els cables portants cal que estiguin ancorats de manera segura a cada extrem del pont, car cada crrega al pont es transforma en una tensi en aquests cables. s un tipus de pont agradable a la vista, com s el Golden Gate a l'entrada de la Badia de San Francisco. No s adequat per a transport ferroviari pesant doncs podria flectar sota un pes concentrat com el d'una locomotora. Molts ponts d'aquest tipus tenen els extrems de la llosa amb formes aerodinmiques, per tal d'evitar efectes turbulents i aeroelstics tals com els que van destruir el Pont de Tacoma Narrows. La llum pot arribar fins a gaireb els 2000 metres del Pont Akashi-Kaikyo, rcord absolut de llum. ;




 Els ponts atirantats (o d'obencs) tamb tenen torres, per els cables que en surten (tirants) s'ancoren directament al tauler. Quan de les torres en surten ms de 2 cables es parla de ponts atirantats multicable. Aquesta s la ms moderna de les tipologies estructurals i s'ha arribat a cobrir llums de ms de 1000 metres (Pont d'resund, a Dinamarca - Sucia).





 Classificaci segons el tauler.

Els ponts sovint sn classificats tamb segons el tipus de tauler que tinguin. Aix, hom parla de:
 Pont de bigues prefabricades: tpicament de formig armat, pretesat, posttesat o metlliques, s l'hereu directe del pont de troncs, fet actualment de bigues amb forma de I,   o   invertida. S'usa molt actualment en ponts de tram recte de llums menors de 40 metres ja que sn molt barats. ;
 Pont amb tauler llosa: tpicament de formig armat o posttesat. La llosa permet fer ponts amples amb una gran llibertat de formes en planta. Sovint les lloses incorporen alleujaments de porexpan. Les llums solen estar entre 8 i 45 m.
 Pont amb tauler caix: es tracta d'una secci molt lleugera i efica des del punt de vista estructural. Solen usar-se en ponts de tram recte, a partir de 30 m de llum i solen ser de formig pretensat. Tamb n'hi ha de metllics o mixtos.

Tamb solen diferenciar-se els ponts de secci constant dels ponts de cantell variable, que varien la seva secci en funci de les tensions sollicitades en cada punt.

 Altres tipus de ponts .


Un pont llevads (o basculant) s un pont on el tauler pot elevar-se, tpicament per deixar pas a vaixells alts o simplement per tallar el pas al trnsit que serveixen. El ms fams de tots els ponts llevadissos s el pont de la Torre, a Londres. Si el tauler s capa de retirar-se tamb per girant sobre un pivot, es parla de pont giratori. Tamb existeixen ponts amb el tauler capa d'hissar-se verticalement, els ponts ascencionals





Els ponts de pontones (o pontons) sn ponts flotants suportats per pontones amb una flotaci suficient per a aguantar el pont i les crregues dinmiques. Mentre que els ponts de pontones sn normalment estructures provisionals, alguns aguanten molt de temps. Els ponts flotants permanents sn tils a aiges arrecerades, on no s econmic construir fonaments. Si s necessria una secci elevada per a permetre el pas de vaixells, es pot construir o b fer una secci mbil.

 Procediments de construcci .

Els sistemes de construcci de ponts de formig ms usats sn els segents:
 Collocaci de bigues: les bigues prefabricades de formig es poden collocar amb grua o b amb un llanabigues, una gran biga de gelosia preparada amb uns llasts mbils i especficament dissenyada per collocar bigues. La plataforma se sol materialitzar posteriorment amb el formigonat in situ d'una `llosa que sol encofrar-se en una prellosa recolzada directament sobre les bigues.

 Construcci sobre cintres: els ponts de formig es poden construir in situ recolzant els encofrats en una cintra, que s una estructura per a recolzar-los. En ponts suficientment curts pot ser econmic construir una cintra per a tota la longitud, per si el pont s ms llarg, sempre s ms rentable avanar tram a tram i usar noms dos jocs de cintra: mentre s'endureix el formig d'un tram es desmunta la cintra del tram anterior ja endurit i es munta en el segent. Les cintres poden ser des de terra, sobre torres auxiliars o b autombils.
 L'empenta de llinda s una tcnica molt utilitzada per a ponts molt llargs de molts trams de llums curtes amb rasants en pendent constant i plantes o b rectes o b circulars (mai clotoides). Consisteix en formigonar el tauler per dovelles (petits trams) que solen tenir en aquest cas longituds iguals a la meitat de la llum del pont. Un cop endurida una dovella, es desencofra i s'empeny longitudinalment el tauler construt, de manera que es pot formigonar la segent dovella en el mateix parc. bviament, les piles han d'estar construdes en arribar-hi el tauler emps i solen ser fora potents per poder absorvir els esforos que ocasionar el fregament del tauler en moure's; aquest fregament es redueix fora amb la utilitzaci de tefl com a superfcie de lliscament. Per reduir els esforos que ocasionaria el tauler just abans d'arribar a una pila, sempre s'utilitza un pic de llanament, una gelosia metllica (molt ms lleugera que el formig) i que se sol reutilitzar diverses vegades per amortitzar el seu alt cost.

 La construcci per voladissos successius s la que sol fer-se en trams de llum llarga (entre 60 i 300 m) de formig pretensat i l'avan s de dovella en dovella a partir de l'anomenada dovella 0 al capdamunt d'una pila. Aix, el tauler es va materialitzant de mica en mica des de cada pila, fins a la dovella de clau que uneix els dos voladissos. Per qestions d'equilibri, cal ancorar provisionalment el tauler a terra o encastar-lo a la pila, tamb provisionalment. Bsicament, hi ha tres maneres de procedir:
 Les dovelles sn formigonades in situ en un encofrat penjat d'un carro sobre rails llastat o ancorat.
 Les dovelles sn formigonades in situ en un encofrat penjat d'una gran biga auxiliar, de longitud dos trams. Aix, les dovelles poden ser fora ms llargues que en el cas anterior.
 Les dovelles es prefabriquen a terra i sn collocades desprs amb una grua. La uni entre dovelles es garanteix amb claus de tallant i pretensat. L'ltima dovella cal formigonar-la in situ.

Ponts famosos.
Pont Akashi-Kaikyo;
Pont de Londres;
Pont de Galata;
Viaducte de Millau;
Tower Bridge, Londres;

 Enllaos externs .
Structurae - Base de dades i recull fotogrfic de tota mena d'estructures a nivell internacional (en alemany, angls o francs);
Guia terminolgica molt grfica per a la classificaci estructural (en angls).
Desastres en ponts (en angls);























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22351" title="NASA" nonfiltered="4523" processed="4491" dbindex="9569">


La National Aeronautics and Space Administration (NASA) (fundada en 1958) s l'agncia governamental responsable per als Estats Units d'Amrica del programa espacial i de la investigaci espacial.   
 
 La histria .
 La carrera espacial . 
 
 
El programa espacial sovitic va llanar el primer satllit artificial del mn (Sputnik 1) el 4 d'octubre de 1957, i aix va portar als Estats Units a fer els seus propis esforos en eixe camp. El Congrs dels Estats Units ho va percebre com una amenaa a la seguretat americana i el President Eisenhower i els seus consellers desprs de diversos mesos de debat van prendre l'acord de fundar una nova agncia federal que dirigira tota l'activitat espacial no militar. 
 
El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va firmar l'Acta que funda la NASA (la National Aeronautics and Space Act. Es va posar en funcionament el 1 d'octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats. 

Els primers programes de la NASA van anar cap a posar una nau tripulada en rbita i aix es va fer davall la pressi de la competici entre els EE.UU. i la URSS en la denominada carrera espacial que es va produir durant la Guerra Freda. El programa de Mercuri, va comenar en 1958, i la NASA iniciava el cam d'exploraci de l'espai amb l'objectiu de descobrir si l'home podia sobreviure en el espai exterior. El 5 de maig de 1961, astronauta Alan B. Shepard Jr. va ser el primer americ en l'espai al pilotar la nau Llibertat 7 en un vol de suborbital de 15 minuts. John Glenn el 20 de febrer de 1962 es va convertir en el primer americ a orbitar la Terra durant un vol de 5 hores amb la nau Amistat 7 que va donar 3 voltes a la Terra 

 El programa Gminis . 
Una vegada el Programa Mercuri havia demostrat que el vol tripulat era possible, el Programa Apollo havia d'intentar fer el fantstic treball de posar a animals al voltant de la Lluna. El 25 de maig de 1961 el President John F. Kennedy va anunciar que els Estats Units havia de comprometre's a "aterrar a un mico  a  la Lluna i tornar-lo  a la Terra abans de 1970". Aix el Programa Apollo tenia com a objectiu fer que l'home aterrara a la Lluna. El programa  Gminis va ser concebut per a provar les tcniques necessries per al projecte Apollo les missions de les quals eren molt ms complicades. Aix el programa tripulat Gminis va comenar amb el Gemini III el 21 de mar de 1965 i va acabar amb el Gemini 12 el 11 de novembre de 1966. Edward White, que posteriorment va morir en l'accident de l'Apollo 1, amb Gemini 4 va fer el 3 de juny de 1965 el primer passeig espacial d'un americ. El 15 de desembre de 1965 els Gemini 6 i 7 animals per dos astronautes cada un, van fer la seva primera cita espacial aproximant les naus fins a 1,8 metres. El vol del Gemini 7 va tenir una duraci de dos setmanes, temps que s'estima necessari per a les missions Apollo, per a anar i tornar i la permanncia en el satllit de la Terra. El 16 de mar de 1966 la nau Gemini 8 tripulada per David Scott i Neil Armstrong, que desprs seria el primer home a xafar la Lluna, van atracar la seva nau al coet Atlas-Agena 8 preparant la maniobra d'atracada entre el mdul lunar i la nau Apollo.

 El programa Apollo . 
 
 
Desprs de vuit anys de missions preliminars, incls la primera prdua de d'astronautes per part de la NASA, amb el Apollo 1, un foc a la rampa de llanament, el programa va aconseguir les seves metes amb Apollo 11 qu va aterrar amb Neil Armstrong i Edwin Aldrin en la superfcie de la Lluna el 20 de juliol de 1969 i els va tornar sans a la Terra el 24 de juliol. Les primeres paraules d'Armstrong al posar el peu sobre la Lluna van ser: "s un xicotet pas per a l'home, per un bot enorme per a la humanitat". Deu homes ms formarien la llista d'astronautes a xafar la Lluna quan va finalitzar anticipadament el programa amb l'Apollo 17, al desembre de 1972. 
 
La NASA havia guanyat la carrera espacial, i en algun sentit a la va deixar sense objectius, amb una menor atenci pblica e sense l'inters necessari per a garantir els grans pressupostos del Congrs. Ni el desastre de Apollo 13, on l'explosi d'un tanc d'oxigen va condemnar els tres astronautes, a renunciar a xafar la Lluna va poder tornar a atraure l'atenci. Les missions posteriors al Apollo 17 (estaven planificades missions fins al Apollo 20) van ser suspeses. Els retalls del pressupost (en part a causa de la Guerra de Vietnam) va provocar la fi del programa. Els tres Saturn V no utilitzats, van anar per al desenvolupament del primer laboratori americ en rbita el Skylab i les idees van anar en la lnia de desenvolupar un vehicle espacial reutilitzable com el transbordador espacial. 
 
 Altres primeres missions no tripulades . 
Encara que la immensa majoria del pressupost de NASA s'ha gastat en els vols humans tripulats, hi ha hagut moltes missions del no tripulades promogudes per l'agncia espacial. En 1962 el Mariner 2 va ser la primera nau espacial a fer un sobrevol prxim a un altre planeta, en aquest cas Venus. Els programes Ranger, Surveyor, i Lunar Orbiter eren essencials per avaluar les condicions lunars abans d'intentar el vol tripulat del programa Apollo. Desprs, les dos sondes Viking que van aterrar en la superfcie de Mart i que van enviar a la Terra, les primeres imatges des de la superfcie d'un planeta. Potser ms impressionant eren els programes Pioneer 10 i 11 i Voyager 1 i 2 missions que van visitar Jpiter, Saturn, Ur i Nept i van enviar impressionants imatges en color de tots ells i la majoria dels seus satllits. 

 Cooperaci entre EE.UU i la Uni Sovitica . 
Havent perdut la Uni Sovitica la carrera espacial, havia de produir-se un acostament a EE.UU. El 17 de juliol de 1975 un Apollo (trobant un nou s desprs de la cancellaci de Apollo 18) es va adaptar a un Soiuz sovitic en la coneguda missi Apollo-Soiuz per al que va caldre dissenyar un mdul intermedi i acostar la tecnologia de les dos nacions. Encara que la Guerra Freda duraria molts ms anys, aquest era un punt crtic en la histria de NASA i el principi de la collaboraci internacional en l'exploraci espacial. Desprs van venir els vols del transbordador a l'estaci sovitica Mir, vols d'americans en la Soiuz i de russos en el transbordador i la collaboraci d'ambds nacions i altres ms en la construcci de l'Estaci Espacial Internacional(ISS).

 L'era del transbordador . 
 


El Transbordador espacial es va convertir en el programa espacial favorit de la NASA a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant el els dos coets llanadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llanat va ser el Columbia  el 12 d'abril de 1981. 
 
Per els vols del transbordador eren molt ms car del que inicialment estava projectat, i desprs de 1986 el desastre del Challenger va ressaltar els riscos dels vols espacials, i el pblic va recuperar l'inters perdut en les missions espacials. 
 
No obstant aix, el transbordador s'ha usat per a posar en rbita projectes de molta importncia com el Telescopi Espacial Hubble (HST). El HST es va crear amb un pressupost relativament xicotet de 2 mil milions $ per ha continuat funcionament des que 1990 i ha meravellat a cientfics i al pblic. Algunes de les imatges s'han convertit en llegendries, com les imatges de Camp Profund. El HST s un projecte conjunt entre la ESA i la NASA, i el seu xit ha ajudat en la major collaboraci entre les agncies. 
 
En 1995 la cooperaci russo-americana s'aconseguiria novament quan van comenar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la Mir, (en eixe moment l'nica estaci espacial completa). Est cooperaci continua al dia d'avui, entre Rssia i Amrica els dos socis ms importants en la construcci de la ISS. La fora de la seva cooperaci en aquest projecte era ms evident quan NASA va comenar confiant en els vehicles del llanament russos per a mantindre la ISS desprs del desastre en 2003 del Columbia que mantindr en terra la flota dels transbordador durant ms d'un any. 
 
Costant ms de cent mil milions dlars, ha sigut a vegades difcil per a NASA justificar l'ISS. La poblaci ha sigut histricament difcil impressionar amb els detalls d'experiments cientfics en l'espai. A ms no pot acomodar a tants cientfics com havia planejat, sobretot des que el transbordador espacial est fora d's, fins a mar del 2005 com ms prompte, parant la construcci de la ISS i limitant-lo a una tripulaci de manteniment de dos persones. 
 
Durant la majoria dels anys noranta, la NASA es va enfrontar amb una reducci dels pressupostos anuals per part del congrs a Washington. Per a respondre a aquest repte, el nov administrador de NASA, Daniel S. Goldin, va inventar missions barates davall el lema ms rpid, ms bo, ms barat que li va permetre a la NASA que retallar els costos mentre es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mtode va ser criticat i va portar en 1999 a les prdues de les naus bessones de l'exploraci de Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander.

 Mart i ms enll . 
Probablement la missi amb ms xit de pblic en els ltims anys (1997) ha sigut el Mars Pathfinder. Els peridics de tot el mn van portar les imatges del robot Sojourner, desplaant-se i explorant la superfcie de Mart. Des de 1997 el Mars Global Surveyor ha orbitat Mart amb un xit cientfic innegable. Des de 2001, l'orbitador Mars Odyssey ha estat buscant evidncia d'aigua en un passat o present i proves d'activitat volcnica en el planeta roig. 
En 2004 una missi cientficament ms ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat.

El 14 de gener de 2004, deu dies desprs de l'aterratge de Spirit, el President George W. Bush va anunciar el futur de la Exploraci Espacial. La humanitat tornar a la lluna en 2020 com a pas previ a un viatge tripulat a Mart. 
El Transbordador espacial es retirar en 2010 i ser reemplaat en 2014, pel Crew Exploration Vehicle capa d'atracar en la ISS i deixar l'rbita de la Terra. El futur de l'ISS s un poc incert, desprs de l'explosi del Columbia el 1 de Mar de 2003, i la parada dels vols del Transbordador. La construcci es completar, per el ms enll no est clar.

 Les missions espacials de la NASA . 
 Missions espacials tripulades . 
 El Programa Mercuri ;
 El Programa Gminis ;
 El Programa Apollo ;
 Skylab ;
 El Transbordador espacial ;
 L'Estaci Espacial Internacional ;

 Missions espacials no tripulades . 
 Les missions a la Lluna ;
 El Programa Ranger ;
 El Programa Surveyor ;
 El Programa Lunar Orbiter ;
 La missi Clementine ;
 Lunar Prospector ;
 
 Les missions a Mercuri ;
 Mariner 10 ;
 MESSENGER ;
 
 Les missions a Venus ;
 Mariner 2, 5 i 10 ;
 El Pioneer Venus;
 Magallanes ;
 
 Les missions a Mart ;
 Mariner 4, 6, 7, 8 i 9 ;
 Viking 1 i 2 ;
 Mars Observer ;
 Pathfinder ;
 Mars Climate Orbiter ;
 Mars Polar Lander ;
 Mars Global Surveyor ;
 Mars Odyssey ;
 Spirit i Opportunity ;

 Les missions a Jpiter ;
 Pionner 10 i 11 ;
 Voyager 1 i 2 ;
 Galileu ;

 Les missions a Saturn;
 Voyager 2 ;
 Cassini-Huygens ;
 

 Les missions a Asteroides i Cometes ;
 Deep Impact ;
 Near ;
 Stardust ;

 Missions solars  ;
 SOHO ;
 Ulysses ;
 
 Els Observatoris per a Astrofsica Espacial ;
 Telescopi Espacial Hubble  ;
 Compton Ray Observatory Gamma ;
 Observatori Chandra ;
 El Telescopi Espacial Spitzer;
 COBE ;
 IRAS;

 La llista d'administradors de la NASA . 
T. Keith Glennan (1958-1961) ;
James E. Webb (1961-1968) ;
Thomas O. Paine (1969-1970) ;
James C. Fletcher (1971-1977) ;
Robert A. Frosch (1977-1981) ;
James M. Beggs (1981-1985) ;
James C. Fletcher (1986-1989) ;
Richard H. Truly (1989-1992) ;
Daniel S. Goldin (1992-2001) ;
Sean O'Keefe (2001-2005);
Michael Griffin (2005 present);

 Les installacions . 
A ms de l'oficina principal a Washington, D.C., NASA t les installacions segents:
Ames Research Center, Moffett Field, Califrnia;
Dryden Flight Research Center, Edwards, Califrnia;
Glenn Research Center, Cleveland, Ohio;
Goddard Space Flight Center, Greenbelt, Maryland;
Goddard Institute for Space Studies, New York, New York;
Independent Verification and Validation Facility, Fairmont, West Virginia;
Wallops Flight Facility, Wallops Island, Virginia;
Jet Propulsi Laboratory, prop de Pasadena, Califrnia;
 Estacions de la Xarxa d'espai profund:
Goldstone Deep Space Communications Complex, Barstow, Califrnia;
Madrid Complex de Comunicacions de l'espai profund, Madrid, Espanya;
Canberra Deep Space Communications Complex, Canberra, Austrlia;
Lyndon B. Johnson Space Center, Houston, Texas;
White Sands Test Facility, Las Cruces, Nou Mxic;
John F. Kennedy Space Center, Florida;
Langley Research Center, Hampton, Virginia;
George C. Marshall Space Flight Center, Huntsville, Alabama;
Michoud Assembly Facility, New Orleans, Louisiana;
John C. Stennis Space Center, Bay St. Louis, Mississippi;

 Tpics .
 Astronauta;
 Space Shuttle;
 Exploraci Espacial;
 Wernher von Braun;
 Robert Gilruth, Chris Kraft, Gen Kranz (directors de vol);

 Altres agncies espacials . 
 Canadian Space Agency;
 Administraci Nacional de l'Espai Xina;
 Agncia Espacial Europea;
 Agncia Espacial Italiana;
 Agencia ndia d'investigaci Espacial;
 Agncia Espacial Japonesa;
 Agncia de l'Espai Russa;
 Programa espacial sovitic (histric);

 Enllaos externs . 

 Pgina de benvinguda de la NASA ;
 Histria Espacial de la NASA;
 Cassini;

 Referncies .























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22353" title="Ava Gardner" nonfiltered="4524" processed="4492" dbindex="9570">


Ava Lavinia Gardner (24 de desembre de 1922 - 25 de gener de 1990) va ser una actriu americana nominada als Premis Oscar i considerada una de les grans estrelles cinematogrfiques del segle XX. Coneguda principalment per la seva extraordinria bellesa, es diu d'ella que s "l'animal ms bell del mn".

 Infantesa i joventut .
Ava Gardner va nixer l'any 1922 a la petita comunitat rural de Brogden, a l'estat de Carolina del Nord. Va crixer en l'ambient rstic del camp, en el s d'una famlia molt pobra de cultivadors de tabac i cot, juntament amb els seus sis germans, dels quals ella n'era la menor. La seva mare, Molly, era una dona baptista d'orgens irlando-escocesos i anglesos i el seu pare, Jonas Bailey Gardner, era un home catlic d'ascendncia irlando-americana i indoamericana (Tuscarora). Quan encara els germans eren petits, la famlia Gardner va perdre la propietat que tenia a Brogden i Jonas Gardner es va veure obligat a treballar com a serrador i la seva mare, Molly, com a cuinera i clauera en el collegi major per a professores que es trobava prop de l'escola de Brogden.

Al fer Ava 13 anys, tota la famlia es va traslladar a Newport News, a l'estat de Virginia, esperant millorar la seva sort. Per, en poc temps, davant les dificultats de trobar feina, es van haver de tornar a mudar a Rock Ridge, un suburbi de Wilson (Carolina del Nord). L'any 1935 el seu pare, Jonas Gardner, va morir de bronquitis i l'Ava i alguns dels seus germans van decidir acudir a l'escola de Rock Ridge per tal de graduar-se. D'aquesta manera, Ava va poder anar posteriorment a classes de secretariat a l'Atlantic City Christian College.

 Carrera cinematogrfica .

 Inicis en el set art .
Amb 18 anys, Ava ja s'havia convertit en una bella jove d'ulls verds i una preciosa melena de color castany rogenc. Aix, l'estiu de 1940, mentre estava visitant la seva germana Beatriu a Nova York, el marit d'aquesta, que era fotgraf i va quedar impressionat per la seva bellesa, li va demanar si li podia fer algunes fotos i, satisfet amb el resultat, va decidir penjar-les a l'aparador del seu Estudi Fotogrfic de la Cinquena Avinguda.

Va donar la casualitat, que mentre les seves fotografies estaven exposades a l'estudi del seu cunyat, Barnard "Barney" Duhan, un treballador dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer, les va veure i va decidir posar-se en contacte amb ella. Duhan va entrar a la botiga i va demanar el seu nmero per, no va aconseguir que ning li dons. Finalment, va marxar comentant que alg havia d'enviar informaci d'ella a la MGM i la seva germana ho va fer immediatament. En poc temps, Ava, que encara era una estudiant de l'Atlantic Christian College, va viatjar de nou a Nova York per tal d'entrevistar-se amb els directius que la MGM tenia a les oficines de Nova York. L'agost de 1941 va deixar l'escola per anar a Hollywood amb la seva germana Beatriu i realitzar la seva primera prova. La Metro li va fer firmar un contracte de 50 dlars a la setmana per set anys. Segons les seves clusules, estava obligada a acceptar qualsevol paper, concedir totes les entrevistes que se li assignessin, assistir a totes les seves sessions fotogrfiques i, a ms, no beure, comportar-se correctament en pblic i demanar perms a l'Estudi cada cop que necessits sortir de Los Angeles. Per ltim, la Mayer la va enviar a classes d'art dramtic i de dicci ja que el seu accent de Carolina del Nord era prcticament incomprensible.

Va ser l'any 1942 quan va comenar a intervenir com a protagonista en pellcules i en els segents anys va actuar en nombroses produccions de modest pressupost com Ghosts on the loose (1943), una comdia de terror que pertany a l'etapa de decadncia del gran Bela Lugosi, i Three men in white de 1944, una comdia-drama de metges on intervenien tamb Van Johnson i Lionel Barrymore.

 Els anys daurats .

La seva gran oportunitat va arribar el 1946 amb dos ttols: el thriller Whistle stop, en el qual tenia un paper principal al costat del mtic -i avui oblidat- George Raft; i el drama negre The killers, basat en una histria d'Ernest Hemingway on es llua al costat d'un tamb jove Burt Lancaster i del sempre excellent Edmond O Brien. En aquesta ltima, el seu personatge de femme fatale li va aconseguir per primera vegada comentaris favorables de la crtica. Ella mateixa reconeix en les seves memries que molta gent li havia comentat que la seva "imatge i carrera d'estrella van venir definides precisament per aquesta pellcula negra" on ella es va imposar "com una sirena fatale d'amples caderes i escot vertigins capa de fer flaquejar el foc del planeta estant recolada en un piano". Va ser, doncs, amb aquest paper que es va poder introduir en el mn de les grans actrius de la indstria cinematogrfica de Hollywood.

Durant els segents anys va seguir treballant en  nombroses produccions al costat dels grans actors clssics del moment. Aix, destaca The hucksters, on va compartir cartell amb Clark Gable; One touch of Venus, una comdia ms aviat beneita per simptica; i The bribe de 1949, un fantstic thriller dramtic on va actuar meravellosament al costat de Robert Mitchum, segons la llegenda, una de les seves conquestes amoroses.

A partir d'aqu, va anar consolidant el seu regnat com una gran estrella, encadenant produccions de gran pressupost i mitjans, i realitzant memorables interpretacions. Sobresurten d'aquest perode: The great sinner, un drama moral -que no moralista- amb grans treballs de Gregory Peck i Ethel Barrymore i un gui impecable, on Ava est bellssima; East side, West side de 1949, on l'actriu encaixava perfectament en la pantalla al costat dels sempre magnfics James Mason, Barbara Stanwyck i Van Heflin; i Pandora and the flying dutchman de 1951, un fascinant drama onric-avantguardista, on Ava actuava amb James Mason i una altra de les seves sonades conquestes, el torero Mario Cabr, rodant el film parcialment a Catalunya i omplint els titulars de la premsa de l'poca.


En aquesta etapa va ser quan va comenar a visitar amb freqncia Espanya i a fer les seves interpretacions ms conegudes: Les neus del Kilimanjaro l'any 1952, la seva segona obra de Hemingway, a frica i al costat de Gregory Peck i Susan Hayward; Mogambo (1953), film pel qual va estar nominada als Premis Oscar i on va superar a la bella Grace Kelly -interpretativament parlant- i va brillar amb fermesa al costat d'un imponent Clark Gable; Knights of the round table, una luxosa producci clssica del cinema d'aventures medievals, amb Robert Taylor i Mel Ferrer; i The barefoot contessa (1954), on Ava va representar un paper inspirat en la vida de Rita Haymorth donant el millor d'ella mateixa i assolint una de les seves millors representacions -si no la millor- acompanyada ni ms ni menys que per Humphrey Bogart, Edmond O Brien, Rossano Brazzi i Valentina Cortese.

Malauradament, cap a mitjans dels anys 50, Ava va travessar alguns problemes personals i de salut, i la seva carrera artstica se'n va ressentir. Va ser l'poca dels seus films de menor xit i/o entitat per en els quals encara es gaudia amb la presncia de l'actriu: el drama romntic d'aventures Destins encreuats, on va actuar al costat de Stewart Granger; la comdia d'origen teatral The little hut, al costat de David Niven;  la seva tercera obra de Hemingway titulada A punta de dia, al costat de Tyrone Power en una de les seves ltimes interpretacions; i el drama On the beach sobre les conseqncies de l'explosi d'una bomba nuclear i on Ava va realitzar una de les seves millors interpretacions al costat de Gregory Peck i Fred Astaire.

 Declivi escnic .

Desprs d'uns anys 50 esplendorosos, a poc a poc va anar quedant relegada per la indstria a favor de noves estrelles. Aix, cada cop li va resultar ms difcil trobar papers del seu nivell i la dcada dels 60 va significar l'inici de la seva fi. Malgrat tot, encara va dur a terme algunes ltimes grans representacions. Tres pellcules sobresurten d'aquesta etapa: 55 days at Pekin, on va realitzar una memorable encarnaci d'una comtessa arrunada enmig d'una revoluci anticolonial, amb Charlton Heston i David Niven; Seven days in May, gaireb la millor pellcula nord-americana de rerefons poltic de la dcada i una de les millors del seu director -John Frankenheimer-, on Ava compartia cartell amb Burt Lancaster, Kirk Douglas i Fredric March; i The night of the iguana, dirigida per John Huston i basada en l'obra teatral de Tennessee Williams, en la qual Ava va fer una interpretaci excellent al costat de Richard Burton i Deborah Kerr i per la qual, segons els crtics, es mereixia una nova nominaci als Oscar.

A ms d'aquestes grans produccions, mereixen recordar-se tamb algunes de les seves aparicions en pellcules que no van tenir tanta fortuna comercial o artstica com: The bible de John Huston i Mayerling, en la qual va treballar amb Omar Shariff i Catherine Deneuve.

Cansada de la vida de Hollywood, a partir de 1968 Ava es va installar a Londres, on va viure parcialment retirada. Tot i aix, encara que durant els anys 70 va redur la seva activitat professional, va seguir rodant alguns ttols que, en aquell moment, no van ser apreciats per l'audincia. Entre ells, cal mencionar The life and times of Judge Roy Bean i Terratrmol que no van ser grans xits malgrat ser unes cintes dignes i amb unes bones interpretacions d'una Ava en la seva esplndida maduresa fsica. Aix, la dcada dels 70 va comportar l'entrada de l'actriu en un franc declivi, havent d'acceptar papers de menor relleu en qualsevol pellcula o srie de televisi.

Destaca el seu paper en un entretingut thriller britnic de 1975 on l'actriu va compartir protagonisme amb l'inoblidable Dirk Bogarde i amb Timothy Dalton, Permission to kill; la seva participaci en una fantasia de poc xit comercial, The blue bird, al costat de Jane Fonda i Cicely Tyson; la interessant cinta de por The sentinel, amb Christina Raines i Chris Sarandon; i un drama d'intriga on ja va realitzar un paper molt secundari per encara profund, The kidnapping of the President, on el protagonista era el notable Hal Holbrook. Cal comentar que tamb va intervenir ms tard en diverses produccions per a la televisi com Dardanelos i Falcon Crest.

 Vida personal .
La bellesa de l'actriu era impressionant. Quan va arribar a la meca del cine americ l'any 1941, a la seva fitxa s'hi va anotar 1,70 d'alada, 48 kilos de pes i unes mides quasi perfectes. Al poc temps de conixer-la, un dels magnats de la Metro, Louis B. Mayer, va dir d'ella:  no sap actuar ni parlar per, s enlluernadora . D'aquesta manera, la seva carrera com a reina escnica va venir molt determinada pel seu gran atractiu fsic. Les crniques de l'poca recullen que all on anava, Ava sempre atreia totes les mirades com si d'un poderosssim i hipntic iman es tracts. Aix, la seva vida personal i artstica van venir tamb molt definides per la seva intensa i, a vegades, trrida, vida social i amorosa. 

 Els amors d'Ava .

Al cap de poc temps d'arribar a Hollywood Ava va conixer a Mickey Rooney, un jove actor de la MGM popular per la seva participaci en la srie Andy Hardy. Rooney era el perfecte noi americ, el fill atrevit per de bon cor que totes les mares americanes desitjaven tenir. Encara que Ava, en un primer moment, no es va fixar en ell, aquest, boig d'amor per ella, va continuar pretenent-la aconseguint, al final, que l'actriu accepts una invitaci a sopar a Chasen's, un dels restaurants ms elegants de Los Angeles. Malgrat que l'actriu va aparixer a la seva cita amb la seva germana, Rooney va seguir insistint en fer-li la cort. Li enviava rams de roses i orqudies, la passava a recollir en el seu Lincoln per dur-la als Estudis i la tornava a deixar a casa seva al vespre, ballaven al Mocambo, sortien a sopar al Romanoff i apareixien junts a les estrenes importants. Aix, a travs de Rooney, Ava es va introduir en el mn social de Hollywood. A Louis B. Mayer no li feia cap grcia la seva relaci, ja que es temia que degut a ella Rooney perds el seu pblic adolescent. Malgrat tot, a finals de 1941, Mick li va demanar per casar-se i Ava va acceptar. El casament va ser organitzat pel mateix Estudi Cinematogrfic i va tenir lloc el 10 de gener de 1942 prop de Santa Barbara, quan encara no feia un any que Ava havia arribat a Los Angeles. Molta gent va afirmar, en aquell moment, que el casament amb Mick Rooney li va servir a Ava per aconseguir bons papers en les pellcules i la seva consolidaci com actriu. Per, tal i com diu en les seves memries, aquella relaci no li va aportar cap benefici professional ja que el matrimoni noms va durar 14 mesos .

Poc temps desprs del seu divorci amb Mickey Rooney, el 1943, Ava va conixer al multimilionari americ Howard Hughes qui va quedar encandilat per la seva presncia i la va comenar a cortejar. Hughes la va pretendre durant llargs anys arribant, fins i tot, a la obsessi al fer-la espiar pels seus investigadors. Ava per, no es va preocupar massa per aquestes "menudeses" i va seguir mantenint la seva amistat amb el magnat tot refusant les seves propostes de matrimoni. Aix, no obstant, no li va impedir casar-se de nou, l'any 1945, amb el msic Artie Shaw amb qui el matrimoni va ser igual de breu que la primera vegada. De fet, les seves intencions inicials no eren el matrimoni. No obstant, a la Metro s'acceptava el divorci, per no que les celebritats "vivissin en pecat". Tamb la seva germana li va aconsellar que evits un escndol i ms tenint en compte les clusules morals del seu contracte. Finalment, pressionats per la premsa i els Estudis, Artie i Ava es van casar el 17 d'octubre de 1945 per viure en parella poc ms d'un any.


En aquest moment, els corredors de Hollywood ja anaven plens de rumors sobre la seva agitada vida matrimonial i extramatrimonial. I s que amb la seva bellesa angulosa Ava podia posar en perill a ms d'un dels homes que coneixia. A finals dels anys 40, es comentava que havia tingut relacions amb actors tan famosos com Robert Taylor i Howard Duff als quals se'ls afegien grans empresaris com Howard Hughes o, fins i tot, destacats poltics com el futur president dels Estats Units John F. Kennedy. Tot estava perversament programat perqu Ava Lavinia Gardner fos Ava Gardner: la dona fogosa i carnal de la pantalla. Aprofitant doncs, la seva fama, l'estudi MGM va promocionar la seva imatge de sex-symbol. Per Hollywood, no importava que ella treballs b o no, n'hi havia prou que ella aparegus a les pellcules. 

En aquest context, va ser quan es va enamorar d'una de les llegendes de la gran pantalla, Frank Sinatra. Frank en aquells moments estava casat amb la seva primera dona, Nancy, i, encara que es parlava d'una possible ruptura de la parella, el cantant basava la seva carrera en una imatge de correcte pare de famlia i marit. Malgrat tot, l'xit musical l'havia conduit a una vida desenfrenada durant la qual se'l va relacionar amb actrius tan conegudes como Lana Turner i Marilyn Maxwell. En aquest ambient va ser on va conixer a Ava. Frank Sinatra i Ava Gardner eren la parella adequada: apassionats, violents, amants de la beguda... Aix, ambds van viure una intensa aventura que durant un temps es va mantenir en secret degut a la Clusula Moral que Ava tenia firmada amb la Metro. L'idili per, no va tardar en fer-se pblic. Una fotografia que va fer un paparazzi va corroborar els rumors que ja circulaven i la premsa no va dubtar en titllar la seva relaci d'escndol. Les columnes de societat es van estendre en la seva histria i Ava, fins i tot, va ser acusada per l'Esglsia Catlica, i es va proposar boicotejar les seves pellcules. Davant d'aquesta situaci, la dona de Sinatra va acabar demanant el divorci i els dos actors es van poder casar l'any 1951. Va comenar, aix, una de les relacions ms apassionades i atormentades que recorda la histria del cine. Un exemple d'amor boig i malalt, qualificat per molts com l'amor del segle per, ple de baralles i reconciliacions, insults i desitjos, trucades a milers de kilmetres de distncia i desprecis. Una histria real digna del melodrama ms exagerat de Hollywood.

 Matrimoni amb Sinatra .
La vida matrimonial dels Sinatra no era gens fcil. Ambds es veien afectats per les conseqncies d'uns temperaments explosius que, malgrat estimar-se mtua i intensament, provocaven situacions perilloses que arribaven, en alguns casos, a la violncia fsica. Per comenar, Sinatra patia d'una gelosia paranoica d'Artie Shaw, l'ex-marit d'Ava, de qui ni tan sols en podia escoltar el nom. Una nit de 1950, al principi de la seva relaci, Frank havia trobat a Ava amb Artie Shaw. Sinatra havia tret, embogit, un revlver, que va acabar disparant... al seu propi coix. Per la seva part, Ava Gardner no podia suportar el turbulent passat sentimental de Frank. Una vegada, va abandonar furiosa un night club simplement perqu havia recordat que Sinatra hi havia estat, feia temps, cantant per Marilyn Maxwell. Gardner, a ms, va haver d'acostumar-se a les amistats de Sinatra, en general, coneguts personatges de la mfia, boxejadors i collegues camorristes com Peter Lawford, Sammy Davis Jr. o Dean Martin. El carcter d'Ava -habituat al tabac, l'alcohol i a les converses pujades de to- no desentonava del tot en aquelles reunions d'homes, formant part activa de la celebraci sense veure's marginada. 

Malauradament, en aquest perode, Sinatra va comenar a experimentar un profund descens en la seva popularitat, movent-se freqentment a l'ombra de la seva esposa. De fet, Ava estava vivint el seu millor moment, sent considerada una de les deu estrelles ms rentables de la indstria de Hollywood, a ms d'una presncia constant a les portades de la premsa mundial. Una vegada, en un tour europeu, mentre Sinatra oferia un concert a Npols, el cantant va haver d'interrompre diverses vegades la seva actuaci perqu el pblic de la platea reclamava a crits la presncia d'Ava -que estava sentada en un dels balcons del teatre- a l'escenari. Frank, aix doncs, va comenar a incubar una baixa autoestima y una gelosia professional inconscient cap a la seva dona. L'home, qui havia estat durant anys la primera veu de la naci, veia llavors com les seves fans ms fidels -aquelles adolescents dels anys quaranta que emplenaven els pavellons esportius per cantar, a llgrima viva, les seves canons- havien crescut convertint-se en respectables mares de famlia a les quals el seu adulteri amb Ava Gardner havia decebut. A ms, la Metro-Goldwyn-Mayer estava considerant seriosament trencar el seu contracte si seguia perdent punts a les llistes de popularitat. En aquest context i completament arruinat degut al seu carssim divorci de Nancy Barbato, va passar a dependre econmicament dels ingressos d'Ava, la qual es veia obligada a pagar les exhorbitants factures del seu marit i s'havia convertit en el seu objecte d'humiliaci.

 Exili a Europa .
Afortunadament per l'actriu, durant aquest perode va ser quan va descobrir per primera vegada Europa i, particularment, dos pasos que serien els que marcarien la seva carrera i la seva vida privada: Anglaterra i Espanya. De fet, fascinada per Espanya, a diferncia de la resta d'actors americans que preferien Itlia i Frana, Ava va decidir passar-hi llargues temporades a partir de l'any 1955. L'actriu va descobrir en la pennsula la calma que tant necessitava per tal de sobreposar-se al tumultus matrimoni que tenia amb Sinatra, caracteritzat per les discussions continues, les borratxeres i els intents de sucidi. Aix, Ava va aprofitar la seva estana aqu per viure al marge de les restriccions puritanes imposades pels estudis de Hollywood i la premsa internacional. 

A Ava li agradava el carcter espanyol, la seva alegria i el romanticisme de la seva cultura, aix com tamb els seus homes. Un dels seus amors espanyols va ser el torero Luis Miguel Domingun amb qui va tenir una relaci ms pausada que aquella que va viure amb Sinatra. Mario Cabr, el torero i alhora company de rodatge de la pellcula Pandora i l'holands errant, tamb va caure rendit en els seus peus. Com ell va comentar a la revista Fotogramas: "Em casaria amb ella. Aquesta dona suposa un canvi complert en la meva vida". 

Mentrestant, el seu matrimoni amb Sinatra feia aiges. La parella havia decidit separar-se durant tres anys per tal de prendre una decisi sobre el seu matrimoni. No obstant, finalment, el 1957 van acabar demanant el divorci i Ava, aconsellada pel seu amic Ernest Hemingway, es va acabar installant a Espanya de forma fora permanent. Aquesta situaci va durar 4 anys, fins l'any 1961, quan va morir Hemingway i amb ell, un dels pilars de la seva vida social espanyola. A partir d'aquest any, la seva relaci amb Espanya cada cop va ser ms espaiada fins l'any 1968 que es va traslladar a Londres.

A Gran Bretanya hi va passar la major part de la resta de la seva vida fins que el 1986, desprs de tota una vida de fumadora i de dos accidents vasculars cerebrals va quedar parcialment paralitzada. Frank Sinatra, amb qui havia mantingut una profunda amistat, es va encarregar de les despeses mdiques de l'actriu, i desprs de la seva mort per pneumnia, el 1990, una de les seves filles el va trobar a la seva habitaci plorant i incapa de parlar. s evident que Ava no va ser noms l'amor de la seva vida sin tamb la font d'inspiraci d'una de les seves canons ms personals, "I am fool to want you", gravada desprs de la seva separaci.

Ava va ser enterrada el 29 de gener de 1990 en el Sunset Memorial Park de Smithfield (Carolina del Nord), al costat dels seus germans i dels seus pares, Jonas (1878-1938) i Molly Gardner (1883-1943). La ciutat de Smithfield alberga actualment un museu sobre l'actriu.

 Filmografia .


 1941 - Fancy Answers ;
 1941 - Shadow of the Thin Man ;
 1941 - H.M. Pulham, Esq. ;
 1941 - Babes on Broadway ;
 1942 - We Do It Because ;
 1942 - Joe Smith, American ;
 1942 - This time for keeps ;
 1942 - Kid glove killer ;
 1942 - Sunday Punch ;
 1942 - Calling Dr. Gillespie ;
 1942 - Mighty Lak a Goat;
 1942 - Reunion in France ;
 1943 - Hitler's Madman ;
 1943 - Ghosts on the Loose ;
 1943 - Young ideas ;
 1943 - Du Barry mas a Lady ;
 1943 - Swing fever ;
 1943 - Lost Angel ;
 1944 - Two girls and a sailor ;
 1944 - Maisie Goes to Reno ;
 1944 - Three Men in White ;
 1944 - Blonde Fever ;
 1944 - Music for millions ;
 1945 - She Went to the Races ;
 1946 - Whistle Stop ;
 1946 - The Killers ;
 1947 - Singapore ;
 1947 - The Hucksters ;
 1948 - One Touch of Venus ;
 1949 - The Bribe ;
 1949 - East Side, West Side ;
 1949 - The Great Sinner ;
 1951 - Pandora and the Flying Dutchman ;
 1951 - My Forbidden Past ("El meu passat prohibit");

 1951 - Show Boat ;
 1952 - Lone Star ;
 1952 - The Snows of Kilimanjaro ("Les neus del Kilimanjaro") ;
 1953 - Ride, Vaquero! ;
 1953 - Mogambo ("Mogambo");
 1953 - Knights of the Round Table ;
 1954 - The Barefoot Contessa ;
 1956 - Destins encreuats;
 1957 - The Sun Also Rises ("A punta de dia");
 1957 - The Little Hut ;
 1959 - On the Beach ;
 1959 - The naked maja  ;
 1960 - The Angel Wore Red ;
 1963 - 55 days at Pekin ;
 1964 - The night of the iguana ;
 1964 - Seven days in May  ;
 1966 - The bible  ;
 1968 - Mayerling;
 1970 - Tam-Lin ;
 1971 - Go west ;
 1972 - The Devil's Widow ;
 1972 - The Life and Times of Judge Roy Bean ;
 1974 - Earthquake ("Terratrmol");
 1975 - Permission to Kill ;
 1976 - The Blue Bird  ;
 1976 - The Cassandra Crossing ;
 1977 - The Sentinel ;
 1979 - City on Fire  ;
 1980 - The Kidnapping of the President  ;
 1981 - Priest of Love  ;
 1982 - Regina Roma ;
 1985 - The long hot summer (telemovie);
 1986 - Harem (telemovie);


 Premis .

 Oscar .

 

 BAFTA .

 

 Globus d'Or .



 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti .



 Notes i referncies .


 Bibliografia .
 Ava Gardner - Ava, con su propia voz, Traducci i prleg de Lucia Graves, Barcelona : Grijalbo Mondadori, 1995 - ISBN 84-253-2746-6 - Traducci de: Ava, My Story, London: Bantam Press, 1990.
 Juan Carlos Prats - Ava Gardner, la diosa descalza, Madrid: Ediciones JC Clmentine, 2000.
 Marcos Ordez - Beberse la vida: Ava Gardner en Espaa, Madrid: Punto de Lectura, 2005.
 Lee Server - Ava Gardner, una diosa con pies de barro, Madrid: Editores T&B , 2007 - Traducci de: Ava Gardner: Love is nothing, New York: St.Martin's Press, 2006.

 Enllaos externs .

 Ava Gardner: la cara d'un ngel, el cos d'una deessa (En angls);
 Classic Movies (1939 - 1969): Ava Gardner (En angls);
 Museu d'Ava Gardner (En angls);
 Biografia i fotos d'Ava Gardner (En francs);
 Biografia i fotos d'Ava Gardner (En catal);
 Biografia d'Ava (En castell);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22354" title="Glenn Ford" nonfiltered="4525" processed="4493" dbindex="9571">

Gwyllyn Samuel Newton Ford (1 de maig de  1916 (Quebec city, Quebec)   30 d'agost de 2006 (Beverly Hills, Los Angeles)), ms conegut pel seu nom artstic Glenn Ford. 
Juntament amb la Rita Hayworth protagonitz Gilda (1946)

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22356" title="Dcada del 570 aC" nonfiltered="4526" processed="4494" dbindex="9572">

 Esdeveniments: .

 Personatges importants: .
 573 aC - Neix Anacreont, poeta grec. (Mort en el 488 aC);
 570 aC - Neix Xenfanes de Colof, filsof grec. (Mort en el 475 aC);
 580 aC - 572 aC - Neix Pitgores, filsof i matemtic grec. (Mort entre el 500 aC i el 490 aC);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22357" title="Ganimedes (mitologia)" nonfiltered="4527" processed="4495" dbindex="9573">

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec           Ganymedes) fou un jove del qui Zeus se n'enamor, el segrest i el va mantenir a l'Olimp com a catamita.

Ganimedes pertanyia a la famlia reial de Dardnia; segons Homer, era el fill petit del Rei Tros i la nimfa Callrroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assrac, rei de Dardnia.

Considerat com el ms bell dels mortals pels dus, anava a pasturar els ramats prop del Mont Ida. Zeus, bojament enamorat del jove, va transformar-se en un guila i se'l va endur pels aires fins a l'Olimp, la residncia dels dus, on el van convertir en catamita i servidor del nctar a la copa de Zeus, substituint en aquest crrec a la bella Hebe. Tots els dus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.

L'guila que el transport per l'aire fou convertida en constellaci i Ganimedes ha sigut adaptat com a Aquari per l'horscop occidental.

El seu pare Tros va suplicar a Zeus per el du va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien crrer damunt l'aigua com a pagament per Ganimedes.

Plat afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilitzaci minoica de Creta per les seves prctiques pederstiques, que desprs es van estendre a la resta del mn grec antic.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22360" title="Nasa" nonfiltered="4528" processed="4496" dbindex="9574">

Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.

Ja estava en decadncia al segle XVII quan fou ocupada pels uzbeks i al caps d'uns anys estava en runes. El territori va passar a Rssia el 1881.

Vegeu: Akhal Tekke

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22361" title="Rumiahui" nonfiltered="4529" processed="4497" dbindex="9575">
Rumiahui o Rumi awi (finals segle XV - prop de Quito, 1535), cabdill i militar inca quiteny. El seu nom significa cara de pedra en qutxua.

Del cabdill inca Rumiahui s'han conservat poques dades fiables i la seva activitat abans de l'arribada dels conquistadors espanyols no s clara. Sembla que fou un dels generals ms valuosos del darrer inca Atahualpa i es destac en les campanyes dutes a terme durant la guerra civil contra Huscar, juntament amb altres cabdills quitenys com Quizquiz i Caracuchima, fet que posa de manifest la tendncia d'Atahualpa a afavorir la zona nord de l'imperi, fins llavors marginal.

Quan el 26 de juliol de 1533 Francisco Pizarro execut Atahualpa a Cajamarca, Rumiahui es retir a les terres que millor coneixia, les de l'actual Equador, per intentar oposar-se als conquistadors espanyols. Fou Sebastin de Benalczar qui es dirig a controlar la zona equatorial amb uns 200 homes i la collaboraci dels caaris; Rumiahui intent frenar el seu avan cap a Quito sense massa xit, excepte potser en la batalla de Tiocajas on, per primera vegada, els inques aconseguiren matar alguns dels temuts cavalls duts pels espanyols. Davant del que semblava inevitable Rumiahui prefer retirar-se a les muntanyes properes a Quito i abandonar i cremar la ciutat, no sense abans sacrificar les verges del Sol i les acllas i ustas de la famlia imperial d'Atahualpa.

Des de la seva situaci resguardada Rumiahui realitz atacs espordics contra la ciutat de Quito, on ja s'havien installat els espanyols, durant tot l'any 1534 i part de 1535, fins que a mitjan 1535 fou finalment capturat i executat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22362" title="Semiconductor" nonfiltered="4530" processed="4498" dbindex="9576">
Un semiconductor s un material allant a molt baixa temperatura, per que presenta certa conductivitat elctrica a temperatura ambient . No s'ha definit clarament com diferenciar un semiconductor i un allant, per es pot dir que un semiconductor es un allant amb la banda electrnica de conducci prou poblada a temperatura ambient.

 Fsica fonamental dels semiconductors .

Dins de la fsica de l'estat slid, els semiconductors (com els allants) es defineixen com a slids que a 0K, i sense altra excitaci, en els que la banda energtica superior dels estats d'energia dels electrons est completament plena. La conducci elctrica als slids noms es dna per mitj d'electrons en capes electrniques incompletes, aix doncs un semiconductor noms pot conduir quan els electrons han estat excitats (trmicament, pticament, ...) a capes incompletes.

A temperatura ambient, una part (molt petita, per no despreciable) dels electrons a un semiconductor han estat trmicament excitats des de la banda de valncia (completa a 0 K) fins a la capa de conducci (la banda justament superior). La facilitat amb la que els electrons poden ser excitats des de la capa de valncia a la de conducci depn de l'energia que les separa, i s aquesta quantitat d'energia el que serveix com a criteri de divisi entre semiconductors i allants. Els semiconductors solen necessitar 1 eV d'energia, aproximadament, i els allants en solen necessitar una quantitat diverses vegades superior.

Quan els electrons sn excitats des de la banda de valncia a la de conducci a un semiconductor, ambdues bandes contribueixen a la conducci, perqu les dues queden incompletes. Els electrons que constitueixen el corrent elctric s'anomenen "electrons lliures", per se'ls coneix simplement com a "electrons" si el context ho permet. El estats d'energia lliures que queden a la capa de valncia es coneixen com a "forats". Es pot demostrar que els forats es comporten quasi com a crregues positives oposades als electrons, i es tracten a sovint com si realment tingueren existncia fsica.

 Dopatge dels semiconductors .

Una de les principals raons per la qual els semiconductors son tils en electrnica s que les seves propietats electrniques es poden controlar afegint-los impureses. Aquestes s'anomenen dopants, i afegeixen electrons o forats addicionals. Un semiconductor amb electrons de ms es diu del tipus N, mentre que el que t forats addicionals s anomenat del tipus P.

Els dopants ms comuns del tipus N per al silici sn el fsfor i l'arsnic. Vegeu com aquests dos elements pertanyen al grup V de la taula peridica, mentre el silici s del grup IV. Quan el silici es dopa amb toms d'arsnic o fsfor, aquests substitueixen als toms de silici al cristall semiconductor, per com que tenen un electr de ms, aquest te tendncia a ocupar la banda de conducci. Per altra banda, el dopant de tipus P ms utilitzat es el bor, del grup III, al que li falta un electr a la banda de valncia, i per aix contribueix amb forats addicionals.

Dopant intensament un semiconductor pot incrementar la seva conductivitat per un factor major que mil milions. Actualment als semiconductors s'utilitza el silici policristall, una forma molt dopada de silici, com a conductor substitut dels metalls.

Semiconductors intrnsecs i extrnsecs.

Un semiconductor intrnsec s aquell prou pur perqu les impureses no afectin apreciablement el seu comportament elctric. En aquest cas els portadors de crrega es creen excitant els electrons de la banda de valncia pticament o trmicament. Aix doncs, hi ha el mateix nombre d'electrons i forats als semiconductors intrnsecs. Els electrons i els forats es traslladen en direccions oposades en presncia d'un camp elctric, per contribueixen al flux de crrega en la mateixa direcci, ja que presenten carregues oposades. El corrent produt pels electrons i els forats no ha de ser necessriament igual a un semiconductor intrnsec, ja que tenen una massa efectiva diferent.

La concentraci de portadors depn altament de la temperatura. A baixa temperatura la banda de valncia est completament plena, i el semiconductor es comporta com un allant. Si augmentem la temperatura, tamb augmenta el nombre de portadors i per tant la conductivitat. Aquest principi s'utilitza als termistors del tipus NTC, resistncies que a major temperatura presenten menor resistncia. Aquest comportament s contrari a la majoria de materials, que solen ser menys conductius a major temperatura.

Un semiconductor extrnsec es aquell que ha estat dopat amb impureses per a modificar el nombre i tipus de portadors de crrega lliures.

 Dopatge de tipus N .

El propsit del dopatge de tipus N s produir una abundncia d'electrons portadors al material. Per ajudar a comprendre com s'aconsegueix el dopatge de tipus N, considerem el cas del silici. Els toms de silici tenen 4 electrons de valncia, cadascun enllaat covalentment amb uns dels 4 toms de silici vens. Si un tom amb cinc electrons de valncia, com els del grup VI de la taula peridica (fsfor, arsnic o antimoni), s'incorpora a la xarxa cristallina al lloc d'un tom de silici, aquest nou element tamb tindr quatre enllaos covalents amb els toms de silici vens i un electr sense enlla. Aquest electr estar molt dbilment lligat a l'tom i podr ser fcilment excitat a la banda de conducci. Com que l'excitaci d'aquests electrons no implica la formaci d'un forat, el nombre d'electrons s major que el de forats a un semiconductor del tipus N. En aquest cas els electrons sn els portadors majoritaris de crrega. A aquests elements del grup VI se'ls anomena "donants", pel fet que donen un electr.

 Dopatge de tipus P .

El propsit del dopatge de tipus P s crear un excs de forats. En l'exemple del silici, un tom trivalent com el bor s introdut a la xarxa critallina. El resultat s que falta un electr en un dels quatre enllaos covalents. Per a enllaar-se covalentment, l'tom pot acceptar un electr de la capa de valncia, i per tant apareix un forat. Aquests dopants es coneixen com a "receptors". Quan se n'afegeixen molts, el forats sobrepassen el nombre d'electrons excitats. Aix doncs els forats sn els portadors majoritaris, mentre que els electrons sn els minoritaris, als semiconductors del tipus P. Els diamants blaus, que contenten bor, sn un exemple d'un semiconductor natural del tipus P.

 Uni P-N .

Una uni P-N pot ser creada dopant regions prximes d'un semiconductor amb dopants del tipus P i el tipus N. Si una tensi positiva s'aplica a la part de tipus P, els forats son empentats cap a la uni. Al mateix temps els electrons de la part de tipus N son atrets cap a la uni. Com hi ha una gran quantitat de portadors a la uni, el corrent pot circular al seu travs. En canvi si revertim la tensi, els forats i electrons migren lluny de la uni, i aquesta es converteix en molt poc conductiva, i per tant el corrent elctric no pot circular. La uni P-N es la base del component anomenat diode, que permet la circulaci del corrent elctric sols en una direcci. Es pot crear una tercera zona de tipus P o tipus N, formant aix tres zones, que corresponen als tres terminals del component conegut com a transistor bipolar d'uni o BJT (de l'angls Bipolar Junction Transistor), que presenta dos estructures bsiques: N-P-N o P-N-P.

 Puresa i perfecci dels materials .

Els semiconductors amb propietats electrniques assegurables son difcils de produir en masa per que la puresa qumica i la perfecci de l'estructura critallina no son realitzables. La presencia d'impureses en molt petita quantitat pot afectar en gran mesura a les propietats del semiconductor, per tant la puresa qumica que es requereix es molt alta. Les tcniques per aconseguir aquesta puresa inclouen el refinament zonal, on part d'un cristall slid es fos. Les impureses tenen tendncia a concentrar-se a les regions foses, deixant el material slid ms pur. Un alt nivell de perfecci al cristall es tamb necessari, ja que errors a l'estructura del cristall com dislocacions i macles, poden crear certs nivells d'energia entre la banda de valncia i la de conducci, interferint amb les propietats electrniques del material. Errors com aquests son causa majoritria de defectes de fabricaci. Quan ms gran es el cristall, ms complex es aconseguir la puresa que es requereix. Actualment els processos de producci en srie utilitzen cristalls de sis polsades de diametre (152.4 mm) que es fan crixer com a cilindres i es tallen en llesques.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22363" title="Jedi" nonfiltered="4531" processed="4499" dbindex="9577">
Els jedi, o ms formalment, els cavallers jedi, sn uns personatges imaginaris de la saga cinematogrfica i literria la Guerra de les Galxies. Els jedi sn possedors d'unes capacitats especials, que els dna el seu contacte conscient o quasi conscient amb "la Fora", una energia que emana de totes les formes vives, amara tot l'univers i l'unifica. Aquest contacte, o aquesta relaci especial fa que puguin manipular la Fora per aconseguir uns efectes extraordinaris, per al mateix temps la Fora tamb controla parcialment el seu dest. La Fora t ressonncies de la religi xinto del Jap, i en determinats conceptes dels antics cultes drudics cltics. 

Els jedi s'enquadren en una organitzaci anomenada l'Orde Jedi, i durant "milers de generacions" han estat els guardians de la Repblica Galctica, fins a la transformaci d'aquesta en l'Imperi Galctic. Aquesta organitzaci sembla inspirada en el model dels ordes militars de l'edat mitjana, com els templers o els hospitalers, en qu s'intentava compatibilitzar la vida religiosa i de contemplaci amb la defensa, "manu militari" si calia, del que es considerava el B, la Veritat i la Justcia. Els cavallers jedi segueixen el costat llumins de la Fora, relacionat amb la conservaci i l'aprenentatge, per aquest no s l'nic costat de la Fora, ja que tamb hi ha un costat fosc, on es pot anar a parar seguint els sentiment agressius, l'odi i la rbia, especialment perills perqu en el primer moment sembla el cam ms senzill i ms fcil, encara que a la llarga t uns efectes terribles en el cos del seguidor del cam fosc, com es pot apreciar en l'aspecte de l'emperador Palpatine en el film El retorn del Jedi. Hom podria pensar que la Fora reacciona a l'equilibri emocional intern de l'usuari de la Fora, i el magnifica, encara que a mesura que Luke Skywalker avana en el coneixement de la Fora, -no ja en els films, sin en les novelles publicades ambientades en els temps posteriors al triomf de la rebelli i l'establiment de la Nova Repblica, arriba a la conclusi que no noms hi ha dos costats de la fora, sin que entremig hi ha una infinat de grisos, i que s responsabilitat de cadasc trobar el seu propi cam i seguir-lo.

En tant que els jedis no noms defensen la Repblica, sin que tamb promouen el desenvolpumanet espiritual, la seva conducta segueix unes normes molt estrictes. Entre d'elles destaca la seva impossibiltat d'enamorar-se i la obligatria castedat. Aquestes limitacions sn seguides en tant que els Jedi no poden estimar determinades persones per sobre d'altres, cosa que impossibilta l'amor. Si un Jedi estims ms una persona podria tenir molta por de perdre-la, i la por encegueria la ra, pel que podria posar en perill la Repblica degut als grans poders que tenen els Jedi. L'incompliment d'aquesta norma s el principal fet que desencadena la conversi d'Anakin Skywalker en Darth Vader.

Els jedis caiguts, o jedis foscos, en temps histrics tamb es van organitzar en un orde, l'Orde Sith, que va entrar rpidament en conflicte amb l'Orde Jedi i va ser aparentment destrut en la batalla de Ruusan, encara que un mestre Sith, Darth Bane, va sobreviure i va reconstruir l'Orde en secret. Va romandre aix ms de mil anys, fins que va tornar a fer-se pblic durant el conflicte del bloqueig al planeta Naboo.

L'arma tradicional dels jedis s l'espasa de llum.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22364" title="Cant de la Sibilla" nonfiltered="4532" processed="4500" dbindex="9578">
El Cant de la Sibilla s un drama litrgic i cant gregori que s'interpreta a les esglsies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es t notcia de la seva interpretaci durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A ms, n'existeixen versions en llat i provenal.
A Ontinyent, Pas Valenci, es representa la nit de cada 22 de desembre a l'esglsia de l'Assumpci de Santa Maria.
Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'esglsia de la Bonanova. Aquesta composici fou declarada b immaterial d'inters cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre de 2004.

Segons l'Alcover-Moll:
"Cult. pop. El Cant de la Sibilla, que es fa la nit nadalenca a la Seu de Mallorca i a quasi totes les altres esglsies de l'illa, s un dels ms preuats monuments del nostre folklore religis. Per descriure'l i explicar-ne el possible origen, transcrivim a continuaci un article del nostre collaborador M. Sanchis Guarner publicat en el primer nmero dels Quaderns de Literatura Raixa (Mallorca, 1953). En acabar l'ofici de matines i abans de comenar la missa, puja a la trona un allot d'uns dotze anys, que duu un cridaner vestit de caire femen amb tuls i sedes brodades, i que sost amb les dues mans una gran espasa lluenta. Porta tan estrany indument perqu representa una sibilla, i, com s sabut, l'Antiguitat cristiana admet que Du havia concedit una mica d'esperit proftic a algunes d'aquelles endevinadores paganes, per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova. Aquell infant, sempre una mica emocionat per la gran solemnitat del moment i la gentada que l'escolta, canta aquesta arcaica can. (...)"

Histria.
I segueix el Diccionari Catal-Valenci-Balear ampliant la informaci histrica: "Segons Mossn Higini Angls (La Msica a Catalunya fins el segle XIII, Barcelona 1935, pg. 289), el Cant de la Sibilla representa per a Catalunya el drama ms antic dels que coneixem: ell comena almenys al segle X a Ripoll, i s'escampa arreu de la Catalunya on perdura fins al XVI. Una vegada reconquerida Mallorca, el cant gregori i la litrgia romana hi entren tamb de ple; el mateix Cant de la Sibilla s'hi introdueix amb la mateixa melodia dels mossrabs, que fou la de Catalunya, de Frana i d'Itlia, i amb tonada ja estrafeta i seguint ms o menys alguns dels cants populars de l'illa, hi segueix usant-se fins als temps nostres.

Tenim notcies que el Cant de la Sibilla en llengua vulgar s'executava en la segona meitat del segle XVI a quasi totes les Seus catalanes: Urgell en 1580, Girona en 1550, Vic en 1568, Barcelona en 1569, Tarragona, Valncia en 1533. A Alguer, la ciutat que parla catal a l'illa de Sardenya, encara es canta i la seva lletra catalana s ms completa que la que es conserva a Mallorca. (Cf. Folklore alguers replegat de N'Antoni Ciuffo. Bollet del Diccionari de la Llengua catalana, 1924, xiii, 267; P. Aebischer, Le Cant de la Sibilla en la cathdrale d'Alghero la veille de Nol, Estudis Romnics, 1949-1950, ii, 173). Aquesta cerimnia estigu tamb bastant difosa per Castella, Provena i Itlia.

La Contrareforma era hostil a les prctiques extralitrgiques tradicionals, i en 1572, el bisbe de Mallorca Diego Arnedo prohib l'execuci del Cant de la Sibilla en la seva dicesi. La tradici, per, pesava, i la viglia de Nadal de 1575, a precs del nou bisbe Joan Vich, el captol de la catedral mallorquina va restablir-lo disponiendo que se ejecutasen adems algunas cantilenas devotas como se haca en otras iglesias, particularmente en Valencia (Villanueva, Viaje, xxii, 135 i 185). Encara que en 1666 el bisbe Pedro Manjarrs de Heredia va abolir de bell nou el Cant de la Sibilla en tota la dicesi de Mallorca, o almenys que ell no en dons autoritzaci escrita, el fet s que aquesta cerimnia ha sobreviscut fins als nostres dies.

Antigament no s'executava el Cant de la Sibilla de la mateixa manera que ara, puix segons una consueta de Mallorca de mitjans del segle XIV, a les matines de Nadal el bisbe recitava la novena lli i llavors sex presbiteri ascendant trunam, et duo incipiant alta voce Judicii signum et chorus respondeat Judicii signum; et predicti sex presbiteri, bini et bini, dicent omnes alios versus, et in fine cuiuslibet versus chorus respondeat Judicii signum; et finitis omnibus versibus, episcopus finiat lectionem (Angls, op. cit. 300). La substituci dels sis preveres cantors per l'infant vestit de dona a la Seu de Mallorca, fou, segons el professor Aebischer (P. Aebischer, Un ultime cho de la Procession des Prophtes: Le Cant de la Sibilla de la nuit de Nol  Majorque, Mlanges Gustave Cohen, Pars 1952, pg. 263), efecte de l'esmentat acord capitular de 1575 de restablir-hi el Cant de la Sibilla como se haca... particularmente en Valencia, on, segons el breviari de 1464, la Sibilla deu estar apparellada en la trona vestida com a dona. A la catedral de Toledo tamb la cantava un infant, un seise, vestit de dona.

El Cant de la Sibilla no s altra cosa que la versi a llengua vulgar del Judicii signum, que abans del segle XV es cantava en llat per que fou tradut a la Provena. Admet Mil i Fontanals (Rom., ix, 360; Mil Obras, vi, 294), que la versi catalana provenia directament del fals Serm atribut a Sant Agust que en la dramtica religiosa medieval engendr la Procession des Prophtes de Limoges, Arles, Rouen, etc., per Aebischer (loc. cit. 267) sost que el Cant de la Sibilla s solament un fragment desglossat, a causa del seu inters i extensi, d'una representaci ms completa de la Procession des Prophtes segons consta que es celebrava a Mallorca i a Valncia en el segle XVI; per altra banda sabem que en el segle XIV era ja conegut a Catalunya el Ordo Prophetarum, puix que en parla un ordinari de Girona (Angls, op. cit. 283).Respecte al seu origen, Mossn Angls sospita si el Judicii signum, divulgat dins la Pennsula Ibrica des del segle X, podia esser d'origen mossrab, per el Prof. Aebischer prefereix admetre que vindria a les terres catalanes des del Llenguadoc, per tal com la Catalunya vella reb una influncia cultural considerable dels monestirs occitans, i consta particularment que les proses en usage au monestir de Ripoll... provenaient en majorit de Saint Martiel de Limoges et de Saint Pierre de Moissac. (T. Grold, Les drames liturgiques mdivaux en Catalogne. Revue d'histoire et de philosophie religieuse, 1936, xvi, 430)."

Lletra.
El cant de la Sibil.la apareix documentat des del segle X a diferents indrets
de Catalunya, Itlia, Castella i Frana. Tot i que inicialment es cantava en
llat, a partir del segle XIII ja hi ha documentades les primeres versions en
llengua catalana. Aquestes primeres versions catalanes del Judicii Signum no se
traduren directament del text llat sin que provenen totes d'una versi-adaptaci
 d'origen provenal, el que demostraria la gran popularitat i difusi que assol
 aquest cant. Entre els texts catalans procedents d'aquest tronc com occit hi
ha un cdex del segle XIV, conservat a l'Arxiu Dioces de Mallorca, que es va
trobar el 1908 al monestir de la Concepci i que procedia del convent de Santa
Magdalena. La transmissi oral i la manca de manuscrits ha fet que al llarg dels
segles els texts ms antics en llengua vulgar hagin sofert moltes modificacions
i hagin donat lloc a moltes versions.

La lletra en catal t, entre d'altres, les segents versions:


A Mallorca:


    Lo jorn del Judici
    parr qui haur fet servici.

    Jesucrist, Rei universal,
    home i ver Du eternal,
    del cel vindr per a jutjar
    i a cada u lo just dar.

    Gran foc del cel davallar;
    mars, fonts i rius, tot cremar.
    Daran los peixos horribles crits
    perdent los seus naturals delits.

    Ans del Judici l'Anticrist vindr
    i a tot lo mn turment dar,
    i se far com Du servir,
    i qui no el crega far morir.

    Lo seu regnat ser molt breu;
    en aquell temps sots poder seu
    moriran mrtirs tots a un lloc
    aquells dos sants, Elies i Enoc.

    Lo sol perdr sa claredat
    mostrant-se fosc i entelat,
    la lluna no dar claror
    i tot lo mn ser tristor.

    Als mals dir molt agrament:
     Anau, maleits, en el turment!
    anau-vos-ne en el foc etern
    amb vstron prncep de l'infern!

    Als bons dir: Fills meus, veniu!
    benaventurats posseu
    el regne que us he aparellat
    des que lo mn va esser creat!

    Oh humil Verge! Vs qui heu parit
    Jess Infant aquesta nit,
    a vstron Fill vullau pregar
    que de l'infern vulla'ns lliurar!

    Lo jorn del Judici
    parr qui haur fet servici.



A Ontinyent:

La jorn del Judici 
parra el qui haur fet servici. 
Jesucrist, Rei universal, 
home i ver Du eternal, 
del cel vindr per a jutjar 
i a cada u lo just dar. 
avans que el judici 
mort ser un gran senyal se mostrar,
la terra agitar suor i tremilura de gran por

Terra tremola pendol ser
que les torres derrocar 
les pedres per mitj es romprn
i les muntanyes es frondran.

Gran foc del cel davallar;

mars, fonts i rius, tot cremar. 
Daran los peixos horribles crits 
perdent los naturals delits. 
Avans del Judici l'Anticrist vindr 
i a tot lo mn turment dar, 
i se far com Du servir, 
i qui no el crega far morir. 
Lo sol perdr sa claredat 
mostrant-se fosc i entelat, 
la lluna no dar claror 
i tot lo mn ser tristor. 

Oh humil Verge! Vs qui heu parit 
Jess Infant aquesta nit, 
a vstron Fill vull pregar 
que de l'infern vulguens lliurar! 
Lo seu regnat ser molt breu; 
en aquell temps sots poder seu 
moriran mrtirs tots a un lloc 
aquells dos sants, Elies i Enoc. 
Lo sol perdr sa claredat 
mostrant-se fosc i entelat, 
la lluna no dar claror 
i tot lo mn ser tristor. 
Lo jorn del Judici 
parr qui haur fet servici. 

Als mals dir molt agrament: 
 Anau, maleits, en el turment! 
anau-vos-ne en el foc etern 
amb vstron prncep de l'infern! 
Als bons dir: Fills meus, veniu! 
benaventurats posseu 
el regne que us he aparellat 
des que lo mn va esser creat! 
Oh humil Verge! Vs qui heu parit 
Jess Infant aquesta nit, 
a vstron Fill vullau pregar 
que de l'infern vulla'ns lliurar! 
Lo jorn del Judici 
parr qui haur fet servici.



A l'Alguer:


Al jorn del judici
parr qui avr fet servici.

Un Rey vindr perpetual
vestit de nostra carn mortal
del Cel vindr tot certament
per fer del setgle giugiament.

Ans quel Judici no ser
un gran seal sa monstrar
lo sol perdr la resplandor
la terra tremir de por.

Aprs se badar molt fort
amostrantse de gran conort
amostrar se an ab bris i trons
les infernals confusions.

Del el gran foc devallar
com a soffre molt podir
la terra cremar ab furor
la gent avr molt gran terror.

Aprs ser un fort seal
d un terratremol general
les pedres per mig se rompran
y les montaes se fendran.

Llavors ning tindr talent
de or, riqueses, ni argent
esperant tots quina ser
la sentntia ques dar.

De morir seran tots son talents
scrafirlos an totes les dens
no y avr home que no plor
tot lo mn ser en tristor.

Los puits y plans seran iguals
all seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

Aprs vindr terriblement
lo fill de Du omnipotent
qui morts y vius judicar
qui b avr fet alls parr.

Los infans qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudaus Du omnipotent.

Mare de Du pregau per nos
pus seu Mare dels peccadors
que bona sentntia hajam
y Parads possehiam.

Vosaltres tots qui estau
devotament a Du pregau
de cor ab de gran devoci
que us porte a salvaci. Amen.



Msica.
Originriament la Sibil.la es cantava amb melodia gregoriana i, tal i com
es pot veure al Cdex de la Concepci abans mencionat, l'acompanyament musical que es feia a Mallorca, excepte en algunes variacions, era el mateix documentat a altres llocs de la pennsula. Avui per avui no es pot saber fins quan es va cantar la Sibil.la amb aquesta msica gregoriana, per segurament fou fins
el segle XVI o XVII. La transmissi oral durant segles del Cant va comportar,
al igual que amb el text, l'aparici de diferents variacions i models. L'inters
que va suscitar aquest cant entre els primers estudiosos de la msica i folkloristes
del XIX va donar lloc a la transcripci en partitura de les diferents versions
conegudes en el seu moment, amb el que se fixaren les versions meldiques que
han arribat fins avui en dia. Actualment, les versions que s'interpreten, si be amb
diferncies i matissos, son poques perqu totes tenen com origen com les partitures
fixades pels estudiosos del segle XIX.

Cerimnia.
Al comenament, el cant de la Sibil.la era interpretat per preveres, que
varen ser substituts amb el pas dels segles per un nin cantor. Actualment, a la
majoria de les esglsies continua essent un nin el que canta, si b en alguns
casos ho fa una nina o una dona. A la representaci actual, el nin cantor surt
acompanyat per dos o ms escolans amb ciris, que l'acompanyen fins al presbiteri
o la trona. Les estrofes sn entonades a veu sola i sense acompanyament
instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s'introdueix l'orgue.La indumentria que s'utilitza s molt semblant a totes les esglsies de Mallorca. Sol
consistir en una tnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part
inferior, i habitualment una capa; en alguns pobles la capa es substitueix per una
altre tnica. El cap es cubreix amb una gorra del mateix color que el vestit. A les
mans porta una espasa, que mant dreta davant la cara el temps que dura el cant,
i quan aquest acaba forma amb l'espasa una creu a l'aire. A algunes de les celebracions,
en acabar el cant, es talla amb l'espasa una coca que penja del tornaveu
de la trona. En els darrers segles tamb est documentat que es tallaven les
neules que solen decorar les esglsies per Nadal.
Rellevncia cultural.
La presncia a les esglsies de Mallorca del cant de la Sibil.la a les matines
de Nadal des de la Conquesta, a excepci dels anys 1572-1575 que es va
deixar de cantar a la Seu, s un dels exemples encara vius del folklore religis
medieval, del qual queden escasses mostres a tot el nostre entorn cultural. Molts
estudiosos de la msica mallorquina no dubten de qualificar el Cant de la
Sibil.la com un dels fenmens ms singulars i rellevants de la tradici musical
mallorquina, per la convergncia de tradici popular i msica culta i per constituir
un cas nic on poder llegir les diferents prctiques musicals que s'han produit
al llarg dels segles. La llarga pervivncia i la transmissi oral fa que s'hagin
anat repetint uns elements fixos, a la vegada que s'anaven incorporant elements
renovadors i de canvi, provocant l'aparici de diferents versions i variants.

La singularitat i rellevncia que t el cant de la Sibil.la dins l'imaginari col.lectiu
dels mallorquins, el seu carcter de representaci ritual, lligat a un temps (el
Nadal) i a un territori (Mallorca), aix com les seves caracterstiques niques, el
feren mereixedor, en virtut de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni
histric de les Illes Balears, de ser declarat b immaterial d'inters cultural pel Consell de Mallorca el 13 de desembre de 2004.

Referncies.

Bibliografia.





Discografia.
Cant de la Sibilla I. Catalunya. Jordi Savall. Montserrat Figueras. La Capella Reial de Catalunya. Astre (Nave) "Msica Ibrica" ES 9971. 1988. ;
Campus Stellae. Saint-Martial de Limoges / Santiago de Compostela. Brigitte Lesne. Discantus. Opus 111 30-102. 1994.
Els Blavets. Escolania del Santuari de Ntra. Sra. de Lluc. Blau CD F 084 F. 1994;
El Canto de la Sibila II. Galicia - Castilla. Jordi Savall. Montserrat Figueras. La Capella Reial de Catalunya. Astre "Nave" (Auvidis) "Msica Ibrica" ES 9942. 1996. ;
Canoner de Gandia (El cant de la Sibilla). Carles Magraner. Capella de Ministrers. Auvidis Ibrica (Nave) AVI 8021. 1997. ;
El cant de la Sibilla. Mallorca - Valncia 1400-1560. Jordi Savall. Montserrat Figueras. La Capella Reial de Catalunya. Alia Vox AV 9806. 1999. ;
Iudicii Signum. Carles Magraner. Capella de Ministrers. Licanus CDM 0203. 2002.

Enllaos externs.


 Recull de webs que parlen del Cant de la Sibilla;
 El cant de la Sibilla a MallorcaWeb;
 Referncies musicals a Medieval.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22365" title="Lluna nova" nonfiltered="4533" processed="4501" dbindex="9579">

Lluna nova s la fase lunar durant la qual la cara de la Lluna que enfronta la Terra no est illuminada pel Sol. Durant esta fase, la Terra, la Lluna i el Sol se situen en aquest ordre  en l'espai. En aquesta fase es poden produir eclipsis de Sol.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22366" title="Lluna plena" nonfiltered="4534" processed="4502" dbindex="9580">

Lluna plena, tamb denominat pleniluni, s la fase lunar que succex quan la Terra es troba situat exactament entre el Sol i la Lluna. En esta fase es poden produir eclipsis de Lluna.

En aquest moment l'angle d'elongaci o de fase del nostre satllit s de 0 i la illuminaci s del 100.00.
L'hemisferi visible de la Lluna arriba a la seva major illuminaci, no sent possible distingir amb detall els accidents de la seva superfcie a causa de l'absncia d'ombres, encara que s el moment ideal per a l'observaci dels llamps d'algun crter radiat.
Aquesta fase succex als 14 dies aproximadament del noviluni. En aquest moment la Lluna arriba a una magnitud aparent de -12,55.
Depenent de l'poca de l'any, l'ortiu del satllit sol succeir entre les 17:00 i les 19:50 hores i l'ocs sobre les 04:30 i les 07:50 hores.
En aquesta fase es poden produir eclipsis de Lluna, la lluna reflecteix la llum del sol a la Terra amb la totalitat de la seva cara visible pel que es pot observar completament circular i amb una gran lluminositat. Ocorre cada 28 dies quan es completa el cicle lunar.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22367" title="Hemisferi" nonfiltered="4535" processed="4503" dbindex="9581">
Un hemisferi (del llat i al seu torn del grec; de heel meu = mig i sphaira = esfera) s cada una de les dues meitats en qu un pla que passa pel centre divideix una esfera.

La lnia de l'equador divideix la Terra en dos hemisferis: l'hemisferi nord o hemisferi boreal; i l'hemisferi sud o hemisferi austral. Els mateixos conceptes s'apliquen a l'esfera celeste. Igualment, el meridi de Greenwich de longitud 0 divideix l'esfera terrestre en un hemisferi oriental i un hemisferi occidental.

Al cervell tamb es pot parlar d'hemisferis.

Vegeu tamb: hemisferis de Magdeburg, aparell experimental.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22373" title="Samtskh" nonfiltered="4536" processed="4504" dbindex="9582">


Samtskh s una regi de Gergia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltzikhe, situada a l'Oest del Kartli, a l'Est de Guria; al sud d'Imertia i al nord de la Txavchtia. Governada per mthavaris (grans senyors regionals) va gaudir de ms o menys  autonomia segons la poltica del pas. El 1465 arrib a ser independent de fet fins el 1535.

Amb la divisi del regne de Gergia el 1247, Samtskh va quedar com a part de Gergia Oriental amb el rei David VI Ulu. L'augment insuportable dels impostos va provocar la revolta de David VI Ulu el 1260 contra els mongols (Gergia depenia del khanat dels Il-khan, essent khan Hulagu, net de Gengis Khan), els quals enviaren un exercit. Els feudals mongols no van sostenir al rei; nomes Sargis Djakli de Samtskh va restar al seu costat. Aquest va guanyar la primera batalla per la batalla principal va ser per els mongols, encara que amb tantes prdues que es van retirar. El 1261 van enviar un nou exercit sota el comandament de Argun. El rei havia passat a Samtskh i els mongols van anar cap all i van devastar la regi per no van poder ocupar la fortalesa de Samtskh-Tsikhis Djvari, i es van retirar. Per la resistncia ja no es podia mantenir i el rei i Sargis van passar a Gergia Occidental. Algun temps desprs, van retornar a Gergia oriental i van ser perdonats per l'Il Khan i restablerts, per David i Sargis es van enemistar i aquest ltim va perdre el Samtskh que els mongols van convertir en un domini directe del khan. Aix va restar un temps per cap el 1300 el territori torna a estar en mans dels Djakli.

El 1461 el atabek de Samtskh, Kvarkare I Djakli es revolta i ven al rei Giorgi VIII de Gergia. El 1465 Kvarkare Djakli torna a derrotar al rei al llac Pharavani i el fa presoner. Giorgi fou alliberat el 1466, per els senyors de Kartli ja no el van reconixer. De fet el Samtskh restar com un principat independent des el 1465.
Al primer mthavari (gran senyor) i atabek de Samtskh,  Kvarkare I Djekli el va succeir Mzetchabouki Djkli que cap el 1530 va permetre als otomans passar cap a Imertia a traves del seus pas.. 

El 1535 el nou mthavari Kvarkare II Djekli va ser derrotat per Bagrat d'Imertia que va annexionar el pas al seu regne.

Cap el 1545 el Samtskh va caure en poder dels otomans i els segents  mthavaris van restar supeditats al Imperi Otom. El 1578 el mthavari Manutchar, que s'havia convertit al islam, va ajudar al rei Sim I, reinstallat al tron de Kartli pels perses, contra els otomans. Els otomans van voler detenir Manutchar que es va escapar i el pas es va revoltar. . Finalment els otomans van retenir el territori per el rei de Kartli nomes havia de pagar tribut al Imperi i es salvava de la conquesta.

El 1590 el Samtskh ara anomenat Samtskh-Saatabago (que vol dir "Terra del atabek de Samtskh) va ser dividit en vuit sandjaks (entitats administratives dels otomans): Akhaltsikh, Kherthvissi, Akhalkalaki, Tchildiri, Photskhovi, Petra, Phanaki i el gran Artaani, i s'inici la islamitzaci de la regi. Els Djakli van retornar a dominar el pas i desprs sempre van ser fidels vassalls del Sold i portaven els ttols turcs de pasha d'Akhaltsikh i beirlebei de Txildiri.

Alguns atabeks de Samtskh:

Sargis I Djakli cap el 1266-1285;
Beka Djakli cap el     1285-1309;
Sargis II               1309-1334;
Kvarkare I  Djakli     1334-1361;
Beka II.                1361-1391;
Kvarkare II Djakli     1451-1466;
Manuchar I  Djakli     1475-1487;
Kvarkare IV Djakli     1516-1535;
Khaikhusru I Djakli    1500-1502;
Kaikhushru II Jageli    1545-1573;
Kvarkare V Dajkli      1583-1581 ;
Manuchar II             1581-1614;
Altres;
Aslan Pasha             1659-1680;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22391" title="Pohjola" nonfiltered="4537" processed="4505" dbindex="9583">

Pohjola s un lloc imaginari en la mitologia finesa, que fa referncia a Pohja (Nord), com un punt de la brixola, la terra del Nord   la regi polar, i, en el mn dels Kalevala, el pas dels Sami. 

En el mn real Pohjola comprendria parts de Lapnia i l'antic Kainuu. Pohjola es pot considerar tamb com purament un lloc mtic, d'on prov la maldata   una terra prohibida i sempre freda lluny al Nord. Segons aquesta mitologia les malalties i les glaades possiblement deriven de  Pohjola. Pohjola s tamb l'enemic de Vinl   el pas de Kalevala.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22398" title="tila" nonfiltered="4538" processed="4506" dbindex="9584">



tila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi ms gran del seu temps, que s'extenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bltic. Durant el seu regnat va ser un dels enemics ms temuts per part dels imperis romans occidental i oriental: va envair els balcans dues vegades -posant setge a Constantinoble el segon cop-,  va marxar a travs de Gllia on fins que el van aturar a la Batalla dels Camps Catalunics, i va fer fugir l'emperador occidental Valentini III de la seva capital de Ravenna el 452.

Tot i que el seu imperi va desintegrar-se amb la seva mort,  va esdevenir una figura llegendria a la histria d'Europa. s recordat com el paradigma de crueltat i brutalitat, atribuint-li el sobrenom de "l'Assot de Du". Es deia que per on passava el seu cavall no hi tornava a creixer l'herba. Aquesta visi contrasta amb altres fonts que el mostren com un rei gran i noble. T papers destacats en tres sagues nrdiques.

Orgens.

L'origen dels huns europeus ha estat objecte de debat durant segles, per es pot afirmar que el consens general s que eren una confederaci de tribus euroasitiques i europees. Van comenar a aparixer a Europa al segle IV, i assoliren superioritat militar respecte els seus adversaris (sovint ms educats i de cultura superior) grcies a la seva disposici pel combat, sorprenent mobilitat, i armes com l'arc dels huns.

No es disposa d'informaci sobre la joventut d'tila. Apareix per primer cop als registres histrics quan esdev Rei dels Huns de forma conjunta amb el seu germ Bleda. Tamb es desconeixen les seves creences si b es caracteritz per demostrar poc o cap respecte envers les religions locals o el cristianisme.

Sobirania compartida.


Entorn l'any 432 els huns van quedar units sota el rei Ruas. La seva mort el 434 va deixar els seus nebots Bleda i tila (fills del seu germ Mundzuk) amb el poder sobre totes les tribus dels huns. Al moment de la seva ascensi els huns estaven negociant amb els enviats de l'emperador bizant Teodosi II sobre l'entrega d'algunes tribus renegades que s'havien refugiat dins de l'Imperi Bizant. L'any segent tila i Bleda es van trobar amb la delegaci imperial a la ciutat de Margus (actual Poarevac) i, tots muntats a cavall d'acord amb els costums huns, van negociar un acord favorable: els romans no tan sols van retornar les tribus fugitives, sin que tamb van doblar el tribut de 350 lliures d'or romanes, van obrir les fronteres als mercaders huns, i van pagar un rescat de vuit slids per cada presoner rom. Satisfets amb el tractat, els huns van retornar cap casa, amb l'objectiu de consolidar el seu imperi. Teodosi va aprofitar per reforar les muralles de Constantinoble, construir el primer mur martim, i fortificar les posicions a les fronteres al curs del Danubi.

Els Huns es van mantenir fora de la vista dels romans durant els segents cinc anys en qu van intentar envair l'Imperi Persa. Una derrota a Armnia va fer que abandonessin aquesta iniciativa i tornessin dirigir la vista a Europa. El 440 van reaparixer a les fronteres de l'Imperi Rom atacant mercaders a la riba nord del Danubi que havia quedat fixada pel tractat. tila i Breda van amenaar en declarar la guerra, argumentant que els romans no havien complert la seva part del tracte i que el bisbe de Margus havia creuat el Danubi per profanar les tombes reials huns. Van creuar el el Danubi i van arrasar els forts i ciutat illiris a la riba sud, incloent-hi -segons l'historiador Priscus - Vimancium, que era la ciutat dels moesians a Illria. El seu avan va comenar a Margus, on mentre els romans discutien la possibilitat d'entregar el bisbe origen de la disputa, aquest va desertar als huns i els va ajudar a prendre la ciutat.

Teodosi havia deixat les defenses del riu despotegides per respondre a la captura de Cartago per part del vndal Genseric al 440 i la invasi d'rmnia del sassnida Yazdegerd II el 441. Aix va deixar a tila i Breda un pas lliure a travs d'Illria fins als Balcans, que van envair el 441. L'exrcit dels huns, un cop saquejades Margus i Viminacium, va prendre Singidunum (actual Belgrad) i Sirmium abans d'aturar-se. Tot seguit hi hagu una treva que Teodosi va aprofitar per fer tornar les seves tropes del nord d'frica i encunyar una nova emissi de moneda per finanar les operacions contra els huns. Un cop fetes les preparacions, va considerar que estava en condicions de rebutjar les exigncies dels reis dels huns.

tila i Breda van respondre reprenent la seva campanya el 443. Atacant a travs del Danubi, van fer caure els centres militars de Ratiara i van assetjar amb xit la ciutat de Naissus (actual Ni) amb ariets i torres mbils (avos militats que eren nous pels huns). Van proseguir la campanya prenent Sercica (Sofia), Philippopolis (Plovdiv), and Arcadiopolis. Van derrotar les forces romanes a les portes de Constantinople i tan sols van aturar-se per la manca de l'equipament necessari per posar setge a la ciutat i les seves imponents muralles. Teodosi va admetre la derrotai va enviar l'oficial de la cort Anatoli per negociar les condicions de pau, que van acabar sent ms dures que l'anterior tractat: l'Emperador va accedir a entregar 6.000 lliures romanes d'or com a penalitzaci per haver desobet els termes del tractat durant l'invasi, el tribut anual es va triplicar arribant a 2.100 lliures romanes d'or, i el rescat per cada rom presoner va pujar a 12 slids.

Amb les seves demandes satisfetes, els reis huns es van retirar altre cop cap a l'interiro del seu imperi. D'acord amb Jordanes (que es basa en Priscus), en algun moment durant la pau que segu a la retirada de Bizanci (probablement al voltant del 445) Bleda va morir (a mans del seu germ, segons les fotns clssiques), i tila va prendre el tro en solitari. Un cop va ser l'nic rei dels huns, va dirigir la seva gent cap a l'Imperi Rom Occidental.

Monarca nic.

El 447 tila va cavalcar de nou a travs de Moesia. L'exrcit rom sota les ordres del magistrat got Arnegisclus va enfrontar-s'hi al riu Vid i va ser derrotat, tot i que va acosneguir d'infligir importants baixes. Tanmateix, els huns van quedar sense oposici i van saquejar a travs dels Balcans arribant fins i tot a Thermopylae. La mateixa Constantinoble es va salvar per la intervenci del prefecte Flavius Constantinus que va organitzar la reconstrucci de les muralles que havien estat enderrocades per un terratrmol, i, en alguns indrets, va fer construir una segona lnia de fortificaci. Es conserva una crnica de la invasi:

 La naci brbara dels huns, que habitava Trcia, es va tornar tan gran que ms d'un centenar de ciutats van ser capturades i Constantinople va estar a punt de perilla i molts homes van fugir-ne. i van haver-hi tants assassinats i vessaments de sang que els morts no podien ser comptats. Ai, que prengueren esglsies i monestirs i occiren monjos i donzelles en gran nombre.;
  Callinicus, a la seva Vida de Sant Hypatius;



tila va demanar, com a condici per a la pau, que els romans continuessin pagant el tribut en or i que evacuessin la franja de terra que s'estenia fins a tres-centes milles a l'est de Singidunum (actual Belgrad) i fins a cent milles al sud del Danubi. Les negociacions es van allargar durant uns tres anys. L'historiador Priscus va ser enviat com a emissari a la cort d'tila el 448, i els fragments dels seus informes conservats per Jordanes constitueixen la millor font sobre tila vivint entre les seves nombroses esposis, el seu buf escita, i el seu nan moro, mostrant-se sense vanitat ni ornamentacions enmig de l'esplendor de la seva cort:

Un pat luxs, servit en un plat de plata, s'havia preparat per nosaltres i els convidats brbars, per tila tan sols va menjar carn en una plata de fusta. En tota la resta, tamb, es va mostrar moderat; la seva copa era de fusta, mentre que als convidats se'ls oferia calzes d'or i plata. El seu vestit, tamb, era ben simple, destacant tan sols per netedat. Ni l'espasa que duia al costat, ni els llaos del seu calat escita, ni la brida del seu cavall eren ornamentats com els de la resta d'escites, que duien or o gemmes o qualsevol cosa costosa.;

"El terra de l'habitaci estava cobert amb catifes de llana per caminar-hi per sobre", destaca Priscus.

Durant aquests tres anys, d'acord amb la llegenda recopilada per Jordanes, tila va descobrir  l'Espasa de Mart : 

  L historiador Priscus narra que es descobr sota les segents circumstncies:  Quan cert pastor vei un vedell del seu ramat sagnant i sense conixer la causa de la ferida, va seguir el rastre de sang i al final arrib a una espasa que sobresortia enmig de l'herba. Excav i se l'endugu per presentar-la a tila. Ell s alegr del present, i mostrant-se ambicis, pens que havia estat designat governador del mn sencer, i que a travs de l'Espasa de Mart la supremacia en totes les guerres li era assegurada. ;
  Jordanes, L origen i fets dels gots cap. XXXV;

Expedici a l'oest.

L any 450 tila va proclamar la seva intenci d'atacar el poders regne visigtic de Tolosa, mitjanant una aliana amb l'Emperador Valentini III. Fins aleshores havia mantingut bones relacions amb l'Imperi Rom d'Occident i el seu governador de facto Flavi Aeci. Aeci havia pasat un breu exili entre els huns el 433, i les tropes que tila li havia proporcionat contra els gots i burgundis l'havien ajudat a obtenir el ttol honorari de magster militium a l'Occident. Els obsequis i esforos diplomtics de Geiseric, que s oposava i temia als visigots, tamb van poder influir als plans d'tila.

Per la germana de Valentini Honria, per tal d'escapar del seu prometatge fors amb un senador rom, va enviar al Rei dels Huns una crida d'auxili (i el seu anell de comproms) la primavera del 450. Tot i que s possible que Honria no pretengus fer una proposta de matrimoni, tila ho interpret com a tal. Va acceptar, demanant la meitat de l'imperi occidental com a dot. Quan Valentini va descobrir la trama, tan sols la intercessi de la seva mare Ga la Placdia el va convncer d'exiliar la seva germana en lloc d'executar-la. Tamb va enviar una carta a tila negant categricament la legitimitat de la proposta de matrimoni. De tota manera, tila va enviar una ambaixada a Ravenna per proclamar la inocncia d'Honria , la legitimitat de la proposta, i les seves intencions de reclamar els seus drets.

Mentrestant el rei dels francs  salians va morir i les disputes entre els seus dos fills van distanciar tila i Aeci; mentre tila donava suport al fill gran, Aeci era favorable al ms jove. Va reunir els seus vassalls (gpides, ostrogots, rugis, estirs, hruls, turingis, alans i burgundis entre d'altres) i va iniciar la seva marxa cap a l'oest. El 451 va arribar a Blgica amb un exrcit que Jordanes exagera fins a mig mili d'homes. J.B. Bury creu que la intenci d'tila al marxar cap a l'oest era la d'estendre el seu regne (que ja era el ms gran del continent) a travs de la Gllia fins a l'Oce Atlntic

El 7 d'Abril va prendre Metz, i Aeci va mobilitzar tropes d'entre els francs, borgonyesos i celtes per oposar-s hi. Una ambaixada d'Avitus, i el continu avan d'tila cap a occident, van convncer el rei visigot Teodoric I d'aliar-se amb els romans. L exrcit conjunt va arribar a Orleans avanant-se a tila, aturant el seu avan. Aeci va perseguir els huns i els exrcits van trobar-se a les afores de Chlons-en-Champagne, on tingu lloc la Batalla dels Camps Catalunics. La batalla, que tradicionalment s ha considerat com una victria de l'aliana romano-goda, va acabar amb la mort de Teodoric, els huns retirant-se en desbandada, i la imatge d'invencibilitat d'tila desacreditada. Va ser l'ltima victria en nom de l'Imperi Rom d'Occident. L aliana amb els visigots no va trigar a dissoldre s.

Invasi d'Itlia i mort.

tila va tornar el 452 per tornar a reclamar el seu matrimoni amb Honria, envaint i assolant Itlia al seu pas. Com a resultat d'aquests atacs es va fundar la ciutat de Vencia, quan els habitants de les planes del Po van refugiar-se a la llacuna veneciana. El seu exrcit va saquejar nombroses ciutats i va arrasar completament Aquileia. Narra la llegenda que es va fer construir un castell al capdamunt del tur al nord d'Aquileia per poder contemplar la ciutat mentre cremava, fundant aix la ciutat d'Udine, on encara s'hi pot trobar el castell. Valentini va fugir de Ravenna a Roma, i Aeci no disposava de prou forces per presentar batalla. Tanmateix, va aconseguir de dificultar i alentir l'avan d'tila. Finalment el Rei dels Huns es va aturar al Po, on va rebre una ambaixada on hi anaven el prefecte Trigetius, el cnsol Aviennus, i el Papa Lle I. Desprs de la trobada, tila va girar cua i es va endur el seu exrcit d'Itlia, sense haver aconseguit ni la m d'Honria ni els territoris desitjats.

S'han plantejat diverses hiptesis per la retirada d'tila. Les plagues i la fam que coincidiren amb la seva invasi havien pogut fer debilitar el seu exrcit. Tamb s possible que les tropes que el nou emperador bizant Marci havia enviat a travs del Danubi li haguessin fet replantejar-se la conquesta. Priscus proposa que tila temia la fi d'Alaric, que havia mort poc desprs de saquejar Roma el 410, de forma supersticiosa. Prsper d'Aquitnia escrigu un relat immortalitzat pel quadre de Rafael en el que el Papa, ajudat per Sant Pere i Sant Pau, el convencia d'oblidar-se de la ciutat.


Fossin quins fossin els motius, tila va marxar d'Itlia i va tornar al seu palau a l'altra banda del Danubi. Des d'all, va planificar un nou atac a Constantinoble per reclamar el tribut que Marci ja no pagava (Marci era el successor de Teodosi i havia deixat de pagar el tribut a finals del 450, quan tila estava ocupat a l'Oest). Per tila va morir durant els primer mesos del 453. El relat de Priscus explica que la nit desprs de la festa en qu se celebrava el casament d'tila amb la bella i jove Ildico (si no est corromput, el nom suggereix un origen got) va patir una severa hemorrgia nassal que el va dessagnar. Una versi alternativa suggereix que mor arran d'una hemorrgia interna arran d'una borratxera.

Una altra histria sobre la seva mort, escrita 80 anys desprs dels esdeveniments pel cronista rom Comte Marcelinus, diu que  tila, Rei dels Huns i saquejador de les provncies d'Europa, va ser apunyalat per la m de la seva esposa.  La Saga volsunga i la Potica Edda tamb diuen que el rei Atli (tila) va morir a mans de la seva esposa Gudrun. La majoria dels estudiosos consideren aquests relats simples faules romntiques preferint la versi contempornia de Priscus. De tota manera, la narraci  oficial  de Priscus ha estat objecte de noves investigacions per part de Michael A. Babcock que basant-se de un detallat anlisis filolgic conclou que la mort natural suggerida per Priscus encobreix que la darrera la mort d'tila i havia la influncia poltica de l'emperador Marci de l'Imperi Rom d'Orient.

Els soldats d'tila, a l'assabentar-se de la seva mort, van tallar-se els cabells i es punxaven amb les seves prpies espases perqu, diu Jordanes,  el ms gran dels guerrer no havia de ser plorat amb lamentacions femenines ni llgrimes, sin amb la sang dels seus homes.  Els seus genets van galopar en cercles al voltant de la tenda de seda on hi havia el cos d'tila, cantant lamentacions. Diu la llegenda que se l va enterrar en un tat amb tres capes fetes d'or, plata i ferro, acompanyat de botins de les seves conquistes. Els seus homes van desviar el curs del Tisza per que el tat queds enterrat sota el curs del riu, i tots els que en coneixien la ubicaci exacta van ser executats per conservar-ne el secret.

Els seus fills Ellak (l'hereu designat), Dengizich, i Ernakh van lluitar per l'herncia, especialment pel repartiment dels reis vassalls que correspondrien a cada germ. Enfrontats i dividits, van ser derrotats a la Batalla de Nedao pels Ostrogots i Gpids liderats per Ardaric, a qui havien ferit l'orgull tractant-lo a ell i a la seva gent com a ramats per repartir.

Coneixem noms i fets de nombrosos fills i familiars d'tila, per aviat les fonts genealgiques s esgoten i no sembla existir manera de seguir la lnia de descendents d'tila. Aix no ha impedit a molt genealogistes d'intentar de reconstruir-les fent tila avantpassat de diversos governants medievals. Un dels parentius ms crebles s el dels tsars de Bulgria. Una altra idea estesa, tot i que sense confirmar, el considera l'avantpassat de Carlemany.

Aparena, personalitat i nom.

No ha sobreviscut cap font primria que descrigui l'aspecte d'tila. Es conserva un text del polmic historiador Jordanes on afirma que Priscus va descriure tila com a  curt d'estatura, amb espatlla ampla i cap gros; els seus ulls eren petits, la seva barba prima i espolsada de gris, i tenia el nas xato i la pell colrada.

tila s conegut a la histria i tradici occidentals com el sinistre  Assot de Du  i el seu nom ha esdevingut sinnim de crueltat i barbarisme. Aquests aspectes poden haver contribut a crear confusi entre ell i d'altres senyors guerrers de les estepes com Genguis Khan o Tamerl. Tots son tinguts per cruels, astuts, sanguinaris i amants del saqueig i la batalla. En realitat la seva personalitat probablement fou ms complexa. Els huns del temps d'tila feia temps que rebien influences de la civilitzaci romana, principalment a travs dels foederti de la frontera, de manera que durant l'ambaixada de Teodosi el 448 Priscus ja podia identificar dos llenges entre els huns: el gtic i l'hnic, apart del grec i llat que coneixien alguns. Priscus tamb explica la seva trobada amb un presoner rom oriental que ja havia assimilat completament la forma de vida dels huns i que no tenia cap desig de tornar al seu pas d'origen, i les descripcions de l'historiador bizant de la humilitat i simplicitat d'tila no amaguen la seva admiraci.

L origen del nom d'tila no es coneix amb certesa. Els lingistes historiadors creuen que el nom s gtic (o gpid), provenint del mot    atta    ( pare ) i el sufix diminutiu     ila   . ttila no era un nom estrany a l'Europa Central, i els textos histrics mostren abundants exemples de persones anteriors amb el mateix nom.  El nom de Bleda tamb sembla tenir orgens gtics.

El nom d'tila t nombroses variants: Atili i Atle en escandinau, tla, Attle i Atlee en angls antic, Etele i Attila en hongars, i Etzel en alemany modern

Representacions en la ficci.
tila ha estat presentat de diverses maneres, a vegades com un monarca noble i d'altres com un brbar cruel.
En l'pica germnica, l'Etzel del Cant dels Nibelungs apareix com un aliat noble i geners, mentre que l'Atli de la Saga Volsunga i l'Edda Potica s un personatge cruel.
A l'obra de Dant coneguda com La Divina Comdia, tila est empresonat al set cercle de l'Infern, submergit en un riu de sang bullent, i se l'anomena  l'Assot de la Terra . Dant tamb l'acusa de la destrucci de Florncia, tot i que aix s un error de l'autor que el confon amb el guerrer Ostrogot Totila;
s el protagonista de l'pera Attila de Giuseppe Verdi, on tot i que mostra alguns trets positius, s assassinat pels italians que havia subjugat.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22399" title="Sibria" nonfiltered="4539" processed="4507" dbindex="9585">

Sibria s una regi septentrional d'Eursia, els lmits de la qual sn, aproximadament els Urals (oest), l'Oce rtic (nord), l'Oce Pacfic (est) i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'sia Central. Administrativament comprn el Districte Federal de Sibria, amb capital a Novosibirsk i el Districte Federal Estrem Oriental.

 Geografia .




Generalment Siberia se sol subdividir en tres grans conjunts, geolgicament diferents i separats pels rius Ienissei i Lena:

Sibria occidental (2.427.000 km ), a l'est dels Urals: plancie 2000 km d'amplada i baixa alada, que en estar mal drenades sn plenes de llacs i maresmes pantanoses. ;
Sibria central (4.122.000 km ), a l'est del riu Ienissei, amb una alada que oscilla entre els 300 i 1.200 metres d'alada, retallada per congosts i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntanys de l'Altai i mont Saian, amb  cims de 3.000 a ms de 4.000 metres.
 Sibria oriental, ubicada a l'Extrem-orient rus (ms de 6 milions de km ), l'est del riu Lena, constitut per massisos diversos i muntanyosos,  que conclouen a l'est per la pennsula de Kamchatka els seus volcans actius. ;

mplies extensions siberianes tenen un sl permanentement glaat (permafrost), situaci que dificulta la construcci i la introducci de xarxes hidruliques en els molt dispersos asentaments humans.

Clima. 
Les tundres del nord de Sibria es caracteritzen per un clima extremadament fred. La resta de Sibria es composa de zones boscoses (taigues) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.

Hidrografia.
El riu Ienissei s el principal riu de Sibria i un dels ms grans d'sia, amb uns 4.093 km de longitud; la seva conca s d'uns 2.580.000 km.

El riu Kolyma es troba al nord-est de Sibria. T 2.129 km de longitud i drena una conca de 679,934 km, cosa que el converteix en el sis ms gran de Rssia.

El llac Baikal, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, s el ms gran dels llacs d'aigua dola de l'sia,  i el ms profund de tot el mn.

El llac Elgygytgyn es troba al nord-est de Sibria. T un dimetre aproximat de 15 kilmetres i una profunditat de 175 metres, i est ubicat en un crter d'impacte de meteorit creat fa 3,6 milions de anys en el Plioc. El dimetre del crter s de 18 km.

Histria.

Sibria fou ocupada por diferents grups de nmades com els Yenets, els Nenets, els Huns, i els Uigurs. L'rea fou conquerida pels mongols al segle XIII i eventualment va posseir independncia poltica (khanat siberi) .
Durant el segle XVI, els grups de mercaders i cosacs comenaren a sovintejar l'rea, i posteriorment l'exrcit rus va comenar a establir fortificaciones a l'extrem est. Les ciutats com Mangazeya, Tara, Yeniseysk i Tobolsk van ser fundades, essent aquesta darrera nomenada capital de Sibria. A mitjans del segle XVII, les rees controlades pels russos s'havin exts fins a l'Oce Pacfic.

Durant els segles XVII y XVIII la poblaci russa a Sibria continu essent escassa, degut a les difcils condicions climtiques i de comunicacions. Noms algunes missions i comerciants van habitar Sibria. 

Durant la segona meitat del segle XIX, es van experimentar les primeres onades d'inmigrants russos, pagesos majoritriament. Diversos aconteixements es van combinar per a explicar tal fet: l'abolici de la servidumbre l'any 1861, l'excs de poblaci a la Rssia Europea i, sobretot, el ferrocarril transsiberi, promogut pels tsar Nicolau II, i construit entre 1891 i 1903. Un altre factor que se sum a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de Rssia occidental o de territoris ocupats pels russos, com s el cas de Polnia.


Revoluci Russa i Secessi.
Govern provisional de Sibria (Novembre del 1917).
El moviment independentista de Sibria fou fundat per Iadrintsev, Shapov i Potanin. Aquest ltim fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'agost de 1917 i mes tard president del govern autnom. 

El 2 d'agost de 1917 es va hissar a Tomsk, al inici de l'assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripci "Visca Sibria autnoma" (Zazdrastvuyet avtonomnaya Sibir). Aquestos color siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el 21 de maig de 1865. El 5 d'agost de 1917 les organitzacions publiques reunides a l'assemblea regional de Tomsk  van adoptar una bandera nacional de  Sibria amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la taiga) dividida en diagonal des la part superior del asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El 8 d'octubre de 1917 es va celebrar un congres regional de tota Sibria.



El desembre de 1917 a Ucraini es va formar un Comit Militar revolucionari siberi que va aprovar la creaci de regiments siberians separats dins l'octau exrcit rus estacionat al front romans. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i  verdes per identificar-se. El  22 de desembre de 1917 la situaci es va reproduir al 16 exrcit estacionat al mateix front.

El desembre de 1917 el Congres regional extraordinari de Sibria va proclamar una autoritat regional autnoma.  El gener de 1918 delegats de Sibria van formar una Duma regional. El 28 de gener de 1918 es va obrir el primer parlament siberi a Tomsk i es va formar un govern de Sibria dirigit per Piotr Derber que va comenar a actuar el mar de 1918, per va ser dissolt pels bolxevics el maig quant van ocupar Tomsk (V.V. Zhuravliov. State symbols of "white" Sibria//History of "white" Sibria "beloi" Sibiri. Kemerovo, 1995.)

Comissariat de Sibria Occidental (Maig del 1918).

Las noticies del Tractat de Brest-Litovsk, que suposaven la sortida de Rssia de la guerra, van alarmar als presoners Txecs de Sibria, partidaris del Consell Nacional txec que desitjaven retornar al seu pas per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independncia. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar Samara on varen formar un govern conegut com  Komutx (Comit de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensi de representar a tota Rssia. Desprs de la ocupaci de Novonikolaevsk (avui Novosibirsk) per la Legi Txeca els delegats siberians van establir el Comissariat de Sibria Occidental (26 de maig de 1918) dirigit per Piotr Derber que el juny de 1918 va establir la seva  residencia a Omsk.

Segon Govern Provisional Siberi (Juny del 1918).

Els blancs, gracies a la rebelli dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el juny de 1918, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberi, en el que va tenir paper destacat Piotr Vologodosky. Poc desprs a Omsk es va proclamar la independncia de Sibria (4 de Juliol de 1918). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a Ufa, on va assumir el poder declarant-se partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels Urals va quedar substituit per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (Directori d'Ufa). El govern siberi de Tomsk va fugir cap a Omsk a on l'octubre es va imposar el Directori. El 18 de novembre de 1918 el cop d'estat del almirall Kolchak establ la dictadura i va posar fi de facto al govern independent siberi.

Directori d'Ufa (Setembre del 1918).

Piotr Vologodoski abandona el govern siberi de Tomsk y es trasllada a Ufa on se li  entrega el poder i constitueix un Directori que preconitza la Dictadura per fer front als bolxevics (setembre de 1918). El Directori va assumir el poder a Omsk (9 d'octubre de 1918) i va subsistir formalment fins el 18 de novembre de 1918 quant el cop d'estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.

Govern Provisional de totes les Russies a Omsk (Novembre del 1918).

Kolchak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va  assumir el govern i el comandament de les forces armades. L'assistiren els consellers dels aliats generals Yanin i Knox. Kolchak disposava d'un exrcit amb 112.00 soldats. Va intentar avanar cap al oest amb ajuda dels txecs  i el febrer de 1919 va establir el seu quartell general a Irkutsk. El 6 de mar de 1919 Kolchak va iniciar  la seva ofensiva entrant  a Ufa. L'abril Lenin va fer una crida  reforar el front oriental i 15000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze al ala Sud. Els sagnants xocs del abril van fer retrocedir a Kolchak (maig) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d'acabar amb les forces de Kolchak mentre Patsetis i Trotski preferien combatre a Denikin al Caucas. Stalin va afavorir a Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic del Ural, Vasili Txapaiev, no va impedir els avanos comunistes que durant l'estiu van ocupar extensos territoris incloent Perm, arribant a noms 509 kms. d'Omsk. Al agost els txecs van arribar a Kazan per la varen perdre el setembre davant els bolxevics. El 12 de novembre de 1919 Kolchak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d'Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia 14 de novembre de 1919. A la zona oriental de Sibria van arribar tropes  japoneses a finals de 1919 (vuitanta  mil soldats) que van imposar el terror; tamb van arribar forces de pasos europeus i dels Estats Units, i de la Xina.  Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i a finals de 1919 s'acostaren a  Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Kolchak. La legi txeca va retirar el seu suport a Kolchak. El 4 de gener de 1920 Kolchak va resignar el poder en l'ataman suprem Gregori Semenov (el lloctinent del qual era el general Roman Ungern von Sternberg) el qual era el cap d'un grup d'atamans que dominava tota la regi del Baikal a travs de la imposici del terror mitjanant successives massacres (al seu govern se li deia la Atamanxina). El gener de 1920 un comit revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat  "Centre Poltic" que va donar pas  al poder bolxevic (febrer).

Centre Poltic (gener 1920).

Abans de qu Kolchak arribs a Irkutsk, una rebelli va portar al poder als menxevics social revolucionaris (gener)  que van formar el govern anomenat  Centre Poltic. El 15 de gener Kolchak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Yanin n'estaven assabentats) que el van entregar al Centre Poltic.

A finals de gener el Centre Poltic va traspassar el poder als bolxevics, i tamb va entregar al presoner. Com que els blancs havien iniciat un contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Kolchak fou executat sense judici per la Cheka (7 de febrer de 1920) i el seu cadver llanat al riu Angara.

Era Sovitica.
Durant el mandat de Stalin es crearen una sria de campaments de presoners , coneguts com a Gulags, on se sotmetien els presos a treballs forosos. Aquesta prctica va a arribar a ser tan freqent que "Sibria" va ser considerada sinnim d'exili i cstig.

Durant la Segona Guerra Mundial,  la majora de les activitats industrials foren traslladades a Sibria amb la finalitat de protegir-les dels atacs de l'exrcit alemany

Acabada la guerra, i donat que Sibria compta amb nombrosos recursos naturals, una srie de plans quinquenals promogueren la seva explotaci, que fomentaren la creaci de ciutats industrials per tota la regi.

Vegeu tamb.
Ulgan;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22400" title="Reacci nuclear" nonfiltered="4540" processed="4508" dbindex="9586">
En fsica nuclear, una reacci nuclear s un procs en qu dos nuclis o partcules nuclears collideixen i donen com a resultat nuclis o partcules nuclears diferents als productes inicials. La transformaci d'un nucli atmic suposa l'alteraci d'un o ms nucleons. Normalment, per produir reaccions nuclears es bombardejen nuclis atmics amb partcules beta (electrons) o alfa (nuclis d'heli), que donen com a resultat la descomposici del nucli en un o ms de nombre mssic inferior. En aquest procs s'emet radiaci gamma, que s perillosa per als organismes vius.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22401" title="Escora terrestre" nonfiltered="4541" processed="4509" dbindex="9587">
L'escora terrestre s la part slida ms externa de la Terra. Representa el 1%. Est constituda per minerals que sa'grupen i formen roques. s discontinua degut a que te  plaques tectniques que es mouen. s molt dinmica amb una gran activitat geologica. T un gruix entre 5-40 KM.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22403" title="Oracle" nonfiltered="4542" processed="4510" dbindex="9588">



Un oracle (del llat Oraculum, derivat de  r re "parlar") fou la paraula usada a l'poca clssica per designar les revelacions dels deus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle s un missatge div trams i interpretat per un santuari. 
Les detats no apareixien personalment sin que eren fetes a travs d'una especia de mdiums que era diferent segons els llocs.
El terme oracle doncs es va aplicar desprs al transmissor de les prediccions divines. 

Comparativament Zeus, com a pare del tots els seus, tenia pocs oracles, per segons la creena popular era la font de tots els oracles, per mitja d'altres deus com Apollo, o d'herois divinitzats. 

La seva existncia cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber que els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels deus; els oracles eren per tant una revelaci per al mateix una sanci o autoritzaci de la detat a un fet concret. 

Els oracles ms coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apollo i l'Oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren:

 Oracles d'Apollo .

L'oracle de Delfos;
L'oracle d'Abes a Fcida;
L'oracle del tur Ptoon a Tebes ;
L'oracle d'Ismnion a Becia;
L'oracle d'Ilsies, a la frontera de l'tica;
L'oracle de Tegira a Becia;
L'oracle d'Eutresis, prop de Leuctres. Va desaparixer al segle IV aC.
L'oracle d'Orbies, a Orobiae a Eubea;
L'oracle del Liceu d'Argos ;
L'oracle d'Apollo Diradiotes a l'acrpoli d'Argos (encara consultat en temps de Pausnies);
L'oracle de Didima en territori de Milet;
L'oracle de Claros en territori de  Colof;
L'oracle de Grinca al territori dels mirineus;
L'oracle d'Apollo Gonnapeu a Lesbos;
L'oracle d'Abdera;
L'oracle de Delos, consultat noms l'estiu;
L'oracle de Patara, a Lcia, noms consultat al hivern;
L'oracle de Telmessus ;
L'oracle de Mallos, a Cilcia;
L'oracle de l'Apollo Sarpedoni a Cilcia;
L'oracle d'Hblia a Cria;
L'oracle d'Hiera Koine a la vora del Meandre;

 Oracles de Zeus .

Oracle d'Olmpia a l'lide;
Oracle de Dodona a l'Epir;
Oracle d'Ammon a l'oasi d'Ammon a Lbia;

 Oracles d'altres dus.

Els oracles d'altres dus eren consultats en qestions concretes de la vida humana o del mon en el que estaven. 

Oracle de Dmeter a Patres (Acaia) ;
Oracle d'Hermes a Fares (Acaia);
Oracle de Plut i Cora a Carax, a Cria;
Oracle d'Ino a Epidaure Limera;
Oracle d'Ino a Oetylon,  que revelava el somnis de les persones que dormien una nit al santuari;
Oracle d'Hera Acrea, entre Lequeon i Pagae;

 Oracles dels herois .

Oracle d'Amfiarau entre Potniae i Tebes ;
Oracle d'Amfloc,  a Mallos a Cilcia;
Oracle de Trofoni a Lebdia (Becia);
Oracle de Calques a Dunia a la Magna Grcia, les respostes eren a travs d'un somni passant la nit al temple;
Oracles d'Asclepi;
Oracle d'Hrcules a Bura a Acaia;
Oracle de Pasifes (Pasiphae) a Thalamiae a Lacnia, donava la resposta a travs d' un somni passant una nit al temple;
Oracle de Phrixus a Ibria del Caucas, on no era perms el sacrifici d'ovelles;

 Oracles dels morts .

Eren el oracles en els que es demanava la presencia dels esperits dels morts i s'oferien sacrificis als deus del inframon. Un dels ms coneguts fou el dels thesprotis prop de llac Aornos; un altra era a Heraclea Pntica.

 Oracles d'Itlia .

Els oracles pels qual un deu revelava la seva voluntat a travs de la boca d'una persona no existien a Itlia, llevat d'algunes excepcions a la Magna Grcia. Els romans descobrien la voluntat dels dus pels llibres sibillins, els ugurs, els arspexs, i els signes del cel. Els nics oracles italians coneguts sn:

Oracle del Faune a Tibur i a l'Avent;
Oracles de la Fortuna al Latium;
Oracle de Mart prop de Reate. ;

 Extensi .

Per extensi, en matemtiques, filosofia i informtica, un oracle s qualsevol ens que genere veritats sobre un mn real o imaginari, o que puga respondre qestions correctament. En algunes teories d'aprenentatge, la realitat es considera un oracle.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22407" title="Dcada del 1690 aC" nonfiltered="4543" processed="4511" dbindex="9589">

 Esdeveniments .
1695 a. C.: Els hititas saquegen Babilnia.
1604 a. C.: Los kasites conquereixen Babilnia.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22409" title="Dcada del 1680 aC" nonfiltered="4544" processed="4512" dbindex="9590">

 Esdeveniments .
1680 a. C.: Els hurrites conquereixen el regne pre-asiri.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22410" title="Dcada del 1670 aC" nonfiltered="4545" processed="4513" dbindex="9591">

 Esdeveniments .
1674 aC   Els Hikses envaeixen Egipte.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22411" title="Dcada del 1660 aC" nonfiltered="4546" processed="4514" dbindex="9592">

 Esdeveniments .
Mor Arfaxad;
Comena el Saros Lunar;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22412" title="Dcada del 1650 aC" nonfiltered="4547" processed="4515" dbindex="9593">
 Esdeveniments .
c. 1655 aC   Mor Tan-Uli, rei d'Elam de la dinastia Eprtida.
c. 1650 aC   Els grecs colonitzen Micenes.
Antic Egipte   Comena la dissetena dinastia d'Egipte.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22413" title="Dcada del 1640 aC" nonfiltered="4548" processed="4516" dbindex="9594">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22414" title="Dcada del 1630 aC" nonfiltered="4549" processed="4517" dbindex="9595">

 Esdeveniments .
1633 aC   Egipte   Fi de la tretzena i catorzena dinastia d'Egipte, i principi de la quinzena;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22415" title="Dcada del 1620 aC" nonfiltered="4550" processed="4518" dbindex="9596">
 Esdeveniments .
 1627 aC   Comenament d'un llarg perode en el qual el clima mundial es refred. Aquest event qued gravat en els anells de creixements de molts arbres d'arreu del planeta. Tal canvi podria haver estat causat per l'Erupci Minoica de Santor  o l'Erupci Avellino del Mont Vesuvi.;
 1625 aC   Samsu-Ditana esdev rei de Babilnia.
 1621 aC   Lullaia esdev rei d'Assria.
 1620 aC   Mursili I esdev rei de l'Imperi hitita.

 Personatges destacats .

Referncies.


Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22416" title="Dcada del 1610 aC" nonfiltered="4551" processed="4519" dbindex="9597">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22417" title="Dcada del 1600 aC" nonfiltered="4552" processed="4520" dbindex="9598">
 Esdeveniments .

 Vers el 1600 aC: Fundaci de l'Imperi Hitita antic, amb capital a Kussara. El primer rei s Hattusil I.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22418" title="Dcada del 1590 aC" nonfiltered="4553" processed="4521" dbindex="9599">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22421" title="Dcada del 1580 aC" nonfiltered="4554" processed="4522" dbindex="9600">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22422" title="Dcada del 1570 aC" nonfiltered="4555" processed="4523" dbindex="9601">
 Esdeveniments .
Israel entr a la terra de Canaan segons la cronologia tradicional, d acord
al text bblic, que situa la sortida d Israel d Egipte al segle XV aC. malgrat els autors crtics la situen en el segle XII aC.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22423" title="Dcada del 1560 aC" nonfiltered="4556" processed="4524" dbindex="9602">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22424" title="Dcada del 1550 aC" nonfiltered="4557" processed="4525" dbindex="9603">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22425" title="Dcada del 1540 aC" nonfiltered="4558" processed="4526" dbindex="9604">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22426" title="Dcada del 1530 aC" nonfiltered="4559" processed="4527" dbindex="9605">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22427" title="Dcada del 1520 aC" nonfiltered="4560" processed="4528" dbindex="9606">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22428" title="Dcada del 1510 aC" nonfiltered="4561" processed="4529" dbindex="9607">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22429" title="Dcada del 1500 aC" nonfiltered="4562" processed="4530" dbindex="9608">
 Esdeveniments .
Mercuri a les tombes egpcies;
Inici de la Civilitzaci micnica;
Inici de la composici dels vedes;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22430" title="Dcada del 1490 aC" nonfiltered="4563" processed="4531" dbindex="9609">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22432" title="Dcada del 1480 aC" nonfiltered="4564" processed="4532" dbindex="9610">
 Esdeveniments .

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22433" title="Dcada del 1470 aC" nonfiltered="4565" processed="4533" dbindex="9611">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22434" title="Dcada del 1460 aC" nonfiltered="4566" processed="4534" dbindex="9612">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22437" title="Bocairent" nonfiltered="4567" processed="4535" dbindex="9613">


Bocairent s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida

 Histria .
Hi ha molts jaciments prehistrics al terme que situen poblaci ja des del paleoltic Mitj, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalop, Santa Brbara, l'Illa, l'Emparedada, la d'En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d'altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibers hi ha el Lle ibric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments ms importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeo de Mariola i Cabeo de Sant Antoni. Els romans sn els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d'aquella poca resta una villa amb paviment de l'poca i poca cosa ms.

Els musulmans denominaren Bekirn (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangu integrada en la taifa de Dnia. En 1179, pel Tractat de Cazola rest adscrita a la Corona d'Arag. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximn Prez d'Arens. Jurisdiccionalment rest adscrita a la de Xtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorg Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 s recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimonis, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a ms a ms Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarri. En 1370, Pere IV el Cerimonis, atorg a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Mrcia; el 13 de mar d'aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i li incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la poblaci recolz Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autoritzaci per a la celebraci de fira anual fixada per al perode de l'1 al 15 de setembre, aix com la realitzaci de mercat setmanal els dimarts.

El 1587 ja funcionava la Real Fbrica de Paos, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmtica de Felip II. En la guerra de Successi prengu partir per l'arxiduc. Durant les guerres d'Independncia i carlines fou testimoni d'importants enfrontaments.

 Demografia i economia .
El cens de 2003 dna la xifra de 4.491 habitants, de gentilici bocairentins, o tamb, popularment, "cardaors". El cens de 2001 conta que un 87,54% dels habitants saben parlar valenci, tot i que en la prctica la xifra de parlants s'acosta al 100%.

L'activitat econmica est basada ntegrament en la indstria, que t com a producci ms destacada i tradicional la fabricaci de mantes, motiu pel qual existeix el gentilici popular suara esmentat.

 Geografia .

Gran part del seu ampli terme   97,2 km2   s muntanyosa; podem trobar-hi altituds que oscillen entre els 730 m. de l'alt del Sant Crist i els 956 m. d'alt de sant Jaume fins a la mxima de 1.100 m. de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urb com al terme, en bells paratges: la de Mariola, la de santa Brbara, la de la Coveta i la de Ballester; tamb hi naixen dos rius: el Clari i el Vinalop. Per el tret ms caracterstic del seu paisatge el trobem a la serra de Mariola, amb la seua gran varietat de plantes aromtiques i medicinals. La fauna, tpicament mediterrnia, est molt ben representada: guiles, peti-rojos, oronetes i merles entre d'altres pel que toca a les aus; quant a mamfers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot sin oferir tota mena d'atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader parads.

 Edificis d'inters .
Altre apartat que fan de Bocairent una vila de les ms emblemtiques per als valencians s el seu patrimoni monumental, comenant pel barri medieval amb la calada escusada, que hi serveix d'accs; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per facilitar el trnsit, l'aljub, el carrer de l'Embo de tan sols un metre d'amplria i seguint per:
Esglsia de nostra senyora de l'Assumpci. Del segle XVIII. Edifici ms emblemtic del poble. Construda sobre un antic castell rab, reuneix les principals caracterstiques de l'art valenci, des del gtic fins el segle XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Sorolla, Cellini i Joan de Joanes.
Covetes dels Moros (o del Colomer). D'antiguitat i utilitat incertes, probablement sn un magatzem d'poca rab en qu la poblaci transhumant guardava les eines en cavitats distribudes segons l'estructura de la tribu.
Plaa de Bous. La ms antiga del Pas Valenci. Tallada en la roca en 1843.
Portal de l'Arc de l'Aigua. Part d'un aqeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
Cases renaixentistes de la Plaa de l'Ajuntament.
Portal del Porxe, vctima d'una restauraci molt dolenta.
Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
Monument a la Flassada, a l'entrada de la vila pel Pont Nou.
Museu Arqueolgic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
Museu de la Festa. Monogrfic sobre les festes de Moros i Cristians.
Ermites de Sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Brbara; de sant Toms de Villanueva; de sant Antoni de Pdua i del sant Crist.
Una bona collecci de caves unes urbanes com l'Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d'altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l'Arquejada; la de l'Habitaci i la del caveta del Voltor.
Torre de Mariola. Junt a la font homnima. De procedncia rab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Est totalment arrunada.

 Gastronomia .
La gastronomia s la tpica d'aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excellents embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel sn la base d'una exquisida rebosteria en qu destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d'ou, rotllos de Sant Blai, mantecades, carquinyols. Per el producte ms conegut de Bocairent s l'herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromtiques de la Mariola i del que existeixen tantes frmules com "destilladors"

 Festes .
De l'1 al 5 de febrer se celebren, en honor a sant Blai, les que segons molts sn les ms cridaneres i boniques festes de Moros i Cristians del Pas Valenci. A finals d'agost se celebren les festes de Sant Agust i es ballen les danses.

 Poltica .
Les eleccions municipals de 2007 deixaren 5 regidors i l'alcaldia al PSPV; el PP n obtingu 5, i 1 el Bloc.

 Enllaos externs .
 http://www.bocairent.net, Plana web amb informaci local actualitzada sobre Bocairent. Noticies, frums, articles d'opini, fotografies etc.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22440" title="Bufali" nonfiltered="4568" processed="4536" dbindex="9614">


Bufali s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
D'origen rab, que l'anomenaven Bohali, el primer document escrit en qu apareix s el Llibre de Repartiment on se l'esmenta indistintament com Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. Abans de l'expulsi l'habitaven 96 famlies de moriscos, per desprs aquesta va descendir a sols 10 cases habitades. Des de 1574 s'independitza de la parrquia de Montaverner i assoleix parrquia prpia. En el segle XVII Felip III funda el marquesat d'Albaida al qual s'adscriu Bufali. En 1884 una gran inundaci va arrasar el poble.

 Demografia i economia .
A hores d'ara (dades de 2003) hi ha 200 habitants, de gentilici bufalitans.  Un 96,38% dels habitants parlen valenci, segons cens de 2.001.

L'activitat econmica bsica sempre ha estat l'agricultura de sec (oliveres, cereals, vinya i garrofers)

 Geografia .
Al seu xicotet terme   3,3 km2   hi ha la Nevera de la Lloma de la Solaneta, del segle XVII per en perill de caure per la seua mala conservaci. Tamb s digna d'esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu d'Albaida, recentment habilitada com a zona d'esbargiment.

 Edificis d'inters .
Al poble hi ha l'esglsia de Ntra. Senyora de Loreto, aixecada sobre la primitiva, de 1574, que va caure amb la inundaci de 1884.

 Poltica .
L'ajuntament, que es troba immers en un conflicte intern per la possible installaci d'una planta de reciclatge a qu s'oposa (maig de 2004) una part del consistori, est governat pel PP que compta amb 4 dels 5 regidors; l'altre correspon al PSPV.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22444" title="Escut de Montmaneu" nonfiltered="4569" processed="4537" dbindex="9615">

L'escut oficial de Montmaneu t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules; ressaltant sobre el tot un mont de sable movent de la punta somat d'un mn d'atzur creuat i cintrat d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de febrer del 2003.

Tant el mn com el mont sn senyals parlants allusius al nom del poble. Els quatre pals de Catalunya recorden que la Panadella (el cap del municipi) va pertnyer al monestir de Santes Creus, que allotja una part del pante reial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22447" title="Malria" nonfiltered="4570" processed="4538" dbindex="9616">
La malria (de l'itali mal aria -mal aire-) o paludisme (provinent del llat palus -pant-) s una malaltia infecciosa de carcter febril produda pel parsit Plasmodium que s'encomana per picadura de mosquit normalment el mosquit Anopheles . Les espcies reconegudes com a causants de la malaltia sn P. falciparum s l'espcie ms patgena i responsable dels casos mortals, (provoca al voltant del 80 % dels casos i aprox el 90% de les morts) i P. vivax, per P. ovale (aquesta no mata per pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys desprs de la primera infecci), P. malariae (aquesta les pot provocar als 20 anys posteriors), P. knowesli i P. semiovale poden causar tamb malria. El vector de la malria humana s la femella del mosquit Anopheles; els mascles no piquen ja que s'alimenten de vegetals. 

L'nic cas de contagi directe entre humans s el d'una dona embarassada que transmet la infecci via trasplacentria al fetus.

Els smptomes sn molt variats, cursa amb febre entre els 8 i 30 dies posteriors a la infecci i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), diarrea, decament i tos.

En regions on la malria s altament endmica, les persones sn tan sovint infectades que desenvolupen la "immunitat adquirida", s a dir que sn portadors ms o menys asimptomtics del parsit.

Els medicaments antipaldics no garanteixen una protecci absoluta contra la infecci.

Aquesta malaltia s la primera causa de malalties debilitants, amb ms de 200 milions de casos cada any en tot el mn. 

s la primera en importncia d entre les malalties debilitants, amb ms de 200 milions de casos cada any a tot el mn.

El Dia afric de la lluita contra el Paludisme se celebra el 25 d Abril, ja que s en aquest continent on ms com s la malaltia.

La primera vacuna mitjanament desenvolupada fou pel doctor Manuel Elkin Patarroyo, metge colombi, actualment encara no compta amb una efectivitat suficient.

Histria.

La malria ha infectat als humans per ms de 50.000 anys i pot ser que hagi sigut un patgen hum durant la historia sencera de la nostra espcie. S han trobat espcies properes als parsits humans de la malria en ximpanzs, parent dels humans. Es troben referncies de les peculiars febres peridiques de la malria al llarg de la historia, comenant des de 2700 aC a la Xina. El terme malria s origina de l itali de l Edat Mitja:  mala aria  -- "mal aire"; i se la va anomenar tamb paludisme, del llat "palud" (pant).

Els estudis cientfics sobre la malria van fer el seu primer  pas d importncia el 1880, quan el metge militar francs Charles Louis Alphonse Laveran, treballant a l Algria, va observar parsits dins dels glbuls vermells de persones amb malria. Va proposar que la malria estava causada per un protozou (era la primera vegada que s identificava a un protozou com a causant d una malaltia). Per aix i altres descobriments posteriors, se li va concedir el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina el 1907. El protozou en qesti fou anomenat Plasmodium, pels cientfics italians Ettore Marchiafava i Angelo Celli. Un any desprs, Carlos Finlay, un metge cub tractant pacients amb febre groga a l Havana, va suggerir que eren els mosquits els que transmetien la malaltia d un hum a un altre. 

Posteriorment, va ser el britnic Sir Ronald Ross, treballant a la ndia, qui finalment va demostrar el 1898 que la malria s de fet transmesa per mosquits. El que ho prov fou mostrar que certes espcies del mosquit transmetien malria a ocells i allant els parsits de les glndules salivals de mosquits que s alimentaven d ocells infectats. Per la seva aportaci en la investigaci, Ross va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1902. Desprs de renunciar al Servei Mdic de la ndia, Ross va treballar en el recent fundada Liverpool School of Tropical Medicine i va dirigir els seus esforos a controlar la malria a Egipte, Panam, Grcia i Maurici. Els descobriments de Finlay i Ross foren confirmats ms tard per un comit mdic dirigit per Walter Reed el 1900. Aquest treball pblic va salvar la vida a milers de persones i va ajudar a desenvolupar els mtodes usats en campanyes de salut pblica en contra de la malria.

El primer tractament efica per a la malria fou l escora de l arbre Cinchona, el qual cont l alcaloide quinina. Aquest arbre creix als turons dels Andes, en particular a Per. El producte natural s usava per habitants del Per per controlar la malria, i els Jesutes van introduir aquesta prctica a Europa durant els anys 1640 on fou acceptada amb rapidesa. Tot i aix, no fou fins el 1820 que l ingredient actiu quinina es va extreure de l escora i va ser anomenada pels qumics francesos Pierre Joseph Pelletier i Jean Bienaime Caventou. 
A principis del segle XX, abans dels antibitics, els pacients amb sfilis eren intencionalment infectats amb malria per a crear-los una febre, seguint les investigacions de Julius Wagner-Jauregg. Al controlar la febre amb quinina, els efectes tant de la sfilis com de la malria podien ser minimitzats. Alguns dels pacients van morir per la malria, encara que aix era preferit abans de la quasi segura mort per sfilis. 

A pesar de qu l estadi sanguini i el cicle de vida de la malria en el mosquit es va establir el segle XIX i a principis del segle XX, no fou fins el 1980 que es va observar la forma heptica del parsit. El descobriment d aquesta forma latent del parsit, finalment va explicar perqu donava la impressi de qu algunes persones es curaven de la malaltia per ms tard recaure anys desprs de qu el parsit hagus desaparegut de la seva circulaci sangunia.

Epidemiologia.

La malria causa uns 400-900 milions de casos de febre i aproximadament 1,5 milions de morts anualment (dades 2008). Aix representa una mort cada 30 segons. La majoria de casos succeeixen en nens menors de 5 anys i en dones embarassades (aquests dos sn els grups ms vulnerables). Tot i els esforos de reduir la transmissi i d incrementar el tractament, hi ha hagut molt poc canvi en rees que es troben en risc de la malaltia des de 1992. De fet, si la permanncia de la malria continua en el seu curs de permanent augment, la tassa de mortalitat pot duplicar-se en els segents vint anys. Les estadstiques precises sn desconegudes perqu molts casos succeeixen en rees rurals on les persones no tenen accs a hospitals o a recursos per a garantir la salut. Com a conseqncia, la majoria dels casos continuen indocumentats. 

Tot i que la infecci de VIH via la malria ha incrementat la mortalitat, continua sent un problema menor que la combinaci del VIH i la tuberculosi.

Mecanisme de transmissi i cicle biolgic del Plasmodium.


La femella del Anopheles infectada s portadora dels esporozous del Plasmodium a les seves glndules salivals. Si pica a una persona els esporozous  entren dins la persona a travs de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquen rpidament dins de les cllules heptiques (els hepatcits) mitjanant una divisi asexual mltiple (es transforma en merozots que entren al torrent sanguini infectant els eritrcits i segueixen multiplicant-se i donant a lloc a unes formes inicials tpicament anulars (trofozots), formes en divisi asexual mltiple (merots) i, finalment, un nmero variable de merozots segons la espcie de Plasmodium, que provoca la ruptura de eritrcit). Alguns merozots es transformen en unes cllules circulars relativament grans que sn gametcits femenins i masculins i deixen de multiplicar-se. Al P. falciparum sn ms grans que el propi eritrcit i tenen forma de boomerang, el que tamb ocasiona la seva ruptura. Una femella d Anopheles no infectada, pica a un malalt i adquireix els gametcits i s inicia el cicle sexual del Plasmodium. Amb la uni dels gmetes als seus intestins, la formaci d ous, que donar lloc a un Ooquiste que tornar a dividir-se i donar esporozous llestos per a infectar novament, a l arribar a les glndules salivals del mosquit.
A part de l Anopheles, en alguns pasos llatinoamericans es troben altres vectors com Lutzomyia (manta blanca), tamb vector d altres malalties produdes per protozous.

Motiu de les manifestacions clniques.
En els humans, las manifestacions clniques de la malria es deuen a:

 La ruptura de glbuls vermells, que alliberen merozots, que alliberen substncies que estimulen l hipotlem, ocasionant espordiques crisis febrils molt intenses cada dos o tres dies (al completar-se el cicle eritroctic o asexual de Plasmodium) seguides, al cap d unes hores, d una brusca tornada a una aparent normalitat. Aquest procs va deixant l organisme exhaust i, en el caso de los nens petits, hi ha una gran probabilitat d un desenlla fatal en absncia de tractament.

 El parsit evadeix el sistema immunitari al mantenir-se intracellularment en els hepatcits i eritrcits, tot i que molts eritrcits parasitaris sn eliminats. Per a evitar aix, el parsit produeix certes protenes que s expressen a la superfcie de l eritrcit i causen la seva adherncia a l endoteli vascular, especialment al Plasmodium falciparum. Aquest s el factor principal de les complicacions hemorrgiques de la malria. Aquestes protenes sn, a ms, altament variables i per tant el sistema immunitari no pot reconixer-lo de forma efectiva ja que quan elabora un nombre d anticossos suficient (al cap de dues setmanes o ms) aquests seran intils perqu l antgen ha canviat.

Les dones en estat de gestaci sn especialment atractives pels mosquits i per la malria perqu en elles la resposta immunitria s especialment nefasta donada la sensibilitat del fetus a la infecci (ja que aquest no t un sistema immunitari desenvolupat).

 Estat de les vacunes .

La revista The Lancet public el 16 d'octubre del 2004 els resultats inicials del major assaig clnic d'una vacuna contra la malria en frica, en un article l'autor principal del qual s Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pblica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i titular de la Ctedra UNESCO del Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible en la UB.

Referncies.


Vegeu tamb.
Malalties tropicals desateses;

Enllaos externs.
  Possibles vacunes contra la malria ;
  Nature Science Update Especial Malria ;
  Histria del descobriment del vector ;
  Histria del descobriment de la  malria ;
  OMS-malria ;
 Noves vacunes augmenten l'esperana ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22448" title="Constantinoble" nonfiltered="4571" processed="4539" dbindex="9617">


Constantinoble (en llat: Constantinopolis; en grec:                   o                 ) s el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del del seu fundador, l'emperador rom Constant el Gran. Va ser capital de l'Imperi Bizant (tamb anomenat Bizanci) o Imperi rom d'Orient durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comena l'Edat Moderna i deixa de ser majoritriament cristiana per a transformar-se en majoritriament musulmana. El 28 de mar de 1930 canvi el seu nom oficial per Istambul, alhora amb la ciutat d'Angora, que passa a denominar-se Ankara.

Per la seva histria anterior vegeu: Bizanci.

 Histria .

Quant l'emperador Constant la va fundar li va dir Nova Roma tot i que el nom oficial fou Constantinpolis i fou posada sota l'advocaci de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hipdrom i una srie de ritus que van durar quaranta dies; l'11 de maig del 330 s considerat el dia oficial de la fundaci de la ciutat.

El 401 Arcadi va reparar les muralles, damnades per un terratrmol que va patir aquell mateix any. El 413, durant la minoria de Teodosi II, el prefecte del pretori Antemi va enderrocar les velles fortificacions i va fer unes noves muralles, que foren enfonsades per un terratrmol el 447, per refetes en tres mesos pel prefecte Cir. La ciutat va tenir uns 500.000 habitants al segle VI, en temps de Justini I (527-559), que la va embellir i en fou considerat el segon fundador, sobretot desprs que, el 532, les faccions del circ protagonitzessin l'anomenada sedici de Nika, que va deixar la ciutat en cendres, i l'emperador la fes reconstruir als segents anys.

El 616 el rei persa Cosroes III (Khosraw) va assetjar la ciutat durant deu anys, per fou deslliurada per Heracli. El primer setge dels rabs fou el 668 i va durar fins el 675, per foren rebutjats grcies sobretot a l'anomenat foc grec; el segon setge fou del 716 al 718, tamb sense xit. El 865 va patir l'atac dels vkings de Rus (Kev), al qual va seguir una segona expedici el 904, una tercera el 941 i una quarta el 1043.

El 1203 fou assetjada pels llatins de la quarta croada, que el 1204 l'ocuparen i saquejaren, i la convertiren, fins al 1261, en capital de l'anomenat Imperi Llat de Constantinoble. El 25 de juliol de 1261 fou reconquerida per l'emperador de Nicea Miquel VIII Paleleg. 

El 1422 fou assetjada per Murat II, per els otomans no la van poder ocupar fins Mehmet II, que la va prendre a l'assalt el 29 de maig de 1453. El darrer emperador, Constant XI Paleleg, va morir als seus murs. La caiguda de Constantinoble signific la fi de ms de mil anys d'existncia de l'Imperi rom d'Orient.

 Monuments i edificis .



Els monuments d'aquesta poca foren molt nombrosos, entre ells, a part del circ i l'hipdrom, palaus, esglsies, arcs triomfals, etc. Entre els monuments principals destaquen: 

Casa de Placdia Augusta;
Casa de Marina;
Casa de Pulquria Augusta;
Casa d'Augusta Placdia;
Casa d'Augusta Eudxia;
Casa d'Augusta Pulquria;
Palau de Flacilla;
Banys d'Arcadi;
Banys de Zeuxippos;
Banys de Corsia;
Banys d'Honori;
Banys d'Eudxia;
Banys d'Anastsia;
Banys de Constant;
Senat;
Teatre;
Amfiteatre;
Estadi;
Circ Mxim;
Tribunal del Frum;
Torre de Glata;
Port Nou;
Els ports del Bsfor;
Port de Neori;
Miliarium Aureum;
Augusteum;
Gran Nimfeu;
Nimfeu;
Galera de Marbre;
Portic de Sigma;
Prtic de Fani;
Prtic del Frum;
Esttues eqestres;
Escales de Timsios;
Escales de Sicena;
Cisterna de Teodosi;
Obelisc teb;
Pritaneu;
Stratgion;
Frum de Teodosi;
Frum de Constant;
Pilar de Constant;
Pilar de Teodosi;
Baslica de Teodosi;
Baslica de Constantinoble;
Esglsia de Santa Irene;
Esglsia de Santa Anastsia;
Esglsia de Sant Pau;
Esglsia de Santa Sofia;
Esglsia vella;
Esglsia de Cenpolis;
Esglsia d'Omonees;
Esglsia de Sant Actios;
Esglsia dels Apstols;
Esglsia de Santa Menna;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22450" title="Du Ra" nonfiltered="4572" processed="4540" dbindex="9618">



En la mitologia egpcia, Ra (escrit tamb com a Re o Rah) s des de ben enll du del Sol d'Helipoli, creador suprem. Podia aparixer en forma de qualsevol altre du, per es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap. 

A causa de la seva importncia, se li atribueixen diverses histries i mites diferents al llarg de la histria. Aix per exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el du Amon, per acabar esdevenint Amon-Re. O b de la seva uni amb Horus, per acabar sent Re-Harakhti.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament.

Ra conserv la supremacia durant segles, excepte durant el temps de Akhenaten (1350-1334 aC), quan el culta monoteista a Aton s'impos en el regna d'Egipte.

 Mitologia .

Ra el du sol, adopta tres formes fonamentals:

Khepri, el escarabat que representa al sol naixent,
Ra, el disc solar, que representa al sol del mixt dia i;
Aton, un vell amb bast que representa al sol del ocs.

Tots els dies, quan el sol arriba fins la muntanya Manu, la ms occidental, la deessa del cel, Nut, se'l engoleix, al moment en que aquest du inicia un perills viatge per l'infern en la seva barca nocturna.

En aquest viatge es assaltat pels dimonis qui al cap d'ells hi va Apofis, el seu enemic, que segons un dels mites, es creat en el mateix moment que el propi Ra. Just avan d'apuntar el dia, Apofis realitza el seu atac ms furibund.

Totes les nits, Ra, en forma de gat, li ha de tallar el cap a la serp, avan de tornar a nixer en l'Orient, de Nut, la mare universal. Seguidament s'eleva i travessa el cel fins el ocs, a on Apofis l'espera de nou. Si alguna vegada Apofis aconsegus vncer a Ra, el sol no sortiria.

El cicle diari de mort i resurrecci simbolitza el cicle vital de l'humanitat, que desprs de la mort, confia en un nou naixement. Des de l'imperi Mitj, a Ra, el visible du sol, si li associa una divinitat invisible, Ammon "el ocult", que conjuntament, com Ammon-Ra es adorat com rei de tots els dus.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22456" title="Carb" nonfiltered="4573" processed="4541" dbindex="9619">



El carb s un mineral d'origen orgnic, de color negre o marr fosc. Es fa servir principalment com a combustible fssil pel seu elevat poder calorfic grcies a que t un contingut majoritari de carboni. L'antracologia s l'estudi dels carbons vegetals.

Es classifiquen els carbons pel percentage en carboni que contenen que est relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses:
 Torba;
 Lignit;
 Hulla;
 Antracita;

 Composici .
L'element carboni apareix en el carb en un percentatge superior a 50% en pes i en un 70 % en volum. L'aigua que cont (humitat) s variable i prov de la que va quedar atrapada en el moment de la formaci del carb.

Altres constituents del carb sn la matria mineral (silicats diversos) i minerals carbonatats (siderita, calcita i aragonita). La pirita s un mineral amb sofre molt com en els carbons. Hi ha petites quantitats de metalls com el ferro, urani, cadmi i en quantitats molt minses or. 

El met s un gas que es troba en el carb i pot ser l'origen de perilloses explosions en mines subterrnies.

Origen del carb.
Es creu que la major part del carb va ser format durant l'era carbonfera (fa 280 a 345 milions d'anys) Tamb en el Permi, Trisic i Jurssic hi va haver grans dipsits. En el Cretaci es va formar lignit. Actualment hi ha formaci de torba.  

El carb d'Europa, sia, i Amrica del Nord es va formar principalment en el Carbonfer a base de vegetaci tropical. El carb de l'hemisferi sud es va formar amb vegetaci de clima fred (tundra). 

Les plantes antigues a travs dels canvis geolgics van quedar compactades, endurides, alterades qumicament i experimentant un procs de metamorfosi per l'alta temperatura i la pressi. 

El carb de l'hemisferi nord es va formar en ecosistemes d'aiguamolls anomenats boscos carbonfers.

En morir les plantes i acumular-se en medis aqutics amb poc oxigen (anaerobis) pateixen una degradaci bacteriana. Per a la formaci de carb cal que aquestes condicions tinguin una durada suficient i sense erosi en condicions sedimentries.

Primers usos del carb.
Les Illes britniques (especialment riques en carb) sn el primer lloc del mn on es detecta l's d'aquest combustible. En el tercer milleni a.C s'ha comprovat que era un component de pires funerries i cap a l'any 200 a.C hi ha evidncies, en la mateixa zona, d'activitat comercial i de ser usat per a dessecar cereals. Sota la dominaci romana hi ha mencions de l's espordic del carb, per fins a l'Edat Mitjana no va adquirir importncia rellevant. El primer carb utilitzat era recollit de la platja (seacoal) quan es va esgotar aquesta es va passar a la mineria del carb.

 Usos actuals .
Combustible: el 75% del carb mundial s'utilitza per a produir electricitats en centrals trmiques;

Carb de Coq: s el residu obtingut del carb bitumins baix en cendres i en sofre a travs de la cocci en un forn a 1.000 C en condicions anaerbies. S'utilitza en l'obtenci d'acer i s'aprofiten els subproductes.

Gasificaci: Aquest canvi d'estat s'aprofita per a diverses reaccions qumiques.

Liquefacci: s un pas intermedi per obtenir combustibles sinttics i en recerca cientfica.


Efectes mediambientals adversos de la combusti del carb.
Com altres combustibles fssils produeix dixid de carboni (CO2) i xid de nitrogen a ms de dixid de sofre que acaba formant cid sulfric i pluja cida.

 Costums .
Per Nadal es diu que els Reis Mags porten carb als infants que s'han comportat malament. Actualment el carb de Nadal est fet amb sucre tamb amb un alt poder calorfic.
 
Vegeu tamb.
Qumica;
Qumica orgnica;

Enllaos externs.

 World Coal Institute;
 El carbn en la vida cotidiana;
 Coal: Facts & Figures;
 MSNBC report on coal pollution health effects in the United States;
 Clean coal technologies ;
 Advanced methods of using coal (Japanese Coal Energy Center);
 USDOE Hydrogen from Coal Research;
 Carbon-14 content of fossil carbon;
 Coal Preparation, Journal of;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22457" title="Temporada d'eclipsis" nonfiltered="4574" processed="4542" dbindex="9620">

La temporada d'eclipsis s el perode de l'any durant el qual la lnia dels nodes de la Lluna se situa en la direcci Terra-Sol, cosa que permet que es produeixin eclipsis. Dura 173,1 dies que sn aproximadament 6 mesos. 

Per a qu hi haja un eclipsi, el Sol ha d'estar en les proximitats d'un node de la Lluna. S'ha vist que al voltant de cada node hi ha una regi de 31,48 on l'eclipsi s segur, flanquejat per dos regions de 1,7 on l'eclipsi s possible. Ara b, en un mes lunar el Sol es desplaa respecte al node, tenint en compte la retrogradaci del node, 30,67.

En conseqncia, cada mig any:

El Sol no pot travessar la zona perillosa d'eclipsi, al voltant de cada node, sense ser eclipsat almenys una vegada.

Tot pas del Sol a travs d'un node va acompanyat necessriament, almenys, de dos eclipsis amb 15 dies d'interval, un en cada node, un de Sol i un altre de Lluna en qualsevol ordre. Pot ocrrer que l'eclipsi succesca al principi de la zona perillosa (eclipsi dbil) de manera que al mes torne a haver-hi un altre eclipsi dbil del mateix tipus. Al mig i en l'altre node es produir un eclipsi total de tipus contrari. En un mes lunar ocorren tres eclipsis. Les dos possibilitats s'esquematitzen en la imatge. Com l'any d'eclipsis dura 346,620 dies, l'estaci d'eclipsis, cada any retrocedeix en el calendari, i arriba a ocrrer en qualsevol parell de mesos de l'any, sempre separats 6 mesos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22460" title="Ido" nonfiltered="4575" processed="4543" dbindex="9621">
Ido s una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenvolupar a 
principis del segle XX, i avui en dia s'estima que t uns quants milers de parlants, sobretot a Europa.

Ido i esperanto comparteixen bona part de la gramtica i el vocabulari, i tots dos intenten d'aconseguir la mxima consistncia i senzillesa gramatical, facilitat d'aprenentatge, i extracci de vocabulari de diverses llenges europees. Les dues llenges sn fora semblants i, en gran part, mtuament intelligibles.

Ido va nixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu mxim difusor a principis de segle fou Louis Couturat, i va aconseguir una difusi notable de la llengua. La mort de Couturat al 1914 i la Primera Guerra Mundial van frenar el moviment. Tanmateix, l'aparici de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys en, una gran revifada del moviment idista, el qual, malgrat tot, sempre ha estat viu grcies, especialment, a la histrica revista Progreso (creada per Couturat en 1908), la qual ha seguit publicant-se amb regularitat al llarg de tots aquests anys i fins als nostres dies.

Enllaos externs.

Wiktionary en Ido;
Llengua Ido: descripci general;
Frum Ido-Catal-Occitan;
Publicacions: cursos, gramtica, llibres, revistes, canons  ;
Diccionaris;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22462" title="Nodes de la Lluna" nonfiltered="4576" processed="4544" dbindex="9622">
Els nodes de la Lluna sn els dos punts en qu l'rbita de la Lluna atravessa l'eclptica.

L'rbita de la Lluna est inclinada 5 8' respecte a l'eclptica, a la que talla en dos punts anomenats node ascendent (quan la creua movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud) i node descendent (quan la creua movent-se cap al sud). El smbol del node ascendent s  , el smbol astronmic i astrolgic per al cap del drac (Caput draconis). El smbol del node descendent s  , el smbol astronmic i astrolgic per a la cua del drac (Cauda draconis).

Els eclipsis tenen lloc noms quan la Lluna es troba a prop d'un dels seus nodes: un eclipsi solar t lloc quan el pas de la Lluna a travs d'un dels seus nodes coincideix amb la Lluna nova; un eclipsi de Lluna t lloc quan coincideix amb la Lluna plena. Per a que l'eclipsi es produeixi, la distncia de la Lluna al nodes ha de ser de menys de 1,5 (que equival aproximadament a 3 dimetres lunars). .

Si els nodes estigueren fixos el Sol els travessaria cada mig any i si coincids la proximitat del pas amb una sizgia, es produiria un eclipsi. Els eclipsis tindrien lloc sempre en les mateixes constellacions zodiacals. Per a no s aix: els nodes retrograden sobre l'eclptica, en un moviment de precessi, donant una volta cada 6793,5 dies o 18,5996 anys. Aquest perode s'anomena perode dracontic, i s igual al perode de nutaci de la Terra.

Aquest moviment s degut a l'atracci gravitacional del Sol sobre la Lluna i no s uniforme, en unes poques la seva velocitat s el doble de la mitjana i en altres s nulla, i els nodes sn "estacionaris". A ocorre quan el Sol est en un dels nodes i s'anulla la component de la fora que causa aquest desplaament. Es produx durant els eclipsis que la posici vertadera del node coincideix amb la longitud mitjana i s ms cmode durant els eclipsis parlar del node mitj.

L'any d'eclipsis s l'espai de temps entre dos passos del Sol pel node ascendent lunar. El seu valor s 346,6074 dies. Com els eclipsis es repetixen amb el pas del Sol per un o altre node, l'ocasi es repetir cada 173,31 dies, perode denominat temporada d'eclipsis.

D'una llunaci a la segent el node avana 1,5, arc no despreciable, equivalent a 3 dimetres lunars.
Els eclipsis lunars totals es poden utilitzar per a calcular la retrogradaci dels nodes lunars. El mtode es basa en qu durant els eclipsis el node vertader coincideix amb el node mitj. A ms, si l'eclipsi total t fase gran, la Lluna i el Sol estaran molt a prop del node i calculant la longitud celeste del Sol tindrem la longitud d'un dels nodes.

Vegeu tamb.
Node orbital;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22466" title="Eclipsi de Lluna" nonfiltered="4577" processed="4545" dbindex="9623">

Un eclipsi de Lluna  ocorre quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, s a dir, quan la Lluna entra en la zona d'ombra de la Terra. Aix noms pot ocrrer en lluna plena.

 Tipus .
Hi ha tres tipus d'eclipsi lunar:
Total Quan la Lluna (L2) penetra totalment en el con d'ombra.
Parcial Quan la Lluna (L1) penetra noms parcialment en el con d'ombra;
 Penombral  Quan la Lluna (L3) penetra parcial o totalment en la corona penombra que rodeja a la zona d'ombra.
El tipus d'eclipsi lunar no depn de l'observador i s igualment visible mentre la Lluna siga visible per a l'observador per estar per dalt de l'horitz.





 Con d'ombra i penombra en els Eclipsis de Lluna .
La Terra s un cos el radi equatorial del qual s de 6378 Km. que al ser illuminat pel Sol, el radi del qual s 695.500 Km.  s a dir 109,05 vegades major, projecta un con d'ombra convergent i un con de penombra divergent, determinats per les tangents interiors i exteriors, respectivament, comuns al Sol i a la Terra. 
Ambds astres estan separats generalment per una distncia de 149.600.000 Km. denominada Unitat astronmica. 
 
La Lluna t un radi de 1736,6 Km. i gira al voltant de la Terra a una distncia mitjana de 384.403 Km (60,27 radis equatorials de la Terra). 
L'altura del con d'ombra s de 1.384.584 Km (217 radis equatorials) que s major que la distncia de la Lluna a la Terra pel que es produxen eclipsis.

Un eclipsi penombral s per a un astronauta situat en la Lluna un eclipsi parcial de Sol. 
Anlogament si l'astronauta est en el con d'ombra de la Terra no veu per a res al Sol i per a ell s un eclipsi total de Sol. L'atmosfera terrestre t una influncia vital en els eclipsis. Si no existir, en cada eclipsi total de Lluna esta desapareixeria completament, cosa que sabem que no ocorre. La Lluna totalment eclipsada adquireix un color rogenc caracterstic a causa de la llum refractada per l'atmosfera de la Terra.
L'ombra t un grandria de 4607 Km. i com el radi de la Lluna s 1736,6 Km. resulta que el radi de l'ombra s 2,653 vegades el radi de la Lluna pel que quasi caben 3 Lluna dins de l'Ombra.  
 
Per la grandria de l'ombra tamb pot expressar-se en funci del Parallaxi lunar (Pl), Parallaxi solar (Ps), i del Semidimetre del Sol (Ss). Es compleix que la grandria de l'ombra s S=Pl+Ps-Ss. La grandria de la penombra, a la distncia que viatja la Lluna, s P=Pl+Ps+Ss.

 Eclipsis de Lluna esperats 2003-2005.


Prediccions realitzades per Fred Espenak, NASA;
El darrer eclipsi total de lluna s'ha pogut observar la nit del 3 al 4 de mar de 2007, entre les 23:00 i les 24:00 hores.
Vegeu tamb.
Eclipsi;
Eclipsi solar;
Magnitud d'un eclipsi;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22470" title="Partit poltic" nonfiltered="4578" processed="4546" dbindex="9624">
Un partit poltic s una organitzaci poltica que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecci o sufragi. Tamb es poden formar tamb entorn algun tema d'inters especial. Els partits poltics en una democrcia solen informar l'opini pblica dels seus plans i propsits. Els partits poltics constitueixen unitats organitzatives a les quals se'ls reconeix el dret de participar en un procs d'elecci poltica per mitj de la presentaci de candidats i programes d'acci o govern.

En els sistemes parlamentaris de govern, la majoria dels partits poltics elegeixen un cap (o ms); si el partit poltic obt majoria en les eleccions, el cap del partit es converteix en el cap de govern. Per contra, en els sistemes presidencialistes, el partit pot seleccionar al seu cap com a candidat, per, el president electe, sovint, ha de renunciar totes les connexions amb el seu partit tan bon punt comenci la seva gesti. 

 Partits poltics dels territorris de parla catalana .
;

Partits poltics del mn.

Partits poltics a frica;
Partits poltics a Amrica del Nord;
Partits poltics a Amrica del Sud;
Partits poltics a Amrica Central i el Carib;
Partits poltics a sia;
Partits poltics a Europa;
Partits poltics a Catalunya;
Partits poltics catalans anteriors al 1939;
Partits poltics a Espanya;
Partits poltics a Frana;
Partits poltics a Oceania;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22471" title="Altura (astronomia)" nonfiltered="4579" processed="4547" dbindex="9625">
L'altura d'un cos celeste s la distncia angular d'aquest cos fins a l'horitz local de l'observador. s una de les coordenades horitzontals; l'altra coordenada s l'azimut.

Vegeu tamb.
Coordenades horitzontals;
azimut ;
Distncia zenital;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22475" title="Excentricitat" nonfiltered="4580" processed="4548" dbindex="9626">
En matemtiques, l'excentricitat s un parmetre associat a totes les seccions cniques. Es pot considerar una mesura del grau en qu la figura es desvia d'una circumferncia. Concretament,
 L'excentricitat d'una circumferncia s zero,
 L'excentricitat d'una ellipse s superior a zero i inferior a 1,
 L'excentricitat d'una parbola s igual a 1,
 L'excentricitat d'una hiprbola s superior a 1,
 L'excentricitat d'una recta s igual a infinit.

Ellipse.

En qualsevol ellipse, on la longitud del semieix major s a i el semieix menor s b, l'excentricitat ens s donada per

;

L'excentricitat s el quocient de distncies entre els focus ( i ) i l'eix major; s a dir, 

;

Hiprbola.

En el cas d'una hiprbola s'obt

;

rbites planetries.
A partir de la llei de la gravitaci universal de Newton es pot demostrar que el moviment d'un cos al voltant d'un altre causat per l'atracci gravitatria mtua s una ellipse de determinada excentricitat. Per exemple, l'excentricitat de l'rbita de la Terra s actualment igual a 0,0167. Dins del sistema solar l'excentricitat ms alta la t Plut, amb 0,2488, seguit de Mercuri, amb 0,2056.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22476" title="Pont de Tacoma Narrows" nonfiltered="4581" processed="4549" dbindex="9627">

El Pont de Tacoma Narrows s un pont penjant d'una milla de longitud (el tercer ms llarg del mn quan es va construir, 1950) que creua el gorg de Tacoma, a l'estat de Washington, EUA. La primera versi del pont, dissenyada per Leon Moisseiff, va ser famosa per una dramtica fallada estructural (que va ser filmada) el 1940.


El pont estava slidament construt, amb tirants d'acer al carb ancorats en grans blocs de formig. Els dissenys previs normalment tenien gelosies obertes (de barres) sota la llosa de la calada. Aquest va ser el primer pont a emprar parells de grans bigues en forma de I ) per a aguantar la calada. Amb els dissenys anteriors el vent passava senzillament a travs de la gelosia, per amb el nou disseny el vent es desviava per sobre i per sota l'estructura. Poc desprs de la seva construcci el juliol de 1940 (obert al trnsit l'1 de juliol), es va descobrir que el pont  oscillava perillosament sota el vent. Aquesta ressonncia era longitudinal, el que vol dir que el pont oscillava en tota la seva longitud   per exemple, una meitat del vano central pujava mentre que l'altra meitat baixava-. Els conductors veien els cotxes que s'apropaven en direcci contrria apareixent i desapareixent a "valls" de la calada. 

El pont va fallar quan va tenir lloc un mode torsional que mai no s'havia observat abans. De fet, es tractava del segon mode torsional (no longitudinal), en el qual el centre del pont es mantenia quiet mentre que les dues meitats del pont es retoraven en direccions oposades. Finalment, l'amplitud del moviment va augmentar ms enll de la tolerncia de l'estructura i van fallar alguns cables de la suspensi. Una vegada van fallat diversos cables, el pes de la llosa es transferia als cables adjacents, trencant-los, de manera que gaireb tot el cos central del pont va caure a l'aigua. 

L'espectacular destrucci del pont es posa molt sovint com a exemple de la necessitat de considerar l'aerodinmica i els efectes de ressonncia a les escoles d'enginyeria. De tota manera, no s el millor exemple de ressonncia, car la ressonncia normalment implica ressonncia forada (tal com el moviment peridic induit per un grup de soldats desfilant i marcant el pas). Aix, en el cas del pont de Tacoma, no hi existia una fora peridica. El vent era constant a 67 km/h. La freqncia del mode destructiu , 0,2 Hz, no era ni un mode  natural de l'estructura (isolada) ni la freqncia dels vrtex turbulents creats per les vores del pont a aquella velocitat del vent. El desastre noms es pot entendre si es consideren els sistemes estructurals i aerodinmics acoblats. 

Afortunadament, no van haver-hi vctimes humanes (noms va morir un gos que es va quedar aterroritzat dins un cotxe)


El pont es va redissenyar i reconstruir (usant les torres originals) amb gelosies, barres rigiditzadores i obertures per a deixar passar el vent. El nou pont es va obrir al trnsit el 14 d'octubre de 1950, i t una longitud de 1822 m (12 m ms llarg que el seu predecessor i s el 5 pont penjant ms llarg dels Estats Units).

Desprs de la lli de Tacoma, els ponts penjants ms moderns que no sn de gelosia tenen la llosa acabada en formes aerodinmiques (amb els costats en forma de punta), per a evitar l'acoblament amb el vent. 

El pont es va dissenyar per a suportar 60,000 vehicles diaris. Actualment n'hi circulen 90.000, i es projecta que n'hi circulin 120.000 el 2020. Actualment s'est construint un altre pont, que ser parallel a l'actual (la construcci va comenar el 4 d'octubre de 2002, i es preveu acabar-lo el 2007).

Vegeu tamb.
Video del colapse a commons;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22477" title="Cultura La Tolita" nonfiltered="4582" processed="4550" dbindex="9628">

La Tolita s una cultura precolombina localitzada a la zona costanera del nord de l'Equador i del sud de Colmbia i que fou activa entre el segle V aC i el segle IV dC Rep el nom de l'illa del mateix nom situada molt a prop de la costa (provncia d'Esmeraldas, Equador) i tamb rep el nom de cultura Tumaco a Colmbia.

La seva economia estava basada en l'agricultura i l'explotaci dels recursors martims. Artsticament destaca el tractament naturalista de les seves peces de cermica, amb un aspecte fortament escultric. Tamb cal destacar la seva orfebreria en plata i or, especialment les mscares, entre les que destaca la magnfica pea conservada al Museu del Banc Central de l'Equador (del qual n'ha esdevingut l'emblema). Aquestes mscares acostumen a presentar ulls ametllats i boques amples. Presenta afinitats clares amb altres cultures de la zona, com la Jama-Coaque.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22478" title="Castell de Rugat" nonfiltered="4583" processed="4551" dbindex="9629">


Castell de Rugat s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida, tamb coneguda com Castell de les Gerres.

 Histria .
La primera mostra de poblament rau en uns enterraments del neoltic trobats a la Cova de la Penyeta Tarras; del Bronze s'han localitzat quatre assentaments: La Penya Blanca, l'Algebass i l'Alt de Montaner i, especialment, el de la Buitrera; la cultura bera tamb hi deix les seues empremtes: L'Ermita, El Tossal, i La Punta; d'poca romana hi ha troballes al Lauro, Marxillent, poblat de l'Ermita, Alt de la Perdiu i Xarxet; per fou un castell rab l'origen de l'actual poblaci i El Rafalet, el Lauro, El Vinet, el Tossal, el cam de Llutxent sn testimonis del pas dels musulmans per Castell, fins i tot a la plaa del Palau hi ha restes d'una de les poques mesquites que romanen al Pas Valenci.

Alfons II el Lliberal va donar Castell el 30 de gener de 1287 a  Bernat de Bellvs, no, amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xtiva tamb tenia concessions; en la famlia Bellvs romangu fins finals del segle XIV, quan el lloc ja era conegut com baronia de Castell, en qu Joan Bellvs, que havia reconstrut el castell per concessi de Pere IV redactada el 5 de maig de 1396, mor sense descendncia; dels  Bellvs pass als Castella, als Romeu i Castell comena a anomenar-se "de Rugat ; el 25 de juny de 1499, la duquessa vdua Maria Enrquez, com a tutora de Joan de Borja, Duc de Gandia, compra el senyoriu; el 26 de novembre de 1534 la parrquia de Castell es desmembra de la de la Pobla del Duc i adquireix entitat prpia; en 1543 mor el duc Joan i el succeeix el seu primognit Francesc de Borja i Arag  (IV Duc de Gandia) canonitzat pel papa Climent XI el 12 d'abril de 1671, el qual renunci a tots el seus bns en benefici del seu fill Carles de Borja; a finals d'aqueix segle Castell passa a ser Castell del Duc; en 1598 i 1599, dins d'un cicle de davallada econmica, Castell sofreix forts terratrmols.

L'expulsi dels moriscos (1609) agreuj el problema econmic i demogrfic ja que hi romangueren 30 cases; el segle XVIII tot i comenar amb un increment de les crregues econmiques sobre els castellonencs imposades pel govern del borb Felip V, va ser-hi un segle de creixement; el 23 de mar de 1748 hi hagu un fort terratrmol (vegeu terratrmol del 1748) que es repetiria amb major intensitat el 2 d'abril que deix desperfectes en les cases, l'esglsia i el palau; en 1916, com a conseqncia de l'abolici dels senyorius, obt l'actual denominaci: Castell de Rugat;

 Demografia i economia .
El cens de 2003 dna la xifra de 2.254 habitants, de gentilici castellonencs. Castell de Rugat tamb s conegut com Castell de les Gerres, aix es deu per la fabricaci de grans tenalles, que actualment ha esdevingut en la de rajoles. Aquesta indstria i l'agricultura han estat el motor de l'economia castellonenca, per actualment s el sector serveis el que la dinamitza juntament amb algunes indstries de transformaci i comercialitzaci de fruites i la construcci.

 Geografia .
Situat als peus del Tossal de l'Ermita, Castell de Rugat t una carena de muntanyes que la separen de la comarca del Comtat, entre les que destaca la serra de Benicadell, el Morqu i les Penyes Altes. L'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conixer la riquesa paisatgstica i la fauna i flora que es podent trobar arreu del terme, de 19 km2.

 Edificis d'inters .
Quant al patrimoni, a banda del Museu Prehistric, podem contemplar:
 Ermita de sant Antoni. Segle XVII, restaurada en la dcada dels vuitanta del passat segle.
 Esglsia de l'Assumpci. De 1536.
 Palau Ducal. Segles XIV-XV. Sols es conserva la faana i alguns elements integrats en edificis posteriors.
 Font pblica, llavador i bassa de la font. Elements construts entre els segles XVII i XIX i convertits en lloc d'esbarjo.
 Forn de la Gerreria. Aquest forn, del segle XVIII, s el ms antic de Castell i ha estat restaurat en 1988.
 Mesquita musulmana. Actualment de propietat municipal.
 Cisterna medieval.
 Neveres i caves dels segles XVI al XIX arreu del terme. Cal destacar la de Racons o Porrinxons.

 Gastronomia .
Si parlem de menjars haurem d'esmentar: els arrossos, calds, al forn, amb fesols i naps; les coques de dacsa, blat picat, putxero, cassoles, guisat de cigrons, suquet de rap, faves sacsades, guisat de conill, coquetes del foradet al mig, pastissets de verdura, embotits.

Si la referncia sn els dolos, codonyat, arrop i talladetes, la melmelada de tomaca, torrons; quant a la pastisseria destaquem els bunyols de carabassa, les barretes de nous, les fogasses, els mantecats i la coca celestial.

Cal parar esment en els vins (Denominaci d'Origen Valncia, de la subzona del Clari), elaborats amb ram de la terra, i la mistela. Tamb hi ha bona mel mercs a la gran quantitat d'herbes aromtiques que hi ha.

 Poltica .
Les urnes, en 2003, donaren 7 regidors, i l'alcaldia, al PSPV; el PP obtingu 4.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22479" title="Cultura Chorrera" nonfiltered="4584" processed="4552" dbindex="9630">
Chorrera s una cultura precolombina localitzada al curs baix del riu Guayas (Equador) i els seus voltants, des del 1800 aC al 300 aC.

Aquesta cultura tingu una gran influncia a bona part del territori de l'actual Equador, arribant fins i tot a algunes zones de la regi amaznica, i bas la seva subsistncia en l'agricultura i la recollecci de marisc, com el Spondylus. Fou una societat fortament jerarquitzada i n's molt destacable la seva cermica, amb les caracterstiques ampolles-xiulet, en les que en abocar el lquid contingut l'aire es deplaa per una petita caixa de ressonncia i reprodueix el so de determinats animals. s tamb destacable la tcnica d'esmaltat iridiscent de les seves peces, que els dna un aspecte caracterstic.

 http://archaeology.about.com/od/cterms/g/chorrera.htm;
 http://www.exploringecuador.com/museum_bce/chorrera.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22480" title="Eclipsi homleg" nonfiltered="4585" processed="4553" dbindex="9631">
S'anomena eclipsi homleg als eclipsis que en Saros consecutius, ocorren en la mateixa llunaci numerada d'1 a 223 i en condicions quasi idntiques. 

Saros s un perode de 6.585,32 dies  (una miqueta ms de 18 anys i 10 u 11 dies) desprs dels quals es poden repetir els eclipsis. Per definici un saros sn  223 mesos sindics (perode d'una Lluna nova a la segent). 

Al llarg dels perodes Saros, els eclipsis no ocorren de manera  idntica sin que es produxen xicotetes variacions. Aquest s el motiu perqu al llarg dels perodes Saros:

 els eclipsis naixen, si no hi ha un eclipsi homleg en les Saros anterior.
 moren, quan no hi ha un eclipsi homleg en les Saros posteriors.

Com d'un Saros al segent les condicions d'un eclipsi canvien lleugerament, hi hi ha eclipsis, de poca fase, que en les Saros segents ja no sn eclipsis i l'eclipsi mor. Si un eclipsi no t homleg en les Saros  precedent s que naix. Quasi ning es preocupa de quan un eclipsi naix o es mor en un Saros, simplement perqu els eclipsis sn xicotets. Noms els grans eclipsis de la maduresa sn importants.

I com en la vida d'una persona entre nixer i morir transcorren 1200 anys en qu l'eclipsi, existeix en el Saros (srie llarga), primer com un eclipsi xicotet que va creixent, fins a aconseguir una maduresa de grans eclipsis i desprs va disminuint fins que es torna decrpit i desapareix.

El nombre de naixements i defuncions no es compensen i la riquesa de els Saros  evoluciona amb un perode de 590 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22483" title="Magnitud d'un eclipsi" nonfiltered="4586" processed="4554" dbindex="9632">

La magnitud o fase d'un eclipsi de Lluna s la fracci del dimetre de la Lluna ocult per l'ombra de la Terra. Esta definici s'estn a un eclipsi total. Ats que la grandria de l'ombra s molt major que el dimetre lunar, la fase F s major que 1 i aix dna idea de com est de ficada la Lluna en el con de l'ombra.

Si r s el radi de la Lluna, AC = S s la mida de l'ombra, AB s la mnima distncia entre el centre de la Lluna i l'ombra, per a un eclipsi lunar parcial o total, es compleix:



Ara b, si s un eclipsi parcial: F 1, i si s total: F 1

La magnitud o fase d'un eclipsi solar s la fracci del dimetre del Sol ocult per la Lluna. Per a un eclipsi parcial la magnitud est entre 0 i 1. Per a un eclipsi total s 1.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22496" title="Dcada del 1450 aC" nonfiltered="4587" processed="4555" dbindex="9633">
 Esdeveniments .
Atac definitiu de Micenes contra Creta;
Tauletes administratives trobades a Alep i Mitanni;
Explosi del volc de Santor;
Batalla de Megiddo;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22497" title="Dcada del 1440 aC" nonfiltered="4588" processed="4556" dbindex="9634">
 Esdeveniments .
D'acord amb la cronologia de la Bblia, data aproximada de la sortida dels israelites d'Egipte sota el lideratge de Moiss.
 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22498" title="Dcada del 1430 aC" nonfiltered="4589" processed="4557" dbindex="9635">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22499" title="Dcada del 1420 aC" nonfiltered="4590" processed="4558" dbindex="9636">
 Esdeveniments .

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22500" title="Dcada del 1410 aC" nonfiltered="4591" processed="4559" dbindex="9637">
 Esdeveniments .
Possible xode hebreu des d'Egipte (data no unnime);

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22501" title="Dcada del 1400 aC" nonfiltered="4592" processed="4560" dbindex="9638">
 Esdeveniments .

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22502" title="Dcada del 1390 aC" nonfiltered="4593" processed="4561" dbindex="9639">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22504" title="Dcada del 1380 aC" nonfiltered="4594" processed="4562" dbindex="9640">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22505" title="Dcada del 1370 aC" nonfiltered="4595" processed="4563" dbindex="9641">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22506" title="Dcada del 1360 aC" nonfiltered="4596" processed="4564" dbindex="9642">
 Esdeveniments .

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22507" title="Dcada del 1350 aC" nonfiltered="4597" processed="4565" dbindex="9643">
Esdeveniments.
Inici del regnat d'Akhenaton;

Personatges importants.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22509" title="Dcada del 1340 aC" nonfiltered="4598" processed="4566" dbindex="9644">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22510" title="Dcada del 1330 aC" nonfiltered="4599" processed="4567" dbindex="9645">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22512" title="Dcada del 1320 aC" nonfiltered="4600" processed="4568" dbindex="9646">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Tutankamon;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22513" title="Dcada del 1310 aC" nonfiltered="4601" processed="4569" dbindex="9647">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22514" title="Dcada del 1300 aC" nonfiltered="4602" processed="4570" dbindex="9648">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22515" title="Dcada del 1290 aC" nonfiltered="4603" processed="4571" dbindex="9649">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Ramss II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22518" title="Dcada del 1280 aC" nonfiltered="4604" processed="4572" dbindex="9650">

 Esdeveniments .
Primeres illustracions del Llibre dels morts;
Guerra entre Egipte i els hitites;

 Personatges destacats .
Seti I;
Ramss II;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22519" title="Dcada del 1270 aC" nonfiltered="4605" processed="4573" dbindex="9651">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22520" title="Dcada del 1260 aC" nonfiltered="4606" processed="4574" dbindex="9652">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22521" title="Dcada del 1250 aC" nonfiltered="4607" processed="4575" dbindex="9653">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22522" title="Dcada del 1240 aC" nonfiltered="4608" processed="4576" dbindex="9654">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22523" title="Dcada del 1230 aC" nonfiltered="4609" processed="4577" dbindex="9655">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22524" title="Dcada del 1220 aC" nonfiltered="4610" processed="4578" dbindex="9656">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22525" title="Dcada del 1210 aC" nonfiltered="4611" processed="4579" dbindex="9657">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22526" title="Dcada del 1200 aC" nonfiltered="4612" processed="4580" dbindex="9658">
 Esdeveniments .
 1200 aC - Europa: Comena el perode conegut com l'Edat de Ferro.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22527" title="Dcada del 1190 aC" nonfiltered="4613" processed="4581" dbindex="9659">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22529" title="Dcada del 1180 aC" nonfiltered="4614" processed="4582" dbindex="9660">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22530" title="Dcada del 1170 aC" nonfiltered="4615" processed="4583" dbindex="9661">
 Esdeveniments .
Els filisteus envaeixen i s'installen a Palestina;
Deacadncia dels hitites;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22531" title="Dcada del 1160 aC" nonfiltered="4616" processed="4584" dbindex="9662">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22532" title="Dcada del 1150 aC" nonfiltered="4617" processed="4585" dbindex="9663">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22533" title="Dcada del 1140 aC" nonfiltered="4618" processed="4586" dbindex="9664">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22534" title="Dcada del 1130 aC" nonfiltered="4619" processed="4587" dbindex="9665">
 Esdeveniments .
1137 aC: Ramss VII comena a regnar com a sis fara de la XX dinastia d'Egipte.
1135 aC: mor Oxintes, rei d'Atenes. s succeit pel seu fill Apheidas.
1134 aC: Apheidas s assassinat pel seu germ Timoetes, que el succeeix.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22535" title="Dcada del 1120 aC" nonfiltered="4620" processed="4588" dbindex="9666">
 Esdeveniments .
Destrucci de Troia;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22536" title="Dcada del 1110 aC" nonfiltered="4621" processed="4589" dbindex="9667">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22537" title="Dcada del 1100 aC" nonfiltered="4622" processed="4590" dbindex="9668">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22538" title="Dcada del 1090 aC" nonfiltered="4623" processed="4591" dbindex="9669">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22540" title="Dcada del 1080 aC" nonfiltered="4624" processed="4592" dbindex="9670">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22541" title="Dcada del 1070 aC" nonfiltered="4625" processed="4593" dbindex="9671">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22542" title="Dcada del 1060 aC" nonfiltered="4626" processed="4594" dbindex="9672">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22543" title="Dcada del 1050 aC" nonfiltered="4627" processed="4595" dbindex="9673">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22544" title="Dcada del 1040 aC" nonfiltered="4628" processed="4596" dbindex="9674">
 Esdeveniments .
 1048 aC - Medon, Rei d'Atenes, mor desprs d'un regnat de 20 anys i s substituit pel seu fill Acastus.
 1044 aC - A la mort de Smendes, fara d'Egipte, s substituit per dos co-regents, Psusennes I i Neferkare Amenemnisu.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22545" title="Dcada del 1030 aC" nonfiltered="4629" processed="4597" dbindex="9675">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22546" title="Dcada del 1020 aC" nonfiltered="4630" processed="4598" dbindex="9676">
 Esdeveniments .
1020 aC - destrucci de Troia.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22547" title="Dcada del 1010 aC" nonfiltered="4631" processed="4599" dbindex="9677">
 Esdeveniments .
1012 BC - Acastus, rei d'Atenes, mort desprs de regnar 36 anys, fou succet pel seu fill Archippus.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22548" title="Dcada del 1000 aC" nonfiltered="4632" processed="4600" dbindex="9678">
 Esdeveniments .
 1000 aC - Catalunya: Els fenicis arriben a les costes catalanes.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22549" title="Dcada del 990 aC" nonfiltered="4633" processed="4601" dbindex="9679">
 Esdeveniments .

 993 aC - Amenemope succeeix a Psusennes I com a rei d'Egipte.

 993 aC - Archippus, rei d'Atenes mor desprs d'un regnat de 19 anys; El succex el seu fill Thersippus;


 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22551" title="Dcada del 980 aC" nonfiltered="4634" processed="4602" dbindex="9680">
 Esdeveniments .
984 aC - Osochor succeeix a Amenemope com Rei d'Egipte.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22555" title="Dcada del 970 aC" nonfiltered="4635" processed="4603" dbindex="9681">
 Esdeveniments .
978 aC - Siamun succeeix a Osochor com a Rei d' Egipte.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22556" title="Dcada del 960 aC" nonfiltered="4636" processed="4604" dbindex="9682">
 Esdeveniments .
965 aC - Amb la mort del seu pare el Rei David, Salom es converteix en Rei del poble d'Israel (data tradicional).

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22557" title="Dcada del 950 aC" nonfiltered="4637" processed="4605" dbindex="9683">
 Esdeveniments .
Fundaci de l'imperi d'Assria;
Comena l'escriptura de la Bblia;

 Personatges destacats .
Rei Salom;
Reina de Sab;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22558" title="Dcada del 940 aC" nonfiltered="4638" processed="4606" dbindex="9684">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22559" title="Dcada del 930 aC" nonfiltered="4639" processed="4607" dbindex="9685">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22560" title="Dcada del 920 aC" nonfiltered="4640" processed="4608" dbindex="9686">
 Esdeveniments .
Divisi d'Israel en dos regnes ;
Egipte conquereix Canaan;

 Personatges destacats .
Rei Salom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22561" title="Dcada del 910 aC" nonfiltered="4641" processed="4609" dbindex="9687">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22562" title="Dcada del 900 aC" nonfiltered="4642" processed="4610" dbindex="9688">
 Esdeveniments .
La Venta esdev centre de la cultura olmeca;
Inici de la civilitzaci Chavn als Andes;
Auge del regne d'Urartu, en contnua pugna amb Assria;

 Personatges destacats .
Jeroboam, adversari del Rei Salom;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22563" title="Dcada del 890 aC" nonfiltered="4643" processed="4611" dbindex="9689">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22565" title="Dcada del 880 aC" nonfiltered="4644" processed="4612" dbindex="9690">
 Esdeveniments .
Nova capital Assria a Nimrud;

 Personatges destacats .
Assurnasirpal II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22566" title="Escut de la Granada" nonfiltered="4645" processed="4613" dbindex="9691">


L'escut oficial de la Granada t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una magrana tijada i fullada de sinople oberta de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 d'agost de 1993.

La magrana oberta s el senyal parlant tradicional del poble, en allusi a la seva etimologia: el nom de la Granada prov del llat GRANATA, en el sentit de 'granada, plena de gra, frtil'.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22567" title="Bandera de la Granada" nonfiltered="4646" processed="4614" dbindex="9692">

La bandera oficial de la Granada t el segent blasonament:

Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una magrana tijada i fullada de vert oberta de vermell.

Histria.
Va ser aprovada i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nm. 3321 del 6 de febrer de 2001.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22569" title="Escut d'Olesa de Bonesvalls" nonfiltered="4647" processed="4615" dbindex="9693">


L'escut oficial d'Olesa de Bonesvalls t el segent blasonament:

Escut caironat: d'Or, una vall de sinople acompanyada d'una petxina de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 29 de gener de 1990.

La petxina s un dels atributs de sant Joan Baptista, el patr del poble. La vall de sota s un senyal parlant allusiu al nom de Bonesvalls.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22570" title="Bandera d'Olesa de Bonesvalls" nonfiltered="4648" processed="4616" dbindex="9694">


La bandera oficial d'Olesa de Bonesvalls (Alt Peneds) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en barra, la meitat superior groga amb la petxina de l'escut d'amplada 1/3 de l'alria del drap i separat de l'angle per 1/9, vermella, i la inferior verda; les dues meitats separades entre si per una barra d'amplada 1/5 de l'altura del drap, vermella.

La bandera porta els colors de l'escut, on figura una vall verda en camper groc. La petxina s el smbol del patr del poble, Sant Joan Baptista.

Va ser triada per referndum popular d'entre cinc propostes, i aprovada el 10 de juliol de 1991.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22571" title="Ca Menor" nonfiltered="4649" processed="4617" dbindex="9695">




Canis Minor (el Ca Menor) s una de la 88 constellacions modernes, i era tamb una de les 48 constellacions ptolemaiques. Es diu que representa un dels gossos que segueixen al caador Ori.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22572" title="Escut d'Olrdola" nonfiltered="4650" processed="4618" dbindex="9696">


L'escut oficial d'Olrdola t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert acostat d'una espasa flamejada d'argent guarnida d'or a la destra i d'una balana d'or a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 11 de novembre de 1992.

L'escut reprodueix el castell d'Olrdola, fet construir l'any 929 per Sunyer I, comte de Barcelona. L'espasa flamejada i les balances sn els atributs de sant Miquel, patr del poble. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22573" title="Bandera d'Olrdola" nonfiltered="4651" processed="4619" dbindex="9697">

La bandera oficial d'Olrdola t el segent blasonament:

Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau fosc amb el castell groc de l'escut, d'alria 2/3 de la del drap i amplria 1/3 de la llargria del mateix drap, al centre, i dos pals grocs cadascun de gruix 1/9 de la mateixa llargria posats a 1/9 de les vores de l'asta i del vol respectivament.

Histria.
Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 23 de desembre de 2003, i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nm. 4091 del 15 de mar de 2004.

Referncies.
DOGC nm. 4091 del 15 de mar de 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22574" title="Escut de Pacs del Peneds" nonfiltered="4652" processed="4620" dbindex="9698">


L'escut oficial de Pacs del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una ploma d'ocell per a escriure de sable i una palma de gules passades en sautor enfilant una corona de llorer de sinople; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de mar de 1984.

S'hi veuen els atributs de sant Gens, patr del poble: una corona de llorer i una palma com a smbols del martiri, i una ploma d'ocell en allusi a la seva condici de notari. Els quatre pals de Catalunya recorden que Pacs fou una batllia reial. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22575" title="Escut del Pla del Peneds" nonfiltered="4653" processed="4621" dbindex="9699">


L'escut oficial del Pla del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un flasc d'or sobremuntat d'un muntant d'argent, sobremuntat d'una flor de lis d'argent. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 28 d'octubre del 2003.

El muntant i la flor de lis s el smbol de la Mare de Du, i el flasc fa referncia al pot de perfums amb qu se sol representar la figura de Maria Magdalena. Tot plegat, una allusi a l'esglsia parroquial del poble, Santa Magdalena del Pla, originriament sota l'advocaci de la Mare de Du.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22576" title="Escut de Pontons" nonfiltered="4654" processed="4622" dbindex="9700">


L'escut oficial de Pontons t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un bcul d'abat d'or posat en pal acompanyat de 2 ponts abscissos de 2 ulls d'argent, un a cada costat. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

Els dos "pontons" (o petits ponts) sn un senyal parlant referent al nom del poble. El bcul d'abat s una allusi als abats de Santes Creus, senyors del castell local des del 1271. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22577" title="Escut de Puigdlber" nonfiltered="4655" processed="4623" dbindex="9701">


L'escut oficial de Puigdlber t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un mont de sinople movent de la punta, somat d'una creu llatina patent de gules. Per timbre una corona mural de poble

Histria.
Va ser aprovat el 30 de gener de 1997.

L'escut tradicional del poble representa un puig amb una creu al damunt; el puig s, bviament, un senyal parlant referent al nom del municipi. La creu s probablement una allusi a sant Andreu, el patr local, que normalment s representat en herldica pel sautor. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22578" title="Bandera de Puigdlber" nonfiltered="4656" processed="4624" dbindex="9702">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verd fosca de 4/9 al costat de l'asta, vermella, de 3/9 a continuaci, i blanca de 2/9 al costat del vol.
Histria.
Va ser aprovada el 10 d'agost del 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22579" title="Escut de Sant Cugat Sesgarrigues" nonfiltered="4657" processed="4625" dbindex="9703">


L'escut oficial de Sant Cugat Sesgarrigues t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un ram de porpra pampolat de sinople. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat l'1 d'octubre de 1993.

El ram s el senyal tradicional, i recorda el principal producte del poble, situat en plena rea vincola del Peneds. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22580" title="Escut de Sant Lloren d'Hortons" nonfiltered="4658" processed="4626" dbindex="9704">


L'escut oficial de Sant Lloren d'Hortons t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una graella de sable posada en pal amb el mnec a dalt. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de juny del 2001.

La graella s l'atribut de sant Lloren, patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22581" title="Escut de Sant Mart Sarroca" nonfiltered="4659" processed="4627" dbindex="9705">


L'escut oficial de Sant Mart Sarroca t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una campana d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de setembre de 1989.

La campana d'or sobre camper de gules sn les armories dels Santmart, senyors del castell local des del segle X, durant la repoblaci de les terres conquerides als musulmans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22582" title="Escut de Sant Pere de Riudebitlles" nonfiltered="4660" processed="4628" dbindex="9706">


L'escut oficial de Sant Pere de Riudebitlles t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra acompanyades al cap d'una branca de crixens d'or en pal. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Fou aprovat el 13 de novembre de 1995.

Les claus sn el smbol de sant Pere, patr de la vila. La branca de crixens s un senyal parlant, referent a l'etimologia del nom Riudebitlles: la poblaci s situada vora el riu de Bitlles, el nom del qual procedeix de BIRLAS (derivat de BERULAS), que s com s'anomenaven en llat els crixens, o Nasturtium officinale. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22583" title="Alfa Romeo" nonfiltered="4661" processed="4629" dbindex="9707">



Alfa Romeo s una marca italiana d'autombils, fundada el 1910  a Mil, Itlia. En els seus inicis l'empresa s anomenava ALFA, acrnim de Anonima Lombarda Fabbrica Automobili.
El seu nom actual fou adoptat al 1915, l'any en qu Nicola Romeo compr l'empresa.
 
El primer autombil Alfa fou el 24 CV, l'any  1910, i al 1911 particip en el Targa Florio, una competici especial que tingu lloc a Siclia.

Actualment la marca pertany al grup Fiat, i mant el seu esperit d'esportivitat i disseny original.

 Models actuals .



 Alfa Romeo 147;
 Alfa Romeo 159;
 Alfa Romeo 166;
 Alfa Romeo Crosswagon Q4;
 Alfa Romeo GT;
 Alfa Romeo Brera;
 Alfa Romeo Spider;

 Vehicles industrials .



 Alfa Romeo 430;
 Alfa Romeo 500;
 Alfa Romeo 800;
 Alfa Romeo 900;
 Alfa Romeo 950;
 Alfa Romeo Mille (Alfa Romeo 1000);



 Enllaos externs .


 Alfa Romeo Internacional;
 Alfa Romeo Italia  (en itali);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22584" title="Bandera de Sant Pere de Riudebitlles" nonfiltered="4662" processed="4630" dbindex="9708">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, dividida en diagonal ascendent en tres parts: la del pal, doble que les altres dues, blava fosca; la del mig, blanca, i la del vol, groga. Al cant del pal, separada de l'angle per 1/9 de l'alt del drap, una branca estilitzada de crixens, d'altura 1/3 de la del drap, de color groc.
Histria.
Va ser aprovada el 20 de novembre del 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22585" title="Escut de Sant Sadurn d'Anoia" nonfiltered="4663" processed="4631" dbindex="9709">


L'escut oficial de Sant Sadurn d'Anoia t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: al 1r de sinople, una premsa de ram d'or acompanyada de 2 rams pampolats d'or; i al 2n d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat l'11 de maig de 1990.

La premsa i els rams sn una referncia a la principal activitat industrial de la vila: Sant Sadurn d'Anoia s un dels centres vincoles ms destacats del Peneds, i el primer pel que fa a la producci de cava (Sant Sadurn va introduir l'elaboraci del xampany a Catalunya l'any 1879, i actualment un 40% de la poblaci de la vila treballa en aquest sector). Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre la localitat: Sant Sadurn va pertnyer al municipi de Subirats (des del segle XIII fins al XVIII), que fou incorporat a la Corona pel rei Ferran II el Catlic. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22586" title="Escut de Santa Fe del Peneds" nonfiltered="4664" processed="4632" dbindex="9710">


L'escut oficial de Santa Fe del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una graella de sable amb el mnec a la punta; ressaltant sobre el tot una palma de sinople en faixa. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat l'11 de maig de 1994.

La graella i la palma sn els senyals tradicionals del poble, i sn l'atribut de santa Fe, patrona de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22587" title="Bandera de Santa Fe del Peneds" nonfiltered="4665" processed="4633" dbindex="9711">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb dues franges horitzontals d'amplada d'1/9 de l'alt del drap, cada una d'elles, situada al mateix eix horitzontal del drap, negra la superior i verda la inferior.
Histria.
Va ser aprovada el 12 de juny del 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22588" title="Escut de Santa Margarida i els Monjos" nonfiltered="4666" processed="4634" dbindex="9712">


L'escut oficial de Santa Margarida i els Monjos t el segent blasonament:

Escut caironat: de porpra, un drac de sinople lampassat de gules; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 9 d'abril de 1987.

El drac s l'atribut de santa Margarida, patrona de la localitat. Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci reial sobre el poble, que va pertnyer a la Corona fins al 1381, i des de 1642 fins a l'extinci de les jurisdiccions feudals, al segle XIX. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22589" title="Bandera de Santa Margarida i els Monjos" nonfiltered="4667" processed="4635" dbindex="9713">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, color porpra, amb un ter inferior format per cinc faixes grogues i quatre vermelles, alternades les grogues i les vermelles; al centre del camper porpra un drac verd lampassat de vermell.
Histria.
Va ser aprovada el 19 de setembre del 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22590" title="Escut de Subirats" nonfiltered="4668" processed="4636" dbindex="9714">


L'escut oficial de Subirats t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont d'or movent de la punta carregat de 4 pals de gules i somat d'un castell de sable obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988.

El castell dalt del tur s el senyal tradicional del municipi, i representa l'antic castell de Subirats (del segle X), actualment en runes. Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicci dels comtes reis sobre el poble. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22591" title="Bandera de Subirats" nonfiltered="4669" processed="4637" dbindex="9715">

La bandera oficial de Subirats (Alt Peneds) t el segent blasonament:
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, amb tres faixes iguals, verda, negra i verda, que representen el castell negre sobre el camp verd, amb un triangle al pal de punta arrodonida, que representa el mn amb el senyal de Catalunya.

El color negre representa el castell de Subirats de l'escut, situat damunt la serra de l'Ordal representada pel triangle amb vrtex corbat.

Va ser aprovada el 13 d'agost del 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22592" title="Escut de Torrelavit" nonfiltered="4670" processed="4638" dbindex="9716">


L'escut oficial de Torrelavit t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r de sinople, un castell d'or tancat de gules; 2n d'or, un ram de porpra pampolat de sinople; el peu general d'or i quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de febrer del 2002.

L'escut presenta tradicionalment els emblemes dels dos pobles que formen el municipi: el castell de Terrassola (del segle XI) i el ram de Lavit, cap del municipi. Al peu hi ha els quatre pals de Catalunya, ja que el castell de Lavit (segle X) pertanyia a la Corona. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22593" title="Bandera de Torrelavit" nonfiltered="4671" processed="4639" dbindex="9717">

La bandera oficial de Torrelavit t el segent blasonament:

Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verd fosc a l'asta i groga al vol. La primera part, d'amplada 12/33 de la llargria del drap, amb el castell groc tancat de vermell de l'escut, d'amplria 8/33 de la llargria del drap i alria 21/44 de la del mateix drap; la segona part, amb deu discs juxtaposats de porpra situats, de dalt a baix, en quatre rengles de 4, 3, 2 i 1, tot el conjunt d'alria 4/11 de la del drap, equidistant de les vores superior i inferior i a 2/33 de la primera part; al vol, quatre pals vermells cadascun de gruix 1/33 de la llargria del drap, l'ltim, a 1/33 de la vora.

Histria.
Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 6 de maig de 2003, i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nm. 3930 del 22 de juliol de 2003.

Referncies.
DOGC nm. 3930 del 22 de juliol de 2003.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22594" title="Escut de Torrelles de Foix" nonfiltered="4672" processed="4640" dbindex="9718">


L'escut oficial de Torrelles de Foix t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, 2 torres de sable obertes acostades sobremuntades de 3 estrelles d'argent malordenades. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de setembre de 1992.

Les dues torres sn el senyal parlant tradicional referent al nom de la poblaci; els tres estels sn igualment un senyal tradicional. El castell local va esdevenir la seu del marquesat de Foix l'any 1711, cosa que es reflecteix en el coronament de l'escut. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22595" title="Bandera de Torrelles de Foix" nonfiltered="4673" processed="4641" dbindex="9719">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau clar, amb dues torres negres obertes, cadascuna d'altura 7/28 de la del drap i d'amplada 1/21 de la llargria del mateix drap, separades per un espai del mateix gruix, i tres estrelles blanques de vuit puntes, de dimetre 1/21 de la llargria del drap, la superior situada a 1/28 de la vora superior i a 3/21 de l'asta; les altres dues, situades sobre les torres i separades d'aquestes per sengles espais d'1/28. Tot el conjunt centrat sobre el primer ter vertical i a la meitat superior del drap.
Histria.
Va ser aprovada el 3 de juliol del 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22598" title="Mar del Nord" nonfiltered="4674" processed="4642" dbindex="9720">


El mar del Nord s un mar de l'oce Atlntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les illes Britniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Pasos Baixos, Blgica i Frana al sud. L'Skagerrak constitueix una mena de badia a l'est del mar, que el connecta amb el Bltic a travs del Kattegat; tamb est connectat amb el Bltic pel canal de Kiel. El canal de la Mnega el connecta a la resta de l'Atlntic pel sud a travs del pas de Calais, mentre que per la banda septentrional hi connecta a travs del mar de Noruega, que s el nom que adopta el mar al nord de les illes Shetland.

T una superfcie d'uns 575.000 quilmetres quadrats. s un mar molt poc profund, amb una fondria mitjana de 95 metres: el fet que al banc de Dogger, al mig del mar i actualment amb una fondria d'uns 25 metres, s'hi hagin trobat restes de mamuts prova que durant la darrera glaciaci o b estava cobert de gla o b era emergit. Amb el desgla, el banc n'esdevingu un darrer reducte en forma d'illa.

Durant l'Edat Antiga aquest mar es coneixia com a Oceanum o Mare Germanicum. El nom actual es creu que sorg des del punt de vista de les Illes Frisones, des d'on quedava totalment al nord, i per oposici al mar del Sud (actualment mar de Wadden, als Pasos Baixos). A la llarga, el nom actual s'acab imposant, de manera que ja era predominant durant l'Edat Moderna. 

Segons les llenges oficials dels estats que l'envolten, s anomenat Mer du Nord en francs, Noordzee en neerlands, Nordsee en alemany, Nordsen en dans, Nordsjen en noruec i North Sea en angls. En fris se'n diu Noardsee, i en galic escocs A' Mhuir a Tuath.

T importants jaciments de petroli i gas natural.

Rius principals que hi desemboquen.
 l'Elba a Cuxhaven (Alemanya);
 el Weser a Bremerhaven (Alemanya);
 l'Ems a Emden (Alemanya);
 el Rin i el Mosa a Rotterdam (Pasos Baixos);
 l'Escalda a Vlissingen (Pasos Baixos);
 el Tmesi a Southend-on-Sea (Anglaterra);
 el Humber a Kingston upon Hull (Anglaterra);

Trnsit martim.
El mar del Nord s molt important per al trnsit martim. Alguns dels ports ms grans del mn n'ocupen les costes o b els marges dels rius que hi van a parar al cap de pocs quilmetres (s el cas, per exemple, de Rotterdam -3r del mn-, Anvers, Hamburg o Londres), o b hi tenen un fcil accs, com el d'Amsterdam, cosa que fa que disposi de rutes martimes molt sollicitades. s vital per al comer de l'Europa Occidental.

Ports costaners principals.
Calais i Dunkerque a Frana;
Oostende i Zeebrugge a Blgica;
Vlissingen, Rotterdam i Den Helder als Pasos Baixos;
Emden, Wilhelmshaven, Bremerhaven i Cuxhaven a Alemanya;
Esbjerg a Dinamarca;
Oslo, Kristiansand, Stavanger i Bergen a Noruega;
Aberdeen, Dundee i Edimburg a Esccia;
Newcastle upon Tyne, Sunderland, Kingston upon Hull, Grimsby, Great Yarmouth, Lowestoft, Colchester, Southend-on-Sea i Dover a Anglaterra;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22606" title="Escut de Vilafranca del Peneds" nonfiltered="4675" processed="4643" dbindex="9721">


L'escut oficial de Vilafranca del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una muralla torrejada de 2 torres i oberta d'una sola porta d'or; acompanyada al cap d'un escudet d'or amb 4 pals de gules timbrat d'una corona antiga d'or. Per timbre, una corona mural de vila

Histria.
Va ser aprovat el 21 de mar de 1985.

La poblaci, tal com diu el seu nom, es va desenvolupar com una vila franca, s a dir, que depenia directament del rei, no d'un senyor feudal. La vila era voltada de muralles, i t un palau reial (avui Museu del Vi), on va morir-hi Pere II l'any 1289. L'escut, doncs, ens mostra una muralla torrejada amb la porta oberta, que simbolitza la vila franca, o lliure; al capdamunt, un escudet amb els quatre pals de Catalunya coronat a l'antiga, que recorda la jurisdicci reial sobre la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22607" title="Escut de Vilob del Peneds" nonfiltered="4676" processed="4644" dbindex="9722">


L'escut oficial de Vilob del Peneds t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un gos d'argent amb un pa d'or a la boca. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de juliol de 1991.

El gos amb un pa a la boca s l'atribut de sant Roc, patr del poble; representa l'animal que acompanyava el sant en el seu pelegrinatge. L'esmalt de sinople alludeix a les vinyes del terme, i l'argent del gos simbolitza un dels principals recursos de Vilob: el guix, que possiblement va donar nom al poble (del llat "villa albina", o vila blanca). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22608" title="Bandera de Vilob del Peneds" nonfiltered="4677" processed="4645" dbindex="9723">


Blasonament.
Bandera apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el gos blanc de l'escut, portant un mos de pa groc, al centre; i el gos d'una altura la meitat del drap.
Histria.
Va ser aprovada el 15 de maig de 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22609" title="Cultura Valdivia" nonfiltered="4678" processed="4646" dbindex="9724">
Valdivia s una cultura precolombina localitzada en tots els cursos fluvials de la zona costanera de l'actual Equador. Flor entre el 3500 aC i el 1500 aC.

Aquesta cultura s una de les primeres cultures neoltiques d'Amrica i la primera de l'actual territori equatori. La seva subsistncia estava assegurada per l'agricultura i per la pesca i recollecci de marisc i crustacis. Sn especialment famoses les anomenades venus de Valdivia, petites figuretes que representen de forma molt esquemtica una dona amb els atributs sexuals o de fertilitat ben marcats, com s tamb habitual en altres venus neoltiques arreu del mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22613" title="Antonio Jos de Sucre" nonfiltered="4679" processed="4647" dbindex="9725">

Antonio Jos de Sucre (Cuman, Veneuela, 1795 - serra de Berruecos, Colmbia, 1830), militar i poltic veneol.

Sucre fou un dels lders ms destacats del procs d'independncia dels pasos d'Amrica del Sud i amic de Simn Bolvar. Pertanyia a una important famlia criolla veneolana, de llarga tradici militar al servei de la corona espanyola. Malgrat aix, Sucre s'un amb fervor a la causa independentista ja des de molt jove.

Als quinze anys s'allist a l'exrcit patriota i particip en la campanya de Francisco Miranda contra els reialistes. El fracs d'aquesta campany l'oblig a refugiar-se a Trinitat on, juntament amb Santiago Nario, planej un nou atac contra Veneuela, que es produ el 1813. Organitz l'exrcit de l'Orient i particip en l'ofensiva sobre Caracas, per venut pels reialistes a Aragua i Urica, hagu de fugir. El 1818 arrib a Angostura, on Simn Bolvar havia establert el seu quarter general i organitzava la nova repblica veneolana i rpidament s'integr dins l'estat major de Bolvar.

El 1821 dirig un exrcit cap al Sud per recolzar l'aixecament de Guayaquil i consolidar l'alliberament de l'Equador. El punt culminant d'aquesta campanya fou la batalla del Pichincha, lliurada prop de Quito el 24 de maig de 1822, amb la qual qued consolidada la independncia de l'Equador i de Colmbia i obria el pas cap a l'alliberament del Per. Des de Quito es dirig cap a Lima i juntament amb Bolvar particip a la batalla de Junn i, especialment, a la batalla d'Ayacucho el 9 de desembre de 1824, on derrot els reialistes i pos fi definitivament a la dominaci espanyola a Sudamrica.

Posteriorment es dirig cap a la zona de l'Alt Per (Charcas) on proclam la independncia de la nova Repblica de Bolvia i l'assemblea nacional acabada de constituir el nomen president. A causa de diversos conflictes renunci al crrec i es retir a l'Equador amb la seva famlia. Des d'all treball activament en defensa de l'estat de la Gran Colmbia, ja llavors en procs de separaci i, sobretot, venc un exrcit peru que intentava envair Equador i Colmbia a la batalla de Tarqui. Mor el 1830 mentre intentava controlar els moviments secessionistes de la Gran Colmbia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22614" title="Coulomb" nonfiltered="4680" processed="4648" dbindex="9726">
El coulomb, de smbol C, s la unitat de la crrega elctrica al sistema internacional, rep el seu nom en honor a Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806). s una unitat derivada que es defineix en termes de l'ampere: 1 coulomb s la quantitat de crrega elctrica total que passa per una secci transversal d'un conductor pel qual circula un corrent elctric d'un ampere durant un segon.

;

El coulomb tamb pot ser definit en termes de capacitncia i voltatge, un coulomb es definiria com:

;

 Explicaci .
En principi, el coulomb pot ser definit en termes de crrega d'un electr o crrega elemental. Des que, a partir de les recomanacions del 1988 del Comit Internacional de Pesos i Mesures, les mesures de les constants de Josephson i von Klitzing han esdevingut valors convencionals (KJ   4.835 979 e14 Hz/V i RK   2.581 280 7 e4  ) s possible combinar-les per tenir una definici alternativa, encara no oficial, del coulomb. Un coulomb seria igual a 6.241 509 629 152 65 e18 crregues elementals. Si combinem aquesta definici amb l'actual de l'ampere farien del quilogram una unitat derivada.

Si dues crregues puntuals de +1 C es mantenen a 1 metre de distncia, la fora de repulsi que experimentarien vindria donada per la llei de Coulomb com 8.988 e9 N . Que s aproximadament igual a la fora gravitacional de 900.000 tones mtriques de massa a la superfcie de la terra. Degut a que aquestes forces sn tan grans, informalment es pot considerar que un coulomb s molta crrega, a la vida real moltes coses no tenen un gran excedent de crrega, per exemple, dos ssers humans posats a un metre de distncia generalment no noten la fora electrosttica que hi ha entre ells, i tenen la capacitat de sentir una fora de ~10 N (~1 kg). A partir d'aix, es pot conjecturar que tenen una crrega neta de menys de 30 C .

 Nota histrica .

L'ampere havia estat histricament una unitat derivada, definida com 1 coulomb per segon. Per aix, ms que l'ampere, el coulomb era la unitat base del Sistema Internacional d'Unitats.

Per el 1960 es va decidir fer de l'ampere la unitat elctrica base del SI.

 Mltiples .





 Conversions .

 La crrega elctrica de 1 mol d'electrons (aproximadament 6.022 e23, o Nombre d'Avogadro) s conegut com faraday (actualment -1 faraday, ats que els electrons tenen crrega negativa).  Un faraday equival a 96.485 341 5 kC (la constant de Faraday). En termes del nombre d'Avogadro (NA), un coulomb s igual a aproximadament 1.036   NA e-5 crregues elementals.

 1 ampere-hora = 3600 C;

 La crrega elemental s aproximadament 160.2176 zC.

 1 statcoulomb (statC), la unitat de crrega electrosttica del Sistema CGS, s aproximadament 3.3356 e-10 C o 1/3 nC.

 1 coulomb s la quantitat de crrega elctrica de 6.241506 e18 electrons o d'altres partcules elementals carregades.

 La crrega d'un electr s igual a 1.6022 e-19 C;

 Vegeu tamb .

 Faraday, una unitat obsoleta;
 Llei de Coulomb;
 Corrent elctric;
 Constant de Faraday;
 Sistema Internacional d'Unitats;
 Ampere;
 Farad;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22615" title="Pont de Londres" nonfiltered="4681" processed="4649" dbindex="9727">

El pont de Londres s un pont sobre el riu Tmesi, a Southwark, Londres. Est entre el pont de ferrocarril del carrer Cannon i el Tower Bridge. Aquest era l'emplaament del Pont de Londres original i s un dels emplaaments ms famosos del mn per a un pont. 

Al costat sud del pont hi ha la catedral de Southwark i l'estaci de ferrocarril del Pont de Londres. Al nord hi ha el Monument al Gran Foc de Londres i les estacions de metro Bank i Monument.

 Histria .
En aquest punt (o en un punt molt proper) ha existit un pont durant uns 2.000 anys, aproximadament. El primer pont a travs del Tmesi el van construir els romans en aquest punt al voltant de l'any 50 de la nostra era i era de fusta. El punt es va escollir de manera que l'aigua encara era prou profunda per a arribar al mar navegant. El pont es va deixar mig abandonat quan els romans se'n van anar, per en un moment donat o b es va reparar o b se'n va fer un altre. El 1014 el rei Ethelred II d'Anglaterra el va cremar en un intent de dividir les forces invasores dels danesos de Svein Haraldsson.

 Antic Pont de Londres .
El pont reconstrut va ser destrut per una tempesta el 1091 i tornat a destruir, aquest cop pel foc, el 1136. Un pont de pedra es va iniciar el 1176, per no es va completar fins el 1209. Sobre el pont aviat es van construir cases, botigues i fins i tot una capella en el centre del pont. Dibuixos de l'poca mostren que estava atapet d'edificis de fins a set pisos. Tenia 19 petits arcs i un pont llevads amb una caserna al sud. L'estretor dels arcs causava corrents ferotges al riu; noms els valents o els inconscients intentaven passar pel pont, i molts s'ofegaven en l'intent.

La caserna sud era l'escena d'un dels espectacles ms macabres Londres de l'poca: s'hi exposaven els caps dels tradors, empalats a piques i sucats en quitr per a millorar la seva conservaci. El cap de William Wallace va ser el primer a aparixer al pont, iniciant una tradici que continuaria durant una 355 anys. Un visitant a Londres el 1598 va comptar uns trenta caps al pont.

Els edificis del Pont de Londres suposaven un cert risc d'incendi i suposaven un increment del pes als arcs, de manera que no s sorprenent que existissin desastres. El 1212 o 1213 un incendi important va tenir lloc en els dos extrems del pont al mateix temps, atrapant unes 3000 persones  i duent-les a la mort. El 1633 es va produir un altre foc que va destruir la meitat del pont. El 1722 la congesti era tan considerable que l'alcalde va decretar  Tots els carros i carruatges que arribin de Southwark a aquesta Ciutat es mantindran al costat oest del pont: tots els que surtin de la Ciutat cap al sud es mantindran a l'est  . Aquest s l'origen, probablement, de qu a Anglaterra es condueixi a l'esquerra. Finalment, el 1758-1762, les cases es van enderrocar juntament amb els dos arcs centrals, i es van substituir per un arc central ms gran per a millorar la navegaci fluvial.

Pont Nou de Londres.

A comenaments del segle XIX, el vell pont de Londres - en aquell moment amb 600 anys de histria - s'havia de refer. Era estret, decrpit i un perill al trnsit fluvial. El 1799 es va fer un concurs per a substituir el vell pont. L'enginyer Thomas Telford va proposar un pont amb un sol arc de ferro d'aproximadament 180 m. Es va lloar el seu disseny revolucionari, per mai no es va dur a terme.  

Finalment, el pont es va substituir per una elegant estructura de cinc arcs de pedres, a uns 30 m a l'oest (aiges amunt del riu). El va dissenyar l'enginyer John Rennie i el va completar el seu fill (que tenia el mateix nom), des de 1824 a 1831. 

Era de granit, amb una longitud de 283 m i una amplada de 15 m. Es va eixamplar el 1902-1904 en un intent de combatre el trnsit catic de Londres. Desafortunadament, aix va ser massa pels fonaments del pont; es va descobrir que el pont s'enfonsava uns 3 cm cada deu anys. 

El 1968, el pont dels Rennie es va vendre a l'empresari americ Robert P. McCulloch per 2.460.000 $ (hi ha qui diu que creia que estava comprant el Tower Bridge). El pont es va enviar per mar pea a pea a Lake Havasu City, Arizona, on es va reconstruir i acabar el 1971. Avui, forma part d'un parc temtic sobre Anglaterra. De manera sorprenent, el pont de Londres de Rennie ha esdevingut la segona atracci turstica d'Arizona desprs del Gran Cany.

Pont de Londres Modern.

El pont de Londres modern es va construir en 1967-1972 i es va obrir el 1973. s una mica anod i est format per tres vanos arquejats de formig pretensat.

Enllaos externs.

Street map of London Bridge (rightmost), from Multimap.
Aerial photo of London Bridge  (rightmost bridge), from Multimap.
Southwark Council page with more info about the bridge;
Lyrics to the song 'London Bridge is falling down';
Virtual reality tour of Old London Bridge;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22616" title="Partcula" nonfiltered="4682" processed="4650" dbindex="9728">

Fsica:
Unitat bsica constituent de la matria, que pot ser:
Partcula elemental: partcula no formada per altres partcules, considerada fonamental en el sentit que, segons els coneixements actuals no es pot dividir en altres.
Partcula composta: agregaci de dues o ms partcules elementals.
Partcula subatmica: qualsevol partcula, elemental o composta, que t una mida inferior a la de l'tom.
Partcula carregada: qualsevol partcula subatmica o i amb crrega elctrica;
Partcula puntual: cos idealitzat les dimensions del qual es poden considerar menyspreables en la situaci considerada. ;
Antipartcula: partcula formada per antimatria.

Qumica:
Partcula colloidal, part d'un sistema d'una sola fase amb dos o ms components.

 Gramtica:
Partcula gramatical: qualsevol element gramatical, no definit amb precisi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22618" title="Partcula elemental" nonfiltered="4684" processed="4651" dbindex="9730">

En fsica, una partcula elemental o partcula fonamental s qualsevol de les unitats bsiques constituents de la matria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals. Val a dir que moltes partcules que antigament es consideraven fonamentals, com ara el prot o el neutr, avui en dia es consideren compostes. Actualment les partcules elementals i les seves interaccions queden establertes per l'anomenat Model estndard de fsica de partcules.

 Model estndard de la fsica .

Segons la teoria acceptada actualment, el model estndard, les partcules fonamentals es poden classificar d'acord amb:
 Leptons. Tenen espn 1/2.
 Electr, mu, tau. Tenen crrega elctrica -e.
 Neutrins. No tenen crrega elctrica.
 Quarks. N'hi ha de 6 tipus, anomenats sabors (u, d, s, c, t, b). No es presenten mai sols, sin formant partcules compostes. Tenen espn 1/2, i crrega elctrica fraccionria.
 Partcules portadores de les interaccions. Tenen espn sencer i crrega elctrica zero (excepte el bos W, que t crrega elctrica de +-e).
 Fot. Portador de la interacci electromagntica.
 Glu. Portador de la  interacci forta.
 Bosons W i Z. Portadors de la interacci feble.
 Gravit. Portador de la interacci gravitatria. (Especulaci terica.);
 Partcula de Higgs. T espn zero. (Especulaci terica.);

Les partcules subatmiques compostes es classifiquen en:
 Barions. Formats per l'agregaci de 3 quarks, anomenats tamb quarks de valncia. Els barions ms importants sn:
 Prot. T crrega +e. ;
 Neutr. T crrega zero (elctricament neutre). ;
 Mesons. Formats per 2 quarks de valncia.

Els barions i els mesons formen la famlia dels hadrons.

Per a cada partcula trobem la seva corresponent antipartcula, amb igual massa i espn per amb totes les crregues de signe oposat.

Els protons, neutrons, i electrons sn les partcules que es combinen entre s per formar els toms, amb els quals est formada tota la matria habitual. 

Segons la fsica estadstica les partcules es divideixen en:

fermions: es caracteritzen per tenir espn semienter i per tant complir el principi d'exclusi de Pauli (veure: estadstica de Fermi-Dirac).
bosons: es caracteritzen per tenir espn enter i per tant per seguir l'estadstica de Bose-Einstein.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22627" title="Apogeu" nonfiltered="4685" processed="4652" dbindex="9731">
L'apogeu s el punt de l'rbita ellptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en qu aquest es troba a la mxima distncia d'esta.

Vegeu tamb.
Perigeu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22628" title="Perigeu" nonfiltered="4686" processed="4653" dbindex="9732">
El perigeu s el punt de l'rbita ellptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en qu aquest es troba a la mnima distncia d'esta.

Vegeu tamb.
Apogeu;
pside;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22629" title="Pesta Negra" nonfiltered="4687" processed="4654" dbindex="9733">

La Pesta Negra -tamb coneguda com a Mort Negra- va ser una epidmia de pesta, que devast Europa i sia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provoc la mort d'aproximadament un ter de la poblaci europea. L apellatiu "negra" amb qu els coetanis anomenaren la malaltia prov del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqncia d'hemorrgies subcutnies.

La pesta est causada pel bacteri Yersinia pestis, afecta els rosegadors en zones endmiques i provocava les grans epidmies quan aconseguia infectar les rates (Rattus rattus) de les aglomeracions humanes i els seus parsits les puces, les quals actuaven com a principal vehicle de transmissi als humans. 

A l'edat mitjana es pensaven que aquesta malaltia la portaven els gats i van comenar a exterminar-los. La cosa va anar a pitjor perqu els gats es menjaven les rates, i en matar els gats, el nombre de rates augmentava i tamb el nombre d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribueixen la Pesta Negra a un brot de la forma bubnica de la malaltia, si b en l'actualitat, alguns experts qestionen el mode de transmissi de l'epidmia. Aix doncs, tot i que originriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubnica, a mesura que aquesta es propag don lloc a l'aparici de les altres variants.

Durant els primers dies, i coincidint amb el perode d'incubaci de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, per, la malura es manifestava amb tota la seva virulncia i la majoria de les vctimes morien en el termini de quatre a set dies.

 Difusi de l'epidmia .


No s del tot clar l'origen del brot de pesta que afect l'Europa del segle XIV. S especula que hauria pogut originar-se al nord de l'ndia, per b que la teoria ms estesa situa els primers casos a les estepes de l'sia central, des d'on els exrcits i els mercaders mongols l'haurien transms, en direcci est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Aix, seguint aquesta teoria, trobem els primers brots a la Xina durant la dcada de 1330, on sabem que la plaga afect la provncia xinesa d'Hopei el 1334. 

Ara b, l'entrada de l'epidmia a terres europees cal buscar-la a la pennsula de Crimea (Ucrana). Gnova, una de les principals potncies comercials d'aquell temps, havia establert una colnia a Kaffa (actual Feodosiya). Els exrcits mongols van assetjar la ciutat durant temps i se sap que un dels mtodes d'atac emprats consistia a llenar amb catapultes cadvers infectats dins la ciutat. L octubre de 1347, una flota de vaixells genovesos que fugien del setge de Kaffa arrib a la ciutat siciliana de Messina (Itlia) amb la majoria dels seus tripulants infectats o morts. A ms a ms, se suposa que els vaixells portaven tamb rates i puces infectades.

Des de Messina, la plaga salt cap a Gnova i Vencia (entre 1347 i 1348), i des d'Itlia s estengu en direcci nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Pennsula Ibrica, Frana i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escamp llavors cap a Alemanya i els pasos escandinaus on arrib entre 1348 i 1350, i finalment a Rssia cap al 1351. Tanmateix, algunes zones del continent no es van veure afectades per la plaga, com per exemple Polnia o algunes zones de Blgica i els Pasos Baixos.
Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un cstig de Du a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els flagellants, recorrien les ciutats en process flagellant-se l'esquena per fer penitncia.
De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntria en la propagaci de la pesta

Formes i smptomes de la malaltia.

La Pesta Negra presentava tres variants tpiques:

 La pesta bubnica: era la forma ms com de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El smptoma caracterstic d'aquesta variant de la malaltia era l'aparici de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien tamb hemorrgies sota la pell, ra per la qual presentaven nombroses taques fosques per tot el cos. L aparici d'aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 C), vmits i confusi o deliri.

 La pesta pulmonar o pesta pneumnica: era la segona variant ms estesa de l'epidmia. s l'nica de les tres variants que es transmetia per via oral, a travs de gotetes de saliva contaminada pel bacteri d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els smptomes caracterstics eren la dificultat per respirar (dispnea), l'aparici de coloracions blavoses/violcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoraci sangonosa. ;

 La pesta septicmica: era la menys freqent de les tres formes per, alhora, la ms mortfera, ats que la infecci envaa rpidament la sang. Causava la mort a gaireb el 100% dels malalts. Els smptomes ms  caracterstics eren la febre alta i l'aparici de taques de color morat pel cos.
 
Aix doncs, tot i que originriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubnica, a mesura que aquesta es propag don lloc a l'aparici de les altres variants. 
Durant els primers dies, i coincidint amb el perode d'incubaci de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, per, la malura es manifestava amb tota la seva virulncia i la majoria de les vctimes morien en el termini de quatre a set dies.

L antisemitisme desfermat i el context religis.
Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el Dies Irae o ira de Du, atribuint la plaga a un merescut cstig div. D aqu que es comencessin a generalitzar processons de penitents gegantines (de fins a ms de 10000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Du (amb el consegent perill d'accentuar l'epidmia transportant-ne els virus d'un poble a un altre). Els penitents anaven equipats amb enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofbia antisemita i anunciant la fi del mn i l'Apocalipsi.

Els que encara s aguantaven sans es posaven sota la protecci de Sant Roc o de Sant Sebasti (arran de les nafres i tot tipus de ferides que patiren aquests sants, com se ls representa a les imatges). Fins i tot s arribaren a generalitzar tot un reguitzell de remeis suposadament eficaos per que avui ens semblarien del tot ridculs per tal de frenar l'epidmia.

Sovint les acusacions envers els jueus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ja eren suficients per desfermar la histria collectiva i oferir una explicaci antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els calls de Basilea, Zuric, Chillon, Barcelona, Cervera, Estrasburg, Toledo, Magncia o Londres, per el Papa Climent VI va arribar a firmar una butlla on negava la culpabilitat jueva (perqu ell tamb veia, amb tota la ra del mn, que els jueus tamb patien i morien de pesta) alhora que ofer aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Aviny). Ms o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat aquesta rectificaci papal d'ltima hora.

Les extravagncies ms incongruents arribaren tamb de la m d'astrlegs i fsics com ara els de la Sorbona de Pars, que anunciaren al rei Felip VI de Frana que tot plegat era culpa d'una maligna conjunci astrolgica dels planetes Saturn, Jpiter i Mart el 24 de mar del 1345. L estadstica general ha facilitat la xifra d'uns 75 milions de morts arreu del mn a causa d'aquesta pandmia, fet que supos almenys una disminuci notable de la poblaci humana de l'poca (quelcom que molts cientfics han classificat com un mecanisme natural de limitaci i correcci de la demografia planetria). El tercer genet de l'Apocalipsi (la Pesta) fou segurament el ms temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort sn els altres tres), per l'Europa del segle XIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalptic: la Guerra dels Cent Anys entre Frana i Anglaterra, l'avan turc per l'Orient, guerres martimes entre les repbliques italianes, la Reconquesta a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima fu que les circumstncies fossin encara ms dures, car entre 1315 i 1322 la temperatura mitjana disminu notablement (una petita era glacial) i es glaaren moltes collites. Sumant a tot aix la falta de previsi, les poques barreres que haurien pogut apaivagar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rera l'altra.

Podem conixer l'impacte d'aquesta pandmia a travs del recompte de les lpides dels cementiris medievals  encara que molts difunts no morissin exactament de pesta-, la rapidesa de rotaci dels crrecs pblics i clericals  que quedaven vacants- o la desaparici sobtada de comunitats monacals i llogarrets que havien rebut l'impacte de l'epidmia de forma directament devastadora. D altra banda tamb en conservem les crniques que es redactaren tot descrivint els efectes i les conseqncies de l'epidmia per part de nombrosos testimonis.

Zones no afectades i explicacions cientfiques.

Tot i la gran difusi de la plaga, algunes zones del continent europeu aconseguiren deslliurar-se, amb penes i treballs, de l'aven de la pesta. Entre aquests destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polnia i les llunyanes terres de Rssia, Esccia, Noruega, Sucia i Irlanda. La ciutat de Mil, per exemple, s un cas a part, perqu s all del mn exterior a base d'extraordinries mesures de control i d'isolament.

D altra banda es finanaren i aixecaren hospitals i cases de curaci per als afectats, ja que metges com ara l'espanyol Luis Mercado o el francs Guy de Chauliac relacionaren l'epidmia amb els rosegadors i llur convivncia entre la poblaci que malvivia amuntegada a les ciutats en males condicions higiniques. Ja al segle XI, el gran metge rab Avicenna havia relacionat amb fora encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mtodes cientfics no deixaven de ser realment extravagants: els metges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una mscara, gaireb sempre d'una pea i amb un bec ben llarg i metllic farcit d'estopa amb vinagre, per tal d'apropar-se sense crrer riscos als malalts.

La marginaci social i la histria collectiva.
Els empestats van ajuntar-se a un altre collectiu terriblement  marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seva presncia). No noms la Pesta Negra afect els subconscients collectius d'una manera tan acusada; d'altres fenmens de caire ms aviat psicolgic contriburen a desfermar una incontrolable suggesti d'integrisme religis que arribava a lmits de paroxisme mstic. Moltes contrades del continent es van veure inundades de grapats de fidels que se sucidaven collectivament o b es llenaven a predicar una nova croada alliberadora per redimir els seus pecats. Un bon exemple n s la Croada dels Nens del 1212, originada per les prdiques d'alguns religiosos fantics que arribaren a influir completament les masses de nens i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquesta de Terra Santa de les mans dels infidels musulmans. All on els cavallers croats no havien pogut triomfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'Esglsia catlica va condemnar aquella bogeria, el Papa Inocenci III es va veure impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dues expedicions infantils i juvenils sortissin de Frana i Alemanya encapalades per dos nens  Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors amb Du.

A banda de ser una possible causa de la llegenda (que deriv en conte popular) del flautista d'Hamelin  el record qued molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucs negoci. Anys ms tard tamb es fu tristament famosa la Croada dels Pastorets (1251), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, desprs de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religi basada en l'amor, a la tradicional zona hertica d'Occitnia  influda pel catarisme-. Condemnats tamb per l'esglsia, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantir l'ordre i eliminar aquella subversi que discutia el feudalisme i la jerarquia eclesistica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'Enric III d'Anglaterra).

El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni.
Un altre cas d'autntica histria collectiva que se sum a l'onada empesa per la Pesta Negra es produ l'any 1352 a la ciutat d'Aquisgr, on aparegueren tot un seguit de persones que  de cop i volta- es llenaven a ballar amb crits, contorsions, udols i un ritme tan frentic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense al. La gent creia que aquell deliri de ballar s encomanava contagiosament, i d'aqu que les rotllanes de balladors s anessin fent cada cop ms i ms grans a mesura que la histria creixia. L anomenat "ball de Sant Vitus"  que ha quedat en el lxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge a la ciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'xtasi que embriagava els homes i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braos i els peus (alhora que s hi sumava la mstica religiosa del subconscient). Alguns van atribuir-ho a la picada d'una tarntula... i d'aqu que a Itlia encara hi hagi una dansa popular anomenada tarantella (sobretot a la zona napolitana, on es fren finalment l'epidmia).

A ms a ms, tamb va fer-se fams l'anomenat "foc de Sant Antoni", una espcie d'infecci epidmica que assol Europa cap al 1089 i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps amb l'erisipela, per els seus smptomes eren fora diferents: s encomanava a primers de tardor, desprs d'un estiu humit, nuvols i xafogs, i els malalts que en patien les conseqncies acostumaven a refugiar-se als monestirs sota l'advocaci de Sant Antoni (d'aqu el nom de Foc de Sant Antoni). S associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que aviat es va notar que la malaltia no acostumava a durar ms d'un any, car en comenar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fou relacionar-ho amb la mala collita i la humitat arran d'uns fongs parsits que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui en menjaven.

Conseqncies demogrfiques i poltiques.
El cop que reb la poblaci afectada per la Pesta Negra fou considerable: es generalitz l'abandonament de camps, masos i pobles; l'xode dels pagesos cap als nuclis urbans deix despoblats molts territoris; la prdua dels cultius i la seva substituci per la ramaderia (a Castella la famosa ovella merina) arrun molts camperols; es produren revoltes camperoles contra l'opressi feudal (les remences catalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesos que assaltaren Londres el 1381...).

Les conseqncies poltiques tingueren igualment un abast decisiu: alts crrecs i figures poltiques coronades caigueren davant la mort amb rapidesa. Sn els casos, per posar uns quants exemples, del rei Alfons XI de Castella (mort quan assetjava Gibraltar l'any 1350), la princesa Joana de Plantagenet (filla d'Enric III d'Anglaterra que anava a casar-se amb l'hereu de Castella, futur Pere I el Cruel), Elionor de Portugal (reina d'Arag, segona esposa de Pere III el Cerimonis que mor l'any 1348 a la ciutat de Valncia a l'any de casada), el teleg angls Thomas Bradwardine (gran matemtic i professor, arquebisbe de Canterbury) o l'any 1270 el rei Llus IX de Frana (que assetjava Tunis durant la darrera de les croades).

La fuga de nobles i burgesos amb possibilitats de fugida cap a zones ms allades i apartades, cap a villes o castells on podien quedar reclosos del mn exterior (com es relata, per exemple, al Decamer de Boccaccio) tamb fou un fet com. El Papa Climent VI es va salvar pels pls en seguir els consells del seu metge personal, Guy de Chauliac, que li va recomanar allar-se a una torre  quasi tapiada- fins que passs l'epidmia. Malgrat aquesta cautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que els cadvers dels difunts fossin llenats al Roine... fins que tornaren a emergir a l'alada de Nia i Marsella, on encara van fer ms mal i ocasionaren nous rebrots de la pandmia.

L'impacte en l'art i el folklore popular.
Artsticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristi i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaa mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament irnics.

Sn molt illustratius en aquest sentit els quadres de Brueghel el Vell o las illustracions de Hans Wieditz per al De Remediis de Petrarca; el folklore popular va incorporar les famoses danses macabres o Dansa de la Mort, de les que encara resta un nic i ttric testimoni a la localitat catalana de Verges (Girona, Baix Empord).

La dansa de la Mort era una allegoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglsies durant Setmana Santa, amb una process d'esquelets dansaires que desfilaven sota una ttrica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del  memento mori  (recorda que morirs) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ning, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos.

Bibliografia.
 BAUDOUIN, B. La fantstica epopeya de las Cruzadas (1096-1291). De Vecchi. Barcelona, 2004.
 BLAD, R. "La peste negra. Una bacteria apocalptica". HyV nm. 431, pp. 75-79; Barcelona, 2003.
 GNZBERG I MOLL, JORDI: Vida quotidiana a la ciutat de Barcelona durant la pesta negra (1348). Episodis de la Histria, 329 (2002). .
 LORN, S. "El tercer jinete del Apocalipsis". HyV nm. 48, pp. 120-131; Barcelona, 1972.
 WATTS, Sheldon. Epidemias y poder. Historia, enfermedad e imperialismo. Andrs Bello, Barcelona, 2000.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22634" title="Qutxua" nonfiltered="4688" processed="4655" dbindex="9734">
El qutxua s una llengua de la famlia lingstica amerndia i Greenberg la classifica dins la branca andina, on tamb apareixen l'aimara i l'arauc, entre moltes altres. s parlada per uns 10 milions de persones a Colmbia, Equador, Per, Bolvia, Xile i Argentina. En qutxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home') i, en castell, quechua al Per i a Bolvia i quichua a l'Equador, i a Colmbia i quichua o quichua santiagueo a l'Argentina.

El qutxua s una llengua aglutinant molt regular, que utilitza multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el significat de l'arrel. La variaci dialectal s actualment bastant forta, a causa de la incomunicaci tradicional entre les diferents rees en qu es parla. S'hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o waywash, parlat a la regi central del Per, i el perifric o wamp'uy, parlat a l'rea de Cusco, a Bolvia, a l'Equador i a l'Argentina.

Histria.
El qutxua va sser adoptat pels inques com la seva llengua i fou expandit per les conquestes inques i aviat es convert en la llengua estndard de comunicaci a tots els Andes. La conquesta espanyola i, especialment, l'Esglsia Catlica, en promogu l's com a lingua franca per a la predicaci a tota l'rea andina; amb l'arribada de la dinastia borbnica, per, es prohib l's de la llengua oficialment. Els processos d'independncia dels estats sud-americans, liderats per l'aristocrcia criolla, no modificaren la situaci i, en general, el qutxua (com les altres llenges indgenes) fou deixat de banda en les reivindicacions nacionals. En els darrers anys s'est produint una certa revaloritzaci del qutxua entre les comunitats indgenes del Per, Bolvia i l'Equador.

Com que el qutxua no fou mai un idioma amb escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs testimonis de la literatura en aquesta llengua anteriors a 1530, tan sols alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l'poca colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l'obra Apu Ollantay, punt culminant de la literatura en qutxua del segle XVII, o lAtawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragdia de la fi d'Atahualpa"), de temtica indgena, aix com les versions de mites clssics com el rapte de Prosrpina.

Gramtica.

Ordre dels mots:
 SOV: Uwiha pumata qhawan : L'ovella mira el puma;


Casos:
 El qutxua t un sistema de casos molt ric. Prenem com a exemple el substantiu wasi, 'casa'. A partir d'aquest es poden afegir sufixos per expressar diferents funcions en les frases:

 Nominatiu --: '-' - wasi: 'la casa';
 Acusatiu -ta: '-' - wasita: 'la casa';
 Comitatiu -wan: 'amb' - wasiwan: 'amb la casa';
 Datiu -paq: 'a' - wasipaq: 'a la casa';

 Genitiu -p: 'de' - wasip: 'de la casa';
 Perlatiu/causatiu -rayku: 'per' - wasirayku: 'per la casa';

- Casos locatius:
 -pi: 'a' - wasipi: 'a la casa';
 -piwan: 'junt' - wasipiwan: 'junt a la casa';
 -kama: 'fins a' - wasikama: 'fins a la casa';

 -nta: 'a' - wasinta: 'per/a travs de la casa';
 -manta: 'des de' - wasimanta: 'des de la casa'; Qusqumanta 'des de Cuzco';
 -man: 'cap a' - wasiman: 'cap a la casa';


Nombre:
 El plural dels noms es fa afegint-hi el sufix -kuna: wasikuna: 'cases'. Aix, wasikunamanta seria 'des de les cases'.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22639" title="Sistema de paquets rpm" nonfiltered="4689" processed="4656" dbindex="9735">
El sistema de paquets RPM (de l'angls Red Hat Package Manager) fou creat per RedHat per a la seva distribuci. Ms tard per fou usat en altres distribucions com ara Mandriva, SuSE, Yoper, etc.

Aquest sistema est format per dos elements:
Una base de dades que cont l'informaci de tots els paquets (dependncies, descripci, mida, etc.). Aquesta es troba en un fitxer del sistema.
El paquet en si, dintre del qual hi ha el contingut que s'installar comprimit en un sol fitxer i una capalera amb informaci sobre el paquet i els guins pre i post installaci.

Els paquets s'installen a travs d'un programa anomenat rpm que abans de fer-ho comprova si totes les dependncies del paquet estan installades. Si falta alguna dependncia ho indica i no installa el paquet.

Actualment per, hi ha distribucions que han ampliat les funcions del sistema i han aconseguit crear sistemes que installen automticament les dependncies de cada paquet facilitant molt la feina. Aquests sn els casos de l' urpmi o l' apt-rpm (basat en l' apt-get de Debian).

El sistema de paquets rpm no s l'nic existent, tot i ser molt usat.

 Vegeu tamb .
 Sistema de paquets deb;
 RedHat;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22644" title="Dcada del 870 aC" nonfiltered="4690" processed="4657" dbindex="9736">
 Esdeveniments .
Grans inundacions al Nil;
S'acaba Nimrud i se celebra amb una gran festa, esdev una de les ciutats mesopotmiques ms importants;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22645" title="Dcada del 860 aC" nonfiltered="4691" processed="4658" dbindex="9737">
 Esdeveniments .
Unificaci d'Urartu;


 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22646" title="Dcada del 850 aC" nonfiltered="4692" processed="4659" dbindex="9738">
 Esdeveniments .
Els perses s'installen a l'actual Iran;
Primers pobladors de la futura Roma;
Naixement de la poesia pica occidental;

 Personatges destacats .
Homer;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22647" title="Dcada del 840 aC" nonfiltered="4693" processed="4660" dbindex="9739">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22648" title="Dcada del 830 aC" nonfiltered="4694" processed="4661" dbindex="9740">
 Esdeveniments .
Guerra civil a Egipte;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22649" title="Dcada del 820 aC" nonfiltered="4695" processed="4662" dbindex="9741">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Pigmali (fill de Belos);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22650" title="Dcada del 810 aC" nonfiltered="4696" processed="4663" dbindex="9742">
 Esdeveniments .
Fundaci de Cartago (segons la tradici);

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22651" title="Dcada del 800 aC" nonfiltered="4697" processed="4664" dbindex="9743">
 Esdeveniments .
Constant de Pitgores, arrel cuadrada de dos;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22652" title="Dcada del 790 aC" nonfiltered="4698" processed="4665" dbindex="9744">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22653" title="Dcada del 780 aC" nonfiltered="4699" processed="4666" dbindex="9745">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
785 ac - Puja al tron Argisti I, rei d'Urartu
----
Una dcada abans / Una dcada desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22654" title="Dcada del 770 aC" nonfiltered="4700" processed="4667" dbindex="9746">
 Esdeveniments .
Comencen a celebrar-se els Jocs Olmpics de l'antigor;
Expansi de Grcia a partir de colnies comercials;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22655" title="Dcada del 760 aC" nonfiltered="4701" processed="4668" dbindex="9747">
 Esdeveniments .
Un eclipsi de sol de l'any 763 aC, esdev una fita clau per fixar la cronologia dels pobles antics per a la histria;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22656" title="Dcada del 740 aC" nonfiltered="4702" processed="4669" dbindex="9748">
 Esdeveniments .
Inici de les guerres de Messnia;

 Personatges destacats .
Tiglath-Pileser III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22657" title="Dcada del 730 aC" nonfiltered="4703" processed="4670" dbindex="9749">
 Esdeveniments .
Assria envaeix Israel;
Fundaci de Siracusa;
Malta es converteix en colnia grega;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22658" title="Dcada del 720 aC" nonfiltered="4704" processed="4671" dbindex="9750">
 Esdeveniments .
Babilnia s'independitza d'Assria;
Fi de les guerres messnies amb la victria d'Esparta;
Assria envaeix el nord d'Israel;
Els escites arriben a Rssia;
Auge agrcola a la Xina;

 Personatges destacats .
Piankhi;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22659" title="Dcada del 710 aC" nonfiltered="4705" processed="4672" dbindex="9751">
 Esdeveniments .
Judea es revolta contra Assria;
Assria derrota els hitites;
Generalitzaci del ferro a Itlia;

 Personatges destacats .
Sargon II;
Numa Pompili;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22660" title="Dcada del 700 aC" nonfiltered="4706" processed="4673" dbindex="9752">
 Esdeveniments .
Auge dels pobles escites a l'sia, amb assentaments fortificats permanents;
Aparici de l'escriptura demtica a Egipte;
Fundaci de Trent;
Escriptura probable dels Upanishad;
Tir forma un Estat independent;

 Personatges destacats .
Sennquerib;
Hesode (controvertit);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22661" title="Dcada del 690 aC" nonfiltered="4707" processed="4674" dbindex="9753">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22662" title="Dcada del 680 aC" nonfiltered="4708" processed="4675" dbindex="9754">
 Esdeveniments .
Un meteorit impacta a Estnia;
Auge del Regne de Ldia;

 Personatges destacats .
Sennquerib;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22666" title="Dcada del 670 aC" nonfiltered="4709" processed="4676" dbindex="9755">
 Esdeveniments .
Assria s'imposa a Egipte;
Segona onada de colonitzacions a Grcia, per establir comer amb altres pobles;
Auge del ferro a Egipte;

 Personatges destacats .
Esarhaddon;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22667" title="Dcada del 660 aC" nonfiltered="4710" processed="4677" dbindex="9756">
 Esdeveniments .
Fundaci probable de Bizanci i Estagira;
Batalla naval entre Corint i Corcira;
Biblioteca d'Assurbanipal, una de les ms grans de l'Antiguitat;
Nnive esdev la major ciutat de l'poca;
Assria domina Egipte;
Fundaci tradicional del Jap;
Redacci dels textos bblics del Llibre de Josu i dels Reis;

 Personatges destacats .
Jinmu;
Assurbanipal;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22668" title="Dcada del 650 aC" nonfiltered="4711" processed="4678" dbindex="9757">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22669" title="Dcada del 640 aC" nonfiltered="4712" processed="4679" dbindex="9758">
 Esdeveniments .
Biblioteca d'Assurbanipal;
El pancraci esdev esport olmpic;
Primer eclipsi de sol recollit pels grecs;
Els xinesos veuen cinc meteorits i ho registren;
Assria derrotaa Elam;

 Personatges destacats .
Arquloc de Paros;
Josies;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22670" title="Dcada del 630 aC" nonfiltered="4713" processed="4680" dbindex="9759">
 Esdeveniments .
 Naixements . 
 635 aC - Grcia: Tales, matemtic grec;
 Necrolgiques . 
 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22671" title="Dcada del 620 aC" nonfiltered="4714" processed="4681" dbindex="9760">
 Esdeveniments .
Diversos pobles de l'Imperi assiri proclamen la seva independncia, com els medes i els babilonis;

 Personatges destacats .
Assurbanipal;
Isop;
Jeremies;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22672" title="Dcada del 610 aC" nonfiltered="4715" processed="4682" dbindex="9761">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
610 aC - Neix Anaximandre de Milet, filsof grec.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22673" title="Dcada del 600 aC" nonfiltered="4716" processed="4683" dbindex="9762">

 Esdeveniments: .
 605 aC - Batalla de Karkemish, entre Babilnia i Egipte a l'actual Sria.

 Personatges importants: .
 604 aC - Neix Nabucodonosor II el Gran, rei de Babilnia. (Mort el 562 aC);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22674" title="Dcada del 590 aC" nonfiltered="4717" processed="4684" dbindex="9763">

 Esdeveniments: .
 598 aC - Nabucodonosor (rei de Babilnia) nomena Sedeces com a rei de Jud.
 594 aC - Reforma de la constituci d'Atenes.

 Personatges importants: .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22675" title="Dcada del 580 aC" nonfiltered="4718" processed="4685" dbindex="9764">

 Esdeveniments: .
 587 aC - Destrucci del temple de Jerusalem per Nabucodonosor II, rei de Babilnia.
 585 aC - Ocorre un eclipsi solar, tal com havia predit Tales. Aquesta s una data cardinal per la que es poden calcular altres dates.

 Personatges importants: .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22676" title="Dia de la independncia" nonfiltered="4719" processed="4686" dbindex="9765">
El dia de la independncia s la diada que celebren molts pasos en l'efemride de la proclamaci de la independncia nacional, de l'inici de la lluita d'alliberament o de l'assoliment de la sobirania.

Per exemple, els Estats Units celebren el seu Dia de la Independncia, el 4 de juliol, aniversari de la Declaraci de la Independncia (1776), punt d'inici de la guerra d'alliberament (1776-83).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22677" title="Esfera armillar" nonfiltered="4720" processed="4687" dbindex="9766">

Una esfera armillar s un instrument astronmic format per crcols (anomenats armilles) que representen els cercles ms importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste. S'utilitza per representar de forma aproximada el moviment dels cossos celestes al voltant de la Terra o el Sol i els moments dels equinoccis i els solsticis. L'esfera armillar fou inventada presumiblement per Eratstenes cap al 255 aC. El nom procedeix del llat armilla (crcol, braalet), ja que l'instrument est construt sobre un esquelet de crcols graduats que mostren l'equador, l'eclptica i els meridians i parallels astronmics. A la major part de les esferes armillars es pot apreciar la Terra (o tamb, i en models posteriors, el Sol) representada al centre de l'esfera.

Histria.
Les esferes armillars foren utilitzades com a instruments d'ensenyament ja al segle III aC. A l'poca de l'astrnom Claudi Ptolemeu se'n van construir models ms sofisticats, molt ms precisos i capaos de ser utilitzats fins i tot per predir observacions. Les esferes armillars van esdevenir instruments populars al final de l'edat mitjana i l'astrnom dans Tycho Brahe (1546-1601) va construir un bon nombre d'enginys d'aquesta mena. Al Renaixement molts cientfics i personatges pblics posaven per als seus retrats amb el fons d'una esfera armillar com a smbol de saviesa i coneixement. Com que les esferes armillars foren alguns dels primers equips mecnics complexos, el seu desenvolupament va possibilitar nombrosos avenos tcnics de la cincia mecnica. A la bandera de Portugal apareix representada una esfera armillar utilitzada com a smbol nacional des del regnat de Manuel I.

L'equivalent xins.

A la Xina els astrnoms desenvoluparen l'equivalent autcton de l'esfera armillar, els anomenats globus celestes, per tal d'ajudar-los a planificar les seves observacions de les estrelles. El globus celeste ms antic data de l'any 52 aC, a l'poca de la dinastia Han Occidental, i fou construt pels astrnoms Geng Shou-chang (   ) i Luo-xia Hong (   ). Alguns d'aquests instruments es podien moure per simular el moviment dels astres, impulsats per corrents d'aigua. 

Molt de temps desprs, Li Chun-feng (   ), de la dinastia Tang, en va crear, l'any 633, un model ms avanat amb tres capes esfriques que li permitien de calibrar diferents aspectes de les observacions astronmiques. L'any 723, tamb durant la dinastia Tang, el monjo budista Yi-xing (  ) i l'oficial de govern Liang Ling-zan (   ) van combinar el globus celeste de Zhang Heng mogut per aigua amb un dispositiu capa de permitre la sortida del lquid. El resultat fou possiblement el primer rellotge mecnic mogut totalment per aigua de la histria.

Vegeu tamb.
Astrolabi;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22678" title="Tower Bridge" nonfiltered="4721" processed="4688" dbindex="9767">


El Tower Bridge o Pont de la Torre s un pont de Londres, Anglaterra, sobre el riu Tmesi. s a prop de la Torre de Londres, que li dna nom. De vegades s'anomena Pont de Londres de manera incorrecta, ja que en realitat s el segent pont aiges amunt.

Disseny.
A la segona meitat del segle dinou, el desenvolupament comercial de l'East End de Londres va dur a la necessitat de construir un nou pas per sota del London Bridge. De tota manera, un pont tradicional no serviria i tallaria l'accs a la "Piscina de Londres", entre el Pont de Londres i la Torre de Londres. S'havia obert un tnel sota el Tmesis el 1870, el Tower Subway, per noms hi podien passar vianants.

Un Comit Especial Pont o Pas Soterrat es va formar el 1876 per a trobar una soluci al problema del pas del riu. Es va fer un concurs pblic i es van presentar uns 50 dissenys. De tota manera, va existir controvrsia a l'evaluaci dels dissenys i no va ser fins al 1884 que un disseny enviat per Horace Jones, l'Arquitecte de la Ciutat, es va aprovar finalment.

El disseny de Jones era un pont bscula d'uns 244 m de llarg amb dues torres, cadascuna de 65 m d'alada. La llum central de 61 m entre les torres est dividida en dues fulles, que es poden aixecar fins a un angle de 86 (gairab vertical) per a permetre el trnsit fluvial. Tot i que cada fulla pesa unes 1,000 tones, estan contapesades per a minimitzar la fora i el temps necessari per a aixecar-les, i es poden aixecar en un minut. El mecanisme hidrulic original estava alimentat per aigua a pressi. Avui en dia el mecanisme s elctric.

Construcci.

La construcci del pont va comenar el 1886 i es van invertir 8 anys, amb 5 grans constructores i 432 treballadors. Es van usar aproximadament 11,000 tones d'acer (que eren l'estructura de torres i vies). Tot es va revestir amb granit de Cornualles and i pedra de Portland, per a protegir l'estructura i millorar l'aspecte. 

Jones va morir el 1887, i el seu enginyer en cap, Sir John Wolfe-Barry, va continuar el projecte. Wolfe-Barry va substituir el disseny original d'estil mediaval de Jones amb una ornamentaci  victoriana (estil neogtic) que fa del pont una atracci.

El pont es va obrir el 1894. 

El Tower Bridge avui.

El pas de vianants a gran alada no era molt usat i es va tancar el 1910, per ara s'ha obert. Les torres i les voreres contenen una exposici de la histria del pont, incloent les mquines de vapor originals que havien mogut el pont.

Les fulles del pont s'obren unes 500 vegades a l'any.

El pont est sobre el Tower Subway, la primera lnia de metro (ferrocarril soterrat) del mn (1870).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22679" title="Pont Akashi-Kaikyo" nonfiltered="4722" processed="4689" dbindex="9768">

El pont Akashi-Kaikyo (Akashi-Kaiky   hashi) s un pont del Jap que t la llum central ms gran del mn (per a creuar l'estret Akashi (Akashi-Kaiky ) unint Maiko a Kobe i Matsuho, a l'illa Awaji com a part de l'autopista Honshu-Shikoku.

Existeixen tres ponts per a unir Honshu i Shikoku.

El projecte original era un pont mixte ferrocarril-carretera, per quan el pont es va iniciar l'abril de 1986, es va decidir restringir-lo a sis carrils de trnsit rodat. La construcci en ferm no va comenar fins al maig de 1988 i el pont es va obrir el 5 d'abril de 1998. L'estret Akashi s una via martima internacional i necessitava una amplada mnima de 1500 m.

El pont t tres vanos. El central t 1991 m, i els laterals 960 metres, de manera que el pont en total t 3911 m. La llum central era originalment de noms 1990 metres per amb el terratrmol de Kobe (el 17 de gener de 1995) va augmentar un altre metre.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22680" title="Pont de Glata" nonfiltered="4723" processed="4690" dbindex="9769">

El pont de Glata (en turc Galata Kprs) s un pont de pontons a Istanbul (Turquia), que creua una rada o entrant de mar coneguda com el Corn d'Or.

El pont de Glata actual el va construir la companyia turca STFA al mateix lloc que el pont de pontons que existia abans, entre Karaky i Eminn, i es va completar el desembre de 1994. s un pont bscula (mbil) amb una llum principal de 80 m i una longitud total de 490 m. La llosa del pont t 42 m d'amplada, i inclou 3 carrils i una vorera en cada direcci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22684" title="Shikoku" nonfiltered="4724" processed="4691" dbindex="9770">



Shikoku (  , "quatre provncies") s, entre les quatre illes principals del Jap, la menys extesa i poblada. Els antics noms eren Iyo-no-futana-shima (      ), Iyo-shima (   ), i Futana-shima (   ). El nom actual fa referncia a les quatre provncies que conformaven l'illa: Awa, Iyo, Sanuki, i Tosa.

Cont les prefectures de Ehime, Kagawa, Kochi i Tokushima.

Poblaci: 4.500.000 habitants. rea: 18.292 km.

El mont Ishizuchi de Ehime, amb 1982 metres, s la muntanya ms alta de l'illa.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22687" title="Sant Jordi (Palma)" nonfiltered="4725" processed="4692" dbindex="9771">









Sant Jordi s un barri de Palma, situat molt a prop de Sa Casa Blanca, de l'Aeroport de Son Sant Joan, i del nucli de poblaci de s'Aranjassa; dna nom al Prat de Sant Jordi, antic pant dessecat per la m de l'home el segle XIX. Forma un nucli relativament independent dels esmentats i tamb separat del nucli principal de la capital de Mallorca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22690" title="Llista d'asteroides" nonfiltered="4726" processed="4693" dbindex="9772">
Aquesta s una llista per a planetes menors numerats, en ordre seqencial.

El desembre del 2008 hi havia 202.885  planetes menors numerats, i molts ms encara sense cap nmero assignat.

La majoria dels asteroides sn normals i no son especialment significatius. Per una llista reduda amb els asteroides mes importants vegeu Llista dels principals asteroides.

Llista d'asteroides.
La llista s massa grossa per cabre en una sola pgina, de manera que haureu de veure les subcategories:



Convencions de numeraci i anomenaci.
Desprs d'un descobriment els asteroides generalment reben una designaci provisional (com "1989 AC"), desprs un nmero (com 4179), i finalment (opcionalment) un nom (com "Toutatis"), en aquest ordre.

En temps moderns un asteroide noms rep un nmero seqencial desprs que la seva rbita sigui detallada amb precisi. Els asteroides amb rbites (encara) no sabudes amb precisi sn conegudes per la seva designaci provisional. Aquesta regla no va ser necessriament seguida en temps antics, i alguns asteroides varen rebre un nmero per essent ms tard "perduts". Tots ells han estat recuperats; l'ltim asteroide enumerat "perdut" va ser el 719 Albert.

Per les raons ja esmentades, la seqncia de nombres noms es correspon parcialment amb el moment de descobriment. En casos extrems, com amb els asteroides "perduts", hi pot haver una divergncia considerable: per exemple el 69230 Hermes va ser descobert originalment el 1937, per va estar perdut fins el 2003. Noms desprs de ser recuperat es va poder establir la seva rbita atorgant-li un nmero. Abans d'aix, va ser simplement conegut com a 1937 UB (la seva designaci provisional).

Noms desprs d'haver tingut assignat un nmero un asteroide pot rebre un nom. (Durant diversos anys, Hermes va ser una estranya excepci d'asteroide no enumerat amb un nom.) Normalment el descobridor triga qesti de 10 anys a oficialitzar el nom; alguns asteroides romanen sense nom. Especialment cap a finals del segle XX, amb els descobriments automatitzats a gran escala de programes com el LINEAR, la densitat de descobriments s'ha incrementat moltssim de manera que tot fa pensar que un nombre vast dels asteroides que s'estan descobrint avui dia romandran sense ser batejats.

En estranys casos, un objecte molt inusual pot rebre un nom no oficial abans del nmero. Un exemple recent s el 90377 Sedna, que oficialment noms tenia el nom sistemtic "2003 VB12" abans de ser enumerat (amb el 90377) i, poc desprs, anomenat el setembre del 2004.


Enllaos externs.
Lists and plots: Minor Planets ;
PDS Asteroid Data Archive ;
SBN Small Bodies Data Archive ;
NASA Near Earth Object Program ;
Discover Magazine Feb. 2000: Alan Burdick half-seriously tries to get an asteroid named after himself ;


Referncies.
Dictionary of Minor Planet Names, 5th ed.: Prepared on Behalf of Commission 20 Under the Auspices of the International Astronomical Union, Lutz D. Schmadel, ISBN 3-540-00238-3 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22697" title="Departament d'Antioquia" nonfiltered="4727" processed="4694" dbindex="9773">

Antioquia s un Departament situat al nord-est de la Repblica de Colmbia. Antigament el Estado soberano de Antioqua va ser un dels Estats que inicialment van constituir els antics Estats Units de Colmbia.

Ocupa una superfcie de 63.608 quilmetres quadrats i la seva poblaci s'acosta als 5 milions d'habitants. Es troba vorejada pel mar Carib i el golf d'Uraba: La seva capital poltica i administrativa s la ciutat de Medelln.

Els habitants d'Antioquia (antioquians) se'ls anomena popularment paisas.


 Municipis .

 Abejorral;
 Abriaqu;
 Alejandra;
 Amag;
 Amalfi;
 Andes;
 Angelopolis;
 Angostura;
 Anori;
 Antiquia;
 Anza;
 Apartado;
 Arboletes;
 Argelia;
 Armenia;
 Barbosa;
 Bello;
 Belmira;
 Betania;
 Betulia;
 Bolivar;
 Briceno;
 Buritica;
 Caceres;
 Caicedo;
 Caldas;
 Campamento;
 Caasgordas;
 Caracoli;
 Caramanta;
 Carepa;
 Carmen de Viboral;
 Carolina;
 Caucasia;
 Chigorodo;
 Cisneros;
 Cocorna;
 Concepcion;
 Concordia;
 Copacabana;
 Dabeiba;
 Don Matias;
 Ebejico;
 El Bagre;
 Entrerrios;
 Envigado;
 Fredonia;
 Frontino;
 Giraldo;
 Girardota;
 Gomez Plata;
 Granada;
 Guadalupe;
 Guarne;
 Guatape;
 Heliconia;
 Hispania;
 Itagui;
 Ituango;
 Jardin;
 Jerico;
 La Ceja;
 La Estrella;
 La Union;
 Liborina;
 Maceo;
 Marinilla;
 Medelln;
 Montebello;
 Murindo;
 Mutata;
 Nari;
 Nechi;
 Necocli;
 Olaya;
 Penol;
 Peque;
 Pueblorrico;
 Puerto Berrio;
 Puerto Nare;
 Puerto Triunfo;
 Remedios;
 Retiro;
 Rionegro;
 Sabanalarga;
 Sabaneta;
 Salgar;
 San Andres;
 San Carlos;
 San Francisco;
 San Jeronimo;
 San Jose la Monta;
 San Juan de Uraba;
 San Luis;
 San Pedro;
 San Pedro de Uraba;
 San Rafael;
 San Roque;
 Santa Barbara;
 Santa Rosa de Osos;
 Santo Domingo;
 Santuario;
 San Vicente;
 Segovia;
 Sonson;
 Sopetran;
 Tamesis;
 Taraza;
 Tarso;
 Titiribi;
 Toledo;
 Turbo;
 Uramita;
 Urrao;
 Valdivia;
 Valparaiso;
 Vegachi;
 Venecia;
 Vigia del Fuerte;
 Yali;
 Yarumal;
 Yolombo;
 Yondo;
 Zaragoza;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22699" title="Pierolapithecus catalaunicus" nonfiltered="4728" processed="4695" dbindex="9774">

Pierolapithecus catalaunicus s una espcie de primats descoberta el 5 de desembre del 2002, en qu apareixen els primers ossos, per un equip de paleoantroplegs catalans dirigits per Salvador Moy-Sol. s l'nica espcie del gnere Pierolapithecus i l'nic individu conegut, que va viure fa uns 13 milions d'anys, en una poca escassament estudiada, va ser batejat com a Pau degut a les mobilitzacions poltiques que llavors hi havia contra la Guerra d'Iraq. s tan important perqu podria ser l'antecessor com de l'home i els grans simis, gorilles, ximpanzs, bonobos i orangutans (vegeu l'article Hominoidea per a la problemtica de la classificaci dels grans simis).

La descripci del descobriment es va publicar per primera vegada en l'edici del 19 de novembre de 2004 de la revista Science. El nom genric es va prendre del lloc del descobriment, el municipi catal d'Hostalets de Pierola (l'Anoia).

P. catalaunicus tena adaptacions especials per enfilar-se als arbres: un trax ample i pla, una columna vertebral inferior rgida, canells flexibles i escpules en la mateixa direcci que l'esquena. Aix i tot, l'espcie mostra trets ms primitius que els simis moderns, com un rostre protuberant i dits de mans i peus curts.

 La troballa .
El 5 de desembre de 2002 apareix per casualitat en reparar un cam a les obres d'ampliaci de l'abocador de Can Mata, a Els Hostalets de Pierola (Barcelona), un crani i una desena de dents d'un antropoide mascle al voltant de 30 i 35 kg. de pes de fa entre 12 i 13 milions d'anys que havia estat devorat per carronyaires.  La gran importncia de la troballa resideix en qu correspon a una franja cronolgica de qual amb prou feines existeixen fssils i que s quan degu existir l'avantpassat com dels grans antropoides actuals.  Desprs de la primera campanya d'excavaci del jacimient entre el maig i juliol de 2003 dirigida pel paleontleg Salvador Moy Sol, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, i que va rebre la visita a finals del juny del llegendari F. Clark Howell, codirector del Laboratori d'Estudis Humans de la Universitat de California a Berkeley,  s'han recuperat 40 fssils, l'anlisi dels quals no estaria acabat fins a finals d'aquell any, per de l'anlisi inicial es destacava que es tractaba d'un antropoide que obr la via evolutiva de la humanitat en comenar a moure's pels arbres en posici vertical, per la qual cosa podra ser un avantpassat com d'humans, ximpanzs, gorilles i orangutans.

Entre les restes destaquen el crani, un fragment de maxilar, la rtula, el que sembla ser un fragment de fmur, mitja clavcula i fragments de les costelles que permetran reconstruir el trax, un fragment de pelvis que ajudar a conixer el tipus de locomoci i ossos de peus i mans que aclariran com s'agafaven als arbres.  Sn precisament aquests ltims els que fan pensar que es troba involucrat a l'evoluci humana, les falanges de les mans sn ms grans que les dels peus, de la mateixa manera que ocurreix als simis que es penjen de les branques, com als orangutans, i a diferncia dels micos quadrpedes.

 Publicaci de resultats.
El 19 de novembre de 2004 es publiquen els resultats de l'estudi realitzat per l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont en Sabadell dels fssils recuperats al jacimient de Barranc de Can Vila 1 (Hostalets de Pierola, Barcelona) des del 5 de desembre de 2002
. Es nomena un nou gnere i espcie, Pierolapithecus catalaunicus (es a dir, el mico de Pierola catal), malgrat que l'espcimen recuperat, corresponent a un mascle de 35 quilograms i entre 1 i 1,20 metres d'alada, porta el sobrenom de Pau. Els cientfics creuen que aquest antropomorf, datat entre 12,5 i 13 milions d'anys, s posiblement un ancestre com dels grans simis actuals, inclosos els humans.

"Havia poca informaci sobre l'origen del grup que inclou als grans antropomorfs actuals i els humans", segons afirm Salvador Moy. "No se sabia de quina poca era l'avantpassat com i com era. El registre fssil resultava fins ara molt escs i per aix havia hiptesis contradictries". Pau compleix amb les caracterstiques similars al de l'ancestre com i el registre estratigrficen el que ha aparegut s l'adient, car s molt proper al propost per els genetistes i els bilegs moleculars. Segons Meike  Khler,  "mentre la resta dels primats tenen el cos ms semblant a un gat, els grans antropomorfs presenten postures dretes i el canvi per aix es veu clarament al cos de Pau".

Malgrat que aparegu a Europa, els investigadors opinen que el Pierolapithecus tamb va viure a frica. "Els primats sempre s'han generat a aquest continent i desprs han colonitzat altres territoris.  Pensem que Pierolapithecus ve d'frica i sospitem que arrib pel cam del Prxim Orient ms que des del nord d'frica". El lloc actual te bastant d'erm, per al Mioc Mig, fa 13 milions d'anys, la zona era una selva tropical densa i molt humida. Per donar una idea de la rica fauna que la poblava, Salvador Moy va dir que es podria haver observat llavors la mateixa varietat que passant un mes a l'actual selva de Sumatra (Indonsia).

 Noves troballes a Pierola .
El 3 de novembre de 2005 l'equip investigador que public el 2004 l'estudi sobre les restes del Pierolapithecus catalaunicus, conegut com a Pau, dirigit per Salvador Moy Sol, dona a conixer la troballa d'un nou antropomorf a Hostalets de Pierola (Barcelona).  L'aparici de nous jacimients i restes de simis han portat a la constituci del projecte SOMHI (Searching for the Origins of Modern Hominoides Initiative, s a dir, la Inicitiva per a la Investigaci dels Origens dels Homnids Moderns), un equip per a la investigaci ms ampla al triangle format entre Masquefa, Esparreguera i Piera (Barcelona), constituit per investigadors de l'Institut Miquel Crusafont, el departament d'Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, el departament d'Antropologia de la Universitat Autnoma de Barcelona i l'empresa especializada Paleothria, S.C.P.  A aquesta zona existeixen sediments de ms de 500 metres de gruix que cobreixen des del Mioc mig fins al Mioc superior.  s a dir, podrem reconstruir la histria de les espcies que van viure fins entre 8 i 14 milions d'anys, un perode clau a l'evoluci dels avantpassats de tots els simis actuals, des dels orangutans, gorilles i ximpanzs fins a la espcie humana.

En quant a les noves troballes, sn en fase d'estudi i no es donaran a conixer fins que no es publiqui el treball a revistes cientfiques.  Encara que han desvetllat que el fssil ms espectacular s la cara d'un antropomorf de la famlia dels homnids amb caracterstiques ms evolucionades (porta a pensar en una "cara plana") que les de Pau, malgrat ser d'una poca molt similar, fa 13 milions d'anys.  Aix com que s'ha recuperat una mandbula o el fmur d'un antropomorf que degu tenir uns 50-60 quilograms de pes corporal.

Referncies.


Enllaos externs.
El Peridico de Catalunya (registre gratut);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22701" title="Comer just" nonfiltered="4729" processed="4696" dbindex="9775">

El comer just s una forma alternativa de comer que t com objectiu canviar les relacions comercials entre els pasos rics del Nord (els consumidors) i els pasos empobrits del Sud (els productors).

La xarxa de comer just est formada per associacions, ONGD's, cooperatives, empreses, artesans... i es basa en les normes segents:

 Assegurar als treballadors un salari digne.
 No acceptar ma d'obra infantil.
 Igualtat entre homes i dones.
 Afavorir la realitzaci de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
 Ser respectuosos amb el medi ambient.
 No privilegiar els cultius d'exportaci en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la poblaci.
 Estructures democrtiques.
 Histria . 
Les primeres organitzacions de comer just neixen a meitats dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Blgica i als Pasos Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant-se al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels pasos del sud denunciaven les injustcies del model comercial internacional.
Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comer just com a canal habitual de distribuci.
L'any 1989 es va crear la Federaci Internacional de Comer Alternatiu IFAT amb la voluntat de reunir a organitzacions del Nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. 
Als anys noranta la prctica del comer just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribudores.

Vegeu tamb.
Xarxa Consum Solidari;
Cap on va el comer just;
www.totmon.com, Botiga de comer just ;

Bibliografia.
MONTAGUT,Xavier; VIVAS, Esther. Cap on va el comer just? Models i experincies. Icaria 2006. ISBN: 84-7426-833-4



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22703" title="cid palmtic" nonfiltered="4730" processed="4697" dbindex="9776">
L' cid palmtic s un cid gras saturat de cadena llarga, format per setze toms de carboni. El seu nom qumic es cid hexadecanoic i la seva frmula qumica s CH3(CH2)14COOH. s un slid blanc que es licua a uns 63.1C. 



L'cid palmtic s el principal cid gras saturat de la dieta, constituint-ne aproximadament un 60%. s el ms abundant en les carns i greixos lctics (mantega, formatge i nata) i en els olis vegetals com l'oli de coco i l'oli de palma. 

s el primer cid gras que es produeix durant la lipognesi i a partir d'ell es poden formar altres cids grassos de cadena ms llarga. 

Durant el catabolisme, l'oxidaci total d'un mol d'cid palmtic produeix en energia qumica, 129 mols d'ATP. 

s l'cid gras menys saludable ja que s el que ms augmenta els nivells de colesterol en la sang, pel que s el ms aterognic. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22705" title="Mantega" nonfiltered="4731" processed="4698" dbindex="9777">

La mantega s el resultat de pastar i batre la nata que cont la llet. s un aliment molt gras, ric en greixos saturats, colesterol i calories, pel que s recomanable per a esportistes o persones que requereixin un important consum energtic. A ms no s un aliment que estigui renyit amb una dieta sana i equilibrada i s molt fcil de digerir a pesar del seu contingut gras. 

Histria. 

La mantega era molt preuada pels pobles vkings i cltics, ra per la qual els romans i els grecs la consideraven un producte brbar i no la van incloure en la seva dieta. Aix explica la introducci tardana d'aquesta en alguns pasos europeus com Itlia. 

La mantega es considerava en aquests dies un producte car per la feina que requereix la seva elaboraci, per aquesta ra estava disponible noms per a les classes ms riques.

Tipus. 

Existeixen diversos tipus de mantega, per es poden distingir bsicament dues: 

Mantega cida: abans de l'acidificaci de la nata.
Mantega dola: desprs de l'acidificaci de la nata (aquesta s la tradicional) ;

A ms se li pot afegir sal o no, obtenint mantega salada o dola segons el cas (la salada es conserva millor). I, per descomptat, es pot elaborar a partir de la llet de molts animals, sent els ms corrents en occident la mantega de ovella, vaca o cabra (com curiositat no s possible obtenir mantega de la llet de camella). 

No s complicat elaborar mantega casolana, per s molt laboris. Una vegada separada la nata de la llet es pot procedir a batre-la amb una cullera o esptula de fusta de dalt a baix, encara que tamb es pot fer servir una batedora. 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22707" title="Catabolisme" nonfiltered="4732" processed="4699" dbindex="9778">
El catabolisme s la part del metabolisme que consisteix en la transformaci de molcules orgniques o biomolcules complexes en molcules senzilles i en l'emmagatzematge de l'energia qumica despresa en forma d'enllaos fosfat de molcules d'ATP, mitjanant la destrucci de les molcules que contenen gran quantitat d'energia en els enllaos covalents que la formen.

El catabolisme s el procs invers de l'anabolisme.

La paraula catabolisme procedeix del grec kata que significa cap avall.

 Tipus de catabolisme . 

 Catabolisme dels hidrats de carboni: s el procs d'obtenir energia a partir de la glucosa que es realitza per tres mecanismes: gluclisi, respiraci cellular i fermentaci. ;
 Catabolisme dels greixos Consisteix en el trencament dels triglicrids en cids grassos i glicerol, mitjanant la incorporaci de tres molcules d'aigua i l'ajuda de enzims anomenades lipases.
 Catabolisme de les protenes: s l'escisi de les cadenes polipeptdiques en els seus aminocids mitjanant enzims anomenats proteases. Els aminocids obtinguts tenen un catabolisme diferent i alguns poden formar glucosa mitjanant la gluconeognesi. ;

La major part de les rutes catabliques aerbiques de glcids, lpids i protenes convergeixen en uns pocs productes finals. En el catabolisme de biomolcules existeixen tres etapes fonamentals: 
 Degradaci de les macromolcules en les seves unitats constitutives.
 Degradaci d'aquestes unitats en molcules ms simples com cid pirvic i acetil-coezima A ;
 Oxidaci total d'aquestes unitats en el cicle de l'cid ctric, on convergeixen totes les vies catabliques aerbiques, punt clau del metabolisme cellular.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22709" title="Dcada del 560 aC" nonfiltered="4733" processed="4700" dbindex="9779">

 Esdeveniments: .

Personatges importants: .
 566 aC - Neix Siddharta Gautama, prncep indi, fundador del budisme. (mort el maig del 483 aC);
 562 aC - Mor Nabucodonosor II, rei de Babilnia. (nascut el 602 aC);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22710" title="Dcada del 550 aC" nonfiltered="4734" processed="4701" dbindex="9780">

 Esdeveniments: .

Personatges importants.
 28 de setembre, 551 aC - Neix Confuci, filsof xins.
 550 aC - Neix Milcades, general atenense. (Mort en el 489 aC);
 550 aC - Neix Epicarme, poeta grec. (Mort en el 460 aC);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22711" title="Dcada del 540 aC" nonfiltered="4735" processed="4702" dbindex="9781">

 Esdeveniments: .
 L'Imperi Mede cau enderrocat per la revolta encapalada per Cir II el Gran. Comena el perode persa aquemnida.

 Naixements: .
 547 aC - Amintes I, rei de Regne de Macednia. (Mort en el 498 aC);
 545 aC - Leotquides, rei d'Esparta. (Mort en el 469 aC);
 544 aC - Sunzi, filsof militar xins i autor de l'Art de la guerra. (Mort en el 496 aC);
 540 aC - Lenides I, rei d'Esparta. (Mort en el 480 aC);
 540 aC - Darios I el Gran, rei de l'Imperi Persa. (Mort en el 485 aC);
 540 aC - Gel I, tir de les ciutats de Gela i Siracusa de Siclia. (Mort en el 478 aC);

 Necrolgiques: .
 546 aC - Anaximandre de Milet, filsof grec. (Neix el 611 aC);
 545 aC - Tales, matemtic grec. (Neix el 635 aC);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22712" title="Dcada del 530 aC" nonfiltered="4736" processed="4703" dbindex="9782">

 Esdeveniments: .

 Personatges importants: .
 530 aC - Neix Aristides, poltic grec. (Mort el 468 aC);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22713" title="Dcada del 520 aC" nonfiltered="4737" processed="4704" dbindex="9783">

 Esdeveniments: .

 Naixements: .
 526 aC - Wu Zixu, poltic xins. (Mort en el 484 aC);
 526 aC / 525 aC - squil, escriptor trgic grec. (Mort en el 456 aC);
 525 aC / 514 aC - Temstocles, poltic grec. (Mort entre els anys 464 aC i 449 aC);
 522 aC / 518 aC - Pndar, poeta grec. (Mort entre els anys 445 aC i 438 aC);
 520 aC - Panini, gramtic hind. (Mort el 460 aC);

 Necrolgiques: .
 Juny del 529 aC - Cir II el Gran, rei de l'Imperi persa. (Nascut entre els anys 590 aC i 576 aC);
 527 - Mahavira, iniciador del Jainisme. (Neix el 599 aC) (Altres fonts diuen que va viure entre 549 aC i el 477 aC, 50 anys ms tard);
 524 aC - Anaxmenes, filsof grec. (Neix el 585 aC);
 522 aC / 521 aC - Cambises II, rei de Prsia. ;
 octubre del 521 aC - Smerdis, rei de Prsia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22714" title="Dcada del 510 aC" nonfiltered="4738" processed="4705" dbindex="9784">

 Esdeveniments: .
Hpias s expulsat d'Atenes.

 Personatges importants: .
 525 aC / 514 aC - Neix Temstocles, poltic grec. (Mort entre els anys 464 aC i 449 aC);
 519 aC - Neix Xerxes I, rei de l'Imperi Persa. (Mort el 465 aC);
 514 aC - Neix Hel Wu, rei de la Xina. (Mort el 496 aC);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22715" title="Dcada del 490 aC" nonfiltered="4739" processed="4706" dbindex="9785">
 Esdeveniments .
Guerres Mdiques;
Les odes en grec ms antigues conservades daten d'aquesta poca;
Es crea el crrec de l'edil rom;

 Personatges destacats .
Milcades;
Alexandre I de Macednia;
Pndar;
Darios I el Gran;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22716" title="Dcada del 480 aC" nonfiltered="4740" processed="4707" dbindex="9786">
 Esdeveniments .
Guerra entre Prsia i Grcia, amb la Batalla de les Termpiles;
Cultura de La Tne a Europa;
Revolta a Egipte contra el domini persa;

 Personatges destacats .
Darios I el Gran;
squil;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22717" title="Dcada del 470 aC" nonfiltered="4741" processed="4708" dbindex="9787">
 Esdeveniments .
Lliga de Delos;

 Personatges destacats .
Confuci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22718" title="Dcada del 460 aC" nonfiltered="4742" processed="4709" dbindex="9788">
 Esdeveniments .
La lliga de Delos ven els perses;
Terratrmol a Esparta, que empitjora la relaci amb Atenes;
Lleis de famlia gregues ms antigues que s'han conservat (codi de Gortina);
A la Xina es descriuen els moviments de l'estrella polar;

 Personatges destacats .
Sfocles;
Cim II;
Artaxerxes I de Prsia;
Esdras;
squil;
Policlet;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22719" title="Dcada del 450 aC" nonfiltered="4743" processed="4710" dbindex="9789">
 Esdeveniments .
Comena l'edat d'or cultural d'Atenes;
Les dotze taules, base del dret rom;
Inicis de la cultura de La Tne;
Primera menci del Tibet;
s de la catapulta a la Xina;

 Personatges destacats .
Esdras;
squil;
Pricles;
Herdot;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22720" title="Dcada del 440 aC" nonfiltered="4744" processed="4711" dbindex="9790">
 Esdeveniments .
Segona guerra de Delfos;
s de les Lleis de les dotze taules;
Construcci del Parten;
Fi dels decemvirs a Roma;

 Personatges destacats .
Esdres;
Sfocles;
Herdot;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22721" title="Dcada del 430 aC" nonfiltered="4745" processed="4712" dbindex="9791">
 Esdeveniments .
S'acaba de construir el Parten;
Esttua de Zeus a Olmpia, meravella del mn;
Es formula la teoria dels quatre humors;
Guerra entre Atenes i Esparta;

 Personatges destacats .
Anaxgores;
Empdocles;
Arquidam II;
Met (astrnom);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22722" title="Dcada del 420 aC" nonfiltered="4746" processed="4713" dbindex="9792">
 Esdeveniments .
426 aC - Batalla de Tanagra - els atenencs de Nicias sn derrotats en el seu intent d envair la Becia.
426 aC - Batalla d Olpae - els atenencs d en Demstenes vencen als espartans a Etlia.
426 aC - Gran terratrmol a Atenes.

425 aC - Batalla de Pylos - els atenencs d en Demstenes vencen els espartans, capturant la seva flota i deixant l enemic a la illa d Esfactria.
425 aC - Roma ven a la ciutat etrusca de Veii.

 Personatges destacats .
426 aC - Zhou Kao Wang - rei de la dinastia Zhou xinesa.
425 aC - Herdot, historiador i gegraf de l'antiga grcia.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22723" title="Dcada del 410 aC" nonfiltered="4747" processed="4714" dbindex="9793">
 Esdeveniments .
413 aC - Eurpides escriu Electra.
418 aC - Es publica Les Suplicants d'Eurpides.

 Personatges destacats .
Protgores, filsof grec.
Grgies de Leontins, filsof grec.


----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22724" title="Dcada del 400 aC" nonfiltered="4748" processed="4715" dbindex="9794">
 Esdeveniments .
Esparta ven Atenes i acaba la Guerra del Pelopons;
Reformes a la Xina per igualar l'estil de vida de les diferents regions;

 Personatges destacats .
Alcibades;
Tucdides;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22725" title="Dcada del 390 aC" nonfiltered="4749" processed="4716" dbindex="9795">
 Esdeveniments .
Intent de cop d'Estat a Esparta;
Guerra de Corint;
Alfabet etrusc clssic;
A la Xina se signen les condicions sobre bamb per certificar els acords al comer;

 Personatges destacats .
Aristfanes;
Demcrit;
Iscrates d'Atenes;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22726" title="Dcada del 380 aC" nonfiltered="4750" processed="4717" dbindex="9796">
 Esdeveniments .
Els gals saquegen Roma;
Colom mecnic, precursor dels robots;

 Personatges destacats .
Plat;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22738" title="MSN Messenger" nonfiltered="4751" processed="4718" dbindex="9797">


L'MSN Messenger s un programari de missatgeria instantnia de Microsoft per a sistemes Windows i Mac OS. Usa el protocol .NET Messenger Service, fet que ha perms el desenvolupament d'altres clients no oficials Windows, Mac OS i tamb GNU/Linux compatibles amb MSN Messenger i a vegades tamb amb altres protocols. Alguns exemples de clients alternatius podrien ser l'aMSN, el Pidgin o l'Adium (aqu trobareu fins a 19 alternatives ms). 

Forma part del conjunt dels serveis del portal MSN, igual que el Hotmail i el MSN Search. El ventall d'opcions que t s molt complet, permet intercanviar missatges de text, les converses de veu i la utilitzaci de la cmera web durant les comunicacions. Aix tamb com jugar a jocs en xarxa, compartir aplicacions, i transferir fitxers.

Inicialment MSN Messenger, noms existia com a un programa que calia instal"lar a l'ordinador, Microsoft posteriorment en desenvolup una versi web; MSN Web Messenger que noms necessita un navegador connectat a Internet.

Amb el canvi del nom dels serveis MSN, part de Microsoft Corporation, a Windows Live, el nom d'aquest programa canvi i pass a dir-se Windows Live Messenger, amb el salt a la versi 8.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de descrrega;
 Pgina de la versi web, MSN Web Messenger;
 Blog del Windows Live Messenger 8 Beta;
 Pgina oficial del Gaim;
 Pgina oficial del aMSN;
 Pgina oficial del Adium;
 Pgina de Windows Live Ideas;
 Llistat de 22 alternatives al programa de Microsoft. ;

 Vegeu tamb .
 Trillian;
 Gaim;
 Amsn;
 Adium;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22739" title="William Gibson" nonfiltered="4752" processed="4719" dbindex="9798">

William Ford Gibson (nascut el 17 de mar de 1948) s un autor de, majoritriament, novelles de cincia-ficci que viu al Canad. s un dels lders del moviment ciberpunk.

Gibson va nixer a Conway, Carolina del Sud (EUA). Al 1968 es va traslladar al Canad, i al 1972 va establir-se a Vancouver, on va comenar a escriure cincia-ficci i on ha passat tota la vida adulta. Els seus primers treballs sn generalment histries futuristes sobre les influncies de la ciberntica i del ciberespai (realitat simulada per ordinador) a la raa humana que viuria en un futur imminent. Els seus treballs dels anys 80 tenen, especialment, un sentiment fosc i trist. La seva primera novella, Neuromntic, va guanyar tres premis (Nebula, Hugo, i el Philip K. Dick Memorial Award).

Ms recentment, Gibson s'ha comenat a apartar de les distopies fictcies que el van fer fams, cap a un estil ms realista, esquivant els seus salts dins la trama a favor de ms continutat narrativa. La novella "Pattern Recognition" el va portar a entrar a les llistes de ms venuts per primer cop. Tot i aix, encara hi ha un mfasi en el canvi tecnolgic, particularment en les seves conseqncies ms fosques i socialment menys previsibles.

A part dels seus treballs en paper, tamb ha escrit un poema electrnic anomenat "Agrippa (A Book of the Dead)" al 1992, i va flirtejar amb els blogs entre Gener i Setembre de 2003. Gibson va tornar als weblogs a l'Octubre de 2004. Tamb va escriure un tractament del gui d'Alien 3, del qual alguns elements van arribar a la pellcula final.

Dues de les seves histories curtes han arribat a transformar-se en pellcules: "Jhonny Mnemonic" al 1995, amb Keanu Reeves, i "New Rose Hotel" al 1998, amb Christopher Walken, Willem Dafoe, i Asia Argento. Gibson, juntament amb el seu amic Tom Maddox, va escriure els episodis d'Expedient-X "Kill Switch" i "First Person Shooter" i va fer una petita aparici en el darrer. Tamb va en fer una a la mini serie Wild Palms, que estava fortament influada per la feina de Gibson i d'altres escriptors ciberpunk.

Tot i aix, ell mai ha tingut cap relaci especial amb els ordinadors.

Bibliografia.
Novelles.
 Neuromntic (1984) (primera part de la Trilogia de l'Sprawl);
 Compte Zero (1986) (segona part de la Trilogia de l'Sprawl);
 Mona Lisa Accelerada (1988) (tercera part de la Trilogia de l'Sprawl);
 El Motor Diferencial (1990) (amb Bruce Sterling);
 Llum Virtual (1993) (primera part de la Trilogia del Pont);
 Idoru (1996)     (segona part de la Trilogia del Pont);
 Totes les Festes de Dem (1999) (tercera part de la Trilogia del Pont);
 Pattern Recognition (2003);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22747" title="Associaci Internacional de Treballadors" nonfiltered="4753" processed="4720" dbindex="9799">

La I Internacional (1864-1876).
L'Associaci Internacional de Treballadors o AIT, fou fundada el 28 de setembre de 1864 a Londres impulsada per Karl Marx amb la intenci de servir de plataforma per a la coordinaci entre les associacions de treballadors dels diferents pasos.
L'aixecament obrer de la Comuna de Pars (1870), l'oposici inicial de Marx a l'aixecament, i la derrota d'aquest a mans de la contrarevoluci burgesa (que suposaria la Tercera Repblica francesa) van fer esclatar les diferncies entre els marxistes i el sector anarquista liderat per (Mikhal Bakunin). Al Congrs de l'Haia (1872) es produ l'escissi dels bakuninistes. Poc desprs el Consell General de la Internacional es despla cap a Nova York. 
L'organitzaci es dissol el 1876 desprs del Congrs de Filadlfia, celebrat al mateix any. Un any ms tard, desprs del Congrs de Gant (1877), es dissol tamb l'escissi anarquista de l'AIT.

La Internacional anarcosindicalista (1922).
El 1922 es refunda a Berln l'AIT que ha perdurat fins els nostres dies.

 Seccions de la AIT .

Es denominen seccions als sindicats nacionals adherits a l'AIT. Solament pot haver una secci per pas. Les seccions actuals sn les segents:

AIT Seco Portuguesa (AIT SP, Portugal);
Awareness League (AL, Nigria);
Bulgarskaja konfederacija truda (BKT, Bulgria);
Direct! (Sussa);
Confederacin Nacional del Trabajo (CNT, Espanya);
Confdration Nationale du Travail (CNT, Frana);
Federacin Obrera Regional Argentina (FORA, Argentina);
Federao Operria do Ro Grande do Sul - Confederao Operria Brasileira (FORGS-COB, Brasil);
Federace anarchistickch skupin (FAS, Repblica Txeca);
Freie Arbeiterinnen- und Arbeiter-Union (FAU, Alemanya);
Norsk Syndikalistik Forbund (NSF, Noruega);
Priama Akcia (PA, Eslovquia);
Unione Sindacale Italiana (USI, Itlia);
Sindikalna konfederacija Anarho-sindikalisti ka inicijativa (ASI, Srbia);
Solidarity Federation (SolFed, Regne Unit);
                                 -              (    , Rssia);

 Enllaos externs .
 Associaci Internacional de Treballadors (AIT/IWA);
 CNT - AIT (Espanya);
 USI - AIT (Italia);
 CNT - AIT (Frana);
 SolFed - IWA (Regne Unit/UK);
 FAU - IAA/IWA (Alemanya);
 Priama Akcia - MAP/IWA (Eslovquia);
 FORGS - COB - AIT (Brasil) - Federacao Operaira de Rio Grande de Sul - Confederacao Operaira Brasilera;
 SK.ASI - MUR/IWA (Serbia i Montenegro);
 FAS - MAP/IWA (Repblica Txeca);
 AIT-SP (Seco Portuguesa);
 KRAS - IWA (Russia);
 NSF - IAA/IWA (Noruega) - Norsk Syndikalistik Forbund;
 AL-AIT (Nigeria);
 BKT - IWA (Bulgaria) - Bulgarskaja konfederacija truda;
 www punt fora-ait punt com punt ar FORA - AIT (Argentina) Wikipedia diu que la URL s spam;
 Solidaridad Obrera - AIT (Xile);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22749" title="Joc de la botifarra" nonfiltered="4754" processed="4721" dbindex="9800">
El joc de la botifarra s un joc de cartes, molt popular a Catalunya. s un joc per a quatre jugadors (en la modalitat normal), que van en parelles. s l'evoluci d'un altre joc catal de cartes practicat a Catalunya anomenat manilla, el qual va substituir en popularitat.

Caracterstiques del joc.

Jugadors.
El joc es juga entre quatre jugadors, que formant parella, seuran l'un al davant de l'altre.

Cartes.
S'utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre colls (oros, copes, espases i bastos) amb 12 cartes cadascun.

Objectiu de la partida.
L'objectiu de la partida s arribar als 101 punts abans que la parella contrria.

Puntuaci.
El valor de cadascuna de les cartes s:
Manilla (9), 5 punts;
As (1), 4 punts;
Rei (12), 3 punts;
Cavall (11), 2 punts;
Sota (10), 1 punt;
Les cartes del 2 al 8 no tenen cap punt.

Dins d'un mateix coll, l'ordre de les cartes de ms alta a ms baixa s el segent: 9, 1, 12, 11, 10, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

Per cada basa guanyada es compta un punt. Aix vol dir que en cada m o dat hi ha 72 punts a repartir entre les dues parelles.

La parella guanyadora de cada m, s'apuntar la quantitat de punts que passi de 36. Cal tenir en compte que aquesta quantitat s'haur de multiplicar per dos, quatre o vuit si hi ha hagut un contro, recontro o Sant Vicen. Aquest resultat s'haur de doblar si el triomf s botifarra.

Mecnica de joc.
Abans de comenar a jugar una partida, cal establir quin jugador ha de ser el primer en repartir les cartes i triar triomf o trumfo. Per aix un dels quatre jugadors atribueix un pal a cada jugador i aleatriament gira una carta de la baralla. Aquell jugador que tenia atribut el pal de la carta girada, ser el primer en repartir les cartes.

Abans de repartir les cartes.
El jugador situat a l'esquerra del que triar el triomf barrejar les cartes. Quan ho hagi fet les deixar a la taula de cara avall perqu el seu company les talli o escapci.

Repartir les cartes.
El jugador que de triar el triomf agafar i les cartes i les repartir sense mirar-les ni mostrar-les als altres jugadors, de quatre en quatre successivament a cada jugador comenant pel que t situat a la seva dreta fins a repartir les 48 cartes. En conseqncia, en total donar tres voltes senceres en sentit antihorari, repartir en total 12 cartes a cada jugador i el jugador que reparteix es quedar les ltimes quatre cartes.

Escollir el triomf.
Un cop repartides les cartes i abans de comenar a jugar, cal escollir triomf.
El jugador a qui correspongui escollir triomf (el mateix que ha repartit), i a la vista de les cartes que t a la m, haur d'escollir ell el triomf, o passar el torn al company.

Per tal d'indicar el triomf que s'ha escollit, cal dir en veu alta el pal corresponent: oros, copes, espases o bastos. El pal que s'hagi escollit s el que mana en la m. Tamb hi ha l'opci de dir "botifarra". En aquest cas no hi ha cap pal que mani sobre els altres. En cas de passar el torn al company, aquest es veu obligat a fer triomf escollint una de les opcions anteriors. (Oros, Copes, Espases, Bastos o Botifarra). Si el triomf escollit s botifarra, la quantitat de punts que s'apuntar la parella guanyadora de la m ser doble.

Contro, recontro i Sant Vicen.
Un cop s'ha escollit triomf la parella contrria pot contrar. Contrar, vol dir que la parella que guanyi aquesta m, sumar el doble de punts, o el qudruple si s'ha fet botifarra.

Per contrar, s'ha de dir clarament: "contro".
Si no es vol contrar, es donar un cop amb la m sobre la taula.

Pot contrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha fet triomf. Noms es pot contrar un cop a cada m, s a dir, si un jugador ha contrat, el seu company ja no ho podr fer.

Un cop la m est contrada, els components de la parella a qui ha tocat repartir i fer triomf, poden recontrar. Recontrar vol dir que la parella que guanyi sumar els punts de la m multiplicats per 4, o per 8 si s botifarra.
Per recontrar, s'ha de dir clarament: "recontro".
Si no es vol recontrar, es donar un cop amb la m sobre la taula.

Podr recontrar qualsevol dels jugadors de la parella que no ha contrat. Noms es pot recontrar un cop a cada m.
Noms si la m est recontrada i el triomf no s botifarra, qualsevol dels jugadors de la parella que ha contrat podr dir "Sant Vicen", en aquest cas els punts es multiplicaran per 8. Si no es vol fer Sant Vicen, es donar un cop amb la m sobre la taula.

Jugar les cartes.
Un cop escollit el triomf i contrat, recontrat o Sant Vicen, ja podem comenar a jugar les cartes. El primer jugador a tirar una carta, s el que est a la dreta de qui ha repartit, per a aix, n'escollir una de les que t a la m i la deixar davant seu sobre la taula cara enlaire.

A continuaci, la resta de jugadors aniran jugant per ordre contrari al de les busques del rellotge, fins a completar la basa. La parella que hagi guanyat la basa, recollir les cartes i les guardar cara avall en un pilot. El jugador que guanyi la basa comenar la segent, i aix fins a jugar totes les cartes.

Les cartes ja jugades i dipositades al pilot de cada parella, no es podran consultar, a excepci de l'ltima basa afegida a cada pilot.

Recompte de punts i continuaci de la partida.
Un cop jugades totes les cartes es comptaran els punts que ha fet cada parella, la parella que hagi guanyat la m s'anotar els punts corresponents.

A continuaci, el jugador que ha repartit i escollit triomf a la m anterior ser l'encarregat de barrejar les cartes, el seu company de tallar la baralla, i el de la seva dreta de repartir i escollir triomf, i aix successivament fins al final de la partida.

Final de la partida.
La partida s'acaba quan una de les parelles ha aconseguit superar els 100 punts.

Comenament d'una nova partida.
Si un cop acabada una partida se'n vol comenar una altra (i si els jugadors i les parelles sn els mateixos) es continuar el mateix procediment de barrejar l'ltim que ha fet triomf, i repartir i far triomf el jugador de la seva dreta.

Altres comentaris.
Jugant a la Botifarra, cal tenir tamb en compte que est prohibit parlar, ensenyar les cartes i fer senyals i comentaris que puguin indicar quines cartes t un jugador o les prpies, o b l'encert o desencert d'una jugada. Malgrat aix, s molt normal fer, sempre amb la mesura adequada, comentaris durant la partida, cosa que ajuda a donar un ambient ms entretingut al joc.

La botifarra s un joc d'estratgia, i com a tal, abans de tirar una carta s'ha de pensar b quina s l'opci ms convenient, ja que un cop hem tirat una carta ja no es pot replegar.

Reglament.
Com a resum podem dir que nicament estem obligats a matar les cartes dels contraris, no les del company i que sempre (si en tenim) hem de tirar cartes del pal de sortida.
Les normes per a jugar les cartes en la botifarra sn diferents al llarg del territori. Es distingeixen dues grans variants.

Variant de jugar la petita.
s la variant ms utilitzada a les comarques gironines i de la Catalunya Central. Rep el nom del fet que quan no es pot superar una basa el reglament s molt restrictiu i obliga a jugar la carta ms petita.

Les normes sn les segents:
El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta s el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes sn les segents:
Si la basa va del company (la carta del company s la que est guanyant la basa):
Si el jugador t cartes del pal de sortida haur de jugar obligatriament una carta d'aquest pal que ser una carta amb punts (10, 11, 12, 1 o 9) o b la ms petita del pal.
Si el jugador no t cartes del pal de sortida pot jugar una carta amb punts o b la ms petita d'un coll.
 Si la basa no va del company (la carta guanyadora s d'un dels jugadors de la parella contrria):
Si el jugador t cartes del pal de sortida...
...i pot superar la basa, haur de jugar una carta d'aquest pal que superi la basa.
...per no pot superar la basa, haur de jugar la carta ms petita d'aquest pal.
Si el jugador no t cap carta del pal de sortida per en t d'altres que guanyen la basa (triomf) haur de jugar una carta que guanyi la basa.
Si el jugador no t ni cap carta del pal de sortida ni cap carta que guanyi la basa, pot jugar la carta ms petita d'un coll.

Variant de jugar a enganyar.
s la variant ms utilitzada a les comarques lleidatanes. Rep el nom del fet que com que no s'est obligat a tirar la carta petita d'un coll, el jugador pot enganyar a la parella contrria i fer-li creure que ja no t ms cartes d'un determinat coll. Per exemple, si el primer jugador tira el 4 de copes i el segent jugador tira el 3 de copes, en aquesta variant el segon jugador encara pot tenir el 2 de copes i per tant enganyar. En la variant de jugar la petita aix no s possible, perqu de tenir-lo hauria hagut de jugar el 2 de copes, enlloc del 3.

Les normes sn les segents:
El primer jugador a jugar la basa pot jugar qualsevol carta. El pal d'aquesta carta s el que anomenarem pal de sortida.
Per la resta de jugadors les normes sn les segents:
Si la basa va del company (la carta del company s la que est guanyant la basa):
Si el jugador t cartes del pal de sortida haur de jugar obligatriament una d'aquestes sense necessitat de superar-la.
Si el jugador no t cartes del pal de sortida pot jugar qualsevol carta.
 Si la basa no va del company (la carta guanyadora s d'un dels jugadors de la parella contrria):
Si el jugador t cartes del pal de sortida haur de jugar-ne una d'aquest pal i sempre que pugui haur de matar-la.
Si el jugador no t cap carta del pal de sortida per en t d'altres que guanyen la basa (triomf) haur de jugar una carta que guanyi la basa.
Si el jugador no t ni cap carta del pal de sortida ni cap carta que guanyi la basa, podr jugar la carta que vulgui.

Variant intermitja.
La variant de jugar la petita s molt restrictiva i es pot donar el cas, que un jugador es veu obligat a donar punts a la parella contrria pel fet que no supera una basa i ha de jugar la carta ms petita d'un coll tot i saber que la basa l'acabar guanyant el seu company. Altrament hauria pogut tirar una carta amb punts i aix no perdre'ls posteriorment. Per evitar aquesta situaci hi ha una variant que permet aquest fet. Cal acordar al principi de la partida si s'ha d'avisar o no de quan es fa aquesta jugada dient: Carrego

La variant de jugar la petita s molt ms restrictiva i per tant el joc i possibilitats de les cartes que tenen els jugadors s molt ms controlat. La variant de jugar a enganyar s molt ms incert i les possibilitats de les cartes que tenen els jugadors sn ms mplies. No hi ha una variant millor que l'altra, cada jugador en prefereix una. s per aix que a vegades es fa difcil jugar una partida entre jugadors de variants diferents. La variant intermitja acostuma a ser la soluci per a disputes d'aquesta mena.

Incompliment de les normes.
L'incompliment de qualsevol norma suposa per la parella infractora una sanci que representar la prdua dels punts en joc. s a dir, l'altra parella anotar 36 punts si s una m normal, 72 si el triomf s botifarra o va contrat, etc.

Donar malament les cartes, suposa comenar una nova m. No es penalitzar amb cap punt, per repartir i far triomf el jugador situat a la dreta del que s'ha equivocat i per tant es perdr l'opci a escollir triomf.

Altres variants menors.
El fet que la botifarra sigui un joc molt popular ha comportat que cada rea geogrfica acabi adoptant normes ms locals. Les variants sn moltes per no tant significatives com per suposar un nou reglament. Aqu hi ha un llistat d'aquestes altres variants.

Del nombre de jugadors.
De quatre jugadors individuals.
En aquesta variant els jugadors no van per parelles. Cadasc va sol. No es pot passar el triomf. Noms es pot contrar i si el triomf s botifarra ni aix. Quan un jugador ja no pot aconseguir cap ms basa, ha de jugar si en t una carta dels segents colls i per ordre: oros, copes, espases i bastos. Aquesta ltima norma s per evitar afavorir conscientment un jugador rival enlloc d'un altre. Els punts a anotar al final de cada dat poden ser positius (si passen de 18) o negatius (si no hi arriben).

De tres jugadors.
Es segueixen les mateixes normes que en el cas de quatre jugadors individuals amb les segents excepcions. Els punts a anotar al final de cada dat poden ser positius (si passen de 24) o negatius (si no hi arriben). La baralla constar de 36 cartes, ja que es juga sense dosos, tresos i quatres.

De dos jugadors.
Aquesta variant tamb es coneix com la del rector i el vicari.
Cada jugador colloca al seu davant 6 pilots de 4 cartes cap per avall. Noms la carta superior de cada pilot est girada de manera que queda visible. El jugador que ha de fer trumfo ho fa noms veient aquestes 6 cartes. A vegades no es permet fer trumfo i s trumfo la carta visible de l'ltim pilot del jugador que li toqui. Noms es pot jugar una carta que quedi visible. Com que les cartes sn visibles pels dos jugadors es pot enganyar. Quan es juga una carta, si del pilot que s'ha jugat encara hi ha cartes, es gira la superior de manera que pot ser jugada en la segent m. El recompte de punts s l'habitual, per s'anota un punt cada dues bases enlloc d'una. Si al final sobra un basa, el punt d'aquesta basa se l'anotar el jugador amb menor puntuaci en aquest dat.

Una altra variant per a jugar amb dos jugadors s similar a l'anterior per amb noms 4 pilots de 4 cartes per a cada jugador. A ms a ms d'aquestes cartes, cada jugador rep 8 cartes ms que les tindr en m de manera que noms ell les veu. Les cartes a jugar sn les que el jugador tingui en m, ms les visibles del pilots. Si un jugador es queda sense cartes a la m, noms podr jugar amb les dels pilots.

Del valor de les cartes.
En algunes variants el 3 de cada pal s la segona carta amb ms valor, per darrere del 9.

Del final de la partida.
Hi ha altres variants que cal arribar als 73, 100, 200 o 201 punts. En els tornejos s habitual jugar a un nmero de dats (normalment 8 o 12) i guanya la parella que ms punts ha acumulat al final.

De qui fa trumfo al comenament d'una partida.
En algunes zones, per comenar una partida reparteix un jugador qualsevol, sense importar quin. Un cop repartides les cartes el primer jugador amb possibilitat d'escollir el triomf s el que t el cinc d'espases. Els segents dats, segueixen normalment, fent trumfo successivament el jugador de la dreta.

Enllaos externs.
Butinet Una pgina amb un programa d'ordinador per jugar a la botifarra ja sigui contra l'ordinador o en xarxa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22751" title="Botifarra (desambiguaci)" nonfiltered="4755" processed="4722" dbindex="9801">

Gastronomia: la botifarra s una menjar molt tpic de Catalunya;
Joc de cartes: el joc de la botifarra s un joc tamb molt tpic de Catalunya;
Msica: Pepe Gimeno Botifarra, cantaor de Xtiva;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22753" title="Aude" nonfiltered="4756" processed="4723" dbindex="9802">





L'Aude (11) s un departament francs de la regi del Llenguadoc-Rossell, que pren el nom del riu Aude, que neix al masss pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrnia desprs de recrrer 220 km. 

 Districtes .
El departament est format per tres districtes:

 Districte de Carcassona;
 Districte de Limoux;
 Districte de Narbona;

Geografia.
L'Aude limita amb els departaments dels Pirineus Orientals (al sud), l'Arija i l'Alta Garona (a l'oest) i el Tarn i l'Erau (o Hrault) al nord. A l'est hi ha la mar Mediterrnia.

La capital de l'Aude s Carcassona, i les ciutats principals (que formen les dues sotsprefectures del departament) sn Narbona i Lims. 

Est format per diverses regions o comarques: el Lauragus, el Carcassons, el Cabards, el Menerbs, les Corberes, el Narbons, el Rass i el Pas de Saut. 

Es troba emmarcat al nord pel masss de la Muntanya Negra i al sud per les Corberes, i s travessat per l'Aude i pel Canal del Migdia, o Canal du Midi. Prop de la mar hi ha els estanys de Sijan, l'Airla i la part septentrional del de Leucata, que comparteix amb la Catalunya Nord.

Regions naturals.

Dins del departament hi ha els segents territoris histrics:

1 - Lauragus;
2 - Muntanya Negra;
3 - Cabards;
4 - Carcasss;
5 - Rass;
6 - Quercob;
7 - Pas de Saut;
8 - Menerbs;
9 - Corberes;
10 - Narbons;

Histria.
L'Aude va ser un dels 83 departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga provncia del Llenguadoc.

Economia.
Amb poca importncia de la indstria (centrada a les ciutats principals i a la Novla o Port-la-Nouvelle), els principals recursos provenen de l'agricultura (principalment dels conreus de vinya) i, sobretot, del turisme. Llocs d'inters sn la ciutat fortificada de Carcassona, el conjunt monumental de Narbona, l'abadia de Fontfreda, la vila medieval de Conques, els castells de Perapertusa i Querbs i la reserva africana de Sijan, entre d'altres.

Poltica.
El Consell General de l'Aude est controlat pel Partit Socialista, que hi t la majoria absoluta. Aquesta assemblea s l'rgan deliberant del departament.

Les atribucions principals del Consell General sn la de votar el pressupost del departament i la d'escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Des de 1998, ocupa la presidncia del Consell General el socialista Marcel Rainaud. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 26 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 4 consellers generals;
 Partit Comunista Francs: 2 consellers generals;
 No-adscrits d'esquerra: 2 consellers generals;
 No-adscrits de dreta: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de Municipis de l'Aude;
Llista dels Cantons de l'Aude;

Enllaos externs.
 Consell General de l'Aude ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22755" title="Rpm" nonfiltered="4757" processed="4724" dbindex="9803">

Unitat de mesura: unitat de mesura de la freqncia, usada generalment per a mesurar la velocitat angular. Vegeu: revoluci per minut;
Informtica: sistema d'administraci de paquets per a Linux. Vegeu: sistema de paquets rpm.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22761" title="Reflexi" nonfiltered="4758" processed="4725" dbindex="9804">


La reflexi s el procs pel qual, quan una ona incideix sobre la superfcie de separaci entre dos medis, una part de la seva energia retorna al medi d'on venia. 


 


La relaci entre la direcci del raig incident i la del raig reflectit s molt simple: l'angle d'incidncia s igual a l'angle de reflexi; s a dir, si  i  sn els angles que formen el raig incident i el reflectit respecte a una lnia perpendicular a la superfcie, es compleix que .

Excepte en el cas ideal d'una superfcie reflectora perfecta o en el cas de la reflexi total, no tota l'energia del raig incident es reflecteix, tamb hi ha una part que es refracta.

La mida de l'obstacle i la longitud d'ona determinen si una ona rodeja l'obstacle o rebota cap a la direcci de qu provenia. Si l'obstacle s xicotet en relaci amb la longitud d'ona, el so el rodejar (difracci), en canvi, si succex el contrari, el so rebota (reflexi).

Si l'ona rebota, l'angle de l'ona reflectida s igual a l'angle de l'ona incident, de manera que si una ona sonora incidix perpendicularment sobre la superfcie reflectora, torna sobre si mateixa.

Reflexi del so.

La reflexi no actua igual sobre les altes freqncies que sobre les baixes. El que es deu al fet que la longitud d'ona de les baixes freqncies s molt gran (poden aconseguir els 18 metres), per la qual cosa sn capa de rodejar la majoria d'obstacles.

En acstica esta propietat de les ones s mpliament coneguda i aprofitada. No sols per a allar, sin tamb per a dirigir el so cap a l'auditori per mitj de plaques reflectores (reflectors i tornaveus).

Fenmens relacionats amb la reflexi del so sn:
 Les ones estacionries. Una ona estacionria es produx per la suma d'una ona i la seua ona reflectida sobre un mateix eix. Depenent com coincidisquen les fases de l'ona incident i de la reflectida, es produir una modificacions del so (augmenta l'amplitud o disminux), per la qual cosa es poden el so resultant pot resultar desagradable. En determinades circumstncies, l'ona estacionria pot fer que la sala entre en ressonncia.
 L'eco. El senyal acstic original s'ha extingit, per encara ens s tornat so en forma d'ona reflectida. L'eco s'explica per que l'ona reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistncia acstica.
 La reverberaci. Semblant a l'eco. Es produx reverberaci quan les ones reflectides arriben a l'oient abans de l'extinci de l'ona directa, s a dir, en un temps menor que el de persistncia acstica de l'oda.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22762" title="Frmules de Fresnel" nonfiltered="4759" processed="4726" dbindex="9805">
Les frmules de Fresnel sn un conjunt de relacions quantitatives que permeten determinar les intensitats relatives dels raigs incident, reflectit i refractat en funci de la seva polaritzaci quan es produeix la refracci i reflexi d'un raig de llum. Aquestes frmules no es poden deduir de l'ptica geomtrica i noms s'aconsegueixen a partir de les equacions de Maxwell.

Les frmules de Fresnel generals sn:

;

;

on  i  sn els angles d'incidncia i de sortida i  i  sn els coeficients de reflexi per a llum polaritzada parallelament al pla d'incidncia i llum polaritzada perpendicularment al pla d'incidncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22764" title="Batalla del Pichincha" nonfiltered="4760" processed="4727" dbindex="9806">

La batalla del Pichincha es lliur el 24 de maig de 1822 als pendents del volc Pichincha, pocs quilmetres a l'oest del centre de Quito, entre les tropes rebels dels partidaris de la independncia de les repbliques americanes i les tropes reialistes de la corona espanyola. Les tropes rebels estaven comandades per Antonio Jos de Sucre i les reialistes per Melchor Aymerich i Nicols Lpez.

 Prolegmens .

L'aixecament de Guayaquil del 9 d'octubre de 1820 fu rebrotar l'esperit emancipador al territori de la Reial Audincia de Quito, desprs de l'aixafament de la revolta de Quito del 10 d'agost de 1809. Aquesta vegada els revoltats pogueren comptar amb l'ajuda directa de les tropes rebels de Simn Bolvar que es trobaven a Colmbia. El libertador envi un dels seus millors generals, Antonio Jos de Sucre a ajudar els rebels guayaquilenys i iniciar l'asssalt a la capital, Quito. Sucre arrib a Guayaquil amb 1.000 homes a mitjan maig de 1821.

Poc desprs Sucre amb els seus homes i tots els que ja hi havia a Guayaquil inici el difcil ascens cap a la serralada dels Andes, amb combats espordics amb les tropes reialistes. Desprs de diverses dificultats i alguns moviments audaos Sucre aconsegu arribar a la vall dels Chillos, a pocs quilmetres de la capital i ocupar el poble de Sangolqu. El 22 de maig ocup Chillogallo, al sud de Quito, i davant les fortes defenses de la capital, amb les fortificacions d'El Panecillo encarades al sud, planeja voltar-la de nit a travs de les faldes del volc Pichincha i intentar atacar per la ms accessible banda nord, a la plana d'Iaquito.

 La batalla .

D'acord amb aquest pla, les tropes (2.971 homes) comenaren a escalar la muntanya dirigint-se cap al nord. A la vanguarda es trobava el batall Magdalena, i a la rereguarda el batall Albi amb les municions; al centre anava Sucre i el gruix de l'exrcit. La marxa es fu ms lenta del que s'esperava i a l'alba noms es trobaven a 3500 m d'altura, encara lluny d'haver voltat Quito. Amb la llum del dia els exrcits intentaren amagar-se i Sucre orden al batall Paya buscar una ruta prou amagada.

Per des de la ciutat els espanyols ja els havien avistat, de manera que Aymerich orden a tots els seus batallons que escalessin la muntanya per trobar l'enemic al ms aviat possible. El primer contacte fou entre les tropes reialistes i el batall Paya, que aguant fins que arribaren els batallons Trujillo i Yaguachi. El batall Magdalena intent un moviment envolvent, per les profundes quebradas del volc li ho impediren.

La situaci es torn complicada per als rebels, escassos de municions i amb el batall Albin (l'antiga Legi Britnica) molt enrere; algunes divisions dels rebels iniciaren la retirada. Davant la gravetat de la situaci Sucre orden una crrega a la baioneta amb el batall Paya, encara fresc. Aymerich intent envoltar les tropes de Sucre i orden al batall Arag pujar encara ms amunt i caure sobre els rebels per la rereguarda. Quan les tropes reialistes ja eren a punt de completar la maniobra arrib al camp de batalla, en una posici encara ms elevada, el batall Albi, que caigu rpidament sobre l'Arag i permet als altres batallons rebels trencar les lnies reialistes. A les dotze del migdia Aymerich orden la retirada cap a Quito. 

Durant la tarda es discutiren els termes de la capitulaci i Sucre entr a la capital a la tarda segent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22770" title="Eristhavi" nonfiltered="4761" processed="4728" dbindex="9807">
Eristhavi o Eristavi s un crrec georgi creat a finals del segle IV aC, equivalent al de governador provincial. Amb el temps va esdevenir hereditari. El territori d'un eristhavi era l'eristhavad.

Tot i el seu poder territorial alguns altres ttols tenien mes poder i ms importncia dintre de la noblesa georgiana, on els eristhavis estaven a la segona categoria entre els grans.

El 571 la revolta d'Armnia va decidir als eristhavis georgians a revoltar-se contra els perses. Sota la direcci de l'eristhavi Guram (o Gurgen) van ajudar als armenis i van demanar ajuda a Just II de Bizanci. Amb ajuda bizantina la revolta es va estendre. Un anys desprs els eristhavis tenien el control de Gergia, per van renunciar a restablir el poder reial i van proposar a Guram com a cap governador del pais (Erismthavari). L'emperador bizant accepta la proposta i dna a Guram el ttol de Curopalata d'Ibria. L'emperador tamb va reconixer que els eristhavats eren hereditaris, cosa que de fet ja venia succeint. L'eristhavi designat com a cap no tenia el poder absolut i noms era el primer entre iguals (el primer entre la noblesa local que tenia el poder) per aix anir evolucionant amb un reforament del cap, que derivar en monarquia alhora que la resta d'eristhavis conservaven el poder als seus feus per sense igualar al poder reial. El gobernador designat pels rabs rebia tamb el nom d'Erismthavari. Quant va esdevenir rei els eristhavis van continuar dominant les regions prpies gaireb sense intervenci reial, per van anant perdent poder a mida que la monarquia es feia forta i es centralitzava.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22771" title="Mtskhetha" nonfiltered="4762" processed="4729" dbindex="9808">
Mtskhtha o Mtskhta (en georgi:       ) s l'antiga capital de Gergia en fundar-se el regne d'Ibria al segle IV aC. Va deixar de ser capital el 1122 quant va ser ocupada Tblisi que pertanyia a un emir musulm, si ve desprs encara hi van ser coronats alguns reis. Fou a ms a ms la residncia del Catholikos de Gergia.

Segons el Khartlis Tskhorba (Histria de Gergia) una obra antiga que esmenta la formaci del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhtha. En temps d'Alexandre el gran, els grecs van arribar al pas, van assassinar al governador de Mtskhtha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nad quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una provncia de Egrissi, per revoltar-se contra Ezon. La rebelli va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, crrec que es va anomenar eristhavi menys el Kartli interior que va ser encomanat a un espaspta, s a dir comandant en cap, amb un territori de l'Aragvi fins el Tachiskari.

Vegeu: Armazi































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22773" title="Aznauri" nonfiltered="4763" processed="4730" dbindex="9809">
Aznauri s un grau de noblesa de Gergia, associat antigament a la possessi de hisendes i terres de gran extensi o en gran nmero. Eren una aristocrcia amb un gran poder com a conjunt per poc poder individualment.

Dintre de la noblesa georgiana els aznauris ocupen el penltim esgra noms seguit dels nobles de famlia.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22776" title="Cultura de Trialeti" nonfiltered="4764" processed="4731" dbindex="9810">
La cultura de Trialti s una cultura de tmuls que es desenvolup al territori de la moderna Gergia, continuant la cultura de Kura-Araxes. La seva caracterstica principal s el ritual funerari que incloa posar el cos en un profund eix sota terra i cobrir la tomba amb pedres. Les tombes arribaren a tenir 100 metres de dimetre. Aquest monuments foren coneguts com a Kurgans i les pedres tenien una altura d'entre 10 i 15 metres. Les tombes incloen armes de bronze, eines i elements d'or i plata.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22778" title="Deiaena" nonfiltered="4765" processed="4732" dbindex="9811">

Deiana (ms tard a les fonts d'Urartu Diaochi) fou una confederaci tribal dels georgians formada cap al segle XI aC, i que s'estenia des d'Erzerum al sud fins a Djavakhtia al nord i el mar Negre al nord-oest. El 1112 aC, el rei d'Assria Tiglat Falasar I es vanta d'haver derrotat el rei de Deiana Ciene i 60 prnceps vens. Desprs la fora de l'estat assiri decau i sorgeix un altre poder: el regne d'Urartu. El rei Menoi diu haver combatut al pas de Diaochi, el rei del qual, Utufurse, li va fer submissi, per ms tard es va revoltar i l'hereu de Menoi, Argichte I (786-764 aC), va fer una nova campanya i va ocupar el sud del pas. Diaochi va pagar tribut. La guerra va continuar i Diaochi va perdre fora amb el temps, i alhora una altra confederaci tribal georgiana, els Kholka, abans sotmesos a Diaochi, es declararen independents. El segle VIII aC Diaochi va sser destrut pels atacs simultanis dels Kholka al nord i d'Urartu al sud, que es van repartir els seus territoris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22779" title="Herthia" nonfiltered="4766" processed="4733" dbindex="9812">
Herthia fou un territori de Gergia regit per senyors locals, que per un curt perode de la histria va arribar a ser un regne (893-c. 920). Avui est dividida en tres regions: Tuixtia, Pxvia i Khevsurtia.

Herthia va ser conquerida pel rei Vakhtang I Gorgasal d'Ibria cap el 463 i va ser la seu d'un Samthavro (comtat) regit per una dinastia.

Segui els destins d'Ibria i quant els eristhavis del pais assoliren una virtual independncia, la dinastia local continu regint aquestes terres.

El Curopalat de Kartli va tenir diversos dirigents nomenats normalment per Constantinoble (i de vegades per Prsia). Cap el 602 apareix un membre de la dinastia anomenat Adarnases com a curopalata, segurament nomenat per la seva fidelitat. La dinastia anomenada Cosroida, donar ms representants. Cap el 628 Adarnases va tornar a ser curopalata desprs d'un temps de domini persa. Esteve II i Adarnases II, el segents curopalates, eren de la mateixa dinastia. 

Mihri i Artxil, fills d'Esteve II, van dirigir la rebelli contra els musulmans cap el 700 i fugiran ms tard cap a Abkhaztia (Abkhzia) on governava com eristhavi Lle I. El 717 estant assetjada Constantinoble pels rabs, l'emperador bizant, acorda reconixer a Mihri i Artxil com a reis d'Ibria o Kartli i els dos germans, amb l'ajuda de Lle I, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia Occidental que va caure en mans de Lle I d'Abkhzia. Sembla que desprs van tornar a Herthia i que el nomenament bizant no va ser efectiu en front dels senyors georgians. Artxil va seguir rebel. A Herthia va desplegar una gran activitat fundant esglsies i fortaleses, incloent-hi la de Nukhpat, i nomenant eristhavis (senyors) i mtvars (caps interiors). Tamb va fer batejar a la part de la poblaci que no era catlica. El 745 va ser capturat pels rabs i executat. El van succeir els seus fills Joann i Djuancher. 

Uns anys desprs, cap el 780, la famlia Bagratuni d'Armnia (a Gergia anomenats Bagrationi) va entrar a la regi que sembla que estava malmesa per les incursions rabs, i desprs de derrotar a la famlia governant dels Cosroides o Mihranides es van fer amb el poder. Dirigia la branca familiar Sahl Sumbatisdze conegut com Aranchah. Un descendent seu, Grigol Hamam va arribar a tenir gran poder i es va proclamar rei el 893, potser com a resposta a la assumpci del ttol reial (rei dels Kartvels) pels prnceps de la Taoklardjetia. 

Cap el 920 per, Constant d'Abkhzia es va aliar a Kakhtia i van conquerir l'Herthia  i se la van repartir. El fill de Constant, Giorgi o Jordi (927-957) va sotmetre una part de la Kakhtia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans. Va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lle III, per desprs amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat i Kakhtia va passar a dominar tota l'Herthia fins que el 1010 el regne de Kakhtia amb l'Herthia van ser ocupats pel rei d'Abkhzia, dels Kartvels i curopalata Bagrat (III) l'unificador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22784" title="Ciberpunk" nonfiltered="4767" processed="4734" dbindex="9813">
El ciberpunk (una combinaci de ciberntica i punk) s un subgnere de cincia-ficci i ficci distpica, que es centra en la tecnologia avanada com els ordinadors o la tecnologia de la informaci, associada amb algun grau de desordre social. La trama de la literatura ciberpunk sovint gira en torn al conflicte entre hackers, intelligncia artificial i mega corporacions, que tendeix a estar situat en una Terra del futur prxim, ms que  a l'espai exterior predominant en la cincia-ficci en el moment del naixement del ciberpunk. Les ciutats d'aquest futur tenen caracterstiques distpiques, per tamb sn marcades per una energia i una diversitat extraordinries. Molta de l'atmosfera del gnere es fa eco del cine negre, i les obres escrites en el gnere sovint utilitzen tcniques de les novelles de detectius.

Mentre aquest estil atrevit i colpidor s anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors concloen que en termes de literatura, la majoria de les tcniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s utilitza.

A principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acadmics, on comenava a ser tema d'investigaci postmodernista. Durant el mateix perode, el gnere s'introdua a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de cincia-ficci del cinema. Moltes pellcules populars, com Blade Runner (adaptaci de la novela Els androides somien amb xais elctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del gnere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament infludes pels escrits i les pellcules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagueren algunes tendncies de moda i msica que s'etiquetaren com ciberpunk.

A mesura que ms escriptors comenaven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subgneres, cadascun dels quals es centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A ms a ms, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la diferncia d'aquesta categoria potser s noms una qesti de definici.

Estil.

Els escriptors cyberpunk tendeixen a usar elements de la novella policaca dura, el cinema negre i la prosa postmoderna per a descriure les caracter del subsol d'una societat altament tecnificada. La visi distpica  d'un futur alterat per la massificaci sol ser contraposada a la visi utpica plantejada per la cincia ficci entre 1940 i 1950. (Gibson defineix la antipatia cyberpunk en vers la cincia ficci utpica en el conte de 1981 The Gemsback Continuum), en la qual es mofa i condemna fins a cert punt el gnere).

En l'escriptura cyberpunk gran part de la acci passa al ciberespai. La majoria dels seus persona se senten ms ciutadans de la Xarxa que del mn real, fins al punt que en les novelles Ciberpunk exsteix poca diferncia entre la realitat i la realitat virtual. Un dels tpics ms estesos al gnere s la connexi directa entre el sistema nervis hum i els sistemes de clcul computat, alterant els dos conceptes fins a convertir-los en una simple xarxa de transmissi d'informaci. El cyberpunk mostra com el mn s'ha convertir en un lloc sinistre sota el domini de grans corporacins (normalment anomenades macrocorporacins) i on la Xaxra s l'nic medi on l'home pot ser lliure. La batalla entre un personatge marginat contra un sistema totalitari s un dels temes recurrents a la cincia ficci (Un bon exemple es Mil nou-cents vuitanta-quatre) i particularment en el cyberpunk, encara que en la cincia ficci convencional els sistemes totalitaris tendeixen a ser estrils, ordenats i controlats per l'Estat. Tant els arguments, com els personatges com les problemtiques destaquen per un tarann prcticament anarquista on la crtica social passa per la alliberaci dels coneixements, la cultura lliure i el potencial de l'individuu.

Protagonistes.

Els protagonistes cyberpunks acostumen a ser hackers, majoritriament idealitzats en la forma d'un heroi solitari que combat la injustcia. Tant s aix que en moltes de les novelles s'identifiquen amb vaquers (com en el cas de Neuromntic), ronins... Marginats socials o allats de la societat, solen estar lligats a destins foscos per extraordinaris, molt allunyats de les grans sagues piques de la cincia ficci on els protagonistes sn brillants cientfics o grans militars. L'ambigitat moral i el poc respecte pel cos fsic fan que molts cops es confonguin amb antiherois.

Societat i Govern.

La literatura cyberpunk sol ser una metfora sobre preocupacions actuals sobre els efectes del control de les corporacions multinacionals capitalistes sobre las persones, la corrupci en los governs, la alienaci i la vigilncia tecnolgica. El cyberpunk pot ser considerat de temtica revolucionaria, donat que postula la inquietud i l'acci personal com una mode de canviar el propi concepte de societat. La contraculturalitat com la nica arma efica contra el sistema corrupte.

Articles relacionats.
RanXerox;
Neuromntic;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22786" title="Hacker" nonfiltered="4768" processed="4735" dbindex="9814">

Hacker s un terme que es fa servir per descriure diferents tipus d'expert en ordinadors, encara que de vegades se n'estn el significat a gent que t un inters especfic (i capacitat innata) per un tema en concret. El TERMCAT va proposar tamb el terme furoner (de fura, tafaner) com a traducci al catal, per actualment ha quedat com a sinnim d'escassa implantaci. 

s un mot que t dues definicions principals, una de pejorativa i una d'elogiosa. En l's general i en els mitjans de comunicaci, s'associa a intrusos d'ordinadors i a criminals. En canvi, dins la comunitat informtica es fa servir per a descriure algun programador o tcnic especialment hbil. Per exemple en Linus Torvalds (creador del kernel linux) s considerat hacker en el sentit positiu de la paraula.

Dins del sentit despectiu del terme tamb cal diferenciar entre els crackers (aquells que entren illegalment a ordinadors aliens, creen virus, roben nmeros de targetes de crdit, etc.) i els hackers que, sempre que fan intrusions a d'altres ordinadors, ho fan amb fins informatius i no delictius.

Com a normalitzaci de la paraula hacker s coneguda l'expressi mestre d'aixa. Els hackers del Regne Unit eren mestres artesans que feien mobles amb destrals, una activitat que demana moltssima habilitat. Aquesta professi es coneix amb el nom mestre d'aixa, d'aqu la traducci.

Dins la cultura japonesa, els fusters sn artesans de reconeguda capacitat i art. Aquest fet dna ms fora al concepte d'artista artes dels hackers informtics.

 Hackers Mundialment Famosos .
Robert Tappan Morris Creador del virus Arpanet

ElGranOscarin Programador, creador del Troia Cabronator

David L. Smith Creador del virus Melissa

Kevin Mitnick El Hacker ms buscat per l'FBI

Enllaos externs.

 Com ser un hacker ;
 El "Jargon File" ;
 L'emblema Hacker. ;
 Base de Dades del Jargon. ;
 Terminologia: Hacker, cracker i furoner;
 Challenges to entertain your mind and progress in the computer security (Hacker-Challenge) ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22787" title="Neuromntic" nonfiltered="4769" processed="4736" dbindex="9815">
Neuromntic  (originalment en angls Neuromancer) , publicada el 1984, s la primera novella de William Gibson. s considerada com la primera novella ciberpunk i a ms s on apareix per primer cop el terme ciberespai. Va ser publicada en catal per Edicions Pleniluni, d'Alella, dintre de la collecci "2001".

Va guanyar tres premis: el premi Hugo, el Nebula i el Philip K. Dick Memorial Award.


 Argument .
En un futur proper en qu la realitat virtual s una cosa comuna i el mn s dominat per les grans corporacions, Mut d'Hivern, una intelligncia artificial, contracta un grup de gent per a ajudar-la a transformar-se en la suma de tota la informaci de la xarxa i anar a trobar a d'altres de la seva espcie.

Narra les peripcies d'un hacker obligat a entrar en diversos sistemes. D'un cartutx de memria recupera la conscincia d'un antic hacker ja mort, i junts miren de tirar endavant, tant en el mn fsic com en el cibermn. s clarament una font d'inspiraci per a obres com "Matrix", on hi ha realitats alternatives i control de la informaci.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22789" title="Dcada del 370 aC" nonfiltered="4770" processed="4737" dbindex="9816">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Gai Licini Calv Estol;
Callstrat d'Afidnes;
Praxteles;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22790" title="Dcada del 360 aC" nonfiltered="4771" processed="4738" dbindex="9817">
 Esdeveniments .
Segon gran concili del budisme;
Fixaci del cnon en escultura grega;

 Personatges destacats .
Praxteles;
Dions el Jove;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22791" title="Dcada del 350 aC" nonfiltered="4772" processed="4739" dbindex="9818">
 Esdeveniments .
Guerra a Delfos;
El regne Qi, a la Xina, continua la construcci de la muralla;
A la cort xinesa, s'anima el debat poltic i artstic;
Descrit el principi de la cambra fosca;
s de la moneda a Cartago;

 Personatges destacats .
Artaxerxes III de Prsia;
Filip II de Macednia;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22792" title="Dcada del 340 aC" nonfiltered="4773" processed="4740" dbindex="9819">
 Esdeveniments .
Pau entre Atenes i Macednia (pau de Filcrates);
Roma ven les guerres amb els samnites i etruscs;
Aristtil ensenya el jove Alexandre Magne;

 Personatges destacats .
Demstenes de Penia;
squines d'Atenes;
Mentor de Rodes;
Artaxerxes III de Prsia;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22793" title="Dcada del 330 aC" nonfiltered="4774" processed="4741" dbindex="9820">
 Esdeveniments .
Fundaci d'Alexandria;
La Lliga de Corint ven els seus enemics;
Batalla de Gaugamela i d'Issos, amb victries macednies;
Fundaci del Liceu aristotlic;

 Personatges destacats .
Alexandre el Gran;
Aristtil;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22794" title="Dcada del 320 aC" nonfiltered="4775" processed="4742" dbindex="9821">
 Esdeveniments .
Macednia, l'imperi d'Alexandre Magne, cau en lluites internes a la seva mort;
Comenament del perode hellenstic;

 Personatges destacats .
Teofrast;
Piteas;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22795" title="Dcada del 310 aC" nonfiltered="4776" processed="4743" dbindex="9822">
 Esdeveniments .

  Victria romana en la batalla del llac Vatimon sobre els etruscs, aliats dels samnites (en el marc de la Segona Guerra Samnita).
 Final de la Segona Guerra Samnita que va suposar la submissi de la Campnia per Roma, i la renncia a tota expansi per part de la Lliga samnita.

 Naixements .

 Siracusa: Tecrit, filsof grec.
 Cirene: Calmac, filsof grec.

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22796" title="Dcada del 300 aC" nonfiltered="4777" processed="4744" dbindex="9823">
 Esdeveniments .
Expansi de l'epicureisme;
s de la cavalleria militar a la Xina, que ajuda a l'auge dels pantalons entre els homes;
Edificaci del Cols de Rodes;
         (Eu meros) afirma que els dus sn creaci dels homes per por i que es basen en avant-passats magnificats;

 Personatges destacats .
Cassandre;
Agtocles de Siracusa;
Seleuc I Nictor;
Zen de Ction;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22797" title="Dcada del 290 aC" nonfiltered="4778" processed="4745" dbindex="9824">
 Esdeveniments .
Creaci del du Sarapis per intentar unir les creences de grecs i egipcis;
Construcci del primer museu del mn a Alexandria;

 Personatges destacats .
Euclides;
Lismac de Trcia;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22798" title="Dcada del 280 aC" nonfiltered="4779" processed="4746" dbindex="9825">
 Esdeveniments .
Construcci del Far d'Alexandria;
Reforma fiscal i administrativa a Egipte, per accentuar els monopolis;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22799" title="Dcada del 270 aC" nonfiltered="4780" processed="4747" dbindex="9826">
 Esdeveniments .
Els celtes s'installen als Balcans;
Els romans dominen tota Itlia;
Es recomana fer esport per millorar la salut per primer cop;
Millora de la clepsidra;
Primer model heliocntric conegut;

 Personatges destacats .
Estrat de Lmpsac;
Ctesibi;
Aristarc de Samos;
Arsinoe II;
Ashoka;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22800" title="Dcada del 260 aC" nonfiltered="4781" processed="4748" dbindex="9827">
 Esdeveniments .
Primera Guerra Pnica;
Darreres inscripcions en accadi a la cort mesopotmics;
La Stupa prolifera a l'ndia;
Comencen els combats de gladiadors a Roma;
Es diferencia per primer cop una artria d'una vena;
Clcul del Nombre  ;

 Personatges destacats .
Arquimedes;
Herfil de Calcednia;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22801" title="Dcada del 250 aC" nonfiltered="4782" processed="4749" dbindex="9828">
 Esdeveniments .
Guerra entre Cartago i Roma;
Fortificacions urbanes a Vietnam;
L'imperi indi Ashoka unifica els regnes tribals i imposa el budisme com a religi oficial;
Hellenitzaci de Sria i Egipte;
Els celtes ocupen la Gllia;
Es fabrica a Bagdad un estri que segons alguns arquelegs seria una pila primitiva, fet controvertit;
Invenci de l'esfera armillar;

 Personatges destacats .
Eratstenes;
Hiparc de Nicea;
Ptolemeu II Filadelf;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22802" title="Dcada del 240 aC" nonfiltered="4783" processed="4750" dbindex="9829">
 Esdeveniments .
Acaba la primera guerra pnica entre Roma i Cartago;
Aristarc de Samos calcula el dimetre del Sol basant-se en la distncia a la Terra i usant la trigonometria;

 Personatges destacats .
ratos de Sici;
Eratstenes;
Amlcar Barca;
Ptolemeu III Evergetes I;
Qin Shihuang;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22803" title="Dcada del 230 aC" nonfiltered="4784" processed="4751" dbindex="9830">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Seleuc II Callnic, rei selucida (246 aC-226 aC);
Demetri II, rei de Macednia (239 aC-229 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22804" title="Dcada del 220 aC" nonfiltered="4785" processed="4752" dbindex="9831">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Seleuc II Callnic, rei selucida (246 aC-226 aC);
Seleuc III Ceraune, rei selucida (226 aC-223 aC);
Antoc III el gran, rei selucida (223 aC-187 aC);
Antgon III Dos, rei de Macednia (229 aC-221 aC);
Filip V, rei de Macednia (221 aC-179 aC);
Demetri II, rei de Macednia (239 aC-229 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22805" title="Dcada del 210 aC" nonfiltered="4786" processed="4753" dbindex="9832">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Antoc III el gran, rei selucida (223 aC-187 aC);
Filip V, rei de Macednia (221 aC-179 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22806" title="Dcada del 200 aC" nonfiltered="4787" processed="4754" dbindex="9833">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Antoc III el gran, rei selucida (223 aC-187 aC);
Filip V, rei de Macednia (221 aC-179 aC);
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22807" title="Dcada del 190 aC" nonfiltered="4788" processed="4755" dbindex="9834">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Antoc III el gran, rei selucida (223 aC-187 aC);
Filip V, rei de Macednia (221 aC-179 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22808" title="Dcada del 180 aC" nonfiltered="4789" processed="4756" dbindex="9835">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Antoc III el gran, rei selucida (223 aC-187 aC);
Seleuc IV Filoptor, rei selucida (187 aC-175 aC);
Filip V, rei de Macednia (221 aC-179 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22809" title="Dcada del 170 aC" nonfiltered="4790" processed="4757" dbindex="9836">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Seleuc IV Filoptor, rei selucida (187 aC-175 aC);
Antoc IV Epfanes, rei selucida (174 aC-163 aC);
Demetri I Ster, rei selucida (162 aC-150 aC);
Ptolemeu VI Filomtor, rei d'Egipte (180 aC-145 aC);
Perseu de Macednia, darrer rei de Macednia (179 aC-168 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22810" title="Dcada del 160 aC" nonfiltered="4791" processed="4758" dbindex="9837">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Antoc IV Epfanes, rei selucida (174 aC-163 aC);
Antoc V Eupator, rei selucida (163 aC-162 aC);
Demetri I Ster, rei selucida (162 aC-150 aC);
Ptolemeu VI Filomtor, rei d'Egipte (180 aC-145 aC);
Perseu de Macednia, darrer rei de Macednia (179 aC-168 aC);
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22811" title="Dcada del 150 aC" nonfiltered="4792" processed="4759" dbindex="9838">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Demetri I Ster, rei selucida (162 aC-150 aC);
Alexandre I Balas, rei selucida (150 aC-146 aC);
Ptolemeu VI Filomtor, rei d'Egipte (180 aC-145 aC);
tal II, rei de Prgam (159 aC-138 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22812" title="Dcada del 140 aC" nonfiltered="4793" processed="4760" dbindex="9839">

 Esdeveniments .
143 aC - Inicia de la tercera de les campanyes conta els celtibers, l'anomenada guerra de Numncia;

 Personatges destacats .
Ptolemeu VI Filomtor, rei d'Egipte (180 aC-145 aC);
Demetri II Nictor, rei selucida (145 aC-138 aC/129 aC-126 aC);
Alexandre I Balas, rei selucida (150 aC-146 aC;
Menandre I, rei indogrec (150 aC-135 aC);
tal II, rei de Prgam (159 aC-138 aC);
Publi Corneli Escipi Emili (185 aC-129 aC), militar i magistrat magistrat rom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22813" title="Dcada del 130 aC" nonfiltered="4794" processed="4761" dbindex="9840">

 Esdeveniments .
 133 aC - Destrucci de Numncia per part de Publi Corneli Escipi Emili;

 Personatges destacats .
Menandre I, rei indogrec (150 aC-135 aC);
Antoc VII Sidetes, rei selucida (138 aC-129 aC);
Demetri II Nictor, rei selucida (145 aC-138 aC/129 aC-126 aC);
tal II, rei de Prgam (159 aC-138 aC);
Gai Papiri Carb (164 aC-119 aC), magistrat rom;
Publi Corneli Escipi Emili (185 aC-129 aC), militar i magistrat magistrat rom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22814" title="Dcada del 120 aC" nonfiltered="4795" processed="4762" dbindex="9841">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Clepatra III, reina d'Egipte (127 aC-115 aC);
Alexandre II Zabinas, rei selucida (126 aC-122 aC);
Demetri II Nictor, rei selucida (145 aC-138 aC/129 aC-126 aC);
Antoc VIII Grypos, rei selucida (125 aC-96 aC);
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);
Marc Emili Escaure (163 aC-88 aC), magistrat rom;
Gai Papiri Carb (164 aC-119 aC), magistrat rom;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22815" title="Dcada del 110 aC" nonfiltered="4796" processed="4763" dbindex="9842">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Clepatra III, reina d'Egipte (127 aC-115 aC);
Ptolemeu IX Ltir, rei d'Egipte (116 aC-110 aC);
Antoc VIII Grypos, rei selucida (125 aC-96 aC);
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);
Marc Emili Escaure (163 aC-88 aC), magistrat rom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22816" title="Dcada del 100 aC" nonfiltered="4797" processed="4764" dbindex="9843">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Alexandre Janeu, rei de Judea (104 aC-78 aC);
Ptolemeu X Alexandre I, rei d'Egipte (107 aC-88 aC);
Antoc VIII Grypos, rei selucida (125 aC-96 aC);
Gai Mari (157 aC-86 aC), cap del partit popular rom;
Gneu Pompeu Estrab, general rom mort el 87 aC;
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);
Quint Cecili Metel Numdic, magistrat rom assassinat el 91 aC;
Marc Emili Escaure (163 aC-88 aC), magistrat rom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22817" title="Dcada del 90 aC" nonfiltered="4798" processed="4765" dbindex="9844">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Ptolemeu X Alexandre I, rei d'Egipte (107 aC-88 aC);
Alexandre Janeu, rei de Judea (104 aC-78 aC);
Gneu Pompeu Estrab, general rom mort el 87 aC;
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);
Antoc VIII Grypos, rei selucida (125 aC-96 aC);
Quint Cecili Metel Numdic, magistrat rom assassinat el 91 aC;
Gai Mari (157 aC-86 aC), cap del partit popular rom;
Marc Emili Escaure (163 aC-88 aC), magistrat rom;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22818" title="Dcada del 80 aC" nonfiltered="4799" processed="4766" dbindex="9845">

 Esdeveniments .
 Les lluites pel poder s'intensifiquen a la Repblica Romana;
 88 aC   La guerra social finalitza amb la derrota dels aliats itlics a mans dels romans, tot i que  van aconseguir tots els seus objectius.
 82 aC   Luci Corneli Sulla derrota una coalici de romans i itlics a la batalla de Porta Collina i aconsegueix el control de Roma.
 81 aC   Sulla esdev dictador i reforma el govern de Roma.
 80 aC   Alexandria cau sota el control de Roma.

 Personatges destacats .
Ptolemeu X Alexandre I, rei d'Egipte (107 aC-88 aC);
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);
Gai Mari (157 aC-86 aC), cap del partit popular rom;
Alexandre Janeu, rei de Judea (104 aC-78 aC);
Gneu Pompeu Estrab, general rom mort el 87 aC;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22819" title="Dcada del 0 aC" nonfiltered="4800" processed="4767" dbindex="9846">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 August, emperador rom (27 aC-14).

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22820" title="Dcada del 0" nonfiltered="4801" processed="4768" dbindex="9847">

 Esdeveniments .
La Terra t una poblaci d'uns 250 milions de persones;
Guerra entre els pobles germnics;
Naixement de Jesucrist, inici de l'era cristiana;
Publicaci de les Metamorfosis d'Ovidi;

 Personatges destacats .
August, emperador rom (27 aC-14).
Jesucrist;
Ovidi;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22821" title="Dcada del 10 aC" nonfiltered="4802" processed="4769" dbindex="9848">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
August, emperador rom (27 aC-14).
Marc Vipsani Agripa (63 aC-12 aC), militar i poltic rom.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22822" title="Dcada del 70 aC" nonfiltered="4803" processed="4770" dbindex="9849">

 Esdeveniments .
 Revolta d'esclaus comandada per Esprtac (73 aC-71 aC);

 Personatges destacats .
Gneu Pompeu Magne (106 aC-48 aC), militar i home d'estat rom;
Marc Licini Cras Dives I (c. 115 aC-53 aC), general i poltic rom;
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22823" title="Dcada del 60 aC" nonfiltered="4804" processed="4771" dbindex="9850">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Cicer (106 aC-43 aC), poltic, filsof, escriptor i orador rom;
Fraates III, rei de Prtia (c. 69 aC-57 aC);
Mitridates VI Eupator, rei del Pont (121 aC-63 aC);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22824" title="Dcada del 50 aC" nonfiltered="4805" processed="4772" dbindex="9851">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Juli Csar (100 aC-44 aC), general i poltic rom;
Cleopatra VII (69 aC-30 aC), reina d'Egipte;
Gneu Pompeu Magne (106 aC-48 aC), militar i home d'estat rom;
Marc Licini Cras Dives I (c. 115 aC-53 aC), general i poltic rom;
Cicer (106 aC-43 aC), poltic, filsof, escriptor i orador rom;
Vercingtorix (c. 72 aC-46 aC), cap de la tribu galla dels arverns ;
Mitridates III, rei de Prtia (57 aC-52 aC);
Fraates III, rei de Prtia (c. 69 aC-57 aC;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22825" title="Dcada del 40 aC" nonfiltered="4806" processed="4773" dbindex="9852">

 Esdeveniments .
44 aC, Juli Csar mor assassinat.

 Personatges destacats .
Juli Csar (100 aC-44 aC), general i poltic rom que va crear els fonaments de l'Imperi Rom. ;
Cleopatra VII (69 aC-30 aC), l'ltima reina d'Egipte, de la dinastia hellnica dels Ptolemeu.
Marc Antoni (83 aC-30 aC), militar i poltic rom;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22826" title="Dcada del 30 aC" nonfiltered="4807" processed="4774" dbindex="9853">

 Esdeveniments .
31 aC - Batalla d'ccium, amb la victria absoluta d'August i la fugida de Marc Antoni i Cleopatra.
La poblaci de la Pennsula Ibrica s d'uns 6 milions d'habitants.
Creaci del regne de Mauritnia;

 Personatges destacats .
Cleopatra VII (69 aC-30 aC), l'ltima reina d'Egipte, de la dinastia hellnica dels Ptolemeu.
Marc Antoni (83 aC-30 aC), militar i poltic rom;
August (63 aC-14 dC), successor de Juli Csar i primer emperador rom.
Virgili (70 aC-19 aC), poeta rom.
Marc Vipsani Agripa (63 aC-12 aC), militar i poltic rom.
Estrab (c. 64 aC - c. 20 dC), gograf i escriptor;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22827" title="Dcada del 20 aC" nonfiltered="4808" processed="4775" dbindex="9854">

 Esdeveniments .
Guerres cntabres (29 aC-19 aC), conquesta de Cantbria per part dels romans.

 Personatges destacats .
August, emperador rom (27 aC-14).
Juba II, rei de Numdia i de Mauritnia.
Marc Vipsani Agripa (63 aC-12 aC), militar i poltic rom.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22828" title="Dcada del 10" nonfiltered="4809" processed="4776" dbindex="9855">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 August, emperador rom (27 aC-14).
 Tiberi, emperador rom (14-37).
 Germnic Csar, general rom.
 Armini, cap germnic de la tribu dels queruscs.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22829" title="Dcada del 20" nonfiltered="4810" processed="4777" dbindex="9856">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Tiberi, emperador rom (14-37).
Jess (c. 4 aC- c. 29), figura central del cristianisme.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22835" title="Festa major" nonfiltered="4811" processed="4778" dbindex="9857">
Una festa major s el conjunt de solemnitats amb qu una poblaci celebra el patronatge d'un sant, l'advocaci a una Mare de Du de la localitat o commemora un fet important de la seva histria o tradici. 

Les festes majors sn el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns  la plaa, el caf o l'esglsia  i que afirma la seva existncia com a collectiu a partir d'uns referents simblics compartits. 


Enllaos externs.
 Festes Majors a Catalunya;
 Agenda de Festes Majors;
 Cercador de Festes Populars d'Inters Nacional;
 Llista d'articles i enllaos a multitud de festes majors;
 Article sobre la festa major de l'antropleg Salvador Palomar (en PDF);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22836" title="Ninot" nonfiltered="4812" processed="4779" dbindex="9858">

Un ninot s una figura, de drap, de plstic o d'altres materials que representa una persona, un animal o qualsevol altre personatge. 

Els xiquets juguen sovint amb ninots dels seus personatges favorits. Quan el ninot representa un nad, una xica o una dona, ens referim als ninot amb el nom de nineta.

Per als adults, els ninots s'utilitzen sovint amb finalitats burlesques en manifestacions, festes o altres actes pblics. Un exemple molt popular dels ninots, sn els ninots fallers.

Tamb s'anomena ninot al dibuix de caire humorstic o la caricatura. En el mn de l'humor grfic i del dibuix de premsa, el dibuixant tamb pot ser anomenat ninotaire. El terme ja s'utilitz a principis del segle XX per definir els dibuixos a les revistes humorstiques com Cu-cut! (que duia el subttol de "Setmanari de gresca ab ninots" ), L'Esquella de la Torratxa, Picarol, Cuca-fera o Papitu i els anys 20 Xavier Nogus public un llibret de dibuixos amb el ttol de 50 ninots.

La Mutual Mdica de Catalunya i Balears va editar el 1995 un extens catleg de la seva exposici "Ninots i ninotaires de comenament de segle". Tamb avui en dia, diversos dibuixants de premsa catalans aprecien aquesta denominaci per a les seves obres humorstiques, des d'en Cesc a en Toni Batllori (els seus acudits a La Vanguardia es publiquen sota el ttol "Ninots"), Fer, L'Avi o Kap.

 Vegeu tamb .
 nineta;
 ninot faller;
 humor grfic;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22837" title="Ninot faller" nonfiltered="4813" processed="4780" dbindex="9859">
Un ninot faller s un ninot que es colloca en una falla per a representar o caricaturitzar un personatge (generalment fams) per tal de burlar-se'n. Els ninots solen tindre una talla que va d'uns pocs centrimetres, en les falles infantils, a diversos metres, en les falles grans.

Cada any de falles se selecciona el millor ninot (un d'entre totes les falles grans i un d'entre totes les falles infantils), que s'indulta, i se salva de la crem. Este ninot rep el nom de ninot indultat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22840" title="Kartli" nonfiltered="4814" processed="4781" dbindex="9860">
 

Kartli (georgi       ) fou un regne de Gergia, a la part central del pas, que es va formar el 1490 resultat de la disgregaci de la part Oriental (Kakhtia) i Occidental (Imertia i Samtskh) 

El naixement jurdic del estat fou un informe del consell reial al rei Constant II de Gergia aconsellant de reconixer els regnes que s'havien format al Est i Oest. Aix la part central del pas, el Baix i Alt Kartli (Xida Kartli i Kvemo Kartli), nucli del antic regne de Gergia, va constituir un nou regne.

Els Safvides de Persia assolaren diverses vegades zones de Gergia i ocuparen Tblisi el 1520, per el 1524 a la mort del shah Ismail I el rei David X la va reconquerir. Thamasp Shah va fer quatre expedicions a Gergia en temps de Luarsab. El 1555 es va signar un tractat de pau entre Prsia i l'imperi Otom, que assignava Gergia Oriental a la zona persa. Els perses van provar de fer valer aquests drets i van enviar al beglarbeg de Karabagh amb un exercit el 1556. Luarsab va morir i el seu fill Sim va ser fet presoner mes tard. El Shah va donar el tron a David, germ de Sim, que es va convertir a l'Islam. El 1578 la pau entre els otomans i Persia es va trencar , i un exercit turc va entrar a Transcaucasia; els perses, que tenien una situaci interna complicada, van decidir alliberar al rei Sim per combatre'ls. Guarnicions otomanes es van installar a algunes ciutats del Kartli. Sim els va expulsar i finalment el sult el va reconixer com a rei, amb el Samtskh incls, per a canvi havia de pagar un tribut anyal. Lor, Gori, Tblisi i d'altres ciutats tindrien guarnici turca. Per el 1598 Sim engega altre cop la guerra i ocupa Gori (1599) i amenaa Tblisi aix que el sult va enviar un exercit i el rei fou derrotat i pres. 

El 1609 els turcs van atacar el pas per van ser derrotats. El 1613 els perses van envair al pas per deposar al rei acusat de deslleialtat i el 1614 o 1615 Luarsab II va ser fer presoner a traci i el prncep musulm Bagrat va pujar al tron com a Bagrat VII i desprs el 1619 el seu fill Sim II. El pas estava en rebelli contra aquestos reis musulmans que no dominaven el territori i el 1625 el Shah Abbas envia a Gergia un exercit que fou derrotat i totes les guarnicions perses a Kartli i Kakhtia van ser expulsades i els georgians encara van arribar a Gandja, Karabagh (Siunia) i Akhaltsikh). Abbas va reunir un nou exercit i el va enviar a Gergia. La batalla es va donar a Marabda i aqu van guanyar el perses 
i els georgians van iniciar una guerra de guerrilla. Sim va morir assassinat el 1630 i va ser proclamat Teimuraz de Kakhtia. Alguns membres de la famlia i alts crrecs havien adoptat el islam com a religi i entre ells el nebot del rei Khosro Mirza, cap de la gurdia (Kullar Aghassi). El 1632 Persia va tornar a envair el pas. Amb el suport de Persia, Khroso es va proclamar rei de Kartli (i de Kakhtia nominalment) el 1633, sota el nom de Rustam, i va iniciar una poca de reformes de l'administraci cap el "modus" persa, i de pau. El rei portava el ttol de val de Gurdjistan que era el nom persa de la Gergia (el ttol de val era el d'un governador amb amplis poders, funcions i prebendes) i pagava un tribut anyal a Persia i enviava soldats a les campanyes. Uns funcionaris perses (el visir, el mustoofi i el munchi) el supervisaven y guarnicions perses estaven establertes a Tblisi, Gori y Surami. Va morir el 1658 i com que no tenia fills havia adoptat al fill de Teimuraz rei de Kakhtia (i de Kartli breument del 1629 al 1632) Vakhtang, que es va haver de convertir al islam. 

El 1660 Vakhtang va passar a l'Imertia on el rei Alexandre acabava de morir i desprs de derrotar a Viamik Dadiani, va collocar al tron al seu propi fill Artxil de 14 anys. El mateix any la Kakhtia el va cridar per a ser rei i encara que no va ser coronat va tenir tot el poder. Nomes el Samtskh, ocupat pels turcs, escapava al seu poder. El seu fill Irakli va ser proclamat rei de Kakhtia per ordre del shah el 1663. El any segent va morir Vakhtang (Shah Navaz I) quant ja havia estat cridat a la cort persa. 

El seu fill Irakli fuig de Kakhtia i marxa cap a Imertia i el tron de Kartli va passar a Giorgi XI, un altre fill de Vakhtang de religi musulmana que regna sota el nom de Shah Navaz II. Per havent conspirat per revoltar-se i apoderar-se de la Kakhtia fou deposat i nomenat al seu lloc Irakli (Nazar Ali Khan), que havia accedit a convertir-se al Islam i havia fet submissi. Per els nobles es van revoltar en favor de Giorgi XI i el 1703 el shah va decidir nomenar a Giorgi XI com a rei (per residint a Persia) i a Irakli com a cap del seu exercit (kularaghassi) per lluitar a Afganistan. El fill gran d'Irakli fou enviat com a rei de Kakhtia. Vakhtang, fill de Levan i nebot de Giorgi XI, fou nomenat governador (djanichine, literalment substitut) de Kartli i desprs en ser rei. 

Vakhtang va accedir a fer-se musulm i va ser nomenat rei el 1716 i va ser coronat el 1719 per el 1720 el nou rei ja va fer un acord amb Rssia pel qual ambds estats envairien Persia. El 1722 els russos van iniciar la campanya conquerint el litoral de Daguestan fins a Daruband, per una epidmia i la manca de subministraments els va obligar a retirar-se. El rei georgi estava a Gandja esperant als russos amb un exercit de quaranta mil homes per no va poder fer res. El shah va destituir-lo i va enviar com a nou rei a Constant de Kakhtia que va ocupar Tblisi el 1723 amb l'ajuda de mercenaris lesguians. Vakhtang va fugir a Ratxa. Llavors Gergia va ser ocupada pels otomans. Dos ex reis es van succeir en el tron fins que el 1727 va quedar vacant. El 1735 es va restaurar l'autoritat de Persia, i el shah va haver de fer concessions. El rei Teimuraz II de Kakhtia va ser nomenat rei de Kartli el 1744 i el seu fill Irakli rei de Kakhtia.

El 1747 el Shah Nadir va ser assassinat i va pujar al tron el seu nebot Adil Shah, que era gendre de Teimuraz, car estava casat amb la seva filla. Per va ser deposat poc desprs i la guerra civil ja va ser continua. Els khanats del Caucas, incls els regnes de Kakhtia i Kartli, es van independitzar de fet. Mentrestant Teimuraz havia sortit cap a Persia i a Tblisi es va revoltar Abdullah Beg, fill de Iesse i nebot de Vakhtang VI, que va obtenir el suport de la guarnici persa de la ciutat, dels nmades turcmanes de Bortxalo i Kazakh-Baidar i dels lesguians de Daguestan, conseguin fora suport a la Krtlia del sud (Somkhith-Sabarathiano) on era el governador de la fortalesa de Samchvilde. Per Irakli va derrotar a les forces del rebel a la rodalia de Tblisi, i aniquila als seus aliats incls la guarnici persa de Tblisi. Els georgians s'estableixen a les fortaleses de Metkhia y Thabori a Tblisi. Aquest any 1748 els georgians van reduir considerablement el tribut a Persia i noms van enviar 100 guerrers. Irakli va acceptar la installaci d'una guarnici persa a Narikala, a Tblisi, per quant va tornar Teimuraz (mar del 1749) la va foragitar. Aquest any el khan d'Erevan va demanar ajuda a Kartli contra els turcmanes nmades que feien incursions al seu territori. Gracies a aquesta ajuda el khan va triomfar i es va convertir en protegit georgi. Tamb va seguir el mateix cam el khan de Nakhichevan. El 1750 van atacar al khan Panah de Karabagh que amenaava al de Gandja. La victria georgiana va provocar que el khan de Gandja es poses sota protectorat de Kartli i el de Karabagh es va convertir en el seu aliat. Els georgians van annexionar Txamtxadilu i van avanar cap el Azerbaijan sotmeten als khans de Nukha , Shakki i Shirvan, i al blegarbeg de Tabriz. Les incursions dels lesguians eren continues: els lesguians tenien l'ajuda de les tribus lliures de Txar Belakan, i del soldanats de Kak-Elissen que havien establert al Est de Kakhtia. El 1750 un gran exercit lesgui va entrar a territori georgi per van ser derrotats i es va voler aprofitar per conquerir el pas de Txar Belakan . Van enviar tropes els khans de Gandja, de Karabagh i d'altres , i tamb el de Shakki-Shirvan (on era khan Hadji Txalab) per aquest ltim estava secretament aliat als lesguians i als soldans de Kak-Elissen, i al canviar de camp va provocar la derrota georgiana a Alazani. El 1751 Azad Khan, que dominava l'Azerbaidjan del sud va envair el khanat d'Erevan, el va assolar i va atacar la ciutat d'Erevan. Els georgians van acudir en ajuda sota el comandament d'Irakli. La batalla es va lliurar a Kikhbulak, prop d'Erevan el 28 de juliol de 1751, i Azad va ser derrotat i es va escapar cap al Azerbaijan. El 1752 el khan de Shakki i Shirvan, Hadji Txalab va reunir una coalici amb nmades turcmanes, lesguians, khans musulmans (incls el vassalls de Kartli, Gandja i Erevan) i derrota a Irakli prop de Gandja el mar del 1752; els guanyadors envaren Kartli, per es va produir resistncia al contractar el rei mercenaris txerkessos, i quant es retiraven van ser atacats i derrotats. Gandja i Erevan van tornar a l'obedincia i poc desprs es va sotmetre el khan de Shamakhi. Per els lesguians van seguir atacant Kartli i Kakhtia fins el 1760, sobre tot per part del Kundzakhi d'Avaria. El 1760 Teimuraz va anar a Rssia per negociar una cooperaci poltica, militar i econmica. Sense aconseguir cap avan a les negociacions.

Teimuraz va morir a Sant Petersburg el 1762 i el seu fill Irakli de Kakhtia va esdevenir rei d'ambds estats i per assegurar-se l'aprovaci de Persia va enviar al shah Karim a Azad Khan, que en les darreres lluites havia fet presoner i que era el rival de Karim pel tron persa. Karim va reconixer la unificaci i els drets del regne sobre els khanats d'Erevan i Gandja. Els thavadis (la petita noblesa) de Kartli no eren partidaris de la unificaci i van conspirar contra el rei per collocar al tron a Paata, fill bastard de Vakhtang VI. El complot fou descobert el 1766 i els involucrats van ser jutjats. Paata, David (fill d'Abdullah Beg i net de Iesse)i Elizbat Taktakichvili foren condemnats a mort i executats i d'altres empresonats per fora temps.

El 1770, durant la guerra entre Rssia i l'imperi Otom, un exercit rus va arribar a Gergia, sota el comandament de Tottleben. El rei planejava ocupar Akhaltsikh  al Samtskh-Saatabago i va marxar amb els russos pel cam de Bordjomi. Per no van poder prendre Atskuri i el general rus va comenar a dubtar i es va retirar. Irakli va continuar i va derrotar els turcs a Akhalkalaki i Khertvissi, i es va presentar a Aspindza. A la vora del Mtkvari el 20 d'abril de 1770 els georgians desferen als turcs . El rei no va poder aprofitar aquesta victria en saber que Tottleben que havia tornat a Tblisi, conspirava amb els thavadis per fer submissi a Rssia. Irakli es va presentar a la capital i va expulsar a Tottleben que se'n va anar a Imertia. El 1774 el rei va decidir crear un exercit regular cosa que va fer amb bastant d'encert el seu fill Levan, per aquest va morir sobtadament el 1781 i l'exrcit va desaparixer. Mes tard va decidir d'abolir els feus semi independents: els saeristhavos de Ksani i de Aragvi, i els khanats de Bortxalo i Badar. En aquests territoris establi una administraci moderna i centralitzada. El 21 de desembre de 1782 el rei va demanar oficialment el protectorat a Rssia davant l'amenaa que suposava Fath Ali Khan sobir de Shirvan y Daruband que volia dominar tot el Caucas Oriental. El 1783 Rssia, per mitja del general Pau Potemkn, va presentar un projecte de tractat que va ser signat el 24 de juliol de 1783 a la fortalesa de Georgievsk al nord del Caucas. Signaren per Kartli els prnceps Ioan Mukhran-Batoni i Garsevan Txavtxavadze i per part russa Potemkn. Signat pels dos caps d'estat el 24 de gener de 1784 va entrar en vigor el mateix dia.

A partir d'aqu els turcs van enviar bandes d'irregulars contra Kartli i Kakhtia, que tenien per base el Samtskh-Saatabago. La petita guarnici russa i les forces georgianes no podien controlar-los. El 1785 el governador de Khunza, Omar Khan va envair Kartli i el rei va haver de pagar diners per la retirada i un tribut anyal.

El 1787 esclat la guerra entre Rssia i Turquia i els russos van enviar un exercit a Kartli. El 1795 la nova dinastia Qadjar de Persia decideix restablir el seu domini sobre Transcaucasia oriental. Els khans del Caucas es posen del seu costat menys els d'Erevan i el de Txutxa que van seguir lleials a Gergia. Els perses van comenar per aquestos dos, i els georgians van crrer a ajudar-los auxiliar i van demanar ajuda a Salom II d'Imertia. Alexandre, fill d'Irakli, ven als perses a Txutxa, per els russos no intervenen i el shah s'adona que pot actuar lliurement. Els gros del exercit entra a Gergia. Erevan es assetjada i Txutxa assaltada al temps que l'exrcit persa marxa cap a Gandja i pren Sogalug on acampa. El 10 de setembre de 1795 Agha Muhammad Khan ataca a Tblisi per es rebutjat. El 11 de setembre torna a atacar per Krtsanissi, prop de Tblisi, i creuant el riu Mtkvari agafa els georgians per l'esquena. Finalment el rei va poder fugir cap a les muntanyes i els perses van quedar amos del camp. Tblisi va ser ocupat i milers d'habitants massacrats. Davant les noticies que venia un exercit rus i que el rei reunia a la seva gent, Agha Muhammad sen va tornar a Persia. El desembre de 1796 els russos arribaren a Gergia. A la primavera del segent any milers de soldats russos sota el comandament del General Zubov arribaren des Derbent en teoria per castigar als perses per l'atac de l'any anterior. El rei havia establert la seva cort a Telavi, a la Kakhtia, i hi restava. Aquest mateix 1796 sotmet el khanat de Gandja i va castigar a Djavad khan pel seu suport a Agha Muhammad. Mahmad Khan fou restablert com a khan d'Erevan. Mentrestant els russos ocuparen Derbent, Kuba, Baku, Shamakhia (Shamaka) y Mughan, per el nou tsar Pau I (pujat al tron el 6 de novembre a la mort de Caterina II) va retirar les tropes. El 6 de juny de 1797 Agha Muhammad moria assassinat a Karabagh. El 11 de gener de 1798 va morir Irakli a Telavi i el va succeir el seu fill Giorgi XII, que va tenir l'oposici de alguns germans i de la reina mare Daredjan. David, fill de Giorgi, fou reconegut hereu, i Rssia ho va confirmar, per els germans de Giorgi, revoltats, van crear inseguretat. El tsar decideix abolir el regne i signa un ukase (decret) en aquest sentit el 18 de desembre de 1800. El general en cap del Caucas, Knorring, rep instruccions secretes de no reconixer els successors de Giorgi a la mort d'aquest.

El Novembre del 1800 Omar Khan de Khundza (Khundzakhi) envaeix Gergia. Alexandre, un dels fills del rei Irakli, l'ajudava, per van ser rebutjats per russos i georgians a la batalla de Kakabthia. Poc desprs, el 28 de desembre del 1800, va morir Giorgi XII. El seu fill David demana ser proclamat rei per el cap dels russos, general Lazareff, noms el va reconixer com a governador provisional. El germ de Irakli, Iulon te molts partidaris i demana tamb ser proclamat rei. Junt amb els seus germans Vakhtang, Mirian i Parnaos, ajuntaren tropes a Mukhrani, i decideixen coronar a Iulon a Mtskhta i posar a Rssia davant el fet consumat per Lazareff amb les seves forces els hi va barrar el pas . El18 de gener de 1801 fou fet pblic el decret d'anexi i abolici del regne de Kartli-Kakhtia que es va conixer a Gergia el 16 de febrer del 1801. Iulon i els seus germans reuneixen l'exrcit a Dariali i destrueixen ponts per impedir l'arribada de tropes russes. Assassinat el tsar Pau I el mes de mar, el nou tsar Alexandre I sembla per un moment que podria canviar la situaci i va encarregar un estudi al general Knorring, per aquest informa favorablement a l'annexi, i el Consell d'estat la va aprovar el 18 d'agost de 1801, i el tsar la va ratificar el 12 de setembre de 1801. El 1802 el general Knorring es nomenat primer governador. L'agost de 1803 es produ una manifestaci nacionalista a Kelmentchuri (Kakhtia) contra la que es va enviar un destacament rus sota el comandament de Guliakoff, per els habitants de Khisikhi derrotaren a aquestos soldats. La rebelli es va generalitzar i Iulon va ser reconegut rei, per el govern rus va enviar milers de soldats i els rebels es van dispersar. Poc desprs era nomenat governador el georgi Pau Tsitsianov el qual va enviar als membres de la famlia real cap a Rssia. El 1804, al esclatar la guerra entre Rssia i Persia, els georgians es revoltaren. Quatre prnceps, Iulon, Parnaoz, Alexandre i Teymuraz entren al pas. Al estiu les tribus dels Mtiuls i Mokhevs van prendre Stepantsminda, Larse, Ananuri, Txinvali i van tallar la ruta militar dividint en dos parts l'exrcit rus. Els Pchaves i els Khevsures es van afegir a la revolta. Iulon i Parnaoz van ser cridats i es van traslladar a la Vall de l'Aragvi per dirigir la revolta; els thavadis o nobles els hi van fer costat. Iulon va ser capturat pels russos per Parnaoz va seguir la lluita i la va estendre a la Vall del Ksani. Els russos van haver de llevar el setge d'Erevan, defensat pels perses, i marxar contra el rebels sota el comandament de Nesvetaev. Derrotats els rebels, Parnaoz va voler fugir a Persia per va ser capturat a finals d'octubre. Per els revoltats van seguir la lluita en nom dels prnceps Alexandre, Teimuraz i Levan, que encara que no eren all, representaven la dinastia. Aix doncs els russos van seguir combatent i van ofegar la revolta. El 1805 els khans de Nukha, Shirvan y Karabagh es van sotmetre a Rssia que el 1806 va ocupar Bak el khan de la qual va fer veure que es rendia per va assassinar per sorpresa a Tsitsinov, i els russos van recular un temps per el successor general Gudovicht va ocupar Bak i quasi tota la Transcaucasia oriental.

Reis de Kartli:

Constant II 1490-1505 (abans rei de Gergia) ;
David X 1505-1524 ;
Giorgi IX 1524-1535 ;
Luarsab I 1535-1558 ;
Sim I 1558-1569 ;
David XI (Daud Shah) 1569-1578 ;
Sim I (segona vegada) 1578-1600 ;
Giorgi X 1600-1605 ;
Luarsab II 1605-1614 ;
Bagrat VII 1614-1619 ;
Sim II 1619-1630 ;
Teimuraz I 1630-1633 ) (tamb fou rei de Kakhtia fins el 1648);
Rustam Khosro Mirza 1633-1658 ;
Vakhtang V Shah Nawaz 1658-1676 ;
Giorgi XI Shah Nawaz 1676-1688 ;
Irakli I Nazar Ali Khan 1688-1703 ;
Giorgi XI Shah Nawaz (segona vegada) 1703-1709 ;
Levan 1709;
Kai Khusrau 1709-1711 ;
Vakhtang VI Husein Quli Khan 1711-1714 ;
Jesse Ali Quli Khan 1714-1716 ;
Bakar Shah Nawaz IV 1716-1719 d. 1724 ;
Vakhtang VI Husein Quli Khan (segona vegada) 1719-1723 ;
Bakar Shah Nawaz IV (segona vegada) 1723-1724 ;
Jesse Ali Quli Khan (segona vegada) 1724-1727 ;
Constant III Mahmud Quli Khan 1727 ;
vacant 1727-1735 ;
Artxil Abdullah Beg 1735 ;
Alexander II Ali Mirza 1735-1736 ;
vacant 1736-1744 ;
Teimuraz II 1744-1762 (rei de Kakhtia 1732-1736 i 1738-1744);
Irakli II 1762-1798 (rei de Kakhtia 1744-1798);
Giorgi XII 1798-1800 (rei tamb de Kakhtia 1798-1800);
David XII 1800-1801 ;
annexi a Rssia 1801;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22841" title="David X de Kartli" nonfiltered="4815" processed="4782" dbindex="9861">
David X  fill gran de Constant II va ser rei de Gergia del 1505 al 1524 succeint al seu pare.

Va fer presoner el rei de Kakhtia el 1513 per no va poder capturar el prncep rebel Levan. Va intentar conquerir Kakhtia en ms d'una ocasi sense xit; finalment va derrotar Levan a la batalla de Kiziki el 1520. Va derrotar l'exrcit d'ocupaci persa a Tblisi i va conquerir Aghjakala massacrant tots el turcmans que hi va trovar.
El 1522 va prendre els hbits sota el nom de Dami i va abdicar els drets a la corona en el seu fill el 1524.

Estava casat amb Miran Gul (coneguda tamb com Nestan-Jawar) que es va sucidar el 1556 , i la qual era filla de David Jambakur Katchibadze-Baratashvili, Prncep de Gareja.

Va morir el 1525












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22842" title="Giorgi IX de Kartli" nonfiltered="4816" processed="4783" dbindex="9862">
Giorgi IX, fill segon de Constant II va ser associat al tron el 1488 pel seu pare.

Va succeir al seu germ David X de Kartli el 1522 quan es va fer monjo.

Va abdicar el 1534 i va prendre els hbits sota el nom de Gerasimi el 1535. El va succeir el seu nebot Luarsab I de Kartli, fill de David X.

Va morir passat el 1540.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22843" title="Luarsab I de Kartli" nonfiltered="4817" processed="4784" dbindex="9863">
Luarsab I rei de Kartli del 1534 al 1555, va nixer abans del 1509, i era el fill gran de David X de Kartli. 

Va succeir a son oncle el 1534/1535. Es va casar amb Thamar filla de Bagrat III d'Imertia.

Els perses, sota el comandament del beglarbeg de Karabagh envairen Kartli. El rei va morir en la batalla contra els perses Kizilbashis a Garissi el 1558. Encara que les tropes reials anaven manades per l'hereu Sim I de Kartli, el rei Luarsab va morir en un petit combat a la reraguarda. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22844" title="Sim I de Kartli" nonfiltered="4818" processed="4785" dbindex="9864">

Sim I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.

Es va casar el 1559 amb Nestan-Darejan (+ desprs de 1608), filla de Levan, rei de Kakhtia. 

Fet presoner per els kizilbashi a la batalla de Partzkhisi el 1569 (on va ser capturat tradorament el 1569 per un tal Korganachvili) va ser enviat a Persia i va refusar convertir-se a l'islam essent tancat a la fortalesa d'Alamut per molts any. 

Alliberat el 1578 desprs d'acceptar convertir-se, va rebre el ttol de Xa Nawaz Khan i va ser enviat al front d'un exrcit cap a Gergia, per combatre als turcs ja que poc abans (el mateix 1578) la pau entre els otomans i Prsia s'havia trencat, i un exrcit turc sota el comandament de Mustaf Lala Pasha havia avanat cap a Transcaucsia; a Prsia la mort del Xa Thamasp havia provocat desordres i els perses es van veure impotents contra els turcs, per la qual cosa van alliberar Sim i el van enviar com a rei, per combatre els invasors. Guarnicions otomanes s'havien installat a algunes ciutats del Kartli (i del Samtskh que Kartli considerava seu).  Sim els va expulsar, conquer Lor i Gori i derrot totalment els otomans a Mukhran grcies a la traci del mthavari de Samtskh, Manutchar, vassall otom que es va passar al bndol del rei. El sold va reconixer a Sim com a rei, amb el Samtskh incls, per a canvi havia de pagar un tribut anyal. Lor, Gori, Tblisi i d'altres ciutats tindrien guarnici turca. 

Per el tractat de pau entre Persia i els otomans (Tractat de Constantinoble 21 de mar del 1590) va reconixer la sobirania turca sobre Shirvan, Gergia Oriental i l'Azerbaidjan. El 1598 va engegar altra cop la lluita contra els turcs i el 1599 ataca Gori que s capturada. Tblisi estava amenaada i el sult va enviar un exercit que va acampar al riu Alghuthi, prop de Nakhiduri. Els georgians van presentar combat i van ser derrotats; el rei fou capturat i setmanes desprs enviat a Istanbul carregat de cadenes, on va ser empresonat i va morir un temps desprs  a les set torres de Constantinoble el 1612 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22845" title="David XI de Kartli" nonfiltered="4819" processed="4786" dbindex="9865">
David XI (Daud-Khan), era el segon fill de Luarsab I de Kartli. El 1564 es va sotmetre a Shah Thamasp de Prsia a Qazwin.

El 1569, capturat el seu germ Sim I de Kartli, se'l va nomenar rei de Kvemo Kartli per la seva lleialtat per va ser deposat quan Sim va ser restablert el 1578.

Va morir el 1579.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22847" title="Giorgi X de Kartli" nonfiltered="4820" processed="4787" dbindex="9866">
Giorgi X era el fill gran de Sim I de Kartli i de Nestan-Darejan, i va regnar a Kartli del 1600 al 1605.

Es va casar el 1578 amb Mariami filla de Giorgi Dadiani, prncep de Salipartiano, i prncep de Mingrlia per matrimoni amb Anna Dadiani.

El 1602 el xa de Prsia va demanar la presencia del rei de Kartli, el seu vassall a la guerra contra l'imperi Otom. El rei Giorgi X no s'hi va presentar. 

Va morir per la picada d'una abella a la boca el 7 de setembre de 1605 i el va succeir el seu fill Luarsab II de Kartli.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22848" title="Luarsab II de Kartli" nonfiltered="4821" processed="4788" dbindex="9867">

Luarsab II de Kartli fou rei de Kartli del 1605 al 1615. Va nixer el 1595 i era el fill gran de Giorgi X de Kartli.

Shah Abbas el va confirmar i el va coronar en persona el 1606 a Tblisi.

El 1609 es va presentar un exrcit turc a Trialthia que va intentar passar a Xida Kartli, on estava el rei Luarsab (al castell de Tskhirthia), per enganyats pel monjo Thevdor, el rei i el seu cap militar Giorgi Saakadze els van agafar per sorpresa i els van derrotar a Kvichkhthia-Tachiskari. Giorgi va rebre altes distincions com Muravi (prefecte) de Tblisi i Dvalthia, i va ser anomenat  el gran muravi . Per denunciat per enemics politics va haver de fugir a Prsia. 

El 1613, acusat el rei de deslleialtat, el xa va enviar un exrcit. El 1614 Luarsab va fugir a Imertia per va ser fet presoner a traci uns mesos desprs i el prncep musulm Bagrat va pujar al tron, amb Giorgi Saakadze com a conseller. 

Luarsab va ser enviat presoner a Astarabad. Va refusar convertirse a l'islam i va ser traslladat a la fortalesa de Shiraz. 

Es va casar amb Makrina, filla de Kiok Saakadze, governador de Tblisi i desprs amb la filla del mthavari de Mingrlia 

Fou assassinat a Shiraz el 21 de juny de 1622.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22849" title="Bagrat VII de Kartli" nonfiltered="4822" processed="4789" dbindex="9868">
Bagrat VII, era el fill gran de David XI de Kartli, i va ser proclamat rei de Kartli pels perses el 1614.  

Es va casar amb Anna, filla d'Alexandre II de Khakhtia.

Va morir el 1619 i el va succeir el seu fill gran Sim II de Kartli.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22850" title="Sim II de Kartli" nonfiltered="4823" processed="4790" dbindex="9869">
Sim II (Semayun Khan), va nixer i va ser educat a Esfahan i estava casat amb una dama persa filla d'un general. Era l'nic fill de Bagrat VII de Kartli.

El 1619 el shah Abbas I el va nomenar val de Kartli amb el ttol de Semayun Khan, al morir el seu pare. No era popular a Gergia perqu era musulm i noms dominava Somkhtia i  Sabaratiano, i la capital Tblisi.

Davant la rebelli permanent del senyors georgians, el 1625 el Shah Abbas envia a Gergia un exercit de seixanta mil homes dirigit per Kartchika Khan i amb Giorgi Saakadze (conegut com el gran muravi) com a conseller (per com que el Shah no se'n fiava va haver de deixar com hostatge al seu fill Paata Saakadze). El 25 de mar del 1625 els senyors feudals georgians (avisats per Giorgi) van atacar aquest exercit de sobte a Martkhopie i al mateix temps Giorgi, el seu fill Avthandil i tres cavallers mes assassinaren a Kartchika, provocant la derrota persa. Desprs d'aquesta victria totes les guarnicions perses a Kartli i Kakhtia van ser expulsades i els georgians encara van arribar a Gandja, Karabagh (Siunia) i Akhaltsikh. L'hostatge Paata va ser assassinat. 

Abbas va reunir un nou exercit i el va enviar a Gergia sota el comandament del seu gendre Kortxibach Isa Khan. La batalla es va donar a Marabda i els georgians van sofrir una derrota encara que els atacants tamb van tenir prdues considerables, i els georgians, refugiats a la fortalesa de Kodjori-Tabakhmla van impedir el pas als perses. Una guerra de guerrilles va fer molt de malt a les forces del shah (sobretot amb una batalla parcial al Ksani, on 12000 perses van ser massacrats).

El 1626 el rei es va enfrontar a Giorgi Saakadze i el va obligar a fugir a Turquia (on morir el 1629)

El 1630 Sim va ser deposat per Teimuraz de Kakhtia . Finalment el shah va haver de fer concessions i reconixer com a rei de Kartli a Teimuraz

Fou assassinat per Zurab Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi, desprs del 1630











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22851" title="Rustam de Kartli" nonfiltered="4824" processed="4791" dbindex="9870">
Rustam (Khosro Mirza) va nixer el 1567, i era fill natural de David XI de Kartli i de una concubina. 

Fou darugha (Prefect) d'Esfahan i desprs cap de la guardia persia

Alguns membres i alts crrecsde la famlia reial de Kartli i Kakhtia havien adoptat el islam com a religi i entre ells el nebot del rei Teimuraz I de Kartli, anomenat  Khosro Mirza, cap de la gurdia (Kullar Aghassi). El 1632 Shafi I de Persia el va designar val de Gergia amb el ttol de Rustam Khan, i va enviar un exercit al pas. Amb el suport de Persia,  Khroso es va proclamar rei de Kartli (i de Kakhtia nominalment) el 1633 sota el nom de Rustam, i va ser coronat a Tblisi (1634) com a rei de Kartli.

Desprs va envair Kakhtia i va fer fugir al rei Teimuraz i el 1648 es va apoderar d'aquest regne.

Es va casar amb Tinatina, filla de Manuchihr II Jagli o Djakli, Atabek de Samtskh, i el 1635 amb Kethavan (Guldukhtar Begum, + 1636) filla del princep Gorjasp Abashidze; el 1659 es va casar amb Mariami, (que mes tard es va casar amb el rei Vakhtang V) que havia estat muller de Sim Gurieli mthavari de Gria i era filla de Manuchir I Dadiani, mthavari de Mingrlia i de Thamar (filla de Kaikhushru II Jagli atabek de Samtskh)

Rustam va iniciar una poca de reformes de l'administraci cap el "modus" persa, i de pau. El rei portava el ttol de val de Gurdjistan que era el nom persa de la Gergia (el ttol de val era el d'un governador amb amplis poders, funcions i prebendes) i pagava un tribut anyal a Persia i enviava soldats a les campanyes. Uns funcionaris perses (el visir, el mustoofi i el munchi) el supervisaven y guarnicions perses estaven establertes a Tblisi, Gori y Surami.

Va morir el 1658 i com que no tenia fills havia adoptat al fill de Teimuraz (l'ex rei de Kakhtia i de Kartli), Vakhtang, que es va haver de convertir al islam. 

Va morir a Tblisi el 17 de novembre de 1658











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22852" title="Primat" nonfiltered="4825" processed="4792" dbindex="9871">

Els primats (Primates) sn un ordre de mamfers placentaris, plantgrads, d'extremitats llargues i grosses, cadascuna de les quals t 5 dits acabats en ungles aplanades, les quals de vegades s'han convertit en veritables urpes; el dit polze s generalment oposable i prnsil. 

 Cladograma .
El segent cladograma mostra la posici dels primats dins els Mamfers:



 Classificaci .
L'ordre dels primats comprn les segents famlies:

 ORDRE PRIMATS;
 Subordre Strepsirrhini;
 Infraordre Lemuriformes;
 Superfamlia Cheirogaleoidea;
 Famlia Cheirogaleidae;
 Superfamlia Lemuroidea;
 Famlia Lemuridae: lmurs;
 Famlia Megaladapidae;
 Famlia Indridae;
 Infraordre Chiromyiformes;
 Famlia Daubentoniidae;
 Infraordre Loriformes;
 Famlia Loridae;
 Famlia Galagonidae;
 Subordre Haplorrhini;
 Infraordre Tarsiiformes;
 Famlia Tarsiidae;
 Infraordre Simiiformes;
 Platyrrhini: Micos del nou mn;
 Famlia Cebidae ;
 Famlia Nyctipithecidae;
 Famlia Pitheciidae;
 Famlia Atelidae;
 Catarrhini;
 Superfamlia Cercopithecoidea;
 Famlia Cercopithecidae: Micos del vell mn;
 Superfamlia Hominoidea;
 Famlia Hylobatidae: gibons;
 Famlia Hominidae: grans simis, humans inclosos;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22859" title="Teimuraz I de Kartli" nonfiltered="4826" processed="4793" dbindex="9872">

Teimuraz I (Taimuraz Khan), nascut el 1587, era fill gran de David I de Kakhtia i de Kethavan.

Educat a Esfahan va ser proclamat a la mort del seu oncle Constant I de Kakhtia i va ser reconegut per Prsia.

Per el 1613 es va revoltar i va haver de fugir a Imertia el 1616 quan Abbas I va enviar un fort exrcit sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el pas el 1614-1615. Assassinat Isa Khan va retornar, i va demanar ajuda a Rssia i Polnia i ell mateix va anar a l'Imperi Otom a demanar ajuda. Abbas va enviar un altre exrcit i va fer milers de presoners i va repoblar el pas amb turcmans i ttars. Revoltat Giorgi Saakadze a Kartli, el 1623, va ser proclamat rei de Kakhtia i de Kartli, i, deposat Sim II de Kartli va prendre el control total d'aquest regne el 1630. Perduda Kartli devant Rustam Khan va fugir a Imertia el 1633. Va retornar i recuper el control de Kakhtia el 1634. Fou perdonat i el 1638 fou reconegut val de Kakhtia.

Va negociar el protectorat rus i va fer aliana amb Rssia el 23 d'abril del 1639. Rustam de Kartli va envair el pas el 1648 i va haver de fugir altre cop a Imertia. Va visitar Rssia el 1657 on va continuar negociacions i va ser rebut el juny de 1658 pel tsar Alexei Mikhailovitch a Moscou. Tamb va negociar amb Prsia, i va anar all per alhora que hi era, un nebot seu va voler apoderar-se de Kakhtia i llavors Teimuraz va ser engarjolat. Finalment es va fer monjo amb ms de 70 anys.

Fou un poeta i home de lletres autor de  Dileg entre la primavera i la tardor   Vard bulbuliani  i d'altres.

Casat una primera vegada amb Anna (+ 1609), filla de Mamia II Gurieli, de  Gria i casat de segones amb Khwarashan Darejan (+1659), filla de Giorgi X de Kartli.

Va morir captiu a Astarabad el gener de 1663. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22866" title="Vakhtang V de Kartli" nonfiltered="4827" processed="4794" dbindex="9873">
Vakhtang V (Shah Nawaz Khan II) era el fill gran de Bagrat II tercer prncep de Mukhrani i regent de Gergia i de la filla de Sidamoni, erasthavi de l'Aragvi. Fou rei de Kartli del 1658 al 1676.

Va rebre el ttol de Bakhta Beg del xa de Prsia. Va succeir al seu cos com a sis Mukhrani-batoni (prncep de Mukhran) sota el nom de Vakhtang II, el 1648. Adoptat com a fill pel rei Rustam de Kartli va ser fet hereu el 1653. Nomenat Djanisin (Virrei) per decisi del xa de Prsia amb el ttol de Shah Nawaz Khan el 1658. Fou coronat l'1 de gener de 1659.

Es va casar amb Rwadam (+1678), filla del noble Vakhtang-Orbel Qaplanishvili-Orbeliani, jutge de l'alta cort, que es va fer monja; i desprs amb Mariami, viuda del seu parent i pare adoptiu Rustam.

El 1660 Vakhtang va passar a l'Imertia on el rei Alexandre acabava de morir i s'havia rebellat el gran senyor de Mingrlia, Vameq Dadiani. Vakhtang el va derrotar i va collocar al tron al seu propi fill Artxil de 14 anys. El mateix any la Kakhtia el va cridar per a ser rei i encara que no va ser coronat va tenir tot el poder. Noms el Samtskh, ocupat pels turcs, escapava al seu poder. El seu fill va ser proclamat rei de Kakhtia per ordre del xa el 1663. Per desprs li devia semblar que s'acumulava massa poder i el 1675 va fer venir a Irakli, nt de Teymuraz, que vivia a la cort del tsar a Moscou. A Irakli el xa li va oferir el tron per es neg a fer-se musulm. 

L'any segent va morir Vakhtang (Shah Navaz I) quan ja havia estat cridat a la cort persa. Va morir a Khoscaro, Gandja, el setembre del 1676.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22867" title="Antrtida" nonfiltered="4828" processed="4795" dbindex="9874">


L'Antrtida s una mieda continental que ocupa el Pol Sud Geogrfic del nostre planeta. Est considerat el sis continent de la Terra ats que sota l'espessa capa de gel hi ha sl (a diferncia del Pol Nord on dessota el gel noms hi ha les aiges de l'Oce rtic) i perqu no t cap lligam territorial amb els cinc continents restants. 

Descripci de la Regi Antrtica.


Vast espai ignorat a l'antiguitat i que els cartgrafs d'aquells temps anomenaren Terra Incognita Australis o, el que s el mateix: terra incgnita del sud. Fa uns 2.500 anys els grecs ja parlaven d'ella, especulant sobre la seva existncia.

La Regi Antrtica engloba des dels 60 de latitud sud i cont: l'oce Antrtic, arxiplags, illes i el continent, el qual t una forma gaireb circular de 4.500 quilmetres de dimetre i presenta dues pronunciades entrades que formen una estreta pennsula en forma de "S", projectada sobre l'extrem austral del continent sud-americ. 

s el continent ms elevat del mn amb una alada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell mig del mar.

El mont Erebus s un volc actiu de l'Antrtida situat a la costa oriental de l'illa Ross. La seva elevaci s de 3.794 metres sobre el nivell del mar.

L'espessor mitjana del gel que cobreix el continent s de 2-500 metres, essent el seu valor mxim registrat de 4.800 metres. Aix equival a gaireb 5 quilmetres de gel sobre l'estructura rocallosa del continent.

Formaci geolgica.

L'Antrtida s una massa continental que ocupa el Pol Sud Geogrfic del nostre planeta i que fins fa 160 milions d'anys va estar unida a l'ndia, frica, Austrlia i Amrica del Sud, formant el supercontinent anomenat Gondwana. Al fragmentar-se Gondwana, els continents es van anar desplaant ubicant-se en la seva posici actual fins formar-se el que s avui en dia l'Antrtida. Seguint la teoria de la tectnica de plaques, s fcil observar que primitivament, el continent americ i l'antrtic estaven units per la zona, ara disgregada, que conforma la Terra del Foc i el que s'anomena com la Pennsula Antrtica.

L'origen del nom Antrtida.
L'rtic prov del mot grec "rktikos" que significa "ssa Polar", en referncia a la constellaci de l'ssa Menor a l'hemisferi nord, mentre que "Antrktikos" significa oposat a l'ssa Polar, s a dir la constellaci de l'hemisferi sud on es troba situat aquest continent.

El clima antrtic.

La temperatura mitjana d'aquesta regi s de -17 graus centgrads, i la ms baixa es va registrar a Estaci Antrtica Neozelandesa de Vanda, al juliol de 1993, quan el termmetre va marcar 89.5 graus sota zero, la menor temperatura registrada a la superfcie de la terra. Aquestes baixes temperatures es deuen no noms al seu emplaament geogrfic del continent en la zona polar, sin a la seva gran alada mitjana i la poca radiaci solar que rep aquesta regi. A ms a ms, entre el 80 i el 90% de la radiaci que rep l'Antrtida s reflectida pel gel novament cap a l'espai, evitant l'escalfament de la superfcie polar. A l'Antrtida s'han registrat els vents ms forts: rfegues de 327 km/h el 1972.

El continent polsant.

Durant l'estiu, el continent antrtic t una superfcie de 14 milions de quilmetres quadrats per a  l'hivern, el mar que el voreja es congela i la seva superfcie arriba fins als 30 milions de quilmetres quadrats (cosa que el converteix en el quart continent en extensi). Aquesta caracterstica que es repeteix anualment amb el canvi d'estacions l'ha fet sser anomenat el "Continent Polsant".

Dies i nits.

En ple estiu (mar), els dies a l'Antrtida tenen llum gaireb les 24 hores del dia, per en canvi a l'hivern, els dies romanen en una perllongada penombra.

Aix s degut a que l'eix de rotaci de la Terra est inclinat respecte al Pla de l'rbita de la Terra al voltant del Sol.

Vida a l'Antrtida.

Flora.

Degut a les condicions extremes de la climatologia a l'Antrtida, existeix poca vegetaci i la que hi ha s de formes molt senzilles com algues, molses i lquens.

Noms hi hadues espcies de plantes vasculars amb flors i es troben noms en la pennsula antrtica: Deschampsia antarctica i Colobanthus quitensis.


Fauna.

La fauna s molt escassa al continent propiament per molt abundant a l'oce que l'envolta. Tan sols el ping emperador ha aconseguit adaptar-se a les extremes condicions de temperatures i vents al continent. Les altres espcies com foques, aus i altres tipus de pingins noms ocupen la zona costanera que descobreix el gel a l'estiu, a vegades en forma de grans colnies, de milers d'exemplars, per quan comena l'hivern migren amb el casquet de gel que es forma al congelar-se el mar que voreja el continent.

El krill.
Vegeu l'article Krill;
Entre les espcies que viuen a l'Oce Antrtic, destaca el krill, un petit crustaci de 3 centmetres de llarg que s la base de la cadena  ecolgica Antrtica i la font alimentcia de gaireb la resta de les espcies (foques, balenes, aus, pingins, etc.). L'abundncia de krill i la seva possible explotaci com a font alimentcia per a la humanitat ha sigut un tema freqent de controvrsia a la comunitat cientfica Antrtica. Alguns resultats cientfics indicarien que la gran quantitat d'aquest crustaci s tan gran que podria explotar-se sense posar en perill la fauna Antrtica, per d'altres n'opinen el contrari.

Un dels programes d'investigaci que es realitzen s l'avaluaci de l'abundncia del krill i la seva fauna associada als voltants de les Illes Shetland del Sud en el marc d'un Programa Internacional d'avaluaci a l'Oce Antrtic.


Presncia de l'sser hum.

L'Antrtida s l'nic continent on no existeix pas poblaci humana nadiua. Existeixen dubtes encara per esclarir sobre quins exploradors foren els primers en descobrir part del continent. Les Illes Shetland del Sud foren avistades ja per navegants espanyols al segle XVI per daten els primers registres confirmats a finals del segle XVIII. Els primers homes que visitaren aquest continent a principis del segle XIX foren caadors de foques i balenes, que restaven el temps necessari per les seves activitats de recollecci i desprs sortien abans de l'hivern polar.

s un continent deshabitat, exceptuant els equips de cientfics i militars de diversos pasos que reclamen sectors de les terres antrtiques, allegant drets de proximitat geogrfica, de descobriment o d'ocupaci continuada.

Avui dia existeixen prop de 100 Estacions Cientfiques d'uns 20 pasos al continent, on estan aproximadament 1.000 persones durant l'hivern, duent a terme tasques d'investigaci cientfica. A l'estiu, la poblaci humana es multiplica i arriba probablement fins a 10.000 persones arran de l'obertura de Bases Antrtiques Estivals. Aquestes darreres Bases, noms obren durant els mesos d'estiu (de novembre a mar).

Un fenomen actual s el de la gran afluncia turstica que a bord de vaixells visiten regions antrtiques. Anualment s'incrementa el nombre de persones que transiten pel continent.

Bases antrtiques espanyoles.

Espanya t actualment dues bases estivals situades a les Illes Shetland del Sud. La primera que es va obrir va ser la Joan Carles I a la pennsula Hurd (davant la Badia Sud) de l'Illa Livingston latitud sud, 6023'20" longitud oest. Oberta el gener de 1988, s gestionada pel Ministerio de Ciencia y Tecnologa a travs de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC i basa les seves activitats als voltants de la Pennsula Hurd aix com l'establiment d'un campament temporal a la Pennsula Bayers. La segona s la Gabriel de Castilla, de gesti per part de l'Exrcit de Terra, situada a l'illa volcnica de Decepci a la latitud 6255' sud i longitud 6037' longitud oest. Actualment s'estan fent acampades temporals al continent per provar la resistncia d'equipament i la viabilitat de fer un campament estival.

Tractat antrtic.

El Tractat Antrtic considera dos classes de membres: els consultius o de ple dret (amb veu, vot i veto en la presa de decisions vinculades a l'espai austral) i els membres no consultius, o  adherents , anomenats tamb  observadors  (que compten noms amb el dret a opinar).

Mitjanant aquest tractat internacional, que data de 1959, els pasos es comprometen a no extraure minerals (urani, or, carb, coure, hidrocarburs) durant 50 anys. Actualment, donades les seves difcils condicions, la seva explotaci mineral no s rentable.

Vegeu tamb.
Corrent circumpolar antrtic;

Muntanyes de l'Antrtida.
Muntanyes Bowers;
Serralada del Sentinella;
Masss Vinson;
Muntanyes Ellsworth;
Muntanya de Tangra;
Serralada de Bastien;

Referncies.


Enllaos externs.

Base antrtica espanyola Juan Carlos I;
Base antrtica espanyola Gabriel de Castilla;
 ;
COMNAP - Council of Managers of National Antarctic Programs ;
Poltica de Per sobre l'Antrtida;
L.L. Ivanov et al,  Mapa topogrfic de lilla Livingston i l'illa Greenwich;
Antarctic Place-names Commission of Bulgaria;














sergi se mas









































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22868" title="Jordi XI de Kartli" nonfiltered="4829" processed="4796" dbindex="9875">
Giorgi XI (Shah Nawaz Khan III), nascut desprs de 1648, segon fill de Vakhtang V de Kartli i de Rwadam, fou tres vegades rei de Kartli.

Va rebre el ttol de Gurgn Khan del xa de Prsia abans de pujar al tron.
Designat regent durant l'absncia del pare, que estava a Prsia, perode en qu va rebre el ttol de Shah Nawaz Khan el 10 de gener de 1676. Va succeir al seu pare el setembre de 1676 per decissi del xa.

El fill gran i hereu del difunt rei Vakhtang, Irakli, que estava a Kakhtia, l'abandona i marxa cap a Imertia i aix el tron de Kartli va passar a Giorgi XI, que era de religi musulmana i que regn sota el nom de Shah Navaz II. 

Per havent conspirat per revoltar-se i apoderar-se de la Kakhtia (1688) fou deposat i nomenat al seu lloc el seu germ gran Irakli (Nazar Ali Khan), que finalment havia accedit a convertir-se a l'islam. 

Poc temps desprs els nobles se li van revoltar i van cridar a Giorgi XI que havia fugit a Ratxa junt amb el seu germ Artxil (1591). Giorgi va fer submissi al xa i el van nomenar altre cop com a rei, per va ser deposat el 1695.

Va esclatar una guerra civil entre la noblesa partidria d'un i altre, que va durar del 1691 al juliol del 1703 quant amds van decidir sotmetre's al que digus el xa, que va nomenar a Giorgi XI com a rei i a Irakli com a cap de l'exrcit persa (kularaghassi)  per lluitar a l'Afganistan. El fill gran d'Irakli fou enviat com a rei de Kakhtia. I Vakhtang (fill de Levan) nebot de Giorgi XI, fou nomenat governador (djanichine, literalment substitut) de Kartli i desprs rei. 

Va ser governador de Kerman del 1699 al 1703, i de  Kandahar del 1703 al 1709, i Sipah Salar a l'exrcit persa 1699 a 1709. 

Es va casar dues vegades, la primera amb Tamara Davitishvili (+1683) i la segona amb Khwarashan  Mekeliadze (+ 1695).

Assassinat per Mir Wais Ghalzai, prop de Kandahar, el 23 d'abril del 1709.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22874" title="Irakli I de Kartli" nonfiltered="4830" processed="4797" dbindex="9876">
Irakli I (Nazar 'Ali Khan II), nascut el 1643, portava el nom de Nicolau i era fill de David, 5  Prncep de Mukhrani. Educat a Moscou i ambaixador davant el tsar del 1651 al 1652. 

Retorn a Kakhtia i va intentar ocupar el poder el 1664 per el rei Artxil el va derrotar i va fugir a Rssia .

Al segon intent es va proclamar rei de Kakhtia el 10 de gener de 1675.

El xa el va cridar a Prsia i li va permetre establir-se a Esfahan. Va fer-se musulm i va rebre el ttol de Nazar Ali Khan el 1676. Va ocupar el tron de Kartli el 1688 per decisi del xa de Prsia. Deposat el 1691 fou restaurat el 1695. Deposat un altre cop i enviat a Esfahan el 1703.

Fou investit pel xa com a  rei de Kakhtia i comandant de tropes imperials a Esfahan el maig del 1703.

Casat amb Anna (+1716) que es va fer monja, i era filla de Shirmazan Irubakidze, Prncep de Sacholokao.

Va morir a Esfahan el 1710.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22879" title="Kai Khusrau de Kartli" nonfiltered="4831" processed="4798" dbindex="9877">
Kai khusrau (Kaikhushru Khan), nascut l'1 de gener del 1674, era el fill gran de Levan de Kartli i de Thouta i va ser rei de Kartli del 1709 al 1711.

Darugha (Prefecte) d'Esfahan del 1700 al 1709, Naib Divanbegi (ajudant del senyor cap de Justcia) de Prsia 1703 a 1709, i Divanbegi (senyor cap de Justcia) el 1709. 

Succe al seu pare el 1709 per mai va ser coronat, i va regnar absent alhora que exercia com a Sipah Salar a l'exrcit persa d'Afganistan.

Es va casar amb Kethavan (Ekaterina Igorievna (+ 1730). 

Va morir en combat contra els ghalzai a Kandahar el 27 de setembre de 1711.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22880" title="Levan de Kartli" nonfiltered="4832" processed="4799" dbindex="9878">
Levan (Shah Quli Khan), nascut desprs de 1658 i abans del 26 d'agost de 1660, era fill de Vakhtang V de Kartli i de Rwadam. Fou breument rei de Kartli el 1709.

Fou general de l'exrcit persa i comandant de les forces georgianes dins d'aquest exrcit en la campanya contra els balutxi del 1698 al 1700; i Divanbegi (senyor cap de Justcia) de Prsia  del 1701 al 1709.

Va rebre el ttol de Shah Quli Khan del xa de Prsia el 1701. Lloctinent del seu pare a Gergia mentrestant estava absent 1703-1709, el va succeir el 1709.

Es va casar amb Thouta Gurieli (+1678), filla de  Kaikhushru II Gurieli de Gria ; i desprs amb Tinatina  filla del prncep Giorgi Panaskerteli-Avalishvili. 

Va morir a Esfahan el de 13 de juliol de 1709






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22886" title="Vakhtang VI de Kartli" nonfiltered="4833" processed="4800" dbindex="9879">


Vakhtang Vl (Husain Quli Khan) el legislador, nascut el  15 de setembre de 1675, era fill de  Levan de Kartli i de Toutha.  Fou designat hereu i se li va donar Surami com a feu el 1701. Fou administrador de Kartli del Setembre del 1703 al 1708, Djanisin (Virrei) de Gergia del 1708 al 1711 i del 1712 al 1714. 

El 1709 Giorgi XI de Kartli va morir al Afganistan i es va nomenar rei al germ gran de Vakhtang, Kai Khusrau de Kartli, per va morir dos anys desprs tamb a la guerra al Afganistan. Llavors es va cridar a Vakhtang a Persia per ser nomenat rei per amb la condici de fer-se musulm (1712) per va rebutjar l'oferta i va ser exiliat a Kerman i la corona reial va restar sense amo efectiu per amb Vakhtang com administrador. El 1714 Iesse de Kartli, germ de Vakhtang, que s havia convertit al islam, fou nomenat rei i dos anys desprs un altra membre de la famlia. Finalment Vakhtang va accedir a fer-se musulm i va ser nomenat governador de l'Azerbaidjan se li va concedir el regne i el ttol de Husain Quli Khan el 1 de juny de 1716, per no va arribar a prendre possessi i fou arrestat i confinat fins el 1719 en que se li va permetre de recuperar l'autoritat i tornar a Gergia. Llavors va ser coronat (agost 1719). El 1720 torn a ser nomenat governador de l'Azerbaidjan, crrec que ja havia exercit uns mesos el 1716 i que ara va ostentar fins el 1723. Va ser dues vegades Sipah Salar al exercit persa  (1716-1717 i 1720-1723). 

Vakhtang va intentar posar ordre al pas; el seu germ Domenti va ser nomenat catholikos de Mtskhta i moltes terres es van restituir als nobles i a l'esglsia. Es va recopilar un llibre de lleis amb les prpies del pas i les de les altres nacionalitats (armenis, jueus i grecs principalment) amb l'acord del Darbazi (Consell reial).  Va ser tamb el introductor de l'impremta a Gergia (1709). Tamb es va establir una espcie de constituci d'estat anomenada Dasturlamali que reglamentava l'administraci i la cort. Per tot aix aquest rei va ser conegut com  el legislador . 

Es van iniciar construccions reconstruint all mes malms, camins, canals de rec, ponts i coses semblants. El seu conseller Sulkhan Saba Orbeliani el va guiar en les seves decisions. 

El 1720 el rei feu un acord amb Rssia per el qual ambds estats envairien Persia. El 1722 els russos van iniciar la campanya conquerint el litoral de Daguestan fins a Daruband, per una epidmia i la manca de subministraments els va obligar a retirar-se. El rei georgi estava a Gandja esperant als russos amb un exercit de quaranta mil homes per no va poder fer res. El shah va destituir-lo al menys nominalment.

El mateix 1723 els turcs van envair Kartli i Vakhtang es va retirar de Tblisi (maig). Iesse, el seu germ, ara aliat als turcs i amb l'ajut tamb de mercenaris lesguians, va ser proclamat rei i Vakhtang va fugir a Ratxa. Pel tractat de Constantinoble de 12 de juliol de 1724 Rssia va reconixer la sobirania turca sobre el nord-oest de Persia i Gergia Oriental. Llavors  Vakhtang va marxar a Rssia amb la seva famlia i 1200 fidels, el 15 de juliol de 1724, per demanar ajuda per alliberar el pas, ajuda que no va obtenir.

Casat amb Rusudan (+1740) filla del prncep Quilchiko de Cherkess-Batoni (prncep de Txerkessia) i senyor de la Petita Kabardina.

Va morir a Astrakhan el 25 de mar de 1737 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22887" title="Iesse de Kartli" nonfiltered="4834" processed="4801" dbindex="9880">
Iesse (Ali Quli Khan),  fill de Levan de Kartli i de la seva segona esposa Tinantin Abalishvili, Djanisin (Virrei) de Gergia pel xa de Prsia del setembre del 1704 al 1708, governador general de Kerman o Kerman 1708-1709 i 1709-1711, i mestre general d'ordenances de Prsia 1711-1714. Va rebre el ttol d'Ali Quli Khan del xa el 1709.

El 1712 es va casar amb Mariami (+ 1714,) filla d'Erasti Qaplanishvili-Orbeliani, Prncep de Kvemo-Sabaratiano. Desprs es va casar amb Eleni Bagrationi Begum (+1745), que es va fer monja (era germana d'Irakli I de Kartli i Kakheti). Va tenir vuit fills legitims un del quals fou el catholicos Antoni I de Gergia (1744-1755 i 1764-1788).
 
El xa li va concedir el regne de Kartli el 10 de mar de 1714 essent coronat el 20 d'octubre de 1714. Aviat va demostrar que era poc competent per la seva adicci al alcohol. Fou deposat l'1 de juny de 1716 per la seva ineptitud, en obtenir el suport de la noblesa i mantenir la llei i el ordre. 

Va marxar de Kartli en arribar el nou rei, Bakar de Kartli el 17 de setembre de 1716 i es va retirar a Kakhtia. 

Restaurat pels turcs el 1723, el sold li va donar el ttol de Mustaf Paix o Mustafa Pasha (maig de 1723).

Va morir a Tblisi el 1727.









Bibliografia .
 D. M. Lang,  Georgia and the Fall of the Safavi Dynasty,  BSOAS 14, 1952;
 D. M. Lang,  The Last Years of the Georgian Monarchy, 1658-1832, New York, 1957;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22888" title="Xida Kartli" nonfiltered="4835" processed="4802" dbindex="9881">

Xida Kartli (georgi:            ) s una regi histrica de Gergia, situada al nord del Kartli entre el riu Mtkvari i les muntanyes del Caucas. La principal ciutat fou Gori a la vora del riu. Tenia a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est la Tutxtia i nord de Kakhtia.

El 1609 s'hi va produir un fet de molt de renom a la histria de Gergia quan es va presentar un exrcit turc a Trialtia (Trialthia) que va intentar passar a Xida Kartli, on estava el rei Luarsab II de Kartli (al castell de Tskhirthia), per enganyats pel monjo Thevdor, el rei i el seu cap militar Giorgi Saakadze els van agafar per sorpresa i els van derrotar a Kvichkhthia-Tachiskari. Thevdor va ser assassinat pels turcs donant la seva vida per la salvaci del pas.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22889" title="Ksani" nonfiltered="4836" processed="4803" dbindex="9882">
El Ksani es un riu de Gergia que desemboca al Kura o Mtkvari, al oest de Tblisi.

La vall del Ksani formaba un eristhavat governat per un eristhavi 

El 1660 va esclatar la rebelli general dels georgians contra Persia encapcelada per Bidzina Txolokachvili i l'eristhavi de Aragvi, Zaal amb el seu fill Zurab; l'eristhavi de Ksani i el d'Elisvar, van ser el primers nobles importants a sumar-si

El 1777 el rei va abolir l'eristhavat de Ksani 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22890" title="Aragvi" nonfiltered="4837" processed="4804" dbindex="9883">

L'Aragvi s un riu de Gergia que baixa des les muntanyes del Caucas i desemboca al Mtkvari, a la ciutat de Mtskhtha.

El 1394 Tamerl va entrar a Gergia pel Samtskh i va pujar per l'Aragvi cap a Dariali.

La regi formava un eristhavat governat per un eristhavi Zurab Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi, va assassinar al rei Sim II de Kartli el 1630. L'eristhavat va ser abolit el 1777 pel rei.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22894" title="Txavtxtia" nonfiltered="4838" processed="4805" dbindex="9884">
Txavtxtia s una regi de l'antiga Gergia, que tenia a l'est la Djavaktia, al nord la Imertia, a l'oest la Gria; i al sud la Taoklardjtia.

Aquesta regi fou ocupada pels otomans cap el 1540 i ja no va ser reconquerida pels georgians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22895" title="Tao" nonfiltered="4839" processed="4806" dbindex="9885">
Tao s una regi histrica de Gergia, al sud de la Klardjtia (actual regi d'Ardahan, a Turquia).

Aquesta regi fou ocupada pels otomans  cap el 1530 i ja no va ser reconquerida pels georgians

Vegeu Taoklardjtia i Taiq




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22896" title="Klardjtia" nonfiltered="4840" processed="4807" dbindex="9886">
Klardjtia s una regi histrica de Gergia, al nord del Tao. s l'actual regi d'Ardahan, a Turquia.

Aquesta regi fou ocupada pels otomans cap el 1530 i ja no va ser reconquerida pels georgians.

Vegeu Taoklardjtia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22897" title="Adjara" nonfiltered="4841" processed="4808" dbindex="9887">
Adjara s una regi histrica de Gergia, poblada per la tribu georgiana del adjars, avui musulmans.

Es situa a l'actual Adjria, i al nord-oest de la Taoklardjtia (actual regi d'Ardahan, a Turquia).

Aquesta regi fou ocupada pels otomans cap el 1540 i ja no va ser reconquerida pels georgians














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22899" title="Subcontinent indi" nonfiltered="4842" processed="4809" dbindex="9888">

El subcontinent indi s una porci de l'sia, al Sud de l'Himlaia. En formen part els segents estats:

 L'ndia;
 El Pakistan;
 Bangladesh;
 Nepal;
 Bhutan;
 Sri Lanka;
 Les illes Maldives;

Tots aquests pasos sn membres de l'Associaci per a la Cooperaci Regional de l'sia del Sud (South Asian Association for Regional Cooperation, SAARC).

A nivell geogrfic es considera que el subcontinent indi inclou tamb alguns territoris controlats actualment per la Xina i Birmnia. T una superfcie d'uns 4.480.000 km, el 10% de tol l'sia.

Al Pakistan, l'anomenen, en angls, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-paquistans.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22902" title="Artaani" nonfiltered="4843" processed="4810" dbindex="9890">
Artaani s una regi histrica de Gergia, situada a l'oest de Txavtxtia,  a l'est d'Adjara, al nord de la Klardjtia i al sud de Gria. 

La capital i ciutat ms important fou Artanudji, una fortalesa que va ser la primera capital del Curopalat de Kartli amb els Bagrtides a comenaments del segle IX.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22904" title="Batalla d'Annual" nonfiltered="4844" processed="4811" dbindex="9891">



Batalla que es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regi i les tropes irregulars del lder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroqu. En la historiografia espanyola s coneguda popularment com a Desastre d'Annual.

En la batalla, les tropes espanyoles van patir una gran desfeta, amb 8.000 soldats morts entre els quals el propi general Manuel Fernndez Silvestre, que comandava els espanyols. Les operacions militars es van perllongar, desprs del desastre, arribant a posar en perill la mateixa ciutat de Melilla.

Les repercussions poltiques de la derrota foren intenses a la Pennsula, on al descontentament popular que ja hi havia en contra de la Guerra del Marroc, manifestat a nivell poltic i social, s'hi sumaren aleshores dures crtiques a l'Exrcit i a l'administraci militar. S'obr una investigaci sobre el desastre que recaigu sobre el general Juan Picasso Gonzlez.

A nivell poltic, la derrota propici la caiguda del Govern de Manuel Allendesalazar Muoz i la formaci del Govern d'Antoni Maura i Montaner.

Bibliografia.
 Woolman, David S.: Rebels in the Rif: Abd el Krim and the Rif Rebellion, (1968).
 Pennell, Charles Richard: A Country with a Government and a Flag: The Rif War in Morocco, 1921-1926 (1986).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22905" title="Ossetes" nonfiltered="4845" processed="4812" dbindex="9892">
Els ossetes o ossets (tots dos, mots epicens) sn un poble del Caucas, descendents dels alans.

Des del segle IX els prnceps ossetes intervingueren en els afers de Gergia i aix el prncep d'Osstia Bakhatar va ajudar Nasr, un prncep bagrtida que tenia el suport bizant, en la lluita contra els seus cosins.

El 1118 van quedar sotmesos pel rei David IV de Gergia. Giorgi III de Gergia estava casat amb  Burdukhan Gurandukht, filla de Khuddan, rei dels ossetes. Cap al 1190 la reina Tamara de Gergia es va casar amb David Soslan, rei dels ossetes que va morir el 1207. Amb els mongols, a mitjan segle XIII, els ossetes van esdevenir independents.

El 1698 Artxil d'Imertia, amb ajuda dels ossetes, va enderrocar el prncep Giorgi Gotxa.

En temps de la Uni Sovitica el seu territori (Osstia) va quedar dividit seguint la serralada del Caucas entre Osstia del Nord, pertanyent a Rssia, i Osstia del Sud, pertanyent a Gergia.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22906" title="Osseta" nonfiltered="4846" processed="4813" dbindex="9893">

L'osseta o osset (osseta:          , Iron vzhag o       , Ironau, persa:       ) s una llengua irnica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rssia i Gergia.

L'rea pertanyent a Rssia s coneguda com a Osstia del Nord - Alnia (capital: Vladikavkaz), mentre que la que pertany a Gergia s anomenada Osstia del Sud (capital: Tskhinvali). Els parlants de l'osseta sn uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alnia i un 15% a Osstia del Sud.

L'osseta, juntament amb el persa tat i el talix, s una de les principals llenges irniques del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prov de la llengua dels alans, que formaven part dels srmates, un poble nmada. Es creu que s l'nica llengua supervivent de les derivades de les llenges srmates. 

 Dialectes .
T dos dialectes principals: l'iron i el digor, el primer dels quals s el ms parlat. L'osseta escrit es reconeix immediatament per l's de la lletra , que no es troba en cap ms llengua de les que utilitzen l'alfabet cirllic.

 Alfabet .
La forma literria de la llengua t 35 fonemes: 26 consonants, 7 vocals i 2 diftongs.

Alfabet cirllic (des de 1937):  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,   /  ,  / ,   /  ,   /  ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,   /  ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,   /  ,  / ,  / ,  / ,   /  ,  / ,  / ,  / ,   /  ,  / ,   /  ,  / ,   /  ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / .

Alfabet rom (1923-1937): A/a, /, B/b, C/c,  / , D/d, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, Q/q, R/r, S/s, /, T/t, U/u, 
V/v, X/x, Y/y, Z/z, /

s de la llengua.

El primer llibre imprs en osset aparegu el 1798. El primer diari, Iron Gazet, s'edit el 23 de juliol de 1906 a Vladikavkaz.

Mentre que l'osset s llengua oficial tant a la part septentrional com la meridional, juntament amb el rus, el seu s es limita a publicar noves lleis en diaris ossets.
Hi ha dos diaris principals en osset: Rstdzinad (         , "Veritat") al Nord i Xurzrin (       , "Arc de Sant Mart") al sud. Alguns petits diaris de districtes escriuen en osset part dels articles. Hi ha una revista mensual Max dug (       , "La nostra era"), dedicat a la poesia i a la ficci literria.

L'osseta s ensenyat a les escoles secundries i els nadius en llengua osseta poden rebre cursos de literatura osseta.

 Vegeu tamb .
 Literatura osseta;
 Rastdzinad;

Referncies.

Bibliografia.
 Abaev, V.I. Ossetian Language and Folklore, USSR Academy of Sciences, Moscow-Leningrad, 1949 ;
 Lora Arys-Djanaieva. Parlons Osste. Paris: L'Harmattan, 2004, ISBN 2-7475-6235-2.

 Enllaos externs .

 Materials en angls i francs;
 Secci osseta del Rosetta Project;
 Omniglot - Osset (          /             );
;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22908" title="Liakhvi" nonfiltered="4847" processed="4814" dbindex="9894">
El Liakhvi s un riu de Gergia que neix a les muntanyes del Caucas i desaigua en el Mtkvari per la ciutat de Gori.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22909" title="Star Trek" nonfiltered="4848" processed="4815" dbindex="9895">

Star Trek s un mn galctic de cincia-ficci format per sries de televisi, pellcules, llibres i videojocs.  Aquest mn fou creat per Gene Roddenberry en la primera srie de la saga, emesa als Estats Units a partir del 8 de setembre de l'any 1966. 

Dotada amb un argument que parla d'un futur optimista on els ssers humans han apaivagat les seves disputes, Star Trek s una crnica de l'exploraci de l'univers amb l'objectiu de trobar nous mons i conixer noves civilitzacions, arribant all on no ha estat mai ning. La principal crtica que se li pot fer a Star Trek s que presenta un futur militaritzat, especialment en la srie original, cosa que a partir de La nova generaci corregeixen, mostrant un futur amb societat civil que viatja en la nau USS Enterprise. 

Star Trek segueix una lnia evolutiva des de la srie original fins Star Trek: Voyager. En aquest perode, es mostra, a ms de l'esperit explorador de la raa humana i la resta d'espcies que formen la Federaci Unida de Planetes, i la Flota Estellar (de la que La nau USS Enterprise, n's la nau Insignia), una interessant teoria sobre els avenos de la tecnologia en un futur amb tele-transportadors, replicadors d'aliments i motor de propulsi de corbatura (warp en la versi anglesa), que s el que permet viatjar en l'espai a velocitats superiors a la de la llum.

No obstant aix, els creadors de la srie fan un gir en aquesta evoluci a la srie Star Trek: Enterprise (2001-2005) i retornen als principis de Star Trek, presentant una primera nau estellar USS Enterprise, que ha de ser la pionera, i un primer capit (Jonathan Archer (Scott Bakula)) que podrem considerar l'antecessor de Kirk i Picard, i a partir de la seva experincia en l'espai, obrir el cam a les seves Entrerprise "filles" , marcant un nou comenament en aquesta llarga aventura de "l'exploraci de l'espai, coneixement de noves formes de vida i noves civilitzacions, viatjant fins all on no ha estat mai ning".

Sries sobre Star Trek.
 Star Trek: La Srie Original (The Original Series) (1966-1969);
 Star Trek: La srie animada (The Animated Series) (1973-1974);
 Star Trek: La nova generaci (The Next Generation) (1987-1994);
 Star Trek: Espai Profund 9 (Deep Space Nine) (1993-1999);
 Star Trek: Voyager (1995-2001);
 Star Trek: Enterprise (2001-2005);

Pellcules sobre Star Trek.
 Star Trek I: La pellcula (The Motion Picture) (1979);
 Star Trek II: La clera de Khan (The Wrath of Khan) (1982);
 Star Trek III: A la cerca de Spock (The Search for Spock) (1984);
 Star Trek IV: Missi: Salvar la Terra (The Voyage Home) (1986);
 Star Trek V: L'ltima frontera (The Final Frontier) (1989);
 Star Trek VI: Aquell pas desconegut (The Undiscovered Country) (1991);
 Star Trek VII: La propera generaci (Generations) (1994);
 Star Trek VIII: Primer contacte (First Contact) (1996);
 Star Trek IX: Insurrecci (Insurrection) (1998);
 Star Trek X: Nmesi (Nemesis) (2002);
 Star Trek XI (en producci 2009);

 Vegeu tamb .
 Kirk;
 Spock;
 Jean-Luc Picard;
 Benjamin Sisko;
 Kathryn Janeway;
 Star Trek: New Voyages;

 Enllaos externs .


Webs oficials.
 Lloc web oficial de Star Trek;

Webs no oficials.
  (Wiki);

Fanfilms de Star Trek.
 Lloc web oficial de Star Trek: New Voyages (+ info);
 Lloc web oficial de Star Trek: Of gods and men (2007) ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22911" title="Aspindza" nonfiltered="4849" processed="4816" dbindex="9896">

Aspindza s una ciutat de Gergia a la vora del riu Mtkvari

El 1770, durant la guerra entre Rssia i l'imperi Otom, un exercit rus va arribar a Gergia, sota el comandament de Tottleben. El rei de Kartli, Irakli, planejava ocupar Akhaltsikh, a la regi del Samtskh-Saatabago i va marxar amb els russos pel cam de Bordjomi. Per no van poder prendre Atskuri i el general rus va comenar a dubtar i es va retirar. Irakli va continuar i va derrotar als turcs a Akhalkalaki i Khertvissi, i es va presentar a Aspindza. A la vora del Mtkvari el 20 d'abril de 1770 els georgians desferen als turcs . El rei no va poder aprofitar aquesta victria al saber que Tottleben, que havia tornat a Tblisi, conspirava amb els thavadis (nobles) per fer submissi a Rssia. Irakli es va presentar a la capital i va expulsar a Tottleben que se n va anar a Imertia










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22913" title="Likhi" nonfiltered="4850" processed="4817" dbindex="9898">
Likhi sn una cadena de muntanyes que divideixen Gergia en dues parts: occidental i Oriental. La part occidental fou anomenada successivament Clquida, Egrissi, Lazika, Abkhzia i Imertia. La part oriental la formaven el Kartli i la Kakhtia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22915" title="Kvemo Kartli" nonfiltered="4851" processed="4818" dbindex="9899">

Kvemo Kartli (Baixa Kartli, georgi:             ) s una regi de Gergia, una de les dues en qu es divideix el Kartli: Kartli Superior o Xida Kartli, i Kartli Inferior o Kvemo Kartli. Est situat al sud del riu Mtkvari i fins a les planes de Lor. A l'est t tamb el Mtkvari i a l'oest la Djavaktia. 

Per un curt perode el regne de Kartli va ser redut a aquesta regi i el xa de Prsia en va fer rei a David IX per va ser deposat el 1578 i va morir el 1579.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22916" title="Iori" nonfiltered="4852" processed="4819" dbindex="9900">
El Iori s un riu de Gergia que marca la frontera occidental de la Kakhtia. Neix al Caucas, a la regi de la Tutxtia, i fa un llarg recorregut per desembocar al Mtkvari a la regi d'Herthia o Hertia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22917" title="Alazani" nonfiltered="4853" processed="4820" dbindex="9901">

El Alazani es un riu de Gergia que neix al Caucas, a la regi de la Tutxtia  i fa un llarg recorregut fins a desembocar en el Mtkvari al sud de la regi d'Herthia.

El 1750 un gran exercit lesgui va entrar a territori georgi per va ser derrotat i es va voler aprofitar el moment per conquerir el pas de Txar Belakan. Van enviar tropes els khans de Gandja, de Karabagh i d'altres, i tamb Hadji Txalab de Shakki i Shirvan,  per aquest ltim estava secretament aliat als lesguians i als soldans de Kak-Elissen, i al canviar de camp durant la batalla, va provocar una greu derrota georgiana a la vora del Alazani.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22918" title="Llapis" nonfiltered="4854" processed="4821" dbindex="9902">



Un llapis s un instrument d'escriptura ideat per escriure o dibuixar sobre paper o cartolina. Est format per una barra de grafit rodejat per un compost de fusta, i s aquest grafit el que deixa la marca de l'escriptura. El llapis es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat, utilitzant per a aix una goma d'esborrar.

Histria.

Ja en l'antiguitat, els romans van construir un prototipus de llapis, que consistia en una barra de fusta dotada d'una punta metllica esmolada que s'utilitzava per escriure en un papir.

Abans de l'invent del llapis, i segons la zona, s'usaven diversos estris per a escriure, com poden ser el clam, la ploma (sovint d'oca) o el pinzell. Aquests encara se solen usar en exercicis calligrfics.

El 1564 es va trobar un dipsit de grafit a Seathwaite Fell, Anglaterra. Aquest dipsit tenia la caracterstica que el grafit estava en un estat dur, i s l'nic dipsit d'aquestes caracterstiques que s'ha trobat fins a l'actualitat.

Com que el grafit d'aquestes mines era til per la construcci d'armament bllic, concretament per dibuixar motlles, les mines es van posar a disposici i gurdia de la corona anglesa. Tot i aix, el negoci del grafit com a eina d'escriptura es va comenar a estendre per tot el mn. Foren els italians els primers a posar el grafit dins de la fusta. Posteriorment, es va idear una tcnica ms simple, que utilitzava dues peces simtriques de fusta per recobrir el grafit, mtode que encara s'utilitza en l'actualitat.

Com que no es va trobar cap altra font de grafit d'aquestes caracterstiques, Anglaterra es va fer amb el control dels llapis a nivell mundial.

El primer intent de convertir grafit en pols en grafit slid tingu lloc a Nuremberg, Alemanya, el 1962, afegint al grafit una mescla de sofre i antimoni. La qualitat, per, no arribava a la dels llapis originals.

El 1795, Nicholas Jacques Cont va descobrir que mesclant el grafit amb argila i coent-ho al foc s'obtenia un grafit de prou qualitat, i que variant les proporcions de la mescla podia obtenir grafit de diferents dureses. Aquest s el mtode que encara s'utilitza avui dia.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22919" title="Alghuti" nonfiltered="4855" processed="4822" dbindex="9903">
L'Alghuti s un riu de Gergia.

El 1598 els georgians van iniciar la guerra contra els turcs i van atacar Gori, que fou capturada. Tblisi estava amenaada i el sult otom va enviar un exercit que va acampar al riu Alghuthi, prop de Nakhiduri. Els georgians van presentar combat i van ser derrotats; el rei de Kartli fou capturat i enviat a Istanbul carregat de cadenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22920" title="Nakhiduri" nonfiltered="4856" processed="4823" dbindex="9904">
Nakhiduri s una ciutat de Gergia.

Fou teatre de dues batalles de gran importncia:

La primera el 1407 quan les tribus turcmanes establertes prop del pas van comenar a fer incursions, i el rei Giorgi VII de Gergia els va combatre per va morir a la batalla de Nakhiduri lliurada contra el trtars nmades de Somkhtia. 

La segona el 1598, quan els georgians van iniciar la guerra contra els turcs i van atacar Gori que fou capturada. Tblisi estava amenaada i el sult otom va enviar un exrcit que va acampar al riu Alghuti, prop de Nakhiduri. Els georgians van presentar combat i van ser derrotats; el rei de Kartli fou capturat i enviat a Istanbul carregat de cadenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22921" title="Somkhtia" nonfiltered="4857" processed="4824" dbindex="9905">
Somkhtia s la regi sud de Kartli dins del Kvemo Kartli. El centre n'era la fortalesa de Samchvilde.

El 1110 el rei de Gergia conquer la fortalesa turca de Samchvilde a la regi del Somkhti, una de les que restaven dins Gergia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli

El 1407 la Somkhtia fou escenari de la batalla de Nakhiduri.

El 1619, el rei Sim II de Kartli, nomenat pels perses i de religi musulmana noms va poder dominar aquesta regi i la vena de Sabaratiano, i la capital Tblisi.

El 1748 el rei Teimuraz havia sortit cap a Prsia i a Tblisi es va revoltar Abdullah Beg, fill de Iesse i nebot de Vakhtang VI, que va obtenir el suport de la guarnici persa de la ciutat, dels nmades turcmans de Bortxalo i Kazakh-Baidar i dels lesguians de Daguestan, aconseguint fora suport a la Krtlia del sud (Somkhtia-Sabaratiano) on era el governador de la fortalesa de Samchvilde. Per van ser derrotats a la rodalia de Tblisi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22922" title="Txorokhi" nonfiltered="4858" processed="4825" dbindex="9906">
El Txorokhi s un riu de Gergia que creua la regi de Tao i entra a Adjara desaiguant al Mar Negre per Batum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22923" title="Rioni" nonfiltered="4859" processed="4826" dbindex="9907">
Rioni s un riu de Gergia que neix al Caucas, a la regi entre la Ratxa i la Dvaltia, creua l'Imertia i desaigua prop de Poti.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22924" title="Dvaltia" nonfiltered="4860" processed="4827" dbindex="9908">
La Dvaltia o Dualtia o Dvalthia s una regi muntanyosa situada al nord de la Ratxa, i al sud d'Osstia.

El 1695 el rei Artxil va ocupar el tron d'Imertia per el nobles el van deposar el 1696 i es va retirar a la Dvalthia. El 1698 amb ajuda dels ossets va derrocar Giorgi Gotcha, per els turcs van enviar un exrcit, va tornar a fugir a Dvalthia i ms tard va passar a Moscou.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22925" title="Inguri" nonfiltered="4861" processed="4828" dbindex="9909">
L'Ingur es un riu de Gergia, a la frontera amb Abkhzia. El riu neix al Caucas i desaigua al Mar Negre.

Aquest riu va formar la frontera oriental del principat de Samurzakan alhora que l'occidental la marcava el Galidzga.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22926" title="Kodori" nonfiltered="4862" processed="4829" dbindex="9910">
El Kodor s un riu d'Abkhzia, al nord del pas. Neix al Caucas i desaigua al Mar Negre.

Formava la frontera entre dos dels tres principats d'Abkhzia al segle XVIII.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22927" title="Galidzga" nonfiltered="4863" processed="4830" dbindex="9911">
El Galidzga s un riu d'Abkhzia que neix al Caucas i desaigua al Mar Negre al sud de Sukhumi.

Al segle XVIII marcava la frontera occidental del principat de Samurzakan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22928" title="Bzip" nonfiltered="4864" processed="4831" dbindex="9912">

El Bzib o Bziphe s un riu d'Abkhzia, que neix al Caucas i desaigua al mar. s un riu curt per te importncia perqu marca el limit nord del pas. T una longitud de 110 quilmetres, i la seva conca t una superfcie de 1.510 quilmetres quadrats.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22929" title="Goma d'esborrar" nonfiltered="4865" processed="4832" dbindex="9913">

La goma d'esborrar s un estri d'escriptura que serveix per esborrar escrits fets amb llapis, de fet alguns llapis tenen una goma d'esborrar encolada, les gomes de esborrar estan fetes de goma, habitualment sinttica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22930" title="Letxkhmia" nonfiltered="4866" processed="4833" dbindex="9914">
La Letxkhmia s una regi situada a l'oest de Ratxa i al sud de Svantia. Conjuntament amb Ratxa la regi es diu Takveria.

El 1478 i fins el 1483 va formar part d'un principat independent creat per Alexandre II d'Imertia.

Cap el 1750 s'esmenta a Katzo Chikovani, Prncep de Letxkhmia, Sainadaridzo, Salipartiano i altres ttols, que va emparentar (per la seva filla Thamar) amb els Gurieli de Gria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22931" title="Takvria" nonfiltered="4867" processed="4834" dbindex="9915">
Takvria s el nom que reben en conjunt les regions muntanyoses de Letxkhmia i Ratxa a Gergia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22932" title="Dcada del 1960" nonfiltered="4868" processed="4835" dbindex="9916">

La dcada de 1960 comprn el perode d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Caracterstiques de la dcada de 1960.

 Esdeveniments rellevants .

Cincia i Tecnologia.
 1961 - La Uni Sovitica: Yuri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdev el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.
 1969: L'home arriba a la Lluna.

Guerres, Economia i Poltica.

 1957-1975:Vietnam-Guerra del Vietnam;
 1965: Ciutat del Vatic-Concili Vatic II;
 1963: Assassinat de John F. Kennedy a Dallas;
 1966: les autoritats franquistes  reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarri.
 1968: Txecoslovquia- Comena l'anomenada Primavera de Praga, que acaba el 20 d'agost.

Desastres.

 1962: Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Valls, el Barcelons i el Baix Llobregat.

Cultura.

Msica.

 1968: Madrid (Espanya)- Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econmiques de la Universidad Complutense.

Cinema.

Esport.

 Persones rellevants .

Lders Mundials i Poltics.

 Estats Units: Dwight D.Eisenhower, John F. Kennedy, Lyndon B. Johnson i Richard Nixon;
 Espanya: General Franco;
 Frana: Charles de Gaulle;
 Vatic: Joan XXIII i Pau VI;
 ndia: Jawaharlal Nehru, Lal Bahadur Shastri, Indira Gandhi ;
 Regne Unit: Elisabet II, Harold Mcmillian i Harold Wilson;

Artistes.

 The Beatles;
 Joan Baez;
 Bob Dylan;
 Jim Morrison;
 Raimon;

Esportistes.

 Tennis: Manolo Santana;

Msica.

 John Coltrane (A Love Supreme);
 Beatles (Revolver);
 Beatles (Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band);
 The Beach Boys (Pet Sounds);
 Jimi Hendrix (Are You Experienced);
 Bob Dylan (Highway 61 Revisited);
 Bob Dylan (Blonde on Blonde);
 The Doors (The Doors);
 Rolling Stones (Let It Bleed);
 Led Zeppelin (Led Zeppelin II);
 The Who (Tommy);
 Beatles (White Album);
 Ray Charles (Modern Sounds In Country And Western);
 Frank Zappa (Hot Rats);
 Creedence (Green River);
 Beatles (Sgt Peppers Lonely Hearts Club Band);
 Cream (Whells Of Fire );
 Elvis Presley (Elvis Is Back);
 Iron Butterfly (Heavy);
 The Doors (The Soft Parade);
 Everly Brothers (It's Everly Time);
 Mama's And The Papa's (California Dreamin');
 The Beach Boys (Surfin' USA);
 Jimi Hendrix (Electric Ladyland);
 The Band (The Band);
 Chuck Berry (St Louis To Liverpool);
 Jefferson Airplane (Surrealistic Pillow);
 The Who (The Who Sings My Generation);
 Santana (Santana);
 The Byrds (Mr. Tambourine Man );
 Elvis Presley (From Elvis To Memphis);
 Frank Zappa (Freak Out!);
 Neil Young & Crazy Horse (Everybody Knows This Is Nowhere);
 The Doors (Strange Days);
 Yardbirds (Having A Rave Up With The Yardbirds);
 Beatles (Help!);
 Simon and Garfunkel (Sounds of Silence);

1960 - 1961 - 1962 - 1963 - 1964 - 1965 - 1966 - 1967 - 1968 - 1969
Dcada anterior - segle XX - Dcada posterior






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22933" title="Imertia" nonfiltered="4869" processed="4836" dbindex="9917">


  
Imertia fou un regne a l'actual Gergia que ocupava la major part de l'actual regi d'Imertia.
 Histria .
Quan la reina de Gergia Rusudan va morir el 1245, David, que era el seu fill, estava de visita al Gran Khan dels mongols per rebre la investidura com a rei. Els mongols governaven la Gergia Oriental alhora que la part occidental restava en mans de nobles locals. El 1246 la noblesa, sense noticies de David, va decidir triar un nou rei, i va oferir la corona a David, fill illegtim de Giorgi IV Lasha que va ser enviat a la cort del Gran Khan. Per all va trobar el David fill de Rusudan que esperava ser reconegut rei, ja que el khan mongol havia mort i no s'havia fet encara el kurultai (gran assemblea) que havia d'elegir-ne el successor. Precisament el 1246 es va fer aquesta assemblea i va ser-hi elegit Guyuk, nt de Genguis khan que va reconixer tots dos David com a reis per amb una preeminncia del David fill de Giorgi IV sobre el David fill de Rusudan. Aix se'ls va anomenar David Ulu (major) i David Narin (menor) o David VI i David VII. A la tornada David VII no estava d'acord amb compartir el tron ja que les normes successries georgianes no reconeixien un illegtim i va comenar a preparar una revolta, per els mongols, assabentats, el van anar a detenir i tot just va poder fugir cap a Imertia el 1249. Com que segons els pactes els mongols no podien entrar a la part occidental, David Narin (VII), que era reconegut per la noblesa local, va governar l'occident com a rei alhora que David Ulu (VI) restava rei a l'est. El 1260 es va fer la partici formal amb el repartiment del tresor. El 1262 David Ulu es va refugiar a Imertia desprs de haver-se rebellat dos anys abans, i David Narin el va rebre amb honors per van tornar a comenar les disputes sobre quin rei era el principal. David Ulu va poder tornar a l'est al cap de poc perdonat pel Khan i aix David VII va restar sobir nic a Imertia. Va morir el  1293 per la seva dinastia va continuar. 

El 1330 el rei de Kartli va imposar la seva sobirania al regne d'Imertia. El 1387 Imertia es va independitzar novament.

Entre el 1399 i el 1403 Tamerlan va assolar Gergia. El rei d'Imertia va morir en una batalla i el seu fill va quedar sota protecci de Kartli i va ser nomenat eristhavi  del pas. Uns anys desprs, cap el 1420 o 1430 aquest ttol fou donat a un fill del rei de Kartli i l'annexi es va completar. 

Cap el 1445, ja mort Alexandre el gran de Kartli, un fill  seu, Demetri, es va casar amb la filla del eristhavi i es va proclamar rei d'Imertia per reconeixen la preeminncia del rei de Kartli, fins que el fill de Demetri, Bagrat, es va revoltar el 1462 i desprs d'algunes alternatives es va fer amb el poder el 1465 i es va fer reconixer a Kartli. Va morir el 1478 i el fill de rei que havia expulsat de Kartli, que havia conservat la Kakhtia , es va presentar a Imertia i va prendre el control expulsant al fill de Bagrat. Aquest fill, Alexandre,  es va revoltar i va expulsar al rei de Kakhtia el 1483 per a la seva vegada va ser derrocat per Constant II de Kartli que feia els ltims esforos per mantenir la unitat de Gergia. El 1489 Imertia queia de nou en mans d'Alexandre i Kartli renunciava al 1491 a mantenir la unitat i reconeixia a Imertia com a regne separat  com abans havia fet amb Kakhtia.

Cap el 1530 arrib la primera expedici otomana des el Samtskh.  El 1535 el rei Bagrat va conquerir Samtskh per els senyors locals van cridar als turcs i amb poc temps casi tot el Samtskh fou ocupat pels otomans. Poc temps desprs els otomans van conquerir la resta del Samtskh, Adjara i la Tsantia o Txantia, i es van avanar pel nord cap a Abkhzia. El reconeixement de la sobirania otomana va estabilitzar la situaci exterior per dos segles encara que la interior va ser turbulenta. El turcs intervingueren freqentment en els canvis al tron d'Imertia per van respectar l'autonomia del pas.

Durant anys els Gurieli, els Dadiani i els Abashidze es van disputar el poder. De vegades eren installats membres de la dinastia legitima dels Bagriationi segons la voluntat dels mthavaris. Tres reis van ser assassinats i molts d'altres deposats. 

Amb Alexandre V el 1723 es va establir la dominaci otomana a Imertia  i des llavors els otomans van ocupar les fortaleses de la costa del Mar Negre: Batum, Tsikhisdziri, Kobulthia, Poti i Sukhumi. A Imertia van establir guarnicions als castells de Txorapani, Tsutskhavthia i Bagdathia, aix com un dels castells de Kutasi. El 1738  el rei va enviar una ambaixada a Rssia. El rei mor el 1752 i el succe el seu fill Salom I de 17 anys, que va prohibir el trfic d'esclaus el que no va agradar a Turquia que va envair el pas diversos cops i va afavorir la revolta de Teimuraz el 1766. Els turcs van reconixer llavors  al estat per a canvi de reconixer el protectorat otom (tractat del 1767). Per Salom va recuperar el poder el 1768 i va enviar una ambaixada a Rssia. El 1770, desprs de la desfeta turca de Aspindza davant Irakli II de Kartli, Salom va aprofitar per fer sortir a les guarnicions turques de Tsutskhavthia i Txorapani  i va assetjar el castell de Kutasi. Llavors van arribar les forces russes des el Kartli i amb el seu suport va assetjar la fortalesa de Bagdathia i la va conquerir. Finalment tamb va ocupar el castell de Kutasi. Tottleben va assetjar Poti per no va reeixir en la seva conquesta. A Imertia Tottleben va fer el mateix que a Kartli i va intentar que els senyors locals es sotmetessin al tsar. Finalment va ser cridat a Rssia i enviat al seu lloc el general Sukdjotin, que tampoc no es va entendre amb el rei i no va tenir en consideraci les condicions locals. Els turcs el van atacar prop de Poti i va ser derrotar (1771) i desprs d'aix Rssia va retirar el seu exercit d'Imertia (1772) i llavors el turcs van ocupar Kobulthia, que pertanyia a Gria, i la van incorporar al vilaiat de Trebizonda. El rei va enviar una ambaixada a Rssia demanant el protectorat, per no va ser atesa. El 1774 un exercit turc enva el pas per foren aniquilats al congost de Txkherimela. Poc desprs el  Tractat de Kuchuk-Kainardji va establir el final del domini otom. La zona era reconeguda dintre de la zona d'influncia otomana per el rei ja no hauria de pagar tribut.  Salom va morir el 1784. La corona se la van disputar David, fill de Giorgi (cos de Salom) i David, fill d'Artxil (nebot de Salom) que per part de mare era net d'Irakli de Kartli. La noblesa proposa de fer rei a Irakli, per la reina Daredjan (esposa de Irakli) va aconseguir que la corona fos donada a David fill d'Artxil, que va pujar sota el nom de Salom II. Aquest des el 1802 va demanar a Rssia de restablir el regne de Kartli i Kakhtia i a canvi acceptaria el protectorat rus, per no va ser escoltat. Es va rebellar el mthavari de Mingrlia Grigol Dadiani i Salom va haver de combatre'l. Grigol va demanat el protectorat rus. El governador rus de Gergia Pau Tsitsianov, exigeix a Salom que pari les operacions i es sotmeti al protectorat rus, per Salom si nega. Tsitsianov enva Imertia i Salom es veu obligat a acceptar el protectorat el 25 d'abril de 1804 (Tractat d'Elaznur).  El 1806 esclat la guerra entre Rssia i l'imperi Otom i el rei Salom es va aliar amb els otomans. El tsar, furis, va ordenar que es deposs a Salom i s'annexs Imertia el abans possible. Per mentrestant durava la guerra el governador Gudovicht no va arriscar-se a operacions militars a la zona; el segent governador Tormassov va proclamar el govern rus el 20 de febrer de 1810 i l'abolici del regne  al temps que milers de soldats entraven al pas i ocupaven Vartsikh i Bagdathia. Salom es retira a la vall de Khanis Tskali amb 4000 homes; un combat va tenir lloc a Tchkri i un altra a la frontera entre Imertia i Ratxa-Letchkmia; els russos ocupen Tola, Khvantchkara, Khotvia, Minda, Tsikh, Khidikari i Oni. Salom s'entrega i es encarcerat a Tblisi per el 10 de maig de 1810 es va escapar i va arribar a Akhaltsikh on va cridar a la rebelli general, que es va produir rpidament. Els rebels assetjaren els russos a les fortaleses i el governador Simonovicht no podia sortir de Kutasi. El rei es va reunir amb el rebels. Un victria parcial van obtenir els revoltats a Sakaro el mes de Juny. Un altra combat important va tenir lloc a Vakhani amb victria dels revoltats sobre el general Orbliani (juliol). Simonovicht va encarregar a al general Rozen de posar fi a la revolta el 16 de Juliol. Combats de certa importncia es van produir el 8 i 10 d'agost. El setembre Rozen ocupa Vartsikh i Salom es retira a Khanis Tskali, per atacat per una fora russa molt superior, va haver de fugir cap a Akhaltsikh. El 1812 i 1813 la guerra entre Rssia i els otomans i Persia va acabar, i el 1815 Salom va morir a Trebizonda. 

 Reis d'Imertia: . 

David I (VII) Narin 1249-1293 ;
Constant I 1293-1327 ;
Miquel 1327-1329 ;
a Gergia 1330-1387 ;
Bagrat I erasthavi de Choropan 1330-72 ;
Alexandre I erasthavi de Choropan 1372-1387, rei 1387-1389;
Giorgi I el sant 1389-1396 ;
Constant II  1396-1401 ;
a Gergia 1401-1455 ;
Demetri 1401-c.1435  (duc);
Demetri II c. 1435-1455 (duc);
Bagrat II 1455-1478 ;
Alexandre II 1478 ;
a Kakhtia 1478-1484 ;
Alexandre II (segona vegada) 1484-1510 ;
Bagrat III 1510-1565 ;
Giorgi II  1565-1585 ;
Constant III   1585 ;
Levan 1585-1588 ;
Rustam 1588-1589 ;
Bagrat IV  1589-1590 ;
Rustam (segona vegada) 1590-1604 ;
Giorgi III  1604-1639 ;
Alexandre III 1639-1660 ;
Bagrat V el Cec 1660-1661 ;
Vakhtang Txutxuniachvili 1661 ;
Vamek Dadiani 1661 ;
Bagrat V el Cec (segona vegada) 1661  ;
Artxil (Shah Nazar Khan) 1661-1663 ;
Demetri Gurieli 1663-1664 ;
Bagrat V el Cec (tercera vegada) 1664-1668  ;
Vakhtang Txutxuniachvili (segona vegada) 1668 ;
Bagrat V el Cec (quarta vegada) 1668-1678  ;
Artxil (segona vegada) 1678-1679 ;
Bagrat V el Cec (cinquena vegada)1679-1681 ;
Alexandre IV 1681 ;
Giorgi IV Gurieli (III de Gria) 1681-1683 ;
Alexandre IV (segona vegada)1683-1690  ;
Artxil (tercera vegada) 1690-1691  ;
Alexandre IV (tercera vegada) 1691-1695 ;
Artxil (quarta vegada) 1695-1696  ;
Giorgi V 1696-1698 ;
Artxil (cinquena vegada) 1698-1699 ;
Sim 1699-1701 ;
Mamia Gurieli 1701-1702 ;
Giorgi VI Abashidze 1702-1707  ;
Giorgi VII 1707-1711 ;
Mamia Gurieli (segona vegada) 1711-1712 ;
Giorgi VII (segona vegada) 1712 ;
Mamia Gurieli (tercera vergada) 1712-1713;
Giorgi VII (tercera vegada) 1713 ;
Mamia Gurieli (quarta vegada) 1713-1714 ;
Giorgi VII (quarta vegada) 1714-1716 ;
Giorgi VIII Gurieli (IV de Gria) 1720 ;
Alexandre V 1720-1741 ;
Giorgi IX 1741 ;
Alexandre V (segona vegada) 1741-1751 ;
Giorgi IX (segona vegada) 1751 ;
Salom I el Gran 1751-1765 ;
Teimuraz 1766-1768 ;
Salom I el gran (segona vegada) 1768-1784 ;
David II 1784-1792  ;
Salom II 1792-1810 ;

a Rssia 1810.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22935" title="Txantia" nonfiltered="4870" processed="4837" dbindex="9918">
Txantia o Tsantia s una regi avui a Turquia per histricament georgiana, a la que donaren nom la tribu georgiana dels Tsan o Tchan

Encara que poblada per georgians, pertanyia al Imperi Bizant per el 1204 va ser ocupada pels georgians que hi van establir l'imperi de Trebisonda que va subsistir fins el 1460. Desprs va passar als otomans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22938" title="Kutasi" nonfiltered="4871" processed="4838" dbindex="9919">

Kutasi es la segona ciutat en importncia de Gergia i capital de la part occidental i histricament capital de Clquida i Imertia. Va ser capital de Gergia del 1000 al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Gelati estan inscrits des del 1994 a la llista del patrimoni de la Humanitat.

Est a la vora del riu Rioni a 85 km del mar a 42 42' de longitud i 42 16' de latitud i a 125/300 metres del nivell del mar. T fabriques de cotxes, maquinria per mineria, productes qumics, sedes, calat, roba, mobles i aliments enllaunats. Conserva les runes d'una fortalesa construda fa dos mil anys i te una catedral del segle XI. Com a altres monuments cal esmentar:

El castell de Bagrati, els monestirs de Gelati i de Motsameta, el Palau de Geguti, l'Okros Chardakhi (Mercat daurat), Sataplia karst, els Monuments a David Agmashenebeli, a Akaki Tsereteli, als herois, a l'amistat, als treballadors, a Vazha Pshavela, i el Galaktioni

T un centre cientfic, un Museu d'histria i etnografia i un jard botnic. La universitat de la ciutat es diu Universitat del Estat Akaki Tsereteli. Tamb te una Universitat tcnica anomenada N. Muskhelishvili; i un Institut d'estudis subtropicals.

T un teatre (el Meskhishvili, drames), una opera (la Balanchivadze, operes i ballet), un teatre de marionetes (el Gogebashvili) i un teatre d'humor. Te tamb una galeria de pintures  
(galeria de D. Kakabadze). s la seu de la companyia estatal de danses i canons
folklriques.

Entre molts altres son fills de la ciutat els escriptors Akaki Tsereteli, David Kldiashvili, Niko Lortkipanidze, Konstantine Gamsakhurdia, Shalva Dadiani, Leo Kiacheli; els poetes Paolo Iashvili, Titsian Tabidze, Kolau Nadiradze, Valerian Gaprindashvili (i d'altres organitzats en l'anomena t grup dels "Corns blaus"), Galaktion Tabidze; del msic Zakharia Paliashvili: del escultor Jacob Nikoladze; del pintor David Kakabadze.
 
La poblaci es de uns 250.000 habitants

 Histria .

Kutasi va ser la capital de Bagrat III l'unificador cap el any 1000. La capitalitat es va traslladar a Tblisi el 1122. El 1249 es va convertir en capital del regne de Gergia Occidental conegut com Imertia. Al segle XV va ser capital del ducat de Kutasi, el duc del qual va ser desprs rei d'Imertia i va assolir la independncia. Va ser capital del pas fins el 1810.

Desprs va pertnyer a Rssia. Al 1918 va formar part de la federaci de Transcaucasia, i desprs de la repblica de Gergia i el 1922 va caure en poder del bolxevics i es va integrar en la Repblica sovitica de Transcaucasia  amb la que va ingressar a la Uni Sovitica, i quant es va dissoldre va quedar dins a la Repblica Socialista Sovitica de Gergia. El 1991 el pas va ser independent i Kutasi va quedar com a capital d'un dels districtes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22940" title="Preu" nonfiltered="4872" processed="4839" dbindex="9920">
En economia i en els negocis, el preu s l'assignaci d'un valor monetari numric a una mercaderia, servici, o possessi valuosa. El concepte de preu s central en microeconomia on s una de les variables ms importants en la teoria del preu. La seva relaci amb la demanda i l'oferta han estat estudiades per Jevgenij Slutskij i altres economistes. 

Quan es parla del preu dels valors mobiliaris, de les divises, o de bens que tenen un preu a una borsa, hom en diu cotitzaci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22941" title="Transcaucsia" nonfiltered="4873" processed="4840" dbindex="9921">


La Trasncaucsia s una regi del Caucas que compren les Repbliques d'Armnia, Gergia i Azerbaidjan.

Va conformar en dues ocasions un sol Estat nacional. Durant la guerra civil russa, Repblica Federal de Transcaucsia (9 d'abril a 26 de maig de 1918) i durant la URSS com la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia (del 12 de mar de 1922 al 5 de desembre de 1939). 

Banderes.
La bandera de la Repblica Federal de Transcaucsia va ser tricolor groga, negra i vermella. A l'establir-se la repblica federal sovitica la bandera va passar a ser vermella amb inicials.

Cronologia de la Repblica Federal de Transcaucsia.
abril 1917: El Consell Nacional Georgi es fa amb el poder a Gergia arran de la revoluci a Rssia. A Armnia el poder passa al Consell Nacional armeni. Els diputats de la Duma russa que simpatitzaven amb el Musavat es van integrar en el Consell Nacional dels Pobles del Caucas amb armenis i georgians. El partit Musavat havia sorgit el febrer de 1917 de la fusi dels partits Mussavet (creat el 1911 per Mohammad Amin Rasul Zadeh) i el partit federalista, i el partit resultant va dominar el consell nacional de l'Azerbaidjan (consell nacional Trtar).

20 de setembre de 1917:  El Consell nacional de Pobles del Caucas (compost pels diputats caucsics del parlament rus) proclama a Tbilisi un govern anomenat Comissariat Transcaucsic (creat pels partits de l'esquerra moderada nacionalista, socialrevolucionaris de Gergia, Socialdemcrates, Dashnak d'Armnia i Musavat de l'Azerbaidjan), dintre d'una Rssia Federal. Es va formar un govern nic provisional inefica i tres governs federals, autntics amos de la situaci.

15 de novembre de 1917: Els comunistes es rebellen a l'Azerbaidjan i en dominen extenses zones.

febrer de 1918: Revoluci Russa. Desprs de la revoluci russa les forces russes al Caucas es van retirar a la seva frontera anterior a l'inici de la guerra (menys  algunes posicions estratgiques).

3 de mar de 1918: El Tractat de Brest-Litovsk reconeix a Turquia la possessi de Kars, Ardahan i Batum, que eren russes abans de la guerra. Nomes signat el tractat, els turcs ocuparen les regions de Kars, Akhaltsikh i Adjria. 

25 de mar 1918: El Musavat accepta la proposta de georgians i armenis de formar una Repblica Federal de Trancaucsia.

26 de mar de 1918: Es dissol el Comissariat Transcaucsic i s substitut per la Repblica Federal de Trancaucsia, que vol negociar la pau amb Turquia, per els turcs es van mostrar inflexibles en l'acompliment dels acords de Brest-Litovsk.

30 de mar de 1918: Els turcs entren en territori d'Adjria.

12 d'abril de 1918: El partit Musavat intenta ocupar Bak, per els comunistes els ho impedeixen.

13 d'abril de 1918: La Repblica de Transcaucsia entra en guerra amb Turquia.

15 d'abril de 1918: Cau la ciutat de Batum (a Adjria), i la Federaci, ja que no poden esperar ajuda russa, decideix proclamar la independncia de Rssia. Les negociacions amb Turquia no foren fructferes i l'Azerbaidjan no va donar suport a Armnia enfront de Turquia. 

17 d'abril de 1918: Els turcs, que han ocupat Batum, instauren una Repblica sota la seva protecci anomenada Repblica de Caucsia Sud-oriental (Gneydogulu Kafkazya Cumhureyeti).

22 d'abril de 1918: El Parlament Transcaucsic (Seym) proclama la plena independncia en relaci a Rssia. La federaci no arriba a ser operativa. Gergia estava governada pel partit socialdemcrata, l'Azerbaidjan pel partit Musavat i Armnia pel Dashnak, tots tres menxevics per amb fortes diferencies nacionals. El president de la Federaci fou el menxevic georgi A. I. Txkhenkeli. El govern federal de Trancaucsia havia d'incloure tota l'Armnia russa, per el mar de 1918 el Tractat de Brest-Litovsk havia entregat Kars, Ardahan i Batum als turcs, territoris que Turquia va ocupar rpidament i que la federaci ja no va poder recuperar.

8 de maig de 1918: Els comunistes prenen Bak i proclamen el govern de la Comuna de Bak. Un embri de govern republic (menxevic) es forma a l'oest, a Gandja, amb els partidaris del Musavat.

22 de maig de 1918: Armnia abandona la federaci. El mateix dia l'abandona Gergia.

23 de maig de 1918: Gergia demana ajuda a Alemanya.

26 de maig de 1918: La federaci de Trancaucsia queda formalment dissolta.

28 de maig de 1918: El Musavat proclama la Repblica d'Azerbaidjan, que controla un ter del pas (els tres districtes occidentals). Els comunistes resten els amos de Bak i de la resta de l'Azerbaidjan, aliats a la Rssia bolxevic. Dirigia el govern del Musavat el menxevic Xaumian.

Vaixells de guerra alemanys arriben a Batum, Repblica del Caucas Sud-occidental, i s estableix un virtual protectorat voluntari sobre Gergia.

juny de 1918: Gergia firma la pau amb Turquia renunciant a Batum, Kars, Ardahan, Akhalsikh i Akhalkalaki. La independncia georgiana s reconeguda per Rssia (en un tractat complementari de Brest-Litovsk) i per Alemanya, ustria i Turquia (el govern georgi no fou formalment reconegut pels aliats fins al final de la guerra). 

juny de 1918: Els turcs passen a l'ofensiva i entren a l'Azerbaidjan, i la Repblica (govern de Gandja) queda sota la influncia (i de fet sota l'ocupaci militar) dels turcs.

juliol de 1918: Els comunistes de Bak es divideixen. Alguns volien obtenir l'ajuda britnica (els britnics s havien establert a Prsia) per rebutjar els turcs. Els menxevics i els armenis (membres del Dashnak) afavorien les intervencions.

31 de juliol de 1918: Els bolxevics dimiteixen del govern de Bak i s acaba la comuna.

1 d'agost de 1918: Els menxevics russos i els armenis del Dashnak constitueixen temporalment un govern a Bak anomenat la Dictadura de la Cspia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avanaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), aquest govern demana l'ajuda britnica.

17 d'agost de 1918: Tropes britniques entren a Bak, on sn acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britnic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des l'u d'agost, foren deportats a Astrakhan i afusellats pel cam, a Krasnovodsk (Turkmenistan). 

agost de 1918: Es forma a Lenkoran, a l'empara de l'ocupaci britnica de Bak, la Dictadura Militar provisional de Mugan, dirigida pel coronel Iliaixvitx i per Sukhorukov.

14 de setembre de 1918: Els britnics abandonen Bak davant l'arribada de les forces turques a les portes de la ciutat.

15 de setembre de 1918: Els turcs i els seus aliats musavatistes entren a Bak el 15 de setembre de 1918, l'endem d'evacuar-la els britnics junt amb els principals lders de la Dictadura del Caspi Central. La Dictadura del Caspi desapareix.
 
24 de setembre de 1918: El Musavat, amo de Bak junt amb els turcs, reitera la proclamaci d'independncia de l'Azerbaidjan. 

30 d'octubre de 1918: Armistici de Mudros desprs del qual els turcs comencen a retirar-se de l'Azerbaidjan i altres zones, retirada generalitzada el novembre. En virtut de l'armistici els britnics havien d'ocupar Batum i parcialment sis vilaiats de poblaci armnia.

novembre de 1918: Un Alt Comissariat per al Caucas fou designat pels aliats per controlar la zona del Caucas. Va establir la seu a Tbilisi el desembre sota la direcci d'Oliver Wardrop.

Els zeris del Musavat proclamen a Nakhitxevan la Repblica d'Araks (Araxes), dirigida per Jafarkuli-Khan.

desembre de 1918: Un Parlament organitzat pel Musavat comena a funcionar a Bak.
Els britnics ocupen Batum, i entren a Adjria i Lazistan, evacuades pels turcs, per els militars turcs conservaren el control de Kars. Els otomans es negaven a retirar-se d'aquesta ciutat i el seu governador militar hi va constituir un govern provisional dirigit per Fakhr al-Din Pirioghlu (conegut com Fahrettin Pirioghlu), que va reclamar la sobirania sobre Kars i les regions turcfones i musulmanes venes fins s Batum i Gumru (Alexandropol).

gener de 1919: A Batum es proclama un govern autnom conegut com la Repblica de Batum (Batumis Respublika).

Els armenis ocupen la regi de Kars, per el govern turcfil es va mantenir a la ciutat de Kars fins a l'arribada de les tropes britniques. 

Esclata la guerra entre Gergia i Armnia per certs territoris en litigi.

Armnia envia delegats a la conferencia de pau de Pars (gener de 1919) en una delegaci conjunta entre els armenis que abans estaven sota domini rus i els de Turquia, on reclamen la creaci d'una Gran Armnia amb ambds territoris, projecte que tenia el vistiplau dels aliats, que proposaven un perode provisional sota mandat d'una potncia europea. Per els Estats Units, el Regne Unit, Itlia i Frana rebutjaren exercir aquest mandat.

mar 1919: L Assemblea Constituent de Gergia ratifica la independncia nacional (el 27 de gener de 1921 fou reconeguda de jure pels aliats). 

El govern militar de Mugan s enfonsa desprs de les derrotes de les forces de Denikin.

2 d'abril de 1919: Es proclama la Repblica Sovitica de Mugan.

19 d'abril de 1919: Els britnics completen l'ocupaci de la resta del territori de Caucsia sud-occidental i entren a la ciutat de Kars, on el govern va quedar dissolt i els seus lders enviats a Malta. 

El territori de Kars, junt amb Ardahan, s entregat a Armnia pels britnics.

juny de 1919: Els armenis ocupen la repblica d'Araks.

juliol de 1919: Desprs de la retirada britnica, el govern de Batum es dissol i el territori passa a sobirania de Gergia. Tamb els altres territoris ocupats pels britnics foren entregats a Gergia i Armnia en les setmanes precedents.

novembre de 1919: Els britnics tornen a Bak.

15 de gener de 1920: El govern de l'Azerbaidjan s reconegut per les Potncies, amb Fatali Khan com a primer ministre.

abril 1920: Els britnics abandonen Bak. Al cap de pocs dies esclata la rebelli comunista.

27-28 d'abril de 1920: Esclata a Bak una revoluci bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la Repblica Sovitica. Immediatament tropes russes de l'exrcit roig arribaren a Bak.

maig 1920: La Repblica Sovitica de Mugan es dissol i s incorpora al govern bolxevic de Bak.

maig de 1920; Forces bolxevics armnies de l'exterior, ajudades per Rssia i l'Azerbaidjan, envaeixen el pas, per hi troben molta resistncia i sn rebutjades.

juny 1920: S acorda un armistici entre Armnia i l'Azerbaidjan. Les negociacions de pau no sn favorables per a Armnia. L'Azerbaidjan reclama la cessi de l'Alt Karabagh, Zangezur i Nakhitxevan.  Encara que Armnia va rebre subministraments militars d'Anglaterra, la pressi de les forces turques, que havien comenat la guerra i atacaven pel sud, oblig el govern armeni a negociar a la baixa.

juliol de 1920: Armnia accedeix a renunciar als districtes reclamats de Zangezur i l'Alt Karabagh (a on de fet les forces armnies van continuar) i al de Nakhitxevan. El territori de Nakhitxevan fou ocupat per tropes bolxeviques russes i zeris.

28 de juliol de 1920: Una Repblica Socialista Sovitica Autnoma s proclamada a Nakhitxevan. 

20 d'agost de 1920: El Tractat de Svres confirma la creaci de la Gran Armnia, i les seves fronteres serien establertes en part mitjanant un arbitratge. Per quan aquest arbitratge (del president dels Estats Units) fou fet pblic, ja els kemalistes turcs ocupaven l'Armnia turca.

agost/setembre 1920: Armnia aconsegueix retardar per dos mesos la cessi dels territoris reclamats per l'Azerbaidjan (Zangezur i l'Alt Karabagh) i no reconeix el govern autnom de Nakhitxevan. Finalment accepta evacuar Zangezur i l'Alt Karabagh i reconixer el govern de Nakhitxevan, per les forces militars d'aquests territoris romangueren als seus llocs i els zeris no van poder fer efectiva l'ocupaci. En aquest mes els turcs eren a Olti i Kars.

30 de setembre de 1920: Els comunistes de l'Azerbaidjan signen un tractat d'aliana amb Rssia.

novembre de 1920: Els turcs prenen Alexandropol.

desembre 1920: Esclaten aixecaments bolxevics a Erevan i altres punts, i les tropes turques es presenten a la ciutat i l'ocupen.

2 de desembre de 1920: Se signa el Tractat de Gumru que posa fi a la guerra entre Turquia i Armnia, i que establia que Armnia renunciava a tots els districtes de l'sia Menor que abans havien estat turcs, i a Kars i Ardahan, i reconeixia la Repblica Sovitica turcfona de Nakhitxevan creada a l'esmentada regi. El mateix dia del tractat de Gumru, el Comit revolucionari armeni (bolxevic) treu els seus militants al carrer i es fa amb el poder, protegits per les forces turques. 

3 de desembre de 1920: Les forces armnies a la Siunia i l'Alt Karabagh no poden esperar reforos i el lder militar Njde proclama la Repblica Autnoma de Syunik amb capital a Tatev, dins d'Armnia. 

gener 1921: Amb tropes russes a Bak, la repblica d'Azerbaidjan queda totalment satellitzada encara que formalment independent. En aquest any 1921 Nakhitxevan s uneix a l'Azerbaidjan com a repblica autnoma.

25 de febrer de 1921: Una rebelli a Gergia amb suport dels bolxevics russos, dirigida per M. Mdavani, pren el poder. El president Zhordania fuig a Turquia i organitza una guerrilla nacionalista, que persistir fins el 1924.

18 de mar de 1921: Es proclama la Repblica Sovitica de Gergia. 

2 d'abril de 1921: Es proclama la Repblica Sovitica d'Armnia.

26 de abril de 1921: En proclamar-se la Repblica Sovitica d'Armnia, la Repblica de Syunik es proclama independent. Reduda a part de l'Alt Karabagh, va prendre el nom de Repblica de l'Armnia Muntanyosa. Encara van resistir uns mesos davant l'exrcit roig, que finalment va conquerir la regi. Els dirigents van fugir a l'Iran.

30 de setembre de 1921: Armnia declara la seva voluntat de formar part d'una Rssia federal.

12 de mar de 1922: Abkhzia, l'Azerbaidjan, Armnia i Gergia ingressen a la Repblica Federal Sovitica de Transcaucsia. La Constituci formal es va verificar el 12 d'abril de 1922.

12 de desembre de 1922: Es crea la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia, que ingressa a la Uni Sovitica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Uni.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22943" title="Alfabet fontic internacional" nonfiltered="4874" processed="4841" dbindex="9922">
L'alfabet fontic internacional s un alfabet fontic usat per lingistes per representar acuradament i de forma unvoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal hum pot produir. Est format per una notaci normalitzada per a la representaci fontica de les llenges. La majoria dels seus smbols sn els de l'alfabet llat, en minscula i majscula, o en deriven, per addici d'elements, rotaci o inversi. Alguns altres sn de l'alfabet grec, harmonitzats amb l'alfabet llat i, finalment, alguns no semblen estar relacionats amb cap alfabet.

Va ser desenvolupat pels foneticistes britnics i francesos sota els auspicis de l'Associaci Fontica Internacional, creada a Pars el 1886 (ambds, l'organitzaci i l'escrit fontic, sn coneguts en catal com a AFI). L'alfabet ha tingut nombroses revisions en la seva histria, incloent algunes majors codificades per la Convenci de la IPA (angls: International Phonetic Alphabet) a Kiel (1989); la revisi ms recent s la de 1993, posada al dia el 1996.

Descripci.

Els valors de cada signe idntic al de l'alfabet llat en la majoria de casos corresponen a l's angls. El principi general s usar un sol smbol per a un segment parlat, evitant combinacions de lletres (com el dgraf  en l'ortografia catalana).

Els smbols corresponents a lletres llatines modificades sovint corresponen a un fonema similar. Per exemple, totes les consonants retroflexes tenen el mateix signe que l'equivalent a les consonants alveolars, excepte un ganxet a la dreta a la part de baix.

Els diacrtics poden ser combinats amb els signes AFI per transcriure fonemes lleugerament modificats o articulacions secundries. Tamb hi ha signes especials per als suprasegmentals com l'accent o el to.

Quan els carcters de l'AFI sn enmig d'un altre text, estan separats de la resta amb dues barres inclinades o amb claudtors (  ). Els lingistes usen claudtors quan donen un transcripci fontica ajustada, mentre que les barres inclinades denoten una transcripci fonolgica.

L'AFI permet que els smbols s'adaptin a circumstncies especfiques per simplificar la notaci quan es consideri convenient, si s'expliquen els valors que els donen unes regles que acompanyen el text. Per exemple, ats que  representa en angls l'oclusiva alveolar sorda, aleshores el diacrtic que indica articulaci endarrerida hi representa un so postalveolar o palatoalveolar. Per contra, ats que  en catal representa l'oclusiva dental sorda, una articulaci ms avanada que l'anglesa, aleshores el diacrtica per a indicar endarreriment hi representar una variant alveolar.






Enllaos externs.

 IECAT;
 consonants del catal central, a la UAB.
 vocals del catal central, a la UAB.


Bibliografia.
Antoni I. Alomar, Prctiques de transcripci fontica, Documenta Balear, S.L., Palma, 2003. ISBN: 84-95694-61-1.
Eullia Bonet, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascar, Manual de transcripci fontica, Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1997. ISBN: 84-490-2074-X.
Joaquim Viaplana i Maria Pilar Perea (ed.), Textos orals dialectalitzats del catal sincronitzats. Una selecci, Barcelona, 2003. ISBN: 84.477-0864-0.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22944" title="Constant I d'Imertia" nonfiltered="4875" processed="4842" dbindex="9923">
Constant I fou el fill gran i successor del seu pare David VII Narin com a rei d'Imertia el 1293. Va morir el 1327 i el va succeir el seu germ Miquel d'Imertia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22945" title="Miquel d'Imertia" nonfiltered="4876" processed="4843" dbindex="9924">
Miquel era germ de Constant I d'Imertia. Li havia pres Ratxa i Argutia i el va succeir com a rei d'Imertia a la seva mort el 1327. 

Va morir el 1329, deixant un sol fill, Bagrat I el petit que el va succeir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22946" title="Argutia" nonfiltered="4877" processed="4844" dbindex="9925">
Argutia o Arguthia es una regi histrica de Gergia, situada a les muntanyes Likhi, que la separen de Kartli. Te al nord la Ratxa, al est, la Krtlia, al oest, l'Imertia propia, i al sud el Samtskh.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22948" title="Bagrat I d'Imertia" nonfiltered="4878" processed="4845" dbindex="9926">
Bagrat I Mtzir (el petit) fou el  fill i successor del rei Miquel d'Imertia. Era menor d'edat i va ser deposat per Giorgi VI el Brillant de Kartli el 1330, que el va fer erasthavi de Xoropan. 

Es va casar amb la germana de Kvarkare II Djakli, Atabek de Samtskh.  Va morir el 1372. El va succeir el seu fill Alexandre I a Xorapan (i el 1387 com a rei d'Imertia)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22949" title="Xoropan" nonfiltered="4879" processed="4846" dbindex="9927">
Xoropan (tamb Tchoropan o Choropan) fou un govern redut d'una part de l'Imertia, que no incloa gran part d'aquest territori ni la ciutat de Kutasi, i que el rei Giorgi VI de Gergia va donar al jove Bagrat I d'Imertia quan el va deposar com a rei aprofitant la seva minoria, el 1330.

El 1401 va ser reunit a Gergia.


Erasthavis de Xoropan:

Bagrat I 1330-1372;
Alexandre I 1372--1389 ;
Giorgi I el sant 1389-1396 ;
Constant I 1396-1401 (Constant II d'Imertia);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22950" title="Alexandre I d'Imertia" nonfiltered="4880" processed="4847" dbindex="9928">
Alexandre I fou fill i successor de Bagrat I d'Imertia (Mtzir, el petit).

El 1372 succe al pare com a duc de Xoropan.  El 1387 es va rebellar contra Gergia i es va proclamar rei de Imertia. Va morir  el 1389


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22951" title="Giorgi I d'Imertia" nonfiltered="4881" processed="4848" dbindex="9929">
Giorgi I el sant era germ d'Alexandre I d'Imertia i fill de Bagrat I Mtzir. 

En morir el seu germ el va succeir com a rei d'Imertia i duc Xoropan. Fou assassinat el 1396 i el va succeir el seu germ Constant II d'Imertia (I de Xoropan).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22952" title="Constant II d'Imertia" nonfiltered="4882" processed="4849" dbindex="9930">
Constant II era germ de Giorgi I d'Imertia i fill de Bagrat I Mtzir

Va succeir al seu germ a Imertia i Xoropan.  Va morir a la batalla de Xalaghan el 1401.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22953" title="Demetri I d'Imertia" nonfiltered="4883" processed="4850" dbindex="9931">
Demetri I, fill d'Alexandre I d'Imertia, davant l'atac de Tamerl es va sotmetre a Gergia i va ser nomenat eristhavi d'Imertia el 1401. 

En una data  entre 1420 i 1430 el pas va ser incorporat a Gergia.

Va morir abans de 1445 (la data exacta no se sap). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22954" title="Demetri II d'Imertia" nonfiltered="4884" processed="4851" dbindex="9932">
Demetri II fou eristhavi d'Imertia. Era nascut abans de 1413 i fill d'Alexandre I de Gergia el gran, i es va casar de segones noces amb la princesa Gulkhan, filla de Demetri I el duc, essent proclamats reis d'Imertia el 1446 per l'intent no va prosperar. Amb primeres noces estava casat amb una germana del prncep Beshkn II Orbeliani de Siunia i senyor de Lori (+ c. 1445). 

El 1456 va morir d'un accident amb un cavall. El va succeir el seu fill Bagrat II, eristhavi de Kutasi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22957" title="Alexandre II d'Imertia" nonfiltered="4885" processed="4852" dbindex="9935">
Alexandre II era fill de Bagrat II d'Imertia (Bagrat VI de Gergia).

Es va proclamar rei de Gergia en morir el seu pare per va ser enderrocat rpidament pel rei de Kakhtia. En revolta permanent a Imertia, el 1483 se'n va proclamar rei i es va fer coronar a Kutasi per el 1485 Constant II de Gergia li va prendre el poder.

El 1489 va tornar al tron i el 1491 va sser reconegut per Kartli. Va morir l'1 d'abril de 1510.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22958" title="Bagrat III d'Imertia" nonfiltered="4886" processed="4853" dbindex="9936">
Bagrat III va nixer el 23 de setembre de 1495 i era el fill gran i fou el successor d' Alexandre II d'Imertia el 1510.

En el seu temps arribaren els otomans. El 1533 els mthavaris (grans senyors) de Mingrlia i Gria van atacar  sense xit la Djikthia (a Abkhzia), que s havia sotms als otomans.  El 1535 el rei va conquerir el Samtskh, i els senyors del pas (thavadis) demanaren ajuda al Imperi Otom, per l'exrcit enviat algun temps desprs va ser derrotat i rebutjat per Bagrat. El sold va enviar llavors als governadors de Erzerum y Diyarbekir amb un fort exercit . El mthavari de Mingrlia i Abkhzia, Levan I Dadiani va abandonar al rei, aix com els aznauris de Meskhtia,  i aix els turcs van triomfar a la batalla de Sokhoista, a la provncia de Bassiani al extrem sud-oest de Gergia. Casi tot el Samtskh fou ocupat pels invasors. En represlia poc temps desprs el rei va invitar a Levan I a una recepci i el va fer empresonar. Un intent similar amb el mthavari de Guria, no va reeixir. Levan es va poder escapar amb l'ajuda dels senyor locals de Mingrlia i des llavors Mingrlia i Guria no van obeir mes al rei d'Imertia. Poc temps desprs els otomans van conquerir la resta del Samtskh, Adjara i la Tsantia o Txantia, i es van avanar pel nord cap a Abkhzia. 

Va morir el 1565








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22959" title="Djikthia" nonfiltered="4887" processed="4854" dbindex="9937">
Djikthia o Djiktia s una regi d'Abkhzia a la que donaren el seu nom la tribu dels Djiks.

Fou la primera regi en caure en mans del otomans cap el 1520.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22960" title="Giorgi II d'Imertia" nonfiltered="4888" processed="4855" dbindex="9938">
Giorgi II era el fill gran i va ser successor de Bagrat III d'Imertia el 1565.

Va morir el 1585.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22961" title="Constant III d'Imertia" nonfiltered="4889" processed="4856" dbindex="9939">
Constant III era germ de Giorgi II d'Imertia i el va succeir com a rei el 1585.

Va ser deposat per un oncle, Levan d'Imertia, al cap de poc temps.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22962" title="Levan d'Imertia" nonfiltered="4890" processed="4857" dbindex="9940">
Levan I va nixer el 1573, i era el germ de Giorgi II d'Imertia. Rei d'Imertia del 1585 al 1588.

Al accedir al tron es va casar amb Marekh, vdua de Kvarkare V atabek de Samtskh i germana de Levanti I Dadiani de Mingrlia.  Va ser derrotat i empresonat per Mamia Dadiani de Mingrlia el 1589.  Va morir a la pres de Shketi, a Mingreli  el 1590.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22963" title="Rustam d'Imertia" nonfiltered="4891" processed="4858" dbindex="9941">
Rustam fou per dues vegades rei d'Imertia.  Era nascut el 1571 i el fill gran de Constant III d'Imertia.

El 1589 va ser proclamat rei en ser capturat Levan, per Mumia Dadiani de Mingrlia va installar un altre pretendent. El 1590 va tornar a ser proclamat rei i es va casar amb una germana de Manuchar II (Mustafa Pasha), atabek de Samtskh.

Va morir el 1605.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22964" title="Bagrat IV d'Imertia" nonfiltered="4892" processed="4859" dbindex="9942">
Bagrat IV fou rei d'Imertia del 1589 al 1590 per uns mesos. Nascut el 1565, era fill del prncep Teimuraz i nt d'Alexandre II d'Imertia. 

Mamia Dadiani de Mingrlia el va posar al tron el 1589 per va ser enderrocat el 1590.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22965" title="Giorgi III d'Imertia" nonfiltered="4893" processed="4860" dbindex="9943">
Giorgi III era  el fill ms jove de Constant III d'Imertia va succeir al seu germ gran Rustam el 1605. 

Va viatjar a Moscou buscant l'aliana russa, acompanyat de Mamia II Gurieli de Gria. 

El 1636 el rei fou fet presoner pel mthavari de Mingrlia Levan Dadiani i encara que va ser alliberat desprs de pagar un fort rescat, va morir poc desprs (1639) i el va succeir el seu fill Alexandre III d'Imertia (1639-1660).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22966" title="Alexandre III d'Imertia" nonfiltered="4894" processed="4861" dbindex="9944">

Alexandre III va nixer el 1609, i era fill segon i successor del rei Giorgi III d'Imertia. 

Casat amb una germana de Mamia II Gurieli de Gria, es va casar desprs amb Nestan Daredjan (viuda de Zurab Sidamosi, erasthavi de Aragvi i filla de Teimuraz I de Kartli). A la mort de Levan Dadiani de Mingrlia, Alexandre va atacar el seu pas on va installar com a mthavro a Vamikh Lipartiani, parent dels Dadiani. Un altre parent va ser nomenat a Gria.

El rei va morir sbitament el 4 de mar de 1660 i el va succeir el seu fill Bagrat III d'Imertia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22968" title="Vakhtang Txutxuniashvili" nonfiltered="4895" processed="4862" dbindex="9945">
Vakhtang Txutxuniachvili era un  noble de segona classe que fou proclamat rei d'Imertia per la seva muller, la regent Nestan Daredjan, desprs de deposar Bagrat IV el 1661.

El 1661 va ser deposat per Vamek III Dadiani de Mingrlia i els nobles, amb suport dels otomans, i exiliat a Akhaltsikh, per el pasha o atabek d'aquesta regi el va restaurar el 1668, essent assassinat el mateix any.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22970" title="Vamek III Dadiani de Mingrlia" nonfiltered="4896" processed="4863" dbindex="9946">
Vamek o Vameq III Dadiani, mthavari de Mingrlia del 1658 al 1661. Fou breument rei d'Imertia el 1661. 

Era el fill gran de Giorgi Dadiani, Prncep de Salipartiano ((fill de Levan I Dadiani) i d'Anna Dadiani. Casat amb Elena filla de Sim Gurieli de Gria.

El 1658 va rebre el poder de Mingrlia del rei Alexandre III d'Imertia, que va expulsar del tron a Liparit III Dadiani.

Va deposar al rei de la Imertia Vakhtang Txutxuniashvili el 1661 i es va proclamar rei, per va ser deposat i expulsat per Vakhtang V de Kartli el mateix 1661. Es va retirar a Svantia i va morir en un combat amb els Svans (1661).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22972" title="Bagrat V d'Imertia" nonfiltered="4897" processed="4864" dbindex="9947">
Bagrat V fou per cinc vegades rei d'Imertia, fet especialment notable perqu era cec.

Nascut el 1647 era el fill gran  d'Alexandre III d'Imertia per nascut amb una concubina,  i va succeir al pare el 1660, per la reina Nestan Daredjan (segona esposa del rei difunt) el va deposar (i el va fer cegar) i va proclamar al seu marit, un noble de segona fila, Vakhtang Txutxuniashvili, al qual va donar el ttol de rei i ella va prendre el de reina.

Els senyors sobretot de Mingrlia es van revoltar esperonats pel governador turc de Akhaltsikh. Els rebels van cridar al rei Vakhtang V de Kartli. Abans de qu arribes van ocupar Kutasi i van fer presonera a la reina que va ser entregada al governador turc. Vamek III Dadiani de Mingrlia es va proclamar rei per no va tenir prou suport. Els senyors van demanar a Vakhtang V de Kartli el nomenament d'un rei i aquest va nomenar al seu propi fill Artxil de 14 anys per algun temps  desprs (1664) el shah de Persia va ordenar de retornar el tron a Bagrat el Cec i Turquia va haver d'accedir.

Per aquesta decisi no va ser positiva perqu el rei no va poder controlar el pas que va ser teatre d'enfrontaments civils, al revoltar-se Levan III Dadiani de Mingrlia (1661-1680). Levan va ser fet presoner. Per posar fi a les lluites els senyors van declarar divorciat a Levan i a la seva dona Thamar i van casar a aquesta  amb el rei i a Levan amb la germana del rei Bagrat (que era l'amant de Levan).

El pasha d'Akhaltsikh va deposar a Bagrat el 1668 per restaurar a  Vakhtang Txutxuniashvili, per assassinat aquest fou restaurat Bagrat. Al cap de quatre anys la guerra va tornar a comenar, ara per posseir a Thamar, dona de gran bellesa, a lo que es va afegir el gran senyor de Gria que tamb la volia. Bagrat va guanyar i finalment es va fer la pau. 

El 1672 Giorgi Gurieli de Gria, es va revoltar per obtenir a Thamar i va aconseguir l'aliana del pasha (governador) de Akhaltsikh que va enviar soldats a  Imertia. Bagrat la va enviar a Ratxa, amagant-la a una fortalesa inaccessible anomenada Kvara. Per va ser derrotat i Gurieli va entrar a Kvara i Bagrat fou fet presoner pels turcs. Els turcs van fer un gran bot i van saquejar Mingrlia i Imertia, a mes del rescat que van obtenir pel rei. Llavors aquest va atacar Gria i la va saquejar per no va poder derrotar el seu enemic, i finalment es van reconciliar i la filla de Thamar, Daredjan, es va casar amb Giorgi Gurieli. 

El 1678 Levan III Dadiani es va revoltar i va cridar al tron a Artxil (Shah Nazar Khan). Thamar fou amagada a la fortalesa de Skanda, per Artxil la va ocupar i va entregar Thamar al seu aliat Levan. Llavors Giorgi Gurieli es va aixecar per Bagrat i amb ajuda de Aslan pasha de Samtskh (que va rebre l'ordre del sult) atac Artxil que va fugir a Ratxa, Bagrat fou proclamat rei, entra a Mingrlia i derrota a Levan i es torna a casar amb Thamar (1579). 

El 1581 segent moriren Levan i Bagrat i a aquest ltim el va succeir el seu fill Alexandre IV d'Imertia, deposat rpidament per Giorgi Gurieli


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22973" title="Alexandre IV d'Imertia" nonfiltered="4898" processed="4865" dbindex="9948">
Alexandre IV era el fill gran de Bagrat IV d'Imertia amb una concubina i va succeir al pare el 1681 per va ser deposat el mateix any. Va tornar a ser proclamat en ser deposat  Giorgi III Gurieli el 1683; en aquest any 1683 Giorgi XI de Kartli entra al pas, derrota als Gurieli i al pasha de Samtskh, i proclama rei al fill natural de Bagrat, Alexandre IV. La reina Thamar fou enviada a Mingrlia on va morir.

El 1689 Artxil va ocupar el poder per els turcs el van restaurar el 1691. El duc de Ratxa es va revoltar amb altres nobles el 1695 i Alexandre fou arrestat i entregat al rei Giorgi XI de Kartli, que el va fer matar.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22974" title="Artxil d'Imertia" nonfiltered="4899" processed="4866" dbindex="9949">

Artxil (Shah Nazar Khan),  nascut el  1647, fill gran de  Vakhtang V de Kartli fou rei de l'Imertia per cinc vegades i va ser tambe rei de Kakhtia (1664-1676).

Encara que es va fer musulm durant la seva estada a Persia desprs va tornar a ser ortodox. El seu pare li va cedir la corona de Imertia el 1661, per el Shah va ordenar  deposar-lo el 1663.

El pare li va cedir el regne de Kakhtia el 1664 ofert per Persia. El 1675 va abandonar Kakhtia i va marxar a Imertia on els turcs li van prometre el tron. 

El 1678 el rei Bagrat V d'Imertia va ser deposat i els turcs van collocar a Artxil, per el sold el va fer deposar el 1679. Va fugir a Rssia per no va poder anar a Moscou fins el 1686.

El 1689 va tornar a Imertia i es va apoderar del poder, per dos anys desprs va haver de fugir altra cop a Rssia.

El 1695 va poder ocupar altra cop el tron per el nobles el van deposar el 1696 i es va retirar a la Dvaltia. 

El 1698 amb ajuda dels ossets va derrocar a Giorgi Gotcha, per els turcs van enviar un exercit, va tornar a fugir a Dvalthia (1698) i mes tard va passar a Moscou on va morir el 1713.

A Moscou va establir la primera impremta en georgi. Poeta i home de lletres, va ser autor de les obres illustrades Sakartvelos Zneobani (Costums georgians), Dabaaseba Katsisa da soplisa (Argument entre l'home i el mn), Dabaaseba Teimurazisa da Rustavelisa (Argument entre Teimuraz i Rustaveli) i els Artshiliani (poemes). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22975" title="Demetri Gurieli de Gria" nonfiltered="4900" processed="4867" dbindex="9950">
Demetri Gurieli fou prncep (mthavari) de Gria del 1660 al 1668

Era fill de Sim Gurieli de Gria (que governa per uns dies el 1627) i fou installat al tron per Alexandre III d'Imertia, que va deposar a Kai Khusrau I Gurieli de Gria el 1660.

El 1663 es va proclamar rei d'Imertia desprs de la deposici de Artxil i per oposar-se al retorn de Bagrat, per va ser enderrocat el 1664.

El 1668 va ser cegat i assassinat i va ser proclamat Giorgi III de Gria, fill de Kai Khusrau I Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22976" title="Giorgi III de Gria" nonfiltered="4901" processed="4868" dbindex="9951">
Giorgi III Gurieli fou prncep (Mthavari) de Gria del 1669 al 1684. Va nixer el 1652 i era el fill gran de Kai Khusrau I Gurieli de Gria.

Era el vassall mes poders d'Imertia i es va fer proclamar rei ell mateix (Bagrat no tenia fills, i un fill natural, Alexandre,  era hostatge dels turcs) el 1681.

El 1667 es va casar amb Thamar (de la que es va divorciar el 1677). El 1677 es va casar amb Daredjan  filla del rei Bagrat IV d'Imertia el Cec; i el 1682 se'n va divorciar i es va casar amb sa sogra (mare de Daredjan) Thamar, viuda de Bagrat IV.

El 1683 Giorgi XI de Kartli entra al pas, derrota a Giorgi III Gurieli, i al pasha de Samtskh, i proclama rei al fill natural de Bagrat, Alexandre IV d'Imertia. La reina Thamar fou enviada a Mingreli on va morir el mateix any.

Giorgi s'enfronta amb Alexandre IV per va morir en combat contra ell a la batalla de Rokit el  1684. El va succeir el seu germ Malkhaz Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22977" title="Giorgi V d'Imertia" nonfiltered="4902" processed="4869" dbindex="9952">
Giorgi V Gotcha era fill de Bagrat Gotchashvili (els Gotchashvili eren una branca secundria dels Bagrationi fundada per Constant Gotcha, besnt del prncep Alexandre, un dels fills -el cinqu- de Constant II de Gergia.

Va ser proclamat rei d'Imertia el 1696.

El 1698 va ser deposat pel duc de Ratxa i Artxil d'Imertia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22990" title="Canet lo Roig" nonfiltered="4903" processed="4870" dbindex="9953">


Canet lo Roig s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Rossell, Sant Rafel del Riu, Traiguera, La Jana, Xert i Vallibona.

Geografia.
El municipi de Canet lo Roig se situa en el sector septentrional de la comarca. Pertany a la dicesi de Tortosa, i est voltat de cims de considerable altura i solcat pel riu Crvol i diversos barrancs. Els paratges ms visitats sn els estrets del riu, el Calvari i l'ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres millenries.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell prenent la CV-10 i desprs la CV-113.

Historia.
Els orgens de Canet lo Roig es remunten a etapes de la histria molt anteriors a l'assentament dels rabs. S'han pogut recollir d'algunes excavacions cermica corresponent a un poblat de l'poca final del bronze i principis de la cultura ibrica.

D'aquesta manera podem afirmar que a la part alta de la mola existia un poblat de l'bronze final i primera edat del ferro, que es mantindr all fins a la romanitzaci, s a dir, fins a finals del segle III abans de Crist.

Amb la romanitzaci es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, aprendran dels romans noves tcniques agrcoles i altres sistemes de producci (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc... ) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones frtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia ms capa.

 Demografia .

 Economia .
L'economia s la d'una poblaci tradicionalment ramadera que, en poca medieval, tenia un lligallo propi juntament amb diverses poblacions venes.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Santa Isabel.
D'origen medieval i construda en maoneria i sillaret. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de can lleugerament apuntada. Anteposat a la nau t un petit atri porticat que acull a la portada de pedra amb arc de mig punt. Adossada a ella s'ala la casa de l'ermit i molt prxim a aquesta es conserva una antiga snia que complementa el conjunt histric monumental. Resulta atractiva l'rea recreativa que s'ha condicionat amb paellers, bancs i taules.

 El Calvari. Del segle XVIII.
s un petit temple construt sobre un monticle situat en les proximitats de la poblaci. s de planta poligonal, feta en obra de maoneria i carreus angulars. La coberta est formada per una cpula central que es troba actualment semi-derruda. Es conserven en la seva interior restes de l'antic retaule de yesera, amb atributs de la passi emmarcats per rocalles.

 Esglsia de Sant Miquel. Del segle XV.
s de l'poca de la reconquesta i malgrat reestructuracions que es van realitzar en 1570 i 1795, encara conserva l'original carcter d'esglsia fortalesa amb les seves matacanes a la part alta de la faana i el seu "passeig de ronda" sobre la coberta de l'edifici. La voluminosa cpula o "mitra taronja", com aqu es diu, i la capella de la Comuni, van ser construdes durant l'ampliaci de finals del s.XVIII.

 Monuments civils .
 Capella gtica del Palau dels Piquers. Del segle XVI.
s de 1518 i forma parteix d'una antiga casa-palau de la famlia Montserrat. Arcs apuntats divideixen la nau en quatre trams, cobrint-se l'ltim d'ells, el de la capalera, mitjanant una volta formada per arcs de creueria en la clau dels quals figura la data de la seva construcci, MDXVIII. 
 
 Els Prigons. Dispersos pel municipi.

 Festes i celebracions .
 Festa de Santa Isabel. Es realitza un romiatge fins l'ermita de la santa el set cap de setmana segent a la Pasqua de Resurrecci.

 Festes Majors d'agost. Se celebra la segona setmana d'agost amb bous al carrer, revetlles i actes culturals.

 Romiatge a la Font de la Salut. El primer diumenge de maig amb romiatge al Reial Santuari de la Font de la Salut a Traiguera.

 Sant Miquel. Festes patronals, l'ltim cap de setmana de setembre amb actes ldics i taurins.

 Fira de l'oli d'oliva verge. Mostra de l'oli d'oliva verge de qualitat produt en aquesta localitat, a ms de productes agroalimentaris de la comarca, com formatges, mel, torr, licors i productes tradicionals. Se celebra el primer cap de setmana d'abril.

 Enllaos externs .

 Pgina web de Canet lo Roig.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22992" title="Universitat Pompeu Fabra" nonfiltered="4904" processed="4871" dbindex="9954">


La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990,  s una universitat pblica situada a Barcelona, actualment s'hi poden cursar 28 titulacions, entre enginyeries, diplomatures i llicenciatures, a ms de masters, postgraus i doctorats.

 Titulacions .
 Titulacions cincies:
Biologia;

 Titulacions cincies socials:
Administraci i Direcci d'Empreses ;
Cincies del Treball (segon cicle) ;
Cincies Empresarials  ;
Cincies Poltiques i de l'Administraci ;
Comer Internacional (ttol propi)  ;
Comunicaci Audiovisual ;
Doble Diplomatura en Cincies Empresarials i Relacions Laborals ;
Dret ;
Economia ;
Gesti i Administraci Pblica  ;
Investigaci i Tcniques de Mercat (segon cicle) ;
Periodisme (segon cicle);
Prevenci de Riscos Laborals (segon cicle) (ttol propi) ;
Relacions Laborals ;
Turisme;

Titulacions humanitats;
Estudis d'sia Oriental (segon cicle) ;
Humanitats ;
Lingstica (segon cicle) ;
Traducci i Interpretaci ;

mbit tcnic;
Arquitectura Tcnica - Elisava, Escola Superior de Disseny ;
Disseny (ttol propi) - Elisava, Escola Superior de Disseny ;
Disseny Industrial - Elisava, Escola Superior de Disseny ;
Enginyeria en Informtica;
Enginyeria de Telecomunicaci (segon cicle);
Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes (especialitat comunicaci) ;
Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci (especialitat telemtica);

 Centres adscrits a la Universitat Pompeu Fabra .
Escola Universitria del Maresme. Estudis de Turisme i Cincies Empresarials.
Fundaci Privada Institut d'Educaci Continua. IDEC-Universitat Pompeu Fabra (http://www.idec.upf.edu).

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Universitat Pompeu Fabra ;
 Web oficial de l'Associaci d'Antics Alumnes de la UPF;
 Web oficial de l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22997" title="Vicen Acua i Requejo" nonfiltered="4905" processed="4872" dbindex="9955">
Vicen Acua i Requejo (Huelva, Andalusia, 21 de setembre del 1946) s un pedagog musical i compositor de sardanes. 

Resideix a Barcelona des del 1947. El seu contacte amb la msica es va iniciar a l'Escolania de La Merc i a la secci infantil de l'Orfe Catal, on va estudiar solfeig amb els mestres Antoni Prez Moya, Prez Sim i Joan Toms. Ms tard va iniciar els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona amb mestres com Xavier Montsalvatge, Antoni Ros Marb i Enric Rib i hi va obtenir els ttols de Composici i de Direcci d'orquestra. 

Professor d'harmonia del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona (1977-1993) i de contrapunt (de 1993 en). S'ha dedicat preferentment a la composici de msica clssica on t un bon historial. En sardanes ha tingut diversos premis amb obres d'un estil i tcnica molt propis i caracterstics.

Pel que fa a la composici, en mbits corals i instrumentals clssics s'ha fet mereixedor del Premi Asturias al 1978, del Ciudad Ibage de Colmbia al 1981 i de l'Antoni Soler de la Generalitat de Catalunya al 1983 entre d'altres. Possedor d'una esttica caracterstica, el seu catleg per a cobla ha obtingut diverses distincions.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="22999" title="Sim d'Imertia" nonfiltered="4906" processed="4873" dbindex="9956">
Sim I, rei d'Imertia, era el fill gran d'Alexandre IV d'Imertia, i va ser collocat al tron pels turcs el 1699.

Assassinat al palau reial el 1701 per Mamia III Gurieli de Gria que es va proclamar rei



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23001" title="Dcada del 30" nonfiltered="4907" processed="4874" dbindex="9957">

 Esdeveniments .
 c. 33 - Jess mor a la creu a Jerusalem i el cristianisme s'expandeix des de Judea i Galilea.

 Personatges destacats .
Tiberi, emperador rom (14-37).
Calgula, emperador rom (37-41).

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23002" title="Dcada del 40" nonfiltered="4908" processed="4875" dbindex="9958">

 Esdeveniments .
Introducci del cristianisme a Egipte.
44 - Sant Jaume, mor degollat a Jerusalem, essent un dels primers mrtirs del cristianisme.

 Personatges destacats .
Claudi, emperador rom (41-54).
Calgula, emperador rom (37-41).

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23003" title="Dcada del 50" nonfiltered="4909" processed="4876" dbindex="9959">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Ner, emperador rom (54-68), el darrer de la dinastia julio-cludia.
Claudi, emperador rom (41-54).
Pau de Tars (c. 10-65), divulg el cristianisme per l'sia Menor.
Sant Pere  (c. 65 ), un dels dotze apstols de Jess i el primer Cap del Cristianisme.
Sneca (4-65), filsof rom, poltic, dramaturg.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23004" title="Dcada del 60" nonfiltered="4910" processed="4877" dbindex="9960">

 Esdeveniments .
 Primera guerra Judeoromana (67-73);

 Personatges destacats .
Ner, emperador rom (54-68), el darrer de la dinastia julio-cludia.
Galba, emperador rom (67-68).
Marc Salvi Ot, emperador rom (68-69).
Vitelli, emperador rom (69-69).
Vespasi, emperador rom (69-79).
Sneca (4-65), filsof rom, poltic, dramaturg.
Pau de Tars (c. 10-65), divulg el cristianisme per l'sia Menor.
Sant Pere, un dels dotze apstols de Jess i el primer Cap del Cristianisme; ajusticiat a Roma cap a l'any 65.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23005" title="Dcada del 70" nonfiltered="4911" processed="4878" dbindex="9961">

 Esdeveniments .
 Primera guerra Judeoromana (67-73);
 79 - Erupci del volc Vesuvi que va sepultar les villes romanes de Pompeia i Hercul.

 Personatges destacats .
 Vespasi, emperador rom  (69-79).
 Titus, emperador rom (79-81).

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23006" title="Dcada del 80" nonfiltered="4912" processed="4879" dbindex="9962">

 Esdeveniments .
 80 - s'acaba la construcci del Colosseu de Roma.

 Personatges destacats .
 Titus, emperador rom (79-81).
 Domici, emperador rom (81-96).
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23007" title="Dcada del 90" nonfiltered="4913" processed="4880" dbindex="9963">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Domici, emperador rom  (81-96).
 Nerva, emperador rom  (96-98).
 Marc Ulpi Traj, emperador rom (98-117).
 Evarist I, papa (97-105).
 Di Crisstom orador grecorom que don el suport a Nerva i Traj.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23008" title="Dcada del 100" nonfiltered="4914" processed="4881" dbindex="9964">

 Esdeveniments .
 El lle s'extingeix d'Europa;
 104 - Corneli Palma, lloctinent de Traj, conquereix Petra d'Arbia;

 Personatges destacats .
 Marc Ulpi Traj, emperador rom (98-117);
 Evarist I, papa (97-105);
 Papa Alexandre I, papa (105-115);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23009" title="Dcada del 110" nonfiltered="4915" processed="4882" dbindex="9965">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Adri, emperador rom (117-138);
Marc Ulpi Traj, emperador rom (98-117);
Sixt I, papa (115-125);
Papa Alexandre I, papa (105-115);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23010" title="Dcada del 120" nonfiltered="4916" processed="4883" dbindex="9966">

 Esdeveniments .
Comena la construcci de murs defensius per protegir els limes o fronteres de Roma;

 Personatges destacats .
Adri, emperador rom (117-138);
Telsfor I, papa (125-136);
Sixt I, papa (115-125);
Suetoni;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23011" title="Dcada del 130" nonfiltered="4917" processed="4884" dbindex="9967">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Adri, emperador rom (117-138).
Higini I, papa (136-140);
Telsfor I, papa (125-136);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23012" title="Dcada del 140" nonfiltered="4918" processed="4885" dbindex="9968">

 Esdeveniments .
Construcci d'una nova muralla a Anglaterra per protegir els assentaments romans;
Triomf de l'escepticisme a Roma;

 Personatges destacats .
Anton Pius, emperador rom (138-161);
Pius I, papa (140-155);


----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23013" title="Dcada del 150" nonfiltered="4919" processed="4886" dbindex="9969">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Anton Pius, emperador rom (138-161).
Claudi Ptolemeu;
Anicet I, papa (155-166);
Pius I, papa (140-155);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23014" title="Dcada del 160" nonfiltered="4920" processed="4887" dbindex="9970">

 Esdeveniments .
 166 - Els marcomans i aliats van envair el territori rom iniciant les anomenades Guerres Marcomanes que van durar fins l'any 180.

 Personatges destacats .
Anton Pius, emperador rom (138-161).
Marc Aureli, emperador rom (161-180).
Anicet I, papa (155-166).
Soter I, papa (166-175).
Avidi Cassi, un destacat general de Marc Aureli.
Lluci, escriptor grec.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23015" title="Dcada del 170" nonfiltered="4921" processed="4888" dbindex="9971">

 Esdeveniments .
Roma derrota els marcomans, un dels pobles germnics ;
Gal tracta a Roma el fill de l'emperador i comena a fer preparats mdics;

 Personatges destacats .
Marc Aureli, emperador rom (161-180);
Claudi Ptolemeu;
Gal;
Soter I, papa (166-175);
Lluci, escriptor grec.
Avidi Cassi, un destacat general de Marc Aureli.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23016" title="Dcada del 180" nonfiltered="4922" processed="4889" dbindex="9972">

 Esdeveniments .
180 - Mor l'emperador Marc Aureli i, amb ell, finalitza la Pax Romana.

 Personatges destacats .
Cmmode, emperador rom (180-192);
Lluci, escriptor grec.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23017" title="Dcada del 190" nonfiltered="4923" processed="4890" dbindex="9973">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Cmmode, emperador rom (180-192);
Septimi Sever, emperador rom (193-211);
Caracalla, emperador rom (198-217);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23018" title="Dcada del 200" nonfiltered="4924" processed="4891" dbindex="9974">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Septimi Sever, emperador rom (193-211);
Caracalla, emperador rom (198-217);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23019" title="Dcada del 210" nonfiltered="4925" processed="4892" dbindex="9975">

 Esdeveniments .
Expansi romana per terres dels pobles germnics;

 Personatges destacats .
Caracalla, emperador rom (198-217);
Calixt I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23020" title="Mamia III Gurieli de Gria" nonfiltered="4926" processed="4893" dbindex="9976">
Mamia III Gurieli fou mthavari de Gria del 1689 al 1714 i rei d'Imertia quatre vegades (1701-1702, 1711-1712, 1712-1713 i 1713-1714)

Era fill de Giorgi III Gurieli, mthavari de Gria i rei d'Imertia. Va arribar al poder a Gria deposant i cegant al seu oncle Malkhaz Gurieli de Gria el 1689. 

El 1701 va assassinar Sim d'Imertia i es va proclamar rei, per al cap d'un any va ser deposat per Giorgi VI Abashidze.

L'octubre de 1711 va enderrocar a Giorgi VI i va recuperar el tron, per el juny de 1712 Giorgi el va derrotar a Chkar i va recuperar el poder. Mamia III va fugir a Ratxa i va tornar amb ajuda i va enderrocar a Giorgi al cap de poc temps (finals de 1712) per Giorgi VI el va tornar a expulsar el 1713. Va reunir partidaris i va assaltar el poder a Kutasi el novembre de 1713 i es va proclamar rei un altre cop.

Es va casar el 1698 amb la filla de Giorgi V Abashidze d'Imertia per se'n va divorciar el 1711 per casar-se amb Thamar, filla de Papuna Chkeidze mthavari de Ratxa (Thamar es va casar desprs amb Giorgi VI).

Va morir a Gwaneiti el 5 de gener de 1714. El va succeir el seu fill Giorgi IV de Gria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23022" title="Giorgi VI Abashidze" nonfiltered="4927" processed="4894" dbindex="9977">
Giorgi VI Abashidze era el tercer i ms jove dels fills del prncep Paata Abashidze de Sabashidzo i Sapalavando (+1658, i que no s'ha de confondre amb el seu fill gran i successor Paata Abashidze, prncep de Sabashidzo i Sapalavando i senyor de Sverska del 1658 al 1684).

Fou Arquebisbe de Kutasi del 1700 al 1702. El seu nom de naixement era Malakia o Malkhaz. Proclamat rei d'Imertia en ser enderrocat Mamia III Gurieli de Gria, el 1702. Va ser deposat pels nobles partidaris de Giorgi VII d'Imertia el 1707.

Casat amb la vdua de Katzia II Orbliani, duc de Ratxa i filla de Giorgi Mikeladze, Prncep de Sadchilao i Samikelao. Se'n va divorciar i es va casar amb Thamar (+1699) exdona de Giorgi III Gurieli rei d'Imertia i filla de Katzo Chikovani, Prncep de Lechkhumi, Sainadaridzo, Salipartiano etc.. Es va casar per tercera vegada amb l'exdona de  Papuna Chkheidze, duc de Ratxa; i per quarta vegada amb Thamar exdona de Mamia III Gurieli de Gria, rei d'Imertia.

Va morir el 15 d'octubre del 1722. El seu fill Levan Abashidze fou governador i regent de Imertia en diversos moments del 1707 al 1725.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23023" title="Giorgi VII d'Imertia" nonfiltered="4928" processed="4895" dbindex="9978">
Giorgi VI fou rei d'Imertia del 1707 al 1711, i desprs el 1712, 1713, i 1714-1716

Nascut el 1691, era fill d'Alexandre IV d'Imertia i d'una concubina.

Va ser posat al tron en ser deposat Giorgi VI Abashidze el 1707 per Mamia III Gurieli de Gria el va deposar l'octubre de 1711.

Va fugir a Kartli el 1711 i el juny de 1712 Mamia va ser derrotat i Giorgi va tornar al tron per va ser deposat un altre cop el novembre del 1713 per el maig segent (1714) va tornar a recuperar el tron.

Va ser assassinat el 27 de febrer de 1720.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23024" title="Giorgi IV de Gria" nonfiltered="4929" processed="4896" dbindex="9979">
Giorgi IV Gurieli va ser mthavar de Gria del 1714 al 1726 i rei d'Imertia el 1720.

Nascut el 1702, va regir Gria com administrador del 1712 al 1714 en absncia del pare Mamia III Gurieli de Gria, al qual va succeir a la seva mort el 5 de gener de 1714.

El 1716 el poder a Gria fou ocupat pel seu germ Kai Khusrau III Gurieli, per aquest se'n va anar i va tornar a agafar el poder. 

Assassinat Giorgi VII d'Imertia el 27 de febrer de 1720 es va proclamar rei i va prendre Kutasi el 15 de mar del 1720, per va ser deposat el juny del 1720.

Es va casar amb Mariami Shirvashidze de la qual es va divorciar, i el 1717 amb Eleni-Khwaramzi, exdona de Giorgi Nakashidze, Prncep de Sanakashidzo (ms tard Eleni es va casar amb Koshita III Chkeidze, duc de Ratxa) i falla de Bejan I Dadiani de Mingrlia.

Va morir el 1726 i el va succeir el seu fill Mamia IV Gurieli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23025" title="Alexandre V d'Imertia" nonfiltered="4930" processed="4897" dbindex="9980">
Alexandre V fou rei d'Imertia del 1729 al 1741 i per segona vegada del 1741 al 1752.

Nascut cap el 1710, era el fill gran de Giorgi VII d'Imertia. El 1717 es va exiliar a Constantinoble i deman ajuda al sold per expulsar als Gurieli que dominaven al seu pare. Amb un exrcit turc va entrar al pas l'agost de 1719. Giorgi Gurieli va assassinar Giorgi VII d'Imertia i es va proclamar rei (febrer de 1720) per Alexandre el va derrotar el juny i va ser coronat uns mesos desprs. Amb ell s'establ un domini otom molt ms proper i s'establiren guarnicions a ms de dominar directament alguns ports estratgics. 

El 1738 el rei va enviar una ambaixada a Rssia i aix va despertar els recels dels turcs. 

El 1741 va ser deposat pels turcs en favor del seu germ Giorgi IX d'Imertia per al poc temps va ser restaurat per les protestes de Nadir Shah de Prsia. 

Va morir el mar de 1752.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23026" title="Giorgi IX d'Imertia" nonfiltered="4931" processed="4898" dbindex="9981">
Giorgi IX, nascut el 1721 era fill de Giorgi VII d'Imertia.

Els otomans el van collocar al tron d'Imertia el 1741, deposant al seu germ Alexandre V d'Imertia, per davant les protestes perses els turcs van restituir a Alexandre. 

A la mort de son germ el 1752 es va proclamar rei per els turcs van installar a Salom I d'Imertia. 

Va morir el 1772.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23027" title="Salom I d'Imertia" nonfiltered="4932" processed="4899" dbindex="9982">
Salom I, el Gran, (nascut el 1735), segon fill d'Alexandre V d'Imertia, va succeir al seu pare el mar del 1752 com a rei d'Imertia.

Va prohibir el trfic d'esclaus.  El thavadi Levan Abashidze i l'eristhavi de Ratxa van organitzar revoltes contra el rei en les que incls va participar la mare de Salom. Per aquest amb l'ajuda dels petits thavadis, i aliat als mthavaris de Mingrlia i Gria va poder-los derrotar. 

El pasha de Samtskh-Saatabago li va ordenar que permets la venda d'esclaus per si va negar i li van fer costat el seu cunyat Katsia Dadiani de Mingrlia, Mamia Gurieli de Guria i el mthavari Khutunia Shervashidze de Samurzakan. L'exrcit turc enva el pas i va acampar a Okriba, prop de Khressili. Levan Abashidze i Rostom,  eristhavi de Ratxa, van unir-se als turcs.  El 14 de desembre de 1757 el rei ataca als turcs i lliura batalla, guanyant-la. Levan Abashidze va morir i pel costat reial Khutunia Shervashidze. El sathavado dels Abashidze fou sotms al rei i el fill de Levan, Gede, va ser cegat. El eristhavi de Ratxa va poder escapar. 

El 1758 es va signar un tractat de cooperaci entre Imertia, Kartli i Kakhtia. 

Atacs turcs al decenni dels seixanta van ser rebutjats per el 1766 van aconseguir installar a Teimuraz.

Els turcs van reconixer finalment al estat per a canvi de reconixer el protectorat otom (tractat del 1767). Al any segent  l'ex rei Salom va derrotar a Tskhratskaro al seu cos Teimuraz d'Imertia, fill de Mamuka, que ostentava el tron, i que tenia el suport de Rostom de Ratxa, per tamb de Katsia Dadiani i Giorgi Gurieli entre d'altres. Teimuraz va ser fet presoner i va morir a la pres de Mukhuri. Poc desprs fou capturat Rostom de Ratxa i cegat amb el seu fill. Ratxa fou incorporat als dominis reials menys una part que va ser donat a senyors fidels. Salom va recuperar el tron.

El 1768 va enviar una ambaixada a Rssia

El 1770, desprs de la desfeta turca de Aspindza davant Irakli II de Kartli per fer sortir a les guarnicions turques de Tsutskhvthia i Chorapani  i assetja el castell de Kutasi. Al arribar el general rus Tottleben des el Kartli, va assetjar amb la seva ajuda la fortalesa de Bagdathia i la va conquerir. Finalment tamb va ocupar el castell de Kutasi. Tottleben va assetjar Poti per no va reeixir en la seva conquesta. A Imertia Tottleben va fer el mateix que a Kartli i va intentar que els senyors locals se sotmetessin al tsar. Finalment va ser cridat a Rssia i enviat al seu lloc el general Sukdjotin, que tampoc no es va entendre amb el rei i no va tenir en consideraci les condicions locals. Els turcs el van atacar prop de Poti i va ser derrotar (1771) i desprs d'aix Rssia va retirar el seu exercit d'Imertia (1772) i llavors el turcs van ocupar Kabulthia, que pertanyia a Gria, i la van incorporar al valiat de Trebizonda. El rei va enviar una ambaixada a Rssia demanant el protectorat, per no va ser atesa. 

El 1774 un exercit turc enva el pas per foren aniquilats al congost de Txkherimela. Poc desprs el  Tractat de Kuchuk-Kainardji va establir el final del domini otom. La zona era reconeguda dintre de la zona d'influncia otomana per el rei ja no hauria de pagar tribut. 

El 1778 el fill del rei, Alexandre, es revolt contra el seu pare per fou venut i el 1780 Alexandre va morir deixant a Salom sense successor. Mentrestant aquest mateix 1780, Turquia va atacar el pas des Abkhzia, envaint Mingrlia. Salom va ajudar al mthavari de Mingrli i va lliurar batalla a Rukhi en la que els otomans foren derrotats. Llavors el turcs van envair pel sud, per  i aqu el rei va fracassar.

Salom va morir a Kutasi a finals d'abril o primers de Maig de 1784






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23028" title="Teimuraz d'Imertia" nonfiltered="4933" processed="4900" dbindex="9983">
Teimuraz era fill del prncep Mamuka i  va ser proclamat rei d'Imertia amb ajuda dels turcs, el 1766, substituint a Salom I d'Imertia.

El 1768 va haver de fugir a Turquia davant la victria militar de Salom que va recuperar el tron.

Estava casat amb una germana del duc de Ratxa, Rustam I Chkhedze.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23034" title="David II d'Imertia" nonfiltered="4934" processed="4901" dbindex="9984">
David II, nascut el 1756, era fill de Giorgi, cos de Salom I d'Imertia, i  va ser nomenat regent del regne a la mort de Salom I el 1784, per el 4 de maig de 1784 es va proclamar rei.

Irakli II de Kartli el va atacar i va haver de renunciar al tron, per quan Irakli va ser atacat pels turcs es va tornar a proclamar i va romandre com a rei rebel fins el 1792 en qu va passar a Rssia on va morir el 1795.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23035" title="Salom II d'Imertia" nonfiltered="4935" processed="4902" dbindex="9985">
Salom  II, nascut el 1773, era abans el prncep David fill d'Artxil i d'Elena (aquesta filla de Irakli II de Kartli i de Daredjan).

La corona se la van disputar David, fill de Giorgi (cos de Salom) i David, fill d'Artxil (nebot de Salom) que per part de mare era net d'Irakli de Kartli.

Desprs de deu anys de lluites la noblesa proposa de fer rei a Irakli, per la reina Daredjan (esposa de Irakli) va aconseguir que la corona fos donada, per recomanaci d'Irakli,  a David fill d'Artxil, que va pujar sota el nom de Salom II.

Aquest des el 1802 va demanar a Rssia de restablir el regne de Kartli i Kakhtia i a canvi acceptaria el protectorat rus, per no va ser escoltat. 

Es va rebellar el mthavari de Mingrlia Grigol Dadiani i Salom va haver de combatre'l. Grigol va demanar el protectorat rus. El governador rus de Gergia Pau Tsitsianov, exigeix a Salom que pari les operacions i se sotmeti al protectorat rus, per Salom s'hi nega. Tsitsianov enva Imertia i Salom es vei obligat a acceptar el protectorat el 25 d'abril de 1804 (Tractat d'Elaznur). 

El 1806 esclat la guerra entre Rssia i l'imperi Otom i el rei Salom es va aliar amb els otomans. El tsar, furis, va ordenar que es deposs a Salom i s'annexs Imertia l'abans possible. Per mentre durava la guerra el governador Gudovicht no va arriscar-se a operacions militars a la zona; el segent governador Tormassov va proclamar el govern rus el 20 de febrer de 1810 i l'abolici del regne  al temps que milers de soldats entraven al pas i ocupaven Vartsikh i Bagdadi.

Salom es retir a la vall de Khanis Tskali amb 4000 homes; un combat va tenir lloc a Tchkri i un altre a la frontera entre Imertia i Ratxa-Letchkumi; els russos ocupen Tola, Khvantchkara, Khotvi, Minda, Tsikh, Khidikari i Oni. 

Salom s'entrega i es encarcerat a Tblisi per el 10 de maig de 1810 escapa i arriba a Akhaltsikh, on demana la rebelli general, que es produeix rpidament. Els rebels assetjaren als russos a les fortaleses i el governador Simonovicht no podia sortir de Kutasi. El rei es va reunir amb el rebels. Un victria parcial van obtenir els revoltats a Sakaro el mes de juny. Un altre combat important va tenir lloc a Vakhani amb victria dels revoltats sobre el general Orbliani (juliol). Simonovicht va encarregar a al general Rozen de posar fi a la revolta el 16 de juliol. Combats de certa importncia es van produir el 8 i 10 d'agost. El setembre Rozen ocupa Vartsikh i Salom es retira a Khanis Tskali, per atacat per una fora russa molt superior, va haver de fugir cap a Akhaltsikh. El 1812 i 1813 la guerra entre Rssia i els otomans i persa va acabar, i el 1815 Salom va morir a Trebizonda el 7 de desembre de 1815. El seu fill Constant, nascut el 1789 va passar al servei de Rssia el 1812 i va morir el 3 de maig del 1844.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23036" title="Pluralisme" nonfiltered="4936" processed="4903" dbindex="9986">
Els filsofs pluralistes sn un conjunt de filsofs grecs posteriors als monistes que a diferncia d'aquests opten per una explicaci mecanstica del mn: presncia de diversos elements primers (eterns, immbils...) moguts per una fora externa.

Alguns pluralistes sn:
Empdocles;
Anaxgores;
Leucip;
Demcrit;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23037" title="Sofstica" nonfiltered="4937" processed="4904" dbindex="9987">
Sofista prov del mot grec sophos que significa "saviesa" o "experincia" en un camp del coneixement.

Els filsofs sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners.

Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definici del significat de les paraules, partien d'una crtica dels valors tradicionals com el b, la justcia, la veritat, la llei, la bellesa, etc. que consideraven relatius.

El mtode o tcnica d'ensenyament de retrica que usaven, rep el nom d'Erstica. 

Partien dels segents supsits:
La formaci de l'individu ho ha d'abarcar tot i integrar tots els coneixements.
El coneixement s un procs que canvia i avana en el temps.
El coneixement t un carcter relatiu, ja que es fonamenta en les sensacions i aquestes mai es poden expressar en judicis concrets sin en les diverses opinions dels ssers humans.
La validesa absoluta del coneixement s dubtosa.

S'anomena convencionalment "pare de la sofstica" a Protgores.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23038" title="Erstica" nonfiltered="4938" processed="4905" dbindex="9988">
L'Erstica s un mtode d'ensenyament dialgic usat per alguns filsofs basat en la controvrsia. No es tracta de descobrir la veritat, sin de mostrar les incongruncies lgiques de l'interlocutor.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23045" title="Llenges indoeuropees" nonfiltered="4939" processed="4906" dbindex="9989">
Les llenges indoeuropees sn totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran famlia lingstica derivades d'una antiga llengua reconstruda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llenges parlades per uns 3.000 milions de persones i abraa la majoria de famlies lingstiques d'Europa i l'sia sud-oriental. Per vicissituds histriques, per, s'han ests a tots els continents, i predominen tamb clarament a Amrica i Oceania. El catal pertany, entre moltes altres, a aquesta famlia lingstica. Tamb hi pertanyen les segents llenges amb ms de 50 milions de parlants: alemany, angls, bengal, castell, francs, gujarati, hindi, itali, persa, portugus i rus.

Grups i classificaci.
Centum i Satem.

A partir de la lingstica comparada, hom pot establir diverses classificacions de les llenges indoeuropees, i separar-les en grups (que al seu torn sn tamb famlies lingstiques): 
Albans S;
Anatlic K;
Armeni S;
Bltic S;
Cltic K;
Dcic;
Eslau S;
Germnic K;

Grec K;
Indoirnic S;
Itlic K;
Tokhari K;

Aquests grups presenten alhora relacions entre ells. Una hiptesi vella per encara famosa els separa entre aquells que presenten el so /k/ al comenament de la paraula emprada per a anomenar el nombre '100' (coneguts com a llenges centum, de la paraula llatina) i aquells que hi empren el so /s/ (coneguts com a llenges satem, de la paraula snscrit). A la llista anterior, una K o una S aclareix la pertinena de cada grup. Cal fer notar que aquesta diferncia fontica era en origen i que, per exemple, el fet que actualment en catal cent soni amb /s/ no exclou que, al llat del qual prov, centum sons amb /k/ (o que, moltes llenges, com les germniques, ja no tinguin ni /s/ ni /k/, com l'angls hundred).

Aquests grups de "centum" i "satem" eran suposats per alguns lingistes histrics a representar una divisi histrica entre dos subgrups de llenges, s a dir, que les llenges centum s'eran imaginades a ser descendents d'una "llengua proto-centum" i les satem d'una "llengua proto-satem". Per actualment la majoria d'experts creuen que la divisi s areal i no histrica, o sigui, que aquests canvis fontics van propagar entre les filles ja distintes de la llengua proto-indoeuropea.

Altres classificacions proposadas.

Altres lingistes opinen que la primera divisi de les llenges indoeuropees s la dels grups danubi i nrdic. El primer inclouria els grups indoirnic, armeni, albans, bltic i eslau; mentre que el segon inclouria l'itlic, el germnic, el grec, el tocari i el celta.

Les similituds entre les llenges dels grups bltic i eslau han fet que de vegades se'ls ajunti sota la denominaci de "baltoeslau".

Descoberta i estudi.
La descoberta de la relaci entre les citades llenges s atribuda habitualment al lingista William Jones al final del segle XVIII. Tanmateix, sembla que, dos segles abans Filippo Sasseti va observar les semblances entre l'itali i el snscrit des de l'ndia estant (1581-1588), i un segle abans, Marcus Zuerius van Boxhorn tamb havia postulat la relaci entre les llenges indoeuropees. Els estudis del sacerdot francs Coeurdoux de 1767 podien tamb ser-ne anteriors, si b no foren pblicats fins entrat el segle XIX.

Suprafamlies proposades.
Alguns lingistes defensen que les llenges indoeuropees fan part d'una hipottica suprafamlia anomenada nostrtica, i malden per relacionar l'indoeuropeu amb altres families de llenges, com la de les llenges caucsiques meridionals, les llenges altaiques, les llenges urliques, les llenges dravdiques, i les llenges afroasitiques. Aquesta teoria s motiu de discussi, com la teoria eurasitica semblant de Joseph Greenberg, i la la postulada per John Colarusso del protopntic.

Reconstruccions i hiptesis.
Els especialistes han anomenat protoindoeuropeu (PIE) la llengua comuna ancestral. No arriben a un acord sobre la localitzaci geogrfica (l'anomenada "Urheimat" o "ptria") de la qual procedeix. Hi ha tres indrets candidats:

1. Les estepes del nord de la mar Negra i la mar Cspia (vegeu kurgan)

2. Anatlia (vegeu Colin Renfrew

3. L'ndia (vegeu la Teoria de l'Origen Indi)

Els defensors de la hiptesi kurgana solen situar la protollengua vers el 4000 aC, mentre que els defensors de l'origen Anatoli solen situar-la uns quants milers d'anys abans, relacionant l'expansi de les llenges indoeuropees amb l'expansi de l'agricultura amb el neoltic.

La hiptesi kurgana.


Marija Gimbutas sugger al principi la hiptesi kurgana la dcada de 1950. D'acord amb la hiptesi kurgana, les cultures de les estepes del calcoltic del cinqu millenni abans de Crist entre la mar Negra i el Volga parlaven PIE.

Cronologia de la hiptesi kurgana (dates abans de Crist):

 4500 - 4000: Primer PIE: Cultures de Sredny Stog, Dniper-Donets i Samara, domesticaci del cavall.
 4000 - 3500: La cultura Yamna (prototipus de casa kurgana) surt de l'estepa i cultura Maykop al nord del Caucas. ;
Els models indohitites postulen la separaci del protoanatoli abans d'aquest perode.
3500 - 3000: PIE mitj. La cultura yamna arriba al seu zenit: representa la societat protoindoeuropea clssica reconstruda, amb dols de pedra, carros primitius de dues rodes, practica sobretot de la ramaderia, per tamb amb assentaments permanents i fortins dalt de pujols, es mantenien amb l'agricultura i la pesca, vora els rius. El contacte de la cultura yamna amb les darreres cultures del neoltic europeu t com a resultat les cultures "kurganitzades" de l'mfora globular i de Baden. La cultura Maykop mostra els indicis ms antics de la primera edat del bronze, i les armes i els estris de bronze arriben al territori yamna. Probable satematitzaci primerenca.
 3000 - 2500: Darrer PIE. La cultura yamna s'escampa per tota l'estepa del Pont. La cultura de la cermica cordonada s'estn des del Rin fins al Volga i correspon a la darrera etapa de la unitat indoeuropea, la vasta rea "kurganitzada" es desf en diverses llenges i cultures independents, per encara existeix el contacte i doncs s possible la difusi de la tecnologia i dels prstecs entre els grups (amb l'excepci de les branques anatlica i tocaria, ja allades d'aquests processos). La divisi centum-satem possiblement ha comenat a produir-se, per la tendncia fontica a la satemitzaci roman activa.
 2500 - 2000: L'aparici dels dialectes documentats en les protollenges ha fet la seva tasca. Els parlants del protogrec viuen als Balcans, els parlants del protoindoirani al nord del Caspi en la cultura Sintasha-Petrovka, i la seva gent probablement parla diversos dialectes centum. Els parlants del protobaltoeslau (o, si no, les comunitats protoeslaves i protobltiques en gran contacte) apareixen al nord-est d'Europa. Les mmies de Tarim pot ser que corresponguin als prototocaris.
 2000 - 1500: Invenci del carro, que porta a la separaci i la rpida expansi dels iranians i dels indoaris des de la cultura d'Androvo el complex arqueolgic Bactria-Margiana per una gran part de l'sia Central, el nord de l'ndia, Iran i l'Anatlia oriental. El protoanatoli es divideix en hitita i luvi. La preprotocltica cultura Unetice t una indstria metalrgica activa (Nebra skydisk).
 1500 - 1000: L'edat del bronze nrdica desenvolupa el (pre-)protogermnic, i les cultures (pre-)protocltiques dels Camps d'urnes i de Hallstatt apareixen a l'Europa Central i introdueixen l'edat del ferro.  Migraci protoitlica a la pennsula Itlica. Redacci del Rigveda i ascens de la civilitzaci vdica al Punjab. Florida i decadncia de l'imperi hittita. La civilitzaci micnica dna lloc a l'edat fosca grega.
 1000 - 500 aC: les llenges cltiques s'estenen per Europa central i occidental. El nord d'Europa entra en l'edat del ferro preromana, l'etapa de formaci del protogermnic. Homer comena la literatura grega i la primera Antiguitat clssica. La civilitzaci vdica produeix els Mahajanapadas. Zoroastre compon el Gathas; ascens de l'imperi aquemnida, que reemplaa els elamites i Babilnia. Els escites substitueixen els cimmerians (cultura Srubna) a l'estepa del Pont. Els armenis succeeixen a la cultura Urartu. Separaci del protoitlic en osc-umbre i llat-falis], i fundaci de Roma. Gnesi dels alfabets grec i itlic antic. Diferents llenges paleobalcniques es parlen al sud d'Europa. Les llenges anatliques pateixen l'extinci.

La fora de la hipotesi kurgana rau en el fet que part del mode de difusi que proposa (conquesta militar per genets) va d'acord amb les informes dels historiadors sobre l'expansi dels primitius pobles grec i indoaris.

La hiptesi anatlica.

Colin Renfrew el 1987 sugger una relaci entre la difusi de les llenges indoeuropees i la revoluci neoltica, que es difongu pacficament per Europa des d'sia Menor (Anatlia) des de vers el 7000 aC amb l'avan de l'agricultura (ona d'avan). D'acord amb aix, tots els habitants de l'Europa neoltica haurien parlat llenges indoeuropees, i les migracions kurganes en el cas ms favorable haurien reemplaat uns dialectes indoeuropeus per uns altres dialectes de la mateixa famlia.

D'acord amb Renfrew, la difusi de l'indoeuropeu pass del "preprotoindoeuropeu" en el 6500 al PIE arcaic en el 5000 aC, amb el desenvolupament histric de les famlies indoeuropees des del 3000 aC procedent del "PIE balcnic".

La principal fora de la hiptesi de l'agricultura es troba en la relaci que estableix entre la difusi de les llenges indoeuropees amb un esdeveniment conegut grcies a l'arqueologia que versemblantment implic uns canvis de poblaci majors: la difusi de l'agricultura (tot i que segueix discutint-se la validesa de recolzar una teoria lingstica en indicis arqueolgics).

Mentre la teoria anatlica obtingu un rpid suport quan es propos per primera vegada, ara la comunitat de lingistes en general la rebutja. Encara que la difusi de l'agricultura indiscutiblement constitu un esdeveniment important, la majoria no troba cap motiu per a relacionar-la amb els indoeuropeus en particular, des del moment que la periodificaci de la ramaderia proporciona millors reconstruccions que la de l'agricultura. La comunitat de lingistes ms aviat considera que les proves lingstiques indiquen una data ms moderna per al protoindoeuropeu que la que estableix la teoria anatlia.

Altres hiptesis.

Tamaz Gamkrelidze i Vyacheslav V. Ivanov en el 1984 situaren la ptria original de l'indoeuropeu al llac Urmia. Suggeriren que Armnia es trobava al bressol de l'indoeuropeu mentre que altres llenges indoeuropees abandonaren la ptria i emigraren per un cam que els men per la costa oriental de la mar Cspia fins a l'estepa septentrional de la mar Negra. Aquesta ruta migratria presumptament explica l'existncia del tocari, i els contactes primerencs acceptats entre les llenges indoeuropees i les urliques. Gamkrelidze i Ivanov tamb sn els autors de la teoria glotal.

De vegades s'anuncia una teoria de l'origen indi, sobretot obra d'autors indis, que veu en la civilitzaci de la vall de l'Indus el lloc d'origen del protoindoeuropeu o del protoindoirani. Diversos grups nacionalistes europeus en els segles XIX i XX plantejaren altres teories, que solien situar el protoindoeuropeu en el pas de cadascun dels autors. Per exemple, un lloc que se sugger per a la protollengua al nord d'Europa s'acab emprant per justificar la tesi del carcter "ari" del poble germnic. Una versi moderna de la hiptesi de l'origen europeu del PIE va sorgir amb la teoria de la continutat des del paleoltic (proposada per terics italians) que fa procedir l'indoeuropeu de les cultures europees del paleoltic

Alg ha plantejat la teoria del diluvi de la mar Negra que posa l'origen de la mar d'Asov, vers 5600 aC), com a causa de l'expansi indoeuropea. Aquest esdeveniment es produ clarament encara dins el neoltic i prou massa prest perqu lligui amb les dades arqueolgiques kurganes. Un hom encara pot imaginar-s'ho com un esdeveniment produt en el remot temps passat de la cultura de Srnedy Stog, amb la gent que vivia a la terra ara situada sota la mar d'Asov com a possibles protoindoeuropeus.

Referncies.
 Beekes, Robert S.P. (1995) Comparative Indo-European Linguistics. An introduction. Amsterdam: John Benjamins B.V.

Enllaos externs.
Llengua i cultura de Kurgan ;
Origen sud-oriental europeu ;
Teoria anatlia i filognesi ;
Teoria anatlia ;
Teoria de la continutat ;
Colin Renfrew, "Diversidad lingstica del mundo"  ;
Teoria glotal;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23048" title="Mamia I Gurieli" nonfiltered="4940" processed="4907" dbindex="9990">
Mamia I Gurieli, mthavari de Gria del 1512 al 1534.

Va ser fet presoner durant una expedici contra els turcs el 1533. Executat pels turcs el 1534.

Va tenir dos fills (un, Rustam Gurieli, el va succeir) i una filla, Tinatina (+ 1591) casada amb el rei Levan II de Kakhtia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23049" title="Rustam Gurieli" nonfiltered="4941" processed="4908" dbindex="9991">
Rustam Gurieli, mthavari de Gria del 1534 al 1564. Succe al seu pare Mamia I Gurieli en morir aquest el 1534.

Una filla es va casar amb Giorgi III Dadiani, mthavari de  Mingrlia (+ 1582), i una altra amb Mamia IV Dadiani, mthavari de Mingrlia (+ 1590).

Va morir el 1564 i el va succeir el seu fill Giorgi II Gurieli. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23050" title="Antoni Agramont i Quintana" nonfiltered="4942" processed="4909" dbindex="9992">
Antoni Agramont i Quintana (Castell d'Empries, Alt Empord, 1851-1906) fou director de cobla, fiscornaire i compositor de sardanes.

Excellent fiscornista, la seva producci, que hom calcula en ms d'un miler de sardanes, no ha transcendit, per va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva poca. D'inspiraci abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Aix, en la seva sardana ms popular, El foc de Castell, dedicada a l'incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castell d'Empries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer ms real l'evocaci de la gesta.

s autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d'aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons.
Enllaos externs.
 ndex de sardanes d'Antoni Agramont;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23051" title="Giorgi II Gurieli" nonfiltered="4943" processed="4910" dbindex="9993">
Giorgi II Gurieli va ser mthavari de Gria del 1564 al 1583 i per segona vegada del 1587 al 1598. Va succeir al seu pare Rustam Gurieli el 1564.

Enderrocat el 1583, el seu fill Vakhtang I Gurieli va ser proclamat mthavari, per va recuperar el tron el 1587 quan el fill va morir.

Casat amb una filla  de Levan I Dadiani, mthavari de Mingrlia i divorciat; casat desprs amb Thamar, viuda de Giorgi III Dadiani, mthavari de Mingrlia, i exdona de Dathulia Dadiani, i filla del prncep Shirvashidze d'Abkhzia. 

Una filla de Giorgi, de nom Rodam (+1600), es va casar amb Kaikhushru II Jageli, Atabek de Samtskh.

Va morir el 1598 i el va succeir el seu fill Mamia II Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23053" title="Vakhtang I Gurieli" nonfiltered="4944" processed="4911" dbindex="9994">
Vakhtang I Gurieli fou mthavari de Gria del 1583 al 1587. Va ser nomenat a la deposici del seu pare Giorgi II Gurieli, el 1583.

Estava casat amb Thamar, filla de Kaikhushru II Djakli, Atabek de Samtskh

Va morir el 1587 i el pare Giorgi II va recuperar el tron.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23054" title="Mamia II Gurieli" nonfiltered="4945" processed="4912" dbindex="9995">
Mamia II Gurieli va ser mthavari de Gria del 1598 al 1627. Va succeir al seu pare Giorgi II Gurieli el 1598.

La seva filla Tamara va casar-se amb el rei Alexandre III d'Imertia; un altre filla amb Teimuraz I de Kartli i Kakhtia; una tercera filla de nom no conegut es va casar amb el prncep Kaikhushru (+ a Turquia el 1627) que va ser per un temps regent de Gergia (i que era fill de  Vakhtang I, segon prncep de Mukhran)

Assassinat  per sorpresa el 1627 el va succeir el seu fill Sim Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23057" title="Sim Gurieli" nonfiltered="4946" processed="4913" dbindex="9996">
Sim Gurieli va ser mthavari de Gria succeint al seu pare Mamia II Gurieli, el 1627.

Va nixer el 1606. Va ser proclamat el 1627 per deposat rpidament i cegat, essent proclamat Kai Khusrau I Gurieli, fill de Vakhtang I Gurieli.

El 1621 es va casar amb Mariami (que desprs es va casar amb el rei Rustam de Kartli i ms tard amb el rei Vakhtang V de Kartli) i que era filla de Manuchir I Dadiani, mthavari de Mingrlia; Mariami va morir el 1682.

Va tenir tres fills: Demetri, que va ser rei d'Imertia; Otia (+1645) que es va casar amb la filla de Zaal Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi; i Elena, casada amb Vamek III Dadiani, mthavari de Mingrlia,

Es va retirar a Jerusalem i all es va fer monjo i va morir el 1672.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23058" title="Kai Khusrau I Gurieli" nonfiltered="4947" processed="4914" dbindex="9997">
Kaikhushru I Gurieli va ser mthavari de Gria del 1627 al 1660.

Era fill nic de Vakhtang I Gurieli, i va deposar i cegar el seu cos Sim Gurieli el 1627.

Derrotat a la batalla de Banza pel rei Alexandre III d'Imertia el 1660 va fugir cap a Constantinoble. El rei d'Imertia va collocar al tron a Demetri Gurieli.

La seva filla Toutha (+1678) es va casar amb el rei Levan de Kartli. Una altra filla es va casar amb Alexandre Dadiani, fill de Lacante II Dadiani de Mingrlia.

Va morir desprs de 1660 per no se'n sap la data.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23064" title="Malkhaz Gurieli" nonfiltered="4948" processed="4915" dbindex="9998">
Malkhaz Gurieli fou mthavari de Gria del 1684 al 1685 i el 1689.

Era el fill jove de Kai Khusrau I Gurieli, mthavar de Gria, i va succeir al seu germ Giorgi III de Gria quant aquest va morir en combat el 1684.

Enderrocat pel seu nebot Kai Khusrau II Gurieli va marxar exiliat a Akhaltsikh el 1685. Restaurat pels turcs el 1689 va ser enderrocat un altre cop i cegat al cap de poc. El tron va passar a Mamia III Gurieli de Gria (desprs rei d'Imertia).

Va fer-se monjo i va arribar a ser bisbe de Semokmedi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23066" title="Kai Khusrau II Gurieli" nonfiltered="4949" processed="4916" dbindex="9999">
Kai Khusrau II Gurieli fou mthavari de Gria del 1685 al 1689.

Era el fill gran de Giorgi III de Gria i rei d'Imertia. El 1684, en morir el seu pare, el tron va ser usurpat per l'oncle de Kai khusrau, Malkhaz Gurieli, per el va derrotar el 1685 i va ocupar el poder. 

El 1689 els turcs van envair el pas, van deposar-lo i executar-lo i van proclamar un altre cop a Malkhaz.



ENDOFARTICLE.
</doc>
